{"data": [{"text": "International Sport and Leisure (ISL) era una empresa su\u00efssa de patrocini esportiu que estava estretament vinculada a la FIFA.", "target": "Economia"}, {"text": "El compte de p\u00e8rdues i guanys o compte de resultats \u00e9s un document comptable o estat financer que mostra ordenada i detalladament la forma com es va obtenir el resultat de l'exercici durant un per\u00edode determinat.\nL'estat financer \u00e9s tancat, ja que abasta un per\u00edode durant el qual han d'identificar-se perfectament els costos i despeses que van donar origen al seu ingr\u00e9s. Per tant ha d'aplicar-se perfectament al principi del per\u00edode comptable perqu\u00e8 la informaci\u00f3 que presenta sigui \u00fatil i fiable per a la presa de decisions.\n\u00c9s un document d'obligada creaci\u00f3 per part de les empreses, juntament amb la mem\u00f2ria i el balan\u00e7 de situaci\u00f3. Consisteix a desglossar les despeses i ingressos en diferents categories i obtenir el resultat abans i despr\u00e9s d'imposts.El compte de p\u00e8rdues i guanys es formular\u00e0 tenint en compte que:\nEls ingressos i despeses es classificaran d'acord amb la seva naturalesa.\nL'import corresponent a les vendes, prestacions de serveis i altres ingressos d'explotaci\u00f3 es reflectir\u00e0 en el compte de p\u00e8rdues i guanys pel seu import net de devolucions i descomptes.\nLa partida 4.c)\"Treballs realitzats per altres empreses\" recull els imports corresponents a activitats realitzades per altres empreses al proc\u00e9s productiu.\nLes subvencions, donacions i legats rebuts que financen actius o despeses que s'incorporen al cicle normal d'explotaci\u00f3 incorporades al resultat de l'exercici, mentre que les subvencions, donacions i legats que financen actius de l'immobilitzat intangible, material o inversions immobili\u00e0ries, s'imputaran a resultats, d'acord amb la norma de registre i valoraci\u00f3, a trav\u00e9s de la partida 9.\"Imputaci\u00f3 de subvencions d'immobilitzat no financer i altres\". Les subvencions, donacions, i legats concedits per cancel\u00b7lar deutes que s'atorguen sense una finalitat espec\u00edfica, s'imputaran igualment a la partida 9.\"Imputaci\u00f3 de subvencions d'immobilitzat no financer i altres\". Si es financ\u00e9s una despesa o un actiu de naturalesa financera, l'ingr\u00e9s corresponent s'inclour\u00e0 al resultat financer incorporant-se, en cas que sigui significativa, la corresponent partida amb la denominaci\u00f3 \"Implantaci\u00f3 de subvencions, donacions i legats de car\u00e0cter financer\".\nLa partida 10 \u2022Excessos de provisions\" recull les reversions de provisions a l'exercici, amb l'excepci\u00f3 de les corresponents al personal que es reflectir\u00e0 a la partida 6 \"Despeses de personal\" i les derivades d'operacions comercials que es reflectiran a la partida 7.c).\nAl sup\u00f2sit excepcional que a una combinaci\u00f3 de negocis el valor dels actius identificables adquirits menys el dels passius assumits sigui superior al cost de la combinaci\u00f3 de negocis, es crear\u00e0 una partida amb la denominaci\u00f3 \"Difer\u00e8ncia negativa de combinacions de negoci\", formant part del resultat d'explotaci\u00f3.\nEls ingressos i despeses originats pels instruments de cobertura que, d'acord amb lo disposat a les normes de registre i valoraci\u00f3, deuen imposar-se al compte de p\u00e8rdues i guanys, figuraran a la partida de despeses i ingressos, respectivament, que genera la partida coberta, informant d'all\u00f2 detalladament a la mem\u00f2ria.\nAl seu cas, les despeses associades a una reestructuraci\u00f3 es registraran a les corresponents partides atenent a la seva naturalesa i s'informar\u00e0 a la mem\u00f2ria de les comptes anuals de l'import global dels mateixos i, quan siguin significatius, dels imports inclosos a cada una de les partides.\nEn cas que l'empresa presenti ingressos o despeses de car\u00e0cter excepcional i quantia significativa, com per exemple els produ\u00efts per inundacions, incendis, multes o sancions, es crear\u00e0 una partida amb la denominaci\u00f3 \"Altres resultats\", formant part del resultat d'explotaci\u00f3 i informar\u00e0 d'all\u00f2 detalladament a la mem\u00f2ria.\nA la partida 14.a) \"Variaci\u00f3 de valor raonable a instruments i financers, cartera de negociaci\u00f3 i altres\" es reflectiran els canvis al valor raonable dels instruments financers inclosos a les categories d'\"Actius (passius) financers mantinguts per negociar\" i \"Altres actius (passius) financers a valor raonable amb canvis al compte de p\u00e8rdues i guanys\" als termes recollits a la norma de registre i valoraci\u00f3 relativa a instruments financers, podent imposar-se l'import dels interessos meritats calculats segons el m\u00e8tode de tipus d'inter\u00e8s efectiu aix\u00ed com \u00e9s dels dividends meritats a cobrar, a les partides que corresponga, segons la seva naturalesa.\nA la partida 18 \"Resultat de l'exercici procedent d'operacions interrompudes net d'impostos\" del model normal de compte de p\u00e8rdues i guanys, l'empresa inclour\u00e0 un import \u00fanic que comprengui:Resultat despr\u00e9s d'impostos de les activitats interrompudes.\nResultat despr\u00e9s d'impostos reconegut per la valoraci\u00f3 a valor raonable menys els costos de venda, o b\u00e9 per l'alienaci\u00f3 o disposici\u00f3 per altres medis dels actius o grups alienables d'elements que constitueixin l'activitat interrompuda.L'empresa presentar\u00e0 a aquesta partida 18 l'import de l'exercici anterior corresponent a les activitats que tinguin el car\u00e0cter d'interrompudes a la data de tancament de l'exercici a qu\u00e8 corresponguin els comptes anuals.\nUna activitat interrompuda \u00e9s tot component d'una empresa que ha sigut alienada o s'ha dispost d'all\u00f2 per altra via, o b\u00e9 que ha sigut classificat com mantingut per a la venda, i:\na)Representi una l\u00ednia de negoci o una \u00e0rea geogr\u00e0fica de l'explotaci\u00f3, que sigui significativa i puga considerar-se separada de la resta;\nb)Formi part d'un pla individual i coordinat per alienar o disposar per altra via d'una l\u00ednia de negoci o d'una \u00e0rea geogr\u00e0fica de l'explotaci\u00f3 que sigui significativa i puga considerar-se separada de la resta; o\nc)Sigui una empresa depenent adquirida exclusivament amb la finalitat de vendre-la.\nA aquestos efectes s'ent\u00e9n per component d'una empresa les activitats o fluxos d'efecte que, per estar separats i ser independents al seu funcionament o a efectes d'informaci\u00f3 financera, es distingeixen clarament de la resta de l'empresa, tal com una empresa depenent o un segment de negoci geogr\u00e0fic.\n\nEls ingressos i despeses generats pels actius no corrents i grups alienables d'elements, mantinguts per a la venda, que no compleixen els requisits per qualificar-los com operacions interrompudes, es reconeixeran a la partida del compte de p\u00e8rdues i guanys que correspongui segons la seva naturalesa.", "target": "Economia"}, {"text": "La deslocalitzaci\u00f3 \u00e9s el trasllat de les activitats de serveis o de producci\u00f3 cap a altres llocs fora de l'espai tradicional d'una empresa. De vegades s'utilitza la paraula anglesa offshoring. Els motius poden ser entre d'altres cost laboral, incentius fiscals o financers, normes socials o de medi ambient\u2026Hi ha deslocalitzaci\u00f3 quan es perd producci\u00f3 i ocupaci\u00f3 industrial local com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la substituci\u00f3 per producci\u00f3 estrangera. Es pot fer, sigui per subcontractaci\u00f3 especialitzada a empreses \u2013jur\u00eddicament\u2013 independents, en angl\u00e8s offshore outsourcing, sigui per la creaci\u00f3 de filials de l'empresa, el que \u00e9s aleshores una inversi\u00f3 directa a l'estranger, sigui pel tancament de l\u00ednies de producci\u00f3, la capacitat de les quals es concentra en altres f\u00e0briques del mateix grup.La reducci\u00f3 cont\u00ednua del cost i del temps del transport que va comen\u00e7ar des del segle xix, va permetre cada vegada m\u00e9s desvincular el lloc de producci\u00f3 del lloc de consum. La deslocalitzaci\u00f3 de manufactures va comen\u00e7ar a mitjan segle xx. Va accelerar pels acords comercials i l'abolici\u00f3 progressiu de les barreres (arranzels, normes, estandards industrials, infraestructures de transport\u2026) i altres obstacles proteccionistes al comer\u00e7 lliure que van fer possible produir all\u00e0 on econ\u00f2micament \u00e9s m\u00e9s interessant. Va donar un impuls considerable al sector de la log\u00edstica indispensable per garantir que el components o els productes arrib\u00e9ssin a temps.\nLa deslocalitzaci\u00f3 de serveis va seguir vers la fi del mateix segle, quan el desenvolupament de la telem\u00e0tica i d'internet va suprimir la necessitat d'una pres\u00e8ncia al mateix pa\u00eds. \u00abTots els serveis que es puguin fer a trav\u00e9s d\u2019un cable s\u00f3n susceptibles de ser deslocalitzats.\u00bb Concerneix, entre d'altres el manteniment d'aplicacions inform\u00e0tiques, els centres d'atenci\u00f3 telef\u00f2nica, la gesti\u00f3, compres, el servei postventa, etc. quan el servei, mitjan\u00e7ant la xarxa telem\u00e0tica i internet, no necessita una pres\u00e8ncia al mateix pa\u00eds. S'hi va afegir des de principi del segle xxi la deslocalitzaci\u00f3 de serveis d'enginyeria i de recerca cient\u00edfica.La deslocalitzaci\u00f3 extrema pot crear els seus propis problemes de depend\u00e8ncia quan per qualsevol ra\u00f3 hi ha una ruptura considerable de la producci\u00f3 o la cadena log\u00edstica (cat\u00e0strofe natural, vaga, naufragi, pand\u00e8mia\u2026). La crisi sanit\u00e0ria del 2020, per exemple, amb les decisions dels diferents governs de tancar fronteres, ha paralitzat els intercanvis comercials. Igual com la diminuci\u00f3 del cost del transport va fomentar la deslocalitzaci\u00f3, l'aplicaci\u00f3 del principi del \u00abcost real\u00bb del transport, en integrar-hi el cost de totes les externalitats, com ara la reparaci\u00f3 dels danys al medi ambient, un impost al di\u00f2xid de carboni etc. podr\u00e0 ser-hi un fre.\n\nVegeu tamb\u00e9: Deslocalitzaci\u00f3 web i deslocalitzaci\u00f3 propera", "target": "Economia"}, {"text": "El descompte \u00e9s una operaci\u00f3 financera que es du a terme en institucions banc\u00e0ries en les que aquestes adquireixen pagar\u00e9s o lletres de canvi del valor nominal es descompta l'equivalent als interessos que generaria el paper entre la seva data d'emissi\u00f3 i la data de venciment.", "target": "Economia"}, {"text": "A economia, el model armes versus mantega \u00e9s el classic exemple de frontera de possibilitat de producci\u00f3. Modelitza la relaci\u00f3 entre la inversi\u00f3 d'una naci\u00f3 en defensa i b\u00e9ns civils. En aquest model, una naci\u00f3 ha d'escollir entre dues opcions alhora de gastar els seus recursos finits. Pot comprar o b\u00e9 armes o b\u00e9 mantega, o una combinaci\u00f3 d'ambd\u00f3s. Aix\u00f2 pot ser vist com una analogia per a eleccions entre despeses civils i militars en economies m\u00e9s complexes.\nEl model \"armes o mantega\" \u00e9s generalment utilitzat com a simplificaci\u00f3 de la despesa nacional com a part del PIB. La naci\u00f3 haur\u00e0 de decidir quin nivell d'armes i mantega s'adapta millor a les seves necessitats, amb aquesta decisi\u00f3 sent parcialment influenciada per la despesa i la postura militar dels seus adversaris potencials.\nAquest model habitualment no est\u00e0 ben correlacionat amb economies de lliure mercat.", "target": "Economia"}, {"text": "El m\u00e0rqueting de xarxes socials \u00e9s l'\u00fas de plataformes i llocs web de xarxes socials per promocionar un producte o servei. Tot i que els termes e-m\u00e0rqueting i m\u00e0rqueting digital encara s\u00f3n dominants a l'\u00e0mbit acad\u00e8mic, el m\u00e0rqueting de xarxes socials \u00e9s cada vegada m\u00e9s popular tant pels professionals com pels investigadors. La majoria de les plataformes de xarxes socials tenen eines d'anal\u00edtica de dades integrades que permeten a les empreses fer un seguiment del progr\u00e9s, l'\u00e8xit i la participaci\u00f3 de les campanyes publicit\u00e0ries. Les empreses s\u2019adrecen a diversos grups d'inter\u00e8s mitjan\u00e7ant el m\u00e0rqueting de xarxes socials, inclosos els clients actuals i potencials, els empleats actuals i potencials, els periodistes, els bloggers i el p\u00fablic en general. A nivell estrat\u00e8gic, el m\u00e0rqueting de xarxes socials inclou la gesti\u00f3 d'una campanya de m\u00e0rqueting, la governan\u00e7a, l'establiment de l'abast (per exemple, un \u00fas m\u00e9s actiu o passiu) i l'establiment de la \"cultura\" i el \"to\" desitjat per les empreses de xarxes socials.\nEn utilitzar el m\u00e0rqueting en xarxes socials, les empreses poden permetre als clients i als usuaris d'Internet publicar contingut generat per usuaris (per exemple, comentaris en l\u00ednia, ressenyes de productes, etc.), tamb\u00e9 conegut com a \u201cmitjans guanyats\u201d, en lloc d'utilitzar continguts publicitaris preparats pel venedor.", "target": "Economia"}, {"text": "El capitalisme morat, capitalisme violeta o capitalisme feminista \u00e9s un terme utilitzat per designar, des d'una perspectiva cr\u00edtica, la incorporaci\u00f3 d'alguns postulats del moviment feminista al capitalisme i a l'economia de mercat.Les cr\u00edtiques es basen, d'una banda, en qu\u00e8 la integraci\u00f3 de les dones al mercat laboral no ha suposat un canvi de paradigma del model socioecon\u00f2mic cap a un m\u00e9s horitzontal i igualitari, en el qual persisteixen difer\u00e8ncies salarials i el treball de cures no s'ha repartit i segueix sent assumit majorit\u00e0riament per dones.D'altra banda, tamb\u00e9 es q\u00fcestiona com s'instrumentalitza el feminisme per vendre productes (com roba o m\u00fasica), perdent el seu sentit pol\u00edtic per convertir-se \u00fanicament en una moda que no q\u00fcestiona com han estat produ\u00efts aquests productes i que exclou a la majoria de la poblaci\u00f3 del planeta.", "target": "Economia"}, {"text": "Saviesa convencional (en angl\u00e8s Conventional wisdom) \u00e9s un terme emprat per l'economista John Kenneth Galbraith al llibre La societat opulenta (1958) i que designa algunes idees o explicacions que s\u00f3n generalment acceptades com a certes per al p\u00fablic.\nLa saviesa convencional pot ser certa o no. Algunes llegendes urbanes, per exemple, podr\u00edem classificar-les com a \"saviesa convencional\". La saviesa convencional suposa un obstacle per a la introducci\u00f3 de noves teories, sovint fins al punt de la negaci\u00f3 de nou coneixement per persones amb una fe cega en la saviesa convencional establerta. Aquesta in\u00e8rcia \u00e9s deguda al fet que tendim a associar la veritat amb la conveni\u00e8ncia i un cop establerta aquesta associaci\u00f3 la mantenim sense revisar-la fins que els esdeveniments sacsegen violentament aquesta \"veritat\" i descobrim que no s'adapta a la nova realitat.\nEn paraules de Galbraith:\n\nEl concepte de saviesa convencional s'aplica tamb\u00e9 despectivament per referir-se a idees o afirmacions que es repeteixen constantment fins al punt de ser acceptades independentment de si s\u00f3n certes o no.", "target": "Economia"}, {"text": "Un cost \u00e9s el muntant econ\u00f2mic que representa la fabricaci\u00f3 de qualsevol component o producte, o la prestaci\u00f3 de qualsevol servei. Coneixent el cost d'un producte o servei es pot determinar el preu de venda al p\u00fablic d'aquest producte o servei, ja que el PVP \u00e9s la suma del cost m\u00e9s el benefici.\nEls principals apartats que t\u00e9 el cost d'un producte s\u00f3n els seg\u00fcents: \n\nPreu de les primeres mat\u00e8ries\nPreu de la m\u00e0 d'obra directa emprada en la seva producci\u00f3\nPreu de la m\u00e0 d'obra indirecta emprada en l'organitzaci\u00f3 i funcionament de l'empresa\nCost d'amortitzaci\u00f3 de maquin\u00e0ria i edificis.\nViccionari", "target": "Economia"}, {"text": "Trampa de l'alt nivell d'equilibri \u00e9s un concepte desenvolupat per Mark Elvin per explicar les raons que van impedir una revoluci\u00f3 industrial durant els segles xiii i xiv, malgrat el nivell d'estabilitat i de coneixements cient\u00edfics posse\u00eft en aquesta \u00e8poca a la cultura xinesa. Segons aquesta teoria, l'economia preindustrial xinesa fou tan eficient que no hi havia motiu econ\u00f2mic que obligu\u00e9s a investir capital en costoses millores tecnol\u00f2giques. Aquesta efici\u00e8ncia era un reflex del punt d'equilibri marcat per l'oferta i la demanda.", "target": "Economia"}, {"text": "Simon Stevin (Bruges, comtat de Flandes, 1548 \u2013 La Haia, comtat d'Holanda, 1620), va ser un matem\u00e0tic i enginyer originari de les Disset Prov\u00edncies. A ell es deu que el neerland\u00e8s sigui una de les poques lleng\u00fces en qu\u00e8 la paraula matem\u00e0tiques no segueixi una arrel grecollatina, sin\u00f3 que es digui wiskunde, traducci\u00f3 directa del significat de la paraula matem\u00e0tiques proposada per Stevin.", "target": "Economia"}, {"text": "Jos\u00e9 Manuel Vela Bargues (Val\u00e8ncia, 1962 - 2022) fou un economista valenci\u00e0, catedr\u00e0tic i professor universitari, que va ser conseller d'Hisenda i Administraci\u00f3 P\u00fablica de la Generalitat Valenciana (2011 - 2012) fins que dimit\u00ed per la seua implicaci\u00f3 en un cas de corrupci\u00f3 pol\u00edtica.", "target": "Economia"}, {"text": "El violari o violarium o pensi\u00f3 vital\u00edcia \u00e9s un tipus de contracte propi del dret civil catal\u00e0 pel qual es rep el dret durant la vida d'una persona i fins que aquesta mori a rebre peri\u00f2dicament una pensi\u00f3 en diners. Per a rebre aquest dret s'ha d'haver lliurat un capital i l'obligaci\u00f3 de pagar la pensi\u00f3 vital\u00edcia \u00e9s redimible. Trobem esments de violaris en documents catalans dels segles XI i XII i, fins i tot, aquest nom (vivolarium) \u00e9s mencionat en textos occitans del segle X.Es desenvolup\u00e0 com a tipus de pr\u00e9stec medieval durant la d\u00e8cada dels anys 30 del segle XIV al Principat de Catalunya. Concebut com una forma de cr\u00e8dit a llarg termini, concretament a dues vides. Mitjan\u00e7ant una formulaci\u00f3 comercial, el violari intentava escapar de les restriccions eclesi\u00e0stiques que censuraven la usura. En aquest cas, el prestador rebia el nom de comprador i el prestatari de venedor. D'aquesta manera, l'objecte d'intercanvi era el dret del comprador de percebre una pensi\u00f3 durant dues vides. A canvi, el venedor rebia un pr\u00e9stec monetari. L'inter\u00e8s anual de les pensions se situaren en un primer moment en el 14,29%, si b\u00e9 anaren baixant al llarg del segle xiv. En \u00e0rees urbanes les pensions solien consistir en entregues de numerari; en zones rurals, en canvi, a les pensions tamb\u00e9 s'hi preveien mitgeres de gra. El violari tamb\u00e9 tingu\u00e9 un inter\u00e8s fonamental en el desenvolupament de la fiscalitat p\u00fablica, ja que molts municipis de Catalunya i la mateixa Diputaci\u00f3 del General varen vendre t\u00edtols per a avan\u00e7ar els diners.", "target": "Economia"}, {"text": "L'\u00c9cole des Hautes \u00c9tudes Commerciales de Paris (\"Escola d'Estudis Superiors de Comer\u00e7 de Par\u00eds\", HEC Paris) \u00e9s una \"grande \u00e9cole\" francesa. Creada el 1881, \u00e9s gestionada per la Chambre de Commerce et d\u2019Industrie de Paris.\nDes de 1964, el campus es troba a Jouy-en-Josas, en el departament frac\u00e8s d\u2019Yvelines. Els programes de l'escola compten amb la triple acreditaci\u00f3 otorgada per les associacions internacionals AMBA, EQUIS i AACSB.", "target": "Economia"}, {"text": "En comptabilitat LIFO (Last In First Out) \u00e9s un m\u00e8tode per registrar el valor d'un inventari. Es fa servir si ens trobem amb moltes unitats o lots de productes de forma que \u00e9s molt dif\u00edcil identificar-los individualment. Aquest m\u00e8tode suposa que la darrera unitat de producte entrada en magatzem ser\u00e0, per contra, la primera a sortir a efectes d'inventari. Aquest m\u00e8tode \u00e9s el contrari que el FIFO (First In First Out).\nEl LIFO es va comen\u00e7ar a ulitzar despr\u00e9s de la segona guerra mundial. El va implementar el govern dels Estats Units a l'economia nipona amb el pla Marshall.", "target": "Economia"}, {"text": "La Uni\u00f3 Econ\u00f2mica Eurasi\u00e0tica (UEE) \u00e9s una uni\u00f3 econ\u00f2mica formada pels pa\u00efsos de R\u00fassia, el Kazakhstan, Bielor\u00fassia, Arm\u00e8nia i el Kirguizistan. Fou establerta l'1 de gener de 2015 segons el tractat que firmaren els dirigents rus, kazakh i bielor\u00fas el 29 de maig de 2014. Els tractats que pretenien la incorporaci\u00f3 d'Arm\u00e8nia i el Kirguizistan foren firmats el 9 d'octubre i el 23 de desembre de 2014, respectivament. L'accessi\u00f3 d'Arm\u00e8nia tingu\u00e9 lloc el 2 de gener de 2015 i la del Kirguizistan l'agost del 2015.", "target": "Economia"}, {"text": "El saber fer (en angl\u00e8s, know how, i en franc\u00e8s savoir faire, forma coneguda internacionalment) \u00e9s una forma de transfer\u00e8ncia de tecnologia i de coneixement en general per mitj\u00e0 de l'experi\u00e8ncia.\nEn els \u00faltims temps, s'ha comen\u00e7at a utilitzar habitualment en l'\u00e0mbit del comer\u00e7 internacional per denominar als coneixements preexistents, no sempre acad\u00e8mics, que inclouen t\u00e8cniques, informaci\u00f3 secreta, teories i fins i tot dades privades \u2014com a clients o prove\u00efdors\u2014. El saber fer t\u00e9 una directa relaci\u00f3 amb l'experi\u00e8ncia, \u00e9s a dir la pr\u00e0ctica perllongada que proporciona coneixement i habilitat en l'elaboraci\u00f3 o disseny d'un projecte i que es poden reutilitzar al moment de realitzar altres projectes semblants o d'afinitat al mateix.\nEl saber fer descriu l'habilitat amb qu\u00e8 compta una persona o organitzaci\u00f3 per a desenvolupar les seves funcions, tant productives com de serveis, com per exemple \u00e0rees de comptabilitat i recursos humans, entre d'altres. S'acostuma a transmetre oralment dintre d'una entitat, tot i que responent a criteris d'excel\u00e8ncia i qualitat total, per poder mantenir el coneixement per part de l'empresa o organitzaci\u00f3 independentment de conservar o no els seus treballadors. No obstant aix\u00f2, cada vegada es fan m\u00e9s esfor\u00e7os per a intentar plasmar-ho en llibres blancs, manuals, guies i altres tipus de documentaci\u00f3 interna.\nRecentment, l'administraci\u00f3 p\u00fablica tamb\u00e9 est\u00e0 adoptant aquest sistema per millorar l'efic\u00e0cia i l'efici\u00e8ncia de la gesti\u00f3 administrativa p\u00fablica, i convertir-lo en un actiu de l'administraci\u00f3 p\u00fablica.", "target": "Economia"}, {"text": "La negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva \u00e9s aquella que es realitza entre els treballadors d'una empresa o sector, normalment (encara que no sempre) reunits a trav\u00e9s d'un sindicat o grup de sindicats i l'empresa o representants d'empreses del sector. La finalitat de la negociaci\u00f3 \u00e9s arribar a un acord sobre les condicions laborals aplicables a la generalitat dels treballadors de l'\u00e0mbit en el qual se circumscriu la negociaci\u00f3 (conveni col\u00b7lectiu). El terme va ser encunyat per Beatrice Webb.\nA vegades, com a mesura de pressi\u00f3 per a la negociaci\u00f3 i per fer complir els acords quan consideren que no han estat complerts, els treballadors poden acudir a la vaga.\nLa negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva \u00e9s una manifestaci\u00f3 particular del di\u00e0leg social, i \u00e9s considerat com un dret fonamental b\u00e0sic integrant de la llibertat sindical. Mundialment es troba garantit al Conveni 98 i 154 de l'Organitzaci\u00f3 Internacional del Treball (OIT).", "target": "Economia"}, {"text": "El patac eren diverses monedes de bill\u00f3 encunyades en les terres occitanes als segles xiv i xv. El patac de Perpiny\u00e0 fou fet encunyar per Llu\u00eds XI de Fran\u00e7a en aquesta ciutat durant els anys en qu\u00e8 els francesos ocuparen els comtats de Rossell\u00f3 i de Cerdanya (1462-1483). Tenia el valor d'un diner i mig.", "target": "Economia"}, {"text": "La Sofina, acr\u00f2nim de Soci\u00e9t\u00e9 Financi\u00e8re de Transports et d'Enterprises Industrielles, va ser una societat fundada el 1898 per un per\u00edode de 30 anys a Brussel\u00b7les. Creada per finan\u00e7ar els equipaments el\u00e8ctrics dels fabricants d'equipament el\u00e8ctric m\u00e9s importants del moment (primer la UEG, despr\u00e9s l'AEG), a partir de 1905 r\u00e0pidament va convertir-se en un inversor internacional de primer ordre en el sector del transport urb\u00e0 i la producci\u00f3 d'energia el\u00e8ctrica. Els inversors van crear una altra societat per succeir-la, la Trufina, i canviant-li el nom per poder recuperar l'antic Soci\u00e9t\u00e9 Financi\u00e8re de Transports et d'Enterprises Industrielles. A data d'avui (juliol de 2020) la Sofina continua operativa.", "target": "Economia"}, {"text": "La recerca de tend\u00e8ncies, tamb\u00e9 anomenada investigaci\u00f3 de tend\u00e8ncies (en angl\u00e8s: coolhunting) consisteix a detectar i predir futures tend\u00e8ncies del mercat per anticipar-se i adaptar marques, publicitat i productes. La professi\u00f3 es diu cercatend\u00e8ncies o, segons la tend\u00e8ncia end\u00e8mica al m\u00f3n del m\u00e0rqueting de trobar l'angl\u00e8s m\u00e9s cool, s'utilitza sovint coolhunter.\u00c9s un camp del m\u00e0rqueting que serveix a orientar les companyies productores per a adaptar el seu assortiment al gust del dia. Destaca sobretot la seva aplicaci\u00f3 a la moda. \u00c9s un tema que figura al programa de moltes escoles superiors de disseny o de moda. Els cercatend\u00e8ncies usen l'observaci\u00f3 al carrer, a festes i trobades, fan enquestes de mercat, es mouen per les xarxes socials i f\u00f2rums i estan al dia de les diferents publicacions especialitzades per tal de diagnosticar l'estat del dia dels seus clients. Internet \u00e9s el mitj\u00e0 de difusi\u00f3 b\u00e0sic de les seves troballes, a trav\u00e9s de blocs i p\u00e0gines especialitzades. Aquests blocs, als seu torn, incideixen en el proc\u00e9s de disseny, producci\u00f3 i comercialitzaci\u00f3 de la indument\u00e0ria i els complements, i esdevenen una alternativa a l'observaci\u00f3 al carrer.Tamb\u00e9 existeixen cercadors virtuals a internet, que de manera automatitzada, assagen pronosticar els termes que es faran servir m\u00e9s al futur immediat. \u00c9s una eina pensada per ajudar els anunciants.", "target": "Economia"}, {"text": "La hip\u00f2tesi dels tres sectors \u00e9s una teoria que divideix l'economia en tres sectors d'activitat: l'extracci\u00f3 de mat\u00e8ries primeres (primari), la manufactura (secundari), i els serveis (terciari). Un mateix producte final pot passar consecutivament pels tres sectors, ja que en primer lloc s'extreuen de la natura, despr\u00e9s es fabrica i munta amb els seus components i finalment es ven. La teoria va ser desenvolupada per Colin Clark i Jean Fourasti\u00e9.Els pa\u00efsos amb una baixa renda per capita estan en un estadi primerenc de desenvolupament, la major part dels seus ingressos nacionals s\u00f3n a base de la producci\u00f3 del sector primari. Els pa\u00efsos amb un estadi m\u00e9s avan\u00e7at de desenvolupament, amb ingressos nacionals intermedis, obtenen els seus ingressos principalment del sector secundari. Als pa\u00efsos altament desenvolupats amb elevats ingressos, el sector terciari domina les sortides totals de l'economia.", "target": "Economia"}, {"text": "L'Usine Nouvelle \u00e9s un setmanari franc\u00e8s de premsa escrita del Groupe Industrie Services Info (GISI), i orientada a l'economia i la tecnologia al m\u00f3n industrial. La revista cont\u00e9 not\u00edcies d'actualitat, i estudis diversos sobre evoluci\u00f3 dels mercats, tend\u00e8ncies, anticipaci\u00f3 tecnol\u00f2gica, anticipaci\u00f3 concurrencial, etc, tot molt orientat al m\u00f3n de la producci\u00f3 industrial. Aquesta revista de premsa econ\u00f2mica i professional va sorgir per primera vegada el 5 de desembre de 1891 en Charleville amb el t\u00edtol l'Usine, i all\u00ed, el subt\u00edtol anunciava clarament la intensi\u00f3 dels seus fundadors i ide\u00f2legs.\nPresident director general : Christophe Czajka", "target": "Economia"}, {"text": "Montpellier Business School \u00e9s una escola de negocis europea amb seus a Montpeller. Va ser fundada el 1897. MBS se situa entre les escoles de negocis m\u00e9s ben valorades del m\u00f3n: el 2019 va ocupar la seixanta-novena posici\u00f3 a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. MBS imparteix tamb\u00e9 un programa de doctorat i diferents programes de m\u00e0ster d'administraci\u00f3 especialitzats en m\u00e0rqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Actualment t\u00e9 formalitzats m\u00e9s de 180 acords amb escoles associades arreu del m\u00f3n. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditaci\u00f3, a c\u00e0rrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat m\u00e9s de 17.700 estudiants que despr\u00e9s han ocupat llocs de responsabilitat en el m\u00f3n dels negocis i la pol\u00edtica, com ara Eric Besson (Ex-ministre franc\u00e8s).", "target": "Economia"}, {"text": "Un cap d'operacions, o director (general) d'operacions, sovint conegut amb les sigles COO per influ\u00e8ncia del terme angl\u00e8s chief operating officer, \u00e9s un membre de la direcci\u00f3 d'una empresa. Es tracta d'un dels c\u00e0rrecs executius de m\u00e9s alt nivell de l'empresa. S'ocupa de gestionar-ne les operacions del dia a dia i sovint ret comptes directament a l'executiu m\u00e9s alt, generalment l'executiu en cap. Aix\u00ed doncs, el cap d'operacions sol ser el primer c\u00e0rrec en import\u00e0ncia per sota del president i l'executiu en cap, especialment si aquests dos c\u00e0rrecs estan ocupats per la mateixa persona.", "target": "Economia"}, {"text": "S'ent\u00e9n en un sentit ampli per intervencionisme a l'acci\u00f3 de l'administraci\u00f3 p\u00fablica encaminada a regular l'activitat d'un altre \u00e0mbit p\u00fablic o privat, fixant normes o realitzant activitats en substituci\u00f3 d'aquell. En un sentit estricte el terme al\u00b7ludeix a un conjunt d'accions que disminueixen notablement l'autonomia de l'intervingut, per\u00f2 el terme \u00e9s m\u00e9s utilitzat en el terreny econ\u00f2mic com l'afectaci\u00f3 de l'activitat econ\u00f2mica per l'Estat.", "target": "Economia"}, {"text": "Fetitxisme de la mercaderia \u00e9s una expressi\u00f3 encunyada per Karl Marx amb la qual defineix el fenomen sociopsicol\u00f2gic que es dona en una societat productora de mercaderies, en qu\u00e8 aquestes aparenten tindre una voluntat independent dels seus productors, \u00e9s a dir, fantasmag\u00f2rica.Segons Marx, les relacions entre les persones es converteixen en relacions entre objectes, en ser una caracter\u00edstica del sistema capitalista la producci\u00f3 i intercanvi de mercaderies. En aquest context, els \u00e9ssers humans acaben convertint-se, tamb\u00e9, en un objecte, ja que la seva for\u00e7a de treball esdev\u00e9 una mercaderia m\u00e9s que pot ser venuda i comprada.", "target": "Economia"}, {"text": "L'executiu en cap o executiva en cap (anglicisme) m\u00e9s generalment conegut en catal\u00e0 com a director/-a general, president/-a (i) director/-a (general) o conseller/-a delegat/-da , \u00e9s l'encarregat o encarregada de m\u00e0xima autoritat de la gesti\u00f3 i direcci\u00f3 administrativa en una empresa, organitzaci\u00f3 o instituci\u00f3.\nEncara que en les empreses petites \u00e9s habitual que el lloc de president i del director executiu recaiguin en la mateixa persona, no sempre \u00e9s d'aquesta manera, essent el president qui encap\u00e7ala el govern de l'empresa (estrat\u00e8gies generals), i el director en cap (director executiu, anglicisme) l'administraci\u00f3 de l'empresa (la fase operativa de les estrat\u00e8gies).\nEn les empreses grans, el director executiu pot tenir una s\u00e8rie de directors per a cadascuna de les responsabilitats de la companyia, com \u00e9s el cas director general d'operacions, director general de finances i el director general d'informaci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "La terciaritzaci\u00f3 \u00e9s una transformaci\u00f3 econ\u00f2mica i social que afecta els pa\u00efsos m\u00e9s desenvolupats des de l'\u00faltima fase de la revoluci\u00f3 industrial (tercera revoluci\u00f3 industrial). No solament consisteix que la poblaci\u00f3 ocupada en el sector terciari (serveis) passa a ser m\u00e9s nombrosa que la del sector secundari (ind\u00fastria), sin\u00f3 que la forma de treball pr\u00f2pia d'aquest sector es difon per tots els altres, terciaritzant-los.\nPer exemple, en el canvi de les instal\u00b7lacions industrials: les grans i contaminants plantes de la segona revoluci\u00f3 industrial (sider\u00fargia, ind\u00fastria qu\u00edmica), de gran impacte espacial i ecol\u00f2gic, es veuen sotmeses a la deslocalitzaci\u00f3 (en benefici dels nous pa\u00efsos industrialitzats, abans subdesenvolupats) i a la reconversi\u00f3 industrial posterior a la crisi industrial i energ\u00e8tica de 1973; el nou tipus d'ind\u00fastria pr\u00f2pia dels pa\u00efsos m\u00e9s avan\u00e7ats s'allotjar\u00e0 en moderns i nets pol\u00edgons industrials o fins i tot parcs tecnol\u00f2gics integrats en l'espai urb\u00e0 i els entorns universitaris, i aconsegueix la sinergia dels processos de recerca i desenvolupament.\nTamb\u00e9 es produeix un canvi en el tipus de treballador industrial i la formaci\u00f3 que se li requereix, que ja no est\u00e0 vinculada a una formaci\u00f3 professional r\u00edgida que determina la seva funci\u00f3 laboral fins a la seva jubilaci\u00f3, sin\u00f3 flexible per permetre el canvi de lloc de treball, de sector professional i de nivell, no \u00fanicament en el sentit de la promoci\u00f3 laboral, sin\u00f3 arribat el cas, en el del subempleu, en perspectiva individual, la qual cosa \u00e9s denunciat com una erosi\u00f3 dels drets laborals col\u00b7lectius conquistats pel moviment obrer tradicional. Disminueix la proporci\u00f3 de treballadors de granota blava (operaris, tant sense especialitzar com especialitzats) en benefici dels treballadors de bata blanca (quadres), per\u00f2 sobretot es difuminen les difer\u00e8ncies existents entre qualsevol d'ells i els treballadors de camisa i corbata que treballen en sector inform\u00e0tic (tradicionalment administratius o llocs d'atenci\u00f3 al p\u00fablic), de forma indistingible tamb\u00e9 amb els treballadors de la mateixa condici\u00f3 que poguessin fer-ho en una empresa comercial o de serveis (o fins i tot en determinats nivells d'una gran empresa agr\u00edcola), la qual cosa dona la justificaci\u00f3 perqu\u00e8 alguns proposin la seva denominaci\u00f3 com sector quaternari.\nEn menor mesura pot dir-se alguna cosa semblant de les activitats del sector primari (agr\u00edcoles, ramaderes, pesqueres i forestals), la mecanitzaci\u00f3 de les quals i modernitzaci\u00f3 produeix dr\u00e0stics canvis en l'estructura laboral i en la forma tradicional de treball. El que s\u00ed que s'ha produ\u00eft d'una manera molt notable \u00e9s la terciaritzaci\u00f3 de l'espai rural, que ha deixat de ser tan exclusivament agrari com havia estat tradicional, per allotjar tot tipus d'activitats econ\u00f2miques, siguin vinculades al seu mitj\u00e0 com el turisme rural, o completament deslocalitzades com les que permet el teletreball.\nTamb\u00e9 es parla de terciaritzaci\u00f3 en els usos de l'espai urb\u00e0, sobretot en els nuclis hist\u00f2rics i el centre de les ciutats, significant llavors la substituci\u00f3 d'habitatges (\u00fas residencial) per usos tur\u00edstics, comercials o administratius.\nNo ha de confondre's amb la terceritzaci\u00f3 (tamb\u00e9 anomenada externalitzaci\u00f3 o subcontractaci\u00f3, angl\u00e8s outsourcing), encara que \u00e9s un fenomen econ\u00f2mic i social contemporani i amb el que poden trobar-se-li connexions.", "target": "Economia"}, {"text": "Contingut de marca fa refer\u00e8ncia al contingut informatiu, d'entreteniment o l\u00fadic produ\u00eft o promogut per una marca, que pot ser d'inter\u00e8s per al seu p\u00fablic objectiu, en qu\u00e8 se solen reflectir els valors de la marca. En el m\u00e0rqueting digital, \u00e9s una estrat\u00e8gia fonamental per entendre els gustos del client potencial i mostrar-li el que vol o necessita i atraure'ls sense que en siguin massa conscients.", "target": "Economia"}, {"text": "El discurs de l'ascensor (de l'angl\u00e8s elevator pitch) \u00e9s una conversa que consisteix a explicar de forma breu una idea de negoci, una empresa o un projecte a gent que en pugui estar interessada:\n\nInversors\nEmpresaris\nAccionistes\nClientsNormalment s'aconsella als emprenedors que tinguin un resum executiu (1-3 p\u00e0gines), el model de negoci o pla d'empresa (20-40 p\u00e0gines), una presentaci\u00f3 (10-15 diapositives) i la conversa de l'ascensor: el temps que triga l'ascensor a pujar fins al despatx del possible inversor o client.", "target": "Economia"}, {"text": "L'homo economicus \u00e9s, en economia neocl\u00e0ssica, el concepte utilitzat per a modelitzar el comportament hum\u00e0 racional i egoista davant d'est\u00edmuls econ\u00f2mics. Aquest individu nom\u00e9s existeix en la teoria, ja que en la pr\u00e0ctica les persones prenen decisions econ\u00f2miques relacionades amb factors que van m\u00e9s enll\u00e0 del benefici i la probabilitat, com intenta demostrar l'economia del comportament.\nSi en una ciutat on nom\u00e9s visqu\u00e9s l'homo economicus hi hagu\u00e9s un producte que t\u00e9 100 compradors quan costa 50 \u20ac i t\u00e9 200 compradors quan en costa 40, seria f\u00e0cil preveure que si el preu baixa a 30 \u20ac els compradors pujarien a 300. Per\u00f2, en la realitat els factors com ara la moda o el prestigi de la marca del producte influeixen i fan que la demanda no segueixi un patr\u00f3 estricte com el que seguiria l'homo economicus.", "target": "Economia"}, {"text": "Indagaci\u00f3 sobre la natura i les causes de la riquesa de les nacions (en angl\u00e8s, An Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of Nations) o, simplement La riquesa de les nacions, \u00e9s l'obra m\u00e9s c\u00e8lebre d'Adam Smith. Publicada el 1776, \u00e9s el primer llibre modern d'economia. L'autor hi exposa la seva an\u00e0lisi sobre l'origen de la recent prosperitat de certs pa\u00efsos, com Anglaterra o els Pa\u00efsos Baixos. Hi descabdella teories econ\u00f2miques sobre la divisi\u00f3 del treball, el mercat, la moneda, la natura de la riquesa, el \u00abpreu de les mercaderies mesurat en treball\u00bb, els salaris, els beneficis i l'acumulaci\u00f3 de capital. Hi examina diferents sistemes d'economia pol\u00edtica, en particular el mercantilisme i la fisiocr\u00e0cia. Hi debana tamb\u00e9 la idea d'un ordre natural, el \u00absistema de llibertat natural\u00bb, com a resultat de l'inter\u00e8s individual cap a l'inter\u00e8s general en la soluci\u00f3 del joc de la lliure empresa, de la lliure concurr\u00e8ncia i del lliure comer\u00e7.\nLa riquesa de les nacions \u00e9s avui una de les obres m\u00e9s importants d'aquesta disciplina, per a Amartya Sen, \u00abel llibre m\u00e9s gran escrit mai sobre la vida econ\u00f2mica\u00bb. \u00c9s el document fundador de l'economia cl\u00e0ssica, tamb\u00e9 dita Escola cl\u00e0ssica de l'economia, i, sens dubte, del liberalisme econ\u00f2mic.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia del comportament (o de la conducta) \u00e9s un \u00e0mbit d'investigaci\u00f3 dins de l'economia que integra aquesta amb la psicologia, que analitza i intenta preveure perqu\u00e8 la gent actua de manera irracional o imprevisible davant de situacions econ\u00f2miques determinades i com els influeixen les emocions. En conseq\u00fc\u00e8ncia, critica que l'economia cl\u00e0ssica s'hagi aplicat sempre considerant que els individus corresponen al patr\u00f3 d'Homo economicus.\nEstudia els biaixos cognitius que expliquen la conducta humana en la presa de decisions econ\u00f2miques. Permet entendre millor com es formen els preus, les decisions de consum i la distribuci\u00f3 de recursos. Constitueix una s\u00edntesi dels aven\u00e7os de la psicologia cognitiva i de l'economia neocl\u00e0ssica. Conjuntament amb les aportacions de la psicologia, s'estudien els efectes de les decisions amb heurismes o regles simples de decisi\u00f3, aix\u00ed com la import\u00e0ncia de la formulaci\u00f3 i dels contexts en la resposta a decisions econ\u00f2miques.\nEls pioners de l'economia del comportament van ser Amos Tversky i el premi Nobel Daniel Kahneman, dos psic\u00f2legs que van adaptar i comparar teories del processament de la informaci\u00f3 al cervell amb models econ\u00f2mics els anys 70. La seva proliferaci\u00f3 es deu als treballs de Kanheman aix\u00ed com als de Richard Talher i Kip Viscusi. Els seus treballs examinen la validesa explicativa de la teoria de la utilitat esperada. Aix\u00ed de les investigacions s'observa que els individus tenen aversi\u00f3 a les p\u00e8rdues a m\u00e9s del risc, aversi\u00f3 a l'ambig\u00fcitat (paradoxa d'Ellsberg) aix\u00ed com una diferent prefer\u00e8ncia temporal, sovint explicada per una forma hiperb\u00f2lica. Altres treballs demostren que els individus tenen incentius no compatibles amb la veritat en la demanda de b\u00e9ns p\u00fablics.", "target": "Economia"}, {"text": "El National Bureau of Economic Research (NBER) \u00e9s una organitzaci\u00f3 privada nord-americana, sense \u00e0nim de lucre, dedicada a la realitzaci\u00f3 i difusi\u00f3 de la recerca econ\u00f2mica. Des de la seva fundaci\u00f3 el 1920, l'NBER \u00e9s considerada una de les principals organitzacions de recerca econ\u00f2mica dels Estats Units.L'NBER \u00e9s conegut per ser l'organisme que estableix oficialment les dates en qu\u00e8 els Estats Units entra o surt de les recessions. Per prendre aquesta decisi\u00f3 no nom\u00e9s es basen en l'evoluci\u00f3 del PIB sin\u00f3 que tamb\u00e9 tenen en compte la tend\u00e8ncia d'altres variables, com l'ocupaci\u00f3, la renda o la producci\u00f3 industrial.Inicialment, la recerca se centr\u00e0 en l'estudi del cicle econ\u00f2mic i del creixement. Alguns d'aquests primers estudis foren el de Simon Kuznets sobre els comptes nacionals, el de Wesley Mitchell sobre el cicle econ\u00f2mic o la recerca de Milton Friedman sobre els determinants del consum. Les activitats de l'NBER s'organitzen actualment en 20 programes de recerca. Alguns d'aquests programes s\u00f3n Envelliment, Inf\u00e0ncia, Finances Corporatives, Desenvolupament, Fluctuacions Econ\u00f2miques i Creixement, Educaci\u00f3, Medi Ambient i Energia, Economia de la Salut, Organitzaci\u00f3 Industrial, Treball i Economia P\u00fablica.", "target": "Economia"}, {"text": "Initiative Q \u00e9s una iniciativa que pret\u00e9n crear una nova xarxa de pagament i moneda digital (anomenada Q). Va ser creada per part de l'israeli\u00e0 Saar Wilf, qui anteriorment havia creat Fraud Sciences, una empresa de seguretat de pagaments adquirida per PayPal. Q ha rebut suport de l'economista Lawrence H. White del Cato Institute. A difer\u00e8ncia de Bitcoin, no prendria mesures per tal d'evadir control estatal.", "target": "Economia"}, {"text": "La ind\u00fastria de la boda \u00e9s el conjunt de negocis que s'especialitzen en productes i serveis utilitzats a la cerim\u00f2nia del casament. Aquests negocis s\u00f3n: fotografia, salons, roba, regals, maquillatge i altres. Una dels productes d'aquesta ind\u00fastria s\u00f3n les revistes nupcials, les quals tenen la funci\u00f3 d'animar a cometre actes de consum rom\u00e0ntic.La soci\u00f2loga Sharon Boden deconstru\u00ed la identitat de la persona consumidora anomenada la \"supern\u00favia\" mostrant com es basa en una estrat\u00e8gia de m\u00e0rqueting que consisteix en la manipulaci\u00f3 per part de les empreses (tant dels mitjans de comunicaci\u00f3 com d'altres) per formar una imatge que respon a un autoengany que soles persegueixen el plaer en la cerim\u00f2nia i no amb el temps per passar estant casats.La ind\u00fastria del casament als Estats Units d'Am\u00e8rica tenia el valor de 55 milions de milions de d\u00f2lars americans el 2015. All\u00ed, \u00e9s una ind\u00fastria robusta.L'efecte de la legalitzaci\u00f3 del matrimoni entre homosexuals es creu beneficiosa en termes econ\u00f2mics d'aquest negoci.A Corea del Sud aparegu\u00e9 a finals de la d\u00e8cada del 1980 aquesta ind\u00fastria a causa del creixement econ\u00f2mic alhora que la celebraci\u00f3 dels Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 1988 arribant a celebrar-se uns 350.000 casaments l'any 1999. Des d'aleshores fins al 2008 hi hagu\u00e9 un decreixement estable que es qued\u00e0 en una mitja de 300.000 el 2008. A aquests negocis s'han incorporat grans empreses a m\u00e9s d'unes noves portant que cap al 2008 la compet\u00e8ncia es tornara molt alta suposant l'aparici\u00f3 de la professi\u00f3 del planificador de bodes. Totes aquestes empreses tenien la caracter\u00edstica de no disposar d'una base de dades sobre el sector i tampoc disposaven d'an\u00e0lisis de mercat, de manera que les empreses tenien grans dificultats per a dirigir els seus esfor\u00e7os. Kyeong-Seob Shin public\u00e0 el 2008 una base de dades pretenent remeiar-ho.", "target": "Economia"}, {"text": "En economia, un b\u00e9 durador o b\u00e9 dur \u00e9s un b\u00e9 que no es desgasta de pressa, o m\u00e9s concretament, que no cedeix utilitat amb el temps en comptes de ser completament consumit en un \u00fas. Els elements com els maons podrien ser considerats perfectament b\u00e9ns duradors perqu\u00e8 te\u00f2ricament no s'haurien de desgastar mai. Els b\u00e9ns molt duradors com les neveres o els cotxes normalment continuen sent \u00fatils durant tres o m\u00e9s anys d'\u00fas i \u00e9s caracteritzen t\u00edpicament per per\u00edodes llargs entre compres successives.Els b\u00e9ns duradors formen una part imperativa de producci\u00f3 econ\u00f2mica. Aix\u00f2 pot ser exemplificat amb el fet que les despeses personals en bens duradors va superar el valor total de 800 mil milions de dolars el 2000. En el mateix any 2000, la producci\u00f3 de b\u00e9ns duradors va suposar aproximadament el 60 per cent de la producci\u00f3 agregada en el sector de la fabricaci\u00f3 en els Estats Units.Exemples de b\u00e9ns de consum duradors inclouen autom\u00f2bils, llibres, b\u00e9ns de casa (electrodom\u00e8stics de casa, electr\u00f2nica de consum, mobiliari, estris, etc.), equipament esportiu, joies, equipament m\u00e8dic, armes de foc, i joguines.\nEls b\u00e9ns no-duradors o b\u00e9ns tous s\u00f3n el contrari dels b\u00e9ns duradors. Poden ser definits b\u00e9 com a b\u00e9ns que s\u00f3n immediatament consumits o b\u00e9ns que tenen una esperan\u00e7a de vida de menys de tres anys.\nExemples de b\u00e9ns no duradors inclouen els b\u00e9ns de consum de mobilitat r\u00e0pida, com els cosm\u00e8tics i els productes de neteja, el menjar, els condiments, el combustible, la cervesa, els cigarrets i el tabac, la medicaci\u00f3, els subministraments d'oficina, l'embalatge i els contenidors, el paper i els productes de paperia, els productes personals, la goma, els pl\u00e0stics, els t\u00e8xtils, la roba, i el cal\u00e7at.\nMentre que els b\u00e9ns duradors normalment poden ser tant llogats com comprats, els b\u00e9ns no duradors generalment no s\u00f3n llogats. Mentre que la compra de b\u00e9ns duradors pertany a la categoria de la demanda d'inversi\u00f3 de b\u00e9ns, la compra de b\u00e9ns no duradors es troba a la categoria de la demanda de consum de b\u00e9ns.", "target": "Economia"}, {"text": "L'impost sobre societats, tamb\u00e9 denominat impost sobre la renda o benefici de les societats, abreujat IS, \u00e9s un impost directe, de car\u00e0cter personal i habitualment de tipus impositiu \u00fanic, que recau sobre els beneficis obtinguts per les societats.", "target": "Economia"}, {"text": "L'inter\u00e8s variable \u00e9s l'inter\u00e8s fixat en relaci\u00f3 amb un tipus de refer\u00e8ncia (interbancari, IPC, inflaci\u00f3, etc.), per la qual cosa fluctua al mateix temps que ho fan les variacions d'aquest tipus.", "target": "Economia"}, {"text": "OEM (Original Equipment Manufacturer) \u00e9s una forma subcontractada de producci\u00f3 en qu\u00e8 les empreses o persones adquireixen dispositius a l'engr\u00f2s per al muntatge d'ordinadors o equips de forma personalitzada que presenten amb el seu propi nom.", "target": "Economia"}, {"text": "HM Treasury, de forma completa Her Majesty's Treasury (\u00abEl Tresor de sa Majestat\u00bb), \u00e9s el ministeri d'economia i de les finances de l'administraci\u00f3 brit\u00e0nica encarregat d'elaborar i establir les pol\u00edtiques de finances p\u00fabliques i les pol\u00edtiques econ\u00f2miques. \u00c9s a Westminster, a Londres. El Tresor comen\u00e7a al segle xvii confiant-lo a una comissi\u00f3, i si b\u00e9 en alguna ocasi\u00f3 se'n feu c\u00e0rrec una sola persona, a partir de 1714, sempre fou en comissi\u00f3. Els comissaris s'anomenaven Lords of the Treasury, i se'ls donava un nombre basat en l'antiguitat. Finalment, el Primer Lord del Tresor venia a ser com el cap natural de qualsevol govern, i des de Robert Walpole en endavant, comen\u00e7a a ser conegut, no oficialment, com el primer ministre. Carles II d'Anglaterra fou el responsable de nomenar George Downing (el constructor de Downing Street) per reformar radicalment el Tresor i la recaptaci\u00f3 d'impostos.", "target": "Economia"}, {"text": "Una inversi\u00f3 estrangera directa (IED) \u00e9s una inversi\u00f3, d'una entitat basada en un pa\u00eds estranger, en la forma de participaci\u00f3 de control en una empresa del pa\u00eds. Per la qual cosa es distingeix de la inversi\u00f3 estrangera de cartera, on en aquesta \u00faltima no hi ha el control de l'empresa per part de l'inversor.\nL'origen de la inversi\u00f3 no t\u00e9 impacte en la definici\u00f3, aix\u00ed la inversi\u00f3 pot fer-se \"inorg\u00e0nicament\" mitjan\u00e7ant la compra d'una empresa al pa\u00eds de destinaci\u00f3 o \"org\u00e0nicament\" per les operacions d'un negoci existent en expansi\u00f3 en aquest pa\u00eds.", "target": "Economia"}, {"text": "Un expositor \u00e9s un moble en qu\u00e8 s'exhibeixen productes destinats a la venda, o material promocional com fulletons, cat\u00e0legs sobre petites revistes disponibles per al client. Els expositors s\u00f3n mobles que se situen en el punt de venda per a exhibir i promocionar determinats productes. Consisteixen en diverses lleixes o prestatges combinats amb imatges i cartells publicitaris i tenen per finalitat provocar la venda d'un producte o informar sobre algun aspecte relacionat amb la promoci\u00f3 de la venda. Formen part del que es coneix com a PLV o publicitat en el lloc de venda.", "target": "Economia"}, {"text": "Una mercaderia (en angl\u00e8s: commodity) \u00e9s un producte del treball, \u00fatil per a satisfer les necessitats humanes i destinat a l'intercanvi en el mercat. Hist\u00f2ricament, en la transformaci\u00f3 d'una societat primitiva en una societat mercantil, els productes del treball es converteixen en mercaderies a mesura que palesen m\u00e9s clarament llur valor de canvi en el mercat.La mercaderia \u00e9s una cosa bona per a la demanda, per\u00f2 cal que se subministri sense diferenciaci\u00f3 qualitativa a trav\u00e9s d'un mercat. Alguns exemples s\u00f3n el petroli, el paper, la llet o el coure. El preu del coure \u00e9s universal, i fluctua di\u00e0riament segons l'oferta i la demanda mundials. Hi ha diversos aspectes en la diferenciaci\u00f3 dels productes, com poden poden ser entre d'altres, la marca, la interf\u00edcie d'usuari o la qualitat percebuda.\nEn contrast, una de les caracter\u00edstiques d'un producte bo \u00e9s que el seu preu es determina en funci\u00f3 del conjunt del mercat. En general, s\u00f3n recursos b\u00e0sics i productes agr\u00edcoles, com ara mineral de ferro, petroli cru, carb\u00f3, etanol, sal, sucre, caf\u00e8, soja, alumini, coure, arr\u00f2s, blat, or, plata i plat\u00ed. Les primeres mat\u00e8ries toves s\u00f3n productes que es cultiven, mentre que els productes b\u00e0sics durs s\u00f3n els que s'extreuen a trav\u00e9s de la mineria.", "target": "Economia"}, {"text": "La reconversi\u00f3 industrial fou un proc\u00e9s iniciat a Espanya el 1984 que pretenia sanejar financerament a les empreses que entraren en crisi des de 1975 per l'augment dels costos energ\u00e8tics, modernitzar les f\u00e0briques m\u00e9s antigues, adoptant noves tecnologies i fent-les m\u00e9s productives eliminant l'exc\u00e9s de producci\u00f3 amb dr\u00e0stics ajustos d'ocupaci\u00f3 i reducci\u00f3 de la plantilla laboral. Estes mesures van provocar grans moviments sindicals i socials en contra seu.\nL'objectiu de la pol\u00edtica de reconversi\u00f3 \u00e9s adaptar eixes activitats a les necessitats del mercat, modernitzar-les i millorar els seus rendiments.\nEls sectors m\u00e9s afectats van ser el siderometal\u00b7l\u00fargic, construcci\u00f3 naval, t\u00e8xtil i cal\u00e7at, l\u00ednia blanca d'electrodom\u00e8stics, i les empreses General El\u00e8ctrica Espanyola, Westinghouse, Asturiana de Zinc, Talbot i Standar El\u00e8ctrica.\nEs van crear una s\u00e8rie d'\u00e0rees promotores diferenciades segons l'activitat que realitzarien\n\nUnes \u00e0rees centrals, amb les seus socials amb capacitat de decisi\u00f3, gesti\u00f3, control i innovaci\u00f3, i les unitats de producci\u00f3 estrat\u00e8gica i tecnologia m\u00e9s avan\u00e7ades. (Madrid i en menor grau Barcelona).\nUnes \u00e0rees semiperif\u00e8riques destinades a f\u00e0briques amb sistemes de producci\u00f3 m\u00e9s estandarditzats per\u00f2 amb un cert grau d'elaboraci\u00f3. (Biscaia, Saragossa o Val\u00e8ncia).\nUnes \u00e0rees perif\u00e8riques que s'emporten la producci\u00f3 d'articles menys estrat\u00e8gics, encara que no necess\u00e0riament menys tecnificats, i que poden utilitzar m\u00e0 d'obra menys qualificada.", "target": "Economia"}, {"text": "Manuel S\u00e1nchez Ayuso (M\u00farcia, 18 d'agost de 1941 - Val\u00e8ncia, 8 de novembre de 1982) va ser un economista i pol\u00edtic valenci\u00e0.", "target": "Economia"}, {"text": "La teoria moderna de carteres o an\u00e0lisi de la vari\u00e0ncia mitjana, \u00e9s un marc matem\u00e0tic per construir una cartera d'actius de manera que la rendibilitat esperada es maximitzi per a un determinat nivell de risc. Es tracta d'una formalitzaci\u00f3 i extensi\u00f3 de la diversificaci\u00f3 en la inversi\u00f3, la idea que posseir diferents tipus d'actius financers \u00e9s menys arriscat que posseir-ne nom\u00e9s d'un tipus. La seva visi\u00f3 clau \u00e9s que el risc i la rendibilitat d'un actiu no s'han d'avaluar per si sols, sin\u00f3 per la forma en qu\u00e8 contribueix al risc i al retorn global d'una cartera. Utilitza la vari\u00e0ncia dels preus dels actius com a substitut del risc.L'economista Harry Markowitz va presentar la teoria moderna de carteres en un assaig de 1952, pel qual m\u00e9s tard va ser guardonat amb el Premi Nobel d'Economia.", "target": "Economia"}, {"text": "Chlo\u00e9 \u00e9s una casa de moda francesa fundada l'any 1952 per Gaby Aghion. L'empresa es desenvolupa alguns anys m\u00e9s tard, despr\u00e9s de l'associaci\u00f3 de la fundadora amb Jacques Lenoir. La marca \u00e9s coneguda per als seus models flexibles fets amb materials lleugers.", "target": "Economia"}, {"text": "Les remeses s\u00f3n les transfer\u00e8ncies de diners d'un treballador estranger migrant al seu pa\u00eds d'origen. Els diners enviats al pa\u00eds d'origen dels migrants constitueixen el segon flux financer m\u00e9s gran dels pa\u00efsos en vies de desenvolupament, superant, fins i tot, l'ajut internacional. El 2009 les remeses als pa\u00efsos desenvolupats es van estimar en 209.000 milions de d\u00f2lars nord-americans, xifra inferior als 305.000 milions del 2008.", "target": "Economia"}, {"text": "usos d'aquest terme, vegeu Terminologia t\u00e8cnica\nEl tecnicisme \u00e9s un sistema filos\u00f2fic que fa refer\u00e8ncia a una confian\u00e7a predominant a la tecnologia i al coneixement t\u00e8cnic (vegeu T\u00e8cnica) com a factors primordials per a la societat en el seu conjunt.\nAquest s'associa de forma directa amb el m\u00e8tode cient\u00edfic i les ci\u00e8ncies aplicades, ja que tots dos en el seu conjunt s\u00f3n eines essencials pel desenvolupament de la tecnologia actual i a la inversa.", "target": "Economia"}, {"text": "Una teoria econ\u00f2mica \u00e9s un conjunt d'hip\u00f2tesis que pretenen reproduir aspectes d'una realitat econ\u00f2mica i els teoremes obtinguts a partir d'elles mitjan\u00e7ant c\u00e0lculs l\u00f2gics. Un dels objectius \u00faltims de les diferents teories econ\u00f2miques \u00e9s modelar un escenari on es maximitzen els beneficis de la societat com a conjunt. En la teoria econ\u00f2mica actual es distingeixen dos formes d'an\u00e0lisis principals: la microeconomia i la macroeconomia.", "target": "Economia"}, {"text": "Un aparador, mostrador o una  vitrina o vidriera (/de mostra) , \u00e9s l'espai situat a la fa\u00e7ana de les botigues i destinat a exhibir \u2014darrere un vidre\u2014 una mostra dels productes o serveis que s'ofereixen a l'interior. L'aparador contribueix tant a la venda com a la bona imatge de l'establiment. La paraula aparador, en alguns pa\u00efsos, s'usa per designar un moble amb portes i calaixos que serveix per guardar roba o altres objectes.L'aparadorisme \u00e9s l'art de presentar de forma adequada, combinant objectes i materials, els articles que t\u00e9 a la venda un establiment en el seu aparador. \u00c9s un conjunt de t\u00e8cniques aplicades al disseny i muntatge dels aparadors. L'aparador juntament amb el cartell llumin\u00f3s, la banderola o r\u00e8tol (on sol apar\u00e8ixer el logotip) i el disseny de fa\u00e7ana constitueix el primer reclam de venda l'establiment.\u00c9s un dels mitjans m\u00e9s importants amb qu\u00e8 compta un comerciant per a trucar i retenir l'atenci\u00f3 d'un vianant cap al seu punt de venda. Part l'\u00e8xit comercial d'una botiga dep\u00e8n que la decoraci\u00f3 del seu aparador sigui apropiada i atractiva. De fet, la superf\u00edcie disponible per a aparador es considera un factor de valoraci\u00f3 econ\u00f2mica del local comercial.", "target": "Economia"}, {"text": "La desamortitzaci\u00f3 va ser un llarg proc\u00e9s historicoecon\u00f2mic iniciat a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el segle xx (16 de desembre del 1924). Va consistir a posar al mercat, mitjan\u00e7ant subhasta p\u00fablica, les terres i b\u00e9ns no productius en poder de les anomenades mans mortes que no les conreaven, gaireb\u00e9 sempre l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica o els ordes religiosos, que els havien acumulats com a habituals beneficiaris de donacions, testaments i abintestats, a fi d'augmentar la riquesa nacional i crear una burgesia i una classe mitjana de llauradors propietaris. A m\u00e9s, l'erari obtenia uns ingressos extraordinaris amb els quals es pretenien amortitzar els t\u00edtols de deute p\u00fablic. La desamortitzaci\u00f3 es va convertir en la principal arma pol\u00edtica amb qu\u00e8 els liberals van modificar el sistema de propietat de l'Antic R\u00e8gim per implantar el nou estat burg\u00e8s durant la primera meitat del segle xix.", "target": "Economia"}, {"text": "Suspensi\u00f3 de pagaments (en angl\u00e8s: receivership) \u00e9s la situaci\u00f3 concursal en la qual un comerciant o una societat mercantil es troba quan no poden pagar la totalitat dels deutes que t\u00e9 amb els seus creditors per falta de l\u00edquid, o diners en efectiu.\n\u00c9s un procediment que t\u00e9 per objecte arribar a un acord entre el deutor i els creditors, sota supervisi\u00f3 judicial, sobre la manera que es pagar\u00e0. La difer\u00e8ncia amb la fallida est\u00e0 que en aquest cas el deutor t\u00e9 suficients actius per a plantar cara als seus deutes, per\u00f2 els seus actius no s\u00f3n prou l\u00edquids. Per exemple, pot tenir immobles o actius fixos per un valor superior als seus deutes, per\u00f2 no pot pagar aquests deutes ven\u00e7uts en el moment. Per aix\u00f2 tamb\u00e9 es diu que la suspensi\u00f3 de pagaments \u00e9s una situaci\u00f3 concursal temporal, mentre que la fallida \u00e9s definitiva.", "target": "Economia"}, {"text": "Noruega t\u00e9 una economia pr\u00f2pia dels pa\u00efsos m\u00e9s desenvolupats del m\u00f3n, on m\u00e9s del 60% de la m\u00e0 d'obra es dedica al sector de serveis. El pa\u00eds \u00e9s un dels principals productors de petroli i gas natural d'Europa que li aporta una riquesa entorn de 22% del total nacional.\nEncara que sensible als cicles econ\u00f2mics mundials, l'economia de Noruega ha mostrat un s\u00f2lid creixement des de l'inici de l'era industrial. Un dels seus principals motors econ\u00f2mics ha estat tradicionalment l'exportaci\u00f3. El pa\u00eds \u00e9s ric en recursos naturals i entre les seves principals activitats destaquen l'exploraci\u00f3 i producci\u00f3 de petroli i gas, la pesca i la construcci\u00f3 de preses per a l'aprofitament del potencial hidroel\u00e8ctric. De fet, m\u00e9s del 10% dels llocs de treball depenen directament del petroli. El sector primari i la ind\u00fastria pesant han tendit a disminuir gradualment en favor del sector serveis i la ind\u00fastria petroliera.\nEl seu sector p\u00fablic \u00e9s un dels m\u00e9s grans del m\u00f3n quant a la seva aportaci\u00f3 al producte interior brut del pa\u00eds. Noruega t\u00e9 una elevada esperan\u00e7a i nivell de vida i una seguretat social extensa. Posseeix una de les c\u00e0rregues fiscals m\u00e9s grans del m\u00f3n. L'exist\u00e8ncia d'un vast estat del benestar i la modernitat de la ind\u00fastria s'han pogut finan\u00e7ar gr\u00e0cies a l'explotaci\u00f3 de petroli al mar del Nord. A m\u00e9s, el super\u00e0vit generat \u00e9s dipositat al seu Government Pension Fund of Norway, el fons sobir\u00e0 m\u00e9s gran del m\u00f3n, amb m\u00e9s de 800 000 milions de d\u00f2lars nord-americans en actius.", "target": "Economia"}, {"text": "L'Europass \u00e9s el model estandarditzat de curriculum vitae elaborat per la Uni\u00f3 Europea per a unificar les candidatures laborals dels ciutadans que desitgin treballar en algun pa\u00eds del continent europeu. El seu objectiu \u00e9s incrementar la transpar\u00e8ncia de la qualificaci\u00f3 i mobilitat dels ciutadans a Europa, facilitant-ne la cerca d'ocupaci\u00f3, ja que fa que les habilitats i qualificacions d'una persona s'entenguin clarament a tot Europa (inclosos la Uni\u00f3 Europea, l'Espai Econ\u00f2mic Europeu i els pa\u00efsos candidats a la UE). Est\u00e0 format per cinc documents: el curriculum vitae, el passaport de lleng\u00fces, el document de mobilitat, el suplement al t\u00edtol superior i els certificats corresponents; aquests dos darrers s\u00f3n expedits per les autoritats educatives i comparteixen una marca i un logotip com\u00fa.Es va establir per la Decisi\u00f3 2241/2004/CE del Parlament i del Consell Europeus, de 15 de desembre de 2004, sobre un marc comunitari \u00fanic per a la transpar\u00e8ncia de les qualificacions i compet\u00e8ncies i va entrar en vigor l'1 de gener de 2005. Des del 2012, les persones poden reunir tots els documents Europass al passaport europeu d'habilitats.Per tal de crear un curr\u00edculum en format Europass, pot fer-se a trav\u00e9s del portal (que est\u00e0 en 30 idiomes, per\u00f2 no en catal\u00e0) de l'European Centre for the Development of Vocational Training (CEDEFOP), on s'accedir\u00e0 a l'aplicaci\u00f3 per crear-lo o b\u00e9 es podr\u00e0 descarregar una plantilla en format Word per complimentar.", "target": "Economia"}, {"text": "L'estalvi o, col\u00b7loquialment, alforro, \u00e9s la difer\u00e8ncia entre l'ingr\u00e9s disponible i el consum efectuat per una persona, una empresa, una administraci\u00f3 p\u00fablica, etc. Igualment l'estalvi \u00e9s la part de la renda que no es destina al consum, o part complement\u00e0ria del despesa.", "target": "Economia"}, {"text": "L'estakhanovisme, o stakhanovisme, va ser un moviment obrer socialista que va n\u00e9ixer a l'antiga Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica arran del miner Aleksei Stakh\u00e0nov i que propulsava l'augment de la productivitat laboral, basat en la pr\u00f2pia iniciativa dels treballadors.\nEl 31 d'agost de 1935, Stakh\u00e0nov era miner en un pou de carb\u00f3 a Donetsk i va assolir la fita d'extraure, en un sol dia, 102 tones de carb\u00f3, amb qu\u00e8 va superar 14 vegades la mitjana. A causa d'aquest fet, es va iniciar un moviment obrer per a l'increment del rendiment de la producci\u00f3 en el treball, i es va comen\u00e7ar a aplicar a totes les branques de la ind\u00fastria sovi\u00e8tica.\nL'\u00e8xit d'aquest moviment va ser tan gran que la primera confer\u00e8ncia estakhanovista es va realitzar al Kremlin el novembre de 1935, on Stalin la va elogiar. No obstant aix\u00f2, al cap de poc temps va produir una disparitat salarial i problemes entre els treballadors.\nAquest moviment va provocar la fi dels kolkhozos en la ind\u00fastria, que quedaren relegats tan sols al camp agr\u00edcola.", "target": "Economia"}, {"text": "Dossier Econ\u00f2mic de Catalunya fou el primer setmanari en catal\u00e0 dirigit a les empreses, professionals i representants del m\u00f3n econ\u00f2mic que va arribar als quioscos al setembre de 1997.El 2007, coincidint amb el des\u00e8 aniversari, va estrenar disseny i va oberir un web nou. Va deixar d'editar-se el novembre del 2009 amb un deute pendent de 600.000 euros a l'Institut Catal\u00e0 de Finances. El 2010, un grup d'experiodistes del setmanari constitu\u00efren Tallers d'Iniciatives Editorials i crearen L'Econ\u00f2mic.", "target": "Economia"}, {"text": "El m\u00e0rqueting (terme derivat de l'angl\u00e8s 'marketing', i hist\u00f2ricament en catal\u00e0 mercatologia) \u00e9s el proc\u00e9s social i administratiu pel qual els individus i els grups satisfan les seves necessitats al crear i bescanviar b\u00e9ns i serveis, segons Philip Kotler (considerat per alguns \"pare del m\u00e0rqueting\").El m\u00e0rqueting, en definitiva, \u00e9s un proc\u00e9s de planificaci\u00f3 del producte, preu, distribuci\u00f3 i promoci\u00f3 de b\u00e9ns, serveis o idees, i l'execuci\u00f3 i control d'aquesta planificaci\u00f3 perqu\u00e8 el bescanvi sigui satisfactori tant per al consumidor com per l'empresa o organitzaci\u00f3. Cerca la satisfacci\u00f3 del consumidor combinant les seg\u00fcents normes o instruments: producte, preu, distribuci\u00f3 i promoci\u00f3 (publicitat, venda directa, promoci\u00f3 de vendes, relacions p\u00fabliques, propaganda, etc.).", "target": "Economia"}, {"text": "Dry Goods (eng. Articles secs) \u00e9s un terme hist\u00f2ric que descriu el tipus de l\u00ednia de productes que comercialitzava un tipus de magatzem, que diferia per a cada regi\u00f3. El terme prov\u00e9 del comer\u00e7 t\u00e8xtil i les botigues semblen haver-se est\u00e8s amb el comer\u00e7 mercantil pels territoris colonials brit\u00e0nics (i antics territoris) com a mitj\u00e0 per portar subministraments i productes manufacturats a una gran varietat d'assentaments i magatzems que s'estenien arreu del m\u00f3n. A partir de mitjans dels anys del 1700, aquestes botigues van comen\u00e7ar venent subministraments i productes t\u00e8xtils a comunitats remotes i molts van personalitzar els productes que portaven segons les necessitats de la zona. Aquesta va continuar sent la tend\u00e8ncia fins a principis dels anys del 1900. Amb l'augment dels grans magatzems i les vendes per cat\u00e0leg, es va iniciar la disminuci\u00f3 de les botigues de Dry Goods i el terme ha quedat en gran manera fora d'\u00fas.", "target": "Economia"}, {"text": "La marca corporativa fa refer\u00e8ncia a la pr\u00e0ctica d'utilitzar el nom d'una companyia com a marca d'un producte. \u00c9s un intent d'adjudicar el valor d'una companyia a tots els seus productes. Alguns exemples en s\u00f3n Disney, IBM o McDonald's.\nLa marca corporativa \u00e9s el producte de l'estrat\u00e8gia de l'empresa per crear una imatge i actitud corporativa que s'estengui per associaci\u00f3 a tots els seus productes. A m\u00e9s, serveix per a distingir els productes de la companyia dels dels seus competidors i crear una imatge que representa a la companyia en la ment dels consumidors i dels seus propis treballadors.", "target": "Economia"}, {"text": "El fons de Comer\u00e7 \u00e9s un concepte comptable que designa a l'exc\u00e9s de valor material d'una empresa quan \u00e9s venuda, i que generalment ve donat per all\u00f2 que dona rendiments a l'empresa per\u00f2 que no \u00e9s pas material (clients, patents, marques).\n\u00c9s un valor immaterial que es dona quan a l'empresa es generen beneficis superiors als habituals en el sector econ\u00f2mic. Hom tamb\u00e9 la defineix com el valor actual dels superbeneficis (all\u00f2 que ultrapassa d'un benefici normal) que genera l'empresa.", "target": "Economia"}, {"text": "El Thatcherisme descriu les pol\u00edtiques de condemna, econ\u00f2mica, social de l'estil brit\u00e0nic del Partit Conservador de Margaret Thatcher, que va ser l\u00edder d'ell des de 1975 a 1990. Tamb\u00e9 s'ha utilitzat per descriure les creences del govern brit\u00e0nic sota Thatcher com a primer ministre de 1979 a 1990, i m\u00e9s enll\u00e0 als governs de John Major, Tony Blair i David Cameron.El thatcherisme va representar un rebuig sistem\u00e0tic, decisiu i una reversi\u00f3 del consens de la postguerra, mitjan\u00e7ant el qual els principals partits pol\u00edtics van coincidir sobre manera en els temes centrals del keynesianisme, l'estat del benestar, la ind\u00fastria nacionalitzada i la regulaci\u00f3 estricta de l'economia. N'hi va haver una gran excepci\u00f3: el Servei Nacional de Salut, que va ser \u00e0mpliament popular. Ella va prometre als brit\u00e0nics el 1982, que el Servei de Salut est\u00e0 \u00abfora de perill a les nostres mans\u00bb.Tant els termes exactes del que constitueix el thatcherisme com el seu llegat espec\u00edfic en termes de la hist\u00f2ria brit\u00e0nica de les \u00faltimes d\u00e8cades s\u00f3n controvertits. En termes d'ideologia, el thatcherisme ha estat descrit per Nigel Lawson, el Ministre d'Hisenda de Thatcher de 1983 a 1989, com una plataforma pol\u00edtica que emfasitza els mercats lliures amb despeses governamentals redu\u00efdes i retallades d'impostos junt amb el nacionalisme brit\u00e0nic tant al propi pa\u00eds com a l'estranger. The Daily Telegraph va declarar per l'abril de 2008 que el programa del pr\u00f2xim govern brit\u00e0nic no conservador, l'administraci\u00f3 de Tony Blair amb \u00e8mfasi en New Labor, b\u00e0sicament va acceptar les mesures centrals de reforma del thatcherisme, com la desregulaci\u00f3, la privatitzaci\u00f3 d'ind\u00fastries nacionals clau, el manteniment d'un mercat flexible laboral, la marginaci\u00f3 dels sindicats i la centralitzaci\u00f3 del poder de les autoritats locals al govern central.", "target": "Economia"}, {"text": "La Revoluci\u00f3 Industrial \u00e9s el proc\u00e9s d'industrialitzaci\u00f3 amb el conjunt de canvis econ\u00f2mics i socials que aquest comporta.\n\nL'expressi\u00f3 aparegu\u00e9 a Fran\u00e7a entorn del 1820 per a designar el conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Esc\u00f2cia a la segona meitat del segle xviii. Els aven\u00e7os t\u00e8cnics \u2014sobretot la m\u00e0quina de vapor\u2014, l'explosi\u00f3 demogr\u00e0fica que s'inici\u00e0 a partir del 1750 i l'\u00e8xode rural per la m\u00e0 d'obra excedent\u00e0ria a l'agricultura van encap\u00e7alar canvis profunds de la societat.\nAquesta revoluci\u00f3 marc\u00e0 una ruptura en el curs de la hist\u00f2ria i transform\u00e0 els \u00e9ssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de m\u00e0quines. Aix\u00ed doncs, la Revoluci\u00f3 Industrial modific\u00e0 les bases econ\u00f2miques de la societat, que, de manera progressiva, es fonament\u00e0 en la producci\u00f3 industrial. Les ciutats es convertiren en centres superpoblats on hi havia els llocs d'habitatge i treball de la nova classe social, la classe obrera, que sorg\u00ed amb el maquinisme. L'exist\u00e8ncia d'aquest nou estatus social, format origin\u00e0riament per camperols foragitats del camp, impuls\u00e0 l'aparici\u00f3 de noves ideologies com el liberalisme i socialisme, que configuraren el m\u00f3n contemporani.\nAquest proc\u00e9s, iniciat a la Gran Bretanya, s'an\u00e0 imposant lentament a la resta de pa\u00efsos europeus \u2014malgrat la manca de primeres mat\u00e8ries i de mercats\u2014, als Estats Units i el Jap\u00f3; progressivament s'estengu\u00e9 a altres parts del m\u00f3n. L'impacte d'aquest canvi sobre la societat fou enorme. A partir del 1870, es produ\u00ed un nou salt en el desenvolupament del sistema capitalista quan la primera Revoluci\u00f3 Industrial es fusion\u00e0 amb l'anomenada segona revoluci\u00f3 industrial. En aquesta segona fase, el progr\u00e9s tecnol\u00f2gic i econ\u00f2mic reb\u00e9 un gran impuls amb la construcci\u00f3 de m\u00e0quines alimentades amb vapor \u2013que foren incorporades a vaixells i trens\u2013, i a partir de 1873, l'aparici\u00f3 del motor de combusti\u00f3 interna i l'energia el\u00e8ctrica.\nHi ha discrep\u00e0ncies entre els historiadors pel que fa al per\u00edode que dur\u00e0 la Revoluci\u00f3 Industrial. Eric Hobsbawm defensa la tesi que la revoluci\u00f3 s'inici\u00e0 durant la d\u00e8cada del 1780 i no es desenvolup\u00e0 plenament fins als anys 1830 o 1840, mentre que T. S. Ashton mant\u00e9 que s'esdevingu\u00e9, aproximadament, entre els anys 1760 i 1830.", "target": "Economia"}, {"text": "La incapacitat temporal (IT), tal com est\u00e0 definida a Espanya, \u00e9s la situaci\u00f3 en qu\u00e8 es troba una persona treballadora a causa d'una malaltia comuna o professional, o un accident, sigui o no de treball, amb car\u00e0cter temporal, que necessiti assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria i que no pugui realitzar el seu treball.\nAquesta situaci\u00f3 d'impossibilitat del treballador s'oficialitza mitjan\u00e7ant el document de baixa. La baixa laboral \u00e9s un document oficial en el qual el metge o metgessa certifica que una persona no pot desenvolupar la seva feina com a conseq\u00fc\u00e8ncia d'una p\u00e8rdua de salut. Per tant, el responsable de la baixa \u00e9s el metge o metgessa que la signa.\nPer tal de valorar la possible durada d'incapacitat, a m\u00e9s de la causa, es valora l'activitat del treballador.", "target": "Economia"}, {"text": "Les primeres mat\u00e8ries o les mat\u00e8ries primeres s\u00f3n els recursos d'origen mineral o agr\u00edcola que les persones extreuen de la natura que, per una s\u00e8rie de transformacions industrials o artesanals es transformen en productes intermedis o productes de consum final. \u00c9s un concepte relatiu: per exemple la llet pot considerar-se un producte que ha estat processat, pasteuritzat homogeneitzat i envasat; o una mat\u00e8ria primera del formatge o del iogurt. El seu paper s'amplia en el marc d'una producci\u00f3 circular.", "target": "Economia"}, {"text": "Gonzalo Bernardos Dom\u00ednguez (Barcelona, 12 de novembre de 1962) \u00e9s un professor d'economia de la Universitat de Barcelona, conegut per ser un habitual tertuli\u00e0 en diversos mitjans de comunicaci\u00f3, entre els quals destaquen RAC 1 i La Sexta.\nLlicenciat en ci\u00e8ncies econ\u00f2miques i empresarials el febrer de 1989 per la Universitat de Barcelona i doctorat en la mateixa especialitat i universitat el desembre de 1994 (amb la qualificaci\u00f3 d'apte cum laude per unanimitat i premi extraordinari), ha treballat com a professor a la UB i la UOC, ha ocupat diversos c\u00e0rrec de responsabilitat al departament de teoria econ\u00f2mica de la Universitat de Barcelona. Ha dirigit diversos m\u00e0sters d'assessoria immobili\u00e0ria, gesti\u00f3 de franqu\u00edcies i desenvolupament personal i lideratge. Com a analista, ha col\u00b7laborat amb diferents programes de r\u00e0dio i de televisi\u00f3, com 8 al dia amb Josep Cun\u00ed (8tv), La noche en 24 horas (Canal 24 horas de TVE), El mat\u00ed a 4 bandes (R\u00e0dio 4), El dia a la COM (COMR\u00e0dio), La plaza (Onda Cero), Cierre de mercados (Intereconom\u00eda) i El M\u00f3n a RAC1, Via lliure i La nit a RAC1. (RAC1).", "target": "Economia"}, {"text": "Aversi\u00f3 al risc  \u00e9s un concepte usat en economia, finances i psicologia relacionat amb el comportaments dels consumidors i inversors. L'aversi\u00f3 al risc \u00e9s la prefer\u00e8ncia d'una persona a acceptar una oferta amb un cert grau de risc abans que una altra amb una mica m\u00e9s de risc per\u00f2 amb major rendibilitat. Fora dels camps m\u00e9s matem\u00e0tic de l'economia i les finances, la gent ha de prendre decisions sobre com enfrontar-se cada dia als riscos.", "target": "Economia"}, {"text": "Armedangels \u00e9s una companyia t\u00e8xtil a Col\u00f2nia (Alemanya) fundada l'any 2007 i concep una varietat de roba fabricada a partir de t\u00e8xtils com el cot\u00f3 org\u00e0nic. Ven a trav\u00e9s de la seva botiga en l\u00ednia i a botigues a sis pa\u00efsos. La marca ha creat i produ\u00eft roba durable que tenen una certa \u00e8tica. L'empresa intenta canviar la percepci\u00f3 de la roba ecofriendly que \u00e9s sovint hippy-like i non-fashion. A m\u00e9s, Armedangels s'ha donat com a objectiu promoure un context social al voltant de la ind\u00fastria t\u00e8xtil i treballar nom\u00e9s amb empreses responsables que estan certificades pel comer\u00e7 just.", "target": "Economia"}, {"text": "La Comissi\u00f3 Nacional del Mercat de Valors (CNMV) (en castell\u00e0: Comisi\u00f3n Nacional del Mercado de Valores) \u00e9s un organisme dependent del Ministeri d'Economia i Empresa, fundat l'any 1988,2019 encarregat de la supervisi\u00f3 dels mercats de valors a Espanya.El seu objectiu \u00e9s vetlar per la transpar\u00e8ncia d'aquests mercats i la correcta formaci\u00f3 de preus en aquests, aix\u00ed com la protecci\u00f3 dels inversors. En l'exercici d'aquestes compet\u00e8ncies rep un important volum d'informaci\u00f3, gran part de la qual est\u00e0 continguda en els seus registres oficials i \u00e9s de car\u00e0cter p\u00fablic.\nL'acci\u00f3 de la CNMV com a \u00f2rgan de control se centra principalment sobre:\n\nles societats que emeten valors per a ser col\u00b7locats de forma p\u00fablica\nels mercats secundaris de valors\nles empreses que presten serveis d'inversi\u00f3 i les institucions d'inversi\u00f3 col\u00b7lectivaSobre ells la Comissi\u00f3 exerceix una supervisi\u00f3 de car\u00e0cter prudencial buscant garantir la seguretat de les seves transaccions i la solv\u00e8ncia del sistema. Tamb\u00e9 a trav\u00e9s de l'Ag\u00e8ncia Nacional de Codificaci\u00f3 de Valors, assigna el codi ISIN amb validesa internacional a totes les emissions de valors que es realitzen a Espanya.", "target": "Economia"}, {"text": "Un guany de capital \u00e9s el benefici resultant de la venda d'un actiu financer com accions, obligacions o bens immobles, per un valor superior al seu cost d'adquisici\u00f3. El benefici \u00e9s la difer\u00e8ncia entre el preu de venda m\u00e9s alt i el preu de compra m\u00e9s baix. Una p\u00e8rdua de capital sorgeix si la venda d'un actiu financer \u00e9s inferior al preu de compra. La majoria de pa\u00efsos imposen un impost sobre els guanys de capital d'individus o empreses.\nA nivell d'estats, els beneficis de guanys de capital no s\u00f3n comptabilitzats com a ingr\u00e9s nacional car nom\u00e9s pertanyen a transfer\u00e8ncies de drets sobre participacions i accions i, per tant, no corresponen a una nova activitat productiva.", "target": "Economia"}, {"text": "La metodologia econ\u00f2mica \u00e9s l'estudi de m\u00e8todes, especialment el m\u00e8tode cient\u00edfic, en relaci\u00f3 amb l'economia, incloent els principis del raonament econ\u00f2mic. En angl\u00e8s contemporani, \"metodologia\" pot fer refer\u00e8ncia a aspectes te\u00f2rics o sistem\u00e0tics d'un m\u00e8tode (o de diversos m\u00e8todes). La filosofia econ\u00f2mica tamb\u00e9 adopta una metodologia en la intersecci\u00f3 de les dues mat\u00e8ries.", "target": "Economia"}, {"text": "La producci\u00f3 en cadena, producci\u00f3 en massa, producci\u00f3 en s\u00e8rie o fabricaci\u00f3 en s\u00e8rie va ser un proc\u00e9s revolucionari en la producci\u00f3 industrial basat en la cadena de muntatge; una forma d'organitzaci\u00f3 de la producci\u00f3 que delega a cada treballador una funci\u00f3 espec\u00edfica i especialitzada en m\u00e0quines m\u00e9s desenvolupades tecnol\u00f2gicament.va ser un proc\u00e9s revolucionari en la producci\u00f3 industrial la base \u00e9s la cadena de muntatge, l\u00ednia d'acoblament o l\u00ednia de producci\u00f3; una forma d'organitzaci\u00f3 de la producci\u00f3 que delega a cada treballador una funci\u00f3 espec\u00edfica i especialitzada en m\u00e0quines tamb\u00e9 m\u00e9s desenvolupades.", "target": "Economia"}, {"text": "Un llibre blanc (de l'angl\u00e8s white paper) \u00e9s un document o guia amb autoritat, que t\u00e9 com a objectiu d'ajudar els lectors a comprendre un tema, resoldre o afrontar un problema (per exemple dissenyant una pol\u00edtica governamental a llarg termini), o prendre una decisi\u00f3. Els llibres blancs s\u00f3n utilitzats especialment en dos \u00e0mbits: el governamental i el m\u00e0rqueting (per exemple per ajudar a prendre decisions pol\u00edtiques i de negocis).", "target": "Economia"}, {"text": "Staples (NYSE SPLS) \u00e9s la companyia que m\u00e9s articles d'oficina ven del m\u00f3n. Va ser fundada en 1986 en Brighton, Massachusetts, i t\u00e9 la seua seu en Framingham, Massachusetts. Els seus principals competidors s\u00f3n OfficeMax i Office Depot.", "target": "Economia"}, {"text": "Una franqu\u00edcia \u00e9s un contracte en virtut del qual un empresari (franquiciador) cedeix a un altre (franquiciat), a canvi d'una prestaci\u00f3 financera, el dret a l'explotaci\u00f3 d'un negoci de productes o serveis pr\u00e8viament prestigiats al mercat pels procediments de fabricaci\u00f3 i de m\u00e0rqueting del franquiciador emparats en patents, marques i saber fer. El 2011 hi havia 289 franqu\u00edcies a Catalunya.Mitjan\u00e7ant el contracte de franqu\u00edcia es pacta, a canvi d'un preu, la cessi\u00f3 d'un model d'empresa. La perfecci\u00f3 d'aquests contractes instrumenta la formaci\u00f3 de xarxes de distribuci\u00f3 molt integrades, que s'han anat estenent r\u00e0pidament i que han rebut ple reconeixement tant per la jurisprud\u00e8ncia com pels diferents ordenaments jur\u00eddics. A Europa es va estendre aquesta pr\u00e0ctica a mitjan segle xx, i va aconseguir el ple reconeixent per part de les institucions comunit\u00e0ries amb el Reglament de la Comissi\u00f3 de la CEE de 30 de novembre de 1988.", "target": "Economia"}, {"text": "La Dinastia Han (206 a.C. - 220 dC.) de l'antiga Xina va experimentar per\u00edodes oposats de prosperitat econ\u00f2mica i declivi. Se divideix normalment en tres per\u00edodes: Han Occidental (206 aC.- 9 d.C.), la Dinastia Xin (9 - 23), i Han Oriental (25 - 220). La Dinastia Xin, establerta pel regent Wang Mang, va formar un curt per\u00edode d'entreregnes de llargs per\u00edodes de domini Han. Despr\u00e9s de la caiguda de Wang Mang, la capital Han va ser traslladada a l'est des de Chang'an a Luoyang. Per aix\u00f2, els historiadors han nomenat aquestes eres com Han Occidental i Han Oriental, respectivament.L'economia Han va ser definida per un important creixement poblacional, un augment en la poblaci\u00f3 urbana, un creixement sense precedents de la ind\u00fastria i el comer\u00e7, i l'experimentaci\u00f3 governamental amb la nacionalitzaci\u00f3. En aquesta \u00e8poca, l'encunyat de monedes i la circulaci\u00f3 de les mateixes va cr\u00e9ixer de manera significativa, formant les bases d'un sistema monetari estable. La ruta de la seda va facilitar l'establiment del comer\u00e7 i intercanvis tributaris amb pa\u00efsos estrangers al llarg d'Eur\u00e0sia, molts dels quals no van ser coneguts per la gent de l'antiga Xina. Les capitals imperials, tant d'Han Occidental (Chang'an) com Han Oriental (Luoyang), es trobaven entre les ciutats m\u00e9s grans del m\u00f3n en el seu moment, tant en poblaci\u00f3 com en \u00e0rea. Tallers del govern fabricaven els mobles per als palaus del emperador i produ\u00efen b\u00e9ns per a la gent com\u00fa. El govern va supervisar la construcci\u00f3 de camins i ponts, els quals van facilitar el treball oficial del govern i van impulsar el creixement comercial. Sota el domini Han, els industrials, majoristes, i comerciants \u2015des d'amos de petits negocis fins a adinerats empresaris\u2015 podien prendre part en qualsevol empresa i activitats comercials en les esferes dom\u00e8stiques, p\u00fabliques i fins i tot militars.\nEn els primers anys del per\u00edode Han, els camperols agricultors eren, en gran manera, autosuficients, per\u00f2 van comen\u00e7ar a dependre m\u00e9s i m\u00e9s dels intercanvis comercials amb acabalats terratinents amos d'extenses propietats agr\u00edcoles. Molts camperols es van endeutar i es van veure obligats a convertir-se en treballadors a sou o en parcers de les classes propiet\u00e0ries de les terres. El govern Han va tractar en forma constant de proveir ajuda econ\u00f2mica als agricultors pobres, els qui havien de competir amb poderosos i influents nobles, terratinents i comerciants. El govern va tractar de limitar el poder d'aquests grups adinerats a trav\u00e9s de forts impostos i regulacions burocr\u00e0tiques. El govern de l'emperador Wu -que va regnar entre el 141 aC. i 87 aC.- fins i tot va nacionalitzar les ind\u00fastries del ferro i la sal; no obstant aix\u00f2, aquests monopolis governamentals van ser repel\u00b7lits durant l'Han Oriental. Un increment en la intervenci\u00f3 governamental en l'economia privada durant el segle ii aC va afeblir fortament a la classe comerciant. Aix\u00f2 va permetre als terratinents acabalats incrementar el seu poder i assegurar la continuaci\u00f3 d'una economia predominantment agr\u00e0ria. Els terratinents rics tamb\u00e9 van dominar les activitats comercials, mantenint el control sobre els camperols \u2015dels quals el govern depenia per a les seves recaptacions fiscals\u2015 poder militar, i m\u00e0 d'obra per a obres p\u00fabliques. Per als anys 180, les crisis econ\u00f2miques i pol\u00edtiques havien causat que el govern Han es torni fortament descentralitzat, mentre que els grans terratinents es van tornar cada vegada m\u00e9s independents i poderosos en les seves comunitats.", "target": "Economia"}, {"text": "El paper moneda de la Generalitat de Catalunya \u00e9s l'emissi\u00f3 de bitllets que va fer aquest organisme per les circumst\u00e0ncies especials de la Guerra civil espanyola els anys que van de 1936 a 1938.\nLa gran escassedat de moneda fraccion\u00e0ria motivada pel fet de l'atresorament de monedes de plata per part dels particulars (com a moneda refugi), agreujada pel fet que la mateixa Generalitat retirava de la circulaci\u00f3 les monedes de plata que li arribaven per tal d'utilitzar-les en compres a l'estranger, van afectar l'activitat econ\u00f2mica i financera de Catalunya.Segons un decret del 21 setembre 1936, la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya dirigida en aquells mesos per Josep Tarradellas i Joan cre\u00e0 el Paper Moneda Nacional Catal\u00e0 de curs legal a tot Catalunya, amb la mateixa consideraci\u00f3 i poder alliberador que els bitllets del Banc d'Espanya.Es projectaren i es feren proves de color i disseny de bitllets des de 1000 pessetes fins als d'una pesseta, per\u00f2 finalment no se'n va emetre cap m\u00e9s que els de 10, 5 i 2,5 pessetes que no van resoldre el problema de la manca d'efectiu fraccionari. S'ha de tenir en compte que el 1936 el sou mitj\u00e0 d'un treballador era de 8 a 12 pessetes al dia i els c\u00e8ntims s'utilitzaven molt. Per aix\u00f2, a banda del paper moneda de la Generalitat, els comer\u00e7os i botigues emeteren vals i bons per al canvi i finalment tamb\u00e9 els ajuntaments (tant a Catalunya com al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i Menorca) foren autoritzats per l'emissi\u00f3 de moneda.El disseny es va encarregar a l'artista noucentista Josep Obiols i es van imprimir a l'Institut Gr\u00e0fic Oliva de Vilanova i la Geltr\u00fa amb paper de seguretat especial amb marques d'aigua. Josep Obiols, que ja havia acceptat abans enc\u00e0rrecs per a institucions c\u00edviques i pol\u00edtiques del pa\u00eds, va dissenyar tamb\u00e9 els bitllets de Viladrau. A l'anvers dels tres bitllets es va disposar l'escut de Catalunya amb una espiga de blat i un martell, com a al\u00b7legories de l'agricultura i de la ind\u00fastria, amb una corona de branques de llorer i de roure al costat esquerre, que es repetia al revers. Al mig de la corona, es podia veure la marca d'aigua que consistia en un cap mascul\u00ed d'estil cl\u00e0ssic. Al revers, en canvi, cada bitllet tenia un disseny diferenciat: el de 10 pessetes, impr\u00e8s en dos tons de verd, presentava barques de pesca al\u00b7ludint a la vocaci\u00f3 marinera de Catalunya; el de 5 pessetes, en dos tons de marr\u00f3, un feix de fusells i una cinta de metralladora simbolitzant la guerra, amb un obrer amb una clau fixa sobre un fons de f\u00e0briques i un camperol amb una garba de blat sota el bra\u00e7 sobre un fons d'espigues; i el de 2,50 pessetes, en dos tons de gris, la reproducci\u00f3 de l'escultura El forjador de Josep Llimona, del 1914, amb unes f\u00e0briques amb xemeneies fumejants al fons, simbolitzant la ind\u00fastria i el progr\u00e9s.El 1938 el govern de la Rep\u00fablica prohib\u00ed l'emissi\u00f3 d'aquest tipus de moneda, en tant que s'havia fet sense comptar amb el Banc d'Espanya, i durant el mateix any foren retirades de la circulaci\u00f3.Conserven paper moneda em\u00e8s per la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil el Museu d'Hist\u00f2ria de Catalunya, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i la Universitat de Barcelona.", "target": "Economia"}, {"text": "El comer\u00e7 colonial fou el comer\u00e7 mar\u00edtim desenvolupat a partir del segle XVI entre les metr\u00f2polis i les seves col\u00f2nies, que proporcionava mat\u00e8ries primeres per a les ind\u00fastries, permetia vendre productes manufacturats i donava grans beneficis. Aquesta expansi\u00f3 comercial va afavorir la proliferaci\u00f3 de mercaders, banquers i prestadors i el desenvolupament de bancs i companyies comercials. L'acumulaci\u00f3 de capitals del comer\u00e7 colonial va permetre una gran prosperitat econ\u00f2mica al llarg del segle xviii, que fou clau per a for\u00e7ar l'enderrocament de les estructures de l'Antic R\u00e8gim.", "target": "Economia"}, {"text": "La programaci\u00f3 lineal entera serveix per resoldre els problemes de programaci\u00f3 lineal en qu\u00e8 les variables han de prendre valor enters.Quan representem un problema de programaci\u00f3 lineal ens podem trobar que nom\u00e9s tenen sentit aquelles solucions de la regi\u00f3 factible, que les seves variables s\u00f3n nombres enters. Llavors estem davant d'un problema de programaci\u00f3 lineal entera.\nUn problema de programaci\u00f3 lineal entera es formula de la mateixa manera que un problema de programaci\u00f3 lineal convencional, per\u00f2 amb la difer\u00e8ncia que el resultat d'aquest es trobar\u00e0 dins d'una regi\u00f3 factible, en aquesta trobarem diversos punts, per\u00f2 nom\u00e9s s\u00f3n v\u00e0lids els que tenen unes coordenades enteres. Aquests problemes s\u00f3n a vegades f\u00e0cils de resoldre i a vegades impossibles, perqu\u00e8 no trobem cap punt dins de la regi\u00f3 factible que tingui coordenades enteres.\nPer resoldre aquests problemes s'utilitza el m\u00e8tode gr\u00e0fic. Aquest consisteix a representar la regi\u00f3 factible, dibuixar la funci\u00f3 objectiu i buscar en quin punt assoleix el m\u00e0xim o el m\u00ednim.\nUna vegada buscat el m\u00e0xim o el m\u00ednim, si aquests punts no tenen coordenades enteres s'ha de buscar quins punts amb coordenades enteres s\u00f3n pr\u00f2xims aquests i en quins d'aquests s'obt\u00e9 el m\u00e0xim o el m\u00ednim.", "target": "Economia"}, {"text": "L'Economia dom\u00e8stica \u00e9s la professi\u00f3 i el camp d'estudi que tracta sobre l'economia i la gesti\u00f3 de la llar i la comunitat.\nL'Economia dom\u00e8stica \u00e9s un camp d'estudi formal que inclou temes com l'educaci\u00f3 del consumidor, la gesti\u00f3 institucional, el disseny interior, el moblament de la llar, la neteja, l'artesania, la costura, la roba i els teixits, la cuina comercial, la cuina, la nutrici\u00f3, la conservaci\u00f3 d'aliments, la higiene, el desenvolupament infantil, la gesti\u00f3 dels diners i les relacions familiars. Aix\u00f2 ensenya als estudiants com dur adequadament l'entorn familiar i fer del m\u00f3n un lloc millor per a les generacions futures.\nL'educaci\u00f3 sexual i la conscienciaci\u00f3 sobre les drogues poden tamb\u00e9 ser cobertes, juntament amb temes com la prevenci\u00f3 d'incendis i els procediments de seguretat. Prepara als estudiants per a les tasques de la llar o les carreres professionals, o per ajudar per preparar-se per realitzar responsabilitats de la vida real a la llar. S'ensenya en escoles secund\u00e0ries, colleges i universitats, escoles professionals i en centres d'educaci\u00f3 d'adults; entre els estudiants s'inclouen dones i homes.\nD'altra banda des de 2013 un grup d'acad\u00e8mics mexicans van encunyar el terme Economia Dom\u00e8stica Complement\u00e0ria (EDOCOM) per distingir un tipus d'emprenedoria informal com\u00fa en aquest pa\u00eds i que es realitza des de la llar per donar suport amb un ingr\u00e9s addicional l'economia familiar. A partir d'una investigaci\u00f3 longitudinal May et al. (2013 a Hern\u00e1ndez i McCoy 2017) van definir les EDOCO com:\n\"Emprenedoria informals en petita escala que es donen en el si d'una llar, sense inc\u00f3rrer en una inversi\u00f3 extraordin\u00e0ria i l'operaci\u00f3 i\" administraci\u00f3 \"\u00e9s realitzada per membres de la fam\u00edlia, podent ser serveis o productes, utilitzant els recursos materials propis de les activitats quotidianes com les olles amb qu\u00e8 preparen els seus propioas aliments, els coberts, la taula de la cuina, les cadires, etc. amb la finalitat de propiciar un ingr\u00e9s addicional per a les necessitats pr\u00f2pies de la fam\u00edlia. Moltes vegades se situen per r\u00e8tols a la fa\u00e7ana amb llegendes com es ven gel, es fan talls de cabell, es donen classes de guitarra, etc. \"(May, Aguilera & Casas, 2013: 5) .2", "target": "Economia"}, {"text": "La rendibilitat empresarial \u00e9s el resultat de l'empresa que relaciona els beneficis amb les inversions i els recursos propis. L'an\u00e0lisi de la rendibilitat indica si l'activitat de l'empresa \u00e9s eficient. En relacionar les variables: benefici, vendes, actiu i recursos propis, s'obtenen indicadors de rendibilitat econ\u00f2mica i rendibilitat financera. L'efecte del palanquejament \u00e9s una variable que influeix a la rendibilitat.", "target": "Economia"}, {"text": "El valor comptable \u00e9s el valor d'un actiu segons els registres del balan\u00e7 de situaci\u00f3 d'una companyia.\nT\u00edpicament, el valor comptable d'una empresa \u00e9s el resultat de la suma de tots els actius menys la suma dels seus passius. El valor comptable d'una acci\u00f3 \u00e9s la r\u00e0tio bors\u00e0ria que es calcula dividint la suma del capital social d'una societat i les seves reserves entre el nombre total d'accions d'aquesta societat. El valor comptable d'una acci\u00f3 sol ser molt inferior a la cotitzaci\u00f3 en borsa d'aquesta acci\u00f3, perqu\u00e8 no t\u00e9 en compte els elements de la societat no convertibles en efectiu per\u00f2 que contribueixen al seu valor, com ara el prestigi o les relacions laborals.", "target": "Economia"}, {"text": "L'Escola Austr\u00edaca es considera que fou fundada per Carl Menger i va n\u00e9ixer lligada a l'Escola Neocl\u00e0ssica. \u00c9s una escola de pensament econ\u00f2mic que s'oposa a la utilitzaci\u00f3 dels m\u00e8todes de les ci\u00e8ncies naturals per a l'estudi de les accions humanes, ja que aquestes accions no poden ser reprodu\u00efdes en un laboratori per a la seva observaci\u00f3. Aquesta escola considera que s'han d'utilitzar m\u00e8todes l\u00f2gics per als seus estudis, i el que \u00e9s conegut com a introspecci\u00f3 o praxeologia.\nEl seu origen es troba en el debat metodol\u00f2gic amb l'Escola Hist\u00f2rica Alemanya, que en un \u00e0nim historicista intentava confinar les lleis del mercat a diferents etapes de la hist\u00f2ria.\nAquesta escola generalment s'ha oposat a programes d'investigaci\u00f3 com el marxisme, socialisme, nazisme, feixisme, keynesianisme, i se l'ha considerat pr\u00f2xima al liberalisme i neoliberalisme per les seves idees sobre l'organitzaci\u00f3 social, pol\u00edtica i econ\u00f2mica, defensant el sistema d'Oferta i demanda.Alguns dels membres destacats d'aquesta escola s\u00f3n Friedrich Hayek, Eugen von B\u00f6hm-Bawerk, Friederich von Wieser, Ludwig von Mises, Murray Rothbard, Carl Menger i Israel Meir Kirzner. Els seus or\u00edgens s'atribueixen a l'Escola de Salamanca, en el segle xv, amb Juan de Mariana com el seu m\u00e0xim exponent. A Catalunya, es troben aportacions del fil\u00f2sof Jaume Balmes relacionades amb aquesta corrent de pensament.", "target": "Economia"}, {"text": "La teoria general de l'ocupaci\u00f3, l'inter\u00e8s i el diner (en angl\u00e8s, The General Theory of Employment, Interest and Money) \u00e9s l'obra m\u00e9s important de l'economista angl\u00e8s John Maynard Keynes, que amb aquest llibre va posar els fonaments del modern pensament macroecon\u00f2mic. Publicada el 1936, va impulsar l'anomenada \u00abrevoluci\u00f3 keynesiana\u00bb, que va capgirar la visi\u00f3 de l'economia de les nacions que tenien els economistes i els homes de govern, especialment pel que fa a les virtuts de la intervenci\u00f3 p\u00fablica en economia per mitj\u00e0 de l'actuaci\u00f3 sobre la demanda agregada. El llibre despr\u00e8n una visi\u00f3 de l'economia pol\u00edtica i de la pol\u00edtica econ\u00f2mica que es va mantenir vigent\u2014integrada, en alguns models, amb algunes conclusions de l'economia neocl\u00e0ssica\u2014 fins que als anys setanta del segle xx va apar\u00e8ixer el monetarisme, amb Milton Friedman com a m\u00e0xim exponent.", "target": "Economia"}, {"text": "La investigaci\u00f3 d'operacions, investigaci\u00f3 operativa o investigaci\u00f3 operacional, es refereix a l'\u00fas de models matem\u00e0tics, estad\u00edstics i algor\u00edtmics per tal de donar suport a la presa de decisions. S'utilitza en l'an\u00e0lisi dels sistemes reals i complexos, amb el prop\u00f2sit de millorar i optimitzar l'acompliment. Es considera una branca de la matem\u00e0tica aplicada per a l'administraci\u00f3 d'empreses, l'enginyeria industrial i l'economia.\nAlgunes de les eines utilitzades per la investigaci\u00f3 d'operacions s\u00f3n: l'optimitzaci\u00f3, els models estoc\u00e0stics (probabilitat), la teoria de cues, la teoria de jocs, la teoria de grafs, el m\u00e8tode de la ruta cr\u00edtica, la programaci\u00f3 lineal, la programaci\u00f3 din\u00e0mica, la programaci\u00f3 combinat\u00f2ria, la simulaci\u00f3 i les heur\u00edstiques. La investigaci\u00f3, per altra banda, dep\u00e8n for\u00e7a de l'\u00fas dels ordinadors, i de la programaci\u00f3, i per tant, la inform\u00e0tica ha creat programes espec\u00edfics pels c\u00e0lculs est\u00e0ndards. Per altra banda, molts investigadors d'operacions escriuen els seus propis programes, sobretot quan fan \u00fas d'heur\u00edstiques espec\u00edfiques i adaptades al problema que es vol solucionar.", "target": "Economia"}, {"text": "Una filial d'una companyia, empresa, corporaci\u00f3 o societat de responsabilitat \u00e9s una entitat controlada per una altra entitat anomenada matriu, holding o parent company (literalment companyia mare o pare).\nLa ra\u00f3 d'aquesta distinci\u00f3 \u00e9s que una companyia per si sola no pot ser filial d'una organitzaci\u00f3. Nom\u00e9s una entitat representant una ficci\u00f3 legal com una entitat separada pot ser una filial. Si ben els individus tenen la capacitat per actuar per la seva pr\u00f2pia iniciativa, una entitat de negocis nom\u00e9s pot actuar a trav\u00e9s dels seus directors, oficials i empleats.\n\u00c9s molt utilitzada per implantar-se en nous mercats, on l'empresa mare encara no desenvolupa la seva activitat.Una filial \u00e9s una companyia de mercat creada segons les normes de l'estat on s'estableix amb aportaci\u00f3 de capital(diners) per part d'una altra empresa, que \u00e9s qui posseeix un percentatge d'accions majoritari i, per tant exerceix el control. Les filials tenen personalitat jur\u00eddica pr\u00f2pia, que es independiza de la matriu.Una filial tamb\u00e9 pot tenir filials, i poden tenir filials pr\u00f2pis(com si fora una cadena). Una companyia mare i totes les seves filials s\u00f3n denominades un grup, encara que aquest terme tamb\u00e9 pot aplicar-se a empreses que cooperen i a les seves filials amb variats graus de propietat compartida. Quan la filial no est\u00e0 compartida per dues o m\u00e9s empreses, es denomina \u00abwholly owned\u00bb (totalment controlada).\nL'empresa filial nom\u00e9s pot actuar seguint les directrius marcades pels responsables del seu holding, si b\u00e9 a l'efecte de regulaci\u00f3 i pagament d'impostos s\u00f3n considerades entitats independents de l'empresa matriu.Les filials s\u00f3n entitats separades, diferents legalment per a prop\u00f2sits d'impostos i regulaci\u00f3. Per aquesta ra\u00f3 difereixen de les divisions, les quals s\u00f3n negocis totalment integrats dins de la companyia principal, i no legalment o d'una altra manera diferents d'ella.\nEn contrast, una empresa filial inoperativa existiria en el paper solament (\u00e9s a dir acci\u00f3, els enlla\u00e7os, els articles de la incorporaci\u00f3) i utilitzaria l'acci\u00f3 de la identitat de l'Holding.", "target": "Economia"}, {"text": "La Borsa de Taiwan (Taiwan Estoc Exchange Corporation) \u00e9s una entitat financera que es va fundar el 1961 a Taipei i va comen\u00e7ar a operar com borsa de comer\u00e7 el 9 de febrer de 1962. Est\u00e0 regulada per la Comissi\u00f3 Supervisora de Finances. L'\u00edndex de la Borsa de Taiwan \u00e9s el TWSE.\nLa seua adre\u00e7a \u00e9s Xinyi 7 - Secci\u00f3 5, Taipei 101, planta 3, i Taipei 11049, plantes 9 a 12, Taiwan. Actualment el seu president \u00e9s el Sr. Sean Chen.", "target": "Economia"}, {"text": "La Placa al treball President Maci\u00e0 \u00e9s una distinci\u00f3 que atorga el Govern de la Generalitat de Catalunya a les empreses o organitzacions que hagin destacat pels serveis prestats en benefici dels interessos generals, dins del m\u00f3n del treball. La Medalla al treball President Maci\u00e0 \u00e9s una distinci\u00f3 atorgada a persones que hagin destacat dins del m\u00f3n del treball.Aquestes medalles i plaques van ser creades el 1938 per recompensar m\u00e8rits laborals, sigui dels treballadors/ores individuals, sigui de les empreses. La concessi\u00f3 d'aquests guardons \u00e9s oberta a qualsevol persona o entitat, sempre que hagi estat proposada per un dels departaments de la Generalitat o a inst\u00e0ncia d'una persona o entitat que desenvolupi activitats empresarials, sindicals, socials o d'altres similars.\nLa concessi\u00f3 \u00e9s anual i la relaci\u00f3 de persones i d'entitats que reben aquesta distinci\u00f3 es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.", "target": "Economia"}, {"text": "Un producte, a m\u00e0rqueting, \u00e9s qualsevol objecte que pot ser ofert a un mercat que pugui satisfer un desig o una necessitat. Tanmateix, \u00e9s molt m\u00e9s que un objecte f\u00edsic. \u00c9s un complet conjunt de beneficis o satisfaccions que els consumidors perceben quan compren; \u00e9s la suma dels atributs f\u00edsics, psicol\u00f2gics, simb\u00f2lics i de servei. Un producte tamb\u00e9 pot ser compr\u00e8s com un producte industrial, \u00e9s a dir, el resultat obtingut en un proc\u00e9s de fabricaci\u00f3, elaboraci\u00f3 o confecci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "El preu al comptat (de l'angl\u00e8s: spot price) \u00e9s el preu de qualsevol mercaderia, valor financer o divisa que es transacciona en el moment actual. Es contrasta amb el preu forward, que \u00e9s el preu futur de qualsevol mercaderia, valor financer o divisa que es pacta en un contracte de futurs, en el que el contracte es formalitza en el moment actual per\u00f2 la transacci\u00f3 es realitzar\u00e0 en futur. El preu al comptat \u00e9s calculat via m\u00e8tode bootstrapping, que utilitza el preu de qualsevol dels instruments transaccionats que s'operen en els mercats per a elaborar la corba de preus al comptat.", "target": "Economia"}, {"text": "Una empresa mixta \u00e9s aquella societat que no \u00e9s \u00edntegrament de titularitat privada, ja que part de la seva propietat pertany a l'Estat.", "target": "Economia"}, {"text": "El cost indirecte \u00e9s el tipus de cost que afecta el proc\u00e9s productiu en general d'un o m\u00e9s productes, per la qual cosa no es pot assignar directament a un sol producte sense usar algun criteri d'assignaci\u00f3. En altres paraules, el cost indirecte s'ha d'imputar segons una clau de repartici\u00f3 que pot ser m\u00e9s o menys subjectiu.Per exemple, s\u00f3n costos indirectes el lloguer d'una nau industrial o la despesa en electricitat, aigua, climatitzaci\u00f3, etc; sempre que aquests costs no s\u00f3n relacionats directament amb l'elaboraci\u00f3 del producte, \u00e9s a dir que a major producci\u00f3 major \u00e9s la despesa. Per exemple: la llum \u00e9s un cost indirecte a les oficines mentre que la llum utilitzada per fer anar les m\u00e0quines de producci\u00f3 \u00e9s un cost directe, si hi ha un comptador que deixa mesurar separadament el consum de l'\u00e8quip de producci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "L'Escola d'Economia de Chicago \u00e9s un grup informal d'economistes liberals. S\u00f3n generalment associats amb la teoria neocl\u00e0ssica dels preus, al lliure mercat llibertari i al monetarisme, aix\u00ed com l'oposici\u00f3 al keynesianisme desenvolupant la teoria de les expectatives racionals, que aplicada a les finances don\u00e0 lloc la Hip\u00f2tesi dels Mercats Eficients. El seu nom prov\u00e9 del Departament d'Economia de la Universitat de Chicago, on la majoria dels professors eren membres d'aquesta escola de pensament.\nEs limita sovint l'escola de Chicago als economistes monetaristes. De fet, inclou tamb\u00e9 l'aplicaci\u00f3 del c\u00e0lcul estoc\u00e0stic als mercats financers (vegeu la \u00abTeoria moderna de cartera\u00bb).Les teories de l'escola de Chicago es troben a l'origen de les pol\u00edtiques econ\u00f2miques del Banc Mundial a mitjans de la d\u00e8cada del 1980 fins a mitjans dels anys 1990, durant els quals moltes empreses p\u00fabliques dels pa\u00efsos en desenvolupament van ser privatitzades.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia de mercat \u00e9s un sistema econ\u00f2mic que centra l'organitzaci\u00f3 i assignaci\u00f3 de la producci\u00f3 i el consum de b\u00e9ns i serveis en la llei d'oferta i demanda. L'economia de mercat acostuma a estar lligada al capitalisme i a un tipus d'estat que interv\u00e9 en pol\u00edtica econ\u00f2mica d'una manera limitada o, en casos d'intervenci\u00f3 massiva, amb la finalitat de salvaguardar l'estabilitat del sistema i corregir l'anomenada compet\u00e8ncia imperfecta. S'oposa doncs a les economies planificades i a les antigues economies d'excedents o familiars.\nSegons economistes com Adam Smith, l'economia de mercat, regida per les lleis de l'oferta i demanda, la compet\u00e8ncia i la maximitzaci\u00f3 del benefici, (benefici \u00fanicament monetari, perqu\u00e8 mai parlem d'un benefici social per exemple, igual que amb el cost de producci\u00f3, tamb\u00e9 \u00fanicament monetari, perqu\u00e8 no es consideren costos destruir una part del planeta, saltar-se lleis, pagar menys del que es mereixen als treballadors...) est\u00e0 \"naturalment\" present en el comportament hum\u00e0 i dirigeix, si es deixa lliure de restriccions, les iniciatives econ\u00f2miques. En contra d'aquesta teoria, diverses cr\u00edtiques han estat arrasades pels que no suporten ni els arguments ni els pressupostos ideol\u00f2gics.\nEntre aquests cr\u00edtics es troba l'antrop\u00f2leg i economista Karl Polanyi. Polanyi va veure en les economies de mercat en una realitat fa poc temps, caracter\u00edstica de la societat capitalista industrial del segle xix i xx, sin\u00f3 per les pr\u00e0ctiques d'empreses estrangeres i les relacions econ\u00f2miques abans.\nAquesta va ser una resposta for\u00e7a empenta social i es van organitzar d'acord amb dos principis fonamentals: la de la reciprocitat, que proporciona el comer\u00e7 rec\u00edproc de b\u00e9ns considerats com equivalents a un valor simb\u00f2lic i social, i el de la redistribuci\u00f3, el que equilibra la distribuci\u00f3 de b\u00e9ns imposada per les normes venen a passar pel govern.", "target": "Economia"}, {"text": "Toulouse School of Economics (TSE) \u00e9s una escola d'economia europea amb seus a Tolosa de Llenguadoc. Fundada l'any 1819, \u00e9s una de les escoles de l'economia m\u00e9s famoses. El seu director \u00e9s Jean Tirole, Premi Nobel d'Economia 2014 Ofereix: T\u00edtol de Grau, M\u00e0ster i Doctorat", "target": "Economia"}, {"text": "Francesco Villa (Mil\u00e0, It\u00e0lia, 1801 - 1884) va ser un comptable i un professor de comptables itali\u00e0.\nFou part de l'Escola Llombarda de Comptabilitat. \u00c9s considerat com un precursor de l'\u00fas de la comptabilitat com una font d'informaci\u00f3 de gesti\u00f3, no considerant aquella una mera col\u00b7lecci\u00f3 de xifres, sin\u00f3 una ci\u00e8ncia, amb principis similars a l'economia i la gesti\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "Ben Bernanke (angl\u00e8s: Ben Shalom Bernanke) (pronunciaci\u00f3 en angl\u00e8s: /b\u0259r\u02c8n\u00e6\u014bki/) (Augusta, 13 de desembre de 1953) \u00e9s un economista nord-americ\u00e0 i expresident del Sistema de la Reserva Federal, el banc central dels Estats Units.", "target": "Economia"}, {"text": "La propietat privada \u00e9s el dret exclusiu d'una persona f\u00edsica o jur\u00eddica sobre una b\u00e9 tangible o no-tangible. Aix\u00f2 implica que cap persona natural o jur\u00eddica, pot utilitzar-la de forma leg\u00edtima sense que abans la propietat de la mateixa sigui transferida a una altra persona (donaci\u00f3, transacci\u00f3, etc.), o que l'autoritat competent procedeix a una expropiaci\u00f3. El dret a la propietat privada i la llibertat econ\u00f2mica no s\u00f3n absoluts.Els jusnaturalistes que consideren la propietat privada com a dret natural, \u00f2bviament, neguen l'exist\u00e8ncia d'una autoritat competent per a la seva derogaci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "Gustau Mu\u00f1oz i Veiga (Val\u00e8ncia, 21 de gener de 1951) \u00e9s un economista, assagista i traductor valenci\u00e0.", "target": "Economia"}, {"text": "Una organitzaci\u00f3 de responsabilitat de productor (ORP) \u00e9s una organitzaci\u00f3 d'empreses implicades en la fabricaci\u00f3 i la distribuci\u00f3 per administrar la \u00abfi de vida \u00fatil\u00bb de productes de consum o d'\u00fas professional, quan esdevenen residus. De vegades es fa servir l'acr\u00f2stic PRO, de l'angl\u00e8s producer responsibility organisation.\n\u00c9s un sistema col\u00b7lectiu per complir els deures legals de responsabilitat estesa del productor (REP) en la recollida i el tractament dels productes a la fi de vida \u00fatil. Sovint s\u00f3n organitzacions sense \u00e0nim de lucre o cooperatives, per\u00f2 poden ser igualment empreses normals o ag\u00e8ncies p\u00fabliques. Alternativament un productor pot crear el seu propi sistema de gesti\u00f3 de residus, tot i que la recollida individual i ulterior tractament sembla una soluci\u00f3 menys eficient. Per exportadors nous o petites i mitjanes empreses, participar en una ORP pot ser l'\u00fanica soluci\u00f3 factible. Segons l'OECD, el risc existeix que es faci servir el procediment administratiu per afiliar-se a una ORP, per tal de crear barreres t\u00e8cniques al llibre comer\u00e7. Per aix\u00f2 s'ha de vetllar que qualsevol productor o actor exportador pugui entrar f\u00e0cilment en una ORP, igual com un actor nacional.Una ORP pot tenir unes quantes tasques: participar en sistemes de recuperaci\u00f3 voluntaris com obligatoris, sistemes de devoluci\u00f3 de fiances i programes de taxes anticipades de recollida i tractament. Tamb\u00e9 pot actuar m\u00e9s enll\u00e0 de la gesti\u00f3 de la recollida, com ara en l'educaci\u00f3 i la formaci\u00f3 de productors i consumidors, la recaptaci\u00f3 de tributs i altres tasques d'un programa de REP. La reglamentaci\u00f3 sobre les organitzacions de responsabilitat de productor tamb\u00e9 ha de preveure qui paga el cost de tractament residus d'importaci\u00f3 privada o d'empreses desaparegudes.A Espanya el 2021 hi havia nou organitzacions de responsabilitat de productor. No totes tenen activitats de recollida de les set categories de residus d'aparells el\u00e8ctrics i electr\u00f2nics (RAEE). Cada any, la Direcci\u00f3 general de Qualitat i Avaluaci\u00f3 mediambiental determina els objectius de recollida per a cada organitzaci\u00f3. El volum m\u00ednim dep\u00e8n del volum de les vendes d'aparells el\u00e8ctrics i electr\u00f2nics (AEE) de l'any precedent.", "target": "Economia"}, {"text": "Robert B. Cialdini (27 d'abril de 1945) \u00e9s un psic\u00f2leg i escriptor estatunidenc, i professor em\u00e8rit de la Universitat Estatal d'Arizona. Va estudiar a la Universitat de Col\u00fambia i va doctorar per la Universitat de Carolina del Nord.\nEl seu llibre m\u00e9s conegut \u00e9s Influence (1984) al qual analitza a partir d'una s\u00e8rie d'observacions participatives les t\u00e8cniques utilitzades per la propaganda i per venedors per conv\u00e8ncer clients o donadors.", "target": "Economia"}, {"text": "L'efici\u00e8ncia econ\u00f2mica \u00e9s l'obtenci\u00f3 d'una determinada quantitat de producte), utilitzant el m\u00ednim de factors de producci\u00f3 per obtenir-lo. Aquesta, s'aconsegueix quan la producci\u00f3 obtinguda \u00e9s la m\u00e0xima possible amb les quantitats de factors disponibles.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia de bolos, economia de feinetes o, en angl\u00e8s, gig economy, fa refer\u00e8ncia a un tipus d'economia basat en un mercat laboral en qu\u00e8 prevalen contractes breus o petites feines puntuals, normalment per oposici\u00f3 a un mercat laboral amb llocs de treball estables.Ha estat classificada per organismes com el Comit\u00e8 de les Regions Europeu com un tipus d'economia col\u00b7laborativa (per tal d'evitar confusions, en angl\u00e8s, sharing economy). Tot i aix\u00ed, diferents autors argumenten que tindria poc sentit fer \u00e8mfasi en la col\u00b7laboraci\u00f3 que hi pot intervenir per a considerar-la com a tal. Alguns autors tamb\u00e9 s'hi refereixen com a economia col\u00b7laborativa extractiva, en contraposici\u00f3 a aquella comunit\u00e0ria o de procom\u00fa.A difer\u00e8ncia d'altres tipus de treball temporal ja presents abans, en el context actual s'acostuma a associar a l'\u00fas de plataformes i aplicacions digitals.", "target": "Economia"}, {"text": "Un estand, parada o trast \u00e9s l'espai dins d'una fira o sal\u00f3 en el qual una empresa exposa i presenta els seus productes o serveis. L'estand \u00e9s un espai identificatiu de cada empresa en qu\u00e8 s'acull els visitants i es fan negociacions comercials. La quantitat de superf\u00edcie triada en el recinte firal dep\u00e8n molt del pressupost assignat, del producte o servei que es vol exposar i dels objectius marcats per a l'esdeveniment. L'estand ha de constituir l'espai en qu\u00e8 l'empresa es presenta davant els seus clients i davant la seva compet\u00e8ncia per la qual ra\u00f3 ha de reflectir fidelment la seva filosofia i imatge corporativa i constituir un entorn am\u00e8 i atractiu.\nLes entitats organitzadores de fires posen a disposici\u00f3 dels participants estands modulars amb un disseny est\u00e0ndard tot i que aquestes poden encarregar la fabricaci\u00f3 d'un particular, el que \u00e9s recomanable quan es tracta d'empreses de prestigi o d'espais d'una certa envergadura.", "target": "Economia"}, {"text": "La sobreexplotaci\u00f3 \u00e9s la recollida d'un recurs natural fins al punt dels rendiments decreixents. La sobreexplotaci\u00f3 sostinguda pot conduir a la desaparici\u00f3 o la destrucci\u00f3 del recurs. El terme aplica per exemple a plantes medicinals, pastures, pesca, boscos, minerals, recursos energ\u00e8tics, aq\u00fc\u00edfers d'aigua i hidrologia en general.\nEn ecologia, la sobreexplotaci\u00f3 \u00e9s una de les cinc activitats principals que amenacen la biodiversitat global: les poblacions que es recullen a un ritme que \u00e9s insostenible, donades les seves taxes naturals de mortalitat i de les capacitats per a la reproducci\u00f3. Aix\u00f2 pot donar lloc a l'extinci\u00f3 d'una poblaci\u00f3 i fins i tot l'extinci\u00f3 d'esp\u00e8cies senceres. En biologia de la conservaci\u00f3, el context sol ser el de l'activitat econ\u00f2mica humana que implica utilitzar recursos biol\u00f2gics o organismes en major nombre que les seves poblacions poden suportar.\nEn el context de la pesca, el terme sobrepesca pot utilitzar-se en lloc de la sobreexplotaci\u00f3, com el pasturatge excessiu en la gesti\u00f3 d'estocs, el terme en angl\u00e8s: overlogging, en la gesti\u00f3 forestal. La sobreexplotaci\u00f3 no \u00e9s una activitat limitada als humans. Els depredadors i herb\u00edvors introdu\u00efts, per exemple, poden sobreexplotar la flora i fauna nativa.", "target": "Economia"}, {"text": "La Rochelle Business School \u00e9s una escola de negocis europea amb seus a La Rochelle. Fundada l'any 1988. La Rochelle BS se situa entre les escoles de negocis m\u00e9s ben valorades del m\u00f3n: el 2012 va ocupar la 79 posici\u00f3 a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. La Rochelle BS imparteix tamb\u00e9 un programa de doctorat i diferents programes de m\u00e0ster d'administraci\u00f3 especialitzats en m\u00e0rqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditaci\u00f3, a c\u00e0rrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat m\u00e9s de 40.000 estudiants que despr\u00e9s han ocupat llocs de responsabilitat en el m\u00f3n dels negocis i la pol\u00edtica.", "target": "Economia"}, {"text": "Grupo Santander (BMAD SAN,LSE BNC,NYSE STD (ADR),Euronext SANT,BIT SANT} BM&F Bovespa SANB3) \u00e9s un grup bancari centrat en el Banco Santander, conegut tamb\u00e9 com \u00abel Santander\u00bb, \u00e9s el banc m\u00e9s gran de l'eurozona (en temes de capitalitzaci\u00f3 de mercat), originari de Santander, Cant\u00e0bria. Amb la compra de Banco Popular Espa\u00f1ol en 2017 va superar els 400.000 milions d'euros en actius refor\u00e7ant la seva posici\u00f3 de l\u00edder a Espanya, per\u00f2 en deixar de compatibilitzar en la seva filial espanyola la banca corporativa i d'inversi\u00f3 en 2019, que es van integrar a Resto de Europa, el liderat a Espanya va passar a Caixabank.", "target": "Economia"}, {"text": "Els fonaments matem\u00e0tics de la programaci\u00f3 lineal es deuen en gran part al matem\u00e0tic nord-americ\u00e0 d'origen hongar\u00e8s (Janos) John Von Neumann (1903-1957), que el 1928 va publicar el seu fam\u00f3s treball Teoria dels jocs. Aquesta teoria no estava lligada en principi amb la programaci\u00f3 lineal, per\u00f2 m\u00e9s tard es demostr\u00e0 que anaven relacionades, particularment en el concepte de dualitat.\nUna altra aportaci\u00f3 a la programaci\u00f3 lineal va ser donada el 1932 per Wassily Leontief en qu\u00e8 va fer un model industrial per a l'entrada i sortida de l'economia americana. Aquest model consistia en un conjunt de restriccions lineals, per\u00f2 aquest model mancava de funci\u00f3 objectiu a ser optimitzada.\nL'enfocament general de la programaci\u00f3 lineal es va considerar seriosament a finals dels anys trenta i principis dels quaranta, quan es va formular i resoldre diferents problemes.\nAlguns d'aquests problemes de la programaci\u00f3 lineal s\u00f3n els de Frank Lauren Hitchcock; especialment important \u00e9s el que present\u00e0 l'any 1941, que seria conegut amb el nom del problema de transport. Posteriorment George Stigler va presentar el 1945 un altre tipus de problema, anomenat problema de la dieta.Durant la Segona Guerra Mundial, a Anglaterra es va crear un grup de cient\u00edfics anomenat Grup d'Investigaci\u00f3 d'Operacions Militars, que tenia com a funci\u00f3 trobar solucions als problemes militars tant en el pla t\u00e0ctic com en l'estrat\u00e8gic. Alguns d'aquests problemes consistien a determinar la dimensi\u00f3 convenient dels combois militars, elaborar plans d'atac per fer m\u00e9s dany a l'enemic, problemes relacionats amb la planificaci\u00f3, etc.\nCal remarcar el nom de George B. Dantzing, ja que va ser una de les persones m\u00e9s importants en l'evoluci\u00f3 de la programaci\u00f3 lineal, ja que el 1947, va marcar un punt i a part amb el m\u00e8tode del s\u00edmplex. Aquest m\u00e8tode va permetre resoldre problemes m\u00e9s grans i complexes, ja que, en ser possible la seva programaci\u00f3 en computadores, es va reduir el temps i la dificultat de la resoluci\u00f3 dels problemes m\u00e9s comuns en la ind\u00fastria. Posteriorment, al generalitzar-se l'\u00fas dels ordinadors personals es van posar a l'abast de tot el m\u00f3n paquets de programes eficients que resolien r\u00e0pidament problemes de mitjana complexitat i dimensions.La programaci\u00f3 lineal es va especialitzar durant els anys posteriors en problemes de control d'inventaris, assignaci\u00f3 de recursos, l\u00ednies d'espera, etc.", "target": "Economia"}, {"text": "L'equaci\u00f3 de comptabilitat, o equaci\u00f3 comptable, \u00e9s un dels conceptes fonamentals en comptabilitat, sent la base sobre la qual se sustenta el sistema comptable per partida doble. Es defineix, sota els principis de comptabilitat generalment acceptats, de la seg\u00fcent forma:\n\nActiu = passiu + capital (o patrimoni, o fons propis).\nD'aquesta forma, la suma del valor dels comptes de l'actiu haur\u00e0 de ser igual a la suma de valor dels comptes del passiu m\u00e9s la suma del valor dels comptes del patrimoni.\nA Lucca Pacioli se li reconeix l'\u00e9sser el primer a publicar una descripci\u00f3 del m\u00e8tode de comptabilitat que els mercaders venecians van utilitzar durant el renaixement itali\u00e0, la comptabilitat per partida doble.", "target": "Economia"}, {"text": "Freemium \u00e9s un model de negocis que funciona oferint serveis b\u00e0sics gratu\u00efts, mentre es cobra per uns altres m\u00e9s avan\u00e7ats o especials. La paraula \u00abfreemium\u00bb \u00e9s una contracci\u00f3 en angl\u00e8s de les dues paraules que defineixen el model de negocis: \u00abfree\u00bb i \u00abpremium\u00bb. Aquest model de negoci ha guanyat popularitat amb el seu \u00fas per part de les companyies relacionades amb la Web 2.0.El capitalista Fred Wilson va popularitzar el model de negoci freemium el 23 de mar\u00e7 de 2006:\n\nDespr\u00e9s de descriure el seu model de negoci, Wilson va demanar suggeriments sobre com anomenar-lo. En unes hores, ja tenia m\u00e9s de 30 suggeriments de noms dels lectors del seu blog. Un dels suggeriments va ser de Jarid Lukin, d'Alacra, una de les companyies de la cartera de Wilson. Lukin va encunyar el terme \"freemium\" i Wilson i els seus seguidors ho van adoptar com a nom del seu model comercial. El terme ha aparegut des de llavors relacionat amb el negoci del 2.0 i ha estat utilitzat per bloguers importants com Chris Anderson o Tom Evslin.", "target": "Economia"}, {"text": "El deute privat \u00e9s el qual procedeix dels mercats financers, sobretot de la banca internacional.\nEn 1999 se situava en 1.189.248 milions de d\u00f2lars. El deute privat ha anat guanyant pes relatiu en els \u00faltims anys, sent el mateix, en 1999, el 57% del deute a llarg termini. En l'actualitat existeix una progressiva translaci\u00f3 del deute privat de la banca als mercats financers, mitjan\u00e7ant la venda de deute extern en el mercat borsari. Aix\u00ed, en 1995 en els mercats financers havia bons de deute per valor de 133.000 milions de d\u00f2lars, xifra que representava el 38% del deute privat.", "target": "Economia"}, {"text": "La col\u00b7laboraci\u00f3 publicoprivada \u00e9s tipus de contracte mitjan\u00e7ant el qual una empresa presta un servei p\u00fablic i \u00e9s finan\u00e7ada o organitzada a trav\u00e9s d'una associaci\u00f3 econ\u00f2mica entre l'Estat (o qualsevol altra administraci\u00f3 p\u00fablica) i una o m\u00e9s empreses, ja sigui privades o socials. Aquests esquemes s\u00f3n de vegades abreujats (en angl\u00e8s) com PPP o P3.\nEn alguns tipus de PPP el govern utilitza els ingressos dels impostos a fi de proveir el capital necessari per a la inversi\u00f3, encara que les operacions siguin dirigides en forma conjunta amb els socis no governamentals. En altres tipus, la inversi\u00f3 l'efectua el sector privat sobre les bases d'un contracte amb l'Estat a fi de proveir els serveis determinats. La contribuci\u00f3 estatal pot ser en b\u00e9ns, especialment la transfer\u00e8ncia de b\u00e9ns p\u00fablics) o elements d'infraestructura. En projectes que tenen com a objecte la creaci\u00f3 de tals b\u00e9ns p\u00fablics, l'Estat pot proveir un subsidi, ja sigui a trav\u00e9s d'una beca per a les despeses de capital o per als ingressos (que pot consistir en l'eliminaci\u00f3 de r\u00e8gims especials d'impostos o en la garantia d'ingressos m\u00ednims per un cert per\u00edode).", "target": "Economia"}, {"text": "Toshiba (T\u014dshiba, , \u6771\u829d?) (TYO 6502,LSE TOS) \u00e9s una companyia japonesa dedicada a la manufactura d'aparells el\u00e8ctrics i electr\u00f2nics amb seu a T\u00f2quio. Ocupa el 7\u00e8 lloc en la llista de grans companyies mundials del seu camp.\nDurant l'any comercial 2000-01 l'empresa va facturar per 5.951.357 milions de iens i va obtenir un benefici net de 96.168.000.000 \u00a5. Treballen per a Toshiba 188.042 empleats (2001).", "target": "Economia"}, {"text": "Aquest article inclou una llista de pa\u00efsos del m\u00f3n ordenats pel seu producte interior brut (PIB), la valoraci\u00f3 a preu de mercat de tots els b\u00e9ns i serveis finals d'una naci\u00f3 en un any determinat.\nLes estimacions del PIB en d\u00f2lars que aqu\u00ed es presenten s\u00f3n calculades en el mercat o mitjan\u00e7ant els tipus de canvi oficials del govern.\nDiverses economies que no es consideren pa\u00efsos (m\u00f3n, la Uni\u00f3 Europea, i alguns territoris dependents) s'inclouen a la llista, ja que apareixen a les fonts. Aquestes economies no es classifiquen en els gr\u00e0fics, per\u00f2 s'enumeren en ordre pel PIB per a la comparaci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "El proteccionisme \u00e9s un corrent econ\u00f2mic que aposta per la producci\u00f3 nacional i imposa taxes i aranzels als productes internacionals per limitar les importacions. S'oposa al lliurecanvisme i limita la compet\u00e8ncia. Aquest corrent es va fer servir durant el Crac del 29 als EUA per tal d'intentar restaurar l'economia del pa\u00eds.\nAlguns exemples hist\u00f2rics de proteccionisme es troben al r\u00e8gim aut\u00e0rquic durant el primer franquisme, amb un a\u00efllament internacional pol\u00edtic i econ\u00f2mic o en les pol\u00edtiques agr\u00edcoles de la Uni\u00f3 Europea, que privilegien els productes dels seus pa\u00efsos membres en detriment dels estats del Tercer M\u00f3n.", "target": "Economia"}, {"text": "El capital flotant (en angl\u00e8s: Public Float o Free Float) \u00e9s la part del capital social -el nombre d'accions- d'una empresa que es negocia lliurement al mercat de valors i no inclou les accions restringides, aquelles que estan en mans dels directius de la companyia i els inversors que controlen l'empresa. Per exemple una companyia pot mantenir 2 milions d'accions restringides del total de 10 milions, de manera que el capital flotant serien 8 milions d'accions. Les companyies amb un capital flotant petit tendeixen a presentar una major volatilitat en les seves cotitzacions donat una sola gran operaci\u00f3 pot alterar significativament la seva cotitzaci\u00f3, mentre que les companyies amb un capital flotant gran presenten una cotitzaci\u00f3 de l'acci\u00f3 menys vol\u00e0til.", "target": "Economia"}, {"text": "Els pa\u00efsos menys desenvolupats (LCDs, per les seves sigles en angl\u00e8s), a vegades anomenats Tercer M\u00f3n, s\u00f3n pa\u00efsos en vies de desenvolupament o subdesenvolupats que, segons les Nacions Unides tenen els indicadors socioecon\u00f2mics m\u00e9s baixos del m\u00f3n, aix\u00ed com els \u00edndexs de desenvolupament hum\u00e0 m\u00e9s baixos. Un pa\u00eds pot ser classificat com a pa\u00eds menys desenvolupat si compleix amb tres criteris:\nrenda baixa (una mitjana de tres anys de la Renda Nacional Bruta de menys de US$750; m\u00e9s de US$900 per sortir de la llista);\nrecursos humans d\u00e8bils (segons els indicadors de nutrici\u00f3, sanitat, educaci\u00f3 i alfabetisme adult); i\nvulnerabilitat econ\u00f2mica (basada en la inestabilitat de la producci\u00f3 agr\u00edcola, la inestabilitat en l'exportaci\u00f3 de b\u00e9ns i serveis, en la import\u00e0ncia econ\u00f2mica de les activitats no tradicionals, en la concentraci\u00f3 de l'exportaci\u00f3 de mercaderies, el percentatge de la poblaci\u00f3 despla\u00e7ada a causa dels desastres naturals, etc.)La classificaci\u00f3 m\u00e9s recent, del 16 d'abril, 2008, inclou quaranta-nou pa\u00efsos. Els \u00fanics dos pa\u00efsos que han estat eliminats d'aquest llistat en augmentar llurs indicadors socials i econ\u00f2mics s\u00f3n Cap Verd i Botswana", "target": "Economia"}, {"text": "L'IESE Business School (antigament Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa) \u00e9s un centre d'estudis fundat el 1958 a Barcelona com a escola postgrau de la Universitat de Navarra. Fou una iniciativa dels professors Antonio Valero, Rafael Termes, Fernando Pereira, Josep Faus i Pascuchi i Carles Cavall\u00e9 Pin\u00f3s per a l'educaci\u00f3 i el perfeccionament d'empresaris i directius. Els aspectes doctrinals i espirituals de la seva activitat formativa s\u00f3n confiats a l'Opus Dei. El mateix 1958 pos\u00e0 en marxa el programa avan\u00e7at de direcci\u00f3 i el 1959 el de desenvolupament d'executius i el de formaci\u00f3 cont\u00ednua. El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi.\nEl 1964 inici\u00e0 el seu programa m\u00e0ster en direcci\u00f3 d'empreses (MBA), reconegut internacionalment. El 1974 obr\u00ed un campus a Madrid, on el 1981 comen\u00e7\u00e0 a impartir el MBA executiu. Des de la seva fundaci\u00f3, m\u00e9s de 15.000 consellers delegats, alts directius i presidents de les principals companyies establertes a Espanya han assistit als seus programes formatius, considerats entre els millors dels que es fan a les escoles de negocis del m\u00f3n. Una de les caracter\u00edstiques del seu sistema educatiu \u00e9s l'ensenyament pel m\u00e8tode del cas, similar al que utilitza l'americana Harvard Business School. Actualment al voltant d'uns 41.000 d'antics alumnes de l'IESE treballen en 120 pa\u00efsos de tot el m\u00f3n.A m\u00e9s de Barcelona i Madrid l'IESE t\u00e9 seus a Nova York, S\u00e3o Paulo i Munic.L'actual director general \u00e9s Franz Heukamp.\nEl cost acad\u00e8mic dep\u00e8n del nivell d'estudis, sent d'uns 40.000\u20ac aproximadament als m\u00e0sters i superant els 90.000\u20ac al cas dels MBA.\n\n", "target": "Economia"}, {"text": "Una microempresa es defineix generalment com una petita i mitjana empresa que dona feina a nou persones o menys, i que t\u00e9 un balan\u00e7 o facturaci\u00f3 de menys d'una certa quantitat. En un context m\u00e9s anglosax\u00f3 i d'empresa social, tamb\u00e9 pot fer refer\u00e8ncia a una petita empresa finan\u00e7ada pel microcr\u00e8dit. A nivell internacional, la majoria de microempreses s\u00f3n empreses familiars que donen feina a una o dues persones. La majoria dels propietaris de microempreses estan principalment interessats a guanyar-se la vida per mantenir-se a si mateixos i a les seves fam\u00edlies. Nom\u00e9s fan cr\u00e9ixer el negoci quan canvia alguna cosa de la seva vida i necessiten generar ingressos m\u00e9s grans. Segons la informaci\u00f3 que es troba al lloc web Census.gov, les microempreses representen el 95% dels 28 milions d\u2019empreses estatunidenques seguides pel cens. Tanmateix \u00e9s habitual tamb\u00e9 l'abordatge dins d'aquesta tipologia d'empreses dels conceptes d'emprenedoria i empreses emergents, at\u00e8s que durant els primers anys de vida acostumen a tenir una petita dimensi\u00f3.\nEn concret podem veure la seva import\u00e0ncia pel seu nombre, i \u00e9s que a Espanya les microempreses representaven el 2020 un 89,7% del total de 1.492.418 empreses amb assalariats (1.338.650 microempreses), a Catalunya un 88,7% (234.459), a les Illes Balears un 89,8% (39.379) i al Pa\u00eds Valenci\u00e0 un 89,9% (150.219), sumant els tres territoris un total de 424.057 microempreses (un 31,7% del total d'Espanya). Respecte a Andorra el 2018 les microempreses representaven un 90% d'un total de 8.774 empreses censades (7.897 microempreses).", "target": "Economia"}, {"text": "La Resoluci\u00f3 253 del Consell de Seguretat de l'ONU, aprovada per unanimitat el 29 de maig de 1968, despr\u00e9s de reafirmar les resolucions anteriors, el Consell va observar amb preocupaci\u00f3 que les mesures adoptades fins ara no han aconseguit posar fi a la rebel\u00b7li\u00f3 a Rhod\u00e8sia del Sud i va condemnar les recents \"execucions inhumanes dutes a terme pel r\u00e8gim il\u00b7legal a col\u00f2nia de Rhod\u00e8sia del Sud que ha afrontat flagrantment la consci\u00e8ncia de la humanitat\". Despr\u00e9s de condemnar el r\u00e8gim i demanar al Regne Unit que pos\u00e9s fi a la rebel\u00b7li\u00f3 a Rhod\u00e8sia del Sud, el Consell va decidir que tots els estats membres haurien de:\n\n(a) -evitar importar productes originaris de Rhod\u00e8sia del Sud despr\u00e9s de la data d'aquesta resoluci\u00f3 independentment del car\u00e0cter legal d'aquests productes\n(b) - suspendre qualsevol activitat dels seus nacionals als territoris dels estats membres de les Nacions Unides dissenyats per promoure l'exportaci\u00f3 de mercaderies de productes procedents de Rhod\u00e8sia del Sud\n(c) - prohibir l'enviament de vaixells o avions registrats a Rhod\u00e8sia Meridional o per rhodesians d'entrar al seu territori.\n(d): impedir la venda o subministrament per part dels seus nacionals o dels seus territoris de qualsevol producte o producte (excepte aquells estrictament destinats a finalitats m\u00e8diques, educaci\u00f3, publicacions, not\u00edcies i en circumst\u00e0ncies especials humanit\u00e0ries, aliments)\n(e): prohibir l'enviament de mercaderies per vaixells, avions o transport terrestre a trav\u00e9s del seu territori destinats a Rhod\u00e8sia del SudEl Consell tamb\u00e9 va decidir que els estats membres no haurien de posar a disposici\u00f3 del r\u00e8gim cap empresa d'utilitat comercial, industrial o p\u00fablica, incloses les empreses tur\u00edstiques, a Rhod\u00e8sia del Sud qualsevol fons per a la inversi\u00f3 o qualsevol altre finan\u00e7ament de recursos econ\u00f2mics i evitar que els seus nacionals o qualsevol persona amb propietats als territoris de posar a disposici\u00f3 aquests recursos o recursos i remetre qualsevol altre fons a persones o organismes de Rhod\u00e8sia, excepte per a pensions, medis, humanitaris, educaci\u00f3, not\u00edcies i, en alguns casos, productes alimentaris. El Consell tamb\u00e9 va decidir que els estats membres impedirien l'entrada al seu territori de qualsevol persona que viatgi amb passaport de Rhod\u00e8sia, aix\u00ed com persones que es tinguin motius per creure que normalment s\u00f3n residents a Rhod\u00e8sia del Sud i que hi hagi raons per creure que han fomentat o encoratjat, o que sigui probable que afavoreixin o fomentin les accions fora de la llei del r\u00e8gim il\u00b7legal.\nA continuaci\u00f3, el Consell va decidir que tots els estats membres impedirien que les companyies a\u00e8ries que es constitueixin als seus territoris, aix\u00ed com aeronaus de la seva inscripci\u00f3 o en r\u00e8gim de x\u00e0rter, als seus nacionals d'operar a Rhod\u00e8sia del Sud o que s'uneixin a qualsevol companyia a\u00e8ria constitu\u00efda o avi\u00f3 registrada a Rhod\u00e8sia del Sud. Es va demanar a les ag\u00e8ncies especialitzades de l'ONU que adoptessin totes les mesures possibles per evitar activitats que promoguessin, ajudessin o fomentessin l'emigraci\u00f3 a Rhod\u00e8sia del Sud. El Consell tamb\u00e9 va demanar als estats membres i als organismes de les Nacions Unides que ajudessin Z\u00e0mbia com a prioritat, ja que la realitzaci\u00f3 d'aquesta resoluci\u00f3 probablement generaria problemes econ\u00f2mics en aquest pa\u00eds. Finalment, el Consell va decidir establir un Comit\u00e8 per informar sobre l'aplicaci\u00f3 d'aquesta resoluci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "Carol B. Tom\u00e9 \u00e9s una executiva empresarial estatunidenca. \u00c9s l'executiva en cap d'United Parcel Service (UPS). Va formar part de The Home Depot, on va treballar del 1995 al 2019, exercint de vicepresidenta i tresorera i, m\u00e9s tard, de vicepresidenta executiva i directora financera. Va ser membre de la junta d\u2019UPS des del 2003.Tom\u00e9 ha estat nomenada dues vegades a la llista Forbes de les 100 dones m\u00e9s poderoses del m\u00f3n. El 2012, apareix en segon lloc en la llista dels millors directors financers de The Wall Street Journal. Tom\u00e9 va ser seleccionada per a la primera edici\u00f3 del 2021 de Forbes 50 Over 50; format per empresaris, l\u00edders, cient\u00edfics i creadors majors de 50 anys.", "target": "Economia"}, {"text": "Application Lifecycle Management (ALM) \u00e9s un proc\u00e9s continu de gesti\u00f3 de la vida d'una aplicaci\u00f3 a trav\u00e9s de la direcci\u00f3, el desenvolupament i el manteniment. Neix com a combinaci\u00f3 entre la Gesti\u00f3 i l'enginyeria del programari, possible gr\u00e0cies a eines que faciliten integrar la gesti\u00f3 de requisits, l'arquitectura de programari, la programaci\u00f3 d'ordinadors, les proves de programari, seguiment (Issue Tracking System) i gesti\u00f3 de versions (release management).", "target": "Economia"}, {"text": "La quota de mercat d'una empresa \u00e9s el percentatge d'un segment de la xarxa de mercat que va a ser per la mateixa empresa. Es pot expressar com els ingressos generats per les vendes de la companyia en comparaci\u00f3 amb el total d'ingressos generats a partir de totes les vendes en el mercat en q\u00fcesti\u00f3, o el nombre de productes venuts per la companyia (en aquest mercat) dividit per tots els productes venuts al mercat sota consideraci\u00f3.\nEn general, \u00e9s determinat per estudis de mercat espec\u00edfics, sovint per enc\u00e0rrec de les mateixes empreses.\nL'augment de la quota de mercat \u00e9s un dels principals objectius d'empresa.", "target": "Economia"}, {"text": "Les fusions i adquisicions d'empreses conegudes tamb\u00e9 pel seu acr\u00f2nim en angl\u00e8s \"M&A\" es refereixen a un aspecte de l'estrat\u00e8gia corporativa de la ger\u00e8ncia general que s'ocupa de la combinaci\u00f3 i adquisici\u00f3 d'altres companyies aix\u00ed com altres actius. La decisi\u00f3 de realitzar una fusi\u00f3 o una adquisici\u00f3, \u00e9s una decisi\u00f3 de tipus econ\u00f2mic, espec\u00edficament consisteix en una decisi\u00f3 d'inversi\u00f3, entenent com a tal, l'assignaci\u00f3 de recursos amb l'esperan\u00e7a d'obtenir ingressos futurs que permetin recuperar els fons invertits i aconseguir un cert benefici. Per tant una fusi\u00f3 o una adquisici\u00f3 ser\u00e0 bona si el preu de compra \u00e9s inferior al valor actual (VA) del flux efectiu (EP) incremental associat a l'operaci\u00f3. Si aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed, aquesta decisi\u00f3 d'inversi\u00f3 crea valor pels accionistes i es pot considerar bona, en cas contrari es diu que destrueix valor i \u00e9s considerada com un frac\u00e0s.\n\nFusi\u00f3: Una fusi\u00f3 \u00e9s la uni\u00f3 de dues o m\u00e9s persones jur\u00eddicament independents que decideixen ajuntar els seus patrimonis i formar una nova societat. Si una de les societats que es fusionen, absorbeix el patrimoni de les restants, estem davant d'una fusi\u00f3 per absorci\u00f3.Adquisici\u00f3: Una adquisici\u00f3 consisteix en la compra per part d'una persona jur\u00eddica del paquet accionariat de control d'una altra societat, sense realitzar la fusi\u00f3 dels seus patrimonis.", "target": "Economia"}, {"text": "Un deute \u00e9s la quantitat de diners o b\u00e9ns que una persona, empresa o pa\u00eds deu a una altra i que constitueixen obligacions que s'han de saldar en un termini determinat.Es pot classificar pel seu origen:\n\ndeute intern\ndeute externi pel seu dest\u00ed:\n\ndeute p\u00fablic\ndeute privat.", "target": "Economia"}, {"text": "El m\u00e8tode Atlas \u00e9s un m\u00e8tode utilitzat pel Banc Mundial des del 1993 per estimar la mida de les economies en termes de renda nacional bruta (RNB) en d\u00f2lars dels Estats Units.\nLa RNB d'un pa\u00eds en moneda local (nacional) es converteix en d\u00f2lars nord-americans mitjan\u00e7ant el factor de conversi\u00f3 Atlas, que utilitza una mitjana de tres anys dels tipus de canvi per suavitzar els efectes de les fluctuacions transit\u00f2ries dels tipus de canvi, ajustades a la difer\u00e8ncia entre la taxa de inflaci\u00f3 del pa\u00eds (utilitzant el deflactor del producte interior brut del pa\u00eds) i la dels pa\u00efsos desenvolupats (calculada utilitzant la mitjana ponderada dels drets especials de gir d'aquests pa\u00efsos).\nEl rendiment resultant de d\u00f2lars nord-americans es divideix per la poblaci\u00f3 mitjana d'anys del pa\u00eds per obtenir el RNB per capita.El Banc Mundial afavoreix el m\u00e8tode Atlas per comparar la mida relativa de les economies i l'utilitza per classificar els pa\u00efsos en categories de rendes baixes, mitjanes i altes i aix\u00ed establir els requisits dels pr\u00e9stecs, reduint les fluctuacions a curt termini en la classificaci\u00f3 del pa\u00eds.", "target": "Economia"}, {"text": "La Zona Franca de Jebel Ali, tamb\u00e9 conegut com a JAFZ per les seves sigles en angl\u00e8s (en \u00e0rab: \u0627\u0644\u0645\u0646\u0637\u0642\u0629 \u0627\u0644\u062d\u0631\u0651\u0629 \u0644\u062c\u0628\u0644 \u0639\u0644\u064a, al-Mun\u1e6daqa al-\u1e24urra le Jabal \u02bfAl\u012b) \u00e9s una zona econ\u00f2mica de Dubai, als Emirats \u00c0rabs Units, que es va fundar el 1985 a una part del port de Jebel Ali i va esdevenir el principal centre de desenvolupament de l'emirat amb milers d'empreses establertes i una intensa activitat industrial i comercial iniciada per les ind\u00fastries del gas, de l'alumini i del ciment, avui generalitzades a totes les branques de l'economia. Les taxes s\u00f3n molt baixes i els capitals es poden repatriar sense restriccions; tamb\u00e9 hi ha llibertat total per a la contractaci\u00f3 de personal estranger.Est\u00e0 dirigida per la JAFZA (Jebel Ali Free Zone Authority). Inicialment estava formada per 70.000 m\u00b2 de magatzems i 850.000 m\u00b2 d'\u00e0rees cobertes, tot i que avui ja ocupa m\u00e9s del triple de superf\u00edcie. Tres anys han passat fins que una gran zona de desert ha esdevingut una \u00e0rea din\u00e0mica de 100.000 m\u00b2. La JAFZA fou establerta per decret de l'emir el maig de 1980. D'aleshores en\u00e7\u00e0 dels 100.000 m\u00b2 inicials s'ha arribat als 30.000.000 de m\u00b2 actuals.", "target": "Economia"}, {"text": "L'arbitrisme \u00e9s el nom gen\u00e8ric que es dona a un corrent de pensament pol\u00edtic i econ\u00f2mic desenvolupat en la Monarquia Hisp\u00e0nica, fonamentalment en la Corona de Castella, durant la segona meitat del segle xvi i el segle xvii, relacionada intel\u00b7lectualment amb l'anomenada Escola de Salamanca. L'arbitrisme es pot considerar com la primera literatura econ\u00f2mica digna de tal nom, simult\u00e0nia i en bona part precedent del mercantilisme d'altres nacions europees, com Fran\u00e7a i Anglaterra.", "target": "Economia"}, {"text": "S'anomena commodity frontiers (literalment, fronteres de mercaderies) a aquells espais lim\u00edtrofs que separen zones geogr\u00e0fiques on es duen a terme activitats econ\u00f2miques diferenciades: l'un, caracteritzat per la l\u00f2gica i pr\u00e0ctiques capitalistes i, l'altre, en el que aquestes han deixat de ser-hi presents o que encara no s'hi han desenvolupat. Utilitzat com a concepte d'an\u00e0lisi en diverses disciplines de ci\u00e8ncies socials com l'Ecologia Pol\u00edtica o l'Economia Ambiental, permet pensar sobre les maneres en qu\u00e8 el sistema socio-econ\u00f2mic capitalista mobilitza i transforma recursos encarats a l'acumulaci\u00f3 de capital i a la creaci\u00f3 de plusv\u00e0lua, ja siguin mat\u00e8ries primeres, for\u00e7a de treball o formes no hegem\u00f2niques de producci\u00f3 de coneixement i capital cultural.", "target": "Economia"}, {"text": "Un assentament comptable \u00e9s l'anotaci\u00f3 o registre que es fa en cadascun dels llibres de comptabilitat, amb la finalitat de registrar un fet econ\u00f2mic que provoca una modificaci\u00f3 en el patrimoni de l'empresa i, per tant, un moviment en els comptes d'una societat o persona f\u00edsica.\nUn assentament comptable ha de tenir una s\u00e8rie de dades m\u00ednimes: data, quantitat que s'ha mogut, comptes als que ha afectat i concepte de l'assentament.", "target": "Economia"}, {"text": "El passiu, en la comptabilitat de partida doble recull les obligacions de la societat. El contraposat \u00e9s l'actiu que recull tots els b\u00e9ns i drets que t\u00e9 la societat.\nLa idea fonamental \u00e9s que la suma de l'actiu ha de ser igual a la del passiu: o sigui, la suma dels b\u00e9ns i drets ha de ser igual a la suma d'obligacions que la societat va contreure per a obtenir-los.\nEl passiu es divideix en dos grans grups:\n\nFons propis, \u00e9s la part del passiu que correspon als socis, i est\u00e0 format principalment pel capital social i els beneficis no repartits.\nFons externs, \u00e9s la part que es deu a entitats externes, est\u00e0 formada principalment pel saldo pendent de pagament als prove\u00efdors i creditors, els imports rebuts en pr\u00e9stec dels bancs, els imports pendents de pagament a organismes p\u00fablics (seguretat social i hisenda). Aquest apartat al mateix temps se separa en dos grups: a llarg termini, que compren tots els deutes de venciment superior a un any; i a curt termini, que engloba la resta de deutes.", "target": "Economia"}, {"text": "Un mont de pietat (de l'itali\u00e0 monte di piet\u00e0) \u00e9s un establiment ben\u00e8fic que fa pr\u00e9stecs, generalment pignoratius, de b\u00e9ns mobles, amb inter\u00e8s m\u00f2dic.\nEl primer fou creat pels franciscans Bernardino da Feltre i Barnaba da Terni el 1462 a Perusa (It\u00e0lia), per evitar que la gent humil caigu\u00e9s en mans d'usurers. A partir del segle xvi floriren els monts de pietat a Savona, M\u00e0ntua, Flor\u00e8ncia, Bruges i Lilla.\nEls monts de pietat atenien les demandes de les classes socials m\u00e9s necessitades de protecci\u00f3, a trav\u00e9s de la concessi\u00f3 de pr\u00e9stecs gratu\u00efts sense inter\u00e8s, garantits amb joies o robes, i intentant amb aix\u00f2 suavitzar els abusos de la usura. Per aconseguir la seva finalitat, el Mont de Pietat necessitava recursos, que obtenia sobretot de la captaci\u00f3 de dip\u00f2sits en met\u00e0l\u00b7lic. Tamb\u00e9 obtenia fons provinents d'almoines, d'ajudes de la Corona i de celebracions religioses. Amb aix\u00f2 es formava un fons com\u00fa.\nAmb el temps els monts de pietat comen\u00e7aren a treballar amb els diners produ\u00efts pels interessos. Al segle xviii tingueren greus dificultats. Als Pa\u00efsos Catalans les principals institucions d'aquest tipus van ser el Mont de Pietat de Nostra Senyora de l'Esperan\u00e7a, de Barcelona, al segle xviii, i, al segle xix, la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona i la seva hom\u00f2nima de Val\u00e8ncia. Actualment han aconseguit sobreviure gr\u00e0cies al fet d'unir-se amb caixes d'estalvi.", "target": "Economia"}, {"text": "Una cambra de comer\u00e7 \u00e9s una corporaci\u00f3 de dret p\u00fablic, creada per propietaris de comer\u00e7os i empreses per protegir els seus propis interessos.Les primeres cambres de comer\u00e7 van ser fundades el 1599 a l'Europa continental a Marsella i el 1665 a Bruges. Hi ha proves hist\u00f2riques que en l'antiguitat van existir formes primitives d'organitzaci\u00f3 comercial, especialment a l'Orient Mitj\u00e0. Al nord i l'oest d'Europa, els despatxos de la Lliga hanse\u00e0tica tamb\u00e9 van forma embrions de futures cambres de comer\u00e7.", "target": "Economia"}, {"text": "Tesaurus (del grec antic, \u03b8\u03b7\u03c3\u03b1\u03c5\u03c1\u03cc\u03c2, Thesaurus) o casa del tresor \u00e9s, a l'antiga Gr\u00e8cia, un edifici on es dipositen objectes de valor. El terme s'utilitza en particular per designar petits edificis religiosos on s'emmagatzemaven ofrenes a una de\u00eftat. Sovint es troba en un santuari panel\u00b7l\u00e8nic i t\u00e9 la forma d'un petit temple, amb vest\u00edbul i sala principal.", "target": "Economia"}, {"text": "La identitat sonora \u00e9s aquell component de la identitat d'un espai f\u00edsic, un producte, una marca, i una empresa o corporaci\u00f3 que s\u2019expressa i transmet mitjan\u00e7ant el so, identificant-la un\u00edvocament.\nLa identitat sonora est\u00e0 composta per les m\u00fasiques, veus, efectes sonors i par\u00e0metres de tractament del so en el disseny sonor d'un espai f\u00edsic, un producte, una marca, i una empresa o corporaci\u00f3.\nLa planificaci\u00f3, definici\u00f3 i composici\u00f3 de la identitat sonora per tal de comunicar-la al p\u00fablic \u00e9s el que es coneix com a audio branding, sound branding, sonic branding, acoustic branding, music branding o so corporatiu.", "target": "Economia"}, {"text": "La neteja de dades (en angl\u00e8s data cleansing o data scrubbing) \u00e9s l'acte de descobriment, correcci\u00f3 i/o eliminaci\u00f3 de registres de dades err\u00f2nies d'una taula o una base de dades. El proc\u00e9s de neteja de dades permet identificar dades incompletes, incorrectes, inexactes, no pertinents, etc. i despr\u00e9s substituir, modificar o eliminar aquestes dades brutes (\"data duty\").  \nAquest proc\u00e9s \u00e9s una part crucial de l'an\u00e0lisi de dades, especialment quan es recopilen dades quantitatives.\nDespr\u00e9s de la neteja, la base de dades podr\u00e0 ser compatible amb altres bases de dades similars al sistema.\nLes inconsist\u00e8ncies descobertes, modificades o eliminades en un conjunt de dades poden haver estat causades per: les definicions de diccionari de dades diferents d'entitats similars, errors d'entrada de l'usuari i corrupci\u00f3 a la transmissi\u00f3, o l'emmagatzematge.\nLa neteja de dades es diferencia de la validaci\u00f3 de dades en que gaireb\u00e9 sempre compleix la funci\u00f3 de rebutjar els registres erronis durant l'entrada al sistema, i no en lots de data. El proc\u00e9s de neteja de dades inclou la validaci\u00f3 i, a m\u00e9s, la correcci\u00f3 de dades per assolir dades de qualitat.", "target": "Economia"}, {"text": "Al Jap\u00f3, el terme zaibatsu (\u8ca1\u95a5) defineix un gran grup d'empreses que estan presents a gaireb\u00e9 tots els sectors de l'economia. Les empreses que formen un zaibatsu solen formar part de l'accionariat d'altres empreses del grup amb participacions creuades.\nEls Estats Units van voler desmantellar-los degut a l'actiu paper que van tenir durant la Segona Guerra Mundial. Els zaibatsu no van desapar\u00e8ixer sin\u00f3 que es van transformar, amb una estructura diferent que actualment rep el nom de keiretsu.\nAlguns dels principals zaibatsu s\u00f3n: Mitsubishi, Mitsui, Sumitomo, Itochu, Marubeni, Nichimen, o Kanematsu.", "target": "Economia"}, {"text": "El Ministeri d'Economia de Let\u00f2nia (en let\u00f3: Latvijas Republikas Ekonomikas ministrija) \u00e9s la instituci\u00f3 administrativa estatal responsable de la pol\u00edtica econ\u00f2mica a Let\u00f2nia. El ministeri tamb\u00e9 representa els interessos econ\u00f2mics de Let\u00f2nia a la Uni\u00f3 Europea.El Ministeri d'Economia es va establir el 1918 com el \u00abMinisteri de Comer\u00e7 i Ind\u00fastria\u00bb. Va ser dissolt despr\u00e9s de la incorporaci\u00f3 de Let\u00f2nia en l'URSS. El 1991 va ser restaurat com el \u00abMinisteri de Reformes Econ\u00f2miques\u00bb i l'any 1993 es va adoptar el nom actual. L'actual ministra d'Economia \u00e9s Dana Reizniece-Ozola, nomenada el 5 de novembre de 2014.", "target": "Economia"}, {"text": "Marilyn Joy Waring (7 d'octubre de 1952) \u00e9s una pol\u00edtica i intel\u00b7lectual feminista neozelandesa, professora del Centre de Pol\u00edtiques P\u00fabliques de la Universitat Tecnol\u00f2gica d'Auckland. Fou diputada del Parlament de Nova Zelanda de 1975 a 1984. Hom la considera fundadora de l'economia feminista.\nEl seu llibre If Women Counted \u00e9s una an\u00e0lisi de l'economia moderna. L'obra sost\u00e9 que l'economia dominant ignora el treball no remunerat de les dones, i que l'economia mundial passa per alt el valor de la naturalesa. Nogensmenys, ha criticat el concepte del PIB, la mesura econ\u00f2mica que va esdevenir la base del Sistema de Comptes Nacionals de les Nacions Unides despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, at\u00e8s que \u00abcomptbilitza els vessaments de petroli i les guerres com a contribuents al creixement econ\u00f2mic, mentre que la crian\u00e7a i la cura dels infants es consideren sense valor\u00bb. La seva tasca ha influ\u00eft en acad\u00e8mics, en la comptabilitat governamental de diversos pa\u00efsos i en pol\u00edtiques de les Nacions Unides.\nL'any 1995, Terre Nash va fer una pel\u00b7l\u00edcula documental sobre Waring titulada Who's Counting? Marilyn Waring on Sex, Lies and Global Economics.", "target": "Economia"}, {"text": "El teorema de Fisher postula que l'objectiu de l'empresari \u00e9s maximitzar la seva taxa de rendiment sobre costos i per aconseguir per tant el major valor present de la seva inversi\u00f3. La taxa de Fisher \u00e9s la taxa de rendiment que iguala en valor present tots els costos amb tots els ingressos, el que equival a la taxa interna de retorn o la taxa de rendiment que iguala els valors presents dels fluxos en efectiu de tots els projectes que s'estiguin considerant. El teorema de la separabilitat estableix que una signatura pot assegurar-se que els seus propietaris aconsegueixin la seva posici\u00f3 \u00f2ptima en termes d'oportunitats del mercat, finan\u00e7ant la seva inversi\u00f3 amb una determinada proporci\u00f3 de cr\u00e8dit i fons propis obtinguts internament.", "target": "Economia"}, {"text": "L'acumulaci\u00f3 origin\u00e0ria \u00e9s un terme emprat per Karl Marx en la seva obra Das Kapital, inspirat en l'economia cl\u00e0ssica, en particular en la d\u2019Adam Smith. Es tracta d\u2019una acumulaci\u00f3 precedida per l\u2019acumulaci\u00f3 capitalista, que pressuposa la pres\u00e8ncia de dos grups de propietaris de mercaderies (d\u2019una banda, propietaris de diners, producci\u00f3 i menjar, que exploten comprant m\u00e0 d\u2019obra assalariada i, de l\u2019altra, treballadors assalariats, que venen la seva m\u00e0 d\u2019obra a la primera). No \u00e9s altra cosa que \"el proc\u00e9s de divorci hist\u00f2ric del productor i dels mitjans de producci\u00f3. El proc\u00e9s va ser \"originari\" perqu\u00e8 va formar la prehist\u00f2ria del capital i el seu mode de producci\u00f3 corresponent. \" Al contrari del que deia l'economia pol\u00edtica cl\u00e0ssica, no es basa principalment en l'economia i en la dilig\u00e8ncia d\u2019individus que tenen igual dret, i gr\u00e0cies al treball propi acumulaven les seves propietats. M\u00e9s aviat, el proc\u00e9s es basa en una expropiaci\u00f3 for\u00e7ada dels mitjans de treball imposat pels mitjans pol\u00edtics i econ\u00f2mics dels propietaris reals.", "target": "Economia"}, {"text": "S'anomena  ofim\u00e0tica  l'equipament maquinari i programari usat per crear, col\u00b7leccionar, emmagatzemar, manipular i transmetre digitalment la informaci\u00f3 necess\u00e0ria en una oficina per realitzar tasques i assolir objectius b\u00e0sics. Les activitats b\u00e0siques d'un sistema ofim\u00e0tic comprenen l'emmagatzematge de dades en brut, la seva transfer\u00e8ncia electr\u00f2nica i la gesti\u00f3 d'informaci\u00f3 electr\u00f2nica relativa al negoci. L'ofim\u00e0tica ajuda a optimitzar o automatitzar els procediments existents.\nTamb\u00e9 s'anomena ofim\u00e0tica l'estudi dels m\u00e8todes utilitzats per a resoldre tasques de les oficines mitjan\u00e7ant l'\u00fas d'ordinadors.L'ofim\u00e0tica amb xarxa d'\u00e0rea local (LAN) permet els usuaris de transmetre dades, correu electr\u00f2nic i fins i tot veu per la xarxa. Totes les funcions pr\u00f2pies del treball en oficina, incloent dictats, mecanografia, arxiu, c\u00f2pies, fax, t\u00e8lex, microfilmat i gesti\u00f3 de fitxers, operaci\u00f3 dels tel\u00e8fons i la centraleta, cauen en aquesta categoria. L'ofim\u00e0tica va ser un concepte molt popular en les d\u00e8cades del 1970 i 1980, quan els ordinadors de sobretaula es van popularitzar.No cal la xarxa per treballar amb un paquet ofim\u00e0tic.", "target": "Economia"}, {"text": "Ak\u00e7e fou una moneda otomana de plata, coneguda a Europa com asper del grec aspron.\nLa moneda va existir des del segle xii a l'Iraq, amb els selj\u00facides, i el nom fou utilitzat per la primera moneda encunyada per Orhan el 1327 (es va dir Ak\u00e7e otom\u00e0). Al segle xiv i XV les peces otomanes eren anomenades normalment othmanis per\u00f2 sota Selim I es va adoptar el nom \u00fanic d'ak\u010de\nEs va encunyar fins al regne de Mahmut II per\u00f2 el seu valor s'havia redu\u00eft sensiblement al final del segle xvii i de fet ja nom\u00e9s era una unitat comptable.", "target": "Economia"}, {"text": "El sector privat \u00e9s la part de l'economia integrada pels agents econ\u00f2mics (economies dom\u00e8stiques i empreses)  que prenen decisions sense interfer\u00e8ncies formals de l'autoritat pol\u00edtica, sense m\u00e9s limitacions que les lleis vigents que regulen les activitats. En contraposici\u00f3 al \u201cprimer sector\u201d o sector p\u00fablic (governamental i no lucratiu), el \u201csegon sector\u201d o sector de l'empresa privada t\u00e9 un afany lucratiu.", "target": "Economia"}, {"text": "El centre de documentaci\u00f3 \u00e9s una unitat d'informaci\u00f3 que reuneix, gestiona i difon la documentaci\u00f3 d'una \u00e0rea del coneixement determinat, o la produ\u00efda per un organisme o instituci\u00f3 en la qual es circumscriu. Sorgeix per fer front a l'explosi\u00f3 documental, principalment de contingut cientificot\u00e8cnic. T\u00e9 similituds amb la biblioteca especialitzada i es caracteritza per aprofundir en algunes de les seves funcions, especialment l'an\u00e0lisi documental de contingut, amb l'objectiu d'aconseguir una millor recuperaci\u00f3 de la informaci\u00f3 utilitzant les noves tecnologies de la informaci\u00f3.En resum, es tracta d'una unitat d'informaci\u00f3 especialitzada adscrita a un organisme (propietari d'aquest centre), on es troben conservats i emmagatzemats els documents necessaris per al funcionament d'un servei o una activitat de la instituci\u00f3 o empresa. La finalitat del centre \u00e9s la de servir de refer\u00e8ncia i ajut als professionals o investigadors.", "target": "Economia"}, {"text": "La proletaritzaci\u00f3 es refereix al proc\u00e9s social mitjan\u00e7ant el qual persones autoocupades o ocupadores (i fins i tot aturades que no necessitaven treballar) passen a ser m\u00e0 d'obra assalariada per part d'un ocupador. Per a la teoria marxista, la proletaritzaci\u00f3 ha estat una de les formes m\u00e9s importants de mobilitat social descendent.", "target": "Economia"}, {"text": "CISPR 32 \u00e9s una normativa internacional sobre compatibilitat electromagn\u00e8tica creada per l'organisme CISPR. Aplica a equipaments del sector multim\u00e8dia (relatius a imatge, so i informaci\u00f3). El subjecte de la norma s\u00f3n les interfer\u00e8ncies radioel\u00e8ctriques, concretament els m\u00e8todes i l\u00edmits de les mesures a realitzar.", "target": "Economia"}, {"text": "TSG Group, pr\u00e8viament conegut com a SCO Group i abans com \"Caldera Systems\" i \"Caldera International\", \u00e9s una corporaci\u00f3 que associada en els seus or\u00edgens a Linux i el moviment programari lliure, desenvolupava distribucions Linux per a servidors i estacions de treball. Despr\u00e9s d'adquirir alguns drets sobre UNIX, SCO UNIX (actualment Openserver) i UnixWare, va iniciar un judici legal contra IBM el 2003, al\u00b7legant que IBM havia introdu\u00eft en el nucli Linux codi pertanyent a SCO Group.", "target": "Economia"}, {"text": "Un  carret\u00f3 de supermercat, o simplement carret\u00f3, tamb\u00e9 dit carret de supermercat, \u00e9s un vehicle de c\u00e0rrega emp\u00e8s a m\u00e0 que es pot trobar principalment en supermercats o grans superf\u00edcies perqu\u00e8 els clients puguin transportar les seves compres abans de pagar; en alguns casos, el manillar porta muntat una calculadora per servir al client en els seus comptes.\nSovint despr\u00e9s d'acabar la compra i sortir de la botiga, el client pot portar la mercaderia dins el carret\u00f3 fins a l'aparcament, si s'hi ha anat en cotxe. Tamb\u00e9 hi ha establiments on es poden deixar a l'aparcament, ja que personal de l'establiment s'encarrega de portar-los de nou als punts de sortida.\nEls carretons tamb\u00e9 es poden trobar, en un altre format adequat a l'\u00fas, en aeroports, perqu\u00e8 els passatgers puguin transportar el seu equipatge des de la parada d'autob\u00fas, el tren, o l'aparcament fins al taulell de facturaci\u00f3. S'anomenen \u00abcarretons d'equipatge\u00bb.Als Pa\u00efsos Catalans i a molts altres llocs, la gent tamb\u00e9 utilitza un \u00abcarret\u00f3 d'anar a pla\u00e7a\u00bb, o \u00abcarret\u00f3 d'anar a comprar\u00bb, que porten des de casa per transportar les compres fins a casa a peu (o en transport p\u00fablic, si de cas).", "target": "Economia"}, {"text": "L'adroguer era l'amo o el dependent d'una drogueria. Aquest establiment estava especialitzat a vendre al detall els productes t\u00edpics d'ultramar i les col\u00f2nies com ara les esp\u00e8cies (pebre, canyella, safr\u00e0, etc.), el sucre o el cacau. Tots aquests tenien en com\u00fa que eren f\u00e0cils de transportar per la seva mida petita i manejable i que eren molt cobejats per la societat europea, la qual en pagava uns preus que en feien molt rendible el transport intercontinental.\nLa refer\u00e8ncia m\u00e9s antiga del terme en catal\u00e0 \u00e9s del segle xiv com a \"mercaders de drogues\", i no seria fins al XVI que es normalitzaria el nom \"adroguer\", tot i que tamb\u00e9 foren coneguts per \"aromatarii\".Durant l'edat mitjana i, en alguns llocs de Catalunya, durant l'edat moderna, aquest ofici sovint conformava el gremi amb els candelers. Al segle XVI ambd\u00f3s oficis comen\u00e7aren a ser classificats a l'estament dels artistes en comptes del dels menestrals. A Barcelona se separaren ja durant la baixa edat mitjana; el 1562 els adroguers aconseguiren unes ordinacions per ells; i al segle xvii es constitu\u00efren en un col\u00b7legi propi.", "target": "Economia"}, {"text": "En economia el sector primari es refereix a totes les activitats que transformen els recursos naturals en productes primaris; \u00e9s a dir, en primeres mat\u00e8ries per a altres ind\u00fastries, que s'anomena sector secundari. Les activitats del sector primari s\u00f3n l'agricultura, la ramaderia, la pesca, la ca\u00e7a, la silvicultura i l'explotaci\u00f3 forestal, i la mineria (extracci\u00f3 de minerals i combustibles f\u00f2ssils), tot i que aquesta \u00faltima categoria se sol tractar per separat, com a ind\u00fastria energ\u00e8tica o sector energ\u00e8tic, o el sector industrial, \u00e9s a dir, s'agrupa sovint amb el sector secundari.\nLes ind\u00fastries manufactureres -i principalment les agroaliment\u00e0ries- que agrupen, empaquen, purifiquen o processen la primera mat\u00e8ria a prop dels productors primaris es consideren part d'aquest sector, especialment si la primera mat\u00e8ria necessita aquest proc\u00e9s per a vendre's o transportar-se a les ind\u00fastries que en faran \u00fas.\nEl sector primari \u00e9s, sovint, la base de l'economia de la majoria dels pa\u00efsos no industrialitzats, i hi ocupa un percentatge molt elevat de la poblaci\u00f3. Als pa\u00efsos industrialitzats, tanmateix, el sector primari es desenvolupa m\u00e9s amb la ind\u00fastria de l'alta tecnologia, com ara la mecanitzaci\u00f3 de l'agricultura; per exemple, l'\u00fas de sistemes de reg mecanitzats que requereixen menys m\u00e0 d'obra.\n\nEl sector primari compr\u00e8n totes les activitats relacionades amb l'extracci\u00f3 i producci\u00f3 d'aliments i mat\u00e8ries primeres directament del medi natural per a la ind\u00fastria. El repte actual per al sector primari \u00e9s produir aliments de manera sostenible. Les activitats productives (que s'obtenen del medi natural per mitj\u00e0 de l'home) del sector primari s\u00f3n l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura, mentres que les activitats extractives (que s'obtenen directament de la natura sense la intervenci\u00f3 de l'home) s\u00f3n la recol\u00b7lecci\u00f3, la mineria, l'explotaci\u00f3 forestal, la ca\u00e7a i la piscifactoria.", "target": "Economia"}, {"text": "El llibre major o llibre mestre recull els moviments que ha sofert especialment cada compte de forma ordenada. El llibre major en estar format per tots els comptes de la comptabilitat de l'empresa, proporciona informaci\u00f3 sobre les variacions dels elements i sobre el seu valor.", "target": "Economia"}, {"text": "La conspiraci\u00f3 per fixar el preu de la lisina va ser un intent empresarial organitzat durant la meitat de la d\u00e8cada de 1990 per a fer pujar el preu d'un dels components principals del pinso animal: l'amino\u00e0cid lisina. En aquesta operaci\u00f3 il\u00b7legal hi van estar involucrades empreses com Archer Daniels Midland (ADM); Ajinomoto i Kyowa Hakko Kogyo (aquestes dues del Jap\u00f3); i Sewon America Inc. (de Corea). Una investigaci\u00f3 criminal don\u00e0 lloc a multes i a sent\u00e8ncies de tres anys de pres\u00f3 per a executius d'ADM en conniv\u00e8ncia amb altres companyies per a fixar preus. Les companyies estrangeres arribaren a un acord amb el Departament de Just\u00edcia-Divisi\u00f3 antitrust el setembre de 1996. El c\u00e0rtel aconsegu\u00ed elevar el preu de la lisina un 70% en els primers nou mesos de cooperaci\u00f3.Amb aquesta investigaci\u00f3 el govern dels Estats Units varen recaptar prop de 100 milions de d\u00f2lars en multes, un r\u00e8cord en la penalitzaci\u00f3 antitrust d'aquella \u00e8poca. a m\u00e9s l'empresa ADM va haver de pagar una multa addicional de 30 milions de d\u00f2lars per la seva participaci\u00f3 en una conspiraci\u00f3 separada pel que fa al mercat de l'\u00e0cid c\u00edtric.", "target": "Economia"}, {"text": "El treball productiu es refereix a aquell treball que t\u00e9 la capacitat de modificar el valor d'\u00fas de les mercaderies o de proporcionar serveis, generant la riquesa material i no material que sost\u00e9 a la societat. En un sistema socioecon\u00f2mic capitalista, a m\u00e9s, els capitalistes poden apropiar-se de part d'aquesta riquesa en forma de plusvalor.En contraposici\u00f3, el treball improductiu \u00e9s aquell orientat al manteniment de l'ordre social basat en classes socials i que no genera riquesa per si mateix (com el govern, les forces armades, el manteniment de la propietat privada o les operacions financeres entre altres).Tant el treball productiu com l'improductiu poden ser assalariats, sent la riquesa generada pel productiu la responsable del manteniment tant dels treballadors productius com dels improductius, aix\u00ed com de la classe capitalista.Es tracta de conceptes centrals en economia pol\u00edtica cl\u00e0ssica. La seva concreci\u00f3 ha anat variant al llarg del temps. Van ser plantejats primerament per l'escola fisiocr\u00e1tica, per, m\u00e9s tard, tenir importants aportacions d'Adam Smith i ser finalment precisats per la cr\u00edtica de Karl Marx i el posterior desenvolupament de la teoria marxista.", "target": "Economia"}, {"text": "L'antropologia econ\u00f2mica \u00e9s un camp d\u2019estudi multidisciplinari entre les ci\u00e8ncies econ\u00f2miques i les antropol\u00f2giques. L'antropologia econ\u00f2mica \u00e9s una part de l'antropologia sociocultural que, si b\u00e9 \u00e9s inseparable de les altres parts, a causa de la consideraci\u00f3 global o hol\u00edstica que per l'antropologia tenen les maneres de vida o les cultures, presenta unes caracter\u00edstiques pr\u00f2pies que permeten la seva an\u00e0lisi individualitzada.\nL'antropologia econ\u00f2mica, de manera especial des de mitjans del segle xx, s'ha consolidat com una part de l'antropologia dedicada a l'estudi dels processos de producci\u00f3, distribuci\u00f3 i intercanvi de les societats humanes, amb metodologia pr\u00f2piament antropol\u00f2gica. Aquesta apreciaci\u00f3 no amaga la import\u00e0ncia que ha tingut en el desenvolupament de l'antropologia econ\u00f2mica la seva interacci\u00f3 amb l'economia.\nL'antropologia econ\u00f2mica ha estat concebuda des de diferents corrents, dels quals els quatre m\u00e9s importants s\u00f3n:\n\nEl Formalisme pel qual l'objecte de l'antropologiaecon\u00f2mica \u00e9s l'estudi de la conducta humana en relaci\u00f3 a l'\u00fas alternatiu d'uns b\u00e9ns escassos, l'inter\u00e8s se centra en les transaccions, m\u00e9s que no pas en la producci\u00f3.\nEl substantivisme ent\u00e9n que la teoria econ\u00f2mica neocl\u00e0ssica fou pensada per a un tipus especial d'economia, la de mercat. Aquest tipus d'economia es basa en l'an\u00e0lisi dels preus, la qual cosa la fa inaplicable a les societats sense mercats generadors de preus. Els autors d'aquest corrent elaboren models descriptius que relacionen les unitats de producci\u00f3 amb realitats sociopol\u00edtiques, tant del passat com del present i s'ocupen fonamentalment de l'organitzaci\u00f3 de la producci\u00f3 i de les formes de circulaci\u00f3.\nEl materialisme cultural posa l'\u00e8mfasi en la determinaci\u00f3 tecnicoambiental, la superioritat del medi i la pressi\u00f3 reproductora en els processos socials.\nEl marxisme basa l'an\u00e0lisi de les formes i les estructures dels processos materials de cada societat en els conceptes de mode de producci\u00f3 i formaci\u00f3 economicosocial, en l'an\u00e0lisi de les relacions socials que actuen sobre la producci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "Grexit \u00e9s un neologisme que es refereix a la retirada de Gr\u00e8cia de la Zona Euro per retornar a la Dracma. El mot prov\u00e9 de la paraula composta anglesa Greece (Gr\u00e8cia) i \"exit\" (eixida o sortida). Un terme similar \u00e9s Spexit i que es refereix a la sortida d'Espanya de la Zona Euro. Grexit va ser utilitzat per primera vegada el 6 de febrer del 2012 pels analistes del Citigroup, Willem Buiter i H. Rahbari Ebrahim. Feien refer\u00e8ncia a un grup de treball creat per pa\u00efsos de la zona euro que treballava ja per la possible sortida de Gr\u00e8cia, mirant de preparar la Zona Euro.", "target": "Economia"}, {"text": "La factura \u00e9s el document em\u00e8s pel venedor quan es produeix la venda de mercaderies o la prestaci\u00f3 de serveis, en el qual s'especifiquen els productes o serveis, les seves caracter\u00edstiques i l'import de l'operaci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "Una entrevista de feina \u00e9s una entrevista que es fa en el marc d'una sol\u00b7licitud de feina. Hi participen el candidat i un o diversos representants de l'empresa que ofereix el lloc de treball. A les empreses grans sol assistir-hi alg\u00fa del departament de recursos humans.\nEl m\u00e8tode d'entrevista STAR (situaci\u00f3, tasca, acci\u00f3, resultat) es fa servir sovint en entrevistes de feina i cada vegada m\u00e9s en entrevistes d'avaluaci\u00f3 del rendiment. L'objectiu del m\u00e8tode \u00e9s donar a l'entrevistador la imatge m\u00e9s fiable possible del candidat.", "target": "Economia"}, {"text": "El percentatge de rebot (bounce rate en angl\u00e8s) en anal\u00edtica web \u00e9s una de les mesures que es fa servir per avaluar el tr\u00e0nsit a una p\u00e0gina d'aterratge (landing page) d'un lloc web. Representa el percentatge d'internautes que entren al web i se'n van (\u00abreboten\u00bb) en menys de 10 a 15 segons, en lloc de continuar mirant altres p\u00e0gines dins el mateix lloc web. El terme prov\u00e9 del moviment de la pilota que rebot en una altra direcci\u00f3 tantost com ha tocat el terra. Es calcula segons el temps que una persona es queda dins un lloc web. \u00c9s un indicador per saber si l'usuari hi troba f\u00e0cilment el que cerca o ans al contrari, se'n va frustrat.El percentatge de rebot \u00e9s un dels indicadors de la capacitat d'una p\u00e0gina per ullprendre i acaparar l'atenci\u00f3 prolongada dels visitants. Normalment, ha de ser baix. Aix\u00f2 vol dir els internautes hi miren m\u00e9s p\u00e0gines i passen m\u00e9s temps navegant dins la web. En canvi, quan \u00e9s alt, aix\u00f2 vol dir que molts visitants nom\u00e9s hi miren poc i no emprenen cap mena d'acci\u00f3. El m\u00e0rqueting fa servir aquesta mesura per a avaluar la qualitat d'un web: si moltes persones se'n van tot seguit, pot ser un senyal de baixa efic\u00e0cia. \u00c9s una de les poques mesures que en la majoria dels casos val m\u00e9s disminuir el percentatge que augmentar-lo.Hi ha dues situacions on el percentatge no t\u00e9 gaire sentit: una lloc web d'una sola p\u00e0gina o una p\u00e0gina web tan clara que les persones obtenen la informaci\u00f3 que fa menester en una sola p\u00e0gina i se'n van, com ara un diccionari.", "target": "Economia"}, {"text": "Un aranzel \u00e9s un impost que cobra l'Estat sobre les mercaderies en els productes exportats i importats. S'estableix per protegir la ind\u00fastria nacional d'un estat de la compet\u00e8ncia externa i per aconseguir super\u00e0vit en la balan\u00e7a comercial.", "target": "Economia"}, {"text": "L\u2019economia matem\u00e0tica \u00e9s l\u2019aplicaci\u00f3 de m\u00e8todes matem\u00e0tics per representar teories i analitzar problemes en l\u2019economia els quals van m\u00e9s enll\u00e0 de la geometria simple, per exemple, el c\u00e0lcul diferencial i integral, les equacions diferencials, l\u2019\u00e0lgebra de matrius, la programaci\u00f3 matem\u00e0tica i altres m\u00e8todes computacionals.Aquests m\u00e8todes proporcionen maneres de formular relacions te\u00f2riques amb rigor, generalitat i simplicitat. Un exemple d\u2019aix\u00f2 \u00e9s com les matem\u00e0tiques donen la possibilitat de formar proposicions significatives i comprovables sobre fen\u00f2mens econ\u00f2mics complexos i de gran abast, els quals serien dif\u00edcil d\u2019explicar d\u2019una manera menys formal; o la facilitat del llenguatge matem\u00e0tic de generar arguments espec\u00edfics i positius sobre t\u00f2pics irresolubles sense les matem\u00e0tiques.\nEls models matem\u00e0tics ajuden a representar gran part de la teoria econ\u00f2mica. Algunes aplicacions de les matem\u00e0tiques en l'economia inclouen:\n\nProblemes d\u2019optimitzaci\u00f3 amb l\u2019equilibri com a objectiu.\nAn\u00e0lisi est\u00e0tica (o d\u2019equilibri).\nComparaci\u00f3 est\u00e0tica.\nAn\u00e0lisi din\u00e0mica.", "target": "Economia"}, {"text": "En l'\u00e0mbit de la comptabilitat i l'economia, el terme depreciaci\u00f3 es refereix a una disminuci\u00f3 peri\u00f2dica del valor d'un b\u00e9 material o immaterial. Aquesta depreciaci\u00f3 pot derivar-se de tres raons principals: el desgast a causa de l'\u00fas, el pas del temps i la vellesa.", "target": "Economia"}, {"text": "Un proc\u00e9s de negoci (o empresarial), un m\u00e8tode de negoci o una funci\u00f3 de negoci \u00e9s un recull d'activitats o tasques relacionades i estructurades per persones o equips en qu\u00e8 una seq\u00fc\u00e8ncia espec\u00edfica produeix un servei o producte (serveix per a un objectiu comercial concret) per a un client o clients particulars. Els processos de negoci es produeixen a tots els nivells organitzatius i poden o no ser visibles pels clients. Un proc\u00e9s empresarial sovint es pot visualitzar (modelar) com un diagrama de flux d'una seq\u00fc\u00e8ncia d'activitats amb punts de decisi\u00f3 intercalats o com una matriu de processos d'una seq\u00fc\u00e8ncia d'activitats amb regles de rellev\u00e0ncia basades en les dades del proc\u00e9s. Els avantatges d'utilitzar processos empresarials inclouen una millora de la satisfacci\u00f3 del client i una agilitat millorada per reaccionar davant dels canvis r\u00e0pids del mercat. Les organitzacions orientades a processos trenquen les barreres dels departaments estructurals i intenten evitar compartiments estancs d'informaci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "La planificaci\u00f3 del turisme \u00e9s una eina per a la gesti\u00f3 de destinacions, es va centrar en la percepci\u00f3 de la situaci\u00f3 actual en qu\u00e8 el turisme es trobaria en l'escenari d'un futur possible. La construcci\u00f3 metodol\u00f2gicament d'un canal que permet guiar el dest\u00ed de les actuals perspectives o el futur desitjat utilitzant eficientment els recursos disponibles per a aquest prop\u00f2sit.\nAssabentar-se del turisme en una localitat visionant els seus efectes negatius i positius. En un intent de maximitzar els impactes positius i minimitzar els impactes negatius es planteja una planificaci\u00f3 basada en la sostenibilitat. Utilitzant el tr\u00edpode enganxat en el patrimoni d''equitat social, prud\u00e8ncia ecol\u00f2gica i impuls de l'economia local.", "target": "Economia"}, {"text": "La gesti\u00f3 de contingut empresarial o ECM (de l'angl\u00e8s Enterprise Content Management) \u00e9s un conjunt de tecnologies amb la finalitat de capturar, emmagatzemar, preservar i processar continguts i documents relacionats amb els processos organitzatius. Les eines i estrat\u00e8gies ECM permeten la gesti\u00f3 de la informaci\u00f3 no estructurada d'una organitzaci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "Els mitjans de producci\u00f3 (Produktionsmittel) s\u00f3n, segons la teoria marxista, la conjunci\u00f3 dels mitjans de treball i el o els subjectes del treball. Concretament aix\u00f2 inclou: m\u00e0quines, eines, la terra, les mat\u00e8ries primeres, les unitats de producci\u00f3 de b\u00e9ns (f\u00e0briques) i en general tot all\u00f2 que hi ha entre el treball hum\u00e0 en l'acte de transformaci\u00f3 de la naturalesa i la naturalesa mateixa.", "target": "Economia"}, {"text": "Jidoka (o autonomation en angl\u00e8s) terme utilitzat en sistemes de producci\u00f3 ajustada. Significa \"automatitzaci\u00f3 amb un toc hum\u00e0\". Jidoka cont\u00e9 la detecci\u00f3 autom\u00e0tica dels errors o defectes durant la producci\u00f3. En sistemes de producci\u00f3 ajustada sempre es busquen objectius per a la millora continua, buscant i eliminant les causes dels problemes. Quan un defecte \u00e9s detectat, el fet de parar la producci\u00f3 fa que l'organitzaci\u00f3 focalitzi els esfor\u00e7os en resoldre el problema i evita la propagaci\u00f3 de males pr\u00e0ctiques. Per models de producci\u00f3 just a temps (en angl\u00e8s, Just-in-time, JIT) pot ser interessant produir amb zero defectes, sin\u00f3 els defectes poden causar problemes al proc\u00e9s industrial.", "target": "Economia"}, {"text": "La Comissi\u00f3 de Borsa i Valors (en angl\u00e8s Securities and Exchange Commission o SEC) dels Estats Units \u00e9s una ag\u00e8ncia independent federal dels Estats Units que t\u00e9 la responsabilitat principal de fer complir les lleis federals dels valors i regular la ind\u00fastria dels valors, les borses de valors, els mercats d'opcions i altres mercats de valors electr\u00f2nics.\nLa SEC va ser creada per la secci\u00f3 4 de la Securities Exchange Act de 1934 (ara codificada com 15 USC \u00a7 78d i comunament anomenada Acta 1934). A m\u00e9s de l'Acta 1934 que la va crear, la SEC fa complir la Securities Act de 1933, la Trust Indenture Act de 1939, la Investment Company Act de 1940, la Investment Advisers Act de 1940, la Sarbanes - Oxley Act de 2002 i altres lleis.", "target": "Economia"}, {"text": "El preu de refer\u00e8ncia \u00e9s la quantitat econ\u00f2mica que l'Estat estableix com a preu m\u00e0xim que est\u00e0 disposada a pagar per un determinat grup de medicaments, en l'\u00e0mbit de la regulaci\u00f3 farmac\u00e8utica p\u00fablica del Sistema Nacional de Salut (SNS).\nAquests preus s\u00f3n definits a partir del seu principi actiu i d'una determinada via d'administraci\u00f3 i s\u00f3n calculats de manera estandarditzada a partir de la seva dosi di\u00e0ria definida. La relaci\u00f3 de grups amb preu de refer\u00e8ncia s'actualitza anualment i s'hi van incorporant grups de medicaments que comptin com a m\u00ednim amb una especialitat farmac\u00e8utica gen\u00e8rica (EFG), la qual necess\u00e0riament ha de ser igual o inferior en cost al preu de refer\u00e8ncia. El valor del preu de refer\u00e8ncia l'estableix l'administraci\u00f3 mitjan\u00e7ant la mitjana aritm\u00e8tica de les tres presentacions amb el preu m\u00e9s baix.", "target": "Economia"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista dels bancs comercials a Guinea Equatorial\nBGFIBank Equatorial Guinea (BGFIBank-EG)\nCommercial Bank Guinee Equatoriale (CBGE)\nCaisse Commune d'Epargne et d'Investissement Guin\u00e9e Equatoriale (CCEI)\nEcobank\nBanco Nacional de Guinea Ecuatorial (BANGE)", "target": "Economia"}, {"text": "La neuroeconomia \u00e9s la combinaci\u00f3 de la neuroci\u00e8ncia, l'economia i la psicologia per a estudiar el proc\u00e9s d'elecci\u00f3 dels individus. Analitza el paper del cervell quan els individus avaluen decisions, categoritzen els riscos i les recompenses i com interaccionen els uns amb els altres.", "target": "Economia"}, {"text": "La venda directa \u00e9s la comercialitzaci\u00f3 fora d'un establiment comercial de b\u00e9ns i serveis directament al consumidor. Pot ser venent els seus productes en establiments del productor, molt emprat per les cooperatives agropecu\u00e0ries, (p. e. la Cooperativa Lletera del Cad\u00ed), o b\u00e9 mitjan\u00e7ant la demostraci\u00f3 personalitzada per part d'un representant de l'empresa venedora. Aquest \u00faltim aspecte distingeix aquest tipus de venda directa de les anomenades vendes a dist\u00e0ncia, en les quals no arriba a existir un contacte personal entre l'empresa venedora i el comprador.", "target": "Economia"}, {"text": "El marxandatge, fa refer\u00e8ncia als m\u00e8todes, pr\u00e0ctiques i operacions que es fan en un punt de venda per tal d'augmentar l'atractiu dels productes exposats i afavorir-ne la venda.\nSegons el diccionari normatiu, el marxandatge es refereix a la relaci\u00f3 comercial establerta entre un marxant d'art  i un artista per a difondre, promocionar i vendre les obres produ\u00efdes per l'artista. A causa de la influ\u00e8ncia del terme angl\u00e8s merchandising (referent a mercaderia), aquest terme ha adquirit un nou significat.\nEl marxandatge representa l'aplicaci\u00f3 del m\u00e0rqueting al punt de venda i fa refer\u00e8ncia als estudis i t\u00e8cniques comercials que permeten presentar el producte o servei en les millors condicions al consumidor final. En contraposici\u00f3 amb la presentaci\u00f3 passiva, es realitza una presentaci\u00f3 activa del producte o servei utilitzant una \u00e0mplia varietat de mecanismes que el facin m\u00e9s atractiu, com ara la col\u00b7locaci\u00f3 o la presentaci\u00f3. El marxandatge es recolza generalment en la imatge de marca corporativa del producte o del seu productor, i passa sobretot per l'adopci\u00f3 d'un empaquetatge personalitzat.\nEls objectius principals del marxandatge s\u00f3n: cridar l'atenci\u00f3, portar al client fins al producte i facilitar l'acci\u00f3 de compra.\n\nEn el m\u00f3n de l'espectacle i dels mass media, el marxandatge fa refer\u00e8ncia al conjunt d'accions d'explotaci\u00f3 d'una marca o d'algun dels seus elements caracter\u00edstics, com ara els seus logotips, personatges o altres elements. En aquest context, el marxandatge \u00e9s una pr\u00e0ctica de m\u00e0rqueting en la qual la marca o imatge d'un producte o servei s'utilitza per a vendre'n un altre. Aix\u00f2 \u00e9s especialment rellevant en relaci\u00f3 amb pel\u00b7l\u00edcules i amb programes de televisi\u00f3 orientats als infants i adolescentsExemples de Marxandatge relacionats amb Viquip\u00e8dia", "target": "Economia"}, {"text": "XMOS \u00e9s una empresa del sector dels semiconductors del tipus fabless (sense fabricaci\u00f3 pr\u00f2pia) que desenvolupa solucions de veu, productes d'\u00e0udio, DSP i m\u00faltiples microprocessadors amb execuci\u00f3 de tasques concurrents o en paral\u00b7lel.XMOS va ser fundada el juliol del 2005 per Ali Dixon, James Foster , Noel Hurley, David May i Hitesh Mehta. Va rebre capital inicial de la Universitat de Bristol i de l'empresa Wyvern. L'any 2006 rep finan\u00e7ament de les empreses Amadeus Capital Partners, DFJ Esprit, i Foundation Capital. El juliol del 2017, adquireix l'empresa SETEM especialitzada en algorismes d'\u00e0udio.", "target": "Economia"}, {"text": "Escola d'Alta Direcci\u00f3 i Administraci\u00f3 (EADA) \u00e9s un centre de desenvolupament directiu independent amb seu a Barcelona fundat el 1957 per Irene V\u00e1zquez Mier i Arturo Alsina per tal de formar els futurs directius de les empreses.\nL'any 2011 les publicacions Financial Times i The Economist posicionen EADA entre les 4 millors escoles de negocis d'Espanya i entre les 100 millors del m\u00f3n, quan n'existeixen unes 7.000 a nivell internacional.EADA tamb\u00e9 compta amb dos de les tres acreditacions internacionals m\u00e9s importants, conegudes com la Triple corona (acreditaci\u00f3 escoles de negocis), en aquest sector: EQUIS i AMBA.Destaquen especialment l'any 2011 els programes in company, de formaci\u00f3 \"a mida\" tamb\u00e9 coneguts com a Open Programmes. Per a aix\u00f2, EADA disposa d'un Centre de Formaci\u00f3 Residencial, el Campus EADA Collbat\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "La gesti\u00f3 o administraci\u00f3, en totes les activitats comercials i d'organitzaci\u00f3, \u00e9s l'acte de reunir persones per assolir les metes i objectius desitjats amb els recursos disponibles, de manera eficient i efica\u00e7. La gesti\u00f3 compr\u00e8n planificaci\u00f3, organitzaci\u00f3, dotaci\u00f3 de personal, lideratge o direcci\u00f3, i control d'una organitzaci\u00f3 (un grup d'una o m\u00e9s persones o entitats) o l'esfor\u00e7 per tal d'acomplir un objectiu. Inclou el desplegament i la manipulaci\u00f3 dels recursos humans, financers, tecnol\u00f2gics i naturals.\nJa que es poden veure les organitzacions com sistemes, la gesti\u00f3 tamb\u00e9 es pot definir com l'acci\u00f3 humana, incloent-hi el disseny, per facilitar la producci\u00f3 de resultats \u00fatils d'un sistema. Aquest punt de vista obre la possibilitat de \u00abgestionar\u00bb a si mateix, un prerequisit per intentar dirigir a altres.", "target": "Economia"}, {"text": "Els instruments de renda variable s\u00f3n especialment aquells que s\u00f3n part d'un cabal, com les accions de les companyies an\u00f2nimes.\nLa denominaci\u00f3 \u00abvariable\u00bb es relaciona amb la variaci\u00f3 que pot haver en les sumes percebudes per concepte de dividends. En tant, els dividends poden ser en efectiu o en accions.\nEn general, els instruments de renda variable reporten als seus tenidors guanys o rendiment en el llarg termini, en canvi d'un major risc.\nLes accions s\u00f3n representatives del capital d'una empresa. Per tant, els accionistes s\u00f3n copropietaris i per tant solidaris amb la responsabilitat de la companyia, exercint el seu paper en les assemblees generals ordin\u00e0ries i extraordin\u00e0ries, que trien a les autoritats i decideixen sobre els canvis i expansi\u00f3 d'activitats que els proposa la junta directiva.\nEn el mercat borsari, els accionistes poden resultar beneficiats o perjudicats. D'aquesta manera, si una empresa \u00e9s condu\u00efda amb efici\u00e8ncia i a\u00e7\u00f2 \u00e9s benvolgut pel mercat, els accionistes rebran majors dividends i l'o els t\u00edtols que emeta aqueixa societat tendiran a augmentar de preu. Si, en canvi, l'acompliment \u00e9s erroni, disminuiran els dividends i la cotitzaci\u00f3 de l'acci\u00f3 d'aqueixa signatura en la Borsa.\nA l'Estat els mercats operen en euros des del 4 de gener de 1999.", "target": "Economia"}, {"text": "Business-to-business (B2B o BtoB, i que es pot traduir en catal\u00e0 com comer\u00e7 \"d'empresa a empresa\") \u00e9s una situaci\u00f3 on una empresa o negoci fa transaccions comercials amb altres empreses o negocis. Aix\u00f2 t\u00edpicament ocorre quan:\n\nUna empresa proveeix materials per al seu proc\u00e9s de producci\u00f3 a una altra (per exemple, un fabricant d'aliments que compra sal com a mat\u00e8ria primera).\nUna empresa necessita els serveis d'una altra per raons operatives (per exemple, un fabricant d'aliments que contracti una empresa de comptabilitat per auditar les seves finances).\nUna empresa rev\u00e8n b\u00e9ns i serveis produ\u00efts per altres (per exemple, un minorista que compra el producte final al fabricant d'aliments).El B2B sovint es defineix per contrast amb la venda al consumidor final (B2C). En el comer\u00e7 B2B, sovint es dona el cas que les parts de la relaci\u00f3 tenen un poder de negociaci\u00f3 comparable i, fins i tot quan no \u00e9s aix\u00ed, cada part acostuma a comptar amb personal professional i assessorament legal en la negociaci\u00f3 de les condicions contractuals, mentre que el B2C es configura en un grau molt m\u00e9s extens i massiu amb les seves implicacions econ\u00f2miques d'informaci\u00f3 asim\u00e8trica. No obstant aix\u00f2, dins d'un context B2B, les grans empreses poden tenir molts avantatges comercials, de recursos i d'informaci\u00f3 respecte a les empreses m\u00e9s petites. El govern del Regne Unit, per exemple, va crear el c\u00e0rrec de comissari de petites empreses en virtut de la Enterprise Act 2016 per \"permetre a les pimes resoldre disputes\" i \"considerar les queixes dels prove\u00efdors de petites i mitjanes empreses sobre condicions de pagament amb empreses m\u00e9s grans a qui subministren\".En molts casos, el volum global de transaccions B2B (empresa a empresa) \u00e9s molt superior al volum de transaccions B2C. La ra\u00f3 principal d'aix\u00f2 \u00e9s que en una cadena de subministrament t\u00edpica hi haur\u00e0 moltes transaccions B2B que impliquin subcomponents o mat\u00e8ries primeres, i nom\u00e9s una transacci\u00f3 B2C, concretament la venda del producte acabat al client final. Per exemple, un fabricant d'autom\u00f2bils fa diverses transaccions B2B, com ara comprar pneum\u00e0tics, vidres per a finestres i m\u00e0negues de goma per als seus vehicles. La transacci\u00f3 final, un vehicle acabat venut al consumidor, \u00e9s una transacci\u00f3 \u00fanica (B2C).", "target": "Economia"}, {"text": "El Col\u00b7legi d'Economistes de Catalunya \u00e9s una corporaci\u00f3 de dret p\u00fablic de car\u00e0cter professional, que compta amb m\u00e9s de 7.800 col\u00b7legiats i col\u00b7legiades i 1.500 societats i despatxos vinculats (2022) dedicats a els diferents vessants de l'economia i l'empresa.", "target": "Economia"}, {"text": "El Consens de Monterrey (en angl\u00e8s: Monterrey Consensus) va ser el resultat d'una de les confer\u00e8ncies m\u00e9s importants sobre l'ajuda externa, la Confer\u00e8ncia de Monterrey de 2002, la Confer\u00e8ncia Internacional de les Nacions Unides sobre el Finan\u00e7ament per al Desenvolupament, celebrada en Monterrey (el M\u00e8xic). Va ser adoptat pels caps d'Estat i de govern el 22 de mar\u00e7 de 2002. M\u00e9s de cinquanta caps d'Estat i dos-cents ministres de Finances, Afers exteriors, Desenvolupament i Comer\u00e7 van participar en l'esdeveniment. Als governs es van unir els dirigents de les Nacions Unides, el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial i l'Organitzaci\u00f3 Mundial del Comer\u00e7 (OMC), destacats l\u00edders empresarials i de la societat civil i altres parts interessades. En la confer\u00e8ncia es van assumir nous compromisos d'ajuda al desenvolupament per part dels Estats Units i la Uni\u00f3 Europea, aix\u00ed com d'altres pa\u00efsos. Els pa\u00efsos tamb\u00e9 van aconseguir acords sobre altres temes, com l'alleujament del deute, la lluita contra la corrupci\u00f3 i la coher\u00e8ncia pol\u00edtica.", "target": "Economia"}, {"text": "La II Cimera Am\u00e8rica del Sud-Pa\u00efsos \u00c0rabs (ASPA) va ser inaugurada oficialment per l'emir de l'Estat de Qatar, Hamad bin Khalifa Al-Thani el 31 de mar\u00e7 de 2009. En l'esdeveniment van participar els 22 pa\u00efsos de la Lliga \u00c0rab i 12 de la Unasur, per tractar temes d'inter\u00e8s per a ambd\u00f3s blocs regionals.\nUn dels esdeveniments de la cimera va ser la proposta del president de Vene\u00e7uela Hugo Ch\u00e1vez per crear una moneda anomenada el petro per a reempla\u00e7ar el d\u00f2lar com a moneda de reserva internacional. Ch\u00e1vez tamb\u00e9 va criticar al Tribunal Penal Internacional per dictar ordre de captura contra el president del Sudan, Omar al-Bashir, en lloc de fer-ho contra l'expresident nord-americ\u00e0 George Bush.", "target": "Economia"}, {"text": "Arman Manukyan (Fatih, \u0130stanbul, 21 de mar\u00e7 de 1931 - 28 de desembre de 2012) va ser un catedr\u00e0tic turc, professor del Robert College i la Universitat del B\u00f2sfor a Istanbul per m\u00e9s de mig segle. Pertanyia a la comunitat dels Armenis de Turquia. Va ser professor de Tansu \u00c7iller, ex Primera Ministra de Turquia. Entre els seus alumnes va tenir figures conegudes a la societat turca, com les famoses dones de negocis G\u00fcler Sabanc\u0131 i Suna K\u0131ra\u00e7. Els seus alumnes el coneixien com a \u00abEfsane Papyon\u00bb (Corbat\u00ed llegendari). L'escriptora turca Nuran \u00c7akmak\u00e7\u0131 va escriure un llibre en la seva mem\u00f2ria, amb el t\u00edtol \u00abEfsane Papyon: Arman Manukyan Kitab\u0131\u00bb (Corbat\u00ed llegendari: El llibre d'Arman Manukyan, en turc).Manukyan diu que ha fet treballs de lobby contra ASALA com a part d'un \"task force\".", "target": "Economia"}, {"text": "El problema del viatjant de comer\u00e7 \u00e9s el problema d'optimitzaci\u00f3 de traject\u00f2ries donat per l'enunciat seg\u00fcent: donat un conjunt de nodes, es tracta de trobar l'ordre de visites a seguir per tal de definir una traject\u00f2ria que passi un sol cop per a cada node i de manera que la dist\u00e0ncia total recorreguda sigui la m\u00e9s curta possible. S'usa en el sector p\u00fablic per al disseny de xarxes de serveis i de transports i la planificaci\u00f3 log\u00edstica p\u00fablica i privada. Es pot resoldre a m\u00e0 amb la teoria de grafs i algunes matrius, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s r\u00e0pid, sobretot si intervenen molts nodes o punts de pas, fer-ho amb un senzill programa inform\u00e0tic. Es va plantejar, com el seu nom indica, per a planificar la millor ruta que hauria de fer un comerciant que volgu\u00e9s passar a veure una llista de clients. A m\u00e9s d'en l'enginyeria, s'estudia com a exemple tamb\u00e9, tot i que sense aplicar-lo a la vida real, en altres camps que no hi tenen res a veure, com per exemple, a teoria de la inform\u00e0tica.El problema del viatjant de comer\u00e7 es presenta en moltes aplicacions pr\u00e0ctiques, per exemple en el disseny d'una l\u00ednia de metro, en log\u00edstica o en el disseny del circuit integrat de microxips. Encara apareix m\u00e9s sovint com a subproblema, per exemple en el problema de la distribuci\u00f3 de mercaderia, en el problema de la planificaci\u00f3 de la ruta per donar servei als clients o per donar servei en una avaria o en la seq\u00fcenciaci\u00f3 del genoma. Els termes de \"ciutat\" i \"dist\u00e0ncia\" no s'han d'agafar al peu de la lletra. Per exemple, el concepte \"ciutats\" pot representar les ciutats dels clients a visitar o les cadenes d'ADN, mentre que la \"dist\u00e0ncia\" pot significar tant el temps que es triga a fer el viatge, els costos o el grau de concordan\u00e7a entre dues cadenes d'ADN. En moltes aplicacions pr\u00e0ctiques primer s'ha de tenir en les restriccions com les dels marges de temps o recursos restringits cosa que complica considerablement la soluci\u00f3 del problema.\nEl problema del viatjant de comer\u00e7 pertany a la classe de problemes NP-complets de la teoria de complexitat computacional. Per tant es creu que el temps de computaci\u00f3 que cada algorisme determinista dona com a soluci\u00f3 \u00f2ptima per aquest problema, en el millor dels casos t\u00e9 un creixement exponencial encara que dep\u00e8n del nombre de ciutats. Per a poques ciutats, la quantitat que cal l'algorisme pot fer que el c\u00e0lcul ja sigui impracticable degut a l'enormitat del temps de computaci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "Un rebut o const\u00e0ncia de pagament \u00e9s el reconeixement escrit sobre que s'ha rebut un article especificat o una suma de diners. Un rebut registra la compra de b\u00e9ns o serveis obtinguts en un intercanvi.\nDit d'una altra manera, \u00e9s una const\u00e0ncia que serveix per certificar que s'ha pagat per un servei o producte. De vegades tamb\u00e9 t\u00e9 la funci\u00f3 de control fiscal.\nN'hi ha de diversos tipus segons el format, si queda registrat i altres caracter\u00edstiques.\nEls rebuts, generalment, s'estenen per duplicat. L'original es lliura a qui va fer el pagament i el duplicat resta amb qui el rep.", "target": "Economia"}, {"text": "La municipalitzaci\u00f3 \u00e9s el conjunt de disposicions i operacions mitjan\u00e7ant les quals el municipi, en forma variada, passa a ser gestor de serveis (municipalitzaci\u00f3 de serveis p\u00fablics, la forma m\u00e9s habitual d'entendre el terme), b\u00e9ns o propietats.\nAquesta transfer\u00e8ncia \u00e9s des de serveis, bens o propietats de:\n\nTitularitat privada; i \u00e9s per tant oposat a la privatitzaci\u00f3 (ja sigui per venda o concessi\u00f3).\nNivells de govern supramunicipal (com la comarca o l'Estat). A nivell d'estat un terme semblant \u00e9s el de la nacionalitzaci\u00f3.Durant la segona meitat de la d\u00e8cada de 2010 diversos municipis catalans van iniciar processos per a municipalitzar alguns dels seus serveis, com les escombraries o l'aigua.", "target": "Economia"}, {"text": "El sector quaternari \u00e9s el sector econ\u00f2mic que inclou els serveis altament intel\u00b7lectuals tals com la recerca cient\u00edfica, el desenvolupament tecnol\u00f2gic, les tecnologies de la informaci\u00f3 i les finances.\nTradicionalment es considera englobat dins del sector terciari, per\u00f2 la seva import\u00e0ncia creixent ha comportat que es form\u00e9s un sector especialitzat. Engloba la ind\u00fastria d'alta tecnologia, tecnologies de la informaci\u00f3 i les telecomunicacions i algunes formes de recerca cient\u00edfica, aix\u00ed com l'educaci\u00f3 i la consult\u00f2ria i la ind\u00fastria de la informaci\u00f3. S'hi vol invertir per assegurar-ne futures expansions.\nEl Jap\u00f3 \u00e9s un gran productor d'aquest sector econ\u00f2mic.", "target": "Economia"}, {"text": "LifeScan Inc. \u00e9s un fabricant de sistemes de diagn\u00f2stic amb productes centrats en el mercat de la diabetis, espec\u00edficament en sistemes de monitoritzaci\u00f3 de glucosa en sang.", "target": "Economia"}, {"text": "Mike Blackman, \u00e9s el director general de l'exposici\u00f3 Integrated Systems Europe, sobre sistemes audiovisuals i d'integraci\u00f3.Blackman t\u00e9 una traject\u00f2ria de m\u00e9s de 35 anys en el sector tecnol\u00f2gic i en l'organitzaci\u00f3 d'esdeveniments internacionals. En els \u00faltims 17 anys s'ha centrat en el sector audiovisual i en l'exposici\u00f3 Integrated Systems Europe, la qual va comen\u00e7ar en una \u00fanica sala d'exposicions a Ginebra l'any 2004. L'any 2018, l'esdeveniment es va decidir traslladar d'Amsterdam a Barcelona, al complex d'exposicions Fira de Barcelona. L'any 2020, Installation International Magazine va recon\u00e8ixer a Mike Blackman com la persona m\u00e9s influent de la ind\u00fastria audiovisual.", "target": "Economia"}, {"text": "El guany net, tamb\u00e9 conegut com el resultat final, l'ingr\u00e9s net o els guanys nets \u00e9s una mesura de la rendibilitat d'una empresa despr\u00e9s de comptabilitzar tots els costos i impostos. \u00c9s el benefici real i inclou les despeses operatives que estan excloses del benefici brut.\nUn sin\u00f2nim com\u00fa de guany net quan s'analitzen els estats financers (que inclouen un balan\u00e7 general i un estat de resultats) \u00e9s el resultat final. Aquest terme es deu a l'aparen\u00e7a tradicional d'un estat de resultats que mostra tots els ingressos i les despeses assignats durant un per\u00edode de temps espec\u00edfic amb la suma resultant a la l\u00ednia inferior de l'informe.\nEn termes simplistes, el guany net s\u00f3n els diners que queden despr\u00e9s de pagar totes les despeses d'una empresa. A la pr\u00e0ctica, aix\u00f2 pot ser molt complex en grans organitzacions o esfor\u00e7os. El comptador o comptador p\u00fablic ha de detallar i assignar els ingressos i les despeses de manera adequada a l'\u00e0mbit de treball espec\u00edfic i al context en qu\u00e8 s'aplica el terme.\nLes definicions del terme poden, per\u00f2, variar entre el Regne Unit i els Estats Units. Als EE.UU., el guany net sovint s'associa amb la utilitat net o el guany despr\u00e9s d'impostos (consulteu la taula a continuaci\u00f3).\nEl percentatge de marge de benefici net \u00e9s una relaci\u00f3 relacionada. Aquesta xifra es calcula dividint el guany net per l'ingr\u00e9s o la facturaci\u00f3, i representa la rendibilitat com a percentatge.", "target": "Economia"}, {"text": "El departament comercial t\u00e9 com a funci\u00f3 desenvolupar tot el conjunt d'activitats destinades a fer arribar al consumidor els b\u00e9ns i serveis produ\u00efts per l'empresa. Aquestes activitats consisteixen en: Planificaci\u00f3 i control, estudi de mercat, promoci\u00f3, publicitat del producte, distribuci\u00f3. Aquest departament ha de mantenir relacions amb altres departaments: Departament de producci\u00f3, departament de financer, departament de recursos humans.", "target": "Economia"}, {"text": "La seg\u00fcent llista presenta els pa\u00efsos del m\u00f3n ordenats segons el seu Salari M\u00ednim Interprofessional (SMI), sempre que hi figuri en la seva legislaci\u00f3.\n\nNo surten en aquesta llista els seg\u00fcents pa\u00efsos, per no tenir actualment legislaci\u00f3 sobre Salari m\u00ednim: Alemanya, \u00c0ustria, Cro\u00e0cia, Dinamarca, Finl\u00e0ndia, It\u00e0lia, Maced\u00f2nia del Nord, Montenegro i Su\u00e8cia. (any 2009)", "target": "Economia"}, {"text": "Market town o market right (literalment: ciutat de mercat o, amb dret de mercat \u2248 vila) \u00e9s un terme legal utilitzat durant el per\u00edode medieval a Anglaterra per a designar un assentament amb dret a hostatjar un mercat, diferenciant-lo d'un poble (village) o una ciutat (city). \u00c9s similar al terme vila en catal\u00e0. Un town es pot descriure correctament com un \"market town\" o que disposa de \"market rights\", fins i tot si ja no mant\u00e9 un mercat (market).", "target": "Economia"}, {"text": "Un supermercat \u00e9s una botiga a la qual es venen productes variats, que solen incloure menjar (ultramarins, fruita i verdura fresca, congelats, carn, peix, etc.), productes d'higiene i de neteja i de vegades fins i tot electrodom\u00e8stics o roba. Es diferencia d'una botiga de queviures o d'ultramarins sobretot en la seva mida, que sol ser m\u00e9s gran, i d'un mercat en qu\u00e8 els diferents tipus de productes els ven el mateix establiment i es paguen tots junts al final. Alguns formen part de franqu\u00edcies. Els supermercats s\u00f3n als pobles i a les ciutats mentre que els hipermercats s\u00f3n de dimensions molt m\u00e9s grans i solen ser a les carreteres (o a les autopistes i autovies), o actualment sovint en grans centres comercials en els quals tamb\u00e9 sol haver-hi locals restauraci\u00f3 i cinemes, per exemple, que sovint tamb\u00e9 es troben en carreteres o autovies, als afores dels municipis.\nEls clients que entren a un supermercat generalment el recorren amb un carret o cistella, en el qual van guardant els productes que volen comprar. Els productes estan distribu\u00efts per seccions: ultramarins, aliments frescos, aliments congelats, begudes, etc. Aquestes seccions, al seu torn, s'organitzen en passadissos classificats per la seva naturalesa:galetes, cereals, fruites, carns, etc. El client o la clienta fa el pagament de la compra a la caixa que estiga situada a les sortides de l'establiment.\nLa distribuci\u00f3 de seccions \u00e9s molt similar en tots els supermercats. La intenci\u00f3 \u00e9s que el client hi faci el recorregut m\u00e9s ampli possible de manera que els productes de primera necessitat s\u2019hi col\u00b7loquen en diferents punts i, generalment, allunyats de l'entrada: carn, peix, fruita i llegums, joguines, pa, llet, aigua, etc.\nEls mobles amb prestatges on s'exposen els productes es denominen g\u00f3ndola i el seu lateral, cap\u00e7alera de g\u00f3ndola. Per la seva banda, els productes congelats i lactis s'exposen en arcons frigor\u00edfics. La part del m\u00e0rqueting que s'ocupa de les t\u00e8cniques d'optimitzaci\u00f3 de venda de productes en una superf\u00edcie d'autoservei es denomina marxandatge.\nEl setembre de 2012, Sorli Discau instal\u00b7l\u00e0 el primer supermercat virtual d'Europa a l'estaci\u00f3 de Sarri\u00e0 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona.", "target": "Economia"}, {"text": "L'efici\u00e8ncia econ\u00f2mica \u00e9s l'obtenci\u00f3 d'una determinada quantitat de producte), utilitzant el m\u00ednim de factors de producci\u00f3 per obtenir-lo. Aquesta, s'aconsegueix quan la producci\u00f3 obtinguda \u00e9s la m\u00e0xima possible amb les quantitats de factors disponibles.", "target": "Economia"}, {"text": "Randstad Holding N.V. \u00e9s una societat activa a nivell internacional dins del domini del treball temporal i dels serveis en recursos humans. Fundada el 1960 als Pa\u00efsos Baixos, per Fritz Goldschmeding, Randstad opera en una quarantena de pa\u00efsos. En 2010, la seva xifra de negocis s'elevava a 14.200 milions d'euros i el seu benefici a 288,5 milions d'euros. El personal permanent de l'empresa era de prop de 26.000 persones. Cada dia, m\u00e9s de 500.000 treballadors temporals treballen per intermediaci\u00f3 de Randstad. A tot el m\u00f3n, Randstad disposa de 3.085 ag\u00e8ncies i 1.110 sucursals on Randstad treballa per a un sol client.A nivell mundial, Randstad en 2018 es va transformar en el primer gran grup de serveis de recursos humans. La segona pla\u00e7a \u00e9s ocupada per l'empresa su\u00efssa Adecco. Randstad opera tamb\u00e9 sota el nom comercial\nRandstad Holding N.V. cotitza en l'\u00edndex AEX d'Euronext \u00c0msterdam, sota l'abreujament RAND. El seu fundador Frits Goldschmeding, \u00e9s encara el principal accionista. La seu social de la societat es troba a Diemen, als Pa\u00efsos Baixos.", "target": "Economia"}, {"text": "La Reial Societat Econ\u00f2mica d'Amics del Pa\u00eds de Val\u00e8ncia (RSEAPV) \u00e9s una entitat nascuda en el context del reformisme il\u00b7lustrat europeu. \u00c9s un club d'estudi i debat sobre la situaci\u00f3 del pa\u00eds i les possibilitats de fomentar-ne el desenvolupament econ\u00f2mic a partir de les idees de la Il\u00b7lustraci\u00f3.\nAmb el nom complet de Real Sociedad Econ\u00f3mica de Amigos del Pa\u00eds de Valencia y su Reino fou fundada el 1776 pel monarca Carles III d'Espanya, seguint a altres Societats d'Amics del Pa\u00eds que la van precedir, com la Societat Bascongada d'Amics del Pa\u00eds (1765) i la Reial Societat Econ\u00f2mica Matritense d'Amics del Pa\u00eds. En els primers anys, els membres pertanyien als estaments nobiliari i eclesi\u00e0stic.L'any 1777 es van redactar unes primeres constitucions o regles internes de la Societat. En 1778 s'envi\u00e0 l'esborrany dels estatuts al Consell de Castella. En 1785 s'aprovaren i publicaren els estatuts.\nLa societat protagonitz\u00e0 la difusi\u00f3 del coneixement agron\u00f2mic al Pa\u00eds Valenci\u00e0 a principis del segle xix. A mitjans del segle xix destacaren els seus esfor\u00e7os per impulsar la ind\u00fastria sedera, aix\u00ed com per introduir nous cultius a l'agricultura, molts provinents d'Am\u00e8rica. Pel que fa la citricultura, va comen\u00e7ar a impulsar-la a partir de 1845, quan el Comte de Ripalda introdueix uns empelts de mandar\u00ed, i a partir de 1849 se centra en assumptes referents a l'exportaci\u00f3 de fruita i a l'aclimataci\u00f3 de noves varietats. Tot i el paper secundari de la societat en la consolidaci\u00f3 del cultiu de la Taronja al Pa\u00eds Valenci\u00e0, l'impuls o la participaci\u00f3 en determinades activitats de foment va repercutir positivament en la consolidaci\u00f3 de l'agricultura al Pa\u00eds Valenci\u00e0.Els fets m\u00e9s rellevants de la Societat s\u00f3n la creaci\u00f3 de la primera c\u00e0tedra d'Agricultura en 1818; la participaci\u00f3 a trav\u00e9s del Marqu\u00e8s de Campo de la primera l\u00ednia de ferrocarril a Val\u00e8ncia en 1850; la creaci\u00f3 en 1878 de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Val\u00e8ncia, (posteriorment Bancaixa), la del Jard\u00ed Bot\u00e0nic de Val\u00e8ncia, la creaci\u00f3 de l'Institut Taquigr\u00e0fic en 1881 i l'organitzaci\u00f3 de l'Exposici\u00f3 Regional Valenciana en 1867 i 1883. Tamb\u00e9 publicaren un butllet\u00ed enciclop\u00e8dic amb informes sobre els premis i exposicions anuals, i es feia un balan\u00e7 agr\u00edcola.El primer director de la RSEAPV va ser el Comte de Castrillo i Orgaz, i el director actual \u00e9s Francisco Oltra Climent.\nAlguns personatges il\u00b7lustres que van formar part de la Societat foren Vicent Boix, Ciril Amor\u00f3s, Jos\u00e9 Campo P\u00e9rez (Marqu\u00e8s de Campo), Antoni Josep Cavanilles, Juan Navarro Reverter, Mariano de Cabrerizo, Gregori Maians i Francesc P\u00e9rez Bayer.\nLes activitats m\u00e9s destacables de la Societat s\u00f3n les confer\u00e8ncies, homenatges i publicacions. Han impartit confer\u00e8ncies Juan Luis Cebri\u00e1n, Ignacio Ramonet, Manuel Mar\u00edn, Fernando Mor\u00e1n L\u00f3pez, Marcelino Oreja Aguirre, Eduard Punset, Victoria Prego i moltes altres persones il\u00b7lustres.\nLa Biblioteca i l'Arxiu de la Societat tenen una important col\u00b7lecci\u00f3 d'obres i documents del segle xviii, destacant els fons de la Il\u00b7lustraci\u00f3 valenciana. Alguns d'aquests documents han estat digitalitzats per la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia i estan disponibles en xarxa.", "target": "Economia"}, {"text": "Els papers de treball de l'auditor s\u00f3n el conjunt de documents elaborats per aquest que li permeten obtenir una opini\u00f3 sobre la raonabilitat en qu\u00e8 els estats financers de l'empresa auditada responen a la imatge fidel del patrimoni i de la situaci\u00f3 financera d'aquesta. S\u00f3n la base per emetre l'informe d'auditoria.", "target": "Economia"}, {"text": "En economia, la llei de Say o llei dels mercats de Say \u00e9s un principi atribu\u00eft a l'empresari i economista franc\u00e8s Jean-Baptiste Say (1767-1832) que diu que no hi pot haver demanda sense oferta. Un element central de la llei de Say \u00e9s que la recessi\u00f3 no s'esdev\u00e9 a causa d'una baixada de la demanda o de la manca de diner. Com m\u00e9s b\u00e9ns (per als quals hi haja demanda) es produesquin, m\u00e9s b\u00e9ns existiran (oferta) que es convertiran en demanda de nous b\u00e9ns. Per aquesta ra\u00f3, la prosperitat creixeria estimulant la producci\u00f3, no pas el consum. Des del punt de vista de Say, la creaci\u00f3 de m\u00e9s diner simplement provoca inflaci\u00f3; el fet que hi hagi m\u00e9s diners i la mateixa quantitat de b\u00e9ns no suposa un increment de la demanda real. Say va argumentar que aquesta llei de mercats implica que no es pot produir un exc\u00e9s generalitzat de l'oferta sobre la demanda.Amb els anys s'han plantejat almenys dues objeccions a la llei de Say: Es produeixen glutis generals, particularment durant les recessions i depressions, i els agents econ\u00f2mics poden triar col\u00b7lectivament augmentar la quantitat de diners que tenen, reduint aix\u00ed la demanda, per\u00f2 no l'oferta. La llei de Say va ser generalment acceptada durant tot el segle xix, tot i que es va modificar per incorporar la idea d'un cicle \u201cboom and bust\u201d. Durant la Gran Depressi\u00f3 mundial de la d\u00e8cada de 1930, les teories de l'economia keynesiana van disputar les conclusions de Say.", "target": "Economia"}, {"text": "Una patronal  \u00e9s aquella organitzaci\u00f3 que agrupa els empresaris d'un pa\u00eds o territori. En els estats on est\u00e0 regulada la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva les organitzacions patronals s\u00f3n la contrapart de les organitzacions sindicals en la negociaci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "Els mercats de primeres mat\u00e8ries  s\u00f3n instruments organitzats en els que es gestionen els intercanvis de recursos essencials que serveixen com a base de la transformaci\u00f3 en productes m\u00e9s complexos per la ind\u00fastria manufacturera.\n\u00c9s el tipus de mercat m\u00e9s antic que es coneix. La utilitzaci\u00f3 dels sistemes de negociaci\u00f3 bors\u00e0ria als mercats de primeres mat\u00e8ries es comencen a produir als pa\u00efsos d'Europa Occidental a partir del segle xii. Un dels seus trets caracter\u00edstics, \u00e9s la pres\u00e8ncia a les transaccions dels subjectes que realitzen l'activitat econ\u00f2mica real i que pot constituir tant primeres mat\u00e8ries (plata, plat\u00ed, fusta, coure, zinc, alumini), una mercaderia transformada susceptible de negociaci\u00f3 o altres objectes d'\u00e9sser transformats, coneguts com a insums.", "target": "Economia"}, {"text": "El Ministeri de Desenvolupament, Competitivitat, Infraestructura, Transport i Comunicacions (en grec: \u03a5\u03c0\u03bf\u03c5\u03c1\u03b3\u03b5\u03af\u03bf \u0391\u03bd\u03ac\u03c0\u03c4\u03c5\u03be\u03b7\u03c2, \u0391\u03bd\u03c4\u03b1\u03b3\u03c9\u03bd\u03b9\u03c3\u03c4\u03b9\u03ba\u03cc\u03c4\u03b7\u03c4\u03b1\u03c2, \u03a5\u03c0\u03bf\u03b4\u03bf\u03bc\u03ce\u03bd, \u039c\u03b5\u03c4\u03b1\u03c6\u03bf\u03c1\u03ce\u03bd \u03ba\u03b1\u03b9 \u0394\u03b9\u03ba\u03c4\u03cd\u03c9\u03bd) es va establir el 21 de juny de 2012, degut a una proposta presentada pel primer ministre, Andonis Samar\u00e0s.\nOcupa el sis\u00e8 lloc als ministeris del Govern grec, d'acord amb la decisi\u00f3 del Primer Ministre Y4/21.6.2012.\nEl primer i actual Ministre \u00e9s Kostis Khatzidakis, amb Stavros Kalogiannis com a Ministre suplent.", "target": "Economia"}, {"text": "Amparo Marco Gual (Castell\u00f3 de la Plana, 8 de febrer 1968) \u00e9s una economista i pol\u00edtica valenciana, alcaldessa de Castell\u00f3 de la Plana pel PSPV i diputada a les Corts Valencianes en la VI i VII legislatures.", "target": "Economia"}, {"text": "La gesti\u00f3 de requisits \u00e9s el proc\u00e9s de documentar, analitzar, seguir, prioritzar i consensuar els requisits i el control del canvi i la comunicaci\u00f3 a les parts interessades pertinents. Es tracta d'un proc\u00e9s continu al llarg d'un projecte. Un requisit \u00e9s la capacitat que un resultat del projecte (producte o servei) ha de conformar.", "target": "Economia"}, {"text": "El pla d'empresa (angl\u00e8s business plan) \u00e9s un pla per a valorar la viabilitat d'una nova empresa o un nou marc d'actuaci\u00f3 empresarial. S'hi analitzen tots els aspectes d'aquesta activitat o projecte per tal de poder-ne definir la viabilitat i els passes a seguir.S'hi exposa el prop\u00f2sit general del projecte, incloent el model de negoci, la descripci\u00f3 del producte o servei, l'an\u00e0lisi del mercat i la compet\u00e8ncia, el pla comercial i de m\u00e0rqueting, el pla d'operacions, l'organitzaci\u00f3 i el pla financer. Un plan d'empresa coherent \u00e9s important en les fases inicials per obtenir finan\u00e7ament en forma de pr\u00e8stecs bancaris o de capital procedent d'inversors (capital llavor, procedent de \u00e0ngels inversors o capital de risc).\n\u00abDurant les batalles t\u2019adones que els plans s\u00f3n inservibles, per\u00f2 fer plans \u00e9s indispensable\u00bb. Aquesta cita, de Dwight Eisenhower, exemplifica perfectament la import\u00e0ncia de fer un bon pla d'empresa.", "target": "Economia"}, {"text": "El terme industrialitzaci\u00f3 per substituci\u00f3 d'importacions reconegut per les seves sigles, ISI, o tamb\u00e9 com a Model ISI, fa refer\u00e8ncia a una estrat\u00e8gia o model econ\u00f2mic adoptat al territori llatinoameric\u00e0 i en altres pa\u00efsos en desenvolupament posteriorment a la Segona Guerra Mundial.", "target": "Economia"}, {"text": "Un c\u00e0rtel \u00e9s un acord formal entre empreses del mateix sector amb l'objectiu de reduir o eliminar la compet\u00e8ncia en un determinat sector. Els c\u00e0rtels solen estar encaminats a desenvolupar un control sobre la producci\u00f3 i la distribuci\u00f3 de tal manera que, mitjan\u00e7ant la col\u00b7lusi\u00f3 de les empreses que el formen, tenen una estructura de mercat monopolist\u00edc, obtenint un poder amb el qual obtenen els majors beneficis possibles en perjudici dels consumidors.\nLa difer\u00e8ncia rau en el fet que els beneficis totals (que els m\u00e0xims possibles d'aconseguir en el mercat) s\u00f3n repartits entre els productors. Les seves principals activitats se centren a fixar els preus, limitar l'oferta disponible, dividir el mercat i compartir els beneficis. En l'actualitat, el terme se sol aplicar als acords que regulen la compet\u00e8ncia en el comer\u00e7 internacional. Un exemple clar \u00e9s l'OPEP. Els defensors dels c\u00e0rtels afirmen que aquests ajuden a estabilitzar els mercats, a reduir les despeses de producci\u00f3, a eliminar aranzels elevats, a distribuir els beneficis equitativament i a beneficiar als consumidors.\nEls seus detractors assenyalen que, quan no existeix compet\u00e8ncia, els preus s\u00f3n m\u00e9s alts i l'oferta menor. Avui dia es considera que els seus inconvenients s\u00f3n m\u00e9s grans que no pas els seus avantatges i sovint s'estableixen l\u00edmits legals per a restringir el desenvolupament de nous c\u00e0rtels.", "target": "Economia"}, {"text": "El preu de mercat \u00e9s un concepte econ\u00f2mic de gran aplicaci\u00f3 tant en aspectes te\u00f2rics de la disciplina com en el seu \u00fas t\u00e8cnic i en la vida di\u00e0ria. El preu de mercat \u00e9s el preu al qual un b\u00e9 o servei pot comprar-se en un mercat concret.\nDe totes maneres, el concepte ha donat origen a discussions tant t\u00e8cniques com te\u00f2riques en el desenvolupament de les ci\u00e8ncies econ\u00f2miques. Aquestes discussions van des de la definici\u00f3 de qu\u00e8 \u00e9s un mercat fins que s'ent\u00e9n per preu, dificultats que tenen una import\u00e0ncia especial en microeconomia, \u00e0mbit en el qual una de les funcions m\u00e9s importants de l'economista \u00e9s la determinaci\u00f3 de preus que maximitzin els guanys de l'empresa. La problem\u00e0tica, per\u00f2, tamb\u00e9 s'est\u00e9n a la macroeconomia, en la qual els c\u00e0lculs sobre preus juguen un paper central en la determinaci\u00f3 d'un hipot\u00e8tic equilibri econ\u00f2mic.", "target": "Economia"}, {"text": "Ingrida \u0160imonyt\u0117   (V\u00edlnius, 15 de novembre de 1974) \u00e9s una economista i pol\u00edtica lituana, actual primera ministra de Litu\u00e0nia, despr\u00e9s d'haver pres possessi\u00f3 del c\u00e0rrec el 25 de novembre de 2020. \u00c9s la segona dona que ocupa el c\u00e0rrec, despr\u00e9s de Kazimira Prunskien\u0117. \u0160imonyt\u0117 tamb\u00e9 ha estat membre del Seimas per a la circumscripci\u00f3 d'Antakalnis des del 2016 i va ser ministra de finances del segon gabinet de Kubilius des del 2009 fins al 2012. Va ser candidata a les eleccions presidencials del 2019. \u0160imonyt\u0117 \u00e9s una pol\u00edtica independent, tot i que ha estat afiliada a la Uni\u00f3 Patri\u00f2tica - Democristians Lituans. Paral\u00b7lelament a les seves funcions, tamb\u00e9 va impartir classes d'economia a Institut de Relacions Internacionals i Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques de la Universitat de V\u00edlnius, i finances p\u00fabliques en Universitat d'Administraci\u00f3 i Economia ISM.\n\u0160imonyt\u0117 va renunciar el 31 d'octubre de 2016 per assumir les seves funcions com a membre del Seimas, ja que va ser escollida en el districte electoral d'Antakalnis a les eleccions parlament\u00e0ries lituanes de 2016. El 4 de novembre de 2018, va guanyar les prim\u00e0ries del partit Uni\u00f3 Patri\u00f2tica - Democristians Lituans (TS-LKD) (78,71% contra Vygaudas Usackas) per a les eleccions presidencials de Litu\u00e0nia de 2019. A la primera volta, \u0160imonyt\u0117 va quedar en primera posici\u00f3 amb el 31,13% dels vots per davant de Gitanas Naus\u0117da. No obstant aix\u00f2, Naus\u0117da a la segona volta va aconseguir recaptar el suport de tots els partits que havien quedat fora de la segona volta, per la qual cosa va obtenir la vict\u00f2ria amb el 66,72% dels sufragis.A m\u00e9s del seu natiu litu\u00e0, \u0160imonyt\u0117 parla angl\u00e8s, polon\u00e8s i rus, aix\u00ed com suec b\u00e0sic.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia internacional (tamb\u00e9 coneguda com a ci\u00e8ncia del comer\u00e7 internacional) \u00e9s la branca de l'economia que estudia els conceptes de comer\u00e7 internacional, inversi\u00f3 estrangera directa i indirecta, taxa de canvi, i llur influ\u00e8ncies en les economies nacionals, regionals i mundial. Utilitza els mateixos m\u00e8todes que les altres branques de l'economia. L'estudi de l'economia internacional est\u00e0 basat en tres conceptes principalment:\n\nl'avantatge comparatiu - basat en el model de David Ricardo, que estableix que encara que un pa\u00eds sigui m\u00e9s productiu que un altre en tots els seus productes, ambd\u00f3s pa\u00efsos, per mitj\u00e0 del comer\u00e7 tenen avantatges comparatius que permeten l'increment de la producci\u00f3 i utilitat globals, per mitj\u00e0 de l'especialitzaci\u00f3. De fet, entre m\u00e9s gran sigui la difer\u00e8ncia productiva, els guanys del comer\u00e7 s\u00f3n majors per a ambd\u00f3s. D'acord amb aquest model, pa\u00efsos amb la mateixa capacitat productiva no tenen cap incentiu per a comerciar. Aquest model explica per qu\u00e8 existeix el comer\u00e7 entre nacions desenvolupades i nacions en vies de desenvolupament.\neconomies d'escala - aquest model es basa en el concepte econ\u00f2mic de les economies d'escala; amb major producci\u00f3, els costos per a produir una unitat m\u00e9s s\u00f3n menors. Per mitj\u00e0 del comer\u00e7, dos pa\u00efsos amb la mateixa capacitat productiva poden especialitzar-se, i gr\u00e0cies a les economies d'escala, produir els productes amb menor cost. Aquest model explica per qu\u00e8 existeix el comer\u00e7 entre nacions desenvolupades.\ncompet\u00e8ncia imperfectaAlgunes subcategories de la branca de l'economia internacional s\u00f3n:\n\nEl proc\u00e9s d'integraci\u00f3 econ\u00f2mica\nLiberalitzaci\u00f3 del comer\u00e7\nTractats de lliure comer\u00e7, com ara el NAFTA\nUni\u00f3 monet\u00e0ria, com ara l'eurozona", "target": "Economia"}, {"text": "Una fallida, abatiment o bancarrota (del genov\u00e8s medieval: bancarotta; en angl\u00e8s: bankruptcy; en castell\u00e0: quiebra; en franc\u00e8s: banqueroute) \u00e9s una situaci\u00f3 jur\u00eddica en la qual una persona (persona f\u00edsica), empresa o instituci\u00f3 (persones jur\u00eddiques) no pot plantar cara als pagaments que ha de realitzar (passiu exigible), perqu\u00e8 aquests s\u00f3n superiors als seus recursos econ\u00f2mics disponibles (actius). A la persona f\u00edsica o jur\u00eddica que es troba en estat de fallida es denomina fallit. Quan el fallit o deutor es trobava declarat judicialment en \u00abestat de fallida\u00bb, es procedia a un judici de fallides. Al regne d'Espanya, amb l'aprovaci\u00f3 de la llei 22/2003, concursal, la \u00abinstituci\u00f3 de la fallida\u00bb qued\u00e0 derogada i els 4 processos de declaraci\u00f3 d'insolv\u00e8ncia anteriors -fallida, suspensi\u00f3 de pagaments, concurs de creditors i quitan\u00e7a i espera, passaren a regir-se per un procediment \u00fanic anomenat procediment concursal, en el qual s'examina si el deutor pot atendre a part del deute amb el seu patrimoni a les obligacions de pagament pendents.", "target": "Economia"}, {"text": "La ROA (acr\u00f2nim en angl\u00e8s de Return On Assets: retorn de l'actiu) o rendibilitat econ\u00f2mica de l'empresa \u00e9s una r\u00e0tio financera que mesura el rendiment dels actius, \u00e9s a dir, el rendiment de les inversions totals de l'empresa. La ROA \u00e9s el quocient del BAII (beneficis abans d'interessos i impostos) entre l'actiu:\n\n  \n    \n      \n        \n          R\n          O\n          A\n        \n        =\n        \n          \n            \n              BAII\n            \n            \n              Actiu\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\mathrm {ROA} ={\\frac {\\mbox{BAII}}{\\mbox{Actiu}}}}", "target": "Economia"}, {"text": "Es coneix com a comer\u00e7 mar\u00edtim de pells el comer\u00e7 de pells marines capturades a la costa del nord-oest pac\u00edfic des de mitjans del segle xviii fins a mitjans del segle xix, que eren transportades per vaixell a la Xina, on es venien o intercanviaven per altres mercaderies. Se centrava en l'adquisici\u00f3 de pells de ll\u00fadria marina i altres animals dels pobles ind\u00edgenes de la costa del nord-oest pac\u00edfic i ind\u00edgenes d'Alaska, unes pells que despr\u00e9s es venien sobretot a la Xina a canvi de te, seda, porcellanes i altres productes xinesos, que despr\u00e9s es venien a Europa i els Estats Units. Aquest comer\u00e7 de pells fou iniciat pels russos, que es despla\u00e7aven cap a l'est des de la pen\u00ednsula de Kamtxatka, seguint la cadena de les illes Aleutianes, fins a arribar a la costa meridional d'Alaska. Els brit\u00e0nics i estatunidencs s'hi uniren a la d\u00e8cada del 1780, centrant-se en all\u00f2 que avui en dia \u00e9s la costa de la Col\u00fambia Brit\u00e0nica. El comer\u00e7 flor\u00ed al voltant del canvi al segle xix i entr\u00e0 en un llarg per\u00edode de declivi a la d\u00e8cada del 1810. A mesura que la poblaci\u00f3 de ll\u00fadries marines s'esgotava, el comer\u00e7 de pells es diversific\u00e0 i transform\u00e0, buscant nous mercats i productes b\u00e0sics sense deixar de centrar-se en la costa nord-oest i la Xina. Dur\u00e0 fins a mitjans del segle xix. Els russos controlaven la majoria de la costa d'all\u00f2 que avui \u00e9s Alaska durant tota aquella \u00e8poca. La costa sud d'Alaska vei\u00e9 una forta compet\u00e8ncia entre ells i els bucs mercants brit\u00e0nics i estatunidencs. Els brit\u00e0nics foren els primers a operar en el sector sud, per\u00f2 foren incapa\u00e7os de competir amb els estatunidencs, que dominaren des de la d\u00e8cada del 1790 fins a la d\u00e8cada del 1830. La Companyia de la Badia de Hudson, del Regne Unit, entr\u00e0 al comer\u00e7 de la costa a la d\u00e8cada del 1820, amb la intenci\u00f3 de foragitar-ne els estatunidencs, cosa que aconsegu\u00ed al voltant del 1840. En el seu \u00faltim per\u00edode, el comer\u00e7 mar\u00edtim de pells es duia a terme en gran manera pels brit\u00e0nics de la Companyia de Hudson i els russos de la Companyia Russo-Americana.\nEl comer\u00e7 mar\u00edtim de pells integr\u00e0 la costa de la regi\u00f3 del nord-oest pac\u00edfic en una vasta i nova xarxa de comer\u00e7 internacional d'abast mundial, centrada en el nord de l'oce\u00e0 Pac\u00edfic i basada en el capitalisme, tot i que no, en gran part, en el colonialisme. Amb la vinculaci\u00f3 de la costa del nord-oest pac\u00edfic, la Xina, les illes Hawaii (descobertes recentment pel m\u00f3n occidental), el Regne Unit i els Estats Units (especialment de Nova Anglaterra) sorg\u00ed una xarxa de comer\u00e7 triangular. Aquest comer\u00e7 tingu\u00e9 un efecte important sobre els pobles ind\u00edgenes de la costa del nord-oest pac\u00edfic, especialment els pobles aleutians, tlingit, haida, nuu-chah-nulth i chinook. Hi hagu\u00e9 un r\u00e0pid augment de la riquesa entre els nadius costaners, a m\u00e9s de m\u00e9s armament, potlatch, esclavitud i despoblaci\u00f3, a causa sobretot de les epid\u00e8mies. Tanmateix, la cultura ind\u00edgena no fou substitu\u00efda per aquest r\u00e0pid canvi, sin\u00f3 que clarament flor\u00ed, com ho demostren la import\u00e0ncia dels t\u00f2tems, les creixents crestes tradicionals de la noblesa, i l'argot Chinook, que continua sent un aspecte distintiu de la cultura del nord-oest pac\u00edfic i es desenvolup\u00e0 durant aquella \u00e8poca. La societat nadiua hawaiana es vei\u00e9 afectada de manera similar per l'aflu\u00e8ncia sobtada de riquesa i tecnologia occidentals, aix\u00ed com per les seves epid\u00e8mies. L'efecte del comer\u00e7 a la Xina i Europa fou m\u00ednim, per\u00f2 per a Nova Anglaterra, aquest comer\u00e7 i els seus significatius beneficis ajudaren a revitalitzar la regi\u00f3, contribuint a la seva transformaci\u00f3 d'una societat agr\u00e0ria a una d'industrial. Les riqueses generades s'invertiren en el desenvolupament industrial, especialment en f\u00e0briques t\u00e8xtils, que tingueren un gran efecte en l'esclavitud als Estats Units, augmentant la demanda de cot\u00f3 i ajudant a fer possible la r\u00e0pida expansi\u00f3 del sistema de plantacions arreu del Deep South.Les pells m\u00e9s rendibles eren les de ll\u00fadria marina, especialment les de la ll\u00fadria marina septentrional, que vivia en aig\u00fces costaneres entre el riu Columbia al sud i la badia de Cook al nord. Les pells de ll\u00fadries marines meridionals, en canvi, eren menys preuades. Despr\u00e9s que la ll\u00fadria marina septentrional s'exting\u00eds localment a causa de la ca\u00e7a, els comerciants mar\u00edtims de pells es despla\u00e7aren a Calif\u00f2rnia, on tamb\u00e9 portaren la ll\u00fadria marina meridional a la vora de l'extinci\u00f3. Els comerciants mar\u00edtims de pells brit\u00e0nics i estatunidencs duien les pells al port xin\u00e8s de Canton, on treballaven en el marc del sistema de Canton. La majoria de les pells obtingudes a l'Am\u00e8rica russa es venien a la Xina a trav\u00e9s de la localitat comercial mongola de Kiakhta, que s'havia obert als mercaders russos en virtut del tractat de Kiakhta (1727).L'expressi\u00f3 \u00abcomer\u00e7 mar\u00edtim de pells\u00bb fou encunyada pels historiadors per distingir el comer\u00e7 de pells costaner, basat en el transport en vaixells, del comer\u00e7 continental, basat en el transport per terra, per exemple, el que duien a terme els factors de la Companyia del Nord-oest (NWC) o l'American Fur Company. Hist\u00f2ricament, aquest comer\u00e7 no fou conegut per aquest nom, sin\u00f3 que se solia anomenar \u00abcomer\u00e7 de la costa nord-oest\u00bb (North West Coast trade) o \u00abcomer\u00e7 del nord-oest\u00bb (North West Trade).", "target": "Economia"}, {"text": "Ramon Trias Fargas (Barcelona, 27 de desembre de 1922 - el Masnou, 22 d'octubre de 1989) fou un destacat pol\u00edtic catalanista del segle xx.", "target": "Economia"}, {"text": "Jack Trout (Manhattan, 1935 - Greenwich, Connecticut, 5 de juny de 2017) fou el propietari de Trout & Partners, una consultoria. Tamb\u00e9 va ser el creador de la teoria i metodologia del posicionament\n.", "target": "Economia"}, {"text": "HORECA \u00e9s un acr\u00f2nim d'HOtels, REstaurants i CAfeteries, que s'utilitza per a referir-se al sector dels serveis de menjars. El terme t\u00e9 el seu origen als Pa\u00efsos Baixos i el seu \u00fas s'ha est\u00e8s a altres pa\u00efsos europeus.\nCal no confondre el terme horeca amb C\u00e0tering.\nEl terme horeca s'utilitza en l'\u00e0mbit del m\u00e0rqueting per a referir-se al p\u00fablic objectiu de certes accions comercials i/o de distribuci\u00f3 de productes.\nTamb\u00e9, existeixen productes que en el seu propi etiquetatge ja indiquen la paraula horeca per tal de diferenciar-los dels productes que subministren les empreses en d'altres mercats. Normalment la quantitat de producte dels envasos destinats a aquest mercat \u00e9s molt superior al que contenen els envasos destinats al mercat de consum (llars).\nHi ha estudis de mercat o panells que es creen especialment per fer el seguiment, estudi, evoluci\u00f3\u2026 d'aquest tipus d'establiments.\nAquest sector \u00e9s un dels de m\u00e9s r\u00e0pid creixement a Europa. El 2004, hi havia m\u00e9s de 7,8 milions de persones ocupades i el sector va generar m\u00e9s de 338.000 milions de d\u00f2lars de facturaci\u00f3. Els llocs de treball solen ser temporals, amb hores irregulars, salaris baixos i poques perspectives de carrera. Hi ha una alta proporci\u00f3 de joves que treballen en el sector. Algunes empreses de distribuci\u00f3 utilitzen aquest terme per definir el canal comercial de serveis d'alimentaci\u00f3 i begudes o el canal de comer\u00e7 d'hostaleria.", "target": "Economia"}, {"text": "El compte sat\u00e8l\u00b7lit \u00e9s un model de mesura que utilitza una s\u00e8rie d'eines estad\u00edstiques que permeten estudiar amb detall un sector econ\u00f2mic concret, analitzant la seva relaci\u00f3 amb algunes de les principals variables macroecon\u00f2miques com la contribuci\u00f3 al producte interior brut (PIB), les exportacions o el personal empleat. El seu nom deriva justament del fet que aquesta metodologia permet vincular una mesura amb l'esquema central de comptabilitat nacional, permetent analitzar sectors espec\u00edfics i al seu torn generar informaci\u00f3 valuosa per al disseny i implementaci\u00f3 de pol\u00edtiques p\u00fabliques.L'objectiu del compte sat\u00e8l\u00b7lit de la producci\u00f3 dom\u00e8stica \u00e9s doble: proporcionar una imatge global de les activitats productives que es porten a terme en les llars i aportar una estimaci\u00f3 del valor econ\u00f2mic aportat per aquestes activitats. Per aquesta ra\u00f3, totes les activitats produ\u00efdes a les llars, tant les incloses en el Sistema Europeu de Comptes (SEC) com les que no, hauran de considerar-se en el compte sat\u00e8l\u00b7lit, amb la finalitat d'atendre a la visi\u00f3 global esmentada.", "target": "Economia"}, {"text": "La inversi\u00f3 econ\u00f2mica o millor l'investiment econ\u00f2mic t\u00e9 diversos significats relacionats entre ells en el camp empresarial, financer i econ\u00f2mic, tamb\u00e9 relacionat amb l'estalvi o l'ajornament del consum. Conceptualment la inversi\u00f3 es diferencia tant del consum com de l'estalvi: pel que fa a aquest \u00faltim, perqu\u00e8 \u00e9s una despesa, un desembors, i no una reserva o quantitat de diners retinguda; pel que fa al consum, perqu\u00e8 no es dirigeix a b\u00e9ns que produ\u00efxen utilitat o satisfacci\u00f3 directa, sin\u00f3 a b\u00e9ns que es destinen a produir altres b\u00e9ns. En la pr\u00e0ctica, no obstant aix\u00f2, tals distincions solen desdibuixar-se: hi ha b\u00e9ns que poden ser alhora de consum i d'inversi\u00f3, segons els fins alternatius als quals es destini. L'estalvi, per altra banda, generalment es col\u00b7loca a inter\u00e8s, amb l'objecte de reservar-lo per a posteriors eventualitats, una de les quals pot ser la inversi\u00f3. M\u00e9s concretament en el m\u00f3n empresarial, suposa aplicar recursos financers per a l'adquisici\u00f3, renovaci\u00f3 o millora d'elements de l'immobilitzat amb l'objectiu de millorar la capacitat productiva de l'empresa. Per a un particular, o per a una instituci\u00f3 financera, el mot inversi\u00f3 \u00e9s generalment pres en el sentit de la col\u00b7locaci\u00f3 dels estalvis a mitj\u00e0 o llarg termini, o per la compra d'actius financers, com per exemple t\u00edtols borsaris. El Dollar cost averaging \u00e9s un exemple d'estrat\u00e8gia d'inversi\u00f3 econ\u00f2mica.", "target": "Economia"}, {"text": "Capital en ci\u00e8ncies econ\u00f2miques, \u00e9s el conjunt de mitjans de producci\u00f3, ja siguin reals o monetaris, que es poden reproduir amb l'acci\u00f3 d'una unitat productiva i son susceptibles d'originar un benefici econ\u00f2mic. \u00c9s un dels tres factors de producci\u00f3, sent els altres les mat\u00e8ries primeres i la m\u00e0 d'obra, que permeten la producci\u00f3 de b\u00e9ns creats pels humans, en contrast amb les mat\u00e8ries primeres. El capital no es fa servir immediatament en el proc\u00e9s de producci\u00f3, a difer\u00e8ncia de les primeres mat\u00e8ries o dels b\u00e9ns intermedis.\nLa teoria econ\u00f2mica distingeix el capital t\u00e8cnic, que suposa el conjunt de b\u00e9ns materials directament relacionats amb l'explotaci\u00f3 econ\u00f2mica com les instal\u00b7lacions, edificis, primeres mat\u00e8ries, maquin\u00e0ria, o eines entre d'altres elements, i el capital comptable que suposa la valoraci\u00f3 monet\u00e0ria amortitzable representada en els comptes del capital t\u00e8cnic. L'economia de l'empresa defineix el capital fix que formen els b\u00e9ns duradors com terrenys, maquin\u00e0ria o edificis que no es transformen en diner en l'exercici econ\u00f2mic, i el capital circulant que formen els b\u00e9ns com primeres mat\u00e8ries, mercaderies o estocs que es consumeixen en la producci\u00f3 o activitat comercial en un exercici i que es poden vendre per transformar en diners. Des del punt de vista jur\u00eddic el capital son el conjunt de drets de l'empresa que recauen sobre el capital: titulars d\u2019accions i creditors de les operacions comercials.Karl Marx a la seva teoria va definir el capital variable com la inversi\u00f3 d'un capitalista en el poder del treball, que es considera l'\u00fanica font de valor excedent. \u00c9s \"variable\" at\u00e8s que la quantitat del valor que pot produir difereix de la quantitat que consumeix, i crea un nou valor. D'altra banda, el capital constant es refereix a la inversi\u00f3 en factors no-humans de la producci\u00f3, en les plantes i la maquin\u00e0ria, que per Marx nom\u00e9s contribu\u00efa amb el seu valor de reempla\u00e7ament. \u00c9s \"constant\" at\u00e8s que la quantitat de valor que es fa servir a la inversi\u00f3 original, i la quantitat de valor que es recupera en els productes finals, roman constant.La inversi\u00f3 en l'acumulaci\u00f3 de capital en la teoria de l'economia cl\u00e0ssica \u00e9s l'acte d'incrementar el capital. Per a invertir, els b\u00e9ns han de ser produ\u00efts, i no s'han de consumir immediatament sin\u00f3 que han de ser utilitzats per a produir altres b\u00e9ns com a mitjans de producci\u00f3. La inversi\u00f3 est\u00e0 relacionada amb l'estalvi, per\u00f2 no s\u00f3n conceptes iguals. L'economista John Maynard Keynes va fer la difer\u00e8ncia: estalviar \u00e9s no gastar tota la renda en b\u00e9ns i serveis actuals, mentre que la inversi\u00f3 es refereix a la despesa en un tipus espec\u00edfic de b\u00e9ns, els b\u00e9ns capitals.", "target": "Economia"}, {"text": "VIA Empresa \u00e9s un diari digital econ\u00f2mic elaborat des de Sant Cugat del Vall\u00e8s i dirigit pel periodista V\u00edctor Costa.\nEl diari fou fundat el 29 d'abril del 2013, hereu de la revista econ\u00f2mica B30, pel grup de comunicaci\u00f3 de Sant Cugat Tot M\u00e8dia.\nL'equip del mitj\u00e0 est\u00e0 format per: V\u00edctor Costa (director) Neus Navarro (delegada a Val\u00e8ncia), Marta Escobar Mart\u00ed, Margalida Vidal i Judit Pellicer (redacci\u00f3).\nEls membres externs s\u00f3n: Laia Corbella (exdirectora de VIA Empresa), Gen\u00eds Roca (consultor digital i opinador de VIA Empresa), Josep Maria Ganyet (etn\u00f2graf digital i opinador de VIA Empresa) i Susana Lluna (periodista i experta en tend\u00e8ncies digitals)\nA m\u00e9s, compta amb un equip de col\u00b7laboradors format per Aida Cor\u00f3n (Barcelona), Aiats Agust\u00ed (Barcelona), Paula Amer (Barcelona), Bernat Bella (Vall\u00e8s), David Rodr\u00edguez (Lleida), Raquel Andr\u00e9s (Val\u00e8ncia), Elena Domingo (Tarragona), Llu\u00efsa Fuentes (Girona), Maria Teresa Coca (Barcelona) i \u00c0ngel Bravo (fot\u00f2graf).", "target": "Economia"}, {"text": "Culi o coolie , \u00e9s l'apel\u00b7latiu utilitzat al segle xix i principis del XX per designar els carregadors i treballadors amb escassa qualificaci\u00f3 procedents de l'\u00cdndia, Xina i altres pa\u00efsos asi\u00e0tics. Tamb\u00e9 es va utilitzar per nomenar als emigrants d'aquests pa\u00efsos que eren contractats en les col\u00f2nies europees o als pa\u00efsos americans. La utilitzaci\u00f3 de culis o peons va augmentar despr\u00e9s de l'abolici\u00f3 del comer\u00e7 d'esclaus.\nEls culis indis eren reclutats amb contractes que establien un per\u00edode de treball no menor a vuit anys, a canvi del transport i un sou; passat aquest lapse, el treballador podia tornar a la seva llar o buscar un altre treball. En el cas dels xinesos les condicions eren m\u00e9s irregulars. Al sud d'\u00c0sia, actualment \u00e9s una paraula d'\u00fas com\u00fa per als treballadors en treballs manuals no qualificats, especialment carregadors a les estacions de ferrocarril.", "target": "Economia"}, {"text": "El comer\u00e7 rom\u00e0 va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la Rep\u00fablica i principis de l'Imperi. Modes i tend\u00e8ncies de la historiografia i la cultura popular han tendit a no ocupar-se de la base econ\u00f2mica de l'imperi en favor de lingua franca que va ser el llat\u00ed i les gestes de les legions. Tant la llengua com les legions van ser recolzades pel comer\u00e7, sent al mateix temps part de la seva espina dorsal. Els romans eren homes de negocis i la longevitat del seu imperi es va deure al seu comer\u00e7.\nEncara que en teoria els membres del Senat i les seves fam\u00edlies tenien prohibit dedicar-se al comer\u00e7, els membres de l'ordre eq\u00fcestre s\u00ed que el van exercir, malgrat els seus aristocr\u00e0tics valors que feien \u00e8mfasis en passatemps militars i activitats recreatives. Els plebeus i lliures tenien botigues o atenien llocs als mercats mentre grans quantitats d'esclaus feien gaireb\u00e9 tot el treball dur. Els propis esclaus eren a m\u00e9s objecte de transaccions comercials, i donada la seva alta proporci\u00f3 en la societat (comparada amb l'antiga Gr\u00e8cia) i la realitat de les fugides, les guerres servils i les revoltes menors, van donar un toc distintiu al comer\u00e7 rom\u00e0.\nLa intricada, complexa i extensa comptabilitat del comer\u00e7 rom\u00e0 va ser efectuada amb l'ajuda de taulers comptables i \u00e0bacs romans. Aquests, que usaven nombres romans, estaven especialment ideats per als comptes en monedes i unitats romanes.\nEl comer\u00e7 era molt intens. A principis de l'Imperi el port rom\u00e0 de Myoshormes, va rebre mercaderies romanes per cinc milions de sestercis. L'Esc\u00edtia servia de tr\u00e0nsit per les mercaderies de l'\u00cdndia (seda, b\u00e0lsams i pedres precioses); de Germ\u00e0nia arribaven l'ambre i pedres precioses; d'\u00cdstria i R\u00e8cia procedia el vi dol\u00e7 i arom\u00e0tic; d'Il\u00b7l\u00edria, les pells i bestiar; de N\u00f2rica el ferro; de les G\u00e0l\u00b7lies, cabres, cavalls, llana i or; dels Pirineus, teles i draps; d'Hisp\u00e0nia, plata, mel, alum, cera, safr\u00e0, peix, blat, c\u00e0nem i lli; de Brit\u00e0nia, estany i plom; de Gr\u00e8cia, coure, mel, llanes, p\u00farpures i oli; d'\u00c0sia Menor, ferro, fusta, goma i llanes; d'Ar\u00e0bia, mirra, canyella, arbres olorosos i encens; de P\u00e8rsia i S\u00edria, seda i pells; de Tir, porpra; d'Eti\u00f2pia, perfums, marfil, cot\u00f3 i feres.\nAmb Claudi es va iniciar la concessi\u00f3 de monopolis comercials, que van fer augmentar el preu dels productes obligant a fixar el seu preu m\u00e0xim per llei. Posat cas que algun monopolista retir\u00e9s el producte de la circulaci\u00f3 (augmentant el seu preu) el monopoli passava a un altre comerciant. La concessi\u00f3 de monopolis va ser freq\u00fcent en tota l'\u00e8poca imperial.", "target": "Economia"}, {"text": "Surplus: Terrorized into Being Consumers (on surplus = excedent; titulada en castell\u00e0 Surplus: Terrorismo de consumo) \u00e9s un documental suec sobre el consumisme i la globalitzaci\u00f3, creada pel director Erik Gandini i l'editor Johan S\u00f6derberg. Observa els arguments del capitalisme i la tecnologia, com ara una major efici\u00e8ncia, disposar de m\u00e9s temps i haver de treballar menys, i mostra que aquests arguments no es compleixen ni es compliran. La pel\u00b7l\u00edcula es recolza en les explicacions de John Zerzan (ide\u00f2leg anarcoprimitivista), defensant una \"vida senzilla i plena\".", "target": "Economia"}, {"text": "En m\u00e0rqueting, s'anomena venda encreuada (de l'angl\u00e8s cross-selling) la t\u00e0ctica mitjan\u00e7ant la qual un venedor intenta vendre productes complementaris als quals consumeix o pret\u00e9n consumir un client. L'objectiu del venedor \u00e9s augmentar els ingressos. Aix\u00ed, una persona que s'interessa per comprar un tel\u00e8fon m\u00f2bil, rep la recomanaci\u00f3 de comprar tamb\u00e9 accessoris com una funda, un carregador per al cotxe, un suport per a utilitzar-lo com GPS o una asseguran\u00e7a en cas de trencament del vidre o robatori.\nLa venda encreuada ha viscut un enfortiment amb l'eclosi\u00f3 de les vendes per internet. En les compres realitzades a trav\u00e9s de la xarxa, les empreses solen guardar registres de les prefer\u00e8ncies o h\u00e0bits dels consumidors, b\u00e9 per declaraci\u00f3 pr\u00f2pia, b\u00e9 sense el seu consentiment. Aix\u00f2 permet a la botiga virtual dissenyar i dur a terme estrat\u00e8gies de venda encreuada en el cas de futures visites del consumidor.", "target": "Economia"}, {"text": "Els algorismes de les col\u00f2nies de formigues s\u00f3n algorismes inspirats en el comportament de les formigues i que constitueixen una fam\u00edlia de metaheur\u00edstiques d'optimitzaci\u00f3. Va ser proposat per primera vegada per Marco Dorigo i altres en els anys 90. Per a la investigaci\u00f3 de camins \u00f2ptims en un graf, el primer algorisme s'inspira en el comportament de les formigues que cerquen un cam\u00ed entre la seva col\u00f2nia i una font d'aliment. La idea original es diversifica despr\u00e9s per resoldre una classe m\u00e9s \u00e0mplia de problemes, i apareixen diversos algorismes que s'inspiren en diversos aspectes del comportament de les formigues.\nEn angl\u00e8s, el terme consagrat a la principal classe d'algorismes \u00e9s \u00abAnt Colony Optimization\u00bb (acr\u00f2nim ACO). Els especialistes reserven aquest terme per un tipus particular d'algorisme. Existeixen tanmateix diversos grups de m\u00e8todes que s'inspiren en el comportament de les formigues. En franc\u00e8s, aquests diferents enfocaments s'agrupen sota els termes \u00abalgorithmes de colonies de fourmis\u00bb (algorismes de col\u00f2nies de formigues), \u00aboptimisation par colonies de fourmis\u00bb (optimitzaci\u00f3 per col\u00f2nies de formigues), \u00abfourmis artificielles\u00bb (formigues artificials) o diverses combinacions d'aquestes variants.", "target": "Economia"}, {"text": "La gesti\u00f3 estrat\u00e8gica inclou la formulaci\u00f3 i implementaci\u00f3 dels principals objectius i iniciatives adoptades pels directius d'una organitzaci\u00f3 en nom de totes les parts interessades, basant-se en els recursos i en una avaluaci\u00f3 dels elements de l'entorn interns i externs en qu\u00e8 actua una organitzaci\u00f3. La gesti\u00f3 estrat\u00e8gica proporciona una direcci\u00f3 general a una empresa o organitzaci\u00f3 i demana aclarir quins s\u00f3n els objectius de l'organitzaci\u00f3, desenvolupar pol\u00edtiques i plans per assolir-los, i, en darrer lloc, assignar recursos per implementar els plans on estan detallats.", "target": "Economia"}, {"text": "El Fons Social Europeu (FSE) \u00e9s el principal instrument financer de la Uni\u00f3 Europea (UE) per fomentar l'ocupaci\u00f3 als Estats membres i promoure una major cohesi\u00f3 econ\u00f2mica i social. La despesa del FSE representa aproximadament el 10% del pressupost total de la UE.\nEl FSE forma part dels Fons estructurals de la UE, el finan\u00e7ament dels quals es destina a millorar la cohesi\u00f3 social i el benestar econ\u00f2mic a totes les regions de la Uni\u00f3. Els Fons Estructurals s\u00f3n instruments financers de redistribuci\u00f3 que contribueixen a millorar la cohesi\u00f3 dintre d'Europa, ja que concentren la despesa a les regions menys desenvolupades. Concretament, els ajuts del FSE pretenen recolzar la creaci\u00f3 d'un major nombre de llocs de treball i la millora de les condicions laborals dintre de la UE. Per fer-ho, el fons co-finan\u00e7a projectes nacionals, regionals i locals que milloren els nivells d'ocupaci\u00f3, la qualitat dels treballs i les possibilitats d'integraci\u00f3 en el mercat laboral als Estats membres i les seves regions.", "target": "Economia"}, {"text": "Dom P\u00e9rignon (pronunciaci\u00f3 francesa: [d\u0254\u0303pe\u0281i\u0272\u0254\u0303]; /\u02ccd\u0252mp\u025br\u026a\u02c8nj\u0252n/ en angl\u00e8s) \u00e9s una marca de xampany, produ\u00efda per Mo\u00ebt & Chandon. Va rebre el nom de Dom P\u00e9rignon en honor de Pierre P\u00e9rignon, un monjo benedict\u00ed qui suposadament fou el descobridor, de la forma de creaci\u00f3 dels vins escumosos.", "target": "Economia"}, {"text": "El Retorn de la inversi\u00f3, m\u00e9s conegut per les seves sigles en angl\u00e8s ROI (Return On Investment) \u00e9s una eina de planificaci\u00f3 empresarial que permet calcular el retorn esperat de l'acci\u00f3 empresarial, que exigeix fer una valoraci\u00f3 tant de la inversi\u00f3\nprevista com dels beneficis que se n'esperen obtenir. La manera m\u00e9s simple de fer aquest c\u00e0lcul seria calcular les quantitats que haur\u00edem d'escriure a la seg\u00fcent f\u00f3rmula:\n\n  \n    \n      \n        r\n        =\n        \n          \n            \n              \n                V\n                \n                  f\n                \n              \n              \u2212\n              \n                V\n                \n                  i\n                \n              \n            \n            \n              V\n              \n                i\n              \n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle r={\\frac {V_{f}-V_{i}}{V_{i}}}}\n  on:\n\n  \n    \n      \n        \n          V\n          \n            f\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle V_{f}}\n   = valor final\n  \n    \n      \n        \n          V\n          \n            i\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle V_{i}}\n   = valor inicial", "target": "Economia"}, {"text": "La Universitat Bocconi (en itali\u00e0: Universit\u00e0 Commerciale Luigi Bocconi) \u00e9s una universitat privada de Mil\u00e0 (It\u00e0lia). Bocconi ofereix formaci\u00f3 de grau, postgrau i postgrau en els camps d'economia, finances, dret, gesti\u00f3, ci\u00e8ncies pol\u00edtiques, administraci\u00f3 p\u00fablica i inform\u00e0tica. SDA Bocconi, l'escola de negocis de la universitat, ofereix programes MBA i Executive MBA.\nLa Universitat Bocconi es classifica constantment com la millor universitat d'It\u00e0lia en els seus camps i com una de les millors del m\u00f3n. L'any 2021, el QS World University Rankings va classificar la universitat en el set\u00e8 lloc mundial i en el segon a Europa en estudis de negocis i gesti\u00f3, aix\u00ed com en el primer lloc en economia i econometria fora dels Estats Units i el Regne Unit (16\u00e8 a tot el m\u00f3n).", "target": "Economia"}, {"text": "El deute exterior \u00e9s la suma de les obligacions que t\u00e9 un pa\u00eds respecte a uns altres, que es compon de deute p\u00fablic (el contret per l'estat del pa\u00eds) i deute privat o del sector privat (el contret pels particulars en l'exterior).\nEl deute extern pel que fa a altres pa\u00efsos es dona amb freq\u00fc\u00e8ncia a trav\u00e9s d'organismes com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial. Si el deutor t\u00e9 problemes per a pagar-lo, pot suposar un seri\u00f3s problema per al desenvolupament econ\u00f2mic d'un pa\u00eds, i fins i tot per a la seva autonomia.\nEn principi l'endeutament no \u00e9s dolent, perqu\u00e8 permet conservar els recursos propis i rebre recursos aliens per a explotar, processar o produir nous b\u00e9ns i serveis. No obstant aix\u00f2 es torna un problema quan aquest deute no s'utilitza realment per al que va ser sol\u00b7licitat o b\u00e9 les condicions de devoluci\u00f3 s'endureixen. Aleshores pot arribar a ser una de les causes del subdesenvolupament m\u00e9s que un cam\u00ed per a resoldre'l.", "target": "Economia"}, {"text": "NEOMA Business School \u00e9s una escola de negocis europea amb seus a Par\u00eds, Rouen i Reims. Foi Fundada l'any 2013. NEOMA se situa entre les escoles de negocis m\u00e9s ben valorades del m\u00f3n. L'any 2019, el seu programa de Master in Management figura a la 43a posici\u00f3 a escala mundial. NEOMA imparteix tamb\u00e9 un programa de doctorat i diferents programes de m\u00e0ster d'administraci\u00f3 especialitzats en m\u00e0rqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditaci\u00f3, a c\u00e0rrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat m\u00e9s de 62.500 estudiants que despr\u00e9s han ocupat llocs de responsabilitat en el m\u00f3n dels negocis i la pol\u00edtica, com ara Shi Weillang (CEO d'Huawei France) i Wilfried Guerrand (Herm\u00e8s).", "target": "Economia"}, {"text": "Rosario Margarita Sanz Alonso (Val\u00e8ncia, 1951), coneguda tamb\u00e9 com a Marga Sanz, \u00e9s una pol\u00edtica valenciana. \u00c9s llicenciada en Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques per la Universitat de Val\u00e8ncia, i ha treballat de professora en l'Institut de Tavernes Blanques (l'Horta Nord) i Catedr\u00e0tica d'Administraci\u00f3 d'Empreses.\nHa estat secret\u00e0ria general del PCPV des del 2005 fins al 2010, i coordinadora general d'EUPV des de 2009. Tamb\u00e9 \u00e9s membre del Comit\u00e8 Federal, de la Comissi\u00f3 Executiva del Partit Comunista d'Espanya i del Consell Pol\u00edtic Federal d'Izquierda Unida.\nDes de l'1 de setembre de 2011, Marga Sanz es troba jubilada de manera anticipada, acollint-se a les jubilacions incentivades per a majors de 60 anys.", "target": "Economia"}, {"text": "El corporativisme \u00e9s la doctrina pol\u00edtica i social que propugna la intervenci\u00f3 de l'Estat en la soluci\u00f3 dels conflictes d'ordre laboral, mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 de corporacions professionals que agrupen a treballadors i empresaris.\nA difer\u00e8ncia del corporativisme gremial cl\u00e0ssic, l'actual corporativisme \u00e9s una doctrina que defensa un sistema econ\u00f2mic basat en la unificaci\u00f3, mitjan\u00e7ant corporacions dins de l'Estat, de totes les organitzacions sindicals: empresarials, laborals, professionals, etc. \u00c9s una forma d'organitzaci\u00f3 socioecon\u00f2mica per part de r\u00e8gims nacionalsocialistes, i que feu \u00e8mfasi en el sindicat i l'economia planificada.\nEl terme ha de distingir-se del que s'usa amb sentit pejoratiu per a designar qualsevol pol\u00edtica intervencionista d'un govern dissenyada per a afavorir a les corporacions, entenent en aquest cas per \u00abcorporaci\u00f3\u00bb la seua altra accepci\u00f3 terminol\u00f2gica que refereix a les societats an\u00f2nimes caracter\u00edstiques dels sistemes capitalistes moderns.", "target": "Economia"}, {"text": "Associaci\u00f3 per al Progr\u00e9s de la Direcci\u00f3 \u00e9s una associaci\u00f3 empresarial creada el 1956 com a centre de formaci\u00f3, orientaci\u00f3 i de contactes de directius d'empreses. Organitza f\u00f2rums, reunions, cursos pr\u00e0ctics i seminaris sobre assumptes d'empresa. Edita la revista Direcci\u00f3n y Progreso.", "target": "Economia"}, {"text": "En gesti\u00f3 de la producci\u00f3, SMED \u00e9s l'acr\u00f2nim de Single-Minute Exchange of Die: canvi d'eina en un sol d\u00edgit de minuts. Aquest concepte introdueix la idea que en general qualsevol canvi de m\u00e0quina o inicialitzaci\u00f3 de proc\u00e9s hauria de durar no m\u00e9s de 10 minuts, d'aqu\u00ed la frase single minute. S'ent\u00e9n per canvi d'eines el temps transcorregut des de la fabricaci\u00f3 de l'\u00faltima pe\u00e7a v\u00e0lida d'una s\u00e8rie fins a l'obtenci\u00f3 de la primera pe\u00e7a correcta de la s\u00e8rie seg\u00fcent; no \u00fanicament el temps del canvi i ajustos f\u00edsics de la maquin\u00e0ria.\nEs distingeixen dos tipus d'ajustos:\nAjustis / temps interns: Correspon a operacions que es realitzen a m\u00e0quina parada.\nAjustis / temps externs: Correspon a operacions que es realitzen (o poden realitzar-se) amb la m\u00e0quina en marxa, o sigui durant el per\u00edode de producci\u00f3 (coneguts per les sigles en angl\u00e8s OED).\nEl m\u00e8tode es desenvolupa en quatre etapes.", "target": "Economia"}, {"text": "L'aparadorisme \u00e9s l'art decoratiu de compondre els productes i elements est\u00e8tics (fons, disposici\u00f3 d'elements, colors, formes, etc.) a l'aparador d'un establiment comercial amb la finalitat d'atraure l'atenci\u00f3 del consumidor en els productes exposats i transmetre una certa imatge de l'establiment. La persona que s'hi dedica professionalment \u00e9s una aparadorista.\nEls elements b\u00e0sics a tenir en compte a l'hora de realitzar un projecte d'aparadorisme s\u00f3n el producte, la botiga, el client i la marca, creant a l'aparador una escenografia que proporcioni un ambient agradable al consumidor. Una tend\u00e8ncia actual en els aparadors \u00e9s fer-los interactius. Aix\u00ed s'aconsegueix cridar m\u00e9s l'atenci\u00f3 dels vianants. Un exemple d'aix\u00f2 va ser l'aparador de la botiga Levi's al Passeig de Gr\u00e0cia amb Gran Via de Barcelona.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia empresarial, en comptabilitat, des de la formaci\u00f3 de les anomenades partides dobles la configuraci\u00f3 de l'anomenada activa (l'activitat) i passiva (recursos involucrats) de qualsevol activitat o operaci\u00f3, o que implica l'assoliment dels objectius, seria llavors, la causa que els seus registres comptables o que l'objectiu del que s'anomena empresa i la seva economia tinguen beneficis o assoliment d'objectius.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia col\u00b7laborativa \u00e9s un model econ\u00f2mic que es fonamenta sobre una xarxa d'individus i comunitats connectades d'igual a igual (P2P, de l'angl\u00e8s peer-to-peer), en contraposici\u00f3 a les institucions centralitzades. Parteix de la compartici\u00f3 de b\u00e9ns comuns \u2014espais i habilitats\u2014 a fi d'obtenir un benefici econ\u00f2mic, monetari o no.Es basa habitualment en plataformes digitals que estableixen un marc on els usuaris poden interactuar entre ells o/i amb la mateixa plataforma. Els usuaris seleccionen el paper que desitgen en cada moment, o diversos rols simult\u00e0niament (per exemple: venedor i comprador) dins d'un sistema distribu\u00eft i din\u00e0mic. Normalment, hi ha un mecanisme d'avaluaci\u00f3 entre usuaris, mitjan\u00e7ant el qual adquireixen una reputaci\u00f3, i amb ella, la confian\u00e7a necess\u00e0ria per seguir duent a terme l'activitat que desitgin.\nActualment podem considerar que els trets fonamentals d'aquest sector es basen en un conjunt de propietats i caracter\u00edstiques for\u00e7a definits. Normalment presenten una combinaci\u00f3 significativa dels seg\u00fcents elements:\n\nAcc\u00e9s: es basen en l'acc\u00e9s lliure dels usuaris i les usu\u00e0ries al servei i la informaci\u00f3 que es genera, ja sigui per a l'\u00fas, intercanvi, consum o producci\u00f3 entre ells.\nParticipaci\u00f3: permeten la contribuci\u00f3, l'intercanvi o la producci\u00f3 entre iguals, de manera lliure i volunt\u00e0ria (en els millors casos protegint la privacitat o fins i tot anonimat de les persones).\nMotivaci\u00f3: fomenten la motivaci\u00f3 individual, que pot incloure la diner\u00e0ria (o al voltant d'un recurs, compensaci\u00f3 en esp\u00e8cies o contraprestaci\u00f3), per\u00f2 tamb\u00e9 la col\u00b7lectiva envers uns valors compartits; la relaci\u00f3 amb altres persones o la contribuci\u00f3 a b\u00e9ns comuns.\nApropiaci\u00f3: ofereixen o generen recursos compartits amb llic\u00e8ncies clares de reutilitzaci\u00f3, ja sigui per a permetre obres derivades, o fins i tot una reutilitzaci\u00f3 que generi noves oportunitats econ\u00f2miques i capital social (sense malmetre el b\u00e9 compartit).\nDades: fruit de la seva activitat i evoluci\u00f3, les dades que generen el projectes sobre la base de l'activitat dels participants s\u00f3n de lliure disposici\u00f3, i en comptes d'usos no \u00e8tics o extractius (explotaci\u00f3, venda, etc.) estan disponibles com un b\u00e9 com\u00fa m\u00e9s, fomentant la transpar\u00e8ncia.\nGovernan\u00e7a: habiliten mecanismes participatius de presa de decisions -ja siguin centralitzats o distribu\u00efts-, de manera que permeten f\u00f3rmules de col\u00b7laboraci\u00f3 en la direcci\u00f3 del projecte o fins i tot en la seva propietat col\u00b7lectiva.Des d'un punt de vista econ\u00f2mic, el compliment d'alguns d'aquests criteris permeten incloure per una banda plataformes que basen el seu funcionament a extreure valor dels usuaris i monetitzar les seves interaccions, generen models de negoci on el rol principal \u00e9s el del consumidor proactiu (plataformes que per tant es pot considerar s'emmarquen dins del concepte de consum col\u00b7laboratiu). Per una altra banda, tamb\u00e9 inclou com a exemples d'economia col\u00b7laborativa plataformes procomuns que compleixen amb m\u00e9s d'aquests criteris i el sentit original del terme col\u00b7laboraci\u00f3 (dins el m\u00f3n digital) vinculat a iniciatives de programari lliure, coneixement lliure o projectes de xarxa oberta.", "target": "Economia"}, {"text": "Una compet\u00e8ncia distintiva, tamb\u00e9 anomenada compet\u00e8ncia b\u00e0sica, compet\u00e8ncia essencial, o compet\u00e8ncia clau o tamb\u00e9 \"Gir del negoci\" i coneguda en angl\u00e8s per Core Business o Core Competent, es refereix en gesti\u00f3 empresarial, a aquella activitat capa\u00e7 de generar valor i que resulta necess\u00e0ria per establir un avantatge competitiu benefici\u00f3s per a l'organitzaci\u00f3.\nLes compet\u00e8ncies distintives es determinen mitjan\u00e7ant an\u00e0lisis de la cadena de valor, que permeten con\u00e8ixer quines activitats s\u00f3n necess\u00e0ries per satisfer els clients, els seus costos i els seus rendiments corresponents.\nL'atribuci\u00f3 d'una compet\u00e8ncia b\u00e0sica no es fonamenta solament a disposar d'una tecnologia adequada o unes habilitats de producci\u00f3, elements que tots dos poden ser adquirits o comprats a un tercer, sin\u00f3 tamb\u00e9 i principalment, en el grau de coneixement i aprenentatge de l'organitzaci\u00f3 per con\u00e8ixer i manejar aquesta tecnologia i coordinar tals habilitats.\nLa definici\u00f3 de cada core business \u00e9s una de les fases fonamentals que permeten a una organitzaci\u00f3 decidir-se per la subcontractaci\u00f3, outsourcing o externalitzaci\u00f3 estrat\u00e8gica d'algunes de les seves activitats.", "target": "Economia"}, {"text": "ISG Business School \u00e9s una escola de negocis europea amb seus a Par\u00eds, Nova York i T\u00f2quio. Fundada l'any 1967. ISG se situa entre les escoles de negocis m\u00e9s ben valorades del m\u00f3n: el 2018 va ocupar la primer posici\u00f3 a la llista de les millors T\u00edtol de Grau de negocis franc\u00e8s publicada pel L'\u00c9tudiant. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditaci\u00f3, a c\u00e0rrec dels organismes ACBSP, CGE i UGEI. Per l'escola hi han passat m\u00e9s de 21.000 estudiants que despr\u00e9s han ocupat llocs de responsabilitat en el m\u00f3n dels negocis i la pol\u00edtica, com ara Fran\u00e7ois Baroin (Ministre), St\u00e9phane Courbit (CEO Endemol), Thomas Limberger (CEO General Electric) i xef protagonista Anne-Sophie Pic.", "target": "Economia"}, {"text": "Una uni\u00f3 monet\u00e0ria i econ\u00f2mica \u00e9s un mercat com\u00fa amb una moneda comuna. Les unions monet\u00e0ries no necess\u00e0riament han creat un mercat com\u00fa; de fet, l'\u00fanica uni\u00f3 monet\u00e0ria i econ\u00f2mica del m\u00f3n \u00e9s l'Eurozona de la Uni\u00f3 Europea, integrada pels membres de la Uni\u00f3 que han adoptat l'euro com a moneda estatal. Es considera una de les etapes m\u00e9s avan\u00e7ades d'integraci\u00f3 econ\u00f2mica.", "target": "Economia"}, {"text": "Un guardamobles, un mini-magatzem, o un emmagatzematge de mobles pot designar un local o b\u00e9 una empresa especialitzada en el lloguer de llocs d'emmagatzematge en els quals el p\u00fablic en general o les empreses poden emmagatzemar els seus objectes de manera temporal o b\u00e9 permanent.Els tipus de locals varien molt; a l'aire lliure, accessible amb vehicle dins d'un edifici o en contenidors ; algunes s\u00f3n taquilles petites, alguns s\u00f3n taquilles petites, mentre que altres tenen la mateixa superf\u00edcie que un garatge. Els motius del lloguer d'un guardamobles s\u00f3n m\u00faltiples: pot ser per ra\u00f3 d'un trasllat, per falta d'espai a casa, falta d'espai al garatge, emmagatzematge d'equipament de temporada(tallagespa, canoa, esqu\u00eds, snowboard, aire condicionat, accessoris per a la piscina, etc.). Alguns guardamobles especialitzats poden emmagatzemar cotxes, vaixells i vehicles tot terreny (ATV).", "target": "Economia"}, {"text": "L'American Economic Association (AEA) \u00e9s una learned society en el camp d'economia, establerta a Nashville, Tennessee. Publica una de les revistes acad\u00e8miques m\u00e9s prestigioses en economia: The American Economic Review. L'AEA va ser establerta el 1885 a Saratoga, Nova York pels economistes m\u00e9s joves formats a l'escola hist\u00f2rica alemanya; i des de 1900 l'ha estat sota el control d'acad\u00e8mics.Els prop\u00f2sits de l'Associaci\u00f3 s\u00f3n: 1) L'encoratjament de la recerca econ\u00f2mica, especialment l'estudi hist\u00f2ric i estad\u00edstic de les condicions reals de la vida industrial; 2) Publicacions en temes econ\u00f2mics; 3) Fomentar la llibertat en les discussions econ\u00f2miques. L'Associaci\u00f3 com a tal agafar\u00e0 cap posicionament ni activit sobre posicionaments econ\u00f2mics. El seu president actual \u00e9s William D. Nordhaus De Yale.", "target": "Economia"}, {"text": "Un centre de negocis (en angl\u00e8s \u00e9s business center) \u00e9s el resultat de la combinaci\u00f3 entre recursos materials i humans amb la finalitat d'aconseguir el m\u00e0xim desenvolupament de l'activitat empresarial dels seus usuaris. El s\u00edmil m\u00e9s apropiat \u00e9s d'\"un hotel d'empreses\" at\u00e8s que en un centre de negocis els usuaris trobaran un espai com\u00fa que ofereix diferents serveis d'allotjament a empreses: des d'espais f\u00edsics de treball i sales de reunions i formaci\u00f3, a oficines virtuals gr\u00e0cies a l'\u00fas de les noves tecnologies de la informaci\u00f3. Aix\u00ed mateix els centres de negocis disposen de recepci\u00f3 per a rebre els seus clients, i d'un equip de secretariat i administratiu per donar suport als seus clients i sense cap mena de cost fix per a ells.En l'economia desenvolupada la externalitzaci\u00f3 de serveis o subcontractaci\u00f3 est\u00e0 acreixent-se r\u00e0pidament donats els seus enormes beneficis. La subcontractaci\u00f3 de la gesti\u00f3 de les oficines es tradueix normalment en els serveis que proveeixen els centres de negoci permetent abaratir els costos de l'oficina tradicional, i reduint el temps de dedicaci\u00f3 de les tasques improductives i rutin\u00e0ries.", "target": "Economia"}, {"text": "El director de m\u00e0rqueting, o directora de m\u00e0rqueting, en angl\u00e8s chief marketing officer (CMO) o marketing director, \u00e9s un executiu corporatiu responsable de les activitats de m\u00e0rqueting d'una organitzaci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "Un  val de descompte o simplement  val \u00e9s un document comercial, per pagar un producte, ja sigui b\u00e9 o servei. Pot representar el pagament total o parcial (descompte immediat en el moment de la compra per la quantitat que apareix en el val).\n\u00c9s habitual que els establiments comercials proporcionin vals als seus clients per fidelitzar-los. El val serveix per a descomptes, i tamb\u00e9 serveix per donar-se a con\u00e8ixer a clients nous, oferint-los un article m\u00e9s barat o gratu\u00eft. En altres casos forma part del proc\u00e9s de devoluci\u00f3, el comer\u00e7 est\u00e9n un val que permet canviar un producte adquirit per un altre en un temps futur.", "target": "Economia"}, {"text": "La taxa de descompte, tipus de descompte o taxa d'actualitzaci\u00f3 (en angl\u00e8s: Discount rate) \u00e9s la taxa que s'utilitza en un factor de descompte per a descomptar/actualitzar un flux de caixa futur a fi d'expressar-lo en termes de valor actual. La taxa de descompte \u00e9s un valor discrecional i es pot escollir tant el cost d'oportunitat del capital, com el rendiment del flux de caixa, com la taxa de capitalitzaci\u00f3 del mercat, com qualsevol altre taxa en funci\u00f3 del criteri que es consideri oport\u00fa. En matem\u00e0tica financera s'acostuma a representar en les f\u00f3rmules amb els literals \u00abr\u00bb o \u00abi\u00bb.", "target": "Economia"}, {"text": "La correspond\u00e8ncia comercial \u00e9s el conjunt de comunicacions escrites el contingut de les quals est\u00e0 relacionat amb operacions comercials o mercantils: compravenda, propaganda, moviments interns d'empresa, etc.\nLa carta comercial \u00e9s la base d'un percentatge elevad\u00edssim de les transaccions comercials. \u00d2bviament, l'habilitat per escriure una bona carta \u00e9s un requisit indispensable per tota aquella persona que tengui intenci\u00f3 d'entrar al m\u00f3n dels negocis o b\u00e9 de treballar-hi.", "target": "Economia"}, {"text": "Les Finances Corporatives (en angl\u00e8s Corporate Finance) s\u00f3n una \u00e0rea de les finances que se centra en la forma en qu\u00e8 les empreses poden crear valor i mantenir a trav\u00e9s de l'\u00fas eficient dels recursos financers.\nEl prop\u00f2sit de les finances \u00e9s maximitzar el valor per als accionistes o propietaris. Les finances estan fermament relacionades amb altres dues disciplines: l'Economia i la Comptabilitat.", "target": "Economia"}, {"text": "El Financial Times \u00e9s un diari internacional d'economia. \u00c9s considerat com un diari d'alta reputaci\u00f3 i en els anys recents s'ha convertit en el diari de categoria m\u00e9s venut en el m\u00f3n. Aquest diari va ser impr\u00e8s per motius econ\u00f2mics i raons pr\u00e0ctiques amb paper rosa salm\u00f3, aquest fet va donar personalitat a aquesta premsa especialitzada iniciant que fos aquest color de paper el distintiu a la premsa econ\u00f2mica. Tamb\u00e9 es denomina aix\u00ed l'\u00edndex que publica, refer\u00e8ncia de la borsa de Londres, el FTSE 100.", "target": "Economia"}, {"text": "El mercantilisme va ser una pol\u00edtica econ\u00f2mica que es va desenvolupar a Europa durant el segle xvi, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del segle xvii, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al xviii. La pol\u00edtica econ\u00f2mica coneguda amb el nom de mercantilisme va tenir una gran influ\u00e8ncia en la consolidaci\u00f3 dels Estats moderns europeus.\nEn el mateix si del sistema feudal, comen\u00e7a a n\u00e9ixer un nou sistema econ\u00f2mic: el capitalisme vinculat al gran moviment i acumulaci\u00f3 de capital al voltant del comer\u00e7 colonial, que es consolidar\u00e0 definitivament amb la Revoluci\u00f3 Industrial. A Europa, en el camp pol\u00edtic, el fraccionament caracter\u00edstic de l'Edat Medieval donar\u00e0 pas a l'aparici\u00f3 de poderosos estats nacionals, regits per governs m\u00e9s fortament centralitzats. S\u00f3n les monarquies autorit\u00e0ries i absolutes que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seves creixents despeses (ex\u00e8rcit, burocr\u00e0cia, diplom\u00e0cia...) es veuen obligades a rec\u00f3rrer als empr\u00e8stits que els banquers europeus posaven al seu abast.\nLa pr\u00e0ctica econ\u00f2mica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquesa d'un Estat depenia de la quantitat de metalls preciosos de qu\u00e8 dispos\u00e9s. El segon formulava que per aconseguir-los calia promoure el comer\u00e7 exterior i mantenir, en tot moment, una balan\u00e7a de pagaments positiva. Amb aquestes premisses, molts estats europeus van adoptar una s\u00e8rie de mesures pr\u00e0ctiques: incentivar la producci\u00f3 industrial (mitjan\u00e7ant privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de mat\u00e8ries primeres, etc.), facilitats a l'exportaci\u00f3 i fre a la importaci\u00f3 mitjan\u00e7ant la manipulaci\u00f3 dels drets de duana. \u00c9s a dir, el mercantilisme suggereix que el govern d'un Estat ha d'aplicar una pol\u00edtica proteccionista sobre la seva economia, afavorint l'exportaci\u00f3 i desafavorint la importaci\u00f3, sobretot a trav\u00e9s de la imposici\u00f3 d'aranzels. \u00c9s, doncs, un sistema d'an\u00e0lisi dels fluxos econ\u00f2mics molt simplificat on no es t\u00e9 present el paper que ocupa el sistema social.", "target": "Economia"}, {"text": "El dret d'emmagatzematge (en alemany i neerland\u00e8s stapelrecht, en llat\u00ed ius emporii) era un privilegi d'origen medieval atorgat a certes ciutats al Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic, que obligava als comerciants d'emmagatzemar les seves mercaderies durant uns quants dies i proposar-les a la venda, abans de poder continuar el cam\u00ed. En certes condicions, era possible lliurar-se d'aquesta obligaci\u00f3 en pagar un peatge, anomenat stapelgeld o taxa d'emmagatzematge. Aquest fre al lliure comer\u00e7 va ser abolit el 1807.A ciutats situades a un lloc estrat\u00e8gic a una ruta comercial, i dif\u00edcil de contornar, aquest dret va ser molt lucratiu. Per a productes frescs (llet, carn, peix\u2026) aquest privilegi era problem\u00e0tic. Tamb\u00e9 alentia el comer\u00e7 a grans dist\u00e0ncies. Conrad d'Hochstaden, arquebisbe i elector de Col\u00f2nia, atorg\u00e0 el dret d'emmagatzematge a la seva ciutat el 7 de maig del 1259. Totes les mercaderies que passaven al Rin, des de sempre una art\u00e8ria vital per al transport, havien de ser presentades a la venda durant tres dies, el que va ser un important font de riquesa per als negociants de Col\u00f2nia. Al segle xiv, la ciutat hanse\u00e0tica d'Hamburg veia d'un mal ull que molts comerciants prenien el bra\u00e7 meridional de l'Elba per a escapar al dret d'emmagatzematge d'Hamburg. El 1375 van comprar unes parcel\u00b7les d'aiguamolls de poc valor als ducs de Braunschweig-L\u00fcneburg al marge de l'Elba meridional, construir el castell Moorburg per a tancar manu militari l'escapatoria als comerciants.Entre les ciutats que tenien aquest dret hi ha Berl\u00edn, Mag\u00fancia, Frankfurt del Main, Leipzig (1479)Heilbronn, Neuss, M\u00fcnden (1247), Minden (Rin del Nord-Westf\u00e0lia), Frankfurt (Oder), G\u00f6rlitz (1339), Berl\u00edn, Magdeburg, Itzehoe (1260), Erfurt, Viena (1221) i les ciutats hanse\u00e0tiques de L\u00fcbeck, Hamburg, Stade (1259), Bremen i Zwolle (1438).\nEl dret d'emmagatzematge va ser abolit el 1821 a la conca de l'Elba, el 1823 a la conca del Weser, el 1831 a la conca del Rin i finalment tot arreu per la Uni\u00f3 Duanera del Nord d'Alemanya el 1834.", "target": "Economia"}, {"text": "El Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya \u00e9s un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.", "target": "Economia"}, {"text": "En comptabilitat i dret mercantil, el capital social o capital societari (en angl\u00e8s: Share capital, Issued capital (UK), o Capital stock (US)) \u00e9s una part dels fons propis d'una societat mercantil. L'import monetari, o el valor dels b\u00e9ns que els amos d'una societat (entesa aquesta com una empresa, conjunt de b\u00e9ns, sigui societat limitada, an\u00f2nima o comanditaria en les seves diferents versions) li cedeixen a aquesta sense dret de devoluci\u00f3 i que queda comptabilitzat en una partida comptable del mateix nom.\nSegons les diferents legislacions mercantils, cada tipus de forma jur\u00eddica t\u00e9 uns requisits, per exemple a Espanya una societat limitada ha de tenir almenys 3.000 euros, mentre que una societat an\u00f2nima ha de tenir almenys 60.000 euros.", "target": "Economia"}, {"text": "Amakudari  (\u5929\u4e0b\u308a, ?  literalment, \u201ddescendit del cel\u201d) \u00e9s la pr\u00e0ctica institucionalitzada on un exbur\u00f2crata japon\u00e8s d'alt rang es retira i \u00e9s nomenat per a un lloc important en una companyia privada. Actualment, aquesta pr\u00e0ctica \u00e9s considerada en major mesura com corrupta i ha arrossegat a una relaci\u00f3 interdependent entre l'estat i el sector privat.", "target": "Economia"}, {"text": "VICA \u00e9s un acr\u00f2nim (en angl\u00e8s, VUCA: volatiliy, uncertainty, complexity and ambiguity) que es fa servir per descriure o reflectir la volatilitat, incertesa, complexitat i ambig\u00fcitat de les condicions i situacions generals. Es va comen\u00e7ar a fer servir a la d\u00e8cada dels 90, i prov\u00e9 de vocabulari militar. S'est\u00e0 fent servir per tractar idees emergents en lideratge estrat\u00e8gic, aplicable a un ampli camp d'organitzacions, des de les empreses fins a les institucions educatives.El significat de cada element de l'an\u00e0lisi VICA serveix per refor\u00e7ar el seu car\u00e0cter estrat\u00e8gic per a prediccions i per a reflexions, i tamb\u00e9 per estudiar el comportament de grups i d'individus en organitzacions.\nV: volatilitat - la natura i la din\u00e0mica del canvi, i la natura i la velocitat de les forces del canvi i dels catalitzadors del canvi.\nI: Incertesa (angl\u00e8s: U d'Uncertainty) - La manca de predictibilitat, la possibilitat de sorpresa, i el sentit de consci\u00e8ncia i de comprensi\u00f3 dels fets.\nC: Complexitat - La multiplicitat de forces, la confusi\u00f3 de coses, i el caos i confusi\u00f3 que envolten una organitzaci\u00f3.\nA: Ambig\u00fcitat - La vaguetat de la realitat, els potencials errors de lectura, i els significats m\u00faltiples de les condicions, a m\u00e9s de la confusi\u00f3 de causes i efectes.Per a la majoria de les organitzacions contempor\u00e0nies -ja siguin de negoci, militars, educatives, governamentals o d'altre tipus- VUCA \u00e9s un codi de pr\u00e0ctica per a la consci\u00e8ncia i la preparaci\u00f3. M\u00e9s enll\u00e0 de la simple sigla \u00e9s un conjunt de coneixements que s'ocupa dels models d'aprenentatge per a la preparaci\u00f3, l'anticipaci\u00f3, l'evoluci\u00f3 i la intervenci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "Idea \u00fanica i original a trav\u00e9s de la qual es desenvolupen les diferents expressions que donaran forma a un anunci o a una campanya de comunicaci\u00f3.La creativitat ens permet generar noves idees, conceptes, o noves associacions entre idees i conceptes coneguts, per poder arribar a noves conclusions i resoldre problemes d'una forma original. Avui dia, estem atrapats entre milers de campanyes de m\u00e0rqueting, les quals, i aplicant t\u00e8cniques de creativitat, podrien arribar a calar molt m\u00e9s entre el p\u00fablic.\nUtilitzar la creativitat en m\u00e0rqueting, permetr\u00e0 que el nostre missatge arribi a la gent de forma diferent, ho noti, i respongui positivament a aquest. En moltes ocasions, els t\u00e8cnics de m\u00e0rqueting es troben tan atrapats en trobar una resposta a un problema que aix\u00f2 impedeix avan\u00e7ar i trobar una soluci\u00f3 al problema.\n\u00c9s important que els t\u00e8cnics de m\u00e0rqueting siguin persones creatives, entre les qualitats destaquin saber acceptar cr\u00edtiques, poder suportar pressions, poder treballar on sigui i poder treballar en m\u00e9s d'una cosa alhora.", "target": "Economia"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista de pa\u00efsos per \u00edndex de desenvolupament hum\u00e0 ajustat a la desigualtat (IDH-D), publicat pel PNUD en 2013 i 2011, els seus Informes sobre Desenvolupament Hum\u00e0. Segons els informes, l'IDH-D \u00e9s una \"mesura del nivell mitj\u00e0 de desenvolupament hum\u00e0 de les persones en una societat una vegada que es pren en compte la desigualtat entre els ciutadans.\"", "target": "Economia"}, {"text": "KFC Index o \u00edndex KFC \u00e9s una guia informal per mesurar la paritat de poder adquisitiu (PPA) comparant tipus de canvi a pa\u00efsos africans. Inspirat en l'\u00edndex Big Mac la difer\u00e8ncia entre tots dos \u00edndexs \u00e9s que l'\u00edndex KFC est\u00e0 enfocat exclusivament sobre l'\u00c0frica. Per contra, la cobertura de l'\u00edndex Big Mac \u00e9s limitada a l'\u00c0frica a causa de la pres\u00e8ncia limitada de restaurants McDonald's. Per altra banda, les cadenes de KFC operen gaireb\u00e9 a 20 pa\u00efsos arreu del continent.\nL'\u00edndex de KFC va ser creat per Sagaci Research (una empresa capdavantera en estudis de mercat panafricans) com una manera informal d'avaluar si les monedes en pa\u00efsos africans s\u00f3n \u201ccorrectament valorades\u201d. Es basa en la teoria de paritat de poder adquisitiu (PPA), segons la qual els tipus de canvi tendeixen cap a la r\u00e0tio que igualaria els preus d'una cistella id\u00e8ntica de b\u00e9ns i serveis entre dos pa\u00efsos. En aquest cas, els b\u00e9ns s\u00f3n la cistella original de 12 peces KFC. La cistella \u00e9s geogr\u00e0ficament espec\u00edfica a pa\u00efsos africans.\nPer exemple, el preu mitj\u00e0 de 12 peces Original KFC a Am\u00e8rica a gener de 2016 era de 20,50\u202f$. En canvi, a Nam\u00edbia era nom\u00e9s de 13,40\u202f$ al tipus de canvi de mercat. Per aix\u00f2, l'\u00edndex declara que el namibi\u00e0 d\u00f2lar va ser infravalorat en un 33% en aquell per\u00edode.", "target": "Economia"}, {"text": "La societat estamental era la forma d'organitzaci\u00f3 social caracter\u00edstica de l'antic r\u00e8gim. La societat feudal es basa en el vassallatge i el feudalisme. Aquesta societat est\u00e0 dividida en estaments, normalment s\u00f3n: dos o tres estaments privilegiats: la noblesa (on hi ha el rei i el bra\u00e7 militar), l'Esgl\u00e9sia i el tercer estat o tercer estament (\u00e9s a dir, la resta de la societat, anomenat tamb\u00e9 el poble, l'estat pla o el poble menut), del qual parlava Siey\u00e8s en l'obra Qu\u00e8 \u00e9s el tercer estat?\nLa noblesa i l'esgl\u00e9sia estan per sobre del 90% de la poblaci\u00f3, o dit d'una altra manera, del Tercer estat. Nom\u00e9s constitu\u00efen el 10% de la poblaci\u00f3. Aquest tercer estat majorit\u00e0riament format per camperols, sota les ordres del Rei, del noble o clergue que pertanyia a la seva jurisdicci\u00f3. Els privilegiats argumentaven la seva postura pel dret div\u00ed.\nA la Revoluci\u00f3 Francesa el tercer estat es va rebel\u00b7lar contra els estaments privilegiats que tenien el poder pol\u00edtic. Qui dirigia la revoluci\u00f3 en els seus inicis va \u00e9sser la burgesia, la poblaci\u00f3 m\u00e9s rica del Tercer Estat, que volia trencar amb l'Antic r\u00e8gim perqu\u00e8 era massa arcaic i no deixava lliure comer\u00e7, ni fer mercantilisme. Amb la caiguda de l'antic r\u00e8gim a tot Europa mitjan\u00e7ant desamortitzacions, revolucions, pronunciaments, reformes comen\u00e7\u00e0 el nou ordre social i la nova \u00e8poca pol\u00edtica europea, el liberalisme.", "target": "Economia"}, {"text": "El Ministeri d'Economia, Competitivitat i Innovaci\u00f3 d'Andorra fou un dels departaments ministerials del Govern d'Andorra. Creat el juliol del 2017, tenia l'objectiu de fer el pa\u00eds m\u00e9s competitiu i innovador arran del creixement econ\u00f2mic dels estats ve\u00efns. Tenia com a prioritat tancar amb \u00e8xit les negociacions per a un acord d'associaci\u00f3 amb la Uni\u00f3 Europea. L'\u00fanic titular fou Gilbert Saboya Suny\u00e9, fins al 2019.", "target": "Economia"}, {"text": "La seu social \u00e9s el lloc en l'espai \u2014lloc habitual\u2014 on es gestionen i s'administren les associacions i entitats culturals. Aquest terme t\u00e9 rellev\u00e0ncia en l'\u00e0mbit jur\u00eddic. \u00c9s diferent del domicili social, que \u00e9s el lloc on radica el centre de l'activitat d'una societat mercantil, malgrat que sovint s'usen indistintament.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia agr\u00e0ria o economia agr\u00edcola \u00e9s una especialitzaci\u00f3 de l'economia que originalment s'aplicava a la producci\u00f3 de conreus i a la ramaderia una disciplina coneguda com a agronomia. L'agronomia era una branca de l'economia que tractava espec\u00edficament de l'\u00fas de la terra. Se centrava a maximitzar el rendiment dels conreus mantenint-ne la fertilitat i l'ecosistema del s\u00f2l.\nAl llarg del segle xx aquesta disciplina es va expandir i actualment el seu abast \u00e9s molt m\u00e9s ampli En el sentit actual l'economia agr\u00e0ria inclou diverses \u00e0rees aplicades, amb un considerable solapament amb l'economia convencional.", "target": "Economia"}, {"text": "Un cat\u00e0leg comercial \u00e9s una obra impresa en la qual les empreses mostren la seva oferta de productes i serveis als clients.", "target": "Economia"}, {"text": "La productivitat en economia \u00e9s la mesura de l'efici\u00e8ncia de la producci\u00f3. \u00c9s una relaci\u00f3 entre la quantitat de recursos utilitzats i els productes o serveis que se n'obtenen. Es pot expressar matem\u00e0ticament com: P = producci\u00f3/recursos\nUna productivitat m\u00e9s alta utilitzant els mateixos recursos permet augmentar la rendibilitat d'una empresa. Els augments de productivitat es poden aconseguir mitjan\u00e7ant inversions i bones gestions i relacions laborals.", "target": "Economia"}, {"text": "L'intercanvi ecol\u00f2gicament desigual \u00e9s un concepte d\u2019economia ecol\u00f2gica que parteix de la noci\u00f3 d\u2019intercanvi desigual. Considera les desigualtats amagades en el valor monetari dels fluxos comercials no nom\u00e9s en termes de salaris i quantitats de m\u00e0 d\u2019obra, sin\u00f3 tamb\u00e9 en relaci\u00f3 a la degradaci\u00f3 de materials, energia i medi ambient. Com que el treball \u00e9s tamb\u00e9 una forma d\u2019energia, l\u2019intercanvi desigual de treball encarnat fins i tot es pot considerar un subconjunt del fenomen m\u00e9s ampli d\u2019intercanvi ecol\u00f2gicament desigual. Hi ha una utilitzaci\u00f3 desigual del medi ambient a nivell mundial a causa de la distribuci\u00f3 desigual dels recursos i tamb\u00e9 de la c\u00e0rrega ambiental. El consum i l'acumulaci\u00f3 de capital dels pa\u00efsos centrals es basen en la degradaci\u00f3 i l'extracci\u00f3 del medi als pa\u00efsos de la perif\u00e8ria . L\u2019an\u00e0lisi de la sostenibilitat i les solucions amb una perspectiva basada en la producci\u00f3 als pa\u00efsos centrals poden de fet incrementar la insostenibilitat a nivell mundial. La configuraci\u00f3 actual de les xarxes de producci\u00f3 globals que condueix a aquests patrons comercials asim\u00e8trics ha evolucionat hist\u00f2ricament amb el colonialisme. Mentre que l\u2019intercanvi ecol\u00f2gicament desigual \u00e9s un concepte desenvolupat a l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic, el concepte de deute ecol\u00f2gic s\u2019utilitza en un context d\u2019activisme de just\u00edcia ambiental. Aquesta \u00faltima defineix l'acumulaci\u00f3 d'aquest intercanvi desigual a trav\u00e9s de la hist\u00f2ria.", "target": "Economia"}, {"text": "El comer\u00e7 interior \u00e9s aquell tracte de compravenda de productes i serveis que es realitza dins d'un mateix estat, de les fronteres d'un mateix estat, sobre el que l'administraci\u00f3 pot condicionar les pr\u00e0ctiques comercials. En funci\u00f3 de les seves dimensions, un mercat pot ser local, regional o nacional, i es distingeixen dos grans tipus, el comer\u00e7 a l'engr\u00f2s o majorista, i el comer\u00e7 al detall o minorista\nEl comer\u00e7 interior \u00e9s vital per al desenvolupament econ\u00f2mic d'un pa\u00eds doncs el flux de diners dins de l'economia \u00e9s constant per l'intercanvi de mercaderies que provoca un gran volum d'activitat econ\u00f2mica, i ajuda al repartiment de la riquesa generant ingressos entre ciutadans via impostos.", "target": "Economia"}, {"text": "La Federaci\u00f3 Banc\u00e0ria Europea (European Banking Federation, EBF en angl\u00e8s o FBE en franc\u00e8s) \u00e9s una organitzaci\u00f3 del sector bancari europeu, que representa els interessos de m\u00e9s 5000 bancs europeus en 31 pa\u00efsos amb uns actius combinats de m\u00e9s de 30.000 bilions d'euros i al voltant de 2,4 milions d'empleats. Fou establerta l'any 1960.\nL'EBF actua com un f\u00f2rum en el qual es proposen i debaten iniciatives dels membres, i tamb\u00e9 com un company de di\u00e0leg de les institucions europees que vetllen per la legislaci\u00f3 de l'esfera banc\u00e0ria. Dona suport al proc\u00e9s d'unificaci\u00f3 europeu i salvaguarda els interessos bancaris a Brussel\u00b7les (B\u00e8lgica).", "target": "Economia"}, {"text": "La intel\u00b7lig\u00e8ncia de mercat (market intelligence en angl\u00e8s) \u00e9s la informaci\u00f3 rellevant per a una organitzaci\u00f3 sobre tend\u00e8ncies de mercat, compet\u00e8ncia i seguiment de clients (existents, perduts i orientats), recollits i analitzats espec\u00edficament amb la finalitat de prendre decisions fiables i segures en la determinaci\u00f3 de l'estrat\u00e8gia en \u00e0rees com les oportunitats de mercat, l'estrat\u00e8gia de penetraci\u00f3 al mercat o el desenvolupament del mercat.La intel\u00b7lig\u00e8ncia de mercat inclou el proc\u00e9s de recopilaci\u00f3 de dades de l'entorn extern de l'empresa (tant dades existents o informaci\u00f3 de fonts secund\u00e0ries, com d'informaci\u00f3 recopilada ad hoc), mentre que el proc\u00e9s d'intel\u00b7lig\u00e8ncia empresarial es basa principalment en esdeveniments interns enregistrats, com ara vendes, trameses i compres. El prop\u00f2sit d'incorporar intel\u00b7lig\u00e8ncia de mercat al proc\u00e9s d'intel\u00b7lig\u00e8ncia de negoci \u00e9s proporcionar als decisors una \u201cfotografia m\u00e9s completa\u201d del rendiment corporatiu en curs en un conjunt de condicions de mercat determinades.", "target": "Economia"}, {"text": "La diferenciaci\u00f3 competitiva \u00e9s l'oferta en un mercat de productes i serveis diferents de les dels seus competidors.", "target": "Economia"}, {"text": "IONIS school of technology and management \u00e9s una escola superior privada, creada el 2009, ensenyant negocis i tecnologia. La seva missi\u00f3 \u00e9s formar executius de comer\u00e7 internacional amb cultura t\u00e8cnica.", "target": "Economia"}, {"text": "El terme capitalisme d'estat \u00e9s mult\u00edvoc i la seua utilitzaci\u00f3 ha variat hist\u00f2ricament. Depenent del concepte de capitalisme al qual s'adscriga, i del sentit amb qu\u00e8 aquest s'utilitze, siga sustantivitzat o adjectivat a l'Estat com terme principal, variar\u00e0 la definici\u00f3 resultant i la seua possible utilitzaci\u00f3, aix\u00ed com la intencionalitat ideol\u00f2gica i ret\u00f2rica d'aquesta. Aquests s\u00f3n els m\u00faltiples significats amb qu\u00e8 el terme ha estat associat i utilitzat:\n\nEconomia capitalista en la qual l'activitat econ\u00f2mica de les empreses privades \u00e9s regulada per l'Estat.\nEconomia socialista-estatal les empreses p\u00fabliques de la qual s\u00f3n administrades amb criteris capitalistes.\nSistema socioecon\u00f2mic col\u00b7lectivista en el qual la burocr\u00e0cia s'apropia del capital que administra.\nL'economia d'una naci\u00f3 administrada com una \u00fanica societat an\u00f2nima, podent ser ama de la major part dels b\u00e9ns i la riquesa de la naci\u00f3.El concepte de \"capitalisme d'Estat\" s'ha utilitzat generalment en aquesta tercera accepci\u00f3 com analogia a alguna caracter\u00edstica de la definici\u00f3 de capitalisme liberal, com sistema en el qual el sector dels posse\u00efdors de b\u00e9ns de capital que aprofiten el major valor vital del recurs, \u00e9s intervingut pel poder pol\u00edtic amb la finalitat d'apropiar-se del rol de \"capitalista\" en major o menor mesura, o d'afavorir a determinat sector econ\u00f2mic evadint o suprimint en algun nivell la lliure compet\u00e8ncia i la lliure empresa.\nAquesta definici\u00f3 negativa del \"capitalisme\" xoca amb aquella positiva que considera al capital com dependent del treball i la funci\u00f3 productiva del qual est\u00e0 orientada de forma cooperativa als interessos del consum privat dels assalariats. Dins d'aquest \u00faltim enfocament les empreses estatals no depenen de fomentar la utilitat del capital mitjan\u00e7ant l'intercanvi voluntari de recursos externs, ja que s'apropiarien coactivament dels mateixos juntament amb el treball, i per tant perdrien aix\u00ed el car\u00e0cter de capitalistes.\nL'adopci\u00f3 o rebuig d'aquesta utilitzaci\u00f3 del terme deriva de la consideraci\u00f3 que es tinga del car\u00e0cter lliure del mercat, o b\u00e9 de l'opini\u00f3 sobre l'exist\u00e8ncia d'un mercat real en un r\u00e8gim de propietat propi del capitalisme.", "target": "Economia"}, {"text": "Una empresa de treball temporal (ETT) \u00e9s aquella ofereix temporalment empleats seus a disposici\u00f3 d'una altra empresa.\nLa regulaci\u00f3 legal de les empreses de treball temporal sorgeix arran de la normativa establerta al conveni 96 de l'Organitzaci\u00f3 Internacional del Treball (OIT) aprovat el 1933 i modificat el 1949, a mesura que els diferents pa\u00efsos l'han anat adoptant s'han creat les legislacions nacionals corresponents. El concepte d'empresa de treball temporal, denominades en principi, \u00abag\u00e8ncia retribu\u00efda de col\u00b7locaci\u00f3\u00bb, establert al conveni 96 de l'OIT \u00e9s la seg\u00fcent:", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia de transici\u00f3 o economia en transici\u00f3 \u00e9s la denominaci\u00f3 d'aquells sistemes econ\u00f2mics que pretenen fer el pas d'una economia centralitzada (capitalisme d'estat) a una economia de mercat (capitalisme descentralitzat).", "target": "Economia"}, {"text": "Un Sistema Institucional de Protecci\u00f3 (SIP), tamb\u00e9 anomenat 'fusi\u00f3 freda' o 'fusi\u00f3 virtual', \u00e9s un acord financer entre dues entitats de cr\u00e8dit o m\u00e9s per refor\u00e7ar la solv\u00e8ncia i la liquiditat del conjunt. Aix\u00f2 implica un sistema com\u00fa i centralitzat de pol\u00edtica financera, de solv\u00e8ncia i de risc. Les caixes implicades en un SIP no perden, a curt termini, ni la personalitat jur\u00eddica ni les oficines.", "target": "Economia"}, {"text": "En dret mercantil, una garantia (en angl\u00e8s: warranty) \u00e9s un assegurament durant un termini de temps determinat del bon funcionament d'un b\u00e9 que hom ven, i de l'obligaci\u00f3 de substituir-ne les parts defectuoses en cas d'avaria.\nViccionari", "target": "Economia"}, {"text": "Una companyia privilegiada (de l'itali\u00e0 Compagnia) era una companyia comercial amb activitats que gaudien de la protecci\u00f3 de l'estat mitjan\u00e7ant un privilegi. L'activitat d'aquestes companyies era diferent de la de les guilds de comerciants de l'edat mitjana, com la Hansa, i s'identifiquen m\u00e9s amb les grans corporacions capitalistes, excepte per funcionar en r\u00e8gim obertament monopol\u00edstic.\nEl capital necessari per al funcionament de les companyies privilegiades estan nom\u00e9s a l'abast de l'Estat i de l'associaci\u00f3 de molts capitalistes individuals, amb el que s'estableixen per a aquests condicions de responsabilitat limitada similars a les de les modernes societats an\u00f2nimes.\nLa seva prehist\u00f2ria es pot rastrejar fins a la It\u00e0lia del segle xiv, quan els seus mercaders operaven en el Llevant mediterrani, coneixent companyies comercials de Pisa, G\u00e8nova, Ven\u00e8cia i Flor\u00e8ncia. Tamb\u00e9 poden considerar precedents els consolats comercials de les ciutats de les Corones de Castella i Aragonesa durant la baixa edat mitjana (anomenat Consolat del Mar a la Corona d'Arag\u00f3), o l'esmentada Hansa, que va reunir a les ciutats del B\u00e0ltic i va dominar el comer\u00e7 del nord d'Europa.\nPer\u00f2 trobem un avan\u00e7 significatiu en sistemes comercials privilegiats que es beneficiaven de les dimensions d'una economia nacional sustentada en un Imperi colonial, fins a l'obertura de l'economia-m\u00f3n al segle xvi, amb l'establiment a la fa\u00e7ana atl\u00e0ntica d'Europa Occidental de les monarquies autorit\u00e0ries de l'Antic R\u00e8gim (Portugal, Espanya i Fran\u00e7a), i especialment en els seus rivals econ\u00f2mics, socials i ideol\u00f2gics: les Prov\u00edncies Unides (Holanda) i Regne d'Anglaterra (la Companyia Holandesa de les \u00cdndies Occidentals i la Companyia Brit\u00e0nica de les \u00cdndies Orientals).\nLa pol\u00edtica comercial que es fonamenta en aix\u00f2, basada en el proteccionisme, es denominava mercantilisme, i per justificar-ho van sorgir les primeres elaboracions te\u00f2riques de l'economia com a ci\u00e8ncia moderna, com la de Jean-Baptiste Colbert.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia empresarial, en comptabilitat, des de la formaci\u00f3 de les anomenades partides dobles la configuraci\u00f3 de l'anomenada activa (l'activitat) i passiva (recursos involucrats) de qualsevol activitat o operaci\u00f3, o que implica l'assoliment dels objectius, seria llavors, la causa que els seus registres comptables o que l'objectiu del que s'anomena empresa i la seva economia tinguen beneficis o assoliment d'objectius.", "target": "Economia"}, {"text": "La Gesti\u00f3 de producte \u00e9s una funci\u00f3 organitzativa dins d'una empresa que tracta la planificaci\u00f3, previsi\u00f3, i producci\u00f3, o m\u00e0rqueting d'un producte o productes al llarg de totes les etapes del cicle vital del producte. De la mateixa manera, la gesti\u00f3 del cicle de vida del producte (Product Lifecycle Management en angl\u00e8s) integra persones, dades, processos i sistemes de gesti\u00f3 empresarials. Aquest, proporciona informaci\u00f3 del producte a empreses i a les seves  cadenes de subministrament.\nEn la majoria d'empreses tecnol\u00f2giques, gran part dels directors o gestors de producte posseeixen coneixement en les \u00e0rees seg\u00fcents: ci\u00e8ncies de la computaci\u00f3, negoci, i experi\u00e8ncia d'usuari.", "target": "Economia"}, {"text": "La llarga cua (en l'original en angl\u00e8s \"The Long Tail\") va ser una expressi\u00f3 adoptada per Chris Anderson en un article de la revista Wired d'octubre de 2004 per descriure determinats tipus de negocis i models econ\u00f2mics com ara Amazon.com o Netflix. Ho va fer a partir d'un text publicat per Clay Shirky, un dels seus redactors. El terme llarga cua s'utilitza normalment en estad\u00edstica en relaci\u00f3 amb distribucions de riquesa o amb l'\u00fas del vocabulari.", "target": "Economia"}, {"text": "Relacions p\u00fabliques s\u00f3n activitats que, amb l'aplicaci\u00f3 d'una t\u00e8cnica i de forma planificada i habitual, es dirigeixen a crear un corrent de comunicaci\u00f3, coneixement i comprensi\u00f3 entre una instituci\u00f3 p\u00fablica o privada, o persona, i els seus p\u00fablics (p\u00fablic objectiu, p\u00fablic intern, etc.).\nLes relacions p\u00fabliques pretenen crear i mantenir relacions de confian\u00e7a amb els seus p\u00fablics que esdevinga en una opini\u00f3 positiva cap a l'empresa que indirectament afavorisca les vendes del producte.\nLes relacions p\u00fabliques tenen m\u00e9s credibilitat que la publicitat dels productes, i per aix\u00f2 reforcen la credibilitat de la mateixa publicitat i la for\u00e7a de vendes.\nEn les relacions p\u00fabliques cal fer-ho b\u00e9 i fer-ho saber, no \u00e9s suficient que l'empresa abastisca correctament els seus objectius econ\u00f2mics i socials, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ha de comunicar-ho efica\u00e7ment als seus p\u00fablics.", "target": "Economia"}, {"text": "Christina Stinnett   () (m\u00e9s coneguda com a \u00abKiki\u00bb) \u00e9s una activista pels drets de les dones del Estats Federats de Micron\u00e8sia, i la presidenta del Consell de Dones de Chuuk (CWC), format per les l\u00edders de 60 organitzacions de dones dins de l'estat de Chuuk, als Estats Federats de Micron\u00e8sia.", "target": "Economia"}, {"text": "Regne Ermit\u00e0 \u00e9s un terme que s'utilitza per referir-se a qualsevol pa\u00eds, organitzaci\u00f3 o societat que volunt\u00e0riament se separa, sigui metaf\u00f2ricament o f\u00edsicament, de la resta del m\u00f3n. El pa\u00eds d'\u00c0sia oriental de Corea del Nord es considera comunament un exemple excel\u00b7lent de regne ermit\u00e0, i el terme s'usa contempor\u00e0niament per descriure aquest pa\u00eds.\nLa Corea de l'\u00e8poca de la dinastia Joseon va ser el primer subjecte en qu\u00e8 es va usar el terme, al llibre de 1882 de William Elliot Griffis Corea: The Hermit Nation, i Corea tamb\u00e9 es va descriure amb freq\u00fc\u00e8ncia com un Regne Ermit\u00e0 fins al 1905 quan es va convertir en un protectorat del Jap\u00f3.Avui, el terme \u00e9s sovint aplicat a Corea del Nord en not\u00edcia i mitjans de comunicaci\u00f3 socials, i el 2009 va ser utilitzat per la Secret\u00e0ria d'Estat dels Estats Units Hillary Clinton.\nEl terme \u201cRegne Ermit\u00e0\u201d ha estat col\u00b7loquialment sovint descrit pels habitants locals d'Austr\u00e0lia Occidental des d'altres ciutadans d'altres estats durant la pand\u00e8mia de Covid-19 i tamb\u00e9 per part d'alguns mitjans de comunicaci\u00f3 que descrivien la situaci\u00f3 del pa\u00eds d'Austr\u00e0lia a\u00efllada de l'escena global.", "target": "Economia"}, {"text": "Una empresa multinacional (o, menys sovint, empresa transnacional) \u00e9s una gran empresa que opera en diversos pa\u00efsos. Generalment, t\u00e9 una \u00fanica imatge de marca. Solen tenir la seu en un pa\u00eds fortament industrialitzat. S\u00f3n fruit de la globalitzaci\u00f3 de l'economia, que rebaixa o suprimeix els aranzels i es basa en un bon sistema de transport.\nTamb\u00e9 diem que una multinacional \u00e9s una societat mercantil o industrial, els interessos i les activitats de la qual estan establerts en diversos pa\u00efsos.\nLa majoria de les companyies m\u00e9s grans i influents de l'\u00e8poca moderna s\u00f3n empreses de capital obert (sota la forma de societat an\u00f2nima), i estan incloses en el Forbes Global 2000. Les empreses multinacionals s\u00f3n objecte de cr\u00edtiques per no tenir est\u00e0ndards \u00e8tics. Tamb\u00e9 s'han associat a paradisos fiscals per a multinacionals i a les activitats d'erosi\u00f3 de la base imposable i trasllat de beneficis.\n\n", "target": "Economia"}, {"text": "La nova hist\u00f2ria del treball \u00e9s una branca de la hist\u00f2ria laboral que se centra en l'estudi de les experi\u00e8ncies dels treballadors, dones i minories. Est\u00e0 fortament influenciada per la hist\u00f2ria social.\nAbans dels anys 60, la majoria d'historiadors laborals de tot el m\u00f3n es van centrar en la hist\u00f2ria dels sindicats i de les lluites obreres. Als Estats Units, per exemple, els economistes laborals de la Universitat de Wisconsin van desenvolupar la disciplina acad\u00e8mica de la hist\u00f2ria del treball. L'objectiu fonamental de la investigaci\u00f3 era el coneixement del desenvolupament dels mercats, sindicats i filosofies pol\u00edtiques.\nA la d\u00e8cada de 1950, els brit\u00e0nics i altres historiadors europeus van desenvolupar el camp de la hist\u00f2ria social per corregir els desequilibris estructurals que percebien en l'estudi de la hist\u00f2ria. Els historiadors socials no nom\u00e9s pretenien ampliar l'estudi de la hist\u00f2ria, sin\u00f3 centrar-la en les experi\u00e8ncies de la gent comuna m\u00e9s que no en institucions o elits.\nHistoriadors socials brit\u00e0nics com E. P. Thompson, en particular, van tenir un impacte significatiu en els historiadors del treball nord-americans. Els estudiosos laborals a la dreta i a l'esquerra de l'espectre pol\u00edtic nord-americ\u00e0 van trobar dif\u00edcil explicar l'augment del sindicalisme a finals del segle xix, i la hist\u00f2ria social va oferir almenys un nou enfocament per resoldre l'enigma. La hist\u00f2ria social tamb\u00e9 va arrelar alhora que la m\u00e0 d'obra organitzada nord-americana comen\u00e7ava a declinar. Per als estudiosos laborals d'esquerres, la hist\u00f2ria social va suggerir una nova manera de revitalitzar el moviment obrer dels Estats Units centrant l'atenci\u00f3 al marge dels l\u00edders i institucions conservadores, aix\u00ed com va esdevenir un mitj\u00e0 perqu\u00e8 els investigadors es puguin relacionar amb els propis treballadors. Per a alguns, la nova hist\u00f2ria del treball va allunyar la disciplina de la hist\u00f2ria laboral de la perspectiva te\u00f2rica marxista que va veure els moviments sindicals en termes d'elits, classes i institucions (vegeu Rogin, 2002).\nEls cr\u00edtics europeus i nord-americans de la \"nova hist\u00f2ria del treball\" acusen que els historiadors descurin ara les institucions i les elits. Argumenten que els l\u00edders i els sindicats amplien els objectius i valors dels treballadors tant com ells els reflecteixen. Tamb\u00e9 remarquen que la \"nova hist\u00f2ria del treball\" t\u00e9 una tend\u00e8ncia a ignorar les tend\u00e8ncies i moviments culturals m\u00e9s grans i els desenvolupaments tecnol\u00f2gics que operen a un nivell m\u00e9s sist\u00e8mic que l'individu.\nEspecialment als EUA, molts joves historiadors laborals estan intentant una nova s\u00edntesi de les \"velles\" i \"noves\" hist\u00f2ries del treball.", "target": "Economia"}, {"text": "A Ci\u00e8ncies pol\u00edtiques i economia, es coneix com a pagament de transfer\u00e8ncia al pagament d'un govern a una altra organitzaci\u00f3 o individu, grup o un govern d'un altre nivell per al qual no cal rebre directament cap b\u00e9 o servei a canvi. En teoria econ\u00f2mica, els pagaments de transfer\u00e8ncia del govern es consideren sovint com a impostos negatius, ja que en el cas dels impostos, la gent paga al govern sense rebre cap b\u00e9 o servei directe a canvi.", "target": "Economia"}, {"text": "Mario Draghi (Roma, 3 de setembre de 1947) \u00e9s un economista itali\u00e0. Entre 1985 i 1990 va ser director executiu del Banc Mundial, i entre el gener del 2002 i el gener de 2006 va ser vicepresident, per Europa de la firma Goldman Sachs. Del 16 de gener de 2006 al 31 d'octubre de 2011, va ser governador del Banc d'It\u00e0lia. Fou president del Banc Central Europeu des de l'1 de novembre de 2011 fins al 2019 i, entre el de febrer de 2021 i juliol de 2022 fou president del Consell de Ministres de la Rep\u00fablica Italiana.", "target": "Economia"}, {"text": "La convertibilitat \u00e9s un sistema monetari que fixa, mitjan\u00e7ant una llei, el valor d'una moneda amb el d'una altra moneda m\u00e9s estable (generalment el d\u00f2lar o l'euro) o un altre patr\u00f3 (l'or). L'avantatge d'un sistema monetari convertible \u00e9s assolir la previsibilitat en el valor d'una moneda i evitar salts inesperats en la seva cotitzaci\u00f3. L'inconvenient \u00e9s la rigidesa monet\u00e0ria, que pot arribar a causar valors irreals (sobrevaloraci\u00f3 o subvaloraci\u00f3), amb qu\u00e8 s'impedeix que l'elasticitat del preu de la moneda corregeixi aquests tipus de situacions.\nFins que es va abandonar el patr\u00f3 or, aquest metall acostumava a ser escollit com a refer\u00e8ncia per a un sistema convertible. Despr\u00e9s es va imposar el d\u00f2lar dels Estats Units i actualment, en alguns pa\u00efsos, l'euro comen\u00e7a a ser usat amb aquesta finalitat.\nHi ha tamb\u00e9 un sistema anomenat cistella de monedes que b\u00e0sicament \u00e9s una convertibilitat, per\u00f2 prenent com refer\u00e8ncia m\u00e9s d'una moneda; per exemple, la suma del d\u00f2lar i l'euro dividida per dos. Aquest sistema, que pot ser m\u00e9s flexible que la convertibilitat, no \u00e9s gaire usat.", "target": "Economia"}, {"text": "SEcure MObile Payment Service (SEMOPS) \u00e9s un sistema de pagament via tel\u00e8fon m\u00f2bil impulsat per un consorci format per bancs, operadores de telefonia m\u00f2bil i empreses de software. Va ser creat per ser un m\u00e8tode de pagament via m\u00f2bil r\u00e0pid, segur i simple.\n SEMOPS nom\u00e9s funciona en tres pa\u00efsos que estan fent proves com a plans pilot:Gr\u00e8cia Hongria i Taiwan. Tenen funcionalitats limitades(no tots els sistemes de pagament estan disponibles).\n\nFuncionament\n\nEl comerciant envia les dades de la transacci\u00f3 al client.\nEl client fa la petici\u00f3 del pagament al seu gestor. Aquest consulta les dades banc\u00e0ries i si el client t\u00e9 suficients recursos, s'envia l'autoritzaci\u00f3 del pagament al venedor.\nEl venedor retorna la confirmaci\u00f3 del cobrament al client, que l'haur\u00e0 d'acceptar.\nSi el client accepta la petici\u00f3 del pagament(2), autom\u00e0ticament i en temps real es realitza la transacci\u00f3 banc\u00e0ria.\nSEMOPS t\u00e9 diferents m\u00e8todes de pagament, adaptant-se a les diferents situacions de pagament\nPagament en l\u00ednia\nPagament en un p\u00e0rquing\nCompra d'entrades\nP2P (Person to person)\nComptes prepagament\nM\u00f2bil com a dat\u00e0fon per venedors (Virtual POS)\nPagament a m\u00e0quines de vending\nPagament als emprovadors de botigues de roba, evita cues de caixes\nRestituci\u00f3 de comptes\nBot\u00f3 WebPay (pagament via internet m\u00f2bil)", "target": "Economia"}, {"text": "El mercat negre \u00e9s el comer\u00e7 il\u00b7legal o clandest\u00ed, \u00e9s a dir l'intercanvi de mercaderies la circulaci\u00f3 de les quals \u00e9s prohibida o racionada.", "target": "Economia"}, {"text": "La Comunitat Econ\u00f2mica dels Estats d'\u00c0frica Central (abreujat en CEEAC) \u00e9s una comunitat econ\u00f2mica d'\u00c0frica Central creada a Libreville, Gabon, al desembre del 1981 i amb seu en aquesta ciutat. La CEEAC va comen\u00e7ar a estar operativa l'any 1985 i els seus objectius s\u00f3n de promoure la cooperaci\u00f3 i el desenvolupament autosostingut, donant un \u00e8mfasi particular a l'estabilitat econ\u00f2mica i la millora dels nivells de vida. Els onze estats membres s\u00f3n Burundi, Camerun, Rep\u00fablica Centreafricana, Txad, Congo, Guinea Equatorial, Gabon, Ruanda, S\u00e3o Tom\u00e9 i Pr\u00edncipe, Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo i Angola. La pol\u00edtica de la CEEAC inclou un pla de dotze anys per tal d'eliminar impostos duaners entre els estats membres i establir un aranzel extern com\u00fa; consolidar la lliure circulaci\u00f3 de b\u00e9ns, serveis i persones; millorar la ind\u00fastria, el transport i les comunicacions; la uni\u00f3 dels bancs comercials i la creaci\u00f3 d'un fons de desenvolupament.", "target": "Economia"}, {"text": "Producci\u00f3, en economia, \u00e9s la creaci\u00f3 i processament de b\u00e9ns i mercaderies, inclosa la seva concepci\u00f3, el seu processament en les diverses etapes i el finan\u00e7ament que ofereixen els bancs. Es considera un dels principals processos econ\u00f2mics, el mitj\u00e0 a trav\u00e9s del qual el treball hum\u00e0 crea riquesa. Pel que fa als problemes que comporta la producci\u00f3, tant els productors privats com el sector p\u00fablic han de tenir en compte diverses lleis econ\u00f2miques, dades sobre els preus i recursos disponibles. Els materials o recursos utilitzats en el proc\u00e9s de producci\u00f3 es denominen factors de producci\u00f3.\nEl llindar de producci\u00f3 \u00e9s la producci\u00f3 m\u00ednima d'un element que fa que resulti m\u00e9s barat produir-lo que comprar-lo. A l'hora de fabricar un producte, les empreses han de valorar si de la seva producci\u00f3 n'obtindran beneficis. Cal saber si ser\u00e0 m\u00e9s convenient produir components necessaris com a primeres mat\u00e8ries o comprar-lo a un prove\u00efdor.\nLa f\u00f3rmula per a determinar el valor del llindar de producci\u00f3 \u00e9s la seg\u00fcent:\n\n  \n    \n      \n        Q\n        =\n        \n          \n            \n              C\n              F\n            \n            \n              p\n              \u2212\n              C\n              V\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle Q={\\frac {CF}{p-CV}}}\n  ,on:\n\nQ \u00e9s el nivell de necessitat del producte,\nCF s\u00f3n els costos fixos,\np \u00e9s el preu de compra, i\nCV s\u00f3n els costos variablesEl cost total de compra \u00e9s: \n  \n    \n      \n        p\n        \u22c5\n        Q\n      \n    \n    {\\displaystyle p\\cdot Q}\n  , i el cost total variable \u00e9s \n  \n    \n      \n        C\n        F\n        +\n        C\n        V\n        +\n        Q\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle CF+CV+Q\\,}\n  .", "target": "Economia"}, {"text": "Proves de rendiment cobreixen una \u00e0mplia gamma d'avaluacions d'enginyeria o funcionals, on un material, producte, sistema o persona no \u00e9s especificat per especificacions detallades de materials o components: m\u00e9s aviat, l'\u00e8mfasi \u00e9s sobre les caracter\u00edstiques finals de rendiment mesurables. La prova pot ser un procediment qualitatiu o quantitatiu.\nProves de rendiment es poden referir a l'avaluaci\u00f3 del rendiment d'un examinand hum\u00e0. Per exemple, un examen pr\u00e0ctic de conduir \u00e9s una prova de rendiment de si una persona \u00e9s capa\u00e7 de realitzar les funcions d'un conductor competent d'un autom\u00f2bil.\nEn la ind\u00fastria inform\u00e0tica, programari de prova de rendiment s'utilitza per determinar la velocitat o l'efic\u00e0cia d'un ordinador, xarxa, programa o dispositiu. Aquest proc\u00e9s pot incloure proves quantitatives fetes en un laboratori, com la mesura del temps de resposta o el nombre d'MIPS (milions d'instruccions per segon) en qu\u00e8 funciona un sistema. Tamb\u00e9 es poden avaluar atributs qualitatius com fiabilitat, escalabilitat i interoperabilitat. Les proves de rendiment es fan sovint conjuntament amb proves d'estr\u00e8s.", "target": "Economia"}, {"text": "En finances, EBITDA (acr\u00f2nim de Earnings before interest, taxes, depreciation and amortization; 'beneficis abans d'interessos, impostos,  depreciacions i amortitzacions') \u00e9s una mesura del benefici que pret\u00e9n mesurar la rendibilitat econ\u00f2mica d'una empresa a fi de posar en relleu el benefici generat per l'activitat purament operativa d'aquesta.\nL'EBITDA t\u00e9 l'avantatge d'eliminar el biaix de l'estructura financera, de l'entorn fiscal (a trav\u00e9s dels impostos) i de les despeses \"fict\u00edcies\" (amortitzacions). D'aquesta manera, permet obtenir una idea clara del rendiment operatiu de les empreses, i comparar d'una forma m\u00e9s adequada com de b\u00e9 o malament ho fan les diferents empreses o sectors en l'\u00e0mbit purament operatiu. Des d'aquest punt de vista, \u00e9s un bon indicador de la rendibilitat del negoci.\nL'EBITDA, doncs, \u00e9s independent de les condicions de finan\u00e7ament (despeses financeres), les restriccions fiscals (impostos), de la depreciaci\u00f3 de l'utillatge d'explotaci\u00f3 (amortitzaci\u00f3) i de l'amortitzaci\u00f3 de les despeses fict\u00edcies (amortitzaci\u00f3). Cal tenir present que al sistema comptable nord-americ\u00e0 es distingeix conceptualment entre depreciaci\u00f3 i amortitzaci\u00f3, mentre que en el pla comptable espanyol ambd\u00f3s fen\u00f2mens es recullen sota la mateixa denominaci\u00f3: amortitzaci\u00f3.\nL'EBITDA es calcula a partir de l'estat de resultats o Compte de P\u00e8rdues i Guanys d'una empresa. Representa el marge o resultat brut d'explotaci\u00f3 de l'empresa abans de deduir els interessos, la c\u00e0rrega financera, les amortitzacions i les depreciacions i l'impost de societats. Aquest indicador s'ha consolidat, en els darrers anys, com un dels m\u00e9s utilitzats per a mesurar la rendibilitat operativa (percentatge d'EBITDA sobre vendes) d'una empresa. Actualment la premsa econ\u00f2mica utilitza l'EBITDA com a mesura de la rendibilitat econ\u00f2mica i als efectes d'establir una valoraci\u00f3 de les empreses. Aquest \u00e9s un indicador desenvolupat originalment als Estats Units. No \u00e9s un indicador est\u00e0ndard que equival a dir que el contingut pot variar d'una companyia a una altra. Tamb\u00e9 se'l coneix com a OIBDA (operating income before depreciation and amortization, benefici de l'activitat abans d'amortitzacions i provisions).\nSi a l'EBITDA se li resten les depreciacions i les amortitzacions, s'obt\u00e9 l'EBIT (Earnings before Interest and Taxes; BAII: Beneficis abans d'interessos i impostos). En general apareix en els comptes com a Operating Profit (Benefici operatiu).", "target": "Economia"}, {"text": "La Resoluci\u00f3 232 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada per unanimitat el 16 de desembre de 1966, va assenyalar amb preocupaci\u00f3 que els esfor\u00e7os per trencar l'activitat econ\u00f2mica internacional amb col\u00f2nia de Rhod\u00e8sia del Sud no havien aconseguit acabar amb la rebel\u00b7li\u00f3, el Consell va decidir que tots els Estats membres impedissin la importaci\u00f3 d'amiant, mineral de ferro, crom, sucre, tabac, coure o productes animals que s'havien originat a Rhod\u00e8sia del Sud. A m\u00e9s, les activitats de qualsevol dels seus nacionals destinades a promoure l'exportaci\u00f3 d'aquestes mercaderies o la importaci\u00f3 d'armes, municions de tota classe, avions militars, vehicles militars i equips i materials per a la fabricaci\u00f3 i manteniment d'armes i municions, juntament amb un total embargament de petroli i productes derivats del petroli, tot i que es va fer una excepci\u00f3 per als contractes concedits abans d'aquesta resoluci\u00f3.\nEl Consell tamb\u00e9 va reafirmar els drets inalienables del poble de col\u00f2nia de Rhod\u00e8sia del Sud a la llibertat i la independ\u00e8ncia i va recon\u00e8ixer la legitimitat de la seva lluita.\nLa resoluci\u00f3 es va aprovar amb 11 vots a cap; la Rep\u00fablica Popular de Bulg\u00e0ria, Fran\u00e7a, Mali i la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica es van abstenir.", "target": "Economia"}, {"text": "La  ind\u00fastria del sexe  \u00e9s el terme donat a la ind\u00fastria comercial de les empreses que donen feina a treballadors sexuals en diversos g\u00e8neres, en general relacionats amb el que es descriu com tot \"entreteniment per a adults\" que inclogui erotisme, rep aquest nom pel fet que compr\u00e8n una s\u00e8rie de formes d'entreteniment relacionats amb el sexe, no es considera adequat per als menors d'edat, fins al punt que en la majoria de pa\u00efsos est\u00e0 prohibit per llei l'acc\u00e9s als menors.", "target": "Economia"}, {"text": "El debt-to-equity ratio (acr\u00f2nim: D/E; en catal\u00e0, literalment: r\u00e0tio deute-capital) \u00e9s una r\u00e0tio financera que mesura la proporci\u00f3 entre capital social i deute que una companyia ha usat per a finan\u00e7ar els seus actius. \u00c9s una r\u00e0tio que aproxima el concepte de palanquejament, ra\u00f3 per la qual a voltes pot ser anomenada r\u00e0tio de risc o r\u00e0tio de palanquejament, en tant que dona una mesura del pes del deute sobre el capital social; en la mesura que augmenta el finan\u00e7ament per deute, la r\u00e0tio augmenta. Quan la r\u00e0tio excedeix el 100%, indica que el finan\u00e7ament extern \u00e9s superior al finan\u00e7ament intern. Les dues magnituds, capital social i deute, es prenen dels Estats financers, espec\u00edficament del valor en llibres balan\u00e7 de situaci\u00f3, per b\u00e9 que si tant les accions com el deute de l'empresa s\u00f3n negociats p\u00fablicament en mercats financers es prenen aquests darrers.", "target": "Economia"}, {"text": "La competitivitat \u00e9s un concepte comparatiu de la capacitat i rendiment d'una empresa, subsector o pa\u00eds per produir i vendre b\u00e9ns i serveis en els mercats interiors i exteriors. Segons l'\u00e0mbit, la competitivitat pot tenir els significants seg\u00fcents:\nA nivell empresarial, la competitivitat \u00e9s la capacitat de proveir els productes i els serveis tant o m\u00e9s eficientment i efica\u00e7 que no pas els competidors.\nEn el sector industrial i el comer\u00e7 exterior, la competitivitat \u00e9s la capacitat de les empreses de la mateixa ind\u00fastria per a aconseguir l'\u00e8xit sostingut en comparaci\u00f3 amb els competidors estrangers, sense cap mena de protecci\u00f3 i subsidis.\nPer als estats, la competitivitat \u00e9s la capacitat dels ciutadans per a aconseguir un nivell de vida alt i creixent, el qual \u00e9s determinat per la productivitat en l'\u00fas dels recursos naturals i la producci\u00f3 de l'economia per cada unitat de m\u00e0 d'obra o capital que s'utilitza.", "target": "Economia"}, {"text": "El materialisme, en el context individual, \u00e9s la import\u00e0ncia que una persona atribueix a l'adquisici\u00f3 i consum de b\u00e9ns materials. L'\u00fas del terme materialista per descriure la personalitat d'un individu o d'una societat tendeix a tenir una connotaci\u00f3 negativa o cr\u00edtica. Sovint s'associa amb un sistema de valors que considera que l'estatus social est\u00e0 determinat per la riquesa (veure consum conspicu), aix\u00ed com la creen\u00e7a que les possessions poden proporcionar felicitat. L'ecologisme es pot considerar una orientaci\u00f3 competencial al materialisme.Tamb\u00e9 es pot considerar aquest materialisme com una forma pragm\u00e0tica d'inter\u00e8s personal il\u00b7lustrat basat en una comprensi\u00f3 prudent del car\u00e0cter de l'economia i de la societat que estan orientades al mercat. Tanmateix, els estudis han trobat que tamb\u00e9 s'associa amb comportament i depressi\u00f3 autodestructius.", "target": "Economia"}, {"text": "Un cl\u00faster, districte industrial o cl\u00faster industrial, en l'\u00e0mbit econ\u00f2mic, \u00e9s una concentraci\u00f3 geogr\u00e0fica d'empreses, institucions i agents relacionades amb un determinat mercat, producte o sector industrial. Aquesta agrupaci\u00f3 crea unes economies de concentraci\u00f3 que proporciona avantatges competitius. Segons Michael E. Porter \u00e9s un grup nombr\u00f3s d'empreses i institucions, totes elles relacionades amb la mateixa activitat econ\u00f2mica i en el mateix entorn geogr\u00e0fic.\nJa el 1890 Alfred Marshall va parlar del districtes industrials com a concentracions sectorials en un territori concret. Aix\u00ed mateix, el professor Giacomo Becattini ha tractat desenvolupat en profunditat l'estudi d'aquest fenomen en el context itali\u00e0.\nPer\u00f2 aquest concepte, rebatejat com a cl\u00faster, ha estat popularitzat pel professor Michael Porter al llibre \"The Competitive Advantage of Nations\". Paul Krugman, des del comer\u00e7 internacional tamb\u00e9 ha fet notar la import\u00e0ncia de la geografia. No obstant aix\u00f2, \u00e9s un fenomen que, amb altres denominacions menys populars, ha estat profusament estudiat amb anterioritat per l'economia territorial.\nEls cl\u00fasters es beneficien de l'aparici\u00f3 d'economies d'aglomeraci\u00f3, que es manifesten en forma d'una s\u00e8rie d'avantatges per a les seves empreses. La pres\u00e8ncia d'un mercat prou ample de m\u00e0 d'obra qualificada facilita la contractaci\u00f3 de les empreses i permet que les pr\u00e0ctiques es difonguin entre el sector.\nAquesta alta densitat tamb\u00e9 ajuda a la creaci\u00f3 d'institucions de formaci\u00f3 i recerca especialitzades, aix\u00ed com a l'aparici\u00f3 d'uns valors i un context social que transmeten el coneixement t\u00e0cit, tant de tipus t\u00e8cnic com empresarial, i una cultura que afavoreix l'emulaci\u00f3 i la compet\u00e8ncia.\nFinalment, la concentraci\u00f3 sectorial permet que les empreses del sector diversifiquin els seus riscos derivats de la cadena de subministrament, en existir una base de prove\u00efdors prou ampla.\nEn el m\u00f3n existeixen molts cl\u00fasters d'ind\u00fastries, com Silicon Valley en la inform\u00e0tica i biotecnologia, Detroit en automoci\u00f3 o Bangalore en software.\nCatalunya havia estat un cl\u00faster t\u00e8xtil d'import\u00e0ncia (Barcelona, Sabadell, Terrassa). En l'actualitat hi t\u00e9 diversos cl\u00fasters destacables: d'automoci\u00f3, editorial i de mitjans de comunicaci\u00f3, qu\u00edmic (Tarragona), entre d'altres.\nEls cl\u00fasters s\u00f3n objecte d'atenci\u00f3 per part de les pol\u00edtiques industrials, a trav\u00e9s de pol\u00edtiques espec\u00edfiques de base territorial, entre les que figuren la creaci\u00f3 de xarxes sectorials d'empreses, instituts de recerca i formaci\u00f3 especialitzats i la promoci\u00f3 de models d'innovaci\u00f3 oberta. Amb aquesta darrera es fomenta el repartiment de costos de desenvolupament entre conjunts d'empreses, permetent-los de realitzar projectes m\u00e9s ambiciosos del que la seva capacitat financera individual els permetria.", "target": "Economia"}, {"text": "La Medalla al treball President Maci\u00e0 \u00e9s una distinci\u00f3 que atorga el Govern de la Generalitat de Catalunya com a reconeixement a aquelles persones que hagin destacat per les seves qualitats o m\u00e8rits personals o pels serveis prestats en benefici dels interessos generals, dins del m\u00f3n del treball. La distinci\u00f3 de la Placa al treball President Maci\u00e0 s'atorga com a reconeixement a les empreses o organitzacions.Aquestes medalles i plaques porten el nom del president Francesc Maci\u00e0 i Lluss\u00e0 i van ser creades el 1938 per recompensar m\u00e8rits laborals, sigui dels treballadors/ores individuals, sigui de les empreses. La concessi\u00f3 d'aquests guardons \u00e9s oberta a qualsevol persona o entitat, sempre que hagi estat proposada per un dels departaments de la Generalitat o a inst\u00e0ncia d'una persona o entitat que desenvolupi activitats empresarials, sindicals, socials o d'altres similars.\nLa concessi\u00f3 \u00e9s anual i la relaci\u00f3 de persones i d'entitats que reben aquesta distinci\u00f3 es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.\nEl disseny original de la medalla condecorativa \u00e9s obra de Manuel Capdevila i Massana, guanyador del concurs convocat l' any 1981 pel Consell de Disseny de la Generalitat de Catalunya. La versi\u00f3 actual ha estat redissenyada pel tamb\u00e9 orfebre i joier Manel Capdevila Coral.\nLa Medalla al treball President Maci\u00e0 \u00e9s presentada en el seu corresponent estoig juntament amb el bot\u00f3 de solapa que \u00e9s la r\u00e8plica de l' anvers de la medalla. Al revers hi figura el s\u00edmbol de la Generalitat de Catalunya, el t\u00edtol de la medalla, el nom i cognoms de la persona distingida i, a la part inferior, l' any corresponent.", "target": "Economia"}, {"text": "La Confederaci\u00f3 Empresarial Valenciana \u00e9s una organitzaci\u00f3 de car\u00e0cter associatiu creada el 28 de setembre de 1977 amb la fusi\u00f3 de la Confederaci\u00f3 Valenciana d'Empresaris, l'Agrupaci\u00f3 Empresarial Independent i l'Agrupaci\u00f3 Empresarial Valenciana. L'aprovaci\u00f3 de la llei 19/77 que reconeixia la llibertat d'associaci\u00f3 empresarial i liquidava formalment el Sindicat Vertical fou decisiva perqu\u00e8 es donara este pas.", "target": "Economia"}, {"text": "Les Trente Glorieuses ('Trenta Gloriosos', en franc\u00e8s) s\u00f3n el per\u00edode de fort creixement econ\u00f2mic i la millora de les condicions de vida que conegu\u00e9 la gran majoria de pa\u00efsos desenvolupats, majorit\u00e0riament membres de l'Organitzaci\u00f3 de Cooperaci\u00f3 i Desenvolupament Econ\u00f2mic (OCDE), entre el 1946 i el 1975.\nL'expressi\u00f3 fou encunyada a per Jean Fourasti\u00e9 el 1979 en record de les Trois Glorieuses.\nLes Trente Glorieuses foren una revoluci\u00f3 silenciosa per\u00f2 portadora de canvis econ\u00f2mics i socials importants que marcaren el pas d'Europa a la societat de consum quaranta anys despr\u00e9s dels Estats Units. El cas de Fran\u00e7a permet copsar en particular el sentit del subt\u00edtol del llibre de J. Fourasti\u00e9, R\u00e9volution invisible, per\u00f2 el creixement tamb\u00e9 fou fort a Alemanya, It\u00e0lia, el Canad\u00e0 i el Jap\u00f3, impulsat per la inversi\u00f3 el consum.\nDespr\u00e9s d'un inici dif\u00edcil, els 28 anys que separen la fi de la Segona Guerra Mundial, el 1945 del xoc del petroli del 1973 es caracteritzen per:\n\nla reconstrucci\u00f3 econ\u00f2mica de pa\u00efsos devastats en gran manera per la guerra\nel retorn a una situaci\u00f3 de plena ocupaci\u00f3 a la gran majoria de pa\u00efsos\nun creixement fort de la producci\u00f3 industrial (creixement anual mitj\u00e0 de la producci\u00f3 d'aproximadament el 5%)\nuna expansi\u00f3 demogr\u00e0fica important (el baby boom) a certs pa\u00efsos europeus i nord-americans (particularment Fran\u00e7a, l'Alemanya de l'Oest, els Estats Units i el Canad\u00e0).El fort creixement fou facilitat per un acc\u00e9s encara barat a les energies en general i les energies f\u00f2ssils en particular, aix\u00ed com un tancament de la bretxa tecnol\u00f2gica (en relaci\u00f3 amb els Estats Units) als pa\u00efsos amb un capital hum\u00e0 (nivell d'educaci\u00f3 i experi\u00e8ncia dels treballadors) important.\nDes del punt de vista econ\u00f2mic, les Trente Glorieuses foren un per\u00edode extremament brillant durant el qual el producte interior brut augment\u00e0 significativament: \n\nPer ex.: l'\u00edndex de producci\u00f3 industrial a Fran\u00e7a, a preus constants (base 100 el 1938)\u00c9s a dir, del 1938 al 1973, una multiplicaci\u00f3 per 4,5, un creixement anual mitj\u00e0 r\u00e8cord del 5,9%.Al principi del per\u00edode, una vegada acabada la Segona Guerra Mundial, els pa\u00efsos afectats tenien les infraestructures destru\u00efdes i l'economia devastada o orientada a la producci\u00f3 militar.\nAl final d'aquest per\u00edode es constata globalment que la societat s'havia remodelat profundament, esdevenint una societat de consum de masses i una societat de lleure. Aquest fenomen \u00e9s en part una arribada tardana a l'estil de vida estatunidenc de la d\u00e8cada del 1920. De la mateixa manera, el PIB per capita s'acost\u00e0 al nivell estatunidenc (per a tornar-se'n a allunyar a la d\u00e8cada del 1980).", "target": "Economia"}, {"text": "El cicle de caixa \u00e9s el temps que passa, en dies, des del moment en qu\u00e8 es fa el pagament de les compres fins al moment en qu\u00e8 rebem el cobrament dels clients.", "target": "Economia"}, {"text": "La bretxa salarial \u00e9s la difer\u00e8ncia del salari mitj\u00e0 de les dones respecte del salari mitj\u00e0 dels homes expressada en forma de percentatge. \u00c9s un indicador de discriminaci\u00f3 retributiva at\u00e8s que indica en quina mesura el salari dels homes \u00e9s superior al salari de les dones.\nHi ha dues formes d'expressar aquest \u00edndex: bretxa salarial ajustada i no ajustada. La bretxa salarial ajustada t\u00e9 en compte aspectes com el lloc de treball, la formaci\u00f3, l'experi\u00e8ncia, els horaris, etc. La bretxa salarial no ajustada \u00e9s aquella que calcula la mitjana de sous de manera global, sense tenir en compte altres caracter\u00edstiques. La bretxa salarial no ajustada sol ser molt superior a l'ajustada, ja que aquesta segona mesuraria la discriminaci\u00f3 manifesta i il\u00b7legal contra les dones.\nEn angl\u00e8s el terme \u00e9s conegut com a gender pay gap.", "target": "Economia"}, {"text": "En el m\u00f3n comercial i laboral, un viatjant o viatjanta \u00e9s una persona que viatja per compte d'una empresa amb la finalitat de representar-la en operacions de compra i venda en les localitats visitades.La funci\u00f3 m\u00e9s t\u00edpica era la de vendre, atendre directament les comandes dels clients consolidats i augmentar la cartera de clients.\nUna figura familiar, des de temps antics (principalment des de la revoluci\u00f3 industrial) fins als anys seixanta del segle vint, era la del viatjant catal\u00e0 amb un malet\u00ed a la m\u00e0 procurant vendre tota mena de productes en indrets propers i remots.", "target": "Economia"}, {"text": "La pol\u00edtica econ\u00f2mica antic\u00edclica o contrac\u00edclica consisteix en el conjunt d'accions governamentals dedicades a impedir, superar, o minimitzar els efectes del cicle econ\u00f2mic.\nEls cicles econ\u00f2mics s\u00f3n fluctuacions de l'activitat econ\u00f2mica inherents a l'economia i caracteritzades per l'alternan\u00e7a de per\u00edodes alcistes i de recessi\u00f3. Els cicles econ\u00f2mics s\u00f3n conseq\u00fc\u00e8ncia de la sobreacumulaci\u00f3 o sobreproducci\u00f3, a la qual segueixen expectatives de disminuci\u00f3 de la taxa de guany (o que la taxa de guany sigui menor que la taxa d'inter\u00e8s), la qual cosa provoca la reducci\u00f3 d'inversions i la desacceleraci\u00f3 del nivell d'activitat. Diversos factors ex\u00f2gens, com les crisi del petroli o les crisis financeres, poden contribuir a revertir el cicle o a accentuar els seus efectes.\nLes pol\u00edtiques antic\u00edcliques generalment s\u00f3n defensades pels keynesianes, que consideren que el cicle econ\u00f2mic no tendeix a l'equilibri general, com pensaven els neocl\u00e0ssics. Segons l'escola keynesiana el d\u00e8ficit i la inversi\u00f3 p\u00fablica \u00e9s el principal instrument de pol\u00edtica econ\u00f2mica per esmorteir els efectes del cicle. Aix\u00ed, durant la recessi\u00f3, el govern ha d'intervenir, reduint tributs, promovent l'expansi\u00f3 del cr\u00e8dit i augmentant la despesa, realitzant inversions que siguin capaces d'estimular l'economia.\nD'aquesta forma, durant una recessi\u00f3, on el capital privat no t\u00e9 expectatives de guany que fomentin la seva inversi\u00f3, \u00e9s el d\u00e8ficit p\u00fablic el que deu expandir-se per poder restablir l'equilibri econ\u00f2mic. De la mateixa forma, l'invers deu oc\u00f3rrer durant la fase creixent del cicle, en els per\u00edodes de prosperitat l'Estat deu augmentar la recaptaci\u00f3, creant un super\u00e0vit per pagar els seus deutes i formar un fons de reserva que pugui ser utilitzat durant els per\u00edodes de recessi\u00f3 o depressi\u00f3 econ\u00f2mica.", "target": "Economia"}, {"text": "En la ci\u00e8ncia de l'economia, un mercat \u00e9s un mecanisme o acord per mitj\u00e0 del qual els venedors i els compradors poden intercanviar productes i/o serveis o qualsevol cosa de valor, el qual est\u00e0 governat per la teoria de l'oferta i la demanda. L'exist\u00e8ncia d'un mercat assequible redueix els costos d'una transacci\u00f3. Els diferents mercats es poden classificar segons els criteris seg\u00fcents:\n\nGrau de concentraci\u00f3: Nombre d'empreses o venedors que hi ha al mercat. Tamb\u00e9 el nombre de demandants.\nInflu\u00e8ncia sobre el preu: Els preus poden estar marcats pel mercat o pot ser que les empreses hi puguin influir.\nGrau d'homogene\u00eftat/ tipus de producte: Un mercat \u00e9s homogeni quan els productes s\u00f3n intercanviables.\nIntensitat de compet\u00e8ncia: La tensi\u00f3 en qu\u00e8 les empreses lluiten dins el mercat per vendre m\u00e9s.\nGrau de transpar\u00e8ncia / informaci\u00f3 perfecta o imperfecta: Informaci\u00f3 de qu\u00e8 disposen tant venedors com compradors sobre el producte que es ven al mercat.\nBarreres d'entrada o sortida: Obstacles que impedeixen sortir o entrar en el mercat (un paradigma de barrera s\u00f3n els aranzels).", "target": "Economia"}, {"text": "C. S. Swan Hunter \u00e9s el nom amb el qual antigament es coneixia a Swan Hunter & Wigham Richardson, una de les companyies navilieres m\u00e9s conegudes en el Regne Unit. Amb seu en Wallsend (Tyne i Wear, Anglaterra), aquesta companyia \u00e9s coneguda per la construcci\u00f3 d'alguns dels majors navilis de principis del segle xx, entre els quals es troben el RMS Mauretania, vaixell al que es va atorgar la Banda Blava per ser el m\u00e9s r\u00e0pid a creuar l'oce\u00e0 Atl\u00e0ntic, i el RMS Carpathia, que va rescatar als supervivents del RMS Titanic.", "target": "Economia"}, {"text": "Institute for Supply Management (Institut d'adquisici\u00f3 i subministrament) \u00e9s una organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre que opera en el camp de l'educaci\u00f3 i la investigaci\u00f3, i reuneix als professionals nord-americans relacionats amb l'adquisici\u00f3 i subministrament o gesti\u00f3 de compres. Va ser fundat el 1913 despr\u00e9s d'una reuni\u00f3 organitzada per Thomas Register.\nL'ISM publica la revista mensual Inside Supply Management, la qual inclou el \u00abManufacturing ISM Report on Business\u00bb, anunciant el primer dia de negocis de cada mes el popular \u00edndex de compres Purchasing Managers Index (PMI). Des de juny del 1998 tamb\u00e9 recull dades del sector no-manufacturer.", "target": "Economia"}, {"text": "En economia i comer\u00e7, consumidor final (tamb\u00e9 dit usuari final, per traducci\u00f3 del vocable angl\u00e8s end-user) es defineix com la persona que realment utilitza un producte. El consumidor final difereix del client, que pot comprar el producte per\u00f2 no necess\u00e0riament consumir-lo; per exemple, en el cas de la roba infantil, un pare pot comprar peces com client d'un establiment per\u00f2 el consumidor final \u00e9s el xiquet.\nEn els contractes, el terme consumidor final vol indicar que no s'est\u00e0 parlant d'un revenedor del producte sin\u00f3 de l'\u00faltima persona que ho va a posseir. Des d'aquesta perspectiva, el pare que va comprar la roba de xiquet seria el consumidor final i la tenda una no-consumidora final.\nEn mat\u00e8ria tribut\u00e0ria, el consumidor final \u00e9s qui haur\u00e0 de suportar el gravamen de l'IVA (Impost al Valor Agregat o Impost sobre el Valor Afegit), degut al fet que aquest \u00e9s un impost de translaci\u00f3, que el seu fet imposable \u00e9s el consum.\nEn tecnologia de la informaci\u00f3, els consumidors finals no s\u00f3n \"clients\" en el sentit habitual, doncs solen ser empleats del client.", "target": "Economia"}, {"text": "Fora balan\u00e7, palanquejament ocult o off-balan\u00e7 sheet per la seva expressi\u00f3 en angl\u00e8s, \u00e9s una expressi\u00f3 comptable que fa refer\u00e8ncia a un actiu, deute o activitat financera d'una empresa que no apareix en el seu balan\u00e7 comptable.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia de la informaci\u00f3 \u00e9s la branca de l'economia que estudia la manera en la qual la informaci\u00f3 afecta les decisions econ\u00f2miques. La informaci\u00f3 t\u00e9 un paper especial, ja que \u00e9s f\u00e0cil de produir-la, per\u00f2 dif\u00edcil de controlar i avaluar la veracitat. L'economia de la informaci\u00f3 estudia entre d'altres les asimetries de la informaci\u00f3, l'economia dels b\u00e9ns de la informaci\u00f3 i l'economia de la tecnologia de la informaci\u00f3.\nLa informaci\u00f3 t\u00e9 un paper creixent en l'economia. Tant que necessitava un support material (llibre, disc...) es podia tractar com qualsevol mercaderia, per\u00f2 per la desmaterialitzaci\u00f3 dels supports esdev\u00e9 una mercaderia at\u00edpica dins del sistema capitalista: per la informatitzaci\u00f3 i l'internet, el cost de la seva reproducci\u00f3 i distribuci\u00f3 ha esdevingut una part infima del cost de la seva producci\u00f3. Per la seva immaterialitat creixent, no respon a les lleis del mercat de productes materials, malgrat el desenvolupament del concepte de propietat intel\u00b7lectual i lleis per protegir-la. Paral\u00b7lment al programari i el contingut propietari, es desenvolupa cada vegada m\u00e9s informaci\u00f3 fora dels circuits comercials. Aix\u00ed per exemple, a un grup de m\u00fasics, ja no li cal necess\u00e0riament una empresa discogr\u00e0fica per difondre les seves creacions.", "target": "Economia"}, {"text": "L'Octalysis \u00e9s un model dissenyat per Yu-Kai Chou, un conferenciant en el camp de la ludificaci\u00f3. El nom Octalysis \u00e9s una marca comercial que prov\u00e9 de la forma de \u00abl'oct\u00e0gon de la motivaci\u00f3\u00bb.\nAquest model identifica vuit components de la motivaci\u00f3 i permetria tant analitzar com definir processos relacionats amb la ludificaci\u00f3 o processos orientats al canvi del comportament dels usuaris. L'objectiu de l'Octalysis \u00e9s analitzar tot all\u00f2 que fa que alguna cosa ens motivi, analitzar un proc\u00e9s o projecte determinat per identificar quin \u00e9s el grau de motivaci\u00f3 o inter\u00e8s que desperta en els seus usuaris, reals o potencials.\nSegons Yu-Kai Chou, totes les nostres activitats es basen en una o m\u00e9s de les vuit unitats b\u00e0siques dins de l'Octalysis. En cas que no hi fos present cap de les vuit unitats b\u00e0siques, aquella acci\u00f3 no seria motivadora i no ens portaria a cap altra acci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "Un magatzem o almagatzem \u00e9s un lloc o espai f\u00edsic per dipositar-hi b\u00e9ns i tenir-ne cura. Els magatzems s\u00f3n usats per fabricants, importadors, exportadors, comerciants, transportistes, transitaris, guardamobles, duanes, particulars, etc.En un magatzem es dipositen les primeres mat\u00e8ries, productes semiacabats o acabats, a l'espera de transferir-los a la seg\u00fcent baula de la cadena de subministrament o al rebuig. Es poden tamb\u00e9 trobar embalatges, peces de recanvi, peces de manteniment... segons decisions de l'empresa. Serveix com a centre regulador del flux de mercaderies entre la disponibilitat i la necessitat de fabricants, comerciants i consumidors.\nGeneralment s\u00f3n construccions grans i planes en les zones industrials, equipats amb molls de c\u00e0rrega per carregar i descarregar camions, o algunes vegades s\u00f3n carregats directament de vies de tren, aeroports o ports mar\u00edtims, aix\u00ed com amb material d'emmagatzematge, adaptat al producte i la seva rotaci\u00f3 d'inventari, com prestatgeries, ponts grua, plataformes rotat\u00f2ries, etc.", "target": "Economia"}, {"text": "Euroinnova Formaci\u00f3 \u00e9s una escola de negocis, tamb\u00e9 coneguda com a \"Euroinnova Business School\" i especialitzada en cursos en l\u00ednia per a oposicions i una altra de postgrau i m\u00e0ster d'educaci\u00f3 superior. Va ser fundada l'any 2000, a Granada (Espanya), i actualment est\u00e0 present a sis pa\u00efsos llatinoamericans; Argentina, Xile, Col\u00f2mbia, M\u00e8xic, Per\u00fa i Vene\u00e7uela. El resultat del seu creixement el 2012 es va convertir en el segon accionista m\u00e9s gran de la Corporaci\u00f3n Dermoest\u00e9tica.Un estudi realitzat per INDIZE reflecteix l'abast de l'escola de negocis Euroinnova Business School i la seva pres\u00e8ncia internacional. Els seus alumnes estan dividits en m\u00e9s de 70 nacionalitats diferents. Des de 2010 han inscrit m\u00e9s de 25.000 estudiants de mitjana per any.Disposa de convenis amb la Universitat Antonio de Nebrija on es pot accedir als cursos de formaci\u00f3 permanent del professorat, amb la Universitat Internacional de la Rioja, i la Universitat Francisco de Vit\u00f2ria, a m\u00e9s de moltes altres homologacions.\n\u00c9s membre associat a la International Commission on Distance Education (UNESCO) i col\u00b7labora amb l' Associaci\u00f3 Professional Espanyola de Naturopatia i bioter\u00e0pia (APENB). Ha col\u00b7laborat tamb\u00e9 activament amb la Fundaci\u00f3 \"la Caixa\" per la integraci\u00f3 de les persones amb discapacitat, on en els \"Premis Incorpora\" el jurat va donar una menci\u00f3 especial a l'entitat per la integraci\u00f3 laboral d'aquest col\u00b7lectiu.\n\u00c9s soci Institucional de la Societat Espanyola de Pedagogia (SEP) i Disposa de segell de Confian\u00e7a Online. Aix\u00ed mateix Euroinnova Business School es Membre de l'Associaci\u00f3 Espanyola d'Escoles de Negocis .", "target": "Economia"}, {"text": "La probabilitat d'incompliment (PD, del terme angl\u00e8s probability of default) \u00e9s un par\u00e0metre utilitzat en el c\u00e0lcul de capital econ\u00f2mic o capital regulatori de Basilea II per a una instituci\u00f3 banc\u00e0ria. Aquest \u00e9s un atribut del client d'un banc.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia de Costa Rica \u00e9s l'onzena economia m\u00e9s gran de l'Am\u00e8rica Llatina despr\u00e9s de la de Brasil, M\u00e8xic, Argentina, Col\u00f2mbia, Vene\u00e7uela, Xile, Per\u00fa, Rep\u00fablica Dominicana, Guatemala i Equador.\nL'economia de Costa Rica tenia creixement estable abans de la crisi econ\u00f2mica global. L'economia va sofrir una retracci\u00f3 d'1,3% el 2009, per\u00f2 va tornar a cr\u00e9ixer aproximadament 4% a l'any entre 2010 i 2014.Mentre les exportacions agr\u00edcoles tradicionals - banana, caf\u00e8, sucre i carn - segueixen sent importants, el desenvolupament industrial i alguns productes agr\u00edcoles especialitzats van ampliar les exportacions en els \u00faltims anys. El sector tur\u00edstic segueix portant divises al pa\u00eds, perqu\u00e8 la rica biodiversitat del pa\u00eds \u00e9s un atractiu per l'ecoturisme.Els inversors estrangers s\u00f3n atrets per l'estabilitat pol\u00edtica del pa\u00eds i per l'elevat nivell d'educaci\u00f3 del seu poble. Malgrat aix\u00f2, segueixen problemes que dificulten els negocis, per exemple la gran burocr\u00e0cia, incerteses legals a causa del gran nombre d'ag\u00e8ncies reguladores, dificultats d'executar contractes, i redu\u00efda protecci\u00f3 a les inversions.", "target": "Economia"}, {"text": "El sistema de Canton fou el r\u00e8gim regulador amb el qual l'Imperi Xin\u00e8s control\u00e0 el seu comer\u00e7 amb Occident des del 1757 fins a la fi de la Primera Guerra de l'Opi el 1842.\nEl nom ve del fet que el govern imperial xin\u00e8s requeria que tot el comer\u00e7 amb Occident es desenvolup\u00e9s al port de la ciutat de Canton, al sud del pa\u00eds. En xin\u00e8s mandar\u00ed el sistema \u00e9s conegut com a Y\u012bk\u01d2u t\u014dngsh\u0101ng (\u4e00\u53e3\u901a\u5546, 'Relacions comercials d'un \u00fanic [port]'). La pol\u00edtica sorg\u00ed el 1757 com a resposta als suposats riscos pol\u00edtics i comercials que els emperadors xinesos percebien en els estrangers europeus.\nFou la culminaci\u00f3 d'un proc\u00e9s gradual de restricci\u00f3 del comer\u00e7 entre la Xina i Europa que havia comen\u00e7at a la segona meitat del segle xvii. A finals del segle xvii, una s\u00e8rie de clans i fam\u00edlies comercials xineses, conegudes com a Hong (h\u00e1ng, \u884c ), gestionaven tot el comer\u00e7 amb Occident. El 1757, l'emperador Qianlong reorganitz\u00e0 les operacions dels Hong convertint-los en un monopoli comercial conegut com a Cohong. A partir d'aquell moment, els comerciants xinesos havien de tractar amb els mercaders occidentals (coneguts com a y\u00e1ngh\u00e1ng (\u6d0b\u884c, literalment 'mercaders de l'oce\u00e0', \u00e9s a dir, 'mercaders d'ultramar' o 'mercaders estrangers') a trav\u00e9s del Cohong, les activitats del qual eren regulades pel Supervisor de Duanes de Canton (Yu\u00e8h\u01cei gu\u0101nb\u00f9 ji\u00e0n d\u00f9, \u7cb5\u6d77\u95dc\u90e8\u76e3\u7763), conegut informalment com a Hoppo, i pel Virrei de Liangguang.", "target": "Economia"}, {"text": "Tiratge o tirada \u00e9s un terme que servia per a indicar el nombre d'exemplars o d'estampes que s'imprimien en la ind\u00fastria editorial i les arts gr\u00e0fiques. A poc a poc, el seu \u00fas es va estendre a tota mena de productes.", "target": "Economia"}, {"text": "La hist\u00f2ria econ\u00f2mica analitza l'evoluci\u00f3 de l'economia de les societats al llarg del temps. Se sol referir a un territori concret, i aix\u00ed es parla de la hist\u00f2ria econ\u00f2mica de Catalunya, per exemple. La disciplina est\u00e0 molt lligada a la hist\u00f2ria social, ja que el sistema econ\u00f2mic determina en gran part les relacions entre els individus i la manera de pensar d'una \u00e8poca sol veure's reflectida en la seva economia. Per efectuar aquest estudi, la hist\u00f2ria econ\u00f2mica utilitza diversos conceptes: la conjuntura i l'estructura de les societats i se centra en la investigaci\u00f3 sobre els mecanismes del creixement i del desenvolupament i les fluctuacions.\nEntenem per conjuntura la combinaci\u00f3 fortu\u00efta d'esdeveniments o circumst\u00e0ncies que afecten una societat. Per exemple: una onada de fred n\u00f2rdic que malmet una collita de pr\u00e9ssecs, un atemptat contra un pol\u00edtic, la vaga d'un sector de treballadors que demana un augment salarial\u2026 Dintre del concepte global de conjuntura es troba la conjuntura econ\u00f2mica, que s'ent\u00e9n com els canvis i els moviments dels components essencials de la vida econ\u00f2mica. Per exemple: l'increment del consum, les oscil\u00b7lacions dels preus, les baixades de producci\u00f3 de b\u00e9ns manufacturats... S'anomena estructura al conjunt d'elements que caracteritzen una societat i que canvien molt lentament. Podem parlar de diferents estructures: social (components i organitzaci\u00f3 de la societat), pol\u00edtica (sistema i/o organitzaci\u00f3 pol\u00edtica) i econ\u00f2mica (organitzaci\u00f3 econ\u00f2mica, sectors productius, etc.).\nCom a creixement s'ent\u00e9n l'increment de la capacitat productiva i dels recursos que disposa una societat, \u00e9s a dir, els seus canvis d'estructura econ\u00f2mica. El creixement consisteix en l'augment quantitatiu de les xifres macroecon\u00f2miques sense que afectin les expressions per capita i que no produeixin transformacions socials. Un exemple d'aix\u00f2 pot \u00e9sser un pa\u00eds del tercer m\u00f3n que augmenti la seva producci\u00f3 d'arr\u00f2s, per\u00f2 que s'incrementi la quantitat de fam\u00edlies pobres en el mateix per\u00edode.\nS'anomena fluctuaci\u00f3 econ\u00f2mica a l'interludi de creixement econ\u00f2mic i depressi\u00f3. Les fluctuacions poden \u00e9sser de curta i de llarga durada. Les fluctuacions de curta durada poden \u00e9sser quotidianes (el consum de la campanya de Nadal), amb intervals de temps setmanals, mensuals, estacionals o interannuals. Quan una fluctuaci\u00f3 es refereix a un per\u00edode d'entre tres i quatre anys s'anomena cicle Kitchin i quan es referix a un per\u00edode d'entre set i deu anys, cicle Juglar. Les fluctuacions de llarga durada que m\u00e9s s'estudien s\u00f3n el cicle Kondratieff o moviments intradesenals (cinquanta i seixanta anys) i la tend\u00e8ncia secular que es refereix al per\u00edode d'un segle, vers l'al\u00e7a o vers la baixa.\nEls sistemes econ\u00f2mics de les societats primitives es basaven en la tradici\u00f3. Tanmateix, ja en el tercer mil\u00b7lenni abans de Crist emergiren civilitzacions a Egipte, la Xina i l'\u00cdndia basades en el sistema d'economia autorit\u00e0ria. En aquestes economies l'autoritat central podia decidir l'ocupaci\u00f3 de part de la poblaci\u00f3, de manera que es podien generar excedents de riquesa importants. Tot i que aquestes societats no es regien per un sistema de mercat, hi havia mercats per alguns productes. Amb el col\u00b7lapse de l'Imperi Rom\u00e0, el creixement del feudalisme i la formaci\u00f3 dels estats nacionals, les societats a Europa passaren de la tradici\u00f3 i l'autoritat al sistema de mercat. Primerament, amb el mercantilisme dels segles xvii i XVIII, encara que en aquest per\u00edode els preus i els salaris estaven regulats. Despr\u00e9s segu\u00ed el capitalisme comercial, on la producci\u00f3 i distribuci\u00f3 de b\u00e9ns i serveis ja quedava determinada pel mercat. A partir d'aquesta etapa, la societat es pot dividir clarament en un vessant econ\u00f2mic i un de pol\u00edtic, donat que, a difer\u00e8ncia dels sistemes tradicionals i autoritaris, en aquest sistema la manera de coordinar-se per a la producci\u00f3 i distribuci\u00f3 de b\u00e9ns difereix del sistema d'organitzaci\u00f3 de la resta d'activitats. Aquesta nova esfera econ\u00f2mica limit\u00e0 el poder pol\u00edtic, i va impulsar aix\u00ed formes democr\u00e0tiques de govern.\nEn el segle xix, la taxa de creixement de la producci\u00f3 s'increment\u00e0 enormement en aquells pa\u00efsos on arrib\u00e0 la Revoluci\u00f3 Industrial. Aix\u00f2 gener\u00e0 difer\u00e8ncies entre el nivell de vida d'aquests pa\u00efsos i la resta del m\u00f3n. Donada la import\u00e0ncia d'aquesta transformaci\u00f3 aquesta etapa es coneix amb el nom de capitalisme industrial. Tanmateix, el creixement econ\u00f2mic no era constant, sin\u00f3 que es caracteritzava per les seves fluctuacions. En aquest sentit, l'episodi m\u00e9s important fou la Gran Depressi\u00f3, que tingu\u00e9 lloc en la d\u00e8cada de 1930. Per tal de fer front als problemes de la depressi\u00f3 i per avan\u00e7ar la recuperaci\u00f3 els governs incrementaren i ampliaren el seu paper en el funcionament de l'economia. \u00c9s a partir d'aquesta etapa que els governs es fan responsables del nivell de producci\u00f3 de l'economia i del benestar de la societat. Aquesta etapa es coneix com a capitalisme d'estat.\nNo tots els pa\u00efsos seguiren aquestes etapes. A partir de 1917, es desenvolup\u00e0 a R\u00fassia una versi\u00f3 moderna del sistema autoritari anomenat sistema de planificaci\u00f3 central. Es col\u00b7lectivitz\u00e0 l'economia i s'eliminaren les empreses privades i els mercats capitalistes. El Comit\u00e8 Central del Partit Comunista era qui establia els objectius econ\u00f2mics que els diferents ministeris havien d'implementar. Aquest sistema permet\u00e9 una r\u00e0pida industrialitzaci\u00f3 del pa\u00eds i, despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, una r\u00e0pida recuperaci\u00f3 de la guerra, per\u00f2 fracass\u00e0 quan vingueren temps de pau. El 1985 hi hagu\u00e9 una reorganitzaci\u00f3 del sistema, la perestroika, per\u00f2 tamb\u00e9 fracass\u00e0 i la crisi econ\u00f2mica que patiren a finals dels 80 condu\u00ed al trencament de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. A principis dels 90, els pa\u00efsos de l'Europa Oriental i Central i R\u00fassia iniciaren la transformaci\u00f3 de les seves economies cap a un sistema de mercat.", "target": "Economia"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista d'empreses destacades i situades a Guinea Equatorial, agrupades pel seu sector Industry Classification Benchmark.", "target": "Economia"}, {"text": "El vot amb els peus \u00e9s la capacitat de les persones de votar amb els peus, \u00e9s a dir, allunyar-se de situacions que no els agraden o b\u00e9 anant a les que troben interessants. Ilya Somin ho descriu com \"una eina per a exercir la llibertat pol\u00edtica: l'habilitat de les persones d'escollir el r\u00e8gim pol\u00edtic sota el qual desitgen viure\". Es pot aplicar a persones individuals, col\u00b7lectius diversos, entitats i organitzacions diverses, incloent empreses. Per exemple, un banc que canvia la seva seu de ciutat per beneficiar-se d'una altra fiscalitat vota amb els peus o, com va comentar Vladimir Lenin, per a ell van votar amb els peus els soldats russos que van desertar de l'armada dels tsars.Aquest concepte va ser popularitzat per l'economista Charles Tiebout, que va descriure el conegut com a model de Tiebout, una teoria pol\u00edtica positiva (una part de la teoria de l'elecci\u00f3 p\u00fablica) que pret\u00e9n que com a m\u00ednim hi ha una soluci\u00f3 no pol\u00edtica, en una governan\u00e7a local, al problema del poliss\u00f3.\nLa teoria de Tibaut respecte als negocis \u00e9s semblant a la de la demanda i l'oferta en un lliure mercat, i a la pr\u00e0ctica \u00e9s igualment una idealitzaci\u00f3 poc realista. A les seves premisses no t\u00e9 en compte per exemple els costos de despla\u00e7ament d'una comunitat a una altra, ni variacions en el cost de producci\u00f3 si augmenta el nombre de consumidors ni la complexitat de l'administraci\u00f3 fiscal per a atendre el nombre de jurisdiccions que satisfacin \u00f2ptimament les prefer\u00e8ncies de tots els ciutadans.Quant a ciutadans individuals, la idea \u00e9s moure's on hi hagi un govern que agradi m\u00e9s en comptes de voler, confiar i esperar que el govern sigui m\u00e9s agradable. A la pr\u00e0ctica podria ser \"t\u00e8cnicament impossible que cada individu pugui formar part de l'estat que vulgui, en part perqu\u00e8 els estats actuals okupen el territori\", en el sentit que, sense migrar i mantenint la seva vida en els seus indrets habituals, cada persona individualment es pugui adscriure al r\u00e8gim pol\u00edtic volgut. Per aix\u00f2 alguns autors proposen fer-ho, com a m\u00ednim, a nivell municipal.\n\n", "target": "Economia"}, {"text": "L'autarquia, o economia autosuficient (ambdues del grec \u03b1\u1f50\u03c4\u03ac\u03c1\u03ba\u03b5\u03b9\u03b1) o autosufici\u00e8ncia \u00e9s un terme comunament utilitzat en l'economia que indica la condici\u00f3 de les persones, llocs, mecanismes, societats, sistemes industrials o nacions que lluiten per la seva autoabastament o que rebutgen tota ajuda externa. Es pot trobar o proposar en pa\u00efsos amb els suficients recursos naturals per a no haver de disposar d'importacions de cap tipus.", "target": "Economia"}, {"text": "La subscripci\u00f3 o abonament \u00e9s un model de negoci en la qual una persona t\u00e9 dret a un servei a trav\u00e9s del pagament d'una quota.\nEn lloc de vendre productes individualment, amb una subscripci\u00f3 es comercialitza intermitentment en per\u00edodes variables (mensualment, anualment o per temporades) el consum d'un producte o l'acc\u00e9s a un servei. Aquesta forma de negoci ha provat ser eficient en casos on una venda \u00fanica es converteix en una venda repetitiva, que pot crear certa lleialtat cap a una marca i que acaba sent \u00fatil per rastrejar a un usuari subscrit o que va cancel\u00b7lar la seva inscripci\u00f3. La renovaci\u00f3 d'una subscripci\u00f3 pot ser peri\u00f2dica i activada autom\u00e0ticament, de manera que el cost d'una nova subscripci\u00f3 es paga per un preu preautorizat mitjan\u00e7ant una targeta de cr\u00e8dit o un compte corrent, ja sense la intervenci\u00f3 de l'usuari.\nEntre les ind\u00fastries que utilitzen aquest m\u00e8tode de comer\u00e7 es troben els clubs de lectura, les companyies telef\u00f2niques, els subministradors de televisi\u00f3 per cable, les empreses de telefonia m\u00f2bil, els prove\u00efdors d'Internet, canals televisius de pagament per esdeveniment, distribu\u00efdors de programari, empreses de serveis financers, gimnasos i la ind\u00fastria farmac\u00e8utica, aix\u00ed com diaris tradicionals (en paper) i revistes.", "target": "Economia"}, {"text": "Joseph Schumpeter   (T\u0159e\u0161\u0165, 8 de febrer de 1883 \u2013 Connecticut, 8 de gener de 1950), economista austro-nord-americ\u00e0, ministre de Finances d'\u00c0ustria entre 1919 i 1920. Un dels seus majors \u00e8xits va ser l'aparici\u00f3 en el recent llibre de Robert Jessop \"El futur de l'Estat capitalista\", amb la definici\u00f3 de l'autor dels futurs Estats com 'Estats competitius schumpeterians'.", "target": "Economia"}, {"text": "Un expositor \u00e9s un moble en qu\u00e8 s'exhibeixen productes destinats a la venda, o material promocional com fulletons, cat\u00e0legs sobre petites revistes disponibles per al client. Els expositors s\u00f3n mobles que se situen en el punt de venda per a exhibir i promocionar determinats productes. Consisteixen en diverses lleixes o prestatges combinats amb imatges i cartells publicitaris i tenen per finalitat provocar la venda d'un producte o informar sobre algun aspecte relacionat amb la promoci\u00f3 de la venda. Formen part del que es coneix com a PLV o publicitat en el lloc de venda.", "target": "Economia"}, {"text": "LIBOR (London InterBank Offered Rate) \u00e9s el tipus d'inter\u00e8s interbancari que s'aplica en el mercat de capitals de Londres. \u00c9s la base dels tipus de pr\u00e9stec interbancari de Londres definida com el tipus d'inter\u00e8s per a grans transaccions interbanc\u00e0ries en el mercat bancari internacional. \u00c9s una taxa que fluctua d'acord amb l'estat del mercat i depenent del termini del pr\u00e9stec i de la moneda contractada.", "target": "Economia"}, {"text": "Actiu propi \u00e9s tot b\u00e9 o dret la titularitat del qual correspon a l'entitat comptable a conseq\u00fc\u00e8ncia de fets passats. Inclou, per tant, els elements lliurats en cessi\u00f3 o en adscripci\u00f3 i exclou els rebuts en cessi\u00f3 o adscripci\u00f3.Actiu \u00e9s tot b\u00e9 o dret integrat com a tal en la comptabilitat de l'entitat, siguin o no de la seva titularitat (per exemple, b\u00e9ns finan\u00e7ats mitjan\u00e7ant la f\u00f3rmula del leasing), del qual s'espera que en un futur contribueixi directament o indirecta a la consecuci\u00f3 dels objectius que constitu\u00efxen la seva activitat.\nLa comptabilitat de doble entrada assegura que l'actiu sigui sempre igual al passiu o, cosa que \u00e9s el mateix, que els b\u00e9ns que t\u00e9 una entitat comptable siguin equivalents a les obligacions que ha contret per a obtenir-los (tant amb tercers, com amb els seus propis socis).", "target": "Economia"}, {"text": "En finances, l'especulaci\u00f3 \u00e9s la compra d'un b\u00e9 per a la seva posterior revenda a un preu m\u00e9s alt, amb la qual cosa el revenedor surt guanyant.\nT\u00edpicament implica el pr\u00e9stec de diners per a la compra d'actius, accions o deute sense una an\u00e0lisi minuciosa o amb un baix marge de seguretat o un risc significatiu de la p\u00e8rdua de la inversi\u00f3 principal. El terme \"especulaci\u00f3\", que es defineix formalment\na l'obra Security Analysis de Benjamin Graham i David Dodd publicada l'any 1934, contrasta amb el terme \"inversi\u00f3\", que \u00e9s una operaci\u00f3 financera que, amb una an\u00e0lisi minuciosa, promet seguretat de la inversi\u00f3 i un retorn satisfactori.Els especuladors poden confiar en la revaloritzaci\u00f3 a causa d'un conjunt de factors com els gustos canviants dels consumidors, les condicions fluctuants de l'economia, les percepcions dels compradors per al canvi de valor d'un actiu, factors econ\u00f2mics associats amb el temps del mercat, factors associats \u00fanicament basats en l'an\u00e0lisi i les moltes influ\u00e8ncies sobre el moviment a curt termini.\nHi ha tamb\u00e9 alguns vehicles financers que s\u00f3n, per definici\u00f3, especulatius. Per exemple, contractes de futurs de primeres mat\u00e8ries com petroli, or, cacau, caf\u00e8, etc. La venda a curt termini \u00e9s tamb\u00e9, per definici\u00f3, especulativa.\nL'especulaci\u00f3 financera pot implicar el comer\u00e7 (compra, h\u00f2lding, venda) i venda curta d'exist\u00e8ncies, lligams, mercaderies, monedes, col\u00b7leccionables, bens immobles, derivats, o qualsevol instrument financer valu\u00f3s per intentar beneficiar-se de fluctuacions en el seu preu sense tenir en compte el seu valor subjacent. La recerca cont\u00ednua de diners en el curt termini per mitj\u00e0 de l'especulaci\u00f3 financera no est\u00e0 en conformitat amb la moral religiosa.", "target": "Economia"}, {"text": "Sabio \u00e9s una empresa brit\u00e0nica que es va fundar el 1998 amb l\u2019objectiu d\u2019ajudar a empreses a connectar millor amb els seus clients. Actualment est\u00e0 col\u00b7laborant amb 65 pa\u00efsos diferents a transformar l'experi\u00e8ncia del client, amb les seves \u00faltimes tecnologies digitals aplicades a CX. Aquesta tecnologia mesura com se sent els Client (economia)|clients respecte a una companyia, com pot ser la connexi\u00f3 emocional, f\u00edsica i Psicologia|psicol\u00f2gica que estableix amb una empresa.", "target": "Economia"}, {"text": "El pressupost amb perspectiva de g\u00e8nere (PPG), tamb\u00e9 conegut com pressupost amb sensibilitat o enfocament al g\u00e8nere, consisteix a aplicar la transversalitat de g\u00e8nere al proc\u00e9s d'elaboraci\u00f3 de pressupostos. El pressupostat amb perspectiva de g\u00e8nere \u00e9s una estrat\u00e8gia i un proc\u00e9s que t\u00e9 com a fi, a llarg termini, aconseguir objectius d'igualtat de g\u00e8nere. Tamb\u00e9 s'analitza com es visibilitza l'equitat de g\u00e8nere en els objectius i prioritats governamentals, com s'insereix la pol\u00edtica d'equitat de g\u00e8nere en aquestes prioritats i quin reflex t\u00e9 en l'execuci\u00f3 de les pol\u00edtiques p\u00fabliques .\nL\u2019objectiu principal de l'eina \u00e9s realitzar una an\u00e0lisi dels pressupostos basat en el g\u00e8nere, amb la incorporaci\u00f3 de la transversalitat de g\u00e8nere a tots els nivells del proc\u00e9s pressupostari i la reestructuraci\u00f3 dels ingressos i les despeses per tal de promoure la igualtat de g\u00e8nere.El proc\u00e9s dels pressupostos de g\u00e8nere es basa en:\n\nUna visi\u00f3 present en tot el proc\u00e9s pol\u00edtic i pressupostari.\nLa import\u00e0ncia del moment d\u2019introducci\u00f3 de la perspectiva de g\u00e8nere al proc\u00e9s.", "target": "Economia"}, {"text": "El sistema de partida doble o comptabilitat de doble entrada \u00e9s el m\u00e8tode o sistema de registre de les operacions m\u00e9s utilitzat en comptabilitat. Seguint aquest sistema de partida doble, en cada operaci\u00f3 que executa una empresa cal buscar sempre una doble modificaci\u00f3 en els elements patrimonials d'aquesta. El registre comptable es fa anotant dues vegades la quantitat de l'operaci\u00f3: al deure d'un compte i a l'haver d'un altre compte. Per exemple, si ens concedeixen una subvenci\u00f3, per\u00f2 ens la queden a deure i no ens la paguen fins tres mesos m\u00e9s tard, apuntarem l'ingr\u00e9s en el moment de la concessi\u00f3 i el cobrament quan ens la paguin, i mentrestant aquesta quantitat estar\u00e0 recollida en un compte de deutors, perqu\u00e8 tenim dret que ens la paguin. Quan s'empra aquest sistema, es diu que se segueix el criteri d'import, perqu\u00e8 s'apunten els ingressos i despeses quan neixen els drets i obligacions, al marge de quan s'efectu\u00ef el pagament o el cobrament.", "target": "Economia"}, {"text": "El P\u00e0nic de 1873 es desencaden\u00e0 per la fallida de l'entitat banc\u00e0ria de Filad\u00e8lfia Jay Cooke and Company als Estats Units d'Am\u00e8rica el 18 de setembre de 1873, conjuntament amb la caiguda, el 9 de maig de 1873, de la Borsa de Viena.\nEl p\u00e0nic de 1873 va conduir a una dura depressi\u00f3 econ\u00f2mica d'abast global, coneguda com a la \"Llarga depressi\u00f3\" (Long Depression), que perdur\u00e0 fins a l'any 1877. Va ser una de les moltes crisis econ\u00f2miques que es van produir al segle xix i comen\u00e7ament del segle xx.", "target": "Economia"}, {"text": "A una empresa, el director comercial \u00e9s el m\u00e0xim responsable del departament comercial. En depend\u00e8ncia directa del director general de la companyia el Director Comercial \u00e9s responsable del compliment dels objectius de vendes d'aquesta.\nDel director comercial depenen dues \u00e0rees principals:\n\nVendes\nMarketing", "target": "Economia"}, {"text": "Una restricci\u00f3 volunt\u00e0ria d'exportacions (tamb\u00e9 coneguda com a VER, de l'angl\u00e8s voluntary export restraint) \u00e9s una limitaci\u00f3, establerta pel govern d'un estat, de la quantitat de b\u00e9ns que poden ser exportats a un altre pa\u00eds per un per\u00edode determinat. Malgrat ser te\u00f2ricament volunt\u00e0ries, aquestes restriccions quantitatives s\u00f3n sovint implementades degut a la insist\u00e8ncia dels pa\u00efsos importadors. S\u00f3n casos coneguts de VER les restriccions de les vendes d'autom\u00f2bils japonesos als Estats Units i la Uni\u00f3 Europea durant la d\u00e8cada dels vuitanta.\nLes limitacions quantitatives que comporten les restriccions volunt\u00e0ries d'exportacions poden induir, com a forma d'evitar-ne els efectes, processos d'inversi\u00f3 estrangera directa: les empreses dels estats que estableixen aquestes restriccions instal\u00b7len plantes de producci\u00f3 all\u00e0 on veuen limitades llurs exportacions perqu\u00e8 aix\u00ed els seus b\u00e9ns hi tinguin la consideraci\u00f3 de nacionals.", "target": "Economia"}, {"text": "Aquest article inclou quatre llistes dels pa\u00efsos del m\u00f3n ordenats pel seu producte intern brut per capita en valors nominals. Aquest \u00e9s el valor de tots els b\u00e9ns i serveis finals produ\u00efts dins d'una naci\u00f3 en un any determinat, convertit, segons la taxa de canvi del mercat, en d\u00f2lars actuals, dividit per la poblaci\u00f3 mitjana (o mitjans d'any) per al mateix any.\nLes xifres que es presenten aqu\u00ed no tenen en compte les difer\u00e8ncies en el cost de vida en els diferents pa\u00efsos, i els resultats poden variar molt d'un any a un altre, en funci\u00f3 de les fluctuacions en els tipus de canvi de la moneda del pa\u00eds. Aquestes fluctuacions poden canviar la classificaci\u00f3 d'un pa\u00eds, d'un any a un altre, tot i que sovint hi ha poca o cap difer\u00e8ncia respecte al nivell de vida de la poblaci\u00f3.\nPer tant, aquestes xifres s'han d'usar amb precauci\u00f3. El PIB per capita sovint es considera un indicador del nivell de vida d'un pa\u00eds; encara que aix\u00f2 pot ser problem\u00e0tic, perqu\u00e8 el PIB per capita no \u00e9s una mesura dels ingressos personals. Veure Interpretaci\u00f3 del PIB per capita com a mesurament del benestar.\nLes comparacions dels ingressos nacionals tamb\u00e9 es fan sovint sobre la base de la paritat de poder adquisitiu (PPA), per ajustar les difer\u00e8ncies en el cost de vida en els diferents pa\u00efsos (vegeu Llista de pa\u00efsos per PIB (PPA) per capita). La PPA elimina en gran manera el problema del tipus de canvi, per\u00f2 t\u00e9 els seus propis inconvenients, ja que no reflecteix el valor de la producci\u00f3 econ\u00f2mica en el comer\u00e7 internacional, i tamb\u00e9 requereix m\u00e9s estimaci\u00f3 que el PIB per capita. En general, les xifres de PPA per capita estan m\u00e9s estretament esteses que les xifres del PIB nominal per capita.\nLes entitats no sobiranes (el m\u00f3n, la Uni\u00f3 Europea i alguns territoris dependents) s'inclouen en la llista perqu\u00e8 apareixen en les fonts. Aquestes economies no tenen aqu\u00ed una classificaci\u00f3 de rang en les llistes de resultats, per\u00f2 s'enumeren en seq\u00fc\u00e8ncia pel PIB per a la comparaci\u00f3. Estan marcades en cursiva.\nTotes les dades s\u00f3n en d\u00f2lars actuals dels Estats Units.", "target": "Economia"}, {"text": "Els estats financers, tamb\u00e9 anomenats estats comptables, informes financers o comptes anuals, s\u00f3n informes que utilitzen les institucions per tal de reportar la situaci\u00f3 econ\u00f2mica i financera i els canvis que experimenta la mateixa en una data o per\u00edode determinat. Aquesta informaci\u00f3 resulta \u00fatil per a l'Administraci\u00f3, gestors, reguladors i altres tipus d'interessats com ara els accionistes, creditors o propietaris.\nLa majoria d'aquests informes constitueixen el producte final de la comptabilitat i s\u00f3n elaborats d'acord amb principis de comptabilitat generalment acceptats, normes comptables o normes d'informaci\u00f3 financera. La comptabilitat \u00e9s duta a terme pel comptable, en alguns pa\u00efsos comptadors p\u00fablics que, en la majoria dels pa\u00efsos del m\u00f3n, han d'enregistrar-se en organismes de control p\u00fablics o privats per a poder exercir la professi\u00f3.\nEls estats financers s\u00f3n les eines m\u00e9s importants amb qu\u00e8 compten les organitzacions per a avaluar l'estat en qu\u00e8 es troben.", "target": "Economia"}, {"text": "El lideratge \u00e9s el conjunt de capacitats que una persona t\u00e9 per influir en la ment de les persones o en un grup de persones determinat, fent que aquest equip treballi amb entusiasme, encara que la realitat sigui diferent, en l'assoliment de metes i objectius. Tamb\u00e9 s'ent\u00e9n com la capacitat de prendre la iniciativa, gestionar, convocar, promoure, incentivar, motivar i avaluar un grup o equip. En l'administraci\u00f3 d'empreses el lideratge \u00e9s l'exercici de l'activitat executiva en un projecte, de forma efica\u00e7 i eficient, sigui aquest personal, gerencial o institucional (dins del proc\u00e9s administratiu de l'organitzaci\u00f3).\nEl Diccionari de Ci\u00e8ncies de la Conducta (1956), defineix el lideratge com a les \"qualitats de personalitat i capacitat que afavoreixen la guia i el control d'altres individus\". Altres definicions s\u00f3n: - \"El lideratge \u00e9s un intent d'influ\u00e8ncia interpersonal, dirigit a trav\u00e9s del proc\u00e9s de comunicaci\u00f3, a l'assoliment d'una o diverses metes\"\nEl fil\u00f2sof Hugo Landolfi defineix el lideratge com: \"L'exercici manifestatiu de les actualitzacions i perfeccionaments d'un \u00e9sser hum\u00e0, denominat l\u00edder, que per la seva acci\u00f3 es col\u00b7loca al servei de l'assoliment, a trav\u00e9s d'una missi\u00f3, d'un o diversos objectius proposats per una visi\u00f3. L'esmentada visi\u00f3 ha d'alinear-se i subordinar-se necess\u00e0riament al B\u00e9 \u00daltim de l'home. Els objectius proposats per la visi\u00f3 han d'incloure i considerar a aquells objectius que s\u00f3n individuals -de cadascuna de les persones que conformen l'equip de lideratge-, conjuntament amb aquells que s\u00f3n organitzacionals\".Rallph M. Stogdill, en el seu resum de teories i investigaci\u00f3 del lideratge, assenyala que \"existeixen gaireb\u00e9 tantes definicions del lideratge com persones que han tractat de definir el concepte. Aqu\u00ed, s'entendr\u00e0 el lideratge gerencial com el proc\u00e9s de dirigir les activitats laborals dels membres d'un grup i d'influir-hi. Aquesta definici\u00f3 t\u00e9 quatre implicacions importants.\nImplica que hi hagi una persona (l\u00edder o no) que pugui influir i motivar els altres (seguidors). I per aix\u00f2 en els estudis sobre lideratge es fa \u00e8mfasi en la capacitat de persuasi\u00f3 i influ\u00e8ncia. Tradicionalment, hom ha denominat carisma a la suma d'aquestes dues variables. Tanmateix, els estudis actuals en psicologia i sociologia han concl\u00f2s que el carisma no t\u00e9 la import\u00e0ncia que hist\u00f2ricament se li havia atorgat i que tamb\u00e9 hi ha altres factors que s\u00f3n m\u00e9s determinants a l'hora de construir el veritable lideratge.", "target": "Economia"}, {"text": "Una empresa 2.0 \u00e9s aquella empresa que, per analogia amb la web 2.0, pren la refer\u00e8ncia d'aquesta pel que fa a l'\u00fas d'eines de programari social. No obstant aix\u00f2, mentre que la web 2.0 suposa no nom\u00e9s el simple \u00fas d'aquestes eines sin\u00f3 tamb\u00e9 canvis m\u00e9s profunds relacionats amb la identitat de les persones i les relacions entre elles, cal considerar a l'empresa 2.0 com una eina m\u00e9s per a gesti\u00f3 de negocis. Aix\u00ed doncs, englobaria l'\u00fas dels principis i pr\u00e0ctiques de l'anomenada web social com a plataforma d'actuaci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "Una obligaci\u00f3, bo mobiliari, o senzillament bo (de l'angl\u00e8s: bond) \u00e9s un valor mobiliari que representa la part al\u00edquota d'un empr\u00e8stit i que dona dret a rebre interessos i a recuperar el capital al venciment de l'obligaci\u00f3 a partir de cinc anys.\nEls tipus d'obligaci\u00f3 que podem trobar s\u00f3n:\n\nObligaci\u00f3 amb opci\u00f3 de compra o warrant: Bo amb opci\u00f3 de compra sobre accions de l'empresa emissora de les obligacions.\nObligaci\u00f3/Bo convertible: Bo amb opci\u00f3 de convertir el seu valor en accions en una data concreta i a un preu determinat. Ofereix a canvi un cup\u00f3 inferior al que tindria sense l'opci\u00f3 de conversi\u00f3.\nObligaci\u00f3/Bo cup\u00f3-zero\n\nViccionari", "target": "Economia"}, {"text": "L'escriptura de constituci\u00f3 d'una empresa \u00e9s un document que recull les relacions jur\u00eddiques internes de l'empresa. En l'escriptura hi figuren les principals dades necess\u00e0ries d'una empresa, les normes i estatuts del tipus de societat creada i tota mena de dades que es necessiten per a tenir en regla la documentaci\u00f3 de l'empresa. A trav\u00e9s de l'escriptura de la constituci\u00f3 es pot extreure tota la informaci\u00f3 necess\u00e0ria sobre les dades de la societat.", "target": "Economia"}, {"text": "La flexibilitat laboral, flexibilitzaci\u00f3 laboral o desregulaci\u00f3 del mercat de treball fa refer\u00e8ncia a la fixaci\u00f3 d'un model regulador flexible per al maneig dels drets laborals a l'interior de les empreses i organitzacions privades. L'aplicaci\u00f3 de la flexibilitat laboral requereix un proc\u00e9s de desregulaci\u00f3 del mercat laboral que usa de referent la llibertat de contractaci\u00f3 i el contracte de treball, per a flexibilitzar els antics mecanismes aconseguits pels sindicats el segle xx, esperant amb aix\u00f2 mantenir el creixement de tot el sector privat. Es permet aix\u00ed millorar els serveis, majors oportunitats a les empreses i a les persones, al m\u00f3n globalitzat on les estructures r\u00edgides i les legislacions voluminoses i complexes resultarien impediments a ser superats darrere major llibertat per a la poblaci\u00f3 econ\u00f2micament activa.\nEls mecanismes de flexibilitzaci\u00f3 laboral s'han enfocat en la generaci\u00f3 d'ocupaci\u00f3 a trav\u00e9s de la reducci\u00f3 del cost de la m\u00e0 d'obra o del temps de jornada o de contractaci\u00f3. En tant s'assenyala, des de l'an\u00e0lisi econ\u00f2mica del dret i altres fonts afins, que manca de sentit establir m\u00faltiple drets en favor de cada vegada menys persones, engendrant privilegis dels quals sol algunes persones gaudeixen justament (ex. sindicats) i que no beneficiarien en aquests temps a la major part d'ocupadors i treballadors. A la vegada aquest estalvi permet generar a les empreses un augment de la seva productivitat i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, generar m\u00e9s places de treball, el que a la llarga tindria com a conseq\u00fc\u00e8ncia l'increment de l'ingr\u00e9s i el temps lliure.El proc\u00e9s de flexibilitat actual \u00e9s paral\u00b7lel al pas cap a una economia post-industrialista i digital, on les fonts d'ocupaci\u00f3 potencialment es diversifiquen i pluralitzen, sempre que existeixin les facilitats per desenvolupar-les. De la mateixa forma els problemes associats a la desregulaci\u00f3 del mercat laboral prov\u00e9 de debilitats de les estructures jur\u00eddiques on s'aplica, que permeten treure avantatges m\u00e9s enll\u00e0 del contracte o acord establert, la qual cosa torna necess\u00e0ria la consolidaci\u00f3 de la seguretat jur\u00eddica com a pilar d'una economia de mercat.", "target": "Economia"}, {"text": "El curriculum vitae (literalment, \"cam\u00ed de la vida\" en llat\u00ed) o curr\u00edculum, sovint simplificat amb les sigles CV, \u00e9s una eina per fer recerca de feina. \u00c9s el document en el qual, quan es cerca feina, es faciliten les dades personals, la formaci\u00f3 acad\u00e8mica i l\u2019experi\u00e8ncia laboral per motivar l\u2019inter\u00e8s d\u2019alguna empresa i aconseguir una entrevista de selecci\u00f3. Ha de ser clar, breu, ben ordenat i ben escrit; s'hi han de destacar les aptituds i d\u2019eliminar-ne les dades sup\u00e8rflues. Segons all\u00f2 que interessi de remarcar, es pot escriure un curr\u00edculum cronol\u00f2gic o funcional. Habitualment va acompanyat d'una carta de presentaci\u00f3, el text de la qual pot anar en un suport de paper o electr\u00f2nic, tant enviat en un arxiu adjunt com introdu\u00eft en el cos del correu electr\u00f2nic.L'extensi\u00f3 del curr\u00edculum variar\u00e0 segons el pa\u00eds, per\u00f2 en general s'aconsella que sigui d'una sola p\u00e0gina o, com a m\u00e0xim, de dues; en canvi, l'Europass (una iniciativa de la Uni\u00f3 Europea que t\u00e9 com a objectiu incrementar la transpar\u00e8ncia de la qualificaci\u00f3 i mobilitat dels ciutadans a Europa) \u00e9s molt detallat i extens. La inclusi\u00f3 o no de fotografia tamb\u00e9 dep\u00e8n de la zona. A Catalunya no \u00e9s imprescindible, per\u00f2 s\u00ed recomanable, i de vegades l'oferta de feina pot requerir una fotografia formal; en general, en els pa\u00efsos llatinoamericans sol incloure-s'hi mentre que, en canvi, en els anglosaxons \u00e9s recomanable no fer-ho per motius antidiscriminatoris.A la d\u00e8cada del 2010 va comen\u00e7ar a ser popular que els candidats f\u00e9ssin arribar una versi\u00f3 electr\u00f2nica del seu curr\u00edculum als empleadors, tant a trav\u00e9s de portals d'ocupaci\u00f3 com publicats a serveis de xarxa social orientades a la cerca de feina, com LinkedIn, XING o Viadeo.", "target": "Economia"}, {"text": "El terme economia neocl\u00e0ssica o escola neocl\u00e0ssica \u00e9s un concepte imprec\u00eds utilitzat en economia; ci\u00e8ncia pol\u00edtica, etc., per a referir-se en general a un enfocament econ\u00f2mic basat en l'an\u00e0lisi marginalista que inclou la percepci\u00f3 de l'Homo \u0153conomicus.\nGeneralment s'empra en dues accepcions: per a referir-se als desenvolupaments en el pensament econ\u00f2mic entre 1870 i 1920, que concep el valor com a resultat de la interacci\u00f3 entre una demanda basada en la utilitat del consumidor en termes marginals, i una oferta basada en els costos de producci\u00f3, per\u00f2 aquesta vegada no mesurats des dels seus preus sin\u00f3 des de la productivitat marginal dels factors de producci\u00f3, tornant aix\u00ed a la concepci\u00f3 cl\u00e0ssica del capital, per\u00f2 sobre m\u00e9s s\u00f2lids fonaments marginalistes. L'economista neocl\u00e0ssic de refer\u00e8ncia \u00e9s Alfred Marshall.\nEl terme serveix per a designar m\u00e9s o menys cr\u00edticament el que es considera el pensament econ\u00f2mic ortodox o dominant (mainstream) en l'actualitat. Entre els neocl\u00e0ssics moderns pot distingir-se, entre altres, als nous cl\u00e0ssics (molts dels quals s\u00f3n partidaris del monetarisme) i els adherents de la s\u00edntesi neocl\u00e0ssica", "target": "Economia"}, {"text": "En economia, una moneda local, \u00e9s una moneda que es pot gastar en una \u00e0rea en particular en les organitzacions participants. En general, actuar\u00e0 com una moneda complement\u00e0ria, a utilitzar sense substituir la moneda nacional. El prop\u00f2sit \u00e9s fomentar la despesa dins de la comunitat local, especialment amb empreses de propietat local. Aix\u00f2 tamb\u00e9 pot ajudar a reduir la petjada mediambiental.La moneda no pot ser recolzada per un govern nacional o tenir un curs legal. Com a eina de localisme fiscal, la moneda local pot augmentar la consci\u00e8ncia sobre l'estat de l'economia local. S\u00f3n \u00fatils per a les persones que no estan familiaritzades o inc\u00f2modes amb la barata tradicional.Abasten una \u00e0mplia gamma de formes, tant f\u00edsica com econ\u00f2micament, i sovint s'associen amb un discurs econ\u00f2mic en particular.", "target": "Economia"}, {"text": "El maquinisme, va ser la introducci\u00f3 de maquin\u00e0ria i sistematitzaci\u00f3, als processos de fabricaci\u00f3, per facilitar l'elaboraci\u00f3 de productes i reduir els costs. \u00c9s un concepte hist\u00f2ric que fa contacte amb el fenomen succe\u00eft durant el final de la Revoluci\u00f3 industrial, coincidint amb la introducci\u00f3 massiva de maquin\u00e0ria per substituir o reduir el treball. El seu principal origen va ser al Regne Unit al segle xvii.Des de fins del segle xvii, la revoluci\u00f3 maquinista va tenir, com fonamental escenari, Gran Bretanya on es van realitzar els m\u00e9s transcendentals progressos de car\u00e0cter mec\u00e0nic. Es van inventar nous mitjans de comunicaci\u00f3 i de transport. Es van crear artefactes d'\u00fas dom\u00e8stic que van modificar les condicions de vida di\u00e0ria. Finalment, es van perfeccionar les m\u00e0quines de vapor i es van inventar els motors el\u00e8ctrics i d'explosi\u00f3.\nLa introducci\u00f3 de la tecnologia i la mecanitzaci\u00f3 va suposar una aut\u00e8ntica revoluci\u00f3 en la forma de fabricaci\u00f3, de manera que es van produir dr\u00e0stics canvis laborals i socials. A Anglaterra, bressol de la Revoluci\u00f3 industrial, es va donar el ludisme, un moviment obrer que cercava acabar amb el nou plantejament productiu mitjan\u00e7ant la destrucci\u00f3 de les m\u00e0quines per mantenir el treball artes\u00e0. El maquinisme va ajudar a les ind\u00fastries a produir-ne m\u00e9s en menys temps i menys despeses el que feia que el capital recaptat fos reinvertit. Aix\u00f2 va constituir un canvi fonamental en la revoluci\u00f3 industrial.", "target": "Economia"}, {"text": "Asociaci\u00f3n Nacional de Empresarios de Locales de Alterne (ANELA) \u00e9s una associaci\u00f3 d'empresaris de locals de prostituci\u00f3 amb seu a Val\u00e8ncia i amb relaci\u00f3 amb l'extrema dreta (concretament Espa\u00f1a 2000). Es la principal organitzaci\u00f3 relacionada amb la prostituci\u00f3 i un grup de pressi\u00f3 important en el seu \u00e0mbit.El model de negoci oficial dels clubs membres consisteix en permetre que les prostitutes treballen independentment del local pagant solament el lloguer d'habitacions i les copes. Segons una sent\u00e8ncia del Tribunal Superior de Just\u00edcia d'Andalusia, \"els Mossos d'Esquadra i els testimonis de moltes treballadores sexuals\" no \u00e9s aix\u00ed.Els requisits per a ser soci s\u00f3n:\nSer empresari d'un local de companyia.\nNo estar involucrat en drogues il\u00b7legals.\nNo permetre involucrar menors.", "target": "Economia"}, {"text": "El tr\u00e0fic negrer era el transport for\u00e7at de negres esclaus cap a Am\u00e8rica o altres col\u00f2nies europees durant el per\u00edode colonialista.\nL'esclavatge va ser practicat per molts pobles en diferents regions des d'\u00e8poques antigues: a Egipte, a la Gr\u00e8cia Antiga, a Roma... Normalment eren esclavitzats els presoners de guerra.\nTanmateix durant l'Edat moderna, sobretot a partir del descobriment d'Am\u00e8rica, l'esclavatge va tenir com a objecte la poblaci\u00f3 negre que va ser utilitzada com una mercaderia m\u00e9s, no com a \u00e9ssers humans, que s'intercanviava per objectes per despr\u00e9s fer-la treballar als camps de cot\u00f3 o de sucre. Aquestes poblacions varen ser maltractades, menystingudes, matades, violades,... pels europeus colons (Regne de Fran\u00e7a, Regne de Portugal, Espanya, Holanda i Regne d'Anglaterra) dins d'un cercle comercial que porta el nom de \u201ccomer\u00e7 triangular\u201d. No se sap ben b\u00e9 la quantitat de gent que va ser objecte d'aquest tracte, per\u00f2 se sap, aproximadament, que al segle xviii hi havia m\u00e9s de 6 milions de negres circulant d'un costat a l'altre. M\u00e9s tard els Estats Units tamb\u00e9 van comercialitzar amb negres, cosa que fa provocar una guerra civil. Les embarcacions europees no tenien cap mena de miraments a descarregar la c\u00e0rrega negrera (els esclaus negrers eren col\u00b7locats dins les c\u00e0rregues dels vaixells com a mercaderia) si l'embarcaci\u00f3 patia un enfonsament. La falta de condicions que se'ls va donar va provocar un alt percentatge de mort. Les malalties dins les embarcacions es multiplicaven.", "target": "Economia"}, {"text": "Clementina R\u00f3denas Villena (Aiora, 1949) \u00e9s una professora i pol\u00edtica valenciana, fou alcaldessa de Val\u00e8ncia (1989-1991) i presidenta de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia (1991-1995).", "target": "Economia"}, {"text": "The Adecco Group \u00e9s una companyia de recursos humans amb seu a Zuric, Su\u00efssa. El Grup Adecco dona treball a aproximadament 700.000 treballadors amb contractes temporals i compta amb m\u00e9s de 34.000 empleats propis (a jornada completa) i 5.200 oficines en m\u00e9s de 60 pa\u00efsos i territoris al voltant del m\u00f3n.\nEl Grup Adecco \u00e9s l'empresa matriu d'un gran nombre de marques a nivell internacional, incloent Adecco, Modis, Spring Professional, Badenoch & Clark, Pontoon, General Assembly, Vettery, YOSS, Adia i Lee Hecht Harrison.\nOfereix diversos serveis que inclouen personal temporal, col\u00b7locaci\u00f3 permanent, transici\u00f3 professional, re-capacitaci\u00f3 i desenvolupament de talent, aix\u00ed com externalizaci\u00f3 i consultoria. Els mercats clau del Grup Adecco s\u00f3n Fran\u00e7a, Am\u00e8rica del Nord, Regne Unit i Irlanda, Jap\u00f3, Alemanya, \u00c0ustria, It\u00e0lia, Benelux, Pa\u00efsos N\u00f2rdics, Iberia, Austr\u00e0lia, Nova Zelanda, Su\u00efssa.A Espanya operen amb les marques del grup: Adecco, Spring Professional, Lee Hecht Harrison i Modis.", "target": "Economia"}, {"text": "Un agent econ\u00f2mic \u00e9s tota persona natural o jur\u00eddica que participa en l'economia exercint qualsevol classe d'activitat econ\u00f2mica. Els agents econ\u00f2mics poden ser entesos com els ens que actuen i prenen decisions dins d'un mercat.", "target": "Economia"}, {"text": "Les barreres comercials s\u00f3n intervencions restrictives dels governs al comer\u00e7 internacional. Les barreres poden prendre moltes formes, incloent les seg\u00fcents:\n\nAranzels\nBarreres no-aranzel\u00e0ries\nLlic\u00e8ncies d'importaci\u00f3\nLlic\u00e8ncies d'exportaci\u00f3\nQuotes d'importaci\u00f3\nSubvencions\nRestriccions volunt\u00e0ria d'exportacions\nRequisits de contingut local\nEmbargament\nDevaluaci\u00f3 de moneda\nObstacles t\u00e8cnics al comer\u00e7La major part de barreres comercials utilitzen el mateix principi: la imposici\u00f3 d'alguna classe de cost al comer\u00e7 que fa incrementar el preu dels productes introdu\u00eft o expedit. Quan dues o m\u00e9s nacions apliquen barreres al comer\u00e7 de manera repetida entre elles, s'esdev\u00e9 una guerra comercial.\nLa majoria d'economistes estan d'acord en afirmar que les barreres comercials tenen un efecte negatiu en l'efic\u00e0cia econ\u00f2mica, aix\u00f2 pot ser explicat per la teoria d'avantatge comparatiu. En teoria, el lliure comer\u00e7 implica l'eliminaci\u00f3 de totes les barreres, exceptuant potser aquelles considerades necess\u00e0ries per salut o seguretat nacional. A la pr\u00e0ctica, tanmateix, incl\u00fas els pa\u00efsos que promouen el lliure comer\u00e7 de manera aferrissada tenen subvencionades certes ind\u00fastries, com l'agricultura o la sider\u00fargia.", "target": "Economia"}, {"text": "Antonio Tonzig (P\u00e0dua, 1804) fou un comptable itali\u00e0 pertanyent a l'Escola Llombarda o Comptabilitat de gesti\u00f3. Va proposar que la gesti\u00f3 i la comptabilitat s\u00f3n inseparables, no existeix l'un sense l'altre. Els comptes registraria les dades de l'administraci\u00f3 i l'administraci\u00f3 podria actuar sobre la base de les dades proporcionades pel comptable.\nTonzig \u00e9s considerat com el precursor de l'economia moderna empresarial, que va ser desenvolupada posteriorment per altres autors italians.", "target": "Economia"}, {"text": "Una moneda de curs legal \u00e9s un mitj\u00e0 de pagament adm\u00e8s per un sistema legal (definit per la llei d'un estat) que sigui v\u00e0lid per a complir amb una obligaci\u00f3 financera. El paper moneda i les monedes s\u00f3n formes comunes de moneda de curs legal en molts pa\u00efsos. La moneda de curs legal es defineix de diverses maneres en diferents jurisdiccions. Formalment, \u00e9s tot el que extingeix el deute quan s'ofereix en pagament. Per\u00f2, els xecs personals, les targetes de cr\u00e8dit i els m\u00e8todes de pagament similars que no s\u00f3n en efectiu no es consideren moneda de curs legal. Les monedes i els bitllets del banc es defineixen generalment com a moneda de curs legal. Algunes jurisdiccions poden prohibir o limitar el pagament per qualsevol altre mitj\u00e0 que no sigui la moneda de curs legal. Per exemple, una llei d'aquest tipus podria prohibir l'\u00fas de monedes i bitllets de banc estrangers o b\u00e9 requerir una llic\u00e8ncia per realitzar transaccions financeres en una moneda estrangera.", "target": "Economia"}, {"text": "Un creditor \u00e9s aquella persona (f\u00edsica o jur\u00eddica) leg\u00edtimament facultada per exigir el pagament o compliment d'una obligaci\u00f3 contreta per dues parts amb anterioritat. \u00c9s a dir, que encara que una de les parts es quedi sense mitjans per complir amb la seva obligaci\u00f3, aquesta persisteix. Per exemple, en cas de la fallida d'una empresa els seus creditors mantenen la facultat de requerir el compliment d'aquesta obligaci\u00f3.\n\nVariants de creditors\nTreballador s\u00f3n aquells creditors respecte dels cr\u00e8dits contrets per un comerciant i la impossibilitat de meritar les seves salaris.\ncreditors bilaterals s\u00f3n els governs que atorguen pr\u00e9stecs atorgats o garantits per entitats oficials com els organismes de cr\u00e8dit a l'exportaci\u00f3. Alguns creditors oficials participen en els acords de reprogramaci\u00f3 de deutes que afavoreix el Club de Par\u00eds.\ncreditors multilaterals s\u00f3n institucions com el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, i altres bancs regionals, com el Banc Afric\u00e0 de Desenvolupament i el Banc Interameric\u00e0 de Desenvolupament.", "target": "Economia"}, {"text": "Grenoble School of Management (Grenoble \u00c9cole de Management, GEM) \u00e9s una escola de negocis europea amb seu a Grenoble. Va ser fundada l'any 1984. \u00b7  GEM se situa entre les escoles de negocis m\u00e9s ben valorades del m\u00f3n: el 2015 va ocupar la 20a posici\u00f3 a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. L'any 2015, el mateix diari va escollir el seu programa de Master in Management com el 20a del m\u00f3n. A m\u00e9s a m\u00e9s, el seu MBA figura en 94a posici\u00f3 a escala mundial. GEM imparteix tamb\u00e9 un programa de doctorat i diferents programes de m\u00e0ster d'administraci\u00f3 especialitzats en m\u00e0rqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditaci\u00f3, a c\u00e0rrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. \u00b7  Per l'escola hi han passat m\u00e9s de 25.000 estudiants que despr\u00e9s han ocupat llocs de responsabilitat en el m\u00f3n dels negocis i la pol\u00edtica. Actualment compta amb 7.000 alumnes i 50 programes des del grau fins al doctorat.", "target": "Economia"}, {"text": "Un recurs d'\u00fas com\u00fa (RUC) \u00e9s un tipus de recurs, natural o produ\u00eft pels humans, que forma part d'un sistema que, a causa de les seves dimensions o caracter\u00edstiques, \u00e9s gaireb\u00e9 impossible excloure algunes persones del seu \u00fas o apropiaci\u00f3. A la vegada, quan una persona usa o s'apropia d'un d'aquests recursos, redueix la capacitat de fer-ho d'una altra persona.Els recursos d'\u00fas com\u00fa s\u00f3n sovint sobreexplotats i sobreutilitzats, la qual cosa redueix l'efici\u00e8ncia del sistema i pot provocar-ne el col\u00b7lapse. Aquest fenomen s'ha anomenat la trag\u00e8dia dels comuns.", "target": "Economia"}, {"text": "La Controv\u00e8rsia del capital de Cambridge, tamb\u00e9 coneguda com el debat de les dues Cambridge o Debat sobre el Capital va ser un debat sobre la naturalesa i mesurament del capital com a factor de producci\u00f3 i la influ\u00e8ncia de tal concepci\u00f3 en la distribuci\u00f3 del producte resultant, entre diversos economistes associats, d'una banda, amb la Universitat de Cambridge en el Regne Unit (tals com Joan Robinson i Piero Sraffa) i, per l'altre amb l'Institut Tecnol\u00f2gic de Massachusetts (MIT) a Cambridge, Massachusetts (Estats Units), amb autors tals com Paul Samuelson i Robert Solow. Altres autors que van participar inclouen, en el costat \u201ceuropeu\u201d Luigi Pasinetti i Nicholas Kaldor i, en el costat \u201cnord-americ\u00e0\u201d David Levhari i Edwin Burmeister.\nCom \u00e9s obvi, aquests autors representen dos de les grans tend\u00e8ncies en el desenvolupament de la disciplina en els comen\u00e7aments de la segona meitat del segle xx. Punt Robinson com Sraffa sent associats amb l'anomenat postkeynesianisme (exercint forta influ\u00e8ncia fins i tot en el present en l'economia heterodoxa) i Samuelson i Solow sent dues dels grans representants de l'anomenada s\u00edntesi cl\u00e0ssic-keynesiana, que va dominar el pensament econ\u00f2mic en aquest per\u00edode.\nAlguns han suggerit que la major influ\u00e8ncia del debat va ser el desenvolupament d'alguns aspectes metodol\u00f2gics, per\u00f2 sense major import\u00e0ncia en relaci\u00f3 a mat\u00e8ries te\u00f2riques de fons en la disciplina. Per a uns altres, serveix, almenys potencialment, com a introducci\u00f3 a l'an\u00e0lisi d'alguns dels aspectes m\u00e9s complexos de l'economia de principis del segle XXI. Des d'aquest punt de vista es pot afirmar que no hi ha acord, fins i tot en el present, sobre la import\u00e0ncia i conclusions del debat.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia circular \u00e9s un model, sistema o estrat\u00e8gia econ\u00f2mica que crea valor i, en definitiva, prosperitat, allargant la vida \u00fatil dels productes i traslladant els residus del final de la cadena de producci\u00f3 al principi. Aix\u00ed doncs, com que els recursos es fan servir m\u00e9s d'una vegada, s'utilitzen de manera m\u00e9s eficient.Els sistemes circulars es focalitzen en el cicle dels recursos i es basen en els dissenys de llarga durada, el manteniment, la reparaci\u00f3, la reutilitzaci\u00f3, el reciclatge i la renovaci\u00f3 dels materials i productes existents (aix\u00ed com amb la possibilitat de compartir-los), per minimitzar els recursos utilitzats i la fabricaci\u00f3 de residus, la pol\u00b7luci\u00f3 i les emissions de di\u00f2xid de carboni. Es tracta d'un acostament regeneratiu que contrasta amb l'economia lineal, en qu\u00e8 el model de producci\u00f3 se centra en: \"extreure, produir, utilitzar i llen\u00e7ar\".", "target": "Economia"}, {"text": "L'Economia mixta \u00e9s un sistema econ\u00f2mic el qual la seva organitzaci\u00f3 est\u00e0 dividida entre el sector p\u00fablic i el sector privat. Per tant, el repartiment de recursos es realitza entre ambd\u00f3s sectors. L'economia mixta \u00e9s una barreja entre dos sistemes econ\u00f2mics: el de l\u2019economia de mercat i l\u2019economia planificada.\nEn aquest sistema, la gesti\u00f3 i administraci\u00f3 dels b\u00e9ns \u00e9s compartida entre el sector privat, en gran part, per\u00f2 al mateix temps, l\u2019Estat interv\u00e9 per evitar possibles fallides del mercat.", "target": "Economia"}, {"text": "El PIMESTIC \u00e9s un pla d'actuaci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya per a promoure la implantaci\u00f3 i l'\u00fas de les tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 (TIC) a l'empresa catalana. Preveu diverses actuacions en l'\u00e0mbit territorial i sectorial (jornades comarcals, jornades sectorials, assessoraments tecnol\u00f2gics, ajuts...) amb la finalitat d'augmentar la percepci\u00f3 del valor de les TIC entre els empresaris catalans i accelerar-ne el proc\u00e9s d'adopci\u00f3 de noves solucions tecnol\u00f2giques.\nDes del seu web una micro petita o mitjana empresa pot autodiagnosticar l'estadi actual d'utilitzaci\u00f3 de les TIC en diferents tem\u00e0tiques: noves tecnologies, aspectes legals, comer\u00e7 electr\u00f2nic, eM\u00e0rqueting, mobilitat, seguretat inform\u00e0tica i relaci\u00f3 amb els clients.", "target": "Economia"}, {"text": "La medicina del treball \u00e9s una especialitat m\u00e8dica que t\u00e9 el seu precursor en l'anomenat Diploma de Medicina d'Empresa i que va ser creada pel Reial Decret 127/84 i que fa feina amb altres professionals de la salut laboral com els professionals d'infermeria d'empresa i altres professionals de la Prevenci\u00f3, com els especialistes de seguretat, higiene, psicosociologia i ergonomia. El Metge i l'Infermer s\u00f3n els responsables de controlar els efectes sobre els treballadors dels Riscos Laborals.", "target": "Economia"}, {"text": "Caliban i la bruixa. Dones, cos i acumulaci\u00f3 primitiva \u00e9s un assaig de la fil\u00f2sofa italiana Silvia Federici publicat origin\u00e0riament en angl\u00e8s el 2004, tradu\u00eft al catal\u00e0 per Marta Pera el 2018 i publicat de la m\u00e0 de Virus Editorial.\u00c9s una de les obres clau per entendre les nocions de g\u00e8nere i fam\u00edlia en el per\u00edode d'acumulaci\u00f3 origin\u00e0ria de capital. En el marc de la tradici\u00f3 marxista feminista i del moviment aut\u00f2nom, el llibre ofereix una alternativa cr\u00edtica a la teoria de l'acumulaci\u00f3 primitiva de Karl Marx. Federici sost\u00e9 que la ca\u00e7a de bruixes va servir per a reestructurar les relacions familiars i el paper de la dona a fi de satisfer les necessitats de la societat durant l'auge del capitalisme. Aix\u00ed, doncs, explica l'\u00fas de l'extrema viol\u00e8ncia exercida contra les dones com un m\u00e8tode sistem\u00e0tic de subordinaci\u00f3 i com a fonament de l'Estat modern.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia de l'Antiga Gr\u00e8cia es caracteritzava per la gran import\u00e0ncia de l'agricultura, activitat que venia condicionada per la relativa pobresa dels camps de cultiu en conson\u00e0ncia amb les caracter\u00edstiques de la geografia de Gr\u00e8cia. Al comen\u00e7ament del segle vi aC, es van desenvolupar l'artesania i el comer\u00e7 (principalment mar\u00edtim), que van tenir m\u00e9s rellev\u00e0ncia durant el per\u00edode cl\u00e0ssic.\nCal tenir en compte que el concepte \u00abeconomia\u00bb des del punt de vista actual \u00e9s relativament anacr\u00f2nic i en aquells temps tenia un altre sentit. La paraula grega oikonom\u00eda (\u03bf\u1f30\u03ba\u03bf\u03bd\u03bf\u03bc\u03af\u03b1) fa refer\u00e8ncia als oikos (\u03bf\u1f36\u03ba\u03bf\u03c2), que signifiquen la casa o el forn. Per tant, el di\u00e0leg de Xenofont titulat Oeconomicus est\u00e0 dedicat a la gesti\u00f3 de la llar i de l'agricultura. Els grecs no tenien un terme exacte per fer refer\u00e8ncia als processos d'elaboraci\u00f3 de productes i intercanvi.\nL'economista Murray Rothbard, per\u00f2, comenta que si b\u00e9 el concepte en si no existia, els antics fil\u00f2sofs grecs tractaven amb q\u00fcestions que avui dia serien identificades com a econ\u00f2miques.", "target": "Economia"}, {"text": "La difusi\u00f3 d'innovacions \u00e9s una teoria sociol\u00f2gica que intenta explicar com, per qu\u00e8 i a quina velocitat es mouen les noves idees (i tecnologies) per les diferents cultures. El concepte, el planteja per primera volta el soci\u00f2leg franc\u00e9s Gabriel Tarde (1890) i els antrop\u00f2legs Friedrich Ratzel i Leo Frobenius. Aquesta idea, aplicada inicialment a l'epidemiologia en termes d'influ\u00e8ncia interna, la formul\u00e0 H. Earl Pemberton. S'ent\u00e9n com una explicaci\u00f3 sobre com una innovaci\u00f3 es comunica per certs canals, al llarg del temps, entre els membres d'un sistema social, i com aquesta \"nova idea\" s'accepta i divulga entre els seus membres de la xarxa social. La teoria es feu molt popular gr\u00e0cies al text d'Everett Rogers Diffusion of Innovations (1962). \u00c9s un tipus especial de comunicaci\u00f3 en qu\u00e8 els missatges corresponen a noves idees, es va aplicar multitudin\u00e0riament en l'\u00e0rea del m\u00e0rqueting.", "target": "Economia"}, {"text": "The Limits to Growth (Els l\u00edmits del creixement) \u00e9s un informe publicat pel Massachusetts Institute of Technology (MIT) el 1972 que va ser una de les primeres publicacions que va posar en dubte el mite del creixement econ\u00f2mic. \u00c9s la primera simulaci\u00f3 que va combinar el creixement de la poblaci\u00f3 quasi infinit amb les primeres mat\u00e8ries finides.El 1992, 20 anys despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 original, es va actualitzar en una nova versi\u00f3 de l'informe titulat M\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits del creixement, en la qual, sobre la base de les dades recollides des de llavors, s'exposava que la humanitat ja havia superat la capacitat de c\u00e0rrega del planeta per poder sostenir la seva poblaci\u00f3. Una versi\u00f3 actualitzada, amb el t\u00edtol Els l\u00edmits del creixement: 30 anys despr\u00e9s, va ser publicada l'1 de juny del 2004 per la \u00abChelsea Green Publishing Company\u00bb. En aquesta versi\u00f3 s'actualitzen i integren les dues versions precedents.\nEl 1973 va rebre el premi Friedenspreis de la Federaci\u00f3 dels Llibreters alemanys (B\u00f6rsenverein des Deutschen Buchhandels).", "target": "Economia"}, {"text": "Intel\u00b7lig\u00e8ncia empresarial, intel\u00b7lig\u00e8ncia de negoci o BI (en angl\u00e8s business intelligence) s\u00f3n el conjunt d'estrat\u00e8gies i eines enfocades a l'administraci\u00f3 i creaci\u00f3 de coneixement mitjan\u00e7ant l'an\u00e0lisi de dades existents a una organitzaci\u00f3 o empresa.", "target": "Economia"}, {"text": "L'aparadorisme \u00e9s l'art decoratiu de compondre els productes i elements est\u00e8tics (fons, disposici\u00f3 d'elements, colors, formes, etc.) a l'aparador d'un establiment comercial amb la finalitat d'atraure l'atenci\u00f3 del consumidor en els productes exposats i transmetre una certa imatge de l'establiment. La persona que s'hi dedica professionalment \u00e9s una aparadorista.\nEls elements b\u00e0sics a tenir en compte a l'hora de realitzar un projecte d'aparadorisme s\u00f3n el producte, la botiga, el client i la marca, creant a l'aparador una escenografia que proporcioni un ambient agradable al consumidor. Una tend\u00e8ncia actual en els aparadors \u00e9s fer-los interactius. Aix\u00ed s'aconsegueix cridar m\u00e9s l'atenci\u00f3 dels vianants. Un exemple d'aix\u00f2 va ser l'aparador de la botiga Levi's al Passeig de Gr\u00e0cia amb Gran Via de Barcelona.", "target": "Economia"}, {"text": "Una empresa \u00e9s una organitzaci\u00f3 amb personalitat jur\u00eddica (definida a l'escriptura), que pret\u00e9n generar riquesa i ocupaci\u00f3, a trav\u00e9s de l'elaboraci\u00f3 o comercialitzaci\u00f3 d'un producte o servei que satisfaci les necessitats i demandes de la societat. \u00c9s la unitat de producci\u00f3 b\u00e0sica.", "target": "Economia"}, {"text": "El capital Tier 1 (en angl\u00e8s: Tier 1 capital) \u00e9s la mesura central de la fortalesa financera d'un banc des del punt de vista del regulador. Es compon d'un capital b\u00e0sic, que consisteix principalment en les accions ordin\u00e0ries i de les reserves declarades (o utilitats retingudes), per\u00f2 tamb\u00e9 pot incloure les accions preferencials no-acumulatives no-redimibles.\nEl capital en aquest sentit es relaciona amb, per\u00f2 \u00e9s diferent del, concepte comptable de capital social. Tant el capital Tier 1 i Tier 2 es van definir per primera vegada en l'Acord de Capital Basilea I, essent substancialment les mateixes en l'Acord Basilea II. El capital Tier 2 \u00e9s m\u00e9s gran que el Tier 1, per\u00f2 est\u00e0 subordinat als dp\u00f2sits i les afirmacions de l'assegurador de dip\u00f2sits. Aix\u00f2 inclou accions preferents amb venciment fix i deute a llarg termini amb un m\u00ednim de venciment de m\u00e9s de cinc anys.", "target": "Economia"}, {"text": "Un bitllet \u00e9s un contracte econ\u00f2mic que es fa entre dues parts on una \u00e9s l'usuari i l'altre \u00e9s el grup, persona o instituci\u00f3 que es compromet a satisfer la demanda que contrau amb l'usuari que compra el bitllet.\nEl bitllet sol estar fet de paper o de cartr\u00f3 i \u00e9s d'unes dimensions redu\u00efdes per tal de donar facilitats per al seu \u00fas, en un viatge o un espectacle, o b\u00e9 per al seu intercanvi a l'hora d'adquirir-lo o bescanviar-lo per un producte contractat.\nUn bitllet t\u00e9 un preu que aquell que vol contractar el servei o producte ha de pagar per tal d'accedir-hi. A m\u00e9s, els bitllets tenen una regulaci\u00f3 que afecta a ambdues parts que contrauen aquest contracte, amb el comprom\u00eds de respectar i complir les normes que cada part exigeix a l'altra.\nEls bitllets generalment donen dret a entrar a un recinte, a seure en un lloc (s\u00f3n anomenats tamb\u00e9 entrades o tiquets), o a fer un viatge tant en transport privat (bitllets o passatges d'avi\u00f3, de vaixell...) com en transport p\u00fablic (autob\u00fas, tren...). Tamb\u00e9 poden servir per acreditar la participaci\u00f3 d'una persona en un esdeveniment, com ara un sorteig o rifa (bitllets de loteria).", "target": "Economia"}, {"text": "El problema de la motxilla, altrament dit KP (en angl\u00e8s, Knapsack Problem) \u00e9s un problema d'optimitzaci\u00f3 combinat\u00f2ria. Modelitza una situaci\u00f3 an\u00e0loga al fet d'omplir una motxilla, en la que no es pot posar m\u00e9s d'un cert pes, amb tot o una part d'un conjunt d'objectes. Aquests objectes tenen un pes i un valor determinat. Els objectes que es posen dins la motxilla han de maximitzar el valor total sense sobrepassar el pes m\u00e0xim.", "target": "Economia"}, {"text": "Canal de distribuci\u00f3 \u00e9s el circuit a trav\u00e9s del qual els fabricants (o productors) posen a la disposici\u00f3 dels consumidors (o usuaris finals) els productes perqu\u00e8 els adquireixen.\nLa separaci\u00f3 geogr\u00e0fica entre compradors i venedors i la impossibilitat de situar la f\u00e0brica enfront del consumidor fan necess\u00e0ria la distribuci\u00f3 (transport i comercialitzaci\u00f3) de b\u00e9ns i serveis des del seu lloc de producci\u00f3 fins al seu lloc d'utilitzaci\u00f3 o consum.\nEl punt de partida del canal de distribuci\u00f3 \u00e9s el productor. El punt final o de destinaci\u00f3 \u00e9s el consumidor. El conjunt de persones o organitzacions que estan entre productor i usuari final s\u00f3n els intermediaris. En aquest sentit, un canal de distribuci\u00f3 est\u00e0 constitu\u00eft per una s\u00e8rie d'empreses i/o persones que faciliten la circulaci\u00f3 del producte elaborat fins a arribar a les mans del comprador o usuari i que es denominen gen\u00e8ricament intermediaris.\nEls intermediaris s\u00f3n els que realitzen les funcions de distribuci\u00f3, s\u00f3n empreses de distribuci\u00f3 situades entre el productor i l'usuari final; en la majoria dels casos s\u00f3n organitzacions independents del fabricant.", "target": "Economia"}, {"text": "MSI (Micro Star International Co., Ltd, Xin\u00e8s: \u5fae\u661f\u79d1\u6280\u80a1\u4efd\u6709\u9650\u516c\u53f8) \u00e9s una empresa multinacional taiwanesa situada a Nou Taipei Ciutat, Taiwan. Dissenya, desenvolupa i proporciona maquinari d'ordinador, va relacionar productes i serveis, incloent port\u00e0tils, desktops, plaques base, targetes de gr\u00e0fics, servidors, ordinadors industrials, perif\u00e8rics de PC, etc.\nL'empresa t\u00e9 un llistat primari a la Borsa de valors de Taiwan i va ser establert dins agost 1986 per 5 fundadors \u2013 Hsu Xiang (un.k.Un. Joseph Hsu), Huang Jinqing (un.k.Un. Texans Huang), Lin Wentong (un.k.Un. Frank Lin), Yu Xian'neng (un.k.Un. Kenny Yu), i Lu Qilong (un.k.Un. Henry Lu). Primer comen\u00e7ant el seu negoci a Taipei Ciutat, Taiwan, MSI m\u00e9s tard es va expandir a Mainland Xina, instal\u00b7lant el seu Baoan Planta a Shenzhen i establint recerca i facilitats de desenvolupament a Kunshan dins 2001. Tamb\u00e9 proporciona servei de garantia global dins Am\u00e8rica del Nord, Am\u00e8rica del Sud/Central, Asia, Austr\u00e0lia i Europa.L'empresa ha estat una patrocinadora per un n\u00famero de eSports equips i \u00e9s tamb\u00e9 l'amfitri\u00f3 de l'internacional gaming Mestres de MSI de l'esdeveniment Gaming Camp (anteriorment sabut com MSI EL va Batre). El m\u00e9s primerenc EL va Batre el torneig pot ser remuntat a 2010, presentant Mal Geniuses guanyant el campionat.L'esl\u00f2gan de l'empresa a l'any 2017 era: \"CERT GAMING. ALGUNS S\u00d3N PC, SOM GAMING.\"", "target": "Economia"}, {"text": "Sant Carles Internacional (en franc\u00e8s, Saint-Charles International) \u00e9s una plataforma europea multimodal de transport situada majorit\u00e0riament en el terme comunal de Perpiny\u00e0, tot i que el seu extrem nord-oest, sobretot el conjunt de vies de ferrocarril que el serveixen, entra en el de Toluges, tots dos de la comarca del Rossell\u00f3, a la Catalunya Nord.\nEst\u00e0 situat a ponent de la ciutat de Perpiny\u00e0, just al nord d'Orla, a migdia del Mas Ducup i, a m\u00e9s dist\u00e0ncia, a ponent de Malloles. T\u00e9 una extensi\u00f3 de 430 hect\u00e0rees.\n\u00c9s el principal centre de distribuci\u00f3 de fruites i verdures del sud d'Europa. Est\u00e0 preparat per treballar amb transports de carretera i ferroviari, disposa de 150.000 metres quadrats de magatzems refrigerats, amb una secci\u00f3 destacada de productes ecol\u00f2gics. \u00c9s a 10 quil\u00f2metres de l'Aeroport de Perpiny\u00e0-Ribesaltes, a 30 quil\u00f2metres de la frontera amb Catalunya i a 30 quil\u00f2metres de port de Portvendres. \u00c9s considerat el mercat majorista m\u00e9s important de venda de fruita i horta espanyoles a Fran\u00e7a.", "target": "Economia"}, {"text": "Taxa rosa o taxa a la dona \u00e9s com es coneix popularment la difer\u00e8ncia de preu que t\u00e9 en el mercat un producte etiquetat per al p\u00fablic femen\u00ed respecte a un d'igual, per\u00f2 que no porta aquesta etiqueta. A alguns pa\u00efsos europeus, el fet que un producte sigui dirigit especialment per a dones fa que el seu preu augmenti entre un 20% i un 50%, encara que la qualitat no sigui superior. Sovint l'\u00fanica difer\u00e8ncia \u00e9s que el producte passi a ser de color rosa, com t\u00edpicament les fulles d'afaitar, encara que nom\u00e9s per a un 3% de dones aquest sigui el seu color favorit. Ha estat denunciat per diversos col\u00b7lectius socials, els quals el consideren un \"impost ocult\" discriminatori per a les dones, ja que les fa pagar de m\u00e9s pel mateix producte.A Fran\u00e7a, el col\u00b7lectiu Georgette Sand va presentar al Ministeri d'Economia prop de 50.000 signatures per a exigir l'aprovaci\u00f3 de mesures per a posar fi a aquesta discriminaci\u00f3, basant-se en l'estudi sobre les difer\u00e8ncies de preu de certs productes i serveis segons el g\u00e8nere del p\u00fablic a qui va dirigit, realitzat per la secretaria d'Estat dels drets de les dones i per la direcci\u00f3 general de la compet\u00e8ncia, del consum i de la repressi\u00f3 del frau. Aquest estudi no contempla alguns productes i serveis, com per exemple, la perruqueria, on tamb\u00e9 les dones solen pagar preus m\u00e9s alts que els homes. Una dona pot arribar a pagar prop de 1.400 euros m\u00e9s a l'any que els homes per productes similars. A Fran\u00e7a el salari mitj\u00e0 de les dones \u00e9s un 27% inferior al dels homes i a Catalunya, un 28%. La lluita contra la taxa rosa reivindica que les dones tenen dret al mateix poder econ\u00f2mic que els homes, i no a cobrar menys i pagar m\u00e9s. A Catalunya la lluita contra la taxa rosa \"comen\u00e7a a prendre volada\".", "target": "Economia"}, {"text": "La productivitat en economia \u00e9s la mesura de l'efici\u00e8ncia de la producci\u00f3. \u00c9s una relaci\u00f3 entre la quantitat de recursos utilitzats i els productes o serveis que se n'obtenen. Es pot expressar matem\u00e0ticament com: P = producci\u00f3/recursos\nUna productivitat m\u00e9s alta utilitzant els mateixos recursos permet augmentar la rendibilitat d'una empresa. Els augments de productivitat es poden aconseguir mitjan\u00e7ant inversions i bones gestions i relacions laborals.", "target": "Economia"}, {"text": "First In, First Out (primer a entrar, primer a sortir); (FIFO) \u00e9s, en comptabilitat, un m\u00e8tode per registrar el valor d'un inventari. Es fa servir si ens trobem amb moltes unitats o lots de productes de forma que \u00e9s molt dif\u00edcil identificar-los individualment. Aquest m\u00e8tode suposa que la primera unitat de producte entrada al magatzem ser\u00e0, tamb\u00e9, la primera a sortir, a afectes d'inventari.", "target": "Economia"}, {"text": "Contribuci\u00f3 a la cr\u00edtica de l'economia pol\u00edtica (alemany: Zur Kritik der Politischen \u00d6konomie) \u00e9s un llibre de Karl Marx, publicat per primera vegada el 1859. El llibre \u00e9s principalment una an\u00e0lisi del capitalisme i la teoria de la quantitat de diners, obtinguda criticant el escrits dels principals exponents te\u00f2rics del capitalisme en aquella \u00e8poca: es tracta dels economistes pol\u00edtics, actualment sovint coneguts com a economistes cl\u00e0ssics, Adam Smith (1723\u201390) i David Ricardo (1772-1823), que s\u00f3n els principals representants del g\u00e8nere.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia de Kiribati \u00e9s una de les m\u00e9s pobres del m\u00f3n. El PIB per capita era de US$ 1420 el 2010. Els jaciments de fosfat es van esgotar el 1979, poc despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia del Regne Unit. El pa\u00eds dep\u00e8n del turisme i de l'agricultura (principalment el coco). La moneda del pa\u00eds \u00e9s el d\u00f2lar australi\u00e0.", "target": "Economia"}, {"text": "Liquid Paper \u00e9s una marca comercial de corrector l\u00edquid opac, el qual s'usa per a ocultar els errors en un paper sense escriure de nou la fulla sencera. Era molt important quan el material estava escrit amb m\u00e0quina d'escriure, per\u00f2 s'ha utilitzat menys des de l'adveniment del processador de text. Va ser inventat per Bette Nesmith Graham el 1951 i originalment dit Mistake Out (fora els errors). Graham era una mecan\u00f2grafa que va desenvolupar un tipus de pintura al tremp de color blanc a encobrir els seus errors. El seu primer lot va ser barrejat en una liquadora de cuina comuna. En la d\u00e8cada de 1970, el producte estava disponible en altres colors, com el blau i verd, per al seu \u00fas en formularis impresos en els colors. L'inventor del producte ofert a IBM, que es va reduir. Ella va vendre el producte, nomene Liquid Paper, de la seua casa durant 17 anys. El 1968, el producte era rendible i el 1979, va ser venut a la Global Gillette per $47,5 milions d\u00f2lars en regalies. Liquid Paper tamb\u00e9 es comercialitza en ploma. En el 2000, Liquid Paper i altres marques afins van ser adquirides per Newell Rubbermaid.", "target": "Economia"}, {"text": "Apreciaci\u00f3 \u00e9s l'augment en el preu d'una moneda pel que fa a una altra o unes altres sota un r\u00e8gim de tipus de canvi flexible; \u00e9s a dir, del tipus de canvi pel que fa al preu de les altres monedes al mercat de divises. El fenomen contrari en aquest r\u00e8gim (que una moneda perdi valor al mercat cambiario) es coneix com a depreciaci\u00f3.El comportament de la moneda local respecte a les altres es regeix per les lleis de l'oferta i demanda dins del mercat de canvi.", "target": "Economia"}, {"text": "Thomas John \"Tom\" Sargent (Pasadena, Calif\u00f2rnia, 19 de juliol de 1943) \u00e9s un economista nord-americ\u00e0, especialitzat en els camps de la macroeconomia, l'economia monet\u00e0ria i l'econometria. \u00c9s conegut com un dels l\u00edders de la revoluci\u00f3 de les expectatives racionals i com a autor de nombrosos treballs pioners. Al costat de Neil Wallace va desenvolupar la caracteritzaci\u00f3 de l'estabilitat de \"punt de sella\" de l'equilibri de les expectatives racionals. En 2011 va ocupar el lloc 17\u00ba entre els economistes m\u00e9s citats del m\u00f3n. El 10 d'octubre de 2011 Sargent, al costat de Christopher A. Sims, va ser guardonat amb el Premi Nobel d'Economia.", "target": "Economia"}, {"text": "La tecnoestructura \u00e9s tot aquell grup de persones que prenen part en els processos de decisi\u00f3 d'una organitzaci\u00f3. El concepte fou enunciat per l'economista John Kenneth Galbraith al llibre El nou estat industrial (1967).Galbraith argumenta que en l'empresa moderna, l'empresari individual com a tal ha perdut el poder de decisi\u00f3. Per una banda s'ha separat la propietat de l'empresa de la gesti\u00f3 deixant aquesta una ger\u00e8ncia professional. D'altra banda, la creixent complexitat dels nous processos productius i la creixent compet\u00e8ncia intercapitalista fa que la presa de qualsevol decisi\u00f3 requereixi cada cop m\u00e9s informaci\u00f3. Donat que \u00e9s impossible que un sol individu poseeixi tots els coneixements que requereix una empresa moderna (des del disseny, la tria de materials i la producci\u00f3 del b\u00e9 fins a la comercialitzaci\u00f3 i les finances) aix\u00f2 porta que l'empresa moderna acumuli t\u00e8cnics amb coneixements espec\u00edfics sobre cada \u00e0rea i que participen en la presa de decisions.Evidentment no tots els individus que conformen la tecnoestructura tenen el mateix grau de jerarquia ni de responsabilitat. No obstant aix\u00f2, Galbraith dona una gran import\u00e0ncia, dins la tecnoestructura, als quadres t\u00e8cnics per sobre de la ger\u00e8ncia, ja que el coneixement espec\u00edfic que aquests aporten \u00e9s dif\u00edcilment reempla\u00e7able i els atorga un gran poder sobre decisions importants mentre que els individus que componen la ger\u00e8ncia no s\u00f3n imprescindibles i poden ser reempla\u00e7ats amb una major facilitat.No s'ha de caure, per\u00f2, en l'error de pensar que aix\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s v\u00e0lid per a productes d'alta tecnologia. Fins i tot productes senzills com el sab\u00f3, els detergents, els refrescos o els cereals exigeixen avui en dia grans programes de control de mercats, ja que la senzillesa i la uniformitat d'aquests productes exigeixen una important inversi\u00f3 en t\u00e8cniques de recerca de mercats i diferenciaci\u00f3 del producte.", "target": "Economia"}, {"text": "Qu\u00e8 \u00e9s la propietat? Investigaci\u00f3 sobre el principi del dret i del govern (en l'original franc\u00e8s: Qu'est-ce que la propri\u00e9t\u00e9? Ou recherche sud li principe du droit et du gouvernment) \u00e9s el t\u00edtol d'un llibre de l'anarquista franc\u00e8s Pierre-Joseph Proudhon editat l'any 1840.\u00c9s en aquest llibre on apareix la cita m\u00e9s c\u00e8lebre de Proudhon: \u00abla propietat \u00e9s el robatori\u00bb, i altres menys conegudes com \u00abla propietat \u00e9s impossible\u00bb.", "target": "Economia"}, {"text": "La Gran Dimissi\u00f3 (en angl\u00e8s, \"Great Resignation\" o \"Big Quit\") fa refer\u00e8ncia a la tend\u00e8ncia actual que els empleats deixin volunt\u00e0riament la seva feina, des de la primavera 2021 fins a l'actualitat, com a reacci\u00f3 a la pand\u00e8mia de COVID-19. El terme la Gran dimissi\u00f3 va ser encunyat probablement per Anthony Klotz, un professor d'administraci\u00f3 a la Mays Business School de la Universitat de Texas A&M.", "target": "Economia"}, {"text": "El posicionament de marca \u00e9s el \"lloc\" que ocupa una marca determinada en la ment del consumidor. Aquesta \u00e9s la principal difer\u00e8ncia entre una marca i la seva compet\u00e8ncia. La paraula posicionament va ser creada el 1969 per Jack Trout en el seu escrit : Trout, J., \"Posicionamient\" \u00e9s el joc que utilitza la gent en l'actual mercat d'imitaci\u00f3 o de jo-tamb\u00e9\", Industrial Marketing, Vol.54, No.6, (June 1969), pp.51-55. En el m\u00e0rqueting s'evita per tots els mitjans que el posicionament esdevingui sense la planificaci\u00f3 adequada, per aquest motiu s'utilitzen t\u00e8nciques consistents en la investigaci\u00f3, la planificaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 de missatges directes i subjectius per a la construcci\u00f3 de la imatge i la identitat desitjada per la marca. Tamb\u00e9 podem sentir a parlar de reposicionament. Consisteix a canviar la posici\u00f3 que el producte o servei t\u00e9 en la ment del consumidor. Les estrat\u00e8gies de posicionament es basen a adoptar per part del producte/servei un tret diferencial. Els posicionaments m\u00e9s habituals s\u00f3n:\nposicionament basat en una caracter\u00edstica determinada del producte\nposicionament basat en solucions, beneficis o necessitats espec\u00edfiques\nposicionament en una categoria determinada\nposicionament en moments d'\u00fas espec\u00edfics\nposicionament contra un altre producte\nposicionament per disseny\nposicionament per preu\nposicionament per franja d'edatUn proc\u00e9s de posicionament d'una marca pot comprendre els seg\u00fcents passos: \n\nIdentificar els atributs que defineixen el producte/servei.\nCon\u00e8ixer el sector i el mercat del producte/servei.\nIdentificar la compet\u00e8ncia i determinar quin posicionament t\u00e9 en la ment dels consumidors i quin posicionament vol tenir.\nCon\u00e8ixer els diferents p\u00fablics per identificar quins s\u00f3n els atributs m\u00e9s rellevants segons els consumidors actuals i potencials d'aquest producte/servei.\nIdentificar \"espais\" buits en la ment del consumidor on posicionar el nostre producte/servei.\nEscollir el posicionament m\u00e9s adequat.", "target": "Economia"}, {"text": "Miguel Sebasti\u00e1n Gasc\u00f3n (Madrid, 1957) \u00e9s un economista, pol\u00edtic i professor universitari espanyol. Ocup\u00e0 el c\u00e0rrec de Ministre d'Ind\u00fastria, Turisme i Comer\u00e7 durant el segon govern de Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero.", "target": "Economia"}, {"text": "La Tenidoria o tenidoria de llibres \u00e9s la part de la comptabilitat dedicada a la t\u00e8cnica de dur els llibres de comptes d'una empresa o entitat. Actualment correspondria a la feina del comptable.", "target": "Economia"}, {"text": "EDHEC Business School \u00e9s una escola de negocis europea amb seus a Par\u00eds, Londres, Lilla, Ni\u00e7a i Singapur. Va ser fundada el 1906. EDHEC se situa entre les escoles de negocis m\u00e9s ben valorades del m\u00f3n: el 2015 va ocupar la vint\u00e8 cinqu\u00e8 posici\u00f3 a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. L'any 2015, el mateix diari va escollir el seu programa de Master in Management com el divuit\u00e8 del m\u00f3n. A m\u00e9s a m\u00e9s, el seu MBA figura a la 84a posici\u00f3 a escala mundial. EDHEC imparteix tamb\u00e9 un programa de doctorat i diferents programes de m\u00e0ster d'administraci\u00f3 especialitzats en m\u00e0rqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditaci\u00f3, a c\u00e0rrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat m\u00e9s de 30.000 estudiants que despr\u00e9s han ocupat llocs de responsabilitat en el m\u00f3n dels negocis i la pol\u00edtica, com ara Delphine Arnault (Deputy CEO Louis Vuitton) i Jean-Jacques Goldman (Cantautor).", "target": "Economia"}, {"text": "La col\u00b7laboraci\u00f3 publicoprivada \u00e9s tipus de contracte mitjan\u00e7ant el qual una empresa presta un servei p\u00fablic i \u00e9s finan\u00e7ada o organitzada a trav\u00e9s d'una associaci\u00f3 econ\u00f2mica entre l'Estat (o qualsevol altra administraci\u00f3 p\u00fablica) i una o m\u00e9s empreses, ja sigui privades o socials. Aquests esquemes s\u00f3n de vegades abreujats (en angl\u00e8s) com PPP o P3.\nEn alguns tipus de PPP el govern utilitza els ingressos dels impostos a fi de proveir el capital necessari per a la inversi\u00f3, encara que les operacions siguin dirigides en forma conjunta amb els socis no governamentals. En altres tipus, la inversi\u00f3 l'efectua el sector privat sobre les bases d'un contracte amb l'Estat a fi de proveir els serveis determinats. La contribuci\u00f3 estatal pot ser en b\u00e9ns, especialment la transfer\u00e8ncia de b\u00e9ns p\u00fablics) o elements d'infraestructura. En projectes que tenen com a objecte la creaci\u00f3 de tals b\u00e9ns p\u00fablics, l'Estat pot proveir un subsidi, ja sigui a trav\u00e9s d'una beca per a les despeses de capital o per als ingressos (que pot consistir en l'eliminaci\u00f3 de r\u00e8gims especials d'impostos o en la garantia d'ingressos m\u00ednims per un cert per\u00edode).", "target": "Economia"}, {"text": "Segundo Bru Parra (Aiora, 1949) \u00e9s un economista, professor i pol\u00edtic valenci\u00e0. \u00c9s casat amb la pol\u00edtica i antiga alcaldessa de Val\u00e8ncia Clementina R\u00f3denas.", "target": "Economia"}, {"text": "La discriminaci\u00f3 retributiva \u00e9s el trencament del principi d'igualtat social entre les persones pel fet de rebre una remuneraci\u00f3 diferent per la realitzaci\u00f3 d'un treball igual o d'igual valor; fent refer\u00e8ncia tamb\u00e9 a la igualtat de tracte, d'oportunitats d'acc\u00e9s al treball i les possibilitats de promoci\u00f3. La discriminaci\u00f3 retributiva per raons de g\u00e8nere \u00e9s una de les facetes de discriminaci\u00f3 laboral a la dona, i en particular la discriminaci\u00f3 retributiva corresponent al salari, o discriminaci\u00f3 salarial, que pot incloure el salari base, els complements, dietes, pagues extres o altres conceptes.Les causes principals de la discriminaci\u00f3 salarial envers les dones s\u00f3n la menor valoraci\u00f3 dels llocs de treball que ocupen, una classificaci\u00f3 professional discriminat\u00f2ria en relaci\u00f3 amb el g\u00e8nere i la configuraci\u00f3 dels salaris i dels complements. Per exemple, l'any 2007, a Catalunya, les dones tenien un salari brut mitj\u00e0 anual de 18.137 euros mentre que el dels homes era un 38% m\u00e9s alt, de 25.110 euros. A la Uni\u00f3 Europea, Espanya \u00e9s un dels pa\u00efsos on les difer\u00e8ncies retributives entre homes i dones \u00e9s m\u00e9s acusada.", "target": "Economia"}, {"text": "La riquesa o riquea \u00e9s l'abund\u00e0ncia d'objectes i els diners per a potencialment obtenir objectes. Generalment, la riquesa es refereix a propietats materials de tota classe i als diners. El mateix \u00fas del terme assumeix que hi ha un mitj\u00e0 socialment acceptat d'identificar el propietari de diners, terres o objectes varis. En altres paraules, cal una noci\u00f3 de propietat que es pugui invocar amb un esfor\u00e7 m\u00ednim per part del propietari.", "target": "Economia"}, {"text": "Ocupant el nord-est d'\u00c0frica, l'Egipte \u00e9s seccionat en dos per la f\u00e8rtil vall del Nil. La seva economia era molt centralitzada durant el per\u00edode del president Gamal Abdel Nasser, per\u00f2 es va obrir durant els governs dels presidents Anwar Sadat i Hosni Mubarak.El govern va implantar agressives reformes entre el 2004 i el 2008 amb la intenci\u00f3 d'atreure la inversi\u00f3 estrangera i estimular el creixement, que va ser superior al 7% a l'any el 2007 i el 2008. No obstant aix\u00f2, el 2009 el creixement va caure per 4,7, com a resultat de la crisi financera global, que va afectar els sectors bolcats a l'exportaci\u00f3, especialment les manufactures i el turisme.La moneda del pa\u00eds \u00e9s la lliura eg\u00edpcia (EGP) amb taxa de canvi de 5,6 lliures per 1 US$ el 4 de maig de 2009.", "target": "Economia"}, {"text": "Accions en circulaci\u00f3 en finances s\u00f3n aquelles accions emeses per una empresa i detingudes per un inversor (que ha de ser una altra que l'empresa emissora).\nSota certes condicions jur\u00eddiques, una empresa pot redimir les seves pr\u00f2pies accions. En aquest cas, aquestes accions deixen d'estar en circulaci\u00f3, i aleshores es parla d'accions en reserva (treasory stocks).\nL'obligaci\u00f3 d'informaci\u00f3 financera de les empreses p\u00fabliques que cotitzen tamb\u00e9 garanteix la publicaci\u00f3 de les accions emeses i en circulaci\u00f3. Els informes solen estar disponibles a la secci\u00f3 de relacions amb inversors del lloc web de les empreses.", "target": "Economia"}, {"text": "Gianis Varufakis (en grec: \u0393\u03b9\u03ac\u03bd\u03b7\u03c2 \u0392\u03b1\u03c1\u03bf\u03c5\u03c6\u03ac\u03ba\u03b7\u03c2) (Atenes, 24 de mar\u00e7 de 1961) \u00e9s un economista marxista, professor i escriptor amb doble nacionalitat greco-australiana. \u00c9s un participant actiu als debats sobre la crisi econ\u00f2mica mundial de 2008 a 2012 i concretament dels seus efectes a Europa. \u00c9s autor del llibre The global Minotaur: America, the true origins of the financial crisis and the future of the world economy, publicat el 2002 en angl\u00e8s. \u00c9s professor de Teoria Econ\u00f2mica a la Universitat d'Atenes i col\u00b7laborador, com a economista, a l'empresa Valve Corporation.", "target": "Economia"}, {"text": "L'administraci\u00f3 de les exist\u00e8ncies \u00e9s un registre sistematitzat de tots els moviments de les exist\u00e8ncies necessaris per realitzar una bona gesti\u00f3 d'aprovisionament en una empresa. Per a aquest registre utilitza un document que es diu fitxa de control d'exist\u00e8ncies. Es registren individualment tots els productes que entren al magatzem com els que surten.Aquest document ens dona la seg\u00fcent informaci\u00f3:\n\nEns descriu i fa un registre cronol\u00f2gic dels moviments que hi ha en les exist\u00e8ncies.Registrant qui ha estat el seu prove\u00efdor i a qui les hem venut.\nEns informa en cada moment del nivell d'exist\u00e8ncies que tenim al magatzem\namb aquest document podem saber quin \u00e9s el criteri de valoraci\u00f3 utilitzat: FIFO, PMP, LIFOLa fitxa de control ajudar\u00e0 a l'empresari a decidir quan ha de comen\u00e7ar a fer el proc\u00e9s d'aprovisionament, segons les seves necessitats.", "target": "Economia"}, {"text": "Brother Industries, Ltd. (\u30d6\u30e9\u30b6\u30fc\u5de5\u696d\u682a\u5f0f\u4f1a\u793e, , Buraz\u0101 K\u014dgy\u014d Kabushiki-gaisha?) \u00e9s una empresa japonesa diversificada que produeix una \u00e0mplia varietat de productes com m\u00e0quines de cosir, eines mec\u00e0niques, impressores d'etiquetes, m\u00e0quines d'escriure, aparells de fax, impressores simples i multifunci\u00f3, entre altres productes electr\u00f2nics relacionats amb l'ordinador. Els MFCs sovint inclouen les funcions d'una impressora, un esc\u00e0ner, un aparell de fax, una copiadora, i un PC fax.Brother va ser fundada en 1908 i en 1954 es va establir Brother International Corporation en els Estats Units, sent la primera filial estrangera de la companyia. Avui dia distribueix els seus productes sota la seua pr\u00f2pia marca i tamb\u00e9 conforme a acords OEM amb altres empreses.", "target": "Economia"}, {"text": "El cicle de vida de la tecnologia \u00e9s el proc\u00e9s d'evoluci\u00f3 que qualsevol tecnologia t\u00e9 en el temps. En la primera etapa, nom\u00e9s es troba a la disposici\u00f3 de pocs consumidors, per despr\u00e9s arribar a ser coneguda per tot el mercat, en l'\u00faltima etapa la tecnologia est\u00e0 saturada i esgotada com a producte comercial. \u00c9s per l'anterior que es pot afirmar que cada tecnologia t\u00e9 un cicle de vida, que es diferencia en la durada de cada etapa i aix\u00f2 va depenent de les caracter\u00edstiques i el sector on es distribueixi.\nPer analitzar els cicles de les tecnologies es crea una corba anomenada \"S\" per la seva forma en la gr\u00e0fica i amb aix\u00f2 s'aconsegueix identificar la durada de cada per\u00edode, depenent de la tecnologia analitzada. Tamb\u00e9 es coneix una classificaci\u00f3 segons la maduresa de l'objecte o tecnologia en q\u00fcesti\u00f3, per aix\u00ed realitzar estrat\u00e8gies en el proc\u00e9s de comercialitzaci\u00f3 pel que fa a l'etapa en qu\u00e8 es troben.", "target": "Economia"}, {"text": "\u00c9s un m\u00e8tode d'analisi de l'entorn futur d'una empresa.\nL'an\u00e0lisi de l'entorn actual mostra les oportunitats i les amenaces que s'ofereixen en el moment actual, i el M\u00e8tode dels Escenaris ens permet investigar sobre la situaci\u00f3 que en el futur afectar\u00e0 a l'empresa, o sigui, ens permet analitzar l'entorn de l'empresa futur.\nSi l'entorn \u00e9s turbulent, els models m\u00e9s v\u00e0lids no poden basar-se en fets o esdeveniments passats. Segons Menguzzato i Renau (1991), es requereixen m\u00e8todes prospectius, i caracteritzats en una visi\u00f3 m\u00e9s global de futur:\n\nDonant especial import\u00e0ncia a aspectes qualitatius i subjectius.\nSuposar que les relacions entre les variables s\u00f3n din\u00e0miques i que evoluciones en el temps.\nAcceptar que el futur dep\u00e8n de: el passat i de les decisions que es prenen en el present, i adoptar una actitud activa i creativa davant el futur.Totes aquestes caracter\u00edstiques es reuneixen en el M\u00e8tode dels Escenaris.", "target": "Economia"}, {"text": "Els recursos humans (RH) s\u00f3n el conjunt de treballadors i col\u00b7laboradors d'una empresa o entitat, en paral\u00b7lel als recursos materials o b\u00e9ns, que formen part del patrimoni d'aquella empresa. Rere la producci\u00f3 de qualsevol producte o servei hi ha un equip de persones que el fan possible, en la mesura que aquest equip funcioni b\u00e9, els resultats seran millors.Depenen d'un departament o responsable (si la mida de la corporaci\u00f3 ho permet) que s'encarrega de seleccionar els treballadors (a partir del seu curriculum vitae, entrevistes o proves diverses d'idone\u00eftat), gestionar els seus sous i incentius, decidir si cal formaci\u00f3 interna, acomiadar els excedents i planificar pol\u00edtiques per incrementar la productivitat o fidelitat dels empleats. Aquestes tasques les pot exercir una persona o departament en concret (els professionals en Recursos Humans) al costat dels directius de l'organitzaci\u00f3.\nAquest responsable pot tenir formaci\u00f3 en psicologia, relacions laborals o altres estudis afins.\nL'objectiu b\u00e0sic que persegueix la funci\u00f3 dels recursos humans amb aquestes tasques \u00e9s alinear les pol\u00edtiques de RH amb l'estrat\u00e8gia de l'organitzaci\u00f3, el que permetr\u00e0 implantar l'estrat\u00e8gia a trav\u00e9s de les persones.\nGeneralment la funci\u00f3 de recursos humans est\u00e0 composta per \u00e0rees com ara Reclutament i Selecci\u00f3, contractaci\u00f3, capacitaci\u00f3, inducci\u00f3 de personal i la seva perman\u00e8ncia a l'empresa. Depenent de l'empresa o instituci\u00f3 on la funci\u00f3 de Recursos Humans operi, poden existir altres grups que desenvolupin diferents responsabilitats que poden tenir a veure amb aspectes com ara l'administraci\u00f3 de la n\u00f2mina dels empleats, el maneig de les relacions amb sindicats, etc.\nPer poder executar l'estrat\u00e8gia de l'organitzaci\u00f3 \u00e9s fonamental l'administraci\u00f3 dels recursos humans, per la qual cosa s'han de considerar conceptes com ara la comunicaci\u00f3 organitzacional, el lideratge, el treball en equip, la negociaci\u00f3 i la cultura organitzacional.", "target": "Economia"}, {"text": "Dom\u00e8nec Mel\u00e9 Carn\u00e9 (8 de desembre de 1944) \u00e9s un acad\u00e8mic i investigador d'\u00e8tica empresarial.Llicenciat en Ci\u00e8ncies per la Universitat de Barcelona, \u00e9s doctor en Enginyeria Industrial per la UPC i en Teologia per la Universitat de Navarra. Va iniciar la seva activitat docent a la Universitat Polit\u00e8cnica de Valencia, on va ser catedr\u00e0tic de Tecnologia Qu\u00edmica, i despr\u00e9s va ser professor de Materials a l\u2019Escola d\u2019Enginyers Industrials de Sant Sebasti\u00e0. El 1983 va ser ordenat sacerdot cat\u00f2lic a la prelatura de l'Opus Dei.El 1986 va iniciar una etapa de 30 anys com a professor a l'IESE, on \u00e9s titular de la C\u00e0tedra d'\u00c8tica Empresarial. Ha publicat 70 articles cient\u00edfics i 20 casos d'estudi. Ha investigat i escrit sobre \u00e8tica econ\u00f2mica i empresarial, responsabilitat social corporativa, pensament social cristi\u00e0, espiritualitat i filosofia en la gesti\u00f3, i gesti\u00f3 human\u00edstica. Ha organitzat 18 edicions de simposis d'etica i empresa a l'IESE des del 1991 i \u00e9s director de la revista catalana de teologia Temes d'Avui.", "target": "Economia"}, {"text": "Crayola \u00e9s una marca de llapis de colors, marcadors, guixos i diversos utensilis art\u00edstics. Originalment van ser fabricats per Binney & Smith, avui Crayola LLC. L'empresa va ser una de les primeres a produir eines art\u00edstiques no t\u00f2xiques, la qual cosa la va fer immensament popular als Estats Units, Canad\u00e0, Austr\u00e0lia, Regne Unit i tota Sud-am\u00e8rica, arribant inclusivament en alguns pa\u00efsos a suplantar el nom de cray\u00f3n pel de la marca.", "target": "Economia"}, {"text": "El prescriptor \u00e9s aquella persona que influeix en la decisi\u00f3 de compra del consumidor, en aconsellar-li o prescriure-li el consum d'un determinat producte o servei com per exemple els metges, els mec\u00e0nics, els professors, etc..\nS\u00f3n instrument espec\u00edfics de promoci\u00f3 de vendes destinats al prescriptor:\n\nParticipacions en congressos.\nSeminaris i confer\u00e8ncies.\nRegals.\nDocumentaci\u00f3 t\u00e8cnica i cat\u00e0legs.\nVisites a f\u00e0briques.\nMostres.", "target": "Economia"}, {"text": "Un impost proporcional \u00e9s un tipus d'impost que grava el mateix percentatge de diners per a tothom, sense tenir en compte la seva renda. Ho s\u00f3n per exemple l'IVA i els impostos sobre l'alcohol, el tabac o la gasolina. Aquests impostos suposen un percentatge de renda m\u00e9s alt per a les rendes m\u00e9s baixes i un percentatge m\u00e9s baix per a les m\u00e9s altes, ja que els percentatges s'apliquen a productes que tenen el mateix preu per a tothom.\nPer exemple, si l'IVA general \u00e9s del 18%. Una persona que guanya 900 \u20ac al mes i compra un ordinador de mil euros, paga el 18% de mil, o sigui 180 \u20ac d'impostos, i aix\u00f2 representa el 20% del seu salari (el 20% de 900 \u00e9s 180). En canvi, una persona que guanya 1.800 \u20ac al mes compra el mateix ordinador de mil euros i paga tamb\u00e9 180 \u20ac d'IVA, per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s representa un 10% del seu salari (ja que 180 \u00e9s el 10% de 1.800). Finalment el m\u00e9s ric sempre paga una porci\u00f3 m\u00e9s alta de la seva renda que el m\u00e9s pobre.\nTot i que hi ha autors que han considerat l'IVA i els impostos proporcionals sobre el seu preu com a proporcionals, estrictament aquests tamb\u00e9 s\u00f3n regressius pel que fa a les rendes, i haurien de considerar-se nom\u00e9s proporcionals els que ho s\u00f3n respecte a la renda de qui paga, no al preu del producte o servei. Seria proporcional i no regressiu, per exemple, un impost que grav\u00e9s per a tothom el cinc per cent dels seus ingressos per a finan\u00e7ar la sanitat. I seria regressiu haver de pagar el cinc per cent del cost de la visita del metge.", "target": "Economia"}, {"text": "Un viver d'empreses, o incubadora d'empreses, \u00e9s una instal\u00b7laci\u00f3 destinada a donar suport a les noves companyies, oferint m\u00faltiples serveis per sota de preu de mercat, durant els primers mesos o anys d'activitat empresarial.Les estad\u00edstiques destaquen que els vivers d'empreses afavoreixen la creaci\u00f3 i la consolidaci\u00f3 d'empreses. A la Uni\u00f3 Europea el 89% d'empreses que havien estat a un viver d'empreses continuaven funcionant despr\u00e9s de 3 anys, segons dades del 2008 de la European BIC Network.", "target": "Economia"}, {"text": "Una caixa expositora \u00e9s l'embalatge que compleix una doble funci\u00f3: de transport i com a expositor de producte en el punt de venda. Els principals models de caixa expositora s\u00f3n:\n\nCaixa amb tapa. \u00c9s una caixa en qu\u00e8 les tapes s'obren al punt de venda i doblegant-se sobre si mateixa, s'encaixa al fons a manera de r\u00e8tol. Aquest tipus d'embalatge se sol situar en taulells o al costat de caixes enregistradores i est\u00e0 destinat a productes de compra compulsiva.\nCaixa amb pretallats. Es tracta d'una caixa est\u00e0ndard (generalment, de solapes o wrap around) a la qual s'ha practicat una l\u00ednia de pretallats en un o diversos dels seus costats. Aquest tall permet arrencar part de l'embalatge deixant aix\u00ed el producte exposat al prestatge. Els tipus de pretallats m\u00e9s comuns s\u00f3n:\nPerimetral. La l\u00ednia de punts recorre horitzontalment tot el per\u00edmetre de la caixa.\nOblic. El pretallat adopta la forma de falca mostrant una major superf\u00edcie d'exposici\u00f3 al front i una protecci\u00f3 progressiva en els laterals de la caixa. Aquest disseny es considera m\u00e9s est\u00e8tic que l'anterior pel que la seva popularitat \u00e9s creixent en els comer\u00e7os de lliure servei.De finestra. El pretallat configura una finestra frontal o superior per on es pot disposar el producte.\nD'obertura frontal. El tall previ forma una finestra frontal, que es perllonga per la part superior de la caixa abastant una de les solapes superiors, mostrant una major superf\u00edcie d'exposici\u00f3.La cinta d'esquin\u00e7at es pot considerar una variaci\u00f3 del pretallat. Consisteix en una cinta pl\u00e0stica (dos, en el cas de wrap around) que es col\u00b7loca a l'interior de la caixa i que possibilita la seva neta obertura tirant de la mateixa.Mebalatge doble. Es compon de dues peces unides entre si mitjan\u00e7ant diversos punts d'enganxat. La part inferior actua com a safata i va impresa en alta qualitat. L'altra es col\u00b7loca damunt encastada entre el producte i la base sent de pitjor qualitat tant en la seva composici\u00f3 com en el tipus d'impressi\u00f3. La tapa s'assenta sobre la base passant aix\u00ed a suportar la c\u00e0rrega de l'apilament. A la botiga, es despr\u00e8n la coberta amb gran facilitat (usant tres dits) deixant el producte exposat sobre el lineal. El conjunt es munta en una m\u00e0quina que plega i enganxa, de doble introductor i diversos punts d'enganxat i es pot utilitzar en l\u00ednies d'envasat autom\u00e0tic, ja que es comporta com una caixa de solapes.\nExposici\u00f3 informal. Per tal d'agilitar les tasques de manipulaci\u00f3, trobem freq\u00fcentment en els supermercats embalatges exposats que no van ser concebuts amb aquesta finalitat. Aix\u00ed passa amb aquells que s'esquincen amb c\u00fater o amb cinta d'esquin\u00e7at deixant al producte sobresortir per la part superior. Els missatges de la caixa es corresponen a un embalatge de transport (codi de barres, nombre d'unitats, pes, etc.) I no a un promocional (caracter\u00edstiques, missatges publicitaris, etc.) Pel que la impressi\u00f3 general resulta molt pobre. Se sol donar en begudes, lleixius, olis, llet i altres productes de baix valor afegit.", "target": "Economia"}, {"text": "La  propina  (del llat\u00ed  propinare , 'donar beure') \u00e9s una recompensa generalment econ\u00f2mica que s'atorga com agra\u00efment per un bon servei i pel producte consumit.\nEn la majoria dels llocs, el client decideix si dona o no una propina i l'import d'aquesta. En els \u00faltims anys en alguns pa\u00efsos la propina ha esdevingut un pagament obligatori per alguns serveis, els restaurants en s\u00f3n el millor exemple. No obstant aix\u00f2, en ser obligat\u00f2ria fa que perdi el car\u00e0cter de propina (encara que en conservi el nom).D'altra banda, hi ha empreses en les quals els treballadors no guanyen m\u00e9s que el que obtenen de propines (com \u00e9s el cas d'empaquetador de supermercat). I en contrast algunes prohibeixen als seus clients deixar propines als empleats. Els pots, a difer\u00e8ncia de les propines, se solen repartir entre tots els empleats, ja sigui de forma monet\u00e0ria o en sopar d'empresa.\nAquestes situacions han comen\u00e7at a polaritzar als consumidors, d'una banda hi ha gent que pensa que la propina \u00e9s quelcom pr\u00e0cticament obligatori per donar suport a l'economia del treballador, d'altra banda hi ha els qui creuen que donar propina nom\u00e9s propicia que els salaris es mantinguin en nivells baixos. Mentre que alguns altres nom\u00e9s veuen la propina com un vell costum.\nEl 2007 Pedro Solbes, llavors ministre d'Economia d'Espanya va afirmar que les propines excessives s\u00f3n un factor per l'augment de la inflaci\u00f3 del pa\u00eds.En pa\u00efsos com els Estats Units, el costum de deixar propina s'ha expandit m\u00e9s enll\u00e0 dels restaurants. \u00c9s aix\u00ed que \u00e9s com\u00fa lliurar propina al taxista (15%), al grum de l'hotel i al perruquer.", "target": "Economia"}, {"text": "La viol\u00e8ncia socioecon\u00f2mica \u00e9s una forma de viol\u00e8ncia que pot ser un mitj\u00e0 per a fer la v\u00edctima m\u00e9s vulnerable a altres formes de viol\u00e8ncia. Un millor estatus econ\u00f2mic no elimina necess\u00e0riament l'amena\u00e7a de viol\u00e8ncia.Dins l'\u00e0mbit privat sol ser llevar-li els ingressos a la v\u00edctima, no permetre que tinga ingressos individuals o fer que no siga apta per a treballar mitjan\u00e7ant un maltractament f\u00edsic que t\u00e9 aquest objectiu.Dins l'\u00e0mbit p\u00fablic \u00e9s una causa i un efecte de les relacions de poder de g\u00e8nere que dominen en una societat. Els tipus d'aquesta viol\u00e8ncia socioecon\u00f2mica s\u00f3n: la denegaci\u00f3 a l'acc\u00e9s a l'ensenyament o a la feina remunerada (sobretot a una feina remunerada de manera igualit\u00e0ria), la denegaci\u00f3 d'acc\u00e9s als serveis, l'exclusi\u00f3 a determinats treballs i la denegaci\u00f3 de poder gaudir i exercir els drets cviils, culturals, socials i pol\u00edtics.", "target": "Economia"}, {"text": "Una opci\u00f3 de compra sobre una aeronau \u00e9s un acord que permet a una aerol\u00ednia comprar m\u00e9s aeronaus en el futur a un preu i una data pactats.Les aerol\u00ednies que fan comandes d'una nova aeronau sovint aconsegueixen opcions del fabricant. Aquestes opcions permeten que l'aerol\u00ednia ajorni la compra de m\u00e9s aeronaus fins que les condicions de mercat estiguin m\u00e9s clares i se'n pugui justificar l'adquisici\u00f3. A m\u00e9s a m\u00e9s, li garanteixen un lloc en la llista d'espera. Quan l'aerol\u00ednia es decideix a exercir les opcions, pot fer la comanda sense haver de posar-se a la cua, cosa que podria costar-li anys d'espera. Si finalment les condicions de mercat no justifiquen l'expansi\u00f3 de la flota, l'aerol\u00ednia no est\u00e0 obligada a comprar les aeronaus. Per exemple, una aerol\u00ednia pot comprar 30 avions i obtenir opcions per a uns altres 20.\nSegons les condicions econ\u00f2miques, els fabricants solen vendre les opcions de compra d'aeronaus a preus inferiors al valor real de l'aeronau o el valor citat al llibre blau d'aeronaus.", "target": "Economia"}, {"text": "Un gestor de comunitats (community manager, en angl\u00e8s) \u00e9s un professional encarregat de crear, gestionar, dinamitzar i mantenir una comunitat virtual a Internet, independentment de les plataformes o eines 2.0 utilitzades, amb el prop\u00f2sit de connectar les empreses i les comunitats, adaptant-se al llenguatge i normes de la Web 2.0.\n\nAquesta figura va apar\u00e8ixer per coordinar, administrar i moderar els f\u00f2rums a Internet, per\u00f2 la seva import\u00e0ncia es va disparar amb la irrupci\u00f3 de les xarxes socials com Facebook o Tuenti. Tamb\u00e9 s'ent\u00e9n per gestor de comunitats en l\u00ednia com el gestor de comunitats; autor de blogs, articles, podcasts, v\u00eddeos i screencasts. S'encarrega de proposar tota mena de tem\u00e0tiques i la seva funci\u00f3 va m\u00e9s enll\u00e0 dels f\u00f2rums. Ha d'interioritzar l'esperit de la companyia per la qual treballa. Tamb\u00e9 se'l denomina: Online Marketing Strategist o Chief Blogging Officer.", "target": "Economia"}, {"text": "Una patronal  \u00e9s aquella organitzaci\u00f3 que agrupa els empresaris d'un pa\u00eds o territori. En els estats on est\u00e0 regulada la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva les organitzacions patronals s\u00f3n la contrapart de les organitzacions sindicals en la negociaci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "Training Within Industry - TWI \u00e9s un programa de desenvolupament per a supervisors de planta, l'objectiu del qual \u00e9s augmentar la seva preparaci\u00f3 per tal que puguin desenvolupar efica\u00e7ment les seves tasques de supervisi\u00f3 de la producci\u00f3. Els cursos TWI desenvolupen les habilitats d'instruir els treballadors, d'establir unes bones relacions amb ells i l'habilitat de millorar m\u00e8todes preexistents. El TWI \u00e9s la base del Lean Manufacturing.", "target": "Economia"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista incompleta dels principals monts de pietat que han existit als Pa\u00efsos Catalans, ordenats per l'any que van ser fundats.", "target": "Economia"}, {"text": "Compet\u00e8ncia \u00e9s la rivalitat entre dos o m\u00e9s subjectes sobre alguna cosa. Normalment, la compet\u00e8ncia t\u00e9 lloc entre diferents \u00e9ssers vius que coexisteixen en un entorn amb recursos limitats. Per exemple, els animals competeixen pels recursos h\u00eddrics, pel menjar o per una parella. Els \u00e9ssers humans tamb\u00e9 competeixen pel reconeixement, per la riquesa o per la diversi\u00f3 entre moltes altres coses. Est\u00e0 relacionada amb el paradigma de la dominaci\u00f3, que dona import\u00e0ncia a l'individu que sobresurt per sobre dels altres,al contrari que el de la cooperaci\u00f3.\nLa compet\u00e8ncia pot generar efectes positius i negatius. Des del punt de vista del darwinisme, la compet\u00e8ncia pels recursos escassos far\u00e0 que nom\u00e9s els m\u00e9s forts i preparats sobrevisquin, el que pot provocar una millora o un empitjorament del grup. Si un conjunt d'ocells competeixen per abeurar-se en un petit toll durant una gran secada, nom\u00e9s els m\u00e9s forts sobreviuran i el conjunt ser\u00e0 m\u00e9s fort. En canvi, si un grup de galls dindis competeixen per tenir la cua m\u00e9s espectacular per atreure les femelles, al final tots tindran la mateixa aparen\u00e7a entre ells, i amb les mateixes opcions per a guanyar una femella, i no hauran guanyat res. Al contrari, perden la facultat de volar.\nPot generar mals f\u00edsics o ferides en els subjectes que competeixen, i tamb\u00e9 un drenatge in\u00fatil de recursos i energies que podrien haver estat millor utilitzats en una situaci\u00f3 de cooperaci\u00f3. La compet\u00e8ncia humana pot esdevenir molt costosa en diners, com per exemple en les campanyes electorals, les competicions esportives internacionals o les batalles publicit\u00e0ries. Igualment, pot portar a trencar barreres \u00e8tiques o a arriscar la pr\u00f2pia salut per tal de guanyar un avantatge. Un clar exemple \u00e9s el dopatge en les competicions esportives.", "target": "Economia"}, {"text": "INSEAD (Institut Europ\u00e9en d'Administration des Affaires) \u00e9s una escola de negocis europea amb seus a Fontainebleau, Singapur i Abu Dhabi. Va ser Fundada l'any 1819. INSEAD se situa entre les escoles de negocis m\u00e9s ben valorades del m\u00f3n. El seu MBA figura a la 1a posici\u00f3 a escala mundial. INSEAD imparteix tamb\u00e9 un programa de doctorat i diferents programes de m\u00e0ster d'administraci\u00f3 especialitzats en m\u00e0rqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditaci\u00f3, a c\u00e0rrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat m\u00e9s de 50.000 estudiants que despr\u00e9s han ocupat llocs de responsabilitat en el m\u00f3n dels negocis i la pol\u00edtica, com ara Joan de Luxemburg i Arnaud Montebourg.", "target": "Economia"}, {"text": "Una sala de reunions \u00e9s una habitaci\u00f3 habilitada per a reunions singulars com ara les de negocis. \u00c9s com\u00fa que hi hagi en hotels, grans centres de convencions i centres de negocis. De vegades, altres espais s'adapten per celebrar grans confer\u00e8ncies, com pavellons esportius o sales de concerts. El motiu d'externalitzar la contractaci\u00f3 d'una sala de reunions resideix generalment en la falta d'espai per acollir els assistents a les instal\u00b7lacions de l'organitzador. Generalment, l'establiment proporciona tots els elements necessaris per a la celebraci\u00f3 de la reuni\u00f3: mobles, projectors integrats, il\u00b7luminaci\u00f3 zenital, equip de so, micr\u00f2fon sense fils, pantalla, rotafoli, o fins i tot, aparell de televisi\u00f3 i DVD. El nombre de persones que hi cap pot variar d'uns pocs a uns milers. Molts hotels disposen de sales de diferents dimensions i, en major nombre, aquells ubicats al costat d'aeroports i estacions de tren. En elles, es poden donar cita assistents de diversos proced\u00e8ncies, minimitzant aix\u00ed les despeses de transport. Moltes sales s\u00f3n modulables variant la seva grand\u00e0ria en funci\u00f3 de les necessitats d'espai per l'obertura o tancament de panells. Tamb\u00e9 \u00e9s habitual que compten amb sales polivalents que serveixen a diferents prop\u00f2sits: menjador, sala d'exposicions, etc. Els centres de negocis tamb\u00e9 lloguen sales de reunions a empreses per dies, setmanes o mesos oferint serveis complementaris com reprografia, enviament de fax o e-mail, trucades gratu\u00eftes, etc.\nLes disposicions dels llocs en una sala de reunions poden ser:\n\nEn U . Les taules formen una U deixant oberta la part frontal per al ponent.\nEn O . Les taules adopten una configuraci\u00f3 tancada de manera que tots els assistents queden en el camp de visi\u00f3 de la resta.\nEn teatre. Les cadires es disposen en files orientades cap al lloc on es far\u00e0 l'exposici\u00f3.\nEn escola. Els assistents es col\u00b7loquen com en el cas anterior per\u00f2 tots tenen una taula.", "target": "Economia"}, {"text": "Un deute \u00e9s la quantitat de diners o b\u00e9ns que una persona, empresa o pa\u00eds deu a una altra i que constitueixen obligacions que s'han de saldar en un termini determinat.Es pot classificar pel seu origen:\n\ndeute intern\ndeute externi pel seu dest\u00ed:\n\ndeute p\u00fablic\ndeute privat.", "target": "Economia"}, {"text": "Una fitxa \u00e9s una targeta de forma rectangular de cartolina o paper de fil resistent que es fa servir per a registrar i un resum de les dades sobre persones o coses i que permeten una classificaci\u00f3 alfab\u00e8tica o tem\u00e0tica. Els desavantatges t\u00e8cnics com manteniment manual, poca flexibilitat, molta m\u00e0 d'obra per fer les fitxes, mantenir-les, actualitzar-les o de refer-les quan estan gastades, l'espai f\u00edsic necessari per als fitxers van fer desapar\u00e8ixer les fitxes r\u00e0pidament quan l'inform\u00e0tica va crear les bases de dades.\nContenen dades d'identificaci\u00f3 de qualsevol subjecte com per exemple persones, adreces, companyies, clients, d'obres, conceptes, idees, resums, s\u00edntesi, esp\u00e8cies, col\u00b7leccions\u2026. Les bases de dades electr\u00f2niques van reprendre la terminologia i de vegades les imatges de les antigues carpetes o mobles de fitxer per a crear les icones.", "target": "Economia"}, {"text": "Les relacions de producci\u00f3 (alemany: Produktionsverh\u00e4ltnisse) \u00e9s un concepte utilitzat freq\u00fcentment per Karl Marx i Friedrich Engels en el desenvolupament de la seva teoria del materialisme hist\u00f2ric i en Das Kapital. Per primera vegada s'utilitz\u00e0 expl\u00edcitament en el llibre de Marx \"La pobresa de la filosofia\", tot i que Marx i Engels ja havien definit el terme a \"La ideologia alemanya\".\nAlgunes relacions socials s\u00f3n volunt\u00e0ries i escollides lliurement (una persona opta per associar-se amb una altra persona o amb un grup), per\u00f2 altres relacions socials s\u00f3n involunt\u00e0ries, \u00e9s a dir, les persones poden estar relacionades socialment, vulguin o no, perqu\u00e8 formen part d'una fam\u00edlia, d'un grup, d'una organitzaci\u00f3, d'una comunitat, d'una naci\u00f3 etc.\nPer \"relacions de producci\u00f3\", Marx i Engels volien expressar la suma total de relacions socials que les persones han d'establir per sobreviure, produir i reproduir els seus mitjans de vida. Com que les persones han d'entrar en aquestes relacions socials, \u00e9s a dir, perqu\u00e8 la participaci\u00f3 en elles no \u00e9s volunt\u00e0ria, la totalitat d'aquestes relacions constitueixen una estructura relativament estable i permanent, la \u201cestructura econ\u00f2mica\u201d o el mode de producci\u00f3.\nEl terme \"relacions de producci\u00f3\" \u00e9s una mica vague, per dues raons principals:\n- La paraula alemanya verh\u00e4ltnis pot significar \"relaci\u00f3\", \"proporci\u00f3\" o \"ratio\". Aix\u00ed, les relacions podrien ser qualitatives, quantitatives o ambdues coses alhora. Cosa que no es pot establir sovint des del context de la frase.\n- La relaci\u00f3 a la qual Marx fa refer\u00e8ncia es pot referir a les relacions socials, a les relacions econ\u00f2miques o a les relacions tecnol\u00f2giques.\nMarx i Engels utilitzen t\u00edpicament el terme per referir-se a les relacions socioecon\u00f2miques caracter\u00edstiques d'una \u00e8poca concreta, com \u00e9s ara: la relaci\u00f3 exclusiva del capitalista amb un b\u00e9 de capital i la relaci\u00f3 conseg\u00fcent del treballador amb el capitalista; la relaci\u00f3 d'un senyor feudal amb un feu, i la conseg\u00fcent relaci\u00f3 del serf amb el senyor; la relaci\u00f3 d'un esclavista amb el seu esclau; etc., concepte que contrasta i est\u00e0 relacionat amb el que Marx va anomenar les forces de producci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "L'acumulaci\u00f3 del capital, o concentraci\u00f3 del capital, \u00e9s una teoria essencialment marxista respecte al proc\u00e9s hist\u00f2ric relatiu a l'expansi\u00f3 del capital en les seues diverses fases que suposa que l'acumulaci\u00f3 de cabdal d'uns respon obligat\u00f2riament a l'explotaci\u00f3 i conseg\u00fcent pauperitzaci\u00f3 d'uns altres. T\u00e9 una fase directa (expansi\u00f3 de curt abast) en la qual es programa una dominaci\u00f3 regional (que \u00e9s la qual va analitzar Karl Marx) i altra de llarg abast en la qual es desborden les regions i es conquisten mercats llunyans. A\u00e7\u00f2 \u00faltim s'emparenta totalment amb l'imperialisme.", "target": "Economia"}, {"text": "El codi compte client (CCC) o n\u00famero de compte bancari \u00e9s un n\u00famero utilitzat per les entitats financeres (bancs i caixes i cooperatives de cr\u00e8dit) per a la identificaci\u00f3 dels comptes dels seus clients. El codi compte client est\u00e0 format per vint d\u00edgits i el seu significat \u00e9s el seg\u00fcent: Estructura del CCC: EEEE OOOO DD NNNNNNNNNN\n\nEEEE - Seq\u00fc\u00e8ncia de quatre d\u00edgits - codi de l'entitat. Codi assignat a l'entitat financera on radica el compte segons el codi de registre de les entitats financeres.\nOOOO - Seq\u00fc\u00e8ncia de quatre d\u00edgits - codi d'oficina. Codi de l'oficina en l'estructura de l'Entitat Financera.\nDD - Seq\u00fc\u00e8ncia de dos d\u00edgits - d\u00edgits de control. Es generen a partir dels altres d\u00edgits del CCC, d'acord amb unes certes regles, i serveixen per a validar el CCC. El primer d'ells valida conjuntament els codis d'entitat i d'oficina; el segon, valida el n\u00famero de compte.\nNNNNNNNNNN - Seq\u00fc\u00e8ncia de deu d\u00edgits - n\u00famero de compte. N\u00famero de Compte, s'hi inclouen tots els identificadors d'\u00edndole interna que l'entitat financera desitgi utilitzar, per a individualitzar cada compte en particular.", "target": "Economia"}, {"text": "Leilani Reklai (nascuda el 27 de desembre de 1966) \u00e9s una pol\u00edtica i empres\u00e0ria palauana. Ha exercit com a presidenta del consell d'administraci\u00f3 de la Corporaci\u00f3 Nacional de Comunicacions del Palau.\nLeilani Reklai va ser elegida provisionalment com a governador de l'estat d'Aimeliik a les eleccions estatals del 13 de novembre de 2007. Els resultats van mostrar que Reklai va guanyar la seva oponent (i la seva cosina), Abina Etpison, amb nom\u00e9s 35 vots. Reklai va obtenir 218 vots mentre que Etpison, legisladora de Palau, va tenir 183 vots.Leilani Reklai es va convertir en la primera dona governadora d'Aimeliik i la tercera dona governadora de la hist\u00f2ria de Palau. Les altres dues dones governants de Palau van ser la governadora Vicky Kanai (de l'estat d'Airai) i la governadora Akiko Sugiyama (de Ngardmau).", "target": "Economia"}, {"text": "D-wave Systems, Inc. \u00e9s una empresa privada de computaci\u00f3 qu\u00e0ntica, amb seu a Burnaby, British Columbia, Canad\u00e0. D-Wave fou declarada la primera companyia d'inform\u00e0tica qu\u00e0ntica. La filosofia de treball d'aquesta empresa es basa exclusivament en els ordinadors qu\u00e0ntics, la seva evoluci\u00f3 i el seu potencial.\nD-wave ha obtingut m\u00e9s de 160 patents dels Estats Units i ha publicat m\u00e9s de 100 articles revisats en revistes cient\u00edfiques, l\u00edders en els seus sectors.", "target": "Economia"}, {"text": "L'\u00cdndex Big Mac \u00e9s una manera informal de mesurar la paritat de poder adquisitiu, PPA (o PPP en les seves sigles en angl\u00e8s) entre dues monedes.\nL'\u00cdndex Big Mac fou introdu\u00eft pel setmanari The Economist el setembre de 1986 com una il\u00b7lustraci\u00f3 humor\u00edstica de les difer\u00e8ncies de PPA entre pa\u00efsos. Des d'aleshores s'ha anat publicant pr\u00e0cticament anualment.\nEl tipus de canvi entre dues monedes tendeix de manera natural a ajustar-se de manera que una cistella de b\u00e9ns i serveis hauria de costar, en termes de PPA, el mateix en ambd\u00f3s pa\u00efsos. En l'\u00cdndex Big Mac, la \"cistella de b\u00e9ns\" en q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s una sola hamburguesa Big Mac venuda a la cadena de restaurants de menjar r\u00e0pid McDonald's. El producte Big Mac fou escollit pel fet que \u00e9s un b\u00e9 homogeni que est\u00e0 disponible a un gran nombre de pa\u00efsos i perqu\u00e8 les franqu\u00edcies locals de McDonald's tenen un elevat nivell de responsabilitat en la negociaci\u00f3 dels preus de les mat\u00e8ries primeres. Per aix\u00f2, l'\u00edndex permet la comparaci\u00f3 entre el nivell de poder adquisitiu de diferents economies.", "target": "Economia"}, {"text": "El boicot \u00e9s el ref\u00fas de comerciar amb un individu o empresa, o amb un sector social, pol\u00edtic o econ\u00f2mic, per a\u00efllar-lo o fer cessar la seva activitat, o amb la intenci\u00f3 de desacreditar-lo, coaccionar-lo o castigar-lo.El boicot no entra dins de la definici\u00f3 de la censura perqu\u00e8 la censura \u00e9s un bloqueig des del poder i el boicot \u00e9s un bloqueig des d'una petici\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "El comer\u00e7 electr\u00f2nic (tamb\u00e9 conegut com a e-commerce de l'angl\u00e8s Electronic Commerce) \u00e9s una transacci\u00f3 comercial en qu\u00e8 les parts involucrades interaccionen de manera electr\u00f2nica en lloc de fer-ho de la manera tradicional amb intercanvis f\u00edsics a trav\u00e9s del tracte f\u00edsic directe.\nEl comer\u00e7 electr\u00f2nic consisteix en la compra i venda de productes o de serveis per mitjans electr\u00f2nics, tals com Internet i altres xarxes d'ordinadors. La quantitat de comer\u00e7 duta a terme electr\u00f2nicament ha crescut extraordin\u00e0riament a causa de la propagaci\u00f3 d'Internet en el m\u00f3n desenvolupat. Una gran varietat de comer\u00e7 es realitza d'aquesta manera, estimulant la creaci\u00f3 i \u00fas d'innovacions com ara la transfer\u00e8ncia de diners electr\u00f2nica, l'administraci\u00f3 de cadenes de subministrament, el m\u00e0rqueting per Internet, el processament de transaccions en l\u00ednia, l'intercanvi electr\u00f2nic de dades, els sistemes d'administraci\u00f3 de l'inventari, i els sistemes automatitzats de recol\u00b7lecci\u00f3 de dades. El comer\u00e7 electr\u00f2nic normalment fa servir Internet en algun punt del cicle de la transacci\u00f3, encara que pot abastar una gamma m\u00e9s \u00e0mplia de tecnologies, com ara el correu electr\u00f2nic.\nUn gran percentatge del comer\u00e7 electr\u00f2nic s'utilitza completament per a articles virtuals (programari i derivats en la seva majoria), aix\u00ed com l'acc\u00e9s a contingut premium d'un lloc web; per\u00f2 la majoria del comer\u00e7 electr\u00f2nic involucra el transport d'objectes f\u00edsics d'una manera o altra.\nEl comer\u00e7 electr\u00f2nic realitzat entre empreses s'anomena en angl\u00e8s Business-to-business o B2B. El B2B pot estar obert a qualsevol que estigui interessat (com l'intercanvi de mercaderies o mat\u00e8ries primeres), o b\u00e9 estar limitat a participants espec\u00edfics prequalificats (mercat electr\u00f2nic privat).\nEl comer\u00e7 electr\u00f2nic on les operacions comercials s\u00f3n entre una empresa i un usuari final s'anomena Business to Consumer o B2C, empresa a consumidor. El comer\u00e7 electr\u00f2nic amb operacions entre empresa i administraci\u00f3 p\u00fablica \u00e9s el Business to Administration o B2A.", "target": "Economia"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista de comptes corrents ordenats per les comissions aplicades.\nS'inclouen nom\u00e9s els comptes corrents, en euros, pertanyents a les entitats financeres amb seu social als Pa\u00efsos Catalans, amb una comissi\u00f3 de manteniment igual a 0,00 euros i sense necessitat de vinculaci\u00f3. Les dades que es mostren a continuaci\u00f3 s\u00f3n les fetes p\u00fabliques per cada entitat. La llista est\u00e0 actualitzada el 3 d'agost de 2022.", "target": "Economia"}, {"text": "Una opci\u00f3 \u00e9s un contracte que dona dret a vendre o a comprar un actiu subjacent (accions, bons, etc.), a un preu determinat (preu d'exercici), en una data pr\u00e8viament establerta (venciment), o en qualsevol moment anterior a aquesta data i pel qual s'ha de pagar una quantitat, option premium (prima), en el moment de la seva adquisici\u00f3. El comprador d'una opci\u00f3 adquirir\u00e0 o vendr\u00e0 l'actiu subjacent nom\u00e9s si el beneficia, ja que t\u00e9 el dret d'exercir l'opci\u00f3 per\u00f2 no est\u00e0 obligat a fer-ho, de manera que si no l'exerceix tan sols perdr\u00e0 la prima que va pagar per comprar el dret. De forma contr\u00e0ria, el venedor de l'opci\u00f3, a canvi de rebre aquesta prima (menys les despeses d'intermediaci\u00f3), est\u00e0 obligat a realitzar all\u00f2 que decideixi el comprador.", "target": "Economia"}, {"text": "First In, First Out (primer a entrar, primer a sortir); (FIFO) \u00e9s, en comptabilitat, un m\u00e8tode per registrar el valor d'un inventari. Es fa servir si ens trobem amb moltes unitats o lots de productes de forma que \u00e9s molt dif\u00edcil identificar-los individualment. Aquest m\u00e8tode suposa que la primera unitat de producte entrada al magatzem ser\u00e0, tamb\u00e9, la primera a sortir, a afectes d'inventari.", "target": "Economia"}, {"text": "Un acomiadament col\u00b7lectiu, o massiu (tamb\u00e9 anomenat reducci\u00f3 de planter), \u00e9s una decisi\u00f3 unilateral per part d'un empresari que implica l'acomiadament, en un per\u00edode de 90 dies, d'almenys deu persones, si l'empresa t\u00e9 menys de cent treballadors, o b\u00e9 un 10% dels treballadors, si aquesta en t\u00e9 entre cent i tres-cents, o b\u00e9 trenta o m\u00e9s treballadors, si en t\u00e9 m\u00e9s de tres-cents. Aquest acomiadament pot estar fonamentat en causes econ\u00f2miques, t\u00e8cniques, organitzatives, de producci\u00f3 o per tancament de l'empresa. L'extinci\u00f3 dels contractes de treball per mitj\u00e0 d'un acomiadament col\u00b7lectiu exigeix per llei la tramitaci\u00f3 d'un procediment legal anomenat Expedient de Regulaci\u00f3 d'Ocupaci\u00f3, ERO (en castell\u00e0, Expediente de Regulaci\u00f3n de Empleo, ERE).\nLes \"causes econ\u00f2miques\" en aquest aspecte no estan detallades a la llei espanyola, de manera que es poden considerar com a tals el fet que l'empresa guanyi m\u00e9s diners amb l'acomiadament que sense ell, o qualsevol ajust que pugui fer l'empresa amb el fi de fer front a una crisi econ\u00f2mica, o el fet de t\u00e9mer que l'any en curs no obtindr\u00e0 tants beneficis econ\u00f2mics com esperava o voldria. Aquest buit legal no \u00e9s present, per exemple, per a la recaptaci\u00f3 d'impostos, on hi ha criteris molt definits de pagament i cap exempci\u00f3 o cas particular per \"causes econ\u00f2miques\".\nA Catalunya, les empreses que fan un acomiadament col\u00b7lectiu, llevat que aquest hagi estat acordat amb els representants dels seus treballadors, durant els seg\u00fcents sis mesos no poden concertar el contracte de foment de la contractaci\u00f3 indefinida per cobrir llocs de treball de la mateixa categoria o del mateix grup professional que els afectats per l'acomiadament, ni per al mateix centre o centres de treball.", "target": "Economia"}, {"text": "James Tobin (Champaign, EUA 1918 - New Haven 2002) fou un economista i professor universitari nord-americ\u00e0 guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1981, conegut mundialment per la formulaci\u00f3 de la Taxa Tobin.", "target": "Economia"}, {"text": "Un soc (de l'\u00e0rab \u0633\u0648\u0642, s\u016bq) \u00e9s la denominaci\u00f3 que es dona en catal\u00e0 als mercats tradicionals dels pa\u00efsos \u00e0rabs, especialment els que es realitzen a l'aire lliure i que, sovint, tenen lloc en un determinat dia de la setmana o en una determinada \u00e8poca de l'any, encara que la paraula es pot fer extensiva a tota mena de mercat tradicional. El significat de la paraula soc en catal\u00e0 \u00e9s restringit respecte del terme original \u00e0rab suq, que significa \u2018mercat\u2019, de qualsevol mena.\nEl soc generalment se situa en una pla\u00e7a al centre de la ciutat, ja que al seu entorn giren moltes altres activitats, i com \u00e9s un lloc molt concorregut per a tota mena de compravenda d'articles variats, tamb\u00e9 sorgeixen alhora activitats secund\u00e0ries de serveis per als qui el visiten, com ho s\u00f3n el transport, perruqueria, guarderies, etc.\nEn alguns llocs, la seva activitat pot ser setmanal o di\u00e0ria depenent de la poblaci\u00f3 i els llocs de qu\u00e8 disposi. Moltes poblacions reben el seu nom del mercat estacional que s'hi fa, per exemple, la marroquina Souk El Arbaa (\u2018mercat del dimecres\u2019) o la toledana Plaza de Zocodover (de \u0633\u0648\u0642 \u0627\u0644\u062f\u0648\u0627\u0628, suq al-dawwab, \u2018mercat de les b\u00e8sties de c\u00e0rrega\u2019). A l'\u00c0ndalus, i m\u00e9s tard en els regnes cristians ib\u00e8rics, es va establir un sistema d'administraci\u00f3 del mercat: al front hi havia un funcionari anomenat zabazoque, del qual depenien els restants, entre aquests els mostassafs.\nEls socs, tradicionalment, no han estat nom\u00e9s llocs de compra i venda, sin\u00f3 espais centrals de la vida social. Per aix\u00f2, apareixen profusament en tota la literatura tradicional com a escenari on es desenvolupen les trames o part d'aquestes. En Les mil i una nits, per esmentar-ne nom\u00e9s un exemple, tenim la hist\u00f2ria de Gra de bellesa, en qu\u00e8 el pare del protagonista, Chamseddin, \u00e9s s\u00edndic del soc del Caire.", "target": "Economia"}, {"text": "CEIM, Confederaci\u00f3 Empresarial de Madrid-CEOE, \u00e9s una organitzaci\u00f3 patronal radicada en Madrid fundada el 28 de febrer de 1978 que representa a empresaris de la Comunitat de Madrid, integrant a associacions i empreses amb activitat i \u00e0mbit geogr\u00e0fic de la regi\u00f3. Despr\u00e9s de 30 anys de funcionament, est\u00e0 constitu\u00efda per m\u00e9s de 280 organitzacions empresarials, tant sectorials com a territorials.", "target": "Economia"}, {"text": "El concepte del Primer M\u00f3n es va originar durant la Guerra Freda, compost pels pa\u00efsos que estaven alineats amb els Estats Units, Fran\u00e7a i el Regne Unit. Aquests pa\u00efsos van ser en gran manera les economies de mercat i les democr\u00e0cies en general. Despr\u00e9s de la caiguda de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, el terme \u00abPrimer M\u00f3n\u00bb es podria dir que va prendre un nou significat, que ve a ser en gran part sin\u00f2nim dels pa\u00efsos desenvolupats.\nDurant la Guerra Freda, les relacions entre el \u00abPrimer M\u00f3n\u00bb i el \u00abSegon M\u00f3n\u00bb (dels estats comunistes) eren t\u00edpicament competitives, ideol\u00f2giques i hostils. Les relacions d'aquests dos \u00abmons\u00bb amb els pa\u00efsos del \u00abTercer M\u00f3n\u00bb (\u00e9s a dir, tota la resta) eren normalment positives en la teoria, mentre que en alguns casos eren bastant negatives en la pr\u00e0ctica (per exemple amb la pr\u00e0ctica de les guerres subsidi\u00e0ries).", "target": "Economia"}, {"text": "La llista Fortune 500 (en catal\u00e0 Riquesa 500) \u00e9s un seguit de les 500 majors empreses de capital obert per volum de vendes.", "target": "Economia"}, {"text": "La programaci\u00f3 lineal (PL) \u00e9s un m\u00e8tode matem\u00e0tic per determinar una manera d'aconseguir el millor resultat (com, per exemple, el benefici m\u00e0xim o el cost m\u00ednim) d'un cert model matem\u00e0tic donats una s\u00e8rie de requisits (restriccions) representats com relacions lineals. La programaci\u00f3 lineal \u00e9s un cas espec\u00edfic de la programaci\u00f3 matem\u00e0tica (optimitzaci\u00f3 matem\u00e0tica).\nM\u00e9s formalment, la programaci\u00f3 lineal \u00e9s una t\u00e8cnica per l'optimitzaci\u00f3 d'una funci\u00f3 objectiu lineal, subjecta a una igualtat lineal i restriccions en forma de desigualtats lineals. La seva regi\u00f3 factible \u00e9s un pol\u00ededre convex, que \u00e9s un conjunt definit com la intersecci\u00f3 de molts (finits) semiespais, cadascun dels quals \u00e9s definit per una desigualtat lineal. La seva funci\u00f3 objectiu \u00e9s una funci\u00f3 af\u00ed de valors reals definida en aquest pol\u00ededre. Un algorisme de programaci\u00f3 lineal troba un punt del pol\u00ededre en el qual aquesta funci\u00f3 t\u00e9 el menor (o major) valor, si existeix tal punt.\nEls programes lineals s\u00f3n problemes que es poden expressar en la seg\u00fcent forma can\u00f2nica:\n\n  \n    \n      \n        \n          \n            \n              \n              \n                \n                  maximitzar\n                \n              \n              \n              \n                \n                  \n                    c\n                  \n                  \n                    \n                      T\n                    \n                  \n                \n                \n                  x\n                \n              \n            \n            \n              \n              \n                \n                  amb la restricci\u00f3\n                \n              \n              \n              \n                A\n                \n                  x\n                \n                \u2264\n                \n                  b\n                \n              \n            \n            \n              \n              \n                \n                  i\n                \n              \n              \n              \n                \n                  x\n                \n                \u2265\n                \n                  0\n                \n              \n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle {\\begin{aligned}&{\\text{maximitzar}}&&\\mathbf {c} ^{\\mathbf {T} }\\mathbf {x} \\\\&{\\text{amb la restricci\u00f3}}&&A\\mathbf {x} \\leq \\mathbf {b} \\\\&{\\text{i}}&&\\mathbf {x} \\geq \\mathbf {0} \\end{aligned}}}\n  x representa el vector de variables que es volen determinar; c i b s\u00f3n vectors de coeficients coneguts; a \u00e9s una matriu de coeficients coneguts; i \n  \n    \n      \n        (\n        \u22c5\n        \n          )\n          \n            \n              T\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle (\\cdot )^{\\mathrm {T} }}\n   \u00e9s la matriu transposada. L'expressi\u00f3 que es vol maximitzar o minimitzar s'anomena funci\u00f3 objectiu, en aquest cas cTx. Les desigualtats Ax \u2264 b s\u00f3n les restriccions que configuren un pol\u00edtop convex sobre el qual s'optimitza la funci\u00f3 objectiu. En aquest context, dos vectors s\u00f3n comparables quan tenen les mateixes dimensions. Si cada component del primer \u00e9s menor o igual a la component corresponent del segon, llavors es pot dir que el primer vector \u00e9s menor o igual al segon vector.\nLa programaci\u00f3 lineal es pot aplicar a diversos camps d'estudi. Es fa servir en negocis i economia, per\u00f2 tamb\u00e9 es pot fer servir per resoldre alguns problemes de l'enginyeria. Algunes ind\u00fastries que utilitzen models de programaci\u00f3 lineal s\u00f3n, per exemple, la del transport, energia, telecomunicacions i fabricaci\u00f3. La programaci\u00f3 lineal s'ha demostrat \u00fatil per modelar diversos tipus de problemes que tracten la planificaci\u00f3, el disseny de rutes, la programaci\u00f3 d'horaris, l'assignaci\u00f3 i el disseny.", "target": "Economia"}, {"text": "La llei de Petty \u00e9s una llei econ\u00f2mica que proposa que, en la mesura que el progr\u00e9s t\u00e8cnic redu\u00eds els costos de transport i el mercat per a b\u00e9ns no agr\u00edcoles s'ampli\u00e9s, induiria a la reassignaci\u00f3 de la m\u00e0 d'obra de l'agricultura cap a activitats no agr\u00edcoles.Posteriorment Colin Clark va concloure que una de les formes principals en qu\u00e8 es manifesta el progr\u00e9s econ\u00f2mic \u00e9s en la cont\u00ednua transfer\u00e8ncia de treball del sector primari al secundari, i d'aquest al terciari. Posteriorment es va abandonar aquesta terminologia per substituir per la de sector agr\u00edcola, industrial i de serveis, segons la hip\u00f2tesi dels tres sectors. Ambdues propostes s\u00f3n generalment considerades en conjunt ( Llei de Petty i Clark ), considerant que una disminuci\u00f3 substancial en els costos de transport dona lloc a l'aglomeraci\u00f3 de les activitats no agr\u00edcoles i l'expansi\u00f3 de centres urbans i, eventualment, del sector de serveis.Aquesta llei estableix que el progr\u00e9s d'una economia s'aprecia fonamentalment a trav\u00e9s del creixent volum de la poblaci\u00f3 que es dedica als serveis, at\u00e8s que la import\u00e0ncia relativa dels sectors econ\u00f2mics es va despla\u00e7ant des del sector primari, a trav\u00e9s l'industrial, cap al terciari, el qual arriba a ser el punt clau del creixement.\nAmbdues lleis pressuposen o impliquen la validesa de la Llei d'Engel, d'acord amb la qual el desenvolupament t\u00e8cnic condueix a la disminuci\u00f3 dels costos de transports, el que t\u00e9 l'efecte d'augmentar els ingressos (o poder de compra dels mateixos) de la poblaci\u00f3 en general, el que condueix a un increment en la demanda de productes que no s\u00f3n b\u00e0sics o essencials per viure (veure Economia de subsist\u00e8ncia).", "target": "Economia"}, {"text": "Toulouse Business School \u00e9s una escola de negocis europea amb seus a Par\u00eds, Londres, Casablanca, Barcelona i Tolosa. Fundada l'any 1903, TBS se situa entre les escoles de negocis m\u00e9s ben valorades del m\u00f3n: el 2016 va ocupar la 47a posici\u00f3 a la llista de les 100 millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. TBS imparteix tamb\u00e9 un programa de doctorat i diferents programes de m\u00e0ster d'administraci\u00f3 especialitzats en m\u00e0rqueting, finances, emprenedoria i d'altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditaci\u00f3, a c\u00e0rrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat m\u00e9s de 38.000 estudiants (2022).L'escola \u00e9s especialment coneguda pels seus graus en aeron\u00e0utica amb l'\u00c9cole nationale de l'aviation civile.\n\n", "target": "Economia"}, {"text": "Emlyon Business School \u00e9s una escola de negocis europea amb seus a Par\u00eds, Li\u00f3, Saint-\u00c9tienne, Casablanca, Xangai, Bhubaneswar i Bombai. Fundada l'any 1872, \u00e9s considerada una de les m\u00e9s antigues del m\u00f3n.El primer nom de l'escola va ser ESCAE Lyon, despr\u00e9s \u00c9cole sup\u00e9rieure de commerce de Lyon (ESCL), i va canviar a EM Lyon el 1997, per al 125 aniversari de l'escola. El nom final, l'escola de negocis Emlyon, va ser triat en 2005.\nEmlyon se situa entre les escoles de negocis m\u00e9s ben valorades del m\u00f3n: el 2014 va ocupar la 14a posici\u00f3 a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. L'any 2015, el mateix diari va escollir el seu programa de Master in Management com el 30a del m\u00f3n. A m\u00e9s a m\u00e9s, el seu Executive MBA figura a la 68a posici\u00f3 a escala mundial. El programa MEB (Master in European Business) de l'escola comparteix moltes caracter\u00edstiques amb l'MBA a temps complet, tot i que amb un plantejament m\u00e9s multicultural. Emlyon imparteix tamb\u00e9 un programa de doctorat i diferents programes de m\u00e0ster d'administraci\u00f3 especialitzats en m\u00e0rqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditaci\u00f3, a c\u00e0rrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB.El cost acad\u00e8mic d'assistir a una escola de negocis a Fran\u00e7a pot variar significativament segons la instituci\u00f3. A aquesta, el preus oscil.len entre els 18,500\u20ac per any i poden arribar a superar els 40,000\u20ac en el cas dels MBA.", "target": "Economia"}, {"text": "En economia, el punt mort, punt d'equilibri o llindar de rendibilitat \u00e9s la quantitat d'unitats d'un producte o servei que cal vendre de manera que no hi hagi ni beneficis ni p\u00e8rdues, \u00e9s a dir, quan s'assoleix aquest punt els costos totals s\u00f3n igual als ingressos per les vendes. Per tant, indica a partir de quin nombre de productes venuts es deixa de tenir p\u00e8rdues, o en altres paraules, quina quantitat de productes venuts s'ha de superar per comen\u00e7ar a tenir beneficis.\nPer a poder realitzar l'an\u00e0lisi del punt mort s'han de complir les seg\u00fcents condicions:\n\nEl cost variable unitari es mant\u00e9 constant per a qualsevol volum de producci\u00f3.\nEs vendran totes les unitats al mateix preu.L'expressi\u00f3 matem\u00e0tica que permet calcular (en unitats venudes) el llindar de rendibilitat es determina considerant el punt \"mort\" en qu\u00e8 els beneficis s\u00f3n nuls per\u00f2 els ingressos s\u00f3n iguals als costos. Aix\u00ed doncs, els ingressos totals (IT) s'igualen als costos totals (CT):\n\nB = 0\n0 = IT - CT\nIT = CT\u00c9s a dir:\n\nP \u00b7 Q* = CF + CVu \u00b7 Q*on:\n\nP = Preu de venda d'una unitat del producte.\nQ* = Nombre d'unitats del producte. Poden ser b\u00e9ns, mesurats en unitats f\u00edsiques (u) o serveis, mesurat en unitats temporals (h). Posem Q amb asterisc ja que \u00e9s la quantitat que hem de vendre per igualar ingressos i costos (punt mort).\nCF = Costos fixos, que s\u00f3n els que es mantenen inalterables durant l'exercici econ\u00f2mic independentment del volum de producci\u00f3 i del volum de vendes. Exemples: lloguer de les instal\u00b7lacions, salaris del personal fix, amortitzaci\u00f3 de deutes, etc.\nCVu = Costos variables per unitat, els quals augmenten a mesura que augmenta la producci\u00f3 de l'empresa i el volum de les vendes. Exemples: consum de llum, gas o tel\u00e8fon, mat\u00e8ries primeres, etc.A fi de trobar el punt mort, \u00e9s a dir, la quantitat (Q*) d'articles venuts que compleixen la igualtat anterior, nom\u00e9s cal a\u00efllar-hi Q*:\n\nPV \u00b7 Q* - CVu \u00b7 Q = CF\nQ* \u00b7 (P - CVu) = CFAix\u00ed, el llindar de rendibilitat (Q) s'obt\u00e9 dividint els costos fixos de l'empresa entre la difer\u00e8ncia entre el preu de venda unitari i els costos variables unitaris.\nPer tant, l'expressi\u00f3 matem\u00e0tica que defineix el punt mort \u00e9s:\n\nQ* = CF / (PV - CVu)segons la qual, si es reparteixen els costos fixos entre el benefici obtingut de la venda d'una unitat del producte, ent\u00e8s aquest benefici com la difer\u00e8ncia entre el preu de venda i el cost variable d'una unitat del producte, s'obt\u00e9 el nombre d'unitats que cal vendre a fi de cobrir costos. Aquest nombre constitueix un punt mort o un llindar de rendibilitat que cal superar per comen\u00e7ar a obtenir beneficis.", "target": "Economia"}, {"text": "ISC Paris Business School \u00e9s una escola de negocis europea amb seus a Par\u00eds. Fundada l'any 1962. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditaci\u00f3, a c\u00e0rrec dels organismes UGEI, CGE i AACSB. Per l'escola hi han passat m\u00e9s de 20.000 estudiants que despr\u00e9s han ocupat llocs de responsabilitat en el m\u00f3n dels negocis i la pol\u00edtica. L'escola t\u00e9 una associaci\u00f3 amb ISIPCA per a un MBA especialitzat en perfums i cosm\u00e8tics.", "target": "Economia"}, {"text": "Es denomina economia de guerra la que s'aplica en moments hist\u00f2rics de fortes convulsions violentes, siguin o no conflictes armats, o en per\u00edodes d'extrema autarquia i que t\u00e9 per objecte mantenir el funcionament de les activitats econ\u00f2miques indispensables per a un pa\u00eds, procurar l'autoabastament, desincentivar el consum privat, garantir la producci\u00f3 d'aliments i controlar l'economia nacional des de l'Estat.\nEntre les actuacions fonamentals es troben: \n\nControl exhaustiu de la pol\u00edtica monet\u00e0ria que eviti els processos d'hiperinflaci\u00f3.\nAfavoriment de l'autarquia com sistema que eviti la depend\u00e8ncia de les importacions exteriors en productes b\u00e0sics i material militar.\nMesures d'estalvi del consum energ\u00e8tic.\nIncentivaci\u00f3 de la m\u00e0 d'obra femenina a baix cost per a ocupar els llocs de treball d'aquells que s'incorporen a l'ex\u00e8rcit.\nCanvis en la pol\u00edtica agr\u00edcola que dirigeixen els cultius i la ind\u00fastria transformadora cap a la producci\u00f3 de gra i, en general, cultius que aportin una alta quantitat d'hidrats de carboni.\nAugment de la producci\u00f3 de la ind\u00fastria pesant i de material militar.\nEstabliment de reduccions del consum privat, que pot incloure el racionament a la ind\u00fastria i a les fam\u00edlies.Per a molts pa\u00efsos no bel\u00b7ligerants i propers territorial o econ\u00f2micament a una zona de conflicte armat, l'economia de guerra representa una oportunitat de creixement i desenvolupament en poder incrementar les seves exportacions als territoris bel\u00b7ligerants. En altres casos, l'economia de guerra sustenta processos d'investigaci\u00f3 i desenvolupament tecnol\u00f2gic que milloren la capacitat del pa\u00eds, sostenint-se per alguns economistes que, en alguns casos, aquest sembla l'origen real d'alguns conflictes.", "target": "Economia"}, {"text": "Pinkwashing (rentat rosa o rentat d'imatge rosa) \u00e9s un manlleu (de l'angl\u00e8s: pink, rosa, i whitewash, blanquejar o encobrir) per referir-se, en el context dels drets LGBT, a la varietat d'estrat\u00e8gies pol\u00edtiques i de m\u00e0rqueting dirigides a la promoci\u00f3 de productes, empreses o institucions, apel\u00b7lant a la seva amabilitat cap al col\u00b7lectiu LGBT.L'expressi\u00f3 \u00e9s especialment utilitzada per referir-se al rentat d'imatge de l'Estat d'Israel, que en promoure els drets de la seva poblaci\u00f3 LGBT, minimitza l'atenci\u00f3 sobre la violaci\u00f3 sistem\u00e0tica dels drets humans del poble palest\u00ed. Demostrant l'aparen\u00e7a de ser un territori simpatitzant amb els drets dels ciutadans i ciutadanes; gais, lesbianes, bisexuals, intersexuals, i transsexuals, i donant suport als drets de la poblaci\u00f3 LGBT, hom pot arribar a caure en l'homonacionalisme, i arribar fins i tot a sentir-se identificat amb les posicions pol\u00edtiques de l'estat sionista, o fins i tot caure en la xenof\u00f2bia i en la islamof\u00f2bia institucionalitzada, al considerar que la poblaci\u00f3 isl\u00e0mica i musulmana, \u00e9s necess\u00e0riament hom\u00f2foba, degut a la discriminaci\u00f3 soferta en el seu propi pa\u00eds.El terme va ser originalment encunyat per la Breast Cancer Action per identificar a les empreses que asseguraven donar suport a les dones amb c\u00e0ncer de mama, mentre que en realitat pretenien obtenir majors beneficis i millorar la seva imatge de cara a incorporar a la seva publicitat el fet de donar suport a una causa ben\u00e8fica.", "target": "Economia"}, {"text": "El balan\u00e7 de situaci\u00f3 o estat de situaci\u00f3 patrimonial \u00e9s un document comptable que recull de forma ordenada, i en un moment donat del temps, tots els elements de titularitat empresarial i necessaris per a desenvolupar la seva activitat coneguts com a patrimoni empresarial. El balan\u00e7 de situaci\u00f3 forma part dels comptes anuals que les societats deuen dipositar en acabar un exercici comptable al Registre Mercantil.Cal remarcar que degut al sistema de partida doble l'actiu sempre ha de ser igual al passiu.", "target": "Economia"}, {"text": "Em\u00e8rit Bono i Mart\u00ednez (Sagunt, 1940) \u00e9s un economista i pol\u00edtic valenci\u00e0.", "target": "Economia"}, {"text": "Pr\u00e8mium \u00e9s un adjectiu que s'utilitza per definir un servei o un producte de caracter\u00edstiques especials i de qualitat superior a la mitjana. El m\u00e9s habitual \u00e9s que all\u00f2 pr\u00e8mium sigui un privilegi destinat a aquells consumidors d'un producte que paguen una quantitat econ\u00f2mica addicional.\nMoltes empreses, com els bancs, acostumen a comptar amb serveis pr\u00e8mium per als seus clients. Aix\u00f2 es fa per recompensar i fidelitzar els consumidors oferint beneficis, promocions o descomptes. De vegades, un servei pr\u00e8mium \u00e9s aquell que inclou prestacions addicionals en comparaci\u00f3 amb el que es pot trobar de manera gratu\u00efta. Aix\u00f2 \u00e9s habitual en l'espai en l\u00ednia, com ara les p\u00e0gines web: qui opti per un servei gratu\u00eft tindr\u00e0 una capacitat de transfer\u00e8ncia i d'allotjament limitada i haur\u00e0 d'incloure publicitat al seu portal. En canvi, qui contracta el servei premium podr\u00e0 pujar m\u00e9s arxius i no tenen per qu\u00e8 mostrar publicitat. Un producte pr\u00e8mium, per \u00faltim, pot ser una edici\u00f3 especial d'un producte.\nSegons el Diccionari de Cambridge, pr\u00e8mium \u00e9s una quantitat d'alguna cosa m\u00e9s elevada de la que \u00e9s usual.", "target": "Economia"}, {"text": "I\u00c9SEG School of Management \u00e9s una escola de negocis europea amb seus a Lilla i La D\u00e9fense. Va ser fundada l'any 1964. I\u00c9SEG se situa entre les escoles de negocis m\u00e9s ben valorades del m\u00f3n: el 2019 va ocupar la trenta ter\u00e7 posici\u00f3 a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times.Els programes de l'escola compten amb una triple acreditaci\u00f3, a c\u00e0rrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat m\u00e9s de 9.000 estudiants que despr\u00e9s han ocupat llocs de responsabilitat en el m\u00f3n dels negocis i la pol\u00edtica, com ara Christophe Catoir (CEO Adecco France) i Nicolas Wallaert (CEO Cofidis France).", "target": "Economia"}, {"text": "Un any fiscal o any financer \u00e9s un per\u00edode de 12 mesos utilitzat per calcular informes financers anuals en negocis i altres organitzacions. En la majoria de jurisdiccions hi ha lleis que regulen la comptabilitat i requereixen aquests informes una vegada cada dotze mesos.\nAquest per\u00edode a Espanya i els pa\u00efsos llatinoamericans normalment comen\u00e7a l'1 de gener i acaba el 31 de desembre del mateix any. Hi ha empreses que tenen certes caracter\u00edstiques i formes d'administraci\u00f3 i el seu any fiscal dins de l'empresa comen\u00e7a l'1 de juliol i acaba el 30 de juny del seg\u00fcent any.\nL'any fiscal serveix per determinar la meritaci\u00f3 de moltes obligacions, tant comptables com tribut\u00e0ries.\nA M\u00e8xic, l'article 11 del Codi Fiscal de la Federaci\u00f3 estableix que les contribucions es calculessin per exercicis fiscals, i que aquests coincidiran amb l'any de calendari. Per aix\u00f2 al any fiscal tamb\u00e9 se'l coneix com a exercici fiscal.", "target": "Economia"}, {"text": "L'administraci\u00f3 de les exist\u00e8ncies \u00e9s un registre sistematitzat de tots els moviments de les exist\u00e8ncies necessaris per realitzar una bona gesti\u00f3 d'aprovisionament en una empresa. Per a aquest registre utilitza un document que es diu fitxa de control d'exist\u00e8ncies. Es registren individualment tots els productes que entren al magatzem com els que surten.Aquest document ens dona la seg\u00fcent informaci\u00f3:\n\nEns descriu i fa un registre cronol\u00f2gic dels moviments que hi ha en les exist\u00e8ncies.Registrant qui ha estat el seu prove\u00efdor i a qui les hem venut.\nEns informa en cada moment del nivell d'exist\u00e8ncies que tenim al magatzem\namb aquest document podem saber quin \u00e9s el criteri de valoraci\u00f3 utilitzat: FIFO, PMP, LIFOLa fitxa de control ajudar\u00e0 a l'empresari a decidir quan ha de comen\u00e7ar a fer el proc\u00e9s d'aprovisionament, segons les seves necessitats.", "target": "Economia"}, {"text": "Aquest article inclou llistes de pa\u00efsos ordenats pel seu Producte Interior Brut per paritat del poder adquisitiu (PPA). El Producte Interior Brut per paritat de poder adquisitiu en aquestes llistes \u00e9s el valor de tots els b\u00e9ns i serveis produ\u00efts en cada pa\u00eds valorat als preus dels Estats Units. Aquest valor s'obt\u00e9 convertint el PIB de cada pa\u00eds a d\u00f3lars internacionals utilitzant les taxes de paritat del poder adquisitiu.El PIB per PPA permet comparar el nivell de producci\u00f3 dels diferents pa\u00efsos. Els preus en les economies d'ingr\u00e9s elevat usualment s\u00f3n majors que en les economies de baix ingr\u00e9s. Si no es tingu\u00e9s en compte les difer\u00e8ncies de preus en convertir el PIB a una moneda comuna, la comparaci\u00f3 entre pa\u00efsos seria m\u00e9s dif\u00edcil, donat que les difer\u00e8ncies en el PIB es podrien deure tant a difer\u00e8ncies en la producci\u00f3 com a difer\u00e8ncies en el preus del b\u00e9ns produ\u00efts.La primera taula inclou estimacions per a l'any 2017 pels 191 membres del Fons Monetari Internacional (FMI), a m\u00e9s de Hong Kong i Taiwan. La segona taula inclou dades de 180 dels 193 estats membres de Nacions Unides, Hong Kong i Macau per l'any 2015 majorit\u00e0riament. Finalment, la tercera taula \u00e9s una tabulaci\u00f3 de les dades de la CIA World Factbook.", "target": "Economia"}, {"text": "La Revue d'\u00e9conomie politique \u00e9s una revista cient\u00edfica bimestral origin\u00e0ria de Fran\u00e7a que publica articles relacionats amb l'an\u00e0lisi econ\u00f2mica tant en franc\u00e8s com en angl\u00e8s. \u00c9s descrita per la seva editorial actual com \"eina de reflexi\u00f3 dels investigadors i dels responsables p\u00fablics i privats de l'economia\".La revista va ser fundada l'any 1887 per Charles Gide, Alfred Jourdan, Edmond Villey i L\u00e9on Duguit, publicada per l'editorial Larose & Forcel. M\u00e9s endavant, Sirey en va assumir la publicaci\u00f3, mentre que \u00e9s dirigida actualment per \u00e9ditions Dalloz. Aquesta publicaci\u00f3 est\u00e0 classificada pel Comit\u00e9 national de la recherche scientifique (CNRS) dins del subgrup 37, \"economia i gesti\u00f3\".", "target": "Economia"}, {"text": "L'an\u00e0lisi PEST (An\u00e0lisi de factors Pol\u00edtics, Econ\u00f2mics, Socials i Tecnol\u00f2gics) descriu el marc dels factors macroambientals d'una empresa, utilitzat en l'exploraci\u00f3 de factors com un component de la gesti\u00f3 estrat\u00e8gica. Alguns analistes afegeixen el factor legal i reordenen l'acr\u00f2nim a SLEPT; si s'afegeix el factor ecol\u00f2gic s'expandeix a PESTEL o PESTLE, molt reconegut a Anglaterra.El model s'ha fet est\u00e8s encara m\u00e9s recentment a STEEPLE y STEEPLED, ja que s'hi han afegit factors \u00e8tics i demogr\u00e0fics. \u00c9s una part important de l'an\u00e0lisi externa en portar a terme una an\u00e0lisi estrat\u00e8gica o una investigaci\u00f3 de mercat, ja que ofereix una visi\u00f3 general dels diferents factors macroambientals que l'empresa ha de tenir en compte. \u00c9s una eina estrat\u00e8gica \u00fatil per entendre el creixement o decreixement del mercat, la posici\u00f3 del negoci, el potencial i la direcci\u00f3 de les operacions. La import\u00e0ncia del creixement dels factors ecol\u00f2gics o ambientals en la primera d\u00e8cada del segle xxi, ha donat lloc a la creaci\u00f3 de negocis verds i va donar lloc a l'\u00fas generalitzat d'una versi\u00f3 actualitzada del marc PEST. L'an\u00e0lisi STEER considera sistem\u00e0ticament factors socioculturals, tecnol\u00f2gics, econ\u00f2mics, ecol\u00f2gics i reglamentaris.", "target": "Economia"}, {"text": "La ind\u00fastria musical \u00e9s el conjunt de negocis que tenen a veure amb la comercialitzaci\u00f3 de la m\u00fasica, sigui en els concerts i audicions com en la venda i promoci\u00f3 de discs, can\u00e7ons o grups musicals. Va n\u00e9ixer amb el mecenatge dels compositors i s'ha convertit en un sector econ\u00f2mic rellevant, amb un important pes cultural.\nLa popularitzaci\u00f3 dels aparells reproductors va fer augmentar les vendes particulars d'enregistraments, lligats als aven\u00e7os t\u00e8cnics i en l'\u00e8poca contempor\u00e0nia a la seva disponibilitat tamb\u00e9 a Internet (amb les pol\u00e8miques sobre les desc\u00e0rregues d'arxius i els drets d'autor).\nLes empreses de la ind\u00fastria amb m\u00e9s volum de negoci s\u00f3n coneguts com les \"Big Four\": Sony Music Entertainment, Universal Music Group, Warner Music Group i EMI, amb un 70% de quota de mercat. A Espanya cal destacar el paper de la Societat General d'Autors i Editors per les controv\u00e8rsies que l'envolten.\nA Corea del Sud els serveis de pagament per subscripci\u00f3 a m\u00fasica foren negocis que s'introdu\u00efren r\u00e0pidament: el 2013 la tenda en l\u00ednia de m\u00fasica sud-coreana MelOn fou el primer servei de subscripci\u00f3 de m\u00fasica del m\u00f3n en tindre un mili\u00f3 de clients pagant i el 2015 el 92,3 per cent de les vendes de m\u00fasica digital eren per aquest tipus de venda.", "target": "Economia"}, {"text": "Un deutor \u00e9s aquella persona f\u00edsica o jur\u00eddica que per mitj\u00e0 d'un contracte pr\u00e8viament establert entre ambdues parts (part contractant i part contractada), la part contractada no efectua els pagaments establerts a la part contractant. Per aquesta ra\u00f3, el deutor \u00e9s el \u00absubjecte passiu\u00bb de la relaci\u00f3, perqu\u00e8 sobre ell recauen els passius de l'obligaci\u00f3.Donada la situaci\u00f3, en qu\u00e8 el deutor no efectu\u00ef els pagaments al seu creditor, aquesta pot exercir accions legals contra el deutor per intentar recuperar el deute corresponent. Cal fer constar, encara que sigui obvi, que si no hi ha cap document que sigui capa\u00e7 de demostrar l'esmentat deute, legalment el deute no existir\u00e0 i no es podr\u00e0 efectuar cap tipus d'acci\u00f3 legal contra el mor\u00f3s.\nEn la versi\u00f3 llatina del Parenostre, les paraules Et dimitte nobis debita nostra...Sicut et nos dimittimus debitoribus nostris, les paraules deutor i deute de vegades es tradueixen com pecador i pecat. Aquesta particular concepci\u00f3 del pecat, com una forma de deute que hereta la humanitat, t\u00e9 a veure amb la teoria soteriol\u00f2gica de l'expiaci\u00f3 substitutiva, que diu que Jes\u00fas va morir a la creu com a instrument de propiciaci\u00f3, en substituci\u00f3 dels pecadors.", "target": "Economia"}, {"text": "Un megaprojecte \u00e9s un projecte amb una inversi\u00f3 extremadament gran. Altshuler i Luberoff (2003) defineixen els megaprojectes com a \"iniciatives que s\u00f3n f\u00edsiques, molt cares, i p\u00fabliques\". Al seu lloc web megaprojects Arxivat 2007-12-31 a Wayback Machine., Bent Flyvbjerg defineix megaprojectes com els que generalment costen m\u00e9s de 1.000 millions de dolars i atrauen molta atenci\u00f3 p\u00fablica a causa del seu impacte substancial en les comunitats, el medi ambient i els pressupostos.\nEls megaprojectes inclouen ponts, t\u00fanels, autopistes, ferrocarrils, aeroports, ports, plantes energ\u00e8tiques, preses, projectes de tractament d'aigua, projectes d'extracci\u00f3 de petroli i gas natural, edificis p\u00fablics, sistemes de tecnologies de la informaci\u00f3, projectes aeroespacials, i sistemes d'armes.", "target": "Economia"}, {"text": "Una xarxa interbanc\u00e0ria, tamb\u00e9 conegut com un consorci o xarxa de caixers, \u00e9s una xarxa inform\u00e0tica que connecta els caixers autom\u00e0tics dels diferents bancs i permet que aquests caixers autom\u00e0tics puguin interaccionar amb les targetes de caixers autom\u00e0tics dels bancs no nadius.\nAls Pa\u00efsos Catalans existeixen quatre xarxes interbanc\u00e0ries:\n\nServiRed: CaixaBank, Banc Sabadell, Bankia, CatalunyaCaixa, Banc Mediolanum, Caixa d'Arquitectes i caixes rurals com Caixa Guissona.\nGroupement des Cartes Bancaires CB: Cr\u00e8dit Agr\u00edcola Sud Mediterrani i Banc Popular del Sud.\n4B: Banca March.\nEuro 6000: Sa Nostra, Caixa Ontinyent i Colonya.", "target": "Economia"}, {"text": "Bose Corporation \u00e9s una empresa nord-americana de multim\u00e8dia fundada el 1964 per un ex-professor de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts, Amar G. Bose. L'empresa fabrica components de HiFi com altaveus i amplificadors, encara que se la coneix principalment per les seves solucions completes d'\u00e0udio com els sistemes de cinema dom\u00e8stic.\nLa seu de l'empresa es troba a Framingham, Massachusetts, Estats Units. Bose \u00e9s una empresa de capital privat que comptava el 2007 amb m\u00e9s de 9.000 empleats.\nUna particularitat dels sistemes de Bose \u00e9s el seu disseny cridaner. A m\u00e9s, \u00e9s competidor directe d'empreses com Bang & Olufsen, Bowers & Wilkins i Harman Kardon.", "target": "Economia"}, {"text": "ESCP \u00e9s una escola de negocis europea amb seus a Par\u00eds, Londres, Berl\u00edn, Madrid i Tor\u00ed. Fundada l'any 1819, \u00e9s l'escola de negocis m\u00e9s antiga del m\u00f3n. ESCP es situa entre les escoles de negocis m\u00e9s ben valorades del m\u00f3n: el 2012 va ocupar la desena posici\u00f3 a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. L'any 2010, el mateix diari va escollir el seu programa de Master in Management com el millor del m\u00f3n, i el 2013 com el segon millor. A m\u00e9s a m\u00e9s, el seu Executive MBA figura a la 21a posici\u00f3 a escala mundial. El programa MEB (Master in European Business) de l'escola comparteix moltes caracter\u00edstiques amb l'MBA a temps complet, tot i que amb un plantejament m\u00e9s multicultural. ESCP imparteix tamb\u00e9 un programa de doctorat i diferents programes de m\u00e0ster d'administraci\u00f3 especialitzats en m\u00e0rqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditaci\u00f3, a c\u00e0rrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat m\u00e9s de 40.000 estudiants que despr\u00e9s han ocupat llocs de responsabilitat en el m\u00f3n dels negocis i la pol\u00edtica, com ara Patrick Thomas (CEO d'H\u00e8rmes), Ignacio Garc\u00eda Alves (CEO d'Arthur D. Little), Nicolas Petrovic (CEO d'Eurostar) i el comissari europeu de mercat interior i serveis Michel Barnier.", "target": "Economia"}, {"text": "Seattle Computer Products (SCP) fou una empresa de maquinari de Seattle (estat de Washington), que fou una de les primeres a fabricar ordinadors basats en l'arquitectura del processador Intel 8086 de 16 bits.\n\u00c9s coneguda per ser el lloc on Tim Paterson desenvolup\u00e0 el QDOS, que Microsoft compr\u00e0 per 50.000 $ el 1981 i acab\u00e0 sent venut a IBM com a PC-DOS (MS-DOS).", "target": "Economia"}, {"text": "El treball digital, o digital labor en angl\u00e8s, designa el conjunt de les activitats digitals que poden assimilar-se a un treball perqu\u00e8 produeixen del valor. L'expressi\u00f3 anglesa \u00e9s sovint emprada tal quina en catal\u00e0, per ra\u00f3 de les connotacions espec\u00edfiques al terme labor (que designa un treball patit m\u00e9s que una feina remunerada).\nAmazon Mechanical Turk, el servei de crowdsourcing d'Amazon, \u00e9s un exemple de treball num\u00e8ric.\nEl debat sobre el treball digital part de la idea que en l'Econom\u00eda Digital, les grans empreses del web generen benefici explotant el treball no remunerat dels usuaris. L'activitat en l\u00ednia crea contingut que successivament \u00e9s explotat per les grans plataformes web per generar benefici. S'arribaria aix\u00ed a una nova forma d'explotaci\u00f3 en el sentit marxista del terme.", "target": "Economia"}, {"text": "La segmentaci\u00f3 de mercat \u00e9s el proc\u00e9s de dividir un mercat en grups uniformes m\u00e9s petits que tinguin caracter\u00edstiques i necessitats semblants.Aix\u00f2 no est\u00e0 arbitr\u00e0riament impost sin\u00f3 que es deriva del reconeixement que el total de mercat est\u00e0 fet de subgrups anomenats segments. Aquests segments s\u00f3n grups homogenis (per exemple, les persones en un segment s\u00f3n similars en les seves actituds sobre certes variables). Degut a aquesta similitud dins de cada grup, \u00e9s probable que responguin de manera similar a determinades estrat\u00e8gies de m\u00e0rqueting. \u00c9s a dir, probablement tindran les mateixes reaccions sobre el m\u00e0rqueting mix d'un determinat producte, venut a un determinat preu, distribu\u00eft en una manera determinada i promocionat d'una forma donada.\n\nEls requisits per a una bona segmentaci\u00f3 s\u00f3n:\n\nHomogene\u00eftat en el segment\nHeterogene\u00eftat entre segments\nEstabilitat de segments\nEls segments han de ser identificables i mesurables\nEls segments han de ser accessibles i manejables\nEls segments han de ser prou grans per ser rendiblesLes variables utilitzades per segmentaci\u00f3 inclouen:\n\nVariables geogr\u00e0fiques\nRegi\u00f3 del m\u00f3n o del pa\u00eds\nMida del pa\u00eds\nClimaVariables personals\nEdat\nG\u00e8nere\nOrientaci\u00f3 sexual\nMida de la fam\u00edlia\nCicle de vida familiar\nIngressos\nProfessi\u00f3\nNivell educatiu\nEstatus socioecon\u00f2mic\nReligi\u00f3\nNacionalitatVariables psicogr\u00e0fiques\nPersonalitat\nEstil de vida\nValors\nActitudsVariables de comportament\nRecerca del benefici\nTaxa d'utilitzaci\u00f3 del producte\nFidelitat a la marca\nUtilitzaci\u00f3 del producte final\nNivell de 'llest-per-consumir'\nUnitat de presa de decisi\u00f3Quan moltes variables es combinen per proporcionar un coneixement profund del segment, se'l coneix com a segmentaci\u00f3 profunda. Quan es dona prou informaci\u00f3 per crear una imatge clara del membre t\u00edpic del segment, es diu perfil del comprador. Una t\u00e8cnica estad\u00edstica utilitzada habitualment en determinar un perfil \u00e9s el cluster analysis (an\u00e0lisi de grup)\nEls beneficis de la segmentaci\u00f3 de mercats poden ser:\n\nIdentificar les necessitats m\u00e9s espec\u00edfiques per als submercats.\nFocalitzar millor l'estrat\u00e8gia de m\u00e0rqueting\nOptimitzar l'\u00fas dels recursos empresarials\nM\u00e0rqueting\nProducci\u00f3\nLog\u00edstica\nPresa de decisions\nFer publicitat m\u00e9s efectiva\nIdentificar una veta de mercat propi on no tingui compet\u00e8ncia directa.\nAugmentar les possibilitats de cr\u00e9ixer r\u00e0pidament en segments del mercat sense competidors", "target": "Economia"}, {"text": "Kedge Business School \u00e9s una escola de negocis europea amb seus a Par\u00eds, Bordeus, Marsella, Tol\u00f3, Dakar, Suzhou i Shanghai. Fou fundada l'any 2013. Kedge se situa entre les escoles de negocis m\u00e9s ben valorades del m\u00f3n: el 2019 va ocupar la 31a posici\u00f3 a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. Kedge imparteix tamb\u00e9 un programa de doctorat i diferents programes de m\u00e0ster d'administraci\u00f3 especialitzats en m\u00e0rqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditaci\u00f3, a c\u00e0rrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat m\u00e9s de 70.000 estudiants que despr\u00e9s han ocupat llocs de responsabilitat en el m\u00f3n dels negocis i la pol\u00edtica, com ara Ayodel\u00e9 Ikuesan (atleta francesa) i Daniel Carasso.", "target": "Economia"}, {"text": "L'actiu corrent o actiu circulant correspon a un actiu que es pot vendre r\u00e0pidament a un preu predictible. El constitu\u00efxen aquells grups de comptes que representen b\u00e9ns i drets, f\u00e0cil de convertir-se en diners o de consumir-se en el pr\u00f2xim cicle normal d'operacions de les empreses. Com a exemple: clients, comptes a cobrar, inventari, o pagaments anticipats.", "target": "Economia"}, {"text": "Patrimoni \u00e9s un concepte que fa refer\u00e8ncia al conjunt d'objectes o b\u00e9ns que es posseeix. S'utilitza en diversos \u00e0mbits des de la biologia, patrimoni g\u00e8nic, cultural, patrimoni de la Humanitat i del dret i l'economia, en aquests dos casos amb significats no exactament coincidents.", "target": "Economia"}, {"text": "El nacionalisme econ\u00f2mic \u00e9s un terme usat per a descriure les pol\u00edtiques que posen l'\u00e8mfasi en el control de l'economia, el treball i la formaci\u00f3 del capital dins d'un estat fins i tot si aix\u00f2 implica la imposici\u00f3 d'aranzels i altres restriccions al moviment del treball, els b\u00e9ns i el capital. S'oposa a la globalitzaci\u00f3 en molts casoss, o com a m\u00ednim q\u00fcestiona els beneficis del lliure comer\u00e7 sense restriccions. El nacionalisme econ\u00f2mic pot incloure doctrines com el proteccionisme i la industrialitzaci\u00f3 per substituci\u00f3 de les importacions.", "target": "Economia"}, {"text": "La ind\u00fastria t\u00e8xtil a la Xina \u00e9s la primera del m\u00f3n en producci\u00f3 i en exportacions. La Xina va exportar 1,88 bilions de renmibis (\u00a5) \u2014equivalents a uns 241 mil milions d'euros\u2014 en productes t\u00e8xtils, tall i confecci\u00f3 l'any 2020, un volum que va cr\u00e9ixer un 9,7% respecte el 2019.La ind\u00fastria va comen\u00e7ar a cr\u00e9ixer a principis del segle xx. La Primera Guerra Mundial va estimular-ne l'expansi\u00f3, que va cr\u00e9ixer r\u00e0pidament fins a la depressi\u00f3 de la d\u00e8cada dels anys 1930. Posteriorment segu\u00ed creixent, tot i que m\u00e9s lentament, fins a la Segona Guerra Sinojaponesa, amb la destrucci\u00f3 de moltes filatures i les seves cadenes de subministrament que no es van recuperar plenament fins a la d\u00e8cada del 1950, en qu\u00e8 molts dels magnats importants havien portat els seus imperis a Hong Kong per evitar la persecuci\u00f3 mentre que la resta de la ind\u00fastria fou monopolitzada pel govern. Quan Deng Xiaoping va ascendir al poder, va identificar aquestes empreses de Hong Kong com a models d'empreses capitalistes t\u00e8cnicament avan\u00e7ades i va fer que poguessin relacionar-se amb les que havien rom\u00e0s a la Xina.", "target": "Economia"}, {"text": "La cooperaci\u00f3 al desenvolupament compren el conjunt d'actuacions realitzades per actors p\u00fablics i privats amb l'objectiu de promoure un progr\u00e9s econ\u00f2mic i social global sostenible i just. Tamb\u00e9 coneguda com a assist\u00e8ncia al desenvolupament, assit\u00e8ncia t\u00e8cnica, ajuda internacional o ajuda exterior, est\u00e0 estretament vinculada a l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (que representa l'aportaci\u00f3 oficial dels Estats a l'ajuda) i la Cooperaci\u00f3 internacional (que engloba l'aproximaci\u00f3 social, econ\u00f2mica i pol\u00edtica a nivell acad\u00e8mic, aix\u00ed com el total de fluxos d'ajuda per pal\u00b7liar les desigualtats globals). L'ajuda al Desenvolupament pren forma d'ajuda financera oficial i privada, i se centra en la promoci\u00f3 del creixement econ\u00f2mic, la sostenibilitat mediambiental i el canvi social en el conegut com a Tercer M\u00f3n, o Pa\u00efsos en vies de desenvolupament.\n\nEl terme d'Ajuda al Desenvolupament expresa una idea d'associaci\u00f3, de solidaritat i cooperaci\u00f3 entre iguals, rebutjant les connotacions caritatives de l'ajuda entre el donant i el receptor derivades de la percepcci\u00f3 que el donant t\u00e9 una tecnologia i riquesa superior. Tot i que la major part de l'ajuda prov\u00e9 dels pa\u00efsos occidentals, altres pa\u00efsos considerats pobres tamb\u00e9 contribueixen, oficial o privadament.\nL'ajuda b\u00e9 pot ser bilateral, pel que un pa\u00eds aporta recursos a un altre de forma directa (la base de l'AOD); o multilateral, pel que el donant aporta recursos a una organitzaci\u00f3 internacional com el Banc Mundial o altres ag\u00e8ncies de Nacions Unides perqu\u00e8 ho distribueixin entre els pa\u00efsos en vies de desenvolupament. La proporci\u00f3 a 2009 era de 70% i 30% respectivament. L'aportaci\u00f3 p\u00fablica representa entre el 80 i el 85%, mentre que la resta prov\u00e9 d'Organitzacions no governamentals, com Oxfam\nEs distingeix de l'Ajuda humanit\u00e0ria en la mesura que aquesta t\u00e9 objectius a curt termini, de resposta a situacions humanit\u00e0ries adverses (les conseq\u00fc\u00e8ncies immediates d'un desastre natural, una guerra o una fam, per exemple), mentre que el conjunt de l'Ajuda al Desenvolupament t\u00e9 intencions de fons, planificades i estructurades, que no pretenen altra cosa que l'erradicaci\u00f3 de les desigualtats.", "target": "Economia"}, {"text": "La pol\u00edtica regional d'Espanya implica un sistema de repartiment territorial dels recursos p\u00fablics. Fuente (1999, p. 138) explica que l'assignaci\u00f3 territorial del component productiu de la despesa p\u00fablica \u00e9s un aspecte clau de la pol\u00edtica regional. Bosch & Espasa (1999, p. 150) destaquen la inversi\u00f3 p\u00fablica com a instrument b\u00e0sic.", "target": "Economia"}, {"text": "Reducci\u00f3 de la jornada de treball, reducci\u00f3 de la jornada laboral o reducci\u00f3 del temps de treball -sovint assimilable al repartiment del treball o redistribuci\u00f3 del treball-, en relaci\u00f3 amb el treball assalariat, es refereix a la disminuci\u00f3 de les hores de treball en la jornada laboral i la setmana laboral i, per extensi\u00f3, en el c\u00f2mput d'hores treballades mensual i anualment. Quan es redueixen els dies de treball a la setmana es parla de reducci\u00f3 de la setmana laboral.\nLa reducci\u00f3 de la jornada de treball, entesa com una forma de distribuci\u00f3 de la renda, com un element de benestar social i tamb\u00e9 com reparteixo de l'escassetat de treball assalariat -a conseq\u00fc\u00e8ncia de l'increment sostingut de la productivitat i de taxes insostenibles de desocupaci\u00f3- ha estat un dels \u00e8xits i demanda tradicional de l'esquerra pol\u00edtica i el moviment obrer que es va materialitzar en la jornada de vuit hores i s'oposa a la flexibilitzaci\u00f3 del mercat de treball -reducci\u00f3 de costos laborals com a \u00fanica forma de futur creixement econ\u00f2mic per repartir la riquesa mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 de futur ocupaci\u00f3- proposta tradicional de la dreta pol\u00edtica.", "target": "Economia"}, {"text": "El sistema de taller (en angl\u00e8s, Putting-out system) \u00e9s un m\u00e8tode de producci\u00f3 que es va desenvolupar a moltes regions europees a mitjan segle xviii. Es concreta en la subcontractaci\u00f3 del treball a trav\u00e9s d'un agent, perqu\u00e8 completin els treballs a les seves pr\u00f2pies instal\u00b7lacions, en general la seva pr\u00f2pia casa. S'utilitz\u00e0 en la ind\u00fastria t\u00e8xtil anglesa, en les petites explotacions, i de bloqueig de rutes al segle xix. Va ser substitu\u00eft per la contractaci\u00f3 dins del sistema de f\u00e0brica. Tots els processos es van dur a terme en diferents sostres artesanals.", "target": "Economia"}, {"text": "En l'an\u00e0lisi econ\u00f2mica i pol\u00edtica, el problema del poliss\u00f3 (en angl\u00e8s s'usa el terme free-rider) \u00e9s una situaci\u00f3 en la qual hi ha individus que opten per no contribuir a la producci\u00f3 o sosteniment d'un b\u00e9 o servei perqu\u00e8 tant si col\u00b7laboren com si no, no se'ls podr\u00e0 excloure del consum. S'anomenen polissons els individus que es comporten d'aquesta manera.Com que la noci\u00f3 de just\u00edcia \u00e9s sempre subjectiva, l'exist\u00e8ncia de polissons nom\u00e9s es considera un problema econ\u00f2mic quan porta a la no producci\u00f3 o sub-producci\u00f3 de b\u00e9ns p\u00fablics (aix\u00f2 suposa una situaci\u00f3 ineficient de Pareto) o a un \u00fas excessiu dels b\u00e9ns o recursos comunals.\nUn exemple t\u00edpic de problema del poliss\u00f3 \u00e9s la defensa nacional: cap persona pot ser exclosa de ser defensada. Per tant, un individu poliss\u00f3 t\u00e9 incentius a no pagar per aquest servei, ja que tot i no pagar-lo estar\u00e0 tan protegit com la resta de ciutadans (que s\u00ed que han pagat aquest servei). Per evitar aix\u00f2, \u00e9s freq\u00fcent que els governs financin la defensa nacional mitjan\u00e7ant impostos en comptes de, per exemple, donacions volunt\u00e0ries.\nEn termes generals, el problema \u00e9s especialment important en el cas de b\u00e9ns l'acc\u00e9s als quals no pot ser excl\u00f2s.", "target": "Economia"}, {"text": "Un client \u00e9s alg\u00fa que compra o lloga un producte a un individu o organitzaci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "El balan\u00e7 de situaci\u00f3 o estat de situaci\u00f3 patrimonial \u00e9s un document comptable que recull de forma ordenada, i en un moment donat del temps, tots els elements de titularitat empresarial i necessaris per a desenvolupar la seva activitat coneguts com a patrimoni empresarial. El balan\u00e7 de situaci\u00f3 forma part dels comptes anuals que les societats deuen dipositar en acabar un exercici comptable al Registre Mercantil.Cal remarcar que degut al sistema de partida doble l'actiu sempre ha de ser igual al passiu.", "target": "Economia"}, {"text": "En economia, s'anomena mercat captiu a aquell en el qual hi ha una s\u00e8rie de barreres d'entrada que impedeixen la compet\u00e8ncia, i converteixen al mercat en un monopoli o oligopoli. \u00c9s el contrari al lliure mercat. La forma m\u00e9s habitual de crear un mercat captiu \u00e9s a trav\u00e9s d'aranzels, si b\u00e9 no \u00e9s l'\u00fanica. Tamb\u00e9 cal posar altres barreres d'entrada com a especificacions t\u00e8cniques, requisits que les empreses han de complir per operar en aquest mercat o altres.", "target": "Economia"}, {"text": "Una empresa multinacional (o, menys sovint, empresa transnacional) \u00e9s una gran empresa que opera en diversos pa\u00efsos. Generalment, t\u00e9 una \u00fanica imatge de marca. Solen tenir la seu en un pa\u00eds fortament industrialitzat. S\u00f3n fruit de la globalitzaci\u00f3 de l'economia, que rebaixa o suprimeix els aranzels i es basa en un bon sistema de transport.\nTamb\u00e9 diem que una multinacional \u00e9s una societat mercantil o industrial, els interessos i les activitats de la qual estan establerts en diversos pa\u00efsos.\nLa majoria de les companyies m\u00e9s grans i influents de l'\u00e8poca moderna s\u00f3n empreses de capital obert (sota la forma de societat an\u00f2nima), i estan incloses en el Forbes Global 2000. Les empreses multinacionals s\u00f3n objecte de cr\u00edtiques per no tenir est\u00e0ndards \u00e8tics. Tamb\u00e9 s'han associat a paradisos fiscals per a multinacionals i a les activitats d'erosi\u00f3 de la base imposable i trasllat de beneficis.\n\n", "target": "Economia"}, {"text": "The Theory of the Leisure Class: An Economic Study of Institutions (literalment en catal\u00e0 \u00abla teoria de la classe ociosa: estudi econ\u00f2mic de les institucions\u00bb) \u00e9s un tractat d'economia escrit per Thorstein Veblen i publicat el 1899. \u00c9s una cr\u00edtica detallada social del consum conspicu, com a funci\u00f3 de la classe social i del consumisme, derivat de l'estratificaci\u00f3 social de les persones i la divisi\u00f3 del treball, les quals s\u00f3n les institucions socials de l'\u00e8poca feudal (segle IX al segle XV) que han continuat a l'era moderna.Els senyors burgesos, els homes de negocis que s\u00f3n amos dels mitjans de producci\u00f3, han dedicat el seu temps a les pr\u00e0ctiques econ\u00f2micament improductives de consum conspicu i oci ostensible, que s\u00f3n activitats in\u00fatils que ni contribueixen a l'economia ni a la producci\u00f3 material de b\u00e9ns \u00fatils i serveis necessaris per al funcionament de la societat; mentre que \u00e9s la classe mitjana i la classe treballadora els que estan empleats de manera \u00fatil en les ocupacions industrials i productives que donen suport al conjunt de la societat.\nDut a terme en el segle xix, les an\u00e0lisis socioecon\u00f2miques de Veblen dels cicles econ\u00f2mics i la conseg\u00fcent pol\u00edtica de preus de l'economia dels Estats Units, i de l'emergent divisi\u00f3 del treball per especialitat tecnocr\u00e0tica \u2014 cient\u00edfic, enginyer, tecn\u00f2leg, etc. \u2014 han resultat acurades prediccions sociol\u00f2giques de l'estructura econ\u00f2mica d'una societat industrial.", "target": "Economia"}, {"text": "El Home Staging \u00e9s l'acte de preparar un habitatge per a la seva comercialitzaci\u00f3 al mercat immobiliari de lloguer o de compravenda. El seu objectiu \u00e9s obtenir un canvi positiu en la presentaci\u00f3 de l'habitatge, a fi de fer-la m\u00e9s atractiva per a compradors i inquilins potencials, i aix\u00ed ampliar les possibilitats de vendre-la o llogar-la en el temps m\u00e9s curt i amb major benefici per al seu propietari.", "target": "Economia"}, {"text": "Un acomiadament col\u00b7lectiu, o massiu (tamb\u00e9 anomenat reducci\u00f3 de planter), \u00e9s una decisi\u00f3 unilateral per part d'un empresari que implica l'acomiadament, en un per\u00edode de 90 dies, d'almenys deu persones, si l'empresa t\u00e9 menys de cent treballadors, o b\u00e9 un 10% dels treballadors, si aquesta en t\u00e9 entre cent i tres-cents, o b\u00e9 trenta o m\u00e9s treballadors, si en t\u00e9 m\u00e9s de tres-cents. Aquest acomiadament pot estar fonamentat en causes econ\u00f2miques, t\u00e8cniques, organitzatives, de producci\u00f3 o per tancament de l'empresa. L'extinci\u00f3 dels contractes de treball per mitj\u00e0 d'un acomiadament col\u00b7lectiu exigeix per llei la tramitaci\u00f3 d'un procediment legal anomenat Expedient de Regulaci\u00f3 d'Ocupaci\u00f3, ERO (en castell\u00e0, Expediente de Regulaci\u00f3n de Empleo, ERE).\nLes \"causes econ\u00f2miques\" en aquest aspecte no estan detallades a la llei espanyola, de manera que es poden considerar com a tals el fet que l'empresa guanyi m\u00e9s diners amb l'acomiadament que sense ell, o qualsevol ajust que pugui fer l'empresa amb el fi de fer front a una crisi econ\u00f2mica, o el fet de t\u00e9mer que l'any en curs no obtindr\u00e0 tants beneficis econ\u00f2mics com esperava o voldria. Aquest buit legal no \u00e9s present, per exemple, per a la recaptaci\u00f3 d'impostos, on hi ha criteris molt definits de pagament i cap exempci\u00f3 o cas particular per \"causes econ\u00f2miques\".\nA Catalunya, les empreses que fan un acomiadament col\u00b7lectiu, llevat que aquest hagi estat acordat amb els representants dels seus treballadors, durant els seg\u00fcents sis mesos no poden concertar el contracte de foment de la contractaci\u00f3 indefinida per cobrir llocs de treball de la mateixa categoria o del mateix grup professional que els afectats per l'acomiadament, ni per al mateix centre o centres de treball.", "target": "Economia"}, {"text": "El Tractat sobre el Comer\u00e7 d'Armes (TCA) \u00e9s un tractat internacional multilateral que no ha entrat en vigor que regula el comer\u00e7 internacional d'armes convencionals. El comer\u00e7 internacional d'armes s'ha estimat en uns 70.000 milions de d\u00f2lars a l'any.El tractat va ser negociat en una confer\u00e8ncia mundial sota els auspicis de les Nacions Unides, des del 2 fins al a 27 de juliol 2012, a Nova York. Com que no va ser possible arribar a un acord sobre un text definitiu en aquell moment, una nova reuni\u00f3 per a la confer\u00e8ncia estava prevista per del 18 fins al a 28 mar\u00e7, 2013. El 2 d'abril de 2013, l'Assemblea General de l'ONU va adoptar el TCA. El tractat va ser signat per 128 estats i ratificat per 60. L'acord entrar\u00e0 en vigor el 24 de desembre de 2014, despr\u00e9s d'haver estat ratificat o s'han adherit als necessaris 50 estats.", "target": "Economia"}, {"text": "Ministeri de Desenvolupament, Competitivitat i Navegaci\u00f3 de Gr\u00e8cia (en grec: \u03a5\u03c0\u03bf\u03c5\u03c1\u03b3\u03b5\u03af\u03bf \u0391\u03bd\u03ac\u03c0\u03c4\u03c5\u03be\u03b7\u03c2, \u0391\u03bd\u03c4\u03b1\u03b3\u03c9\u03bd\u03b9\u03c3\u03c4\u03b9\u03ba\u03cc\u03c4\u03b7\u03c4\u03b1\u03c2 \u03ba\u03b1\u03b9 \u039d\u03b1\u03c5\u03c4\u03b9\u03bb\u03af\u03b1\u03c2) es va crear a l'octubre de 2009 com el Ministeri d'Economia, Competitivitat i Navegaci\u00f3 (\u03a5\u03c0\u03bf\u03c5\u03c1\u03b3\u03b5\u03af\u03bf \u039f\u03b9\u03ba\u03bf\u03bd\u03bf\u03bc\u03af\u03b1\u03c2, \u0391\u03bd\u03c4\u03b1\u03b3\u03c9\u03bd\u03b9\u03c3\u03c4\u03b9\u03ba\u03cc\u03c4\u03b7\u03c4\u03b1\u03c2 \u03ba\u03b1\u03b9 \u039d\u03b1\u03c5\u03c4\u03b9\u03bb\u03af\u03b1\u03c2). Va ser el resultat de la desintegraci\u00f3 de la fusi\u00f3 de l'antic ministeri d'Economia i Finances (\u03a5\u03c0\u03bf\u03c5\u03c1\u03b3\u03b5\u03af\u03bf \u0395\u03b8\u03bd\u03b9\u03ba\u03ae\u03c2 \u039f\u03b9\u03ba\u03bf\u03bd\u03bf\u03bc\u03af\u03b1\u03c2) amb el Ministeri de Foment (\u03a5\u03c0\u03bf\u03c5\u03c1\u03b3\u03b5\u03af\u03bf \u0391\u03bd\u03ac\u03c0\u03c4\u03c5\u03be\u03b7\u03c2) i del Ministeri de la Marina Mercant (\u03a5\u03c0\u03bf\u03c5\u03c1\u03b3\u03b5\u03af\u03bf \u0395\u03bc\u03c0\u03bf\u03c1\u03b9\u03ba\u03ae\u03c2 \u039d\u03b1\u03c5\u03c4\u03b9\u03bb\u03af\u03b1\u03c2).\nEl 7 de setembre de 2010, es va decidir canviar el nom com el Ministeri de Desenvolupament Regional i Competitivitat (\u03a5\u03c0\u03bf\u03c5\u03c1\u03b3\u03b5\u03af\u03bf \u03a0\u03b5\u03c1\u03b9\u03c6\u03b5\u03c1\u03b5\u03b9\u03b1\u03ba\u03ae\u03c2 \u0391\u03bd\u03ac\u03c0\u03c4\u03c5\u03be\u03b7\u03c2 \u03ba\u03b1\u03b9 \u0391\u03bd\u03c4\u03b1\u03b3\u03c9\u03bd\u03b9\u03c3\u03c4\u03b9\u03ba\u03cc\u03c4\u03b7\u03c4\u03b1\u03c2) despr\u00e9s del restabliment d'una separaci\u00f3 com Ministeri d'Afers Mar\u00edtims, Illes i Pesca. Tanmateix, com no es va emetre el Decret Presidencial, de la formalitzaci\u00f3 del canvi de nom, es va mantenir oficialment el d'Economia, Competitivitat i Navegaci\u00f3. Fins despr\u00e9s de la re-fusi\u00f3 d'aquest \u00faltim el 17 de juny de 2011, que va rebre el nom de Ministeri de Desenvolupament, Competitivitat i Navegaci\u00f3.\nEl 21 de juny de 2012, aquest Ministeri va ser suprimit i es va fusionar amb els serveis del Ministeri de Desenvolupament, Competitivitat, Infraestructura, Transport i Comunicacions i el  Ministeri de Marina i Mar Egeu.", "target": "Economia"}, {"text": "La deslocalitzaci\u00f3 propera (angl\u00e9s nearshoring, \u00e9s el fet de deslocalitzar una activitat econ\u00f2mica, per\u00f2 en una altra regi\u00f3 del mateix pa\u00eds o en un pa\u00eds pr\u00f2xim.M\u00e9s pr\u00f2xim, menys lluny\u00e0, m\u00e9s controlable, permetent guanyar productivitat de forma important, per\u00f2 sense els atzars i les sorpreses de deslocalitzaci\u00f3 cap a pa\u00efsos llunyans (llengua, dist\u00e0ncia, difer\u00e8ncies culturals, decalatge horari\u2026).", "target": "Economia"}, {"text": "La Gran Dimissi\u00f3 (en angl\u00e8s, \"Great Resignation\" o \"Big Quit\") fa refer\u00e8ncia a la tend\u00e8ncia actual que els empleats deixin volunt\u00e0riament la seva feina, des de la primavera 2021 fins a l'actualitat, com a reacci\u00f3 a la pand\u00e8mia de COVID-19. El terme la Gran dimissi\u00f3 va ser encunyat probablement per Anthony Klotz, un professor d'administraci\u00f3 a la Mays Business School de la Universitat de Texas A&M.", "target": "Economia"}, {"text": "Els Indian Institutes of Management (IIM) (en catal\u00e0: Instituts Indis de Gesti\u00f3) s\u00f3n instituts d'educaci\u00f3 en gesti\u00f3 i investigaci\u00f3 sota la jurisdicci\u00f3 del Ministeri d'Educaci\u00f3 del Govern de l'\u00cdndia. Ofereixen principalment programes de postgrau, doctorat i executius juntament amb alguns cursos addicionals en l'\u00e0mbit de l'Administraci\u00f3 d'Empreses. L'establiment dels IIM va ser obra de Jawaharlal Nehru, primer primer ministre de l'\u00cdndia, basant-se en la recomanaci\u00f3 de la Comissi\u00f3 de Planificaci\u00f3 de l'\u00cdndia.Els IIM van ser declarats institucions d'import\u00e0ncia nacional pel Ministeri de Desenvolupament de Recursos Humans  despr\u00e9s de l'aprovaci\u00f3 de la Llei d'Instituts de Gesti\u00f3 de l'\u00cdndia (2017). Amb aquesta llei, els IIM van rebre m\u00e9s autonomia per gestionar les seves operacions di\u00e0ries. Els IIM tenien molt marge de maniobra per decidir els seus cursos, tarifes i altres assumptes relacionats. Els principals IIM, com ara IIM Ahmedabad, IIM Banglore i IIM Calcuta, han aconseguit els 10 millors r\u00e0nquings entre les escoles de gesti\u00f3, segons el National Institutional Ranking Framework (NIRF) de l'\u00cdndia.Els programes de m\u00e0ster en administraci\u00f3 d'empreses (MBA) a temps complet s\u00f3n els programes emblem\u00e0tics de tots els IIM. El t\u00edtol de MBA a temps complet s'ofereix com a programa de postgrau en gesti\u00f3 (PGP) de dos anys o el MBA global d'un any (EPGP, PGPX, PGPEX, PGP-BL i IPMX). Sis IIM l\u00edders (IIM Ahmedabad, Bangalore, Calcuta, Indore, Lucknow i Kozhikode) ofereixen el MBA d'un any com a programa a temps complet que segueix les normes globals de MBA. Alguns IIM tamb\u00e9 ofereixen un MBA (executiu) a temps parcial de dos anys per als graduats amb m\u00e9s experi\u00e8ncia laboral.Els IIM nom\u00e9s oferien diplomes al final dels programes a temps complet. Tanmateix, des de l'aprovaci\u00f3 de la Llei IIM de 2017, tots els IIM han comen\u00e7at a oferir un m\u00e0ster en administraci\u00f3 d'empreses (MBA). Alguns IIM ofereixen el Fellow Program in Management (FPM), un programa de doctorat. Es considera que la beca \u00e9s equivalent a un DBA a nivell mundial. La majoria dels IIM tamb\u00e9 ofereixen cursos de MBA a curt termini i programes a temps parcial. Alguns IIM tamb\u00e9 ofereixen programes \u00fanics, com el Five Years Integrated Program in Management (IIM Rohtak, IIM Ranchi i IIM Indore)  i elWorking Managers' Program de dos anys (IIM Lucknow).", "target": "Economia"}, {"text": "Amartya Kumar Sen CH (en bengal\u00ed: \u0905\u092e\u0930\u094d\u0924\u094d\u200d\u092f \u0915\u0941\u092e\u093e\u0930 \u0938\u0947\u0928) (Santiniketan, Imperi Brit\u00e0nic -actual \u00cdndia- 1933) \u00e9s un economista i professor universitari \u00e0mpliament reconegut pel seu treball en q\u00fcestions relacionades amb la fam, les teories del desenvolupament hum\u00e0, l'economia del benestar i els mecanismes subjacents a la pobresa. Reb\u00e9 el Premi del Banc de Su\u00e8cia de Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques l'any 1998 per \u00ables seves contribucions a l'economia del benestar\u00bb.", "target": "Economia"}, {"text": "Broadcast multicast service center \u00e9s una entitat funcional dins de l'arquitectura MBMS, que proporciona el rang de funcions relacionades amb el subministrament de serveis MBMS. Per exemple, el control d'acc\u00e9s dels usuaris al servei.", "target": "Economia"}, {"text": "La producci\u00f3 ajustada (en angl\u00e8s, lean manufacturing) \u00e9s un tipus d'organitzaci\u00f3 de la producci\u00f3 que inclou operacions, prove\u00efdors, i relacions de clients. Exigeix menys capital, menys esfor\u00e7 hum\u00e0, menys espai i menys temps per fer productes amb menys defectes seguint els desigs precisos dels clients.\nLa producci\u00f3 ajustada \u00e9s una filosofia de gesti\u00f3 enfocada a la reducci\u00f3 dels set tipus de malbaratament: sobreproducci\u00f3, temps d'espera, transport, exc\u00e9s de processament, inventari, producci\u00f3 defectuosa i potencial hum\u00e0 subutilitzat. Eliminant el malbaratament, la qualitat millora i el temps de producci\u00f3 i el cost, es redueixen. Les eines \"lean\" (en angl\u00e8s, \"sense greix\" o \"\u00e0gil\") inclouen processos continus d'an\u00e0lisi (kaizen), producci\u00f3 \"pull\" (en el sentit de kanban), i elements i processos \"a prova d'errors\" (Poka-Yoke).\nUn aspecte crucial \u00e9s que la majoria dels costos es calculen en l'etapa de disseny d'un producte. Sovint un enginyer especificar\u00e0 materials i processos coneguts i assegurances a costa d'altres barats i eficients. Aix\u00f2 redueix els riscos del projecte o, cosa que \u00e9s el mateix, el cost segons l'enginyer, per\u00f2 a for\u00e7a d'augmentar els riscos financers i disminuir els beneficis. Les bones organitzacions desenvolupen i repassen llistes de verificaci\u00f3 per validar el disseny del producte.\nEls principis clau del lean manufacturing s\u00f3n:\n\nQualitat perfecta a la primera: recerca de zero defectes, detecci\u00f3 i soluci\u00f3 dels problemes en el seu origen\nMinimitzaci\u00f3 del malbaratament: eliminaci\u00f3 de totes les activitats que no s\u00f3n de valor afegit i xarxes de seguretat, optimitzaci\u00f3 de l'\u00fas dels recursos escassos (capital, gent i espai)\nMillora cont\u00ednua: reducci\u00f3 de costos, millora de la qualitat, augment de la productivitat i compartir la informaci\u00f3\nProcessos \"pull\": els productes s\u00f3n tibats (en el sentit de sol\u00b7licitats) pel client final, no empesos pel final de la producci\u00f3\nFlexibilitat: produir r\u00e0pidament diferents barreges de gran varietat de productes, sense sacrificar l'efici\u00e8ncia a causa de volums menors de producci\u00f3\nConstrucci\u00f3 i manteniment d'una relaci\u00f3 a llarg termini amb els prove\u00efdors prenent acords per compartir el risc, els costos i la informaci\u00f3Lean \u00e9s b\u00e0sicament tot el concernent a obtenir les coses correctes al lloc correcte, en el moment correcte, en la quantitat correcta, minimitzant el malbaratament, sent flexible i estant obert al canvi.", "target": "Economia"}, {"text": "The Wall Street Journal, tamb\u00e9 conegut com The Journal, \u00e9s un diari internacional financer fundat el 8 de juliol de 1889 per Dow Jones & Company. La seva seu \u00e9s a la ciutat de Nova York. Editat en angl\u00e8s, actualment tamb\u00e9 hi ha edicions internacionals disponibles en xin\u00e8s i japon\u00e8s.El diari, juntament amb les seves edicions asi\u00e0tiques, \u00e9s publicat sis dies a la setmana per Dow Jones & Company, una divisi\u00f3 de News Corp. El peri\u00f2dic es publica en gran format i en l\u00ednia. The Journal s'imprimeix ininterrompudament des de la seva creaci\u00f3, el 8 de juliol de 1889, per Charles Dow, Edward Jones i Charles Bergstresser.\nThe Wall Street Journal \u00e9s un dels diaris m\u00e9s importants dels Estats Units per la seva difusi\u00f3, amb una tirada d'uns 2,834 milions d'exemplars (incloent gaireb\u00e9 1.829.000 vendes digitals) l\u2019agost de 2019, enfront dels 1,7 milions de USA Today. The Journal publica la revista de not\u00edcies i estil de vida de luxe WSJ, que es va llan\u00e7ar originalment com a trimestral, per\u00f2 es va ampliar a 12 n\u00fameros en 2014. En 1996 es va llan\u00e7ar una versi\u00f3 en l\u00ednia, a la qual nom\u00e9s poden accedir els subscriptors des del seu inici.\u00c9s considerat com un \u00abperi\u00f2dic de refer\u00e8ncia\u00bb, sobretot pel que fa a les not\u00edcies empresarials i financeres. El peri\u00f2dic ha guanyat 37 premis Pulitzer (a data de 2019). Les p\u00e0gines editorials de The Wall Street Journal s\u00f3n t\u00edpicament conservadores en la seva posici\u00f3. El consell editorial de The Wall Street Journal ha promogut punts de vista que estan en desacord amb el consens cient\u00edfic sobre el canvi clim\u00e0tic, la pluja \u00e0cida i el forat de la capa d'oz\u00f3, aix\u00ed com sobre els perills per a la salut dels fumadors passius, els pesticides i l'amiant.", "target": "Economia"}, {"text": "Dins la comptabilitat, la minva ocorre quan una empresa t\u00e9 menys elements reals en estoc que en la llista d'inventari. O dit d'una altra manera, \u00e9s la p\u00e8rdua o disminuci\u00f3 que pot experimentar una mercaderia a causa del transport o l'emmagatzematge.Les minves en la venda al detall i en altres ind\u00fastries fan refer\u00e8ncia a tota mena de p\u00e8rdua de valor en les exist\u00e8ncies durant la cadena de subministraments, ja sigui per danys, robatoris, fraus o falles de proc\u00e9s, en general, entre el punt de fabricaci\u00f3 (o compra d'un prove\u00efdor) i el punt de venda. Aix\u00f2 afecta el benefici: si la minva \u00e9s gran, els beneficis disminueixen. Aix\u00f2 impulsa les empreses a augmentar preus per compensar les p\u00e8rdues, traspassant el cost de la minva als clients.Aquest \u00e9s un tema que des de sempre ha estat present en la ind\u00fastria del comer\u00e7 detallista, fet que ha provocat que algunes empreses d'aquest sector estiguin molt acostumades a funcionar amb la minva, considerant-la com un fenomen completament natural i que forma part del negoci, sense ni tan sols q\u00fcestionar-se les magnituds o les conseq\u00fc\u00e8ncies que pot presentar aquest problema. No obstant aix\u00f2, dins de l'\u00faltima d\u00e8cada s'han desenvolupat estudis, principalment a Europa i els Estats Units, que plantegen metodologies per aconseguir una millor gesti\u00f3 i control d'aquestes p\u00e8rdues, la qual ja han estat provades i testejades amb gran \u00e8xit. Aquestes busquen abastar totes les dimensions que poden influir en el problema, evidenciant-lo com un tema netament organitzacional, que pot ser contrarestat", "target": "Economia"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista de fons d'inversi\u00f3 ordenats per la r\u00e0tio de despeses totals.\nS'inclouen nom\u00e9s els fons d'inversi\u00f3 globals, d'acumulaci\u00f3, en euros i amb una r\u00e0tio de despeses totals igual o inferior al 0,30%. Les dades que es mostren a continuaci\u00f3 s\u00f3n les publicades en la documentaci\u00f3 de cada un dels fons. La llista est\u00e0 actualitzada el 31 de juliol de 2022.", "target": "Economia"}, {"text": "Un maniqu\u00ed (en neerland\u00e8s: manneken, que significa 'home petit') \u00e9s un model articulat del cos hum\u00e0 usat pels artistes i en els aparadors de les botigues de moda. En moltes ocasions \u00e9s una figura articulada de grand\u00e0ria natural usada espec\u00edficament per exhibir roba en l'aparador o a l'interior d'un establiment comercial. Aquests models serveixen especialment per demostrar l'arranjament de la roba. Tamb\u00e9 es coneix com a maniqu\u00ed o \u00abmaniqu\u00ed de costura\u00bb el model tridimensional, generalment nom\u00e9s del tors, per provar les peces de vestir que s'estan confeccionant. Aix\u00ed pot veure's com quedaria la pe\u00e7a en una persona i es poden fer les correccions necess\u00e0ries. Alguns d'aquests maniqu\u00eds es realitzaven amb les mesures corporals de persones concretes.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia normativa \u00e9s la branca de l'economia que estudia com hauria de ser el sistema econ\u00f2mic ideal i quines mesures poden impulsar-se per aconseguir-lo. Inclou un estudi de la pol\u00edtica, \u00e8tica i filosofia de la just\u00edcia, aix\u00ed com una an\u00e0lisi dels avantatges dels diferents sistemes hist\u00f2rics. Pot abastar recomanacions concretes, aplicades a un territori o moment determinat, o b\u00e9 proposar un canvi total de sistema. Gran part dels te\u00f2rics de l'altermundisme usen recomanacions d'economia normativa i tenen les seves arrels en la tradici\u00f3 de la utopia. Com a camp d'estudi s'oposa a l'economia positiva o descriptiva.", "target": "Economia"}, {"text": "L'estanc \u00e9s el monopoli en la producci\u00f3 o venda d'un determinat b\u00e9 assumit per l'estat o atorgat a particulars a canvi d'un ingr\u00e9s al fisc. Els estancs m\u00e9s comuns s\u00f3n els de tabac, segells, sal, explosius i licors. A Col\u00f2mbia encara es conserva, en certa manera, l'antic \u00abmonopoli dels estancs\u00bb en la producci\u00f3 d'alcohol, aiguardent i rom per part dels departaments. A Espanya el govern ha recuperat el de la venda i distribuci\u00f3 de tabac al consumidor. A Su\u00e8cia les botigues propietat de l'estat que tenen reservat el monopoli de venda d'alcohol s'anomenen Systembolaget.\nUn dels m\u00e9s antics \u00e9s l'estanc de la sal (datat en el segle XIV), en el qual es regulava la venda i no es permetia la importaci\u00f3. El 1634, a la corona de Castella s'instaur\u00e0 l'estant sobre el tabac que convert\u00ed el monopoli en una font important d'ingressos (el 1887 fou concedit a una companyia arrendat\u00e0ria i el seu rendiment n'ha perm\u00e8s la continu\u00eftat fins als nostres dies). La dif\u00edcil situaci\u00f3 econ\u00f2mica del segle xvii feu que Felip IV de Castella crees les anomenades \u00absiete rentillas\u00bb (p\u00f3lvora, plom, sofre, vermell\u00f3, mangra, lacre i els jocs de cartes, estancats ja des del 1543). Aix\u00ed mateix foren establerts els del pebre, de paper timbrat, l'aiguardent, etc. La majoria dels estancs, llevat dels m\u00e9s rendibles, foren abolits durant el segle xix.Als Pa\u00efsos Catalans, b\u00e9 que existien anteriorment monopolis reials damunt determinats productes, com la sal, el tabac (des del 1686), etc., la introducci\u00f3 de l'estanc fou deguda als Borb\u00f3. L'intendent Rodrigo Caballero destru\u00ed m\u00e9s de cent quaranta f\u00e0briques privades de tabac al Pa\u00eds Valenci\u00e0 (1708-11), i hi implant\u00e0 l'estanc reial. Al Principat i a les Balears hi fou introdu\u00eft amb la vict\u00f2ria de Felip V.A l'Estat espanyol l'establiment on es ven tabac, segells m\u00f2bils i de correu i efectes timbrats, s'anomena Estanc.", "target": "Economia"}, {"text": "Una empresa emergent (en angl\u00e8s, start-up) \u00e9s una empresa de creaci\u00f3 recent que, generalment, es troba en una fase de desenvolupament de producte i cerca de mercats. S\u00f3n empreses que es dediquen a crear quelcom nou en condicions d'extrema inseguretat.Tot i que les empreses emergents poden dedicar-se a qualsevol sector, generalment el terme es relaciona amb empreses d'alt creixement, associades a noves tecnologies o models de negoci innovadors. El terme va esdevenir popular internacionalment durant la bombolla tecnol\u00f2gica d'internet, on es van crear moltes empreses punt-com.\nTot i l'alt risc que representen aquestes empreses, resulten molt atractives per als inversors, que busquen projectes amb un alt potencial de rendibilitat que poden proporcionar mercats en creixement i la diferenciaci\u00f3 a trav\u00e9s del desenvolupament i aplicaci\u00f3 de nova tecnologia. Les empreses emergents tenen una gran import\u00e0ncia en el creixement i la innovaci\u00f3 de determinats sectors, com les tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 (inform\u00e0tica, programari, telecomunicacions i internet) o la biotecnologia. Moltes obtenen fons en comunicar els seus projectes a trav\u00e9s d'un pla d'empresa amb el que proven de captar inversions de \u00e0ngels inversors o fons de capital de risc o capital llavor.\nLa import\u00e0ncia de les empreses emergents per al creixement ha fet que les pol\u00edtiques industrials i d'innovaci\u00f3 hagin provat de promoure'ls mitjan\u00e7ant mecanismes de finan\u00e7ament com ajuts i subvencions o fons de capital de risc p\u00fablics. Aquestes accions acostumen a estar complementades amb un suport a la transfer\u00e8ncia de tecnologia i l'oferiment d'altres serveis de valor afegit mitjan\u00e7ant vivers d'empreses i parcs cient\u00edfics i tecnol\u00f2gics.", "target": "Economia"}, {"text": "Luca Pacioli o fra Luca Bartolomeo Pacioli \u2014tamb\u00e9 Paciolo, Paccioli o Paciolus\u2014 (Borgo Sansepolcro c. 1445- Sansepolcro 1514 o 1517) fou un c\u00e8lebre francisc\u00e0 i -especialment- matem\u00e0tic itali\u00e0, un dels pioners del c\u00e0lcul de probabilitats i realitzador de grans aportacions a la comptabilitat.\nLucca Pacioli va n\u00e9ixer a Borgo de Sansepolcro, petita poblaci\u00f3 de la regi\u00f3 de Toscana cap a l'any 1445. Poc se sap de la seva vida abans de 1500, excepte que en la seva joventut va estudiar en l'anomenada \"escola de l'\u00e0bac\", tipus d'escola matem\u00e0tica per a c\u00e0lculs de comptabilitat basats en l'anomenada numeraci\u00f3 ar\u00e0biga; centres d'aquest tipus d'escola havien sorgit en les principals places comercials d'Europa a partir del segle xi. Les habilitats de Pacioli van fer que el comerciant veneci\u00e0 Rompiasi el contract\u00e9s. A Ven\u00e8cia, va freq\u00fcentar l'anomenada Scuola di Rialto, en la qual ensenyava Domenico Bragadin, que basava els seus ensenyaments en la l\u00f2gica i en les matem\u00e0tiques per a estudiar medicina i astrologia; era un pensament humanista que considerava la ci\u00e8ncia com el millor m\u00e8tode d'accedir a D\u00e9u; \u00e9s llavors, segons tot sembla indicar-ho, que Pacioli decideix ordenar-se frare; aix\u00ed \u00e9s que despr\u00e9s va ingressar a l'orde francisc\u00e0 (1470). Quan fou professor de matem\u00e0tiques, va viatjar fent classes per diverses regions d'It\u00e0lia, residint principalment a Flor\u00e8ncia, Pisa, Perusa, Bolonya, Roma, N\u00e0pols, Mil\u00e0 i Ven\u00e8cia; a Mil\u00e0, va arribar el 1497 en acceptar una oferta del duc Llu\u00eds el Moro i va col\u00b7laborar amb Leonardo da Vinci en els estudis referits a la secci\u00f3 \u00e0uria, que ell anomenava divina proporci\u00f3.\n\nEl 1494 (ajudat pel recent -per a Europa- invent de la impremta de tipus m\u00f2bils), va publicar a Ven\u00e8cia una veritable enciclop\u00e8dia de ci\u00e8ncies matem\u00e0tiques titulada Summa di arithmetica, geometrica, proportione, et proportionalita, que va redactar en llat\u00ed medieval vulgar (el mateix Pacioli va declarar que va utilitzar un imbroglio de termes llatins, italians i grecs); l'obra cont\u00e9 un tractat general d'aritm\u00e8tica i \u00e0lgebra; aquests elements aritm\u00e8tics eren molt utilitzats pels mercaders per a efectuar comparances i canvis de les monedes, pesos i mesures que usaven els diferents estats feudals. Un dels cap\u00edtols de la Summa es titula Tractatus de computis et scripturis i en aquest \u00e9s presentat per primera vegada, d'una manera sistem\u00e0tica, el concepte (b\u00e0sic actualment per a la comptabilitat) de partida doble (i amb aix\u00f2, els de deure i haver, aix\u00ed com els de balan\u00e7 i inventari). Conceptes que aviat es van difondre per tot Europa amb el nom de \"m\u00e8tode veneci\u00e0\", perqu\u00e8 era usat principalment pels comerciants venecians en les seves transaccions. El 1509, va escriure Pacioli una traducci\u00f3 llatina de la Geometria d'Euclides i va publicar un text que havia concebut durant la seva estada el 1497 en la cort de Ludovico Sforza (Ludovico El Moro); a aquest llibre, li va donar per t\u00edtol De Divina Proportione, i fou il\u00b7lustrat amb els c\u00e8lebres gravats realitzats per Leonardo, en els quals es representen suggestives figures poli\u00e8driques.\nEn La divina proporci\u00f3, Pacioli tracta el tema de la proporci\u00f3 \u00e0uria, i hi fa consideracions cosmol\u00f2giques i matem\u00e0tiques connexes a la teoria dels s\u00f2lids plat\u00f2nics i altres tipologies de poliedres, consideracions referides a l'arquitectura preses de Vitrubio i de Leon Battista Alberti; tamb\u00e9 aborda q\u00fcestions relatives a la perspectiva (camp que llavors interessava molt al seu pais\u00e0, el pintor Piero della Francesca, fent esment dels grans mestres Melozzo da Forl\u00ec i Marco Palmezzaro entre d'altres).", "target": "Economia"}, {"text": "La log\u00edstica de tercers \u00e9s el conjunt de serveis log\u00edstics que una empresa presta a una altra.\nUn prove\u00efdor de serveis log\u00edstics de tercers (abreujat 3PL, o de vegades TPL) \u00e9s una empresa que ofereix serveis log\u00edstics als clients, que abans eren realitzats dins de la mateix empresa, \u00e9s a dir, serveis log\u00edstics terciaris (o \"de tercers\") per a una part o la totalitat de les seves funcions en la gesti\u00f3 de cadena de subministrament. El prove\u00efdor normalment s'especialitza en el servei integrat, l'emmagatzematge i el transport que es poden ampliar i personalitzar per les necessitats del client sobre la base de les condicions del mercat i les exig\u00e8ncies i requisits de la prestaci\u00f3 de serveis per als seus productes i materials.", "target": "Economia"}, {"text": "Shigeo Shingo (Saga, Prefectura de Saga, 1909 - 1990) va ser un enginyer industrial que es va especialitzar en el camp de la qualitat i de qui ressalten sistemes d'inspecci\u00f3 com el Poka-Yoke, el m\u00e8tode kanban de producci\u00f3 i, dintre del m\u00e8tode producci\u00f3 just a temps (el que s'usa a l'automoci\u00f3, per exemple, ja que elle es va formar professionalment a Toyota), el m\u00e8tode per a disminuir considerablement els temps d'aturada de les m\u00e0quines per mitj\u00e0 del SMED (de l'angl\u00e8s, Single Minute Exchange of Die).", "target": "Economia"}, {"text": "El desenvolupament regional \u00e9s l'aconseguiment de la prosperitat en una regi\u00f3. Pot donar-se el cas de regions d'un mateix estat que siguen menys pr\u00f2speres que les altres, donant-se una situaci\u00f3 de desequilibri territorial.Hi ha diverses teories o models que expliquen com s'aconsegueix el desenvolupament regional. Totes coincideixen en el paper de la inversi\u00f3 en infraestructures com a instrument b\u00e0sic de la pol\u00edtica de desenvolupament regional. Totes les teories \"legitimen la distribuci\u00f3 geogr\u00e0fioca de la inversi\u00f3 p\u00fablica en infraestructures\" seguint criteris equitatius, per\u00f2 aquest criteri pot tindre accepcions diferents (igualaci\u00f3 del benestar, igualaci\u00f3 del densenvolupament econ\u00f2mic o igualaci\u00f3 d'oportunitats).Els models neocl\u00e0ssics consideren els desequilibris territorials que s\u00f3n solament uns desfasaments temporals cap a la situaci\u00f3 d'equilibri, sota la hip\u00f2tesi de mobilitat perfecta i flexibilitat dels preus, que s\u00f3n els mecanismes d'igualaci\u00f3 de productivitats del sistema de mercat. Solament defensen la inversi\u00f3 p\u00fablica en infraestructures en les regions m\u00e9s pobres per a accelerar la converg\u00e8ncia perqu\u00e8 facilita la mobilitat dels factors productius.Aquests models s\u00f3n cr\u00edticats negativament perqu\u00e8 s\u00f3n poc explicatius, suposen coses que no arriben a oc\u00f3rrer, queda registrat en la hist\u00f2ria la persist\u00e8ncia de les disparitats regionals, no inclouen el progr\u00e9s t\u00e8cnic i la seua difusi\u00f3 a l'espai i no consideren facotrs institucionals, pol\u00edtics i socials. Per a\u00e7\u00f2 mateixa es van proposar altres models.Els models de causalitat acumulativa van ser proposats per Myrdal i Hirschman i m\u00e9s endavant els desenvoluparen Kaldor i Holland. Aquests models afirmen que el sistema de mercat empitjora les difer\u00e8ncies territorials. Considera que unes regions presenten un avantatge inicial respecte altres i el mercat les afavoreix (siga en forma de centre contra perif\u00e8ria, nord contra sud o pols de desenvolupament).El model del potencial de desenvolupament regional va ser desenvolupat per Biehl, Hussmann i Schnyder. El model incideix en les possibilitats potencials de creixement econ\u00f2mic de la regi\u00f3 per a aconseguir la converg\u00e8ncia.", "target": "Economia"}, {"text": "John Collins va ser un matem\u00e0tic aficionat angl\u00e8s, del segle xvii, conegut per haver estat un dels primers a publicar texts de comptabilitat pels industrials i comerciants.", "target": "Economia"}, {"text": "Vene\u00e7uela \u00e9s un pa\u00eds d'origen, de tr\u00e0nsit i destinaci\u00f3 d'homes, dones i nens traficats amb finalitats d'explotaci\u00f3 sexual comercial i treball for\u00e7at. Les preocupacions pol\u00edtiques, econ\u00f2miques i socials de Vene\u00e7uela contribueixen als factors i tipus de tr\u00e0fic d'\u00e9ssers humans al pa\u00eds. En particular, la forta pobresa a Vene\u00e7uela ha augmentat la taxa de tr\u00e0fic d'\u00e9ssers humans.Les dones i les nenes vene\u00e7olanes s\u00f3n traficades al pa\u00eds per una explotaci\u00f3 sexual, atretes des de regions pobres de l'interior del pa\u00eds fins a zones urbanes i tur\u00edstiques. Les v\u00edctimes s\u00f3n reclutades mitjan\u00e7ant falses ofertes de treball i, posteriorment, obligades a la prostituci\u00f3 o a les condicions d'explotaci\u00f3 laboral. Sembla que la prostituci\u00f3 infantil a les zones urbanes i el turisme sexual infantil a destinacions com ara l'illa Margarita creixen. Les dones i les nenes vene\u00e7olanes s\u00f3n traficades per explotaci\u00f3 sexual comercial a Europa occidental i M\u00e8xic, a m\u00e9s de destinacions del Carib com Trinitat i Tobago, Aruba i Rep\u00fablica Dominicana.\nEls homes, les dones i els nens de Col\u00f2mbia, el Per\u00fa, l'Equador, el Brasil, la Rep\u00fablica Dominicana i la Rep\u00fablica Popular Xina s\u00f3n traficats cap a (i a trav\u00e9s de) Vene\u00e7uela, i poden ser objecte d'explotaci\u00f3 sexual comercial i de treballs for\u00e7ats.L'Oficina del Departament d'Estat dels Estats Units per supervisar i combatre la trata de persones va situar el pa\u00eds a \u00abTier 3\u00bb el 2017.", "target": "Economia"}, {"text": "El model boole\u00e0 de recuperaci\u00f3 d'informaci\u00f3 (MBRI) \u00e9s un model de recuperaci\u00f3 d'informaci\u00f3 cl\u00e0ssic (RI) i, alhora, el primer i m\u00e9s adoptat. \u00c9s un model utilitzat per molts sistemes de recuperaci\u00f3 d'informaci\u00f3 d'avui dia.", "target": "Economia"}, {"text": "En l'\u00e0mbit del comer\u00e7, la barata, la permuta, el bescanvi o el troc \u00e9s un sistema d'intercanvi en qu\u00e8 els participants en una transacci\u00f3 intercanvien directament b\u00e9ns o serveis per altres b\u00e9ns o serveis sense fer servir un mitj\u00e0 d'intercanvi, com ara diners.\nEls economistes distingeixen entre la barata i les economies del regal de moltes maneres; la barata, per exemple, implica un canvi rec\u00edproc immediat, no ajornat en el temps. La barata normalment t\u00e9 lloc de manera bilateral, per\u00f2 pot ser multilateral (p. ex., mitjan\u00e7ant un intercanvi comercial). En la majoria de pa\u00efsos desenvolupats, la barata normalment sols existeix en paral\u00b7lel a sistemes monetaris i de manera molt limitada. Els actors del mercat utilitzen la barata com a substitut dels diners com a m\u00e8tode de canvi en temps de crisi monet\u00e0ria, com ara quan la moneda esdev\u00e9 inestable (durant una hiperinflaci\u00f3 o una espiral deflacionista) o simplement quan no n'hi ha de disponible per a comerciar.\nNo hi ha estudis etnogr\u00e0fics que mostrin que cap societat del passat o actual hagi utilitzat primordialment la barata sense altres mitjans d'intercanvi o mesura, ni els antrop\u00f2legs han trobat proves que els diners emergissin de la barata; en canvi, han trobat que el mitj\u00e0 m\u00e9s habitual d'intercanvi de b\u00e9ns i serveis ha estat la donaci\u00f3 (cr\u00e8dit atorgat de manera personal amb un balan\u00e7 interpersonal mantingut a llarg termini; \u00e9s a dir l'economia del regal). No obstant aix\u00f2, els economistes des dels temps d'Adam Smith (1723\u20131790) \u2014posant com a exemples societats premodernes, sovint totalment imaginades\u2014 han utilitzat la inefici\u00e8ncia de la barata per a explicar l'aparici\u00f3 de l'economia, i de la mateixa disciplina de les ci\u00e8ncies econ\u00f2miques.", "target": "Economia"}, {"text": "El criteri d'efici\u00e8ncia (o compensaci\u00f3) de Kaldor-Hicks fou introduit el 1939 per dos economistes, Nicholas Kaldor i John Hicks. Tracta els problemes de confrontaci\u00f3 en termes de benestar social.\nEls dos economistes van proposar aquest criteri per superar les dificultats per afrontar els problemes de les pol\u00edtiques de redistribuci\u00f3 segons la l\u00f2gica del criteri d'efici\u00e8ncia de Pareto.", "target": "Economia"}, {"text": "Un centre d'atenci\u00f3 telef\u00f2nica \u00e9s una empresa que at\u00e9n trucades de clients. Duen a terme campanyes de m\u00e0rqueting telef\u00f2nic, de servei de postvenda, d'assist\u00e8ncia t\u00e8cnica, d'informaci\u00f3, de gesti\u00f3 de demanda d'hora o de queixes.Sovint \u00e9s un servei subcontractat o independent, amb empleats que no tenen cap o gaire poder de decisi\u00f3 i nom\u00e9s responen segons escenaris predefinits. Contribueixen a augmentar la dist\u00e0ncia entre el client i les persones realment competents per resoldre una incid\u00e8ncia.\nAls centres de venda, es distingeix entre prospecci\u00f3 telef\u00f2nica \u00abfreda\u00bb, una acci\u00f3 no sol\u00b7licitada, a cegues, disturbant persones que no han manifestat cap inter\u00e9s i l'atenci\u00f3 \u00abcalent\u00bb, quan responen a consumidors que han demanat informaci\u00f3. En molts pa\u00efsos la prospecci\u00f3 no sol\u00b7licitada \u00e9s prohibida. En altres pa\u00efsos, les persones que no volen ser molestades per trucades o correus no sol\u00b7licitats s'han d'inscriure en la Llista Robinson.\nVegeu tamb\u00e9: desert dels serveis", "target": "Economia"}, {"text": "Thorstein Bunde Veblen (Cato, Wisconsin, 30 de juliol de 1857 - Sand Hill Road, Menlo Park, Calif\u00f2rnia, 3 d'agost de 1929) fou un economista, soci\u00f2leg i professor estatunidenc, va destacar per la seva investigaci\u00f3 de l'estructura econ\u00f2mica de la societat i per la seva an\u00e0lisi del sistema econ\u00f2mic contemporani.", "target": "Economia"}, {"text": "El salari de reserva \u00e9s el salari m\u00e9s baix que un treballador est\u00e0 disposat a acceptar. El salari de reserva \u00e9s igual al pendent de la corba d'indifer\u00e8ncia en el punt en qu\u00e8 s'ofereixen zero hores. Amb salaris de mercat inferiors al de reserva, l'individu decideix no participar en el mercat laboral. Quan el salari de reserva disminueix, la participaci\u00f3 acostuma a augmentar.", "target": "Economia"}, {"text": "La selecci\u00f3 adversa \u00e9s un concepte en economia, assegurances i gesti\u00f3 de riscos, que captura la idea d'una transacci\u00f3 \"perversa\". Quan els compradors i venedors tenen acc\u00e9s a una informaci\u00f3 diferent (informaci\u00f3 asim\u00e8trica), els comerciants amb una millor informaci\u00f3 privada sobre la qualitat d'un producte podran, de forma selectiva, fer transaccions econ\u00f2miques que els benefici\u00efn m\u00e9s (a costa de l'altre operador econ\u00f2mic). Un exemple cl\u00e0ssic \u00e9s el Mercat de llimones d'Akerlof.\nA vegades hi ha compradors que tenen una millor informaci\u00f3 sobre la quantitat de beneficis que es poden extreure d'un servei en el que els clients \"dolents\" s\u00f3n m\u00e9s propensos a sol\u00b7licitar el servei. Per exemple, un restaurant de bufet lliure (per tant amb un preu fix per a tots els clients) s'exposa a ser seleccionat pels clients amb molta gana (i per tant menys rendibles). Un altre exemple \u00e9s en l'oferta d'una asseguran\u00e7a de salut, els tipus de clients que m\u00e9s f\u00e0cilment acudiran s\u00f3n els que s\u00f3n m\u00e9s propensos a patir accidents o malalties.\nEn tots dos casos, el venedor (que pateix de selecci\u00f3 adversa) ha de protegir-se a si mateix mitjan\u00e7ant el cribratge dels clients o per identificaci\u00f3 de senyals cre\u00efbles de qualitat.\nUn exemple en qu\u00e8 el comprador selecciona de manera adversa \u00e9s en els mercats financers. Aix\u00ed, una empresa \u00e9s m\u00e9s probable que ofereixi valors quan els gerents saben en privat que el preu actual supera el valor fonamental de l'empresa. Llavors els inversors desinformats exigeixen racionalment una prima per participar en l'oferta de capital.", "target": "Economia"}, {"text": "Un Bo / Obligaci\u00f3 convertible \u00e9s un bo que s'emet amb l'opci\u00f3 que el subscriptor pugui canviar-lo per accions de l'empresa, o un altre tipus de bons de l'emissor, la qual cosa facilita la seva col\u00b7locaci\u00f3 al mercat. Aquesta conversi\u00f3 de les obligacions en accions ser\u00e0 rendible efectuar quan el benefici dels dividends siguin superiors als del cup\u00f3, o b\u00e9 perqu\u00e8 es desitgi dotar d'una major liquiditat a l'actiu en tant que l'obligaci\u00f3, ja convertida en acci\u00f3, sigui cotitzable en un mercat secundari. Per fer aquesta conversi\u00f3 s'han d'especificar els seg\u00fcents aspectes:\n\nData de conversi\u00f3\nValoraci\u00f3 de l'obligaci\u00f3 (sol ser del 100% m\u00e9s el cup\u00f3 corregut)\nNombre d'accions a convertir\nValoraci\u00f3 de les accions, que poden ser a preu fix o a preu fixat segons la seva cotitzaci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "Les cinc proves econ\u00f2miques (five economic tests) foren una s\u00e8rie de criteris definits pel Tresor del Regne Unit durant el mandat de Gordon Brown per determinar si el pa\u00eds estava preparat per entrar a formar part de la Uni\u00f3 Econ\u00f2mica i Monet\u00e0ria de la Uni\u00f3 Europea (UEM) i, per tant, per adoptar l'euro com a moneda oficial. En principi, aquestes proves eren una q\u00fcesti\u00f3 separada de la decisi\u00f3 pol\u00edtica d'unir-se a la UEM.\nLes cinc proves eren les seg\u00fcents:\nS\u00f3n compatibles els cicles econ\u00f2mics i les estructures econ\u00f2miques, de manera que tant nosaltres com els altres puguem viure c\u00f2modament amb els tipus d'inter\u00e8s de l'euro indefinidament?\nSi sorgeixen problemes, hi ha prou flexibilitat per resoldre'ls?\nUnir-se a l'EMU milloraria les condicions per les empreses que han de decidir si inverteixen en el Regne Unit a llarg termini?\nQuin impacte tindria l'entrada a la UEM sobre la posici\u00f3 competitiva del sector financer brit\u00e0nic i, en particular, els mercats majoristes de La City?\nEn resum, unir-se a la UEM promouria m\u00e9s creixement, m\u00e9s estabilitat i un augment durable de l'ocupaci\u00f3?A m\u00e9s d'aquests criteris propis, el Regne Unit tamb\u00e9 hauria de complir els criteris de converg\u00e8ncia econ\u00f2mica de la Uni\u00f3 Europea (o \u00abcriteris de Maastricht\u00bb) abans de poder adoptar l'euro. Un d'aquests requisits \u00e9s haver format part de l'MTC II. El Regne Unit no el compleix. Segons el Tractat de Maastricht, el Regne Unit no t\u00e9 cap obligaci\u00f3 d'unir-se a l'euro.\nLes proves ja no s\u00f3n pol\u00edtica oficial del govern brit\u00e0nic, car Brown perd\u00e9 les eleccions generals del 2010.", "target": "Economia"}, {"text": "La Confederaci\u00f3 Espanyola de la Petita i Mitja Empresa (CEPYME) es cre\u00e0 el 22 de setembre de 1977 com una Organitzaci\u00f3 Professional de car\u00e0cter confederatiu i intersectorial, d'\u00e0mbit estatal, per a la defensa, representaci\u00f3 i foment dels interessos de la petita i mitjana empresa i l'empresari aut\u00f2nom. Est\u00e0 reconeguda com a organitzaci\u00f3 empresarial m\u00e9s representativa en l'\u00e0mbit estatal aix\u00ed com, representa a les pimes espanyoles en la Uni\u00f3 Europea. Tamb\u00e9 participa en activitats d'una altra \u00edndole internacional, pel seu car\u00e0cter representatiu empresarial estatal. La seva seu est\u00e0 a Madrid.\nEntre les funcions de CEPYME es troben l'atenci\u00f3 a les necessitats d'informaci\u00f3, assessorament, assist\u00e8ncia t\u00e8cnica, recerca i perfeccionament de les Organitzacions, empreses i empresaris afiliats, estudiant i divulgant quants temis puguin afectar a la potenciaci\u00f3 de la petita i mitja empresa.\nCEPYME est\u00e0 integrada per 105 organitzacions empresarials territorials i sectorials,2019 i \u00e9s membre de la Confederaci\u00f3 Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) des de 1980. El President de CEPYME \u00e9s autom\u00e0ticament un dels Vicepresidents de la CEOE, tal com estableixen els estatuts d'aquesta.", "target": "Economia"}, {"text": "ESSCA (\u00c9cole sup\u00e9rieure des sciences commerciales d'Angers) \u00e9s una escola de negocis europea amb seus a Angers, Boulogne-Billancourt, Cholet, Bordeus, Li\u00f3, Ais de Proven\u00e7a, Budapest i Xangai. Va ser fundada el 1909. ESSCA se situa entre les escoles de negocis m\u00e9s ben valorades del m\u00f3n: el 2019 va ocupar la setanta-sis posici\u00f3 a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. ESSCA imparteix tamb\u00e9 un programa de doctorat i diferents programes de m\u00e0ster d'administraci\u00f3 especialitzats en m\u00e0rqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditaci\u00f3, a c\u00e0rrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat m\u00e9s de 15.000 estudiants que despr\u00e9s han ocupat llocs de responsabilitat en el m\u00f3n dels negocis i la pol\u00edtica, com ara Louis le Duff (CEO groupe Le Duff) i Dominique Schelcher (CEO Syst\u00e8me U).", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia evolucionista \u00e9s un corrent econ\u00f2mic que estudia l'evoluci\u00f3, canvi o desenvolupament dels sistemes econ\u00f2mics fent \u00fas de principis de la biologia tant de manera expl\u00edcita (fent \u00fas d'idees b\u00e0siques de la teoria darwiniana, per exemple), com de forma impl\u00edcita (a trav\u00e9s de l'\u00fas d'analogies i met\u00e0fores relacionades amb les ci\u00e8ncies naturals). Els principals te\u00f2rics del pensament evolucionista s\u00f3n Thorstein Veblen, John Rogers Commons, Joseph Alois Schumpeter, Carl Menger, Friedrich Hayek, Richard R. Nelson o Sidney Graham Winter.\nD'acord amb els econ\u00f2mics evolucionistes, la base de les seves teories correspon a \"una interpretaci\u00f3 dels fen\u00f2mens econ\u00f2mics basada en la interacci\u00f3 de m\u00faltiples agents heterogenis - entre ells, empreses i individus - els qui mitjan\u00e7ant la repetici\u00f3 d'un sistema de prova i error intenten cont\u00ednuament explorar noves tecnologies, noves estrat\u00e8gies de comportament, noves formes organitzatives\".Els evolucionistes sostenen \"que els models evolucionistes s\u00f3n millors que la teoria neocl\u00e0ssica-ortodoxa; perqu\u00e8 incorporen les innovacions i l'avan\u00e7 tecnol\u00f2gic com els determinants del creixement a llarg termini. En aquest sentit, la teoria evolucionista repr\u00e8n les idees de Schumpeter, definint-se aix\u00ed mateixos com neoschumpeterians\". D'acord amb l'anterior, l'economia evolucionista li lliura un enfocament, en gran manera, reduccionista a les explicacions de les variables macroecon\u00f2miques.", "target": "Economia"}, {"text": "La diferenciaci\u00f3 competitiva \u00e9s l'oferta en un mercat de productes i serveis diferents de les dels seus competidors.", "target": "Economia"}, {"text": "El concepte nadiu digital es refereix a una persona que ha crescut en l'era digital, en lloc d'haver adquirit familiaritat amb els sistemes digitals com a adult quan, aleshores, se l'ha de considerar com un immigrant digital. Els dos conceptes (nadiu digital i immigrant digital) es van usar ja en 1996, com a part de la \u201cDeclaraci\u00f3 d'Independ\u00e8ncia del Ciberespai\u201d. Sovint, ambdues nocions (o ambdues valoracions) s'utilitzen en vinculaci\u00f3 al concepte de bretxa digital, pel que fa a la diferent capacitat d'\u00fas tecnol\u00f2gic que existeix entre les persones nascudes a partir de 1980 en endavant i les nascudes amb anterioritat.La tecnologia digital va comen\u00e7ar a desenvolupar-se amb for\u00e7a al voltant de l'any 1978, i per tant, es considera que els que van n\u00e9ixer despr\u00e9s de 1979 i van tenir al seu abast (a les seves cases i/o a establiments d'estudi i de recreaci\u00f3) tant ordinadors com tel\u00e8fons m\u00f2bils, podrien considerar-se natius digitals: un exemple d'aix\u00f2 s\u00f3n els nens i els joves que agafen un m\u00f2bil, una tableta, o un ordinador, i ho utilitzen de manera intu\u00eftiva, sense necessitat d'un aprenentatge especial o de rebre un convenient entrenament previ.", "target": "Economia"}, {"text": "Valencia Plaza \u00e9s un peri\u00f2dic digital valenci\u00e0 en castell\u00e0, tot i que amb articles en valenci\u00e0, amb informaci\u00f3 de tipus econ\u00f2mica i bors\u00e0ria principalment, aix\u00ed com informaci\u00f3 sobre l'actualitat pol\u00edtica, social i cultural, sempre des d'una perspectiva valenciana. T\u00e9 una cap\u00e7alera centrada en Alacant anomenada Alicante Plaza des del 2016, una centrada a Castell\u00f3, anomenada Castell\u00f3n Plaza, des del 2018, i una centrada a M\u00farcia des del 2019, anomenada Murcia Plaza.\nEl peri\u00f2dic naix el febrer de 2010 amb el suport d'un redu\u00eft grup d'inversors valencians encap\u00e7alats per Enrique Lucas Roman\u00ed i un grup de redactors i col\u00b7laboradors dirigits pel periodista Cruz Sierra. ValenciaPlaza naix com un mitj\u00e0 econ\u00f2mic, per\u00f2 arran de la desfeta del sistema financer valenci\u00e0, centra el seu focus informatiu en l'actualitat valenciana. A partir de 2011 comen\u00e7a a centrar-se en informaci\u00f3 cultural i esportiva amb cap\u00e7aleres paral\u00b7leles (Culturplaza, Plaza Deportiva, Gu\u00eda Hedonista). A m\u00e9s del web, tamb\u00e9 edita per mitjans impresos el seu Anuari Valencia Plaza.Des de novembre de 2014 publica una revista en paper, Plaza. Des de 2017 publica conjuntament amb Llibres de la Drassana la revista liter\u00e0ria Lletraferit. A m\u00e9s, ha col\u00b7laborat amb mitjans com M\u00e8tode.Des d'abril de 2015 el director \u00e9s el periodista Javier Alfonso.", "target": "Economia"}, {"text": "La teoria del valor considera que el valor d'un b\u00e9 o servei dep\u00e8n directament de la quantitat de treball que porta incorporat. Pr\u00f2pia de l'escola cl\u00e0ssica de l'economia pol\u00edtica i l'escola marxista, tamb\u00e9 \u00e9s denominada com a teoria substantiva del valor. Proposa que el valor \u00e9s la suma del treball necessari per a la producci\u00f3 social d'un b\u00e9 econ\u00f2mic (\u00e9s a dir, el que t\u00e9 valor d'\u00fas) en un determinat nivell de desenvolupament tecnol\u00f2gic. Per a aquestes escoles, els preus es deriven del valor, de manera que sempre es mouen en petites variacions entorn d'ell. En l'economia cl\u00e0ssica, a m\u00e9s, tractant-se de valors de canvi, al cost de producci\u00f3 s'agrega el d'oportunitat, \u00e9s a dir, la quantitat de guanys potencials que es perden per prendre la decisi\u00f3 de produir un o altre b\u00e9.", "target": "Economia"}, {"text": "Fan Li (en xin\u00e8s: \u8303\u8821; en pinyin: F\u00e0nl\u00ed) va ser un assessor xin\u00e8s de l'antiguitat que va residir en l'estat de Yue durant el per\u00edode de Primaveres i Tardors. Ell havia estat a Wu com a rehena juntament amb el Rei Goujian de Yue. Tres anys m\u00e9s tard va tornar i va ajudar a Goujian a dur a terme reformes. A la fi, Yue va ser capa\u00e7 de derrotar a l'estat de Wu. Despr\u00e9s de la vict\u00f2ria ell va dimitir i es va canviar el nom a Tao Zhu Gong (xin\u00e8s: \u9676\u6731\u516c, pinyin: T\u00e1o Zh\u016bg\u014dng, literalment 'Senyor Tao Zhu'). Es va convertir un home de negocis reeixit en els seus \u00faltims anys i va ser fam\u00f3s per ser una persona rica.\nEn la llegenda segons el Yue Jueshu \u300a\u8d8a\u7edd\u4e66\u300b de Yuan Kang, despr\u00e9s de la caiguda de Wu, Fan Li es va retirar del seu c\u00e0rrec ministerial i va viure amb Xi Shi en una barca de pesca, vagant com a fades en la boira del rac\u00f3 del m\u00f3n del Llac Ta He, i ning\u00fa no els va veure des de llavors.\nFan Li va regentar una farm\u00e0cia venent medecina tradicional xinesa. La farm\u00e0cia originalment inclo\u00efa nom\u00e9s a dos empleats d'edat avan\u00e7ada, He Bo (xin\u00e8s tradicional: \u4f55\u4f2f, xin\u00e8s simplificat: \u4f55\u4f2f, pinyin: H\u00e9 B\u00f3) i De Shu (xin\u00e8s tradicional: \u5fb7\u53d4, xin\u00e8s simplificat: \u5fb7\u53d4, pinyin: D\u00e9 Sh\u016b a la Xina continental, D\u00e9 Sh\u00fa a Taiwan). El negoci va comen\u00e7ar-hi a expandir-se nom\u00e9s quan Tao Zhugong contract\u00e0 al fill menor de He Bo, Xiao Wen (xin\u00e8s tradicional: \u5c0f\u6587, xin\u00e8s simplificat: \u5c0f\u6587, pinyin: Xi\u0103o W\u00e9n).\nEll va escriure un llibre conegut en angl\u00e8s com \"Regles d'Or de l'\u00c8xit Empresarial\" (xin\u00e8s tradicional: \u7d93\u5546\u5bf6\u5178, xin\u00e8s simplificat: \u7ecf\u5546\u5b9d\u5178, pinyin: J\u012bng Sh\u0101ng B\u0103o Di\u0103n, literalment 'Assessorament Jade en Administraci\u00f3 Empresarial'). Aquest llibre segueix sent molt popular avui en dia, ja que els seus consells de vegades es consideren atemporals. Inclou els Dotze Principis Empresarials i els Dotze Entrebancs Empresarials descrivint l'art de la bona gesti\u00f3 empresarial.\nTao Zhugong/Fan Li era inusual entre els magnats per la seva visi\u00f3 dels diners. Ell creia que aquell que entengu\u00e9 els diners estaria desitjant d'abandonar-los si aquest es convertien en una c\u00e0rrega. \u00c9s nom\u00e9s el mitj\u00e0 per a un fi i no han de ser presos massa seriosament. Aix\u00ed i tot, han de ser obtinguts i administrats d'acord amb els principis. Fan Li tamb\u00e9 va pregar una aplicaci\u00f3 mitjanament oberta d'aquests principis, encoratjant l'\u00fas \u00e0mplia i flexible en diverses situacions.\nLes Dotze Regles d'Or s\u00f3n les seg\u00fcents:\n\nCapacitat per con\u00e8ixer el car\u00e0cter de la gent. Has de percebre les proves de les caracter\u00edstiques partint de l'experi\u00e8ncia.\nCapacitat per saber tractar a la gent. Mai prejutjar a un possible client.\nCapacitat per concentrar-se en el negoci. Tenir un enfocament definit en la vida i els negocis i evitar divagar.\nCapacitat per ser organitzat. Una presentaci\u00f3 desorganitzada \u00e9s poc atractiva.\nCapacitat per adaptar-se. Assegura't que est\u00e0s prou organitzat com per respondre amb rapidesa.\nCapacitat per controlar cr\u00e8dits. No permetes que no es pague el treball realitzat. Assegura't de recollir el que es deu.\nCapacitat d'utilitzar i desplegar persones. Empreu o dirigiu els empleats de manera que posen de manifest el seu potencial(s).\nCapacitat per expressar i comercialitzar. Has de ser capa\u00e7 d'educar als clients sobre el valor dels productes.\nCapacitat per excel\u00b7lir comprant. Usa el teu millor judici en l'adquisici\u00f3 d'exist\u00e8ncies.\nCapacitat per analitzar les oportunitats i les amenaces del mercat. Saber el que \u00e9s s'est\u00e0 venent d'acord amb les \u00e0rees i les tend\u00e8ncies.\nCapacitat per dirigir amb l'exemple. Tingues regles i normes definides. Assegura't que se segueixen per garantir les bones relacions.\nCapacitat de tenir visi\u00f3 de negoci. Coneix les tend\u00e8ncies i els cicles del mercat.Les Dotze Precaucions d'Or:\n\nNo sigues mesqu\u00ed. No confongues l'efici\u00e8ncia amb la inhumanitat.\nNo sigues sonso. Tingues confian\u00e7a en la recerca d'oportunitats. El temps \u00e9s l'ess\u00e8ncia\nNo sigues ostent\u00f3s. No esmerces de m\u00e9s per tal de crear una impressi\u00f3.\nNo sigues deshonest. La veritat \u00e9s l'\u00fanica base pels negocis. Sense ella, alg\u00fa eixir\u00e0 ferit.\nNo trigues en el cobrament de deutes. Sense el cobrament, la liquiditat es veur\u00e0 afectada.\nNo retalles els preus arbitr\u00e0riament. Aix\u00f2 nom\u00e9s donar\u00e0 lloc a una guerra de preus en la qual tots perdran.\nNo cedir als instint del ramat. Assegura't que les oportunitats s\u00f3n reals i no part d'una moda.\nNo treballes en contra del cicle econ\u00f2mic. Quan les coses baixen de preu, llavors hi haur\u00e0 al\u00e7a i viceversa.\nNo sigues un pal en el fang. Posa't al dia amb les coses i fes progressos. Examinar noves coses objectivament.\nNo adquirisques massa cr\u00e8dit. El cr\u00e8dit no \u00e9s una llic\u00e8ncia per gastar salvatgement.\nNo et deixes d'estalviar (mant\u00e9n els fons de reserva forts). Quan el negoci va lent, un amb diners pot expandir-se mentre que altres tancar.\nNo endosses cegament un productes. Assegura't que els teus venedors continuen seguint el procediment operatiu est\u00e0ndard.Versions amb dibuixos d'aquest llibre s\u00f3n \u00e0mpliament disponibles a Singapur, tant en xin\u00e8s mandar\u00ed com en angl\u00e8s. La versi\u00f3 en mandar\u00ed inclou Hanyu Pinyin i una traducci\u00f3 a l'angl\u00e8s de cada un dels principis originals de negoci.", "target": "Economia"}, {"text": "La sobrereserva (tamb\u00e9 coneguda pel nom angl\u00e8s overbooking) \u00e9s l'exc\u00e9s de reserves a un servei que no t\u00e9 prou capacitat per a absorbir-les. \u00c9s una estrat\u00e8gia comercial que aprofita que a la pr\u00e0ctica no totes les reserves es transformen en un \u00fas del servei, i aquest marge s'intenta cobrir per a maximitzar el benefici econ\u00f2mic.\nL'objectiu primer d'aquesta pr\u00e0ctica \u00e9s tenir la m\u00e0xima ocupaci\u00f3 del servei, tenint en compte la probabilitat que tenen els usuaris de no utilitzar-lo. La problem\u00e0tica arriba quan l'exc\u00e9s de reserves es transforma en un exc\u00e9s real i hi ha usuaris que no poden accedir al servei contractat, amb el conseg\u00fcent perjudici. La soluci\u00f3 en aquests casos pot variar en funci\u00f3 del context del servei, normalment s'indemnitza d'alguna manera als afectats o se'ls ofereix una oferta alternativa. S'ha de tenir en compte, per\u00f2, que la pr\u00e0ctica de la sobrereserva \u00e9s considerada legal en molts contextos, com en el cas de les companyies a\u00e8ries.", "target": "Economia"}, {"text": "L'an\u00e0lisi de cost-benefici o, senzillament, an\u00e0lisi cost-benefici (ACB), \u00e9s un proc\u00e9s sistem\u00e0tic per calcular i comparar els beneficis i els costos d'un projecte, per tal de facilitar la presa d'una decisi\u00f3 de tirar-lo, o no, endavant. L'ACB t\u00e9 dos prop\u00f2sits: \n\nDeterminar si \u00e9s una bona inversi\u00f3/decisi\u00f3 (justificaci\u00f3/viabilitat),\nProporcionar una base per a comparar projectes. Es tracta de comparar el cost total esperat de cada opci\u00f3 davant els beneficis totals esperats, per veure si els beneficis superen els costos, i per quant.En l'ACB, els beneficis i els costos s'expressen en termes monetaris, i s'ajusten per al valor temps del diner, de manera que s'expressen en una base comuna, pel que fa al seu \"valor actual net\", tots els fluxos de beneficis i tots els fluxos dels costos del projecte a trav\u00e9s del temps (que tendeixen a oc\u00f3rrer en diferents moments de l'execuci\u00f3 del projecte).\nEn estreta relaci\u00f3, per\u00f2 lleugerament diferents, s\u00f3n les t\u00e8cniques que inclouen l'an\u00e0lisi de cost-efectivitat, l'an\u00e0lisi de cost-utilitat, l'an\u00e0lisi d'impacte econ\u00f2mic, l'an\u00e0lisi d'impacte fiscal i l'an\u00e0lisi de retorn social d'una inversi\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "En comptabilitat, la xifra de negoci s\u00f3n els ingressos o l\u2019augment dels actius nets que t\u00e9 una entitat per les seves activitats normals (en el cas d\u2019una empresa, generalment per la venda de b\u00e9ns i serveis a clients). La xifra de negoci comercial tamb\u00e9 es pot anomenar vendes o facturaci\u00f3 . Algunes empreses reben ingressos per interessos, regalies o altres comissions. \"Xifra de negoci\" pot referir-se als ingressos en general, o b\u00e9 es pot referir a l'import, en una unitat monet\u00e0ria, obtingut durant un per\u00edode de temps, tal com a \"L'any passat, l'empresa X va tenir uns ingressos de 42 milions d'euros\". Els beneficis o els ingressos nets generalment impliquen ingressos totals menys les despeses totals en un per\u00edode determinat. A la comptabilitat, a l'estat de balan\u00e7, la xifra de negoci \u00e9s una subsecci\u00f3 de la secci\u00f3 del passiu i la xifra de negoci n'augmenta el patrimoni net, sovint es coneix com la \"l\u00ednia superior\" a causa de la seva posici\u00f3 al compte de p\u00e8rdues i guanys. Aix\u00f2 s'ha de contrastar amb la \"l\u00ednia inferior\" que indica l'ingr\u00e9s net (ingressos bruts menys despeses totals).En l\u2019\u00fas general, la xifra de negocis s\u00f3n els ingressos que rep una organitzaci\u00f3 en forma d\u2019efectiu o equivalents en efectiu. La xifra de negoci per vendes s\u00f3n els ingressos rebuts per la venda de b\u00e9ns o serveis durant un per\u00edode de temps. S'acostuma a alternar sovint la xifra de negoci amb els ingressos, en especial en estats comptables d'entitats no mercantils, com poden ser les administracions p\u00fabliques (ingressos fiscals) o les entitats no lucratives (ingressos per captaci\u00f3 de fons dels donants per fomentar els seus objectius fundacionals).\nEn un \u00fas m\u00e9s formal, la xifra de negoci \u00e9s un c\u00e0lcul o una estimaci\u00f3 dels ingressos peri\u00f2dics basats en una pr\u00e0ctica comptable est\u00e0ndard particular o en les regles establertes per un govern o una ag\u00e8ncia governamental. Els dos m\u00e8todes comptables habituals, la comptabilitat amb criteri de caixa i la comptabilitat amb criteri de meritaci\u00f3, no utilitzen el mateix proc\u00e9s per mesurar els ingressos. Les empreses que ofereixen accions per a la venda al p\u00fablic solen estar obligades per llei a comunicar la xifra de negoci sobre la base de principis comptables generalment acceptats o de les Normes internacionals d\u2019informaci\u00f3 financera.\nEn un sistema de comptabilitat de doble entrada, els comptes de xifra de negocis s\u00f3n comptes del llibre major que es resumeixen peri\u00f2dicament a l'ep\u00edgraf \"Ingressos\" o \"Ingressos\" del compte de p\u00e8rdues i guanys. Els noms dels comptes de la xifra de negoci en descriuen el tipus, com ara \"Ingressos del servei de reparaci\u00f3\", \"Ingressos obtinguts per lloguer\" o \"Vendes\".", "target": "Economia"}, {"text": "L'estabilitat de preus \u00e9s un objectiu de la pol\u00edtica monet\u00e0ria i fiscal que t\u00e9 com a objectiu donar suport a taxes sostenibles d'activitat econ\u00f2mica mantenint una taxa d'inflaci\u00f3 o deflaci\u00f3 molt baixa. Les oscil\u00b7lacions en l'activitat econ\u00f2mica poden contribuir a l'increment generalitzat de preus o inflaci\u00f3. A m\u00e9s d'encarir el cost de la vida, la inflaci\u00f3 pot provocar una p\u00e8rdua de competitivitat en el pa\u00eds, ja que l'augment de preus redueix les vendes de productes nacionals a l'estranger. Per tant, el govern ha de tractar d'estimular el creixement econ\u00f2mic sense que augmentin els preus.", "target": "Economia"}, {"text": "En economia, la importaci\u00f3 \u00e9s el transport leg\u00edtim de b\u00e9ns i serveis nacionals exportats per un pa\u00eds pretesos per al seu \u00fas o consum en l'interior d'un altre pa\u00eds. Les importacions poden ser qualsevol producte o servei rebut dins de la frontera d'un Estat amb prop\u00f2sits comercials. Les importacions s\u00f3n generalment portades a terme sota condicions espec\u00edfiques. Les importacions permeten als ciutadans adquirir productes que en el seu pa\u00eds no es produeixen, o m\u00e9s barats o de major qualitat, beneficiant-los com consumidors. Al realitzar-se importacions de productes m\u00e9s econ\u00f2mics, autom\u00e0ticament s'est\u00e0 lliurant diners perqu\u00e8 els ciutadans estalvien, invertisquen o gasten en nous productes, augmentant les eines per a la producci\u00f3 i la riquesa de la poblaci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "El m\u00e0rqueting per correu electr\u00f2nic consisteix en la promoci\u00f3 directa d'un missatge comercial per via del correu electr\u00f2nic. En el seu sentit m\u00e9s ampli, cada un dels correus electr\u00f2nics enviats a un client actual o potencial es podria considerar m\u00e0rqueting per correu electr\u00f2nic. Normalment suposa fer-se servir del correu per enviar anuncis, proposar un negoci o sol\u00b7licitar vendes o donacions, amb la intenci\u00f3 de fomentar la lleialtat, confian\u00e7a i consci\u00e8ncia de marca. Aquests correus es poden enviar a llistes comprades o als clients que es troben a la base de dades. En general, el terme s'utilitza per referir-se, d'una banda, a l'enviament de missatges de correu electr\u00f2nic amb la finalitat de millorar la relaci\u00f3 d'un comerciant amb els seus clients actuals o anteriors i fomentar-ne la lleialtat, i, de l'altra, a l'enviament de missatges de correu electr\u00f2nic amb la finalitat de fer clients nous o de conv\u00e8ncer els actuals perqu\u00e8 facin alguna adquisici\u00f3. Tamb\u00e9 es refereix al fet d'incloure anuncis als missatges de correu electr\u00f2nic enviats per altres empreses als seus clients.\nL'empresa Madison Logic va publicar l'abril del 2014 dades que afirmaven que s'envien 122 mil milions de correus electr\u00f2nics cada hora.", "target": "Economia"}, {"text": "L'ocupaci\u00f3 \u00e9s la relaci\u00f3 regulada entre dues parts en virtut d'un contracte formal o de fet, individual o col\u00b7lectiu, pel qual el treballador rep una remuneraci\u00f3 o salari. Al treballador contractat se l'anomena empleat i a la persona contractant ocupador.En un sentit ampli, el terme ocupaci\u00f3 s'utilitza com a ant\u00f2nim de desocupaci\u00f3 i designa tota feina per la qual es genera un ingr\u00e9s monetari o, gen\u00e8ricament, una renda. \u00c9s a dir, que inclou a m\u00e9s a m\u00e9s del treball assalariat, el treball aut\u00f2nom i en general, el realitzat per la poblaci\u00f3 ocupada, \u00e9s a dir, per la part de la poblaci\u00f3 activa que efectivament est\u00e0 treballant per obtenir un benefici econ\u00f2mic. A la majoria de les estad\u00edstiques s'inclou entre la poblaci\u00f3 activa els integrants de les unitats econ\u00f2miques familiars que participen en la producci\u00f3. El debat d'aquests conceptes i categories porta a sostenir que el treball dom\u00e8stic tamb\u00e9 forma part de la feina i cal recon\u00e8ixer el valor que genera.\nLa taxa d'ocupaci\u00f3 o taxa de desocupaci\u00f3, \u00e9s el percentatge que suposa el nombre d'ocupats sobre la poblaci\u00f3 en edat de treballar (o poblaci\u00f3 en edat laboral). En canvi, la taxa d'activitat \u00e9s el percentatge que suposa el nombre d'ocupats sobre la poblaci\u00f3 activa. Aquesta poblaci\u00f3 activa es compon de tots els que tenen una ocupaci\u00f3 m\u00e9s tots aquells que no en tenen, per\u00f2 ho estan buscant. Per tant, la poblaci\u00f3 activa sempre \u00e9s menor que la poblaci\u00f3 en edat laboral, ja que sempre hi ha un conjunt de persones en edat i condici\u00f3 d'aconseguir una feina que no ho desitgen.", "target": "Economia"}, {"text": "Friedrich August von Hayek (Viena, Imperi austrohongar\u00e8s, 8 de maig de 1899 - Friburg de Brisg\u00f2via, Alemanya, 23 de mar\u00e7 de 1992) fou un economista austr\u00edac guardonat amb el Premi del Banc de Su\u00e8cia de Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques en mem\u00f2ria d'Alfred Nobel l'any 1974. Reb\u00e9 la condecoraci\u00f3 de l'Orde dels Companys d'Honor. Ha sigut un dels grans economistes del segle xx i \u00e9s considerat el pare del neoliberalisme. La seva obra, que compr\u00e8n uns 130 articles i 25 llibres no es limita tan sols a la ci\u00e8ncia econ\u00f2mica, sin\u00f3 que tracta des de filosofia pol\u00edtica fins a l'antropologia legal o la hist\u00f2ria, i en general tot el referent a les ci\u00e8ncies socials.\nLa seva popularitat actual ha anat creixent en particular d'en\u00e7\u00e0 de l'esfondrament del r\u00e8gim comunista, del qual ja als anys trenta havia previst la seva inevitable degradaci\u00f3 per raons econ\u00f2miques b\u00e0siques. Tamb\u00e9 s'oposa al paradigma neocl\u00e0ssic, el que defineix fins i tot avui el \"mainstream\". \u00c9s contrari tamb\u00e9 als economistes liberals partidaris de la Teoria de l'Equilibri General (TEG) com Debreu. Defens\u00e0 la tesi segons la qual un c\u00e0lcul planificador era impossible sense mercat (que assigni els preus) i que un sistema econ\u00f2mic que no es fonamenti en el mercat lliure i en la lliure concurr\u00e8ncia mai no ser\u00e0 \u00f2ptim des del punt de vista de la distribuci\u00f3 de recursos.\nA Hayek, com a economista, se l'inclou dins del corrent liberal o neoliberal i se'l considera membre de l'escola de pensament coneguda com a Escola Austr\u00edaca.", "target": "Economia"}, {"text": "La par\u00e0bola del vidre trencat va ser creada per Fr\u00e9d\u00e9ric Bastiat en el seu assaig de 1850 Ce qu'on voit et ce qu'on ne voit pas (El que veiem i el que no veiem) per il\u00b7lustrar la idea dels costos amagats (avui m\u00e9s coneguts com a costos d'oportunitat).\nLa par\u00e0bola explica com un nen trenca el vidre d'un comer\u00e7. Al principi tothom simpatitza amb el comerciant per\u00f2 aviat comencen a suggerir que el vidre trencat beneficia el vitraller, que comprar\u00e0 pa amb aquest benefici, i beneficiar\u00e0 el forner, qui comprar\u00e0 sabates, qui beneficiar\u00e0 el sabater, etc. Finalment la gent arriba a la conclusi\u00f3 que el nen no \u00e9s culpable de vandalisme, sin\u00f3 que ha fet un favor a la societat i ha creat benefici per a tota la ind\u00fastria.\nLa fal\u00b7l\u00e0cia d'aquest raonament segons Bastiat consisteix que es consideren els beneficis del vidre trencat, per\u00f2 s'ignoren els costos amagats; el comerciant est\u00e0 obligat a comprar una finestra nova, quan potser aniria a comprar pa i beneficiaria el forner. Al final, mirant el conjunt de la ind\u00fastria, s'ha perdut el valor d'un vidre, i Bastiat arriba a la conclusi\u00f3 que \"la societat perd el valor dels objectes in\u00fatilment destru\u00efts\" i que \"la destrucci\u00f3 no \u00e9s benefici\".", "target": "Economia"}, {"text": "La cerca per paraula clau \u00e9s una pr\u00e0ctica que els professionals de l'optimitzaci\u00f3 publicit\u00e0ria fan servir per trobar els termes de cerca que la gent introdueix en els motors de cerca quan busca alguna cosa. Ho fan amb la intenci\u00f3 d'aconseguir millors resultats en els motors de cerca. Una vegada es troba una paraula clau de n\u00ednxol, s'amplia per trobar paraules clau similars. Normalment aquest proc\u00e9s es du a terme amb l'ajuda d'eines de suggeriment de paraules clau, que afegeixen al tesaurus una funcionalitat de suggeriment de paraules clau alternatives. La majoria de vegades els diferents motors de cerca compten amb les seves pr\u00f2pies eines de suggeriment de paraules clau, que tamb\u00e9 comptabilitzen el nombre de cerques fetes per a cada una de les paraules clau. Aquesta informaci\u00f3 despr\u00e9s s'utilitza per seleccionar les paraules clau correctes en funci\u00f3 dels objectius d'optimitzaci\u00f3 natural (SEO per les seves sigles en angl\u00e8s) del lloc web.", "target": "Economia"}, {"text": "El capitalisme rosa o gaipitalisme \u00e9s un terme utilitzat per designar, des d'una perspectiva cr\u00edtica, la incorporaci\u00f3 dels discursos del moviment LGBTIQ i la diversitat sexual al capitalisme i a l'economia de mercat, incloent especialment el model d'home gai, cisg\u00e8nere, occidental, blanc i de classe mitjana-alta.Consisteix en l'obtenci\u00f3 d'uns majors beneficis en incorporar al consum a sectors de la poblaci\u00f3 tradicionalment discriminats, per\u00f2 que han adquirit un poder adquisitiu suficient, els denominats diners rosa, com per generar un mercat espec\u00edfic enfocat a la comunitat gai, com bars i discoteques, turisme homosexual o consum cultural especialitzat.Mentre que la configuraci\u00f3 d'espais per al consum LGBTI pot ser vist com una oportunitat per la homosocialitzaci\u00f3, el fet de definir patrons de consum provoca una assimilaci\u00f3 de la diversitat sexual cap a patrons sexuals acceptats socialment, com la monog\u00e0mia, l'inter\u00e8s per la moda dominant o la definici\u00f3 d'est\u00e8tiques corporals fixades per c\u00e0nons publicitaris.", "target": "Economia"}, {"text": "Un empresari \u00e9s aquella persona que, de forma individual o col\u00b7lectiva, fixa els objectius i pren les decisions estrat\u00e8giques sobre les metes, els mitjans, l'administraci\u00f3 i el control de les empreses i assumeix la responsabilitat tant comercial com a legal enfront de tercers. L'empresari \u00e9s la persona f\u00edsica, o jur\u00eddica, que amb capacitat legal i d'una manera professional combina capital i treball amb l'objectiu de produir b\u00e9ns i/o serveis per oferir-los al mercat a fi d'obtenir beneficis.\nEl terme generalment s'aplica tant a les altes capes de ger\u00e8ncia -els anomenats executius en cap \u2014per exemple Steve Jobs i Bill Gates\u2013 com als membres del consell d'administraci\u00f3 \u2014per exemple: Sergio Marchionne i Ram\u00f3n Aboitiz\u2013 o a alguns accionistes (generalment \"accionistes majoritaris\" o aquells que posseeixen m\u00faltiples inversions \u2014per exemple: Warren Buffett i Ricardo Claro\u2013 i, generalment, als propietaris d'empreses de qualsevol grand\u00e0ria.\nEs pot suggerir que en el rol de l'empresari es troben tres funcions diferents: la de propietari, capitalista o financer; la de gerent o administrador i la d'emprenedor o innovador que assumeix riscos.\nJean-Baptiste Say suggereix en el seu Trait\u00e9 d'\u00e9conomie politique de 1803 que \"\u00e9s rar que tals empresaris siguin tan pobres que no posseeixin almenys part del capital que empren\"; que \"ell \u00e9s l'enlla\u00e7 de comunicaci\u00f3 entre les diferents classes de productors, com entre els productors i els consumidors. Ell dirigeix el negoci de la producci\u00f3 i \u00e9s el centre de moltes trobades i relacions; ell fa guany del seu coneixement i de la ignor\u00e0ncia d'uns altres, i de qualsevol avantatge accidental de producci\u00f3\"; que \"el m\u00e8rit del mercader que aconsegueix, a trav\u00e9s del bon maneig fer que el mateix capital sigui suficient per expandir un negoci \u00e9s precisament an\u00e0leg al de l'enginyer, que simplifica la maquin\u00e0ria o la fa m\u00e9s productiva\", i nota al mateix temps que \"l'empresari est\u00e0 exposat a tots els riscos, per\u00f2 en canvi s'aprofita de tot el que pugues ser-li favorable\".", "target": "Economia"}, {"text": "El posicionament de marca \u00e9s el \"lloc\" que ocupa una marca determinada en la ment del consumidor. Aquesta \u00e9s la principal difer\u00e8ncia entre una marca i la seva compet\u00e8ncia. La paraula posicionament va ser creada el 1969 per Jack Trout en el seu escrit : Trout, J., \"Posicionamient\" \u00e9s el joc que utilitza la gent en l'actual mercat d'imitaci\u00f3 o de jo-tamb\u00e9\", Industrial Marketing, Vol.54, No.6, (June 1969), pp.51-55. En el m\u00e0rqueting s'evita per tots els mitjans que el posicionament esdevingui sense la planificaci\u00f3 adequada, per aquest motiu s'utilitzen t\u00e8nciques consistents en la investigaci\u00f3, la planificaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 de missatges directes i subjectius per a la construcci\u00f3 de la imatge i la identitat desitjada per la marca. Tamb\u00e9 podem sentir a parlar de reposicionament. Consisteix a canviar la posici\u00f3 que el producte o servei t\u00e9 en la ment del consumidor. Les estrat\u00e8gies de posicionament es basen a adoptar per part del producte/servei un tret diferencial. Els posicionaments m\u00e9s habituals s\u00f3n:\nposicionament basat en una caracter\u00edstica determinada del producte\nposicionament basat en solucions, beneficis o necessitats espec\u00edfiques\nposicionament en una categoria determinada\nposicionament en moments d'\u00fas espec\u00edfics\nposicionament contra un altre producte\nposicionament per disseny\nposicionament per preu\nposicionament per franja d'edatUn proc\u00e9s de posicionament d'una marca pot comprendre els seg\u00fcents passos: \n\nIdentificar els atributs que defineixen el producte/servei.\nCon\u00e8ixer el sector i el mercat del producte/servei.\nIdentificar la compet\u00e8ncia i determinar quin posicionament t\u00e9 en la ment dels consumidors i quin posicionament vol tenir.\nCon\u00e8ixer els diferents p\u00fablics per identificar quins s\u00f3n els atributs m\u00e9s rellevants segons els consumidors actuals i potencials d'aquest producte/servei.\nIdentificar \"espais\" buits en la ment del consumidor on posicionar el nostre producte/servei.\nEscollir el posicionament m\u00e9s adequat.", "target": "Economia"}, {"text": "Institut Mines-T\u00e9l\u00e9com Business School \u00e9s una escola de negocis europea amb seus a Par\u00eds i \u00c9vry. Fundada l'any 1979. IMT BS se situa entre les escoles de negocis m\u00e9s ben valorades del m\u00f3n: el 2019 va ocupar la 75e posici\u00f3 a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. IMT BS imparteix tamb\u00e9 un programa de doctorat i diferents programes de m\u00e0ster d'administraci\u00f3 especialitzats en m\u00e0rqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditaci\u00f3, a c\u00e0rrec dels organismes AMBA, CGE i AACSB. Per l'escola hi han passat m\u00e9s de 7.500 estudiants que despr\u00e9s han ocupat llocs de responsabilitat en el m\u00f3n dels negocis i la pol\u00edtica.", "target": "Economia"}, {"text": "Fabbrica d'Armi Pietro Beretta \u00e9s una companyia privada italiana d'armes de foc que opera en diversos pa\u00efsos.\nLes seves armes de foc s'utilitzen a tot el m\u00f3n per a una varietat d'efectes civils, policials i militars. Els bra\u00e7os esportius representen tres quartes parts de les vendes; Beretta tamb\u00e9 \u00e9s coneguda per la comercialitzaci\u00f3 de roba i accessoris de tir. Fundada al segle xvi, Beretta \u00e9s el fabricant actiu m\u00e9s antic dels components d'armes de foc del m\u00f3n. En 1526 el seu producte inaugural va ser barrils d'arcab\u00fas; per tots els comptes Barrets fabricats amb Beretta van equipar la flota veneciana a la Batalla de Lepant el 1571. Beretta ha subministrat armes per a totes les grans guerres europees des de 1650.Beretta USA Corp., ubicada als Estats Units, va fabricar i lliurar m\u00e9s de 600.000 pistoles Beretta M9 | a les Forces Armades dels Estats Units a partir de 1985.Va perdre el contracte el 2017.", "target": "Economia"}, {"text": "El valor raonable \u00e9s un dels criteris de valoraci\u00f3 comptable d'actius i passius, utilitzat a les Normes Internacionals d'Informaci\u00f3 Financera. El principi de valor raonable es basa fonamentalment en el preu de mercat, quan aquest existeixi i es contraposa al m\u00e8tode del cost hist\u00f2ric, al qual ha substitu\u00eft en algunes inst\u00e0ncies.\nLes principals objeccions a l'extensi\u00f3 del valor raonable com a criteri comptable generalitzat es basen en la volatilitat que pot generar als mercats financers i tamb\u00e9 la manca de fiabilitat d'aquesta informaci\u00f3, no basada en transaccions reals.", "target": "Economia"}, {"text": "La comercialitzaci\u00f3 de l'espai \u00e9s l'\u00fas d'equipament enviat o a trav\u00e9s de l'espai exterior per proveir beneficis o serveis de valor comercial, ja sigui per una corporaci\u00f3 o estat. Diversos exemples de l'\u00fas comercial de l'espai s'inclouen sistemes de navegaci\u00f3 per sat\u00e8l\u00b7lit, televisi\u00f3 per sat\u00e8l\u00b7lit i r\u00e0dio per sat\u00e8l\u00b7lit. El primer \u00fas comercial de l'espai exterior va tenir lloc en 1962, quan el sat\u00e8l\u00b7lit Telstar 1 va ser llan\u00e7at per transmetre senyals de televisi\u00f3 sobre l'oce\u00e0 Atl\u00e0ntic. En la d\u00e8cada de 1980, empreses privades ja estaven llan\u00e7ant a l'espai equips comercials i d'operacions. Aix\u00f2 va permetre que a la llarga condu\u00eds a oportunitats espacials a principis de la d\u00e8cada de 2000, que es va veure n\u00e9ixer el turisme espacial. En 2004, la inversi\u00f3 global en tots els sectors espacials es va estimar en $50,8 bilions. En les seg\u00fcents d\u00e8cades seguint l'advent del turisme espacial, van evolucionar diversos conceptes de la comercialitzaci\u00f3 de l'espai, des de la creaci\u00f3 d'empreses de turisme espacial, com Virgin Galactic, a projectes ambiciosos com la colonitzaci\u00f3 de Mart i la mineria d'asteroides.", "target": "Economia"}, {"text": "El m\u00e0rqueting dels mitjans socials o social media marketing \u00e9s aquella branca del m\u00e0rqueting que s'ocupa de donar visibilitat a les xarxes socials i agregadors 2.0. El m\u00e0rqueting social reuneix una s\u00e8rie de pr\u00e0ctiques que van des de la gesti\u00f3 de relacions online (PR 2.0) a l'optimitzaci\u00f3 de les p\u00e0gines web fetes per les xarxes socials (SMO, Social Media). El terme, de fet, s'utilitza per indicar la gesti\u00f3 de la comunicaci\u00f3 integrada a totes les diferents plataformes que la Web 2.0 ens posa a disposici\u00f3 (social networking, comunitats 2.0, wiki, etc.). La caracter\u00edstica principal d'aquestes plataformes \u00e9s que la propietat de les mateixes no \u00e9s de la persona o empresa que pret\u00e9n instaurar aquestes relacions, sin\u00f3 de la mateixa plataforma.\nLa finalitat del social media marketing \u00e9s la de crear converses entre usuaris i consumidors. L'empresa, a trav\u00e9s de les xarxes socials est\u00e0 preparada per a tenir una relaci\u00f3 1:1 que acosta l'emissor i el destinatari.\nUn exemple habitual de m\u00e0rqueting en els mitjans socials \u00e9s l'acci\u00f3 de m\u00e0rqueting viral que es produeix a YouTube o altres espais d'allotjament web. L'empresa publica un contingut interessant i/o divertit amb l'objectiu de crear hype i difusi\u00f3. A trav\u00e9s del boca-orella espontani dels usuaris es produeix un efecte viral que porta sempre m\u00e9s persones a veure el v\u00eddeo i, doncs, a fer que el missatge arribi al m\u00e0xim d'usuaris/consumidors possibles.\nSegons Lloyd Salmons, primer president de l'Internet Advertising Bureau social media council \u201cEl social media marketing no es refereix nom\u00e9s a les grans xarxes socials com Facebook i MySpace, sin\u00f3 en general al fet que les marques tinguin converses.\u201d", "target": "Economia"}, {"text": "La Uni\u00f3 Tunisiana d'Ind\u00fastria, Comer\u00e7 i Artesania (UTICA; en \u00e0rab, |\u0627\u0644\u0627\u062a\u062d\u0627\u062f \u0627\u0644\u062a\u0648\u0646\u0633\u064a \u0644\u0644\u0635\u0646\u0627\u0639\u0629 \u0648\u0627\u0644\u062a\u062c\u0627\u0631\u0629 \u0648\u0627\u0644\u0635\u0646\u0627\u0639\u0627\u062a \u0627\u0644\u062a\u0642\u0644\u064a\u062f\u064a\u0629) \u00e9s una organitzaci\u00f3 patronal tunisiana fundada l'any 1947. Representa els dirigents de les empreses dels sectors industrial, comercial i artesanal.", "target": "Economia"}, {"text": "Take a penny, leave a penny (angl\u00e8s:Pren un c\u00e8ntim, deixa un c\u00e8ntim) (de vegades Give a penny, take a penny (angl\u00e8s:Dona un c\u00e8ntim, pren un c\u00e8ntim) o penny tray (angl\u00e8s: safata dels centaus), s\u00f3n termes que es refereixen a un tipus de safata, plat o got trobat amb freq\u00fc\u00e8ncia en una gasolinera, botigues de conveni\u00e8ncia i altres petits establiments d'Am\u00e8rica del Nord, dedicats a facilitar les transaccions amb canvi. No confondre amb l'expressi\u00f3  Spend a penny, slang brit\u00e0nic que es refereix a l'acci\u00f3 d'orinar.", "target": "Economia"}, {"text": "Un magnat \u00e9s una persona que ha assolit un lloc prominent dins de la seva categoria. El mot deriva del llat\u00ed tard\u00e0, magnas, (genitiu magnatis), que significa \u00abciutad\u00e0 dels principals del seu c\u00e0rrec\u00bb o \u00absenyor feudal de la m\u00e9s alta categoria\u00bb.Modernament, fora del marc feudal, es parla tamb\u00e9 de magnat en el sentit de persona poderosa de rang social elevat. Com ara els magnats industrials o de negocis. Solen acumular fortunes substancioses i tendeixen a fer-se coneguts per la seva habilitat per als negocis, i de vegades pel seu malbaratament de diners per satisfer gustos extravagants, i ocasionalment, per les seves obres ben\u00e8fiques.\nAlguns magnats industrials del m\u00f3n anglosax\u00f3 coneguts s\u00f3n: el magnat de la premsa escrita William Randolph Hearst, el petrolier John D. Rockefeller, el navilier Aristotelis Onassis, Jean Paul Getty, i el cofundador de Microsoft Bill Gates.", "target": "Economia"}, {"text": "En l'economia, la paritat de poder adquisitiu (PPA) o paritat de poder de compra (PPC), sovint abreujat PPP per les sigles en angl\u00e8s Purchasing Power Parity, \u00e9s un m\u00e8tode utilitzat per a calcular una taxa alternativa de canvi de monedes de dos pa\u00efsos. El PPP \u00e9s un mesurament de quant pot comprar una moneda (en termes d'un \u00edndex, usualment el d\u00f2lar nord-americ\u00e0), ja que els b\u00e9ns i serveis poden tenir diferents preus als dos pa\u00efsos.\nLes taxes de canvi segons el PPP s\u00f3n utilitzades en les comparacions internacionals de la qualitat de vida, usualment amb el Producte Intern Brut (PIB). El PIB d'un estat est\u00e0 lligat a la seva moneda local, i per tant quan es fan comparacions, es converteix a una moneda internacional, com ara el d\u00f2lar o l'euro. At\u00e8s les difer\u00e8ncies en preus i cost de vida entre dos estats, alguns economistes prefereixen l'\u00fas del PPP, que est\u00e0 basat en els preus reals dels productes i no pas en les taxes de canvi de llurs respectives monedes.", "target": "Economia"}, {"text": "Un 'Projecte Skunk Works'  est\u00e0 desenvolupat normalment per un redu\u00eft i estructurat grup de persones que investiguen i desenvolupen un projecte principalment en nom de la innovaci\u00f3. El terme generalment es refereix als projectes de tecnologia, que prov\u00e9 del terme Skunk Works, un apel\u00b7latiu per als Programes de Desenvolupament Avan\u00e7at de la Lockheed Martin (anteriorment Projectes de Desenvolupament Avan\u00e7at de la Lockheed).\nUn projecte Skunkworks sovint es porta a terme amb un alt grau d'autonomia i llibertat per la burocr\u00e0cia, per completar treballs en projectes avan\u00e7ats o secrets. Aquests projectes es duran a terme sovint en secret en l'enteniment que si el desenvolupament t\u00e9 \u00e8xit, el producte es dissenyar\u00e0 d'acord amb el posterior proc\u00e9s habitual.", "target": "Economia"}, {"text": "El cost de vida \u00e9s un terme macroecon\u00f2mic que fa refer\u00e8ncia al cost mitj\u00e0 de despeses en consum d'una llar o fam\u00edlia en un lloc determinat. Aquest valor no es pot calcular nom\u00e9s amb els \u00edndexs que mesuren la inflaci\u00f3, com l'\u00edndex de preus al consum. Tampoc no t\u00e9 en compte els ingressos d'aquesta llar, per aix\u00f2 en alguns pa\u00efsos, com per exemple a Espanya, hom prefereix parlar del poder adquisitiu de la llar o fam\u00edlia, que \u00e9s m\u00e9s alt com m\u00e9s elevada sigui la relaci\u00f3 entre salari i els costos d'habitatge, transport, alimentaci\u00f3, etc.\nEl cost de vida permet comparar l'economia de diferents pa\u00efsos o regions. Per exemple, el valor d'un euro \u00e9s molt menor a Europa que als pa\u00efsos del tercer m\u00f3n, que tenen un cost de vida molt menor. En general, els pa\u00efsos del primer m\u00f3n tenen un cost de vida major que els del segon m\u00f3n, i aquest un de major que els del tercer m\u00f3n. No \u00e9s tanmateix un signe de major desenvolupament econ\u00f2mic. Per exemple, Alemanya i Fran\u00e7a s\u00f3n dos pa\u00efsos a priori semblants quant a macroeconomia, per\u00f2 el cost de vida del primer en 2008 era de l'ordre d'un 30% m\u00e9s barat que el del segon.", "target": "Economia"}, {"text": "La Revoluci\u00f3 comercial va ser un per\u00edode d'Europa d'expansi\u00f3 econ\u00f2mica, amb el colonialisme i el mercantilisme que va durar aproximadament des de finals del segle XIII fins principis del segle xviii. Va ser tingut com un \u00e8xit al segle xviii per la revoluci\u00f3 industrial. Comen\u00e7ant amb les Croades els europeus van descobrir les esp\u00e8cies, sedes i d'altres primeres mat\u00e8ries rares a Europa. Aquest desenvolupament va crear un nou desig per al comer\u00e7, el qual es va expandir en la segona meitat de l'edat mitjana. La nova formaci\u00f3 d'estats europeus, a trav\u00e9s de viatges, van ser a la recerca de rutes alternatives de comer\u00e7 en els segles XV i XVI, el que va permetre a les pot\u00e8ncies europees construir grans i noves xarxes comercials internacionals. Les nacions tamb\u00e9 van buscar i van trobar noves fonts de riquesa. La Revoluci\u00f3 comercial est\u00e0 marcada per un augment en el comer\u00e7 en general, i en el creixement dels serveis financers, com ara la banca, les assegurances, i la inversi\u00f3 econ\u00f2mica.", "target": "Economia"}, {"text": "Una Collateralized loan obligation (acr\u00f2nim: CLOs) \u00e9s un dels tipus d'obligacions de deute garantides que es caracteritza pel fet que els pagaments que renda es deriven d'una cistella formada per pr\u00e9stecs (en angl\u00e8s:loan).", "target": "Economia"}, {"text": "El comer\u00e7 just \u00e9s una forma alternativa de comer\u00e7 que t\u00e9 com a objectiu canviar les relacions comercials entre els pa\u00efsos rics industrialitzats (els consumidors) i els pa\u00efsos en via de desenvolupament (els productors). La xarxa de comer\u00e7 just est\u00e0 formada per associacions, ONG's, cooperatives, empreses, artesans\u2026 i es basa en les normes seg\u00fcents:\nAssegurar als treballadors uns doblers justos per la feina que fan.\nNo acceptar que els nens facin feina, rebuig a l'explotaci\u00f3 infantil.\nIgualtat entre homes i dones.\nAfavorir la realitzaci\u00f3 de projectes de desenvolupament solidari en benefici de la comunitat.\nSer respectuosos amb el medi ambient.\nNo privilegiar els cultius d'exportaci\u00f3 en perjudici dels cultius de consum local necessaris per a la poblaci\u00f3.\nEstructures democr\u00e0tiques.Segons Interm\u00f3n Oxfam, per cada paquet de caf\u00e8 d'una marca convencional venut a un preu de 1,95 \u20ac en preus de 2010, el productor de caf\u00e8 a Eti\u00f2pia guanya uns 19 c\u00e8ntims d'euro. Quan aquest mateix paquet \u00e9s de comer\u00e7 just, el productor guanya 48 c\u00e8ntims i, a m\u00e9s a m\u00e9s, es beneficia de dividends, primes socials, formaci\u00f3 i cr\u00e8dits.", "target": "Economia"}, {"text": "Dirigisme (del franc\u00e9s \"dirigisme\") \u00e9s un concepte pol\u00edtic-econ\u00f2mic utilitzat per a designar un sistema en el qual el govern exercita una forta influ\u00e8ncia directiva en els sectors econ\u00f2mics, generalment no a trav\u00e9s de l'intervencionisme o de l'estatitzaci\u00f3 sin\u00f3 de l'\u00fas d'incentius per a promoure pr\u00e0ctiques que s\u00f3n d'inter\u00e8s p\u00fablic o general.\nA pesar que molts consideren que tal influencia \u00e9s, per definici\u00f3, excessiva (el DNV, per exemple, defineix el terme com significant \"Tend\u00e8ncia del Govern o de qualsevol autoritat a intervindre d'una manera abusiva en una determinada activitat.\"), aix\u00f2 no \u00e9s necess\u00e0riament el cas. Igualment, a pesar que el concepte ha sigut usat per a designar una economia centralitzada en la qual el govern o l'estat efectivament controla els mecanismes de producci\u00f3 i distribuci\u00f3, etc. -\u00e9s a dir, com a equivalents a certs sistemes socialistes o col\u00b7lectivistes com en el cas de l'Estat socialista- eixe no \u00e9s el sentit que la paraula tenia originalment o t\u00e9 fins i tot en el present a Fran\u00e7a (i a trav\u00e9s d'aquesta en altres pa\u00efsos), on \u00e9s usada generalment per a designar un sistema essencialment capitalista amb participaci\u00f3 forta de l'Estat, espec\u00edficament amb un rol estatal de coordinaci\u00f3. En altres paraules, \u00e9s un sistema que pot ser considerat com a capitalisme d'Estat.\nEn tal sentit, moltes economies modernes poden ser caracteritzades com amb algun grau de \"dirigisme\" (vegeu economia mixta), per exemple, el govern generalment subsidia estudis i desenvolupaments cient\u00edfics o t\u00e8cnics o promou la ind\u00fastria nacional a trav\u00e9s de programes fiscals, per exemple, producci\u00f3 i compra de material militar, sanitaris, educatius, etc.", "target": "Economia"}, {"text": "La gesti\u00f3 de la reputaci\u00f3 \u00e9s una t\u00e8cnica per al control de la reputaci\u00f3 i \u00fas que es fa de les marques en el mitjans d'informaci\u00f3 i zones d'influ\u00e8ncia informativa.\nTamb\u00e9 es podria dir que el \u00e9s una nova forma d'entendre i avaluar la informaci\u00f3 que hi ha en el m\u00f3n referent a les empreses i les seves marques. Doncs la tend\u00e8ncia de les grans empreses i les seves noves manares de portar la directiva de les seves organitzacions els fa menys agressius, m\u00e9s comprensius i per tant m\u00e9s dialogants.\nPerqu\u00e8 una empresa pugui participar-ne, cal que compti amb els serveis i solucions d'una empresa NTIC especialitzada en Web Crawler. Amb tot, les empreses fan una evoluci\u00f3 en la seva forma d'entendre la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3. Una forma en la qual ja no val nom\u00e9s el que digui l'empres o el mitja d'informaci\u00f3 si no que cal tenir molt en compte el que diu la societat sobre les marques i les companyies per petites o grans que siguin aquestes.", "target": "Economia"}, {"text": "Cultura institucional o b\u00e9 organitzacional fa refer\u00e8ncia a la cultura (entesa com el conjunt de creences, valors, experi\u00e8ncies, costums i h\u00e0bits d'un grup hum\u00e0) i que en aquest cas s'aplica a una organitzaci\u00f3 ja sigui una administraci\u00f3, una empresa o qualsevol altra instituci\u00f3.\nNormalment el concepte cultura s'ha aplicat a societats i civilitzacions i ha estat estudiada per la sociologia i especialment per l'antropologia. A partir de la d\u00e8cada dels 70 el concepte cultura es va comen\u00e7ar a aplicar tamb\u00e9 a d'altres camps. En el camp de les organitzacions es parla majoriat\u00e0riament com a cultura organitzacional.\nEn el sistema hum\u00e0 que representa una organitzaci\u00f3 s'hi troben tamb\u00e9 costums, valors i creences propis, una hist\u00f2ria que la defineix, elements simb\u00f2lics, una forma de treballar, un tipus de relacions diferents de la d'altres \u00e0mbits, i fins i tot i hi ha establerts processos identitaris i d'inclusi\u00f3/exclusi\u00f3. Hi ha comportaments que es consideren leg\u00edtims i s\u00f3n acceptats, que es manifesten en maneres de parlar, d'actuar i de relacionar-se. Constitueixen moltes vegades subcultures que a vegades competeixen pel poder.\nLa cultura organitzacional afecta i es veu afectada pels seus membres. Des de la selecci\u00f3 de personal, fins a la pol\u00edtica de renovacions o d'acomiadaments passant pel tipus de lideratge o la presa de decisions es veuen marcades per conting\u00e8ncies culturals.\nLa definici\u00f3 m\u00e9s acceptada de Cultura Organitzacional \u00e9s la de Schein: \"Cultura organitzacional \u00e9s el patr\u00f3 de premisses b\u00e0siques que un determinat grup va inventar, va descobrir o va desenvolupar en el proc\u00e9s d'aprendre a resoldre els seus problemes d'adaptaci\u00f3 externa i d'integraci\u00f3 interna i que van funcionar prou b\u00e9 fins al punt de ser considerades v\u00e0lides i, per tant, de ser ensenyades a nous membres del grup com la manera correcta de percebre, pensar i sentir en relaci\u00f3 a aquests problemes (Schein, 1984: 56)\nZarko Butrich (1980) va fer un dels primers estudis de gran repercussi\u00f3 en aquest \u00e0mbit i va extreure variables en relaci\u00f3 a: individualisme-col\u00b7lectivisme, dist\u00e0ncia de poder, masculinitat-feminitat, grau de toler\u00e0ncia en la desviaci\u00f3 de les normes i enfocament temporal.\nD'acord amb Stephen P. Robbins la cultura exerceix nombroses funcions dins de l'organitzaci\u00f3. Primer, t\u00e9 un paper de definici\u00f3 de fronteres; \u00e9s a dir, crea distincions entre una organitzaci\u00f3 i les altres. Segon, transmet un sentit d'identitat als membres de l'organitzaci\u00f3. Tercer, la cultura facilita la generaci\u00f3 d'un comprom\u00eds una mica m\u00e9s gran que l'inter\u00e8s personal d'un individu.Quart, incrementa l'estabilitat del sistema social.\nCom tota cultura, la d'empresa, no \u00e9s ni r\u00edgida ni permanent sino que canvia constantment. I cada canvi important comporta revisar el paradigma: la forma de pensar i fer les coses.\nUn exemple el trobem en el sector asistencial en general i de les persones grans en particular. En els darrers anys s'est\u00e0 implantant el que s'anomena ACP (Atenci\u00f3 Centrada en la Persona) que comporta un canvi cultural en la manera de cuidar i atendre persones grans, amb depend\u00e8ncia o discapacitades. Aquest nou paradigma que posa la persona com a centre de l'atenci\u00f3 implica una transformaci\u00f3 dels rols professionals, del funcionament del centre, de la manera de pensar que significa fer-se gran o tenir una dem\u00e8ncia. (Bowers et al., 2007; Bowman & Schoeneman, 2006; Collins, 2009; Koren, 2010; Prieto, 2014).\nPassar de prioritzar les tasques assistencials, donar la m\u00e0xima import\u00e0ncia als procediments o protocols r\u00edgids pel b\u00e9 de l'usuari, el poder del professional o els horaris tancats a canviar i comen\u00e7ar a prioritzar l'autonomia, la llibertat del client, posar al centre de l'atenci\u00f3 la persona amb la seva hist\u00f2ria i fer-la protagonista de la seva pr\u00f2pia vida, recuperant poder de decisi\u00f3, potenciant la seva mirada respecte el que li est\u00e0 passant o canviar l'entorn institucional suposen un canvi cultural a les organitzacions assistencials.\nAix\u00f2 implica una revisi\u00f3 amb profunditat d'aquesta cultura organitzacional.(Koren, 2010; Collins, 2009), ja que comporta canvis actitudinals, en la forma d'organitzar el treball directe i indirecte, la forma de pensar, distribuir i utilitzar l'espai dels centres, el nombre de places, el paper de la fam\u00edlia o la manera de liderar.", "target": "Economia"}, {"text": "Una reducci\u00f3 de capital \u00e9s una disminuci\u00f3 del nombre d'accions d'una empresa. Durant una reducci\u00f3 de capital, de vegades l'empresa retorna una porci\u00f3 de les accions de l'empresa a un accionista.La reducci\u00f3 de capital s'ha d'acordar en junta general.", "target": "Economia"}, {"text": "Colbertisme \u00e9s el nom que es dona a una doctrina econ\u00f2mica del segle XVII, elaborada per Jean-Baptiste Colbert, Contr\u00f4leur g\u00e9n\u00e9ral des finances (ministre de finances) de Llu\u00eds XIV. \u00c9s una variant del mercantilisme i \u00e9s considerada un conjunt de pr\u00e0ctiques pol\u00edtiques, m\u00e9s que una teoria econ\u00f2mica. Va ser practicada a Fran\u00e7a entre 1661 i 1683, data de la mort de Colbert. No obstant aix\u00f2 va ser continuada amb algunes modificacions pels seus successors.\nCom a pensament econ\u00f2mic suggeria que una de les principals funcions de l'Estat \u00e9s promoure la producci\u00f3 de riquesa en un pa\u00eds a fi de finan\u00e7ar les despeses d'Estat, mitjan\u00e7ant el foment del desenvolupament econ\u00f2mic nacional. Va ser reempla\u00e7ada al segle xviii per la fisiocr\u00e0cia i, posteriorment, pel liberalisme econ\u00f2mic.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia de Finl\u00e0ndia \u00e9s una economia altament industrialitzada, basada en grans recursos forestals, alts nivells d'inversi\u00f3 de capitals i m\u00e0xim desenvolupament tecnol\u00f2gic. Hist\u00f2ricament el pa\u00eds \u00e9s competitiu en el sector de manufactura - principalment ind\u00fastries de fusta, metalls, enginyeria, telecomunicacions i electr\u00f2nica. El comer\u00e7 exterior tamb\u00e9 \u00e9s important: en els \u00faltims anys les exportacions representen m\u00e9s d'1/3 del producte interior brut del pa\u00eds.Tradicionalment, Finl\u00e0ndia ha estat un importador net de capital per finan\u00e7ar el creixement industrial. Des de la d\u00e8cada de 1980, la taxa de desenvolupament econ\u00f2mic de Finl\u00e0ndia ha estat una de les m\u00e9s altes dels pa\u00efsos industrialitzats. Encara que aconsegueix resistir els primers anys de la crisi econ\u00f2mica sorgida en 2008 finalment en 2013 comen\u00e7a la caiguda que s'accentua en principis del 2015.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia de Let\u00f2nia va cr\u00e9ixer m\u00e9s de 10% entre 2006 i 2007 per\u00f2 va entrar en recessi\u00f3 l'any 2008, com a resultat d'un d\u00e8ficit pressupostari insostenible i un gran deute extern. Amb la fallida del segon major banc del pa\u00eds, l'economia va contreure 18% el 2009. El pa\u00eds va ser un dels m\u00e9s afectats per la crisi, per\u00f2 per fer part de l'Eurozona a l'ocasi\u00f3, no va atreure atenci\u00f3 dels mitjans d'informaci\u00f3.\nA partir de 2010, la situaci\u00f3 va millorar i en 2012, l'economia letona va cr\u00e9ixer el 5,6%, encara que no s'han recuperat els valors previs a la crisi. El Fons Monetari Internacional va destacar a Let\u00f2nia com a exemple de l'\u00e8xit de les pol\u00edtiques econ\u00f2miques anticrisi basades en la retallada de despeses.La majoria dels bancs i empreses ja va ser privatitzada. El pa\u00eds podia adoptar l'Euro com moneda ej 2012 i ho va fer l'1 de gener de 2014.", "target": "Economia"}, {"text": "L'Escola d'Alts Estudis Comercials era una escola normal que va ser creada per la Mancomunitat de Catalunya el amb la finalitat de formar el professorat de les Escoles Locals de Comer\u00e7 creades en diverses ciutats catalanes (Tarragona, Lleida, Reus i Sabadell) al novembre de 1916. Va ser suprimida el 1923 per la dictaduraa de Primo de Rivera. Va reobrir el 1930 com a Instituci\u00f3 d'Estudis Comercials fins al 1936.El projecte va ser aprovat pel Consell permanent de la Mancomunitat de Catalunya el 28 de febrer de 1918. L'escola va ser inaugurada el 3 de novembre del mateix any. Els alumnes del Centre Autonomista de Dependents del Comer\u00e7 i de la Ind\u00fastria (CADCI) eren admesos sense necessitat d'examen previ. Es tractava d'enfortir l'organitzaci\u00f3 del comer\u00e7 catal\u00e0 molt beneficiada per la neutralitat espanyola davant la Primera Guerra Mundial per\u00f2 que aviat hauria de fer front a dos perills quan s'acab\u00e9s el conflicte b\u00e8l\u00b7lic: la compet\u00e8ncia estrangera i la manca d'una s\u00f2lida estructura i cultura comercial catalana.Inicialment van crear-se cinc grups d'estudis, de dos cursos cada un, i dos anys m\u00e9s tard s'afegiren tres nous grups d'ensenyaments. Les mat\u00e8ries quedaven distribu\u00efdes les mat\u00e8ries en vuit grups diferents: 1. Geografia econ\u00f2mica; 2. Mercologia; 3. Organitzaci\u00f3 d'empreses mercantils; 4. Aritm\u00e8tica mercantil, estad\u00edstica comercial i assegurances; 5. Dret del comerciant; 6. Transports, duanes i pol\u00edtica mercantil; 7. Moneda, banca i canvi internacional; i 8. Teoria de l'economia i pol\u00edtica social.\nTamb\u00e9 instrueix, entre d'altres, els corredors de comer\u00e7os, agents de canvi i borsa, organitzadors i directors de comptabilitat, revisadors comptables, dependents de banca i companyies i ag\u00e8ncies d'assegurances, funcionaris de duanes, experts de cases d'importaci\u00f3 i exportaci\u00f3, p\u00e8rits tecnicomerc\u00f2legs, empleats d'empreses de transports, empleats d'ag\u00e8ncies de transports, funcionaris del cos de correus, funcionaris de la carrera consolar, funcionaris del cos d'auxiliars de comptabilitat de l'estat, secretaris d'associacions obreres i patronals i de cooperatives, organitzadors i directors d'empreses mercantils. Entre 1918 i 1923 hi assistiren uns quatre cents alumnes.Entre el seu professorat va tenir Pere Coromines, Manuel Revent\u00f3s, Miquel Vidal, Josep M. Tallada.Es va fundar perqu\u00e8 la Universitat de Barcelona no tenia cap facultat de ci\u00e8ncies econ\u00f2miques en aquell moment.", "target": "Economia"}, {"text": "A l'economia pol\u00edtica i especialment a l'economia marxista, el valor de canvi (en alemany: Tauschwert) es refereix a un dels quatre atributs principals d'una mercaderia, \u00e9s a dir, un article o servei produ\u00eft i venut al mercat econ\u00f2mic. Els altres tres aspectes s\u00f3n Valor d'\u00fas, Valor econ\u00f2mic, i Preu.Una mercaderia, a m\u00e9s de tenir valor d'\u00fas, t\u00e9 un valor de canvi perqu\u00e8 el seu ideal \u00e9s \u00e9sser intercanviat per valors d'\u00fas diferents. Per extensi\u00f3, tamb\u00e9 s'usa valor de canvi com a sin\u00f2nim de preu de mercaderia.\nAix\u00ed, una mercaderia t\u00e9:\n\nun valor\nun valor d'\u00fas (o utilitat)\nun valor de canvi\nun preu (podria ser un preu de venda real o un imputat preu ideal)Aquests quatre conceptes tenen una hist\u00f2ria molt llarga en el pensament hum\u00e0, des d'Arist\u00f2til fins a David Ricardo, qui el 1817 en va actualitzar els conceptes al seu llibre Sobre els principis de l'economia pol\u00edtica i tributaci\u00f3. Progressivament es van diferenciar cada vegada m\u00e9s clarament a mesura que avan\u00e7ava el desenvolupament del comer\u00e7 comercial, per\u00f2 en gran part han estat a modernament integrats i han desaparegut de la discussi\u00f3 acad\u00e8mica com quatre conceptes diferents en l'economia moderna.\nRecentment, per\u00f2, amb l'adveniment de l'economia circular i les diferents formes contempor\u00e0nies de cooperaci\u00f3, l'\u00fas diferenciat dels conceptes de valor d'un b\u00e9 torna a ser freq\u00fcent i t\u00e9 una dimensi\u00f3 pol\u00edtica i reivindicativa.", "target": "Economia"}, {"text": "El cr\u00e8dit social (de vegades dit Socred en angl\u00e8s) \u00e9s una proposta econ\u00f2mica i moviment social que es va originar en la d\u00e8cada de 1920. El cr\u00e8dit social fou originalment una teoria econ\u00f2mica desenvolupada per l'enginyer escoc\u00e8s C.H. Douglas. El nom es deriva del seu desig de fer el millorament de la societat l'objecte del sistema financer,\nAlguns individus -notablement el poeta Ezra Pound i els l\u00edders del Lliga australiana de Drets han acceptat la teoria econ\u00f2mica del cr\u00e8dit social.\nEl Moviment Canadenc del Cr\u00e8dit Social (Canadian social credit movement) va ser el m\u00e9s reeixit dels moviments iniciats en conseq\u00fc\u00e8ncia. per\u00f2 Tamb\u00e9 assolisc alguns \u00e8xits modests en altres pa\u00efsos, tals com Nova Zelanda on el Partit del Cr\u00e8dit Social arrib\u00e0 a tenir diversos membres en el parlament. En el Regne Unit el Moviment de les Camises Verdes (un grup originat entre els Escoltes) arribe a formar un moviment de masses uniformades que va tenir bastant pres\u00e8ncia en els 1930, agitant per la implementaci\u00f3 del Cr\u00e8dit social.", "target": "Economia"}, {"text": "E. Jerome McCarthy   (20 de febrer de 1928 \u2013 Michigan, 3 de desembre de 2015) va ser un professor i autor de m\u00e0rqueting nord-americ\u00e0. Va proposar el concepte de la mescla de m\u00e0rqueting de 4 Ps al seu llibre de 1960 M\u00e0rqueting b\u00e0sic: un enfocament gerencial, que ha estat un dels llibres de text m\u00e9s importants dels estudis de m\u00e0rqueting universitari des de la seva publicaci\u00f3. Segons l'Oxford Dictionary of Marketing, McCarthy va ser una \"figura cabdal en el desenvolupament del pensament de m\u00e0rqueting\". Tamb\u00e9 va ser fundador, membre del consell assessor i consultor del Planned Innovation Institute, que es va crear per refor\u00e7ar la ind\u00fastria de Michigan. El 1987, McCarthy va rebre el premi Trailblazer de l'American Marketing Association i va ser elegit pels acad\u00e8mics del ram un dels \"cinc pioners\" del m\u00e0rqueting.", "target": "Economia"}, {"text": "El valor d'\u00fas' (alemany: Gebrauchswert) o el valor en \u00fas \u00e9s la utilitat de consumir un b\u00e9, el poder de satisfacci\u00f3 d'un b\u00e9 o servei en l'economia pol\u00edtica cl\u00e0ssica. En la cr\u00edtica de Marx a l'economia pol\u00edtica, qualsevol producte t\u00e9 un valor laboral i un valor d'\u00fas, i si es comercialitza com a mercaderia en els mercats, tamb\u00e9 t\u00e9 un valor de canvi, sovint expressat com a preu monetari. Marx reconeix que les mercaderies que es comercialitzen tamb\u00e9 tenen una utilitat general, implicada pel fet que la gent els vol, per\u00f2 argumenta que aix\u00f2 no ens diu res sobre el car\u00e0cter espec\u00edfic de l'economia en qu\u00e8 es produeixen i es venen.", "target": "Economia"}, {"text": "El Carl\u00ed \u00e9s una moneda de N\u00e0pols, del segle xviii. Es dividia en 12 blats.\nTamb\u00e9 s'anomena aix\u00ed la moneda d'or i d'argent encunyada per Carles I d'Anjou, rei de N\u00e0pols (1266-85).", "target": "Economia"}, {"text": "CinemaScore \u00e9s una companyia de recerca de mercat amb seu a Las Vegas. Enquesta les persones que van al cinema i aix\u00ed aconsegueix mitjanes per a puntuar les pel\u00b7l\u00edcules, despr\u00e9s informa dels resultats i preveu el rendiment en taquilla basant-se en les dades.", "target": "Economia"}, {"text": "Bonus Sports Marketing (BSM) \u00e9s una empresa de consultoria i m\u00e0rqueting esportiu fundada l'any 2002 a Barcelona.", "target": "Economia"}, {"text": "La urbanitzaci\u00f3 \u00e9s el fenomen del creixement de les zones urbanes a conseq\u00fc\u00e8ncia del desenvolupament de la societat i de l'expansi\u00f3 dels modes de vida urbans. Les Nacions Unides van predit que el 2008 la meitat de la poblaci\u00f3 mundial viuria en \u00e0rees urbanes. El 2018 ja eren 55 % i les previsions per a 2050 s\u00f3n de 68%. La urbanitzaci\u00f3 est\u00e0 estretament vinculada a la modernitzaci\u00f3, la industrialitzaci\u00f3 i el proc\u00e9s sociol\u00f2gic de la racionalitzaci\u00f3. La urbanitzaci\u00f3 pot descriure una situaci\u00f3 espec\u00edfica en un temps establert, \u00e9s a dir, la proporci\u00f3 de la poblaci\u00f3 total o l'\u00e0rea en ciutats o pobles, o el terme per descriure l'augment d'aquesta proporci\u00f3 en el temps. Pel que la urbanitzaci\u00f3 termini pot representar el nivell de relaci\u00f3 urbana a la poblaci\u00f3 en general, o pot representar la velocitat a la qual la proporci\u00f3 urbana va en augment.", "target": "Economia"}, {"text": "Apadrinament (adoption en angl\u00e8s, apadrinamiento en castell\u00e0, parrainage en franc\u00e8s) d'una planta de conreu o d'un animal de granja \u00e9s un m\u00e8tode de patrocini comercial que s'est\u00e0 desenvolupant actualment en el m\u00f3n agricultor i ramader. Com a objecte d'un apadrinament pot figurar qualsevol planta de conreu (cep, olivera, taronger, ametller, pomer, etc.) o animal de granja (vaca, ovella, porc, etc.).\nA nivell emocional, l'apadrinament crea un enlla\u00e7 amist\u00f3s entre els consumidors finals i el sector agricultor i ramader. El sentit econ\u00f2mic de l'apadrinament consisteix en una mena de venda a l'avan\u00e7ada del producte final d'una planta (fruites, vi, oli, etc.) o d'un animal (llet, ous, carn, etc.) a un preu atractiu, moltes vegades m\u00e9s avantatj\u00f3s que els preus de mercat, ja que la cadena de distribuci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s curta i sovint directa: fabricant - consumidor.La natura de l'apadrinament \u00e9s mixta, \u00e9s a dir, presenta una s\u00edntesi d'un producte f\u00edsic amb un servei. La vessant de servei inclou moltes vegades coses com visites al lloc de producci\u00f3, participaci\u00f3 en les obres, enviament regular de noticiaris sobre l'estat de la planta o de l'animal.", "target": "Economia"}, {"text": "La investigaci\u00f3 d'operacions, investigaci\u00f3 operativa o investigaci\u00f3 operacional, es refereix a l'\u00fas de models matem\u00e0tics, estad\u00edstics i algor\u00edtmics per tal de donar suport a la presa de decisions. S'utilitza en l'an\u00e0lisi dels sistemes reals i complexos, amb el prop\u00f2sit de millorar i optimitzar l'acompliment. Es considera una branca de la matem\u00e0tica aplicada per a l'administraci\u00f3 d'empreses, l'enginyeria industrial i l'economia.\nAlgunes de les eines utilitzades per la investigaci\u00f3 d'operacions s\u00f3n: l'optimitzaci\u00f3, els models estoc\u00e0stics (probabilitat), la teoria de cues, la teoria de jocs, la teoria de grafs, el m\u00e8tode de la ruta cr\u00edtica, la programaci\u00f3 lineal, la programaci\u00f3 din\u00e0mica, la programaci\u00f3 combinat\u00f2ria, la simulaci\u00f3 i les heur\u00edstiques. La investigaci\u00f3, per altra banda, dep\u00e8n for\u00e7a de l'\u00fas dels ordinadors, i de la programaci\u00f3, i per tant, la inform\u00e0tica ha creat programes espec\u00edfics pels c\u00e0lculs est\u00e0ndards. Per altra banda, molts investigadors d'operacions escriuen els seus propis programes, sobretot quan fan \u00fas d'heur\u00edstiques espec\u00edfiques i adaptades al problema que es vol solucionar.", "target": "Economia"}, {"text": "El deute subordinat o deute j\u00fanior (en angl\u00e8s: subordinated debt, subordinated loan, subordinated bond, subordinated debenture o  junior debt) \u00e9s un tipus de deute em\u00e8s per les entitats financeres en el que el cobrament dels interessos est\u00e0 subordinat a la condici\u00f3 que hi hagi beneficis, i en qu\u00e8 el titular t\u00e9 una prioritat de cobrament menor a la d'altres creditors generals en cas de fallida de l'entitat. Per aquest motiu es tracta de bons relativament arriscats, fet que es compensa amb una rendibilitat major a la mitja del mercat amb l'objectiu d'atraure als inversors i compensar el menor rang i pitjor ordre de prelaci\u00f3 que confereix al seu titular en cas d'insolv\u00e8ncia de l'entitat emissora, perqu\u00e8 en aquest cas els titulars del deute subordinat seran dels \u00faltims a poder recuperar la seva inversi\u00f3 respecte als creditors ordinaris.\nAquest tipus de deute \u00e9s em\u00e8s normalment per entitats de cr\u00e8dit i computa com a recursos propis \u2014Tier 2 capital\u2014 de l'entitat emissora; per aquesta ra\u00f3 i perqu\u00e8 compleix certs requisits que el fan assemblar parcialment al Capital social de les entitats de cr\u00e8dit, el deute subordinat \u00e9s considerat, conjuntament amb les participacions preferents, un h\u00edbrid de capital.\nSi b\u00e9 el titular d'aquests bons els pot vendre quan vulgui en el mercat secundari de renda fixa, ja que no hi ha cap impediment legal per a fer-ho, cal tenir present que en el cas que l'entitat presenti problemes financers ser\u00e0 dif\u00edcil aconseguir-ne la venda donat el menor rang i pitjor ordre de prelaci\u00f3 en cas de fallida. Aix\u00ed mateix, els problema de liquiditat tamb\u00e9 es dona igualment en situacions no excepcionals perqu\u00e8 es tracta de valors no gaire l\u00edquids, situaci\u00f3 que pot suposar no recuperar la totalitat de la inversi\u00f3 en cas de voler vendre abans del termini de venciment.", "target": "Economia"}, {"text": "La compra social, tamb\u00e9 coneguda com a Social shopping o Shopping 2.0 (en angl\u00e8s), \u00e9s una combinaci\u00f3 de xarxes socials i compres electr\u00f2niques (e-commerce). Aquestes webs tracten d'agafar aspectes clau de les xarxes socials (grups, amics, votacions, debats, etc.) per encaminar-los a les compres.", "target": "Economia"}, {"text": "Un poka yoke (en japon\u00e8s \u30dd\u30ab\u30e8\u30b1, literalment \u00aba prova d'errors\u00bb) \u00e9s un dispositiu (generalment) destinat a evitar errors, el qual garanteix la seguretat dels usuaris de qualsevol maquin\u00e0ria, proc\u00e9s inform\u00e0tic, en el qual d'aquesta manera es relacionen no provocant accidents de qualsevol tipus; originalment que peces mal fabricades seguissin en proc\u00e9s amb el conseg\u00fcent cost. Aquests dispositius van ser introdu\u00efts a Toyota a la d\u00e8cada de 1960, per l'enginyer Shigeo Shingo dins del que es coneix com a Sistema de Producci\u00f3 Toyota. Encara que amb anterioritat ja existien poka yokes, no va ser fins a la seva introducci\u00f3 en Toyota quan es van convertir en una t\u00e8cnica, avui com\u00fa, del disseny i la qualitat. Els poka yokes solen consistir en:\n\nUn sistema de detecci\u00f3, el tipus dependr\u00e0 de la caracter\u00edstica a controlar i en funci\u00f3 del qual se solen classificar, i\nUn sistema d'alarma (visual i sonora comunament) que avisa el treballador de produir l'error perqu\u00e8 l'esmeni.", "target": "Economia"}, {"text": "Una unitat de compte \u00e9s una unitat de mesura que comptabilitza el valor de mercat d'un b\u00e9 o servei. La moneda \u00e9s una unitat de compte, per\u00f2 n'hi ha d'altres.Les mercaderies en venda en un mercat s\u00f3n expressades fent servir aquesta unitat de compte, acceptada per tots els seus agents. \u00c9s una manera de generalitzar i estandarditzar el valor dels diferents productes o serveis oferts i demanats al mercat. D'aquesta manera el valor \u00e9s calculat pel venedor i expressat al comprador, qui pot acceptar o no l'operaci\u00f3.\nEls t\u00edtols de cr\u00e8dit o de deute es denominen en unitats de compte. D'aquesta manera el valor convingut \u00e9s mesurat i el m\u00e8tode de c\u00e0lcul del deute \u00e9s definit.\nLa majoria de mercats tenen poques unitats de compte completament acceptades, per tal de facilitar les operacions financeres.", "target": "Economia"}, {"text": "La pol\u00edtica econ\u00f2mica \u2014tamb\u00e9 economia aplicada o economia normativa\u2014 \u00e9s el conjunt d'estrat\u00e8gies i accions que formulen els governs i en general l'Estat per conduir i influir sobre l'economia dels pa\u00efsos. Aquesta estrat\u00e8gia est\u00e0 constitu\u00efda pel conjunt de mesures, lleis, regulacions, subsidis i Impostos que alteren els incentius econ\u00f2mics per obtenir unes finalitats o resultats econ\u00f2mics espec\u00edfics. La pol\u00edtica econ\u00f2mica compr\u00e8n tamb\u00e9 a la ci\u00e8ncia econ\u00f2mica encarregada de l'estudi d'aquesta branca de l'activitat estatal. En general, la intervenci\u00f3 de l'Estat es pot donar de moltes formes, per\u00f2 fonamentalment t\u00e9 el prop\u00f2sit de modificar el comportament dels subjectes econ\u00f2mics a trav\u00e9s d'incentius, est\u00edmuls, beneficis tributaris, etc., o de prohibir o limitar les accions d'aquests subjectes.", "target": "Economia"}, {"text": "La prevenci\u00f3 de riscos laborals \u00e9s el conjunt d'activitats o mesures adoptades o previstes en totes les fases productives d'una empresa amb la finalitat d'evitar o disminuir riscos per a la salut derivats del treball incrementant la seguretat i salut laboral. El seu objectiu \u00e9s aconseguir el major control possible dels riscos que es generen a l'empresa, entenent per risc aquelles que poden suposar p\u00e8rdues humanes i materials. La gesti\u00f3 dels mateixos en tant funci\u00f3 de l'administraci\u00f3 p\u00fablica com de l'empresa privada.\nDes de 1950, l'Organitzaci\u00f3 Internacional del Treball (OIT) i l'Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) han compartit una definici\u00f3 comuna de salut laboral. Aquesta definici\u00f3 va ser revisada en la dotzena reuni\u00f3, celebrada el 1995. La definici\u00f3 diu: \u00abl'activitat dirigida a protegir els treballadors davant els riscos f\u00edsics i mentals que la seva ocupaci\u00f3 pot comportar, mitjan\u00e7ant l'adopci\u00f3 del treball a la persona i de cada persona al seu treball.\u00bb", "target": "Economia"}, {"text": "Un cicle de sobreexpectaci\u00f3 \u00e9s una eina desenvolupada per la consultoria tecnol\u00f2gica Gartner per a mesurar i representar la maduresa, l'adopci\u00f3 i l'aplicaci\u00f3 social d'una tecnologia. El seu objectiu \u00e9s representar l'expectaci\u00f3 que causa des del seu llan\u00e7ament, fins que es consolida en una porci\u00f3 del seu mercat objectiu.", "target": "Economia"}, {"text": "Un mapa de la lectura p\u00fablica \u00e9s un instrument que ajuda a la planificaci\u00f3 de la pol\u00edtica bibliotec\u00e0ria d'un territori identificant els serveis que hi ha, podent vore els serveis que falten per a aix\u00ed dirigir la inversi\u00f3 p\u00fablica. \u00c9s considerat un dels instruments b\u00e0sics per a la planificaci\u00f3 bibliotec\u00e0ria.El mapa pret\u00e9n mostrar la situaci\u00f3 actual del sistema bibliotecari d'un territori contrastant-lo amb l'ideal. Es presenta en forma de document format per sis apartats:\nModel de biblioteca i est\u00e0ndards b\u00e0sics de biblioteca p\u00fablica aplicables al territori.\nSituaci\u00f3 actual d'acord amb el cens dels recursos de les biblioteques existents.\nSituaci\u00f3 ideal d'acord amb les biblioteques i els recursos de qu\u00e8 hauria de disposar cada municipi segons els est\u00e0ndards.\nDiagnosi a partir de la comparaci\u00f3 de la situaci\u00f3 actual respecte a la situaci\u00f3 ideal: municipi a municipi i global.\nD\u00e8ficit econ\u00f2mic per tipus de recurs (col\u00b7lecci\u00f3, personal, edificis, etc.).\nProposta d'actuaci\u00f3 a partir de les accions de millora necess\u00e0ries i les prioritats d'inversi\u00f3.A Catalunya la Llei 4/1993 establ\u00ed un mapa de la lectura p\u00fablica. El 2008 un altre i el 2014 un altre. A les Illes Balears es public\u00e0 el 2007 el mapa de lectura p\u00fablica de Mallorca, redactat des del 2004, i el 2011 el mapa de la lectura p\u00fablica de Menorca. El mapa de lectura p\u00fablica de les Illes Balears, segons estableix l'article 29.2 de la Llei 19/2006 del Sistema Bibliotecari de les Illes Balears s'elaborar\u00e0 a partir dels mapes insulars de lectura p\u00fablica i, at\u00e8s que encara no s'han redactat els de totes les illes, encara es troba pendent d'elaborar. Al Pa\u00eds Valenci\u00e0 es va crear 2001 amb el Reglament Org\u00e0nic i Funcional de la Conselleria de Cultura.", "target": "Economia"}, {"text": "Una economia informal o economia submergida \u00e9s el sector de l'economia de mercat en qu\u00e8 alguns tipus de renda o dels recursos per generar-la no s\u00f3n regulats per les institucions de la societat de manera legal; \u00e9s a dir, \u00e9s l'activitat econ\u00f2mica que no pot ser controlada i de la qual no es recapten impostos, i que no s'inclou en el producte interior brut. Encara que l'economia informal sovint s'associa als pa\u00efsos en vies de desenvolupament, tots els sistemes econ\u00f2mics contenen un sector informal. Encara que sovint s'utilitzen com a sin\u00f2nims, una economia subterr\u00e0nia o un mercat negre sovint inclouen activitats criminals, fonts il\u00b7legals, violacions als drets d'autor i fins i tot blanqueig de diners.", "target": "Economia"}, {"text": "Instrument financer \u00e9s un concepte comptable definit per la Norma Internacional de Comptabilitat 32 de la seg\u00fcent manera:", "target": "Economia"}, {"text": "L'An\u00e0lisi DAFO \u00e9s un m\u00e8tode de planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica per a avaluar les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats d'un projecte. Consisteix en una an\u00e0lisi que diferencia entre els factors interns (fortaleses i debilitats) d'una organitzaci\u00f3 i els factors externs d'aquesta (oportunitats i amenaces). Es tracta d'especificar l'objectiu d'un projecte i la identificaci\u00f3 dels factors interns i externs que s\u00f3n favorables i desfavorables per assolir aquest objectiu.\nFortaleses: caracter\u00edstiques del projecte (i el seu equip) que li donen un avantatge per a assolir els objectius (o en relaci\u00f3 a la resta de projectes).\nDebilitats (o limitacions): s\u00f3n caracter\u00edstiques que situen el projecte (i el seu equip) en un desavantatge per assolir els objectius (o en relaci\u00f3 a la resta de projectes).\nOportunitats: oportunitats del medi, externes a l'equip que desenvolupa el projecte, que posen en avantatge l'equip per a assolir el seu l'objectiu, com millorar el rendiment o obtenir majors guanys.\nAmenaces: elements del medi, externs a l'equip que desenvolupa el projecte, que podrien causar problemes per a assolir l'objectiu.La identificaci\u00f3 dels DAFOs \u00e9s essencial per al proc\u00e9s de planificaci\u00f3 per a la consecuci\u00f3 d'un objectiu. Qui pren decisions ha de determinar si l'objectiu \u00e9s assolible, tenint en compte l'an\u00e0lisi DAFO. Si l'objectiu no \u00e9s assolible, un objectiu diferent ha de ser seleccionat i s'ha de repetir el proc\u00e9s.", "target": "Economia"}, {"text": "Un model de negoci \u00e9s una eina conceptual que cont\u00e9 una s\u00e8rie d'elements i les seves interrelacions i permet expressar la l\u00f2gica de negoci d'una determinada firma. \u00c9s una descripci\u00f3 del valor que una empresa ofereix a un o a diversos segments de clients i l'arquitectura de la firma i la seva xarxa d'associats i aliats per a crear, comercialitzar i lliurar aquest valor al mercat. Addicionalment, mostra les relacions de capital per generar rendibilitat i els fluxos d'ingressos sostenibles.Sovint, err\u00f2niament, es confon el model de negoci amb l'estrat\u00e8gia. Si s'analitzen les metes de cada concepte quedar\u00e0 molt clara la distinci\u00f3. Un bon model de negoci respon a les cl\u00e0ssiques preguntes:\n\nQui \u00e9s el client?\nQue dona valor al client avui?\nCom generarem beneficis sostenibles?Per la seva banda, l'estrat\u00e8gia cerca, a partir d'un determinat model de negoci, com assolir ser competitiu.\nUn s\u00edmil automobil\u00edstic ajudar\u00e0 a visualitzar aquesta difer\u00e8ncia. No \u00e9s el mateix conduir per carretera, per la ciutat o per una pista de carreres. El conductor d'un vehicle ajustar\u00e0 el seu estil de conducci\u00f3 a cada modalitat de trajecte; \u00e9s a dir, per a cada problem\u00e0tica, modular\u00e0 la seva forma de pilotar; realitzar\u00e0 un ajustament fi; en definitiva, adoptar\u00e0 una estrat\u00e8gia.\nD'altra banda, segons les modalitats de circulaci\u00f3 que practiqui m\u00e9s freq\u00fcentment, triar\u00e0 un o altre tipus i marca de vehicle, o sigui, realitzar\u00e0 un ajustament gruixut, una elecci\u00f3 de model.\n\u201cQueda clar que estrat\u00e8gia i model de negoci no s\u00f3n la mateixa cosa, sin\u00f3 dues coses que es complementen\u201d", "target": "Economia"}, {"text": "Una idiosincr\u00e0sia \u00e9s una peculiaritat de la constituci\u00f3 f\u00edsica o mental d'alg\u00fa, temperament personal, que no pot ser atribu\u00eft a cap desenvolupament f\u00edsic o psicol\u00f2gic general conegut (encara que tamb\u00e9 hi ha altres usos, vegeu m\u00e9s avall). Tamb\u00e9 pot significar una mania estranya. El terme s'utilitza sovint per expressar excentricitat o peculiaritat.", "target": "Economia"}, {"text": "Konstantinos Lapavitsas, m\u00e9s conegut com a Costas Lapavitsas (grec: K\u03ce\u03c3\u03c4\u03b1\u03c2 \u039b\u03b1\u03c0\u03b1\u03b2\u03af\u03c4\u03c3\u03b1\u03c2), (Tessal\u00f2nica, 20 de gener de 1961) \u00e9s un economista, pol\u00edtic i professor universitari grec. Imparteix classes d'economia a l'Escola d'Estudis Orientals i Africans de la Universitat de Londres i exerc\u00ed de diputat del Parlament Hel\u00b7l\u00e8nic entre el gener i el setembre de 2015, primer per la Coalici\u00f3 de l'Esquerra Radical (Syriza) i, a partir d'agost, per Unitat Popular.", "target": "Economia"}, {"text": "En teoria de cues, una disciplina que s'engloba dins de la teoria de la probablitat, la f\u00f3rmula de Pollaczek\u2013Khinchine afirma que hi ha una relaci\u00f3 entre la longitud de la cua i les transformades de Laplace del temps de servei per una cua de tipus M/G/1 (en qu\u00e8 la feina arriba seguint una distribuci\u00f3 de Poisson i t\u00e9 una distribuci\u00f3 de temps de servei general). El terme tamb\u00e9 s'usa per denominar les relacions entre la longitud mitjana de la cua i la mitjana del temps d'espera o de servei en aquest model.La f\u00f3rmula va ser publicada per primer cop el 1930 per F\u00e9lix Pollaczek el 1930 i readapta en termes probabil\u00edstics per Aleksandr Khintxin dos anys m\u00e9s tard. En teoria de risc, la f\u00f3rmula es pot usar per calcular la probabilitat de ruina final (la probabilitat que una companyia d'assegurances faci fallida).", "target": "Economia"}, {"text": "Una compet\u00e8ncia distintiva, tamb\u00e9 anomenada compet\u00e8ncia b\u00e0sica, compet\u00e8ncia essencial, o compet\u00e8ncia clau o tamb\u00e9 \"Gir del negoci\" i coneguda en angl\u00e8s per Core Business o Core Competent, es refereix en gesti\u00f3 empresarial, a aquella activitat capa\u00e7 de generar valor i que resulta necess\u00e0ria per establir un avantatge competitiu benefici\u00f3s per a l'organitzaci\u00f3.\nLes compet\u00e8ncies distintives es determinen mitjan\u00e7ant an\u00e0lisis de la cadena de valor, que permeten con\u00e8ixer quines activitats s\u00f3n necess\u00e0ries per satisfer els clients, els seus costos i els seus rendiments corresponents.\nL'atribuci\u00f3 d'una compet\u00e8ncia b\u00e0sica no es fonamenta solament a disposar d'una tecnologia adequada o unes habilitats de producci\u00f3, elements que tots dos poden ser adquirits o comprats a un tercer, sin\u00f3 tamb\u00e9 i principalment, en el grau de coneixement i aprenentatge de l'organitzaci\u00f3 per con\u00e8ixer i manejar aquesta tecnologia i coordinar tals habilitats.\nLa definici\u00f3 de cada core business \u00e9s una de les fases fonamentals que permeten a una organitzaci\u00f3 decidir-se per la subcontractaci\u00f3, outsourcing o externalitzaci\u00f3 estrat\u00e8gica d'algunes de les seves activitats.", "target": "Economia"}, {"text": "La Matriu BCG o matriu de creixement-participaci\u00f3, coneguda tamb\u00e9 com a Matriu de Boston Consulting Group, \u00e9s un m\u00e8tode gr\u00e0fic d'an\u00e0lisi de cartera de negocis desenvolupat pel Boston Consulting Group a la d\u00e8cada de 1970 i publicada pel president de l'esmentada consultora, Bruce D. Henderson, el 1973. Es tracta d'una eina d'an\u00e0lisi estrat\u00e8gica, espec\u00edficament de la planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica corporativa. No obstant aix\u00f2, per la seva estreta relaci\u00f3 amb el m\u00e0rqueting estrat\u00e8gic, es considera una eina molt vinculada a aquesta disciplina. La seva finalitat \u00e9s ajudar a decidir enfocaments per a diferents negocis o Unitats Estrat\u00e8giques de Negoci.Es tracta d'una senzilla matriu amb quatre quadrants, cadascun dels quals proposa una estrat\u00e8gia diferent per a una unitat de negoci. Cada quadrant ve representat per una figura o icona.\nEl m\u00e8tode utilitza una matriu de 2 x 2 per agrupar diferents tipus de negocis que una empresa en particular posseeix. L'eix vertical de la matriu defineix el creixement en el mercat, i l'horitzontal la quota de mercat. Aix\u00ed les unitats de negoci se situaran en un dels quatre quadrants en funci\u00f3 del seu valor estrat\u00e8gic. Aquests quadrants s\u00f3n els seg\u00fcents:\n\"ESTRELLA\". Gran creixement i Gran participaci\u00f3 de mercat. Es recomana potenciar al m\u00e0xim aquesta \u00e0rea de negoci fins que el mercat es torni madur, i la UEN (Unitat estrat\u00e8gica de negoci) es converteixi en Vaca.\n\"INTERROGANT\". Gran creixement i Poca participaci\u00f3 de mercat. Cal revaluar l'estrat\u00e8gia en aquesta \u00e0rea, que eventualment es pot convertir en un Estel o en un Gos.\n\"VACA\". Sota creixement i alta participaci\u00f3 de mercat. Es tracta d'una \u00e0rea de negoci que servir\u00e0 per generar efectiu necessari per crear noves estrelles.\n\"GOS\". No hi ha creixement i la participaci\u00f3 de mercat \u00e9s baixa. \u00c0rees de negoci amb baixa rendibilitat o fins i tot negativa. Es recomana desfer-se d'ella quan sigui possible. Generalment s\u00f3n negocis o productes que es troben en la seva \u00faltima etapa de vida. Rares vegades conv\u00e9 mantenir-los en la cartera de l'empresa, tamb\u00e9 es diu que fa part del m\u00e0rqueting.", "target": "Economia"}, {"text": "El m\u00e0rqueting digital integrat (MDI) \u00e9s una concepci\u00f3 del m\u00e0rqueting que defensa la necessitat d'unificar i integrar tots els canals de comunicaci\u00f3 per oferir una experi\u00e8ncia de marca coherent per al consumidor. Aquesta consist\u00e8ncia no es refereix, ni de bon tros, al fet que calgui llan\u00e7ar el mateix anunci en tots els canals, es refereix al fet que tots els canals han de refor\u00e7ar un missatge com\u00fa, contribuint a generar una sola hist\u00f2ria de marca. No hi ha un \u00fanic aspecte que defineixi totalment l'\u00e8xit o el frac\u00e0s d'una campanya de m\u00e0rqueting integrat i no existeix cap f\u00f3rmula m\u00e0gica. Fer m\u00e0rqueting integrat pot ser molt m\u00e9s dif\u00edcil del que sembla. Un pla de m\u00e0rqueting integrat, consta de diverses etapes diferenciades que conv\u00e9 seguir perqu\u00e8 la nostra campanya optimitzi els seus resultats. La primera etapa del pla de m\u00e0rqueting integrat, passaria per realitzar el tradicional an\u00e0lisi de mercat en el qual estudiarem el nostre p\u00fablic objectiu: \n\nSabem qui s\u00f3n els nostres clients?, Qu\u00e8 els agrada?, Quina \u00e9s la percepci\u00f3 que tenen respecte als nostres productes?, on volem arribar?.Contestant les preguntes anteriors, determinarem com est\u00e0 posicionada la nostra marca i la percepci\u00f3 que els usuaris tenen sobre aquesta. Amb la meta fixada, l'equip de m\u00e0rqueting podr\u00e0 preparar una estrat\u00e8gia global per aconseguir el nostre objectiu. El prop\u00f2sit de l'estrat\u00e8gia de comunicaci\u00f3, no \u00e9s un altre que fer un missatge alineat amb els valors que desitgem transmetre. Cal no oblidar en el m\u00e0rqueting integrat que la coher\u00e8ncia ens condueix a l'efic\u00e0cia. Ara toca el moment de posar el pla de m\u00e0rqueting integrat en acci\u00f3. El missatge ha d'adaptar-se a la situaci\u00f3 i necessitats de cada moment. Per exemple, al Nadal moltes marques volen transmetre un missatge familiar i nadalenc per\u00f2 tan aviat com finalitza aquesta campanya \u00e9s necessari canviar el missatge. No n'hi ha prou que els diferents canals de comunicaci\u00f3 llancin un missatge integrat, cada departament de l'empresa ha d'estar vinculat amb els valors i principis que desitgem transmetre. Per tant, \u00e9s bo que tots els empleats que tinguin un contacte directe amb els clients (comercials, venedors, servei al client, suport t\u00e8cnic, etc.) transmetin els mateixos valors.", "target": "Economia"}, {"text": "La compra social, tamb\u00e9 coneguda com a Social shopping o Shopping 2.0 (en angl\u00e8s), \u00e9s una combinaci\u00f3 de xarxes socials i compres electr\u00f2niques (e-commerce). Aquestes webs tracten d'agafar aspectes clau de les xarxes socials (grups, amics, votacions, debats, etc.) per encaminar-los a les compres.", "target": "Economia"}, {"text": "Llista d'especialitats del camp 53 (Ci\u00e8ncies econ\u00f2miques) de la Nomenclatura de la UNESCO:", "target": "Economia"}, {"text": "Economia de subsist\u00e8ncia \u00e9s l'economia que es basa en l'agricultura o la ramaderia amb explotacions, generalment familiars, que nom\u00e9s arriba per a l'alimentaci\u00f3 i el vestit de la pr\u00f2pia fam\u00edlia o grup social i en la qual no es produeixen excedents que permeten el comer\u00e7 o, en cas que es produ\u00efsquen, aquests s\u00f3n escassos i es destinen de forma immediata a la barata amb altres fam\u00edlies o grups socials.\nLes economies camperoles de subsist\u00e8ncia s\u00f3n un complex variable de cultura a cultura, d'any a any i encara d'una estaci\u00f3 a una altra. Aquestes economies combinen activitats productives -agricultura i criatura- amb activitats extractives -serrada, ca\u00e7a, pesca, recol\u00b7lecci\u00f3 de fruits, llavors, fibres silvestres, herbes i altres productes no conreats, mineria d'al\u00b7luvions aur\u00edfers, etc.- amb treball remunerat ja siga en diners (jornal) o com bescanvi per habitatge, per acc\u00e9s a terra de cultiu o per producci\u00f3 agr\u00edcola o pecu\u00e0ria.<*ref>, ja que les economies camperoles de subsist\u00e8ncia s\u00f3n empreses familiars, amb freq\u00fc\u00e8ncia es comptabilitzen tamb\u00e9 en elles els ingressos per remeses: diners aportats peri\u00f2dicament per membres de la fam\u00edlia que treballen assalariats o en economia informal, lluny de la unitat familiar de producci\u00f3. Aquestes remeses tamb\u00e9 es donen en economies familiars urbanes i s\u00f3n substancials. En totes les economies camperoles es donen a m\u00e9s activitats artesanals de manufactura: teixits, cer\u00e0mica, talla de fusta, etc. per a produir estris, utensilis i eines per a l'acte-consum, la barata i el comer\u00e7. Igualment, en totes les economies de subsist\u00e8ncia se cerca una comercialitzaci\u00f3 dels excedents de les diverses activitats.\nEl vector de composici\u00f3 de les activitats d'una economia camperola pot canviar en el curt termini i en general est\u00e0 subjecte a cicles, intervinguts pels polsos intra-anuals del clima (temperatura, pluges, vents\u2026) que defineixen la fenologia (germinaci\u00f3, floraci\u00f3, fructificaci\u00f3, defoliaci\u00f3, etc.) de les plantes silvestres i de cultiu i en menor grau la de la producci\u00f3 animal (naixement, creixement i reproducci\u00f3).\nL'an\u00e0lisi de les economies camperoles de subsist\u00e8ncia combina la comptabilitat de l'esfor\u00e7 laboral, amidat en dies\u00b7persona o jornals, dedicats a una activitat durant un any o estaci\u00f3 amb la rendibilitat, en termes de valor agregat, de la producci\u00f3 derivada d'aquesta activitat, amidada a preus locals de mercat.", "target": "Economia"}, {"text": "El treball excedent (alemany: Mehrarbeit) \u00e9s un concepte utilitzat per Karl Marx en la seva cr\u00edtica a l'economia pol\u00edtica. Significa treballs realitzats en exc\u00e9s de la m\u00e0 d'obra necess\u00e0ria per produir els mitjans de vida del treballador (\"treball necessari\"). El \"excedent\" en aquest context significa el treball addicional que ha de fer un treballador en la seva feina, m\u00e9s enll\u00e0 de guanyar el seu propi manteniment. Segons l'economia marxiana, el treball excedent sol ser un treball no compensat (no remunerat).", "target": "Economia"}, {"text": "Es parla d'un taller de treball esclau a un lloc de treball que t\u00e9 unes condicions laborals molt pobres i socialment inacceptables. El treball pot ser dif\u00edcil, perill\u00f3s, inadequat (fred, calor, ventilaci\u00f3 inadequada) o mal pagat. Els treballadors poden estar treballant durant moltes hores al dia, o durant molt de temps, amb salaris baixos, independentment de les lleis que exigeixin una retribuci\u00f3 extraordin\u00e0ria o un salari m\u00ednim; les lleis sobre el treball infantil tamb\u00e9 poden ser violades. A els treballadors poden estar sotmesos ocasionalment a abusos f\u00edsics, mentals o sexuals. Els resultats del 2015 del Departament de Treball dels Estats Units sobre les pitjors formes de treball infantil van trobar que \"18 pa\u00efsos no van complir la recomanaci\u00f3 de l'Organitzaci\u00f3 Internacional del Treball per a un nombre adequat d'inspectors\".", "target": "Economia"}, {"text": "Jose Pina Ulisses Correia e Silva (Praia, 4 de juny de 1962) \u00e9s un empresari i pol\u00edtic capverdi\u00e0 que ha estat elegit Primer Ministre de Cap Verd el 22 d'abril de 2016.Va prendre possessi\u00f3 despr\u00e9s que el seu partit, el Moviment per la Democr\u00e0cia, guany\u00e9s les eleccions parlament\u00e0ries del 20 de mar\u00e7 de 2016.", "target": "Economia"}, {"text": "El concepte de preu ombra s'utilitza en el camp del c\u00e0lcul d'externalitats i correspon al preu de refer\u00e8ncia que s'establiria per qualsevol b\u00e9 en condicions de compet\u00e8ncia perfecta incloent els costos socials a m\u00e9s dels privats.", "target": "Economia"}, {"text": "Llu\u00eds Font de Mora Montesinos (Val\u00e8ncia, 29 d'abril de 1936) \u00e9s un enginyer agr\u00f2nom valenci\u00e0, fou conseller d'Agricultura, Pesca i Alimentaci\u00f3 de la Generalitat Valenciana del 1983 al 1993.", "target": "Economia"}, {"text": "L'escriptura de constituci\u00f3 d'una empresa \u00e9s un document que recull les relacions jur\u00eddiques internes de l'empresa. En l'escriptura hi figuren les principals dades necess\u00e0ries d'una empresa, les normes i estatuts del tipus de societat creada i tota mena de dades que es necessiten per a tenir en regla la documentaci\u00f3 de l'empresa. A trav\u00e9s de l'escriptura de la constituci\u00f3 es pot extreure tota la informaci\u00f3 necess\u00e0ria sobre les dades de la societat.", "target": "Economia"}, {"text": "El taylorisme consisteix en la divisi\u00f3 de les tasques dels processos de producci\u00f3, suposa l'a\u00efllament del treballador i la imposici\u00f3 d'un salari variable i proporcional al valor que l'obrer afegeix al proc\u00e9s. Va suposar una nova forma d'organitzaci\u00f3 industrial que tenia per finalitat augmentar la productivitat i evitar el control dels obrers sobre el seu temps de treball. El seu nom es deu a l'enginyer Frederick W. Taylor. Es tracta d'aplicar m\u00e8todes cient\u00edfics d'orientaci\u00f3 positivista i mecanicista a l'estudi de la relaci\u00f3 entre l'obrer i les t\u00e8cniques modernes de producci\u00f3 industrial, amb la finalitat de maximitzar l'efici\u00e8ncia de la m\u00e0 d'obra i de les m\u00e0quines i eines, mitjan\u00e7ant la divisi\u00f3 sistem\u00e0tica de les tasques, l'organitzaci\u00f3 racional del treball en els seus processos i seq\u00fc\u00e8ncies, i el cronometratge de les operacions, m\u00e9s un sistema de motivaci\u00f3 amb el pagament de primes al rendiment, suprimint qualsevol improvisaci\u00f3 en l'activitat industrial.\nEn la d\u00e8cada de 1910, Christine Frederick es va interessar en aplicar el taylorisme en fer les cuines m\u00e9s eficients per a les dones i se li atribueix l'estandarditzaci\u00f3 de l'al\u00e7ada dels taulells de la cuina i de les superf\u00edcies de treball, i va investigar uns 1.800 productes diferents, des d'electrodom\u00e8stics fins a aliments, buscant m\u00e8todes de preparaci\u00f3 i \u00fas que permetessin estalviar m\u00e0 d'obra. Va comen\u00e7ar una s\u00e8rie d'articles sota el t\u00edtol New Housekeeping al Ladies' Home Journal. que es van recollir posteriorment com a llibre, The New Housekeeping: Efficiency Studies in Home Management.", "target": "Economia"}, {"text": "Una caixa registradora \u00e9s un aparell mec\u00e0nic o electr\u00f2nic que permet calcular i registrar transaccions comercials, i inclou un calaix per guardar diners. En general, permet a m\u00e9s imprimir un rebut o factura per al client, segons les disposicions legals de cada pa\u00eds.", "target": "Economia"}, {"text": "Mary Barra   (Waterford Township, 24 de desembre de 1961) o Mary Teresa Barra (nascuda Makela) \u00e9s una empres\u00e0ria estatunidenca que ha estat vicepresidenta de General Motors (GM) i, posteriorment, des del 15 de gener de 2014, consellera delegada. \u00c9s la primera dona CEO d\u2019un dels tres grans fabricants estatunidencs. El desembre de 2013, GM la va nomenar per succeir a Daniel Akerson com a consellera delegada. Abans de ser nomenada consellera delegada, Barra va ser vicepresidenta executiva de desenvolupament de productes, compres i cadena de subministrament mundial. Des del 2014 ha estat destacada entre les 10 primeres dones de la Llista Forbes de les 100 dones m\u00e9s poderoses.", "target": "Economia"}, {"text": "En economia, el punt mort, punt d'equilibri o llindar de rendibilitat \u00e9s la quantitat d'unitats d'un producte o servei que cal vendre de manera que no hi hagi ni beneficis ni p\u00e8rdues, \u00e9s a dir, quan s'assoleix aquest punt els costos totals s\u00f3n igual als ingressos per les vendes. Per tant, indica a partir de quin nombre de productes venuts es deixa de tenir p\u00e8rdues, o en altres paraules, quina quantitat de productes venuts s'ha de superar per comen\u00e7ar a tenir beneficis.\nPer a poder realitzar l'an\u00e0lisi del punt mort s'han de complir les seg\u00fcents condicions:\n\nEl cost variable unitari es mant\u00e9 constant per a qualsevol volum de producci\u00f3.\nEs vendran totes les unitats al mateix preu.L'expressi\u00f3 matem\u00e0tica que permet calcular (en unitats venudes) el llindar de rendibilitat es determina considerant el punt \"mort\" en qu\u00e8 els beneficis s\u00f3n nuls per\u00f2 els ingressos s\u00f3n iguals als costos. Aix\u00ed doncs, els ingressos totals (IT) s'igualen als costos totals (CT):\n\nB = 0\n0 = IT - CT\nIT = CT\u00c9s a dir:\n\nP \u00b7 Q* = CF + CVu \u00b7 Q*on:\n\nP = Preu de venda d'una unitat del producte.\nQ* = Nombre d'unitats del producte. Poden ser b\u00e9ns, mesurats en unitats f\u00edsiques (u) o serveis, mesurat en unitats temporals (h). Posem Q amb asterisc ja que \u00e9s la quantitat que hem de vendre per igualar ingressos i costos (punt mort).\nCF = Costos fixos, que s\u00f3n els que es mantenen inalterables durant l'exercici econ\u00f2mic independentment del volum de producci\u00f3 i del volum de vendes. Exemples: lloguer de les instal\u00b7lacions, salaris del personal fix, amortitzaci\u00f3 de deutes, etc.\nCVu = Costos variables per unitat, els quals augmenten a mesura que augmenta la producci\u00f3 de l'empresa i el volum de les vendes. Exemples: consum de llum, gas o tel\u00e8fon, mat\u00e8ries primeres, etc.A fi de trobar el punt mort, \u00e9s a dir, la quantitat (Q*) d'articles venuts que compleixen la igualtat anterior, nom\u00e9s cal a\u00efllar-hi Q*:\n\nPV \u00b7 Q* - CVu \u00b7 Q = CF\nQ* \u00b7 (P - CVu) = CFAix\u00ed, el llindar de rendibilitat (Q) s'obt\u00e9 dividint els costos fixos de l'empresa entre la difer\u00e8ncia entre el preu de venda unitari i els costos variables unitaris.\nPer tant, l'expressi\u00f3 matem\u00e0tica que defineix el punt mort \u00e9s:\n\nQ* = CF / (PV - CVu)segons la qual, si es reparteixen els costos fixos entre el benefici obtingut de la venda d'una unitat del producte, ent\u00e8s aquest benefici com la difer\u00e8ncia entre el preu de venda i el cost variable d'una unitat del producte, s'obt\u00e9 el nombre d'unitats que cal vendre a fi de cobrir costos. Aquest nombre constitueix un punt mort o un llindar de rendibilitat que cal superar per comen\u00e7ar a obtenir beneficis.", "target": "Economia"}, {"text": "Paris School of Business (anteriorment ESG Management School) \u00e9s una escola de negocis europea amb seus a Par\u00eds i Rennes. Va ser fundada l'any 1974. PSB imparteix un programa de doctorat i diferents programes de m\u00e0ster d'administraci\u00f3 especialitzats en m\u00e0rqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una doble acreditaci\u00f3, a c\u00e0rrec dels organismes AMBA i CGE. Per l'escola hi han passat m\u00e9s de 12.500 estudiants que despr\u00e9s han ocupat llocs de responsabilitat en el m\u00f3n dels negocis i la pol\u00edtica, com ara Franck Louvrier (CEO Publicis Events) i Vianney (Cantant).", "target": "Economia"}, {"text": "El terme 'mescla de m\u00e0rqueting' (traducci\u00f3 literal del terme acad\u00e8mic original en angl\u00e8s 'marketing mix', que tamb\u00e9 es troba sovint referenciat en catal\u00e0 com a 'mix de m\u00e0rqueting') \u00e9s un model b\u00e0sic per a les empreses, centrat hist\u00f2ricament en el producte, el preu, el lloc o distribuci\u00f3 (per 'place' en angl\u00e8s) i la promoci\u00f3 o publicitat (model tamb\u00e9 conegut com \"Les 4 P\"). La mescla de m\u00e0rqueting s'ha definit com el \"conjunt d'eines de m\u00e0rqueting que l'empresa utilitza per perseguir els seus objectius de m\u00e0rqueting en el mercat objectiu\". Per tant, el marketing mix fa refer\u00e8ncia a quatre grans nivells de decisi\u00f3 de m\u00e0rqueting: producte, preu, lloc i promoci\u00f3.La pr\u00e0ctica del m\u00e0rqueting es produeix des de fa mil\u00b7lennis, per\u00f2 la teoria del m\u00e0rqueting va sorgir a principis del segle xx. La mescla de m\u00e0rqueting contempor\u00e0nia, o les 4 P, que s'ha convertit en el marc dominant per a les decisions de gesti\u00f3 de m\u00e0rqueting, es va publicar per primera vegada el 1960. En el m\u00e0rqueting de serveis, s\u2019utilitza un marketing mix ampliat, que normalment inclou 7 P, format per les 4 P originals, ampliades amb processos, persones i proves f\u00edsiques ('physical evidence' en angl\u00e8s). De vegades, els professionals del m\u00e0rqueting de serveis es refereixen a 8 P, que inclouen aquestes 7 P m\u00e9s el rendiment (per 'performance' en angl\u00e8s).Tenint en compte la valoraci\u00f3 dels clients respecte als possibles atributs de producte (en qualsevol categoria, per exemple, producte, promoci\u00f3, etc.), i els atributs dels productes venuts per altres empreses, el problema de seleccionar els atributs d'un producte per maximitzar el nombre de clients que prefereixen \u00e9s un problema que no \u00e9s possible automatitzar ni sistematitzar computacionalment.La definici\u00f3 correcta de la mescla de m\u00e0rqueting per part dels responsables de m\u00e0rqueting de l'empresa t\u00e9 un paper primordial en l'\u00e8xit del m\u00e0rqueting d'una empresa:\nDesenvolupa fortaleses i evita debilitats\nEnforteix la competitivitat i l'adaptabilitat de les empreses\nFa que els departaments interns de l'empresa treballin estretament", "target": "Economia"}, {"text": "El marge brut \u00e9s la difer\u00e8ncia entre els ingressos i el cost dels b\u00e9ns venuts (en angl\u00e8s cost of goods sold, COGS) dividit pels ingressos. El marge brut s'expressa com un percentatge. Generalment, es calcula com el preu de venda d'un article, menys el cost dels b\u00e9ns venuts (per exemple, costos de producci\u00f3 o adquisici\u00f3, sense incloure els costos fixos indirectes com a despeses d'oficina, lloguer o costos administratius).\nEl marge brut sovint es fa servir indistintament amb el guany brut, per\u00f2 els termes s\u00f3n diferents. Quan es parla d'una quantitat monet\u00e0ria, \u00e9s t\u00e8cnicament correcte utilitzar el terme Guany brut. Quan es fa refer\u00e8ncia a un percentatge o proporci\u00f3, \u00e9s correcte fer servir Marge brut. En altres paraules, el marge brut \u00e9s un valor percentual, mentre que el guany brut \u00e9s un valor monetari.\nEl Marge brut \u00e9s un tipus de marge de benefici, espec\u00edficament una forma de benefici dividit per l'ingr\u00e9s net: per exemple, marge brut (benefici); marge operatiu (benefici); marge net (benefici); etc.", "target": "Economia"}, {"text": "El poder de mercat \u00e9s la capacitat que t\u00e9 una empresa que no \u00e9s perfectament competitiva per augmentar els preus sense perdre tota la demanda del seu producte. En els mercats perfectament competitius, cap companyia t\u00e9 poder de mercat. Una companyia amb poder de mercat pot apujar els preus sense perdre clients.", "target": "Economia"}, {"text": "El codi de barres \u00e9s un sistema d'identificaci\u00f3 num\u00e8rica adaptat per tal de poder ser llegit r\u00e0pidament mitjan\u00e7ant un sistema \u00f2ptic-electr\u00f2nic. La primera compra al detall fent servir el codi de barres va ser la d'un paquet de xiclets, el 26 de juny de 1974, en un supermercat de Troy (Ohio), als Estats Units, fet que queda recollit en els fons de l'Smithsonian Institution.", "target": "Economia"}, {"text": "El capital llavor \u00e9s la primera aportaci\u00f3 de capital d'una empresa. Habitualment els fons es reuneixen abans de la mateixa creaci\u00f3 de l'empresa.", "target": "Economia"}, {"text": "La Bombolla immobili\u00e0ria a Espanya es defineix com la sobrevaloraci\u00f3 dels actius immobiliaris iniciada el 1999 fins a l'actualitat, produ\u00efda per un per\u00edode especulatiu i fomentada pels baixos tipus d'inter\u00e8s. Del 1999 al 2006, l'habitatge a Espanya va cr\u00e9ixer de preu molt per sobre de l'\u00cdndex de Preus de Consum, mentre els tipus d'inter\u00e8s eren molt baixos. A partir del 2006, els tipus d'inter\u00e8s fixats pel Banc Central Europeu van comen\u00e7ar a pujar, de manera que moltes fam\u00edlies, que tenien contractada una hipoteca de tipus variable, van veure com havien de pagar a l'entorn de 200 euros m\u00e9s d'hipoteca. A aix\u00f2 cal afegir-hi l'esgotament del mercat: el 2007 el temps de venda d'un immoble era molt m\u00e9s llarg que anys enrere i en alguns casos fins i tot va baixar un xic el preu de pisos i cases.", "target": "Economia"}, {"text": "El ROE o rendibilitat financera o rendibilitat del capital (en angl\u00e8s: Return on equities, acr\u00f2nim: ROE) \u00e9s una r\u00e0tio financera que mesura la rendibilitat -rendiment- dels recursos propis d'una empresa, \u00e9s a dir, la rendibilitat -rendiment- de la inversi\u00f3 feta pels socis.", "target": "Economia"}, {"text": "Un pa\u00eds en vies de desenvolupament \u00e9s una naci\u00f3 amb un est\u00e0ndard de vida m\u00e9s baix, una base industrial subdesenvolupada i un baix \u00cdndex de Desenvolupament Hum\u00e0 (IDH) en relaci\u00f3 amb els altres pa\u00efsos (els anomenats desenvolupats). Per altra banda, des de finals del 1990 els pa\u00efsos en vies de desenvolupament tendeixen a mostrar taxes de creixement superiors als desenvolupats. No hi ha un criteri universal acordat que determini quins pa\u00efsos es poden considerar en vies de desenvolupament davant dels pa\u00efsos desenvolupats, encara que hi ha una refer\u00e8ncia general de punts segons el PIB d'una naci\u00f3 per capita que permet comparar les nacions. No s'ha de confondre el terme de pa\u00eds en vies de desenvolupament amb el de pa\u00eds menys desenvolupat.\nHi ha cr\u00edtiques a l'\u00fas del terme pa\u00eds en desenvolupament. El terme implica inferioritat d'un pa\u00eds en desenvolupament o pa\u00eds subdesenvolupat en comparaci\u00f3 amb un pa\u00eds desenvolupat, terme que a molts pa\u00efsos no els agrada. Pressuposa un desig de desenvolupament segons el model econ\u00f2mic tradicional occidental que alguns pa\u00efsos, com Cuba i Bhutan, decideixen no seguir. Una mesura alternativa que s'ha suggerit \u00e9s la de la Felicitat Interna Bruta, que mesura la satisfacci\u00f3 real de les persones en lloc de com d'industrialitzat \u00e9s un pa\u00eds.\nEls pa\u00efsos amb les economies m\u00e9s avan\u00e7ades que les altres nacions en vies de desenvolupament, per\u00f2 que encara no han demostrat ser un pa\u00eds desenvolupat, sovint es classifiquen sota el terme de pa\u00efsos recentment industrialitzats.Segons autors com Walt Whitman Rostow, els pa\u00efsos en desenvolupament estan en una transici\u00f3 d'estils de vida des de la tradicionals a la forma de vida moderna, proc\u00e9s que es va iniciar en la revoluci\u00f3 industrial en els segles XVIII i xix.", "target": "Economia"}, {"text": "L'extinci\u00f3 de les botigues \u00e9s un fenomen de canvi d'estructura que s'observa al m\u00f3n occidental. Primer va tocar el sector dels detallistes als carrers centrals dels pobles i ciutats. Des d'un temps toca tamb\u00e9 centres comercials que abans eren vists com la causa major de la mort de les botigues tradicionals. L'abaixada de persianes definitiva \u00e9s contagiosa: quan m\u00e9s botigues tanquen, quan m\u00e9s baixa l'atractivitat de carrers senzers. Antics carrers majors que fins als anys 1990 eren llocs vius de trobada, amb persianes abaixades plenes de grafitis i pisos inocupats \u2013o okupats\u2013 canvien molts nuclis hist\u00f2rics en barris mig morts despr\u00e9s d'anys d'agonia. Es crea un cercle vici\u00f3s de desinversi\u00f3. La pand\u00e8mia de la covid va accelerar el proc\u00e9s i no \u00e9s gaire segur que botigues que van tancar tornaran a obrir.Posen el m\u00f3n pol\u00edtic, els propietaris d'immobles i les organitzacions econ\u00f2miques davant un repte per ressuscitar-les.  El 2018, Catalunya comptava amb 30.000 locals comercials buits.", "target": "Economia"}, {"text": "Una sanci\u00f3 econ\u00f2mica \u00e9s una penalitzaci\u00f3 comercial i financera aplicada per un o m\u00e9s pa\u00efsos contra un estat, grup o persona. Les sancions econ\u00f2miques poden incloure diverses formes de barreres comercials, aranzels i restriccions a les transaccions financeres. Un  embargament \u00e9s similar, per\u00f2 en general implica una sanci\u00f3 m\u00e9s severa. Les sancions econ\u00f2miques no s'imposen necess\u00e0riament a causa de les circumst\u00e0ncies econ\u00f2miques; tamb\u00e9 poden ser imposades per una varietat d'afers pol\u00edtics, militars i socials. Poden utilitzar-se per assolir objectius nacionals i internacionals.Un embargament, en aquesta accepci\u00f3, \u00e9s la prohibici\u00f3 parcial o completa del comer\u00e7 i les transaccions amb un pa\u00eds en particular o un grup de pa\u00efsos. L'embargament \u00e9s una severa mesura diplom\u00e0tica imposada en un esfor\u00e7, pel pa\u00eds imponent, per obtenir un determinat resultat d'inter\u00e8s nacional del pa\u00eds a qu\u00e8 s'imposen. Els embargaments s\u00f3n generalment considerats barreres legals al comer\u00e7, que no han de confondre's amb els bloquejos, que sovint es consideren actes de guerra.Els embargaments poden significar: limitar o prohibir l'exportaci\u00f3 o la importaci\u00f3, crear quotes de quantitat, imposar peatges especials, impostos, prohibir el noli o els vehicles de transport, congelar o confiscar nolis, actius, comptes bancaris, limitar el transport de determinades tecnologies o productes (alta tecnologia), per exemple, el CoCom durant la guerra freda.En resposta als embargaments, sovint es desenvolupa una economia independent o autarquia. L'efic\u00e0cia dels embargaments, doncs, \u00e9s proporcional a l'abast i el grau de participaci\u00f3 internacional de l'economia d'aquest pa\u00eds.", "target": "Economia"}, {"text": "Razer \u00e9s una empresa dedicada a la fabricaci\u00f3 i venta de productes destinats als jocs d'ordinador. Va ser creada a l'any 1998 per Min-Liang Tan, Robert Krakoff i un equip d'enginyers i venedors per comercialitzar el primer producte d'aquesta empresa, un ratol\u00ed de \u201cgaming\u201d, el Boomslang, el qual va fer sortir la empresa a la llum amb un gran nombre de vendes. Razer durant la seva hist\u00f2ria ha creat molts productes d'alta gama, aquest productes s\u00f3n des d'ordinadors port\u00e0tils fins a perif\u00e8rics, com ratolins i auriculars, i diferents accessoris i \u201cwearables\u201d.", "target": "Economia"}, {"text": "La ra\u00f3 de Sharpe \u00e9s una mesura de la prima d'una inversi\u00f3. El 1994 va \u00e9sser redefinida per al seu propi autor, William Forsyth Sharpe, de la seg\u00fcent manera: la ra\u00f3 entre el valor esperat, la mitjana, de l'exc\u00e9s de rendiment de l'actiu i la desviaci\u00f3 est\u00e0ndard dels rendiments de l'actiu.\nL'exc\u00e9s de rendiment es calcula prenent com a refer\u00e8ncia un actiu model o objectiu, en teoria lliure de risc, com per exemple certes emissions de deute p\u00fablic o \u00edndex de tipus d'inter\u00e8s, com podria \u00e9sser l'Euribor.\nLa desviaci\u00f3 est\u00e0ndard \u00e9s una mesura de la dispersi\u00f3 dels rendiments de l'actiu.\nAbans de la revisi\u00f3 de 1994, els rendiments de l'actiu de refer\u00e8ncia es consideraven constants.\nLa R\u00e0tio de Sharpe s'utilitza per con\u00e8ixer si el rendiment d'una inversi\u00f3 compensa el risc d'aquesta inversi\u00f3, \u00e9s a dir, si el rendiment \u00e9s funci\u00f3 del risc assumit.\nEn comparar dues inversions, cadascuna amb el seu valor esperat de rendiment contra un mateix model, la que t\u00e9 la R\u00e0tio de Sharpe m\u00e9s elevada proporciona un major rendiment per a un mateix nivell de risc.", "target": "Economia"}, {"text": "SKEMA Business School \u00e9s una escola de negocis europea amb seus a Suresnes, Sophia Antipolis, Lilla, Raleigh, Suzhou, Belo Horizonte i Ciutat del Cap. Fundada l'any 2009. imparteix tamb\u00e9 un programa de doctorat i diferents programes de m\u00e0ster d'administraci\u00f3 especialitzats en m\u00e0rqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditaci\u00f3, a c\u00e0rrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat m\u00e9s de 45.000 estudiants que despr\u00e9s han ocupat llocs de responsabilitat en el m\u00f3n dels negocis i la pol\u00edtica, com ara Alain Dinin (CEO Nexity) i Jean-Philippe Courtois (Microsoft).", "target": "Economia"}, {"text": "Un pa\u00eds desenvolupat o pa\u00eds desenrotllat \u00e9s un pa\u00eds que gaudeix d'un est\u00e0ndard de vida relativament alt per mitj\u00e0 d'una economia forta i diversificada tecnol\u00f2gicament. La majoria dels pa\u00efsos amb un Producte Intern Brut per capita (PIB) i un \u00edndex de desenvolupament hum\u00e0 (IDH) elevats s\u00f3n considerats pa\u00efsos desenvolupats.\nAlguns sin\u00f2nims moderns s\u00f3n pa\u00eds avan\u00e7at, pa\u00eds industrialitzat, pa\u00eds m\u00e9s desenvolupat, pa\u00eds m\u00e9s desenvolupat econ\u00f2micament, pa\u00eds global del nord, pa\u00efsos de renda alta i pa\u00eds postindustrial. El primer pa\u00eds industrialitzat fou Anglaterra seguit d'Alemanya, Fran\u00e7a, la resta dels pa\u00efsos constituents del Regne Unit i altres pa\u00efsos d'Europa Occidental. Segons l'economista Jeffrey Sachs, tanmateix, la divisi\u00f3 actual entre un m\u00f3n desenvolupat i un d'altre en vies de desenvolupament \u00e9s un fenomen del segle xx.", "target": "Economia"}, {"text": "La Renda Nacional, tamb\u00e9 denominat Ingr\u00e9s Nacional, \u00e9s una magnitud econ\u00f2mica, que est\u00e0 composta per tots els ingressos que reben tots els factors productius nacionals durant un cert any. \u00c9s una eina valuosa per a analitzar els resultats del proc\u00e9s econ\u00f2mic, que concretament mesura la quantitat de b\u00e9ns i serveis dels quals s'han disposat en el pa\u00eds durant cert any.", "target": "Economia"}, {"text": "El terme supermercat fantasma, botiga fosca, supermercat fosc o centre dotcom fa refer\u00e8ncia a un centre comercial o centre de distribuci\u00f3 que s\u2019adre\u00e7a exclusivament a les compres en l\u00ednia. Un supermercat fantasma \u00e9s generalment un gran magatzem que es pot utilitzar per facilitar un servei de \"fer clic i recollir\", on un client recull un article que hagi demanat en l\u00ednia o com a plataforma de compliment de comandes per a vendes en l\u00ednia. El format es va iniciar al Regne Unit i la seva popularitat tamb\u00e9 s\u2019ha est\u00e8s a Fran\u00e7a, seguida de la resta de la Uni\u00f3 Europea, R\u00fassia, i tamb\u00e9 als Estats Units.", "target": "Economia"}, {"text": "El Economista \u00e9s un diari econ\u00f2mic espanyol fundat el 28 de febrer de 2006. Va ser fundat per tres dels impulsors del diari El Mundo: Alfonso de Salas, Juan Gonz\u00e1lez i Gregorio Pe\u00f1a.", "target": "Economia"}, {"text": "Rothschild Fr\u00e8res  (Germans Rothschild) va ser un banc de la branca francesa de la fam\u00edlia Rothschild. Es va convertir en Banc Rothschild el 1967 i posteriorment en Banc Europeu fins a la seva nacionalitzaci\u00f3 el 1981. Es va vendre en un primer moment al banc Cr\u00e9dit Industriel et commercial (CIC) i tornat a vendre el 1991 al Banc Barclays.", "target": "Economia"}, {"text": "El parternariat en dret administratiu \u00e9s la col\u00b7laboraci\u00f3 volunt\u00e0ria i estable entre dues o m\u00e9s organitzacions p\u00fabliques i privades per a desenvolupar productes o serveis compartint els riscos, els costs i els beneficis. \u00c9s a dir, la cooperaci\u00f3 entre el sector p\u00fablic i l'empresa, per una l\u00f2gica de beneficis per intercanvi.", "target": "Economia"}, {"text": "La ind\u00fastria del videojoc \u00e9s un sector econ\u00f2mic involucrat en el desenvolupament, la distribuci\u00f3, la mercadot\u00e8cnia, la venda de videojocs i del maquinari associat. Engloba dotzenes de disciplines de treball i dona feina a milers de persones arreu del m\u00f3n.\nLa ind\u00fastria del videojoc ha experimentat en els \u00faltims anys altes taxes de creixement, a causa del desenvolupament de la computaci\u00f3, capacitat de processament, imatges m\u00e9s reals i l'estreta relaci\u00f3 entre pel\u00b7l\u00edcules de cinema i els videojocs, amb la qual cosa els consumidors reconeixen els t\u00edtols m\u00e9s aviat. La ind\u00fastria de videojocs va generar una recaptaci\u00f3 mundial de 57.600 milions d'euros durant 2009, i 91.000 milions de d\u00f2lars en 2016.", "target": "Economia"}, {"text": "L'obsolesc\u00e8ncia planificada \u00e9s la planificaci\u00f3 de la fi de la vida \u00fatil d'un producte de manera que aquest es torni obsolet o inservible al cap d'un per\u00edode calculat per endavant pel fabricant, durant la fase de disseny del producte o servei. L'obsolesc\u00e8ncia planificada s'utilitza en productes molt variats i, per a la ind\u00fastria, estimula positivament la demanda en animar els consumidors a comprar de forma artificialment accelerada nous productes.L'obsolesc\u00e8ncia programada va ser desenvolupada per primera vegada entre 1920 i 1930, moment en qu\u00e8 la producci\u00f3 en massa va comen\u00e7ar a forjar un nou model de mercat en el qual l'an\u00e0lisi detallada de cadascuna de les seves parts va esdevenir un factor fonamental per aconseguir l'\u00e8xit.\nSegons alguns observadors, el 1924 el C\u00e0rtel Phoebus, lobby dels principals fabricants de bombetes del m\u00f3n occidental, es van posar d'acord per imposar una estandarditzaci\u00f3 a la producci\u00f3 de les l\u00e0mpades incandescents, amb la finalitat de garantir una esperan\u00e7a de vida de cada unitat de nom\u00e9s unes 1.000 hores, obligant aix\u00ed al recanvi de les bombetes i augmentar els guanys de les empreses.\nL'elecci\u00f3 de fabricar productes que es tornin obsolets de manera premeditada pot influir enormement en la decisi\u00f3 de l'empresa sobre la seva arquitectura interna de producci\u00f3. Aix\u00ed, la companyia ha de sospesar si utilitzar components tecnol\u00f2gics m\u00e9s barats satisf\u00e0 o no la projecci\u00f3 de vida \u00fatil dels seus productes. Aquestes decisions formen part d'una disciplina coneguda com a enginyeria del valor.\nHi ha el risc, per\u00f2, d'una reacci\u00f3 adversa per part dels consumidors en descobrir que el fabricant es va acarnissar en qu\u00e8 tal producte es torni obsolet r\u00e0pidament, fent que canvi\u00efn a la compet\u00e8ncia, basant la seva elecci\u00f3 en la durabilitat i qualitat del producte. L'\u00fas de l'obsolesc\u00e8ncia planificada no sempre \u00e9s f\u00e0cil de determinar, i es complica encara m\u00e9s quan es tenen en compte altres factors relacionats, com la constant compet\u00e8ncia tecnol\u00f2gica o la sobrec\u00e0rrega de funcions, que si b\u00e9 poden expandir les possibilitats d'\u00fas del producte en q\u00fcesti\u00f3 tamb\u00e9 poden fer-ho fracassar rotundament.\nL'objectiu de l'obsolesc\u00e8ncia planificada \u00e9s el lucre econ\u00f2mic immediat, de manera que la cura i respecte de l'aire, aigua, medi ambient i per tant el ser hum\u00e0, passa a un segon pla de prioritats.Cada producte que es torna obsolet, suposa contaminaci\u00f3. \u00c9s un evident problema de l'actual sistema de producci\u00f3 i econ\u00f2mic: no s'ajusta en absolut a l'harmonia i equilibri de la natura.\nSegons Latouche els fonaments de la societat del creixement s\u00f3n la publicitat, l'obsolesc\u00e8ncia programada i el cr\u00e8dit. Pel que fa al segon concepte - obsolesc\u00e8ncia programada- Latouche ha volgut denunciar que si les persones no cedeixen a la persuasi\u00f3 publicit\u00e0ria i refusen de canviar els objectes que tenen \u00abhauran de convertir-se en consumidors for\u00e7ats, ja que els objectes avui es fabriquen de tal manera que duren poc; quan s'espatllen surt m\u00e9s car reparar-los que comprar-ne un de nou\u00bb. Finalment s'ha referit al cr\u00e8dit com una opci\u00f3 que permet endeutar cada vegada m\u00e9s i ha posat en relleu que molts economistes saben que aquesta situaci\u00f3 \u00e9s insostenible per\u00f2 no diuen res.", "target": "Economia"}, {"text": "La r\u00e0tio de despeses totals (en angl\u00e8s: total expense ratio, TER) \u00e9s una mesura del cost total d'un fons per a l'inversor.", "target": "Economia"}, {"text": "Un aparador, mostrador o una  vitrina o vidriera (/de mostra) , \u00e9s l'espai situat a la fa\u00e7ana de les botigues i destinat a exhibir \u2014darrere un vidre\u2014 una mostra dels productes o serveis que s'ofereixen a l'interior. L'aparador contribueix tant a la venda com a la bona imatge de l'establiment. La paraula aparador, en alguns pa\u00efsos, s'usa per designar un moble amb portes i calaixos que serveix per guardar roba o altres objectes.L'aparadorisme \u00e9s l'art de presentar de forma adequada, combinant objectes i materials, els articles que t\u00e9 a la venda un establiment en el seu aparador. \u00c9s un conjunt de t\u00e8cniques aplicades al disseny i muntatge dels aparadors. L'aparador juntament amb el cartell llumin\u00f3s, la banderola o r\u00e8tol (on sol apar\u00e8ixer el logotip) i el disseny de fa\u00e7ana constitueix el primer reclam de venda l'establiment.\u00c9s un dels mitjans m\u00e9s importants amb qu\u00e8 compta un comerciant per a trucar i retenir l'atenci\u00f3 d'un vianant cap al seu punt de venda. Part l'\u00e8xit comercial d'una botiga dep\u00e8n que la decoraci\u00f3 del seu aparador sigui apropiada i atractiva. De fet, la superf\u00edcie disponible per a aparador es considera un factor de valoraci\u00f3 econ\u00f2mica del local comercial.", "target": "Economia"}, {"text": "Rentat d'imatge verd \u00e9s l'acci\u00f3 d'una empresa, un govern o un organisme d'usar el m\u00e0rqueting per a promoure la percepci\u00f3 que els seus productes, objectius o pol\u00edtiques s\u00f3n respectuosos amb el medi ambient, quan en realitat funciona de manera oposada. La paraula \u00e9s una traducci\u00f3 de l'angl\u00e8s greenwash o greenwashing. Es tracta d'un \u00fas engany\u00f3s del m\u00e0rqueting \u201cecol\u00f2gic\u201d.Es pot parlar de rentat d'imatge verd quan una empresa promou productes amb una imatge \u00abverda\u00bb, per\u00f2 que en realitat aquests productes, el seu m\u00e8tode de fabricaci\u00f3 o el balan\u00e7 ecol\u00f2gic segueixen sent perjudicials per al medi ambient. Tamb\u00e9 inclou els casos en qu\u00e8 les empreses enganyen als seus clients sobre beneficis mediambientals de publicitat enganyosa i confusa, sense que els efectes ecol\u00f2gics positius siguin provats de manera cient\u00edfica. La dificultat rau en el fet d'haver de distingir entre una pol\u00edtica empresarial veritablement sostenible i conscient i una mera manipulaci\u00f3 sense canvis profunds en la gesti\u00f3.\u00c9s obvi que hi ha una presa de consci\u00e8ncia mediambiental i cada vegada m\u00e9s persones procuren que les seves pr\u00e0ctiques no provoquin danys ecol\u00f2gics o contribueixen al canvi clim\u00e0tic. Les empreses volen aprofitar aquest canvi de mentalitat per vendre m\u00e9s, distingir-se de la compet\u00e8ncia fent productes suposadament \"eco\", \"bio\", \"org\u00e0nics\" o amb altres arguments de sostenibilitat. El rentat d'imatge verd es omnipresent. Fan greenwashing les empreses, premsa, partits pol\u00edtics i qualsevol persona o organitzaci\u00f3 que es posicioni p\u00fablicament a favor del medi ambient sense tenir en compte l'impacte real que aix\u00f2 hauria de tenir en tota la seva actuaci\u00f3 pol\u00edtica o empresarial.\nCada vegada \u00e9s m\u00e9s habitual trobar etiquetes que descriuen productes com \"respectuosos amb el medi ambient\", que \u00e9s \"100% natural\" o simplement apareixen imatges d'entorns naturals als envasos que volen fer que en la clientela augmenti la bona imatge envers l'empresa o producte i la consci\u00e8ncia ecol\u00f2gica del consumidor es quedi tranquil\u00b7litzada. Quan l'engany esdev\u00e9 p\u00fablic, per exemple per un esc\u00e0ndol transcendit p\u00fablicament o mitjan\u00e7ant una associaci\u00f3 de consumidors, els danys per l'empresa poden ser importants.", "target": "Economia"}, {"text": "L'IU International University of Applied Sciences (IU International Hochschule en alemany, abreujada IU) \u00e9s una universitat privada alemanya amb seu legal en Erfurt, i amb campus en Bad Honnef i Berl\u00edn.\nAcreditada pel Ministeri de Cultura, IU \u00e9s una Universitat de Ci\u00e8ncies Aplicades (fachhochschule en alemany) que ofereix estudis en persona i a dist\u00e0ncia, tant en angl\u00e8s com en alemany. Tamb\u00e9 ofereix formaci\u00f3 basada en el model educaci\u00f3 dual.", "target": "Economia"}, {"text": "El mode de producci\u00f3 capitalista \u00e9s un dels modes de producci\u00f3 que Marx va definir com estadis de l'evoluci\u00f3 de la hist\u00f2ria econ\u00f2mica definits per un determinat nivell de desenvolupament de les forces productives i una forma particular de relacions de producci\u00f3. \u00c9s el seg\u00fcent al mode de producci\u00f3 feudal i, en la predicci\u00f3 del futur que implica les tesis marxistes, la seua l\u00f2gica interna li conduir\u00e0 a la seua desaparici\u00f3 i substituci\u00f3 per un mode de producci\u00f3 socialista.\nMentre que en la bibliografia no estrictament marxista el capitalisme sol definir-se com un sistema econ\u00f2mic, per al materialisme hist\u00f2ric, el capitalisme \u00e9s un mode de producci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "Una pedrera \u00e9s una explotaci\u00f3 minera, generalment a cel obert, en la qual s'obtenen roques industrials, ornamentals o \u00e0rids. Les principals roques obtingudes en les pedreres s\u00f3n: marbres, granits, calc\u00e0ries i pissarres. Les pedreres tenen una determinada vida \u00fatil, i un cop esgotada, l'abandonament de l'activitat acostuma a originar seriosos problemes d'impacte ambiental, principalment relacionats amb la destrucci\u00f3 del paisatge i les ensulsiades.", "target": "Economia"}, {"text": "Co-determinaci\u00f3, tamb\u00e9 coneguda com a cogesti\u00f3 (i tamb\u00e9 \"coparticipaci\u00f3\" o \"participaci\u00f3 del treballador\") \u00e9s la pr\u00e0ctica de donar als treballadors d'una empresa el dret a votar els representants que formen part de la junta directiva en una empresa. Tamb\u00e9 fa refer\u00e8ncia a donar al personal drets de decisi\u00f3 a trav\u00e9s dels comit\u00e8s d'empresa en assumptes relacionats amb el lloc de treball.\nLa paraula \u00e9s una traducci\u00f3 literal de l'alemany Mitbestimmung i els drets generats en una co-determinaci\u00f3 difereixen segons el context legal. Les primeres lleis sobre co-determinaci\u00f3 van apar\u00e8ixer a Alemanya en el sector del carb\u00f3 i l'acer. Des de 1974, una llei obliga que tota empresa de m\u00e9s de 500 empleats tingui representaci\u00f3 dels treballadors en els \u00f2rgans de direcci\u00f3. Aquesta llei va ser modificada el 2004.\nAquest sistema de cogesti\u00f3 tamb\u00e9 existeix a \u00c0ustria (amb un m\u00e8tode molt semblant a l'alemany) i a Su\u00e8cia (amb un m\u00e8tode totalment diferent per\u00f2 amb resultats equiparables o superiors). Tamb\u00e9 als altres pa\u00efsos n\u00f2rdics i a Holanda.", "target": "Economia"}, {"text": "El Fons Europeu Agr\u00edcola de Garantia Agr\u00e0ria (FEAGA), consumeix una gran part del pressupost general de la Uni\u00f3 Europea. Finan\u00e7a pagaments directes als agricultors en el marc de la Pol\u00edtica Agr\u00edcola Comuna (PAC) i pren mesures de regulaci\u00f3 dels mercats agr\u00edcoles, com la intervenci\u00f3 i les restitucions per exportaci\u00f3. Est\u00e0 configurat per assegurar el guany dels productors de b\u00e9ns agr\u00edcoles i orientar-los per produir el que m\u00e9s requereixi el mercat.\nEl 14 de gener de 1962, despr\u00e9s de l'acord dels sis estats membres originales de la Comunitat Econ\u00f2mica Europea, el Consell cre\u00e0 un fons en relaci\u00f3 a l'article 40 del Tractat de Roma. Aquest fons es diria Fons Europeu d'Orientaci\u00f3 i Garantia. El primer Relgament que el regula fou aprovat l'abril de 1962.El Reglament 17, de 5 de febrer de 1964, divid\u00ed el fons en la secci\u00f3 Orientaci\u00f3 i la secci\u00f3 Garantia. La secci\u00f3 primera tenia la finalitat com a fons estructural dins de la Pol\u00edtica Agr\u00e0ria Comunit\u00e0ria i l'altra secci\u00f3 s'ocuparia de les intervencions directes als mercats agr\u00edcoles, mesures de regulaci\u00f3 de funcionament dels mercats i altres.El FEAGA i el Fons Europeu Agr\u00edcola de Desenvolupament Rural (FEADER) Arxivat 2019-12-20 a Wayback Machine., que finan\u00e7a els programes de desenvolupament rural dels Estats membres, es van establir l'1 de gener de 2007, despr\u00e9s del Reglament (CE) n \u00ba 1290/2005 de 21 de juny de 2005 sobre el finan\u00e7ament de la PAC. Tots dos substitueixen el Fons d'Orientaci\u00f3 i Garantia Agr\u00edcola (FEOGA), que havia estat establert pel Reglament n\u00ba 25 de 1962 sobre el finan\u00e7ament de la PAC en la seva versi\u00f3 modificada pel Reglament (CEE) n\u00fam. 728/70.", "target": "Economia"}, {"text": "En comptabilitat el saldo \u00e9s la difer\u00e8ncia entre l'haver i el deure, i pot donar com a resultat 3 opcions:\n\n1) El deure \u00e9s major que l'haver: llavors la difer\u00e8ncia entre ambd\u00f3s s'anomena saldo deutor\n2) L'haver \u00e9s major que el deure: llavors la difer\u00e8ncia entre ambd\u00f3s s'anomena saldo creditor\n3) Tots dos s\u00f3n iguals: llavors es denomina saldo nul, o tamb\u00e9 pot dir-se que els comptes han quedat \"saldats\"Els comptes d'actiu i p\u00e8rdues han de tenir saldo deutor o nul. Els comptes de passiu i guanys han de tenir saldo creditor o nul.", "target": "Economia"}, {"text": "MIBOR (Madrid InterBank Offered Rate) \u00e9s el tipus d'inter\u00e8s interbancari que s'aplica al mercat de capitals de Madrid. \u00c9s la base dels tipus de pr\u00e9stec interbancari definida com el tipus d'inter\u00e8s per a grans transaccions interbanc\u00e0ries en el mercat bancari internacional. \u00c9s una taxa que fluctua d'acord amb l'estat del mercat i depenent del termini del pr\u00e9stec i de la moneda contractada.", "target": "Economia"}, {"text": "La Confer\u00e8ncia Bilderberg \u00e9s una reuni\u00f3 anual a la qual nom\u00e9s es pot accedir mitjan\u00e7ant una invitaci\u00f3, t\u00e9 prop d'uns 130 convidats, que acostumen a ser persones d'influ\u00e8ncia en els cercles empresarials, acad\u00e8mics i pol\u00edtics. A causa de la informalitat de les seves discussions, aquestes s\u00f3n motiu de moltes teories de la conspiraci\u00f3. El grup queda una vegada a l'any, en secret, en complexos hotelers de cinc estrelles, normalment a Europa, tot i que alguns cops queden als EUA o Canad\u00e0. El grup t\u00e9 una oficina a Leiden, Holanda Meridional.\nEl t\u00edtol de \"Bilderberg\" ve motivat pel nom del lloc de la primera trobada el 1954, l'Hotel de Bilderberg a Oosterbeek, prop d'Arnhem als Pa\u00efsos Baixos. Malgrat que la confer\u00e8ncia no \u00e9s oficialment observada com un club, molts dels membres s\u00f3n assistents regulars, i els convidats s\u00f3n sovint vistos com a membres d'un selecte i reservat Grup Bilderberg.", "target": "Economia"}, {"text": "Les fallides de Felip II foren un seguit de crisis de deute, incompliments dels compromisos de pagament del deute p\u00fablic de la hisenda, del rei Felip II de Castella durant el seu regnat. El rei declarava la fallida i suspenia pagaments per\u00f2 la seva completa depend\u00e8ncia dels pr\u00e9stecs dels assentistes li impossibilitava la realitzaci\u00f3 en la pr\u00e0ctica d'un impagament total del deute. Les fallides de la hisenda p\u00fablica es van quedar en reestructuracions pactades del deute que suposaven una modificaci\u00f3 de les condicions d'aquest.\nLes dificultats d'hisenda van comen\u00e7ar amb la mateixa arribada al tron, el 1556, quan es va descartar la possibilitat de no recon\u00e8ixer l'her\u00e8ncia dels quantiosos deutes del seu pare, l'emperador Carles V.El cost extraordinari dels creixents recursos necessaris per al manteniment d'uns dominis on no es ponia el sol i d'una pol\u00edtica de defensa de la fe cat\u00f2lica (objectius pol\u00edtics expl\u00edcitament escollits i defensats davant les cr\u00edtiques internes que es van presentar) no podien ser coberts ni amb l'arribada de les remeses del quint reial que anualment portava la flota d'\u00cdndies, sumades a la creixent fiscalitat obtinguda de les Corts de Castella. Eren els regnes de la Corona de Castella els que m\u00e9s contribu\u00efen, tant per la seva major pot\u00e8ncia econ\u00f2mica i demogr\u00e0fica com a la major capacitat de la monarquia autorit\u00e0ria a actuar-hi. La revoluci\u00f3 dels preus va anar soscavant la base econ\u00f2mica productiva castellana, a la qual se sumava la p\u00e8rdua d'ingressos a causa de la col\u00b7locaci\u00f3 del deute p\u00fablic (juros) sobre les rendes m\u00e9s segures. Els interessos del deute creixien amb la inseguretat dels pagaments i va fer menester rec\u00f3rrer a suspensions de pagaments peri\u00f2dics, seguit d'un allargament dels terminis, quites o reduccions dels interessos.", "target": "Economia"}, {"text": "Un deutor \u00e9s aquella persona f\u00edsica o jur\u00eddica que per mitj\u00e0 d'un contracte pr\u00e8viament establert entre ambdues parts (part contractant i part contractada), la part contractada no efectua els pagaments establerts a la part contractant. Per aquesta ra\u00f3, el deutor \u00e9s el \u00absubjecte passiu\u00bb de la relaci\u00f3, perqu\u00e8 sobre ell recauen els passius de l'obligaci\u00f3.Donada la situaci\u00f3, en qu\u00e8 el deutor no efectu\u00ef els pagaments al seu creditor, aquesta pot exercir accions legals contra el deutor per intentar recuperar el deute corresponent. Cal fer constar, encara que sigui obvi, que si no hi ha cap document que sigui capa\u00e7 de demostrar l'esmentat deute, legalment el deute no existir\u00e0 i no es podr\u00e0 efectuar cap tipus d'acci\u00f3 legal contra el mor\u00f3s.\nEn la versi\u00f3 llatina del Parenostre, les paraules Et dimitte nobis debita nostra...Sicut et nos dimittimus debitoribus nostris, les paraules deutor i deute de vegades es tradueixen com pecador i pecat. Aquesta particular concepci\u00f3 del pecat, com una forma de deute que hereta la humanitat, t\u00e9 a veure amb la teoria soteriol\u00f2gica de l'expiaci\u00f3 substitutiva, que diu que Jes\u00fas va morir a la creu com a instrument de propiciaci\u00f3, en substituci\u00f3 dels pecadors.", "target": "Economia"}, {"text": "Entorn \u00e9s tot all\u00f2 que \u00e9s ali\u00e8 a l'empresa com a organitzaci\u00f3 (Mintzberg, 1984). De forma que l'entorn de l'empresa est\u00e0 compost pels factors externs que influeixen sobre les decisions de l'empresa, que li s\u00f3n incontrolables, i que afecten a l'\u00e8xit de les seves estrat\u00e8gies empresarials.\nL'an\u00e0lisi de l'entorn permet identificar les influ\u00e8ncies positives o negatives, per tal de decidir la resposta m\u00e9s adequada.\nDintre de l'an\u00e0lisi de l'entorn es pot distingir entre l'entorn general i l'entorn espec\u00edfic:\n\nEntorn general, \u00e9s el medi que envolta a l'empresa i afecta per igual a totes empreses d'un determinat \u00e0mbit geogr\u00e0fic.\nEntorn espec\u00edfic, \u00e9s aquell entorn que afecta a un determinat tipus d'empresa o determinat sector d'activitat.", "target": "Economia"}, {"text": "Un moble d'oficina \u00e9s un tipus de moble que serveix per facilitar els usos i activitats habituals en oficines i altres tipus de locals. Normalment el terme al\u00b7ludeix als objectes que facilita les activitats laborals comunes, treball individual, petites reunions en el lloc de treball, reunions en les \u00e0rees comunes, sales de reuni\u00f3 espec\u00edfiques, \u00e0rees de recepci\u00f3 o benvinguda, \u00e0rees de descans, etc.\nHi ha diversos tipus de mobiliari d'oficina, com taules, cadires, elements de classificaci\u00f3 i fitxer, com ara blocs o armaris, s'aconsegueix completar les necessitats mobiliari b\u00e0siques. El terme exclou objectes com PC, tel\u00e8fons, i tot tipus d'accessoris necessaris per a l'acompliment del treball. El mobiliari pot ser el producte del disseny o considerat una forma d'art decoratiu. En addici\u00f3 al rol funcional del mobiliari, pot servir a un prop\u00f2sit simb\u00f2lic o reflex d'un determinat estatus, aix\u00ed com clarament el treball o entorn d'ell es va a exercir. Els materials emprats en la seva construcci\u00f3 solen ser:\nFusta: Va tenir un gran protagonisme des dels egipcis fins al moble estil Art Nouveau, i encara segueix sent el material preferit per moltes persones. Els tipus de fustes m\u00e9s emprats s\u00f3n les de pi, cirerer, castanyer, faig, roure, etc.\nMetall: Es va comen\u00e7ar a utilitzar despr\u00e9s de la primera guerra mundial, amb l'adveniment del modernisme i amb els dissenys de Marcel Breuer, en tub d'acer corbat i cromat, que van imposar un nou estil de mobiliari.\nPl\u00e0stic: Va cobrar rellev\u00e0ncia en el disseny de mobles despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, quan es van fer grans avan\u00e7os en l'obtenci\u00f3 i processament d'aquest material. Els que van innovar en l'\u00fas del pl\u00e0stic van ser els dissenyadors italians del moviment  radical design .", "target": "Economia"}, {"text": "Un actiu financer \u00e9s, pel seu titular, un dret patrimonial sobre els recursos futurs i incerts que pugui generar una empresa. Les empreses venen/emeten actius financers \u2014drets\u2014 als inversors a fi d'obtenir finan\u00e7ament per poder comprar actius reals \u2014tangibles o intangibles\u2014, de manera que tot actiu financer en mans d'un inversor \u00e9s, per a l'empresa emissora, un passiu financer \u2014un deute\u2014.\nEls actius financers \u2014drets\u2014 sobre els recursos futurs i incerts que pugui generar una empresa es poden titulitzar, resultant-ne un valor mobiliari que es pot negociar als mercats financers; la seva correcta valoraci\u00f3, en funci\u00f3 de la rendibilitat, el risc i els temps, \u00e9s el camp d'estudi de l'economia financera. Donat que tot actiu financer \u00e9s alhora un passiu financer, les normes internacionals de comptabilitat han definit el concepte gen\u00e8ric d'\u00abinstrument financer\u00bb que recull alhora la seva doble naturalesa, \u00e9s un actiu \u2014un dret\u2014 per qui en sigui el seu titular, i al mateix temps \u00e9s un passiu \u2014una obligaci\u00f3\u2014 per l'empresa emissora.", "target": "Economia"}, {"text": "L'obsolesc\u00e8ncia \u00e9s la caiguda en des\u00fas de m\u00e0quines, equips i tecnologies motivada no pas per un mal funcionament del mateix equip, sin\u00f3 per un insuficient acompliment de les seves funcions en comparaci\u00f3 de les noves m\u00e0quines, equips i tecnologies introdu\u00efts en el mercat. L'obsolesc\u00e8ncia pot deure's a diferents causes, encara que totes elles amb un rerefons purament econ\u00f2mic: \n\nLa impossibilitat de trobar recanvis adequats, com en el cas dels vehicles autom\u00f2bils. En aquest cas, l'abs\u00e8ncia de recanvis es deu a l'encariment de la producci\u00f3 al tractar-se de s\u00e8ries curtes.\nL'obsolesc\u00e8ncia \u00e9s, tamb\u00e9, conseq\u00fc\u00e8ncia directa de les activitats d'investigaci\u00f3 i desenvolupament que permeten en temps relativament breu fabricar i construir equips millorats amb capacitats superiors a les dels precedents. El paradigma, en aquest cas, ho constitu\u00efxen els equips inform\u00e0tics capa\u00e7os de multiplicar la seva pot\u00e8ncia en q\u00fcesti\u00f3 de mesos.\nIgualment es produeix en nous mercats o tecnologies substitutives, en les quals l'opci\u00f3 dels consumidors pot f\u00e0cilment polaritzar-se a favor d'una d'elles en detriment de les restants, com en el cas del sistema de v\u00eddeo VHS enfront del BETA.\nFinalment, pot ser producte de l'estrat\u00e8gia del fabricant, si aquest comercialitza productes incomplets o de menors prestacions a baix preu amb el prop\u00f2sit d'afermar-se en el mercat oferint amb posterioritat el producte millorat que b\u00e9 va poder comercialitzar des d'un principi, amb l'avantatge afegit que el consumidor es duu la falsa imatge d'empresa din\u00e0mica i innovadora.", "target": "Economia"}, {"text": "La imatge corporativa \u00e9s una construcci\u00f3 cultural realitzada per una organitzaci\u00f3 per dirigir la percepci\u00f3 que la societat t\u00e9 sobre aquesta. \u00c9s una \u201cimatge\u201d generalment acceptada del que una companyia \u201csignifica\u201d. La creaci\u00f3 d'aquesta imatge \u00e9s un exercici en la direcci\u00f3 de la percepci\u00f3 d'aquesta. \u00c9s creada sobretot per experts de m\u00e0rqueting que utilitzen les relacions p\u00fabliques i altres formes de promoci\u00f3 per suggerir un quadre mental al p\u00fablic: t\u00edpicament una imatge corporativa es dissenya per ser atractiva al p\u00fablic, de manera que la companyia pugui provocar un inter\u00e8s entre els consumidors, generi riquesa de marca i faciliti aix\u00ed les vendes del producte.La imatge d'una corporaci\u00f3 no \u00e9s creada \u00fanicament per la companyia sin\u00f3 que hi ha altres factors que contribueixen a crear-la com poden ser els mitjans de comunicaci\u00f3, els periodistes, els sindicats, les organitzacions mediambientals i altres ONG. La imatge corporativa relaciona com una empresa, organitzaci\u00f3 o entitat es presenta i com \u00e9s vista des de fora.En la creaci\u00f3 de la imatge d'una empresa no interv\u00e9 nom\u00e9s la companyia tamb\u00e9 hi contribueixen (mitjans de comunicaci\u00f3, sindicats\u2026). La dissenyen experts en m\u00e0rqueting i comunicaci\u00f3.\nAquesta imatge corporativa consisteix en l'agrupaci\u00f3 del s\u00edmbol, el logotip i el color, de manera que es crea un sistema de senyals propi.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia planificada o centralitzada \u00e9s aquella en qu\u00e8 les decisions de les autoritats (generalment les dels governs), determinen l'assignaci\u00f3 dels recursos escassos i disponibles en tal economia. Representa el concepte contrari al de les economies de mercat, en qu\u00e8 l'assignaci\u00f3 dels recursos t\u00e9 lloc mitjan\u00e7ant una presa de decisions descentralitzada dels milions de consumidors i productors que intercanvien b\u00e9ns i serveis en l'economia. \u00c9s a dir, es prescindeix d'un mercat per a l'assignaci\u00f3 de recursos.\nHi ha diversos models de planificaci\u00f3: des del que sorgeix del consens entre els actors econ\u00f2mics a trav\u00e9s de la socialitzaci\u00f3 dels mitjans de producci\u00f3 en un entorn descentralitzat i de participaci\u00f3 activa dels productors (planificaci\u00f3 col\u00b7lectiva o comunit\u00e0ria) i ciutadans, fins a l'imposat per una autoritat central dirigida per tecn\u00f2crates i bur\u00f2crates (planificaci\u00f3 centralitzada).", "target": "Economia"}, {"text": "Un mercat de coneixement (traducci\u00f3 de l'angl\u00e8s knowledge market) es tracta d'un mecanisme social que s'encarrega d'identificar, satisfer i distribuir les demandes de coneixement mitjan\u00e7ant la combinaci\u00f3 de l'activitat humana amb les Tecnologies de la Informaci\u00f3 i la Comunicaci\u00f3 amb l'objectiu d'organitzar el coneixement que hi ha en una comunitat. Els mercats de coneixement, a difer\u00e8ncia dels mercats tradicionals, es caracteritzen per tractar b\u00e9ns immaterials i infinits. Tendeixen a utilitzar models de comunicaci\u00f3 i mecanismes de mercat per mostrar la taxonomia de la informaci\u00f3 i les seves relacions.\nPodem trobar dues perspectives sobre el coneixement i de quina manera funcionen els mercats de coneixement. Una que funciona en un marc legal de propietat intel\u00b7lectual basat en l'economia de l'escassetat que es distribueix amb un mecanisme de mercat comercial tradicional, i l'altre, que tracta el coneixement com un b\u00e9 p\u00fablic sota la filosofia de compartir, de la cooperaci\u00f3 i l'abund\u00e0ncia.", "target": "Economia"}, {"text": "L'Escola d'Organitzaci\u00f3 Industrial fou la primera escola de negocis a Espanya i avui en dia fundaci\u00f3. Fundada el 1955 pel soci\u00f2leg Ferm\u00edn de la Sierra, des de 1997 pass\u00e0 a ser una fundaci\u00f3.Els objectius de la instituci\u00f3 s\u00f3n: formar directius i t\u00e8cnics a l'\u00e0mbit de l'empresa industrial, potenciar l'intercanvi entre el m\u00f3n empresarial i la universitat, promoci\u00f3 de la col\u00b7laboraci\u00f3 amb centres de formaci\u00f3 de grans grups empresarials i oferir m\u00e0sters per a graduats sense experi\u00e8ncia.El 1955 va ser creada per acord dels ministeris d'Ind\u00fastria i d'Educaci\u00f3. El primer president de l'escola fou el propi fundador i el 1957 es va fer el primer curs. Des de 1991, desenvolup\u00e0 programes docents i de post-grau a Am\u00e8rica.\nL'abril de 1997 es convert\u00ed en una fundaci\u00f3 que pertany al Ministeri d'Ind\u00fastria i Energia espanyol i diverses empreses: CDTI, CECA, Ericsson, Fundaci\u00f3 Airtel M\u00f3vil i Retevisi\u00f3n.", "target": "Economia"}, {"text": "La Borsa de Londres (oficialment i en angl\u00e8s London Stock Exchange- LSE) \u00e9s una borsa de valors localitzada a Londres, Anglaterra.Fou fundada el 1801, i actualment \u00e9s una de les borses d'accions m\u00e9s grans del m\u00f3n. Molts dels seus valors s\u00f3n internacionals per\u00f2 compte tamb\u00e9 amb nombrosos valors de companyies brit\u00e0niques. Les seves actuals instal\u00b7lacions estan situades a Paternoster Square, prop de la Catedral de Sant Pau de Londres.", "target": "Economia"}, {"text": "La Caixa d'Estalvis de Vilanova fou una caixa d'estalvis fundada el 1877 a Vilanova i la Geltr\u00fa. Despr\u00e9s d'uns anys d'expansi\u00f3 estrictament local el 1919 va establir la seva seu central al carrer dels caputxins, 7 de la vila del Garraf, demanant a l'arquitecte J. F. R\u00e0fols que project\u00e9s la reforma de la fa\u00e7ana, amb esgrafiats de Francesc Domingo. El 1932 va ser absorbida per la Caixa de Pensions per a la Vellesa i l'Estalvi, posteriorment coneguda com La Caixa.", "target": "Economia"}, {"text": "La llei de Hotelling \u00e9s una observaci\u00f3 econ\u00f2mica que en alguns mercats \u00e9s racional per als productors el fer els productes el m\u00e9s semblants possibles. Aix\u00f2 tamb\u00e9 es coneix com el principi de m\u00ednima diferenciaci\u00f3 o el model de ciutat lineal de Hotelling. L'observaci\u00f3 va ser feta per Harold Hotelling (1895\u20131973) en un article titulat \"Stability in Competition\", publicat a l'Economic Journal l'any 1929.\nEl fenomen oposat \u00e9s la diferenciaci\u00f3 de producte, que \u00e9s de fet considerada un avantatge en el negoci si s'executa com \u00e9s degut.", "target": "Economia"}, {"text": "Un mercat com\u00fa \u00e9s una uni\u00f3 duanera que a m\u00e9s, estableix pol\u00edtiques comunes sobre la regulaci\u00f3 dels productes i la lliure circulaci\u00f3 de tots els factors de producci\u00f3, incloent-hi la m\u00e0 d'obra. Un mercat \u00fanic \u00e9s una forma avan\u00e7ada del mercat com\u00fa en qu\u00e8 es suprimeixen totes les barreres f\u00edsiques (fronteres), t\u00e8cniques (est\u00e0ndards) i fiscals (impostos) entre els estats membres, les quals obstrueixen la llibertat de moviment de qualsevol factor de producci\u00f3.\nEl mercat com\u00fa es considera com la primera etapa cap a la creaci\u00f3 d'un mercat \u00fanic. En general, es construeix sobre una zona de lliure comer\u00e7 amb relativament lliure circulaci\u00f3 de capitals i de serveis, per\u00f2 amb una reducci\u00f3 limitada de la resta de barreres comercials.\nUn mercat unificat \u00e9s l'\u00faltima etapa i la meta final d'un mercat \u00fanic. Es requereix la lliure circulaci\u00f3 total de b\u00e9ns, serveis (inclosos els serveis financers), de capital i de persones (factors de producci\u00f3) sense tenir en compte les fronteres nacionals.\nL'objectiu del mercat \u00fanic \u00e9s aconseguir la total llibertat de moviments de capitals, m\u00e0 d'obra, b\u00e9ns i serveis entre els Estats membres, com si es tract\u00e9s d'un mateix pa\u00eds, retirant les barreres entre els Estats en la m\u00e0xima mesura possible.\nAlguns exemples de mercat com\u00fa en el m\u00f3n s\u00f3n Mercosur i la Uni\u00f3 Europea. La UE cont\u00e9, addicionalment, un mercat \u00fanic.", "target": "Economia"}, {"text": "Una oficina \u00e9s un lloc destinat a la feina administrativa. Per extensi\u00f3 s'aplica tamb\u00e9 a dascun dels organismes centrals creats per a l'aplicaci\u00f3 i el funcionament d'una convenci\u00f3 signada per diferents estats i que s'anomenen \u2018\u2018oficines internacionals'\u2019 \u00abcom les de correus, tel\u00e8grafs, pesos i mesures, protecci\u00f3 de la propietat industrial, educaci\u00f3, etc.\u00bb Existeixen moltes formes de distribuir l'espai en una oficina segons la funci\u00f3 i el nombre de persones ocupades en el mateix espai. En un extrem cada treballador t\u00e9 el seu propi lloc, en l'altre una multitud de persones treballen en el mateix espai.", "target": "Economia"}, {"text": "La Societat Econ\u00f2mica Barcelonesa d'Amics del Pa\u00eds (SEBAP) \u00e9s una societat creada el 1822 a Barcelona, amb posterioritat a la Reial C\u00e8dula de Carles III expedida el 1775 que permetia la introducci\u00f3 a Espanya de les Societats Econ\u00f2miques d'Amics del Pa\u00eds. La SEBAP promou els interessos econ\u00f2mics col\u00b7lectius de Barcelona i la seva prov\u00edncia. Cada fi d'any sol donar a con\u00e8ixer un document amb la valoraci\u00f3 que aquesta entitat fa del moment que viu la societat catalana. Des del 2004 el seu president \u00e9s Miquel Roca i Junyent.", "target": "Economia"}, {"text": "Un pla de recuperaci\u00f3 davant desastres (en angl\u00e8s Disaster Recovery Plan) \u00e9s un proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 que cobreix les dades, el maquinari i el programari cr\u00edtic, perqu\u00e8 un negoci pugui comen\u00e7ar de nou les seves operacions en cas d'un desastre natural o antropog\u00e8nic. Aix\u00f2 tamb\u00e9 hauria d'incloure projectes per enfrontar-se a la p\u00e8rdua inesperada o sobtada de personal clau.", "target": "Economia"}, {"text": "Bozoma Saint John (21 de gener de 1977) \u00e9s una empres\u00e0ria nord-americana i executiva de m\u00e0rqueting. Actualment \u00e9s la directora de m\u00e0rqueting (CMO) de Netflix. Anteriorment, va exercir, en aquest mateix c\u00e0rrec, a Endeavour i directora de marca (CBO) a Uber fins al juny del 2018. Saint John tamb\u00e9 va ser executiuva de m\u00e0rqueting a Apple Music fins al juny del 2017, despr\u00e9s d'incorporar-se a la companyia en la seva adquisici\u00f3 de Beats Music.", "target": "Economia"}, {"text": "Desert dels serveis, de l'alemany Servicew\u00fcste, \u00e9s un concepte del m\u00e0rqueting, que significa \u00abla manca total de serveis acceptables\u00bb. El terme t\u00e9 una connotaci\u00f3 negativa.\nVa ser llen\u00e7at a Alemanya el 1995 per l'empresari i catedr\u00e0tic d'administraci\u00f3 d'empreses Hermann Simon. Havia constatat que en moltes empreses, el client es considera com un suplicant, un mal necessari. Tamb\u00e9 va observar com, de llur costat, els consumidors es queixien de la manca de servei. Vint anys despr\u00e9s, no hi havia canviat gaire, i els clients quedaven descontents amb el nivell de servei. La popularitzaci\u00f3 de la venda en l\u00ednia encara ha exacerbat el problema: \u00abEn moltes empreses, el contacte amb el departament de serveis es troba amagat en algun lloc del lloc web, les empreses no responen a consultes i queixes, el personal del servei \u00e9s incompetent o les empreses retarden els clients fins que es rendeixen exasperats o fins que s'acaben els terminis.\u00bb Segons un estudi de la Federaci\u00f3 de Consumidors Alemanya (VZBV) del 2022, el servei dolent t\u00e9 dues raons principals: o b\u00e9 les empreses pensen que el servei al client no \u00e9s important o el menyspreu dels drets dels consumidors \u00e9s intencionat i calculat per tal d'estalviar costos. Resumit: \u00abheu comprat, heu pagat, el que passa despr\u00e9s ja no \u00e9s el nostre problema\u00bb.Del principi modern de l'autoservei introdu\u00eft als anys 60 del segle xx, s'ha arribat a l'extrem del \u00abno servei\u00bb, amb l'arquetip del client perdut als passadissos d'un supermercat, sense cap persona a qui demanar ajuda. O el viacrucis del client solitari, perdut en hores de m\u00fasica d'espera avorrida d'un centre d'atenci\u00f3 telef\u00f2nica, sense poder parlar amb ning\u00fa, i quan l'atenen, ha de repetir la hist\u00f2ria del seu problema que ja ha explicat tres vegades, o una banca que acull el client amb una veu computeritzada que no compren cap q\u00fcesti\u00f3. En la seva recerca del 1995, Hermann Simon al\u00b7ludia tamb\u00e9 al fenomen de molts industrials que es concentren orgullosament en la qualitat del producte, tot ignorant la necessitat d'oferir un servei despr\u00e9s de la venda, obviant que en un m\u00f3n on tots els productes s'assemblen cada dia m\u00e9s, nom\u00e9s es pot diferenciar per la qualitat del servei.", "target": "Economia"}, {"text": "En la teoria de gesti\u00f3 d'organitzacions, el terme adhocr\u00e0cia \u00e9s l'abs\u00e8ncia de jerarquia, i \u00e9s per tant l'oposat a burocr\u00e0cia. \u00c9s un mot h\u00edbrid entre ad hoc i el sufix cr\u00e0cia. Tots els membres d'una entitat tenen autoritat per a prendre decisions i efectuar accions que afecten el futur del grup.\nAlvin Toffler afirma en El xoc del futur que les adhocr\u00e0cies es tornaran m\u00e9s comunes i probablement reemplacen la burocr\u00e0cia en el futur. Tamb\u00e9 afig que el m\u00e9s freq\u00fcent ser\u00e0 que arriben com a estructures temporals, formades per a resoldre un problema donat i es dissoldran despr\u00e9s. N'\u00e9s un exemple els grups de treball interdepartamentals.\nEl terme es fa servir tamb\u00e9 per a descriure la forma de govern de la novel\u00b7la de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 Tocant fons: en el regne m\u00e0gic, de Cory Doctorow. La paraula l'encuny\u00e0 al 1964 Bennis i Slater, i Henry Mintzberg incorpor\u00e0 aquest concepte en els tipus de configuracions organitzacionals. Per a ell les entitats adhocr\u00e0tiques coordinen tasques amb l'adaptaci\u00f3 m\u00fatua dels seus integrants, l'acceptaci\u00f3 de la diversitat i la col\u00b7laboraci\u00f3 asim\u00e8trica: no s'espera que els membres aporten el mateix ni en la mateixa proporci\u00f3, sin\u00f3 que es promou la col\u00b7laboraci\u00f3 lliure, plaent, espont\u00e0nia, no coercitiva.\nS\u00f3n entitats orientades a la innovaci\u00f3 i el canvi. Han de romandre flexibles perqu\u00e8 en canvien de forma interna sovint.", "target": "Economia"}, {"text": "L'\u00cdndex de Herfindahl o \u00cdndex de Herfindahl i Hirschman (IHH) \u00e9s una mesura, empleada en economia, que informa sobre la concentraci\u00f3 econ\u00f2mica d'un mercat. O, inversament, la mesura de falta de compet\u00e8ncia en un sistema econ\u00f2mic. Un \u00edndex elevat expressa un mercat molt concentrat i poc competitiu.", "target": "Economia"}, {"text": "La matriu d'Ansoff \u00e9s una eina de planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica que proporciona un marc per ajudar a definir estrat\u00e8gies de creixement a les organitzacions.\nEl seu nom prov\u00e9 d'Igor Ansoff, qui va definir el concepte l'any 1957 i va establir quatre estrat\u00e8gies de creixement tenint en compte el tipus de producte i mercat:", "target": "Economia"}, {"text": "La Llei d'Economia Sostenible, tamb\u00e9 coneguda com a Llei Sinde (en refer\u00e8ncia a la ministre de cultura socialista del moment \u00c1ngeles Gonz\u00e1lez-Sinde Reig) \u00e9s una iniciativa legislativa elaborada com avantprojecte de llei que va ser aprovada pel govern de Jos\u00e9 Lu\u00eds Rodr\u00edguez Zapatero el 27 de novembre del 2009. L'anomenada Llei Sinde, que correspon a la disposici\u00f3 addicional primera de la Llei d'Economia Sostenible i que fa refer\u00e8ncia a la regulaci\u00f3 dels llocs web i els drets d'autor, fou eliminada en el debat parlamentari. El vot faborable de PP i CIU al Senat va recuperar la disposici\u00f3 i finalment fou aprovada pel Congr\u00e9s dels Diputats (amb certes modificacions) en el primer Consell de Ministres de Mariano Rajoy, el 30 de desembre del 2011.\nAquesta llei vol situar l'economia espanyola sobre els fonaments del coneixement i la innovaci\u00f3, garantint la propietat intel\u00b7lectual, amb eines respectuoses per al medi ambient i en un entorn que afavoreixi l'ocupaci\u00f3 laboral de qualitat, la igualtat d'oportunitats i la cohesi\u00f3 social.Va tenir el seu origen en una iniciativa legislativa aprovada pel govern de Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero (PSOE) el 27 de novembre de 2009. L'avantprojecte de llei consistia en un conjunt de mesures que pretenien modernitzar l'economia espanyola principalment en tres sectors: financer, empresarial i mediambiental.No obstant aix\u00f2, l'apartat de l'avantprojecte que va tenir m\u00e9s ress\u00f2 entre l'opini\u00f3 p\u00fablica per la pol\u00e8mica que va suscitar, va ser l'anomenada Llei Sinde (pel cognom compost de la que va ser ministra de cultura \u00c1ngeles Gonz\u00e1lez-Sinde Reig), que en la redacci\u00f3 original s'inclo\u00efa en la disposici\u00f3 final segona (que va passar a ser la disposici\u00f3 final quarantena tercera en el text definitiu), relativa a la regulaci\u00f3 de webs i la protecci\u00f3 de la propietat intel\u00b7lectual.\nA l'inici del debat parlamentari la \"Llei Sinde\" va ser eliminada del projecte de llei, per\u00f2 va ser recuperada i aprovada al Senat gr\u00e0cies a l'ajuda del PP i CiU. El 15 de febrer de 2011 va ser finalment aprovada pel Congr\u00e9s i el 5 de mar\u00e7 de 2011 va ser publicada al BOE, entrant en vigor l'endem\u00e0. No obstant aix\u00f2, el govern de Rodr\u00edguez Zapatero no va arribar a aprovar el Reglament de la \"Llei Sinde\" per falta de consens entre els seus membres. Va ser el nou govern del Partit Popular presidit per Mariano Rajoy el que va aprovar a proposta del ministre d'Educaci\u00f3, Cultura i Esports Jos\u00e9 Ignacio Wert el Reial Decret del reglament de la \"Llei Sinde\" (pel que alguns mitjans a partir d'aquest moment van comen\u00e7ar a cridar-la \"Llei Sinde-Wert\") en el qual s'establien les atribucions de la Comissi\u00f3 de Propietat Intel\u00b7lectual. Aquesta Comissi\u00f3 va comen\u00e7ar a funcionar l'1 de mar\u00e7 de 2012.", "target": "Economia"}, {"text": "El m\u00e0rqueting per internet, tamb\u00e9 conegut com a m\u00e0rqueting de webs, m\u00e0rqueting en l\u00ednia, webvertising, o e-marketing, \u00e9s referit a com el m\u00e0rqueting (generalment promoci\u00f3) de productes o serveis sobre Internet.\nEl comer\u00e7 d'internet abasta el m\u00e0rqueting fet en correu electr\u00f2nic i mitjans sense fils, i sovint les dades digitals de clients digitals i la gesti\u00f3 electr\u00f2nica de les relacions amb el client electr\u00f2nica. El m\u00e0rqueting d'internet lliga els aspectes creatius i t\u00e8cnics d'internet, incloent-hi el disseny, desenvolupament, publicitat i vendes.El 2008 El New York Times, treballant amb comscore, va publicar un pressupost inicial per quantificar les dades d'usuari recollides per grans companyies basades en internet. Incloent quatre tipus d'interaccions amb llocs web de companyia, a m\u00e9s dels clics en anuncis des de xarxes publicit\u00e0ries, els autors trobaven que el potencial per recollir dades era fins a 2.500 per usuari per mes.", "target": "Economia"}, {"text": "L'immobilitzat est\u00e0 format pel conjunt d'elements patrimonials de l'empresa destinats a ser-hi de forma perdurable.L'immobilitzat es classifica en immaterial i material.\nL'immobilitzat immaterial est\u00e0 format per elements patrimonials no tangibles. Un exemple d'aquests elements s\u00f3n les aplicacions inform\u00e0tiques.\nL'immobilitzat material est\u00e0 format per un conjunt d'elements patrimonials tangibles, mobles o immobles qualificats com de patrimonials, i aquells que, sent de domini p\u00fablic, es troben afectats al funcionament dels serveis.\nAix\u00ed, dins de l'immobilitzat material es troben:\n\nTerrenys i b\u00e9ns naturals\nConstruccions\nMaquin\u00e0ria, instal\u00b7lacions i utillatge\nElements de transport\nMobiliari\nEquips de processos d'informaci\u00f3 (EPI)\nAltre immobilizat material\nInstal\u00b7lacions complexes especialitzades\nTots aquests elements s\u00f3n del subgrup 20 del quadre de comptes.\n\nDintre de l'immobilitzat material apareix restant l'amortitzaci\u00f3 acumulada de l'immobilitzat material que \u00e9s una correcci\u00f3 de valor de car\u00e0cter irreversible que ha d'establir-se de forma sistem\u00e0tica al final d'any, en funci\u00f3 de la vida \u00fatil dels b\u00e9ns, o at\u00e8s la depreciaci\u00f3 que normalment acusin pel seu funcionament, \u00fas o desgast. Aquesta depreciaci\u00f3 \u00e9s una despesa i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, afectar\u00e0 al resultat econ\u00f2mic de l'entitat.", "target": "Economia"}, {"text": "Nivea (pronunciaci\u00f3 alemanya: [ni\u02c8ve\u02d0a], estilitzat com a NIVEA) \u00e9s una marca registrada de la companyia Beiersdorf AG d'Hamburg, Alemanya. \u00c9s una empresa de productes cosm\u00e8tics, fundada el 1911 per l'empresari Oskar Troplowitz, el qu\u00edmic Isaac Lifsch\u00fctz i el dermat\u00f2leg Paul Gerson Unna, que foren els inventors de la primera crema hidratant de la hist\u00f2ria. \u00c9s una gran marca mundialment dedicada a l'atenci\u00f3 de la pell i el cos.\nEl propietari de l'empresa, Oskar Troplowitz, va donar el nom de Nivea, de la paraula llatina niveus / nivea / niveum, \u00e9s a dir, de color blanc com la neu.La marca \"Nivea\" va ser expropiada en molts pa\u00efsos despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial. En l'actualitat, Nivea forma part d'una de les empreses multinacionals m\u00e9s grans del m\u00f3n, que comercialitza aix\u00ed els seus productes en al voltant de 150 pa\u00efsos.\nDurant la d\u00e8cada de 1980, la marca es va impulsar a un ampli mercat mundial, mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s d'internacionalitzaci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "Un accident de treball, \u00e9s un episodi o accident que genera lesions, i que es produeix durant el treball, o en els trajectes d'anada i/o tornada al treball (accident \"in itinere\"). L'accident de treball en el nostre medi \u00e9s at\u00e8s per les M\u00fatues d'Accidents de Treball, i suposen que en el cas en qu\u00e8 es produeixi una baixa, n'assumeixin el tractament, i tamb\u00e9 les prestacions econ\u00f2miques que es puguin generar.\nSegons l'article 115 de la Llei General de la Seguretat Social de 1994, aprovada per Reial decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, \u00e9s accident de treball tota lesi\u00f3 corporal que el treballador pateixi amb ocasi\u00f3 o a conseq\u00fc\u00e8ncia del treball que executi per compte aliena.\nAl territori valenci\u00e0 des del 2012 fins al 2018 hi ha hagut un creixement de la sinistralitat laboral.", "target": "Economia"}, {"text": "El telem\u00e0rqueting  \u00e9s una forma de m\u00e0rqueting directe en la qual un assessor utilitza el tel\u00e8fon o qualsevol altre mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 per contactar amb clients potencials i comercialitzar els productes i serveis. Els clients potencials s'identifiquen i es classifiquen per diversos mitjans com pot ser el seu historial de compres, una enquesta pr\u00e8via o la participaci\u00f3 en un concurs de sol\u00b7licituds de feina (per exemple, a trav\u00e9s d'Internet).Els noms tamb\u00e9 poden ser comprats de la base de dades d'una altra companyia o obtinguts de la Guia telef\u00f2nica o d'una altra llista p\u00fablica o privada. El proc\u00e9s de classificaci\u00f3 serveix per trobar aquells clients potencials amb m\u00e9s probabilitats de comprar els productes o serveis que l'empresa en q\u00fcesti\u00f3 ofereix.Les companyies d'investigaci\u00f3 de mercats utilitzen sovint les t\u00e8cniques de telem\u00e0rqueting per buscar clients potencials o passats del negoci d'un client o per sondejar l'acceptaci\u00f3 o rebuig d'un producte, marca comercial o empresa en concret. Les enquestes d'opini\u00f3 es realitzen d'una manera similar. Les t\u00e8cniques de telem\u00e0rqueting tamb\u00e9 poden ser aplicades a altres formes de m\u00e0rqueting utilitzant missatges d'Internet o fax.", "target": "Economia"}, {"text": "El Premi del Banc de Su\u00e8cia de Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques en mem\u00f2ria d'Alfred Nobel, conegut tamb\u00e9 com a Premi Nobel d'Economia tot i no ser un dels premis origin\u00e0riament per Alfred Nobel, \u00e9s lliurat anualment per la Reial Acad\u00e8mia Sueca de Ci\u00e8ncies i \u00e9s una de les principals distincions que es realitzen per ressaltar el treball d'aquelles persones que han desenvolupat una teoria o una activitat digna de reconeixement en el m\u00f3n de l'economia. Cal destacar que aquest premi no va ser creat per Alfred Nobel, sin\u00f3 que es va comen\u00e7ar a lliurar el 1969 pel Banc de Su\u00e8cia, amb la denominaci\u00f3 de Premi d'Honor del Banc de Su\u00e8cia en Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques en Mem\u00f2ria d'Alfred Nobel, amb el consentiment de la Fundaci\u00f3 Nobel. El guanyador del premi rep 10 milions de corones sueques, al voltant d'1,1 milions d'euros, una medalla d'or i un diploma. Des d'aquest moment, a data de 2020 el Premi Nobel d'Economia s'ha atorgat en 52 ocasions a 86 investigadors per la seva contribuci\u00f3 en l'\u00e0mbit de les ci\u00e8ncies econ\u00f2miques. Aquest premi va ser lliurat per primera vegada als economistes Ragnar Frisch i Jan Tinbergen per haver desenvolupat i aplicat models din\u00e0mics a l'an\u00e0lisi dels processos econ\u00f2mics.\nEs tracta d'un dels premis m\u00e9s q\u00fcestionats per cr\u00edtics i intel\u00b7lectuals. La majoria dels guanyadors s\u00f3n estatunidencs provinents de la Universitat de Chicago, i el 2012 fins a 5 guardonats van ser alhora membres de la Facultat d'Economia d'aquesta universitat.El premi va ser lliurat en una ocasi\u00f3 a l'asi\u00e0tic Amartya Sen, economista de Santiniketan, a l'\u00cdndia. Des de la seva creaci\u00f3 i fins al 2009 el guard\u00f3 va ser atorgat nom\u00e9s a homes, fins que en aquell mateix any se li atorg\u00e0 a Elinor Ostrom, acad\u00e8mica nord-americana de les universitats d'Indiana i Arizona. Un altre dels aspectes que presenta aquest premi, \u00e9s la possibilitat que un altre intel\u00b7lectual d'una branca diferent de l'economia opti per guanyar el premi. Per aquesta ra\u00f3, Herbert Alexander Simon, amb estudis en ci\u00e8ncia pol\u00edtica, va ser distingit amb el premi el 1978.", "target": "Economia"}, {"text": "Un outlet, \u00e9s un tipus de comer\u00e7 dedicat a la venda de roba o estris i objectes de temporades anteriors, restes de s\u00e8ries i descatalogats, amb reduccions de preus significatives.\n\u00c9s un fet curi\u00f3s que, tot i ser un mot d'origen angl\u00e8s, el significat de fet ha sofert una transformaci\u00f3, ja que l'accepci\u00f3 original fa refer\u00e8ncia a qualsevol botiga o sucursal de venda d'una marca concreta i en canvi el terme catal\u00e0 ha adoptat aquest significat de \"lloc de venda d'articles de diferents marques a preus redu\u00efts per tenir defectes de fabricaci\u00f3 o per ser de temporades passades\".\nA Espanya podem trobar descomptes des del 30% fins al 70%. Als EU els descomptes pr\u00e0cticament sempre dins dels OUTLET s\u00f3n realment competitius, i pr\u00e0cticament tots els descomptes estan entre el 50% i el 70%, com a m\u00ednim descompte arribant fins al 80%\nViccionari", "target": "Economia"}, {"text": "La 'International Economic Association \u00e9s una organitzaci\u00f3 no governamental que va ser fundada en 1950, sota l'auspici del Departament de Ci\u00e8ncies Socials de la UNESCO. Des de la seva creaci\u00f3 ha mantingut relacions consultives amb la UNESCO i des de 1973 \u00e9s un membre federat del International Social Science Council\nL'objectiu de la IEA des del principi ha estat promoure contactes personals i un enteniment mutu entre economistes de diferents parts del m\u00f3n mitjan\u00e7ant l'organitzaci\u00f3 de reunions cient\u00edfiques, programes de recerca comunes i la publicaci\u00f3 de continguts de car\u00e0cter internacional sobre problemes d'actual import\u00e0ncia.", "target": "Economia"}, {"text": "La teoria dels mercats disputats o (en angl\u00e8s \"contestable markets\") va ser donada a con\u00e8ixer per primera vegada per William J. Baumol, John C. Panzar i Robert D. Willig el 1982 titulada \"Constestable Markets and the Theory of Industry Structure\" (Els mercats disputats i la teoria de l'estructura industrial). Aquesta teoria tracta de demostrar que un mercat monopolista o oligopolista pot arribar a assemblar-se bastant a una estructura de mercat competitiu. Es basa en la idea que una empresa en situaci\u00f3 de monopoli \u00e9s amena\u00e7ada per competidors potencials, candidats a entrar al mercat, podent en qualsevol moment acabar amb la seva posici\u00f3 dominant. Perqu\u00e8 aix\u00f2 no passi, i considerant que realitza pr\u00e0ctiques leg\u00edtimes, l'empresa monopolista no t\u00e9 m\u00e9s opci\u00f3 que prendre mesures properes a la compet\u00e8ncia perfecta, per exemple disminuint el seu preu de venda fins que sigui igual al cost marginal, millorant i innovant el producte o servei, etc, cosa que provoca que el seu poder monopolista de mercat es vegi progressivament notablement minvat.", "target": "Economia"}, {"text": "La fisiocr\u00e0cia era una escola de pensament econ\u00f2mic del segle xviii fundada per Fran\u00e7ois Quesnay i Anne Robert Jacques Turgot a Fran\u00e7a. Afirmava l'exist\u00e8ncia d'una llei natural per la qual el bon funcionament del sistema econ\u00f2mic estaria assegurat sense la intervenci\u00f3 del govern. La seva doctrina queda resumida en l'expressi\u00f3 \u00ablaissez faire, laissez passer\u00bb (deixar fer, deixar passar).\nL'origen del terme fisiocr\u00e0cia prov\u00e9 del grec i vol dir \"govern de la naturalesa\", al considerar els fisi\u00f2crates que les lleis humanes havien d'estar en harmonia amb les lleis de la naturalesa. Aix\u00f2 est\u00e0 relacionat amb la idea que nom\u00e9s en les activitats agr\u00edcoles la naturalesa possibilita que el resultat obtingut sigui superior als recursos utilitzats en la producci\u00f3 sorgint aix\u00ed un excedent econ\u00f2mic. Els fisi\u00f2crates van denominar d'est\u00e8rils a les activitats com la manufactura o el comer\u00e7 on la producci\u00f3 sols seria suficient per a reposar els recursos utilitzats.", "target": "Economia"}, {"text": "S'anomena compravenda a terminis a una modalitat de compravenda utilitzada, normalment, per a b\u00e9ns duradors, a trav\u00e9s de la qual el pagament del preu no es fa en el moment de l'adquisici\u00f3 del b\u00e9, sin\u00f3 que difereix en el temps a trav\u00e9s d'una s\u00e8rie de pagaments denominats \"terminis\", \"quotes\" o \"abonaments\" (a vegades, tamb\u00e9 reben col\u00b7loquialment el nom de \"lletres\").\nLes compres a terminis normalment tenen lloc en casos en qu\u00e8 els b\u00e9ns objecte de la compravenda t\u00e9 preus elevats, i tracten de facilitar al comprador l'acc\u00e9s a aquests. S\u00f3n una forma de finan\u00e7ament mitjan\u00e7ant la qual el venedor accepta cobrar el preu de forma esglaonada o parcialitzada per poder ampliar el seu mercat, amb la qual cosa tracta d'aconseguir un increment en les seves vendes. L'objecte de les compres a terminis solen ser b\u00e9ns duradors, si b\u00e9 aix\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed en tots els casos. En particular, s'ha est\u00e8s el pagament a terminis a un altre tipus de b\u00e9ns o serveis, com els viatges o fins i tot les intervencions quir\u00fargiques.\nLa garantia del pagament del preu \u00e9s normalment el mateix b\u00e9 venut (encara que tamb\u00e9 poden ser-ho altres b\u00e9ns que posseeixi el deutor), de manera que l'impagament d'un o m\u00e9s terminis sol implicar l'embargament d'ells. En alguns casos, pot estar involucrat en l'operaci\u00f3 una penyora sense despla\u00e7ament sobre el mateix b\u00e9 venut, o lletres de canvi o pagar\u00e9s, per assegurar el compliment dels terminis o quotes.\nAfirma J\u00f3se Alejandro Bonivento, en el seu llibre Los principales contratos civiles', que la compra a terminis \u00e9s una forma de pagament quan es conv\u00e9 en un termini posterior per al pagament del preu; entenent que el termini que s'acordi pot ser per a la satisfacci\u00f3 en quotes o en un sol valor; l'important, per establir aquesta modalitat, \u00e9s que el pagament es faci amb data posterior al perfeccionament del contracte. El termini ha de ser estipulat expressament.\nS'ha d'advertir que el pagament del preu a terminis no altera la caracter\u00edstica d'instantane\u00eftat de la compravenda. Dif\u00edcil resultaria considerar aquest contracte d'execuci\u00f3 successiva per la forma de pagament a terminis. El contracte perfeccionat crea obligacions la realitzaci\u00f3 de les quals se suposa immediata o instant\u00e0nia.", "target": "Economia"}, {"text": "Francesco Villa (Mil\u00e0, It\u00e0lia, 1801 - 1884) va ser un comptable i un professor de comptables itali\u00e0.\nFou part de l'Escola Llombarda de Comptabilitat. \u00c9s considerat com un precursor de l'\u00fas de la comptabilitat com una font d'informaci\u00f3 de gesti\u00f3, no considerant aquella una mera col\u00b7lecci\u00f3 de xifres, sin\u00f3 una ci\u00e8ncia, amb principis similars a l'economia i la gesti\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "GnuCash \u00e9s un sistema de finances personal en programari lliure que utilitza la doble entrada. En un inici pretenia desenvolupar capacitats similars a les del programa comercial Quicken de la companyia Intuit, \u00e9s a dir, gesti\u00f3 de finances personals. L'evoluci\u00f3 actual est\u00e0 m\u00e9s propera a desenvolupar eines per a pimes, a m\u00e9s de les finances individuals.\nGnuCash forma part del Projecte GNU i funciona en moltes plataformes: en GNU/Linux (sota GNOME), i tamb\u00e9 en Windows (Windows 2000 o superior), OS X, FreeBSD, Solaris i d'altres plataformes UNIX.\nEl desenvolupament de GnuCash va comen\u00e7ar el 1997 i la primera versi\u00f3 estable es va publicar el 1998. La part de comptabilitat per a petites i mitjanes empreses (Pimes) va ser introdu\u00efda el 2001.\nEs va desenvolupar inicialment per a plataformas GNU (basat en Unix), per\u00f2 des del 15 de juliol de 2007 (versi\u00f3 2.2.0), est\u00e0 tamb\u00e9 disponible una versi\u00f3 directament compilada per a usar-la en Windows. La primera versi\u00f3 directament instal\u00b7lable en Mac va ser la 1.8.\nEl programa serveix tant per portar una comptabilitat personal o familiar como de petites empreses. \u00c9s f\u00e0cilment configurable, utilitza el sistema de comptabilitat per partida doble o de doble entrada, permet la creaci\u00f3 i modificaci\u00f3 d'un pla comptable jerarquitzat, i incorpora un m\u00f2dul de facturaci\u00f3 i de gesti\u00f3 de les relacions amb clients/deutors i amb prove\u00efdors/creditors. Els diversos estats per a presentar els resultats comptables es poden preparar en forma d'informes, que poden incloure gr\u00e0fiques. S'adapta f\u00e0cilment als r\u00e8gims d'impostos de diferents pa\u00efsos. No obstant, la seva ergonomia \u00e9s millorable i no ofereix els mecanismes de protecci\u00f3 que tenen altres programes de comptabilitat propietaris. \u00c9s convenient tenir un bon nivell de coneixement de comptabilidad per a un \u00fas productiu. \u00c9s molt potent com a eina per a fins did\u00e0ctics.", "target": "Economia"}, {"text": "L'Escola Llombarda, tamb\u00e9 dita Escola Administrativa, va apar\u00e8ixer en 1840, amb la publicaci\u00f3 del llibre La contabilit\u00e0 applicata alle amministrazioni private e pubbliche de Francesco Villa, que era el principal representant d'aquesta escola de comptables, juntament amb Antonio Tonzig.\nEl principal inter\u00e8s d'aquesta escola va ser l'estudi de la l'administraci\u00f3 empreses. Amb aix\u00f2, la comptabilitat ja no \u00e9s nom\u00e9s comptabilitat, passant tamb\u00e9 a controlar la gesti\u00f3 de les empreses. Ja no es limita als n\u00fameros per abastar tamb\u00e9 les idees m\u00e9s abstractes i les operacions. Una altra de les novetats d'aquesta escola va ser l'avaluaci\u00f3 dels actius fixos pels preus actuals.", "target": "Economia"}, {"text": "La incertesa knightiana, en economia, \u00e9s un risc que no \u00e9s mesurable i que no es pot computar. La idea d'incertesa knightiana prov\u00e9 origin\u00e0riament dels estudis realitzats per l'economista nord-americ\u00e0 Frank Knight (1885\u20131972) de la Universitat de Chicago, que va ser el primer a distingir entre els conceptes de risc i incertesa en el seu treball titulat Risk, Uncertainty, and Profit.", "target": "Economia"}, {"text": "Un c\u00e0rtel \u00e9s un acord formal entre empreses del mateix sector amb l'objectiu de reduir o eliminar la compet\u00e8ncia en un determinat sector. Els c\u00e0rtels solen estar encaminats a desenvolupar un control sobre la producci\u00f3 i la distribuci\u00f3 de tal manera que, mitjan\u00e7ant la col\u00b7lusi\u00f3 de les empreses que el formen, tenen una estructura de mercat monopolist\u00edc, obtenint un poder amb el qual obtenen els majors beneficis possibles en perjudici dels consumidors.\nLa difer\u00e8ncia rau en el fet que els beneficis totals (que els m\u00e0xims possibles d'aconseguir en el mercat) s\u00f3n repartits entre els productors. Les seves principals activitats se centren a fixar els preus, limitar l'oferta disponible, dividir el mercat i compartir els beneficis. En l'actualitat, el terme se sol aplicar als acords que regulen la compet\u00e8ncia en el comer\u00e7 internacional. Un exemple clar \u00e9s l'OPEP. Els defensors dels c\u00e0rtels afirmen que aquests ajuden a estabilitzar els mercats, a reduir les despeses de producci\u00f3, a eliminar aranzels elevats, a distribuir els beneficis equitativament i a beneficiar als consumidors.\nEls seus detractors assenyalen que, quan no existeix compet\u00e8ncia, els preus s\u00f3n m\u00e9s alts i l'oferta menor. Avui dia es considera que els seus inconvenients s\u00f3n m\u00e9s grans que no pas els seus avantatges i sovint s'estableixen l\u00edmits legals per a restringir el desenvolupament de nous c\u00e0rtels.", "target": "Economia"}, {"text": "Un consumidor proactiu (en l'angl\u00e8s prosumer) \u00e9s el consumidor ben informat que \u00e9s actiu en la difusi\u00f3 d'un determinat producte a trav\u00e9s de la seua recomanaci\u00f3 a grups familiars, relacionals o professionals, a m\u00e9s col\u00b7labora en el desenvolupament i millora del producte a trav\u00e9s dels canals de comunicaci\u00f3 del productor dissenyat a l'efecte.\nDe vegades, s'autorganitzen per a intercanviar informaci\u00f3, ajudant-se m\u00fatuament, etc., o b\u00e9 utilitzen els f\u00f2rums creats per la mateixa empresa per a tal fi.\nEl comportament del prosumer indica tend\u00e8ncies emergents, tend\u00e8ncies que les organitzacions han de gestionar adequadament participant de forma activa en els mitjans 2.0 (sense abandonar els mitjans tradicionals), donant a con\u00e8ixer les seves pr\u00e0ctiques associades a la sostenibilitat, i adaptant-se als nous codis de servei. Aix\u00ed mateix, es tracta habitualment d'un consumidor exigent, que \u00e9s capa\u00e7 d'avaluar els pros i contres de l'elecci\u00f3 de diferents tipus de tecnologia, obtenint la informaci\u00f3 pels seus propis mitjans o formaci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "Un ecosistema digital (en angl\u00e8s, digital ecosystem) \u00e9s el conjunt de totes aquelles t\u00e0ctiques i idees que es duen a terme en el m\u00f3n d'Internet i que fan servir les marques o empreses per aconseguir vendes, tr\u00e0fic de qualitat (totes les visites d'aquells usuaris que els interessa el que una marca determinada ven i que est\u00e0 disposat a comprar els productes) i generar leads (tots aquells usuaris que han visitat la p\u00e0gina web de l'empresa, la qual t\u00e9 la seva informaci\u00f3 per poder aconseguir que es converteixin en nous clients). Serveix als negocis per posicionar-se i donar-se a con\u00e8ixer davant de la seva compet\u00e8ncia.", "target": "Economia"}, {"text": "Cr\u00f2nica (o Cr\u00f2nica Econ\u00f2mica d'Andorra) va ser un diari econ\u00f2mic andorr\u00e0 nascut el 2012 i publicat fins desembre de 2017 de la m\u00e0 del grup editorial La Veu del Poble, responsable dels diaris Bondia Andorra i M\u00e9s Andorra, presidit per Carles Naudi d\u2019Areny-Plandolit. El diari va tenir una periodicitat mensual, i se centrava exclusivament en la informaci\u00f3 relativa a l'economia andorrana. La distribuci\u00f3 fou en paper de forma gratu\u00efta i directament a empresariat i professionals i en diferents punts de distribuci\u00f3, com ara entitats banc\u00e0ries, consultoris m\u00e8dics o d'advocats, i va comptar amb el suport d'Andbank, Banca Privada. Tamb\u00e9 se'n pot trobar una part de l'hemeroteca al web del diari gratu\u00eft Bondia del mateix grup en format PDF, tot i que en aquest cas de pagament. La seva presentaci\u00f3 va comptar amb una assist\u00e8ncia d'unes 120 persones de la societat econ\u00f2mica andorrana, at\u00e8s que es feu coincidir amb una confer\u00e8ncia de l'empresari i broker catal\u00e0 Josef Ajram. L'any 2015 el c\u00e0rrec de redactor estava ocupat per Juli\u00e0 Rodr\u00edguez i el seu director n'era Marc Segal\u00e9s.", "target": "Economia"}, {"text": "The Economist \u00e9s un setmanari brit\u00e0nic d'informaci\u00f3 econ\u00f2mica i pol\u00edtica en llengua anglesa.\nFou publicat per primera vegada el setembre del 1843 i ha seguit ininterrompudament fins a l'actualitat. Va ser fundat quan el Regne Unit era la primera pot\u00e8ncia econ\u00f2mica mundial, per un fabricant de barrets i banquer escoc\u00e8s (James Wilson) per aconseguir revocar la legislaci\u00f3 proteccionista sobre el blat (les corn laws). El revista ha defensat sempre el liberalisme econ\u00f2mic i les posicions pol\u00edtiques m\u00e9s conservadores.El setmanari t\u00e9 una gran reputaci\u00f3 en els \u00e0mbits de la pol\u00edtica internacional, l'economia i els negocis, i \u00e9s una de les publicacions internacionals m\u00e9s influents.\nUna caracter\u00edstica del setmanari \u00e9s el que, excepte contades excepcions, els articles no estan signats. Aix\u00f2 afavoreix la col\u00b7laboraci\u00f3 entre els periodistes.", "target": "Economia"}, {"text": "El creixement org\u00e0nic del negoci est\u00e0 relacionat amb el creixement dels sistemes i organismes naturals, les societats i les economies, com un proc\u00e9s organitzatiu din\u00e0mic, que per a l'expansi\u00f3 del negoci es caracteritza per un augment de la producci\u00f3, l'expansi\u00f3 de la base de clients o el desenvolupament de nous productes, a difer\u00e8ncia de les fusions i adquisicions, que \u00e9s el creixement inorg\u00e0nic.\nPer a les empreses, el creixement org\u00e0nic normalment exclou l'impacte de les divises. \"Creixement b\u00e0sic\" \u00e9s el terme que s'utilitza per referir-se al creixement que inclou divises, per\u00f2 exclou les desinversions i les adquisicions.\nEl creixement org\u00e0nic del negoci \u00e9s el creixement que prov\u00e9 dels negocis existents d'una empresa, a difer\u00e8ncia del creixement que prov\u00e9 de la compra de nous negocis. Pot ser negatiu. Mitjan\u00e7ant la planificaci\u00f3 del creixement, les empreses poden aconseguir un creixement org\u00e0nic seleccionant les millors estrat\u00e8gies disponibles. Per exemple, examinant la matriu d'Ansoff, les empreses poden triar entre la penetraci\u00f3 del mercat, el desenvolupament del mercat, el desenvolupament de productes i la diversificaci\u00f3 per augmentar els seus ingressos de manera org\u00e0nica. A m\u00e9s, el creixement org\u00e0nic del negoci es pot aconseguir utilitzant esfor\u00e7os de m\u00e0rqueting de contingut, que impulsen el tr\u00e0nsit de cerca org\u00e0nica.\nEl creixement org\u00e0nic del negoci inclou el creixement durant un per\u00edode que resulta de la inversi\u00f3 en empreses que l'empresa posse\u00efa a l'inici del per\u00edode. El que exclou \u00e9s l'impuls al creixement de les adquisicions, i el descens de les vendes i tancaments de negocis sencers.\nQuan una empresa no revela les xifres de creixement org\u00e0nic, normalment \u00e9s possible estimar-les estimant les xifres d'adquisicions realitzades en el per\u00edode examinat i en l'any anterior. \u00c9s \u00fatil desglossar el creixement org\u00e0nic de vendes en el que prov\u00e9 del creixement del mercat i el que prov\u00e9 dels guanys de quota de mercat: aix\u00f2 facilita veure com \u00e9s el creixement sostenible.\nEn relaci\u00f3 amb l'entrada org\u00e0nica d'una organitzaci\u00f3, tamb\u00e9 pot relacionar-se amb l'acte de tancar centres de costos mitjan\u00e7ant m\u00e8todes org\u00e0nics establerts en lloc d'esperar una llista de finances.Edith Penrose va estudiar \u00e0mpliament els mecanismes i la taxa de creixement de les empreses que experimenten creixement org\u00e0nic en el seu llibre de 1958 The Theory of the Growth of the Firm.Una refer\u00e8ncia primerenca al \"creixement org\u00e0nic\" va apar\u00e8ixer al llibre de 1899 d'Inazo Nitobe The Soul of Japan.\nEl creixement org\u00e0nic est\u00e0 evolucionant cap a un nou concepte dins del m\u00e0rqueting a les xarxes socials del segle XXI. Les xarxes socials tamb\u00e9 fan un creixement org\u00e0nic en termes de seguidors i pres\u00e8ncia social.", "target": "Economia"}, {"text": "Els Fons estructurals de la Uni\u00f3 Europea s\u00f3n l'instrument principal de la pol\u00edtica d'inversions de la Uni\u00f3 Europea per afavorir el creixement econ\u00f2mic i l'ocupaci\u00f3 dels estats membres i llurs territoris, aix\u00ed com la cooperaci\u00f3 territorial europea. S'articulen en tres fons, fins ara coordinats amb l'Estrat\u00e8gia Europa 2020:\nEl Fons europeu de desenvolupament regional (FEDER), centrat en la innovaci\u00f3 i la recerca, l'agenda digital, el suport a les petites i mitjanes empreses i l'economia de baix nivell d'emissions de carboni.\nEl Fons social europeu (FSE), centrat en l'ocupaci\u00f3, l'educaci\u00f3 i la formaci\u00f3, la inclusi\u00f3 social i la capacitat institucional.\nEl Fons de cohesi\u00f3 (FC), dedicat a transports i a la protecci\u00f3 mediambiental en estats membres econ\u00f2micament menys desenvolupats.\nAquest Fons, juntament amb el Fons europeu agr\u00edcola per al desenvolupament rural (FEADR, dedicat a la Pol\u00edtica agr\u00edcola comuna) i amb el Fons europeu per als afers mar\u00edtims i la pesca (FEAMP, de la Pol\u00edtica pesquera comuna) conformen el conjunt dels Fons estructurals i d'inversi\u00f3 europeus, que es decideixen i executen d'acord amb cicles de programaci\u00f3 septennals (p. ex. 200-2006, 2007-2013...), coneguts com a Perspectives financeres o Marc financer pluriennal. Tots els fons, per al cicle de programaci\u00f3 2014-2020, s\u00f3n regulats per disposicions comunes previstes en el Reglament UE 1303/2013, al qual s'afegeixen normes a part en els Reglaments espec\u00edfics de cada Fons.\nEl 2020, arran de la pand\u00e8mia de la covid-19, s'ha vist alterat llur funcionament, aix\u00ed com les negociacions de les perspectives financeres en vigor per al per\u00edode 2021-2027, amb la introducci\u00f3 de derogacions i flexibilitzacions i amb l'adopci\u00f3 de diferents paquets financers i program\u00e0tics d'est\u00edmul per afavorir la recuperaci\u00f3, \u00e7o \u00e9s, CRII, CRII+, REACT-EU i NGEU.", "target": "Economia"}, {"text": "La carta de presentaci\u00f3, carta de sol\u00b7licitud o carta de motivaci\u00f3 \u00e9s una carta on s'hi expliquen les motivacions i inquietuds per un lloc de treball determinat, i on s'hi defineixen les principals aptituds del candidat. Es tracta d'un document independent del curriculum vitae que conv\u00e9 escriure quan es respon a una oferta de feina o s'envia una autocandidatura a una empresa per despertar l\u2019inter\u00e8s dels seus representants. Pot determinar que es llegeixin el curr\u00edculum amb m\u00e9s deteniment i decideixin de convocar la persona a una entrevista professional. La carta ha d\u2019enriquir el curr\u00edculum i ha de subratllar els punts forts de la candidatura i l'inter\u00e8s pel lloc o l\u2019empresa a la qual l'individu s'adre\u00e7a, manifestant com les experi\u00e8ncies personals i professionals que s'hi destaquen poden ser beneficioses per l'empresa.Fa la funci\u00f3 de presentaci\u00f3 de la persona candidata, amb l'objectiu de resumir breument el curr\u00edculum, captar l'atenci\u00f3 del seleccionador de l'empresa i transmetre la idea d'idone\u00eftat del candidat per cobrir el lloc ofertat, de manera que ha d'expressar de manera clara i motivada les intencions de la persona candidata i personalitzar-se segons l'empresa a la qual es destina.La informaci\u00f3 de la carta pot anar en un suport de paper o electr\u00f2nic, i pot ser enviada en un arxiu adjunt o b\u00e9 introdu\u00efda en el cos del correu electr\u00f2nic, tot i que de vegades tamb\u00e9 s'incorpora en un par\u00e0graf introductori al curr\u00edculum.Segons l'enquesta Employer Preferences for Resumes and Cover Letters de la Universitat de Michigan, el 56% de les empreses prefereixen rebre una carta de presentaci\u00f3 juntament amb el curr\u00edculum. L'enquesta Cover Letters and Resumes realitzada per la Society for Human Resource Management (SHRM) reflecteix que el 43% dels reclutadors de talent considera que la carta de presentaci\u00f3 t\u00e9 la mateixa import\u00e0ncia que el curriculum vitae, i que el 69% dels responsables de recursos humans valoren positivament el fet que la carta de presentaci\u00f3 sigui personalitzada.", "target": "Economia"}, {"text": "Els participants dels mercats financers es defineixen en dues grans categories: la primera categoria distingeix entre inversors i especuladors, i la segona categoria entre inversors institucionals i minoristes.", "target": "Economia"}, {"text": "La febre del cautx\u00fa va ser un per\u00edode en el qual es va realitzar una extracci\u00f3 i comercialitzaci\u00f3 massiva del cautx\u00fa a la regi\u00f3 amaz\u00f2nica entre 1879 i 1912.\nLa transcend\u00e8ncia econ\u00f2mica i social en pa\u00efsos amb territoris amaz\u00f2nics, com Brasil, Per\u00fa, Bol\u00edvia, Col\u00f2mbia i Equador van disparant el seu proc\u00e9s colonitzador, atraient riquesa i causant transformacions culturals i socials, a m\u00e9s de donar gran impuls a ciutats amaz\u00f2niques com Iquitos al Per\u00fa, Bel\u00e9m al Brasil i en especial la ciutat brasilera de Manaus, fins avui la principal ciutat amaz\u00f2nica i capital de l'Estat d'Amazones (Brasil).", "target": "Economia"}, {"text": "El dip\u00f2sit a termini o imposici\u00f3 a termini fix (IPF) (en angl\u00e8s: Time deposit) \u00e9s una operaci\u00f3 financera per la qual una entitat financera, a canvi del manteniment de certs recursos monetaris immobilitzats un per\u00edode determinat, reporta una rendibilitat financera fixa o variable, en forma de diners o en esp\u00e8cie. En terme, la persona pot retirar tots els diners o part d'aquest. Si les condicions pactades ho permeten, podria tamb\u00e9 renovar la imposici\u00f3 per un per\u00edode suplementari: en aquest \u00faltim cas, si no es pren una decisi\u00f3 el mateix dia del venciment, no es perden els interessos generats fins al moment, per\u00f2 s\u00ed que es perden dies durant els quals es podrien estar generant nous interessos. Sempre que es contracta un dip\u00f2sit cal tenir en compte la possible necessitat de liquiditat del capital invertit, ja que algunes entitats cobren una quantitat o percentatge per la cancel\u00b7laci\u00f3 anticipada del dip\u00f2sit, mentre que en altres casos no existeix tal comissi\u00f3 de cancel\u00b7laci\u00f3 anticipada.", "target": "Economia"}, {"text": "El Sistema Electr\u00f2nic de Negociaci\u00f3 d'Actius Financers (SENAF) \u00e9s la plataforma de negociaci\u00f3 de Lletres, Bons i Obligacions de Deute P\u00fablic espanyola. El sistema va comen\u00e7ar a operar al juny de 1999. El 2001 es va integrar, al costat de MEFF i AIAF, en MEFF AIAF SENAF Holding de Mercados Financieros, S.A. per a beneficiar-se de sinergies entre els diferents mercats i optimitzar mitjans. Aquest grup est\u00e0 al seu torn integrat en el holding Bolsas y Mercados Espa\u00f1oles.", "target": "Economia"}, {"text": "Una moneda complement\u00e0ria s'utilitza com a complement a una moneda nacional.:3 \u00c9s un acord per utilitzar un mitj\u00e0 d'intercanvi que no sol ser de curs legal.:2 El prop\u00f2sit pot ser protegir o estimular una economia en particular.:7 Un altre prop\u00f2sit pot ser per a orientar l'economia cap a objectius socials, ambientals o pol\u00edtics.:7:4", "target": "Economia"}, {"text": "Una empresa matriu \u00e9s una empresa que t\u00e9 una majoria d'accions d'una o m\u00e9s empreses, que es consideren filials seves.\nA Andorra, la llei defineix una empresa matriu com \u00abl'entitat que pot exercir, directament o indirectament, el control d'una o m\u00e9s entitats, [ent\u00e8s com] la relaci\u00f3 existent entre una entitat matriu i una filial, o la relaci\u00f3 de la mateixa naturalesa entre qualsevol persona f\u00edsica o jur\u00eddica i una empresa, en qualsevol de les situacions seg\u00fcents en qu\u00e8 l'entitat matriu:\n\na) tingui la majoria dels drets de vot;\nb) tingui la facultat de nomenar o destituir la majoria dels membres de l'\u00f2rgan d'administraci\u00f3;\nc) pugui disposar, en virtut d'acords subscrits amb tercers, de la majoria dels drets de vot;\nd) hagi designat amb els seus vots la majoria dels membres de l'\u00f2rgan d'administraci\u00f3 que exerceixin el seu c\u00e0rrec. En concret, aquesta circumst\u00e0ncia es presumeix quan la majoria dels membres de l'\u00f2rgan d'administraci\u00f3 de la societat dominada s\u00f3n membres de l'\u00f2rgan d'administraci\u00f3 o alts directius de la societat dominant o d'una altra dominada per aquesta societat[.]\u00bb", "target": "Economia"}, {"text": "DACH (tamb\u00e9 estilitzat D-A-CH) \u00e9s un terme que fa refer\u00e8ncia a les regions europees de parla alemanya, principalment Alemanya, \u00c0ustria i Su\u00efssa.\nEl terme \u2014format a partir de les sigles d'aquests tres pa\u00efsos, la primera del nom alemany (Deutschland) i les altres dues del llat\u00ed (\u00c0ustria i Confoederatio Helvetica)\u2014 s'usa sobretot en el comer\u00e7, l'economia i sectors com a vendes, m\u00e0rqueting i la publicitat. T\u00e9 un significat semblant al del sprachraum alemany (\u00e0rea d'influ\u00e8ncia de l'idioma alemany), usat m\u00e9s en ling\u00fc\u00edstica i en l'acad\u00e8mia, encara que tots dos termes no coincideixen el cent per cent ja que aquest \u00faltim inclou de forma generalitzada a altres petits territoris europeus on es parla l'alemany, com Liechtenstein, Luxemburg i zones d'It\u00e0lia (el Bozen), B\u00e8lgica i Dinamarca.Des del punt de vista m\u00e9s limitat del terme DACH, el mateix delimita una \u00e0rea tant ling\u00fc\u00edstica com econ\u00f2mica, \u00e9s a dir que nom\u00e9s abasta la part germ\u00e0nica de Su\u00efssa. D'altra banda, tamb\u00e9 es fa servir per a referir-se senzillament als tres pa\u00efsos que ho conformen, obviant el fet que Su\u00efssa inclou tamb\u00e9 regions de parla no alemanya. En aquest aspecte sembla a l'\u00fas quotidi\u00e0 del terme Benelux que, malgrat referir-se oficialment a l'acord de cooperaci\u00f3 entre B\u00e8lgica, els Pa\u00efsos Baixos i Luxemburg, es fa servir gen\u00e8ricament per a referir-se a aquests tres pa\u00efsos en una sola paraula.El terme DACH \u2014avui usat internacionalment\u2014 va tenir des del principi una \u00e0mplia acceptaci\u00f3 en l'alemany, ja que coincideix amb la paraula alemanya per a \u00absostre\u00bb (Dach), insinuant la inclusi\u00f3 de totes les regions de parla alemanya sota el mateix sostre.", "target": "Economia"}, {"text": "Cura de continguts \u00e9s la traducci\u00f3 validada del terme angl\u00e8s content curation. Ha estat encunyat per professionals del m\u00f3n del m\u00e0rqueting, encara que actualment ha estat adoptat per altres camps. Fa refer\u00e8ncia a l'activitat consistent en la selecci\u00f3 i difusi\u00f3 (curation) de contingut (content) a la web o per a una comunitat virtual determinada.", "target": "Economia"}, {"text": "Les Finances Corporatives (en angl\u00e8s Corporate Finance) s\u00f3n una \u00e0rea de les finances que se centra en la forma en qu\u00e8 les empreses poden crear valor i mantenir a trav\u00e9s de l'\u00fas eficient dels recursos financers.\nEl prop\u00f2sit de les finances \u00e9s maximitzar el valor per als accionistes o propietaris. Les finances estan fermament relacionades amb altres dues disciplines: l'Economia i la Comptabilitat.", "target": "Economia"}, {"text": "Lliure empresa \u00e9s el terme amb el qual es designa al concepte d'empresa en l'economia de mercat pr\u00f2pia del sistema econ\u00f2mic capitalista, i que se sustenta en l'\u00e8tica racionalista de la llibertat individual. Segons la teoria econ\u00f2mica liberal \u00e9s un concepte essencial per al te\u00f2ric funcionament sense restriccions d'un mercat lliure de compet\u00e8ncia perfecta, sense monopolis coercitius ni distorsions degudes a l'intervencionisme de l'Estat (cinqu\u00e8 poder).\nAmb el nom de llibertat d'empresa es designa tamb\u00e9 habitualment al concepte de llibertat econ\u00f2mica, amb rang constitucional en molts pa\u00efsos.", "target": "Economia"}, {"text": "Cinco D\u00edas \u00e9s un diari econ\u00f2mic espanyol fundat el 1978, per la qual cosa \u00e9s el m\u00e9s antic de la premsa econ\u00f2mica espanyola. El diari pertany al grup medi\u00e0tic PRISA.El tiratge del diari era el 2008 de 90.000 exemplars.Amb motiu del seu trent\u00e8 aniversari, el diari ha institu\u00eft els Premios Cinco D\u00edas a la Innovaci\u00f3 Empresarial.", "target": "Economia"}, {"text": "La Real Junta Particular de Comercio, m\u00e9s coneguda com a Junta de Comer\u00e7, va ser una instituci\u00f3 rectora de l'activitat comercial i industrial catalana. Fou creada a Barcelona el 1758 i substitu\u00efda el 1847 per la Junta Provincial d'Agricultura, Ind\u00fastria i Comer\u00e7. La Junta de Comer\u00e7 foment\u00e0 el comer\u00e7 interior com l'exterior, especialment a Am\u00e8rica i impuls\u00e0 escoles d'ensenyament t\u00e8cnic per a aconseguir uns productes competitius, les manufactures d'indianes.\nEl seu arxiu, riqu\u00edssim, b\u00e0sic per a estudiar la vida catalana setcentista, es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Fou el lloc on es va fer la primera prova amb electricitat de Catalunya, el 1760, quan es va encendre un llum. A m\u00e9s, va encarregar a Antoni de Capmany l'elaboraci\u00f3 d'una hist\u00f2ria econ\u00f2mica sense parang\u00f3 en tot el segle xviii.", "target": "Economia"}, {"text": "La plusv\u00e0lua \u00e9s, gen\u00e8ricament, un augment de valor produ\u00eft per causes externes sense haver-hi aplicat cap millora. I espec\u00edficament en economia \u00e9s l'augment de valor econ\u00f2mic d'una propietat privada at\u00e8s, no pas a una millora del propietari, sin\u00f3 a l'augment de la demanda (a igual oferta), a l'especulaci\u00f3 o a altres factors.\nMolt sovint es fa refer\u00e8ncia a \"la plusv\u00e0lua\" en parlar de l'impost (generalment municipal) que grava l'increment de valor d'un terreny de naturalesa urbana (\u00e9s a dir, d'un b\u00e9 immoble com pisos, locals, etc.) quan se'n fa una transmissi\u00f3 (venda, her\u00e8ncia o donaci\u00f3).La plusv\u00e0lua pot provenir de b\u00e9ns i serveis diversos: \n\na) renda del s\u00f2l, o part de la plusv\u00e0lua que es quedar\u00e0 el terratinent pel monopoli del s\u00f2l.\nb) inter\u00e8s econ\u00f2mic, o part de la plusv\u00e0lua que va a parar al capitalista que presta diners al propietari dels mitjans de producci\u00f3.\nc) guany, o benefici industrial o comercial, marge de benefici que el capitalista considera que li correspon.", "target": "Economia"}, {"text": "La geografia econ\u00f2mica \u00e9s l'estudi de les condicions econ\u00f2miques en diferents parts de la Terra.\nLa geografia econ\u00f2mica contribueix a la comprensi\u00f3 d'una \u00e0mplia gamma de problemes contemporanis. La combinaci\u00f3 de les influ\u00e8ncies ambientals i espacials en l'estudi de l'activitat econ\u00f2mica \u00e9s qualsevol cosa excepte una regressi\u00f3 cap al determinisme ambiental. Per contra, ajuda a revelar en forma m\u00e9s completa la natura no determinista del proc\u00e9s econ\u00f2mic i les funcions del judici hum\u00e0 i de la percepci\u00f3 ambiental en les decisions que conformen l'espai econ\u00f2mic.", "target": "Economia"}, {"text": "La llei del valor \u00e9s un concepte b\u00e0sic de la cr\u00edtica de l'economia pol\u00edtica de Karl Marx, primerament exposat en la seva pol\u00e8mica \u00abLa mis\u00e8ria de la filosofia\u00bb (1847) en resposta a Pierre-Joseph Proudhon (que havia publicat \u00abFilosofia de la mis\u00e8ria\u00bb), i amb refer\u00e8ncia a David Ricardo. M\u00e9s en general, es refereix a un principi normatiu de la ci\u00e8ncia econ\u00f2mica d'intercanvi dels productes generats pel treball hum\u00e0: la relaci\u00f3 de valors de canvi d'aquests productes en el comer\u00e7, en general expressada pel preu en diners, s\u00f3n proporcionals a les quantitats de treball hum\u00e0 mesurat en el temps emprat directament o indirectament per fabricar-los o produir-los, el que Marx tamb\u00e9 va anomenar el temps de treball socialment necessari per a la corresponent fabricaci\u00f3 o producci\u00f3.\nPer tant, el valor d'intercanvi dels productes b\u00e0sics (productes intercanviables) es regeix pel seu valor, el qual \u00e9s equivalent a una quantitat de treball hum\u00e0 (Teoria del valor treball). En El Capital, Marx exposa que aquesta quantitat \u00e9s la relaci\u00f3 entre la quantitat de treball socialment necessari per produir un b\u00e9 reprodu\u00efble, i la corresponent quantitat de treball socialment necessari per produir una unitat d'or.\nEn resum, Karl Marx repr\u00e8n la idea de valor-treball desenvolupada per Ricardo, expressant-la en la seg\u00fcent frase: \"El valor d'un b\u00e9 dep\u00e8n de la quantitat de treball directament o indirectament necessari per a la seva fabricaci\u00f3\", tot i que mentre Ricardo considera el treball com un concepte natural o com\u00fa, Marx jutja l'expressi\u00f3 'valor del treball', partint de la idea que el treball est\u00e0 en l'origen de tot valor. Per a Marx, els salaris no representen el valor del treball sin\u00f3 l'arrendament de la for\u00e7a de treball de l'assalariat, proposant l'explicaci\u00f3 seg\u00fcent: \u00abRespecte del concepte de valor recentment expressat, el salari del treballador nom\u00e9s representa la part necess\u00e0ria a la seva pr\u00f2pia superviv\u00e8ncia, i el que resta constitueix la plusv\u00e0lua\u00bb.", "target": "Economia"}, {"text": "Un cistell de monedes \u00e9s un conjunt de monedes de diverses proced\u00e8ncies, que poden servir per fixar el valor d'una determinada moneda. Un cistell de monedes normalment s'utilitza per minimitzar el risc de fluctuacions de moneda. Un exemple d'un cistell de monedes \u00e9s la Unitat Monet\u00e0ria Europea que va ser utilitzat pels estats membres de la Comunitat Econ\u00f2mica Europea com la unitat de compte abans de ser reempla\u00e7at per l'euro. Un altre exemple \u00e9s els Drets especials de gir del Fons Monetari Internacional.", "target": "Economia"}, {"text": "El model escandinau o model n\u00f2rdic, tamb\u00e9 anomenat capitalisme n\u00f2rdic o socialdemocr\u00e0cia n\u00f2rdica, \u00e9s un terme que es refereix a les pol\u00edtiques econ\u00f2miques i socials comuns als pa\u00efsos escandinaus, Dinamarca, Finl\u00e0ndia, Noruega, Su\u00e8cia i Isl\u00e0ndia, que inclou una combinaci\u00f3 de capitalisme de lliure mercat amb una negociaci\u00f3 d'estat del benestar integral i col\u00b7lectiva a escala nacional. Aquest model es distingeix d'altres tipus d'estats del benestar en centrar-se en la plena ocupaci\u00f3, la promoci\u00f3 de la igualtat de g\u00e8nere, en els beneficis socials significatius i igualitaris, una gran redistribuci\u00f3 de les rendes i una pol\u00edtica fiscal liberal expansionista.Encara que hi ha difer\u00e8ncies significatives entre els pa\u00efsos n\u00f2rdics, tots comparteixen alguns trets comuns. Aquestes inclouen suport per a un estat de benestar \u00abuniversalista\u00bb dirigit espec\u00edficament a la millora de l'autonomia individual i la promoci\u00f3 de la mobilitat social; un sistema corporatiu que implica un acord tripartit en el qual els representants dels treballadors i els empresaris negocien els salaris i les pol\u00edtiques laborals amb la mediaci\u00f3 del govern, i un comprom\u00eds amb la propietat privada generalitzada, el lliure mercat i el lliure comer\u00e7.Cadascun dels pa\u00efsos n\u00f2rdics tenen els seus propis models econ\u00f2mics i socials, de vegades amb grans difer\u00e8ncies respecte als seus ve\u00efns. Segons el soci\u00f2leg Lane Kenworthy, en el context del model escandinau, la \u00absocialdemocr\u00e0cia\u00bb \u00e9s una s\u00e8rie de pol\u00edtiques que promocionen la seguretat i les oportunitats econ\u00f2miques en el marc del capitalisme enlloc d'un sistema per reempla\u00e7ar el capitalisme.", "target": "Economia"}, {"text": "La sericicultura o sericultura \u00e9s la cria del cuc de seda (Bombyx mori), per a l'aprofitament del fil de seda, que les larves empren en la confecci\u00f3 dels seus capolls.\nPel 2011, uns investigadors de l'Institut d'Investigaci\u00f3 i Ingenyeria de Singapur van presentar un procediment per tintar la seda mitjan\u00e7ant l'alimentaci\u00f3 del cuc amb les pr\u00f2pies tintes.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia dels recursos inclou l'estudi de l'economia ambiental, la producci\u00f3 agr\u00edcola i el mercat, la bioeconomia, el desenvolupament econ\u00f2mic de les comunitats, la utilitzaci\u00f3 dels recursos, i les pol\u00edtiques ambientals d'un govern.", "target": "Economia"}, {"text": "L'estat del benestar \u00e9s un gran conjunt de pol\u00edtiques consistents en la implantaci\u00f3, amb car\u00e0cter universal, de serveis p\u00fablics i socials que no s\u00f3n rendibles econ\u00f2micament per al sector privat. Aquests serveis tenen com a finalitat maximitzar el benefici social, garantir unes condicions de vida adequades a la poblaci\u00f3 (ensenyament, sanitat...) i evitar que les persones quedin desemparades en determinades circumst\u00e0ncies de car\u00e0cter problem\u00e0tic (jubilaci\u00f3, malaltia, incapacitat...). L'estat garanteix l'acc\u00e9s m\u00e9s o menys universal a aquests serveis. Sol finan\u00e7ar-se a trav\u00e9s dels impostos directes progressius per tal de contribuir a una veritable redistribuci\u00f3 de la riquesa.L'estat del benestar es diferencia del sistema liberal absolut, que refusa qualsevol intervenci\u00f3 de l'estat i que confia la responsabilitat a la iniciativa privada i la benefic\u00e8ncia de fundacions i esgl\u00e9sies. Els sistemes europeus s\u00f3n mixts i la repartici\u00f3 de les tasques entre l'estat i el privat \u00e9s el resultat de compromisos pol\u00edtics entre les ideologies vigents i els recursos financers disponibles.", "target": "Economia"}, {"text": "Markus Wischenbart (nascut a Tirol, Brixlegg, \u00c0ustria) \u00e9s un empresari dominicano-austr\u00edac, propietari del Lifestyle Holidays Vacation Club, un dels complexos tur\u00edstics m\u00e9s grans de la Rep\u00fablica Dominicana.\nAls 14 anys, Wischenbart va comen\u00e7ar a treballar com a paperer. Es va traslladar a Puerto Plata, Rep\u00fablica Dominicana, l'any 2002. El mateix any, va crear el concepte Lifestyle Holidays Vacation Club i es va convertir en el cap del complex. A partir del 2021, LHVC \u00e9s una de les instal\u00b7lacions tur\u00edstiques m\u00e9s grans de la Rep\u00fablica Dominicana.", "target": "Economia"}, {"text": "El gerencialisme, a un nivell, implica la creen\u00e7a en el valor dels gestors professionals i en els conceptes i m\u00e8todes que utilitzen. Els escriptors contemporanis en gesti\u00f3 com Thomas Diefenbach associen el gerencialisme amb la jerarquia. Per\u00f2 els estudiosos tamb\u00e9 han vinculat el gerencialisme amb el control, amb la rendici\u00f3 de comptes, i amb una creen\u00e7a ideol\u00f2gica decidida en la import\u00e0ncia d'organitzacions gestionades estretament, en contraposici\u00f3 a individus o a grups que no s'assemblen a una organitzaci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "El m\u00e0rqueting viral \u00e9s una estrat\u00e8gia de comunicaci\u00f3 i promoci\u00f3 d'un producte o missatge que busca la difusi\u00f3 r\u00e0pida i massiva de forma espont\u00e0nia a trav\u00e9s dels diferents canals tecnol\u00f2gics i xarxes socials. Acostuma a basar-se en el boca a boca electr\u00f2nic (eWOM). Els missatges corporatius s'estenen d'usuari a usuari de forma r\u00e0pida (encara m\u00e9s gr\u00e0cies a la telefonia m\u00f2bil), ja que sembla que provenen d'una font fiable o de tercers, en comptes de la mateixa marca o l'empresa. Aquesta estrat\u00e8gia pot aplicar-se en qualsevol mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3; no obstant aix\u00f2, s'ha demostrat que el seu seguiment \u00e9s molt major a les xarxes socials com Facebook o Twitter.", "target": "Economia"}, {"text": "La llista de pa\u00efsos ordenats per salari m\u00ednim interprofessional (SMI) \u00e9s una llista no exhaustiva amb Estats europeus i del m\u00f3n amb el seu corresponent salari m\u00ednim interprofessional en 2022.", "target": "Economia"}, {"text": "En estudi de factibilitat s'avalua si un nou projecte, organitzaci\u00f3, producte o procediment \u00e9s possible, tenint en compte tots els factors negatius i positius que hi poden influir. \u00c9s la fase entre una idea i la seva realitzaci\u00f3, o no i una fase important en la gesti\u00f3 de projectes. Abans de portar a la pr\u00e0ctica o de llan\u00e7ar una producci\u00f3 a escala industrial, s'avalua segons els casos, si la idea \u00e9s t\u00e8cnicament possible, si les persones implicades s\u00f3n disponibles i disposades a col\u00b7laborar-hi, s'hi ha prou mat\u00e8ries primeres, si l'an\u00e0lisi de cost-benefici \u00e9s positiva, quina \u00e9s la viabilitat ecol\u00f2gica a mitj\u00e0 i llarg termini, quin ser\u00e0 el grau d'aprovaci\u00f3 o resist\u00e8ncia de grups de pressi\u00f3, al final, tots els elements que poden ajudar o frenar el projecte. Es pot procedir segons les necessitats a estudis parcials, es parla aleshores de factibilitat (o viabilitat) t\u00e8cnica, econ\u00f2mica\u2026\nLes compet\u00e8ncies per efectuar tal an\u00e0lisi s\u00f3n molt diferents, si es tracta, per exemple, d'un producte industrial, d'un gran projecte d'infraestructura, d'un nou procediment medical o de la reorganitzaci\u00f3 d'un servei, empresa o administraci\u00f3. En qualsevol cas, \u00e9s un treball multidisciplinari i per decomptat, \u00e9s un document no solament \u00fatil sin\u00f3 de rigor per motivar qualsevol persona que t\u00e9 poder de decisi\u00f3 (direcci\u00f3, propietaris, inversors, pol\u00edtics\u2026).", "target": "Economia"}, {"text": "L'\u00edndex Mitjana Industrial Dow Jones, tamb\u00e9 conegut com a Dow Jones Industrial Average (DJIA), Dow-30 o informalment Dow Jones o Dow, \u00e9s el principal \u00edndex borsari creat per Charles Henry Dow, editor del diari The Wall Street Journal durant el segle xix, i cofundador de l'empresa Dow Jones & Company.\n\u00c9s el segon \u00edndex m\u00e9s antic dels Estats Units, despr\u00e9s de la Mitjana de Transports Dow Jones o Dow Jones Transportation Average, tamb\u00e9 creada per Dow. Mesura com s'han comportat les cotitzacions de les 30 majors empreses que cotitzen a la Borsa de Nova York.Encara que va n\u00e9ixer amb el nom \u00abindustrial\u00bb, el cert \u00e9s que en l'actualitat no tots els seus components tenen relaci\u00f3 amb la ind\u00fastria pesant, ja que s'hi han incorporat companyies financeres, farmac\u00e8utiques i d'inform\u00e0tica.\nPer compensar els efectes de divisions d'accions i altres ajusts, la mitjana \u00e9s calculada a escala en relaci\u00f3 amb la mesura i import\u00e0ncia d'una empresa.\nL'\u00edndex arrib\u00e0 als 10.000 punts per primer cop, tancant amb 10.006,78 el 29 de mar\u00e7 de 1999\n.", "target": "Economia"}, {"text": "La viabilitat econ\u00f2mica \u00e9s la condici\u00f3 que avalua la conveni\u00e8ncia d'un sistema, projecte o idea al que qualifica, atenent a la relaci\u00f3 que existeix entre els recursos emprats per a obtenir-lo i aquells dels quals es disposa. En moltes ocasions, els recursos dels quals es disposa per a avaluar la viabilitat econ\u00f2mica venen determinats pels que produeix el mateix sistema, projecte o idea que s'est\u00e0 avaluant, pel que en realitat es porta a terme una an\u00e0lisi de rendiment o rendibilitat interna. Per a aix\u00f2 s'enfronta el que es produeix amb el que es gasta, en termes econ\u00f2mics.", "target": "Economia"}, {"text": "En teoria de grafs, una xarxa de flux \u00e9s un graf dirigit en qu\u00e8 cada aresta est\u00e0 ponderada amb un flux i una capacitat. La suma del flux d'una aresta no pot ser superior a la seva capacitat. Moltes vegades s'anomena al graf dirigit, xarxa, als v\u00e8rtexs, nodes, i a les arestes, arcs. La suma de flux que entra en un node ha de ser igual a la suma de flux que en surt, a excepci\u00f3 de les fonts, que tenen m\u00e9s flux sortint, o els pous, que tenen m\u00e9s flux entrant. Una xarxa pot ser utilitzada per modelitzar el tr\u00e0fic en un sistema de carreteres, l\u00edquids dins de canonades, corrents en un circuit el\u00e8ctric, o qualsevol cosa que viatgi a trav\u00e9s d'una xarxa de nodes.", "target": "Economia"}, {"text": "La cartilla de racionament \u00e9s un document que permet accedir a productes escassos, usualment menjar o bens de primera necessitat, en un context de racionament o distribuci\u00f3 oficial. Mitjan\u00e7ant aquesta cartilla, les persones o unitats familiars d'un territori tenen acc\u00e9s a aquests productes, els quals s\u00f3n marcats o segellats per evitar la seva acumulaci\u00f3 i poder repartir-los entre la poblaci\u00f3. No tothom t\u00e9 els mateixos drets, usualment aquests venen legislats pel mateix organisme que emet les cartilles, com per exemple el govern. Les cartilles es van generalitzar a Europa despr\u00e9s de conflictes b\u00e8l\u00b7lics durant el segle xx, com ara la guerra civil espanyola o la segona guerra mundial. Despr\u00e9s de la fi dels enfrontaments armats, els pa\u00efsos afectats triguen a recuperar la normalitat de la seva producci\u00f3 i per tant la distribuci\u00f3 de productes \u00e9s deficient. Igualment, quan un b\u00e0ndol en guerra no pot abastir-se, pot implementar la cartilla com a mesura excepcional. En determinats entorns sense prosperitat econ\u00f2mica les cartilles de racionament s'han usat encara que no hi hagi hagut una guerra o desastre natural, com passa en determinades regions \u00edndies.", "target": "Economia"}, {"text": "El comer\u00e7 \u00e9s el conjunt d'activitats de compravenda de b\u00e9ns o serveis, sia pel seu \u00fas, venda, o transformaci\u00f3. El comerciant normalment compra quantitats grans d'un b\u00e9 per tal de vendre'l en menors quantitats. El comer\u00e7 detallista \u00e9s el que compra a l'engr\u00f2s a distribu\u00efdors (o directament de productors) i els ven al consumidor final.", "target": "Economia"}, {"text": "L'autoregulaci\u00f3 o autocontrol en economia o dret \u00e9s la capacitat o l'obligaci\u00f3 d'un organisme de controlar si mateix el funcionament o la qualitat dels productes o la qualitat de treball dels membres sense haver menester una inspecci\u00f3 o control per un organisme p\u00fablic. Aquesta autoregulaci\u00f3 pot ser volunt\u00e0ria o imposada per la llei. La regulaci\u00f3 implica necess\u00e0riament que s'apliqui una for\u00e7a coercitiva al comportament hum\u00e0 voluntari. Sigui regulaci\u00f3 o autoregulaci\u00f3, consisteix en restriccions normatives sobre una conducta que sensa ella seria lliure.La concepci\u00f3 neoliberal preconitza una m\u00ednima intervenci\u00f3 dels poders p\u00fablics, segons el principi que n'hi ha prou amb les forces del mercat: les empreses tindrien tot inter\u00e9s que els clients quedin satisfets i que tinguin una vida llarga i feli\u00e7. Els escandols sanitaris, alimentaris i financers de les \u00faltimes d\u00e8cades que aquest autoregulaci\u00f3 sovint no funciona. A m\u00e9s codis voluntaris tendeixen a limitar les conseq\u00fc\u00e8ncies al m\u00ednim com\u00fa denominador. Tampoc no \u00e9s pas una dicotomia absoluta: com si, en abs\u00e8ncia de regulaci\u00f3, l'hum\u00e0 nom\u00e9s faria necess\u00e0riament coses dolentes. En aquest aspecte, l'home de negocis \u00e9s imperfecte i no difereix de l'home en general. Regulaci\u00f3 excessiva, en canvi, pot conduir a rigiditat i frenar qualsevol creativitat o innovaci\u00f3. Lleis fan nogensmenys menester per protegir la societat contra les persones poc honrades.", "target": "Economia"}, {"text": "El termini de recuperaci\u00f3 o per\u00edode d'amortitzaci\u00f3, tamb\u00e9 conegut en angl\u00e8s com a payback period, \u00e9s un m\u00e8tode est\u00e0tic d'avaluar inversions. \u00c9s el temps que ha de transc\u00f3rrer en un projecte d'inversi\u00f3 per tal de recuperar el desemborsament inicial, tenint en compte tots els cobraments i pagaments.Doncs, de manera simplificada: si la inversi\u00f3 inicial \u00e9s de 1200 euros i que el flux de caixa anual \u00e9s de 400 euros, el termini de recuperaci\u00f3 \u00e9s tres anys.\nEl criteri de selecci\u00f3 d'inversions mitjan\u00e7ant el termini de recuperaci\u00f3 estableix que el projecte m\u00e9s aconsellable \u00e9s aquell en qu\u00e8 el termini de recuperaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s curt, \u00e9s un m\u00e8tode senzill, que tot i no especialistes comprenen el raonament. Com cada m\u00e8tode de c\u00e0lcul econ\u00f2mic t\u00e9 inconvenients. Primer, els fluxos de caixos futurs sempre s\u00f3n estimacions. Tamb\u00e9, aquest criteri no t\u00e9 en compte els fluxos de caixa, negatius o positius que la inversi\u00f3 inicial pot produir despr\u00e9s del moment on es recupera el desemborsament inicial. En mantenir tots els factors iguals, pot tenir un sentit si el termini queda concebible. Ans al contrari, quan al c\u00e0lcul del termini de recuperaci\u00f3, per exemple, per a la construcci\u00f3 d'una central nuclear es fa noms a mitj\u00e0 termini com es solia fer, el criteri esdev\u00e9 matem\u00e0ticament absurd, com que per\u00edode de semidesintegraci\u00f3 de les deixalles \u00e9s quasi infinit.", "target": "Economia"}, {"text": "El contraban \u00e9s un acte delictiu mitjan\u00e7ant el qual es passen mercaderies d'un indret a un altre (separats per una frontera o divisi\u00f3 establerta i acordada) sense declarar-ho a les autoritats i, si s'escau, sense pagar els aranzels corresponents.", "target": "Economia"}, {"text": "Reliance Industries Limited (RIL) \u00e9s un grup empresarial de l'\u00cdndia amb seu a Bombai. \u00c9s propiet\u00e0ria de diverses empreses situades arreu del pa\u00eds encarregades de la producci\u00f3 d'energia, productes petroqu\u00edmics, t\u00e8xtils, recursos naturals i telecomunicacions. Reliance \u00e9s l'empresa m\u00e9s rendible de l'\u00cdndia, la segona major empresa cotitzada a la borsa del pa\u00eds per capitalitzaci\u00f3 bors\u00e0ria i la segona major empresa de la naci\u00f3 per ingressos, \u00fanicament superada per l'empresa estatal Indian Oil Corporation. El 2015 fou considerada una de les corporacions m\u00e9s grans del planeta, sent classificada al lloc 158 de la llista de Fortune Global 500. RIL contribueix a l'economia de l'\u00cdndia amb el 20% de totes les exportacions del pa\u00eds.", "target": "Economia"}, {"text": "Jos\u00e9 Luis Sampedro S\u00e1ez (Barcelona, 1 de febrer de 1917 \u2013 Madrid, 8 d'abril de 2013) fou un escriptor i economista espanyol.", "target": "Economia"}, {"text": "La reutilitzaci\u00f3 \u00e9s l'acci\u00f3 de tornar a utilitzar els b\u00e9ns o productes. La utilitat pot venir per a l'usuari mitjan\u00e7ant una acci\u00f3 de millora o restauraci\u00f3, o sense modificar el producte si \u00e9s \u00fatil per a un nou usuari. En una visi\u00f3 ecologista del m\u00f3n, la reutilitzaci\u00f3 \u00e9s el segon pas en l'acci\u00f3 de disminuci\u00f3 de residus, el primer \u00e9s la reducci\u00f3, el tercer i \u00faltim pas \u00e9s reciclar. En contribuir a la reducci\u00f3 de producci\u00f3 de nous b\u00e9ns que demandin recursos naturals i energia, la reutilitzaci\u00f3 contribu\u00efx a millorar el medi ambient. Reutilitzar \u00e9s donar nou \u00fas, a un b\u00e9 o producte. Aix\u00ed, l'oli usat es pot reutilitzar per a convertir-lo en biodi\u00e8sel, per a ser utilitzat per qualsevol vehicle amb motor de gasoil.", "target": "Economia"}, {"text": "Un compte d'estalvis, i tradicionalment llibreta d'estalvis, \u00e9s un compte que obre un client en una instituci\u00f3 financera en efectuar-hi un dip\u00f2sit de diner amb finalitat d'estalvi.", "target": "Economia"}, {"text": "La Resoluci\u00f3 314 del Consell de Seguretat de l'ONU, aprovada el 28 de febrer de 1972, preocupada perqu\u00e8 certs estats no complissin la Resoluci\u00f3 253, el Consell va decidir que les sancions contra Rep\u00fablica de Rhod\u00e8sia establertes en la resoluci\u00f3 253 quedarien plenament vigents. Tamb\u00e9 va instar a tots els estats a que implementessin plenament la resoluci\u00f3 253 i declaressin que qualsevol legislaci\u00f3 aprovada o adoptada per qualsevol estat amb la finalitat de permetre la importaci\u00f3 de qualsevol mercaderia de Rhod\u00e8sia meridional que entri en l'\u00e0mbit de 253 (es va esmentar espec\u00edficament mineral de crom) perjudicaria les sancions i seria contr\u00e0ria a les obligacions de l'Estat en virtut de la Carta de les Nacions Unides.\nEl Consell va assenyalar a l'atenci\u00f3 de tots els Estats la necessitat d'augmentar la vigil\u00e0ncia en l'aplicaci\u00f3 de les disposicions i va demanar al Comit\u00e8 establert en la resoluci\u00f3 253 i presentar un informe a tot tardar el 15 d'abril per recomanar formes i mitjans per garantir l'aplicaci\u00f3 de les sancions i va demanar al Secretari General de les Nacions Unides que proporcion\u00e9s tota l'assist\u00e8ncia necess\u00e0ria al Comit\u00e8.\nLa resoluci\u00f3 va ser aprovada per 13 vots a cap, amb dues abstencions del Regne Unit i dels Estats Units.", "target": "Economia"}, {"text": "L'Escola de Negocis Booth (University of Chicago Booth School of Business) \u00e9s l'escola de negocis de la Universitat de Chicago, localitzada a Chicago, Illinois. Antigament coneguda com a University of Chicago Graduate School of Business, Chicago Booth \u00e9s considerada una de les escoles m\u00e9s prestigioses del m\u00f3n, on ensenyen nombrosos premis Nobel dels 85 de la Universitat de Chicago. Ha produ\u00eft caps d'estat, directrius de les empreses m\u00e9s grans del m\u00f3n, guanyadors de premis Nobel i emin\u00e8ncies al m\u00f3n de les finances, economia, empresa i pol\u00edtica.\n\u00c9s la segona escola de negocis m\u00e9s antiga dels Estats Units i la primera a oferir un Executive MBA program, i que va crear un programa de doctorat en negocis. L'escola va ser reanomenada el 2008 despr\u00e9s de rebre una donaci\u00f3 de 300 milions de d\u00f2lars de l'antic alumne David G. Booth. L'escola rep el tercer nombre major de donacions econ\u00f2miques del m\u00f3n, \u00fanicament superada per les escoles de Harvard i Stanford.Segons l'\u00faltima classificaci\u00f3 de les millors escoles de negocis del m\u00f3n realitzat per les revistes Business Week i The Economist, Booth School of Business \u00e9s la millor del m\u00f3n, per davant de les competidores Harvard, Stanford i Wharton.\nL'escola est\u00e0 localitzada al barri de Hyde Park de Chicago, al campus de la universitat. T\u00e9 tamb\u00e9 campus a Londres i Singapur, a m\u00e9s d'un al centre de Chicago, ubicat al carrer Magnificent Mile. A m\u00e9s de realitzar programes de postgrau de negocis, l'escola duu a terme recerques en els camps de les finances, economia, m\u00e0rqueting i comptabilitat, entre molts altres.", "target": "Economia"}, {"text": "Un buycott \u00e9s l'oposat a boicot; \u00e9s una campanya que promou la compra de productes o serveis d'una companyia o d'un pa\u00eds que estan afectats per boicots. S'han dut a terme diverses campanyes internacionals de buycott a favor d'Israel, amb l'objectiu de fer front a les nombroses campanyes econ\u00f2miques i pol\u00edtiques en contra d'aquest pa\u00eds.\nQuan la companyia Whole Foods Market va ser objecte de boicot, degut a la seva oposici\u00f3 a la reforma del sistema de salut als Estats Units, promoguda pel seu president Barack Obama, els oponents a la reforma van iniciar un buycott a nivell nacional. Per altra banda, l'organitzaci\u00f3 no governamental Carrotmob es dedica a promoure campanyes de buycott amb finalitats \u00e8tiques, on es premien les bones pr\u00e0ctiques en les empreses\nUna de les primeres refer\u00e8ncies del terme buycott va ser el 1991, al diari Los Angeles Times, en una columna de Robert Foxworth.", "target": "Economia"}, {"text": "La inflaci\u00f3 \u00e9s un fenomen econ\u00f2mic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus. Se sol associar a una emissi\u00f3 excessiva de moneda respecte a l'oferta de b\u00e9ns i serveis. Per\u00f2 aquesta interpretaci\u00f3 nom\u00e9s respon a una part dels processos inflacionaris, si b\u00e9 aquests s\u00f3n precisament els m\u00e9s extrems i persistents. Aquesta pujada relativa dels preus respecte a la moneda \u00e9s sin\u00f2nim d'una p\u00e8rdua del seu valor.\nEl proc\u00e9s contrari a la inflaci\u00f3 (\u00e9s a dir, quan aquesta torna negativa) \u00e9s la deflaci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "La recol\u00b7locaci\u00f3, sovint coneguda pel terme angl\u00e8s outplacement o newplacement, \u00e9s un servei externalitzat que procura recol\u00b7locar un o m\u00e9s treballadors d'una empresa a una altra en el m\u00ednim temps possible i reduint al m\u00e0xim els aspectes negatius d'un acomiadament.El concepte d'outplacement va n\u00e9ixer a finals de la d\u00e8cada dels 60 i es va popularitzar r\u00e0pidament durant la crisi del petroli, als anys 70, ja que moltes empreses es van veure for\u00e7ades a despatxar molts treballadors per\u00f2 volien ajudar-los a trobar una nova feina. A Europa aquest servei es va comen\u00e7ar a oferir a Holanda als anys 80 i a l'estat espanyol es comen\u00e7aria a usar a la d\u00e8cada dels 90. Actualment, un 20% de les empreses de l'estat espanyol ofereixen algun servei d'outplacement a les persones desvinculades i a partir dels 50 treballadors acomiadats col\u00b7lectivament \u00e9s obligat legalment per l'article 51.10 de la Llei 3/2012.", "target": "Economia"}, {"text": "Joan Josep Bruguera i Clavero (Badajoz, Extremadura, 15 d'octubre de 1946) \u00e9s un enginyer, professor, banquer i dirigent empresarial establert a Catalunya.Bruguer va arribar a Barcelona des d'Extremadura seguint al seu pare, funcionari de Correus, i fill d'un destacat socialista represaliat. Es form\u00e0 com a enginyer t\u00e8cnic industrial, en la seva especialitat d'electr\u00f2nica industrial a l'Escola Universit\u00e0ria d'Enginyers de Terrassa. Posteriorment curs\u00e0 un m\u00e0ster en administraci\u00f3 d'empreses per ESADE i es diplom\u00e0 per l'IESE. Adjunt de la c\u00e0tedra d'electr\u00f2nica de l'Escola Industrial de Terrassa entre 1967 i 1968, posteriorment fou enginyer al Laboratori Industrial Inter-Grundig entre els anys 1968 i 1970, participant en el desenvolupament de la televisi\u00f3 en color. Entre 1971 i 1975 treball\u00e0 als serveis centrals del Banc Atl\u00e0ntic, d'on pass\u00e0 a exercir c\u00e0rrecs de direcci\u00f3 al Banc Sabadell (1975-87). Entre 1987 i 1994 fou conseller delegat de Sindibank (Sindicat de Banquers de Barcelona), una petita entitat en la qual va contribuir a la sortida a Borsa. En 1994 La Caixa li va proposar fer-se c\u00e0rrec d'Inmobiliaria Colonial, per a modernitzar la companyia i treure-la a Borsa. Aix\u00ed ho va fer, i a partir de 1999 va centrar la companyia a comprar edificis d'oficines de \"zones prime\" de Barcelona i Madrid, i va comen\u00e7ar el seu proc\u00e9s d'internacionalitzaci\u00f3, amb la compra de Soci\u00e9t\u00e9 Fonci\u00e8re Lyonnaise. En 2006 quan la companyia va passar a les mans de GrupoInmocaral, Brugera va sortir d'ella. Despr\u00e9s d'estar un any a M\u00fatua Madrile\u00f1a com a director general, al poc temps va tornar a la immobili\u00e0ria, quan els bancs que havien finan\u00e7at la venda a Inmocaral van prendre el control, davant la desastrosa situaci\u00f3 de la companyia, i li van demanar tornar, per fer-se c\u00e0rrec de la seva direcci\u00f3 a partir del 2008. El 2010 tamb\u00e9 fou nomenat president de Soci\u00e9t\u00e9 Fonci\u00e8re Lyonnaise. Ha exercit durant 15 anys com a professor de Esade, i ha estat el president del seu patronat entre 1999 i 2006, i des de l'any 2016 presideix el barcelon\u00ed Cercle d'Economia, succeint a Ant\u00f3n Costas, despr\u00e9s que durant uns anys fos vocal a la seva junta directiva. El juliol del 2019 fou succe\u00eft per Xavier Faus Santasusana. S'opos\u00e0 frontalment a l'independentisme catal\u00e0 i la pol\u00edtica del govern de la Generalitat de Catalunya.", "target": "Economia"}, {"text": "El coeficient de caixa, encaix bancari, coeficient legal de reserves o coeficient de reserves, indica el percentatge del diners d'un banc que ha de ser mantingut en reserves l\u00edquides, i per tant sense que pugui ser usat per invertir o fer pr\u00e9stecs. Les autoritats monet\u00e0ries de cada pa\u00eds estableixen un coeficient m\u00ednim de reserves que totes les entitats financeres han de complir. En alguns casos, les entitats financeres poden col\u00b7locar per sobre del m\u00ednim fixat legalment.Els bancs no guarden els diners dipositats en ells, ja que mantenir els fons immobilitzats a les seves instal\u00b7lacions no \u00e9s rendible, per aix\u00f2 tot banc pren tots els diners dipositat i ho intenta invertir, b\u00e9 mitjan\u00e7ant cr\u00e8dits, invertint en valors (borsa) o en deute (bons). Evidentment, un banc no pot invertir tots els dip\u00f2sits que els estalviadors li lliuren, ja que aix\u00f2 podria produir fallades de liquiditat o fallides de les institucions; per impedir aquestes situacions (entre altres motius) la normativa dictada pel banc central els obliga a mantenir un percentatge dels dip\u00f2sits en el seu poder. El coeficient de caixa (c) \u00e9s igual al percentatge entre els actius del sistema bancari o reserves (ACSB) i els dip\u00f2sits lliurats pels estalviadors al banc (D) \n\nC = ACSB/DAix\u00f2 vol dir que un coeficient d'un 2% (habitual a la zona Euro avui en dia) significa que per cada 100 que dipositem en estalvis en una entitat, aquesta mant\u00e9 2 com a reserves legals (ACSB) i t\u00e9 la capacitat d'invertir o concedir cr\u00e8dits per valor de 98.\nLes reserves no es corresponen necess\u00e0riament amb els diners que els bancs guarden en les seves caixes fortes (reserves de caixa) que \u00e9s un valor addicional, ja que de fet un banc no pot lliurar les reserves quan retirem moneda dels nostres dip\u00f2sits. Les reserves habitualment estan dipositades al banc central, i els bancs addicionalment mantenen un percentatge molt menor de reserves de caixa.\nLa finalitat de les reserves \u00e9s garantir la solv\u00e8ncia a curt termini dels bancs (evitar la fallida del sistema bancari, com els crac del 29 o el corralito de l'Argentina) i impedir la multiplicaci\u00f3 dels fons d'una manera descontrolat.", "target": "Economia"}, {"text": "El model de negoci Canvas (de l'angl\u00e8s Business Model Canvas, BMC) \u00e9s una plantilla de gesti\u00f3 estrat\u00e8gica per al desenvolupament de nous models de negoci o documentar els ja existents. \u00c9s un gr\u00e0fic visual o esquema conceptual amb elements que descriuen propostes de producte o de valor de l'empresa, la infraestructura, els clients i les finances. Ajuda les empreses a alinear les seves activitats mitjan\u00e7ant la il\u00b7lustraci\u00f3 de possibles compensacions.\nEl BMC va ser proposat inicialment per l'emprenedor su\u00eds Alexander Osterwalder sobre la base del seu treball sobre l'ontologia dels models de negoci (2009). Des de la publicaci\u00f3 de l'obra d'Osterwalder, han aparegut nous Canvas o plantilles per a n\u00ednxols espec\u00edfics, com el Lean Canvias per a metodologies Lean startup.\nLes descripcions formals del negoci es converteixen en els blocs de construcci\u00f3 per a les seves activitats. Existeixen diferents conceptualitzacions de negoci; la tesi d'Osterwalder (2004) i el llibre que va coescriure amb Yves Pigneur (2010) proposen un model \u00fanic de refer\u00e8ncia basada en les similituds d'una \u00e0mplia gamma de conceptualitzacions de model de negoci. Amb el seu disseny del model de negoci, una empresa pot descriure f\u00e0cilment el seu model de negoci.", "target": "Economia"}, {"text": "La fallida de Carles II va ser la fallida de la hisenda p\u00fablica del rei Carles II de Castella, produ\u00efda el 1666, i que despr\u00e9s d'alteracions monet\u00e0ries i fiscals va conduir, entre 1680 i 1686, a la reforma monet\u00e0ria de Carles II.\nLes dificultats de la hisenda heretades, puix durant el regnat anterior hi havia hagut quatre fallides, va obligar a la suspensi\u00f3 de pagaments el 1666. L'acumulaci\u00f3 de d\u00e8bits i impossibilitat de cancel\u00b7lar portava peri\u00f2dicament a decretar la fallida, reconvertint el deute flotant en deute consolidat o juros. Aquesta va ser l'\u00faltima vegada que es va rec\u00f3rrer a aquest expedient, quedant els r\u00e8dits dels juros en gaireb\u00e9 deu milions de ducats el 1669, mentre el valor de les recaptacions era de menys de dotze milions. A partir de llavors es va generalitzar la pr\u00e0ctica de detreure entre un 50 i un 70 per cent dels interessos que havien de percebre els juros. Un altre recurs, l'alteraci\u00f3 monet\u00e0ria o premi de la plata, va assolir un m\u00e0xim del 275 per cent el 1679. La inflaci\u00f3 conseg\u00fcent i la penosa situaci\u00f3 de la hisenda havien arribat a un extrem insostenible, de manera que nom\u00e9s va poder rec\u00f3rrer a una expeditiva reforma monet\u00e0ria, duta a terme entre 1680 i 1686 pel govern del Duc de Medinaceli. A partir de llavors els preus es van estabilitzar, el valor de la moneda de plata castellana es va equiparar al dels seus equivalents europeus i van millorar les finances tant de la Hisenda com dels particulars, si b\u00e9 partint d'un nivell enormement precari.", "target": "Economia"}, {"text": "La g\u00f3ndola de supermercat \u00e9s un tipus de moble disposat a manera de paret per exhibir productes al consumidor en el punt de venda. A causa de les seves dimensions, s'utilitzen especialment en les grans superf\u00edcies d'autoservei i la seva longitud \u00e9s el principal component del lineal.Normalment, una g\u00f3ndola est\u00e0 formada per dos pals, sobre els quals es col\u00b7loquen panells verticals. Aquests panells compten amb uns orificis anomenats gotes, d'uns 15-30 mm de di\u00e0metre. De les gotes s'enganxen tiges (ganxos per penjar productes) o b\u00e9 safates (o prestatges). A m\u00e9s, cada ganxo o safata de la g\u00f3ndola compta amb un porta-preus de pl\u00e0stic transparent per col\u00b7locar els preus del producte corresponent. L'\u00fas de gotes permet modificar la disposici\u00f3 dels productes d'acord amb un planograma.Cadascun dels dos extrems del moble es denomina cap\u00e7alera de g\u00f3ndola i \u00e9s un dels llocs en els quals es col\u00b7loquen els productes destacats o en promoci\u00f3 en el punt de venda.La col\u00b7locaci\u00f3 dels productes en els diferents nivells o al\u00e7ades, representa un element fonamental per augmentar les vendes d'un producte determinat.", "target": "Economia"}, {"text": "Les entitats financeres dels Pa\u00efsos Catalans s\u00f3n aquelles entitats financeres i de cr\u00e8dit amb seu social als Pa\u00efsos Catalans.\nLa classificaci\u00f3 es divideix en: 1) caixes d'estalvis, 2) cooperatives de cr\u00e8dit, 3) bancs, 4) entitats de diner electr\u00f2nic, 5) ag\u00e8ncies i societats de valors, 6) societats gestores d'institucions d'inversi\u00f3 col\u00b7lectiva, 7) societats cooperatives amb serveis financers i 8) altres entitats. Cal advertir que les entitats incloses en el dos darrers apartats, a difer\u00e8ncia de les altres, no estan subjectes a cap mena de regulaci\u00f3 o supervisi\u00f3 per part dels organismes p\u00fablics (com ara l'Institut Valenci\u00e0 de Finances). Finalment tamb\u00e9 s'hi inclouen les entitats financeres que han traslladat la seva seu social a fora dels Pa\u00efsos Catalans o b\u00e9 que han estat dissoltes.\nEl criteri d'ordenaci\u00f3 en cada apartat es basa en l'ordre alfab\u00e8tic dels noms i les marques comercials, at\u00e8s que hi ha entitats que empren noms i marques comercials diferents encara que amb una mateixa personalitat jur\u00eddica i denominaci\u00f3 social.", "target": "Economia"}, {"text": "Els Consolats de Cathalans (en llat\u00ed consules in ultramarinis partibus) van ser unes institucions internacionals paral\u00b7leles als Consolats de Mar, (aquests dins dels territoris de la Corona d'Arag\u00f3), que es van estendre arreu del Mediterrani, en llocs d'influ\u00e8ncia de dita Corona d'Arag\u00f3, per tal d'afavorir els intercanvis comercials.Com a Consolats de Mar m\u00e9s importants, hi havia el Consolat de Barcelona (1258), el Consolat de Val\u00e8ncia (1283) i el Consolat de Mallorca (1326), per\u00f2 ja feia temps que s'havien establert Consolats de Catalans a molts ports del Mediterrani, nombre que, amb el temps, aniria in crescendo, sobre tot a partir de la concessi\u00f3 de Jaume I a la ciutat de Barcelona del dret d'elegir consules in ultramarinis partibus.", "target": "Economia"}, {"text": "El principi de Dilbert al\u00b7ludeix a una observaci\u00f3 sat\u00edrica dels anys 1990 que afirma que les empreses tendeixen a ascendir sistem\u00e0ticament els seus empleats menys competents a c\u00e0rrecs directius per limitar aix\u00ed el dany que s\u00f3n capa\u00e7os de provocar.El terme va ser encunyat per Scott Adams, un graduat de la Universitat de Berkeley i creador de la tira c\u00f2mica Dilbert. Adams va explicar el principi a un article del Wall Street Journal.\nAdams va ampliar llavors el seu estudi del principi de Dilbert en un llibre sat\u00edric de 1996 amb el mateix t\u00edtol. S'han venut m\u00e9s d'un mili\u00f3 d'exemplars del llibre i va romandre 43 setmanes en la llista de millor venuts del New York Times.Encara que els acad\u00e8mics poden rebutjar la veracitat del principi, en retorcar que contradiu les t\u00e8cniques de gesti\u00f3 de recursos humans tradicionals, es va originar com una forma de s\u00e0tira sobre un assumpte molt discutit al m\u00f3n empresarial. Des de llavors la teoria ha collit cert suport de negocis i gestors. Per exemple Guy Kawasaki d'Apple Computer va dir: \u00abHi ha dos tipus de companyies, les que reconeixen que s\u00f3n exactament com Dilbert i les que tamb\u00e9 ho s\u00f3n per\u00f2 encara no ho saben.\u00bb\nEl principi de Dilbert \u00e9s una variaci\u00f3 del principi de Peter, que tracta sobre la pr\u00e0ctica de les organitzacions jer\u00e0rquiques d'usar els ascensos com a forma de recompensar els empleats que demostren ser competents als seus llocs actuals, afirmant que, a causa d'aquesta pr\u00e0ctica, un empleat competent acabar\u00e0 sent ascendit a un lloc en el qual ser\u00e0 incompetent, i on romandr\u00e0.", "target": "Economia"}, {"text": "Una crisi financera \u00e9s qualsevol d'una gran varietat de situacions en qu\u00e8 alguns actius financers de sobte perden una gran part del seu valor nominal. Durant els segles segle xix i segle xx, moltes crisis financeres es van associar amb els p\u00e0nics bancaris, i moltes recessions van coincidir amb aquests p\u00e0nics. Altres situacions que sovint es denominen crisis financeres inclouen la fallida bors\u00e0ria i la ruptura d'altres bombolles econ\u00f2miques, la crisi monet\u00e0ria i la fallida del deute sobir\u00e0. Les crisis financeres donen lloc directament a la p\u00e8rdua del valor del paper moneda, per\u00f2 no provoquen necess\u00e0riament canvis significatius en l'economia real (per exemple, la crisi derivada de la famosa bombolla per la tulipomania en el segle xvii).\nMolts economistes han ofert teories sobre com es desenvolupen les crisis financeres i com es podrien prevenir. No hi ha consens, per\u00f2, i les crisis financeres continuen produint-se de tant en tant.", "target": "Economia"}, {"text": "La Resoluci\u00f3 318 del Consell de Seguretat de l'ONU, aprovada el 28 de juliol de 1972 despr\u00e9s de reafirmar les resolucions anteriors sobre el tema, el Consell va aprovar les recomanacions de la comissi\u00f3 establerta a la resoluci\u00f3 253. El Consell va condemnar tots els actes que violaven les disposicions de les resolucions anteriors i va demanar a tots els estats que continuessin tenint relacions econ\u00f2miques i d'altre tipus amb la Rep\u00fablica de Rhod\u00e8sia per aturar immediatament i exigir que tots els estats membres complissin escrupolosament les seves obligacions en virtut de les resolucions anteriors. A continuaci\u00f3, la resoluci\u00f3 va demanar al Secretari General que proporcion\u00e9s tota l'assist\u00e8ncia adequada a la comissi\u00f3 establerta a la resoluci\u00f3 253.\nLa resoluci\u00f3 es va aprovar amb 14 vots a cap, amb una abstenci\u00f3 dels Estats Units.", "target": "Economia"}, {"text": "L'an\u00e0lisi Porter de les cinc forces \u00e9s una eina d'an\u00e0lisi de la ind\u00fastria i el desenvolupament de l'estrat\u00e8gia empresarial elaborat per l'economista i professor Michael Porter de l'Escola de Negocis de Harvard l'any 1979.", "target": "Economia"}, {"text": "En comptabilitat p\u00fablica \u00e9s tot despla\u00e7ament patrimonial que t\u00e9 per objecte un lliurament dinerari o en esp\u00e8cie entre els diferents agents de les administracions p\u00fabliques, i d'aquests a altres entitats p\u00fabliques, privades i particulars, aix\u00ed com les realitzades per aquestes a una administracions p\u00fabliques, totes elles sense contrapartida directa per part dels ens beneficiaris; afectat a un fi, prop\u00f2sit activitat o projecte espec\u00edfic (en aix\u00f2 es diferencia de la transfer\u00e8ncia); amb obligaci\u00f3 per part del destinatari de complir les condicions i requisits que s'haguessin establert o, en cas contrari, procedir al seu reintegrament.", "target": "Economia"}, {"text": "Vicent Soler i Marco (Rocafort, Horta Nord, 15 de juliol de 1949) \u00e9s un economista valenci\u00e0, actual Conseller d'Hisenda i Model Econ\u00f2mic de la Generalitat Valenciana presidida per Ximo Puig des de 2015. Fou conseller durant la primera legislatura de l'autonomia valenciana amb Joan Lerma.", "target": "Economia"}, {"text": "Un treballador de coll blanc \u00e9s una persona que realitza treballs professionals, directius o administratius.\nEl treball en coll blanc es pot realitzar en una oficina o en un altre entorn administratiu. El coll blanc inclou la gesti\u00f3 empresarial, atenci\u00f3 al client, investigaci\u00f3 de mercats, finances, enginyeria, investigaci\u00f3 operativa, m\u00e0rqueting, tecnologia de la informaci\u00f3, treball en xarxa, advocats, professionals m\u00e8dics, relacions p\u00fabliques, professionals del talent, arquitectes, disseny gr\u00e0fic, corredors de borsa, comptabilitat, auditor, actuari, professionals de la duana, recerca i desenvolupament i contractaci\u00f3. Altres tipus de treballs s\u00f3n els d'un treballador de coll blau, la feina del qual requereix treballador manual i un treballador de coll rosa, el treball de la qual est\u00e0 relacionat amb la interacci\u00f3 amb el client, entreteniment, vendes o qualsevol altre treball orientat al servei.\nMoltes ocupacions combinen categoritzacions blaves, blanques i rosades (de serveis) de la ind\u00fastria.", "target": "Economia"}, {"text": "L'\u00edndex Nasdaq Composite \u00e9s un \u00edndex borsari dels Estats Units que inclou tots els valors (tant nacionals com internacionals) que cotitzen al mercat Nasdaq, un total de m\u00e9s de 5000 empreses. L'\u00edndex va ser desenvolupat amb un nivell base 100 a data 5 de febrer de 1971.Les empreses es ponderen pel criteri de capitalitzaci\u00f3. L'alta ponderaci\u00f3 de valors tecnol\u00f2gics dins del mercat Nasdaq, ha fet aquest \u00edndex molt popular, encara que \u00e9s m\u00e9s vol\u00e0til i especulatiu que el NYSE.\nNo s'ha de confondre amb l'\u00edndex Nasdaq 100, que inclou les cent majors empreses no financeres del mercat Nasdaq.\nFunciona, com la resta de mercats dels Estats Units, des de les 9:30h fins a les 16:00, hora local (des de les 16:30 fins a les 22:00, hora catalana).", "target": "Economia"}, {"text": "La gabella significa tant el monopoli de l'estat de certs productes de primera necessitat com un impost directe que cobrava l'estat : Sal, vi, oli, blat o b\u00e9ns exportats\u2026 durant l'antic r\u00e8gim. Per extensi\u00f3 tamb\u00e9 va aplicar-se als magatzems on es guardaven aquests productes. Tenia diverses formes, podia ser un impost indirecte o directe. La seva forma m\u00e9s coneguda va ser la gabella de la sal, tamb\u00e9 anomenat selga o salga. Es pot comparar amb els imposts sobre les begudes alcoh\u00f2liques i els combustibles per a mitjans de transport. El mot prov\u00e9 de l'\u00e0rab qabala.\nPot prendre la forma d'un impost directe o indirecte. Com a impost directe hi ha:\n\nGabella emigrationis un impost directe que una persona havia de pagar sobre el patrimoni que portava fora\nGabella hereditatis, l'impost damunt una her\u00e8ncia o una donaci\u00f3 destinada a un beneficiari a l'estrangeri com a impost indirecte, \n\nla Gabella pro accisiis: La taxa sobre b\u00e9ns de primera necessitat.", "target": "Economia"}, {"text": "La Renda Nacional Bruta (RNB), o Ingr\u00e9s Nacional Brut, anteriorment Producte Nacional Brut \u00e9s un mesurament de l'economia basat en el valor total dels b\u00e9ns i serveis finals produ\u00efts en un any pels ciutadans d'un pa\u00eds (\u00e9s a dir, els nacionals). A difer\u00e8ncia del Producte Intern Brut (PIB), aquest mesurament es basa en a qui pertanyen els factors de la producci\u00f3, i no el lloc on es realitza la producci\u00f3. La Renda Nacional Bruta, per tant, inclou la renda neta que rep un pa\u00eds per les inversions a l'estranger (en salaris dels seus ciutadans que viuen a l'estranger, o els guanys d'una companyia nacional operant a un altre pa\u00eds) i exclou la renda que reben les companyies i ciutadans estrangers que treballen dins del seu territori.\nSovint, els c\u00e0lculs de la RNB es realitzen en moneda local i es converteixen a d\u00f2lars nord-americans corrents, i no pas en paritat de poder adquisitiu. El Banc Mundial fa \u00fas del \"M\u00e8tode Atlas\", per fer la conversi\u00f3. El M\u00e8tode d'Atlas utilitza un terme mitj\u00e0 de les taxes de canvi de les monedes per tal de suavitzar-ne els efectes de les fluctuacions transit\u00f2ries o temporals. El Banc Mundial prefereix l'\u00fas del RNB al PIB per a fer comparacions de la grand\u00e0ria de les economies de diferents estats i l'utilitza per classificar-los en pa\u00efsos de renda alta, mitjana o baixa. At\u00e8s que utilitzen el \"M\u00e8tode d'Atlas\", aquesta classificaci\u00f3 i el mesurament de la RNB \u00e9s un bon indicador per a la presa de decisions quant als pr\u00e9stecs que realitza la instituci\u00f3, ja que elimina les fluctuacions de curt-termini.\nLa RNB per capita \u00e9s simplement la divisi\u00f3 de la RNB total d'un pa\u00eds entre la poblaci\u00f3 total que hi viu, i representa la renda mitjana d'una persona del pa\u00eds o territori.", "target": "Economia"}, {"text": "El Chatham Chest va ser un fons creat el 1588 per pagar pensions als mariners discapacitats de la Royal Navy. Va estar finan\u00e7at per les deduccions regulars de la paga dels mariners, que van ser dipositades en un cofre desat a la drassana de Chatham i desemborsat, quan calia, amb la prova de la incapacitat d'un mariner. El fons va deixar d'operar el 1803, quan es va fusionar amb un sistema de pensions equivalent, administrat pel hospital de Greenwich. El Cofre de Chatham ha estat exhibit en el Museu Mar\u00edtim de Greenwich de Londres i en The Mast House a Chatham Historic Dockyard.", "target": "Economia"}, {"text": "El decreixement \u00e9s un concepte pol\u00edtic, econ\u00f2mic i social que s'oposa al relatiu consens pol\u00edtic actual sobre el creixement econ\u00f2mic. El terme decreixement neix a la d\u00e8cada del 1980 \u2013en part amb la tesi de Nicholas Georgescu-Roegen\u2013 i per la presa de consci\u00e8ncia de les conseq\u00fc\u00e8ncies del consum de recursos naturals per sobre de la seva generaci\u00f3 natural en qu\u00e8 es basa la societat de consum (que deriva d'un sistema liberal o socialista). La idea de decreixement ja va sorgir en pensadors cr\u00edtics amb el desenvolupament i amb la societat de consum. Entre ells estan: Ivan Illich, Andr\u00e9 Gorz, Cornelius Castoriadus, o Fran\u00e7ois Partant. A partir dels anys 90, comen\u00e7a a agafar for\u00e7a com a moviment, sota el guiatge d'un dels seus m\u00e0xims ide\u00f2legs i exponents, l'economista Serge Latouche.\nEn paraules d'ell, el sentit del decreixement \u00e9s: \"El decreixement, com a tal, no \u00e9s verdaderament una alternativa concreta al model actual; seria, m\u00e9s aviat, la matriu que donaria lloc a l'eclosi\u00f3 de m\u00faltiples alternatives. Evidentment, qualsevol proposta concreta o contraproposta \u00e9s a la vegada necess\u00e0ria i problem\u00e0tica\". A m\u00e9s, Latouche insisteix en el fet que el decreixement no \u00e9s una opci\u00f3, sin\u00f3 que vindr\u00e0 imposat pels l\u00edmits al creixement, idea que reflecteix amb la seva expressi\u00f3: \u201cDecreixement o barb\u00e0rie\".\nPer aprofundir m\u00e9s, la idea del decreixement seria una conseq\u00fc\u00e8ncia a la seg\u00fcent idea: no \u00e9s possible el creixement econ\u00f2mic continu en un planeta limitat. Com ja hem superat molts dels l\u00edmits ambientals i estem a prop de superar-ne molts m\u00e9s, l'\u00fanica estrat\u00e8gia que sembla viable a mitj\u00e0 i llarg termini \u00e9s la del decreixement. Per tant, no seria un concepte en negatiu, sin\u00f3 que, a manera d'il\u00b7lustraci\u00f3 i en paraules de Serge Latouche, seria com \"quan un riu es desborda i tots desitgem que \"decreixi\" perqu\u00e8 les aig\u00fces tornin a la normalitat\". No \u00e9s una cosa negativa, sin\u00f3 necess\u00e0ria.\nActualment, i agafant de refer\u00e8ncia Latouche, hi ha diversos autors que continuen donant forma al concepte de decreixement. Un d'ells \u00e9s el polit\u00f2leg i escriptor franc\u00e8s Paul Ari\u00e8s. Aquest autor, en una de les seves confer\u00e8ncies sobre el moviment del decreixement que va pronunciar el 2011 (vegeu http://www.youtube.com/watch?v=PXMzFQpylRg), explica com el concepte del \"sempre m\u00e9s\", en refer\u00e8ncia a la inesgotable in\u00e8rcia social de produir i consumir sempre m\u00e9s, ens ha portat a perdre la capacitat per posar l\u00edmits, tot creant una gran desigualtat social, humana i un esgotament dels recursos naturals.\nAri\u00e8s explica que el decreixement t\u00e9 com a objectiu fer que la gent tingui ganes de canviar la manera de viure i d'utilitzar els recursos. Per\u00f2, per a aix\u00f2, creu que cal descolonitzar el nostre imaginari. En aquest sentit, utilitza la cita seg\u00fcent d'Albert Einstein: \"qui t\u00e9 el cap en forma de martell veu tots els problemes en forma de clau\". Explica que, en el nostre cas, els economistes ens han formatejat el cap de tal manera que els problemes socials, els intentem solucionar amb el \"sempre m\u00e9s\" i aix\u00f2 ens ha portat a topar contra el mur en el pla social, hum\u00e0 i mediambiental.\nAquest autor, i associat al decreixement, creu que \u00e9s necessari un creixement en humanitat, \u00e9s a dir; menys b\u00e9ns i m\u00e9s lla\u00e7os socials, humans i amb la natura.\n\nExhauriment dels recursos energ\u00e8tics: petroli, gas, carb\u00f3, urani.\nExhauriment d'alguns minerals.\nDegradaci\u00f3 del medi ambient: efecte d'hivernacle, canvi clim\u00e0tic, p\u00e8rdua de la biodiversitat i contaminaci\u00f3.\nDegradaci\u00f3 de la salut de la fauna, la flora i de la mateixa humanitat: esterilitat, al\u00b7l\u00e8rgies, malformacions, augment del c\u00e0ncer, sense oblidar-se que l'envelliment de la poblaci\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 un factor multiplicador.\nEvoluci\u00f3 d'un mode de vida dels pa\u00efsos del nord en detriment dels pa\u00efsos del sud: transports, tractament d'escombraries, alimentaci\u00f3 (per exemple, els pa\u00efsos del nord importen soja dels pa\u00efsos empobrits per alimentar bestiar (7 calories vegetals per una d'animal), energies... Explotaci\u00f3 considerada neocolonial dels recursos dels pa\u00efsos del sud en detriment de la seva autosufici\u00e8ncia.Aquest productivisme es torna a discutir des de fa poc posant en q\u00fcesti\u00f3 el desenvolupament sostenible, concepte que \u00e9s vist pels partidaris del decreixement com un ox\u00edmoron (una contradicci\u00f3 dels mateixos termes): al ritme actual, el 20% de la poblaci\u00f3 consumeix el 80% dels recursos naturals.El consum d'aquests recursos no fa m\u00e9s que accelerar el seu esgotament. El problema de l'exhauriment dels recursos energ\u00e8tics tampoc no es t\u00e9 en compte. A la vegada, aix\u00f2 multiplica la petjada ecol\u00f2gica (la petjada ecol\u00f2gica es refereix a la superf\u00edcie necess\u00e0ria per a produir els recursos consumits i per a absorbir els residus i la contaminaci\u00f3). Aquest 20% de la poblaci\u00f3 m\u00e9s rica, per tant, no t\u00e9 cap altra m\u00e9s opci\u00f3 que reduir la producci\u00f3 i el seu consum per tal de decr\u00e9ixer.\nPer als seus partidaris, el decreixement ser\u00e0, tard o d'hora, imposat per la reducci\u00f3 dels recursos naturals. Per tant, proposen d'anticipar-se a la situaci\u00f3 de manera volunt\u00e0ria per pal\u00b7liar els efectes negatius que aix\u00f2 comportar\u00e0 a la qualitat de vida de tothom.", "target": "Economia"}, {"text": "Quir\u00f3nsalud o Grup Hospitalari Quir\u00f3nsalud \u00e9s el grup hospitalari m\u00e9s important de l'estat espanyol.El grup compta amb 50 cl\u00edniques i 63 instal\u00b7lacions sanit\u00e0ries, incloent-hi centres a Madrid, Barcelona (Centre M\u00e8dic Teknon, Hospital Universitari Dexeus, Hospital Quir\u00f3nsalud, Hospital Universitari Sagrat Cor, Hospital El Pilar), Castell\u00f3, Val\u00e8ncia i Palma.\nVa ser adquirit per la companyia farmac\u00e8utica alemanya Fresenius SE el 2016 per 5.760 milions d'euros i es va fusionar amb la cadena hospital\u00e0ria privada m\u00e9s gran d'Alemanya, Helios.Plataforma per la Llengua ha rebut nombroses queixes sobre el grup hospitalari per la poca pres\u00e8ncia del catal\u00e0 en la documentaci\u00f3 i la retolaci\u00f3 i tamb\u00e9 s'han denunciat diversos casos de discriminacions ling\u00fc\u00edstiques contra els catalanoparlants. Malgrat aix\u00f2, Quir\u00f3nsalud assegura que \u00abest\u00e0 comprom\u00e8s amb el compliment de les normatives en tot el seu abast\u00bb.", "target": "Economia"}, {"text": "Surplex GmbH, amb seu a D\u00fcsseldorf, \u00e9s una casa de subhastes industrials especialitzada en el comer\u00e7 de maquin\u00e0ria de segona m\u00e0. L'empresa compra i ven maquin\u00e0ria i equips industrials usats arreu del m\u00f3n, realitza subhastes en l\u00ednia i ofereix taxacions i valoracions. \u00c9s una de les poques empreses de l\u2019antiga nova economia que avui dia es mant\u00e9 en xifres positives.", "target": "Economia"}, {"text": "Un full de ruta \u00e9s un pla t\u00e8cnic en el qual s'explica en detall totes les operacions que un operador ha de realitzar per al mecanitzat d'una pe\u00e7a. Es realitza a partir del pla de fabricaci\u00f3 de la pe\u00e7a, on hi ha totes les cotes i especificacions desitjades.\nFiguradament, per anglicisme s'usa el terme per a evitar el mot programa, actualment connotat negativament.", "target": "Economia"}, {"text": "La societat de consum o la societat de consum de masses \u00e9s un terme utilitzat en economia i sociologia per a designar el tipus de societat que es correspon amb una etapa avan\u00e7ada de desenvolupament industrial capitalista i que es caracteritza pel consum massiu de b\u00e9ns i serveis, disponibles gr\u00e0cies a la seva producci\u00f3 massiva. El concepte de la societat de consum est\u00e0 lligat al d'economia de mercat i, per tant, al concepte del capitalisme, entenent per economia de mercat aquella que troba l'equilibri entre oferta i demanda a trav\u00e9s de la lliure circulaci\u00f3 de capitals, productes i persones, sense intervenci\u00f3 estatal.", "target": "Economia"}, {"text": "Un Centre Integral de Mercaderies (CIM) \u00e9s un nus de transport on t\u00e9 lloc la recepci\u00f3 de mercaderies per a la seva gesti\u00f3 i posterior expedici\u00f3 o distribuci\u00f3. Es tracta d'una gran plataforma log\u00edstica reservada al transport rodat (camions) que compren una extensa \u00e0rea de magatzems. A Catalunya, els centres integrals de mercaderies estan tutelats per l'empresa p\u00fablica Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Log\u00edstiques, i cada plataforma acull diverses empreses log\u00edstiques, transportistes o transit\u00e0ries.", "target": "Economia"}, {"text": "La reflaci\u00f3 \u00e9s un fenomen econ\u00f2mic que es caracteritza per tenir al mateix temps una pujada forta en els preus (inflaci\u00f3) amb una recessi\u00f3.\n\u00c9s una inflaci\u00f3 artificial creada per l'Estat amb la finalitat d'estimular la producci\u00f3. \u00c9s un sistema perill\u00f3s perqu\u00e8 pot donar lloc a una sobreproducci\u00f3, i originar despr\u00e9s una caiguda de preus.", "target": "Economia"}, {"text": "Un arxiu empresarial o d'empresa forma part dels arxius privats. Els diccionaris de terminologia espec\u00edfica d'arxiv\u00edstica no recullen cap definici\u00f3 en el concepte arxiu d'empresa, tampoc en fa refer\u00e8ncia la Gran Enciclop\u00e8dia Catalana. Segons aquesta entenem per arxiu el \u201cconjunt de la documentaci\u00f3 produ\u00efda i rebuda per un organisme p\u00fablic, una instituci\u00f3 religiosa o laica, una empresa industrial o comercial, una fam\u00edlia o un individu, com a resultat de llur activitat, conservada en previsi\u00f3 d'una utilitzaci\u00f3 jur\u00eddica o hist\u00f2rica\u201d. D'altra banda, entenem per empresa qualsevol tipus de companyia mercantil constitu\u00efda legalment mitjan\u00e7ant escriptura p\u00fablica i registrada en el registre Mercantil d'acord amb el Codi de Comer\u00e7 i el reglament de l'esmentat registre. Aix\u00ed doncs, els arxius d'empresa s\u00f3n els produ\u00efts per les empreses privades creades a l'empara de la legislaci\u00f3 mercantil que tenen personalitat jur\u00eddica en tots els seus actes i contractes.", "target": "Economia"}, {"text": "El Dijous d'Argent fou un esdeveniment ocorregut als mercats financers el dijous 27 de mar\u00e7 de 1980. Una costeruda caiguda als preus de l'argent desemboc\u00e0 en p\u00e0nic a la primera mat\u00e8ria i els contractes de futurs.", "target": "Economia"}, {"text": "El Fons de maniobra, Fons de rotaci\u00f3, Capital circulant, Capital corrent o Capital de treball (en angl\u00e8s: Working capital o Current capital) \u00e9s una r\u00e0tio financera que serveix per analitzar la situaci\u00f3 patrimonial i financera d'una empresa. Exactament calcula quin \u00e9s el super\u00e0vit dels recursos permanents d'una empresa sobre el total de les seves despeses d'inversi\u00f3. Des d'una interpretaci\u00f3 financera \u00e9s la part de l'actiu corrent que \u00e9s finan\u00e7ada amb recursos permanents. L'an\u00e0lisi del fons de maniobra ve justificada pel fet que a l'empresa hi ha elements que, te\u00f2ricament segons la comptabilitat, s\u00f3n actiu corrent, per\u00f2 que en realitat s'estan comportant com actius no corrent amb perman\u00e8ncia a llarg termini i per tant es podrien qualificar com inversions a llarg termini; tal \u00e9s el cas de l'estoc m\u00ednim de seguretat, el saldo m\u00ednim de tresoreria, i el saldo de clients que moltes empreses acostumen a mantenir. Davant d'aquesta evid\u00e8ncia, una empresa estructurada coherentment i equilibrada financerament hauria de tenir un Fons de maniobra positiu, ja que sin\u00f3 l'empresa podria tenir problemes per fer front als seus pagaments a curt termini. Per tant el Fons de maniobra \u00e9s la part dels Recursos permanents que una empresa utilitza per a finan\u00e7ar les operacions del dia a dia, i \u00e9s desitjable sigui aix\u00ed perqu\u00e8 en cas contrari, si es finan\u00e7a les operacions a curt termini amb pr\u00e9stecs a curt termini, es pot trobar que no pugui fer front als deutes a curt termini abocant-la a fer suspensi\u00f3 de pagaments.", "target": "Economia"}, {"text": "El tr\u00e0fic de persones o d'esclaus \u00e9s una activitat de transacci\u00f3 comercial amb \u00e9ssers humans amb finalitat generalment lucrativa. Avui dia \u00e9s \u00e0mpliament tipificat com a delicte en les legislacions estatals pels pa\u00efsos signants de la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans (art. 4). i consisteix habitualment a transportar persones com a mercaderies, dins els processos de migraci\u00f3 o pel seu \u00fas als camps de l'esclavatge i/o la prostituci\u00f3 for\u00e7ada. A difer\u00e8ncia del viatge voluntari, el tr\u00e0fic implica l'amena\u00e7a o condicions penoses en el periple i a l'arribada. La UNODC, una ag\u00e8ncia de l'ONU, vetlla per intentar erradicar-lo i ha calculat que suposa entre 5 i 9 milions de d\u00f2lars l'any, xifra multiplicada per set pels governs europeus i encara m\u00e9s alta per a les ONG. El tr\u00e0fic de persones afecta les capes m\u00e9s pobres dels pa\u00efsos en desenvolupament o dones i nens d'arreu segrestats o enganyats. Sovint, es relaciona amb bandes de delinq\u00fc\u00e8ncia organitzada que mantenen diversos negocis il\u00b7legals, com ara el tr\u00e0fic de drogues.\nLa major part del tr\u00e0fic de persones es refereix a l'\u00fas de dones com a prostitutes for\u00e7ades (m\u00e9s del 60%). Aquestes es recluten de diverses formes: poden ser nenes venudes per les seves fam\u00edlies incapaces de mantenir-les o casades a dist\u00e0ncia, dones segrestades o immigrants for\u00e7ades a treballar com a prostitutes per pagar deutes. A continuaci\u00f3, segueix el tr\u00e0fic de nens (un 20% del total) per a la seva explotaci\u00f3 sexual, laboral o en processos d'adopci\u00f3 il\u00b7legals. Aquests nens poden ser tamb\u00e9 venuts per les seves fam\u00edlies, a vegades amb falses promeses, ser nens de carrer, nens soldat o v\u00edctimes de conflictes armats.\nUn estudi demostr\u00e0 la pres\u00e8ncia del trastorn per estr\u00e8s postraum\u00e0tic complex sense difer\u00e8ncia de sexe en les v\u00edctimes del tr\u00e0fic hum\u00e0.", "target": "Economia"}, {"text": "L'acumulaci\u00f3 del capital, o concentraci\u00f3 del capital, \u00e9s una teoria essencialment marxista respecte al proc\u00e9s hist\u00f2ric relatiu a l'expansi\u00f3 del capital en les seues diverses fases que suposa que l'acumulaci\u00f3 de cabdal d'uns respon obligat\u00f2riament a l'explotaci\u00f3 i conseg\u00fcent pauperitzaci\u00f3 d'uns altres. T\u00e9 una fase directa (expansi\u00f3 de curt abast) en la qual es programa una dominaci\u00f3 regional (que \u00e9s la qual va analitzar Karl Marx) i altra de llarg abast en la qual es desborden les regions i es conquisten mercats llunyans. A\u00e7\u00f2 \u00faltim s'emparenta totalment amb l'imperialisme.", "target": "Economia"}, {"text": "El cicle de maduraci\u00f3 \u00e9s el temps que passa, en dies, des del moment en qu\u00e8 es fa una comanda fins al dia en qu\u00e8 es rep el pagament dels clients.", "target": "Economia"}, {"text": "L'amplitud administrativa, tamb\u00e9 anomenada amplitud de control o amplitud de comandament es refereix al nombre d'empleats que un gerent en pot dirigir amb efici\u00e8ncia i efic\u00e0cia. Aquesta amplitud est\u00e0 directament relacionada amb el nombre de nivells jer\u00e0rquics d'una organitzaci\u00f3 i la configuraci\u00f3 general de la seva organitzaci\u00f3 (centralitzaci\u00f3).", "target": "Economia"}, {"text": "Airbus Corporate Jets \u00e9s una unitat de negoci d'Airbus SAS que comercialitza i finalitza les variants de negocis dels avions de passatgers d'Airbus. Els seus models van des de l'A318 fins a l'Airbus A380 Prestige, que pot tenir dues o tres cobertes. Airbus entr\u00e0 en el negoci dels avions de negocis amb l'A319 Corporate Jet el 1997, despr\u00e9s de la sortida al mercat del Boeing Business Jet, un derivat del Boeing 737.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia o les ci\u00e8ncies econ\u00f2miques (del grec \u03bf\u03af\u03ba\u03bf\u03c2 [oikos], 'casa', i \u03bd\u03cc\u03bc\u03bf\u03c2 [nomos], 'norma', per tant \"administraci\u00f3 de la llar\") \u00e9s la ci\u00e8ncia social que estudia els processos de producci\u00f3, la distribuci\u00f3, el comer\u00e7 i el consum de b\u00e9ns i serveis en el context de l'assignaci\u00f3 competitiva de recursos. \u00c9s a dir: l'economia.\nUna definici\u00f3 que explica la ci\u00e8ncia de l'economia moderna \u00e9s aquella proposada per Lionel Robbins, en el seu \"Assaig sobre la Naturalesa i el significat de la Ci\u00e8ncia Econ\u00f2mica\" de 1932: \"[economia \u00e9s la] ci\u00e8ncia que estudia el comportament hum\u00e0 com a relaci\u00f3 entre els fins i els mitjans escassos que tenen usos alternatius.\" D'altres, tanmateix, han proposat una definici\u00f3 m\u00e9s ampla de l'economia, atesa la seva aplicaci\u00f3 en diversos camps que no s\u00f3n pas considerats tradicionalment com \u00e0rees econ\u00f2miques; per exemple, David Friedman, va definir l'economia com la manera d'entendre el comportament que comen\u00e7a amb la suposici\u00f3 que les persones tenen objectius i que tendeixen a triar la manera correcta per assolir-los. La manera correcta d'assolir aquests objectius \u00e9s la \"racionalitat\". Aix\u00ed doncs, l'economia estudia la manera racional d'aconseguir algun objectiu en particular, sovint amb recursos escassos.\nTot i que no hi ha una definici\u00f3 universal de l'economia com a ci\u00e8ncia social, \u00e9s f\u00e0cil indicar quines s\u00f3n les preguntes que els economistes proven d'analitzar. En primer lloc hi ha les preguntes de la microeconomia, com ara, analitzar les forces que determinen els preus dels b\u00e9ns i els serveis i dels recursos que els produeixen; \u00e9s a dir, analitzar com es combinen els recursos en la producci\u00f3 i com \u00e9s que els compradors i els venedors es troben al mercat. Per altra banda, hi ha les preguntes de la macroeconomia, que enfoca als agregats, com ara la renda d'un pa\u00eds, l'ocupaci\u00f3 laboral o el flux d'inversi\u00f3. Tot i que aquestes s\u00f3n les dues branques principals de l'economia, els problemes que encaren els economistes s\u00f3n diversos, la qual cosa ha donat lloc al sorgiment de disciplines com ara l'economia del desenvolupament, l'economia del comportament, l'economia ambiental, etc. Els economistes basen llurs an\u00e0lisis en la l\u00f2gica rigorosa i l'aplicaci\u00f3 d'eines matem\u00e0tiques, com ara el c\u00e0lcul diferencial, l'estad\u00edstica, les equacions simult\u00e0nies, i l'an\u00e0lisi de regressi\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia marxista \u00e9s l'escola de pensament econ\u00f2mic inspirada en l'obra de Karl Marx i Friedrich Engels. La majoria dels conceptes fonamentals d'aquesta escola van ser desenvolupats per Marx en la seva obra principal Das Kapital, entre ells, for\u00e7a de treball, lumpenproletariat, proletariat i burgesia (en sentit de classe social), lluita de classes, plusv\u00e0lua, materialisme hist\u00f2ric, explotaci\u00f3 i la teoria del valor treball.\nMolts acad\u00e8mics fan una distinci\u00f3 entre l'economia marxista i el marxisme, manifestant que hi ha una separaci\u00f3 intel\u00b7lectual clara entre els principis econ\u00f2mics exposats per Marx i el seu suport al socialisme revolucionari i la revoluci\u00f3 del proletariat.Malgrat que l'escola marxista \u00e9s considerada heterodoxa en economia,, les ideees sorgides dels economistes marxistes han contribu\u00eft a la comprensi\u00f3 de l'economia mundial.", "target": "Economia"}, {"text": "La cr\u00edtica del capitalisme ha estat objecte d'una forta controv\u00e8rsia sociol\u00f2gica i pol\u00edtica. Moltes d'aquestes cr\u00edtiques s\u00f3n abordades des de la perspectiva de les condicions de vida de la ciutadania o de la moralitat del sistema productiu i d'enriquiment. Aquestes cr\u00edtiques varien des de gent a qui els desagrada els principis del capitalisme en la seua integritat fins a aquells que discrepen amb els resultats particulars del capitalisme. Entre els quals desitgen reempla\u00e7ar el capitalisme amb un m\u00e8tode diferent de distribuir els b\u00e9ns, es pot fer una distinci\u00f3 entre aquells que creuen que el capitalisme solament pot ser superat amb una revoluci\u00f3 (per exemple, la revoluci\u00f3 socialista) i aquells que creuen que el canvi pot vindre lentament per mitj\u00e0 del reformisme (per exemple, la democr\u00e0cia social). Algunes cr\u00edtiques reconeixen m\u00e8rits en el capitalisme i cerquen equilibrar el capitalisme amb alguna forma de control social, t\u00edpicament a trav\u00e9s de regulaci\u00f3 governamental (per exemple, el Partit Laborista (Regne Unit)).", "target": "Economia"}, {"text": "Una Oferta P\u00fablica d'Adquisici\u00f3 de valors (coneguda pel seu acr\u00f2nim OPA), \u00e9s una operaci\u00f3 bors\u00e0ria per la qual una persona f\u00edsica o jur\u00eddica ofereix als accionistes d'una empresa comprar-los les seves accions a un preu superior al seu valor de cotitzaci\u00f3 per aconseguir una participaci\u00f3 majorit\u00e0ria en la dita empresa.Aquesta operaci\u00f3 pot realitzar-se amb l'aprovaci\u00f3 de la direcci\u00f3 de l'empresa (OPA amistosa), o b\u00e9 sense comptar amb la seva acceptaci\u00f3 (OPA hostil). Segons la legislaci\u00f3 espanyola l'oferta p\u00fablica d'adquisici\u00f3 ha de ser comunicada a tots els accionistes p\u00fablicament, aix\u00ed com a l'\u00f2rgan regulador del mercat de valors (CNMV), que ser\u00e0 l'encarregat de realitzar el control administratiu de l'operaci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "El neurom\u00e0rqueting consisteix en l'aplicaci\u00f3 de t\u00e8cniques neurocient\u00edfiques (resson\u00e0ncies magn\u00e8tiques, electroencefalogrames, seguiment ocular, etc.) per a estudiar els efectes que la publicitat i altres accions comunicatives tenen en el cervell hum\u00e0, amb la intenci\u00f3 de poder arribar a preveure (i potser, a la llarga, dirigir) la conducta del consumidor.\nEl neurom\u00e0rqueting utilitza mesuraments biom\u00e8trics com l'activitat cerebral (en les diferents parts del cervell), el ritme card\u00edac, la resposta galv\u00e0nica de la pell, entre d'altres, dels individus estudiats per obtenir-ne les respostes a diferents est\u00edmuls. Aquesta t\u00e8cnica permet evitar tot el risc d'error, d'omissi\u00f3 o d'engany que eren possibles en les t\u00e8cniques d'investigaci\u00f3 de mercat convencionals: les dades s\u00f3n molt m\u00e9s fiables.\nLes neuroci\u00e8ncies tamb\u00e9 permeten esbrinar l'atenci\u00f3 que els individus analitzats posen en un anunci segon a segon i pla a pla. D'aquesta manera, els creatius publicitaris poden prendre decisions sobre quins plans conservar i quins canviar, i si cal afegir seq\u00fc\u00e8ncies noves.", "target": "Economia"}, {"text": "Les maquiladores s\u00f3n empreses processadores, subcontractades i instal\u00b7lades en zones franques exemptes de tota obligaci\u00f3 fiscal i de l'adequaci\u00f3 a la legislaci\u00f3 laboral. El capital inversor de les maquiles \u00e9s nord-americ\u00e0, xin\u00e8s, core\u00e0 o del mateix pa\u00eds.\nAquesta ind\u00fastria s'encarrega de la part de la producci\u00f3 t\u00e8xtil, del cal\u00e7at, l'alumini, l'orfebreria i el tabac destinats a l'exportaci\u00f3 al mercat nord-americ\u00e0 i europeu.", "target": "Economia"}, {"text": "Un centre de distribuci\u00f3 \u00e9s una infraestructura log\u00edstica en la qual s'emmagatzemen productes i s'embarquen ordres d'eixida per a la seua distribuci\u00f3 al comer\u00e7 al detall o a l'engr\u00f2s. Generalment es constitueix per un o m\u00e9s magatzems, en els quals ocasionalment es compta amb sistemes de refrigeraci\u00f3 o aire condicionat, \u00e0rees per a organitzar la mercaderia i comportes, rampes o altres infraestructures per a carregar els vehicles.\nLes companyies solen definir la localitzaci\u00f3 dels seus centres de distribuci\u00f3 en funci\u00f3 de l'\u00e0rea o la regi\u00f3 en la qual aquest tindr\u00e0 cobertura, incloent-hi els recursos naturals, les caracter\u00edstiques de la poblaci\u00f3, disponibilitat de for\u00e7a de treball, imposts, serveis de transport, consumidors, fonts d'energia, entre altres. Aix\u00ed mateix aquesta ha de tenir en compte a m\u00e9s les rutes des d'i cap a les plantes de producci\u00f3, i a carreteres principals, o a la ubicaci\u00f3 de ports mar\u00edtims, fluvials, aeris, estacions de c\u00e0rrega i zones franques.\nLa implementaci\u00f3 de centres de distribuci\u00f3 dins de la cadena de subministrament sorgeix de la necessitat d'assolir una distribuci\u00f3 m\u00e9s eficient, flexible i din\u00e0mica, \u00e9s a dir, assegurar una capacitat de resposta r\u00e0pida al client, de cara a una demanda cada vegada m\u00e9s especialitzada. La implementaci\u00f3 tamb\u00e9 ofereix una reducci\u00f3 de costs en les empreses i evita colls d'ampolla.\nAltre avantatge \u00e9s el fet de generar mecanismes de vincle \u00abfabrica \u2013 client\u00bb, la qual cosa permet una atenci\u00f3 adequada a petits punts de venda, com quioscs, cafeteries o restaurants, amb una alta taxa d'entrada i eixida de productes, els quals tenen habitualment un curt termini per a fer les seues comandes o un per\u00edode molt curt per a la seua comercialitzaci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "El cost indirecte \u00e9s el tipus de cost que afecta el proc\u00e9s productiu en general d'un o m\u00e9s productes, per la qual cosa no es pot assignar directament a un sol producte sense usar algun criteri d'assignaci\u00f3. En altres paraules, el cost indirecte s'ha d'imputar segons una clau de repartici\u00f3 que pot ser m\u00e9s o menys subjectiu.Per exemple, s\u00f3n costos indirectes el lloguer d'una nau industrial o la despesa en electricitat, aigua, climatitzaci\u00f3, etc; sempre que aquests costs no s\u00f3n relacionats directament amb l'elaboraci\u00f3 del producte, \u00e9s a dir que a major producci\u00f3 major \u00e9s la despesa. Per exemple: la llum \u00e9s un cost indirecte a les oficines mentre que la llum utilitzada per fer anar les m\u00e0quines de producci\u00f3 \u00e9s un cost directe, si hi ha un comptador que deixa mesurar separadament el consum de l'\u00e8quip de producci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "Una fallida bors\u00e0ria o fallida de la borsa o fallida del mercat de valors \u00e9s una caiguda sobtada i dram\u00e0tica dels preus de les accions a d'un mercat de valors, que provoca una important p\u00e8rdua de la riquesa del paper. Les fallides s\u00f3n provocades tant pel p\u00e0nic com pels factors econ\u00f2mics subjacents. Sovint segueixen a les bombolles del mercat de valors de tipus especulatiu.\nLes fallides del mercat de valors s\u00f3n fen\u00f2mens socials on els esdeveniments econ\u00f2mics externs es combinen amb el comportament de la multitud i la psicologia en un bucle de retroalimentaci\u00f3 positiva, on la venda d'alguns participants del mercat impulsa a m\u00e9s participants del mercat a vendre. En termes generals, les fallides solen produir-se en les seg\u00fcents condicions: un per\u00edode prolongat d'augment dels preus de les accions i l'optimisme econ\u00f2mic excessiu, un mercat on les r\u00e0tios preu-benefici excedeixen les mitjanes a llarg termini i l'\u00fas extensiu del deute del marge i l'apalancament dels participants del mercat. Altres aspectes com ara guerres, hacks de grans corporacions, canvis en les lleis i regulacions federals i desastres naturals d'\u00e0rees altament productives econ\u00f2micament, tamb\u00e9 poden influir en una disminuci\u00f3 significativa del valor d'una \u00e0mplia gamma de valors de la Borsa de Nova York. Cal assenyalar que totes aquestes caigudes de les accions poden donar lloc a un augment dels preus de les accions de les empreses que competeixen contra les empreses afectades.\nNo hi ha una definici\u00f3 num\u00e8rica espec\u00edfica d'una fallida del mercat de valors, per\u00f2 el terme s'aplica comunament a les p\u00e8rdues percentuals de doble d\u00edgit en un \u00edndex de borsa durant un per\u00edode de diversos dies. Sovint, la fallida es distingeix del mercat baixista per la venda per p\u00e0nic i les disminucions brusques i dram\u00e0tiques dels preus. Els mercats baixistes s\u00f3n per\u00edodes de disminuci\u00f3 dels preus del mercat de valors que es mesuren en mesos o anys. Les fallides sovint s'associen amb els mercats baixistes, per\u00f2 no necess\u00e0riament van de la m\u00e0. El Dilluns negre de 1987, per exemple, no va venir d'un mercat baixista. De la mateixa manera, el mercat baixista japon\u00e8s de la d\u00e8cada de 1990 va durar diversos anys sense cap mena de fallida notable.", "target": "Economia"}, {"text": "La planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica \u00e9s el proc\u00e9s d'una organitzaci\u00f3 per definir la seva estrat\u00e8gia o direcci\u00f3 i prendre decisions sobre l'assignaci\u00f3 dels seus recursos per seguir aquesta estrat\u00e8gia.\nTamb\u00e9 es pot estendre als mecanismes de control per orientar la implementaci\u00f3 de l'estrat\u00e8gia. La planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica es va estendre \u00e0mpliament a les empreses durant la d\u00e8cada de 1960 i continua sent un aspecte important de la gesti\u00f3 estrat\u00e8gica. La duen a terme experts en planificaci\u00f3 i estrat\u00e8gia (estrategs) que impliquen molts actors i parts interessades i fonts de recerca en l'an\u00e0lisi de l'organitzaci\u00f3 i la seva relaci\u00f3 amb l'entorn en qu\u00e8 competeix.L'estrat\u00e8gia t\u00e9 moltes definicions, per\u00f2 generalment implica establir objectius estrat\u00e8gics, determinar accions per assolir-los i mobilitzar recursos per executar-les. Una estrat\u00e8gia descriu com s\u2019aconseguiran els objectius (objectius) amb els mitjans (recursos). El lideratge superior d\u2019una organitzaci\u00f3 sol tenir la tasca de determinar l'estrat\u00e8gia. L'estrat\u00e8gia es pot planificar (pretendre) o observar com un patr\u00f3 d\u2019activitat (emergent) a mesura que l\u2019organitzaci\u00f3 s\u2019adapta al seu entorn o competeix.\nL'estrat\u00e8gia inclou processos de formulaci\u00f3 i implementaci\u00f3; la planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica ajuda a coordinar tots dos. Tanmateix, la planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica t\u00e9 un car\u00e0cter anal\u00edtic (\u00e9s a dir, implica \"trobar els punts\"); la formulaci\u00f3 de l'estrat\u00e8gia implica la s\u00edntesi (\u00e9s a dir, \"connectar els punts\") mitjan\u00e7ant el pensament estrat\u00e8gic. Com a tal, la planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica es produeix al voltant de l\u2019activitat de la formulaci\u00f3 d\u2019estrat\u00e8gies.", "target": "Economia"}, {"text": "Michael Hammer   (Annapolis, 13 d'abril de 1948 \u2013 Boston, 3 de setembre de 2008) fou un enginyer nord-americ\u00e0, autor de gesti\u00f3, i professor de ci\u00e8ncies de la computaci\u00f3 a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), conegut com un dels fundadors de la teoria de gesti\u00f3 de la reenginyeria de processos d'empresarials (Business process reengineering, BPR).", "target": "Economia"}, {"text": "Un estand, parada o trast \u00e9s l'espai dins d'una fira o sal\u00f3 en el qual una empresa exposa i presenta els seus productes o serveis. L'estand \u00e9s un espai identificatiu de cada empresa en qu\u00e8 s'acull els visitants i es fan negociacions comercials. La quantitat de superf\u00edcie triada en el recinte firal dep\u00e8n molt del pressupost assignat, del producte o servei que es vol exposar i dels objectius marcats per a l'esdeveniment. L'estand ha de constituir l'espai en qu\u00e8 l'empresa es presenta davant els seus clients i davant la seva compet\u00e8ncia per la qual ra\u00f3 ha de reflectir fidelment la seva filosofia i imatge corporativa i constituir un entorn am\u00e8 i atractiu.\nLes entitats organitzadores de fires posen a disposici\u00f3 dels participants estands modulars amb un disseny est\u00e0ndard tot i que aquestes poden encarregar la fabricaci\u00f3 d'un particular, el que \u00e9s recomanable quan es tracta d'empreses de prestigi o d'espais d'una certa envergadura.", "target": "Economia"}, {"text": "L'encantament de serps (i cobres) \u00e9s una professi\u00f3 que consisteix en demostrar que uns talismans fan immunes contra les picadures de les serps i/o cobres a la persona portadora per a vendre'ls mitjan\u00e7ant fer que una cobra: o es moga de manera que isca d'un sac o cistella al, suposadament, tocar una melodia amb el pungi o fent-les lliscar entre els bra\u00e7os de l'encantador. \u00c9s una professi\u00f3 tradicional de l'\u00cdndia (concretament de la comunitat Nath i la casta dels sapera), i a Paquistan.Tant les serps com les cobres s\u00f3n sordes, aix\u00ed que el moviment entrenat d'eixir del sac o cistella \u00e9s causat per l'acte de balancejar el cos de l'encantador m\u00e9s els cops que li pega al recipient de manera discreta.Les cobres presentades al p\u00fablic pels encantadors estan entrenades a base de pors i estan mutilades a causa de l'entrenament a les quals s\u00f3n sotmeses. L'entrenament de les cobres consisteix en arrancar-les els ullals verinosos posant-los un drap davant els ulls, el qual el mosseguen i aleshores els entrenadors tiren del drap arrancant-los els ullals (el qual \u00e9s l'objectiu) i col\u00b7lateralment altres dents.", "target": "Economia"}, {"text": "Strathmore Business School (SBS) \u00e9s l'escola de negocis de la Universitat de Strathmore. Amb seu a Nairobi, Kenya, ofereix M\u00e0ster en administraci\u00f3 d'empreses i altres programes de postgrau, aix\u00ed com programes de formaci\u00f3 executiva. Es va iniciar el 2005 a trav\u00e9s d'una col\u00b7laboraci\u00f3 entre la Strathmore University i l'IESE. Com a part de la Universitat Strathmore, \u00e9s una instituci\u00f3 privada sense \u00e0nim de lucre i una obra corporativa de l'Opus Dei, una prelatura personal de l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. Va ser la primera escola de negocis verda a l'\u00c0frica.", "target": "Economia"}, {"text": "La imatge corporativa \u00e9s una construcci\u00f3 cultural realitzada per una organitzaci\u00f3 per dirigir la percepci\u00f3 que la societat t\u00e9 sobre aquesta. \u00c9s una \u201cimatge\u201d generalment acceptada del que una companyia \u201csignifica\u201d. La creaci\u00f3 d'aquesta imatge \u00e9s un exercici en la direcci\u00f3 de la percepci\u00f3 d'aquesta. \u00c9s creada sobretot per experts de m\u00e0rqueting que utilitzen les relacions p\u00fabliques i altres formes de promoci\u00f3 per suggerir un quadre mental al p\u00fablic: t\u00edpicament una imatge corporativa es dissenya per ser atractiva al p\u00fablic, de manera que la companyia pugui provocar un inter\u00e8s entre els consumidors, generi riquesa de marca i faciliti aix\u00ed les vendes del producte.La imatge d'una corporaci\u00f3 no \u00e9s creada \u00fanicament per la companyia sin\u00f3 que hi ha altres factors que contribueixen a crear-la com poden ser els mitjans de comunicaci\u00f3, els periodistes, els sindicats, les organitzacions mediambientals i altres ONG. La imatge corporativa relaciona com una empresa, organitzaci\u00f3 o entitat es presenta i com \u00e9s vista des de fora.En la creaci\u00f3 de la imatge d'una empresa no interv\u00e9 nom\u00e9s la companyia tamb\u00e9 hi contribueixen (mitjans de comunicaci\u00f3, sindicats\u2026). La dissenyen experts en m\u00e0rqueting i comunicaci\u00f3.\nAquesta imatge corporativa consisteix en l'agrupaci\u00f3 del s\u00edmbol, el logotip i el color, de manera que es crea un sistema de senyals propi.", "target": "Economia"}, {"text": "Barbados \u00e9s el pa\u00eds m\u00e9s ric i m\u00e9s desenvolupat del Carib Oriental i t\u00e9 una de les rendes per capita m\u00e9s altes d'Am\u00e8rica.D'en\u00e7\u00e0 al segle xx el cultiu de sucre i la producci\u00f3 de rom i melassa ha esdevingut el m\u00e9s important motor de l'economia de l'illa. Amb l'explosi\u00f3 recent del turisme, es va produir una reorientaci\u00f3 de l'activitat. Ara mant\u00e9 un sistema molt depenent dels Estats Units i Europa que s\u00f3n els llocs de proced\u00e8ncia de la majoria dels turistes, la qual cosa afebleix la seva economia en els per\u00edodes de contenci\u00f3 als pa\u00efsos d'origen. El pa\u00eds va sofrir els efectes de la recessi\u00f3 econ\u00f2mica de 2009 que va disminuir el nombre de visitants, i la deute p\u00fablic va arribar a 106% del PIB.", "target": "Economia"}, {"text": "Els cinemes Path\u00e9 Gaumont (abans Gaumont Path\u00e9! Cinemas!) \u00c9s la filial del grup Path\u00e9  especialitzada en explotaci\u00f3 cinematogr\u00e0fica. Una empresa fundada el juny del 2001 amb el nom de EuroPalaces opera cinemes a les botigues Path\u00e9 i Gaumont. Anteriorment, el 66% era propietat de Path\u00e9 i el 34% de Gaumont, les accions de Gaumont van ser adquirides per Path\u00e9l'1 de mar\u00e7 de 2017, deixant a Path\u00e9 el control total dels cinemes del grup.\nEl primer circuit de cinema de Fran\u00e7a, Pa\u00efsos Baixos i Su\u00efssa, els cinemes Path\u00e9 i Gaumont, que tamb\u00e9 s\u00f3n presents a B\u00e8lgica i Tun\u00edsia, compten amb un total de 111 cinemes i 1.091 pantalles el 2018, per a un total de 63,4 milions de teatres. entrades. El mateix any, les vendes van ascendir a 748 milions d'euros.A Fran\u00e7a, l'empresa opera 69 cinemes per un total de 773 pantalles el 2017. Ha obtingut 46,2 milions d'ingressos i dona feina a 1.800 empleats.\nL'empresa Path\u00e9 Gaumont Cinemas ara est\u00e0 dirigida per Aur\u00e9lien Bosc, que n'\u00e9s el president.", "target": "Economia"}, {"text": "El Diamant de Porter \u00e9s un model econ\u00f2mic desenvolupat per Michael E. Porter (Ann Arbor, Michigan, 1947) que explica com determinats sectors industrials obtenen avantatges competitius derivats de la seua localitzaci\u00f3 en un entorn determinat", "target": "Economia"}, {"text": "La divisi\u00f3 del treball o de forma m\u00e9s general la divisi\u00f3 de funcions \u00e9s l'especialitzaci\u00f3 d'individus que cooperen per a fer tasques o papers espec\u00edfics.\nAdam Smith ho va teoritzar a La riquesa de les Nacions (segle xviii). En l'aspecte laboral \u00e9s un m\u00e8tode d'organitzaci\u00f3 de la producci\u00f3 on cada treballador s'especialitza en una fase, fins i tot molt petita, de la producci\u00f3. Segons Adam Smith, l'especialitzaci\u00f3 del treball genera una major producci\u00f3 total a causa del fet que el treball se simplifica i pot introduir-se m\u00e0quin\u00e0ria especialitzada per realitzar subtasques definides amb un major detall. Diversos economistes cl\u00e0ssics, com tamb\u00e9 enginyers de la mec\u00e0nica com Charles Babbage van proposar la divisi\u00f3 del treball.", "target": "Economia"}, {"text": "La despesa p\u00fablica o gast p\u00fablic \u00e9s el conjunt de diners que necessiten les entitats p\u00fabliques i/o estat per poder fer front als serveis p\u00fablics o despeses corrents que t\u00e9 un estat o ens en q\u00fcesti\u00f3. Les despeses corrents de l'estat s\u00f3n: pagar al personal p\u00fablic, manteniment i construcci\u00f3 d'infraestructures, benestar social\u2026", "target": "Economia"}, {"text": "La teoria del valor-treball (TVL) \u00e9s una teoria econ\u00f2mica que considera que el valor d'un b\u00e9 o servei dep\u00e9n de la quantitat de treball que porta incorporat.\n\n", "target": "Economia"}, {"text": "Memorias hist\u00f3ricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona.  com diu el seu t\u00edtol \u00e9s un llibre recapitulatiu sobre la marina, el comer\u00e7 i les arts de la ciutat de Barcelona, escrit per l'il\u00b7lustre Antoni de Capmany i Montpalau.", "target": "Economia"}, {"text": "Un banc de temps \u00e9s una iniciativa comunit\u00e0ria d'intercanvi de temps, que emula simb\u00f2licament el funcionament d'un banc, per\u00f2 en el qual all\u00f2 que es \"presta\" i es \"rep\" \u00e9s temps dedicat a serveis a les persones. Aquest mecanisme d'intercanvi multilateral t\u00e9 per objectiu establir una xarxa d'ajuda m\u00fatua i refor\u00e7ar els lla\u00e7os comunitaris d'un barri, poble o ciutat.\nHi ha antecedents d'intercanvis basats en unitats de temps des del s.XIX, en concret la Cincinnati Time Store desenvolupat per l'anarquista nord-americ\u00e0 Josiah Warren. Tot i aix\u00f2, els bancs de temps moderns formen part d'un important moviment mutualista i cooperativista, tant als Estats Units, com posteriorment a Europa i a la resta del m\u00f3n, iniciat per Edgar S. Cahn a partir de la d\u00e8cada dels 1980. Cahn va concebre el mecanisme dels time dollars o bancs del temps en un moment de crisi econ\u00f2mica i de retallades en els serveis de l'Estat del Benestar nord-americ\u00e0. El seu objectiu era solucionar problemes de la \"economia de mercat\", que no valora suficientment els serveis molt abundants, a trav\u00e9s d'un mercat complementari d'intercanvi de temps que s'adapta a all\u00f2 que ell anomena \"economia de base\" informal i no monet\u00e0ria.\nEls Bancs dels Temps s\u00f3n grups de persones motivades per a intercanviar temps, dedicant-lo a tasques puntuals d'atenci\u00f3 a les persones: infants, gent gran, gent malalta, etc., fomentant aix\u00ed l'oportunitat de con\u00e8ixer i confiar en els altres. Els intercanvis m\u00e9s habituals es refereixen a activitats socio-culturals, o a activitats relacionades amb les necessitats de la vida di\u00e0ria. Aquest mecanisme, facilitador d'intercanvis voluntaris basats en la confian\u00e7a, posa en evid\u00e8ncia que als pobles i ciutats hi ha valors comunitaris fortament arrelats. Els Bancs del Temps constitueixen una eina de regeneraci\u00f3 de les comunitats que permet la conviv\u00e8ncia cooperativa i l'autonomia personal.", "target": "Economia"}, {"text": "Un sistema o model econ\u00f2mic \u00e9s un mecanisme o instituci\u00f3 social que organitza la producci\u00f3, distribuci\u00f3 i consum en el benefici d'una societat particular. La idea d'un sistema econ\u00f2mic porta amb si la connotaci\u00f3 articulada de parts (principis, regles, procediments, institucions) harmonitzades funcionalment per a la conseq\u00fc\u00e8ncia de fins col\u00b7lectius determinats. Durant aquesta articulaci\u00f3 de parts cada societat tracta de resoldre el problema fonamental econ\u00f2mic que \u00e9s la satisfacci\u00f3 de les necessitats b\u00e0siques. Es distingeixen tres classes de models/sistemes econ\u00f2mics:\n\nEl liberalisme econ\u00f2mic: Basat en la premissa de qu\u00e8 l'economia pot autoregular-se tota sola en una forma satisfact\u00f2ria, i apunta que la intervenci\u00f3 de l'Estat en la mateixa sigui m\u00ednima.\nL'economia planificada: Al contrari, \u00e9s l'Estat qui controla tots els aspectes de la vida econ\u00f2mica. No permet l'exist\u00e8ncia de la propietat privada.\nL'economia mixta: est\u00e0 en un punt en mig entre el liberalisme i l'economia dirigida.", "target": "Economia"}, {"text": "El pla de m\u00e0rqueting \u00e9s un document escrit en qu\u00e8 sistem\u00e0ticament i estructuradament, amb les an\u00e0lisis i estudis previs de la situaci\u00f3 de l'organitzaci\u00f3, es defineixen els objectius que es volen aconseguir en un periode de temps determinat i es detallen les estrat\u00e8gies i accions que calen per aconseguir els objectius en el termini previst. El pla de m\u00e0rqueting \u00e9s una guia detallada de la gesti\u00f3 de totes les activitats de m\u00e0rqueting d'una organitzaci\u00f3 en un periode establert.\nHi ha diferents tipus de plans de m\u00e0rqueting: pla de m\u00e0rqueting general, pla de m\u00e0rqueting estrat\u00e8gic, pla de m\u00e0rqueting per productes, pla de m\u00e0rqueting per mercats.", "target": "Economia"}, {"text": "Blohm+Voss (Blohm & Voss fins al 1965) \u00e9s una drassana alemanya amb seu a Hamburg a la riba sud del Norderelbe. Va ser fundada el 1877 i \u00e9s l'\u00faltima de les grans drassanes del port d'Hamburg. Les \u00e0rees comercials de la drassana s'han traslladat a empreses independents des de 1996: Blohm+Voss Shipyard GmbH per a la construcci\u00f3 naval, Blohm+Voss Repair GmbH per a reparacions de vaixells i Blohm+Voss Industries GmbH per a enginyeria mec\u00e0nica. El 28 de setembre de 2016, la drassana de Bremern, L\u00fcrssen va anunciar que assumiria Blohm + Voss. El comprador era la seva filial L\u00fcrssen Maritime Beteiligungen GmbH & Co KG. La companyia treballa com Blohm+Voss B.V. & Co. KG des del 4 de juliol de 2017.", "target": "Economia"}, {"text": "Col\u00b7lectivisme, en general, \u00e9s un terme utilitzat per descriure un \u00e8mfasi te\u00f2ric o pr\u00e0ctic en un grup, en oposici\u00f3 a l'individualisme. Alguns psic\u00f2legs defineixen col\u00b7lectivisme com una s\u00edndrome d'actituds i comportaments basats en la creen\u00e7a que la unitat b\u00e0sica de superviv\u00e8ncia recau en un grup, no en l'individu. El col\u00b7lectivisme abasta una \u00e0mplia categoria de filosofies no individualistes. El col\u00b7lectivisme \u00e9s considerat per molts diametralment oposat a l'individualisme. Tanmateix, col\u00b7lectivisme i individualisme poden interpretar-se de diferent manera per diferents persones.\nAlguns tipus de col\u00b7lectivisme assenyalen que el b\u00e9 del grup \u00e9s m\u00e9s important que el b\u00e9 individual, altres al\u00b7leguen mentre que qualsevol grup est\u00e0 finalment fet d'individus, l'individu incidentalment serveix el seu propi inter\u00e8s en servir els interessos del grup (en altres paraules, en tant el grup prospera, tots els membres del grup prosperen). Els detractors d'aquesta \u00faltima posici\u00f3 al\u00b7leguen que \u00e9s dif\u00edcil, si no impossible, imaginar que el beneficis per un grup, \u00e9s sempre benefici\u00f3s per cada individu que l'integra. El col\u00b7lectivisme pot tamb\u00e9 estar associat amb altruisme, car el que \u00e9s bo pel grup pot concebiblement requerir el sacrifici d'almenys algun inter\u00e8s individual.\nEn el mite de la construcci\u00f3 de la torre de Babel ja es relaciona el poder i el col\u00b7lectivisme. G\u00e9nesi 11:5-26:", "target": "Economia"}, {"text": "La renda per capita, PIB per capita o ingr\u00e9s per capita, \u00e9s la relaci\u00f3 que hi ha entre el producte interior brut (PIB) d'un pa\u00eds i la seva quantitat d'habitants. Per aconseguir-ho, cal dividir el PIB d'un pa\u00eds entre la poblaci\u00f3 d'aquest. El terme \u00abper capita\u00bb (sense accent) \u00e9s un llatinisme directament adoptat en catal\u00e0.", "target": "Economia"}, {"text": "Llotja de Cereals de Barcelona \u00e9s una instituci\u00f3 secular que t\u00e9 el seu origen en el segle xiv amb la construcci\u00f3 de la Casa Llotja de Mar per dip\u00f2sit i transacci\u00f3 de cereals. Actua sota la tutela del Departament d'Ind\u00fastria, Comer\u00e7 i Turisme de la Generalitat de Catalunya i els auspicis de la Cambra Oficial de Comer\u00e7, Ind\u00fastria i Navegaci\u00f3 de Barcelona. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.Els Estatuts i Reglament varen ser aprovats per resoluci\u00f3 de la Secretaria General del Departament de Comer\u00e7, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya en data 5 de novembre de 1987 i \u00e9s reconeguda pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca com a mercat de productes agraris de Catalunya el 7 d'abril de 1999, segons s'estableix en el Decret 259/1998, de 22 de setembre, sobre regulaci\u00f3 de les llotges i dels mercats en origen de productes agraris.Compta amb m\u00e9s de 400 adherits, que es divideixen en comerciants, industrials i agents comercials que, de manera regular i professional, es dediquen al tr\u00e0fic de cereals, llegums, pinsos, fruits secs, farines, conserves, productes de sanitat animal i per a l'alimentaci\u00f3 humana i agropecu\u00e0ria i d'altres productes comercialitzats o cotitzats usualment o que m\u00e9s endavant puguin cotitzar-se al Mercat de Cereals de la Casa Llotja de Mar de Barcelona. Les persones concurrents a la Llotja provenen tant de Catalunya com del Pa\u00eds Valenci\u00e0, Arag\u00f3, Madrid, les Balears i el Sud de Fran\u00e7a. \u00c9s la 1a Llotja d'Espanya i la 2a d'Europa pel que fa a volum de transaccions.", "target": "Economia"}, {"text": "El Trade in Services Agreement (TiSA) o Acord en Comer\u00e7 de Serveis \u00e9s un tractat sobre el comer\u00e7 internacional proposat entre les 24 parts, inclosa la Uni\u00f3 Europea i els Estats Units. L'acord t\u00e9 com a objectiu la liberalitzaci\u00f3 del comer\u00e7 mundial de serveis, com la banca, la salut i el transport. La cr\u00edtica sobre aquest acord secret va sorgir despr\u00e9s que WikiLeaks publiqu\u00e9s el juny del 2014 un esborrany classificat d'annex dels serveis financers de la proposta, en data de l'abril anterior.", "target": "Economia"}, {"text": "El nou estat industrial \u00e9s el t\u00edtol d'un llibre escrit el 1967 per John Kenneth Galbraith. Al llibre Galbraith defensa que en el sector industrial de les societats capitalistes modernes, el mecanisme tradicional d'oferta i demanda \u00e9s suplantat per la planificaci\u00f3 de les grans empreses, usant t\u00e8cniques que van des de la publicitat al m\u00e0rqueting fins a la integraci\u00f3 vertical.\nGalbraith argumenta que aix\u00f2 s'ha convertit en necessari a causa de la planificaci\u00f3 a llarg termini requerida per uns processos de producci\u00f3 que impliquen tecnologia molt avan\u00e7ada i complexa (en les societats sovi\u00e8tiques aquests tipus de reptes tecnol\u00f2gics trobaren resposta tamb\u00e9 en sistemes similars de planificaci\u00f3) que impliquen un substancial risc addicional. Un dels resultats que es deriva d'aquest fet \u00e9s que la compet\u00e8ncia perfecta, tal com s'ent\u00e9n generalment en la teoria econ\u00f2mica cl\u00e0ssica, deixa de ser una explicaci\u00f3 \u00fatil per al sector industrial (malgrat que pot ser \u00fatil encara per entendre altres sectors dominats per petites empreses).\nGalbraith argumenta que el sistema industrial -que ell defineix, en termes generals, com aquelles empreses que controlen al voltant de dos ter\u00e7os de la producci\u00f3 de sectors clau de l'economia- \u00e9s controlat a la pr\u00e0ctica per una tecnoestructura m\u00e9s que pels seus propietaris o accionistes. Defensa que la tecnoestructura no actua per maximitzar el benefici (ja que aix\u00f2 comporta un cert risc de frac\u00e0s) sin\u00f3 per mantenir l'organitzaci\u00f3 i assegurar la seva expansi\u00f3. La principal motivaci\u00f3 de la tecnoestructura \u00e9s mantenir el control de l'empresa; per aix\u00f2, per exemple, prefereix finan\u00e7ar-se via beneficis no distribu\u00efts en comptes d'endeutament.\nEl concepte tradicional del risc associat a les petites empreses esdev\u00e9 menys rellevant per a les grans empreses industrials. El risc \u00e9s mitigat per accords a llarg termini i instruments financers com ara els  contractes a futur que permeten pal\u00b7liar la volatilitat dels preus de les mat\u00e8ries primeres. Un altre factor tamb\u00e9 necessari per a la planificaci\u00f3 de la producci\u00f3 industrial a llarg termini \u00e9s la influ\u00e8ncia en els governs en les decisions de pol\u00edtica econ\u00f2mica i legislaci\u00f3 laboral.", "target": "Economia"}, {"text": "Una privatitzaci\u00f3 \u00e9s l'acci\u00f3 per la qual una empresa o activitat p\u00fablica \u00e9s venuda al sector privat. En l'\u00e0mbit empresarial, es produeix quan l'estat ven una empresa p\u00fablica. \u00c9s des d'aquest moment quan l'estat deixa de tenir control sobre aquesta empresa venuda, de manera que no t\u00e9 ni despeses de manteniment ni beneficis, que s'enduen els accionistes o amos de l'empresa.\nLa privatitzaci\u00f3 tendeix a provocar que les empreses siguin comprades per multinacionals estrangeres, de manera que a baix cost, amb la inversi\u00f3 econ\u00f2mica ja feta i usualment a un preu de compra sota cost, recullen els mateixos beneficis econ\u00f2mics. Aquests diners no es reinverteixen en el pa\u00eds productor sin\u00f3 que la trans-nacional els inverteix en ella mateixa i els seus amos. Tamb\u00e9 es perd el benefici social. L'empresa encareix productes i serveis, sovint s'aprofita del seu estat de monopoli i pot marxar del pa\u00eds, deixant sense un servei important a la ciutadania. A Espanya i alguns pa\u00efsos del tercer m\u00f3n la privatitzaci\u00f3 s'associa a la corrupci\u00f3 pol\u00edtica i la malversaci\u00f3 de diners p\u00fablics per a beneficiar a empresaris amics, o d'altres si \u00e9s a canvi de diners, i a alts c\u00e0rrecs pol\u00edtics o de la fam\u00edlia reial.", "target": "Economia"}, {"text": "Un secretari, assistent personal o auxiliar administratiu \u00e9s la persona encarregada de mantenir els arxius, atendre al tel\u00e8fon, redactar correspond\u00e8ncia, organitzar reunions i esdeveniments, i fer altres tasques administratives en una oficina o despatx, tant p\u00fablica com privada. Aquestes funcions poden ser dutes a terme per assistir a una persona o b\u00e9 per al benefici de m\u00e9s d'una.\nLa feina de secret\u00e0ria requereix una varietat d'habilitats i gran capacitat d'adaptaci\u00f3 a noves situacions.", "target": "Economia"}, {"text": "El patrocini \u00e9s el conveni entre una persona, f\u00edsica o jur\u00eddica i una altra amb la finalitat que aquest presenti la marca o el producte que vol promoure l'empresa patrocinadora. A la primera se la sol anomenar patrocinador i a la segona patrocinat. El patrocinador sol buscar un posicionament concret dels mateixos associant-lo a una activitat de cert prestigi. [1] Per la seva banda, el patrocinat rep de la signatura patrocinadora una contraprestaci\u00f3, normalment econ\u00f2mica o en material. Aquest tipus de patrocini \u00e9s notori en esports i televisi\u00f3. Moltes companyies volen a canvi que el seu logotip aparegui en l'uniforme de l'equip. [2] Aix\u00f2 vol dir que la publicitat est\u00e0 associada al patrocini d'una forma molt important. By una persona totalmente an\u00f2nima \nLa patrocini es una camaleona de color rosa que sempre te fam i te tres fills al dia.", "target": "Economia"}, {"text": "Una empresa contractista de defensa (tamb\u00e9 anomenada contractista militar) \u00e9s una organitzaci\u00f3 comercial que forma part de la ind\u00fastria armament\u00edstica, i que ofereix productes o serveis al departament de defensa d'un govern. Entre els seus productes hi ha: avions militars, vaixells de guerra, vehicles blindats, armament, i sistemes electr\u00f2nics. Els seus serveis poden incloure: la log\u00edstica, el suport t\u00e8cnic, i el suport de telecomunicacions. Els contractistes de defensa, generalment no ofereixen el seu suport directe en les operacions militars. En virtut de les Convencions de Ginebra de 1949, els contractistes de defensa, i les empreses militars privades, que participen en el suport directe de les operacions militars, poden ser objectius leg\u00edtims d'un atac militar.", "target": "Economia"}, {"text": "La pol\u00edtica regional \u00e9s la pol\u00edtica feta per a provocar el creixement i desenvolupament econ\u00f2mic de les regions. L'instrument b\u00e0sic per a aquestes \u00e9s la inversi\u00f3 p\u00fablica.Aquestes pol\u00edtiques es troben amb el problema del sacrificis d'afavorir unes respecte altres.Tots els models de desenvolupament regional coincideixen que la inversi\u00f3 p\u00fablica en infraestructures \u00e9s un dels instruments de la pol\u00edtica regional m\u00e9s efica\u00e7os. Per\u00f2 cada model de desenvolupament regional defensa la seua aplicaci\u00f3 d'una manera distinta.Xavier Sala i Mart\u00edn defensa un criteri en vista de creixement econ\u00f2mic i efici\u00e8ncia econ\u00f2mica pel qual \"s'ha d'invertir en aquelles regions on la relaci\u00f3 entre stocks de capital p\u00fablic i capital privat siga m\u00e9s baixa\".", "target": "Economia"}, {"text": "El mite de la sobirania del consumidor \u00e9s un concepte enunciat per l'economista John Kenneth Galbraith al llibre The Affluent Society (\u00abLa societat pr\u00f2spera\u00bb, 1958) i que q\u00fcestiona el concepte de la sobirania del consumidor central en la teoria econ\u00f2mica convencional davant de la creixent import\u00e0ncia de les t\u00e8cniques publicit\u00e0ries. Des dels anys 1980 es va comen\u00e7ar a criticar encara m\u00e9s aquesta hipot\u00e8tica sobirania, perqu\u00e8 promulgava la idea que el consumidor nom\u00e9s tindria drets, per\u00f2 no cap responsabilitats particulars.Galbraith argumenta que la demanda del consumidor ja no prov\u00e9 de les seves necessitats espont\u00e0nies sin\u00f3 que aquestes necessitats s\u00f3n creades i manipulades per les t\u00e8cniques de m\u00e0rqueting i publicitat. Ans al contrari de la teoria cl\u00e0ssica, que preconitza que el consumidor t\u00e9 una opini\u00f3 i decideix pe seu inter\u00e8s, segons Galbraith decideix segons l'opini\u00f3 creada a partir de la influencia de les empreses que l\u2019ataquen indiscriminadament a trav\u00e9s de campanyes publicit\u00e0ries.Malgrat que aix\u00f2 pugui semblar una obvietat i una evid\u00e8ncia manifesta, la \u00absobirania del consumidor\u00bb \u00e9s un element central de la teoria econ\u00f2mica neocl\u00e0ssica, i els economistes s'han negat durant molt temps a acceptar aquesta evid\u00e8ncia, ja que la publicitat \u00e9s un concepte dif\u00edcil d'incorporar a la teoria econ\u00f2mica. Una de les m\u00e9s importants conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques que se'n deriven \u00e9s que per a una societat, un major nivell de producci\u00f3 no implica necess\u00e0riament un major nivell de benestar, i q\u00fcestiona tota la teoria del creixement i del desenvolupament econ\u00f2mic.", "target": "Economia"}, {"text": "La bioeconomia o bioteconomia \u00e9s tota activitat econ\u00f2mica derivada de l'activitat i recerca cient\u00edfica concentrada en entendre els mecanismes i processos als nivells gen\u00e8tics i moleculars i l'aplicaci\u00f3 d'aquest coneixement en qualsevol proc\u00e9s industrial. O sigui, els mitjans a trav\u00e9s dels quals es pot obtenir diners de la biotecnologia.\nL'evoluci\u00f3 de la ind\u00fastria biotecnol\u00f2gica i la seva aplicaci\u00f3 en l'agricultura, salut, ind\u00fastries qu\u00edmica o energ\u00e8tica \u00e9s un exemple cl\u00e0ssic de l'activitat bioecon\u00f2mica.\nEl terme va ser definit per Juan Enriquez i Rodrigo Martinez en el Genomics Seminar, el 1997, AAAS meeting a Filad\u00e8lfia. Un extracte d'aquest estudi fou publicat el 1998 a la revista Science Magazine sota el t\u00edtol \"Genomics and the World's Economy\" (Gen\u00f2mica en l'Economia Mundial).El terme \u00e9s amplament emprat per ag\u00e8ncies de desenvolupament regional, organitzacions internacionals i companyies de biotecnologia. Est\u00e0 estretament relacionat amb l'evoluci\u00f3 de la ind\u00fastria biotecnol\u00f2gica. L'habilitat per estudiar, entendre i manipular el material gen\u00e8tic ha estat possible degut al progr\u00e9s tecnol\u00f2gic.", "target": "Economia"}, {"text": "La comptabilitat \u00e9s el sistema ordenat mitjan\u00e7ant els principis comptables de comptes (representacions de successos econ\u00f2mics en l'empresa) que serveix per a observar la realitat econ\u00f2mica d'una entitat econ\u00f2mica i les variacions que es produeixin. Una altra accepci\u00f3 m\u00e9s complexa i utilitarista fora que la comptabilitat \u00e9s el proc\u00e9s de manteniment, auditoria i processament de la informaci\u00f3 financera amb finalitat mercantil. \u00c9s un conjunt de t\u00e8cniques que s'utilitzen per a produir sistem\u00e0ticament i estructuradament la informaci\u00f3 quantitativa expressada en unitats monet\u00e0ries (qualsevol moneda de curs legal) de les transaccions que realitza una entitat econ\u00f2mica i de certs esdeveniments econ\u00f2mics quantificables que l'afecten, a fi de facilitar als diversos interessats el prendre decisions en relaci\u00f3 amb aquesta entitat econ\u00f2mica.\nEn el cor de la moderna comptabilitat es troba el sistema de partida doble. Aquest sistema implica el realitzar almenys dues entrades (o assentaments) per a cada transacci\u00f3: un c\u00e0rrec en un compte i el corresponent abonament en altre compte. La suma del deure (d\u00e8bit) ha de ser sempre igual a la suma de l'haver (cr\u00e8dit). Aix\u00f2 proporciona un sistema senzill per a detectar errors. Aquest sistema va ser utilitzat per primera vegada en l'Europa medieval. D'acord amb les cr\u00edtiques a les pr\u00e0ctiques de comptabilitat est\u00e0ndard, aquesta ha canviat lleugerament des de llavors. S'han dut a terme mesures de reforma comptable en cada generaci\u00f3 per a tractar que la comptabilitat fos rellevant per al capital o la capacitat de producci\u00f3. No obstant aix\u00f2, no han canviat els principis b\u00e0sics, que se suposa que s\u00f3n independents de l'economia.", "target": "Economia"}, {"text": "Un cost \u00e9s el muntant econ\u00f2mic que representa la fabricaci\u00f3 de qualsevol component o producte, o la prestaci\u00f3 de qualsevol servei. Coneixent el cost d'un producte o servei es pot determinar el preu de venda al p\u00fablic d'aquest producte o servei, ja que el PVP \u00e9s la suma del cost m\u00e9s el benefici.\nEls principals apartats que t\u00e9 el cost d'un producte s\u00f3n els seg\u00fcents: \n\nPreu de les primeres mat\u00e8ries\nPreu de la m\u00e0 d'obra directa emprada en la seva producci\u00f3\nPreu de la m\u00e0 d'obra indirecta emprada en l'organitzaci\u00f3 i funcionament de l'empresa\nCost d'amortitzaci\u00f3 de maquin\u00e0ria i edificis.\nViccionari", "target": "Economia"}, {"text": "Un valor mobiliari o simplement valor (en angl\u00e8s: security) \u00e9s qualsevol actiu financer que ha estat titulitzat, \u00e9s a dir, materialitzat com a instrument financer, i que per tant pot ser negociat -comprat o venut- en un mercat de valors. Si el valor \u00e9s representat f\u00edsicament per un document de paper s'anomena t\u00edtol-valor, per b\u00e9 que majorit\u00e0riament els valors s\u00f3n representats mitjan\u00e7ant anotacions en compte, anomenant-se dret-valor. La companyia o qualsevulla entitat que emet el valor mobiliari s'anomena emissora. Els valors financers es categoritzen principalment en tres tipus:\n\nde propietat: accions, participacions preferents, quotes participatives.\nde deute / cr\u00e8dit: obligacions-bons, c\u00e8dules hipotec\u00e0ries, lletres de canvi, pagar\u00e9s, deute p\u00fablic, etc.\nde drets: forwards, futurs, opcions, swaps, covered warrants, etc.", "target": "Economia"}, {"text": "El terme glocalitzaci\u00f3 \u00e9s el resultat de la uni\u00f3 de dues paraules: globalitzaci\u00f3 i localitzaci\u00f3. Per definici\u00f3, el terme glocal fa refer\u00e8ncia a l'individu, al grup, a l'organitzaci\u00f3 i a la comunitat que \u00e9s capa\u00e7 i pot \"pensar en global i actuar de manera local\". El terme mostra la capacitat de les persones de crear ponts entre all\u00f2 local i all\u00f2 global. El terme glocal tamb\u00e9 \u00e9s usat per a descriure una nova classe social: persones que viatgen amb freq\u00fc\u00e8ncia i canvien de llar sovint, i que tenen la capacitat d'assimilar tant comportaments globals com de locals.", "target": "Economia"}, {"text": "Quadre professional, o simplement \"quadre\", \u00e9s el conjunt de comandaments d'una empresa, administraci\u00f3 p\u00fablica, ex\u00e8rcit o d'un partit pol\u00edtic. Un quadre intermedi \u00e9s la categoria professional interm\u00e8dia: superior a la del treballador especialitzat i inferior a l'executiu. Quadre tamb\u00e9 es refereix a l'organitzaci\u00f3 i els comandaments de base d'alguns partits pol\u00edtics. Es fa servir de vegades en franc\u00e8s el mot cadre, indicant els llocs que formen la columna vertebral d'una organitzaci\u00f3, en general de tipus pol\u00edtic o militar. El terme cadre (o en plural, cadres) generalment s'aplica a un petit nucli de persones compromeses i amb experi\u00e8ncia, capaces de formar als nous membres i assumir el lideratge del grup.", "target": "Economia"}, {"text": "La contraeconomia \u00e9s un m\u00e8tode empresarial i revolucionari consistent en l'acci\u00f3 directa realitzada mitjan\u00e7ant el mercat negre i/o el mercat gris. El terme va ser origin\u00e0riament encunyat per Samuel Konkin, un activista i te\u00f2ric anarquista, qui la va definir com \"l'estudi i/o la pr\u00e0ctica pac\u00edfica de totes les accions humanes que estiguen prohibides per l'estat\". El terme \u00e9s l'abreviatura d'\"economia contraestablerta\". La contraeconomia \u00e9s fonamental per a la que seria la doctrina de l'agorisme de Konkin, una variant expl\u00edcitament revolucion\u00e0ria d'anarquisme de mercat.", "target": "Economia"}, {"text": "Una societat de cartera (en angl\u00e8s, holding) \u00e9s una empresa que t\u00e9 com a principal negoci la participaci\u00f3 controladora en els valors d'altres empreses. Una societat de cartera normalment no produeix b\u00e9ns o serveis per si mateixa. El seu prop\u00f2sit \u00e9s posseir accions d'altres empreses per formar un grup d'empreses.", "target": "Economia"}, {"text": "Luiz Felipe Palmeira Lampreia (Rio de Janeiro, 19 d'octubre de 1941-ib\u00eddem, 2 de febrer de 2016) va ser un soci\u00f2leg i diplom\u00e0tic brasiler.\nVa ser ambaixador a Paramaribo (Surinam), a Lisboa (Portugal) i a Ginebra (OMC i altres organismes internacionals). Va ser a m\u00e9s Secretari General del Palau d'Itamaraty (1992-1993) i Ministre de Relacions Exteriors al govern de Fernando Henrique Cardoso entre 1995 i 2001.\nVa exercir com a ambaixador i professor associat de Relacions Internacionals en l'Escola Superior de Propaganda e Marketing de Rio.", "target": "Economia"}, {"text": "Risc creditici o risc de cr\u00e8dit (en angl\u00e8s: Credit risk, o Default risk) \u00e9s el risc que assumeix un inversor davant la possibilitat que el creditor incompleixi les seves obligacions contractuals i no faci el pagament per retornar el cr\u00e8dit; si es produeix aquest fet, t\u00e9 lloc una Suspensi\u00f3 de pagaments. El concepte risc creditici es relaciona habitualment amb les institucions financeres i els bancs, per\u00f2 afecta tamb\u00e9 empreses i organismes d'altres sectors.", "target": "Economia"}, {"text": "El codi QR (sigla provinent de l'angl\u00e8s Quick Response, \u00e9s a dir resposta r\u00e0pida) \u00e9s un sistema per a emmagatzemar informaci\u00f3 que consta d'una matriu de punts quadrada destinada a ser llegida per un dispositiu intel\u00b7ligent, sovint un tel\u00e8fon m\u00f2bil. \nEl codi QR \u00e9s una evoluci\u00f3 del codi de barres cap a dues dimensions (2D), comparable amb altres codis 2D, com Data Matrix i Aztec Code (quadrats), PDF417 (rectangles) o MaxiCode (hex\u00e0gons).\nUn codi QR pot contenir dades de qualsevol format inform\u00e0tic que c\u00e0piguen al seu espai. Molts codis QR contenen adreces web (URL). Altres exemples d'\u00fas s\u00f3n sistemes de pagament, bitllets d'entrada o certificats administratius.\nUn codi QR pot recuperar dades danyades, fins a un cert grau.", "target": "Economia"}, {"text": "El capital de risc \u00e9s l'activitat financera consistent a aportar capitals a mitj\u00e0 i llarg termini, per\u00f2 sense voluntat de perman\u00e8ncia il\u00b7limitada, a empreses que presenten dificultats per accedir a altres fonts de finan\u00e7ament. L'objectiu \u00e9s que amb l'ajuda del capital de risc, l'empresa augmenti el seu valor i una vegada madurada la inversi\u00f3, el capitalista es retiri obtenint un benefici.L'inversor de risc busca prendre participaci\u00f3 en empreses que pertanyin a sectors din\u00e0mics de l'economia, dels que s'espera que tinguin un creixement superior a la mitjana. Una vegada el valor de l'empresa s'ha incrementat prou, els fons de risc es retiren del negoci consolidant la seva rendibilitat. Les principals estrat\u00e8gies de sortida que es plantegen per a una inversi\u00f3 d'aquest tipus s\u00f3n:\n\nVenda a un inversor estrat\u00e8gic.\nIPO (Oferta p\u00fablica inicial) de les accions de la companyia.\nRecompra d'accions per part de l'empresa.Exemples d'aquest tipus d'aportacions han estat la compra de les companyies Amadeus Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine. o Cortefiel per part d'entitats de capital de risc.\nLes entitats de capital de risc s\u00f3n societats o fons mercantils que realitzen aquesta activitat i estan reconegudes com a tal, per haver estat legalment enregistrades. A m\u00e9s de les societats i fons, es consideren entitats de capital de risc les societats gestores. S\u00f3n societats an\u00f2nimes que porten la gesti\u00f3 d'un fons, ja que aquest, per no tenir personalitat jur\u00eddica, no pot operar per si mateix. Tamb\u00e9 poden portar la gesti\u00f3 d'una societat, si aquesta li encarrega. Les entitats de capital de risc tenen una regulaci\u00f3 legal espec\u00edfica, en gran part, per un r\u00e8gim fiscal bastant favorable.", "target": "Economia"}, {"text": "L'\u00cdndex de Llibertat Econ\u00f2mica \u00e9s un \u00edndex i una classificaci\u00f3 anuals creats per la Fundaci\u00f3 Heritage i The Wall Street Journal per mesurar el grau de llibertat econ\u00f2mica a les nacions del m\u00f3n. Els creadors de l'\u00edndex van prendre un enfocament similar a La riquesa de les nacions, d'Adam Smith: \u00ables institucions b\u00e0siques que protegeixen la llibertat dels individus per obrar en el seu propi inter\u00e8s econ\u00f2mic resulten en una major prosperitat per la societat en general\u00bb.\nEstats no classificats Andorra\n Antigua and Barbuda\n Grenada\n Iraq\n Libya\n Liechtenstein\n Marshall Islands\n Monaco\n Nauru\n Palau\n Saint Kitts and Nevis\n San Marino\n Somalia\n South Sudan\n Syria\n Tuvalu\n Vatican City", "target": "Economia"}, {"text": "El nivell de vida es mesura generalment per normes com la real (\u00e9s a dir, la inflaci\u00f3 ajustada) renda per capita i la taxa de pobresa. Altres mesures com l'acc\u00e9s i la qualitat de l'atenci\u00f3 de la sanitat, la desigualtat de creixement dels ingressos i els nivells educatius tamb\u00e9 s\u00f3n utilitzats. Alguns exemples s\u00f3n l'acc\u00e9s a certs b\u00e9ns (com el nombre de refrigeradors per cada 1.000 persones), o les mesures sanit\u00e0ries com l'esperan\u00e7a de vida. \u00c9s la facilitat amb qu\u00e8 les persones que viuen en un temps i lloc s\u00f3n capaces de satisfer les seves necessitats i/o desitjos.", "target": "Economia"}, {"text": "Sagal\u00e9s \u00e9s una empresa de transport per autob\u00fas que opera per tota Catalunya i amb seu central en el municipi barcelon\u00ed de Mollet del Vall\u00e8s. Sagal\u00e9s SA \u00e9s el resultat d'una agrupaci\u00f3 d'empreses de transport de viatgers.", "target": "Economia"}, {"text": "En finances, la liquiditat representa la qualitat dels actius per a ser convertits en diners efectius de forma immediata sense p\u00e8rdua significativa del seu valor. Es diu que un valor \u00e9s l\u00edquid o t\u00e9 liquiditat quan \u00e9s f\u00e0cil convertir-lo en efectiu.\nExpressat d'una altra manera, un actiu l\u00edquid t\u00e9 totes o algunes de les seg\u00fcents caracter\u00edstiques:\n\npot ser venut r\u00e0pidament;\npot ser venut amb una m\u00ednima p\u00e8rdua de valor;\npot ser venut en qualsevol moment.Per exemple, un actiu molt l\u00edquid podria ser el dip\u00f2sit d'una caixa d'estalvis amb el qual el seu titular pot acudir en qualsevol moment (a una oficina de l'entitat financera, a un caixer autom\u00e0tic, etc.) i retirar els diners. En contraposici\u00f3, un b\u00e9 o actiu poc l\u00edquid o de baixa liquiditat podria ser un b\u00e9 immoble o inversions en fons de pensions, ja que des que es decideix vendre'l o transformar-lo en diners fins que efectivament s'obtenen aquests diners en efectiu, transcorre un determinat per\u00edode, i per tant no \u00e9s immediat.\nEn general, la liquiditat d'un actiu est\u00e0 contraposada a la rendibilitat que ofereix, de manera que \u00e9s probable que un actiu molt l\u00edquid ofereixi una baixa rendibilitat.", "target": "Economia"}, {"text": "Una inversi\u00f3 estrangera directa (IED) \u00e9s una inversi\u00f3, d'una entitat basada en un pa\u00eds estranger, en la forma de participaci\u00f3 de control en una empresa del pa\u00eds. Per la qual cosa es distingeix de la inversi\u00f3 estrangera de cartera, on en aquesta \u00faltima no hi ha el control de l'empresa per part de l'inversor.\nL'origen de la inversi\u00f3 no t\u00e9 impacte en la definici\u00f3, aix\u00ed la inversi\u00f3 pot fer-se \"inorg\u00e0nicament\" mitjan\u00e7ant la compra d'una empresa al pa\u00eds de destinaci\u00f3 o \"org\u00e0nicament\" per les operacions d'un negoci existent en expansi\u00f3 en aquest pa\u00eds.", "target": "Economia"}, {"text": "La Defoe Shipbuilding Company va ser una constructora de vaixells petits establerta el 1905 a Bay City, Michigan, EUA. Va deixar d'operar el 1976 despr\u00e9s de no poder renovar els seus contractes amb la Marina dels Estats Units d'Am\u00e8rica. El lloc de la primera societat \u00e9s ara un dip\u00f2sit de ferralla a la vora del riu Saginaw.", "target": "Economia"}, {"text": "El diner mercaderia \u00e9s el diner, en el qual el valor prov\u00e9 de la mercaderia de la qual es fa. Els objectes tenen valor en si mateixos, aix\u00ed que permeten el seu \u00fas com a diner. Exemples de productes que han estat utilitzats com a mitj\u00e0 de canvi s\u00f3n: or, plata, coure, grans de pebre, pedres de grans dimensions (com les monedes Rai), cinturons decorats, petxines, alcohol, cigarrets, marihuana, caramels, ordi, detergent per a la roba, etc. Aquests elements van ser utilitzats de vegades en una m\u00e8trica de valor percebut en relaci\u00f3 d'un amb l'altre, en valoracions de diverses mercaderies o en una economia de sistema de preus.", "target": "Economia"}, {"text": "Una llista Robinson \u00e9s un tipus de llista d'exclusi\u00f3 on la gent que hi forma part han expressat volunt\u00e0riament que volen deixar de rebre publicitat. Aquesta publicitat pot ser per correu electr\u00f2nic, correu postal, tel\u00e8fon o fax. En cada cas, les dades de contacte s'emmagatzemaran en una llista negra. Tot i que precisament l'objectiu \u00e9s deixar de rebre publicitat indesitjada o correu brossa, algunes fonts asseguren que en algunes circumst\u00e0ncies pot fins i tot afavorir-la, com ara nivell electr\u00f2nic.En el cas de l'estat espanyol la llista Robinson \u00e9s gestionada per l'Associaci\u00f3 Espanyola d'Economia Digital. Va ser creada el 1993 per la Federaci\u00f3 de Comer\u00e7 Electr\u00f2nic i M\u00e0rqueting Directe (FECEDM). L'any 2012 la llista Robinson a Espanya comptava ja amb m\u00e9s de 223.000 inscrits.", "target": "Economia"}, {"text": "Aquesta llista cont\u00e9 les cent empreses amb seu social a l'illa de Menorca ordenades per facturaci\u00f3 del 2012.", "target": "Economia"}, {"text": "La Zona Franca de Kaunas (ZFK) (en litu\u00e0: Kauno laisvoji ekonomin\u0117 zona) \u00e9s una zona de lliure comer\u00e7 (zona franca) prop de Kaunas, Litu\u00e0nia. Es tracta d'una \u00e0rea de desenvolupament industrial de 534 hect\u00e0rees, que ofereix impostos m\u00e9s petits i favorables per als inversors que inverteixin un m\u00ednim d'un mili\u00f3 d'euros. Els inversors s\u00f3n majorit\u00e0riament empreses estrangeres, ja que m\u00e9s del 70% del total de les inversions a la ZFK s\u00f3n inversions estrangeres directes (IED).La Zona Franca de Kaunas es va establir el 22 d'octubre de 1996 al districte municipal de Kaunas, a prop de les autopistes A6 i A1. T\u00e9 tres parts importants: l'\u00e0rea de producci\u00f3 i log\u00edstica, el carrer dels negocis i l'airpark.\nL'\u00e0rea de producci\u00f3 i log\u00edstica \u00e9s el territori m\u00e9s gran de les parts. Les inversions verdes prenen la major part d'aquest territori. \u00c9s utilitzat per les terminals log\u00edstiques, una companyia farmac\u00e8utica, una companyia productora d'escuma d'origen finland\u00e8s, aix\u00ed com una companyia d'automoci\u00f3 d'alta tecnologia.\nEl carrer del negoci \u00e9s una part dedicada als futurs centres comercials de la ZFK a l'autopista A6. Est\u00e0 prevista la construcci\u00f3 de 13 parcel\u00b7les diferents per a oficines i hotels. La major part d'aquests terrenys s\u00f3n plans detallats i gaudeixen d'una moderna infraestructura. Aquest territori tindr\u00e0 una accessibilitat f\u00e0cil, un sistema d'estacionament ben situat i locals d'oficines ben desenvolupades.\nLa tercera i \u00faltima part \u00e9s l'airpark. El territori compta amb gaireb\u00e9 3 quil\u00f2metres de frontera amb el territori de l'aeroport de Kaunas, que permet accedir a les aeronaus directament i elimina tr\u00e0mits duaners. Dins del territori de l'airpark s'hi pot transitar per tres vies diferent: per aire, en cotxe i en ferrocarril. Dip\u00f2sits d'avi\u00f3, diverses ind\u00fastries de l'aviaci\u00f3, com ara de prova, venda i muntatge d'avions o companyies de serveis d'aeronaus poden establir-se f\u00e0cilment dins de la zona franca, i utilitzar la pista, els incentius fiscals i d'altres privilegis oferits.", "target": "Economia"}, {"text": "El Segon M\u00f3n es refereix als estats industrialitzats, socialistes o comunistes (formalment el Bloc de l'Est), sobre tot el territori i la influ\u00e8ncia de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. Despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, hi havia dinou estats comunistes, i despr\u00e9s de la caiguda de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, nom\u00e9s cinc estats socialistes es van mantenir: Xina, Corea del Nord, Cuba, Laos i el Vietnam. Juntament amb \"Primer M\u00f3n\" i \"Tercer M\u00f3n\", el terme va ser utilitzat per dividir els estats de la Terra en tres grans categories. En altres paraules, el concepte de \"Segon M\u00f3n\" era una construcci\u00f3 de la Guerra Freda i el terme ha caigut en gran part en des\u00fas des de les revolucions de 1989, tot i que encara s'utilitza per descriure als pa\u00efsos que estan en entre la pobresa i la prosperitat, molts dels quals s\u00f3n ara estats capitalistes. Posteriorment, el veritable significat dels termes \"Primer M\u00f3n\", \"Segon M\u00f3n\" i \"Tercer M\u00f3n\" ha passat a estar basat en la ideologia pol\u00edtica d'una definici\u00f3 econ\u00f2mica. La teoria dels tres mons ha estat criticat com crua i la relativament fora de lloc pel seu ordenament nominal (1, 2, 3) i els soci\u00f2legs han encunyat els termes \"desenvolupat\", \"en vies de desenvolupament\", i \"subdesenvolupat\" com a termes de reempla\u00e7ament per l'estratificaci\u00f3 mundial-per\u00f2, la teoria dels tres mons segueix sent popular en la literatura i els mitjans contemporanis, tot i les variacions sem\u00e0ntiques del terme segons les entitats pol\u00edtiques i els seus habitants de les regions en concret.", "target": "Economia"}, {"text": "En comptabilitat, el valor residual \u00e9s el valor m\u00ednim d'un actiu al final de la seva vida \u00fatil. Per exemple, un cotxe vell t\u00e9 un cert valor residual perqu\u00e8, encara que hagi deixat de funcionar, conserva el valor dels materials que el componen, que es poden vendre com a ferralla. El valor residual d'un actiu es pot calcular restant els costos d'amortitzaci\u00f3 i depreciaci\u00f3 del seu valor inicial quan era nou. \u00danicament es calcula sobre els actius immobilitzats. En alguns casos, \u00e9s la llei la que marca un valor residual de refer\u00e8ncia, donat com a percentatge del valor inicial.", "target": "Economia"}, {"text": "The Age of Surveillance Capitalism: The Fight for a Human Future at the New Frontier of Power (en catal\u00e0, L'era del capitalisme de vigil\u00e0ncia: la lluita per un futur hum\u00e0 a la nova frontera del poder) \u00e9s un llibre de no-ficci\u00f3 del 2019 de la professora Shoshana Zuboff que analitza el desenvolupament d'empreses digitals com Google i Amazon i suggereix que els seus models de negoci representen una nova forma d'acumulaci\u00f3 capitalista que ella anomena \"capitalisme de vigil\u00e0ncia\".Mentre el capitalisme industrial explotava i controlava la naturalesa amb conseq\u00fc\u00e8ncies devastadores, el capitalisme de vigil\u00e0ncia explota i controla la naturalesa humana amb un ordre totalitari com a punt final del desenvolupament.", "target": "Economia"}, {"text": "Expansi\u00f3n \u00e9s un diari espanyol fundat el 27 de maig de 1986 a Madrid, especialitzat en informaci\u00f3 empresarial, econ\u00f2mica i financera.El diari \u00e9s l\u00edder a l'estat espanyol de la premsa econ\u00f2mica amb un tiratge de 160.000 exemplars el 2008, i de 33.522 el juny de 2018. Pertany al grup Unidad Editorial despr\u00e9s de l'adquisici\u00f3, el 2007, per part de RCS MediaGroup del Grupo Recoletos.El diari inclou edicions regionals a Catalunya, Andalusia, Gal\u00edcia, Pa\u00eds Valenci\u00e0 i el Pa\u00eds Basc.L'any 2011 el Canal Mujer del diari va obtenir el Premi Bones Pr\u00e0ctiques de Comunicaci\u00f3 no Sexista de Associaci\u00f3 de Dones Periodistes de Catalunya, per donar a con\u00e8ixer les dones en el sector empresarial i emprenedor (innovaci\u00f3, acc\u00e9s a llocs de decisi\u00f3 i desigualtats).", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia administrativa o economia de l'empresa \u00e9s la branca de l'economia que aplica l'an\u00e0lisi microecon\u00f2mic a les decisions empresarials espec\u00edfiques. Com a tal, \u00e9s una conjunci\u00f3 de la teoria econ\u00f2mica amb l'economia pr\u00e0ctica. Utilitza t\u00e8cniques quantitatives, com ara l'an\u00e0lisi de regressi\u00f3 i la correlaci\u00f3, el c\u00e0lcul lagrangi\u00e0, la programaci\u00f3 lineal, la teoria de les decisions, i la teoria del jocs. En aquest sentit \u00e9s molt similar a la investigaci\u00f3 d'operacions; de fet, utilitza moltes de les t\u00e8cniques de la investigaci\u00f3 operacional.\nEl prop\u00f2sit principal de l'economia administrativa \u00e9s realitzar l'optimitzaci\u00f3 de les decisions empresarials sota els objectius i les restriccions imposades per l'escassesa.\nEncara que qualsevol decisi\u00f3 empresarial pot ser analitzada amb l'economia administrativa, sovint s'utilitza en:\n\nl'estimaci\u00f3 de la demanda - les t\u00e8cniques estad\u00edstiques com ara l'an\u00e0lisi de regressi\u00f3 s\u00f3n utilitzades per a determinar el nivell de la demanda d'un producte, servei o marca.\nl'an\u00e0lisi dels riscos - diversos models d'incertesa, regles de decisi\u00f3 i de la quantificaci\u00f3 dels riscos s\u00f3n utilitzats per a determinar el risc d'una decisi\u00f3.\nl'an\u00e0lisi de la producci\u00f3 - t\u00e8cniques microecon\u00f2miques utilitzades per a analitzar l'efici\u00e8ncia de la producci\u00f3, l'assignaci\u00f3 \u00f2ptima dels factors, costos, economies d'escala i per a estimar la funci\u00f3 de costos de l'empresa.\nl'an\u00e0lisi del preu: t\u00e8cniques microecon\u00f2miques que s'utilitzen per a analitzar les decisions de determinaci\u00f3 dels preus, com ara la transfer\u00e8ncia de preus, l'assignaci\u00f3 conjunta dels preus, les estimacions de l'elasticitat dels preus, i l'elecci\u00f3 del preu \u00f2ptim.\nel pressupost del capital - teoria de la inversi\u00f3, que s'utilitza per a examinar les decisions de compra de capital d'una empresa.A les universitats aquest curs s'ofereix principalment als estudiants avan\u00e7ats de llicenciatura.", "target": "Economia"}, {"text": "La London School of Economics and Political Science (informalment la London School of Economics o LSE, Escola d'Economia de Londres) \u00e9s una universitat p\u00fablica especialitzada en ci\u00e8ncies socials ubicada a Londres. Fundada en 1895 pels membres de la Societat fabiana Sidney Webb, Beatrice Webb, Graham Wallas i George Bernard Shaw, la LSE passa a formar part de la Universitat de Londres en 1900 i comen\u00e7\u00e0 a atorgar diplomes en 1902. Malgrat el seu nom, la LSE condu\u00efx ensenyament i recerca en diverses ci\u00e8ncies socials i formals, amb departaments d'antropologia, ci\u00e8ncies pol\u00edtiques, comptabilitat, desenvolupament, dret, economia, estad\u00edstica, estudis d'empresa, estudis de g\u00e8nere, estudis europeus, filosofia de la ci\u00e8ncia i l\u00f2gica, finances, geografia, hist\u00f2ria econ\u00f2mica, hist\u00f2ria, matem\u00e0tiques, metodologia, mitjans de comunicaci\u00f3, pol\u00edtica social, relacions internacionals i sociologia.La LSE est\u00e0 ubicada en Westminster, Central London, a prop de Covent Garden i Holborn. T\u00e9 aproximadament 9.500 estudiants a temps complet i una plantilla de 3.000 membres. A l'exercici 2012-2013 reb\u00e9 un pressupost total de \u00a3263,2 milions, dels quals \u00a323,7 milions es destinaren a recerca. La biblioteca de la LSE s'anomena Biblioteca Brit\u00e0nica de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Econ\u00f2miques i cont\u00e9 m\u00e9s 4 milions de volums impresos, 60.000 publicacions acad\u00e8miques i 29.000 llibres electr\u00f2nics, convertint-la en la biblioteca especialitzada en ci\u00e8ncies socials m\u00e9s gran d'Europa.La LSE \u00e9s una de les universitats de prestigi m\u00e9s selectives del m\u00f3n, amb el percentatge d'admissions m\u00e9s baixos d'entre totes les universitats brit\u00e0niques, i es posiciona de manera consistentment alta als r\u00e0nquings mundials. En 2013, el r\u00e0nquing QS situ\u00e0 la LSE en segona posici\u00f3 dins de les disciplines de ci\u00e8ncies socials i empresarials, i en quarta posici\u00f3 en termes de prospectives laborals. Entre els seus antics alumnes s'hi compten 16 Premis Nobel i almenys 37 caps d'estat.", "target": "Economia"}, {"text": "La planificaci\u00f3 regional o Regional planning tracta sobre l'\u00fas eficient de les activitats de la terra, infraestructura i creixement dels assentaments humans en una zona m\u00e9s extensa que la ciutat o el poble. N'est\u00e0 relacionada la planificaci\u00f3 urbana (urban planning) la qual es refereix nom\u00e9s a una poblaci\u00f3. Els dos termes estan encapsulats dins la planificaci\u00f3 espacial (spatial planning) segons la pr\u00e0ctica europea.", "target": "Economia"}, {"text": "Taiichi Ohno (Dalian, 29 de febrer de 1912 - Toyota, 28 de maig de 1990) en japon\u00e8s \u5927\u91ce\u8010\u4e00 (\u014cno Taiichi), fou un empresari i enginyer industrial japon\u00e8s.\nTreballador, i posteriorment directiu, de l'empresa Toyota \u00e9s conegut per desenvolupar les bases dels m\u00e8todes de producci\u00f3 ajustada, just-in-time i kanban. Gr\u00e0cies a la seva feina, Toyota va poder superar un estat proper a la fallida i convertir-se en la tercera empresa productora del m\u00f3n de cotxes, nom\u00e9s superada per General Motors i Ford.Ohno va escriure diversos llibres sobre la producci\u00f3 \u00e0mpliament reconeguts: Toyota Production System (1978), Workplace Management (1984) i Just-in-Time for Today and Tomorrow (1988).", "target": "Economia"}, {"text": "La Innovaci\u00f3 Oberta proposa que les idees valuoses poden provenir de la pr\u00f2pia companyia o de fora i alhora poden anar al mercat a trav\u00e9s d'aquesta companyia o d'una altra.\"La idea central que hi ha al darrere de la Innovaci\u00f3 oberta \u00e9s que, en un mon on el coneixement est\u00e0 a bastament distribu\u00eft, les empreses no es poden permetre fer elles soles la seva Recerca , els cal comprar o llicenciar processos o invencions (p.e. Patents) d'altres companyies. A m\u00e9s, les invencions de l'empresa que no es comercialitzen haurien de portar-se a fora de la companyia (p.e. a trav\u00e9s de llic\u00e8ncies o joint ventures --Alian\u00e7a d'empreses-- o spin-offs/ Empresa derivada)", "target": "Economia"}, {"text": "Aquest article inclou tres llistes de pa\u00efsos pel producte intern brut (en paritat de poder adquisitiu) per capita, el valor de tots els b\u00e9ns i serveis finals produ\u00efts dins d'un pa\u00eds en un any determinat, dividit per la mitjana de la poblaci\u00f3 del mateix any (o el valor en la meitat de l'any).", "target": "Economia"}, {"text": "L'Efecte Ruchti-Lohmann \u00e9s un fenomen econ\u00f2mic observat el 1953 pels economistes Martin Lohmann i Hans Ruchti. Tamb\u00e9 \u00e9s conegut com l'efecte expansiu de l'amortitzaci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "El liberalisme econ\u00f2mic \u00e9s una teoria pol\u00edtica i d'economia desenvolupada a l'\u00e8poca de la Il\u00b7lustraci\u00f3 (segle XVIII) i formulada per Adam Smith segons la qual l'economia s'autorregula sense cap intervenci\u00f3 per part de l'Estat i que reclama, doncs, que aquesta sigui m\u00ednima o si pot ser nul\u00b7la. Segons aquesta idea, la llibertat econ\u00f2mica conduiria a una societat m\u00e9s harmoniosa i igualit\u00e0ria, juntament amb un augment progressiu i indefinit de la prosperitat. Es produiria un ordre espontani generat per la m\u00e0 invisible que condueix que els individus segueixin el seu egoisme personal i que ordenaria, per exemple, els preus justs de cada servei o producte, aix\u00ed com els salaris i la societat en general.\nEl liberalisme econ\u00f2mic es basa en la propietat privada i el contracte individual. Les primeres teories liberals es basaven en la presumpci\u00f3 que les accions econ\u00f2miques dels individus s\u00f3n sobretot basades en el mateix inter\u00e8s, i que permetre'ls actuar sense restricci\u00f3 comportaria una mena de selecci\u00f3 natural que portaria als resultats \u00f2ptims.\n\u00c9s el model econ\u00f2mic que tenen els partits pol\u00edtics de dretes, mentre que els d'esquerres, que ho consideren \"la llei de la selva\" prefereixen la participaci\u00f3 de l'Estat per a garantir certes necessitats b\u00e0siques per a tothom i per a protegir els febles enfront dels m\u00e9s forts. Aquesta difer\u00e8ncia en la manera de tractar l'economia d'un poble, que pot tenir moltes posicions interm\u00e8dies, m\u00e9s moderades o radicals, a una banda o l'altra, \u00e9s en principi una de les difer\u00e8ncies fonamentals en qu\u00e8 es basen la majoria de partits pol\u00edtics de les democr\u00e0cies actuals. Tamb\u00e9 els Estats decideixen en general una pol\u00edtica m\u00e9s o menys liberal, aix\u00ed, en pa\u00efsos m\u00e9s liberals econ\u00f2micament parlant, com el Regne Unit o els Estats Units, es paguen pocs impostos, per\u00f2 hi ha moltes desigualtats socials, mentre que en d'altres menys liberals, com Alemanya o Fran\u00e7a, se'n paguen m\u00e9s per\u00f2 tothom t\u00e9 dret a l'educaci\u00f3, la sanitat, la jubilaci\u00f3, etc.", "target": "Economia"}, {"text": "L'etiquetatge en catal\u00e0 dels productes comercials \u00e9s un dret reconegut a Catalunya ja des de l'Estatut del consumidor de 1993. L'obligaci\u00f3 estava avalada per una sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional espanyol. Tanmateix, a Catalunya, aquest dret no passa a \u00e9sser una obligaci\u00f3 per les empreses fins a l'aprovaci\u00f3 del Codi de Consum del 2010 que estableix que a Catalunya l'etiquetatge dels productes ha de ser, com a m\u00ednim, en catal\u00e0. La normativa va preveure un per\u00edode d'adaptaci\u00f3 d'un any per a les petites i mitjanes empreses i de sis mesos per a les grans empreses. La normativa de la Uni\u00f3 Europea tamb\u00e9 dona suport a l'etiquetatge en les diverses lleng\u00fces europees diferents de les oficials dels estats de la UE.L'etiquetatge en catal\u00e0 augmenta any rere any de manera sostinguda. El 2013 l'etiquetatge en catal\u00e0 s'estenia en molts productes, especialment els alimentaris, tot i que encara era minoritari. La Plataforma per la Llengua valorava que el 2012 nom\u00e9s un 6% dels productes de marques comercials venuts en grans superf\u00edcies etiquetaven en catal\u00e0 d'acord als drets del consumidor inclosos a la llei. Aix\u00ed mateix, segons aquesta mateixa organitzaci\u00f3, tamb\u00e9 el 2012, nom\u00e9s un 6% de les joguines distribu\u00efdes a Catalunya ho feien de manera legal d'acord a les obligacions ling\u00fc\u00edstiques previstes. El 2014, a partir d'un segon informe de la Plataforma per la Llengua, l'etiquetatge de marques comercials (no de marca blanca) ja havia assolit el 10%.El cas de la detenci\u00f3 i aplicaci\u00f3 de la llei antiterrorista del nin de 14 anys \u00c8ric Bertran fou a causa d'una demanda d'etiquetatge en catal\u00e0.", "target": "Economia"}, {"text": "Giovanni Arrighi (Mil\u00e0, It\u00e0lia, 1937 - Baltimore, Estats Units, 18 de juny de 2009) va ser un economista i soci\u00f2leg itali\u00e0 especialitzat en economia pol\u00edtica. Es considera un dels m\u00e0xims representants de les teories dels cicles econ\u00f2mics. Els seus treballs han estat tradu\u00efts a una quinzena de lleng\u00fces.", "target": "Economia"}, {"text": "El mercat d'intercanvi es basa en l'intercanvi d'objectes que estan en bon estat, per\u00f2 que han perdut la seva utilitat per als seus propietaris respectius.\nN'\u00e9s un exemple el Mercat d'Intercanvi de Passanant (Passanant i Belltall, Conca de Barber\u00e0), que se celebra cada any el primer diumenge de primavera.", "target": "Economia"}, {"text": "La publicitat personalitzada, tamb\u00e9 coneguda com a rem\u00e0rqueting, \u00e9s una t\u00e8cnica publicit\u00e0ria que fan servir els anunciants en l\u00ednia per \u201crecapturar\u201d consumidors que visiten un lloc web d'un detallista i el tanquen sense fer-hi cap compra. Funciona com un complement de les cerques, SEO i altres t\u00e0ctiques de campanyes de m\u00e0rqueting.\nLa publicitat personalitzada, com altres formes de personalitzaci\u00f3, fa servir informaci\u00f3 b\u00e0sica, treta de les galetes que es troben en el navegador web de l'usuari, per servir anuncis. Els productes que apareixen a l'anunci que visualitza l'usuari s\u00f3n diferents per a cada individu: es mostren aquells productes que l'usuari ha vist anteriorment al lloc web del detallista.", "target": "Economia"}, {"text": "Per desregulaci\u00f3 s'ent\u00e9n el proc\u00e9s pel qual els governs redueixen al m\u00e0xim les normes que dirigeixen i controlen les activitats econ\u00f2miques amb l'objectiu de la millor efici\u00e8ncia del mercat i la lliure compet\u00e8ncia.\nLa desregulaci\u00f3 est\u00e0 vinculada a la idea d'estat m\u00ednim que defensa que el paper de l'estat hauria de limitar-se a l'estrictament necessari, \u00e9s a dir, no intervenir en mat\u00e8ria econ\u00f2mica ( en tot cas en \u00e0mbits on l'empresa privada no vol o no est\u00e0 interessada a intervenir per\u00f2 que socialment s'haurien de tenir en compte), garantir les llibertat ciutadanes, la defensa, la seguretat, la just\u00edcia, etc.\nHist\u00f2ricament, el tema de la desregulaci\u00f3 ha motivat pol\u00e8miques entre els economistes propers al keynesianisme i els de la l\u00ednia que representa Friedrich August von Hayek i Milton Friedman o l'Escola de Chicago. Davant la crisi econ\u00f2mica actual, els primers argumenten que aquesta t\u00e9 a veure amb tota una s\u00e8rie d'actuacions finan\u00e7ares irresponsables que es van iniciar amb la revocaci\u00f3, el 1999, de la llei Glass-Steagall (1933), mentre que els neoliberals consideren que no s'ha anat al fons en les mesures que proposaven i afirmen que quedar-se a mig cam\u00ed, per temor a c\u00e0stigs electorals o l'opini\u00f3 p\u00fablica, t\u00e9 un cost: si les entitats financeres fan les coses b\u00e9 obtindran beneficis mentre que si es cometen errors, amb inversions de casino, les conseq\u00fc\u00e8ncies seran les p\u00e8rdues; per tant, cap rescat: les entitats amb inversions temer\u00e0ries haurien desapar\u00e8ixer i els accionista haurien d'assumir les p\u00e8rdues.", "target": "Economia"}, {"text": "En la teoria de gesti\u00f3 d'organitzacions, el terme adhocr\u00e0cia \u00e9s l'abs\u00e8ncia de jerarquia, i \u00e9s per tant l'oposat a burocr\u00e0cia. \u00c9s un mot h\u00edbrid entre ad hoc i el sufix cr\u00e0cia. Tots els membres d'una entitat tenen autoritat per a prendre decisions i efectuar accions que afecten el futur del grup.\nAlvin Toffler afirma en El xoc del futur que les adhocr\u00e0cies es tornaran m\u00e9s comunes i probablement reemplacen la burocr\u00e0cia en el futur. Tamb\u00e9 afig que el m\u00e9s freq\u00fcent ser\u00e0 que arriben com a estructures temporals, formades per a resoldre un problema donat i es dissoldran despr\u00e9s. N'\u00e9s un exemple els grups de treball interdepartamentals.\nEl terme es fa servir tamb\u00e9 per a descriure la forma de govern de la novel\u00b7la de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 Tocant fons: en el regne m\u00e0gic, de Cory Doctorow. La paraula l'encuny\u00e0 al 1964 Bennis i Slater, i Henry Mintzberg incorpor\u00e0 aquest concepte en els tipus de configuracions organitzacionals. Per a ell les entitats adhocr\u00e0tiques coordinen tasques amb l'adaptaci\u00f3 m\u00fatua dels seus integrants, l'acceptaci\u00f3 de la diversitat i la col\u00b7laboraci\u00f3 asim\u00e8trica: no s'espera que els membres aporten el mateix ni en la mateixa proporci\u00f3, sin\u00f3 que es promou la col\u00b7laboraci\u00f3 lliure, plaent, espont\u00e0nia, no coercitiva.\nS\u00f3n entitats orientades a la innovaci\u00f3 i el canvi. Han de romandre flexibles perqu\u00e8 en canvien de forma interna sovint.", "target": "Economia"}, {"text": "En temes de comptabilitat, el BAII \u00e9s l'acr\u00f2nim de Benefici Abans d'Interessos i Impostos (en angl\u00e8s: Earnings Before Interests and Taxes, acr\u00f2nim EBIT). El BAII \u00e9s el resultat que s'obt\u00e9 en l'an\u00e0lisi del Compte de P\u00e8rdues i Guanys. La f\u00f3rmula per calcular el BAII \u00e9s la seg\u00fcent:\n\nIngressos d'explotaci\u00f3 - Despeses d'Explotaci\u00f3 = BAII\n\nEls ingressos d'explotaci\u00f3 s\u00f3n els seg\u00fcents:\n\nL'import net de la xifra de negocis (vendes menys els descomptes que fem).\nVariaci\u00f3 de les exist\u00e8ncies de productes acabats i en curs.\nAltres ingressos d'explotaci\u00f3 (arrendaments, etc.).Les despeses es componen de:\n\nProve\u00efments (compres menys els descomptes que fan \u00b1 variaci\u00f3 d'exist\u00e8ncies comercials i mat\u00e8ries primeres).\nDespeses de personal (Sous i salaris i Seguretat Social a c\u00e0rrec).\nAmortitzacions de l'immobilitzat.\nAltres despeses d'explotaci\u00f3 (subministraments, reparacions, etc.).El BAII s'utilitza per calcular la ROA a l'an\u00e0lisi de la rendibilitat de l'empresa.\nEl BAI (Benefici Abans d'Impostos), en el Compte de P\u00e8rdues i Guanys, en comptabilitat, \u00e9s el resultat que s'obt\u00e9 de la suma del BAII (Benefici Abans d'Impostos i Interessos) i el Resultat Financer.", "target": "Economia"}, {"text": "La premsa econ\u00f2mica \u00e9s la premsa escrita especialitzada en economia, que es sol anomenar premsa salm\u00f3, pel color del paper en qu\u00e8 s'imprimeixen alguns prestigiosos diaris d'aquest tipus. Aquest costum va ser iniciada el 1893 pel diari londinenc Financial Times. El periodisme econ\u00f2mic o  financer  \u00e9s una branca del periodisme enfocada a informar sobre els fets relacionats amb l'economia, incloent temes en finances, banca o el mercat bors\u00e0ria, a m\u00e9s mostra com analitzar, interpretar i redactar la informaci\u00f3 econ\u00f2mica.", "target": "Economia"}, {"text": "El pla general de comptabilitat (PGC) cont\u00e9 la normativa comptable amb relaci\u00f3 a la formulaci\u00f3 dels comptes anuals que obligat\u00f2riament han de presentar les empreses residents en territori espanyol. El PGC vigent \u00e9s l'aprovat pel RD 1514/2007 del 16 de novembre de 2007 i substitueix al PGC de 1990 vigent fins al 31 de desembre de 2007. Segons la introducci\u00f3 del referit decret aquest nou pla general de comptabilitat representa la culminaci\u00f3 de tot un proc\u00e9s d'harmonitzaci\u00f3 comptable imposat per l'adopci\u00f3 per part de la Uni\u00f3 Europea de les Normes Internacionals de Comptabilitat, conegudes amb les seves sigles NIC/NIFF.\nComplint la Llei 16/2007, de 4 Juliol de reforma i adaptaci\u00f3 comptable, el PGC \u00e9s aprovat pel RD 1514/2007 de 16 de novembre i el RD 1515/2007 de 16 novembre per a PIMES i els criteris comptables espec\u00edfics per a microempreses. El PGC ser\u00e0 d'aplicaci\u00f3 obligat\u00f2ria per a totes les empreses, sigui quina sigui la seva forma jur\u00eddica, individual o societ\u00e0ria, sense perjudici d'aquelles empreses que puguin aplicar el PGC de PIMES. El PGC PIMES t\u00e9 car\u00e0cter voluntari, podent aplicar-lo aquelles empreses, sigui quina sigui la seva forma jur\u00eddica, que compleixin els requisits exigits per a presentar el balan\u00e7, estats de canvis en el patrimoni net i mem\u00f2ria abreujats, mantenint l'opci\u00f3 de forma continuada, m\u00ednim 3 exercicis. No podran en cap cas aplicar el PGC de PIMES les empreses que es trobin en alguna de les seg\u00fcents circumst\u00e0ncies: \n\nRealitzar emissions de valors que es negocien en mercats financers de qualsevol estat de la UE.\nEntitats financeres que captin fons del p\u00fablic.\nSi pertany a un grup de societats que realitzi comptes anuals consolidats.\nLa moneda que utilitzi \u00e9s diferent a l'euro.El PGC per a PIMES t\u00e9 en compte aspectes concrets aplicables a les microempreses. I considera microempreses aquelles empreses que compleixen les seg\u00fcents criteris a tancament d'exercici i durant dos exercicis consecutius:\n\nTotal d'actiu no major d'un mili\u00f3 d'euros.\nImport net xifra de negocis no superior a 2 milions d'euros.\nEl nombre mitj\u00e0 de treballadors empleats durant l'exercici no superior a 10.", "target": "Economia"}, {"text": "Rakuten, Inc (\u697d \u5929 \u682a\u5f0f\u4f1a\u793e Rakuten Kabushiki-gaisha) (JASDAQ: 4755) \u00e9s una empresa japonesa dedicada al comer\u00e7 per Internet. La seva botiga en l\u00ednia \u00e9s la m\u00e9s gran del Jap\u00f3, amb m\u00e9s de cinquanta milions d'usuaris registrats. El seu director executiu \u00e9s Hiroshi Mikitani. El grup Rakuten t\u00e9 m\u00e9s de 10.000 treballadors a tot el m\u00f3n. La facturaci\u00f3 del primer trimestre del 2013 va ser de 1.000 milions d'euros, el 20 % m\u00e9s que el trimestre anterior. A Europa la companyia t\u00e9 oficines a Fran\u00e7a, \u00c0ustria, Alemanya i Anglaterra. Rakuten \u00e9s considerada una de les 10 companyies m\u00e9s innovadores del m\u00f3n, segons la revista Forbes.El 16 de novembre de 2016 es va anunciar que Rakuten seria el futur patrocinador oficial del FC Barcelona a partir de la temporada 2017-2018, amb un contracte fins al 2021.", "target": "Economia"}, {"text": "Audencia Business School \u00e9s una escola de negocis europea amb seus a Par\u00eds, Nantes i Pequ\u00edn. Fundada l'any 1900. Audencia se situa entre les escoles de negocis m\u00e9s ben valorades del m\u00f3n: el 2015 va ocupar la 63\u00e8 posici\u00f3 a la llista de les millors escoles de negocis del m\u00f3n publicada pel Financial Times. L'any 2015, el mateix diari va escollir el seu programa de Master in Management com 24\u00e8 posici\u00f3 del m\u00f3n. Audencia imparteix tamb\u00e9 un programa de doctorat i diferents programes de m\u00e0ster d'administraci\u00f3 especialitzats en m\u00e0rqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditaci\u00f3, a c\u00e0rrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat m\u00e9s de 30.000 estudiants que despr\u00e9s han ocupat llocs de responsabilitat en el m\u00f3n dels negocis i la pol\u00edtica. L'escola \u00e9s el soci \u00c9cole nationale de l'aviation civile per un doble grau d'enginyeria / gerent.", "target": "Economia"}, {"text": "En economia, el cost marginal \u00e9s la variaci\u00f3 en el cost total a conseq\u00fc\u00e8ncia de variar la quantitat produ\u00efda en una unitat, \u00e9s a dir, l'increment del cost total que suposa la producci\u00f3 addicional d'una unitat d'un b\u00e9 determinat. Matem\u00e0ticament, la funci\u00f3 del cost marginal \n  \n    \n      \n        C\n        M\n        a\n      \n    \n    {\\displaystyle CMa}\n   \u00e9s expressada com la derivada de la funci\u00f3 del cost total \n  \n    \n      \n        C\n        T\n      \n    \n    {\\displaystyle CT}\n   respecte la quantitat \n  \n    \n      \n        Q\n      \n    \n    {\\displaystyle Q}\n  :\n\n  \n    \n      \n        C\n        M\n        =\n        \n          \n            \n              d\n              C\n            \n            \n              d\n              Q\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle CM={\\frac {dC}{dQ}}}\n  \nLes empreses intenten aconseguir aquelles quantitats que els permeti maximitzar el benefici. Per tant, a les empreses els interessa incrementar la producci\u00f3 sempre que l'\u00faltima unitat produ\u00efda tingui un cost addicional inferior a l'ingr\u00e9s que s'obt\u00e9 amb la seva venda. Al contrari, si el cost de produir una unitat addicional \u00e9s superior a l'ingr\u00e9s que s'obt\u00e9 amb la seva venda, a les empreses els conv\u00e9 disminuir la producci\u00f3. El cost de produir una unitat addicional es coneix com a cost marginal; l'ingr\u00e9s obtingut amb la venda d'una unitat addicional s'anomena ingr\u00e9s marginal. La difer\u00e8ncia entre ambdues magnituds, ingr\u00e9s i cost marginal, \u00e9s el rendiment marginal.", "target": "Economia"}, {"text": "Emprenedor \u00e9s una persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial. La paraula prov\u00e9 del llat\u00ed prendere. Era usada en documents del Consolat de Mar com acordar o iniciar.", "target": "Economia"}, {"text": "Manfrotto \u00e9s una empresa dedicada a la creaci\u00f3, i posterior comercialitzaci\u00f3, de suports per c\u00e0meres i il\u00b7luminaci\u00f3 de cinema, televisi\u00f3 i v\u00eddeo. Va ser fundada l'any 1972 per Lino Manfrotto i Gilberto Battocchio. Manfrotto Distribution n'\u00e9s la secci\u00f3 encarregada de la distribuci\u00f3 arreu del m\u00f3n (Xina, Fran\u00e7a, Alemanya, Hong Kong, It\u00e0lia, Regne Unit, Estats Units, etc\u00e8tera), a part que tamb\u00e9 ofereix l'acc\u00e9s als mercats i tend\u00e8ncies globals per mantenir l'empresa al dia. Aix\u00f2 fa que s'obtingui una bona qualitat a tots els nivells. Les seccions encarregades de la fabricaci\u00f3 s\u00f3n Manfrotto Suports i Manfrotto Bags.", "target": "Economia"}, {"text": "La inspecci\u00f3 \u00e9s la t\u00e8cnica m\u00e9s antiga de control de la qualitat. Consisteix b\u00e0sicament a observar un producte o servei ja acabat, just abans de ser enviat al mercat, per a tractar de trobar-hi possibles defectes i, en cas que els tingui, retirar-lo o sancionar-lo. La inspecci\u00f3 per si sola actualment \u00e9s considerada inadequada per al control de la qualitat, per\u00f2 es fa servir encara de vegades com a complement dintre d'altres processos m\u00e9s globals.La inspecci\u00f3 pot ser exhaustiva quan es fa sobre la totalitat de productes finalitzats, \u00e9s un cas que s'empra en productes que es fan en petites quantitats per\u00f2 amb un alt cost, com ho s\u00f3n alguns productes de luxe (que pot incloure algunes marques de marroquineria, cal\u00e7at, joieria, bijuteria, etc.) o els del sector de l'automoci\u00f3 i l'aeron\u00e0utica.\nPer\u00f2 en molts casos es prefereix la inspecci\u00f3 per mostreig estad\u00edstic, a la qual a la producci\u00f3, per exemple, s'obre de tant en tant una caixa o una paleta i se n'inspeccionen un o m\u00e9s productes. \u00c9s t\u00edpic en processos en els quals hi ha una alta producci\u00f3 quantitativa de baix cost, i necess\u00e0ria, front a l'exhaustiva, quan la inspecci\u00f3 suposa la destrucci\u00f3 del producte analitzat. Tamb\u00e9 s'utilitza en alguns serveis per a avaluar el servei complert o a algunes persones, de vegades sota el sistema de \u201cfals client\u201d. \u00c9s molt t\u00edpic tamb\u00e9 per al control de certes regulacions i normatives.", "target": "Economia"}, {"text": "Economia pol\u00edtica va ser el terme original utilitzat per a l'estudi de les relacions de producci\u00f3, especialment entre les tres classes principals de la societat capitalista o burgesa: capitalistes, proletaris i terratinents. En contraposici\u00f3 amb les teories de la fisiocr\u00e0cia, en les quals la terra era vista com l'origen de tota riquesa, l'economia pol\u00edtica va proposar (primer amb Adam Smith) la teoria del valor-treball, segons la qual el treball \u00e9s la font real del valor. A finals del segle xix, el terme economia pol\u00edtica fou substitu\u00eft de mica en mica pel terme economia, usat per aquells que buscaven abandonar la visi\u00f3 classista de la societat, reempla\u00e7ant-la per l'enfocament matem\u00e0tic, axiom\u00e0tic i avaloratiu dels estudis econ\u00f2mics actuals i que concebia el valor originat en la utilitat que el b\u00e9 generava en l'individu.\nActualment, el terme economia pol\u00edtica s'utilitza comunament per a referir-se a una \u00e0rea de les ci\u00e8ncies socials interdisciplinaria que es basen en el coneixement de l'economia, la sociologia, el dret i la ci\u00e8ncia pol\u00edtica per a entendre com les institucions i els entorns pol\u00edtics, socials i culturals influencien la conducta dels mercats. Consisteix a estendre l'estudi de l'economia m\u00e9s enll\u00e0 de l'equilibri econ\u00f2mic per incorporar nocions com ara l'equilibri pol\u00edtic i social. Dintre de la ci\u00e8ncia pol\u00edtica, el terme es refereix principalment a les teories liberals, marxistes, o d'altre tipus, que estudien les relacions entre l'economia i el poder pol\u00edtic dintre dels estats. Economia pol\u00edtica internacional \u00e9s en canvi una branca de les ci\u00e8ncies socials que estudia el comer\u00e7 i les finances internacionals, i les pol\u00edtiques estatals que afecten l'intercanvi internacional, com les pol\u00edtiques de distribuci\u00f3 de la riquesa (determinaci\u00f3 de lleis que la redistribueixin), les de sostenibilitat, les monet\u00e0ries i les fiscals.", "target": "Economia"}, {"text": "Un derivat financer, actiu derivat, instrument derivat o simplement derivat, \u00e9s un instrument financer que es caracteritza pel fet que el seu preu es deriva del preu d'un altre valor financer, ra\u00f3 per la qual s'anomena a aquest darrer actiu subjacent. Els actius subjacents m\u00e9s comuns per a derivats s\u00f3n accions, bons, mat\u00e8ries primeres, monedes, tipus d'inter\u00e8s i \u00edndexs de mercat.Generalment prenen forma de contracte amb el qual dues parts acorden una transacci\u00f3 basada en el valor d'un actiu subjacent o una altra dada, en un punt particular en el temps. La classificaci\u00f3 general de derivats s\u00f3n els futurs, els forwards, les opcions, i les permutes.\nEls dos principals derivats financers s\u00f3n els futurs i les opcions:\n\nEl seu valor canvia en resposta als canvis d'una taxa d'inter\u00e8s, d'un preu de les accions, d'un preu de primeres mat\u00e8ries  cotitzades, d'una taxa de canvi de monedes, d'un \u00edndex o d'un indicador de preus, d'una qualificaci\u00f3 o d'un \u00edndex creditici o d'una variable semblant a les anteriors, els actius subjacents.\nRequereix una inversi\u00f3 inicial neta molt petita o nul\u00b7la, respecte a un altre tipus de contractes que tenen una resposta semblant davant de canvis en les condicions del mercat.\nEs liquidar\u00e0 en una data futura.", "target": "Economia"}, {"text": "Un model matem\u00e0tic utilitza el llenguatge matem\u00e0tic per descriure un sistema. El proc\u00e9s de desenvolupar un model matem\u00e0tic s'anomena modelitzaci\u00f3 matem\u00e0tica. Els models matem\u00e0tics s'utilitzen no nom\u00e9s en les ci\u00e8ncies naturals (com la f\u00edsica, biologia, ci\u00e8ncies de la Terra, meteorologia) i d'enginyeria, sin\u00f3 tamb\u00e9 en les ci\u00e8ncies socials (com l'economia, la psicologia, la sociologia i ci\u00e8ncia pol\u00edtica); f\u00edsics, enginyers, inform\u00e0tics i economistes utilitzen models matem\u00e0tics molt \u00e0mpliament.\nEykhoff (1974) va definir un model matem\u00e0tic com \u00abuna representaci\u00f3 dels aspectes essencials d'un sistema existent (o un sistema a construir), que presenta el coneixement d'aquest sistema en una forma utilitzable\u00bb.Els models matem\u00e0tics poden adoptar moltes formes, incloent els sistemes din\u00e0mics, models estad\u00edstics, equacions diferencials o models te\u00f2rics de jocs. Aquests i altres tipus de models poden superposar-se amb un model donat que implica una varietat d'estructures abstractes.", "target": "Economia"}, {"text": "El perfil estrat\u00e8gic de l'entorn d'una empresa \u00e9s una eina que ajuda a detectar les oportunitats i amenaces que l'entorn ofereix. Implica l'an\u00e0lisi de les seg\u00fcents variables:\n\nLa situaci\u00f3 geogr\u00e0fica de l'empresa.\nLes variables de l'an\u00e0lisi PESTEL.", "target": "Economia"}, {"text": "Ernst & Young, tamb\u00e9 coneguda com EY \u00e9s una de les principals companyies de serveis professionals del m\u00f3n, que inclouen auditoria, impostos, finances, comptabilitat, serveis de c\u00e0lculs i estudis actuarials i assessorament en la gesti\u00f3 de l'empresa.\nEY \u00e9s una de les anomenades quatre grans, juntament amb PricewaterhouseCoopers, Deloitte i KPMG. Segons la revista Forbes, a finals de 2013 per la seva grand\u00e0ria era la desena major empresa privada dels Estats Units.EY \u00e9s una organitzaci\u00f3 amb operacions a tot el m\u00f3n que consisteix en diverses empreses membres. EY Global est\u00e0 situada a Londres i l'empresa als Estats Units posseeix les seves oficines a Times Square. A Espanya est\u00e0 situada a la Torre Picasso, al centre de Madrid.", "target": "Economia"}, {"text": "La hist\u00f2ria del capitalisme fou font de grans debats sociol\u00f2gics, econ\u00f2mics i hist\u00f2rics des del segle xix. Tant els mercaders com el comer\u00e7 existeixen des que existeix la civilitzaci\u00f3, per\u00f2 el capitalisme com a sistema econ\u00f2mic, en teoria, no va apar\u00e8ixer fins al segle xvi a Anglaterra i va substituir el feudalisme. Segons Adam Smith, els \u00e9ssers humans sempre han tingut una forta tend\u00e8ncia a \"realitzar barates, canvis i intercanvis d'unes coses per unes altres\". D'aquesta manera, al capitalisme, igual que al sistema de preus i l'economia de mercat, se li atribueix un origen espontani o natural dins de l'edat moderna.Aquest impuls natural cap al comer\u00e7 i l'intercanvi va ser accentuat i fomentat per les Croades que es van organitzar a Europa occidental des del segle xi fins al segle xiii. Les grans travessies i expedicions dels segles XV i XVI van refor\u00e7ar aquestes tend\u00e8ncies i van fomentar el comer\u00e7, sobretot despr\u00e9s del descobriment del Nou M\u00f3n i l'entrada a Europa de quantitats ingents de metalls preciosos provinents d'aquelles terres. L'ordre econ\u00f2mic resultant d'aquests esdeveniments va ser un sistema en el qual predominava el que era comercial o mercantil, \u00e9s a dir, l'objectiu principal del qual consistia a intercanviar b\u00e9ns i no a produir-los. La import\u00e0ncia de la producci\u00f3 no es va fer palesa fins a la Revoluci\u00f3 Industrial, que va tenir lloc al segle xix.\nNo obstant aix\u00f2, ja abans de l'inici de la industrialitzaci\u00f3 havia aparegut una de les figures m\u00e9s caracter\u00edstiques del capitalisme, l'empresari, que \u00e9s, segons Schumpeter, l'individu que assumeix riscos econ\u00f2mics no personals. Un element clau del capitalisme \u00e9s la iniciaci\u00f3 d'una activitat amb la finalitat d'obtenir beneficis en el futur, que \u00e9s desconegut. Tant la possibilitat d'obtenir guanys com el risc d'inc\u00f3rrer en p\u00e8rdues s\u00f3n dos resultats possibles, motiu pel qual el paper de l'empresari consisteix a assumir el risc de tenir p\u00e8rdues o guanys.\nEl cam\u00ed cap al capitalisme a partir del segle xiii va ser aplanat gr\u00e0cies a la filosofia del Renaixement i de la Reforma. Aquests moviments van canviar de forma dr\u00e0stica la societat, i van facilitar l'aparici\u00f3 dels moderns Estats nacionals (i posteriorment l'Estat de Dret com a sistema pol\u00edtic i el liberalisme cl\u00e0ssic com a ideologia), que van proporcionar les condicions necess\u00e0ries per al creixement i desenvolupament del capitalisme en les nacions europees. Aquest creixement va ser possible gr\u00e0cies a l'acumulaci\u00f3 de l'excedent econ\u00f2mic que generava l'empresari privat i a la reinversi\u00f3 d'aquest excedent per generar un creixement econ\u00f2mic m\u00e9s gran, la qual cosa va generar industrialitzaci\u00f3 en les regions del nord.", "target": "Economia"}, {"text": "Els guanys retinguts d'una corporaci\u00f3 s\u00f3n els ingressos nets acumulats de la corporaci\u00f3 que la corporaci\u00f3 ret\u00e9 en un moment determinat, com ara al final del per\u00edode d'informe.Al final d'aquest per\u00edode, els ingressos nets (o la p\u00e8rdua neta) en aquest moment es transfereixen del compte de p\u00e8rdues i guanys al compte de guanys retinguts. Si el saldo del compte de guanys retinguts \u00e9s negatiu, es pot denominar p\u00e8rdues acumulades, p\u00e8rdues retingudes o d\u00e8ficit acumulat, o una terminologia similar.\nQualsevol part d'un saldo creditici del compte es pot capitalitzar mitjan\u00e7ant l'emissi\u00f3 d'accions gratu\u00eftes, i el saldo est\u00e0 disponible per a la distribuci\u00f3 de dividends als accionistes, i el residu es trasllada al per\u00edode seg\u00fcent. Algunes lleis, incloses les de la majoria dels estats dels Estats Units, exigeixen que els dividends nom\u00e9s es paguin amb el saldo positiu del compte de guanys retinguts en el moment en qu\u00e8 s'ha de fer el pagament. Aix\u00f2 protegeix els creditors de la liquidaci\u00f3 d'una empresa mitjan\u00e7ant dividends. Alguns estats, per\u00f2, permeten que el pagament de dividends continu\u00ef augmentant el d\u00e8ficit acumulat d'una corporaci\u00f3. Aix\u00f2 es coneix com a dividend liquidador o dividend en efectiu liquidador.En comptabilitat, els beneficis acumulats al tancament d'un exercici comptable s\u00f3n els beneficis no distribu\u00efts d'obertura del per\u00edode seg\u00fcent, als quals s'afegeix el benefici net o la p\u00e8rdua neta d'aquest per\u00edode i del qual es dedueixen les accions gratu\u00eftes emeses en l'exercici i els dividends pagats en aquest per\u00edode.\nSi una empresa es mant\u00e9 p\u00fablicament, el saldo del compte de guanys retinguts que s'anomena negativament com a \"d\u00e8ficit acumulat\" pot apar\u00e8ixer a l'opini\u00f3 del comptable el qual s'anomena declaraci\u00f3 de \"Preocupaci\u00f3 permanent\" situada al final de la informaci\u00f3 financera requerida de la SEC al final de cada trimestre.\nEls guanys retinguts es registren a la secci\u00f3 de capital social del balan\u00e7 de situaci\u00f3 de la corporaci\u00f3. Les corporacions amb p\u00e8rdues netes acumulades poden referir-se al patrimoni negatiu com a d\u00e8ficit positiu dels accionistes. En l'estat de canvis en el patrimoni net es presenta un informe dels moviments dels resultats acumulats juntament amb altres resultats globals i canvis de capital social.\nA causa de la naturalesa de la comptabilitat de meritaci\u00f3 per partida doble, els guanys retinguts no representen un excedent d'efectiu disponible per a una empresa. M\u00e9s aviat, representen com l'empresa ha gestionat els seus beneficis (\u00e9s a dir, si els ha distribu\u00eft com a dividends o els ha reinvertit en el negoci). Quan es reinverteixen, aquests guanys retinguts es reflecteixen com a augments d'actius (que poden incloure efectiu) o reduccions de passius al balan\u00e7.", "target": "Economia"}, {"text": "L'Agricultural Bank of China \u2014\u4e2d\u56fd\u519c\u4e1a\u94f6\u884c\u80a1\u4efd\u6709\u9650\u516c\u53f8 en xin\u00e8s simplificat; \u4e2d\u570b\u8fb2\u696d\u9280\u884c\u80a1\u4efd\u6709\u9650\u516c\u53f8 en xin\u00e8s tradicional; Zh\u014dnggu\u00f3 N\u00f3ngy\u00e8 Y\u00ednh\u00e1ng en pinyin; Agricultural Bank of China Limited, ABC en angl\u00e8s\u2014 \u00e9s un dels \"quatre grans\" bancs de la Rep\u00fablica Popular de la Xina. Va ser fundat el 1951 i t\u00e9 la seu a Pequ\u00edn amb sucursals en tota Xina continental, a m\u00e9s de Hong Kong i Singapur. El 2007 tenia una plantilla de 447.519 persones. El seu president \u00e9s Xiang Junbo.\nA la fi del 2008, L'Agricultural Bank of China va esdevenir el segon major banc de la Xina en termes d'actius totals, que havien aconseguit 7,01 bilions de yuans, nom\u00e9s superat pel Banc Industrial i Comercial de la Xina. Els ingressos van cr\u00e9ixer un 17,8 per cent a 211.190 milions de yuans, i els ingressos nets per interessos van cr\u00e9ixer fins a un 23,1 per cent als 193.850 milions de yuans.El banc, en el qual el Ministeri de Finances de la Rep\u00fablica Popular Xina i el Central Huijin tenen cadascun una participaci\u00f3 del 50%, t\u00e9 en la mira una oferta p\u00fablica de venda, per\u00f2 no t\u00e9 una data ferma.\nEl Banc Agr\u00edcola de la Xina va ser v\u00edctima del robatori de banc m\u00e9s gran en la hist\u00f2ria de la Xina a l'abril del 2007, quan dos directors de la sucursal de Handan a la prov\u00edncia de Hebei van extraviar gaireb\u00e9 51 milions de yuans.", "target": "Economia"}, {"text": "Una economia palatina, economia de palau o la redistribuci\u00f3 de l'economia, \u00e9s un sistema d'organitzaci\u00f3 econ\u00f2mica en qu\u00e8 part substancial de la riquesa flueix cap al control d'una administraci\u00f3 centralitzada, \u00abel palau\u00bb, i d'all\u00e0 a la poblaci\u00f3 general, que no pot permetre les seves propies fonts d'ingressos, sin\u00f3 que dep\u00e8n sobre manera de la riquesa redistribu\u00efda pel palau.El concepte d'un sistema de redistribuci\u00f3 \u00e9s si m\u00e9s no tan antic com el concepte de fara\u00f3, que significa \u00abcasa gran\u00bb i descriu el palau reial. Molt m\u00e9s tard, el Nou Testament descriu una poblaci\u00f3 de comunitats cristianes que donen tot el que tenien al patriarca, el qual els donaria el que necessitessin per viure; ja que no hi ha \u00abpalau\u00bb com a tal, aix\u00f2 era similar a l'igualment antic concepte d'economia del regal.Els antrop\u00f2legs han assenyalat molts d'aquests sistemes, dels membres de la tribu participant en les economies de subsist\u00e8ncia de diversos tipus comuns en les civilitzacions complexes, com ara la de l'Imperi Inca, que assigna segments de l'economia de pobles espec\u00edfics. L'ess\u00e8ncia de la idea \u00e9s que una administraci\u00f3 central fa plans de producci\u00f3, assignant elements de la poblaci\u00f3 per portar-los a terme, recull els b\u00e9ns i serveis aix\u00ed creats, i els redistribueix als productors.L'economia palatina \u00e9s un tipus espec\u00edfic de sistema de redistribuci\u00f3 on es porten a terme les activitats econ\u00f2miques de la civilitzaci\u00f3 en o a prop de les instal\u00b7lacions dels complexos de l'administraci\u00f3 central, els palaus dels monarques absoluts. \u00c9s funci\u00f3 de l'administraci\u00f3 palatina subministrar als productors amb els b\u00e9ns per a la producci\u00f3 d'altres b\u00e9ns i serveis, que s\u00f3n considerats com a propietat del monarca. Normalment, aix\u00f2 no \u00e9s una empresa altruista. El palau est\u00e0 principalment interessat en la creaci\u00f3 de capital, que despr\u00e9s pot ser eliminat quan el rei vulgui. Alguns b\u00e9ns poden convertir-se en mercaderia de capital, per \u00e9sser venuts o intercanviats per a benefici, o alguns poden ser reinvertits en altres centres, incloses les instal\u00b7lacions addicionals de producci\u00f3, les guerres -activitats econ\u00f2miques de les que s'espera un benefici a extreure-, aliances favorables, flotes, i domini dels mars.\nEn els sistemes antics del palau, els productors eren t\u00edpicament part del capital de treball. De gran a petit, es van unir a l'economia palatina per lla\u00e7os indissolubles de servitud involunt\u00e0ria o sota patrocini. S'esperava qualsevol inversi\u00f3 en una guerra per portar un retorn de saqueig i presoners, que se convert\u00eds en part de la dotaci\u00f3 del complex del palau. El palau va ser el responsable d'atendre les despeses dels productors. Havia de proporcionar aliments, roba i refugi, el que succe\u00efa sovint en les instal\u00b7lacions, com en el cas dels fabricants de tela femenins.", "target": "Economia"}, {"text": "Henry William Chesbrough (1956) \u00e9s un Estatunidenc expert en teoria de l'organitzaci\u00f3, professor adjunt i director de la facultat del Garwood Center for Corporate Innovation i de la Haas School of Business a la Universitat de Calif\u00f2rnia a Berkeley.\u00c9s conegut per encunyar el terme innovaci\u00f3 obertaChesbrough va obtenir una licenciatura ( BA) en Economia a la Universitat Yale, un M\u00e0ster ( MBA) a la Stanford Graduate School of Business, i un doctorat a la Haas School of Business de la Universitat de Calif\u00f2rnia a Berkeley. Ha estat professor ajudant a la Harvard Business School. Actualment \u00e9s professor adjunt i director de la facultat al  Garwood Center for Corporate Innovation at the Haas School of Business at de Universitat de Calif\u00f2rnia a Berkeley. \u00c9s el president del Centre d'Innovaci\u00f3 Oberta al Brasil. La seva primera aparici\u00f3 al Brasil fou l'any 2008 quan va fer una presentaci\u00f3 en el decurs del Seminari sobre Innovaci\u00f3 Oberta (2008). Tamb\u00e9 \u00e9s president del consell consultiu de Induct Software  i ha fet aparicions a Oslo durant la setmana de la innovaci\u00f3 oberta (2011) Week\u00c9s doctor Honoris Causa per la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Segons el web de la facultat d'empresa i comunicaci\u00f3 : \"Despr\u00e9s de l'entrada solemne a l'Aula Magna de la comitiva acad\u00e8mica formada pels doctors i doctores de la UVic-UCC, el padr\u00ed del doctorand i deg\u00e0 de la Facultat d'Empresa i Comunicaci\u00f3, Xavier Ferr\u00e0s, va glossar la figura del Dr. Henry Chesbrough, del qual va destacar la seva teoria sobre la idea d'innovaci\u00f3 oberta \u201cque emergeix de realitats inq\u00fcestionables a partir de les quals sintetitza el nou paradigma de conversi\u00f3 del coneixement en creixement econ\u00f2mic\u201d'.", "target": "Economia"}, {"text": "La marca personal (en angl\u00e8s personal branding) \u00e9s un concepte de desenvolupament personal consistent en considerar-se a un mateix com a marca comercial. Es tracta d'elaborar, transmetre i protegir la marca amb \u00e0nim de diferenciar-se i aconseguir el major \u00e8xit possible, tant en les relacions socials com en les professionals. Una marca \u00e9s una promesa de valor. Les marques desprenen valors i generen expectatives.", "target": "Economia"}, {"text": "L'antic Tolhuis del comerciant Jan van Eyckplein a la ciutat belga de Bruges est\u00e0 format per diferents edificis: la casa cantonera \"Het Heilig Graf\", el Pijndershuisje, l'actual Tolhuis i la casa \"Het Wezelkin\".", "target": "Economia"}, {"text": "Un restaurant virtual \u00e9s un negoci de serveis d\u2019alimentaci\u00f3 que at\u00e9n els clients exclusivament mitjan\u00e7ant lliuraments basats en comandes per tel\u00e8fon o en l\u00ednia. \u00c9s una entitat de prove\u00efdor d'aliments independent que opera a la cuina d'un restaurant existent. Com que no disposa d\u2019un local de restaurant amb servei complet amb aparador i menjador, els restaurants virtuals poden economitzar ocupant b\u00e9ns immobles m\u00e9s econ\u00f2mics. Un restaurant virtual pot ser allotjat en un establiment de restauraci\u00f3 tradicional o en una cuina fantasma, o dark kitchen, i alhora pot referir-se tamb\u00e9 a una marca d'entrega de menjar preparat. Aix\u00f2 contrasta amb una cuina fantasma que \u00e9s un concepte de col\u00b7laboraci\u00f3 per a la preparaci\u00f3 de menjars sense pres\u00e8ncia al detall que un restaurant/marca o diversos restaurants poden adquirir.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia participativa -freq\u00fcentment abreujada com a parecon- \u00e9s un sistema econ\u00f2mic proposat que usa una presa de decisions participativa com a mecanisme econ\u00f2mic en una societat donada. Proposat com a alternativa llibert\u00e0ria a les economies de mercat capitalistes vigents, i tamb\u00e9 al socialisme de planificaci\u00f3 central, i davant de la necessitat d'aplicaci\u00f3 present dels principis i aspectes constructius de l'anarquisme: autogesti\u00f3 i federalisme en les empreses. Va sorgir del treball de l'activista i te\u00f2ric pol\u00edtic Michael Albert, i de l'economista radical Robin Hahnel, en les d\u00e8cades de 1980 i 1990.\n\nLa idea de l'economia participativa o parecon, va ser constru\u00efda barrejant part dels conceptes anarquistes col\u00b7lectivistes, del cooperativisme, part dels conceptes d'altres corrents socialistes d'encuny llibertari, com \u00e9s el cas dels comunistes de consells, i desenvolupa caracter\u00edstiques pr\u00f2pies, aprofundint o modificant algunes de les tradicions cl\u00e0ssiques.", "target": "Economia"}, {"text": "First in, first out o FIFO (en catal\u00e0, \u00abprimer a entrar, primer a sortir\u00bb), \u00e9s un concepte utilitzat en estructures de dades, comptabilitat de costos i teoria de cues. Guarda analogia amb les persones que esperen en una cua i van sent ateses en l'ordre en qu\u00e8 van arribar, \u00e9s a dir, que la primera persona que entra \u00e9s la primera persona que surt.\nTamb\u00e9 s'anomena first come, first served o FCFS (en catal\u00e0, \u00abprimer a arribar, primer a ser at\u00e8s\u00bb).", "target": "Economia"}, {"text": "L'Edicte sobre els preus m\u00e0xims, tamb\u00e9 conegut com a Edicte sobre preus o Edicte de Diocleci\u00e0 (en llat\u00ed, Edictum De Pretiis Rerum Venalium), va ser una norma promulgada l'any 301 per l'emperador rom\u00e0 Diocleci\u00e0 que fixava els preus m\u00e0xims per a m\u00e9s de 1300 productes, a m\u00e9s a m\u00e9s d'establir el cost de la m\u00e0 d'obra per produir-los.", "target": "Economia"}, {"text": "L'expressi\u00f3 francesa \"laissez faire, laissez passer\" (\"deixeu fer, deixeu passar\") il\u00b7lustra la teoria econ\u00f2mica que preconitza una llibertat absoluta: lliure mercat, lliure manufactura, impostos molt baixos o nuls, lliure mercat laboral i intervenci\u00f3 m\u00ednima dels governs. Va ser usada per primera vegada per Jean-Claude Marie Vicent de Gournay, fisi\u00f2crata del segle xviii, contra l'intervencionisme del govern a l'economia.", "target": "Economia"}, {"text": "Les fallides de Felip IV van ser les fallides de la hisenda del rei Felip IV de Castella.\nLes dificultats de tresoreria van ser una constant de tot el regnat, caracteritzat per la consci\u00e8ncia de l'anomenada decad\u00e8ncia espanyola i la crisi general del segle XVII, aix\u00ed com pels precedents de les fallides dels regnats anteriors.\nLes suspensions de pagaments es van fer el 1627, 1647, 1652 i 1662. L'acumulaci\u00f3 de d\u00e8bits i impossibilitat de cancel\u00b7lar portaven peri\u00f2dicament a decretar la fallida, reconvertint el deute flotant en deute consolidat o juros. Si b\u00e9 la fallida de 1627 va afectar de forma molt important a tot el sistema financer internacional, la de 1647 nom\u00e9s el va afectar indirectament, at\u00e8s que la descomposici\u00f3 de l'Imperi Espanyol ja li havia fet perdre pr\u00e0cticament tot cr\u00e8dit.", "target": "Economia"}, {"text": "El principi de Peter \u00e9s un principi formulat per Laurence J. Peter en el seu llibre The Peter Principle, de 1969.", "target": "Economia"}, {"text": "L'amortitzaci\u00f3 \u00e9s un datil econ\u00f2mic i comptable, referit al proc\u00e9s de distribuci\u00f3 en el temps d'un valor durador. Addicionalment s'utilitza com a sin\u00f2nim de depreciaci\u00f3 en qualsevol dels seus m\u00e8todes.\nS'empra referit a dos \u00e0mbits diferents gaireb\u00e9 oposats: l'amortitzaci\u00f3 d'un actiu o l'amortitzaci\u00f3 d'un passiu. En ambd\u00f3s casos es tracta d'un valor, habitualment gran, amb una durada que s'est\u00e9n a diversos per\u00edodes o exercicis, per a cada un dels quals es calcula una amortitzaci\u00f3, de manera que es reparteix aquest valor entre tots els per\u00edodes en els que roman.\nLa f\u00f3rmula de l'amortitzaci\u00f3 \u00e9s:\n\n  \n    \n      \n        P\n        \n        =\n        \n        A\n        \n          [\n          \n            \n              \n                1\n                \u2212\n                \n                  \n                    (\n                    \n                      \n                        1\n                        \n                          1\n                          +\n                          \n                            \n                              r\n                              n\n                            \n                          \n                        \n                      \n                    \n                    )\n                  \n                  \n                    n\n                    t\n                  \n                \n              \n              \n                r\n                n\n              \n            \n          \n          ]\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle P\\,=\\,A\\left[{\\frac {1-\\left({\\frac {1}{1+{\\frac {r}{n}}}}\\right)^{nt}}{\\frac {r}{n}}}\\right]}\n  , que \u00e9s equivalent a\n\n  \n    \n      \n        P\n        \n        =\n        \n        A\n        \n          [\n          \n            \n              \n                1\n                \u2212\n                \n                  \n                    (\n                    \n                      1\n                      +\n                      \n                        \n                          r\n                          n\n                        \n                      \n                    \n                    )\n                  \n                  \n                    \u2212\n                    n\n                    t\n                  \n                \n              \n              \n                r\n                n\n              \n            \n          \n          ]\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle P\\,=\\,A\\left[{\\frac {1-\\left(1+{\\frac {r}{n}}\\right)^{-nt}}{\\frac {r}{n}}}\\right]}\n  on: P \u00e9s la quantitat principal prestada, A \u00e9s la quantitat peri\u00f2dica a pagar, r \u00e9s el tipus d'inter\u00e8s anual nominal, n s\u00f3n els per\u00edodes de meritaci\u00f3 d'interessos, n \u00e9s el nombre total de pagaments anuals, i t s\u00f3n els anys.", "target": "Economia"}, {"text": "El pr\u00eat-\u00e0-porter (en franc\u00e8s \u201cpreparat per a endur\u201d) \u00e9s un tipus d'indument\u00e0ria o roba confeccionada de manera seriada. Es diferencia de la confecci\u00f3 pr\u00f2piament dita pel fet que solen \u00e9sser s\u00e8ries no gaire llargues, es parteix sempre d'un disseny previ i la realitzaci\u00f3 sol \u00e9sser m\u00e9s acurada. Va despla\u00e7ar l'alta costura en qu\u00e8 la roba es feia a mida i cada disseny era \u00fanic, essent impossible que dues persones duguessin la mateixa pe\u00e7a de vestir. La producci\u00f3 a partir de patrons va facilitar la mecanitzaci\u00f3 en la producci\u00f3 de peces de roba abaratint-ne els costos de producci\u00f3 i el preu.El pas de l'alta costura al pr\u00eat-\u00e0-porter es produeix en un context hist\u00f2ric on per una part hi ha l'aparici\u00f3 del moviment hippie que es caracteritza per l'anarquia no violenta, la preocupaci\u00f3 pel medi ambient i el rebuig al materialisme. La cultura i l'art prenen una gran import\u00e0ncia en la societat i es caracteritzen per la multiplicitat de colors i la psicod\u00e8lia.\nDespr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, l'economia es basa en l'impuls de l'Estat a la demanda i a l'organitzaci\u00f3 del proc\u00e9s productiu. Es va millorar la productivitat i es van abaratir costos, aix\u00f2 va permetre a les classes mitjanes i populars accedir al mercat de b\u00e9ns. Es va formar \u2018l'estat del benestar'. Molts dels serveis que abans eren privats van passar a ser p\u00fablics, cosa que tamb\u00e9 va ser una gran millora.\nHi va haver una important revolta per part dels joves que es van rebel\u00b7lar davant del que els semblava el sistema burg\u00e8s. Aix\u00f2 va ser el que sens dubte va influir en la moda fent-la molt m\u00e9s juvenil, productiva i d'acc\u00e9s a molta m\u00e9s poblaci\u00f3.\nAix\u00ed per exemple a Catalunya, en la d\u00e8cada dels anys 50, van destacar dissenyadors pioners d'aquesta moda pr\u00eat-\u00e0-porter, que s'inspiraven en la moda de Par\u00eds, Mil\u00e0, Nova York. Carmen Born (Santander, 1926), de nacionalitat alemanya i espanyola, va estudiar a l'Escola de Belles Arts d'Erfurt. Va col\u00b7laborar durant 30 anys amb l'Editorial Publicaciones Mundial de Barcelona. Les col\u00b7leccions m\u00e9s conegudes van ser: Milady, La mode \u00e0 Paris, La robe favorite, Pour Madame, Petites toilettes La moda ideal o Bambina.\nEl pr\u00eat-\u00e0-porter va passar a ser l'alternativa viable a l'alta costura en la d\u00e8cada de 1960, quan les cases de moda van comen\u00e7ar a mostrar els seus productes en una s\u00e8rie de talles est\u00e0ndard que podrien adquirir-se directament en una boutique. Al no haver de dependre de llargues i costoses sessions de preses de mesures, el pr\u00eat-\u00e0-porter va passar a ser m\u00e9s econ\u00f2mic i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, va resultar accessible a un p\u00fablic m\u00e9s ampli. La majoria de la moda de dissenyador que es pot adquirir avui dia es considera pr\u00eat-\u00e1-porter. Aix\u00ed, mentre l'alta costura compta amb dues cites anuals en les passarel\u00b7les de Par\u00eds, el pr\u00eat-\u00e0-porter t\u00e9 desfilades a tot el m\u00f3n, aix\u00ed com les diverses setmanes de la moda, entre les quals destaquen les de Nova York, Londres, Par\u00eds i Mil\u00e0.\nLes marques de dissenyadors de pr\u00eat-\u00e0-porter m\u00e9s importants ocupen de comercialitzar models de preus mitjans i baixos. Un bon exemple d'aix\u00f2 s\u00f3n les signatures Marc, de Marc Jacobs, i See, de Chlo\u00e9. En crear una marca independent, els dissenyadors mantenen la integritat de la identitat corporativa que embolica la marca principal, alhora que t\u00e9 l'oportunitat d'arribar a un p\u00fablic m\u00e9s ampli.\nMoltes vegades, les marques de pr\u00eat-\u00e0-porter venen els seus productes a l'engr\u00f2s a les boutiques i als grans magatzems a trav\u00e9s de desfilades en les setmanes de la moda, que se celebren dues vegades a l'any coincidint amb les temporades estipulades. El m\u00e9s habitual \u00e9s que treballin amb 12 mesos d'antelaci\u00f3 per a preparar el disseny de les mostres en les quals mostraran els seus productes i dur a terme la seva producci\u00f3 despr\u00e9s de rebre els enc\u00e0rrecs de les boutiques i els grans magatzems. D'aquesta manera, nom\u00e9s produeixen el nombre de peces encarregat, la qual cosa redueix el risc d'exc\u00e9s de producci\u00f3 i les despeses de la inversi\u00f3 inicial en el que al fabricant es refereix. Alguns dissenyadors fins i tot obren els seus propis punts de venda al per menys, la qual cosa els permet vendre directament al client i augmentar els beneficis al no haver de dependre d'intermediaris.", "target": "Economia"}, {"text": "L'alineaci\u00f3 tecnol\u00f2gica, tamb\u00e9 anomenada alineaci\u00f3 de negocis i tecnologia, \u00e9s la terminologia utilitzada en negocis per denominar les estrat\u00e8gies en els \"fulls de ruta\". Quan la tecnologia est\u00e0 canviant molt r\u00e0pidament en la ind\u00fastria, l'alineaci\u00f3 dels termes de negocis de les distincions que la tecnologia requereix, tendeix a dominar qualsevol esfor\u00e7 de desenvolupament de la taxonomia de l'empresa. En tals circumst\u00e0ncies, es requereix generalment consultors o tecnologia espec\u00edfica de formaci\u00f3, ja que l'organitzaci\u00f3 manca de les habilitats internes o experi\u00e8ncia amb les tecnologies que s'espera implementar.", "target": "Economia"}, {"text": "El treball \u00e9s l'activitat feta amb esfor\u00e7 per produir b\u00e9ns i que t\u00e9 com a objectiu la superviv\u00e8ncia i el progr\u00e9s, tant de l'individu que l'exerceix com de cada Estat o societat on es produeix. El treball pot ser manual o intel\u00b7lectual i el seu resultat es contraposa al que es rep com a regal no merescut. Forma part de l'Economia en satisfer necessitats de l'\u00e9sser hum\u00e0 i de la societat on habita, directament o indirectament. Habitualment, el treball comporta mol\u00e8stia, fatiga i tal vegada penalitats i \u00e9s objecte d\u2019estudi en les ci\u00e8ncies econ\u00f2miques, en les pol\u00edtiques, en les socials i jur\u00eddiques, principalment.\n\nEtimol\u00f2gicament, el mot treball prov\u00e9 del llat\u00ed tr\u01d0pal\u01d0are, de tr\u01d0pal\u01d0um, instrument de tortura de tres pals que s'utilitzava per a infligir dolor i sofriment. Hi ha altres mots amb significats semblants, per\u00f2 amb algunes c\u00e0rregues significatives diferents com per exemple: labor, obra, tasca, ocupaci\u00f3, quefer, feina, taleia, producci\u00f3, entre altres. Les fonts etimol\u00f2giques s\u00f3n diferents en l'origen de cada mot; el mot treball es pot referir a una obra, un producte, mentre que labor no s'hi refereix. Per Hanna Arendt, la labor \u00e9s l'activitat que els humans fan per alimentar-se i subsistir, com fan els altres \u00e9ssers vius, mentre que el treball proporciona riquesa, poder i progr\u00e9s per\u00f2 comportant danys a la natura.\nEl resultat del treball inclou el producte que es vol vendre a un mercat a canvi de diners i la disponibilitat de fer-lo, que Marx va anomenar-ho for\u00e7a de treball. El treball es concreta en diverses formes, a m\u00e9s de quan comporta retribuci\u00f3: el manteniment i millora de la seguretat i la salut individual, el voluntariat i tamb\u00e9 tot el que hom fa per sentir-se \u00fatil i necessari. L'esclavatge era una mostra de poder en la societat; posseir molts esclaus demostrava ser molt poder\u00f3s.", "target": "Economia"}, {"text": "La coopetici\u00f3 o coopet\u00e8ncia \u00e9s la col\u00b7laboraci\u00f3 oportunista entre diferents actors econ\u00f2mics que s\u00f3n competidors. El terme \u00e9s una barreja o una fusi\u00f3 entre dues paraules: Competici\u00f3 (concurr\u00e8ncia) i cooperaci\u00f3. Es tracta d'una paraula-fusi\u00f3; \u00e9s a dir, d'un neologisme que es genera unint el principi d'una paraula amb el final d'una altra.Aquesta noci\u00f3 va ser popularitzada l'any 1996 gr\u00e0cies als autors nord-americans Adam M. Brandenburger  i Barry J. Nalebuff.La coo-petici\u00f3 o coo-petition (anglicisme) com a pr\u00e0ctica cap a l'harmonia econ\u00f2mica, pol\u00edtica i social, i com a origen de l'evoluci\u00f3 social de la humanitat, tamb\u00e9 fa al\u00b7lusi\u00f3 a la capacitat de les persones d'utilitzar la naturalesa competitiva humana i el desig o la necessitat d'ajudar altres persones, o grups de persones, promovent orientar la seva capacitat intel\u00b7lectual, econ\u00f2mica, productiva, de manera individual o col\u00b7lectiva, per generar ambients o condicions prop\u00edcies per al desenvolupament cultural, econ\u00f2mic, pol\u00edtic dels pobles al marge de les creences, conviccions dogm\u00e0tiques, pol\u00edtiques, \u00e8tniques, com a \u00fanic prop\u00f2sit de millorar les condicions i promoure el millor \u00fas o aprofitament dels recursos naturals, humans i socials, a la recerca d'un b\u00e9 superior i col\u00b7lectiu, \u00e9s un joc, un joc social, qui m\u00e9s aporta \u00e9s qui m\u00e9s reconeixement i valor obt\u00e9.", "target": "Economia"}, {"text": "La log\u00edstica, del grec logik\u00f3s (relatiu al raonament) \u00e9s l'activitat i ci\u00e8ncia que t\u00e9 per objecte proporcionar els materials i serveis que calen per a satisfer necessitats en qualitat, quantitat, moment i lloc adequats als consumidors objectiu. Originalment aquest terme provenia del m\u00f3n militar, juntament amb estrat\u00e8gia i t\u00e0ctica, on la log\u00edstica es referia a l'aprovisionament d'armes, munici\u00f3, queviures, i tot el que era necessari en la mil\u00edcia. A l'Imperi Rom\u00e0 ja es varen tractar per resoldre els problemes que a l'imperi li presentava el transport dels subministraments.\nEn l'\u00e0mbit empresarial, la log\u00edstica cobreix la gesti\u00f3 i la planificaci\u00f3 de les activitats dels departaments de compres, producci\u00f3, transport, emmagatzematge, manteniment i distribuci\u00f3. Es defineix la log\u00edstica empresarial com \u00abqualsevol moviment i emmagatzematge que faciliti el flux de productes des del punt d'adquisici\u00f3 dels materials fins al punt de consum o entrega, aix\u00ed com els fluxos d'informaci\u00f3 que es posen en marxa, amb la finalitat de donar al consumidor el grau de servei adient a un cost raonable\u00bb.Un operador log\u00edstic \u00e9s la persona o empresa que coordina les activitats del flux de materials i productes que requereixen una empresa des de la font de subministrament de materials fins a la seva utilitzaci\u00f3 per part del consumidor final.", "target": "Economia"}, {"text": "La Pol\u00edtica regional de la Uni\u00f3 Europea \u00e9s una pol\u00edtica d'inversions de la Comissi\u00f3 Europea que t\u00e9 per objectiu reduir les disparitats socioecon\u00f2miques i territorials que existeixen entre les regions d'Europa. Aquestes inversions contribueixen a assolir els objectius de l'estrat\u00e8gia Europa 2020.M\u00e9s d'un ter\u00e7 del pressupost de la Uni\u00f3 Europea est\u00e0 dedicat a aquesta pol\u00edtica, que persegueix eliminar disparitats econ\u00f2miques, socials i territorials dintre de la UE, reestructurar les \u00e0rees amb declivi industrial i diversificar les \u00e0rees rurals que tenen una agricultura en declivi. En fer aix\u00f2, la pol\u00edtica regional de la UE est\u00e0 orientada a fer les regions m\u00e9s competitives, fomentant el creixement econ\u00f2mic i la creaci\u00f3 de llocs de treball. La pol\u00edtica tamb\u00e9 t\u00e9 un paper en objectius m\u00e9s amplis de cara el futur, incl\u00f2s el canvi clim\u00e0tic, l'abastiment energ\u00e8tic i la globalitzaci\u00f3.\nLa pol\u00edtica regional de la Uni\u00f3 Europea cobreix totes les regions europees, encara que aquestes regions pertanyen a diferents categories \u2013tamb\u00e9 nomenades objectius\u2013, depenent majorit\u00e0riament de la seva situaci\u00f3 econ\u00f2mica. En el per\u00edode de finan\u00e7ament 2007-2013, la pol\u00edtica regional de la UE consistia en tres objectius: \u00abConverg\u00e8ncia\u00bb, \u00abCompetitivitat regional i col\u00b7locaci\u00f3\u00bb, i \u00abCooperaci\u00f3 territorial europea\u00bb. Aquests reempla\u00e7aven els tres previs objectius entre 2000-2006, que eren simplement coneguts com a \"Objectius 1, 2 i 3\". El 17 de desembre de 2013 s'aprov\u00e0 el paquet de lleis per a la pol\u00edtica regional durant el per\u00edode 2014-2020. Els focus d'inversi\u00f3 es concentren en quatre \u00e0rees priorit\u00e0ries, la qual cosa es coneix com a 'Concentraci\u00f3 Tem\u00e0tica':\n\nInvestigaci\u00f3 i innovaci\u00f3.\nAgenda digital.\nSuport a petites i mitjanes empresas (PIME).\nEconomia de baix carboni.", "target": "Economia"}, {"text": "Una privatitzaci\u00f3 \u00e9s l'acci\u00f3 per la qual una empresa o activitat p\u00fablica \u00e9s venuda al sector privat. En l'\u00e0mbit empresarial, es produeix quan l'estat ven una empresa p\u00fablica. \u00c9s des d'aquest moment quan l'estat deixa de tenir control sobre aquesta empresa venuda, de manera que no t\u00e9 ni despeses de manteniment ni beneficis, que s'enduen els accionistes o amos de l'empresa.\nLa privatitzaci\u00f3 tendeix a provocar que les empreses siguin comprades per multinacionals estrangeres, de manera que a baix cost, amb la inversi\u00f3 econ\u00f2mica ja feta i usualment a un preu de compra sota cost, recullen els mateixos beneficis econ\u00f2mics. Aquests diners no es reinverteixen en el pa\u00eds productor sin\u00f3 que la trans-nacional els inverteix en ella mateixa i els seus amos. Tamb\u00e9 es perd el benefici social. L'empresa encareix productes i serveis, sovint s'aprofita del seu estat de monopoli i pot marxar del pa\u00eds, deixant sense un servei important a la ciutadania. A Espanya i alguns pa\u00efsos del tercer m\u00f3n la privatitzaci\u00f3 s'associa a la corrupci\u00f3 pol\u00edtica i la malversaci\u00f3 de diners p\u00fablics per a beneficiar a empresaris amics, o d'altres si \u00e9s a canvi de diners, i a alts c\u00e0rrecs pol\u00edtics o de la fam\u00edlia reial.", "target": "Economia"}, {"text": "El m\u00e0rqueting de guerrilla o Below the line (tradu\u00eft literalment al catal\u00e0 significa sota de la l\u00ednia), m\u00e9s conegut pel seu acr\u00f2nim BTL, \u00e9s una t\u00e8cnica de m\u00e0rqueting que consisteix en l'\u00fas de formes de comunicaci\u00f3 no massives dirigides a segments espec\u00edfics.\nLa promoci\u00f3 de productes o serveis es duu a terme mitjan\u00e7ant accions que es caracteritzen per l'\u00fas d'altes dosis de creativitat, sorpresa i sentit de l'oportunitat, creant nous canals per comunicar missatges publicitaris i emprant recursos com ara marxandatge, esdeveniments, mecenatge, mitjans de difusi\u00f3 no convencionals, promocions i m\u00e0rqueting directe, entre altres.Compr\u00e8n tota una s\u00e8rie d'elements que permeten dur a terme una campanya de publicitat, i sol ser el complement de campanyes en mitjans de comunicaci\u00f3 massius o tradicionals, denominades \u00absobre la l\u00ednia\u00bb (traducci\u00f3 literal d'above the line, tamb\u00e9 coneguda per les seves sigles ATL).\nEn els models de comunicaci\u00f3 personal, el feedback o retroalimentaci\u00f3 \u00e9s instantani; en canvi, amb la comunicaci\u00f3 massiva, aquesta no \u00e9s tan immediata. Els mitjans BTL no nom\u00e9s agiliten la resposta, sin\u00f3 que fan m\u00e9s mesurable l'efectivitat de la publicitat.\nEmbrace the line: aquesta denominaci\u00f3, popularitzada per Mart\u00edn Bueno i Joe Wiseman en l'ag\u00e8ncia de Publicitat JWT a Nova York, fa refer\u00e8ncia a les accions de m\u00e0rqueting que porten una part interactiva i que abracen l'ATL i BTL.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia del regal o tamb\u00e9 economia del do (de l'angles gift economy) \u00e9s una teoria social en la qual els b\u00e9ns i serveis s'otorguen sense acord expl\u00edcit de quid pro quo. \u00c9s a dir que les nostres actuacions no es basin en l'inter\u00e8s o la vanitat (\u00abque al meu ve\u00ed no li falti de res\u00bb o tamb\u00e9 \u00abque all\u00f2 que fem avui sigui recordat dem\u00e0\u00bb). L'economia del regal es dona en cultures o subcultures en les que ja s'esperen recompenses socials o intangibles, com el karma, l'honor, la lleialtat o qualsevol altra forma de gratitud. En alguns casos, regals simultanis o recurrents fan que la gratitud circuli entorn de la comunitat, el que es pot veure com una forma d'altruisme rec\u00edproc. En alguns casos s'espera que aquesta gratitud retorni en b\u00e9ns o serveis del mateix valor, donant suport pol\u00edtic, o un regal a una tercera persona. tot i aix\u00ed, es considera que l'aut\u00e8ntic esperit de l'economia del regal consisteix en tot el contrari: donar sense esperar rebre res a canvi.\n\n", "target": "Economia"}, {"text": "La producci\u00f3 en cadena, producci\u00f3 en massa, producci\u00f3 en s\u00e8rie o fabricaci\u00f3 en s\u00e8rie va ser un proc\u00e9s revolucionari en la producci\u00f3 industrial basat en la cadena de muntatge; una forma d'organitzaci\u00f3 de la producci\u00f3 que delega a cada treballador una funci\u00f3 espec\u00edfica i especialitzada en m\u00e0quines m\u00e9s desenvolupades tecnol\u00f2gicament.va ser un proc\u00e9s revolucionari en la producci\u00f3 industrial la base \u00e9s la cadena de muntatge, l\u00ednia d'acoblament o l\u00ednia de producci\u00f3; una forma d'organitzaci\u00f3 de la producci\u00f3 que delega a cada treballador una funci\u00f3 espec\u00edfica i especialitzada en m\u00e0quines tamb\u00e9 m\u00e9s desenvolupades.", "target": "Economia"}, {"text": "En comptabilitat LIFO (Last In First Out) \u00e9s un m\u00e8tode per registrar el valor d'un inventari. Es fa servir si ens trobem amb moltes unitats o lots de productes de forma que \u00e9s molt dif\u00edcil identificar-los individualment. Aquest m\u00e8tode suposa que la darrera unitat de producte entrada en magatzem ser\u00e0, per contra, la primera a sortir a efectes d'inventari. Aquest m\u00e8tode \u00e9s el contrari que el FIFO (First In First Out).\nEl LIFO es va comen\u00e7ar a ulitzar despr\u00e9s de la segona guerra mundial. El va implementar el govern dels Estats Units a l'economia nipona amb el pla Marshall.", "target": "Economia"}, {"text": "El m\u00e0rqueting de continguts \u00e9s un dels pilars del m\u00e0rqueting d'atracci\u00f3 (altrament dit inbound marketing o m\u00e0rqueting entrant). Consisteix a crear i distribuir material rellevant i de valor per un p\u00fablic clarament definit per tal d'atreure, capturar i mantenir el seu inter\u00e8s.\nL'objectiu del m\u00e0rqueting de continguts no \u00e9s vendre, sin\u00f3 comunicar-se amb els clients i clients potencials. Una estrat\u00e8gia de m\u00e0rqueting de continguts s'hauria de centrar a solucionar problemes proporcionant dades de qualitat de manera constant. Dit amb unes altres paraules, la finalitat \u00e9s lliurar la informaci\u00f3 que els usuaris realment necessiten de manera pertinent i convincent.\nEl m\u00e0rqueting de continguts fa possible connectar amb l'audi\u00e8ncia, guanyar credibilitat i augmentar la fidelitat dels usuaris. Si el material publicat ha estat optimitzat pels cercadors (SEO) tamb\u00e9 fa possible incrementar la visibilitat d'una marca.", "target": "Economia"}, {"text": "El majorista o distribu\u00efdor a l'engr\u00f2s \u00e9s un component de la cadena de distribuci\u00f3, consistent en el fet que l'empresa no es posa en contacte directe amb els consumidors o usuaris finals dels seus productes, sin\u00f3 que lliura aquesta tasca a un especialista. El majorista \u00e9s un intermediari entre fabricant (o productor) i usuari final que:\n\ncompra a un productor (independent o associat en cooperativa), a un fabricant, a altre majorista o intermediari, i\nven a un fabricant, altre majorista o un minorista, per\u00f2 mai al consumidor o usuari final.En el cas de productes agr\u00edcoles, compren a menuts agricultors, agrupen la producci\u00f3, la classifiquen, envasen, etiqueten...\nLes empreses majoristes estan perdent protagonisme a favor de les grans empreses de distribuci\u00f3 o d'associacions de minoristes, que estan assumint funcions pr\u00f2pies dels majoristes.", "target": "Economia"}, {"text": "Cogesti\u00f3 \u00e9s la gesti\u00f3 compartida de l'empresa per part de l'empresari (o els accionistes) i dels treballadors (o els seus representants). \u00c9s una f\u00f3rmula for\u00e7a implantada en pa\u00efsos com Alemanya, \u00c0ustria i els pa\u00efsos n\u00f2rdics; a Su\u00e8cia particularment de forma m\u00e9s accentuada que enlloc. Tamb\u00e9, en menor mesura, a Holanda.\nDe totes maneres, sovint acostuma a ser una cogesti\u00f3 asim\u00e8trica on la part empresarial conserva el seu paper preponderant, especialment sobre les decisions m\u00e9s importants. I en molts casos, tot i que es parli igualment de cogesti\u00f3, en realitat all\u00f2 que hi ha \u00e9s tan sols la capacitat de decisi\u00f3 conjunta en temes puntuals. O, encara, nom\u00e9s la capacitat de la part treballadora de rebre certes informacions i de ser consultada pr\u00e8viament a la presa de certes decisions. Aquesta darrera versi\u00f3 tant feble de la participaci\u00f3 obrera en la gesti\u00f3 de l'empresa \u00e9s la m\u00e9s estesa a la majoria dels altres pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea. La \u201ccogesti\u00f3 perfecta\u201d seria, en teoria, all\u00f2 que alguns anomenen paritarisme, amb un 50%-50% de vots en el conjunt d'\u00f2rgans decisoris.\nDe la cogesti\u00f3 se\u2019n diu co-determination en angl\u00e8s o mitbestimmung en alemany (a vegades tamb\u00e9 es parla de codirecci\u00f3 o mitdirektion), cogestione en itali\u00e0, i cogestion o m\u00e9s aviat participation \u00e0 la gestion de l'entreprise en franc\u00e8s. Aquestes s\u00f3n les denominacions habituals en les legislacions respectives sobre el tema. A Dinamarca es parla de cooperaci\u00f3 i a Finl\u00e0ndia i Su\u00e8cia s'utilitza l'expressi\u00f3 anglesa de codeterminaci\u00f3: en suec, medbest\u00e4mmande.", "target": "Economia"}, {"text": "Un \u00e8xit sorpresa o \u00e8xit revelaci\u00f3 \u00e9s un terme utilitzat en la ind\u00fastria de l'entreteniment per a una pel\u00b7l\u00edcula d'\u00e8xit durant un llarg per\u00edode, malgrat el fet de tenir relativament poca promoci\u00f3 o no tenir una llan\u00e7ament reeixit. Tamb\u00e9 es fa servir en un sentit similar per a llan\u00e7aments de m\u00fasica.", "target": "Economia"}, {"text": "Economia del b\u00e9 com\u00fa (Gemeinwohl-\u00d6konomie en el seu nom original en alemany) \u00e9s un nou concepte econ\u00f2mic i pol\u00edtic promogut per l'austr\u00edac Christian Felber, que cerca establir un nou model econ\u00f2mic basat en una economia sostenible i alternativa al model capitalista i al predomini dels mercats financers.\u00c9s un projecte obert i desenvolupat amb diferents empreses per tal de modificar el model actual de funcionament monetarista i mercantilista.", "target": "Economia"}, {"text": "La hist\u00f2ria de les monedes s'est\u00e9n des de temps molt antics fins a l'actualitat i est\u00e0 relacionada amb els diners, el comer\u00e7 i l'economia en general. Tamb\u00e9 t\u00e9 lligams molt estrets amb la fabricaci\u00f3 de les monedes f\u00edsiques i la numism\u00e0tica.", "target": "Economia"}, {"text": "L'acumulaci\u00f3 per despossessi\u00f3 \u00e9s un concepte encunyat pel ge\u00f2graf i te\u00f2ric marxista angl\u00e8s David Harvey que consisteix en m\u00e8todes d'acumulaci\u00f3 origin\u00e0ria per a mantenir el sistema capitalista, mercantilitzant \u00e0mbits fins aleshores exclosos del mercat. Mentre que l'acumulaci\u00f3 origin\u00e0ria va suposar la implantaci\u00f3 d'un nou sistema, segons la teoria marxista, en despla\u00e7ar el feudalisme, l'acumulaci\u00f3 per despossessi\u00f3 t\u00e9 per objectiu mantenir el sistema actual, repercutint la crisi de sobreacumulaci\u00f3 del capital en els sectors empobrits.El terme, segons David Harvey, defineix els canvis neoliberals produ\u00efts en els pa\u00efsos occidentals des de la d\u00e8cada de 1970 fins a l'actualitat i que estarien guiats per quatre pr\u00e0ctiques, principalment: la privatitzaci\u00f3, la financiaritzaci\u00f3, la gesti\u00f3 i manipulaci\u00f3 de les crisis i les redistribucions estatals de la renta. Els canvis es manifesten, entre altres, en la privatitzaci\u00f3 d'empreses i serveis p\u00fablics, que tenen en la seva arrel la privatitzaci\u00f3 de la propietat comunal.", "target": "Economia"}, {"text": "El liberalisme cl\u00e0ssic \u00e9s una filosofia pol\u00edtica i una ideologia que pertany al liberalisme en qu\u00e8 es posa l'\u00e8mfasi en assegurar la llibertat de l'individu, tot limitant el poder del govern. La filosofia va sorgir com una resposta a la Revoluci\u00f3 Industrial i la urbanitzaci\u00f3 al segle xix a Europa i els Estats Units. Defensa les llibertats civils amb un govern limitat sota l'imperi de la llei, els drets de propietat privada, i la creen\u00e7a en el laissez-faire del liberalisme econ\u00f2mic. El liberalisme cl\u00e0ssic es basa en idees que ja havien sorgit a finals del segle xviii, incloent idees d'Adam Smith, John Locke, Jean-Baptiste Say, Thomas Malthus, i David Ricardo. Es va basar en una comprensi\u00f3 psicol\u00f2gica de la llibertat individual, el dret natural, l'utilitarisme, i la creen\u00e7a en el progr\u00e9s.Al segle xx, els liberals es van dividir en diversos temes, i en els Estats Units en particular, va cr\u00e9ixer una distinci\u00f3 entre els liberals cl\u00e0ssics i liberals socials.", "target": "Economia"}, {"text": "La Gran Acceleraci\u00f3 \u00e9s el creixement dram\u00e0tic, continu i simultani que es dona en diversos aspectes de l'activitat humana, iniciat a mitjans del segle XX i que dura fins a l'actualitat. Tenint en compte el concepte de l'antropoc\u00e8, aquest creixement es refereix a tota activitat humana que impacta sobre la geologia, la terra i els seus ecosistemes. L'antropoc\u00e8 es representa t\u00edpicament despr\u00e9s de l'holoc\u00e8, per emfatitzar el paper central de la humanitat en la geologia i l'ecologia. Des de 1950, aquestes tend\u00e8ncies augmenten significativament, gaireb\u00e9 de manera exponencial.En el seguiment dels efectes de l'activitat humana sobre la Terra, s'utilitzen diversos par\u00e0metres socioecon\u00f2mics i terrestres, incloent la poblaci\u00f3, l'economia, l'\u00fas d'aigua, la producci\u00f3 d'aliments, el transport, la tecnologia, els gasos amb efecte hivernacle, la temperatura superficial i l'\u00fas de recursos naturals.L'historiador ambiental J.R. McNeill ha argumentat que la Gran Acceleraci\u00f3 \u00e9s idiosincr\u00e0tica de l'era actual i que est\u00e0 condemnada a aturar-se en un futur proper; que mai no ha passat i que no tornar\u00e0 a passar mai m\u00e9s. No obstant aix\u00f2, d'altres cient\u00edfics com l'ambient\u00f2leg Will Steffen han trobat que les proves no s\u00f3n prou concloents per ratificar o descartar tal afirmaci\u00f3.\nEl concepte d\u2019acceleraci\u00f3 del canvi est\u00e0 relacionat amb la gran acceleraci\u00f3. La tend\u00e8ncia te\u00f2rica \u00e9s pensar que aquest proc\u00e9s d'acceleraci\u00f3 no cessar\u00e0 fins que s'aconsegueixi la singularitat tecnol\u00f2gica, moment en qu\u00e8 el creixement tecnol\u00f2gic es convertir\u00e0 en incontrolable i irreversible, donant lloc a canvis insondables a la Terra i, ocasionalment, fins i tot al propi univers.", "target": "Economia"}, {"text": "Societat industrial \u00e9s el terme sociol\u00f2gic amb el qual es refereix a les societats amb estructura social moderna. Aquesta estructura es va desenvolupar als pa\u00efsos occidentals que van desenvolupar la Revoluci\u00f3 industrial, a partir de la transformaci\u00f3 de la pr\u00e8via societat preindustrial o premoderna o agr\u00e0ria. Tamb\u00e9 pot definir-se generalment com una societat de masses. L'evoluci\u00f3 posterior permet a alguns autors parlar de societat postindustrial.", "target": "Economia"}, {"text": "El Freebie m\u00e0rqueting, tamb\u00e9 conegut com a model de negoci de les fulles i maquinetes d'afaitar, \u00e9s un model de negoci en el qual un article es ven a un preu baix (o regalat de franc) per tal d'augmentar les vendes d'un b\u00e9 complementari, com ara els subministraments dels cartutxos de tinta i les impressores d'injecci\u00f3, els tel\u00e8fons m\u00f2bils i els contractes de serveis o el programari per a certes m\u00e0quines (per exemple, jocs per a les consoles de videojocs) Aquest tipus de m\u00e0rqueting \u00e9s diferent del tipus conegut com a \"m\u00e0rqueting de mostra gratis\", ja que aquest \u00faltim no dep\u00e8n ni de \"productes matriu\" (per exemple, impressores o consoles), ni de \"serveis complementaris\" (per exemple, una subscripci\u00f3 telef\u00f2nica), ambd\u00f3s molt t\u00edpics en els casos de freebie m\u00e0rqueting.\nEncara que King Camp Gillette, inventor de la maquineta d'afaitar d'un sol \u00fas i fundador de la companyia Gillette Safety Razor, est\u00e0 \u00e0mpliament reconegut com l'introductor del sistema, Gillette, de fet, no va ser realment l'origen d'aquest model.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia postkeynesiana \u00e9s una escola de pensament basada en les idees de John Maynard Keynes. Difereix de les idees de Keynes i l'economia keynesiana aix\u00ed com de la nova economia keynesiana emfatitzant els seg\u00fcents punts:\n\nLa import\u00e0ncia de la incertesa i el temps hist\u00f2ric.\nLa idea que les variables monet\u00e0ries afecten l'economia \"real\" (producci\u00f3, ocupaci\u00f3...) tant en el curt com en el llarg termini.\nRebuig als models d'equilibri general neocl\u00e0ssics.Els economistes postkeynesians creuen que el capitalisme no t\u00e9 cap tend\u00e8ncia natural a retornar a la situaci\u00f3 de plena ocupaci\u00f3, que la inversi\u00f3 \u00e9s l'element determinat del nivell de demanda agregada en una economia tancada (o suficientment gran) i que les decisions en el nivell i la direcci\u00f3 d'inversi\u00f3 es realitzen com a anticipaci\u00f3 d'esdeveniments futurs que no poden ser coneguts, ni tan sols probabil\u00edsticament, pels individus. Els postkeynesians emfatitzen la necessitat d'una pol\u00edtica fiscal que fomenti l'ocupaci\u00f3 i una pol\u00edtica activa de rendes que estimuli la demanda agregada.\nL'escola postkeynesiana generalment centra la seva an\u00e0lisi en la macroeconomia. Alguns es fixen els institucionalistes en l'an\u00e0lisi microecon\u00f2mica.\nLa major part del desenvolupament postkeynesi\u00e0 es publica al Journal of Post-Keynesian Economics (fundat per Sidney Weintraub i Paul Davidson).", "target": "Economia"}, {"text": "La sociologia econ\u00f2mica \u00e9s l'an\u00e0lisi sociol\u00f2gica dels processos socials de l'activitat econ\u00f2mica, de les seves estructures i institucions i dels sistemes que integren l'economia amb la societat. Per a la sociologia econ\u00f2mica, el problema fonamental \u00e9s definir te\u00f2ricament diferents formes de processos econ\u00f2mics tal com es realitzen les relacions socials reals i la seva influ\u00e8ncia sobre elles.\nLa sociologia econ\u00f2mica es definida de manera freq\u00fcent als mitjans acad\u00e8mics com \"la perspectiva sociol\u00f3gica aplicada als fen\u00f2mens econ\u00f2mics\". Des d'aquest procediment cient\u00edfic, els fets econ\u00f2mics s\u00f3n considerats i tractats pels investigadors com fets socials.", "target": "Economia"}, {"text": "Una opci\u00f3 de compra sobre una aeronau \u00e9s un acord que permet a una aerol\u00ednia comprar m\u00e9s aeronaus en el futur a un preu i una data pactats.Les aerol\u00ednies que fan comandes d'una nova aeronau sovint aconsegueixen opcions del fabricant. Aquestes opcions permeten que l'aerol\u00ednia ajorni la compra de m\u00e9s aeronaus fins que les condicions de mercat estiguin m\u00e9s clares i se'n pugui justificar l'adquisici\u00f3. A m\u00e9s a m\u00e9s, li garanteixen un lloc en la llista d'espera. Quan l'aerol\u00ednia es decideix a exercir les opcions, pot fer la comanda sense haver de posar-se a la cua, cosa que podria costar-li anys d'espera. Si finalment les condicions de mercat no justifiquen l'expansi\u00f3 de la flota, l'aerol\u00ednia no est\u00e0 obligada a comprar les aeronaus. Per exemple, una aerol\u00ednia pot comprar 30 avions i obtenir opcions per a uns altres 20.\nSegons les condicions econ\u00f2miques, els fabricants solen vendre les opcions de compra d'aeronaus a preus inferiors al valor real de l'aeronau o el valor citat al llibre blau d'aeronaus.", "target": "Economia"}, {"text": "El dret d'avaria \u00e9s un principi del dret mar\u00edtim pel qual totes les parts interessades d'un enviament mar\u00edtim comparteixen proporcionalment les p\u00e8rdues d'un possible accident, \u00e9s a dir, que tant el propietari del vaixell o com el de la c\u00e0rrega s\u00f3n corresponsables en cas d\u2019emerg\u00e8ncia. Per exemple, si la tripulaci\u00f3 llen\u00e7a alguna c\u00e0rrega per la borda per alleugerir el vaixell en una tempesta, la p\u00e8rdua la repartirien prorratejada tant el transportista (propietari del vaixell o l'empresa operadora) com els propietaris de c\u00e0rrega.\nDavant una sobrevinguda emerg\u00e8ncia en alta mar, \u00e9s possible que els membres de la tripulaci\u00f3 tinguin poc temps per determinar amb precisi\u00f3 quina c\u00e0rrega estan llen\u00e1nt. Aix\u00ed, per evitar baralles que poguessin perdre un temps valu\u00f3s, la pr\u00e0ctica m\u00e9s justa va ser demanar a tots els comerciants que contribu\u00efssin amb la compensaci\u00f3 al propietari de la c\u00e0rrega perduda, basant-se en una quota. El dret d'avaria t\u00e9 els seus or\u00edgens en el dret mar\u00edtim antic i el principi es mant\u00e9 en el dret de l\u2019almirallat de la majoria de pa\u00efsos.", "target": "Economia"}, {"text": "Ant\u00f3n Costas Comesa\u00f1a (San Pedro de Matam\u00e1, Vigo, 1949) \u00e9s un economista i professor universitari gallec. \u00c9s catedr\u00e0tic de pol\u00edtica econ\u00f2mica de la Universitat de Barcelona i president del Cercle d'Economia, els seus estudis se centren en els processos de formaci\u00f3 de pol\u00edtiques p\u00fabliques, i en particular els processos de reforma econ\u00f2mica. Ha publicat \u201cLa crisi de 2008. De l'Economia a la Pol\u00edtica i m\u00e9s enll\u00e0\" (2010) i \"La torre de la arrogancia. Pol\u00edticas y mercados despu\u00e9s de la tormenta\" (2011).", "target": "Economia"}, {"text": "RCA Records \u00e9s una marca estatunidenca de discos que \u00e9s propietat de Sony Music, una filial de Sony Corporation of America. \u00c9s una de les tres marques de bandera de discos, junt amb Columbia Records i Epic Records. RCA Records ha realitzat diversos g\u00e8neres de m\u00fasica, incloent pop, rock, hip-hop, electr\u00f2nica, R&B, blues, jazz, i country. El nom de la companyia deriva de les inicials de Radio Corporation of America (RCA).Entre els seus artistes s'inclouen: Britney Spears,\nShakira, Christina Aguilera, Miley Cyrus, Justin Timberlake, Alicia Keys, Usher, Charlie Wilson, R. Kelly, Enrique Iglesias, Foo Fighters, Kings of Leon, Kesha, Chris Brown, D'Angelo, Pink, Pitbull i Zayn.", "target": "Economia"}, {"text": "El principi de Dilbert al\u00b7ludeix a una observaci\u00f3 sat\u00edrica dels anys 1990 que afirma que les empreses tendeixen a ascendir sistem\u00e0ticament els seus empleats menys competents a c\u00e0rrecs directius per limitar aix\u00ed el dany que s\u00f3n capa\u00e7os de provocar.El terme va ser encunyat per Scott Adams, un graduat de la Universitat de Berkeley i creador de la tira c\u00f2mica Dilbert. Adams va explicar el principi a un article del Wall Street Journal.\nAdams va ampliar llavors el seu estudi del principi de Dilbert en un llibre sat\u00edric de 1996 amb el mateix t\u00edtol. S'han venut m\u00e9s d'un mili\u00f3 d'exemplars del llibre i va romandre 43 setmanes en la llista de millor venuts del New York Times.Encara que els acad\u00e8mics poden rebutjar la veracitat del principi, en retorcar que contradiu les t\u00e8cniques de gesti\u00f3 de recursos humans tradicionals, es va originar com una forma de s\u00e0tira sobre un assumpte molt discutit al m\u00f3n empresarial. Des de llavors la teoria ha collit cert suport de negocis i gestors. Per exemple Guy Kawasaki d'Apple Computer va dir: \u00abHi ha dos tipus de companyies, les que reconeixen que s\u00f3n exactament com Dilbert i les que tamb\u00e9 ho s\u00f3n per\u00f2 encara no ho saben.\u00bb\nEl principi de Dilbert \u00e9s una variaci\u00f3 del principi de Peter, que tracta sobre la pr\u00e0ctica de les organitzacions jer\u00e0rquiques d'usar els ascensos com a forma de recompensar els empleats que demostren ser competents als seus llocs actuals, afirmant que, a causa d'aquesta pr\u00e0ctica, un empleat competent acabar\u00e0 sent ascendit a un lloc en el qual ser\u00e0 incompetent, i on romandr\u00e0.", "target": "Economia"}, {"text": "L'equaci\u00f3 de comptabilitat, o equaci\u00f3 comptable, \u00e9s un dels conceptes fonamentals en comptabilitat, sent la base sobre la qual se sustenta el sistema comptable per partida doble. Es defineix, sota els principis de comptabilitat generalment acceptats, de la seg\u00fcent forma:\n\nActiu = passiu + capital (o patrimoni, o fons propis).\nD'aquesta forma, la suma del valor dels comptes de l'actiu haur\u00e0 de ser igual a la suma de valor dels comptes del passiu m\u00e9s la suma del valor dels comptes del patrimoni.\nA Lucca Pacioli se li reconeix l'\u00e9sser el primer a publicar una descripci\u00f3 del m\u00e8tode de comptabilitat que els mercaders venecians van utilitzar durant el renaixement itali\u00e0, la comptabilitat per partida doble.", "target": "Economia"}, {"text": "El sector secundari d'una economia es refereix als sectors econ\u00f2mics de la vida que creen productes finals: la ind\u00fastria, mineria, producci\u00f3 d'energia i construcci\u00f3. Les activitats que el constitueixen s\u00f3n basades en l'extracci\u00f3 i transformaci\u00f3 de mat\u00e8ries primeres en altres productes. Aquest sector fa \u00fas de la producci\u00f3 del sector primari per manufacturar productes finals o productes que poden ser utilitzats per altres negocis, per l'exportaci\u00f3 o per vendre als consumidors finals. Aquest sector sovint es divideix en ind\u00fastria lleugera i ind\u00fastria pesant segons la destinaci\u00f3 dels productes fabricats, i en ind\u00fastria punta o madura segons la import\u00e0ncia econ\u00f2mica.", "target": "Economia"}, {"text": "Un organigrama \u00e9s la representaci\u00f3 gr\u00e0fica de l'estructura organitzativa d'una empresa o organitzaci\u00f3. Representa les estructures departamentals i, en alguns casos, les persones que les dirigeixen. Fa un esquema sobre les relacions jer\u00e0rquiques i les compet\u00e8ncies en vigor en l'organitzaci\u00f3.\nTipus d'organigrama\nSegons la finalitat:\nInformatius: presenten les grans unitats de l'empresa. Pretenen donar una visi\u00f3 general.\nD'an\u00e0lisi: mostren totes les unitats de l'empresa, fins i tot les m\u00e9s petites, i les relacions entre elles. S\u00f3n molt detallats.\nSegons l'extensi\u00f3:\nGenerals: Mostren tota l'estructura de l'empresa.\nDe detall: Presenten nom\u00e9s una part en concret.\nSegons el contingut:\nEstructurals: Presenten tan sols les diverses unitats que componen l'empresa.\nFuncionals: mostren quines s\u00f3n les funcions de cada unitat.\nDE personal: Expliciten el nom i el c\u00e0rrec de cada persona.\nSegons la forma: \nHoritzontals: les unitats amb m\u00e9s autoritat se situen a l'esquerra.\nVerticals: les unitats amb m\u00e9s autoritat se situen la posici\u00f3 vertical.\n\nViccionari", "target": "Economia"}, {"text": "Redwashing (de l'angl\u00e8s red, vermell, i whitewash, blanquejar o encobrir), rentat vermell o rentat d'imatge vermell \u00e9s una forma de propaganda en la qual s'utilitzen discursos d'esquerra de manera enganyosa per promoure la percepci\u00f3 que una organitzaci\u00f3, empresa o persona est\u00e0 compromesa amb la igualtat social.Es tracta d'una pr\u00e0ctica comuna entre partits pol\u00edtics de dreta, de centre o liberals durant actes p\u00fablics, especialment durant el per\u00edode electoral. En els seus discursos afirmen recolzar la igualtat, per exemple, donant suport a la lluita contra la pobresa o defensant les mateixes oportunitats per a tota la ciutadania. No obstant aix\u00f2, un cop assolit el govern promouen contr\u00e0riament una major desigualtat social.\nA vegades el terme redwashing tamb\u00e9 s'utilitza per a denominar la pr\u00e0ctica de desprestigiar a una determinada organitzaci\u00f3 o partit pol\u00edtic que realment defensa la igualtat social. En aquests casos, es busca deslegitimar l'argumentari d'aquests col\u00b7lectius a presentar-los com extremista u obsolet, buscant donar la impressi\u00f3 que es tracta d'una ideologia d'esquerres perillosa per al conjunt social i en contraposici\u00f3 a un altre ideari que s'evidencia com m\u00e9s raonable.", "target": "Economia"}, {"text": "El s\u00edndrome d'Ottinger \u00e9s un terme utilitzat per la comunicaci\u00f3 pol\u00edtica per fer refer\u00e8ncia a un candidat a unes eleccions aparenta el que no \u00e9s realment per tenir el suport dels electors.El terme \u00e9s utilitzat per primer cop per l'acad\u00e8mic franc\u00e8s Philippe J. Maarek en 1992 a Communication et marketing de l\u2019homme politique. Maarek explica el cas d'un congressista estatunidenc anomenat Richard Ottinger que era candidat en les eleccions al Senat de 1976 per l'estat de Nova York. Va ser assessorat perqu\u00e8 constru\u00eds una imatge d'acord amb les expectatives dels electors, per\u00f2 sense cap programa pol\u00edtic amb contingut real. Tot i que la campanya fou existosa pel candidat, no va saber defensar-se de les preguntes i cr\u00edtiques dels seus dos rivals en un debat, la imatge de firmesa que s'havia constru\u00eft durant la campanya va esvair completament i va perdre les eleccions.\nTot i que el nom de s\u00edndrome \u00e9s en refer\u00e8ncia de Richard Ottinger, en la realitat, no figurava pas com a candidat a les eleccions al Senat per l'estat de Nova York de 1976 i es creu que fou una equivocaci\u00f3 d'en Philippe.", "target": "Economia"}, {"text": "EM Strasbourg Business School \u00e9s una escola de negocis europea amb seus a Estrasburg. Va ser fundada el 1919. EM Strasbourg se situa entre les escoles de negocis m\u00e9s ben valorades del m\u00f3n: el 2019 va ocupar la vuitanta-cinquenaposici\u00f3 a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. EM Strasbourg imparteix tamb\u00e9 un programa de doctorat i diferents programes de m\u00e0ster d'administraci\u00f3 especialitzats en m\u00e0rqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditaci\u00f3, a c\u00e0rrec dels organismes AMBA, EPAS i AACSB. Per l'escola hi han passat m\u00e9s de 22.000 estudiants que despr\u00e9s han ocupat llocs de responsabilitat en el m\u00f3n dels negocis i la pol\u00edtica, com ara Jean-Marc Zulesi (Pol\u00edtic franc\u00e8s).", "target": "Economia"}, {"text": "L'efecte cobra, en pol\u00edtica econ\u00f2mica, es produeix quan un intent de soluci\u00f3 a un problema en realitat empitjora la situaci\u00f3. Aquest terme s'utilitza per il\u00b7lustrar les causes de les iniciatives pol\u00edtiques i econ\u00f2miques desencertades. El terme efecte cobra s'origina d'una an\u00e8cdota datada en l'\u00e8poca del mandat brit\u00e0nic a l'\u00cdndia. El govern brit\u00e0nic estava alarmat per la gran quantitat de cobres verinoses que hi havia a Delhi, pel que ide\u00e0 una manera d'exterminar la poblaci\u00f3 de cobres pagant als habitants que portessin les pells de les serps que matessin. En veure l'oportunitat d'obtenir diners, la poblaci\u00f3 va comen\u00e7ar a criar cobres per despr\u00e9s matar-les i rebre la compensaci\u00f3 econ\u00f2mica. El govern cancel\u00b7l\u00e0 aquest programa quan s'adon\u00e0 del frau; com a conseq\u00fc\u00e8ncia, les serps criades restants foren alliberades, perqu\u00e8 deixaren de tenir valor monetari, exacerbant doncs el problema inicial de superpoblaci\u00f3 de cobres.", "target": "Economia"}, {"text": "Una hora-persona o hora-home \u00e9s la quantitat de treball realitzat per un treballador mitj\u00e0 durant una hora. S'utilitza per a estimar el temps de treball ininterromput necessari per realitzar una tasca o fabricar un producte. La unitat \"hora-persona\" no t\u00e9 en compte les pauses de descans, alimentaci\u00f3, vacances, etc. tan sols treball continu. Aix\u00ed doncs, els directius i t\u00e8cnics hi sumen el temps no productiu per poder estimar el temps total necessari per acabar la tasca.", "target": "Economia"}, {"text": "La  vitrificaci\u00f3  \u00e9s el proc\u00e9s de conversi\u00f3 d'un material en un s\u00f2lid amorf similar al vidre, mancat de tota estructura cristal\u00b7lina. Aix\u00f2 s'aconsegueix per mitj\u00e0 d'escalfament o refredament molt r\u00e0pid o mitjan\u00e7ant la barreja amb un additiu. El proc\u00e9s ha de ser el m\u00e9s r\u00e0pid o instantani possible, per aquest motiu es fa servir el sistema anomenat  criotop .\nQuan el material de partida \u00e9s s\u00f2lid, la vitrificaci\u00f3 normalment comporta l'escalfament de la subst\u00e0ncia a molt altes temperatures. Molts materials cer\u00e0mics es produeixen d'aquesta manera. Aquest tipus de vitrificaci\u00f3 tamb\u00e9 pot succeir de manera natural quan un llamp cau en sorra: les altes temperatures poden crear unes estructures ramificades anomenades fulgurites.\nQuan el material de partida \u00e9s un l\u00edquid, necessitarem un refredament molt r\u00e0pid o la introducci\u00f3 d'agents que impedeixin la formaci\u00f3 de cristalls. De forma natural, les granotes\n,\npeixos i insectes \u00e0rtics produeixen glicerol i glucosa per reduir la formaci\u00f3 de gel.\nLa solidificaci\u00f3 d'un s\u00f2lid vitri es produeix a la temperatura de transici\u00f3 v\u00edtria, que \u00e9s menor que la temperatura de fusi\u00f3.\nEs fa servir \u00e0mpliament com a t\u00e8cnica de crioconservaci\u00f3 d'embrions i o\u00f2cits. Aquesta vitrificaci\u00f3 s'aconsegueix mitjan\u00e7ant un refredament molt r\u00e0pid en el qual s'utilitza una soluci\u00f3 altament concentrada que no cristal\u00b7litza durant la congelaci\u00f3, mentre que la seva viscositat augmenta amb el descens de temperatura fins a la formaci\u00f3 d'un estat s\u00f2lid amorf. L'exposici\u00f3 i les taxes de congelaci\u00f3 han de ser prou r\u00e0pides per evitar la toxicitat i la formaci\u00f3 de cristalls intracel\u00b7lulars que puguin danyar el contingut cel\u00b7lular. Per aconseguir que la deshidrataci\u00f3 sigui molt r\u00e0pida s'utilitzen crioprotectors en concentracions elevades. Abans de la congelaci\u00f3, el material biol\u00f2gic ha d'equilibrar amb aquesta soluci\u00f3 crioprotectora (en menor concentraci\u00f3) perqu\u00e8 pugui suportar el xoc osm\u00f2tic. La taxa de superviv\u00e8ncia de les mostres \u00e9s major del 90%, i els embrions solen sobreviure intactes.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Foment d'Obres i Construccions S.A. 1900- 1992, conegut tamb\u00e9 com a Fomento de Obras y Construcciones SA (FOCSA) fou una societat constitu\u00efda a Barcelona l'any 1900 dedicada a la construcci\u00f3 de ports, edificis urbans i industrials, d'obres hidr\u00e0uliques, de carreteres, de ferrocarrils, concessi\u00f3 de serveis municipals, etc. Fou una de les principals companyies catalanes. El 1992 fou fusionada amb l'empresa \u201cConstrucciones y Contratas SA\u201d, tot constituint la nova societat Fomento de Construcciones y Contratas S.A.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un quadre sin\u00f2ptic \u00e9s una eina que permet organitzar i interrelacionar idees i conceptes per mitj\u00e0 de s\u00edmbols i representacions gr\u00e0fiques. S\u00f3n estrat\u00e8gies per organitzar el contingut de coneixements. Un quadre sin\u00f2ptic \u00e9s aquell que mostra projectes de manera senzilla i proporciona una estructura global coherent d'una tem\u00e0tica i les seves m\u00faltiples relacions.\nPoden presentar-se per mitj\u00e0 de claus i prendre forma de diagrames (com ara en les estructures arb\u00f2ries dels diagrames en arbre) o poden estar composts per files i columnes a manera de taules.\nS'utilitzen molt a l'escola per resumir els continguts a estudiar. Tamb\u00e9 es pot aplicar per a la gesti\u00f3 de projectes i l'organitzaci\u00f3 industrial. S'utilitza molt a les transpar\u00e8ncies i presentacions, per a deixar clar en tot moment l'entorn i les relacions del que est\u00e0 parlant l'exposant, d'una manera r\u00e0pida i visual.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un Pla de sistemes inform\u00e0tics, tamb\u00e9 conegut com a Pla Director de sistemes, pla de sistemes i tecnologies de la informaci\u00f3 (SI/TI) o pla estrat\u00e8gic de sistemes, facilita a una organitzaci\u00f3 una correcta determinaci\u00f3 de l'estat actual dels sistemes inform\u00e0tics de l'organitzaci\u00f3, dels requeriments que aquesta els demana per identificar un estat futur on els sistemes d'informaci\u00f3 estiguin alineats amb els objectius i necessitats de l'organitzaci\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Quarter d\u2019Enginyers (o Quarter de les Avingudes) \u00e9s una caserna militar de Palma (Mallorca, Illes Balears, Espanya), constru\u00efda entre 1937 i 1945. \u00c9s un destacat exemple de racionalisme arquitect\u00f2nic de la ciutat per les dimensions i la ubicaci\u00f3 de l'edifici, en ple centre de la poblaci\u00f3.\nEl seu nom oficial va ser Comand\u00e0ncia d\u2019Obres de Balears fins que el 2020 l'edifici va ser rebatejat com a Quarter General Palacios, en honor de l\u2019enginyer d\u2019obres hom\u00f2nim.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una macla \u00e9s una associaci\u00f3 de diversos cristalls d'un mateix mineral que presenten relacions cristal\u00b7logr\u00e0fiques entre ells. La simetria pot ser especular respecte del pla de macla o pel gir dels seus elements al voltant de l'eix de macla en 60\u00b0, 90\u00b0, 120\u00b0 o 180\u00b0.\nHi tipus de macles que s\u00f3n caracter\u00edstiques d'un mineral (o d'un grup de minerals) i ens poden ajudar a la seva identificaci\u00f3, com les macles de Carlsbad en els feldespats, o les polisint\u00e8tiques de les plagi\u00f2clasis. Es distingeixen diversos tipus de macles:\n\nMacles de contacte, quan els dos vidres bessons estan separats d'una superf\u00edcie plana anomenada cara de combinaci\u00f3, com passa en la macla en fletxa del guix.\nMacles de penetraci\u00f3, quan els dos cristalls es penetren m\u00fatuament i es creuen, com les macles en creu de l'estaurolita, les de la pirita o les de Carlsbad de l'ortosa.\nMacles d'intrusi\u00f3, quan els dos cristalls s'inclouen m\u00fatuament amb aparen\u00e7a de cristall simple. S\u00f3n freq\u00fcents en el quars i en la pirita.\nMacles m\u00faltiples, que s\u00f3n reunions de tres o m\u00e9s cristalls maclats de la mateixa manera.Alguns exemples s\u00f3n:\n\nMacla de calcita\nMacla de fluorita, de contacte o compenetraci\u00f3\nMacla de guix, en \"punta de llan\u00e7a\"\nMacles per deformacions t\u00edpiques dels metalls bcc i hcp.\nMacles de recuit formades despr\u00e9s de tractaments t\u00e8rmics de recuit, t\u00edpiques en fcc.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El  m\u00f2dul de cisallament  o  rigidesa  (tamb\u00e9 anomenat  m\u00f2dul d'elasticitat transversal ) \u00e9s una constant el\u00e0stica que caracteritza el canvi de forma que experimenta un material el\u00e0stic quan s'apliquen esfor\u00e7os tallants.\nAquest m\u00f2dul rep una gran varietat de noms, entre els quals cal destacar els seg\u00fcents: M\u00f2dul de rigidesa, m\u00f2dul de tall, m\u00f2dul de cortadura, m\u00f2dul el\u00e0stic tangencial, m\u00f2dul d'elasticitat transversal, ...\nPer a un material el\u00e0stic lineal i is\u00f2trop, el m\u00f2dul d'elasticitat transversal t\u00e9 el mateix valor per a totes les direccions de l'espai.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Pedro Eleodoro Paulet Mostajo (Arequipa, Per\u00fa, 2 de juliol de 1874 - Buenos Aires, Argentina, 30 de gener de 1945), va ser un enginyer peru\u00e0 considerat com un dels pioners de la astron\u00e0utica i de l'era espacial, pioner del motor a propulsi\u00f3 amb combustible l\u00edquid.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un instrument cient\u00edfic \u00e9s un aparell o dispositiu que est\u00e0 espec\u00edficament dissenyat, constru\u00eft i sovint refinat a trav\u00e9s del m\u00e8tode d'assaig i error per ajudar a la ci\u00e8ncia. Espec\u00edficament, els instruments cient\u00edfics serveixen per buscar, adquirir, mesurar, observar i emmagatzemar dades reprodu\u00efbles i verificables. Per al seu funcionament s'aplica algun principi f\u00edsic, relaci\u00f3, o tecnologia.\nLes dades subministrades per un instrument cient\u00edfic s\u00f3n, en general, conjunts de mesures num\u00e8riques que ens donen informaci\u00f3 sobre propietats o fen\u00f2mens relatius a observacions o experiments de diversos aspectes de la realitat. Per aix\u00f2 els instruments cient\u00edfics podrien classificar-se en instruments de mesura (com el cron\u00f2metre), instruments d'observaci\u00f3 (com el microscopi) o instruments que permeten dues coses (com l'espectrofot\u00f2metre).\nEls primers instruments cient\u00edfics van sorgir al segle xvii i es van multiplicar en funcions, precisi\u00f3 i usos, amb el desenvolupament de la ci\u00e8ncia en els segles posteriors.\nSovint es denominen amb els sufixos -scopi (perqu\u00e8 veuen alguna cosa), -metre (perqu\u00e8 mesuren alguna cosa) o -tr\u00f3 (instruments complexos moderns, com el ciclotr\u00f3).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un rebl\u00f3 \u00e9s un element d'uni\u00f3 mec\u00e0nica permanent. Abans d'\u00e9sser instal\u00b7lat consisteix en una tija cil\u00edndrica llisa amb un cap a un extrem. Hom anomena cua l'extrem contrari al cap. La instal\u00b7laci\u00f3 es fa col\u00b7locant el rebl\u00f3 a trav\u00e9s de forats fets a les peces a unir. Llavors la cua \u00e9s \"reblada\" (deformada) de manera que s'expandeix (sovint m\u00e9s de 1.5 vegades el di\u00e0metre original de la tija) formant un altre cap i aguantant el rebl\u00f3 a lloc.\nPerqu\u00e8 la uni\u00f3 sigui efica\u00e7 els caps d'ambd\u00f3s finals han de suportar c\u00e0rregues de tracci\u00f3 (c\u00e0rrega paral\u00b7lela a l'eix de la tija); tanmateix, els reblons s\u00f3n m\u00e9s efica\u00e7os com a unions a cisalla o tallant (c\u00e0rrega perpendicular a l'eix de la tija). Les unions roscades (cargols) s\u00f3n m\u00e9s convenients per aguantar c\u00e0rregues de tracci\u00f3.\nAltres elements d'uni\u00f3 utilitzats tradicionalment en fusta com els claus treballen amb el mateix principi que el rebl\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La reducci\u00f3 programada per temperatura amb hidrogen (H2-TPR, de l\u2019angl\u00e8s H2 Temperature-Programmed Reduction) \u00e9s una t\u00e8cnica per a la caracteritzaci\u00f3 de materials s\u00f2lids, que s\u2019utilitza sovint en el camp de la cat\u00e0lisi heterog\u00e8nia per trobar les condicions de reducci\u00f3 m\u00e9s eficients. \u00c9s un precursor de catalitzador i se sotmet a un augment de temperatura programat mentre per sobre hi circula una barreja de gasos que cont\u00e9 hidrogen. Va ser desenvolupat per John Ward Jenkins mentre desenvolupava catalitzadors heterogenis per a la companyia Shell Oil.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El grav\u00edmetre \u00e9s un aparell de mesura per amidar la gravetat o el seu gradient. \u00c9s un instrument emprat pels geodestes per poder determinar el camp grav\u00edfic de la Terra o en treballs de anivellaci\u00f3 que exigeixen con\u00e8ixer les superf\u00edcies equipotencials. Els grav\u00edmetres poden ser absoluts o relatius. Avui en dia no existeixen un gran nombre d'aparells pel seu elevat preu, que nom\u00e9s el fa accessible a institucions p\u00fabliques o sectors molt especialitzats.\nLes unitats de la gravetat en el sistema internacional s\u00f3n \n  \n    \n      \n        m\n        \n          /\n        \n        s\n        \n          g\n          \n            2\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle m/sg^{2}}\n  . Encara que en terminologia gravim\u00e8trica \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent emprar el Gal \n  \n    \n      \n        1\n        G\n        a\n        l\n        =\n        0.01\n        m\n        \n          /\n        \n        s\n        \n          g\n          \n            2\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle 1Gal=0.01m/sg^{2}}\n  \nLes precisions actuals dels aparells terrestres estan sota 1 microgal. En sistemes navals o aerotransportat la precisi\u00f3 empitjora substancialment.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "De Architectura \u00e9s un llibre cabdal de l'arquitectura romana, escrit per Marc Vitruvi Pol\u00b7li\u00f3 vers l'any 20 aC, recollint la seva experi\u00e8ncia professional al final de la seva vida. Segons tots els indicis, va escriure l'obra en una data posterior al 27 aC, quan August fou proclamat emperador, ja que el compendi de llibres pretenia servir de refer\u00e8ncia al C\u00e8sar perqu\u00e8 pogu\u00e9s jutjar els diversos edificis erigits i aquells que pogu\u00e9s erigir en el futur; i abans de l'11 aC, perqu\u00e8 esmenta com a viva Oct\u00e0via, la germana d'August, que va morir en aquest any.\u00c9s el tractat sobre arquitectura m\u00e9s antic que es conserva i va ser pres pels arquitectes renaixentistes com a refer\u00e8ncia de primera m\u00e0 per al coneixement de les manifestacions arquitect\u00f2niques de l'antiguitat grecollatina. D'ell nom\u00e9s han arribat els seus texts, ja que les il\u00b7lustracions originals, a les que durant els llibres fa constant refer\u00e8ncia, s'han perdut.\nEl seu tractat constitueix un compendi d'altres texts, moltes vegades monogr\u00e0fics sobre edificis hel\u00b7len\u00edstics, als autors dels quals, especialment a Herm\u00f2genes, menciona amb freq\u00fc\u00e8ncia, per\u00f2 tamb\u00e9 documenta alguns aspectes de la tradici\u00f3 arquitect\u00f2nica de la Rep\u00fablica i dels inicis de l'imperi, amb una especial atenci\u00f3 als problemes constructius i t\u00e8cnica de l'arquitectura.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'h\u00e8lix de maniobra, propulsor de maniobra (o tamb\u00e9 h\u00e8lix de proa) \u00e9s un dispositiu d'impulsi\u00f3 transversal incorporat, o muntat a, ja sigui a proa o a popa, d'un vaixell per fer-lo m\u00e9s maniobrable. Els propulsors de proa permeten atracar amb m\u00e9s f\u00e0cilitat, ja que permeten al capit\u00e0 girar l'embarcaci\u00f3 cap a babord o cap a estribord, sense utilitzar el mecanisme principal de propulsi\u00f3 que requereix una mica de moviment endavant per poder maniobrar; l'efectivitat d'un propulsor de maniobra es redueix en qualsevol moviment cap endavant per ra\u00f3 de l'efecte Coand\u0103. Un propulsor de popa t\u00e9 el mateix principi, per\u00f2 muntat a la popa. Els vaixells grans poden tenir diversos propulsors de proa i de popa.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La  m\u00e0nega de vent  o  anemoscopi  en llenguatje t\u00e8cnic, (\"windsock\" en angl\u00e8s, literalment \"mitj\u00f3 de vent\"), \u00e9s un estri dissenyat per indicar la direcci\u00f3 i for\u00e7a del vent respecte a l'horitzontal del s\u00f2l (el perill\u00f3s vent lateral en una autopista o carretera a partir de certa velocitat, dona tamb\u00e9 una idea aproximada de la velocitat del vent segons el nivell d'inflat o la inclinaci\u00f3 del con: \n\nCon vertical \u2192 vent fluix\nCon a 45\u00b0 \u2192 vent considerable\nCon horitzontal \u2192 vent fort", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una bassa \u00e9s una excavaci\u00f3 impermeable feta a un lloc favorable per poder emmagatzemar aigua de pluja. Les basses tradicionals estaven impermeabilitzades amb argila compactada en el fons, tenien les parets fetes de pedra seca o aprofitaven unes caracter\u00edstiques del terreny favorables a la impermeabilitzaci\u00f3 natural. Tamb\u00e9 es podien fer enterament de pedra seca impermeabilitzades amb cal\u00e7. Podien ser de dimensions variables, normalment a partir de 10 m\u00b3.A llocs com Mallorca, hi ha basses cobertes amb volta per protegir-les de l'evaporaci\u00f3 i de la brut\u00edcia. Aleshores la seva planta \u00e9s circular, de mides variables, per\u00f2 sempre una coberta de falsa c\u00fapula. Els paraments s\u00f3n dobles i varien en al\u00e7\u00e0ria.A les muntanyes d'Andorra, una bassa \u00e9s un estany petit lligat al model glacial, per\u00f2 poc profund, que sovint s'asseca al cor de l'estiu.\nL'acc\u00e9s a la bassa coberta \u00e9s fa pel portal, on hi ha una s\u00e8rie de graons que permeten arribar a l'aigua segons quin sigui el nivell que tingui. Les mides del portal tamb\u00e9 varien. Pot tenir una pedra de llinda de grans dimensions, o dues formant un angle, i els brancals s\u00f3n formats sempre per pedres sobreposades grosses.\nEn els regadius moderns les basses, de grans dimensions, estan impermeabilitzades amb material pl\u00e0stic i tenen com a funci\u00f3 emmagatzemar aigua per a regar.\n\nLes basses recollien l'aigua d'una petita conca en la qual s'hi feien uns canals de terra que arreplegaven l'aigua i la condu\u00efen cap a l'entrada de la bassa.\nLes basses tradicionals s'aprofitaven especialment per l'abeuratge dels ramats. S\u00f3n molt comunes en els paisatges mediterranis i s\u00f3n usades per a aprofitar l'aigua aportada per les pluges. Si no se'n fa un manteniment adequat les basses s'omplen de terra i les conques es malmeten i deixen d'aportar aigua.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Els Ciments d'aluminat de calci o Ciment alumin\u00f3s (en angl\u00e8s: \"Calcium aluminates, \"alumina cements\" o \"high alumina cements\") s\u00f3n ciments que contenen predominantment aluminats de calci hidr\u00e0ulic.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un fondejador o ancoratge \u00e9s el paratge d'un port, badia, riu, etc. en qu\u00e8 per la qualitat, naturalesa i profunditat del fons, hi troben bona subjecci\u00f3 les \u00e0ncores dels vaixells, i aix\u00ed hi poden quedar aquests resguardats de vents i temporals. En general i resumint, es denomina fondejador el lloc on est\u00e0 ancorada una embarcaci\u00f3. S'indica en les cartes i pl\u00e0nols hidrogr\u00e0fics per l'abreviatura Fond\u00b0, o tamb\u00e9 pel signe d'una \u00e0ncora inclinada, amb cep si l'ancoratge \u00e9s per a vaixells grans i sense cep si \u00e9s per a embarcacions menors. Les condicions que ha de reunir un bon ancoratge, s\u00f3n (si \u00e9s possible):\nque en el seu fons hi agafin b\u00e9 les \u00e0ncores, \u00e9s a dir, que no sigui de pedra ni massa dur, per\u00f2 s\u00ed consistent.\nque estigui protegit dels vents m\u00e9s freq\u00fcents o perillosos.\nque sigui f\u00e0cil d'entrar-hi els vaixells.\u00c9s dif\u00edcil reunir totes aquestes condicions, ja que gaireb\u00e9 mai hi ha un paratge en qu\u00e8 s'hi trobin totes a la vegada. Els rumbs donen les enfilacions necess\u00e0ries per arribar als ancoratges dels ports des de les costes que abasten.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'\u00c9cole Sp\u00e9ciale de M\u00e9canique et d'\u00c9lectricit\u00e9 o ESME Sudria, \u00e9s una Grande \u00e9cole d'enginyeria privada situada a Lilla, Li\u00f3, Par\u00eds i Ivry-sur-Seine (Fran\u00e7a) que va ser fundada el 1905.Va ser creada pel perpinyanenc Joachim Sudria, un polit\u00e8cnic que a Par\u00eds es dedicava a l'ensenyament privat. Vista l'anomenada que aconseguia entre els alumnes que, amb \u00e8xit, preparava per accedir a alguna de les Grandes \u00e9coles (com la prestigiosa SUPELEC), el 1905 va decidir fundar a Par\u00eds l'\u00c9cole Sp\u00e9ciale de M\u00e9canique et d'Electricit\u00e9. Aquesta va passar de ser una escola preparat\u00f2ria a oferir uns estudis propis d'enginyeria  de dos anys de durada, reconeguts per l'Estat franc\u00e8s el 1922; la carrera s'allarg\u00e0 a tres anys el 1936, a quatre el 1963 i a cinc el 1965. Als estudis inicials de mec\u00e0nica i electricitat, s'hi afeg\u00ed el 1966 la inform\u00e0tica; a partir dels 1990 s'incorporaren a l'Escola estudis de telecomunicacions, electr\u00f2nica, enginyeria de l'energia i el medi ambient... Al llarg del segle XX, l'ESME tingu\u00e9 \u00fanicament tres directors: Sudria (1905-1950), el seu gendre Pierre Doceul (1950-1983), i el seu net Jean Doceul (1980-2003).T\u00e9 diverses branques d'estudis: l'enginyeria el\u00e8ctrica; l'enginyeria electr\u00f2nica i de telecomunicacions; i l'enginyeria inform\u00e0tica.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Eni (acr\u00f2nim de Ente Nazionale Idrocarburi, tradu\u00eft al catal\u00e0 Corporaci\u00f3 Nacional d'Hidrocarburs) \u00e9s una empresa energ\u00e8tica italiana. Va ser creada pel govern d'It\u00e0lia el 1953 com a empresa p\u00fablica, propietat de l'Estat itali\u00e0 i va ser despr\u00e9s convertida en societat an\u00f2nima el 1992. Posteriorment l'Estat itali\u00e0 ha anat venent part important del capital accionariat en cinc fases \u2014entre els anys 1995 i 2001\u2014, per\u00f2 conservant una participaci\u00f3 superior al 30% i mantenint aix\u00ed mateix el control efectiu de l'empresa, reservant-se el dret de nomenar al president i a l'administrador delegat. Actualment cotitza les seves accions en la Borsa d'It\u00e0lia i en la Borsa de Nova York.El seu primer president va ser Enrico Mattei. En 2021, Eni est\u00e0 present al voltant de 69 pa\u00efsos amb gaireb\u00e9 33.000 empleats. Des el 13 de maig de 2020 la president d'Eni \u00e9s Lucia Calvosa.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La sensibilitat al xoc \u00e9s una mesura comparativa de la sensibilitat a la compressi\u00f3 sobtada (per impacte o explosi\u00f3) d'un compost qu\u00edmic explosiu. La determinaci\u00f3 de la sensibilitat de xoc d'un material destinat per a l'\u00fas pr\u00e0ctic \u00e9s un aspecte important de les proves de seguretat dels explosius. S'utilitzen una varietat de proves i \u00edndexs, dels quals un dels m\u00e9s comuns \u00e9s la prova d'impacte Rotter.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "S'ent\u00e9n per moviment de terres la totalitat dels treballs i obres a executar en un terreny per a l'execuci\u00f3 d'una obra. Aix\u00f2 pot fer-se en un terreny de manualment o de manera mec\u00e0nica.\n\u00c9s habitual que abans de comen\u00e7ar el moviment de terres es faci treballs al nivell de superf\u00edcie del terreny, netejant arbustos, plantes, arbres, etc. que es puguin trobar en el terreny; aquesta operaci\u00f3 s'anomena aclarida.\nQuan el terreny ja \u00e9s net i lliure, s\u2019avalua novament les obres a executar i es comen\u00e7a l'excavaci\u00f3.\nEn aquesta fase s'han de tenir en compte diverses q\u00fcestions:\n\nCaracter\u00edstiques del terreny, com ara la cohesi\u00f3 i la densitat, puix que s\u00f3n factors que influeixen en el retiment de la maquin\u00e0ria.\nFactors intr\u00ednsecs del terreny, com els assentaments, nivells fre\u00e0tics, zones pl\u00e0stiques, etc.\nFactors externs, per exemple els \u00e9l\u00e9ments clim\u00e0tics, les edificacions ve\u00efnes, el tr\u00e0nsit, etc.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un autob\u00fas el\u00e8ctric \u00e9s un autob\u00fas propulsat per electricitat. Hi ha dues categories principals d'\u00f3mnibus el\u00e8ctric: El troleib\u00fas \u00e9s un tipus d'\u00f2mnibus el\u00e8ctric alimentat per dos cables el\u00e8ctrics, rebent l'electricitat per un fil i retornant per l'altre cable, utilitzant dos pols de tr\u00f2lei muntat al sostre. L'altra mena d'autob\u00fas amb electricitat l'emmagatzemada a bord en bateries.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Estructura pretesada \u00e9s aquella en la qu\u00e8 la integritat, estabilitat i seguretat depenen primordialment d'un proc\u00e9s de pretesat. S'anomena pretesat a la creaci\u00f3 d'esfor\u00e7os permanents en una estructura de manera intencionada, amb el prop\u00f2sit de millorar el seu acompliment sota diverses condicions de servei.\n\nEls tipus de pretesats m\u00e9s comuns s\u00f3n:\n\nPost-compressi\u00f3 : causada en major part pel pes propi de l'estructura.\nPretesat: per tendons d'acer d'alta resist\u00e8ncia encastats en l'element estructural.\nPosttesat: per tendons d'acer d'alta resist\u00e8ncia, adherits o no a l'element estructuralEn l'actualitat podem trobar estructures pretesades com ara edificis, estructures subterr\u00e0nies, torres de televisi\u00f3 i alta tensi\u00f3, plataformes marines i d'emmagatzematge, plantes nuclears i diversos tipus de ponts. \u00c9s el tipus d'estructura utilitzat per excel\u00b7l\u00e8ncia en edificis en zones s\u00edsmiques on el disseny requereix protecci\u00f3 contra detonacions.Les virtuts de la postcompressi\u00f3 eren conegudes pels antics arquitectes Romans. Com a exemple podem esmentar l'alt mur superior del Coliseu que exercint pressi\u00f3 sobre els pilars inferiors estabilitzava la seva estructura.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Per al Mesurament del contingut d'humitat s'utilitza la reflectometria de domini de temps amb sensors introdu\u00efts dins del s\u00f2l a assajar. L'an\u00e0lisi d'ones est\u00e0ndard es pot utilitzar de forma manual (instruments manuals) o autom\u00e0ticament per al control del contingut d'humitat en diversos \u00e0mbits, com: hidrologia, agricultura i construcci\u00f3.\nEl mesurament de la humitat del s\u00f2l en general implica la inserci\u00f3 d'un sensor en el s\u00f2l a assajar i despr\u00e9s aplicar ja sigui una An\u00e0lisi est\u00e0ndard de forma d'ona (Standard Waveform Analysis) per determinar el contingut mitj\u00e0 d'humitat al llarg del sensor o b\u00e9 una An\u00e0lisi del perfil (Profile Analysis) que proporciona el contingut d'humitat en punts discrets al llarg del sensor. Un mesurament espacial pot aconseguir-se mitjan\u00e7ant la instal\u00b7laci\u00f3 apropiada de diversos sensors.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'envergadura d'un avi\u00f3 o ocell \u00e9s la dist\u00e0ncia entre els extrems alars (amb les ales esteses al m\u00e0xim en el cas d'animals voladors). Tamb\u00e9 pot fer refer\u00e8ncia a l'ample de la vela major d'un veler.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La c\u00e8dula d'habitabilitat \u00e9s un document administratiu que expedeix la Generalitat de Catalunya, que acredita que un habitatge compleix les condicions m\u00ednimes d'habitabilitat que preveu la normativa vigent  i \u00e9s apte per a ser destinat a resid\u00e8ncia de persones, sense perjudici que s'hi desenvolupin altres activitats autoritzades.\nLa c\u00e8dula s'anomena de segona ocupaci\u00f3 si es refereix a habitatges usats o preexistents.\nLes dades que consten a la c\u00e8dula s\u00f3n:\n\nL'adre\u00e7a i ubicaci\u00f3 de l'habitatge\nLa superf\u00edcie \u00fatil de l'habitatge i de les habitacions\nLes estances i els espais que componen l'habitatge\nOcupaci\u00f3 m\u00e1xima\nLa identificaci\u00f3 i titulaci\u00f3 de la persona t\u00e8cnica que certificat l'habitabilitatA la c\u00e8dula no figura el nom de la persona propiet\u00e0ria. Es tracta d'un document que acredita les condicions objectives d'habitabilitat d'un habitatge, amb independ\u00e8ncia del seus titulars o ocupants.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El seguiment de requisits o la tra\u00e7abilitat de requisits \u00e9s una subdisciplina de la gesti\u00f3 de requisits en el desenvolupament de programari i l'enginyeria de sistemes. El seguiment de requisits es refereix a la documentaci\u00f3 de la vida d'un requisit i que faciliti la tra\u00e7abilitat bidireccional entre diversos requisits associats. Permet als usuaris o grup d'interessats trobar l'origen de cada requisit i fer un seguiment de cada canvi ocorregut a aquest requisit. Perqu\u00e8 aquest seguiment sigui possible, \u00e9s necessari documentar els canvis realitzats en cada requisit existent.\nEs discuteix la utilitat de continuar amb la documentaci\u00f3 de canvis als requisits despr\u00e9s de finalitzar la implementaci\u00f3, d'haver desplegat i utilitzat l'aplicatiu.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un pont de Wheatstone \u00e9s un instrument el\u00e8ctric de mesura inventat per Samuel Hunter Christie el 1832, millorat i popularitzat per Sir Charles Wheatstone a 1843. S'utilitza per mesurar resist\u00e8ncies desconegudes mitjan\u00e7ant l'equilibri dels bra\u00e7os del pont. Aquests estan constitu\u00efts per quatre resist\u00e8ncies que formen un circuit tancat, una de les quals la resist\u00e8ncia sota mesura.\n\nLa Figura 1 seg\u00fcent mostra la disposici\u00f3 el\u00e8ctrica del circuit i la Figura 2 correspon a la imatge real d'un pont de Wheatstone t\u00edpic. A la Figura 1 Rx \u00e9s la resist\u00e8ncia el valor volem determinar, R  1 , R2 i R3 s\u00f3n resist\u00e8ncies de valors coneguts, a m\u00e9s la resist\u00e8ncia R2 \u00e9s ajustable. Si la relaci\u00f3 de les dues resist\u00e8ncies del bra\u00e7 conegut (R  1 /R2) \u00e9s igual a la relaci\u00f3 de les dues del bra\u00e7 desconegut (Rx/R3), el voltatge entre els dos punts mitjans ser\u00e0 nul i per tant no circular\u00e0 corrent algun entre aquests dos punts  C  i  B . Per efectuar la mesura el que es fa \u00e9s variar la resist\u00e8ncia R2 fins a arribar al punt d'equilibri. La detecci\u00f3 de corrent nul es pot fer amb gran precisi\u00f3 mitjan\u00e7ant el galvan\u00f2metre A.\nLa direcci\u00f3 del corrent, en cas de desequilibri, indica si R2 \u00e9s massa alta o massa baixa. El valor de la FEM (E) del generador \u00e9s indiferent i no afecta la mesura.\n\nQuan el pont est\u00e0 constru\u00eft de manera que R3 \u00e9s igual a R2, Rx \u00e9s igual a R1 en condici\u00f3 d'equilibri. (corrent nul pel galvan\u00f2metre).\nAix\u00ed mateix, en condici\u00f3 d'equilibri sempre es compleix que:\n\n  \n    \n      \n        \n          R\n          \n            x\n          \n        \n        =\n        \n          \n            \n              \n                R\n                \n                  1\n                \n              \n              \u00d7\n              \n                R\n                \n                  3\n                \n              \n            \n            \n              R\n              \n                2\n              \n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle R_{x}={\\frac {R_{1}\\times R_{3}}{R_{2}}}}\n  Si els valors de R  1 , R2 i R3 es coneixen amb molta precisi\u00f3, el valor de Rx pot ser determinat igualment amb precisi\u00f3. Petits canvis en el valor de Rx trencaran l'equilibri i seran clarament detectats per la indicaci\u00f3 del galvan\u00f2metre.\nDe forma alternativa, si els valors de R  1 , R2 i R3 s\u00f3n coneguts i R2 no \u00e9s ajustable, el corrent que flueix a trav\u00e9s del galvan\u00f2metre pot ser utilitzat per calcular el valor de Rx d'aquesta manera procediment m\u00e9s r\u00e0pid que ajustar a zero el corrent a trav\u00e9s del mesurador.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un pendent \u00e9s un declivi del terreny, i tamb\u00e9 la inclinaci\u00f3 d'un vessant respecte de la l\u00ednia horitzontal.\nEls processos de modelatge dels vessants depenen de la inclinaci\u00f3 d'aquests, amb un pendent l\u00edmit (d'uns 45\u00b0, encara que aquesta xifra \u00e9s variable segons l'\u00edndole de la roca) a partir del qual se superen les forces de fregament que retenen els materials solts als vessants. En general hi ha un canvi de pendent m\u00e9s o menys brusc entre el vessant i el tal\u00fas de rebles que es forma a la base; el pendent l\u00edmit d'aquest tal\u00fas sol ser d'uns 35\u00ba. Despr\u00e9s d'un llarg proc\u00e9s de modelatge, un vessant pot tenir un pendent d'equilibri la inclinaci\u00f3 del qual ja no canviar\u00e0 sensiblement mentre durin les mateixes condicions clim\u00e0tiques i biol\u00f2giques.\nEl mesurament d'un pendent \u00e9s sovint expressat com un percentatge de la tangent. S'usa per expressar la inclinaci\u00f3 de, per exemple, un cam\u00ed sobre una elevaci\u00f3 del terreny, on el zero indica que s'est\u00e0 \u00aba nivell\u00bb (respecte de la gravetat), mentre que les xifres correlatives ascendents designen inclinacions m\u00e9s verticals. Hi ha tres sistemes de numeraci\u00f3:\n\nl'angle respecte a l'horitzontal en graus (exemple 45\u00b0);\ncom a percentatge: la tangent de l'angle d'inclinaci\u00f3 multiplicada per 100 (exemple 100% per l'angle de 45\u00b0);\nuna definici\u00f3 alternativa com a percentatge, com el sinus de l'angle, multiplicat per 100: la ra\u00f3 del canvi d'altitud a la longitud de la superf\u00edcie entre dos punts qualssevol. (Exemple 71% per un angle de 45\u00b0)En enginyeria vehicular, diversos dissenys basats en accidents geogr\u00e0fics (autom\u00f2bils, utilitaris, camionetes, trens, etc.) estan taxats segons la seva habilitat per ascendir el terreny.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El tim\u00f3 de profunditat o tim\u00f3 d'elevaci\u00f3 \u00e9s el responsable del capcineig, o la variaci\u00f3 de profunditat en un vehicle immers en un fluid.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El fum de s\u00edlice \u00e9s un subproducte, d'elevada puresa, que s'origina en la reducci\u00f3 del quars amb carb\u00f3 en forns el\u00e8ctrics d'arc per a la producci\u00f3 de silici i ferro-silici. S'utilitza com a addici\u00f3 per al formig\u00f3 d'alta resist\u00e8ncia.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Ernest Archdeacon (Par\u00eds, 28 de mar\u00e7 de 1863 - Versalles, 3 de gener de 1950) va ser un ric advocat franc\u00e8s, d'ascend\u00e8ncia irlandesa. Va ser un pioner de l'automobilisme i de l'aviaci\u00f3 a Fran\u00e7a abans de la Primera Guerra Mundial, aix\u00ed com de l'esperanto.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En \u00f2ptica, un interfer\u00f2metre de Fabry-P\u00e9rot, o etalon, \u00e9s un interfer\u00f2metre constitu\u00eft per una placa amb dues superf\u00edcies reflectores, o dos miralls paral\u00b7lels altament reflectors. T\u00e8cnicament, el primer \u00e9s un etalon i el posterior \u00e9s un interfer\u00f2metre, per\u00f2 la terminologia es fa servir, sovint, de manera indistinta. Quan es determina el seu espectre de transmissi\u00f3 en funci\u00f3 de la longitud d'ona es verifica que existeixen pics de gran transmissi\u00f3 que corresponen a la resson\u00e0ncia de l'etalon. Es va nomenar despr\u00e9s de Charles Fabry i Alfred Perot. \"Etalon\" \u00e9s un terme que prov\u00e9 del franc\u00e8s \u00e9talon, que significa \"c\u00e0lcul de mesura\" o \"est\u00e0ndard\".L'efecte de resson\u00e0ncia d'un interfer\u00f2metre de Fabry-P\u00e9rot \u00e9s id\u00e8ntic al que s'usa en un filtre dicroic. Els filtres dicroics s\u00f3n col\u00b7leccions seq\u00fcencials molt primes d'interfer\u00f2metres de Fabry-P\u00e9rot i estan caracteritzats d'aquesta manera i dissenyats s'utilitzen les mateixes regles matem\u00e0tiques.\nEls etalons s'usen amb for\u00e7a freq\u00fc\u00e8ncia en telecomunicacions, l\u00e0sers i espectrosc\u00f2pia de control i mesura de longituds d'ona. Els recents aven\u00e7os en les t\u00e8cniques de fabricaci\u00f3 han perm\u00e8s la creaci\u00f3 d'interfer\u00f2metres de Fabry-P\u00e9rot molt precisos.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "SAE J2954 \u00e9s un est\u00e0ndard per a la transfer\u00e8ncia d'energia sense fil (WPT) per a vehicles el\u00e8ctrics liderat per SAE International. Defineix tres classes de velocitat de c\u00e0rrega, WPT 1, 2 i 3, amb un m\u00e0xim de 3,7 kW, 7,7 kW i 11 kW, respectivament. Aix\u00f2 fa que sigui comparable als est\u00e0ndards de c\u00e0rrega per cable de velocitat mitjana com el sistema com\u00fa SAE J1772. S'est\u00e0 definint un WPT9 molt m\u00e9s potent a J2954/2 per a 500 kW per a vehicles pesants que tenen l'espai necessari per a muntar la placa d'inducci\u00f3 m\u00e9s gran.El sistema funciona seguint principis similars a la c\u00e0rrega inductiva, per\u00f2 utilitza el concepte d' acoblament inductiu ressonant amb una efici\u00e8ncia demostrada al voltant del 85%. Aix\u00f2 fa que sigui semblant als carregadors per cable, on la major efici\u00e8ncia te\u00f2rica es compensa una mica pels sistemes d'a\u00efllament necessaris que impedeixen la retroalimentaci\u00f3 d'alt corrent, sistemes que el J2954 amb buit d'aire no requereix. Els millors carregadors de velocitat mitjana de la seva classe s\u00f3n al voltant del 94%.El desenvolupament del concepte de transfer\u00e8ncia de resson\u00e0ncia subjacent va ser desenvolupat per Marin Solja\u010di\u0107 a l' Institut Tecnol\u00f2gic de Massachusetts (MIT) i despr\u00e9s es va escindir com a WiTricity el 2007. WiTricity ha liderat els esfor\u00e7os d'estandarditzaci\u00f3 de SAE, que van comen\u00e7ar el 2012 i s'han sotm\u00e8s a dues reversions fins al 2019. L'est\u00e0ndard final es va publicar el 2020. WiTricity prediu que els carregadors J2954 estaran disponibles com a una funcionalitat addicional a partir del 2022.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una m\u00e0quina excavadora o simplement excavadora \u00e9s un vehicle dotat d'un bra\u00e7 articulat i una pala que s'utilitza a la construcci\u00f3 per a excavar i quan s'ha de moure grans quantitats de terra.El motor que les retroexcavadores utilitzen \u00e9s de tipus di\u00e8sel, per la seva pot\u00e8ncia i pel cost del gasoil en comparaci\u00f3 de la gasolina. Aquests motors es caracteritzen per l'aspiraci\u00f3 d'aire pur, sense barreja de combustible. En el temps de compressi\u00f3 l'aire es comprimeix amb el que arriba a una temperatura extraordin\u00e0riament alta. Aquests motors s\u00f3n molt llargs i costosos per\u00f2 resulten molt regulars i potents a l'hora de la seva execuci\u00f3, \u00e9s per aix\u00f2 que s\u00f3n usats en aquest tipus de maquin\u00e0ria. La cabina es caracteritza per una gran visibilitat i una col\u00b7locaci\u00f3 dels comandaments en una posici\u00f3 ergon\u00f2mica. El nivell de soroll que hi ha dintre de la cabina \u00e9s molt baix respecte al que es troba en l'obra.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El cron\u00f2metre mar\u00ed \u00e9s un rellotge mec\u00e0nic de gran precisi\u00f3, dissenyat originalment per funcionar a bord d'un vaixell en alta mar. Havia de controlar el temps amb suficient exactitud com per servir d'est\u00e0ndard horari port\u00e0til utilitzable en la determinaci\u00f3 de la longitud geogr\u00e0fica del vaixell, comparant la seva hora amb l'hora local determinada mitjan\u00e7ant c\u00e0lculs astron\u00f2mics.\nEstaven muntats sobre una articulaci\u00f3 cardan per contrarestar l'efecte dels moviments de vaiv\u00e9 i capcineig que pateix l'embarcaci\u00f3.\nA partir de la segona meitat del segle xx, han estat substitu\u00efts de forma general per sistemes electr\u00f2nics d'orientaci\u00f3 i especialment pels procediments de posicionament via sat\u00e8l\u00b7lit (GPS).\n(Rellotges de polsera:) El terme cron\u00f2metre mar\u00ed tamb\u00e9 s'utilitza per referir-se als rellotges de polsera provats i certificats quan compleixen unes certes normes de precisi\u00f3. Els rellotges fabricats a Su\u00efssa nom\u00e9s poden mostrar la paraula \"cron\u00f2metre\" si estan certificats pel COSC (\"Contr\u00f4le Officiel Suisse des Chronom\u00e8tres\", segons les seues inicials en franc\u00e8s).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Les resines sint\u00e8tiques s\u00f3n materials amb una caracter\u00edstica d'inter\u00e8s similar a les resines naturals de plantes: s\u00f3n l\u00edquids viscosos que s\u00f3n capa\u00e7os d'endurir permanentment. Per altra banda, qu\u00edmicament s\u00f3n molt diferents dels diversos compostos resinosos secretats per les plantes (vegeu resina per a la discussi\u00f3 dels productes naturals).Existeixen diversos tipus de sint\u00e8tics. Alguns estan fabricats per esterificaci\u00f3 o ensabonat de compostos org\u00e0nics. Altres s\u00f3n pl\u00e0stics termoestables en qu\u00e8 s'aplica la \"resina\" al reactiu o al producte, o a ambdues coses. La \"resina\" es pot aplicar a un dels dos mon\u00f2mers en un copol\u00edmer (l'altre \u00e9s anomenat un \"enduridor\", com en les resines epoxi). Per a aquells pl\u00e0stics termoestables que requereixen nom\u00e9s un mon\u00f2mer, el mon\u00f2mer de compost \u00e9s la \"resina\". Per exemple, el metacrilat de metil l\u00edquid sovint s'anomena la \"resina\" o \"resina colada\" mentre est\u00e0 en estat l\u00edquid, abans que es polimeritza i \"fixa\". Despr\u00e9s de l'ajust, el PMMA resultant se li canvia sovint al nom a vidre acr\u00edlic, o \"acr\u00edlic\". (Aquest \u00e9s el mateix material anomenat plexigl\u00e0s i Lucite).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un paredat \u00e9s un espai cobert per un mur o una paret. Principalment s'utilitza el terme per definir la manera de col\u00b7locar les peces en la construcci\u00f3 d'aquest mur o paret, perqu\u00e8 quedin ben lligades unes amb les altres, quan aquestes s\u00f3n de pedra. S'acostuma a utilitzar m\u00e9s el terme aparell per definir la disposici\u00f3 de les peces, principalment quan aquestes s\u00f3n regulars i de forma paral\u00b7lelep\u00edpede. La t\u00e8cnica de construir amb peces s'anomena ma\u00e7oneria. El terme llat\u00ed opus (literalment tradu\u00eft per 'obra'), designa la manera en qu\u00e8 es disposen els materials en una ma\u00e7oneria o aparell, generalment aplicat a elements arquitect\u00f2nics romans. Hi ha diferents tipus de paredat depenent del material que s'empra o de la disposici\u00f3 de les peces.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "A l'illa de mallorca, per subministar l'aigua, es varen crear elements per aprofitarla.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un pac\u00f2metre, mesurador de recobriment o pach\u00f2metre a l'argot d'enginyeria civil (derivat de pachometer, del grec antic \u03c0\u03b1\u03c7\u03bf\u03c2 pachos, 'gruix', i \u03bc\u03ad\u03c4\u03c1\u03bf\u03bd metron, 'mesura'), o paqu\u00edmetre emprat en oftalmologia (derivat de pachymeter, del grec antic \u03c0\u03b1\u03c7\u03cd\u03c2 pachys, 'gruixut', i \u03bc\u03ad\u03c4\u03c1\u03bf\u03bd metron, 'mesura'),  \u00e9s un dispositiu utilitzat per determinar el gruix d'un vidre, d'un paper, o d'una estructura de formig\u00f3 armat. En aquest darrer context, com \"mesurador de recobriment\" permet localitzar les barres de l'armadura d'una estructura i precisar el gruix del recobriment de formig\u00f3 mitjan\u00e7ant la mesura de la pertorbaci\u00f3 d'un camp magn\u00e8tic generat a la superf\u00edcie del formig\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Architectura Navalis Mercatoria, \u00e9s un tractat d'arquitectura naval fet per Fredrik Henrik af Chapman i publicat en 1768, que LXII l\u00e0mines plasma els tipus de vaixells contemporanis que ell va considerar que eren els millors i m\u00e9s interessants.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Atmosfera Est\u00e0ndard Internacional (ISA, per les seves sigles en angl\u00e8s) \u00e9s un model atmosf\u00e8ric invariant de com varien la pressi\u00f3, temperatura, densitat i viscositat de l'atmosfera terrestre a diferents altituds. Va ser creat per l'Organitzaci\u00f3 d'Aviaci\u00f3 Civil Internacional (ICAO) i s'utilitza b\u00e0sicament en navegaci\u00f3 a\u00e8ria.\nConsisteix en taules amb valors tipificats per a diverses altituds, aix\u00ed com f\u00f3rmules per a calcular-los. L'ISO (International Organization for Standardization) va recon\u00e8ixer l'ISA com a l'est\u00e0ndard internacional amb la denominaci\u00f3 ISO 2533:1975.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El fulminat de potassi \u00e9s la sal de potassi de l'i\u00f3 fulminat. El seu \u00fanic \u00fas, a part de les demostracions qu\u00edmiques, \u00e9s en els pistons de percussi\u00f3 d'alguns rifles primitius. Normalment es prepara fent reaccionar una amalgama de potassi amb fulminat de mercuri, \u00e9s molt menys sensible a causa de l' enlla\u00e7 i\u00f2nic entre el potassi i el carboni, a difer\u00e8ncia de l' enlla\u00e7 covalent m\u00e9s feble entre el mercuri i el carboni.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Enfilament d'abast (tamb\u00e9 anomenat enfilament de requeriments, enfilament de funcions) en gesti\u00f3 de gesti\u00f3 de projectes fa refer\u00e8ncia a canvis incontrolats en l'abast del projecte. Aquest fenomen pot oc\u00f3rrer quan l'abast d'un projecte no est\u00e0 adequadament definit, documentat o controlat. \u00c9s considerat generalment un fet negatiu a evitar.\nT\u00edpicament, l'increment de l'abast consisteix en nous productes o noves funcions per a dissenys de productes ja aprovats, sense els corresponents increments en recursos, calendari o pressupost. Com a resultat, l'equip del projecte corre el risc de sortir-se del seu prop\u00f2sit original i dedicar-se a afegiments no planificats. A mesura que l'abast d'un projecte creix, m\u00e9s tasques han d'\u00e9sser completades dintre del pressupost i el calendari originalment dissenyats per a un conjunt m\u00e9s petit de tasques. D'aquesta forma, l'enfilament d'abast pot tenir com a resultat que l'equip de projecte excedeixi el seu pressupost i calendari originals. Si el pressupost o el calendari s\u00f3n incrementats juntament amb l'abast, el canvi \u00e9s normalment considerat com un afegiment acceptable al projecte, i el terme 'enfilament d'abast' no s'utilitza.\nL'enfilament d'abast pot ser resultat de:\n\nControl de canvis pobre\nFalta d'identificaci\u00f3 inicial adequada de qu\u00e8 s'ha de portar a terme sobre els objectius del projecte\nGestor de projectes d\u00e8bil\nComunicaci\u00f3 pobre entre partsL'enfilament d'abast \u00e9s un risc en molts projectes. Molts megaprojectes cauen v\u00edctimes de l'enfilament d'abast.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El cop d'ariet o Impuls de Jukovski, anomenat aix\u00ed per l'enginyer rus Nikolai Jukovski, \u00e9s juntament amb la cavitaci\u00f3 el principal causant d'avaries a les canonades i instal\u00b7lacions hidr\u00e0uliques.\nEl cop d'ariet s'origina pel fet que el fluid \u00e9s lleugerament el\u00e0stic (tot i que en diverses situacions es pot parlar de fluid no compressible). En conseq\u00fc\u00e8ncia, quan es tanca bruscament una v\u00e0lvula o una aixeta instal\u00b7lada a l'extrem d'una canonada de certa longitud, les part\u00edcules de fluid que s'han detingut s\u00f3n empeses per les que venen immediatament darrere i que segueixen encara en moviment. Aix\u00f2 origina una sobrepressi\u00f3 que es despla\u00e7a per la canonada a una velocitat que pot superar la velocitat del so en el fluid. Aquesta sobrepressi\u00f3 t\u00e9 dos efectes: comprimeix lleugerament el fluid, reduint el seu volum, i dilata lleugerament la canonada.\nQuan tot el fluid que circulava per la canonada s'ha detingut, cessa l'impuls que la comprimia i, per tant, aquesta tendeix a expandir-se. D'altra banda, la canonada que s'havia eixamplat lleugerament tendeix a reprendre la seva dimensi\u00f3 normal. Conjuntament, aquests efectes provoquen una altra ona de pressi\u00f3 en el sentit contrari. El fluid es despla\u00e7a en direcci\u00f3 contr\u00e0ria per\u00f2, en estar la v\u00e0lvula tancada, es produeix una depressi\u00f3 pel que fa a la pressi\u00f3 normal de la canonada. Al reduir la pressi\u00f3, el fluid pot passar a estat gas\u00f3s formant una bombolla mentre que la canonada es contrau. En arribar a l'altre extrem de la canonada, si l'ona no es veu dissipada, per exemple, amb un dip\u00f2sit a pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica, es reflectir\u00e0 sent mitigada progressivament per la mateixa resist\u00e8ncia a la compressi\u00f3 del fluid i la dilataci\u00f3 de la canonada.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Air-Cobot, acr\u00f2nim d\u2019Aircraft enhanced Inspection by smaRt & Collaborative rOBOT, \u00e9s un projecte franc\u00e8s de recerca i desenvolupament d'un robot m\u00f2bil de col\u00b7laboraci\u00f3 poden inspeccionar els avions durant les operacions de manteniment. Coordinat per Akka Technologies, aquest projecte de m\u00faltiples associats implica laboratoris de recerca i la ind\u00fastria. La investigaci\u00f3 al voltant d'aquest prototip va ser desenvolupat en tres dominis : la navegaci\u00f3 aut\u00f2noma, assaig no destructiu i la col\u00b7laboraci\u00f3 humana-robot. El robot i els desenvolupaments investigacions relacionades han estat presentades en exposicions i confer\u00e8ncies.\nAir-Cobot es factura com el primer robot d'inspecci\u00f3 visual per a avions. S'han considerat anteriorment els robots d'inspecci\u00f3 amb altres tipus de sensors, com el del Projecte europeu Robair. Des del llan\u00e7ament del projecte, s'estan comen\u00e7ant a desenvolupar altres solucions basades en la visi\u00f3, com ara el drone de l'aerol\u00ednia brit\u00e0nica EasyJet o l'eixam de drones de l'startup de Tolosa de Llenguadoc Donecle o el projecte Aircam del fabricant Airbus.\nDes de l'inici del projecte en 2013, el robot Air-Cobot es dedica a inspeccionar les parts inferiors d'un avi\u00f3. En la continuaci\u00f3 del projecte, hi ha la perspectiva d'acoblament amb un drone per inspeccionar les parts superiors d'un avi\u00f3. A l'octubre de 2016, Airbus Group va llan\u00e7ar el seu projecte d'investigaci\u00f3 sobre l'hangar del futur a Singapur. S'hi inclouen els robots dels projectes Air-Cobot i Aircam.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La POMZ, POMZ-2 i la POMZ-2M (\u041f\u041e\u041c\u0417, \u041f\u041e\u041c\u0417-2, \u041f\u041e\u041c\u0417-2\u041c) s\u00f3n tres tipus de mines anti persona de pal de disseny i producci\u00f3 sovi\u00e8tic. La mina POMZ va ser utilitzada durant la Segona Guerra Mundial. Va ser reempla\u00e7ada per la POMZ-2, i m\u00e9s tard, per la POMZ-2M. Aquestes mines (i copies d'aquestes) van ser utilitzades en diversos conflictes, incloent la Guerra de Vietnam i la Guerra de Corea.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El v\u00edmet, vime, vimen o vim (del llat\u00ed vimen) \u00e9s la branca prima, llarga i flexible de la vimetera i d'altres esp\u00e8cies de salze. El v\u00edmet \u00e9s un material utilitzat des de temps primitius, originalment ori\u00fcnd de vares grans i flexibles de la vimetera i que va passar a designar qualsevol mat\u00e8ria primera d'origen vegetal de les mateixes caracter\u00edstiques i que, trenat, va tenir diversos usos, principalment a la manufactura de cistells i mobles. Els materials utilitzats poden ser de qualsevol part de la planta, com els cors o els bastons de tiges de rota, o la grossor sencera, com amb interruptors de salze. Altres materials populars inclouen la canya i el bamb\u00fa.\nExisteixen refer\u00e8ncies documentals del v\u00edmet en l'antic Egipte. Es diu que l'\u00fas extensiu d'objectes de v\u00edmet en l'edat de ferro va tenir una influ\u00e8ncia en el desenvolupament dels patrons utilitzats a l'art C\u00e8ltic. La seva est\u00e8tica ha estat molt influenciada pel Moviment d'Arts i Ofici del final del segle XX.\nSovint, un marc est\u00e0 fet de materials m\u00e9s ferms, despr\u00e9s un material m\u00e9s flexible \u00e9s utilitzat per omplir el marc. El v\u00edmet \u00e9s lleuger per\u00f2 robust, d'aquesta manera \u00e9s ideal i poc cost\u00f3s per mobles que seran moguts amb freq\u00fc\u00e8ncia. Normalment \u00e9s utilitzat en la fabricaci\u00f3 de mobles de jard\u00ed.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El mesc \u00e9s el nom que origin\u00e0riament es donava a un perfum obtingut d'una gl\u00e0ndula del mascle del c\u00e9rvol anomenat c\u00e9rvol mesquer, i despr\u00e9s el nom es va aplicar a altres animals (bou mesquer, gat mesquer\u2026) i tamb\u00e9 a plantes amb una olor similar. La paraula mesc o almesc ve de l'\u00e0rab cl\u00e0ssic al-misk, i aquest del pahlavi musk  i del s\u00e0nscrit musk\u00e0, que significa testicle.La varietat que es comercialitza \u00e9s la secreci\u00f3 del c\u00e9rvol mesquer, per\u00f2 l'olor es troba tamb\u00e9 en el bou mesquer, en la rata mesquera de l'\u00cdndia i Europa, en l'\u00e0nec mesquer ( Biziura lobata ) del sud d'Austr\u00e0lia, en la musaranya mesquera, l'escarabat mesquer ( Calichroma moschata ), al caiman d'Am\u00e8rica Central, i en altres animals.\nEn el regne vegetal es troba a l'esp\u00e8cie nord-americana Mimulus moschatus, a l'esp\u00e8cie australiana Olearia argophylla i en les llavors de la planta de l'\u00cdndia Abelmoschus moschatus (llavors de mesc).\nPer obtenir el perfum del c\u00e9rvol mesquer, es mata l'animal i s'extreu completament la gl\u00e0ndula, deixant-la assecar, b\u00e9 al sol, sobre una pedra calenta, o b\u00e9 submergint-la en oli calent. S'ha de tenir en compte que l'almesc pur t\u00e9 una olor molt intensa gaireb\u00e9 insuportable per l'olfacte hum\u00e0, per aquest motiu l'almesc s'aplica en dosis molt petites als perfums. Es considera que aquests perfums resulten excitants, ja que posseeixen mol\u00e8cules de tipus feromona, emprades com esquer sexual i per marcar el territori.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un  espectrofot\u00f2metre  \u00e9s un aparell de mesura usat en la f\u00edsica \u00f2ptica que serveix per mesurar, en funci\u00f3 de la longitud d'ona, la relaci\u00f3 entre valors d'una mateixa magnitud fotom\u00e8trica relatius a dos feixos de radiacions. Tamb\u00e9 \u00e9s utilitzat en els laboratoris de qu\u00edmica per a la quantificaci\u00f3 de subst\u00e0ncies i microorganismes. Hi ha diversos tipus d'espectrofot\u00f2metres, poden ser d'absorci\u00f3 at\u00f2mica o espectrofot\u00f2metres de massa.\nAquest instrument t\u00e9 la capacitat de projectar un feix de llum monocrom\u00e0tica a trav\u00e9s d'una mostra i mesurar la quantitat de llum que \u00e9s absorbida per aquesta mostra. Aix\u00f2 permet a l'operador realitzar dues funcions:\n\nInformar sobre la naturalesa de la subst\u00e0ncia en la mostra\nIndicar indirectament quina quantitat de la subst\u00e0ncia que ens interessa \u00e9s present en la mostra", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Les ratlles o ratlletes s\u00f3n elements relacionats amb les vies de comunicaci\u00f3 o camins de pedra seca. Les ratlles s\u00f3n fileres de pedres allargades que sobresurten un poc sobre la resta de paviment. Estan col\u00b7locades un poc embiaixades i a trams m\u00e9s o manco regulars i tenen la funci\u00f3 de desviar l'aigua del cam\u00ed.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El cub de Leslie \u00e9s un aparell inventat pel f\u00edsic John Leslie en 1804 que s'usa per mesurar l'energia radiada per diferents superf\u00edcies, i consisteix en un cub en el qual de les quatre cares verticals del cub, una est\u00e0 coberta per una capa d'or, una altra de plata, una altra de coure i la quarta est\u00e0 envernissada. Quan el cub s'omple amb aigua calenta, un detector t\u00e8rmic mostra que la cara envernissada amb cola emet molt m\u00e9s que les altres tres.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un polar\u00edmetre \u00e9s un instrument de mesura emprat en la determinaci\u00f3 de la rotaci\u00f3 del pla de vibraci\u00f3 de la llum polaritzada en travessar un medi \u00f2pticament actiu.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un tub piezom\u00e8tric \u00e9s un tub en qu\u00e8, estant connectat per un dels costats a un recipient en el qual es troba un fluid, el nivell s'eleva fins a una al\u00e7ada equivalent a la pressi\u00f3 del fluid en el punt de connexi\u00f3 o orifici piezom\u00e8tric, \u00e9s a dir fins al nivell de c\u00e0rrega d'aquest.\nLa pressi\u00f3 \n  \n    \n      \n        P\n      \n    \n    {\\displaystyle P}\n   es pot expressar, d'acord amb l'equaci\u00f3 de la hidroest\u00e0tica, com:\n\n  \n    \n      \n        P\n        =\n        \n          P\n          \n            0\n          \n        \n        +\n        \u03c1\n        .\n        g\n        .\n        z\n        =\n        \u03c1\n        .\n        g\n        .\n        \n          \u0394\n          h\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle P=P_{0}+\\rho .g.z=\\rho .g.{\\Delta h}}\n  \nOn:\n\n  \n    \n      \n        \n          P\n          \n            0\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle P_{0}}\n   = pressi\u00f3 actuant sobre la superf\u00edcie lliure del fluid en el tanc\n\n  \n    \n      \n        \u03c1\n      \n    \n    {\\displaystyle \\rho }\n   = densitat del fluid\n\n  \n    \n      \n        g\n      \n    \n    {\\displaystyle g}\n   = acceleraci\u00f3 de la gravetat\n\n  \n    \n      \n        z\n      \n    \n    {\\displaystyle z}\n   = profunditat del punt que s'est\u00e0 mesurant en el fluid\n\n  \n    \n      \n        \u0394\n        h\n      \n    \n    {\\displaystyle \\Delta h}\n   = elevaci\u00f3 del fluid en el tub piezom\u00e8tric, per sobre del punt en el qual s'est\u00e0 mesurant la pressi\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La pol\u00edtica espacial \u00e9s el proc\u00e9s de presa de decisions pol\u00edtiques i l'aplicaci\u00f3 de pol\u00edtiques p\u00fabliques d'un estat (o associaci\u00f3 d'estats) respecte el vol espacial i els usos de l'espai exterior, tant per a prop\u00f2sits civils (cient\u00edfica i comercial) com militar. Els tractats internacionals, com el Tractat de l'espai exterior de 1967, intenta maximitzar els usos pac\u00edfics de l'espai i restringir la militaritzaci\u00f3 de l'espai.\nLa pol\u00edtica espacial s'intersectua amb la pol\u00edtica cient\u00edfica, ja que sovint els programes espacials nacionals utilitzen el finan\u00e7ament de la ci\u00e8ncia espacial, i tamb\u00e9 amb la pol\u00edtica de defensa, per a aplicacions com ara sat\u00e8l\u00b7lits espia i armes antisat\u00e8l\u00b7lit. Tamb\u00e9 engloba la regulaci\u00f3 governamental d'activitats de tercers com ara sat\u00e8l\u00b7lits de comunicacions comercials i vol espacial privat.La pol\u00edtica espacial tamb\u00e9 engloba la creaci\u00f3 i aplicaci\u00f3 de la llei espacial, i les organitzacions d'advocacia espacial existeixen per donar suport a la causa de l'exploraci\u00f3 espacial.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Velcro \u00e9s una marca comercial de vetes adherents.\nLa marca comercial velcro, \u00e9s un mot creuat, a partir del franc\u00e8s velours (vellut, que dona el segment vel-) i crochet (ganxo, per al segment -cro). Com que velcro \u00e9s una marca, el Termcat ha proposat el terme gen\u00e8ric veta adherent, prou transparent.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un megaprojecte \u00e9s un projecte amb una inversi\u00f3 extremadament gran. Altshuler i Luberoff (2003) defineixen els megaprojectes com a \"iniciatives que s\u00f3n f\u00edsiques, molt cares, i p\u00fabliques\". Al seu lloc web megaprojects Arxivat 2007-12-31 a Wayback Machine., Bent Flyvbjerg defineix megaprojectes com els que generalment costen m\u00e9s de 1.000 millions de dolars i atrauen molta atenci\u00f3 p\u00fablica a causa del seu impacte substancial en les comunitats, el medi ambient i els pressupostos.\nEls megaprojectes inclouen ponts, t\u00fanels, autopistes, ferrocarrils, aeroports, ports, plantes energ\u00e8tiques, preses, projectes de tractament d'aigua, projectes d'extracci\u00f3 de petroli i gas natural, edificis p\u00fablics, sistemes de tecnologies de la informaci\u00f3, projectes aeroespacials, i sistemes d'armes.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'eol\u00edpila va ser inventada al segle i per l'enginyer grec Her\u00f3 d'Alexandria conegut tamb\u00e9 com \"el mag\". Va ser, per\u00f2, l'enginyer, arquitecte i tractadista Vitruvi el primer en descriure aquest aparell a la seva obra De architectura. Cal destacar que Her\u00f3 i Vitruvi no van comen\u00e7ar el descobriment de zero. Ambd\u00f3s es van inspirar en els esbossos i primers treballs de l'inventor i matem\u00e0tic de l'Alexandria de l'Egipte Ptolemaic Ctesibi.\nL'eol\u00edpila \u00e9s considerada com la primera m\u00e0quina t\u00e8rmica i de vapor de la hist\u00f2ria. Lamentablement, durant molt de temps no va ser cient\u00edficament estudiada, servint nom\u00e9s de joguina o entreteniment \nEl nom prov\u00e9 del llat\u00ed \"Aeolian\" i \"pila\", tradu\u00eft com pilota de \u00c8ol , en honor del d\u00e9u grec del vent.\nL'eol\u00edpila es considera tant un predecessor de la m\u00e0quina de vapor com del coet. Certament es considera que amb els descobriments d'Her\u00f3 d'Alexandria i la tecnologia de la que es disposava durant l'antiga Gr\u00e8cia s'hauria fins i tot pogut construir un rudimentari primer model d'autom\u00f2bil.Durant un temps, l'eol\u00edpila es va arribar a utilitzar com a m\u00e0quina de vapor que permetia obrir les portes dels temples. El sistema, per\u00f2, no va ser gaire utilitzat fru\u00eft dels accidents que es van originar per un mal \u00fas d'aquesta maquin\u00e0ria i, per la forta pres\u00e8ncia d'esclaus a la societat de l'\u00e8poca, on les classes benestants van prioritzar una m\u00e0 d'obra m\u00e9s barata.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Cos d'Enginyers de l'Ex\u00e8rcit dels Estats Units (en angl\u00e8s United States Army Corps of Engineers) (USACE) \u00e9s una ag\u00e8ncia federal i un important comandament de l'Ex\u00e8rcit dels Estats Units format per uns 34.000 funcionaris civils i militars. \u00c9s el cos m\u00e9s gran del m\u00f3n d'enginyeria de disseny p\u00fablic. Generalment s'associa amb les preses, canals i protecci\u00f3 contra les inundacions als Estats Units.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El metre per sobre del nivell del mar (msnm) \u00e9s una unitat de mesura est\u00e0ndard del sistema m\u00e8tric per a descriure l'elevaci\u00f3 d'una localitzaci\u00f3 del planeta Terra respecte del nivell mitj\u00e0 del mar.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Donecle \u00e9s un fabricant de vehicle aeri no tripulat (VANT) aut\u00f2nom d'inspecci\u00f3 de vehicles aeris. Fundat el 2015 i situat al sud de Tolosa, la companyia ofereix VANT o eixams de VANT per inspeccionar visualment els avions amb c\u00e0meres d'alta resoluci\u00f3. L'empresa treballa amb companyies a\u00e8ries com Air France-KLM i \u00e9s un dels actores en el camp de l'automatitzaci\u00f3 del manteniment aeron\u00e0utic.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La potolera \u00e9s una petita edificaci\u00f3 que es constru\u00efa vora les cases pairals a algunes zones de Catalunya. Era pensada per aixoplugar els captaires i vianants que passaven per la casa. \u00c9s un derivat de p\u00f2tol, 'vagabund, miserable'.La potolera es constru\u00efa en un lloc discret de la finca, com a estructura independent o adossada a la pallissa. Se solia construir en un lloc assolellat perqu\u00e8 l'escalf\u00e9s el sol. Tenia lloc perqu\u00e8 els que hi fessin estada poguessin jeure, escalfar-se i cuinar.Hom considerava que els habitants de les masies tenien l'obligaci\u00f3 d'hostatjar la bona gent que ho deman\u00e9s. A les cases riques, es temia que si incomplien amb aquesta obligaci\u00f3, D\u00e9u els podria castigar amb mala fortuna. Per tant, les potoleres servien per assegurar la benedicci\u00f3 de les cases on es constru\u00efen.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un interruptor centr\u00edfug \u00e9s un interruptor el\u00e8ctric que funciona amb la for\u00e7a centr\u00edfuga creada des d'un eix de rotaci\u00f3, el m\u00e9s com\u00fa \u00e9s que sigui d'un motor el\u00e8ctric o d'un motor de gasolina. L'interruptor es dissenya per activar o per desactivar en funci\u00f3 de la velocitat rotat\u00f2ria de l'eix.\nUn dels usos comuns dels interruptors centr\u00edfugs \u00e9s amb motors monof\u00e0sics o bif\u00e0sics d'inducci\u00f3. Aqu\u00ed, l'interruptor s'utilitza per desconnectar la bobina d'arrencada quan el motor s'aproximi a la seva velocitat de funcionament normal. En aquest cas, l'interruptor centr\u00edfug consisteix en pesos muntats en l'eix del motor i portats a prop de l'eix per la for\u00e7a del ressort. A la resta, les palanques unides als pesos pressionen amb una lleu fricci\u00f3 una placa no conductora contra un conjunt de contactes el\u00e8ctrics muntats a la coberta del motor, tancant els contactes i connectant la bobina a la font d'energia. Quan el motor s'aproximi a la seva velocitat de funcionament normal, la for\u00e7a centr\u00edfuga supera la for\u00e7a del ressort i els pesos oscil\u00b7laran/balancejar cap a fora, aixecant la placa lluny dels contactes el\u00e8ctrics. Aix\u00f2 permet que els contactes s'obrin i es desconnecti la bobina d'arrencada de la font d'energia, el motor llavors continua funcionant \u00fanicament amb el corrent de la seva bobina de treball. Els motors que fan servir un interruptor centr\u00edfug aix\u00ed, fan un soroll/clic diferent quan comencen i quan s'aturen, com quan l'interruptor centr\u00edfug s'obre i es tanca.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La Reial Escola N\u00e0utica o Estudi de pilots d'Arenys de Mar, va ser una escola n\u00e0utica que formava a pilots amb graduaci\u00f3 d'oficials de la Real Armada, que fou fundada per Josep Baralt i Torres a  Arenys de Mar  el 30 abril de 1780 i que va romandre operativa fins al 1874.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'h\u00e8lix amb tovera o Tovera Kort, \u00e9s un sistema de propulsi\u00f3 n\u00e0utica compost per una h\u00e8lix col\u00b7locada dins d'una tovera r\u00edgida. Va ser desenvolupat per Luigi Stipa en 1931 i Ludwig kort en 1934 (tamb\u00e9 conegut com a tovera Kort). Aquest disseny augmenta la for\u00e7a d'empenta i millora l'efici\u00e8ncia en comparaci\u00f3 amb l'h\u00e8lix nua.El disseny hidrodin\u00e0mic del conducte de la tovera, que t\u00e9 un perfil d'ala, t\u00e9 certs avantatges sota certes condicions d'operaci\u00f3 en comparaci\u00f3 amb les h\u00e8lixs sense tovera.\nEls avantatges inclouen l'augment de l'efici\u00e8ncia a baixes velocitats (< 10 nusos), una millor estabilitat per mantenir el rumb i la reducci\u00f3 de la vulnerabilitat a les deixalles flotants. Entre els inconvenients hi ha una menor efici\u00e8ncia a altes velocitats (> 10 nusos), problemes d'estabilitat al navegar cap enrere, i l'augment de la cavitaci\u00f3. Les h\u00e8lixs de tovera de vegades s'utilitzen per reempla\u00e7ar el tim\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'interfer\u00f2metre de Mach-Zehnder \u00e9s un dispositiu utilitzat per determinar el desfasament relatiu entre dos feixos provinents d'una font de llum  coherent. Consta de dos miralls i dos semimiralls, que deixen passar una part del feix i en reflecteixen l'altra. L'interfer\u00f2metre s'empra, entre altres coses, per mesurar el desfasament en un dels raigs en travessar una mostra. L'aparell porta el nom del f\u00edsic Ludwig Mach (fill d'Ernst Mach) i Ludwig Zehnder.\nL'interfer\u00f2metre de Michelson \u00e9s un interfer\u00f2metre de Mach-Zehnder plegat sobre si mateixa. La principal difer\u00e8ncia \u00e9s que en l'interfer\u00f2metre de Michelson el divisor del feix s'usa tamb\u00e9 per recombinar els feixos.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un port de matr\u00edcula (en angl\u00e8s Home Port) \u00e9s el port on s'ha inscrit o registrat un vaixell.\nTots els estats que tenen un registre de vaixells poden tenir un o m\u00e9s ports per a les seves embarcacions, i cada embarcaci\u00f3 nom\u00e9s pot tenir un port de matr\u00edcula.\nEl port de matr\u00edcula s'ha d'exhibir pintat a popa sota del nom de la nau, i tamb\u00e9 a totes les seves embarcacions salvavides, a les dues amures.\nEl port de matr\u00edcula \u00e9s un concepte jur\u00eddic. Per tant, un vaixell pot estar registrat en un port on mai no hagi recalat. \u00c9s m\u00e9s, un port de matr\u00edcula no necess\u00e0riament \u00e9s un port f\u00edsic, com \u00e9s el cas de ciutat de La Paz (Bol\u00edvia), port de matr\u00edcula de les embarcacions que enarboren pavell\u00f3 bolivi\u00e0 en tota la hidrovia Paran\u00e0\u2013Paraguai.\nAlguns dels ports de matr\u00edcula dels registres m\u00e9s importants s\u00f3n: Monr\u00f2via (Lib\u00e8ria), Panam\u00e0 (Panam\u00e0), Limassol (Xipre).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Fundada en 1902, l\u2019\u00c9cole nationale sup\u00e9rieure de m\u00e9canique et des microtechniques, tamb\u00e9 anomenada ENSMM, \u00e9s una Grande \u00e9cole d\u2019enginyeria de Fran\u00e7a. Est\u00e0 situada a Besan\u00e7on, Fran\u00e7a. L'escola est\u00e0 especialitzada en rellotgeria i microtecnologia.L\u2019\u00c9cole nationale sup\u00e9rieure de m\u00e9canique et des microtechniques \u00e9s un establiment p\u00fablic d'ensenyament superior i recerca t\u00e8cnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer de ENSMM (M\u00e0ster Ing\u00e9nieur ENSMM)\nel diploma M\u00e0ster recerca i de doctorat", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En elasticitat lineal, els par\u00e0metres de Lam\u00e9 s\u00f3n dues constants el\u00e0stiques que caracteritzen per complet el comportament el\u00e0stic d'un s\u00f2lid is\u00f2trop per a petites deformacions, aquests dos par\u00e0metres es designen com:\n\n\u03bb, tamb\u00e9 conegut com a primer par\u00e0metre de Lam\u00e9.\n\u03bc, el m\u00f2dul d'elasticitat transversal o segon par\u00e0metre del Lam\u00e9. Tamb\u00e9 denotat G.L'equaci\u00f3 constitutiva d'un material el\u00e0stic lineal homogeni i is\u00f2trop, anomenada llei de Hooke ve donada en 3D per l'expressi\u00f3 general:\n\n  \n    \n      \n        \u03c3\n        =\n        2\n        \u03bc\n        \u03f5\n        +\n        \u03bb\n        t\n        r\n        (\n        \u03f5\n        )\n        I\n      \n    \n    {\\displaystyle \\sigma =2\\mu \\epsilon +\\lambda tr(\\epsilon )I}\n  on \u03c3 \u00e9s la tensi\u00f3, \u03b5 el tensor de deformaci\u00f3, \n  \n    \n      \n        \n          I\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\scriptstyle I}\n   la matriu identitat i \n  \n    \n      \n        \n          \n            t\n            r\n          \n          (\n          \u22c5\n          )\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\scriptstyle \\mathrm {tr} (\\cdot )}\n   la funci\u00f3 tra\u00e7a.\nEl primer par\u00e0metre \u03bb no t\u00e9 una interpretaci\u00f3 f\u00edsica directa o simple, per\u00f2 serveix per simplificar la matriu de rigidesa a la llei de Hooke. Els dos par\u00e0metres junts constitueixen una parametritzaci\u00f3 del m\u00f2dul d'elasticitat per a medis is\u00f2trops homogenis, i estan aix\u00ed relacionats amb els altres m\u00f2duls d'elasticitat.\nEls par\u00e0metres reben el seu nom en honor de Gabriel Lam\u00e9.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El  sistema pitot-est\u00e0tic  \u00e9s un sistema d'instruments sensibles a la pressi\u00f3 que s'utilitza principalment en aviaci\u00f3 per poder determinar la velocitat d'una aeronau respecte l'aire, el nombre Mach, l'altitud i la tend\u00e8ncia d'altitud. Per norma general un sistema d'aquest tipus consisteix en un tub de pitot, una presa est\u00e0tica i els instruments de pitot-est\u00e0tics. Aquest equip s'utilitza per mesurar les forces que actuen en un vehicle en funci\u00f3 de la temperatura, la densitat, la pressi\u00f3 i la viscositat del fluid en qu\u00e8 s'est\u00e0 despla\u00e7ant. Els errors en les lectures d'aquest sistema poden ser extremadament perillosos, ja que la informaci\u00f3 obtinguda, com l'altitud de l'aeronau, \u00e9s decisiva per a un vol satisfactori. Diversos desastres de vols comercials han tingut origen en errors d'aquest sistema, molts d'ells causats per la congelaci\u00f3 del tub de Pitot.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Sal\u00f3 N\u00e0utic Internacional de Barcelona \u00e9s un certamen firal que se celebra al recinte de Fira de Barcelona cada any des de 1962. El fundador del sal\u00f3, i president durant quinze anys, fou Joan Antoni Samaranch i Torell\u00f3. El sal\u00f3 fou membre fundador des de 1962 de la International Federation Boat Show Organizers (IFBSO). T\u00e9 tarann\u00e0 professional i se celebra anualment. Exposa les innovacions del sector industrial n\u00e0utic de m\u00faltiples pa\u00efsos, amb exposici\u00f3 de tota mena d'embarcacions amb projecci\u00f3 internacional. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi.\nEn l'edici\u00f3 de 2006 va rebre un total de 178.000 visitants. L'edici\u00f3 de 2010 va comptar amb 354 expositors, 37.500 metres quadrats de superf\u00edcie i uns 120.000 visitants. Les xifres de l'edici\u00f3 de 2014 van veure's davallades en comparaci\u00f3 amb les de 2010: va comptar amb un total de 250 expositors, a prop de 650 embarcacions i 54.000 visitants. No obstant, amb el certamen celebrat el 2017 les xifres van tornar a ascendir amb la pres\u00e8ncia de 275 expositors i 56.000 visitants.Per \u00faltim, aquest 2018 les xifres es mantenen bastant similars a les de l'any anterior i a poc a poc sembla que el sector s'est\u00e0 recuperant: ha reunit 275 expositors, m\u00e9s de 56.000 visitants i 700 baixells (171 a l'aigua).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La s\u00edndrome de Kessler (tamb\u00e9 coneguda com a efecte Kessler, col\u00b7lisions en cascada o ablaci\u00f3 en cascada) \u00e9s un escenari hipot\u00e8tic on la densitat d'objectes en l'orbita baixa terrestre (LEO) \u00e9s prou alta com per que la col\u00b7lisi\u00f3 entre objectes pugui causar una cascada on cada col\u00b7lisi\u00f3 genera brossa espacial que incrementa la possibilitat d'aquestes col\u00b7lisions.Fou proposat pel cient\u00edfic de la NASA Donald J. Kessler el 1978 i pot implicar que la distribuci\u00f3 de brossa espacial pot provocar que activitats espacials i l'\u00fas de sat\u00e8l\u00b7lits en algunes \u00f2rbites determinades pugui ser impracticable durant moltes generacions.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un simulacre d'assemblea, tamb\u00e9 anomenat simulacre d'emerg\u00e8ncia o d'evacuaci\u00f3, \u00e9s un exercici de seguretat a bord d'un vaixell, que \u00e9s obligatori per a tota la tripulaci\u00f3 i tots els passatgers a bord abans de comen\u00e7ar un viatge.\nL'objectiu de l'exercici \u00e9s fer que tothom conegui el seu respectiu punt d'assemblea on haurien de reunir-se en un cas d'emerg\u00e8ncia real, i la ruta per arribar al seu respectiu bot salvavides, per tal de preparar-se per a una evacuaci\u00f3 segura de la nau. Durant el simulacre, es presenta informaci\u00f3 de seguretat addicional com instruccions per a col\u00b7locar-se correctament una armilla salvavides, i les diferents rutes de sortida de la nau.La Convenci\u00f3 Internacional per a la Seguretat de la Vida al Mar (SOLAS) requereix que es faci un simulacre d'assemblea per als passatgers en algun moment no m\u00e9s tard de 24 hores despr\u00e9s de la sortida del vaixell, per\u00f2 la majoria de l\u00ednies de creuers prefereixen fer l'exercici abans que el vaixell surti de port per primera vegada. La tripulaci\u00f3 t\u00e9 l'obligaci\u00f3 d'assegurar que l'exercici es realitza, i que tota la tripulaci\u00f3 i tot el passatge hi assisteix i hi est\u00e0 atent. Si per alguna ra\u00f3 l'exercici no es fa, aquest fet ha de constar al quadern de bit\u00e0cola d'abord. En alguns llocs, com alguns estats dels Estats Units, la llei castiga els membres de la tripulaci\u00f3 per no assistir a un simulacre obligatori, per exemple amb multes segons el rang del tripulant.Aquests simulacres no se solen fer ni solen ser requerits en viatges relativament curts, com els que es fan en ferries, creuers de menys d'un dia, o vaixells fluvials. Als ferris se sol fer un parlament a trav\u00e9s dels sistemes de megafonia per fer con\u00e8ixer als passatgers quin \u00e9s el patr\u00f3 del toc d'alarma i per explicar qu\u00e8 han de fer en el cas de produir-se una alarma.\nEn els vaixells de creuers aquest exercici se sol fer durant l'hora anterior a la sortida programada del viatge. Es passa llista a tots els passatgers i la no assist\u00e8ncia a l'exercici pot ser motiu suficient per ser deixat a terra, segons criteri del capit\u00e0 de la nau. Posteriorment al desastre del Costa Concordia, tots els creuers estan obligats a fer l'exercici abans que el vaixell no surti de port.\nEl procediment per fer l'exercici sol comen\u00e7ar amb un anunci per megafonia avisant que tot seguit es far\u00e0 el simulacre d'assemblea obligatori per a tothom, i a continuaci\u00f3 s'avisa que sonar\u00e0 el toc d'alarma general d'emerg\u00e8ncia afegint que es tracta de nom\u00e9s un simulacre. Despr\u00e9s de sonar l'alarma, es demana als passatgers que vagin ordenadament al seu punt d'assemblea respectiu, on rebran m\u00e9s instruccions i un membre de la tripulaci\u00f3 passar\u00e0 llista.\nL'alarma general d'emerg\u00e8ncia consisteix en set (7) tocs curts seguits d'un (1) sol toc llarg amb la sirena del vaixell o amb els timbres d'alarma interiors, que solen anar acompanyats de llums intermitents als corredors i \u00e0rees p\u00fabliques del vaixell per a les persones sordes.\nSegons la regulaci\u00f3 de l'Organitzaci\u00f3 Mar\u00edtima Internacional (IMO) l'operaci\u00f3 d'evacuaci\u00f3 hauria de poder-se completar en 30 minuts (incloent reunir els passatgers, pujar als bots, portar-los a mar, i maniobrar per apartar-los prou lluny del vaixell).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'entorn de treball o marc de treball \u00e9s Infraestructura de programari que, en la programaci\u00f3 orientada a objectes, facilita la concepci\u00f3 de les aplicacions mitjan\u00e7ant la utilitzaci\u00f3 de biblioteques de classes o generadors de programes. En l'\u00e0mbit de l'enginyeria i de la inform\u00e0tica, encara sovint s'utilitza la paraula anglesa no normalitzada de framework.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En f\u00edsica de l'estat s\u00f2lid, el vector de Burgers es defineix com el vector de la xarxa necessari per tancar un circuit de Burgers que enclou una l\u00ednia de dislocaci\u00f3, suposant que es tra\u00e7a un cam\u00ed en una xarxa at\u00f2mica cristal\u00b7lina que recorre el mateix nombre d'\u00e0toms en una direcci\u00f3. En cas que el cristall sigui perfecte, el cam\u00ed es tanca per si mateix; en canvi, si el cam\u00ed enclou en el seu interior una l\u00ednia de dislocaci\u00f3, \u00e9s necessari incloure un vector addicional per poder tancar-lo: aquest vector \u00e9s el vector de Burgers.\nMatem\u00e0ticament es pot definir el vector de Burgers com la circulaci\u00f3 del vector de despla\u00e7ament at\u00f2mic al llarg d'una l\u00ednia tancada que envolta la dislocaci\u00f3:\n\n  \n    \n      \n        \n          \n            \n              b\n              \u2192\n            \n          \n        \n        =\n        \n          \u222e\n          \n            C\n          \n        \n        \n        d\n        \n          \n            \n              u\n              \u2192\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle {\\vec {b}}=\\oint _{C}\\,d{\\vec {u}}}\n  El vector de Burgers \u00e9s caracter\u00edstic de l'estructura cristal\u00b7lina i no dep\u00e8n de la posici\u00f3 o orientaci\u00f3 de l\u00ednia de dislocaci\u00f3.\nL'orientaci\u00f3 relativa de la l\u00ednia de dislocaci\u00f3 respecte al vector de Burgers permet caracteritzar el tipus de dislocaci\u00f3, de manera que quan la l\u00ednia de dislocaci\u00f3 discorre paral\u00b7lela al vector de Burgers es tracta d'una dislocaci\u00f3 helico\u00efdal, mentre que les l\u00ednies de dislocaci\u00f3 perpendiculars al vector pertanyen a dislocacions en aresta (tamb\u00e9 anomenades de Taylor o de vora). En les dislocacions mixtes, l'angle entre la l\u00ednia de dislocaci\u00f3 i el vector de Burgers pot prendre qualsevol valor.\nL'energia el\u00e0stica introdu\u00efda en un cristall per la pres\u00e8ncia d'una dislocaci\u00f3 \u00e9s directament proporcional al quadrat del m\u00f2dul del vector de Burgers, per la qual cosa nom\u00e9s aquells vectors de la xarxa que minimitzin l'energia introdu\u00efda per la dislocaci\u00f3 \u2013\u00e9s a dir, aquells de menor m\u00f2dul\u2013 poden ser vectors de Burgers.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una brida de tubs, brida de m\u00e0negues, o tamb\u00e9 abra\u00e7adora- ib\u00eddem, (en angl\u00e8s: Jubilee clip), \u00e9s un dispositiu, amb forma d'argolla, que s'utilitza per connectar i segellar un tub o m\u00e0nega sobre qualsevol tipus d' accessori.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un nivell topogr\u00e0fic \u00e9s un instrument usat en topografia (camp de la ci\u00e8ncia planet\u00e0ria que compr\u00e8n l'estudi de la forma i caracter\u00edstiques de la superf\u00edcie de la Terra i altres objectes astron\u00f2mics incloent planetes, llunes i asteroides) i agrimensura (branca de la topografia destinada a la delimitaci\u00f3 de superf\u00edcies, el mesurament d'\u00e0rees i la rectificaci\u00f3 de l\u00edmits) que, de manera an\u00e0loga a un teodolit (instrument de mesura mec\u00e0nic-\u00f2ptic universal que serveix per mesurar angles verticals i, sobretot, horitzontals, \u00e0mbit en el qual t\u00e9 una precisi\u00f3 elevada), permet mesurar nivells i realitzar anivellaments amb precisi\u00f3 elevada.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "S'ent\u00e9n per esports aeris aquells que tenen lloc a l'aire. Internacionalment estan regulats per la F\u00e9d\u00e9ration A\u00e9ronautique Internationale. Les disciplines esportives que contempla s\u00f3n:\n\nAeromodelisme\nAerostaci\u00f3 (globus aerost\u00e0tic)\nAla delta\nEstels\nParacaigudisme\nParapent-Paramotor\nUltralleugers\nVol a motor\nVol a vela\nVol acrob\u00e0tic", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un coc\u00f3 o bassol (o cadolla) \u00e9s una estructura de pedra en sec (pedra calc\u00e0ria) de dimensions menors que les de la bassa que serveix de dip\u00f2sit d'aigua de pluja, coberta per evitar-ne l'evaporaci\u00f3 i I'embrutiment.\nS'usa pel consum animal i es sol situar vora un cam\u00ed. Es recull l'aigua per filtraci\u00f3 a trav\u00e9s de la coberta.\nLa seva planta \u00e9s el\u00b7l\u00edptica i la seva cobertura \u00e9s en falsa c\u00fapula. Est\u00e0 fet amb un parament doble de poca al\u00e7\u00e0ria i t\u00e9 un petit portal allindanat.\nA les comarques tarragonines, s'anomena coc\u00f3 al petit dip\u00f2sit fet a la vinya per tal d'arreplegar-hi una petita quantitat d'aigua que, ordin\u00e0riament, no passa d'un parell de galledes i de vegades nom\u00e9s la suficient per a refrescar-hi el c\u00e0ntir. Hi ha cocons disposats de manera que l'aigua que hi entra hi arriba filtrada per una gruixa de sorra o de terra. Altres cocons, en canvi, no s\u00f3n m\u00e9s que clots naturals que s'omplen quan plou. A Menorca, en els cocons que hi ha a les roques de la riba, vora la mar, en evaporar-se l'aigua, hi resta la sal de coc\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Thomas Andrews Jr. (7 de febrer del 1873 - 15 d'abril del 1912) fou un dissenyador i constructor de vaixells irlandeso-brit\u00e0nics. Fou el director i cap del departament de construcci\u00f3 de vaixells de la companyia Harland & Wolff a Belfast, Irlanda del Nord. Andrews fou l'encarregat del planejament i de la construcci\u00f3 del transatl\u00e0ntic RMS Titanic, a m\u00e9s dels seus dos germans, propietat de la companyia White Star Line: el RMS Olympic i el HMHS Britannic. Ell anava a bord del Titanic durant el viatge inaugural quan aquest top\u00e0 contra un iceberg el 14 d'abril; tamb\u00e9 Andrews fou una de les m\u00e9s de 1500 persones que perderen la vida al naufragi.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un  girocomp\u00e0s  \u00e9s una br\u00faixola que mira sempre al pol geogr\u00e0fic usant un joc de discs o anells que giren molt r\u00e0pid (moguts el\u00e8ctricament) i les forces de fricci\u00f3 per a aprofitar la rotaci\u00f3 de la Terra. Els girocompassos s'usen \u00e0mpliament en els vaixells. Tenen dos avantatges principals sobre les br\u00faixoles magn\u00e8tiques:\n\nApunten al nord geogr\u00e0fic, \u00e9s a dir, la direcci\u00f3 de l'eix de rotaci\u00f3 de la Terra, i no al nord magn\u00e8tic.\nNo es veuen afectats pel metall del buc dels vaixells.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'efectivitat \u00e9s la capacitat de produir un resultat desitjat. Quan alguna cosa es considera efectiva, significa que t\u00e9 un resultat previst o esperat, o que produeix una impressi\u00f3 profunda i viva.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'error de quantificaci\u00f3 o soroll de quantificaci\u00f3 \u00e9s, en din\u00e0mica de sistemes, el senyal en temps discret i amplitud cont\u00ednua introdu\u00efda pel proc\u00e9s de quantificaci\u00f3 (un dels processos que intervenen en la conversi\u00f3 anal\u00f2gica-digital, que segueix al de mostreig i precedeix el de codificaci\u00f3) i que resulta d'igualar els nivells de les mostres d'amplitud cont\u00ednua als nivells de quantificaci\u00f3 m\u00e9s propers. Un cop quantificades les mostres podran ser codificades, ja que sempre es podr\u00e0 establir una correspond\u00e8ncia biun\u00edvoca entre cada nivell de quantificaci\u00f3 i en nombre sencer. Per al cas del quantificador ideal es tracta de l'\u00fanic error que introdueix el proc\u00e9s. El soroll \u00e9s en general, en camps diversos, una interfer\u00e8ncia o error afegit normalment pel simple fet de quantificar en condicions reals, errors de c\u00e0lcul inevitables, etc.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Mare\u00f2metre de Portugalete \u00e9s un aparell pintoresc, semblant un rellotge, que serveix per mesurar les marees. Va ser instal\u00b7lat al final del Moll de Churruca (Portugalete) l'any 1883 i va ser un element imprescindible per a la navegaci\u00f3, ja que abans de la construcci\u00f3 del Moll de Ferro (1887) hi havia una terrible barra de sorra que provocava la impossibilitat de la navegaci\u00f3 durant la baixamar. Actualment encara est\u00e0 en funcionament.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La laca animal \u00e9s la secreci\u00f3 resinosa de color escarlata que produeixen un gran nombres d'esp\u00e8cies d'insectes, coneguts col\u00b7lectivament com a cucs de la laca, com s\u00f3n els dels g\u00e8neres Metatachardia, Laccifer, Tachordiella, Austrotacharidia, Afrotachardina, i Tachardina o dins la superfam\u00edlia Coccoidea, de la qual l'esp\u00e8cie m\u00e9s cultivada \u00e9s Kerria lacca.\nMilers d'aquestes esp\u00e8cies d'insectes colonitzen les branques dels vegetals adequats i secreten aquest pigment resin\u00f3s, es poden recollir aquestes branques (en angl\u00e8s:sticklac o pal de laca) cobertes de laca animal.\nAquestes branques recollides es trituren i es tamisen per treure'n les impureses. Aquest material tamisat es renta per purificar-lo i el producte obtingut s'anomena en angl\u00e8s seedlac o llavor de laca per la seva forma de gr\u00e0nul. Es fa servir en el viol\u00ed i en vern\u00eds i \u00e9s soluble en alcohol. Al final del segle xvii es feia servir la laca animal per les armes. El seedlac si es purifica encara m\u00e9s, amb extracci\u00f3 per solvents, s'anomena goma laca (shellac en angl\u00e8s).\nLa laca animal es produeix principalment a \u00cdndia, Bangladesh, Myanmar, Tail\u00e0ndia, Laos, Vietnam i parts de la Xina. Tamb\u00e9 es troba a M\u00e8xic.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un dispositiu de seguiment l\u00e0ser, de l'angl\u00e8s laser tracker, \u00e9s un instrument de mesura port\u00e0til de longituds que permet amidar llargues dist\u00e0ncies en tres dimensions amb una elevada precisi\u00f3.Aquests aparells disposen d'una base fixa i un cap giratori que permet apuntar el dispositiu sensor envers un reflector. El sensor \u00e9s un interfer\u00f2metre, que pren les mesures de dist\u00e0ncia, i tamb\u00e9 s'usen dos codificadors rotatius d'alta precisi\u00f3 per determinar els angles vertical i horitzontal. El reflector, instal\u00b7lat a dins d'una petita esfera que es pot moure amb la m\u00e0, t\u00e9 la propietat de reflectir qualsevol raig en la mateixa direcci\u00f3 en qu\u00e8 incideix, permetent prendre mesures a l'interfer\u00f2metre. El resultat de la mesura estima la posici\u00f3 del reflector en coordenades esf\u00e8riques, que normalment es converteixen a coordenades cartesianes.Com a sistemes de metrologia port\u00e0til, els dispositius de seguiment l\u00e0ser es poden instal\u00b7lar i configurar en menys d'una hora al lloc on hi ha l'objecte que s'ha de mesurar. Aix\u00f2 permet que s'emprin en moltes aplicacions, com la fabricaci\u00f3 o manteniment als sectors de l'automoci\u00f3, aeroespacial i naval. Tamb\u00e9 se solen utilitzar en la construcci\u00f3 i manteniment de grans infraestructures que requereixen precisions submil\u00b7lim\u00e8triques, com als acceleradors de part\u00edcules.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una pedra dura \u00e9s aquell tipus de mineral o roca amb una resist\u00e8ncia a ser ratllats per altres cossos \u00e9s superior a 7, segons l'escala decimal de Mohs, inventada per Friedrich Mohs. Aquesta escala es realitza disposant deu minerals en ordre de duresa creixent, de tal manera que aquells situats a un nivell superior sempre poguessin ratllar els situats als nivells inferiors. En la terminologia art\u00edstica, el nom \u201cpedres dures\u201d s'utilitza com a nom gen\u00e8ric per a descriure una gran varietat de pedres compactes, opaques, de colors brillants i susceptibles a un bon polit.La duresa del material dependr\u00e0 de la composici\u00f3 de la roca, per exemple el quars \u00e9s el mineral que m\u00e9s duresa proporciona. Tamb\u00e9 dependr\u00e0 del seu pes espec\u00edfic, \u00e9s a dir, com m\u00e9s pes, m\u00e9s duresa, i de la seva estructura i textura, les roques amb un gra m\u00e9s fi s\u00f3n les m\u00e9s dures, aix\u00ed com les compactes i cristal\u00b7lines.\nLes pedres dures van ser molt utilitzades en joieria, en el treball decoratiu, aix\u00ed com en arquitectura, independentment del seu grau de duresa. Des del Renaixement van ser \u00e0mpliament utilitzades en la fabricaci\u00f3 de mosaics, amb la funci\u00f3 d'ornamentar les superf\u00edcies dels mobles de luxe.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Adrien Andr\u00e9 Sanfourche (1888-1956) fou enginyer qu\u00edmic, doctor en ci\u00e8ncies f\u00edsiques i assessor cient\u00edfic de la Compagnie de Saint-Gobain el 1947.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Centre d'Elaboraci\u00f3 de Materials i Estudis Estructurals (en franc\u00e8s: Centre d'\u00c9laboration de Mat\u00e9riaux et d'Etudes Structurales), conegut per les sigles CEMES, \u00e9s un laboratori p\u00fablic de recerca del CNRS franc\u00e8s (l'equivalent del CSIC espanyol) situat a Tolosa de Llenguadoc, Fran\u00e7a.\n\nEl CEMES \u00e9s un laboratori de recerca fonamental en f\u00edsica de l'estat s\u00f2lid, nanoci\u00e8ncies, qu\u00edmica molecular i ci\u00e8ncia de materials. La seva activitat abasta des de la s\u00edntesi de (nano)materials i sistemes moleculars, l'estudi i modelitzaci\u00f3 de les seves estructures i propietats f\u00edsiques (\u00f2ptiques, mec\u00e0niques, electr\u00f2niques i magn\u00e8tiques), fins a la seva integraci\u00f3 en dispositius i a la manipulaci\u00f3 d'aquests objectes individuals a escala nanom\u00e8trica o at\u00f2mica.La major part d\u2019aquesta activitat recolza en una instrumentaci\u00f3 avan\u00e7ada, ra\u00f3 per la qual un bon nombre d\u2019estudis realitzats en aquest laboratori tenen com a objectiu el desenvolupament instrumental i metodol\u00f2gic en els \u00e0mbits de la microsc\u00f2pia electr\u00f2nica de transmissi\u00f3 (MET), la microsc\u00f2pia de proximitat i l'espectrosc\u00f2pia \u00f2ptica. Aquests temes de recerca i desenvolupament integren estudis te\u00f2rics i de modelitzaci\u00f3 duts a terme a diferents escales dins el laboratori.\nEl CEMES \u00e9s un laboratori del CNRS (Centre national de la recherche scientifique) associat a la Universitat Paul Sabatier (Universitat de Tolosa III) de Tolosa de Llenguadoc i a l'INSA (Institut national des sciences appliqu\u00e9es). Es va inaugurar l'any 1988 com a successor del LOE (Laboratoire d'optique \u00e9lectronique) creat l'any 1949 pel professor Gaston Dupouy i traslladat el 1957 a l'empla\u00e7ament actual de la zona de Rangueil de Tolosa, a la riba del Canal del Migdia.\nEn col\u00b7laboraci\u00f3 amb la comunitat acad\u00e8mica, el CEMES participa en la formaci\u00f3 que s'imparteix a la universitat a tots els nivells: grau, m\u00e0ster i doctorat.\nEl personal del CEMES est\u00e0 integrat actualment per unes 160 persones (dades del 2020: 40 investigadors CNRS a temps complet, 27 professors universitaris titulars o ajudants, 37 enginyers i personal t\u00e8cnic i administratiu, 8 postdoctorands, 32 doctorands i nombrosos estudiants de grau).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un patinet el\u00e8ctric \u00e9s un patinet que funciona amb un motor el\u00e8ctric. El conductor pot anar dret o o assegut. Els patinets el\u00e8ctrics sovint es coneixen com a patinets electr\u00f2nics . No obstant aix\u00f2, no s'han de confondre amb els patinets el\u00e8ctrics que es condueixen anant assegut, sin\u00f3 que ja es poden catalogar com vehicle de mobilitat. El terme patinet \u00e9s engany\u00f3s, perqu\u00e8 aquest petits vehicles no es mouen empenyent am el peu, sin\u00f3 amb l'ajut d'un motor el\u00e8ctric.\nEls patinets el\u00e8ctrics s'han tornat cada vegada m\u00e9s populars des de mitjans de la d\u00e8cada de 2010. La tend\u00e8ncia cap a l'electromobilitat observada en aquests moments mostra que, especialment a les ciutats, moltes persones busquen per despla\u00e7ar-se una alternativa a un cotxe amb motor de combusti\u00f3 interna. Els patinets el\u00e8ctrics permeten cobrir r\u00e0pidament dist\u00e0ncies curtes des de casa, des de l'estacionament o des de l'estaci\u00f3 de tren. Dins d'aquest context, es parla de despla\u00e7ament de l'\u00faltima milla. Moltes ciutats, com Par\u00eds, Tel Aviv  o Viena  esperen que l'\u00fas dels patinets el\u00e8ctrics alleugi la situaci\u00f3 del tr\u00e0nsit i la manca d'aparcament.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En aerodin\u00e0mica, l'allargament d'una ala \u00e9s essencialment la ra\u00f3 aritm\u00e8tica de la seva longitud respecte a l'amplada de la seva corda. Un allargament alt indica ales llargues i estretes, mentre que un de baix indica ales curtes i amples.En la majoria d'ales la longitud de la corda no \u00e9s constant sin\u00f3 que varia al llarg de l'ala i per tant l'allargament es defineix com el quadrat de l'envergadura de l'ala (b) dividit per la seva superf\u00edcie (S), el que \u00e9s igual a la r\u00e0tio entre la longitud i amplada per una corda constant.\nLa seva f\u00f3rmula matem\u00e0tica \u00e9s:\n\n  \n    \n      \n        A\n        R\n        =\n        \n          \n            \n              b\n              \n                2\n              \n            \n            S\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle AR={b^{2} \\over S}}", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La reentrada atmosf\u00e8rica es refereix al moviment dels objectes, naturals o artificials, que entren a l'atmosfera d'un planeta des de l'espai exterior des d'una altitud superior a la de la \"frontera de l'espai\". Aquest article sobretot descriu el proc\u00e9s controlat de reentrada de vehicles que es pret\u00e9n arribin sencers a la superf\u00edcie del planeta, de totes maneres tamb\u00e9 s'inclouen casos de reentrada descontrolada (o m\u00ednimament controlada) com el desorbitament destructiu de sat\u00e8l\u00b7lits o la caiguda de brossa espacial a causa de la degradaci\u00f3 de la seva \u00f2rbita.\nEls vehicles que normalment passen per l'experi\u00e8ncia de la reentrada s\u00f3n els que retornen d'\u00f2rbita (generalment astronaus) o els que venen d'un vol sub-orbital com poden ser els m\u00edssils bal\u00edstics intercontinental o algunes astronaus que travessen per ben poc la frontera de l'espai sense arribar a orbitar la terra.\nDonat que la velocitat a la que es produeix la reentrada a l'atmosfera \u00e9s alt\u00edssima (de l'ordre de milers de kil\u00f2metres per hora) ha calgut desenvolupar diverses t\u00e8cniques que permetessin controlar la traject\u00f2ria dels vehicles aix\u00ed com disposar d'algun m\u00e8tode especial de protecci\u00f3 per evitar l'escalfament produ\u00eft per la fricci\u00f3 de l'aire contra l'objecte a aquestes velocitats extremes.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Modelatge d'informaci\u00f3 de construcci\u00f3 (Building information modeling, BIM) \u00e9s un proc\u00e9s que implica la generaci\u00f3 i administraci\u00f3 de representacions digitals de caracter\u00edstiques f\u00edsiques i funcionals de llocs. Models d'informaci\u00f3 de construcci\u00f3 (BIMs) s\u00f3n els fitxers (sovint, per\u00f2 no sempre, en formats propietaris i contenint dades propiet\u00e0ries) que poden ser extrets o intercanviats per donar suport a la presa de decisions en el proc\u00e9s constructiu d'un edifici o d'una altra construcci\u00f3. El programari de BIM actual s'utilitza per professionals, empreses i ag\u00e8ncies de governamentals que planegen, dissenyen, construeixen, operen i mantenen infraestructures f\u00edsiques diverses, com ara hidr\u00e0uliques, de gesti\u00f3 de residus, el\u00e8ctriques, gas\u00edstiques, utilitats de comunicaci\u00f3, carreteres, ponts, ports, t\u00fanels, etc.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El mercuri roig \u00e9s una subst\u00e0ncia o compost del mercuri que, te\u00f2ricament, pot produir bombes brutes. S'obt\u00e9 per una mescla de mercuri pur i \u00f2xid d'antimoni de mercuri. Aquest compost, en comprimir-se per una explosi\u00f3 convencional, alliberaria la suficient energia perqu\u00e8 els \u00e0toms de triti i de deuteri d'un recipient interior de la bomba es fusionen, sense la necessitat de tenir una bomba de fissi\u00f3 com a \u00abiniciadora\u00bb, necess\u00e0ria a les bombes H \"normals\" amb el que comen\u00e7aria aix\u00ed una reacci\u00f3 en cadena. En resum, el material pot produir les alt\u00edssimes temperatures necess\u00e0ries en una explosi\u00f3 de fusi\u00f3 pura. Aquest material no explotava, s'escalfava i quedava intacte: \u00e9s aix\u00f2 el que definitivament es denomina mercuri roig.\nPer a crear una arma de fusi\u00f3, a difer\u00e8ncia de les armes nuclears tradicionals, no es necessita un material fisionable per a produir la cadena que implica l'explosi\u00f3, aix\u00f2 porta un avantatge t\u00e0ctic perqu\u00e8 el volum que pot omplir una arma d'aquestes caracter\u00edstiques es redueix al m\u00ednim. A banda de tot aix\u00f2, l'ona expansiva de l'explosi\u00f3, composta de neutrons d'alta energia, \u00e9s molt m\u00e9s potent que la d'una arma nuclear convencional. Un altre dels grans avantatges d'una arma de fusi\u00f3 pura \u00e9s el cost econ\u00f2mic, ja que no necessita material com el plutoni - que, per altra banda, est\u00e0 molt m\u00e9s controlat i \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil de robar o d'aconseguir-. Tampoc existeix l'\"explosi\u00f3\" -no es veuria el conegut fong per a entendre-ho-, pel que no pot estar prohibida actualment per cap tractat de proliferaci\u00f3 d'armes.\nEs pensa que existeixen trames secretes que comercialitzen el producte al mercat negre, procedint una important quantitat de R\u00fassia degut a la cerca d'una sortida de l'estoc emmagatzemat a l'antiga URSS, on es fabricaven uns seixanta kilograms anualment. Aquest material, segons alguns, s'arribava a pagar a uns 300.000 d\u00f2lars el gram.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La protecci\u00f3 contra incendis \u00e9s el conjunt de mesures que es disposen en els edificis per a protegir-los contra l'acci\u00f3 del foc. Generalment, amb aquestes mesures es tracta d'aconseguir tres finalitats:\n\nSalvar vides humanes\nMinimitzar les p\u00e8rdues econ\u00f2miques produ\u00efdes pel foc.\nAconseguir que les activitats de l'edifici puguin reprendre en el termini de temps m\u00e9s curt possible.La salvaci\u00f3 de vides humanes sol ser l'\u00fanic fi de la normativa dels diversos estats i els altres dos els imposen les companyies d'assegurances rebaixant les p\u00f2lisses com m\u00e9s apropiats siguin els mitjans.\nLes mesures fonamentals contra incendis es poden classificar en dos tipus:\n\nMesures passives: Es tracta de les mesures que afecten el projecte o la construcci\u00f3 de l'edifici, en primer lloc facilitant l'evacuaci\u00f3 dels usuaris presents en cas d'incendi, mitjan\u00e7ant camins (passadissos i escales) de suficient amplitud, i en segon lloc retardant i confinant l'acci\u00f3 del foc perqu\u00e8 no s'estengui molt de pressa o es pari abans d'envair altres zones.Mesures actives: Fonamentalment manifestes en les instal\u00b7lacions d'extinci\u00f3 d'incendis.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Solar Euromed \u00e9s un grup d'alta tecnologia amb seu a Fran\u00e7a especialitzada en tecnologia d'energia solar termoel\u00e8ctrica concentrada. La companyia proporciona sistemes propis d'energia solar termoel\u00e8ctrica que produeixen calor per a la generaci\u00f3 d'energia i aplicacions industrials amb la capacitat incorporada per emmagatzemar i subministrar electricitat sota demanda, fins i tot m\u00e9s enll\u00e0 de la posta de sol. La tecnologia solar t\u00e8rmica de Solar Euromed es basa en el concepte de generaci\u00f3 directa de vapor i la utilitzaci\u00f3 d'\u00f2ptica lineal de tipus Fresnel, la qual es va desenvolupar en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Centre Nacional Franc\u00e8s d'Investigaci\u00f3 Cient\u00edfica i la Comissi\u00f3 francesa d'Energia At\u00f2mica i d'Energies Alternatives.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Check-in \u00e9s el proc\u00e9s principal de facturaci\u00f3 en qu\u00e8 es demanen les dades del client i s'assigna a un producte. \u00c9s un terme angl\u00e8s utilitzat per a la facturaci\u00f3 als hotels, aeroports i altres sectors, principalment tur\u00edstics.\nEl proc\u00e9s finalitza amb el check-out, en qu\u00e8 es realitzar\u00e0 el pagament al servei o producte que s'hagi estat utilitzant.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El pilot major era un c\u00e0rrec designat per la Corona espanyola que consistia en la preparaci\u00f3 i execuci\u00f3 d'expedicions per a la Casa de la Contractaci\u00f3 d'\u00cdndies.Per poder ocupar aquest lloc es requeria ser un expert navegant amb capacitat de circumnavegar el globus terraq\u00fci, tra\u00e7ar rutes mar\u00edtimes i elaborar mapes per incorporar-los al padr\u00f3 reial.Entre les responsabilitats d'un pilot major tamb\u00e9 estaven les de ser examinador d'aspirants al lloc de pilot navegant i censor de cartes i instruments de navegaci\u00f3.Per realitzar les seves funcions comptava amb ajuda d'altres pilots i cart\u00f2grafs.El 22 de mar\u00e7 de 1508, el rei Ferran el Cat\u00f2lic va imposar aquest honor per primera vegada a Amerigo Vespucci.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un certificat de tipus \u00e9s un document administratiu expedit per una autoritat de certificaci\u00f3 per a una aeronau, un motor o una h\u00e8lix. Aquest document certifica que el producte respon a un conjunt d'especificacions que en garanteixen l'aeronavegabilitat. L'autoritat de certificaci\u00f3 \u00e9s l'Ag\u00e8ncia Europea de Seguretat A\u00e8ria a Europa i l'Administraci\u00f3 Federal d'Aviaci\u00f3 als Estats Units. Un certificat de tipus \u00e9s necessari per a l'explotaci\u00f3 comercial d'una aeronau. Quan un model d'aeronau t\u00e9 un certificat de tipus, cada exemplar d'aquesta aeronau tamb\u00e9 ha de disposar d'un certificat d'aeronavegabilitat.\nUn certificat de tipus suplementari (STC) s'expedeix per les modificacions dutes a terme per una tercera part que no t\u00e9 el certificat de tipus.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Centre de carena  \u00e9s el centre de gravetat del volum d'aigua despla\u00e7at per un flotador, per a unes condicions donades. Tamb\u00e9 es coneix amb el nom de centre d'empenta, ja que \u00e9s amb finalitats d'estabilitat on es considera aplicada aquesta for\u00e7a.\nEs representa amb la lletra  C  i en algunes publicacions amb la lletra  B  per equiparar-lo al \"Center of Bouyancy\" de l'angl\u00e8s.\nAt\u00e8s el moviment del vaixell amb les onades, la posici\u00f3 del centre de carena \u00e9s variable i dep\u00e8n de la forma i del volum de buc submergit en aquest instant.\nLa corba en el pla transversal que descriu el centre de carena per als diferents angles, es denomina  Corba del centre de carena  i els seus radis:  Radis de curvatura .\n\nEn el gr\u00e0fic de la dreta s'observa la corba descrita pel centre de carena  C  d'un vaixell per a les diverses condicions de flotaci\u00f3 L0-F0; L1-F1; L2-F3 i L3-F3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Ciavoga \u00e9s la maniobra que t\u00e9 per objecte fer que un vaixell giri o viri en rod\u00f3 en el menor espai possible.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un cronograma \u00e9s la descripci\u00f3 de les activitats d'un projecte en relaci\u00f3 amb el temps en el qual es desenvoluparan, el que implica, primer de tot, determinar amb precisi\u00f3 quines s\u00f3n aquestes activitats a partir dels aspectes t\u00e8cnics presentats en el projecte. D'acord amb els recursos, el temps total i l'equip hum\u00e0 amb el que es compta, es calcula, per a cada una de les activitats, el temps en el qual hauran de ser desenvolupades. \u00c9s una eina b\u00e0sica en l'organitzaci\u00f3 d'un projecte, en la realitzaci\u00f3 d'una s\u00e8rie de passos per a la culminaci\u00f3 d'una tasca. \u00c9s ideal per a esdeveniments i \u00e9s la base principal de l'execuci\u00f3 d'una producci\u00f3 organitzada. El cronograma pot ser un document impr\u00e8s o d'una aplicaci\u00f3 digital; en qualsevol cas, aquest inclou una llista d'activitats o tasques amb les dates previstes per al seu comen\u00e7ament i el seu final.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Basti\u00f3 de sa Font \u00e9s un antic basti\u00f3 de Ciutadella, llistat com a B\u00e9 d'Inter\u00e9s Cultural. En perdre la seva funci\u00f3 militar el 1869 va servir entre d'altres com dip\u00f2sit d'aigua i com a f\u00e0brica de gas. Despr\u00e9s d'una restauraci\u00f3 profunda, de 1995 a 2018, durant vint-i-tres anys va ser la seu del Museu Municipal. Continua funcionant com a magatzem i espai per a investigadors.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un tac o soquet \u00e9s un component utilitzat per assegurar un cargol en un element estructural com poden ser una paret, un plaf\u00f3, un moble, etc.. Hi ha diverses menes de tacs, cadascun amb un \u00fas espec\u00edfic.\nEl material del tac varia segons el seu \u00fas, n'hi ha de pl\u00e0stic i de metall.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un carret motoritzat (o tamb\u00e9 carret de compra el\u00e8ctric) \u00e9s un carret de supermercat equipat amb un motor el\u00e8ctric i controls de navegaci\u00f3. Inclou un seient (sovint equipat amb un interruptor de l'assentament ocupant que activa el moviment del carro amb el pes de l'ocupant), convertint-se aix\u00ed en una cadira de rodes motoritzada, i t\u00e9 una bateria recarregable que es pot carregar connectant el dispositiu quan no estigui en \u00fas. Els supermercats i altres grans botigues de venda de comer\u00e7os els proporcionen a persones amb discapacitats f\u00edsiques permanents o temporals que poden tenir dificultats per caminar per un gran centre comercial o per emp\u00e8nyer un carret normal.Molts dels clients que utilitzen carros de compra motoritzats no s\u00f3n usuaris de cadira de rodes a temps complet, per\u00f2 creuen que la compra \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil si utilitzen el dispositiu, ja que els resulta dif\u00edcil emp\u00e8nyer un carret\u00f3 normal, sobretot quan s'omple amb mercaderies i caminar per una botiga gran pot resultar dif\u00edcil per a aquell que nom\u00e9s \u00e9s capa\u00e7 de rec\u00f3rrer dist\u00e0ncies curtes pel seu propi peu.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una brida de cables o brida de pl\u00e0stic, \u00e9s un tipus de fixaci\u00f3 per subjectar elements, principalment cables el\u00e8ctrics . A causa del seu baix cost, facilitat d'\u00fas i for\u00e7a d'uni\u00f3, les brides de cable s\u00f3n omnipresents i s'utilitzen en una \u00e0mplia gamma d'altres aplicacions. Les brides de cable van ser fabricades per primera vegada per Thomas &amp; Betts amb la marca Ty-Rap .\nLa brida de cable gen\u00e8rica, normalment feta de nil\u00f3, t\u00e9 una secci\u00f3 de cinta flexible amb dents que s'enganxen amb un trinquet al cap per formar un trinquet de manera que a mesura que s'estira l'extrem lliure de la secci\u00f3 de la cinta, la brida s'estreny i no es desf\u00e0. . Alguns lla\u00e7os inclouen una pestanya que es pot aprimar per alliberar el trinquet de manera que la corbata es pugui afluixar o treure, i possiblement reutilitzar-la. Les versions d'acer inoxidable, algunes recobertes amb un pl\u00e0stic resistent, s'adapten a aplicacions exteriors i ambients perillosos.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Paret que presenta una o dues filades de pedra de la mateixa al\u00e7\u00e0ria i semblants dimensions com a forma de finalitzar-Ia. Les formes mes habituals de la paret amb corona son: una filada de pedres col\u00b7locades de pla, pedres col\u00b7locades de fil, i una doble filada on cada cara de la paret presenta pedres col\u00b7locades de fil. En alguns casos s'encasten pals, col\u00b7locats a una dist\u00e0ncia mes o menys constant, que suporten fils de ferra tensats.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un provador de v\u00e0lvules \u00e9s un dispositiu per a la prova de v\u00e0lvules termoi\u00f2niques. Els provadors m\u00e9s sofisticats permeten el mesurament del pendent d'amplificaci\u00f3, la resist\u00e8ncia interna, etc.. Els provadors de v\u00e0lvules van evolucionar juntament amb els element que havien de provar. per a satisfer les demandes de l'\u00e8poca, i la seva evoluci\u00f3 va acabar amb el final de l'era de les l\u00e0mpares.Les funcions b\u00e0siques del provador:\n\nControlar l'efic\u00e0cia del filament (que no estigui obert o en curtcircuit )\nExaminar que no hi ha curtcircuit entre els el\u00e8ctrodes\nExaminar que no hi ha una interrupci\u00f3 en el circuit dels el\u00e8ctrodes,\nProves de reixa de control (\u00e9s a dir, el seu impacte en el valor del corrent d'\u00e0node),\nMesurament del corrent an\u00f2dic a una tensi\u00f3 an\u00f2dica constant (prova d'emissi\u00f3 d'electrons).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La poalanca (poaranca, poalenca) o  shaduf  (tamb\u00e9 apareix escrita com:  shadoof, shadouf, chadouf o chaduf en altres idiomes) \u00e9s una m\u00e0quina simple que, usada a manera de palanca, serveix per pujar aigua des d'un riu, canal, dip\u00f2sit o un pou. Aquesta aigua s'empra per regar o per a \u00fas dom\u00e8stic i pels animals. La paraula shaduf \u00e9s d'origen \u00e0rab (\u0634\u0627\u062f\u0648\u0641).\nEl viatger alemany Karl Kaeger la descriu aix\u00ed", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un pilot autom\u00e0tic \u00e9s un sistema mec\u00e0nic, el\u00e8ctric o hidr\u00e0ulic usat per a guiar un vehicle sense l'ajuda d'un \u00e9sser hum\u00e0. El terme s'usa majorit\u00e0riament per al\u00b7ludir al d'un avi\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 n'hi ha per vaixells.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'esc\u00e0ner-radi\u00f2metre multicanal de microones en angl\u00e8s Scanning multichannel microwave radiometer,SMMR) era una mena de radi\u00f2metre de microones de cinc freq\u00fc\u00e8ncies que vol\u00e0 en els sat\u00e8l\u00b7lits Seasat i Nimbus 7. Tots dos projectes es van iniciar l'any 1978, amb la missi\u00f3 del Seasat que dura menys de sis mesos, fins al frac\u00e0s del bus primari del sat\u00e8l\u00b7lit. La missi\u00f3 Nimbus 7 SMMR va durar des del 25 d'octubre 1978 fins al 20 d'agost de 1987. Es va mesurar la temperatura de brillantor d'ambdues polaritzacions lineals a les freq\u00fc\u00e8ncies de microones 6.63, 10.69, 18.0, 21.0, i 37,0 GHz, a partir de l'atmosfera terrestre i de la superf\u00edcie. El seu llegat principal ha estat la creaci\u00f3 de climatologies i din\u00e0miques de la banquisa de l'\u00c0rtic i l'Ant\u00e0rtida.\nEls \u00faltims mesos d'operaci\u00f3 va ser bastant fortu\u00eft, ja que permet el calibratge dels radi\u00f2metres i els seus productes amb els primers resultats dels sensors special sensor microwave/imager.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una banyera \u00e9s una pe\u00e7a fixa de fontaneria utilitzada per a banyar-se. La major part de les banyeres modernes estan fetes de fibra de vidre o acr\u00edlica, encara que tamb\u00e9 n'hi ha fetes de porcellana, acer, ferro fos i fins i tot de fusta (tradicionalment al Jap\u00f3). Tradicionalment, la majoria de les banyeres eren aproximadament rectangulars, encara que amb l'arribada de les banyeres acr\u00edliques, hi ha m\u00e9s formes possibles. Generalment s\u00f3n blanques, encara que tamb\u00e9 n'hi ha d'altres colors. Les banyeres modernes poden tenir o no aixetes muntades damunt. A m\u00e9s, poden ser encastades, lliures o \"submergides\" en el terra. La banyera es troba normalment en la cambra de bany, ja sigui com una pe\u00e7a aut\u00f2noma o en conjunci\u00f3 amb una dutxa.\nEl proc\u00e9s per a esmaltar banyeres de ferro colat va ser inventat per l'escoc\u00e8s David Dunbar Buick, qui m\u00e9s tard va inventar el motor OHV i va fundar la Buick Motor Company.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La tribologia \u00e9s la ci\u00e8ncia que estudia la fricci\u00f3, el desgast i la lubricaci\u00f3 de superf\u00edcies en contacte. El terme deriva de la paraula grega tribos, \"fregar\", i \u00e9s usat universalment des de finals del segle xx.\nPer a entendre a la tribologia es requereix coneixements de f\u00edsica, de qu\u00edmica i de la tecnologia de materials. Les tasques de l'especialista en tribologia (trib\u00f2leg) s\u00f3n les de reduir la fricci\u00f3 i desgast per a conservar i reduir energia, assolir moviments m\u00e9s r\u00e0pids i precisos, incrementar la productivitat i reduir el manteniment.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un mesurador d'ESR \u00e9s un instrument de mesurament electr\u00f2nic dissenyat per mesurar valors de resist\u00e8ncia baixos, com la resist\u00e8ncia s\u00e8rie equivalent (ESR) dels condensadors, en general sense necessitat de desconnectar-los del circuit al que estan associats.\nUn condensador electrol\u00edtic de tira d'alumini t\u00e9 una ESR relativament alta que augmenta amb l'edat, la temperatura, i l'arrissat del corrent que se li aplica; aix\u00f2 pot fer funcionar malament l'equip que ho utilitza. En els equips m\u00e9s vells aix\u00f2 tendia a causar brunzits i degradar el funcionament; per\u00f2 en equips moderns, en particular, una font d'alimentaci\u00f3 commutada, \u00e9s molt sensible a la ESR, i un condensador electrol\u00edtic amb una ESR alta pot ser causa que l'equip deixi de funcionar o fins i tot de la seva destrucci\u00f3. Aquest tipus de condensadors s'utilitzen molt sovint, ja que tenen una molt alta capacit\u00e0ncia per unitat de volum o pes; t\u00edpicament la capacit\u00e0ncia \u00e9s a partir d'un microfarad, arribant a valors bastant alts.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Es denomina comburent la subst\u00e0ncia que participa en la combusti\u00f3. El comburent oxida el combustible i aquest redueix el comburent. Aix\u00ed doncs, el comburent \u00e9s l'agent oxidant (es redueix) mentre que el combustible \u00e9s el reductor (s'oxida). Un comburent t\u00edpic \u00e9s l'aire o l'oxigen contingut en aquest, de totes maneres tamb\u00e9 t\u00e9 altres compostos qu\u00edmics que poden obrar com a comburents com \u00e9s el cas del fluor (F2) o en menor mesura el clor (Cl2). Aquest terme s'usa per extensi\u00f3 a qualsevol mitj\u00e0 en el qual \u00e9s possible la ignici\u00f3 o combusti\u00f3, essent un dels costats del diagrama d'Ostwald.\nCom per exemple: P\u00f3lvora dins d'un cartutx, fluor...", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'avi\u00f2nica \u00e9s l'aplicaci\u00f3 de l'electr\u00f2nica a l'aviaci\u00f3 o el conjunt d'equipament electr\u00f2nic d'una aeronau. Fa refer\u00e8ncia als sistemes electr\u00f2nics usats en avions, sat\u00e8l\u00b7lits artificials i naus espacials, tant sistemes de comunicaci\u00f3 i navegaci\u00f3 com els seus indicadors i elements de control.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Fundada en 1783, l\u2019\u00c9cole nationale sup\u00e9rieure des mines de Paris, tamb\u00e9 anomenada Mines ParisTech, \u00e9s una Grande \u00e9cole d\u2019enginyeria de Fran\u00e7a. Est\u00e0 situada a Par\u00eds, Fran\u00e7a : Campus PSL Research University.L\u2019\u00c9cole nationale sup\u00e9rieure des mines de Paris \u00e9s un establiment p\u00fablic d'ensenyament superior i recerca t\u00e8cnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer de Mines ParisTech (M\u00e0ster Ing\u00e9nieur Mines ParisTech)\nel diploma M\u00e0ster recerca i de doctorat\nMast\u00e8re sp\u00e9cialis\u00e9\nMOOC", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La micronitzaci\u00f3 \u00e9s el proc\u00e9s de reduir el di\u00e0metre mitj\u00e0 de part\u00edcules de material s\u00f2lid. Normalment el terme de micronitzaci\u00f3 es fa servir quan les part\u00edcules que es produeixen s\u00f3n de di\u00e0metre de pocs micr\u00f2metres. Tanmateix les aplicacions modernes (usualment en la ind\u00fastria farmac\u00e8utica) requereixen di\u00e0metres mitjans de les part\u00edcules dins l'escala del nan\u00f2metre.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "IEC 62196 \u00e9s una normativa internacional (creada per l'IEC) que especifica un rang de connectors i tipus de c\u00e0rrega de vehicles el\u00e8ctrics. IEC 62196 consisteix en diverses parts, la tercera part va ser publicada el 2014 i la quarta part s'ha iniciat a especificar el 2015. La darrera versi\u00f3 de la norma es pot esbrinar aqu\u00ed.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En enginyeria, l'electromec\u00e0nica \u00e9s la combinaci\u00f3 de les ci\u00e8ncies de l'electromagnetisme de l'enginyeria el\u00e8ctrica i la ci\u00e8ncia de la mec\u00e0nica. La  mecatr\u00f2nica  \u00e9s la disciplina de l'enginyeria que combina la mec\u00e0nica, l'electr\u00f2nica i la tecnologia de la informaci\u00f3, entre altres coses, com programaci\u00f3 a nivells elevats.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La gespa artificial o gespa sint\u00e8tica, \u00e9s un material industrial que s'assembla a la gespa natural per\u00f2 \u00e9s fabricada amb materials sint\u00e8tics. Actualment \u00e9s molt freq\u00fcent el seu \u00fas, majorit\u00e0riament es fa servir en terrenys esportius en els quals antigament hi havia gespa natural.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El taqu\u00edmetre (del grec \"tachi\" -r\u00e0pid i \"metros\"- amidar), \u00e9s un instrument de mesura que fa servir un m\u00e8tode de mesura r\u00e0pida que encara que no t\u00e9 una gran precisi\u00f3, permet l'aixecament de detalls all\u00e0 on \u00e9s dif\u00edcil l'\u00fas de la cinta m\u00e8trica, per a projectes d'enginyeria civil o altri.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un are\u00f2metre \u00e9s un aparell de mesura dissenyat per a determinar densitats de l\u00edquids o les concentracions de mescles a partir del principi d'Arquimedes.Are\u00f2metre \u00e9s un mot compost de areo-, forma prefixada del mot grec arai\u00f3s, \"lleuger\" i de -metre, forma sufixada del mot grec m\u00e9tron, \"mesura\".", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La fusta sint\u00e8tica \u00e9s un material fabricat a partir de residus de fusta i pl\u00e0stics reciclats seleccionats, resultant en un material de major durabilitat i menor manteniment. Tamb\u00e9 es coneix per aquest nom a compostos enterament sint\u00e8tics l'acabat imita l'aspecte de la fusta natural. Els productes finals poden ser emprats de la mateixa manera que la fusta natural, principalment per a \u00fas en exteriors, acceptant tamb\u00e9 i ambients salins.\nLa composici\u00f3 de les diferents fustes sint\u00e8tiques \u00e9s molt variable: les m\u00e9s freq\u00fcents combinen pl\u00e0stics com el PVC amb fusta en proporcions properes al 50%, mentre altres s\u00f3n un 100% pl\u00e0stiques.\nAquests productes es distribueixen sota diverses marques comercials registrades, com Fiberon, Timberdeck, Greendeck, etc.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La neteja de dades (en angl\u00e8s data cleansing o data scrubbing) \u00e9s l'acte de descobriment, correcci\u00f3 i/o eliminaci\u00f3 de registres de dades err\u00f2nies d'una taula o una base de dades. El proc\u00e9s de neteja de dades permet identificar dades incompletes, incorrectes, inexactes, no pertinents, etc. i despr\u00e9s substituir, modificar o eliminar aquestes dades brutes (\"data duty\").  \nAquest proc\u00e9s \u00e9s una part crucial de l'an\u00e0lisi de dades, especialment quan es recopilen dades quantitatives.\nDespr\u00e9s de la neteja, la base de dades podr\u00e0 ser compatible amb altres bases de dades similars al sistema.\nLes inconsist\u00e8ncies descobertes, modificades o eliminades en un conjunt de dades poden haver estat causades per: les definicions de diccionari de dades diferents d'entitats similars, errors d'entrada de l'usuari i corrupci\u00f3 a la transmissi\u00f3, o l'emmagatzematge.\nLa neteja de dades es diferencia de la validaci\u00f3 de dades en que gaireb\u00e9 sempre compleix la funci\u00f3 de rebutjar els registres erronis durant l'entrada al sistema, i no en lots de data. El proc\u00e9s de neteja de dades inclou la validaci\u00f3 i, a m\u00e9s, la correcci\u00f3 de dades per assolir dades de qualitat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un  generador de senyal,  de funcions  o  de formes d'ona  \u00e9s un dispositiu electr\u00f2nic de laboratori que genera patrons de senyals peri\u00f2dics o no peri\u00f2dics tant anal\u00f2gics com digitals on la seva freq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s ajustable en un ampli rang de valors. S'empra normalment en el disseny, test i reparaci\u00f3 de dispositius electr\u00f2nics, tot i que tamb\u00e9 pot tenir usos art\u00edstic.\nPot produir ones senoidals, quadrades i triangulars, a m\u00e9s de crear senyals TTL.\nTamb\u00e9 compta amb una funci\u00f3 d'escombrat la qual pot ser controlada tant internament com externament amb un nivell de DC (corrent continu). El cicle de m\u00e0quina, el nivell de offset en DC, el rang d'escombrat, l'amplitud i l'amplada de l'escombrat poden ser controlats per l'usuari.\nHi ha diferents tipus de generadors de senyals segons el prop\u00f2sits i aplicaci\u00f3; que es correspondr\u00e0 amb el preu. Tradicionalment els generadors de senyals eren dispositius est\u00e0tics nom\u00e9s configura, per\u00f2 actualment permeten la connexi\u00f3 i control des d'un PC. Amb el que poden ser controlats mitjan\u00e7ant programari fet a mida segons l'aplicaci\u00f3, augmentant la flexibilitat.\nUn generador de funcions, normalment, treballa en un rang de frequencies entre 0,2 Hz a 2 MHz.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un  biosensor  \u00e9s un instrument per a la mesura de par\u00e0metres biol\u00f2gics o qu\u00edmics. Sol combinar un component de naturalesa biol\u00f2gica i un altre f\u00edsic-qu\u00edmic.\nEs compon de tres parts:\n\nEl sensor biol\u00f2gic: Pot ser un teixit, un cultiu de microorganismes, enzims, anticossos, cadenes d'\u00e0cids nucleics, etc. El sensor pot ser pres de la natura o ser un producte de la biologia sint\u00e8tica.\nEl transductor: acoblament els altres dos elements i tradueix el senyal em\u00e8s pel sensor. Pot ser \u00f2ptic, piezoel\u00e8ctric, t\u00e8rmic, magn\u00e8tic, etc.\nL'electr\u00f2nica associada: realitza el tractament del senyal per tal de ser m\u00e9s amigable per l'usuari. Sol ser la part m\u00e9s cara del dispositiu.L'exemple m\u00e9s com\u00fa de biosensor \u00e9s el que mesura la glucosa a la sang. Utilitza un enzim que processa mol\u00e8cules de glucosa, alliberant un electr\u00f3 per cada mol\u00e8cula processada. Aquest electr\u00f3 \u00e9s recollit en un el\u00e8ctrode i el flux d'electrons \u00e9s utilitzat com una mesura de la concentraci\u00f3 de glucosa.\nEls canaris engabiats utilitzats pels miners per a detectar la pres\u00e8ncia de gasos letals poden ser vistos com un exemple primitiu de biosensor. Molts biosensors s'utilitzen per detectar subst\u00e0ncies t\u00f2xiques, utilitzant organismes que en responen a nivells molt m\u00e9s baixos en qu\u00e8 ho podria fer una persona.\nRefer\u00e8ncies \nFlorinel-Gabriel B\u0103nic\u0103, \"Chemical Sensors and Biosensors: Fundamentals and Applications\", 2012, John Wiley and Sons, Chichester UK, 576 p. ISBN\n9781118354230", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un ascensor espacial lunar \u00e9s un sistema de transport proposat per moure un vehicle mec\u00e0nic d'escalada cap amunt i cap avall per un cable lligat en forma de cinta que s'estableix entre la superf\u00edcie de la Lluna \"a la part inferior\" i un port d'acoblament susp\u00e8s a desenes de milers de quil\u00f2metres per sobre de l'espai a la part superior.\n\u00c9s similar en concepte a la idea m\u00e9s coneguda de l'ascensor espacial basat en la Terra, per\u00f2, at\u00e8s que la gravetat superficial de la Lluna \u00e9s molt inferior a la de la Terra, es poden complir els requisits d'enginyeria per construir un sistema d'ascensors lunars utilitzant materials i tecnologia ja disponibles. Per a un ascensor lunar, el cable o tether s'est\u00e9n considerablement m\u00e9s lluny de la superf\u00edcie lunar cap a l'espai que un s'utilitzaria en un sistema basat en la Terra. No obstant aix\u00f2, la funci\u00f3 principal d'un sistema d'elevadors espacials \u00e9s la mateixa en qualsevol dels dos casos; ambd\u00f3s permeten un mitj\u00e0 reutilitzable i controlat de transport de c\u00e0rregues \u00fatils de c\u00e0rrega, o possiblement persones, entre una estaci\u00f3 base al fons d'un pou de gravetat i un port d'acoblament a l'espai exterior.\nUn ascensor lunar podria reduir significativament els costos i millorar la fiabilitat dels equips d'aterratge suau a la superf\u00edcie lunar. Per exemple, permetria utilitzar accionaments de baixa empenta eficients en massa (alt impuls espec\u00edfic), com ara els propulsors i\u00f2nics que d'una altra manera no podrien aterrar a la Lluna. Com que el port d'acoblament estaria connectat al cable en un entorn de microgravetat, aquestes i altres unitats poden arribar al cable des de l'\u00f2rbita terrestre baixa (OTB o LEO) amb un m\u00ednim de combustible llan\u00e7at des de la Terra. Amb els coets convencionals, el combustible necessari per arribar a la superf\u00edcie lunar des de l'\u00f2rbita terrestre baixa \u00e9s moltes vegades la massa de l'aterratge, de manera que l'ascensor pot reduir els costos de llan\u00e7ament de les c\u00e0rregues \u00fatils destinades a la superf\u00edcie lunar en un factor similar.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Fundada el 1954, l'\u00c9cole nationale sup\u00e9rieure du p\u00e9trole et des moteurs, tamb\u00e9 anomenada IFP School, \u00e9s una grande \u00e9cole d'enginyeria de Fran\u00e7a. Est\u00e0 situada a la ciutat de Rueil-Malmaison i inclou el Campus IFP \u00c9nergies nouvelles.\nL'escola ofereix cursos de m\u00e0ster i doctorat per a joves enginyers, aix\u00ed com especialistes en els camps de l'energia i el transport.L'escola forma enginyers en 4 \u00e0rees:\n\nMotors i mobilitat sostenible\nEstalvi energ\u00e8tic i gesti\u00f3 energ\u00e8tica\nProcessos energ\u00e8tics i processos qu\u00edmics\nGeoresources i energia.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Fundada en 1920, l\u2019\u00c9cole nationale sup\u00e9rieure d'\u00e9lectronique, informatique, t\u00e9l\u00e9communications, math\u00e9matiques et m\u00e9canique de Bordeaux, tamb\u00e9 anomenada ENSEIRB-MATMECA, \u00e9s una Grande \u00e9cole d\u2019enginyeria de Fran\u00e7a. Est\u00e0 situada a Bordeus, Fran\u00e7a : Campus a Talen\u00e7a.\nL\u2019ENSEIRB - MATMECA \u00e9s un establiment p\u00fablic d'ensenyament superior i recerca t\u00e8cnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer de ENSEIRB - MATMECA (M\u00e0ster Ing\u00e9nieur ENSEIRB - MATMECA).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un  \u00f2rgan artificial  \u00e9s un dispositiu artificial que es implanta o integrat en un \u00e9sser hum\u00e0 per substituir l'\u00f2rgan d'una persona, amb el prop\u00f2sit de restaurar una funci\u00f3 espec\u00edfica o un grup de funcions relacionades, de manera que el pacient pot tornar a una vida tan normal com sigui possible. La funci\u00f3 de substituci\u00f3 no necess\u00e0riament ha d'estar relacionada amb el suport vital.\nAquesta definici\u00f3 implica el fet que el dispositiu no ha d'estar cont\u00ednuament connectats a una font d'energia estacion\u00e0ria, o d'altres recursos fixos, com els filtres o les unitats de processament qu\u00edmic (el diari de rec\u00e0rrega r\u00e0pida de les bateries, la rec\u00e0rrega dels productes qu\u00edmics, i/o neteja/substituci\u00f3 de filtres, exclouria que un dispositiu pugui denominar com a \u00f2rgan artificial). Aix\u00ed, una m\u00e0quina de di\u00e0lisi, encara que \u00e9s un dispositiu de suport vital molt reeixit i cr\u00edticament important que reempla\u00e7a completament les funcions d'un rony\u00f3, no \u00e9s un \u00f2rgan artificial. En aquest moment no hi ha disponible un rony\u00f3 artificial eficient i autocontingut.\nLa carrera d'enginyeria biom\u00e8dica busca la manufactura d'aquests dispositius per a l'ajuda de la salut comprenent el funcionament del cos hum\u00e0 i utilitzant la tecnologia de qu\u00e8 disposem per millorar la salut. S'espera que amb l'\u00fas d'\u00f2rgans \u00f2rgans artificials es podran curar diverses malalties i fer trasplantaments d'una manera m\u00e9s senzilla i el pacient no haur\u00e0 d'esperar tant a rebre aquest trasplantament.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un ingredient \u00e9s un compost d'una mescla o d'un aliment. El tipus i quantitat de cada ingredient determina el resultat final i en el cas de la venda d'aquest producte, la llei obliga a detallar la composici\u00f3 exacta d'all\u00f2 resultant, informaci\u00f3 que apareix a l'etiqueta de l'env\u00e0s o embolcall. En el cas dels aliments es pot incloure a m\u00e9s a m\u00e9s informaci\u00f3 nutricional, mentre que en el cas dels productes farmac\u00e8utics sol apar\u00e8ixer nom\u00e9s el percentatge de cada component o ingredient actiu. Se solen destacar aquells ingredients que poden suscitat una al\u00b7l\u00e8rgia o intoler\u00e0ncia.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "ESIEE Paris \u00e9s una gran escola d'enginyeria situada a Marne-la-Vall\u00e9e. L'escola va ser creada el 1904 amb el nom d'\u00c9cole Breguet.L'ESIEE de Par\u00eds ofereix als seus estudiants una formaci\u00f3 d'enginyeria general amb l'objectiu de capacitar-los per dissenyar, produir i supervisar sistemes industrials complexos, complint limitacions econ\u00f2miques estrictes i enfrontant-se a un entorn internacional. Per aix\u00f2, l'escola imparteix una formaci\u00f3 cient\u00edfica i tecnol\u00f2gica avan\u00e7ada, que s'actualitza sovint per seguir el ritme dels canvis en les tecnologies d'avantguarda i es complementa amb la seva associaci\u00f3 a l'ensenyament d'idiomes, cultura general, economia i humanitats.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Els ports Mulberry van ser un tipus de port artificial constru\u00eft durant la Segona Guerra Mundial davant la necessitat de comptar amb ports on descarregar el material en la invasi\u00f3 del continent europeu per part dels aliats. Van ser creats a partir de la uni\u00f3 de diversos blocs de formig\u00f3 preformats que, transportats a trav\u00e9s del Canal de la M\u00e0nega a flotaci\u00f3, van ser enfonsats una vegada a la ubicaci\u00f3 definitiva. De la forma ideada, constitu\u00efda per blocs units un a un, va sorgir el nom de port \u00abmulberry\u00bb a causa de la seva similitud a una mata de mores. D'aquest tipus de ports, se'n van transportar 2 durant la invasi\u00f3 de Normandia, un dels quals, constru\u00eft a la platja d'Omaha, va ser arrasat per una forta tempesta alguns dies despr\u00e9s de la seva creaci\u00f3 i l'altre, situat a Arromanches, va ser de gran utilitat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El nitrat de cel\u00b7lulosa, nitrocel\u00b7lulosa o cot\u00f3 p\u00f3lvora \u00e9s un compost explosiu sintetitzat per primera vegada l'any 1845 per Christian Friedrich Sch\u00f6nbein. \u00c9s un s\u00f2lid semblant al cot\u00f3, o un l\u00edquid gelatin\u00f3s lleugerament groc o incolor amb olor d'\u00e8ter. S'empra en l'elaboraci\u00f3 d'explosius, propulsors per a coets, cel\u00b7luloide (base transparent per a les emulsions de les pel\u00b7l\u00edcules fotogr\u00e0fiques) i com mat\u00e8ria primera en l'elaboraci\u00f3 de pintura, laca, vernissos, tinta i altres productes similars.\nReaccions qu\u00edmiques amb les quals l'\u00e0cid n\u00edtric converteix la cel\u00b7lulosa en nictrocel\u00b7luosa i aigua (l'\u00e0cid sulf\u00faric hi actua com a catalitzador):\n3HNO3+ C6H10O5 \u2192 C6H7(NO2)3O5 + 3H2O", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Piera, Cortinas i Companyia (1893 - 1900) fou una empresa creada per l'explotaci\u00f3 de pedreres i la construcci\u00f3 d'edificis i d'infraestructures. Va operar a partir de la producci\u00f3 de les seves pedreres de Montju\u00efc. L'empresa ser\u00e0 la base per a la constituci\u00f3 l'any 1900 de la companyia Foment d'Obres i Construccions S.A. que amb el temps es convertiria en una de les m\u00e9s importants empreses catalanes.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La demolici\u00f3 \u00e9s el contrari de construcci\u00f3, \u00e9s un concepte que fa refer\u00e8ncia a la destrucci\u00f3 d'edificis i altres estructures. L'edifici m\u00e9s alt demolit va ser el Singer Building de 47 plantes, de la Ciutat de Nova York. Aquest edifici va ser constru\u00eft el 1908 i fou demolit el 1967-1968 per ser reempla\u00e7at per l'One Liberty Plaza.\nEl cas del Singer Building fou excepcional, la demolici\u00f3 per a la majoria d'edificis -com les cases, que nom\u00e9s fan dues o tres plantes d'al\u00e7ada \u00e9s un proc\u00e9s m\u00e9s simple. L'edifici es fa caure manualment o b\u00e9 mec\u00e0nicament fent servir material hidr\u00e0ulic: plataformes de treball elevades, grues, excavadores o buld\u00f2zers.\nEls edificis m\u00e9s grans poden necessitar una bola de demolici\u00f3, un objecte pesant sostingut per un cable que \u00e9s balancejat amb una grua cap a la fa\u00e7ana dels edificis. Les boles de demolici\u00f3 s\u00f3n especialment efectives contra la ma\u00e7oneria per\u00f2 s\u00f3n m\u00e9s dif\u00edcils de controlar. Els m\u00e8todes nous usen cisalles hidr\u00e0uliques rotacionals i matxucadores de pedres silencioses junt amb excavadores per tallar o travessar fusta, acer i formig\u00f3. L'\u00fas de cisalles \u00e9s especialment com\u00fa quan el tall amb bufador fos perill\u00f3s i poc recomanable.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "S'ent\u00e9n per obra hidr\u00e0ulica  o  infraestructura hidr\u00e0ulica  una construcci\u00f3, en el camp de l'enginyeria civil, on l'element dominant t\u00e9 a veure amb l'aigua.\nGeneralment es consideren obres hidr\u00e0uliques:\n\nCanals, que poden constar de diversos elements com per exemple:\nBoqueres de derivaci\u00f3;\nComporta d'entrada;\nControls de nivell de l'aigua al canal;\nDispositius per a la mesura del cabal;\nDispositius de seguretat;\nBassa d'aigua, considerant les constru\u00efdes artificialment.\nCruces:\nCanal de reg amb dren \u2192 pont canal\nCanal de reg o de drenatge amb camins rurals \u2192 claveguera o pontRepreses, que poden constar de les seg\u00fcents parts:\nAbocador o sobreeixidor;\nDesc\u00e0rrega de fons;\nConques de dissipaci\u00f3;\nBoqueres per als diversos usos de l'embassament;\nEscala de peixos;\nObres provisionals durant la construcci\u00f3:\nT\u00fanel de derivaci\u00f3;\nEnsevaderas.Estacions de bombament, que poden constar de les seg\u00fcents parts:\nCanal d'aproximaci\u00f3;\nReixa per al desbast i la retenci\u00f3 de fins;\nCambra de succi\u00f3;\nBomba;\nMotor, el que pot ser de molt diversos tipus, i conseq\u00fcentment exigir infraestructura de suport diverentes, com poden ser: estacions de transformaci\u00f3 d'energia el\u00e8ctrica, o dip\u00f2sits de combustible.;\nL\u00ednia d'impulsi\u00f3;\nDispositiu per esmorteir el cop d'ariet;Rescloses, que poden constar de les seg\u00fcents parts:\n\u00c0rees d'espera, a l'entrada i sortida de la resclosa;\nReserves d'aigua per a l'ompliment de la resclosa;\nCanals d'ompliment i buidatge;\nComportes;\nDispositius electromec\u00e0nics per a immobilitzat i moure els vaixells;Sistema d'abastament d'aigua potable;\nSistema de recollida d'aig\u00fces residuals;\nSistemes de reg;\nSistemes de drenatge;\nDefenses riberenques;\nRec\u00e0rrega d'aq\u00fc\u00edfers, Pous d'absorci\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Fundada en 1999, l'EPITECH, tamb\u00e9 anomenada European Institute of Technology, \u00e9s una Grande \u00e9cole d\u2019inform\u00e0tica de Fran\u00e7a. Est\u00e0 situada a 12 ciutats de Fran\u00e7a i a Catalunya (Barcelona).L\u2019EPITECH \u00e9s un establiment d'ensenyament superior i recerca t\u00e8cnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma de EPITECH (M\u00e0ster)\nel Executive M\u00e0ster en administraci\u00f3 d'empreses\nMOOC.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un explosiu \u00e9s una subst\u00e0ncia que per alguna causa externa (fricci\u00f3, calor, percussi\u00f3, etc.) es transforma en gas i allibera calor, pressi\u00f3 o radiaci\u00f3 en un temps molt breu. Un explosiu \u00e9s un artefacte m\u00e9s o menys senzill, habitualment prove\u00eft d'un mecanisme accionador i d'un material que s'expandeix.\nEn general, els materials explosius han de complir dues caracter\u00edstiques principals: han de ser qu\u00edmicament inestables i el proc\u00e9s d'iniciaci\u00f3 produeix una expansi\u00f3 sobtada del material i un canvi de pressi\u00f3, t\u00edpicament acompanyats d'un flaix i un fort soroll: l'explosi\u00f3.\nL'explosiu m\u00e9s antic conegut \u00e9s la p\u00f3lvora. Al segle xix es va inventar la nitroglicerina, que \u00e9s molt inestable, i m\u00e9s tard Alfred Nobel a la seva f\u00e0brica a Geesthacht la va perfeccionar i va inventar la dinamita m\u00e9s estable. Els explosius s\u00f3n perillosos, i n'hi ha molts que es poden fer amb productes casolans, del tipus de combinar salfumant i aspirina.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "S'anomena angle d'atac a l'angle que formen la corda geom\u00e8trica d'un perfil d'ala amb la velocitat de l'aire incident.\n\u00c9s un par\u00e0metre que influeix decisivament sobre la capacitat de generar sustentaci\u00f3 d'una ala o sobre la de generar tracci\u00f3 de les pales d'una h\u00e8lix.\nNormalment, en augmentar l'angle d'atac augmenta la sustentaci\u00f3 fins a un punt concret en el qual aquesta disminueix bruscament, fenomen que es coneix amb el nom d'entrada en p\u00e8rdua. La depend\u00e8ncia de la sustentaci\u00f3 amb l'angle d'atac es pot mesurar a trav\u00e9s d'un coeficient de sustentaci\u00f3 \n  \n    \n      \n        \n          C\n          \n            L\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle C_{L}}\n   la variaci\u00f3 del qual amb l'angle d'atac \u03b1 s'il\u00b7lustra a la figura 2.\nS'ha de destacar que existeixen uns dispositius hipersustentadors que poden incrementar l'angle d'atac d'entrada en p\u00e8rdua.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La inserci\u00f3 orbital \u00e9s el conjunt de maniobres que ha de realitzar un vehicle espacial per tal de poder entrar en \u00f2rbita al voltant d'un cos celeste. En general, un vehicle espacial sempre s'acosta a un planeta, lluna o asteroide a una velocitat superior a la velocitat d'escapament d'aquest cos, de manera que cal reduir la velocitat i corregir la traject\u00f2ria. Aquest proc\u00e9s s'acostuma a realitzar amb la ignici\u00f3 del sistema de propulsi\u00f3 (habitualment coets qu\u00edmics) i a vegades es pot ajudar amb t\u00e8cniques d'aerofrenat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un seient projectable \u00e9s un seient emprat en aeronaus per a permetre als pilots abandonar-les en cas de danys catastr\u00f2fics i allunyar-se'n r\u00e0pidament permetent l'obertura del seu paracaigudes i el descens controlat a la superf\u00edcie. \u00c9s un equipament habituals dels avions de combat moderns i altres aeronaus militars.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Lis\u00edmetre \u00e9s un dispositiu inserit en el s\u00f2l, ple amb la mateixa terra del lloc i amb vegetaci\u00f3. \u00c9s utilitzat per a mesurar l'evapotranspiraci\u00f3 de refer\u00e8ncia (ETo) o del cultiu (ETc). Tamb\u00e9 s'anomena evapotranspir\u00f2metre depenent de quina manera s'ha fet el procediment de mesura.\nLa mesura de l'evapotranspiraci\u00f3 \u00e9s determinada pel balan\u00e7 h\u00eddric dels dispositius. Normalment hi ha una balan\u00e7a en el fons del lis\u00edmetre on es pot determinar, d'aquesta forma, quanta aigua es va evapotranspirar en el sistema. Un altre tipus de lis\u00edmetre utilitza, en lloc de la balan\u00e7a, un sistema de drenatge d'aigua on quan posada l'aigua fins a la capacitat de camp d'aquell s\u00f2l, la quantitat d'aigua drenada \u00e9s exactament la quantitat d'aigua evapotranspirada.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Escola d'Enginyeria de Telecomunicaci\u00f3 i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) \u00e9s una escola d'ensenyament Superior de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya que imparteix titulacions de Grau, M\u00e0ster i Doctorat en l'\u00e0mbit de la Telecomunicaci\u00f3 i l'Aeron\u00e0utica.L'11 de novembre de 2010 l'escola va canviar el seu nom d'Escola Polit\u00e8cnica Superior de Castelldefels (EPSC) per la nova nomenclatura per tal d'adequar-se a la nova legislaci\u00f3 i recollir expl\u00edcitament els seus \u00e0mbits d'activitat.L'EETAC ha estat guardonada en dues ocasions amb el Premi Vicens Vives (1996 i 2004) i tamb\u00e9 ha rebut el Premi Flyer. L'any 2006 l'Ag\u00e8ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU) li ha atorgat dues distincions de qualitat a la doc\u00e8ncia.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El GPS Diferencial \u00e9s un sistema que millora el posicionament basat en el Sistema de posicionament global. Aquesta t\u00e8cnica es basa en la construcci\u00f3 de combinacions particulars d'observacions entre dos receptors, obtenint l'eliminaci\u00f3 d'errors i del soroll del senyal.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un enregistrador de dades (en angl\u00e8s data logger o datalogger) \u00e9s un sistema electr\u00f2nic per a mesurar un cert nombre de variables i efectuar una tabulaci\u00f3 escrita i/o registrar-les en un format adequat per a l'entrada a l'ordinador.Cada vegada m\u00e9s, per\u00f2 no totalment, estan basats en un processador digital (o ordinador). Generalment els enregistradors de dades s\u00f3n petits, accionats amb piles, port\u00e0tils i equipats amb un microprocessador, mem\u00f2ria interna per emmagatzemar dades i sensors. Alguns fan interf\u00edcie amb un ordinador personal i fan servir programari per activar l'enregistrador de dades i veure i analitzar les dades recollides, mentre altres tenen un dispositiu d'interf\u00edcie local (keypad, LCD) i poden ser usats acom un dispositiu aut\u00f2nom.\nEls Data loggers varien entre tipus de prop\u00f2sit general per un ventall d'aplicacions de mesura a dispositius molt espec\u00edfics per a mesurar nom\u00e9s en un sol ambient o un tipus d'aplicaci\u00f3. \u00c9s com\u00fa per a prop\u00f2sits generals que siguin programables; tanmateix, molts romanen com m\u00e0quines est\u00e0tiques amb nom\u00e9s un limitat nombre de par\u00e0metres o que no s\u00f3n intercanviables. Els enregistradors de dades electr\u00f2nics han substitu\u00eft els registradors amb paper (chart recorders) en moltes aplicacions.\nUn dels beneficis principals de fer servir enregistradors de dades \u00e9s la possibilitat de recollir autom\u00e0ticament dades sobre la base de les 24 hores, per exemple de temperatura de l'aire i humitat relativa. .\nEl preu dels enregistradors de dades ha anat disminuint al llarg dels anys.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un torpede Bangalore \u00e9s un dispositiu en el qual la c\u00e0rrega explosiva \u00e9s col\u00b7locada a l'extrem d'un llarg tub extensible. Cal remarcar que \u00e9s d'\u00fas terrestre i no aqu\u00e0tic, com el seu nom podria deixar entreveure. \u00c9s utilitzat pels enginyers militars per eliminar obstacles, que d'altra manera requeririen la seva aproximaci\u00f3 directa, sota el possible foc enemic. \u00c9s comunament referit com mina Bangalore, bangers o simplement com Bangalore.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "S\u2019anomena quall a l\u2019extracte de la mucosa de l\u2019 abom\u00e0sum dels remugants, que cont\u00e9 enzims proteol\u00edtics que generen la coagulaci\u00f3 de la llet formant quallada. \u00c9s una soluci\u00f3 que est\u00e0 formada majorit\u00e0riament per quimosina,  o per una barreja de quimosina i pepsina, entre altres components, que varien en funci\u00f3 de l\u2019alimentaci\u00f3 que t\u00e9 l\u2019animal durant el per\u00edode de lact\u00e0ncia .A l\u2019abom\u00e0sum, el quart est\u00f3mac dels remugants, durant la lact\u00e0ncia es segreguen enzims coagulants de la llet per alentir el pas de la llet per el sistema digestiu. D\u2019aquesta forma els nutrients de la llet queden retinguts a l\u2019organisme fins que es segrega suficient soluci\u00f3 pancre\u00e0tica per tenir una millor digestibilitat i assimilaci\u00f3 dels nutrients de la llet.El quall cont\u00e9 prote\u00efnases asp\u00e0rtiques, quimosina i pepsina, que es poden trobar en diferents proporcions en funci\u00f3 del temps de lactaci\u00f3 i alimentaci\u00f3 de l\u2019animal. En el cas d\u2019animals lactants que s\u2019alimenten \u00fanicament amb llet, el seu est\u00f3mac produeix de forma dominant quimosina. Quan l\u2019animal creix i s\u2019alimenta d\u2019altres productes no l\u00e0ctics, per\u00f2 continua tenint acc\u00e9s a llet, disminueix la producci\u00f3 de quimosina i comen\u00e7a a augmentar la segregaci\u00f3 de pepsina. En el moment que l\u2019animal es deslleta, la quimosina deixa de ser majorit\u00e0ria en les secrecions i la pepsina es comen\u00e7a a generar en major proporci\u00f3, que amb el temps \u00e9s majorit\u00e0riament pepsina.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "William Edward Boeing (1 d'octubre de 1881 - 28 de setembre de 1956) va ser un pioner de l'aviaci\u00f3 que va fundar la companyia Boeing.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Escola T\u00e8cnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) \u00e9s un centre universitari integrat a la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya, especialitzat en enginyeria industrial.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Es denomina instruments de vol al conjunt de mecanismes que equipen una aeronau i que permeten el vol en condicions segures. Depenent de la seua grand\u00e0ria o grau de sofisticaci\u00f3, una aeronau pot comptar amb un nombre variable d'instruments. Se classifiquen en tres grups: de control, de performance i de navegaci\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un encofrat \u00e9s un equip de treball temporal o permanent al qual s'aboca el formig\u00f3 o altres materials l\u00edquids com la t\u00e0pia que li donen la seva forma, durant el temps d'enduriment. Pot ser una estructura temporal o permanent, al qual cas es parla d'encofrat perdut.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El modelisme consisteix a una reproducci\u00f3, que si \u00e9s f\u00edsica pot ser a diferent escala, d'objectes, processos, sistemes o espais, que poden ser reals o imaginaris. Un exemple d'escala augmentada pot ser una figura d'insecte. \u00c9s una forma d'art.Una maqueta o model es pot realitzar per motius de m\u00e0rqueting i comercials, educatius, informatius, d'experimentaci\u00f3, d'investigaci\u00f3, de qualitat, art\u00edstics, d'estudi, com a part d'un proc\u00e9s o l\u00fadic, entre d'altres. Les maquetes s\u00f3n t\u00edpiques en arquitectura, enginyeria i programaci\u00f3 inform\u00e0tica (p\u00e0gines web, intranets, etc). La modelitzaci\u00f3 \u00e9s un pas sovint previ a la simulaci\u00f3 i l'optimitzaci\u00f3 (tamb\u00e9 maximitzacions i minimitzacions) o una eina per a obtenir dades emp\u00edriques.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'opus vittatum (del llat\u00ed vitta, \u00abobra amb vetes\u00bb) en arquitectura romana \u00e9s un aparell is\u00f2dom i pseudois\u00f2dom de construcci\u00f3 que feia quadrar carreus de petites dimensions travessats per una o m\u00e9s filades de maons a dist\u00e0ncies regulars o irregulars, tot cimentat amb opus caementiciumAquesta t\u00e8cnica s'utilitzava durant l'\u00e8poca augustiana sobretot per aixecar alts murs, com a les Termes de Caracal\u00b7la i a les Muralles d'Aureli\u00e0 a Roma.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'avarament o avarada \u00e9s l'acci\u00f3 de posar a l'aigua un vaixell un cop acabada la seva construcci\u00f3 o la reparaci\u00f3 per la qual va necessitar entrar al dic sec. Constitueix la part principal de la cerim\u00f2nia de bateig d'un vaixell o embarcaci\u00f3. L'avarada \u00e9s un moment cr\u00edtic per a qualsevol vaixell, ja que \u00e9s el moment en qu\u00e8 es comprova si algunes de les decisions m\u00e9s importants del disseny van ser les correctes. En alguns casos s'associa el moment de l'avarada amb el baptisme de mar i l'assignaci\u00f3 del nom, o del n\u00famero de vela si es tracta d'un veler de competici\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El curat per UVo reticulaci\u00f3 qu\u00edmica per UV (en angl\u00e8s:UV curing), \u00e9s un proc\u00e9s mitjan\u00e7ant el qual s'utilitza la llum ultraviolada per a provocar una reacci\u00f3 fotoqu\u00edmica que genera una xarxa de pol\u00edmers reticulats. El curat per UV s'utilitza en adhesius emprats en odontologia, i en el muntatge de diversos productes i materials, com per exemple els vidres de les pantalles t\u00e0ctils. S'empra tamb\u00e9 en arts gr\u00e0fiques en la impressi\u00f3, recobriment, decoraci\u00f3, est\u00e8reo-litografia, etc. En comparaci\u00f3 amb altres tecnologies, curar amb llum ultraviolada es pot considerar un proc\u00e9s de baixa temperatura i alta velocitat, apart de ser un proc\u00e9s sense solvent, at\u00e8s que el curat es produeix per polimeritzaci\u00f3 directa en lloc de fer-ho per evaporaci\u00f3. Aquesta tecnologia introdu\u00efda inicialment a la d\u00e8cada de 1960, ha aconseguit a racionalitzar i augmentar l'automatitzaci\u00f3 en moltes ind\u00fastries del sector de la fabricaci\u00f3 en s\u00e8rie.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un curv\u00edmetre, tamb\u00e9 conegut com a opis\u00f2metre \u00e9s un dispositiu (instrument de mesura), mec\u00e0nic o electr\u00f2nic utilitzat per tal de mesurar la longitud d'una corba sobre un pl\u00e0nol. En cartografia s'utilitza per a mesurar petites dist\u00e0ncies sobre un mapa.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En les operacions de mesurar la massa d'un determinat producte amb una balan\u00e7a, un pes de pesar o pes de balan\u00e7a  (antigament pesal) \u00e9s una pe\u00e7a de massa coneguda i marcada de forma clara. Un pes de balan\u00e7a ha de tenir la mateixa massa que la massa-patr\u00f3 corresponent (en un rang de precisi\u00f3 adequat).\nL'operaci\u00f3 de pesar en una balan\u00e7a consisteix en posar el producte de massa desconeguda en un plat de la balan\u00e7a i anar posant pesos en l'altre plat fins que la lleng\u00fceta o agulla indicadora quedi centrada. La suma de les masses dels pesos \u00e9s igual que la massa del producte pesat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El terme metxa t\u00e9 tres significats diferents que, tot i estar relacionats amb la combusti\u00f3, exigeixen definicions i explicacions particulars.\n\nLes metxes o blens de les  ll\u00e0nties i  espelmes s\u00f3n cordons combustibles que permeten iniciar i mantenir la combusti\u00f3 de la mat\u00e8ria que crema (cera, oli, llard, greix, espermaceti, parafina...) en forma de flama que dona llum.\nLes metxes dels llums de petroli i fogons s\u00f3n incombustibles (o poc combustibles). La seva funci\u00f3 \u00e9s permetre l'inici i mantenir la combusti\u00f3 d'una flama amb finalitats de fer llum o aprofitar la font de calor.\nLes metxes pirot\u00e8cniques s\u00f3n cordons combustibles que permeten transmetre la combusti\u00f3 des d'un cap a l'altre.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El  desminatge  o  eliminaci\u00f3 de mines  \u00e9s el proc\u00e9s d'eliminar tant mines terrestres com mines navals, d'una zona, mentre que el terme  rastreig de mines  descriu l'acte de la detecci\u00f3 de mines. Hi ha dos tipus diferents de detecci\u00f3 de mines i desminatge: militars i humanitaris.\nDins de les zones de combat actiu, el terme \"eliminaci\u00f3 de mines\" s'utilitza amb prefer\u00e8ncia. La prioritat per a la neteja de mines en una zona de combat actiu s'atorga a la velocitat del proc\u00e9s m\u00e9s que a l'exactitud. Una vegada que l'activitat militar s'ha redu\u00eft, l'enfocament normalment canvia per aconseguir un desminatge m\u00e9s profund, i el terme \"desminatge\" s'utilitza amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia.\nEls dragamines utilitzen moltes eines per tal de complir la seva tasca. Entre aquestes eines hist\u00f2ricament s'han incl\u00f2s molts animals entrenats, com gossos i rates, per\u00f2 amb major freq\u00fc\u00e8ncia en el m\u00f3n modern els dragamines confien en detectors de metalls o en vehicles amb una \u00e0mplia varietat d'eines mec\u00e0niques acoblades. Tamb\u00e9 hi ha o han estat desenvolupats altres m\u00e8todes per a la detecci\u00f3 de mines, inclosa la utilitzaci\u00f3 dels mam\u00edfers marins entrenats (el lle\u00f3 mari o el dof\u00ed), els bacteris, l'ac\u00fastica, i altres m\u00e8todes m\u00e9s ex\u00f2tics.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una  Br\u00faixola Brunton , tamb\u00e9 coneguda com a  Br\u00faixola de ge\u00f2leg , o  comp\u00e0s de butxaca Brunton , \u00e9s un tipus de br\u00faixola de precisi\u00f3 feta per originalment per la companyia  Brunton, Inc  de Riverton, Wyoming. L'instrument va ser patentat el 1894 per un ge\u00f2leg canadenc anomenat David W. Brunton. Aquest instrument t\u00e9 una agulla imantada que es disposa en la direcci\u00f3 de les l\u00ednies de magnetisme natural de la Terra. A difer\u00e8ncia de la majoria de les br\u00faixoles modernes, el comp\u00e0s de butxaca Brunton utilitza amortiment d'inducci\u00f3 magn\u00e8tica en lloc de l\u00edquid per esmorteir l'oscil\u00b7laci\u00f3 de l'agulla orientadora. S'usa principalment per mesurar orientacions geogr\u00e0fiques, triangular un empla\u00e7ament, mesurar alineacions estructurals, plans i llocs geom\u00e8trics d'estructures geol\u00f2giques.\nEncara que la companyia  Brunton Inc  manufactura molts altres tipus de br\u00faixoles magn\u00e8tiques, el comp\u00e0s de butxaca Brunton \u00e9s un instrument especialitzat, usat \u00e0mpliament per aquells que necessiten fer mesuraments precisos d'angles. Actualment \u00e9s manufacturada per diverses companyies. Els usuaris principals d'aquesta eina de mesurament s\u00f3n els ge\u00f2legs, arque\u00f2legs, enginyers agrimensors i inspectors de camp. L'ex\u00e8rcit dels Estats Units va adoptar el comp\u00e0s de butxaca model  M2  per a l'\u00fas del seu personal d'artilleria.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La gesti\u00f3 de requisits \u00e9s el proc\u00e9s de documentar, analitzar, seguir, prioritzar i consensuar els requisits i el control del canvi i la comunicaci\u00f3 a les parts interessades pertinents. Es tracta d'un proc\u00e9s continu al llarg d'un projecte. Un requisit \u00e9s la capacitat que un resultat del projecte (producte o servei) ha de conformar.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La Bultaco Brinco fou un vehicle el\u00e8ctric de dues rodes que era a mig cam\u00ed entre una motocicleta i una bicicleta (moto-bike). Bultaco Motors, l'empresa que la fabric\u00e0 fins al 2018, la va llan\u00e7ar el 2015 al preu de 4.800 euros.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La declinaci\u00f3 magn\u00e8tica en qualsevol punt de la terra \u00e9s l'angle compr\u00e8s entre el camp magn\u00e8tic terreste local i l'adre\u00e7a del nord veritable. En altres paraules, \u00e9s la difer\u00e8ncia entre el nord geogr\u00e0fic i l'indicat per una br\u00faixola (denominat de vegades com a nord magn\u00e8tic). La declinaci\u00f3 \u00e9s considerada de valor positiu quan el nord magn\u00e8tic es troba a l'est del nord veritable, i viceversa quan es troba a l'oest.\n\nEl terme variaci\u00f3 magn\u00e8tica \u00e9s equivalent, i \u00e9s emprat en algunes formes de navegaci\u00f3, entre elles l'aeron\u00e0utica. Les corbes d'igual valor de declinaci\u00f3 magn\u00e8tica es denominen corbes Isog\u00f2niques; entre elles, aquelles que posseeixen un valor nul es denominen corbes ag\u00f2niques (una br\u00faixola situada en una posici\u00f3 compresa en una corba ag\u00f2nica apuntar\u00e0 necess\u00e0riament al nord veritable, ja que la seua declinaci\u00f3 magn\u00e8tica \u00e9s nul\u00b7la).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un ascensor espacial \u00e9s un sistema de transport te\u00f2ric que pret\u00e9n reduir els costos d'enviament de c\u00e0rregues a l'espai, mitjan\u00e7ant una estructura guia i un vag\u00f3 o muntac\u00e0rregues, que possibiliti el subministrament d'energia a mesura que puja, contr\u00e0riament als coets, que empren la major part del combustible en aixecar el combustible restant per a la resta del viatge, i la seva c\u00e0rrega \u00fatil \u00e9s redu\u00efda.\nLa idea base de la qual prov\u00e9 l'ascensor espacial \u00e9s la de la for\u00e7a centr\u00edfuga, que provoca que, si es fa girar una corda amb un pes a l'extrem, es mant\u00e9 la corda tensada.\nA escala de la terra, un cable ancorat a l'equador i desplegat a banda i banda del cintur\u00f3 geoestacionari de manera que la for\u00e7a centr\u00edfuga del conjunt sigui superior a la for\u00e7a centr\u00edpeta, proporcionaria l'estructura tensada requerida perqu\u00e8 el muntac\u00e0rregues s'hi enfili, sempre que el material sigui capa\u00e7 de resistir les tensions involucrades.\n\nCal que la for\u00e7a centr\u00edfuga sigui superior, i no igual, a la centr\u00edpeta, perqu\u00e8 en penjar-hi el muntac\u00e0rregues, no s'ensorri, i tamb\u00e9 perqu\u00e8 si es trenca el cable, almenys la part de dalt se'n vagi cap amunt i no caigui perjudicant alg\u00fa.El cable no seria completament vertical sin\u00f3 lleugerament inclinat en el sentit de rotaci\u00f3 de la terra, de manera que, en pujar, la for\u00e7a de la pujada del muntac\u00e0rregues tingui una component tangencial que li permeti guanyar velocitat tangencial per mantenir la velocitat rotacional i amb ella, la posici\u00f3 geoestacion\u00e0ria. De la mateixa manera, en baixar cal disminuir la velocitat tangencial, per mantenir la posici\u00f3 geoestacion\u00e0ria.Un contrap\u00e8s a l'extrem tensaria l'\u00faltim tram i faria m\u00e9s estable la posici\u00f3 de l'extrem malgrat els despla\u00e7aments de la base (necessaris per despla\u00e7ar el cable per a esquivar elements de risc) i els despla\u00e7aments del muntac\u00e0rregues.L'ascensor permetria situar moltes c\u00e0rregues en \u00f2rbita amb un cost baix, fent-les pujar a velocitat sostinguda, per\u00f2 for\u00e7a inferior a la desenvolupada pels coets, (a menys velocitat cal menys energia per fer el mateix treball) fins a l'altitud desitjada.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El dendr\u00f2metre \u00e9s un instrument de mesura, utilitzat en dendrometria que permet determinar l'altura d'un tronc.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La flexografia \u00e9s un proc\u00e9s que es fa servir en la impressi\u00f3 de materials d'embalatge (caixes de cart\u00f3, cartr\u00f3 ondulat, bosses de paper i pl\u00e0stic, envasos d'alimentaci\u00f3, diaris, cat\u00e0legs, etc.). Aquest m\u00e8tode d'impressi\u00f3 continua creixent en popularitat gr\u00e0cies al seu baix cost i al seu respecte del medi ambient. La part m\u00e9s important de la impressi\u00f3 \u00e9s l'aplicaci\u00f3 de la tinta.\nAquestes tintes s\u00f3n colorants, que poden ser de pigments i colorants solubles juntament amb un aglutinant i diversos solvents. Tant les tintes en base dissolvent i en base aquosa contenen diferents tipus d'alcohol com a dissolvent principal o en el proc\u00e9s d'assecat. L'alcohol s'asseca r\u00e0pidament per evaporaci\u00f3 i contribueix a l'emissi\u00f3 de COV (compostos org\u00e0nics vol\u00e0tils). Les tintes tamb\u00e9 poden contenir \u00e8ters de glicol i/o amon\u00edac, que en faciliten l'assecat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Els materials ultralleugers s\u00f3n s\u00f2lids amb una densitat de menys de 10 mg/cm\u00b3, els quals inclouen els aerogels de s\u00edlice, aerogels de nanotubs de carboni, aerografits, escumes met\u00e0l\u00b7liques, escumes polim\u00e8riques i tubs de n\u00edquel-f\u00f2sfor. La densitat de l'aire \u00e9s d'uns 1.275 mg/cm\u00b3, el que significa que l'aire en els porus contribueix significativament a la densitat del material.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un detector d'ionitzaci\u00f3 gasosa \u00e9s un instrument de detecci\u00f3 de radiaci\u00f3 l'objectiu del qual \u00e9s detectar la pres\u00e8ncia de part\u00edcules ionitzants en f\u00edsica de part\u00edcules i, en general, mesurar la radiaci\u00f3 ionitzant.\nEls detectors d'ionitzaci\u00f3 gasosa fan servir l'efecte ionitzant de la radiaci\u00f3 sobre un sensor emplenat de gas. Si la part\u00edcula t\u00e9 prou energia per ionitzar un \u00e0tom o mol\u00e8cula de gas, els electrons i ions resultants produeixen un flux de corrent mesurable.\nFormen un grup important d'instruments utilitzats per la detecci\u00f3 i mesura de la radiaci\u00f3. N'hi ha tres tipus b\u00e0sics:\n\nCambra d'ionitzaci\u00f3\nComptador proporcional\nTub de Geiger-M\u00fcllerUna aplicaci\u00f3 molt habitual \u00e9s la de detectors de fum.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Segons la IUPAC, un material mesopor\u00f3s \u00e9s aquell que cont\u00e9 porus amb di\u00e0metres compresos entre els 2 i els 50 nm.\nEn el context dels nanomaterials, les recomanacions de la IUPAC classifiquen els materials porosos segons la mida dels seus porus:\nMaterials microporosos, aquells que tenen un di\u00e0metre de poro inferior a 2 nan\u00f2metres.\nMaterials mesoporosos, aquells materials amb un di\u00e0metre de porus interm\u00e8di, d\u2019entre 2 i 50 nan\u00f2metres.\nMaterials macroporosos, aquells amb un di\u00e0metre de porus superior a 50 nm.Els materials mesoporosos t\u00edpics inclouen \u00f2xids de silici i alumini, aix\u00ed com \u00f2xids de metalls de transici\u00f3 com el niobi, t\u00e0ntal, titani, zirconi, ceri i estany. Tot i aix\u00f2, el material mesopor\u00f3s m\u00e9s destacat \u00e9s el carb\u00f3 mesopor\u00f3s, que s'usa en diverses aplicacions d'emmagatzament d'energia. El carb\u00f3 actiu tamb\u00e9 pot tenir una estructura mesoporosa, aix\u00ed com microporosa, depenent de les condicions en que es sintetitzi.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'enginyeria de l'edificaci\u00f3 \u00e9s l'estudi i l'aplicaci\u00f3 de les diverses branques de la tecnologia aplicada a l'edificaci\u00f3, entenent per edifici aquella construcci\u00f3 fixa, feta amb materials resistents, per a habitaci\u00f3 humana o per a altres usos. Es distingeixen, dins de l'edificaci\u00f3, l'edificaci\u00f3 residencial (unifamiliar, horitzontal, vertical...), edificaci\u00f3 industrial (naus, complexos, f\u00e0briques, cellers, centres de distribuci\u00f3...), edificaci\u00f3 comercial (restaurants, locals comercials, oficines) i institucional (educatius, esportius, religiosos, hospitals, culturals, recreatius...). Alhora, l'edificaci\u00f3 es pot classificar com a p\u00fablica o privada.\nL'Enginyer de l'edificaci\u00f3 \u00e9s el responsable o t\u00e8cnic expert en Gesti\u00f3 de la Conservaci\u00f3 i el Manteniment del Patrimoni Immobiliari, Direcci\u00f3 i Gesti\u00f3 de Projectes, Efici\u00e8ncia Energ\u00e8tica i Arquitectura Bioclim\u00e0tica, Consultoria, Assessorament i Auditories T\u00e8cniques Redacci\u00f3 i Desenvolupament de Projectes T\u00e8cnics, Gesti\u00f3 T\u00e8cnica de l'Edifici en fase d'\u00das i Manteniment, Gesti\u00f3 de la Producci\u00f3 de l'Edificaci\u00f3, Noves Tecnologies aplicades a l'Edificaci\u00f3 Rehabilitaci\u00f3 de l'Edificaci\u00f3 Existent, Estudis d'Impacte Ambiental i Auditoria Energ\u00e8tica, Administraci\u00f3 P\u00fablica, Recerca, i Doc\u00e8ncia.A Espanya hi ha una batalla legal sobre la denominaci\u00f3 del t\u00edtol universitari que en permet l'exercici, tot i que no sobre les seves funcions.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El compost \u00e9s mat\u00e8ria org\u00e0nica que ha estat descomposta i reciclada per a ser usada com un fertilitzant org\u00e0nic i esmena del s\u00f2l. El compost \u00e9s un ingredient clau en l'agricultura ecol\u00f2gica. En el seu nivell m\u00e9s simple, el proc\u00e9s de compostatge requereix fer un munt de mat\u00e8ria org\u00e0nica humida (fulles, residus de cuinar) i esperar que els materials es degradin dins del s\u00f2l despr\u00e9s de passar un per\u00edode de setmanes o de mesos. El compostatge modern \u00e9s un proc\u00e9s amb diverses etapes estretament controlat amb les aportacions d'aigua, d'aire i de materials amb carboni i nitrogen ben mesurades. Esmicolar ajuda al proc\u00e9s de descomposici\u00f3 de la mat\u00e8ria vegetal, afegir-hi aigua i assegurar l'aireig correcte a base de voltejar regularment la mescla. Els cucs de terra i els fongs disgregaran posteriorment el material. Els bacteris aerobis gestionaran el proc\u00e9s qu\u00edmic convertint les entrades de material en calor, di\u00f2xid de carboni i amoni. L'amoni posteriorment ser\u00e0 convertit pels bacteris en nitrits que s\u00f3n fertilitzants i en nitrats a trav\u00e9s del proc\u00e9s de la nitrificaci\u00f3.\nPer una altra part, implica una soluci\u00f3 estrat\u00e8gica a la problem\u00e0tica plantejada per les grans concentracions urbanes, amb els seus residus s\u00f2lids org\u00e0nics domiciliaris (per exemple, restes de menjar).\nEn moltes comunitats, el compost \u00e9s produ\u00eft en quantitats petites amb la fi de reduir els residus generats, estalviant-se l'\u00fas de tecnologies i procediments que no sempre es duen b\u00e9 amb els recursos naturals i el medi ambient, i que a m\u00e9s tenen un cost elevat\nEs pot obtenir compost com a producte d'excreci\u00f3 dels cucs de terra. Aquest organisme s'alimenta de residus org\u00e0nics i despr\u00e9s els transforma en un producte d'alt contingut proteic utilitzat per a fertilitzar o enriquir la terra com a medi de cultiu. Existeix una activitat anomenada vermicultura, que tracta les condicions de cria, reproducci\u00f3 i superviv\u00e8ncia d'aquests cucs. Fins i tot existeix un mercat mundial per a comercialitzar-los.\nMontserrat Soliva \u00e9s considerada com una de les m\u00e0ximes autoritats estatals en el tema del compostatge.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La paret rasant \u00e9s una paret de dimensi\u00f3 inferior al metre d'al\u00e7\u00e0ria sobre la qual es col\u00b7loca reixeta de filferro, independentment del tipus de coronament.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El rugos\u00edmetre \u00e9s un dispositiu dotat d'un palpador de diamant que, despla\u00e7ant una certa longitud sobre el material, \u00e9s capa\u00e7 d'ampliar el relleu de crestes i forats que presenta una superf\u00edcie real i que no pot ser observada per l'ull hum\u00e0.\nEls rugos\u00edmetres poden oferir la lectura de la rugositat directa en una pantalla o indicar-la en un document gr\u00e0fic. Addicionalment, aquest aparell tamb\u00e9 pot determinar una s\u00e8rie de par\u00e0metres que aporten el valor num\u00e8ric de la rugositat d'acord amb les regles de normalitzaci\u00f3 a les que aquest tipus de sistema est\u00e0 basat. Per determinar aquests par\u00e0metres, definits com a Ra o Rz, el mateix equip divideix el seu recorregut en sis parts: la primera etapa s'utilitza per a la presa de refer\u00e8ncies i la correcci\u00f3 de curvatures mentre que les altres cinc realitzen les mesures.\nLes rugositats dels materials, per molt polides que estiguin, presenten sempre un cert grau de rugositat que ha de ser valorat, ja que pot influir en nombrosos processos, com per exemple en la capacitat d'adhesi\u00f3 de les pintures.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un anem\u00f2metre \u00e9s un aparell dissenyat per mesurar la velocitat del vent, \u00e9s un dels aparells utilitzats en una estaci\u00f3 meteorol\u00f2gica. Etimol\u00f2gicament deriva de la paraula grega anemos, que significa vent.\nLa primera descripci\u00f3 d'un anem\u00f2metre va ser feta per Leon Battista Alberti cap a 1450.Els anem\u00f2metres es poden dividir en dues classes:\n\nEls que mesuren la velocitat del vent.\nEls que mesuren la pressi\u00f3 del vent.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El tub de Krasnikov \u00e9s un hipotetitzat dispositiu o mecanisme per a un viatge espacial a velocitats superluminals, proposat pel f\u00edsic rus Sergei Kr\u00e0snikov, i que implica un combeig permanent de l'espaitemps.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un detonador \u00e9s un dispositiu iniciador usat per explotar bombes, c\u00e0rregues explosives i altres tipus de material explosiu i dispositius d'explosi\u00f3. Hi ha tres categories de detonadors segons el temps que tarden a iniciar l'explosi\u00f3: detonadors el\u00e8ctrics o no el\u00e8ctrics instantanis (DEI), detonadors de per\u00edode curt (DPC) i detonadors de per\u00edode llarg (DPL). Els detonadors DPC mesuren el temps de retard en mili-segons mentre que els DPL el mesuren en segons. Segons el seu mecanisme d'acci\u00f3: qu\u00edmics, mec\u00e0nics o el\u00e8ctrics, sent aquests dos \u00faltims els tipus m\u00e9s freq\u00fcents utilitzats avui en dia. En els artefactes explosius militars (AEM), com ara granades de m\u00e0 o mines navals, els detonadors solen ser mec\u00e0nics. Al contrari, en l'\u00fas comercial d'explosius, \u00e9s m\u00e9s com\u00fa l'\u00fas de detonadors no el\u00e8ctrics (Nonell), que han despla\u00e7at als el\u00e8ctrics per la seva major seguretat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un proc\u00e9s de negoci (o empresarial), un m\u00e8tode de negoci o una funci\u00f3 de negoci \u00e9s un recull d'activitats o tasques relacionades i estructurades per persones o equips en qu\u00e8 una seq\u00fc\u00e8ncia espec\u00edfica produeix un servei o producte (serveix per a un objectiu comercial concret) per a un client o clients particulars. Els processos de negoci es produeixen a tots els nivells organitzatius i poden o no ser visibles pels clients. Un proc\u00e9s empresarial sovint es pot visualitzar (modelar) com un diagrama de flux d'una seq\u00fc\u00e8ncia d'activitats amb punts de decisi\u00f3 intercalats o com una matriu de processos d'una seq\u00fc\u00e8ncia d'activitats amb regles de rellev\u00e0ncia basades en les dades del proc\u00e9s. Els avantatges d'utilitzar processos empresarials inclouen una millora de la satisfacci\u00f3 del client i una agilitat millorada per reaccionar davant dels canvis r\u00e0pids del mercat. Les organitzacions orientades a processos trenquen les barreres dels departaments estructurals i intenten evitar compartiments estancs d'informaci\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un  difus\u00f2metre de radar  (de vegades anomenat  escat\u00f2metre ) es va dissenyar per a determinar la \"secci\u00f3 efica\u00e7 normalitzada de radar\" (sigma-0) de la superf\u00edcie de la Terra. Els difus\u00f2metres operen transmetent un impuls d'energia de microones contra la superf\u00edcie de la Terra, i mesurant l'energia reflectida. Una mesura separada de la pot\u00e8ncia nom\u00e9s en soroll es fa i se substrau de la mesura del \"senyal de soroll\" i aix\u00ed es determina la pot\u00e8ncia del senyal backscatter. La secci\u00f3 Sigma-0 es computa a partir del mesurament de pot\u00e8ncia del senyal usant l'equaci\u00f3 de \"blanc distribu\u00eft\" del radar.\nLes aplicacions principals de la difusometria espacial han estat les mesures de vent prop de la superf\u00edcie sobre un oce\u00e0. Combinant els mesuraments de sigma-0 de diferents angles d'azimut, el vector vent prop de la superf\u00edcie sobre la superf\u00edcie oce\u00e0nica es pot determinar fent servir un model de funci\u00f3 geof\u00edsica (GMF) relacionant vent i difusometria. Els mesuraments dinamom\u00e8trics de vent s\u00f3n particularment \u00fatils per a monitorar huracans. Les seves dades s'apliquen a l'estudi de la vegetaci\u00f3 tropical, humitat del s\u00f2l, gel polar, canvi clim\u00e0tic global.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un simulador de vol \u00e9s un sistema que intenta replicar, o simular, l'experi\u00e8ncia de volar una aeronau de la forma m\u00e9s precisa i realista possible. Els diferents tipus de simuladors de vol van des dels videojocs fins a les r\u00e8pliques de cabines en mida real muntades en accionadors hidr\u00e0ulics (o electromec\u00e0nics), controlats per sistemes moderns informatitzats.\nEls simuladors de vol s\u00f3n molt utilitzats per l'entrenament de pilots en la ind\u00fastria de l'aviaci\u00f3, l'entrenament de pilots militars, simulaci\u00f3 de desastres o errors en vol i desenvolupament d'aeronaus.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un pol\u00edmetre, tamb\u00e9 anomenat mult\u00edmetre o tester, \u00e9s un instrument de mesura electr\u00f2nic que mesura magnituds el\u00e8ctriques, ja siguin actives (corrents, potencials...) o passives (resist\u00e8ncies, capacitats,...). Pot fer mesures en corrent continu o en corrent altern, depenent de l'instrument.\nEls podem agrupar en dos grups: \n\nanal\u00f2gics: la magnitud que es mesura \u00e9s representada amb un dial graduat i una agulla.\ndigitals(DMM): la magnitud es representa com un valor num\u00e8ric en un display.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un avantprojecte de vaixell (tamb\u00e9 conegut com \"mig buc\") \u00e9s una maqueta de fusta amb nom\u00e9s la meitat del buc d'un vaixell sense l'aparell ni la resta d'aditaments. Es feia normalment amb peces de fusta verticals o horitzontals, com es pot apreciar a la foto. Actualment ja no s'utilitzen per a la construcci\u00f3 naval, per\u00f2 se solen utilitzar com a element decoratiu.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Field-Map \u00e9s una tecnologia utilitzada per la cartografia, la recollida i tractament de les dades de camp. S'utilitza principalment per a la cartografia dels ecosistemes forestals en temps real i la recollida de dades durant les investigacions de camp. L'aplicaci\u00f3 funciona amb la base de dades relacional multinivell i tamb\u00e9 proporciona una bona comunicaci\u00f3 amb dispositius externs perif\u00e8rics com ara el GPS, el tel\u00e8metre l\u00e0ser i el clin\u00f2metre.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'enginyeria naval inclou el disseny, construcci\u00f3, instal\u00b7laci\u00f3, operaci\u00f3 i suport dels sistemes i equips de propulsi\u00f3 i control de vehicles marins, i de sistemes que fan un vehicle o estructura siguin habitables per la tripulaci\u00f3, passatgers i c\u00e0rrega.L'enginyeria naval \u00e9s aliada de l'enginyeria mec\u00e0nica, tot i que l'enginyer naval modern necessita coneixements (i pr\u00e0ctica) d'energia el\u00e8ctrica, electr\u00f2nica, pneum\u00e0tica, hidr\u00e0ulica, qu\u00edmica, enginyeria de control, arquitectura naval, enginyeria de processos, generaci\u00f3 de vapor, turbina de gas i fins i tot tecnologia nuclear, en determinats vaixells militars.\nL'enginyeria naval a bord d'un vaixell es refereix a l'operaci\u00f3 i manteniment dels sistemes de propulsi\u00f3 i altres sistemes com: el generador di\u00e8sel, la il\u00b7luminaci\u00f3, l'aire condicionat, la refrigeraci\u00f3 i l'aigua. Aquesta tasca \u00e9s portada a terme pels oficials enginyers navals, que generalment s\u00f3n cadets navals entrenats per diverses organitzacions mar\u00edtimes. Hi ha tamb\u00e9 centres de formaci\u00f3 en institucions d'ensenyament superior que ofereixen programes d'enginyeria naval, com el vehicle submar\u00ed aut\u00f2nom d'investigaci\u00f3 de l'escola de Ge\u00f2rgia, la investigaci\u00f3 d'energies renovables navals, i les carreres relacionades amb l'extracci\u00f3 de petroli i gas i les ind\u00fastries de cable de comunicacions submar\u00ed.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El vacu\u00f2metre de McLeod \u00e9s un vacu\u00f2metre que mesura amb gran precisi\u00f3 pressionis inferiors a la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica. S'utilitza tant en la ind\u00fastria com en el camp de la recerca cient\u00edfica i t\u00e8cnica.\nVa ser inventat en 1874 per Herbert G. McLeod (1841-1923). Tot i que, encara avui \u00e9s freq\u00fcent trobar-los formant part de complexos equipaments d'alt buit, que estan sent substitu\u00efts per vacu\u00f2metres electr\u00f2nics.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Jos\u00e9 Mar\u00eda Mart\u00ednez-Hidalgo i Ter\u00e1n (Sama, 11 de desembre del 1913 - Barcelona, 7 de febrer del 2005) fou un mariner mercant, oficial de l'armada espanyola i director del Museu Mar\u00edtim de Barcelona (1958-1983).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En topografia, una mira topogr\u00e0fica o est\u00e0dia \u00e9s un regle graduat que permet mitjan\u00e7ant un nivell topogr\u00e0fic, mesurar desnivells, \u00e9s a dir, difer\u00e8ncies d'al\u00e7ada.\nAmb una mira, tamb\u00e9 es poden mesurar dist\u00e0ncies amb  m\u00e8todes trigonom\u00e8trics, o mitjan\u00e7ant la ret\u00edcula de tel\u00e8metre estadim\u00e8tric integrada dins d'un nivell topogr\u00e0fic, un teodolit o b\u00e9 un taqu\u00edmetre\nHi ha diferents models de mira:\n\nLes m\u00e9s comunes s\u00f3n les mires d'alumini, telesc\u00f2piques, de 4 o 5 metres.\nLes mires tradicionals eren de fusta pintada, plegables. La fusta havia de ser ben seca i estabilitzada.\nPer a obtenir mesures m\u00e9s precises, hi ha mires en fibra de vidre amb peces desmuntables i acoblables, per tal de minimitzar les difer\u00e8ncies a causa dels jocs inevitables.\nPer a una major precisi\u00f3, hi ha mires d'Invar, per a ser emprades amb els nivells de precisi\u00f3 amb micr\u00f2metre de placa paral\u00b7lela: s\u00f3n d'una sola pe\u00e7a, disponible en diferents longituds, per exemple, 3 metres per a usos corrents, o d'un metre per mesurar a sota terra.Els nivells emprats fins a 1970 invertien la imatge, per aquest motiu les mires es pintaven llavors en simetria especular perqu\u00e8 les xifres es poguessin llegir, per\u00f2 avui dia ja no \u00e9s el cas.\nLes mires estan graduades en metres, dec\u00edmetres i cent\u00edmetres, la lectura es realitza precisant fins al mil\u00b7l\u00edmetre.\nEn les mires destinades a ser usades amb nivells electr\u00f2nics, les graduacions s\u00f3n reempla\u00e7ades per un codi de barres.\nSolen portar un nivell de bombolla per comprovar la seva verticalitat durant la mesura.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un fot\u00f2metre solar es un tipus de fot\u00f2metre concebut de manera que es dirigeixi al sol. El fot\u00f2metres recents s\u00f3n instruments autom\u00e0tics que incorporen una unitat de detecci\u00f3 del sol, un sistema \u00f2ptic apropiat, un dispositiu de filtraci\u00f3 d'espectres, un fotodetector i un sistema d'adquisici\u00f3 de dades. La quantitat mesurada s'anomena radi\u00e0ncia directa del sol.\nQuan un fot\u00f2metre solar es col\u00b7loca en un punt de l'atmosfera terrestre, la radi\u00e0ncia mesurada no \u00e9s igual que la radi\u00e0ncia emesa pel sol perqu\u00e8 l'atmosfera terrestre absorbeix i dispersa la radiaci\u00f3 solar. Per tant, el flux radiant mesurat \u00e9s la difer\u00e8ncia de la radiaci\u00f3 emesa pel sol i la radiaci\u00f3 absorbida per l'atmosfera que es pot relacionar mitjan\u00e7ant la Llei de Lambert-Beer.\nL'efecte de l'atmosfera pot ser eliminat usant l'extrapol\u00b7laci\u00f3 de Langley, aquest m\u00e8tode permet mesurar la radiaci\u00f3 solar extraterrestre mitjan\u00e7ant les mesures del fot\u00f2metre amb la contribuci\u00f3 de l'atmosfera. Una vegada es coneix la radi\u00e0ncia, es pot usar el fot\u00f2metre solar per a l'estudi l'atmosfera, en particular, per a la determinaci\u00f3 de la profunditat \u00f2ptica de l'atmosfera. Tamb\u00e9, si es mesura el senyal de dos o m\u00e9s intervals adequats de l'espectre, es pot usar la informaci\u00f3 per a calcular la concentraci\u00f3 dels gasos atmosf\u00e8rics en una columna d'aire de l'atmosfera, com el vapor d'aigua, l'oz\u00f3..", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Kaizen (\u6539\u5584, japon\u00e8s per a, literalment, 'canvi per a millor', 'millora'; l'expressi\u00f3 comuna en catal\u00e0 \u00e9s 'millora cont\u00ednua').\nEn el context d'aquest article, kaizen es refereix a una estrat\u00e8gia de qualitat al lloc de treball; est\u00e0 sovint associada al sistema de producci\u00f3 de Toyota i relacionada amb diversos m\u00e8todes de control de qualitat, incloent-ne de W. Edwards Deming.\nEl kaizen tracta d'eliminar \u00abresidus\u00bb, definits per Joshua Isaac Walters com \u00abactivitats que afegeixen cost per\u00f2 no afegeixen valor\u00bb).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En astrodin\u00e0mica, el manteniment orbital, el substentament orbital, o el manteniment d'estaci\u00f3 orbital (orbital station-keeping en angl\u00e8s) \u00e9s el conjunt d'operacions necess\u00e0ries per mantenir una nau espacial en una determinada \u00f2rbita. Les operacions destinades al manteniment orbital s\u00f3n maniobres orbitals executades mitjan\u00e7ant els sistemes de propulsi\u00f3 de la nau.\nEn el cas de sat\u00e8l\u00b7lits en \u00f2rbita terrestre baixa, el manteniment orbital ha de contrarrestar les perturbacions que fan que l'\u00f2rbita real divergeixi respecte l'\u00f2rbita kepleriana. Aquestes pertorbacions inclouen les forces que resulten de l'aplatament de la Terra, la gravetat del Sol i la Lluna, la pressi\u00f3 de radiaci\u00f3 solar, l'arrossegament de l'atmosfera i la marea de la Terra.En el cas de sat\u00e8l\u00b7lits en \u00f2rbita geoestacion\u00e0ria, el manteniment orbital ha de contrarrestar principalment les variacions de la inclinaci\u00f3 causades per la gravetat del Sol i la Lluna. Per a aix\u00f2, s'executen maniobres orbitals en direcci\u00f3 ortogonal al pla orbital. Aquest tipus de manteniment orbital s'anomena control nord/sud. El delta-v necessari per contrarrestar la pertorbaci\u00f3 en la inclinaci\u00f3 orbital \u00e9s de l'ordre de 45 m/s per any. Adicionalment, la rotaci\u00f3 no-sim\u00e8trica de la Terra causa variacions en el per\u00edode orbital, i la pressi\u00f3 de radiaci\u00f3 solar causa variacions en l'excentricitat orbital. Aquests dos par\u00e0metres es controlen mitjan\u00e7ant maniobres orbitals en la direcci\u00f3 tangencial a l'\u00f2rbita. Aquest tipus de manteniment orbital s'anomena control est/oest, i requereix menor delta-v que el control nord/sud.\nEn el cas de naus que orbiten al voltant d'un punt de Lagrange, la posici\u00f3 orbital \u00e9s especialment sensible a petites pertorbacions. Aquestes \u00f2rbites es dissenyen utilitzant un model de tres cossos (dos cossos celestes i la nau). El manteniment orbital ha de contrarrestar totes aquelles pertorbacions que allunyen el moviment real de la nau respecte al moviment te\u00f2ric del model de tres cossos.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un ri\u00f2metre - en angl\u00e8s riometer (relative ionospheric opacity meter) - \u00e9s un instrument utilitzat per quantificar la quantitat de l'ona electromagn\u00e8tica en l'atmosfera. Es tracta d'un radioreceptor especialment dissenyat per controlar ininterrompudament el soroll c\u00f2smic (emissi\u00f3 r\u00e0dio de fons que procedeix de l'espai exterior). Com el nom implica, un ri\u00f2metre mesura l'opacitat de la ionosfera. A falta de qualsevol absorci\u00f3 ionosf\u00e8rica, aquest soroll de r\u00e0dio, del qual es feia una mitjana durant un per\u00edode prou llarg, forma una corba de dia silenci\u00f3s. La difer\u00e8ncia entre la corba de dia silenci\u00f3s i el senyal de ri\u00f2metre \u00e9s un indicador de la quantitat d'absorci\u00f3, i es mesura en decibels. Els ri\u00f2metres s\u00f3n una antena de r\u00e0dio generalment passiva que opera en la gamma de radiofreq\u00fc\u00e8ncia de VHF.\nEl ri\u00f2metre es desenvolupava el 1950 per cient\u00edfics a la Universitat d'Alaska que estava investigant els efectes de propagaci\u00f3 de la r\u00e0dio d'aurora. De vegades l'aurora ocasionava el frac\u00e0s complet de comunicacions per r\u00e0dio a un dist\u00e0ncia llarga amb avions en l'\u00c0rtic, una q\u00fcesti\u00f3 d'assumpte considerable per les Forces A\u00e8ries de l'Ex\u00e8rcit dels Estats Units en un temps de tensi\u00f3 amb la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El pentaeritritol tetranitrat (PETN), amb f\u00f3rmula qu\u00edmica C5H8N4O12, \u00e9s un dels explosius m\u00e9s potents de qu\u00e8 es disposa.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Catx\u00fa \u00e9s un colorant vegetal, l'extracte de la fusta de l'arbre del catx\u00fa (Acacia catechu), entre altres esp\u00e8cies vegetals. Cont\u00e9 catetxina (polifenol metab\u00f2lit de propietats antioxidants) i catetxol (C6H4(OH)2).\nEl catx\u00fa \u00e9s un colorant molt fort. Dona als teixits un color que va del marr\u00f3 terrissa a un vermell marron\u00f3s intens. S'utilitzava tradicionalment a \u00c0sia com a tintura per a les veles de vaixells i per les x\u00e0rcies de pescadors. Aquesta operaci\u00f3 es coneix amb el terme de \"catxutatge\"'. El catx\u00fa \u00e9s molt apreciat per les seves propietats impermeabilitzants i fungicides. Ajuda a la conservaci\u00f3 dels teixits i fibres naturals, com el cot\u00f3 i el jute, que es troben en contacte constant amb l'aigua marina. Pel seu baix preu, aquesta tintura era molt utilitzada per a incrementar la durabilitat i qualitat de les veles en moltes comunitats costaneres de l'\u00c0sia del Sud i del Sud-est. Des-de finals del segle XX ha caigut la demanda d'aquest producte per la motoritzaci\u00f3 general dels vaixells de pesca i de transport en moltes zones de la regi\u00f3, i perqu\u00e8 les xarxes de pesca tradicionals fetes amb fibres naturals s'han anat substituint per xarxes de fibres artificials.El nom \"catx\u00fa\" prov\u00e9 del malai cachu; antigament tamb\u00e9 es trobava en el comer\u00e7 sota el nom de terra japonica. Es coneix amb el nom de katha en hindi i de kaachukatti en t\u00e0mil. El catx\u00fa tamb\u00e9 es pot obtenir de la fusta de l'arbre Acacia polyacantha, abans considerada una varietat d'Acacia catechu.\nEl catx\u00fa tamb\u00e9 t\u00e9 usos medicinals. S'utilitzava en medicina tradicional ayurv\u00e8dica per tractar les irritacions de la gorja, per a refrescar l'al\u00e9 i contra la diarrea, per\u00f2 nom\u00e9s en quantitats molt petites, car \u00e9s t\u00f2xic en dosis grans. Actualment tamb\u00e9 s'utilitza com a colorant alimentari. A part d'aix\u00f2, el catx\u00fa tamb\u00e9 es fa servir per a adobar el cuir i com a regulador de la viscositat en les perforacions petrol\u00edferes.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El codi evolutiu o rolling code (tamb\u00e9 codi variable o hopping code) es va idear per ser utilitzat en els sistemes de clau remota, per impedir atacs de replay, on un espia extern grava la transmissi\u00f3 i la reprodueix en un altre moment per fer que el \" receptor securitzat \"desbloquegi, per exemple, el\" autom\u00f2bil \"o obriu una porta. Aquests sistemes s\u00f3n t\u00edpics en els comandaments de portes de garatge i en els sistemes de \"control remot sense clau\" per a autom\u00f2bils.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La prioritzaci\u00f3 de requisits \u00e9s la forma utilitzada en el proc\u00e9s de producci\u00f3 de programari per a determinar quins requisits candidats per a formar part d'un producte de software haurien de ser inclosos en una certa versi\u00f3. Els requisits s\u00f3n tamb\u00e9 prioritzats per a minimitzar el risc durant el desenvolupament, de manera que els requisits m\u00e9s importants o de m\u00e9s alt risc s\u00f3n implementats primer. Hi ha diversos m\u00e8todes per a avaluar una prioritzaci\u00f3 de requisits de programari.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El cart\u00f3 ondulat o cart\u00f3 corrugat \u00e9s un material utilitzat fonamentalment per a la fabricaci\u00f3 d'envasos i embalatges. Generalment, es compon de tres o cinc capes de papers: els de les dues capes exteriors s\u00f3n llisos i l'interior o els interiors ondulats, la qual cosa confereix a l'estructura una gran resist\u00e8ncia mec\u00e0nica.\nLa m\u00e0quina que fabrica el cart\u00f3 ondulat es diu onduladora, sent la tradicional caixa de solapes l'embalatge m\u00e9s habitualment produ\u00eft en aquest material.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En aeron\u00e0utica, la corda fa refer\u00e8ncia a la l\u00ednia recta imagin\u00e0ria que uneix el caire de caiguda i el centre de la curvatura del caire d'atac, de la secci\u00f3 transversal del perfil aerodin\u00e0mic d'una ala. La longitud de corda \u00e9s la dist\u00e0ncia d'aquesta l\u00ednia imaginariaEls termes corda i longitud de corda s'utilitzen per descriure l'amplada de l'ala, els estabilitzadors i l'h\u00e8lix d'un avi\u00f3, qu\u00e8 es basen en la secci\u00f3 aerodin\u00e0mica. La corda d'una ala, un estabilitzador i una h\u00e8lix es determinen examinant la superf\u00edcie de l'ala i mesurant la dist\u00e0ncia entre els caires d'atac i caiguda. Si la superf\u00edcie de l'ala \u00e9s rectangular, en lloc de c\u00f2nica o en forma de fletxa, aleshores la corda \u00e9s simplement l'amplada mesurada en la direcci\u00f3 del corrent d'aire. Aquest terme tamb\u00e9 s'aplica a l'amplada dels dispositius hipersustentadors, els alerons i el tim\u00f3 d'un avi\u00f3.\nA m\u00e9s, tamb\u00e9 s'aplica a les superf\u00edcies de sustentaci\u00f3 dels motors de turbina de gas com els turboreactors, les turboh\u00e8lix o els motors turbo-ventilats.\nLa majoria d'ales no tenen una superf\u00edcie rectangular i, per tant, tenen diferents cordes en diferents posicions. Per poder comparar entre les diferents formes d'ales, s'utilitza la corda mitjana. Aquesta \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil de calcular, donat que la majoria d'ales varien d'amplada al llarg de la seva longitud, fent-se m\u00e9s estretes cap als extrems exteriors. Aix\u00f2 vol dir que es genera m\u00e9s sustentaci\u00f3 a les parts interiors m\u00e9s amples, fent que es desplaci el seu punt de mesura per tenir en compte aquest fet.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La L\u00ednia de K\u00e1rm\u00e1n \u00e9s l'altitud definida internacionalment que s'acostuma a fer servir per a definir el l\u00edmit entre l'atmosfera i l'espai exterior. D'acord amb les definicions de la F\u00e9d\u00e9ration A\u00e9ronautique Internationale (FAI) aquesta l\u00ednia se situa a 100 km d'altitud sobre la superf\u00edcie terrestre (t\u00e8cnicament 100 km sobre el nivell de la mar). La denominaci\u00f3 \u00e9s en honor del cient\u00edfic hongar\u00e8s Theodore von K\u00e1rm\u00e1n.\nAl voltant d'aquesta altitud l'atmosfera terrestre es torna tan fina que \u00e9s negligible en concepte aeron\u00e0utic, i s'hi esdev\u00e9, a m\u00e9s a m\u00e9s, un augment significatiu de la temperatura atmosf\u00e8rica i de la interacci\u00f3 amb la radiaci\u00f3 solar.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "A l'enginyeria gen\u00e8tica, l'enginyeria metab\u00f2lica \u00e9s la tecnologia que s'ocupa de la manipulaci\u00f3 de l'ADN que doni com a resultat la variaci\u00f3 de rutes metab\u00f2liques, ja sigui afegint nous intermediaris a les rutes preexistents, modificar la regulaci\u00f3 de les mateixes o crear noves rutes.\nUn exemple d'enginyeria metab\u00f2lica es produeix amb els flavonoides, que consisteix en la manipulaci\u00f3 de l'ADN en certes plantes amb l'objectiu d'augmentar o disminuir la seva concentraci\u00f3 de flavonoides a trav\u00e9s de la manipulaci\u00f3 de les seves vies metab\u00f2liques. D'aquesta forma s'ha aconseguit canviar el color de les flors a colors blaus o grocs que no existeixen en estat silvestre, i tamb\u00e9 augmentar la concentraci\u00f3 de flavonoides d'inter\u00e8s farmac\u00e8utic en els aliments, entre altres coses.\nUn altre exemple \u00e9s la producci\u00f3 d'artemisina, una droga anti-pal\u00fadica, en llevats. A partir de la ruta del mevalonat, es modifica la regulaci\u00f3 de la ruta i s'afegeixen nous enzims, de manera que a partir del mevalonat es forma l'\u00e0cid artemis\u00ednic.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El m\u00e8tode per projectes \u00e9s una metodologia pr\u00f2pia de la tecnologia, el disseny i l'enginyeria, que es pot usar tamb\u00e9 a les arts, per a portar a terme un projecte a partir d'unes circumst\u00e0ncies i voluntats donades. Es caracteritza, entre altres coses, pel fet que mai no hi ha una \u00fanica manera de fer ni d'arribar-hi, que es parteix d'una an\u00e0lisi de la situaci\u00f3, de l'objectiu i de les condicions, i que d'aquest avantprojecte general es va desenvolupant, implementant i detallant cada pas fins al final. Inclou tamb\u00e9 el manteniment i la desmantellament, \u00e9s a dir, tot el seu cicle de vida.\nEl preprojecte o avantprojecte t\u00e9 en compte des de la idea inicial al desmantellament de la construcci\u00f3, organitzaci\u00f3, producte o sistema, tenint en compte tamb\u00e9 usos secundaris, mals usos, possibles renovacions, canvis, incid\u00e8ncies o mal funcionaments. For\u00e7osament ha de complir totes les normatives vigents que hi siguin pertinents.\nEl m\u00e8tode t\u00e9 en compte tots els usuaris al llarg de tot el cicle de vida, el medi ambient, la viabilitat i sostenibilitat econ\u00f2mica i social, la qualitat, la tra\u00e7abilitat, etc. El projecte pot ser una innovaci\u00f3 o millora, una ampliaci\u00f3, una r\u00e8plica, etc. Requereix sobretot creativitat, enginy, capacitat anal\u00edtica, flexibilitat, sentit com\u00fa, mirada cr\u00edtica, coneixement t\u00e8cnic i cient\u00edfic de diferents \u00e0rees i saber-los integrar per a arribar a una resposta adient a tots els requeriments, incloent els recursos de tota mena (materials, humans, etc.) i el temps.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Les regles de vol visual, m\u00e9s conegudes per les seues sigles en angl\u00e8s VFR (de l'angl\u00e8s Visual Flight Rules), \u00e9s el conjunt de normes contingudes en el reglament de circulaci\u00f3 a\u00e8ria i que estableixen les condicions suficients de navegaci\u00f3 a\u00e8ria perqu\u00e8 el pilot puga dirigir el seu aeronau, navegar i mantenir la separaci\u00f3 de seguretat amb qualsevol obstacle amb l'\u00fanica ajuda de la vista. Amb VFR, el pilot dirigeix la seua aeronau mantenint en tot moment contacte visual amb el terreny, encara que li est\u00e0 perm\u00e8s utilitzar els instruments de vol a bord com ajuda suplement\u00e0ria.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El lideratge \u00e9s el conjunt de capacitats que una persona t\u00e9 per influir en la ment de les persones o en un grup de persones determinat, fent que aquest equip treballi amb entusiasme, encara que la realitat sigui diferent, en l'assoliment de metes i objectius. Tamb\u00e9 s'ent\u00e9n com la capacitat de prendre la iniciativa, gestionar, convocar, promoure, incentivar, motivar i avaluar un grup o equip. En l'administraci\u00f3 d'empreses el lideratge \u00e9s l'exercici de l'activitat executiva en un projecte, de forma efica\u00e7 i eficient, sigui aquest personal, gerencial o institucional (dins del proc\u00e9s administratiu de l'organitzaci\u00f3).\nEl Diccionari de Ci\u00e8ncies de la Conducta (1956), defineix el lideratge com a les \"qualitats de personalitat i capacitat que afavoreixen la guia i el control d'altres individus\". Altres definicions s\u00f3n: - \"El lideratge \u00e9s un intent d'influ\u00e8ncia interpersonal, dirigit a trav\u00e9s del proc\u00e9s de comunicaci\u00f3, a l'assoliment d'una o diverses metes\"\nEl fil\u00f2sof Hugo Landolfi defineix el lideratge com: \"L'exercici manifestatiu de les actualitzacions i perfeccionaments d'un \u00e9sser hum\u00e0, denominat l\u00edder, que per la seva acci\u00f3 es col\u00b7loca al servei de l'assoliment, a trav\u00e9s d'una missi\u00f3, d'un o diversos objectius proposats per una visi\u00f3. L'esmentada visi\u00f3 ha d'alinear-se i subordinar-se necess\u00e0riament al B\u00e9 \u00daltim de l'home. Els objectius proposats per la visi\u00f3 han d'incloure i considerar a aquells objectius que s\u00f3n individuals -de cadascuna de les persones que conformen l'equip de lideratge-, conjuntament amb aquells que s\u00f3n organitzacionals\".Rallph M. Stogdill, en el seu resum de teories i investigaci\u00f3 del lideratge, assenyala que \"existeixen gaireb\u00e9 tantes definicions del lideratge com persones que han tractat de definir el concepte. Aqu\u00ed, s'entendr\u00e0 el lideratge gerencial com el proc\u00e9s de dirigir les activitats laborals dels membres d'un grup i d'influir-hi. Aquesta definici\u00f3 t\u00e9 quatre implicacions importants.\nImplica que hi hagi una persona (l\u00edder o no) que pugui influir i motivar els altres (seguidors). I per aix\u00f2 en els estudis sobre lideratge es fa \u00e8mfasi en la capacitat de persuasi\u00f3 i influ\u00e8ncia. Tradicionalment, hom ha denominat carisma a la suma d'aquestes dues variables. Tanmateix, els estudis actuals en psicologia i sociologia han concl\u00f2s que el carisma no t\u00e9 la import\u00e0ncia que hist\u00f2ricament se li havia atorgat i que tamb\u00e9 hi ha altres factors que s\u00f3n m\u00e9s determinants a l'hora de construir el veritable lideratge.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Les escumes de titani s\u00f3n un nou tipus de material que, per les seves caracter\u00edstiques \u00faniques, han suscitat un gran inter\u00e8s en diversos camps tecnol\u00f2gics sobretot en el m\u00e8dic. Aquestes espumes combinen algunes virtuts dels metalls, amb els avantatges estructurals de les escumes.\nDonades les excel\u00b7lents caracter\u00edstiques de biocompatibilitat, propietats mec\u00e0niques, baixa densitat, resist\u00e8ncia a la corrosi\u00f3, aix\u00ed com propietats d'osteointegraci\u00f3, l'aliatge Ti-6AL-4V sobresurt d'entre les m\u00e9s populars per ser usada en la fabricaci\u00f3 d'implants m\u00e8dics; per\u00f2 la implementaci\u00f3 d'aquesta aliatge com una pe\u00e7a s\u00f2lida encara genera problemes de subjecci\u00f3 a llarg termini a causa de la difer\u00e8ncia de rigidesa entre l'implant i el teixit ossi. el desenvolupament de nous processos de conformat permet la generaci\u00f3 de peces complexes amb les quals es poden explotar plenament les propietats d'un material determinat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Crumb rubber est\u00e0 compost de cautx\u00fa reciclat de pneum\u00e0tics de cotxe vells. Durant el proc\u00e9s de reciclatge l'acer n'\u00e9s extret, deixant el catx\u00fa amb una consist\u00e8ncia granular. Despr\u00e9s es processen amb un granulador amb l'ajuda de cryogenics per reduir la mida de les part\u00edcules encara m\u00e9s.\nAquestes s\u00f3n classificades per mida i altres criteris, com pot ser color (nom\u00e9s negre o blanc i negre).\nSovint \u00e9s utilitzat com a amortitzant per camps de gespa artificial, com el Astroturf.L'\u00fas m\u00e9s gran que t\u00e9 el crumb rubber als estats units \u00e9s per l'asfalt de goma. S'utilitzen aproximadament 100 milions de kg a l'any, que s\u00f3n aproximadament 12 milions de pneum\u00e0tics. Generalment l'asfalt de goma s'utilitza per recobrir terres de parcs infantils, i superf\u00edcies per fer esport com pistes d'atletisme.\nEl proc\u00e9s de reciclatge de pneum\u00e0tics comen\u00e7a en una gran planta de reciclatge que agafa pneum\u00e0tics de qualsevol mida per transformar-lo en crumb rubber. A part de produir un material \u00fatil i innovador resol el problema de pneum\u00e0tics vells acumulant-se a les deixalleries i als abocadors.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "African Parks \u00e9s una organitzaci\u00f3 no governamental (ONG) dedicada a la conservaci\u00f3, fundada el 2000 i amb seu principal a Johannesburg, Sud-\u00e0frica, i seus secund\u00e0ries a Amsterdam i Nova York. Va ser fundada com a African Parks Management and Finance Company, una empresa privada; llavors va experimentar canvis estructurals per esdevenir un ONG amb nom African Parks Foundation, i despr\u00e9s reanomenada African Parks Network. L'organitzaci\u00f3 gestiona parcs nacionals i \u00e0rees protegides pertot arreu d'\u00c0frica, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb governs i comunitats circumdants. En consulta realitzada el maig de 2019 la fundaci\u00f3 tenia contractada la gesti\u00f3 de 14 parcs africans de vuit estats diferents, destacant Z\u00e0mbia amb dos parcs i Malawi amb quatre, i dona feina a m\u00e9s d'1,000 rangers. Michael Eustace, Peter Fearnhead, Paul Fentener van Vlissingen, Anthony Hall-Martin, i Mavuso Msimang estan acreditats com a co-fundadors; Fearnhead continua servint com a executiu en cap. El Pr\u00edncep Harry va ser nomenat president d'African Parks a finals de 2017.\nL'Organitzaci\u00f3 No Governamental African Parks gestiona i dirigeix parcs nacionals i \u00e0rees protegides arreu d'\u00c0frica, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb governs i comunitats circumdants. A m\u00e9s de la gesti\u00f3 del parc, l'organitzaci\u00f3 fa les seg\u00fcents activitats: entrena vigilants; gestiona i protegeix activament la vida salvatge; treballa per reduir la ca\u00e7a furtiva i augmentar l'aplicaci\u00f3 de la llei i el turisme relacionat amb la natura; fa recaptacions de fons; millora les infraestructures; i dona suport als residents locals. El lema d'African Parks \u00e9s \"una aproximaci\u00f3 empresarial a la conservaci\u00f3\".A l'abril de 2018, African Parks gestionava 15 \u00e0rees protegides a 9 pa\u00efsos, que inclo\u00efen: P.N. Pendjari a Ben\u00edn; Chinko a la Rep\u00fablica Centreafricana; Reserva Natural i Cultural d'Ennedi i P.N. Zakouma al Txad; P.N. del Garamba a la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo; P.N. de Liwonde, Reserva de Flora i Fauna de Majete, Reserva Forestal de Mangochi, i Reserva de Flora i fauna de Nkhotakota dins de Malawi; P.N. de Bazaruto a Mo\u00e7ambic; P.N. d'Odzala-Kokoual a la Rep\u00fablica del Congo; Akagera Parc Nacional dins de Rwanda; i les Marjals de Bangweulu i P.N de la Plana de Liuwa a Z\u00e0mbia.African Parks donava feina a m\u00e9s d'un miler de rangers, el maig del 2018. Segons The Washington Post, l'organitzaci\u00f3 \"t\u00e9 la major for\u00e7a contra la ca\u00e7a i pesca furtives de qualsevol organitzaci\u00f3 privada del continent\". Peter Fearnhead co-fund\u00e0 i continua com a executiu en cap (CEO) d'African Parks. Michael Eustace, Paul Fentener Van Vlissingen, Anthony Hall-Martin, i Mavuso Msimang s\u00f3n tamb\u00e9 acreditats com a co-fundadors. n'Enric de Sussex, que anteriorment col\u00b7labor\u00e0 amb el projecte de translocaci\u00f3 d'elefants dintre de Malawi (African Parks 2016\u20132017), va ser nomenat president honor\u00edfic el desembre de 2017. Robert-Jan van Ogtrop serveix com a president, des de desembre de 2017.African Parks ha rebut finan\u00e7ament de la Uni\u00f3 Europea, Fundaci\u00f3 Adessium, Global Environment Facility, Fundaci\u00f3 Howard G. Buffett, Banc Internacional per la Reconstrucci\u00f3 i Foment, National Geographic Society, Nationale Postcode Loterij, Swedish Postcode Lottery, Ag\u00e8ncia dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID), Servei de Pesca I Fauna Salvatge dels Estats Units (USFWS), Fundaci\u00f3 de la Fam\u00edlia Walton, Fons Mundial per la Naturalesa, i Fundaci\u00f3 Wyss, entre altres. Una dotaci\u00f3 financera finan\u00e7ada per Fentener van Vlissingen dirigeix aproximadament 700.000 d\u00f2lars EUA cap a les operacions anuals d'African Parks. El pressupost de l'organitzaci\u00f3 era aproximadament 35 $ milions el 2016.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El quitr\u00e0 o alquitr\u00e0 \u00e9s una subst\u00e0ncia bituminosa, greixosa, fosca i d'olor forta que s'obt\u00e9 de la destil\u00b7laci\u00f3 destructiva del carb\u00f3 (quitr\u00e0 de carb\u00f3), la fusta (quitr\u00e0 de fusta) i altres materials vegetals o carbonacis. Qu\u00edmicament \u00e9s una mescla complexa de milers de subst\u00e0ncies org\u00e0niques de color negr\u00f3s i de consist\u00e8ncia viscosa que est\u00e0 constitu\u00efda per una s\u00e8rie de part\u00edcules formades per diverses subst\u00e0ncies qu\u00edmiques. La paraula quitr\u00e0 prov\u00e9 del mot \u00e0rab qi\u1e6dr\u00e2n, la qual t\u00e9 el mateix significat i deriva del verb q\u00e1\u1e6d\u1e6dar, que significa destil\u00b7lar. Productes minerals semblants al quitr\u00e0 poden ser produ\u00efts a partir d'hidrocarburs f\u00f2ssils, incloent el petroli. Tamb\u00e9 poden ser obtinguts a partir d'altres formes de mat\u00e8ria org\u00e0nica com la torba.\nEl quitr\u00e0 d'hulla es produeix a partir del carb\u00f3 com a subproducte de la producci\u00f3 del carb\u00f3 de coc. El quitr\u00e0 sol rebre el nom de la mat\u00e8ria org\u00e0nica de la qual \u00e9s obtingut, i aix\u00ed es parla de quitr\u00e0 d'hulla, quitr\u00e0 de lignit, quitr\u00e0 de fusta, quitr\u00e0 de faig, quitr\u00e0 d'ossos o animal, etc. Els quitrans de punt de fusi\u00f3 m\u00e9s alt s'anomenen brea i es fan servir en la fabricaci\u00f3 d'impermeabilitzants per a cobertes i aglomerats de carb\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Organitzaci\u00f3 Mar\u00edtima Internacional (OMI, en angl\u00e8s IMO) \u00e9s un organisme especialitzat de les Nacions Unides que promou la cooperaci\u00f3 entre Estats i la ind\u00fastria de transport per millorar la seguretat mar\u00edtima i per prevenir la contaminaci\u00f3 marina. Recents iniciatives de la OMI han incl\u00f2s reformes al Conveni Internacional per a la Seguretat de la Vida Humana en el Mar (SOLES) i al Conveni Internacional per prevenir la contaminaci\u00f3 pels Bucs (MARPOL 73/78). La seva seu es troba a Londres, Regne Unit.\nLes seves primeres reunions daten de 1959. Originalment tenia car\u00e0cter consultiu, per la qual cosa la hi coneixia com OCMI (Organitzaci\u00f3 Consultiva Mar\u00edtima Internacional) o IMCO per les seves sigles en angl\u00e8s i les seves recomanacions eren de car\u00e0cter optatiu.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La militaritzaci\u00f3 de l'espai \u00e9s la col\u00b7locaci\u00f3 i el desenvolupament d'armament i tecnologia militar a l'espai exterior.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un paracaigudes \u00e9s un aparell que permet de reduir notablement la velocitat d'un cos dins l'atmosfera, especialment en un descens o una caiguda. \u00c9s un velam gran que adopta una forma m\u00e9s o menys cupular en desplegar-se \u2013semblant a un gran para-sol, a un casquet esf\u00e8ric o de base triangular o quadrada\u2013, que \u00e9s utilitzat per a reduir la velocitat d'una persona o un objecte que cau per l'aire; es transporta als avions com a dispositiu d'emerg\u00e8ncia.\nEl disseny dels paracaigudes ha anat millorant amb el pas del temps: els de disseny especial controlen la velocitat de descens, l'efecte del vent i mantenen l'estabilitat segons el pes i la forma de l'objecte que transporten. Altres paracaigudes especials s'utilitzen per a desaccelerar naus espacials, coets experimentals, avions i cotxes esportius.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En teoria de cues, una disciplina que s'engloba dins de la teoria de la probablitat, la f\u00f3rmula de Pollaczek\u2013Khinchine afirma que hi ha una relaci\u00f3 entre la longitud de la cua i les transformades de Laplace del temps de servei per una cua de tipus M/G/1 (en qu\u00e8 la feina arriba seguint una distribuci\u00f3 de Poisson i t\u00e9 una distribuci\u00f3 de temps de servei general). El terme tamb\u00e9 s'usa per denominar les relacions entre la longitud mitjana de la cua i la mitjana del temps d'espera o de servei en aquest model.La f\u00f3rmula va ser publicada per primer cop el 1930 per F\u00e9lix Pollaczek el 1930 i readapta en termes probabil\u00edstics per Aleksandr Khintxin dos anys m\u00e9s tard. En teoria de risc, la f\u00f3rmula es pot usar per calcular la probabilitat de ruina final (la probabilitat que una companyia d'assegurances faci fallida).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una clau remota o clau per r\u00e0dio \u00e9s un \"sistema remot sense clau\" (la cl\u00e0ssica de metall), d'abast mitj\u00e0 (uns 10 m, pe: la rampa d'un p\u00e0rquing), que utilitza un senyal de r\u00e0dio per obrir les portes de un cotxe o d'un garatge, en lloc d'utilitzar la clau mec\u00e0nica tradicional. El terme sistema d'entrada sense clau es va usar originalment per indicar un codi o clau num\u00e8rica prefixada, la clau s'entrava amb un teclat ocult activat pel tacte.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una ampolla de Nansen \u00e9s un dispositiu per obtenir mostres d'aigua de mar en una profunditat espec\u00edfica. Va ser dissenyada el 1894 per l'explorador i ocean\u00f2graf Fridtjof Nansen i millorada per Shale Niskin el 1910 (vegeu ampolla de Niskin).\nL'ampolla, m\u00e9s precisament un cilindre de metall o de pl\u00e0stic, es submergeix lligada un cable a l'oce\u00e0 i, quan arriba a la profunditat requerida, es deixa caure pel cable un pes de llaut\u00f3 anomenat \u00abmissatger\u00bb. Quan el pes arriba a l'ampolla, l'impacte posa l'ampolla cap per avall i tanca una v\u00e0lvula de moll que hi ha al final de l'ampolla, capturant la mostra d'aigua a l'interior. L'ampolla i la mostra es recuperen al recollir el cable.\nEs pot disposar un segon \u00abmissatger\u00bb per ser alliberat per a invertir el mecanisme, i baixar-lo pel cable fins que arriba a una altra ampolla de Nansen. Preparant una seq\u00fc\u00e8ncia d'ampolles i missatgers a intervals al llarg del cable, es poden prendre una s\u00e8rie de mostres a una profunditat m\u00e9s gran amb una sola acci\u00f3.\nLa temperatura de l'aigua a la profunditat de mostreig es registra mitjan\u00e7ant un term\u00f2metre d'inversi\u00f3 fixat a l'ampolla Nansen. Es tracta d'un term\u00f2metre de mercuri amb una constricci\u00f3 en el seu tub capil\u00b7lar que, quan el term\u00f2metre s'inverteix, fa que el fil es trenqui i atrapi el mercuri, quedant fixada la lectura de la temperatura. At\u00e8s que la pressi\u00f3 en aig\u00fces profundes comprimeix les parets del term\u00f2metre i afecta la indicaci\u00f3 de la temperatura, el term\u00f2metre est\u00e0 protegit per un recinte r\u00edgid. Es vincula un term\u00f2metre no protegit amb un term\u00f2metre protegit, i la comparaci\u00f3 de les dues lectures de temperatura permet determinar la temperatura i la pressi\u00f3 en el punt de mostreig.\nL'ampolla de Nansen ha estat \u00e0mpliament substitu\u00efda per l'ampolla de Niskin i actualment ja no es fabriquen, tot i que encara s'utilitzen.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una quarta, en n\u00e0utica, es refereix a una quarta part compresa entre dos vents consecutius, dels vuit principals de qu\u00e8 consta la rosa dels vents. Els vuits vents principals divideixen la rosa en vuit parts de 45\u00b0 cada una. Una quarta representa, doncs, 11,25\u00b0. Aix\u00ed doncs, una quarta tamb\u00e9 representa una de les trenta-dues parts en qu\u00e8 es divideix la rosa dels vents, que tamb\u00e9 es poden anomenar rumbs o vents.D'aqu\u00ed provenen expressions com a quatre quartes a estribord (a 45\u00b0 a estribord).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Fundada en 1907, l\u2019\u00c9cole nationale sup\u00e9rieure d'\u00e9lectrotechnique, d'\u00e9lectronique, d'informatique, d'hydraulique et des t\u00e9l\u00e9communications, tamb\u00e9 anomenada ENSEEIHT, \u00e9s una Grande \u00e9cole d\u2019enginyeria de Fran\u00e7a. Est\u00e0 situada a Tolosa de Llenguadoc, Fran\u00e7a.\nL\u2019ENSEEIHT \u00e9s un establiment p\u00fablic d'ensenyament superior i recerca t\u00e8cnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer de ENSEEIHT (M\u00e0ster Ing\u00e9nieur ENSEEIHT)\nel diploma M\u00e0ster recerca i de doctorat (en associaci\u00f3 amb \u00c9cole nationale de l'aviation civile)\nMast\u00e8re sp\u00e9cialis\u00e9\nMOOC.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un sistema acotat consisteix a referir els problemes de l'espai en un \u00fanic pla de projecci\u00f3. Una altra definici\u00f3, \u00e9s que \u00e9s un sistema de projecci\u00f3 en el qual s'utilitza una \u00fanica projecci\u00f3 (projecci\u00f3 horitzontal) i la falta de l'altra es resol anotant la coordenada al costat d'aquesta projecci\u00f3.\nT\u00e9 el seu origen a la representaci\u00f3 de terrenys, i aquesta continua sent avui en dia la seva major aplicaci\u00f3. Aquest sistema nom\u00e9s utilitza un pla de projecci\u00f3, completant-lo amb les cotes o altures de punts o l\u00ednies.\nEl seu principal avantatge sobre els altres sistemes \u00e9s la possibilitat de representar superf\u00edcies de formes molt irregulars, com les d'un terreny.\nNom\u00e9s s'utilitza en un pla de projecci\u00f3, per\u00f2, pr\u00e0cticament sempre s'acaba complementant amb una segona projecci\u00f3 de perfil. Gr\u00e0cies a aquesta projecci\u00f3 auxiliar \u00e9s possible representar o determinar elements que amb nom\u00e9s una projecci\u00f3 seria molt complicat o impossible.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un propulsor azimutal consisteix en una h\u00e8lix que pot orientar el seu impuls girant al voltant d'un eix vertical. Aquest gir \u00e9s complet (360\u00b0) el que millora la maniobrabilitat fent fins i tot innecessari el tim\u00f3. Part dels mecanismes necessaris per al funcionament estan tancats en una g\u00f2ndola, davant o darrere de l'h\u00e8lix. \u00c9s similar a la llanxes forabord per\u00f2 amb major possibilitat de gir i m\u00e9s grans\nAquests propulsors poden girar sense necessitat d'una l\u00ednia d'eixos r\u00edgida, sin\u00f3 amb un motor el\u00e8ctric acoblat perpendicularment al propulsor en un contenidor (pod), que \u00e9s alimentat per un alternador situat a la sala de m\u00e0quines. Remolcadors, vaixells offshore, vaixells de creuer, ferris i alguns altres tipus de vaixells, i especialment els que han de maniobrar molt, s\u00f3n els que m\u00e9s incorporen en l'actualitat aquest tipus de propulsi\u00f3.Hi ha dos tipus d'aplicaci\u00f3, els remolcadors i els vaixells offshore ( de subministrament a plataformes, stand-by, ....).\nEn els remolcadors de tipus ASD (Azimuth Stern Drive), l'\u00fas del propulsor azimutal s'empra per a acoblar un motor di\u00e8sel mitjan\u00e7ant una l\u00ednia d'eixos amb dos eixos cardan, un a cada extrem, ja que el propulsor i el motor estan a diferent altura.\nEn remolcadors de tipus Tracor, en estar el motor i el propulsor a la mateixa altura, aquests s'acoblen directament mitjan\u00e7ant un eix sense necessitat d'eixos cardan.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un tramvia, o tamb\u00e9 tram, \u00e9s un vehicle de propulsi\u00f3 el\u00e8ctrica sobre rails i mode de transport p\u00fablic que circula majorit\u00e0riament per \u00e0rees urbanes i en superf\u00edcie.\nTant pot circular sense separaci\u00f3 de la resta de vehicles com segregat de la resta de la cal\u00e7ada. Tamb\u00e9, en alguns casos, fan trajectes interurbans.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El  Pilot autom\u00e0tic  \u00e9s un equip utilitzat en els vaixells (i tamb\u00e9 en els avions) per mantenir el curs elegit sense cap intervenci\u00f3 humana constant . Tamb\u00e9 \u00e9s conegut per diversos altres termes, com ara  autopilot  (terme pres de les aeronaus i considerat incorrecte per alguns marins) i Autohelm  (t\u00e8cnicament un marca registrada de Raymarine.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Extrad\u00f3s prov\u00e9 del llat\u00ed extra, fora, a l'exterior i dorsum, dors. Es contraposa amb la veu intrad\u00f3s.L'extrad\u00f3s (en certs llocs se'l coneix com a trasd\u00f3s) \u00e9s un terme arquitect\u00f2nic que designa el pla superior extern convex d'un arc o d'una volta, delimitant els carcanyols, que separen cada un dels arcs de l'arc adjacent. Tamb\u00e9 designa el llom de les dovelles. En aquests dos casos, normalment no es pot veure, ja que est\u00e0 dins de la construcci\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La c\u00e0rrega de profunditat \u00e9s la m\u00e9s antiga de les armes contra submarins. El concepte de llen\u00e7ar una mina marina es va discutir per primera vegada l'any 1910, i la idea va ser desenvolupada i posada en pr\u00e0ctica quan el Comandant en Cap de la Royal Navy, Sir George Callaghan, va demanar la seva posta en producci\u00f3 el 1914. El treball de disseny el va fer Herbert Taylor a la HMS Vernon Torpedo and Mine School de Portsmouth.\nLa primera c\u00e0rrega de profunditat efectiva va ser la \"Tipus D\", desenvolupada el 1916. Tenia un revestiment met\u00e0l\u00b7lic en forma de bid\u00f3, de 140 kg de pes, farcit d'explosiu, usualment TNT. Un percussor accionat per la pressi\u00f3 hidroest\u00e0tica la feia detonar a una profunditat preestablerta. La \"Tipus D\" podia detonar fins a una profunditat m\u00e0xima de 100 m.\nEl primer sistema per usar-les en combat era senzillament deixar-les rodar per una guia col\u00b7locada a la popa del vaixell atacant. M\u00e9s tard es va dissenyar un projector anomenat \"K-gun\", que amb un explosiu propel\u00b7lent enviava les c\u00e0rregues a uns 50 m. Estaven muntats a les cobertes dels costats. Aix\u00f2 permetia junt amb el sistema de guies de crear uns patrons de sis a deu c\u00e0rregues al voltant del vaixell atacant per encerclar al submar\u00ed.\nEl 1943 es va introduir el Torpex, un explosiu un 50% m\u00e9s potent que el TNT, juntament amb un nou disseny en forma de ll\u00e0grima que permetia que la c\u00e0rrega s'enfonses m\u00e9s de pressa.\nEncara que l'explosi\u00f3 d'una c\u00e0rrega est\u00e0ndard de 280 kg (utilitzada en els dissenys Mark 4 i 7 de la marina americana) podia desestabilitzar el submar\u00ed i ser pertorbadora per a les tripulacions, nom\u00e9s un impacte directe a menys de 5 metres del buc podia destruir-lo. Aix\u00f2 era molt dif\u00edcil d'aconseguir, ja que el blanc realitzava maniobres evasives tota l'estona. La majoria dels submarins enfonsats amb c\u00e0rregues de profunditat ho eren pel dany acumulat de diverses detonacions. Molts arribaren a sobreviure fins a centenars de detonacions de c\u00e0rregues de profunditat durant hores. Per exemple, a l'abril de 1945 es van llen\u00e7ar 678 c\u00e0rregues de profunditat contra l'U-427, que sobrevisqu\u00e9 a l'atac.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La instrumentaci\u00f3 \u00e9s la branca de l'enginyeria que s'ocupa de la mesura i el control. Un instrument \u00e9s un dispositiu que mesura o manipula variables com flux, temperatura, nivell, o pressi\u00f3. Els instruments inclouen moltes formes d'actuar sobre els sistemes mec\u00e0nics que poden ser tan simples com a v\u00e0lvules i transmissors, i tan complexes com als analitzadors. Els instruments sovint inclouen els sistemes de control de diversos processos. El control de processos \u00e9s una de les principals branques de la instrumentaci\u00f3 aplicada.\nLa instrumentaci\u00f3 de control inclou dispositius tals com a solenoides, v\u00e0lvules, disjuntors i rel\u00e9s. Aquests dispositius s\u00f3n capa\u00e7os de canviar un par\u00e0metre sobre el terreny, i proporcionar control remot o la capacitat de control automatitzat.\nEls transmissors s\u00f3n dispositius que produeixen un senyal anal\u00f2gic, generalment en forma de corrent el\u00e8ctric de 4-20 mA, encara que hi ha moltes altres opcions utilitzant voltatge, freq\u00fc\u00e8ncia, o pressi\u00f3. Aquest senyal pot ser utilitzat per altres instruments de control directe, o pot ser enviat a un controlador l\u00f2gic programable, DCS, sistema SCADA, o un altre tipus de controlador computacional, on es pot interpretar com a valors de lectura i s'utilitza per al control d'altres dispositius i processos del sistema.\nLa instrumentaci\u00f3 t\u00e9 un paper important en la recopilaci\u00f3 d'informaci\u00f3 tant des del camp com en el canvi de par\u00e0metres del camp i, com a tals, s\u00f3n una part clau del control de les m\u00e0quines.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Museu Municipal de N\u00e0utica del Masnou \u00e9s un museu de titularitat municipal que t\u00e9 com a eix vertebrador la relaci\u00f3 de la vila del Masnou amb la mar. Forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputaci\u00f3 de Barcelona, la Xarxa de Museus Mar\u00edtims de la Costa Catalana i l'Associaci\u00f3 de Museus Mar\u00edtims de la Mediterr\u00e0nia.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una missi\u00f3 de retorn o recull de mostres \u00e9s un programa de nau espacial amb l'objectiu de tornar mostres tangibles d'una ubicaci\u00f3 extraterrestre cap a la Terra per a l'an\u00e0lisi. Les missions de retorn de mostres poden portar de tornada els \u00e0toms i mol\u00e8cules o un dip\u00f2sit de compostos complexos, com ara terra i roques. Aquestes mostres poden ser obtingudes en un col\u00b7lector utilitzat tamb\u00e9 per a la captura de les part\u00edcules de vent solar o pols dels cometes, el s\u00f2l i excavaci\u00f3 de roca, la mineria, i qualsevol altra forma possible per recuperar mostres en el medi ambient.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Gran Projecte de Topografia Trigonom\u00e8trica de l'\u00cdndia (en angl\u00e8s Great Trigonometric Survey) va ser un projecte de l'organisme Survey of India del Govern Brit\u00e0nic de l'\u00cdndia, dedicat a explorar i cartografiar el pa\u00eds, en aquell moment col\u00f2nia Brit\u00e0nica. Va ser iniciat a comen\u00e7aments del segle xix i va durar gaireb\u00e9 tot el segle.\nFou dirigit en les etapes inicials per William Lambton, i posteriorment per George Everest. Entre els molts \u00e8xits del projecte hi ha la demarcaci\u00f3 del territori brit\u00e0nic de l'\u00cdndia, i la localitzaci\u00f3 i mesurament de les muntanyes m\u00e9s altes de l'Him\u00e0laia: Everest, K2, i Kanchenjunga. L'enquesta va tenir, tamb\u00e9, un impacte cient\u00edfic enorme, ja que era responsable del primer mesurament exacte d'una secci\u00f3 d'arc d'un paral\u00b7lel terrestre i el mesurament de l'anomalia geod\u00e8sica de la Terra.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una injecci\u00f3 translunar (TLI per les seves sigles en angl\u00e8s) \u00e9s una maniobra de propulsi\u00f3 mitjan\u00e7ant la qual s'ubica una aeronau en la traject\u00f2ria amb qu\u00e8 arribar\u00e0 a la Lluna.\nLes traject\u00f2ries translunars t\u00edpiques s\u00f3n semblants a les de la traject\u00f2ria de transfer\u00e8ncia Hohmann, tot i que tamb\u00e9 s'ha recorregut a traject\u00f2ries de baixa energia en alguns casos, com el de la sonda Hiten Per a missions de curta durada sense pertorbacions significants, una transfer\u00e8ncia Hohmann r\u00e0pida sol resultar m\u00e9s pr\u00e0ctica.\nUna neu porta a terme una injecci\u00f3 translunar per a iniciar la transfer\u00e8ncia partint d'una \u00f2rbita d'aparcament circular baixa al voltant de la Terra. L'impuls, sovint causat per un motor de coet qu\u00edmic, incrementa la velocitat de la nau, canviant-ne l'\u00f2rbita d'una \u00f2rbita terrestre baixa a una \u00f2rbita el\u00b7l\u00edptica. A mesura que la nau avan\u00e7a en l'arc de la transfer\u00e8ncia lunar, la seva traject\u00f2ria \u00e9s similar a la d'una \u00f2rbita terrestre el\u00b7l\u00edptica amb un apogeu situat a prop del radi de l'\u00f2rbita de la Lluna. Mentre la nau orbita al voltant de la Terra, se'n sincronitza el moment i les dimensions de la propulsi\u00f3 de la injecci\u00f3 translunar amb objectiu a la Lluna. L'impuls inicial \u00e9s sincronitzat de manera que tingui lloc quan la nau s'aproximia a l'apogeu, \u00e9s a dir, quan \u00e9s m\u00e9s a prop de la Lluna. Finalment, la nau entre en l'esfera d'influ\u00e8ncia de la Lluna, realitzant un sobrevol lunar hiperb\u00f2lic.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'altimetria \u00e9s la determinaci\u00f3 i la mesura de les altituds d'un lloc o d'una regi\u00f3 donada en relaci\u00f3 amb el nivell mitj\u00e0 del mar. La seva determinaci\u00f3 serveix generalment per a la concepci\u00f3 d'un mapa topogr\u00e0fic on les altituds s'indiquen en forma de punts locals o sota la forma de corbes de nivell o isohipses.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una banyera d'hidromassatge \u00e9s una tina amb aigua calenta, amb diferents broquets, per fer moure l'aigua, mitjan\u00e7ant un motor que \u00e9s en ess\u00e8ncia en el que es basa la banyera d'hidromassatge\nLes banyeres d'hidromassatge poden disposar d'un sistema d'il\u00b7luminaci\u00f3 per cromoter\u00e0pia i algunes altres incorporen un sistema d'inducci\u00f3 de frag\u00e0ncies per a proveir aromater\u00e0pia a l'aigua. L'aigua en un hot tub o spa es canvia de mitjana de 3 o 4 mesos, ja que incorporen un sistema de filtraci\u00f3, i per sanitizer l'aigua la majoria tenen com a opci\u00f3 d'incorporar un oz\u00f3, m\u00e9s l'\u00fas d'un desinfectant addicional que pot ser diclor o brom. Es poden utilitzar dins de la casa o a la intemp\u00e8rie.\nEls primers hot tubs eren uns barrils de fusta, amb aigua temperada per un calefactor a llenya i dissenyat especialment per a usar-lo a la intemp\u00e8rie.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un rellotge comparador o comparador de quadrant \u00e9s un instrument de mesura de dimensions que s'utilitza per comparar coses mitjan\u00e7ant la mesura indirecta del despla\u00e7ament d'una punta de contacte esf\u00e8rica quan l'aparell est\u00e0 fix en un suport. Consta d'un mecanisme d'engranatges o palanques que s'amplifica el moviment de la tija en un moviment circular de les agulles sobre escales graduades circulars que permeten obtenir mesures amb una precisi\u00f3 de cent\u00e8simes o mil\u00b7l\u00e8simes de mil\u00b7l\u00edmetre (micres ). A m\u00e9s existeixen comparadors electr\u00f2nics que fan servir sensors de despla\u00e7ament angular dels engranatges i representen el valor del despla\u00e7ament de la tija en un visualitzador.\n\u00c9s un instrument que permet realitzar controls dimensionals en la fabricaci\u00f3 de manera r\u00e0pida i precisa, per la qual cosa \u00e9s molt utilitzat en la inspecci\u00f3 de la fabricaci\u00f3 de productes en s\u00e8ries grans.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un material compost o comp\u00f2sit (en angl\u00e8s, composite) \u00e9s un assemblatge d'almenys dos materials no miscibles de manera que formen un nou material a nivell macrosc\u00f2pic per\u00f2 que continuen separats. El nou material aix\u00ed constitu\u00eft posseeix propietats que els elements sols no posse\u00efen pas. El material compost m\u00e9s primitiu fou segurament alguna barreja de palla i fang en forma de maons per a la construcci\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'enginyeria administrativa \u00e9s una disciplina que estudia la gesti\u00f3 de les organitzacions amb una orientaci\u00f3 cap a la manufactura, l'enginyeria, la tecnologia o la producci\u00f3. Tamb\u00e9 estudien temes de la Investigaci\u00f3 Operativa, l'administraci\u00f3 estad\u00edstica de la qualitat i l'\u00fas d'altres t\u00e8cniques estad\u00edstiques i matem\u00e0tiques per a la presa de decisions i l'optimitzaci\u00f3 de la producci\u00f3. Altres \u00e0rees d'especialitzaci\u00f3 s\u00f3n la gesti\u00f3 de la tecnologia, la gesti\u00f3 organitzacional, la gesti\u00f3 de les operacions, i les finances.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La sustentaci\u00f3 (o subpressi\u00f3) \u00e9s la for\u00e7a generada per un cos que es despla\u00e7a per un fluid, de direcci\u00f3 perpendicular a la del moviment del corrent incident.\nCom amb altres forces aerodin\u00e0miques, en la pr\u00e0ctica, en comptes de forces hom utilitza coeficients adimensionals, els quals representen l'efectivitat de la forma d'un cos per a produir sustentaci\u00f3 i l'\u00fas dels quals \u00e9s m\u00e9s c\u00f2mode que el de forces.\nLa f\u00f3rmula \u00e9s:\n\n  \n    \n      \n        S\n        u\n        s\n        t\n        e\n        n\n        t\n        a\n        c\n        i\n        \n          \n            \n              o\n              \u00b4\n            \n          \n        \n        =\n        \n          \n            1\n            2\n          \n        \n        \u22c5\n        \u03c1\n        \u22c5\n        \n          V\n          \n            2\n          \n        \n        \u22c5\n        S\n        \u22c5\n        C\n        o\n        e\n        f\n        i\n        c\n        i\n        e\n        n\n        \n          t\n          \n            S\n            u\n            s\n            t\n            e\n            n\n            t\n            a\n            c\n            i\n            \n              \n                \n                  o\n                  \u00b4\n                \n              \n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle Sustentaci{\\acute {o}}={\\frac {1}{2}}\\cdot \\rho \\cdot V^{2}\\cdot S\\cdot Coeficient_{Sustentaci{\\acute {o}}}}\n  \nOn (descripci\u00f3 de la variable i unitats en el Sistema Internacional d'Unitats):\n\n  \n    \n      \n        S\n        u\n        s\n        t\n        e\n        n\n        t\n        a\n        c\n        i\n        \n          \n            \n              o\n              \u00b4\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle Sustentaci{\\acute {o}}}\n   - newtons.\n\n  \n    \n      \n        \u03c1\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\rho \\,}\n   - Densitat del fluid. \n  \n    \n      \n        \n          \n            \n              k\n              g\n            \n            \n              m\n              \n                3\n              \n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle {\\frac {kg}{m^{3}}}}\n  .\n\n  \n    \n      \n        V\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle V\\,}\n   - Velocitat. \n  \n    \n      \n        \n          \n            m\n            s\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle {\\frac {m}{s}}}\n  .\n\n  \n    \n      \n        \n          S\n          \n            p\n            l\n            a\n            n\n            t\n            a\n          \n        \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle S_{planta}\\,}\n   - Superf\u00edcie en planta. \n  \n    \n      \n        \n          m\n          \n            2\n          \n        \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle m^{2}\\,}\n  .\n\n  \n    \n      \n        C\n        o\n        e\n        f\n        i\n        c\n        i\n        e\n        n\n        \n          t\n          \n            S\n            u\n            s\n            t\n            e\n            n\n            t\n            a\n            c\n            i\n            \n              \n                \n                  o\n                  \u00b4\n                \n              \n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle Coeficient_{Sustentaci{\\acute {o}}}}\n   - Adimensional.Per la qual cosa el coeficient de sustentaci\u00f3 \u00e9s:\n\n  \n    \n      \n        C\n        o\n        e\n        f\n        i\n        c\n        i\n        e\n        n\n        \n          t\n          \n            S\n            u\n            s\n            t\n            e\n            n\n            t\n            a\n            c\n            i\n            \n              \n                \n                  o\n                  \u00b4\n                \n              \n            \n          \n        \n        =\n        \n          \n            \n              S\n              u\n              s\n              t\n              e\n              n\n              t\n              a\n              c\n              i\n              \n                \n                  \n                    o\n                    \u00b4\n                  \n                \n              \n            \n            \n              \n                \n                  1\n                  2\n                \n              \n              \u03c1\n              \n                V\n                \n                  2\n                \n              \n              S\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle Coeficient_{Sustentaci{\\acute {o}}}={\\frac {Sustentaci{\\acute {o}}}{{\\frac {1}{2}}\\rho V^{2}S}}}", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La Acad\u00e8mia de l'Arma d'Enginyers \u00e9s una instituci\u00f3 de formaci\u00f3 militar de l'ex\u00e8rcit d'Espanya situada a Hoyo de Manzanares (Madrid). Va ser fundada en 1803 a Alcal\u00e1 de Henares, i la seva seu ha estat situada en diferents ciutats, com Seg\u00f2via, Madrid, Guadalajara o Burgos, fins que va ser traslladada en 1986 a la seva actual ubicaci\u00f3.\nLa seva seu actual es troba en la carretera M-618, que enlla\u00e7a Hoyo de Manzanares amb Colmenar Viejo, a la zona nord de la Comunitat de Madrid. L'aquarterament, situat dins d'un per\u00edmetre barrat d'uns 4.650 m al Parc Natural de la Conca Alta del Manzanares, t\u00e9 una superf\u00edcie aproximada de 84 Ha i limita al nord i a l'est amb el camp de tir i maniobres de El Palancar, i al sud i a l'oest amb diversos terrenys de propietat p\u00fablica i privada. El seu lema Nunc Minerva, postea Palas significa: \"Primer la saviesa, despr\u00e9s la guerra\".", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una nanopart\u00edcula o nanoesfera en nanotecnologia \u00e9s un material que t\u00e9 les tres dimensions amb una mida similar compresa entre els 1 i 100 nan\u00f2metres. Tot i aix\u00f2 el terme \u00e9s sovint utilitzat per part\u00edcules amb mides inferiors al micr\u00f2metre (1000nm). Pel que fa al l\u00edmit inferior, part\u00edcules m\u00e9s petites s'anomenen c\u00famuls d'\u00e0toms o atom clusters.\nLes nanopart\u00edcules es difer\u00e8ncien dels materials tridimensionals o bulk perqu\u00e8 la seva petita mida provoca que proporcionalment una gran quantitat dels seus \u00e0toms es trobin a la superf\u00edcie, donant lloc a propietats fisicoqu\u00edmiques molt diferents, com la possibilitat de trobar-se en dispersions col\u00b7loidals, o de tenir determinades propietats optiques, el\u00e8ctriques o magn\u00e8tiques.\nTamb\u00e9 es poden distingir d'altres nanomaterials per la seva dimensionalitat. Una nanovara (nanorod en angl\u00e8s) t\u00e9 les tres dimensions en la nanoescala, per\u00f2 \u00e9s anisotropica, \u00e9s a dir, en t\u00e9 una amb una mida significativament superior. Un nanocable o nanotub nom\u00e9s t\u00e9 dues dimensions en la nanoescala, i finalment una nanol\u00e0mina nom\u00e9s en t\u00e9 una.\nCom que la seva mida \u00e9s molt m\u00e9s petita que la llum visible (400-700 nm), les nanopart\u00edcules no es poden veure amb un microscopi \u00f2ptic, requerint l'\u00fas de microscopis electr\u00f2nics com el SEM o el TEM. Per aquest mateix motiu les dispersions de nanopart\u00edcules poden ser transparents.\nLes nanopart\u00edcules ocorren naturalment en la natura i s\u00f3n objectes d'estudi de diversos camps cient\u00edfics tals com la qu\u00edmica, la f\u00edsica, la geologia o la biologia. Com que estan a la frontera entre els materials tridimensionals i les estructures at\u00f2miques o moleculars, sovint mostren fen\u00f2mens in\u00e8dits en ambdues escales. S\u00f3n un component important de la pol\u00b7luci\u00f3 ambiental, i ingredients clau en productes industrials com pintures, pl\u00e0stics, metalls i  cer\u00e0miques. La producci\u00f3 de nanopart\u00edcules amb determinades propietats \u00e9s una branca important de la nanotecnologia.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un Pod\u00f2metre (tamb\u00e9 conegut com a ped\u00f2metre) \u00e9s un aparell usat per a comptar el nombre de passos fets per una persona, i indirectament pot servir per mesurar la dist\u00e0ncia, velocitat i cad\u00e8ncia del caminar d'una persona.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'estabilitat transversal d'un vaixell dep\u00e8n del fet que totes les forces que actuen sobre el vaixell es mantinguin constants per\u00f2 no aix\u00ed el punt d'aplicaci\u00f3 de l'empenta, que, gr\u00e0cies a la forma del buc, fa que el centre de gravetat del volum d'aigua despla\u00e7ada, \u00e9s a dir, el centre de carena o empenta, es desplaci lateralment donant origen a un parell adre\u00e7ador.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El burn down chart \u00e9s una representaci\u00f3 gr\u00e0fica, utilitzada en la gesti\u00f3 de projectes, que mostra la feina que queda per fer respecte al temps. Normalment es representa el temps a l'eix horitzontal i la feina restant a l'eix vertical, de manera que hauria de quedar una l\u00ednia descendent, ja que la feina ha d'anar disminuint a mesura que avan\u00e7a el temps. \u00c9s a dir, \u00e9s un gr\u00e0fic per a controlar l'execuci\u00f3 dels treballs pendents. \u00c9s \u00fatil per a predir en quin moment es completar\u00e0 una feina o conjunt de feines.\nAquests tipus de gr\u00e0fics es poden aplicar a les feines de qualsevol tipus de projecte, per\u00f2 sovint s'utilitza a les metodologies \u00e0gils de desenvolupament de programari, com ara l'Scrum.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'OREX (Orbital Re-Entry Experiment) va ser una c\u00e0psula espacial japonesa no tripulada llan\u00e7ada el 3 de febrer del 1994 mitjan\u00e7ant un coet H-2 des de la base de Tanegashima amb fins d'experimentaci\u00f3 tecnol\u00f2gica durant la seva reentrada atmosf\u00e8rica. L'objectiu de l'experiment era provar materials per a ser usats com a protecci\u00f3 t\u00e8rmica i obtenir dades sobre la reentrada atmosf\u00e8rica per utilitzar-los en el disseny del transbordador japon\u00e8s HOPE.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un automatisme de porta del garatge \u00e9s un dispositiu motoritzat que obre i tanca portes de garatge. La majoria estan controlades per una caixa de control a la paret del garatge, comandada amb interruptors o lectors accessibles des de la finestreta del conductor o via r\u00e0dio mitjan\u00e7ant un comandament o clau remota manejada pel mateix.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un electroscopi \u00e9s un instrument que permet determinar la pres\u00e8ncia de c\u00e0rregues el\u00e8ctriques i el seu signe.\nUn electroscopi senzill consisteix en una vareta met\u00e0l\u00b7lica vertical que t\u00e9 una boleta a la part superior i a l'extrem oposat dues l\u00e0mines d'or molt primes. La vareta \u00e9s suspesa a la part superior d'una caixa de vidre transparent amb una armadura de metall en contacte amb el terra. En apropar un objecte electritzat a l'esfera, la vareta s'electrifica i les l\u00e0mines carregades amb el mateix signe que l'objecte es repelen, sent la seva diverg\u00e8ncia una mesura de la quantitat de c\u00e0rrega que han rebut. La for\u00e7a de repulsi\u00f3 electroest\u00e0tica s'equilibra amb el pes de les fulles. Si l'objecte s'allunya de l'esfera, les l\u00e0mines, en perdre la polaritzaci\u00f3, tornen a la seva posici\u00f3 normal.\nQuan un electroscopi es carrega amb un signe conegut, es pot determinar el tipus de c\u00e0rrega el\u00e8ctrica d'un objecte aproximant-lo a l'esfera. Si les l\u00e0mines se separen significa que l'objecte est\u00e0 carregat amb el mateix tipus de c\u00e0rrega que l'electroscopi. En cas contrari, si se ajunten, l'objecte i l'electroscopi tenen c\u00e0rregues de signes oposats.\nUn electroscopi carregat perd gradualment la seva c\u00e0rrega degut a la conductivitat el\u00e8ctrica de l'aire produ\u00efda pel seu contingut en ions. Per aix\u00f2 la velocitat amb la que es carrega un electroscopi en pres\u00e8ncia d'un camp el\u00e8ctric o es descarrega pot ser utilitzada per mesurar la densitat de ions en l'aire ambient. Per aquest motiu, l'electroscopi es pot utilitzar per mesurar la radiaci\u00f3 de fons deguda a la pres\u00e8ncia de materials radioactius.\nEl primer electroscopi va ser creat pel metge angl\u00e8s William Gilbert per realitzar els seus experiments amb c\u00e0rregues electroest\u00e0tiques. Actualment aquest instrument no \u00e9s m\u00e9s que una curiositat de museu, donant lloc a millors instruments electr\u00f2nics.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La brossa espacial o ferralla espacial (space debris o space junk en angl\u00e8s) s\u00f3n objectes creats per l'home que estan actualment en \u00f2rbita al voltant de la terra per\u00f2 que no tenen cap tipus d'utilitat pr\u00e0ctica.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Mur de Mau\u00e1 \u00e9s una estructura de protecci\u00f3 contra inundacions que es troba entre el moll de Mau\u00e1 i l'avinguda de Mau\u00e1, al centre hist\u00f2ric de Porto Alegre, Rio Grande do Sul.\nEl mur armat de tres metres d'al\u00e7ada i 2.647 metres de llarg\u00e0ria \u00e9s part d'un sistema de protecci\u00f3 contra inundacions que consta de 68 km de dics, 14 comportes i 19 cases de bombes. El mur representa nom\u00e9s el 4% de l'extensi\u00f3 dels dics de protecci\u00f3 del sistema i se situa al llarg del Canal dos Navegantes, part del Delta do Jacu\u00ed. El mur es va concloure al 1974.\nEl sistema es constru\u00ed per tal d'evitar cat\u00e0strofes com la del 1941. Les comportes ja s'han hagut de tancar algunes vegades despr\u00e9s de constru\u00eft.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un v\u00fametre \u00e9s un dispositiu indicador en equips d'\u00e0udio per mostrar el nivell de senyal en unitats de volum, de vegades \u00e9s tamb\u00e9 anomenat indicador de volum.\nConsta d'un instrument de bobina m\u00f2bil d'un tipus determinat, alimentat per mitj\u00e0 d'un rectificador d'ona completa que s'alimenta al seu torn de la l\u00ednia mitjan\u00e7ant una resist\u00e8ncia en s\u00e8rie. No necessita m\u00e9s font d'energia per al seu funcionament que el senyal d'entrada.\nEl v\u00fametre va ser dissenyat no per mesurar el senyal, sin\u00f3 perqu\u00e8 els usuaris tinguessin una refer\u00e8ncia o objectiu de 0 VU, algunes vegades anomenat 100% o 0 decibels, per la qual cosa no \u00e9s important que el dispositiu no sigui lineal i imprec\u00eds per a nivells baixos. En efecte, l'escala va de -20 VU a +3 VU, amb -3 VU just al mig.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La fragilitat \u00e9s la propietat d'un material de trencar-se amb facilitat. T\u00e8cnicament es defineix com la capacitat d'un material de fracturar-se amb escassa deformaci\u00f3, a difer\u00e8ncia dels materials d\u00factils que es trenquen despr\u00e9s de patir acusades deformacions pl\u00e0stiques. El trencament fr\u00e0gil t\u00e9 la peculiaritat d'absorbir relativament poca energia, a revera difer\u00e8ncia del trencament d\u00factil, ja que l'energia absorbida per unitat de volum ve donada per: \n\n  \n    \n      \n        \n          \n            \n              d\n              \n                E\n                \n                  d\n                  e\n                  f\n                \n              \n            \n            \n              d\n              V\n            \n          \n        \n        =\n        \n          \n            1\n            2\n          \n        \n        \n          \u2211\n          \n            i\n            ,\n            j\n          \n        \n        \n          \u03c3\n          \n            i\n            j\n          \n        \n        \n          \u03b5\n          \n            i\n            j\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle {\\frac {dE_{def}}{dV}}={\\frac {1}{2}}\\sum _{i,j}\\sigma _{ij}\\varepsilon _{ij}}\n  \n\nSi un material es trenca pr\u00e0cticament sense deformaci\u00f3 les components del tensor deformaci\u00f3 \n  \n    \n      \n        \n          \u03b5\n          \n            i\n            j\n          \n        \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\varepsilon _{ij}\\;}\n   resulten petites i la suma anterior resulta en una quantitat relativament petita.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un solenoide (del grec, \u00abSolen\u00bb, 'tub', 'conducte', i \u00abeidos\u00bb, 'en forma de' ) \u00e9s un dispositiu f\u00edsic capa\u00e7 de crear un camp magn\u00e8tic summament uniforme i intens en el seu interior, i molt feble a l'exterior. T\u00e9 forma de bobina cil\u00edndrica i consta d'un fil conductor a\u00efllat i enrotllat segons una h\u00e8lix, formant un cilindre d'una llarg\u00e0ria, normalment superior al di\u00e0metre. Andr\u00e9-Marie Amp\u00e8re va inventar el 1820 el nom de solenoide, en un experiment que feia amb corrents circulars.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Les estructures tramades s\u00f3n estructures formades per barres verticals (pilars) i barres horitzontals (bigues). Els pilars i les bigues s'uneixen entre si de forma r\u00edgida per aconseguir formes tridimensionals. Els moderns edificis de blocs d'habitatges i d'oficines s\u00f3n estructures tramades.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una pedelec (de l'angl\u00e8s Pedal Electric Cycle) o tamb\u00e9 bicilec, \u00e9s un tipus especial de bicicleta el\u00e8ctrica (a Su\u00efssa \u00e9s un subtipus de les E-Bikes) en la qual el conductor \u00e9s ajudat mitjan\u00e7ant tracci\u00f3 el\u00e8ctrica quan pedaleja. At\u00e8s que l'acci\u00f3 de pedalejar \u00e9s necess\u00e0ria i l'ajuda est\u00e0 constructivament limitada, aquest tipus de bicicleta no \u00e9s considerat com un vehicle motoritzat d'acord amb la llei.\nA Alemanya, una pedalec amb un motor de pot\u00e8ncia m\u00e0xima de 250 watts i una velocitat m\u00e0xima de 25 km / h limitada constructivament, no \u00e9s considerada com un vehicle segons el reglament relatiu a la posada en circulaci\u00f3 d'autom\u00f2bils. No existeix la obligatorietat de matr\u00edcula, d'asseguran\u00e7a de responsabilitat civil, de perm\u00eds de conduir ni de casc. A Su\u00efssa una pedalec amb un motor de 500 watts de pot\u00e8ncia m\u00e0xima i amb una tracci\u00f3 de pedaleig de fins a 25 km / h \u00e9s considerada com un ciclomotor lleuger.\nLa variant m\u00e9s r\u00e0pida \u00e9s l'anomenada S-bicilec que tamb\u00e9 t\u00e9 el suport d'un motor accionat mitjan\u00e7ant tracci\u00f3 al pedalar i que arriba fins a m\u00e9s de 25 km / h, a Su\u00efssa fins a 45 km / h. A Alemanya \u00e9s considerada com un vehicle, per a aix\u00f2 s\u00f3n necessaris el perm\u00eds de circulaci\u00f3, asseguran\u00e7a de responsabilitat civil, el perm\u00eds de conduir corresponent i, en cas necessari, una autoritzaci\u00f3 oficial. En Su\u00efssa una S-bicilec \u00e9s equiparada a les motocicletes i, per tant, requereix l'obligatorietat perm\u00eds de conduir i d'altres permisos.\nUna bicicleta que sense tracci\u00f3 de pedaleig circula a una velocitat superior als 6 km / h \u00e9s un subtipus m\u00e9s d'E-bicis. Per contra, a Alemanya tals bicicletes s\u00f3n denominades \u00fanicament com e-bicis; aix\u00ed mateix se les tracta com a vehicles segons les lleis locals.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Enginyeria de Biosistemes (o tamb\u00e9 Enginyeria Biol\u00f2gica als EUA) \u00e9s un camp de l'enginyeria que integra la ci\u00e8ncia i disseny d'enginyeria amb les ci\u00e8ncies biol\u00f2giques, ambientals i agr\u00edcoles. Representa una evoluci\u00f3 de la disciplina d'Enginyeria Agr\u00edcola i s'aplica a tots els organismes vius (per\u00f2 sense incloure generalment aplicacions biom\u00e8diques, que \u00e9s el regne de l'enginyeria biom\u00e8dica). En moltes institucions als EUA, Enginyeria de Biosistemes \u00e9s sin\u00f2nim d'Enginyeria Biol\u00f2gica. En algunes institucions, Enginyeria de Biosistemes es considera un terme m\u00e9s ampli que inclou l'Enginyeria Agr\u00edcola i l'Enginyeria Biol\u00f2gica.\nAlgunes \u00e0rees program\u00e0tiques s\u00f3n: producci\u00f3 de bioenergia; desenvolupament de biosensors; enginyeria ambiental i ecol\u00f2gica; processament d'aliments i seguretat aliment\u00e0ria; enginyeria agr\u00edcola (maquin\u00e0ria, reg, emmagatzematge), tractament i gesti\u00f3 de l'aigua (incloses els mesuraments d'agents pat\u00f2gens, productes qu\u00edmics i altres contaminants).\nABET (junta d'acreditaci\u00f3 per a l'enginyeria amb seu als Estats Units) considera nivell B.S. els programes acad\u00e8mics sota l'\u00e0mbit d'Enginyeria Biol\u00f2gica. Les societats professionals que donen suport Enginyeria de Biosistemes als EUA inclouen: ASABE(Societat Americana d'Enginyers Agr\u00edcoles i Biol\u00f2giques) i l'IBE (Institut d'Enginyeria Biol\u00f2gica).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "EPF - \u00c9cole d'ing\u00e9nieurs (antiga \u00c9cole polytechnique f\u00e9minine) una escola d'enginyeria francesa creada el 1925.L'escola forma enginyers amb un perfil multidisciplinari, que treballen en tots els sectors de la ind\u00fastria i els serveis. Cada classe est\u00e0 formada per aproximadament 350 alumnes de formaci\u00f3 generalista, cicles de grau dual i estudiants d'aprenentatge.\nSituat a Cachan, aix\u00ed com a Troyes des del 2010 i a Montpeller des del 2012, l'EPF \u00e9s una instituci\u00f3 privada d'educaci\u00f3 superior d'inter\u00e8s general reconeguda per l'Estat. L'escola \u00e9s membre de la Union des grandes \u00e9coles ind\u00e9pendantes (UGEI).L'EPF es va crear l'any 1994 a partir de l'antiga \u00c9cole polytechnique f\u00e9minine (que mai va estar vinculada a l'\u00c9cole polytechnique) fundada el 1925 per Marie-Louise Paris.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una rampa \u00e9s un element arquitect\u00f2nic que t\u00e9 la funcionalitat de circumvalar parcialment dos plans diferents, de manera que aquests posseeixin una difer\u00e8ncia d'al\u00e7ada relativa en un determinat espai. Sovint s'utilitzen per fer m\u00e9s accessibles dos o m\u00e9s plans que estan a al\u00e7ades diferents, tot i que a vegades tenen una funci\u00f3 ben diferent quan s'introdueixen en el m\u00f3n dels esports. Segons la geometria descriptiva es poden classificar en diversos tipus.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La regulaci\u00f3 autom\u00e0tica \u00e9s una branca de l'enginyeria que s'ocupa del control d'un proc\u00e9s en un estat determinat, per exemple, mantenir la temperatura d'una calefacci\u00f3, el rumb d'un avi\u00f3 o la velocitat d'un autom\u00f2bil en un valor establert. La regulaci\u00f3 autom\u00e0tica, tamb\u00e9 anomenada teoria de control, estudia el comportament dels sistemes din\u00e0mics, tractant-los com caixes o blocs amb una entrada i una sortida. En general, l'entrada al sistema \u00e9s un senyal anal\u00f2gic o digital que es capta en algun punt del sistema. Els blocs intermedis representen les diverses accions pertorbadores que afecten al senyal, com fregaments en els actuadors, aix\u00ed com l'efecte dels elements de control interposats, els reguladors. Aquests efectes es solen representar per mitj\u00e0 de les funcions matem\u00e0tiques que els descriuen, anomenades funcions de transfer\u00e8ncia. La sortida del sistema es diu refer\u00e8ncia i correspon al valor del senyal despr\u00e9s actuar-hi les anteriors funcions de transfer\u00e8ncia. Quan una o m\u00e9s de les variables de sortida d'un sistema han de seguir el valor d'una refer\u00e8ncia que canvia amb el temps, es necessita interposar un controlador que manipuli els valors dels senyals d'entrada al sistema fins a obtenir el valor desitjat de sortida.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una balan\u00e7a (del llat\u00ed bis, \u00ab2 vegades\u00bb, i lanx, \u00abplat, safata\u00bb) \u00e9s un instrument de mesura que serveix per a avaluar el pes o la massa d'un objecte. Les balances s'usen per a amidar el pes, o la massa, en la ci\u00e8ncia, i la t\u00e8cnica de diferents objectes materials, \u00e0dhuc d'una persona, i a la ind\u00fastria i el comer\u00e7 les balances serveixen per moltes aplicacions diferents, i segons molts diferents ordres de magnitud, des de petites quantitats de materials en el laboratori, fins a transports pesants. Un balancer (femen\u00ed: balancera) \u00e9s la persona que fa o fabrica balances, i tamb\u00e9, a vegades, aquell que t\u00e9 l'ofici de pesar, segons el DIEC. La balan\u00e7a \u00e9s el s\u00edmbol de la just\u00edcia, que calibra els arguments a favor i en contra de cada cas (sovint es representa per una dona amb els ulls embenats).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un pla inclinat \u00e9s una porci\u00f3 de s\u00f2l que forma un cert angle amb l'horitzontal sense arribar a ser vertical, \u00e9s a dir, essent l'angle 0\u00b0 < a < 90\u00b0.El pla inclinat, una de les m\u00e0quines simples, permet reduir la for\u00e7a que s'ha de realitzar per a elevar una c\u00e0rrega respecte a si ho f\u00e9ssim verticalment.\nImaginem que volem arrossegar el pes P des d'una altura 1 fins a 2; sent les posicions 1 i 2 a les que ens referim les del centre de gravetat del bloc representat a la figura.\n\nEl pes del bloc, que com sabem \u00e9s una magnitud vectorial (vertical i cap avall), pot descompondre's en dues components, H i V, paral\u00b7lela i perpendicular al pla inclinat respectivament:\n\nH = P\u00b7sin(a)\nV = P\u00b7cos(a)Com, a m\u00e9s, el bloc es despla\u00e7a per la superf\u00edcie del pla inclinat, existir\u00e0 en general una for\u00e7a de fregament FR del bloc contra la superf\u00edcie que tamb\u00e9 haurem de v\u00e8ncer per a poder despla\u00e7ar-lo. Aquesta for\u00e7a \u00e9s:\n\nFR = \u00b5\u00b7V = \u00b5\u00b7P\u00b7cos(a)sent \u00b5 el coeficient de fregament.\nDe l'observaci\u00f3 de la figura, \u00e9s immediat que per a aconseguir despla\u00e7ar el bloc, la for\u00e7a F que haurem de realitzar, ser\u00e0:\n\nF = H + FR = P\u00b7sin(a) + \u00b5\u00b7P\u00b7cos(a) = [sin(a) + \u00b5\u00b7cos(a)]\u00b7PResulta evident que si en compte del pla inclinat, tract\u00e0rem d'al\u00e7ar el bloc sense m\u00e9s ajuda que els nostres propi m\u00fasculs, la for\u00e7a G que haur\u00edem de realitzar seria simplement la del pes del bloc a causa de l'actuaci\u00f3 de la gravetat, \u00e9s a dir\n\nG = PLa q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s: en quines condicions ser\u00e0 avantatjosa la utilitzaci\u00f3 del pla inclinat?", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La paraula cer\u00e0mica deriva del vocable grec keramos, l'arrel s\u00e0nscrita significa \"cremar\". En el seu sentit estricte es refereix a l'argila en totes les seves formes. No obstant aix\u00f2, l'\u00fas modern d'aquest terme inclou tots els materials inorg\u00e0nics no met\u00e0l\u00b7lics que es formen per acci\u00f3 de la calor. Fins als anys 1950, els materials m\u00e9s importants van ser les argiles tradicionals, utilitzades en terrisseria, ma\u00f3, rajola i similars, juntament amb el ciment i el vidre. Tamb\u00e9 pot buscar-se la hist\u00f2ria del rak\u00fa, singular t\u00e8cnica mil\u00b7len\u00e0ria oriental. Hist\u00f2ricament, els productes cer\u00e0mics han estat durs, porosos i fr\u00e0gils. L'estudi de la cer\u00e0mica consisteix en una gran extensi\u00f3 de m\u00e8todes per mitigar aquests problemes i accentuar les potencialitats del material, aix\u00ed com oferir usos no tradicionals. Aix\u00f2 tamb\u00e9 s'ha buscat incorporant a materials compostos com \u00e9s el cas dels cermets, que combinen materials met\u00e0l\u00b7lics i cer\u00e0mics.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La balan\u00e7a de Kibble o balan\u00e7a de watt \u00e9s un instrument de mesura de masses electromec\u00e0nic que mesura la massa d'un objecte de forma molt precisa mitjan\u00e7ant la mesura de la for\u00e7a d'un corrent el\u00e8ctric dintre d'un camp magn\u00e8tic i d'una tensi\u00f3 el\u00e8ctrica indu\u00efda en un conductor en moviment dintre d'un camp magn\u00e8tic.\nEl disseny d'aquest tipus de balan\u00e7a fou ideat el 1975 per Bryan Peter Kibble del National Physical Laboratory (NPL) del Regne Unit. La primera balan\u00e7a, anomenada Mark I, fou constru\u00efda pel mateix Kibble i per Ian Robinson. D'altres centres de metrologia estan desenvolupant-ne amb l'objectiu de proporcionar una nova definici\u00f3 de la unitat de massa, el quilogram, sobre la base d'unitats electr\u00f2niques.\nL'any 2016, a la vint-i-dosena reuni\u00f3 del Comit\u00e8 Consultiu per les Unitats, del Comit\u00e8 Internacional de Pesos i Mesures, es va decidir que la balan\u00e7a de watt passaria a denominar-se balan\u00e7a de Kibble en honor del seu inventor.Les magnituds el\u00e8ctriques a la balan\u00e7a de watt es mesuren utilitzant els efectes qu\u00e0ntics macrosc\u00f2pics: l'efecte Josephson per a la tensi\u00f3 el\u00e8ctrica, i l'efecte Hall qu\u00e0ntic per a la resist\u00e8ncia el\u00e8ctrica. Aquests dos efectes vinculen, de manera diferent, aquestes magnituds el\u00e8ctriques a dues constants fonamentals: la c\u00e0rrega el\u00e8ctrica elemental, \n  \n    \n      \n        e\n      \n    \n    {\\textstyle e}\n  , i la constant de Planck, \n  \n    \n      \n        h\n      \n    \n    {\\textstyle h}\n  . La balan\u00e7a de watt pot mesurar la unitat SI d'energia el\u00e8ctrica i, mitjan\u00e7ant l'\u00fas dels efectes de Josephson i Hall qu\u00e0ntic, determinar la constant de Planck, en termes de les unitats b\u00e0siques del SI de massa, longitud i temps.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El  regulador centr\u00edfug  \u00e9s el sensor d'una cadena mec\u00e0nica de retroalimentaci\u00f3, que proporciona un par\u00e0metre que \u00e9s funci\u00f3 de la velocitat angular. Aquest par\u00e0metre pot ser un despla\u00e7ament mec\u00e0nic que actu\u00ef sobre una v\u00e0lvula de control de retroalimentaci\u00f3 negativa que es subministra a un motor per tal de mantenir constant la seva velocitat.\nEs compon de dues o m\u00e9s masses en rotaci\u00f3 al voltant d'un arbre giratori. Com a resultat de la for\u00e7a centr\u00edfuga les masses tendeixen a allunyar-se de l'eix de rotaci\u00f3, per\u00f2 al fer-ho s'oposen a un sistema de ressorts o a la for\u00e7a de la gravetat a trav\u00e9s d'un sistema articulat, semblant a un p\u00e8ndol c\u00f2nic.\nUn sistema de palanca transforma el moviment radial de les masses en lliscament axial sobre un collaret. Una palanca de canvis t\u00e9 aquesta \u00faltima per transferir el mecanisme que es vol controlar, com pot ser la v\u00e0lvula de pas de vapor o de combustible, o d'aigua en una canonada de c\u00e0rrega.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Fundada en 1741, l'\u00c9cole Nationale Sup\u00e9rieure de Techniques Avanc\u00e9es, tamb\u00e9 anomenada ENSTA ParisTech, \u00e9s una Grande \u00e9cole d'enginyeria de Fran\u00e7a. Est\u00e0 situada a Palaiseau, Fran\u00e7a : Campus Universitat Par\u00eds-Saclay.L'ENSTA ParisTech \u00e9s un establiment p\u00fablic d'ensenyament superior i recerca t\u00e8cnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer d'ENSTA ParisTech (M\u00e0ster Ing\u00e9nieur ENSTA ParisTech)\nel diploma M\u00e0ster recerca\nMast\u00e8re sp\u00e9cialis\u00e9\nMOOC.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un servomotor de modelisme (conegut generalment com a servo o servo de modelisme) \u00e9s un dispositiu actuador que t\u00e9 la capacitat de situar-se en qualsevol posici\u00f3 dins del seu rang d'operaci\u00f3, i de mantenir-se estable en aquesta posici\u00f3. Est\u00e0 format per un motor de corrent continu, una caixa reductora i un circuit de control, i el seu marge de funcionament generalment \u00e9s de menys d'una volta completa.\nEls servos de modelisme s'utilitzen sovint en sistemes de radiocontrol i en rob\u00f2tica, per\u00f2 el seu \u00fas no est\u00e0 limitat a aquests.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Natalie Jeremijenko (Austr\u00e0lia, 1966) \u00e9s una tecnoartista i enginyera australiana, que viu entre Nova York i San Diego. En els seus projectes art\u00edstics utilitza les \u00faltimes tecnologies per desenvolupar alternatives per a un futur tecnol\u00f2gic i generar una cr\u00edtica institucional. El seu objectiu \u00e9s demostrar el poder\u00f3s paper que la tecnologia t\u00e9 en la cultura contempor\u00e0nia: guia les nostres accions, dirigeix les nostres opinions i dramatitza les nostres vides.\nUtilitzant rob\u00f2tica, enginyeria gen\u00e8tica i digital, electromec\u00e0nica i sistemes interactius per visualitzar dades i facilitar sistemes naturals, crea experiments en l'espai p\u00fablic a gran escala, \u2018\"espectacles de participaci\u00f3\", v\u00eddeo i instal\u00b7lacions multim\u00e8dia. Els seus aparells es basen en una \"arquitectura de la reciprocitat\", en contrast amb les tecnologies que condueixen a un monitoratge complet i a un poder i control asim\u00e8trics.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'enginyeria biol\u00f2gica o la bioenginyeria (incloent l'enginyeria de sistemes biol\u00f2gics) \u00e9s la branca de l'enginyeria que estudia els processos moleculars per dissenyar, sostenir i analitzar sistemes biol\u00f2gics. L'Enginyeria biol\u00f2gica est\u00e0 relacionada amb la medicina i amb l'enginyeria agr\u00edcola. At\u00e8s que altres disciplines de l'enginyeria estudien els organismes vius, aquest terme tamb\u00e9 est\u00e0 molt relacionat amb l'enginyeria d'aliments i la biotecnologia. A difer\u00e8ncia dels bi\u00f2legs, els enginyers biol\u00f2gics volen imitar els sistemes biol\u00f2gics per a crear productes o modificar els sistemes biol\u00f2giques per reempla\u00e7ar, augmentar o conservar alguns processos qu\u00edmics i mec\u00e0nics.\nL'enginyeria biol\u00f2gica aplica els conceptes i els m\u00e8todes de la biologia (i de manera secund\u00e0ria de la f\u00edsica, qu\u00edmica, matem\u00e0tica, i ci\u00e8ncia de les computadores) per resoldre problemes del m\u00f3n real relacionats amb les ci\u00e8ncies de la vida i de la seva aplicaci\u00f3 usant l'enginyeria anal\u00edtica i metodologies sint\u00e8tiques. L'enginyeria biol\u00f2gica usa principalment la biologia molecular per estudiar aplicacions avan\u00e7ades als organismes vius.\nLa diferenciaci\u00f3 entre enginyeria biol\u00f2gica s'ensolapa amb l'enginyeria biom\u00e8dica i moltes universitat utilitzen els termes \"bioenginyeria\" i \"enginyeria biom\u00e8dica\" de manera intercanviable. Els enginyers biol\u00f2gics se centren a aplicar la biologia, per\u00f2 no necess\u00e0riament en usos m\u00e8dics.\nUna aplicaci\u00f3 especialment important \u00e9s l'an\u00e0lisi i soluci\u00f3 cost-efectivitat dels problemes relacionats amb la salut humana, per\u00f2 el seu camp \u00e9s m\u00e9s general que aix\u00f2. Per exemple, la biomim\u00e8tica \u00e9s una branca de l'enginyeria biol\u00f2gica que cerca estructures i funcions d'organismes vius que puguin ser usats com a models per al disseny i l'enginyeria de materials i de m\u00e0quines. D'altra banda la biologia de sistemes cerca utilitzar la familiaritat dels enginyers amb sistemes artificials complexos, per facilitar el reconeixement de l'estructura, funci\u00f3 i m\u00e8tode d'operaci\u00f3 prec\u00eds de sistemes biol\u00f2gics complexos.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un certificat de tipus suplementari (STC, sigles de supplemental type certificate) \u00e9s una modificaci\u00f3 o reparaci\u00f3 important que ha estat aprovada per una autoritat d'aviaci\u00f3 i es duu a terme sobre una aeronau, un motor o una turboh\u00e8lice que ja disposa d'un certificat de tipus. S'anomena \u00absuplementari\u00bb perqu\u00e8 expandeix el certificat de tipus existent. L'Ag\u00e8ncia Europea de Seguretat A\u00e8ria (AESA) \u00e9s l'organisme que s'encarrega d'emetre els STC a la Uni\u00f3 Europea.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El  press\u00f2stat, tamb\u00e9 conegut com a interruptor de pressi\u00f3, \u00e9s un aparell que tanca o obre un circuit el\u00e8ctric depenent de la pressi\u00f3 a la qual arriba el fluid que hi circula.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una plataforma de llan\u00e7ament \u00e9s l'\u00e0rea i les instal\u00b7lacions on s'enlairen els coets o naus espacials. Un cosm\u00f2drom (o base espacial) pot contenir una o diverses plataformes. Una plataforma de llan\u00e7ament t\u00edpica consisteix en estructures de servei i l\u00ednies d'abastament. L'estructura de servei proporciona una plataforma d'acc\u00e9s per inspeccionar el vehicle de llan\u00e7ament abans del llan\u00e7ament. La majoria de les estructures de servei es poden moure o girar a una dist\u00e0ncia segura. Les l\u00ednies d'abastament subministren combustible, gas, energia i enlla\u00e7os de comunicaci\u00f3 amb el vehicle de llan\u00e7ament. El vehicle de llan\u00e7ament se situa sobre la plataforma de llan\u00e7ament, la qual t\u00e9 una estructura reflectora per soportar la calor intensa i la c\u00e0rrega generada pels motors del coet durant l'enlairament.\n\nLa majoria dels vehicles de llan\u00e7ament criog\u00e8nics han de ser r\u00e0pidament emplenats quan s'aproximi la data del llan\u00e7ament. Aix\u00f2 \u00e9s especialment necessari, ja que diversos dip\u00f2sits estan situats a l'enlairament i despr\u00e9s es retiren quan el personal de suport corregeix els problemes o verifica que no s\u00f3n greus. Sense la possibilitat d'omplir el vehicle de llan\u00e7ament, el llan\u00e7ament hauria de ser anul\u00b7lat quan els problemes retardessin el compte enrere. Les grues p\u00f2rtic s\u00f3n comunament dissenyades i constru\u00efdes sobre plataformes de llan\u00e7ament per a complir aquests tipus de serveis, tant durant el llan\u00e7ament com en els per\u00edodes que el precedeixen.\nLa majoria dels coets necessiten suport estable durant uns pocs segons despr\u00e9s de la ignici\u00f3, mentre que els motors s'encenen i s'estabilitzen amb tota la seva for\u00e7a. Aquest requisit d'estabilitat s'aconsegueix mitjan\u00e7ant l'\u00fas de perns explosius que connecten el vehicle de llan\u00e7ament a la plataforma. Quan el vehicle \u00e9s estable i est\u00e0 llest per volar, exploten els perns, trencant els vincles que connecten el vehicle a la plataforma en terra.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'\u00c9cole nationale de l'aviation civile (ENAC), \u00e9s el nom en franc\u00e8s de l'escola d'enginyeria aeron\u00e0utica francesa (Grande \u00e9cole) a Tolosa. Forma part de la Universitat de Tolosa i la Aerospace Valley i France AEROTECH.\u00c9s l'escola d'aeron\u00e0utica m\u00e9s gran d'Europa.La universitat t\u00e9 una fundaci\u00f3. Els graduats estan representats per l'associaci\u00f3 ENAC Alumni.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una aerodina \u00e9s una aeronau capa\u00e7 de generar substentaci\u00f3. Els aerodines es divideixen en dos grans grups: les aeronaus d'ala fixa i les aeronaus d'ales m\u00f2bils.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Sinclair C5 \u00e9s un vehicle el\u00e8ctric de bateria individual, t\u00e8cnicament un \"cicle de pedal assistit el\u00e8ctricament\". (encara que \u00e9s \u00e0mpliament descrit com un \"cotxe el\u00e8ctric\", Sinclair l'ha caracteritzat com un \"vehicle, no un cotxe\".) Va ser la culminaci\u00f3 del gran inter\u00e8s en els vehicles el\u00e8ctrics de part del Sr. Clive Sinclair. Sinclair s'havia convertit en un dels milionaris m\u00e9s coneguts del Regne Unit i s'ha guanyat el t\u00edtol de cavaller gr\u00e0cies a la reeixida empresa Sinclair Research, dedicada a ordinadors personals a principis de la d\u00e8cada de 1980. Ell va esperar repetir el seu \u00e8xit en el mercat de vehicles el\u00e8ctrics, que va veure que havia madurat per a un nou enfocament. El C5 va sorgir d'un projecte anterior per produir un cotxe el\u00e8ctric semblant al Renault Twizy anomenat C1. Despr\u00e9s d'un canvi en la llei impulsada per la pressi\u00f3 exercida pels fabricants de bicicletes, Sinclair ha desenvolupat el C5 com un tricicle el\u00e8ctric amb un cos de polipropil\u00e8 i un xass\u00eds dissenyat per Lotus Cars. Va ser pensat per ser el primer d'una s\u00e8rie de vehicles el\u00e8ctrics cada vegada m\u00e9s ambiciosos, per\u00f2 el desenvolupament planificat del C10 i C15 mai va arribar m\u00e9s enll\u00e0 de la taula de dibuix.\nEl 10 de gener de 1985, el C5 es va donar a con\u00e8ixer en un esdeveniment de llan\u00e7ament ostent\u00f3s per\u00f2 va rebre una recepci\u00f3 poc entusiasta dels mitjans de comunicaci\u00f3 brit\u00e0nics. Les seves perspectives de vendes van ser arru\u00efnades per males cr\u00edtiques i preocupacions de seguretat expressades per les organitzacions de consumidors i d'automobilisme. Les limitacions del vehicle \u2013 un curt abast, una velocitat m\u00e0xima de nom\u00e9s 24 km/h, una bateria que s'acaba r\u00e0pidament i una falta de resist\u00e8ncia a la intemp\u00e8rie \u2013 fan que sigui poc pr\u00e0ctic per a les necessitats de la gent. Es comercialitza com una alternativa als cotxes i bicicletes, per\u00f2 va acabar apel\u00b7lant a cap dels grups de propietaris, i que no estava disponible a les botigues fins a diversos mesos despr\u00e9s del seu llan\u00e7ament. Dins dels tres mesos de la posada en marxa, la producci\u00f3 s'havia redu\u00eft en un 90%. Les vendes mai van avan\u00e7ar i les previsions optimistes de Sinclair i la producci\u00f3 van cessar per complet a l'agost de 1985. De 14.000 C5s fets, nom\u00e9s 5.000 van ser venuts abans del seu fabricant, Sinclair Vehicles, va entrar en fallida.\nEl C5 es va fer conegut com \"una de les grans bombes de m\u00e0rqueting de la ind\u00fastria brit\u00e0nica de postguerra\" i un \"notori ... exemple de frac\u00e0s\". Malgrat el seu frac\u00e0s comercial, el C5 es va convertir en un element de culte per a col\u00b7leccionistes. Milers de C5s sense vendre van ser comprats per inversors i es van vendre a preus enormement inflats \u2013 fins a \u00a35000, en comparaci\u00f3 amb el valor original al detall de 399 lliures. Diversos entusiastes han creat clubs de propietaris i alguns han modificat substancialment els seus vehicles, afegint rodes gegants, motors de reacci\u00f3 i motors el\u00e8ctrics d'alta pot\u00e8ncia per propulsar els C5s a velocitats de fins a 240 km/h.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'atractor de Lorenz, concepte introdu\u00eft per Edward Lorenz el 1963, \u00e9s un sistema din\u00e0mic determinista tridimensional no lineal derivat de les equacions simplificades de rotllos de convecci\u00f3 que es produeixen en les equacions din\u00e0miques de l'atmosfera terrestre.\nPer alguns valors dels par\u00e0metres \n  \n    \n      \n        a\n        ,\n        b\n        ,\n        c\n      \n    \n    {\\displaystyle a,b,c}\n   el sistema exhibeix un comportament ca\u00f2tic i mostra el que actualment s'anomena un atractor estrany, aix\u00f2 va ser provat per W. Tucker el 2001. L'atractor estrany en aquest cas \u00e9s un fractal de dimensi\u00f3 de Hausdorff entre 2 i 3. Grassberger (1983) ha estimat la dimensi\u00f3 de Hausdorff en 2.06 \u00b1 0.01 i la dimensi\u00f3 de correlaci\u00f3 en 2.05 \u00b1 0.01.\nEl sistema apareix en l\u00e0sers, en generadors el\u00e8ctrics i en determinades rodes d'aigua. El model \u00e9s un sistema de tres equacions diferencials ordin\u00e0ries, conegudes com les equacions de Lorentz:\n\n  \n    \n      \n        \n          \n            \n              d\n              x\n            \n            \n              d\n              t\n            \n          \n        \n        =\n        a\n        (\n        y\n        \u2212\n        x\n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle {\\frac {dx}{dt}}=a(y-x)}\n  \n  \n    \n      \n        \n          \n            \n              d\n              y\n            \n            \n              d\n              t\n            \n          \n        \n        =\n        x\n        (\n        b\n        \u2212\n        z\n        )\n        \u2212\n        y\n      \n    \n    {\\displaystyle {\\frac {dy}{dt}}=x(b-z)-y}\n  \n  \n    \n      \n        \n          \n            \n              d\n              z\n            \n            \n              d\n              t\n            \n          \n        \n        =\n        x\n        y\n        \u2212\n        c\n        z\n      \n    \n    {\\displaystyle {\\frac {dz}{dt}}=xy-cz}\n  on a s'anomena el Nombre de Prandtl i b s'anomena el nombre de Rayleigh.\n\n  \n    \n      \n        a\n        ,\n        b\n        ,\n        c\n        >\n        0\n      \n    \n    {\\displaystyle a,b,c>0}\n  , per\u00f2 \u00e9s normalment \n  \n    \n      \n        a\n        =\n        10\n      \n    \n    {\\displaystyle a=10}\n  , \n  \n    \n      \n        c\n        =\n        8\n        \n          /\n        \n        3\n      \n    \n    {\\displaystyle c=8/3}\n   i b \u00e9s variat. El sistema exhibeix un comportament ca\u00f2tic per a \n  \n    \n      \n        b\n        =\n        28\n      \n    \n    {\\displaystyle b=28}\n   per\u00f2 mostra \u00f2rbites peri\u00f2diques per a altres valors de b, per exemple, amb \n  \n    \n      \n        b\n        =\n        99.96\n      \n    \n    {\\displaystyle b=99.96}\n   es converteix en un nus t\u00f2ric anomenat T (3,2).\nLa forma de papallona de l'atractor de Lorenz pot haver inspirat el nom de l'efecte papallona en la teoria del Caos.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En la microfabricaci\u00f3, l'oxidaci\u00f3 t\u00e8rmica \u00e9s una manera de produir una fina capa d'\u00f2xid (generalment di\u00f2xid de silici ) a la superf\u00edcie d'una oblia. La t\u00e8cnica obliga un agent oxidant a difondre's a l'oblia a alta temperatura i reaccionar amb ella. El model de Deal-Grove prediu sovint la taxa de creixement de l'\u00f2xid. L'oxidaci\u00f3 t\u00e8rmica es pot aplicar a diferents materials, per\u00f2 m\u00e9s comunament implica l'oxidaci\u00f3 de substrats de silici per produir di\u00f2xid de silici.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Vegeu tamb\u00e9:  Edifici intel\u00b7ligent i Imm\u00f2ticaEl Building Management System (BMS) \u00e9s un sistema de gesti\u00f3 d'edificacions, basat en un programari i un maquinari de supervisi\u00f3 i control que s'instal\u00b7la en els edificis. Amb aquest concepte, es defineix l'automatitzaci\u00f3 integral d'immobles amb alta tecnologia.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El puntal o ploma \u00e9s una pe\u00e7a cil\u00edndrica allargada, de dimensi\u00f3 i material variable amb la part inferior, est\u00e0 arrelada a una estructura ferma, que no es pot moure. A l'extrem superior del puntal o ploma trobem l amantina. L'amantina \u00e9s una corda que sost\u00e9 la barra horitzontal del puntal i de l'extrem surt un cable que sost\u00e9 la c\u00e0rrega. Al seu torn, dos caps anomenats osta mouen el puntal horitzontalment per poder traslladar la c\u00e0rrega d'un lloc a l'altre.\nEl puntal ha estat durant la hist\u00f2ria, l'element fonamental de c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega a bord dels vaixells mercants, a causa del seu baix manteniment i f\u00e0cil maneig, per\u00f2 amb el pas dels anys i la modernitzaci\u00f3 dels m\u00e8todes de c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega, ha estat progressivament substitu\u00eft per grues, que necessiten menys personal per a la seva utilitzaci\u00f3.\n\n1 Cable al ganxo = Amantina\n2 Cable a la ploma o puntal = Amantina\n3 Cable entre plomes = Ocellet\n5 Motor o gigre d'Amantina\n6 Cable d'OstesAmb diversos puntals es poden realitzar diferents maniobres i treballar de diferents maneres. La m\u00e9s utilitzada \u00e9s el sistema de treball \"a l'americana\" que consisteix a unir els dos amants de dos plomes i utilitzar nom\u00e9s un Osta de cada un dels dos puntals emprats. Aquest sistema permet a m\u00e9s d'una major versatilitat en els seus moviments una major capacitat de c\u00e0rrega per part dels puntals, podent aix\u00ed hissar i arriar carregaments que amb un sol puntal no es podia.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'enginyeria t\u00e8cnica  \u00e9s una carrera de primer cicle de tres anys de durada (m\u00e9s un projecte de fi de carrera) que dona acc\u00e9s a la professi\u00f3 dels enginyers t\u00e8cnics. A Espanya aquesta carrera es va establir el 1963, per homologar l'enginyeria espanyola a les de la resta dels pa\u00efsos desenvolupats i poder accedir aix\u00ed als cr\u00e8dits del Banc Mundial. Els seus antecessors, els p\u00e8rits, estudiaven una carrera de 4 o 5 anys m\u00e9s revalida i projecte final de carrera. La Llei 12/86 d'Atribucions, aprovada per les Corts Espanyoles, estableix, en l'article 1r, que els enginyers t\u00e8cnics tindran la plenitud d'atribucions en la seva especialitat respectiva, aix\u00ed com les que tenien els antics perits.Els t\u00edtols de p\u00e8rit mantenen la seva vig\u00e8ncia en els professionals que l'exerceixen, molts dels quals els van convalidar pels d'enginyer t\u00e8cnic. Si b\u00e9 les \u00faltimes promocions que van obtenir aquesta titulaci\u00f3 ho van fer en la d\u00e8cada dels seixanta, l'\u00faltima promoci\u00f3 va ser la de 1969-1970. Eren impartides en una escola universit\u00e0ria d'\u00e0mbit t\u00e8cnic o en una escola t\u00e8cnica superior que, a m\u00e9s, impartia carreres de cicle llarg.\nLa reforma actual dels ensenyaments de graus (a causa del Pla Bolonya), far\u00e0 desapar\u00e8ixer aquests estudis, que s'impartiran com a ensenyaments de grau, denominant els nous t\u00edtols  graduats en enginyeria mec\u00e0nica, el\u00e8ctrica, electr\u00f2nica i autom\u00e0tica, qu\u00edmica o t\u00e8xtil , en el cas dels enginyers t\u00e8cnics industrials,  graduats en enginyeria naval ,  graduats en enginyeria aeron\u00e0utica , etc. Les seves escoles es denominaran: Escola d'Enginyers o Escola Superior d'Enginyers si, a m\u00e9s del grau, s'imparteixen estudis de postgrau.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Institut de Tecnologia de la Construcci\u00f3 de Catalunya (ITeC) \u00e9s una fundaci\u00f3 del sector de la construcci\u00f3 de Catalunya. \u00c9s una entitat privada sense \u00e0nim de lucre creada el 1978 per fomentar l'estudi, la investigaci\u00f3 i la formaci\u00f3 permanent en el camp de la construcci\u00f3. El 1991 va rebre la Placa Narc\u00eds Monturiol.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La programaci\u00f3 lineal (PL) \u00e9s un m\u00e8tode matem\u00e0tic per determinar una manera d'aconseguir el millor resultat (com, per exemple, el benefici m\u00e0xim o el cost m\u00ednim) d'un cert model matem\u00e0tic donats una s\u00e8rie de requisits (restriccions) representats com relacions lineals. La programaci\u00f3 lineal \u00e9s un cas espec\u00edfic de la programaci\u00f3 matem\u00e0tica (optimitzaci\u00f3 matem\u00e0tica).\nM\u00e9s formalment, la programaci\u00f3 lineal \u00e9s una t\u00e8cnica per l'optimitzaci\u00f3 d'una funci\u00f3 objectiu lineal, subjecta a una igualtat lineal i restriccions en forma de desigualtats lineals. La seva regi\u00f3 factible \u00e9s un pol\u00ededre convex, que \u00e9s un conjunt definit com la intersecci\u00f3 de molts (finits) semiespais, cadascun dels quals \u00e9s definit per una desigualtat lineal. La seva funci\u00f3 objectiu \u00e9s una funci\u00f3 af\u00ed de valors reals definida en aquest pol\u00ededre. Un algorisme de programaci\u00f3 lineal troba un punt del pol\u00ededre en el qual aquesta funci\u00f3 t\u00e9 el menor (o major) valor, si existeix tal punt.\nEls programes lineals s\u00f3n problemes que es poden expressar en la seg\u00fcent forma can\u00f2nica:\n\n  \n    \n      \n        \n          \n            \n              \n              \n                \n                  maximitzar\n                \n              \n              \n              \n                \n                  \n                    c\n                  \n                  \n                    \n                      T\n                    \n                  \n                \n                \n                  x\n                \n              \n            \n            \n              \n              \n                \n                  amb la restricci\u00f3\n                \n              \n              \n              \n                A\n                \n                  x\n                \n                \u2264\n                \n                  b\n                \n              \n            \n            \n              \n              \n                \n                  i\n                \n              \n              \n              \n                \n                  x\n                \n                \u2265\n                \n                  0\n                \n              \n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle {\\begin{aligned}&{\\text{maximitzar}}&&\\mathbf {c} ^{\\mathbf {T} }\\mathbf {x} \\\\&{\\text{amb la restricci\u00f3}}&&A\\mathbf {x} \\leq \\mathbf {b} \\\\&{\\text{i}}&&\\mathbf {x} \\geq \\mathbf {0} \\end{aligned}}}\n  x representa el vector de variables que es volen determinar; c i b s\u00f3n vectors de coeficients coneguts; a \u00e9s una matriu de coeficients coneguts; i \n  \n    \n      \n        (\n        \u22c5\n        \n          )\n          \n            \n              T\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle (\\cdot )^{\\mathrm {T} }}\n   \u00e9s la matriu transposada. L'expressi\u00f3 que es vol maximitzar o minimitzar s'anomena funci\u00f3 objectiu, en aquest cas cTx. Les desigualtats Ax \u2264 b s\u00f3n les restriccions que configuren un pol\u00edtop convex sobre el qual s'optimitza la funci\u00f3 objectiu. En aquest context, dos vectors s\u00f3n comparables quan tenen les mateixes dimensions. Si cada component del primer \u00e9s menor o igual a la component corresponent del segon, llavors es pot dir que el primer vector \u00e9s menor o igual al segon vector.\nLa programaci\u00f3 lineal es pot aplicar a diversos camps d'estudi. Es fa servir en negocis i economia, per\u00f2 tamb\u00e9 es pot fer servir per resoldre alguns problemes de l'enginyeria. Algunes ind\u00fastries que utilitzen models de programaci\u00f3 lineal s\u00f3n, per exemple, la del transport, energia, telecomunicacions i fabricaci\u00f3. La programaci\u00f3 lineal s'ha demostrat \u00fatil per modelar diversos tipus de problemes que tracten la planificaci\u00f3, el disseny de rutes, la programaci\u00f3 d'horaris, l'assignaci\u00f3 i el disseny.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El factor d'efectivitat relativa (FER), es refereix a la pot\u00e8ncia de demolici\u00f3 d'un explosiu en comparan\u00e7a amb el TNT, en unitats d'equivalents en TNT/kg (TNTe/kg). El FER \u00e9s la massa relativa de TNT a la qual equival un explosiu; com m\u00e9s gran sigui el FER, m\u00e9s poder\u00f3s \u00e9s l'explosiu.\nAix\u00f2 permet als enginyers determinar les masses requerides de diferents explosius en l'aplicaci\u00f3 de f\u00f3rmules de voladura desenvolupades espec\u00edficament pel TNT. Per exemple, si per una voladura es precisa una c\u00e0rrega d'1 kg de TNT, per\u00f2 utilitzant octanitrocub\u00e0, que t\u00e9 un FER de 2,38, se'n necessitarien nom\u00e9s el 1,0/2,38 (o 0,42) kg per fer la mateixa feina.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Actualment les ciutats estan donant pas a l'avan\u00e7 per ser m\u00e9s sostenibles, eficients i millor gestionades, convertint-se en el que es coneix com a Smart city. Casos i estudis recents demostren que un factor clau en aquesta transformaci\u00f3 \u00e9s l'\u00fas de grans dades urbanes i objectes f\u00edsics a les ciutats. Tanmateix el coneixement i el marc de l'\u00fas de dades per a ciutats intel\u00b7ligents continuen sent relativament desconeguts.\nIBM va realitzar m\u00e9s de 100 projectes de smart cities a tot el m\u00f3n de 2010 a 2017, projectes dels quals si inclo\u00efen administraci\u00f3, ciutadania, desenvolupament econ\u00f2mic, medi ambient i planificaci\u00f3 de transports p\u00fablics i urbans.\nEn adici\u00f3 a aix\u00f2, la recent proliferaci\u00f3 del Big Data ha contribu\u00eft molt en la transformaci\u00f3 a Smart city. El nom de big data fa refer\u00e8ncia a grans i complexes conjunts de dades que representen rastres digitals d'activitat humana que es poden definir en termes d'escala o volum, an\u00e0lisi de m\u00e8todes o efectes sobre organitzacions. Les ciutats d'arreu del m\u00f3n obtenen gran quantitat de dades complexes relacionades a la vida urbana i gr\u00e0cies a aix\u00f2 podem aconseguir informaci\u00f3 \u00fatil per a diverses parts interessades, com ara ciutadans, visitants, govern local i empreses.\nPer exemple, el govern de Se\u00fcl (capital de Corea del Sud) recopila dades relacionades a la salut p\u00fablica, transport i resid\u00e8ncia que estan a disposici\u00f3 dels cient\u00edfics per contribuir al coneixement de la ciutat i els seus ciutadans. Com a resultat van identificar que la ciutat necessitava l'\u00fas del bus urb\u00e0 a mitja nit i posteriorment van millorar els serveis p\u00fablics de mitja nit. De la mateixa manera, el govern de San Francisco (Estats Units) va analitzar els registres de delictes per millorar els serveis de seguretat p\u00fablica i el govern de Rio de Janeiro utilitza dades de c\u00e0meres i sensors per solucionar diversos problemes de la ciutat, com ara el clima, energia i seguretat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "\u00c9cole nationale sup\u00e9rieure des mines de Saint-\u00c9tienne \u00e9s una universitat francesa, una Grande \u00e9cole d'enginyeria, fundada el 1816, amb seu a Saint-\u00c9tienne. Entre els objectius marcats per la universitat es troba donar suport al desenvolupament dels seus estudiants i empreses a trav\u00e9s d'una s\u00e8rie de cursos i camps de recerca, des de la formaci\u00f3 inicial d'enginyers generals ing\u00e9nieurs civils des mines, fins a la doc\u00e8ncia del doctorat; des de les ci\u00e8ncies dels materials fins a la microelectr\u00f2nica passant per l'enginyeria de processos, la mec\u00e0nica, el medi ambient, l'enginyeria civil, les finances, les tecnologies de la informaci\u00f3 i l'enginyeria de la salut.L'escola va ser fundada el 2 d'agost de 1816, a inst\u00e0ncies de Llu\u00eds XVIII.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La velocitat de deformaci\u00f3 \u00e9s una magnitud que mesura el canvi de deformaci\u00f3 respecte al temps. Per problemes uniaxials \u00e9s simplement la derivada temporal de la deformaci\u00f3 longitudinal, mentre que per problemes o situacions tridimensionals es representa per un tensor de segon rang.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Paret formada per grans pedres planeres col\u00b7locades en posici\u00f3 vertical.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La gallina i el porc \u00e9s una faula empresarial que consisteix en el comprom\u00eds amb un projecte o causa. Quan es cuina un plat d'ous amb pernil o cansalada, el porc proporciona pernil o cansalada que requereixen el seu sacrifici vital i el pollastre proporciona els ous que no s\u00f3n dif\u00edcils de produir ni suposen el seu sacrifici vital. Aix\u00ed, el porc est\u00e0 realment comprom\u00e8s amb aquest plat, mentre que el pollastre nom\u00e9s hi participa, tot i que es necessiten tots dos per produir el plat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una excavadora mixta o pala mixta \u00e9s un m\u00e0quina d'enginyeria civil que combina una pala carregadora i una excavadora. La pala, de petita talla, \u00e9s sobretot destinada a treballs lleugers (cavament de rases, o en agricultura per a replegar el fem).\nSe sol anomenar err\u00f2niament retroexcavadora que \u00e9s una m\u00e0quina diferent.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La prefabricaci\u00f3 \u00e9s un sistema de construcci\u00f3 basat en el disseny i producci\u00f3 de components i subsistemes elaborats en s\u00e8rie en una f\u00e0brica fora de la seva ubicaci\u00f3 final i que es porten a la seva posici\u00f3 definitiva per muntar l'edificaci\u00f3 despr\u00e9s d'una fase de muntatge simple, precisa i no laboriosa. Tal \u00e9s aix\u00ed que, quan un edifici \u00e9s prefabricat, les operacions en el terreny s\u00f3n essencialment de muntatge, i no d'elaboraci\u00f3. Una bona refer\u00e8ncia per con\u00e8ixer el grau de prefabricaci\u00f3 d'un edifici \u00e9s la de valorar la quantitat de residus generats en l'obra; quanta major quantitat d'enderrocs i brut\u00edcia, menys \u00edndex de prefabricaci\u00f3 presenta l'immoble.\nEl terme prefabricaci\u00f3 segueix tenint una connotaci\u00f3 despectiva, la qual cosa ja avan\u00e7ava el dissenyador i arquitecte autodidacta Jean Prouv\u00e9, quan deia que el que es qualifica com prefabricat acaba assimilant-se a edifici provisional. No obstant aix\u00f2, la prefabricaci\u00f3 comporta, en la majoria dels casos, un augment de qualitat, reducci\u00f3 de deixalles, perfeccionament i seguretat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El tonatge de pes mort, TPM, o dwt (acr\u00f2nim del terme en angl\u00e8s Deadweight tonnage), \u00e9s la mesura per determinar la capacitat de c\u00e0rrega sense risc d'una embarcaci\u00f3, el valor s'expressa en tones m\u00e8triques. Tamb\u00e9 \u00e9s la forma de mesurar la mida d'una flota, com a sumatori del dwt de cadascuna de les unitats que la formen.\nConsisteix en la suma dels pesos que transporta un vaixell, i inclou el carregament, el combustible propi del vaixell, les provisions, l'aigua dol\u00e7a per a consum hum\u00e0, l'aigua de llast, la tripulaci\u00f3, els passatgers i els seus equipatges.\nEl terme s'usa sovint per a indicar el m\u00e0xim pes mort, \u00e9s a dir el seu tonatge de pes mort quan el vaixell es troba completament carregat, de manera que el seu francbord estigui al punt de submersi\u00f3. Aquest pes mort \u00e9s la difer\u00e8ncia entre el despla\u00e7ament d'un vaixell a plena c\u00e0rrega i el despla\u00e7ament en rosca (vaixell buit pr\u00f2piament dit).\nEn el vocabulari navilier es designen com a \u00abde poc port\u00bb o \u00abde port menor\u00bb les embarcacions menors d'unes 1.000 t de pes mort (pesquers menors, iots, barcasses, etc.), La xifra no \u00e9s exacta, per\u00f2 les regulacions d'alguns pa\u00efsos ho especifiquen. Els vaixells que superen aquest valor es coneixen com a \u00abvaixells de port\u00bb o, si s\u00f3n molt grans, \u00abvaixells de gran port \u00bb.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un rellotge de sol \u00e9s un instrument de mesura que assenyala les hores mitjan\u00e7ant l'ombra d'un gn\u00f2mon clavat dins d'un quadrant on hi ha marcades les l\u00ednies hor\u00e0ries. El gn\u00f2mon sempre t\u00e9 la direcci\u00f3 paral\u00b7lela a l'eix de rotaci\u00f3 terrestre, en canvi el quadrant pot adoptar diferents posicions, igual que les l\u00ednies hor\u00e0ries. N'hi ha de diferents tipus, els m\u00e9s comuns s\u00f3n els verticals i els horitzontals.\n\u00c9s un instrument emprat des de temps molt remots per poder mesurar el pas de les hores i els minuts (temps). En catal\u00e0 s'anomena tamb\u00e9 quadrant solar. Empra l'ombra projectada per un gn\u00f2mon sobre una superf\u00edcie amb una escala per indicar la posici\u00f3 del Sol durant el moviment di\u00fcrn. Segons la disposici\u00f3 del gn\u00f2mon i la forma de l'escala es poden mesurar diferents tipus de temps, sent el m\u00e9s habitual el temps solar aparent. La ci\u00e8ncia encarregada d'elaborar teories i reunir coneixement sobre els rellotges de sol s'anomena gnom\u00f2nica.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La Granada antitanc Serdyuk de 1941(VPGS-41) era una granada antitancs dissenyada i utilitzada per la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica durant la Segona Guerra Mundial. Va ser produ\u00efda entre 1941 i 1942, quan va cessar la seva construcci\u00f3, per la baixa qualitat de l'arma i la seva poca seguretat. El disseny no va ser gaire utilitzat i var acabant sent reempla\u00e7at per les granades antitanc manuals (com la RPG-43).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Els habitatges m\u00f2bils (tamb\u00e9 anomenats en angl\u00e8s, mobile homes, trailers o house trailers) s\u00f3n cases prefabricades constru\u00efdes en f\u00e0briques \u2014i no en el lloc de destinaci\u00f3\u2014 i despr\u00e9s transportades al lloc on es van a establir.Constru\u00efdes normalment sobre xass\u00eds permanents amb rodes es transporten sent tirades per un cami\u00f3 tractor per carretera fins al lloc on s'estableixen de forma permanent. Els habitatges m\u00f2bils comparteixen els mateixos or\u00edgens hist\u00f2rics que les caravanes, per\u00f2 avui dia ambdues s\u00f3n molt diferents en grand\u00e0ria i equipament, utilitzant-se les \u00faltimes com a casa de vacances o temporal, mentre els habitatges m\u00f2bils s\u00f3n aut\u00e8ntiques cases; se situen en un lloc i romanen all\u00ed encara que mantenen la capacitat de ser transportades \u00edntegrament a un altre lloc si \u00e9s necessari. Despr\u00e9s de la cosm\u00e8tica de la instal\u00b7laci\u00f3 per ocultar la base, hi ha marcs per a remolcs, eixos, rodes i ganxos d'arrossegament.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La RG-41 era una granada de m\u00e0 dissenyada per la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica el 1941, i utilitzada breument fins a 1942, quan va ser reempla\u00e7ada per la m\u00e9s moderna RG-42. Va ser dissenyada per N. P. Belyakov.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La Soci\u00e9t\u00e9 anonyme des \u00c9tablissements Nieuport, que posteriorment es passaria a anomenar Nieuport-Delage, va ser una empresa fabricant d'avions francesa que principalment constru\u00efa avions de competici\u00f3, abans que esclat\u00e9s la Primera Guerra Mundial, i avions de ca\u00e7a durant la Guerra i en el per\u00edode entre guerres.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El gel de graf\u00e8 \u00e9s el material m\u00e9s lleuger del m\u00f3n, \u00e9s un aerogel amb una densitat de 0,16 mg/cm\u00b3, menys que l'heli (la densitat esmentada no inclou el pes de l'aire en l'estructura) \u00c9s aproximadament 7,5 vegades menys dens que l'aire. Va ser desenvolupat a la Universitat de Zhejiang a la Xina.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una superestructura en construcci\u00f3 naval \u00e9s la construcci\u00f3 damunt el buc. La paraula prov\u00e9 del verb llat\u00ed, superstruere (\u00abbastir damunt\u00bb).\n\nLa superestructura consisteix en les parts d'una nau constru\u00efdes per sobre de la coberta principal. No se sol incloure els pals o qualsevol de les torretes d'armament. Cal tenir en compte que en els temps moderns, les torres no sempre disposen d'artilleria naval, per\u00f2 poden portar llan\u00e7adores de m\u00edssils o armes de guerra antisubmarina.\nLa mida de la superestructura d'una embarcaci\u00f3 pot tenir moltes implicacions, ja que poden alterar la rigidesa estructural, els seus despla\u00e7aments, o tant un com l'altre. Aquests poden ser perjudicials per al rendiment del vaixell si no es tenen en compte els inconvenients. L'al\u00e7ada i el pes de la superestructura a bord d'un vaixell tamb\u00e9 afecta la quantitat de francbord que requereix aquest tipus de vaixells al llarg dels seus costats, fins a la seva l\u00ednia de flotaci\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El capbussament o cabussament \u00e9s la inclinaci\u00f3 d'un estrat respecte a l'horitzontal, mesurat com l'angle entre la l\u00ednia de m\u00e0xim pendent i l'horitzontal. Per indicar completament la posici\u00f3 de l'estrat a l'espai, cal indicar tamb\u00e9 la direcci\u00f3 cap a on s'inclina.A m\u00e9s del pla d'estratificaci\u00f3, el capbussament pot servir per situar qualsevol altre pla rellevant en geologia, com un pla de falla o els plans d'esquistositat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Fundada el 2005, l'\u00c9cole des technologies num\u00e9riques avanc\u00e9esy, \u00e9s una Grande \u00e9cole d'inform\u00e0tica de Fran\u00e7a. Est\u00e0 situada a Ivry-sur-Seine. Els graus lliurats per la universitat s\u00f3n reconeguts per l'estat franc\u00e8s.El curs \u00e9s un sistema educatiu dual de tres anys i inclou 200 hores de lli\u00e7ons i 400 hores d'estudi de casos pr\u00e0ctics per any. Hi ha dues especialitzacions disponibles: desenvolupament de programari o xarxa inform\u00e0tica i ordinadors.\nA partir de setembre de 2013, la universitat inici\u00e0 un nou programa gratu\u00eft de 2 anys despr\u00e9s del Baccalaur\u00e9at per 250 estudiants. La novetat \u00e9s que hi ha estudiants de postgrau que pagaran els estudiants en formaci\u00f3 (250 euros al mes durant tres anys).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El desnivell (Geografia, Cartografia, Topografia) \u00e9s la difer\u00e8ncia d'altures entre dos punts. Difer\u00e8ncia de nivell o d'altures entre dos punts de la superf\u00edcie terrestre, \u00e9s a dir la difer\u00e8ncia entre dues al\u00e7\u00e0ries.\nPer tal de calcular el desnivell entre dos punts representats - generalment per coordenades geogr\u00e0fiques - en un mapa o carta topogr\u00e0fica, cal fer una resta entre les cotes o altituds respectives. Per exemple, entre la font (naixement) i la desembocadura d'un riu o entre el nivell del mar (riba) i el cim d'una muntanya: A1 - A2 = D (A1: altitud punt 1; A2: altitud punt 2; D: desnivell).\nEl mot desnivell \u00e9s emprat per descriure la manca de nivell d'un terreny inclinat o amb pendent i tamb\u00e9 la Inclinaci\u00f3 ascendent o descendent del terreny.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En enginyeria, un t\u00fanel de vent o t\u00fanel aerodin\u00e0mic \u00e9s una eina de recerca desenvolupada per ajudar en l'estudi dels efectes del moviment de l'aire al voltant d'objectes s\u00f2lids. Amb aquest aparell se simulen les condicions experimentades per l'objecte en la situaci\u00f3 real.En un t\u00fanel de vent, l'objecte roman estacionari mentre es for\u00e7a el pas d'aire o gas al voltant d'ell. S'utilitza per a estudiar els efectes del moviment de l'aire en objectes com avions, naus espacials, m\u00edssils, autom\u00f2bils, edificis o ponts.\nL'aire es bufa o aspira per mitj\u00e0 d'un conducte equipat amb una finestra i altres aparells, dins el qual els models o formes geom\u00e8triques es munten per al seu estudi. Despr\u00e9s es fan servir diverses t\u00e8cniques per a estudiar el flux d'aire real al voltant de la geometria i es compara amb els resultats te\u00f2rics, que tamb\u00e9 han de tenir en compte el nombre de Reynolds i el nombre de Mach per al seu r\u00e8gim de funcionament.\nPer exemple:\n\nPoden unir brins a la superf\u00edcie en estudi a fi de detectar la direcci\u00f3 del flux de l'aire i la seva velocitat relativa.\nPoden injectar tints o fum en el flux d'aire per a observar el moviment de les part\u00edcules en passar per la superf\u00edcie.\nPoden inserir sondes en punts espec\u00edfics del flux d'aire a fi de mesurar la pressi\u00f3 est\u00e0tica o din\u00e0mica de l'aire.Un t\u00fanel de vent vertical \u00e9s una instal\u00b7laci\u00f3 d'esbarjo d'interior anomenada skydiving.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una detonaci\u00f3 (del llat\u00ed: detonare: 'tronar') \u00e9s un tipus de combusti\u00f3 supers\u00f2nica que implica l'exist\u00e8ncia d'una ona expansiva i una zona de reacci\u00f3 darrera d'aquesta. Les detonacions ocorren en els explosius s\u00f2lids i liquids, com tamb\u00e9 en gasos reactius. La velocitat de detonaci\u00f3 en els explosius s\u00f2lids i l\u00edquids \u00e9s molt m\u00e9s alta que en els explosius gasosos, la qual cosa permet observar el sistema d'ones amb un detall m\u00e9s gran (a m\u00e9s alta resoluci\u00f3). Es diferencia de la deflagraci\u00f3, la qual \u00e9s una combusti\u00f3 subs\u00f2nica.Alguns materials explosius poden detonar en abs\u00e8ncia d'oxigen, per exemple en el cas de l'acetil\u00e8, oz\u00f3 i el per\u00f2xid d'hidrogen.\nUna detonaci\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s dr\u00e0stic de transformaci\u00f3 de l'energia que cont\u00e9 un material, gaireb\u00e9 sempre \u00e9s un proc\u00e9s qu\u00edmic, que s'intercanvia a velocitats altes amb el medi que l'envolta. Per a mesurar el poder detonant d'un material amb propietats explosives, es fa servir la definici\u00f3 de \"poder detonant\" i s'expressa en metres per segon, donades les caracter\u00edstiques particulars del material qu\u00edmic que es tracti.\nLa detonaci\u00f3 \u00e9s un r\u00e0pid microcanvi (pr\u00e0cticament instantani), que un detonador injecta al material que es vol detonar, una certa quantitat d'energia que a aquest li resulta impossible d'acumular, emmagatzemar, o dissipar per algun altre medi. Aix\u00f2 fa que en el material sotm\u00e8s es produeixi una reacci\u00f3 cr\u00edtica, principalment en la que la seva estructura molecular experimenta una dr\u00e0stica p\u00e8rdua de la seva geometria estructural o deformaci\u00f3 f\u00edsica.\nPer exemple, un dip\u00f2sit de combustible -gasolina-, t\u00e9 molt m\u00e9s poder detonant quan aquest material s'activa dins el contenidor, que no pas aquesta mateixa gasolina activada sense estar comprimida en un recipient. La difer\u00e8ncia de detonaci\u00f3 \u00e9s exponencial a la c\u00e0rrega, la capacitat de reacci\u00f3 qu\u00edmica del material, i al contenidor reductor.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Escola Port \u00e9s una instituci\u00f3 d'ensenyament n\u00e0utic situada a la Vila Ol\u00edmpica de Barcelona que imparteix titulacions de l'\u00e0mbit de la n\u00e0utica d'esbarjo i professional, a la vegada que ofereix m\u00faltiples serveis d'assessoria de propietaris d'embarcacions, lloguer d'amarratges i activitats n\u00e0utiques.T\u00e9 dos centres. Al Port Ol\u00edmpic ofereix tot l'itinerari de la n\u00e0utica d'esbarjo regulat per la Direcci\u00f3 General de la Marina Mercant i el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentaci\u00f3, segons la normativa del 2014, des de la Llic\u00e8ncia de Navegaci\u00f3, passant pel Patr\u00f3 d'Embarcacions d'Esbarjo, pr\u00e0ctiques de navegaci\u00f3 a Illes Balears fins al Capit\u00e0 de Iot. Al carrer Doctor Trueta, mitjan\u00e7ant la denominaci\u00f3 afegida FP del Mar ofereix cursos regulats per la convenci\u00f3 STCW (Standards of Training, Certification and Watchkeeping for Seafarers), com el de Formaci\u00f3 B\u00e0sica en Seguretat al Mar, Curs Avan\u00e7at Contra Incendis, entre d'altres necessaris per qualsevol professi\u00f3 vinculada amb el mar, sigui com a patr\u00f3 professional d'embarcaci\u00f3, patr\u00f3 de port, mariner o hostessa.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El llan\u00e7ament espacial sense coet (o b\u00e9 non-rocket space launch o NRS en angl\u00e8s) \u00e9s un llan\u00e7ament a l'espai on part o tota la velocitat i l'altitud necess\u00e0ria \u00e9s proporcionada per quelcom que no sigui l'\u00fas de coets d'un sol \u00fas. S'han proposat tot un seguit d'alternatives als coets d'un sol \u00fas. En alguns sistemes, com ara els ganxos espacials, el trineu coet, i el llan\u00e7ament aeri, utilitzen un coet per arribar a l'\u00f2rbita, per\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s \"part\" del sistema.\nEls costos de llan\u00e7ament d'avui en dia s\u00f3n molt alts \u2013 $10.000 a $25.000 per quilogram des de la Terra a \u00f2rbita terrestre baixa. Com a resultat, els costos de llan\u00e7ament s\u00f3n un gran percentatge en el cost de tots els afers espacials. Si els costos de llan\u00e7ament es poden abaratir es reduir\u00e0 el cost total de les missions espacials. Afortunadament, a causa de la naturalesa exponencial de l'equaci\u00f3 del coet, proporcionant fins i tot una petita quantitat de la velocitat a LEO per altres mitjans t\u00e9 el potencial de reduir considerablement el cost d'arribar a l'\u00f2rbita.\nAmb la reducci\u00f3 dels costos de llan\u00e7ament en milions d'euros per quilogram faria que molts dels projectes espacials a gran escala proposats, com ara la colonitzaci\u00f3 espacial, l'energia solar espacial i la terraformaci\u00f3 de Mart fossin possibles.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En ci\u00e8ncia de materials, la resili\u00e8ncia \u00e9s la capacitat d'un material d'absorbir energia quan es deforma de manera el\u00e0stica per l'efecte d'una for\u00e7a i de dissipar-la un cop la for\u00e7a desapareix, mesurant el seu grau de retorn a l'estat original. La resili\u00e8ncia patr\u00f3 \u00e9s la m\u00e0xima energia que un material pot absorbir fins al seu l\u00edmit el\u00e0stic sense que es deformi permanentment. El m\u00f2dul de resili\u00e8ncia \u00e9s la m\u00e0xima energia que un material pot absorbir per unitat de volum sense que es deformi permanentment.\nLa resili\u00e8ncia \u00e9s igual al treball extern exercit per deformar un material fins al seu l\u00edmit el\u00e0stic:\n\n  \n    \n      \n        \n          U\n          \n            r\n          \n        \n        =\n        \n          \u222b\n          \n            0\n          \n          \n            \n              \u03b5\n              \n                y\n              \n            \n          \n        \n        \u03c3\n        (\n        \u03b5\n        )\n         \n        d\n        \u03b5\n      \n    \n    {\\displaystyle U_{r}=\\int _{0}^{\\varepsilon _{y}}\\sigma (\\varepsilon )\\ d\\varepsilon }", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La Desactivaci\u00f3 de explosius \u00e9s el proc\u00e9s per mitj\u00e0 del qual un artefacte explosiu \u00e9s desactivat a un estat segur. La desactivaci\u00f3 d'explosius i bombes es va formalitzar durant la Primera Guerra Mundial. La gran producci\u00f3 d'armament i municions, va conduir a diversos defectes en la seva fabricaci\u00f3 i una quantitat considerable d'aquestes municions, disparades per tots dos b\u00e0ndols, van ser trobades sense detonar. Aquests artefactes representaven un risc per a qualsevol persona que es trob\u00e9s en la proximitat i en resposta, l'ex\u00e8rcit brit\u00e0nic va organitzar una unitat d'Examinadors d'Artilleria del Cos d'Artilleria de l'Ex\u00e8rcit Reial per tal d'afrontar aquest tipus de situacions.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Dins l'\u00e0mbit de la gesti\u00f3, la gesti\u00f3 de projectes \u00e9s l'activitat de planificar, organitzar, motivar i controlar recursos, procediments i protocols per tal d'aconseguir un objectiu espec\u00edfic, com pugui ser realitzar un projecte dintre d'unes restriccions d'abast, qualitat, temps i cost.\nUn projecte \u00e9s un esfor\u00e7 temporal assumit per a crear un producte, resultat o servei \u00fanic, que porta canvis beneficiosos o valor afegit.\nAquesta propietat de ser un esfor\u00e7 temporal i \u00fanic contrasta amb els processos, o operacions, que s\u00f3n treballs que es fan permanentment o semi-permanentment per a crear un mateix producte o servei de forma permanent, o repetida. La gesti\u00f3 d'aquests dos sistemes \u00e9s sovint molt diferent i requereix habilitats t\u00e8cniques i estrat\u00e8gies de gesti\u00f3 diferents, cosa que explica la necessitat del desenvolupament diferenciat de la gesti\u00f3 de projectes.\nEl primer repte de la gesti\u00f3 de projectes \u00e9s estar segur de qu\u00e8 un projecte ser\u00e0 entregat dintre de les restriccions definides. El segon repte \u00e9s la ubicaci\u00f3 i integraci\u00f3 \u00f2ptima dels recursos necessaris (diners, persones, materials, energia, espai, subministraments, qualitat, comunicaci\u00f3, etc.) per a assolir els objectius predefinits.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'agrimensura va ser considerada antigament la branca de la topografia destinada a la delimitaci\u00f3 de superf\u00edcies, el mesurament d'\u00e0rees i la rectificaci\u00f3 de l\u00edmits. En l'actualitat la comunitat cient\u00edfica internacional reconeix que \u00e9s una disciplina aut\u00f2noma, amb estatut propi i llenguatge espec\u00edfic que estudia els objectes territorials a tota escala, focalitzant-se en la fixaci\u00f3 de tota classe de l\u00edmits.\nD'aquesta manera produeix documents cartogr\u00e0fics i infraestructura virtual per a establir plans, cartes i mapes, donant publicitat als l\u00edmits de la propietat o governamentals. Per tal de complir el seu objectiu, l'agrimensura es nodreix de la topografia, geometria, enginyeria, trigonometria, matem\u00e0tiques, f\u00edsica, dret, geomorfologia, edafologia, arquitectura, hist\u00f2ria, computaci\u00f3, teledetecci\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un LHD (de l'angl\u00e8s Load Haul Dump) \u00e9s una de les m\u00e0quinaries de construcci\u00f3 amb m\u00e9s \u00fas a la mineria subterr\u00e0ncia, a causa que es considera una part integral del proc\u00e9s productiu d'una mina, ja que s'encarrega de transportar els materials que han sigut recentment dinamitats a les busties de buit.\nEls principals fabricants d'aquesta mena de m\u00e0quines s\u00f3n CAT, Sandvik i Atlas Copco.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La p\u00f3lvora sense fum (anomenada tamb\u00e9 p\u00f3lvora blanca o p\u00f3lvora piroxilada) \u00e9s el nom que reben cert nombre de propel\u00b7lents usats en armes de foc i artilleria que produeixen una quantitat insignificant de fum quan es cremen, a difer\u00e8ncia de la p\u00f3lvora tradicional (la p\u00f3lvora negra) a la que van substituir progressivament des de finals del segle xix fins a principis del xx. La definici\u00f3 del terme \u00absense fum\u00bb \u00e9s deguda al fet que els productes de combusti\u00f3 s\u00f3n principalment gasosos, comparats amb el 55% de productes s\u00f2lids (principalment carbonat de potassi, sulfat de potassi i sulfur de potassi) de la p\u00f3lvora negra.Malgrat el seu nom, la p\u00f3lvora sense fum no est\u00e0 completament lliure de fum i tampoc t\u00e9 forma de pols com la p\u00f3lvora negra sin\u00f3 que \u00e9s un material granular. La p\u00f3lvora sense fum va permetre el desenvolupament d'armes autom\u00e0tiques i semiautom\u00e0tiques. La p\u00f3lvora negra deixa un esp\u00e8s i dur residu que \u00e9s higrosc\u00f2pic i \u00e9s causa de la corrosi\u00f3 del can\u00f3, mentre que la p\u00f3lvora sense fum no presenta cap d'aquests desavantatges. Aix\u00f2 fa que una arma de foc de c\u00e0rrega autom\u00e0tica amb moltes peces en moviment sigui possible i f\u00e0cil de mantenir (d'altra manera, s'embrutaria i s'embussaria amb els dip\u00f2sits de la pesada p\u00f3lvora negra).\nLes p\u00f3lvores sense fum estan classificades com a explosius de tipus 1.3 en les Recomanacions per al transport de mercaderies perilloses - Model de Regulacions per a l'ONU, a Europa per mitj\u00e0 de l'acord ADR i als Estats Units pel ATF. No obstant aix\u00f2, aquesta p\u00f3lvora s'utilitza com propel\u00b7lent s\u00f2lid, per tant el seu \u00fas normal est\u00e0 m\u00e9s relacionat amb la deflagraci\u00f3 que amb la detonaci\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El perfil\u00f2metre \u00e9s un instrument de mesura utilitzat per a mesurar el perfil d'una superf\u00edcie per tal de quantificar la seva rugositat. La noci\u00f3 hist\u00f2rica d'un perfil\u00f2metre ens indica que era un dispositiu similar a un fon\u00f2graf, el qual mesurava una superf\u00edcie a la vegada que aquesta es mou de manera relativa a un palpador. Aquesta idea, per\u00f2, est\u00e0 canviant amb l'aparici\u00f3 de nombroses t\u00e8cniques que no requereixen contacte.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una soluci\u00f3 s\u00f2lida \u00e9s una soluci\u00f3 en estat s\u00f2lid d'un o m\u00e9s soluts en un solvent. Aquesta mescla \u00e9s considerada una soluci\u00f3 en lloc d'un compost sempre que l'estructura cristal\u00b7lina del dissolvent romangui sense canvis en ser substitu\u00efts els seus \u00e0toms pels \u00e0toms dels soluts i a m\u00e9s la mescla romangui homog\u00e8nia.\nEl solut pot incorporar-s'hi dins de l'estructura cristal\u00b7lina del dissolvent b\u00e9 mitjan\u00e7ant substituci\u00f3, reempla\u00e7ant cada part\u00edcula del dissolvent per una part\u00edcula del solut, o b\u00e9 de forma intersticial, encaixant-s'hi cada part\u00edcula de solut dins de l'espai que hi ha entre part\u00edcules del dissolvent. Ambd\u00f3s tipus de soluci\u00f3 s\u00f2lida afecten les propietats del material, ja que distorsionen, encara que sigui una mica, l'estructura cristal\u00b7lina i perqu\u00e8 pertorben l'homogene\u00eftat f\u00edsica i el\u00e8ctrica del material dissolvent.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'amper\u00edmetre de pin\u00e7a o  pin\u00e7a amperom\u00e8trica  \u00e9s un dispositiu el\u00e8ctric (accessori d'un mult\u00edmetre o incorporat a ell) que t\u00e9 dues mand\u00edbules que s'obren per permetre situar-la al voltant d'un conductor el\u00e8ctric, (tancant-se mitjan\u00e7ant l'acci\u00f3 d'una molla).\nLa inserci\u00f3 de la sonda permet mesurar la magnitud del corrent el\u00e8ctric que passa a trav\u00e9s del conductor sota mesura, sense haver de fer contacte f\u00edsic amb ell, i sense l'inconvenient d'haver d'obrir el circuit en el qual es vol mesurar el corrent emprant un amper\u00edmetre cl\u00e0ssic.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El dilat\u00f2metre \u00e9s un instrument de mesura el canvi del volum. S\u00f3n instruments utilitzats per mesurar l'expansi\u00f3/contracci\u00f3 relativa de s\u00f2lids en diferents temperatures. Els dilat\u00f2metres s'usen per al control de qualitat en materials o en producci\u00f3. Un \u00fas familiar de dilat\u00f2metre \u00e9s el term\u00f2metre de mercuri, en el que el canvi en el volum de la columna del l\u00edquid es llegeix d'una escala graduada. Perqu\u00e8 el mercuri t\u00e9 una expansi\u00f3 termal bastant constant sobre gammes de temperatures normals, els canvis de volum es poden relacionar directament amb la temperatura.\nL'expansi\u00f3 t\u00e8rmica \u00e9s definida per\n\n  \n    \n      \n        \u03b1\n        =\n        \n          V\n          \n            \u2212\n            1\n          \n        \n        (\n        \u03b4\n        V\n        \n          /\n        \n        \u03b4\n        T\n        \n          )\n          \n            P\n          \n        \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\alpha =V_{-1}(\\delta V/\\delta T)_{P}\\;}\n  \n\u00e9s aix\u00ed com la seva definici\u00f3 termodin\u00e0mica \u00e9s tamb\u00e9 un par\u00e0metre important de l'enginyeria.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El b\u00e0lsam del Canad\u00e0 (o  trementina del Canad\u00e0, o b\u00e0lsam d'avet) \u00e9s una trementina obtinguda de la resina de l'avet bals\u00e0mic (Abies balsamea). La resina, dissolta en oli, \u00e9s un l\u00edquid incolor, visc\u00f3s i adhesiu que s'asseca en forma de massa transparent.\u00c9s soluble en xilol.\nA causa del seu \u00edndex de refracci\u00f3 (n = 1,55), similar al del vidre crown, el b\u00e0lsam del Canada purificat i filtrat Canad\u00e0 ha tingut un \u00fas tradicional com adhesiu totalment transparent (un cop sec) per al vidre, lents i components \u00f2ptics. Aquest \u00fas ha anat disminuint durant els anys de la Segona Guerra Mundial, quan va ser substitu\u00eft gradualment per adhesius de poli\u00e8ster, epoxy i poliuret\u00e0.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La perme\u00e0ncia, en general, \u00e9s el grau en el qual un material admet el flux de mat\u00e8ria o d'energia. Es denota, normalment per la lletra maj\u00fascula cal\u00b7ligr\u00e0fica P: \n  \n    \n      \n        \n          \n            P\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle {\\mathcal {P}}}\n  .", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'arquitectura t\u00e8cnica \u00e9s la carrera universit\u00e0ria que a Espanya formava els arquitectes t\u00e8cnics, coneguts anteriorment com a aparelladors o mestres d'obres. A partir del curs 2009-2010, els estudis d'Arquitectura T\u00e8cnica i Edificaci\u00f3 es van substituir pel grau d'Enginyeria de l'Edificaci\u00f3. Aquests nous estudis s\u00f3n impartits a l'Escola Polit\u00e8cnica Superior d'Edificaci\u00f3 de Barcelona (UPC) i a les Universitats de Girona, Lleida, Illes Balears i Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia, entre d'altres.\nEl nom aparellador indica que es tracta de l'agent que coneix els aparells de les f\u00e0briques, t\u00e8cniques i mitjans per a la seva execuci\u00f3. Durant tota la seva hist\u00f2ria, fins i tot avui dia, la professi\u00f3 guarda una estreta relaci\u00f3 amb la construcci\u00f3 f\u00edsica de l'obra. Distingint plenament de l'arquitecte, encarregat de tasques m\u00e9s humanistes.\nEl patr\u00f3 dels aparelladors i, per extensi\u00f3, dels arquitectes t\u00e8cnics \u00e9s Sant Joan d'Ortega.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En aeron\u00e0utica, un esp\u00f2iler \u00e9s un dispositiu dissenyat per a reduir la sustentaci\u00f3 d'un avi\u00f3. Els esp\u00f2ilers s\u00f3n plaques situades a la part superior d'una ala i que poden estendre's amunt en el flux d'aire, \u00abdeflectant-lo\u00bb. D'aquesta manera, l'esp\u00f2iler crea una entrada en p\u00e8rdua curosament controlada a sobre de la porci\u00f3 d'ala que li queda al darrere, reduint dr\u00e0sticament la sustentaci\u00f3 d'aquesta secci\u00f3 de l'ala. Els esp\u00f2ilers es diferencien dels aerofrens en qu\u00e8 els aerofrens estan dissenyats per a augmentar la resist\u00e8ncia de l'aire sense crear grans difer\u00e8ncies en la sustentaci\u00f3, mentre que els esp\u00f2ilers redueixen de manera important la sustentaci\u00f3 amb nom\u00e9s un petit augment de l'arrossegament.\nEls planadors utilitzen esp\u00f2ilers per a controlar la seva velocitat de descens, per tal d'efectuar un aterratge controlat al lloc desitjat. Els esp\u00f2ilers s\u00f3n necessaris perqu\u00e8, encara que es pot incrementar el ritme de descens fent baixar el nas d'un avi\u00f3, aix\u00f2 pot comportar un increment significatiu de la velocitat, sobrepassant possiblement una velocitat segura.\nEls avions comercials tamb\u00e9 solen tenir esp\u00f2ilers. Els esp\u00f2ilers s'utilitzen a vegades per baixar de l'altitud de creuer, ajudant l'avi\u00f3 a reduir la seva altitud sense guanyar velocitat. Tanmateix, el seu \u00fas \u00e9s sovint limitat, ja que el flux d'aire turbulent que es crea darrere d'ells causa una vibraci\u00f3 i un soroll perceptibles, cosa que pot incomodar els passatgers. Els esp\u00f2ilers tamb\u00e9 es poden utilitzar per a fer maniobres de canvi de direcci\u00f3. Durant l'aterratge, els esp\u00f2ilers s'utilitzen gaireb\u00e9 sempre al m\u00e0xim per ajudar a frenar l'avi\u00f3. De fet, l'efecte m\u00e9s important \u00e9s que els esp\u00f2ilers causen una p\u00e8rdua dram\u00e0tica de sustentaci\u00f3, de manera que el pes de l'avi\u00f3 passa de les ales al tren d'aterratge, cosa que permet frenar les rodes amb una possibilitat molt menor de relliscades. Tamb\u00e9 s'utilitza un impuls invers per contribuir a reduir la velocitat de l'avi\u00f3 en aterrar.\nEn avions de motor alternatiu de refrigeraci\u00f3 amb aire, es poden utilitzar esp\u00f2ilers per impedir un refredament dr\u00e0stic del motor. En un descens sense esp\u00f2ilers, la velocitat augmenta, mentre que el motor funciona a baixa pot\u00e8ncia, produint menys calor del normal. El motor es pot refredar massa r\u00e0pidament, provocant v\u00e0lvules embussades, cilindres esquerdats o altres problemes. Els esp\u00f2ilers alleugen el problema permetent a l'avi\u00f3 descendir a la velocitat desitjada, mentre que el motor pot continuar funcionant a una pot\u00e8ncia que n'eviti un refredament massa r\u00e0pid (aix\u00f2 \u00e9s especialment important per als motors alternatius turbocomprimits, que generen temperatures m\u00e9s altes que motors d'aspiraci\u00f3 normal).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Fundada en 2007, l\u2019Institut des sciences et industries du vivant et de l'environnement, tamb\u00e9 anomenada Agro ParisTech, \u00e9s una Grande \u00e9cole d\u2019enginyeria de Fran\u00e7a. Est\u00e0 situada a Par\u00eds, Fran\u00e7a : Campus Universitat Par\u00eds-Saclay.Agro ParisTech \u00e9s un establiment p\u00fablic d'ensenyament superior i recerca t\u00e8cnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer de Agro ParisTech (M\u00e0ster Ing\u00e9nieur Agro ParisTech)\nel diploma M\u00e0ster recerca i de doctorat\nMast\u00e8re sp\u00e9cialis\u00e9.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La velocitat de detonaci\u00f3, tamb\u00e9 coneguda com a velocitat explosiva, \u00e9s la velocitat a la qual el front d'ona de xoc viatja a trav\u00e9s d'un explosiu detonat. Les velocitats de detonaci\u00f3 s\u00f3n sempre m\u00e9s r\u00e0pides que la velocitat local del so en el material.\nSi l'explosiu est\u00e0 confinat abans de la detonaci\u00f3, com en un projectil d'artilleria, la for\u00e7a produ\u00efda se centra en una \u00e0rea molt m\u00e9s petita, i la pressi\u00f3 s'intensifica massivament. Aix\u00f2 es tradueix en una velocitat explosiva que \u00e9s m\u00e9s gran que si l'explosiu havia estat detonat a cel obert. Les velocitats no confinades s\u00f3n sovint aproximadament d'un 70 a un 80 per cent de les velocitats confinades.La velocitat explosiva augmenta amb menor grand\u00e0ria de part\u00edcula (\u00e9s a dir, un augment de la densitat espacial), l'augment de di\u00e0metre de c\u00e0rrega, i l'augment del confinament (\u00e9s a dir, una pressi\u00f3 m\u00e9s alta).Les velocitats de detonaci\u00f3 t\u00edpics en els gasos van des dels 1.800 m/s a 3000 m/s. Les velocitats t\u00edpiques en els explosius s\u00f2lids sovint van m\u00e9s enll\u00e0 dels 4.000 m/s a 10.300 m/s.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un ton\u00f2metre \u00e9s un aparell m\u00e8dic utilitzat pels oftalm\u00f2legs que serveix per mesurar la pressi\u00f3 intraocular. N'hi ha tres tipus:\n\nTon\u00f2metre d'aire (sense contacte): un raig d'aire es projecta sobre la pr\u00f2pia c\u00f2rnia, deformada per la for\u00e7a del raig. Poc utilitzat perqu\u00e8 cal prendre la mateixa mesura tres vegades i despr\u00e9s calcular la una mitjana.Ton\u00f2metre d'aplanament de Goldmann i Perkins: considerat l'est\u00e0ndard, calcula la for\u00e7a per aplanar la superf\u00edcie esf\u00e8rica de la c\u00f2rnia. \u00c9s un m\u00e8tode m\u00e9s segur i m\u00e9s r\u00e0pid, per\u00f2 amb mesures de variabilitat entre els usuaris.Ton\u00f2metre de rebot (ex.: Icare): una petita bola lleugera i d'un sol \u00fas va rebotant sobre la c\u00f2rnia de manera pr\u00e0cticament imperceptible pel pacient. Aquest instrument \u00e9s ideal per a l'examen de pacients que no cooperen, com nens, pacients dif\u00edcils o que s\u00f3n al llit. Els resultats obtinguts s\u00f3n reprodu\u00efbles i l'examen no requereix cap premedicaci\u00f3 ocular.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'espir\u00f2metre  \u00e9s un producte sanitari usat en medicina per mesurar els volums i capacitats del pulm\u00f3 o, dit en altres paraules, per realitzar una espirometria. Consta d'un sistema de recollida d'aire (pot ser de manxa o campana) i d'un sistema d'inscripci\u00f3 muntat sobre un suport que es despla\u00e7a a la velocitat desitjada.\nL'addici\u00f3 d'un potenci\u00f2metre que genera un senyal proporcional al despla\u00e7ament de la campana permet transformar el senyal mec\u00e0nic en el\u00e8ctric.\nActualment gaireb\u00e9 tots els espir\u00f2metres s\u00f3n capa\u00e7os de calcular la derivada del volum mesurat per transformar-la en flux (V/t)", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L' eix vertical  \u00e9s un eix virtual que segueix la direcci\u00f3 del fil de la plomada. \u00c9s a la vegada perpendicular al pla del terra i tamb\u00e9 perpendicular a la direcci\u00f3 habitual de moviment d'un vehicle. L'eix vertical fa un angle recte tant amb l'eix longitudinal com amb l'eix transversal.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La cendra volc\u00e0nica \u00e9s una composici\u00f3 de part\u00edcules de roca i mineral molt fines (de menys de 2 mil\u00b7l\u00edmetres de di\u00e0metre) ejectades per un vent volc\u00e0nic. La cendra es genera a partir de la roca quartejada i separada en part\u00edcules diminutes durant un episodi d'activitat volc\u00e0nica explosiva. La naturalesa normalment violenta d'una erupci\u00f3 volc\u00e0nica, incloent dolls de vapor d'aigua (erupci\u00f3 fre\u00e0tica), produ\u00efx com a resultat una gran quantitat de magma i roca s\u00f2lida que envolta el vent volc\u00e0nic, tornejant les part\u00edcules fins a reduir-les a la grand\u00e0ria de grans de sorra.\nLa ploma que es veu sovint sobre un volc\u00e0 en erupci\u00f3 est\u00e0 composta principalment de cendres i vapor. L'ejecci\u00f3 de grans quantitats de cendra provoca un con de cendres. L'acumulaci\u00f3 de cendres tendeix a cimentar-se fins a formar capes d'una roca anomenada toba volc\u00e0nica. Les part\u00edcules m\u00e9s fines poden ser arrossegades pel vent al llarg de molts quil\u00f2metres, que donen al paisatge un aspecte \"polseg\u00f3s\" al dipositar-se. El terme piroclaste es refereix a qualsevol material volc\u00e0nic s\u00f2lid llan\u00e7at a l'aire durant una erupci\u00f3. Si s'ejecta magma l\u00edquid en forma d'aerosol, les part\u00edcules se solidifiquen en l'aire formant petits fragments de vidre volc\u00e0nic.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Sup\u2019Biotech, tamb\u00e9 anomenada ISBP, \u00e9s una Grande \u00e9cole d'enginyeria de Fran\u00e7a, a Villejuif i Li\u00f3, creada el 2003. \u00c9s un establiment p\u00fablic d'ensenyament superior i recerca t\u00e8cnica que lliura el diploma d'enginyer en biotecnologia i cursus oberts en l\u00ednia de MOOC.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La tecnologia espacial \u00e9s una tecnologia que est\u00e0 relacionada amb la introducci\u00f3 i recuperaci\u00f3 d'objectes o formes de vida des de l'espai.\nTecnologies quotidianes com ara la previsi\u00f3 meteorol\u00f2gica, teledetecci\u00f3, sistemes GPS, televisi\u00f3 per sat\u00e8l\u00b7lit, i alguns sistemes de comunicacions de llarga dist\u00e0ncia, depenen cr\u00edticament d'infraestructura espacial. Les ci\u00e8ncies d'astronomia i de la Terra (a trav\u00e9s de sensors remots) sobretot es beneficien de la tecnologia espacial.Ordinadors i telemesura una vegada van ser tecnologies de punta que es podrien haver considerat com \u00abtecnologia espacial\u00bb, a causa del seu car\u00e0cter cr\u00edtic a coets acceleradors i naus espacials. Que existien abans de la cursa espacial de la Guerra Freda (entre l'URSS i els EUA), per\u00f2 el seu desenvolupament es va accelerar enormement per satisfer les necessitats dels programes espacials de les dues grans superpot\u00e8ncies. Tot i que encara s'utilitzen avui en naus espacials i m\u00edssils, les aplicacions m\u00e9s prosaiques, com el control remot (a trav\u00e9s de la telemetria) dels pacients, xarxes d'abasteciment d'aigua, condicions de les carreteres, etc i l'\u00fas generalitzat d'ordinadors supera amb escreix les seves aplicacions espacials en quantitat i varietat d'aplicacions.L'espai \u00e9s ambient tan estrany que tractar de treballar-hi exigeix t\u00e8cniques noves i coneixement. Noves tecnologies d'origen espacial o accelerades pels esfor\u00e7os relacionats amb l'espai s\u00f3n sovint explotades posteriorment en altres activitats econ\u00f2miques. Aix\u00f2 ha estat \u00e0mpliament assenyalat com un benefici pels defensors de les activitats espacials i els entusiastes d'afavorir la inversi\u00f3 de fons p\u00fablics en aquestes activitats i programes. Opositors pol\u00edtics diuen que seria molt m\u00e9s barat desenvolupar tecnologies espec\u00edfiques directament si s\u00f3n beneficioses i critiquen aquesta justificaci\u00f3 de les despeses p\u00fabliques en la investigaci\u00f3 relacionada amb l'espai.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un ond\u00e0metre \u00e9s un instrument per mesurar la freq\u00fc\u00e8ncia de senyals de microones. Consisteix en una cavitat ressonant sintonitzable acoblada a una l\u00ednia de transmissi\u00f3 o una guia d'ona.\nPer realitzar una mesura es disposa l'ond\u00e0metre en s\u00e8rie amb un detector i es varia la sintonia de la cavitat fins a arribar a la seva freq\u00fc\u00e8ncia de resson\u00e0ncia. En aquestes condicions es comporta com un curtcircuit, reflectint tota la pot\u00e8ncia, de manera que a la sortida del detector no hi haur\u00e0 tensi\u00f3. Se sol incloure algun tipus d'a\u00efllador per a la seva protecci\u00f3, ja que es reflecteix la pot\u00e8ncia cap al generador.\nL'alt factor de qualitat (Q) d'aquestes cavitats dificulta localitzar la resson\u00e0ncia, de manera que se sol incloure un element dissipatiu que el disminueixi. Tot i aix\u00ed l'ond\u00e0metre permet una mesura molt precisa (millor que tres d\u00edgits) de la freq\u00fc\u00e8ncia.\nA causa de la faramalla que necessita i al desenvolupament dels PLL, oscil\u00b7ladors sintonitzats, divisors digitals, etc. i la seva inclusi\u00f3 en els equips de mesura de microones, l'ond\u00e0metre ha caigut en des\u00fas, conservant el seu valor per a utilitzar en pr\u00e0ctiques de laboratori i introducci\u00f3 a les microones, degut a la seva simplicitat conceptual i el seu valor did\u00e0ctic.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un sistema d'escapament al llan\u00e7ament (LES, de l'angl\u00e8s Launch Escape System) \u00e9s un m\u00edssil muntat a l'extrem d'una c\u00e0psula espacial tripulada, que al seu torn est\u00e0 muntada sobre un coet. En cas d'emerg\u00e8ncia, l'objectiu del sistema \u00e9s separar la c\u00e0psula espacial del coet i impulsar-la a una dist\u00e0ncia prou gran per mantenir la tripulaci\u00f3 sana i est\u00e0lvia. Al programa Mercury, el LES consistia en un coet de combustible s\u00f2lid de 23.4000 kg muntat sobre una torre situada sobre el vehicle. En cas d'interrupci\u00f3 del llan\u00e7ament, el LES s'hauria activat durant un segon, allunyant la c\u00e0psula del vehicle de llan\u00e7ament defectu\u00f3s. Aleshores, el m\u00f2dul hauria baixat mitjan\u00e7ant el seu sistema de descens amb paracaigudes. Com que el LES es trobava a l'extrem de les c\u00e0psules especials, despr\u00e9s de l'apagada de l'injector del motor (BECO), el LES ja no servia i era separat del vehicle per mitj\u00e0 d'un altre coet de combustibl\u00e8 s\u00f2lid (que a les missions Mercury, per exemple, pesava 360 kg), que s'activava durant 1,5 segons per evitar que es deix\u00e9s anar i impact\u00e9s contra la c\u00e0psula. El LES nom\u00e9s es feia servir en situacions de perill imminent, com ara en cas de risc d'explosi\u00f3 del coet.\nEn el programa espacial sovi\u00e8tic Vostok i l'estatunidenc Gemini, ambd\u00f3s vehicles espacials portaven seients projectables capa\u00e7os de llan\u00e7ar la tripulaci\u00f3 a l'exterior de l'habitacle de la c\u00e0psula per despr\u00e9s aterrar amb un paracaigudes. Tamb\u00e9 es preveia que el transbordador espacial europeu Hermes i el sovi\u00e8tic Buran portessin seients projectables si haguessin dut a terme un vol espacial tripulat, cosa que mai no pass\u00e0. Com qued\u00e0 demostrat en el cas de la Soiuz T-10, un LES ha de ser capa\u00e7 de dur una c\u00e0psula espacial des de la plataforma de llan\u00e7ament fins a una al\u00e7ada suficient per assegurar que els paracaigudes s'obrin correctament. Per tant, ha de dur coets de combustible s\u00f2lid grans, potents i pesants. Els enginyers constructors de c\u00e0psules espacials preferiren programar l'\u00fas de seients projectables, especialment perqu\u00e8 s\u00f3n molt m\u00e9s lleugers i, en determinades circumst\u00e0ncies, podrien servir tamb\u00e9 durant la fase de reentrada atmosf\u00e8rica i l'aterratge. Els LES formats per un coet de combustible s\u00f2lid no ofereixen aquesta possibilitat.\n\nAl principi, el transbordador espacial estatunidenc tamb\u00e9 portava seients projectables, que foren eliminats despr\u00e9s dels vols de prova que demostraren la fiabilitat del vehicle espacial. Nom\u00e9s fou despr\u00e9s del desastre del transbordador espacial Challenger (STS-51-L) que els vehicles espacials restants foren dotats de seients projectables per permetre a la tripulaci\u00f3 una evacuaci\u00f3 eventual des de la finestra principal, tot i que aquest sistema nom\u00e9s es pot fer servir quan el transbordador es troba en vol controlat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un comptador d'aigua o hidr\u00f2metre \u00e9s un aparell que permet mesurar la quantitat d'aigua que passa a trav\u00e9s d'ell. \u00c9s utilitzat en les xarxes de distribuci\u00f3 d'aigua per controlar els consums de les instal\u00b7lacions dom\u00e8stiques i industrials i, d'aquesta manera, poder realitzar els cobraments pertinents als usuaris.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'enginyeria bioqu\u00edmica \u00e9s una disciplina cient\u00edfica que s'encarrega de l'estudi i desenvolupament dels processos biol\u00f2gics, i de la preparaci\u00f3 de primeres mat\u00e8ries per a la recuperaci\u00f3 de productes rellevant per a la ind\u00fastria. \u00c9s fruit d'una converg\u00e8ncia entre les branques de la biotecnologia, la bioqu\u00edmica i l'enginyeria qu\u00edmica, malgrat que compr\u00e9n tamb\u00e9 aspectes de la farmac\u00e8utica, l'enginyeria biom\u00e8dica, l'enginyeria ambiental i l'enginyeria aliment\u00e0ria.El camp professional de l'enginyeria qu\u00edmica \u00e9s relativament nou i es basa a adaptar el processos de laboratori i transformar-los a escala industrial. Tenen l'objectiu de dissenyar equips capa\u00e7os de produir cultius cel\u00b7lulars de fins a milers de litres per tal de desenvolupar combustibles naturals, millorar l'efic\u00e0cia dels f\u00e0rmacs i processos farmac\u00e8utics, aix\u00ed com de desenvolupar cures per a malalties. Formulen les instruccions que els equips i bioreactors utilitzen per fer cr\u00e9ixer i mantenir aquests cultius, i creen les especificacions d'operaci\u00f3 utilitzades pel personal de fabricaci\u00f3 per a mantenir la planta de fabricaci\u00f3 funcionant sense problemes. Pel fet de treballen directament en la fabricaci\u00f3 de grans volums de productes d'\u00fas hum\u00e0, requereixen uns coneixements i nocions relatius a la seguretat de fabricaci\u00f3 de la planta i la seguretat dels productes que s'hi desenvolupen.Per altra banda, tamb\u00e9 se centren en els sistemes de producci\u00f3 i processament d'aliments, en qualsevol aspecte que inclogui la conversi\u00f3 de mat\u00e8ries primeres en alimentaci\u00f3 envasada i productes acabats. Poden dissenyar la producci\u00f3 d'aliments i els sistemes de processament corresponents, com la maquin\u00e0ria de producci\u00f3 i el treball en els dissenys dels envasos, instal\u00b7lacions d'emmagatzematge o distribuci\u00f3. Estretament relacionats amb els enginyers agr\u00edcoles i els t\u00e8cnics d'aliments, se centren en una \u00e0mplia gamma d'organitzacions, inclosos els fabricants d'equips i els productors d'aliments i begudes.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un estalagm\u00f2metre \u00e9s un aparell de mesura de la tensi\u00f3 superficial. Consta d'un dip\u00f2sit connectat a un tub capil\u00b7lar pel qual es deixen caure gotes que es pesen. Un cop mesurat el pes, es calcula la tensi\u00f3 superficial segons la llei de Tate.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La velocitat del so \u00e9s la velocitat de propagaci\u00f3 de les ones de pressi\u00f3 longitudinals que constitueixen el so. Per exemple a l'atmosfera terrestre En condicions normals i sense humitat la velocitat del so \u00e9s de 340 m/s. Aquesta velocitat varia depenent del medi a trav\u00e9s del qual viatgen les ones sonores. A m\u00e9s de l'inter\u00e8s de l'estudi del mateix so, la seva propagaci\u00f3 en un medi pot ser \u00fatil per a estudiar algunes propietats del medi de transmissi\u00f3. La velocitat del so no dep\u00e8n del to o longitud d'ona, per\u00f2 si de la seva atenuaci\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Microsoft Project  \u00e9s un programa de la suite Microsoft Office utilitzat per a la gesti\u00f3 de projectes.\nMicrosoft Project (o MSP) \u00e9s un programari d'administraci\u00f3 de projectes dissenyat, desenvolupat i comercialitzat per Microsoft per assistir administradors de projectes en el desenvolupament de plans, assignaci\u00f3 de recursos a tasques, donar seguiment al progr\u00e9s, administrar pressupost i analitzar c\u00e0rregues de treball.\nEl programari Microsoft Office Project en totes les seves versions (la versi\u00f3 2010 \u00e9s la m\u00e9s recent) \u00e9s \u00fatil per a la gesti\u00f3 de projectes, aplicant procediments descrits en el PMBOK (Management Body of Knowledge) del PMI (Project Management Institute).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'enginyeria de sistemes \u00e9s l'aplicaci\u00f3 d'esfor\u00e7os d'enginyeria per a transformar una necessitat d'operaci\u00f3 en una descripci\u00f3 de par\u00e0metres de rendiment del sistema inform\u00e0tic i una configuraci\u00f3 del sistema a trav\u00e9s de l'\u00fas d'un proc\u00e9s iteratiu de definici\u00f3, s\u00edntesi, an\u00e0lisi, disseny, prova i avaluaci\u00f3; integrar par\u00e0metres t\u00e8cnics relacionats per a assegurar la compatibilitat de tots els interfases de programa i funcionals de manera que optimitzi la definici\u00f3 i disseny del sistema total; i integrar factors de fiabilitat, mantenibilitat, seguretat, superviv\u00e8ncia, humans i altres en l'esfor\u00e7 d'enginyeria total a fi de complir els objectius de cost, planificaci\u00f3 i rendiment t\u00e8cnic.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un enginyer o enginyera \u00e9s una persona professional de l'enginyeria i que per tant es dedica a aplicar conjuntament el coneixement cient\u00edfic, la tecnologia i l'enginy en un context social i ambiental espec\u00edfic real i amb uns recursos determinats. Poden dissenyar materials, estructures, espais, serveis, productes i sistemes tot tenint en consideraci\u00f3 m\u00faltiples aspectes com per exemple la funcionalitat, la seguretat i el cost econ\u00f2mic. La paraula \u00abenginyer\u00bb deriva de les arrels llatines ingeniare ('planejar', 'elaborar', 'idear', 'arreglar') i ingenium ('intel\u00b7lig\u00e8ncia', 'creativitat').Els enginyers i les enginyeres tenen amplis coneixements de ci\u00e8ncies pures i de ci\u00e8ncies aplicades, i el seu treball en recerca i desenvolupament \u00e9s diferent que el que duen a terme els cient\u00edfics, els quals fan recerca b\u00e0sica.\nLa seva feina forma l'enlla\u00e7 entre les descobertes cient\u00edfics i les seves aplicacions subseq\u00fcents a les necessitats humanes i la qualitat de vida.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La topografia (del grec, \"lloc\", i \u03b3\u03c1\u03ac\u03c6\u03c9 graph\u014d, \"escriure\") \u00e9s un camp de la ci\u00e8ncia planet\u00e0ria que compr\u00e8n l'estudi de la forma i caracter\u00edstiques de la superf\u00edcie de la Terra i altres objectes astron\u00f2mics incloent planetes, llunes i asteroides. \u00c9s tamb\u00e9 la descripci\u00f3 d'aquestes formes de superf\u00edcie i caracter\u00edstiques (especialment la seva representaci\u00f3 en mapes). La topografia d'una \u00e0rea tamb\u00e9 podria significar la forma de la superf\u00edcie i les seves pr\u00f2pies caracter\u00edstiques.\nLa topografia es recolza en la geod\u00e8sia que s'ocupa de la determinaci\u00f3 matem\u00e0tica de la forma de la Terra (forma i dimensions de la Terra, coordenades geogr\u00e0fiques dels punts, altituds, desviacions de la vertical...). La topografia s'hi ocupa en el mateix grau, per\u00f2 en una escala m\u00e9s gran, i entra m\u00e9s en detalls per tal d'establir pl\u00e0nols i mapes a diferents escales\nLa cartografia pr\u00f2piament dita \u00e9s l'art d'elaborar, de dibuixar els mapes, sovint amb una preocupaci\u00f3 art\u00edstica i no s'ha de confondre amb la topografia \nPer\u00f2 la topografia, nom gen\u00e8ric, \u00e9s nom\u00e9s un aspecte d'aquest ci\u00e8ncies geogr\u00e0fiques, dins el repertori de les quals trobem la geod\u00e8sia, la fotogrametria, la geom\u00e0tica, etc.\nPer extensi\u00f3, s'anomena tamb\u00e9 topografia a la disposici\u00f3 o relleu d'un lloc, o fins i tot una descripci\u00f3 de l'aspecte f\u00edsic i moral de la persona.\nEl concepte d'agrimensor s'utilitza sovint en lloc de top\u00f2graf. La distinci\u00f3 prov\u00e9 d'una noci\u00f3 de dret real: el top\u00f2graf pot realitzar estudis, per\u00f2 sense valor contradictori i encara menys legal (aspecte del dret real).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El fuselatge o buc (del franc\u00e8s fuselage i aquest de fuseau, fus) \u00e9s un cos estructural dels avions i planadors de figura fusiforme que suporta les ales, els plans estabilitzadors de cua i el tren d'aterratge i constitueix generalment la part habitable de l'aeronau. La seva forma i disseny es basa en una geometria suau amb poca resist\u00e8ncia aerodin\u00e0mica i necessitats espec\u00edfiques de l'aeronau de volum o capacitat. En un avi\u00f3 comercial, gran part del volum del fuselatge est\u00e0 dedicat a la cabina de passatgers i la disposici\u00f3 dep\u00e8n de diferents factors com la duraci\u00f3 del vol, els serveis a bord, els accessos a l'avi\u00f3 (portes) les sortides d'emerg\u00e8ncia, la tripulaci\u00f3 auxiliar, etc.\n\n", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La Biocompatibilitat est\u00e0 relacionada amb el comportament dels biomaterials en diversos contexts. Aquest terme es refereix a la capacitat d'un material per actuar amb una adequada resposta hoste en una situaci\u00f3 espec\u00edfica. L'ambiguitat d'aquest terme reflecteix el desenvolupament en curs de com interactuen els biomaterials amb el cos hum\u00e0 i finalment com aquestes interaccions determinen l'\u00e8xit cl\u00ednic d'un dispositiu m\u00e8dic (com un xumet, la substituci\u00f3 de part de la cadera o un suport tubular temporal). Els dispositius m\u00e8dics moderns i les pr\u00f2tesis sovint estan fets de m\u00e9s d'un material i, per tant, no sempre n'hi ha prou amb parlar sobre la biocompatibilitat d'un material espec\u00edfic.De vegades se sent parlar de la biocompatibilitat en proves en bateria o in vitro \n\nLa paraula biocompatibilitat sembla que es va mencionar per primera vegada en revistes cient\u00edfiques (peer-review) el 1970 per RJ Hegyeli (Amer Chem Soc Annual Meeting abstract) and CA Homsy et al. (J Macromol Sci Chem A4:3,615, 1970). Es van necessitar gaireb\u00e9 dues d\u00e8cades fins que va ser usat de manera comuna en la bibliografia cient\u00edfica (vegeu aquesta evoluci\u00f3 en el gr\u00e0fic de la dreta).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "\u00c9cole sup\u00e9rieure des techniques a\u00e9ronautiques et de construction automobile (ESTACA) \u00e9s un col\u00b7legi d'enginyers franc\u00e8s creat el 1925.ESTACA \u00e9s una escola privada que forma enginyers especialitzats en els camps del transport. A m\u00e9s de les seves activitats formatives, l'escola tamb\u00e9 desenvolupa recerca aplicada en els sectors de l'aeron\u00e0utica, l'automoci\u00f3, l'espai, el transport guiat i el naval.Situat a Montigny-le-Bretonneux i Laval, l'escola est\u00e0 reconeguda per l'Estat. El 25 de setembre de 2012 es va incorporar al Groupe ISAE.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Airbus E-Fan \u00e9s un prototip d'avi\u00f3 el\u00e8ctric bipla\u00e7a desenvolupat per Airbus. El 14 de juliol del 2014 vol\u00e0 davant de mitjans d'arreu del m\u00f3n congregats a la Fira Aeron\u00e0utica Internacional de Farnborough (Regne Unit). El seu mercat objectiu havia de ser la formaci\u00f3 de pilots, per\u00f2 l'abril del 2017 se'n cancel\u00b7l\u00e0 la producci\u00f3. Tenia una velocitat de creuer de 160 km/h.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un material aux\u00e8tic (del grec auxein, 'expandir') \u00e9s un material amb coeficient de Poisson negatiu.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un mandr\u00ed \u00e9s un tipus especial de premsa usada per a subjectar un objecte, usualment un objecte amb simetria radial, especialment un objecte cil\u00edndric. \u00c9s m\u00e9s comunament usat per a mantenir fixada una eina rotativa (com les broques en un trepant) o en una pe\u00e7a de treball en rotaci\u00f3 (com la barra en eix del cap\u00e7al fix d'un torn). Alguns mandrins tamb\u00e9 poden subjectar objectes de forma irregular (aquells que manquen de simetria radial). En algunes aplicacions, l'eina o la pe\u00e7a de treball subjectada pel mandr\u00ed roman estacion\u00e0ria mentre que una altra eina o pe\u00e7a de treball gira (per exemple, una broca en l'eix del contrapunt d'un torn, o una pe\u00e7a circular essent tallada per una fresadora).Molts mandrins tenen mand\u00edbules, que s\u00f3n perns que van disposats en un patr\u00f3 radial sim\u00e8tric (com els punts d'un estel) per a subjectar l'eina o la pe\u00e7a de treball. Sovint les mand\u00edbules seran estretes o afluixades amb l'ajuda d'una clau de mandr\u00ed, la qual \u00e9s una eina similar a una clau feta amb aquest prop\u00f2sit. No obstant aix\u00f2, molts mandrins aperrados s\u00f3n de la varietat sense clau, i la seva estrenyi o afluixament \u00e9s sol amb la for\u00e7a de la m\u00e0. Els dissenys sense claus ofereixen la conveni\u00e8ncia d'un premsatge o despremsatge m\u00e9s r\u00e0pid i f\u00e0cil a costa d'una major for\u00e7a d'agafada per a subjectar l'eina o la pe\u00e7a de treball. Mandrins de tipus collaret o collet, en lloc de tenir mand\u00edbules, tenen collarets, que s\u00f3n unes m\u00e0negues o colls flexibles que s'encaixen estretament al voltant de l'eina o pe\u00e7a de treball i la fa quan \u00e9s rebregada.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una xarxa polim\u00e8rica interpenetrada (o IPN, de l'angl\u00e8s interpenetrating polymer network) \u00e9s un tipus de pol\u00edmer. \u00c9s format per dues o m\u00e9s xarxes que estan com a m\u00ednim parcialment entrella\u00e7ades a escala polim\u00e8rica, per\u00f2 sense formar enlla\u00e7os covalents entre elles.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'esc\u00f2ria \u00e9s un subproducte de la mineria en fondre els minerals per a a\u00efllar-ne els metalls. Es poden considerar com una barreja d'\u00f2xids met\u00e0l\u00b7lics; tanmateix, poden contenir sulfurs de metall i \u00e0toms de metall element. Encara que l'esc\u00f2ria sol usar-se com un mecanisme d'eliminaci\u00f3 de residus, tamb\u00e9 pot servir per altres prop\u00f2sits, com per ajudar en el control de al temperatura del proc\u00e9s i per minimitzar la reoxidaci\u00f3 del metall l\u00edquid final abans de passar al motlle.\nEn la natura el minerals de metalls com el ferro, el coure, l'alumini i altres metalls es troben en estas impurs, sovint oxidats i mesclats amb silicats d'altres metalls.\nDurant la fosa, quan la mena est\u00e0 exposada a altes temperatures, aquestes impureses se separen del metall fos i es poden retirar. Aquests conjunt de compostos que se'n retira \u00e9s l'esc\u00f2ria.\nEl processos de foneria ferrosos i no ferrosos produeixen esc\u00f2ries diferents. Per exemple, la del coure i el plom, no ferrosa, est\u00e0 dissenyada per eliminar el ferro i la s\u00edlice que solen trobar-s'hi en aquests minerals, i es prepara en forma d'esc\u00f2ria basada en el silicat de ferro. Per altra banda, l'esc\u00f2ria dels processos d'obtenci\u00f3 d'acer es dissenya per minimitzar la p\u00e8rdua de ferro i per tant cont\u00e9 principalment calci, magnesi i alumini.\nL'esc\u00f2ria t\u00e9 molts usos comercials encara que tamb\u00e9 se sol rebutjar. Normalment es torna a processar per separar algun altre metall que contingui. Les restes d'aquesta recuperaci\u00f3 es poden utilitzar com a balast pel ferrocarril i com a fertilitzant. S'ha utilitzat com a metall per a pavimentaci\u00f3 i com una forma barata i duradora d'enfortir les parets inclinades dels espigons.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El terme sol\u00b7licitaci\u00f3 s'empra en enginyeria estructural per a designar algun tipus d'acci\u00f3 o fenomen extern que afecta una estructura i necessita ser tingut en compte en els c\u00e0lculs estructurals. Usualment el terme s'aplica a:\n\nForces exteriors\nEsfor\u00e7os interns transmesos per una part de l'estructura a una altra part adjacent.\nDespla\u00e7aments ocasionats per un despla\u00e7ament del terreny o l'empenta d'algun element extern.\nDeformacions indu\u00efdes per fen\u00f2mens variso com dilataci\u00f3 t\u00e8rmica, retracci\u00f3 del formig\u00f3, etc.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un alt\u00edmetre \u00e9s un instrument de mesura que indica la difer\u00e8ncia d'altitud entre el punt on es troba localitzat i un punt de refer\u00e8ncia; habitualment s'utilitza per con\u00e8ixer l'altitud sobre el nivell del mar d'un punt.\nEn esports o activitats en qu\u00e8 es pateixen grans desnivells, com el muntanyisme, trekking, ciclisme, esqu\u00ed, escalada, paracaigudisme, etc., S'utilitza per con\u00e8ixer els desnivells que s'estan superant. Com a curiositat, alguns dels m\u00e9s moderns veloc\u00edmetres per a bicicleta integren un alt\u00edmetre podent generar perfils de la jornada amb ajuda d'un ordinador.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El cart\u00f3 o cartr\u00f3 \u00e9s un material format per diverses capes de paper superposades, a base de fibra verge o de paper reciclat. El cart\u00f3 \u00e9s m\u00e9s gruixut, dur i resistent que el paper.Alguns tipus de cart\u00f3 s\u00f3n usats per fabricar embalatges i envasos, b\u00e0sicament capses de diversos tipus. La capa superior pot rebre un acabat diferent, anomenat \u00abestuc\u00bb que li confereix major vistositat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La tela met\u00e0l\u00b7lica o malla met\u00e0l\u00b7lica \u00e9s una malla m\u00e9s o menys gran, generalment de filferro protegit contra la corrosi\u00f3 o tamb\u00e9 d'acer inoxidable, quan l'aplicaci\u00f3 ho requereix. La protecci\u00f3 contra la corrosi\u00f3 es fa normalment mitjan\u00e7ant una capa de zinc o d'un recobriment plastificant. La \"tela met\u00e0l\u00b7lica\" est\u00e0 disponible en diversos calibres de filferro, mides de malla i tipus de trenat a m\u00e0quina. La \"tela met\u00e0l\u00b7lica\" de malla ample i de material gruixut s'utilitza sovint com a tanca per a delimitar el per\u00edmetre de terrenys i parcel\u00b7les. La \"tela met\u00e0l\u00b7lica\" de filferro i malla fina, a \u00c0ustria es coneix com a \"tela met\u00e0l\u00b7lica de conill\" o \"tela met\u00e0l\u00b7lica conillera\", perqu\u00e8 s'utilitza per a impedir que els animals petits, com llebres i conills del camp, entrin a les propietats privades.La tela met\u00e0l\u00b7lica t\u00e9 diverses aplicacions com per exemple: La construcci\u00f3 de tanques i galliners, conilleres, estables, etc., colador dom\u00e8stic, colador de te, infusor de te, filtres de laboratori qu\u00edmic, filtres antiflama: L\u00e0mpada Davy, protecci\u00f3 cremador Bunsen (laboratori qu\u00edmic) o inl\u00fas per al trasplantament d'arbres. Quan s'empra per trasplantar arbres, \u00e9s millor fer \u00fas de tela met\u00e0l\u00b7lica sense protecci\u00f3 contra la corrosi\u00f3, perqu\u00e8 aix\u00ed no t\u00e9 per qu\u00e8 ser retirada per ra\u00f3 de la descomposici\u00f3 causada per la corrosi\u00f3 amb la mateixa terra en ser plantat l'arbre.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'expressi\u00f3 equivalent en TNT es refereix a un m\u00e8tode emp\u00edric per mesurar l'energia alliberada durant una explosi\u00f3 o d'altres fen\u00f2mens que causen grans aixecaments geol\u00f2gics en un per\u00edode curt de temps. La unitat b\u00e0sica \u00e9s d'una tona de TNT, \u00e9s a dir, l'energia alliberada per l'explosi\u00f3 de prop d'una tona de trinitrotolu\u00e8 (TNT). Aquesta unitat no \u00e9s part del sistema SI, per\u00f2 no obstant aix\u00f2 resulta molt com\u00fa.\nLes quilotones (kt) i megatones (Mt) de TNT han estat tradicionalment utilitzats per quantificar l'energia alliberada durant la detonaci\u00f3 d'armes nuclears. Aquestes unitats apareixen en diversos tractats sobre les armes nuclears, perqu\u00e8 es pot comparar el poder destructiu de les diferents armes. Des de la d\u00e8cada del 1990 s'utilitzen tamb\u00e9 per a quantificar l'energia alliberada en fen\u00f2mens d'alta energia (per exemple, un terratr\u00e8mol una erupci\u00f3 voc\u00e0nica o la col\u00b7lisi\u00f3 d'un asteroide). Per exemple, s'estima que l'asteroide que impact\u00e0 a finals del Cretaci a Chicxulub (Yucat\u00e0n) i exting\u00ed els dinosaures, ara fa uns 65 milions d'anys, devia alliberar una energia equivalent a 100 milions de megatones (100 teratones).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una mampara de dutxa \u00e9s una estructura transparent o transl\u00facida que serveix per a no esquitxar el terra de la cambra de bany, separant per a tal fi l'interior de la dutxa o banyera de la resta de l'habitaci\u00f3.\nLa mampara de bany sol ser de vidre trempat sense marc o de pl\u00e0stic transl\u00facid muntat sobre una estructura r\u00edgida de metall. Es pot triar entre diferents colors per a l'estructura (de les que en tenen), des del blanc que \u00e9s el m\u00e9s habitual, al cromat, tant sense brillantor com amb brillantor, encara que en aquest \u00faltim se solen notar m\u00e9s les possibles ratllades i \u00e9s una mica m\u00e9s car que els altres acabats.\nLa seva funci\u00f3 \u00e9s la de mantenir seca la cambra de bany en prendre una dutxa, i constitueix una evoluci\u00f3 elegant sobre les cortines de pl\u00e0stic. Davant aquestes, les mampares proporcionen una individualitzaci\u00f3 m\u00e9s perfecta i m\u00e9s higi\u00e8nica de la dutxa en mancar de plecs en els quals s'acumula la floridura i s\u00f3n m\u00e9s f\u00e0cils de netejar. Les mampares s\u00f3n estructures fixes pel que s\u00f3n m\u00e9s dif\u00edcils de muntar que les cortines en les quals nom\u00e9s cal inserir unes argolles en una barra corredissa.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Fundada el 2015, CentraleSup\u00e9lec, \u00e9s una Grande \u00e9cole d'enginyeria de Fran\u00e7a, fusi\u00f3 de l'\u00c9cole Centrale de Paris i de l'\u00c9cole sup\u00e9rieure d'\u00e9lectricit\u00e9. Est\u00e0 situada a Gif-sur-Yvette, Fran\u00e7a : Campus Universitat Par\u00eds-Saclay.CentraleSup\u00e9lec \u00e9s un establiment p\u00fablic d'ensenyament superior i recerca t\u00e8cnica.L'Escola lliura :\n\nel diploma d'enginyer de CentraleSup\u00e9lec (M\u00e0ster Ing\u00e9nieur CentraleSup\u00e9lec)\nel diploma M\u00e0ster recerca i de doctorat\nel Mast\u00e8re sp\u00e9cialis\u00e9\nMOOC.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un usuari \u00e9s una persona que utilitza o treballa amb algun sistema, producte o servei; p\u00fablic, privat, empresarial o professional; en qualsevol moment del seu cicle de vida (disseny, fabricaci\u00f3, transport, utilitzaci\u00f3, residu). En el llenguatge com\u00fa, no especialitzat, actualment se sol entendre com a usuari nom\u00e9s les persones relacionades amb la fase d'utilitzaci\u00f3, i s'oblida les altres.\nSegons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans un usuari \u00e9s aquell \u00abque t\u00e9 dret d'usar d'una cosa d'altri\u00bb o \u00abque usa alguna cosa, algun servei, especialment p\u00fablic\u00bb. Aix\u00f2 \u00e9s una cosa que s'oposa als conceptes t\u00e8cnics i particulars de la web sem\u00e0ntica, web 2.0, 3.0 i treball col\u00b7laboratiu, ja que la realitat actual prima ls ciutadans com a emissors i no nom\u00e9s com a receptors que \u00abusen\u00bb els mitjans.\u00c9s preferible, per tant, parlar d'actors, subjectes, ciutadans, per referir-se a les persones que interaccionen a les xarxes digitals.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El distanci\u00f2metre, tamb\u00e9 conegut com a mesurador l\u00e0ser, \u00e9s un instrument de mesura amb raig l\u00e0ser que calcula la dist\u00e0ncia (el m\u00e9s senzill) des de l'aparell fins al punt opac a qu\u00e8 apuntem amb el mateix. El distanci\u00f2metre es va crear per facilitar les mesures on un flex\u00f2metre no podia arribar. Si la dist\u00e0ncia era molt llarga i no hi havia suport, es doblava o no era prou llarg.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Joseph-Michel Montgolfier (Annonay, Occit\u00e0nia, 26 d'agost de 1740 - Balaruc-les-Bains, 26 de juny de 1810) i Jacques-\u00c9tienne Montgolfier (Annonay, Occit\u00e0nia, 6 o 7 de gener de 1745 - Serri\u00e8res, 2 d'agost de 1799) foren els inventors de l'anomenat Montgolfier, o globus aerost\u00e0tic d'aire calent.\nEls germans aconseguiren el primer enlairament dirigit els anys 1782 i 1783. Posteriorment, el desembre de 1783, en reconeixement per la seva gesta, el seu pare Pierre va ser nomenat noble, amb l'apel\u00b7laci\u00f3 heredit\u00e0ria \"de Montgolfier\" pel rei Llu\u00eds XVI de Fran\u00e7a.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una balan\u00e7a hidroest\u00e0tica \u00e9s un mecanisme experimental destinat a l'estudi de la for\u00e7a d'impuls exercida per fluids sobre els cossos en ells immersos. Va ser inventada per Galileo Galilei al voltant de l'any 1586. El seu funcionament es basa en el principi d'Arquimedes i est\u00e0 especialment concebuda per a la determinaci\u00f3 de densitats de s\u00f2lids i l\u00edquids. Una variant de balan\u00e7a hidroest\u00e0tica \u00e9s la balan\u00e7a de Mohr-Westphal que la va substituir r\u00e0pidament despr\u00e9s de la seva invenci\u00f3 en ser m\u00e9s precisa i senzilla d'usar. Avui dia aquestes dues balances gaireb\u00e9 no s'utilitzen en laboratoris. En el seu lloc es fa servir el picn\u00f2metre o mesuradors digitals, que s\u00f3n molt m\u00e9s precisos.\nLa balan\u00e7a hidroest\u00e0tica consta comunament de dos bra\u00e7os, dels quals pengen dos platets. D'un d'ells es penja l'objecte del qual volem determinar el seu pes i en l'altre les peses calibrades per determinar la seva massa. Un cop determinada se submergeix en aigua destil\u00b7lada i es calcula de nou la massa de l'objecte. Un cop coneguda aquesta difer\u00e8ncia de masses s'aplica el principi d'Arquimedes (tot cos submergit en un fluid experimenta una impuls vertical i cap amunt equivalent al pes del volum de fluid desallotjat). Ja que la densitat del fluid \u00e9s 1 g/cc (aigua destil\u00b7lada) simplement s'aplica la f\u00f3rmula de la densitat:\n\n  \n    \n      \n        \u03c1\n        =\n        \n          \n            m\n            V\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\rho ={m \\over V}}\n  La precisi\u00f3 d'aquest m\u00e8tode \u00e9s q\u00fcestionable, ja que tant l'error absolut com el relatiu s\u00f3n grans, per\u00f2 va ser un important avan\u00e7 per al segle xvii.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un capturador de massa \u00e9s un dispositiu te\u00f2ric previst per desaccelerar una massa de material, generalment en el context del transport espacial. Un objecte gran col\u00b7locat a l'espai amb forma c\u00f2nica impediria que altres objectes es precipitessin cap al centre de la part posterior d'aquest. Aquests altres objectes no tornarien a rebotar a l'espai perqu\u00e8 petites restes d'impactes anteriors amb el captador de massa formarien un recobriment similar al regolit, que absorbiria l'impacte i desacceleraria l'objecte fins a la velocitat del capturador de massa. El transport interestel\u00b7lar de materials a granel seria una font potencial de demanda per a la construcci\u00f3 d'un capturador de masses (per exemple, mineral extret de la Lluna o asteroides originalment accelerats en una traject\u00f2ria que intercept\u00e9s el capturador de masses per part d'una catapulta electromagn\u00e8tica). Aquest dispositiu va ser proposat el 1978 per Thomas A. Heppenheimer.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'enginyeria aliment\u00e0ria o enginyeria t\u00e8cnica agr\u00edcola especialitzada en ind\u00fastries agr\u00e0ries i aliment\u00e0ries \u00e9s una branca de l'enginyeria que s'encarrega del disseny i construcci\u00f3 d'ind\u00fastries agroaliment\u00e0ries, de la planificaci\u00f3 d'operacions unit\u00e0ries relacionades amb el processament d'aliments, de tasques t\u00e8cniques de control de qualitat\u2026 No s'ha de confondre l'enginyeria aliment\u00e0ria amb els estudis de ci\u00e8ncia i tecnologia dels aliments. La primera com el seu nom indica es fonamenta en l'enginyeria per realitzar les seves tasques, alhora presenta plenes atribucions col\u00b7legials en l'\u00e0mbit alimentari i agr\u00edcola (elaboraci\u00f3 de projectes). Per altra banda la ci\u00e8ncia i tecnologia dels aliments es fonamenta en la ci\u00e8ncia. D'aquesta manera incideix en el sector alimentari ficant m\u00e9s atenci\u00f3 en la qu\u00edmica i la biologia dels propis aliments. A m\u00e9s interv\u00e9 en aspectes de nutrici\u00f3, bromatologia i salut p\u00fablica.\nL'enginyeria aliment\u00e0ria es fonamenta en les ci\u00e8ncies b\u00e0siques com les matem\u00e0tiques (c\u00e0lcul infinitesimal, \u00e0lgebra, estad\u00edstica), la qu\u00edmica (org\u00e0nica, inorg\u00e0nica, an\u00e0lisi qu\u00edmica), la f\u00edsica (mec\u00e0nica, electromagnetisme, termodin\u00e0mica), la biologia (microbiologia d'aliments, fermentacions, fisiologia vegetal\u2026) i les diferents mat\u00e8ries relacionades amb l'enginyeria de la construcci\u00f3 i l'enginyeria qu\u00edmica (operacions unit\u00e0ries, c\u00e0lcul d'estructures, expressi\u00f3 gr\u00e0fica, reactors...).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La xapa \u00e9s una l\u00e0mina prima de metall de gruix d'1 a 12 mm, obtinguda per laminaci\u00f3. Normalment s\u2019obt\u00e9 per laminatge repetit d'un lingot de metall. La xapa b\u00e0sica es transporta en rotlles (en l'argot sovint anomenades coil, segons la paraula anglesa) o en plaques, despr\u00e9s d'un primer tall.La xapa pot ser de qualsevol metall que sigui mal\u00b7leable, \u00e9s a dir que permeti fabricar en l\u00e0mines molt primes.\nLa xapa b\u00e0sica generalment necessita encara diverses transformacions fins a ser apte a l'\u00fas definitiu: tallar, estampar, embotir, encunyar, plegar\u2026 Segueixen tractaments superficials contra l'oxidaci\u00f3 i corrosi\u00f3 o per a raons est\u00e8tiques, com ara cromats, pintures, galvanitzats, etc.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un skaphe (anomenat tamb\u00e9 hemispherium) \u00e9s un instrument grec que permet saber l'hora solar (rellotge solar) i algunes coses m\u00e9s, per exemple, quan \u00e9s el solstici d'estiu o el d'hivern. Empraven un sistema d'hores tempor\u00e0ries indicades en una superf\u00edcie esf\u00e8rica excavada generalment en pedra. Va ser emprat pel fil\u00f2sof Erat\u00f2stenes per a mesurar el per\u00edmetre i el radi de la Terra.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Friabilitat \u00e9s la condici\u00f3 de ser friable. Descriu la tend\u00e8ncia d'una subst\u00e0ncia s\u00f2lida a trencar-se a peces m\u00e9s petites sota pressi\u00f3 o contacte, especialment per fregament. El contrari de friable \u00e9s indurat.\nSubst\u00e0ncies que s\u00f3n designades perilloses, com asbest o s\u00edlice cristal\u00b7l\u00ed, s\u00f3n sovint qualificades de friables si les part\u00edcules petites s\u00f3n f\u00e0cilment despreses i esdevenen suspeses en l'aire, i per aix\u00f2 respirables (capaces d'entrar a pulmons humans), plantejant aix\u00ed un perill per la salut.\nSubst\u00e0ncies m\u00e9s dures, com formig\u00f3, tamb\u00e9 poden ser mec\u00e0nicament dividides i redu\u00efdes a fina pols mineral. Tanmateix, tals subst\u00e0ncies no s\u00f3n generalment considerades friables a causa del grau de dificultat que implica trencar els enlla\u00e7os qu\u00edmics de la subst\u00e0ncia a trav\u00e9s de mitj\u00e0 mec\u00e0nic. Algunes subst\u00e0ncies, com espumes de poliuret\u00e0, mostren un augment de llur friabilitat amb exposici\u00f3 a radiaci\u00f3 ultraviolada, com la continguda en la llum solar.\nFriable \u00e9s de vegades utilitzat metaf\u00f2ricament per descriure \"personalitats trencadisses\" que poden ser \"fregades\" per est\u00edmuls aparentment menors per\u00f2 que produeixen respostes emocionals extremes.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un gas\u00f2metre \u00e9s un aparell dissenyat per a mesurar volums de gasos. L'enginyer militar Jean Baptiste Meusnier i el constructor d'instruments Pierre M\u00e9gni\u00e9 dissenyaren el primer gas\u00f2metre per a Antoine Laurent Lavoisier el 1784, que l'empr\u00e0 per a mesurar els volums del gasos produ\u00efts en reaccions qu\u00edmiques.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La canonada pre-a\u00efllada \u00e9s aquella que se subministra amb l'a\u00efllant t\u00e8rmic incorporat. Habitualment \u00e9s utilitzada en sistemes de canonades que estan enterrades i que requereixen la m\u00ednima p\u00e8rdua de calor. S'utilitza molt en els pa\u00efsos n\u00f2rdics per a les xarxes d'aigua de calefacci\u00f3, encara que tamb\u00e9 es sol emprar per als tub d'aire condicionat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un bidet \u00e9s una banyereta en forma de seient per a la higiene \u00edntima. Sol estar fet de porcellana, gaireb\u00e9 sempre a joc amb el v\u00e0ter situat a la cambra mateixa, i t\u00e9 una sortida d'aigua freda i calenta, aixeta i una canalitzaci\u00f3 per a la sortida d'aigua. Serveix per a rentar-se l'anus i els genitals externs, amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia que les dutxes, especialment en certs moments, com per exemple les dones al postpart. Sovint s'usa tamb\u00e9 per a rentar-se els peus o tenir els peus en aigua freda o en banys. Algunes persones l'usen com a banyera per als nens petits.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un nefel\u00f2metre \u00e9s un aparell de mesura emprat en nefelometria que consta essencialment d'una font lluminosa, una cel\u00b7la per a la mostra i un detector fotoel\u00e8ctric. Mesura la funci\u00f3 de dispersi\u00f3 en diversos angles de les part\u00edcules en suspensi\u00f3 en un medi t\u00e8rbol. A l'atmosfera terrestre les mesures amb el nefel\u00f2metre permeten determinar la grand\u00e0ria i les propietats \u00f2ptiques de les part\u00edcules aerosols. La paraula nefel\u00f2metre s'ha format amb la uni\u00f3 del prefix nefelo-, que prov\u00e9 del grec nephele, que significa boira, i del sufix -metre, que significa mesurar.L'aparell que mesura part\u00edcules suspeses en un l\u00edquid o un gas col\u00b7loidals mitjan\u00e7ant un feix de llum que travessa el contenidor de la mostra i un detector que se sol disposar a 90\u00b0. Aix\u00ed doncs, la intensitat de llum que arriba al detector varia en funci\u00f3 de la quantitat de part\u00edcules que reflecteixin la llum a 90\u00b0 i de les propietats d'aquestes com ara la forma, el color i la reflectivitat. Els nefel\u00f2metres es calibren amb una part\u00edcula coneguda i el valor trobat es corregeix amb factors K per compensar el color de la pols mesurada. Aquest factor es determina per comparaci\u00f3 amb aire de l'ambient.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La sorra absorbent o l'arena absorbent era una sorra fina que s'empolvorava sobre la tinta humida per tal d'accelerar-ne l'assecat en l'\u00e8poca pr\u00e8via a la invenci\u00f3 del paper absorbent. Aquesta sorra fina es preparava a partir de subst\u00e0ncies com sal comuna finament molta, sorra o pols de minerals tous com el talc o la calcita. Una barreja de goma sand\u00e0raca i pedra tosca o conquilla triturada serveix com a sorra absorbent. Aquesta barreja tamb\u00e9 es pot utilitzar com aprest per al paper o certs teixits. La sorra absorbent es conservava normalment dins d'una sorrera, un petit recipient semblant a un saler. Moltes sorreres tenien les tapes c\u00f2ncaves perqu\u00e8 fos m\u00e9s f\u00e0cil tornar a posar la sorra dins del recipient.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una llinyola (col\u00b7loquialment pronunciat 'ginyola' o 'nyinyola'), llendera o cordell \u00e9s una eina que s'empra en diferents oficis per marcar l\u00ednies rectes. En la construcci\u00f3 de marges i parets de pedra en sec s'empra per anar alineant les pedres de manera correcta. Tamb\u00e9 s'empra per alinear plantes o per marcar en el terreny la planta d'una construcci\u00f3. Els fusters empraven la llinyola per marcar l\u00ednies rectes damunt una fusta que s'havia de serrar o obrar d'una altra manera.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La f\u00f3rmula de Ch\u00e9zy, desenvolupada per l'enginyer franc\u00e8s Antoine de Ch\u00e9zy (conegut internacionalment per la seva contribuci\u00f3 a la hidr\u00e0ulica dels canals oberts) i presentada en 1769, \u00e9s una f\u00f3rmula que permet obtenir la velocitat mitjana en la secci\u00f3 d'un canal i estableix que:\n  \n    \n      \n        v\n        =\n        \u03c7\n        \n          \n            R\n            j\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle v=\\chi {\\sqrt {Rj}}}\n  \non:\n\n  \n    \n      \n        v\n      \n    \n    {\\displaystyle v}\n   velocitat mitjana en \n  \n    \n      \n        [\n        m\n        \n          /\n        \n        s\n        ]\n      \n    \n    {\\displaystyle [m/s]}\n  \n\n  \n    \n      \n        \u03c7\n      \n    \n    {\\displaystyle \\chi }\n   coeficient de rugositat en \n  \n    \n      \n        [\n        \n          m\n          \n            1\n            \n              /\n            \n            2\n          \n        \n        \n          /\n        \n        s\n        ]\n      \n    \n    {\\displaystyle [m^{1/2}/s]}\n  \n\n  \n    \n      \n        R\n      \n    \n    {\\displaystyle R}\n   radi hidr\u00e0ulic en metres,\n\n  \n    \n      \n        j\n      \n    \n    {\\displaystyle j}\n   el pendent longitudinal de la solera o fons del canal.Tamb\u00e9 se sol utilitzar per calcular cabal m\u00e0ssic en la forma:\n\n  \n    \n      \n        Q\n        =\n        \u03c7\n        S\n        \n          \n            R\n            j\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle Q=\\chi S{\\sqrt {Rj}}}\n  \non: \n\n  \n    \n      \n        Q\n      \n    \n    {\\displaystyle Q}\n   Cabal m\u00e0ssic en \n  \n    \n      \n        [\n        \n          m\n          \n            3\n          \n        \n        \n          /\n        \n        s\n        ]\n      \n    \n    {\\displaystyle [m^{3}/s]}\n  \n\n  \n    \n      \n        S\n      \n    \n    {\\displaystyle S}\n   secci\u00f3 del canal en \n  \n    \n      \n        [\n        \n          m\n          \n            2\n          \n        \n        ]\n      \n    \n    {\\displaystyle [m^{2}]}", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'European BEST Engineering Competition (EBEC) \u00e9s una competici\u00f3 anual d'enginyeria organitzada per la Board of European Students of Technology (BEST). La EBEC es realitza a 32 pa\u00efsos diferents amb la missi\u00f3 de desenvolupar els estudiants oferint-los l'oportunitat de desafiar-se en resoldre un problema te\u00f2ricament o de forma pr\u00e0ctica. Els estudiants formen equips de quatre i han de resoldre un problema interdisciplinari de Team Design o un Case Study. Est\u00e0 adre\u00e7at a estudiants de tots els camps de les enginyeries.A Catalunya, es realitza a c\u00e0rrec del grup local de BEST-UPC, vinculat a la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya dins de l'anomenada Week of Engineering Competition.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Airexpo, \u00e9s un dels esdeveniments franc\u00e8s m\u00e9s importants de presentaci\u00f3 de materials aeron\u00e0utics i espacials, estenent-se a l'aeroport de Muret-Lherm, al sud de Tolosa de Llenguadoc. \u00c9s organitzat cada mes de maig, per dues universitats franceses aeron\u00e0utiques (ENAC i ISAE).Els fabricants presenten sovint les seves aeronaus m\u00e9s recents en demostracions de vol.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La dinamita \u00e9s un explosiu usat en la mineria, demolici\u00f3, i altres aplicacions. Va ser inventada per Alfred Nobel el 1867 i va guanyar r\u00e0pidament popularitat perqu\u00e8 no explota per accident amb facilitat. La paraula \u00abdinamita\u00bb \u00e9s un neologisme constru\u00eft a partir de les paraules gregues \u03b4\u03c5\u03bd\u03b1\u03bc\u03b9\u03c2 (dinamis, 'pot\u00e8ncia', 'moviment') i el sufix, tamb\u00e9 grec, -\u03b9\u03c4\u03b7\u03c2 (-it\u0113s), que indica 'inflamaci\u00f3', 'irritaci\u00f3'. Alfred Nobel l'anomen\u00e0 \u00abPols de Seguretat per a Explotar\u00bb. Fou inventada per Alfred Nobel l'any 1866 i patentada l'any 1867, el que junt amb l'explotaci\u00f3 dels camps petroliers de Bak\u00fa (Azerbaidjan) li va fer guanyar la seva gran fortuna, base del Premi Nobel en penediment del sofriment que provoc\u00e0 la seva reeixida invenci\u00f3.\nLa dinamita \u00e9s una mescla d'explosius, que inclou nitroglicerina, nitrat d'amoni i nitrat de sodi, adsorbida en materials inerts com les serradures. L'explosiu original a la dinamita era la nitroglicerina. L'extrema sensibilitat de l'explosiu l\u00edquid significava un \u00fas molt dificult\u00f3s. Nobel manufacturava i venia aquest l\u00edquid, per\u00f2 la seva perillositat va fer que fos prohibit a Europa. Nobel va solucionar el problema mesclant la nitroglicerina amb \"terra de diatomees\" que estabilitz\u00e0 la seva reactibilitat. Des del descobriment de Nobel han estat usats una gran varietat d'absorbents, inclosos serradures i s\u00edlex.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una brida \u00e9s un element que uneix dos components d'un sistema de canonades, permetent ser desmuntat sense operacions destructives, gr\u00e0cies a una circumfer\u00e8ncia de forats a trav\u00e9s dels quals es munten perns d'uni\u00f3. Est\u00e0 formada per l'ala, el coll, di\u00e0metre de perns, cara.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En ci\u00e8ncia de materials, els MXens (en angl\u00e8s MXenes), s\u00f3n una classe de compostos inorg\u00e0nics bidimensionals. Aquests materials consisteixen en capes de carburs, nitrurs o carbonitrurs de metalls de transici\u00f3 de pocs \u00e0toms de gruix. Descrits per primera vegada el 2011, els MXens combinen la conductivitat met\u00e0l\u00b7lica dels carburs de metalls de transici\u00f3 i una naturalesa hidr\u00f2fila a causa de les seves superf\u00edcies terminades amb grups hidroxil o ox\u00edgens.El nom de MXens ve de les fases MAX, uns composts qu\u00edmics formats per capes apilades de carburs i nitrurs que segueixen la f\u00f3rmula Mn+1AXn, on n \u00e9s un nombre enter entre 1 i 4; M \u00e9s un metall de transici\u00f3 de l'esquerra del bloc; A \u00e9s un element del grup 13 o 14; i la X \u00e9s carboni, nitrogen o una mescla d'ambd\u00f3s. Els MXens es sintetitzen eliminant selectivament les capes de A de les fases MAX, quedant aix\u00ed nom\u00e9s Mn+1AXn.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En enginyeria aeroespacial, max Q \u00e9s el punt de m\u00e0xima pressi\u00f3 din\u00e0mica, el punt on es maximitza l'estr\u00e8s aerodin\u00e0mic en una nau espacial en el vol atmosf\u00e8ric.\nConsiderant la definici\u00f3 de pressi\u00f3 din\u00e0mica: q = \u03c1 v\u00b2 / 2, on q \u00e9s la quantitat de pressi\u00f3 aerodin\u00e0mica, \u03c1 (ro) \u00e9s la densitat de l'aire i v \u00e9s la velocitat del vehicle, trobem que tal quantitat \u00e9s:\n\nzero a l'enlairament, quan la densitat de l'aire \u03c1 \u00e9s alta per\u00f2 la velocitat del vehicle v=0\nzero fora de l'atmosfera, on la velocitat v \u00e9s alta per\u00f2 la densitat de l'aire \u03c1=0\nsempre positiva (zero o m\u00e9s) donant les quantitats corresponentsPer tant, hi haur\u00e0 necess\u00e0riament un punt on la pressi\u00f3 din\u00e0mica \u00e9s m\u00e0xima: aquell punt \u00e9s precisament max Q.\nEn altres paraules, per sota del punt max Q, l'efecte de l'acceleraci\u00f3 de la nau espacial redueix el decrement de la densitat per crear m\u00e9s pressi\u00f3 din\u00e0mica (oposada a l'energia cin\u00e8tica) actuant sobre la nau. Per sobre del punt max Q, es dona el cas invers, i la pressi\u00f3 din\u00e0mica actuant contra la nau es redueix a mesura que es redueix la densitat de l'aire, a la llarga assolir un Q de 0 on la densitat de l'aire \u00e9s zero.\nCom s'ha explicat abans, \"Q\" o \"q\" \u00e9s simplement una quantitat anomenada pressi\u00f3 din\u00e0mica, que \u00e9s una combinaci\u00f3 de densitat de l'aire i velocitat. Durant el llan\u00e7ament d'un coet, la velocitat augmenta perqu\u00e8 el coet accelera, per\u00f2 quanta m\u00e9s al\u00e7ada assoleix el coet la densitat de l'aire disminueix m\u00e9s. Hi ha un punt on la combinaci\u00f3 d'augment de la velocitat i descens de la densitat \u00e9s m\u00e0xima, i aquest \u00e9s el punt denominat \"max q\". Els coets, avions, m\u00edssils i altres vehicles estan dissenyats per suportar nom\u00e9s una certa q m\u00e0xima despr\u00e9s de la qual patiran danys estructurals, aix\u00ed que el terme s'utilitza tamb\u00e9 en enginyeria aeroespacial i no nom\u00e9s per la NASA.\nPer exemple, durant un llan\u00e7ament del transbordador espacial normal, la max Q est\u00e0 a una altitud d'uns 11 km (35.000 peus).\nDurant les missions Apollo, la max Q es produ\u00efa entre els 13 i 14 km d'altitud (43.000\u201346.000 peus).El punt de max Q \u00e9s clau durant el llan\u00e7ament d'un coet, perqu\u00e8 aquell \u00e9s el punt on l'estructura pateix el m\u00e9s gran estr\u00e8s mec\u00e0nic. La desintegraci\u00f3 del transbordador espacial Challenger es produ\u00ed poc despr\u00e9s de la max Q.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Encara que els treballs que van portar al desenvolupament i \u00e8xit del primer avi\u00f3 tripulat els van realitzar de forma simult\u00e0nia diversos investigadors i inventors, es considera els germans nord-americans Orville (1871-1948) i Wilbur Wright (1867-1912), fabricants de bicicletes que van treballar junts en el desenvolupament de l'aeron\u00e0utica, com els inventors del primer avi\u00f3 pr\u00e0ctic que va volar.\nEl seu primer vol va ser el 17 de desembre de 1903, a Kitty Hawk, a bord del Flyer I i va durar dotze segons. Tres anys m\u00e9s tard farien el primer vol amb un passatger, en el que van rec\u00f3rrer quatre quil\u00f3metres. El 17 de setembre de 1908 l'avi\u00f3 dels germans Wright va tenir un accident en el que va morir el tinent T.E.Selfridge sent aquest el primer accident mortal de la hist\u00f2ria de l'aviaci\u00f3.Realment la seua gran aportaci\u00f3 al vol va ser el control de viratge mitjan\u00e7ant els alerons. Fins llavors els avions existents eren dif\u00edcils de controlar perqu\u00e8 no s'havia considerat la necessitat d'inclinar les ales per a canviar de direcci\u00f3.\nUn treball met\u00f2dic i minuci\u00f3s va establir les bases per al vol d'aparells m\u00e9s pesants que l'aire. Van arribar a construir el primer t\u00fanel aerodin\u00e0mic per mesurar la sustentaci\u00f3 que produeixen diferents perfils amb distints angles d'atac.\nVan fer volar controladament un aeropl\u00e0 de 350 kg., constru\u00eft amb els pesants materials de l'\u00e8poca, amb un motor de nom\u00e9s 19 cavalls (actualment un ULM semblant, de 200 kg., vola amb 50 cv.). \u00c9s important recordar que tamb\u00e9 van haver d'aprendre a pilotar i molt b\u00e9, perqu\u00e8 les reproduccions actuals del Flyer I volen amb dificultat en mans d'experts pilots.\nVan ser molt famosa la seva cursa per avan\u00e7ar els pioners francesos de l'A\u00e9ro-Club de France, com Santos-Dumont, Ernest Archdeacon o Henri Deutsch de la Meurthe, amb els quals va haver-hi una gran rivalitat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un  tac\u00f2metre  (Del grec, \u03c4\u03ac\u03c7\u03bf\u03c2  taches  = velocitat i \u03bc\u03ad\u03c4\u03c1\u03bf\u03bd  metron  = mesura) \u00e9s un dispositiu per mesurar la velocitat de gir d'un eix, normalment la velocitat de gir del motor. Es mesura en revolucions per minut (RPM).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una finestra de teulada, finestra teuladera o finestra rampant \u00e9s una obertura practicada a una teulada.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El panot S\u00faria \u00e9s un paviment de forma quadrangular decorat amb una espiga del qual es desconeix l'autor. La primera refer\u00e8ncia documentada que s'ha trobat \u00e9s datada del 10 de desembre del 1936. Aquest panot, aut\u00f2cton de S\u00faria, s'ha utilitzat per a l'enrajolament de la majoria de les voreres de la vila i, actualment, ja n'\u00e9s un signe d'identitat del paisatge urb\u00e0.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El  fulminat de mercuri  (o fulminant de mercuri) \u00e9s un explosiu primari que s'utilitza com a detonant. \u00c9s un fulminat, una sal explosiva, que es presenta en forma de cristalls blancs. \u00c9s molt inestable i de descomposici\u00f3 exot\u00e8rmica poc cal\u00f2rica, pel que s'utilitza com a explosiu d'iniciaci\u00f3. \u00c9s extremadament sensible a la fricci\u00f3 i als cops.La f\u00f3rmula qu\u00edmica del fulminat de mercuri \u00e9s ONC-Hg-CNO", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Audio Engineering Society (AES) \u00e9s la major associaci\u00f3 mundial d'enginyers de so. Fundada en 1948, organitza confer\u00e8ncies internacionals, edita una revista cient\u00edfica (JAES, des de 1953, al principi amb 4 n\u00fameros, a partir del 1971 amb 10 n\u00fameros a l'any) i elabora normes i recomanacions per a l'\u00e0mbit de l'enginyeria d'\u00e0udio.\nLa seu principal de l'associaci\u00f3 es troba en Nova York, tenint seccions en 41 regions geogr\u00e0fiques de la Terra.\nEst\u00e0ndars m\u00e9s importants: \nAES3 (tamb\u00e9 conegut com a AES/EBU) per a la interconnexi\u00f3 d'\u00e0udio digital\nAES10 (tamb\u00e9 conegut com a MADI) per a la interconnexi\u00f3 d'\u00e0udio digital multicanal\nAES11 per a la sincronitzaci\u00f3 d'\u00e0udio digital\nAES17 per a la mesura de par\u00e0metres ac\u00fastics en equipament \nFormat d'intercanvi de fitxers AES31\nAES42 per a micr\u00f2fons amb interf\u00edcie digital\nAES47, AES51 i AES53 per enviar dades d'\u00e0udio digital AES3 a trav\u00e9s de xarxes de mode de transfer\u00e8ncia as\u00edncrona\nAES48 sobre interconnexions; pr\u00e0ctiques de connexi\u00f3 a terra i CEM; i blindatges de connectors en equips d'\u00e0udio que contenen circuits actius\nAES64 per a enregistraments d'\u00e0udio mec\u00e0nics de groove gruixut\nAES67 per a la interoperabilitat d' \u00e0udio sobre IP", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un potenci\u00f2metre \u00e9s un instrument per mesurar la tensi\u00f3 o la \"difer\u00e8ncia de potencial\" mitjan\u00e7ant la comparaci\u00f3 d'una tensi\u00f3 desconeguda amb una tensi\u00f3 de refer\u00e8ncia coneguda. Si s\u2019utilitza un instrument indicador sensible, s\u2019obt\u00e9 molt poc corrent de la font de la tensi\u00f3 desconeguda. At\u00e8s que el voltatge de refer\u00e8ncia es pot produir a partir d\u2019un divisor de tensi\u00f3 calibrat amb precisi\u00f3, un potenci\u00f2metre pot proporcionar una alta precisi\u00f3 en la mesura. Johann Christian Poggendorff va descriure el m\u00e8tode cap al 1841 i es va convertir en una t\u00e8cnica de mesura de laboratori est\u00e0ndard.En aquesta disposici\u00f3, es compara una fracci\u00f3 d\u2019una tensi\u00f3 coneguda d\u2019un cable corred\u00eds resistiu amb una tensi\u00f3 desconeguda mitjan\u00e7ant un galvan\u00f2metre El contacte lliscant o netejador del potenci\u00f2metre s\u2019ajusta i el galvan\u00f2metre es connecta breument entre el contacte lliscant i el voltatge desconegut. S\u2019observa la deflexi\u00f3 del galvan\u00f2metre i s\u2019ajusta la aixeta corredissa fins que el galvan\u00f2metre ja no es desvia de zero. En aquest moment, el galvan\u00f2metre no treu corrent de la font desconeguda i la magnitud de la tensi\u00f3 es pot calcular a partir de la posici\u00f3 del contacte lliscant.\nAquest m\u00e8tode de mesura de l'equilibri nul continua sent important en la metrologia el\u00e8ctrica i en els treballs d\u2019est\u00e0ndards i tamb\u00e9 s\u2019utilitza en altres \u00e0rees de l'electr\u00f2nica.\nEls potenci\u00f2metres de mesura es divideixen en quatre classes principals que s\u2019enumeren a continuaci\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Fundada en 1882, l'\u00c9cole sup\u00e9rieure de physique et de chimie industrielles de la ville de Paris (Escola Superior de F\u00edsica i de Qu\u00edmica Industrials de Par\u00eds), tamb\u00e9 anomenada ESPCI, \u00e9s una Grande \u00e9cole d'enginyeria de Fran\u00e7a. Est\u00e0 situada a Par\u00eds, Fran\u00e7a : Campus PSL Research University.L'ESPCI ParisTech \u00e9s un establiment p\u00fablic d'ensenyament superior i recerca t\u00e8cnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer d'ESPCI (M\u00e0ster Ing\u00e9nieur ESPCI)\n6 diploma M\u00e0ster recerca i de doctorat\nMOOC.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El  cron\u00f2graf  \u00e9s un rellotge o aparell que serveix per registrar gr\u00e0ficament el temps transcorregut durant per\u00edodes concrets. Disposa d'accionadors d'arrencada, parada i posada a zero, podent incorporar altres funcions com flyback, compta parcial i altres. Els comptadors poden registrar amb una precisi\u00f3 de cent\u00e8simes de segon, d\u00e8cimes de segon, segons, minuts i hores. La lectura dels resultats pot ser oferta de manera anal\u00f2gica o digital.Tamb\u00e9 es denomina cron\u00f2graf  la persona que professa la cronologia o t\u00e9 coneixements especials en la mat\u00e8ria.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'an\u00e0lisi elemental en qu\u00edmica anal\u00edtica representa la determinaci\u00f3 de quins elements qu\u00edmics i en quina quantitat s'uneixen per formar un material donat o una subst\u00e0ncia qu\u00edmica (per exemple, s\u00f2l, aigua potable o residual, fluids corporals, minerals, compostos qu\u00edmics...). De vegades es fa el mateix respecte la composici\u00f3 d'isot\u00f2pica. La quantitat dels elements presents s'expressa normalment en percentatge.\n\n\t\t\nL'an\u00e0lisi elemental pot ser qualitativa (determinant quins elements hi ha presents), i pot ser quantitativa (determinar la quantitat de cadascun d'ells presents). L'an\u00e0lisi elemental s'emmarca dins de l'\u00e0mbit de la qu\u00edmica anal\u00edtica, el conjunt d'instruments implicats en el desxiframent de la naturalesa qu\u00edmica del nostre m\u00f3n.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Coll d'ampolla paraula emprada en enginyeria per referir-se al fenomen que afecta el rendiment o la capacitat d'un sistema sencer per la limitaci\u00f3 d'alguns components d'aquest sistema.Per exemple: en el m\u00f3n de xarxes inform\u00e0tiques si en un commutador de xarxa hi ha tr\u00e0nsit de dades entrant de 2 Gbps i sortint de nom\u00e9s d'1 Gbps el commutador \u00e9s el coll d'ampolla en aquest punt de la xarxa.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Aforament \u00e9s l'acci\u00f3 d'aforar \u00e9s a dir recon\u00e8ixer, pesar o mesurar g\u00e8neres o mercaderies.\nHist\u00f2ricament el terme es refereix a finalitats fiscals per establir el pagament de drets de duana i fixar la tarifa que li \u00e9s aplicable o l'import de l'exacci\u00f3 aranzel\u00e0ria.\nActualment el significat d'aforar \u00e9s m\u00e9s ample i s'aplica a la determinaci\u00f3 de qualsevol material sense importar amb quina finalitat es fa.\nA causa d'interfer\u00e8ncies gramaticals del castell\u00e0 sobre el catal\u00e0, sovint s'empra la paraula aforament com a sin\u00f2nim de la capacitat d'encabir persones en locals p\u00fablics.\nEn enginyeria es fan servir els aforaments per calcular quina quantitat de producte hi ha aproximadament. Per aix\u00f2 es calcula el volum del producte i se'n determina la densitat per poder con\u00e8ixer el pes total. Com sovint els productes estan emmagatzemats amb una forma irregular es redueix aquesta forma a volums regulars i s'apliquen les f\u00f3rmules geom\u00e8triques corresponents que acabaran donant el volum total aproximat. Per exemple, en rius i canals s'empra una estaci\u00f3 d'aforament.\nEn alguns casos si hi ha discussi\u00f3 sobre la quantitat de producte aforat es pot rec\u00f3rrer a tornar a pesar-lo.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El metr\u00f2nom \u00e9s un aparell que produeix una pulsaci\u00f3 regular fent servir angles. La pulsaci\u00f3 pot ser auditiva, visual o t\u00e0ctil. Es comen\u00e7aren a construir a principis del segle xix \u00c9s emprat per molts m\u00fasics, per\u00f2 musicalment parlant \u00e9s una eina que ha aixecat moltes controv\u00e8rsies. La paraula \u00e9s d'origen grec: metron = mesura, nomos = regular. Tal com mostra la secci\u00f3 (Cr\u00edtiques a l'\u00fas del metr\u00f2nom), una actuaci\u00f3 amb metr\u00f2nom xoca amb l'expressivat que ha de mostrar el m\u00fasic, en aquest aspecte el metr\u00f2nom \u00e9s un entrebanc a l'expressi\u00f3. Aix\u00ed, hi ha ritmes com la Samba que, si es volen interpretar correctament, no poden ser polsats amb el ritme del metr\u00f2nom. Per aix\u00f2 hi ha m\u00fasics que rebutgen totalment l'\u00fas del metr\u00f2nom. Serveix per medir el temps. (METR\u00d2=Medir) (NOM=Temps).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El  Rotor Flettner  \u00e9s un sistema d'impulsi\u00f3 per a naus que utilitza el vent com a for\u00e7a motriu, fent un \u00fas pr\u00e0ctic de l'efecte Magnus. Fou inventat a principis del segle XX per l'alemany Anton Flettner, per\u00f2 no va tenir \u00e8xit comercial. Durant la segona meitat de segle fou recuperat com una alternativa m\u00e9s sostenible i ecol\u00f2gica que els vaixells motoritzats.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un detector d'infrarojos \u00e9s un detector que reacciona a la radiaci\u00f3 infraroja (IR). Els dos tipus principals de detectors s\u00f3n: t\u00e8rmics i fot\u00f2nics (fotodetectors).\nEls efectes t\u00e8rmics de la radiaci\u00f3 IR incident poden ser seguits a trav\u00e9s de molts fen\u00f2mens dependents de la temperatura. Els bol\u00f2metres i micro-bol\u00f2metres es basen en canvis en la resist\u00e8ncia. Els termoparells i termopiles utilitzen l'efecte termoel\u00e8ctric. Les c\u00e8l\u00b7lules de Golay segueixen l'expansi\u00f3 t\u00e8rmica. En els espectr\u00f2metres IR els detectors piroel\u00e8ctrics s\u00f3n els m\u00e9s generalitzats.\nEl temps de resposta i la sensibilitat dels detectors fot\u00f2nics pot ser molt major, per\u00f2 en general aquests han de ser refredats per tallar el soroll t\u00e8rmic. Els materials en aquests s\u00f3n semiconductors amb llacunes de banda estreta. Els fotons IR poden causar excitacions electr\u00f2niques. En detectors fotoconductors, es controla la resistivitat de l'element detector. Els detectors fotovoltaics contenen una uni\u00f3 PN en la qual el corrent fotoel\u00e8ctric apareix despr\u00e9s de la il\u00b7luminaci\u00f3.\nAlguns materials detectors d'IR\n\nTel\u00b7lurur de mercuri-cadmi (MCT)\nAntimonur d'indi\nArsenur d'indi\nSelenur de plom\nQWIP\nQDIP.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un entornpeu rodapeu o s\u00f2col tamb\u00e9 anomenat sanefa, fris o faixa \u00e9s una motllura al cap baix d'una paret, que es col\u00b7loca a la base dels envans o parets de les cambres com a element est\u00e8tic i per a protegir-los de cops o frecs. Es fabriquen de diversos materials, especialment de fusta o cer\u00e0mica. Poden ser de la mateixa color i material que el terra de la sala o que la fusteria.Habitualment el terme s\u00f2col pot fer refer\u00e8ncia tant a la banda vertical que es col\u00b7loca a la part inferior dels murs o parets (en exterior o interior respectivament). Usualment \u00e9s m\u00e9s alt que 10 cm i pot tenir motllures o relleus. En canvi el terme entornpeu sol restringir-se a aquells de menor altura (fins a 12 cm) d'una gran senzillesa estil\u00edstica i a vegades realitzat en el mateix material que el revestiment del s\u00f2l. \u00c9s utilitzat generalment en interiors i acostuma a ser llis o amb petites motllures. El s\u00f2col per darrere pot tenir un trau per a passar cables. A pr\u00f2piament parlar el fris o la faixa \u00e9s la banda de color diferent o amb ornamentaci\u00f3 especial, pintada o estampada a la part inferior d'una paret.\nPer a col\u00b7locar un entornpeu, cal mesurar la tira i assenyalar els punts per on es faran els talls. Per als extrems, \u00e9s recomanable d'utilitzar una caixa o serra de biaixos perqu\u00e8 coincideixin perfectament amb les cantonades. Abans de fixar-los, \u00e9s convenient de presentar els rodapeus en tota la cambra per a veure si encaixen perfectament i corregir les possibles irregularitats. Primer es clavaran els dels angles interns estenent despr\u00e9s la resta. Segons el material amb qu\u00e8 estigui constru\u00efda la paret s'hi fixaran amb tacs o caragols.Si l'entornpeu \u00e9s de fusta o derivats de la fusta pot ser atacat per tota mena de xil\u00f2fags en aquest cas, optant-se usualment per la substituci\u00f3 de la pe\u00e7a afectada. Tanmateix la deterioraci\u00f3 m\u00e9s habitual es produeix a causa de cops o friccions. En aquest cas, es pot adobar emplenant els buits amb pasta de vidre (m\u00e0stic usat per a tapar forats, esquerdes, etc). Despr\u00e9s, s'escata per a igualar la superf\u00edcie i es pinta del mateix color que el rodapeu.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Segway Personal Transporter (Segway PT) \u00e9s un vehicle de transport lleuger, girosc\u00f2pic, el\u00e8ctric, a dues rodes, autobalancejat, controlat per ordinador, inventat per Dean Kamen i presentat el desembre de 2001. \u00c9s produ\u00eft per la companyia Segway Inc., amb seu a Bedford (Nou Hampshire, Estats Units).\nA principis de l'any 2010 l'empresa va ser comprada per un grup dirigit pel milionari brit\u00e0nic Jimi Heselden, president de Hesco Bastion. Nou mesos m\u00e9s tard moriria mentre provava un d'aquests Segway.\nEl Segway \u00e9s el primer dispositiu de transport amb autobalanceig. L'ordinador i els motors situats a la base mantenen la base del Segway horitzontal tota l'estona. L'usuari s'ha d'inclinar cap a la direcci\u00f3 que vulgui prendre (davant, enrere, dreta o esquerra). El motor \u00e9s el\u00e8ctric i silenci\u00f3s, aconseguint els 20 km/h (15 km/h als P-s\u00e8ries).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Tegula et imbrex \u00e9s un sistema de cobertura freq\u00fcent als edificis de l'antiga Gr\u00e8cia i Roma. Consisteix en una primera capa, damunt la infraestructura de fusta, de tegula, una mena de teula plana rectangular, els junts de les quals es cobreixen d'imbrex, un teula rodona que s'assembla a la teula romana. Un sistema semblant es fa servir a la Xina, on la tegula \u00e9s lleugerment c\u00f2ncau.\nA la fi de l'era romana, a Gal\u00b7lia es va abandonar la fabricaci\u00f3 de les tegulae, la fabricaci\u00f3 de les quals feia menester de molta precisi\u00f3 per obtenir-ne que encaixaven b\u00e9, i es va construir teulats amb nom\u00e9s imbrex o teules romanes, que s'alternaven amb files concaves i convexes. Aquesta t\u00e8cnica continua fins a l'actualitat a tota la conca mediterr\u00e0nia.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La cola de resorcinol, tamb\u00e9 coneguda com a resorcinol-formaldehid, \u00e9s una combinaci\u00f3 adhesiva de resina i enduridor que resisteix la immersi\u00f3 dins l'aigua a llarg termini i t\u00e9 una alta resist\u00e8ncia a la llum ultraviolada. L'adhesiu, introdu\u00eft el 1943, ha estat molt popular en la construcci\u00f3 d'avions i embarcacions.Fins a la invenci\u00f3 de la resina epox\u00eddica, el resorcinol va ser una de les coles marines m\u00e9s esteses. A difer\u00e8ncia de l'epoxi, no t\u00e9 propietats d'ompliment de buits, necessitant que les juntes s'ajustin b\u00e9 i s'agafin a pressi\u00f3 per obtenir bons resultats. La cola es presenta en dues parts: un xarop vermell i unes p\u00f3lvores marr\u00f3 clar que es barregen per formar la cola. El resorcinol no curat t\u00e9 una vida \u00fatil relativament curta d'uns dos o tres anys, segons la temperatura d'emmagatzematge. El seu \u00fas ha disminu\u00eft des de la d\u00e8cada de 1990 per la facilitat d'\u00fas i la versatilitat de les coles epoxi.Tot i que la major facilitat d'\u00fas i versatilitat de l'epoxi fa que sigui molt m\u00e9s popular, l'epoxi presenta una mala resist\u00e8ncia als raigs UV i en la majoria d'aplicacions estructurals nom\u00e9s t\u00e9 una modesta resist\u00e8ncia a la calor, cosa que la fa menys ideal per a molts usos a l'exterior. El resorcinol continua sent l'adhesiu m\u00e9s adequat per a usos exteriors i marins. A difer\u00e8ncia de l'epoxi, no omple b\u00e9 els forats, de manera que requereix un est\u00e0ndard molt elevat dels dos factors essencials per al seu bon \u00fas: la mecanitzaci\u00f3 i el muntatge.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un pou integrat en un marge \u00e9s un clot excavat per arribar a la capa fre\u00e0tica i integrat en el paredat d'un marge.\nS'utilitza per captar l'aigua pel consum hum\u00e0 i animal.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Referida als vaixells mercants, la L\u00ednia internacional de c\u00e0rrega (tamb\u00e9 anomenada l\u00ednia Plimsoll o marca de francbord) \u00e9s un conjunt de s\u00edmbols que, pintats o soldats al costat del buc, defineixen el calat m\u00e0xim autoritzat en funci\u00f3 de diverses variables (tipus de vaixell, tipus de c\u00e0rrega, tipus d\u2019aigua- dol\u00e7a o salada- , temporada de navegaci\u00f3, \u00e0rea de navegaci\u00f3).\nLimitar la c\u00e0rrega m\u00e0xima d\u2019un vaixell \u00e9s una mesura b\u00e0sica de seguretat, tan per als tripulants com per a les mercaderies. La l\u00ednia internacional de c\u00e0rrega facilita el compliment de l'objectiu indicat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Fundada en 1780, Arts et M\u00e9tiers ParisTech (l'Escola Superior d'Arts i Oficis de Par\u00eds, \u00c9cole Nationale Sup\u00e9rieure des Arts et M\u00e9tiers), tamb\u00e9 anomenada ENSAM, \u00e9s una Grande \u00e9cole d'enginyeria de Fran\u00e7a. Est\u00e0 situada a Par\u00eds, Fran\u00e7a.\nL'ENSAM \u00e9s un establiment p\u00fablic d'ensenyament superior i recerca t\u00e8cnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer de (M\u00e0ster Ing\u00e9nieur ENSAM)\nel diploma M\u00e0ster recerca i de doctorat\nMast\u00e8re sp\u00e9cialis\u00e9\nMOOC.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'interfer\u00f2metre \u00e9s un instrument de mesura que utilitza la interfer\u00e8ncia de les ones de llum per mesurar amb gran precisi\u00f3 longituds d'ona de la llum mateixa. Hi ha molts tipus d'interfer\u00f2metres, en tots ells s'utilitzen dos feixos de llum que recorren dues traject\u00f2ries \u00f2ptiques diferents, determinades per un sistema de miralls i plaques que, finalment, convergeixen per formar un patr\u00f3 d'interfer\u00e8ncia.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'escaiola \u00e9s un producte industrial que s'obt\u00e9 del guix natural. \u00c9s un guix d'alta qualitat i gra molt fi, amb puresa major.\nEl terme prov\u00e9 de l'itali\u00e0 Scagliola, diminutiu de Scaglia, del llat\u00ed Scaliolae, una pedra tova lleugerament semblant al talc.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Es coneix com a pica-pica o pols pica-pica un grup de subst\u00e0ncies, en general pulverulents, de p\u00e8ls o fulles vegetals, que provoquen pru\u00efja quan entren en contacte amb la pell humana. S'usen normalment com a article de broma majorit\u00e0ria per part dels nens.\nLa causa de la irritaci\u00f3 pot ser mec\u00e0nica, tal com la causada per productes que contenen Gavarr\u00f3. En altres casos, l'agent irritant produeix dermatitis de contacte. Per exemple, un enzim proteol\u00edtic de l'ocra pot causar irritaci\u00f3 i lesions. Un altre ingredient com\u00fa \u00e9s la mongeta de vellut.Tamb\u00e9 s'usen com a succedanis components com les serradures, la fibra de vidre, i altres irritants mec\u00e0nics. A les escoles \u00e9s molt com\u00fa l'\u00fas de pica-pica fet de la pols de les maquinetes de fer punta, d'encenalls de fusta o de grafit), que un alumne aboca a l'espai entre el coll i la samarreta durant el pati o quan al qui est\u00e0 assegut en el pupitre del davant, a la sala de classe.\nA Am\u00e8rica del Sud s'empra el bejuco, una planta reptant dels climes c\u00e0lids de zones equatorials, que pot n\u00e9ixer als patis de les escoles de manera silvestre.\nSe sol considerar que \u00e9s un \u00abbon\u00bb pica-pica el que, a part de causar picor, \u00e9s dif\u00edcil de llevar de la roba i els cabells per m\u00e9s que hom s'espolsi.\nL'\u00fas de les pols pica-pica pot considerar-se des d'un joc o entremaliadura, fins a un comportament d'agressi\u00f3 (com a part d'un assetjament escolar, per exemple), depenent en gran manera de la intenci\u00f3 dels participants.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Starship \u00e9s un vehicle de llan\u00e7ament i nau espacial reutilitzable de capital privat que est\u00e0 desenvolupant l'empresa SpaceX. El novembre de 2018, Elon Musk va batejar la segona etapa i la nau com a Starship (nau estel\u00b7lar), mentre que la primera etapa es va anomenar \"Super Heavy\" (s\u00faper-pesant). L'arquitectura global del vehicle espacial t\u00e9 en compte tant el vehicle de llan\u00e7ament com la nau espacial, aix\u00ed com la infraestructura terrestre per al llan\u00e7ament i reutilitzaci\u00f3 r\u00e0pids, i la tecnologia de transfer\u00e8ncia de propel\u00b7lent en gravetat zero que s'ha de desplegar en \u00f2rbita terrestre baixa (LEO). La capacitat de transportar a una \u00f2rbita terrestre almenys 50.000 kg fa que la Starship es consideri un vehicle de llan\u00e7ament superpesant. No obstant aix\u00f2, si es mant\u00e9 la tend\u00e8ncia observada en iteracions anteriors, el conjunt complet Starship-Super Heavy pot arribar a ser capa\u00e7 de llan\u00e7ar 150 tones o m\u00e9s a \u00f2rbita terrestre baixa, m\u00e9s que qualsevol altre vehicle de llan\u00e7ament que s'hagi planificat mai. El primer vol de prova orbital es calcula que pot ser a principis de 2022.Es preveu que el sistema Starship substitueixi completament tot el material de SpaceX (els vehicles de llan\u00e7ament Falcon 9 i Falcon Heavy, i la nau Dragon), primer orientant-se al mercat de llan\u00e7aments a \u00f2rbites terrestres, per\u00f2 afegint expl\u00edcitament prou capacitat per aconseguir vols de llarga durada en els entorns cislunars i de transport a Mart.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El trinitrotolu\u00e8 (TNT) o 2,4,6-trinitrometilbenz\u00e8 (notaci\u00f3 IUPAC) \u00e9s un hidrocarbur arom\u00e0tic cristal\u00b7l\u00ed de color groc p\u00e0l\u00b7lid que es fon a 81 \u00b0C.\n\u00c9s un compost qu\u00edmic molt explosiu. S'utilitza sol o formant part d'unes quantes mescles explosives, com per exemple l'amatol, que s'obt\u00e9 barrejant TNT amb nitrat d'amoni. El trinitrotolu\u00e8 s'obt\u00e9 a partir de la nitraci\u00f3 del tolu\u00e8 (C6H5CH3). La f\u00f3rmula qu\u00edmica \u00e9s C6H2(NO2)3CH3.\nEn forma refinada, el trinitrotolu\u00e8 \u00e9s bastant estable i, a difer\u00e8ncia de la nitroglicerina, \u00e9s relativament insensible a la fricci\u00f3, als cops o a l'agitaci\u00f3. Explota quan un pes de 2 kg hi cau a sobre des de 35 cm d'altura (\u00e9s a dir, 2 kg a 2,6 m/s, que equival a una energia de 6,86 joules). La temperatura d'explosi\u00f3, quan \u00e9s anhidre, \u00e9s de 470 \u00b0C. Aquesta estabilitat permet d'emmagatzemar-lo durant un per\u00edode relativament llarg. La detonaci\u00f3 s'aconsegueix fent servir un detonador. En canvi, s\u00ed que reacciona amb \u00e0lcalis, a partir dels quals forma compostos inestables molt sensibles a la calor i a l'impacte.\nL'explosi\u00f3 es produeix d'acord amb les seg\u00fcents reaccions:\nC6H2(NO2)3CH3 \u2192 6CO + 2.5H2 + 1.5N2 + C\nC6H2(NO2)3CH3 \u2192 6CO+0.5CH4 + 0.5H2 + 1.5N2L'explosi\u00f3 despr\u00e8n els seg\u00fcents gasos:", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El pir\u00f2metre de Wedgwood \u00e9s un instrument de mesura per calibrar la calor d'un producte del forn, o qualsevol altre mitj\u00e0 de producci\u00f3 de calor significativa. Va ser inventat per l'empresari Josiah Wedgwood, avi matern de Charles Darwin i avi patern de la seva esposa Emma Wedgwood.\nL'objectiu de Wedgwood era d'avaluar la calor produ\u00efda als forns refractaris de la seva empresa de porcellana i de Faian\u00e7a.  Per a aix\u00f2, es posa sobre la placa de llaut\u00f3 el pir\u00f2metre, graduat de 0 a 240, un cilindre d'argila dessecat, a continuaci\u00f3 es posa el cilindre en un cresol refractari que s'instal\u00b7la al forn per avaluar. El grau de retracci\u00f3 del cilindre dona la temperatura del forn.\nLa correspond\u00e8ncia amb altres escales comunes seria de 72,2225 \u00b0C, 130 \u00b0F o 57,778 \u00b0R\u00e9 per un grau de l'escala de Wedgwood.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un comp\u00e0s forestal o forc\u00edpula, \u00e9s un instrument en forma de peu de rei que serveix per a mesurar el di\u00e0metre del can\u00f3 d'un arbre o el d'un roll.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una velocitat \u00e9s supers\u00f2nica quan \u00e9s major que la velocitat del so, \u00e9s a dir, major que 1.225 km/h (a l'aire) al nivell del mar.\nMolts avions de combat s\u00f3n supers\u00f2nics, i el 1947 es produ\u00ed el primer vol tripulat a velocitat supers\u00f2nica. El Concorde va ser un avi\u00f3 de passatgers supers\u00f2nic, retirat de servei el 26 de novembre de 2003 despr\u00e9s de 27 anys de servei i un accident. Actualment no queden avions supers\u00f2nics comercials. Les velocitats majors a 5 vegades la velocitat del so s\u00f3n algunes vegades anomenades hipers\u00f2niques.\nUn element aerodin\u00e0mic que apareix en el r\u00e8gim supers\u00f2nic per\u00f2 que no es dona en velocitats subs\u00f2niques s\u00f3n les ones de xoc.\n\n", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La conversi\u00f3 a vehicle el\u00e8ctric \u00e9s la modificaci\u00f3 d'un vehicle convencional de combusti\u00f3 interna (IC2EV) a un vehicle el\u00e8ctric mitjan\u00e7ant la substituci\u00f3 del sistema de propulsi\u00f3 per un motor el\u00e8ctric.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La ling\u00fc\u00edstica computacional \u00e9s un camp multidisciplinari de la ling\u00fc\u00edstica i la inform\u00e0tica que utilitza la inform\u00e0tica per estudiar i tractar el llenguatge hum\u00e0. Per aconseguir-ho, intenta modelar de forma l\u00f2gica el llenguatge natural des d'un punt de vista computacional. L'esmentat modelatge no se centra en cap de les \u00e0rees de la ling\u00fc\u00edstica en particular, sin\u00f3 que \u00e9s un camp interdisciplinari, en el qual participen ling\u00fcistes, inform\u00e0tics especialitzats en intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, psic\u00f2legs cognitius i experts en l\u00f2gica, entre altres.Algunes de les \u00e0rees d'estudi de la ling\u00fc\u00edstica computacional s\u00f3n:\n\nCorpus ling\u00fc\u00edstic assistit per ordinador.\nMorfologia computacional assistida per ordinador.\nDisseny d'analitzadors sint\u00e0ctics (en angl\u00e8s: parser), per a llenguatges naturals.\nDisseny d'etiquetadors o lematizadors (en angl\u00e8s: tagger), tals com el POS-tagger.\nDefinici\u00f3 de l\u00f2giques especialitzades que serveixin com a font pel Processament de Llenguatges Naturals.\nEstudi de la possible relaci\u00f3 entre llenguatges formals i naturals.\nTraducci\u00f3 autom\u00e0tica.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Els sistemes WorkPLAN inclouen el programari de Planificaci\u00f3 de Recursos Empresarials (ERP) WorkPLAN Enterprise i el programari de gesti\u00f3 de projectes MyWorkPLAN, desenvolupats per Sescoi per a fabricants, empreses i departaments que treballen basant-se en projectes i necessiten un software especialitzat.Els usuaris d'aquest ERP pertanyen als seg\u00fcents camps d'activitat: enginyeria, automoci\u00f3 i aeroespacial, fabricaci\u00f3 de motlles i matrius, fabricaci\u00f3 de models, prototips o m\u00e0quines especials i mec\u00e0nica general.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La hist\u00e8resi \u00e9s la tend\u00e8ncia d'un material a conservar una de les seves propietats, en abs\u00e8ncia de l'est\u00edmul que l'ha generat. Podem trobar diferents manifestacions d'aquest fenomen. Per extensi\u00f3 s'aplica a fen\u00f2mens que no depenen nom\u00e9s de les circumst\u00e0ncies actuals, sin\u00f3 tamb\u00e9 de com s'ha arribat a aquestes circumst\u00e0ncies.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una bancada \u00e9s un puntal col\u00b7locat transversalment en una embarcaci\u00f3 per apuntalar-lo de babord a estribord. En tra\u00efnyes i embarcacions petites tamb\u00e9 pot servir com a seient pel remador. Alguns bots inflables tenen una bancada que pot ser plegada i extreta de manera que el bot pugui ser desinflat i enrotllat per poder-lo transportar i guardar.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La nanotecnologia de l'ADN \u00e9s una branca de la nanotecnologia que utilitza les propietats del reconeixement molecular de l'ADN i altres \u00e0cids nucleics per a crear estructures artificials d'ADN dissenyades amb prop\u00f2sits tecnol\u00f2gics. En aquest camp, l'ADN \u00e9s utilitzat no tant com a portador d'informaci\u00f3 gen\u00e8tica, sin\u00f3 com a material estructural: n'\u00e9s un exemple la bionanotecnologia. La nanotecnologia de l'ADN t\u00e9 aplicacions en l'autoensamblatge molecular i en la computaci\u00f3 basada en l'ADN.\nTot i que normalment, en el context de biologia molecular, l'ADN \u00e9s considerat com el portador de la informaci\u00f3 gen\u00e8tica en c\u00e8l\u00b7lules vives, la nanotecnologia de l'ADN considera l'ADN \u00fanicament com a material i producte qu\u00edmic, utilitzant-lo, en general, fora del context biol\u00f2gic. La nanotecnologia de l'ADN utilitza el fet que, degut a l'especificitat dels parells de bases del model de Watson-Crick, nom\u00e9s les porcions de cadenes que s\u00f3n complement\u00e0ries entre si s'uneixen per a formar d\u00faplexs d'ADN. La nanotecnologia de l'ADN intenta fer unions entre diverses cadenes d'ADN a trav\u00e9s del disseny racional de tal manera que les porcions desitjades de cada cadena s'uneixin en la posici\u00f3 correcta per a obtenir una estructura desitjada, un proc\u00e9s que s'anomena disseny d'\u00e0cids nucleics.\nTot i que el camp s'anomena nanotecnologia de l'ADN, els principis que predica poden ser igualment aplicats a altres \u00e0cids nucleics com poden ser l'ARN i l'APN. Per aquesta ra\u00f3 el camp tamb\u00e9 pot ser anomenat com nanotecnologia dels \u00e0cids nucleics.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El regidor o regidora \u00e9s, en el m\u00f3n del teatre, la persona responsable de l'organitzaci\u00f3 de les condicions materials, i la coordinaci\u00f3 dels diferents mitjans i equips t\u00e8cnics, per tal de posar-los a disposici\u00f3 de la direcci\u00f3, els assajos i la representaci\u00f3 de l'espectacle. El regidor venia a assumir les funcions del traspunt o segon apunt, per\u00f2 avui dia ja ha pres carta de naturalesa com un c\u00e0rrec intermedi entre el director i la resta de l'equip t\u00e8cnic. De fet, \u00e9s considerada la m\u00e0xima autoritat a l'escenari i el responsable directe de l'espectacle una vegada ha comen\u00e7at. Si b\u00e9 les funcions s\u00f3n les mateixes arreu del m\u00f3n, ha adoptat diferents denominacions segons la llengua, com ara regidor, en castell\u00e0; stage manager o assistant manager, en angl\u00e8s; r\u00e9gisseur, en franc\u00e8s; Inspizient, en alemany; o direttore di scena en itali\u00e0.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "S'anomena convecci\u00f3 granular o efecte de les nous del Brasil a la tend\u00e8ncia que tenen les part\u00edcules de major grand\u00e0ria d'una subst\u00e0ncia granular a ascendir a la superf\u00edcie de la barreja quan aquesta \u00e9s agitada. Deu el seu nom al fet que, t\u00edpicament, en una caixa de fruites seques assortides les nous del Brasil s\u00f3n les m\u00e9s grans.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La Convenci\u00f3 Internacional sobre Est\u00e0ndards de Formaci\u00f3, Certificaci\u00f3 i Vigil\u00e0ncia per la gent de mar, conegua pels sigles en angl\u00e8s STCW estableix un conjunt d'est\u00e0ndards de qualificaci\u00f3 m\u00ednima per al personal de vaixells de la marina mercant com ara bucs de c\u00e0rrega i creuers, aix\u00ed com per a gran velers i grans iots. Els cursos i certificats STCW s\u00f3n obligatoris per als mariners, oficials i capitans, tot el personal de gu\u00e0rdia al pont o la sala de m\u00e0quines per\u00f2 tamb\u00e9 per a hostesses, cuiners i tot tipus de personal.Aquesta normativa es va establir per primer cop el 1978 en una confer\u00e8ncia organitzada per l'Organitzaci\u00f3 Mar\u00edtima Internacional (IMO) a Londres i va entrar en vigor el 1984. La convenci\u00f3 va ser esmenada al 1995 i al 2010. La convenci\u00f3 de 1978 va ser la primera a fixar els requisits b\u00e0sics a nivell internacional i reempla\u00e7ava una s\u00e8rie de normes nacionals, no gaire efica\u00e7os en un ofici per definici\u00f3 internacional, com que no incorporaven els costums i estandards d'altres pa\u00efsos. Es tracta de normes minimals que els estats poden superar. Els aspectes que van quedar-ne fora s\u00f3n: les provisions OMI, que sotmeses a la regla n\u00famero 14 del Cap\u00edtol V de la Convenci\u00f3 Internacional per a la Seguretat de Vida en Mar (SOLES) 1974 i els requisits de les quals estan recolzats per la resoluci\u00f3 A.890(21), adoptats a l'Assemblea de 1999 de l'IMO, que va reempla\u00e7a la resoluci\u00f3 m\u00e9s primerenca A481(XII) adoptada el 1981.\nUna caracter\u00edstica especialment important de la Convenci\u00f3 STCW \u00e9s que s'aplica a vaixells d'estats no membres de la convenci\u00f3 quan visiten ports d'estats que s\u00ed que en s\u00f3n membres. L'Article X requereix que les parts apliquin mesures de control a totes les banderes fins al punt de no fer distinci\u00f3 ni donar un tracte m\u00e9s favorable als vaixells que disposin d'una bandera d'un estat que sigui membre de la convenci\u00f3. Precisament per aix\u00f2 es creu que la convenci\u00f3 ha tingut una acceptaci\u00f3 molt \u00e0mplia. Al 2018, la convenci\u00f3 STCW va ser subscrita per 164 parts, representant 99,2 per cent d'arqueig de navili mundial.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Duralmond \u00e9s un material compost que s'obt\u00e9 al barrejar resines sint\u00e8tiques i naturals, clofolla d'ametlla triturada i altres additius. Duralmond \u00e9s un tipus de fusta que est\u00e0 incl\u00f2s dins la fam\u00edlia del \u201cMader\u00f3n\u201d que s\u00f3n aquests materials alternatius que s'obtenen a partir de fustes inertes. Sobretot es fa servir per donar textures i formes a parets i sostres.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "S'anomena  coberta invertida a la coberta en la qual l'a\u00efllant t\u00e8rmic protegeix la l\u00e0mina impermeabilitzant. El nom prov\u00e9 del fet que aquesta disposici\u00f3 de capes \u00e9s oposada a la tradicional, en qu\u00e8 l'impermeabilitzant protegia l'a\u00efllant. Van sorgir a mitjans del segle xx, arran de l'aparici\u00f3 del poliestir\u00e8 extrudit (XPS), un material a\u00efllant capa\u00e7 de resistir la intemp\u00e8rie sense perdre les seves propietats.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un gn\u00f2mon \u00e9s un estil, tija o columna que, per la posici\u00f3 i llarg\u00e0ria de la seva ombra, serveix com a indicador. En geometria, un gn\u00f2mon \u00e9s una figura plana formada llevant un paral\u00b7lelogram del cant\u00f3 d'un paral\u00b7lelogram m\u00e9s gran. Aquest \u00e9s un cas particular del gn\u00f2mon pitag\u00f2ric: una figura geom\u00e8trica que ha de ser afegida a una figura donada perqu\u00e8 la figura nova sigui semblant a aquesta \u00faltima.\n\nAl cenotafi de Seti I (1300 aC), es descriu l'\u00fas d'un rellotge de sol. La gnom\u00f2nica ha estat sempre unida, per una banda, al concepte de mesura del temps i, d'altra banda, a la idea d'aplicaci\u00f3 cartogr\u00e0fica de representaci\u00f3 en mapes terrestres, encara que se suposa que el primer a emprar aquest tipus de projecci\u00f3 va ser el f\u00edsic grec Tales de Milet per a construir mapes estel\u00b7lars.\nL'autor grec que abans va comen\u00e7ar a denominar-lo, i tal sigui el m\u00e9s important, va ser Her\u00f2dot (484-426 aC), que fa una petita ressenya a la seva Hist\u00f2ria II.109.3 dels coneixements grecs del temps, dient que van adquirir la divisi\u00f3 del dia en dotze parts dels babilonis. Per tant, el sistema horari dels grecs era temporani: amb aix\u00f2, es vol dir que l'hora s'entenia com la dotzena part de l'arc di\u00fcrn recorregut pel Sol, per\u00f2 com tal arc varia al llarg de l'any, l'hora tamb\u00e9 varia. Per aquesta ra\u00f3, aquest sistema se'l denomina tamb\u00e9 d'hores desiguals. Els romans, al seu torn, van heretar aquest sistema de divisi\u00f3 del dia dels grecs.\nPlini el Vell (100-59 aC) a la seva Hist\u00f2ria natural, relata la hist\u00f2ria del rellotge que l'emperador August va fer construir al Camp de Mart, aprofitant un obelisc.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'enginyeria autom\u00e0tica \u00e9s una \u00e0rea multidisciplinaria de l'enginyeria que s'encarrega de la concepci\u00f3 i desenvolupament d'aut\u00f2mats i d'altres processos autom\u00e0tics. L'enginyeria de control \u00e9s l'\u00fas d'elements sistem\u00e0tics com el control num\u00e8ric, els controladors l\u00f2gics programables (PLC) i altres sistemes de control industrial i tecnologies d'ajuda per computador CAD, CAM per al control industrial de maquin\u00e0ria i processos.En l'\u00e0mbit de la industrialitzaci\u00f3, l'automatitzaci\u00f3 va un pas per davant de la mecanitzaci\u00f3. Els processos i els sistemes tamb\u00e9 poden ser automatitzats.\nL'enginyeria autom\u00e0tica s'encarrega de l'automatitzaci\u00f3 de processos t\u00e8cnics en les seg\u00fcents \u00e0rees: Electr\u00f2nica i electricitat, Automatitzaci\u00f3 d'edificis (dom\u00f2tica), Qu\u00edmica, Enginyeria mec\u00e0nica, Autom\u00f2bils, Aeron\u00e0utica i astron\u00e0utica, Rob\u00f2tica, Biologia, Medicina, Mecatr\u00f2nica.\nDins de l'enginyeria autom\u00e0tica es troben, entre altres, les seg\u00fcents disciplines: Instrumentaci\u00f3 autom\u00e0tica Tecnologia de sensors Regulaci\u00f3 autom\u00e0tica, Control de processos, Enginyeria Autom\u00e0tica, Vigil\u00e0ncia, Diagn\u00f2stic d'errors, Optimitzaci\u00f3 matem\u00e0tica, Visualitzaci\u00f3 de .processos\nAvui en dia, l'enginyeria electr\u00f2nica \u00e9s una part integrant de l'enginyeria de control. Gaireb\u00e9 tots els sistemes autom\u00e0tics funcionen amb ajuda de l'electr\u00f2nica, quedant els sistemes autom\u00e0tics, basats en la mec\u00e0nica, en un segon pla. D'altra banda, els sistemes digitals estan prenent cada vegada m\u00e9s import\u00e0ncia en aquesta \u00e0rea, en especial els microprocessadors i els convertidors digital-anal\u00f2gics (D/A), aix\u00ed com els anal\u00f2gic-digitals (A/D).\nLa majoria dels m\u00e8todes generals de l'enginyeria de control es basen en l'\u00fas de models anal\u00edtics del proc\u00e9s que es vol estudiar, obtinguts de forma te\u00f2rica o experimental. A partir d'aquests models es poden usar m\u00e8todes cient\u00edfics per a obtenir sistemes de control per a aquests. Aquesta part de l'autom\u00e0tica t\u00e9 una gran import\u00e0ncia, comptant amb els seg\u00fcents m\u00e8todes: Identificaci\u00f3 i estimaci\u00f3 de par\u00e0metres, Control adaptatiu, Vigil\u00e0ncia i diagnostico d'errors, L\u00f2gica Fuzzy, Algoritmes evolutius, Xarxes neuronals.\nAmb aquests m\u00e8todes es poden dissenyar sistemes intel\u00b7ligents amb reguladors, basats en models que s'autoactualitzen i amb control d'errors, que poden prendre decisions en funci\u00f3 de la informaci\u00f3 que obtenen a trav\u00e9s dels seus sensors. Els mateixos s\u00f3n tamb\u00e9 de gran import\u00e0ncia en la mecatr\u00f2nica i s\u00f3n usats en el control digital de robots, m\u00e0quines eina, motors, cotxes i sistemes pneum\u00e0tics i hidr\u00e0ulics.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Paret formada per una acumulaci\u00f3 provisional de pedres en forma d'un parament simple.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El r\u00e0tio impuls-pes (on \"pes\" es refereix al pes a la superf\u00edcie de la Terra) \u00e9s un par\u00e0metre adimensional caracter\u00edstic dels motors de coet, els motors de reacci\u00f3 i els vehicles propulsats per aquest tipus de motors (generalment vehicles espacials i avions de reacci\u00f3). Es fa servir com a par\u00e0metre de qualitat per a comparacions quantitatives de vehicles i motors.\nEvidentement el valor \u00e9s superior pel motor que per la totalitat del vehicle de llan\u00e7ament. Aquest \u00faltim ha de ser superior a u (per exemple 1,4) al moment del llan\u00e7ament des de la superf\u00edcie d'un cos celeste (tenint en compte que el pes varia segons la gravetat del cos en q\u00fcesti\u00f3).\nExisteixen molts factors que afecten la r\u00e0tio impuls-pes i, per a una comparaci\u00f3 v\u00e0lida, cal mesurar l'impuls en condicions controlades. Entre els factors que afecten l'impuls hi ha la temperatura, la pressi\u00f3, la densitat i la composici\u00f3 del flux lliure d'aire. Depenent del motor o vehicle estudiat, el pes efectiu pot canviar a mesura que es consumeix el combustible i segons la gravetat al punt d'\u00fas.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Dins de la tripulaci\u00f3 d\u2019un vaixell, el grau de mariner correspon a un dels nivells inferiors pel que fa a l\u2019autoritat. Generalment no pot donar ordres, llevat (de forma delegada) als graus inferiors que inclou els grumets o similars. Pot rebre ordres dels oficials o suboficials de plantilla o en funcions.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La compactaci\u00f3 del s\u00f2l, en enginyeria geot\u00e8cnica, \u00e9s el proc\u00e9s en el qual una pressi\u00f3 aplicada al s\u00f2l causa la seva densificaci\u00f3 a mesura que l'aire \u00e9s despla\u00e7at dels porus entre els gr\u00e0nuls del s\u00f2l. Quan la for\u00e7a aplicada que causa la densificaci\u00f3 es deu al despla\u00e7ament de l'aigua (o d'un altre l\u00edquid) dels gr\u00e0nuls del s\u00f2l es presenta la consolidaci\u00f3 del s\u00f2l i no la compactaci\u00f3. Normalment la compactaci\u00f3 \u00e9s el resultat del pas de maquin\u00e0ria pesant que comprimeix el s\u00f2l, per\u00f2 tamb\u00e9 pot oc\u00f3rrer pel pas, per exemple, dels peus dels animals especialment dels ramats.\nEn edafologia i agronomia la compactaci\u00f3 del s\u00f2l normalment \u00e9s una combinaci\u00f3 de la compactaci\u00f3 i la consolidaci\u00f3, per tant poden passar per la amnca d'aigua en el s\u00f2l, la tensi\u00f3 aplicada \u00e9s d'aspiraci\u00f3 interna a causa de l'evaporaci\u00f3 de l'aigua tamb\u00e9 pot ser deguda al pas dels peus dels animals. Els s\u00f2ls afectats per la compactaci\u00f3 esdevenen menys capa\u00e7os d'absorbir la pluja, i aix\u00ed s'incrementa l'escorrentia i l'erosi\u00f3. Les plantes tenen dificultats en els s\u00f2ls compactats a causa del fet que els gr\u00e0nuls minerals compactats estan atape\u00efts, deixant poc espai per l'aire i l'aigua, els quals s\u00f3n essencials pel creixement de les arrels. Els animals que fan caus tamb\u00e9 hi troben un ambient hostil, ja que els s\u00f2ls molt densos s\u00f3n dif\u00edcils de foradar. La capacitat d'un s\u00f2l de recuperar-se d'aquest tipus de compactaci\u00f3 dep\u00e8n del clima, la mineralogia i la fauna. Els s\u00f2ls amb una alta capacitat d'expansi\u00f3-contracci\u00f3 com s\u00f3n els vertis\u00f2ls es recuperen r\u00e0pidament de la compactaci\u00f3 on les condicions d'humitat s\u00f3n variables (els per\u00edodes de sequera fan esquerdar el s\u00f2l). Per\u00f2 les argiles que no s'esquerden quan s'assequen no es poden recuperar de la compactaci\u00f3 per elles mateixes a menys que tinguin animals com els cucs de terra.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Antonio Ferri (Norcia, \u00dambria, 5 d'abril de 1912 - Long Island, 28 de desembre de 1975) era un cient\u00edfic itali\u00e0, destacat en el camp de l'aerodin\u00e0mica, amb una especialitzaci\u00f3 de vol hipers\u00f2nic i supers\u00f2nic.\nNascut l'any 1912 a Norcia, It\u00e0lia, des del 1937 va dur a terme una investigaci\u00f3 a Guidonia Montecelio, on es feia la recerca m\u00e9s avan\u00e7ada pel que fa a l'aerodin\u00e0mica d'alta velocitat. Entre les tasques que va dur a terme hi havia experiments espectaculars els anys 1939 i 1940 amb t\u00fanels aerodin\u00e0mics supers\u00f2nics.\nDurant la Segona Guerra Mundial, al per\u00edode de la Rep\u00fablica socialista italiana (o la Rep\u00fablica Sal\u00f2), tres dies despr\u00e9s que el Nazisme alemany ocup\u00e9s Roma el 10 de setembre, de 1943, Ferri va tornar al refugi de Guidonia, va destruir el material, va omplir un bagul amb documents, va amagar la seva dona i fam\u00edlia a prop de la seva casa als Apenins (des d'on despr\u00e9s es van traslladar cap a un poble pesquer de la mar Adri\u00e0tica), i va unir-se amb un grup de guerrilla anti-Feixista. Finalalment, va anar a Roma despr\u00e9s de la seva alliberaci\u00f3 pels Aliats, on va establir contacte amb el representant de l'Oficina de Serveis Estrat\u00e8gics (OSS), Moe Berg, i va comen\u00e7ar a treballar amb ell traduint documents clau del bagul, i tamb\u00e9 transmetent el seu coneixement de les fites de la ci\u00e8ncia alemanya durant la guerra.\nEn el decurs de la guerra les instal\u00b7lacions de Guidonia van quedar destru\u00efdes. L'any 1944, Ferri va anar al destacat centre de recerca americana, el Comit\u00e8 Nacional Consultiu d'Aeron\u00e0utica (NACA), a Langley, Virg\u00ednia, on va continuar essent la figura m\u00e9s important en aquest camp.\nEn el per\u00edode de postguerra, va estudiar l'\u00fas del perfil aerodin\u00e0mic per a una aeronau d'alta velocitat i va desenvolupar el m\u00e8tode Schlieren Flow Visualization de previsi\u00f3 de l'impacte d'ona de xoc en les ales d'una aeronau. Llavors, va redirigir el problema de l'escut t\u00e8rmic, el de la din\u00e0mica termoflu\u00efda hipers\u00f2nica, aplicant-los a l'estudi dels reactors supers\u00f2nics i hipers\u00f2nics. Tamb\u00e9 va dur a terme estudis importants en els camps dels reactors de combusti\u00f3 supers\u00f2nica i de calor aerodin\u00e0mica de les aeronaus d'alta velocitat. En totes aquestes \u00e0rees va fer contribucions clau per l'aven\u00e7 de l'enginyeria aerospacial.\nFerri va morir l'any 1975 a Long Island, Nova York, EUA.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una bastida \u00e9s una construcci\u00f3 temporal, constitu\u00efda de ponts, de passarel\u00b7les o de plataformes sostingudes per una carcassa de fusta, d'acer i a l'orient de canyes de bamb\u00fa destinada a permetre l'acc\u00e9s dels artesans i el material en tots els punts d'un edifici a edificar o a reparar.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una escuma met\u00e0l\u00b7lica \u00e9s una estructura cel\u00b7lular que consisteix en un metall s\u00f2lid, aix\u00ed com una gran fracci\u00f3 de cavitats gasoses. Els porus poden ser segellats (escuma de c\u00e8l\u00b7lula tancada), formant una infinitat de bombolles a l'interior del metall o, per altra banda, poden formar xarxes internes interconnectades (escuma de c\u00e8l\u00b7lula oberta). La caracter\u00edstica definit\u00f2ria d'escumes met\u00e0l\u00b7liques \u00e9s una porositat molt elevada: t\u00edpicament 75-95% del volum est\u00e0 format pels espais buits que fan aquests materials ultralleugers.\nLes escumes met\u00e0l\u00b7liques normalment conserven algunes propietats f\u00edsiques del seu material base. L'escuma feta de metall no inflamable romandr\u00e0 no inflamable, a m\u00e9s a m\u00e9s, les escumes s\u00f3n generalment reciclables fins al seu material base. El coeficient d'expansi\u00f3 t\u00e8rmica tamb\u00e9 seguir\u00e0 sent similar mentre que la conductivitat t\u00e8rmica \u00e9s probable que es redueixi.\nEncara que hi ha un gran nombre de patents que descriuen les estructures topol\u00f2giques factibles, materials constitutius i els m\u00e8todes de producci\u00f3, les escumes met\u00e0l\u00b7liques no es poden considerar un producte mercantil corrent. En tot el m\u00f3n, existeixen relativament pocs productors comercials que es dediquin a la manufactura d'aquests materials. Tanmateix, si es pot considerar un mercat en vies de factible expansi\u00f3.\nGeneralment, aquests materials exhibeixen el seu gran potencial en major mesura quan se\u2019ls combina amb altres, formant un compost. La combinaci\u00f3 dels seus atributs com alta rigidesa amb baix pes i l'alta absorci\u00f3 d'energia qualifiquen les escumes met\u00e0l\u00b7liques per als components estructurals de pes lleuger. L'estructura cel\u00b7lular de l'escuma ofereix diverses propietats, a saber: \n\nAlta absorci\u00f3 d'energia d'impacte.\nResist\u00e8ncia a la compressi\u00f3.\nAbsorbeix certes vibracions (entre elles les ones sonores).\nAmortiment estructural.\nAmortiment de resson\u00e0ncia.\nBlindatge Electromagn\u00e8tic, funciona a manera de g\u00e0bia de Faraday.\nConductivitat el\u00e8ctrica baixa.\nBaixa conductivitat t\u00e8rmica.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Royal Engineers Association Football Club \u00e9s un club de futbol angl\u00e8s del cos d'enginyers de l'ex\u00e8rcit brit\u00e0nic (Royal Engineers).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una cl\u00e0via o claveta, clavilla o garrof(et)a, \u00e9s un tipus de passador o ferret llarguer m\u00e9s ample de dalt que de baix, que es posa dins un forat del cap del fusell de la roda d'un carro perqu\u00e8 la roda no surti de l'eix sobre el qual va muntada. La paraula \u00e9s atestada a l'Edat Mitjana i deriva del llat\u00ed \"clavus\".", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un ornament o adorn \u00e9s un element o composici\u00f3 que serveix per embellir persones o coses. El conjunt d'adorns usats pels artistes, artesans, dissenyadors, arquitectes i enginyers per embellir objectes o espais pot distribuir-se en dues classes: simples (o elementals) i compostos. Els simples consisteixen en un sol motiu; a\u00efllat, repetit o combinat amb un altre en una s\u00e8rie; els compostos s\u00f3n una combinaci\u00f3 dels elementals.\nEls adorns simples es divideixen en:\n\ncal\u00b7ligr\u00e0fics, els seus motius s\u00f3n tra\u00e7os d'escriptura.\ngeom\u00e8trics, compostos per l\u00ednies de la geometria. Es divideixen en dos tipus:\nel de l\u00ednia continua, que constitueix la motllura\nel de l\u00ednia interrompuda, o adorn geom\u00e8tric simplement dit.\norg\u00e0nics, a semblan\u00e7a d'elements del regne vegetal o animal. S'anomenen, respectivament, fit\u00e0ria i zod\u00e0ria.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En fusteria, es diu acoblament, ajustament o en certs casos encaixament, de la uni\u00f3 entre si (i fixaci\u00f3 ferma) de taulons, posts, o de peces de fusta en general, per a fabricar mobles, estructures o altres elements de fusta.\nA part de la cola, sempre recomanable en llocs que no s'hagin de desmuntar, certs tipus d'acoblament es fan solament, mitjan\u00e7ant cargols, grapes o claus. N'hi ha d'altres en canvi, els anomenats encaixamens, que fan servir com a base d'uni\u00f3, la mateixa fusta retallada d'una manera especial.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Cos d'Enginyers de Combat d'Israel (en hebreu: \u05d7\u05d9\u05dc \u05d4\u05d4\u05e0\u05d3\u05e1\u05d4 \u05d4\u05e7\u05e8\u05d1\u05d9\u05ea) (transliterat: Heil HaHandasa HaKravit) \u00e9s la for\u00e7a d'enginyeria de combat de les Forces de Defensa d'Israel. El color de la boina del cos d'enginyers de combat \u00e9s platejat i el seu s\u00edmbol mostra una espasa en una torre defensiva amb l'halo d'una explosi\u00f3 en el fons. Els lemes del cos d'enginyers de combat s\u00f3n el lema oficial: \"Sempre els primers\" (en hebreu: \u05e8\u05d0\u05e9\u05d5\u05e0\u05d9\u05dd \u05ea\u05de\u05d9\u05d3) (transliterat: Rishonim Tamid) i el lema extraoficial: \"El dif\u00edcil ho farem avui, l'impossible ho farem dem\u00e0\".\nLes seves funcions inclouen la seguretat i la mobilitat en les carreteres, la defensa i la construcci\u00f3 de fortificacions, suprimir la mobilitat de les forces enemigues, la construcci\u00f3 i la destrucci\u00f3 d'estructures sota el foc enemic, el sabotatge, l'\u00fas dels explosius, l'eliminaci\u00f3 de bombes i artefactes explosius, la guerra nuclear, qu\u00edmica i biol\u00f2gica (NBQ) i les missions especials d'enginyeria. A m\u00e9s dels sapadors del cos d'enginyers de combat, cada brigada d'infanteria t\u00e9 una companyia d'enginyers entrenada amb coneixements b\u00e0sics d'enginyeria i habilitats per a la desactivaci\u00f3 d'explosius improvisats. Les brigades blindades i la infanteria, utilitzen als sapadors de combat per ajudar-los a buidar els obstacles i per manejar l'amena\u00e7a que suposen els artefactes explosius improvisats.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El tim\u00f3 de vent \u00e9s un instrument mec\u00e0nic utilitzat en els velers per poder aguantar l'ajust preestablert de l'embarcaci\u00f3 (\u00e9s a dir, mantenir l'angle constant respecte al vent aparent) en el cas en qu\u00e8 que sobrevinguin canvis involuntaris, sense l'ajuda d'un timoner, tan sols amb l'ajuda del vent i l'aigua\nPer tant, actua com a pilot autom\u00e0tic, per\u00f2 mant\u00e9 l'angle de l'embarcaci\u00f3 respecte del vent aparent i no pas un rumb prec\u00eds, amb l'avantatge, per\u00f2, de no malgastar electricitat. Normalment s'instal\u00b7la a la popa de l'embarcaci\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'optimitzaci\u00f3 de proc\u00e9s \u00e9s la disciplina d'ajustar un proc\u00e9s per tal d'optimitzar algun conjunt espec\u00edfic de par\u00e0metres sense violar cap restricci\u00f3. Els objectius m\u00e9s comuns s\u00f3n minimitzar el cost, maximitzant el rendiment i/o l'efici\u00e8ncia. Aquest \u00e9s una de les principals eines quantitatives en la presa de decisions en la ind\u00fastria.\nFonamentalment hi ha tres par\u00e0metres que es poden ajustar:\n\nOptimitzaci\u00f3 de l'equipamentProcediment d'operaci\u00f3\nL'automatitzaci\u00f3 pot no ser una ajuda si els operaris prenen el control i fan funcionar la planta manualment.Control d'optimitzaci\u00f3\nEn una planta t\u00edpica de processament hi pot haver centenars o milers controls de bucle, cadascun d'aquests \u00e9s responsable del control d'una part del proc\u00e9s, com per exemple mantenir una temperatura, un nivell o un flux. El procediment de controlar cont\u00ednuament i optimitzar la planta productiva sencera de vegades s'anomena supervisi\u00f3 de rendiment (performance supervision).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un aparell de mesura o instrument de mesura \u00e9s un objecte que s'utilitza per comparar magnituds f\u00edsiques mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s de mesura. Com a unitats de mesura s'utilitzen objectes i successos pr\u00e8viament establerts com a est\u00e0ndards o patrons, i de la mesura en resulta un n\u00famero que \u00e9s la relaci\u00f3 entre l'objecte d'estudi i la unitat de refer\u00e8ncia. Els instruments de mesura s\u00f3n el mitj\u00e0 amb qu\u00e8 es duu a terme aquesta conversi\u00f3. Tots els instruments de mesura estan subjectes a diversos graus d'error de l'instrument i a la incertesa de mesura. Dues caracter\u00edstiques importants d'un instrument de mesura s\u00f3n la precisi\u00f3 i la sensibilitat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La tragella, en agricultura, \u00e9s un instrument que serveix per passar d'una part a una altra la terra amb facilitat quan es vol aplanar o igualar algun terreny.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un cabal\u00edmetre, mesurador de cabal o mesurador de flux, \u00e9s un instrument de mesura per al mesurament del cabal (volum\u00e8tric) d'un fluid o per al mesurament del cabal m\u00e0ssic. Aquests aparells solen col\u00b7locar-se en l\u00ednia amb la canonada que transporta el fluid. Es correspon parcialment amb un hidr\u00f2metre per\u00f2 aquest permet mesurar tamb\u00e9 altres magnituds emprades en hidrometria a part del cabal: la velocitat o la for\u00e7a dels l\u00edquids en moviment, depenent de la graduaci\u00f3 i aplicaci\u00f3 d'aquest instrument en cada cas particular.\nCal no confondre hidr\u00f2metre amb el terme angl\u00e8s hydrometer , que de fet equival al que en catal\u00e0 \u00e9s un dens\u00edmetre, \u00e9s a dir, un instrument que serveix per a mesurar la densitat dels l\u00edquids. Ni tampoc confondre cabal\u00edmetre amb flux\u00f2metre, que \u00e9s un instrument per a la mesura del flux magn\u00e8tic.Existeixen versions mec\u00e0niques i el\u00e8ctriques. Un exemple de cabal\u00edmetre el\u00e8ctric es pot trobar en els escalfadors d'aigua de pas que l'utilitzen per poder determinar el cabal que est\u00e0 circulant o tamb\u00e9 en les rentadores per poder omplir el seu dip\u00f2sit a diferents nivells.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Grill\u00f3  \u00e9s una eina de subjecci\u00f3 r\u00e0pida que se sol utilitzar com a pe\u00e7a interm\u00e8dia entre l'armella i l'eslinga. Se sol utilitzar tamb\u00e9 per a subjectar la c\u00e0rrega a una grua.\nEl grill\u00f3 sol constar d'una argolla i un caragol.\nHi ha diversos tipus de grillons:\n\nGrillons giratoris\nGrillons per altes c\u00e0rregues\nHist\u00f2ricament, els grillons tamb\u00e9 s'han fet servir per a immobilitzar o restringir els moviments dels presoners. Els grillons ja s\u00f3n esmentats al segle xv al poema \"Presoner\" de Jordi de Sant Jordi on es diu \"E los grillons lleugers ara preo m\u00e9s\"", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El nostramo o tamb\u00e9 contramestre \u00e9s en l'actualitat la persona encarregada de conduir la marineria. \u00c9s personal de la mestran\u00e7a del vaixell i \u00e9s el responsable directe d'executar les seg\u00fcents responsabilitats:\n\nvigilar sobre la conservaci\u00f3 dels aparells de la nau i proposar al capit\u00e0 les reparacions que cregui necess\u00e0ries\narreglar el bon ordre del carregament\ntenir la nau expedita per a les maniobres que exigeix la navegaci\u00f3\nmantenir l'ordre, la disciplina i el bon servei de la tripulaci\u00f3, demanant al capit\u00e0 les ordres i instruccions que estimi m\u00e9s convenients i donant-li av\u00eds r\u00e0pid i puntual de qualsevol acci\u00f3 en qu\u00e8 sigui necess\u00e0ria la intervenci\u00f3 de la seva autoritat\ndetallar a cada mariner, d'acord amb les mateixes instruccions, el treball que hagi de fer a bord i vigilar que ho exerceixi degudament\nencarregar-se de l'inventari, quan es desarmi la nau, de tots els seus aparells i pertrets, cuidant de la seva conservaci\u00f3 i cust\u00f2dia tret que per ordre del navilier sigui rellevat d'aquest enc\u00e0rrec\nper impossibilitat o inhabilitaci\u00f3 del capit\u00e0 i del pilot, succeir en el comandament i responsabilitat de la nau.Fins a la d\u00e8cada de 1940, els \"nostramos\" de la Marina militar espanyola equivalien m\u00e9s o menys als sergents i brigades de l'ex\u00e8rcit de terra. El tractament propi dels contramestres \u00e9s nostramo.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En arquitectura i construcci\u00f3 s\u2019anomena aparell a la disposici\u00f3 i lligam donats als materials emprats en murs. L'aparell d'un edifici o mur es pot classificar segons el material emprat i la disposici\u00f3 de les peces.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La Societat Espanyola de Mec\u00e0nica del S\u00f2l i Enginyeria Geot\u00e8cnica (SEMSIG) \u00e9s una societat de finalitats culturals, de recerca, cient\u00edfics i t\u00e8cnics, no lucratius.\nEl seu objectiu \u00e9s promoure la col\u00b7laboraci\u00f3 entre els qui s'ocupen de treballs relacionats amb la mec\u00e0nica de s\u00f2ls i enginyeria geot\u00e8cnica, organitzar l'intercanvi de coneixements, idees, resultats de recerca i procediments pr\u00e0ctics en el camp de les mateixes i les seves aplicacions.La SEMSIG forma part de la International Society for Soil Mechanics and Geotechnical Engineering (ISSMGE) que agrupa m\u00e9s de 80 Societats Nacionals.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La mina Shitotsubakurai Lunge era una arma antitancs su\u00efcida dissenyada i desenvolupada per l'Ex\u00e8rcit imperial japon\u00e8s. Aquesta arma era utilitzada per les Unitats Japoneses de Combat Proper. L'arma consistia en una c\u00e0rrega buida de forma c\u00f2nica, col\u00b7locada en un contenidor met\u00e0l\u00b7lic, i que es subjectava mitjan\u00e7ant un pal de fusta. Va ser considerada com a arma oficial de l'ex\u00e8rcit japon\u00e8s en 1945, quan els soldats americans van veure per primera vegada el seu \u00fas en combat, i m\u00e9s tard van descobrir els manuals d'atac de l'ex\u00e8rcit imperial japon\u00e8s.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un gabi\u00f3, en enginyeria i arquitectura, \u00e9s una malla de filferro que s'emplena d'\u00e0rids o pedra i \u00e9s usat, generalment, per erigir murs. Per construir-los s'anivella el terreny, es col\u00b7loca la malla al lloc i s'omple de material. A causa de la seva mida, se sol necessitar maquin\u00e0ria pesant, com excavadores, per col\u00b7locar-se i emplenar-se.Els gabions es fan servir habitualment als murs per gravetat, ja que s\u00f3n autoportants i estables per\u00f2 no resisteixen b\u00e9 a tracci\u00f3. A m\u00e9s a m\u00e9s, com que es necessiten operaris menys especialitzats que per construir altres tipus de murs, i la maquin\u00e0ria pot omplir gabions r\u00e0pidament, sol ser una opci\u00f3 assequible.Militarment, els gabions de v\u00edmet van ser introdu\u00efts per protegir l'artilleria durant els setges. Actualment, els gabions es continuen fent servir per crear grans fortificacions f\u00e0cilment, com la L\u00ednia Bar Lev o els nombrosos campaments de la Guerra de l'Afganistan, protegits amb gabions de tipus Hesco bastion.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una plomada \u00e9s un instrument de mesura utilitzat per la construcci\u00f3 consistent en un pes, generalment amb una punta punxeguda a la part inferior, susp\u00e8s d'una corda i utilitzada com a l\u00ednia de refer\u00e8ncia vertical. \u00c9s essencialment l'equivalent vertical d'un nivell d'aigua. Habitualment \u00e9s de metall o pedra i de forma cil\u00edndrica o c\u00f2nica, penjada d'un cordill. La paraula \"plomada\" prov\u00e9 del fet que aquestes eines estaven fetes originalment de plom.\nLa seva utilitat \u00e9s la de senyalar una l\u00ednia vertical respecte al punt des d'on se sost\u00e9. \u00c9s utilitzada, generalment en l'ofici de paleta per a la construcci\u00f3 de murs, per tal que siguin lo m\u00e9s verticals possible. Existeixen equips l\u00e0ser que podrien arribar a substituir la plomada convencional, per\u00f2 el baix cost i la facilitat d'\u00fas juguen en favor de la plomada cl\u00e0ssica, sobretot en obres petites. La plomada tamb\u00e9 es pot utilitzar per mesurar les profunditats dels fluids.\nS'utilitza almenys des de l'\u00e8poca antiga d'Egipte  per assegurar que les construccions fossin verticals. Tamb\u00e9 s'utilitza en l' agrimensura per establir el nadir respecte a la gravetat d'un punt de l'espai. S'utilitza amb una varietat d'instruments (incloent nivells, teodolits i cintes d'acer ) per establir l'instrument exactament sobre un marcador d'enquesta fixat o per transcriure posicions al terra per col\u00b7locar un marcador.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El  desviament magn\u00e8tic  \u00e9s l'angle entre el nord marcat per l'agulla n\u00e0utica d'un navili i el nord magn\u00e8tic del lloc en qu\u00e8 es troba. El desviament de l'agulla \u00e9s produ\u00eft per la pres\u00e8ncia de masses de ferro i circuits el\u00e8ctrics en el mateix vaixell, els quals creen un camp magn\u00e8tic que s'afegeix a l'efecte del camp magn\u00e8tic terrestre. \u00c9s propi de cada vaixell, i varia amb el rumb. El primer a informar d'aquest desviament va ser l'explorador portugu\u00e8s Joao de Castro, qui en 1538 ho va atribuir a la proximitat d'un can\u00f3 al bloc.El desviament d'agulla s'expressa de manera abreujada amb la lletra grega delta (\u0394), i es pot formular d'una d'aquestes dues formes: indicant la direcci\u00f3 del desviament (cap a l'est o l'oest), o b\u00e9 amb la indicaci\u00f3 \"positiu\" (si l'agulla es desvia cap a l'est) o \"negatiu\" (si l'agulla es desvia cap a l'oest): \"\u0394 = 2\u00b0 I\" \u00e9s el mateix que \"\u0394 =+2\u00b0\".", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un ebullioscopi \u00e9s un instrument que permet de mesurar propietats f\u00edsiques o qu\u00edmiques dels l\u00edquids, soluts o dissolucions, a partir de l'observaci\u00f3 de la desviaci\u00f3 soferta amb relaci\u00f3 al punt d'ebullici\u00f3 est\u00e0ndard, pr\u00e8viament conegut.El primer ebullioscopi fou inventat el 1838 per l'abat Honor\u00e9 Brossard-Vidal, amb l'objectiu de mesurar el contingut alcoh\u00f2lic d'una dissoluci\u00f3. L'avantatge d'aquest m\u00e8tode era que el punt d'ebullici\u00f3 \u00e9s relativament insensible a altres components com ara els sucres. Altres alcohol\u00edmetres es basen en el mesurament de la densitat, que \u00e9s m\u00e9s sensible a la pres\u00e8ncia d'altres soluts.\nUna versi\u00f3 posterior en fou constru\u00efda pel qu\u00edmic franc\u00e8s Fran\u00e7ois Marie Raoult, per\u00f2 la dificultat per a determinar la temperatura exacta fou superada amb la invenci\u00f3 del term\u00f2metre de Beckmann, pel qu\u00edmic alemany Ernst Otto Beckmann, el 1887. Aquesta millora permet\u00e9 que l'ebullioscopi s'empr\u00e0s com l'aparell est\u00e0ndard per a determinar la massa molecular de les subst\u00e0ncies en una soluci\u00f3, aprofitant l'augment ebulliosc\u00f2pic que produeixen els soluts sobre la temperatura d'ebullici\u00f3 dels dissolvents. Actualment, els ebullioscopis moderns no empren el term\u00f2metre de Beckmann, que ha estat substitu\u00eft per termistors encara m\u00e9s precisos.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El X-15 Flight 91 va ser una missi\u00f3 de vol espacial tripulat americ\u00e0 en 1963, i el segon vol i final del programa per arribar al vol espacial suborbital, un vol per sobre dels 100 km en altitud, que va ser aconseguit pr\u00e8viament durant el Flight 90 un mes abans. Va ser el vol m\u00e9s alt del programa X-15. Va ser el primer vol d'una nau espacial reutilitzada, ja que l'avi\u00f3 n\u00famero tres va volar en l'anterior vol suborbital el 19 de juliol. Aquesta missi\u00f3 va ser pilotada per Joseph A. Walker el 22 d'agost de 1963, amb el llan\u00e7ament en aire gr\u00e0cies a un Boeing B-52 Stratofortress modificat sobre el Smith Ranch Dry Lake, Nevada, Estats Units. Walker va pilotar el X-15 a una altitud de 107,96 km i va romandre en ingravidesa durant aproximadament cinc minuts. Aquesta altitud va ser la m\u00e9s alta en un vol tripulat per un avi\u00f3 espacial fins aleshores i va mantenir el r\u00e8cord fins al vol de 1981 del Transbordador Espacial Columbia. Walker va aterrar el X-15 en 12 minuts despr\u00e9s d'haver-se llan\u00e7at, al Rogers Dry Lake, Edwards Airforce Base, a Calif\u00f2rnia. Aquest va ser el vol final del X-15 per en Walker.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El proc\u00e9s tecnol\u00f2gic \u00e9s el m\u00e8tode base que valida els resultats d'un proc\u00e9s de creaci\u00f3\nd'un objecte tecnol\u00f2gic. Aquest proc\u00e9s es compon d'un conjunt d'etapes seq\u00fcencials amb retroalimentacions que seguides sistem\u00e0ticament faciliten l'obtenci\u00f3 de resultats i la seva adequaci\u00f3 als requeriments inicials. Una primera aproximaci\u00f3 al proc\u00e9s tecnol\u00f2gic seria la seg\u00fcent: \n\nNecessitat. En primer lloc cal partir d'una necessitat a la qual cal donar soluci\u00f3, el nostre projecte estar\u00e0 dirigit a satisfer-la.An\u00e0lisi. Aquesta etapa, consisteix a analitzar els factors que intervenen en la nostra necessitat. Ser\u00e0 interessant estudiar com s'ha resolt aquesta necessitat fins al moment i la recerca d'informaci\u00f3, tot all\u00f2 que permet definir millor els requeriments i el disseny. A partir de l'an\u00e0lisi de la situaci\u00f3 i dels elements que condicionen el projecte es defineixen els requeriments o plec de condicions. Si b\u00e9 les condicions inicials poden ser molt variades i de molts tipus, les principals s\u00f3n les seg\u00fcents: condicions funcionals, constructives (data d'acabament, etc.), econ\u00f2miques (pressupost), est\u00e8tiques, ecol\u00f2giques i de seguretat.Disseny. A partir dels requeriments i de l'experi\u00e8ncia acumulada s'estableixen els criteris de disseny. En aquesta fase s'han de definir tots els aspectes que tenen relaci\u00f3 amb el producte final. Si aquest \u00e9s un artefacte caldr\u00e0 fer un proc\u00e9s de planificaci\u00f3 de la construcci\u00f3 definint les diferents etapes o fases, preveure els materials a emprar en la seva construcci\u00f3, dibuixar els pl\u00e0nols constructius de les peces de qu\u00e8 constar\u00e0, les eines de treball, els costos, l'aspecte final, l'ergonomia, l'impacte ambiental, el reciclatge al final de la seua vida \u00fatil, entre d'altres.Prototip. Definit l'artefacte o proc\u00e9s cal construir-ne un prototip o model seguint les pautes establertes pel projecte.Avaluaci\u00f3. Una vegada acabada la construcci\u00f3 cal passar a la fase d'avaluaci\u00f3 per tal de comprovar que es compleixen els requeriments establerts a la fase de disseny i verificar que efectivament resol la necessitat per a la qual ha estat creat. D'aquesta fase es produeixen realimentacions per tal d'esmenar aquells aspectes que no han acabat de funcionar o que es poden millorar, modificant el disseny o b\u00e9 si no acaba de ser el que se cercava cal analitzar de nou el punt de partida.Mem\u00f2ria t\u00e8cnica. Una vegada hem avaluat el nostre prototip, s'ha d'elaborar la documentaci\u00f3 definitiva amb les esmenes pertinents per a la seua fabricaci\u00f3 en s\u00e8rie. S'inclouran tots els documents de la fase de disseny degudament modificats en funci\u00f3 de l'avaluaci\u00f3.Construcci\u00f3. Una vegada s'ha validat el model es construeix l'artefacte definitiu o es comen\u00e7a la fabricaci\u00f3 en s\u00e8rie amb els documents elaborats dins la mem\u00f2ria t\u00e8cnica.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Llan\u00e7agranades autom\u00e0tic Howa Tipus 96 (96\u5f0f40mm\u81ea\u52d5\u3066\u304d\u5f3e\u9283, , 96-shiki 40-miri jid\u014dtekidanj\u016b?), es un llan\u00e7agranades autom\u00e0tic de disseny i producci\u00f3 japonesa, que est\u00e0 en producci\u00f3 des de 1996 per la mateixa companyia que el va dissenyar, Howa.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El pol\u00edmer refor\u00e7at amb fibra de carboni (de l'angl\u00e8s Carbon fiber reinforced polymer, carbon fiber reinforced plastic o carbon fiber reinforced thermoplastic abreviat CFRP, CRP, CFRTP o sovint simplement com a carbon fiber, carbon composite o directament carbon, en catal\u00e0 fibra de carboni, o fins i tot carboni), \u00e9s un pl\u00e0stic refor\u00e7at amb fibres de carboni molt fort i lleuger que cont\u00e9 fibres de carboni. L'ortografia \"fibra\" \u00e9s comuna als pa\u00efsos de la Commonwealth brit\u00e0nica.\nEls CFRPs poden ser costosos de produir, per\u00f2 s'usen comunament onsevulla que es requereixi una alta relaci\u00f3 de resist\u00e8ncia a pes i rigidesa, tals com la ind\u00fastria aeroespacial, automoci\u00f3, enginyeria civil, articles esportius i un nombre creixent d'altres aplicacions de consum i t\u00e8cniques.\nEl pol\u00edmer d'uni\u00f3 \u00e9s sovint una resina termoestable tal com epoxi, per\u00f2 s'utilitzen de vegades altres pol\u00edmers termopl\u00e0stics o termopl\u00e0stics, tals com a poli\u00e8ster, \u00e8ster vin\u00edlic o n\u00edlon. El compost pot contenir altres fibres, tals com una aramida (per exemple, Kevlar, Twaron), alumini, polietil\u00e8 d'ultra alt pes molecular (UHMWPE) o fibres de vidre, aix\u00ed com fibra de carboni. Les propietats del producte final de CFRP tamb\u00e9 poden veure's afectades pel tipus d'additius introdu\u00efts en la matriu d'uni\u00f3 (la resina). L'additiu m\u00e9s freq\u00fcent \u00e9s la s\u00edlice, per\u00f2 es poden usar altres additius com el cautx\u00fa i els nanotubs de carboni. El material tamb\u00e9 es coneix com a pol\u00edmer refor\u00e7at amb grafit o pol\u00edmer refor\u00e7at amb fibra de grafit (el GFRP \u00e9s menys com\u00fa, ja que xoca amb el pol\u00edmer refor\u00e7at amb fibra de vidre). En els anuncis de productes, de vegades es refereix simplement a la fibra de grafit per al curtcircuit", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Opus craticum o craticium, \u00e9s una antiga t\u00e8cnica de construcci\u00f3 Romana descrita per Vitruvi en els seus llibres De architectura com a obra de canya entreteixida recoberta de guix. Vitruvi va destacar aquesta t\u00e8cnica constructiva com un greu risc d'incendis, probablement per estar feta amb escaiola esquerdada i poc durable. Se'n van trobar exemples supervivents a les excavacions arqueol\u00f2giques de Pompeia i m\u00e9s encara a Hercul\u00e0, enterrades per l'erupci\u00f3 del Vesuvi al 79 dC i que es van comen\u00e7ar excavar a partir del 1929.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Cl\u00e9ment Ader (Muret, Alta Garona 1841 - Tolosa de Llenguadoc, 1925) enginyer franc\u00e8s al qui hom deu, entre altres invencions, un micr\u00f2fon i els primers intents del tel\u00e8fon. El 1880 instal\u00b7l\u00e0 a Par\u00eds la primera l\u00ednia telef\u00f2nica.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El rai dels cims \u00e9s el nom d'expedicions cient\u00edfiques sobre la biodiversitat del bosc. Dirigit per Dany Cleyet-Marrel (pilot), Francis Hall\u00e9 (bot\u00e0nic), Gilles Ebersolt (arquitecte), Patrick Blanc i Olivier Pascal (col\u00b7laboradors cient\u00edfics) en particular, a partir de 1986, van intentar explorar el cobricel arbori dels boscos tropicals.\nAntoine de Maximy va fer un documental sobre diverses d'aquestes expedicions.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una l\u00e0mina \u00e9s un element estructural de dues dimensions, \u00e9s a dir, que t\u00e9 una dimensi\u00f3, el gruix, m\u00e9s petita que les altres dues. Pot ser de formig\u00f3, de metall, de fusta, etc. En arquitectura una l\u00e0mina pot ser horitzontal, com una llosa o vertical com una paret vertical. En mec\u00e0nica una l\u00e0mina pot ser d'un gruix suficient per mantenir-se per s\u00ed sola, o prima, amb un gruix que calgui donar-li forma (corba, ondulada, etc.) perqu\u00e8 s'aguanti.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un acoblament en baioneta \u00e9s un mecanisme d'acoblament emprat en electricitat que radica en l'aparellament de superf\u00edcies. Un costat mascle amb una o m\u00e9s agulles i un receptor femella amb traus on s'encaixen i una molla que mant\u00e9 la fixaci\u00f3. El nom baioneta li ve de la similitud del moviment de l'acoblament amb el moviment d'\u00fas de l'arma baioneta, d'enfonsar i girar l'arma, per matar l'enemic.\n\nPer acoblar les dues parts, s'espera que l'usuari encari les agulles del costat mascle amb els traus del costat femella i les empenyi l'una envers l'altra. Un cop les agulles atenyen el final del trau, cal girar les superf\u00edcies per tal que les agulles entrin per un trau perpendicular cap a un cau en sentit contrari que evita que les agulles es retractin. Una molla ajuda a mantenir-les en aquesta posici\u00f3.\nPer desacoblar les parts, cal emp\u00e8nyer les dues parts l'una contra l'altra per v\u00e8ncer la for\u00e7a de la molla i fer una fracci\u00f3 de gir per fer lliscar les agulles cap al passad\u00eds de desbloqueig.\nLa robustesa de l'acoblament rau en la for\u00e7a de tall de les agulles.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El C-4 o Composition C-4 \u00e9s una varietat comuna d'explosiu pl\u00e0stic d'\u00fas militar. El terme \"composition\" s'usa en angl\u00e8s per a qualsevol explosiu estable, i la \"composition A\" i la \"composition B\" s\u00f3n altres variants conegudes.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una  cambra de buit  \u00e9s un recipient de parets r\u00edgides del qual s'extreu l'aire i altres gasos mitjan\u00e7ant una bomba de buit. La baixa pressi\u00f3 resultant, comunament anomenada buit, permet als investigadors dur a terme experiments f\u00edsics o provar dispositius mec\u00e0nics que han d'operar, per exemple, en l'espai exterior. Cambres d'alumini permeten controlar que l'camp magn\u00e8tic interior surti fora del buit. Per contra, les cambres fetes de molts metall eviten que els camps externs penetrin en el buit.\nLes cambres solen tenir diverses portes, cobertes amb brides de buit, per permetre que els instruments o les finestres puguin ser instal\u00b7lades a les parets de la cambra. En les aplicacions de mitj\u00e0 a baix buit, aquestes s\u00f3n segellades amb juntes t\u00f2riques de cautx\u00fa. En aplicacions de buit m\u00e9s alt, les brides tenen durs talls d'acer soldats en elles, que tallen una junta de coure quan la brida \u00e9s cargolada.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El N\u00f2nius  o Vernier \u00e9s un mecanisme que permet augmentar la precisi\u00f3 a l'hora de mesurar dist\u00e0ncies o altres magnituds. Fa servir una escala secund\u00e0ria per indicar en aquesta escala, amb m\u00e9s aproximaci\u00f3, quan la mesura es troba entre dues marques de l'escala principal.\nEn la seva forma actual va ser inventat pel matem\u00e0tic franc\u00e9s Pierre Vernier (1580-1637).\n\nEl  N\u00f2nius  o  vernier  \u00e9s una segona escala auxiliar que t\u00e9 algun instrument de mesura, que permet apreciar una mesura amb m\u00e9s precisi\u00f3 al complementar les divisions del regle o escala principal de l'instrument de mesura.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Andrei Nikol\u00e0ievitx T\u00fapolev, rus: \u0410\u043d\u0434\u0440\u0435\u0301\u0439 \u041d\u0438\u043a\u043e\u043b\u0430\u0301\u0435\u0432\u0438\u0447 \u0422\u0443\u0301\u043f\u043e\u043b\u0435\u0432, (29 d'octubre de 1888, Pustom\u00e0zovo (oblast de Tver) - 23 de desembre de 1972, Moscou) va ser un dissenyador i constructor aeron\u00e0utic rus.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El tancament d'un edifici s\u00f3n el conjunt d'elements f\u00edsics que separen l'entorn condicionat i no condicionat d'un edifici incloent la resist\u00e8ncia a l'aire, l'aigua, la calor, la llum, i el soroll  de transfer\u00e8ncia.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "NewSpace \u00e9s un terme sorgit l'any 2000 per referir-se al nou paradigma en l'exploraci\u00f3 i l\u2019\u00fas de l'espai. Si havien estat sin\u00f2nims d\u2019inversions p\u00fabliques estatals i de pol\u00edtiques governamentals degut a les elevades inversions i el risc associat que suposava aquest sector \u2014dificultant-ne l\u2019acc\u00e9s a entitats privades\u2014, un gran desenvolupament tecnol\u00f2gic i una reducci\u00f3 de costos molt significativa eliminaven les barreres d\u2019entrada, generant un moviment global dins del sector, una nova economia que incidia en la democratitzaci\u00f3 tant pel que fa a l\u2019acc\u00e9s a l'espai com a la mateixa ind\u00fastria aeroespacial. Es tracta d'un canvi significatiu des d'una situaci\u00f3 amb tan sols alguns grans protagonistes \u2014governs i grans corporacions\u2014 que operaven sat\u00e8l\u00b7lits, distribu\u00efen dades i facilitaven serveis, cap a una nova situaci\u00f3 on s'obria el mercat a dotzenes de noves empreses. El moviment NewSpace ha redu\u00eft significativament el cost de construir un sat\u00e8l\u00b7lit i enviar-lo a l'espai. El NewSpace proporciona oportunitats d\u2019\u00fas i explotaci\u00f3 de plataformes espacials per a aplicacions molt diverses, incloent-hi la recerca cient\u00edfica, el desenvolupament i la qualificaci\u00f3 de la tecnologia espacial, l\u2019observaci\u00f3 de la Terra i les telecomunicacions.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Les mesures de la bladeria de la Seu d'Urgell, conegudes simplement com les mesures, s\u00f3n dues mesures de gra gaireb\u00e9 \u00faniques a Catalunya que es conserven al nucli antic de la Seu d'Urgell, al carrer major.Les mesures de la Seu d'Urgell s\u00f3n pr\u00e0cticament \u00faniques a Catalunya, ja que sols es t\u00e9 const\u00e0ncia de l'exist\u00e8ncia d'un altre banc semblant a la localitat tarragonina de Montblanc i m\u00e9s concretament a la pla\u00e7a major d'aquella ciutat, aut\u00e8ntic lloc emblem\u00e0tic i comercial de la capital de la Conca de Barber\u00e0. Tamb\u00e9 al Principat d'Andorra n'hi ha un.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un KPI (key performance indicator), conegut tamb\u00e9 com a indicador clau o mesurador d'acompliment o indicador clau de rendiment \u00e9s una mesura del nivell de l'acompliment d'un proc\u00e9s. El valor de l'indicador est\u00e0 directament relacionat amb un objectiu fixat per endavant i normalment s'expressa en valors percentuals. Els KPI tenen com a objectius principals mesurar el nivell de servei, fer un diagn\u00f2stic de la situaci\u00f3, comunicar i informar sobre la situaci\u00f3 i els objectius, motivar els equips responsables del compliment dels objectius reflectits en el KPI i, en general, avaluar qualsevol progr\u00e9s de manera constant. De moment nom\u00e9s hi ha un est\u00e0ndard desenvolupat, aplicat al manteniment industrial: la norma EN 15341:2008 \"Manteniment. Indicadors clau de rendiment del manteniment\".\nUn KPI es dissenya per mostrar com \u00e9s el progr\u00e9s en un proc\u00e9s o producte en concret, per la qual cosa \u00e9s un indicador de rendiment. Hi ha KPI per a diverses \u00e0rees d'una empresa: compres, log\u00edstica, vendes, servei al client, etc. Les grans companyies disposen de KPI que mostren si les accions desenvolupades estan donant els seus fruits o si, per contra, no es progressa com s'esperava.Els indicadors clau d'acompliment s\u00f3n mesuraments financers o no financers utilitzats per quantificar el grau de compliment dels objectius; reflecteixen el rendiment d'una organitzaci\u00f3 i generalment es recullen en el seu pla estrat\u00e8gic. Aquests KPI s'utilitzen en intel\u00b7lig\u00e8ncia de negocis per reflectir l'estat actual d'un negoci i definir una l\u00ednia d'acci\u00f3 futura.\nL'acte de monitorar els indicadors clau d'acompliment en temps real es coneix com a \u00abmonitoratge d'activitat de negoci\u00bb. Els indicadors de rendiment s'utilitzen normalment per valorar activitats complicades de mesurar, com els beneficis de desenvolupaments capdavanters, el comprom\u00eds dels empleats, el servei o la satisfacci\u00f3.\nEls KPI solen anar lligats amb l'estrat\u00e8gia de l'organitzaci\u00f3 (exemplificada en les t\u00e8cniques com la del quadre de comandament integral). Els KPI s\u00f3n vehicles de comunicaci\u00f3: permeten que els executius d'alt nivell comuniquin la missi\u00f3 empresarial o la visi\u00f3 de l'empresa als nivells jer\u00e0rquics m\u00e9s baixos, involucrant directament tots els col\u00b7laboradors en la realitzaci\u00f3 dels objectius estrat\u00e8gics de l'empresa.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un esfigm\u00f2metre o esfigmoman\u00f2metre tamb\u00e9 conegut com monitor de tensi\u00f3 arterial, o tensi\u00f2metre, \u00e9s un producte sanitari que s'utilitza per mesurar la pressi\u00f3 arterial, compost per un bra\u00e7al inflable per col\u00b7lapsar i despr\u00e9s alliberar l'art\u00e8ria sota el bra\u00e7al de manera controlada,  i un man\u00f2metre de mercuri o aneroide per mesurar la pressi\u00f3 i un mecanisme d'inflat que pot ser una petita bomba i una v\u00e0lvula accionades manualment o una bomba accionada el\u00e8ctricament. La pera infladora t\u00e9 una v\u00e0lvula d'\u00fanica via per a prevenir la p\u00e8rdua ensopegada de pressi\u00f3 mentre l'operador est\u00e0 realitzant la maniobra de l'eixida d'aire del bra\u00e7al. Els esfigm\u00f2metres manuals s'utilitzen amb un estetoscopi quan s'utilitza la t\u00e8cnica auscultadora\nLa paraula ve del grec sphygmus (pols), m\u00e9s el terme cient\u00edfic man\u00f2metre (mesurador de pressi\u00f3). L'aparell va ser inventat per Samuel Siegfried Karl Ritter von Basch. Scipione Riva Rocci, un metge itali\u00e0, va introduir unes variacions el 1896 i Harvey Cushing el va re-descobrir el 1901 i el va popularitzar per tot arreu.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Motor i a l'aire (en angl\u00e8s, Go-Around) \u00e9s una maniobra aeron\u00e0utica emprada per la interrupci\u00f3 d'emerg\u00e8ncia de l'aterratge d'un avi\u00f3. Consisteix en:\n\nAugmentar la pot\u00e8ncia del motor (o sigui, donar gas). Aix\u00f2 sol, ja augmenta la velocitat i, per tant la sustentaci\u00f3, de manera que l'avi\u00f3 deixa de baixar i comen\u00e7a a elevar-se.\nModificar posici\u00f3 de l'avi\u00f3 i les superf\u00edcies de control per l'ascens, o sigui, elevar el morro de l'avi\u00f3 i recollir els flaps.\nRecollir el tren d'aterratge, en avions amb tren d'aterratge retr\u00e0ctil.La decisi\u00f3 d'avortar l'aterratge, per la causa que sigui, pot ser ordenada pel controlador de vol o b\u00e9 pot ser presa pel mateix pilot. En aquest darrer cas, s'ha de comunicar a la torre de control un cop iniciada la maniobra, si hi ha torre.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En astron\u00e0utica, el llan\u00e7ament \u00e9s un proc\u00e9s per elevar un objecte o vehicle de la superf\u00edcie d'un cos celeste a l'espai exterior. Normalment s'utilitza la incineraci\u00f3 d'un coet, i amb m\u00e9s propietat, l'acci\u00f3 de vehicular una astronau fins a conferir-li la ubicaci\u00f3 i la velocitat que requereix la seva missi\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El  vari\u00f2metre  o  varioalt\u00edmetre  \u00e9s un aparell dotat d'un sensor de pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica, molt sensible, que unit a dispositius electr\u00f2nics permet al pilot de planejador o parapent determinar a quina velocitat vertical es mou dins de la massa d'aire, \u00e9s a dir si guanya o perd altura. A m\u00e9s, una alarma ac\u00fastica, amb un to per l'ascensi\u00f3 i un altre per al descens, permet centrar els corrents t\u00e8rmics per a guanyar al\u00e7ada o accelerar per sortir de les descend\u00e8ncies. Tamb\u00e9 indica l'altitud sobre el nivell del mar, sobre l'enlairament o sobre qualsevol altra refer\u00e8ncia que es prengui.\nEn combinaci\u00f3 amb un term\u00f2metre pot proporcionar el gradient de temperatura, el que subministra una informaci\u00f3 addicional molt \u00fatil per saber a quina al\u00e7ada pot arribar a pujar la t\u00e8rmica.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'enginyeria de control \u00e9s la disciplina de l'enginyeria que s'enfoca en la modelaci\u00f3 matem\u00e0tica de processos. N'analitza el comportament din\u00e0mic i utilitza la teoria de control per especificar par\u00e0metres per fer funcionar els sistemes d'una manera predeterminada. En el camp de l'automatitzaci\u00f3 l'enginyer de control supervisa els processos industrials. Per aix\u00f2 fa servir sensors i altres sistemes de control. L'enginyeria de control i automatitzaci\u00f3 es concentra, sobretot, en l'automatitzaci\u00f3 de processos manuals. Aquesta es completa quan tota una l\u00ednia de producci\u00f3 funciona del comen\u00e7ament a la fi, amb el control de les m\u00e0quines controladores sens intervenci\u00f3 humana.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Paret que presenta un encadenat simple o doble en volada com a forma de finalitzar-Ia. T\u00e9 la darrera filada que sobresurt per evitar que el bestiar capr\u00ed la pugui sobrepassar.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "\u00c9cole nationale sup\u00e9rieure des mines d'Al\u00e8s (Mines Al\u00e8s) va ser creada l'any 1843 pel rei Llu\u00eds Felip, sota la tutela del Ministeri d'Economia, Finances i Ocupaci\u00f3 franc\u00e8s, \u00e9s una universitat francesa de tecnologia i enginyeria. A partir de 2012, el seu nom complet va canviar a Ecole Nationale Sup\u00e9rieure des Mines d'Al\u00e8s. Fundada l'any 1843, aquesta escola es va formar originalment per estudiar la ind\u00fastria minera. Actualment \u00e9s una escola d'enginyers a les Grandes \u00e9coles de Fran\u00e7a i del Groupe des \u00e9coles des mines.Hi ha programes de grau i m\u00e0ster d'enginyeria de tres anys.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Rep el nom de Regles de Vol Instrumental (m\u00e9s conegut per les seues sigles en angl\u00e8s, IFR -Instrumental/ Flight Rules), el conjunt de normes i procediments arreplegats en el Reglament de Circulaci\u00f3 A\u00e8ria, que regulen el pilotatge d'aeronaus en condicions de visibilitat redu\u00efda. Es tracta del m\u00e8tode de navegaci\u00f3 alternatiu a les Regles de Vol Visual o VFR -Visual/ Flight Rules.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una galga de rosques \u00e9s una eina utilitzada per mesurar el pas de la rosca d'un cargol. La galga de rosques de la imatge \u00e9s una galga de rosca m\u00e8trica. La galga de rosques s'utilitza com a eina de refer\u00e8ncia per determinar el pas de la rosca d'un cargol o d'un forat amb rosca interior. Aquesta eina no s'utilitza com a instrument de mesura de precisi\u00f3. Aquest mecanisme permet a l'usuari determinar el perfil d'una rosca donada i classificar-la r\u00e0pidament segons la seva forma i pas. Aquest mecanisme tamb\u00e9 estalvia temps, ja que evita a l'usuari mesurar i comptar el pas de rosca de l'element roscat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Fundada el 1883, l'\u00c9cole sup\u00e9rieure de chimie, physique, \u00e9lectronique de Lyon, tamb\u00e9 anomenada CPE Lyon, \u00e9s una grande \u00e9cole d'enginyeria de Fran\u00e7a. Est\u00e0 situada a la ciutat de Li\u00f3 i inclou el Campus La Doua de Villeurbanne.CPE Lyon \u00e9s un establiment d'ensenyament superior i de recerca t\u00e8cnica.\nL'escola lliura els t\u00edtols seg\u00fcents:\n\nDiploma d'enginyer de CPE Lyon (M\u00e0stere Ing\u00e9nieur CPE Lyon)\nDiploma de m\u00e0ster de recerca i doctorat\nMast\u00e8re sp\u00e9cialis\u00e9", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El per\u00f2xid de nitrogen, o tetra\u00f2xid de dinitrogen, \u00e9s un compost qu\u00edmic de f\u00f3rmula N2O4. \u00c9s un d\u00edmer del di\u00f2xid de nitrogen NO2. \u00c9s un l\u00edquid d'incolor a marr\u00f3 groguenc segons la concentraci\u00f3 de di\u00f2xid de nitrogen que contingui. Forma una barreja en equilibri qu\u00edmic amb el di\u00f2xid de nitrogen:\nN2O4 \u21cc 2 NO2les temperatures m\u00e9s altes empenyen l'equilibri cap al di\u00f2xid de nitrogen.\nEn estat l\u00edquid es troba com a forma principal la del d\u00edmer N2O4.\nTamb\u00e9 s'estudia aquest compost per a la producci\u00f3 d'energia, pel proc\u00e9s de dissociaci\u00f3 de gas pel cicle de Brayton, gr\u00e0cies a la seva tend\u00e8ncia a descompondre's reversiblement en NO2.\n\u00c9s un antioxidant molt potent, corrosiu i t\u00f2xic.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El rotang (que deriva del malai rotan), canya massissa, jonc d'\u00cdndies, canya de Bengala o canya de l'\u00cdndia (Calamus rotang), \u00e9s un grup d'unes 600 esp\u00e8cies de plantes de la fam\u00edlia arec\u00e0cia (palmeres). S\u00f3n natives de les regions tropicals d'\u00c0frica, \u00c0sa i Austral\u00e0sia.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una targeta indicadora d'humitat (en angl\u00e8s: humidity indicator card (HIC)) \u00e9s una targeta la qual est\u00e0 impregnada amb un producte qu\u00edmic sensible a la humitat que canviar\u00e0 de color quan s'excedeixi de la humitat relativa indicada. \u00c9s un sistema molt econ\u00f2mic per quantificar els nivells d'humitat relativa dins paquets segellats. Estan disponibles en moltes configuracions i es fan servir en moltes aplicacions especialment militars i en semiconductors.\nEls indicador m\u00e9s comuns canvien des del color blau (assenyalant aix\u00ed un nivell d'humitat relativa menor que el que indica) al color rosa (nivell d'humitat relativa m\u00e9s gran). Els producte qu\u00edmic de base \u00e9s el clorur de cobalt (II) (segons els est\u00e0ndards de l'ex\u00e8rcit dels Estats Units). Es fan servir des de la Segona Guerra Mundial per evitar els danys en l'armament causada per l'alta humitat del Pac\u00edfic sud.\nTamb\u00e9 hi ha indicadors sense cobalt, ja que la Uni\u00f3 Europea en una directiva ha classificat els productes on el cobalt es trobi en proporcions m\u00e9s grans de l'1% (en pes) com a t\u00f2xiques.\nPer exemple, no tenen cobalt els basats en el clorur de coure (II).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "\u00c9cole nationale sup\u00e9rieure de m\u00e9canique et d'a\u00e9rotechnique (ENSMA) \u00e9s una escola d'enginyeria francesa creada el 1948.L'ENSMA \u00e9s una escola privada que forma enginyers especialitzats en els \u00e0mbits de l'aeron\u00e0utica.Situada a Chasseneuil-du-Poitou, l'escola es va incorporar al Groupe ISAE.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Fundada en 1971, l\u2019\u00c9cole nationale sup\u00e9rieure de techniques avanc\u00e9es Bretagne, tamb\u00e9 anomenada ENSTA Bretagne, \u00e9s una Grande \u00e9cole d\u2019enginyeria de Fran\u00e7a. Est\u00e0 situada a Brest, Fran\u00e7aL\u2019ENSTA Bretagne \u00e9s un establiment p\u00fablic d'ensenyament superior i recerca t\u00e8cnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer de ENSTA Bretagne (M\u00e0ster Ing\u00e9nieur ENSTA Bretagne)\nel diploma M\u00e0ster recerca i de doctorat\nMast\u00e8re sp\u00e9cialis\u00e9\nMOOC.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Ict\u00edneo I fou un submar\u00ed constru\u00eft per Narc\u00eds Monturiol i Estarriol. Feia 7 metres de llarg, 2,5 d'amplada i 3,5 de profunditat i la seva finalitat era facilitar la pesca de corall. Va ser el primer vaixell a tenir doble buc. El buc interior era esf\u00e8ric i tenia una capacitat de 7 m\u00b3 mentre que el buc exterior tenia forma de peix amb una secci\u00f3 el\u00b7l\u00edptica inspirada en el prototip de Wilhelm Bauer que naveg\u00e0 ja el 1851. Entre el buc interior i l'exterior hi havia tancs de flotaci\u00f3, un tanc que subministrava oxigen per a la respiraci\u00f3 i il\u00b7luminaci\u00f3 i un tanc d'hidrogen que alimentava una l\u00e0mpada oxh\u00eddrica per il\u00b7luminar les profunditats marines. L'Ict\u00edneo I tenia un propulsor pla d'aleta accionat per una tripulaci\u00f3 de quatre homes.\nLa immersi\u00f3 s'aconseguia mitjan\u00e7ant una h\u00e8lix horitzontal que podia donar voltes en ambd\u00f3s sentits i amb bombes de densitat i aire amb la finalitat d'assegurar l'estabilitat i flotaci\u00f3 de l'enginy. L'Ict\u00edneo I estava equipat amb un seguit d'eines espec\u00edfiques per a la pesca del corall, ja que aquest era l'objectiu inicial del projecte. El primer viatge del submar\u00ed tingu\u00e9 lloc el setembre de 1884 al port de Barcelona i el seu codi de registre era 164988DHRA\nLes primeres proves de l'Ict\u00edneo van ser en privat, durant tot l'estiu, per\u00f2 la prova p\u00fablica i per tant el primer viatge del primer submar\u00ed d'en Monturiol, tingu\u00e9 lloc el 1859 al port de Barcelona, davant d'un p\u00fablic expectant. L'Ict\u00edneo, el primer submar\u00ed civil amb finalitats no b\u00e8l\u00b7liques sin\u00f3 d'exploraci\u00f3 i recol\u00b7lecci\u00f3, va fer 69 immersions en total, totes elles sense cap accident, ja que a difer\u00e8ncia dels precursors i contemporanis de Monturiol, per aquest la seguretat dels tripulants era necess\u00e0ria. La primera immersi\u00f3 va tenir una durada de 2 hores i 20 minuts.\nL'\u00e8xit parcial del projecte supos\u00e0 un gran entusiasme popular. No obstant aix\u00f2, no obtingu\u00e9 cap mena de suport governamental. En conseq\u00fc\u00e8ncia, Monturiol escrigu\u00e9 una carta a la ciutadania animant una subscripci\u00f3 popular que assol\u00ed 300,000 pessetes de ciutadans de l'Estat Espanyol i Cuba. Amb el capital obtingut, es constitu\u00ed l'empresa La Navegaci\u00f3n Submarina amb l'objectiu de desenvolupar l'Ict\u00edneo II.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un v\u00e0ter port\u00e0til, sanitari port\u00e0til o bany port\u00e0til \u00e9s un v\u00e0ter que s'instal\u00b7la de manera puntual en un espai p\u00fablic obert, amb motiu d'algun esdeveniment temporal, com ara un concert, la construcci\u00f3 d'un edifici, una festa popular, etc. Els v\u00e0ters port\u00e0tils estan constru\u00efts en pl\u00e0stic tractat i es lloguen per m\u00f2duls; poden ser de diferents tipus: lavabos qu\u00edmics, lavabos port\u00e0tils b\u00e0sics, lavabos adaptats, etc.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La dimetilhidrazina asim\u00e8trica (UDMH) (1,1-Dimetilhidrazina) \u00e9s un compost qu\u00edmic amb la f\u00f3rmula H2NN(CH3)2. \u00c9s un l\u00edquid incolor, amb olor forta a amon\u00edac que \u00e9s la t\u00edpica olor de les amines org\u00e0niques. Esmescla completament amb l'aigua, l'etanol i el queros\u00e8. En concentracions 2,5% i 95% en l'aire, els seus vapors s\u00f3n inflamables. No \u00e9s sensible als cops.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Karim Ennakhli \u00e9s un enginyer inform\u00e0tic i desenvolupador de tecnologia format a la Universitat Polit\u00e8cnica Catalunya. Ha passat pr\u00e0cticament la meitat de la seva vida treballant en diferents companyies i empreses emergents com a administrador de sistemes, desenvolupador, consultor i investigador. Actualment inverteix tot el seu temps a Sekg, una empresa barcelonina que ha dissenyat aplicacions inform\u00e0tiques que llegeixen l'activitat cerebral dels humans i responen a les seves emocions.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un son\u00f2metre \u00e9s un aparell electr\u00f2nic que mesura la pressi\u00f3 del so, habitualment en el rang audible per l'orella humana, la qual se sol expressar en la unitat de mesura de decibels.\nNormativament, se sol entendre com a son\u00f2metre l'aparell de mesura que compleix amb les especificacions de la norma estandarditzada:\n- UNE-EN 61672 Electroac\u00fastica. Son\u00f3metros.\nAix\u00ed, els son\u00f2metres s\u00f3n instruments destinats a la mesura dels nivells de pressi\u00f3 sonora ponderats en freq\u00fc\u00e8ncia i en temps.\nGeneralment un son\u00f2metre es basa en l'\u00fas d'un transductor (dispositiu capa\u00e7 de transformar energia d'un tipus en una altra), mitjan\u00e7ant el qual els senyals ac\u00fastics (pressi\u00f3 sonora) s\u00f3n transformats en senyals el\u00e8ctrics proporcionals als primers. Els senyals el\u00e8ctrics obtinguts s\u00f3n processats dins del mateix equip, a fi d'obtenir, les dades en temps real en un dispositiu de presentaci\u00f3 de resultats o pantalla, o b\u00e9, per emmagatzemar-los o transmetre'ls a un altre dispositiu en el qual es completi el proc\u00e9s.\nD'acord amb la norma esmentada, els son\u00f2metres es poden classificar en:\n- son\u00f2metres convencionals, els quals mesuren nivells de so amb ponderaci\u00f3 temporal exponencial,\n- son\u00f2metres integradors mitjanadors, els quals mesuren els nivells de so mitjanats en el temps i,\n- son\u00f2metres integradors, els quals mesuren els nivells d'exposici\u00f3 sonora.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Les geomembranes s\u00f3n l\u00e0mines geosint\u00e8tiques que asseguren l'estanquitat d'una superf\u00edcie. Normalment es fan servir per posar remei a les p\u00e8rdues d'aigua per infiltraci\u00f3 o per evitar la migraci\u00f3 dels contaminants al s\u00f2l.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un regulador de tensi\u00f3 (a vegades tradu\u00eft de l'angl\u00e8s com regulador de voltatge) \u00e9s un circuit electr\u00f2nic dissenyat amb l'objectiu de protegir aparells el\u00e8ctrics i electr\u00f2nics delicats de variacions de difer\u00e8ncia de potencial (tensi\u00f3/voltatge), desc\u00e0rregues el\u00e8ctriques i \"soroll\" existent al corrent altern de la distribuci\u00f3 el\u00e8ctrica. Els reguladors de tensi\u00f3 estan presents en les fonts d'alimentaci\u00f3 de corrent continu regulades, la missi\u00f3 \u00e9s la de proporcionar una difer\u00e8ncia de potencial constant a la seva sortida. Un regulador de tensi\u00f3 eleva o disminueix \"autom\u00e0ticament\" el corrent perqu\u00e8 el voltatge sigui estable, \u00e9s a dir, perqu\u00e8 el flux de voltatge arribi a un aparell sense irregularitats. Aix\u00f2, a difer\u00e8ncia d'un \"supressor de pics\" el qual nom\u00e9s evita els sobre voltatges sobtats (pics). Un regulador de voltatge pot o no incloure un supressor de pics.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En teoria de grafs, una xarxa de flux \u00e9s un graf dirigit en qu\u00e8 cada aresta est\u00e0 ponderada amb un flux i una capacitat. La suma del flux d'una aresta no pot ser superior a la seva capacitat. Moltes vegades s'anomena al graf dirigit, xarxa, als v\u00e8rtexs, nodes, i a les arestes, arcs. La suma de flux que entra en un node ha de ser igual a la suma de flux que en surt, a excepci\u00f3 de les fonts, que tenen m\u00e9s flux sortint, o els pous, que tenen m\u00e9s flux entrant. Una xarxa pot ser utilitzada per modelitzar el tr\u00e0fic en un sistema de carreteres, l\u00edquids dins de canonades, corrents en un circuit el\u00e8ctric, o qualsevol cosa que viatgi a trav\u00e9s d'una xarxa de nodes.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'abzug \u00e9s una massa fosa, de consist\u00e8ncia pastosa, que sobreneda en la superf\u00edcie del bany de plom en fusi\u00f3 al principi de la copelaci\u00f3, precedint la formaci\u00f3 dels Abstrich en la refinaci\u00f3 dels ploms argent\u00edfers. El primer abzug \u00e9s una esc\u00f2ria composta quasi sempre d'ars\u00e8nic, antimoni, zinc i altres impureses barrejades amb \u00f2xid de plom, que es va llevant, fins que sobrenada en la superf\u00edcie del plom fos en una capa de litargiri pur, que \u00e9s el segon abzug.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La ductilitat \u00e9s la propietat que presenten alguns metalls i aliatges quan, sota l'acci\u00f3 d'una for\u00e7a, poden estirar-se sense trencar-se i formar aix\u00ed filferros o fils. En l'\u00e0mbit de la metal\u00b7l\u00fargia els metalls anomenats d\u00factils com ara l'alumini, el n\u00edquel, l'acer, el coure, l'argent i l'or que tenen un grau elevat de ductilitat. La propietat f\u00edsico-mec\u00e0nica oposada \u00e9s la fragilitat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Segons la IUPAC, un material macropor\u00f3s \u00e9s aquell que cont\u00e9 porus amb di\u00e0metres superiors als 50 nm.\nEn el context dels nanomaterials, les recomanacions de la IUPAC classifiquen els materials porosos segons la mida dels seus porus:\nMaterials microporosos, aquells que tenen un di\u00e0metre de poro inferior a 2 nan\u00f2metres.\nMaterials mesoporosos, aquells materials amb un di\u00e0metre de porus interm\u00e8di, d\u2019entre 2 i 50 nan\u00f2metres.\nMaterials macroporosos, aquells amb un di\u00e0metre de porus superior a 50 nm.Alguns materials macroporosos inclouen materials compostos d'\u00f2xids de silici i alumini.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un  radiogoni\u00f2metre  \u00e9s un sistema electr\u00f2nic capa\u00e7 de determinar la direcci\u00f3 de proced\u00e8ncia d'un senyal de r\u00e0dio.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un ox\u00edmetre \u00e9s un aparell que s'empra per determinar la concentraci\u00f3 d'oxigen en una dissoluci\u00f3 aquosa.\nEn els ox\u00edmetres m\u00e9s comuns el sensor de l'oxigen consta d'un \u00e0node o el\u00e8ctrode de refer\u00e8ncia (normalment d'argent) i un c\u00e0tode, o el\u00e8ctrode de treball (d'or o, menys habitualment, de plat\u00ed) situats a l'interior d'un cilindre buit que cont\u00e9 una dissoluci\u00f3 electrol\u00edtica de clorur de potassi, KCl, i est\u00e0 tancat per una membrana de tefl\u00f3 permeable a l'oxigen. Aquest el\u00e8ctrode de treball s'anomena el\u00e8ctrode de Clark perqu\u00e8 fou dissenyat pel bioqu\u00edmic nord-americ\u00e0 Leland C. Clark Jr. (1918\u20132005).\nEn submergir el sensor dins una mostra d'aigua, l'oxigen que cont\u00e9 dissolt travessa la membrana; en el c\u00e0tode es produeix una reducci\u00f3 de les mol\u00e8cules d'oxigen, O2, a anions hidroxil, OH-:\n\n  \n    \n      \n        \n          \n            O\n            \n              2\n            \n            \n              \n            \n          \n          +\n          2\n          \n          \n            H\n            \n              2\n            \n            \n              \n            \n          \n          O\n          +\n          4\n          \n          \n            e\n            \n              \u2212\n            \n          \n          \u27f6\n          4\n          \n          \n            OH\n            \n              \u2212\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle {\\ce {O2 + 2 H2O + 4 e^- -> 4 OH^-}}}\n  \nEn l'\u00e0node es produeix la semireacci\u00f3 d'oxidaci\u00f3 que proporciona els quatre electrons:\n\n  \n    \n      \n        \n          Ag\n          \u27f6\n          4\n          \n          \n            Ag\n            \n              +\n            \n          \n          +\n          4\n          \n          \n            e\n            \n              \u2212\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle {\\ce {Ag -> 4 Ag^+ + 4 e^-}}}\n  \nAquesta reacci\u00f3 electroqu\u00edmica produeix un corrent el\u00e8ctric entre l'\u00e0node i el c\u00e0tode la qual intensitat dep\u00e8n de l'arribada d'oxigen al c\u00e0tode, que a la vegada \u00e9s funci\u00f3 del gradient de concentraci\u00f3 d'oxigen dissolt entre les dues cares de la membrana, que a la vegada dep\u00e8n \u00fanicament de la concentraci\u00f3 de la cara externa (ja que el c\u00e0tode consumeix l'oxigen que li arriba). Per aix\u00f2 la intensitat \u00e9s directament proporcional a la concentraci\u00f3 d'oxigen de l'aigua problema. Aquesta mesura es transforma autom\u00e0ticament en concentraci\u00f3 d'oxigen en percentatge respecte a la saturaci\u00f3 o en altres tipus d'unitats.\nLa determinaci\u00f3 de la concentraci\u00f3 d'oxigen en l'aigua t\u00e9 inter\u00e8s en estudis oceanogr\u00e0fics i en estudis que precisen determinar taxes de fotos\u00edntesi o metabolisme.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'aeron\u00e0utica \u00e9s la ci\u00e8ncia o disciplina relacionada amb l'estudi, disseny i manufactura dels aparells mec\u00e0nics pesants capa\u00e7os d'elevar-se en vol o les t\u00e8cniques de control d'avions. Tot aix\u00f2 tamb\u00e9 inclou una branca de l'aeron\u00e0utica anomenada aerodin\u00e0mica. Aquesta branca estudia el moviment de l'aire en relaci\u00f3 als objectes en moviment, com els avions. Aquestes dues branques formen part de la ci\u00e8ncia f\u00edsica.No s'ha de confondre amb el terme aviaci\u00f3 (referit al maneig dels avions), encara que en la pr\u00e0ctica sovint s'utilitza el terme per a referir-se a l'altre. Aix\u00ed, per exemple, \u00e9s correcte parlar d'enginyer aeron\u00e0utic, ja que es tracta d'una carrera d'estudis, per\u00f2 en canvi s'ha de parlar de la hist\u00f2ria de l'aviaci\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un tim\u00f3 (o governall) \u00e9s un dispositiu utilitzat per maniobrar vehicles que es mouen per fluids, normalment l'aigua o l'aire. Els que m\u00e9s l'utilitzen s\u00f3n les embarcacions, submarins, aerolliscadors (hovercrafts) i aeronaus. Un tim\u00f3 funciona reorientant el fluid que passa al voltant del buc, transmetent aix\u00ed un moviment de gir a la nau. En la seva forma b\u00e0sica, un tim\u00f3 \u00e9s una taula plana o una l\u00e0mina de material fixat amb una frontissa a la popa o la cua de la nau o darrere d'aquesta. Sovint, els timons es construeixen amb una forma que redueixi al m\u00ednim la resist\u00e8ncia hidrodin\u00e0mica o aerodin\u00e0mica.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Pavellons o banderes de conveni\u00e8ncia s\u00f3n els dels vaixells civils, que reflecteixen la relaci\u00f3 entre el navilier i els estats que enarboren accidentalment les seves banderes. Aquests estats ofereixen un sistema de registre, els controls del qual s\u00f3n m\u00ednims, i a la vegada concedeixen importants avantatges econ\u00f2mics que aquests vaixells no troben en el seu pa\u00eds.\nTamb\u00e9 se'ls ha anomenat registres oberts, registres refugi i banderes pirates\nLes empreses armadores busquen les banderes de conveni\u00e8ncia a fi de reduir costos operatius i evitar regulacions estrictes pel que fa a seguretat o taxes fiscals que d'una altra manera es veurien obligades a complir amb el'adicional de desemborsament.\nMolts estats exigeixen a les empreses que pretenguin exercir el cabotatge, \u00e9s a dir, el transport entre dos ports d'un mateix pa\u00eds, que els vaixells afectats en aquest tr\u00e0nsit enarborin pavell\u00f3 nacional evitant aix\u00ed la trampa que suposaria l'\u00fas de la bandera de conveni\u00e8ncia.\nCal no confondre pavellons de conveni\u00e8ncia amb segons registres nacionals.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Es denomina  nau industrial  o  edifici industrial  a tota construcci\u00f3 destinada a albergar la producci\u00f3 i/o magatzem de b\u00e9ns de naturalesa industrial. Aquests edificis donen aixopluc a les persones i m\u00e0quines que participen de l'activitat econ\u00f2mica que es desenvolupa en el seu interior, protegint-los de les inclem\u00e8ncies atmosf\u00e8riques, i generant les condicions adequades per al treball. La quantitat i varietat d'activitats econ\u00f2miques que pot albergar una nau industrial \u00e9s innombrable, presentant cadascuna d'elles una s\u00e8rie de requeriments que l'edifici industrial ha de satisfer. Cadascun d'aquests requeriments pot condicionar l'projecte d'una nau industrial, i aix\u00f2 ha donat lloc al fet que al llarg dels anys s'hagin desenvolupat un gran nombre de solucions constructives.\nLes naus industrials s\u00f3n edificis eminentment funcionals, di\u00e0fans, amb llums considerables, orientats a facilitar la producci\u00f3 i totes les activitats relacionades amb la mateixa: treball dels operaris, transport intern, sortida i entrada de mercaderies, etc\u00e8tera.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Els comp\u00f2sits dentals, dental composite o resines compostes s\u00f3n materials sint\u00e8tics que estan barrejats heterog\u00e8niament i que formen un compost, com el seu nom indica. Estan compostos per mol\u00e8cules d'elements variats. Aquests components poden ser de dos tipus: els de cohesi\u00f3 i els de refor\u00e7. Els components de cohesi\u00f3 envolten i uneixen els components de refor\u00e7 (o simplement refor\u00e7os) mantenint la rigidesa i la posici\u00f3 d'aquests. Els refor\u00e7os confereixen unes propietats f\u00edsiques al conjunt tals que milloren les propietats de cohesi\u00f3 i rigidesa. Aix\u00ed, aquesta combinaci\u00f3 de materials li dona al compost unes propietats mec\u00e0niques notablement superiors a les de les mat\u00e8ries primeres de les quals procedeix. Aquestes mol\u00e8cules solen formar estructures molt resistents i lleugeres, per aix\u00f2 s'utilitzen des de mitjan segle XX en els m\u00e9s variats camps: fabricaci\u00f3 de pr\u00f2tesis, aeron\u00e0utica, astron\u00e0utica i cosmon\u00e0utica, enginyeria naval, enginyeria civil, articles de c\u00e0mping, etc\nLa tova, formada per argila i palla, \u00e9s el comp\u00f2sit m\u00e9s antic que coneixem i encara avui es continua utilitzant en la construcci\u00f3 d'habitatges. Macrosc\u00f2picament l'argila (cohesi\u00f3) es distingeix de la palla (refor\u00e7), per\u00f2 la mescla heterog\u00e8nia t\u00e9 unes propietats mec\u00e0niques millors que les dels seus respectius components individuals. Un altre exemple clar el podem trobar en els fonaments dels edificis: formig\u00f3 refor\u00e7at amb una matriu d'acer corrugat, els innovadors fonaments de goma i molles emprats al Jap\u00f3 per esmorteir els terratr\u00e8mols (a\u00efllament s\u00edsmic). Els composites s'utilitzen en la ind\u00fastria aeroespacial i aeron\u00e0utica per alleugerir el pes de l'estructura i per al revestiment de sat\u00e8l\u00b7lits, transbordadors i avions.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un defecte topol\u00f2gic, en ci\u00e8ncia dels materials, \u00e9s una alteraci\u00f3 en l'ordenaci\u00f3 regular d'un cristall. Aquest tipus de defectes apareixen sovint a la superf\u00edcie del cristall, o prop d'ella, i s\u00f3n regions en un cristall on l'ambient d'enlla\u00e7os qu\u00edmics normal \u00e9s topol\u00f2gicament diferent del dels seus voltants.\nPer exemple en el graf\u00e8, on tots els \u00e0toms es troben en anells de sis \u00e0toms, si la l\u00e0mina cont\u00e9 regions amb el nombre d'\u00e0toms diferent de sis, mentre el total del nombre d'\u00e0toms roman el mateix, es forma un defecte topol\u00f2gic.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un servomotor \u00e9s un actuador rotatiu o lineal capa\u00e7 de controlar la posici\u00f3, velocitat o acceleraci\u00f3 de l'eix de forma precisa i amb una elevada resposta din\u00e0mica. Aquest tipus de servomecanisme sol estar format per tres elements b\u00e0sics: un controlador, un sensor de posici\u00f3 i un motor el\u00e8ctric, hidr\u00e0ulic o pneum\u00e0tic. Hi ha diferents variants d'aquesta configuraci\u00f3, amb els elements separats en diferents m\u00f2duls o com els sistemes integrats que incorporen tots els components en un sol dispositiu.Les caracter\u00edstiques d'un servomotor depenen fonamentalment del tipus de motor que s'empri. Els el\u00e8ctrics s\u00f3n f\u00e0cils de controlar i assequibles, recentment s'han popularitzat respecte a les altres opcions gr\u00e0cies a la seva flexibilitat i efici\u00e8ncia. Els servomotors hidr\u00e0ulics ofereixen una elevada pot\u00e8ncia en relaci\u00f3 amb el seu pes i se solen fer servir en aplicacions on s'han de moure c\u00e0rregues \u00fatils pesants. Finalment, els servomotors pneum\u00e0tics s\u00f3n dif\u00edcils de controlar per\u00f2 poden oferir grans acceleracions a costos baixos.Els servos s'empren en diverses aplicacions com robots industrials, m\u00e0quines-eina amb control num\u00e8ric, radars, discs durs d'ordinadors, sistemes de seguiment i guiatge, entre d'altres. Per aplicacions no industrials hi ha servomotors de modelisme, m\u00e9s senzills i assequibles, que s'empren en cotxes teledirigits o en aparells dissenyats per la cultura maker.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un  veloc\u00edmetre  \u00e9s un instrument que mesura el valor de la velocitat instant\u00e0nia d'un vehicle.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La cloratita \u00e9s un explosiu clorat format per clorat de potassi, sofre i sucre en composici\u00f3 80/10/10 i que, igual que l'ANFO, necessita com a detonant algun tipus de dinamita. A causa de la facilitat de la seva producci\u00f3 ha estat utilitzat pels grups terroristes en m\u00faltiples ocasions. Altres fonts la descriuen com un explosiu de potassa, clorur d'amoni i nitrat d'amoni que es produeix a la planta d'Ercros de Flix des del 1923.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'adsorci\u00f3 \u00e9s un fenomen f\u00edsic o qu\u00edmic que consisteix en la formaci\u00f3 d'una capa de material \u00f3s, l\u00edquid o s\u00f2lid sobre la superf\u00edcie d'una subst\u00e0ncia s\u00f2lida, tot i que, de vegades, tamb\u00e9 es pot produir sobre una superf\u00edcie l\u00edquida, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s menys freq\u00fcent. El material adherit \u00e9s l'adsorbat i es diposita sobre l'adsorbent. \u00c9s un fenomen habitual, per exemple, en els processos de corrosi\u00f3.\nL'adsorci\u00f3, igual que altres fen\u00f2mens fisicoqu\u00edmics, \u00e9s present a la vida quotidiana. Per exemple, en la neteja en sec de taques d'oli o greix d'un teixit: es cobreix la taca amb un adsorbent mitjan\u00e7ant un polvoritzador (o b\u00e9 s'empolvora manualment, per exemple, amb pols de talc) i al cap d'un temps es raspalla per a eliminar-lo: amb l'adsorbent se'n va tamb\u00e9 l'oli adsorbit.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'enginyeria \u00e9s l'aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica de la ci\u00e8ncia i la tecnologia. En l'enginyeria s'utilitzen coneixements de les matem\u00e0tiques, les ci\u00e8ncies naturals, i d'altres ci\u00e8ncies, obtinguts a trav\u00e9s de l'estudi, l'experi\u00e8ncia i la pr\u00e0ctica, s\u00f3n aplicats amb criteri i amb consci\u00e8ncia al desenvolupament de mitjans per a utilitzar econ\u00f2micament amb responsabilitat social i basats en una \u00e8tica professional, els materials i les forces de la naturalesa per a benefici de la humanitat. Les persones que es dediquen a ella reben el nom d'enginyers o enginyeres.L'American Engineers' Council for Professional Development (ECPD, el predecessor de l'ABET) defineix l'\"enginyeria\" com:\n\nEn els estudis des del punt de vista de l'enginyeria s\u00f3n v\u00e0lids alguns m\u00e8todes que no ho s\u00f3n als cient\u00edfics, ja que busquen l'obtenci\u00f3 de resultats reals, i es poden permetre aproximacions, valoracions segons l'experi\u00e8ncia i aplicacions de diversos m\u00e8todes i coneixements (cient\u00edfic, experimental, etc.). S\u00f3n molt importants els ordres de magnitud, per exemple, i el plantejament de preguntes i de respostes, ja que l'objectiu no \u00e9s aconseguir el major nombre de xifres decimals d'un resultat sin\u00f3 una soluci\u00f3 a un problema real no plantejat cient\u00edficament, i que pot tenir per resposta, per exemple, un \"s\u00ed\".", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un detector de cables o tra\u00e7ador de cables, \u00e9s un dispositiu que s'utilitza per trobar cables ocults en les parets, sota el paviment o sota terra. A vegades es trenquen els cables i, per reparar-los o canviar-los, cal saber per on passen o a on s'han trencat, sent impossible saber-ho amb un simple examen des de la superf\u00edcie.\nSi es coneix el tra\u00e7at per on passa el cable i el que es pret\u00e9n trobar \u00e9s el lloc exacte on s'ha trencat el cable (la dist\u00e0ncia respecte a un extrem), hi ha una t\u00e8cnica m\u00e9s precisa que fa \u00fas de la reflectometria, un m\u00e8tode de diagnosi basat en el principi del radar. En aquest m\u00e8tode s'envia un senyal de sondeig al llarg del cable a investigar i quan troba una discontinu\u00eftat (augment d'imped\u00e0ncia), una part de la seva energia \u00e9s retornada al punt d'injecci\u00f3, amb la mesura del temps de tornada en un oscil\u00b7loscopi se sap a quina dist\u00e0ncia est\u00e0 tallat el cable.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Airbus/Rolls-Royce/Siemens E-Fan X \u00e9s un avi\u00f3 el\u00e8ctric/h\u00edbrid demostrador en curs de desenvolupament per Airbus, Rolls-Royce plc i Siemens. Fou anunciat el 28 de novembre del 2017 i segueix la l\u00ednia d'anteriors demostradors d'aeronaus el\u00e8ctriques per complir la Visi\u00f3 Flightpath 2050 de la Comissi\u00f3 Europea per al transport sostenible. Se substituir\u00e0 un dels quatre turboventiladors Lycoming ALF502 d'un BAe 146 de proves per un motor el\u00e8ctric de 2 MW de Siemens, adaptat per Rolls-Royce i impulsat pel seu turboeix AE2100, controlat i integrat amb una bateria de 2 t per Airbus.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La crema postsolar (de vegades coneguda pel seu nom en angl\u00e8s, after-sun) \u00e9s un producte cosm\u00e8tic en forma de crema, loci\u00f3, esprai, etc. que s'aplica sobre la pell despr\u00e9s de l'exposici\u00f3 solar per a hidratar-la i intentar alleujar-la de l'escalfor, envermelliment i cansament. L'\u00fas d'after-sun no evita les cremades ni que la pell es peli, ni la lliura de la radiaci\u00f3 que ja ha rebut, ni per tant pot substituir una crema solar amb fotoprotecci\u00f3 aplicada abans de l'exposici\u00f3 solar.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La balan\u00e7a de Gouy \u00e9s un dispositiu que serveix per mesurar la susceptibilitat magn\u00e8tica d'una mostra, en particular el seu atracci\u00f3 o repulsi\u00f3 per un gradient de camp magn\u00e8tic, derivada del canvi d'energia produ\u00eft per aquest camp (efecte Zeeman). Aquest m\u00e8tode \u00e9s d'import\u00e0ncia hist\u00f2rica, d'inter\u00e8s did\u00e0ctic, i permet determinacions suscept\u00f2metre a un cost molt baix. No obstant aix\u00f2, en les investigacions actuals \u00e9s com\u00fa l'\u00fas de m\u00e8todes molt m\u00e9s sensibles i vers\u00e0tils, com s\u00f3n els magnet\u00f2metres dotats de SQUID. Rep el seu nom del seu inventor el f\u00edsic franc\u00e8s Louis Georges Gouy.\nPer usar-la, la mostra s'introdueix en un recipient cil\u00edndric allargat, susp\u00e8s d'una balan\u00e7a i penetrant parcialment entre els pols d'un imant. La balan\u00e7a mesura el canvi de massa aparent en ser derrotats o atreta per la regi\u00f3 d'alt camp magn\u00e8tic entre els pols. La for\u00e7a que constitueix el canvi aparent de pes est\u00e0 relacionada amb la susceptibilitat per:\n\n  \n    \n      \n        F\n        =\n        \n          \n            \n              A\n              \n                \u03c7\n                \n                  M\n                \n              \n              \n                H\n                \n                  2\n                \n              \n            \n            \n              2\n              \n                V\n                \n                  m\n                \n              \n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle F={\\frac {A\\chi _{M}H^{2}}{2V_{m}}}}\n  on A \u00e9s l'\u00e0rea del recipient, \n  \n    \n      \n        \n          \u03c7\n          \n            M\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\chi _{M}}\n   la susceptibilitat magn\u00e8tica, H el camp magn\u00e8tic aplicat i \n  \n    \n      \n        \n          V\n          \n            m\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle V_{m}}\n   l'volum molar de la subst\u00e0ncia que s'est\u00e0 examinant. Algunes balances comercials estan adaptades perqu\u00e8 sigui possible aquest \u00fas. En l'aplicaci\u00f3 tradicional, la mostra es despla\u00e7a fins que est\u00e0 entre els pols d'un imant fix. Una adaptaci\u00f3 m\u00e9s recent, l'anomenat m\u00e8tode d'Evans, fa servir una mostra fixa i imants m\u00f2bils.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un arsenal \u00e9s un establiment mar\u00edtim-industrial, empla\u00e7at dins d'un paratge amb directa o f\u00e0cil comunicaci\u00f3 amb el mar, en el qual es construeixen, conserven, habiliten, reparen i s'aprovisionen vaixells de guerra. Els arsenals s\u00f3n un factor important\u00edssim per a la potencialitat naval d'un pa\u00eds, de manera que es procura que estiguin el millor dotats possible, situats en punts del litoral, protegits i en condicions de bona defensa, perqu\u00e8 formin s\u00f2lides bases estrat\u00e8giques en les operacions mar\u00edtim-militars.Totes les depend\u00e8ncies d'un arsenal poden ser agrupades en dues grans seccions: la destinada a la construcci\u00f3 de vaixells, drassanes, i la d'armament i habilitaci\u00f3, que \u00e9s la que constitueix l'arsenal pr\u00f2piament dit. Integren tot arsenal diverses construccions i obres fetes fora i dins de l'aigua com: d\u00e0rsenes, grades de construcci\u00f3 varadors, dics, carenenadors, grues, m\u00e0quines, etc., i diferents edificis apropiats per omplir les necessitats dels m\u00faltiples serveis i tasques que es realitzen en aquests centres d'activitat i treball.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una superaliatge, o aliatge d'alt rendiment, \u00e9s un aliatge que exhibeix una excel\u00b7lent resist\u00e8ncia mec\u00e0nica ia la flu\u00e8ncia (tend\u00e8ncia dels s\u00f2lids a moure lentament o deformar sota tensi\u00f3), resist\u00e8ncia a altes temperatures, estabilitat i una gran resist\u00e8ncia a la corrosi\u00f3 i la oxidaci\u00f3.El comen\u00e7ament dels estudis sistem\u00e0tics d'aliatges d'alta temperatura es produeix a finals de la d\u00e8cada de 1930 lligat al desenvolupament d'avions amb motors de turbina de gas. El desenvolupament s'ha basat en gran manera en innovacions qu\u00edmiques i de proc\u00e9s i ha estat impulsat principalment per les ind\u00fastries aeroespacial i d'energia. Les aplicacions t\u00edpiques s\u00f3n en el sector aeroespacial, de turbines de gas industrial i la ind\u00fastria de turbines marines, per exemple, \u00e0leps per a les seccions calentes dels motors de reacci\u00f3, i v\u00e0lvules bi-met\u00e0l\u00b7liques de motor per al seu \u00fas en motors diesels i aplicacions d'automoci\u00f3.\nEls superaliatges t\u00edpicament tenen una matriu amb una austen\u00edtica de cara c\u00fabica centrada en l'estructura cristal\u00b7lina. Un element de superaliatge de base d'aliatge \u00e9s generalment n\u00edquel, cobalt o n\u00edquel-ferro. Exemples de superaliatges s\u00f3n Hastelloy, Inconel (per exemple IN100, IN600, IN713), Waspaloy, aliatges Ren\u00e9 (per exemple, Ren\u00e9 41, Ren\u00e9 80, 95 Ren\u00e9, Ren\u00e9 N5), aliatges de Haynes, Incoloy, MP98T, aliatges de TMS, i CMSX (per exemple, CMSX -4) aliatges monocristall.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La faian\u00e7a \u00e9s un material cer\u00e0mic fet d'argila, recobert d'un acabat exterior vitri a base d'estany que li dona un aspecte blanc i brillant caracter\u00edstic. La faian\u00e7a \u00e9s una de les t\u00e8cniques m\u00e9s antigues i utilitzades en cer\u00e0mica. La faian\u00e7a \u00e9s una t\u00e8cnica molt concreta de la cer\u00e0mica que no s'ha de confondre amb la terrissa, un terme gen\u00e8ric, o amb la porcellana, una altra t\u00e8cnica cer\u00e0mica amb cobertura d'esmalt blanc.\nLes primeres peces de cer\u00e0mica estann\u00edfera semblen haver-se produ\u00eft a l'Iraq cap al segle IX; els fragments m\u00e9s antics es van descobrir durant la Primera Guerra mundial, en el palau de Samarra, al nord de Bagdad. La t\u00e8cnica fou posteriorment utilitzada a Egipte, on s'han trobat peces de collarets i restes de cer\u00e0mica elaborada amb faian\u00e7a en tombes tan antigues com el per\u00edode predin\u00e0stic d'Egipte, en les cultures Naqada (3500-3200 aC), per passar a P\u00e8rsia i l'\u00c0ndalus (estenent-se cap a tot l'estat espanyol) abans d'estendre's cap a It\u00e0lia durant el Renaixement; cap al segle xvi arrib\u00e0 a Holanda i posteriorment a Anglaterra, Fran\u00e7a i altres pa\u00efsos europeus.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El trencad\u00eds \u00e9s una mena de mosaic format per trossos irregulars de cer\u00e0mica, marbre o vidre, generalment de disseny abstracte, t\u00edpic de l'arquitectura modernista.Els arquitectes del modernisme van ser molt proclius en l'\u00fas de les rajoles cer\u00e0miques, per\u00f2 Antoni Gaud\u00ed va proposar uns sistemes fins aleshores in\u00e8dits. Josep Maria Jujol i Gibert va ser l'encarregat d'aplicar-les i qui li va donar la personalitat caracter\u00edstica.\nUtilitzava peces de rebuig de la f\u00e0brica Pujol i Bausis, empla\u00e7ada a Esplugues de Llobregat, i tamb\u00e9 trossos de plats i tasses de caf\u00e8 de pisa blanca d'altres manufactures d'Espanya. Tamb\u00e9 va utilitzar rajoles de cer\u00e0mica i el mosaic amb la t\u00e8cnica de l'opus tessellatum.\nPer tal d'aconseguir cromatisme, es va decidir a utilitzar cer\u00e0mica esmaltada que ofereix colors vius i aprofita la superf\u00edcie llisa i polida i alhora la superf\u00edcie tridimensional de la seva arquitectura per causar el m\u00e0xim efecte de brillantor a l'incidir-hi la llum.\nLa t\u00e8cnica va ser utilitzada per primera vegada per al picador de l'entrada de la finca G\u00fcell de l'avinguda de Pedralbes on l'arquitectura sinuosa convert\u00ed en necessitat trencar rajoles on no n'hi podia haver de senceres.\nEn trossejar les rajoles que ja tenien la seva pr\u00f2pia decoraci\u00f3 i fer una nova composici\u00f3 sense res a veure amb els dibuixos de les peces senceres i que a m\u00e9s a m\u00e9s barreja amb fragments de diferents peces, s'aconsegueix efectes visuals peculiars i distintius de la t\u00e8cnica.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un pr\u00e0ctic \u00e9s un mariner que condueix els vaixells en aig\u00fces perilloses o d'intens tr\u00e0nsit, com ports, canals estrets o rius. No obstant aix\u00f2, el pr\u00e0ctic \u00e9s nom\u00e9s un assessor, en tant legalment el capit\u00e0 continua al comandament del vaixell. El practicatge \u00e9s una de les professions m\u00e9s antigues i menys conegudes, per\u00f2 ser una de les m\u00e9s importants en la seguretat de la navegaci\u00f3. El risc econ\u00f2mic, ambiental i per a les vides humanes que representen els grans vaixells de c\u00e0rrega, fan que el rol del pr\u00e0ctic sigui imprescindible.\nPer obtenir el t\u00edtol de pr\u00e0ctic d'una zona, s'ha de tenir una profunda experi\u00e8ncia en la conducci\u00f3 i maniobra de vaixells de gran Tonatge i a m\u00e9s un \u00edntegre coneixement de la regi\u00f3 espec\u00edfica en qu\u00e8 s'exerceix la tasca. Per aix\u00f2, en gaireb\u00e9 tots els pa\u00efsos del m\u00f3n, per obtenir aquesta habilitaci\u00f3 \u00e9s menester tenir el t\u00edtol de capit\u00e0 i haver-lo exercit efectivament durant cert temps en vaixells que superin determinat tonatge. Despr\u00e9s, previ a l'atorgament del t\u00edtol de pr\u00e0ctic en una zona, s'han de retre nombrosos ex\u00e0mens i posteriorment realitzar una quantitat de viatges amb pr\u00e0ctics titulats i retre un examen pr\u00e0ctic final.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un model matem\u00e0tic utilitza el llenguatge matem\u00e0tic per descriure un sistema. El proc\u00e9s de desenvolupar un model matem\u00e0tic s'anomena modelitzaci\u00f3 matem\u00e0tica. Els models matem\u00e0tics s'utilitzen no nom\u00e9s en les ci\u00e8ncies naturals (com la f\u00edsica, biologia, ci\u00e8ncies de la Terra, meteorologia) i d'enginyeria, sin\u00f3 tamb\u00e9 en les ci\u00e8ncies socials (com l'economia, la psicologia, la sociologia i ci\u00e8ncia pol\u00edtica); f\u00edsics, enginyers, inform\u00e0tics i economistes utilitzen models matem\u00e0tics molt \u00e0mpliament.\nEykhoff (1974) va definir un model matem\u00e0tic com \u00abuna representaci\u00f3 dels aspectes essencials d'un sistema existent (o un sistema a construir), que presenta el coneixement d'aquest sistema en una forma utilitzable\u00bb.Els models matem\u00e0tics poden adoptar moltes formes, incloent els sistemes din\u00e0mics, models estad\u00edstics, equacions diferencials o models te\u00f2rics de jocs. Aquests i altres tipus de models poden superposar-se amb un model donat que implica una varietat d'estructures abstractes.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La viscoelasticitat \u00e9s la propietat dels materials que presenten caracter\u00edstiques viscoses i el\u00e0stiques quan es deformen. Els materials viscosos, com l'aigua, resisteixen el flux de cisallament i es tensionen linealment amb el temps quan es tensionen. Els materials el\u00e0stics es tensen amb pressi\u00f3 i tornen immediatament al seu estat original una vegada que es deixen de tensionar.\nEls materials viscoel\u00e0stics tenen elements d'ambdues propietats i, com a tal, presenten una tensi\u00f3 que dep\u00e8n del temps. Mentre que l'elasticitat acostuma a ser resultat de l'enlla\u00e7 qu\u00edmic que s'est\u00e9n i es cristal\u00b7litza en un s\u00f2lid ordenat, la viscositat \u00e9s el resultat de la difusi\u00f3 d'\u00e0toms o mol\u00e8cules en un material s\u00f2lid amorf.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En la navegaci\u00f3 a\u00e8ria, un deriv\u00f2metre \u00e9s un instrument \u00f2ptic que permet mesurar la deriva d'un avi\u00f3 respecte de la terra ferma.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Volt-Tour \u00e9s una associaci\u00f3 catalana sense \u00e0nim de lucre promotora del vehicle el\u00e8ctric fundada per l'enginyer Patrick Renau l'any 2000. El seu objectiu \u00e9s promocionar, divulgar i fomentar la investigaci\u00f3 i el desenvolupament del vehicle el\u00e8ctric a Catalunya i, a partir de l'any 2013, a la Catalunya del Nord, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l'associaci\u00f3 nord-catalana Lame66.L'objectiu de l'associaci\u00f3 promotora del vehicle el\u00e8ctric Volt-Tour \u00e9s promoure la Mobilitat El\u00e8ctrica perqu\u00e8 el vehicle el\u00e8ctric aporta millores mediambientals, diversificaci\u00f3 de les fonts d'energia i qualitat de vida als ciutadans.\n\nDes dels inicis de la fundaci\u00f3 de l'associaci\u00f3 fins als nostres dies s'han fet moltes activitats de foment, promoci\u00f3 i sensibilitzaci\u00f3. Els projectes m\u00e9s rellevants durant tots aquests anys han estat l'organitzaci\u00f3 del primer \u201cRal\u00b7li Solar\u201d l'any 2002 entre Barcelona-Parets del Vall\u00e8s-Sabadell-Terrassa-Rub\u00ed i Sant Cugat.\nTamb\u00e9 la co-organitzaci\u00f3 durant 5 anys seguits (2005-2010) del \u201cEuropean Solar Rallye Phebus\u201d, un ral\u00b7li divulgatiu que s'organitzava entre Catalunya i Occit\u00e0nia (Barcelona-Tolosa de Llenguadoc) a trav\u00e9s dels Pirineus.\nCal destacar tamb\u00e9 la creaci\u00f3 i desenvolupament del projecte EV-Friendly (l'any 2009) que pret\u00e9n fomentar l'exist\u00e8ncia de m\u00e9s estacions de rec\u00e0rrega per vehicles el\u00e8ctrics i la seva actuaci\u00f3 m\u00e9s rellevant ha estat la d'instal\u00b7lar estacions de rec\u00e0rrega per vehicles el\u00e8ctrics a cinc estacions de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. \nDes dels inicis de l'any 2010 col\u00b7laborador a la mostra anual Expoel\u00e8ctric organitzant activitats com la \u201cRuta El\u00e8ctrica\" i els \u201ce-Concerts\u201dEl \u201cRallye Phebus\u201c, a partir de l\u2019any 2004 anomenat \u201cEuropean Solar Rallye Phebus\u201d, era un ral\u00b7li divulgatiu no competitiu de vehicles el\u00e8ctrics propulsats totalment o parcialment amb energia fotovoltaica que s\u2019organitzava entre Catalunya i Occit\u00e0nia a trav\u00e9s dels Pirineus des del any 2000 fins l\u2019any 2010.\nL\u2019any 2000 la \u00c9cole nationale sup\u00e9rieure d\u2019\u00e9lectrotechnique, d\u2019\u00e9lectronique, d\u2019informatique, d\u2019hydraulique et des t\u00e9l\u00e9communications (ENSEEIHT) de Tolosa de Llenguadoc i l\u2019associaci\u00f3 Centre Energies Renouvelables Ph\u00e8bus Ari\u00e8ge de Dun decidiren organitzar entre Mirapeis (Mirepoix) i Tolosa de Llenguadoc (Toulouse) un recorregut d\u2019aprop 100 km amb vehicles el\u00e8ctrics propulsats totalment o parcialment amb energia solar. Per aquella primera edici\u00f3 de dos etapes hi van participar 9 vehicles. A partir d\u2019aquesta primera edici\u00f3 de l\u2019any 2000 es van organitzar m\u00e9s edicions.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "EMC (Enhanced Machine Controller) \u00e9s un programari per al control de m\u00e0quines-eina i robots creat pel NIST (National Institute of Standards and Technology)amb el suport de la General Motors. La nova versi\u00f3, EMC2, amb llic\u00e8ncia GPL, ofereix funcionalitats addicionals interessants, com HAL (Hardware Abstraction Layer), capacitat de programaci\u00f3 com a Aut\u00f2mat Programable Industrial (PLC, Programmable Logic Controller), etc. Per a afegir-li aquesta darrera funcionalitat, s'ha utilitzat el treball del projecte de PLC obert ClassicLadder. Hi ha una distribuci\u00f3 BDI (Brain Dead Install), que instal\u00b7la una distribuci\u00f3 Debian de GNU/Linux, els patches necessaris i l'EMC. Abans d'instal\u00b7lar-lo i a tall d'avaluaci\u00f3, es pot fer servir la distribuci\u00f3 CoolCNC que s'executa des de CD. Admet el llenguatge G-code (RS274) habitual en CNC (Computer Control Numerical). Per a aplicacions simples permet utilitzar el port paral\u00b7lel de l'ordinador personal per al control de motors pas a pas o de servomotors. T\u00e9 una interf\u00edcie gr\u00e0fica per a la interacci\u00f3 de l'operari amb la m\u00e0quina.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El color\u00edmetre \u00e9s un aparell inventat per Jan Szczepanik que \u00e9s utilitzat en colorimetria. El color\u00edmetre mesura l'absorb\u00e0ncia d'una soluci\u00f3 espec\u00edfica i permet determinar la longitud d'ona d'una llum. L'aplicaci\u00f3 m\u00e9s habitual del color\u00edmetre \u00e9s la mesura de la concentraci\u00f3 d'una soluci\u00f3, at\u00e8s que les diferents subst\u00e0ncies qu\u00edmiques absorbeixen diferents longituds d'ona. El principi de funcionament del color\u00edmetre es basa en la llei d'absorci\u00f3 de la llum habitualment coneguda com de llei de Lambert-Beer, que estableix que la concentraci\u00f3 d'una soluci\u00f3 \u00e9s proporcional a l'absorb\u00e0ncia.\nEn realitat, aquests dos noms provenen de dos autors que mai van arribar a col\u00b7laborar junts, ja que els separen un segle. Johann Heinrich Lambert (1728-1777) va realitzar les seves principals contribucions en el camp de la matem\u00e0tica i la f\u00edsica i va publicar el 1760 un llibre titulat Photometria, en el qual assenyalava la variaci\u00f3 de la intensitat lluminosa en travessar un raig de llum un nombre \"m\" de capes de cristall que podia considerar-se com una relaci\u00f3 exponencial, amb un valor caracter\u00edstic (\"n\") per a cada cristall. En 1852, August Beer (1825-1863) va assenyalar que aquesta llei era aplicable a solucions amb diversa concentraci\u00f3 i va definir el coeficient d'absorci\u00f3, amb el que va establir les bases de la f\u00f3rmula que segueix essent utilitzada actualment:\n\n  \n    \n      \n        l\n        n\n        \n          (\n          \n            \n              I\n              \n                I\n                \n                  0\n                \n              \n            \n          \n          )\n        \n        =\n        \u2212\n        k\n        c\n        d\n      \n    \n    {\\displaystyle ln\\left({\\frac {I}{I_{0}}}\\right)=-kcd}\n  \non:\n\n  \n    \n      \n        \n          \n            I\n            \n              I\n              \n                0\n              \n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle {\\frac {I}{I_{0}}}}\n   \u00e9s la fracci\u00f3 entre les intensitats lluminoses sortint i entrant\n\n  \n    \n      \n        k\n      \n    \n    {\\displaystyle k}\n   \u00e9s el coeficient d'absorci\u00f3 molecular, caracter\u00edstic de la subst\u00e0ncia absorbent per a la llum d'una determinada freq\u00fc\u00e8ncia.\n\n  \n    \n      \n        c\n      \n    \n    {\\displaystyle c}\n   \u00e9s la concentraci\u00f3 molecular de la dissoluci\u00f3\n\n  \n    \n      \n        d\n      \n    \n    {\\displaystyle d}\n   \u00e9s el gruix de la capa absorbent o dist\u00e0ncia recorreguda pel raig llumin\u00f3s", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La nitroglicerina \u00e9s un explosiu molt inestable, de f\u00f3rmula C3H5N3O9. \u00c9s una mol\u00e8cula de glicerina (C3H5(OH)3) en qu\u00e8 s'han substitu\u00eft tres \u00e0toms d'hidrogen amb tres grups nitro (NO2): C3H5(O(NO2))3. La seva composici\u00f3 fa que cremi molt r\u00e0pidament fent una gran explosi\u00f3 segons la reacci\u00f3 seg\u00fcent:4C3H5N3O9 \u2192 6N2 + 12CO + 10H2O + 7O2", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En processament digital de senyals, la quantificaci\u00f3 \u00e9s la discretitzaci\u00f3 d'un rang continu d'amplituds per arrodoniment o truncament de valors. El resultat ser\u00e0 un grup m\u00e9s redu\u00eft d'amplituds discretes.\nAquest article descriu aspectes de la quantificaci\u00f3 relacionats amb senyals de veu i \u00e0udio, aix\u00ed com les seves aplicacions.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un pou amb capelleta \u00e9s un clot excavat per arribar a la capa fre\u00e0tica, amb un paret\u00f3 que I'envolta (coll) i que es tanca amb una coberta de pedra en sec anomenada capelleta. Es sol situar en un repla muntany\u00f3, a un coster marjat dedicat al conreu de I'olivera i sol estar constru\u00eft de lloses calc\u00e0ries.\nS'empra per captar aigua pel consum hum\u00e0 i animal.\nEn trobam un exemple a s'Hort Nou (Alar\u00f3, Mallorca).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La plasticitat \u00e9s la propietat mec\u00e0nica d'un material, biol\u00f2gic o d'altre tipus, de  deformar permanentment i irreversible quan es troba sotm\u00e8s a  tensions per sobre del seu rang  el\u00e0stic, \u00e9s a dir, per sobre del seu l\u00edmit el\u00e0stic.\nEn els metalls, la plasticitat s'explica en termes de despla\u00e7aments irreversibles de  dislocacions.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Linda Plush \u00e9s una infermera de fam\u00edlia amb especialitzacions secund\u00e0ries en l'atenci\u00f3 d'adults i nefrologia. A m\u00e9s de graus als EUA, Linda \u00e9s membre de la Royal Society of Health, Regne Unit. Tamb\u00e9 va ser una alumna pilot i va treure el certificat PADI de bussejadora d'aig\u00fces obertes.\nLinda mant\u00e9 un inter\u00e8s actiu en q\u00fcestions de microgravetat i de salut relacionades amb la vida i el treball en l'espai. Linda \u00e9s una Membre LIFE Membre de l'Aerospace Medical Association. Linda era una estudiant membre de la Societat Americana de Biologia Gravitacional i de l'Espai, mentre treballava en la seva tesi de m\u00e0ster sobre el tema de rep\u00f2s en llit i la desmineralitzaci\u00f3 \u00f2ssia. Actualment, \u00e9s membre de l'Associaci\u00f3 americana per l'avan\u00e7 de la ci\u00e8ncia. Tamb\u00e9 va ser President Fundador de la Space Nursing Society, un membre fundador dels Rogerian Scholars, i un membre de Sigma Theta Tau (grup cient\u00edfic d'infermeria). M\u00e9s recentment, Linda s'ha convertit en assessora de la Moon Society.\nHa col\u00b7laborat en la publicaci\u00f3 de la National Space Society, Ad Astra, i la Space Nursing Society, escrivint sobre la medicina espacial i temes relacionats. Ha estat coordinadora del tema per al Suport i la Biosfera de Ci\u00e8ncies de la Vida des de la seva fundaci\u00f3, i membre del Consell Editorial de la revista \"Journal of Human Performance in Extreme Environments\". Linda va presentar \"14th IAA Humans in Space Symposium\" a Banff, Alberta, Canad\u00e0, i va participar com a ponent convidat al programa Espacial. Va ser copresidenta de diverses pistes de medicina espacial per a les Confer\u00e8ncies Internacionals de Desenvolupament de l'Espai de la National Space Society.\nLinda va esdevenir la primera infermera de pr\u00e0ctica avan\u00e7ada que va participar en la Terap\u00e8utica i Atenci\u00f3 Cl\u00ednica Integrada de l'equip de productes a la NASA-Johnson Espacial Center, on va ser convidada a unir-se a l'Equip de Projectes Avan\u00e7ats de la NASA-JSC, i va estar involucrada en q\u00fcestions de telemedicina i cura de ferides per als vols espacials de llarga durada.\nA m\u00e9s de les seves activitats aeroespacials, Linda t\u00e9 en l'actualitat una empresa de consultoria d'educaci\u00f3 per a la salut, un equip de di\u00e0lisi aguda m\u00f2bil, i \u00e9s s\u00f2cia d'una instal\u00b7laci\u00f3 ambulat\u00f2ria cr\u00f2nica, a m\u00e9s de treballar amb els metges locals en consultoris privats.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Els metamaterials (del grec meta, m\u00e9s enll\u00e0) s\u00f3n \u201cestructures dissenyades expressament a una escala menor que la longitud d'ona de la llum per tal de controlar-ne la propagaci\u00f3 i assolir propietats f\u00edsiques impossibles d'aconseguir de qualsevol altra forma\u201d (per exemple, magnetisme a altes freq\u00fc\u00e8ncies). Tot i que es tracta d'un terme completament nou i que ha estat definit de maneres molt diverses, hi ha dues caracter\u00edstiques que tots els investigadors tenen presents a l'hora de fer-ho:\n\nEls metamaterials s\u00f3n materials dissenyats pels humans, per tal que la seva resposta a les ones electromagn\u00e8tiques sigui la desitjada\nLes propietats dels metamaterials no es poden trobar a la naturalesa. \u00c9s a dir, tot i estar formats habitualment per metalls o elements diel\u00e8ctrics, no actuen com cap d'ells.Habitualment aquestes noves propietats es deuen a la realitzaci\u00f3 d'alteracions en l'estructura, normalment peri\u00f2diques, i no a canvis en la seva composici\u00f3. Aix\u00ed doncs, estan constitu\u00efts per petites inhomogene\u00eftats que o b\u00e9 formen per si soles el metamaterial o que es col\u00b7loquen dins seu, com \u00e9s el cas dels cristalls fot\u00f2nics. Tot plegat, es fa amb la intenci\u00f3 d'obtenir alteracions que es puguin observar a escala macrosc\u00f2pica.\nAix\u00ed, a difer\u00e8ncia de com ho fan amb la resta de materials, el comportament de les ones electromagn\u00e8tiques en ells no es deu a la seva estructura at\u00f2mica, sin\u00f3 que ho fa tota l'estructura. Fent servir materials com l'or (entre d'altres) col\u00b7locats de certes maneres i amb certes formes, els investigadors han aconseguit poder ser capa\u00e7os de decidir quin recorregut adoptar\u00e0 la llum a trav\u00e9s del material: les ones electromagn\u00e8tiques deixen de respondre als \u00e0toms per fer-ho a l'estructura dissenyada per l'investigador.\nA m\u00e9s a m\u00e9s, cal senyalar que, tot i no ser en realitat homogeni, la llum actua com si ho fos perqu\u00e8, tal com ja s'ha indicat, les desigualtats s\u00f3n a una escala m\u00e9s petita que no pas la longitud d'ona de les ones electromagn\u00e8tiques corresponents.\nQuant als seus usos, recentment els objectius dels cient\u00edfics s'han centrat en el fet que, si es dissenyen correctament, els metamaterials poden ser capa\u00e7os d'aconseguir \u00edndexs de refracci\u00f3 negatius. Qualsevol material que podem trobar a la naturalesa tindr\u00e0 tant una permitivitat com una permeabilitat positives (o, com a m\u00ednim, una de les dues) i, per tant, en actuar-hi a sobre una ona electromagn\u00e8tica, aquesta es propagar\u00e0 sense quasi cap p\u00e8rdua. En canvi, quan en un material ambdues presenten un signe diferent, es pot observar que o b\u00e9 el camp magn\u00e8tic o l'el\u00e8ctric queden dilu\u00efts, ja que l'\u00edndex de refracci\u00f3 es pot obtenir resultat del producte n=\u00b1\u221a\u03bc\u03b5 i, si un dels dos valors \u00e9s negatiu, n\u2208R \u2204 (\u00e9s a dir, n no pertany al conjunt de nombres reals i, per tant, a la pr\u00e0ctica no \u201cexisteix\u201d).\nSi tant la permitivitat com la permeabilitat fossin negatives, fet que tan sols es pot aconseguir fent \u00fas de metamaterials es podria arribar a observar que, a difer\u00e8ncia del que acostuma a oc\u00f3rrer, la direcci\u00f3 de propagaci\u00f3 de l'ona electromagn\u00e8tica seria diferent de la direcci\u00f3 que du l'energia i aix\u00f2 implicaria, entre d'altres, la possibilitat de crear un medi amb un \u00edndex de refracci\u00f3 negatiu.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La tonita \u00e9s un explosiu utilitzat de vegades a finals del segle XIX i principis del XX. Consisteix en una barreja de pesos iguals de nitrat de bari i nitrocel\u00b7lulosa (cot\u00f3-p\u00f3lvora).Els productes del cot\u00f3-p\u00f3lvora perfectament detonant es poden expressar mitjan\u00e7ant la seg\u00fcent equaci\u00f3: 2C12 H14 O4 (NO3)6 = 18CO + 6CO 2 + 14H2O + 12N. Per tant, no cont\u00e9 oxigen suficient per a la combusti\u00f3 completa del seu carboni. La producci\u00f3 de mon\u00f2xid de carboni \u00e9s perillosa en les operacions mineres en particular, per la qual cosa es proporciona oxigen addicional barrejant un compost de nitrats amb el guncotton (cot\u00f3-p\u00f3lvora) . S'han utilitzat diversos nitrats (nitre, nitrat de potassi, nitrat de bari, nitrat d'amoni).\nL'explosiu va ser patentat el 1874  pels senyors Trench, Faure i Mackie. Les altes pressions de gas generades per la detonaci\u00f3 de tonita van fer que s'utilitz\u00e9s com a c\u00e0rrega eclosiva d'algunes granades de m\u00e0 primitives utilitzades a la Primera Guerra Mundial. El seu nom es va prendre del verb llat\u00ed tonat = \"trona\", i en llengua anglesa cal pronunciar-ho com \"toe-nite\" (\"dit del peu\") i no com \"tonight\" (\"aquesta nit\").", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un abrasiu \u00e9s un material, sovint un mineral, que t\u00e9 com a finalitat actuar sobre altres materials amb diferents classes d'esfor\u00e7 mec\u00e0nic. Els abrasius s\u00f3n utilitzats molt extensament en una varietat \u00e0mplia d'aplicacions industrials, dom\u00e8stiques, i tecnol\u00f2giques. Aix\u00f2 causa una gran variaci\u00f3 en la composici\u00f3 f\u00edsica i qu\u00edmica aix\u00ed com la forma de l'abrasiu. L'\u00fas com\u00fa dels abrasius inclou grinyolar, polir, afilar, tallar, perforar, aguditzar-se, clapotejar i polir. Es distingeixen abrasius com l'\u00f2xid d'alumini, la sorra, el carbur de silici, el nitrur de bor c\u00fabic i el diamant.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Astrium  \u00e9s la divisi\u00f3 espacial de l'empresa EADS, \u00e9s un fabricant espacial europeu involucrat en el desenvolupament i fabricaci\u00f3 d'equips i vehicles espacials, llan\u00e7adores per posar aquests en \u00f2rbita i serveis de comunicaci\u00f3 protegida i navegaci\u00f3 basats en sat\u00e8l\u00b7lits. El 2008, Astrium facturar uns 4.300 milions d'euros amb 15.000 empleats a Alemanya, Espanya, Fran\u00e7a, Pa\u00efsos Baixos i Regne Unit. Els seus tres \u00e0rees principals d'activitat s\u00f3n: Astrium Space Transportation per a llan\u00e7adors i infraestructura orbital, Astrium Satellites per sat\u00e8l\u00b7lits i segment terreny i Astrium Services per al desenvolupament i subministrament de serveis per sat\u00e8l\u00b7lit.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "France AEROTECH \u00e9s el nom de la xarxa nacional francesa formada per les universitats aeron\u00e0utica i espacial (anomenades Grande \u00e9cole en franc\u00e8s).Va ser creada el 2011 per Arts et M\u00e9tiers ParisTech, \u00c9cole Centrale de Lyon, \u00c9cole centrale de Nantes, \u00c9cole nationale de l'aviation civile i \u00c9cole nationale sup\u00e9rieure d'\u00e9lectronique, informatique, t\u00e9l\u00e9communications, math\u00e9matiques et m\u00e9canique de Bordeaux. Els objectius de France AEROTECH s\u00f3n oferir cursos de franc\u00e8s a l'estranger, desenvolupar projectes internacionals de recerca i cursos en enginyeria aeron\u00e0utica i l'espai, i ajudar els mercats emergents. Per aconseguir tots aquests objectius, es cre\u00e0 un programa d'estiu de sistemes encastats i un master en aeronavegabilitat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'escopidor, tamb\u00e9 anomenat parabanda, \u00e9s un element relacionat amb les vies de comunicaci\u00f3 o els camins. Els escopidors estan constitu\u00efts per pedres de grans dimensions, situades als costats dels camins, que serveixen per delimitar-los i evitar sortides.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'\u00edndex d'oct\u00e0 \u00e9s una magnitud que mesura la velocitat de detonaci\u00f3 d'un combustible l\u00edquid en unes condicions d'an\u00e0lisi est\u00e0ndard. \u00c9s una mesura de la qualitat del combustible estudiat.\n\u00c9s una propietat essencial en els carburants utilitzats en els motors d'encesa per desenvolupament d'arc voltaic entre els el\u00e8ctrodes de les bugies i que segueixen un cicle termodin\u00e0mic en el qual el seu comportament s'assembla al descrit pel Cicle Otto.\nEn general, l'efic\u00e0cia del motor augmenta amb alts \u00edndexs de compressi\u00f3, per\u00f2 nom\u00e9s mentre el combustible utilitzat suporti aquest nivell de compressi\u00f3 sense patir combusti\u00f3 prematura o detonaci\u00f3.\nA l'Estat espanyol la normativa que regula la determinaci\u00f3 del nombre o \u00edndex d'oct\u00e0 \u00e9s UNE-EN ISO 4264", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Triangle de la Gesti\u00f3 de Projectes (anomenat tamb\u00e9 Triple Restricci\u00f3 o el Triangle de Ferro) \u00e9s un model de mostra la depend\u00e8ncia entre les restriccions que limiten un projecte en la gesti\u00f3 de projectes. \u00c9s un ajut gr\u00e0fic on els tres atributs es dibuixen en les cantonades del triangle per mostrar l'oposici\u00f3 entre elles. \u00c9s \u00fatil per ajudar amb intencionalment triar els biaixos del projecte, o l'an\u00e0lisi dels objectius d'un projecte. S'utilitza sovint per il\u00b7lustrar que l'\u00e8xit de la gesti\u00f3 del projecte es mesura per la capacitat de l'equip de projecte per gestionar el projecte, de manera que els resultats esperats s\u00f3n produ\u00efts en fer servir el temps i el cost.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Els algorismes de les col\u00f2nies de formigues s\u00f3n algorismes inspirats en el comportament de les formigues i que constitueixen una fam\u00edlia de metaheur\u00edstiques d'optimitzaci\u00f3. Va ser proposat per primera vegada per Marco Dorigo i altres en els anys 90. Per a la investigaci\u00f3 de camins \u00f2ptims en un graf, el primer algorisme s'inspira en el comportament de les formigues que cerquen un cam\u00ed entre la seva col\u00f2nia i una font d'aliment. La idea original es diversifica despr\u00e9s per resoldre una classe m\u00e9s \u00e0mplia de problemes, i apareixen diversos algorismes que s'inspiren en diversos aspectes del comportament de les formigues.\nEn angl\u00e8s, el terme consagrat a la principal classe d'algorismes \u00e9s \u00abAnt Colony Optimization\u00bb (acr\u00f2nim ACO). Els especialistes reserven aquest terme per un tipus particular d'algorisme. Existeixen tanmateix diversos grups de m\u00e8todes que s'inspiren en el comportament de les formigues. En franc\u00e8s, aquests diferents enfocaments s'agrupen sota els termes \u00abalgorithmes de colonies de fourmis\u00bb (algorismes de col\u00f2nies de formigues), \u00aboptimisation par colonies de fourmis\u00bb (optimitzaci\u00f3 per col\u00f2nies de formigues), \u00abfourmis artificielles\u00bb (formigues artificials) o diverses combinacions d'aquestes variants.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Escola de Camins es va crear l'any 1973 per una s\u00e8rie d'enginyers de camins i empreses catalanes, constituent-se en un patronat presidit per Victoriano Mu\u00f1oz Oms.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La microb\u00f2tica \u00e9s la tecno-ci\u00e8ncia que s'ocupa dels microbots, que s\u00f3n robots de dimensions menors d'1 mm o capa\u00e7os de manipular elements de micres de grand\u00e0ria.\nEl microbot ha estat possible gr\u00e0cies a l'aparici\u00f3 del microcontrolador en els anys 1990, que \u00e9s l'ordinador que governa al microbot i que s'incrusta en el mateix.\nEn ser un ordinador limitat, els microbots estan dedicats a resoldre tasques que no exigeixin una elevada pot\u00e8ncia i complicats algorismes, amb rapidesa i precisi\u00f3.\nA causa de la petitesa del microcontrolador i a la seva portabilitat, una caracter\u00edstica principal del microbot \u00e9s la mobilitat, ja que pot portar inserit l'ordinador que ho dirigeix.\nHa d'indicar-se que en l'actualitat, gr\u00e0cies especialment a les connexions sense fils tipus Wi-Fi (per exemple, dins d'una xarxa dom\u00f2tica) han augmentat les capacitats de processament dels microbots, podent memoritzar m\u00e9s dades i realitzar tasques m\u00e9s complexes. Quan el microbot actua sense estar controlat per un ordinador extern (amb l'ordinador apagat), es diu que actua en manera aut\u00f2noma.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un regulador integrat \u00e9s un dispositiu electr\u00f2nic creat per obtenir un valor de sortida desitjat sobre la base del nivell d'entrada, ja sigui mec\u00e0nic o el\u00e8ctric. Aquest consisteix a fixar el valor de la tensi\u00f3 de sortida, sent aquesta t\u00edpicament de 9, 12, 15 o 18 V, en funci\u00f3 de l'entrada i les condicions de la pista. En general \u00e9s un element de baixada i amb una dissipaci\u00f3 de calor proporcional. Un exemple mec\u00e0nic \u00e9s una clau d'aigua on es regula el flux d'aigua que surt per ella. Un regulador el\u00e8ctric es pot emprar en l'alternador d'un cotxe, per carregar la bateria el\u00e8ctrica, o en un carregador d'un aparell on l'entrada \u00e9s la l\u00ednia el\u00e8ctrica i un transformador, i obtenim a la sortida el voltatge requerit per l'aparell. Els reguladors s\u00f3n de dos tipus, fixos i ajustables, d'aquesta manera es pot tenir qualsevol gamma de tensions amb un baix cost. En sistemes de control es requereixen valors fixos amb precisi\u00f3 dels nivells mil\u00b7lesimals en els quals els reguladors tenen un paper molt important. Exemples t\u00edpics en qu\u00e8 pugui servir d'ajuda un regulador poden ser un term\u00f2stat, un tanc d'aigua que necessita tenir un control programat perqu\u00e8 no vessament, etc. En general, aquest tipus de controladors s'usen en situacions de baixa complicaci\u00f3 i poc precisos.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Els fonaments matem\u00e0tics de la programaci\u00f3 lineal es deuen en gran part al matem\u00e0tic nord-americ\u00e0 d'origen hongar\u00e8s (Janos) John Von Neumann (1903-1957), que el 1928 va publicar el seu fam\u00f3s treball Teoria dels jocs. Aquesta teoria no estava lligada en principi amb la programaci\u00f3 lineal, per\u00f2 m\u00e9s tard es demostr\u00e0 que anaven relacionades, particularment en el concepte de dualitat.\nUna altra aportaci\u00f3 a la programaci\u00f3 lineal va ser donada el 1932 per Wassily Leontief en qu\u00e8 va fer un model industrial per a l'entrada i sortida de l'economia americana. Aquest model consistia en un conjunt de restriccions lineals, per\u00f2 aquest model mancava de funci\u00f3 objectiu a ser optimitzada.\nL'enfocament general de la programaci\u00f3 lineal es va considerar seriosament a finals dels anys trenta i principis dels quaranta, quan es va formular i resoldre diferents problemes.\nAlguns d'aquests problemes de la programaci\u00f3 lineal s\u00f3n els de Frank Lauren Hitchcock; especialment important \u00e9s el que present\u00e0 l'any 1941, que seria conegut amb el nom del problema de transport. Posteriorment George Stigler va presentar el 1945 un altre tipus de problema, anomenat problema de la dieta.Durant la Segona Guerra Mundial, a Anglaterra es va crear un grup de cient\u00edfics anomenat Grup d'Investigaci\u00f3 d'Operacions Militars, que tenia com a funci\u00f3 trobar solucions als problemes militars tant en el pla t\u00e0ctic com en l'estrat\u00e8gic. Alguns d'aquests problemes consistien a determinar la dimensi\u00f3 convenient dels combois militars, elaborar plans d'atac per fer m\u00e9s dany a l'enemic, problemes relacionats amb la planificaci\u00f3, etc.\nCal remarcar el nom de George B. Dantzing, ja que va ser una de les persones m\u00e9s importants en l'evoluci\u00f3 de la programaci\u00f3 lineal, ja que el 1947, va marcar un punt i a part amb el m\u00e8tode del s\u00edmplex. Aquest m\u00e8tode va permetre resoldre problemes m\u00e9s grans i complexes, ja que, en ser possible la seva programaci\u00f3 en computadores, es va reduir el temps i la dificultat de la resoluci\u00f3 dels problemes m\u00e9s comuns en la ind\u00fastria. Posteriorment, al generalitzar-se l'\u00fas dels ordinadors personals es van posar a l'abast de tot el m\u00f3n paquets de programes eficients que resolien r\u00e0pidament problemes de mitjana complexitat i dimensions.La programaci\u00f3 lineal es va especialitzar durant els anys posteriors en problemes de control d'inventaris, assignaci\u00f3 de recursos, l\u00ednies d'espera, etc.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un tub Pitot \u00e9s un instrument de mesura de la pressi\u00f3 que serveix per calcular la pressi\u00f3 total, tamb\u00e9 anomenada pressi\u00f3 d'estancament, pressi\u00f3 romanent o pressi\u00f3 de rec\u00e9s (suma de la pressi\u00f3 est\u00e0tica i de la pressi\u00f3 din\u00e0mica).\nVa ser inventat per l'enginyer Henri Pitot el 1732  i va ser modificat al segle XIX per Henry Darcy. Es fa servir molt per mesurar la velocitat del vent en aparells aeris i per a mesurar les velocitats d'aire i gasos en aplicacions industrials. Els tubs pitot mesuren la velocitat en un punt donat del corrent de flux i no pas la mitjana de la velocitat del fluid mesurat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'estereotomia (d'estereo -s\u00f2lid, del grec stereos- i tomia -cort, del grec temno) \u00e9s una branca de la picapedreria que estudia la manera en qu\u00e8 poden tallar-se, partir-se i aprofitar-se les roques extretes de la pedrera en arranjament a la seva col\u00b7locaci\u00f3 espec\u00edfica en obres d'arquitectura i enginyeria; la RAE la defineix com a art de tallar pedres i fustes. La majoria de les publicacions sobre estereotomia es refereixen a la pedra, per\u00f2 tamb\u00e9 existeix l'estereotomia de la fusta, que tracta del disseny i col\u00b7locaci\u00f3 de les peces en sistemes constructius de fusta, com per exemple el balloon frame, quedant per aix\u00f2 fora del tall de pedra. Alguns autors, a m\u00e9s, potser a conseq\u00fc\u00e8ncia de l'encara incompresa manera de treballar el ferro al segle xix, han pres el disseny de les peces d'aquest material com a part de l'art i la ci\u00e8ncia de l'estereotomia; \u00e9s per exemple el cas de l'enginyer vuitcentista Eduardo Mojados. Malgrat el seu camp d'aplicaci\u00f3 hist\u00f2ric, si el concepte s'abstreu al disseny d'unes peces, la ci\u00e8ncia abasta qualsevol material.La paraula estereotomia apareix com a tal al segle xviii a Fran\u00e7a i al segle xix a Espanya. Les t\u00e8cniques d'estereotomia van ser molt utilitzades en tots dos pa\u00efsos, i es van con\u00e8ixer des de l'Edat mitjana com montea. Mentre que l'estereotomia \u00e9s te\u00f2rica i tracta el disseny (pel que es pot agrupar dins de la geometria descriptiva), la seva aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica es coneix com a tomot\u00e8cnia.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una barca de panescalm era una barca allargada i esvelta que es propulsava amb un nombre important de remers. S'acostuma a definir com una barca r\u00e0pida, de molts rems, al servei d'un vaixell m\u00e9s gran i usada per a transportar persones o c\u00e0rrega entre el vaixell i la costa, o entre vaixells.\nEn diccionaris moderns pot consultar-se per \u201cpanescalm\u201d, en la forma simplificada. En documents antics l'expressi\u00f3 sempre \u00e9s composta: \u201cbarca de panescalm\u201d.\nPel que fa als serveis d'aqueixes barques se\u2019n poden comentar tres de diferents:\n\nal servi d'un vaixell m\u00e9s gran\nal servei d'una base terrestre (normalment una ciutat)\nbarques armades per a defensa i atac", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un electr\u00f2metre \u00e9s un instrument el\u00e8ctric destinat a mesurar la c\u00e0rrega el\u00e8ctrica o la difer\u00e8ncia de potencial. N'hi ha de diversos tipus, des dels instruments antics que estaven fets a m\u00e0 fins als aparells moderns d'alta precisi\u00f3. Els aparells electr\u00f2metres moderns estan basats en el tub de buit o en la tecnologia de l'estat s\u00f2lid i es poden utilitzar amb corrents el\u00e8ctrics molt febles, per sota d'un femtoamper. Un instrument m\u00e9s simple i que n'est\u00e0 relacionat, \u00e9s l'electroscopi, el qual funciona sota principis similars per\u00f2 que nom\u00e9s indica les magnituds dels voltatges o c\u00e0rregues.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Els mistos garibaldis, tamb\u00e9 coneguts com a mistos de cassoleta o rascaparets, eren un tipus de petard petit molt popular a les festes de Sant Joan. Consistien en una tira de cartr\u00f3 gris d'uns 7 cm de llarg amb una fila de punts vermells gruixuts d'uns 7 mm de di\u00e0metre que contenien f\u00f2sfor blanc, producte molt t\u00f2xic, barrejat amb sesquisulfur de f\u00f2sfor.\nFeien soroll quan eren friccionats contra una superf\u00edcie aspra, com un mur o una roca. Els mistos garibaldis, juntament amb altres petits petards com les piules, piuletes, bombetes i borratxos, gaudien de molta popularitat amb la canalla de l'\u00e8poca.\nL'any 1973 durant les festes de Sant Joan a Catalunya un grup de nens petits, arran d'haver menjat mistos garibaldis, varen patir una intoxicaci\u00f3 greu que va dur alguns d'ells a la mort. Degut a llur toxicitat, la manufactura i venda de mistos garibaldis havia estat prohibida ja l'any 1963, per\u00f2 se seguien manufacturant i venent clandestinament a les botiguetes que venien petards durant les festes, comer\u00e7 molt dif\u00edcil de controlar.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En l'\u00e0mbit tecnol\u00f2gic de l'\u00fas de materials per qualsevol activitat constructiva es fa necessari controlar la qualitat d'aquests materials. Les proves de qualitat detecten defectes o inefici\u00e8ncies en la funcionalitat dels materials t\u00e8cnics. Els assaigs o proves de qualitat poden ser destructives o no destructives. Hi ha proves de control de qualitat molt evidents i immediates com ara la inspecci\u00f3 visual de la superf\u00edcie d'una pe\u00e7a, a vegades assistida per microfotografia o fotografia de freq\u00fc\u00e8ncies no visibles.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una balan\u00e7a de torsi\u00f3 \u00e9s un aparell que t\u00e9 el seu fonament en el p\u00e8ndol de torsi\u00f3. Est\u00e0 constitu\u00eft per un material el\u00e0stic sotm\u00e8s a torsi\u00f3 (parell torsor). Quan se li aplica una torsi\u00f3, el material reacciona amb un parell de torsi\u00f3 contrari o recuperador. La va dissenyar originalment el ge\u00f2leg brit\u00e0nic John Michell i la va millorar el qu\u00edmic i f\u00edsic de la mateixa nacionalitat Henry Cavendish. L'instrument el va inventar de manera independent el f\u00edsic franc\u00e8s Charles-Augustin de Coulomb l'any 1777, qui el va utilitzar per a mesurar l'atracci\u00f3 el\u00e8ctrica i magn\u00e8tica.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un vehicle el\u00e8ctric de bateria (abreujat \"VEB\") \u00e9s un vehicle el\u00e8ctric impulsat per un motor el\u00e8ctric que \u00e9s alimentat per unes bateries.\nHist\u00f2ricament les bateries han tingut alts costos de fabricaci\u00f3, pes, temps de rec\u00e0rrega amb escassa vida \u00fatil i autonomia, la qual cosa ha limitat l'adopci\u00f3 massiva de vehicles el\u00e8ctrics de bateria. Els avan\u00e7aments tecnol\u00f2gics actuals en bateries han resolt alguns d'aquests problemes, per la qual cosa molts models s'han prototipat recentment i se n'ha anunciat la producci\u00f3 d'un bon grapat en el futur. Toyota, Profunda, Ford i General Motors van produir VEB en la d\u00e8cada del 1990 per complir amb el mandat relatiu a vehicles de zero emissions de la Junta de Recursos de l'Aire de Calif\u00f2rnia (Angl\u00e8s: California Air Resources Board -CARB-), que ha estat ajustat i modificat posteriorment per CARB.El sector dels vehicles de passatgers est\u00e0 en creixement i planteja excel\u00b7lents oportunitats, principalment perqu\u00e8 les grans empreses del sector automobil\u00edstic se n'han mantingut al marge i han concentrat els seus esfor\u00e7os en les tecnologies h\u00edbrides. Nom\u00e9s ara comencen a dedicar recursos als vehicles el\u00e8ctrics, veient el mercat que estan creant petites empreses que han nascut gr\u00e0cies a la veta de mercat descuidada per les grans empreses del sector.\nLa gran majoria d'aquestes petites empreses ha creat petits vehicles el\u00e8ctrics de poc pes per poder aprovar les homologacions europees. Algunes marques s\u00f3n REVA, Think, DILIXI. Altres empreses ja existents al mercat des de fa anys s\u00f3n a It\u00e0lia, on tant Piaggio com el seu principal competidor, Faam, venen quantitats importants a les empreses de transport i els ajuntaments. Famm disposa ara de vehicles de bateries de liti que donen una autonomia excel\u00b7lent de fins a 130 km i una possibilitat de c\u00e0rrega de m\u00e9s de 1500 kg. Aix\u00f2 fa possible l'\u00fas d'un vehicle ecol\u00f2gic als ajuntaments en la recollida d'escombraries i tamb\u00e9 a les empreses courier (com DHL, Seur, etc.). L'Ajuntament de Barcelona ja disposa de 20 camions el\u00e8ctrics que recullen les escombraries al barri G\u00f2tic. L'empresa que distribueix la gamma FAAM a Espanya i Portugal \u00e9s DILIXI.\nEn els \u00faltims 12 mesos hi ha hagut canvis importants en el sector. De sobte el mercat europeu s'ha despertat i tant nous distribu\u00efdors com nous fabricadors estan apareixent. Els principals fabricants segueixen sent els Italians, amb marques com la ja indicada Faam, Micro-Vett (empresa que es dedica a crear solucions el\u00e8ctriques per als vehicles industrials pel Grup Fiat), BredaMenarinibus (fabricant d'autobusos, incloent-hi un model el\u00e8ctric, i part del grup industrial Finmeccanica), VEM srl i Technobus. L'empresa Dilixi acaba de llan\u00e7ar al mercat tant la gamma Micro-Vett com Bredamenarini amb una presentaci\u00f3 a Madrid del model el\u00e8ctric Dobl\u00f2 i a Figueres de l'autob\u00fas ZEUS, el primer autob\u00fas el\u00e8ctric a arribar a Catalunya. L'autob\u00fas t\u00e9 fins a 120 km. d'autonomia i demostra que, avui dia, el vehicle el\u00e8ctric \u00e9s una opci\u00f3 realista per a moltes de les necessitats de transport.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El per\u00f2xid d'acetona \u00e9s un per\u00f2xid org\u00e0nic i un explosiu primari. Es produeix per l'oxidaci\u00f3 de l'acetona per produir una barreja de mon\u00f2mer lineal i d\u00edmers c\u00edclics, tr\u00edmers i formes tetr\u00e0miques. El tr\u00edmer es coneix com a triper\u00f2xid de triacetona (TATP) o per\u00f2xid d'acetona tric\u00edclic (TCAP). El per\u00f2xid d'acetona pren la forma d'una pols blanca cristal\u00b7lina amb una olor similar al lleixiu i pot explotar si se sotmet a calor, fricci\u00f3 o xoc. Com a explosiu no nitrogenat, el TATP ha estat hist\u00f2ricament el dif\u00edcil de detectar, i s'ha usat com explosiu en atacs islamistes a Europa, i, denominat per Estat Isl\u00e0mic com la Mare de Satan, fou localitzat entre les restes de les explosions d'Alcanar d'agost de 2017.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "S'anomena borneig al moviment circular que descriu un vaixell al voltant de la posici\u00f3 de fondeig. El centre d'aquest cercle est\u00e0 donat pel \u00e0ncora arrelada al fons i el radi de borneig \u00e9s en termes pr\u00e0ctics igual a la longitud de  cadena filada m\u00e9s la eslora de la embarcaci\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El terme tirant, en arquitectura, indica un element estructural, sovint de metall, \u00fatil per a contrastar les forces laterals que empenyen, degudes al pes, per exemple, d'una cobertura. Es retroba sovint en associaci\u00f3 amb arcs o voltes Del punt de vista estructural \u00e9s dit tirant un element que treballa, com s'intueix del terme, a tracci\u00f3 simple, a difer\u00e8ncia del punt\u00f3 (? it. puntone) que en canvi treballa a compressi\u00f3 simple.\n\nEl tirant \u00e9s tamb\u00e9 un element constitutiu de la capriata (cadena) o de les estructures reticulars, en qu\u00e8 el tirant \u00e9s dit tamb\u00e9 biela tibada o asta tibada. Tirant i punt\u00f3 (? it. puntone), elements components de les bigues reticular isost\u00e0tiques, representen l'element acabat m\u00e9s simple: element asta o biela. Un tal element \u00e9s a la base del strut and tie method (forma del punt\u00f3 i tirant), utilitzat per a l'estudi de les D regions, basant-se en l'analogia del traliccio equivalent.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El m\u00e8tode de l'escala diagonal o m\u00e8tode de les transversals \u00e9s un recurs geom\u00e8tric que permet augmentar la precisi\u00f3 de lectura de longituds lineals o d'angles en instruments, pl\u00e0nols i similars.\nAquest m\u00e8tode es basa en el primer Teorema de Tales.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El mader\u00f3n \u00e9s un material nou i alternatiu format a partir de fustes inertes com ara les closques de nous triturades o altres materials lignocelul\u00f3sics barrejats amb resina el qual permet elaborar una gran diversitat de productes. El mader\u00f3n \u00e9s un material biomim\u00e8tic perqu\u00e8 imita la fusta. Aquest material s'utilitza en diferents camps tals com recobriment de parets, mobles o ta\u00fcts. T\u00e9 una semblan\u00e7a amb el duralmond perqu\u00e8 es formen d'una manera molt semblant.\nPer la seva fabricaci\u00f3 es realitza mitjan\u00e7ant un motlle (element que dona nom al proc\u00e9s de fabricaci\u00f3: modelat). Aquest proc\u00e9s barreja les closques amb resina, d'aquesta manera es crea una massa viscosa que gr\u00e0cies a la temperatura i a la pressi\u00f3 es solidifica i queda amb la forma desitjada d'una manera s\u00f2lida i resistent. Degut al seu proc\u00e9s de fabricaci\u00f3 pot adoptar formes i textures molt diverses. Aquesta massa viscosa s'injecta en els motlles on la resina es polimeritza i acaba eixugant-se adoptant la forma del motlle. Aix\u00f2 genera grans avantatges a l'hora de realitzar peces corbades i complicades.\nEl mader\u00f3n de la mateixa manera que el material que imita permet tot tipus d'acabats, es pot pintar, envernissar, serigrafiar i tamb\u00e9 cargolar, perforar, polir...A m\u00e9s a m\u00e9s tamb\u00e9 obtenim un altre tipus d'avantatges com la inexist\u00e8ncia de nusos i vetes. Gr\u00e0cies a aquest material s'obtenen grans avantatges ecol\u00f2giques perqu\u00e8 en reutilitzar elements de rebuig com s\u00f3n les closques de nou creem un material per a substituir un altre que extraiem de la naturalesa i que cada cop \u00e9s m\u00e9s esc\u00e0s. Aquestes avantatges s\u00f3n molt variades com per exemple que sigui ign\u00edfug o que sigui un material f\u00e0cilment biodegradable.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Institut sup\u00e9rieur international du parfum, de la cosm\u00e9tique et de l'aromatique alimentaire (ISIPCA), fundada en 1970, \u00e9s una Grande \u00e9cole de cosm\u00e8tica de Fran\u00e7a. Est\u00e0 situada a Versalles, Fran\u00e7a : Campus Universitat de Versalles Saint-Quentin-en-Yvelines. \u00c9s l'\u00fanica escola de perfumeria professional que no \u00e9s privada. L'escola s'especialitza en perfums, cosm\u00e8tics i aroma. L'Escola lliura el diploma T\u00edtol de Grau, el diploma Master. el Mast\u00e8re sp\u00e9cialis\u00e9 i el MOOC. i el", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'enfilament d'instruccions o (amuntegament d'instruccions) es dona quan les instruccions augmenten en nombre i mida en el temps fins que es tornen ingestionables. Pot ser perjudicial per a l'\u00e8xit de grups grans com ara corporacions. S'origina per la ignor\u00e0ncia del principi KISS i resulta en una superposici\u00f3 de procediments complexos que sovint no s\u00f3n ben entesos i seguits d'una gran irritaci\u00f3, o ignorats.La fal\u00b7l\u00e0cia fonamental de l'amuntegament d'instruccions \u00e9s la creen\u00e7a que la gent llegeix instruccions amb el mateix nivell d'atenci\u00f3 i comprensi\u00f3, independentment del volum o la complexitat d'aquestes instruccions. Una conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s la creaci\u00f3 de moltes regles que intenten deliberadament controlar a unes altres per imposici\u00f3, sense considerar cap consens ni col\u00b7laboraci\u00f3. Aix\u00f2 tendeix a antagonitzar a altres, incl\u00fas quan als instigadors els sembla que estan actuant encertadament.\nL'amuntegament d'instruccions \u00e9s com\u00fa en organitzacions complexes, on les regles i les pautes s\u00f3n creades per grups canviants de persones a trav\u00e9s de llargs per\u00edodes. L'estat constant de flux en aquests grups sovint els porta a afegir m\u00e9s instruccions, en comptes de modificar o consolidar les existents. Aix\u00f2 pot esdevenir en una superposici\u00f3 considerable en el missatge o l'esperit de les directrius, a costa de la claredat, l'efici\u00e8ncia i la comunicaci\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En el camp del control del tr\u00e0nsit aeri, un Centre de control regional o Area Control Center en angl\u00e8s, abreujat amb el terme ACC, \u00e9s un centre regional que garanteix la seguretat del tr\u00e0nsit aeri.\nA cada centre, l'espai aeri \u00e9s dividit en sectors i administrat espec\u00edficament per garantir la millor distribuci\u00f3 possible del tr\u00e0nsit. Aquesta divisi\u00f3 es fa tant a nivell de vols (franges d'altituds) o per zones geogr\u00e0fiques, o m\u00e9s sovint amb una combinaci\u00f3 de totes dos.\nA cada sector hi treballen generalment dos controladors; la missi\u00f3 d'un \u00e9s transmetre instruccions als pilots (executive controller / operador de radar); l'altre s'ocupa de les coordinacions telef\u00f2niques i de la planificaci\u00f3 (planning controller / controlador org\u00e0nic).\nA un ACC, tamb\u00e9 podem trobar sectors involucrats en la informaci\u00f3 de vol (control de vols VFR, informacions als pilots sobre el temps, zones perilloses, etc.), sectors militars i llocs dedicats a la gesti\u00f3 dels fluxos de tr\u00e0nsit (Flow Management).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un mecanisme de cremallera \u00e9s un dispositiu mec\u00e0nic amb dos engranatges, denominats \u00abpiny\u00f3\u00bb i \u00abcremallera\u00bb, que converteix un moviment de rotaci\u00f3 en un moviment rectilini o viceversa. L'engranatge circular denominat \u00abpiny\u00f3\u00bb engrana amb una barra dentada denominada \u00abcremallera\u00bb, de manera que un gir aplicat al piny\u00f3 causa el despla\u00e7ament lineal de la cremallera.\nPer exemple, en un ferrocarril de cremallera, la rotaci\u00f3 d'un piny\u00f3 muntat en una locomotora permet transmetre a un carril dentat la for\u00e7a necess\u00e0ria perqu\u00e8 un tren pugi un pendent pronunciat.\nPer a cada parell de perfils d'envolupants \u00e9s possible dissenyar un sistema d'engranatges conjugats. En el cas b\u00e0sic de la cremallera, un dels engranatges \u00e9s una vora recta dentada, amb radi infinit.S'utilitzen tipus de cremalleres normalitzades de refer\u00e8ncia per especificar els detalls de les dents i les seves dimensions en el disseny de m\u00e0quines eina, com a freses o talladors.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Enlla\u00e7 en s\u00f2lids es refereix a l'enlla\u00e7 entre els seus components at\u00f2mics o moleculars.\nEls s\u00f2lids poden ser classificats d'acord amb la naturalesa d'aquest enlla\u00e7, i la classificaci\u00f3 tradicional en distingeix quatre tipus:\nEnlla\u00e7 covalent, que forma s\u00f2lids de xarxa covalent (algunes vegades simplement anomenats \"s\u00f2lids covalents\")Enlla\u00e7 i\u00f2nic, que forma s\u00f2lids i\u00f2nicsEnlla\u00e7 met\u00e0l\u00b7lic, que forma s\u00f2lids met\u00e0l\u00b7licsEnlla\u00e7 intermolecular feble, que forma s\u00f2lids molecularsEls membres t\u00edpics d'aquestes classes tenen distribucions electr\u00f2niques distintives\n, aix\u00ed com propietats termodin\u00e0miques, electr\u00f2niques i mec\u00e0niques tamb\u00e9 distintives. En particular, les energies d'enlla\u00e7 d'aquestes interaccions varien \u00e0mpliament. No obstant aix\u00f2, l'enlla\u00e7 en s\u00f2lids pot ser de tipus barrejats o intermedis, i per aix\u00f2 no tots els s\u00f2lids tenen les propietats t\u00edpiques d'una classe en particular, i alguns pots ser descrits com formes interm\u00e8dies.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Estat de l'art, \u00e9s un anglicisme derivat de l'expressi\u00f3 state of the art (literalment estat de l'art), utilitzat per a la investigaci\u00f3-acci\u00f3. L'expressi\u00f3 anglesa es pot traduir al catal\u00e0 tamb\u00e9 com a \"capdavanter\", \"l'\u00faltim\" o \"[el m\u00e9s] avan\u00e7at\"; per exemple, state of the art technology es tradueix dins del context cultural hisp\u00e0, \u00e9s a dir, no literal, com a \"tecnologia punta\" o \"tecnologia de punta\", \"l'\u00faltim en tecnologia\" o \"tecnologia d'avantguarda\". Tamb\u00e9 es pot dir m\u00e9s f\u00e0cilment en el cas d'assajos, \"l'estat d'aquesta tem\u00e0tica actualment i els seus avan\u00e7os\".\nDins de l'ambient tecnol\u00f2gic industrial, s'ent\u00e9n com a \"estat de l'art\", \"estat de la t\u00e8cnica\" o \"estat de la q\u00fcesti\u00f3\", tots aquells desenvolupaments d'\u00faltima tecnologia realitzats a un producte, que han estat provats en la ind\u00fastria i han estat acollits i acceptats per diferents fabricadores.\nEn angl\u00e8s, la frase va unida amb guions quan s'utilitza com adjectiu: This machine is an example of state-of-the-art technology. En catal\u00e0 no es compleix aquesta convenci\u00f3, encara que pot aplicar-se igualment.\nEn el camp de la propietat industrial, especialment en el camp de les patents, se sol denominar Estat de la T\u00e8cnica o \"prior art\". Es defineix mitjan\u00e7ant tot all\u00f2 que ha estat publicat, ja sigui al pa\u00eds on es busca la patent o a tot el m\u00f3n, abans de la data de sol\u00b7licitud de la patent.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La sensibilitat la fricci\u00f3 \u00e9s una aproximaci\u00f3 de la quantitat de fricci\u00f3 o fregament que un compost pot suportar abans que exploti prematurament. Per exemple, la nitroglicerina t\u00e9 una molt alta sensibilitat a la fricci\u00f3, cosa que significa que amb molt poca fricci\u00f3 es pot desencadenar una violenta explosi\u00f3. No hi ha cap determinaci\u00f3 exacta de la quantitat de fricci\u00f3 necess\u00e0ria per desencadenar l'explosi\u00f3 en un compost, per\u00f2 s'hi aproxima per la determinaci\u00f3 de la quantitat de for\u00e7a aplicada i per la quantitat de temps abans que esclati el compost.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La m\u00e0quina de treure punts o punt\u00f2metre \u00e9s una eina de mesurament utilitzat pels escultors i picapedrers per copiar amb exactitud els models de guix, terra cuita o d'altres materials s\u00f2lids, a la fusta o pedra.\nL'instrument consta d'una pluralitat de barres de metalls i articulacions que es poden col\u00b7locar en diverses orientacions assenyalant un punt i despr\u00e9s es fixa. No \u00e9s en realitat una m\u00e0quina; el seu nom es deriva de l'itali\u00e0 macchinetta di punta.\nLa invenci\u00f3 de l'eina s'ha atribu\u00eft tant a l'escultor i medallista franc\u00e8s Nicolas-Marie Gatteaux (1751-1832) com a l'escultor brit\u00e0nic John Bacon (1740-1799) M\u00e9s tard va ser perfeccionat per Antonio Canova.Va tenir un major \u00fas i es va estendre, al segle xix. Per a la talla de fusta i pedra, es va convertir en una eina indispensable, ja que els escultors, un cop resolt el model, podrien delegar en un oficial l'operaci\u00f3 de copiar l'obra en material definitiu sense c\u00f3rrer el risc que l'escultura canvi\u00e9s.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una cel\u00b7la de rosada \u00e9s un higr\u00f2metre que es fan servir per determinar el punt de rosada que consisteixen en un parell de cables el\u00e8ctrics pelats i espaiats posats en espiral al voltant d'un a\u00efllant i amb una metxa humitejada amb una soluci\u00f3 aquosa que cont\u00e9 un exc\u00e9s de clorur de liti, un potencial el\u00e8ctric aplicat als cables provoca una flux de corrent a trav\u00e9s de la soluci\u00f3 de clorur de liti, que eleva la temperatura de la soluci\u00f3 fins que la seva pressi\u00f3 de vapor est\u00e0 en equilibri amb la de l'aire ambient.\nA mesura que el LiCl absorbeix humitat des de l'aire, la conducci\u00f3 a trav\u00e9s dels elements que s'escalfen augmenta, el corrent en ells s'incrementa i la calor fa augmentar la humitat que s'evapora des de la soluci\u00f3 salina. A una certa temperatura la quantitat d'humitat absorbida per la soluci\u00f3 de sal equival a la quantitat evaporada (equilibri).\nA l'interior del nucli de la cel\u00b7la de rosada un termistor (o un altre dispositiu de mesurament de temperatura) canvia la resist\u00e8ncia el\u00e8ctrica amb la temperatura creada per l'escalfament. Un processador frontal proporciona una refer\u00e8ncia, voltatge, mesura la sortida de la xarxa, i calcula el punt de rosada.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La construcci\u00f3 \u00e9s l'art o t\u00e8cnica de construir, \u00e9s a dir, de portar a bon terme les obres d'un edifici o de monuments i rehabilitacions, estructures i el coneixement del m\u00f3n de les runes aix\u00ed fer i portar a bon terme una obra p\u00fablica com pot ser una carretera, un port, etc.La construcci\u00f3, com a part de l'arquitectura, compr\u00e8n el conjunt de t\u00e8cniques, materials, processos, arts i oficis per tal de fer les obres d'un edifici una obra p\u00fablica.En la construcci\u00f3 d'edificis o obres p\u00fabliques es tenen en compte les propietats del terreny i dels materials de construcci\u00f3, els condicionants dels diferents processos o t\u00e8cniques aplicades a cada part de l'obra aix\u00ed com les accions a qu\u00e8 est\u00e0 sotm\u00e8s l'edifici al llarg de la seva vida \u00fatil, com s\u00f3n: el pes dels materials, el pes derivat de l'\u00fas de l'edifici o sobrec\u00e0rrega, les accions del vent o dels terratr\u00e8mols, la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica, el risc d'incendi, etc.\nLa construcci\u00f3 naval o la construcci\u00f3 aeron\u00e0utica, etc., s\u00f3n conceptes equivalents a la construcci\u00f3 arquitect\u00f2nica, referits a les t\u00e8cniques pr\u00f2pies de l'enginyeria especialitzada en els vaixells, els avions, etc.\nEn el sentit m\u00e9s ampli o general s'anomena \u00abconstrucci\u00f3\u00bb tot all\u00f2 que exigeix, abans de fer-se, tenir o disposar d'un projecte o pla predeterminat, o que es fa ajuntant diversos components segons un ordre determinat. Com a exemples tenim: les construccions sint\u00e0ctiques o gramaticals, la construcci\u00f3 musical, les construccions de la ment, etc. Conseq\u00fcentment en el sentit m\u00e9s ampli i general, el mot \u00abconstrucci\u00f3\u00bb es fa servir en diverses disciplines, tant cient\u00edfiques, t\u00e8cniques o aplicades com en les que corresponen a les humanitats: la gram\u00e0tica, la pedagogia, la psiquiatria, la teoria de l'art, etc.\nEl mot \u00abconstrucci\u00f3\u00bb significa tamb\u00e9 'la cosa constru\u00efda', per exemple quan hom diu \u00abes tracta d'una construcci\u00f3 s\u00f2lida\u00bb o \u00ab\u00e9s una construcci\u00f3 de gran complexitat\u00bb.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El tac\u00f2graf digital \u00e9s un dispositiu electr\u00f2nic de registre d'esdeveniments en la conducci\u00f3 de vehicles. El seu precursor va ser el tac\u00f2graf anal\u00f2gic, al qual est\u00e0 previst que substitueixi completament en vehicles pesants de transport per carretera.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En n\u00e0utica, un propulsor amb tovera anular o propulsor de broquet d'anell, \u00e9s un sistema de propulsi\u00f3 d'alguns tipus moderns(finals del segle XX)de submarins i torpede. En qu\u00e8 un rotor, similar al compressor d'una turbina de gas, gira contra un estator de configuraci\u00f3 similar. Tots dos es troben dins d'un broquet circular a la part posterior de l'embarcaci\u00f3. A trav\u00e9s de les pales que actuen l'una contra l'altra, l'aigua \u00e9s impulsades, per generar un avan\u00e7 suficient fins i tot a un nombre relativament baix de revolucions. Com a resultat, el submar\u00ed per a la mateixa velocitat \u00e9s considerablement m\u00e9s silenci\u00f3s. El desavantatge comparat amb una h\u00e8lix convencional \u00e9s el pes extra,i la creixent resist\u00e8ncia de l'aigua.La unitat de propulsi\u00f3 tradicional dels submarins militars d'altra banda consisteix en una o dues grans h\u00e8lixs, set fulles a popa.Una variant del sistema utilitza dues h\u00e8lixs que giren a l'interior del broquet. Aquest model \u00e9s apte per a altes velocitats i s'utilitza en la torpede mark 48 .Els primers submarins a utilitzar aquest sistema d'accionament van ser els de la classe anglesa Trafalgar a principis de la d\u00e8cada de 1980. Fran\u00e7a el va implementar a la classe triomphant,l' armada dels EUA a la classe seawolf i m\u00e9s tard a la classe de Virg\u00ednia. L' armada russa l'utilitza en el submar\u00ed di\u00e8sel de classe Alrosa Kilo (versi\u00f3 877V) i en la classe Borei de propulsi\u00f3 nuclear. La classe astuta brit\u00e0nica planejava des de 2009, i la classe de la francesa Barracuda franc\u00e8s de 2017 tamb\u00e9 l'utilitzar\u00e0. Tamb\u00e9 s'instal\u00b7la en Spearfish Mark 48 torpedei marca 50.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La pintura antiincrustant, tamb\u00e9 coneguda com a antifouling en angl\u00e8s, \u00e9s utilitzada en l'obra viva del buc de vaixells per tal de contrarestar el bioincrustament. Aquest consisteix en el creixement d'organismes vegetals i animals al buc del vaixell, augmentant-ne la resist\u00e8ncia i provocant possibles danys.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En el camp de l'enginyeria i resist\u00e8ncia de materials una estructura monobuc o monocasc \u00e9s un element resistent semblant a la closca d'un ou o a un exoesquelet. Les forces exteriors s\u00f3n suportades per una \u201csuperf\u00edcie\u201d perif\u00e8rica que engloba una cavitat interna \u00fatil per diversos conceptes. En aquest sentit es parla sovint d'una \u201cpell resistent\u201d.\nL'\u00fas dels termes \u201csuperf\u00edcie\u201d o \u201cpell\u201d es pot admetre considerant que el gruix de l'element resistent \u00e9s molt petit comparat amb les dimensions generals del conjunt considerat.\nAmb independ\u00e8ncia de la forma, una estructura monobuc ha de semblar un recipient, amb un espai buit \u00fatil a l'interior i una \u201csuperf\u00edcie\u201d exterior relativament prima. Aquesta \u201csuperf\u00edcie\u201d \u00e9s la que sustenta el conjunt i ha de resistir tots els esfor\u00e7os exteriors i interiors. En la majoria de casos no hi ha dubtes per a qualificar una estructura com a monobuc. En altres ocasions la identificaci\u00f3 es m\u00e9s dif\u00edcil. Les carrosseries autoportants de la majoria d'autom\u00f2bils tenen molts refor\u00e7os i formes estranyes. Malgrat aix\u00f2 poden considerar-se monobucs. En avions met\u00e0l\u00b7lics, si hi ha refor\u00e7os ja no es consideren monobucs. En canvi, els avions amb fuselatge de fusta \u2013encara que tinguin refor\u00e7os interns- s\u00ed que es consideren monobucs.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una proveta, en ci\u00e8ncia de materials, \u00e9s una pe\u00e7a (generalment de dimensions normalitzades), constitu\u00efda per un determinat material les caracter\u00edstiques del qual es desitgen estudiar.\nEn control de qualitat de materials de construcci\u00f3 es fan assaigs f\u00edsic-qu\u00edmics per determinaci\u00f3 de la porositat, densitat real i densitat aparent; pres\u00e8ncia de ciment alumin\u00f3s; profunditat de carbonataci\u00f3; contingut de clorurs; contingut de ciment, composici\u00f3 ponderal i relaci\u00f3 aigua/ciment; desgast per fregament sobre dos provetes cil\u00edndriques, assaigs a flexi\u00f3, compressi\u00f3 i tracci\u00f3.Les proves habituals per determinar les caracter\u00edstiques d'una proveta son observaci\u00f3 a lupa binocular, microscopia \u00f2ptica petrogr\u00e0fica, microscopia electr\u00f2nica de rastreig amb an\u00e0lisi puntual, difracci\u00f3 de raig X, an\u00e0lisi termogravim\u00e8trica, caracteritzaci\u00f3 de la composici\u00f3 dels compostos org\u00e0nics per Infraroig, determinaci\u00f3 de la composici\u00f3 qu\u00edmica per fluoresc\u00e8ncia de raig X, determinaci\u00f3 qualitativa del tipus de sals solubles mitjan\u00e7ant tiretes d'an\u00e0lisis (sulfats, nitrats/nitrits i clorurs), prospecci\u00f3 amb termovisi\u00f3 i test alumin\u00f3s.La proveta en l'assaig de tracci\u00f3 se sost\u00e9 i agafa pels dos extrems, alhora que una for\u00e7a de tracci\u00f3 F (vegeu figura) s'aplica a velocitat constant; obtenint-se la corba tensi\u00f3-deformaci\u00f3 :", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'\u00c9cole nationale sup\u00e9rieure d'informatique pour l'industrie et l'entreprise, tamb\u00e9 anomenada ENSIIE, \u00e9s una Grande \u00e9cole d\u2019enginyeria de Fran\u00e7afundada el 1968,. Est\u00e0 situada a \u00c9vry, Fran\u00e7a. L'escola lliura el diploma d'enginyer de l'\u00c9cole nationale sup\u00e9rieure d'informatique pour l'industrie et l'entreprise (M\u00e0ster Ing\u00e9nieur ENSIIE) i el diploma M\u00e0ster recerca i de doctorat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Empa (acr\u00f2nim de Eidgen\u00f6ssische Materialpr\u00fcfungs- und Forschungsanstalt, en alemany, literalment en catal\u00e0 \u201claboratoris federals su\u00efssos d'assaig i recerca en materials\u201d) \u00e9s un institut su\u00eds de recerca en ci\u00e8ncia i tecnologia de materials. \u00c9s part del Domini d'Instituts Federals Su\u00efssos de Tecnologia (ETH Domain) i \u00e9s administrat pel govern federal su\u00eds. Des de la seva fundaci\u00f3 l'any 1880 fins a finals dels 1980s, les funcions de l'EMPA estaven limitades a l'assaig de materials cl\u00e0ssics. Per\u00f2 en les dues darreres d\u00e8cades, l'institut ha evolucionat fins a esdevenir un centre de recerca i desenvolupament en l'\u00e0mbit de la ci\u00e8ncia i tecnologia de materials. Els m\u00e9s de 40 grups de recerca amb els que l'institut compta en l'actualitat s'estructuren en cinc grans departaments: Materials Avan\u00e7ats i Superf\u00edcies, Ci\u00e8ncies de l'Enginyeria, Materials per la Vida, Mobilitat, Energia i Mediambient, i Materials Funcionals. L'institut t\u00e9 la seu central a D\u00fcbendorf (Cant\u00f3 de Zuric) i compta amb dos altres campus a Sankt Gallen (Cant\u00f3 de Sankt Gallen) i a Thun (Cant\u00f3 de Berna).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un radi\u00f2metre \u00e9s un aparell per a mesurar el flux radiant o la radiaci\u00f3 electromagn\u00e8tica. Generalment, el terme radi\u00f2metre denota un detector de la radiaci\u00f3 infraroja, encara que aix\u00f2 inclou els detectors que operen en qualsevol longitud d'ona electromagn\u00e8tica.\nUn exemple com\u00fa \u00e9s el radi\u00f2metre de Crookes, en qu\u00e8 hi ha un rotor en un buit parcial. El radi\u00f2metre de Nichols segueix un altre principi f\u00edsic i \u00e9s m\u00e9s sensible que el de Crookes.\nUn radi\u00f2metre de microones treballa en la longitud d'ona de les microones.\nEl radi\u00f2metre MEMS, inventat per Patrick Jankowiak, pot treballar sota els principis f\u00edsics de Nichols o Crookes i sota un ampli espectre de longituds d'ona a nivells d'energia de part\u00edcules.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El calafatament \u00e9s l'acci\u00f3 d'impermeabilitzar el buc d'un vaixell. Concretament el calafatament consisteix a obrir els coments, les escletxes entre taulons, introduir-hi fils de c\u00e0nem o lli i finalment impregnar-ho tot amb pega i quitr\u00e0. Actualment, tamb\u00e9 s'utilitzen productes sint\u00e8tics per a realitzar l'operaci\u00f3.\nEl calafatar es feia just despr\u00e9s de la construcci\u00f3 d'una nau o, juntament amb el bruscar i espalmar, com a manteniment un cop l'any, generalment abans de l'arribada del bon temps, a partir de Pasqua, per garantir-ne l'estanquitat i fer que l'embarcaci\u00f3 llisqu\u00e9s millor i an\u00e9s m\u00e9s de pressa. Per altra banda, el proc\u00e9s de calafatar \u00e9s complex i, per aix\u00f2, els calafats han estat tradicionalment ben pagats.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "S'ent\u00e9n com a  dutxa  el bany en qu\u00e8 l'aigua cau sobre el subjecte, estant aquest dret i sense produir acumulaci\u00f3 d'aigua, ja que la utilitzada es dirigeix directament al desgu\u00e0s, o tamb\u00e9 l'acci\u00f3 d'usar aquest tipus d'instal\u00b7laci\u00f3.\nLes dutxes es poden utilitzar tant en cambres de bany dom\u00e8stiques, com en dutxes p\u00fabliques (presons, gimnasos, etc.) i s'han d'usar obligat\u00f2riament en la majoria de les piscines p\u00fabliques.L'acci\u00f3 de dutxar-se, es realitza normalment en una banyera o plat de dutxa, que disposa d'una m\u00e0nega que es pot orientar amb les mans o una part fixa sobre el cap de l'usuari, on es disposa d'un cap\u00e7al que distribueix l'aigua en diversos dolls fins.\nEn el cas dels plats de dutxa, generalment estan fixes sobre el cap de l'usuari, o b\u00e9 es disposen al llarg de tot el cos en el cas de dutxes d'hidromassatge, generalment protegides per una mampara de vidre o metacrilat transl\u00facid.\nLes dutxes usades en les banyeres, tenen una m\u00e0nega flexible, on l'usuari orienta el cap\u00e7al on vol o el pot fixar a la paret sobre el seu cap mitjan\u00e7ant un suport pr\u00e8viament instal\u00b7lat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un element de suport \u00e9s tota part de l'edifici que rep el pes de la coberta. Pot ser continu que a m\u00e9s serveix de tancament com els murs i discontinu com els pilars, les columnes, les m\u00e8nsules, els contraforts i els arcbotants.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un volt\u00edmetre \u00e9s un instrument de mesura del voltatge entre dos punts d'un circuit el\u00e8ctric.Molts volt\u00edmetres s\u00f3n en realitat amper\u00edmetres amb una resist\u00e8ncia d'entrada molt elevada. D'aqu\u00ed ve que el disseny de l'instrument siga id\u00e8ntic al de l'amper\u00edmetre excepte en el fet que un dels requeriments de l'instrument \u00e9s interferir el m\u00ednim possible en el circuit i, per tant, ha d'extreure el corrent m\u00ednim per funcionar.\nAltres m\u00e8todes per mesurar el voltatge inclouen l'\u00fas d'un potenci\u00f2metre, el qual mesura el voltatge cancel\u00b7lant el flux d'un corrent, i l'oscil\u00b7loscopi, que mesura el voltatge pel seu efecte sobre un raig d'electrons.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una  bicicleta el\u00e8ctrica  o  pedelec  \u00e9s un tipus de vehicle el\u00e8ctric. \u00c9s compost per una bicicleta a la qual se li ha acoblat un motor el\u00e8ctric per ajudar-la en el seu avan\u00e7. L'energia \u00e9s subministrada per una bateria que es recarrega a la xarxa el\u00e8ctrica. La seva autonomia sol oscil\u00b7lar entre els 25 i els 50 km.\nA la Uni\u00f3 Europea, legalment tenen la consideraci\u00f3 de bicicletes a efectes de circulaci\u00f3, sempre que:\n\nNom\u00e9s proporcionin assist\u00e8ncia mentre es pedaleja (no poden tenir accelerador).\nEl motor es desconnecti a partir de 25 km/h.\nLa seva pot\u00e8ncia no sigui superior a 250 W.La resta de les bicicletes el\u00e8ctriques s\u00f3n considerades en la categoria de ciclomotor el\u00e8ctric, i requereixen llic\u00e8ncia de conducci\u00f3 i asseguran\u00e7a espec\u00edfica d'accidents.\n\u00c9s bastant com\u00fa que les bicicletes el\u00e8ctriques siguin tamb\u00e9 plegables, ja que com aquestes el seu \u00fas \u00e9s majorit\u00e0riament urb\u00e0. S\u00f3n els vehicles el\u00e8ctrics m\u00e9s assequibles.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'enginyeria nuclear \u00e9s l'aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica del nucli at\u00f2mic tractat pels principis de la tecnologia, qu\u00edmica, f\u00edsica nuclear, etc. i la interacci\u00f3 entre radiaci\u00f3 i mat\u00e8ria. Als Pa\u00efsos Catalans \u00e9s una especialitat de l'enginyeria industrial. Aquest camp de l'enginyeria inclou per exemple el disseny, an\u00e0lisi, desenvolupament, proves, operaci\u00f3 i manteniment dels sistemes i components de fusi\u00f3 o fissi\u00f3 nuclear, espec\u00edficament reactors nuclears i centrals nuclears, aix\u00ed com de la creaci\u00f3 d'armes nuclears. Aquest camp de l'enginyeria pot incloure tamb\u00e9 la seguretat nuclear, transport de calor, tecnologia de combustibles nuclears, aplicacions m\u00e8diques i hospital\u00e0ries, aplicacions a processos industrials, detecci\u00f3 i control de les radiacions (tant la radiaci\u00f3 natural com l'artificial) als diferents medis, seguiment i models de la seva evoluci\u00f3, control, monitoratge i tractament de residus i ambients radioactius, o creaci\u00f3 i desenvolupament de normes, lleis i pr\u00e0ctiques relacionades amb la seguretat i el respecte al medi ambient.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un postcremador \u00e9s un mecanisme afegit a alguns motors de reacci\u00f3 per augmentar-ne temporalment el seu impuls, \u00e9s utilitzat sobretot en avions de combat supers\u00f2nics. Es fonamenta en injectar combustible addicional despr\u00e9s de la turbina. El seu avantatge principal \u00e9s l'increment notable de l'impuls i el seu desavantatge \u00e9s el consum molt alt de combustible.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Els maons de fang \u00e9s un ma\u00f3 sense coure fets d'una barreja amb s\u00f2l  argilenc humit, fang o sorra, mesclat amb palla o similars subst\u00e0ncies enganxants. S'assequen a l'aire. \u00c9s una tecnologia molt antiga (m\u00e9s de 10.000 anys enrere) que encara s'utilitza.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'energia exosom\u00e0tica \u00e9s un tipus d'energia del qual es beneficia especialment l'\u00e9sser hum\u00e0 i que t\u00e9 la caracter\u00edstica que s'utilitza fora del propi cos. Per exemple, en cuinar aliments, utilitza una font energ\u00e8tica (llenya, carb\u00f3, gas natural, electricitat) no directament com a aliment, d'on obtindr\u00e0 pr\u00f2piament l'energia (calories) i nutrients per viure, sin\u00f3 \u00fanicament per a coure i modificar aquest aliment. L'energia dels aliments consumits, en canvi, \u00e9s energia endosom\u00e0tica.L'\u00fas d'energia exosom\u00e0tica forma part de la cultura humana des del primer \u00fas del foc (per a cuinar, obtenir llum, escalfar-se, protegir-se) al paleol\u00edtic. La tecnologia, la societat, el consum i la manera de viure ha canviat molt; especialment a la cultura occidental; des d'aleshores. A la societat contempor\u00e0nia occidental l'\u00fas d'energia exosom\u00e0tica ha assolit dimensions espectaculars, augmentant unes 110 vegades m\u00e9s respecte al paleol\u00edtic.L'energia exosom\u00e0tica inclou l'electricitat i totes les fonts per a obtenir-la (centrals hidr\u00e0uliques, t\u00e8rmiques, nuclears, petroli, energia solar, etc.), a m\u00e9s de l'energia t\u00e8rmica (energia solar, llars de foc, etc.), les diferents energies de transformaci\u00f3 (d'electricitat a llum, fred o calor, per exemple), etc. Comporta la construcci\u00f3 de cases i parcs, ciutats, centrals nuclears, carreteres, l'\u00fas de vehicles, rentadores, ipads, etc. En contrapartida tant els recursos utilitzats (cost mediambiental i econ\u00f2mic) com els residus generats s\u00f3n elevats i hi ha risc de contaminaci\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Escola Polit\u00e8cnica Superior d'Edificaci\u00f3 de Barcelona \u00e9s un centre de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya dedicat a la formaci\u00f3 de professionals del m\u00f3n de l'edificaci\u00f3, la geom\u00e0tica i la topografia.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una  gunitadora \u00e9s una m\u00e0quina que projecta formig\u00f3, amb un \"can\u00f3\" (en angl\u00e8s \"gun\") o m\u00e0nega a alta pressi\u00f3 podent construir sobre qualsevol tipus de superf\u00edcie, incloent la sorra fluixa amb l'objectiu d'aconseguir un mur continu, amb major resist\u00e8ncia i menor espessor, per suportar i contenir la pressi\u00f3 exercida pel terreny, amb qualsevol tipus de pendent, oferint una impermeabilitzaci\u00f3 \u00f2ptima gr\u00e0cies a la seva baixa porositat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "OpenUP (UP, unified process) \u00e9s un m\u00e8tode i un proc\u00e9s de desenvolupament de programari lliure proposat per un conjunt d'empreses de tecnologia, qui ho donaren l'any 2007 a la Fundaci\u00f3 Eclipse. La Fundaci\u00f3 ho ha publicat sota una llic\u00e8ncia de programari lliure i ho mant\u00e9 com una part del bastiment de processos Eclipse. (Eclipse Process Framework). OpenUP conserva les caracter\u00edstiques essencials de RUP (Rational unified process), el qual inclou un desenvolupament incremental i la gesti\u00f3 dels requisits mitjan\u00e7ant casos d'\u00fas. Finalment, l'OpenUp assumeix els valors de la metodologia \u00e0gil i els t\u00e9 en compte a l'hora de personalitzar el proc\u00e9s unificat.\nL'OpenUP \u00e9s un proc\u00e9s m\u00ednim i suficient, la qual cosa significa que solament el contingut fonamental i necessari \u00e9s incl\u00f2s en cada iteraci\u00f3. Per tant no proveeix de soluci\u00f3 a cada iteraci\u00f3 per a tots els elements que es manegen en un projecte, per\u00f2 t\u00e9 els components b\u00e0sics que poden servir de base a processos espec\u00edfics. La majoria dels elements d'OpenUP estan declarats per fomentar l'intercanvi d'informaci\u00f3 entre els equips de desenvolupament i mantenir un enteniment compartint el projecte, els seus objectius, abast i avan\u00e7os.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'enginyeria f\u00edsica \u00e9s la branca de l'enginyeria que busca assimilar i adaptar tecnologies noves i existents a processos industrials. Est\u00e0 orientada a generar, a trav\u00e9s de la recerca aplicada, el desenvolupament de tecnologies alternatives per a usos industrials, mitjan\u00e7ant la formulaci\u00f3 te\u00f2rica abstracta dels fen\u00f2mens f\u00edsics que involucren un projecte.\nAquesta enginyeria estudia tots els fen\u00f2mens naturals com a tals, com correspon a una ci\u00e8ncia, per\u00f2 alhora busca portar a la pr\u00e0ctica, en forma din\u00e0mica, tots els seus conceptes te\u00f2rics i experimentals. Una caracter\u00edstica fonamental de l'enginyer f\u00edsic \u00e9s la seva capacitat de disseny, disciplina i innovaci\u00f3; permetent disposar dels seus coneixements f\u00edsico-matem\u00e0tics en projectes que involucren branques diverses de la f\u00edsica cl\u00e0ssica i la moderna, adaptant-les a finalitats pr\u00e0ctiques, el que li atorga un avantatge sobre les altres enginyeries en les quals nom\u00e9s s'adquireix una certa especialitzaci\u00f3.\n\nL'enginyer f\u00edsic est\u00e0 preparat per treballar en el camp del desenvolupament tecnol\u00f2gic. Aquesta especialitzaci\u00f3, en general, pot ser caracteritzada per les aplicacions de procediments f\u00edsics multidisciplinaris i sovint especialitzats a problemes t\u00e8cnics de la m\u00e9s variada \u00edndole. Com a conclusi\u00f3, l'enginyer f\u00edsic juga un rol fonamental en l'avan\u00e7 tecnol\u00f2gic d'import\u00e0ncia actual.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La ci\u00e8ncia de materials \u00e9s un camp multidisciplinari que estudia coneixements fonamentals sobre les propietats f\u00edsiques macrosc\u00f2piques dels materials i els aplica en diverses \u00e0rees de la ci\u00e8ncia i l'enginyeria, aconseguint que aquests puguin ser utilitzats en obres, m\u00e0quines i eines diverses, o convertits en productes necessaris o requerits per la societat.\nLa ci\u00e8ncia de materials investiga la relaci\u00f3 entre l'estructura i les propietats dels materials. Inclou elements de la f\u00edsica aplicada i la qu\u00edmica, aix\u00ed com les enginyeries qu\u00edmica, mec\u00e0nica, civil i el\u00e8ctrica. En els \u00faltims anys tamb\u00e9 s'hi ha afegit la nanoci\u00e8ncia i la nanotecnologia, gr\u00e0cies a les investigacions i als aven\u00e7os tecnol\u00f2gics. D'altra banda, l'enginyeria de materials, es fonamenta en les relacions propietats-estructura i dissenya o projecta l'estructura d'un material per aconseguir un conjunt predeterminat de propietats. \u00c9s a dir, que la ci\u00e8ncia \u00e9s descriptiva mentre que l'enginyeria inclou la ci\u00e8ncia, per\u00f2 per a aplicacions al m\u00f3n. La tecnologia de materials \u00e9s l'estudi i posada en pr\u00e0ctica de t\u00e8cniques d'an\u00e0lisi, estudis f\u00edsics i desenvolupament de materials. Aix\u00ed, l'estudi des del punt de vista de l'enginyeria inclou la viabilitat t\u00e8cnica, econ\u00f2mica i social, la tecnologia, la t\u00e8cnica, la practicitat, el temps, l'efici\u00e8ncia, la rendibilitat financera i social, les alternatives, el medi ambient, l'ergonomia, la mercadot\u00e8cnia, etc. Conv\u00e9 matisar aquesta difer\u00e8ncia, donat que sovint es presta a confusi\u00f3.\nTot i els espectaculars progressos en el coneixement i en el desenvolupament dels materials en els \u00faltims anys, el constant desafiament tecnol\u00f2gic requereix materials cada cop m\u00e9s sofisticats i especialitzats.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L' eix longitudinal  s'utilitza en la t\u00e8cnica, la biologia i altres ci\u00e8ncies per a indicar l'eix d'un cos en la direcci\u00f3 amb una dimensi\u00f3 m\u00e9s gran. Sovint l'eix longitudinal \u00e9s tamb\u00e9 l'eix de simetria d'un cos.\nEl gir de l'eix t\u00e8cnic o del palier s'efectua, normalment, en l'eix longitudinal. Si s'adhereixen altres components m\u00f2bils llavors es parla de vibracions.\nEn termes d'objectes astron\u00f2mics la rotaci\u00f3 es fa en la seva majoria al voltant de l'eix \"curt\". En f\u00edsica i mec\u00e0nica aquest fenomen s'anomena \u00abeix del major moment d'in\u00e8rcia\u00bb.\nTamb\u00e9 la majoria de les plantes tenen un eix longitudinal marcada, el seu tronc, sovint tamb\u00e9 ho \u00e9s la tija.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Wallbox \u00e9s una empresa emergent, d'origen catal\u00e0 i ara establerta als Pa\u00efsos Baixos, de disseny, fabricaci\u00f3 i distribuci\u00f3 de solucions de c\u00e0rrega per a vehicles el\u00e8ctrics d'\u00fas residencial, semip\u00fablic i p\u00fablic. Amb nou oficines en tres continents, a mitjans del 2021 l'empresa havia venut m\u00e9s de 100.000 carregadors a un total de 67 pa\u00efsos i preveia tancar l\u2019any facturant 79 milions de d\u00f2lars.Wallbox fou fundada el 2015 a Barcelona per Enric Asunci\u00f3n i Eduard Casta\u00f1eda inicialment sota el nom Wall Box Chargers (\"carregadors de capsa de paret\" en angl\u00e8s). El 2017, Wallbox va guanyar la South Summit, una competici\u00f3 europea d'empreses emergents. Wallbox va quedar en el tercer lloc de la Copa Mundial d'Startups el maig 2018. L'octubre de 2019, Wallbox va crear Qu\u00e0sar, el primer carregador bidireccional al m\u00f3n per al segment residencial. El Qu\u00e0sar va ser nominat com el millor Consumer Electronics Show (CES) de gener 2020. El 2021, Wallbox va sortir per primer cop a la borsa de Nova-York despr\u00e9s de l\u2019acord fusi\u00f3 amb la companyia d'inversions estatunidenca Kensington Capital Acquisition, convertint-se en una startup \"unicorn\" (valorada en m\u00e9s de 1.000 milions de d\u00f2lars).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'escuma, espuma, sabonera o bromera i broma \u00e9s una capa de l\u00edquid globular enclaustrant un vapor o gas. Les escumes s\u00f3n com les emulsions en qu\u00e8 capes d'adsorci\u00f3 envolten la fase dispersa als dos sistemes. Tanmateix, les escumes es diferencien de les emulsions en dos aspectes: la fase dispersa \u00e9s un gas a les escumes i un l\u00edquid a les emulsions; les bombolles de gas de les escumes s\u00f3n molt m\u00e9s grans que els gl\u00f2buls en les emulsions. Les escumes s\u00f3n sistemes col\u00b7loidals per l'estretament de les capes que envolten les bombolles de gas, aquestes s\u00f3n de dimensions col\u00b7loidals o les capes tenen propietats col\u00b7loidals.L'escuma que es pot observar als oceans i, sobretot, en trencar les ones a la costa, \u00e9s l'aglomeraci\u00f3 de les bombolles que persisteixen durant un curt per\u00edode a la superf\u00edcie de la mar, agitada per causes mec\u00e0niques. La formaci\u00f3 de l'escuma marina es facilita per diversos factors qu\u00edmics o f\u00edsics: una difer\u00e8ncia molt gran entre l'aire i l'aigua, l'alcalinitat de l'aigua, el contingut d'aquesta en col\u00b7loides dilu\u00efts, etc.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El betum \u00e9s una pasta obtinguda de la fusi\u00f3 de diversos tipus de ceres dures i parafina amb la incorporaci\u00f3 de dissolvents. S'utilitza per a enllustrar el calcer fet de cuir animal. Actualment molts dels productes que s'utilitzen per a la neteja del cal\u00e7at no corresponen a la definici\u00f3 de betum, puix que ni s\u00f3n en forma de pasta ni els seus components s\u00f3n les ceres.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una ventosa \u00e9s un objecte que utilitza la pressi\u00f3 negativa de fluids com l'aire o l'aigua per adherir-se a superf\u00edcies no poroses. Les ventoses s'inspiren en les ventoses presents en alguns animals com polps i calamars i tenen una s\u00e8rie d'aplicacions comercials i industrials. En els entorns d'oficina i de la llar, s'utilitzen comunament per posar objectes en superf\u00edcies no poroses verticals com, per exemple, portes de frigor\u00edfic o parets de rajoles. Tamb\u00e9 es fan servir ventoses de mida m\u00e9s gran per subjectar i moure panells de vidre aix\u00ed com per al muntatge dels parabrises d'autom\u00f2bils, aixecament de rajoles, etc. Les ventoses especialitzades tamb\u00e9 han estat utilitzades per escaladors urbans per escalar edificis amb superf\u00edcies llises exteriors.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Asana \u00e9s una eina web i aplicaci\u00f3 m\u00f2bil dissenyades per ajudar a les persones i equips de treball a organitzar, fer seguiment, i gestionar la seva feina. \u00c9s desenvolupat per l'empresa del mateix nom. (Asana, Inc.). Es basa en els m\u00e8todes de treball col\u00b7laboratiu anomenats \u00e0gils.\nVa ser fundada el 2008 pel cofundador de Facebook, Dustin Moskovitz, i l'enginyer exGoogle i exFacebook, Justin Rosenstein, que van treballar en la millora de la productivitat dels empleats de Facebook. El producte es va llan\u00e7ar comercialment a l'abril de 2012. Al desembre de 2018, l'empresa tenia un valor de 1.500 milions de d\u00f2lars.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un penell \u00e9s un dispositiu generalment met\u00e0l\u00b7lic, instal\u00b7lat habitualment sobre una teulada o un lloc elevat compost d'un element rotatiu a sobre d'un eix vertical fix que permet que es mogui assenyalant la direcci\u00f3 del vent. Es medeix en kil\u00f2metres per hora (km/h)", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Nikolai Ieg\u00f3rovitx Jukovski (5 de gener en el calendari juli\u00e0 o 17 de gener en el calendari gregori\u00e0 de 1847 - 17 de mar\u00e7 de 1921)rus: \u041d\u0438\u043a\u043e\u043b\u0430\u0301\u0439 \u0415\u0433\u043e\u0301\u0440\u043e\u0432\u0438\u0447 \u0416\u0443\u043a\u043e\u0301\u0432\u0441\u043a\u0438\u0439, fou un enginyer mec\u00e0nic rus, nascut a la localitat d'Orekhovo, a la Prov\u00edncia de Vlad\u00edmir. Va ser un dels precursors de l'aerodin\u00e0mica i la hidrodin\u00e0mica moderna, sent nomenat per Lenin com \"el pare de l'aviaci\u00f3 sovi\u00e8tica\". Entre els seus altres treballs destaquen tamb\u00e9 els seus estudis sobre el cop d'ariet o pols de Jukovski. El cr\u00e0ter de la Lluna Zhukovski va ser nomenat aix\u00ed en honor seu. Hi ha a m\u00e9s un Museu Jukovski a la ciutat del mateix nom propera a Moscou i batejada aix\u00ed en honor seu.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La fiabilitat humana \u00e9s una disciplina que forma part del camp de la fiabilitat de sistemes, en la mesura que l'home pot ser considerat com a part integrant d'un sistema.\nEs considera que el component hum\u00e0 \u00e9s d'una complexitat molt m\u00e9s gran que qualsevol altre component i, per tant, les t\u00e8cniques aplicables a l'estudi de la fiabilitat humana o, complement\u00e0riament, de l' error hum\u00e0 s\u00f3n espec\u00edfics i integren aspectes psicol\u00f2gics i organitzacionals a les t\u00e8cniques matem\u00e0tiques habituals.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un actuador o accionament \u00e9s un dispositiu o subsistema destinat a regular o variar la pot\u00e8ncia d'una planta o d'un automatisme. El seu principi de funcionament \u00e9s la conversi\u00f3 d'energia generada normalment per l'aire, l'aigua o l'electricitat i transformar-la en algun tipus d'acci\u00f3 motriu.\nExisteixen diversos tipus d'actuadors com per exemple els electr\u00f2nics, els hidr\u00e0ulics, els pneum\u00e0tics i els el\u00e8ctrics. Els actuadors hidr\u00e0ulics, pneum\u00e0tics i el\u00e8ctrics s\u00f3n usats per a manejar aparells mecatr\u00f2nics. En general, els actuadors hidr\u00e0ulics s'empren quan el que es necessita \u00e9s pot\u00e8ncia, i els pneum\u00e0tics s\u00f3n simples posicionaments. No obstant aix\u00f2, els hidr\u00e0ulics requereixen molt equip per a subministrament d'energia, aix\u00ed com de manteniment peri\u00f2dic. D'altra banda, les aplicacions dels models pneum\u00e0tics tamb\u00e9 s\u00f3n limitades des del punt de vista de precisi\u00f3 i manteniment.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un ferratge \u00e9s un instrument o accessori de ferro o altres metalls, especialment el que va muntat sobre un element constructiu de fusta o met\u00e0l\u00b7lic. Particularment, \u00e9s el guarniment de mobles o elements arquitect\u00f2nics de fusta (com les portes o els cofres) que es realitza a base de claus i planxes de ferro o acer, que els refor\u00e7a i mant\u00e9 units els taulers que els componen, o permet la seva manipulaci\u00f3, com en el cas de panys, manetes, tiradors o frontisses.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El problema de la motxilla, altrament dit KP (en angl\u00e8s, Knapsack Problem) \u00e9s un problema d'optimitzaci\u00f3 combinat\u00f2ria. Modelitza una situaci\u00f3 an\u00e0loga al fet d'omplir una motxilla, en la que no es pot posar m\u00e9s d'un cert pes, amb tot o una part d'un conjunt d'objectes. Aquests objectes tenen un pes i un valor determinat. Els objectes que es posen dins la motxilla han de maximitzar el valor total sense sobrepassar el pes m\u00e0xim.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La quantificaci\u00f3 vectorial \u00e9s una t\u00e8cnica de codificaci\u00f3 de font emprada per a representar d'una manera compacta un conjunt de valors i t\u00e9 les seves bases en la Teoria de la Informaci\u00f3. Aquesta demostra que sempre que la informaci\u00f3 m\u00fatua entre les diferents components sigui no nul\u00b7la, l'\u00fas de quantificaci\u00f3 vectorial conjunta aconseguir\u00e0 una representaci\u00f3 m\u00e9s compacta que la quantificaci\u00f3 escalar de cada component per separat. No va anar fins a la d\u00e8cada dels anys 80, quan la seva realitzaci\u00f3 pr\u00e0ctica es va fer possible a trav\u00e9s del treball de Linde, Buzo i Gray (algorisme LBG)\n. Aquest m\u00e8tode sorgeix com generalitzaci\u00f3 de l'algorisme de Lloyd.\nUn vector pot ser usat per a descriure gaireb\u00e9 qualsevol tipus de patr\u00f3, com podr\u00e0 ser un segment d'un senyal de veu o d'una imatge, simplement formant un vector de mostres de la forma d'ona o de la imatge. Per\u00f2 tamb\u00e9 podr\u00e0 formar-se un vector amb un conjunt de par\u00e0metres usats per a representar, per exemple, l'envolupant espectral d'un senyal de veu. La quantificaci\u00f3 vectorial pot veure's com una forma de reconeixement de patrons on un patr\u00f3 \u00e9s apariat amb un patr\u00f3 seleccionat d'un conjunt emmagatzemat de llibre de codis.\nPer aquest motiu la quantificaci\u00f3 vectorial \u00e9s molt m\u00e9s que una generalitzaci\u00f3 formal de la quantificaci\u00f3 escalar. En els \u00faltims anys s'ha convertit en una important t\u00e8cnica en reconeixement de veu i firmes manuscrites com, tamb\u00e9 en compressi\u00f3 d'\u00e0udio i v\u00eddeo, i la seva import\u00e0ncia i les seves aplicacions van en augment.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'efic\u00e0cia \u00e9s la capacitat d'aconseguir un efecte desitjat, esperat o anhelat. En filosofia l'efic\u00e0cia \u00e9s la capacitat de la causa eficient per produir el seu efecte. El problema filos\u00f2fic s'apareix en particular tractant-se de causes inadequades que semblen tenir tan sols un poder efica\u00e7. Es veuen accions d'eficaces degudes a causes inadequades. Dos cavalls arrosseguen un carro que cap dels dos no pot arrossegar. Cada un \u00e9s causa incompleta, per\u00f2 de cada un es diu amb veritat que produeix un efecte superior a la seva for\u00e7a de tracci\u00f3.\nNo \u00e9s tan f\u00e0cil de concebre el fenomen de l'activitat d'una causa insuficient per l'efecte que es produeix, si es completa amb una altra amb la qual n'hi hagi prou per a tal efecte. Aix\u00ed succeeix amb la causa segona, que \u00e9s insuficient sense el concurs de la primera, sent d'altra banda aquesta \u00faltima per si sola suficient\u00edssima. No concebem aix\u00f2 a priori, per\u00f2 ho provem partint de l'experi\u00e8ncia interna que ens ensenya que tenim verdader influx sobre les nostres accions.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La  infraestructura \u00e9s el conjunt de l'equip immobiliari que serveix de suport per fer funcionar activitats productives i serveis, necessari per al funcionament econ\u00f2mic i social d'una societat. Cont\u00e9 d'un costat les xarxes de transport, d'energia, d'aigua neta i residual, de telecomunicaci\u00f3, i d'un altre costat els edificis de serveis d'inter\u00e9s general (escoles, hospitals, ports i aeroports, parlaments, depuradores, casernes, magatzems de provisions estrat\u00e8giques).Es tracta d'obres de gran envergadura per a les quals nom\u00e9s una col\u00b7lectivitat sol tenir les mitjans. Molta infraestructura \u00e9s per tant obra p\u00fablica, com que per imperatiu de servei p\u00fablic, es vol garantir l'acc\u00e9s igual i universal per a tots els ciutadans. Tot i aix\u00f2, segons la ideologia vigent, de vegades s'opta per a la privatitzaci\u00f3 de serveis o per a un sistema mixt. La infraestructura privatzada no pot oferir serveis que no s\u00f3n rendibles i entra en conflicte amb l'imperatiu de servei universal. La construcci\u00f3, per exemple, d'una carretera o un ferrocarril cap a un poble a\u00efllat mai no ser\u00e0 rendible quan una autopista entre dues metr\u00f2polis ho \u00e9s, igualment com el manteniment d'una capacitat de llits d'emerg\u00e8ncia a una unitat de cures intensives que nom\u00e9s serveix unes poques setmanes en situacions d'epid\u00e8mia. Sempre queda un risc que s'acabi privatitzant la infraestructura qu\u00e8 \u00e9s rendible i se socialitzi el qu\u00e8 no ho \u00e9s.La infraestructura \u00e9s dissenyada, administrada i mantinguda per un cos de professionals especialitzats en enginyeria civil, arquitectura, urbanisme, ecologia, etc. Si fins fa poc l'impacte social, sanitari i ecol\u00f2gic no era gaire pres en consideraci\u00f3 per la preponder\u00e0ncia de l'imperatiu econ\u00f2mic, avui en dia en societats avan\u00e7ades es necessita m\u00e9s: un planejament territorial multifuncional, estudis d'impacte ambiental i c\u00e0lcul dels costs indirectes d'entre altres l'impacte en la salut (soroll, pol\u00b7luci\u00f3\u2026) i la destrucci\u00f3 d'ecosistemes naturals.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Pykrete \u00e9s un material compost d'un 14% de serradures o una altra polpa de fusta i 86% de gel, aproximadament.\nEl seu \u00fas va ser proposat durant la Segona Guerra Mundial per Geoffrey Pyke a la Reial Marina Brit\u00e0nica per realitzar un portaavions d'enormes proporcions i impossible d'enfonsar.\n\u00c9s una mica m\u00e9s dif\u00edcil de tractar que el formig\u00f3, ja que s'expandeix durant el proc\u00e9s de congelaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, poden ser reparats i mantinguts amb aigua de mar. La barreja pot ser modelada en la forma i congelats, i ser\u00e0 molt dura i la congelaci\u00f3 duradora, sempre que es mantingui en o per sota de l'aigua.\nAlgunes de les propietats que t\u00e9 aquest compost s\u00f3n:\n\nBaix \u00edndex de fusi\u00f3.\nDuresa propera al formig\u00f3.\nResist\u00e8ncia a grans tensions gr\u00e0cies a la seva composici\u00f3 fibrosa.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un cordill \u00e9s una corda lleugera o una corda, m\u00e9s gruixuda i resistent que el fil, composta d'almenys dues fibres fines retor\u00e7ades i, a continuaci\u00f3 trenades entre si. Els fils s'uneixen en la direcci\u00f3 oposada a la del seu gir, cosa que afegeix resist\u00e8ncia a torsi\u00f3 i evita que es desfaci. Aquest proc\u00e9s de vegades s'anomena embolcall invers. La mateixa t\u00e8cnica que s'utilitza per fer cordill tamb\u00e9 s'utilitza per fer fil, que \u00e9s m\u00e9s prim,i corda, que \u00e9s m\u00e9s fort i m\u00e9s gruixut, generalment amb tres o m\u00e9s fils.\nLes fibres naturals que s'utilitzen per fer cordill s\u00f3n la llana, cot\u00f3, sisal, jute, c\u00e0nem, henquen, paper i coco. Tamb\u00e9 s'utilitzen diverses fibres sint\u00e8tiques com polietil\u00e8 o polipropil\u00e8, nil\u00f3 o altres poliamides i poli\u00e8sters. El cordill \u00e9s una subst\u00e0ncia popular que s'utilitza en l'artesania moderna, que s'enrotllada formant un conjunt m\u00e9s o menys ordenat en cabdells, i pot o no ser el\u00e0stic.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La Llum Leight (en angl\u00e8s Leigh Light), abreviada \"L/L\", fou un element anti-submarins usat pels brit\u00e0nics durant la Segona Guerra Mundial. Era una poderosa llum de prop de 22 milions de candeles de 610 mm (24 polzades) de di\u00e0metre ajustada a un nombre de bombarders destinats al Britain's Coastal Command per ajudar-los a veure els U-Boot en superf\u00edcie durant la nit.\nEs va usar de forma satisfact\u00f2ria des del juny de 1942 fins al final de la guerra (el 1945) per atacar els U-boots que estaven en superf\u00edcie recarregant les bateries aprofitant la foscor de la nit. L'avi\u00f3 es podia aproximar al submar\u00ed usant el radar i nom\u00e9s encendre la llum durant l'aproximaci\u00f3 final. El submar\u00ed no tenia suficient temps per submergir-se i escapar de l'atac i el bombarder tenia una visi\u00f3 clara de l'objectiu. Va tenir tant d'\u00e8xit que els submarins alemanys van ser for\u00e7ats a recarregar les bateries durant les hores de llum durant les quals almenys tenien la possibilitat de veure l'avi\u00f3 quan s'aproximava. Despr\u00e9s de la seva introducci\u00f3 les p\u00e8rdues de vaixells aliats van caure de les 600.000 a les 200.000 tones per mes.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Ondol (\uc628\ub3cc en core\u00e0) \u00e9s un sistema de calefacci\u00f3 que fou utilitzat a l'actual Alaska al segle X a.C. i tradicional de Corea. Va ser introdu\u00eft en el per\u00edode dels Tres Regnes i en l'actualitat s'usa de forma modificada per escalfar el terra d'una habitaci\u00f3. \u00c9s semblant a l'hipocaust rom\u00e0 o a la gl\u00f2ria usada a Espanya des de l'edat mitjana.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un a\u00efllant t\u00e8rmic multicapa (multi-layer insulation o MLI en angl\u00e8s), \u00e9s un a\u00efllant t\u00e8rmic compost de diverses capes de fines l\u00e0mines i s'utilitza sovint en naus espacials. \u00c9s un dels principals elements del disseny t\u00e8rmic d'una nau espacial, destinat principalment per reduir la p\u00e8rdua de calor per la radiaci\u00f3 t\u00e8rmica. En la seva forma b\u00e0sica, no a\u00eflla apreciablement contra altres p\u00e8rdues t\u00e8rmiques com ara la conducci\u00f3 de calor o convecci\u00f3. Per tant, s'utilitza comunament en sat\u00e8l\u00b7lits i altres aplicacions en el buit on la conducci\u00f3 i la convecci\u00f3 s\u00f3n molt menys importants i domina la radiaci\u00f3. El MLI dona a molts sat\u00e8l\u00b7lits i altres sondes espacials l'aparen\u00e7a de ser revestit amb una l\u00e0mina d'or.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En construcci\u00f3 s'ent\u00e9n per f\u00e0brica al conjunt d'elements constructius m\u00ednims que suposa una estructura arquitect\u00f2nica. Aquests elements constructius poden estar lligats per un morter que augmenta l'adhesi\u00f3 entre ells, o poden estar junts en equilibri. La f\u00e0brica s'elabora amb materials tallats o conformats que s\u00f3n molt resistents a la compressi\u00f3 com s\u00f3n la pedra, el ma\u00f3 i en certes ocasions la tova. La f\u00e0brica es trava en forma de diveros aparells i conforma els paraments i plementeries dels llen\u00e7s aix\u00ed com d'estructures arquitect\u00f2niques b\u00e0siques com a arcs, voltes i c\u00fapules. Tots ells solen denominar-se de manera gen\u00e8rica com a estructures fabrils que permeten la modularidad. Les estructures fabrils es van emprar en l'arquitectura exclusivament fins a mitjan segle xix.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un georadar, radar de penetraci\u00f3 de terra, GPR o radar inferior es fa servir per a investigar o detectar objectes, estructures, etc., per sota del nivell del s\u00f2l. El GPR utilitza ones electromagn\u00e8tiques i pot arribar a 5 km de profunditat. La primera aplicaci\u00f3 s'hi va realitzar el 1929 a \u00c0ustria per determinar el gruix d'una glacera. La mateixa tecnologia va ser utilitzada, per exemple, a l'\u00c0rtic per a determinar el gruix del gla\u00e7 i poder avaluar aix\u00ed si un avi\u00f3 podia aterrar-hi al damunt. Un GPR tamb\u00e9 es fa servir per a investigar les propietats de les capes del s\u00f2l. En els darrers 70 anys, n'han augmentat considerablement les aplicacions, per exemple, en geof\u00edsica.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El control per senyals el\u00e8ctrics, sovint conegut pel seu nom en angl\u00e8s, fly-by-wire, \u00e9s un sistema de control d'una aeronau que uneix, per una banda, les palanques i controls que maneja el comandant d'un avi\u00f3, i per l'altra, els actuadors que mouen les superf\u00edcies aerodin\u00e0miques de l'aparell, mitjan\u00e7ant sistemes el\u00e8ctrics i/o electr\u00f2nics.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un hidr\u00f2metre \u00e9s un aparell de mesura emprat en hidrometria per a mesurar l'al\u00e7ada dels l\u00edquids continguts en els dip\u00f2sits.Hidr\u00f2metre \u00e9s un mot compost de hidro-, forma prefixada del mot grec h\u00fdd\u00f4r, \"aigua\" i de -metre, forma sufixada del mot grec m\u00e9tron, \"mesura\".", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Segons la IUPAC, un material micropor\u00f3s \u00e9s aquell que cont\u00e9 porus amb di\u00e0metres inferiors als 2 nm. Entre aquests materials es troben algunes zeolites, aix\u00ed com estructures met\u00e0l\u00b7liques\u2013org\u00e0niques.\nEn el context dels nanomaterials, les recomanacions de la IUPAC classifiquen els materials porosos segons la mida dels seus porus:\nMaterials microporosos, aquells que tenen un di\u00e0metre de poro inferior a 2 nan\u00f2metres.\nMaterials mesoporosos, aquells materials amb un di\u00e0metre de porus interm\u00e8di, d\u2019entre 2 i 50 nan\u00f2metres.\nMaterials macroporosos, aquells amb un di\u00e0metre de porus superior a 50 nm.Cal destacar que en aquest context, el prefix micro- no fa refer\u00e8ncia als micr\u00f2metres, sin\u00f3 a que \u00e9s la categoria amb el di\u00e0metre de porus m\u00e9s petit de la classificaci\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Horoscopion d'Apianus \u00e9s un instrument en forma de quadrant dissenyat per Petrus Apianus. Es tracta d'un rellotge universal (horoscopion), \u00e9s a dir, dissenyat per oferir valors de temps a qualsevol latitud.\nCom diu el t\u00edtol del llibre, l'enginy\u00f3s instrument contenia un m\u00e8tode molt exacte per a con\u00e8ixer l'hora mitjan\u00e7ant el Sol durant el dia, i de nit amb la Lluna, els planetes i les estrelles. Afegia taules de dist\u00e0ncies i altures dels cossos celestes. A part de l'observaci\u00f3 nocturna, tamb\u00e9 permetia el c\u00e0lcul de l'hora emprant els dits de la m\u00e0.\n\nSolia anar acompanyat del Quadrans astronomicus, del qual es conserva un exemplar a la Biblioteca del Reial Observatori de l'Armada, i cont\u00e9 nombroses anotacions manuscrites. Es tracta d'una edici\u00f3 molt acurada, com totes les d'aquest autor; en la portada, s'utilitzen dues tintes (negra i vermella).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "PRojects IN Controlled Environments o PRINCE, versi\u00f3 en angl\u00e8s de Projectes en entorns controlats, \u00e9s un m\u00e8tode de gesti\u00f3 de projectes que abra\u00e7a l'administraci\u00f3, el control i l'organitzaci\u00f3 d'un projecte. \u00c9s una marca registrada de l'Office of Government Commerce del Regne Unit.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En la f\u00edsica de l'estat s\u00f2lid, la mobilitat dels electrons es caracteritza per la rapidesa amb qu\u00e8 un electr\u00f3 es pot moure a trav\u00e9s d'un metall o semiconductor, quan \u00e9s atret per un camp el\u00e8ctric. En els semiconductors, hi ha una quantitat an\u00e0loga per als forats, anomenada mobilitat dels forats. El terme de mobilitat del portador es refereix en general a la mobilitat tant d'electrons com de forats en semiconductors.\nLa mobilitat dels electrons i dels forat s\u00f3n casos especials de la mobilitat el\u00e8ctrica de les part\u00edcules carregades en un fluid sota un camp el\u00e8ctric aplicat.\nQuan s'aplica un camp el\u00e8ctric E a trav\u00e9s d'una pe\u00e7a de material, els electrons responen movent-se amb una velocitat mitjana anomenada velocitat de deriva, \n  \n    \n      \n        \n        \n          v\n          \n            d\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\,v_{d}}\n  . A continuaci\u00f3, amb el valor \u03bc de la mobilitat dels electrons:\n\n  \n    \n      \n        \n        \n          v\n          \n            d\n          \n        \n        =\n        \u03bc\n        E\n      \n    \n    {\\displaystyle \\,v_{d}=\\mu E}\n  .La mobilitat dels electrons gaireb\u00e9 sempre s'especifica en cm\u00b2/(V\u00b7s). Aix\u00f2 \u00e9s diferent de la unitat de mobilitat, m\u00b2/(V\u00b7s), del SI. Aix\u00ed tenen una conversi\u00f3 de 1m\u00b2/(V\u00b7s) = 104cm\u00b2/(V\u00b7s).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Scrum \u00e9s un marc de treball per a la gesti\u00f3 de projectes. Inicialment for\u00e7a est\u00e8s entre els desenvolupadors i mantenidors de programari o d'aplicacions. Amb el temps, Scrum tamb\u00e9 s'ha fet popular per a la gesti\u00f3 de programes i de m\u00faltiples equips de desenvolupament. L'objectiu \u00e9s desenvolupar i crear un producte en un per\u00edode determinat on un equip format per diferents persones treballen conjuntament per arribar a un objectiu com\u00fa.\nUn dels principis claus de l'\u00e8xit de Scrum \u00e9s que est\u00e0 basat en la premissa que, durant el desenvolupament dels productes, els clients canviaran les seves opinions sobre qu\u00e8 volen i qu\u00e8 necessiten. Els imprevistos no han de ser una gran dificultat per al desenvolupament dels productes. En aquest cas Scrum accepta que el problema no est\u00e0 completament ent\u00e8s i definit i se centra a maximitzar la capacitat de l'equip per entregar r\u00e0pidament dins dels terminis establerts i respondre a les necessitats d'\u00faltima hora.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La b\u00e0scula (del franc\u00e8s bascule) \u00e9s un instrument de mesura. Permet determinar el pes dels cossos. Est\u00e0 formada b\u00e0sicament per 2 plataformes i entre elles, una pe\u00e7a fonamental, la cel\u00b7la de c\u00e0rrega. La cel\u00b7la de c\u00e0rrega \u00e9s l'encarregada de proporcionar aquest pes. Trobem dos tipus fonamentals: la b\u00e0scula mec\u00e0nica i l'electr\u00f2nica o digital.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La tensi\u00f3 tallant o tensi\u00f3 de tall \u00e9s aquella que, fixat un pla, actua tangent a aquest. Se sol representar amb la lletra grega tau \n  \n    \n      \n        \u03c4\n         \n      \n    \n    {\\displaystyle \\tau \\ }\n  . Amb peces prism\u00e0tiques, les tensions tallants apareixen en cas d'aplicaci\u00f3 d'un esfor\u00e7 tallant o b\u00e9 d'un moment torsor.Amb peces allargades, com bigues i pilars, el pla de refer\u00e8ncia sol ser un paral\u00b7lel a la secci\u00f3 transversal (\u00e9s a dir, un perpendicular a l'eix longitudinal). A difer\u00e8ncia de l'esfor\u00e7 normal, \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil d'apreciar en les bigues, ja que el seu efecte \u00e9s menys evident.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En enginyeria naval, un carenador  \u00e9s un paratge, en un lloc resguardat del vent i de la mar, ben situat dins d'un port o un lloc resguardat de la costa, destinat per reparar-hi o carenar-hi les embarcacions.\nEs construeixen carenadors especials anomenats carenadors de pilotatge, de vegades annexos als vaixells compostos per una s\u00e8rie d'espigons de pilotatge o de f\u00e0brica, perpendiculars a la ribera, equidistants entre si, que tenen d'amplada l'amplada de les pontons del dic, i sobre la solera s'hi recolza el vaixell. Un cop carenat, el vaixell es retira en suspensi\u00f3 sobre l'aigua i queda aix\u00ed en condicions de posar-hi una nova embarcaci\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La guerra naval \u00e9s el vessant mar\u00edtim dels conflictes b\u00e8l\u00b7lics. El combat \u00e9s lliurat en mars, oceans o en qualsevol altre cos important d'aigua, tal com llacs grans i rius amples. La humanitat ha practicat la guerra en la mar des de fa almenys, 3000 anys (des del I mil\u00b7lenni aC). Aparentment, la guerra terrestre no dep\u00e8n del domini del mar, si b\u00e9 en realitat aquesta afirmaci\u00f3 resulta poc vera\u00e7. Els transports terrestres, fins a l'arribada dels sistemes ferroviaris al segle xix, eren extremadament dependents dels sistemes fluvials i del transport mar\u00edtim. Els ferrocarrils van determinar el final d'aquesta depend\u00e8ncia, i van ser crucials en el desenvolupament econ\u00f2mic del m\u00f3n modern (industrialitzaci\u00f3) al Regne Unit, els Pa\u00efsos baixos i el nord d'Alemanya. Els ferrocarrils van possibilitar el moviment massiu de mercaderies i persones a terra ferma, sense el qual la Revoluci\u00f3 Industrial no hauria pogut assolir el seu ple desenvolupament. Abans del 1750, persones i b\u00e9ns viatjaven per mar (o a terra per vies d'aigua interiors), ja que els viatges per terra (amb vehicles hipom\u00f2bils) eren lents, fatigosos i molt cars. Els ex\u00e8rcits, amb les seves exorbitants necessitats de provisions, munici\u00f3 i farratge (ja que depenien dels cavalls per moure's) van estar lligats a les valls fluvials i a les zones properes a les costes durant gran part de la hist\u00f2ria. La ra\u00f3 \u00e9s \u00f2bvia, perqu\u00e8 la manera de mantenir aprovisionats als ex\u00e8rcits eren els vaixells, que portaven tot all\u00f2 necessari per al seu funcionament i superviv\u00e8ncia (gran quantitat de mercaderies) per mar o pels rius.\nDe la Prehist\u00f2ria i les primeres \u00e8poques de la Hist\u00f2ria antiga ens han arribat nombroses refer\u00e8ncies sobre la guerra al mar. Destaquen especialment en les llegendes hom\u00e8riques: la Il\u00edada, sobre la Guerra de Troia, i la seva continuaci\u00f3, l'Odissea.\nL'Imperi Persa (fort i unit, per\u00f2 sense un poder mar\u00edtim propi) no va poder v\u00e8ncer els d\u00e8bils i desunits grecs, at\u00e8s el poder de la flota atenesa. Refor\u00e7ada per les flotes d'altres polis m\u00e9s petites, sempre va aconseguir frustrar els intents perses de subjugar les polei (ciutats estat gregues).\nEl poder i la influ\u00e8ncia de les civilitzacions fen\u00edcia i eg\u00edpcia, els de la p\u00fanica (amb centre a Cartago), i fins i tot de Roma, van dependre en gran part de la seva respectiva capacitat de controlar els mars (talassocr\u00e0cia).\nTamb\u00e9 la Rep\u00fablica de Ven\u00e8cia va aconseguir destacar sobre els seus rivals entre les ciutats estat italianes, pel seu desenvolupament naval. Per\u00f2 la seva puixan\u00e7a comercial es va eclipsar pel declivi de la Mediterr\u00e0nia a l'edat moderna (les grans rutes del comer\u00e7 internacional es van desenvolupar lluny de Ven\u00e8cia, a l'oce\u00e0 Atl\u00e0ntic).\nUna cosa similar el va succeir al poder de l'Imperi Otom\u00e0, lligat a la decad\u00e8ncia de la Ruta de la Seda i del Mediterrani en general, durant els segles xvii i xviii. En altres \u00e8poques, el domini del mar va donar una gran rellev\u00e0ncia a pobles petits i comparativament endarrerits: durant tres segles (del VI al ix), els homes del nord, anomenats comunament vikings, van assaltar, van saquejar i van infestar les costes europees, arribant fins a la R\u00fassia central, a Ucra\u00efna i a Constantinoble. Van remuntar els grans rius que desemboquen al Mar Negre, el Danubi, el Don i el Volga, i van creuar nombroses vegades l'estret de Gibraltar, considerat entre els grans regnes europeus del moment, centrats en la Mediterr\u00e0nia i menys avesats als viatges oce\u00e0nics per l'Atl\u00e0ntic, com les Columnes d'H\u00e8rcules, la porta cap a un mar ind\u00f2mit, desconegut i ple de perills.\nLa major part de les batalles navals famoses de la hist\u00f2ria ens han deixat testimonis materials directes, com ara restes d'embarcacions procedents de naufragis, objectes d'estudi per l'arqueologia submarina. Un exemple important de projecte de recerca arqueol\u00f2gica submarina recent, que de moment no ha adquirit gaire rellev\u00e0ncia ni ress\u00f2, \u00e9s l'estudi dels naufragis de diversos vaixells a l'oce\u00e0 Pac\u00edfic, els vaixells de guerra japonesos enfonsats durant la batalla de Midway.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un comptador de gas (o tamb\u00e9 mesurador de gas) \u00e9s un dispositiu de mesura per a la determinaci\u00f3 de la quantitat de gas consumida durant un per\u00edode determinat. Els comptadors de gas s'utilitzen principalment en l'\u00e0mbit de subministrament de gas, per\u00f2 tamb\u00e9 es poden utilitzar per mesurar amb precisi\u00f3 una quantitat en proves de laboratori. La unitat emprada per mesurar el gas consumit \u00e9s el metre c\u00fabic, a partir de la diferencia entre dos per\u00edodes es fa el c\u00e0lcul dels metres c\u00fabics consumits.\nEls comptadors de gas poden ser dispositius mec\u00e0nics o electr\u00f2nics, depenent de la tecnologia demanada.\nEls comptadors de gas que s'utilitzen estan subjectes a una verificaci\u00f3 obligat\u00f2ria cada cert temps. Hi ha unes ordenances (espec\u00edfiques de cada companyia) que defineixen els per\u00edodes respectius en els quals el comptador de gas ser\u00e0 sotm\u00e8s a un calibratge.\nPer a la lectura remota de comptadors, hi ha la possibilitat d'equipar el mesurador de gas amb interf\u00edcies de lectura remota. Llavors el fabricant pot fer la lectura en qualsevol moment o de forma espor\u00e0dica. Per als clients de gas amb l'estructura de consum de gas dom\u00e8stic normal, no s'utilitza en general la possibilitat de lectura a dist\u00e0ncia. En l'aspecte comercial, en el cas de grans consumidors, com ara, per exemple, plantes de calderes d'explotaci\u00f3 industrial, s'utilitza un comptador de gas especial per a un posterior processament de la mesura de metres c\u00fabics distribu\u00efts.\nSi la pressi\u00f3 del gas a la connexi\u00f3 de servei t\u00e9 m\u00e9s de 23-25 mbar de sobrepressi\u00f3, la majoria dels comptadors tenen un limitador de pressi\u00f3 de gas (un regulador de pressi\u00f3) que redueix l'alta pressi\u00f3 de la xarxa de gas.\nEl primer comptador de gas fou constru\u00eft l'any 1816, pel Brit\u00e0nic Samuel Clegg.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Charly Schmukler (7 d'octubre de 1968) \u00e9s un enginyer de so de cinema i televisi\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un dessecant \u00e9s una subst\u00e0ncia que t\u00e9 la propietat de dessecar, \u00e9s a dir, d'eliminar la humitat de l'aire o d'alguna altra subst\u00e0ncia, com ara composts org\u00e0nics.\n\nDessecants t\u00edpics s\u00f3n subst\u00e0ncies que formen sals hidratades i anhidres. La sal en la seva forma hidratada s'introdueix en el recipient (dessecador) amb la subst\u00e0ncia a dessecar i absorbeix la humitat hidratant-se. Un t\u00edpic dessecant \u00e9s el gel de s\u00edlice, que s'empra per deixar lliures d'humitat aparells \u00f2ptics i electr\u00f2nics; i en el laboratori, mantenir sec l'aire d'un recipient on es troben, per exemple, papers de filtre que es desitgen pesar amb la subst\u00e0ncia filtrada seca (determinaci\u00f3 de s\u00f2lids en suspensi\u00f3 o dissolts). Es presenta amb una mida de gra de 4 a 8 mm i absorbeix un 22% d'aigua respecte al seu pes. D'altres dessecants s\u00f3n: clorur de calci, perclorat de magnesi, penta\u00f2xid de f\u00f2sfor, sulfat de calci semihidratat o drierita, \u00f2xid de bari, \u00f2xid de calci, \u00f2xid d'alumini, carbur de calci, \u00e0cid sulf\u00faric, sodi, etc. Algunes subst\u00e0ncies tenen una gran capacitat absorbent i poden arribar a dissoldre's en la humitat capturada (higroscopicitat). Segons el grau d'assecatge requerit i la durada de l'efecte s'usen un dessecant o un altre. Per exemple, el clorur de calci t\u00e9 un poder dessecant molt alt, per\u00f2 nom\u00e9s es pot usar en un recipient herm\u00e8tic, com ara els dessecadors de laboratori o els tubs de dessecaci\u00f3. En cas d'usar-lo en un embalatge de cart\u00f3, on s'usa gel de s\u00edlice, es liquaria completament fent malb\u00e9 l'embalatge i el seu contingut i perdria la capacitat per absorbir m\u00e9s humitat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Escola de N\u00e0utica del Masnou va ser una escola de n\u00e0utica p\u00fablica que va funcionar a la vila del Masnou (Maresme) de 1869 a 1881.L'escola va obrir el 27 de novembre de 1869 amb 90 alumnes matriculats en una casa propietat de Miquel Garriga Roca del carrer dels Mestres Vill\u00e0. Estava a c\u00e0rrec del pressupost municipal. Tenia el precedent de l'escola de n\u00e0utica privada fundada l'any 1860 pels vilassarencs Jaume, Josep i Pere Vill\u00e0 Serra, coneguda com l'Estudi de Vilassar, i que tamb\u00e9 es trobava al carrer dels Mestres Vill\u00e0.S'hi podien matricular els nois a partir dels 12 anys i obtenir el t\u00edtol de tercer pilot, un cop completats tres cursos d'estudis i haver realitzat dos viatges d'anada i tornada a Am\u00e8rica. Era concorreguda tamb\u00e9 per alumnes de poblacions ve\u00efnes, ofer\u00ed quatre places gratu\u00eftes des de 1873 i tenia l'al\u00b7licient que permetia als estudiants deslliurar-se del servei militar.L'any 1870, gr\u00e0cies a un decret del govern de la Primera Rep\u00fablica Espanyola, assol\u00ed el car\u00e0cter d'establiment d'ensenyan\u00e7a oficial, amb la potestat d'expedir certificats d'haver cursat i aprovat els estudis, que eren la porta d'entrada als estudis pr\u00e0ctics que habilitaven per a l'exercici de la carrera, despr\u00e9s dels quals la Comand\u00e0ncia de Marina expedia el t\u00edtol pertinent.L'any 1871 el Ministeri de Foment exting\u00ed les escoles oficials i decret\u00e0 que sols les escoles lliures de n\u00e0utica, que substitu\u00efen a les oficials extingides, podien expedir certificats d'aptitud d'aspirants a pilot; en conseq\u00fc\u00e8ncia nom\u00e9s l'Escola de N\u00e0utica de Barcelona li pertocava l'expedici\u00f3. Per tant, l'escola del Masnou ja no podia expedir certificats oficials d'haver cursat els estudis i haver aprovat les assignatures, i quedava en la pr\u00e0ctica equiparada a un centre privat.La situaci\u00f3 vari\u00e0 a partir del decret del 29 de juliol de 1874 sobre llibertat d'ensenyament, que permet\u00e9 l'inici d'un expedient per aconseguir que l'Escola de N\u00e0utica pogu\u00e9s seguir funcionant amb car\u00e0cter p\u00fablic. No obstant aix\u00f2, el nombre d'alumnes an\u00e0 minvant. El curs 1878-1879 nom\u00e9s tenia 18 alumnes. Amb tot, nom\u00e9s hi acabarien completant la carrera 207 estudiants, i ben aviat entr\u00e0 en un proc\u00e9s de crisi per la desproporci\u00f3 entre ingressos i despeses que acab\u00e0 amb el seu tancament, l'any 1881.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En el context del vol espacial, una finestra de llan\u00e7ament \u00e9s un per\u00edode durant el qual un vehicle en particular (coet, transbordador espacial, etc.) s'ha de llan\u00e7ar per tal d'assolir el seu objectiu previst. Si el coet no \u00e9s llan\u00e7at dins de la \"finestra\", ha d'esperar a la propera.Per als viatges en \u00f2rbites terrestres, \u00e9s possible gaireb\u00e9 en qualsevol moment. Per\u00f2 si la nau espacial ha de realitzar un encontre amb una estaci\u00f3 espacial (com l'Estaci\u00f3 Espacial Internacional) o un altre vehicle que ja \u00e9s en \u00f2rbita, el llan\u00e7ament ha de ser totalment programat per oc\u00f3rrer al voltant del moment quan el pla orbital del vehicle objectiu es creua amb la base de llan\u00e7ament.\nPer als llan\u00e7aments per sota de l'\u00f2rbita terrestre baixa (LEO), el temps real de llan\u00e7ament pot ser flexible si s'utilitza una \u00f2rbita d'aparcament, ja que la inclinaci\u00f3 i el temps de la nau espacial inicialment en l'\u00f2rbita d'aparcament pot variar.Per anar a un altre planeta utilitzant el senzill m\u00e8tode de baixa energia de l'\u00f2rbita de transfer\u00e8ncia de Hohmann, si l'excentricitat de les \u00f2rbites no \u00e9s un factor, les finestres de llan\u00e7ament s\u00f3n acord al per\u00edode sin\u00f2dic; Per exemple, en el cas de Mart el per\u00edode \u00e9s 2,135 anys, p.e. 780 dies. En casos m\u00e9s complexos, incloent l'\u00fas d'assist\u00e8ncies gravitat\u00f2ries, les finestres de llan\u00e7ament s\u00f3n irregulars. A vegades les oportunitats sorgeixen rarament: per exemple, quan la Voyager 2 es va aprofitar d'una alineaci\u00f3 planet\u00e0ria en 175 anys (finestra de llan\u00e7ament) per visitar J\u00fapiter, Saturn, Ur\u00e0 i Nept\u00fa. Quan es perd l'oportunitat, es pot seleccionar una altra destinaci\u00f3. Per exemple, la missi\u00f3 Rosetta de l'ESA havia sigut originalment destinat a 46P/Wirtanen, per\u00f2 un problema amb el llan\u00e7ador va fer endarrerir la missi\u00f3 i havia de ser seleccionat un nou objectiu (el cometa 67P/Txuri\u00famov-Herassimenko).\nLes finestres de llan\u00e7ament es calculen \u00e9s sovint amb el delta-v necess\u00e0ria per aconseguir la missi\u00f3, davant a l'hora de llan\u00e7ament.\nLes missions del transbordador espacial a l'Estaci\u00f3 Espacial Internacional van ser restringits per retallades de l'angle beta. L'angle beta (\n  \n    \n      \n        \u03b2\n      \n    \n    {\\displaystyle \\beta }\n  ) es defineix com l'angle entre el pla de l'\u00f2rbita i el vector del sol. A causa de la relaci\u00f3 entre l'angle beta d'un objecte en \u00f2rbita (en aquest cas, la ISS) i el tant per cent de la seva \u00f2rbita que es gasta en la llum del sol, la generaci\u00f3 d'energia solar i de control t\u00e8rmic es veuen afectats per aquest angle beta. Els llan\u00e7aments del Transbordador a la ISS van ser nom\u00e9s intentats quan la ISS era en una \u00f2rbita amb un angle beta de menys de 60 graus.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una alqueria (de l'\u00e0rab \u0627\u0644\u0642\u0631\u064a\u0629 al-q\u00e0rya, 'el poble' o 'llogaret') \u00e9s una casa de labors tant agr\u00edcoles com ramaderes origin\u00e0ria d'Al-\u00c0ndalus. A vegades tamb\u00e9 est\u00e0 formada per un conjunt d'aquestes construccions situades lluny d'una poblaci\u00f3. Hom considera que tenen el seu origen en la vil\u00b7la romana, si b\u00e9 la historiografia valenciana m\u00e9s moderna descarta esta teoria.El significat del concepte d'alqueria ha canviat amb els canvis que s'han produ\u00eft a la societat. Per aquesta ra\u00f3, no \u00e9s el mateix el que s'entenia per una alqueria en l'\u00e8poca musulmana que el que es considerava que ho era en \u00e8poca feudal o als segles xviii o xx.Com a tipologia arquitect\u00f2nica i com a unitat d'habitaci\u00f3, l'alqueria \u00e9s un concepte boir\u00f3s pel que fa a l'arquitectura tradicional. Generalment es considera que una alqueria est\u00e0 formada tant per una casa a\u00efllada dels nuclis de poblaci\u00f3, sovint de dimensions m\u00e9s grans que les d'un habitatge normal, com per un conjunt de cases. En ambd\u00f3s casos, es destaca la vinculaci\u00f3 de l'habitatge a les terres de cultiu. Pel que fa al seu origen, se situa en els districtes rurals propis de la societat andalusina, Algunes alqueries inclo\u00efen torres, que conforme es deixe enrere l'edat mitjana, deixarien enrere el seu car\u00e0cter defensiu per a ser merament ornamental.Les alqueries que encara hi ha en l'actualitat han sobreviscut a diferents \u00e8poques de despoblaci\u00f3 i aband\u00f3 rural. Algunes van adoptar diferents activitats, com a molins o tallers.\nActualment, a causa de l'auge del turisme rural, moltes s'han adaptat al ram de l'hoteleria com a allotjaments o restauraci\u00f3, d'altres com a centres culturals o museus.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'enginyeria log\u00edstica \u00e9s l'aplicaci\u00f3 dels conceptes de log\u00edstica, la compra, el transport, l'emmagatzematge i la distribuci\u00f3 de les mat\u00e8ries primeres, dels productes semiacabats i dels b\u00e9ns finals. La gesti\u00f3 d'aquestes activitats de manera eficient i efectiva per a una organitzaci\u00f3 \u00e9s el prop\u00f2sit principal de l'enginyer en log\u00edstica. L'enginyeria log\u00edstica tamb\u00e9 estudia la satisfacci\u00f3 del consumidor final i la qualitat del servei. Una altra aplicaci\u00f3 de l'enginyeria log\u00edstica \u00e9s la gesti\u00f3 de la cadena de subministraments.\nL'enginyeria log\u00edstica \u00e9s una part fonamental de l'enginyeria industrial en la que l'optimitzaci\u00f3 de les operacions de producci\u00f3, emmagatzematge, transport i distribuci\u00f3 s'estudien, calculen i optimitzen mitjan\u00e7ant models matem\u00e0tics i heur\u00edstics com ara la teoria de cues per a optimitzar temps, el m\u00e8tode Simplex de la programaci\u00f3 lineal per a optimitzar recursos materials, l'MRP (Material Requirements Planning) per a l'\u00f2ptima planificaci\u00f3 de la producci\u00f3, i m\u00e8todes com l'anomenat problema del taller mec\u00e0nic, que troben solucions \u00f2ptimes simplificades (heur\u00edstiques) a problemes particulars.\nTotes aquestes mat\u00e8ries s'estudien a les escoles d'enginyeria industrial sota el nom d'investigaci\u00f3 operativa (angl\u00e8s Operations Research).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Les velocitats caracter\u00edstiques o velocitats V s\u00f3n velocitats que defineixen alguns comportaments i limitacions d'una aeronau. S\u00f3n establertes pel fabricant durant el disseny i les proves, i s\u00f3n espec\u00edfiques per a cada model d'aeronau. Generalment, les velocitats caracter\u00edstiques s\u00f3n relatives a l'aire pel qual l'aeronau es despla\u00e7a i, per tant, s\u00f3n velocitat del vent. En molts casos, s\u00f3n definides en refer\u00e8ncia a l'atmosfera est\u00e0ndard internacional o altres condicions espec\u00edfiques, i/o al pes de l'aeronau a c\u00e0rrega completa, i el pilot \u00e9s responsable de calcular el valor efectiu basat en el pes i densitat de l'aire actual en les quals opera l'aeronau. En altres casos, la velocitat indicada, el valor no corregit segons les difer\u00e8ncies de pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica (altitud i temperatura), \u00e9s \u00fatil directament per al pilot. En aviaci\u00f3 general, les velocitats m\u00e9s usades i les m\u00e9s cr\u00edtiques s\u00f3n representades per arcs i l\u00ednies de color en el mateix anem\u00f2metre.\nLes velocitats caracter\u00edstiques s'expressen en nusos (kn) o, en les aeronaus antigues, en milles per hora. En les aeronaus m\u00e9s r\u00e0pides, algunes velocitats tamb\u00e9 s'expressen en nombre de Mach.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El  punxonament  \u00e9s un esfor\u00e7 produ\u00eft per traccions en una pe\u00e7a degudes als esfor\u00e7os tangencials originats per una c\u00e0rrega localitzada en una superf\u00edcie petita d'un element bidireccional de formig\u00f3, al voltant del seu suport. Aquest esfor\u00e7 de punxonament produeix un efecte puntual sobre el seu pla de suport. Pot produir-se en la trobada d'un pilar amb el forjat, o en fonamentacions superficials. Cal tenir en compte que aquest efecte pot apar\u00e8ixer en els forjats reticulars i en lloses massisses. En aquests forjats el punxonament produeix un trencament de la placa al voltant del pilar on recolza, ja sigui de forma troncoc\u00f2nica o troncopiramidal (segons sigui el pilar, de secci\u00f3 circular o rectangular) i la seva directriu \u00e9s el punt carregat. La superf\u00edcie cr\u00edtica de punxonament \u00e9s la superf\u00edcie de trencament, que abasta el per\u00edmetre on dona suport a la llosa i s'eleva amb un angle entre 30 \u00ba i 45 \u00ba.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El dibuix de planta de catedral \u00e9s el pl\u00e0nol que mostra el detall de la planta d'una catedral, \u00e9s a dir, les seccions de les parets i els pilars, donant una idea dels perfils de la seva estructura. Les finestres vidriades es representen per l\u00ednies dobles il\u00b7luminades en les parets dels per\u00edmetres, mentre que les carenes per sobre de la volta es representen amb l\u00ednies de punts. Per convenci\u00f3, els pl\u00e0nols eclesi\u00e0stics s\u00f3n mostrats amb el nord a la part superior i l'est lit\u00fargic a la part dreta.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una estadia d'Invar \u00e9s una mira especial tamb\u00e9 anomenada Mira horitzontal - per a \u00fas exclusiu en mesuraments paral\u00e0ctics, la seva longitud \u00e9s de 2 m entre les marques que es troben properes als seus extrems, generalment constru\u00efda en alumini, t\u00e9 al seu interior una \u00e0nima d'invar que li dona la seva estabilitat t\u00e8rmica.\n\nL'invar \u00e9s un aliatge met\u00e0l\u00b7lic d'acer i n\u00edquel (64% d'acer i 36% de Ni), el nom \u00e9s la contracci\u00f3 de la paraula invariable, fent al\u00b7lusi\u00f3 directa a la seva invariabilitat davant les condicions t\u00e8rmiques.\nEn alguna \u00e8poca va ser utilitzada en triangulacions topogr\u00e0fiques amb costats no majors de 500 m, en els casos en qu\u00e8 s'havia de mesurar una banda, que d'alguna manera era inaccessible per m\u00e8todes m\u00e9s comuns com el de cinta, tal el cas d'haver de travessar rius, llacunes, pantans o dunes, en la pr\u00e0ctica s'han tornat obsoletes, a l'extrem que \u00e9s molt dif\u00edcil trobar-ne una al mercat, at\u00e8s que el m\u00e8tode paral\u00e1ctic ha estat \u00e0mpliament superat pels m\u00e8todes electr\u00f2nics de mesura.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La fallada estructural \u00e9s la p\u00e8rdua de la capacitat de sostenir o transmetre la c\u00e0rrega relativament a un component o un membre de l'interior d'una estructura o l'estructura mateixa.\nLa fallada estructural comen\u00e7a quan el material \u00e9s dut al l\u00edmit de la seva capacitat, i aix\u00f2 provoca fractures i deformacions excessives.\nEl l\u00edmit de l'esfor\u00e7 a la ruptura del material, el component o el sistema representa el valor m\u00e0xim de la seva capacitat portadora.\nQuan s'assoleix aquest l\u00edmit, es provoquen danys al material, i la seva capacitat portadora queda redu\u00efda permanentment, significativa i r\u00e0pida.\nEn un sistema ben projectat, uns danys localitzats no haurien de causar un esfondrament immediat ni progressiu de l'estructura sencera. El l\u00edmit de ruptura del material \u00e9s una de les condicions que cal tenir en compte durant el disseny i el projecte estructural.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Enfilament de missi\u00f3 \u00e9s l'expansi\u00f3 d'un projecte o missi\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 dels seus objectius originals, sovint despr\u00e9s de tenir \u00e8xit inicial. L'\u00fas del terme sovint implica una certa desaprovaci\u00f3 dels nous objectius adoptats per part de l'usuari. El enfilament de missi\u00f3 \u00e9s habitualment considerat indesitjable a causa del cam\u00ed perill\u00f2s que suposa que cada \u00e8xit assolit doni lloc a nous objectius m\u00e9s ambiciosos, fins que arribi un error final i sovint catastr\u00f2fic. El terme va ser originalment aplicat exclusivament a operacions militars, per\u00f2 recentment ha estat aplicat a diversos camps, principalment al creixement de les burocr\u00e0cies.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La resistivitat d'un material representa la seva capacitat a oposar-se a la circulaci\u00f3 del corrent el\u00e8ctric. Es correspon amb la resist\u00e8ncia el\u00e8ctrica d'un tros de material d'un metre de longitud i d'un metre quadrat de secci\u00f3, s'expressa en ohms per metre (\u03a9\u00b7m, ohmmetre). La resistivitat permet classificar els materials en conductors, semiconductors i a\u00efllants (a m\u00e9s resistivitat m\u00e9s bon a\u00efllant, o m\u00e9s mal conductor). No hi ha cap a\u00efllador perfecte (\u03c1=infinit) ni cap conductor perfecte (\u03c1=0).\nLa resistivitat dels materials dep\u00e8n de la temperatura:\n\nPer als metalls, a temperatura ambient, creix linealment amb la temperatura. Aquest efecte s'utilitza per mesurar la temperatura (sonda Pt 100).\nPer als semiconductors, decreix fortament amb la temperatura, la resistivitat tamb\u00e9 pot dependre de la quantitat de radiaci\u00f3 (llum visible, infraroig, etc.), absorbida pel component.A pocs k\u00e8lvins de temperatura la resistivitat d'alguns materials es fa nul\u00b7la, \u00e9s el fenomen conegut amb el nom de superconductivitat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una catapulta electromagn\u00e8tica \u00e9s una obra hipot\u00e8tica d'enginyeria, igual que l'ascensor espacial, que permetria abaratir el cost dels llan\u00e7aments a \u00f2rbita.\nEl concepte \u00e9s molt simple: es tracta d'una rampa de gran longitud en la qual, mitjan\u00e7ant camps magn\u00e8tics, s'accelera l'objecte que es desitja posar en \u00f2rbita. Les t\u00e8cniques propostes poden ser ben la del can\u00f3 de Gauss o b\u00e9 la del can\u00f3 electromagn\u00e8tic. La seva realitzaci\u00f3 en la pr\u00e0ctica, no obstant aix\u00f2, no \u00e9s tan senzilla.\nEl primer inconvenient \u00e9s la construcci\u00f3 de la catapulta. Es tracta d'una obra de diversos quil\u00f2metres de longitud al llarg de la qual s'ha de mantenir una inclinaci\u00f3 constant i s'han de disposar els elements que permetin generar el camp magn\u00e8tic. \u00c9s doncs, una obra d'enginyeria de gran envergadura i, per tant, notablement cara.\nEl segon problema \u00e9s l'acceleraci\u00f3 necess\u00e0ria per posar el cos en \u00f2rbita. En una catapulta espacial es prescindeix de l'\u00fas de coets impulsors, per la qual cosa el cos ha de sortir amb la velocitat necess\u00e0ria per aconseguir l'\u00f2rbita. Aconseguir una velocitat tan alta en uns pocs quil\u00f2metres exigeix acceleracions que poden arribar a ser de l'ordre de milers de g, la qual cosa les fa inviables per llan\u00e7ar \u00e9ssers humans (fins i tot elements mec\u00e0nics sensibles poden resultar danyats). Les acceleracions poden reduir-se augmentant la longitud de la catapulta, per\u00f2 aix\u00f2 augmentaria la dificultat de la seva construcci\u00f3.\nUn tercer problema \u00e9s l'atmosfera. Velocitats de sortida tan altes impliquen fregaments molt elevats, semblants als quals sofreix un vehicle que realitza el seu reentrada en l'atmosfera, amb els problemes que aix\u00f2 implica quant a les temperatures. Es podria minimitzar aquest problema situant la catapulta en llocs alts, on l'atmosfera \u00e9s menys densa, per\u00f2 per facilitat d'\u00fas seria convenient que el dispositiu es trob\u00e9s en zones properes a l'equador, la qual cosa limita el nombre possible d'empla\u00e7aments idonis. Un d'aquests llocs seria l'altipl\u00e0 and\u00ed a Sud-am\u00e8rica.\nA causa dels inconvenients derivats de l'atmosfera i de les altes acceleracions (que impedeixen el llan\u00e7ament d'\u00e9ssers vius i, per extensi\u00f3, d'astronautes) la catapulta sembla un mitj\u00e0 poc adequat per sortir de la Terra.\nMalgrat aquestes dificultats, les utilitats d'una possible catapulta electromagn\u00e8tica en la Terra s\u00f3n molt variades, per exemple, per posar sat\u00e8l\u00b7lits en \u00f2rbita, llan\u00e7ar sondes no tripulades a l'espai exterior, llan\u00e7ar les peces o materials per construir estacions espacials o edificis lunars, llan\u00e7ar material radioactiu d'alta activitat dirigit a planetes inhabitables que segur mai trepitjarem com J\u00fapiter, com a arma per poder llan\u00e7ar projectils dirigits cap a algun asteroide que posi en perill l'exist\u00e8ncia a la terra.\nUna utilitzaci\u00f3 i empla\u00e7ament m\u00e9s l\u00f2gics para la catapulta seria la posada en \u00f2rbita de minerals en brut o de metalls des de la Lluna. Els avantatges s\u00f3n varis: d'una banda la gravetat lunar \u00e9s molt menor que la terrestre, la qual cosa facilita la posada en \u00f2rbita de materials mitjan\u00e7ant aquest m\u00e8tode; d'altra banda, la Lluna manca d'atmosfera, evitant els problemes de fregament i escalfament. De fet, la Lluna ha estat considerada ja des dels primers treballs de Tsiolkovsky com un port intermedi en els viatges interplanetaris dins del sistema solar i els optimistes plans de la NASA en els anys 1960 ja inclo\u00efen bases mineres i catapultes en la seva superf\u00edcie. Encara que \u00e9s molt probable que per llan\u00e7ar el material necessari per construir aix\u00f2 en la lluna d'una manera rendible faci mancada primer tenir una catapulta electromagn\u00e8tica a la terra.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un cilindre hidr\u00e0ulic es un actuador mec\u00e0nic que t\u00e9 per funci\u00f3 transformar la pressi\u00f3 del fluid en moviment mec\u00e0nic, lineal, que es aprofitat per moure elements de m\u00e0quines o mecan\u00edsmes. Es per aquest motiu que acostumen a muntar-se al final del circuit En els cilindres pneum\u00e0tics el fluid \u00e9s aire comprimit. Els cilindres hidr\u00e0ulics s'utilitzen \u00e0mpliament per aixecar objectes pesats a la ind\u00fastria. Aquest dispositiu \u00e9s una part irrempla\u00e7able de tots els sistemes hidr\u00e0ulics.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un sensor d'infraroig no dispersiu (o sensor NDIR, per les seves sigles en angl\u00e8s, Non Dispersive Infrared Detector) \u00e9s un simple dispositiu espectrosc\u00f2pic d'\u00fas freq\u00fcent com a detector de gas.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una  alidada, tamb\u00e9 anomenada dioptra  \u00e9s un aparell per a definir visuals i per a tra\u00e7ar-les simult\u00e0niament sobre una planxeta topogr\u00e0fica. La paraula prov\u00e9 del castell\u00e0 que al seu torn l'ha manllevada l'\u00e0rab \u0627\u0644\u0639\u0636\u0627\u062f\u0629,  al-\u02bfi\u1e0d\u0101da que significa muntant de porta, regle d'astrolabi.En la seva expressi\u00f3 la m\u00e9s senzilla, es compon d'un l\u00ednial amb dos p\u00ednnules en l\u00ednia recta que permeten d'apuntar un tercer punt (un objecte distant, un cim de munt, el sol, un estel\u2026], que segons l'axioma geom\u00e8tric de la recta, necess\u00e0riament s'ha de trobar sobre la mateixa recta, i amb deduccions trigonom\u00e8triques deduir la dist\u00e0ncia o l'altitud. La imprecisi\u00f3 de les mesures alidades prov\u00e9 entre d'altres de la deformaci\u00f3 per l'ull hum\u00e0 o per la refracci\u00f3. S'ha perfectionat en reempla\u00e7ar la p\u00ednnula per una ullera, i modernament per un feix de llum l\u00e0ser, que permet tra\u00e7ar l\u00ednies rectes m\u00e9s precises.\nMuntat en un astrolabi, que sosp\u00e8s, com una plomada dona la vertical, per exemple, permet determinar l'angle d'un estel, del sol respecte o de qualsevol objecte distant, respecte a l'eix vertical. A m\u00e9s dels astrolabis, alidades s'incorporen en els sextants, teodolits, altres instruments de mesura i armes a foc. En utilitzar-la en una arma de foc, s'ha de comptar amb l'efecte de la gravetat que fa que el projectil no segueix una recta geom\u00e8trica, per\u00f2 un arc.\n\nL'alidada s'utilitza en les torres de guaita d'incendis per llegir l'alineaci\u00f3 en graus d'una columna de fum.\nVegeu tamb\u00e9: Graf\u00f2metre, clin\u00f2metre, i groma", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El par\u00e0metre de Larson-Miller \u00e9s un mitj\u00e0 per preveure la vida \u00fatil del material en funci\u00f3 del temps i la temperatura a la qual ser\u00e0 sotm\u00e8s a partir d'una aproximaci\u00f3 correlativa que es basa en l'equaci\u00f3 d'Arrhenius. El valor del par\u00e0metre s'expressa normalment com LMP=T(C + log t) on C \u00e9s una constant espec\u00edfica del material, que s'aproxima sovint a 20, t \u00e9s el temps en hores i T \u00e9s la temperatura en k\u00e8lvins.\nLes dades de la trencament per tensi\u00f3 de flu\u00e8ncia per aliatges resistents a la flu\u00e8ncia a altes temperatures sovint es representen en gr\u00e0fiques de logaritme de la tensi\u00f3 en funci\u00f3 d'una combinaci\u00f3 de logaritmes temporals o de temperatura. Un dels par\u00e0metres que relacionen temps i temperatura que s'utilitzen per representar aquest tipus de dades \u00e9s el par\u00e0metre de Larson-Miller (L.M.) parameter, que, en la forma generalitzada \u00e9s:\n\n  \n    \n      \n        P\n        (\n        L\n        .\n        M\n        .\n        )\n        =\n        T\n        [\n        log\n        \u2061\n        \n          t\n          \n            r\n          \n        \n        +\n        C\n        ]\n      \n    \n    {\\displaystyle P(L.M.)=T[\\log t_{r}+C]}\n  \nT = temperatura, en K o \u00b0R \n\n  \n    \n      \n        \n          t\n          \n            r\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle t_{r}}\n   = temps de trencament, h \nC = constant, normalment de l'ordre de 20\nSegons el par\u00e0metre L.M., en un nivell de tensi\u00f3 donat, el logaritme del temps de trencament m\u00e9s una constant de l'ordre de 20 multiplicada per la temperatura en k\u00e8lvins o en graus Rankine es mant\u00e9 constant per un material donat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El marbre \u00e9s un instrument elemental de verificaci\u00f3 utilitzat en el control de superf\u00edcies planes.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'enc\u00e0ustica, que deriva del grec enkaustikos ('gravat a foc'), \u00e9s una t\u00e8cnica de pintura que es caracteritza per l'\u00fas de la cera com a aglutinant dels pigments. La barreja \u00e9s densa i cremosa. La pintura s'aplica amb un pinzell o amb una esp\u00e0tula calenta. L'acabat \u00e9s un polit que es fa amb draps de lli sobre una capa de cera calenta, pr\u00e8viament estesa (que, en aquest cas, ja no actua com a aglutinant sin\u00f3 com a protecci\u00f3). Aquesta operaci\u00f3 es diu enc\u00e0ustica i est\u00e0 perfectament descrita per Vitruvi, arquitecte i enginyer rom\u00e0 (c. 70-25 aC), que explica que \"Cal estendre una capa de cera calenta sobre la pintura i, a continuaci\u00f3, cal polir-la amb uns draps de lli ben secs.\"", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Es diu  magnet\u00f2metre  als dispositius que serveixen per quantificar en for\u00e7a o direcci\u00f3 del senyal magn\u00e8tic d'una mostra. N'hi ha de molt senzills, com la balan\u00e7a de Gouy o la balan\u00e7a d'Evans, que mesuren el canvi en pes aparent que es produeix en una mostra en aplicar un camp magn\u00e8tic (pel moment magn\u00e8tic que indueix), i tamb\u00e9 molt sofisticats, com els dotats d'SQUID, que s\u00f3n els m\u00e9s sensibles actualment.\nEl magnetisme varia d'un lloc a l'altre i aquestes variacions en el camp magn\u00e8tic terrestre (magnetosfera) poden ser causades per la diferent naturalesa de les roques i la interacci\u00f3 entre les part\u00edcules carregades del Sol i la magnetosfera d'un planeta. Els magnet\u00f2metres s\u00f3n un component instrumental molt freq\u00fcent de les naus espacials que exploren planetes.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Les cases prefabricades s\u00f3n habitatges constru\u00efts a partir de seccions estandarditzades, que s\u00f3n fabricades amb antelaci\u00f3 fora del seu lloc d'empla\u00e7ament, i posteriorment enviades a la seva ubicaci\u00f3 definitiva per al seu acoblament final.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Yate y moton\u00e1utica va ser una revista especialitzada en n\u00e0utica, publicada mensualment a Barcelona entre el mar\u00e7 de 1965 i el gener de 1991. Fundada per Jos\u00e9 Ros\u00e9s i Antonio Beghetti, informava sobre els campionats, regates, esdeveniments aix\u00ed com novetats del sector. A m\u00e9s, inclo\u00efa articles de divulgaci\u00f3 t\u00e8cnica sobre les embarcacions i la seva pr\u00e0ctica esportiva. Va tenir diversos directors com Pascual Masterra, Carles Serra, Germ\u00e1n Soler, Isidre Mart\u00ed i Santiago Serrat, i col\u00b7laboradors com Jos\u00e9 Maria Mart\u00ednez-Hidalgo, Miguel L\u00f3pez D\u00f3riga, Carmi\u00f1a Verdejo, Jos\u00e9 Maria Tey, entre d'altres. Va ser continuada per la revista Yate el gener de 1991 i va deixar de publicar-se el gener de 2012.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un sistema hidrojet o sistema de propulsi\u00f3 per doll d'aigua, \u00e9s un sistema de propulsi\u00f3 n\u00e0utica mitjan\u00e7ant un doll d'aigua. La disposici\u00f3 mec\u00e0nica pot ser una h\u00e8lix a l'interior d'un conducte amb una tovera a la seva sortida, o una bomba centr\u00edfuga acoblada a una tovera.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una grapa o gafa metal\u00b7lica \u00e9s una tija de ferro o altre metall que els seus dos extrems doblegats i punxeguts es claven per a unir i subjectar papers, taules o altres coses.Les grapes s'han emprat al llarg de la hist\u00f2ria per a enlla\u00e7ar els carreus d'una f\u00e0brica i sent de ferro en construccions econ\u00f2miques i de bronze en la resta. En les antigues construccions de l'\u00e8poca romana, es van fer algunes de fusta en forma de doble cua d'oreneta per\u00f2 les m\u00e9s emprades foren les de bronze i el desig d'apoderar-se d'aquest metall ha contribu\u00eft notablement a la destrucci\u00f3 dels monuments antics. Escollien el bronze perqu\u00e8, a m\u00e9s de ser m\u00e9s durador, no es rovella com el ferro augmentant de volum i fent saltar les pedres.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El tub Venturi o tub de Venturi \u00e9s un dispositiu per a mesurar cabal hidr\u00e0ulic.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'enginyeria militar \u00e9s la branca de l'enginyeria que dona suport a les activitats de combat i log\u00edstica de les forces armades mitjan\u00e7ant un sistema MCP (Mobilitat, Contramobilitat i Protecci\u00f3) amb tres tasques principals: l'enginyeria de combat o suport d'enginyer t\u00e0ctic al camp de batalla, el suport estrat\u00e8gic mitjan\u00e7ant l'execuci\u00f3 d'obres i serveis necessaris a les zones de comunicacions, i el suport auxiliar.\nEls enginyers s'encarreguen de la construcci\u00f3 d'aer\u00f2droms i dip\u00f2sits, la millora dels ports i les comunicacions per carretera i ferrocarril, inclosa la construcci\u00f3 de ponts i passarel\u00b7les i l'emmagatzematge i distribuci\u00f3 de combustibles, el subministrament i distribuci\u00f3 de mapes i l'eliminaci\u00f3 de bombes i sense explotar. Augmenten el poder defensiu per mitj\u00e0 de construccions o millorament d'estructures de defensa i l'estesa de camps minats. A m\u00e9s de les seves missions cl\u00e0ssiques de suport en situacions de combat a la guerra, en \u00e8poques de pau col\u00b7labora en la soluci\u00f3 de problemes d'infraestructura ordin\u00e0ria. En l'\u00e0mbit d'una unitat/cos, \u00e9s aquella que t\u00e9 com a missions facilitar el moviment de les forces pr\u00f2pies i impedir o dificultar el de l'enemic. Les tasques d'un soldat d'enginyers inclouen la construcci\u00f3 de camins i ponts, estesa de camps de mines o la detecci\u00f3 i neteja d'obstacles. En alguns ex\u00e8rcits tamb\u00e9 \u00e9s responsabilitat dels enginyers les comunicacions t\u00e0ctiques de les seves unitats.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un tel\u00e8metre estadim\u00e8tric \u00e9s un instrument \u00f2ptic que permet calcular dist\u00e0ncies mitjan\u00e7ant la comparaci\u00f3 d'un objecte de mida coneguda, amb una escala coneguda a l'instrument. L'estadim\u00e8tric (etimol\u00f2gicament, \u00abmesurador d'est\u00e0dia\u00bb) \u00e9s el dispositiu dins d'un bisell que es compara amb l'objecte observat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Mercury-Redstone 1 (MR-1) va ser el primer vol de prova no tripulat del programa de Mercury i el primer intent per llan\u00e7ar una astronau \"Mercury\" amb vehicle de llan\u00e7ament Redstone. Va ser llan\u00e7at el 21 de novembre de 1960 de Cap Canaveral, Florida, amb la intenci\u00f3 de fer un vol sub-orbital sense tripulaci\u00f3. El llan\u00e7ament va fallar d'una manera estranya a la que es va comen\u00e7ar a referir com a el \"vol de quatre polzades\".", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un tetr\u00e0pode \u00e9s una estructura formada per quatre eixos, a manera de tetraedre estilitzat, que, donada la seva capacitat d'intricat amb figures an\u00e0logues i a la seva estabilitat geom\u00e8trica, ja que sempre reposa sobre tres peus en un equilibri molt estable, ha estat emprat en obres civils (particularment en la construcci\u00f3 d'esculleres) i militars (per bloquejar el pas de tropes o civils, de vegades refor\u00e7at amb filferro espin\u00f3s).\nLes esculleres realitzades amb tetr\u00e0podes es caracteritzen per una gran capacitat per absorbir l'impacte de les onades, pel fet que formen una estructura de gran rugositat i porositat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Catalunya Mar\u00edtima va ser una revista catalana especialitzada en assumptes mar\u00edtims publicada per primer cop el 30 de gener de 1919. Editada per l'Editorial Catalana, els seus directors van ser l'editor Josep Pug\u00e9s i l'historiador Jaume Carrera. La publicaci\u00f3 contenia articles, notes i informacions sobre drassanes, la construcci\u00f3 naval catalana, moviments d'entrada i sortida de vaixells als ports catalans o les companyies navilieres. De periodicitat quinzenal, a partir del n\u00famero 7, i mensual al tercer any, va deixar d'editar-se el juliol de 1921.\nLa revista completa est\u00e0 digitalitzada i disponible a l'Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del Museu Mar\u00edtim de Barcelona.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La mare del vinagre \u00e9s un biofilm gruixut i d'aspecte carn\u00f3s que es produeix al final de la fermentaci\u00f3 del vinagre. Est\u00e0 generada a partir del creixement de diverses esp\u00e8cies de bacteris de l'\u00e0cid ac\u00e8tic, com ara Acetobacter i Gluconobacter, en els compostos nitrogenats del vinagre.La seva aparici\u00f3 est\u00e0 lligada a la fermentaci\u00f3 ac\u00e8tica que succeeix a la fermentaci\u00f3 alcoh\u00f2lica de diverses begudes alcoh\u00f2liques. Aix\u00ed doncs, la mare del vinagre sorgeix quan el vi o la sidra es piquen i agreixen, canviant-ne significativament les propietats organol\u00e8ptiques pr\u00e8vies.La mare del vinagre procedent de vinagre de poma i de magrana \u00e9s for\u00e7a ac\u00eddic, d'aproximadament pH 3 (m\u00e9s que el propi vinagre). L'augment en la temperatura de fermentaci\u00f3 de la sidra d'aquestes dues fruites per sobre del rang entre els 15 \u00b0C i els 25 \u00b0C afavoreix el creixement bacteri\u00e0 i la sedimentaci\u00f3 de mares del vinagre.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Aerosport \u00e9s una fira d'aeron\u00e0utica esportiva i corporativa que se celebra anualment des de 1993 a l'Aer\u00f2drom d'Igualada-\u00d2dena General Vives, comarca de l'Anoia, organitzada per Fira d'Igualada i la Federaci\u00f3 A\u00e8ria Catalana (FAC), conjuntament amb la Generalitat de Catalunya mitjan\u00e7ant la societat p\u00fablica Aeroports de Catalunya. \u00c9s l'\u00fanica fira de tot l'Estat que est\u00e0 dedicada \u00edntegrament a l'aviaci\u00f3 general i esportiva.La fira inclou exposicions i vols d'ultralleugers, autogirs, vol a motor, vol a vela, motovelers, acrob\u00e0cia, paramotors, helic\u00f2pters, construcci\u00f3 amateur, complements i accessoris aeron\u00e0utics, escoles de pilots, aeroclubs i un mercat d'ocasi\u00f3. La fira disposa d'una carpa on es solen fer confer\u00e8ncies t\u00e8cniques sobre l'aeron\u00e0utica general i esportiva en qu\u00e8 s'aborden temes com la cartografia i l'espai aeri, els motors d'avi\u00f3, les assegurances i la hist\u00f2ria de les l\u00ednies a\u00e8ries.Fira d'Igualada va rebre l'any 2007 el Premi Flyer en la categoria de 'Millor desenvolupament i divulgaci\u00f3 del sector aeron\u00e0utic', atorgat al certamen Aerosport.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En topografia i orografia, l'isolament (o a\u00efllament) d'un cim \u00e9s la dist\u00e0ncia al punt m\u00e9s proper de la mateixa al\u00e7ada. Simbolitza el radi de domin\u00e0ncia, on el cim en q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s el punt m\u00e9s elevat. Dona una mesura de la import\u00e0ncia del cim en relaci\u00f3 als del seu entorn, i en aquest sentit s'utilitza en contextos similars a la promin\u00e8ncia, encara que tenen significats diferents.\nL'isolament tamb\u00e9 es pot calcular per a illes i turons petits, no nom\u00e9s per als cims de muntanyes importants, i fins i tot per cims submergits.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un pluvioniv\u00f2metre \u00e9s un pluvi\u00f2metre, normalment de grans dimensions i capacitat, destinat a la mesura de les precipitacions caigudes durant llargs per\u00edodes en indrets poc accessibles, on la lectura s'efectua poques vegades a l'any, com ara les zones muntanyoses. Al recipient s'hi introdueix soluci\u00f3 anticongelant perqu\u00e8 no es glaci l'aigua de la pluja i perqu\u00e8 es desfacin la neu i la calamarsa. Per evitar l'evaporaci\u00f3 tamb\u00e9 s'hi introdueix una capa d'oli mineral de punt de congelaci\u00f3 baix que cobreix la barreja.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Hyperloop \u00e9s un mitj\u00e0 de transport d'alta velocitat hipot\u00e8tic, proposat per Elon Musk, inventor i fundador de SpaceX. Musk concep el sistema com un \"cinqu\u00e8 mitj\u00e0\" de transport, una alternativa als vaixells, avions, autom\u00f2bils i trens. En teoria, el sistema seria capa\u00e7 de viatjar des del centre de la ciutat de Los Angeles al centre de la ciutat de Sant Francisco en menys de 35 minuts, \u00e9s a dir, 563 km a m\u00e9s de 1100 km/h.Musk va anunciar per primera vegada l\u2019Hyperloop el juliol de 2012, en l'esdeveniment PandoDaily que va tenir lloc en Santa Monica, Calif\u00f2rnia.El setembre del 2012 Musk va comparar el sistema amb un Concorde terrestre i amb un encreuament entre un Concorde i un can\u00f3 de rail, encara que assenyalant que no necessitava ra\u00efls. Musk va estimar que el cost del Hyperloop entre Sant Francisco i Los Angeles seria d'uns sis mil milions de d\u00f2lars, una trentena part del cost del Tren d'Alta Velocitat de Calif\u00f2rnia que ha estat proposat per donar servei entre ambdues ciutats. Musk ha comentat que l\u2019Hyperloop no \u00e9s un tren que circula per un tub on s'ha fet el buit (Vactrain).\nEl 12 d'agost de 2013 Elon Musk va presentar un document de 57 p\u00e0gines que descriu el projecte, en el qual s'inclo\u00efa un pressupost estimat de 6000 milions de d\u00f2lars per a la versi\u00f3 que transporta nom\u00e9s passatgers, mentre que la versi\u00f3 que transporta tant passatgers com cotxes va ser pressupostada amb 7000 milions de d\u00f2lars. Aquests costos projectats han estat posats en dubte per enginyers de transport i altres, qui mantenen que aquestes xifres s\u00f3n poc realistes at\u00e8s el nivell de construcci\u00f3 necessari i la quantitat de tecnologia que no ha estat provada mai abans.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Les explosions de pols es produeixen per un conjunt de fines part\u00edcules de pols, especialment de la pols de carb\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 per pols d'altres materials com la pols de cereals emmagatzemats en sitges o altres llocs tancats.\nLa pols de carb\u00f3 es pot crear durant l'extracci\u00f3, el transport o el maneig mec\u00e0nic del carb\u00f3. La pols de carb\u00f3 s\u00f3n altament inflamables i es troben durant les explotacions de les mines de carb\u00f3.\nLes part\u00edcules de carb\u00f3 en suspensi\u00f3 en l'aire s\u00f3n la causa d'explosions i es creu que aquesta va ser la causa de la cat\u00e0strofe de Courri\u00e8res ocorreguda a principi del segle XX i que va matar a 1099 persones.\nLes t\u00e8cniques modernes d'extraccions mec\u00e0niques del carb\u00f3, aparegudes a partir de la d\u00e8cada de 1930, usant el martell picador van augmentar la producci\u00f3 de pols de carb\u00f3 i al mateix temps la pols de carb\u00f3 \u00e9s l'origen de la malaltia professional de la silicosi.\nUn dels principals riscos est\u00e0 relacionat amb l'estat de part\u00edcula fina: en efecte, el carb\u00f3 necessita la pres\u00e8ncia d'aire per cremar i en part\u00edcula fina la pols presenta una gran superf\u00edcie de contacte amb l'aire (vegeu superf\u00edcie espec\u00edfica).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La nanoenginyeria \u00e9s la pr\u00e0ctica de dissenyar productes i sistemes a la nanoescala. El seu nom s'origina del nan\u00f2metre, la unitat de mesures equivalent a un metre dividit mil milions de vegades (al 10-9 en notaci\u00f3 cient\u00edfica).\nLa nanoenginyeria es relaciona amb la nanotecnologia.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un espectr\u00f2metre \u00e9s un aparell \u00f2ptic capa\u00e7 de mesurar les propietats de la llum analitzant una part espec\u00edfica de l'espectre electromagn\u00e8tic, s'utilitzen en l'an\u00e0lisi espectrosc\u00f2pic per a la identificaci\u00f3 dels materials. La variable que es mesura amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s la intensitat de la llum, per\u00f2 tamb\u00e9 es poden mesurar d'altres com l'estat de polaritzaci\u00f3. Habitualment la longitud d'ona \u00e9s una variable independent, normalment expressada en nan\u00f2metres, per\u00f2 de vegades tamb\u00e9 utilitzant una unitat directament proporcional a l'energia del fot\u00f3, com el nombre d'ona o l'electr\u00f3-volt, que t\u00e9 una relaci\u00f3 inversa amb la longitud d'ona.\nL'espectroscopi s'utilitza en espectrosc\u00f2pia per produir l\u00ednies espectrals i mesurar les seves intensitats i longituds d'ona. El terme espectr\u00f2metre s'aplica als instruments que treballen en un ampli ventall de longituds d'ona, des de la radiaci\u00f3 gamma i els raigs X a l'infraroig lluny\u00e0. Si l'estudi se centra en la regi\u00f3 de l'espectre visible l'estudi rep el nom d'espectrofotometria.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El  tel\u00e8graf d'ordres  \u00e9s un dispositiu instal\u00b7lat al pont d'un vaixell amb una r\u00e8plica a la sala de m\u00e0quines, mitjan\u00e7ant del qual es transmeten les ordres de graus de marxa desitjats.\nT\u00e9 per objecte ser un mitj\u00e0 efica\u00e7 i indubitable de comunicaci\u00f3. El pilot acciona el mecanisme seleccionant una posici\u00f3 o grau de marxa, aix\u00f2 fa sonar una alarma a la sala de m\u00e0quines i en el pont i nom\u00e9s quan l'oficial maquinista respon igualant en el seu tel\u00e8graf la posici\u00f3 de l'agulla selectora l'alarma cessa, informant ambd\u00f3s extrems que l'ordre va ser rebuda i interpretada correctament.\nAvui dia, la planta propulsora dels vaixells moderns es comanda directament des del pont per\u00f2 per tradici\u00f3 se segueix denominant al sistema de comandament a dist\u00e0ncia de la mateixa manera i es mant\u00e9, encara que en forma m\u00e9s sofisticada la forma de l'antic tel\u00e8graf.\n\nEn les fotografies de la dreta es visualitzen ambd\u00f3s extrems del sistema de tel\u00e8graf (encara que no del mateix vaixell).\nGraus de marxa:\nAvant tota (full ahead).\nAvant mitja (half ahead).\nAvant poca (slow ahead).\nAvant molt poca (dead slow ahead).\nAtenci\u00f3 (stand by).\nPara (Stop).\nLlest de m\u00e0quines (optatiu) (Finished with engine).\nEnrere molt poca (dead slow astern).\nEnrere poca (slow astern).\nEnrere mitja (half astern).\nEnrere tota (full astern).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'enjub \u00e9s un tipus de paret o contrafort que serveix per protegir les terres de les rierades. Amb aquest sistema de construcci\u00f3, es poden minimitzar els efectes naturals sobre les construccions urbanes.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'amonal \u00e9s un explosiu fabricat amb una barreja de nitrat d'amoni, trinitrotolu\u00e8, i pols d'alumini en una relaci\u00f3 22/67/11. Cal afegir tamb\u00e9 que en cas d'usar aquests explosius per a la c\u00e0rrega d'armes submarines (torpedes, mines, etc.) l'alumini refor\u00e7a l'efecte explosiu d'aquesta al reaccionar amb l'aigua. El nitrat d'amoni \u00e9s l'oxidant i l'alumini \u00e9s un potenciador de l'explosi\u00f3. Com a efecte secundari, l'alumini fa que l'explosiu sigui menys sensible a la detonaci\u00f3. L'\u00fas de components relativament barats com el nitrat d'amoni i l'alumini fa que s'utilitzi en lloc del TNT pur. La barreja pot malmetre's si hi ha pres\u00e8ncia d'humitat, ja que el nitrat d'amoni \u00e9s altament higrosc\u00f2pica. Crema quan s'exposa a l'aire i detona quan es troba confinada. La seva velocitat de detonaci\u00f3 \u00e9s de 4.400 m/s.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La incineraci\u00f3 \u00e9s una t\u00e8cnica de transformaci\u00f3 de la mat\u00e8ria per l'acci\u00f3 del foc: \u00abincinerar\u00bb vol dir 'reduir a cendres'.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "The Engineer \u00e9s una revista de divulgaci\u00f3 t\u00e8cnica amb seu a Londres on hom pot trobar els darrers aven\u00e7os en enginyeria i tecnologia tant al Regne Unit com internacionals. Fou fundada el gener de 1856 i es troba entre les publicacions professionals m\u00e9s antigues del m\u00f3n. The Engineer se centra sobretot en noves tecnologies lligades a les energies alternatives i la millora de les fonts energ\u00e8tiques tradicionals, a avan\u00e7os en bioenginyera, aviaci\u00f3, enginyeria naval, comunicacions, defensa o producci\u00f3. Tamb\u00e9 s'hi pot trobar una gran secci\u00f3 d'ofertes de treball per enginyers aix\u00ed com informaci\u00f3 sobre convencions i cursos de formaci\u00f3.\nEl fundador fou Edward Charles Healey, un emprenedor i enginyer amb interessos financers als ferrocarrils. El diari publicava cr\u00f2niques i explicava la gran quantitat de millores t\u00e8cniques durant el gran desenvolupament en l'\u00e8poca victoriana.\nAbans de la fi del segle xix, The Engineer havia cobert fites com ara el proc\u00e9s Bessemer per la fabricaci\u00f3 d'acer, la invenci\u00f3 del tel\u00e8fon o la llum per part de Thomas Edison.\nDurant el seg\u00fcent segle i mig The Engineer reflect\u00ed no nom\u00e9s la r\u00e0pida evoluci\u00f3 de la tecnologia, sin\u00f3 tamb\u00e9 la hist\u00f2ria de Gran Bretanya. Per exemple, en els primers anys fou testimoni de gran quantitat de projectes duts a terme per l'Imperi Brit\u00e0nic. Durant la Segona Guerra Mundial, la revista es va centrar en el paper dels enginyers en la lluita contra el Nazis, per exemple amb el motor Rolls-Royce Merlin desenvolupat per donar pot\u00e8ncia a l'avi\u00f3 de combat Supermarine Spitfire, de la Royal Air Force\nAl llarg de la seua vida, la revista ha narrat altres esdeveniments com ara l'enfonsament del Titanic, l'arribada de la televisi\u00f3, el llan\u00e7ament del Sp\u00fatnik, la cooperaci\u00f3 anglo-francesa en el Concorde.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "\u00c9cole nationale sup\u00e9rieure des mines de Nancy, \u00e9s una universitat francesa, grande \u00e9cole, fundada el 1919. \u00c9s membre de la Conf\u00e9rence des Grandes Ecoles. Amb un curr\u00edculum interdisciplinari, forma enginyers en tres anys, que despr\u00e9s treballen principalment en el m\u00f3n empresarial: L'objectiu de la formaci\u00f3 \u00e9s l'anomenat Master Ing\u00e9nieur Mines Nancy.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un programa de guerxament o maniobra d'inclinaci\u00f3 \u00e9s una maniobra aerodin\u00e0mica que altera l'actitud d'un vehicle de llan\u00e7ament espacial llan\u00e7at en posici\u00f3 vertical. Aquesta maniobra es fa servir per situat la nau espacial en la direcci\u00f3 adequada vers la seva \u00f2rbita desitjada.\nEl programa de guerxament es completa poc despr\u00e9s que el vehicle superi la torre. En el cas d'una missi\u00f3 tripulada, un dels tripulants (habitualment el comandant) informa el control de missions sobre el guerxament, sent confirmat pel comunicador amb la c\u00e0psula.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El fil met\u00e0l\u00b7lic \u00e9s un fil constitu\u00eft per algun material met\u00e0l\u00b7lic, ja sigui ferro, coure, estany o d'altres. Pot presentar-se al mercat en bobines o enrotllat en forma de rotlle-donut i t\u00e9 diverses utilitats. En electrot\u00e8cnia, el fil de coure, revestit d'una capa de pl\u00e0stic, s'empra com a conductor d'aquesta energia en instal\u00b7lacions el\u00e8ctriques. En joieria, s'utilitza el fil d'or o d'argent, per fer soldadures entre peces d'aquests materials. En inform\u00e0tica i electr\u00f2nica, s'utilitza el fil d'estany, per soldar components a una placa de circuits integrats.\nEn l'antiguitat, la joieria sovint cont\u00e9, en forma de cadenes i decoraci\u00f3 aplicada, grans quantitats de fils met\u00e0l\u00b7lics fets amb precisi\u00f3. En alguns casos, les tires tallades de xapa met\u00e0l\u00b7lica es convertien en fil estirant-les a trav\u00e9s de perforacions en matrius de pedra, i les tires es doblegaven sobre elles mateixes per formar tubs prims. Aquesta t\u00e8cnica va ser utilitzada a Egipte durant la II Dinastia. Des de mitjans del II mil\u00b7lenni aC, la majoria dels fils d'or de la joieria es caracteritzen per l\u00ednies de costura que segueixen una espiral formant un cable. Aquestes tires retor\u00e7ades es podien convertir en fils rodons s\u00f2lids fent-los rodar entre superf\u00edcies planes o el m\u00e8tode de trefilatge de tires. El m\u00e8tode de fabricaci\u00f3 de fils trenats va ser substitu\u00eft per l'extrusi\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'enginyeria forestal \u00e9s una branca de l'enginyeria que aplica la ci\u00e8ncia i la tecnologia a l'estudi i la gesti\u00f3 dels boscos, considerats tant des del punt de vista dels recursos naturals com des del punt de vista econ\u00f2mic. Aix\u00f2 inclou la creaci\u00f3, la gesti\u00f3, la utilitzaci\u00f3 i la conservaci\u00f3 dels boscos i els recursos que s'hi associen en benefici dels humans de manera sostenible per tal d'assolir els objectius desitjats, les seves necessitats i els seus valors.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un artefacte explosiu improvisat o IED, sigles de l'angl\u00e8s Improvised Explosive Device, \u00e9s una bomba de fabricaci\u00f3 artesanal. Aquest tipus d'explosius s\u00f3n habitualment emprats per forces irregulars sense estat: guerrilles o grups insurgents contra forces policials o d'un ex\u00e8rcit convencional.Els IED poden estar fabricats o no amb material militar i solen tenir formes molt diferents, des de canonades emplenades d'explosiu fins a grans projectils d'artilleria connectats entre ells. A causa d'aix\u00f2, el m\u00e8tode d'\u00fas tamb\u00e9 \u00e9s molt variable: cotxes bomba, atemptats su\u00efcida, col\u00b7locats sota una carretera\u2026Tot i que aquest tipus d'element s'ha fet servir des de la introducci\u00f3 de la p\u00f3lvora fou a la Guerra del Vietnam, per part dels soldats del vietcong, on es va comen\u00e7ar a usar tal com s'usen avui en dia. A partir de la Invasi\u00f3 de l'Iraq de 2003 i la Guerra de l'Afganistan els IED guanyaran molta import\u00e0ncia, arribant a ser una de les principals armes de la insurg\u00e8ncia. Els artefactes explosius improvisats tamb\u00e9 s'han usat contra civils en diversos atacs indiscriminats, els m\u00e9s destacables que han afectat Europa i els EUA s\u00f3n l'atemptat d'Oklahoma City (1995), els atemptats als trens de Madrid (2004) i els atemptats de Londres (2005).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una membrana \u00e9s una capa de material que serveix de barrera selectiva entre dos estats i roman impermeable a part\u00edcules, grups de part\u00edcules o subst\u00e0ncies espec\u00edfiques quan se l'exposa a l'acci\u00f3 d'una for\u00e7a impulsora. Alguns components poden passar a trav\u00e9s de la membrana dins un corrent permeat, mentre que d'altres s\u00f3n aturats per ella i s'acumulen al corrent de retingut.\nLes membranes poden ser de diferent gruix, amb una estructura homog\u00e8nia o heterog\u00e8nia. Les membranes poden ser neutres o carregades, i el transport de les part\u00edcules pot ser actiu o passiu. Aquest \u00faltim pot ser facilitat per la pressi\u00f3, concentraci\u00f3, o gradients qu\u00edmics o el\u00e8ctrics del proc\u00e9s membranal. Les membranes es poden classificar en dos grups: membranes artificials o membranes biol\u00f2giques. Aquests dos tipus de membrana difereixen significativament en la seva estructura i funcionalitat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una ampolleta o b\u00e9 ampolleta d'hores (tamb\u00e9 coneguda en l'antiguitat com clepsamia) \u00e9s un tipus de rellotge de sorra usat en la navegaci\u00f3 mar\u00edtima per estimar el temps que es navega en un rumb determinat i poder calcular aix\u00ed la posici\u00f3 per estima. Originalment constava de dues fioles  de vidre col\u00b7locades una sobre l'altra i connectades per l'extrem amb un tub. El progr\u00e9s de bufat del vidre va permetre a partir d'un moment donat fer-les d'una sola pe\u00e7a.\nNormalment s'emprava una ampolleta de 30 minuts que servia tamb\u00e9 per marcar les gu\u00e0rdies de 4 hores (8 ampolletes).\nS'utilitzava una ampolleta m\u00e9s petita (de 28s. o 14s. de duraci\u00f3) juntament amb la corredora, per mesurar la velocitat del vaixell en nusos.La fiola plena de sorra o material similar (part\u00edcules finament moltes d'estany o plom) es col\u00b7locava en la part superior i per efecte de la gravetat, la sorra flu\u00efa lentament i de manera constant cap a la fiola inferior. Una vegada havia flu\u00eft tota la sorra a aquesta fiola inferior, es podia girar l'ampolleta per mesurar un altre per\u00edode.\nL'ampolleta no era un instrument del tot prec\u00eds per a mesurar de forma fiable el pas del temps, hi havia diversos factors que podien afectar la durada del flux de sorra: la humitat dins de l'ampolleta, l'homogene\u00eftat del gra de la sorra, el di\u00e0metre interior del tub d'interconnexi\u00f3 desgastat pel flux de sorra, la posici\u00f3 m\u00e9s o menys horitzontal, l'efecte dels moviments d'acceleraci\u00f3 o desacceleraci\u00f3 del vaixell, tots ells podien influir en el flux de la sorra, i per tant en el temps mesurat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Ancoratge \u00e9s la maniobra per immobilitzar un objecte usant una \u00e0ncora: un vaixell, un tren, etc. Ancorar \u00e9s la maniobra n\u00e0utica necess\u00e0ria perqu\u00e8 una nau o qualsevol objecte que suri quedi subjecte amb seguretat al fons. La maniobra n\u00e0utica d'ancorar un cos flotant: vaixell, boia, almadrava, etc. tamb\u00e9 es coneix com fondejar fent que l'objecte que floti quedi subjecte amb seguretat al fons.\nAquesta maniobra n\u00e0utica es fa habitualment amb \u00e0ncores o amb un pes mort que es diposita al fons. En vaixells lleugers, si el mort t\u00e9 una boia, una nau queda fondejada quan s'hi amarra, sense ser necessari fondejar una \u00e0ncora.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El m\u00f2dul d'elasticitat, m\u00f2dul el\u00e0stic, m\u00f2dul d'elasticitat longitudinal o m\u00f2dul de Young \u00e9s la mesura de la rigidesa d'un material el\u00e0stic. Es defineix com la relaci\u00f3 entre la tensi\u00f3 uniaxial i l'allargament unitari uniaxial en el rang de tensions en el qual es compleix la llei de Hooke (\u00e9s a dir, abans d'arribar al l\u00edmit el\u00e0stic). En mec\u00e0nica del s\u00f2lid, el pendent de la corba tensi\u00f3-deformaci\u00f3 en qualsevol punt s'anomena m\u00f2dul tangent; si aquest punt es troba sobre la regi\u00f3 lineal de la corba, doncs, es tracta del m\u00f2dul d'elasticitat o m\u00f2dul de Young. El m\u00f2dul d'elasticitat es pot determinar experimentalment mitjan\u00e7ant un assaig de tracci\u00f3 realitzat sobre una mostra del material a estudiar. En materials anisotr\u00f2pics, el m\u00f2dul d'elasticitat pot tenir diferents valors segons la direcci\u00f3 que s'apliqui la for\u00e7a respecte a l'estructura del material.\nEl m\u00f2dul de Young s'anomena aix\u00ed en honor de Thomas Young, cient\u00edfic brit\u00e0nic del segle xix. De totes maneres, el concepte fou desenvolupat el 1727 per Leonhard Euler, i els primers experiments que utilitzaren el concepte de m\u00f2dul d'elasticitat foren duts a terme pel cient\u00edfic itali\u00e0 Giordano Riccati el 1782.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una era de batre en l'agricultura \u00e9s l'espai de terra, aplanat i ferm damunt el qual hom posa els cereals o llegums per a batre\u2019ls i separar el gra de la palla i del boll. La paraula s'utilitza tamb\u00e9 per extensi\u00f3 per al local a proximitat on es posa el farratge. El mot prov\u00e9 del llat\u00ed area que significa pati, era de batre. A Mallorca, les clastres tenien la mateixa funci\u00f3 i el ball privat, reservat als sols treballadors organitzat tradicionalment despr\u00e9s d'una feina feta (batuda, collita\u2026) es diu \u00abball de clast(r)a\u00bb. Amb l'aparici\u00f3 de la maquin\u00e0ria agr\u00edcola com segadores-recol\u00b7lectores, les eres van esdevenir obsoletes.\nLa paraula \u00abera\u00bb aix\u00ed com els diminutius \u00aberol\u00bb i \u00aberola\u00bb s'utilitzen tamb\u00e9 per a designar un quadre o rectangle petit de terra on es conreen flors i alguna hortalissa o per a espais plans m\u00e9s petits on es prepara l'argamassa, es treballen els minerals, etc.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La navegaci\u00f3 astron\u00f2mica \u00e9s una part de l'astronomia per a l'\u00fas directe del navegant aeri, que compr\u00e8n principalment les coordenadas celestes, el temps i la posici\u00f3 i moviment aparent dels astres pel que fa a la Terra.\nS'empra en vols de llarga dist\u00e0ncia on es manca de r\u00e0dio ajudes convenients. Per a utilitzar-la es requereix disposar de sextant, cron\u00f2metre, almanac aeri i taula de reducci\u00f3. La combinaci\u00f3 dels diferents m\u00e8todes de navegaci\u00f3 permet resoldre el problema de navegaci\u00f3 amb major facilitat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un cap de projecte, project manager o encarregat de projecte, \u00e9s la persona que t\u00e9 la responsabilitat total del planejament i l'execuci\u00f3 fins a l'acabament de qualsevol projecte. Aquest t\u00edtol es fa servir en la ind\u00fastria de la construcci\u00f3, en arquitectura, en el desenvolupament de programari i en diverses ocupacions que es basen en la generaci\u00f3 o manutenci\u00f3 d'un producte.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una cadira de rodes el\u00e8ctrica (EPW) o cadira de rodes motoritzada, \u00e9s una cadira de rodes que s'impulsa mitjan\u00e7ant un motor el\u00e8ctric (generalment utilitzant una direcci\u00f3 diferencial ) en lloc de la for\u00e7a manual . Les cadires de rodes motoritzades s\u00f3n \u00fatils per a aquells que no poden impulsar una cadira de rodes manual o que necessiten utilitzar una cadira de rodes per dist\u00e0ncies o sobre terrenys que poden fatigar emprant una cadira de rodes manual. Tamb\u00e9 poden ser utilitzades no nom\u00e9s per persones amb problemes de mobilitat \"tradicionals\", sin\u00f3 tamb\u00e9 per persones amb afeccions cardiovasculars i de fatiga.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Amb el terme cordita es fa refer\u00e8ncia a un tipus de p\u00f3lvora sense fum composta de nitroglicerina i cot\u00f3 p\u00f3lvora que es barregen amb acetona, per produir una pasta que posteriorment \u00e9s premsada en forma de cordaill. La cordita va ser descoberta de forma accidental pel qu\u00edmic su\u00eds-alemany Christian Friedrich Sch\u00f6nbein (1799-1868), tamb\u00e9 responsable del descobriment de l'oz\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una v\u00e0lvula de control o v\u00e0lvula de regulaci\u00f3 \u00e9s una v\u00e0lvula usada per controlar el flux d'un fluid, comportant-se com un orifici d'\u00e0rea cont\u00ednuament variable, que modifica la p\u00e8rdua de c\u00e0rrega, en funci\u00f3 del senyal d'un controlador. Aix\u00f2 permet el control del cabal i el conseg\u00fcent control de les variables del proc\u00e9s tals com: pressi\u00f3, temperatura i nivell.\nEn la terminologia de la t\u00e8cnica de Regulaci\u00f3 i control, la v\u00e0lvula \u00e9s l'\u00f2rgan de control o element de control final.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La romana (el lat. [Statera] romana) \u00e9s un instrument de mesura que serveix per a pesar, compost d'una palanca de bra\u00e7os molt desiguals, amb la lleng\u00fceta sobre el punt de suport. El cos que s'ha de pesar es col\u00b7loca en l'extrem del bra\u00e7 menor, i s'equilibra amb un pil\u00f3, pesal o pes constant que es fa c\u00f3rrer sobre el bra\u00e7 major, on hi ha tra\u00e7ada l'escala dels pesos.\n\nLes romanes s'usen de temps molt llunyans, encara que el seu nom suggereix que la seva forma definitiva, aix\u00ed com la seva utilitzaci\u00f3, correspon als temps de la Roma Antiga. De llavors en\u00e7\u00e0 s'ha seguit utilitzant en la seva forma m\u00e9s simple i arcaica aix\u00ed com en altres formes m\u00e9s elaborades. L'aparici\u00f3 de la balan\u00e7a i la b\u00e0scula mec\u00e0niques i, posteriorment, electr\u00f2niques, han arraconat l'\u00fas de la romana a ambients rurals poc desenvolupats.\n\n", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En optimitzaci\u00f3 i teoria de grafs, el teorema de flux m\u00e0xim tall m\u00ednim postula que en una xarxa de flux, la quantitat m\u00e0xima de flux que pot passar d'una font fins a un pou \u00e9s igual a la capacitat m\u00ednima que necessitem treure-li a la xarxa perqu\u00e8 no pugui passar m\u00e9s flux de la font al pou.\nEl teorema de flux m\u00e0xim tall m\u00ednim \u00e9s un cas especial del teorema de dualitat i pot derivar-se en el teorema de Menger i el teorema de K\u00f6nig-Egerv\u00e1ry.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El man\u00f2metre (del gr. \u03bc\u03b1\u03bd\u03cc\u03c2, lleuger i \u03bc\u03ad\u03c4\u03c1\u03bf\u03bd, mesura) \u00e9s un aparell de mesura de la pressi\u00f3 d'un fluid contingut en un recipient tancat. Es distingeixen dos tipus de man\u00f2metres, segons s'utilitzin per a mesurar la pressi\u00f3 de l\u00edquids o de gasos. A difer\u00e8ncia dels bar\u00f2metres, que mesuren la pressi\u00f3 absoluta respecte al buit, els man\u00f2metres mesuren una pressi\u00f3 relativa, diferencial, o pressi\u00f3 manom\u00e8trica, generalment una sobrepressi\u00f3 (o depressi\u00f3) respecte de la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica.\nPer a petites difer\u00e8ncies de pressi\u00f3, s'empra un man\u00f2metre que consisteix en un tub en forma d'U amb un extrem connectat al recipient que cont\u00e9 el fluid i l'altre extrem obert a l'atmosfera. El tub cont\u00e9 un l\u00edquid, com aigua, oli o mercuri, i la difer\u00e8ncia entre els nivells del l\u00edquid en ambdues branques indica la difer\u00e8ncia entre la pressi\u00f3 del recipient i la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica local.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La tinta invisible \u00e9s aquella tinta que no es deixa veure en el paper en qu\u00e8 s'ha escrit fins que no s'aplica el reactiu convenient, calor o agents qu\u00edmics. Tots els sucs vegetals que contenen goma, muc\u00edlag, alb\u00famina o sucre \u2014com el suc de ceba, de pera, de llimona, de taronja i d'illa, entre altres\u2014 poden servir com tintes simp\u00e0tiques. La petjada incolora que deixen al principi es revela quan s'escalfa el paper. La soluci\u00f3 extensa de clorur de cobalt, invisible en fred, reapareix amb el seu color verd o blau quan s'escalfa el paper. Quan es refreda, torna a desapar\u00e8ixer. Una tinta simp\u00e0tica molt f\u00e0cil de preparar \u00e9s la soluci\u00f3 de prussiat groc, per\u00f2 n'hi ha prou tocar el paper escrit amb un segon paper impregnat de vidriol verd per veure reapar\u00e8ixer el punt en el primer dels car\u00e0cters en blau. Aquesta tinta \u00e9s indeleble. Tamb\u00e9 \u00e9s molt comuna la del suc de llimona o llet, on, en aplicar una mica de calor amb una espelma, es torna a tenir color.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un conduct\u00edmetre \u00e9s un aparell de mesura de la conductivitat el\u00e8ctrica de les dissolucions d'electr\u00f2lits. Els conduct\u00edmetres consten b\u00e0sicament de tres elements:\n\nFont d'alimentaci\u00f3: proporciona un corrent altern a la mostra.\nEl\u00e8ctrodes de plat\u00ed: formen una cel\u00b7la de mesura, generalment s\u00f3n cil\u00edndrics i estan disposats conc\u00e8ntricament.\nPotenci\u00f2metre: permet mesurar la resist\u00e8ncia el\u00e8ctrica entre la parella d'el\u00e8ctrodes.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El giroteodolit o teodolit girosc\u00f2pic \u00e9s un instrument de mesura compost per un giroscopi muntat en un teodolit. S'utilitza per determinar l'orientaci\u00f3 de nord veritable mitjan\u00e7ant la localitzaci\u00f3 de la direcci\u00f3 dels meridians. \u00c9s el principal instrument en una mina, per orientar en la mesura  i en la enginyeria de t\u00fanels, i en els llocs on les estrelles no s\u00f3n astron\u00f2micament visibles.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La c\u00e0rrega buida \u00e9s una t\u00e8cnica de construcci\u00f3 de projectils explosius. Consisteix a redirigir i concentrar la for\u00e7a de l'explosi\u00f3 del projectil, per tal de superar un blindatge. La granada impacta contra el blindatge enemic, es detona la c\u00e0rrega explosiva i, a causa de la forma en qu\u00e8 est\u00e0 disposada, gran part de la for\u00e7a de l'explosi\u00f3 es projecta cap endavant\nEl principi de la c\u00e0rrega buida consisteix -b\u00e0sicament- a aprofitar la for\u00e7a de l'explosi\u00f3 de la c\u00e0rrega del projectil per fondre el metall d'un blindatge. Quan el projectil impacta contra el blindatge enemic, es detona la c\u00e0rrega explosiva i, a causa de la seva disposici\u00f3, es projecta cap endavant, amb una for\u00e7a i velocitat de 8.000 m/s i 10.000 k/cm\u00b2 de pressi\u00f3. L'efecte s'incrementa si s'afegeix un recobriment met\u00e0l\u00b7lic en forma de con invertit a l'explosiu, de manera que aquest recobriment es fon per la detonaci\u00f3 i es forma un dard semil\u00edquid que es projecta contra l'acer enemic i en fon el blindatge.\nL'efecte s'aconsegueix disposant l'explosiu en forma c\u00f2ncava (forma de bol buit) o c\u00f2nica al voltant d'un con, generalment de coure. En produir-se l'explosi\u00f3, la for\u00e7a d'aquest \"rebota\" a l'interior del con, que se'n desvia de forma perpendicular a les parets. L'efecte resultant \u00e9s una suma dels components normals al centre del con, que es converteix en un raig de gasos (plasma) a alta pressi\u00f3 i temperatura, que arrossega el metall fos del mateix con i el projecta cap al punt d'impacte del projectil, de manera que s'hi produeix un efecte de penetraci\u00f3 de fins a 30 o 40 cm en formig\u00f3 o acer.\nL'angle m\u00e9s adequat per al con \u00e9s el de 60 graus; tamb\u00e9 cal optimitzar la dist\u00e0ncia de la base del con al blindatge, amb la qual cosa se'n millora sensiblement el poder de penetraci\u00f3. Aquest sistema de disposar l'explosiu en forma de c\u00e0rrega buida es basa en l'efecte Monroe.\nEls plafons separadors (planxes met\u00e0l\u00b7liques o reixetes de metall), disposats a uns dec\u00edmetres de dist\u00e0ncia del blindatge principal, anul\u00b7len gaireb\u00e9 per complet els efectes d'aquest tipus de munici\u00f3.\nEs va utilitzar per primer cop en la Segona Guerra Mundial per part d'Alemanya, en les seves armes personals anticarro Panzerfaust. Durant la Guerra del Golf, els tancs M1 Abrams nord-americans utilitzaven el projectil de c\u00e0rrega buida STalbot, que va destruir molts T-62 i T-55 en penetrar-ne la cuirassa, incinerar la tripulaci\u00f3 i, posteriorment, fer detonar tots els explosius al seu interior.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Jos\u00e9 Pidal Rebollo (San Fernando, 6 de juny de 1849 -Madrid, 4 de maig de 1920) va ser un militar, mariner i pol\u00edtic", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'arquitectura espacial, es defineix com la teoria i pr\u00e0ctica del disseny i construcci\u00f3 d'ambients habitats en l'espai exterior. L'enfocament est\u00e0 basat principalment en l'enginyeria, per\u00f2 tamb\u00e9 involucra diverses disciplines com la fisiologia, psicologia i la sociologia. Gran part de les obres d'arquitectura espacial ha estat la del disseny de d'estacions espacials orbitals i naus per l'exploraci\u00f3 de la Lluna i el planeta Mart am\u00e9sdebases de superf\u00edcie per a les ag\u00e8ncies espacials particularment per a la National Aeronautics and Space Administration (NASA).\nEl Sasakawa International Center for Space Architecture (SICSA) \u00e9s una organitzaci\u00f3 acad\u00e8mica amb la Universitat de Houston que ofereix un M\u00e0ster de Ci\u00e8ncia en Arquitectura espacial. A Europa, International Space University est\u00e0 molt involucrada en la recerca de l'arquitectura espacial. La International Conference on Environmental Systems es reuneix cada any per a presentar sessions sobre vols espacials humans i factors humans en l'espai (human spaceflight i space human factors). S'ha format dins l'American Institute of Aeronautics and Astronautics, el Space Architecture Technical Committee. El turisme espacial amena\u00e7a la tasca de l'arquitectura espacial.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La programaci\u00f3 no lineal consisteix a optimitzar una funci\u00f3 objectiu sotmesa a unes restriccions. A difer\u00e8ncia de la programaci\u00f3 lineal est\u00e0ndard, la funci\u00f3 objectiu i les restriccions poden ser funcions no lineals.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'enginyeria del petroli o enginyeria petroliera \u00e9s la disciplina de l'enginyeria que estudia l'exploraci\u00f3 i les activitats de producci\u00f3 del petroli. L'enginyeria del petroli inclou el coneixement d'altres disciplines com ara l'economia, la geologia, la geoqu\u00edmica, mec\u00e0nica, f\u00edsica, sismologia, estudi de les plaques tect\u00f2niques, termodin\u00e0mica i tots els processos de l'extracci\u00f3, emmagatzematge i refinaci\u00f3 del petroli.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La unitat Yahalom: (en hebreu: \u05d9\u05d7\u05d9\u05d3\u05d4 \u05d4\u05e0\u05d3\u05e1\u05d9\u05ea \u05dc\u05de\u05e9\u05d9\u05de\u05d5\u05ea \u05de\u05d9\u05d5\u05d7\u05d3\u05d5\u05ea) \u00e9s una unitat especial d'enginyers de combat d'elit del Cos d'Enginyers de les Forces de Defensa d'Israel (FDI). La paraula Yahalom significa \"diamant\" en hebreu) i \u00e9s una abreviaci\u00f3 d'unitat especial d'operacions d'enginyers.\nLa unitat s'especialitza en missions especials d'enginyeria que s\u00f3n les seg\u00fcents: \n\nMissions de comando i contraterrorisme.\nDemolicions precises i col\u00b7locaci\u00f3 d'explosius.\nDesactivaci\u00f3 de bombes, mines terrestres i munici\u00f3 sense esclatar.\nSabotatge mar\u00edtim i superaci\u00f3 d'obstacles.\nRecerca i destrucci\u00f3 de t\u00fanels.\nDesenvolupament de m\u00e8todes avan\u00e7ats i d'eines per dur a terme demolicions i desactivaci\u00f3 de munici\u00f3 sense explotar.\nEnsenyament i entrenament dels soldats del Cos d'Enginyers i d'altres unitats especials de demolicions i desactivaci\u00f3 de munici\u00f3 sense esclatar.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La RPG-40 era una granada antitancs, dissenyada per la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica el 1940, i utilitzada en la Segona Guerra Mundial, en la Front Oriental.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La resist\u00e8ncia a la tracci\u00f3 o tensi\u00f3 de trencament, \u00e9s la m\u00e0xima tensi\u00f3 que un material pot suportar en ser traccionat abans que es produeixi el fenomen del necking que \u00e9s quan la secci\u00f3 transversal de l'esp\u00e8cimen comen\u00e7a a contraure's de manera significativa.\nLa resist\u00e8ncia a la tracci\u00f3 s'obt\u00e9 generalment realitzant un assaig de tracci\u00f3 i registrant la tensi\u00f3 en funci\u00f3 de la deformaci\u00f3 (o allargament); el punt m\u00e9s elevat de la corba tensi\u00f3-deformaci\u00f3 \u00e9s la resist\u00e8ncia a la tracci\u00f3.\nLes tensions de trencament poques vegades s\u00f3n considerades en el disseny d'elements d\u00factils, per\u00f2 s\u00f3n molt importants en el disseny d'element fr\u00e0gils. Aquestes tensions es troben tabulades per als materials m\u00e9s comuns.\nLa tensi\u00f3 de trencament es mesura en unitats de for\u00e7a per unitat de superf\u00edcie. Per alguns materials no homogenis s'indica com una for\u00e7a o una for\u00e7a per unitat de gruix. En el sistema internacional, la unitat \u00e9s el pascal (Pa) o ,equivalent al Pascal, Newton per metre quadrat (N/m\u00b2).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La maquin\u00e0ria de construcci\u00f3 inclou un grup de m\u00e0quines utilitzades en activitats de construcci\u00f3 amb la finalitat de remoure part de la capa del s\u00f2l, de manera de modificar el perfil de la terra segons els requeriments del projecte d'enginyeria espec\u00edfic. S'utilitzen m\u00e0quines d'excavaci\u00f3 per a remoure el terreny on s'assentaran les fundacions i bases d'edificis, torres, ponts. Tamb\u00e9 per despla\u00e7ar s\u00f2ls i conformar el terreny en la realitzaci\u00f3 de camins, per excavar t\u00fanels, per a armar preses i treballs de mineria. Depenent de les caracter\u00edstiques del s\u00f2l \u00e9s el tipus de maquin\u00e0ria que resulta m\u00e9s adequada. Per exemple s\u00f2ls molt durs com roques o arenes cimentades requereixen martells per a perforar la roca, fulles circulars de tall o retroexcavadores amb martell picador. D'altra banda s\u00f2ls m\u00e9s tous permeten treballar amb una retroexcavadora o una motoanivelladora. Totes les m\u00e0quines utilitzades per realitzar processos d'excavaci\u00f3 estan constru\u00efdes per fer front a les dures condicions a les quals se les sotmet durant la seva operaci\u00f3. En general totes estan prove\u00efdes de sistemes de tracci\u00f3 en totes les seves rodes o sistemes de moviment per poder maniobrar en els terrenys agrests en qu\u00e8 desenvolupen les seves tasques. Mentre que algunes tenen pneum\u00e0tics similars a les actuacions encara que de bandes de rodament molt m\u00e9s grans, altres tenen erugues met\u00e0l\u00b7liques similars a les dels tancs de guerra, en altres m\u00e0quines les cobertes de cautx\u00fa estan recobertes de malles met\u00e0l\u00b7liques de manera de protegir la goma contra el dany que d'una altra manera li produirien les pedres filoses que excaven.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La porosimetria \u00e9s una t\u00e8cnica anal\u00edtica utilitzada per determinar diversos aspectes quantificables de la naturalesa porosa d'un material, com el di\u00e0metre del porus, el volum total de porus, l'\u00e0rea superficial, i el volum i densitats absolutes.\nLa t\u00e8cnica implica la intrusi\u00f3 d'un l\u00edquid no humectant (sovint mercuri) a alta pressi\u00f3 en un material mitjan\u00e7ant l'\u00fas d'un poros\u00edmetre. La mida de porus pot determinar segons la pressi\u00f3 externa necess\u00e0ria per for\u00e7ar el l\u00edquid a entrar en un porus en contra de la for\u00e7a d'oposici\u00f3 de la tensi\u00f3 superficial del l\u00edquid.\nUna equaci\u00f3 de balan\u00e7 de for\u00e7a coneguda com l'equaci\u00f3 de Washburn per al material anteriorment que t\u00e9 porus cil\u00edndrics es dona com:\n\n  \n    \n      \n        \n          P\n          \n            L\n          \n        \n        \u2212\n        \n          P\n          \n            G\n          \n        \n        =\n        \n          \n            \n              4\n              \u03c3\n              cos\n              \u2061\n              \u03b8\n            \n            \n              D\n              \n                P\n              \n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle P_{L}-P_{G}={\\frac {4\\sigma \\cos \\theta }{D_{P}}}}\n  \n  \n    \n      \n        \n          P\n          \n            L\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle P_{L}}\n   = pressi\u00f3 del l\u00edquid\n\n  \n    \n      \n        \n          P\n          \n            G\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle P_{G}}\n   = pressi\u00f3 del gas\n\n  \n    \n      \n        \u03c3\n      \n    \n    {\\displaystyle \\sigma }\n   = tensi\u00f3 superficial del l\u00edquid\n\n  \n    \n      \n        \u03b8\n      \n    \n    {\\displaystyle \\theta }\n   = Angle de contacte del l\u00edquid d'intrusi\u00f3\n\n  \n    \n      \n        \n          D\n          \n            P\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle D_{P}}\n   = di\u00e0metre del porusJa que la t\u00e8cnica normalment es fa sota el buit, la pressi\u00f3 de gas comen\u00e7a en zero. L'angle de contacte del mercuri amb la majoria dels s\u00f2lids \u00e9s d'entre 135\u00b0 i 142\u00b0, de manera que es pot prendre sense gaire error una mitjana de 140\u00b0. La tensi\u00f3 superficial del mercuri a 20 \u00b0C en el buit \u00e9s de 480 mN/m. Amb les diverses substitucions, l'equaci\u00f3 es converteix en:\n\n  \n    \n      \n        \n          D\n          \n            P\n          \n        \n        =\n        \n          \n            \n              1470\n               \n              \n                kPa\n              \n              \u22c5\n              \u03bc\n              \n                m\n              \n            \n            \n              P\n              \n                L\n              \n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle D_{P}={\\frac {1470\\ {\\text{kPa}}\\cdot \\mu {\\text{m}}}{P_{L}}}}\n  A mesura que augmenta la pressi\u00f3, tamb\u00e9 ho fa el volum de porus acumulatiu. Des del volum de porus acumulatiu, hom pot trobar la pressi\u00f3 i el di\u00e0metre del porus on el 50% del volum total s'ha afegit per donar el di\u00e0metre de porus mitj\u00e0.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'astron\u00e0utica \u2014anomenada 'cosmon\u00e0utica', rus: \u041a\u043e\u0441\u043c\u043e\u043d\u0430\u0432\u0442\u0438\u043a\u0430, a l'antiga Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i avui als pa\u00efsos que la componien i tamb\u00e9 als que foren part del camp socialista\u2014 \u00e9s la teoria i la pr\u00e0ctica de la navegaci\u00f3 fora de l'atmosfera terrestre, basada en el disseny i construcci\u00f3 d'aparells pensats per treballar i funcionar en l'espai, siguin tripulats o no tripulats.\nD'acord amb les definicions de la F\u00e9d\u00e9ration A\u00e9ronautique Internationale (FAI), l'astron\u00e0utica es dedica a totes aquelles activitats aeron\u00e0utiques situades per sobre de l'anomenada L\u00ednia de Karman ubicada a uns 100 quil\u00f2metres sobre la superf\u00edcie de la terra.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'enginyeria enertr\u00f2nica o la enertr\u00f2nica \u00e9s la combinaci\u00f3 sin\u00e8rgica de l'enginyeria mec\u00e0nica, l'enginyeria electr\u00f2nica, l'enginyeria de control i l'enginyeria de programari, orientada al desenvolupament i implementaci\u00f3 de projectes energ\u00e8tics, amb especial \u00e8mfasi a tots els aspectes el\u00e8ctrics. Possibles aplicacions s\u00f3n les energies renovables, xarxes de distribuci\u00f3 energ\u00e8tica intel\u00b7ligents, vehicles el\u00e8ctrics, etc.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La circumfer\u00e8ncia d'altures iguals, o tamb\u00e9 cercle de posici\u00f3 o cercle d'altures iguals, (per influ\u00e8ncia de l'angl\u00e8s), \u00e9s a efectes pr\u00e0ctics la LOP o l\u00ednia de posici\u00f3 en navegaci\u00f3 astron\u00f2mica.\nEs defineix com el lloc geom\u00e8tric de l'esfera terrestre en el qual un observador veu un astre, en un instant determinat, amb la mateixa altura observada, Ho.\nEl seu \u00fas va ser ideat pel mar\u00ed nord-americ\u00e0 Thomas Hubbard Sumner el 1837.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La putzolana \u00e9s una roca sil\u00edcia d'origen volc\u00e0nic a partir de la qual s'obtenia tradicionalment el ciment. La hist\u00f2ria del seu \u00fas va des de l'antiga Roma fins a la invenci\u00f3 del ciment Portland al segle xix. Avui dia el ciment putzol\u00e0nic es considera un material de construcci\u00f3 ecol\u00f2gic.\nLa definici\u00f3 \u00e0mplia de putzolana no s'ocupa de l'origen del material, nom\u00e9s de la seva capacitat de reaccionar amb hid\u00f2xid de calci i aigua. La quantificaci\u00f3 d'aquesta capacitat est\u00e0 compresa dins del terme activitat putzol\u00e0nica.La pozzolana \u00e9s un material similar per\u00f2 en aquest cas nom\u00e9s d'origen volc\u00e0nic", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Semi Automatic Ground Environment (SAGE) \u00e9s un sistema autom\u00e0tic de detecci\u00f3, seguiment i intercepci\u00f3 d'aeronaus enemigues del NORAD utilitzat entre els anys 1950 i 80. En el moment en qu\u00e8 el sistema va estar plenament operatiu, l'amena\u00e7a d'avions sovi\u00e8tics havia estat completament substitu\u00efda per la de m\u00edssils bal\u00edstics intercontinentals. Tanmateix, la SAGE va ser un sistema molt innovador, era un sistema en l\u00ednia basat en ordinadors, gestionat en temps real i comunicat per m\u00f2dems. En general, \u00e9s considerat un dels m\u00e9s avan\u00e7ats i grans sistemes de computaci\u00f3 mai desenvolupat. La tasca d'IBM per al projecte SAGE (el disseny i l'aplicaci\u00f3 de l'ordinador AN/FSQ-7, la v\u00e0lvula termoi\u00f2nica dels nuclis de ferrita de la mem\u00f2ria a la base del computador Whirlwind II) va ser un important factor d'\u00e8xit de la societat i, per descomptat, va refor\u00e7ar el lideratge d'IBM en el sector de la inform\u00e0tica.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El llevat, rent, lleute qu\u00edmic o la llevadura qu\u00edmica \u00e9s la mescla qu\u00edmica d'un \u00e0cid no t\u00f2xic (com el c\u00edtric o el tart\u00e0ric) i un carbonat o hidrogencarbonat per a donar esponjositat a una massa. L'\u00e0cid reacciona amb l'hidrogencarbonat produint bombolles de CO\u2082, i donant volum a la pasta. Es diferencia del llevat biol\u00f2gic perqu\u00e8 l'efecte d'aquest darrer \u00e9s molt m\u00e9s lent, hores, i el del rent qu\u00edmic \u00e9s immediat i perceptible a la vista.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La ciclotrimetilentrinitramina, tamb\u00e9 coneguda com a RDX, \u00e9s un alt explosiu utilitzat en aplicacions militars i industrials. Va ser desenvolupat com un explosiu m\u00e9s potent que el trinitrotolu\u00e8 (TNT) i fou \u00e0mpliament utilitzat durant la Segona Guerra Mundial.\nEn la seva forma pura l'RDX \u00e9s un s\u00f2lid cristal\u00b7l\u00ed de color blanc. Sovint s'utilitza formant compostos amb altres materials o plastificants o estabilitzadors. L'RDX \u00e9s estable en emmagatzemament i \u00e9s considerat un dels explosius militars m\u00e9s potents.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una flota pesquera \u00e9s un agregat de vaixells de pesca comercial. Aquest terme pot ser emprat per referir-se a tots els vaixells que operen en un port determinat, tots els vaixells que duen a terme una operaci\u00f3 de pesca conjunta (com ara en la pesca de la tonyina), o simplement tots els vaixells pesquers d'un pa\u00eds o regi\u00f3.\nEncara que els vaixells de pesca no estan formalment organitzats com ho estan els d'una flota naval, molt sovint les limitacions del temps (en els ambd\u00f3s sentits de la paraula) s\u00f3n tals que les embarcacions es veuen obligades a navegar juntes per sortir o tornar a un port, creant aix\u00ed com a m\u00ednim una aparen\u00e7a de cos organitzat (alguns pa\u00efsos, com ara l'antiga Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, no obstant aix\u00f2, van organitzar realment les seves flotes pesqueres segons models navals i les van incloure al servei d'intel\u00b7lig\u00e8ncia naval.)\nPescadors que treballen amb el mateix tipus d'embarcaci\u00f3 o en un port determinat sovint pertanyen a una associaci\u00f3 local que distribueix informaci\u00f3 i que pot servir per coordinar activitats, sobretot pel que fa a prevenir la sobrepesca en algunes \u00e0rees concretes.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Escola de N\u00e0utica de Barcelona \u00e9s un centre educatiu a la ciutat de Barcelona ubicat a l'edifici anomenat Facultat de N\u00e0utica i que forma part de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya. L'edifici que acull l'escola \u00e9s al Pla de Palau, en un extrem del barri de la Barceloneta, a tocar del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un crioscopi, o cri\u00f2metre \u00e9s un instrument que serveix per mesurar la temperatura d'inici de congelaci\u00f3 d'una dissoluci\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Vegeu adhesiu per a un tractat general sobre les coles.Aquesta \u00e9s una llista de diversos tipus de cola. Hist\u00f2ricament, el terme \"cola\" nom\u00e9s feia refer\u00e8ncia a col\u00b7loides proteics preparats a partir de carn animal. El significat s'ha ampliat per referir-se a qualsevol tipus d'adhesiu fluid.Hi ha moltes subst\u00e0ncies adhesives que es consideren o se solen denominar tant \"cola\" com \"adhesiu\".", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'arjau, orjal o canya del tim\u00f3 \u00e9s una barra de ferro o de fusta que permet maniobrar el tim\u00f3 d'un vaixell. Serveix per a controlar el rumb del vaixell fixat directament en sentid longitudinal al llarg de la part superior del tim\u00f3. En els vaixells o velers de grans dimensions s'utilitza la roda de tim\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Fundada en 1878, T\u00e9l\u00e9com ParisTech, tamb\u00e9 anomenada \u00c9cole nationale sup\u00e9rieure des t\u00e9l\u00e9communications, \u00e9s una Grande \u00e9cole d'enginyeria de Fran\u00e7a. Est\u00e0 situada a Par\u00eds, Fran\u00e7a : Campus Universitat Par\u00eds-Saclay.T\u00e9l\u00e9com ParisTech \u00e9s un establiment p\u00fablic d'ensenyament superior i recerca t\u00e8cnica.\nL'Escola lliura :\n\nel diploma d'enginyer de T\u00e9l\u00e9com ParisTech (M\u00e0ster Ing\u00e9nieur T\u00e9l\u00e9com ParisTech)\nel diploma M\u00e0ster recerca i de doctorat\nMast\u00e8re sp\u00e9cialis\u00e9\nMOOC.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'analitzador vectorial de senyals (VSA) \u00e9s un instrument de mesura de senyals electr\u00f2nics usualment de radiofreq\u00fc\u00e8ncia, que reempla\u00e7a l'analitzador d'espectre (SA) com a instrument de mesura per a dissenyadors que treballen en aquests sistemes. Ideal per a les mesures de senyals r\u00e0pids d'ampla banda o espectre est\u00e8s. El VSA \u00e9s un instrument poder\u00f3s que pot realitzar moltes de les tasques de mesura i caracteritzaci\u00f3 que realitza el SA, per\u00f2 a m\u00e9s pot fer moltes m\u00e9s funcions digitals \u00fatils de demodulaci\u00f3. El SA i el VSA operen en maneres diferents. Aquestes difer\u00e8ncies operacionals poden tenir com a resultat errors en el mesurament si aquestes difer\u00e8ncies no es consideren apropiadament en mesurar. Usant un instrument vectorial amb una amplada de banda real igual o m\u00e9s ample que l'amplada de banda del transmissor ens assegura una captura de tots els senyals d'inter\u00e8s del dispositiu sota an\u00e0lisi. Instruments vectorials s\u00f3n m\u00e9s cars que els instruments escalars per\u00f2 els vectorials proveeixen mesura m\u00e9s r\u00e0pida a m\u00e9s d'an\u00e0lisi i generaci\u00f3 de senyals m\u00e9s complexos. Un instrument vectorial escombra a trav\u00e9s de l'espectre m\u00e9s r\u00e0pid que un escalar. Amb l'arquitectura vectorial es poden generar senyals m\u00e9s complexos com ones modulades usades en la majoria dels sistemes de comunicaci\u00f3. Instruments vectorials capturen fase, amplitud i freq\u00fc\u00e8ncia on instruments tradicionals t\u00edpicament no poden. Es pot utilitzar aquesta capacitat per capturar i mostrar simult\u00e0niament informaci\u00f3 de freq\u00fc\u00e8ncia i temps necess\u00e0ria per a l'an\u00e0lisi de freq\u00fc\u00e8ncia - temps i mostrar espectrogrames en 3D. Tamb\u00e9 amb instruments vectorials es pot utilitzar la informaci\u00f3 de la fase amb la informaci\u00f3 de la freq\u00fc\u00e8ncia en an\u00e0lisi en modulaci\u00f3 I/Q per mostrar una m\u00e9s detallada vista del senyal sota an\u00e0lisi. Aquests beneficis fan l'instrument vectorial m\u00e9s poder\u00f3s i flexible que els instruments tradicionals d'an\u00e0lisi d'estreta banda d'espectre.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El carener \u00e9s l'aresta superior de la teulada, on es troben els dos vessants. Sol estar compost d'un rengle de teules del mateix material que la resta de la coberta.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un difract\u00f2metre \u00e9s un aparell de mesura emprat per analitzar l'estructura d'un material a partir del patr\u00f3 de difracci\u00f3 produ\u00eft quan un raig de radiaci\u00f3 o de part\u00edcules (com ara els rajos X o els neutrons) interactua amb el material. Consten d'una font de rajos X, un sensor i un suport per a la mostra.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un ge\u00f2fon \u00e9s un aparell utilitzat per a detectar sorolls subterranis. El ge\u00f2fon converteix els moviments del s\u00f2l (despla\u00e7ament) en voltatge, el qual pot \u00e9sser registrat en una estaci\u00f3. La desviaci\u00f3 d'aquest voltatge mesurat s'anomena resposta s\u00edsmica i \u00e9s nalaitzada per l'estructura de la terra.\nEst\u00e0 format essencialment per un micr\u00f2fon i un amplificador i es fa servir en m\u00e8todes s\u00edsmics de prospecci\u00f3 i tamb\u00e9 per a rescatar persones soterrades accidentalment.\n\nEls ge\u00f2fons hist\u00f2ricament han estat aparells de circuits an\u00e0legs passiu amb bobina. Els dissenys recents es basen en sistemes microelectromec\u00e0nics (MEMS) que generen una resposta el\u00e8ctrica en resposta al moviment de la terra.\nEn els m\u00e8todes s\u00edsmics de prospecci\u00f3 minera s'acostuma a registrar el moviment del s\u00f2l generats per explosius o camions vibradors.\nEls ge\u00f2fons s\u00f3n transductors de despla\u00e7ament, velocitat o acceleraci\u00f3 que converteixen el moviment del s\u00f2l en un senyal el\u00e8ctric. Gaireb\u00e9 tots els ge\u00f2fons emprats en la prospecci\u00f3 s\u00edsmica a la superf\u00edcie terrestre s\u00f3n del tipus electromagn\u00e8tic.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un pilot de proves \u00e9s una persona que treballa professionalment en el desenvolupament, avaluaci\u00f3 i testeig d'avions i aeronaus experimentals. Les pilots de proves s\u00f3n aviadores, o pilots, que treballen per organismes militars i empreses privades transnacionals.\nAvaluar una aeronau requereix que aquesta porti a terme una s\u00e8rie de maniobres espec\u00edfiques per prendre nota dels resultats. Aix\u00f2 es fa amb el prop\u00f2sit de determinar si l'avi\u00f3 reacciona de la manera que s'espera segons el seu disseny i caracter\u00edstiques. Aquest \u00e9s un pas crucial per determinar si el disseny d'un nou aparell o la modificaci\u00f3 d'un ja existent \u00e9s correcte o no.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un turbid\u00edmetre \u00e9s un tipus de nefel\u00f2metre i est\u00e0 basat en un color\u00edmetre o espectrofot\u00f2metre adaptat per al mesurament de la terbolesa d'una suspensi\u00f3 en aigua a partir de la difer\u00e8ncia de la seva transmit\u00e0ncia amb la del dissolvent. La t\u00e8cnica anal\u00edtica emprada s'anomena turbidimetria.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un calibrador de tap \u00e9s una eina d'inspecci\u00f3 utilitzada per comprovar si un forat d'una pe\u00e7a compleix les toler\u00e0ncies permeses. En la comprovaci\u00f3 d'una pe\u00e7a hi ha dues proves; i l'acceptaci\u00f3 de la pe\u00e7a implica que tingui passi un prova i no passi l'altre. Aquest proc\u00e9s \u00e9s una part del control de qualitat que s'utilitza en la ind\u00fastria de fabricaci\u00f3 per assegurar que es puguin canviar parts entre processos, o fins i tot entre fabricants diferents. Un calibrador de tap \u00e9s una eina de mesura que no retorna una mida en el sentit convencional, per\u00f2 en canvi retorna un estat. L'estat pot ser acceptable (la pe\u00e7a \u00e9s dins de toler\u00e0ncia i es pot utilitzar) o \u00e9s inacceptable (ha de ser rebutjat). Aquestes eines d'inspecci\u00f3 s'ajusten b\u00e9 per l'\u00fas a l'\u00e0rea de producci\u00f3 de la f\u00e0brica, ja que per usar-les efica\u00e7ment exigeixen poca habilitat o interpretaci\u00f3 i a m\u00e9s tenen poques, si n'hi ha, parts m\u00f2bils que puguin ser fetes malb\u00e9.\n\nAquests calibres s\u00f3n anomenats com calibradors de tap, ja que s'utilitzen per verificar forats. Normalment estan formats per parts est\u00e0ndards, on la porci\u00f3 de calibre \u00e9s intercanviable per unes altres peces de calibre i el cos utilitza el principi de pinces per aguantar els calibres fermament. Per utilitzar aquest estil de calibre, primer s'introdueix l'extrem m\u00e9s petit al forat a verificar i depenent del resultat d'aquella prova, es prova l'altre extrem.\nA la imatge de la dreta, el primer calibre \u00e9s un calibre de rosca interna que es cargola a la rosca que es vol comprovar. L'extrem etiquetat com passa hauria de roscar plenament i l'extrem no passa no hauria de roscar. La imatge de sota \u00e9s un calibrador de tap que s'utilitza per comprovar la mida d'un forat, l'extrem verd \u00e9s el passa, el vermell \u00e9s el no passa. La toler\u00e0ncia del forat que comprova aquest calibre \u00e9s 0,30 mm on la mida m\u00e9s petita del forat \u00e9s 12,60 mm i la mida m\u00e9s gran \u00e9s 12,90 mm, totes les mides fora d'aquesta gamma serien fora de toler\u00e0ncia. Aix\u00f2 es pot expressar en de diferents formes, tres possibilitats poden ser:\n\n12,75 mm +/- 0. 15 mm\n12,60 mm +0,30 -0,00\n12,90 mm +0,00 -0,30", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un fre de corda o bloqueig de corda \u00e9s un dispositiu que s'utilitza per evitar que una corda, es mogui del seu punt de bloqueig. Els frens de corda en els teatres es munten sobre un rail de bloqueig, que proporciona suport estructural i els mant\u00e9 a un nivell convenient per a l' equip de l'escenari. En els vaixells, els fixos, es poden muntar sobre el pal, o sobre la coberta, per\u00f2 n'hi ha de m\u00f2bils qe es poden muntar sobre l'entorn de control de l'escota de la major o fins i tot a la part superior d'un gigre o \"winch\".", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Fundada en 1917, l\u2019Institut d'optique Graduate School, tamb\u00e9 anomenada SupOptique, \u00e9s una Grande \u00e9cole d\u2019enginyeria de Fran\u00e7a. Est\u00e0 situada a Palaiseau, Fran\u00e7a : Campus Universitat Par\u00eds-Saclay a Palaiseau.SupOptique \u00e9s un establiment p\u00fablic d'ensenyament superior i recerca t\u00e8cnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer de SupOptique (M\u00e0ster Ing\u00e9nieur SupOptique)\nel diploma M\u00e0ster recerca i de doctorat\nMast\u00e8re sp\u00e9cialis\u00e9.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una botella Niskin \u00e9s un tipus de botella molt utilitzada per agafar mostres d'aigua, normalment per a estudis oceanogr\u00e0fics. El disseny d'aquest tipus de botella \u00e9s de Shale Niskin el mar\u00e7 del 1966, i es una millora de les ampolles de Nansen. Les primeres botelles Niskin es van fer de metall, encara que el material m\u00e9s com\u00fa en l'actualitat \u00e9s el PVC.\n\nUna botella Niskin est\u00e0 constitu\u00efda per un cilindre obert en els seus extrems, amb dues tapes articulades. Quan hom desitja usar-la, les tapes es mantenen obertes mitjan\u00e7ant una cordeta, subjectant una goma el\u00e0stica tensada que uneix els extrems m\u00e9s separats de les tapes. La corda est\u00e0 fixada amb un mecanisme que incorpora una molla el\u00e0stica o ressort. (El conjunt \u00e9s semblant a un parany o trampa de ca\u00e7a o una ballesta parada. Un esfor\u00e7 molt petit controla una energia emmagatzemada relativament important).\nEn el cas de l'ampolla Niskin, l'ordre que fa disparar el mecanisme (deixant anar la cordeta i fent que les tapes es tanquin) la proporciona un pes de plom o de tefl\u00f3 que va baixant pel cable que sustenta la botella. El pes disparador s'anomena tradicionalment \u201cmissatger\u201d.\n\nUna variaci\u00f3 moderna de l'ampolla de Niskin utilitza v\u00e0lvules accionades que es poden configurar pr\u00e8viament a una profunditat espec\u00edfica detectada per un interruptor de pressi\u00f3 o controlades remotament per fer-ho mitjan\u00e7ant un senyal el\u00e8ctric que es transmet des de la superf\u00edcie.\nEn moltes ocasions es fixa un term\u00f2metre a un bra\u00e7 apartat del missatger, perqu\u00e8 no hi hagi perill que el trenqui en activar el tancament, per mesurar el gradient de temperatura del lloc de la mostra.\n\nUna altra manera d'utilitzar les botelles Niskin \u00e9s a uns dispositius anomenats \"rosetes\" de manera que diverses botelles Niskin es disposen a una estructura circular (normalment met\u00e0l\u00b7lica). La roseta es deixa caure amb una grua al vaixell oceanogr\u00e0fic i un sensor de pressi\u00f3 que t\u00e9 la mateixa roseta fa que es tanquin a diferents profunditats les botelles tenint aix\u00ed mostres a diferents profunditats. Les rosetes poden tindre fins a 36 botelles Niskin.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Patr\u00f3 de iot (Piot) \u00e9s un t\u00edtol n\u00e0utic esportiu que habilita per al govern d'embarcacions d'esbarjo. Les condicions que regulen les titulacions n\u00e0utiques d'embarcacions d'esbarjo pertanyen a la Direcci\u00f3 General de la Marina mercant (DGMM), dependent del Ministeri de Foment d'Espanya i, en el cas de Catalunya tamb\u00e9 de la secci\u00f3 de N\u00e0utica i Busseig Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci\u00f3 i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'aparell is\u00f2dom (del grec \u03b9\u03c3\u03cc\u03b4\u03bf\u03bc\u03bf\u03c2, nom compost format pels mots \u03b9\u03c3\u03cc\u03c2, 'igual', i \u03b4\u03cc\u03bc\u03bf\u03c2, 'construcci\u00f3') \u00e9s una antiga t\u00e8cnica constructiva que s'utilitza des de l'edat del bronze final i bastant utilitzada en l'arquitectura monumental grega i romana.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El projectista \u00e9s un dels agents de l'edificaci\u00f3 previstos en la Llei d'Ordenaci\u00f3 de l'Edificaci\u00f3 d'Espanya. \u00c9s l'agent que per enc\u00e0rrec del promotor i amb subjecci\u00f3 a la normativa t\u00e8cnica i urban\u00edstica corresponent, redacta el projecte. Podran redactar projectes parcials del projecte, o parts que el complementin, altres t\u00e8cnics de forma coordinada amb l'autor d'aquest. Quan el projecte es desenvolupi o completi mitjan\u00e7ant projectes parcials o altres documents t\u00e8cnics, cada projectista assumir\u00e0 la titularitat del seu projecte. S\u00f3n obligacions del projectista:\n\na) Estar en possessi\u00f3 de la titulaci\u00f3 acad\u00e8mica i professional habilitant d'arquitecte, arquitecte t\u00e8cnic, enginyer, enginyer t\u00e8cnic, segons correspongui i complint les condicions exigibles per a l'exercici de la professi\u00f3.\nb) Redactar el projecte amb subjecci\u00f3 a la normativa vigent i al que s'hagi establert en el contracte i lliurar, amb els visats que si \u00e9s el cas fossin preceptius.\nc) Acordar, si escau, amb el promotor la contractaci\u00f3 de col\u00b7laboracions parcials.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'indicador SMART \u00e9s una regla mnemot\u00e8cnica utilitzada a l'hora de guiar en la determinaci\u00f3 \nd'objectius en \u00e0mbits, per exemple, de l'empresa o desenvolupament personal. La paraula smart en angl\u00e8s a la vegada significa intel\u00b7ligent, llest, polit i elegant.Pel que fa el significat de cada sigla:\nS de specific (espec\u00edfic)\nM de measurable (mesurable)\nA de achievable o attainable (assolible)\nR de relevant o realistic (rellevant o realista)\nT de time-bound (temps limitat o fitat)", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'ultrabuit (en angl\u00e8s Ultra-high vacuum, UHV) \u00e9s el r\u00e8gim de buit caracteritzat per pressions inferiors a 10\u22127 pascals o 100 nanopascals (10\u22129 mil\u00b7libars, ~10\u22129 torr). Les condicions d'UHV es creen mitjan\u00e7ant el bombeig del gas d'una cambra UHV. A aquestes baixes pressions, el recorregut lliure mitj\u00e0 d'una mol\u00e8cula de gas \u00e9s d'uns 40 km, de manera que les mol\u00e8cules de gas xoquen amb les parets de la cambra moltes vegades abans de xocar entre elles. Gaireb\u00e9 totes les interaccions moleculars tenen lloc, per tant, en diverses superf\u00edcies de la cambra.\nLes condicions de UHV s\u00f3n integrals per a la investigaci\u00f3 cient\u00edfica. Els experiments en ci\u00e8ncies de la superf\u00edcie sovint requereixen una superf\u00edcie d'exemple qu\u00edmica neta amb l'abs\u00e8ncia de qualsevol adsorbat no desitjat. Les eines d'an\u00e0lisi de superf\u00edcies, com l'espectrosc\u00f2pia de fotoelectrons de raigs X i la dispersi\u00f3 d'ions de baixa energia, requereixen condicions de UHV per a la transmissi\u00f3 d'electrons o bigues de ions. Per la mateixa ra\u00f3, les canonades de feix en acceleradors de part\u00edcules com el Large Hadron Collider es mantenen en UHV.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El mil angular (o mil\u00b7l\u00e8ssima angular, o per mil d'artilleria) \u00e9s una unitat de mesura d'angles utilitzada en l'\u00e0mbit militar, principalment en instruments d'orientaci\u00f3 i senyalitzaci\u00f3. El seu s\u00edmbol \u00e9s una \"m\" creuada a 30 graus.Els batallons d'artilleria de molts pa\u00efsos utilitzen el mil com a unitat de mesura angular, encara que hi ha tres definicions diferents.\nEntre els pa\u00efsos membres de l'OTAN, incloent Canad\u00e0, el mil es defineix com 1/6400 d'una revoluci\u00f3 (360\u00b0). La unitat rep el seu nom a partir del mili-radian, i s'hi acosta amb un error proper al 18\u2030 (rigorosament, un mil\u00b7l\u00e8sim de 2\u03c0 radiants seria igual a 2*\u03c0* 000 = 6283 mil\u00b7l\u00e8sims).Per convenci\u00f3, es va triar un nombre rod\u00f3, 6400, ja que t\u00e9 l'avantatge que es pot construir un \"mesurador de fortuna\" doblegant un full de paper (circular) sis vegades consecutives (at\u00e8s que \n  \n    \n      \n        64\n        =\n        \n          2\n          \n            6\n          \n        \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle 64=2^{6}\\,}\n  ).\nUna difer\u00e8ncia d'un mil a un quil\u00f2metre de dist\u00e0ncia \u00e9s aproximadament un metre.\nEl mil angular va ser utilitzat per primera vegada a mitjans del segle XIX per Charles-Marc Dapples (1837\u20131920), un enginyer su\u00eds i professor de la Universitat de Lausana.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'amalgama dental \u00e9s un material de restauraci\u00f3 utilitzat en odontologia, que resulta de l'aliatge del mercuri amb altres metalls, com plata, estany, coure, or o zinc.\nL'aliatge m\u00e9s utilitzat en odontologia \u00e9s amb la base de mercuri, plata, estany, coure i zinc. Posseeix un color platejat, el qual \u00e9s poc est\u00e8tic per als pacients, ja que no t\u00e9 propietats \u00f2ptiques compatibles amb l'estructura dental. L'amalgama t\u00e9 el major desenvolupament pel que fa a seguretat i relaci\u00f3 cost-benefici, a difer\u00e8ncia dels nous materials restauradors com les resines compostes, les quals s\u00f3n m\u00e9s costoses.\nEl proc\u00e9s mitjan\u00e7ant el qual s'uneixen els metalls s\u00f2lids amb el mercuri es denomina amalgamaci\u00f3, per\u00f2 abans de realitzar aquest proc\u00e9s \u00e9s necessari conformar les aliatges per amalgama dental.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La impressi\u00f3 de construccions fa refer\u00e8ncia a diverses tecnologies que utilitzen impressi\u00f3 3D com a forma de construir edificis. Els avantatges potencials d'aquest proc\u00e9s inclouen una construcci\u00f3 m\u00e9s r\u00e0pida, costos de treball m\u00e9s baixos i la producci\u00f3 de menys residus.\nEls desenvolupaments en tecnologies de fabricaci\u00f3 additiva han fet possible la construcci\u00f3 d'habitatges mitjan\u00e7ant impressores 3D les quals s\u00f3n capaces de produir edificis estructurals, aquest avan\u00e7 tecnol\u00f2gic ha aconseguit introduir un nou concepte en construcci\u00f3 barata i r\u00e0pida, l'empresa xinesa Xangai WinSun Decoration Design Engineering Co, ha arribat a construir 10 cases en un dia.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'espectrofot\u00f2metre Dobson, va ser el primer instrument que es va utilitzar per mesurar l'oz\u00f3 a l'atmosfera. L'espectrofot\u00f2metre Dobson \u00e9s un espectr\u00f2metre d'absorci\u00f3 \u00f2ptica diferencial, va ser inventat per Gordon Dobson.\nEls espectrofot\u00f2metres Dobson es poden utilitzar per mesurar tant la columna d'oz\u00f3 total com els perfils d'oz\u00f3 a l'atmosfera. Les mol\u00e8cules d'oz\u00f3 absorbeixen la llum ultraviolada m\u00e9s energ\u00e8tica a l'atmosfera abans que les radiacions UV arribi a la superf\u00edcie de la terra. No obstant aix\u00f2, hi ha llum ultraviolada, com ara els raigs UV-B i els raigs UV-A, que l'oz\u00f3 no absorbeix.\nL'espectr\u00f2metre Dobson mesura l'oz\u00f3 total mitjan\u00e7ant el mesurament de la intensitat relativa de la radiaci\u00f3 UV-B perill\u00f3s que arriba a la Terra i comparant-la amb la de la radiaci\u00f3 UV-A a nivell del terra. Si tot l'oz\u00f3 s'elimina de l'atmosfera, la quantitat de radiaci\u00f3 UV-B seria igual a la quantitat de radiaci\u00f3 UV-A a terra. Com que la capa d'oz\u00f3 existeix a l'atmosfera, l'espectr\u00f2metre Dobson pot utilitzar la relaci\u00f3 entre la radiaci\u00f3 UV-A i UV-B a terra per determinar la quantitat d'oz\u00f3 \u00e9s present en l'atmosfera.\nL'espectr\u00f2metre compara dues intensitats diferents longituds d'ona, UV-B (305 nm) i UV-A (325 nm). Els resultats es mesuren en unitat Dobson, igual al gruix de la capa d'oz\u00f3 comprimit a condicions est\u00e0ndard de temperatura i pressi\u00f3 (STP) a la columna.\nLa distribuci\u00f3 vertical de l'oz\u00f3 es calcula utilitzant el m\u00e8tode de Umkehr. Aquest m\u00e8tode es basa en la intensitat de reflectir, en lloc de la directa, la llum UV. La distribuci\u00f3 d'oz\u00f3 es deriva del canvi en la relaci\u00f3 de dues freq\u00fc\u00e8ncies UV amb el temps com el sol. Un mesurament Umkehr triga unes tres hores, i proporciona dades fins a una altitud de 48 km, amb la informaci\u00f3 m\u00e9s precisa per altituds superiors a 30 km.\nEl m\u00e8tode Dobson t\u00e9 inconvenients: \u00e9s fortament afectat pels aerosols i contaminants a l'atmosfera, ja que tamb\u00e9 absorbeixen part de la llum de la mateixa longitud d'ona. Els mesuraments es realitzen sobre una \u00e0rea petita. Avui dia aquest m\u00e8tode s'utilitza sovint per calibrar les dades obtingudes per altres m\u00e8todes, incloent-hi els sat\u00e8l\u00b7lits.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Aquest article \u00e9s una llista dels objectes artificials que estan sortint del sistema solar. Tots aquests objectes s\u00f3n sondes espacials i les seves etapes superiors llan\u00e7ades per la NASA, l'ag\u00e8ncia espacial americana, i no inclouen les missions que van entrar en \u00f2rbita al voltant dels planetes.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Centre Internacional de M\u00e8todes Num\u00e8rics en Enginyeria (CIMNE) \u00e9s una organitzaci\u00f3 amb personalitat jur\u00eddica pr\u00f2pia creada per impuls de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya (UPC), la Generalitat de Catalunya i la Unesco, creada l'any 1987, per promoure la investigaci\u00f3 dels m\u00e8todes num\u00e8rics i la seva aplicaci\u00f3 per a la soluci\u00f3 de problemes cient\u00edfics i tecnol\u00f2gics de l'enginyeria civil, ambiental, mec\u00e0nica, aeron\u00e0utica i naval.El CIMNE \u00e9s un centre aut\u00f2nom de recerca dedicat a impulsar els aven\u00e7os en el desenvolupament i l'aplicaci\u00f3 de m\u00e8todes num\u00e8rics i t\u00e8cniques de c\u00e0lcul per ordinador per tal de solucionar problemes d'enginyeria en un context internacional. La missi\u00f3 fonamental del CIMNE \u00e9s promoure el desenvolupament, les aplicacions i la difusi\u00f3 dels m\u00e8todes num\u00e8rics per a la soluci\u00f3 de problemes d'enginyeria i ci\u00e8ncies aplicades.La seu central del CIMNE es troba en un dels edificis del Campus Nord de la UPC, al cor del conjunt d'edificis de l'Escola T\u00e8cnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona.\nEl CIMNE tamb\u00e9 disposa d'una seu a la ciutat de Terrassa i altres instal\u00b7lacions al Campus de Castelldefels de la UPC ubicat dins el Parc Mediterrani de la Tecnologia. El CIMNE tamb\u00e9 t\u00e9 17 petites seus a pa\u00efsos com Cuba, l'Argentina, Col\u00f2mbia i Vene\u00e7uela, entre d'altres.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La cola de cautx\u00fa (cow gum en angl\u00e8s brit\u00e0nic ) \u00e9s un adhesiu fabricat a partir de pol\u00edmers el\u00e0stics (t\u00edpicament l\u00e0tex ) barrejats en un dissolvent com acetona, hex\u00e0, hept\u00e0 o tolu\u00e9 per mantenir-lo prou fluid per poder ser utilitzat. Aix\u00f2 fa que formi part de la classe d'adhesius d'assecat a l'aire : a mesura que els dissolvents s'evaporen r\u00e0pidament, la goma es solidifica formant un enlla\u00e7 fort per\u00f2 flexible.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Risc aviari \u00e9s un concepte que en aeron\u00e0utica fa refer\u00e8ncia al perill de col\u00b7lisi\u00f3 entre una aeronau i un animal volador, normalment un ocell o un ratpenat. El xoc contra un ocell \u00e9s un dels perills per a la seguretat a\u00e8ria, i han causat un nombre d'accidents amb v\u00edctimes humanes. \u00c9s petit el nombre d'accidents greus que afectin aeronaus civils i s'ha estimat que es produeix un accident amb p\u00e8rdua de vides humanes per cada mil milions d'hores de vol. La major part dels xocs amb aus (65%) danya lleument l'aeronau; si b\u00e9 la col\u00b7lisi\u00f3 sol ser mortal per als ocells.\nLa majoria dels accidents es produeixen quan l'au colpeja el parabrisa o \u00e9s engolida pels motors. Aquests accidents causen uns danys anuals que s'han estimat en 400 milions de d\u00f2lars als Estats Units i fins a 1200 milions en avions comercials de tot el m\u00f3n.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La paret amb bardissa \u00e9s una paret sobre la qual es col\u00b7loquen brancam i arbusts espinosos per evitar que el bestiar salti a l'exterior d'una tanca.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El colom fot\u00f2graf \u00e9s un m\u00e8tode de fotografia a\u00e8ria inventat per l'apotecari alemany Julius Neubronner el 1907, que utilitzava coloms per entregar medicaments.\nEl m\u00e8tode consisteix a equipar un colom missatger amb una c\u00e0mera amb temporitzador agafada amb un arn\u00e8s que transfereix el pes d'una petita c\u00e0mera a la part posterior del pit. En deixar anar el colom, aquest torna al colomar per un cam\u00ed i una velocitat relativament predictibles. Aix\u00f2 permet controlar els indrets on el disparador autom\u00e0tic prendr\u00e0 les fotografies a\u00e8ries.\nLa sol\u00b7licitud de patent alemanya de Neubronner va ser rebutjada inicialment, per\u00f2 se li va concedir el desembre de 1908 quan va obtenir fotografies aut\u00e8ntiques preses pels seus coloms. Va publicar el m\u00e8tode a l'Exposici\u00f3 Fotogr\u00e0fica Internacional de Dresden de 1909, i va vendre algunes imatges com a postals a l'Exposici\u00f3 Internacional d'Aviaci\u00f3 de Frankfurt i al Paris Air Show de 1910 i 1911. Al comen\u00e7ament, el potencial militar del colom fot\u00f2graf per al reconeixement aeri semblava atractiu. Proves de camp de batalla de la Primera Guerra Mundial van donar resultats encoratjadors, per\u00f2 calia disposar de colomars m\u00f2bils per a coloms missatgers. A causa del r\u00e0pid perfeccionament de l'aviaci\u00f3 durant la guerra, l'inter\u00e8s militar pel colom fot\u00f2graf es va reduir i Neubronner abandonar els seus experiments. Una segona prova realitzada el 1930 pel rellotger d'Arg\u00f2via Adrian Michel no va tenir m\u00e9s \u00e8xit. No obstant aix\u00f2, el m\u00e8tode va ser aplicat a petita escala durant la Segona Guerra Mundial, tant pel costat alemany com pel franc\u00e8s, i en la d\u00e8cada de 1970 per la CIA.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un relligador de llaut\u00f3 o enquadernador de llaut\u00f3, \u00e9s un article de papereria que s'utilitza per tal de poder fixar diversos fulls de paper junts. Un relligador de llaut\u00f3 \u00e9s similar en disseny i funci\u00f3 a un passador partit en el m\u00f3n de la mec\u00e0nica. El 1866 es va emetre una patent del relligador a George W McGill.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un gluc\u00f2metre \u00e9s un instrument de mesura que es fa servir per obtenir la gluc\u00e8mia (concentraci\u00f3 de glucosa a la sang), de forma immediata. \u00c9s utilitzat pel control dels pacients amb diabetis mellitus i tractament hipoglucemiant. Tamb\u00e9 pot ser utilitzat, rarament i per part d'un professional sanitari, per confirmar la sospita d'una diabetis mellitus no diagnosticada i descompensada.\nLa determinaci\u00f3 la realitza el mateix pacient o per un seu familiar. Tamb\u00e9 \u00e9s utilitzat pels professionals sanitaris tant en \u00e0mbit de l'atenci\u00f3 prim\u00e0ria de salut com en atenci\u00f3 hospital\u00e0ria.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Metal\u2013organic framework (referits de manera col\u00b7loquial com a MOF) \u00e9s una classe de materials caracteritzada per ser una \"xarxa de coordinaci\u00f3 amb lligands org\u00e0nics que cont\u00e9 buits potencials\". Mentre una minoria de qu\u00edmics defensa que la definici\u00f3 de MOF ha d'abarcar o solament carboxilats o \u00e9s massa superflu i no s'ha d'emprar, una majoria des del 2003 no segueix aquestes consideracions. Segons explica Batten (31 juliol 2013, p. 1719) no s\u00f3n necess\u00e0riament cristal\u00b7lins. S\u00f3n classificats com una subclasse de pol\u00edmers de coordinaci\u00f3.Els prous en alguns casos s\u00f3n estables mentre s'eliminen les mol\u00e8cules visitants (sovint solvents) i podrien ser reomplits amb altres composots. Per aquesta propietat, els MOFs s\u00f3n d'inter\u00e8s per a l'emmagatzemament de gasos com l'hidrogen i di\u00f2xid de carboni. Tamb\u00e9 hi ha altres possibles aplicacions dels MOFs com s\u00f3n la purificaci\u00f3 de gasos, la separaci\u00f3 de gasos, la cat\u00e0lisi, com a conductors s\u00f2lids i com a supercondensadors.La s\u00edntesi i les propietats dels MOFs constitueixen el focus principal de la disciplina anomenada qu\u00edmica reticular (del llat\u00ed reticulum, \"xarxa petita\"). Al contrari que els MOFs, els covalent organic framework (COFs) estan fents completament d'elements lleugers (H, B, C, N, and O) amb estructures esteses.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una isohipsa  \u00e9s en meteorologia una l\u00ednia d'igual altitud de geopotencial sobre una superf\u00edcie donada, generalment una superf\u00edcie is\u00f2bara, representada sobre un mapa meteorol\u00f2gic o sobre un gr\u00e0fic. Es tracta doncs d'una Isol\u00ednia d'elevaci\u00f3 expressada en unitats de mesura geopotencials (el metre geopotencial \u00e9s aproximadament igual al metre).\nSobre els mapes meteorol\u00f2gics, el seu valor est\u00e0 anotat en dec\u00e0metres geopotencials (exemple: 540 indica una altitud d'aproximadament 5400 metres). Remarcant els contorns de les isohipses, s'obt\u00e9 una imatge que mostra com es distribueixen aquestes altures a la zona d'inter\u00e8s. La superf\u00edcie isohipsa que t\u00e9 una altitud geopotencial igual a zero representa la superf\u00edcie de l'altura mitja oce\u00e0nica.\nAquesta noci\u00f3 s'ha utilitzat sota d'altres noms en cartografia, geologia, oceanografia i hidrologia:\n\ncorba de nivell \u00e9s la isol\u00ednia d'altitud per trobar la forma que pren el terreny ;\nis\u00f2bata \u00e9s la isol\u00ednia de profunditat dels oceans o d'un estrat roc\u00f3s subterrani.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La vida \u00fatil \u00e9s la durada estimada que un objecte pot tenir, complint correctament amb la funci\u00f3 pel qual ha estat creat. Normalment es calcula en hores de durada.\nQuan es refereix a obres d'enginyeria, com a carreteres, ponts, preses, etc., es calcula en anys, sobretot per a efectes de la seva amortitzaci\u00f3, ja que en general aquestes obres continuen prestant utilitat molt m\u00e9s enll\u00e0 del temps benvolgut com a vida \u00fatil per a l'an\u00e0lisi de factibilitat econ\u00f2mica.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Els projectes telem\u00e0tics s\u00f3n un conjunt d'activitats presentades en format web i accessibles des d'internet, en les quals alumnes i professors utilitzen diverses eines TIC per assolir els objectius previstos per als diferents projectes, a trav\u00e9s d'activitats variades, seguint una pauta i una temporitzaci\u00f3 concreta.En els projectes telem\u00e0tics es demana compartir el treball de l'alumnat, sense que es produeixin interaccions entre ells, ja que no cal establir cap mena de col\u00b7laboraci\u00f3 ni amb altres centres ni amb altres grups d'alumnes. Per tant, quan un grup de centres passen a formar part d'un projecte telem\u00e0tic, treballen paral\u00b7lelament i comparteixen una mateixa tasca i una idea comuna i van agregant les seves aportacions a les de la resta de participants.El portal del projecte proporciona, per tant, un lloc on els mateixos centres pengen les seves produccions o activitats a la xarxa. \u00c9s molt important per\u00f2, que abans de comen\u00e7ar un projecte telem\u00e0tic estiguin ben definits i especificats els seus objectius, i que les activitats did\u00e0ctiques siguin flexibles.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'\u00c9cole centrale de Nantes, tamb\u00e9 anomenada EC-Nantes, va ser fundada el 1919, \u00e9s una grande \u00e9cole d\u2019enginyeria de Fran\u00e7a. Est\u00e0 situada a Nantes, Fran\u00e7a.L\u2019\u00c9cole Centrale de Nantes \u00e9s un establiment p\u00fablic d'ensenyament superior i recerca t\u00e8cnica.\nL'escola lliura:\n\nel diploma d'enginyer de \u00c9cole Centrale de Nantes (M\u00e0ster Ing\u00e9nieur Centralien de Nantes)\nel diploma M\u00e0ster recerca i de doctorat\nMast\u00e8re sp\u00e9cialis\u00e9.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El formig\u00f3 projectat o gunitat (shotcrete, gunite) \u00e9s un proc\u00e9s pel qual es projecta formig\u00f3 a alta velocitat sobre una superf\u00edcie, usant una m\u00e0nega on s'impulsa mitjan\u00e7ant aire comprimit, per conformar elements estructurals o no estructurals en edificacions. La mescla que s'utilitza per a aquest tipus de formig\u00f3 \u00e9s relativament seca i es consolida per la for\u00e7a de l'impacte, desenvolupant una for\u00e7a de compressi\u00f3 similar al formig\u00f3 normal o al formig\u00f3 d'alta resist\u00e8ncia, depenent del dosatge usat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un  tac\u00f2graf  \u00e9s un dispositiu electr\u00f2nic que registra diversos successos originats en un vehicle durant la seva conducci\u00f3. Aquest vehicle pot pert\u00e0nyer al transport terrestre (de c\u00e0rrega o de passatgers) o ferroviari. Els successos que registra un tac\u00f2graf normalment s\u00f3n: velocitat (mitjana i m\u00e0xima), RPM, quil\u00f2metres recorreguts, acceleracions i frenades brusques, temps de ralent\u00ed (per\u00edode durant el qual el vehicle est\u00e0 detingut amb el motor en marxa), entre d'altres. Aquestes dades, segons el tac\u00f2graf, poden ser recopilades per un ordinador i emmagatzemats en una base de dades o imprimir-se en forma de gr\u00e0fics per a la seva posterior an\u00e0lisi.\nEls conductors i els seus ocupadors estan obligats legalment a enregistrar amb precisi\u00f3 les seves activitats, conservar els registres (els arxius de la mem\u00f2ria interna i de les targetes del conductor) i produir-los sota demanda a les autoritats de transport que s'encarreguen de fer complir les normes que regulen els temps de conducci\u00f3 i descans dels conductors .\nTamb\u00e9 s'utilitzen en el m\u00f3n mar\u00edtim, per exemple a trav\u00e9s de la Comissi\u00f3 Central per a la Navegaci\u00f3 del Rin.\nEl terme prov\u00e9 del grec \u03c4\u03ac\u03c7\u03bf\u03c2  (Takhar):  'rapidesa', i \u03b3\u03c1\u03ac\u03c6\u03bf\u03c2  (grafs) , de l'arrel de \u03b3\u03c1\u03ac\u03c6\u03b5\u03b9\u03bd  (Grafein):  'escriure'.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un enginyer de vol o una enginyera de vol, que s'anomena segon oficial o segona oficial en els mitjans aeron\u00e0utics, \u00e9s la persona responsable de l'operaci\u00f3 dels sistemes, motors, c\u00e0lculs de rendiment, control de consum de combustible, operabilitat d'equips de radioajudes per al vol, revisi\u00f3 de l'avi\u00f3 abans del vol i l'aeronavegabilitat de l'aeropl\u00e0, en vol i en terra. Els avions amb motors de reacci\u00f3 de segona generaci\u00f3 requereixen segons oficials a bord.\nHa de tenir coneixement de tot el que es refereixi al manteniment que se li hagi efectuat o s'hagi d'efectuar. Assisteix els pilots en tot el referent al funcionament de l'avi\u00f3, i durant les emerg\u00e8ncies, amb un dels pilots, executa els procediments necessaris per anul\u00b7lar el problema.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un pas de peix \u00e9s una instal\u00b7laci\u00f3 hidr\u00e0ulica que forma un passad\u00eds biol\u00f2gic per als peixos migratoris que permet superar la fragmentaci\u00f3 de l'h\u00e0bitat pels obstacles creats per l'home que trenquen la continu\u00eftat dels bi\u00f2tops que impedeixen entre d'altres el seu retorn al lloc de naixement per reproduir-se. \u00c9s un dispositiu important, quan un retorn complet a l'estat natural del riu no \u00e9s possible, per la pres\u00e8ncia d'edificis, carreteres o preses.De fet, preses, rescloses de diversos tipus, centrals hidroel\u00e8ctriques, canalitzacions, dics de protecci\u00f3 contra l'aigua alta van empobrir considerablement la biodiversitat a molts rius en fragmentar l'h\u00e0bitat. Aquestes construccions, juntes amb la pol\u00b7luci\u00f3 van gaireb\u00e9 extingir la vida a molts h\u00e0bitats aqu\u00e0tics. Per fer tornar la vida van desenvolupar-se diferents tipus de passos artificials simult\u00e0niament amb esfor\u00e7os de despol\u00b7luir l'aigua.\nEl tipus dep\u00e8n del peix que hom vol ajudar i tamb\u00e9 de la moda. A l'inici, va optar-se per a una mena d'escala de formig\u00f3, a l'estil funcionalista brut dels anys 1970-80, del qual va derivar el nom popular escala de peix. Aquest concepte va comprovar-se poc efica\u00e7 per qu\u00e8 molts peixos no semblaven gaire adoptar-lo i de m\u00e9s, agradava ans al contrari molt als ocells depredadors. Per assaig i error, van desenvolupar-se solucions millors. Des dels anys 1990, els experts prefereixen crear bra\u00e7os laterals a cabal redu\u00eft, que contornen l'obstacle i s'assemblaven tant com \u00e9s possible a un riu natural. Malauradament, en llocs molt urbanitzats, de vegades falta l'espai necessari per a aquesta soluci\u00f3.\nUna innovaci\u00f3 recent \u00e9s un pas en forma de sif\u00f3, que pot \u00e9sser una instal\u00b7laci\u00f3 permanent o temporal, per exemple durant obres. L'ascensor de peix \u00e9s un altre variant: els peixos estan dirigits a una mena de bertrol que a intervals regulars es tanca, puja i es buida prudentment a dalt. Si m\u00e9s sovint \u00e9s la pujada que \u00e9s problem\u00e0tica, al cas d'una central hidroel\u00e8ctrica tamb\u00e9 \u00e9s la baixada: sense protecci\u00f3, molts peixos moren a les turbines. S'assaja aleshores de desviar-los abans que es perden a les turbines i de conduir-los pel corrent a un by-pass segur.\nLa Directiva marc de l'aigua obliga als estats-membres de redigir un pla hidrol\u00f2gic per a garantir una fauna sana als rius o d'actuar per a fer tornar-la en millorar la qualitat de l'aigua i en suprimir els obstacles.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Fundada en 1933, l\u2019\u00c9cole de l'Air, tamb\u00e9 anomenada EA, \u00e9s una Grande \u00e9cole d\u2019enginyeria de Fran\u00e7a. Est\u00e0 situada a Selon, Fran\u00e7a : Base a\u00e9rienne 701. \u00c9s una acad\u00e8mia militar. S'entrena en les ocupacions pilot de combat, enginyer i t\u00e8cnic.\nL\u2019\u00c9cole de l'Air \u00e9s un establiment p\u00fablic d'ensenyament superior i recerca t\u00e8cnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer de \u00c9cole de l'Air (M\u00e0ster EA) ;\nel diploma Mast\u00e8re sp\u00e9cialis\u00e9 (en associaci\u00f3 amb l\u00c9cole nationale de l'aviation civile i lInstitut Sup\u00e9rieur de l'A\u00e9ronautique et de l'Espace);\nUn MOOC en defensa a\u00e8ria.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Els hipergols s\u00f3n compostos qu\u00edmics utilitzats en la propulsi\u00f3 de coets (un fa de comburent i l'altre fa de combustible) els quals, quan entren en contacte l'un amb l'altre s'inflamen immediatament, sense necessitat d'oxigen (el qual, de fet l'aporta un dels dos ergols, el comburent) i s\u00f3n combustibles de f\u00e0cil i segura autoignici\u00f3. S\u00f3n menys energ\u00e8tics que altres combustibles utilitzats en els coets com \u00e9s la combinaci\u00f3 hidrogen l\u00edquid/oxigen l\u00edquid, per exemple.\nExemple : per\u00f2xid de nitrogen i UDMH (dimetildrazina disim\u00e8trica).\nMalgrat que els propel\u00b7lents hiperg\u00f2lics tendeixen a ser dif\u00edcils de manejar per la seva toxicitat extrema, carcinogenicitat i/o corrosivitat, generalment es poden emmagatzemar com a l\u00edquids a temperatura ambient.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una brida de paret , brida de canonades, o tamb\u00e9 abra\u00e7adora- ib\u00eddem, \u00e9s un dispositiu, amb forma de semiargolla (brida-U) o d'argolla completa partida,  que s'utilitza per fixar els tubs o les canonades de metall, pl\u00e0stic, etc.. sobre qualsevol tipus de paret, env\u00e0, plaf\u00f3, sostre o mur..", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Robert Hutchings Goddard (Worcester, Massachusetts, 5 d'octubre del 1882 \u2013 Baltimore, 10 d'agost del 1945) fou un dels pioners en el camp dels coets. Tot i que el seu treball en aquest camp fou revolucionari, sovint fou ridiculitzat per les seves teories, que estaven molt per davant del seu temps. Reb\u00e9 poc reconeixement durant la seva vida, per\u00f2 finalment seria considerat com un dels pares dels coets espacials.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Vehicle-to-grid (V2G), tradu\u00eft de l'angl\u00e8s com \"vehicle a la xarxa\", descriu un sistema en el qual l'energia pot ser venuda a la xarxa el\u00e8ctrica pel conductor d'un vehicle tot-el\u00e8ctric o h\u00edbrid endollable, quan aquest \u00e9s connectat a la xarxa als moments que no s'usi per al transport. Alternativament, quan les bateries del cotxe necessitin ser recarregades, el flux s'invertir\u00e0 i l'electricitat fluir\u00e0 de la xarxa al vehicle.\nEl V2G pot ser usat amb vehicles el\u00e8ctrics (BEV) o h\u00edbrids que disposin d'endoll. La major part dels vehicles romanen aparcats un 95% del temps, les seves bateries podrien ser usades deixant que l'electricitat fora del cotxe a les l\u00ednies de conducci\u00f3 el\u00e8ctrica i a l'inrev\u00e9s.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'estabilitzador vertical o deriva d'una aeronau, m\u00edssil o bomba militar es la superf\u00edcie destinada a garantir l'estabilitat en la direcci\u00f3, proporcionant caracter\u00edstiques d'estabilitat aerodin\u00e0mica direccional i fent possibles les maniobres fora del pla de simetria, l'aterratge amb vent creuat i el control despr\u00e9s de la fallada d'un motor situat fora del pla de simetria. Normalment es troba a la part superior i posterior del centre de gravetat del fuselatge i sol estar format per un pla fixe, anomenat deriva, i el tim\u00f3 de direcci\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Formig\u00f3 asf\u00e0ltic (castellanisme), pinyonada asf\u00e0tica, bet\u00f3 o betum asf\u00e0ltic, tamb\u00e9 conegut com a bet\u00f3 bitumin\u00f3s o mescla asf\u00e0ltica en general \u00e9s una combinaci\u00f3 d'asfalt i agregats minerals petris en proporcions determinades que s'utilitza per construir el ferm de carreteres, aeroports i aparcaments. Les proporcions relatives d'aquests minerals determinen les propietats f\u00edsiques de la mescla i, eventualment, el rendiment de la mateixa com mescla acabada per a un determinat \u00fas. A causa de les seves bones propietats com impermeabilitzant tamb\u00e9 es fa servir en el nucli de certes preses com a impermeabilitzant.Els termes \"formig\u00f3 asf\u00e0ltic\", \"ciment asf\u00e0ltic bitumin\u00f3s\" i els seus abreviacions \"AC\" (de l'angl\u00e8s Asphalt concrete) s\u00f3n generalment usats nom\u00e9s en enginyeria i en documents de construcci\u00f3 i literatura. El terme m\u00e9s com\u00fa \u00e9s \"asfalt\", que a m\u00e9s per defecte tendeix a incloure els paviments de formig\u00f3 de ciment encara que en realitat aquests no estiguin compostos realment d'asfalt. La definici\u00f3 enginyeria de formig\u00f3 inclou qualsevol material compost per un agregat cimentat amb un aglutinant, que pot ser ciment Portland, per\u00f2 que en el cas que ens ocupa \u00e9s asfalt. Informalment el formig\u00f3 asf\u00e0ltic \u00e9s conegut en Am\u00e8rica del Nord com \"blacktop\" (en refer\u00e8ncia a la seva superf\u00edcie negra).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Ictineu 3 \u00e9s un submar\u00ed civil, per a \u00fas cient\u00edfic i t\u00e8cnic, de disseny i construcci\u00f3 catalans, inspirat en els submarins Ict\u00edneo I i Ict\u00edneo II creats per l'emprenedor figuerenc Narc\u00eds Monturiol i Estarriol en la segona meitat del segle xix. Opera sota bandera francesa amb el n\u00famero de registre MA-933181.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista de companyies de creuers en actiu, intentant enumerar els seus vaixells en actiu.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un vehicle el\u00e8ctric \u00e9s un vehicle que fa servir un o m\u00e9s motors el\u00e8ctrics per despla\u00e7ar-se. Els vehicles el\u00e8ctrics poden ser: \n\ncotxes el\u00e8ctrics,\ntrens el\u00e8ctrics,\ncamions el\u00e8ctrics,\navions el\u00e8ctrics,\nvaixells el\u00e8ctrics,\nmotocicletes i scooters el\u00e8ctrics i\nnaus espacials el\u00e8ctriques.Els vehicles el\u00e8ctrics s\u00f3n diferents dels vehicles propulsats per combustibles f\u00f2ssils en els seg\u00fcents punts:\n\nReben la seva pot\u00e8ncia d'un ampli ventall de fonts, incloent-hi combustibles f\u00f2ssils, energia nuclear, i fonts renovables com ara energia mareomotriu, energia solar, i energia e\u00f2lica, o qualsevol combinaci\u00f3 d'aquestes. De qualsevol forma, aquesta energia \u00e9s llavors transmesa al vehicle a trav\u00e9s de l'\u00fas de l\u00ednies d'alta tensi\u00f3, transmissi\u00f3 d'energia sense fils com ara c\u00e0rrega inductiva, o una connexi\u00f3 directa a trav\u00e9s d'un vehicle el\u00e8ctric. L'electricitat pot ser llavors emmagatzemada al vehicle fent servir una bateria el\u00e8ctrica, supercondensador, o cel\u00b7la de combustible.\nEn canvi, els vehicles de combusti\u00f3 sovint nom\u00e9s poden derivar la seva energia de poques fonts, com ara combustibles f\u00f2ssils no renovables.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un interruptor magnetot\u00e8rmic (o simplement magnetot\u00e8rmic) \u00e9s un tallacircuit que basa el seu funcionament en dos dels efectes produ\u00efts per la circulaci\u00f3 de corrent el\u00e8ctric per un circuit, el magn\u00e8tic i el t\u00e8rmic (efecte Joule). El dispositiu consta, per tant, de dues parts, un electroimant i una l\u00e0mina bimet\u00e0l\u00b7lica, connectades en s\u00e8rie i per les quals circula el corrent que va cap a la c\u00e0rrega.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Thiokol (tamb\u00e9 anomenada Thiokol Chemical Company, Morton Thiokol o diversos noms heretats de la seva hist\u00f2ria) \u00e9s una empresa estatunidenca que es dedic\u00e0 inicialment al sector del cautx\u00fa i productes qu\u00edmics relacionats, i m\u00e9s tard a l'astron\u00e0utica (programa Apollo) i sistemes de propulsi\u00f3 de m\u00edssils (m\u00edssil Trident). L'empresa entr\u00e0 a formar part d'Alliant Techsystems l'any 2001.\n\u00c9s notablement l'empresa que manufactur\u00e0 la junta t\u00f2rica responsable de l'accident del transbordador espacial Challenger el 28 de gener del 1986.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El comptador el\u00e8ctric o mesurador de consum el\u00e8ctric \u00e9s un dispositiu que mesura el consum d'energia el\u00e8ctrica d'un circuit o un servei el\u00e8ctric, essent aquesta la seva aplicaci\u00f3 usual. Hi ha mesuradors electromec\u00e0nics i n'hi ha d'electr\u00f2nics. Els mesuradors electromec\u00e0nics utilitzen bobinatges de corrent i de tensi\u00f3 per a crear corrents par\u00e0sits en un disc que, sota la influ\u00e8ncia dels camps magn\u00e8tics, produeix un gir que mou les agulles de la car\u00e0tula. Els mesuradors electr\u00f2nics utilitzen un convertidor anal\u00f2gic-digital per a fer la conversi\u00f3. Existeixen comptadors bidireccionals per al balan\u00e7 zero, que possibiliten comprar i vendre electricitat, no nom\u00e9s comprar-ne a la xarxa el\u00e8ctrica.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En matem\u00e0tiques i les seves aplicacions, la linealitzaci\u00f3 es refereix al proc\u00e9s de trobar l'aproximaci\u00f3 lineal a una funci\u00f3 en un punt donat. En l'estudi dels sistemes din\u00e0mics, la linealitzaci\u00f3 \u00e9s un m\u00e8tode per estudiar l'estabilitat local d'un punt d'equilibri d'un sistema d'equacions diferencials no lineals. Aquest m\u00e8tode es fa servir en camps tals com l'enginyeria, la f\u00edsica, l'economia, i l'ecologia.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El mesurador de Bourdon (o man\u00f2metre de Bourdon) \u00e9s un instrument per mesurar la pressi\u00f3 d'un fluid. Consisteix en un tub en forma d'espiral i de secci\u00f3 ovalada, un extrem del qual est\u00e0 en contacte amb el fluid a mesurar i l'altre extrem est\u00e0 tancat. Quan la pressi\u00f3 del fluid es modifica, la secci\u00f3 ovalada tamb\u00e9 resulta modificada i l'extrem tancat del tub es mou; aquest moviment es transmet mec\u00e0nicament cap a una agulla indicadora.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un compost refor\u00e7at amb fibres (CRF) \u00e9s un material que s'ha format per la uni\u00f3 de dos materials diferents per aconseguir la combinaci\u00f3 de propietats que no son possible d'obtenir als materials originals. A aquest material compost s'afegeixen fibres per trobar altres propietats.\nEl CRF consta de tres components: \n\nles fibres discont\u00ednues o com la fase dispersa,\nla matriu com la fase cont\u00ednua\nla regi\u00f3 de la interfase fina, tamb\u00e9 coneguda com la interf\u00edcie.Aquest \u00e9s un tipus de grup de compostos avan\u00e7ats, que fa \u00fas de closca d'arr\u00f2s, pellofa d'arr\u00f2s, i el pl\u00e0stic com a ingredients. Aquesta tecnologia consisteix en un m\u00e8tode de refinaci\u00f3, barreja i composici\u00f3 de fibres naturals dels corrents de deixalles de cel\u00b7lulosa per formar un material d'alta resist\u00e8ncia compost de fibra en una matriu polim\u00e8rica. Els materials de rebuig o de base designats per la seva utilitat en aquest cas s\u00f3n les dels termopl\u00e0stics de residus i les diferents categories de residus cel\u00b7lul\u00f2sics, inclosa la closca d'arr\u00f2s i serradures.\nUn compost refor\u00e7at amb fibra (CRF) \u00e9s d'alt rendiment compost de fibra aconseguida i fa possible per entrecreuament mol\u00e8cules de cel\u00b7lulosa de fibra amb resines en la matriu del material de CRF a trav\u00e9s d'una propietat molecular re-enginyeria de processos, obtenint un producte d'excel\u00b7lents propietats estructurals.A trav\u00e9s d'aquesta gesta de l'enginyeria molecular, es pot tornar a seleccionar les propietats f\u00edsiques i estructurals de la fusta clonades amb \u00e8xit i resideixen en el producte CRF, a m\u00e9s d'altres atributs cr\u00edtics per obtenir les propietats de rendiment superior a la fusta contempor\u00e0nia.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El codi QR (sigla provinent de l'angl\u00e8s Quick Response, \u00e9s a dir resposta r\u00e0pida) \u00e9s un sistema per a emmagatzemar informaci\u00f3 que consta d'una matriu de punts quadrada destinada a ser llegida per un dispositiu intel\u00b7ligent, sovint un tel\u00e8fon m\u00f2bil. \nEl codi QR \u00e9s una evoluci\u00f3 del codi de barres cap a dues dimensions (2D), comparable amb altres codis 2D, com Data Matrix i Aztec Code (quadrats), PDF417 (rectangles) o MaxiCode (hex\u00e0gons).\nUn codi QR pot contenir dades de qualsevol format inform\u00e0tic que c\u00e0piguen al seu espai. Molts codis QR contenen adreces web (URL). Altres exemples d'\u00fas s\u00f3n sistemes de pagament, bitllets d'entrada o certificats administratius.\nUn codi QR pot recuperar dades danyades, fins a un cert grau.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una bassa de rosada (dew pond en angl\u00e8s) \u00e9s un estany excavat intencionalment a la cimera d'un tur\u00f3 per les necessitats de la ramaderia. Al segle xxi, n'hi ha encara a la regi\u00f3 de les South Downs, a Anglaterra.\nLes basses de rosada s'instal\u00b7len en les pastures deficients d'aigua.\nS\u00f3n en general poc profundes, circulars i cobertes amb creta o argila. L'argila \u00e9s sovint coberta d'una escor\u00e7a de creta aixafada per protegir la bassa de les pe\u00fclles de les vaques.\nMalgrat el nom, la font prim\u00e0ria d'aigua \u00e9s la pluja, m\u00e9s que la rosada o la broma.\nHi ha a Fran\u00e7a, a les muntanyes del Mass\u00eds central instal\u00b7lacions similars anomenades lavognes, dolines circulars pavimentades de pedres, t\u00edpiques a la zona de les Causses per al pastoralisme.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un dinam\u00f2metre \u00e9s un aparell de mesura de forces. Fou inventat per Isaac Newton i no ha de confondre's amb la balan\u00e7a (instrument utilitzat per a amidar pesos), encara que s\u00ed que pot comparar-se a una b\u00e0scula.\nNormalment, un dinam\u00f2metre basa el seu funcionament en un ressort que segueix la Llei de Hooke, sent les deformacions proporcionals a la for\u00e7a aplicada. Generalment, aquests instruments consisteixen en una molla continguda en un cilindre de pl\u00e0stic, cart\u00f3 o metall generalment, amb dos ganxos, un en cada extrem. Els dinam\u00f2metres duen marcada una escala, en unitats de for\u00e7a, en el cilindre buit que envolta la molla. En penjar pesos o exercir una for\u00e7a sobre el ganxo inferior, el cursor del cilindre inferior es mou sobre l'escala exterior, indicant el valor de la for\u00e7a. Les molles que formen els dinam\u00f2metres tenen un l\u00edmit d'elasticitat. Si s'apliquen forces molt grans i es produeixen allargaments excessius, es pot sobrepassar el l\u00edmit d'elasticitat i patir una deformaci\u00f3 permanent, amb el que s'inutilitzaria el dinam\u00f2metre. Els dinam\u00f2metres els incorporen les m\u00e0quines d'assaig de materials quan s\u00f3n sotmesos a diferents esfor\u00e7os, principalment l'assaig de tracci\u00f3, perqu\u00e8 amiden la for\u00e7a de trencament que trenquen les provetes d'assaig.\nEls dinam\u00f2metres solen usar-se en l'ortod\u00f2ncia per amidar les forces aplicades pel tractament.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un  freq\u00fcenc\u00edmetre  \u00e9s un instrument que serveix per mesurar la freq\u00fc\u00e8ncia, comptant el nombre de repeticions d'una ona en un interval de temps, mitjan\u00e7ant l'\u00fas d'un comptador que acumula el nombre de per\u00edodes. At\u00e8s que la freq\u00fc\u00e8ncia es defineix com el nombre d'esdeveniments d'una classe ocorreguts en un per\u00edode, \u00e9s generalment senzilla la seva mida.\nSegons el sistema internacional el resultat es mesura en hertzs (Hz). El valor comptat s'indica en un display i el comptador es posa a zero, per comen\u00e7ar a acumular el seg\u00fcent per\u00edode de mostra.\nLa majoria dels comptadors de freq\u00fc\u00e8ncia funciona simplement mitjan\u00e7ant l'\u00fas d'un comptador que acumula el nombre d'esdeveniments. Despr\u00e9s d'un per\u00edode predeterminat (per exemple, 1 segon) el valor comptat \u00e9s transferit a un display num\u00e8ric i el comptador \u00e9s posat a zero, comen\u00e7ant a acumular el seg\u00fcent per\u00edode de mostra.\nEl per\u00edode de mostreig s'anomena  base de temps  i ha de ser calibrat amb molta precisi\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La gravetat artificial \u00e9s una simulaci\u00f3 de la gravetat de l'espai exterior o caiguda lliure. Aix\u00f2 facilitaria els viatges a l'espai, evitant els problemes associats amb la ingravidesa.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "\u00c9cole des Ponts ParisTech (origin\u00e0riament anomenada \u00c9cole Nationale des Ponts et Chauss\u00e9es o ENPC, o a Fran\u00e7a simplement coneguda com a Ponts) \u00e9s una instituci\u00f3 educativa i de recerca cient\u00edfica de nivell universitari. Va ser fundada l'any 1747, i \u00e9s l'escola d'enginyeria m\u00e9s antiga d'Europa. \u00c9s una de les prestigioses Grandes \u00c9coles de Fran\u00e7a. T\u00e9 uns 1200 estuduants\nLa seva seu \u00e9s a Champs-sur-Marne i Marne-la-Vall\u00e9e (un suburbi de Par\u00eds) i \u00e9s un membre de ParisTech (Institut de Tecnologia de Par\u00eds).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un pH-metre \u00e9s un instrument electr\u00f2nic de mesura que s'utilitza per determinar el pH (acidesa o basicitat) d'un l\u00edquid (tot i que de vegades s'utilitzen sondes especials per tal de determinar el pH de subst\u00e0ncies semis\u00f2lides com ara el formatge). Un pH-metre t\u00edpic consisteix en una sonda especial de mesura (un el\u00e8ctrode de vidre) connectada a un potenci\u00f2metre i mostra el pH que es detecta.\nEl 1934 el qu\u00edmic nord-americ\u00e0 Arnold Orville Beckman disseny\u00e0 el primer pH-metre, aparell que permet mesurar el pH emprant un el\u00e8ctrode de vidre, i que fou comercialitzat el 1936, el mateix any que en comercialitz\u00e0 un la companyia Radiometer de Dinamarca.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Groupe ISAE \u00e9s el nom de una xarxa francesa formada per les universitats aeron\u00e0utica i espacial (anomenades Grande \u00e9cole en franc\u00e8s).Va ser creada el 2011 per Institut Sup\u00e9rieur de l'A\u00e9ronautique et de l'Espace, \u00c9cole nationale sup\u00e9rieure de m\u00e9canique et d'a\u00e9rotechnique, \u00c9cole sup\u00e9rieure des techniques a\u00e9ronautiques et de construction automobile, \u00c9cole de l'Air et de l'Espace, Institut sup\u00e9rieur de m\u00e9canique de Paris i \u00c9cole nationale de l'aviation civile.El Groupe ISAE es constitueix en forma de consorci de cooperaci\u00f3 entre institucions aut\u00f2nomes. Es regeix per un acord de col\u00b7laboraci\u00f3 que inclou una carta comuna.La seva finalitat \u00e9s \u00abfederar els Col\u00b7legis de Fran\u00e7a en l'\u00e0mbit de l'enginyeria aeron\u00e0utica i espacial sota una bandera comuna, per tal d'augmentar la influ\u00e8ncia d'aquests Col\u00b7legis, tant a nivell nacional com internacional, i promoure la formaci\u00f3 d'enginyers en els camps de l'aeron\u00e0utica i l'espai. aeroespacial\u00bb.\nEls projectes i accions que duen a terme conjuntament els membres del Groupe ISAE es refereixen a la formaci\u00f3, la recerca i la influ\u00e8ncia nacional i internacional.\nEls projectes i accions del Groupe ISAE es desenvolupen amb el suport del GIFAS (Groupement des industries fran\u00e7aises a\u00e9ronautiques et spatiales), les empreses membre del qual representen els principals ocupadors dels graduats dels Col\u00b7legis del grup.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un  hod\u00f2metre  (del grec \u1f41\u03b4\u03cc\u03c2  hod\u00f3s  \"cam\u00ed\" i \u03bc\u03ad\u03c4\u03c1\u03bf\u03bd  metron  \"mesura\") \u00e9s un instrument de mesura que calcula la dist\u00e0ncia total o parcial recorreguda per un cos (generalment per un vehicle) a la unitat de longitud en la qual ha estat configurat (metres, milles). El seu \u00fas est\u00e0 generalitzat a causa de la necessitat de con\u00e8ixer dist\u00e0ncies, calcular temps de viatge, o consum de combustible.\u00c9s un aparell que s'utilitza per mesurar l'espai recorregut. Aquesta paraula \u00e9s un neologisme equivalent a comptaquil\u00f2metres. L'aparell mesura la dist\u00e0ncia recorreguda per un cotxe o un altre vehicle. El dispositiu pot ser electr\u00f2nic, mec\u00e0nic, o una combinaci\u00f3 dels dos. La paraula deriva de les paraules gregues hod\u00f3s, significant \"ruta\" o entrada i \"m\u00e9tron\", \"mesura\".\nLa refer\u00e8ncia m\u00e9s antiga apunta a Arquimedes com el seu inventor, que en l'antiguitat va dissenyar diversos tipus d'hod\u00f2metres amb finalitats que abastaven diversos usos militars i civils. I qui descriu per primera vegada com construir un hod\u00f2metre, encara que sense declarar que ell en sigui l'inventor, \u00e9s per l'arquitecte rom\u00e0 Vitruvi en la seva obra  De Architectura  al segle I aC.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "l\u2019Institut Mines-T\u00e9l\u00e9com, tamb\u00e9 anomenada IMT, \u00e9s una Grande \u00e9cole d\u2019enginyeria de Fran\u00e7a. Est\u00e0 situada a Par\u00eds, Fran\u00e7a : Campus Universitat Par\u00eds-Saclay.L\u2019IMT \u00e9s un establiment p\u00fablic d'ensenyament superior i recerca t\u00e8cnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer\nel diploma M\u00e0ster recerca i de doctorat\nMast\u00e8re sp\u00e9cialis\u00e9\nExecutive MBA\nMOOC.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'opus latericium (del llat\u00ed later, 'ma\u00f3 cuit al sol'), o tamb\u00e9 opus testaceum  (de testa, 'ma\u00f3 cuit al forn'), \u00e9s una t\u00e8cnica constructiva de l'antiga Roma en qu\u00e8 s'emprava una ma\u00e7oneria d'un ma\u00f3 de gruix per revestir un nucli d'opus caementicium. Les peces de ma\u00f3 de forma triangular (que era la forma en qu\u00e8 es tallaven els maons), amb un dels v\u00e8rtexs cap a l'interior del mur, es travaven amb el nucli de ciment, i disposats d'aquesta manera formaven una paret completament plana per la part exterior. El nucli era l'element resistent, mentre que el ma\u00f3 era pr\u00e0cticament nom\u00e9s un revestiment. Va ser el m\u00e8tode principal de construcci\u00f3 de parets durant l'\u00e8poca imperial.La difer\u00e8ncia entre l'opus latericium i l'opus testaceum rau en l'\u00fas de maons cuits al sol (lateres) o b\u00e9 cuits al forn (testae).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Institut national des sciences appliqu\u00e9es de Lyon (INSA Lyon) \u00e9s una gran escola francesa i escola d'enginyeria. La universitat es troba al campus de La Doua \u2013 LyonTech, en un cl\u00faster d'universitats de ci\u00e8ncia i tecnologia i Grandes \u00c9coles. La Doua es troba a Villeurbanne, un suburbi de Li\u00f3.L'escola es va fundar l'any 1957 per formar enginyers altament qualificats, donar suport a la formaci\u00f3 cont\u00ednua i dur a terme investigacions. El pla d'estudis de cinc anys t\u00e9 com a objectiu formar enginyers que posseeixin qualitats humanes i estiguin ben versats en les \u00e0rees prim\u00e0ries de la ci\u00e8ncia i l'enginyeria. Els estudiants poden cursar un doctorat en finalitzar el pla d'estudis de 5 anys. Els graduats de l'INSA de Li\u00f3 s'anomenen Insaliens.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El mesurador SWR o VSWR (relaci\u00f3 d'ones estacion\u00e0ries) \u00e9s un aparell que mesura la proporci\u00f3 entre les ones d'anada i tornada en una l\u00ednia de transmissi\u00f3. El mesurador pot indicar el grau de des-acoblament entre una l\u00ednia de transmissi\u00f3 i la seva c\u00e0rrega (normalment una antena de r\u00e0dio), o avaluar l'efectivitat de l'adaptaci\u00f3 d'imped\u00e0ncies.\nAl indicar la relaci\u00f3 d'ones estacion\u00e0ries, s'utilitza per a comprovar la qualitat d'acoblament de l'antena i l\u00ednia de transmissi\u00f3 amb el transmissor, mitjan\u00e7ant la mesura de la tensi\u00f3 de l'ona directa i la de l'ona reflectida. En aquest sentit, tota l\u00ednia de transmissi\u00f3 comporta una mica de p\u00e8rdua de senyal i debilitament de la pot\u00e8ncia reflectida tornar, per tant el mesurador de SWR ha de ser connectat en la l\u00ednia prop de l'antena, per tal de minimitzar el possible error de lectura del mesurament.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una claveguera \u00e9s una obertura de petites dimensions feta a una paret situades a parets de doble corona a nivell del terra usada per a deixar pas a les ovelles entre dues tanques dedicades a pastures, donar pas a l'aigua dels corrents superficials. \u00c9s feta de pedra calc\u00e0ria adobada.La claveguera es configura com una petita galeria dins la paret a causa de la considerable ampl\u00e0ria d'aquesta (1,50 m). Presenta la coberta plana formada per una successi\u00f3 de lloses de grans dimensions. La boca d'ambd\u00f3s costats, de 47 cm de llum, es allindanada i esta constitu\u00efda per les pedres mes elaborades de la paret. Sobre la llinda ja est\u00e0 situada la corona de la paret.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Arquitectura empeltada \u00e9s a l'arquitectura basada en la fusi\u00f3 harm\u00f2nica d'elements originals existents en una construcci\u00f3 o en un edifici amb elements nous que s'hi volen inserir. De la mateixa manera que en bot\u00e0nica empeltar consisteix a sumar una part d'una planta (tija, tronc, branca, etc.) a una altra de plantada, a fi que el conjunt es comporti com una sola planta, en aquesta concepci\u00f3 de l'arquitectura es fa servir figuradament aquesta noci\u00f3 per a destacar que un edifici existent es beneficia \u2014s'empelta\u2014 d'una nova proposta per a originar un edifici renovat que conserva els punts forts dels components originals i s'enriqueix amb la incorporaci\u00f3 harm\u00f2nica de les noves propostes, com si el mateix edifici aprofit\u00e9s la saba antiga per al creixement conjunt d'un nou edifici.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El control de creuer (o cruise control en angl\u00e8s i tempomat en alemany) \u00e9s un sistema que controla de forma autom\u00e0tica el factor de moviment d'un vehicle de motor. El conductor configura la velocitat i el sistema controla la v\u00e0lvula d'acceleraci\u00f3 o papallona del vehicle per mantenir la velocitat de forma cont\u00ednua.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'\u00e8tica de l'enginyeria \u00e9s el camp del sistema de principis morals que s'apliquen a la pr\u00e0ctica de l'enginyeria. El camp examina i estableix les obligacions dels enginyers amb la societat, els seus clients i la professi\u00f3. Com a disciplina acad\u00e8mica, est\u00e0 estretament relacionada amb temes com la filosofia de la ci\u00e8ncia, la filosofia de l'enginyeria i l'\u00e8tica de la tecnologia. A mesura que l'enginyeria es va convertir en una professi\u00f3 diferent durant el segle XIX, els enginyers es van veure com a professionals independents o com a empleats t\u00e8cnics de grans empreses. Hi va haver una tensi\u00f3 considerable entre les dues parts mentre els grans empresaris industrials lluitaven per mantenir el control dels seus empleats.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Es denomina  espoleta  en la terminologia militar, i en sentit estricte, al dispositiu integrat en un projectil que inicia la detonaci\u00f3 de la seva c\u00e0rrega despr\u00e9s de ser disparat. M\u00e9s gen\u00e8ricament s'utilitza per a designar a qualsevol aparell que serveixi de detonador.\nLes espoletes estan presents en molts tipus de projectils, com granades, coets, m\u00edssils o torpedes; existint diversos tipus en funci\u00f3 de l'objectiu: de percussi\u00f3, proximitat, retardades o per control remot. En general, i per raons de seguretat, les espoletes romanen emmagatzemades separades del projectil i nom\u00e9s s'acoblen moments abans del seu \u00fas.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En el mar, el pilot o pilot d'altura, modernament oficial de navegaci\u00f3 (a vegades anomenat navegant) \u00e9s la persona encarregada de la navegaci\u00f3, o conjunt de tasques que permeten determinar la posici\u00f3 del vaixell i el rumb a seguir per arribar a destinaci\u00f3. En alta mar, t\u00e9 a m\u00e9s a m\u00e9s un rol important en la previsi\u00f3 a llarg termini amb la finalitat de prendre les millors decisions possibles per a la navegaci\u00f3 en funci\u00f3 dels corrents, el clima i els vents.\nProp de les costes, el pilot ha de tenir cura de la seguretat del vaixell, fixant-se en les zones de navegaci\u00f3 en funci\u00f3 de l'estat de la marea, de la profunditat dels baixos i esculls o dels canals a seguir per evitar embarrancar. En aquests casos, especialment en certes costes, rius i ports, l'especialitzaci\u00f3 en el coneixement de l'entorn, era tan important, que va donar lloc des del principi a un tipus de pilot especialitzat denominat \"pilot pr\u00e0ctic\" o simplement \"pr\u00e0ctic\".\nEl terme navegant \u00e9s utilitzat tamb\u00e9 per designar tota persona que viatja en alta mar, en solitari o com a mariner professional, i en particular per a la pr\u00e0ctica de l'esport de vela (Skipper).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un pluvi\u00f2metre (tamb\u00e9 pot ser anomenat ud\u00f2metre) \u00e9s un instrument utilitzat per mesurar la quantitat de precipitaci\u00f3 caiguda en un lloc concret, en un per\u00edode determinat. Utilitza com a unitat de mesura el mil\u00b7l\u00edmetre (mm), que equival a un litre d'aigua recollida per cada metre quadrat.El pluvi\u00f2metre m\u00e9s habitual \u00e9s un got alt i prim (anomennat \"tipus Hellmann\"), amb un regle lateral per mesurar f\u00e0cilment l'aigua recollida.\nLa mesura de la pluja ha estat una necessitat b\u00e0sica per a totes les cultures que depenen de l'aigua que cau per poder subsistir. Per exemple, a Corea Jang Yeong Sil va iniciar les mesures de precipitaci\u00f3 l'any 1441, que van ser continuades per molts anys.\nUn pluvi\u00f2metre b\u00e0sic consta d'un embut per on es condueix l'aigua a un recipient interior. S'anomena pluvi\u00f2graf al pluvi\u00f2metre que disposa d'una banda enregistradora on s'anota de forma constant la precipitaci\u00f3 que va caient.\nL'any 1921 el Dr. Ramon Jard\u00ed i Borr\u00e0s, t\u00e8cnic del primer Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya (1921-1939), va idear un pluvi\u00f2graf anomenat \"d'intensitats\" per poder enregistrar la intensitat de la pluja a banda de la quantitat total caiguda. El pluvi\u00f2graf d'intensitats va esdevenir oficial a la major part de serveis meteorol\u00f2gics europeus.\nActualment s'usen de forma comuna els pluvi\u00f2metres de balanc\u00ed. En ells, l'embut superior condueix l'aigua fins a un petita cassoleta d'un balanc\u00ed. Aquest es va omplint d'aigua fins a arribar a una quantitat predefinida pel mateix disseny de l'aparell, moment en qu\u00e8 el balanc\u00ed gira. Mentre la cassoleta que estava plena vessa l'aigua que contenia, la que restava buida comen\u00e7a a omplir-se. Un datalogger guarda el registre mecanicoel\u00e8ctric de la intensitat de la pluja caiguda.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Fundada en 1829, l'\u00c9cole Centrale de Paris, tamb\u00e9 anomenada ECP, \u00e9s una Grande \u00e9cole d\u2019enginyeria de Fran\u00e7a. Est\u00e0 situada a Par\u00eds, Fran\u00e7a : Campus Ch\u00e2tenay-Malabry.L'\u00c9cole Centrale de Paris \u00e9s un establiment p\u00fablic d'ensenyament superior i recerca t\u00e8cnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer de \u00c9cole Centrale de Paris (M\u00e0ster Ing\u00e9nieur Centralien de Paris)\nel diploma M\u00e0ster recerca i de doctorat\nMast\u00e8re sp\u00e9cialis\u00e9\nMOOC.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'enginyeria electr\u00f2nica \u00e9s el conjunt de coneixements t\u00e8cnics, tant te\u00f2rics com pr\u00e0ctics que tenen per objectiu l'aplicaci\u00f3 de la tecnologia electr\u00f2nica per a la resoluci\u00f3 de problemes pr\u00e0ctics. L'electr\u00f2nica \u00e9s una branca de la f\u00edsica que tracta sobre el comportament i estudi del comportament de les c\u00e0rregues el\u00e8ctriques en els diferents materials i elements com els semiconductors. L'enginyeria electr\u00f2nica \u00e9s l'aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica de l'electr\u00f2nica, incorpora, a m\u00e9s dels coneixements te\u00f2rics i cient\u00edfics, altres de tipus t\u00e8cnic i pr\u00e0ctic sobre els semiconductors aix\u00ed com sobre molts dispositius el\u00e8ctrics a m\u00e9s d'altres camps del saber hum\u00e0 com serien el dibuix i les t\u00e8cniques de planificaci\u00f3 entre altres. Entre l'enginyeria electr\u00f2nica i l'enginyeria el\u00e8ctrica existeixen similituds fonamentals, car ambdues tenen com a base d'estudi el fenomen el\u00e8ctric. No obstant aix\u00f2 la primera s'especialitza en circuits de baix voltatge, com ara els semiconductors que tenen com a component fonamental el transistor, o el comportament de les c\u00e0rregues en el buit com en el cas de les velles v\u00e0lvules termoi\u00f2niques i l'enginyeria el\u00e8ctrica s'especialitza en circuits el\u00e8ctrics d'alt voltatge com per exemple les l\u00ednies de transmissi\u00f3 i les estacions el\u00e8ctriques. Ambdues enginyeries posseeixen aspectes comuns com els fonaments matem\u00e0tics i f\u00edsics, la teoria de circuits, l'estudi de l'electromagnetisme i la planificaci\u00f3 de projectes. En diversos pa\u00efsos, especialment els EUA, l'enginyeria electr\u00f2nica es considera com una branca que est\u00e0 lligada a l'enginyeria el\u00e8ctrica.\nL'Enginyer electr\u00f2nic \u00e9s la persona que ha realitzat estudis professionals d'aquesta enginyeria.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Flight 90 del North American X-15 va ser un vol de proves realitzat per la NASA i la For\u00e7a A\u00e8ria dels Estats Units en 1963. Va ser la primera de dues missions del X-15 que va arribar a l'espai, juntament amb el Flight 91 el mes seg\u00fcent. El X-15 va ser pilotat per Joseph A. Walker, que va volar en ambd\u00f3s vols espacials del X-15.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "EFREI Paris, antigament l'\u00c9cole fran\u00e7aise d'\u00e9lectronique et d'informatique, \u00e9s una escola privada d'enginyeria francesa situada a Villejuif, Illa de Fran\u00e7a, al sud de Par\u00eds. Els seus cursos, especialitzats en tecnologia de la informaci\u00f3 i gesti\u00f3, s'imparteixen amb el suport de l'estat. EFREI va ser fundada l'any 1936 com a \u00c9cole Fran\u00e7aise de Radio\u00e9lectricit\u00e9. El m\u00e0ster de dos anys ofereix 12 especialitats: Sistemes d'Informaci\u00f3 i Cloud Computing, Business Intelligence, Enginyeria de programari, Seguretat SI, Imatge i Realitat Virtual, IT per a Finances, Bioinform\u00e0tica, Big Data, Avi\u00f2nica i Espai (sistemes encastats), Intel\u00b7ligent. Sistemes i Rob\u00f2tica, Noves Energies i Sistemes Intel\u00b7ligents, Xarxa i Virtualitzaci\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El resorcinol o benz\u00e8-1,3-diol \u00e9s un compost org\u00e0nic amb la f\u00f3rmula C6 H4 (OH)2 . \u00c9s un dels tres benzenodiols is\u00f2merics, ( 1,3 - is\u00f2mer o meta - is\u00f2mer). \u00c9s un s\u00f2lid incolor, soluble en aigua amb reacci\u00f3 lleugerament \u00e0cida.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En construcci\u00f3, l'armadura consisteix en un o diversos objectes, que serveixen per refor\u00e7ar una estructura. El seu \u00fas m\u00e9s com\u00fa \u00e9s com a mitj\u00e0 per tensionar el formig\u00f3 (el que s'anomena formig\u00f3 armat), i tamb\u00e9 per refor\u00e7ar estructures de ma\u00e7oneria per aguantar el formig\u00f3 a compressi\u00f3. L'estructura refor\u00e7ada s'anomena armat.\nL'armadura sol prendre la forma de barres i filferros corrugats (\u00e9s a dir, amb relleus superficials per augmentar-ne l'adher\u00e8ncia) fetes d'acer al carboni.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una agulla imperdible (o simplement imperdible) \u00e9s un estri que cont\u00e9 una secci\u00f3 en forma de ganxo per a guardar-hi la seva punta, d'aquesta manera s'evita que s'obri i deixi de complir la seva funci\u00f3 i tamb\u00e9 es prevenen ferides accidentals en usar-lo en la roba. Feta del metall r\u00edgid per\u00f2 flexible, s'obre pressionant-ne costats paral\u00b7lels cap a dins. \u00c9s segura perqu\u00e8 l'extremitat aguda de l'agulla resta protegida quan est\u00e0 tancada. S'utilitza per a subjectar la roba i altres tipus de t\u00e8xtils que no tenen cap dispositiu especial d'uni\u00f3 com ara botons o cremalleres. Tamb\u00e9 s'usa per a realitzar una reparaci\u00f3 provisional en cas d'algunes imperfeccions de la roba. L'imperdible punxa i passa a trav\u00e9s de la superf\u00edcie del material amb el seu extrem agut. Llavors, s'uneix i s'insereix en l'altre extrem blindat que mant\u00e9 l'objecte al seu lloc. Generalment est\u00e0 feta d'acer. L'agulla imperdible \u00e9s forta, segura i molt duradora. S\u00f3n molt comunes i barates n'hi ha de moltes mides i es fabriquen tamb\u00e9 en variants pl\u00e0stiques. S'usa tant com complement de vestimenta com d'arracada.\nTamb\u00e9 es coneix com a agulla de seguretat o agulla tancadora, agulla de travar/travadora, agulla engafetadora, agulla de dida, agulla d'arquet, agulla travessera, agulla passsadora o gafa.Les f\u00edbules, d'origen mic\u00e8nic, complien una comesa semblant al de les agulles imperdibles modernes. L'agulla imperdible va ser reinventada el juliol de 1849 per Walter Hunt, qui va vendre la patent per 400 d\u00f2lars.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una bomba de buit extreu mol\u00e8cules de gas d'un volum segellat, per crear un buit parcial. \u00c9s una m\u00e0quina amb la funci\u00f3 de reduir la pressi\u00f3 d'un volum estanc, de manera que, a tots els efectes, s'aconsegueix generar el buit absolut al seu interior. Les m\u00e0quines amb funcionament m\u00e9s similar al de les bombes de buit s\u00f3n els compressors, a causa del fet que comparteixen la funci\u00f3 de moure volums d'aire travessant una difer\u00e8ncia de pressi\u00f3, entre l'entrada i la sortida. En el cas de bombes de buit, la pressi\u00f3 d'aspiraci\u00f3 \u00e9s variable i descendent, mentre que la pressi\u00f3 sobre la qual es treballa (l'atmosf\u00e8rica) \u00e9s constant. Aquestes bombes, poden ser de despla\u00e7ament positiu o rotatives. Una vegada aconseguit el buit, una bomba de buit s'ha de mantenir funcionant a certa c\u00e0rrega per tal de mantenir la situaci\u00f3 de buit.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El mid\u00f3 de kudzu o kuzu o kuzuko (Pueraria montana var. lobata), originari de la Xina i del Jap\u00f3, \u00e9s el subproducte obtingut de les arrels d'aquesta planta, que poden arribar a dos metres de profunditat.Aquestes arrels, superiors a les d'altres esp\u00e8cies, s\u00f3n moltes, rentades i assecades durant noranta dies.Segons la medicina xinesa, est\u00e0 descrit com antipir\u00e8tic, sudor\u00edfic, en cas de febre, estats gripals, dolors d'est\u00f2mac, problemes intestinals i antivomitiu. Tamb\u00e9 com est\u00e0 recomanat pel mal de coll, dolor d'ulls, afavoreix la desintoxicaci\u00f3 per alcohol i ajuda a reduir la seva addicci\u00f3. Resulta benefici\u00f3s tant per a casos de restrenyiment com de diarrea. T\u00e9 un alt contingut d'isoflavones. Actualment tamb\u00e9 s'ha comprovat la seva efectivitat amb el sistema cardiovascular i cardiocerebral, angina de pit, migranyes, mal de cap, insomni i l'hipertensi\u00f3, entre altres.Cada dia s'utilitza m\u00e9s aquest mid\u00f3 a la cuina. La majoria de les preparacions medicinals que contenen mid\u00f3 de kudzu que s'utilitza avui al Jap\u00f3 contenen sucre. Tot i que s'utilitza per fer infusions, amanides, salses, sopes, fregits, postres... La seva popularitat es va estendre amb la cuina macrobi\u00f2tica.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un etil\u00f2metre, popularment conegut com a alcohol\u00edmetre (amb el que cal no confondre, ja que es tracte d'un \u00fas per a persones.. amb un concepte diferent i que empra uns altres principis), \u00e9s un aparell que mesura la concentraci\u00f3 d'alcohol et\u00edlic en el corrent sanguini d'una persona mitjan\u00e7ant l'an\u00e0lisi de l'aire pulmonar profund.\nLa seva principal aplicaci\u00f3 \u00e9s identificar conductors de vehicles que estiguin sota l'efecte de begudes alcoh\u00f2liques.Els etil\u00f2metres especialitzats utilitzats per la policia tenen molt poc marge d'error, per\u00f2 els etil\u00f2metres comuns no s\u00f3n del tot fiables, ja que poden confondre alts nivells d'alcohol amb diferents tipus de subst\u00e0ncies com THC (produ\u00efts pel c\u00e0nnabis o pel tabac).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El carenat \u00e9s un dels components principals d'un vehicle de llan\u00e7ament. Serveix per protegir la c\u00e0rrega \u00fatil de l'impacte contra l'atmosfera terrestre durant l'ascens (pressi\u00f3 aerodin\u00e0mica i escalfament aerodin\u00e0mic). M\u00e9s recentment ha adquirit una nova funci\u00f3: mantenir un espai de sala blanca per als instruments de precisi\u00f3. El carenat se separa del coet una vegada ha sortit de l'atmosfera, exposant la c\u00e0rrega \u00fatil. En aquest moment es poden observar xocs mec\u00e0nics i un augment de l'acceleraci\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La matr\u00edcula d'una aeronau \u00e9s una s\u00e8rie alfanum\u00e8rica de car\u00e0cters que indica el pa\u00eds on est\u00e0 registrada i el seu n\u00famero de registre \u00fanic. Segons s'estipula en el Conveni sobre Aviaci\u00f3 Civil Internacional (tamb\u00e9 conegut com a Conveni de Chicago) aquest codi tamb\u00e9 ha d'apar\u00e8ixer al Certificat de Registre expedit per l'Autoritat d'Aviaci\u00f3 Civil de l'Estat del pa\u00eds on estigui registrada i que cal portar en tot moment en una aeronau en operaci\u00f3.La matr\u00edcula s'ha de mostrar de manera prominent a l'aeronau i la majoria de pa\u00efsos obliguen tamb\u00e9 a que es col\u00b7loqui una placa ign\u00edfuga al fuselatge a efectes d'una investigaci\u00f3 posterior a un accident on l'avi\u00f3 s'hagi cremat.\nLes matr\u00edcules es componen de un prefix, que indica el pa\u00eds on s'ha registrat l'aeronau, i un sufix que \u00e9s el n\u00famero de registre d'aquell avi\u00f3 en aquell pa\u00eds.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El graf\u00e8 \u00e9s un al\u00b7l\u00f2trop del carboni que t\u00e9 una estructura laminar plana, d'un sol \u00e0tom de gruix, composta per \u00e0toms de carboni densament empaquetats en una xarxa cristal\u00b7lina bidimensional en forma de rusc d'abella. Els \u00e0toms que formen el graf\u00e8 es mantenen units mitjan\u00e7ant enlla\u00e7os covalents que es formen a partir de la superposici\u00f3 dels h\u00edbrids sp\u00b2 dels carbonis enlla\u00e7ats. Aquest material es caracteritza per posseir una alta conductivitat t\u00e8rmica i el\u00e8ctrica, i per combinar una alta flexibilitat i lleugeresa amb una duresa extrema.\nL'any 2010, va ser concedit el premi Nobel de f\u00edsica a Andre Geim i Konstantin Novoselov de la Universitat de Manchester pels experiments i treballs cient\u00edfics que han dut a terme sobre el graf\u00e8. D'en\u00e7\u00e0 que el graf\u00e8 ha esdevingut un dels materials en qu\u00e8 m\u00e9s ha treballat i investigat \u00faltimament la comunitat cient\u00edfica. El motiu d'aquesta rellev\u00e0ncia s\u00f3n les potencials aplicacions que t\u00e9 aquest material en el m\u00f3n de la nanotecnologia, l'electr\u00f2nica, etc. aix\u00ed com els efectes f\u00edsics que s'hi poden observar experimentalment.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La t\u00e0pia \u00e9s una antiga t\u00e8cnica de construcci\u00f3 de murs amb terra argilosa, abocada en un motlle o encofrat i compactada a cops mitjan\u00e7ant un pic\u00f3. L'encofrat sol ser de fusta, encara que tamb\u00e9 pot ser d'altres materials. En el proc\u00e9s, es van posant dues fustes paral\u00b7leles, anomenades tapieres, entre les quals s'aboca terra en tongades de 10 o 15 cm, i \u00e9s compactada mitjan\u00e7ant piconat. Posteriorment, es mou l'encofrat a una altra posici\u00f3 per seguir amb el mur. La terra compactada es desseca al sol, i una vegada que la t\u00e0pia queda aixecada, les portes i finestres s'obren a cisell.Antigament, s'havia usat molt en construccions rurals, per la seva economia, amb gruixos d'uns tres pams per a parets de cases i d'uns dos pams per a tanques de patis i corrals. Al fang, sovint, s'hi afegia una beurada de cal\u00e7 per millorar-ne la resist\u00e8ncia (t\u00e0pia reial) i, modernament, s'ha emprat t\u00e0pia amb un afegit de ciment p\u00f2rtland. Entre les seves propietats, hi ha la gran in\u00e8rcia t\u00e8rmica que t\u00e9, o sigui, la tend\u00e8ncia a mantenir una temperatura constant a l'interior a causa del temps que triga a escalfar-se i refredar-se la gran massa d'una paret tan gruixuda. Entre els seus inconvenients, hi ha la seva poca resist\u00e8ncia a la humitat i la pluja, que desf\u00e0 el fang, i que obliga a protegir la t\u00e0pia amb arrebossats, altres revestiments o teulades que requereixen un manteniment peri\u00f2dic i que fa que les construccions de t\u00e0pia durin molt poc si s'abandonen. Aquesta poca resist\u00e8ncia a la humitat fa que aquest material sigui propi de llocs relativament secs, com els de clima mediterrani o els del nord d'\u00c0frica.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La programaci\u00f3 lineal entera serveix per resoldre els problemes de programaci\u00f3 lineal en qu\u00e8 les variables han de prendre valor enters.Quan representem un problema de programaci\u00f3 lineal ens podem trobar que nom\u00e9s tenen sentit aquelles solucions de la regi\u00f3 factible, que les seves variables s\u00f3n nombres enters. Llavors estem davant d'un problema de programaci\u00f3 lineal entera.\nUn problema de programaci\u00f3 lineal entera es formula de la mateixa manera que un problema de programaci\u00f3 lineal convencional, per\u00f2 amb la difer\u00e8ncia que el resultat d'aquest es trobar\u00e0 dins d'una regi\u00f3 factible, en aquesta trobarem diversos punts, per\u00f2 nom\u00e9s s\u00f3n v\u00e0lids els que tenen unes coordenades enteres. Aquests problemes s\u00f3n a vegades f\u00e0cils de resoldre i a vegades impossibles, perqu\u00e8 no trobem cap punt dins de la regi\u00f3 factible que tingui coordenades enteres.\nPer resoldre aquests problemes s'utilitza el m\u00e8tode gr\u00e0fic. Aquest consisteix a representar la regi\u00f3 factible, dibuixar la funci\u00f3 objectiu i buscar en quin punt assoleix el m\u00e0xim o el m\u00ednim.\nUna vegada buscat el m\u00e0xim o el m\u00ednim, si aquests punts no tenen coordenades enteres s'ha de buscar quins punts amb coordenades enteres s\u00f3n pr\u00f2xims aquests i en quins d'aquests s'obt\u00e9 el m\u00e0xim o el m\u00ednim.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Els angles de Tait-Bryan, o tamb\u00e9 angles de navegaci\u00f3, s\u00f3n un tipus d'angles d'Euler usats per descriure l'orientaci\u00f3 d'un objecte en tres dimensions.Si es t\u00e9 un sistema de coordenades m\u00f2bil respecte d'un fix, en tres dimensions, i es vol donar la posici\u00f3 del sistema m\u00f2bil en un moment donat, hi ha diverses possibilitats de fer-ho. Una d'elles s\u00f3n els  angles de Tait-Bryan  o angles de navegaci\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una aeronau el\u00e8ctrica \u00e9s un avi\u00f3 que funciona amb motors el\u00e8ctrics en comptes d'amb motors de combusti\u00f3.\nActualment els avions el\u00e8ctrics s\u00f3n, en la seva majoria, experimentals (a excepci\u00f3 de les avionetes). Els models el\u00e8ctrics d'aeronaus han estat volant des de la d\u00e8cada de 1970.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un vol de prova o assaig en vol, \u00e9s una branca de l'enginyeria aeron\u00e0utica que desenvolupa i reuneix les dades durant el vol d'un avi\u00f3 i despr\u00e9s analitza les dades per avaluar les caracter\u00edstiques de vol de l'aeronau i validar el seu disseny, incloent aspectes de seguretat. La fase de proves de vol porta a terme dues tasques principals: \n\nTrobar i corregir qualsevol disseny d'aeronaus problemes.\nVerificar i documentar les capacitats de les aeronaus per a la certificaci\u00f3 del govern o de l'acceptaci\u00f3 del client.La fase de proves de vol poden variar des de la prova d'un nou sistema \u00fanic per a una aeronau existents per al desenvolupament complet i la certificaci\u00f3 d'un nou avi\u00f3. Per tant, la durada d'un programa de proves de vol pot variar des d'unes poques setmanes a diversos anys.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una m\u00e0quina piconadora o piconadora</ref>), compactadora, aplanadora/esplanadora, afermadora, afetgegadora o corr\u00f3 \u00e9s una m\u00e0quina auto-propulsada (vehicle) que serveix per a pitjar i fer ferma una capa de terra, grava o material semblant.\nLes afetgegadores s\u00f3n indispensables en la construcci\u00f3 de carreteres. En la fase inicial d'afermar el s\u00f2l i en la fase d'acabament per a compactar i allisar la mescla de grava i quitr\u00e0 que forma la superf\u00edcie final de rodament per als vehicles autom\u00f2bils. Tamb\u00e9 s'utilitzen per a aplanar i compactar superf\u00edcies de tota mena, en la construcci\u00f3 d'edificis o complexos esportius.\"\nAbans de les compactadores autopropulsades algunes tasques d'aplanament i compactaci\u00f3 es feien amb corrons de tracci\u00f3 animal. Un exemple t\u00edpic de l'\u00fas de corrons era en la construcci\u00f3 i manteniment d'eres per a batre els cereals segats. Amb l'arribada de les m\u00e0quines de vapor aparegueren les primeres piconadores de vapor que encara eren freq\u00fcents als anys 50 del segle passat.\nLes afermadores actuals van propulsades per motors di\u00e8sel. Algunes actuen per simple gravetat, per acci\u00f3 del mateix pes. Altres disposen d'un sistema vibrador que permet incrementar la pressi\u00f3 de treball sobre el terreny sense haver d'augmentar el pes de la m\u00e0quina.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La topografia de la Lluna ha estat mesurada pels m\u00e8todes d'altimetria l\u00e0ser i l'an\u00e0lisi de la imatge est\u00e8reo, m\u00e9s recentment a partir de les dades obtingudes durant la missi\u00f3 Clementine. La caracter\u00edstica topogr\u00e0fica m\u00e9s visible \u00e9s el costat gegant de la conca del pol sud-Aitken, que posseeix el m\u00e9s les elevacions m\u00e9s baixes de la Lluna. Les altures m\u00e9s altes es troben nom\u00e9s al nord-est d'aquesta conca, i s'ha suggerit que aquesta \u00e0rea pugui representar gruixuts dip\u00f2sits d'ejecci\u00f3 que es van col\u00b7locar durant un esdeveniment d'impacte oblic de la conca del Pol Sud-Aitken. Altres grans conques d'impacte, com ara els maria Imbrium, Serenitatis, Crisium, Smythii, i Orientale, tamb\u00e9 posseeixen elevacions regionals baixes i elevats rims.\nUna altra caracter\u00edstica distintiva de la forma de la Lluna \u00e9s que les elevacions s\u00f3n de mitjana 1,9 km m\u00e9s alts la cara oculta que la visible. Si se suposa que l'escor\u00e7a \u00e9s en equilibri isost\u00e0tic, i que la densitat de l'escor\u00e7a \u00e9s igual a totes parts, llavors les elevacions m\u00e9s altes s'associarien amb una escor\u00e7a m\u00e9s gruixuda. L'\u00fas de dades de gravetat, topografia i s\u00edsmiques, es creu que l'escor\u00e7a \u00e9s de mitjana 50 \u00b1 15 km de gruix, amb l'escor\u00e7a de la cara oculta de mitjana \u00e9s m\u00e9s gruixuda que la visible aproximadament 15 km.\nLa Lluna\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\nLluna \u2013 Oceanus Procellarum (Oce\u00e0 de les Tempestes)", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'\u00c9cole pour l'informatique et les techniques avanc\u00e9es (EPITA), \u00e9s una Grande \u00e9cole d\u2019enginyeria de Fran\u00e7a fundada en 1984. Est\u00e0 situada a Le Kremlin-Bic\u00eatre, Fran\u00e7a : Campus Groupe Ionis.L\u2019EPITA \u00e9s un establiment p\u00fablic d'ensenyament superior i recerca t\u00e8cnica.\nL'Escola lliura \n\nel diploma d'enginyer de EPITA (M\u00e0ster Ing\u00e9nieur EPITA)\nel diploma M\u00e0ster recerca\nExecutive MBA\nMOOC.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La pega negra \u00e9s una subst\u00e0ncia semblant a la pega grega obtinguda de la destil\u00b7laci\u00f3 seca del pi, del que en un primer pas s'obtenia el quitr\u00e0.Aquesta pega es feia servir mesclada amb cera d'abella o oli d'oliva per immobilitzar mans i peus dels animals en cas de dislocaci\u00f3, mitjan\u00e7ant un drap emplenat de pega que envoltava la zona afectada i que s'havia de mantenir imm\u00f2bil fins que curava. La pega servia per ca\u00e7ar tords i altres aucells a xibiu, art prohibida actualment, amb visc, que es feia de llonja blanca, subst\u00e0ncia viscosa extreta de l'arrel de la llonguera, d'oli d'oliva, i la pega, ja esmentada, procedent del pi negre. Per obtenir el visc es bullia la pega, es llevaven les impureses, i llavors es sofregia amb oli i llonja, i, quan era ben fos i mesclat, s'hi tirava aigua, i llavors quedava una part d'aigua i una de visc. La uni\u00f3 entre les taules del folre de les naus s'omplia pels calafats amb estopa o c\u00e0nem i pega, crostam o quitr\u00e0. L'\u00fas de la pega \u00e9s molt antic, doncs, ja s'esmenta al llibre del G\u00e8nesi segons el qual No\u00e9 va cobrir la seva arca amb pega, i tamb\u00e9 a l'\u00c8xode es conta la hist\u00f2ria del nen Mois\u00e8s que va ser lliurat al Nil dins una cistella de papir untada amb betum i pega. La pega i el quitr\u00e0 fusos s'usaven a la guerra, aix\u00ed es fa a la defensa de Palerm, assetjada pel rei Robert I de N\u00e0pols el 1325, i se sap per diferents fonts que aquest sistema de defensa no era infreq\u00fcent en aquella \u00e8poca.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un machmetre o m\u00e0chmetre \u00e9s un instrument de control de vol pertanyent al sistema pitot-est\u00e0tica d'una aeronau que indica la relaci\u00f3 de la velocitat de l'avi\u00f3 respecte a l'aire - \"True airspeed\" (TAS) en angl\u00e8s - amb la velocitat del so, que varia amb l'altitud de vol, a causa de la temperatura i la densitat de l'aire. El machmetro indica la velocitat en forma de fracci\u00f3 decimal, essent 1 la velocitat del so. El Mach de vol \u00e9s una quantitat adimensional, per ser \u00fanicament una relaci\u00f3. Si  V  \u00e9s la velocitat real i  a  la del so, el Mach de vol queda aix\u00ed:\n\n  \n    \n      \n        M\n        =\n        \n          \n            V\n            a\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle M={\\frac {V}{a}}}\n  La velocitat del so en un gas, variant, queda definida per  \u03b3 ,  R  i  T , que s\u00f3n, respectivament, la relaci\u00f3 entre els calors espec\u00edfics a pressi\u00f3 i temperatura constants (C  p /C  v ), la constant del gas (R = 287,05 J/kg * K), i la temperatura.  \u03b3  val 1,4 en el cas de l'aire.\n\n  \n    \n      \n        a\n        =\n        \n          \n            \u03b3\n            R\n            T\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle a={\\sqrt {\\gamma RT}}}\n  La franja de velocitats properes a la velocitat del so que serveix per passar del vol subs\u00f2nic al vol supers\u00f2nic s'anomena vol Velocitat transs\u00f2nica. Abans d'arribar a la velocitat del so, l'avi\u00f3 en q\u00fcesti\u00f3 arriba primer a la seva Mach cr\u00edtic, en qu\u00e8 l'aire que flueix sobre superf\u00edcies a baixa pressi\u00f3, on \u00e9s accelerat, arriba localment Mach 1 abans que l'avi\u00f3 en si. Aix\u00f2 provoca la formaci\u00f3 d'ones de xoc i l'augment de la resist\u00e8ncia aerodin\u00e0mica. La velocitat indicada en aquestes condicions canvia amb la pressi\u00f3 ambiental, que al seu torn canvia amb l'altitud. Per tant, la velocitat indicada no \u00e9s adequada per informar al pilot sobre la seva velocitat de vol. Perqu\u00e8 s\u00e0piga amb seguretat si s'acosta al Mach cr\u00edtic del seu avi\u00f3 s'utilitza el machmetre, m\u00e9s exacte en aquest aspecte.\nAlguns machmetres mec\u00e0nics antics utilitzaven un bar\u00f2metre dins de l'aparell que convertia la pressi\u00f3 pitot-est\u00e0tica a nombre de Mach, que rep el seu nom en honor del f\u00edsic i fil\u00f2sof austr\u00edac Ernst Mach. Els machmetres electr\u00f2nics moderns utilitzen informaci\u00f3 d'un sistema computeritzat de dades de l'aire.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El que segueix \u00e9s una lista de propietats dels materials.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un  urinari o orinador \u00e9s un aparell utilitzat per orinar, generalment situat en banys p\u00fablics masculins. Solen ser de porcellana, fosa o acer. N'hi ha amb diferents formes: rodons, ovalats, rectangulars, suspesos del mur o recolzats a terra.\n\nL'urinari es diferencia de l'inodor en el fet que est\u00e0 dissenyat nom\u00e9s per a orinar, \u00e9s a dir, per abocar \u00fanicament excrements l\u00edquids. De la mateixa manera que els v\u00e0ters, la majoria t\u00e9 una desc\u00e0rrega d'aigua, que pot ser autom\u00e0tica per mitj\u00e0 de sensor o electrov\u00e0lvules, o manual amb un polsador. Poden contenir desinfectants amb desodoritzant per evitar olors desagradables i mantenir la higiene.\nS\u00f3n dispositius que generalment consumeixen una gran quantitat d'aigua, entre d'altres a causa de la manca de consci\u00e8ncia o descuit dels que el fan servir, per aix\u00f2 se'ls hi poden incorporar elements manuals o autom\u00e0tics que possibiliten un \u00fas racional de l'aigua. Fins i tot hi ha models que per funcionar no utilitzen gaire aigua, ja que fan servir en la desc\u00e0rrega un dip\u00f2sit que cont\u00e9 un gel de baixa densitat, que al moment de passar l'orina, activa una mena de trampa o barrera de manera autom\u00e0tica, que nom\u00e9s consumeix mig litre d'aigua un parell de vegades al dia amb l'\u00fanic objectiu de retirar l'orina o altres subst\u00e0ncies que poguessin quedar adherits a la superf\u00edcie de l'urinari.\nVers 1870 es va comen\u00e7ar a equipar les ciutats d'urinaris p\u00fablics, per tal promoure la higiene i evitar que els homes continu\u00efn pol\u00b7luint angles foscs no apropiats. A l'\u00e8poca on l'homosexualitat nom\u00e9s es podia viure en clandestinitat, aquest equipament va evolucionar vers un lloc de trobada. S'hi havia sempre d'actuar amb la m\u00e0xima prud\u00e8ncia i amb molta por. \u00abEra un calvari per aquells que eren cat\u00f2lics practicants o que estaven conven\u00e7uts que eren uns malalts\u00bb. Durant la dictadura franquista els urinaris eren llocs predilectes de la policia per a ca\u00e7ar homosexuals. Fora de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, uns dels urinaris m\u00e9s famosos va ser el de la pla\u00e7a Spielbudenplatz a Sankt Pauli (Hamburg) al qual la policia urbana havia instal\u00b7lat un mirall transl\u00facid darrere del qual havia un lloc d'observaci\u00f3. El 1980, l'activista gai Corny Littmann va trencar el mirall i descobrir el post d'observaci\u00f3. Un esc\u00e0ndol va esclatar quan va palesar que la policia tenia set posts m\u00e9s, des dels quals va observar els gais des del 1964, amb complicitat del govern socialdem\u00f2crata de la ciutat estat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Jos\u00e9 Luis de Pando Villarroya (nascut en La Palma (Cartagena), Murcia, en 1937), \u00e9s un periodista, economista i advocat espanyol.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El filferro (o fil de ferro) \u00e9s un fil constitu\u00eft per algun material de ferro o d'acer dol\u00e7. T\u00e9 una gran flexibilitat i tenacitat, i es fabrica mitjan\u00e7ant trefilatge. Pot presentar-se al mercat en bobines o enrotllat en forma de rotlle-donut . Entre les moltes utilitats que t\u00e9, en el m\u00f3n de la construcci\u00f3, s'utilitza per a relligar les barres d'armadures que despr\u00e9s s\u00f3n recobertes pel formig\u00f3 i formen part de l'estructura de les edificacions.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En mec\u00e0nica, una fractura \u00e9s la separaci\u00f3 d'un material en diversos trossos a conseq\u00fc\u00e8ncia de la tensi\u00f3. La fractura d'un objecte s\u00f2lid sol ser deguda a la formaci\u00f3 de superf\u00edcies de discontinu\u00eftat en el despla\u00e7ament al seu interior. Quan el despla\u00e7ament es desenvolupa en perpendicular a la superf\u00edcie del despla\u00e7ament, es tracta d'una fractura per tracci\u00f3 normal, mentre que si es desenvolupa de manera tangencial a la superf\u00edcie, es tracta d'una fractura per cisallament o dislocaci\u00f3.Les fractures precedides per una deformaci\u00f3 visible s\u00f3n fractures d\u00factils, mentre que les altres s\u00f3n fractures fr\u00e0gils. La resist\u00e8ncia al trencament d'un objecte \u00e9s el nivell de tensi\u00f3 necessari per provocar-ne la fallada o fractura. La mec\u00e0nica de la fractura \u00e9s la ci\u00e8ncia que estudia els processos de fractura en els materials.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un adhesiu \u00e9s una subst\u00e0ncia que pot mantenir units dos o m\u00e9s cossos per contacte superficial. La seva import\u00e0ncia en la ind\u00fastria moderna \u00e9s considerable. Encara que l'adher\u00e8ncia pot obeir a diversos mecanismes de naturalesa f\u00edsica i qu\u00edmica, com ho s\u00f3n el magnetisme o les forces electroest\u00e0tiques, des del punt de vista tecnol\u00f2gic els adhesius s\u00f3n els integrants del grup de productes, naturals o sint\u00e8tics, que permeten d'obtenir una fixaci\u00f3 de car\u00e0cter mec\u00e0nic. \u00e9s qualsevol subst\u00e0ncia no met\u00e0l\u00b7lica aplicada a una o ambdues superf\u00edcies de dos elements separats que les uneix i resisteix a la seva separaci\u00f3.L'\u00fas d'adhesius ofereix molts avantatges respecte a t\u00e8cniques d'enquadernaci\u00f3 com cosir, fixaci\u00f3 mec\u00e0nica, uni\u00f3 t\u00e8rmica, etc. Aquests inclouen la capacitat d'unir diferents materials entre si, per distribuir-los. la tensi\u00f3 de manera m\u00e9s eficient a trav\u00e9s de l'articulaci\u00f3, la rendibilitat d'un proc\u00e9s f\u00e0cilment mecanitzable, una millora del disseny est\u00e8tic i una major flexibilitat del disseny. Els desavantatges de l'\u00fas d'adhesius inclouen disminuir l'estabilitat a temperatures altes, debilitat relativa en unir objectes grans amb una superf\u00edcie d'enlla\u00e7 petita i una major dificultat per separar objectes durant les proves.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'anomalia de sobrevol \u00e9s un increment energ\u00e8tic (energia cin\u00e8tica) inesperat que es dona en sat\u00e8l\u00b7lits artificials durant assist\u00e8ncies gravitat\u00f2ries. En diverses ocasions s'ha observat que el guany de velocitat ha estat m\u00e9s gran de l'esperat i, a hores d'ara, no s'ha trobat una explicaci\u00f3 plausible. Aquesta anomalia s'ha observat usant telemetria d'efecte Doppler en la banda-S i banda-X. S'han mesurat increments de fins a 13 mm/s. En una ocasi\u00f3 es va mesurar una discrep\u00e0ncia m\u00e9s gran (400 - 1000 m) (missi\u00f3 NEAR) usant els radars de la Space Surveillance Network (SSN).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'aud\u00edmetre, tamb\u00e9 anomenat People meter (mesurador de persones en angl\u00e8s) \u00e9s un aparell que es connecta a la televisi\u00f3 i mesura autom\u00e0ticament l'audi\u00e8ncia de forma permanent. Les dades s'empren per a obtenir dades estad\u00edstiques.\nL'aparell no pot ser adquirit, ni tampoc ning\u00fa pot oferir-se volunt\u00e0riament per a l'estudi. L'empresa encarregada realitza els estudis corresponents i els ofereix a un grup estad\u00edsticament significatiu de persones. Aquestes persones no reben cap pagament per l'estudi, per\u00f2 poden aconseguir premis per part de l'empresa, com electrodom\u00e8stics, per\u00f2 no aparells de televisi\u00f3, ja que aix\u00f2 alteraria la mesura.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El  sistema de segellat per compressi\u00f3 , tamb\u00e9 anomenat segellat mitjan\u00e7ant Gland, permet realitzar el segellat d'algun tipus d'element (com ara: sensor de temperatura, cables, conductors, canonades, canons, cable de fibra \u00f2ptica) quan l'element ha de passar a trav\u00e9s d'una paret que ret\u00e9 un gas, l\u00edquid o material contaminant. Un sistema de segellat mitjan\u00e7ant compressi\u00f3, pot tenir els seg\u00fcents objectius: \n\nEvitar que l'element es desplaci emp\u00e8s pel diferencial de pressi\u00f3 que actua sobre ell.\nEvitar la fuita de gas o l\u00edquid a trav\u00e9s de l'orifici en el qual est\u00e0 situat l'element\nEn alguns casos proveeir a\u00efllament el\u00e8ctric a l'element respecte al material del recinte en qu\u00e8 aquesta fixat.A difer\u00e8ncia d'un segell epoxy o una volandera de goma, un sistema de segellat per compressi\u00f3, utilitza components mec\u00e0nics i una for\u00e7a axial per comprimir un anell tou dins d'un allotjament creant aix\u00ed un segell. En contraposici\u00f3 un segell epoxi es forma mitjan\u00e7ant el bolcat d'un compost en un motlle o reservori per aix\u00ed generar un segell.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En ci\u00e8ncia de materials, la caracteritzaci\u00f3 fa refer\u00e8ncia al proc\u00e9s mitjan\u00e7ant el qual s\u2019estudia i es mesuren l'estructura i les propietats d\u2019un material. \u00c9s un proc\u00e9s fonamental en el camp de la ci\u00e8ncia dels materials, sense el qual no es podria con\u00e8ixer els materials en l'\u00e0mbit cient\u00edfic. L\u2019abast del terme sovint difereix; algunes definicions limiten l'\u00fas del terme a t\u00e8cniques que estudien l'estructura microsc\u00f2pica i les propietats dels materials, mentre que d'altres utilitzen el terme per referir-se a qualsevol proc\u00e9s d'an\u00e0lisi de materials, incloses t\u00e8cniques macrosc\u00f2piques com proves mec\u00e0niques, an\u00e0lisis t\u00e8rmics i c\u00e0lculs de densitat. L'escala de les estructures observades en la caracteritzaci\u00f3 va des dels angstroms, com per exemple en la imatge d\u2019\u00e0toms individuals i enlla\u00e7os qu\u00edmics, fins a cent\u00edmetres, com en la imatge d\u2019estructures de gra en metalls.\nTot i que s\u2019han practicat moltes t\u00e8cniques de caracteritzaci\u00f3 durant segles, com ara la microsc\u00f2pia \u00f2ptica, sorgeixen constantment noves t\u00e8cniques i metodologies. En particular, l\u2019aparici\u00f3 del microscopi electr\u00f2nic i l'espectrometria de masses d\u2019ions secundaris al segle XX ha revolucionat el camp, permetent la imatge i l\u2019an\u00e0lisi d\u2019estructures i composicions a escales molt m\u00e9s petites del que abans era possible, el que va conduir a un enorme augment del nivell de comprensi\u00f3 dels materials, aix\u00ed com els seus diferents comportamnets i propietats. M\u00e9s recentment, la microsc\u00f2pia de forces at\u00f2miques ha augmentat encara m\u00e9s la resoluci\u00f3 m\u00e0xima possible per a l'an\u00e0lisi de certes mostres en els darrers 30 anys.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Institut polytechnique des sciences avanc\u00e9es (Institut polit\u00e8cnic de ci\u00e8ncies avan\u00e7ades, IPSA), \u00e9s una instituci\u00f3 privada d'ensenyament superior d'enginyeria aeron\u00e0utica francesa situada a Ivry-sur-Seine, Li\u00f3, Marsella i Tolosa. Forma part del grup d'escoles privades IONIS Education Group  i de l'Aerospace Valley.\nL'\u00abInstitut polytechnique des sciences appliqu\u00e9es\u00bb va ser creat el 1961 per Michel Cazin, Maurice Pradier i Paul Lefort, tres enginyers que procedien del sector de l'aviaci\u00f3  i que van establir-se a Par\u00eds. El 2001  va canviar el nom a \"Institut polytechnique des sciences avanc\u00e9es\". El 2007 va obrir una filial a Tolosa de Llenguadoc, a recer de la important ind\u00fastria aeron\u00e0utica de la zona.El govern franc\u00e8s reconegu\u00e9 el t\u00edtol d'\"Expert en enginyeria dels sistemes aeron\u00e0utics i espacials\" als titulats de l'escola  l'any 2005, i el 2011 la Commission des titres d'ing\u00e9nieur va autoritzar l'institut a atorgar el t\u00edtol d'enginyer. Els primers titulats d'aquesta enginyeria van acabar els estudis a la fi del curs 2013-2014. L'escola ofereix un cicle preparatori de dos anys i un cicle superior de tres anys d'especialitzaci\u00f3 en: \u00abSistemes de telecomunicacions\u00f3\u00bb, \u00abInform\u00e0tica de bord\u00bb, \u00abSistemes electromec\u00e0nics\u00bb, \u00abMec\u00e0nica i estructures\u00bb, i \u00abEnergia i propulsi\u00f3\u00bb. Els titulats ixen de l'escola amb el t\u00edtol oficial d'\u00abExpert en Ing\u00e9nierie des Syst\u00e8mes A\u00e9ronautiques et Spatiaux\u00bb.Des 2017, l'escola tamb\u00e9 ofereix Bachelor's degree en aeron\u00e0utica. La Universitat compta entre els seus estudiants amb les nedadores sincronitzades franceses Charlotte i Laura Tremble (classe 2025). \u00b7  \u00b7 \nExalumnes\n\u00c9ric Boullier (1999), president del McLaren\nPhilippe Harache (1976), empresari i director d'Eurocopter \nCyril Bourlon de Rouvre (1965), empresari i president de les escuderies de F1 AGS i Guy Ligier\nJulien Simon-Chautemps (2002), enginyer franc\u00e8s especialitzat en automobilisme.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La flexibilitat \u00e9s la capacitat que posseeix un objecte o sistema d'adaptar-se a una nova situaci\u00f3. Tamb\u00e9 es designa flexibilitat com la qualitat del que \u00e9s flexible, i aquesta com la capacitat o disposici\u00f3 que t\u00e9 qualsevol cosa de deformar-se sense trencar-se.\nEl terme t\u00e9 aplicaci\u00f3 en diversos \u00e0mbits ling\u00fc\u00edstics.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El l\u00e0tex \u00e9s un suc d'aspecte llet\u00f3s que s'extreu de l'interior de diverses plantes o fongs, especialment de les fam\u00edlies de les euforbi\u00e0cies i mor\u00e0cies, que circula pels vasos lact\u00edfers. Tamb\u00e9 rep el nom de l\u00e0tex el producte obtingut artificialment amb caracter\u00edstiques similars.\n\u00c9s produ\u00eft per les c\u00e8l\u00b7lules secretores del floema i est\u00e0 compost de 50% d'aigua. La composici\u00f3 de cada l\u00e0tex natural \u00e9s variable, en general \u00e9s una emulsi\u00f3 complexa en la qual es troben prote\u00efnes, alcaloides, midons, sucres, olis vegetals, tan\u00ed, resina i goma natural. El color del l\u00e0tex pot variar entre el blanc (majoritari) el groc, taronja o escarlata.\nEl l\u00e0tex de certes plantes \u00e9s verin\u00f3s, el d'altres \u00e9s molt agre, com el de la figuera comuna i el de l'arbre de la llet \u00e9s dol\u00e7 i s'utilitza com a aliment. Els bot\u00e0nics no coneixen amb exactitud la funci\u00f3 que duu a terme el l\u00e0tex en les plantes. En algunes hi protegeix les ferides, sobre les quals forma una capa protectora. En diverses esp\u00e8cies \u00e9s t\u00f2xic i serveix de defensa contra els animals.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El vehicle de trabuc, bolquet o autotrabuc (conegut habitualment com a \u201cd\u00famper\u201d, tot i que aquest nom s'aplica tamb\u00e9 a vehicles diferents) \u00e9s un vehicle de quatre rodes utilitzat en la construcci\u00f3 destinat al transport de materials a granel dins de les obres, i consta d'una tremuja, bolquet, o caixa basculant, per a la seva desc\u00e0rrega, b\u00e9 cap a davant o lateralment, mitjan\u00e7ant gravetat o de forma hidr\u00e0ulica. A m\u00e9s t\u00e9 un tracci\u00f3 davantera o de doble eix, amb rodes posteriors direccionals.\nEs distingeix substancialment del cami\u00f3 bolcador o dumper truck per la seva configuraci\u00f3: el \"vehicle de trabuc\" autopropulsat generalment t\u00e9 el contenidor de c\u00e0rrega en la part frontal davant del conductor, mentre que el cami\u00f3 bolcador el t\u00e9 a la part posterior, darrere de la cabina del conductor. Com el lloc de conducci\u00f3 est\u00e0 situat darrere del bolquet, sobre les rodes del darrere, es fa necessari posar de forma adequada la c\u00e0rrega, per permetre la visibilitat. En molts casos, la direcci\u00f3 del seient del conductor es pot invertir i el vehicle disposa d'un segon joc de comanaments, per tal que es pugui conduir a la mateixa velocitat tant endavant com endarrere.L'arrencada del motor, normalment es realitza per mitj\u00e0 d'una maneta, (per\u00f2 darrerament s'estan donant m\u00e9s casos amb motor el\u00e8ctric) segons la seva capacitat de c\u00e0rrega. T\u00e9 de quatre velocitats, dos per cada sentit, accionats per un inversor de marxa, i s'ha de prohibir excedir de 20 km/h tant dins com fora de l'obra (recollida de materials). Al costat de la maneta d'arrencada hi ha un ganxo, que permet l'arrossegament de remolcs. Compta amb llums i altres dispositius que prescriu el codi de circulaci\u00f3 espanyol, pel que el seu \u00fas es prescriu a la zona de l'obra, i caldr\u00e0 per al seu transport per una carretera, autovia i/o autopista un cami\u00f3 grua o cami\u00f3 de suficient mida perqu\u00e8 es realitzi de manera segura, tot i que tamb\u00e9 hi ha d\u00fampers matriculats que poden circular per la via p\u00fablica. De tota manera, per l'\u00fas d'aquesta m\u00e0quina en l'obra cal tenir el perm\u00eds de conduir tipus B, i que la mateixa m\u00e0quina tingui altres elements necessaris que permetin una circulaci\u00f3 m\u00e9s segura.\nQuan la desc\u00e0rrega es fa per gravetat (no hidr\u00e0ulicament), la disposici\u00f3 de la caixa \u00e9s tal que quan est\u00e0 buida la posici\u00f3 elevada \u00e9s estable mentre que quan est\u00e0 plena la posici\u00f3 estable \u00e9s la baixa. Aleshores, per buidar nom\u00e9s cal deixar anar la caixa (amb un pedal als peus del conductor) per que es tombi pel pes de la c\u00e0rrega i un cop buida es pot tornar a posar a lloc amb la m\u00e0.Per reduir els accidents, es poden adaptar diferents components al d\u00famper:\n\nP\u00f2rtic de seguretat, que disposar\u00e0 de cintur\u00f3 de seguretat i dispositius de subjecci\u00f3. La resist\u00e8ncia del p\u00f2rtic a la deformaci\u00f3 ia la compressi\u00f3 haur\u00e0 de ser com a m\u00ednim del pes del vehicle.\nEls vehicles mal compensats, hauran de portar un llast o contrap\u00e8s a la zona desequilibrat, per incrementar l'estabilitat carregat.\nL'evacuaci\u00f3 de fums del motor haur\u00e0 d'estar en la part dreta del conductor, sota el xass\u00eds.\nElevar el costat m\u00e9s pr\u00f2xim al conductor, per millorar la visibilitat.\nCol\u00b7locar una arrencada el\u00e8ctrica, l'enganxament encastat, botzina, miralls retrovisors, sistema d'il\u00b7luminaci\u00f3, etc.S'ha de prohibir l'\u00fas del d\u00famper en rampes de m\u00e9s del 20% en terrenys humits i de m\u00e9s del 30% en terrenys secs, i es recomana que la pujada de rampes amb c\u00e0rrega es realitzi marxa enrere (i posseir\u00e0 un element sonor que avisi a possibles treballadors propers que s'est\u00e0 realitzant una operaci\u00f3 amb maquin\u00e0ria en marxa enrere), evitant la p\u00e8rdua de c\u00e0rrega, la bolcada, i la p\u00e8rdua d'estabilitat. Si s'estaciona en una rampa, caldr\u00e0 apagar el motor, i accionar el fre de m\u00e0. Les rampes han de tenir 70 cent\u00edmetres lliures fins a l'extrem de les mateixes. El bolquet est\u00e0 prohibit a les autopistes o autovies i per ciutat cal anar sempre amb cintur\u00f3 de seguretat.\nEls primers d\u00fampers tenien una c\u00e0rrega \u00fatil de prop d'una tona i eren de tracci\u00f3 a 2 rodes, la conducci\u00f3 sobre l'eix davanter, i la direcci\u00f3 a les rodes del darrere. Com que la caixa queda sobre l'eix davanter, el pes de la c\u00e0rrega ajuda a millorar l'adher\u00e8ncia dels neum\u00e0tics cosa que ajuda a pujar rampes importants, per\u00f2 tamb\u00e9 fa que en anar tot el pes sobre un sol eix les rodes d'aquest eix hagin de ser m\u00e9s grans. El motor di\u00e8sel monocil\u00edndric (de vegades feta per Lister) va ser iniciat amb caixa de canvis manual. El volant fa girar les rodes del darrere, no davant. Funcionant amb poca electr\u00f2nica i amb poca hidr\u00e0ulica, poc pot anar malament en aquesta m\u00e0quina.\nEls d\u00fampers moderns tenen c\u00e0rregues \u00fatils de fins a 10 tones i en general es dirigeixen mitjan\u00e7ant l'articulaci\u00f3 al centre del xass\u00eds (direcci\u00f3 de pivot). Tenen motors de diversos cilindres di\u00e8sel, turbo, alguns arrencada el\u00e8ctrica i tenen el sistema hidr\u00e0ulic d'inclinaci\u00f3 i direcci\u00f3 i s\u00f3n m\u00e9s cars de fabricar i operar. Alguns d\u00fampers incorporen una cabina amb forma d'A, es coneix com a marc ROPS (Roll-Over Protection), es pot muntar sobre el seient per protegir el conductor si el d\u00famper es dona la volta. Alguns bolquets tenen FOPS (protecci\u00f3 contra objectes caient) tamb\u00e9. Els canvis d'elevaci\u00f3 estan disponibles per a la desc\u00e0rrega sobre el nivell del s\u00f2l. En la d\u00e8cada de 1990 van sortir els d\u00fampers amb caixes girat\u00f2ries, que podien ser rotats per inclinar cap a un costat, es va fer popular, especialment per als que treballen en llocs estrets, com ara obres vials.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Fundat el 2019, l'Institut polytechnique de Paris, tamb\u00e9 anomenat IP Paris, \u00e9s una grande \u00e9cole d'enginyeria de Fran\u00e7a. Est\u00e0 situada a la ciutat de Palaiseau. L'IP Paris \u00e9s un establiment p\u00fablic d'ensenyament superior i de recerca t\u00e8cnica. La recerca a IP Paris s\u2019organitza al voltant de cinc pols tem\u00e0tics: energia i clima, digital, seguretat, tecnologies i salut.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En n\u00e0utica, arrumbar \u00e9s la maniobra de governar una embarcaci\u00f3 canviant la seva orientaci\u00f3 per a que segueixi un rumb determinat. Per exemple: \u201carrumbar cap a l\u2019oest\u201d, \u201cla nau arrumb\u00e0 al sud\u201d.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un autonomous spaceport drone ship (ASDS en les seves sigles en angl\u00e8s o en catal\u00e0 literalment vaixell no tripulat-port espacial aut\u00f2nom) \u00e9s una embarcaci\u00f3 oce\u00e0nica derivada de la coberta d'una gavarra, equipada amb motors de manteniment de la posici\u00f3 i una gran plataforma d'aterratge. La construcci\u00f3 d'aquests vaixells va ser encarregada per la companyia aeroespacial SpaceX per permetre la recuperaci\u00f3 de les primeres etapes de coets al mar durant les missions d'alta velocitat que no transportin prou combustible per retorn a la base de llan\u00e7ament despr\u00e9s de situar una nau espacial sobre una traject\u00f2ria orbital.SpaceX t\u00e9 dos vaixells no tripulats en operaci\u00f3, el Just Read the Instructions en l'Oce\u00e0 Pac\u00edfic per al llan\u00e7ament des de Vandenberg i el Of Course I Still Love You a l'Atl\u00e0ntic per al llan\u00e7ament des de Cap Canaveral. A January 2017, deu vols del Falcon 9 han intentat aterrar en un vaixell aut\u00f2nom, amb cinc amb \u00e8xit: sent el primer intent reeixit la missi\u00f3 CRS-8 l'abril de 2016.\nEls vaixells ASDS s\u00f3n un component clau del programa de desenvolupament del sistema de llan\u00e7ament reutilitzable d'SpaceX amb l'objectiu significatiu de reduir el preu dels serveis de llan\u00e7ament espacial a trav\u00e9s de la \"reutilitzaci\u00f3 r\u00e0pida i completa\". Tots els vols que van a \u00f2rbita geoestacion\u00e0ria o superen la velocitat d'escapada requereixen d'aterratge al mar, que abasta aproximadament la meitat de les missions de SpaceX.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un cermet \u00e9s un material compost format per materials met\u00e0l\u00b7lics i cer\u00e0mics. El seu nom prov\u00e9 de l'angl\u00e8s Ceramic metal.\nEls cermets estan dissenyats per combinar la resist\u00e8ncia a altes temperatures i l'abrasi\u00f3 dels cer\u00e0mics amb la mal\u00b7leabilitat dels metalls. Com a matriu s'utilitza el metall, usualment n\u00edquel, molibd\u00e8 o cobalt, i la fase dispersa est\u00e0 constitu\u00efda per carburs refractaris, \u00f2xids, borurs o al\u00famina.\nDurant la segona guerra mundial, cient\u00edfics alemanys van desenvolupar cermets usant \u00f2xids com a cer\u00e0mic. Ho van utilitzar per fabricar peces de motors d'avi\u00f3, tant a reacci\u00f3 com d'h\u00e8lixs, ja que resistien altes temperatures i eren m\u00e9s lleugers que els aliatges met\u00e0l\u00b7lics corrents. La For\u00e7a A\u00e8ria dels Estats Units va advertir un gran potencial en aquest tipus de materials i va finan\u00e7ar investigacions en centres com la Universitat Estatal d'Ohio i la Universitat d'Illinois entre d'altres, obtenint un moderat \u00e8xit, per\u00f2 cap als anys 50 el desenvolupament es va estancar. Va ser en els anys 60 quan es va recuperar l'inter\u00e8s per desenvolupar els cermets, amb materials com el nitrur de silici i el carbur de silici.\nDintre de les aplicacions m\u00e9s freq\u00fcents, podem destacar: segells i juntes que uneixen materials cer\u00e0mics amb metalls, cel\u00b7les de combustible, eines de tall i trepants (tall en sec), cel\u00b7les de combustible nuclear, turbines de motors de reacci\u00f3 i potenci\u00f2metres de qualitat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Arsenal del Kremlin (en rus \u0410\u0440\u0441\u0435\u043d\u0430\u043b), \u00e9s al nord-oest del Kremlin de Moscou, entre les torres de la Trinitat i de Sant Nicolau i disposa d'un ampli pati interior. Actualment \u00e9s un edifici administratiu on estan ubicats les casernes del Regiment del Kremlin i els serveis de la comand\u00e0ncia del Kremlin.\n\nL'arquitectura de l'Arsenal es distingeix pel seu car\u00e0cter monumental i la seva senzillesa. Es va comen\u00e7ar a construir el 1702 per ordre de Pere I per fabricar i dipositar-hi tota mena d'armes i instal\u00b7lar un museu d'objectes militars capturats als invasors estrangers. Les obres, iniciades el 1702, van ser interrompudes el 1706, a causa de la Gran Guerra del Nord contra Su\u00e8cia. Nom\u00e9s es van reprendre en 1722. En l'incendi de 1737 va cremar part de l'Arsenal. Els treballs de restauraci\u00f3 van durar molts anys, concloent aquests entre la d\u00e8cada del 1783-1787. En 1812 les tropes napole\u00f2niques van volar una part de l'Arsenal. En 1816-1828 l'arquitecte Osip Bov\u00e9 ho va reconstruir, donant-li l'aspecte que es conserva fins als nostres dies.\nL'edifici de l'Arsenal consta de dues plantes, a les quals serveix de rematada una s\u00f2lida cornisa amb un fris de pedra blanca picada. La fa\u00e7ana de la primera planta est\u00e0 encoixinada. En ella, amb bastant separaci\u00f3, hi ha finestres aparellades que penetren profundament en el mur de dos metres de gruix, subratllant la robustesa d'aquest. L'edifici t\u00e9 20 metres d'altura. En l'estil de l'Arsenal es combinen els trets de l'arquitectura de l'\u00e8poca de Pere I amb les ornamentades formes del barroc de la d\u00e8cada del 1830.\nDes de 1960, al llarg de les parets de l'Arsenal s'alineen diversos canons fets per fonedors russos, aix\u00ed com els canons capturats per les tropes russes a l'ex\u00e8rcit de Napole\u00f3 el 1812. D'aquests, 365 s\u00f3n francesos, 189 s\u00f3n austr\u00edacs, 123 s\u00f3n prussians, 70 s\u00f3n italians, 40 s\u00f3n napolitans, 34 s\u00f3n bavaresos, i 22 s\u00f3n holandesos, 12 saxons, 8 espanyols, 5 polonesos, i un de Westfalia, Hanover, i W\u00fcrtemberg.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El sotsobre d'una embarcaci\u00f3 (\"de sota a sobre\"), es produeix quan la seva posici\u00f3 d'equilibri deixa de ser estable a nivell transversal. Per a una embarcaci\u00f3 que navega a vela, s\u00f3n les forces creades pel vent que poden generar un moment d'escora important, en altres casos l'error hum\u00e0 i/o un fenomen extern fan que el vaixell s'inclini m\u00e9s enll\u00e0 del punt d'equilibri fent que les respectives posicions del centre d'empenyiment i del centre de gravetat de la carena generin un parell que fa sotsobrar el vaixell.\nEn el cas d'una embarcaci\u00f3 esportiva de vela lleugera el sotsobrar (anomenat comunament bolcar ) \u00e9s normal en aquest cas i no \u00e9s greu. L'origen est\u00e0 normalment a voler aprofitar fins al l\u00edmit una velocitat excessiva.\nEls grans vaixells sotsobren generalment despr\u00e9s d'una acumulaci\u00f3 de problemes, i/o errors humans. L'entrada d'aigua que esdev\u00e9 posteriorment sol causar la p\u00e8rdua de la nau.\nAlguns casos van ser molt publicitats, com les seg\u00fcents: \n\nRuptura del buc (Prestige (petrolier))\nErrors en el maneig de la c\u00e0rrega (Repubblica di Genova-Cougar Ace)", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'azida de sodi \u00e9s el compost inorg\u00e0nic amb la f\u00f3rmula qu\u00edmica NaN3. \u00e9s una sal qu\u00edmica azida incolora i \u00e9s el component del sistema del coix\u00ed de seguretat de molts autom\u00f2bils. Es fa servir per preparar altres compostos d'azida. \u00c9s una subst\u00e0ncia i\u00f2nica molt soluble en aigua i extremadament t\u00f2xica.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un girod\u00ed \u00e9s una aeronau d'ales girat\u00f2ries que compta amb un rotor principal similar al dels helic\u00f2pters, per\u00f2 que a difer\u00e8ncia d'aquests, tamb\u00e9 disposa d'un sistema de propulsi\u00f3 principal independent del rotor, i que produeix una embranzida en la direcci\u00f3 de la traject\u00f2ria. A altes velocitats el rotor principal es comporta com el d'un helic\u00f2pter, igual que en realitzar la maniobra d'ascensi\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una d\u00e0rsena (de l'\u00e0rab d\u0101r a\u1e63-\u1e63in\u0101'ah) \u00e9s una part protegida artificialment en aig\u00fces navegables, que serveix com a embarcador o per a la c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega c\u00f2moda de les embarcacions.\nEl mot deriva de l'\u00e0rab d\u0101r a\u1e63\u1e63in\u0101'ah (d\u0101r significa \u00abcasa\u00bb i a\u1e63-\u1e63in\u0101'ah vol dir \u00abl'art\u00bb o \u00abla fabricaci\u00f3\u00bb), \u00e9s a dir la \u00abcasa per treballar\u00bb, referit origin\u00e0riament a un moll on es fabricaven i reparaven embarcacions. El terme d\u0101r a\u1e63\u1e63in\u0101'ah tamb\u00e9 va donar origen a les paraules arsenal i drassana.\nInicialment, la majoria dels ports es limitaven als molls constru\u00efts a la vora del mar o d'un riu. Tot i que es troben traces de d\u00e0rsenes molt antigues, la construcci\u00f3 va emprendre per de b\u00f3 vers de la fi del segle xviii. Per la revoluci\u00f3 industrial, la capacitat dels molls va comen\u00e7ar a \u00e9sser massa limitada per a acceptar el creixement del tr\u00e0nsit aqu\u00e0tic. Tamb\u00e9 se cercaven solucions per a protegir els vaixells del corrent, de les tempestats i, als ports sotmesos als moviments de la marea, del canvi de nivell permanent. A la vora del mar o del riu s'escaven entrades artificials fins a una badia amb molls als quatre costats. Quan cal protegir-se de la marea, es construeix una resclosa a dues portes en l'entrada del port.\n\nVegeu tamb\u00e9: Dic i Moll (port)", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En aeron\u00e0utica, un escut t\u00e8rmic \u00e9s la capa protectora d'una nau espacial o m\u00edssil bal\u00edstic que est\u00e0 dissenyada per protegir-los de les altes temperatures produ\u00efdes pel fregament amb les capes altes de l'atmosfera durant la seva reentrada des de l'espai. Tamb\u00e9 \u00e9s considerat necessari en el disseny d'un avi\u00f3 d'alta velocitat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Martensita \u00e9s la fase cristal\u00b7lina BCT, en aliatges ferrosos. Aquesta fase es genera a partir d'una transformaci\u00f3 de fases sense difusi\u00f3, a una velocitat que \u00e9s molt propera a la velocitat del so en el material. Per extensi\u00f3, es denominen martensita totes les fases que es produeixen arran d'una transformaci\u00f3 sense difusi\u00f3 materials met\u00e0l\u00b7lics. Es diu martensita en honor del metal\u00b7l\u00fargic alemany Adolf Martens (1850-1914).\nLa transformaci\u00f3 martens\u00edtica no nom\u00e9s passa en l'acer, sin\u00f3 que altres sistemes d'aliatge es caracteritzen per experimentar transformacions sense difusi\u00f3. At\u00e8s que la transformaci\u00f3 martens\u00edtica no implica difusi\u00f3, passa gaireb\u00e9 instant\u00e0niament, els grans martens\u00edtics s'organitzen i creixen a velocitat molt alta: A la velocitat del so dins de la matriu austen\u00edtica. D'aquesta manera, a efectes pr\u00e0ctics, la velocitat de transformaci\u00f3 de l'austenita \u00e9s independent del temps.\nL'estructura de la martensita t\u00e9 l'aparen\u00e7a de l\u00e0mines o d'agulles (variants). La fase blanca \u00e9s austenita que no es transforma durant el tremp r\u00e0pid. La martensita tamb\u00e9 pot coexistir amb altres constituents, com la perlita.\nEl refredament r\u00e0pid (o tremp) de l'acer austenitzat, fins a arribar a una temperatura propera a l'ambiental, origina un altre microconstituent denominat  martensita, que \u00e9s una estructura de no equilibri de la transformaci\u00f3 sense difusi\u00f3 de l'austenita. Es pot considerar un producte de transformaci\u00f3 competitiu amb la perlita o la bainita. La transformaci\u00f3 martens\u00edtica t\u00e9 lloc a velocitats de tremp molt r\u00e0pides que dificulten la difusi\u00f3 del carboni. Si hi hagu\u00e9s difusi\u00f3 es formarien les fases ferrita i cementita.\nLa transformaci\u00f3 martens\u00edtica no \u00e9s ben coneguda. No obstant aix\u00f2, un gran nombre d'\u00e0toms es mouen de manera cooperativa, el que representa petits despla\u00e7aments d'un \u00e0tom respecte als seus ve\u00efns. Aquesta transformaci\u00f3 vol dir que l'austenita CCC experimenta una transformaci\u00f3 polim\u00f2rfica a la martensita tetragonal centrada en el cos (TCC). La cel\u00b7la unitat d'aquesta estructura cristal\u00b7lina \u00e9s un cub, allargat en una de les tres dimensions, centrat en el cos BCC; aquesta estructura \u00e9s diferent de la ferrita CC. Tots els \u00e0toms de carboni romanen com soluts intersticials en la martensita i constitueixen una dissoluci\u00f3 s\u00f2lida sobresaturada capa\u00e7 de transformar-se r\u00e0pidament en altres estructures, si s'escalfa a temperatures que impliquen una apreciable velocitat de difusi\u00f3. La majoria dels acers retenen l'estructura martens\u00edtica gaireb\u00e9 indefinidament a temperatura ambient.\nAmb un tractament mec\u00e0nic adequat, l'estructura pot presentar una sola variant. Un cas particular en s\u00f3n els aliatges martens\u00edtics ferromagn\u00e8tics, que mostren interessants propietats en aplicar-los un camp magn\u00e8tic (magnetoestricci\u00f3,  Villary effect ).\nEls acers amb microestructura martens\u00edtica s\u00f3n els m\u00e9s durs i mec\u00e0nicament resistents, per\u00f2 tamb\u00e9 els m\u00e9s fr\u00e0gils i menys d\u00factils. La duresa d'aquests acers dep\u00e8n del contingut en carboni, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00f3n m\u00e9s tena\u00e7os que els acers perlita.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El s\u00f2l \u00e9s la superf\u00edcie inferior d'una habitaci\u00f3 o d'un vehicle. Els s\u00f2ls varien des de la pols o terra que hi pot haver una cova fins a superf\u00edcies de moltes capes fetes amb tecnologia moderna. Els s\u00f2ls poden ser de pedra, fusta, bamb\u00fa, metall o qualsevol altre material que pugui suportar la c\u00e0rrega esperada.Els s\u00f2ls solen consistir en un subs\u00f2l per a suport i un revestiment de s\u00f2l utilitzat per donar una bona superf\u00edcie de caminada. En els edificis moderns, el subs\u00f2l sovint t\u00e9 cablejat el\u00e8ctric, fontaneria i altres serveis integrats. Com que els pisos han de satisfer moltes necessitats, algunes d'elles essencials per a la seguretat, els pisos es construeixen amb estrictes codis de construcci\u00f3 en algunes regions.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La textura cristal\u00b7logr\u00e0fica en ci\u00e8ncia dels materials i en geologia \u00e9s la distribuci\u00f3 d'orientacions cristal\u00b7lines en un policristall. Aquesta distribuci\u00f3 d'orientacions \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia de les condicions de formaci\u00f3 del policristall. Com que en general les condicions de formaci\u00f3 s\u00f3n altament direccionals, el terme \"textura cristal\u00b7logr\u00e0fica\" fa refer\u00e8ncia tamb\u00e9 a l'orientaci\u00f3 preferencial dels vidres en un material policristal\u00b7l\u00ed. \u00c9s in material que no posseeix una orientaci\u00f3 preferencial, sin\u00f3 que posseeix una distribuci\u00f3 aleat\u00f2ria d'orientacions, que es coneix com a material atexturat o equiaxial. El cas contrari, \u00e9s aquell del monocristall, en el qual, per definici\u00f3, nom\u00e9s una orientaci\u00f3 \u00e9s possible.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La gesti\u00f3 de versions \u00e9s el proc\u00e9s de gesti\u00f3 de les versions del programari des del desenvolupament a les proves i des de les proves als entorns de producci\u00f3. \u00c9s una disciplina relativament nova, per\u00f2 en r\u00e0pid creixement dins de l'enginyeria de programari. Com els sistemes de programari, processos de desenvolupament de programari i els recursos estan cada cop m\u00e9s distribu\u00efts, invariablement cada vegada s\u00f3n m\u00e9s especialitzat i complex. A m\u00e9s, els productes de programari (especialment aplicacions web) s\u00f3n en general en un cicle continu de desenvolupament, proves i posada en marxa. Cal afegir a aix\u00f2 una evoluci\u00f3 i la complexitat creixent de les plataformes en qu\u00e8 aquests sistemes funcionen, i es fa evident que hi ha un munt de peces que han d'encaixar a la perfecci\u00f3 per garantir l'\u00e8xit i valor a llarg termini d'un producte o projecte. Per tant, la necessitat de dedicar recursos a supervisar la integraci\u00f3 i el flux del desenvolupament, les proves, la implementaci\u00f3 i el suport d'aquests sistemes existeix. Encara que els cap de projecte han fet aix\u00f2 en el passat, en general, estan m\u00e9s preocupats pels \"grans\" aspectes d'un projecte o aplicaci\u00f3, de manera que, sovint no tenen temps per supervisar alguns dels aspectes m\u00e9s t\u00e8cnics o de dia-a-dia del projecte. L'administrador de versions (tamb\u00e9 conegut com a \"RM\" o Release Managers) cobreixen d'aquesta necessitat. Han de tenir un coneixement general de cada aspecte del proc\u00e9s de desenvolupament de programari, de diversos sistemes operatius aplicables i aplicacions o plataformes, aix\u00ed com diverses funcions de negoci i perspectives.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La microret\u00edcula met\u00e0l\u00b7lica (en angl\u00e8s: Metallic Microlattices, UM) \u00e9s un material met\u00e0l\u00b7lic, sint\u00e8tic i por\u00f3s format per una escuma met\u00e0l\u00b7lica ultralleugera, composta a base de nano tubs met\u00e0l\u00b7lics, de l'aliatge n\u00edquel-f\u00f2sfor, que es troben entrella\u00e7ats diagonalment en forma de xarxa amb una m\u00ednima separaci\u00f3 entre aquests. Es va desenvolupar per part de Tobias Schadlerde, HRL laboratoris i la universitat de Calif\u00f2rnia a Malib\u00fa, Irvine i Caltech. Publicat per primer cop a la revista Science, en la secci\u00f3 del \u201cJournal\u201d el 18 de novembre de 2011.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un passador partit o passador dividit,  \u00e9s una fixaci\u00f3 met\u00e0l\u00b7lica amb dues meitats que es poden doblegar (o no) durant la instal\u00b7laci\u00f3, amb una funcionalitat semblant a una grapa o rebl\u00f3 . Normalment, estan fets de filferro gruixut amb una secci\u00f3 transversal semi-circular, els passadors  partits tenen diferents mides i tipus.\nUn passador partit \u00e9s similar en disseny i funci\u00f3 a un relligador de llaut\u00f3 en el m\u00f3n de la papereria i enquadernaci\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El cagaferro \u00e9s el material de rebuig que resulta de la reducci\u00f3 dels minerals, especialment l'esc\u00f2ria que es produeix en un forn de ferro quan se separa, a alta temperatura, el metall fos dels minerals. El cagaferro t\u00e9 un aspecte similar a les roques volc\u00e0niques, de tonalitat fosca pr\u00f2xima al negre mat, i acostuma a tenir la superf\u00edcie plena de vac\u00faols produ\u00efts per l'expulsi\u00f3 dels gasos en el moment del refredament cosa que li dona una densitat molt baixa. El cagaferro s'ha usat tradicionalment en aquells pa\u00efsos amb una ind\u00fastria metal\u00b7l\u00fargica important sobretot en zones pr\u00f2ximes a les fargues i a les vies de tren. S'ha utilitzat com a material de construcci\u00f3 o per la preparaci\u00f3 de terrenys en carreteres i per drenatges.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un sistema de navegaci\u00f3 automotor \u00e9s un GPS dissenyat per navegar en vehicles de carretera, com autom\u00f2bils, autobusos i camions. Al contrari d'altres GPS, aquest utilitza dades de posici\u00f3 per situar a l'usuari en un carrer mapejat en un sistema de base de dades. Utilitzant la informaci\u00f3 dels arxius dels carrers en aquesta base, la unitat pot donar adreces d'altres punts a trav\u00e9s de la ciutat. Amb c\u00e0lculs per infer\u00e8ncia, dades de dist\u00e0ncia des de sensors estrat\u00e8gicament instal\u00b7lats a la ciutat, i un sistema de guia inercial amb giroscopi d'estructura vibrat\u00f2ria , pot produir-se una gran millora de seguretat, ja que la senyal GPS pot perdre's o patir m\u00faltiples rebots de multipasses per canons urbans o t\u00fanels.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Les fosses s\u00e8ptiques s\u00f3n unitats de tractament primari de les aig\u00fces negres. En elles es realitza la separaci\u00f3 i transformaci\u00f3 f\u00edsico-qu\u00edmica de la mat\u00e8ria org\u00e0nica continguda en aquestes aig\u00fces. Es tracta d'una forma senzilla i econ\u00f2mica de tractar les aig\u00fces negres i est\u00e0 indicada (preferentment) per a zones rurals o resid\u00e8ncies situades en paratges a\u00efllats que no tenen possibilitat de connexi\u00f3 amb el clavegueram. No obstant aix\u00f2, el tractament no \u00e9s tan complet com en una estaci\u00f3 per a tractament d'aig\u00fces negres EDAR", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'aixada pedrenyera \u00e9s una eina composta d'una pe\u00e7a de ferro amb un ull central en el qual va aficat un m\u00e0nec de fusta. La pe\u00e7a met\u00e0l\u00b7lica t\u00e9 un cap acabat en tall vertical (rastell) i l'altre en punta. Tamb\u00e9 s'anomena aixada amb punta. L'eina \u00e9s emprada pels margers en les construccions de pedra seca.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un material \u00e9s una subst\u00e0ncia s\u00f2lida amb estructura i propietats homog\u00e8nies que s'utilitza per a la fabricaci\u00f3 de productes, incloent habitatge, transport, vestits, comunicacions, alimentaci\u00f3, lleure i altres. Actualment disposem de l'ordre de desenes de milers de materials, naturals o desenvolupats artificialment, i les noves tecnologies de materials en creen de nous cont\u00ednuament.\nDes de l'antiguitat existeixen materials compostos que uneixen les propietats de dues o m\u00e9s subst\u00e0ncies, amb la qual cosa s'aconsegueix un material que t\u00e9 les propietats de dos elements. Hi ha tamb\u00e9 materials usats des de molt antic que es troben a la natura, com la pedra, la fusta, l'argila i el cuir; i de fet les primeres grans civilitzacions de la pre-hist\u00f2ria es coneixen amb el nom del material m\u00e9s emprat, per exemple edat de pedra, edat de ferro o edat del bronze. Altres grans grups de materials s\u00f2lids s\u00f3n els met\u00e0l\u00b7lics, els pol\u00edmers (popularment, pl\u00e0stics), els cer\u00e0mics (inclouen en vidre) i els semiconductors.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El 1994 el  f\u00edsic mexic\u00e0 Miguel Alcubierre va publicar a la revista cient\u00edfica Classical and Quantum Gravity un model matem\u00e0tic que suposaria possibles els viatges a velocitats majors que c (velocitat de la llum), \u00e9s a dir, superlum\u00ednics efectuant trucs amb l'espaitemps, Alcubierre planteja la m\u00e8trica que porta el seu nom com una soluci\u00f3 a algunes equacions d'Einstein en el marc de la teoria general de la relativitat.\nImpl\u00edcitament el postulat per Alcubierre parteix del fet que la mat\u00e8ria causa curvatures o deformacions (en angl\u00e8s Warps) dins del \"teixit\" espaitemps.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'erg\u00f2graf \u00e9s un aparell inventat per l'itali\u00e0 A. Mosso (1846 - 1910) que serveix per mesurar la for\u00e7a emprada en una contracci\u00f3 muscular. En psicologia, s'usa per detectar les variables que poden influir en un treball muscular com per exemple la fatiga, les disposicions motivacionals, els est\u00edmuls, etc.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "DIRECT \u00e9s una proposta d'arquitectura alternativa de vehicle de llan\u00e7ament derivat del transbordador espacial (SDLV, de l'angl\u00e8s Shuttle-Derived Launch Vehicle) per ser utilitzada dins el marc de la Vision for Space Exploration de la NASA, que substituiria els coets planejats per l'ag\u00e8ncia espacial, l'Ares I i l'Ares V, per una altra fam\u00edlia de vehicles de llan\u00e7ament anomenats Jupiter.\nDIRECT \u00e9s defensat per un grup d'entusiastes de l'espai que afirma representar un equip m\u00e9s gran de desenes d'enginyers de la NASA i la ind\u00fastria espacial que hi treballen activament, de manera an\u00f2nima i volunt\u00e0ria, al seu temps lliure. Al setembre del 2008, es deia que l'equip de DIRECT estava compost de 69 membres, dels quals 62 eren enginyers de la NASA, enginyers de contractistes de la NASA o directors del Programa Constellation. Un nombre redu\u00eft de membres de l'equip no afiliats amb la NASA representa el grup en p\u00fablic.\nEl nom del projecte, \"DIRECT\", es refereix a la filosofia consistent en maximitzar la reutilitzaci\u00f3 de material i instal\u00b7lacions que ja es fan servir actualment pel programa del transbordador espacial, permetent aix\u00ed una transici\u00f3 \"directa\". L'equip de DIRECT afirma que aquest enfocament per desenvolupar i utilitzar una fam\u00edlia de coets amb moltes similituds entre ells disminuiria els costos i el per\u00edode entre la retirada del transbordador espacial i el primer llan\u00e7ament de l'Orion, reduiria els retards i simplificaria els requisits t\u00e8cnics per les futures missions tripulades dels Estats Units a l'espai.\nS'han proposat tres grans versions de la proposta de DIRECT. La m\u00e9s recent, la versi\u00f3 3.0, fou revelada al maig del 2009. El 17 de juny del 2009, el grup present\u00e0 la seva proposta a una vista p\u00fablica del Comit\u00e8 de Revisi\u00f3 dels Plans de Vol Espacial Tripulat dels EUA, un panell que revisa la pol\u00edtica espacial dels EUA, a Washington DC.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En arqueologia, l'arqueologia espacial \u00e9s l'estudi, basat en la recerca cient\u00edfica, de diversos objectes fets pels humans que es troben a l'espai, la seva interpretaci\u00f3 com a pistes de les aventures que la humanitat ha experimentat en l'espai i la seva conservaci\u00f3 com her\u00e8ncia cultural.Inclou els complexs de llan\u00e7ament a la Terra, residus orbitals, sat\u00e8l\u00b7lits i objectes i estructures sobre altres cossos celestes com el planeta Mart. Tamb\u00e9 inclou recursos culturals.\nEl turisme espacial podria afectar els artefactes arqueol\u00f2gics, per exemple, sobre la Lluna.Una ramificaci\u00f3 \u00e9s el desenvolupament de t\u00e8cniques per a detectar signes de vida o de tecnologia en altres planetes, o de visitants a la Terra extraterrestres. Una faceta d'aquesta tasca \u00e9s l'\u00fas de sat\u00e8l\u00b7lits per identificar estructures de significaci\u00f3 arqueol\u00f2gica.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Fundada en 1992, l'Institut de Ci\u00e8ncies i T\u00e8cniques de les Yvelines, tamb\u00e9 anomenada ISTY, \u00e9s una Grande \u00e9cole d'enginyeria de Fran\u00e7a. Est\u00e0 situada a V\u00e9lizy-Villacoublay, Fran\u00e7a : Campus Universitat de Versalles Saint-Quentin-en-Yvelines.L'ISTY \u00e9s un establiment p\u00fablic d'ensenyament superior i recerca t\u00e8cnica.\nL'Escola lliura el diploma d'enginyer de ISTY (M\u00e0ster Ing\u00e9nieur ISTY)", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un Aer\u00f2metre \u00e9s un instrument dissenyat per a mesurar la densitat (o altres par\u00e0metres) de l'aire i d'alguns gasos.El terme aer\u00f2metre (o \u00c4rometer, del grec cl\u00e0ssic \u1f00\u03ae\u03c1 -aer \"aire\" i \u03bc\u03ad\u03c4\u03c1\u03bf\u03bd -m\u00e9tron \"mesura, escala\") es refereix a diversos tipus de dispositius per a la definici\u00f3 o mesura dels gasos. Els instruments designats amb aquest nom poden servir per trobar: la densitat, el flux, la quantitat o algun altre par\u00e0metre, de l'aire o d'un gas determinat.Un altre instrument anomenat are\u00f2metre (del grec antic \u1f00\u03c1\u03b1\u03b9\u03cc\u03c2 -arai\u00f3s \"lleuger\" i \u03bc\u03ad\u03c4\u03c1\u03bf\u03bd -m\u00e9tron \"mesura\"), tamb\u00e9 conegut com a hidr\u00f2metre, que s'utilitza per mesurar la densitat dels l\u00edquids, sovint es confon amb el terme aer\u00f2metre definit en el present article.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Els limbes s\u00f3n cercles o discs graduats, tant verticals com horitzontals, per mesurar angles. Estan dividits de 0 a 360  graus sexagesimals, o de 0 a 400  graus centesimals. En els limbes verticals es poden veure diverses graduacions (limbes zenitals). Els teodolits mesuren en graduaci\u00f3 normal (sentit dextrogir o de les agulles del rellotge) o graduaci\u00f3 anormal (sentit levogir o contrari a les agulles del rellotge). Es mesuren angles zenitals (dist\u00e0ncia zenital), angles de pendent (al\u00e7ada d'horitz\u00f3) i angles nadirals.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La ma\u00e7oneria o mamposteria \u00e9s un tipus d'obra feta amb pedra sense treballar \u2014a vegades palets\u2014, pedra picada \u2014la que no s'ha desbastat\u2014 o bocins de maons, que es disposen irregularment i es lliguen amb un material de cohesi\u00f3, l'argamassa o morter. Aquests darrers estan formats per una mescla de cal\u00e7, sorra, aigua, ciment\u2026Tamb\u00e9 s'anomena ma\u00e7oneria l'obra dita de pedra seca, que no utilitza argamassa. Aquesta t\u00e8cnica era freq\u00fcent en edificacions r\u00fastiques antigues i s'utilitza en enjubs, marges i altres construccions rudiment\u00e0ries.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un microscopi electr\u00f2nic de transmissi\u00f3 d\u2019escaneig (STEM, de l'angl\u00e8s scanning transmission electron microscope) \u00e9s un tipus de microscopi electr\u00f2nic de transmissi\u00f3 o TEM amb caracter\u00edstiques t\u00edpiques de microscopis electr\u00f2nics de rastreig o SEM. Com passa amb un microscopi electr\u00f2nic de transmissi\u00f3 convencional (CTEM), les imatges estan formades per electrons que passen a trav\u00e9s d'una mostra prima. No obstant aix\u00f2, a difer\u00e8ncia de CTEM, en la microscopia STEM el feix d'electrons est\u00e0 enfocat en un punt amb una mida t\u00edpica de 0,05 - 0,2 nm, que s'escaneja sobre la mostra de manera que s'il\u00b7lumini en cada punt amb el feix paral\u00b7lel a l'eix \u00f2ptic del microscopi. L'escaneig amb el feix a trav\u00e9s de la mostra fa que la t\u00e8cnica STEM sigui adequada per a t\u00e8cniques anal\u00edtiques com ara el mapatge espectrosc\u00f2pic mitjan\u00e7ant espectrosc\u00f2pia de raigs X d\u2019energia dispersiva (EDX) o l'espectrosc\u00f2pia per p\u00e8rdua d\u2019energia d'electrons (EELS). Aquests senyals es poden obtenir simult\u00e0niament, permetent una correlaci\u00f3 directa entre les imatges obtingudes i les dades espectrosc\u00f2piques.\nNormalment els aparells STEM s\u00f3n microscopis electr\u00f2nics de transmissi\u00f3, o microscopis electr\u00f2nics de rastreig convencionals equipats amb bobines d'exploraci\u00f3 addicionals, aix\u00ed com amb els detectors i circuits necessaris, que li permeten canviar entre funcionar com a STEM o com a CTEM; no obstant, tamb\u00e9 es fabriquen STEM dedicats.Els microscopis electr\u00f2nics de transmissi\u00f3 d\u2019escaneig d\u2019alta resoluci\u00f3 requereixen ambients ambients excepcionalment estables. Per obtenir imatges de resoluci\u00f3 at\u00f2mica amb STEM, els nivells de vibraci\u00f3, les fluctuacions de temperatura, les ones electromagn\u00e8tiques i les ones ac\u00fastiques han d'estar controlats en la sala on s'allotja el microscopi.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una llosa de fonamentaci\u00f3 \u00e9s una placa de formig\u00f3 recolzada sobre el terreny que serveix de fonamentaci\u00f3 que reparteix el pes i les c\u00e0rregues de l'edifici sobre tota la superf\u00edcie de suport. Les lloses s\u00f3n un tipus de fonamentaci\u00f3 superficial que t\u00e9 molt bon comportament en terrenys poc homogenis que amb un altre tipus de fonamentaci\u00f3 podrien patir assentaments diferencials. Tamb\u00e9 en terrenys amb molt poca capacitat portant. Les lloses m\u00e9s senzilles s\u00f3n les lloses de gruix constant, encara que tamb\u00e9 hi ha lloses nervades que s\u00f3n m\u00e9s gruixudes segons la direcci\u00f3 dels murs de c\u00e0rrega o files de pilars. El seu c\u00e0lcul \u00e9s similar al d'una llosa plana de terrat invertint les adreces dels esfor\u00e7os i aplicant les c\u00e0rregues tant axials com uniformes provinents de tot l'edifici. Les traves d'aquestes lloses s'inverteixen per quedar enterrades en el terreny i evitar obstacles a l'aprofitament de la superf\u00edcie que queda llista per ocupar-se com un ferm encara que la seva superf\u00edcie fins i tot \u00e9s rugosa.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Es denomina arc de desc\u00e0rrega a l'arc cec practicat en un mur de c\u00e0rrega, amb la finalitat de desviar part dels esfor\u00e7os o tensions del mur sota el mateix.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El con d'Abrams \u00e9s l'assaig que es realitza al formig\u00f3 en el seu estat fresc, per a mesurar la seva consist\u00e8ncia; un par\u00e0metre que valora la seva capacitat d'omplir un motlle i envoltar completament les armadures sense deixar buits.\nL'assaig consisteix a omplir un motlle met\u00e0l\u00b7lic troncoc\u00f2nic de dimensions normalitzades, en tres capes piconades amb 25 cops de vareta i, despr\u00e9s d'enretirar el motlle, mesurar l'assentament que experimenta la massa de formig\u00f3 col\u00b7locada al seu interior. Aquesta mesura es complementa amb l'observaci\u00f3 de la forma d'ensorrar-se del con de formig\u00f3 mitjan\u00e7ant cops laterals amb la vareta.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una latrina, comuna o com\u00fa, excusat, secreta (o secretes), i humor\u00edsticament can Felip o ca Garcia (al Pa\u00eds Valenci\u00e0)  \u00e9s un espai destinat a defecar i orinar. L'etimologia, segons el DCVB en l\u00ednia prov\u00e9 del llat\u00ed latr\u012bna.La correcta disposici\u00f3 de les excretes \u00e9s fonamental per a preservar la salut de les comunitats rurals i urbanes.\nMentre a les ciutats la soluci\u00f3 ideal \u00e9s la recollida de les aig\u00fces negres o servides per mitj\u00e0 d'una xarxa de clavegueram i el posterior tractament en plantes de tractament d'aig\u00fces servides, en les \u00e0rees rurals, amb poca densitat de poblaci\u00f3, la soluci\u00f3 t\u00e8cnica i econ\u00f2micament m\u00e9s viable \u00e9s la latrina.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'\u00c9cole nationale sup\u00e9rieure de chimie de Paris o Chimie ParisTech \u00e9s una Grande \u00e9cole d'enginyeria de Fran\u00e7a fundada el 1896. Est\u00e0 situada a Par\u00eds, Fran\u00e7a : Campus PSL Research University.\u00c9s un establiment p\u00fablic d'ensenyament superior i recerca t\u00e8cnica que lliura el diploma d'enginyer de Chimie ParisTech (M\u00e0ster Ing\u00e9nieur Chimie ParisTech) i el diploma M\u00e0ster recerca i de doctorat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El paper absorbent, de vegades anomenat simplement absorbent, \u00e9s un tipus de paper que s'utilitza per absorbir un exc\u00e9s de subst\u00e0ncies l\u00edquides (per exemple, tinta o petroli) de la superf\u00edcie del paper d'escriptura o d'altres objectes. Tamb\u00e9 se sol utilitzar com una eina de bellesa per absorbir l'exc\u00e9s d'oli de la pell.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Escola T\u00e8cnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicaci\u00f3 de Barcelona (ETSETB), tamb\u00e9 coneguda amb el nom de Telecom BCN, \u00e9s un centre universitari p\u00fablic de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya (Barcelonatech) creat l'any 1971. Compta amb una \u00e0mplia experi\u00e8ncia docent de m\u00e9s de 40 anys i amb el reconeixement de la qualitat dels seus estudis, professorat i titulats per les empreses del sector i de la societat, tant a nivell nacional com internacional.\nL'escola es troba al Campus Nord de Barcelona. Amb transport p\u00fablic s'hi pot arribar amb diverses l\u00ednies d'autob\u00fas o amb la L\u00ednia 3 del Metro baixant a les estacions de Palau Reial o Zona Universit\u00e0ria.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una tripulaci\u00f3 \u00e9s un grup de persones que treballen en una tasca comuna, generalment sota una estructura jerarquitzada. Designa especialment el personal de conducci\u00f3 i de serveis d'una nau o aeronau. Per influ\u00e8ncia de l'angl\u00e8s crew tamb\u00e9 s'aplica a determinades activitats relacionades amb les subcultures urbanes.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una zona d'exclusi\u00f3 a\u00e8ria (tamb\u00e9 coneguda com a NFZ, de les sigles angleses de no-flight zone) \u00e9s un espai aeri en el qual est\u00e0 prohibit el tr\u00e0nsit d'avions, helic\u00f2pters, globus i dirigibles. Aquest tipus de zones s'imposen com a mesures de seguretat, o b\u00e9 per motius militars o b\u00e9 per esdeveniments especials. S\u00f3n especialment conegudes la zona d'exclusi\u00f3 a\u00e8ria imposada durant la Guerra de B\u00f2snia (Operaci\u00f3 Deny Flight) i les zones imposades a Iraq despr\u00e9s de la Segona Guerra del Golf el 1991 (Operaci\u00f3 Northern Watch al nord del pa\u00eds i Operaci\u00f3 Southern Watch al sud).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un nefoscopi \u00e9s un instrument meteorol\u00f2gic que permet esbrinar, per observaci\u00f3 visual, la direcci\u00f3 de moviment dels n\u00favols i la seva velocitat angular.Fou inventat pel pare escolapi itali\u00e0 Filippo Cecchi el 1859.El jesuita Carl Braun va inventar un altre tipus de nefoscopi el 1865.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una fossa de betum, tamb\u00e9 anomenada fossa o llac d'asfalt, \u00e9s el resultat d'una filtraci\u00f3 de petroli on el betum subterrani brolla a la superf\u00edcie. Aix\u00f2 passa perqu\u00e8, despr\u00e9s que el material arribi a la superf\u00edcie, els seus components m\u00e9s lleugers es vaporitzen, deixant nom\u00e9s l'asfalt esp\u00e8s.Les fosses de betum formen reserves superficials de petroli, i aquests dip\u00f2sits acostumen a trobar-se en trampes anticlinals. De fet, prop del 80% del petroli trobat a la Terra s'ha trobat en trampes anticlinals.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un forabord \u00e9s un sistema de propulsi\u00f3 utilitzat en embarcacions que sol anar adossat a l'espill. Cont\u00e9, en un sol bloc, el motor d'explosi\u00f3, la transmissi\u00f3 i l'h\u00e8lix que propulsa el bot. En certs motors (petits, generalment de menys de 10 CV), tamb\u00e9 contenen un dip\u00f2sit de combustible.\nLa seva pot\u00e8ncia varia de 0,5 a 350 cavalls en motors de 2 temps i 4 temps. La seva arquitectura va del monocilindre al motor V8. Els motors venuts a Europa s\u00f3n tots d'injecci\u00f3 directa i posseeixen un compressor de baixa pressi\u00f3 per a l'admissi\u00f3 d'aire i carburant.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'\u00c9cole sup\u00e9rieure d'\u00e9lectronique de l'Ouest (ESEO) \u00e9s una escola francesa d'enginyeria creada l'any 1956 per Jean Jeanneteau.Est\u00e0 situat a Angers, Dijon, V\u00e9lizy i Xangai, i est\u00e0 especialitzat en el camp de l'electr\u00f2nica.El Col\u00b7legi \u00e9s membre de la Conf\u00e9rence des Grandes \u00c9coles.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'enginyeria geof\u00edsica \u00e9s la branca de l'enginyeria que en el seu camp professional participa en la investigaci\u00f3, exploraci\u00f3, avaluaci\u00f3, explotaci\u00f3 i aprofitament de recursos energ\u00e8tics, minerals i hidrol\u00f2gics, per a determinar-ne l'impacte ambiental i els riscos geol\u00f2gics.\nAix\u00ed mateix, participa en estudis del s\u00f2l i del subsol per a la construcci\u00f3 d'obres d'enginyeria civil: preses, centrals hidroel\u00e8ctriques, ponts, carreteres. Tamb\u00e9 pot participar en altres obres d'infraestructura en els organismes estatals i privats relacionats amb: Recursos hidroel\u00e8ctrics (embassaments), recursos minerals, petrolis, recursos energ\u00e8tics en general o a l'entorn de comunicacions i transports. A part de poder prestar els seus serveis en instituts de recerca o de doc\u00e8ncia.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El troleib\u00fas, tamb\u00e9 conegut com a trolley o tr\u00f2lei, \u00e9s un autob\u00fas el\u00e8ctric alimentat per dos cables superiors des d'on pren l'energia el\u00e8ctrica, mitjan\u00e7ant dues astes. El troleib\u00fas no fa \u00fas de vies especials o guies a la cal\u00e7ada, la qual cosa el fa un sistema m\u00e9s flexible. Compta amb pneum\u00e0tics de cautx\u00fa, en comptes de rodes d'acer en guies com els tramvies.\nAl Pa\u00eds Valenci\u00e0 funciona el TVR (transport de via reservada) a la ciutat de Castell\u00f3 de la Plana, amb el TVRCas; i hi ha projectes d'implantaci\u00f3 del troleib\u00fas a altres ciutats com Benidorm.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'argila expandida \u00e9s un material argil\u00f3s, que t\u00e9 la facultat d'incorporar mol\u00e8cules d'aigua a l'interior de les l\u00e0mines que formen la seva estructura cristal\u00b7lina. Aquest proc\u00e9s s'anomena hidrataci\u00f3. El fenomen provoca un augment de volum i planteja importants problemes a l'hora de fer-la servir per a la construcci\u00f3 d'edificis o carreteres, ja que el seu volum varia segons la quantitat d'aigua que cont\u00e9, i per tant, dep\u00e8n de les condicions clim\u00e0tiques.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El regle d'Iba\u00f1ez Saavedra \u00e9s un instrument geod\u00e8sic de mesura de dist\u00e0ncies inventat pel Carlos Ib\u00e1\u00f1ez Ib\u00e1\u00f1ez i Frutos Saavedra Meneses. El formen un regle suport de 4 metres de longitud fet de llaut\u00f3 i embotida dins d'un bastidor de ferro. Dues petites guies de plat\u00ed en els extrems llisquen sobre la de llaut\u00f3 i actuen com nonius.\nEl primer exemplar d'aquest instrument fou constru\u00eft a Par\u00eds per la casa Br\u00fcner y germans i va ser traslladat a Espa\u00f1a entre el 22 de maig i el 5 d'octubre. Suposava una pesa de tecnologia molt superior a les de l'\u00e8poca. Per a realitzar una mesura amb aquest aparell calia alinear-se en la base i anar mesurant tram a tram. La seua aportaci\u00f3 m\u00e9s important fou la mesura de la base de Madrilejos de la xarxa geod\u00e8sica espanyola. En aquest projecte es mesuraven uns 250 m diaris i l'error relatiu final fou de \n  \n    \n      \n        1\n        \n          /\n        \n        5850000\n      \n    \n    {\\displaystyle 1/5850000}\n  .El regle d'Iba\u00f1ez supos\u00e0 l'evoluci\u00f3 de l'anterior proposta per Carlos Ib\u00e1\u00f1ez e Ib\u00e1\u00f1ez qui la patent\u00e0 en 1865, el regle d'Ib\u00e1\u00f1ez podia mesurar m\u00e9s dist\u00e0ncia en menor temps i no calia tan personal auxiliar com en el seu avantpassat. El llegat m\u00e9s important d'aquest instrument \u00e9s la mesura de bases a Su\u00efssa, fet que li va donar fama mundial a l'inventor. Tamb\u00e9 fou utilitzada per a la mesura de bases topogr\u00e0fiques a Espanya. L'error relatiu d'aquest instrument \u00e9s \n  \n    \n      \n        1\n        \n          /\n        \n        2200000\n      \n    \n    {\\displaystyle 1/2200000}\n  .", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El circ \u00e9s una art esc\u00e8nica que produeix espectacles incloent acr\u00f2bates, malabaristes, pallassos, mags i altres int\u00e8rprets d'alguna de les seves disciplines, que de vegades es barregen entre elles o amb altres arts esc\u00e8niques, com la dansa contempor\u00e0nia, el teatre f\u00edsic, l'\u00f2pera, etc. Com tots els espectacles, es desenvolupa de forma diferent depenent de a qui vagi dirigit. Pot anar dirigit a un p\u00fablic infantil, adult o tamb\u00e9 pot usar-se de manera social, per exemple ajudant a pobles que s'estiguin recuperant de la tristesa i el xoc que els ha provocat una guerra recent.\nA Argentina es va donar una variant d'aquest g\u00e8nere art\u00edstic, denominada \"circ crioll\" que va sorgir entre el 1840 i el 1866 als voltants de la ciutat de Buenos Aires, va difondre principalment el g\u00e8nere \"gauchesco\"\" a trav\u00e9s de la dansa i de can\u00e7ons.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Parc Merveilleux \u00e9s un parc de diversions situat a l'est de Bettembourg al sud de Luxemburg. Dissenyat sobretot per al p\u00fablic infantil, el parc compta amb una gran varietat d'atraccions, incloent ocells ex\u00f2tics, animals en els seus h\u00e0bitats naturals, un ranxo de cavalls, un ferrocarril en miniatura, cotxes de lloguer sense conductor per a nens, zones de jocs, escenes de contes de fades, un restaurant i un cafeteria. El parc est\u00e0 obert tots els dies des de Pasqua a comen\u00e7aments d'octubre.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una xarxa de televisi\u00f3 o emissora \u00e9s una xarxa de telecomunicacions per a la distribuci\u00f3 de contingut de programes de televisi\u00f3, on una operaci\u00f3 central proporciona programaci\u00f3 a moltes estacions de televisi\u00f3 o prove\u00efdors de televisi\u00f3 de pagament. Fins a mitjan anys vuitanta, la programaci\u00f3 de televisi\u00f3 a la majoria de pa\u00efsos del m\u00f3n estava dominada per un nombre redu\u00eft de xarxes terrestres. Moltes xarxes de televisi\u00f3 primerenques (com NBC, ABC o BBC) van evolucionar a partir de xarxes de r\u00e0dio anteriors. Tanmateix, a la d\u00e8cada de 1980, la televisi\u00f3 per cable va comen\u00e7ar a experimentar un creixement sense precedents, doncs mentre que la televisi\u00f3 emesa permetia a l'espectador rebre una quantitat limitada de senyals d\u2019emissores transmeses per l\u2019aire amb l\u2019ajuda d\u2019una antena, la tecnologia per cable portava una gamma molt m\u00e9s \u00e0mplia de canals directament a casa mitjan\u00e7ant un cable coaxial.Als pa\u00efsos on la majoria de les xarxes emeten contingut id\u00e8ntic i d'origen central a totes les seves estacions les emissores de televisi\u00f3 funcionen com a grans \"estacions repetidores\", i els termes \"xarxa de televisi\u00f3\", \"canal de televisi\u00f3\" i \"estaci\u00f3 de televisi\u00f3\" s'han convertit majorit\u00e0riament en intercanviables en el llenguatge quotidi\u00e0, i nom\u00e9s els professionals de les ocupacions relacionades amb la televisi\u00f3 continuen fent una diferenciaci\u00f3 entre ells. Dins de la ind\u00fastria, de vegades es crea una classificaci\u00f3 entre grups de xarxes en funci\u00f3 de si la seva programaci\u00f3 s'origina simult\u00e0niament des d'un punt central i si el control principal de la xarxa t\u00e9 la capacitat t\u00e8cnica i administrativa per fer-se c\u00e0rrec de la programaci\u00f3 dels seus afiliats en temps real. quan ho consideri necessari; l'exemple m\u00e9s com\u00fa \u00e9s durant els esdeveniments nacionals de not\u00edcies d'\u00faltima hora.\nA Am\u00e8rica del Nord, en particular, moltes xarxes de televisi\u00f3 disponibles per cable i televisi\u00f3 per sat\u00e8l\u00b7lit es marquen com a \"canals\" perqu\u00e8 s\u00f3n una mica diferents de les xarxes tradicionals en el sentit definit anteriorment, ja que s\u00f3n operacions singulars: no tenen filials ni emissores de components, per\u00f2 en canvi, es distribueixen al p\u00fablic per cable o prove\u00efdors de difusi\u00f3 directa per sat\u00e8l\u00b7lit. Aquestes xarxes s'anomenen habitualment amb termes com ara \"canals especialitzats\" al Canad\u00e0 o \"xarxes de cable\" als EUA.\nUna xarxa pot produir o no tota la seva pr\u00f2pia programaci\u00f3. En cas contrari, les productores poden distribuir el seu contingut a les diferents xarxes, i \u00e9s habitual que una determinada productora pugui tenir programes que s'emetin en dos o m\u00e9s. xarxes rivals. De la mateixa manera, algunes cadenes poden importar programes de televisi\u00f3 d'altres pa\u00efsos o utilitzar programacions arxivades per ajudar a complementar els seus horaris.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El chito, en catal\u00e0 palet, tella, estr\u00e0ngol, calitx, canut i t\u00e0nguit, a les Balears r\u00e8bol o b\u00e8tol, tamb\u00e9 conegut en espanyol com a tuta, t\u00e1ngana, tango, tanga o tanguilla, \u00e9s un joc popular de diverses zones d'Espanya, incloent-hi les Illes Can\u00e0ries. El mot chito ja apareix als Furs de Madrid de 1202, consisteix en llan\u00e7ar un disc met\u00e0l\u00b7lic (tejo, tost\u00f3n, chanflo o dobl\u00f3n) o peces de moneda o objectes de valor damunt o darrere o contra un cilindre posat dret (el palet, en castell\u00e0: chito, tuta, tanga o tarusa), situat a una certa dist\u00e0ncia, generalment uns 20 metres, per tal de separar els diners del palet. Aquell qui aconsegueix que els diners restin m\u00e9s prop de la tella que del palet, guanya aquells diners.\nSobre el chito es col\u00b7loca una moneda o xapa. Per a puntuar cal fer caure el chito; si la moneda resta m\u00e9s a prop del chito que del tejo s'obt\u00e9 la puntuaci\u00f3 m\u00ednima, mentre que si la moneda \u00e9s m\u00e9s a prop del tejo que del chito s'obt\u00e9 la puntuaci\u00f3 m\u00e9s alta.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Festival de Circ Trapezi \u00e9s un festival de circ que se celebra, des de 1997, cada any al mes de maig a Reus, amb actuacions tant al carrer com en teatres de companyies tant catalanes com d'\u00e0mbit internacional; el mateix festival se celebra a Vilanova i la Geltr\u00fa. Es fan representacions a La Palma, a la Pla\u00e7a del Baluard, a la Pla\u00e7a de la Llibertat, a la Pla\u00e7a Mercadal, a la Pla\u00e7a Prim, i als teatres Bartrina i Fortuny, entre altres indrets. L'assist\u00e8ncia de p\u00fablic habitual \u00e9s d'unes 100.000 persones. Durant el festival, que \u00e9s referent internacional en el seu \u00e0mbit, es poden veure diverses t\u00e8cniques de circ. El seu director art\u00edstic \u00e9s Leandro Mendoza.El 2012 va rebre el Premio Nacional de Circo, atorgat pel Ministeri de Cultura. El 2020, a causa de la pand\u00e8mia de la COVID-19 es va transformar en un festival essencialment virtual.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una foto finish \u00e9s una fotografia que es fa al final d'una cursa per tal de saber l'ordre d'arribada dels participants. \u00c9s la reproducci\u00f3 de l'arribada dels competidors a la l\u00ednia de meta, amb tal precisi\u00f3 que, en cas de ser necessari, pugui dilucidar el vencedor en un final tan disputat que l'ull hum\u00e0 no pogu\u00e9s diferenciar. Encara que el terme foto finish s'ha mantingut per raons hist\u00f2riques, en realitat no sempre \u00e9s una fotografia el que s'empra, sin\u00f3 que pot ser una, diverses o un v\u00eddeo pres en la l\u00ednia d'arribada. En el segle xxi, solen emprar-se mitjans digitals i equipament especial, disparats per sensors fotovoltaics o l\u00e0ser.\n\nHist\u00f2ricament, un fot\u00f2graf realitzava una s\u00e8rie de fotografies a m\u00e0 en la meta. Encara que en alguns esports s'utilitza equipament electr\u00f2nic per posicionar als participants durant la carrera, la foto es considera com l'evid\u00e8ncia m\u00e9s important a l'hora de determinar el vencedor. No obstant aix\u00f2, nom\u00e9s es recorre a la seva ocupaci\u00f3 quan el final d'una carrera \u00e9s disputat o quan s'ha batut un r\u00e8cord. Una alternativa, usada en les competicions de nataci\u00f3, \u00e9s situar pulsadors manuals, els quals registren el temps quan els propis atletes els toquen.\nA vegades, el terme tamb\u00e9 s'utilitza de forma dram\u00e0tica en periodisme per explicar successos d'\u00faltima hora, com per exemple al final del Campionat del M\u00f3n de F\u00f3rmula 1 de 2008, quan Hamilton pass\u00e0 Glock en l'\u00faltim revolt del circuit.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El teatre off-Broadway \u00e9s un terme utilitzat per denominar les obres, musicals o revistes representades a la ciutat de Nova York per\u00f2 fora del circuit de Broadway. Acostumen a ser teatres amb un aforament d'entre 100 i 500 persones i que realitzen produccions de baix cost, no comparables amb les produccions realitzades a Broadway.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un festival \u00e9s un esdeveniment, celebraci\u00f3, o conjunt de manifestacions art\u00edstiques, culturals, o esportives, organitzat generalment per una comunitat local o municipi, i que sol tenir car\u00e0cter peri\u00f2dic.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La Spartacus International Gay Guide \u00e9s una guia de turisme gai d'\u00e0mbit internacional. Hom la considera una refer\u00e8ncia, car \u00e9s ser la m\u00e9s documentada en llocs d'ambient gai-l\u00e8sbic de tots cinc continents. \u00c9s editada en 5 idiomes (angl\u00e8s, alemany, franc\u00e9s, espanyol i itali\u00e0) i t\u00e9 una periodicitat anual des del 1970. L'empresa editora \u00e9s Bruno Gm\u00fcnder Verlag, amb seu a Berl\u00edn, Alemanya. L'\u00faltima edici\u00f3, que fa la n\u00famero 38, est\u00e0 disponible des de mar\u00e7 del 2009 i correspon a 2009.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La intermodulaci\u00f3 (en angl\u00e8s intermodulation, abreujat IMD), \u00e9s la modulaci\u00f3 d'amplitud no desitjada de senyals, amb dos o m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncies diferents, en un sistema amb comportament no lineal. La intermodulaci\u00f3 entre cada component de freq\u00fc\u00e8ncia formar\u00e0 senyals addicionals en freq\u00fc\u00e8ncies que no s\u00f3n, en general, harm\u00f2nics (m\u00faltiples enters) de qualsevol d'elles, sin\u00f3 sovint les freq\u00fc\u00e8ncies suma i difer\u00e8ncia de les freq\u00fc\u00e8ncies originals.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un walkie-talkie \u00e9s un transceptor port\u00e0til de transmissi\u00f3 de banda bidireccional port\u00e0til. El seu desenvolupament, el qual fou durant la Segona Guerra Mundial ha estat acreditat a diferents persones, d'entre les quals hi trobem a Donald Hings, a Alfred Gross, enginyer de r\u00e0dio, i a equips d'enginyers de Motorola. Els walkie-talkies van comen\u00e7ar a ser emprats per infanteries d'ex\u00e8rcits i per part d'altres unitats de combat, i en acabar la guerra, van comen\u00e7ar a ser utilitzats per policies i altres forces de seguretat. Finalment, el seu \u00fas es va estendre al p\u00fablic general i foren cada vegada m\u00e9s usats en m\u00faltiples professions, com per exemple la construcci\u00f3.Els walkie-talkies t\u00edpics s'assemblen a un tel\u00e8fon m\u00f2bil, amb un altaveu incorporat en un extrem i un micr\u00f2fon en l'altre (tot i que en alguns dispositius l'altaveu tamb\u00e9 s'utilitza com a micr\u00f2fon). La gran majoria dels walkie-talkies tenen una antena muntada a la part superior de la unitat. Per mantenir una conversa a trav\u00e9s d'aquest dispositiu l'usuari, normalment, no ha d'apropar l'altaveu a la seva orella, ja que la veu del transmissor surt a un volum bastant alt, molt similar a la manera en la qual funciona un tel\u00e8fon m\u00f2bil en \"mode altaveu\". Un walkie-talkie \u00e9s un dispositiu de comunicaci\u00f3 semid\u00faplex. M\u00faltiples walkie-talkies utilitzen un \u00fanic canal de r\u00e0dio, i nom\u00e9s es pot transmetre una r\u00e0dio al canal a la vegada. El transceptor normalment est\u00e0 en mode de recepci\u00f3; quan l'usuari vulgui parlar, ha de pr\u00e9mer el bot\u00f3 push-to-talk (en catal\u00e0: pr\u00e9mer per parlar) (conegut per les seves inicials PTT) que apaga el receptor i enc\u00e9n el transmissor.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El calitx, tamb\u00e9 anomenat \"calintxe\" a algunes comarques, \u00e9s un joc popular del Pa\u00eds Valenci\u00e0, semblant a la petanca, que es juga amb xapes rodones (normalment de plom) que es llancen des d'una dist\u00e0ncia d'uns 10 metres per a tombar o apropar-se el m\u00e0xim possible al calitx (un bast\u00f3 d'uns 10cm d'alt sobre el qual s'hi col\u00b7loquen dues monedes).L'objectiu final del joc \u00e9s aconseguir que les monedes caiguen del calitx i queden m\u00e9s a prop de les xapes dels jugadors que de l'esmentat calitx. Els jugador seguiran llan\u00e7ant sempre que quede almenys una moneda m\u00e9s a prop del calitx que d'una xapa d'algun jugador.\nNormalment es juga per parelles, primer llancen els dos jugadors d'una parella, despr\u00e9s els dos de l'altra i aix\u00ed successivament fins al final de la partida.\nCom qualsevol joc popular, el calitx t\u00e9 les seues expressions col\u00b7loquials pr\u00f2pies. Alguns exemples en s\u00f3n:\n\nFer dita: Apropar el m\u00e0xim possible la xapa al calitx (sense tombar-lo).\nDescapollar: Tombar el calitx.A Altea (La Marina Baixa) hi ha un \"Carrer Calitx\".", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Les animadores esportives o cheerleaders s\u00f3n grups de noies i nois, que executen un espectacle breu de gimn\u00e0stica r\u00edtmica, dansa esportiva o acrob\u00e0tica, per animar i entretenir els afeccionats durant els descansos i sempre que s'interrompeix el joc en algunes competicions esportives (a l'estat espanyol, b\u00e0sicament en els partits de b\u00e0squet).\nEl cheerleading \u00e9s originari dels Estats Units i Canad\u00e0, on t\u00e9 una gran tradici\u00f3 com a complement dels partits de b\u00e0squet i futbol americ\u00e0 i on, a m\u00e9s, es considera com un esport m\u00e9s, amb els seus propis clubs, federacions i competicions oficials. De vegades, les coreografies poden incloure fins i tot algunes torres humanes.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El planeta dels simis (t\u00edtol original en angl\u00e8s Planet of the Apes) \u00e9s una saga de pel\u00b7l\u00edcules dels Estats Units que compr\u00e8n nou pel\u00b7l\u00edcules, entre elles, un remake, un reboot, dues s\u00e8ries de televisi\u00f3 (una d'elles animada) i diversos c\u00f2mics i llibres. La s\u00e8rie comen\u00e7a amb la pel\u00b7l\u00edcula de 1968 El planeta dels simis, basada en la novel\u00b7la francesa de 1963 de Pierre Boulle La Plan\u00e8te des singes.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Museu de la Immigraci\u00f3 est\u00e0 situat a Melbourne, a l'antic edifici de la duana, i mostra les continuades onades migrat\u00f2ries cap a Austr\u00e0lia des de diversos punts de l'hemisferi, les quals han donat lloc a l'actual realitat social del pa\u00eds. El museu tamb\u00e9 compta amb un centre de recursos per a la recerca, on qualsevol ciutad\u00e0 australi\u00e0 pot iniciar la cerca dels seus or\u00edgens familiars.\t \nDes que el 1770 el capit\u00e0 James Cook de l'armada brit\u00e0nica va desembarcar a les costes australianes, onades de migrants van arribar a aquesta illa habitada per abor\u00edgens des de 40.000 anys abans. Inicialment s'hi instal\u00b7laren presons per a convictes brit\u00e0nics i hi anaren colons per explotar els recursos naturals de la zona. Es poden tra\u00e7ar quatre grans moments migratoris cap a Austr\u00e0lia: les grans campanyes dels cercadors d'or de meitat del segle xix, les migracions d'inici del segle xx, l'arribada d'europeus despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, i la immigraci\u00f3 pol\u00edtica i econ\u00f2mica de persones d'arreu del m\u00f3n des de la d\u00e8cada dels 1970 fins avui.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La Carta Europea de Turisme Sostenible en Espais Naturals Protegits \u00e9s un document creat l'any 1995 per l'Organitzaci\u00f3 Mundial de Turisme, a inst\u00e0ncies del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, que reflecteix la voluntat de les nacions europees d'afavorir un model tur\u00edstic que atengui els principis del desenvolupament sostenible, que no malbarati els recursos naturals i que preservi els paisatges, que permeti a les futures generacions gaudir del turisme a la natura.\nLa Carta Europea de Turisme Sostenible en Espais Naturals Protegits t\u00e9 com a principal objectiu fer compatible la conservaci\u00f3 i la millora dels valors naturals amb la creaci\u00f3 de noves oportunitats econ\u00f2miques mitjan\u00e7ant el desenvolupament d'un turisme sostenible i, per tant, respectu\u00f3s amb el medi ambient.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un llit el\u00e0stic \u00e9s una lona el\u00e0stica que unida a una estructura met\u00e0l\u00b7lica mitjan\u00e7ant molles serveix per a entreteniment tant de joves com d'adults. La diversi\u00f3 consisteix a saltar i fer tombarelles aprofitant l'impuls de la seva elasticitat.\nEntre els riscos que impliquen els llits es troben els cops i les caigudes exteriors. Per evitar-los, al seu voltant es col\u00b7loca una malla protectora i tant les molles com l'estructura es protegeixen amb matalassos d'escuma de poliuret\u00e0.\nEls llits el\u00e0stics es troben en alguns parcs p\u00fablics aix\u00ed com en altres recintes d'oci tals com fires o parcs d'atraccions. No obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 existeixen models de menor grand\u00e0ria per a situar-los en jardins particulars.\nAlguns accessoris per als llits individuals s\u00f3n: \n\nMalla lateral.\nEscala per accedir-hi.\nFunda per a la seva protecci\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El turisme a Cap Verd, un grup d'illes davant la costa de Senegal, es va iniciar en la d\u00e8cada de 1970 a l'illa de Sal i va augmentar lentament en la d\u00e8cada de 1980 i 1990.El turisme va aportar 41 milions $ a l'economia del pa\u00eds l'any 2000. La ind\u00fastria hotelera contribu\u00ed amb el 2,0% del PIB en 1997 que va augmentar a 6,8% el 2001. El nombre de turistes es va incrementar de 45.000 el 1997 a m\u00e9s de 115.000 en 2001 i 2015 a la 569,387 segons l'oficina d'Estad\u00edstica de Cap Verd. La major part d'aquestes arribades internacionals procedeixen del Regne Unit, Alemanya, Portugal, Pa\u00efsos Baixos, B\u00e8lgica, i Fran\u00e7a.\nLa gran majoria de turistes visita les illes comparativament planes i menys poblades de Sal, Boa Vista i Maio amb les seves platges de sorra blanca. Les illes de Cap Verd, tenen un clima agradable durant la major part de l'any amb 350 dies de sol, i algunes d'elles ofereixen un impressionant paisatge de muntanya. Els turistes hi poden practicar busseig, windsurf, vela i senderisme. Tamb\u00e9 s'ha desenvolupat l'ecoturisme a l'illa de Fogo al voltant del volc\u00e0 Fogo. Per als turistes interessats en temes culturals, la vila de Cidade Velha a l'illa de Santiago ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1997, per\u00f2 el turisme cultural no a estat particularment promogut fins ara.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Jard\u00ed Bot\u00e0nic Central de Corea \u00e9s un jard\u00ed bot\u00e0nic, de 250 hect\u00e0rees d'extensi\u00f3, que es troba a Pionyang, Corea del Nord. El Jard\u00ed Bot\u00e0nic Central de Corea es troba en el Districte de Daesong. El jard\u00ed acull 6.500 esp\u00e8cies conreades, de les quals 2.500 s\u00f3n esp\u00e8cies pr\u00f2pies de la Rep\u00fablica Popular Democr\u00e0tica de Corea, i 4.000 s\u00f3n esp\u00e8cies procedents d'altres pa\u00efsos. El jard\u00ed t\u00e9 un herbari amb 20.000 esp\u00e8cimens.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El magaz\u00edn \u00e9s un format radiof\u00f2nic que sol ocupar \u00e0mplies franges hor\u00e0ries i que inclou programes anomenats \u00abcontenidor\u00bb perqu\u00e8 incorporen seccions i continguts molt diversos, units per l'estil que marca el seu presentador. Sempre es fa en directe i la participaci\u00f3 activa de l'oient \u00e9s molt important, a trav\u00e9s de les tradicionals trucades telef\u00f2niques o, m\u00e9s recentment, a trav\u00e9s dels correus electr\u00f2nics o els missatges de m\u00f2bil. Aquests programes poden incorporar tot els g\u00e8neres period\u00edstics \u2014entrevistes, cr\u00f2niques, reportatges, informes, etc.\u2014, aix\u00ed com variacions d'altres formats \u2014tert\u00falies, debats, s\u00e8ries de ficci\u00f3, humor, concursos, etc.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "KAPLA \u00e9s un joc de construcci\u00f3 basat en tauletes de fusta de pinastre que s'uneixen les unes a les altres sense punts de fixaci\u00f3 (nom\u00e9s per l'equilibri de forces). Totes les peces de KAPLA tenen la mateixa mida i estan constru\u00efdes usant proporcions 1:3:15 (\u00e9s a dir, cada pe\u00e7a mesura una unitat d'al\u00e7ada, per tres d'amplada, per quinze de longitud), de manera que el costat m\u00e9s llarg fa 12 cm.\nAquest joc ha estat usat amb finalitats educatives a les escoles franceses, entre d'altres, perqu\u00e8 permet treballar la geometria de l'espai i la coordinaci\u00f3 de moviments.\nL'inventor del KAPLA \u00e9s el neerland\u00e8s Tom van der Bruggen, i el seu nom ve de Kabouter Plankjes, que en neerland\u00e8s significa \"taulons de follet\".\nExisteixen diferents Centres que es dediquen a realitzar animacions a escoles, i ha tot tipus d'equipaments culturals. El primer va crear-se a Paris, i despr\u00e9s se n'han creat per tot Fran\u00e7a.\nEl primer pol en tota Espanya es va crear al Vendrell al 2009 i des d'aleshores es dedica a realitzar animacions per tot Catalunya i per la resta de l'estat Espanyol.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Mec\u00e0nica de joc es construeix de les regles o els m\u00e8todes van dissenyar per interacci\u00f3 amb l'estat de joc, per aix\u00f2 proporciona jugabilitat. Tota mec\u00e0nica d'\u00fas dels jocs; tanmateix, les teories i els estils difereixen tan a la seva import\u00e0ncia definitiva al joc. En general, el proc\u00e9s i estudi de disseny de joc, o Ludologia, \u00e9s esfor\u00e7os per venir amunt amb mec\u00e0nica de joc que permet per les persones que juguen un joc per tenir un comprometent, per\u00f2 no necess\u00e0riament diversi\u00f3, experi\u00e8ncia. El rellotge de sorra tamb\u00e9 s'utilitza en molts casos per a limitar la durada dels torns de joc, permetent una partida m\u00e9s flu\u00efda i donant temps als jugadors per planificar les seves accions.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La tramoia \u00e9s el conjunt de mecanismes (politges, maquin\u00e0ries i d'altres ginys) que s'utilitzen durant les representacions teatrals per fer canvis de decorats, efectes especials i d'il\u00b7luminaci\u00f3, entre d'altres. S'anomena tramoista a la persona que construeix i dirigeix la tramoia d'un teatre.\nUna condici\u00f3 indispensable d'aquests mecanismes \u00e9s que estiguin ocults als ulls de l'espectador, i que aconsegueixin l'efecte desitjat amb la menor despesa possible d'energia i sense sorolls. Per aquesta ra\u00f3, actualment la fusta, els contrapesos i la for\u00e7a humana han estat substitu\u00efts en gran part per l'acer i els motors el\u00e8ctrics.La torre de tramoia \u00e9s l'espai di\u00e0fan compr\u00e8s entre el terra del contrafossar i el sostre de l'espai esc\u00e8nic. La seva finalitat \u00e9s amagar al p\u00fablic els elements escenogr\u00e0fics, telons, equips d'il\u00b7luminaci\u00f3 i de so. \u00c9s la part de l'edifici que dona servei t\u00e8cnic directe a l'escena, tant en sentit vertical com horitzontal i est\u00e0 composta per:\n\nTeler\nEspai esc\u00e8nic\nFossar\nContrafossar", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Vulcania, el \"Parc europeu del Vulcanisme\", \u00e9s un parc d'atraccions educatiu i un museu dels Volcans. Situat a Saint-Ours-les-Roches, Alv\u00e8rnia, Fran\u00e7a, a 15 km al nord-oest de Clermont-Ferrand, va ser oficialment inaugurat el 2002.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Microteatre \u00e9s un nou concepte de format teatral. Consisteix en obres teatrals de 15 minuts  sobre un mateix tema, representades en espais redu\u00efts com sales o petites habitacions de 15 a 20m2 i per a un p\u00fablic de menys de 15 espectadors per sessi\u00f3.\nAquest format permet escollir a l'espectador tant el temps que vol passar al teatre, segons el nombre d'obres que vulgui veure, com el preu que vol pagar, ja que cada visita a una sala es paga de forma individual.\n\u00c9s un esdeveniment multidisciplinari, aix\u00ed dons, no nom\u00e9s se centra en oferir tan sols microteatre si no, tamb\u00e9, microdansa, microm\u00e0gia, micromon\u00f2legs\u2026Les sales no disposen d'escenari, ni butaques, ni efectes de llum. Un decorat auster adequat a cada obra \u00e9s l'\u00fanic complement per actors i la seva actuaci\u00f3. No obstant, les obres tenen un format tradicional, no es tracta de cap performance o improvisaci\u00f3. Totes les hist\u00f2ries tenen inici, nus i desenlla\u00e7, requerint un gui\u00f3 previ.\nCom a complement perfecte, Microteatre compta amb un bar-restaurant, lloc de trobada entre espectadors i artistes, on l'espectador espera per a entrar a la seva pr\u00f2xima sessi\u00f3 mentre pren alguna cosa.\nMicroteatre ha sigut un revulsiu cultural per a moltes ciutats espanyoles i ha perm\u00e8s que el p\u00fablic s'apropi al teatre d'una manera f\u00e0cil i econ\u00f2mica, tenint la possibilitat de veure diverses obres en menys d'una hora. A m\u00e9s, ha estat una fabulosa plataforma per a nous autors, fent d'aparador de molts projectes de moltes persones.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'actuaci\u00f3 \u00e9s l'art dram\u00e0tic que consisteix en representar un personatge. Generalment \u00e9s la interpretaci\u00f3 que fa un actor d'un paper en una obra teatral. En l'actuaci\u00f3 s'empren el moviment, el gest i l'entonaci\u00f3 per tal de fer realitat un personatge de ficci\u00f3 a l'escenari, a les pel\u00b7l\u00edcules o en la televisi\u00f3.\n\n", "target": "Entreteniment"}, {"text": "The End of The Line: How Overfishing Is Changing the World And What We Eat (en catal\u00e0, \"El final de la l\u00ednia: Com la sobrepesca est\u00e0 canviant el m\u00f3n i el que mengem\") \u00e9s un llibre del periodista Charles Clover sobre la sobrepesca. Clover, un editor de medi ambient del Daily Telegraph (Londres), descriu com la pesca moderna est\u00e0 destruint els ecosistemes de l'oce\u00e0. Conclou que l'actual consum a nivell mundial de peix a nivell \u00e9s insostenible. El llibre proveeix de dades sobre la sobrepesca en alguns dels h\u00e0bitats oce\u00e0nics mundials m\u00e9s cr\u00edtics, com els terrenys de pesca de Nova Anglaterra, les costes de l'oest d'\u00c0frica, els terrenys europeus del nord de l'Atl\u00e0ntic, i l'oce\u00e0 al voltant del Jap\u00f3. El llibre conclou amb suggeriments sobre com les nacions mundials haurien de comen\u00e7ar a pescar a l'oce\u00e0 de manera sostenible.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Fabric \u00e9s una coneguda discoteca del barri londinenc de Farringdon. Inaugurada el 29 d'octubre de 1999 a Charterhouse Street, davant del mercat de Smithfield, va ser considerada la millor discoteca del m\u00f3n a la llista Top 100 Clubs Poll de DJ Magazine el 2007 i 2008 i classificada com a n\u00famero 2 del m\u00f3n el 2009, 2010 i 2017.Fabric disposa de tres sales amb sistemes de so independents. Dues de les sales tenen escenaris per a actuacions en directe. Una caracter\u00edstica destacada del club \u00e9s el terra vibrant de la Room One, conegut com a bodysonic, en qu\u00e8 les seccions del terra estan connectades a 400 transductors de greus que emeten freq\u00fc\u00e8ncies baixes de la m\u00fasica que est\u00e0 sonant.\nEls g\u00e8neres musicals m\u00e9s populars els divendres a Fabric s\u00f3n el grime, el breakbeat, el dubstep i el drum and bass. Els dissabtes predomina el house, el techno i la m\u00fasica disco, de la m\u00e0 dels punxadiscos internacionals de m\u00e9s renom. Des del febrer de 2009, els diumenges es duu a terme una festa polysexual amb m\u00fasica house i techno underground, amb alguna actuaci\u00f3 en directe.\nEl 2001 es va llan\u00e7ar una s\u00e8rie de CD a trav\u00e9s del segell discogr\u00e0fic Fabric Records tant de DJ consolidats com emergents.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El discurs televisiu \u00e9s una unitat que es troba dotada d'un productor complex (la cadena, els productors, els guionistes, els presentadors)- aquest ens productor manifesta uns objectius i intencions en l'elaboraci\u00f3 d'un text que es materialitza en l'\u00fas televisiu del llenguatge audiovisual i que va dirigit a unes audi\u00e8ncies massives, m\u00faltiples i complexes.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El regidor o regidora \u00e9s, en el m\u00f3n del teatre, la persona responsable de l'organitzaci\u00f3 de les condicions materials, i la coordinaci\u00f3 dels diferents mitjans i equips t\u00e8cnics, per tal de posar-los a disposici\u00f3 de la direcci\u00f3, els assajos i la representaci\u00f3 de l'espectacle. El regidor venia a assumir les funcions del traspunt o segon apunt, per\u00f2 avui dia ja ha pres carta de naturalesa com un c\u00e0rrec intermedi entre el director i la resta de l'equip t\u00e8cnic. De fet, \u00e9s considerada la m\u00e0xima autoritat a l'escenari i el responsable directe de l'espectacle una vegada ha comen\u00e7at. Si b\u00e9 les funcions s\u00f3n les mateixes arreu del m\u00f3n, ha adoptat diferents denominacions segons la llengua, com ara regidor, en castell\u00e0; stage manager o assistant manager, en angl\u00e8s; r\u00e9gisseur, en franc\u00e8s; Inspizient, en alemany; o direttore di scena en itali\u00e0.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Edwin Howard Armstrong  (Nova York, 18 de desembre de 1890 - Nova York, 31 de gener de 1954), enginyer el\u00e8ctric i inventor nord-americ\u00e0. Graduat el 1913 en enginyeria el\u00e8ctrica a la Universitat de Col\u00fambia.\nEdwin Armstrong va ser un dels inventors m\u00e9s prol\u00edfics de l'era de la r\u00e0dio, amb una visi\u00f3 que es va anticipar al seu temps.\nArmstrong va inventar la r\u00e0dio en Freq\u00fc\u00e8ncia modulada (FM). Tamb\u00e9 va inventar el circuit regeneratiu, patentat el 1914 mentre era un jove estudiant a la Universitat de Col\u00fambia, el circuit Super-regeneratiu (patentat el 1922), i el receptor superheterod\u00ed (patentat el 1918).\nMoltes de les invencions d'Armstrong van ser reclamades per altres en \u00faltima inst\u00e0ncia en plets de patent. La vida d'Armstrong \u00e9s tant una hist\u00f2ria sobre els grans invents que ell va fer com una trag\u00e8dia sobre els drets reclamats per altres sobre aquests mateixos invents.\nEn particular, el circuit regeneratiu, que Armstrong va patentar a 1914 va ser posteriorment patentat per Lee De Forest el 1916. De Forest va vendre llavors els drets de la seva patent a AT & T. Entre 1922 i 1934, Armstrong es va trobar embolicat en una guerra per les patents, entre ell, RCA, i Westinghouse d'una banda, i De Forest i AT & T de l'altre. Aquest plet de patents va ser el litigi m\u00e9s llarg conegut d'aquella \u00e8poca, 12 anys. Armstrong va guanyar el primer \"round\" del plet, va perdre el segon, i va quedar \"en taules\" en un tercer. Finalment el Tribunal Suprem dels Estats Units, va concedir a De Forest l'autoria de la patent del circuit regeneratiu.Fins i tot mentre que el plet del circuit de regeneraci\u00f3 continuava, Armstrong va crear una altra invenci\u00f3 significativa: la modulaci\u00f3 de la freq\u00fc\u00e8ncia (FM), que va ser patentada el 1933. En comptes de variar l'amplitud d'una ona de r\u00e0dio per poder transmetre un so, el m\u00e8tode d'Armstrong variava la freq\u00fc\u00e8ncia de l'ona portadora.\nEls receptors de r\u00e0dio de FM van demostrar poder rebre un so molt m\u00e9s clar i lliure de par\u00e0sits atmosf\u00e8rics que els d'amplitud modulada (AM), dominant en la r\u00e0dio en aquell moment. (els par\u00e0sits modulen l'ona en amplitud). Per provar la utilitat de la tecnologia de FM, Armstrong va moure influ\u00e8ncies amb \u00e8xit davant la Comissi\u00f3 Federal de Comunicacions (FCC) per crear una banda de r\u00e0dio en FM, entre 42 i 49 MHz. A principis de la d\u00e8cada de 1940, poc abans del comen\u00e7ament de la Segona Guerra Mundial, Armstrong va ajudar llavors a posar en marxa una petita xarxa de potents estacions de r\u00e0dio de FM en els estats de Nova Anglaterra, coneguda com la xarxa Yankee. Armstrong havia comen\u00e7at un cam\u00ed per conv\u00e8ncer a Am\u00e8rica que la r\u00e0dio en FM era superior a la d'AM i esperava poder percebre els drets de patent per cada r\u00e0dio amb tecnologia FM venuda. La prolioferaci\u00f3 d'emissores arreu del m\u00f3n aviat exhaur\u00ed les ones disponibles en la banda de AM i despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial hagueren de ser posades en servei emissores en FM, segons el sistema formulat per Armstrong el 1936.Al voltant de juny de 1945, la Corporaci\u00f3 de R\u00e0dio d'Am\u00e8rica, (RCA) havia pressionat fort a la FCC sobre l'assignaci\u00f3 de les freq\u00fc\u00e8ncies per a la nova ind\u00fastria de la televisi\u00f3. Encara que ells van negar males arts, David Sarnoff i RCA van maniobrar per aconseguir que la FCC mogu\u00e9s l'espectre de r\u00e0dio FM des de la banda de 42-49 MHz, a la de 88-108 MHz, mentre que aconseguien que els nous canals de televisi\u00f3 fossin assignats en el rang dels 40 MHz\nConseq\u00fcentment, aix\u00f2 va deixar a tots els sistemes FM de l'era d'Armstrong fora d'\u00fas, mentre que protegia l'ampli mercat de r\u00e0dio d'AM de la RCA. La xarxa de r\u00e0dio d'Armstrong no va sobreviure al canvi de freq\u00fc\u00e8ncia a la banda de les altes freq\u00fc\u00e8ncies, la majoria dels experts creuen que la tecnologia de FM va ser retardada d\u00e8cades per aquesta decisi\u00f3 de la FCC.\nA m\u00e9s, RCA va reclamar i aconseguir la seva pr\u00f2pia patent en tecnologia FM, i va guanyar, en \u00faltima inst\u00e0ncia, el plet per la patent que subsistia entre ells i Edwin Armstrong, deixant Armstrong sense capacitat per demandar drets per les r\u00e0dios d'FM venudes als Estats Units. El constant debilitament de la Yankee Network (Xarxa Yankee) i la lluita per les patents que el van deixar sense un c\u00e8ntim, van destruir Armstrong emocionalment.\nEn aquest estat, Armstrong es va su\u00efcidar el 31 de juny de 1954 saltant per la finestra del seu apartament, situat a un 13\u00e8 pis, deprimit pel frac\u00e0s en poder gestionar la seva invenci\u00f3 de la r\u00e0dio en FM. En la seva nota de su\u00efcidi deia a la seva dona: \"Que D\u00e9u t'ajudi i tingui pietat de la meva \u00e0nima\". \nLa seva segona esposa i v\u00eddua Marion va continuar la lluita per la patent contra RCA, i finalment la va guanyar el 1967. Despr\u00e9s de la mort d'Armstrong van haver de transc\u00f3rrer d\u00e8cades perqu\u00e8 la r\u00e0dio de FM igual\u00e9s i sobrepass\u00e9s la saturaci\u00f3 de la d'AM, i encara li falta per fer-se prou econ\u00f2mica per als seus radiodifusors. Edwin Armstrong va ser reconegut definitivament com el creador de la tecnologia de FM i com a tal no ha de ser mai oblidat. Per aix\u00f2 va ser p\u00f2stumament escollit per figurar a la llista dels \"grans\" de l'electricitat al costat de figures com ara Alexander Graham Bell, Nikola Tesla, Marconi i Michael Pupin, per la Uni\u00f3 Internacional de Telecomunicacions (UIT) a Ginebra.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La Royal Television Society  (m\u00e9s coneguda com a RTS) \u00e9s una organitzaci\u00f3 educativa sense \u00e0nim de lucre del Regne Unit basada en la discussi\u00f3, i an\u00e0lisi de la televisi\u00f3 en tots els seus formats, passats, presents i futurs. \u00c9s la societat televisiva m\u00e9s vella en el m\u00f3n. Actualment t\u00e9 catorze centres regionals i nacionals en el Regne Unit, aix\u00ed com oficines a la Rep\u00fablica d'Irlanda, el Canad\u00e0 i els Estats Units.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Jard\u00ed Bot\u00e0nic de la Universitat de Val\u00e8ncia \u00e9s un jard\u00ed bot\u00e0nic ubicat al barri d'El Bot\u00e0nic de la ciutat de Val\u00e8ncia. Aquest jard\u00ed dep\u00e8n administrativament de la Universitat de Val\u00e8ncia.\nEl codi de reconeixement internacional com a instituci\u00f3 bot\u00e0nica en el Botanical Gardens Conservation International /BGCI), aix\u00ed com les sigles del seu herbari, \u00e9s VAL.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La improvisaci\u00f3 teatral \u00e9s la improvisaci\u00f3 aplicada al teatre. Un conjunt de t\u00e8cniques d'improvisaci\u00f3 s'utilitzen a la formaci\u00f3 i entrenament actoral; a m\u00e9s, les improvisacions s\u00f3n usades per a la creaci\u00f3 de les obres de teatre, tinguin o no ja pr\u00e8viament fixat un text; finalment, la improvisaci\u00f3 teatral \u00e9s en si mateixa un g\u00e8nere teatral, o m\u00e9s aviat un grup de g\u00e8neres dram\u00e0tics en els quals els actors improvisen en directe, com ara la com\u00e8dia de l'art, el clown, el cabaret, el caf\u00e8-teatre, les lligues d'improvisaci\u00f3 o sovint el teatre de carrer. Les propostes d'improvisaci\u00f3 teatral en escena interpenetren el real i l'imaginari constantment; plantejant-se com a accions frontera entre l'art, en el sentit d'artifici o ficci\u00f3, i la simple observaci\u00f3 de la vida real, com per exemple qui veu la gent passar en un passeig des d'una terrassa.La improvisaci\u00f3 dram\u00e0tica actualment \u00e9s clau a tots els g\u00e8neres teatrals i a totes les arts esc\u00e8niques. En dansa-teatre i dansa contempor\u00e0nia, per exemple, es dona molta import\u00e0ncia a experimentar amb la improvisaci\u00f3 gestual i corporal per a anar trobant el que es vol transmetre al p\u00fablic. Aix\u00f2 es va fent al llarg de tot el proc\u00e9s de composici\u00f3 i creaci\u00f3 de la coreografia, escenografia i altres elements esc\u00e8nics, de manera que cada int\u00e8rpret creador hi aporta la seva personalitat i estil.S'usa tamb\u00e9 com a m\u00e8tode terap\u00e8utic i de creixement personal, per millorar la psicomotricitat, l'empatia, la comunicaci\u00f3, la creativitat, la confian\u00e7a, la negociaci\u00f3, la gesti\u00f3 de conflictes i la cohesi\u00f3 de grups, sigui a trav\u00e9s del psicodrama o altres formes de teatre social, o per si mateixa. Usada com a ter\u00e0pia, la improvisaci\u00f3 teatral \u00e9s una forma de producci\u00f3 complexa que ajuda al desenvolupament general de la persona a partir d'un recorregut simb\u00f2lic, enfront de les creacions espont\u00e0nies -en forma de s\u00edmptomes o problemes de comportament- que aquesta desitja canviar o li produeixen malestar.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'Organitzaci\u00f3 Mundial del Turisme, OMT \u00e9s l'ag\u00e8ncia especialitzada de les Nacions Unides i l'organitzaci\u00f3 internacional principal de la ind\u00fastria del turisme, que funciona com a f\u00f2rum global per discutir temes i pol\u00edtiques relacionades amb el turisme. T\u00e9 un paper central i decisiu en la promoci\u00f3 i el desenvolupament del turisme responsable, sostenible i universalment accessible, posant atenci\u00f3 especial als interessos dels pa\u00efsos en vies de desenvolupament. Tamb\u00e9 promou la implementaci\u00f3 del Codi d'\u00c8tica Global pel Turisme que vol assegurar que el turisme maximitzi els beneficis positius econ\u00f2mics socials i culturals i alhora minimitzi els impactes socials i ambientals negatius. En s\u00f3n membres 160 pa\u00efsos i territoris, i m\u00e9s de 350 membres afiliats.2019 T\u00e9 la seu a Madrid, Espanya.Va ser creada el 1974 per a succeir a la Uni\u00f3 Internacional d'Organismes Oficials de Turisme (UIOOT). Els estatuts ratificats per 51 pa\u00efsos de l'organitzaci\u00f3 entraren en vigor l'any seg\u00fcent. Al voltant de 1997, B\u00e8lgica, Estats Units i Canad\u00e0 es van retirar.\nEls membres es categoritzen en efectius (pa\u00efsos), associats (territoris o grups de territoris sense responsabilitat de les relacions exteriors) i afiliats (empreses i organitzacions). Cada dos anys els membres delegats i els membres afiliats celebren l'assemblea general.\nEl finan\u00e7ament de l'organitzaci\u00f3 es basa en les contribucions dels membres efectius, segons el desenvolupament econ\u00f2mic i la import\u00e0ncia del turisme.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Re:Zero \u2212 Comen\u00e7ant la Vida en un Altre M\u00f3n (Re\uff1a\u30bc\u30ed\u304b\u3089\u59cb\u3081\u308b\u7570\u4e16\u754c\u751f\u6d3b, , Ri:Zero kara Hajimeru Isekai Seikatsu?) \u00e9s una s\u00e8rie de novel\u00b7la lleugera japonesa escrita per Tappei Nagatsuki i il\u00b7lustrada per Shinichirou Otsuka. La hist\u00f2ria tracta d'en Subaru Natsuki, un hikikomori que \u00e9s transportat per sorpresa a un altre m\u00f3n quan estava tornant cap a casa des d'un supermercat. La s\u00e8rie va es va comen\u00e7ar a publicar a la p\u00e0gina web Sh\u014dsetsuka ni Nar\u014d des del 2012. Media Factory n'ha publicat disset volums des del gener de 2014.\nEls tres primers arcs de la s\u00e8rie s'han adaptat a s\u00e8ries de manga. El primer, de Daichi Matsue, va ser publicat per Media Factory entre el juny de 2014 i el mar\u00e7 de 2015. El segon, de Makoto Fugetsu, s'ha estat publicant per Square Enix des de l'octubre de 2014. Matsue va llan\u00e7ar la tercera adaptaci\u00f3, tamb\u00e9 publicada per Media Factory, al maig de 2015. A m\u00e9s, Media Factory ha publicat dues antologies de manga amb hist\u00f2ries de diferents artistes. Una adaptaci\u00f3 d'anime de la s\u00e8rie feta per White Fox es va emetre des del 4 d'abril de 2016 fins al 19 de setembre de 2016, comen\u00e7ant amb un episodi especial d'una hora. El primer dels dos OVA basats en la s\u00e8rie va ser llan\u00e7at el 6 d'octubre de 2018. El mar\u00e7 de 2017, el desenvolupador de jocs 5pb. va publicar una novel\u00b7la visual basada en la s\u00e8rie.\nLes novel\u00b7les lleugeres han venut m\u00e9s de tres milions de c\u00f2pies, mentre que la s\u00e8rie d'anime ha venut m\u00e9s de 60.000 c\u00f2pies en v\u00eddeo. Les novel\u00b7les lleugeres han estat elogiades per la seva nova interpretaci\u00f3 del concepte d'\"un altre m\u00f3n\", per\u00f2 han estat criticades pels seus di\u00e0legs estranys i fragments redundats. La s\u00e8rie d'anime ha estat elogiada per cr\u00edtics pel seu \"m\u00f3n complex culturalment\" i per les accions dels seus personatges. La s\u00e8rie va rebre premis als Premis d'Anime Newtype del per\u00edode 2015\u20132016 i als Premis Sugoi del Jap\u00f3, el 2017, i va ser nomenat per l'Anime de l'Any als Premis Anime el 2016.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Museu Simon Janashia de Ge\u00f2rgia (en georgi\u00e0: \u10e1\u10d8\u10db\u10dd\u10dc \u10ef\u10d0\u10dc\u10d0\u10e8\u10d8\u10d0\u10e1 \u10e1\u10d0\u10ee\u10d4\u10da\u10dd\u10d1\u10d8\u10e1 \u10e1\u10d0\u10e5\u10d0\u10e0\u10d7\u10d5\u10d4\u10da\u10dd\u10e1 \u10db\u10e3\u10d6\u10d4\u10e3\u10db\u10d8), abans conegut com a Museu Estatal d'Hist\u00f2ria de Ge\u00f2rgia, \u00e9s un dels principals museus d'hist\u00f2ria de Tbilissi, Ge\u00f2rgia, que exhibeix les principals troballes arqueol\u00f2giques del pa\u00eds.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una semifinal \u00e9s una situaci\u00f3 en la qual s'enfronten dos o m\u00e9s contrincants, tot buscant un lloc per a la final. Normalment s'enfronten els participants que han guanyat els enfrontaments de quarts de final. S'acostuma a utilitzar el format de quatre participants, realitzant-se dos enfrontaments (participant A contra participant B i participant C contra participant D).\nEls guanyadors de cadascuna de les disputes seran els que jugaran la final, mentre que els dos perdedors poden arribar a jugar la final de consolaci\u00f3 per decidir el tercer i quart lloc.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La televisi\u00f3 educativa \u00e9s un tipus de visions dins de la programaci\u00f3 general televisiva, que pel seu contingut presenta possibilitats d'aplicaci\u00f3 educativa i cultural, en les diferents modalitats de producci\u00f3 dels materials.\nContempla continguts d'inter\u00e8s formatiu i/o educatiu (temes de salut, tr\u00e0nsit, economia, biologia, idiomes...) per\u00f2 que per algun motiu no formen part del curr\u00edculum escolar, i que interessen la totalitat de la poblaci\u00f3. La televisi\u00f3 educativa tracta d'incidir sobre la formaci\u00f3 dels receptors, modificant-ne els coneixements, conductes i actituds, influint educativament sobre ells. La definici\u00f3 dels objectius no sorgeix de plantejaments estrictament pedag\u00f2gics, per\u00f2 a\u00e7\u00f2 no significa que no siguen assumibles per l'ortod\u00f2xia educativa. Els criteris m\u00e9s generalitzats del que ha de ser una televisi\u00f3 educativa s\u00f3n:\n\nPredomini del disseny did\u00e0ctic sobre la televisi\u00f3\nSeq\u00fcenciaci\u00f3 flexible\nL'exist\u00e8ncia de materials i mitjans complementaris que permeten a l'alumne un seguiment de l'emissi\u00f3\nDifusi\u00f3 pr\u00e8via de la tem\u00e0tica i contingut a emetre\nQue es dirigeixi a un p\u00fablic concret i predefinitViccionari", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Les muntanyes russes (en angl\u00e8s conegudes com a roller coasters), s\u00f3n unes atraccions populars desenvolupades per als parcs d'atraccions i els parcs tem\u00e0tics.\nLes muntanyes russes s\u00f3n, en principi, un sistema especialitzat de ferrocarril,que consisteixen en rails que pugen i baixen segons esquemes espec\u00edfics, a vegades amb un o diversos tombs (el m\u00e9s com\u00fa - una inversi\u00f3) que col\u00b7loquen breument el passatger amb el cap per avall. Els rails no han de formar necess\u00e0riament un circuit tancat encara que els puristes considerin que el terme \u00abmuntanyes russes\u00bb no hauria de ser utilitzat m\u00e9s que per als circuits tancats. Uns trenets dissenyats especialment per a les muntanyes russes transporten els passatgers. Aquests petits trens normalment tenen vagons que poden encabir dos, quatre o sis passatgers cadascun. El conjunt dels vagons enganxats entre ells \u00e9s dit tren, tot i que no \u00e9s un tren en el sentit tradicional, ja que no hi ha locomotora, etc.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Tirar l'art, \u00e9s un antic m\u00e8tode de pesca, un tipus d'arrossegament de platja, utilitzat en nombrosos municipis de la costa catalana, que actualment est\u00e0 prohibit perqu\u00e8 no discrimina entre esp\u00e8cies. El primer document que fa refer\u00e8ncia a aquest art data de l'any 1401 en el manuscrit anomenat: \"Les Ordenacions sobre la pesca de l'any 1401-1414\".", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un  difus\u00f2metre de radar  (de vegades anomenat  escat\u00f2metre ) es va dissenyar per a determinar la \"secci\u00f3 efica\u00e7 normalitzada de radar\" (sigma-0) de la superf\u00edcie de la Terra. Els difus\u00f2metres operen transmetent un impuls d'energia de microones contra la superf\u00edcie de la Terra, i mesurant l'energia reflectida. Una mesura separada de la pot\u00e8ncia nom\u00e9s en soroll es fa i se substrau de la mesura del \"senyal de soroll\" i aix\u00ed es determina la pot\u00e8ncia del senyal backscatter. La secci\u00f3 Sigma-0 es computa a partir del mesurament de pot\u00e8ncia del senyal usant l'equaci\u00f3 de \"blanc distribu\u00eft\" del radar.\nLes aplicacions principals de la difusometria espacial han estat les mesures de vent prop de la superf\u00edcie sobre un oce\u00e0. Combinant els mesuraments de sigma-0 de diferents angles d'azimut, el vector vent prop de la superf\u00edcie sobre la superf\u00edcie oce\u00e0nica es pot determinar fent servir un model de funci\u00f3 geof\u00edsica (GMF) relacionant vent i difusometria. Els mesuraments dinamom\u00e8trics de vent s\u00f3n particularment \u00fatils per a monitorar huracans. Les seves dades s'apliquen a l'estudi de la vegetaci\u00f3 tropical, humitat del s\u00f2l, gel polar, canvi clim\u00e0tic global.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La Televisi\u00f3 social (en angl\u00e8s, Social television) \u00e9s un terme general per a referir-se a la tecnologia de televisi\u00f3 interactiva que suporta i integra interacci\u00f3 social, sistemes de recomanaci\u00f3, valoracions, comentaris i participaci\u00f3 interactiva entre els teleespectadors a trav\u00e9s de xats de text, \u00e0udio o videoconfer\u00e8ncies, ja sigui directament a la pantalla o mitjan\u00e7ant dispositius auxiliars. Crea una major harmonia, tant amb programes en directe com diferits, amb l'objectiu de donar als teleespectadors una s\u00e8rie de serveis socials i interactius, que fan m\u00e9s pr\u00f2ximes les relacions entre les diferents persones que estan veient un contingut al mateix temps.\nLa Televisi\u00f3 social \u00e9s una \u00e0rea d'investigaci\u00f3 i desenvolupament que est\u00e0 generant nous serveis com operadors de televisi\u00f3 i productors de continguts. Ha estat escollida per la prestigiosa revista Technology Review, publicaci\u00f3 del MIT, com una de les deu tecnologies emergents m\u00e9s importants del 2010.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una nova versi\u00f3 o remake (anglicisme, del verb to remake, \"refer\") defineix, en llenguatge del cinema, una pel\u00b7l\u00edcula adaptada a partir d'una altra existent anteriorment. El nou contingut sol ser molt fidel a l'original, encara que aquest fet vari\u00ef en funci\u00f3 de diversos factors, com ara la tria dels nous realitzadors i productors o els objectius de la nova versi\u00f3.Les noves versions sempre han existit en la hist\u00f2ria del cinema. La ra\u00f3 per a refer una pel\u00b7l\u00edcula pot correspondre a diverses motivacions. Una de les principals \u00e9s la possibilitat de millorar l'efic\u00e0cia de la hist\u00f2ria gr\u00e0cies a l'evoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica: moltes pel\u00b7l\u00edcules han estat refetes amb l'aparici\u00f3 del cinema sonor o del color, o amb l'evoluci\u00f3 de les t\u00e8cniques que permeten la creaci\u00f3 dels efectes especials.\nFer una nova versi\u00f3 tamb\u00e9 pot permetre presentar una pel\u00b7l\u00edcula poc coneguda (per la seva antiguitat o per estar feta en un pa\u00eds estranger) o modificar \"l'esperit\" d'una antiga obra, tot fent tries ideol\u00f2giques o pol\u00edtiques en la nova versi\u00f3.\nUna altra ra\u00f3 \u00e9s la de minimitzar la presa de riscos econ\u00f2mics, recolzant-se en l'\u00e8xit d'una pel\u00b7l\u00edcula c\u00e8lebre. El cinema nord-americ\u00e0, a m\u00e9s, recorre sistem\u00e0ticament a la nova versi\u00f3 quan vol adaptar pel\u00b7l\u00edcules estrangeres, ja que el seu p\u00fablic no est\u00e0 acostumat als subt\u00edtols i que el doblatge s'utilitza molt poc.\nDes d'un punt de vista cin\u00e8fil, les noves versions tenen l'inter\u00e8s de presentar una altra visi\u00f3 de l'obra inicial, revelant per exemple les difer\u00e8ncies entre dos contexts hist\u00f2rics i socials.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Els Jardins Bot\u00e0nics de Singapur \u00e9s un jard\u00ed tropical de 156 anys d'antiguitat,situat a la perif\u00e8ria de la zona comercial de Singapur. \u00c9s un dels tres jardins, i l'\u00fanic jard\u00ed tropical. Est\u00e0 inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2015.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La medicina esportiva \u00e9s l'especialitat m\u00e8dica que estudia els efectes de l'exercici en l'esport i, en general, de l'activitat f\u00edsica, en l'organisme hum\u00e0, des del punt de vista de la prevenci\u00f3 i el tractament de les malalties i lesions. Tamb\u00e9 la hi denomina medicinade l'esport, medicina l'activitat f\u00edsica, medicina de l'educaci\u00f3 f\u00edsica, medicina de l'exercici, medicina especialitzada en deportologia. Alguns opinen que el terme \"Medicina de l'Esport\" encara que utilitzat per alguns mitjans de comunicaci\u00f3, no \u00e9s d'\u00fas correcte, igual que no \u00e9s correcte el terme \"Medicina Treballadora\" sin\u00f3 \"Medicina del Treball\", en forma an\u00e0loga el terme correcte \u00e9s \"Medicina de l'Esport\".\nEst\u00e0 reconeguda com una branca de la medicina pel que existeixen cursos en diverses universitats, sigui dins d'un mestratge, especialitzaci\u00f3, subespecialitzaci\u00f3, curs tutelar o curs b\u00e0sic.\nAquesta diversitat dona com a resultat que l'orientaci\u00f3 prim\u00e0ria de l'especialista en Medicina esportiva pot variar segons el pa\u00eds de qu\u00e8 es tracti. Aix\u00ed, en alguns pa\u00efsos el metge esportiu \u00e9s preferentment un metge cl\u00ednic, en altres \u00e9s un metge traumat\u00f2leg que es dedica a atendre lesions de l'esport o tamb\u00e9 es tracta d'un especialista o subespecialista en ergometria o proves d'esfor\u00e7, en rehabilitaci\u00f3 de pacients diab\u00e8tics, o en prevenci\u00f3 de malalties cardiovasculars\nBranques i disciplines de la medicina esportiva poden incloure a b\u00e0siques (anatomia, fisiologia, biomec\u00e0nica de l'exercici, etc.), cl\u00edniques (prevenci\u00f3, tractament i rehabilitaci\u00f3 de lesions i malalties) aix\u00ed com ci\u00e8ncies aplicades (psicologia, nutrici\u00f3, entrenament en l'esport, metrologia, cineantropometria, etc.).\nEls principals comeses de la medicina esportiva s\u00f3n:\n\nMissi\u00f3 preventiva.\nMissi\u00f3 orientadora.\nMissi\u00f3 curativa.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La guerra de pintura  (en angl\u00e8s: paintball, traducci\u00f3 literal \"bola de pintura\") \u00e9s un esport en qu\u00e8 els participants fan servir escopetes d'aire comprimit anomenades marcadores (markers) per disparar petites boles de pintura contra els altres jugadors. En ess\u00e8ncia \u00e9s un joc de persecuci\u00f3 complex, ja que els jugadors tocats per boles de pintura durant el joc s\u00f3n eliminats.\nNormalment, en una partida de guerra de pintura s'enfronten dos equips amb l'objectiu d'eliminar tots els jugadors de l'equip contrari o aconseguir un objectiu (com ara capturar la bandera o eliminar un jugador en concret). Un joc de guerra de pintura t\u00edpic no professional acostuma a durar d'uns cinc minuts a mitja hora. L'equip b\u00e0sic necessari per practicar la guerra de pintura no \u00e9s excessivament car (tot i que s\u00ed que ho poden ser les marcadores d'alta gamma). El nombre de boles de pintura disparades durant una partida varia d'un jugador a un altre: alguns en disparen 100, d'altres unes poques i fins i tot n'hi ha que no arriben a disparar en tota la partida.\nDes del seu naixement, la guerra de pintura ha enganxat una multitud de jugadors ocasionals o permanents. La Sporting Goods Manufacturer's Association estima que aproximadament 10 milions d'estatunidencs juguen anualment a la guerra de pintura. Les estad\u00edstiques de les asseguradores indiquen que \u00e9s un dels esports m\u00e9s segurs, fins i tot m\u00e9s que el golf.\nLes partides de guerra de pintura poden jugar-se sota sostre o a l'aire lliure, i adoptar diferents formes, com el woodsball, i el torneig o speedball. Les regles varien \u00e0mpliament d'una manera o altra de jugar, i es pensen perqu\u00e8 la majoria de participants gaudeixin del joc en un entorn segur.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El National Museum of Play, antigament conegut com a Strong National Museum of Play, est\u00e0 ubicat a The Strong al municipi de Rochester (Nova York), EUA. Es va formar el 1969, inicialment es va fromar basant-se en la col\u00b7lecci\u00f3 personal de Margaret Woodbury Strong, tot i que el museu va obrir les seves portes al p\u00fablic el 1982. Des de llavors, ha anat incrementant les seves col\u00b7leccions, formades per centenars d'objectes. El 1997 i el 2006 va tenir dues ampliacions destacades. El museu \u00e9s actualment un dels cinc Play Partners of The Strong, que van crear el National Toy Hall of Fame, el International Center for the History of Electronic Games, i la Brian Sutton-Smith Library, aix\u00ed com els Arxius del Joc. Tamb\u00e9 produeix la revista American Journal of Play.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Jard\u00ed Bot\u00e0nic de Belize en angl\u00e8s: Belize Botanic Gardens, \u00e9s un jard\u00ed bot\u00e0nic d'unes 18 hect\u00e0rees d'extensi\u00f3 que es troba en Cayo, Belize. \u00c9s un jard\u00ed bot\u00e0nic de titularitat privada. \u00c9s membre del BGCI i de l'Associaci\u00f3 Llatinoamericana i del Carib de Jardins Bot\u00e0nics. Presenta treballs per a l'Agenda Internacional per a la Conservaci\u00f3 en els Jardins Bot\u00e0nics, el seu codi d'identificaci\u00f3 internacional com a instituci\u00f3 bot\u00e0nica \u00e9s CAYO.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Banc Agulhas, en angl\u00e8s: Agulhas Bank en portugu\u00e8s: Cabo das Agulhas \u00e9s una part ampla i poc profunda del sud d'\u00c0frica que s'est\u00e9n fins a 250 km al sud del Cap d'Agulhas abans de caure abruptament cap a la plana abissal\n\u00c9s la regi\u00f3 oce\u00e0nica on es troben el c\u00e0lid Oce\u00e0 \u00cdndic i el fred Oce\u00e0 Atl\u00e0ntic. Aquesta converg\u00e8ncia condueix a condicions de navegaci\u00f3 tra\u00efdores, que representen nombrosos bucs destru\u00efts a la zona al llarg dels anys. Tanmateix, la reuni\u00f3 dels oceans aqu\u00ed tamb\u00e9 alimenta el cicle de nutrients per a la vida marina, convertint-se en un dels millors bancs de pesca a Sud-\u00e0frica.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La com\u00e8dia de situaci\u00f3 (situation comedy o sit-com en angl\u00e8s) \u00e9s un  g\u00e8nere de com\u00e8dia originari de la r\u00e0dio i va passar a la televisi\u00f3. Estan pensades per al consum de masses que dugui a l'espectador a la publicitat. Als Estats Units, el director i productor William Asher ha estat acreditat per ser l'home que va inventar la sitcom, havent dirigit m\u00e9s de dues dotzenes de les principals com\u00e8dies de situaci\u00f3, inclosa I Love Lucy, des de la d\u00e8cada de 1960 fins a la d\u00e8cada de 1970.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Dorodango (en japon\u00e8s: \u6ce5\u3060\u3093\u3054, literalment \"Doro\" \u00e9s fang i \"Dango\" \u00e9s una esp\u00e8cie de bola) \u00e9s una t\u00e8cnica escult\u00f2rica i alhora un joc japon\u00e8s en el qual els participants transformen un tou de fang en una bola brillant i polida nom\u00e9s emprant aigua i les seves pr\u00f2pies mans. Els jugadors m\u00e9s experts fan boles que s'assemblen a bales o boles de billar.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un detector de bigotis de gat \u00e9s un dispositiu que consta d'un filferro que fa contacte amb un cristall detector semiconductor. Dit artefacte reempla\u00e7ava de manera molt elemental als d\u00edode s detectors de cristall a les r\u00e0dios primitives.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El turisme de salut, turisme sanitari o  turisme m\u00e8dic, \u00e9s el proc\u00e9s pel qual una persona viatge a un altre pa\u00eds per rebre tractaments m\u00e8dics (cirurgies...) o per fer rehabilitaci\u00f3 o tractaments de benestar corporal com podrien ser els balnearis. L'Organitzaci\u00f3 de Cooperaci\u00f3 del desenvolupament, defineix el turisme de salut com la pr\u00e0ctica de viatjar a un lloc diferent del pa\u00eds natal per rebre tractament m\u00e8dic i al mateix temps es fa turisme i activitats per la zona.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La ind\u00fastria cultural o de l'entreteniment fa refer\u00e8ncia a la visi\u00f3 de la cultura com una mercaderia. Fou utilitzat per primera vegada pels fil\u00f2sofs Theodor Adorno i Max Horkheimer, dos dels representants m\u00e9s il\u00b7lustres de l'Escola de Frankfurt, l'any 1944 en el seu llibre Dialektik der Aufkl\u00e4rung (Dial\u00e8ctica de la Il\u00b7lustraci\u00f3).Aquesta idea es troba dins el marc de la Teoria cr\u00edtica, proposada pel mateix Horkheimer, on es considerava els mitjans de comunicaci\u00f3 com eines de poder i dominaci\u00f3, no com a \u201cservei p\u00fablic\u201d sin\u00f3 com a instrument de \u201ccontrol p\u00fablic\u201d.\nAmb aquest nou concepte, es considera la cultura com un objecte, una mercaderia subjecta a les lleis de l'oferta i la demanda de l'economia capitalista i produ\u00efda industrialment d'acord amb normes de rendiment, seriaci\u00f3, estandarditzaci\u00f3 i divisi\u00f3 de la feina, com les que aplica el capitalisme. Segons Adorno i Horkheimer, els productes dels mitjans de comunicaci\u00f3 (cine, premsa, r\u00e0dio, publicitat, etc.) tenen un esquema organitzatiu i una planificaci\u00f3 id\u00e8ntica, i un m\u00e8tode i unes t\u00e8cniques utilitzades que fan recordar a les fabricacions d'autom\u00f2bils en s\u00e8rie.\nAquesta mateixa producci\u00f3 industrial de la cultura entra en la ideologia, consolidant uns principis d'assimilaci\u00f3 i conformisme social a trav\u00e9s de models simb\u00f2lics que, com diu Adorno, fa que la fabricaci\u00f3 i producci\u00f3 dels productes culturals no es valori pels seus costos sin\u00f3 per l'acci\u00f3 sobre els seus receptors, ja que la rendibilitzaci\u00f3 econ\u00f2mica es conjunta amb la rendibilitat ideol\u00f2gica perqu\u00e8 l'assimilaci\u00f3 al sistema beneficia l'economia d'aquest.\nA m\u00e9s, la ind\u00fastria cultural fa un esquematisme de les idees tractant igual el tot i les parts, l'ideal consistiria a fer que la vida real no es pogu\u00e9s diferenciar d'un film.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El cambrer de pisos o cambrera de pisos \u00e9s la persona que neteja i endre\u00e7a les habitacions d'un establiment hoteler. Els cambrers de pisos s\u00f3n un conjunt de treballadors format per una gran majoria de dones, s\u00f3n la categoria m\u00e9s baixa en la jerarquia del sector tur\u00edstic, el 2016 n'hi havia unes 100.000 que treballaven l'Estat Espanyol. Des de la d\u00e8cada del 2010, aquest col\u00b7lectiu ha protagonitzat protestes exigint diverses millores en el seu treball i van crear el 2016, l'Associaci\u00f3 Las Kellys.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La Regla 30 \u00e9s un aut\u00f2mat cel\u00b7lular binari unidimensional introdu\u00eft per Stephen Wolfram el 1983. Wolfram el descriu la seva \"regla favorita de tots els temps\" i en dona detalls en el seu llibre 'A New Kind of Science'. Emprant l'esquema de classificaci\u00f3 de Wolfram, la regla 30 \u00e9s una regla de Classe III, que mostra un comportament aperi\u00f2dic i ca\u00f2tic.\nAquesta regla \u00e9s de particular inter\u00e8s perqu\u00e8 genera patrons complexos aparentment aleatoris partir de regles simples i ben definides. Per aquest motiu, Wolfram creu que la Regla 30 i els aut\u00f2mats cel\u00b7lulars en general, s\u00f3n la clau per entendre de quina manera regles simples generen estructures i comportament complexes a la natura. Per exemple, un patr\u00f3 semblant al generat per la Regla 30 apareix a la closca dels cargols con de l'esp\u00e8cie Conus Textile. La Regla 30 tamb\u00e9 s'ha emprat com a generador de nombres aleatoris en el programa Mathematica del mateix Wolfram, i tamb\u00e9 ha estat proposada com un possible xifrat de flux pel seu \u00fas en criptografia. No obstant aix\u00f2, Sipper i Tomassini han demostrat que, com a generador de nombres aleatoris, la Regla 30 exhibeix un mal comportament en una prova de khi quadrat en comparaci\u00f3 amb altres generadors basats en aut\u00f2mats cel\u00b7lular.\nLa Regla 30 s'anomena aix\u00ed perqu\u00e8 30 \u00e9s el codi Wolfram m\u00e9s petit que descriu el seu conjunt de regles. La imatge especular, el complement i el complement especular de la Regla 30 tenen codis Wolfram 86, 135 i 149 respectivament.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'autoritat de Turisme de Qatar (QTA), una divisi\u00f3 dins del govern de Qatar, \u00e9s l'\u00f2rgan superior responsable de l'elaboraci\u00f3 i administraci\u00f3 de les regles i lleis relacionades amb el desenvolupament i promoci\u00f3 del turisme a Qatar. El ministeri \u00e9s responsable de les atraccions tur\u00edstiques i de l'allotjament per als viatgers, d'expandir i diversificar la ind\u00fastria del turisme a Qatar, a m\u00e9s d'enfortir el paper del turisme al PIB del pa\u00eds, el seu futur creixement i el seu desenvolupament social.El treball de la QTA dep\u00e8n de l'Estrat\u00e8gia Nacional per al Sector Tur\u00edstic de Qatar 2030 (National Tourism Sector Strategy 2030, QNTSS), publicat el mes de febrer de l'any 2014, per establir un pla per al futur desenvolupament del sector.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un acte \u00e9s cadascuna de les parts en qu\u00e8 es divideix una obra esc\u00e8nica (\u00f2pera, teatre\u2026), generalment separada per un interval. Tradicionalment, despr\u00e9s de cada acte es solia tancar el tel\u00f3. Els actes es solen troba subdividir en escenes o quadres.El nombre d'actes varia d'un a cinc. El concepte d'acte era absent del teatre grec. La subdivisi\u00f3 en tres actes data de l'\u00e8poca hel\u00b7len\u00edstica. Horaci en la seva Ars Poetica concep cinc actes, \u00abQue la teva faula, en cinc actes compartida, mai es mostra m\u00e9s o menys prolongat\u00bb una subdivisi\u00f3 que els cl\u00e0ssics des del Renaixement van aplicar rigorosament, tot i que a les Espanyes s'opta m\u00e9s aviat per tres actes. Des del romanticisme es van abondonar les normes rigoroses. Al teatre modern generalment les obres es divideixen un dues parts, amb un sol intermedi.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Entrada dels Gladiadors op. 68 (en txecVjezd gladi\u00e1tor\u016f, o en alemany Einzug der Gladiatoren) \u00e9s una marxa militar escrita el 1897 pel compositor txec Julius Fu\u010d\u00edk. Al principi la va titular Grande Marche Chromatique, en refer\u00e8ncia a l'\u00fas d'escales crom\u00e0tiques per tota la pe\u00e7a, per\u00f2 va canviar el t\u00edtol inspirat pel seu inter\u00e8s en la hist\u00f2ria de l'Imperi Rom\u00e0.\nEl 1901, l'editor nord-americ\u00e0 Carl Fischer va publicar una versi\u00f3 d'aquesta marxa, arranjada per a banda de la m\u00e0 del compositor canadenc Louis-Philippe Laurendeau, sota el t\u00edtol Thunders and Blazes (llamps i trons). \u00c9s a partir d'aquesta versi\u00f3 que la pe\u00e7a va esdevenir molt popular com a marxa de circ, sovint utilitzada per a introduir els pallassos. De fet, avui \u00e9s coneguda principalment per aquesta associaci\u00f3, mentre que el t\u00edtol i el compositor originals s\u00f3n relativament desconeguts. La versi\u00f3 de Laurendeau tamb\u00e9 estava adaptada per a orgue de fira.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un mornell \u00e9s un parany de pesca semblant a la nansa que s'ha utilitzat per a pescar xicotets peixos, com la llisa, i anguiles, durant segles a l'Albufera, aixina com m\u00e9s recentment per a la captura de tortugues amb finalitats proteccionistes.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Wherigo \u00e9s una activitat basada en la tecnologia GPS que pot ser jugada a l'aire lliure. Els seus autors s\u00f3n els mateixos que van popularitzar el Geocaching.\nHom pot desenvolupar aventures i emmagatzemar-se en els anomenats \"Cartridges\", que caldr\u00e0 instal\u00b7lar-les en una unitat GPS conjuntament amb un programa espec\u00edfic per executar-les.\nEl jugador i l'aventura es basen en la informaci\u00f3 de localitzaci\u00f3 proporcionada per la unitat GPS per tal d'anar provocant els esdeveniments del joc, trobant objectes virtuals o interaccionar amb ells, entre altres coses. Completar una aventura pot requerir visitar diferents lloc i resoldre trencaclosques.\nEl site de l'activitat ofereix un constructor d'aplicacions i una base de dades d'aventures ja desenvolupades, que poden ser descarregades gratu\u00eftament.\nEl programa necessari per executar aquestes aventures nom\u00e9s est\u00e0 disponible per a un nombre limitat de plataformes, espec\u00edficament per a Windows CE i Garmin Colorado i Oregon.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La r\u00e0dio \u00e9s la transmissi\u00f3 de senyals mitjan\u00e7ant la modulaci\u00f3 d'ones electromagn\u00e8tiques amb freq\u00fc\u00e8ncies per sota de les de la llum visible. La radiaci\u00f3 electromagn\u00e8tica es propaga per mitj\u00e0 de camps electromagn\u00e8tics oscil\u00b7lants que travessen l'aire i el buit de l'espai.\nLa informaci\u00f3 \u00e9s transportada canviant de forma sistem\u00e0tica (modulant) alguna propietat de les ones radiades, com ara l'amplitud, la freq\u00fc\u00e8ncia, la fase, o l'amplada de pols. Quan les ones de r\u00e0dio arriben fins a un conductor el\u00e8ctric, els camps electromagn\u00e8tics oscil\u00b7lants indueixen un corrent altern en el conductor. Aix\u00f2 pot ser detectat i transformat en senyals de so o en altres senyals que portin informaci\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un tema musical \u00e9s una pe\u00e7a que sovint s'escriu espec\u00edficament per a un programa de r\u00e0dio, un programa de televisi\u00f3, un videojoc o una pel\u00b7l\u00edcula i que normalment es reprodueix durant la presentaci\u00f3, durant els cr\u00e8dits d'inici o els cr\u00e8dits del final. Quan est\u00e0 escrit per un programa de r\u00e0dio o de televisi\u00f3 tamb\u00e9 se l'anomena sintonia.La can\u00e7\u00f3 tem\u00e0tica d'una frase o la melodia de la signatura tamb\u00e9 es pot utilitzar per referir-se a una can\u00e7\u00f3 ins\u00edgnia que s'ha associat especialment a un int\u00e8rpret o a un dignitari en particular, sovint utilitzada a l'hora d'entrar. El prop\u00f2sit d'una can\u00e7\u00f3 tem\u00e0tica \u00e9s sovint similar al d'un leitmotiv. Aquestes can\u00e7ons tamb\u00e9 es poden utilitzar d'altres maneres. Un autor ha fet un \u00fas extensiu d'ells en un esfor\u00e7 per explorar els sentiments que hi ha darrere de les visions del m\u00f3n.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'addicci\u00f3 a la televisi\u00f3 o teleaddicci\u00f3, tamb\u00e9 coneguda pel seu terme angl\u00e8s binge-watching, \u00e9s l'addicci\u00f3 a mirar programes de televisi\u00f3. Ha estat estudiada com a trastorn compulsiu del comportament, sovint d'evitaci\u00f3, que en alguns casos pot ser molt dif\u00edcil de controlar. Es pot comparar amb altres addiccions a activitats, com a jugar a videojocs, que creen un estat mental alterat a la persona que el pateix. Es considera addicci\u00f3 quan el comportament perjudica a la persona, no es pot estar de fer-ho i ho necessita per a restablir certa tranquil\u00b7litat d'esperit, o pal\u00b7liar la s\u00edndrome d'abstin\u00e8ncia. Tot i que s'ha estudiat com a addicci\u00f3, cal aclarir que no consta oficialment com a trastorn mental al Manual Diagn\u00f2stic dels Trastorns Mentals.Segons una enquesta realitzada per Netflix, el 73% de les persones definides com a \u00abbinge-watching\u00bb miren entre 2 i 6 episodis seguits del mateix programa. El \u00abbinge-watching\u00bb \u00e9s un fenomen cultural que ha esdevingut popular amb l'escalada dels serveis de flux de dades multim\u00e8dia com Netflix i Amazon Prime amb el qual l'espectador pot veure programes de televisi\u00f3 i pel\u00b7l\u00edcules a la carta.La paraula \u00abbinge-watch\u00bb ja s'utilitzava a la d\u00e8cada de 1990 pels cercles fandom televisius i es referia a veure diversos episodis d'una s\u00e8rie de televisi\u00f3 en DVD. L'\u00fas de la paraula es va popularitzar amb l'arribada de la visualitzaci\u00f3 sota demanda i del \u00abstreaming\u00bb online. El 2013, la paraula va esdevenir \u00abmainstream\u00bb quan Netflix va comen\u00e7ar a penjar de cop al seu servei tots els episodis d'una temporada d'una mateixa s\u00e8rie. El 61% dels participants de l'enquesta encarregada per Netflix contestaren que ells feien \u00abbinge-watch\u00bb amb regularitat.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Hortus Botanicus \u00e9s el nom d'un jard\u00ed bot\u00e0nic d'Amsterdam als Pa\u00efsos Baixos. \u00c9s un dels m\u00e9s antics del m\u00f3n, fundat el 1638 per la ciutat per servir de jard\u00ed d'herbes medicinals per als doctors i els apotecaris. Cont\u00e9 m\u00e9s de sis mil arbres i plantes, tropicals i ind\u00edgenes. El monumental hivernacle de les palmeres data de 1912 i \u00e9s fam\u00f3s per la seva col\u00b7lecci\u00f3 de Cycadophyta.\nLa col\u00b7lecci\u00f3 inicial de l'Hortus Botanicus va ser important durant el segle xvii gr\u00e0cies a plantes i llavors portades per venedors de la Companyia Holandesa de les \u00cdndies Orientals per ser emprades com a medicaments, aix\u00ed com per les seves potencialitats comercials. Una \u00fanica planta de caf\u00e8, el Coffea arabica, provinent de la col\u00b7lecci\u00f3 de l'Hortus va servir de parent a la totalitat dels conreus de caf\u00e8 a Am\u00e8rica central i del Sud.\nIgualment, dues petites palmeres d'oli portades de Maurici per la Companyia van donar llavors al cap de sis anys, i aquestes van servir per a propagar la planta per tot el sud-est asi\u00e0tic, i esdevingu\u00e9 la font principal d'ingressos de les \u00cdndies Orientals neerlandeses i ara d'Indon\u00e8sia.\nEntre les extensions recents fetes a l'Hortus, un gegant\u00ed hivernacle c\u00e0lid ha estat afegit, incorporant tres climes tropicals diferents.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un vestit de busseig \u00e9s un vestit que bussos i bussejadors utilitzen per protegir-se del fred quan estan submergits en l'aigua. El formen un conjunt de peces dissenyades per protegir al bussejador del fred (en l'aigua es perd temperatura r\u00e0pidament) i en menor mesura de talls i esquin\u00e7aments pel reblaniment de la pell. Aix\u00ed com permetre surar o enfonsar-se a voluntat i respirar sota l'aigua (quan es busseja amb escafandre).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un tenyidor \u00e9s un eddifici pr\u00f2xim a la platja o a un port de peix on es tenyeixen les xarxes de pesca.\nAntany calia regularment aplicar tint a les xarxes, fetes de fibra vegetal (cot\u00f3 o c\u00e0nem) per allargar la vida i per a camuflar-les dins de l'aigua. Habitualment, els tenyidors eren d'\u00fas comunal o gremial. L'operaci\u00f3 demanava molta aigua i unes peroles escalfades per un fornet. L'adveniment de xarxes en fibres sint\u00e8tiques com el nil\u00f3 van fer els tenyidors obsolets. Molts tenyidors van desapar\u00e8ixer, o ser reformats per a altres funcions. L'antic tenyidor de Calella de Palafrugell, \u00abSa Perola\u00bb va ser transformat en ofici de turisme i centre d'interpretaci\u00f3 d'aquest ofici antic. El tenyidor de la Platja de la Parola (Roses), constru\u00eft vers 1835, va ser enderrocat el 2010.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Emaischen \u00e9s un festival que se celebra tots els dilluns de Pasqua en la vila de Nospelt al sud de Luxemburg, aix\u00ed com al mercat de peix de la Ciutat de Luxemburg.\nEls xiulets de terrissa amb forma de petits ocells coneguts com a peckvillercher s\u00f3n una caracter\u00edstica especial de la festa. Tradicionalment eren intercanviats entre parelles d'enamorats, per\u00f2 avui dia s\u00f3n molt populars entre tota classe de p\u00fablic que participa en les celebracions.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Noh o No (en japon\u00e8s: \u80fd, n\u014d) \u00e9s un dels tipus principals de teatre cl\u00e0ssic japon\u00e8s. Juntament amb el kabuki, s\u00f3n potser les estructures dram\u00e0tiques principals creades al Jap\u00f3. S'origin\u00e0 a partir del segle xiv mesclant formes populars i aristocr\u00e0tiques. \u00c9s caracter\u00edstic que alguns actors vagin coberts amb m\u00e0scares per a representar dones i certs estats d'\u00e0nim. Avui dia hi ha uns 1.500 actors professionals del teatre noh al Jap\u00f3.\nEstablert a finals del segle XIII al Jap\u00f3, el noh \u00e9s una forma teatral que uneix dues tradicions: les pantomimes ballades i cr\u00f2niques versificades recitades per bonzos errants. El drama, el protagonista del qual est\u00e0 cobert amb una m\u00e0scara, es representava els dies de festa als santuaris. Els seus actors, protegits per daimyos i shoguns, han transm\u00e8s des de pare a fill els secrets del seu art. El noh ha evolucionat de diverses maneres en l'art popular i aristocr\u00e0tic. Tamb\u00e9 constituir\u00e0 la base d'altres formes dram\u00e0tiques com el kabuki. Despr\u00e9s que Zeami establ\u00eds les regles del noh, el repertori es va congelar cap a finals del segle XVI i encara es mant\u00e9 intacte. El noh \u00e9s \u00fanic pel seu encant subtil (y\u016bgen) i pel seu \u00fas de m\u00e0scares distintives. Quan es posen la m\u00e0scara, els actors deixen simb\u00f2licament la seva pr\u00f2pia personalitat per encarnar els personatges que interpretaran. En lloc de narrar una trama complicada, el teatre noh, molt estilitzat i simplificat, desenvolupa, per tant, una simple emoci\u00f3 o atmosfera. Funcionant de la mateixa manera que els entrenadors, la teatralitat permet passar a una altra interpretaci\u00f3 d'un mateix.\n\u00c9s un teatre cantat, per\u00f2 amb una tonalitat limitada, i la melodia no \u00e9s el centre de la representaci\u00f3. L'escenari, de fusta, est\u00e0 decorat de manera molt senzilla amb la imatge d'un pi carregada de simbolisme. Els actors, amb vestits luxosos, entren i surten de l'escenari per un pont estret: el Hashigakari. De fet, representa l'intent de la cultura japonesa de trobar la bellesa en la delicadesa de les formes.\nEl Noh va ser una de les primeres formes de drama registrades el 2008 (originalment proclamada el 2001) a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la UNESCO, essent un tipus de teatre N\u00f4gaku junt al ky\u014dgen.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un gui\u00f3 radiof\u00f2nic \u00e9s l'eina que permet planificar un programa de r\u00e0dio i serveix especialment per tenir registre de tot el material sonor que ser\u00e0 necessari per a la realitzaci\u00f3 del programa. Doncs, en el gui\u00f3 radiof\u00f2nic s'hi detallen i es destaquen tots aquells passos i detalls que tenen a veure amb el programa en q\u00fcesti\u00f3 i, en funci\u00f3 del tipus de programa, es necessitar\u00e0 d'una major o menor exhaustivitat, \u00e9s a dir, si el que es vol al programa \u00e9s la improvisaci\u00f3, segurament, el gui\u00f3 ser\u00e0 m\u00e9s un esquema general i no contindr\u00e0 tantes dades.Primer s'ha de crear el projecte, definir quin tipus de programa ser\u00e0, \u00e9s a dir, noticiari, revista, musical, reportatge etc. tamb\u00e9 quant durar\u00e0, el target o p\u00fablic al qual va dirigit, continguts i altres especificacions. Despr\u00e9s, s'ha de fer un gui\u00f3 i una ordre d'edici\u00f3 o escaleta.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La teatreter\u00e0pia \u00e9s l'aplicaci\u00f3 de t\u00e8cniques teatrals a la intervenci\u00f3 psicoterap\u00e8utica. Aquest tipus d'art-ter\u00e0pia \u00e9s aplicat generalment en contextos cl\u00ednics i socials, i es pot utilitzar tant individualment com en grups. A la teatreter\u00e0pia, s'ent\u00e9n que totes les persones s\u00f3n dram\u00e0tiques en el seu desenvolupament des dels tres mesos de vida, ja que des d'aquest moment comencen a observar-s'hi manifestacions teatrals.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Saltar i parar \u00e9s un joc de nens en el qual cada jugador salta per damunt l'esquena o les espatlles dels altres pr\u00e8viament ajupits. Hi ha una variant per a jugar amb menys jugadors en la qual cada jugador s'ajup un cop ha saltat sobre l'esquena de l'altre, protegint-se el clatell o no, i aix\u00ed cont\u00ednuament. El nombre de jugadors no \u00e9s fixat.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La R\u00e0dio AM vol dir que funciona amb Amplitud Modulada. Era el m\u00e8tode dominant de difusi\u00f3 durant els primers dos ter\u00e7os del segle xx i se segueix utilitzat al segle xxi.\nA causa de la seva susceptibilitat a la interfer\u00e8ncia i a un so generalment de m\u00e9s baixa fidelitat, la r\u00e0dio AM es fa servir sobretot a la r\u00e0dio parlada i per a les not\u00edcies, mentre que la m\u00fasica va canviar majorit\u00e0riament a la R\u00e0dio FM des de la fi dels anys 1960. La tecnologia de r\u00e0dio AM \u00e9s m\u00e9s simple que la de r\u00e0dio FM i el seu abast \u00e9s m\u00e9s gran.\nLa banda AM fa servir les freq\u00fc\u00e8ncies dels 531 quilohertzs als 1602 quilohertzs, m\u00e9s baixes que les de la r\u00e0dio FM. En aquesta banda hi retransmeten algunes emissores de r\u00e0dio, per\u00f2 a Catalunya est\u00e0 quedant obsoleta.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "VLF  ( Very Low Frequency ,  Freq\u00fc\u00e8ncia Molt Baixa ) \u00e9s la banda de l'espectre electromagn\u00e8tic de freq\u00fc\u00e8ncia de 10 kHz a 30 kHz.\nA aquesta banda la propagaci\u00f3 \u00e9s per ona de superf\u00edcie, amb baixa atenuaci\u00f3. Permet emetre ones de r\u00e0dio a gran dist\u00e0ncia. Com inconvenient cal destacar l'escassa amplada de banda disponible, i la poca efic\u00e0cia de les antenes a tan baixes freq\u00fc\u00e8ncies.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Robert Mulligan (Nova York, 23 d'agost de 1925 - Lyme (Connecticut), 20 de desembre de 2008) fou un director de cinema estatunidenc.Va estudiar en la Universitat de Fordham abans de servir en els cossos de la Marina estatunidenca durant la Segona Guerra Mundial. En finalitzar aquesta, va entrar a treballar al departament de redacci\u00f3 del diari New York Times, si b\u00e9 el va abandonar aviat per a iniciar la seva carrera en el m\u00f3n de la televisi\u00f3.\nEmpleat per la cadena CBS, Mulligan es va forjar a la televisi\u00f3 en llocs auxiliars, treballant com noi dels enc\u00e0rrecs. Va perseverar en el seu treball, aprenent els secrets del mitj\u00e0, de tal forma que el 1948 ja es trobava dirigint importants s\u00e8ries dram\u00e0tiques. El 1959 va guanyar un Emmy pel seu treball de direcci\u00f3 en The Moon and Sixpence, una producci\u00f3 televisiva que va suposar el debut televisiu als Estats Units de Laurence Olivier. El 1960 Robert Mulligan, germ\u00e0 de l'actor Richard Mulligan, va dirigir la seva primera pel\u00b7l\u00edcula per a la pantalla gran i dos anys despr\u00e9s va rebre un enorme reconeixement aix\u00ed com sengles nominacions com millor director en els Premis Oscar i els premis del Sindicat de Directors d'Am\u00e8rica per la seva obra To Kill a Mockingbird basada en la novel\u00b7la de Harper Lee.\nEl 1972 seria nominat tamb\u00e9 per a rebre un Globus d'Or al millor director i un nou premi del Sindicat de Directors d'Am\u00e8rica per la reeixida Estiu del 42.Mor\u00ed el 20 de desembre de 2008 a Lyme (Connecticut, Estats Units), a l'edat de 83 anys, degut a problemes al cor.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El joc de la rodanxa \u00e9s un joc infantil, amb caracter\u00edstiques d'activitat esportiva, consistent en fer rodar un c\u00e8rcol per terra. El jugador impulsa el c\u00e8rcol i el fa rodar. Primerament amb la m\u00e0 i seguidament amb algun estri que permeti mantenir el gir. L'objectiu del joc \u00e9s perllongar el gir del c\u00e8rcol tant com sigui possible, malgrat les dificultats d'un terreny desigual. Hi ha varietats del joc que inclouen la realitzaci\u00f3 d'algunes maniobres dif\u00edcils amb el c\u00e8rcol.\nLa joguina s'anomena rodanxa, rutlla, rutla o c\u00e8rcol. L'estri auxiliar pot ser un simple bastonet o una guia m\u00e9s elaborada en forma de forquilla a l'extrem d'un m\u00e0nec.\nDes dels primers temps fins a finals de la Segona Guerra Mundial fer rodar el c\u00e8rcol havia estat un joc molt popular a Europa. Actualment es tracta d'un joc pr\u00e0cticament desaparegut, que nom\u00e9s practiquen els menuts als pa\u00efsos poc desenvolupats.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La International Bibliography of Theatre & Dance \u00e9s una base de dades de continguts teatrals que cont\u00e9 al voltant d'uns 60.000 articles de publicacions peri\u00f2diques (revistes, publicacions acad\u00e8miques, etc.), diaris, llibres i monografies amb resum; a m\u00e9s de 100 publicacions i tamb\u00e9 m\u00e9s de 100 llibres i monografies a text complet que tracten aspectes del teatre i les arts esc\u00e8niques d'arreu del m\u00f3n.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Carnet de ball \u00e9s un target\u00f3 plegat o un llibret de mida petita impresa amb algunes dades i adorns, que va ser indispensable per a les dames que assistien als balls aristocr\u00e0tics o de fam\u00edlies importants del segle xix i comen\u00e7aments del XX; per regla general tenia ja escrit el nom de les peces musicals programades, a continuaci\u00f3 dels quals la dama anava escrivint el nom del cavaller que li demanava ballar amb ell aquest determinat ball.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Boite DC-7 \u00e9s el nom que va rebre l'avi\u00f3 Douglas DC-7C, 45127 amb matr\u00edcula EC-BEN que durant la d\u00e8cada de 1980 va ser utilitzat com a discoteca a la localitat valenciana del Puig.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La retransmissi\u00f3 d'esdeveniments esportius \u00e9s la cobertura d'esports a trav\u00e9s de la televisi\u00f3, la r\u00e0dio o altres mitjans de comunicaci\u00f3. En general, consisteix en un o diversos comentaristes esportius que descriuen els esdeveniments que succeeixen.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El patac\u00f3 \u00e9s un joc tradicional jugat pels infants de Catalunya en que es posen els patacons de cap per avall, es colpegen amb el palmell de la m\u00e0 i, si es donen la volta, es guanyen.\nEs tracta d'un joc de punteria, destresa i sort que es pot jugar tant al carrer com a casa i del qual n'hi ha moltes modalitats de joc. El seu origen est\u00e0 en la paraula patac \u2018cop violent i sobtat'.Al Jap\u00f3 existeix un joc similar anomenat \"Menko\".", "target": "Entreteniment"}, {"text": "MG Alba \u00e9s el nom operatiu del Gaelic Media Service (Seirbheis nam Meadhanan G\u00e0idhlig). L'objectiu de l'organitzaci\u00f3 \u00e9s el d'assegurar l'exist\u00e8ncia d'un ampli ventall de programes de qualitat en ga\u00e8lic escoc\u00e8s. A m\u00e9s a m\u00e9s de la seva antiga tasca de finan\u00e7ar la producci\u00f3 i el desenvolupament de programes, formar professionals i fer estudis de mercat, gr\u00e0cies al Communications Act 2003, l'actual servei t\u00e9 tamb\u00e9 poders per produir, encarregar i programar nous continguts, i l'autoritat de cercar llic\u00e8ncies d'emissi\u00f3. Aquests nous poders van donar la possibilitat a MG Alba de seguir endavant cap a la seva ambici\u00f3: gestionar un servei de mitjans ga\u00e8lic, sostenible, global, eficient i actual que reflecteixi la m\u00e0xima qualitat dels mitjans p\u00fablics.\nL'acte de comunicacions esmentat especifica que les funcions del Servei han de ser assegurar que un ampli ventall de programes de gran qualitat en ga\u00e8lic sigui em\u00e8s o altrament transm\u00e8s per tal que sigui disponible per als escocesos. \nEl 19 de setembre del 2008 MG Alba, en associaci\u00f3 amb la BBC, va comen\u00e7ar les emissions d'un canal en ga\u00e8lic, BBC Alba.\nLa tasca de MG Alba tamb\u00e9 inclou la formaci\u00f3 i desenvolupament per aquells que treballen en mitjans en ga\u00e8lic. Una de les seves iniciatives de desenvolupament del talent \u00e9s Film G, un concurs de curtmetratges en ga\u00e8lic, als guanyadors del qual se'ls dona l'oportunitat de desenvolupar les seves idees produint i emetent un programa. Aquest servei t\u00e9 oficines a Stornoway i Glasgow.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La geometria dels p\u00edxels \u00e9s la disposici\u00f3 dels p\u00edxels que componen una imatge (colors primaris vermell, verd i blau) en un sensor d'imatge o pantalla de televisi\u00f3, que es poden ordenar en diferents tipus de Patr\u00f3 (model)patr\u00f3, i s'ha definit com a geometria dels p\u00edxels. La disposici\u00f3 geom\u00e8trica dels colors primaris dins d'un p\u00edxel varia depenent de l'\u00fas (vegeu figura 1). A la pantalla d'un ordinador, ja sigui un tub de raigs cat\u00f2dics o una pantalla de cristall l\u00edquid, que normalment solen ser rectangles i mostren les vores, els components estan disposats en franges verticals. Les pantalles per veure una pel\u00b7l\u00edcula els va millor tenir patrons triangulars o en diagonal perqu\u00e8 segons la dist\u00e0ncia a que s'observin, l'espectador percep millor la variaci\u00f3 d'imatge.\n\n\t\t\n\t\t\nEl coneixement de la geometria dels p\u00edxels utilitzada per una pantalla es pot utilitzar per crear imatges de mapa de bits d'una superior resoluci\u00f3 aparent de pantalla emprant subpixels renderitzats.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El West Edmonton Mall (WEM), inaugurat el 15 de setembre del 1981, \u00e9s el centre comercial m\u00e9s gran de Nord-am\u00e8rica i el quart del planeta. \u00c9s situat a Edmonton (prov\u00edncia d'Alberta, Canad\u00e0) i \u00e9s una de les principals atraccions tur\u00edstiques d'Alberta essent visitada per 22 milions de persones cada any (60.000 compradors di\u00e0riament).\nAquest centre comercial t\u00e9 una superf\u00edcie de 570.000 m\u00b2 amb 800 botigues i d'altres serveis comercials atesos per 23.000 empleats. A m\u00e9s, t\u00e9 una \u00e0rea d'aparcament per a 20.000 vehicles.\nEl seu valor econ\u00f2mic \u00e9s al voltant dels 926 milions de d\u00f2lars estatudinencs.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "CINSA (\"Cinematogr\u00e1fica Interamericana, S.A.\") (1958 - 1983) va ser una empresa mexicana pionera en doblatge al castell\u00e0 i traducci\u00f3 de di\u00e0legs els propietaris i fundadors dels quals eren l'empresari nord-americ\u00e0 Robert W. Lerner i el Llic. Carlos David Ortigosa. Va ser un dels estudis de doblatge m\u00e9s importants de M\u00e8xic i Llatinoam\u00e8rica. Una quantitat considerable dels seus doblatges tamb\u00e9 van ser emesos a Espanya per televisi\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'aud\u00edmetre, tamb\u00e9 anomenat People meter (mesurador de persones en angl\u00e8s) \u00e9s un aparell que es connecta a la televisi\u00f3 i mesura autom\u00e0ticament l'audi\u00e8ncia de forma permanent. Les dades s'empren per a obtenir dades estad\u00edstiques.\nL'aparell no pot ser adquirit, ni tampoc ning\u00fa pot oferir-se volunt\u00e0riament per a l'estudi. L'empresa encarregada realitza els estudis corresponents i els ofereix a un grup estad\u00edsticament significatiu de persones. Aquestes persones no reben cap pagament per l'estudi, per\u00f2 poden aconseguir premis per part de l'empresa, com electrodom\u00e8stics, per\u00f2 no aparells de televisi\u00f3, ja que aix\u00f2 alteraria la mesura.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un sintonitzador de r\u00e0dio \u00e9s un circuit electr\u00f2nic que rep l'entrada d'una antena, usa filtres electr\u00f2nics per separar el senyal de r\u00e0dio desitjat de la resta de senyals captats des d'aquesta antena, l'amplifica a un nivell adequat per a un posterior processament, i finalment el converteix mitjan\u00e7ant la demodulaci\u00f3 i la descodificaci\u00f3 del senyal en algun tipus de forma adequat per a l'\u00fas del consumidor, com so, imatges, dades digitals, valors mesurats, posicions de navegaci\u00f3, etc.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Jessica Fridrich (Rep\u00fablica Txeca, 1964) \u00e9s una enginyera el\u00e8ctrica i especialista autodidacta en c\u00e0lcul diferencial i integral, coneguda per documentar i popularitzar el \u00abM\u00e8tode CFOP\u00bb (Cross, First two layers, Orientation, Permutation), m\u00e9s conegut popularment, en honor del seu nom, com a \u00abM\u00e8tode Fridrich\u00bb, un dels m\u00e8todes m\u00e9s eficients i populars per a la soluci\u00f3 del Cub de Rubik.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'estirament \u00e9s una forma d\u2019exercici f\u00edsic en qu\u00e8 un m\u00fascul, tend\u00f3 espec\u00edfic (o grup muscular) es flexiona o s\u2019estira deliberadament per tal de millorar l\u2019elasticitat del la superf\u00edcie muscular i aconseguir un millor to muscular. El resultat \u00e9s una sensaci\u00f3 de major control muscular, flexibilitat i rang de moviment. L'estirament tamb\u00e9 s'utilitza terap\u00e8uticament per alleujar els rampes.En la seva forma m\u00e9s b\u00e0sica, l'estirar \u00e9s una activitat natural i instintiva. La realitzen humans i molts altres animals. Es pot acompanyar de badall. L'estirament sovint es produeix instintivament despr\u00e9s de despertar-se del son, despr\u00e9s de llargs per\u00edodes d\u2019inactivitat, o despr\u00e9s d\u2019haver sortit d\u2019espais i zones confinades.\nL\u2019augment de la flexibilitat mitjan\u00e7ant l'estirament \u00e9s un dels aspectes b\u00e0sics de la forma f\u00edsica. \u00c9s freq\u00fcent que els esportistes s\u2019estirin abans, per escalfar-se, i despr\u00e9s de fer exercici, per intentar reduir el risc de lesions i augmentar el rendiment.L'estirament pot ser perill\u00f3s quan es realitza de forma incorrecta. Hi ha moltes t\u00e8cniques d\u2019estiraments en general, per\u00f2 segons quin grup d\u2019estiraments s\u2019utilitzi, algunes t\u00e8cniques poden ser inefica\u00e7es o perjudicials. Aquests errors poden provocar hiperlaxitud, inestabilitat o dany permanent als tendons, lligaments i fibres muscular. Per tant, la naturalesa fisiol\u00f2gica de l'estirament i les teories sobre l'efecte de diverses t\u00e8cniques estan sotmeses a una intensa investigaci\u00f3.\nTot i que l'estirament est\u00e0tic forma part d\u2019algunes rutines d\u2019escalfament, un estudi del 2013 va indicar que debilita la musculatura. Per aquesta ra\u00f3, es recomana un escalfament din\u00e0mic actiu abans de fer exercici en lloc d\u2019estiraments est\u00e0tics.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El for\u00e7ament (o overclocking en angl\u00e8s) \u00e9s el proc\u00e9s de fer c\u00f3rrer un component de l'ordinador a una freq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s elevada (m\u00e9s cicles de rellotge per segon) del que s'havia dissenyat o especificat pel fabricant, que generalment s'utilitza per entusiastes que busquen un augment del rendiment dels seus ordinadors. L'objectiu \u00e9s aconseguir un rendiment m\u00e9s alt de franc, encara que pugui suposar una p\u00e8rdua d'estabilitat o escur\u00e7ar la vida \u00fatil del component. De vegades es for\u00e7a un ordinador per adoptar nous requeriments del sistema.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El  S-VHS  va ser introdu\u00eft localment al Jap\u00f3 i a certs llocs de l'estranger (principalment Am\u00e8rica del Nord, \u00c0sia) i mesos despr\u00e9s en alguns pa\u00efsos europeus, al juny de 1987. El S-VHS (Super VHS) \u00e9s una versi\u00f3 millorada de l'est\u00e0ndard VHS per a gravadors de videocassets de gran p\u00fablic.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Festival Internacional de Teatre i Circ Ciutat d'Amposta \u00e9s un festival de teatre i circ que se celebra a Amposta cada any des del 2014. Est\u00e0 impulsat per l'Escola de teatre i circ d'Amposta i coorganitzat amb l'Ajuntament d'Amposta amb el suport del Departament de Cultura de les Terres de l'Ebre i pret\u00e9n esdevenir un espai de refer\u00e8ncia pel teatre i el circ a les Terres de l'Ebre. Des del juny de 2016 forma part de la Plataforma Artsdecarrer de Catalunya que agrupa festivals, fires i mostres que tenen les arts de carrer com a principal eix conductor de la seva programaci\u00f3.L'edici\u00f3 del 2016 va comptar amb set espectacles de companyies de quatre nacionalitats diferents. L'edici\u00f3 de 2018, amb un pressupost de 60.000 euros, que va ser la cinquena, va obrir amb una actuaci\u00f3 de La Fura dels Baus amb 40 persones suspeses a 40 metres d'altura i incorporava instal\u00b7lacions de carrer, tallers i exhibicions de circ.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Entrenament es refereix d'un costat a l'adquisici\u00f3 de coneixement, habilitats, i capacitats com a resultat de l'ensenyament d'habilitats vocacionals o pr\u00e0ctiques i coneixement relacionat amb aptituds que tanquen certa utilitat i de l'altre costat el conjunt de pr\u00e0ctiques f\u00edsiques, ps\u00edquiques i diet\u00e8tiques destinades a proporcionar a l'atleta una preparaci\u00f3 per a poder efectuar una prova en les millors condicions.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una marat\u00f3 de s\u00e8ries (en angl\u00e8s binge-watching, binge-viewing o marathon-viewing), \u00e9s una pr\u00e0ctica popular de consum audiovisual que consisteix a visionar contingut audiovisual durant una llarga duraci\u00f3 de temps (normalment diversos cap\u00edtols d'una mateixa s\u00e8rie). En un estudi fet per Netflix el febrer de 2014, el 73% de les respostes definia que el binge-watching consistia a \u201cveure entre 2 i 6 cap\u00edtols de la mateixa s\u00e8rie en una sessi\u00f3\u201d. Els investigadors raonen que el fenomen de binge-watching s'hauria de definir sobre la base del context i el contingut de la s\u00e8rie televisiva visionada.Com a fenomen cultural, s'observa que el binge-watching es va comen\u00e7ar a popularitzar amb l'auge de serveis  medi\u00e0tics en l\u00ednia (OTT), com ara Netflix, Hulu, i Amazon Video, amb els quals l'espectador pot veure s\u00e8ries televisives a petici\u00f3 (on-demand, d'aqu\u00ed el concepte VOD: Videos-On-Demand). Per exemple, un 61% de l'estudi de Netflix deia que practicaven el binge-watching amb regularitat. Algunes recerques m\u00e9s recents basades en dades de VODs dels prove\u00efdors americans m\u00e9s importants de streaming, demostra que m\u00e9s del  64% dels clients han practicat  binge-watching un cop a l'any.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El cakewalk \u00e9s un ball que es va desenvolupar a les plantacions de cot\u00f3 de Florida, i que es va posar de moda al voltant del 1880 als EUA, fet que fa de l'estil un g\u00e8nere purament estatunidenc. L'estil est\u00e0 estretament lligat amb el ragtime. El ball imita amb ironia, de fet amb to burlesc, l'actitud dels amos de les plantacions. Va ser importat a Europa cap al 1900 mitjan\u00e7ant els music-halls.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El joc \u00e9s una activitat que realitzen els \u00e9ssers humans amb la finalitat de divertir-se o entretenir-se, a m\u00e9s, \u00e9s una eina d'aprenentatge innata. Jugar \u00e9s una acci\u00f3 que tamb\u00e9 dona plaer a qui la realitza i \u00e9s lliure, tothom t\u00e9 dret a practicar-ho.\nAix\u00ed mateix, podem assegurar que, el joc afavoreix el desenvolupament de les capacitats dels infants com poden ser les motores, les cognitives, les afectives i les socials.\nJean Piaget va descriure els principals tipus de jocs d'acord amb el desenvolupament dels infants, aquests es van perfeccionant segons vagi evolucionant. Els podem classificar segons jocs funcionals, jocs de construcci\u00f3, jocs simb\u00f2lics i jocs de regles.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'Actors Studio \u00e9s una associaci\u00f3 estatunidenca d'actors professionals, directors de teatre i dramaturgs ubicada a l'Old Labor Stage, 432 West 44th Street a Manhattan, Nova York. Va ser fundada l'any 1947 per Elia Kazan, Chery Crawford i Robert Lewis. L'estudi \u00e9s conegut sobretot pel seu m\u00e8tode de formaci\u00f3 d'actors, basat en les teories que va desenvolupar l'home de teatre rus Konstantin Stanislavskij. Als anys 30, a partir d'aquestes teories es va crear el \"Method Acting\" o, simplement, \"el M\u00e8tode\", sistema d'ensenyament aplicat per l'escola.L'objectiu de l'Actors Studio era permetre als actors confirmats perfeccionar el seu art en la intimitat d'un taller, permetent-los treballar junts en un entorn experimental i prendre riscs com a int\u00e8rprets sense les pressions dels papers comercials.\nL'escola va adquirir una fama i un prestigi internacionals a partir del 1951, quan va ser dirigida per Lee Strasberg, convertint-se als Estats Units en la refer\u00e8ncia per al teatre i el cinema gr\u00e0cies a l'\u00e8xit professional d'antics alumnes com Marlon Brando, James Dean o Elizabeth Taylor.\nActualment, l'Actors Studio s'ha est\u00e8s arreu dels Estats Units i fins i tot a l'estranger.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La deixada en suspens, final de suspens o cliffhanger (derivat de l'angl\u00e8s cliff -penya-segat- i hang -penjar-) \u00e9s un terme que representa les escenes del final d'un episodi d'una s\u00e8rie de televisi\u00f3, c\u00f2mic, pel\u00b7l\u00edcula, llibre o qualsevol altre tipus d'obra de la qual s'espera una altra entrega, i que es caracteritzen per generar la intriga o shock necessari perqu\u00e8 l'audi\u00e8ncia s'interessi per con\u00e8ixer-ne el resultat o desenvolupament a la seg\u00fcent entrega.\nL'efecte pot ser generat per un conjunt d'escenes o simplement una imatge, acci\u00f3 o frase segons el mitj\u00e0 o tipus d'hist\u00f2ria. Algunes s\u00e8ries de televisi\u00f3 solen acabar amb l'advertiment \"Continuar\u00e0...\" (o en angl\u00e8s \"To be continued\"), i despr\u00e9s comencen el seg\u00fcent episodi amb un resum de la deixada en suspens.\nOriginalment es van utilitzar en la literatura pulp i en els radiodrames. D'all\u00e0 passaren als serials de cinema i c\u00f2mics, i recentment, a la televisi\u00f3 i fins i tot, als videojocs. La situaci\u00f3 m\u00e9s comuna \u00e9s introduir una deixada en suspens al final d'una temporada, encara que tamb\u00e9 n'hi ha al final o enmig d'un episodi. Aquesta t\u00e8cnica ha aconseguit gran popularitat gr\u00e0cies a la televisi\u00f3, ja que amb l'emissi\u00f3 de les s\u00e8ries en diverses temporades, els guionistes introdueixen aquest recurs per atraure el p\u00fablic, i aix\u00ed mantenir a l'espectador interessat fins al desenlla\u00e7 de la situaci\u00f3, que es produir\u00e0 en una temporada seg\u00fcent. Algunes vegades, tamb\u00e9 s'usa per involucrar un personatge, que no continuar\u00e0 la seg\u00fcent temporada, en una situaci\u00f3 molt perillosa deixant la possibilitat que mori.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una ona amortida, ona esmorte\u00efda o tamb\u00e9 oscil\u00b7laci\u00f3 esmorte\u00efda, \u00e9s una ona l'amplitud de la qual decreix amb el temps eventualment arribant a zero. El terme tamb\u00e9 fa refer\u00e8ncia a un m\u00e8tode primitiu de transmissi\u00f3 de r\u00e0dio produ\u00eft per transmissors d'espurna. Les ones esmorte\u00efdes van ser caracter\u00edstiques en els primers anys de la comunicaci\u00f3 per r\u00e0dio en la coneguda telegrafia sense fil.\nEn enginyeria de transmissi\u00f3 de senyals, les ones esmorte\u00efdes es coneixen com a emissions \"Classe B\". Aquest tipus d'emissions tenen una gran amplada de banda el que augmenta les possibilitats d'interferir sobre altres transmissions, per aquesta ra\u00f3 - i perqu\u00e8 suposa un desaprofitament de recursos espectrals-, la Uni\u00f3 Internacional de Telecomunicacions va restringir el seu \u00fas el 1938.En aquesta regulaci\u00f3 la definici\u00f3 d'una \"ona esmorte\u00efda\" no \u00e9s conseq\u00fcent amb l'avan\u00e7 de la tecnologia. Per aquesta ra\u00f3, des de 1998 s'exclouen de les prohibicions alguns altres tipus d'emissions - per exemple els sistemes de banda ultra-ampla-.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La ludificaci\u00f3 (o gamificaci\u00f3, adaptaci\u00f3 no normalitzada del terme angl\u00e8s gamification) \u00e9s l'\u00fas dels elements i de la mec\u00e0nica del joc en contextos aliens a aquest, amb l'objectiu d'orientar el comportament de les persones i aconseguir determinades fites, com per exemple aconseguir una vinculaci\u00f3 especial amb els usuaris, incentivar un canvi de comportament o transmetre un missatge o contingut. No s'ha de confondre amb el joc seri\u00f3s ni amb la teoria dels jocs.\nLa paraula anglesa gamification ve del mot game, que significa 'joc'. De manera an\u00e0loga, l'acceptaci\u00f3 en catal\u00e0 \u00abludificaci\u00f3\u00bb prov\u00e9 del mot llat\u00ed ludus, que significa 'joc''. La primera vegada que s'empra la paraula gamification \u00e9s l'any 2003, quan Nick Pelling funda la consultora Conundra, que ofereix utilitzar les mec\u00e0niques de joc com a recurs per vendre productes de consum.A partir de l'experi\u00e8ncia virtual l\u00fadica dels videogamers s'han registrat canvis com l'augment de la creativitat, de les capacitats perceptives i de la presa de decisions o millores en la visi\u00f3 per a la conducci\u00f3 nocturna, entre d'altres efectes. Entre les qualitats que mostren els videojugadors en l\u00ednia hom ha detectat algunes que esdevenen desitjables tant en els escolars, com en l'e-learning i en la formaci\u00f3 i aprenentatge al llarg de tota la vida, capacitats considerades compet\u00e8ncies essencials en la \u201csocietat del coneixement\u201d. Ens referim a qualitats com poden ser: la persist\u00e8ncia, l'atenci\u00f3 als detalls o la proactivitat.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un pa\u00eds esportiu \u00e9s qualsevol territori delimitat geogr\u00e0ficament i hist\u00f2ricament per homogene\u00eftats culturals i socials, les quals conformen un poble que t\u00e9 les seves pr\u00f2pies institucions pol\u00edtiques, m\u00e9s enll\u00e0 del seu reconeixement pol\u00edtic internacional, i que disposa del seu propi sistema esportiu, constitu\u00eft per diferents organitzacions que promouen, gestionen, dirigeixen i regulen l'esport, tot agrupant volunt\u00e0riament i de manera representativa en el seu si la majoria de federacions, clubs, associacions i esportistes d'aquest territori.\nPierre de Coubertin l'any 1916 va pronunciar la frase \"La geografia esportiva no coincideix amb la geografia pol\u00edtica\". I, efectivament, avui en dia, pa\u00efsos amb territori delimitat, tot i no ser reconeguts internacionalment com a Estats, tenen institucions pol\u00edtiques pr\u00f2pies que promouen l'esport sobre la base d'una xarxa civil d'entitats socials que organitzen la pr\u00e0ctica esportiva. S\u00f3n els que anomenem, d'acord amb la tradici\u00f3 esportiva internacional, pa\u00efsos esportius.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Les  cintes de v\u00eddeo  o Videotape  (de l'Angl\u00e8s, literalment =  v\u00eddeo cinta) \u00e9s una cinta de material pl\u00e0stic, molt prima, amb un recobriment de part\u00edcules magn\u00e8tiques, utilitzat per al registre de la imatge de Televisi\u00f3 que passar pel cap\u00e7al que orienta les part\u00edcules d'acord amb el senyal d'entrada (v\u00eddeo en aquest cas).\nEl seu \u00fas permet l'enregistrament dels programes de televisi\u00f3 per a la seva posterior difusi\u00f3. Videotape s'aplica, tamb\u00e9, per extensi\u00f3, als aparells del proc\u00e9s d'edici\u00f3 i postproducci\u00f3 a l'estudi de televisi\u00f3.En pr\u00e0cticament tots els casos, s'utilitza magnetoscopi amb el m\u00e8tode de gravaci\u00f3 per exploraci\u00f3 helicoidal on el cap\u00e7al de v\u00eddeo gira respecte a la cinta en moviment per gravar la informaci\u00f3. Pel fet que els senyals de v\u00eddeo tenen una freq\u00fc\u00e8ncia alta, la velocitat relativa de la cinta respecte del cap\u00e7al ha de ser tamb\u00e9 molt elevada, per aquesta ra\u00f3 els caps est\u00e0tics obligaven que la cinta corregu\u00e9s a molt alta velocitat.\nAquesta tecnologia anal\u00f2gica descrita m\u00e9s amunt ha esdevingut obsoleta amb la introducci\u00f3 de l'enregistrament digital.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Anna Haining Bates   (Comtat de Colchester, 6 d'agost de 1847 \u2013 Seville, 5 d'agost de 1888), nascuda Anna Haining Swan, va ser una grangera canadenca famosa per la seva gran al\u00e7ada (patia gegantisme). S'estima que va arribar a assolir els 2,43 m d'al\u00e7ada. Els seus pares, immigrants canadencs d'arrels escoceses, no eren especialment alts. Se li va arribar a con\u00e8ixer com \u00abLa dona moderna m\u00e9s gran de m\u00f3n\u00bb, encara que de la seva contempor\u00e0nia l'alemanya Marianne Wedhe (1866-1884) es deia que havia arribat als 2,53 m d'al\u00e7ada (en realitat mesurava 2,18). Els promotors solien exagerar les caracter\u00edstiques dels seus representats per augmentar l'inter\u00e8s.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una canellera \u00e9s una pe\u00e7a de vestir que es posa al voltant del canell per protegir-lo durant un \u00fas fort o per permetre que es curi. Les canelleres s\u00f3n accessoris habituals en processos de rehabilitaci\u00f3 de lesions que afecten el canell. Immobilitzen l'articulaci\u00f3 i proporcionen escalfor i compressi\u00f3 als ossos. Estan dissenyades en teixits r\u00edgids com el nil\u00f3  o el neopr\u00e8 que permeten una mobilitat limitada a la m\u00e0 i s'ajusten al canell mitjan\u00e7ant una tira de velcro. Per garantir la seva fixaci\u00f3 poden abastar part de la m\u00e0 cenyint-se al voltant del polze. En els casos m\u00e9s greus, incorporen platines met\u00e0l\u00b7liques per tal d'immobilitzar l'articulaci\u00f3.\n\nLes canelleres estan indicades per a traumatismes de canell sense fractura, immobilitzaci\u00f3 de l'articulaci\u00f3, postoperatori de sinovitis, osteoartritis degeneratives, esquin\u00e7os o inflamacions de l'articulaci\u00f3, entre d'altres .\nLes canelleres exerceixen una funci\u00f3 protectora en activitats en qu\u00e8 s'exigeix al canell un esfor\u00e7 extraordinari, com en halterof\u00edlia o en el culturisme. En aquests casos, mitjan\u00e7ant calor i pressi\u00f3 es poden prevenir possibles tor\u00e7ades i esquin\u00e7os.Finalment, s'utilitzen en esports en qu\u00e8 es for\u00e7a el joc del canell, com passa amb els de raqueta (tennis, p\u00e0del, b\u00e0dminton) o en el hoquei.Tenen una triple finalitat: protegir el canell de possibles lesions, eixugar-se la suor del front i evitar que la suor del bra\u00e7 arribi a la m\u00e0 impedint que rellisqui la raqueta/estic. Amb aquesta finalitat es confeccionen en materials absorbents com cot\u00f3 o pelfa.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La Union nationale des centres sportifs en plein air (UCPA) (pronunciaci\u00f3 francesa: \u200b[ynj\u0254\u0303 nasj\u0254nal de s\u0251\u0303t\u0281(\u0259) sp\u0254\u0281tif d\u0259 pl\u025bn\u203f\u025b\u0281], pronunciaci\u00f3 francesa: \u200b[y se pe a]), \u00e9s una organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre que organitza vacances d'esports a l'exterior per a persones de 7 a 39 anys. Creada el 1965, \u00e9s una uni\u00f3 d'ag\u00e8ncies governamentals, federacions esportives i associacions juvenils. Aproximadament 250,000 persones fan sortides amb l'UCPA anualment.\nL'UCPA t\u00e9 tres \u00e0rees d'operaci\u00f3:\n\nVacances esportives\nDivulgaci\u00f3 d'esports de lleure\nFormaci\u00f3 vocacional per carreres esportivesL'UCPA \u00e9s troba principalment a l'estat franc\u00e8s, per\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 present a una cinquanta de pa\u00efsos arreu del m\u00f3n.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "PAL \u00e9s un sistema de transmissi\u00f3 de senyals anal\u00f2gics de televisi\u00f3 en color que va sorgir amb la intenci\u00f3 de millorar la qualitat i reduir els errors de fase que es produeixen en el sistema NTSC. Aquest sistema presenta errors de fase entre la subportadora de color sincronitzada gr\u00e0cies al Burst en el moment de la recepci\u00f3 i la generada, inicialment, en el transmissor, provocant canvis en la tonalitat de la imatge. PAL \u00e9s l'acr\u00f2nim de l'expressi\u00f3 anglesa Phase Alternating Line (en catal\u00e0 l\u00ednia alternada en fase).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La lex Julia theatralis va ser una antiga llei romana establerta per August que donava, als cavallers o descendents (els equites fills dels cavallers que havien figurat al cens eq\u00fcestre) el dret d'asseure's en les catorze primeres graderies del teatre amb la finalitat de mitigar el que assenyalava la llei Roscia theatralis, encara que a causa de les guerres civils, o per haver obtingut m\u00e9s tard el rang, no disposessin de la riquesa necess\u00e0ria.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La llinya, linya o fil de pescar \u00e9s l'element resistent en forma de cordill o similar que va lligat a l'ham. Pot anar lligada a l'ham directament o a l'extrem del guarniment. El guarniment \u00e9s un tram, relativament curt, de fil m\u00e9s prim i transparent que, antigament es feia de p\u00e8l de cuc.La pesca amb llinya pot fer-se de forma directa, subjectant el fil amb la m\u00e0, o mitjan\u00e7ant una canya de pescar.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un mirador \u00e9s un punt elevat des d'on es poden veure vistes d'entorns urbans o naturals.Pel seu elevat inter\u00e8s tur\u00edstic, moltes vegades sol estar acompanyat d'establiments tur\u00edstics com botigues o restaurants, alguns dels quals tenen a disposici\u00f3 del p\u00fablic binocles fixos que s'activen en introduir-hi una moneda per veure amb m\u00e9s detall les vistes.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El sector tur\u00edstic de Romania va tenir una contribuci\u00f3 directa de 5,21 milions d'euros al producte interior brut (PIB) el 2018, lleugerament superior al del 2017, situant Romania al lloc 32 del m\u00f3n, per davant d'Eslov\u00e0quia i Bulg\u00e0ria, per\u00f2 darrere de Gr\u00e8cia i la Rep\u00fablica Txeca. La contribuci\u00f3 total del sector tur\u00edstic a l'economia de Romania, que tamb\u00e9 t\u00e9 en compte les inversions i despeses determinades per aquest sector, va ser d'uns 15.300 milions d'euros el 2018, un 8,4% m\u00e9s que el 2017.Durant els primers tres mesos de l'any 2018, hi havia 3,12 milions de turistes estrangers. En comparaci\u00f3 amb els mateixos 3 mesos de l'any anterior, les arribades van augmentar un 10,9% i les pernoctacions en establiments d'allotjament van augmentar un 7,1%.Durant els primers nou mesos de l'any 2019, hi havia 10 milions de turistes estrangers. En comparaci\u00f3 amb els mateixos 9 mesos de l'any anterior, les arribades van augmentar un 10,2%.Segons les estad\u00edstiques nacionals de turisme, 15,7 milions de turistes nacionals i estrangers van allotjar-se durant la nit el 2018. D'aquests 2,2 milions es registren com a turistes estrangers.Les ciutats m\u00e9s visitades s\u00f3n Bucarest, Constan\u021ba, Bra\u0219ov, Timi\u0219oara, Sibiu, Alba-Iulia, Cluj-Napoca, Sighi\u0219oara i Ia\u0219i. Les principals atraccions tur\u00edstiques naturals inclouen el Danubi, les muntanyes dels Carpats i el mar Negre.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Els efectes neurobiol\u00f2gics de l'exercici f\u00edsic son nombrosos i impliquen una \u00e0mplia gamma d'efectes interrelacionats sobre l'estructura del cervell, la funci\u00f3 cerebral i la cognici\u00f3. Un gran nombre d'investigacions en humans demostren que l'exercici aer\u00f2bic habitual (per exemple, 30 minuts cada dia) indueix millores persistents en determinades funcions cognitives, alteracions saludables en l'expressi\u00f3 g\u00e8nica al cervell i formes beneficioses de neuroplasticitat i plasticitat conductual. Alguns d'aquests efectes a llarg termini son: augment del creixement de les neurones, augment de l'activitat neurol\u00f2gica \u2013per exemple, senyalitzaci\u00f3 de c-Fos i factor neurotr\u00f2fic derivat del cervell (BDNF)\u2013, millor afrontament de l'estr\u00e8s, millor control cognitiu del comportament, millora de la mem\u00f2ria declarativa, espacial i de treball, i millores estructurals i funcionals en les estructures i vies cerebrals associades amb el control cognitiu i la mem\u00f2ria.     Els efectes de l'exercici sobre la cognici\u00f3 tenen implicacions importants en millorar el rendiment acad\u00e8mic en nens i estudiants universitaris, millorar la productivitat dels adults, preservar la funci\u00f3 cognitiva durant la vellesa, prevenir o tractar determinats trastorns neurol\u00f2gics i millorar la qualitat de vida en general. En adults sans, s'ha demostrat que l'exercici aer\u00f2bic indueix efectes transitoris sobre la cognici\u00f3 despr\u00e9s d'una sola sessi\u00f3 d'exercici i efectes persistents sobre la cognici\u00f3 despr\u00e9s de fer exercici regularment durant diversos mesos. Les persones que realitzen regularment exercici aer\u00f2bic (p. ex., c\u00f3rrer, trotar, caminar r\u00e0pid, nedar i anar en bicicleta) tenen puntuacions m\u00e9s elevades en les proves de funci\u00f3 neuropsicol\u00f2gica i de rendiment que mesuren determinades funcions cognitives, com ara el control de l'atenci\u00f3, el control inhibitori, la flexibilitat cognitiva i l'actualitzaci\u00f3 i la capacitat de mem\u00f2ria de treball, mem\u00f2ria declarativa, mem\u00f2ria espacial i velocitat de processament de la informaci\u00f3.   Els efectes transitoris de l'exercici sobre la cognici\u00f3 inclouen millores en la majoria de les funcions executives (per exemple, atenci\u00f3, mem\u00f2ria de treball, flexibilitat cognitiva, control inhibitori, resoluci\u00f3 de problemes i presa de decisions) i en la velocitat de processament de la informaci\u00f3 durant un per\u00edode de fins a 2 hores despr\u00e9s de fer exercici.L'exercici aer\u00f2bic indueix efectes a curt i llarg termini sobre l'estat d'\u00e0nim i els estats emocionals en promoure l'afecte positiu, inhibir l'afecte negatiu i disminuir la resposta biol\u00f2gica a l'estr\u00e8s psicol\u00f2gic agut. A curt termini, l'exercici aer\u00f2bic funciona com antidepressiu i euforitzant, mentre que l'exercici constant produeix millores generals en l'estat d'\u00e0nim i l'autoestima.L'exercici aer\u00f2bic regular millora els s\u00edmptomes associats a una s\u00e8rie de patologies del sistema nervi\u00f3s central i es pot utilitzar com a ter\u00e0pia complement\u00e0ria per a aquests trastorns. Hi ha proves clares de l'efic\u00e0cia del tractament a trav\u00e9s de l'exercici per al trastorn depressiu major i el trastorn per d\u00e8ficit d'atenci\u00f3 amb hiperactivitat . La guia de pr\u00e0ctica cl\u00ednica de l'Acad\u00e8mia Americana de Neurologia estableix respecte a un deteriorament cognitiu lleu que els metges han de recomanar exercici regular (dues vegades per setmana) a les persones que han estat diagnosticades. Les revisions de l'evid\u00e8ncia cl\u00ednica tamb\u00e9 donen suport a l'\u00fas de l'exercici com a ter\u00e0pia complement\u00e0ria per a determinats trastorns neurodegeneratius, especialment la malaltia d'Alzheimer i la malaltia de Parkinson. L'exercici regular tamb\u00e9 s'associa amb un menor risc de desenvolupar trastorns neurodegeneratius. Un gran conjunt d'evid\u00e8ncies precl\u00edniques i evid\u00e8ncies cl\u00edniques emergents donen suport a l'\u00fas de l'exercici com a ter\u00e0pia complement\u00e0ria per al tractament i la prevenci\u00f3 de les drogodepend\u00e8ncies. Tamb\u00e9 s'ha proposat l'exercici regular com a ter\u00e0pia complement\u00e0ria per als c\u00e0ncers cerebrals.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Gremi de Pescadors de Sant Pere fou l'associaci\u00f3 que agrupava els pescadors de Calella de Palafrugell entre els segles XIX i XX i la que s'encarregava de la gesti\u00f3 de Sa Perola i de l'Escola de Calella.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Els premis BAFTA de televisi\u00f3 (en angl\u00e8s, British Academy Television Awards), tamb\u00e9 coneguts com els BAFTA, s\u00f3n els que concedeix l'Acad\u00e8mia Brit\u00e0nica d'arts cinematogr\u00e0fiques i televisives (British Academy of Film and Television Arts) dins l'\u00e0mbit dels programes de televisi\u00f3 brit\u00e0nics; s\u00f3n an\u00e0legs als Premis Emmy dels Estats Units. Cal diferenciar-los dels British Academy Film Awards, que s\u00f3n premis cinematogr\u00e0fics.\nHan estat concedits anualment des de 1955, i des d'abril del 2009 s'entreguen en una cerim\u00f2nia a l'edifici Royal Festival Hall de Londres.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "S'anomena filtraci\u00f3 el fet d'explicar totalment o parcial elements claus d'un llibre, una pel\u00b7l\u00edcula, una s\u00e8rie televisiva, etc. T\u00e9 certa connotaci\u00f3 pejorativa, ja que la filtraci\u00f3 se sol fer servir per exposar la trama final d'una obra, normalment dins un ambient on la resta de membres no la coneixen.\nPer avisar que una cr\u00edtica o article cont\u00e9 informaci\u00f3 important de la trama es diu que aquella cr\u00edtica o article cont\u00e9 filtracions. D'aquesta manera, persones que tenien previst llegir el llibre, mirar la s\u00e8rie televisiva o pel\u00b7l\u00edcula, etc. saben que aquell text els pot revelar el final o b\u00e9 part de la trama.\nGeneralment es fa servir la paraula anglesa spoiler, que ve de spoil, \"fer(-se) malb\u00e9, espatllar(-se), esguerrar(-se)\". Des del setembre del 2019, aquesta paraula procedent de l'angl\u00e8s ha passat a ser acceptada com a correcta en catal\u00e0, com a \"esp\u00f2iler\".En els comentaris o cr\u00edtiques relatives a obres art\u00edstiques, principalment les que pertanyen al g\u00e8nere narratiu -cinema, literatura, videojocs, c\u00f2mic, s\u00e8ries televisives, etc.-, una filtraci\u00f3 es refereix a la revelaci\u00f3 d'alguna part de l'argument o de la trama. Marcelo Pisarro va escriure: \u00abSpoiler \u00e9s el nom de la informaci\u00f3 no requerida que avan\u00e7a parts importants d'un relat de ficci\u00f3, d'aquells elements que el semi\u00f2leg Roland Barthes, en Introducci\u00f3 a l'An\u00e0lisi Estructural del Relat, el seu assaig de 1966, anomenava \"funcions cardinals\": els \"nusos del relat que inauguren o conclouen una incertesa\u00bb.Tot i que gran part del p\u00fablic mostra un fort rebuig als destripaments, hi ha gent que es posiciona a favor d'aquesta pr\u00e0ctica. Defensen la idea que un producte cultural t\u00e9 valor m\u00e9s enll\u00e0 del factor sorpresa de la seva trama. Per tant, quan una creaci\u00f3 art\u00edstica \u00e9s de qualitat, con\u00e8ixer els girs argumentals de la seva trama no hauria de suposar un impediment per gaudir d'ella.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La pintura de miniatures \u00e9s l'activitat de pintar figures de modelisme normalment aliatges amb base de plom o b\u00e9 de pl\u00e0stic. Aquestes miniatures s'usen en els jocs de rol i, sobretot en els jocs d'estrat\u00e8gia on s\u00f3n l'element central del joc. L'auge i popularitzaci\u00f3 d'aquesta mena de jocs ha anat acompanyada de l'afici\u00f3 de pintar miniatures, ja que usualment els models s\u00f3n comercialitzats sense pintar i els aficionats a aquests jocs dediquen for\u00e7a temps a pintar-les. La pintura d'aquesta mena de models requereix materials espec\u00edfics, ja que els pigments m\u00e9s usuals no s'impregnen sobre els materials o b\u00e9 les cobreixen massa fent perdre els detalls d'aquestes petites escultures. Per aix\u00f2 diverses empreses es dediquen a comercialitzar pintures i pinzells espec\u00edficament dissenyats per a aquesta activitat.\nLes t\u00e8cniques b\u00e0siques de pintures de figures de metall s\u00f3n aquelles t\u00e8cniques que s'utilitzen per pintar figures de metall d'una forma r\u00e0pida amb resultats acceptables. Si es vol millorar el resultat, \u00e9s necessari aprendre t\u00e8cniques m\u00e9s avan\u00e7ades.\nEl m\u00e8tode consisteix en imprimar la figura de metall amb una base de pigment blanc o negre i pintar les parts desitjades del color elegit despr\u00e9s s'apliquen les t\u00e8cniques adequades per obtenir un resultat adient. La primera t\u00e8cnica b\u00e0sica \u00e9s la \u201crentada de tinta\u201d que consisteix a pintar la figura amb un pigment dilu\u00eft amb molta aigua, de tal manera que en assecar-se el pigment es diposita en els plecs i fissures del model donant sensaci\u00f3 de profunditat. La segona t\u00e8cnica b\u00e0sica \u00e9s contr\u00e0ria a la primera perqu\u00e8 consisteix a agafar molt poca pintura amb un pinzell gruixut i pintar nom\u00e9s les parts exteriors per tal de fer m\u00e9s visibles les parts exteriors amb un color m\u00e9s clar, normalment es denomina t\u00e8cnica de \u201cpinzell sec\u201d.\n\n", "target": "Entreteniment"}, {"text": "DVB-T (Digital Video Broadcasting \u2013 Terrestrial) \u00e9s l'est\u00e0ndard per la transmissi\u00f3 de televisi\u00f3 digital terrestre creat per l'organitzaci\u00f3 europea DVB. Cobreix tots els aspectes de la televisi\u00f3 digital de transmissi\u00f3 a trav\u00e9s de la interconnexi\u00f3, acc\u00e9s condicional i interactivitat per a v\u00eddeo digital, \u00e0udio i dades.\nDVB-T2 (Digital Video Broadcasting \u2013 Terrestrial Second Generation) \u00e9s l'extensi\u00f3 de l'est\u00e0ndard de televisi\u00f3 DVB-T, ideat per la transmissi\u00f3 i la difusi\u00f3 de la TDT (Televisi\u00f3 Digital Terrestre).\nDVB-T2-Lite est\u00e0 dissenyat per fer \u00fas de les mateixes caracter\u00edstiques fiables de DVB-T2, per\u00f2 amb una acurada selecci\u00f3 d'un subconjunt que oferir\u00e0 r\u00e0dio i televisi\u00f3 per a dispositius m\u00f2bils com tel\u00e8fons i tablets.\nDVB-T2-Lite es defineix en la versi\u00f3 1.3.1 de l'especificaci\u00f3 DVB-T2. Va ser dissenyat perqu\u00e8 nom\u00e9s es necessitin canvis m\u00ednims des d'un sistema DVB-T2 modulador i desmodulador.\nAl Juliol de 2011 la BBC al Regne Unit ha llan\u00e7at un programa nacional m\u00faltiplex DVB-T2, que ofereix diversos canals de HD terrestre. Per a aquesta prova t\u00e8cnica de T2-Lite, han combinat un m\u00faltiplex d'alta definici\u00f3 destinat a la recepci\u00f3 en receptors fixos amb un servei m\u00f2bil m\u00e9s robust que pot ser la televisi\u00f3, la r\u00e0dio o de dades o qualsevol combinaci\u00f3 d'aquests.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un quadrat m\u00e0gic \u00e9s la disposici\u00f3 d'una s\u00e8rie de nombres enters en una taula quadrada o matriu de forma que la suma dels nombres per columnes, files i diagonals sigui la mateixa, la constant m\u00e0gica. Usualment, els nombres emprats per a omplir les caselles s\u00f3n consecutius de l'1 a n\u00b2, essent n el nombre de columnes i files del quadrat.\n\nSigui la successi\u00f3 aritm\u00e8tica 1, 2, 3, 4 ... 36 (quadrat d'ordre 6), disposats ordenadament en dues s\u00e8ries en zig-zag:\n\nResulta evident que qualsevol parell de nombres alineats verticalment suma el mateix, ja que a mesura que ens desplacem per les columnes en la fila superior s'hi afegeix una unitat mentre que en la inferior se n'hi resta una. La suma \u00e9s, en tots els casos, la dels extrems:\n\n  \n    \n      \n        \n          n\n          \n            2\n          \n        \n        +\n        1\n        =\n        36\n        +\n        1\n        =\n        37\n      \n    \n    {\\displaystyle n^{2}+1=36+1=37}\n  \nSi es disposen el conjunt de nombres en sis files (vegeu la taula a la dreta), f\u00e0cilment es pot apreciar que les sumes en les diferents columnes han de ser necess\u00e0riament iguals, ja que els nombres es troben agrupats per parelles tal com ho estaven en el primer cas (compareu les parelles de files 1a-6a, 2a-5a i 3a-4a amb la disposici\u00f3 original). Ara, tanmateix, per ser tres (n/2) les parelles de files, la suma resulta:\n\n  \n    \n      \n        \n          M\n          \n            2\n          \n        \n        (\n        n\n        )\n        =\n        \n          \n            \n              n\n              (\n              \n                n\n                \n                  2\n                \n              \n              +\n              1\n              )\n            \n            2\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle M_{2}(n)={\\frac {n(n^{2}+1)}{2}}}\n  quantitat anomenada constant m\u00e0gica, i que en aquest cas \u00e9s n\u00d7(n\u00b2 + 1)/2 = 6\u00d7(36 + 1)/2 = 111.\n\nEl quadrat anterior no \u00e9s pas un quadrat m\u00e0gic, ja que com s'han disposat les files en forma consecutiva, les sumes de cada fila s\u00f3n cada cop m\u00e9s grans. No obstant aix\u00f2, s'han trobat sis s\u00e8ries de nombres compresos entre 1 i 36 de forma tal que, sense repetir-se'n cap, les sumes de les s\u00e8ries s\u00f3n la constant m\u00e0gica. Per\u00f2, \u00e9s m\u00e9s, la suma de les xifres de la diagonal principal en un quadrat aix\u00ed constru\u00eft \u00e9s tamb\u00e9 la constant m\u00e0gica: els nombres de la diagonal principal es poden escriure de la forma (a-1)\u00d7n + a.\nCalculant la suma, sabent que les files a van d'1 a n:\n\n  \n    \n      \n        \n          \u2211\n          \n            a\n            =\n            1\n          \n          \n            n\n          \n        \n        (\n        a\n        \u2212\n        1\n        )\n        \n          n\n        \n        +\n        a\n        =\n        (\n        n\n        +\n        1\n        )\n        \n          \u2211\n          \n            a\n            =\n            1\n          \n          \n            n\n          \n        \n        a\n        \u2212\n        \n          \u2211\n          \n            a\n            =\n            1\n          \n          \n            n\n          \n        \n        n\n        =\n        (\n        n\n        +\n        1\n        )\n        \n          \n            \n              n\n              (\n              1\n              +\n              n\n              )\n            \n            2\n          \n        \n        \u2212\n        \n          n\n          \n            2\n          \n        \n        =\n        \n          \n            \n              \n                n\n                \n                  3\n                \n              \n              +\n              2\n              \n                n\n                \n                  2\n                \n              \n              +\n              n\n              \u2212\n              2\n              \n                n\n                \n                  2\n                \n              \n            \n            2\n          \n        \n        =\n        \n          \n            \n              n\n              (\n              \n                n\n                \n                  2\n                \n              \n              +\n              1\n              )\n            \n            2\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\sum _{a=1}^{n}(a-1){n}+a=(n+1)\\sum _{a=1}^{n}a-\\sum _{a=1}^{n}n=(n+1){\\frac {n(1+n)}{2}}-n^{2}={\\frac {n^{3}+2n^{2}+n-2n^{2}}{2}}={\\frac {n(n^{2}+1)}{2}}}\n  \nque \u00e9s la constant m\u00e0gica. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s tot: qualsevol s\u00e8rie de valors on no hi hagi dos nombres de la mateixa fila o columna sumar\u00e0 la constant m\u00e0gica. Escrivint el terme i, j de la matriu com (i-1)\u00d7n + j, i prenent 6 termes qualssevol amb la condici\u00f3 que ni i, ni j es repeteixin i vari\u00efn d'1 a n, l'equaci\u00f3 resultant obtinguda \u00e9s exactament l'escrita per al cas anterior, que condueix de la mateixa manera cap a la constant m\u00e0gica.\nCom es pot demostrar, la quantitat de s\u00e8ries possibles de n nombres que compleixin la condici\u00f3 anterior \u00e9s n!, 720 en quadrats d'ordre 6, i ni tan sols s\u00f3n totes les possibles, ja que abans s'havien obtingut sis s\u00e8ries no incloses entre elles. En definitiva, sent possible construir (n\u00b2)! matrius en les que cap terme es repeteixi i existent almenys nom\u00e9s n! (en realitat, moltes m\u00e9s) combinacions de nombres que sumin la constant m\u00e0gica, s'intueix que podria ser impossible construir quadrats m\u00e0gics.\nD'ordre 3, existeix un \u00fanic quadrat m\u00e0gic (l\u00f2gicament amb les seves variacions que es poden obtenir per rotaci\u00f3 o reflexi\u00f3). El 1693 Bernard Frenicle de Bessy va establir que hi ha 880 quadrats m\u00e0gics d'ordre 4 [1]. Posteriorment s'ha trobat que existeixen 275.305.224 quadrats m\u00e0gics d'ordre 5. El nombre de quadrats m\u00e0gics d'ordre major, es desconeix amb exactitud, per\u00f2 segons estimacions de Klaus Pinn y C. Wieczerkowski realitzades el 1998 mitjan\u00e7ant m\u00e8todes de Monte Carlo i de mec\u00e0nica estad\u00edstica existeixen (1,7745 \u00b1 0,0016) \u00d7 1019 quadrats d'ordre 6 i (3,7982 \u00b1 0,0004) \u00d7 1034 quadrats d'ordre 7.\nPel que fa a ordres inferiors, \u00e9s evident que d'ordre 1 existeix un \u00fanic quadrat m\u00e0gic,   1  , mentre que d'ordre 2, no n'existeix cap, cosa f\u00e0cilment demostrable considerant el quadrat m\u00e0gic a, b, c, d de la figura i imposant les seg\u00fcents equacions (on M \u00e9s la constant m\u00e0gica, no fixada a priori), condici\u00f3 de quadrat m\u00e0gic:\n\nresolent el sistema d'equacions es veu que el sistema tan sols t\u00e9 la soluci\u00f3 trivial a = b = c = d = M/2, de manera que resulta impossible construir un quadrat m\u00e0gic amb les seves xifres diferents.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Zirk\u00f3lika \u00e9s una revista especialitzada en el sector del circ de periodicitat trimestral que s'edita a Barcelona i es distribueix als Pa\u00efsos Catalans, Espanya, Europa i Am\u00e8rica. El primer n\u00famero va ser el de juny-agost del 2004.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El b\u00f2lit (conegut tamb\u00e9 amb les formes no normatives de b\u00e8lit i boli), escampilla (valenci\u00e0), pic i pala o tritis (en rossellon\u00e8s) \u00e9s un esport tradicional de Catalunya i el Pa\u00eds Valenci\u00e0. Presenta for\u00e7a similituds amb el beisbol.\n\nS'organitza en dos equips de dos o tres individus i tots dos tenen com a objectiu fer caure una fusta de l'equip rival a cops de bast\u00f3 sobre una altra fusta.\nEl joc consisteix a fer saltar una canya o un bastonet de fusta \u2013el b\u00f2lit. Se situa el b\u00f2lit a terra i amb la pala en posici\u00f3 vertical, s'hi dona un cop per la part on el b\u00f2lit t\u00e9 forma c\u00f2nica, provocant que aquest s'alci. Aleshores, una vegada en l'aire, s'hi ha de picar, amb una paleta a manera de raqueta, intentant que el b\u00f2lit vagi el m\u00e9s lluny possible. Mentre el b\u00f2lit vola, els altres jugadors tracten d'agafar-lo, per\u00f2 aix\u00ed que cau a terra, ja no el poden tocar.\nEl jugador que colpeix repeteix aquesta acci\u00f3 tres vegades, partint d'on ha arribat el b\u00f2lit amb el darrer cop. Si un dels altres jugadors agafa el b\u00f2lit mentre vola, passa ell a tustar.\nSi despr\u00e9s de les tres vegades de ventar-li cop, no l'ha agafat ning\u00fa, el jugador seg\u00fcent tira el b\u00f2lit d'all\u00e0 on ha caigut la darrera vegada contra la paleta, que ha estat col\u00b7locada damunt la ratlla de sortida; si la toca passa a ser qui colpeja si no, ho prova el seg\u00fcent, i aix\u00ed fins que algun jugador toca la paleta.\nSi despr\u00e9s de provar-ho tots no l'ha tocada ning\u00fa, torna a batre el mateix que ho ha fet abans, perqu\u00e8 no s'ha aconseguit de despla\u00e7ar-lo.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "A. J. Stevens & Co. Ltd fou inicialment un fabricant brit\u00e0nic d'autom\u00f2bils i motocicletes, actiu entre el 1909 i el 1931. L'empresa original, fundada per Joe Stevens a Wolverhampton, Anglaterra, feu fallida i fou adquirida pels germans Colley, propietaris de Matchless. Des d'aleshores i fins al 1969, la marca AJS es continu\u00e0 fent servir en motocicletes de quatre temps fabricades per Matchless, Associated Motorcycles i Norton-Villiers. Un cop els drets de la marca tornaren a canviar de propietaris el 1974, aparegueren motocicletes AJS de motocr\u00f2s amb motors de dos temps de mitjana cilindrada. Actualment, es fabriquen diverses motocicletes de carretera de petita cilindrada sota la marca AJS. L'antiga AJS tenia 117 r\u00e8cords mundials de motociclisme.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "#Vamos por Movistar Plus+ (llegiu \"Vamos\") \u00e9s un canal de televisi\u00f3 per subscripci\u00f3 espanyol, propietat de Telef\u00f3nica. De tem\u00e0tica exclusivament esportiva, est\u00e0 orientat a ser el canal central multiesport, de la plataforma Movistar Plus+.A Espanya el canal est\u00e0 disponible en exclusiva en Movistar Plus+ en els dials 8 i 45, en alta definici\u00f3 per a clients de fibra i sat\u00e8l\u00b7lit, i en definici\u00f3 est\u00e0ndard per a clients de ADSL. Tamb\u00e9 est\u00e0 disponible com a canal d'emissi\u00f3 lineal en el servei de v\u00eddeo sota demanda, tant per a clients de Fusi\u00f3 com de Movistar+ Lite.A Andorra est\u00e0 disponible a SomTV en el dial 201 en alta definici\u00f3. Tamb\u00e9 est\u00e0 disponible com a canal d'emissi\u00f3 lineal en el servei de v\u00eddeo sota demanda.Va iniciar les seves emissions en proves el 10 de setembre de 2018, despr\u00e9s de la fusi\u00f3 de dues dels canals esportius propis de la plataforma, Movistar Deportes 1 i 2, en un sol canal denominat Movistar Deportes. L'inici de la seva programaci\u00f3 va tenir lloc principi el 16 de setembre de 2018 a les 21.30 hores EEl 7 d'agost de 2019 va iniciar les seves transmissions el senyal per a horecas amb el nom de \u00ab#Vamos Bar\u00bb en substituci\u00f3 de Movistar F\u00fatbol, a m\u00e9s dels seus senyals auxiliars (#Vamos Bar 1-2).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Labanotation, notaci\u00f3 Laban o cinetografia Laban \u00e9s un sistema de notaci\u00f3 per registrar i analitzar el moviment hum\u00e0. Es va desenvolupar a partir de la feina de Rudolf Laban, qui el va descriure a Schrifttanz (\u201cDansa Escrita\u201d) l'any 1928. Aquest treball inicial ha estat ampliat per te\u00f2riques de la dansa com Ann Hutchinson Guest, i notadores com l'hongaresa Maria Szentp\u00e1l o l'anglesa Valerie Preston-Dunlop li han donat el prestigi guanyat. S'utilitza com a notaci\u00f3 de dansa i altres disciplines que impliquen moviments corporals, com per exemple el teatre f\u00edsic, el mim, el propi An\u00e0lisi del Moviment de Laban, la rob\u00f2tica i la simulaci\u00f3 de moviments humans en general.\nActualment, diverses organitzacions s'encarreguen d'establir els est\u00e0ndards t\u00e8cnics del sistema i a promoure'n la seva difusi\u00f3. Per exemple, el Consell Internacional de Cinetografia Laban / Labanotation promou els est\u00e0ndards i el desenvolupament de la notaci\u00f3 Laban. L'Ag\u00e8ncia de Notaci\u00f3 per a Dansa ha estat documentant coreografies en Labanotation en\u00e7\u00e0 l'any 1940, i ara mateix recull la col\u00b7lecci\u00f3 de partitures en notaci\u00f3 Laban m\u00e9s extensa del m\u00f3n. Tamb\u00e9 s'encarreguen d'ensenyar-la i d'organitzar representacions de dances basades en les anotacions fetes en aquest sistema.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una tarda al circ (t\u00edtol original en angl\u00e8s At the Circus) \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula estatunidenca dirigida per Edward Buzzell. \u00c9s la novena pel\u00b7l\u00edcula dels germans Marx, estrenada el 1939 per la MGM. Els acompanyen en el repartiment Margaret Dumont, Eve Cremen i Kenny Baker, entre d'altres.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una nansa \u00e9s un antic parany de pesca. Encara s'utilitza en la pesca artesanal, n'hi ha de diversos tipus, depenent de la zona i el tipus de presa. Els dos tipus principals de nansa s\u00f3n: de campana  i de barril. Tots dos es basen en un coll d'ampolla d'entrada que obliga els peixos, atrets per l'esquer, obligant a passar pels bucles per entrar. D'aquesta manera, la presa no \u00e9s capa\u00e7 de sortir del parany. Les nanses se situen generalment al capvespre i es recullen al mat\u00ed per substituir l'esquer i recuperar el peix atrapat.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un torneig d'eliminaci\u00f3 doble \u00e9s una competici\u00f3 en la qual un participant deixa de ser elegible per guanyar el torneig al perdre dos jocs o partides. En canvi, en un torneig normal d'eliminaci\u00f3 senzilla una derrota ocasiona l'eliminaci\u00f3.\nUn torneig d'eliminaci\u00f3 doble es divideix en dos blocs: la ronda de Guanyadors (W) i la ronda de Perdedors (L). Despr\u00e9s de la primera ronda, els guanyadors continuen a la ronda W i els perdedors continuen a la ronda L. La ronda W es dirigeix de la mateixa manera que un torneig d'eliminaci\u00f3 senzilla excepte, naturalment, que els perdedors de cada ronda \"cauen\" a la ronda L (de Perdedors).\nCom en torneigs d'eliminaci\u00f3 senzilla, el nombre m\u00e9s habitual de competidors \u00e9s pot\u00e8ncia de 2 (4, 8, 16, etc.) de manera que hi hagi un nombre parell de competidors a totes les rondes.\nEls tornejos de doble eliminaci\u00f3 s\u00f3n caracter\u00edstics d'esports com l'hoquei taula.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El M\u00e8tode CFOP (Cross \u2015 F2L \u2015 OLL \u2015 PLL), de vegades conegut tamb\u00e9 com a m\u00e8tode Fridrich, \u00e9s un dels m\u00e8todes m\u00e9s utilitzats en speedcubing per al cub de Rubik de 3x3x3. Aquest m\u00e8tode es va desenvolupar a principis dels anys 80 combinant innovacions de diversos cubers. Generalment, s'ha donat cr\u00e8dit a la txeca Jessica Fridrich per popularitzar el m\u00e8tode per mitj\u00e0 de la publicaci\u00f3 en l\u00ednia l'any 1997.El m\u00e8tode funciona amb un sistema de capa per capa. Normalment es resol primer la creu de la part inferior, es resolen posteriorment les dues primeres capes (F2L), s'orienta l'\u00faltima capa (OLL) i finalment es permuta l'\u00faltima capa (PLL). Una simplicaci\u00f3, anomenada en angl\u00e8s two-look OLL/PLL, fa el m\u00e8tode un p\u00e8l m\u00e9s lent \u00e9s fer les etapes OLL i PLL en dos passos. Aix\u00f2 implica haver de memoritzar for\u00e7a menys algoritmes, especialment en l'etapa OLL.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un vaixell pesquer \u00e9s un bot o vaixell que es fa servir per pescar al mar, o en un llac o riu. S'empren molts tipus d'embarcacions per a la pesca comercial, artesanal i esportiva. \u00c9s dif\u00edcil estimar el nombre de vaixells de pesca esportiva. Varien en grand\u00e0ria, i al contrari que els vaixells comercials, sovint no es dediquen nom\u00e9s a la pesca. Segons la FAO, el 2004 hi havia 4 milions de vaixells pesquers. Unes 1,3 milions aproximadament d'aquestes embarcacions s\u00f3n amb cobertes i \u00e0rees tancades. Gaireb\u00e9 totes les embarcacions cobertes estan mecanitzades, i 40.000 d'elles superen les 100 tones. A l'altre extrem, dos ter\u00e7os (1,8 milions) dels bots sense coberta s\u00f3n embarcacions tradicionals de diferents tipus, que funcionen \u00fanicament a vela i rems. Aquests bots s\u00f3n els emprats pels pescadors artesanals. Abans de la d\u00e8cada de 1950 hi havia molt poca estandarditzaci\u00f3 dels vaixells pesquers. Els dissenys podien variar en funci\u00f3 del port i drassana. Tradicionalment els bots es feien de fusta, per\u00f2 la fusta ja no es fa servir pel seu cost i la dificultat per obtenir fusta de construcci\u00f3. Cada vegada es fa servir m\u00e9s la fibra de vidre en els vaixells pesquers petits de fins a 25 metres (100 tones), mentre que l'acer s'empra generalment en embarcacions superiors als 25 metres.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'escapisme \u00e9s la pr\u00e0ctica d'escapar des d'un tancament f\u00edsic o d'altres paranys. Els escapistes (tamb\u00e9 anomenats \u00abartistes de la fuita\u00bb) escapen de manilles, camises de for\u00e7a, g\u00e0bies, cofres, caixes d'acer, barrils, boles, edificis en flames, tancs d'aigua i altres perills, sovint combinats.\nAlguns trucs dels escapistes s\u00f3n aconseguits per mitj\u00e0 de t\u00e8cniques de l'il\u00b7lusionisme, d'altres s\u00f3n actes genu\u00efns de flexibilitat, for\u00e7a i aud\u00e0cia.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El teatre f\u00edsic \u00e9s una t\u00e8cnica d'interpretaci\u00f3 teatral que es va comen\u00e7ar al segle XIX i que es caracteritza per construir els personatges i les seves emocions mitjan\u00e7ant les accions. Amb aquesta t\u00e8cnica, els actors poden treballar en mon\u00f2legs, di\u00e0legs i en tota mena d'obres teatrals, cl\u00e0ssiques o modernes.\nVa n\u00e9ixer buscant la llibertat expressiva i la \"protecci\u00f3 psicol\u00f2gica\" dels actors, ja que a aquests no els cal \"sentir\" el que sent el seu personatge, ni cercar en el seu passat ni interior aquestes emocions, ni la qualitat de la seva actuaci\u00f3 dep\u00e8n de l'estat an\u00edmic, mental i emocional del dia. Es contraposa al m\u00e8tode de Lee Strasberg, en qu\u00e8 aquest parteix d'emocions per a crear les accions i aix\u00ed crear el personatge. Alguns directors i desenvolupadors del teatre f\u00edsic s\u00f3n Antonin Artaud, Pina Bausch, Jerzy Grotowski, Vs\u00e9volod Meierhold, Peter Brook, Jacques Lecoq, Eugenio Barba, \u00c9tienne Decroux, Ariane Mnouchkine i Tadashi Suzuki.Desenvolupat per la commedia dell'arte, actualment tamb\u00e9 fusiona t\u00e8cniques de dansa, circ, arts marcials, clown, etc.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un divertiment o activitat recreativa \u00e9s una activitat que es fa en el temps de lleure amb la qual hom es diverteix. La necessitat de fer alguna cosa per esbarjo \u00e9s un element essencial de la biologia i la psicologia humana.La paraula divertiment prov\u00e9 etimol\u00f2gicament del llat\u00ed diversum. Una paraula amb un significat similar \u00e9s activitat recreativa, que prov\u00e9 del terme llat\u00ed re (tornar a) i creare (crear).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un dau \u00e9s un objecte amb forma geom\u00e8trica en la que cada cara hi ha un n\u00famero impr\u00e8s. Es fa servir en jocs per obtenir un n\u00famero a l'atzar segons les lleis de la probabilitat. El m\u00e9s com\u00fa t\u00e9 forma d'hexaedre, per\u00f2 tamb\u00e9 n'hi ha amb altre nombre de cares, usats especialment en el joc de rol o alguns jocs de taula.\nLa seva mec\u00e0nica \u00e9s simple: N'hi ha prou en llen\u00e7ar el dau sobre una superf\u00edcie plana i considerar el valor impr\u00e8s a la cara que quedi en posici\u00f3 superior com a resultat.\nTipus de daus:\n\nMoneda (2 cares): No \u00e9s un dau en si, per\u00f2 popularment \u00e9s emprat per obtenir resultats d'1 o 2\nTetr\u00e0edre (4 cares): Com que no se li pot considerar que t\u00e9 una cara en concret en posici\u00f3 superior, aleshores el resultat \u00e9s aquell que el seu nombre est\u00e0 impr\u00e8s paral\u00b7lelament a la base.\nCub o Hex\u00e0edre (6 cares): El m\u00e9s com\u00fa \u00e9s un dau en forma de cub, de 6 cares, amb un n\u00famero de l'1 al 6 marcat a cada cara amb punts. Els punts estan disposats de manera que les cares oposades sumen set.\nOct\u00e0edre (8 cares)\nTrapez\u00f2edre pentagonal (10 cares)\nDodec\u00e0edre (12 cares)\nIcos\u00e0edre (20 cares)\nDau de cent (100 cares): Raresa nom\u00e9s adquirible a botigues especialitzades. T\u00e9 tantes cares que fa dif\u00edcil la seva manipulaci\u00f3 i la lectura del resultat. Popularment es prefereix substituir-ho per dos daus de deu cares i diferenciats pel color. En aquest cas un dels daus adopta la funci\u00f3 de desenes i l'altre d'unitats.Existeix un sistema d'abreviatures que tracta el tipus i quantitat de daus a utilitzar en un llan\u00e7ament, molt utilitzat per aquells jocs que combinen els tipus de daus. Es fa refer\u00e8ncia, b\u00e0sicament, a les cares que t\u00e9 el dau,precedit per la consonant \"d\" (per exemple, un dodecaedre seria abreviat com a \"d12\"), si a m\u00e9s es vol fer refer\u00e8ncia a la quantitat, l'afegir\u00edem davant la \"d\". A m\u00e9s es pot utilitzar l'abreviatura com a element matem\u00e0tic i regir-lo per les seves lleis.\nPer exemple, si es vol demanar que al resultat de tres octaedres se li ha de restar un dos, s'escriu d'aquesta manera: \"3d8-2\".\nEls daus descendeixen de les tabes asi\u00e0tiques i apareixen ja mencionats al Mahabharata. Es fabricaven amb ivori o banya. El nom ve de la paraula \u00e0rab per designar \"nombre\". Des dels inicis apareixen refer\u00e8ncies a daus trucats i a trampes en el seu \u00fas.\nSi s'usen els daus amb prop\u00f2sits d'endevinaci\u00f3, es parla d'un tipus de clerom\u00e0ncia. Aquests daus poden ser els ordinaris o contenir s\u00edmbols gravats en les seves cares i poden usar-se en combinaci\u00f3 amb altres fonts (per exemple per triar la p\u00e0gina que s'ha de llegir d'un llibre m\u00e0gic).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una confraria de pescadors, tamb\u00e9 coneguda com a p\u00f2sit de pescadors o p\u00f2sit mar\u00edtim, \u00e9s una entitat de dret p\u00fablic que agrupa les persones dedicades a la pesca mar\u00edtima d'un determinat \u00e0mbit territorial i representa el sector pesquer davant l'administraci\u00f3. Les confraries de pescadors s\u00f3n corporacions sense \u00e0nim de lucre i en nom i a benefici dels seus confrares, comercialitzen les captures de peix mitjan\u00e7ant subhastes p\u00fabliques a la baixa.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Protocol d'Informaci\u00f3 de Programa i Sistema (PSIP per les seves sigles en angl\u00e8s) \u00e9s el protocol de comunicacions utilitzat al sistema de televisi\u00f3 digital ATSC. Aquest protocol \u00e9s utilitzat per a transportar les metadades sobre cadascun dels canals en la difusi\u00f3 de l'stream de transport d'una estaci\u00f3 de televisi\u00f3 i per a publicar informaci\u00f3 sobre els programes de televisi\u00f3. D'aquesta manera, els espectadors poden seleccionar el que volen veure a trav\u00e9s d'un t\u00edtol i la descripci\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'afici\u00f3 al ferrocarril inclou activitats relacionades amb aquest mitj\u00e0 de transport com la fotografia de trens, el col\u00b7leccionisme de maquetes, els viatges en ferrocarril i el modelisme virtual.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Narrowcasting fa refer\u00e8ncia a la difusi\u00f3 de la informaci\u00f3 a trav\u00e9s d'internet, la r\u00e0dio, la premsa o la televisi\u00f3 cap a un p\u00fablic segmentat i seleccionat en funci\u00f3 dels seus valors, prefer\u00e8ncies, atributs demogr\u00e0fics o subscripci\u00f3. \u00c9s l'oposat al terme broadcasting, que fa refer\u00e8ncia a la difusi\u00f3 de masses. Pel sector del m\u00e0rqueting el narrowcasting \u00e9s la difusi\u00f3 de la informaci\u00f3 que implica missatges dels mitjans de comunicaci\u00f3 a una audi\u00e8ncia m\u00e9s espec\u00edfica.\nEl narrowcast es basa en la idea postmoderna que no existeixen audi\u00e8ncies massives. Mentre que els primers usos del terme van apar\u00e8ixer en el context dels programes de r\u00e0dio de subscripci\u00f3 a finals del 1940, el concepte va apar\u00e8ixer gr\u00e0cies a un informe de 1967 del cient\u00edfic C.R. Licklider, defensor de la radiodifusi\u00f3.\n\"Una multiplicitat de xarxes de televisi\u00f3 dirigides a atendre les necessitats de les audi\u00e8ncies menors i especialitzades.\" Licklider va declarar: \"m'agradaria utilitzar el terme difusi\u00f3 restringida\" rebutjant les limitacions de la difusi\u00f3 de masses d'una forma monol\u00edtica.\n El terme \"difusi\u00f3 selectiva\" pot aplicar-se tamb\u00e9 a la difusi\u00f3 de la informaci\u00f3 a una audi\u00e8ncia (p\u00fablica o privada) que per la seva naturalesa, limitada geogr\u00e0ficament, requereix una difusi\u00f3 localitzada de la informaci\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Tivus \u00e9s una de les primeres empreses a integrar televisi\u00f3 d'alta definici\u00f3 sobre protocol IP en el sector de l'hostaleria. Tivus combina les millors caracter\u00edstiques de la televisi\u00f3, el contingut a la carta, i Internet en estat pur. Tivus ofereix una interf\u00edcie gr\u00e0fica, a on cadasc\u00fa pot escollir qu\u00e8 veure i quan veureu.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'exercici anaer\u00f2bic compr\u00e8n activitats breus basades en la for\u00e7a, tals com els esprints o l'aixecament de pes, mentre que l'exercici aer\u00f2bic est\u00e0 centrat en les activitats de resist\u00e8ncia f\u00edsica, com la marat\u00f3 o el ciclisme de fons.\nDe totes maneres, la primera etapa de qualsevol exercici \u00e9s anaer\u00f2bic (literalment sense aire), i fa refer\u00e8ncia a l'intercanvi d'energia sense oxigen en un teixit (biologia) viu. L'exercici anaer\u00f2bic \u00e9s una activitat breu i de gran intensitat on el metabolisme anaer\u00f2bic t\u00e9 lloc en els m\u00fasculs. En canvi, el metabolisme aer\u00f2bic subministra la major part de l'energia durant extensos per\u00edodes d'exercici, de tal manera que aquest exercici \u00e9s denominat exercici aer\u00f2bic. S\u00f3n exemples d'exercici anaer\u00f2bic: l'aixecament de pesos, els esprints i els salts; qualsevol exercici que consisteixi d'un esfor\u00e7 breu i intens sol ser un exercici anaer\u00f2bic. L'exercici anaer\u00f2bic \u00e9s t\u00edpicament usat per atletes d'esports de poca resist\u00e8ncia per a adquirir pot\u00e8ncia i per culturistes per a guanyar massa muscular. Els m\u00fasculs que s\u00f3n entrenats sota l'exercici anaer\u00f2bic es desenvolupen de manera diferent a nivell biol\u00f2gic, adquirint m\u00e9s rendiment en activitats de curta durada i gran intensitat.\nL'exercici aer\u00f2bic, d'altra banda, inclou activitats de menor intensitat desenvolupades en per\u00edodes m\u00e9s llargs, tals com caminar, c\u00f3rrer, nedar i caminar amb bicicleta. Aquestes requereixen una gran quantitat d'oxigen per a generar l'energia que es necessita en un exercici perllongat. Hi ha dos tipus de sistemes anaer\u00f2bics d'energia: el sistema ATP-PC, que usa fosfat de creatina durant els primers deu segons de l'exercici, i el sistema de l'\u00e0cid l\u00e0ctic (o glic\u00f2lisi anaer\u00f2bica), que usa glucosa en abs\u00e8ncia d'oxigen. L'\u00faltim consisteix en un \u00fas ineficient de la glucosa i produ\u00efx subproductes que perjudiquen la funci\u00f3 muscular. El sistema de l'\u00e0cid l\u00e0ctic \u00e9s el dominant durant tres minuts, per\u00f2 tamb\u00e9 proporciona una quantitat significativa d'energia en l'exercici aer\u00f2bic, ja que els m\u00fasculs tenen una determinada capacitat de desfer-se dels subproductes del sistema anaer\u00f2bic; aquesta capacitat pot millorar-se amb l'entrenament.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Lifestyle Holidays Vacation Club \u00e9s un dels complexos tur\u00edstics m\u00e9s grans de la Rep\u00fablica Dominicana. L'oficina principal es troba a Puerto Plata. Markus Wischenbart \u00e9s el propietari i president de la companyia. L'empresa compta amb uns 5.000 empleats.\nLifestyle Holidays Vacation Club es va fundar el 2002. La pertinen\u00e7a VIP es va llan\u00e7ar m\u00e9s tard. Funciona a la ind\u00fastria tur\u00edstica i de viatges. Els resorts estan disponibles per als membres del Club. El 2012, el Club va celebrar un concert de LMFAO i el 2016 amb Ricky Martin i el Procigar Festival. El 2017, la companyia va rebre 21 premis de l'empresa RCI. El 2018, el Club va rebre els premis Perspective Magazine pel millor disseny exterior. L'empresa compta amb 6 clubs de vacances a Puerto Plata, Cabarete, Punta Cana, Samana, Bayahibe i Boca Chica a la Rep\u00fablica Dominicana. A m\u00e9s, hi ha 2 complexos tur\u00edstics a Canc\u00fan, M\u00e8xic i Dubai, Emirats \u00c0rabs Units.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una audici\u00f3 \u00e9s una actuaci\u00f3 de mostra d'un actor, cantant, m\u00fasic, ballar\u00ed o un altre int\u00e8rpret. Normalment l'int\u00e8rpret mostra el seu talent a trav\u00e9s d'una pe\u00e7a de solista memoritzada i assajada o b\u00e9 representant una obra o pe\u00e7a donada a l'int\u00e8rpret a l'audici\u00f3 o poc abans. En alguns casos, com per exemple amb un model o un acr\u00f2bata, es pot demanar a l'individu que demostri una s\u00e8rie d'habilitats professionals. Es pot demanar als actors que presentin un mon\u00f2leg. Els cantants interpretaran una can\u00e7\u00f3 en un context de m\u00fasica popular o una \u00e0ria en un context cl\u00e0ssic. Un ballar\u00ed presentar\u00e0 una rutina en un estil espec\u00edfic, com ara el ballet, el claqu\u00e9 o el hip-hop, o mostrar\u00e0 la seva capacitat per aprendre r\u00e0pidament una dansa coreografiada. an\u00e0loga a una entrevista de treball al mercat laboral habitual. En una audici\u00f3, l'empresari prova la capacitat del sol\u00b7licitant per satisfer les necessitats del lloc de treball i avalua fins a quin punt l'individu prendr\u00e0 instruccions i afrontar\u00e0 els canvis. Despr\u00e9s d'algunes audicions, despr\u00e9s que l'int\u00e8rpret hagi demostrat les seves habilitats en un determinat estil d'actuaci\u00f3, el tribunal pot fer algunes preguntes que s'assemblen a les que s'utilitzen en les entrevistes de treball est\u00e0ndard (per exemple, sobre disponibilitat).\nLes audicions s\u00f3n necess\u00e0ries per moltes raons al m\u00f3n de les arts esc\u00e8niques. Sovint, les empreses o grups que fan servir fan audicions per seleccionar artistes per a propers espectacles o produccions. Una audici\u00f3 per a una oportunitat de representaci\u00f3 pot ser per a una \u00fanica representaci\u00f3 (per exemple, fer un mon\u00f2leg en un club de com\u00e8dia), per a una s\u00e8rie o temporada d'actuacions (una temporada d'una obra teatral de Broadway) o per a un treball permanent a l'organitzaci\u00f3 que realitza (per exemple,, una orquestra o un grup de ball). Les audicions per representar oportunitats poden ser per a organitzacions aficionades, escolars o comunit\u00e0ries, en aquest cas normalment no es pagar\u00e0 als int\u00e8rprets. A m\u00e9s, les audicions s'utilitzen per seleccionar o seleccionar candidats per entrar a programes d'entrenament (escola de ballet o escola de circ); programes universitaris ( B.Mus, M.Mus, MFA en teatre); beques i ajuts relacionats amb el rendiment; o b\u00e9 per ser representat per una ag\u00e8ncia de talent o agent individual.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Ub\u00fa rei, en franc\u00e8s: Ubu roi \u00e9s una obra de teatre d'Alfred Jarry publicada el 25 d'abril de 1896 a la revista de Paul Fort Le Livre d'art i representada per primera vegada el 10 de desembre de 1896 per la companyia del th\u00e9\u00e2tre de l'\u0152uvre al Nouveau-Th\u00e9\u00e2tre. Es tracta de la primera part del cicle Ubu. El seu t\u00edtol potser est\u00e0 inspirat en la trag\u00e8dia de S\u00f2focles Edip rei.\nJarry, considerat un precursor del surrealisme, hi fa una provocaci\u00f3 mesclant l'absurd, la s\u00e0tira, la par\u00f2dia i l'humor de broc gros.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Fer pam i pipa \u00e9s un gest de befa que consisteix a portar el polze d'una m\u00e0 al cap del nas i l'altra m\u00e0 tot seguit, mentre s'agiten els dits estesos. Qui fa pam i pipa belluga els dits com si son\u00e9s el flabiol o una flauta, encara que recolza el polze sobre el nas en lloc de fer-ho sobre la boca.Sovint quan els nens fan pam i pipa l'acostumen a acompanyar d'una frase repetida amb una cantarella per a trufar-se del seu company o adversari de joc (elis elis, putxinel\u00b7lis...).\nPer extensi\u00f3, l'expressi\u00f3 transitiva fer (-li) pam i pipa a qualc\u00fa significa befar-se'n.\nMalgrat que el gest no t\u00e9 nom propi en castell\u00e0, a qualques pa\u00efsos com l'Argentina o l'Uruguai l'anomenen \u201cpito catal\u00e1n\u201d, com a fruit d'exportaci\u00f3 cultural d'aquest \u00abgest t\u00edpic catal\u00e0\u00bb donat per immigrants catalans a aquests pa\u00efsos.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La realitzaci\u00f3 \u00e9s el proc\u00e9s pel qual es crea un producte audiovisual i compr\u00e8n des de l'etapa de desenvolupament del mateix fins a la distribuci\u00f3.La realitzaci\u00f3 suposa assumir decisions tant a nivell art\u00edstic com productiu i la limitaci\u00f3 \u00fanicament ve donada pels mitjans t\u00e8cnics disponibles (pressupost del qual es disposa i l'equip amb el que es disposa) i pels requisits de programaci\u00f3. En el cas de grans produccions en qu\u00e8 estan involucrades importants empreses productores pot estar limitada per la mateixa l\u00ednia editorial i ideologia de qui encarrega el producte.\nIndependentment del tipus de producte, en general, un proc\u00e9s de realitzaci\u00f3 segueix les seg\u00fcents etapes:\nElaboraci\u00f3 de la idea i gui\u00f3 o tractament\nRecerca d'inversors\nContractacions i firma de contractes", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Televisi\u00f3 experimental \u00e9s el camp que estudia i aplica la creativitat audiovisual i art\u00edstica dintre de mitjans de la televisi\u00f3. La televisi\u00f3 experimental crea nous mitjans amb un sistema operatiu propi i s'aplica a la creativitat i a l'experimentaci\u00f3 per a desenvolupar tant el seu contingut com les seves formes en les quals es presentin aquests. Per tant investiga altres llenguatges i formats possibles, i examina simult\u00e0niament els mitjans convencionals com de la televisi\u00f3.Com estructura que televisa, la TV experimental ha de respondre a la capacitat de la transformaci\u00f3 permanent i del desenvolupament continu, tant conceptual com t\u00e8cnic. Una estructura d'aquestes caracter\u00edstiques pot produir i difondre el seu contingut dintre de l'ambient de la televisi\u00f3, i la seva difusi\u00f3 est\u00e0 a trav\u00e9s dels canals de la radiofreq\u00fc\u00e8ncia que es poden rebre amb l'aparell de TV Dom\u00e8stic. L'expressi\u00f3 que televisa experimental es basa en la creativitat, la innovaci\u00f3 i l'experimentaci\u00f3 amb els temes relacionats amb la creaci\u00f3 audiovisual, les activitats multidisciplinarias, les possibilitats d'interactivitat amb les audi\u00e8ncies i els sintetitzadors del v\u00eddeo la difer\u00e8ncia entre una televisi\u00f3 experimental i una televisi\u00f3 convencional comen\u00e7a amb no ser part de corporacions de la comunicaci\u00f3 ni no basar els seus criteris en interessos comercials. Mentre que experimental la televisi\u00f3 tamb\u00e9 s'ent\u00e9n com hist\u00f2ria del desenvolupament tecnol\u00f2gic de les invencions relacionades amb la televisi\u00f3 dels seus or\u00edgens a avui que no han tingut \u00e8xit d'alguna manera com format est\u00e0ndard com la televisi\u00f3 mec\u00e0nica.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'Orto botanico dell'Universit\u00e0 di Ferrara \u00e9s una instituci\u00f3 del Departament de Biologia i Evoluci\u00f3 de la Facultat de Ci\u00e8ncies de la Universitat de Ferrara.\nEst\u00e0 situat en el jard\u00ed del Palau dels banys turcs, al qual s'accedeix pel Corso Porta Mare 2b.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La Televisi\u00f3 interactiva (iTV, de l'angl\u00e8s Interactive Television) fa refer\u00e8ncia a un nou concepte de veure la televisi\u00f3, on d'alguna manera el teleespectador t\u00e9 la possibilitat de personalitzar el contingut que veu a trav\u00e9s del televisor.\nLa televisi\u00f3 interactiva representa l'adaptaci\u00f3 d'aquest mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 dins d'un entorn on el teleespectador passa a ser un element actiu amb la capacitat d'escollir all\u00f2 que realment li interessa, beneficiant-se d'aquesta manera de nous serveis oferts a trav\u00e9s del televisor.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El pagament per visi\u00f3 (de l'angl\u00e8s Pay-per-view, PPV) \u00e9s una modalitat de televisi\u00f3 de pagament, en la qual l'abonat paga per veure els esdeveniments que vulgui veure. Aquests poden ser esdeveniments esportius, pel\u00b7l\u00edcules, concerts musicals importants, etc.\nHabitualment el sistema es comercialitza com a complement d'un paquet de canals de televisi\u00f3 que l'abonat rep cont\u00ednuament de la manera tradicional, havent de pagar, a m\u00e9s dels esdeveniments comprats, una quota fixa i habitualment un lloguer per l'equip necessari.\nA difer\u00e8ncia dels sistemes de v\u00eddeo a la carta (v\u00eddeo on demand), el senyal es transmet de forma simult\u00e0nia per a tots els compradors. El canal emprat pot ser tant digital com anal\u00f2gic, i l'usuari no rep senyal, o el rep distorsionat mentre no faci la \"compra\". La compra es pot realitzar de forma autom\u00e0tica, amb el comandament a dist\u00e0ncia a trav\u00e9s del mateix equip descodificador connectat a una l\u00ednia telef\u00f2nica o pel mateix cable si es tracta de televisi\u00f3 per cable; tamb\u00e9 de forma manual, a trav\u00e9s d'un distribu\u00efdor o realitzant una trucada telef\u00f2nica.\nLa necessitat del descodificador suposa un inconvenient quan es vol veure diferents continguts en diverses televisions de l'abonat.\nEl sistema de pagament per visi\u00f3 t\u00e9 el seu origen als Estats Units en la d\u00e8cada dels anys 1970. El primer esdeveniment rellevant en PPV va ser el combat entre Sugar Ray Leonard i Thomas \"Hitman\" el 1981.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Vict\u00f2ria Pujolar Amat (Barcelona, 26 de juliol de 1921 - Madrid, 24 de juny de 2017) va ser una republicana, militant del PSUC i activista de la resist\u00e8ncia. Represaliada pel franquisme, va patir tortures, pres\u00f3 i exili. Va viure a Fran\u00e7a, Txecoslov\u00e0quia i Romania. Mai va abandonar la lluita pol\u00edtica i va ser la primera veu en catal\u00e0 de la clandestina Radio Espanya Independent, coneguda popularment com La Pirenaica, amb seu a Bucarest. Tamb\u00e9 va ser esportista i pintora.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un fullet\u00f3 (en angl\u00e8s, soap opera) \u00e9s una s\u00e8rie dram\u00e0tica de televisi\u00f3 o r\u00e0dio, que mostra hist\u00f2ries sobre la vida de molts personatges i que generalment se centra en les relacions emocionals arribant a un to marcadament melodram\u00e0tic.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Campanades a Morts \u00e9s un espectacle de dansa que es va presentar el 1985 al Teatre Fortuny de Reus.Joan Tena i Aran va presentar un espectacle sobre can\u00e7ons de Llu\u00eds Llach a l'Institut del Teatre que titul\u00e0 El m\u00f3n i la m\u00fasica de Llu\u00eds Llach. El mestre i core\u00f2graf va treballar sobre El meu amic el mar (1978) i Campanades a morts (1977) amb un grup d'alumnes de la seva escola, i els presentava sota el nom de Joan Tena Conjunt Coreogr\u00e0fic. Campanades a morts, que \u00e9s un dels temes m\u00e9s emblem\u00e0tics de Llach i de la Nova Can\u00e7\u00f3, va ser composta arran de la massacre de Vit\u00f2ria el 1976, en qu\u00e8 cinc treballadors van perdre la vida. Joan Tena va plasmar la can\u00e7\u00f3 en una pe\u00e7a de vint minuts amb senzillesa t\u00e8cnica, per\u00f2 efectiva. El grup de ballarins que la van representar caminaven solemnement per l'escenari, i el moviment se centrava sobretot en els bra\u00e7os i el cap, tot aconseguint un efecte pl\u00e0stic en qu\u00e8 recalcaven la transcend\u00e8ncia de la lletra.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El bunraku (\u6587\u697d, bunraku?), \u00e9s el nom gen\u00e8ric pel qual \u00e9s conegut el teatre de marionetes japon\u00e8s Ningy\u014d j\u014druri (\u4eba\u5f62\u6d44\u7460\u7483, Ningy\u014d j\u014druri?)(marionetes i hist\u00f2ries explicades). Es caracteritza per la uni\u00f3 de tres arts esc\u00e8niques diferents, les marionetes (ningy\u014d), la recitaci\u00f3 (j\u014druri) a c\u00e0rrec del recitador (tay\u016b) i la m\u00fasica del shamisen.\nEl teatre de marionetes Ningyo Johruri Bunraku va ser originalment proclamat el 2003 i inscrit en 2008 en la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l'Unesco.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un mallot \u00e9s una pe\u00e7a de vestir de punt, ajustada, que cobreix normalment tot el tronc del cos i que s'empra sobretot per a fer dansa i alguns tipus d'esport, com la gimn\u00e0stica r\u00edtmica o el patinatge. Tamb\u00e9 porten mallots els esportistes que practiquen rem, halterof\u00edlia o lluita, per exemple. En dansa cl\u00e0ssica pot anar complementat amb un tut\u00fa. Els mallots fets per a ser usats a l'aigua s\u00f3n banyadors.\nUn mallot cobreix el tronc del cos i generalment acaba als engonals, per\u00f2 tamb\u00e9 n'hi ha que cobreixen part o totes les cames, sempre de manera molt ajustada. Els mallots de les ballarines solen ser escotats i sense cremalleres ni botons, excepte els m\u00e9s rics per a alguns espectacles, que poden incorporar un cosset o teixits no el\u00e0stics que els obliguen a tenir una cremallera, sovint dissimulada a un costat. En aquests casos, si tenen m\u00e0nigues, solen estar obertes a l'aixella, perqu\u00e8 no impedeixi el moviment dels bra\u00e7os. En els mallots habituals per\u00f2, les m\u00e0nigues o els tirants estan fets del mateix teixit el\u00e0stic (cot\u00f3, licra, etc.) i aquesta obertura no \u00e9s necess\u00e0ria.\nEls mallots esportius solen ser menys escotats, de manera que arriben fins al coll, o poden fins i tot ser de coll alt. Per poder-los posar doncs cal una cremallera que sol estar a l'esquena. Tamb\u00e9 n'hi ha de m\u00e9s senzills i de competici\u00f3, que poden ser molt elaborats.\nEs diferencia del bodi en qu\u00e8 aquest es corda a l'entrecuix. Els bodis els porten els nadons i algunes dones, com a roba interior o com a roba de carrer.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un georadar, radar de penetraci\u00f3 de terra, GPR o radar inferior es fa servir per a investigar o detectar objectes, estructures, etc., per sota del nivell del s\u00f2l. El GPR utilitza ones electromagn\u00e8tiques i pot arribar a 5 km de profunditat. La primera aplicaci\u00f3 s'hi va realitzar el 1929 a \u00c0ustria per determinar el gruix d'una glacera. La mateixa tecnologia va ser utilitzada, per exemple, a l'\u00c0rtic per a determinar el gruix del gla\u00e7 i poder avaluar aix\u00ed si un avi\u00f3 podia aterrar-hi al damunt. Un GPR tamb\u00e9 es fa servir per a investigar les propietats de les capes del s\u00f2l. En els darrers 70 anys, n'han augmentat considerablement les aplicacions, per exemple, en geof\u00edsica.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La pesca submarina \u00e9s un esport que es practica al mar, serveix per ca\u00e7ar peixos. El material que es necessita \u00e9s una vestit de neopr\u00e8 que a\u00eflla del fred, uns ploms perqu\u00e8 a l'hora de baixar al fons del mar sigui m\u00e9s f\u00e0cil, unes ulleres amb un tub, un fusell que serveix per pescar els peixos i una boia que t'identifica quan entres en la zona de despla\u00e7ament dels vaixells.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Bones Brigade fou un dels equips de monopat\u00ed m\u00e9s importants i exitosos de Powell Peralta, la companyia de l'skater Stacy Peralta. Bones Brigades fou creat el 1979 pel mateix Stacy i a mitjans i finals de la d\u00e8cada de 1980 va apar\u00e8ixer una productiva generaci\u00f3 de skaters, la m\u00e9s important de l'equip, incloent patinadors de la import\u00e0ncia de Steve Caballero, Tony Hawk, Rodney Mullen, Mike Vallely o Bucky Lasek.\nEl primer v\u00eddeo de l'equip es realitz\u00e0 l'any 1982, titulat Bones Brigade Video Show. Despr\u00e9s de l'\u00e8xit, es convert\u00ed en una cita habitual de Powell Peralta i Bones Brigades, llen\u00e7ant un v\u00eddeo cada any fins a l'actualitat.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Jard\u00ed Bot\u00e0nic de Palerm (en itali\u00e0, Orto Botanico di Palermo o tamb\u00e9 com Orto Botanico dell'Universit\u00e0 di Palermo) es troba a la ciutat de Palerm a l'illa italiana de Sic\u00edlia. Aquest jard\u00ed bot\u00e0nic t\u00e9 una extensi\u00f3 d'unes 10 hect\u00e0rees i \u00e9s una instituci\u00f3 did\u00e0ctica i cient\u00edfica que dep\u00e8n del Departament de Ci\u00e8ncia Bot\u00e0nica de la Universitat de Palerm. El codi d'identificaci\u00f3 internacional com a membre del Botanic Gardens Conservation International (BGCI), aix\u00ed com les sigles del seu herbari, \u00e9s PAL.\nEl seu origen es remunta al 1779 per\u00f2 l'any 1786, per necessitats d'espai, es decideix traslladar-lo a la seva ubicaci\u00f3 actual, en el Piano di Sant'Erasmo de Palerm. Aviat s'inici\u00e0 la construcci\u00f3 de l'edifici principal en estil neocl\u00e0ssic. Est\u00e0 constitu\u00eft d'un edifici central \u2013Gymnasium\u2013, i de dos cossos laterals \u2013Tepidarium i el Calidarium\u2013. L'extensi\u00f3 actual, d'unes 10 hect\u00e0rees, es conseq\u00fc\u00e8ncia d'una ampliaci\u00f3 de l'any 1892. El 1985 el jard\u00ed va passar a ser un departament dels estudis de bot\u00e0nica de la Universitat de Palerm. El gran Ficus magnolioides, que constitueix el s\u00edmbol del jard\u00ed modern, va ser importat de l'Illa Norfolk (Austr\u00e0lia), el 1845.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'illa Kitchener \u00e9s una petita illa al davant d'Assuan, Egipte, que rep el nom del general Horatio Kitchener, que el 1883 va ser enviat a Egipte i va ser governador general del Sudan i guanyador de la guerra contra els dervixos (1898), el qual hi va plantar nombroses plantes ex\u00f2tiques que avui dia conformen un jard\u00ed bot\u00e0nic.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La xarada sil\u00b7l\u00e0bica \u00e9s un joc de paraules que consisteix a ocultar la paraula, que \u00e9s la soluci\u00f3, trossejada en diverses parts amb sentit independent. Com que es tracta d'una xarada sil\u00b7l\u00e0bica, les parts de la paraula corresponen a les seves s\u00edl\u00b7labes. Les parts se solen numerar en el plantejament i s'hi accedeix resolent un seguit d'enigmes.\nPer exemple: La paraula oculta \u00e9s \u00abC\u00e0noves\u00bb. Es trosseja en les seves s\u00edl\u00b7labes \u00abca\u00bb, \u00abno\u00bb, \u00abves\u00bb i es proposen enigmes per a cada part tot numerant-les:\n\n\"El meu primer \u00e9s un gos\" = CA\n\"El meu segon nega\" = NO\n\"El meu tercer mana que vagis\" = VES\n\"El meu tot \u00e9s al Vall\u00e8s Oriental\" = C\u00c0NOVESViccionari", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El vestidor o guarda-roba \u00e9s el lloc destinat a vestir-se. Als domicilis privats sol \u00e9sser una cambra, generalment annexa al dormitori, destinada exclusivament a vestir-se o a canviar-se de roba amb intimitat i sense molestar les persones de les estances contig\u00fces. \u00c9s habitual tenir agrupada la roba al vestidor, organitzada per tipologies en armaris, sabaters, calaixeres, etc. Tamb\u00e9 conv\u00e9 tenir-hi un mirall. Pel seu car\u00e0cter \u00edntim, generalment el vestidor no t\u00e9 finestres.\nEn instal\u00b7lacions esportives tals com gimnasos, camps d'esports, piscines, banys, etc., el vestidor \u00e9s el lloc destinat a canviar-se de roba. A les botigues de roba el vestidor acostuma d'anomenar-se emprovador (tot i que tamb\u00e9 s'empra el castellanisme \"provador\", impropi, perqu\u00e8 la roba no es \"prova\", sin\u00f3 que s'emprova). Als teatres i sales d'espectacles, els int\u00e8rprets muden de roba als camerinos.\nMalgrat la similitud dels mots, no s'ha de confondre el vestidor amb el vestuari.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Ca l'Estruch \u00e9s una antiga f\u00e0brica situada al barri de la Creu Alta de Sabadell, on des del 1995 s'allotja L'Estruch, f\u00e0brica de creaci\u00f3 de les arts en viu. Dins aquest equipament \u2013propietat de l'Ajuntament de Sabadell\u2013 hi ha des del 2016 La Vela, on es produeix i representa circ, gr\u00e0cies a un conveni amb la Generalitat de Catalunya.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El televisor, anomenat tamb\u00e9 TV o receptor de televisi\u00f3 , \u00e9s un receptor utilitzat per a la recepci\u00f3 i la reproducci\u00f3 d'imatges i so. Despr\u00e9s de la segona guerra mundial, va esdevenir un producte de consum popular. Des de 1970 tamb\u00e9 s'ha convertit en el principal dispositiu per poder veure altres mitjans audiovisuals, com ara cassets VHS, Laser Disc i m\u00e9s tard ordinadors dom\u00e8stics, reproductors de DVD, reproductors de Blu-Ray i consoles de videojocs.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "DVB o radiodifusi\u00f3 digital de televisi\u00f3 \u00e9s una s\u00e8rie d'estandards europeus de transmissi\u00f3 digital, segons l'abreviaci\u00f3 de l'angl\u00e8s Digital Video Broadcasting.L'estandard \u00e9s administrat pel consorci DVB Project, que reuneix les empreses tecnol\u00f2giques i els principals mitjans de comunicaci\u00f3 per desenvolupar especificacions t\u00e8cniques obertes per a la transmissi\u00f3 de continguts digitals. El consorci t\u00e9 la seu a l'edifici de la Uni\u00f3 Europea de Radiodifusi\u00f3 (EBU) a Ginebra.\nLes normes s\u00f3n editades per la comissi\u00f3 t\u00e8cnica comuna (Joint Technical Committee, JTC) que reuneix l'Institut Europeu de Normes de Telecomunicacions (ETSI), la Uni\u00f3 Europea de Radiodifusi\u00f3 i el Comit\u00e9 Europ\u00e9en de Normalisation \u00c9lectrotechnique (Cenelec).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un ball \u00e9s una ordenaci\u00f3 de moviments (coreografia) formant un tot determinat per a \u00e9sser ballat. Exemple de ball s\u00f3n el vals, tango, i la sardana. Un ball tamb\u00e9 es pot fer per a fer equip abans d'una activitat, per a una celebraci\u00f3, com a part d'un ritual social, religi\u00f3s o d'una altra mena, com a joc, etc. Alguns balls i ballets antics s\u00f3n els precursors de la dansa cl\u00e0ssica i, a trav\u00e9s d'ella, d'altres estils de dansa.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un parc de mam\u00edfers marins (conegut igualment com a parc d'animals marins i, de vegades, com a oceanari) \u00e9s un parc d'atraccions o aquari en el qual es tenen mam\u00edfers marins com ara dofins, belugues i lleons marins en piscines, on participen en espectacles de cara al p\u00fablic. Un parc de mam\u00edfers marins \u00e9s m\u00e9s complex que un delfinari perqu\u00e8 tamb\u00e9 t\u00e9 altres mam\u00edfers marins i atraccions. Aix\u00ed doncs, \u00e9s una barreja d'aquari i parc d'atraccions. Els parcs de mam\u00edfers marins no s'han de confondre amb els parcs marins, que inclouen reserves naturals i santuaris marins com ara els esculls de corall, especialment a Austr\u00e0lia.\nLa tinen\u00e7a de mam\u00edfers marins en parcs \u00e9s molt criticada pels defensors del benestar dels animals.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una flota pesquera \u00e9s un agregat de vaixells de pesca comercial. Aquest terme pot ser emprat per referir-se a tots els vaixells que operen en un port determinat, tots els vaixells que duen a terme una operaci\u00f3 de pesca conjunta (com ara en la pesca de la tonyina), o simplement tots els vaixells pesquers d'un pa\u00eds o regi\u00f3.\nEncara que els vaixells de pesca no estan formalment organitzats com ho estan els d'una flota naval, molt sovint les limitacions del temps (en els ambd\u00f3s sentits de la paraula) s\u00f3n tals que les embarcacions es veuen obligades a navegar juntes per sortir o tornar a un port, creant aix\u00ed com a m\u00ednim una aparen\u00e7a de cos organitzat (alguns pa\u00efsos, com ara l'antiga Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, no obstant aix\u00f2, van organitzar realment les seves flotes pesqueres segons models navals i les van incloure al servei d'intel\u00b7lig\u00e8ncia naval.)\nPescadors que treballen amb el mateix tipus d'embarcaci\u00f3 o en un port determinat sovint pertanyen a una associaci\u00f3 local que distribueix informaci\u00f3 i que pot servir per coordinar activitats, sobretot pel que fa a prevenir la sobrepesca en algunes \u00e0rees concretes.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El principi de la barrufeta \u00e9s un fenomen que es produeix en alguns universos culturals de ficci\u00f3 (com en s\u00e8ries de televisi\u00f3, videojocs, c\u00f2mics o literatura), especialment d'\u00e0mbit infantil, que consisteix en el fet que en el grup de persones que hi apareix, els membres masculins solen tenir alguna caracter\u00edstica que els defineixi (com en els barrufets, per exemple, el fil\u00f2sof, el que canta malament, el bromista, el que t\u00e9 mala sort, el jardiner, etc.) mentre que nom\u00e9s hi ha un membre femen\u00ed, la particularitat del qual \u00e9s ser dona o noia i que no t\u00e9 cap altra caracter\u00edstica especial (com en la comunitat dels barrufets, la barrufeta). En algunes lleng\u00fces (com en angl\u00e8s, castell\u00e0 i franc\u00e8s), aquest personatge t\u00e9 el seu nom en diminutiu, al contrari dels noms dels seus companys, i de fet \u00e9s habitual en aquest fenomen que el membre femen\u00ed sigui una noia jove, mentre que els masculins poden tenir diferents edats. No sempre t\u00e9 nom, i \u00e9s habitualment \"la noia\" (Vegeu test de Bechdel).Davant l'universalisme mascul\u00ed d'un m\u00f3n absent de dones, per a les teories feministes i postfeministes, aquest trop dona una visi\u00f3 del m\u00f3n androcentrista, en qu\u00e8 la norma \u00e9s all\u00f2 mascul\u00ed mentre la dona n'\u00e9s una excepci\u00f3. Tamb\u00e9 solen marcar-se uns estereotips i rols de g\u00e8nere molt marcats i limitants per al personatge femen\u00ed. Aix\u00f2 es relaciona amb els terres enganxosos, sostres de vidre i expectatives de les nenes i noies, a m\u00e9s de fomentar la cosificaci\u00f3 de la dona, ja que \u00e9s tractada com a ornament i l'\u00fanic rol i funci\u00f3 d'aquesta sol ser ser la germana petita o l'estimada d'algun altre membre i especialment procurar ser bella i atractiva per a un mascle, en general o per al protagonista, i pot crear angoixa a les noies pel que fa a l'aspecte f\u00edsic del seu cos. A m\u00e9s, la noia \u00e9s invisible o b\u00e9 existeix en funci\u00f3 d'algun noi; ells s\u00f3n la trama central mentre que elles, a tot estirar, s\u00f3n perif\u00e8riques; els nois s\u00f3n individus lliures i definits mentre que elles en conjunt s\u00f3n un tipus, ells s\u00f3n els que defineixen la trama, els codis \u00e8tics i el grup mateix.Algunes ficcions en qu\u00e8 ocorre, a m\u00e9s dels Barrufets, s\u00f3n les primeres temporades de The Big Bang Theory, les primeres pel\u00b7l\u00edcules de Star Wars, en qu\u00e8 \u00e9s possible veure escenes de milers d'homes i una sola dona, i molts altres films com Els venjadors o Origen, els c\u00f2mics de Transformers o els titelles infantils The Muppets. Tamb\u00e9 en podem trobar exemples a productes per audi\u00e8ncies infantils, com \u00e9s el cas de Doraemon o Shin-Chan, Toy Story o les pr\u00f2pies pel\u00b7l\u00edcules de les princeses de Disney. La producci\u00f3 de TV3 Polseres Vermelles tamb\u00e9 el reprodueix. El personatge d'en Benito explica al protagonista els diferents papers en un grup d'amics, sent un d'aquests el de \"la noia\", evidenciant el principi de la barrufeta.\nEn alguns casos m\u00e9s recents, el personatge femen\u00ed \u00fanic ha passat de ser la dama en perill o l'inter\u00e8s amor\u00f3s del protagonista a un personatge fort, que ha desenvolupat les seves habilitats gr\u00e0cies a un esfor\u00e7 excepcional i no de manera innata o natural com els seus companys homes. \u00c9s el cas del personatge femen\u00ed de Matrix, Trinity, per exemple, que ja est\u00e0 donant nom a la s\u00edndrome de Trinity, malgrat que se sol considerar m\u00e9s aviat una actualitzaci\u00f3 del principi de la barrufeta, i no tant una novetat.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Festival d'Atenes - Festival d'Epidaure \u00e9s un esdeveniment anual de les arts que se celebra a diversos locals d'Atenes i Epidaure, del mes de maig a octubre. \u00c9s un dels festivals m\u00e9s prestigiosos de Gr\u00e8cia. Inclou activitats culturals musicals, teatrals i d'altres com la publicaci\u00f3 de llibres i revistes.El festival est\u00e0 organitzat per l'empresa Festival Hel\u00b7l\u00e8nic SA i a partir de l'any 2007 supervisat pels Ministeris de Cultura i d'Economia i Finances de Gr\u00e8cia.Se fund\u00f3 en 1955 cuando el director de teatro Dinos Giannopoulos fue llamado para ello por el Ministro de la Presidencia Georges Rallis -del gobierno de Alejandro Papagos-, para su inauguraci\u00f3n se cont\u00f3 con la actuaci\u00f3n de la Orquesta Filarm\u00f3nica de Nueva York dirigida por Dimitris Mitropoulos.El president de la Junta de Directors del festival \u00e9s Yorgos Loukos.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La traducci\u00f3 teatral es pot definir, de manera molt general, com el transvasament ling\u00fc\u00edstic, cultural, ideol\u00f2gic i esc\u00e8nic d\u2019un text dram\u00e0tic escrit en un idioma, amb vistes a la seva publicaci\u00f3 o representaci\u00f3 en un altre idioma i cultura teatral.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El myachi (pronunciat: mi-a-chi) \u00e9s un sac de sorra rectangular de 10 x 4 cm amb el qual es practica un esport o joc modern realitzant un seguit de malabars amb la m\u00e0.\nEl joc consisteix en situar el myachi a la part posterior de la m\u00e0 i despr\u00e9s elevar-lo per ser captat amb qualsevol part del cos excepte el palmell de la m\u00e0, tot evitant que caigui a terra. Quants m\u00e9s trucs es realitzin seguits sense que caigui el myachi a terra, m\u00e9s habilitat es t\u00e9.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El L\u00e0ser Tag \u00e9s un joc esportiu que simula un combat entre persones. Est\u00e0 basat en el fet que els jugadors intentin aconseguir punts disparant amb pistoles l\u00e0ser (inofensives) als dispositius receptors situats en els seus rivals, que s'il\u00b7luminen amb llums de colors, un color per a cada equip.Encara que els l\u00e0ser tags van ser creats per entrenar els soldats en situacions de combat, en l'actualitat \u00e9s un joc de nens i adults molt popular. \u00c9s semblant al paintball, per\u00f2 en comptes de jugar amb pintura i a l'aire lliure, es fa amb pistoles l\u00e0ser i en interiors.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Wuxia (xin\u00e8s tradicional \u6b66\u4fe0, xin\u00e8s simplificat \u6b66\u4fa0; significa literalment \u201cheroi marcial\u201d) \u00e9s un g\u00e8nere de ficci\u00f3 xin\u00e8s on es lluita amb espases seguint arts marcials. \u00c9s un g\u00e8nere que es troba a les novel\u00b7les, pel\u00b7l\u00edcules i \u00f2peres.EL g\u00e8nere s'origin\u00e0 a partir de la novel\u00b7la hist\u00f2rica xinesa (destacant el Roman\u00e7 dels Tres Regnes i Marge d'Aigua), sense ser-ne un subg\u00e8nere d'aquesta, durant la segona meitat de la dinastia Qing.\nUna de les primeres novel\u00b7les del g\u00e8nere fou Tres Herois i Cinc Galans (San Xia Wu Yi), de Shi Yukun. Els aficionats la van expandi sorgint Set Herois i Cinc Galans (Qi Xia Wu Yi). Aquestes novel\u00b7les deriven de les hist\u00f2ries folkl\u00f2riques de l'heroi Bao Zheng, un jutge molt intel\u00b7ligent i integritat moral incorruptible.\nAl segle xx apareixen els autors destacables Gu Long i Jin Yong.Xiang Kairan (pseud\u00f2nim Pingjiang Buxiaosheng) es convert\u00ed en el primer escriptor notable del g\u00e8nere. Destaca la seua novel\u00b7la Els Peculiars Cavallers Errants de Jianghu (\u6c5f\u6e56\u5947\u4fe0\u50b3).El Kuomingtang va prohibir el g\u00e8nere per considerar-lo superstici\u00f3s i \"potencialment subversiu\".El wuxia era inicialment una forma de literatura i amb el temps tamb\u00e9 ha estat un g\u00e8nere de cinema que \u00e9s el m\u00e9s popular entre els xinesos i tamb\u00e9 compta amb molts espectadors a Tail\u00e0ndia, Indon\u00e8sia, Filipines, etc. Actualment est\u00e0 representat en \u00f2peres, c\u00f2mics i videojocs.\nLes obres wuxia tenen les caracter\u00edstiques seg\u00fcents:\nA l'ambientaci\u00f3 cal que estiga present:\nEl Jianghu: la formulaci\u00f3 del m\u00f3n on ocorren les hist\u00f2ries que es caracteritza pel fet que la definici\u00f3 de qui s\u00f3n els amics i qui els enemics \u00e9s difosa, corrupci\u00f3, tirania i canvis de dinastia o govern.\nEl Wulin: la cultura on els protagonistes actuen. \u00c9s el conjunt d'herois i vilans organitzats en aliances i units per fidelitat de facci\u00f3, familiar o rom\u00e0ntica.\nLes arts marcials practicades s\u00f3n exagerades amb fins i tot elements sobrenaturals.La figura cabdal de la literatura wuxia \u00e9s Jin Yong; altres escriptors s\u00f3n: Gu Long, Huang Yi, Liang Yusheng, Wen Rui'an, Xiao Yi i Sima Ziyan\nEn el cinema wuxia destaquen els cineastes Li Han Hsian, Chang Cheh, Chu Yuan i King Hu (qui fou el primer en aconseguir que una pel\u00b7l\u00edcula del g\u00e8nere guanyara un premi al Festival de Cinema de Cannes), Lia Chia Lang entre altres. S'acostuma a dividir les pel\u00b7l\u00edcules d'arts marcials en dos subg\u00e8neres: el wuxia (lluitadors amb espases, basat en literatura i tradici\u00f3 popular) i el kung fu shaolin (un kung fu m\u00e9s purista). L'origen de les pel\u00b7l\u00edcules wuxia es troba a Hong Kong i Taiwan. Aquest g\u00e8nere ha influ\u00eft en el cinema occidental.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'International Festival of Authors de Toronto \u00e9s un festival que va n\u00e9ixer l'any 1974 i des de llavors ha acollit uns 8.500 escriptors de m\u00e9s d'un centenar de pa\u00efsos, inclosos 21 Premis Nobel. El seu prop\u00f2sit \u00e9s promoure la cultura del Canad\u00e0 i servir d'aparador de la producci\u00f3 liter\u00e0ria d'altres pa\u00efsos. En la seva edici\u00f3 de 2015 va tenir un focus dedicat a la literatura catalana. Per aquest motiu, vuit autors en catal\u00e0 van participar en diverses de les activitats programades: Anna Aguilar-Amat, Flavia Company, Marc Pastor, Jordi Punt\u00ed, Toni Sala, Mart\u00ed Sales, Francesc Ser\u00e9s i Teresa Solana.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El control patern o tamb\u00e9 parental consisteix a bloquejar d'alguna manera l'acc\u00e9s a continguts audiovisuals, o d'altra mena, que poden ser visualitzats per un nen en un dispositiu usualment de televisi\u00f3 o internet. El seu objectiu acostuma a ser garantir que l'acc\u00e9s a determinats continguts dirigits a adults no siguin vistos per infants sense l'autoritzaci\u00f3 expl\u00edcita d'un adult.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Les ombres xineses, precedents del teatre d'ombres, parteixen d'un joc popular basat en un efecte \u00f2ptic teatralitzat que consisteix en col\u00b7locar les mans entre una font de llum i una pantalla o paret, de manera que la posici\u00f3 i el moviment de les mans projecta ombres a la pantalla que representen figures est\u00e0tiques o en moviment. A part de fer-se servir les mans, tamb\u00e9 es poden utilitzar titelles de tija per representar els diferents personatges de la funci\u00f3. Les ombres xineses no van n\u00e9ixer a la Xina, malgrat el que indica el seu nom, sin\u00f3 a l'illa de Java, aproximadament uns cinc mil anys abans de la nostra era. Constitueixen una de les m\u00e9s antigues arts del teatre de titelles i marionetes.A Java, les titelles eren pintades amb colors variats i daurats. La ra\u00f3 de fet era que els homes contemplaven l'espectacle de cara, com si l'espectacle es tractes d'unes titelles corrents; en canvi, les dones no podien veure l'espectacle com els homes sin\u00f3 que l'havien de veure des de darrere. Elles eren les que veien l'espectacle aut\u00e8ntic.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Michael Moore (Davidson, Flint, Michigan, 23 d'abril de 1954) \u00e9s un documentalista estadounidenc conegut per la seu treball sobre la globalitzaci\u00f3 i el capitalisme.\nLa seva feina ha estat reconeguda amb diversos premis entre els quals destaca la Palme d'Or per Fahrenheit 9/11. Arrib\u00e0 la fama amb la seva pel\u00b7l\u00edcula Roger & Me (Roger i jo), un documental sobre l'ocorregut en el seu poble natal Flint, despr\u00e9s que l'empresa General Motors tanqu\u00e9s les seves f\u00e0briques per a obrir-ne de noves a M\u00e8xic amb la finalitat d'abaratir costos d'ocupaci\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Les majorettes (en franc\u00e8s) s\u00f3n noies que, uniformades i en formaci\u00f3, desfilen pel carrer generalment seguides d'una banda de m\u00fasica, en ocasi\u00f3 de les festes locals. Solen portar barret i jaqueta militars, minifaldilla i botes altes. Mentre desfilen, fan girar un bast\u00f3 met\u00e0l\u00b7lic amb una t\u00e8cnica esportiva denominada twirling baton. Aquests grups, que s\u00f3n molt populars a Fran\u00e7a i en altres pa\u00efsos europeus, tamb\u00e9 participen en gales i en campionats. A l'estat espanyol es van popularitzar molt a la d\u00e8cada de 1970, per\u00f2 despr\u00e9s van anar decaient progressivament.\nLes majorettes no s'han de confondre amb les animadores esportives, origin\u00e0ries de Nord-am\u00e8rica.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un Sangaku \u00e9s una tauleta de fusta amb figures geom\u00e8triques, ubicades en temples o santuaris com a ofrenes votives als d\u00e9us o com a desafiaments als congregats i visitants, escrits en kanbun, una forma antiga de japon\u00e8s. Aquestes tauletes son del segle XVII o successius.Cada tauleta Sangaku cont\u00e9 entre 1 i 10 problemes, i cada problema est\u00e0 format de la seg\u00fcent manera: a dalt (o a la dreta) de la tauleta s'ubiquen les figures geom\u00e8triques; a baix (o a l'esquerra) es troben les preguntes i solucions (procediment, resposta, o ambdues si n'hi ha).\nEls seus primer estudiosos en el segle XX, van ser els matem\u00e0tics Dan Pedoe i Fukagawa Hidetoshi.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La Guia Elecci\u00f3 Gourmand de restaurants i hotels de Catalunya i Andorra i d'altres llocs d'inter\u00e8s, coneguda popularment com la Guia Gourmand, es una guia que recull i comenta mes de 650 restaurants i hotels de Catalunya, Andorra, altres comunitats aut\u00f2nomes d'Espanya, la Costa Blava, la Proven\u00e7a i M\u00f2naco. Va ser fundada a Tarragona el 1992 i el 2019 va realitzar la seva 28a edici\u00f3. Anualment atorga premis al millor restaurant i hotel de l'any. El 2008 va comen\u00e7ar a editar-se per primera vegada en catal\u00e0 per part d'Arola Editors. El 2010 es van realitzar 5.000 exemplars en catal\u00e0 i 1.000 m\u00e9s en castell\u00e0.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Politainment, un acr\u00f2nim compost per les paraules pol\u00edtica i entreteniment, descriu tend\u00e8ncies en la pol\u00edtica i els mitjans de comunicaci\u00f3 de masses per amenitzar els informes pol\u00edtics i la cobertura de not\u00edcies utilitzant elements de les relacions p\u00fabliques per crear un nou tipus de comunicaci\u00f3 pol\u00edtica. Politainment, encara que exteriorment emfatitza els aspectes pol\u00edtics de la informaci\u00f3 comunicada, es basa en gran manera en t\u00e8cniques de la cultura pop i el periodisme per fer m\u00e9s accessible o convincent la informaci\u00f3 complexa i distreure l'atenci\u00f3 p\u00fablica de temes pol\u00edticament desfavorables. Les interdepend\u00e8ncies dels pol\u00edtics i els mitjans de comunicaci\u00f3 es coneixen com el complex pol\u00edtic-medi\u00e0tic.\nDe dubtosa virtut, la disminuci\u00f3 de les quantitats de contingut i subst\u00e0ncia pot compensar-se f\u00e0cilment donant a les not\u00edcies una punxada sensacionalista. Aix\u00ed doncs, el politainment se situa al mateix nivell que l'edu- i l'infoentreteniment.\nEls titulars t\u00edpics en els informes de polititzaci\u00f3 o els mitjans de comunicaci\u00f3 de vegades argumenten sense embuts ad hominem d'una manera generalitzada i @tratar emfatitzar les virtuts i el carisma (\"xyz far\u00e0 als Estats Units gran de nou\") o vicis i febleses (per den\u00fancia: \"xyz destrossar\u00e0 aquest pa\u00eds\"). Aquest \u00faltim exemple tamb\u00e9 es coneix com a crida a la por. Les formes m\u00e9s moderades fan un \u00fas extensiu del llenguatge metaf\u00f2ric imprec\u00eds (al\u00b7legories, meton\u00edmia, perifrases, kennings, etc.).\nEl politainment pot ser tant un aspecte de comunicaci\u00f3 de (1) pol\u00edtics i spin-doctors per al seu propi benefici i l'obstacle de l'adversari pol\u00edtic o (2) una estrat\u00e8gia per a editors de not\u00edcies, periodistes, etc., per promoure el seu treball period\u00edstic i mitj\u00e0.\nEl politainment pot ser un factor en la identificaci\u00f3 dels partits, influint en les eleccions dels votants, per la qual cosa s'ha convertit en una eina indispensable en les campanyes pol\u00edtiques i les eleccions. Com a tal, tamb\u00e9 pot ser un dels ingredients -aparentment innocus- de la manipulaci\u00f3 de les masses fins a la guerra pol\u00edtica psicol\u00f2gica.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "En matem\u00e0tiques recreatives, la seq\u00fc\u00e8ncia de Kolakoski, a vegades tamb\u00e9 descrita com la seq\u00fc\u00e8ncia d'Oldenburger-Kolakoski, \u00e9s una seq\u00fc\u00e8ncia infinita de s\u00edmbols {1, 2} corresponent a la seq\u00fc\u00e8ncia de longituds d'execuci\u00f3 en la seva pr\u00f2pia codificaci\u00f3 de longitud d'execuci\u00f3. Rep el nom del matem\u00e0tic William Kolakoski, qui la va descriure l'any 1965, per\u00f2 anteriorment havia estat comentada per Rufus Oldenburger el 1939.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Panell SED \u00e9s un tipus de panell visualitzador per a pantalles planes caracteritzat per usar la tecnologia de les pantalles de tub tradicionals (CRT) per a cadascun dels punts (p\u00edxels) mostrats en pantalla. Cada p\u00edxel \u00e9s un micro tub de rajos cat\u00f2dics. En principi, aquest tipus de panells ofereix els avantatges dels tubs d'imatge i els dels TFT, sense cap dels defectes d'ambd\u00f3s. D'aquesta manera s'aconsegueix millorar el contrast i l'angle de visi\u00f3 sense augmentar el consum. Tamb\u00e9 permet ampliar les dimensions de la pantalla pel que fa a les pantalles de tecnologia TFT o les de plasma.\nEl projecte ha estat desenvolupat conjuntament per Canon i Toshiba.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Lettres sur la danse et les ballets \u00e9s un text te\u00f2ric sobre dansa publicat aproximadament el 1760 pel ballar\u00ed, core\u00f2graf i mestre franc\u00e8s Jean-Georges Noverre. En ell teoritza i estableix les bases dels ballets-pantomima, ballets d'acci\u00f3 o pantom\u00edmics, un g\u00e8nere d'arts esc\u00e8niques derivat de l'\u00f2pera-ballet en el qual el cant ha acabat desapareixent, esdevenint la dansa protagonista i aut\u00f2noma. Aquests espectacles es descriuen amb una estructura narrativa que utilitza la dansa com a llenguatge principal, complementat amb m\u00fasica, escenografia i vestuari. Dramat\u00fargicament es caracteritzen pel fet que transcorren en un sol espai i un sol temps. Aquestes notes marcaran un punt d'inflexi\u00f3 en la hist\u00f2ria de la dansa.Noverre combina escenes ballades amb d'altres de pantom\u00edmiques per tal d'explicar l'acci\u00f3 i el seu significat, sense rec\u00f3rrer a la declamaci\u00f3 ni la l\u00edrica. Aix\u00ed mateix, despulla la dansa de l'artificiositat de les m\u00e0scares, adapta el vestuari a la tem\u00e0tica i \u00e8poca de l'obra i posa l'accent en l'expressivitat de la dansa i del ballar\u00ed per damunt de la formalitat i el virtuosisme t\u00e8cnic, anticipant aix\u00ed el que ser\u00e0 el ballet rom\u00e0ntic.\nLa dansa passar\u00e0 a entendre\u2019s com un art aut\u00f2nom, deixant de funcionar com a element decoratiu en \u00f2peres i entremesos teatrals, tal com havia succe\u00eft fins aleshores.\n\n", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La hist\u00f2ria de la televisi\u00f3, visi\u00f3 a dist\u00e0ncia, es pot rastrejar fins Galileo Galilei i el seu telescopi. No obstant aix\u00f2, no \u00e9s fins a 1884, amb la invenci\u00f3 del Disc de Nipkow de Paul Nipkow quan es fes un avan\u00e7 rellevant per a crear un mitj\u00e0. El canvi que portaria la televisi\u00f3 tal com avui la coneixem va ser la invenci\u00f3 de l'iconoscopi de Vlad\u00edmir Zvorikin. Aix\u00f2 donaria pas a la televisi\u00f3 completament electr\u00f2nica, que disposava d'una taxa de refresc molt millor, m\u00e9s definici\u00f3 d'imatge i il\u00b7luminaci\u00f3 pr\u00f2pia.\nLes primeres emissions p\u00fabliques de televisi\u00f3 les va efectuar la BBC a Anglaterra a 1927 i la CBS i NBC als Estats Units a 1930. En ambd\u00f3s casos es van utilitzar sistemes mec\u00e0nics i els programes no s'emetien amb un horari regular.\nLes emissions amb programaci\u00f3 es van iniciar a Anglaterra a 1936, i en els Estats Units el dia 30 d'abril de 1939, coincidint amb la inauguraci\u00f3 de l'Exposici\u00f3 Universal de Nova York. Les emissions programades es van interrompre durant la Segona Guerra Mundial, i es reprengueren quan va acabar.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Fit Kid \u00e9s un esport que combina la dansa amb la gimn\u00e0stica esportiva, i on l'acrob\u00e0cia \u00e9s molt important. Existeix una Federaci\u00f3 Internacional de Dansa esportiva que organitza diferents campionats i opens arreu d'Europa. El principal \u00e9s el Campionat del M\u00f3n, que cada any es realitza en un lloc diferent. \u00daltimament s'ha organitzat a R\u00edmini (It\u00e0lia), Pula (Cro\u00e0cia) i l'any 2009 a Badalona (Espanya). En el Campionat del M\u00f3n existeixen diferents modalitats entre les quals les m\u00e9s importants s\u00f3n el Fit Kit, el Dance Show i la Fantasia.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La Internationale Tanzmesse \u00e9s un festival i fira per a professionals de la dansa que reuneix durant quatre dies el m\u00f3n de la dansa al NRW-Forum Kultur und Wirtschaft de D\u00fcsseldorf, on s'estableixen 160 estands, que representen m\u00e9s de 400 companyies de dansa provinents de 40 pa\u00efsos. El programa art\u00edstic, repartit en 11 espais i teatres de la ciutat, permet a les companyies presentar els seus espectacles al p\u00fablic professional.En els \u00faltims anys, la Internationale Tanzmesse s'ha consolidat com a mercat, festival i punt de trobada de professionals internacionals del sector de la dansa, tant companyies, core\u00f2grafs, i ballarins, com ag\u00e8ncies, representants i institucions culturals. La fira va aconseguir batre el seu r\u00e8cord de participaci\u00f3 en l'edici\u00f3 de 2012, amb 1.413 professionals acreditats, provinents de 50 pa\u00efsos, xifra que converteix la Tanzmesse en un referent mundial en el sector.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Adolphe Appia (Ginebra, 1 de setembre de 1862 - Nyon, 29 de febrer de 1928) fou un escen\u00f2graf i decorador su\u00eds, pioner en las teories del teatre modern, sent un dels m\u00e9s grans innovadors de l'escenografia moderna.Fill d'un metge ginebr\u00ed, co-fundador del Comit\u00e8 dels Cinc, futur Comit\u00e8 Internacional de la Creu Roja, Appia estudi\u00e0 m\u00fasica a Ginebra, en particular, amb Hugo de Senger. De 1882 a 1886, freq\u00fcent\u00e0 els conservatoris de Par\u00eds, Leipzig i Dresden, i descobr\u00ed els drames wagnerians a Bayreuth, com Parsifal el 1882. Afirm\u00e0 els seus gusts i prengu\u00e9 consci\u00e8ncia de la necessitat de reformar el teatre. A Vevey practic\u00e0 el disseny industrial i art\u00edstic.\nAdolphe Appia ha estat considerat una persona avan\u00e7ada al seu temps que va canviar la manera d'entendre el teatre.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El nim \u00e9s un joc matem\u00e0tic d'estrat\u00e8gia, jugat per torns entre dos jugadors que agafen (treuen) objectes de diferents pilons. A cada torn, un jugador ha d'agafar com a m\u00ednim un objecte d'un pil\u00f3, i en pot treure qualsevol n\u00famero fins al m\u00e0xim existent, per\u00f2 tots del mateix pil\u00f3. Guanya el jugador que pot agafar l'\u00faltim objecte.Versi\u00f3 Marienbad: Perd el jugador que es veu obligat a agafar l'\u00faltim objecte. La pel\u00b7l\u00edcula va inspirar una breu bogeria per la variaci\u00f3 de Nim jugada pels personatges.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un joc d'escapada (en angl\u00e8s escape room o room escape) \u00e9s un joc en el qual els jugadors, normalment en grups de 4 o 6, estan tancats en una habitaci\u00f3 i han de fer servir els elements que troben per resoldre una s\u00e8rie de puzzles i escapar-se abans que se'ls esgoti el temps de qu\u00e8 disposen, normalment una hora o una hora i mitja. Aquests jocs fomenten el team building. Estan basats en els videojocs Escape the room, ambientats en tot un seguit de llocs ficticis com cel\u00b7les de pres\u00f3, masmorres i estacions espacials.\nEl primer joc d'escapada es va crear l'any 2006, i cap al 2010 es van fer famosos als Estats Units, al Jap\u00f3, a Tail\u00e0ndia, al Canad\u00e0, a Israel i, sobretot, a la Xina. Els primers rooms escape permanents es van obrir a \u00c0sia i despr\u00e9s a Am\u00e8rica del Nord, Europa, Austr\u00e0lia i Am\u00e8rica del Sud. Entre els organitzadors m\u00e9s destacats s'hi troben AdventureRooms, ClueQuest, The Escape Hunt Experience, ClueJob i Puzzle Break. A Catalunya, la primera sala d'escape o d'escapament va ser Parapark Barcelona, una proposta importada d'Hongria l'any 2012.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "LABoral Centro de Arte y Creaci\u00f3n Industrial \u00e9s un centre de conflu\u00e8ncia de l'art, la cultura, l'educaci\u00f3 i la creaci\u00f3 del segle XXI amb seu a Gij\u00f3n, Ast\u00faries, Espanya. Fou inaugurat el 30 de mar\u00e7 de 2007 ocupant l'antiga seu de la Universitat Laboral de Gij\u00f3n, edifici constru\u00eft a la meitat del segle XX i remodelat i reconvertit el 2007. Fou ideat per Lu\u00eds Moya Blanco. Les visites guiades informen de l'arquitectura, la hist\u00f2ria i els costums moderns. Hi ha un teatre amb variada programaci\u00f3 i algunes exposicions, reunions o congressos. L'edifici i la torre mirador poden ser visitades cada dia a l'estiu (fins a l'11 de setembre) i dels dimecres als diumenges la resta de l'any. El jard\u00ed bot\u00e0nic Atl\u00e0ntic tanquen els dilluns a l'estiu i dilluns i dimarts la resta de l'any. Els preus s\u00f3n relativament alts especialment si nom\u00e9s serveixen per la visita a una zona. S'hi accedeix f\u00e0cilment venint de l'Autovia del Cant\u00e0bric i \u00e9s a tocar del nou estadi de futbol del Sporting de Gij\u00f3n.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'entreteniment \u00e9s una diversi\u00f3 o distracci\u00f3 amb l'objectiu d'esplaiar-se, relaxar-se o passar el temps. Generalment, l'entretenidor fa el possible per a mantenir l'atenci\u00f3 del p\u00fablic o dels participants.A difer\u00e8ncia d'altres activitats, un entreteniment, una diversi\u00f3 o una distracci\u00f3 no t\u00e9 necess\u00e0riament un fi, ni tan sols cultural, sin\u00f3 que simplement es fa per a relaxar el cos o la ment d'altres activitats rutin\u00e0ries o pesades (m\u00e9s prop de l'arrel de diversi\u00f3 o distracci\u00f3), o b\u00e9 per a passar el temps (m\u00e9s prop de l'arrel de entretenir).\nExisteixen molts tipus d'entreteniment, com ara:\n\nApostar\nArt\nBallar\nBeure\nCa\u00e7a\nConversar\nCirc\nCinema\nCol\u00b7leccionisme\nEsport\nJocs\nHobby\nHumor\nLectura\nM\u00e0gia\nM\u00fasica\nPasseig\nPesca\nPremsa\nR\u00e0dio\nRevista (espectacle)\nSexe\nTeatre\nTelevisi\u00f3\nTrencaclosques", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El reportatge televisiu \u00e9s un g\u00e8nere period\u00edstic que t\u00e9 el seu origen en el documental cinematogr\u00e0fic, que permet al periodista anar fins al fons de la hist\u00f2ria, respondre a totes les q\u00fcestions \u2013fins a l'\u00faltim per qu\u00e8\u2013 i retratar, amb gran precisi\u00f3, els protagonistes. A m\u00e9s, \u00e9s el g\u00e8nere on el periodista posa damunt la taula tots els seus recursos. Per a alguns, aquest \u00e9s el g\u00e8nere dels g\u00e8neres, el m\u00e9s complet del periodisme informatiu. I en televisi\u00f3 s'ha de tindre en compte que el reportatge requereix la perfecta uni\u00f3 dels llenguatges escrit i cinematogr\u00e0fic. \u00c9s a dir, relatar una hist\u00f2ria, per\u00f2 perqu\u00e8 el p\u00fablic l'entenga. Es tracta, per tant, d'aprofundir \u2013que, segons la doctrina nord-americana, no \u00e9s una altra cosa que explicar els antecedents\u2013, humanitzar, interpretar, guiar, i no transmetre una opini\u00f3 personal.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Escriptura de guions (angl\u00e8s: screenwriting o scriptwriting) \u00e9s l'art i habilitat d'escriure guions pels mitjans de comunicaci\u00f3 en massa, com llargmetratges, videojocs o produccions televisives. \u00c9s sovint una professi\u00f3 aut\u00f2noma.\nEls guionistes (angl\u00e8s: screenwriters) s\u00f3n els responsables d'investigar la hist\u00f2ria, desenvolupar la narrativa, escriure el gui\u00f3, i enviar-lo, en el format requerit, als executius de desenvolupament. Per aix\u00f2 tenen una grossa influ\u00e8ncia sobre la direcci\u00f3 creativa del gui\u00f3 i, probablement, de la pel\u00b7l\u00edcula en conjunt. N'hi ha de creatius independents que desenvolupen guions en esperar de trobar un  productor.  D'altres s\u00f3n contractats per crear un gui\u00f3 segons un concepte o a partir d'una obra liter\u00e0ria ja existent. De vegades hi ha un \u00e9quip de guionistes que es comparteixen les diferents tasques.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Teatre de cambra \u00e9s un model teatral desenvolupat a Europa a partir del primer ter\u00e7 del segle xx. Seguint algunes premisses del teatre de Moli\u00e8re o Goldoni,a apareix com a exercici intel\u00b7lectual que es rebel\u00b7la contra el convencional del teatre tradicional i es planteja per a un p\u00fablic selecte o redu\u00eft. Entre els exemples cl\u00e0ssics podrien citar-se les peces de August Strindberg reunides en el seu Teatre de cambra (\u00abteatre \u00edntim\u00bb), escrites en 1907, i una de que les seves principals caracter\u00edstiques \u00e9s la \u00abllibertat total en la manera de tractar el tema, sempre que sigui respectada la unitat de concepci\u00f3 i d'estil\u00bb. A Espanya va generar la instituci\u00f3 del Teatre Nacional de Cambra i Assaig, amb el seu origen en la d\u00e8cada de 1970, i durant uns anys dedicat, segons Enrique Pati\u00f1o, a posar en escena obres d'autors relegats o de \u00abcert contingut ideol\u00f2gic avan\u00e7at i sense cabuda en el teatre comercial a l'\u00fas\u00bb.\nTamb\u00e9 pot referir-se a la sala, en general de redu\u00eft aforament, en la qual es fan representacions de cambra.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un docugame \u00e9s un g\u00e8nere televisiu que combina els formats de la telerealitat i el concurs televisiu.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un pub quiz (literalment 'concurs de preguntes de pub') \u00e9s un concurs de preguntes i respostes per equips que es fa en un pub. La tradici\u00f3 va n\u00e9ixer a la Gran Bretanya i va arribar al seu punt \u00e0lgid als primers anys de 90. Aquesta es va estendre per pa\u00efsos de la Commonwealth com Austr\u00e0lia o Nova Zelanda, i tamb\u00e9 els Estats Units. Actualment la tradici\u00f3 s'ha est\u00e8s a tot el m\u00f3n. A les terres de parla catalana hi ha un m\u00ednim de vuit pubs (brit\u00e0nics i no brit\u00e0nics) que fan quizs regularment (2 a Alacant, 3 a Barcelona, 1 a Argentona (Maresme), 1 a Santa Pon\u00e7a (Mallorca) i 1 a Valencia). Aquest joc \u00e9s un exemple clar dels moderns jocs de pub o pub games. Encara que tots aquests concursos de pubs poden tenir una \u00e0mplia gamma de formats i temes, tots tenen molts trets en com\u00fa.El pub quiz consisteix en diverses rondes de preguntes que formula l'anomenat quizmaster. Els equips han de respondre per escrit i lliurar el paper amb les respostes. Normalment els premis s\u00f3n consumicions al mateix pub en acabar el quiz.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un programa de judicis (en angl\u00e8s, court show) \u00e9s un subg\u00e8nere de programa de televisi\u00f3 de drames legals o de telerealitat jur\u00eddica. Un programa de judicis mostra principalment els continguts en forma de tribunal entre demandants i acusats presidit per un pseudojutge. Aquests programes solen retratar processos minoritaris, simulant l'interior d'un jutjat en un estudi televisiu. El g\u00e8nere va comen\u00e7ar a la r\u00e0dio en la d\u00e8cada de 1930 i es va traslladar a la televisi\u00f3 a finals de la d\u00e8cada de 1940, amb programes com Court of Current Issues, Your Witness o Famous Jury Trials. La programaci\u00f3 de judicis va sorgir primer als Estats Units i \u00e9s encara es troba eminentment en aquest pa\u00eds i en altres pa\u00efsos d'arreu del m\u00f3n.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'antropologia teatral \u00e9s l'estudi del comportament de l'\u00e9sser hum\u00e0 \"en estat de representaci\u00f3 organitzada\", \u00e9s a dir, quan est\u00e0 interpretant arts esc\u00e8niques (teatre, dansa, etc.). L'objecte d'estudi \u00e9s l'int\u00e8rpret i no l'obra de teatre. Aquest magisteri te\u00f2ric t\u00e9 una aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica directa per a l'entrenament actoral. Va comen\u00e7ar-se a desenvolupar al segle xx per Eugenio Barba i Nicola Savarese.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Heimat 3 - Chronik einer Zeitenwende (Heimat 3 - cr\u00f2nica d'un gir hist\u00f2ric) \u00e9s la tercera part de la trilogia Heimat d'Edgar Reitz. La pel\u00b7l\u00edcula fou rodada entre 2002 i 2003, i estrenada l'any 2004. Es compon de 6 episodis.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Carnet Jove, Carnet Jove Europeu o European Youth Card (tamb\u00e9 conegut com a EURO<26) \u00e9s un document de car\u00e0cter personal per a joves europeus que obre la porta a descomptes en activitats culturals, botigues, bitllets de transport, menjant fora, oci i allotjament, i pot ser utilitzat en m\u00e9s de 40 pa\u00efsos europeus que formen l'Associaci\u00f3 del Carnet Jove Europeu (EYCA). En la majoria de pa\u00efsos es pot utilitzar la targeta fins als 30 anys. La targeta t\u00e9 una durada de dos anys.En molts pa\u00efsos europeus el carnet s'anomena EURO<26, per\u00f2 amb el canvi del l\u00edmit d'edat (de 26 a 30), m\u00e9s i m\u00e9s l'anomenen Carnet Jove europeu. A Espanya el Carnet Jove s'emet en dues versions, una targeta cl\u00e0ssica o una targeta emesa per un banc, ambdues sempre porten el logo de l'European Youth Card Association (EYCA) logo i ofereix els mateixos beneficis que la targeta cl\u00e0ssica. El Carnet Jove est\u00e0 gestionat per l'Associaci\u00f3 del Carnet Jove Europeu (EYCA) que representa 40 organitzacions dins de 38 pa\u00efsos. Totes les organitzacions membre de l'EYCA emeten el Carnet Jove europeu en el seu territori i donen descomptes locals. La seu principal d'EYCA \u00e9s als Pa\u00efsos Baixos i la seua oficina \u00e9s a Bratislava, Eslov\u00e0quia. El Carnet Jove pot ser adquirit a trav\u00e9s de les organitzacions estatals. Els joves que venen de fora d'Europa, tene la possibilitat per comprar el Carnet Jove en l\u00ednia a trav\u00e9s de la botiga d'EYCA.Els titulars del Carnet Jove tenen la possibilitat de buscar els 80,000 descomptes en l\u00ednia geolocalitzats al mapa al lloc de web oficial de la targeta.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Els components electr\u00f2nics tenen un funcionament determinat pels seus fabricants, per\u00f2 realment no es t\u00e9 cap idea de quines s\u00f3n les prestacions reals d'all\u00f2 que s'est\u00e0 utilitzant i quins s\u00f3n els seus l\u00edmits.\nTot i que aquests dispositius es verifiquen i passen diversos controls de qualitats, a vegades pot passar que dos dispositius iguals tinguin un rendiment diferent. Per exemple, en el cas d'un ordinador, pot ser que dos processadors iguals tinguin consums diferents, que funcionin a una velocitat diferent, o fins i tot, que un s'escalfi m\u00e9s que l''altre. Per aquest motiu es diu que estem jugant a una loteria, en la qual tothom qui compra dispositius electr\u00f2nics hi est\u00e0 participant.\nLa loteria del silici \u00e9s un fenomen conegut en els microprocessadors, per\u00f2 tamb\u00e9 es pot donar en mem\u00f2ries RAM, mem\u00f2ries flash, targetes gr\u00e0fiques, plaques base, etc. Aix\u00f2 \u00e9s degut al fet que tots aquests components electr\u00f2nics fan servir el silici en el seu proc\u00e9s de fabricaci\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La Lliga de Radioaficionats de Let\u00f2nia (LRAL) (en let\u00f3:Latvijas Radio Amatieru L\u012bga) \u00e9s una organitzaci\u00f3 nacional sense fins de lucre, situada la seva seu a Riga, per a radioaficionats entusiastes de Let\u00f2nia. Els beneficis de ser membre de LRAL inclou el patrocini de premis per a radioaficionat i concursos, i una targeta QSL per a aquells membres que es comuniquen regularment amb els operadors de radiaficionats d'altres pa\u00efsos. L'organitzaci\u00f3 representa els interessos d'operadors de radioaficionats de Let\u00f2nia, europeus i internacionals de telecomunicacions davant les autoritats reguladores. LRAL \u00e9s la societat nacional membre de la representaci\u00f3 de Let\u00f2nia en la Uni\u00f3 Internacional de Radioaficionats.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una societat an\u00f2nima esportiva \u00e9s un tipus especial de societat an\u00f2nima a Espanya, creada amb la Llei 10/1990 del 15 d'octubre i desenvolupada amb el Reial Decret 1251/1999 del 16 de juliol.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El desenvolupament del teatre ha estat sempre vinculat al de la tecnologia i a l'inrev\u00e9s.\nEl teatre, malgrat tractar-se d'una de les manifestacions art\u00edstiques m\u00e9s antigues de la humanitat, ha sabut adaptar-se i perviure gr\u00e0cies a la capacitat que ha tingut d'incorporar innovacions que el fessin adequar-se als interessos i inquietuds de cada \u00e8poca. Tals innovacions han incl\u00f2s des de l'\u00e8poca dels Romans nous aven\u00e7os tecnol\u00f2gics que han fet possible realitzar fins a les m\u00e9s ambicioses posades en escena. D'altra banda ambdues especialitats es retroalimenten, ja que la tecnologia s'ha servit de la creativitat de l'\u00e9sser hum\u00e0 per a continuar creixent i evolucionant.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "EUScreen \u00e9s un lloc web que proporciona acc\u00e9s lliure al patrimoni televisiu d'Europa mitjan\u00e7ant v\u00eddeos, articles, imatges i \u00e0udios d'arxius audiovisuals i r\u00e0dio emissors europeus. EUscreen va comen\u00e7ar a l'octubre de 2009 com un projecte de recerca de tres anys amb fons del programa eContenplus de la Comissi\u00f3 Europea.L\u2019objectiu del projecte \u00e9s fomentar i facilitar l'exploraci\u00f3 de la hist\u00f2ria de la televisi\u00f3 a Europa, proporcionant acc\u00e9s a continguts audiovisuals dels principals arxius europeus (arxius enriquits i contextualitzats per un conjunt de metadates). Tamb\u00e9 es busca generar una comunitat, no nom\u00e9s entre arxius audiovisuals, sin\u00f3 tamb\u00e9 entre arxius i els usuaris d\u2019aquests, sobretot en l'entorn de la investigaci\u00f3 acad\u00e8mica i la comunitat educativa.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un calador \u00e9s un lloc apropiat per fer-hi la pesca, on els pescadors calen (tiren) les xarxes de pesca.\nS'acostumen a situar:\n\nA les zones on la plataforma continental \u00e9s extensa, com passa, per exemple, al Mar del Nord, on les aig\u00fces s\u00f3n poc profundes, estan agitades per corrents marins i tenen temperatures favorables.\nA les zones de contacte entre corrents marins freds i c\u00e0lids perqu\u00e8 s'hi concentren esp\u00e8cies d'aig\u00fces c\u00e0lides i esp\u00e8cies d'aig\u00fces fredes. Com que s'hi concentren tantes esp\u00e8cies resulta m\u00e9s f\u00e0cil capturar-les.\nA les zones costaneres prop de les quals passa un corrent mar\u00ed fred perqu\u00e8 les aig\u00fces fredes tenen molt de pl\u00e0ncton vegetal format per algues unicel\u00b7lulars que capten la radiaci\u00f3 solar. Aquest fotopl\u00e0ncton alimenta el pl\u00e0ncton animal o zoopl\u00e0ncton que, al seu torn, serveix d'aliment a molts animals marins.Hi ha diversos peixos, com ara la tonyina o la sardina, que s'alimenten exclusivament de pl\u00e0ncton. Altres esp\u00e8cies, com ara el bacall\u00e0, el llu\u00e7 o la rajada devoren el peixos que s'alimenten de pl\u00e0ncton.\nViccionari", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Els jocs educatius s\u00f3n jocs expl\u00edcitament dissenyat amb prop\u00f2sits educatius, o que tenen incidental o valor educatiu secundari. Tots els tipus de jocs poden ser utilitzats en un entorn educatiu. Els jocs educatius s\u00f3n jocs que s\u00f3n dissenyats per ajudar persones a aprendre sobre temes segurs, expandir conceptes, refor\u00e7ar desenvolupar, entendre un esdeveniment hist\u00f2ric o cultura, o assistir-los dins aprenent una habilitat mentre juguen. Els tipus de joc inclouen tauler, targeta, i videojocs. Un joc educatiu \u00e9s un joc dissenyat per ensenyar \u00e9ssers humans sobre un tema espec\u00edfic i per ensenyar-los una habilitat. Mentre educadors, governs, i els pares s'adonen de la necessitat psicol\u00f2gica i beneficis de l'aprenentatge mitjan\u00e7ant jocs, aquesta eina educativa ha esdevingut una idea dominant. Els jocs interactius ens ensenyen objectius, regles, adaptaci\u00f3, el problema que soluciona, interacci\u00f3, tot representat com a hist\u00f2ria. Satisfan la nostra necessitat fonamental d'aprendre per proporcionar diversi\u00f3, implicaci\u00f3 apassionada, estructura, motivaci\u00f3, ego, gratificaci\u00f3, adrenalina, creativitat, emoci\u00f3 i interacci\u00f3 social en el joc ell mentre l'aprenentatge t\u00e9 lloc.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El terme factor de projecci\u00f3, o relaci\u00f3 de projecci\u00f3 (en angl\u00e8s throw ratio) es refereix a la relaci\u00f3 entre la dist\u00e0ncia a la pantalla de projecci\u00f3 i l'ample d'aquesta. Una relaci\u00f3 de projecci\u00f3 m\u00e9s gran correspon a un sistema \u00f2ptic amb un feix m\u00e9s estretament enfocat.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Lost Odyssey \u00e9s un Videojoc de rol desenvolupat per Mistwalker, conjuntament amb Feelplus, per a Xbox 360. \u00c9s la segona obra de Mistwalker, essent Blue Dragon la primera i Archaic Sealed Heat la tercera. Empresa liderada per Hironobu Sakaguchi qui va ser director de tots els Final Fantasy fins a la desena entrega, aix\u00ed com de la pel\u00b7l\u00edcula Final Fantasy: La for\u00e7a interior. L'encarregat de la banda sonora s'hi troba l'artista Nobuo Uematsu que tamb\u00e9 \u00e9s el creador de les melodies de la m\u00edtica saga de Square. Els somnis, explicats durant el transcurs del joc, estan a c\u00e0rrec de Kiyoshi Shigematsu i el disseny dels personatges de mans del prestigi\u00f3s mangaka Takehiko Inoue, creador de Vagabond i Slam Dunk.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La cucanya, tamb\u00e9 conegut com a pal enseuat, \u00e9s un joc consistent a escalar, grimpar, nom\u00e9s amb l'ajuda de bra\u00e7os i cames, per un pal vertical o horitzontal, que sol estar allisat o empastifat amb alguna subst\u00e0ncia relliscosa, fins a atrapar el premi situat a l'altra punta des d'on s'ha sortit, que \u00e9s la diversi\u00f3 del joc. Es practica en molts pa\u00efsos hispanoamericans.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Les pessigolles o cuscanelles s\u00f3n una sensaci\u00f3 que s'experimenta en algunes parts del cos quan s\u00f3n lleugerament tocades, que sol provocar involunt\u00e0riament la rialla i, si s\u00f3n continuades, una convulsi\u00f3. Tamb\u00e9 poden produir-se quan s'efectua pressi\u00f3 en aquestes zones, i especialment quan ho realitza una altra persona amb un vincle afectiu. Per condicionament, tamb\u00e9 es generen quan el subjecte creu que est\u00e0 a punt de ser tocat. S\u00f3n inicialment plaents, per\u00f2 al cap de cert temps es tornen desagradables. Quan les pessigolles es produeixen, s'activa l'escor\u00e7a somatosensorial.Es creu que relaxen i enforteixen els m\u00fasculs. Per exemple, les pessigolles en els peus estimulen els m\u00fasculs de la cama i del peu. En ser aix\u00ed, s\u00f3n bones per als atletes o corredors. Les aixelles, les costelles, el coll, els palmells de les mans i les plantes dels peus s\u00f3n zones l'estimulaci\u00f3 de les quals mitjan\u00e7ant pessigolles produeix el riure amb m\u00e9s gran facilitat.\nEl proc\u00e9s de donar i rebre pessigolles obeeix a una esp\u00e8cie de programaci\u00f3 neurol\u00f2gica que estableix vincles personals. Succeeix el mateix amb el sexe. \u00c9s, en definitiva, una activitat comunicadora innata. Prova d'aix\u00f2 \u00e9s que dif\u00edcilment una persona es fa pessigolles a si mateixa. En alguns estudis s'ha demostrat que no \u00e9s possible d'autoinduir-se pessigolles a causa d'un mecanisme cerebral que anticipa els moviments propis, que bloca la  sensibilitat provocada per tal tocament. Tanmateix, amb l'ajuda d'un robot de control remot que es mogui amb lleugers retards a les ordres rebudes s\u00ed que \u00e9s possible l'autoinducci\u00f3.Les pessigolles tamb\u00e9 s'han anomenat \u00abreacci\u00f3 de por\u00bb, per tal com el cervell fa que el m\u00fascul \"atacat\" es mogui bruscament, per\u00f2 aix\u00f2 no evita que, en ocasions extremes, indegudament causi riure; \u00e9s a dir: m\u00e9s aviat impliquen por de rebre sensacions estranyes infligides per una altra persona.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El rall o esparver \u00e9s un art de pesca que rep el nom del tipus de xarxa de pesca circular, i guarnida de ploms, que els pescadors en llocs de poca profunditat, llancen a m\u00e0 a l'aigua i pel pes dels ploms se submergeix tot capturant els peixos que neden en este espai.\nLa pesca amb el rall \u00e9s comuna en molts paratges i en les costes del Mediterrani, que es practica des de fa segles al litoral del Pa\u00eds Valenci\u00e0 amb un alt valor hist\u00f2ric i cultural. Els pescadors l'usaven per la facilitat en el seu maneig a les ribes de l'aigua, ja que es pot usar a peu pla o b\u00e9 amb embarcaci\u00f3, per\u00f2 sempre en paratges que regularment no excedeixen de tres, quatre o com a m\u00e0xim de cinc pams d'aigua, sols es pot usar quan el pescador veu els peixos del fons, tot siguent una pesca de subsist\u00e8ncia.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "IndigNation va ser la temporada anual d'orgull l\u00e8sbic, gai, bisexual i queer de Singapur, d'un mes de durada, que es va celebrar per primera vegada a l'agost de 2005 per a coincidir amb el 40\u00e8 Dia Nacional de la Rep\u00fablica.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El billiard hockey (\u0161prtec en txec) \u00e9s un joc en el que s'enfronten dos jugadors. Aquests fan servir uns petits estics d'hoquei per colpejar unes fitxes de fusta anomenades draughts. Aquestes fitxes han de colpejar un petit disc intentant introduir-lo a dins de la porteria rival. La seva pr\u00e0ctica se centra principalment a l'Europa de l'est.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Telemundo \u00e9s un grup televisiu estatunidenc dirigit a un p\u00fablic hisp\u00e0nic. La xarxa de Telemundo \u00e9s la segona productora mundial de programes en llengua espanyola i el segon grup televisiu en castell\u00e0 als Estats Units, despr\u00e9s d'Univision.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una Power Ball \u00e9s un dispositiu girosc\u00f2pic dissenyat per a exercitar, especialment, el canell com fisioter\u00e0pia, o per a enfortir, en general, els diversos m\u00fasculs de l'extremitat superior.\nEst\u00e0 basat en el giroscopi creat l'any 1852 per L\u00e9on Foucault per demostrar la rotaci\u00f3 de la Terra. Funciona gr\u00e0cies al principi de la for\u00e7a centr\u00edfuga. La for\u00e7a del rotor que es troba en el seu interior va en funci\u00f3 de la velocitat amb la qual se li fa girar. En girar la Power Ball amb m\u00e9s intensitat, el rotor augmenta el nombre de revolucions, generant un soroll o xiulada cada vegada m\u00e9s agut en proporci\u00f3 a les revolucions. No necessita alimentaci\u00f3 el\u00e8ctrica ni bateries, i els d\u00edodes LED que s'inclouen en la majoria dels seus models s'il\u00b7luminen amb l'energia que el giroscopi genera.\nActualment es comercialitza, usant-se per a exercitar els m\u00fasculs de la m\u00e0, avantbra\u00e7, b\u00edceps, tr\u00edceps i muscle. \u00c9s molt recomanable per a enfortir bra\u00e7os en diferents esports com el golf, tennis, o, tamb\u00e9 per a m\u00fasics com guitarristes, baixistes, pianistes, etc\nExisteixen diverses versions de NSD Power Ball amb l'opci\u00f3 d'incloure un veloc\u00edmetre que mesura entre altres funcions les rpm. Les versions de la marca NSD Power Ball (existeixen d'altres empreses) s\u00f3n:\n\nPower Ball Gold\nSuper Power Ball\nPower Ball Regular\nPower Ball Sound\nPower Ball Green Light\nPower Ball Amber Light\nPower Ball Blue Light\nPower Ball Techno\nPower Ball SignatureAltres empreses que comercialitzen aquest producte, a part de NSD Powerball, s\u00f3n:\n\nPowerball\nIronPower\nDynaBee\nIronPower\nDynaflex Powerball\nDFX Powerball\nTanGOball", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Festival internacional de videoart (FIVA) \u00e9s un festival internacional de videoart de car\u00e0cter internacional que es porta a terme des de l'any 2011. Aquest festival se celebra anualment a la ciutat de Buenos Aires, l'Argentina. \u00c9s el primer festival de nivell global que es desenvolupa amb continu\u00eftat en aquest pa\u00eds, tant \u00e9s aix\u00ed que ja hi consta en el calendari anual de festivals internacionals.FIVA va n\u00e9ixer l'any 2011 per iniciativa de diferents professionals. La idea va sorgir despr\u00e9s d'una visita a Cuba que va tenir lloc l'any 2009 en la que Hernan Raggi i Soledad Sanchez van participar en un festival de Videoart. Ells dos juntament amb Marcela Andino varen donar vida a aquest Festival, que va esdevenir el primer Festival Internacional de videoart que tenia lloc a l'Argentina. Any rere any l'objectiu principal de FIVA \u00e9s oferir una perspectiva actualitzada de l'escena del videoart internacional per tal d'obrir nous camins de difusi\u00f3, noves sensibilitats est\u00e8tiques i noves formes de comunicaci\u00f3; a m\u00e9s d'incentivar a la creaci\u00f3 i la producci\u00f3 audiovisual d'aquesta pr\u00e0ctica art\u00edstica contempor\u00e0nia. Des dels seus inicis i, al llarg de tots els seus cert\u00e0mens ha comptat amb la presencia de prestigiosos i reconeguts col\u00b7laboradors i jurats de l'\u00e0mbit art\u00edstic nacional i internacional com per exemple Graciela Taquini, Rodrigo Alonso i Carlos Trilnick de l'Argentina; Laura Baigorri i Nekane Aramburu d'Espanya i Brian Mackern d'Uruguay.\nLa primera edici\u00f3 es va dur a terme en el partido d'Almirante Brown. Posteriorment, gr\u00e0cies al suport de Gabriel Patrono, fundador de La Nave de los Sue\u00f1os, va sorgir l'oportunitat de desenvolupar el festival a la Biblioteca Nacional.El prop\u00f2sit del FIVA segons expliquen als seus organitzadors i equip directiu \u00e9s el seg\u00fcent: \"Lo que buscamos es promover la disciplina y la diversidad en las miradas, que exista la posibilidad de que un p\u00fablico acostumbrado a un lenguaje comercial pueda tener acceso a estas obras que plantean una reflexi\u00f3n y nos invitan a pensar el mundo de otra manera\".Al llarg de les edicions que s'han celebrat, el FIVA ha anat creixent en prestigi i notorietat. Per aquest motiu que l'any 2013, corresponent a la seva segona edici\u00f3, el festival va aconseguir el suport del INCAA (Institut Nacional de Cinematografia i Arts Audiovisuals) i va ser declarat d'inter\u00e8s cultural per la Ciutat de Buenos Aires, per mitj\u00e0 de la Llei de Mecenatge. Durant l'any 2014 el festival va incorporar programes de capacitaci\u00f3 i debat en relaci\u00f3 al videoart, a m\u00e9s d'oferir xerrades informatives al p\u00fablic assistent.\nCal afegir que durant l'any 2015 el FIVA va aconseguir acords amb diferents institucions per les seves presentacions com el Museu Es Baluard d'Espanya, el \"AC \"Museu d'Art Contemporani de la Ciutat de Santa Fe (Argentina) i el Cabildo de Montevideo. En aquest mateix any, tamb\u00e9 va passar a formar part de la Nit dels Museus en la pantalla del Museo del Libro y de la Lengua. El Festival compta ja amb un total de 5 edicions consecutives des de la seva posada en marxa i avui dia podr\u00edem dir que ja ha aconseguit consolidar-se i expandir-se, essent molt significatiu en diferents pa\u00efsos.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un  trampol\u00ed  en esport \u00e9s una post flexible utilitzada per al salt que fa una funci\u00f3 de ressort per a augmentar la impusi\u00f3 de qui salta.\nEls trampolins estan fixats normalment per una frontissa en un extrem (de manera que poden ser elevats quan no estan en \u00fas) i l'altre extrem penja generalment sobre una piscina, amb un punt situat a mig cam\u00ed entre la frontissa i l'extrem que es recolza sobre un fulcre ajustable.En ra\u00f3 del menester de ser lleugers i flexibles, els trampolins es fan generalment d'alumini. En les piscines, la major part dels trampolins, es pinten de blau i sovint la textura \u00e9s agregada a la superf\u00edcie barrejant vidre o sorra picada amb la pintura per a donar-los una adher\u00e8ncia addicional.\nLa constant de la molla d'un trampol\u00ed \u00e9s ajustada generalment per mitj\u00e0 d'un fulcre que es col\u00b7loca aproximadament a mitjan trampol\u00ed. Generalment, els trampolins funcionen en un r\u00e8gim lineal on obeeixen aproximadament la llei de Hooke. Quan est\u00e0 carregat amb un banyista, la combinaci\u00f3 de la massa aproximadament constant del banyista i la rigiditat constant del trampol\u00ed donen una freq\u00fc\u00e8ncia ressonant que \u00e9s ajustable per mitj\u00e0 de la constant de la molla (fixada per la posici\u00f3 del fulcre). Com que el sistema que en resulta \u00e9s en un r\u00e8gim aproximadament lineal, pot ser modelat prou exactament per una equaci\u00f3 diferencial de segon grau. La freq\u00fc\u00e8ncia ressonant es pot ajustar en general en una gamma que varia d'un quocient de 2:1 a 3:1.\nEs localitzen a 1 m o 3 metres sobre l'aigua. En competici\u00f3 ol\u00edmpica, nom\u00e9s s'utilitzen els trampolins d'altura de 3 metres.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Parc d'Atraccions Tibidabo \u00e9s un parc d'atraccions situat a la muntanya del Tibidabo, la qual pertany a la serra de Collserola, a l'oest del municipi de Barcelona. El parc ocupa una superf\u00edcie aproximada de 70.000 m\u00b2 i t\u00e9 una situaci\u00f3 privilegiada com a mirador de la ciutat de Barcelona. \u00c9s, a m\u00e9s, el parc d'atraccions m\u00e9s vell dels Pa\u00efsos Catalans i d'Espanya, el segon m\u00e9s antic d'Europa i un dels m\u00e9s vells del m\u00f3n. L'edifici \u00e9s una obra protegida com a B\u00e9 Cultural d'Inter\u00e8s Local.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'estrena \u00e9s l'acte on es mostra per primera vegada un espectacle d'entreteniment, ja sigui una obra de teatre o pel\u00b7l\u00edcula, una primera presentaci\u00f3, exposici\u00f3 o projecci\u00f3 p\u00fabliques d'una nova obra o posada en escena d'arts esc\u00e8niques o visuals.\nGeneralment, les estrenes van acompanyades per la pres\u00e8ncia i/o intervenci\u00f3 d'alguns membres de l'equip t\u00e8cnic o art\u00edstic (autors, int\u00e8rprets, guionistes, productors o altres participants de la seva creaci\u00f3).\nL'acte medi\u00e0tic consisteix en la reuni\u00f3 per part d'una s\u00e8rie de socis comercials, cr\u00edtics i/o estrelles per presentar sobre l'obra i fer un recull de les impressions experimentades durant el proc\u00e9s productiu. La finalitat de l'event \u00e9s la amb la d'atreure l'atenci\u00f3 del p\u00fablic per a l'estrena comercial amb el m\u00e0xim nombre d'espectadors.\nDes dels comen\u00e7aments de la industrialitzaci\u00f3 del cinema, en les primeres d\u00e8cades del segle XX, les estrenes s'han convertit en un acte clau per nombrosos actors donat que asseguraran la bona imatge, a m\u00e9s, de llan\u00e7ar o garantir la continu\u00eftat de la seva carrera art\u00edstica. Segons l'historiador contemporani Raymond Betts, l'inventor de l'estrena \u00abmoderna\u00bb, implicant importants mitjans financers seria Sid Grauman, propietari del c\u00e8lebre teatre xin\u00e8s a Los Angeles.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Balconing \u00e9s el terme atribu\u00eft a Espanya, tant en catal\u00e0 com en castell\u00e0, a l'acte de saltar a una piscina des d'un balc\u00f3 o caure des d'una altura elevada mentre s'ascendeix des d'un balc\u00f3 a un altre, fet per turistes estrangers durant les vacances. El terme va ser format a trav\u00e9s de la combinaci\u00f3 del mot espanyol \"balc\u00f3n\" (balc\u00f3) i el sufix angl\u00e8s \"\u2010ing\", un sufix que la majoria d'espanyols associen amb la cultura anglesa i amb persones d'aquest territori, en remissi\u00f3 a l'origen de la majoria de practicants.\nEls anys 2010 i 2011, una s\u00e8rie de lesions atribu\u00efdes per la premsa espanyola al \"balconing\" van tenir lloc entre turistes a les Illes Balears d'Eivissa i Mallorca. Diversos v\u00eddeos de persones saltant a piscines des de balcons van ser publicats en plataformes web com YouTube, que va ser acusat d'haver jugat un paper clau en la propagaci\u00f3 del fenomen.Un fenomen similar ha estat descrit en situacions relacionades amb universitats als Estats Units.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Visto lo visto TV \u00e9s un programa d'entreteniment i humor produ\u00eft per Gordon Seen que tenia lloc els dimecres al Teatre Alexandra de Barcelona i via streaming simult\u00e0niament, el primer show a fer-ho en aquest mitj\u00e0. Era condu\u00eft pel periodista Valent\u00ed Sanjuan, principal impulsor del projecte i que tamb\u00e9 copresenta Etiquetats a TV3 amb Bibiana Ballb\u00e8. El programa comptava amb un p\u00fablic participatiu al teatre i una considerable quantitat d'espectadors veient-lo per Internet, a banda de m\u00e9s de cent mil subscriptors al seu canal de YouTube i gran nombre de seguidors a les xarxes socials, on tenia una forta difusi\u00f3.El seu contingut abarca un ampli ventall de camps, com s\u00f3n mon\u00f2legs, actuacions musicals en directe, m\u00e0gia, sortejos, concursos, entrevistes, actuacions en directe de tota classe, i diferents seccions preparades pels col\u00b7laboradors que inclouen diverses activitats per tal d'entretenir, a m\u00e9s de la projecci\u00f3 de v\u00eddeos realitzats per aquests.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La carrera de daus \u00e9s un joc de daus que consisteix a sumar punts amb determinades combinacions de cinc daus. Es combina l'atzar de les tirades amb l'estrat\u00e8gia de decidir a quina combinaci\u00f3 es destina cada tirada. Hi ha una versi\u00f3 comercial for\u00e7a popular al m\u00f3n anglosax\u00f3 anomenada Yahtzee (basada en la versi\u00f3 sud-americana anomenada Generala). El joc t\u00e9 diverses adaptacions en l\u00ednia.\nLes combinacions consisteixen a comptar el nombre de daus repetits, a les del p\u00f2quer (com el full o l'escala) i a sumar el total dels punts obtinguts en una tirada. S'han d'anar apuntant els resultats en una graella, es pot jugar amb dos o m\u00e9s jugadors i guanya qui assoleix la puntuaci\u00f3 final m\u00e9s alta despr\u00e9s de tantes tirades com combinacions es demanen.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La torre KVLY \u00e9s avui dia la segona estructura m\u00e9s alta del m\u00f3n i la primera suportada per cables. Es troba als Estats Units, en l'estat de Dakota del Nord. Mesura 628,8 metres d'altura. Serveix com emissor de televisi\u00f3 de la cadena NBC. \u00c9s tamb\u00e9 usada per l'estaci\u00f3 de r\u00e0dio de Fargo per al Canal 11 d'aquesta ciutat.\nVa ser aclamada com l'estructura artificial m\u00e9s alta del m\u00f3n des del dia que va acabar la seva construcci\u00f3 (13 d'agost de 1963). El 1974, la torre KVLY-TV va ser superada per la Torre de r\u00e0dio de Vars\u00f2via, a Pol\u00f2nia. Per\u00f2 el 8 d'agost de 1991 la torre de Vars\u00f2via es va esfondrar i la KVLY-TV es va convertir novament en l'estructura suportada per cables m\u00e9s alta del planeta. La KVLY-TV t\u00e9 una torre bessona, la KXJB-TV, que \u00e9s un metre m\u00e9s baixa. El 21 de setembre de 2004 es va iniciar la construcci\u00f3 del que \u00e9s el gratacel m\u00e9s alt del m\u00f3n (el Burj Dubai) a Dubai, Uni\u00f3 dels Emirats \u00c0rabs. El 26 de mar\u00e7 de 2008 l'estructura de l'edifici de Dubai va arribar els 630 metres d'altura, arrabassant en aquest moment a l'antena KVLY-TV el t\u00edtol d'estructura m\u00e9s alta del m\u00f3n.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La televisi\u00f3 a la carta o v\u00eddeo sobre comanda, de l'angl\u00e8s video on demand (VoD), \u00e9s un sistema de televisi\u00f3 que permet a l'usuari l'acc\u00e9s a continguts multim\u00e8dia de forma personalitzada, oferint-li d'aquesta manera, la possibilitat de sol\u00b7licitar i visionar una pel\u00b7l\u00edcula o programa concret en el moment exacte que el telespectador ho desitgi. Existeix, doncs, la possibilitat de visualitzaci\u00f3 en temps real o b\u00e9 descarregar la pel\u00b7l\u00edcula o programa triat en un dispositiu, com pot ser un ordinador, una gravadora de v\u00eddeo digital (tamb\u00e9 anomenada gravadora de v\u00eddeo personal) o un reproductor port\u00e0til per tal de veure\u2019l en qualsevol moment.Actualment tamb\u00e9 \u00e9s conegut com a SVOD o Streaming Video on Demand. Aquest \u00e9s el sistema de reproducci\u00f3 de v\u00eddeo en streaming sota demanda. S'utilitza a plataformes com Netflix, HBO o Filmin.\nUna de les altres formes de funcionament conegudes \u00e9s com a TVOD o Transactional Video on Demand. En aquest sistema de reproducci\u00f3 de v\u00eddeo en streaming els usuaris paguen un preu per cada pel\u00b7l\u00edcula (normalment menys de 2 \u20ac) i adquireixen els drets per visualitzar-la un nombre indeterminat de vegades dins un per\u00edode que sol trobar-se entre un i tres dies. Aquest servei s'ofereix a Espanya per empreses com Youtube o Filmin.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Jard\u00ed bot\u00e0nic de Vil\u00b7la Marco \u00e9s un jard\u00ed bot\u00e0nic d'uns 30 000 metres quadrats gestionat conjuntament per la Universitat d'Alacant i l'Ajuntament del Campello; es troba al municipi del Campello.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una dansa viva \u00e9s una dansa que es fa en una festa concreta i en un moment concret d'aquesta festa. Aquestes danses es duen a terme en els moments principals de la celebraci\u00f3, quan la ritualitat es fa m\u00e9s expl\u00edcita. Els balladors, tot sovint, no provenen de cap formaci\u00f3 concreta ni tornaran a executar la dansa en q\u00fcesti\u00f3. La manera com els balladors accedeixen a la dansa \u00e9s diferent a cada poblaci\u00f3: ad\u00e9s \u00e9s per sorteig, ad\u00e9s perqu\u00e8 s'han casat aquell any, ad\u00e9s pel fet d'exercir un c\u00e0rrec determinat, etc.\nUna altra caracter\u00edstica, i sempre parlant des d'una \u00f2ptica generalista, \u00e9s que el lloc natural d'execuci\u00f3 de la dansa \u00e9s la pla\u00e7a o el carrer. Allunyant-se de l'escenari, hi perd for\u00e7a el concepte d'espectacle en favor del concepte de ritual. A Catalunya el patrimoni de danses vives \u00e9s tan ric i extens com desconegut. Entre els g\u00e8neres m\u00e9s populars, hi ha el contrap\u00e0s, la jota, la sardana, etc. Barcelona no \u00e9s una poblaci\u00f3 especialment rica en dansa viva, per\u00f2 s\u00ed que gaudeix d'alguns exponents dignes d'esment, com ara el Ball de Rams d'Hostafrancs o el Galop de la Merc\u00e8.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Dia Internacional de la Dansa (DID) se celebra mundialment cada 29 d'abril. El Comit\u00e8 Internacional de Dansa de la UNESCO propos\u00e0 aquesta data per commemorar el naixement de Jean-Georges Noverre (29 d'abril de 1727), considerat el pare del ballet modern. Cada any el DID converteix la Dansa en la gran protagonista, reconeixent i recolzant l'esfor\u00e7 constant de totes aquelles persones que es dediquen a la Dansa. El DID tamb\u00e9 \u00e9s una festa on compartir la passi\u00f3 per la Dansa en tota la seva diversitat i una ocasi\u00f3 per a acostar-la a la ciutadania.Cada any, des del 1989, l'Associaci\u00f3 de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC) se suma a aquesta celebraci\u00f3 amb un seguit d'actes que volen recollir tota la diversitat de la Dansa, recon\u00e8ixer l'esfor\u00e7 constant dels seus professionals i acostar aquest art a la ciutadania, a m\u00e9s de difondre les altres activitats que tenen lloc arreu de Catalunya amb motiu d'aquesta celebraci\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Jard\u00ed Bot\u00e0nic de Pequ\u00edn (xin\u00e8s tradicional: \u5317\u4eac\u690d\u7269\u5712, xin\u00e8s simplificat: \u5317\u4eac\u690d\u7269\u56ed, pinyin: B\u011bij\u012bng Zh\u00edw\u00f9yu\u00e1n, literalment 'Jard\u00ed Bot\u00e0nic de Pequ\u00edn') \u00e9s un jard\u00ed bot\u00e0nic de 200 hect\u00e0rees obert al p\u00fablic situat a les afores de la ciutat xinesa de Pequ\u00edn, entre el Parc dels Turons Fragants i la Muntanya de la Font de Jade, als Turons Occidentals de la capital xinesa.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Pyssla \u00e9s un joc d'entreteniment i de creaci\u00f3 de treball manual que desenvolupa la creativitat i la psicomotricitat fina tant de l'infant com de l'adult (treball manual, doncs, de ter\u00e0pia l\u00fadica). Aquest joc es pot comprar en grans superf\u00edcies com Ikea.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Te comer\u00eda a versos (Et menjaria a versos, en catal\u00e0-valenci\u00e0) \u00e9s un moviment urb\u00e0 consistent a pintar citacions liter\u00e0ries en blanc als passos de zebra, provocant que la citaci\u00f3 siga camuflada en el pas de pedestres mateix, confonent-s'hi com un element m\u00e9s d'aquest.\n\nArran de la Crisi de final de la d\u00e8cada del 2000, que a Espanya s'allargaria durant la d\u00e8cada de 2010, els ajuntaments de les ciutats espanyoles van posar en obra diferents mesures d'estalvi, com per exemple, de buidar de pintura els passos de vianants, pintant-ne nom\u00e9s els laterals. Aprofitant els espais deixats per mesures d'estalvi com aquesta, el col\u00b7lectiu art\u00edstic Boa Mistura i l'artista Leiva van portar a terme als carrers de Madrid una s\u00e8rie d'accions consistent a guixar versos a diversos passos de pedestres. Inicialment van ser 22 versos, extrets de can\u00e7ons de Leiva i del raper Rayden.A poc a poc la iniciativa es va anar estenent tamb\u00e9 a la ciutat de Barcelona, i a Val\u00e8ncia on arribaria entre desembre de 2014 i gener de 2015. Les primeres pintades van apar\u00e8ixer en zones properes als campus de Blasco Ib\u00e1\u00f1ez i Tarongers, com al Barri de Benimaclet.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Televis\u00e3o Santomense (TVS) \u00e9s una emissora de televisi\u00f3 p\u00fablica de S\u00e3o Tom\u00e9 i Pr\u00edncipe.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El terme Televisi\u00f3 en color es refereix a la tecnologia de la radiodifusi\u00f3 de senyals televisi\u00f3 en color i la seva reproducci\u00f3 en receptors de color.\nEn forma b\u00e0sica, l'emissi\u00f3 per ones hertzianes d'un senyal de color pot ser generat per l'emissi\u00f3 combinada de tres imatges de blanc i negre, cada una d'un color primari: vermell, verd i blau (RGB). Al mostrar-los en una seq\u00fc\u00e8ncia r\u00e0pida, es combinen per produir una imatge amb tota la gamma de colors, en ser percebudes per l'ull de l'observador final. Una dificultats t\u00e8cniques importants en la introducci\u00f3 del color va ser la necessitat de reduir l'alta amplada de banda necessari, tres vegades l'est\u00e0ndard per a la televisi\u00f3 en blanc i negre, a alguna cosa m\u00e9s acceptable que no va fer \u00fas de la major part de l'espectre de r\u00e0dio.\nDespr\u00e9s d'una llarga investigaci\u00f3, la NTSC, va introduir un sistema de codificaci\u00f3 d'informaci\u00f3 de color per separat de la brillantor, amb la resoluci\u00f3 i la informaci\u00f3 de color redu\u00efda per estalviar amplada de banda.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El passallibres o alliberament de llibres (en angl\u00e8s, bookcrossing) consisteix a deixar llibres en llocs p\u00fablics per tal que altres els recullin, els llegeixin i els tornin a deixar. El funcionament \u00e9s simple. Quan una persona disposa d'un llibre que pret\u00e9n alliberar a la jungla el primer que ha de fer \u00e9s entrar al web oficial del moviment (http://www.bookcrossing.com). All\u00ed l'ha de registrar per tal d'obtenir un BCID (BookCrossing ID number), una identificaci\u00f3 \u00fanica per a cada llibre. Despr\u00e9s li ha de posar una etiqueta on consti el BCID i les instruccions a seguir per la persona que localitzi el llibre. I, finalment, deixar el llibre en un lloc p\u00fablic com un banc o una cabina telef\u00f2nica. Quan alg\u00fa localitzi el llibre ha d'entrar a la p\u00e0gina web, notificar la troballa i, un cop llegit, tornar a alliberar-lo anotant al web la nova ubicaci\u00f3.\nEl moviment fou iniciat per Ron Hornbaker el 17 d'abril de 2001 inspirat per un web de seguiment del recorregut de bitllets: Where's George?. Actualment hi ha 326.000 membres i 1.716.000 llibres registrats a tot el m\u00f3n.\nTot i que ha estat criticat per alguns membres del sector editorial, el passallibres compta amb destacats escriptors entre els seus membres. Segons els bookcrossers \u00e9s una forma de promocionar la lectura i, per tant, d'afavorir als escriptors. Quan una persona llegeix un llibre i li agrada pot comprar-lo per distribuir-lo com a nou llibre compartit.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Gran Sol \u00e9s un calador situat en l'Atl\u00e0ntic Nord, entre els paral\u00b7lels 48 i 60, a l'oest de les illes brit\u00e0niques. Destaca per la riquesa pesquera, especialment per l'exist\u00e8ncia de llu\u00e7, una esp\u00e8cie de gran rendiment econ\u00f2mic.\nDes d'antic el calador de Gran Sol ha estat explotat pels pescadors portuguesos, gallecs, espanyols, bascs, bretons\u2026, que naveguen des de la costa cant\u00e0brica i atl\u00e0ntica a pescar en les seves aig\u00fces. Aquesta mar destaca tamb\u00e9 per la ferocitat dels seus temporals.\nEl nom de Gran Sol prov\u00e9 del franc\u00e8s Grande Sole (gran llenguado). No s'ha de confondre amb el Box Irland\u00e8s (Irish Box, en angl\u00e8s), calador aquest que est\u00e0 fora del Gran Sol i que designa una \u00e0rea de pesca reservada fitada entre paral\u00b7lels i meridians (box) al voltant de l'illa d'Irlanda.Destaca per la seva riquesa pesquera sent les principals esp\u00e8cies objectiu de les flotes comunit\u00e0ries: llu\u00e7os, gall, rap, bacall\u00e0, eglef\u00ed, Merl\u00e0, Pleuron\u00e8ctids, llenguados\u2026", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La c\u00e0mera de v\u00eddeo \u00e9s un dispositiu que captura imatges convertint-les en senyals el\u00e8ctrics, en la majoria dels casos en un senyal de v\u00eddeo, tamb\u00e9 conegut com a senyal de televisi\u00f3. En altres paraules, una c\u00e0mera de v\u00eddeo \u00e9s un transductor \u00f2ptic.\nLa televisi\u00f3 en blanc i negre, que utilitza \u00fanicament la informaci\u00f3 de la llum d'una imatge (la lumin\u00e0ncia), utilitza c\u00e0meres d'un sol canal de captaci\u00f3. Els sistemes per a televisi\u00f3 en color, que necessiten captar les caracter\u00edstiques dels diferents colors, la cromin\u00e0ncia, fan servir tres canals, cada un d'ells destinat a la captura d'un color primari.\nLes primeres c\u00e0meres de v\u00eddeo van utilitzar tubs electr\u00f2nics com captadors: un tipus de V\u00e0lvula de buit que realitzaven, mitjan\u00e7ant l'escombrat per un feix d'electrons de l'objecte on es formava la imatge procedent d'un sistema de lents i la transducci\u00f3 de la llum que conformava la imatge en senyals el\u00e8ctrics. En l'\u00e8poca dels 80 del segle xx, es van desenvolupar transductors d'estat s\u00f2lid: els CCDs (Dispositius de c\u00e0rrega acoblada) que van substituir molt avantatjosament els tubs electr\u00f2nics, propiciant una disminuci\u00f3 en la mida i el pes de les c\u00e0meres de v\u00eddeo. A m\u00e9s van proporcionar una major qualitat i fiabilitat, encara que amb una exig\u00e8ncia m\u00e9s elevada en la qualitat de les \u00f2ptiques utilitzades.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Suiseki (\u6c34\u77f3, Suiseki?) \u00e9s una paraula japonesa que fa refer\u00e8ncia a una petita roca amb la forma i colors de la qual podem recordar un paisatge o objecte de la natura com poden ser un animal, un \u00e9sser hum\u00e0, etc.Es tracta d'una roca que sense cap tractament profund aconsegueix emular una imatge de la natura a la nostra ment. Normalment no solen ser de mida gran, havent-los de molt petits.\nPer a poder classificar una pedra com\u00fa com a suiseki cal que aquesta puga suggerir-nos ideals semiabstractes japonesos que per a cada persona poden ser diferents en un mateix suiseki.Els m\u00e9s comuns que podem trobar-hi s\u00f3n els suiseki amb forma de muntanya o de serralada que pot estar travessada per rius, torrents, etc. No obstant aix\u00f2, s\u00f3n el que tenen forma antropom\u00f2rfica el m\u00e9s preuats pels aficionats a aquesta disciplina.\nHi ha dues formes tradicionals d'exposar-lo, una \u00e9s al damunt d'una petita plataforma de fusta anomenada daiza feta especialment per a aquesta tasca. L'altra consisteix a situar-hi el suiseki en una safata plena de sorra o aigua per ajudar a qui l'observa a imaginar-lo al seu entorn original.\nAquest art t\u00e9 el seu origen a les corts imperials de la Xina, on s'empraven conjuntament amb els bonsais per fer paisatges en miniatura o penjing.Normalment vorem al suiseki acompanyant al bonsai en les seues exposicions. Tamb\u00e9 era un element assidu al tokonoma o espai tradicional dedicat a l'espiritualisme o la veneraci\u00f3 divina dels hogars del Jap\u00f3 antic, on tamb\u00e9 pod\u00edem trobar a l'anterior.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Dansa expressionista (en llengua alemanya: Ausdruckstanz o Neuer Tanz, en llengua sueca: Fridans) \u00e9s un terme empleat per definir un moviment que va sorgir el 1900 com una protesta contra l'estancament art\u00edstic del ballet cl\u00e0ssic i cap a la maduresa en el futur de l'art en general. El ballet tradicional es percebia com l'auster, mec\u00e0nic i fermament sostingut en formes fixes i convencionals.\nAquest nou ball va ser m\u00e9s lliure, natural i menys governat per regles. Va estar fortament influ\u00eft pel pas de les arts visuals de l'expressionisme. La dansa expressionista va florir fins a la Segona Guerra Mundial, quan va desapar\u00e8ixer quasi per complet a Europa Central.\nT\u00edpic per a la dansa expressionista va ser la celebraci\u00f3 de moltes nits de ball. Aquests van ser influ\u00efts pels reclams individuals de crear i presentar les seves pr\u00f2pies obres coreogr\u00e0fiques. Core\u00f2grafs i ballarins eren sovint un i la mateixa persona.\nLa terminologia \u00e9s diversa i el concepte de \u00abdansa expressionista\u00bb va sorgir a mitjan segle xx, i es va introduir en el concepte m\u00e9s ampli de la dansa moderna cap a finals del segle xx, va arribar a reunir-se i fondre's amb el ballet tradicional.\nAltres noms que han deixat d'usar-se s\u00f3n Moderner Tanz, Absoluter Tanz, Freier Tanz, Tanzkunst i Bewegungskunst. La dansa expressionista alemanya est\u00e0 relacionada amb la dansa-teatre.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Reial Jard\u00ed Bot\u00e0nic de Kew (en angl\u00e8s Royal Botanic Gardens of Kew) \u00e9s un gran jard\u00ed bot\u00e0nic situat entre els districtes de Richmond upon Thames i Kew al sud-oest de Londres. Es tracta del jard\u00ed bot\u00e0nic m\u00e9s ric del m\u00f3n.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una cadena de televisi\u00f3 (canal \u00e9s un anglicisme sem\u00e0ntic) \u00e9s l'aplec o la totalitat de les emissores que transmeten un mateix programa audiovisual produ\u00eft en un centre emissor principal. Hi ha diferents tipus de cadenes, com ara cadenes generalistes (TV3. Catalunya) i cadenes especialitzades en un cert tipus de contingut: not\u00edcies, esport, programes infantils, films...", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una imatge de prova est\u00e0ndard \u00e9s un fitxer d'imatge digital que s'utilitza en diferents institucions per provar algoritmes de processament d' imatges i compressi\u00f3 d'imatges. En utilitzar les mateixes imatges de prova est\u00e0ndard, diferents laboratoris s\u00f3n capa\u00e7os de comparar els resultats, tant visualment com quantitativament.\nEn moltes ocasions, les imatges s\u00f3n escollides per representar imatges naturals o t\u00edpiques que haurien de tractar una classe de t\u00e8cniques de processament. Es trien altres imatges de prova perqu\u00e8 presenten diversos desafiaments als algorismes de reconstrucci\u00f3 d\u2019imatges, com ara la reproducci\u00f3 de detalls i textures fins, transicions i arestes n\u00edtids i regions uniformes.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una r\u00e0dio autogestionada \u00e9s una emissora de r\u00e0dio privada el funcionament intern de la qual \u00e9s gestionat de forma directa per tots aquells que participen activament en la vida de la r\u00e0dio. Per aix\u00f2 no dep\u00e8n de cap govern, partit pol\u00edtic, ni organisme extern a la r\u00e0dio, caracteritzant-se aix\u00ed per la seva llibertat i autonomia, tant econ\u00f2mica com ideol\u00f2gica. Una r\u00e0dio autogestionada \u00e9s definida per la seva manera d'organitzaci\u00f3 no per la seva freq\u00fc\u00e8ncia radial ni per la seva ra\u00f3 social.\nEstan classificades com mitjans de comunicaci\u00f3 alternatius, en moltes ocasions solen referir-se a elles com a r\u00e0dios lliures,, no obstant aix\u00f2 aquest terme al\u00b7ludeix a un concepte molt m\u00e9s ampli. Les r\u00e0dios autogestionades sorgeixen com a necessitat de portar la comunicaci\u00f3 al marc quotidi\u00e0 i en oposici\u00f3 al monopoli i la centralitzaci\u00f3 de la comunicaci\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El nombre d'Erd\u0151s \u00e9s un nombre natural que defineix la \"dist\u00e0ncia de col\u00b7laboraci\u00f3\" de qualsevol matem\u00e0tic, pel que fa a articles publicats, respecte al matem\u00e0tic hongar\u00e8s P\u00e1l Erd\u0151s, un dels m\u00e9s prol\u00edfics del segle XX.\nEl nombre d'Erd\u0151s es defineix inductivament de la seg\u00fcent manera:\n\nPaul Erd\u0151s t\u00e9 un nombre d'Erd\u0151s igual a 0.\nEl nombre d'Erd\u0151s d'un autor M, que hagi signat un treball amb alg\u00fa que tingu\u00e9s un nombre d'Erd\u0151s, \u00e9s igual a 1 m\u00e9s el m\u00ednim de tots els nombres d'Erd\u0151s dels matem\u00e0tics amb qui M hagi signat un article de recerca en matem\u00e0tiques.\u00c9s a dir, que qualsevol matem\u00e0tic que hagi publicat un article amb el mateix Erd\u0151s t\u00e9 un nombre d'Erd\u0151s igual a 1. Un matem\u00e0tic que hagi publicat un article amb alg\u00fa que hagi publicat un article amb Erd\u0151s t\u00e9 un nombre d'Erd\u0151s igual a 2. I aix\u00ed successivament. Erd\u0151s va publicar articles amb 509 col\u00b7laboradors diferents, de manera que hi ha 509 matem\u00e0tics amb nombre d'Erd\u0151s igual a 1, i n'hi ha 6.984 amb un nombre igual a 2.\nEls nombres d'Erd\u0151s formen part del \"folklore\" de les matem\u00e0tiques, fins al punt que el 20 d'abril de 2004 Bill Tozier, un investigador amb nombre d'Erd\u0151s igual a 4, pos\u00e0 a subhasta a eBay la possibilitat de publicar un article amb ell perqu\u00e8 el col\u00b7laborador pogu\u00e9s aconseguir un nombre d'Erd\u0151s igual a 5; el guanyador va pagar 1.031 d\u00f2lars.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La hist\u00f2ria de la dansa \u00e9s el relat cronol\u00f2gic de la dansa i el ball com a art i com a ritu social. Des de la prehist\u00f2ria l'\u00e9sser hum\u00e0 ha tingut la necessitat de comunicar-se corporalment, amb moviments que expressaven sentiments i estats d'\u00e0nim. Aquests primers moviments r\u00edtmics van servir igualment per ritualitzar esdeveniments importants (naixements, defuncions, noces). En principi, la dansa tenia un component ritual, celebrada en cerim\u00f2nies de fecunditat, ca\u00e7a o guerra, o de diversa \u00edndole religiosa, on la pr\u00f2pia respiraci\u00f3 i els batecs del cor van servir per atorgar una primera cad\u00e8ncia a la dansa.Els or\u00edgens de la dansa es perden en el temps, ja que en el seu vessant ritual i social ha estat un acte d'expressi\u00f3 inherent a l'\u00e9sser hum\u00e0, igual que altres formes de comunicaci\u00f3 com les arts esc\u00e8niques, o fins i tot les arts pl\u00e0stiques, com es demostra per les pintures rupestres. El ball i la dansa han estat un acte de socialitzaci\u00f3 en totes les cultures, realitzat amb m\u00faltiples vies d'expressi\u00f3. Pel seu car\u00e0cter ef\u00edmer resulta pr\u00e0cticament impossible situar el seu origen a l'espai i en el temps, ja que solament \u00e9s conegut per testimoniatges escrits o art\u00edstics (pintura i escultura), els quals comencen amb les civilitzacions cl\u00e0ssiques (Egipte, Gr\u00e8cia, Roma). D'altra banda, des de temps antics ha existit una dicotomia entre dansa com a expressi\u00f3 folkl\u00f2rica i popular i la dansa com a art i espectacle, integrat en un conjunt format per la mateixa dansa, la m\u00fasica, la coreografia i l'escenografia. Sembla que va ser en l'Antiga Gr\u00e8cia quan la dansa va comen\u00e7ar a ser considerada com a art, el qual es representava enfront d'un p\u00fablic. En temps m\u00e9s moderns, la consideraci\u00f3 de la dansa com a art \u2014m\u00e9s pr\u00f2piament anomenat ballet\u2014 va comen\u00e7ar en el Renaixement, encara que la g\u00e8nesi del ballet modern caldria situar-la m\u00e9s aviat al segle xix amb el moviment rom\u00e0ntic.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La radiodifusi\u00f3 \u00e9s la tecnologia amb la qual es transmeten els senyals a partir de la modulaci\u00f3 d'ones electromagn\u00e8tiques. Quan es parla de radiodifusi\u00f3 per microones es tracta, doncs, de la transmissi\u00f3 de senyals a partir d'ones electromagn\u00e8tiques la freq\u00fc\u00e8ncia de les quals es troba compresa entre 300 MHz i 300 GHz.\nLa radiodifusi\u00f3 per microones \u00e9s coneguda per ser utilitzada en molts sistemes, com per exemple: el sistema de televisi\u00f3 anal\u00f2gica, que utilitza les bandes UHF i VHF, en la r\u00e0dio comercial o en el sistema GSM de telefonia m\u00f2bil.\nEn el cas de la radiodifusi\u00f3 per a la televisi\u00f3 digital es comencen a definir ara tres est\u00e0ndards que utilitzen radiodifusi\u00f3 digital per microones.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Es diu  escalfador  a una pe\u00e7a que es col\u00b7loca a les cames, b\u00e9 per a escalfar els m\u00fasculs abans de fer exercici, b\u00e9 com a accessori de moda. Es tracta d'una mena de mitges curtes de llana sense peu que s'introdueixen per les extremitats inferiors.Els escalfadors s\u00f3n d'\u00fas tradicional entre els ballarins per a escalfar les cames durant les classes de ball. Es porten durant la primera part de la classe o durant l'assaig d'una actuaci\u00f3 per mantenir calents les cames i evitar aix\u00ed lesions en la part m\u00e9s activa de l'exercici. Un cop calents els m\u00fasculs, els escalfadors es retiren.\nEls escalfadors es van popularitzar com a accessori de moda per a dones en els anys 80 arran la projecci\u00f3 de la s\u00e8rie de televisi\u00f3 Fama i la pel\u00b7l\u00edcula Flashdance. En ambd\u00f3s casos, els protagonistes utilitzaven escalfadors per a les cames durant els assajos i classes de dansa. Les joves van trobar que els escalfadors usats pels seus \u00eddols es podien dur tamb\u00e9 com a peces de carrer. En aquell moment, les noies se'ls van posar combinats amb vestits o minifaldilla, sovint sobre leggins de licra o jeans. A finals dels 80 el seu \u00fas va decaure, per\u00f2 han tornat a ser presentats per alguns dissenyadors a principis del segle xxi.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La  Televisi\u00f3 d'escombrat lent  (SSTV) \u00e9s un m\u00e8tode de transmissi\u00f3 d'imatges utilitzat principalment pels operadors radioaficionats, per transmetre i rebre imatges est\u00e0tiques a trav\u00e9s de la r\u00e0dio en blanc i negre o en color.\nUn terme t\u00e8cnic per SSTV \u00e9s \"televisi\u00f3 de banda estreta\". La televisi\u00f3 est\u00e0ndard de radiodifusi\u00f3 (Broadcast), transmesa en AM amb portadora suprimida, requereix un canal de 6 MHz d'amplada de banda a Am\u00e8rica del Nord, ja que transmet 30 imatges per segon (en NTSC), i un canal de 5.5 MHz ( En el sistemes PAL o SECAM) m\u00e9s l'\u00e0udio associat, per\u00f2 la SSTV, normalment nom\u00e9s fa servir fins a un m\u00e0xim de 3 kHz d'amplada de banda. \u00c9s un m\u00e8tode molt m\u00e9s lent per a la transmissi\u00f3 d'imatges, ja que normalment es triga entre uns vuit segons a un parell de minuts, per transmetre un quadre d'imatge sencer.\nLa SSTV es transmet utilitzant la Banda lateral \u00fanica o BLU (SSB en angl\u00e8s)\nAt\u00e8s que els sistemes de SSTV operen en freq\u00fc\u00e8ncies de veu (audibles), els radioaficionats poden emprar aquest sistema en les bandes d'ona curta (tamb\u00e9 conegudes com a HF). En les bandes VHF (144 MHz) i UHF (432 MHz), no es solen emetre normalment senyals de SSTV, encara que seria possible fer-ho, en els segments de SSB.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Simon \u00e9s un joc electr\u00f2nic creat per Ralph H. Baer i Howard J. Morrison i distribu\u00eft per la companyia Milton Bradley el 1978.\nVa tenir un gran \u00e8xit durant la d\u00e8cada dels 80. T\u00e9 forma de disc i en una de les seves cares hi ha quatre zones, cadascuna pintada d'un color diferent, en la seva versi\u00f3 original els colors s\u00f3n verd, vermell, blau i groc. El seu nom prov\u00e9 del conegut joc tradicional \"Simon diu\", en el qual est\u00e0 inspirat.\nEl joc consisteix que, de forma aleat\u00f2ria, es vagin il\u00b7luminant els quadrants o zones de colors, i alhora que s'il\u00b7luminen, cada quadrant emeti un so propi. Despr\u00e9s d'esperar, l'usuari ha d'anar introduint la seq\u00fc\u00e8ncia mostrada abans, en l'ordre correcte, ajudant-se de la seva mem\u00f2ria visual i sonora. Si ho aconsegueix, el joc respondr\u00e0 amb una seq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s llarga i r\u00e0pida, i aix\u00ed successivament. Si falla, l'usuari ha de tornar a comen\u00e7ar. Els diferents nivells de dificultat van augmentant la velocitat de la seq\u00fc\u00e8ncia a repetir.\nM\u00e9s de dues d\u00e8cades despr\u00e9s han sortit diferents versions actualitzant l'electr\u00f2nica de l'aparell, amb m\u00e9s o millors efectes visuals i sonors o afegint m\u00e9s colors i sons dels quatre originals.\n\nViccionari", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La taxonomia de tipus de jugador \u00e9s una classificaci\u00f3 de jugadors de videojoc (gamers) que va ser realitzada el 1996 per Richard Bartle. La classificaci\u00f3 descrita en Hearts. Clubs, Diamonds, Spades: Players Who suit MUDs, classifica el perfil de jugador segons la personalitat i comportament que mostren en jocs MUD (multi-user dungeons), encara que ara tamb\u00e9 refereix a jugadors de videojocs individuals.\nLa taxonomia a l'inici separava els jugadors en Hearts, Clubs, Diamonds i Spades, per\u00f2 van modificar els noms per: Triomfador, Explorador, Socialitzador, i Competidor. Aquests apareixen d'un model de 2 eixos, on en l'eix X s'hi representa prefer\u00e8ncia per interaccionar m\u00e9s o menys amb altres jugadors. Com m\u00e9s a la dreta \u00e9s defineixen com a jugadors m\u00e9s independents, i m\u00e9s a l'esquerra jugadors amb prefer\u00e8ncia de joc m\u00e9s comunitari, social. En l'eix Y s'hi representa prefer\u00e8ncia per interactuar. Un cop delitmitades les caracter\u00edstiques dels eixos, podem dir on es troben delimitats els tipus de jugadors. En l'extrem nord-est s'hi troben els triomfadors, en el nord-oest els competidors, en el sud-est els exploradors i en el sud-oest els socialitzadors.\nEl test conegut com a Bartle Test of Gamer Psychology basat en la psicologia de la taxonomia de Bartle va ser creat entre 1999\u20132000 per Erwin Andreasen i Brandon Downey, i contenia una s\u00e8rie de q\u00fcestions i un puntuaci\u00f3 per les respostes. Tot i que la prova ha obtingut cr\u00edtiques per la naturalesa del seu m\u00e8tode de pregunta-resposta.\n\nEl resultat de la prova \u00e9s el \"Bartle Quocient\", el qual es calcula basantse en les respostes a una s\u00e8rie de 30 q\u00fcestions aleat\u00f2ries a la prova. Per exemple, una persona pot marcar \"100% Competidors, 50% Socialitzador, 40% Triomfador, 10% Exploador\", el qual indica un jugador que prefereix lluitar contra els altres jugadors abans de qualsevol altra \u00e0rea d'inter\u00e8s. Les puntuacions s\u00f3n t\u00edpicament abreujades per la primera lletra de cada categoria, per ordre del quocient. En l'exemple anterior, aquest resultat seria descrit com a \"resultat\" de CSTE.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La fluixa \u00e9s l'ormeig de pescar consistent en una ploma lligada a un cordill prim de seda, que a l'extrem porta un ham petit. Est\u00e0 muntat de manera que, en avan\u00e7ar la barca, tot l'ormeig va avan\u00e7ant, i els peixos es figuren que es tracta d'un peix aut\u00e8ntic, mossegant l'ham. Tamb\u00e9 existeixen fluixes per a peixos m\u00e9s grossos (oblada, d\u00e9ntol, c\u00edrvia).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Disneyland Paris, abans Disneyland Resort Paris i originalment Euro Disney Resort, \u00e9s un complex l\u00fadic de Disney situat a la localitat francesa de Marne-la-Vall\u00e9e tamb\u00e9 conegut com a Eurodisney. Es troba a uns 32 quil\u00f2metres del centre de la ciutat de Par\u00eds. El parc \u00e9s propietat de la EuroDisney SCA una companyia p\u00fablica en la qual Disney participa en un 39,78%, un 10% al pr\u00edncep saudita Alsaleed i un 50% repartit entre diversos accionistes.\nEl resort compta amb dos parcs tem\u00e0tics, un gran centre comercial i set hotels propis de Disney m\u00e9s quatre de diverses companyies.\nEl parc s'inaugur\u00e0 el 12 d'abril del 1992 no sense pol\u00e8mica per part de cert sectors culturals francesos que no dubtaren a qualificar el projecte com un txern\u00f2bil cultural.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una tira nasal o adhesiu horitzontal \u00e9s un tipus de tira adhesiva formada per dues bandes o petits tubs de pl\u00e0stic flexibles i resistents, que permeten l'obertura de les fosses nasals, de manera que s'augmenta el flux d'oxigen que entra fins als pulmons. S'aplica a trav\u00e9s del pont del nas i els costats de les fosses nasals per ajudar a mantenir la via a\u00e8ria oberta. Es coneixen dos tipus de tires nasals: internes i externes. Es creu que facilita la respiraci\u00f3 i per aix\u00f2 s'utilitzen durant l'esfor\u00e7 atl\u00e8tic i com una ajuda per reduir la congesti\u00f3 o per prevenir els roncs. Hi ha diversos estudis que no han indicat que tinguin un efecte que millori el rendiment. Tamb\u00e9 s\u00f3n usades pels entrenadors de cavalls de carreres per motius similars. Es creu que redueixen la resist\u00e8ncia de les vies respirat\u00f2ries i redueixen el risc d'hemorr\u00e0gia pulmonar indu\u00efda per l'exercici (EIPH), a m\u00e9s de reduir la fatiga i ajudar a la recuperaci\u00f3 post-cursa.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Repartiment de l'espectre (en angl\u00e8s Spectrum Pooling) \u00e9s una t\u00e8cnica basada en OFDMA que permet l'acc\u00e9s p\u00fablic a bandes de freq\u00fc\u00e8ncies privades creant reserves comuns d'espectre. Va ser proposada per Timo A. Weiss i Fiedrich K. Jondral com a millora de la Radio cognitiva. Es troba en fase d'investigaci\u00f3 i desenvolupament i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, presenta alguns problemes.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una juguesca, o aposta, \u00e9s pactar el guany o la p\u00e8rdua d'una certa quantitat de diners, o un altre b\u00e9, segons quin sigui el resultat futur d'un esdeveniment. L'esdeveniment esmentat pot ser qualsevol en el qual hi hagi un marge d'incertesa sobre el resultat final: jocs de cartes, jocs de societat (ruleta, bingo i altres), jocs populars com una porra, curses de cavalls i qualsevol altre que es pacti entre particulars o no.\nEn catal\u00e0 es fa distinci\u00f3 entre l'aposta, o juguesca, que \u00e9s l'acci\u00f3 d'apostar, i la posta, que es refereix a la suma de diners arriscada.\nDes del punt de vista legal o b\u00e9 resta prohibit totalment (com en els pa\u00efsos isl\u00e0mics) o se'n regula l'activitat (apostes de l'estat o auton\u00f2miques, concessi\u00f3 de casinos i escurabutxaques, etc.).\nCal tenir en compte que, en general, els deutes de joc per apostes il\u00b7legals entre particulars, no s\u00f3n exigibles davant la llei i en canvi poden donar lloc a activitats criminals.\nLes apostes, a banda del problema econ\u00f2mic, poden generar el trastorn del comportament que es coneix com a ludopatia.\nA l'\u00e0mbit dels videojocs en l\u00ednia, les caixes d'espolis que s'han de pagar per a obrir-les i que aparega un objecte aleatori foren comen\u00e7ades a ser considerades apostes en diversos pa\u00efsos: l'abril de 2018 a Minnesota s'aprov\u00e0 una llei que aix\u00ed ho considera, en altres estats dels Estats Units es propos\u00e0 la consideraci\u00f3 i a B\u00e8lgica \u00e9s considerat juguesca criminal des d'abril de 2018.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El joc popular \u00e9s aquell joc que \u00e9s molt arrelat en un cert territori. Els habitants d'aquest lloc l'exerceixen habitualment en el seu temps lliure. Aquest pot ser practicat per tota la poblaci\u00f3 independentment de l'edat.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Zattoo \u00e9s un sistema propietari de televisi\u00f3 peer-to-peer per Internet (\"P2PTV\") que actualment s'enfoca en canals de televisi\u00f3 europeus, contingut amb llic\u00e8ncia, i DRM. Els desenvolupadors d'aquest projecte s\u00f3n programadors i investigadors basats a Ann Arbor (Michigan, EUA), amb oficines corporatives a San Francisco i Zuric. Des del desembre de 2006, el producte \u00e9s p\u00fablic en versi\u00f3 beta. El reproductor es basa en H.264, i \u00e9s compatible amb Mac OS X, Linux, Windows 2000, Windows XP i Windows Vista. Necessita un m\u00ednim de 500 kbit/s d'amplada de banda de baixada al costat del client.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Dutch Top 40 (en neerland\u00e8s: Nederlandse Top 40) \u00e9s una llista setmanal dels senzills m\u00e9s venuts en els Pa\u00efsos Baixos. Inicialment havia rebut el nom de \"Veronica Top 40\", que era el nom d'un programa de Radio Veronica, una emissora en aig\u00fces internacionals que emetia en neerland\u00e8s. Quan l'emissora va ser for\u00e7ada a aturar llurs emissions en 1974 es va reanomenar a \"Dutch Top 40\". \u00c9s semblant a la llista dels EUA Billboard Hot 100.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un salabre \u00e9s un instrument manual per atrapar animals menuts, normalment peixos o insectes. Els salabres consisteixen en un pal m\u00e9s o menys llarg que duu una anella fixada a un extrem amb una bossa de xarxa m\u00e9s o menys gran o profunda en forma de mitj\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La hist\u00f2ria del peix i del marisc fa refer\u00e8ncia de la seva pesca, recol\u00b7lecci\u00f3 i consum, i es remunta a l'antiguitat. Aquestes pr\u00e0ctiques es remunten, almenys, fins a principis del paleol\u00edtic, ara fa uns 40.000 anys. L'an\u00e0lisi isot\u00f2pica de les restes \u00f2ssies de l'home de Tianyuan (humans moderns que van viure fa 40.000 anys a l'est d'\u00c0sia) ha perm\u00e8s demostrar que aquests individus consumien peix d'aigua dol\u00e7a de forma regular.Proves arqueol\u00f2giques com, per exemple, els munts de petxines, les restes d'ossos de peix i pintures rupestres indiquen que els aliments marins eren importants per a la superviv\u00e8ncia i que es consumien en importants quantitats. Durant aquest per\u00edode, la majoria de la gent practicava un estil de vida ca\u00e7ador-recol\u00b7lector i per necessitat, es trobaven en moviment constant. No obstant aix\u00f2, els primers exemples d'assentaments permanents (encara que no necess\u00e0riament permanentment ocupats) com els de Lepenski Vir, estan gaireb\u00e9 sempre associats a la pesca com una font important d'aliment.\nAntigament el riu Nil prove\u00efa una font abundant de peixos: el peix fresc i el peix sec van ser un aliment b\u00e0sic per a gran part de la poblaci\u00f3. Els egipcis tenien instruments i m\u00e8todes espec\u00edfics de pesca que il\u00b7lustren en les escenes funer\u00e0ries, en dibuixos i en documents de papir. Algunes representacions fan al\u00b7lusi\u00f3 a la pesca com un passatemps.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La  r\u00e0dio a v\u00e0lvules  s\u00f3n receptors que es van fabricar despr\u00e9s de la r\u00e0dio a galena. L'\u00fas de la v\u00e0lvula tr\u00edode i les seves posteriors evolucions van permetre millorar els receptors de r\u00e0dio i durant molt temps es van utilitzar les v\u00e0lvules en totes les r\u00e0dios fins que es va inventar el transistor. Al principi, aquestes r\u00e0dios nom\u00e9s sintonitzaven AM, OL i OC, per\u00f2 m\u00e9s tard es van millorar perqu\u00e8 poguessin sintonitzar la banda de FM, tot i aix\u00ed, les r\u00e0dios a v\u00e0lvules amb FM s\u00f3n relativament modernes i no se'n van fabricar gaires pel fet que quan es van comen\u00e7ar a fabricar receptors amb FM (banda de 90-108Mhz), en aquesta banda el transistor ja havia guanyat en popularitat i prestacions respecte de les v\u00e0lvules.\nEs van fabricar diferents circuits per a les r\u00e0dios a v\u00e0lvules, sent el m\u00e9s popular el superheterod\u00ed. Altres tipus de circuits s\u00f3n:", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Puli Kali (del malai\u00e0lam, creat a partir de puli \"lleopard/tigre\" i de kali \"jugar\"), que tamb\u00e9 es coneix com a Kaduvakali, \u00e9s un art tradicional de diversi\u00f3 popular que es realitza a l'estat de Kerala (\u00cdndia). Hi actuen diversos artistes acostumats a divertir la gent durant la festa de l'Onam, un festival que t\u00e9 lloc cada any durant la collita d'arr\u00f2s, i que se celebra sobretot a l'estat indi de Kerala.\n\u00c9s durant el quart dia de l'Onam (Nalaam Onam) quan els comediants disfressats de tigres i ca\u00e7adors, amb vestits brillants de colors groc, vermell i negre, ballen seguint el ritme d'instruments tradicionals com ara l'udukku i el thakil. Aquesta tradici\u00f3 popular es practica amb m\u00e9s intensitat i entusiasme al districte de Thrissur on arriba a atraure diversos milers de persones a la ciutat de Thrissur.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El \"Playtesting\" \u00e9s l'activitat m\u00e9s important en un proc\u00e9s de disseny de jocs, i, ir\u00f2nicament, \u00e9s una que els dissenyadors entenen menys. La idea err\u00f2nia habitual \u00e9s que el \"Playtesting\" nom\u00e9s consisteix en jugar el joc i recopilar comentaris. \u00c9s m\u00e9s que aix\u00f2, i el que millora la sessi\u00f3 de \"Playtesting \u00e9s l'investigador d'usuaris de jocs. La prova de joc implica l'observaci\u00f3 sistem\u00e0tica en condicions controlades per determinar com la gent juga el joc. La forma en qu\u00e8 es realitza una bona sessi\u00f3 de \"Playtesting\" \u00e9s molt similar a les proves d'usabilitat, per\u00f2 prestant atenci\u00f3 a molts altres aspectes que impliquen l'experi\u00e8ncia de l'usuari del jugador, els problemes d'usabilitat del joc, el funcionament del joc, entre d'altres. La prova de joc, com a t\u00e8cnica explorat\u00f2ria, hauria d'ajudar a respondre la pregunta: \"Com respondria el jugador final al nostre joc en condicions realistes?\".", "target": "Entreteniment"}, {"text": "B\u00e1rbara Rey \u00e9s el nom art\u00edstic de Mar\u00eda Margarita Garc\u00eda Garc\u00eda (Totana, M\u00farcia, 1949), una vedet, actriu i presentadora espanyola de televisi\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "A cagar a la via \u00e9s el nom en catal\u00e0 de la versi\u00f3 del joc de taula i alhora joc de festa concebut originalment en angl\u00e8s com a \u00abCards Against Humanity\u00bb (en catal\u00e0, Cartes contra la humanitat). Es tracta d'un joc d'humor negre amb un contingut molt pol\u00edticament incorrecte i que deixa de banda la sensibilitat cap a col\u00b7lectius estigmatitzats i esdeveniments hist\u00f2rics o b\u00e8l\u00b7lics, per la qual cosa ha estat envoltat de pol\u00e8mica social.A banda del seu contingut, t\u00e9 la particularitat que en totes les lleng\u00fces en qu\u00e8 es troba disponible, \u00e9s accessible de franc o com a c\u00f2pia distribu\u00efda atesa la seva llic\u00e8ncia Creative Commons amb restricci\u00f3 d'\u00fas comercial. A m\u00e9s a m\u00e9s, permet la personalitzaci\u00f3 i addici\u00f3 en l\u00ednia de diverses cartes per tal que els jugadors puguin adaptar el joc als seus entorns geogr\u00e0fics o socioling\u00fc\u00edstics.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "F\u00e9ile an Phobail (tradu\u00efble com a \"Festival de la Comunitat\"), tamb\u00e9 conegut com a West Belfast Festival (\"Festival del Belfast Occidental\"), \u00e9s un festival de la comunitat irlandesa de la part occidental de Belfast, per a promoure la cultura irlandesa i internacional. El festival t\u00e9 lloc des de 1988 i es realitza tant a dins com als voltants de Falls Road, a Belfast, Irlanda del Nord.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Captura la bandera \u00e9s un joc tradicional a l'aire lliure on tots dos equips tenen una bandera (o un altre marcador) i l'objectiu \u00e9s capturar la bandera de l'altre equip, situada a la \"base\" de l'equip i tornar-la amb seguretat a la seva base. Els jugadors enemics poden ser \"etiquetats\" pels jugadors del seu territori i, depenent de les regles, poden estar fora del joc, convertir-se en membres de l'equip contrari, tornar al seu propi territori o congelar-los en el seu lloc (\"a la pres\u00f3\" \") fins que s'alliberi per un membre del seu propi equip.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El jard\u00ed bot\u00e0nic de Chelsea, en angl\u00e8s: Chelsea Physic Garden va ser establert com a Apothecaries' Garden a Londres, Anglaterra el 1673. (La paraula \"Physic\" aqu\u00ed fa refer\u00e8ncia a la ci\u00e8ncia de guarir.) \u00c9s el segon jard\u00ed bot\u00e0nic m\u00e9s antic del Regne Unit essent el primer el University of Oxford Botanic Garden, el qual es va fundar el 1621.\n\u00c9s un jard\u00ed de rocalla i el m\u00e9s antic dels anglesos dels dedicats a plantes alpines. Hi ha l'olivera que dona olives m\u00e9s grossa de la Gran bretanya protegida per parets altes de ma\u00f3 que emmagatzemen calor i encarada al sud. Tamb\u00e9 hi ha una vinya que fructifica en les mateixes condicions que l'olivera. Fins a l'any 1983 no es va obrir al p\u00fablic en general. \u00c9s membre del Museus de salut i medicina de Londres.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Receptor - Decodificador Integrat (IRD) \u00e9s un dispositiu, la funci\u00f3 principal del qual \u00e9s descomprimir els senyals de v\u00eddeo i \u00e0udio digitals rebuts en format MPEG-2, una vegada han estat desmodulats i corregits de possibles errors introdu\u00efts pel canal de transmissi\u00f3, i transformar-les en dos senyals d'\u00e0udio i v\u00eddeo anal\u00f2giques que ja podran ser visualitzades en el televisor.\nEl IRD \u00e9s el dispositiu que cont\u00e9 el maquinari, el programari i interf\u00edcies necessaris per a seleccionar, rebre, descodificar i visualitzar els programes i serveis oferts per la TV digital.\nUn IRD convencional es compon b\u00e0sicament d'un desmodulador QPSK amb components anal\u00f2gics, un descodificador Viterbi, correcci\u00f3 d'errors Reed-Solomon, demultiplexor per a separar els diferents canals, descodificador de v\u00eddeo i \u00e0udio MPEG-2, convertidors digitals/anal\u00f2gics, modulador PAL, interf\u00edcies per a targetes intel\u00b7ligents i altres dispositius, i tot aix\u00f2 governat per una CPU.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'SpaceShipTwo (SS2) \u00e9s un avi\u00f3 espacial suborbital dissenyat per a realitzar turisme espacial. S'est\u00e0 desenvolupant com a part del programa Tier 1b de The Spaceship Company, a l'inici una alian\u00e7a d'empreses de Scaled Composites (30%) i Virgin Galactic (70%), de la qual Virgin va adquirir la totalitat de les parts l'octubre del 2012.El White Knight Two de Scaled Composites, un avi\u00f3 de reacci\u00f3 propulsat per un motor de coet, transporta el SS2 cap a la seva altura de llan\u00e7ament. Un cop s'allibera a l'atmosfera superior, el SS2 planeja cap a la Terra i fa un aterratge convencional. L'avi\u00f3 espacial va ser oficialment donat a con\u00e8ixer al p\u00fablic el 7 de desembre del 2009 al Mojave Air & Space Port (Aeroport i port espacial de Mojave) a Calif\u00f2rnia. El 29 d'abril de 2013, despr\u00e9s de gaireb\u00e9 tres anys de la primera prova sense propulsi\u00f3, l'aeronau va fer amb \u00e8xit el seu primer vol de prova propulsat.Virgin Galactic planeja operar una flota de cinc avions espacials SpaceShipTwo en vols espacials privats i comen\u00e7ar el 2014, i va fer reserves fins llavors, amb un vol suborbital que porta un preu de tiquet inicial de 200.000 d\u00f2lars. L'avi\u00f3 espacial tamb\u00e9 podria transportar c\u00e0rregues \u00fatils cient\u00edfiques per la NASA i altres organitzacions espacials. La societat Virgin Galactic va anunciar que s'havien realitzat 300 reserves i avan\u00e7at 40 milions de d\u00f2lars.El juny 2014, el projecte va ser proposat a Lleida com candidat del \u00abPremi Internacional Smart People with Smart Ideas\u00bb del programa \u00abLleida Smart Green City\u00bb per\u00f2 finalment no va at\u00e8nyer la llista dels finalistes. El jurat va optar atorgar el premi a les ulleres Google.El novembre 2014, despr\u00e9s de l'accident i la p\u00e8rdua total del SS2 n\u00fam. 1, el projecte s'ha ajornat sine die. SS2 n\u00fam. 2 est\u00e0 en fase de muntatge. Un altre problema pendent de ser investigat a fons \u00e9s l'impacte ecol\u00f2gic i clim\u00e0tic de l'emissi\u00f3 regular de grans quantitats de part\u00edcules de carb\u00f3 a gran altitud.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Baby Einstein \u00e9s una l\u00ednia de productes multim\u00e8dia i les joguines que s'especialitza en activitats interactives per a nens d'1 a 6 anys. Temes com la m\u00fasica cl\u00e0ssica, l'art i la poesia s\u00f3n un lloc destacat explorat. Aquests productes es fan actualment per una divisi\u00f3 de Walt Disney Company, comercialitzats sota el lema, \"On Discovery Begins\".", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un tobogan (de l'angl\u00e8s toboggan) \u00e9s una construcci\u00f3 de car\u00e0cter recreatiu, que consisteix en una rampa lliscant elevada en la seva part posterior per una escala que permet l'ascens a la part superior per a procedir al lliscament sobre la superf\u00edcie. Es pot considerar com la part central de la diversi\u00f3 en els parcs aqu\u00e0tics moderns.\nOrigin\u00e0riament la paraula inuit feia refer\u00e8ncia a un trineu constru\u00eft amb taules de fusta corbades en la part anterior. L'etimologia de la paraula tobogan\", ve del franc\u00e8s tabaganne, terme adaptat de l'idioma Micmac, (propi d'una tribu \u00edndia del Canad\u00e0 i pertanyent a les lleng\u00fces algonquianes) per canadencs franc\u00f2fons a la primeria del segle xix.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Nomic \u00e9s un joc creat el 1982 pel fil\u00f2sof Peter Suber en el qual les regles del joc inclouen mecanismes per tal que els jugadors puguin canviar les regles, en general mitjan\u00e7ant un sistema de votaci\u00f3 democr\u00e0tica.\n\nNomic es refereix de fet a un gran nombre de jocs basats en el conjunt de regles inicial presentat per Peter Suber en el seu llibre The Paradox of Self-Amendment, publicat originalment a la columna Metamagical Themas de Douglas Hofstadter de la revista de divulgaci\u00f3 Scientific American el juny de 1982 i que presentava el llibre de Suber, aleshores a punt de ser publicat. El joc segueix en certa manera el model de govern dels sistemes moderns. Demostra que, en qualsevol sistema en qu\u00e8 els canvis de regles s\u00f3n possibles, pot sorgir una situaci\u00f3 en qu\u00e8 les lleis resultants s\u00f3n contradict\u00f2ries o insuficients per determinar el que \u00e9s de fet legal. Precisament, el nom del joc s'origina de \u03bd\u03cc\u03bc\u03bf\u03c2 (nomos), del grec \"llei\", pel fet que modelitza i exposa q\u00fcestions conceptuals sobre el sistema legal i els problemes de la interpretaci\u00f3 legal.\nSi b\u00e9 la condici\u00f3 de la vict\u00f2ria en el conjunt de regles inicial de Suber \u00e9s l'acumulaci\u00f3 de 100 punts resultants de la tirada de daus, l'autor digu\u00e9 una vegada que \"aquesta regla \u00e9s deliberadament avorrida, per tal que els jugadors la modifiquin r\u00e0pidament per a la seva satisfacci\u00f3\". Els jugadors poden canviar les regles fins al punt de convertir la puntuaci\u00f3 del joc en irrellevant, fent en canvi que es tracti per exemple d'una moneda vertadera, o fer que la vict\u00f2ria deixi de ser important en el joc. Qualsevol regla del joc es pot canviar, incloent les regles que especifiquen els criteris per guanyar i fins i tot la regla segons la qual les regles han de ser obe\u00efdes. Qualsevol escletxa en el conjunt de regles, per\u00f2, pot permetre al primer jugador que la descobreixi d'utilitzar-la per a benefici propi, modificant per exemple les regles per a guanyar la partida. Per a complicar aquest proc\u00e9s, el conjunt de regles inicial de Suber permet la designaci\u00f3 de jutges per prendre decisions sobre la interpretaci\u00f3 de les regles.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El funambulisme \u00e9s l'activitat, sovint en un n\u00famero de circ o de varietats, que consisteix en caminar sobre una corda o filferro, a una certa dist\u00e0ncia de terra. Es pot fer b\u00e9 utilitzant una eina per mantenir l'equilibri (paraigua, ventall, pal, etc.) o utilitzant nom\u00e9s el propi cos. Etimologia: la paraula llatina per a \"equilibrista\" \u00e9s funambulus, del llat\u00ed funis (corda) i ambulare (caminar).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Parc d'Atraccions de Madrid \u00e9s un parc d'atraccions situat a Madrid, a la Comunitat de Madrid, concretament a la zona de Bat\u00e1n de la Casa de Campo. Compta amb dues portes d'entrada: per Zona Tranquilidad i per Nickelodeonland (pr\u00f2xima a l'estaci\u00f3 de metro de Bat\u00e1n).\nAl parc es pot accedir amb cotxe, encara que tamb\u00e9 est\u00e0 comunicat amb el transport p\u00fablic per l'estaci\u00f3 de Bat\u00e1n del Metro i per les l\u00ednies 33, 55 i 65 de l'EMT.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un palangre \u00e9s un tipus d'aparell de pesca artesanal utilitzat arreu dels Pa\u00efsos Catalans i que b\u00e0sicament consisteix en una llen\u00e7a que es mant\u00e9 fondejada i que porta penjades altres llences m\u00e9s primes i curtes armades d'un ham cadascuna, de manera que cada peix es pesca \"individualment\" a cadascun d'aquests hams. La mida d'aquests hams dep\u00e8n dels peixos que hom pret\u00e9n pescar. De palangres no en paren un de sol, sin\u00f3 que n'ajunten alguns o molts.Per extensi\u00f3, tamb\u00e9 s'anomena simplement palangre a la pesca amb palangre i al peix pescat amb palangre (o peix de palangre), principalment anfossos, d\u00e9ntols, pagres i congres. Els peixos pescats amb palangre en general s\u00f3n considerats d'alta qualitat.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una radionovel\u00b7la \u00e9s un tipus de producci\u00f3 art\u00edstica que s'emet via r\u00e0dio i que es va comen\u00e7ar a crear a principis del segle xx. Una de les radionovel\u00b7les o radioteatre m\u00e9s destacades \u00e9s quan Orson Welles fa fer un muntatge llegint La guerra dels mons per la r\u00e0dio.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Yu-Kai Chou (Taiwan, 1986) va escriure un llibre sobre la ludificaci\u00f3. Va inventar el model que va batejar Octalysis descrit al seu llibre Gamification: m\u00e9s enll\u00e0 dels punts, les ins\u00edgnies i les taules de classificaci\u00f3.\u00c9s fundador i president de l'Octalysis Group que organitza confer\u00e8ncies sobre la ludificaci\u00f3 i la motivaci\u00f3. Va treballar per a organitzacions com Google, Tesla, Universitat de Stanford, LEGO, TEDx, SxSW, Gamified \u00cdndia, Huawei, el Centre d'Innovaci\u00f3 a Dinamarca, el Regne de Bahrain, entre d'altres.Yu-Kai Chou va ser un pioner de la ludificaci\u00f3. El 2015, Yu Kai va ser classificat primer entre els \u00abGamification Gurus Power 100\u00bb per RISE i tamb\u00e9 va ser guardonat amb el premi Gur\u00fa de la ludificaci\u00f3 de l'any (\u00abGamification Guru of the Year Award\u00bb) el 2014 i 2015 pel Congr\u00e9s Mundial de Ludificaci\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La  Radiotelegrafia  o telegrafia sense fils, consisteix en l'enviament de Missatges Morse a trav\u00e9s d'ones de R\u00e0dio. Aquests missatges, normalment constitueixen un telegrama ac\u00fastic en codi Morse. El 1844 Samuel Morse havia fet la primera tranmissi\u00f3 p\u00fablica del tel\u00e8graf el\u00e8ctric i el codi que porta el seu nom. Guglielmo Marconi va aplicar el codi Morse als experiments de Hertz amb les ones de r\u00e0dio. Aix\u00ed es va convertir en l'inventor de la radiotelegrafia.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El cementiri de Chauchilla est\u00e0 situat a uns 30 km de la ciutat de Nazca, al departament d'Ica, al Per\u00fa.Es tracta d'una necr\u00f2polis d'\u00e8poca preinca, descoberta durant la d\u00e8cada de 1920. Algunes fonts la relacionen amb l'antiga Cultura Huari i altres amb la Cultura Nazca que van florir a la zona entre el segle ii aC. i el segle ix de la nostra era. Al cementiri es poden veure restes de l'antiga civilitzaci\u00f3, fragments de cer\u00e0mica, t\u00e8xtils i m\u00f2mies.Les m\u00f2mies es troben en un bon estat de conservaci\u00f3 malgrat la seva antiguitat i en moltes d'elles es poden veure encara restes de cabells i fins i tot una mica de pell. La conservaci\u00f3 ha estat possible, en part, gr\u00e0cies al clima \u00e0rid del desert de Nazca on est\u00e0 enclavat el cementiri.\nEs tracta d'un jaciment a l'aire lliure, la zona ha patit el continu atac dels saquejadors, cosa que ha fet desapar\u00e8ixer la majoria dels tresors arqueol\u00f2gics. No obstant aix\u00f2, des 1997, la zona est\u00e0 protegida i ha esdevingut un jaciment arqueol\u00f2gic oficial.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Els mots encreuats s\u00f3n un passatemps que combinen l'aspecte visual d'un trencaclosques (s'ha d'omplir un enreixat) amb el funcionament del joc de mots. Es tracta de completar un tauler amb els mots definits, directament o amb pistes, de manera que encaixin els uns amb els altres. El domini del vocabulari \u00e9s essencial per endevinar les paraules amagades.El tauler pot ser quadrat, amb quadres negres que separen les paraules, o seguir formes i dibuixos de car\u00e0cter m\u00e9s l\u00fadic. Els mots encreuats apareixen en les revistes d'entreteniment i en la majoria de diaris.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Primer toc \u00e9s un programa radiof\u00f2nic d'esports que s'ha em\u00e8s a l'emissora RAC 1 hist\u00f2ricament de 19:00 a 21:00, de dilluns a divendres, on es fa an\u00e0lisi i tert\u00falia sobre l'esport catal\u00e0. Actualment, s'emet de 14:30 a 15:00 cada dia i el dirigeix i condueix Aleix Paris\u00e9, de dilluns a dijous, i els divendres, dissabtes i diumenges ho fa Albert Ferran. Entre els seus col\u00b7laboradors es troben o s'hi han trobat Joan Maria Pou, Julio Salinas, Marc Guill\u00e9n, Toni Padilla, Gemma Herrero, Oriol Dom\u00e8nech, Josep Maria Minguella, Rafa Cabeleira, Gerard Autet, Gemma Montero, Marc Mundet, Albert Ferrer, Quim Salvador, Miguel Rico. Segons l'Estudi General de Mitjans de la temporada 2011 \u2013 2012, Primer toc tenia 127.000 oients.El 2000 va agafar-ne la direcci\u00f3 Xavier Bosch i estava presentat per Joan Maria Pou, posteriorment per Ra\u00fcl Llim\u00f3s i per \u00faltim Aleix Paris\u00e9. A partir de la temporada 2016-2017, amb el nou format, Ra\u00fcl Llim\u00f3s va tornar a agafar-ne la direcci\u00f3 fins que va deixar l'emisora i el va tornar a dirigir Aleix Paris\u00e9.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "En un joc, un jugador \u00e9s alg\u00fa que hi participa. El terme \"jugador\" s'utilitza amb aquest mateix significat tant en la teoria dels jocs com en els jocs recreatius ordinaris. Normalment, en un joc hi participen com a m\u00ednim dos jugadors, per\u00f2 existeixen jocs per a un sol jugador, que es coneixen col\u00b7lectivament com a jocs en solitari (com ara diversos jocs de cartes i la gran majoria de videojocs).\nSegons el creador i dissenyador de jocs Tracy Fullerton, \"per esdevenir un jugador, cal acceptar volunt\u00e0riament les regles i les restriccions d'un joc.\"", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El jard\u00ed Majorelle \u00e9s un jard\u00ed bot\u00e0nic tur\u00edstic de Marr\u00e0queix, al Marroc, del pintor franc\u00e8s Jacques Majorelle (1886-1962) creat el 1931. Propietat d'Yves Saint-Laurent i Pierre Berg\u00e9 des del 1980.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un guiri \u00e9s una connotaci\u00f3 despectiva referent als turistes estrangers. \u00c9s un terme empleat principalment a Espanya. Aquest terme es refereix principalment per als turistes provinents del nord d'Europa, per\u00f2 tamb\u00e9 als del nord d'Europa central i Oriental, o simplement a qualsevol persona estrangera de pell molt blanca i/o cabells rossos. En alguns pa\u00efsos d'Am\u00e8rica Llatina, un sin\u00f2nim de guiri \u00e9s gringo.La paraula t\u00e9 el seu origen en el qualificatiu en euskera guiristino (cristino), un nom amb qu\u00e8 es designaven als partidaris de la regent Maria Cristina en les guerres civils del segle xix.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un transceptor \u00e9s un dispositiu que realitza, a l'entorn de xarxes d'ordinadors o a l'entorn de telecomunicacions tant les funcions de transmissi\u00f3 com de recepci\u00f3, utilitzant components de circuit el\u00e8ctric comuns per ambdues funcions d'una mateixa caixa o placa. At\u00e8s que determinats elements s'utilitzen tant per a la transmissi\u00f3 com per a la recepci\u00f3, la comunicaci\u00f3 subministrada per un transceptor nom\u00e9s pot ser semid\u00faplex, el que significa que es poden enviar senyals entre dos terminals en ambd\u00f3s sentits, per\u00f2 no simult\u00e0niament. Aquesta \u00e9s la difer\u00e8ncia m\u00e9s important en emprar circuits separats que permeten el fullduplex.\n\nEn els primers temps dels radioaficionats, els receptors i transmissors eren constru\u00efts separadament. Fins als anys 40, el costum era que fossin transceptors casolans. A partir dels anys 1950 comencen a apar\u00e8ixer els equipaments comercials, millors i menys cars que el material fet per radioaficionats. Els fabricants com Drake o Collins feien l\u00ednies per harmonitzar l'aparen\u00e7a i el rendiment del transmissor i del receptor. A partir dels anys 1970, gaireb\u00e9 tots els transmissors de radioaficionats s\u00f3n transceptors (transmissors/receptors). Per exemple:\n\nEls anomenats walkie-talkie com els de la norma PMR446\nEls equips moderns de radioaficionat com el BITXO Transceiver\nAlguns transceptors de fabricaci\u00f3 casolana, com el Pixie", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Fantasmagoria, era una forma de teatre de terror que (entre altres t\u00e8cniques) feia servir una o m\u00e9s llanternes m\u00e0giques per a projectar imatges aterridores com esquelets, dimonis i fantasmes sobre parets, fum o pantalles semitransparents, generalment utilitzant una projecci\u00f3 posterior per mantenir la llanterna fora de la vista. Es van utilitzar projectors port\u00e0tils o m\u00f2bils, el que va permetre que la imatge projectada es mogu\u00e9s i canvi\u00e9s de mida a la pantalla, i els dispositius de projecci\u00f3 m\u00faltiples van permetre el canvi r\u00e0pid de diferents imatges (aquesta capacitat d'animar i ampliar o reduir una imatge per mitj\u00e0 de manipulacions \u00f2ptiques va marcar una evoluci\u00f3 respecte al concepte de quadre). En molts espectacles, l'\u00fas de decoraci\u00f3 esgarrifosa, foscor total, presentaci\u00f3 verbal (auto) suggestiva i efectes de so tamb\u00e9 van ser elements clau. Alguns programes van agregar tot tipus d'estimulaci\u00f3 sensorial, inclosos olors i desc\u00e0rregues el\u00e8ctriques. Fins i tot el dejuni requerit, la fatiga (espectacles tardans) i les drogues s'han esmentat com a m\u00e8todes per garantir que els espectadors estiguin m\u00e9s conven\u00e7uts del que van veure. Els espectacles van comen\u00e7ar sota l'aparen\u00e7a de sessions d'espiritisme reals a Alemanya i Fran\u00e7a a finals del segle xviii, i van guanyar popularitat en la major part d'Europa (especialment a Anglaterra) al llarg del segle xix.\nEls espectacles de la fantasmagoria es consideren un antecedent del cinema, \u00e9s a dir, un precedent a la creaci\u00f3 del cinemat\u00f2graf dels germans Lumi\u00e8re o dels invents d'Edison, i en conseq\u00fc\u00e8ncia un precursor del cinema de terror.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un puls\u00edmetre, puls\u00f2metre o monitor de ritme card\u00edac \u00e9s un dispositiu que permet a un usuari mesurar la seva freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca en temps real, per un estudi m\u00e9s detallat posterior (vegeu Electrocardiograma). Els models primitius tenien una cinta al pit amb uns el\u00e8ctrodes en contacte amb la pell per controlar electr\u00f2nicament les pulsacions del cor. Si b\u00e9 aquests models encara existeixen, les versions modernes solen constar de dos elements: un transmissor de cinta al pit i un receptor de canell o tel\u00e8fon m\u00f2bil, que normalment \u00e9s a la vegada rellotge i tel\u00e8fon.Al principi amb les tires de pl\u00e0stic era necessari l'\u00fas d'aigua o algun l\u00edquid per obtenir un bon rendiment. M\u00e9s tard, s'utilitz\u00e0 un teixit intel\u00b7ligent conductor (Polar, Textronics, Zephyr, Equivital) amb uns microprocessadors que analitzen el senyal per determinar la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (Polar, Zephyr, Equivital, Sanitas).\nTamb\u00e9, hi ha disponibles versions sense cinta, per\u00f2 no tenen algunes de les funcions del disseny original. Els models m\u00e9s avan\u00e7ats, mesuren a m\u00e9s a m\u00e9s la variabilitat del ritme card\u00edac, l'activitat i la freq\u00fc\u00e8ncia respirat\u00f2ria per avaluar par\u00e0metres relatius a l'aptitud del subjecte.\nAlguns dels nous monitors han substitu\u00eft les cintes de pl\u00e0stic per sensors de tela, per comoditat o per a integrar-los amb la roba. La nova tecnologia de \"roba intel\u00b7ligent\" permet eliminar la necessitat de les corretges el\u00e0stiques que subjecten el transmissor amb el\u00e8ctrodes integrats en contacte amb el pit.\nEn els models m\u00e9s antics, quan es detecta un batec del cor es transmet un senyal de r\u00e0dio, que el receptor utilitza per determinar la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca. Aquest senyal pot ser un simple pols de r\u00e0dio o un \u00fanic senyal codificat des de la corretja del pit, (com ara Bluetooth, ANT, o d'un altre enlla\u00e7 de r\u00e0dio de baixa pot\u00e8ncia); la codificaci\u00f3 impedeix que un altre usuari proper amb un transmissor semblant rebi el senyal (efecte conegut com a diafonia, un tipus d'interfer\u00e8ncia).\nLes versions m\u00e9s recents inclouen un microprocessador que supervisa cont\u00ednuament l'electrocardiograma i calcula la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca, i altres par\u00e0metres. que poden incloure acceler\u00f2metres que detectin la velocitat i la dist\u00e0ncia, eliminant la necessitat de portar dispositius en els peus.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "En radiodifusi\u00f3, un servei OTT (Over The Top, de lliure transmissi\u00f3) consisteix en la transmissi\u00f3 d'\u00e0udio, v\u00eddeo, i altres continguts a trav\u00e9s d'internet sense la implicaci\u00f3 dels operadors tradicionals en el control o la distribuci\u00f3 del contingut. La CNMC els contraposa als serveis IP que proveeixen els operadors de comunicacions electr\u00f2niques utilitzant diferents canals i amb una qualitat garantida.Aquest terme compr\u00e8n una varietat de serveis de telecomunicacions com ara difusi\u00f3 d'audiovisuals (per exemple televisi\u00f3 per Internet, r\u00e0dio per Internet, v\u00eddeo a la carta o m\u00fasica), per\u00f2 tamb\u00e9 comunicacions (per exemple trucades de veu per IP i missatgeria instant\u00e0nia) i altres serveis d'inform\u00e0tica en n\u00favol (aplicacions web i emmagatzematge).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Els artefactes visuals (o simplement artefactes ) s\u00f3n anomalies aparents durant la representaci\u00f3 visual com en els gr\u00e0fics digitals i altres formes d'imatges, especialment la fotografia i la microsc\u00f2pia.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Joy Eslava \u00e9s el nom d'una discoteca situada al carrer Arenal de Madrid, en el local que fins a 1981 havia ocupat l'hist\u00f2ric Teatro Eslava.Adquirit el local per l'empresari Pedro Trapote a Luis Escobar Kirkpatrick en 1979, la discoteca es va inaugurar la nit del 24 de febrer de 1981, l'endem\u00e0 del Cop d'estat perpetrat al Congr\u00e9s dels Diputats. Aviat es convertiria en un dels llocs d'oci de refer\u00e8ncia en la capital d'Espanya, per a un determinat p\u00fablic i incorporant un nou tipus de local, la macro-discoteca. Durant la d\u00e8cada de 1980 va ser lloc de concentraci\u00f3 de personatges de l'anomenada Movida madrile\u00f1a i va servir d'ocasional escenari del programa musical de Televisi\u00f3 espanyola Aplauso, que hi va portar estrelles del moment com Alaska y los Pegamoides, Mecano o Tino Casal. Joy Eslava ha continuat albergant concerts, festes i esdeveniments socials diversos, amb participaci\u00f3 de famosos com Roger Moore, Pedro Almod\u00f3var, Stevie Wonder, Julio Iglesias o Ruth Lorenzo. El 1999 va sofrir un incendi.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'IEA (Institut Escola Art\u00edstic) Oriol Martorell \u00e9s un centre p\u00fablic d'ensenyaments art\u00edstics integrats de Barcelona.\nLa formaci\u00f3 prim\u00e0ria s'imparteix al carrer de l'Artesania, 39 i la secund\u00e0ria a la carretera Alta de Roquetes, 70. Nascut el curs 1997-1998, des del curs 2000-2001 els alumnes de m\u00fasica tamb\u00e9 poden cursar l'Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria Obligat\u00f2ria (ESO).L'escola integra els ensenyaments obligatoris amb els art\u00edstics de m\u00fasica o dansa, de manera que els alumnes que hi estudien tenen una c\u00e0rrega lectiva superior a la resta d'alumnes, durant l'educaci\u00f3 prim\u00e0ria, s'imparteix el grau elemental de m\u00fasica i dansa; en l'ESO i batxillerat, s'imparteix el grau professional de m\u00fasica i dansa (el grau professional de dansa a l'ESO i Batxillerat va ser impartit per primer cop el curs 2016/2017 per temes de log\u00edstica de l'escola).\nPer a ser adm\u00e8s al centre \u00e9s imprescindible passar una prova d'aptituds per als ensenyaments art\u00edstics. A mesura que avancen els cursos la prova d'acc\u00e9s canvia per adaptar-se als nous requeriments (s'exigeix als que vulguin ser admesos al centre el mateix nivell que els estudiants del curs al qual es volen integrar).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Festival de Televisi\u00f3 de Montecarlo \u00e9s un festival internacional centrat en produccions per a televisi\u00f3 que es realitza anualment al principat de M\u00f2naco.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un joc d'estrat\u00e8gia \u00e9s un entreteniment amb un conjunt de normes establert, en el qual un jugador o equips de jugadors poden assolir la vict\u00f2ria mitjan\u00e7ant accions planificades i t\u00e8cniques m\u00e9s o menys establertes. Actualment, podem trobar-ne com a jocs de taula o en videojocs, tot i que d'altres poden ser jugats en altres suports.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Jard\u00ed Bot\u00e0nic Makin\u014d (\u9ad8\u77e5\u770c\u7acb\u7267\u91ce\u690d\u7269\u5712 en japon\u00e8s), conegut tamb\u00e9 pel nom de Jard\u00ed Bot\u00e0nic Makin\u014d de la Prefectura de K\u014dchi, \u00e9s un jard\u00ed bot\u00e0nic situat a Godaisan 4200-6, K\u014dchi, Prefectura de K\u014dchi, Jap\u00f3. \u00c9s obert al p\u00fablic cada dia de la setmana tret dels dilluns; es cobra entrada.\nEl jard\u00ed fou fundat l'any 1958 amb un museu dedicat a Tomitaro Makin\u014d (1862-1957), el \"Pare de la Bot\u00e0nica Japonesa\", i amb un laboratori de recerca. En l'actualitat, la seva col\u00b7lecci\u00f3 inclou unes mil cinc-centes \u00e8sp\u00e8cies diferents de plantes japoneses, com Rhododendron, Acer, crisantems, plantes de terrenys serpentis i calcaris, flora de la regi\u00f3 de Sohayaki i plantes salvatges de la regi\u00f3 de la Prefectura.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La chana \u00e9s un joc o esport tradicional castell\u00e0 que amb algunes variants en el nom o les normes es conserva en l'Alta Castella, especialment a la prov\u00edncia de Pal\u00e8ncia. Tamb\u00e9 pren les denominacions de cuerno, morrillo, ahita, tiesto o chana a morrillo, entre d'altres. Entre les localitats de diverses prov\u00edncies que ho practiquen hi ha:\n\nProv\u00edncia de Burgos: Villanueva de Odra.\nProv\u00edncia de Pal\u00e8ncia: La pr\u00e0ctica d'aquest joc tradicional, actualment es practica en for\u00e7a localitats palentines Husillos, Villalc\u00e1zar de Sirga, San Quirce del R\u00edo Pisuerga , Villanu\u00f1o de Valdavia, Villamelendro, etc, tot i que algunes fonts asseguren que va abastar tota la prov\u00edncia exceptuant la zona nord. En tots els casos, per\u00f2, tan sols ho practicaven els homes i en cap cas les dones. Existeix un campionat a nivell de tota la prov\u00edncia.\nProv\u00edncia de Zamora: Castroverde de Campos", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Acotaci\u00f3 o didasc\u00e0lia \u00e9s un terme d'origen teatral que es refereix als moviments precisos i al posicionament dels actors en un escenari durant una representaci\u00f3 o el rodatge d'un pla, segons ha quedat establert pel director. El terme deriva de la pr\u00e0ctica dels directors de teatre del segle xix, com W. S. Gilbert, que resolia la posada en escena en un escenari en miniatura que utilitzava blocs per representar cada un dels actors (es va veure a la pel\u00b7l\u00edcula de 1999 Topsy-Turvy de Mike Leigh).\nEn el teatre contemporani, el director normalment determina els blocking durant l'assaig, explicant als actors per on haurien de passar, per tal d'aconseguir l'efecte dram\u00e0tic apropiat i per assegurar que s\u00f3n vistos per l'audi\u00e8ncia.\nCada escena d'una obra \u00e9s normalment 'bloquejada' com una unitat, despr\u00e9s de la qual el director es traslladar\u00e0 a la pr\u00f2xima escena. El posicionament dels actors en una escena afectar\u00e0 normalment les possibilitats per a un subseg\u00fcent posicionament, llevat que es canvi\u00ef l'escenari entre escenes. Una vegada que tot el blocking es completa es diu que es bloqueja plenament una obra i llavors comen\u00e7a el proc\u00e9s de 'poliment' o refinament. Durant l'assaig del blocking normalment l'assistent de direcci\u00f3 pren notes al voltant d'on es col\u00b7loquen els actors i dibuixen els moviments de l'escena.\n\u00c9s especialment important que l'assistent de direcci\u00f3 anoti les posicions dels actors, ja que el director no est\u00e0 normalment present en totes les actuacions.\nPer extensi\u00f3, el terme s'utilitza en el cinema per parlar del posicionament dels actors i de les c\u00e0meres.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Jard\u00ed Bot\u00e0nic de S\u00f3ller es troba a S\u00f3ller, al nord-oest de l'illa de Mallorca. Actualment t\u00e9 un paper important en la conservaci\u00f3 de la biodiversitat vegetal de les Illes Balears.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La pesca a l'encesa es tracta d'una modalitat de pesca. El pescador que es dedicava a la pesca a l'encesa era anomenat encenaire.La primera refer\u00e8ncia escrita que se'n al nostre pa\u00eds \u00e9s del segle XIV a la costa del Cap de Creus i consisteix en l'atracci\u00f3 del peix pel\u00e0gic, sobretot sardines i seitons mitjan\u00e7ant la llum que porten les barques, i una vegada el peix era prop de la costa, atret per la barca que portava el llum, era pescat amb arts d'encal\u00e7 tirats des de la costa.En els seus inicis i fins a gaireb\u00e9 el primer decenni d'aquest segle, es feia a base de cremar, sobre un fester posat a popa de les embarcacions, pilots de teia o de fusta de pi. M\u00e9s tard, es va substituir per la llum d'acetil\u00e8 (carbur); despr\u00e9s, perPetromax (un compost amb base de petroli o de gasolina); m\u00e9s endavant, per but\u00e0 i, \u00faltimament, per electricitat.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Associaci\u00f3 Valenciana de Circ (AVC) \u00e9s una entitat que aglutina els professionals del circ del Pa\u00eds Valenci\u00e0. T\u00e9 per objectiu establir una seu per al circ contemporani valenci\u00e0, difondre aquesta art esc\u00e8nica i oferir espai d'assaig i creaci\u00f3 sobretot a companyies locals. Tamb\u00e9 ofereix formaci\u00f3 en diverses t\u00e8cniques circenses, repartida entre cursos regulars i intensius.Treballa des de fa anys per regular el teatre de carrer al Pa\u00eds Valenci\u00e0. El 2010 va aconseguir l'acord per al Circuit de Teatre de Carrer a la ciutat de Val\u00e8ncia, que establia espais i horaris i temps d'actuaci\u00f3, malgrat que el centre hist\u00f2ric de la ciutat va quedar fora de l'acord.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Es denomina amb el nom en llat\u00ed d''Index seminum (\"\u00edndex de llavors\") a un cat\u00e0leg de llavors en format 14,6 x 21 cm. (A5), que preparen els jardins bot\u00e0nics de les llavors que tenen disponibles (\"banc de germoplasma\") de les plantes que alberguen, i que s'ofereix anualment als jardins bot\u00e0nics de tot el m\u00f3n (m\u00e9s de 1000 institucions de 48 pa\u00efsos), amb la intenci\u00f3 d'establir un intercanvi lliure i gratu\u00eft.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un caf\u00e8 de gats (japon\u00e8s: \u732b\u30ab\u30d5\u30a7, caf\u00e8 de gats?) \u00e9s un caf\u00e8 tem\u00e0tic l'atracci\u00f3 del qual \u00e9s poder observar i jugar amb gats. Els clients paguen el dret a entrar, i se sol pagar per hores. Aquesta tend\u00e8ncia s'ha vist potenciada amb la publicaci\u00f3 d'estudis recents que han suggerit que les sensacions que provoca acaronar els gats poden ser beneficioses des del punt de vista cardiovascular; per tant, \u00e9s possible que aquesta pr\u00e0ctica sigui beneficiosa per a la salut.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un souvenir (del franc\u00e8s souvenir, record) \u00e9s un record d'un lloc que s'emporta una persona que hi ha anat per fer turisme sota la forma d'un petit objecte. Cada indret tur\u00edstic t\u00e9 els seus souvenirs, que han esdevingut part de la imatge de marca externa, com per exemple les miniatures de la Torre Eiffel de Par\u00eds, els soldadets de plom londinencs o les ballarines flamenques espanyoles.\nEls souvenirs fan refer\u00e8ncia a monuments, paisatges o aspectes culturals propis de la regi\u00f3 que es visita i que sovint han esdevingut t\u00f2pics, ja que des de l'estranger s'identifica aquell indret amb aquella icona, fins i tot si no correspon a la realitat (el cas de les sevillanes a les botigues per a turistes de Barcelona, per exemple). Es basen en els estereotips i pretenen suscitar un record afectiu en la persona que els adquireix, d'aqu\u00ed el seu nom (souvenir significa record en franc\u00e8s).\nEls souvenirs es poden vendre en botigues especialitzades, a la sortida de llocs emblem\u00e0tics, a les estacions i aeroports o dins els comer\u00e7os tradicionals. Poden adoptar qualsevol forma per\u00f2 en general tenen un preu baix i est\u00e8ticament se'ls associa a la tend\u00e8ncia kitsch, com podria ser el cas dels anomenats souvenirs Gaud\u00ed.\nEn el m\u00f3n japon\u00e8s se'ls coneix com a omiyague.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Infinity \u00e9s un joc d'estrat\u00e8gia que es juga amb miniatures de metall fetes a escala de 28 mm. El joc simula combats amb petits grups de tropes d'operacions especials. El joc t\u00e9 una ambientaci\u00f3 basada en la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i les miniatures segueixen una est\u00e8tica manga.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una adaptaci\u00f3 teatral \u00e9s la conversi\u00f3 d\u2019un text no dram\u00e0tic en un text dram\u00e0tic o en materials per a una posada en escena eventual en qualsevol dels llenguatges esc\u00e8nics possibles. Per a Patrice Pavis, hom pot parlar tamb\u00e9 de dramatitzaci\u00f3 sense oblidar mai, per\u00f2, que es tracta de procediments que, amb la seva especificitat, s\u00f3n aplicables a terrenys com el de la dansa i, fins i tot, el circ.Altres manifestacions espectaculars, com ara l\u2019\u00f2pera, han estat i s\u00f3n un camp propici per a adaptacions, ad\u00e9s de textos narratius, ad\u00e9s \u2014i amb molta freq\u00fc\u00e8ncia\u2014 de textos dram\u00e0tics. Com a exemples nostrats hi ha \u00f2peres com ara Canig\u00f3, d\u2019Antoni Massana (1934), amb llibret de Josep Carner sobre l\u2019obra hom\u00f2nima de Jacint Verdaguer, o La filla del rei Barbut, de Matilde Salvador (1943), amb llibret de Manuel Segarra a partir del relat Tombatossals, de Josep Pasqual i Tirado.Hi ha, a m\u00e9s, una important gamma de possibilitats acollida sota el concepte adaptaci\u00f3. Per exemple, el mateix Pavis indica que la traducci\u00f3 no seria sin\u00f3 una forma d\u2019adaptaci\u00f3, ja que el traductor, m\u00e9s enll\u00e0 de la simple transposici\u00f3 del text dram\u00e0tic d\u2019una llengua a una altra, acostuma a introduir-hi variacions de tipus cultural, social, etc., per acostar el text resultant als receptors potencials. De forma semblant, el treball dramat\u00fargic fet sobre un text per facilitar una posada en escena concreta no seria sin\u00f3 una adaptaci\u00f3, m\u00e9s o menys intensa segons l'enfocament que el director atorga al seu muntatge.Tot i aix\u00f2, el terme se sol reservar per a les dramat\u00fargies de textos no dram\u00e0tics, majorit\u00e0riament narratius. Es tracta d\u2019una pr\u00e0ctica molt sovintejada tot al llarg de la hist\u00f2ria del teatre, ja que una gran part dels textos dram\u00e0tics tenen arrels en relats transmesos per la tradici\u00f3 (adaptacions de mites i llegendes, per exemple) o en obres d\u2019autors coneguts. I no hi manca tampoc la conflu\u00e8ncia de totes dues possibilitats en un mateix text (Arnau de Rodolf Sirera, 1984). Cal afegir-hi que els materials poden ser de tipus literari o no: el teatre hist\u00f2ric ha emprat tradicionalment no tan sols hist\u00f2ries cl\u00e0ssiques (un g\u00e8nere narratiu, al capdavall), com s\u2019esdev\u00e9 en les trag\u00e8dies sobre la hist\u00f2ria d\u2019Anglaterra escrites per Shakespeare, sin\u00f3 tamb\u00e9 materials hist\u00f2rics en sentit estricte, en qu\u00e8 el que m\u00e9s es valora \u00e9s la interpretaci\u00f3 o l'exposici\u00f3 del passat (En Companys, Josep Maria Mu\u00f1oz i Pujol, 1981), encara que aquesta sigui entesa m\u00e9s aviat com una narraci\u00f3 (la hist\u00f2ria com a relat), com a Quatre hist\u00f2ries d\u2019amor per a la reina Germana (Manuel Molins, 1981).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La retroil\u00b7luminaci\u00f3 \u00e9s una t\u00e8cnica d'il\u00b7luminaci\u00f3 pel darrere permetent a les pantalles, sobretot aquelles de cristall l\u00edquid (LCD), gr\u00e0cies a una font de llum difusa integrada, de millorar el contrast de la visualitzaci\u00f3 i d'assegurar aix\u00ed una bona llegibilitat, fins i tot en un lloc fosc o mal il\u00b7luminat.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un Quadrat llat\u00ed \u00e9s una matriu de n\u00d7n elements en la que cada cel\u00b7la est\u00e0 ocupada per un dels n s\u00edmbols de tal manera que cadascun d'ells apareix exactament una vegada en cada columna i en cada fila de la matriu.\nLa seg\u00fcent matriu \u00e9s un quadrat llat\u00ed:\n\nEls quadrats llatins s'apliquen fonamentalment en el disseny d'experiments.\nEl nom de \"quadrat llat\u00ed\" deriva dels articles matem\u00e0tics de Leonhard Euler, qui va utilitzar car\u00e0cters llatins com a s\u00edmbols. \u00d2bviament es poden utilitzar altres s\u00edmbols en lloc de les lletres llatines. En l'exemple anterior, la seq\u00fc\u00e8ncia alfab\u00e8tica A, B, C pot ser substitu\u00efda per la seq\u00fc\u00e8ncia de nombres enters 1, 2, 3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Gru, el meu dolent preferit (originalment en angl\u00e8s, Despicable Me) \u00e9s una franqu\u00edcia de mitjans d'animaci\u00f3 per ordinadorcentrada en Gru, un s\u00faper vil\u00e0 reformat (que despr\u00e9s es convertir\u00e0 en pare, marit i agent secret) i els seus Minions de color groc. Est\u00e0 produ\u00eft per Illumination i distribu\u00eft per la seva empresa matriu Universal Pictures.\nLa franqu\u00edcia va comen\u00e7ar amb la pel\u00b7l\u00edcula hom\u00f2nima del 2010, a la qual van seguir dues seq\u00fceles: Gru 2, el meu dolent preferit (2013), Gru 3, el meu dolent preferit (2017) i una futura seq\u00fcela, Gru 4, el meu dolent preferit, que s'esperava que arrib\u00e9s als cinemes el 2024; dues preq\u00fceles derivades: Els M\u00ednions (2015) i els propers Minions: L'origen de Gru (2022). La franqu\u00edcia tamb\u00e9 inclou molts curtmetratges, un especial de televisi\u00f3, diversos videojocs i una atracci\u00f3 de parc tem\u00e0tic. La franqu\u00edcia \u00e9s la franqu\u00edcia de pel\u00b7l\u00edcules d'animaci\u00f3 m\u00e9s taquillera i la 15a franqu\u00edcia de pel\u00b7l\u00edcules m\u00e9s taquillera de tots els temps, amb m\u00e9s de 3.700 milions de d\u00f2lars a la taquilla mundial.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El guia acompanyant \u00e9s, segons les funcions que defineix l'Organitzaci\u00f3 Mundial del Turisme, una subclasse dins del grup laboral dels Serveis de Guia Tur\u00edstics. Aquesta subclasse inclou serveis de guia tur\u00edstics, per exemple facilitar adreces i comentaris sobre atraccions tur\u00edstiques de naturalesa cultural, hist\u00f2rica, arqueol\u00f2gica o mediambiental.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una escola de dansa \u00e9s un espai en qu\u00e8 els ballarins aprenen i assagen l'art de la dansa. El terme s'utilitza normalment per descriure un espai que ha estat constru\u00eft o adaptat per al prop\u00f2sit.\nUn estudi de ball normalment inclou un s\u00f2l llis que cobreix o, si s'utilitza per al claqu\u00e9, per un pis de fusta. El revestiment de s\u00f2l de vinil llis, tamb\u00e9 conegut com una superf\u00edcie rendiment i comunament anomenat \"Marley\", en general, no est\u00e0 fixada permanentment a terra subjacent i pot ser enrotllat i es transporta als llocs de rendiment, si cal.\nAltres caracter\u00edstiques comuns d'un escola de dansa es que inclouen una barra, que pot ser o b\u00e9 fixada a la paret o ser un dispositiu de moviment independent que est\u00e0 aproximadament a l'altura de la cintura i s'utilitza com un mitj\u00e0 de suport. A mesura que la m\u00fasica \u00e9s una part integral de la dansa, gaireb\u00e9 tots els estudis de dansa tenen un sistema de so per a la reproducci\u00f3 de m\u00fasica o CD a trav\u00e9s d'un dispositiu habilitat per a Bluetooth; un comandament a dist\u00e0ncia \u00e9s essencial per al sistema de so perqu\u00e8 sigui f\u00e0cil per l'instructor per repetir passatges musicals, segons sigui necessari. Un piano encara s'utilitza comunament per acompanyar ballet i tap dance, especialment en els estudis professionals. En els estudis de dansa \u00e9s t\u00edpic que almenys una paret estigui coberta per miralls, que s\u00f3n utilitzats pels ballarins per veure la seva posici\u00f3 i alineaci\u00f3 corporal. Altres elements essencials en qualsevol estudi de ball s\u00f3n una taula per a port\u00e0tils de mestres.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "FITUR \u00e9s una fira internacional de turisme que se celebra anualment en la Instituci\u00f3 Firal de Madrid, IFEMA, durant cinc dies en els mesos de gener i febrer. FITUR acull pavellons dedicats a cadascun dels pa\u00efsos representats, els quals mostren les seves atraccions i focus d'inter\u00e8s per al turisme internacional, com tamb\u00e9 \u00e9s el cas de Catalunya a trav\u00e9s de les seves nou marques tur\u00edstiques. D'aquesta manera, FITUR es converteix en la segona fira internacional m\u00e9s important del m\u00f3n en aquest sector.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Astroland era un parc d'atraccions situat a Coney Island, als Estats Units i obert des de 1962.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La matem\u00e0gia \u00e9s una branca de la m\u00e0gia i l'il\u00b7lusionisme que fa servir procediments basats en propietats matem\u00e0tiques per enganyar l'espectador tot entretenint-lo. La majoria de jocs s\u00f3n autom\u00e0tics. Un dels principals popularitzadors de la m\u00e0gia matem\u00e0tica va ser Martin Gardner: a gaireb\u00e9 tots els llibres que va publicar, reculls de la seva columna a \nScientific American, hi ha estudis de m\u00e0gia matem\u00e0tica.\nEl mentalisme \u00e9s el camp que m\u00e9s es beneficia de la matem\u00e0gia, ja que combinant l'automatisme i obscuritat del mecanisme dels jocs amb la teatralitzaci\u00f3 de l'actuaci\u00f3 es fa dif\u00edcil per part del p\u00fablic comprendre la forma com s'ha realitzat un joc que sol contenir aspectes impossibles. Sovint es fa servir jocs basats en m\u00e0gia matem\u00e0tica per fer veure que es prediu el futur, es llegeix la ment o es controla la ment.\nLa matem\u00e0gia permet dur a terme a una aproximaci\u00f3 recreativa i divertida a l'aprenentatge de conceptes matem\u00e0tics. Per exemple, en Llu\u00eds Segarra exposa misteris i sorpreses num\u00e8rics al seu llibre Matem\u00e0gia i tamb\u00e9 a Encercla el Cercle. Matem\u00e0tica recreativa. Enric Ramiro i Pilar Gandia ho fan a 100 Jocs Autom\u00e0tics de Matem\u00e0gia per sorprendre i divertir-se.La bibliografia sobre la matem\u00e0gia en altres lleng\u00fces \u00e9s for\u00e7a ampla. En Fernando Blasco, al seu llibre en castell\u00e0 Matemagia tamb\u00e9 proporciona una uni\u00f3 comprensible dels mons de la M\u00e0gia i de les Matem\u00e0tiques. El llibre Tours Extraordinaires de Math\u00e9magie cont\u00e9 jocs avan\u00e7ats molt relacionats amb el mentalisme. Un cl\u00e0ssic en angl\u00e8s \u00e9s Mathematical Magic, de William Simon.La matem\u00e0gia connecta amb la m\u00e0gia que fa servir fen\u00f2mens poc coneguts per enlluernar el p\u00fablic (m\u00e0gia qu\u00edmica, per exemple). Tamb\u00e9 pot relacionar-se amb la ci\u00e8ncia recreativa, i en particular amb la matem\u00e0tica recreativa.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Les danses m\u00e9s emblem\u00e0tiques dels EUA, els mateixos que reuneix una s\u00e8rie de caracter\u00edstiques com la sensualitat, llibertat i eleg\u00e0ncia.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El gran circ (t\u00edtol original en angl\u00e8s: The Big Circus) \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula dels Estats Units de Joseph M. Newman estrenada el 1959. Ha estat doblada al catal\u00e0.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una discoteca \u00e9s un local on es pot ballar, coneguda tamb\u00e9 com a disco, night club o bo\u00eete. Generalment en una discoteca nom\u00e9s serveixen begudes (alcoh\u00f2liques o no), tot i que en algunes tamb\u00e9 s'hi serveix alguna cosa per menjar. Per exemple, a Barcelona es van fer famosos els sandvitxos de pernil dol\u00e7 i formatge en pa de motlle que se servien a la discoteca Bikini, fins al punt que la paraula biquini ha quedat a la parla col\u00b7loquial catalana per designar aquesta mena de sandvitx, i no nom\u00e9s a la ciutat d'origen. La il\u00b7luminaci\u00f3 baixa i amb jocs de flaixos de colors i els efectes com fum o reflexos donen l'ambient propici per a ballar, usualment de nit. En algunes discoteques hi ha fins i tot un espai anomenat \"quarto fosc\" per facilitar contactes sexuals.\nEs diferencia de les antigues sales de festes perqu\u00e8 la m\u00fasica no es toca en directe sin\u00f3 que prov\u00e9 de discos que \"mescla\" un disc jockey (DJ), el qual \"anima\" la nit mesclant la m\u00fasica amb el seu toc personal.\nAquesta paraula fou emprada per primer cop l'any 1948 per Raymond Nakachian. El nom significa col\u00b7lecci\u00f3 de discs, ja que es referia a un indret on les persones podien escoltar tots els t\u00edtols dels altres.\nLa primera discoteca del m\u00f3n fou l'Scotch Club, de la ciutat alemanya d'Aquisgr\u00e0, la qual funcion\u00e0 a partir del 1959. Durant els anys seixanta, les discoteques es van popularitzar a tot Europa, i als setanta tamb\u00e9 als Estats Units, on conseq\u00fcentment es desenvolup\u00e0 la m\u00fasica disco i dance. Una discoteca famosa \u00e9s l'Studio 54 a Nova York.\nLes discoteques sovint s'han vist envoltades de pol\u00e8mica pel tipus de lleure que proposen i el soroll, que pot molestar els ve\u00efns. Per aix\u00f2 la legislaci\u00f3 controla especialment els seus horaris d'obertura i tancament i la insonoritzaci\u00f3 del local. Per mirar de fugir d'aquestes lleis van sorgir els anomenats \"after-hours\" que sota la forma jur\u00eddica de bars, oferien seguir la festa un cop tancades les discoteques legals. En aquests locals es va popularitzar la m\u00fasica punk i posteriorment la chill-out.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un quadrat grecollat\u00ed, quadrat d'Euler o quadrats llatins ortogonals d'ordre n \u00e9s el nom que rep en matem\u00e0tiques la disposici\u00f3 en una quadr\u00edcula quadrada n \u00d7 n dels elements de dos conjunts S i T, tots dos amb n elements, on cada cel\u00b7la contingui un parell ordenat (s, t), sent s element de S i t de T, de manera que cada element de S i cada element de T aparegui exactament una vegada en cada fila i en cada columna i que no hi hagi dos cel\u00b7les que continguin el mateix parell ordenat.\nSi els element de S es representen amb car\u00e0cters llatins i els de T amb car\u00e0cters grecs, la disposici\u00f3 exclusivament dels car\u00e0cters llatins o dels grecs forma un quadrat llat\u00ed. Un quadrat grecollat\u00ed per tant es pot descompondre en dos quadrats llatins \"ortogonals\". En aquest cas ortogonalitat vol dir que cada un dels parells (s, t) del producte cartesi\u00e0 S \u00d7 T apareix exactament una vegada.\n\nQuadrats grecollatins", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Eivissa compta amb discoteques importants, encara que hi ha incomptables pubs repartits per tota ella. L'illa gaudeix de tenir les millors discoteques del m\u00f3n, ja que moltes han guanyat nombrosos premis. Tamb\u00e9 podem gaudir dels millors dj's del m\u00f3n. S\u00f3n invitats a les seves sales per pinxar i demostrar el seu talent. Alguns m\u00e9s coneguts s\u00f3n per exemple David Guetta, Carl Cox, Ti\u00ebsto, etc.\n\u00c9s important dir que el preu d'entrada a les sales c\u00edviques \u00e9s elevat. L'edat m\u00ednima per entrar i gaudir dels centres eivissencs \u00e9s de 18 anys.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Walt Disney Studios \u00e9s el segon dels parcs tem\u00e0tics despr\u00e9s de Disneyland Park que es troba a dins del complex tur\u00edstic Disneyland Paris.\nLa tematitzaci\u00f3 del parc, \u00e9s semblant al de Disney's Hollywood Studios (Orlando), que representa un estudi de cinema, amb atraccions dedicades a aquest \u00e0mbit i amb v\u00e0ries botigues i restaurants. Walt Disney Studios compta tamb\u00e9 amb zones tematitzades en pel\u00b7l\u00edcules com Ratatouile, Toy Story i amb pr\u00f2ximament amb l'univers Marvel.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'apicultura urbana \u00e9s la pr\u00e0ctica de l'apicultura en l'entorn urb\u00e0. S'ha fet popular a ciutats com Nova York i Londres, que va registrar un augment del 220% d'apicultors, entre el 1999 i el 2012 Aquesta pr\u00e0ctica ha estat recentment legalitzada en moltes ciutats dels Estats Units, incloent-hi Nova York. L'apicultura urbana pot ser considerada com una part del moviment d'aliments locals.No afectades pels contaminants urbans, alguns defensen que les abelles dels ruscs urbans s\u00f3n \"m\u00e9s sanes i m\u00e9s productives que les seves cong\u00e8neres del camp\". La limitada superf\u00edcie d'\u00e0rres verdes a les ciutats, junt a la creixent popularitat d'aquesta l'afici\u00f3 pot donar lloc a rendiments m\u00e9s baixos de mel, com ha passat a Londres i Nova York. Un altre problema creat per un exc\u00e9s d'abelles pot ser l'aparici\u00f3 d'eixams incontrolats, quan una reina deixa una col\u00f2nia plena amb un seguici de treballadors per iniciar el seu propi.\nEl nombre de ruscs d'abelles varia molt d'una ciutat a una altra, i els recomptes oficials pot ser inexacte, una alta proporci\u00f3 dels ruscs no es registren. El 2012, s'estima que el 75% de les explotacions ap\u00edcoles de Londres no disposaven de llic\u00e8ncia de cap mena. Aquest mateix any, es considera que al voltant de la meitat dels ruscs de Nova York no disposava de llic\u00e8ncia. Es calcula que hi ha 3.200 explotacions ap\u00edcoles a Londres, 400 a Nova York, i almenys 100 a Toronto. Melbourne alberga prop de 60 ruscs. La ciutat de Xicago ha patrocinat vuit ruscs als terrats de la ciutat.En algunes ciutats, l'apicultura \u00e9s duta a terme per associacions, per\u00f2 tamb\u00e9 per particulars. En moltes ocasions es tracta d'hotels.\nA Londres, els edificis dels grans magatzems Fortnum & Mason, Lambeth Palace, la borsa de Londres, el Museu d'Hist\u00f2ria Natural, i el Royal Lancaster hotel, entre altres, acullen ruscs. La teulada del Banc d'Anglaterra tamb\u00e9 va acollir un rusc.\nA Nova York, l'InterContinental The Barclay Hotel, el Waldorf-Astoria Hotel, i la York Prep School tenen cura de ruscs.\nA Par\u00eds, les abelles es troben a l'Hotel Mandarin Oriental i a l'\u00f2pera Garnier.\nToronto compta amb els ruscs del Fairmont Royal York (de fet, el Fairmont Hotel Group mant\u00e9 abelles en 18 de les seves propietats), de l'Opera House, i de la Casa Loma.\nA Denver, el Brown Palace Hotel tamb\u00e9 disposa del seu propi rusc, mentre que la Casa Blanca \u00e9s un dels llocs on es t\u00e9 cura d'abelles a Washington D.C..Urban Honey Co, a Melbourne, fou la primera companyia a bastir una xarxa de terrats i ruscs urbans a Austr\u00e0lia. Els amfitrions van des d'hotels de 5 estrelles a comunitats de propietaris. Una altra empresa d'apicultura urbana a la ciutat de Melbourne \u00e9s la Melbourne City Rooftop.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'Eden Project \u00e9s un complex mediambiental concebut per Tim Smit i dissenyat per l'arquitecte Nicholas Grimshaw sobre el tema de la natura i del desenvolupament durable. Est\u00e0 situat a 8 quil\u00f2metres de St. Austell a Cornualla, Anglaterra. Va obrir el mar\u00e7 de 2001, despr\u00e9s de dos anys de construcci\u00f3 a una antiga pedrera de caol\u00ed. Compr\u00e8n dos hivernacles protegint cadascuna un bioma, un reproduint els climes tropicals humits i l'altre els climes c\u00e0lids i secs de tipus mediterranis.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La palanca o balan\u00e7a \u00e9s un joc infantil que consisteix en una barra llarga de metall o fusta, amb seients en els seus extrems i recolzada al pivot central. Les palanques constitueixen una diversi\u00f3 tradicional de la inf\u00e0ncia i es troben en parcs i jardins al costat dels gronxadors, tobogans i altres elements l\u00fadics.\nEl seu funcionament \u00e9s el seg\u00fcent: els nens seuen en els sellons, l'un davant de l'altre, i s'empenyen alternativament fins a arribar a estar al capdamunt. D'aquesta manera, es produeix un agradable vaiv\u00e9 vertical. En aquest sentit, \u00e9s recomanable que els usuaris tinguin pesos similars de manera que ambd\u00f3s puguin pujar i baixar. En cas contrari, el balanc\u00ed es decantaria exclusivament cap a un costat deixant l'altre nen susp\u00e8s. A la Uni\u00f3 Europea, les palanques a espais p\u00fablics s\u00f3n sotmeses a la norma europea EN1176 sobre l'equipament de les \u00e0rees de joc.Com a variaci\u00f3 convencional, es pot trobar la palanca amb molla, en la qual la barra es mant\u00e9 en posici\u00f3 horitzontal reposant sobre dues molles. L'avantatge respecte al convencional \u00e9s que exigeix un menor esfor\u00e7 i suavitza el moviment, evitant, aix\u00ed, possibles accidents.\nA Columbia, al poble experimental de Las Gaviotas, un grup d'enginyers i cient\u00edfics ha desenvolupat una palanca a la qual han integrat una bomba, que permet explotar aq\u00fc\u00edfers sis vegades m\u00e9s pregons que les bombes convencionals. Amb energia l\u00fadica i materials locals barats, contribueix al prove\u00efment d'aigua potable. Accionada per dos infants, la palanca t\u00e9 una capacitat de 1500 litres d'aigua per hora.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El nurikabe (japon\u00e8s: \u306c\u308a\u304b\u3079 o mur invisible) \u00e9s un trencaclosques de col\u00b7locaci\u00f3, de l'estil del sudoku, que requereix nom\u00e9s paci\u00e8ncia i l'aplicaci\u00f3 l\u00f2gica d'una s\u00e8rie de regles. Aparentment, Nikoli ha inventat i donat el nom a aquest joc, que va apar\u00e8ixer publicat per primera vegada el 1991. El nom del joc, nurikabe, \u00e9s el d'un esperit de la mitologia japonesa, un mur invisible que barra el pas en un cam\u00ed.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La continu\u00eftat o r\u00e0cord  (del franc\u00e8s raccord) \u00e9s, en el proc\u00e9s de muntatge de les imatges i l'\u00e0udio d'un programa o d'una pel\u00b7l\u00edcula, el registre dels diferents components d'un pla, com per exemple llum, moviments, posicions, i qualsevol altre detall necessari per supervisar un adequat ajustament entre pla i pla, de forma que en l'espectador no es trenqui la il\u00b7lusi\u00f3 de seq\u00fc\u00e8ncia ni la credibilitat de la narraci\u00f3. Per tant, el r\u00e0cord fa refer\u00e8ncia a la coordinaci\u00f3, la flu\u00efdesa i la unitat harm\u00f2nica entre els diferents plans que constitueixen una seq\u00fc\u00e8ncia i que permeten que l'espectador comprengui el relat audiovisual.\nHi ha una s\u00e8rie de lleis que regeixen la continu\u00eftat i que afecten directament els dos factors determinants del muntatge continu: l'espai i el temps cinematogr\u00e0fic.\nEn una gravaci\u00f3 hi ha d'haver continu\u00eftat a tots els nivells: d'acci\u00f3, de gest, de direcci\u00f3, de mirades, de moviments de c\u00e0mera, d'il\u00b7luminaci\u00f3, de cromatisme, de cohesi\u00f3 tonal, d'escenari, de vestuari, d'interpretaci\u00f3...A vegades, els errors de continu\u00eftat, s\u00f3n utilitzats com a recurs provocatiu, ja que la transgressi\u00f3 del que \u00e9s l\u00f2gic es produeix intencionadament.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Els pals del diable s\u00f3n un joc malabar consistent a mantenir a l'aire un bast\u00f3 mitjan\u00e7ant dos pals m\u00e9s que el malabarista porta a les mans. El tercer pal es pot llan\u00e7ar i fer girar per l'aire aconseguint diferents piruetes de diferents dificultats.\nEl pal del diable central pesa 230 grams i t\u00e9 una longitud de 66 cent\u00edmetres. El seu di\u00e0metre \u00e9s de 3 cent\u00edmetres als extrems i de 2 cent\u00edmetres al centre. Existeixen models per a principiants amb materials que permeten un agafament m\u00e9s gran, o tamb\u00e9 models per experts en els quals es pot calar foc als extrems i ser usats mentre cremen. Els dos pals de les mans s\u00f3n m\u00e9s lleugers, curts i prims que el pal central.\nEl bast\u00f3 del diable s'usa des de fa molt de temps. En l'\u00e8poca medieval ja s'usava.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Bal des Ardents (\u00abBall dels ardents\u00bb) o Bal des Sauvages (\u00abBall dels salvatges\u00bb) fou un ball de m\u00e0scares realitzat el 28 gener 1393 a Par\u00eds en el qual particip\u00e0 Carles VI de Fran\u00e7a. El rei va dansar juntament amb cinc membres de la noblesa francesa i durant l'espectacle, quatre dels ballarins van morir a causa d'un foc provocat per una torxa que portava un espectador, Llu\u00eds I d'Orleans, germ\u00e0 del rei. Carles i altres ballarins van sobreviure.Aquesta dansa era un dels diversos esdeveniments per entretenir al jove rei, qui l'estiu anterior havia tingut un atac de bogeria. Els fets tr\u00e0gics van soscavar la confian\u00e7a dels parisencs quant a la capacitat de Carles VI per governar; el poble va considerar l'accident com una prova de la decad\u00e8ncia de la cort i van amena\u00e7ar de rebel\u00b7lar-se contra els membres m\u00e9s poderosos de la noblesa. La ira del poble va for\u00e7ar al rei i al seu germ\u00e0, Llu\u00eds I d'Orleans, a demanar disculpes.\nElisabet de Baviera, esposa de Carles, va organitzar el ball per celebrar el nou casament d'una dama de companyia. Els estudiosos creuen que pot haver estat un charivari tradicional, amb ballarins disfressats com a homes salvatges, representant \u00e9ssers m\u00edtics sovint associats amb dimonis, personatges habituals en l'Europa medieval que apareixen documentats en escrits de l'\u00e8poca Tudor a Anglaterra. L'esdeveniment va ser relatat en cr\u00f2niques contempor\u00e0nies de l'\u00e8poca, com les del monjo de Sant Denis i Jean Froissart, i va ser il\u00b7lustrat en diversos manuscrits del segle xv per pintors com el Mestre Antoine de Borgonya.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Est\u00e2ncia tur\u00edstica \u00e9s un t\u00edtol concedit pel govern de l'estat de S\u00e3o Paulo a municipis que tenen unes caracter\u00edstiques tur\u00edstiques i determinats requisits com, possibilitats d'entreteniment, esbarjo, recursos naturals i culturals espec\u00edfics. Han de disposar d'infraestructures i serveis dimensionats a l'activitat tur\u00edstica. Els municipis, amb aquest status, poden aleshores rebre ajuts financers espec\u00edfics per l'incentiu del turisme.\nTamb\u00e9 hi ha Tur\u00edsticas, hidrominerals i climatiques.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Amnesia Ibiza \u00e9s una discoteca de l'illa eivissenca.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El  Greenwich Time Signal  (abreujat com  GTS ), popularment conegut com  The Pips  ( Els \"pip\"s ), s\u00f3n una s\u00e8rie de tons breus audibles que marquen el temps en les transmissions de la BBC Radio al final de cada hora. L'\u00fas d'aquests senyals tamb\u00e9 s'ha dif\u00f3s a altres emissores a nivell mundial.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Art dram\u00e0tic s\u00f3n uns estudis de r\u00e8gim especial que als Pa\u00efsos Catalans es poden estudiar a Barcelona, Val\u00e8ncia, Terrassa, Palma i Vic. La seua duraci\u00f3 \u00e9s quatre anys i equivalen a una llicenciatura universit\u00e0ria (grau segons el pla Bolonya).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El kakuro \u00e9s una classe d'enigma l\u00f2gic que sovint \u00e9s referit com una transcripci\u00f3 matem\u00e0tica del mots encreuats. B\u00e0sicament, els enigmes del kakuro s\u00f3n problemes de programaci\u00f3 lineal, i es poden resoldre utilitzant les t\u00e8cniques de matriu matem\u00e0tica, encara que siguin resolts t\u00edpicament a m\u00e0. Els enigmes del kakuro s\u00f3n regulars en la majoria, si no totes, de les publicacions matem\u00e0tiques i d'enigma l\u00f2gic als Estats Units. Dell Magazines va proposar els noms de Cross Sums (Sumes Croades) i Cross Addition (Addici\u00f3 Croada), per\u00f2 tamb\u00e9 el nom japon\u00e8s kakuro (l'abreviaci\u00f3 japonesa de Kasane kurosu: \u52a0\u7b97 \u30af\u30ed\u30b9 Addici\u00f3 + Creu) guany\u00e0 acceptaci\u00f3 general i els enigmes apareixen titulats d'aquesta manera ara en la majoria de les publicacions. La popularitat de kakuro al Jap\u00f3 \u00e9s immensa, nom\u00e9s despr\u00e9s del fam\u00f3s sudoku entre altres c\u00e8lebres ofertes de la famosa Nikoli.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Interval d'esborrat vertical (o interval vertical) \u00e9s el lapse de temps existent entre l'\u00faltima l\u00ednia d'un camp i la primera del seg\u00fcent. Dura 25 l\u00ednies de cada camp. Durant aquest marge temporal no es subministren dades d'imatge per tal d'evitar que es vegi el rastre de retroc\u00e9s del raig cat\u00f2dic.\nL'origen d'aquest lapse temporal radica en la necessitat de donar un marge a les bobines magn\u00e8tiques, encarregades de deflectir verticalment els feixos d'electrons generats al can\u00f3, per superar el r\u00e8gim transitori degut a la in\u00e8rcia inductiva. Els sistemes de circuits dels tubs de raigs cat\u00f2dics moderns no requereixen un interval d'esborrat tan llarg i els dispositius de pantalla plana no en necessiten en absolut. Tot i aix\u00ed s'ha de tenir en compte que quan els est\u00e0ndards es van definir l'obsolesc\u00e8ncia dels circuits m\u00e9s antics limitava la velocitat de recuperaci\u00f3, i que mantenint aquest interval inalterat es permet l'\u00fas continuat d'equips antics. L'esborrat d'un tub de raigs cat\u00f2dics pot no ser perfecte degut a possibles errors de l'equip o per haver establert valors de brillantor massa alts. En aquests casos apareix una l\u00ednia blanca que recorre la pantalla, des de la cantonada inferior dreta fins a la superior esquerra.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La cultura maker \u00e9s una cultura o subcultura contempor\u00e0nia que representa una extensi\u00f3 tecnol\u00f2gica basada de cultura de DIY (Fes-ho tu mateix). Es vincula amb la cultura hacker (menys relacionada amb els objectes f\u00edsics i enfocada al programari) i amb la creaci\u00f3 de nous dispositius, aix\u00ed com bricolatge d'aquells que ja existeixen. Generalment, la cultura maker, dona suport al maquinari lliure. Els interessos t\u00edpics de la cultura maker inclouen activitats orientades a l'enginyeria, l'electr\u00f2nica, rob\u00f2tica, impressi\u00f3 3D, i l'\u00fas del control num\u00e8ric per ordinador, aix\u00ed com activitats m\u00e9s tradicionals com el treball dels metalls, treball de la fusta, i, principalment les habilitats i treballs manuals tradicionals. Aquesta subcultura, subratlla un enfocament del copy/paste (tallar i enganxar) sobre les tecnologies d'aficions estandarditzades. Tamb\u00e9 fomenta la reutilitzaci\u00f3, amb llibres de receptes dels dissenys publicats en llocs web i publicacions adre\u00e7ades al moviment maker. Hi ha un fort enfocament en l'\u00fas i l'aprenentatge d'habilitats pr\u00e0ctiques per aplicar-les a dissenys de refer\u00e8ncia. Tamb\u00e9 hi ha un treball creixent sobre l'equitat i la cultura hacklab.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Schueberfouer \u00e9s la fira anual de la ciutat de Luxemburg. T\u00e9 lloc a la pla\u00e7a Glacis del districte de Limpertsberg. \u00c9s una festa amb molta tradici\u00f3 i el 2015 se celebra la seva 675a edici\u00f3. Va ser creada per Joan I de Luxemburg el 20 d'octubre de 1340. Tradicionalment, el Schueberfouer comen\u00e7a un dimecres, dijous o divendres abans del dia de Sant Bartomeu (24 d'agost) i tanca un dilluns, dimarts o dimecres abans del 12 de setembre per tal de durar 20 dies cada any. El 2010, la fira va comptar amb 184 atraccions.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un projector mono-LCD o projector d'un LCD \u00e9s un tipus de projector per a la visualitzaci\u00f3 de v\u00eddeo, imatges o dades inform\u00e0tiques sobre una pantalla o una altra superf\u00edcie plana, que utilitza com a element generador d'imatge un \u00fanic panell LCD amb un pas de tr\u00edades RGB prou petit perqu\u00e8 no siguin perceptibles dins d'un cert rang de grand\u00e0ria de la pantalla projectada.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La pesca d'altura \u00e9s la pesca que es practica en els llocs m\u00e9s allunyats del continent amb vaixells de grans tonatges i t\u00e8cniques modernes per a la localitzaci\u00f3 dels bancs de peixos i la seva posterior captura (teledetecci\u00f3, GPS, etc). Surten a pescar en flotes organitzades amb un vaixell-f\u00e0brica, en qu\u00e8 la resta va descarregant di\u00e0riament la pesca i all\u00e0 s'inicia el proc\u00e9s de transformaci\u00f3, netejat i congelat del peix, i amb els residus s'inicia la fabricaci\u00f3 de pinsos i farines. Cada expedici\u00f3 sol durar diversos mesos.\nLa pesca d'altura, s'ha trobat en expansi\u00f3 fins a mitjan dels anys 1980, fins que es va estabilitzar pels efectes desastrosos de la sobrepesca. Es porta a terme a les costes africanes de pa\u00efsos com Senegal o Angola amb arrossegadors congeladors, congeladors de c\u00e8rcol, bacallaners i tonyinaires que capturen mariscs i peixos.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un filtre 4G-LTE \u00e9s un filtre passa-baixos, que cal emprar en les instal\u00b7lacions de recepci\u00f3 de TDT (tant a les col\u00b7lectives com a les particulars) si es volen mantenir les antigues antenes d'UHF sense perill d'interfer\u00e8ncies per part de les emissores del nou est\u00e0ndard de telefonia m\u00f2bil 4G-LTE.Cal ressaltar que aquests filtres nom\u00e9s seran necessaris per a instal\u00b7lacions existents, ja que per a les noves instal\u00b7lacions en zones urbanes o rurals, les antenes i amplificadors comercialitzats a partir de l'aplicaci\u00f3 de la nova norma ja haurien d'estar configurats per rebre amb bon guany de senyal nom\u00e9s els canals de televisi\u00f3 del 21 al 60 de la banda d'UHF, sent atenuats els altres superiors (els antics canals de TV del 61 al 69).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Disney Village, anteriorment Festival Disney, \u00e9s un complex d'oci, cultural i gastron\u00f2mic que es troba dins de Disneyland Resort Par\u00eds.\nEl complex dissenyat origin\u00e0riament per Frank Gehry comptava amb unes columnes met\u00e0l\u00b7liques que suportaven una malla amb la que se simulava un cel estrellat. Despr\u00e9s la malla fou retirada quedant les columnes decorades amb globus lum\u00ednics de diferents colors.\nAl Disney Village es poden trobar diferents establiments el Caf\u00e8 Mickey, un Rainforest Caf\u00e9, McDonald's i Planet Hollywood a banda de diversos espectacles i una sala de cinema IMAX.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Saturno Park fou un parc d'atraccions constru\u00eft dins del Parc de la Ciutadella inaugurat el 25 de maig de 1911 i obert fins al 1926. La seva construcci\u00f3 va estar envoltada de pol\u00e8mica degut a casos de corrupci\u00f3.\nHi havia dues atraccions destacades: Witching Waves i Los Urales, una muntanya russa.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Shima Spain Village \u00e9s un parc d'atraccions del Jap\u00f3 inaugurat el 22 d'abril de 1994 i dedicat a Espanya. Est\u00e0 situat a la prov\u00edncia de Shima, al sud-est de la Prefectura de Mie.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La celebraci\u00f3 del dia Mundial de la R\u00e0dio el 13 de febrer, va ser proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides en la seva 36a reuni\u00f3, d'acord amb la resoluci\u00f3 aprovada per la Confer\u00e8ncia General de l'Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides per a l'Educaci\u00f3, la Ci\u00e8ncia i la Cultura el desembre de 2011. Es va triar aquesta data, per ser el dia en qu\u00e8 es va establir la R\u00e0dio de les Nacions Unides el 1946.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Els Lortel Archives, tamb\u00e9 coneguts com a Internet Off-Broadway Database (IOBDB), \u00e9s una base de dades en l\u00ednia que cataloga les produccions de teatre que es mostren off-Broadway.\nEls arxius reben el nom de l'actriu i productora teatral Lucille Lortel i van ser finan\u00e7ats i desenvolupats per la Fundaci\u00f3 Lucille Lortel, sense \u00e0nim de lucre.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Alta Definici\u00f3 Extrema, o XHD (per les seves sigles en angl\u00e8s: eXtreme High Definition), \u00e9s un terme creat per nvidia i Dell en el CES 2006 per a emfatitzar el fet de jugar amb ordinadors a m\u00e9s resoluci\u00f3 que les resolucions habituals d'Alta definici\u00f3. Va ser creat com a terme promocional del sistema Quad SLI de nvidia i la pantalla 3007WFP de Dell.\nSegons nvidia aix\u00f2 s'assoleix amb una o dues connexions DVI enlla\u00e7ades. Aquest major amplada de banda permet a les targetes aconseguir una resoluci\u00f3 m\u00e0xima de 2560 x 1600. Les resolucions 1920 x 1200 i 1680 x 1050 tamb\u00e9 s\u00f3n classificades com XHD, encara que no compleixen la publicitat 4x1080i (quadruple que 1080i) / 2x1080p (el doble que 1080p) anunciats a la p\u00e0gina oficial.Llista de processadors gr\u00e0fics amb suport DVI dual o doble-dual:", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un problema d'escacs \u00e9s un passatemps gr\u00e0fic que consisteix a trobar el desenlla\u00e7 d'una partida d'escacs a partir d'una posici\u00f3 determinada. L'enunciat del problema es redueix normalment al color al qual li toca fer el seg\u00fcent moviment i el color guanyador. Addicionalment, de vegades, s'indica el nombre de jugades restants. Per exemple: juguen blanques i guanyen en tres moviments o simplement juguen blanques i guanyen.\nSovint, els problemes corresponen a partides hist\u00f2riques de Grans Mestres.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Bartabas, \u00e9s un genet, pedagog, core\u00f2graf i escen\u00f2graf franc\u00e8s", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Planten un Blomen \u00e9s un parc de 47 hect\u00e0rees del centre d'Hamburg. El nom, en baix alemany, significa \u00abplantes i flors\u00bb.\nLa primera planta del parc, plantada el novembre de 1821 per Johann Georg Christian Lehmann, era del g\u00e8nere Platanus, la qual encara es pot veure al costat de l'entrada de l'estaci\u00f3 d'Hamburg Dammtor.\nEl parc \u00e9s conegut pels concerts, les obres de teatre i les actuacions musicals a l'aire lliure que hi tenen lloc. A m\u00e9s dels jardins, hi ha una \u00e0mplia zona de jocs al sud del parc, cosa que fa del parc un lloc molt popular de la ciutat. Cont\u00e9 l'antic jard\u00ed bot\u00e0nic d'Hamburg.\nForma part d'un cintur\u00f3 verd en forma d'arc al costat de les estructures terraplenades al voltant del centre de la ciutat d'Hamburg i segueix els desnivells del terrapl\u00e8 existent al segle xix.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Litterarum - Fira d'espectacles literaris M\u00f3ra d'Ebre \u00e9s una fira professional, constitu\u00efda el 2007 com a trobada d'espectacles de qualsevol disciplina, musical, teatral, espectacle de carrer, arts esc\u00e8niques, dansa, circ, m\u00e0gia, que tinguin la literatura en llengua catalana i que no han estat concebuts originalment per a l'escena. La fira ha estat impulsada per l'Ajuntament de M\u00f3ra d'Ebre i la Instituci\u00f3 de les Lletres Catalanes. El seu \u00e0mbit t\u00e9 com a eix central el domini ling\u00fc\u00edstic del catal\u00e0 (Catalunya, Pa\u00eds Valenci\u00e0, Illes Balears, Franja de Ponent, Catalunya Nord i l'Alguer). Les seves creacions esc\u00e8niques estan inspirades en la literatura catalana, inspirades en autors de les lletres catalanes de totes les \u00e8poques, cl\u00e0ssics i contemporanis, i dirigides al gran p\u00fablic.Litterarum, que est\u00e0 dirigit per Albert Pujol, aplega els professionals implicats en la promoci\u00f3 i el coneixement dels productes literaris de parla catalana a les terres de l'Ebre, i \u00e9s tamb\u00e9 un punt de refer\u00e8ncia en el camp de la literatura en catal\u00e0 per a joves i infants.L'any 2019 la Generalitat de Catalunya li va atorgar el Premi Nacional de Cultura.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "En les matem\u00e0tiques \u00edndies, un quadrat v\u00e8dic \u00e9s una variaci\u00f3 en una taula de multiplicar t\u00edpica de 9 \u00d7 9 on l'entrada a cada cel\u00b7la \u00e9s l'arrel digital del producte dels encap\u00e7alaments de columna i fila, \u00e9s a dir, el residu quan el producte dels encap\u00e7alaments de fila i columna \u00e9s dividit per 9 (amb la resta 0 representada per 9). Es poden observar nombrosos patrons i simetries geom\u00e8triques en un quadrat v\u00e8dic, alguns dels quals es poden trobar en l'art tradicional isl\u00e0mic.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "EDTV o Enhanced Definition Television \u00e9s un format de televisi\u00f3 que va apar\u00e8ixer per resoldre les mancances de la televisi\u00f3 est\u00e0ndard o SDTV, visibles sobretot en les televisions modernes, amb pantalles de gran mida.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un programa d'entrevistes (en angl\u00e8s, talk show) \u00e9s un g\u00e8nere de programa de televisi\u00f3 o de r\u00e0dio en el qual una persona o grup de persones parla de diversos temes exposats per un presentador.En general, els convidats dominen o tenen gran experi\u00e8ncia en relaci\u00f3 amb qualsevol assumpte que s'est\u00e0 discutint en un episodi d'un programa. Altres vegades, una sola persona parla sobre el seu treball o \u00e0rea d'especialitzaci\u00f3 amb un presentador o copresentadors. De vegades, els convidats ja estan asseguts al plat\u00f3, per\u00f2 sovint els presenten i apareixen des de darrere del plat\u00f3. Gay Byrne, Steve Allen, Jack Paar, Johnny Carson, Dick Cavett, Ed Sullivan, Oprah Winfrey, Kris Aquino, Ellen Degeneres, Boy Abunda, Howard Stern, Rush Limbaugh, i Mosunmola Abudu han presentat destacats programes d'entrevistes; en molts casos, els programes han fet famosos els seus presentadors.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un esport o deport \u00e9s un joc o activitat en un marc reglamentat i competitiu, basada en un reglament estricte.\n\n", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'ona llarga o baixa freq\u00fc\u00e8ncia (BF o LW de l'angl\u00e8s longwave) \u00e9s la tecnologia de radiodifusi\u00f3 que opera usant freq\u00fc\u00e8ncies d'emissi\u00f3 entre 30 kHz a 300 kHz i la longitud d'ona entre 1 i 10 km. Aquesta forma d'emetre es conserva m\u00e9s al nord d'Europa que a Catalunya molt possiblement per ser bona per superf\u00edcies planes. \u00c9s una forma de recepci\u00f3 adequada per situacions catastr\u00f2fiques (quan els repetidors poden deixar de funcionar) pel seu abast superior que va de 500 a 1.000 km. Malauradament l'ona llarga ha deixat d'estar suportada a la majoria dels receptors del nostre mercat perqu\u00e8 les emissions en AM s\u00f3n m\u00e9s barates i cobreixen el mercat de llarga dist\u00e0ncia mentre que les emissions FM dominen la curta dist\u00e0ncia.\n\n", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Festival Internacional de Jovent d'Aberdeen \u00e9s un festival art\u00edstic per a joves de gran rellev\u00e0ncia en el conjunt d'Esc\u00f2cia.\nCada any el Festival atrau m\u00e9s de 1000 joves d'arreu del m\u00f3n, que actuen a la ciutat i tenen l'oportunitat de con\u00e8ixer-se i de posar-se en contacte amb artistes i professionals.\nEl festival consta d'actuacions a porta tancada per\u00f2 tamb\u00e9 d'espectacles a l'aire lliure o simplement gratu\u00efts i d'una cercavila. Tots plegats sumen una setantena llarga d'esdeveniments que atrau m\u00e9s de 30.000 espectadors.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La personalitzaci\u00f3 d'autom\u00f2bils o tuneig (angl\u00e8s tuning) \u00e9s la cultura de la transformaci\u00f3 del vehicle, de forma que el resultat sigui una representaci\u00f3 particular del propi vehicle.\nUn dels llocs del tuning m\u00e9s destacats \u00e9s als Estats Units d'Am\u00e8rica i el Jap\u00f3 tot i que en un principi es diu que el seu origen \u00e9s a Europa concretament a Alemanya.\nAlgunes persones atribueixen l'origen del tuning a Alemanya entre 1960 i 1970. Altres indiquen que tend\u00e8ncies de modificaci\u00f3 de l'autom\u00f2bil com els Lowrider es van comen\u00e7ar a popularitzar als Estats Units durant els anys 50. Hi ha diverses tend\u00e8ncies, per\u00f2 l'estil m\u00e9s influent de l'actualitat \u00e9s el dels Estats Units.\nEl tuning es va expandir a gran velocitat, fins i tot avui en dia existeixen una gran quantitat de concentracions de fanaticos del tuning d'autos, premsa especialitzada, botigues d'accessoris tuning i esdeveniments d'autos modificats. Addicionalment, els mitjans i la televisi\u00f3 han influ\u00eft considerablement en l'acceptaci\u00f3 del concepte tuning com moda i estil, com ho proven pel\u00b7l\u00edcules com The Fast and the Furious (Rapido i Furioso).\nHi ha diversos estils de tuning, entre ells: Racing, Lowrider, DUB, Hi-Tech, DubToys, Import, Custom, Rat, Barroc, Extreme, JDM o Hot Rod. Cada comunitat t\u00e9 un estil diferent i ho aplica a les seves actuacions.\n\nViccionari", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La morra \u00e9s un joc que consisteix a encertar el nombre de dits mostrats entre dos jugadors. Es tracta d'un joc de societat molt conegut des de l'antiguitat en diversos pa\u00efsos i que pot procedir del costum de comptar amb els dits.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La Xarxa de freq\u00fc\u00e8ncia \u00fanica (SFN o Single Frequency Network) \u00e9s un tipus de radiodifusi\u00f3 on diferents transmissors emeten el mateix senyal en el mateix canal de freq\u00fc\u00e8ncia.\nAn\u00e0logament amb els sistemes de radiodifusi\u00f3 d'FM i AM, els sistemes de radiodifusi\u00f3 digital tamb\u00e9 poden operar d'aquesta manera.\nLa Televisi\u00f3 Digital Terrestre (TDT o DVB-T) fa servir aquest concepte per tal d'aconseguir un millor aprofitament de l'espectre en les bandes de televisi\u00f3 en comparaci\u00f3 amb el que es feia servir en televisi\u00f3 anal\u00f2gica, que era Xarxa de freq\u00fc\u00e8ncia m\u00faltiple (MFN o Multiple Frequency Network).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La unitat de control de c\u00e0mera (en angl\u00e8s camera control unit, CCU) \u00e9s la part d'un circuit de m\u00faltiples c\u00e0meres professionals. Est\u00e0 instal\u00b7lada a la sala de control i producci\u00f3, i permet controlar tots els senyals de v\u00eddeo captats per les diferents c\u00e0meres situades en el plat\u00f3 de TV o en l'exterior d'una unitat m\u00f2bil.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Simon Says (en catal\u00e0, \"En Sim\u00f3 diu\") \u00e9s un joc infantil per a tres o m\u00e9s jugadors. Un jugador assumeix el paper de \"Simon\" i emet instruccions (sovint accions f\u00edsiques, com \"salta\" o \"treu la llengua\") a la resta de jugadors, que nom\u00e9s les han de seguir si l'acci\u00f3 ve precedida de \"Simon says\". Els jugadors s\u00f3n eliminats del joc si segueixen accions no precedides immediatament per la frase, o si no s\u00f3n capa\u00e7os de seguir una instrucci\u00f3 que comenci per \"Simon says\". Qui actua com a Simon ha de donar les ordres amb lleugeresa, i la resta de jugadors les han d'obeir \u2014si cal\u2014 r\u00e0pidament. El que sovint importa en el joc \u00e9s la capacitat de distingir entre comandes genu\u00efnes i err\u00f2nies, m\u00e9s que l'acci\u00f3 f\u00edsica; en la majoria de casos, nom\u00e9s cal intentar l'acci\u00f3. Aix\u00ed, aquest joc ensenya a les criatures la import\u00e0ncia d'escoltar i frenar els seus comportaments a trav\u00e9s de comandes senzilles.L'objectiu del jugador que actua com a Simon \u00e9s eliminar la resta de jugadors tan r\u00e0pid com sigui possible; el jugador de la partida \u00e9s el darrer jugador que ha seguit correctament totes les comandes. Tanmateix, ocasionalment, els \u00faltims jugadors poden quedar eliminats alhora, fet que resulta en qu\u00e8 Simon guanyi. En alguna versi\u00f3 del joc, el Simon pot passar el c\u00e0rrec a un altre jugador. El joc ha arrelat a la cultura popular, amb nombroses refer\u00e8ncies en pel\u00b7l\u00edcules, m\u00fasica i literatura.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Escala de paraules (Word Ladder) \u00e9s un joc inventat per Lewis Carroll, l'autor de llibres pels infants entre ells Al\u00edcia al Pa\u00eds de les Meravelles o Al\u00edcia a trav\u00e9s de l'Espill. Carroll va crear el joc per a Vanity Fair.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Vict\u00f2ria (del llat\u00ed victoria) \u00e9s un terme, originalment aplicat a la guerra, que es refereix a l'\u00e8xit assolit en el combat personal despr\u00e9s de les operacions militars en general o, per extensi\u00f3, en qualsevol competici\u00f3. L'\u00e8xit d'una campanya militar es considera una vict\u00f2ria estrat\u00e8gica, mentre que l'\u00e8xit d'una intervenci\u00f3 militar \u00e9s una vict\u00f2ria t\u00e0ctica. En la mitologia, la vict\u00f2ria est\u00e0 identificada amb la deessa grega Nice i amb la romana hom\u00f2nima. Vict\u00f2ries arquet\u00edpiques del b\u00e9 sobre el mal s\u00f3n sovint representades en la mitologia i els contes de fades.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Iv\u00e1n Hompanera \u00c1lvarez (Barcelona, 26 de gener de 1969) i resident a l'Hospitalet de Llobregat.  \u00c9s un esportista espanyol que va competir en atletisme adaptat, en concret a causa de la seva par\u00e0lisis cerebral.Va guanyar dues medalles d'or en els Jocs Paral\u00edmpics de S\u00eddney 2000 en les proves de 800 m (T36) i 5000 m (T38).  A banda d'aquestes dues vict\u00f2ries tamb\u00e9 va obtenir tres medalles d'or al Campionat d'Europa a Assen de 2003 (800 m, 5000 m i 4 x 400 m.  Tamb\u00e9 va obtenir la medalla de bronze al Campionat d'Europa de Espoo de 2005 (800 m).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un ajut ergog\u00e8nic \u00e9s una actuaci\u00f3 de tipus mec\u00e0nic, psicol\u00f2gic o una subst\u00e0ncia que incrementa la capacitat del cos o de la ment per a un treball. El terme ergog\u00e8nia deriva de les paraules del grec que signifiquen generar treball. S'aplica molt sovint al rendiment f\u00edsic esportiu. Aquesta \u00e0mplia definici\u00f3 pot incloure els sistemes legals o il\u00b7legals. Per exemple entre les legals pot estar utilitzar un monitor de les pulsacions del cor per un millor entrenament i entre els il\u00b7legals les ajudes amb esteroides anab\u00f2lics o l'hormona del creixement hum\u00e0.Amb les ajudes ergog\u00e8niques es vol especialment eliminar els s\u00edmptomes de la fatiga. Els productes nutritius ergog\u00e8nics poden ser o b\u00e9 nutrients, subproductes metab\u00f2lics de nutrients, extractes de plantes o subst\u00e0ncies que es troben normalment en aliments (per exemple la cafe\u00efna i la creatina) que \u00e9s proporcionan en quantitats m\u00e9s concentrades que les que normalment es troben en els aliments naturals.Les ajudes ergog\u00e8niques no nutritives inclouen els esteroides anabolitzants i els seus an\u00e0legs molt utilitzats per alguns esportistes per\u00f2 prohibits per les organitzacions esportives de tot el m\u00f3n. Entre la funci\u00f3 d'aquestes drogues il\u00b7legals hi ha:\n\nDirigir i amplificar el creixement del m\u00fascul i de vegades reduir el greix del cos utilitzant esteroides anab\u00f2lics, antagonistes de beta-2, moduladors selectius d'andr\u00f2gens (SARMs), i diverses hormones humanes, especialment l'hormona de creixement i els seus precursors.\nEstimulants per incrementar l'alerta, disminuir la fatiga i incrementar l'agressivitat, per exemple amfetamines.\nAugmentar el llindar de dolor utilitzant des del medicament (ibuprof\u00e8) als narc\u00f2tics\nSedants com el valium i la marihuana.\nDiur\u00e8tics per controlar el pes corporal.\nDrogues emmascaradores de les subst\u00e0ncies il\u00b7legals preses. Per exemple usar l'epitestosterona (una droga sense efecte ergog\u00e8nic) per restaurar la relaci\u00f3 testosterona/epitestosterona (un criteri com\u00fa per testar els esteroides) als nivells normals despr\u00e9s d'haver pres esteroides anab\u00f2lics de m\u00e9s.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "J Ward va ser una pres\u00f3 australiana utilitzada per albergar criminals dements. Est\u00e0 situat a Ararat, Vict\u00f2ria, Austr\u00e0lia. Els edificis estan constru\u00efts en pedra blava.\nActualment \u00e9s un museu obert al p\u00fablic. Els recorreguts pel museu estan disponibles tots els dies, excepte els festius. Algunes obres inclouen dibuixos creats a les parets per diversos presoners. J Ward no nom\u00e9s estava ocupat pels bojos criminals, sin\u00f3 tamb\u00e9 per bojos que no havien com\u00e8s cap delicte.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'Onam (del malai\u00e0lam: \u0d13\u0d23\u0d02) \u00e9s un festival que s'organitza al sud de l'\u00cdndia, sobretot a l'estat de Kerala, per a celebrar el temps de collita de l'arr\u00f2s. La seva data sol fluctuar entre els mesos d'agost i setembre del calendari gregori\u00e0, ja que es determina el per\u00edode de festa segons un calendari lunar, i correspon a la lluna plena.\nL'Onam commemora l'arribada del rei llegendari Maveli i les celebracions tenen lloc durant 10 dies. Hi apareixen diversos elements de la cultura i la tradici\u00f3 del Kerala. S'hi fan decoracions florals, nombrosos \u00e0pats multitudinaris, i curses de vaixells, el Puli Kali i la dansa Kaikottikali.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La dansa \u00e9s un art consistent a expressar-se mitjan\u00e7ant despla\u00e7aments i moviments del cos. Es fa servir b\u00e9 com a forma d'expressi\u00f3, b\u00e9 com a interacci\u00f3 social, o b\u00e9 pot estar present en actes espirituals o en altres tipus d'actuacions art\u00edstiques. L'\u00e9sser hum\u00e0 va aprendre a ballar abans que a parlar. Juntament amb el teatre i la m\u00fasica, la dansa \u00e9s una de les tres arts esc\u00e8niques que existeixen des de l'antiguitat.\nPer a identificar qu\u00e8 \u00e9s dansa, cal tenir en compte factors socials, culturals, est\u00e8tics o art\u00edstics, i varia des de la dansa tradicional m\u00e9s popular a la considerada m\u00e9s sofisticada i culta, com per exemple el ballet. La dansa pot ser participativa, social o representada per a una audi\u00e8ncia, amb moviments que no comporten cap significat, com passa en la majoria dels balls europeus, o b\u00e9 pot tenir moviments i gestos d'un sistema simb\u00f2lic de significats, com passa en les danses asi\u00e0tiques, mentre que les danses africanes sovint tenen una funcionalitat interpretativa de l'entorn. En qualsevol cas, les danses donen forma a idees, emocions o conten una hist\u00f2ria.\nLes danses populars estan enlla\u00e7ades amb les arrels hist\u00f2riques dels pobles, puix totes les societats humanes han desenvolupat alguna mena de dansa caracter\u00edstica. Per exemple, en el folklore dels Pa\u00efsos Catalans, hi ha danses com la sardana de Catalunya o el bolero, el copeo, la mateixa de Mallorca, la jota en moltes zones de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. Altres danses s\u00f3n la dansa cl\u00e0ssica a Europa, la dansa del ventre a \u00c0frica i Orient, les danses gitanes de l'\u00cdndia fins a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica (flamenc, etc.), els diferents balls de sal\u00f3 (vals, tango, lindy-hop, etc.), la dansa espanyola, la dansa contempor\u00e0nia, les danses urbanes, etc.\nTotes les danses, de tots els estils, al capdavall, tenen caracter\u00edstiques comunes, com el moviment del cos i l'expressivitat, aix\u00ed com consideracions f\u00edsiques humanes i universals. Cal recordar que la dansa \u00e9s un llenguatge m\u00e9s antic que la llengua i una de les arts m\u00e9s antigues.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una \u00f2pera ballet (originalment en franc\u00e9s, op\u00e9ra-ballet) \u00e9s un tipus d'espectacle dram\u00e0tic que combina el cant i la dansa, anterior al ballet. Va sorgir a l'\u00d2pera de Par\u00eds (Acad\u00e8mia Reial de M\u00fasica) com a fruit de la passi\u00f3 existent a Fran\u00e7a, i sobretot a la capital, pel g\u00e8nere coreogr\u00e0fic. Hereu del ballet de la Cort, l'\u00f2pera ballet \u00e9s diferent de la trag\u00e9die lyrique perqu\u00e8 minimitza l'acci\u00f3 a favor de la dansa.\nFou conreada especialment per Jean-Baptiste Lully, encara que el primer que cre\u00e0 una \u00f2pera ballet fou el compositor proven\u00e7al Andr\u00e9 Campra amb L'Europe galante (1697), obra que, pel fet d'\u00e9sser estrenada a l'\u00d2pera de Par\u00eds, adquir\u00ed car\u00e0cter normatiu i establ\u00ed el model que fou seguit despr\u00e9s pel mateix Campra (Les F\u00eates v\u00e9nitiennes, 1710) i per molts altres compositors francesos, entre els quals es disting\u00ed Jean-Philippe Rameau, amb t\u00edtols com Les F\u00eates d'H\u00e9b\u00e9, Les F\u00eates de Polymnie, Le Temple de la Gloire, Les f\u00eates de l'Hymen et de l'Amour, Les Surprises de l'Amour, i el m\u00e9s conegut: Les Indes galantes (1735).\nEn aquest tipus d'espectacle, l'argument era poc elaborat, de tipus amor\u00f3s i sovint desenvolupat a pa\u00efsos ex\u00f2tics o b\u00e9 amb herois mitol\u00f2gics. Solia ser el pretext per al desenvolupament de l'acci\u00f3 coreogr\u00e0fica o un fil conductor d'escassa entitat dram\u00e0tica de la successi\u00f3 dels diferents n\u00fameros ballats o cantats. Encara que despr\u00e9s del segle xviii el g\u00e8nere gaireb\u00e9 desaparegu\u00e9, ocasionalment se n'ha escrit alguna obra m\u00e9s, sobretot a Fran\u00e7a.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La difusi\u00f3 per web (en angl\u00e8s webcasting) \u00e9s una tecnologia que permet oferir continguts audiovisuals a trav\u00e9s d'Internet de forma molt semblant a les emissions de televisi\u00f3, en el sentit en qu\u00e8 es dirigeix a una \u00e0mplia audi\u00e8ncia potencial que pot incloure qualsevol persona amb acc\u00e9s a Internet. \u00c9s essencialment broadcasting o radiodifusi\u00f3 tradicional per\u00f2 sobre Internet.\nAquesta tecnologia fa \u00fas del m\u00e8tode push (o recepci\u00f3 passiva) per a enviar informaci\u00f3 a trav\u00e9s d'Internet.\nEn aquest cas, \u00e9s el servidor el que contacta amb el client per a informar de l'exist\u00e8ncia de nous continguts.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Problema del cavaller de M\u00e9r\u00e9 \u00e9s el nom pel qual es coneix un problema cl\u00e0ssic d'estad\u00edstica i probabilitat.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un tirador \u00e9s una arma port\u00e0til que es fa servir per a llan\u00e7ar projectils, normalment pedres, impulsats per una banda de material el\u00e0stic en tensi\u00f3, normalment cautx\u00fa o goma.\nEl tirador \u00e9s format per una forca (un marc, generalment de fusta, en forma de Y), que disposa de dues tires de goma lligades a les puntes superiors. Les tires sostenen una mena de bossa (una base de cuir, habitualment, tot i que tamb\u00e9 de pl\u00e0stic o tela), on se situa el projectil. El tirador es fa servir subjectant-lo amb la m\u00e0 no dominant (l'esquerra en la majoria de la gent) i estenent el bra\u00e7. Llavors, s'agafa el projectil per la base, prenent-lo entre els dits \u00edndex i polze, i s'estira per a situar-lo a una altura prop de la galta. Aleshores, s'apunta i, quan es deixa anar, surt el projectil disparat cap a l'objectiu.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La subtitulaci\u00f3 en la mateixa llengua [en angl\u00e8s Same Language Subtiling (SLS)] es refereix a la pr\u00e0ctica de subtitular contingut audiovisual en el mateix idioma que l'\u00e0udio (original o doblat). Es considera que es va encetar a la televisi\u00f3, ja que al cinema sonor la utilitzaci\u00f3 de subt\u00edtols era habitualment en idiomes tradu\u00efts.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La sobrepesca es produeix quan un exc\u00e9s de pesca redueix els estocs de peixos per sota de l'\u00edndex de recuperaci\u00f3, fent que la poblaci\u00f3 de peixos ja no sigui sostenible. Aix\u00f2 pot passar tant en aig\u00fces marines com en llacs o rius.\nLa sobrepesca pot acabar deixant exhausts el recursos en els casos de pesca subvencionada, taxes biol\u00f2giques baixes de creixement i nivells cr\u00edticament baixos de biomassa. Per exemple en els taurons la sobrepesca ha afectat la totalitat de l'ecosistema mar\u00ed. Un estudi va revelar que els estocs de les esp\u00e8cies depredadores m\u00e9s grans, incloent-hi la tonyina i el peix espasa, han caigut un 90% des de la d\u00e8cada del 1950.La capacitat de recuperaci\u00f3 d'una zona pesquera despr\u00e9s de la sobrepesca dep\u00e8n de si les condicions de l'ecosistema es poden recuperar. L'ecosistema pot quedar molt afectat o que hi entrin altres esp\u00e8cies. Per exemple la sobrepesca de la truita de riu pot fer entrar la carpa i fer impossible que hi torni a haver truites de riu.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'almadrava o madrava (de l'\u00e0rab andalus\u00ed \u0627\u0644\u0645\u0636\u0631\u0628\u0629 almadr\u00e1ba, \u00ablloc on es colpeja o lluita\u00bb) \u00e9s una de les t\u00e8cniques per a la captura de la tonyina emprada a Andalusia, al Pa\u00eds Valenci\u00e0, M\u00farcia, Catalunya i Ceuta aprofitant la migraci\u00f3 de les tonyines Atl\u00e0ntic-Mediterrani (i tornada) que s'utilitza des de temps preromans. Consisteix a instal\u00b7lar un laberint de xarxes en el pas de les tonyines, que normalment se situa prop de la costa. A Sic\u00edlia el m\u00e8tode es denomina tonnara, de tonno (\u00abtonyina\u00bb).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'alfabet fon\u00e8tic de l'OTAN \u00e9s l'alfabet per paraules m\u00e9s utilitzat. Tot i que s'anomenen \"alfabets fon\u00e8tics\", els alfabets per paraules no tenen cap relaci\u00f3 amb els sistemes de transcripci\u00f3 fon\u00e8tica com ara l'Alfabet Fon\u00e8tic Internacional, sin\u00f3 que l'alfabet de l'OTAN assigna paraules clau a les lletres de l'alfabet angl\u00e8s. D'aquesta manera, les combinacions de lletres i nombres poden ser pronunciades i compreses per qui transmet i rep missatges de veu per r\u00e0dio o tel\u00e8fon, independentment del seu idioma nadiu, i especialment quan la seguretat de les persones o de la navegaci\u00f3 \u00e9s essencial. Aix\u00ed, la finalitat principal n'\u00e9s assegurar la intel\u00b7ligibilitat dels senyals de veu a trav\u00e9s d'enlla\u00e7os de r\u00e0dio.\nEls angloparlants reconeixen f\u00e0cilment aquestes paraules, at\u00e8s que, en les comunicacions entre un avi\u00f3 i una torre de control, cal utilitzar l'angl\u00e8s sempre que hi intervinguin dos pa\u00efsos diferents, independentment del seu idioma nadiu. En canvi, si els dos interlocutors pertanyen al mateix pa\u00eds, poden utilitzar un altre alfabet amb paraules clau diferents.\nL'Alfabet fon\u00e8tic de l'OTAN sovint es coneix tamb\u00e9 com a alfabet radiof\u00f2nic, Interco i alfabet OACI.\n\n", "target": "Entreteniment"}, {"text": "OpenTV (NASDAQ: OPTV) \u00e9s una companyia de televisi\u00f3 interactiva fundada el 1994. El seu principal negoci consisteix en la venda de sistemes operatius i programari per a set-top box. OpenTV cotitza en el NASDAQ sota el nom OPTV i el seu major accionista \u00e9s el grup Kudelski.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La dansa postmoderna \u00e9s de manera \u00e0mplia la dansa que va sorgir a partir dels anys seixanta del segle XX q\u00fcestionant-se el significat de la dansa, com a reacci\u00f3 front a la dansa moderna i que ha estat progressivament substitu\u00efda per la dansa contempor\u00e0nia. Es pot considerar la primera etapa de la dansa contempor\u00e0nia. \u00c9s un terme pol\u00e8mic i complex de definir, ja que tampoc hi ha consens sobre la modernitat de l'anomenada dansa moderna, i m\u00e9s globalment, tenint en compte que algunes definicions i descripcions s'han fet molt centrades en el context estatunidenc, ignorant o menyspreant la realitat europea i encara m\u00e9s la dels altres continents.La primera persona que va parlar de dansa postmoderna va ser probablement Yvonne Rainer i el llibre Terps\u00edcore en sabates d'esport: la dansa postmoderna (1980), de Sally Banes, el que va posar el terme en major circulaci\u00f3. Va sorgir sobretot com a resposta al concepte modern de \"dansa pura\", a la cerca de l'abstracci\u00f3, que existia sobretot als Estats Units, est\u00e8ticament aut\u00f2noma, front a la import\u00e0ncia major a l'emocionalitat i l'expressivitat, de vegades representativa i teatralitzada, a Europa. Banes considera que la dansa postmoderna \u00e9s la dansa radical i innovadora que es va comen\u00e7ar a fer a partir dels anys seixanta mentre que d'altres autors l'associen a la teoria i cultura del postmodernisme i l'apliquen a la dansa dels anys vuitanta i principis dels noranta. Avui ja no s'utilitza per a la dansa que es fa en aquest moment.\u00c9s dansa postmoderna t\u00edpicament la dansa contact o contact improvisaci\u00f3, per exemple. Alguns dels principals precursors i creadors de la dansa postmoderna s\u00f3n Merce Cunningham, Pina Bausch, la companyia Judson Dance Theater, Judith Dunn, Lucinda Childs, Twyla Tharp, Meredith Monk, Steve Paxton, Simone Forti, Anna Halprin i Trisha Brown.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un museu \u00e9s, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), una instituci\u00f3 permanent global, sense finalitat de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament, oberta al p\u00fablic, que reuneix un conjunt de b\u00e9ns culturals mobles i immobles (llibres, obres d'art, obres did\u00e0ctiques\u2026) de l'home i del seu medi ambient, els conserva, els documenta i estudia, els exhibeix i en difon el coneixement per a la recerca, l'estudi i el gaudi intel\u00b7lectual i est\u00e8tic, i es constitueix en espai per a la participaci\u00f3 cultural, l\u00fadica i cient\u00edfica dels ciutadans. Actualment l'ICOM defineix el museu com una instituci\u00f3 al servei de la societat, el qual adquireix, conserva, exposa i comunica els b\u00e9ns representatius de la natura i de l'home, a fi de salvaguardar-los, d'augmentar els coneixements i d'afavorir el desenvolupament del patrimoni, de l'educaci\u00f3 i de la cultura. Per a arribar en aquesta concepci\u00f3, ha calgut superar una llarga etapa de col\u00b7leccionisme privat i una etapa de creaci\u00f3 de museus p\u00fablics.\nEls museus s\u00f3n objecte de diverses disciplines espec\u00edfiques:\n\nLa museologia, dedicada a l'estudi de la instituci\u00f3 i la seva funci\u00f3 social.\nLa museografia, que estudia aspectes operatius espec\u00edfics per gestionar un museu, com l'arquitectura, les instal\u00b7lacions o l'organitzaci\u00f3 interna de la instituci\u00f3. \u00c9s un dels camps on m\u00e9s s'est\u00e0 evolucionant en el darrers anys, creant exposicions cada cop m\u00e9s interactives que fomentin un major enfocament pr\u00e0ctic, per tal de donar al p\u00fablic l'oportunitat de prendre decisions i participar en activitats que poden variar la visita convertint-la en una experi\u00e8ncia.A Catalunya, la realitat muse\u00edstica \u00e9s molt variada i prol\u00edfica, amb un fort component de museologia territorial. Es troba regulada per la Llei de Museus de Catalunya 17/1990. Actualment (2010) hi ha prop de 500 museus i col\u00b7leccions.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Jard\u00ed Bot\u00e0nic de Curitiba (en portugu\u00e8s: 'Jardim Bot\u00e2nico de Curitiba) - tamb\u00e9 conegut com el \"Jardim Bot\u00e2nico Fanchette Rischbieter\" - \u00e9s el Jard\u00ed Bot\u00e0nic de la ciutat de Curitiba, la capital de l'estat de Paran\u00e1, la ciutat m\u00e9s gran del sud de Brasil.\n\u00c9s la major atracci\u00f3 tur\u00edstica de la ciutat - el 2007 era el lloc m\u00e9s votat en una elecci\u00f3 en l\u00ednia per triar \"les set meravelles del Brasil\" i \u00e9s part del campus de la Universitat Federal de Paran\u00e1 (la universitat m\u00e9s antiga del Brasil). \u00c9s el s\u00edmbol no oficial de la ciutat i de tota la Regi\u00f3 Sud del Brasil.El codi d'identificaci\u00f3 internacional \u00e9s CURIT.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una radiof\u00f2rmula \u00e9s una emissora de r\u00e0dio que t\u00e9 un model de programaci\u00f3 monotem\u00e0tic. No s'ha de confondre amb les r\u00e0dios especialitzades ni amb els programes tem\u00e0tics que algunes emissores inclouen dins la seva graella de programaci\u00f3. Aquests \u00faltims ocupen solament una franja hor\u00e0ria, mentre que en el cas de la radiof\u00f3rmula la graella sencera es dedica a un \u00fanic tema.La programaci\u00f3 d'una radiof\u00f2rmula mant\u00e9 una estructura formal repetitiva, sense divisi\u00f3 de programes, com si tota la programaci\u00f3 correspongu\u00e9s a un programa \u00fanic. Dos clars exemples de radiof\u00f2rmula s\u00f3n les emissores Radio 5 de R\u00e0dio Nacional d'Espanya i Cadena 100 del grup R\u00e0dio Popular SA. La r\u00e0dio portuguesa Cidade FM en seria un altre exemple.Les radiof\u00f2rmules m\u00e9s habituals s\u00f3n les musicals , tant de m\u00fasica cl\u00e0ssica com moderna, i les informatives . Existeixen tamb\u00e9 altres models de radiof\u00f2rmula, com poden ser les dedicades a temes de salut o religiosos , encara que s\u00f3n menys freq\u00fcents. La televisi\u00f3 ha adoptat tamb\u00e9 aquest tipus de format monotem\u00e0tic amb cadenes que emeten informaci\u00f3 les 24 hores (per exemple, CNN), esports (Teledeporte) o m\u00fasica (Telehit).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Centre Esportiu Municipal Parc de la Ciutadella, es un edifici de propietat municipal de l'Ajuntament de Barcelona d'uns 4.000 metres cuadrats dedicat a l'esport. Te una pista de basquet, gimn\u00e0s, una piscina descoberta, una piscina coberta, un hidromassatge, saunes i sales d'activitats dirigides. Al exterior de la instal\u00b7laci\u00f3 hi ha una pista de futbol i una pista de Skate que son d'\u00fas gratu\u00eft.\nOcupa un lloc dintre del recinte del Parc de la Ciutadella, justament en una de les entrades principals del parc, entre l'entrada principal del zool\u00f2gic i al costat de l'estaci\u00f3 de Fran\u00e7a.\nEs un edifici dissenyat per l'estudi d'arquitectes Batlle i Roig. La constructora Copisa va finalitzar l'obra a finals de 2009 i la empresa UTE Club Nataci\u00f3 va comen\u00e7ar a explotar en mar\u00e7 de 2010 l'edifici.\n\nEs el camp on entrena actualment el Club de Basquet Ciutat Vella.\nEs on el club de karate Ciutat Vella te la seva seu.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El disc de Nipkow \u00e9s un dispositiu mec\u00e0nic que permet analitzar una escena de manera ordenada. Va ser proposat i constru\u00eft per Paul Gottlieb Nipkow l'any 1884.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Ikebana ((\u751f\u3051\u82b1 o \u3044\u3051 \u3070 \u306a), \u00abmantenir vives les flors\u00bb) \u00e9s l'art japon\u00e8s d'arranjament floral. Tamb\u00e9 es coneix com a Kado (\u534e \u9053 o \u82b1\u9053, \u00abel cam\u00ed de les flors\u00bb), que \u00e9s una pr\u00e0ctica del budisme zen.Es tracta de la composici\u00f3 de motius decoratius amb flors, encara que tamb\u00e9 branques, fulles, fruits i llavors. A m\u00e9s del seu prop\u00f2sit est\u00e8tic, tamb\u00e9 es fa servir com a m\u00e8tode de meditaci\u00f3, ja que est\u00e0 connectat amb el flux de les estacions i cicles de la vida.\nCom art floral neix pels voltants del segle vi i reuneix conceptes religiosos, simb\u00f2lics i filos\u00f2fics, expressi\u00f3 de la cultura de la veneraci\u00f3 de la natura. A l'inici es limitava a unes poques esp\u00e8cies: les tiges del bamb\u00fa, les branques del pi, del salze i de l'aur\u00f3, les branques i les flors de la prunera, els crisantems, les cam\u00e8lies, les pe\u00f2nies, els lliris\u2026 Modernament, la tria d'esp\u00e8cies es va eixamplar amb esp\u00e8cies tropicals m\u00e9s vius, no sense resist\u00e8ncia al canvi de les escoles tradicionals, tot i aix\u00f2 la internacionalitzaci\u00f3 va fer emergir diferents estils: naturalista, tradicional, urb\u00e0 i avantguardista.El fet que les obres siguin ef\u00edmeres, a causa del material de qu\u00e8 estan fetes, en fa un acte de reflexi\u00f3 sobre el pas del temps. M\u00e9s que simplement posar les flors en un recipient, l'ikebana \u00e9s un art disciplinat en qu\u00e8 la natura i la humanitat s'uneixen. Contr\u00e0riament a la idea de l'arranjament floral com una col\u00b7lecci\u00f3 d'acord multicolor o multicolor de flors, ikebana sovint posa l'accent en altres \u00e0rees de la planta, com ara tiges i fulles, i crida l'atenci\u00f3 cap a la forma, l\u00ednia, etc. Encara que \u00e9s una expressi\u00f3 creativa, t\u00e9 certes regles que regeixen la seva forma. La principal regla \u00e9s que tots els elements utilitzats en la construcci\u00f3 han de ser d'origen org\u00e0nic, ja sigui branques, fulles, herbes, o flors. La intenci\u00f3 de l'artista darrere de cada disposici\u00f3 \u00e9s il\u00b7lustrar, a trav\u00e9s de combinacions de colors d'una pe\u00e7a, les formes naturals, l\u00ednies elegants i generalment implica el sentit de la disposici\u00f3.\nUn altre aspecte n'\u00e9s el minimalisme. \u00c9s a dir, una soluci\u00f3 no pot consistir en nom\u00e9s un nombre m\u00ednim de flors escampades entre les tiges i fulles. L'estructura d'un arranjament floral japon\u00e8s es basa en un triangle escal\u00e8 definida per tres punts principals, generalment branques, considerada en algunes escoles per simbolitzar el cel, la terra i l'home i en altres, el sol, la lluna, l'amor i la terra. El contenidor tamb\u00e9 \u00e9s un element clau de la composici\u00f3, i diversos estils de la cer\u00e0mica poden ser utilitzats en la seva construcci\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Mirabilandia \u00e9s un parc tem\u00e0tic d'Europa, aquests s\u00f3n parcs dirigits a les familles amb nens entre 6-18 anys per\u00f2 poden haver-hi adults. Parcs tem\u00e0tics d'Europa hi ha vuit mirabilandies:\n\nMirabilandia Brasil\nMirabilandia Beach\nMirabilandia It\u00e0lia\nMirabilandia Ravenna\nMirabilandia Dinoland\nMirabilandia Ispeed\nMirabilandia Recife\nMirabilandia ParkLa mascota de Mirabilandia \u00e9s un \u00e0nec dit Mike \u00e9s de color blau.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "MediaFLO (Forward Link Only) \u00e9s una tecnologia desenvolupada per l'empresa Qualcomm per a la radiodifusi\u00f3 de TV a dispositius m\u00f3bils que s'utilitza nom\u00e9s als Estats Units. Aquesta tecnolog\u00eda permet la radiodifusi\u00f3 de canals a temps real, temps no real, audio o transmissions de dades IP.\nEls continguts que provenen de canals reals s\u00f3n transmesos mitjan\u00e7ant sat\u00e8l\u00b7lit en MPEG-2 i al centre d'operacions locals \u00e9s transformat al format QVGA H.264 (Quarter Video Graphics Array o 240x320 p\u00edxels), ja que \u00e9s l'utilitzat a les xarxes FLO.\nEls continguts de canals no reals s\u00f3n rebuts normalment mitjan\u00e7ant IP i es transformen al format utilitzat a les xarxes FLO per m\u00e9s tard ser transmesos sobre una Xarxa de Freq\u00fc\u00e8ncia \u00danica (SFN). Per una correcta distribuci\u00f3 dels continguts es requereix com a m\u00ednim una xarxa 3G com UMTS o HSDPA. La tecnolog\u00eda FLO permet l'\u00fas de modulaci\u00f3 per capes (capa base i capa millorada), pel que els dispositius que rebin les dues capes oferir\u00e1n video a 30 fps i els que nom\u00e9s rebin la capa base oferiran 15 fps.\nActualment l'espectre utilitzat pel sistema MediaFLO s'est\u00e9n des dels 716 als 722 MHz, el que correspon amb el canal 55 de la TV UHF.\nEl 12 de gener de 2005 l'empresa Verizon juntament amb Qualcomm van anunciar un acord per la comercialitzaci\u00f3 de dispositius que inclourien la tecnolog\u00eda MediaFLO i que es va fer efectiu a finals de mar\u00e7 de 2007. Una cosa semblan va passar amb el grup de telecomunicacions AT&T que el 12 de febrer de 2007 va anunciar un acord amb Qualcomm i que es va fer efectiu el maig del 2008.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "En la ind\u00fastria pesquera, la captura access\u00f2ria \u00e9s la captura involunt\u00e0ria de peixos o altres organismes marins juntament amb els animals de les esp\u00e8cies i mides desitjades. La captura access\u00f2ria pot referir-se a animals d'una esp\u00e8cie diferent, del g\u00e8nere equivocat, o que encara s\u00f3n massa petits per ser pescats. De vegades, l'\u00fas del terme s'est\u00e9n a altres ind\u00fastries que exploten els recursos animals.\nEl 1997, l'Organitzaci\u00f3 de Cooperaci\u00f3 i Desenvolupament Econ\u00f2mic (OECD) defin\u00ed la captura access\u00f2ria com \u00abla mortalitat total per pesca, excloent-ne la part corresponent a la captura retinguda de les esp\u00e8cies objectiu\u00bb. La captura access\u00f2ria contribueix a l'esgotament dels recursos pesquers i \u00e9s un dels mecanismes implicats en la sobrepesca.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Sa Perola \u00e9s l'antic tenyidor de xarxes del Gremi de Pescadors de Sant Pere. Situat al carrer de les Voltes de Calella, va ser constru\u00eft probablement el segle xviii.\nLa documentaci\u00f3 va ser conservada pel mateix productor fins al seu ingr\u00e9s a l'Arxiu Municipal de Palafrugell.Actualment, s'hi ubica l'oficina de turisme i un centre d'interpretaci\u00f3 del gremi de la pesca a Calella i del patrimoni mar\u00edtim del terme. Sa Perola esdev\u00e9 aix\u00ed un testimoni del passat de Calella de Palafrugell amb un gran valor des del punt de vista etnol\u00f2gic, social i cultural, l'inter\u00e8s del qual va m\u00e9s enll\u00e0 del terme municipal de Palafrugell a causa de la destrucci\u00f3 de la majoria de tenyidors de la costa catalana.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "En termes esportius, un All-Star es refereix a l'equip seleccionat a partir dels millors jugadors de cadascuna de les posicions, dins d'un esport d'equip, com el b\u00e0squet o el futbol. Tamb\u00e9 es refereix a la llista dels millors participants en esports individuals, com el golf o les carreres.\nLes celebracions, on s'acostumen a seleccionar aquests equips, es realitzen un o dos cops a l'any, tenint l'espectacle com a m\u00e0xima fita, aix\u00ed com fer un homenatge als millors jugadors de l'any.\nA Espanya destaca l'All-Star de la Lliga ACB. Als Estats Units, aquestes celebracions tenen molta m\u00e9s repercussi\u00f3 medi\u00e0tica, amb celebracions de l'estil del partit de les estrelles de l'NBA, entre les confer\u00e8ncies de l'Est i de l'Oest, o el Major League Baseball All-Star Game, de beisbol.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El joc d'aguantar la mirada \u00e9s un joc competitiu en qu\u00e8 dues persones es miren els ulls m\u00fatuament i proven de mantenir l'esguard durant un per\u00edode m\u00e9s llarg que el del seu contrincant. El joc s'acaba quan un dels participants desvia la vista (volgudament o no) i deixa de mirar els ulls de l'altre. La prohibici\u00f3 de no parpellejar (tot mantenint la vista clavada en els ulls de l'altre) n'\u00e9s una variant popular, tot afegint-hi un repte f\u00edsic (a m\u00e9s del psicol\u00f2gic). La majoria d'altres variants es basen en les dues ja descrites, a voltes prohibint gaireb\u00e9 tota altra acci\u00f3 que no sigui mirar (riure, fer ganyotes, assentir, parlar, tocar-se, etc.) i a voltes permetent-ne l'\u00fas com un m\u00e8tode m\u00e9s per aconseguir la derrota del rival.\nLes raons per embrancar-se en un joc de mantenir la mirada s\u00f3n diverses, si b\u00e9 l'avorriment i el festeig s\u00f3n les m\u00e9s habituals. Com que la mirada d'altri pot suscitar emocions profundes, sovint hom desafia al joc alg\u00fa de l'altre sexe per qui se sent atret com a pretext per establir una relaci\u00f3 emocional - o simplement poder mirar-se alg\u00fa a qui troben atractiu.\nTot estudiant els efectes del contacte visual entre humans, els cient\u00edfics han realitzat experiments on dos desconeguts de sexe contrari eren tancats dins una habitaci\u00f3 i se'ls for\u00e7ava a mirar-se els ulls m\u00fatuament tant com poguessin. L'experiment dur\u00e0 nom\u00e9s uns 5 minuts de mitjana per parella, per\u00f2 tot i aix\u00f2 despr\u00e9s seu hom conclogu\u00e9 que els individus havien adquirit forts lligams emocionals (fins amorosos) amb aquell amb qui haguessin mantingut la mirada, tot i haver-se conegut just abans de comen\u00e7ar l'experiment. Per aquesta ra\u00f3, el joc de mantenir la mirada, i el contacte visual en general, poden ser una eina social important i un m\u00e8tode d'enfortir la relaci\u00f3 entre dos individus.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La Guia Michelin (Le Guide Michelin) \u00e9s una s\u00e8rie de llibres guia publicats per Michelin per a m\u00e9s d'una dotzena de pa\u00efsos. El terme fa refer\u00e8ncia per defecte a la Guia vermella Michelin, la m\u00e9s antiga i coneguda de les guies d'hotels i restaurants d'Europa, que atorga les prestigioses Estrelles Michelin. Michelin tamb\u00e9 publica Guies verdes de viatges i turisme, aix\u00ed com diverses publicacions m\u00e9s noves com ara la Guide Voyageur Pratique (viatges independents), Guide Gourmand (restaurants ben valorats), Guide Escapade (d'escapades curtes) i la Guide Coup de C\u0153ur (d'hotels amb car\u00e0cter).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una perola \u00e9s un atuell gran de ferro o d'aram, de forma hemisf\u00e8rica, utilitzada entre d'altres al context de la fabricaci\u00f3 del suro, per tenyir les xarxes dels pescadors, per coure el menjar dels porcs, els capolls de seda o fer menjars en grans quantitats.\n\nLa paraula s'utilitza per extensi\u00f3 com a pars pro toto per designar la construcci\u00f3 d'obra en la qual cabia la perola de coure i servia per fer el foc sota la caldera, sigui sota un cobert al pati com era de costum per a les peroles per bullir el suro, sigui dins d'un edifici tancat. \u00c9s el femen\u00ed amb valor augmentatiu de perol i doncs vol dir \u00abperol gran\u00bb. La paraula perol del seu costat \u00e9s un diminutiu del catal\u00e0 antic \u00abp\u00e8r\u00bb, avui desapareguda, derivada del gal meridional parrium, una mena de cubell.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Piu Xaliu \u00e9s un joc que es jugava en el segle xix a Menorca, i consta de tres parts: Piu Xaliu, Vola Vola i Tim Tam. Al principi es reunien els membres d'una fam\u00edlia al voltant d'una taula. Cada un dels participants col\u00b7loca el seu dit \u00edndex sobre la taula, i la persona que dirigeix el joc diu \"Piu\". Els jugadors han d'aixecar el seu dit un instant, per col\u00b7locar-lo seguidament tal com es trobava abans. El director de joc segueix dient \"Xaliu, xaloc, qui est\u00e0 b\u00e9, que no's mog\" (qui estigui b\u00e9, que no es mogui), fent coincidir l'acci\u00f3 d'aixecar el seu \u00edndex amb les darreres paraules formulades. No obstant aix\u00f2, els altres han d'abstenir-se d'imitar el seu moviment, de forma que qui aixequi el dit queda eliminat.\nEn la segona part, el mestre de cerim\u00f2nies torna a col\u00b7locar el seu dit, juntament amb els jugadors restants, els quals l'hauran de treure successivament nom\u00e9s quan es faci refer\u00e8ncia a animals voladors. Aix\u00ed, qui no compleixi amb aquesta norma, ser\u00e0 eliminat. Est\u00e0 clar, doncs, que si el director del joc diu \"Vola vola mocador\" no haur\u00e0 de fer-se res, mentre qui si es diu \"Vola vola ocell\" s\u00ed que haur\u00e0 d'aixecar-se el dit.\nAl final quedar\u00e0 un nombre de jugadors que seguiran actius, amb la qual cosa es donar\u00e0 comen\u00e7ament a la tercera fase, en la que consisteix pr\u00f2piament el joc, sota la direcci\u00f3 del mateix mestre de cerim\u00f2nies. Aquest efectua un senyal a l'esquena dels jugadors, al mateix temps que diu:\n\n\"Tim tam.\nGuerra dam.\nEstisoretes.\nBon panx\u00f3.\nUi de bou.\nTayad\u00f3.\nMa plana.\nPota d'aze.\nQue vols?\"\n\nSi el preguntat no encerta amb el senyal, es repeteix aquesta fins que alg\u00fa ho encerti, i dir\u00e0:\n\"Estisoreta quesis dit.\nSan Pere hauria texid.\nEmb es cavallet a n'es did.\nTim tam.\"\nSeguint-se aix\u00ed fins que tots hagin encertat amb el senyal que se l'hi hagu\u00e9s fet a l'esquena. Si es desitja continuar el joc, aquest s'inicia un cop m\u00e9s amb Piu Xaliu.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Els titelles s\u00f3n una forma de teatre o representaci\u00f3 que implica la manipulaci\u00f3 de titelles.\nLes titelles adopten moltes formes, per\u00f2 totes comparteixen el proc\u00e9s d\u2019animaci\u00f3 d\u2019objectes inanimats que representen una hist\u00f2ria. Els titellaires fan moviments de mans i bra\u00e7os per controlar dispositius com varetes o cordes per moure el cos, el cap, les extremitats, i en alguns casos la boca i els ulls del titella. El titellaire de vegades fa la veu del personatge del titella, mentre que en altres ocasions actua sobre una banda sonora enregistrada.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Dhraa Nite City o simplement Dhraa \u00e9s una macrodiscoteca promoguda per Romeo Sala i inaugurada a Mallorca el 1986, actualment en ru\u00efnes. Situada al quil\u00f2metre 4 de la carretera Ma-4023 entre Portocristo i Cala Millor, tenia capacitat per 15 000 persones i era a l'aire lliure. Entre d'altres hi varen actuar Nina Hagen, Miguel Bos\u00e9, Immaculate Fools, Kid Creole & The Coconuts, Radio Futura i Nacha Pop. Va tancar el 1993 i el 2016 es va posar a la venda. El grup manacor\u00ed Roig! va presentar el 2015 un \u00e0lbum titulat Dhraa en refer\u00e8ncia a aquesta discoteca.El juliol de 2021 la societat alemanya May Holding Baleares adquireix el complex per 245.000 euros. El responsable de la societat, Markus Wolfgang Breisch, un alemany resident a Porto Cristo, declara que la seva intenci\u00f3 no \u00e9s reobrir Dhraa com una discoteca, sin\u00f3 que el seu projecte aniria m\u00e9s encaminat a la restauraci\u00f3 i concerts en directe.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El joc del diccionari \u00e9s un joc de llapis i paper que consisteix a inventar definicions versemblants de paraules existents per\u00f2 poc conegudes.\nHi han de participar tres jugadors com a m\u00ednim. Un dels jugadors tria del diccionari una paraula intentant que sigui de significat desconegut pels altres jugadors, i els la diu.\nEls altres jugadors inventen una definici\u00f3 per a aquesta paraula procurant que sigui cre\u00efble, l'escriuen en un paper i la donen al jugador que ha triat la paraula. Aquest jugador llegeix en un ordre aleatori totes les definicions, inclosa la del diccionari. Els jugadors que han escrit voten la definici\u00f3 que creuen correcta. Un cop fetes les votacions es puntua de la manera seg\u00fcent:\n\nun punt per a cada jugador que encerta la definici\u00f3 correcta.\nun punt per a cada jugador la definici\u00f3 del qual rep un vot, dos punts si rep dos vots, etc.\nun punt per al jugador que ha triat la paraula si ning\u00fa ha votat la definici\u00f3 del diccionari.El torn de triar la paraula al diccionari va passant de jugador a jugador. El joc es pot allargar tant com es vulgui, i guanya qui t\u00e9 m\u00e9s punts.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "DVB-C2 (Digital Video Broadcasting \u2013 Cable) \u00e9s l'est\u00e0ndard de segona generaci\u00f3 de transmissi\u00f3 de televisi\u00f3 digital per cable desenvolupat per l'est\u00e0ndard DVB. Utilitza les \u00faltimes t\u00e8cniques de modulaci\u00f3 i codificaci\u00f3 per a permetre un \u00fas altament eficient de les xarxes de cable en les quals fins ara, en molts casos, la capacitat de transmissi\u00f3 de dades s'estava utilitzant al seu l\u00edmit. DVB-C2 s'utilitzar\u00e0 inicialment per a la prestaci\u00f3 de nous serveis innovadors, com el v\u00eddeo sota demanda (VOD) i televisi\u00f3 d'alta definici\u00f3 (HDTV), ajudant els operadors digitals per seguir sent competitius i tamb\u00e9 per satisfer les necessitats de retransmissi\u00f3, en la llarga migraci\u00f3 dels actuals serveis de DVB-C a DVB-C2.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El fandom \u00e9s una paraula d'origen angl\u00e8s (Fan Kingdom), o es refereix al conjunt d'aficionats a algun passatemps, persona o fenomen en particular.\nCal aclarir que el terme fandom s'associa m\u00e9s amb els aficionats a la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 o la literatura fant\u00e0stica. Tamb\u00e9 se sol aplicar aquest terme a les comunitats d'Internet que discuteixen temes relacionats amb la seva afici\u00f3.\nEls detractors d'aquest tipus d'aficionats solen esmentar que el fandom restringeix el cercle d'amistats dels integrants, al fer-los sentir que els \u00fanics que entendran les seves prefer\u00e8ncies i amb els quals val la pena relacionar-se, s\u00f3n persones enteses en el seu passatemps.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "DVB-C s\u00f3n les sigles de Digital V\u00eddeo Broadcasting - Cable basat en l'est\u00e0ndard europeu ETS 300 429 elaborat sota la supervisi\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea de Radiodifusi\u00f3 (EBU) i l'Institut Europeu d'Estandarditzaci\u00f3 de Telecomunicacions (ETSI). DVB-C forma part de l'est\u00e0ndard DVB, que defineix la modulaci\u00f3 de les trames MPEG depenent del tipus de difusi\u00f3 utilitzada (sat\u00e8l\u00b7lit, cable o terrestre). Un dels principals inconvenients \u00e9s el fet que la seva cobertura es veu limitada a les xarxes que ja han estat desplegades perqu\u00e8 la seva implantaci\u00f3 \u00e9s complicada i implica un cost econ\u00f2mic alt. Tot i aix\u00f2 ofereix una emissi\u00f3 lliure d'interfer\u00e8ncies i retards.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Teatre Circ Olympia va ser un local d'espectacles ubicat a la Ronda de Sant Pau, n\u00famero 27, cantonada amb el carrer Aldana, al costat de l'Avinguda del Paral\u00b7lel. Va ser un circ estable, amb capacitat per a 6.000 espectadors/es on tamb\u00e9 es van programar espectacles d'\u00f2pera, sarsuela, teatre, revista, ballet, boxa, lluita lliure, etc. Va funcionar de 1924 a 1947, quan va ser enderrocat.No s'ha de confondre amb el '''Teatre Ol\u00edmpia''' que va funcionar al Paral\u00b7lel des dels anys noranta del segle xix.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La redifusi\u00f3 de r\u00e0dio permet a estacions de r\u00e0dio (normalment de FM) obtenir programaci\u00f3 de grans cadenes nacionals, a les quals normalment estan adscrites de forma permanent mitjan\u00e7ant un contracte previ.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "PatronScan \u00e9s una empresa de solucions digitals fundada el 2005 i subsidi\u00e0ria de l\u2019empresa canadenca Servall Biometrics. \u00c9s coneguda per \u00e9sser la desenvolupadora d'una tecnologia d\u2019identificaci\u00f3 digital que duu el mateix nom i que s\u2019aplica a locals d\u2019oci, restauraci\u00f3 i entreteniment.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un radiofar omnidireccional en VHF (VOR en l'acr\u00f2nim angl\u00e8s: VHF Omnidirectional Range\" \u00e9s una radioajuda a la navegaci\u00f3 que utilitzen les aeronaus per seguir en vol una ruta preestablerta. Generalment hi ha una estaci\u00f3 terrestre VOR a cada aeroport.\nAquest sistema va ser desenvolupat als Estats Units el 1937 i implementat el 1946. El VOR \u00e9s el sistema est\u00e0ndard de navegaci\u00f3 a\u00e8ria tant per l'aviaci\u00f3 comercial com la general. Tot i aix\u00f2 actualment s'est\u00e0 ampliant l'\u00fas de sistemes de navegaci\u00f3 per sat\u00e8l\u00b7lit com el GPS.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La World Fishing Exhibition (Exposici\u00f3 Mundial de la Pesca) \u00e9s una fira empresarial del sector pesquer que se celebra cada sis anys a la ciutat de Vigo. Ha tingut sis edicions, en els anys 1973, 1985, 1991, 1997, 2003 i 2009 i des de l'any 85 es fa coincidir amb la Confer\u00e8ncia de Ministres de Pesca. Alfonso Paz-Andrade va ser secretari general en al primera edici\u00f3 i \u00e9s president del comit\u00e8 executiu des de la segona.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Reial Jard\u00ed Bot\u00e0nic de Madrid (Real Jard\u00edn Bot\u00e1nico de Madrid) \u00e9s un centre de recerca del Consell Superior d'Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC). Fundat per Reial Ordre de 17 d'octubre de 1755 pel rei Ferran VI al Soto de Migas Calientes, el rei Carles III d'Espanya n'orden\u00e0 el trasllat a la seva ubicaci\u00f3 actual l'any 1781, al Passeig del Prado, junt al Museu de Ci\u00e8ncies Naturals que s'hi estava construint (actualment Museu del Prado), a Madrid. Aquest jard\u00ed bot\u00e0nic hostatja, en tres terrasses esglaonades, plantes d'Am\u00e8rica i de l'oce\u00e0 Pac\u00edfic, a m\u00e9s de plantes europees.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Xarranca o sambori \u00e9s el nom donat a diversos jocs en qu\u00e8 es dibuixen una s\u00e8rie de caselles numerades a terra per on han de saltar els jugadors per ordre despr\u00e9s de tirar-hi un tros de teula o una pedra plana que caldr\u00e0 arrossegar mentre se salta a peu coix.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "En la literatura, el tritagonista \u00e9s el tercer personatge m\u00e9s important de la narraci\u00f3, despr\u00e9s del protagonista i deuteragonista. En el teatre grec antic, el tritagonista va ser el tercer membre de la troupe d'actuar.\nCom un personatge, un tritagonista pot actuar com a impulsor o la causa dels sofriments del protagonista. Tot i ser el personatge menys simp\u00e0tic del drama, que ocasiona les situacions que s\u00f3n excitats per la pietat i la simpatia del protagonista \nLa part del tritagonista va sorgir de les primeres formes de drama de dos actors. Quan dos actors nom\u00e9s es permet per a un personatge principal i el seu adversari, movent la part de l'adversari a un tercer actor (el tritagonista) perm\u00e8s per al segon actor (el deuteragonist) a tenir un paper com a confident o col\u00b7laborador del personatge principal, i per tant obtenir una major profunditat de personatge del protagonista per tenir el protagonista d'expressar els seus sentiments i motivacions d'un oient a l'escenari com l'antic teatre grec recitals van ser en part mel\u00f2dica, el paper del tritagonista t\u00edpic, ha d'anar a l'artista amb una veu en el rang baix (en comparaci\u00f3 amb el protagonista com el tenor i el bar\u00edton deuteragonista com). Cicer\u00f3, si Divinatio en Caecilium, va informar que el tritagonista (per ser un paper de menor import\u00e0ncia que el protagonista) sovint ha de sotmetre la seva veu si era naturalment m\u00e9s fort que el protagonistaNotables actors grec sque va treballar en aquest paper inclouen l'Escairis orador, que es va dur a terme per Dem\u00f3stenes d'haver estat sense talent com tritagonista, i Myniscus, que va ser tritagonista sota el dramaturg \u00c8squilEn algunes formes de teatre grec, que era tradicional per al tritagonista per entrar en l'etapa per l'esquerra", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La modalitat de spinning consisteix a fer moure un esquer artificial tan real com sigui possible, ja que ha d'atreure el peix (black bass, truita, llu\u00e7 de riu\u2026) \nAquesta modalitat \u00e9s totalment esportiva perqu\u00e8 el peix no s'empassa l'esquer artificial i posteriorment es pot tornar al seu entorn perqu\u00e8 continu\u00ef reproduint-se.\nLa pesca de spinning es practica tant en aigua dol\u00e7a com en aigua salada (normalment des d'una embarcaci\u00f3).\nPer poder pescar amb la modalitat de spinning \u00e9s necessari un tipus de material concret de pesca.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un pol\u00edgon m\u00e0gic, tamb\u00e9 anomenat pol\u00edgon de per\u00edmetre m\u00e0gic, \u00e9s un pol\u00edgon amb uns nombres enters en els seus costats i que les seves sumes donen com a resultat una constant m\u00e0gica. Aix\u00f2 passa quan totes les sumes dels nombres enters positius (d'1 a N) d'un pol\u00edgon de k-costats dona la mateixa constant.Els pol\u00edgons m\u00e0gics s\u00f3n la generalitzaci\u00f3 d'altres formes m\u00e0giques com els triangles m\u00e0gics.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'hoteleria o hostaleria s\u00f3n aquelles activitats econ\u00f2miques consistents en la prestaci\u00f3 de serveis lligats a l'allotjament i l'alimentaci\u00f3 espor\u00e0dics, molt usualment vinculats al turisme. Els establiments dedicats a aquestes activitats \u2013a totes dues conjuntament o a una per separat\u2013 reben diferents noms, segons la seva categoria o finalitat, encara que les denominacions oficials solen dependre de la reglamentaci\u00f3 local, que els classifica amb criteris urban\u00edstics, sanitaris, impositius o de seguretat. Entre les diverses denominacions podem destacar els hotels, els hostals, els paradors, les pensions, els albergs juvenils, els habitatges de turisme rural, els balnearis, els bars, les tavernes, els cellers, els restaurants, les fondes, els quiosquets, etc. Alguns s'especialitzen en algun tipus de menjar o de beguda: hamburgueseries, pizzeries, gelateries, orxateries, xocolateries, etc. Altres, inicialment especialitzats, s'han diversificat per oferir tota mena de consumicions, com les cafeteries o les teteries.\nQuan es combinen amb un altre tipus de serveis o d'atraccions, els establiments hotelers poden entrar en un altre tipus de categories, com els englobats dins les activitats d'oci (discoteques, etc.). Tampoc se sol considerar hostaleria el servei de menjar a domicili. Se sol considerar un equivalent de l'hostaleria l'activitat dels apartaments tur\u00edstics (especialment els aparthotels o els apartaments localitzats en un complex tur\u00edstic o similar), tot i que no se sol considerar hostaleria l'arrendament d'immobles per a resid\u00e8ncia habitual.\nEls serveis hostalers lligats a activitats com la sanit\u00e0ria (hospitals) o l'educativa (col\u00b7legis majors) de vegades es consideren i gestionen separadament, i de vegades es consideren i gestionen conjuntament amb l'activitat principal.\nEls creuers s\u00f3n una activitat que combina el transport amb l'hostaleria, cosa que, en menor mesura, t\u00e9 lloc tamb\u00e9 en el ferrocarril (als  cotxes llits o als vagons restaurants) i en l'aviaci\u00f3 comercial (amb diferents comoditats per als passatgers, com ara menjars, begudes i dispositius per facilitar el descans i el son als seients).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'SSV Ulm 1846, nom complet Schwimm- und Sportverein Ulm 1846 e.V., \u00e9s un club de poliesportiu alemany de la ciutat d'Ulm a l'estat de Baden-W\u00fcrttemberg. Disposa de m\u00e9s de vint seccions.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El bou \u00e9s la denominaci\u00f3 que rep una t\u00e8cnica de pesca i tamb\u00e9 la barca que s'hi fa servir. L'art consisteix en dues peces de xarxa llargues, les bandes, que porten cordes amb flotadors a la part superior i ploms a la part inferior perqu\u00e8 l'art quedi obert verticalment. Les bandes van lligades per baix a la boca o gola, d'un sac de fons cec, el c\u00f3p. Tamb\u00e9 \u00e9s de xarxa. La corda superior de la boca \u00e9s m\u00e9s curta que la inferior perqu\u00e8 aix\u00ed el peix no s'escapi per dalt. Pesquen a una profunditat de 50 m fins a 800 m.\nEs calen durant el dia. Les barques amb cinc a nou homes cadascuna, surten a les set del mat\u00ed i tornen abans de les sis de la tarda. Quan arriben al calador (triat pel patr\u00f3) deixen anar l'art, subjectats per dos cables molt llargs i resistents que pengen de la barca i van units a les portes, dues planxes, que fan que la xarxa s'obri horitzontalment perqu\u00e8 el peix pugui entrar. Van arrossegant aquesta xarxa pel fons mar\u00ed, el c\u00f3p es va omplint, recollint, tot all\u00f2 que ocupa la superf\u00edcie bent\u00f2nica; la pesca resulta poc selectiva i entren a la gola de la xarxa tota mena d'organismes. Una vegada s'ha acabat el bol, es lleva l'art, es deixa el peix a coberta i els mariners el trien i el posen en caixes. Es desestimen una colla d'organismes sense valor comercial que es llencen per la borda, \u00e9s la morralla. Solen fer dos o tres bols. S'agafa tota mena de peix i altres animals: gambes, escamarlans, calamars, capellans, polps, ll\u00faceres o maires, llu\u00e7os, raps, bruixes, crancs de sopa...", "target": "Entreteniment"}, {"text": "\"El Ministeri de Passes Absurdes\" \u00e9s un esquetx del programa televisiu Monty Python's Flying Circus dels Monty Python. Apareix al primer episodi de la segona temporada, titulat \"Dinsdale!\", que es va emetre per primer cop el 1970. Tamb\u00e9 se'n va fer una versi\u00f3 redu\u00efda per a la pel\u00b7l\u00edcula Monty Python Live at the Hollywood Bowl, que cont\u00e9 un directe representat al fam\u00f3s amfiteatre del Hollywood Bowl. L'esquetx el protagonitza John Cleese, que fa de funcionari amb barret de bomb\u00ed en un ministeri brit\u00e0nic fictici que s'encarrega de desenvolupar passes absurdes amb subvencions. Al llarg de l'esquetx, el personatge interpretat per John Cleese camina de diverses maneres absurdes, i \u00e9s precisament aquesta manera de caminar, m\u00e9s que no pas els di\u00e0legs, el que ha donat fama a aquest esquetx.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "X\u00e0vega  o  Ax\u00e0vega , \u00e9s un art de xarxa d'encerclament i tir (cobrada des de la platja), molt utilitzat en altres temps a les costes europees fins a la seva prohibici\u00f3. Curiosament en castell\u00e0 rep tamb\u00e9 el nom de  Xabec  derivat del catal\u00e0 (usat a Menorca, Sant Feliu de Gu\u00edxols, etc..). Rep el seu nom de la xarxa hom\u00f2nima que s'utilitza i ve de la paraula \u00e0rab  sabaka , que significa precisament  xarxa .\nArran del que s'ha dit abans, tamb\u00e9 es coneix amb aquest nom a Sant Feliu de Gu\u00edxols l'embarcaci\u00f3 de rem utilitzada per pescar amb aquest art. De la mateixa manera el nom castellanitzat de \"j\u00e1bega\" es dona tamb\u00e9 en el litoral de la prov\u00edncia de M\u00e0laga i lim\u00edtrofs, a l'embarcaci\u00f3 de rem necess\u00e0ria per calar la xarxa, encara que en realitat el nom que se li ha de donar \u00e9s barca de x\u00e0vega. Embarcacions similars s\u00f3n el  sciabeco  itali\u00e0 o el  sambuk  del Mar Roig. Durant el segle xix va ser \u00e0mpliament usada per a la pesca de la sardina al Golf de Cadis, principalment a Isla Cristina.La x\u00e0vega fa entre 7 i 14 metres d'eslora (longitud total) i uns 2,5 metres de m\u00e0niga (amplada m\u00e0xima), arribant a ser tripulada per fins a 15 remers m\u00e9s un patr\u00f3 o timoner, encara que actualment nom\u00e9s hi ha barques de x\u00e0vega de 7 rems, dedicades a l'\u00fas l\u00fadic i regates. Des de la barca es virava (fer) la xarxa que es recull despr\u00e9s des de la costa.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La ruta hippie \u00e9s una expressi\u00f3 utilitzada per descriure el trajecte recorregout pels hippies als anys 1960-70, d'Europa a \u00c0sia o a la inversa.\nLa finalitat d'aquests viatges podia ser les ganes de descobrir i d'adoptar el mode de vida i les filosofies asi\u00e0tiques, per\u00f2 el viatge tamb\u00e9 estava motivat pel simple rebuig a la vida sedent\u00e0ria. El voyage ('viatge'), organitzat de forma aut\u00f2noma amb mitjans limitats acabava de vegades a l'extrem de la pobresa. El 5 d'agost del 1970, The Times anunciava: Uns hippies pidolen com gossos a l'Afganistan. L'entrada a l'Afganistan marca el comen\u00e7ament d'una zona on l'haixix es ven lliurement. Molts joves occidentals s'enfonsen en el consum de drogues dures, tot i que el clix\u00e9 est\u00e0 lluny de ser una generalitat. D'altres continuen llur exploraci\u00f3 etnogr\u00e0fica fins a la Meca dels viatgers a motxilla: Katmand\u00fa, on convergeixen molts milers de hippies a partir del 1966. Per als menys afortunats o els m\u00e9s maldestres, el viatge pot tenir com a objectiu les Balears, Marroc o fins i tot Amsterdam.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El mallakhamb (malla = home de for\u00e7a, gimnasta i khamb = pal) \u00e9s un esport i dansa tradicional de l'\u00cdndia en qu\u00e8 un gimnasta realitza moviments i postures mentre penja d'un pal vertical de fusta o d'una corda. Mallakhamb tamb\u00e9 es refereix al pal utilitzat en l'esport.\nEls tornejos de mallakhamb a nivell nacional es van organitzar per primera vegada fa m\u00e9s de 25 anys. Actualment hi participen 29 estats de l'\u00cdndia que s'organitzen en quatre grups diferents.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Cicerone \u00e9s un antic terme per a anomenar un guia, un que condueix els visitants i turistes pels museus, galeries, etc., i explica els temes d'inter\u00e8s arqueol\u00f2gic, antiquari, hist\u00f2ric o art\u00edstic. El mot se suposa pres de Marc Tuli Cicer\u00f3, com un tipus d'aprenentatge i eloq\u00fc\u00e8ncia. L'Oxford English Dictionary troba exemples de la utilitzaci\u00f3 en  angl\u00e8s abans que en l'itali\u00e0, la primera citaci\u00f3 \u00e9s a partir del Dialogue on Medals de Joseph Addison (obra publicada p\u00f2stumament el 1726). Sembla que la paraula es va aplicar a experts en antiquaris que mostraven i explicaven als estrangers les antiguitats i curiositats del pa\u00eds (la cita de 1762 al New English Dictionary).\"The Cicerones\", una hist\u00f2ria curta de Robert Aickman (convertida en un curtmetratge el 2002), utilitza la idea de cicerones com a persones que condueixen visitants i turistes com a met\u00e0fora en un conte sobre un home que \u00e9s guiat a la seva perdici\u00f3 per diversos personatges. en una catedral.\nEn el seu llibre de viatges William Lithgow (1632) va assenyalar la utilitat de les guies tur\u00edstiques (cicerons) \"Per ser breu, vaig veure la casa decaida del digne Cicer\u00f3, l'alt Capitoll, el Palau del cruel Ner\u00f3, les est\u00e0tues de Marc Aureli, Alexandre i el seu cavall Buc\u00e8fal\". (I.16).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El teatre populista \u00e9s aquella pr\u00e0ctica esc\u00e8nica populista que est\u00e0 dirigida a un ventall molt ampli de p\u00fablic. Els arguments s\u00f3n accessibles i coneguts per tothom, i les representacions tenen lloc als espais p\u00fablics, a carrers i places, o b\u00e9 a les esgl\u00e9sies. Les peces estan escrites en les lleng\u00fces vulgars i busquen l'entreteniment i la diversi\u00f3.A les terres de parla catalana cal cercar l'origen d'aquesta pr\u00e0ctica teatral en els espectacles joglarescos de Pere \u00c7ahat i en l'arribada de les companyies italianes de commedia dell'arte que circulen per tot Europa. Aquesta pr\u00e0ctica esc\u00e8nica populista est\u00e0 vinculada al teatre religi\u00f3s, a trav\u00e9s de dirigents civils i eclesi\u00e0stics i \u00e9s molt ben rebuda pel poble.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Legong \u00e9s una forma de dansa balinesa. \u00c9s una forma de ball refinada, caracteritzada per moviments complexos dels dits, complicat treball de peus i gestos expressius i expressions facials.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una carpa de circ (del qu\u00edtxua  Karpa )  \u00e9s un  tendal de grans dimensions usat com un edifici temporal. Per molts anys han estat usades a circ s per albergar el p\u00fablic assistent i als l'espectacle en si: tamb\u00e9 s'usen en un altre tipus d'espectacles, fires, banquets, casaments grans o esdeveniments d'\u00edndole hospital\u00e0ria, per enfrontar cat\u00e0strofes o altres desastres (botiga de hospital de campanya). A Am\u00e8rica, \u00e9s el terme utilitzat comunament per denominar les tendes de campanya. tamb\u00e9 es van utilitzar durant principis del segle XX per a funcions de teatre ambulant Tradicionalment es construeixen de lona, de polietil\u00e8 o, per a major resist\u00e8ncia, de PVC. Hi ha carpes disponibles en diverses mides: des d'uns 6 metres fins a 9 o 45 metres. El seu cost en general sol ser car i requereixen d'un equip especialitzat capa\u00e7 de muntar i armar la carpa.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El RTTY  o radioteletip \u00e9s un sistema de telecomunicacions en qu\u00e8 dos terminals (tamb\u00e9 anomenats teletips) es comuniquen a trav\u00e9s d'un enlla\u00e7 de r\u00e0dio. El RTTY fa \u00fas de m\u00faltiples sistemes de modulaci\u00f3 del senyal, inclosa la modulaci\u00f3 de freq\u00fc\u00e8ncia FSK. Els car\u00e0cters solen ser codificats en 5 bits, d'acord amb el Codi Baudot, tamb\u00e9 conegut com a codi CCITT N\u00ba 2. Aquest codi s'utilitza de manera as\u00edncrona, amb \"start bit\" i \"stop bit\". Alguns sistemes utilitzen codis CCITT N\u00ba 2 de 6 bits. Els moderns sistemes poden operar en 7 o 8 bits. En comparaci\u00f3 amb les modernes formes de comunicaci\u00f3 digitals, el sistema RTTY \u00e9s extremadament lent. El flux d'una comunicaci\u00f3 t\u00edpica RTTY \u00e9s de 45 bauds, o aproximadament 60 paraules per minut. No obstant aix\u00f2, la combinaci\u00f3 d'una baixa velocitat i una modulaci\u00f3 robusta fan del RTTY un m\u00e8tode de comunicaci\u00f3 molt resistent a la majoria de les formes d'interfer\u00e8ncia de r\u00e0dio. En aquest sentit, al RTTY, nom\u00e9s el sobrepassa el codi Morse en CW.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'entreteniment educatiu, tamb\u00e9 conegut per la versi\u00f3 anglesa \"edutainment\" \u00e9s un g\u00e8nere televisiu, dissenyat per a entretenir mentre s'educa. El terme \u00e9s un neologisme creat per Robert Heyman el 1973, mentre produ\u00efa documentals per a National Geographic. Un dels programes infantils m\u00e9s entranyables d'aquest g\u00e8nere podria ser Barri S\u00e8sam.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Internet Broadway Database (IBDB) (en catal\u00e0: La base de dades de Broadway a Internet) \u00e9s una base de dades en l\u00ednia de les produccions de teatre de Broadway i del seu personal. Opera a trav\u00e9s del Departament de recerca de The Broadway League, una associaci\u00f3 comercial nord-americana del teatre comercial.La IBDB proporciona registres de les produccions del principis del teatre a Nova York al segle xviii fins a l'actualitat. Es detallen les persones involucrades, fets interessants i estad\u00edstiques.Va ser ideada per Karen Hauser, cap del Departament de Recerca de la Lliga de Teatres americans i Productors (actualment anomenada \"The Broadway League\"). The Broadway League va recollir informaci\u00f3 i estad\u00edstiques de Broadway durant molts anys. El 1996, el Departament d'Investigaci\u00f3 comen\u00e7ar a organitzar i ampliar la recollida de dades de la Lliga per tal de produir un lloc web.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El servei Time Shifting \u00e9s el proc\u00e9s d'enregistrar i guardar informaci\u00f3 per escoltar-la, llegir-la o visionar-la posteriorment quan desitgi l'usuari. En el m\u00f3n de la televisi\u00f3 consisteix a guardar qualsevol programa per una visualitzaci\u00f3 posterior. Aix\u00ed, es permetr\u00e0 retrocedir, avan\u00e7ar, pausar o fins i tot reprendre el programa sempre que l'usuari ho desitgi.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La televisi\u00f3 m\u00f2bil \u00e9s una utilitat que incorporen molts tel\u00e8fons m\u00f2bils, que consisteix en un servei de difusi\u00f3 de televisi\u00f3 que es presta utilitzant com a suport ones radioel\u00e8ctriques, terrestres o per sat\u00e8l\u00b7lit, i el senyal \u00e9s rebut en dispositius o equips m\u00f2bils o port\u00e0tils (tel\u00e8fon m\u00f2bil, ordinador port\u00e0til, PDA, etc.). \u00c9s un servei que permet als propietaris de tel\u00e8fons m\u00f2bils veure la televisi\u00f3 en els seus dispositius mitjan\u00e7ant un prove\u00efdor de serveis. Les dades poden ser a trav\u00e9s d'una xarxa cel\u00b7lular existent o d'una xarxa privada.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'observaci\u00f3 de cetacis \u00e9s una activitat que consisteix a observar cetacis al seu ambient natural. En general, l'observaci\u00f3 de cetacis es practica mitjan\u00e7ant els serveis d'operadors que organitzen excursions navals en llocs amb una poblaci\u00f3 de cetacis prou gran. En molt pocs llocs del m\u00f3n, com ara a les costes meridionals de Sud-\u00e0frica i Austr\u00e0lia, tamb\u00e9 es poden observar cetacis des de terra.\nEls llocs m\u00e9s coneguts on es poden observar cetacis es troben a les aig\u00fces d'Escandin\u00e0via, de la costa pac\u00edfica de M\u00e8xic, Kenya, Nova Zelanda, les A\u00e7ores, Cap Verd (en particular a les aig\u00fces entre les illes de Sal i Boa Vista), Isl\u00e0ndia, el Canad\u00e0 (en particular a la boca del Sant Lloren\u00e7, al Quebec), l'Argentina (a la pen\u00ednsula de Vald\u00e9s, a la Patag\u00f2nia), Austr\u00e0lia i Sud-\u00e0frica (sobretot a la regi\u00f3 de Mossel Bay).\nAl Mediterrani, entre altres llocs, es poden observar balenes en una \u00e0rea protegida situada entre la Lig\u00faria i C\u00f2rsega, coneguda com a \u00abSantuari dels Cetacis\u00bb. El WWF, juntament amb altres ag\u00e8ncies especialitzades, hi organitza expedicions peri\u00f2diques.\nEls principals punts de partida de les excursions es troben a l'extrem occidental de la Lig\u00faria, a Sanremo i Imperia, zones des d'on s'arriba a les \u00e0rees d'observaci\u00f3 despr\u00e9s de nom\u00e9s 20 minuts a la mar.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El parc d'atraccions de Montju\u00efc va \u00e9sser inaugurat el 18 de juny del 1966 i va romandre en funcionament durant 32 anys, fins al setembre del 1998. Era ubicat a la ciutat de Barcelona, a la muntanya de Montju\u00efc, en un punt on actualment hi ha els Jardins de Joan Brossa, prop del castell de Montju\u00efc.\nL'espai que ocupava corresponia en part als terrenys d'un antic destacament militar d'artilleria de costa anomenat \"\u00c1lvarez de Castro\" instal\u00b7lat el 1897, a les restes d'un anterior parc d'atraccions anomenat Maricel (1930-1936) i a diverses barriades de barraques, entre les quals destaquen Maricel i Tres Pins. Tot va ser enderrocat per procedir a les obres del nou parc d'atraccions.La seva construcci\u00f3, de car\u00e0cter semi-privat, fou promoguda i duta a terme per l'empresari vene\u00e7ol\u00e0 Jos\u00e9 Antonio Borges Villegas, que \u2014despr\u00e9s d'un acord amb l'ajuntament de Barcelona\u2014 dispos\u00e0 d'una concessi\u00f3 per a l'explotaci\u00f3 dels terrenys del parc per a 30 anys. Borges ja tenia experi\u00e8ncia en la direcci\u00f3 d'aquesta mena d'instal\u00b7lacions, i fins aleshores havia dirigit, entre altres, el parc Coney Island a Caracas (cal no confondre'l amb el Coney Island de Nova York).Inaugurat parcialment el 23 de juliol del 1966, el parc d'atraccions de Montju\u00efc tingu\u00e9 una gran acollida per part de la ciutat i dels turistes que la visitaven, i aix\u00ed es convert\u00ed en un gran atractiu. Va arribar a comptar amb m\u00e9s de 40 atraccions de tota mena, a m\u00e9s d'un teatre-auditori on se celebraven diferents actuacions d'artistes de renom o festivals variats. L'\u00e8xit del seu funcionament, des dels seus inicis, pot vincular-se directament als espectacles que es feien en aquest teatre \u2014accessibles amb la simple adquisici\u00f3 de l'entrada al parc\u2014 i, especialment, al tipus d'atraccions mec\u00e0niques que en el seu moment van ser una veritable revoluci\u00f3 respecte a les que es coneixien fins aleshores \u2014com la Coctelera, la Gran Muntanya Russa, el Loco Rat\u00f3n o el Zig-Zag. A finals dels anys seixanta, el parc es va donar per acabat, tot i que havia certes difer\u00e8ncies amb el projecte original.\nCap al 1973, l'espanyol Carlos Merino es va fer c\u00e0rrec del parc d'atraccions de Montju\u00efc, i aprofit\u00e0 per reacondicionar-ne la infraestructura i les instal\u00b7lacions, i per muntar noves atraccions que engrandiren l'oferta del parc. Una profunda remodelaci\u00f3 que inclogu\u00e9 l'entrada d'algunes de les atraccions m\u00e9s m\u00edtiques del parc \u2014com el Pulpo, Amor Express, El Barco Mississippi o Noriavisi\u00f3n, aquesta darrera la roda de fira m\u00e9s alta dels Pa\u00efsos Catalans que s'havia instal\u00b7lat fins al moment.\nEl parc va seguir gaudint d'un \u00e8xit de refer\u00e8ncia, per\u00f2 \u2014cap a la d\u00e8cada de 1990\u2013 la moda dels nous parcs tem\u00e0tics va comen\u00e7ar a arraconar-lo, i nom\u00e9s la instal\u00b7laci\u00f3 d'una espectacular muntanya russa anomenada Boomerang aconsegu\u00ed mantenir el nivell durant una temporada. Malgrat tot, la falta d'inversions provocada per la proximitat de la fi de la concessi\u00f3, va anar fent-ne disminuir el nombre de visitants. En aquesta situaci\u00f3, els posteriors desacords entre l'empresa i l'ajuntament l'abocaren a la clausura definitiva, el 27 de setembre del 1998.En tancar-se, el parc d'atraccions de Montju\u00efc fou immediatament desmantellat, i se'n retiraren les atraccions que podien aprofitar-se. El Boomerang va acabar en un parc d'atraccions de Nova Orleans fins que va arrasar-lo el Katrina el 2005, i el Cicl\u00f3n va anar a parar a unes atraccions de Platja d'Aro. Despr\u00e9s d'uns anys d'abandonament, els terrenys varen \u00e9sser acondicionats per tal d'ubicar-hi els actuals Jardins de Joan Brossa, inaugurats l'any 2003.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una antena de televisi\u00f3 o antena de TV, \u00e9s una antena dissenyada espec\u00edficament per a la recepci\u00f3 de senyals de teledifusi\u00f3 sobre l'aire, que es transmeten en freq\u00fc\u00e8ncies de 41 a 250 MHz en la banda de VHF i 470-960 MHz en la banda d'UHF en diferents pa\u00efsos.\n\nLes antenes de televisi\u00f3 poden ser:\n\nAntenes d'interior, que es col\u00b7loquen a la part superior o al costat de la televisi\u00f3\nAntenes a l'aire lliure, les quals es munten en un masteler en la part superior de les cases.Els tipus m\u00e9s comuns de les antenes utilitzades a l'interior de les cases s\u00f3n les del tipus dipol (orelles de conill) i les antenes de bucle o espiral i respecte a les antenes d'exterior, l'antena yagi i la log peri\u00f2dica.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Centro Dram\u00e1tico Galego (CDG) \u00e9s la unitat de l'Axencia Galega das Industrias Culturais, AGADIC (abans Instituto Galego das Artes Esc\u00e9nicas e Musicais, IGAEM) que t\u00e9 com a objectiu la producci\u00f3 i la distribuci\u00f3 d'espectacles teatrals en llengua gallega, amb la pretensi\u00f3 de normalitzar la llengua en l'\u00e0mbit del teatre.\nAdscrit a la Xunta de Gal\u00edcia, la seva activitat va comen\u00e7ar l'any 1984.\nCom a unitat de producci\u00f3, el CDG configura una programaci\u00f3 esc\u00e8nica que possibiliti que l'espectador de Gal\u00edcia tingui una visi\u00f3 completa del panorama dram\u00e0tic universal. Com a suport d'aquest eix central d'actuaci\u00f3 sorgeix el Sal\u00f3 Teatre, seu administrativa del Centre Dram\u00e0tic i \u00fanic espai d'exhibici\u00f3 esc\u00e8nica de titularitat exclusiva de la Xunta de Gal\u00edcia. Reinaugurat l'any 1999, despr\u00e9s de ser sotm\u00e8s a una completa rehabilitaci\u00f3, el Sal\u00f3 Teatre acull una programaci\u00f3 sistem\u00e0tica, plural i de qualitat reconeguda.\nEl Centro Dram\u00e1tico Galego \u00e9s, a m\u00e9s, una companyia teatral. La seva experi\u00e8ncia es tradueix en unes setanta produccions i coproduccions estrenades en poc m\u00e9s de vint anys d'hist\u00f2ria. Les principals l\u00ednies de programaci\u00f3 del CDG, amb una mitjana de tres produccions per temporada, apunten cap a diverses direccions: la recuperaci\u00f3 dels autors gallecs fonamentals, la pres\u00e8ncia dels dramaturgs gallecs contemporanis, la incorporaci\u00f3 a l'escena gallega de grans noms de la literatura dram\u00e0tica universal, la promoci\u00f3 del teatre infantil i la projecci\u00f3 exterior del teatre gallec, entre d'altres.\nL'activitat del Centro Dram\u00e1tico Galego va m\u00e9s enll\u00e0 dels aspectes estretament relacionats amb la producci\u00f3 i la creaci\u00f3 teatrals. Tamb\u00e9 vol acostar l'activitat esc\u00e8nica al conjunt de la societat gallega i aglutinar el col\u00b7lectiu de professionals vinculats al sector.\nEn aquesta l\u00ednia, el CDG organitza diverses activitats formatives, publica manuals pedag\u00f2gics destinats al p\u00fablic escolar i fa una important labor editorial mitjan\u00e7ant m\u00e9s de deu col\u00b7leccions centrades en la difusi\u00f3 del teatre gallec.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Jard\u00ed Bot\u00e0nic d'Erlangen en alemany : Botanischer Garten Erlangen tamb\u00e9 conegut com a Botanischer Garten der Universit\u00e4t Erlangen-N\u00fcrnberg, \u00e9s un jard\u00ed bot\u00e0nic de 2 hect\u00e0rees d'extensi\u00f3 administrat per la Universitat d'Erlangen-Nuremberg, que es troba en Erlangen, Baviera, Alemanya. \u00c9s membre del BGCI, i el seu codi de reconeixement internacional com a instituci\u00f3 bot\u00e0nica aix\u00ed com del seu herbari \u00e9s ER.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Tutilimundi (provinent del itali\u00e0 tutti li mondi -tots els mons-, tamb\u00e9 anomenat a vegades \"mundinovi\"), va ser un popular espectacle ambulant prove\u00eft d'una modesta tecnologia \u00f2ptica o mec\u00e0nica, de suposat origen itali\u00e0 o alemany. Consitia en un gran artefacte que, en un primer moment, es limitava a l'exhibici\u00f3 de vistes (gravats, acuarel\u00b7les, panorames) en una caixa \u00f2ptica de grans mesures, per\u00f2 que va evolucionar fins a convertir-se en una ingeniosa joguina amb figures mogudes per mecanismes de rellotgeria primitiva. Aquest conjunt de figures es presentaven dins d'una esp\u00e8cie de cosmorama port\u00e0til que es portava de fira en fira.\nEl tutilimundi pot considerar-se precedent de la cinematografia primitiva en tant que \u00e9s un aparell que deriva de la llanterna m\u00e0gica inventada per Athanasius Kircher l'any 1654. No obstant aix\u00f2, cal destacar que el tutilimundi no projectava cap imatge, sin\u00f3 que s'havia de mirar en el seu interior per gaudir de l'espectacle que oferia.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'exercici aer\u00f2bic, pel que fa a l'exercici f\u00edsic, \u00e9s complementari a l'exercici anaer\u00f2bic. Aer\u00f2bic significa literalment 'amb oxigen', i fa refer\u00e8ncia a l'\u00fas d'oxigen en els processos de generaci\u00f3 d'energia dels m\u00fasculs. L'exercici aer\u00f2bic inclou qualsevol tipus d'exercici, t\u00edpicament aquells que es practiquen a nivells moderats d'intensitat durant per\u00edodes extensos, el que fa mantenir una freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca m\u00e9s elevada. En tal tipus d'exercicis s'usa l'oxigen per a cremar greixos i sucre, produint trifosfat d'adenosina (ATP), el qual \u00e9s el principal element transportador d'energia per a totes les c\u00e8l\u00b7lules. Inicialment, durant l'exercici aer\u00f2bic, el glicogen es trenca per a produir glucosa, per\u00f2 no obstant aix\u00f2, quan aquest escasseja, el greix comen\u00e7a a descompondre's. Aquest \u00faltim \u00e9s un proc\u00e9s lent i est\u00e0 acompanyat d'una disminuci\u00f3 en el rendiment. El canvi de subministrament d'energia per a acabar depenent del greix causa el que els corredors de marat\u00f3 solen anomenar \u00abtrencar el mur\u00bb (hitting the wall).\nL'exercici anaer\u00f2bic, per contra, fa refer\u00e8ncia a la fase inicial de l'exercici o a qualsevol r\u00e0fega d'esfor\u00e7; en elles el glicogen o la glucosa s\u00f3n consumits sense oxigen, i aix\u00f2 un proc\u00e9s molt menys eficient. Operant de manera anaer\u00f2bica, un atleta de 400 metres desentrenat podria \u00abtrencar el mur\u00bb despr\u00e9s de nom\u00e9s 300 metres. Hi ha diversos tipus d'exercici aer\u00f2bic. En general, \u00e9s exercici aer\u00f2bic el qual es realitza a una intensitat moderadament alta durant un llarg per\u00edode. Per exemple, c\u00f3rrer una llarga dist\u00e0ncia a una marxa moderada \u00e9s un exercici aer\u00f2bic per\u00f2 no ho \u00e9s el realitzar un esprint. Es considera generalment que jugar un partit de tennis (en individuals) amb moviment gaireb\u00e9 continu \u00e9s un exercici aer\u00f2bic, mentre que jugar al golf o a dobles en tennis, amb descansos m\u00e9s freq\u00fcents, no ho \u00e9s.\nQuan fem exercici, molt sovint combinem l'exercici aer\u00f2bic amb l'anaer\u00f2bic, tot dep\u00e8n de la durada de l'activitat.\nPer exemple en un partit de voleibol, dir\u00edem que ens trobem davant d'una activitat aer\u00f2bica per la seva durada, per\u00f2 hi ha moments de salts, remat... on la part anaer\u00f2bica \u00e9s molt important.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Leandro Mendoza Artagaveitia (Ramos Mej\u00eda, 1976) \u00e9s director, artista, t\u00e8cnic i constructor de circ. Actualment \u00e9s el director art\u00edstic de Festival de Circ Trapezi.Inicia la seva formaci\u00f3 de circ la d\u00e8cada de 1990 a les escoles de circ tradicional de Buenos Aires; amb el canvi de mil\u00b7lenni s'instal\u00b7la a Barcelona on entra en contacte amb referents del sector, consolida la seva carrera professional com artista i entra en l'equip docent de l'Escola Rogelio Rivel. El 2001 crea el festival Curtcirkit de Montgat i durant una d\u00e8cada n'\u00e9s el director art\u00edstic i t\u00e8cnic juntament amb Jos\u00e9 Antonio Hern\u00e1ndez (Joselito). \u00c9s un dels impulsors entre el 2004-2007 del Circ de Nadal de Vilanova i la Geltr\u00fa des del centre La Vela de residencia per a companyies de circ. Entre els anys 2008-2012 est\u00e0 al capdavant de la direcci\u00f3 t\u00e8cnica (2008) en l'elaboraci\u00f3 del disseny t\u00e8cnic de l'equipament, i en la direcci\u00f3 art\u00edstica (2011-2012) de La Central del Circ de Barcelona.\nAmb C\u00edclicus, la seva companyia, que funda amb Tanja Haupt el 2008 a Barcelona, en primer terme estrena \u201cC\u00edclicus\u201d 2009 dirigida per Joan Busquets, espectacle per a tots els p\u00fablics de petit format. El 2014 presenta \u201cLa Tartana\u201d espectacle itinerant encara en gira des de la seva estrena. Aquests primers treballs obren pas a les seves noves creacions de circ contemporani, on la natura passa a ser part elemental i fonamental de l'arquitectura esc\u00e8nica, d'est\u00e8tica per for\u00e7a po\u00e8tica, on la m\u00fasica en viu hi \u00e9s sempre present, els seus treballs esdevenen obres d'ess\u00e8ncia org\u00e0nica i emotiva. El 2013 estrena \"Retalls\" al Mercat de les Flors de Barcelona produ\u00eft pel Festival Grec, en aquesta producci\u00f3 el director entra de ple en la seva etapa de creador esc\u00e8nic. \u201cPals\u201d (2015) co-produ\u00eft amb el Festival Grec de Barcelona, Buenos Aires Polo Circo i el Ministerio de Cultura de la Ciudad de Buenos Aires, aquesta obra reb el Premi Especial del Jurat als Premis Zirk\u00f3lika 2015. Mendoza tamb\u00e9 ha dirigit l'espectacle de circ de fibres naturals \u201cGuadual\u201d (2016), una producci\u00f3 del Teatro S\u00e1nchez Aguilar de Guayaquil 2016, Ecuador, treball pel qual ha estat guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona de Circ 2016. Al final de l'estiu del 2017 estrena a les festes de La Merc\u00e8 de Barcelona \u201cPetita hist\u00f2ria d'un gran paisatge\u201d, una proposta de format gran, que mant\u00e9 els valors de les produccions anteriors, i incideix en m\u00e9s mesura en l'ess\u00e8cia intergeneracional del circ, i en l'intercanvi que aix\u00f2 provoca. En 2009 va treballar com a assessor de circ en la producci\u00f3 del Teatre Lliure \u201cUn somriure a peu d'escala\u201d de Henry Miller dirigida per Ramon Sim\u00f3 i Vinyes.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La corda fluixa \u00e9s una corda que, al contrari del cable tens, est\u00e0 fluixa i comunament se'l confon amb el cable o corda tensa. Es troba subjecta pels dos extrems, desenganxada del terra i amb una lleugera curvatura per la seva des-tensi\u00f3. L'altura a la qual es trobe varia segons amb l'habilitat de l'executant i de les possibilitats de seguretat del lloc. En general descal\u00e7a, la persona aconsegueix estabilitat sense ajuda d'altres objectes. Es denomina fun\u00e0mbul a l'acr\u00f2bata que realitza exercicis sobre la corda fluixa o el fil ferro.\nEntre les dificultats que es practiquen sobre la corda figuren les seg\u00fcents: \n\nCaminar d'esquena.\nEquilibri en un sol peu.\nSeure, acostar-se, agenollar-se, etc. a la corda.\nRealitzar jocs de mans sobre la corda.Algunes variants del n\u00famero sobre corda es realitzen utilitzant elements mec\u00e0nics com ara bicicletes, monocicles i, tamb\u00e9 motocicletes.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Hulu (estilitzat com hulu) \u00e9s un servei de subscripci\u00f3 de v\u00eddeos americ\u00e0 posse\u00eft per Hulu LLC, una empresa formada per Walt Disney (a trav\u00e9s del grup televisiu de Disney\u2013ABC) (30%), 21st Century Fox (a trav\u00e9s de Fox Entertaintment Group) (30%), Comcast (a trav\u00e9s de NBCUniversal) (30%), i des del 10 d'agost de 2016, Warner Bros (a trav\u00e9s de Turner Broadcasting System) (10%).\nEst\u00e0 orientat principalment a l'oferta de s\u00e8ries televisives, agrupant tots els episodis de les s\u00e8ries de televisi\u00f3 que els seus socis produeixen. En un primer moment, Hulu es va dividir en dues parts: una gratu\u00efta, que contenia una s\u00e8rie de continguts limitats nom\u00e9s accessibles per PC, i una de pagament, que contenia una biblioteca molt m\u00e1s gran que permetia el seu acc\u00e9s a trav\u00e9s d'aplicacions m\u00f2bil i altres dispositius. Tanmateix, a 2016, Hulu va traslladar tot el seu contingut gratu\u00eft a Yahoo! i Yahoo! Vista i va estrenar un servei de televisi\u00f3 en directe el 3 de maig de 2017.\nHulu nom\u00e9s s'ofereix a usuaris dins del Jap\u00f3 i Estats Units, i els seus territoris estrangers.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Program Associated Data (PAD) significa, en angl\u00e8s, dades associades al programa, un concepte que t\u00e9 a veure amb la radiodifusi\u00f3 i que est\u00e0 estretament relacionat amb la r\u00e0dio digital DAB. Gr\u00e0cies a aquest serveix, \u00e9s possible visualitzar diverses classes d'informaci\u00f3 mitjan\u00e7ant una pantalla i un receptor que s\u00e0piga interpretar adequadament les dades associades rebudes.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Quadre Nacional d'Atribuci\u00f3 de Freq\u00fc\u00e8ncies (CNAF) \u00e9s l'instrument legal, que dep\u00e8n del Ministeri de Ci\u00e8ncia i Tecnologia, utilitzat per assignar als diferents serveis de radiocomunicacions les diferents bandes freq\u00fcencials, aquestes bandes s'estenen des de 9 kHz. fins a 105 GHz. Al CNAF tamb\u00e9 s'especifica la metodologia d'utilitzaci\u00f3 de l'espectre radioel\u00e8ctric.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Universal Studios Japan (\u30e6\u30cb\u30d0\u30fc\u30b5\u30eb\u30fb\u30b9\u30bf\u30b8\u30aa\u30fb\u30b8\u30e3\u30d1\u30f3, , Yunib\u0101saru Sutajio Japan?) \u00e9s un parc tem\u00e0tic gestionat per Universal Parks & Resorts situat a Osaka. Fou inaugurat el 31 de mar\u00e7 del 2001 i el primer any reb\u00e9 m\u00e9s d'onze milions de visitants, cosa que el convert\u00ed en el parc que trig\u00e0 menys a superar la fita dels 10 milions de visitants. Des de llavors, cada any visiten el parc vuit milions de persones aproximadament. La majoria s\u00f3n turistes japonesos i d'altres pa\u00efsos asi\u00e0tics com Corea del Sud o la Xina.\nEl 2005 Goldman Sachs es convert\u00ed en l'accionista principal del parc. El 2013 Universal Studios Japan reb\u00e9 10,5 milions de visitants; el mateix any havia obert la muntanya russa Hollywood Dream i l'atracci\u00f3 interior The Amazing Adventures of Spider-Man amb tecnologia 4K. El juliol del 2014 es va inaugurar una \u00e0rea tem\u00e0tica basada en el m\u00f3n m\u00e0gic de Harry Potter, The Wizarding World of Harry Potter, amb una inversi\u00f3 de 45.000 milions de iens. El mar\u00e7 del 2021 obr\u00ed l'\u00e0rea Super Nintendo World, basada en la franqu\u00edcia Mario de Nintendo.\nA m\u00e9s de les llic\u00e8ncies pr\u00f2pies dels parcs Universal, Universal Studios Japan t\u00e9 els drets de diverses franqu\u00edcies per a les atraccions, com ara Detectiu Conan, Shingeki no Kyojin, Death Note, Kimetsu no Yaiba, Doraemon o One Piece.\nUniversal Studios Japan \u00e9s el cinqu\u00e8 parc tem\u00e0tic m\u00e9s visitat del m\u00f3n i el tercer de l'\u00c0sia, amb 14.500.000 visitants el 2019.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'expressi\u00f3 geopol\u00edtica de l'esport designa l'\u00fas de l'esport com a forma de pol\u00edtica propagand\u00edstica per part d'estats imperials amb qu\u00e8 procuren diversos beneficis, com ara una reputaci\u00f3 a l'exterior, un apropament a altres pa\u00efsos, la cohesi\u00f3 i exaltaci\u00f3 de la poblaci\u00f3, aix\u00ed com l'acc\u00e9s a recursos naturals aliens.\nLa geopol\u00edtica de l'esport mira doncs de trobar les implicacions geopol\u00edtiques que hi ha rere les pol\u00edtiques estatals sobre les diverses disciplines esportives. L'expressi\u00f3 apareix de forma m\u00e9s o menys volguda a partir de la d\u00e8cada dels 1970 del segle XX als pa\u00efsos franc\u00f2fons i anglosaxons. L'esport hi \u00e9s comentat com un marcador jer\u00e0rquic social i pol\u00edtic, de forma que hauria de permetre visualitzar els conflictes que porten a terme els estats.\nL'\u00fas de l'esport com a forma de propaganda no \u00e9s gens nou. Forma part de l'anomenada pol\u00edtica tova d'un estat i consistix a fer la guerra per mitjans no violents. Des de l'antiguitat cl\u00e0ssica grega que s'utilitza l'esport amb finalitats pol\u00edtiques. \u00c9s el cas de les ciutats estat gregues i els Jocs Ol\u00edmpics que servien per exaltar els sentiments grupals de la poblaci\u00f3 a mode de propaganda. Atenes i el m\u00f3n grec estenia el seu prestigi a fora.\nLa represa a Europa dels Jocs Ol\u00edmpics al final del segle XIX torn\u00e0 l'esport en una nova manera de fer pol\u00edtica per altres mitjans. La intenci\u00f3 era exaltar el nacionalisme i potenciar el soft-power de les pot\u00e8ncies europees. S'havia de fer dels Jocs Ol\u00edmpics la nova exposici\u00f3 universal del segle XX. En efecte, les exposicions universals del segle XIX van servir amb intencionalitats pol\u00edtiques, com ara l'al\u00e7ament d'una imatge positiva a l'exterior dels pa\u00efsos que rebien l'exposici\u00f3, aix\u00ed com una vitrina del model de ciutat global de les capitals que les rebien.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Josep Canals i Gord\u00f3 (1876 - Barcelona, 13 de setembre de 1935) va ser un empresari teatral, administrador de diversos teatres catalans (Romea, Espanyol i Novetats) des del 1916 fins a la seva mort el 1935, aix\u00ed com pintor aficionat, especialment de paisatges i retrats.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Fac 51 Ha\u00e7ienda (m\u00e9s coneguda simplement com The Ha\u00e7ienda) era una discoteca i sala de concerts a Manchester, Anglaterra. El magatzem que va ocupar el club est\u00e0 en 11-13, Whitworth Street West a la part sud del Canal de Rochdale, i t\u00e9 la fa\u00e7ana corba de ma\u00f3 vermell. Es troba a la cantonada de Whitworth Street West i el carrer Albion, prop de Castlefield, al centre de la ciutat. Es feu fam\u00f3s al \"Madchester\" de la d\u00e8cada de 1980 i principis de 1990, i durant la d\u00e8cada de 1990 fou reconegut com el club m\u00e9s fam\u00f3s del m\u00f3n per la revista Newsweek. The Ha\u00e7ienda va obrir el 1982, i tot i els seus considerables i persistents problemes financers va sobreviure fins a 1997 gr\u00e0cies a les vendes de discos de New Order, doncs alguns dels seus membres n'eren propietaris. The Ha\u00e7ienda est\u00e0 associat amb l'augment de acid house i la m\u00fasica rave.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'activitat f\u00edsica \u00e9s qualsevol moviment corporal produ\u00eft per la musculatura esquel\u00e8tica que t\u00e9 com a resultat una despesa energ\u00e8tica per sobre del metabolisme basal.\nEn angl\u00e8s no es fa distinci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica entre activitat f\u00edsica i exercici f\u00edsic.\nL'activitat f\u00edsica \u00e9s tota mena de moviment corporal que realitza l'\u00e9sser hum\u00e0 durant un determinat per\u00edode, ja siga a la seva feina i activitat laboral o en els seus moments d'oci, que augmenta el consum d'energia considerablement i el metabolisme de rep\u00f2s, \u00e9s a dir, l'activitat f\u00edsica consumeix calories.\nEl contrari de l'activitat f\u00edsica \u00e9s la inactivitat o sedentarisme.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Festival del Fang de Boryeong \u00e9s un festival anual celebrat cada estiu (del 19 al 28 de juliol) a la ciutat de Boryeong, un poble que est\u00e0 a 200 km cap al sud de Se\u00fcl, Corea del Sud. La primera edici\u00f3 va ser celebrada el 1998 i, pel 2007, el festival va atraure 2,2 milions de visitants al poble. Entre el fang utilitzat hi ha fangs de distints colors.El fang \u00e9s extret de les planes fangoses de Boryeong i \u00e9s portat en cami\u00f3 a l'\u00e0rea de platja de Daecheon, on \u00e9s utilitzat com a la pe\u00e7a central de la \"Terra de l'Experi\u00e8ncia del Fang\". El fang \u00e9s considerat ric en minerals i \u00e9s usat per manifacturar productes de cosm\u00e8tica. Originalment, el festival va ser pensat per a publicitar els cosm\u00e8tics fabricats a la ciutat amb fang.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Fet i amagar (t\u00edtol original: Hide and Seek) \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula de 2005, dirigida per John Polson i protagonitzada per Robert De Niro i Dakota Fanning. Es va estrenar el 27 de gener de 2005 amb gran \u00e8xit de taquilla, encara que no li va passar el mateix amb les cr\u00edtiques que va rebre, que en general van ser negatives. En canvi, la interpretaci\u00f3 dels actors va ser molt apreciada. Especialment la de Fanning que va rebre elogis i l'aclamaci\u00f3 per la cr\u00edtica i per la qual cosa es va convertir en la primera persona a guanyar un premi MTV Movie en la categoria Millor interpretaci\u00f3 de terror l'any 2005.\nLa pel\u00b7l\u00edcula va ser un \u00e8xit financer va aconseguir recaptar $ 122.650.962 d\u00f2lars a tot el m\u00f3n.\nHa estat doblada al catal\u00e0.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'encerclament \u00e9s un art de pesca que es realitza de nit i consisteix a situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb una barca molt m\u00e9s gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la m\u00e9s petita i aix\u00ed atreu i captura els peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.\nEl nombre de tripulants que van al vaixell \u00e9s entre deu i tretze i capturen els peixos pr\u00e8viament detectats amb m\u00e0quines espec\u00edfiques.\nPopularment als pobles de la costa catalana, l'embarcaci\u00f3 emprada en aquesta t\u00e8cnica es coneix com a tranyina o tra\u00efnya, que prov\u00e9 del mot teranyina en refer\u00e8ncia al tipus de xarxa i la forma d'emprar-la.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Orquestografia (de t\u00edtol original, en franc\u00e8s, Orchesographie et traict\u00e9 en forme de dialogue par lequel toutes personnes peuvent facilement apprendre & practiquer l'honneste exercice des dances, m\u00e9s conegut com a, simplement, Orch\u00e9sographie) va ser un tractat o manual de dansa escrit en 1589 pel saderdot jesuita Thoinot Arbeau. En ell apareix per primera vegada la paraula \"orquestografia\" (de \"orquesto\", dansa; i \"grafia\", escriptura) que es considera precedent del mot \"coreografia\".Va tenir una reedidi\u00f3 p\u00f3stuma en 1596 i nombroses reedicions i reimpressions entre 1878 i 1988. Inclou informaci\u00f3 sobre balls i danses de Fran\u00e7a i altres llocs europeus, indicant quin pas executar a quin instant prec\u00eds, seguint la partitura musical d'una can\u00e7\u00f3. \u00c9s tamb\u00e9 el primer manual publicat per a tocar el tambor que es coneix al m\u00f3n.\nAquest manual dona informaci\u00f3 cr\u00edtica sobre el capteniment als salons de ball i sobre la necess\u00e0ria interacci\u00f3 entre els m\u00fasics i els balladors. Cont\u00e9 molts gravats tant de balladors com d'instrumentistes i inclou tamb\u00e9 gr\u00e0fics amb nombroses explicacions dels passos de dansa posats en paral\u00b7lel amb la partitura, una innovaci\u00f3 important en el camp de la notaci\u00f3 de la dansa.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Dau Barcelona \u00e9s un festival de jocs de taula, dirigit a les fam\u00edlies i tamb\u00e9 als jugadors experimentats que es va crear el 2012 a Barcelona. El festival posa a l'abast jocs de tauler contemporanis i tradicionals, de cartes, de rol, de miniatures, de simulaci\u00f3 hist\u00f2rica, i tamb\u00e9 es pot jugar a les bitlles, al b\u00e8lit, a la morra o al futbol botons. L'activitat principal es desenvolupa durant un cap de setmana de finals de Novembre. Tradicionalment ha tingut diversos escenaris, com la F\u00e0brica Fabra i Coats del Districte de Sant Andreu., el Born Centre Cultural i el Can\u00f2drom: Parc de Recerca Creativa, tot i que en les darreres edicions s'ha centrat a la F\u00e0brica Fabra i Coats. A m\u00e9s, durant els dies previs tamb\u00e9 se celebren activitats paral\u00b7leles en diferents punts de la ciutat, com centres c\u00edvics, biblioteques i espais a l'aire lliure.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La r\u00e0dio cognitiva \u00e9s un paradigma de les comunicacions sense fils en la que els diferents dispositius emissors i receptors d'ones de r\u00e0dio canvien els seus par\u00e0metres de transmissi\u00f3 o recepci\u00f3 per a comunicar-se eficientment sense interferir amb altres usuaris (amb llic\u00e8ncia o sense). Aquesta alteraci\u00f3 dels par\u00e0metres es basa en el monitoratge actiu de molt\u00edssims factors, com l'estat actual de l'espectre radioel\u00e8ctric, de la xarxa, dels h\u00e0bits horaris de l'usuari, de la ubicaci\u00f3 geogr\u00e0fica...", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un  radiogoni\u00f2metre  \u00e9s un sistema electr\u00f2nic capa\u00e7 de determinar la direcci\u00f3 de proced\u00e8ncia d'un senyal de r\u00e0dio.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Els formats est\u00e0ndard de v\u00eddeo s'apliquen tant al domini de la inform\u00e0tica com als equips de v\u00eddeo. Aquests formats es defineixen per les seves caracter\u00edstiques, com s\u00f3n :\n\nla relaci\u00f3 d'aspecte (relaci\u00f3 ampl\u00e0ria / al\u00e7\u00e0ria) ;\nla definici\u00f3 de la pantalla de la imatge visualitzada (definida pel nombre de p\u00edxels en la horitzontal i pel nombre de p\u00edxels en la vertical) ;\nla profunditat dels colors (nombre de matisos) expressada en bits on en nombre de colors ;\nla freq\u00fc\u00e8ncia de refresc expressada en hertz (Hz).Alguns d'aquests formats s'han estandarditzat i altres s'han normalitzat, per\u00f2 el seu nombre i la seva varietat no para d'evolucionar amb les noves tecnologies desenvolupades i explotades per la ind\u00fastria de la electr\u00f2nica.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Teatre alternatiu fa refer\u00e8ncia a diverses manifestacions per a-teatrals a la recerca de donar l'alternativa al teatre tradicional o cl\u00e0ssic, sotm\u00e8s als c\u00e0nons hist\u00f2rics. Tamb\u00e9 pot relacionar-se amb el teatre h\u00edbrid o avantguardista a la recerca de senyals d'identitat pr\u00f2pies.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Jard\u00ed Bot\u00e0nic de Karlsruhe (en alemany: Botanischer Garten Karlsruhe) \u00e9s un jard\u00ed bot\u00e0nic municipal de la ciutat de Karlsruhe, Alemanya.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un Jard\u00ed bot\u00e0nic \u00e9s un terreny condicionat per una instituci\u00f3 p\u00fablica, privada o mixta que t\u00e9 com a objectiu l'exhibici\u00f3 d'esp\u00e8cies o varietats vegetals.\nLes nombroses esp\u00e8cies i varietats de plantes silvestres i/o hort\u00edcoles presentades s\u00f3n estrictament identificades i reunides en col\u00b7leccions. Els quatre objectius principals pels quals es conreen s\u00f3n: la conservaci\u00f3, la recerca cient\u00edfica, l'educaci\u00f3, l'ensenyament i el turisme.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El problema de les 12 monedes \u00e9s un problema matem\u00e0tic al qual es demana trobar entre 12 monedes quina \u00e9s la falsa, utilitzant nom\u00e9s tres pesades de balan\u00e7a, i determinar, a m\u00e9s, si pesa m\u00e9s o menys que les altres.\nEl problema amb 12 monedes hauria aparegut en 1945 als Estats Units d'Am\u00e8rica, sense m\u00e9s detalls sobre la seva proced\u00e8ncia. El problema admet una generalitzaci\u00f3 quan s'augmenta el nombre de monedes i pesades i la q\u00fcesti\u00f3 esdev\u00e9 aleshores: \u00abquin \u00e9s el m\u00e0xim de monedes per a \"n\" pesades? Hi ha dos solucions del problema.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "MythTV \u00e9s un conjunt d'aplicacions de lliure distribuci\u00f3 que converteix un ordinador personal amb el maquinari adient en una gravadora de v\u00eddeo personal (PVR). D'aquesta manera, permet gravar programes de televisi\u00f3 al disc dur per a la seva posterior visualitzaci\u00f3. Actualment, aquesta aplicaci\u00f3 arriba m\u00e9s lluny convertint l'ordinador en un aut\u00e8ntic MediaCenter amb qu\u00e8 es pot jugar, navegar, reproduir v\u00eddeos, escoltar m\u00fasica i molt m\u00e9s, tot aix\u00f2 asseguts al sof\u00e0 de casa utilitzant un senzill comandament a dist\u00e0ncia, sense teclat ni ratol\u00ed.\nMythTV \u00e9s una aplicaci\u00f3 de programari lliure, amb llic\u00e8ncia GNU/GPL.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El terme teatre ve del grec \u03b8\u03ad\u03b1\u03c4\u03c1\u03bf\u03bd, the\u00e1tron o \u00ablloc per a contemplar\u00bb derivat de the\u00e1omai o \u00abmirar\u00bb. El teatre \u00e9s l'art de representar un o m\u00e9s fets reals o imaginats de l'experi\u00e8ncia humana, que un autor posa en mans d'altres persones, els actors, per tal que aquests els representin davant d'un p\u00fablic. Una funci\u00f3 teatral pot ser representada en una varietat infinita de formes.Podem considerar que el teatre \u00e9s un g\u00e8nere literari, ja que, a vegades, la paraula hi t\u00e9 un paper fonamental, per\u00f2 tamb\u00e9 es pot dir que \u00e9s insuficient perqu\u00e8 no podem ignorar la import\u00e0ncia dels altres elements que intervenen en una pe\u00e7a teatral com els decorats, l'acci\u00f3, la m\u00fasica, etc. No podem, tampoc, descuidar aquelles obres en qu\u00e8 no es fa \u00fas de la paraula, com la pantomima, i que conformen el teatre, tamb\u00e9. Per tant, cal situar el teatre dins del m\u00f3n de l'espectacle, el qual s'ent\u00e9n com all\u00f2 que s'ofereix a la ment o a la vista com a notable i digne d'atenci\u00f3. Tot i aix\u00ed, a difer\u00e8ncia d'altres espectacles com podria ser l'esport, el teatre presenta un fet que \u00e9s la imitaci\u00f3 d'un altre fet; aix\u00ed, el teatre \u00e9s un espectacle de representaci\u00f3.Quant al teatre cl\u00e0ssic \u00e9s el conjunt d'obres dram\u00e0tiques i arts esc\u00e8niques que es van crear a la cultura de l'Antiga Gr\u00e8cia i Roma; aix\u00ed, va n\u00e9ixer entre 550 aC i 220 aC. Per tal d'entendre el teatre d'avui en dia, hem de comprendre el teatre cl\u00e0ssic, on hi trobem el naixement d'aquest \u00e0mbit art\u00edstic.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Els Benshi (\u5f01\u58eb, ?) eren artistes japonesos que van oferir narraci\u00f3 en viu per a pel\u00b7l\u00edcules mudes (tant pel\u00b7l\u00edcules japoneses com pel\u00b7l\u00edcules occidentals). Els Benshi de vegades s'anomenen katsud\u014d-benshi (\u6d3b\u52d5\u5f01\u58eb, ?) o katsuben  (\u6d3b\u5f01, ?).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El radioteatre \u00e9s un espectacle teatral purament ac\u00fastic que es transmet per la r\u00e0dio. Com que manca de components visuals, el radioteatre dep\u00e8n del di\u00e0leg, la m\u00fasica i els efectes de so per a ajudar l'oient a imaginar la hist\u00f2ria. Va tenir un desenvolupament inicial el 1920 i va guanyar molta popularitat durant les d\u00e8cades posteriors. A partir de 1940 va ser una forma d'entreteniment popular a tot el m\u00f3n. Amb l'arribada de la televisi\u00f3, a mitjan segle xx va decaure en gran manera, i actualment t\u00e9 una petita pres\u00e8ncia en l'entreteniment.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Check-in \u00e9s el proc\u00e9s principal de facturaci\u00f3 en qu\u00e8 es demanen les dades del client i s'assigna a un producte. \u00c9s un terme angl\u00e8s utilitzat per a la facturaci\u00f3 als hotels, aeroports i altres sectors, principalment tur\u00edstics.\nEl proc\u00e9s finalitza amb el check-out, en qu\u00e8 es realitzar\u00e0 el pagament al servei o producte que s'hagi estat utilitzant.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El flic-flac \u00e9s un element gimn\u00e0stic b\u00e0sic que es pot realitzar endavant i enrere. Es tracta de saltar enrere i posar les mans a terra. S'utilitza per obtenir m\u00e9s acceleraci\u00f3 horitzontal cap enrere en les s\u00e8ries acrob\u00e0tiques.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El trencaclosques de les vuit reines (o de les vuit dames) \u00e9s un problema de raonament l\u00f2gic que consisteix a posar vuit dames d'escacs en un escaquer (8 \u00d7 8 caselles) de tal manera que cap d'elles sigui capa\u00e7 de capturar-ne qualsevol altra amb els moviments est\u00e0ndards de la dama dels escacs. Les dames s'han de col\u00b7locar de tal manera que no n'hi hagi cap capa\u00e7 d'amena\u00e7ar les altres. Per tant, requereix una soluci\u00f3 en qu\u00e8 no hi hagi dues dames que comparteixin la mateixa fila, columna o diagonal.\nEl trencaclosques de les vuit dames \u00e9s un exemple del m\u00e9s general trencaclosques de les n reines que consisteix a col\u00b7locar n dames en un tauler d'escacs n \u00d7 n, que nom\u00e9s t\u00e9 solucions per a n= 1 o n \u2265 4.\nEl problema concret de 8 \u00d7 8 t\u00e9 92 solucions diferents.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L' U-matic va ser el primer format de videocasset que es va posar a la venda. Era un magnetoscopi de casset port\u00e0til, resistent i econ\u00f2mic\nL'U-matic ha donat lloc a dos derivats:  BVU  (Difusi\u00f3 de V\u00eddeo Umatic  ) introdu\u00eft el 1978 i el BVU Sp introdu\u00eft el 1988. Aquests derivats es van dissenyar per millorar la qualitat de la imatge inicial.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una gimcana \u00e9s una cursa de recorregut breu durant la qual els participants han de superar una s\u00e8rie de proves o dificultats. Normalment, cal seguir un cam\u00ed tortu\u00f3s ple d'obstacles en el menor temps i amb la m\u00ednima penalitzaci\u00f3 possibles. Aquesta mena de curses poden diferir en la seva forma i normativa segons el mitj\u00e0 emprat: bicicleta, motocicleta, autom\u00f2bil, cavall o simplement a peu.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El caiac polo (de caiac, tipus de piragua i polo, sufix per definir jocs de punts amb porteries) \u00e9s un esport col\u00b7lectiu i de contacte que \u00e9s pr\u00e0ctica sobre piragua. L'objectiu \u00e9s aconseguir introduir la pilota a la porteria de l'equip contrari i evitar que l'altre equip la introdueixi en la teva.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Els Jardins de Tivoli (o simplement Tivoli) \u00e9s un fam\u00f3s parc d'atraccions de Copenhaguen, Dinamarca. El parc va obrir les seves portes el 15 d'agost de 1843 i \u00e9s el segon parc d'atraccions m\u00e9s antic del m\u00f3n, despr\u00e9s del parc de Dyrehavsbakken al municipi de Gentofte, a la rodalia del districte de Klampenborg.\nEl Tivoli \u00e9s actualment el parc tem\u00e0tic m\u00e9s visitat d'Escandin\u00e0via i el tercer m\u00e9s visitat d'Europa.\nDes del principi, el parc inclou una gran varietat d'atraccions: edificis d'estil ex\u00f2tic d'un Orient imaginari: un teatre, restaurants i cafeteries, jardins de flors, jocs mec\u00e0nics i atraccions.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La televisi\u00f3 per cable \u00e9s un sistema de televisi\u00f3 transm\u00e8s a trav\u00e9s de radiofreq\u00fc\u00e8ncia per cable coaxial o pols de llum a trav\u00e9s de cables de fibra \u00f2ptica.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Horari de m\u00e0xima audi\u00e8ncia o hora punta (de l'angl\u00e8s prime time; \"horari prioritari\") \u00e9s la franja hor\u00e0ria amb major audi\u00e8ncia, principalment en televisi\u00f3 encara que tamb\u00e9 \u00e9s utilitzat en altres mitjans com la r\u00e0dio. Acostuma a \u00e9sser entre les 8 del vespre i les 12 de la nit, tot i que no hi ha un horari establert i pot variar depenent del pa\u00eds. Durant l'horari de m\u00e0xima audi\u00e8ncia s'emeten els programes de major \u00e8xit, s\u00e8ries, pel\u00b7l\u00edcules, programes d'entrevistes, i en conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s la franja hor\u00e0ria m\u00e9s cara per als anunciants.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Vogue, o voguing, \u00e9s una forma estilitzada i moderna de house dance originada en la d\u00e8cada de 1980 que va evolucionar a partir de la cultura ball del Harlem de la d\u00e8cada de 1960. Es va popularitzar quan va apar\u00e8ixer en la can\u00e7\u00f3 i el v\u00eddeoclip de Madonna \"Vogue\" (1990), i quan es va exhibir en el documental de 1990 Paris Is Burning (que va guanyar el Gran Premi del Jurat en el Festival de Sundance de 1991). En la seva forma moderna, aquesta dansa s'ha convertit en un fenomen global que continua evolucionant tant estil\u00edstica com demogr\u00e0ficament.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Cambridge University Botanic Garden (en catal\u00e0, jard\u00ed bot\u00e0nic de la Universitat de Cambridge) \u00e9s un jard\u00ed bot\u00e0nic situat a Cambridge al Regne Unit. D'una superf\u00edcie de 16 hect\u00e0rees, est\u00e0 situat entre el centre de la ciutat i l'estaci\u00f3 de Cambridge.\nFundat per a la universitat de Cambridge el 1831 per John Stevens Henslow (1795-1861), el jard\u00ed va obrir al p\u00fablic el 1846. Molts el consideren com el segon en import\u00e0ncia darrere els Jardins Bot\u00e0nics Reials de Kew.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Festival del C\u00f2mic d'Angulema (en franc\u00e8s Festival international de la bande dessin\u00e9e d'Angoul\u00eame) \u00e9s el segon festival de c\u00f2mics m\u00e9s gran d'Europa i el tercer m\u00e9s gran del m\u00f3n despr\u00e9s del Lucca Comics & Games i el Comiket. Ha tingut lloc al mes de gener cada any des del 1974 quan fou fundat per Francis Groux, Jean Mardikian, i Claude Moliterni a Angulema, Fran\u00e7a. T\u00e9 m\u00e9s de 200.000 visitants cada any, uns 800 dels quals s\u00f3n periodistes i entre 6.000 i 7.000 s\u00f3n professionals. El festival t\u00e9 lloc arreu de la ciutat i es divideix en diverses \u00e0rees no connectades entre elles directament.Des del 2003 el Govern de Corea del Sud hi tingu\u00e9 participaci\u00f3 oficial.Des del 2007, el festival compta amb un gat fer (en franc\u00e8s Le Fauve) com a mascota. La va crear Lewis Trondheim, guanyador del gran premi del festival del 2006. A partir del 2008 els guanyadors dels premis del festival reben figuretes amb el gat fer com a premis, sent la del premi al Millor \u00e0lbum banyada en or.A l'edici\u00f3 de 2014 hi hagu\u00e9 una controv\u00e8rsia per l'exposici\u00f3 d'uns manhwa demanats pel govern sud-core\u00e0 sobre les dones de confort. Un autor japon\u00e8s revisionista expos\u00e0 un manga narrant fets contraris.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La Ruta dels Borja \u00e9s una ruta tur\u00edstica que permet con\u00e8ixer la petjada d'una de les fam\u00edlies valencianes m\u00e9s universal, els Borja. Els Borja tenen el seu origen en Arag\u00f3, tot i que es van establir en terres valencianes despr\u00e9s de la conquesta de Val\u00e8ncia de Jaume I. S\u00f3n coneguts com els Borgia, manera italiana d'escriure el cognom en la seva pronunciaci\u00f3 en valenci\u00e0 o catal\u00e0. A aquesta fam\u00edlia van pert\u00e0nyer personatges hist\u00f2rics com els papes Calixt III i Alexandre VI, C\u00e8sar i Lucr\u00e8cia Borja, i Sant Francesc de Borja.La ruta permet gaudir no nom\u00e9s d'un recorregut hist\u00f2ric de m\u00e9s de 400 anys, sin\u00f3 a m\u00e9s de bells paratges naturals, platges, art i gastronomia dels llocs que la travessen. La Ruta a trav\u00e9s del llegat dels Borja t\u00e9 el seu comen\u00e7ament a la ciutat de Gandia (la Safor) i finalitza a Val\u00e8ncia (l'Horta), travessant diferents conjunts monumentals i poblacions valencianes on els Borja van deixar la seva empremta.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Dia Internacional de l'Esport per al Desenvolupament i la Pau (IDSDP) \u00e9s una dia internacional que se celebra anualment el 6 d'abril per tal de destacar el poder de l'esport per impulsar el canvi social, el desenvolupament comunitari i per fomentar la pau i la comprensi\u00f3.\nAquesta celebraci\u00f3 anual es impulsada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 23 d'agost de 2013, amb el suport del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional des del 6 d'abril de 2014. Aquesta data commemora la inauguraci\u00f3, l'any 1896, dels primers Jocs Ol\u00edmpics de l'\u00e8poca moderna, a Atenes, (Gr\u00e8cia).El 23 d'agost de 2013, l'Assemblea General de les Nacions Unides en la Resoluci\u00f3 67/296 decideix proclamar el 6 d'abril com el \"Dia Internacional de l'Esport per al Desenvolupament i la Pau\". Les Nacions Unides, amb aquesta commemoraci\u00f3, \"conviden els Estats, el sistema de les Nacions Unides i en particular l'Oficina de l'Esport per al Desenvolupament i la Pau de les Nacions Unides, les organitzacions internacionals pertinents i les organitzacions esportives internacionals, regionals i nacionals, la societat civil, incloses les organitzacions no governamentals, i el sector privat, i totes les altres parts interessades pertinents per tal de cooperar, observar i donar a con\u00e8ixer el \"Dia Internacional de l'Esport per al Desenvolupament i la Pau\".", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La canya de pescar \u00e9s un aparell que s'usa per a pescar. Origin\u00e0riament el seu cos era de components naturals, principalment qualsevol mena de bast\u00f3 lleny\u00f3s com una branca d'arbre o una canya. En l'actualitat i a causa de nous components d'id\u00e8ntics comportaments, majorment es fabriquen amb components sint\u00e8tics, especialment la fibra de carboni.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Ventafocs \u00e9s un terme esportiu informal emprat en esport per a designar a un equip o a un jugador que disputa una competici\u00f3 (o una fase d'aquesta) amb altres equips o jugadors que, a priori, s\u00f3n clarament superiors. L\u2018expressi\u00f3 prov\u00e9 del conte de fades La Ventafocs, la protagonista del qual \u00e9s maltractada per la seva madrastra i les seves germanes, viu confinada a la cuina i fa treballs de la casa mentre elles poden assistir al ball del fill del rei.\nAl Regne Unit, el terme ventafocs s'empra per a designar a un equip que amb freq\u00fc\u00e8ncia t\u00e9 una actuaci\u00f3 m\u00e9s pobra que l'esperada (com ara la selecci\u00f3 espanyola de futbol), o que \u00e9s eclipsat per ve\u00efns amb m\u00e9s \u00e8xit (com ara, el Tranmere Rovers F.C. per Liverpool F.C. i Everton F.C.).\nAls Estats Units, una ventafocs \u00e9s un equip o jugador que t\u00e9 una actuaci\u00f3 en un torneig molt m\u00e9s reeixida d'all\u00f2 que s'esperava. Un terme en catal\u00e0 semblant seria equip revelaci\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "A l'\u00cdndia, les xarxes de pesca xineses (Cheena vala) s\u00f3n xarxes de pesca en instal\u00b7lacions terrestres fixes per a la pesca. Encara que a l'\u00cdndia es coneixen generalment com \"xarxes de pesca xineses\", el nom m\u00e9s formal per a aquestes xarxes seria \"xarxes de ribera per elevaci\u00f3 \". Una altra denominaci\u00f3, basada en el seu funcionament, seria la de \"xarxes basculants\".\nTamb\u00e9 hi ha xarxes basculants a Europa (a B\u00e8lgica, Fran\u00e7a i It\u00e0lia concretament) que nom\u00e9s funcionen de forma artesanal i residual. O com a reclam tur\u00edstic.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El County Hall  ( Sal\u00f3 Comtal en  angl\u00e8s) \u00e9s un edifici situat al districte londinenc de  Lambeth, va ser la seu del Consell del Gran Londres. L'edifici est\u00e0 a la vora del riu T\u00e0mesi, al nord del Westminster Bridge i davant del Palau de Westminster. Les estacions de metro m\u00e9s properes s\u00f3n  Waterloo i  Westminster.Avui dia el County Hall \u00e9s un lloc de negocis i atraccions, que inclouen l'Univers Dal\u00ed, el London Aquarium i una zona de jocs  Namco Station . El London Eye est\u00e0 al costat de l'edifici, i les seves taquilles i botigues estan siuades al seu interior. Tamb\u00e9 hi ha una zona de sales d'exhibicions que van ser la seu de la Saatchi Gallery des del 2003 al 2006 i que ara es fa servir per a exposicions itinerants. Altres parts de l'edifici alberguen dos hotels (1 Premier Travel Inn i un Marriott Hotel de cinc estrelles), diversos restaurants i alguns habitatges. Hi ha disponibles espais per a altres usos, inclosa la Cambra del Consell de Londres al cor de l'edifici.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Festival Internacional Cervantino (popularment conegut com El Cervantino) t\u00e9 lloc cada tardor a la ciutat de Guanajuato, situada al centre de M\u00e8xic. Aquesta \u00e9s una petita ciutat de l'\u00e8poca colonial amb una gran vida cultural. Els or\u00edgens del festival s\u00f3n de mitjans del segle xx, quan els jocs curts de Miguel de Cervantes anomenen \"entremesos\" es van dur a terme a les places de la ciutat. El 1972, aix\u00f2 es va ampliar amb suport federal per incloure m\u00e9s esdeveniments per afegir un sabor m\u00e9s internacional. Des de llavors, el FIC ha crescut fins a convertir-se en un destacat esdeveniment art\u00edstic i cultural de M\u00e8xic i Am\u00e8rica Llatina, i un dels quatre grans esdeveniments del seu tipus al m\u00f3n.\n\u00c9s membre de l'Associaci\u00f3 Europea de Festivals i de l'Associaci\u00f3 Asi\u00e0tica de Festivals de Teatre. A m\u00e9s del suport del govern, tamb\u00e9 hi ha patrocinadors privats, com Telmex, Televisa i Microsoft.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El desenvolupament de la televisi\u00f3 estava molt lligat a les estructures establertes, societats i disposicions comercials de la r\u00e0dio. Per\u00f2 tamb\u00e9 existien uns vincles complexes entre la introducci\u00f3 del nou medi i el progr\u00e9s de la ind\u00fastria del cine a partir dels anys trenta.\nUna de les primeres emissions p\u00fabliques de televisi\u00f3 als Estats Units va ser rebuda a una sala de cinema de Nova York, el maig de 1930. Dos anys m\u00e9s tard, a Gran Bretanya, el pioner John Logie Baird va aconseguir realitzar un dels seus cops publicitaris m\u00e9s notables amb la transmissi\u00f3 en directe de la cursa de cavalls del Derby, al cine Metropol de Victoria.\nL'any 1938, la ind\u00fastria del cine de Hollywood estava tant interessada en la televisi\u00f3 que va establir un poder\u00f3s comit\u00e8 per tal d'estudiar-ne l'assumpte. A Chicago, l'any 1940, la Paramount va establir la primera emissora de televisi\u00f3 pr\u00f2pia d'una companyia cinematogr\u00e0fica. Al final de la Segona Guerra Mundial altres societats cinematogr\u00e0fiques van seguir l'exemple marcat per la Paramount, buscant nous permisos per a la retransmissi\u00f3 televisiva. En menys d'una d\u00e8cada la televisi\u00f3 s'ha convertit en un medi exclusivament dom\u00e8stic i des de llavors, el cine s'ha trobat combatent contra aquest formidable rival.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El psicodrama \u00e9s una eina de desenvolupament personal que utilitza la teatralitzaci\u00f3 dram\u00e0tica per mitj\u00e0 de guions improvisats. Avui \u00e9s utilitzat en ter\u00e0pia de grup, en ter\u00e0pia familiar o en ter\u00e0pia individual. Permet l'escenificaci\u00f3 de neurosis i altres processos ps\u00edquics.\nSegons el Diccionari Internacional de la psicoan\u00e0lisi sota la direcci\u00f3 de Alain de Mijolla, Calmann-L\u00e9vy, 2002,\nes tracta d'un \u00abm\u00e8tode d'investigaci\u00f3 dels processos ps\u00edquics utilitzant la posada en marxa d'una dramatitzaci\u00f3 per mitj\u00e0 de guions improvisats posats en escena i representats per un grup de participants. \u00bb", "target": "Entreteniment"}, {"text": "DVB-RCT (Digital Video Broadcasting \u2013 Return Channel Terrestrial, en angl\u00e8s) \u00e9s un sistema estandarditzat i publicat per l'ETSI l'any 2002 (EN 301 958v1.1.1(2002-03)) que permet, mitjan\u00e7ant una transmissi\u00f3 sense fils, la interactivitat dels usuaris per un canal de retorn amb la Televis\u00f3 Digital Terrestre (TDT), de l'est\u00e0ndard DVB-T.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El dab \u00e9s un gest, un ball, i un moviment coreogr\u00e0fic on el ballar\u00ed posa el seu rostre al plec del colze, tot apuntant el cel a la direcci\u00f3 oposada amb els dos bra\u00e7os paral\u00b7lels. Aquest moviment ha estat popularitzat per la m\u00fasica hip-hop. Ha estat molt est\u00e8s entre els adolescents i nens d'arreu del m\u00f3n i vindria a exaltar la capacitat humana de connectar-nos mundialment m\u00e9s enll\u00e0 de fronteres, \u00e8tnies, cultures o lleng\u00fces.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Des de l'aparici\u00f3 de la r\u00e0dio (mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3) en 1924 es va advertir el potencial efecte de la publicitat radiof\u00f2nica en els oients, i van sorgir els primers programes patrocinats, esments a manera d'hist\u00f2ries o can\u00e7ons enganxoses. Fins que va ser ocupada gran part pels EUA durant la Guerra Freda. Tres d\u00e8cades despr\u00e9s, minva el seu furor per l'aparici\u00f3 de la televisi\u00f3. Avui, \u00e9s el segon mitj\u00e0 en el r\u00e0nquing d'audi\u00e8ncia per\u00f2 el quart quant a inversi\u00f3 publicit\u00e0ria.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Buergbrennen \u00e9s una celebraci\u00f3 centrada en una gran foguera que t\u00e9 lloc durant el primer diumenge de quaresma a Luxemburg i els seus voltants. A Alemanya se l'anomena Burgbrennen, a Fran\u00e7a i B\u00e8lgica, es coneix com el dimanche des Brandons. Es basa en les tradicions antigues que representen el final de l'hivern i l'arribada de la primavera.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Eurovelo (European Cycle Route Network) \u00e9s una xarxa de rutes trans-europees de llarga dist\u00e0ncia per realitzar en bicicleta. La xarxa s'est\u00e0 desenvolupant de forma local des de diversos pa\u00efsos i entitats i fou coordinada inicialment per la European Cyclist Federation (ECF, Federaci\u00f3 Europea de Ciclistes), per Sustrans del Regne Unit i per De Frei Fugle de Dinamarca. Des del 2007, la coordinaci\u00f3 la fa la ECF junt a socis nacionals i regionals.Tot i que la xarxa est\u00e0 dissenyada per un \u00fas essencialment cicloturista, les rutes EuroVelo tamb\u00e9 donen suport als despla\u00e7aments locals diaris (per anar a la feina, a l'escola, per oci, etc). De fet, l'objectiu d'EuroVelo \u00e9s encoratjar a utilitzar la bicicleta en la major part dels despla\u00e7aments possibles.La dist\u00e0ncia total de les rutes planificades \u00e9s d'uns 70.000 km, dels quals 45.000 ja estan constru\u00efts.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una penyora \u00e9s un objecte que en determinats jocs el jugador que comet alguna error deixa en dip\u00f2sit fins a la fi de la partida, moment en qu\u00e8 el podr\u00e0 recuperar a canvi d'alguna acci\u00f3 que hom li far\u00e0 fer, com ara cantar una can\u00e7\u00f3, caminar a peu ranquet, dir un embarbussament, etc.\nViccionari", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Kenken (japon\u00e8s \u8ce2 Ken, Kashiko), tamb\u00e9 denominat Kenko o KenDoku (versions no autoritzades es denominen de vegades Mathdoku o Calcudoku) \u00e9s un trencaclosques creat per Tetsuya Miyamoto amb l'objectiu d'exercitar la ment.Les regles s\u00f3n no repetir cap n\u00famero en files o columnes i les regions marcades de formes diverses han d'estar ocupades per n\u00fameros que formin la xifra exacta mitjan\u00e7ant les operacions indicades: suma, resta, multiplicaci\u00f3 o divisi\u00f3. Si no s'indica el contrari, generalment els d\u00edgits poden repetir-se dins d'una regi\u00f3, sempre que no es trobin en la mateixa fila o columna.\nKenken \u00e9s una variant del Sudoku; la difer\u00e8ncia \u00e9s que en el Sudoku els d\u00edgits no tenen un ordre l\u00f2gic i poden ser intercanviats per dibuixos o lletres, mentre que en aquest cas s\u00ed que es fa \u00fas del valor assignat a cada cel\u00b7la.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La s\u00e8rie de productes James Bond se centra en l'agent secret fictici 007 del Servici Secret Brit\u00e0nic creat el 1953 per l'escriptor Ian Fleming, que el va fer apar\u00e8ixer en dotze novel\u00b7les i dues compilacions d'hist\u00f2ries curtes. Des de la mort de Fleming el 1964, fins a vuit autors han escrit novel\u00b7les o novel\u00b7litzacions autoritzades sobre Bond: Kingsley Amis, Christopher Wood, John Gardner, Raymond Benson, Sebastian Faulks, Jeffery Deaver, William Boyd i Anthony Horowitz. La darrera novel\u00b7la \u00e9s Forever and a Day d'Anthony Horowitz, publicada el maig de 2018. A m\u00e9s a m\u00e9s Charlie Higson va escriure una s\u00e8rie de novel\u00b7les sobre el jove James Bond, i Kate Westbrook va escriure tres novel\u00b7les basades en el personatge recurrent de Moneypenny.\nEl personatge ha sigut adaptat televisi\u00f3, r\u00e0dio, c\u00f2mics, videojocs, i pel\u00b7l\u00edcules. \u00c9s la s\u00e8rie de pel\u00b7l\u00edcules m\u00e9s antiga de la hist\u00f2ria i el conjunt d'elles ha recaptat 7.040 milions de d\u00f2lars en total in total, sent la sisena s\u00e8rie de pel\u00b7l\u00edcules m\u00e9s lucrativa de la hist\u00f2ria, que va comen\u00e7ar el 1962 amb Agent 007 contra el Dr. No (Dr. No), protagonitzada per Sean Connery com a James Bond. A data de 2022, hi hagut vint-i-quatre t\u00edtols en la s\u00e8rie de pel\u00b7l\u00edcules d'Eon Productions. El film Bond m\u00e9s recent \u00e9s Spectre (2015), i est\u00e0 protagonitzat Daniel Craig interpretant a James Bond; sent el sis\u00e8 actor que ha fet de Bond en les pel\u00b7l\u00edcules d'Eon. Tamb\u00e9 hi ha hagut dues produccions independents de pel\u00b7l\u00edcules sobre Bond: Casino Royale (una par\u00f2dia de 1967) i Mai diguis mai m\u00e9s (Never Say Never Again) (una obra derivada de 1983 d'Operaci\u00f3 Tro [Thunderball]). El 2015 es va estimar que la saga tenia un valor 19,9 milers de milions de d\u00f2lars.Les pel\u00b7l\u00edcules de Bond s\u00f3n conegudes per diversos tropes, incl\u00f2s l'acompanyament musical, amb les can\u00e7ons tem\u00e0tiques havent rebut nominacions a premis Oscar en diverses ocasions i dues vict\u00f2ries, per Sam Smith i Adele. Altres elements importants que apareixen en la majoria de les pel\u00b7l\u00edcules s\u00f3n els cotxes Bond, les pistoles, i els aparells que subministra la Secci\u00f3 Q. Les pel\u00b7l\u00edcules tamb\u00e9 es coneixen pels flirtejos i les relacions de Bond amb diverses dones, a les quals a vegades se les coneix com a \"xiques Bond\".", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Joost (pronunciat [d\u0292ust], com la paraula just) \u00e9s un sistema per distribuir programes de televisi\u00f3 i altres formes de v\u00eddeo a trav\u00e9s de la xarxa.\nEl desenvolupament de Joost va comen\u00e7ar el 2006. Sota el nom en clau \"The Venice Project\", Zennstr\u00f6m i Friis van reunir equips formats per m\u00e9s de 150 desenvolupadors de mitja dotzena de ciutats d'arreu del m\u00f3n, incloent-hi Nova York, Londres, Leiden i Tolosa de Llenguadoc. El cap t\u00e8cnic de Joost \u00e9s Dirk-Willem van Gulik. Durant el 2007-2008, Joost va utilitzar la tecnologia de televisi\u00f3 peer-to-peer (P2PTV), creada per Niklas Zennstr\u00f6m i Janus Friis (fundadors de Skype i Kazaa) per distribuir contingut al seu reproductor d'escriptori basat en Mozilla i a finals de 2008, es va migrar per utilitzar un reproductor web basat en Flash. La companyia va tancar finalment el 2012.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Tom\u00e1s Motos Teruel, \u00e9s un pedagog especialitzat en creativitat, teatre i expressi\u00f3 corporal, que ha estat professor titular a la Universitat de Val\u00e8ncia de Did\u00e0ctica i Organitzaci\u00f3 Escolar. \u00c9s doctor en Filosofia i Ci\u00e8ncies de l'educaci\u00f3, premi Extraordinari, llicenciat en Psicologia i en Pedagogia, i mestre. L'any 1985 va rebre un acc\u00e8ssit al Premi Nacional d'Investigaci\u00f3 educativa. Ha publicat diverses obres de teatre i \u00e9s membre de la Academia de las Artes Esc\u00e9nicas de Espa\u00f1a. El seu camp d'investigaci\u00f3 per excel\u00b7l\u00e8ncia ha estat el teatre en l'educaci\u00f3 i el 2020 va publicar l'assaig Teatro en la educaci\u00f3n (Espa\u00f1a, 1970-2018).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'esquer, esc o esca \u00e9s qualsevol aliment o subst\u00e0ncia que l'imiti utilitzada per atraure una presa. L'\u00fas d'un esquer \u00e9s una pr\u00e0ctica comuna a diverses formalitats de ca\u00e7a amb parany. S'utilitza per ca\u00e7ar el lleopard en els safaris o atreure els taurons per a safaris subaqu\u00e0tics. Tamb\u00e9 es fa servir per ca\u00e7ar ossos i llops. En la pesca amb canya l'esquer es punxa a l'ham de manera que el peix en quedi enganxat quan vol menjar-se'l. Tradicionalment, els cucs de terra, insectes (per exemple tric\u00f2pters), i peixos o trossos de peixos s'han fet servir amb aquesta finalitat. Actualment tamb\u00e9 es fan servir esquers sint\u00e8tics i senyals el\u00e8ctrics atractius.\n\n", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La marxa  \u00e9s la manera com la gent o els animals es mouen fent servir les cames. Si una persona va a caminar, es diu que ell o ella se'n va anar a \"fer una passejada\". Caminar, durant una bona estona, \u00e9s conegut com un exercici sa. La marxa  \u00e9s una forma de caminar a ritme sostingut com a pr\u00e0ctica d'exercici f\u00edsic.Es pot alternar amb altres exercicis recorrent circuits pel carrer o la muntanya. La difer\u00e8ncia entre c\u00f3rrer i fer marxa \u00e9s molt clara, per\u00f2 se sol entendre que la marxa \u00e9s a ritme constant i a una velocitat gens r\u00e0pida. Es recomana fer-ho a la gent jubilada per a cremar el sucre en exc\u00e9s i mantenir-se en forma.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una audioguia (en angl\u00e8s: audio tour) \u00e9s un sistema electr\u00f2nic que permet realitzar guies personalitzades en museus, parcs, centres hist\u00f2rics i sales d'art. S\u00f3n utilitzades tamb\u00e9 com un tour guiat a l'aire lliure. Donen informaci\u00f3 hist\u00f2rica, t\u00e8cnica i visual de l'objecte que se est\u00e0 visitant. Les audioguies estan disponibles en general en diferents idiomes, es poden llogar en general en els museus per xifres m\u00f2diques, algunes vegades venen incloses en el valor de l'entrada.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "GLAM \u00e9s un acr\u00f2nim format a partir de les paraules angleses \u00abgalleries, libraries, archives, and museums\u00bb (\u00abpinacoteques, biblioteques, arxius i museus\u00bb). M\u00e9s generalment, es pot definir els GLAM com a institucions p\u00fabliques que custodien col\u00b7leccions de b\u00e9ns culturals diversos. El terme GLAM aparegu\u00e9 quan aquestes institucions van comen\u00e7ar a treballar de forma conjunta o, si m\u00e9s no, convergent, de manera que es va sentir la necessitat d'ajuntar esfor\u00e7os per a una tasca que els \u00e9s comuna. Aix\u00f2 es va fer especialment visible quan van comen\u00e7ar a penjar les seves col\u00b7leccions on-line. Les obres d'art, els llibres, els documents i tota mena d'objectes esdevenen aut\u00e8ntics \"recursos culturals\" lliures i igualitaris quan apareixen on-line a disposici\u00f3 de tothom. Com a institucions que custodien b\u00e9ns culturals, els GLAM tenen la vocaci\u00f3 i la funci\u00f3, no nom\u00e9s de preservar-los, sin\u00f3 sobretot de posar els seus materials a disposici\u00f3 del p\u00fablic i especialment com a fonts prim\u00e0ries de qualitat per als investigadors. Des del 2010, ha aparegut el viquipedista resident com un nou recurs per donar sortida a aquesta necessitat dels GLAM.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La pesca \u00e9s el conjunt de t\u00e8cniques i activitats per capturar peix i altres esp\u00e8cies aqu\u00e0tiques, aix\u00ed com la ind\u00fastria basada en la transformaci\u00f3 i comercialitzaci\u00f3 d'aquest productes, capturats als mars, rius i llacs.Es distingeix generalment la pesca fluvial i la pesca mar\u00edtima. La pesca mar\u00edtima es divideix en la pesca costanera, sovint artesana i la pesca d'altura m\u00e9s aviat amb grans vaixells-f\u00e0brica. La sobrepesca i la industrialitzaci\u00f3 van contribuir a l'esgotament dels fons. El sector va comen\u00e7ar canviant des dels anys 1970 per l'expansi\u00f3 de l'aq\u00fcicultura i el 2020 la meitat del peix i el marisc que es menja no es pesca, sin\u00f3 que es cria en una mena de \u00abgranges aqu\u00e0tiques\u00bb o piscifactories.\nSe l'ha de distingir de la pesca esportiva (mar\u00edtima o fluvial) que no fa part del sector alimentari (per\u00f2 s\u00ed del lleure i dels esports aqu\u00e0tics.)", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Antre \u00e9s un nom alternatiu amb el qual hom coneix els clubs nocturns, discoteques, bars i locals similars. Els antres s\u00f3n llocs on els concurrents poden ballar, socialitzar o consumir begudes alcoh\u00f2liques i en general tenint l'entreteniment com a objectiu. A Espanya el terme \u00e9s concretament emprat amb car\u00e0cter despectiu per referir certs llocs d'oci i entreteniment de dubtosa reputaci\u00f3, fent refer\u00e8ncia als seus intempestius horaris d'obertura, les poques comoditats que ofereixi a la clientela, les pr\u00e0ctiques al marge de la llei que en ells puguin donar-se o, simplement, al seu aspecte ombr\u00edvol, ll\u00f2brec o semiocult.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un pescador \u00e9s la persona que viu de les captures de peixos i altres animals aqu\u00e0tics, ja que pesca prou quantitat per alimentar-se i vendre'n l'excedent. Pertanyent al sector primari, \u00e9s una professi\u00f3 que ha existit des de la prehist\u00f2ria en diverses modalitats, b\u00e0sicament pesca des de costa o amb vaixell. Es calcula que al m\u00f3n hi ha m\u00e9s de 30 milions de persones amb aquest ofici, especialment a l'\u00c0sia. Els t\u00e8cnics de la piscicultura tamb\u00e9 es consideren pescadors. El pescador pot ser una met\u00e0fora per referir-se a Jes\u00fas.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Festival Internacional de Pallasses d'Andorra (FIPA) \u00e9s un certamen creat per Pepa Plana i Tortell Poltrona per promoure la pres\u00e8ncia femenina en les arts esc\u00e8niques i en especial en el m\u00f3n de la comicitat, on constataven la manca de pallasses.La celebraci\u00f3 del festival, a Andorra la Vella, va tenir una periodicitat bianual des del 2001 fins al 2009, i al llarg d'aquests anys hi van participar companyies arribades d'arreu \u2013Su\u00efssa, Fran\u00e7a, Espanya, Brasil, Argentina, Finl\u00e0ndia, B\u00e8lgica, \u00c0ustria, Pol\u00f2nia...\u2013, que actuaven al Teatre Comunal, al Centre de Congressos del Com\u00fa d'Andorra, el Centre Cultural del Com\u00fa a Sant Juli\u00e0 de Ll\u00f2ria o als mateixos carrers de la ciutat. Despr\u00e9s de cinc edicions la seva celebraci\u00f3 es va veure interrompuda.A l'estela del festival, \u00fanic fins aleshores al m\u00f3n, havien anat apareixent arreu altres trobades de caracter\u00edstiques similars: Clownin Festival de Viena, Red Pearl Women Clown Festival de H\u00e8lsinki, o Festival Esse Monte de Mulher Palha\u00e7a de R\u00edo\u2026 O b\u00e9 altres a Recife, Bras\u00edlia, Barcelona (Almacen) o Sant Esteve de Palautordera (Circ Cric).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El fitness \u00e9s l'exercici f\u00edsic fet per mantenir un correcte estat de salut. Recull l'ideal grec de la 'kalokagatia', o s\u00edntesi del bo i el bell.\nEn l'actualitat el fitnes implica m\u00faltiples factors que es poden resumir en l'ideal grec perfectament: una millora de la condici\u00f3 f\u00edsica en general amb la seva conseg\u00fcent resposta en l'apartat de l'aspecte f\u00edsic, i tot aix\u00f2 a trav\u00e9s d'un sistema d'entrenament individualitzat, d'una adequada nutrici\u00f3 i un descans apropiat.L'objectiu del fitnes \u00e9s la salut, perqu\u00e8 la mateixa condici\u00f3 f\u00edsica implica salut de forma directament proporcional. L'entrenament en fitnes t\u00e9 com a objectiu el desenvolupament integral de totes les qualitats f\u00edsiques del subjecte: un entrenament cardiovascular per a desenvolupar el sistema cardiorespiratori, un entrenament amb c\u00e0rregues i de flexibilitat i elasticitat per a potenciar el sistema neuromuscular, tot aix\u00f2 acompanyat d'una alimentaci\u00f3 correcta i equilibrada i, en cas necessari, de la suplementaci\u00f3 apropiada per a cada cas en particular.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Diexisme \u00e9s l'afici\u00f3 d'escoltar emissores de r\u00e0dio allunyades o ex\u00f2tiques. En el cas de tractar-se de radioaficionats s'ent\u00e9n que la comunicaci\u00f3 s'estableix entre punts geogr\u00e0ficament allunyats.\nEl DX es pot practicar a totes les bandes de freq\u00fc\u00e8ncia i classes d'emisi\u00f3.\n\nEls modus que m\u00e9s es fan servir s\u00f3n la CW i la Banda lateral \u00fanica (BLU).\nEl modus que es fa servir m\u00e9s per escoltar \u00e9s l'amplitud modulada i la banda m\u00e9s escoltada generalment \u00e9s l'Ona Curta; la comunicaci\u00f3 es pot fer fins i tot amb l'altra banda del m\u00f3n.El DX en bandes altes com la VHF i la UHF i fins a la SHF tamb\u00e9 \u00e9s possible, generalment no arriba tan lluny, de l'ordre d'alguns centenars de kil\u00f2metres, encara que aquest abast pot augmentar molt amb t\u00e8cniques com el rebot lunar o la dispersi\u00f3 mete\u00f2rica, o, amb la utilitzaci\u00f3 d'antenes altament directives.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un arp\u00f3 \u00e9s un instrument de pesca format per una asta de ferro amb una punta dentada, utilitzat en la pesca per a capturar grans peixos i balenes, i el ferro de tres puntes, la del mig per a ferir i les dels costats, orientades en sentit contrari, per a retenir la presa. Aquest instrument es fa servir des de la prehist\u00f2ria. L'arp\u00f3 va amarrat a un cordill que permet recollir la presa en el vaixell.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Conservatori i Jard\u00ed Bot\u00e0nic de Ginebra o en franc\u00e8s: Conservatoire et Jardin botaniques de Gen\u00e8ve, \u00e9s un jard\u00ed bot\u00e0nic situat prop del llac Lem\u00e1n, en Ginebra, Su\u00efssa. Al costat d'un Arboretum, i diverses seccions de col\u00b7leccions de plantes, es duen a terme programes de recuperaci\u00f3 d'esp\u00e8cies animals en reculada en el seu mitj\u00e0 natural, o en perill d'extinci\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "De 1980 en\u00e7\u00e0, l'Organitzaci\u00f3 Mundial de Turisme de les Nacions Unides (OMT) ha celebrat el Dia mundial del turisme com a dia internacional el 27 de setembre. Aquesta data va ser triada aquell dia de l'any 1970, en ser adoptats els estatus de l'OMT. L'adopci\u00f3 d'aquests estatuts \u00e9s considerada una fita en el turisme global. El prop\u00f2sit d'aquest dia \u00e9s conscienciar sobre la funci\u00f3 del turisme en la comunitat internacional i mostrar com afecta els valors socials, culturals, pol\u00edtics i econ\u00f2mics en tot el m\u00f3n. El lema del dia va ser \"turisme sostenible\" el 2017. El 2018 el lema va ser \"turisme i la transformaci\u00f3 Digital\" i el 2019 \"turisme i feines: un futur millor per a tothom\".\nEn la dotzena sessi\u00f3 a Istanbul, Turquia, l'octubre del 1997, l'assemblea general de l'OMT va decidir designar un pa\u00eds amfitri\u00f3 cada any per a actuar com el soci de l'organitzaci\u00f3 en la celebraci\u00f3 del Dia mundial del turisme. En la quinzena sessi\u00f3 a Pequ\u00edn, Xina, l'octubre del 2003, l'assemblea va decidir el seg\u00fcent ordre geogr\u00e0fic per a les celebracions del Dia mundial: 2006 a Europa; 2007 a \u00c0sia del sud; 2008 a les Am\u00e8riques; 2009 a \u00c0frica i 2011 a l'Orient Mitj\u00e0.\n\nEl nigeri\u00e0 Ignatius Amaduwa Atigbi va ser qui va proposar la idea de celebrar el 27 de setembre de cada any com a Dia mundial del turisme. El 2009 va ser reconegut per aquesta contribuci\u00f3. El color del Dia mundial del turisme \u00e9s el blau.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un Projector LCD o Projector a LCD \u00e9s un tipus de projector per a la visualitzaci\u00f3 de v\u00eddeo, imatges o dades inform\u00e0tiques en una pantalla o una altra superf\u00edcie plana. \u00c9s l'equivalent modern del projector de diapositives.\nPer fer visibles les imatges els projectores LCD ( pantalla de cristall l\u00edquid) envien la llum d'una l\u00e0mpada que pot ser d'halur met\u00e0l\u00b7lic o de LED, a trav\u00e9s d'un prisma o una s\u00e8rie de filtres dicroics que separen la llum dirigint-la a tres panells separats de poli-silici, un per a cadascun dels components de la mescla additiva del senyal de v\u00eddeo: vermell, verd i blau.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Nascut com a Gabriel Moll Blanes (Capdepera, Mallorca, 1941 \u2013 Barcelona, 17 de febrer de 2009), fou un home que dedic\u00e0 tota la seva vida a les arts esc\u00e8niques i cinematogr\u00e0fiques.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La hist\u00f2ria de la r\u00e0dio descriu els principals passos en l'evoluci\u00f3 del mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 anomenat r\u00e0dio i de la tecnologia que el fa possible, des del descobriment de les ones electromagn\u00e8tiques fins a l'actualitat.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Parker Brothers \u00e9s una marca comercial dedicada a la fabricaci\u00f3 i distribuci\u00f3 de jocs i joguines. Durant els seus 115 anys de vida, la companyia ha distribu\u00eft m\u00e9s de 1800 jocs. Entre els seus jocs de taula m\u00e9s coneguts podem trobar el Monopoly, el Cluedo, el Risk, el Trivial Pursuit i la Ouija, entre d'altres. Actualment, Parker Brothers forma part de l'empresa de joguines Hasbro.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El joc de canyes \u00e9s un joc de lluita d'origen militar de gran celebraci\u00f3 a Espanya des del segle xvi al xviii, juntament amb les festes de llumin\u00e0ries en moltes de les seves places majors. Viciana ens explica a la seva cr\u00f2nica com Carles V jugava a Val\u00e8ncia al joc de canyes amb la seva \u00e0via Germana de Foix. Consistia en fileres d'homes muntats a cavall (normalment nobles) tirant-se canyes com si fossin llances o dards i aturant-les amb l'escut. Es feien c\u00e0rregues de combat, escapant fent cercles o semicercles en grups de fileres.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Digital Light Processing (Processament Digital de la Llum) \u00e9s una tecnologia usada en televisions de projecci\u00f3 i videoprojectors. Va ser desenvolupada originalment per Texas Instruments el 1987, encara que avui dia podem trobar diverses companyies que tamb\u00e9 la desenvolupen i comercialitzen, entre elles Samsung o Thomson.\nJuntament amb les tecnologies LCD i LCoS s\u00f3n l'actualitat de la televisi\u00f3 de projecci\u00f3 i han aconseguit suplantar les pantalles de TRC. Totes aquestes tecnologies m\u00e9s les pantalles de plasma competeixen pel mercat de la HDTV.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La Confraria de Pescadors Sant Pere de Calafell \u00e9s un edifici de planta rectangular, d'una sola planta i coberta plana, amb la fa\u00e7ana principal que dona a l'avinguda de Sant Joan de D\u00e9u i la posterior a la platja al terme de Calafell (Baix Pened\u00e8s). A l'edifici originari es van adossar posteriorment diversos cossos. Un al costat nord-oest, amb coberta de teula ar\u00e0biga de tres aiguavessos, i dos a la banda de la platja; un amb coberta plana i l'altre amb coberta d'un aiguav\u00e9s de fibrociment. Al del costat sud-est, que es va construir l'any 1969, hi ha la llar del pescador jubilat. Exteriorment, l'edifici t\u00e9 una composici\u00f3 molt senzilla. Els \u00fanics elements formals s\u00f3n un s\u00f2col, un llistell i una cornisa. Els paraments de fa\u00e7ana s\u00f3n arrebossats i pintats de color blanc i blau. A la fa\u00e7ana principal hi ha un plaf\u00f3 de rajoles, col\u00b7locat recentment, amb la representaci\u00f3 de Sant Pere. Al cos de la banda nord-oest hi ha la m\u00e0quina per arrossegar les barques. El sistema constructiu emprat \u00e9s de tipus tradicional amb murs de c\u00e0rrega i sostres unidireccionals. Els murs s\u00f3n de ma\u00f3 mass\u00eds i totxana perforada units amb morter.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un dibuix animat de dissabte al mat\u00ed (terme emprat de l'angl\u00e8s \"Saturday-morning cartoon\") \u00e9s un terme col\u00b7loquial per a la programaci\u00f3 original de televisi\u00f3 amb dibuixos animats que normalment estava programada els dissabtes al mat\u00ed als Estats Units a les principals cadenes de televisi\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un fossat d'orquestra \u00e9s la zona d'un teatre, generalment situada en una zona baixa davant de l'escenari, en qu\u00e8 actuen els m\u00fasics. Les fosses orquestrals s'utilitzen en formes de teatre que requereixen m\u00fasica (com ara \u00f2pera i ballet) o en casos en qu\u00e8 es requereix m\u00fasica incidental. El director sol situar-se a la part davantera de la fossa orquestral que mira cap a l'escenari.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un passatemps \u00e9s un joc d'enginy, coneixement del llenguatge, resoluci\u00f3 de problemes espacials, etc.; habituals en molts diaris i revistes d'informaci\u00f3 general.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un Maibaum (alemany), majtr\u00e6 (dan\u00e8s), maypole (angl\u00e8s), majst\u00e5ng (suec) o mai (gasc\u00f3), que vol dir arbre de maig o pal de maig, \u00e9s un tronc o pal de fusta de diversos metres, adornat amb branques d'arbres, cintes colors i escuts d'associacions o ciutats, que normalment s'erigeix a principis de maig com a part d'una festa tradicional. A canvi a alguns pa\u00efsos es porta a terme l'erecci\u00f3 a la Nit de Sant Joan, en altres casos el pal no s'erigeix anualment, sin\u00f3 \u00e9s un ornament permanent. A algunes regions tamb\u00e9 existeix la tradici\u00f3 de grimpar pel pal, semblant a la cucanya.\nA Gascunya, particularment a la costa, la festa tradicional de la Maiada \u00e9s encara ben viva. Durant la nit del 30 d'abril al primer de maig, s'erigeix un arbre, generalment un pi adornat de colors vius, que diuen el mai, per festejar un esdeveniment com un aniversari, etc. Ho fan de manera discreta, gaireb\u00e9 clandestina, per provocar un efecte de sorpresa a la matinada. La persona a qui \u00e9s dedicat el mai ha de pagar el beure i el menjar als convidats. A Anglet, vila del Pa\u00eds Basc nord, de llengua pr\u00f2pia occitana, la municipalitat ha erigit un mai per la primera vegada en maig de 2013, com s\u00edmbol de la identitat gascona recuperada.A Alemanya i \u00c0ustria el Maibaum s'erigeix el dia 1 de maig o a la vig\u00edlia. A moltes \u00e0rees, sobretot a Baviera, Baden-W\u00fcrttemberg i \u00c0ustria l'erecci\u00f3 \u00e9s acompanyada per una festa popular.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Picacrestes \u00e9s la Colla Dansaire del Prat de Llobregat creada l'any 2011 que treballa per recuperar i promoure la dansa tradicional del Prat de Llobregat i catalana en general. La colla ha recuperat i reconstru\u00eft balls pratencs com El Carnestoltes, El Ball de la Creu, El Ball del Tortell, i alguns balls de bastons. L'any 2015, impuls\u00e0 el primer Dansabaix, Trobada de Danses Tradicionals pr\u00f2pies del Baix Llobregat. El 2017 s'inaugura La Nau de Cultura Popular, seu de la federaci\u00f3 El Nus, on Picacrestes hi t\u00e9 un espai.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una falca \u00e9s una forma radiof\u00f2nica en la qual es transmet un missatge sense presentar-se a si mateixa, sin\u00f3 que va integrada en altres formats, en ser clar amb el seu contingut. Per exemple, un reportatge dins d'una cr\u00f2nica com il\u00b7lustraci\u00f3 d'una taula rodona o un espot publicitari despr\u00e9s d'una can\u00e7\u00f3 en una emissi\u00f3 radiof\u00f2nica. En principi no ha de tenir una durada major d'un minut i sol ser la forma m\u00e9s habitual d'introduir la publicitat en un mitj\u00e0 radiof\u00f2nic. Les principals caracter\u00edstiques de la falca s\u00f3n: que \u00e9s clara, breu i concreta. Per aix\u00f2 podem fer servir la f\u00f3rmula: \"PROBLEMA CONCRET-SOLUCI\u00d3 CONCRETA\"", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Architecture for Control Networks (amb acr\u00f2nim angl\u00e8s ACN) \u00e9s un conjunt de protocols de xarxa per al control d'equips de tecnologia d'entreteniment, especialment els que s'utilitzen en actuacions en directe o instal\u00b7lacions a gran escala. Per exemple, equips d'il\u00b7luminaci\u00f3, \u00e0udio o efectes especials. ACN est\u00e0 gestionat per Entertainment Services and Technology Association i la seva primera versi\u00f3 oficial va ser ANSI Standard E1.17-2006 - Entertainment Technology - Architecture for Control Networks. L'est\u00e0ndard es va revisar i publicar posteriorment com a ANSI E1.17-2010.ACN es va dissenyar inicialment per posar-se en capes a la part superior d' UDP/IP i, per tant, s'executar\u00e0 sobre la majoria de transports IP, incloses les xarxes Ethernet est\u00e0ndard i de baix cost i 802.11 (Wi-Fi).ACN defineix una arquitectura de protocol com\u00fa, dos protocols de xarxa principals (SDT, DMP), un llenguatge de descripci\u00f3 de dispositiu (DDL) i una s\u00e8rie de \"Perfils E1.17 per a la interoperabilitat\" (coneguts com a EPI o perfils d'interoperabilitat) que defineixen com els elements de l'arquitectura ACN s'ha d'utilitzar en un context determinat per aconseguir la interoperabilitat. Per exemple, proporcionant valors o intervals espec\u00edfics per als par\u00e0metres de temporitzaci\u00f3 que s'utilitzen en un entorn de xarxa concret.\nS'ha criticat el desglossament d'ACN en subprotocols, perfils d'interoperabilitat i altres petites peces ja que dificulta la lectura i la comprensi\u00f3 d'ACN, per\u00f2 fa que l'arquitectura sigui molt modular i netament estratificada i aix\u00f2 ha perm\u00e8s que moltes de les peces s'utilitzin en altres contextos o substitu\u00efssin o revisin sense canviar les altres peces. Per exemple, DMP s'ha operat a trav\u00e9s de TCP i SDT tal com es defineix a l'est\u00e0ndard inicial, DDL s'ha adaptat amb pocs canvis per descriure els dispositius als quals s'accedeix DMX512 (ANSI E1.31/Streaming ACN) i s'han vist diversos perfils d'interoperabilitat.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El jard\u00ed bot\u00e0nic de Brooklyn (BBG) \u00e9s un jard\u00ed bot\u00e0nic del districte de Brooklyn a la ciutat de Nova York. Fundat el 1910 i situat al Mount Prospect Park, al costat del Prospect Park i el museu de Brooklyn, el jard\u00ed de 21 hect\u00e0rees de 52 acres inclou diversos jardins especialitzats dins del jard\u00ed, col\u00b7leccions de plantes i el conservatori Steinhardt, que acull el CV Starr Bonsai Museum, tres pavellons de plantes amb tem\u00e0tica clim\u00e0tica, una casa de plantes aqu\u00e0tiques de ferro colat i vidre blanc i una galeria d'art. El jard\u00ed cont\u00e9 m\u00e9s de 14.000 t\u00e0xons de plantes i cada any t\u00e9 m\u00e9s de 900.000 visitants. El jard\u00ed es troba adjacent a la hist\u00f2rica comunitat de Park Slope. \u00c9s membre del BGCI i presenta treballs per l'Agenda Internacional for Botanic Gardens in Conservation.\nEl codi d'identificaci\u00f3 del Brooklyn Botanic Garden com a membre del \"Botanic Gardens Conservation International\" (BGCI), aix\u00ed com les sigles del seu herbari \u00e9s BKL.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'entreteniment de marca, tamb\u00e9 conegut com a entreteniment publicitari, es refereix al contingut informatiu, d'entreteniment o l\u00fadic produ\u00eft o promogut per una marca, que pot ser d'inter\u00e8s per al seu p\u00fablic objectiu, en qu\u00e8 se solen reflectir els valors de la marca. Es tracta del contingut de marca que t\u00e9 com a objectiu l'entreteniment.Al parlar de l'entreteniment de marca estar\u00edem referint-nos a un terme que s'utilitza per reflectir les relacions entrella\u00e7ades entre la publicitat i l'entreteniment. En general, es produeix als mitjans de comunicaci\u00f3 amb la combinaci\u00f3 de diverses formes d'entreteniment (televisi\u00f3, pel\u00b7l\u00edcules, can\u00e7ons, etc.) amb els elements de la publicitat per tal de promoure productes o marques. Un exemple podria ser la col\u00b7locaci\u00f3 de productes en una pel\u00b7l\u00edcula. El terme \u00e9s un manlleu de l'angl\u00e8s \"advertainment\" que, al seu torn, \u00e9s un acr\u00f2nim de \"advertising\" i \"entertainment\" (publicitat i entreteniment).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un Televisor-Lift, abreujat TV-Lift, Lift de pantalles planes o tamb\u00e9 sistema d'elevaci\u00f3 de pantalles planes, \u00e9s un sistema que serveix perqu\u00e8 els televisors puguin sortir dels mobles, sostres o envans en sentit vertical o horitzontal mitjan\u00e7ant un dispositiu el\u00e8ctric. La ra\u00f3 principal per a l'\u00fas d'un sistema d'elevaci\u00f3 de TV \u00e9s l'encaix d'un televisor en el disseny de l'habitaci\u00f3, sense que el televisor desentoni en ell. Els dispositius d'elevaci\u00f3 de televisors, a causa dels alts costos que comporten els projectes globals associats amb ell, s\u00f3n considerats un producte de luxe i s'utilitzen sobretot en apartaments de luxe, sales de confer\u00e8ncies, jets privats i iots.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Prater o Wurstelprater en alemany \u00e9s un parc d'atraccions localitzat al Prater de Viena, en el segon districte, Leopoldstadt. La seva atracci\u00f3 m\u00e9s famosa \u00e9s la roda de fira, coneguda com a Wiener Riesenrad. El parc t\u00e9 tamb\u00e9 altres atraccions com muntanyes russes, cavallets o autos de xoc.\nAquesta instituci\u00f3 es remunta a l'\u00e8poca de l'Imperi Austr\u00edac, quan l'emperador Josep II va obrir al p\u00fablic el \"Prater\" (que fins aleshores havia servit com a coto de ca\u00e7a imperial) l'any 1766.El parc est\u00e0 obert de 10:00 a 1:00 cada dia durant la temporada que va del 15 de mar\u00e7 al 31 d'octubre. Algunes atraccions, aix\u00ed com els llocs de menjar i els restaurants, estan oberts durant tot l'any. No hi ha tarifa d'entrada per entrar al parc; en canvi, cada atracci\u00f3 cobra la seva pr\u00f2pia tarifa, les atraccions s\u00f3n empreses individuals, propietat principalment de fam\u00edlies locals.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un presentador (en alguns pa\u00efsos conductor, amfitri\u00f3, o animador) \u00e9s una persona que presenta o condueix un programa de r\u00e0dio o televisi\u00f3 (telenot\u00edcies, concursos, magazines), aix\u00ed com alguns esdeveniments p\u00fablics o privats (com un lliurament de premis).\nNormalment, el presentador \u00e9s un comunicador, un periodista, un locutor o alg\u00fa amb alguna professi\u00f3 af\u00ed, escollit per certes qualitats (bona dicci\u00f3, carisma, coneixements). Igual que succeeix amb els presentadors de not\u00edcies, molts presentadors s\u00f3n contractats quasi exclusivament per la seva aparen\u00e7a f\u00edsica, especialment en televisi\u00f3.\n\nViccionari", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El teletext \u00e9s un servei Videotex d'informaci\u00f3 en forma de text que s'emet junt amb el senyal de televisi\u00f3. Necessita televisors adequats per accedir al servei; la major part de televisors que es venen des de l'any 1990 incorporen aquest sistema. Amb l'arribada de la televisi\u00f3 digital terreste, el sistema fou abandonat a la majoria de pa\u00efsos que l'implementaren.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Manzai (\u6f2b\u624d, Manzai?) (\u6f2b\u624d?) \u00e9s un estil tradicional d'espectacle c\u00f2mic en directe de la cultura japonesa.El terme Manzai normalment implica dos actors (manzaishi)\u2014un home recte (tsukkomi) i un home graci\u00f3s (boke)\u2014 realitzant acudits a gran velocitat. La majoria dels acudits giren al voltant de malentesos mutus, doble-xerrada, jocs amb figures ret\u00f2riques i altres gags verbals.\nEn els darrers temps, el manzai ha estat sovint associat amb la regi\u00f3 d'Osaka, i els comediants manzai sovint parlen en el dialecte kansai durant les seves actuacions.\nYoshimoto Kogyo, un gran centre d'oci situat a Osaka, va introduir l'estil-Ozaka del manzai al p\u00fablic de T\u00f2quio, i va adoptar el terme \"\u6f2b\u624d\" (una de les diverses maneres d'escriure la paraula manzai en japon\u00e8s) el 1933.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El joc del mocador \u00e9s un joc molt popular que consisteix a alinear dos equips a banda i banda d'una persona neutral, a una certa dist\u00e0ncia, que sost\u00e9 un mocador amb la m\u00e0 i crida un n\u00famero. Cada persona, a ambd\u00f3s equips t\u00e9 assignat, en secret per l'altre equip i la persona neutra, un d'aquests n\u00fameros, i en \u00e9sser cridat competeix amb el de l'altre equip per arribar abans i treure el mocador. Qui tregui el mocador abans i arribi a la seva posici\u00f3 inicial guanya un punt.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una r\u00e0dio de galena \u00e9s un receptor de r\u00e0dio que empra un cristall semiconductor de galena, sulfur de plom(II), que permet captar els senyals de r\u00e0dio de AM (des dels 100-500 kHz ona llarga (LW), 500-1500 kHz ona mitjana i ona curta d'alguns MHz). Aquest receptor de r\u00e0dio \u00e9s molt simple.\nEl d\u00edode detector (D-1) era constitu\u00eft per una petita pedra de galena sobre la qual feia contacte un fi fil met\u00e0l\u00b7lic al qual es denominava \u201cbarba\u201d o \"bigoti de gat\" (catwhisker). Aquest component \u00e9s l'antecessor immediat dels d\u00edodes de germani o silici utilitzats actualment.\nEl funcionament d'aquest receptor, nom\u00e9s apte per a la recepci\u00f3 d'AM, \u00e9s bastant simple. Les ones electromagn\u00e8tiques que arriben a l'antena generen en aquesta el fenomen de la inducci\u00f3 electromagn\u00e8tica, una for\u00e7a electromotriu que fa rec\u00f3rrer un corrent per l'enrotllament primari del transformador T-1 i que s'indueix en el secundari, el qual t\u00e9 un condensador variable (CV) en paral\u00b7lel.\nA causa del fenomen de resson\u00e0ncia es produeix un m\u00e0xim de tensi\u00f3 per la freq\u00fc\u00e8ncia de resson\u00e0ncia del circuit LC format per l'enrotllament secundari i el condensador variable.\nEl condensador es pot fer variar la freq\u00fc\u00e8ncia de resson\u00e0ncia del conjunt, fent-la coincidir amb les de les diferents emissores que en cada moment es vol sintonitzar.\nLa resta \u00e9s senzill, en estar els senyals modulats en amplitud el nivell de l'ona portadora d'alta freq\u00fc\u00e8ncia variar\u00e0 en funci\u00f3 del senyal modulador de baixa freq\u00fc\u00e8ncia (veu, m\u00fasica, etc.) que es transmet, de manera que a la sortida del d\u00edode D-1 s'obt\u00e9 una tensi\u00f3 que variar\u00e0 de la mateixa manera que el modulador i per tant reproducci\u00f3 de la baixa freq\u00fc\u00e8ncia original, amb el que es pot escoltar en els auriculars.\nLa r\u00e0dio de galena rep tota l'energia necess\u00e0ria per a la detecci\u00f3 de les mateixes ones de r\u00e0dio, per la qual cosa no requereix una font addicional d'alimentaci\u00f3. Aix\u00f2 porta, per\u00f2, a una baixa intensitat del senyal auditiu, ja que no t\u00e9 amplificaci\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una seq\u00fc\u00e8ncia de recapitulaci\u00f3 (o recap nom\u00e9s, normalment anunciada a trav\u00e9s del \"Pr\u00e8viament a...\" o \"En cap\u00edtols anteriors\") \u00e9s una estrat\u00e8gia narrativa utilitzada per moltes s\u00e8ries de televisi\u00f3 per tal que l'espectador recordi els successos recents de la trama de la hist\u00f2ria que est\u00e0 sent explicada. Normalment t\u00e9 una curta durada (d'entre 20 a 40 segons) i es tracta d'un muntatge de les escenes m\u00e9s importants de cap\u00edtols anteriors juxtaposades, normalment amb poc di\u00e0leg i que serveixen per crear un context pel cap\u00edtol que hi ha a continuaci\u00f3.\nAquest tipus d'estrat\u00e8gies s\u00f3n freq\u00fcents en les s\u00e8ries quan aquestes estan interessades en fer \u00fas d'un arc narratiu, \u00e9s a dir, quan un episodi reprendr\u00e0 l'argument que s'ha iniciat en un cap\u00edtol de fa temps. Una recapitulaci\u00f3 ser\u00e0 normalment present, per tant, en un episodi que reprengui una deixada en suspens (cliffhanger). \u00c9s per aquest motiu que \u00e9s m\u00e9s usual trobar-les a s\u00e8ries dram\u00e0tiques i programes de telerealitat o reality show, mentre que en com\u00e8dies i altres g\u00e8neres apareixer\u00e0 si la trama ho requereix (com, per exemple, en un episodi dividit en dues parts).\nAquests muntatges estan inserits a la primera part del cap\u00edtol, abans que aquest comen\u00e7i, per tal que aquells espectadors que no hav\u00eden vist l'episodi previ o que no recorden qu\u00e8 va passar puguin entendre des d'on parteix el nou cap\u00edtol. A m\u00e9s, tamb\u00e9 serveix perqu\u00e8 l'espectador senti ganes de veure cap\u00edtols que havia decidit saltar-se. Solen comen\u00e7ar amb una veu en off o un subt\u00edtol que anuncia \"Pr\u00e8viament a...\"[nom de la s\u00e8rie o programa] o \"En cap\u00edtols anteriors...\". Moltes altres s\u00e8ries tamb\u00e9 comencen utilitzant la veu d'un dels personatges en comptes de la d'un narrador neutre, i altres com ara Boston Legal fan que justament aquest personatge digui \"Recentment a...\". Un exemple d'aquesta t\u00e8cnica \u00e9s la s\u00e8rie catalana Merl\u00ed, on abans de cada cap\u00edtol observem un petit resum a mode de muntatge amb el subt\u00edtol de \"En cap\u00edtols anteriors...\". Un altre exemple que utilitza una frase diferent \u00e9s Glee, on despr\u00e9s de veure tota la recapitulaci\u00f3 una veu en off (la mateixa que ens ha anat explicant el que pasava mentre se succe\u00efen les escenes) exclama \"and that's what you missed on Glee!\" (i aix\u00f2 \u00e9s tot el que et vas perdre a Glee).\nEn alguns casos, l'escena de deixada en suspens de l'episodi previ \u00e9s la que comen\u00e7a el seg\u00fcent cap\u00edtol, en comptes de la recapitulaci\u00f3. Aquesta altra t\u00e8cnica era utilitzada normalment a s\u00e8ries brit\u00e0niques des dels anys 50 fins als 90, tot i que avui dia la majoria han adoptat el mode de muntatge de recap. Per exemple, a Doctor Who (l'emissi\u00f3 de 1963 fins a 1989) s'utilitzava l'\u00faltima escena del cap\u00edtol anterior per comen\u00e7ar el seg\u00fcent, per\u00f2 al nou relaunch ja han incorporat la seq\u00fc\u00e8ncia de recapitulaci\u00f3. Un altre variant d'aquesta t\u00e8cnica la trobem a les s\u00e8ries d'anime, que poden incloure en aquesta recapitulaci\u00f3 escenes noves, no nom\u00e9s del passat cap\u00edtol.En un article titulat \"Previously on: In Praise of the Television Recap Sequence\" de Laura Bliss, ella mateixa afirmava al 2015 que \"potser els Netflixs i HBOs del m\u00f3n s'adonaran d'aix\u00f2 - o almenys pensaran en l'espectador dedicat que potser apreciaria que li refresqu\u00e9ssin la mem\u00f2ria ocasionalment - i ens donaran la possibilitat de recapitular.\" Si torn\u00e9s a escriure l'article aquest any, estaria gratament sorpresa en veure que les s\u00e8ries de Netflix ja han incorporat aquesta famosa recapitulaci\u00f3, i n'\u00e9s exemple La casa de papel, una s\u00e8rie espanyola recentment estrenada que inclou a l'inici dels seus episodis un resum a base d'escenes del cap\u00edtol previ.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La televisi\u00f3 intel\u00b7ligent (en angl\u00e8s smart TV, tamb\u00e9 coneguda com a televisi\u00f3 h\u00edbrida) descriu la integraci\u00f3 d'Internet i de les caracter\u00edstiques Web 2.0 a la televisi\u00f3 digital i al receptor de televisi\u00f3, aix\u00ed com la converg\u00e8ncia tecnol\u00f2gica entre els ordinadors i aquests televisors i receptors de televisi\u00f3. Aquests dispositius se centren en els mitjans interactius en l\u00ednia, en la televisi\u00f3 per Internet, i en altres serveis com el v\u00eddeo a la carta.La tecnologia dels televisors intel\u00b7ligents no nom\u00e9s s'incorpora en els aparells de televisi\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 en altres dispositius com ara els receptors de televisi\u00f3, reproductors Blu-ray, consoles de videojocs i sistemes de cinema dom\u00e8stic, entre altres. Aquests dispositius permeten els espectadors buscar i trobar v\u00eddeos, pel\u00b7l\u00edcules, fotografies i altres continguts en l\u00ednia, en un canal de televisi\u00f3 per cable, en un canal de televisi\u00f3 per sat\u00e8l\u00b7lit o emmagatzemat en un disc dur local.\u00c9s un concepte paral\u00b7lel al de tel\u00e8fon intel\u00b7ligent, referent a la integraci\u00f3 d'Internet, ginys web i aplicacions de programari en els tel\u00e8fons m\u00f2bils, d'on prov\u00e9 el nom.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'airsoft (de l'angl\u00e8s, air, aire i soft, suau, aire suau) \u00e9s un esport o hobby en el qual se simulen enfrontaments armats, utilitzant r\u00e8pliques d'armes reals d'\u00fas vigent en la majoria d'ex\u00e8rcits i cossos policials del m\u00f3n. Aquestes r\u00e8pliques solen ser d'escala 1:1 i estan fetes de pl\u00e0stic o metall. A m\u00e9s els jugadors porten roba de camuflatge, fet que converteix l'airsoft en un esport sovint m\u00e9s realista que el seu competidor directe, el \"paintball\".", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Bergianska tr\u00e4dg\u00e5rden, el Jard\u00ed Bergian o Hortus Bergianus, \u00e9s un jard\u00ed bot\u00e0nic situat a Frescati als afores d'Estocolm, prop del Museu Suec d'Hist\u00f2ria Natural i el principal campus de la Universitat d'Estocolm. El director del jard\u00ed bot\u00e0nic es coneix com a Professor Bergianus.\nAquest jard\u00ed va ser fundat per una donaci\u00f3 feta el 1791 per l'historiador i antiquari Bengt Bergius i el seu germ\u00e0 Peter Jonas Bergius, un metge i cient\u00edfic, per a la Reial Acad\u00e8mia Sueca de Ci\u00e8ncies, i origin\u00e0riament estava situat al cam\u00ed de Karlbergsv\u00e4gen, a l'actual districte de Vasastaden del centre d'Estocolm. El jard\u00ed es va traslladar on \u00e9s ara l'any 1885.\nActualment el jarf\u00ed \u00e9s administrat de forma conjunta per l'Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies i la Universitat d'Estocolm.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Les tres unitats aristot\u00e8liques s\u00f3n un conjunt de normes que Arist\u00f2til considera que han de seguir les trag\u00e8dies, segons proposa a la seva Po\u00e8tica, per a dotar-les de la cohesi\u00f3 interna i concentraci\u00f3 necess\u00e0ria perqu\u00e8 l'espectador pugui experimentar la catarsi o purificaci\u00f3 alliberadora de les emocions. Aquestes unitats s'han respectat en general al llarg de tota la hist\u00f2ria del teatre europeu des d'aleshores fins al barroc i neoclassicisme, i van ser trencades a partir del romanticisme, al segle xviii.\nLes tres coordenades a qu\u00e8 es refereix Arist\u00f2til s\u00f3n l'espai, el temps i l'acci\u00f3. Per a ell en la trag\u00e8dia aquestes coordenades han de ser \u00faniques; \u00e9s a dir, que una trag\u00e8dia ha de transc\u00f3rrer en un \u00fanic lloc, ha de passar com a m\u00e0xim en un sol dia i l'acci\u00f3, o hist\u00f2ria o trama, ha de ser tamb\u00e9 una de sola, no pot tenir subtrames o accions secund\u00e0ries. Aquestes normes es van exigir tamb\u00e9 a les obres teatrals dels altres g\u00e8neres, de manera que no es consideraven \"ben escrites\" si no complien algun dels tres criteris.\nPosteriorment, en el teatre contemporani, s'ha trobat interessant trencar-les desenvolupant accions paral\u00b7leles, i potser no completes, que ocorren en m\u00e9s d'un lloc, de vegades en m\u00e9s d'un lloc alhora, i en diferents moments, incloent-hi fins i tot flash-backs i salts en el temps.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Cotelsat (acr\u00f2nim de Comercializaci\u00f3n de Televisi\u00f3n por Sat\u00e9lite, S.A.) va ser una plataforma de televisi\u00f3 anal\u00f2gica de pagament espanyola per sat\u00e8l\u00b7lit Hispasat entre 1994 i 1995, gestionada per Sogecable i amb els canals de TVE, Telecinco, Antena 3, i Canal +.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "K\u00fcltepe \u00e9s un poble de Turquia prop de la ciutat antiga de Kanesh, Kanes, Kane\u0161, Kanish, Kanis o Kani\u0161 (en llengua hitita: Nesa o Ne\u0161a, ocasionalment Anisa o Ani\u0161a), situat a la prov\u00edncia de Kayseri a la regi\u00f3 d'Anat\u00f2lia central de Turquia, a la conca del K\u0131z\u0131l\u0131rmak. La ciutat m\u00e9s a prop moderna \u00e9s Kayseri, a 20 km cap al sud-oest.\nKane\u0161, habitada cont\u00ednuament des del calcol\u00edtic fins al temps dels romans, va florir especialment com a important ciutat hitita i hurrita, que contenia un quarter de comerciants (k\u00e2rum) del Regne d'Ass\u00edria, des de vers el segle XX aC al XVI aC. Vers el 1400 aC un darrer testimoni en una antiga tradici\u00f3 inclou un rei de Kane\u0161 anomenat Zipani entre disset reis de ciutats locals que s'aixecaren contra l'accadi Naramsin (que va governar quasi mil anys abans, vers 2254-2218 aC). \u00c9s el lloc de descoberta de les primeres traces de la llengua hitita, i el primer testimoni de qualsevol llengua indoeuropea; aquestes traces estan datades del segle XX aC. El terme nadiu per a la llengua hitita era nesili, 'llengua de Ne\u0161a'.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una Guia de televisi\u00f3 social (Social TV Guide) \u00e9s un servei sorgit a trav\u00e9s de la Televisi\u00f3 social el qual incorpora a una de les prestacions de la televisi\u00f3 digital, EPG (guia electr\u00f2nica de programes), el complement de la interacci\u00f3 social.\nUna guia electr\u00f2nica de programes social obre moltes possibilitats a la personalitzaci\u00f3 del contingut a consumir, perqu\u00e8 es basa tant en la programaci\u00f3 que hi ha a la televisi\u00f3 tradicional com en els gustos individuals i prefer\u00e8ncies dels seus contactes.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La TV a retro-projecci\u00f3 o TV de projecci\u00f3 posterior (RPTV) \u00e9s un tipus de TV en pantalla gran en el qual mitjan\u00e7ant una font de llum molt brillant, l'aparell receptor projecta imatges (en moviment) sobre la part posterior d'una pantalla transl\u00facida passant per un sistema de lents i miralls, a partir d'un senyal de TV o de v\u00eddeo, permetent obtenir imatges en pantalles de grans dimensions.\u00c9s una variant de la projecci\u00f3 de v\u00eddeo que, en lloc de projectar la imatge des de la part frontal, ho fa des de la part posterior de la pantalla. El projector es troba a la base del moble del televisor i amb l'esmentat sistema de miralls, redirigeix la imatge a la pantalla transl\u00facida.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El problema de Monty Hall \u00e9s un trencaclosques de probabilitat basat en el programa de televisi\u00f3 americ\u00e0 Let's Make a Deal (Fem un tracte, en catal\u00e0). El nom ve del presentador del programa, Monty Hall. El problema tamb\u00e9 s'anomena la paradoxa de Monty Hall.\nUna explicaci\u00f3 coneguda del problema va ser publicada a la revista Parade:\n\nCom que no hi ha manera de saber quina de les dues portes no obertes \u00e9s la guanyadora, la majoria de la gent creu que cada porta t\u00e9 les mateixes probabilitats i conclou que canviar de porta no importa. Per\u00f2 aquesta conclusi\u00f3 \u00e9s incorrecta: de fet si el jugador canvia la probabilitat de guanyar passa d'1/3 a 2/3. Canviar no dona cap avantatge si el jugador tria inicialment la porta guanyadora, el que t\u00e9 una probabilitat d'1/3. Triar inicialment la porta incorrecta t\u00e9 una probabilitat de 2/3; quan es revela l'altra porta incorrecta, canviar suposa guanyar. Aix\u00ed, la probabilitat de guanyar quan es canvia de porta \u00e9s de 2/3.\nQuan la soluci\u00f3 del problema va apar\u00e8ixer a la revista Parade, aproximadament 10.000 lectors, incloent uns 1.000 amb doctorat, van escriure a la revista dient que la resposta era incorrecta. Molta part de la controv\u00e8rsia fou perqu\u00e8 la versi\u00f3 de la revista del problema \u00e9s t\u00e8cnicament ambigua, ja que hi ha aspectes que el presentador no explica, com que ha d'obrir una porta i ha d'oferir al concursant si vol canviar de porta.\nEl problema est\u00e0ndard de Monty Hall \u00e9s matem\u00e0ticament equivalent al problema dels tres presoners i els dos estan relacionats amb la paradoxa de la caixa de Bertrand.\nAquest i d'altres problemes en els que intervenen distribucions de probabilitat no uniformes s\u00f3n for\u00e7a dif\u00edcils de resoldre correctament, i porten a la realitzaci\u00f3 de nombrosos estudis psicol\u00f2gics. Fins i tot quan es dona una afirmaci\u00f3 completament correcta del problema de Monty Hall, explicacions, simulacions i proves matem\u00e0tiques formals, molta gent pot encara dubtar de la soluci\u00f3 correcta.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Espectacle digital \u00e9s un ampli concepte amb una variada gamma de produccions amb la caracter\u00edstica comuna d'incorporar tecnologies i t\u00e8cniques inform\u00e0tiques en la seva producci\u00f3. Es pot incorporar multim\u00e8dia a qualsevol tipus d'espectacle, ja sigui en directe en una sala de teatre o al carrer, per\u00f2 quan la tecbnologia digital t\u00e9 un paper clau en la producci\u00f3, \u00e9s quan parlem d'espectacles digitals.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El fartlek \u00e9s un sistema d'entrenament que consisteix a anar barrejant diversos exercicis gimn\u00e0stics tant aer\u00f2bics com anaer\u00f2bics, principalment exercicis de velocitat.\nEl terme \"fartlek\" prov\u00e9 del suec \"joc de c\u00f3rrer\". Fou desenvolupat per l'entrenador suec G\u00f6sta Holm\u00e9r (1891-1983), i posteriorment fou adoptat per molts fisi\u00f2legs.\nHom inclou jocs de velocitat en els quals els individus corren a trav\u00e9s de boscos, platges o a camp obert movent-se en llibertat enmig de la natura. Les caracter\u00edstiques del fartlek venen definides per les irregularitats del terreny, quant m\u00e9s variat millor, i en el qual no hi ha un tra\u00e7at preestablert (excepte en entrenaments ja estudiats, fet que treu emoci\u00f3 a la pr\u00e0ctica d'aquest esport) i l'individu es mou per instint canviant la velocitat, la intensitat i el volum al seu gust segons li demani el cos.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "TiVo \u00e9s una tecnologia que permet enregistrar el contingut de la televisi\u00f3, per\u00f2 a difer\u00e8ncia dels cl\u00e0ssics v\u00eddeos, ho fa en un disc dur que permet emmagatzemar entre 30 i 100 hores de programaci\u00f3 rebuda a trav\u00e9s del cable, cable digital, transmissi\u00f3 sat\u00e8l\u00b7lit o la tradicional antena. TiVo es contracta via subscripci\u00f3 i permet triar s\u00e8ries, actors o esdeveniments a emmagatzemar via men\u00fa, sense preocupaci\u00f3 per canvis en la programaci\u00f3, retards, cintes i de programar en absolut qualsevol rellotge. Per\u00f2 m\u00e9s que un dispositiu, la companyia TiVo va crear tota una categoria de productes quan el 1997 va presentar el seu primer gravador de v\u00eddeo digital per a la llar (Digital Video Recorder, \"DVR\"). La creaci\u00f3 de l'empresa nord-americana va inaugurar la capacitat de posar pausa a la televisi\u00f3 en directe. Gr\u00e0cies a TiVo, l'espectador pot gaudir del seu programa favorit, detenir la imatge, allunyar-se del televisor pel temps que vulgui i reprendre la transmissi\u00f3 en el punt exacte en el qual va quedar, ja que, mentrestant, el DVR emmagatzema autom\u00e0ticament el programa o pel\u00b7l\u00edcula en el seu disc dur. Altra caracter\u00edstica de la majoria dels DVR \u00e9s que reserven una porci\u00f3 del disc per a un \"buffer\", que grava i mant\u00e9 constantment emmagatzemada l'\u00faltima hora de transmissi\u00f3 en viu. Aix\u00f2 significa que si l'espectador arriba a la casa 10 minuts despr\u00e9s que hagi comen\u00e7at l'emissi\u00f3, es pot retrocedir aquests 10 minuts i gaudir-la des del principi. Al canviar de canal el buffer comen\u00e7a a gravar novament.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El volant\u00ed \u00e9s un art de pesca a base d'unes varetes disposades en creu amb quatre hams. La pesca al volant\u00ed \u00e9s un tipus de pesca molt com\u00fa i preferit pels pescadors, no professionals, de les Illes Balears i de les Terres de l'Ebre, i que disposin d'embarcaci\u00f3 o que pesquin a la vora d'un espig\u00f3 o moll. Una gran difer\u00e8ncia respecte a altres pesques, \u00e9s que es nota molt b\u00e9 quan el peix menja (pica) o quan s'agafa. Aix\u00ed \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil de pescar i fa que la pesca sigui m\u00e9s efectiva. Un dels inconvenients, i m\u00e9s pels qui no tenen tanta pr\u00e0ctica, \u00e9s que hi ha possibilitat que el fil s'emboliqui. Cada vegada que el fil s'embolica, s'ha d'adobar i aix\u00f2 implica perdre temps de pesca efectiva. El volant\u00ed \u00e9s un estri de pesca format b\u00e0sicament per un tros de suro, fil transparent de nil\u00f3, hams i un pes o escandall de plom. Amb el pas del temps el suro ha canviat per altres materials sint\u00e8tics. Aix\u00f2 fa que el material sigui m\u00e9s resistent i duri m\u00e9s.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'enregistrament audiovisual de l'esport, com b\u00e9 diu el nom, tracta de gravar, fotografiar o retransmetre tant esdeveniments com la pr\u00e0ctica esportiva. La ind\u00fastria audiovisual, des dels seus inicis, sempre ha tingut la necessitat i l'inter\u00e8s d'avan\u00e7ar i buscar nous m\u00e8todes per a poder reproduir de la manera millor possible totes les activitats que fem els humans, i l'esport n'\u00e9s una d'aquestes - des de fotografiar una marat\u00f3, fins a gravar un salt en paracaigudes o retransmetre un partit de futbol, passant per l'esport dins la cinematografia.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Dinoseto \u00e9s una bardissa amb forma de dinosaure que s'exhibeix com a monument a la ciutat de Vigo des del 19 de maig del 2015.Va crear-se el 19 de maig de 2015 al carrer Rosal\u00eda de Castro de la ciutat. Aquella ubicaci\u00f3 va ser una equivocaci\u00f3, ja que havia de situar-se a un parc ecol\u00f2gic a Navia, als afores de la ciutat. Tanmateix, el Dinoseto va ser un \u00e8xit, compartint-se la seua imatge i selfies a les xarxes socials, fet que va provocar que s'ubicara permanentment al nucli urb\u00e0 de la ciutat. El 16 de juny va ser ubicat a la Pla\u00e7a de la Princesa, ubicaci\u00f3 temporal per\u00f2 on va esdevindre el monument m\u00e9s fotografiat de la ciutat, superant el popularitat a l'escultura del Sireno.Arran de la seua popularitat, s'ha previst col\u00b7locar noves bardisses amb forma de dinosaure. Aix\u00ed, l'ajuntament va col\u00b7locar un ou a baix del Dinoseto, per a anunciar que hi haurien quinze noves bardisses a la ciutat. A Navia es va col\u00b7locar un Rinoseto, amb forma de triceratops.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Chor\u00e9graphie, ou l'art de d\u00e9crire la danse par caract\u00e8res, figures et signes d\u00e9monstratifs (en catal\u00e0, Coreografia, o l'art de descrire la dansa mitjan\u00e7ant car\u00e0cters, figures i signes demostratius), sovint anomenada Chor\u00e9graphie, ou l'art de d\u00e9crire la danse o simplement Chor\u00e9graphie \u00e9s un tractat de coreografia escrit per Raoul Auger Feuillet en 1699, tres segles m\u00e9s tard que el primer llibre de coreografia i amb notaci\u00f3 coreogr\u00e0fica al m\u00f3n (Llibre vermell de Montserrat), conegut per ser la font m\u00e9s antiga que incorpora el mot \"coreografia\". Al segle xviii per\u00f2 l'anterior mot, \"orquesografia\" (Vegeu Orch\u00e9sographie), encara es preferia i de fet la seva traducci\u00f3 a l'angl\u00e8s, en 1700, per John Weaver es diu Orchesography. Or the Art of Dancing (Orquesografia. L'art de la dansa) i en ell Weaver explica que la traducci\u00f3 \"correcta\" \u00e9s Orchesography i no Choreography.Posteriorment a aquest tractat, de 1700 a 1708, l'autor va anar publicant reculls de balls de sal\u00f3, danses i contradanses, incloent-ne algunes d'\u00f2peres (Jean-Baptiste Lully,Marin Marais) de l'\u00e8poca, descrites segons la notaci\u00f3 de la Chor\u00e9ographie. Algunes d'aquestes obres van ser tradu\u00efdes a l'angl\u00e8s o a l'alemany.\nLa Chor\u00e9graphie inclou una notaci\u00f3 espec\u00edfica usada per a la dansa barroca, abans d'existir la dansa cl\u00e0ssica, per Andr\u00e9 Lorin (Livre de contredance pr\u00e9sent\u00e9 au Roy, manuscrit, 1686) i Pierre Beauchamp a l'Acad\u00e8mia Reial de Dansa francesa almenys des dels anys 1680, que Pierre Rameau va modificar en 1725 i que va usar-se fins als anys 1780 aproximadament. A la mateixa \u00e8poca, un altre recopilador i anotador de dansa igualment important i influent fou el director i compositor de ballets Louis P\u00e9cour.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El pilot, o gran grup, \u00e9s un terme esportiu que designa un grup de corredors que es mantenen junts durant una cursa. S'empra principalment en atletisme i ciclisme. Pot haver-hi un \"grup capdavanter\".\nEn el ciclisme, el pilot representa el grup majoritari i els que aconsegueixen avan\u00e7ar-se a aquest grup s'anomenen els \"escapats\" o \"escamot\". De vegades es refereix a tots els ciclistes professionals.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El fons \u00e9s un exercici d'entrenament de for\u00e7a que s'utilitza per enfortir els m\u00fasculs del qu\u00e0driceps, els glutis i els m\u00fasculs que componen el \"isquiotibials\", el semitendin\u00f3s, semimembran\u00f3s, i el b\u00edceps femoral. Una estocada de llarg posa l'accent en els glutis, mentre que una estocada curta posa l'accent en el qu\u00e0driceps.Per dur a terme l'estocada, l'individu est\u00e0 dret amb els peus a l'ample d'espatlles, i despr\u00e9s passos cap endavant, caient primer amb el tal\u00f3. El genoll ha d'estar a 90 graus i directament sobre els dits dels peus, nom\u00e9s (fent un pas m\u00e9s curt pot posar pressi\u00f3 sobre el genoll). El moviment continua fins que el genoll posterior est\u00e0 gaireb\u00e9 tocant a terra. L'individu despr\u00e9s torna a la seva posici\u00f3 de partida per conducci\u00f3 cap amunt amb la cama davantera.L'estocada es pot realitzar sense pesos (\u00e9s a dir, el pes corporal). No obstant aix\u00f2, els entrenadors de pes en general tracten d'augmentar la dificultat utilitzant pesos (a cada m\u00e0) o una barra amb pesos sobre el mateix (que va tenir lloc sobre del clatell i les espatlles). Entrenadors avan\u00e7ats poden trobar que la for\u00e7a d'agafada \u00e9s un problema amb l'estocada manuelles, de manera que prefereixen l'estocada barra.\nCom una variaci\u00f3, estocades pliom\u00e8trics (tamb\u00e9 conegut com dividides agachadillas) pot ser realitzada per saltant explosivament entre les posicions estocada, amb els peus intercanviant posicions en cada salt. A m\u00e9s, l'estocada explosiva \u00e9s important quan un atleta ha de fer un pas r\u00e0pid, llarg. Per exemple, quan s'intenta robar una pilota, arribant a una pilota o per invertir les adreces en el beisbol, respectivament. \u00c9s important per augmentar la capacitat d'un atleta per executar un impuls explosiu desactivat, \u00e9s necessari no nom\u00e9s per arribar a una persona o un objecte, sin\u00f3 tamb\u00e9 per millorar la velocitat de marxa i acceleraci\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una xarxa, x\u00e0rcia, eix\u00e0rcia, ret o filat \u00e9s un ormeig de pesca constitu\u00eft d'un teixit de fils nuats que forma una ret\u00edcula quadrada o rombal. Els fils utilitzats avui dia s\u00f3n de fibres sint\u00e8tiques com el polietil\u00e8. Les xarxes estan documentades des del 8300 aC i actualment \u00e9s un estri de pesca utilitzat arreu del m\u00f3n. \u00c9s el m\u00e8tode principal de la pesca moderna per a la captura de peixos i crustacis.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La televisi\u00f3 d'alta definici\u00f3 (tamb\u00e9 coneguda com a HDTV, acr\u00f2nim en angl\u00e8s de high definition television) \u00e9s un dels formats caracteritzats per emetre senyals en qualitat digital, molt superior als sistemes actuals (PAL, NTSC, SECAM).\nEls termes HD ready ( \"llest per a alta definici\u00f3\") i compatible HD ( \"compatible amb alta definici\u00f3\") estan sent usats amb prop\u00f2sits publicitaris. Aquests termes indiquen que el dispositiu electr\u00f2nic que el posseeix, sigui un televisor o un projector d'imatges, \u00e9s capa\u00e7 de reproduir senyals en alta definici\u00f3; tot i que el fet que sigui compatible amb continguts en aquesta norma no implica que el dispositiu sigui d'alta definici\u00f3 o tingui la resoluci\u00f3 necess\u00e0ria, tal com passa amb alguns televisors basats en tecnologia de plasma amb menys definici\u00f3 vertical que televisors d'anys enrere (833x480 en comptes dels 720x576 p\u00edxels -anam\u00f2rfics equivalen a 940x576-), els quals s\u00f3n compatibles amb senyals en alta definici\u00f3 perqu\u00e8 redueixen la resoluci\u00f3 de la imatge per adaptar-se a la resoluci\u00f3 real de la pantalla.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "As d'Or \u00e9s el premi m\u00e9s prestigi\u00f3s de Fran\u00e7a per als jocs ideats en el darrer any, atorgat cada any a l'ocasi\u00f3 del Festival International des Jeux a Canes, on es reuneixen els professionals del sector l\u00f9dic: editors, creadors, il\u00b7lustradors i negociants. Va ser creat el 1988. Prov\u00e9 de la fusi\u00f3 de dos guardons anteriors, un anomenat tamb\u00e9 As d'Or i l'altre Jeu de l'ann\u00e9e (= joc de l'any). Hi ha tres categories: joc de l'any, joc infantil de l'any i joc expert de l'any.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una balan\u00e7a de molles o balan\u00e7a de-amb molla \u00e9s un joc infantil que es troba en parcs i jardins i es basa en un ressort sobre el qual s'asseu el nen i es balanceja.\nLa balan\u00e7a de molla, com a variant moderna del cavall balanc\u00ed tradicional est\u00e0 compost per una molla de grans dimensions, un seient, una figura decorativa i una estructura amb nanses met\u00e0l\u00b7liques a les quals s'agafen els infants. Les balances de molles s\u00f3n recomanades per experimentar amb l'equilibri i el joc del balanceig. Aix\u00ed mateix, permeten de fomentar la sociabilitat col\u00b7locant diverses unitats en una mateixa zona. En general, la figura est\u00e0 fabricada de contraxapat antihumitat o de polietil\u00e8. Tenen la forma d'animals o vehicles (ovelles, cavalls, granotes, ocells, motocicletes, avions, etc.), i aix\u00ed els usuaris poden fer com si cavalquessin o condu\u00efssin.\nLa primera balan\u00e7a de molles va ser creada per l'escultor dan\u00e8s Tom Lindhart Wils (1935-2007) l'any 1972. Havia creat unes escultures plenes de coloraines per tal d'alegrar els barris socials. Va constatar que els nens preferien escalar les seves obres en lloc de nom\u00e9s admirar-les, la qual cosa li va donar la inspiraci\u00f3 de crear jocs art\u00edstics. El 1970 va associar-se amb Hans Mogen Frederiksen en Multikunst Legepladser  (Espais de joc multiart) a fi de portar jocs acolorits als barris de pisos grisos. La primera balan\u00e7a tenia la forma d'una gallina. Lindhardt i Frederiksen s\u00f3n considerats com els inventors dels jocs amb molles. La gallina va ser coronada el mateix any amb el Jeppe Design Award. El grup va canviar el nom a Kompan (dan\u00e8s per a 'company') i va evolucionar vers una empresa multinacional de producci\u00f3 de jocs i de concepci\u00f3 d'espais de jocs que cotitzava en borsa del 1986 al 2005. L'empresa t\u00e9 la seu d'explotaci\u00f3 de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica a Matar\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El joc del gat i la rata \u00e9s un joc d'acci\u00f3 i de persecuci\u00f3 per a infants que t\u00e9 moltes variants. El nom est\u00e0 inspirat del joc d'un gat que encal\u00e7a la rata, tamb\u00e9 utilitzat com a met\u00e0fora de relacions i conflictes humans que ha inspirat obres liter\u00e0ries o period\u00edstiques, per a descriure situacions conflictives en qu\u00e8 hi ha una gran difer\u00e8ncia de forces entre els contrincants, on cadasc\u00fa amaga secrets i armes per aconseguir els seus objectius.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El monocicle o unicicle \u00e9s un vehicle d'una sola roda, amb pedals com els d'una bicicleta. \u00c9s requisit per a tot monociclista tenir un bon equilibri i domini del centre de gravetat.\nEs diu del monocicle que \u00e9s un dels invents m\u00e9s \u00fatils per a la ciutat, ja que la seva redu\u00efda grand\u00e0ria el fa molt apte per als ciutadans que viuen en pisos, per la seva senzillesa a l'hora de guardar-lo i es pot usar com a mitj\u00e0 de transport r\u00e0pid i lleuger. Aix\u00ed mateix, aquest mitj\u00e0 de transport i d'oci ha servit des de fa temps com a font d'ingressos per diversa gent a trav\u00e9s de demostracions de carrer.\nUna de les varietats del monocicle s\u00f3n els girafes, que es caracteritzen pel fet que tenen molta m\u00e9s al\u00e7ada que un corrent: 1,50 m, 2 m i m\u00e9s.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentaci\u00f3 \u00e9s un dels departaments ministerials en qu\u00e8 es divideix el govern d'Espanya. Des del 2018 el ministre titular \u00e9s Luis Planas Puchades. \u00c9s el departament competent en l'\u00e0mbit de l'Administraci\u00f3 General de l'Estat per a la proposta i execuci\u00f3 de la pol\u00edtica del Govern en mat\u00e8ria de lluita contra el canvi clim\u00e0tic, protecci\u00f3 del patrimoni natural, de la biodiversitat i del mar, aigua, desenvolupament rural, recursos agr\u00edcoles, ramaders i pesquers, i alimentaci\u00f3.\nEntre 1977 i 1982 el ministeri reb\u00e9 el nom de Ministeri d'Agricultura, rebent a partir d'aquell moment el nom de Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentaci\u00f3. En la formaci\u00f3 de la IX Legislatura l'any 2008 fou denominat Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Mar\u00ed, integrant dins aquests les compet\u00e8ncies de l'extint Ministeri de Medi Ambient. El 2011, amb el primer govern de Mariano Rajoy s'anomen\u00e0 Ministeri d'Agricultura, Alimentaci\u00f3 i Medi Ambient, a vegades abreujat Magrama. Des d'octubre de 2016 fins a juny de 2018 s'anomenava Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentaci\u00f3 i Medi Ambient. Va ser amb el Govern de S\u00e1nchez quan va passar a tindre la denominaci\u00f3 actual.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El belin\u00f2graf va ser un aparell creat el 1907 per \u00c9douard Belin, un inventor franc\u00e8s, que servia per enviar fotografies en blanc i negre a dist\u00e0ncia. Podia arribar a enviar fotografies d'un continent a un altre. Funcionava mitjan\u00e7ant una fotocel\u00b7lula que escanejava una imatge per transmetre-la a trav\u00e9s de la l\u00ednia telef\u00f2nica est\u00e0ndard.Aquest invent va assentar les bases pel servei de Telefoto de AT&T, una companyia de serveis telef\u00f2nics dels Estats Units. A m\u00e9s, a ser el precursor de la m\u00e0quina de fax, i tamb\u00e9 de la televisi\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "En una producci\u00f3 dram\u00e0tica, un repartiment coral \u00e9s aquell que compr\u00e8n diversos actors principals i int\u00e8rprets als quals se'ls assigna quantitats aproximadament semblant de temps de pantalla.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un porter \u00e9s el jugador d'un equip esportiu que defensa la porteria davant dels xuts dels jugadors de l'equip contrari, impedint que facin o marquin un gol. N'hi ha en esports com l'handbol, les diverses modalitats d'hoquei, el waterpolo o el futbol, entre d'altres.En la majoria d\u2019esports que impliquen marcar en una xarxa, els porters solen ser objecte d'una reglamentaci\u00f3 especial, que no sol aplicar a la resta de jugadors (anomenats jugadors de camp). Aquesta normativa se sol instituir per a protegir el porter i evitar que sigui objecte d\u2019accions perilloses o, fins i tot, violentes. Aquestes circumst\u00e0ncies s\u00f3n m\u00e9s evidents en esports com els de la fam\u00edlia de l\u2019hoquei i el lacrosse, on han de dur una equipaci\u00f3 especial (coixinets pesats i una m\u00e0scara facial) per a protegir-se de potencials impactes de l\u2019objecte de joc (una pilota o un disc).\nEn alguns esports, els porters poden compaginar la seva reglamentaci\u00f3 especial amb la de la resta de jugadors de camp. \u00c9s el cas, per exemple del futbol on el porter pot xutar la pilota com qualsevol altre jugador, a la vegada que tamb\u00e9 pot agafar-la i juaga-la amb les mans dins de la seva \u00e0rea. En canvi, en altres esports, els porters poden veure limitada la seva \u00e0rea d'actuaci\u00f3 i les accions que poden dur a terme, tal com passa a la NHL nord-americana, on els porters no poden jugar el disc en les zones restringides darrere de la porteria ni portar-lo m\u00e9s enll\u00e0 de la l\u00ednia vermella del centre de la pista.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Sender Freies Berlin, tamb\u00e9 coneguda per les seves sigles SFB, va ser una empresa p\u00fablica de r\u00e0dio i televisi\u00f3 que prestava servei a la ciutat de Berl\u00edn (Alemanya). El grup va formar part de l'ARD, el consorci de radiodifusores p\u00fabliques d'Alemanya, des de 1954 fins a 2003.La SFB va ser fundada l'1 de juny de 1954 com una companyia exclusiva per Berl\u00edn Occidental despr\u00e9s de deslligar-se de la Nordwestdeutscher Rundfunk (NWDR). Encara que la cobertura i programaci\u00f3 de SFB estaven dirigides als berlinesos de la zona oest, els seus canals tamb\u00e9 podien sintonitzar-se a Berl\u00edn Oriental (Rep\u00fablica Democr\u00e0tica Alemanya). Amb la caiguda del Mur de Berl\u00edn i la posterior reunificaci\u00f3 alemanya, el senyal de SFB va ser ampliada l'1 de gener de 1992 a tot Berl\u00edn per a convertir-se en l'\u00fanica radiodifusora de la capital.SFB va desapar\u00e8ixer el 30 d'abril de 2003 en fusionar-se amb la radiodifusora de Brandenburg, donant lloc a Rundfunk Berlin-Brandenburg (RBB).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Wad Ras \u00e9s un espectacle de dansa i teatre d'Increpaci\u00f3n Danza, formada per Montse S\u00e1nchez i Ramon Baeza, que es va estrenar el 15 de febrer del 1996 a l'Espai de Dansa i M\u00fasica de la Generalitat de Catalunya.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Festival d'escultures de gel i neu de Harbin (en xin\u00e8s \u54c8\u5c14\u6ee8\u56fd\u9645\u51b0\u96ea\u8282\uff0c pinyin: H\u0101'\u011brb\u012bn Gu\u00f3j\u00ec B\u012bngxu\u011b Ji\u00e9,en angl\u00e8s Harbin International Ice and Snow Sculpture Festival) \u00e9s un festival internacional dedicat a les escultures de neu i gel que se celebra de forma anual al gener des de 1963. Es va interrompre durant la Revoluci\u00f3 Cultural per continuar el 1985.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Dia Mundial del Teatre  va ser creat en 1961 per l'Institut Internacional del Teatre (ITI).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La televisi\u00f3 per subscripci\u00f3, televisi\u00f3 de pagament o televisi\u00f3 per abonament, \u00e9s un servei de televisi\u00f3 amb continguts exclusius, referent a una plataforma multicanal o a un \u00fanic canal de pagament. Per tal de visualitzar els continguts, es requereix la contractaci\u00f3 d'un servei amb la companyia distribu\u00efdora, estant disponible a trav\u00e9s de la televisi\u00f3 digital terrestre (pr\u00e8mium), o plataformes de televisi\u00f3 per cable, sat\u00e8l\u00b7lit i IPTV.\nEl servei de pagament per visi\u00f3 (PPV) i el v\u00eddeo sota demanda s\u00f3n una opci\u00f3 complement\u00e0ria que ofereixen algunes plataformes de pagament, en la qual l'usuari paga per accedir a un contingut televisiu concret, com ara un esdeveniment esportiu o una pel\u00b7l\u00edcula.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El joc tradicional \u00e9s un joc que ha estat transm\u00e8s de pares a fills, normalment per via oral.\nEs poden fer diverses classificacions dels jocs tradicionals a l'Educaci\u00f3 F\u00edsica en funci\u00f3 dels seg\u00fcents par\u00e0metres: habilitats motrius, qualitats f\u00edsiques i material emprat.\nAix\u00ed s'obtenen les classificacions seg\u00fcents:\n\nhabilitats motrius: jocs de saltar, jocs de precisi\u00f3, jocs de cursa, joc de llan\u00e7ament.\nqualitats f\u00edsiques: jocs de for\u00e7a, jocs de velocitat.\nmaterial emprat: jocs de corda, jocs de pilota, jocs de bitlles, jocs de xapes.Es pot explicar un joc tradicional a partir dels seg\u00fcents par\u00e0metres:\n\nDenominaci\u00f3\nZona geogr\u00e0fica d'origen (El joc tradicional catal\u00e0, franc\u00e8s, alemany, etc.)\nNombre de jugadors\nEdat dels jugadors\nMaterial\nEsquema i distribuci\u00f3\nDesenvolupament\nNormes del joc\nVariants", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Miku Hatsune (en japon\u00e8s: \u521d\u97f3\u30df\u30af Hatsune Miku) (sovint escrit Hatsune Miku seguint l'ordre japon\u00e8s de cognom-nom) \u00e9s un banc de veu per al programa VOCALOID2, VOCALOID3 i VOCALOID4. La seva imatge arriba a ser considerada i personificada com una de les m\u00e9s famoses idol virtuals japoneses, desenvolupada per Crypton Future Media amb la veu de la seiyuu Saki Fujita per a la segona versi\u00f3 del programa de sintetitzaci\u00f3 de veu VOCALOID. El seu nom prov\u00e9 de la combinaci\u00f3 de Hatsu (primer), Ne (so), i Miku (futur). Les dades per a la veu es van crear a partir del mostreig de la veu de Saki Fujita, una actriu japonesa de doblatge. A difer\u00e8ncia dels sintetitzadors de veu generals, Vocaloid est\u00e0 sintonitzat per crear can\u00e7ons (en especial de Pop Japon\u00e8s o J-Pop). En l'actualitzaci\u00f3 Vocaloid 3, Hatsune Miku inclou tamb\u00e9 un banc de veu amb els fonemes necessaris para cantar en angl\u00e8s.\nEl paquet de veu Hatsune Miku fou desenvolupat per Crypton Future Media l'any 2007 pel sintetitzador Vocaloid2. Poc despr\u00e9s de la comercialitzaci\u00f3, els usuaris van comen\u00e7ar a penjar v\u00eddeos amb les can\u00e7ons creades pel programari. El reconeixement i la popularitat del programari va cr\u00e9ixer. Les can\u00e7ons originals foren escrites per usuaris que esdevenien populars i generaven il\u00b7lustracions, animacions en 2D i 3D, i remixos d'altres usuaris. Es va fer tant popular que ha estat considerada la primera \u00eddol virtual japonesa. El 30 d'abril 2010 va sortir en venda el segon producte del CV01, Hatsune Miku Append, el qual inclou 6 llibreries en total amb diferents expressions.\nPer al sis\u00e8 aniversari de Miku Hatsune, aquesta va adquirir la capacitat de cantar en Angl\u00e8s gr\u00e0cies al seu banc de veu Miku Hatsune V3 English i es va revelar una actualitzaci\u00f3, Miku Hatsune V3, que va sortir a la venda el 27 de setembre de 2013, i que inclou els seus bancs de veu original i les seves llibreries Append millorades.\nDurant el seu nov\u00e8 aniversari el 31 d'agost de 2016 va ser llan\u00e7ada una nova actualitzaci\u00f3, Hatsune Miku V4X, aquesta vegada per al motor VOCALOID4 amb dues funcions noves, I.V.I.C. (Enhanced Voice Expression Control) i la compatibilitat amb el par\u00e0metre GWL (Growl - Grunyit). Actualment posseeix moltes p\u00e0gines verificades en Internet, concretament en YouTube, i una d'elles patrocinada per Vevo. Aquests v\u00eddeos han aconseguit posar-se com els m\u00e9s vists de Miku en YouTube, portant-la a guanyar el premi de plata i ser candidata al d'or d'aquesta empresa.\nHa aparegut a mangas i a animes. La seva primera aparici\u00f3 en un videojoc \u00e9s a 13-sai no Hello Work DS (13\u6b73\u306e\u30cf\u30ed\u30fc\u30ef\u30fc\u30afDS) per a la Nintendo DS on se l'inclou com un dels personatges. Finalment Miku Hatsune ha protagonitzar un videojoc titulat Hatsune Miku - Project Diva, publicat l'1 de juliol del 2009, i del qual n'hi ha hagut diverses continuacions.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'expressi\u00f3 dansa africana fa refer\u00e8ncia principalment a la dansa en la part d'\u00c0frica al sud del S\u00e0hara, i a nombrosos tipus de danses africanes producte de les moltes difer\u00e8ncies culturals en els estils musicals i de moviment. Aquestes danses estan molt relacionades amb les tradicions musicals al sud de S\u00e0hara i amb el sentit del ritme bantu. La dansa africana utilitza el concepte de poliritme i l'articulaci\u00f3 total del cos. Les danses permeten interpretar patrons i valors socials, i ajuden les persones a treballar, madurar i criticar membres de la comunitat alhora que contribueixen a la celebraci\u00f3 de festivals i funerals, competicions, recitat d'hist\u00f2ria, proverbis i poesia; i a acostar-se als d\u00e9us. En general, les danses africanes promouen la participaci\u00f3, i fan part\u00edcips els espectadors en la mateixa expressi\u00f3 art\u00edstica. Tret d'algunes danses espirituals religioses o d'iniciaci\u00f3, tradicionalment no hi ha barreres entre els ballarins i el p\u00fablic, i sovint les danses rituals tenen moments en qu\u00e8 el p\u00fablic hi participa.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La Fira de Minerals de Munic (en alemany: Mineralientage M\u00fcnchen) \u00e9s una fira de minerals, f\u00f2ssils i gemmes que se celebra anualment a la ciutat de Munic, a Alemanya. \u00c9s considerada com de les fires de minerals m\u00e9s importants i rellevants d'Europa. La cita t\u00e9 lloc poques setmanes despr\u00e9s de l'Oktoberfest. Se celebra des de 1963.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El circ als Pa\u00efsos catalans troba les seves arrels en un m\u00f3n m\u00e0gic, inici\u00e0tic i ancestral. En la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia occidental, des del final del segle xviii fins avui, \u00e9s un art que ha anat evolucionant i que s'ha sabut adaptar als canvis est\u00e8tics, econ\u00f2mics i socials. Els Pa\u00efsos Catalans han estat un escenari privilegiat d'aquesta art i la seva evoluci\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La pesca al curric\u00e0, en angl\u00e8s trolling, \u00e9s una modalitat de pesca que es basa en l'arrossegament de l'aparell des d'una embarcaci\u00f3 en marxa, a mar obert, en grans embassaments, en llacs interiors o en rius.\nDes de la costa es practica una modalitat similar, rebent llavors el nom angl\u00e8s de spinning, una t\u00e8cnica consistent en llan\u00e7ar i recollir el cimbell amb una canya.\nLa pesca al curri, com se l'anomena en argot, acostuma a estar dirigida a peixos depredadors, ja que aquests ataquen nom\u00e9s esquers en moviment. Se solen usar, tant cimbells (esquers artificials), com naturals (viu o mort). Aix\u00ed mateix, es pot treballar en superf\u00edcie, a mitges aig\u00fces o en profunditat segons l'esp\u00e8cie perseguida. Per a fer curric\u00e0 de fons o a mitges aig\u00fces, s'utilitzen l\u00ednies plomades, ploms enganxats a la l\u00ednia, o profunditzadors. Es pot practicar durant tot el dia, per\u00f2 algunes esp\u00e8cies s\u00f3n espec\u00edfiques per al curric\u00e0 nocturn.\nEs realitza a baixa velocitat (1,5 - 2 nusos) per a esp\u00e8cies poc agressives, o b\u00e9 a velocitat m\u00e9s altes (fins a uns 7 nusos) per a altres esp\u00e8cies m\u00e9s depredadores o de mida m\u00e9s gran, com les tonyines o els marlins. Per\u00f2 l'elecci\u00f3 de la velocitat i la profunditat, no nom\u00e9s les determinen l'esp\u00e8cie perseguida, sin\u00f3 tamb\u00e9 factors com la proximitat al litoral, la temperatura de l'aigua, l'estat de la mar, l'hora de dia, el tipus de fons disponible, l'\u00e8poca de l'any, etc.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La videodansa \u00e9s un art interdisciplinari a cavall entre les arts esc\u00e8niques, concretament la dansa, i les audiovisuals, mitjan\u00e7ant el v\u00eddeo, que crea obres coreogr\u00e0fiques espec\u00edficament per a la pantalla. Dintre de la dansa se'n considera un g\u00e8nere al mateix nivell que l'espanyola, el cl\u00e0ssic, el neocl\u00e0ssic, el contemporani i la dansa-teatre.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'Arbor\u00e8tum Lussich \u00e9s un arbor\u00e8tum de 192 ha d'extensi\u00f3, el qual es troba al departament de Maldonado, al sud-est de l'Uruguai.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El joc de triler \u00e9s un joc, normalment associat a l'estafa, que \u00e9s tradicional en carrers concorreguts, fires i mercats ambulants. Es presenta com un joc d'atzar, per\u00f2 en realitat, quan es fa una aposta per diners, gaireb\u00e9 sempre \u00e9s un truc de confian\u00e7a utilitzat per cometre el frau. En l'argot de confian\u00e7a truc, aquesta estafa es coneix com un curt-amb perqu\u00e8 \u00e9s r\u00e0pid i f\u00e0cil d'aconseguir.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Els Pips son elements petits, f\u00e0cilment comptables. El terme sol descriure els punts de les fitxes de d\u00f2mino i dels daus els s\u00edmbols que denoten els colls i valors de les cartes o b\u00e9 llavors petites d'alguna fruita. En algunes ocasions, el terme tamb\u00e9 es fa servir per a referir-se com el \"punt\" dins el codi Morse.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un pat\u00ed de pedals \u00e9s una mena de transport aqu\u00e0tic de lleure, conegut popularment amb el gal\u00b7licisme \u00abpedalo\u00bb. En algunes regions el pat\u00ed de pedals rep el nom de velomar. \u00c9s una embarcaci\u00f3 constitu\u00efda per dos elements flotants paral\u00b7lels, un seient i uns pedals de bicicleta amb un dispositiu que fa girar una roda amb pales o una h\u00e8lix. Aquest dispositiu propulsa l'embarcaci\u00f3, que tamb\u00e9 va equipada d'un tim\u00f3 que els ocupants accionen per dirigir el pedal\u00f3. Quasi tots els models de patins de pedals s\u00f3n fets amb fibra de vidre perqu\u00e8 siguin lleugers i f\u00e0cils de mantenir. Normalment s\u00f3n per a dues persones, per\u00f2 hi ha alguns que permeten un tercer ocupant. Hi ha alguns models de quatre persones on almenys dos han d'accionar els pedals. D'altres models duen un petit tobogan per la mainada.\nUn  donostiarra, anomenat Ramon Barea, va inventar i patentar amb \u00e8xit un hidropedal, el 3 de juny de 1893, que el va fer mereixedor de la Medalla d'Or i un diploma de l'Acad\u00e8mia de les Ci\u00e8ncies de Fran\u00e7a, en ser presentat a l'Exposici\u00f3 Universal de Par\u00eds (1900).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'apagada anal\u00f2gica \u00e9s el moment en qu\u00e8 tots els operadors de televisi\u00f3 i r\u00e0dio de la Uni\u00f3 Europea hauran de deixar d'emetre el seu senyal anal\u00f2gic i quedar-se nom\u00e9s amb les seves emissions en digital. El maig de 2005, la Comissi\u00f3 Europea va proposar com a data l\u00edmit l'any 2012 per a tots els pa\u00efsos.\nA Espanya, aquesta apagada estava prevista per a aquell any; tanmateix, al Reial Decret del 29 de juliol de 2005, el govern espanyol la va avan\u00e7ar al 3 d'abril de 2010. Fins llavors, conviuran les emissions anal\u00f2giques i les digitals. A Su\u00e8cia, estava previst per al febrer de 2008 i va constar de cinc etapes que s'iniciaren a la fi de l'estiu de 2005.\nA Dinamarca, on al principi no hi havia una data concreta, una ampla majoria parlament\u00e0ria va demanar que s'efectu\u00e9s al m\u00e9s aviat possible, i es va preveure realitzar-la l'any 2009. Tant It\u00e0lia com Finl\u00e0ndia tenien com a objectiu que es produ\u00eds entre 2006 i 2008. \u00c0ustria, Alemanya i Malta es van marcar l'any 2010 com a objectiu. B\u00e8lgica, Eslov\u00e8nia, Eslov\u00e0quia, Gr\u00e8cia, Hongria i el Regne Unit tenien previst realitzar-la en la data l\u00edmit: 2012.\nL'acord \"RRC-06\" a Ginebra impulsat per la Uni\u00f3 Internacional de Telecomunicacions fou signat per delegats de molts pa\u00efsos, inclosos la majoria d'Europa, \u00c0frica i \u00c0sia, i establia el 17 de juny de 2015 com la data despr\u00e9s de la qual els pa\u00efsos poden utilitzar les freq\u00fc\u00e8ncies assignades actualment per a la transmissi\u00f3 de televisi\u00f3 anal\u00f2gica per a serveis digitals (espec\u00edficament DVB-T), sense que es requereixi la protecci\u00f3 dels serveis anal\u00f2gics dels pa\u00efsos ve\u00efns contra les interfer\u00e8ncies. Aquesta data es considerava generalment com una data d'apagada anal\u00f2gica amb mandat internacional, almenys al llarg de les fronteres nacionals, excepte per a aquelles que operen a la banda VHF que estarien permeses fins al 17 de juny de 2020. Aquestes dates l\u00edmit establertes per l'acord han estat dif\u00edcils d'assolir en determinades regions, com a l'\u00c0frica, on la majoria dels pa\u00efsos van faltar al termini de 2015, aix\u00ed com al sud-est asi\u00e0tic. Els costos elevats d'actualitzaci\u00f3 solen ser un dels motius que es citen a la lenta transici\u00f3 en aquestes regions.\n\nVegeu tamb\u00e9: VHF, UHF, TDT, Televisi\u00f3 anal\u00f2gica, i Televisi\u00f3 per sat\u00e8l\u00b7lit", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Teatre Reial Carr\u00e9 (neerland\u00e8s: Koninklijk Teatre Carr\u00e9) \u00e9s un teatre d'estil nou Renaixentista d'Amsterdam, ubicat a prop del riu Amstel. Quan el teatre va ser fundat el 1887, estava destinat originalment com un edifici de circ permanent. Actualment, \u00e9s utilitzat principalment per musicals, cabaret, actuacions i concerts.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Keukenhof \u00e9s un parc floral situat al nord-oest de Lisse, a l'Holanda Meridional, als Pa\u00efsos Baixos.\n\nSobre les 32 hect\u00e0rees del parc, les societats florals de la regi\u00f3 exposen a la primavera (de mar\u00e7 a maig) els seus bulbs en flor, i sobretot les  tulipes. Conegut internacionalment, el parc \u00e9s sovintejat cada any per milers de turistes dels Pa\u00efsos Baixos i d'altres bandes.\nVa ser en el transcurs del segle xv que el parc, part de la finca del Castell de Teylingen, va servir de jard\u00ed d'hort a la comtessa Jacqueline d'Hainaut. Trobava all\u00e0 els ingredients per a la seva cuina, el que explica l'origen de la denominaci\u00f3 (Keukenhof: finca de la cuina). El 1840, el parc va ser redissenyat pels arquitectes Zochter i fill, que havia concebut igualment el Vondelpark d'Amsterdam. El 1949, la propietat va ser transformada per acollir les exposicions de flors de bulbs, per iniciativa de l'alcalde de Lisse de l'\u00e8poca, W.J.H. Lambooy.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Els problemes no resolts en matem\u00e0tiques s\u00f3n una s\u00e8rie d'enunciats o conjectures matem\u00e0tiques sobre els quals existeix una forta evid\u00e8ncia emp\u00edrica que s\u00f3n certs per\u00f2 dels quals no es coneix una demostraci\u00f3 matem\u00e0tica rigorosa. Existeixen diverses llistes de problemes oberts, entre els quals els problemes del mil\u00b7lenni o els problemes de Hilbert (encara que solament una part dels mateixos segueixen sent problemes no resolts).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La fira Expominer \u00e9s una exposici\u00f3 internacional de minerals, roques, f\u00f2ssils i joieria que se celebra cada any al mes de novembre a la Fira de Barcelona.\u00c9s la m\u00e9s important d'Espanya en aquest \u00e0mbit i una de les primeres d'Europa. S'hi reuneixen expositors d'arreu del m\u00f3n per vendre, comprar i intercanviar. Durant els tres dies que dura s'hi desenvolupen exposicions, demostracions i confer\u00e8ncies.L'any 2012 es va celebrar juntament amb l'exposici\u00f3 \"Col\u00b7lecciona Barcelona\", que inclou sectors com la filat\u00e8lia, la numism\u00e0tica o les plaques de cava, entre d'altres.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La matem\u00e0tica recreativa \u00e9s un terme ampli que inclou els trencaclosques matem\u00e0tics i els jocs matem\u00e0tics.\nNo tots els problemes en el camp de la matem\u00e0tica recreativa requereixen un coneixement de la matem\u00e0tica avan\u00e7ada i, per tant, la matem\u00e0tica recreativa sovint atrau la curiositat dels no matem\u00e0tics i inspira el posterior estudi de la matem\u00e0tica.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Gabe Zichermann (20 de maig de 1974) \u00e9s un autor, orador i \u201cempresari en s\u00e8rie\u201d com es descriu ell mateix. Ha treballat com a defensor de l'aprofitament de les mec\u00e0niques del joc en els negocis, l'educaci\u00f3 i altres plataformes de no entreteniment per augmentar el comprom\u00eds de l'usuari en un proc\u00e9s anomenat ludificaci\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un partit amist\u00f3s (tamb\u00e9 conegut com un partit d'exhibici\u00f3) \u00e9s un esdeveniment esportiu en el qual el resultat final no influeix majorment (en general el premi \u00e9s diners o un regal donat per algun auspiciador). Els jocs poden ser celebrats entre dues persones, equips diferents o entre parts d'un mateix.\nEn els esports de grups s'usen molt aquests tipus de partits per a la preparaci\u00f3 de grans compet\u00e8ncies que tenen per objecte familiaritzar als companys entre si i preparar-se per als pr\u00f2xims partits. a m\u00e9s en els esports professionals s\u00f3n molt freq\u00fcents les pretemporada, les quals ajuden als equips decidir quins jugadors mantenir per a la temporada regular, i en el cas dels esports individuals com el billar o escacs s\u00f3n molt freq\u00fcents com entreteniment o per a recaptar diners per a organitzacions ben\u00e8fiques.\nPer a la FIFA a m\u00e9s existeixen els partits amist\u00f3s de car\u00e0cter oficial, coneguts com a data FIFA en els quals el resultat influeix directament en l'acompliment de l'equip en la classificaci\u00f3 mundial de la FIFA, tamb\u00e9 conegut com a r\u00e0nquing FIFA.\nDonada la naturalesa altament competitiva dels esports professionals, els partits \"amistosos\" no sempre s\u00f3n exemples de bona voluntat i el joc net que el terme podria suggerir.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'Anell d'Or de R\u00fassia (en rus \u0417\u043e\u043b\u043e\u0442\u043e\u0435 \u043a\u043e\u043b\u044c\u0446\u043e, Zolotoie kolts\u00f3) \u00e9s una zona tur\u00edstica que inclou un conjunt de ciutats de la regi\u00f3 central de R\u00fassia, al nord-est de Moscou. S'hi troben diferents monuments que representen la hist\u00f2ria i la cultura d'aquest pa\u00eds, principalment esgl\u00e9sies, catedrals i monestirs.\nLes ciutats es troben repartides en cinc prov\u00edncies o \u00f3blasti: Moscou, Iaroslavl, Iv\u00e0novo, Kostrom\u00e0 i Vlad\u00edmir.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una gliptoteca \u00e9s un museu dedicat a la conservaci\u00f3 d'obres d'escultura en general, per\u00f2 m\u00e9s particularment de pedres fines gravades.\nMarc Emili Escaure, home d'Estat rom\u00e0 que va morir l'any 87 aC, va ser el primer que va formar una col\u00b7lecci\u00f3 d'aquest tipus. Pompeu va seguir el seu exemple. Juli C\u00e8sar va exposar al temple de Venus G\u00e8nitrix les pedres de qu\u00e8 s'havia apoderat i que pertanyien a Mitridates. Marcel, fill adoptiu d'Octavi, va formar una altra col\u00b7lecci\u00f3 que va exposar al p\u00fablic dins el temple d'Apol\u00b7lo Palat\u00ed.\nAl segle xvi, els M\u00e8dici van reunir una magn\u00edfica col\u00b7lecci\u00f3 de pedres gravades i aviat es va estendre l'afici\u00f3 i van trobar imitadors a la resta d'Europa.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "MediaPortal \u00e9s un programa de codi obert i gratu\u00eft de HTPC solament per al sistema operatiu Windows. \u00c9s comparat sovint amb Microsoft Windows Media Centre. Deriva de Xbox Media Center. La seua llic\u00e8ncia \u00e9s la Llic\u00e8ncia P\u00fablica GNU. Fou programat en C#. L'aparen\u00e7a de la interf\u00edcie est\u00e0 definida amb XML.Des de la versi\u00f3 2.1 fa web scraping per a emplenar dades dels productes que es tinguen a la biblioteca al comparar les metadades d'all\u00f2 que es t\u00e9 amb all\u00f2 que hi ha a les fonts de dades.El programa disposa d'una s\u00e8rie de connectors per a televisi\u00f3, pel\u00b7l\u00edcules i DVD, r\u00e0dio, m\u00fasica, fotografies, informaci\u00f3 meteorol\u00f2gica i not\u00edcies, v\u00eddeos en l\u00ednia i editor de v\u00eddeos, navegador web, lector de CD i DVD, alarma, correu electr\u00f2nic, videojocs, farm\u00e0cies, emerg\u00e8ncies, tr\u00e0fic, lletres de can\u00e7ons i ajuda en suport del programari (amb programes controladors i c\u00f2decs, sistema d'arxius i sistemes operatius suportats, que s\u00f3n Windows).A PCMAg el van criticar positivament considerant la interf\u00edcie amb alta usabilitat.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Teatre infantil fa refer\u00e8ncia a tres tipus d'obres en el camp de la dramat\u00fargia: els textos escrits per nens i adolescents; els escrits per a ells o teatre per a nens i els que la tradici\u00f3 liter\u00e0ria ha considerat adequats per a ells.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Dia Mundial de la Tonyina \u00e9s un dia internacional que se celebra el 2 de maig.\nEl 7 de desembre de 2016 l'Assemblea General de les Nacions Unides decideix, a trav\u00e9s de la Resoluci\u00f3 71/124, designar el 2 de maig 'Dia Mundial de la Tonyina'. La commemoraci\u00f3 d'aquest dia pret\u00e9n subratllar la import\u00e0ncia d'una gesti\u00f3 pesquera sostenible i de conservaci\u00f3 per evitar que les poblacions de tonyina es redueixin perillosament, i reconeix el paper fonamental d'aquest exemplar en el desenvolupament sostenible, la seguretat aliment\u00e0ria, l'economia i els mitjans de vida de les persones de tot el m\u00f3n.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "P2PTV (abreviaci\u00f3 de l'angl\u00e8s peer-to-peer TV, 'televisi\u00f3 d'igual a igual') \u00e9s una t\u00e8cnica de transmissi\u00f3 de contingut audiovisual (v\u00eddeos, televisi\u00f3, etc.) a trav\u00e9s de la xarxa d'Internet que aprofita l'arquitectura P2P, en la qual els nodes individuals es connecten a altres nodes per rebre els streams de v\u00eddeo i \u00e0udio, en lloc de fer-ho a un servidor central, com passa a la IPTV.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Els jocs de taula editats en catal\u00e0 inclouen tant els originals de dissenyadors catalans com les traduccions i adaptacions de jocs de creadors internacionals. El premi al Millor joc familiar o adults editat en catal\u00e0 es lliura en el Festival del Joc del Pirineu de la Seu d'Urgell. Devir \u00e9s el principal editor de jocs de taula en catal\u00e0.A Catalunya es jugava arreu a jocs de taula, tant en espais p\u00fablics i privats, habitualment vinculats a les apostes econ\u00f2miques, fet que alarm\u00e0 les autoritats per la conflictivitat que generava, i es va intentar erradicar tipologies de joc, sobretot de daus i cartes. Un dels jocs m\u00e9s populars durant els segles XVII i XVIII era l'auca, nascut possiblement durant el segle XVI a Flor\u00e8ncia.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Ena freq\u00fc\u00e8ncia interm\u00e8dia (FI) \u00e9s aquella freq\u00fc\u00e8ncia que en els aparells de r\u00e0dio que fan servir el principi superheterod\u00ed s'obt\u00e9 de la barreja del senyal sintonitzada a antena amb una freq\u00fc\u00e8ncia variable generada localment en el mateix aparell mitjan\u00e7ant un oscil\u00b7lador local (OL) i que guarda amb ella una difer\u00e8ncia constant. Aquesta difer\u00e8ncia entre les dues freq\u00fc\u00e8ncies \u00e9s precisament la freq\u00fc\u00e8ncia interm\u00e8dia.\nEn els receptors de r\u00e0dio convencionals el valor de la freq\u00fc\u00e8ncia interm\u00e8dia \u00e9s normalment 455 o 470 kHz, en els receptors de modulaci\u00f3 d'amplitud (AM) i de 10,7 MHz als de modulaci\u00f3 de freq\u00fc\u00e8ncia (FM), encara que en aparells m\u00e9s sofisticats, els anomenats de doble conversi\u00f3, s'utilitza un segon valor de FI m\u00e9s petit. En els receptors de televisi\u00f3 del sistema PAL emprat a Alemanya, Espanya i altres pa\u00efsos, la FI \u00e9s de 38,9 MHz\nLa utilitat de l'ocupaci\u00f3 d'una freq\u00fc\u00e8ncia interm\u00e8dia rau en el fet que tots els circuits sintonitzats existents a partir de l'etapa en qu\u00e8 s'efectua la barreja, treballen a una freq\u00fc\u00e8ncia fixa (la de la FI) i per tant s\u00f3n m\u00e9s f\u00e0cils d'ajustar. D'aquesta manera es millora la selectivitat i es facilita el disseny de les etapes amplificadores. Si no es fes servir la freq\u00fc\u00e8ncia interm\u00e8dia, caldria dissenyar circuits sintonitzadors que tinguessin al mateix temps una gran selectivitat i un gran rang de selecci\u00f3 de freq\u00fc\u00e8ncies d'actuaci\u00f3, una mica dif\u00edcil i car d'aconseguir.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Jard\u00ed Bot\u00e0nic d'Oranim (en hebreu: \u05d4\u05d2\u05df \u05d4\u05d1\u05d5\u05d8\u05e0\u05d9 \u05d1\u05de\u05db\u05dc\u05dc\u05ea \u05d0\u05d5\u05e8\u05e0\u05d9\u05dd) \u00e9s un jard\u00ed bot\u00e0nic que envolta al Oranim Academic College. Es troba en la poble de Qiryat Tivon en el pa\u00eds d'Israel.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una  almorrefa  \u00e9s un enorme art de pesca utilitzat per a la pesca de tonyines de petita grand\u00e0ria i esp\u00e8cies similars.\nEs tracta d'un art de c\u00e8rcol amb una xarxa rectangular de 500 a 1.000 m de longitud per 100 d'al\u00e7ada. Pot estar una mica embeguda en els extrems. Est\u00e0 prove\u00efda de flotadors i ploms que la mantenen vertical. Cada 3 m aproximadament pengen de la ralinga inferior uns bucles amb sengles anelles de 10 cm de di\u00e0metre, per les quals passa la gruixuda s\u00e0gola que igual que en les arts de c\u00e8rcol per a la pesca de la sardina i seitons, cenyeix l'art per la seva part inferior.\nLa seva maniobra s'ha de fer prenent tota mena de precaucions tant pels espantadissos que s\u00f3n les tonyines com per la facilitat que tenen per submergir-se. Per aix\u00f2 s'utilitza amb freq\u00fc\u00e8ncia en zones on el fons no arriba als 100 m amb fet que assegura que l'art toqui el fons i sigui m\u00e9s dif\u00edcil que els peixos atrapats puguin escapar.\nA Espanya aquest art s'empra sobretot en el mediterrani per\u00f2 s'utilitza tamb\u00e9 en altres pa\u00efsos de tradici\u00f3 pesquera.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Ghost in the Shell (en japon\u00e8s \u653b\u6bbb\u6a5f\u52d5\u968a, K\u014dkaku Kid\u014dtai, literalment \"policia armada antiavalots\") \u00e9s una franqu\u00edcia multim\u00e8dia japonesa que es compon de manga, pel\u00b7l\u00edcules d'animaci\u00f3, s\u00e8ries d'anime, videojocs i novel\u00b7les. Les hist\u00f2ries se centren en les activitats de la \"secci\u00f3 9 de seguretat p\u00fablica\", una unitat antiterrorista, en un Jap\u00f3 futurista d'est\u00e8tica cyberpunk. Originalment era un manga seinen (per a adults) creat pel dibuixant japon\u00e8s Masamune Shirow el 1989 i publicat per entregues a la revista \"Young Magazine\" de l'editorial K\u014ddansha. Masamune Shirow \u00e9s tamb\u00e9 el creador de Dominion Tank Police i d'Appleseed, entre d'altres, i \u00e9s molt conegut tamb\u00e9 per les seves il\u00b7lustracions de car\u00e0cter er\u00f2tic (com a Intron Depot i Intron Depot 2). La primera pel\u00b7l\u00edcula \u00e9s considerada, junt amb l'adapatci\u00f3 cinematogr\u00e0fica d'Akira de Katsuhiro Otomo com un dels grans referents del cinema de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 japon\u00e8s a escala mundial. Se'n va fer una versi\u00f3 2.0, amb un nou enregistrament i noves mescles del doblatge i de la m\u00fasica fetes a l'Skywalker Sound, i amb nous efectes i elements infogr\u00e0fics que va ser estrenada al Jap\u00f3 el 2008.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Museu Bishop de la Ci\u00e8ncia i la Natura (anteriorment conegut com a Museu del Sud de Florida) \u00e9s un museu d'hist\u00f2ria natural i cultural situat a Bradenton (Estats Units) i especialitzat en la hist\u00f2ria de la costa de Florida al golf de M\u00e8xic. Conserva objectes relacionats amb la hist\u00f2ria de Florida des de la prehist\u00f2ria fins a l'actualitat. Presenta exposicions temporals a la Galeria Est i altres galeries m\u00e9s petites de la planta baixa i la primera planta. El museu tamb\u00e9 cont\u00e9 un planetari i l'H\u00e0bitat Parker per a la Rehabilitaci\u00f3 dels Manat\u00eds, on visqu\u00e9 fins a la seva mort el 2017 Snooty, el manat\u00ed captiu m\u00e9s longeu del m\u00f3n. L'H\u00e0bitat Parker per a la Rehabilitaci\u00f3 dels Manat\u00eds \u00e9s membre fundador del Partenariat per al Rescat i la Rehabilitaci\u00f3 de Manat\u00eds i n'ha rehabilitat 36 des del 1998. El planetari obr\u00ed les portes a mitjans de la d\u00e8cada del 1960, per\u00f2 des d'aleshores ha estat remodelat de dalt a baix i l'octubre del 2013 fou equipat amb importants millores t\u00e8cniques.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La televisi\u00f3 l\u00e0ser \u00e9s una nova tecnologia desenvolupada per l'empresa Sillicon Light Machines, que ve a complementar els actuals models basats en LCD, plasma o DLP (en angl\u00e8s Digital Light Processing), oferint una nova alternativa de qualitat i preparada per a la televisi\u00f3 d'alta definici\u00f3 (HDTV).\nAquesta tecnologia es basa en el chip GLV (acr\u00f2nim de Grating Light Valve) com a pe\u00e7a fonamental del sistema, ra\u00f3 per la qual tamb\u00e9 es coneix com a televisi\u00f3 GLV o GLV TV.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Les destinacions tur\u00edstiques mundials s\u00f3n recopilades per l'Organitzaci\u00f3 Mundial del Turisme (OMT) com a part de la seva publicaci\u00f3 del Bar\u00f2metre del turisme Mundial.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Fulton Fish Market \u00e9s un dels mercats de peix i de productes del mar m\u00e9s importants dels Estats Units situat a New York. El primer mercat va obrir les portes el 1822 i servia d'acollida als vaixells que havien travessat l'Oce\u00e0 Atl\u00e0ntic. A partir dels anys 1850, la majoria dels peixos pescats a la rodalia de la ciutat eren portats al Fulton Fish Market, on eren comprats, o b\u00e9 per restauradors, o b\u00e9 per majoristes, a la recerca de peix fresc de tota mena. No era d'altra banda estrany que peixos procedents de tota Nova Anglaterra passessin per aquest mercat abans de ser revenuts a les ciutats on havien estat pescats. De fa alguns decennis, els preus s\u00f3n controlats i fixats pel govern americ\u00e0, el que tradueix la import\u00e0ncia d'aquest mercat de peix a tota l'\u00e0rea metropolitana de Nova York.\nEl juliol de 2005, el Fulton Fish Market s'ha despla\u00e7at, anant del magatzem original situat a  Fulton Street, al barri del Bronx, a Hunts Point. El nou mercat presenta aix\u00ed infraestructures modernes, com el nou magatzem, que ofereix un enllumenat, i condicions de frescor \u00f2ptimes.\n\nEl Fulton Fish Market no \u00e9s l'\u00fanic mercat a l'engr\u00f2s de Manhattan, ja que un Meat Market, dedicat a la carn est\u00e0 situat a l'altura de la West Side, permetent als restauradors de tota la regi\u00f3 proveir-se de carn, a m\u00e9s a m\u00e9s del peix.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Ky\u014dgen (\u72c2\u8a00, Ky\u014dgen?) \u00e9s la forma c\u00f2mica del teatre tradicional japon\u00e8s. Els actors del ky\u014dgen provenen de fam\u00edlies espec\u00edfiques i utilitzen una t\u00e8cnica teatral pr\u00f2pia. Tanmateix, fins i tot dins d\u2019una obra de teatre de Noh, sovint hi ha un actor de Ky\u014dgen per interpretar els populars personatges que venen a resseguir, durant l\u2019interludi (quan el shite va al darrere dels escenaris per canviar de vestit i de m\u00e0scara), la hist\u00f2ria del protagonista. Aquests interludis s\u00f3n presents en tres de les cinc categories de Noh: els Noh dels guerrers, Noh de les dones i Noh del m\u00f3n real. Tanmateix, fins i tot si es representen noh i ky\u014dgen al mateix escenari, s\u00f3n dues arts dram\u00e0tiques diferents.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un estudi radiof\u00f2nic o estudi de r\u00e0dio \u00e9s un espai on s'enregistren o s'emeten en directe els programes de r\u00e0dio. Aquests es divideixen en la cabina, on es controla la gravaci\u00f3 i el locutori, lloc on s'enregista i s'actua. Aquests dos espais est\u00e0n separats per un vidre doble.L'espai d'un estudi d'aquestes caracter\u00edstiques pot ser variable, n'existeixen de molts tipus, des dels propis de petites emissores locals amb un o dos locutoris, a grans espais amb la possibilitat de tenir una orquestra i espectadors.\nAquest espai requereix un condicionament semblant a un estudi o plat\u00f3 de v\u00eddeo, tot i que aquest \u00faltim precisa molt m\u00e9s material com c\u00e0meres, il\u00b7luminaci\u00f3 o attrezzo. Per altra banda, el personal que hi teballa queda redu\u00eft al necessari i imprescindible a la sala de control.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Waino i Plutano, Els homes salvatges de Borneo, varen ser dos germans nans excepcionalment forts que es varen fer famosos de la m\u00e0 de P. T. Barnum i el seu espectacle de monstres.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La classe d'esgrima (t\u00edtol original en fin\u00e8s: Miekkailija i en estoni\u00e0: Vehkleja; t\u00edtol internacional en angl\u00e8s: The fencer) \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula finlandesa de 2015 dirigida pel cineasta Klaus H\u00e4r\u00f6. Est\u00e0 basada en la vida d'Endel Nelis, un tirador i entrenador d'esgrima estoni\u00e0. Fou la seleccionada per Finl\u00e0ndia per competir pels Oscars en la categoria de millor pel\u00b7l\u00edcula de parla no anglesa, arribant a la llista curta de 9 pel\u00b7l\u00edcules per\u00f2 sense qualificar-se per a la selecci\u00f3 final. S\u00ed que fou present als Globus d'Or del 2016, tamb\u00e9 nominada a la categoria millor pel\u00b7l\u00edcula de parla no anglesa. La pel\u00b7l\u00edcula es va doblar al catal\u00e0.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una ag\u00e8ncia de viatges \u00e9s un establiment comercial dedicat a l'exercici d'activitats de mediaci\u00f3 entre els viatgers, d'una banda, i l'oferta del sector tur\u00edstic (hotels, serveis de transports, guies tur\u00edstics, etc.), de l'altra.L'ag\u00e8ncia de viatges moderna va apar\u00e8ixer durant la segona meitat del segle xix, com a evoluci\u00f3 de l'activitat de Cox & Kings, que t\u00e9 les arrels a l'any 1758.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Teatre a Andorra inclou la hist\u00f2ria de les arts esc\u00e8niques al Principat, aix\u00ed com els teatres i les companyies teatrals.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El men\u00fa tur\u00edstic \u00e9s un tipus de men\u00fa ofert als turistes en certs pa\u00efsos per tal de poder reproduir els estereotips d'una cultura culin\u00e0ria. Per regla general els men\u00fas tur\u00edstics s\u00f3n una oferta barata i atractiva per a un turisme de baix poder adquisitiu. Aquests men\u00fas es troben en els pa\u00efsos que s\u00f3n objecte de turisme. Es pot dir que es componen d'un men\u00fa de degustaci\u00f3 amb els plats m\u00e9s populars de la localitat, generalment a un preu fix.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Educaplay \u00e9s una plataforma on trobar i crear activitats educatives multim\u00e8dia. Aquesta plataforma s'emmarca dins de la tend\u00e8ncia educativa de la ludificaci\u00f3, la qual permet crear i cercar activitats de manera grupal, exportar els recursos i utilitzar-los en qualsevol plataforma de Sistema de gesti\u00f3 de l'aprenentatge (Learning management system, LMS) compatibles amb SCORM. Es pot jugar des de qualsevol dispositiu gr\u00e0cies a la seva tecnologia basada en html 5.\nSegons alguns estudis aquesta aplicaci\u00f3 basada en el concepte d'Aprenentatge basat en el joc com a tecnologia educativa, ha demostrat el seu impacte positiu en els resultats educatius de l'alumnat.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "WOWOW \u00e9s la primera estaci\u00f3 privada de transmissi\u00f3 per sat\u00e8l\u00b7lit i \u00e9s la primera estaci\u00f3 de televisi\u00f3 pagada en Jap\u00f3. Comen\u00e7\u00e0 amb transmissi\u00f3 anal\u00f2gica l'1 d'abril de 1991. L'emissi\u00f3 via senyal digital va comen\u00e7ar l'1 de desembre de 2000. La xarxa va comen\u00e7ar amb 207,753 subscriptors (31.5 mil milions de iens en vendes) i cresqu\u00e9 a 2,667,414 dos anys despr\u00e9s (64.5 mil milions de iens en vendes).\nWOWOW generalment retransmet pel\u00b7l\u00edcules, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s conegut per presentar s\u00e8ries d'animes originals com Crest of the Stars, Full Metall Panic!, The Big O, Devil May Cry (anime) i Anime Complex.\nEl nom del canal \u00e9s un doble \"Wow\", i les tres W tamb\u00e9 signifiquen para \"World-Wide-Watching\".\nWOWOW \u00e9s l'estaci\u00f3 del Jap\u00f3 on es transmeten al Jap\u00f3 s\u00e8ries americanes com Els Simpson, Friends o Grey's Anatomy. Tamb\u00e9 s'emet la s\u00e8rie mexicana El Chavo del Ocho.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Disneyland Resort \u00e9s un resort (complex de vacances) situat en la ciutat d'Anaheim, prop de Los Angeles en l'estat de Calif\u00f2rnia. El resort \u00e9s dirigit i coordinat per la Walt Disney Company. Aquest est\u00e0 compost per dos parcs tem\u00e0tics, tres hotels i una \u00e0rea de compres, gastronomia i entreteniments.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El terme instituci\u00f3 de la mem\u00f2ria, sovint anomenat col\u00b7lectivament com a \"institucions de la mem\u00f2ria\", \u00e9s un terme col\u00b7lectiu per a les institucions que preserven i transmeten els coneixements. Es tracta, en particular de les biblioteques, els museus i els arxius. Per referir-se a elles s'aplica sovint el terme GLAM, format a partir de les paraules angleses \u00abgalleries, libraries, archives, and museums\u00bb (\u00abpinacoteques, biblioteques, arxius i museus\u00bb). El terme fou introdu\u00eft per Lorcan Dempsey en 1999, passant a ser usat habitualment en Biblioteconomia i Documentaci\u00f3.El terme va ser encunyat en un principi per referir-se a la informaci\u00f3 digital en el context d'arxiu a llarg termini i la posada a disposici\u00f3 del p\u00fablic. Tot i les grans difer\u00e8ncies en la ubicaci\u00f3 i la forma d'organitzaci\u00f3 i el coneixement emmagatzemat, les institucions de la mem\u00f2ria s'enfronten a problemes similars en termes de tecnologia, finan\u00e7ament i drets d'autor. Des de la perspectiva dels usuaris d'ofertes digitals d'institucions del patrimoni cultural, \u00e9s irrellevant on es trobava originalment la informaci\u00f3 recuperada. Diversos autors entenen que les institucions de la mem\u00f2ria van m\u00e9s enll\u00e0 de les tradicionalment anomenades com a tals (arxius, biblioteques i museus).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Paisatge f\u00edsic \u00e9s un terme que s'utilitza constantment a les carreres de turisme i geografia. El paisatge per la geografia \u00e9s l'efecte de la connexi\u00f3 din\u00e0mica, en un tros d'espai, d'elements f\u00edsics, naturals, biol\u00f2gics i humans que, en mutua interrelaci\u00f3, crea un conjunt homogeni i sobretot exclusiu.\nEls distints paisatges que apareixen a la Terra s\u00f3n estudiats, analitzats i catalogats per la Geografia General. Els grups humans alteren el medi f\u00edsic-natural, donant origen als paisatges geogr\u00e0fics, conseq\u00fc\u00e8ncia de la combinaci\u00f3 dels elements f\u00edsics-naturals amb els produ\u00efts per l'acci\u00f3 de dits grups humans.\nLa noci\u00f3 geogr\u00e0fica de paisatge aludeix a un espai de terreny individualitzant pels seus components (elements) externs, mentre que la Regi\u00f3 s\u00f2l aplicar-se a sectors d'espai terrestre combinats, influ\u00e8nciats internament per ensambles econ\u00f2mics i pol\u00edtics de car\u00e0cter funcional, i que pot al\u00b7ludir a paisatges tan diversos com naturals, industrials, agr\u00edcoles, etc. Aix\u00f2 no obstant, en Turisme podem sense problema considerar els sin\u00f2nims de paisatge i regi\u00f3, malgrat que cient\u00edficament no sigui del tot correcte.\nAbans, la geografia moderna, el paisatge nom\u00e9s contenia elements naturals com per (els ge\u00f2grafs alemanys) Alexander von Humboldt mentre que per Carl Ritter havia una relaci\u00f3 mutua d'interdepend\u00e8ncia entre l'acci\u00f3 dels grups humans i el medi f\u00edsic-natural, fundat pel primer autor de la Geografia General F\u00edsica y a la Geografia General Humana el segon.\nActualment, el paisatge de la superf\u00edcie terrestre s\u00f3n paisatges humanitzats (antr\u00f2pics) en diferents nivells, a excepci\u00f3 dels de les altes cordilleres muntanyoses, de la tundra, dels deserts hiper\u00e0rids, de les selves tropicals i ecuatorials.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Els jocs s\u00f3n formes de joc estructurades, que es fan generalment per entreteniment o diversi\u00f3, i de vegades s\u2019utilitzen com a eina educativa. Els jocs es diferencien del treball, que normalment es realitza a canvi d'una remuneraci\u00f3, i de l\u2019art, que \u00e9s sovint una expressi\u00f3 d\u2019elements est\u00e8tics o ideol\u00f2gics. Tanmateix, la distinci\u00f3 no \u00e9s clara i molts jocs tamb\u00e9 es consideren treballs (com ara jugadors professionals d\u2019esports o jocs d\u2019espectadors) o art\u00edstics (com ara trencaclosques o jocs amb un disseny art\u00edstic com Mahjong, solitari o alguns videojocs ).\nEls jocs de vegades es juguen exclusivament per gaudir, de vegades tamb\u00e9 per aconseguir una recompensa. Es poden jugar sols, en equips o en l\u00ednia; per aficionats o per professionals. Els jugadors poden tenir una audi\u00e8ncia de no jugadors, com ara quan la gent s\u2019entret\u00e9 veient un campionat d\u2019escacs. D\u2019altra banda, els jugadors d\u2019un joc poden tenir seguidors. Sovint, part de l'entreteniment per als nens que juguen a un joc consisteix a decidir qui forma part del seu p\u00fablic i qui \u00e9s un jugador.\nEls components clau dels jocs s\u00f3n els objectius, les regles, el desafiament i la interacci\u00f3. Els jocs generalment impliquen estimulaci\u00f3 mental o f\u00edsica, i sovint ambdues coses. Molts jocs ajuden a desenvolupar habilitats pr\u00e0ctiques, serveixen com a forma d\u2019exercici o realitzen un paper educatiu, de simulaci\u00f3 o psicol\u00f2gic.\nAmb testimonis ja l'any 2600 aC, jocs s\u00f3n una part universal de l'experi\u00e8ncia humana i estan presents en totes les cultures. El joc real d\u2019Ur, Senet i Mancala s\u00f3n alguns dels jocs m\u00e9s antics coneguts.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "RTL Television (anteriorment RTL plus), o simplement RTL, \u00e9s una xarxa de televisi\u00f3 comercial alemanya distribu\u00efda per cable i per sat\u00e8l\u00b7lit, aix\u00ed com via digital terrestre (DVB-T) a les zones m\u00e9s densament poblades. \u00c9s propietat de RTL Group i \u00e9s, en termes de quota de mercat, d'Alemanya, la major emissora privada free to air.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El tub de c\u00e0mera \u00e9s una part d'una c\u00e0mera de televisi\u00f3 on es produeix la transformaci\u00f3 de la imatge \u00f2ptica de l'escena encuadrada en un senyal el\u00e8ctric. La continuada evoluci\u00f3 assolida fins a l'actualitat per la televisi\u00f3 ha siguit possible gr\u00e0cies a l'aparici\u00f3 de tubs de c\u00e0mera successivament millorats. Podria escriure's una hist\u00f2ria de la tecnologia televisiva tenint com a refer\u00e8ncia la transformaci\u00f3 des del principa iconoscopi fins a les c\u00e0meres modernes del tipus CCD la caracter\u00edstica destacable del qual \u00e9s, precisament, la eliminaci\u00f3 del tub convencional. La tecnologia del tub empreat influeix, decisivament, en la calitat del sistema de televisi\u00f3.\nEn principi, existeixen dos tipus de tubs, els que proporcionen una tensi\u00f3 quan sobre la seva pantalla incideixen raigs lluminosos (tubs fotoemissors) i els que modifiquen la seva resist\u00e8ncia el\u00e8ctrica en funci\u00f3 de la intensitat lluminosa que reben (tubs fotoconductors).\nAvui en dia, quan totes les emissions de televisi\u00f3 es realitzen en color tots els tubs emprats estan basats en basats en l'efecte fotoconductor. La tecnologia dels tubs fotoemissors (maxim exponets dels quals \u00e9s l'ortic\u00f3) ha quedat antiquada. Pr\u00e8viament al ortic\u00f3 d'imatge, van apar\u00e8ixer tubs basats en l'efecte fotoconductor, el vidic\u00f3n, plumbic\u00f3n, leddic\u00f3n, satic\u00f3n i altres que, definitivament, van resultar m\u00e9s idonis per la captaci\u00f3 d'imatges en color.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El joc dels ossets, l'osset de jugar, la marraquinca (Balears), carn i os o joc de les tabes fou practicat al llarg de tota l'edat mitjana, en bona part d'Europa. Es pot veure en diverses representacions d'\u00e8poca medieval. Rebia molts noms i es podia jugar de maneres diverses. Una de les variants m\u00e9s usuals era el joc del botx\u00ed.Tradicionalment s'emprava l'os del tal\u00f3 o astr\u00e0gal dels quadr\u00fapedes, dels animals de llana.\nEl joc de la marraquinca, antiqu\u00edssim, s'ha perdut completament en aquest segle. \u00c9s un joc d'atzar, que consisteix a tirar enlaire la marraquinca i observar quina de les seves quatre cares roman visible i horitzontal quan l'os ha caigut en terra; segons quina hi roman, guanya o perd el jugador que l'ha llan\u00e7at. A Menorca, al s. XX encara hi havia nenes que hi jugaven qualque poc. Generalment juguen amb dos ossets, llan\u00e7ant-los enlaire simult\u00e0niament. Les cares de l'os tenien, a Ciutadella, aquests noms: s'ull, es cul, es sa-mitat i es n\u00e8pel (o es tot); si una marraquinca restava amb el cul per amunt, la jugadora que l'ha tirada perdia; si no romania cap marraquinca amb el cul per amunt, la jugadora que les ha llan\u00e7ades guanyava per diferent valor segons la posici\u00f3 dels ossets, i si una d'aquestes restva amb el n\u00e8pel o tot per amunt, guanyava tot all\u00f2 que les jugadores hi havien posat.\nLes parts dels ossets s'anomenen: clotet (part m\u00e9s enfonsada), esquena, panxeta o carn (cara c\u00f2ncava que sobresurt), reiet o rei (part m\u00e9s plana), palomera (part que t\u00e9 un acabament en forma de bec). La corretja \u00e9s la cara oposada al clau.\nAl Rossell\u00f3 rep el nom de totos o t\u00f2tols.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Mercat del peix de Tsukiji (en japon\u00e8s: \u7bc9\u5730\u5e02\u5834, Tsukiji shij\u014d) \u00e9s el mercat majorista m\u00e9s gran del m\u00f3n pel que fa a peix i marisc i tamb\u00e9 un dels mercats majoristes m\u00e9s grans del m\u00f3n. Est\u00e0 situat a Tsukiji, al centre de T\u00f2quio, i \u00e9s una atracci\u00f3 tur\u00edstica important per a visitants estrangers, tot i que els japonesos no el visiten massa.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Manolo Alc\u00e1ntara P\u00e1rraga (Barcelona, 23 d'abril de 1970) \u00e9s un malabarista, monociclista, fun\u00e0mbul, actor, inventor d'aparells de circ catal\u00e0.En les seves creacions Alc\u00e1ntara parteix d'una idea embrion\u00e0ria i construeix els espectacles experimentalment i sense presses. Tant les seves intervencions en espectacles d'altri com els muntatges de creaci\u00f3 pr\u00f2pia es caracteritzen per la veritat esc\u00e8nica i una caracter\u00edstica cal\u00b7ligrafia corporal. En les seves creacions, el risc est\u00e8tic i la personalitat art\u00edstica s'amalgamen amb l'escenot\u00e8cnia per produir seq\u00fc\u00e8ncies d'intensa poesia f\u00edsica.Com a inventor escenot\u00e8cnic, per a Locomotivo va dissenyar un escenari remolcable de 20 m\u00b2, damunt del qual el cable de funambulisme (a 1,70 m d'altura sobre la plataforma esc\u00e8nica) avan\u00e7ava o retrocedia horitzontalment enrotllant-se en dues bobines motoritzades situades a banda i banda de l'estructura. La m\u00e0quina permetia suggeridores novetats pl\u00e0stiques, acrob\u00e0tiques i d'equilibri, a m\u00e9s d'un seguit de gags i situacions esc\u00e8niques dram\u00e0ticament eficaces.Per a Plecs va dissenyar la \u00abcabl\u00edpside\u00bb, un balanc\u00ed met\u00e0l\u00b7lic de dues rodes el\u00b7l\u00edptiques unides per un travesser central. Prove\u00eft d'un cable a cada extrem de l'eix de l'ordenada, l'aparell el\u00b7l\u00edptic possibilitava singulars duets de funambulisme i sorprenents situacions c\u00f2miques i acrob\u00e0tiques.A Rudo, Alc\u00e1ntara capgirava els preceptes del funambulisme ortodox substituint el cable per tubs de ferro. Aix\u00ed traslladava la precarietat de caminar sobre un gronxad\u00eds cable d'acer de 12 mm a la precarietat d'un amuntegament inestable de caixons de fusta on es repenjaven els tubs. El repte continuava sent l'equilibri, per\u00f2 innovant-ne la t\u00e8cnica i els aparells. D'altra banda, l'espai esc\u00e8nic de Rudo recuperava el concepte de palc (pista a l'aire lliure envoltada d'una graderia circular protegida per una tela perimetral per evitar les mirades dels passavolants i garantir la intimitat de l'espectacle).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El  Conversor de Bloc de Baix Soroll  o  LNB , per les sigles angleses de Low-noise block converter, \u00e9s un dispositiu utilitzat en la recepci\u00f3 de senyals procedents de sat\u00e8l\u00b7lits de comunicacions.\nA la Figura 1 es mostra l'aspecte d'un LNB dels utilitzats normalment per a la recepci\u00f3 de TV per sat\u00e8l\u00b7lit.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Intervisi\u00f3 (en rus: \u0418\u043d\u0442\u0435\u0440\u0432\u0438\u0434\u0435\u043d\u0438\u0435, en polon\u00e8s: Interwizja), va ser la xarxa de televisi\u00f3 dins de l'Organitzaci\u00f3 Internacional de R\u00e0dio i Televisi\u00f3, fundada en 1960, per a l'intercanvi de programes de televisi\u00f3 entre els pa\u00efsos del Bloc de l'Est d'Europa.La comunitat tenia la central a Praga i va ser fundada per les cadenes de televisi\u00f3 d'Hongria, Pol\u00f2nia, la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica Alemanya i Txecoslov\u00e0quia. Poc despr\u00e9s, es va unir la Televisi\u00f3 de la URSS , aix\u00ed com les cadenes de Televisi\u00f3 de Bulg\u00e0ria (1961), Romania (1962) i la Rep\u00fablica Popular de Mong\u00f2lia. \nA m\u00e9s d'aquests pa\u00efsos, es van unir tamb\u00e9 l'ORF austr\u00edaca i la finlandesa YLE. En menor mesura, tamb\u00e9 es va produir un intercanvi de programes amb el festival d'Eurovisi\u00f3.De 1977 a 1980, van organitzar el Festival de la Can\u00e7\u00f3 d'Intervisi\u00f3 com a resposta al Festival d'Eurovisi\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El super hi-vision, tamb\u00e9 conegut com a v\u00eddeo d'ultra alta definici\u00f3, ultra high definition television (UHDTV), Ultra HDTV, 4320p, i ultra high definition video (UHDV) \u00e9s un format de v\u00eddeo digital, actualment proposat per la NHK del Jap\u00f3.\nAquestes dos senyals de v\u00eddeo digital van ser proposades per l'empresa nipona NHK i aprovades pel ITU (Cos Internacional de Telecomunicacions).\n\nLa tecnologia UHDV proporciona una imatge la resoluci\u00f3 de la qual \u00e9s 16 vegades superior a l'alta definici\u00f3 (1920x1080), i fins a 75 vegades superior al sistema PAL (768x576), ja que la tecnologia UHDTV compta amb m\u00e9s de 4.000 l\u00ednies d'escaneig horitzontal, i una resoluci\u00f3 de pantalla de 7680x4320, \u00e9s a dir, 33 milions de p\u00edxels, comparada amb les 1.080 l\u00ednies de l'HDTV i 2 milions de p\u00edxels, la qual cosa millora notablement la nitidesa de la imatge i tamb\u00e9 l'experi\u00e8ncia amb els nous sistemes digitals d'entreteniment, com les consoles de videojocs.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El joc o jugar \u00e9s una activitat f\u00edsica o mental que t\u00e9 com principal fi la diversi\u00f3 o l'entreteniment de qui l'executa. \u00c9s un entreteniment o un exercici recreatiu, sotm\u00e8s a regles, en el qual entren en compet\u00e8ncia l'habilitat i la sort dels participants. Les parts clau d'un joc s\u00f3n els objectius, les regles, els reptes i la interactivitat. Els jocs normalment generen estimulaci\u00f3 f\u00edsica o mental i, sovint, ambdues; ajuden a adquirir habilitats pr\u00e0ctiques, serveixen com a exercici, tenen un rol educatiu i contribueixen al desenvolupament i l'equilibri psicol\u00f2gics. Les convencions que regeixen un joc nom\u00e9s compten fins que s'acaba l'activitat. El joc evoluciona segons l'edat dels jugadors i t\u00e9 unes caracter\u00edstiques diferents en funci\u00f3 de la cultura en qu\u00e8 s'estudi\u00ef. Es pot jugar a un dels jocs estructurats existents, per\u00f2 el teme tamb\u00e9 s'usa en sentit ampli, sense cap joc concret definit.\n\u00c9s una activitat universal, una constant a totes les cultures que l'\u00e9sser hum\u00e0 practica al llarg de tota la seva vida. Per tant, \u00e9s una activitat fonamental per a l'home, fins al punt que de la seva manifestaci\u00f3 i possibilitats d'expressi\u00f3 en pot dependre considerablement l'evoluci\u00f3, el desenvolupament i la maduraci\u00f3. T\u00e9 una transcend\u00e8ncia particular en la vida dels infants que est\u00e0 recollida en l'article 7 de la Declaraci\u00f3 dels Drets de l'Infant (1959): \u00abL'infant gaudir\u00e0 plenament de jocs i d'esbarjos, els quals hauran d'estar orientats vers les finalitats perseguides per l'educaci\u00f3; la societat i les autoritats p\u00fabliques s'esfor\u00e7aran a promoure la satisfacci\u00f3 d'aquest dret.\u00bb El joc, sigui adult o infantil, \u00e9s una activitat volunt\u00e0ria que troba el que busca en ella mateixa i en el desenvolupament del seu propi proc\u00e9s. El joc infantil \u00e9s una activitat molt seriosa en qu\u00e8 el nen s'implica totalment i que li serveix per demostrar i afirmar la seva personalitat. El joc infantil pot ser lliure i espontani o m\u00e9s o menys dirigit per un adult que anima i organitza el joc i proveeix els materials.Etimol\u00f2gicament la paraula joc ve del llat\u00ed iocus que significa el mateix a m\u00e9s de diversi\u00f3, esbarjo, broma, passatemps. El sin\u00f2nim llat\u00ed ludus va donar els derivatius cults l\u00fadic, ludificaci\u00f3, ludoteca...", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un Museu Nacional \u00e9s un museu creat com a tal per llei, la qual ha de determinar-ne l'\u00e0mbit muse\u00edstic, l'estructura i el finan\u00e7ament. A Catalunya, cada museu nacional gaudeix de personalitat jur\u00eddica pr\u00f2pia segons la llei de museus de 1990. La creaci\u00f3 d'un museu nacional comporta l'assumpci\u00f3 per la Generalitat d'almenys el cinquanta per cent de les aportacions procedents de les Administracions p\u00fabliques en les despeses corrents del museu. A Catalunya, entre d'altres, destaca el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museu de la Ci\u00e8ncia i de la T\u00e8cnica de Catalunya creats legalment per la mateixa llei de museus. Els directors i els administradors dels museus nacionals s\u00f3n nomenats, a proposta de la Junta de Museus, per l'\u00f2rgan que s'especifiqui en els estatuts de l'entitat que gestioni el museu.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una taula d'orientaci\u00f3 \u00e9s un tipus de construcci\u00f3 que normalment es troba al cim de turons, muntanyes o en miradors situats en llocs elevats i que indica la direcci\u00f3, i sovint la dist\u00e0ncia, d'elements geogr\u00e0fics notables que es veuen des d'aquell punt. Normalment, s'hi indiquen els punts cardinals, o, almenys, el nord geogr\u00e0fic.\nUna taula d'orientaci\u00f3 consisteix, generalment, en una placa circular o d'altres formes, muntada horitzontalment sobre un pedestal i on s'hi representa el paisatge que hi ha a l'entorn. Normalment estan fetes de metall i posades al damunt d'un pedestal met\u00e0l\u00b7lic, de ciment, o d'altres materials resistents.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La Fira de Circ al Carrer de La Bisbal d'Empord\u00e0 \u00e9s un Festival de Circ i teatre de Carrer que omple d'espectadors els carrers de La Bisbal d'Empord\u00e0 durant el tercer cap de setmana de juliol. La voluntat d'aquest festival \u00e9s oferir en un cap de setmana una programaci\u00f3 diversa i engrescadora que sigui atractiva a tots els p\u00fablics i edats.La Fira de Circ \u00e9s una activitat coorganitzada per l'entitat Fira de Circ i l'ajuntament de La Bisbal d'Empord\u00e0 i que enguany ja arriba a la vintena edici\u00f3, motiu de celebraci\u00f3 per part de l'organitzaci\u00f3.Aquestes m\u00e9s de vint edicions que arranquen el 1996 de la m\u00e0 de l'entitat juvenil Nuik\u2019s, i formen part d'una segona etapa, ja que la Fira de Circ vigent va recollir el testimoni de l'entitat bisbalenca Paufila, que a principis dels anys vuitanta va organitzar les dues primeres edicions de la Fira de Circ. L'entitat Nuik\u2019s va reprendre el projecte amb el comprom\u00eds de dotar-lo d'una identitat pr\u00f2pia i de nodrir-se de l'energia necess\u00e0ria perqu\u00e8 la Fira tingu\u00e9s assegurat el seu futur. Aquesta entitat es va anar transformant alhora que desapareixia donant lloc a l'actual entitat organitzadora Fira de Circ al Carrer de La Bisbal d'Empord\u00e0.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Apple TV Plus (tamb\u00e9 conegut com Apple TV+) \u00e9s un servei OTT que funciona amb subscripci\u00f3 sota demanda, a m\u00e9s es un espai sense publicitat. Apple la va anunciar el 25 de mar\u00e7 del 2019 en un acte a l'Steve Jobs Theatre. Durant l'anunci d'Apple TV +, Apple va anunciar els noms dels directors i els actors que apareixeran al servei.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'Estr\u00e0ngol o joc de tella \u00e9s un joc popular ancestral del poble de Son Maci\u00e0, a Mallorca. Es juga individualment i es fan servir dues pedres, monedes i una tella. T\u00e9 molt d'\u00e8xit entre els habitants d'aquest indret i cada any s\u00f3n m\u00e9s les persones que hi juguen.\nL'objectiu principal del joc \u00e9s el de intentar fer caure monedes col\u00b7locades damunt d'una pedra, fent servir un tros de metall anomenat \u201ctella\u201d. Les monedes es guanyen quan cauen m\u00e9s a prop de la tella que de la pedra. Origin\u00e0riament es practicava sobre esplanades polsoses fent servir pedres planes o soles de sabata com a \u201ctella\u201d.El Campionat Mundial d'Estr\u00e0ngol se celebra anualment al poble de Son Maci\u00e0, en el context de les festes d'estiu. Normalment consta d'uns 30 participants que competeixen en semifinals i els 10 millors es disputen el t\u00edtol en la final.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El soliloqui \u00e9s un fragment d'un text teatral en qu\u00e8 un personatge parla sol, adre\u00e7ant-se a si mateix, tot expressant pensaments o sentiments, de manera que l'espectador pot con\u00e8ixer les seves reflexions i anhels personals.El mot soliliqui prov\u00e9 del llat\u00ed soliloquium, que deriva de solus (sol) i loqui (parlar).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un museu de tecnologia \u00e9s un museu dedicat a les ci\u00e8ncies aplicades i las desenvolupaments tecnol\u00f2gics. Molts museus combinen un museu de ci\u00e8ncia i un de tecnol\u00f2gic.\nEls museus hist\u00f2ricament m\u00e9s importants de tecnologia a Europa s\u00f3n:\n\nel Mus\u00e9e des Arts et M\u00e9tiers a Par\u00eds, creat en 1794;\nel Science Museum a Londres, fundat en 1857;\nel Deutsche Museum von Meisterwerken der Naturwissenschaft und Technik a Munic, fundat en 1925; i\nel Technische Museum f\u00fcr Industrie und Gewerbe a Viena, fundat en 1918.Altres museus de tecnologia a Alemanya inclouen el Deutsche Technikmuseum a Berlin-Kreuzberg, el Technoseum a Mannheim, el Technik Museum Speyer i el Technikmuseum Magdeburg. La m\u00e9s prestigiosa del seu tipus a \u00c0ustria \u00e9s el Technische Museum a Viena.Molts altres museus independents, com ara els museus de transports, cobreixen g\u00e8neres de certes t\u00e8cniques, processos o ind\u00fastries, per exemple mineria, qu\u00edmica, metrologia, instruments musicals, cer\u00e0mica o paper.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Barraca \u00e9s una discoteca inaugurada el 1965, ubicada a prop de la platja de Les Palmeres, al municipi de Sueca, i que fon pionera de la vanguardia musical. Va tindre un gran auge en els anys 80, quan es va consolidar com la discoteca de major import\u00e0ncia de la \u00abmoguda valenciana\u00bb, durant la Ruta Destroy.A l'inici la sala era una t\u00edpica barraca valenciana, d'on prov\u00e9 el nom, a la qual aviat es van anar adherint carpes per a poder acollir m\u00e9s gent. La discoteca va comen\u00e7ar als anys seixanta del segle xx, amb m\u00fasica lenta i flamenc. Seria a finals dels setanta quan, amb uns anys en funcionament i l'impuls de Carlos Sim\u00f3, va comen\u00e7ar a diferenciar-se de la resta de discoteques. Als anys de la movida i de la alliberaci\u00f3 cultural i sexual despr\u00e9s de la caiguda del franquisme va comen\u00e7ar a atraure gent estramb\u00f2tica, esdevenint un referent de la Ruta Destroy en canviar el seu ambient per un de m\u00e9s radical i liberal, una veritable revoluci\u00f3 a les discoteques de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica.Amb Chocolate i Spook Factory va ser un dels centres de la ruta del bakalao, on durant els anys 80 del segle xx es va desenvolupar la m\u00fasica synthpop peninsular que es volia diferenciar de la programaci\u00f3 comercial i poc innovadora de les grans discogr\u00e0fiques i emissores de televisi\u00f3 i r\u00e0dio. Es destacava com un espectacle visual, ja que s'hi podia trobar tothom que fugia de les normes est\u00e8tiques establertes. Inspirat en grups com Kraftwerk, Depeche Mode, U2, Visage o The Pretenders i fins i tot rock de garatge, que discj\u00f2queis com Carles Sim\u00f3, Juan Santamar\u00eda, i Fran Lenaers van punxar, es va desenvolupar un estil ben propi, diferent del synthpop anglosax\u00f3 o eivissenc. Aix\u00ed van apar\u00e9ixer a Val\u00e8ncia els denominats \u00abbarraqueros\u00bb, assidus de la sala i la caracter\u00edstica \u00abm\u00fasica barraquera\u00bb. La discoteca acompanyava les sessions amb espectaculars performances.El 2008 la discoteca llan\u00e7a un segell discogr\u00e0fic propi: \u00abBarraca Music\u00bb com a senyal de la caracter\u00edstica identitat musical que t\u00e9. Va produir temes de discj\u00f2queis residents com Danny Fiddo o Andrew Grant, i discj\u00f2queis del mateix estil musical, com Los Updates i Ricardo Villalobos, entre d'altres. Moltes edicions han estat molt ben acollides entre el p\u00fablic aficionat a l'estil musical, dins i fora de la sala.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La R\u00e0dio FM \u00e9s un tipus de recepci\u00f3 de r\u00e0dio que funciona mitjan\u00e7ant Freq\u00fc\u00e8ncia Modulada. Reben aquest nom tamb\u00e9, els aparells que utilitzen aquest sistema.\nLa banda FM comercial fa servir les freq\u00fc\u00e8ncies dels 87,5 MHz als 108 MHz.\nEn aquesta banda hi retransmeten la majoria d'emissores de r\u00e0dio a Catalunya.\nLes pertorbacions (impulsos de soroll) modulen el senyal de radiofreq\u00fc\u00e8ncia en amplitud. El senyal de FM per\u00f2, es pot retallar de manera que aquestes pertorbacions d'amplitud s'eliminin, produint pocs (o cap) impulsos de soroll en el receptor.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'entitat de Serveis i Tecnologia de l'Entreteniment (amb acr\u00f2nim angl\u00e8s ESTA) \u00e9s una associaci\u00f3 comercial nord-americana sense \u00e0nim de lucre que representa la ind\u00fastria de la tecnologia d'entreteniment i es dedica a promoure la professionalitat i el creixement del sector. Tamb\u00e9 ofereix un f\u00f2rum on les parts interessades poden intercanviar idees i informaci\u00f3, crear est\u00e0ndards i recomanar determinades pr\u00e0ctiques, i enfrontar-se a problemes de formaci\u00f3 i certificaci\u00f3.Els membres d'ESTA ofereixen una \u00e0mplia varietat de productes i serveis a la ind\u00fastria, que van des de grans corporacions fins a dissenyadors individuals. Entre els seus membres hi ha distribu\u00efdors, fabricants, empreses de l'\u00e0mbit del servei i la producci\u00f3, dissenyadors i consultors.Actualment ESTA s'encarrega de revisar el protocol DMX512 (Digital MultipleX) aix\u00ed com del desenvolupament del nou protocol sACN (Advanced Control Network), ambd\u00f3s protocols de comunicacions utilitzats per controlar la il\u00b7luminaci\u00f3 d'escenaris i efectes especials.Exemples d'est\u00e0ndards s\u00f3n:\n\nANSI E1.11-2004 / ANSI E1.11-2008 - DMX512\nANSI E1.17-2006 - Xarxa de control avan\u00e7ada o Arquitectura per a xarxes de control\nANSI E1.20-2006 - Gesti\u00f3 de dispositius remots mitjan\u00e7ant DMX512", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un Home Theater Personal Computer, abreviat HTPC, \u00e9s un ordinador personal dedicat al cinema dom\u00e8stic.\nDes de fa temps els amplificadors integrats permeten seleccionar diverses fonts \u00e0udio com la r\u00e0dio, el CD o el so de la televisi\u00f3 per\u00f2 la multiplicaci\u00f3 dels suports v\u00eddeo (televisi\u00f3 anal\u00f2gica, digital, lector DVD, lector DivX...) comporta la proliferaci\u00f3 de diferents programes, programats, sense programant, mitjan\u00e7ant el sistema de dades \"winsor\", el winsor \u00e9s indispensable per un HTPC per\u00f2 que funcioni. El HTPC permet reunir tots aquests elements en un de sol.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un bus tur\u00edstic \u00e9s un servei d'autob\u00fas que fa rutes en punts d'atracci\u00f3 tur\u00edstica. Sovint es tracta d'autobusos de dos pisos i/o sense sostre, per a proporcionar una millor visi\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La  televisi\u00f3 electromec\u00e0nica  va ser un sistema de televisi\u00f3 basat en l'\u00fas d'elements mec\u00e0nics i el\u00e8ctrics, i no en l'iconoscopi, tub d'imatge electr\u00f2nica, o un altre element de representaci\u00f3.\nVa ser dissenyat cap 1922 per l'escoc\u00e8s John Logie Baird; l'inventor nord-americ\u00e0 Charles Jenkins treballava cap 1923, independentment, sobre la mateixa idea arribant a emetre p\u00fablicament (el juny de 1925) les primeres imatges en moviment.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Kusamono (literalment \"acompanyament herbaci\" ) i shitakusa (literalment \"sota l'herba\") s\u00f3n una col\u00b7lecci\u00f3 de plantes en test dissenyades tant per l'acompanyament amb bonsai, com en solitari. Normalment el terme kusamono s'utilitza quan la sembra es mostra com el centre d'atenci\u00f3, mentre que el terme shitakusa s'utilitza per a les plantacions que acompanyen a les presentacions per bonsai. A difer\u00e8ncia de les plantes auxiliars (que estan en el test del bonsai), el kusamono i la shitakusa es mostren per separat en tests especials, trossos de fusta o fins i tot pedres. Les plantes utilitzades s\u00f3n t\u00edpicament molsa, herba, l\u00edquens, petites flors, bamb\u00fa o bulbs, que poden real\u00e7ar la bellesa o reflectir una certa temporada.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Jardim Bot\u00e2nico Nacional Grandvaux Barbosa o Jard\u00ed Bot\u00e0nic de Cap Verd \u00e9s l'\u00fanic jard\u00ed bot\u00e0nic a Cap Verd. El jard\u00ed es troba a S\u00e3o Jorge dos \u00d3rg\u00e3os. Entre les plantes que cont\u00e9 hi ha flors, arbres de palma, hydrangeas, hibiscus, i moltes altres nadiues de Cap Verd.\nEl jard\u00ed fou creat en 1986 i va rebre el nom del bot\u00e0nic franco-portuguu\u00e8s Lu\u00eds Augusto Grandvaux Barbosa (1914-1983). Es troba a 400 m sobre el nivell del mar i t\u00e9 una \u00e0rea de 20.000 m\u00b2. Forma part de l'INIDA (Instituto Nacional de Investiga\u00e7\u00e3o e Desenvolvimento Agr\u00e1rio), un campus de la Universitat de Cap Verd amb seu a Praia.\nEl jard\u00ed compta amb diverses plantes, en particular algunes de la llista d'end\u00e8miques i en perill com Phoenix atlantica, Euphorbia tuckeyana, Echium hypertropicum, Echium stenosiphon, Artemisia gorgonum, Micromeria forbesii, Aeonium gorgoneum, Campanula jacobaea i altres plantes ornamentals diferents utilitzades en medicina i agricultura.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Monti & Cia fou una companyia de pallassos de circ fundada el 1996 per Joan Montany\u00e8s, Monti, acompanyat habitualment per Oriol Boixader (Oriolo), Fulgenci Mestres (Gensi), Dom\u00e8nec de Guzm\u00e1n (Gus), i espor\u00e0dicament altres com Joan Valent\u00ed (Nan), Jordi G\u00f3mez, Adri\u00e0 Mascarell o Xavi Boixader.\nEs propos\u00e0 de redescobrir els or\u00edgens del clown per a actualitzar-ne els continguts amb una dramat\u00fargia sempre molt acurada, per\u00f2 preservant-ne la tradici\u00f3, com ara els papers dels diferents pallassos (carablanca, August, contraugust, i Monsieur Loyal o el director del circ, el presentador de pista, l'autoritat inapel\u00b7lable) i les seves entrades. Els seus espectacles tenien una l\u00ednia molt personal on es barrejava un pallasso tendre i po\u00e8tic, per\u00f2 tamb\u00e9 descarat, ingenu i atabalat. El primer espectacle de la companyia, Cl\u00e0ssics, va sorgir el 1996 de la col\u00b7laboraci\u00f3 amb Tortell Poltrona, Jango Edwards i Leo Bassi, entre d'altres, al qual van seguir Klowns (1997), un espectacle homenatge al m\u00f3n del circ, Utopista (1999), Fools Folls (2000), Pallassos de Nadal (2001), F\u00f2rum 2 mil i picu (2002) i Grottesco (2004) presentat al Forum de les cultures en una carpa pr\u00f2pia. Tamb\u00e9 treballaren amb la Companyia Acrob\u00e0tica de Qiqihaer (Manx\u00faria) a l'espectacle Bi, dirigit per Joan Font el 2001. A Can Cabanyes (Vilanova i la Geltr\u00fa) van impulsar el Centre de Difusi\u00f3 i Resid\u00e8ncia d'Artistes, on a m\u00e9s van instal\u00b7lar la seva base d'operacions. L'any 2005 foren contractats pel circ Roncalli de Berl\u00edn, un dels m\u00e9s prestigiosos d'Europa, per tal d'\u00e9sser el fil conductor del seu nou espectacle.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un gol (de l'angl\u00e8s goal; meta, objectiu) \u00e9s el fet d'aconseguir un punt, que acostuma a ser l'objectiu del joc en diversos esports.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Les xarxes de dades, com les xarxes de comunicaci\u00f3 sense fils, han d'escollir entre oferir un servei personalitzat a cada usuari o proveir un servei a un gran nombre de terminals.\nPer exemple, la distribuci\u00f3 de contingut multim\u00e8dia (com la televisi\u00f3, tant anal\u00f2gica com digital (TDT)) a un gran nombre de subscriptors o usuaris \u00e9s un problema complicat a causa de la limitaci\u00f3 de l'espectre de freq\u00fc\u00e8ncies. Per tant, \u00e9s un problema important pels operadors de xarxa, els prove\u00efdors de continguts i els prove\u00efdors de serveis el fet de distribuir contingut i/o altres serveis d'una manera eficient i r\u00e0pida.\nEn televisi\u00f3 anal\u00f2gica aquest sistema \u00e9s el que predomina, per\u00f2 en la TDT s'est\u00e0 passant en molts casos a la Xarxa de freq\u00fc\u00e8ncia \u00fanica a causa dels avantatges que comporta aquest pas.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Just for Laughs (en franc\u00e8s: Juste pour rire) \u00e9s un festival de com\u00e8dia que t\u00e9 lloc cada mes de juliol a la ciutat de Mont-real (Quebec). Va ser fundat el 1983. \u00c9s el festival m\u00e9s gran de la seua especialitat.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La pantalla LCD amb retroil\u00b7luminaci\u00f3 LED o pantalla LED \u00e9s una pantalla LCD que utilitza d\u00edodes emissors de llum (LED, acr\u00f2nim angl\u00e8s de light-emitting diode) com a font de retroil\u00b7luminaci\u00f3 en lloc dels llums fluorescents utilitzats en les pantalles LCD tradicionals.\nLes unitats de retroil\u00b7luminaci\u00f3 s\u00f3n necess\u00e0ries per les pantalles LCD, ja que aquestes no disposen de lumin\u00e0ncia pr\u00f2pia. Actualment, la unitat de retroil\u00b7luminaci\u00f3 m\u00e9s utilitzada \u00e9s la CCFL (en angl\u00e8s, cold cathode fluorescent lamps), per\u00f2 qualitats de la tecnologia LED com una esperan\u00e7a de vida llarga, una resposta r\u00e0pida, una \u00e0mplia gamma de colors i el respecte amb el medi ambient, la converteixen en una bona candidata substitu\u00efdora.\nExisteixen dos tipus d'unitats o t\u00e8cniques de retroil\u00b7luminaci\u00f3 LED: LEDs blancs o LEDs RGB.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La captura access\u00f2ria de cetacis \u00e9s la captura accidental de cetacis com ara dofins, marsopes i balenes pels pescadors. Es pot produir quan un cetaci \u00e9s atrapat per una xarxa, una llinya, un ham o una xarxa d'arrossegament. La freq\u00fc\u00e8ncia i la intensitat de la captura access\u00f2ria de cetacis continuen augmentant. \u00c9s probable que aquesta tend\u00e8ncia es mantingui pel creixement de les poblacions humanes i la demanda d'aliments d'origen mar\u00ed, aix\u00ed com la industrialitzaci\u00f3 de la pesca i la seva expansi\u00f3 a noves \u00e0rees. Els pescadors entren en contacte directe i indirecte amb els cetacis. El contacte indirecte inclou la reducci\u00f3 dels estocs de peixos dels quals s'alimenten els cetacis. En algunes parts del m\u00f3n, els cetacis que es capturen de manera accidental es conserven com a aliment o com a esquer.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El santuari de Lluc \u00e9s un monestir situat a Lluc, al terme d'Escorca (Mallorca).\nHi ha dues rondalles que pretenen explicar per qu\u00e8 es va posar el nom de Lluc a aquest lloc tan espiritual i emblem\u00e0tic de la serra de Tramuntana mallorquina. La primera diu que el top\u00f2nim prov\u00e9 de Lucus que designa un bosc sagrat i l'altra el fa derivar del nom del pastor que fa molts segles pasturava el seu ramat en aquest lloc i que durant un temps va estar molt relacionat amb la imatge de la verge del santuari.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Amadeu Alemany i Rebordosa (Sant Boi de Llobregat, 1968) ha estat guionista de programes de televisi\u00f3 i de r\u00e0dio, ha participat en diferents projectes relacionats amb la publicitat i en la producci\u00f3 d'esdeveniments de diferents tipus. \u00c9s l'autor de 5 llibres, i actualment dirigeix i condueix el matinal \u201cLa Rep\u00fablica Santboiana\u201d de R\u00e0dio Sant Boi 89,4 FM.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El modelisme consisteix a una reproducci\u00f3, que si \u00e9s f\u00edsica pot ser a diferent escala, d'objectes, processos, sistemes o espais, que poden ser reals o imaginaris. Un exemple d'escala augmentada pot ser una figura d'insecte. \u00c9s una forma d'art.Una maqueta o model es pot realitzar per motius de m\u00e0rqueting i comercials, educatius, informatius, d'experimentaci\u00f3, d'investigaci\u00f3, de qualitat, art\u00edstics, d'estudi, com a part d'un proc\u00e9s o l\u00fadic, entre d'altres. Les maquetes s\u00f3n t\u00edpiques en arquitectura, enginyeria i programaci\u00f3 inform\u00e0tica (p\u00e0gines web, intranets, etc). La modelitzaci\u00f3 \u00e9s un pas sovint previ a la simulaci\u00f3 i l'optimitzaci\u00f3 (tamb\u00e9 maximitzacions i minimitzacions) o una eina per a obtenir dades emp\u00edriques.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "M\u00f2dul d'acc\u00e9s condicionat, de l'angl\u00e8s Conditional Access Module (abreujat CAM) \u00e9s un dispositiu electr\u00f2nic dins un aparell de televisi\u00f3 digital o aparell accessori de la televisi\u00f3, per facilitar l'acc\u00e9s a continguts de pagament, pr\u00e8viament xifrats mitjan\u00e7ant un Sistema d'Acc\u00e9s Condicionat, condicionat al pagament, \u00e9s clar. El CAM rep de l'aparell amfitri\u00f3 un senyal xifrat i produeix com a sortida el senyal desxifrat. Els m\u00f2duls CAM incorporen descodificadors per a uns formats de xifratge espec\u00edfics", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una sorrera o arenera \u00e9s un espai de joc amb sorra o arena, situat dins de places i parcs.\nL'espai ocupat per una sorrera pot ser de diverses grand\u00e0ries i formes.\nHi ha sorreres tancades i obertes.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La interfer\u00e8ncia de r\u00e0dio a la pen\u00ednsula Coreana converteix la regi\u00f3 fronterera en un dels llocs m\u00e9s ocupats pels senyals de r\u00e0dio. La interfer\u00e8ncia a l'ona mitjana \u00e9s dominant a l'\u00e0rea metropolitana de Corea del Sud, incloent-hi Se\u00fcl i la Zona desmilitaritzada de Corea (l'\u00e0rea fronterera entre Corea del Sud i del Nord). Corea del Sud bloqueja les emissions de Nord Corea, per\u00f2 no d'altres pa\u00efsos estrangers. Tanmateix Corea del Nord bloqueja les emissions del Sud i emissions estrangeres a l'ona curta que creu el govern que van contra el r\u00e8gim. Aquestes inclouen el servei en llenguatge core\u00e0 de la Veu d'Am\u00e8rica, Free North Korea Radio (que prov\u00e9 de transmissors nord-americans situats a Guam), i altres serveis i emissions diverses.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un aeroclub \u00e9s una associaci\u00f3 dedicada a la pr\u00e0ctica i promoci\u00f3 de les activitats aeron\u00e0utiques. Un aeroclub pot estar situat a la vora d'una pista d'aterratge o aer\u00f2drom. De vegades la pista d'aterratge es comparteix amb la d'un aeroport. Els aparells de l'aeroclub poden incloure avionetes, ultralleugers o planadors. Alguns aeroclubs organitzen competicions aeron\u00e0utiques.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El doblatge \u00e9s un proc\u00e9s de postproducci\u00f3 audiovisual que consisteix a substituir el di\u00e0leg original d'una pel\u00b7l\u00edcula, reportatge, programa, documental, etc., per una nova gravaci\u00f3 de la banda d'\u00e0udio (veus). Aix\u00f2 es fa amb diverses finalitats, com millorar la locuci\u00f3 d'un o diversos actors, corregir problemes en la gravaci\u00f3 original del so o oferir els di\u00e0legs en un altre idioma.El doblatge en un altre idioma consisteix en dos processos complementaris: la traducci\u00f3 adaptada dels guions originals i el doblatge en si, \u00e9s a dir, la gravaci\u00f3 d'actors de doblatge (o locutors) del nou text en l'idioma al qual s'ha tradu\u00eft la versi\u00f3 original. Tamb\u00e9 s'utilitza per a donar veu a actors inexistents, com els personatges dels dibuixos animats o per a afegir un narrador en off (una veu d'alg\u00fa que no apareix filmat).El Dia Internacional del Doblatge \u00e9s el 12 de juny.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un bonsai (\u76c6\u683d) \u00e9s el conjunt harm\u00f2nic i equilibrat format per una o m\u00e9s plantes (generalment exemplars d'esp\u00e8cies arb\u00f2ries o arbustives cultivades en forma d'arbre en miniatura) i el suport sobre el que viuen (normalment un test en forma de safata) amb un substrat de cultiu apropiat.\nBonsai \u00e9s una paraula japonesa formada per dos ideogrames: Bon (\u76c6) equival a safata, i sai (\u683d) equival a cultivar. Per tant, \"Bonsai\" equival a cultivar en safata.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Fesitval de la Carn de Gos de Yulin o Festival de Carn de Gos i Litxi \u00e9s una celebraci\u00f3 anual realitzada a Yulin, (Guangxi) durant el solstici d'estiu, en el qual els participants mengen carn de gos i litxi. El fesitval dura 10 dies i s'estima que entre 10.000 i 15.000 gossos s\u00f3n consumits al festival. La primera edici\u00f3 del festival va tindre lloc el 21 de juny de 2009. El festival ha sigut criticat per defensors dels drets i el benestar dels animals.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'scrapbooking \u00e9s un m\u00e8tode per conservar hist\u00f2ries personals i familiars en forma de fotografies, mitjans de comunicaci\u00f3 impresos, i records en \u00e0lbums decorats. L'scrapbook \u00e9s el terme angl\u00e8s per definir un llibre de retalls, \u00e9s a dir, els \u00e0lbums fets amb imatges, dibuixos, textos, retalls de diaris o fotografies, i que acaben constituint molt sovint una mena de dietari Il\u00b7lustrat.\nLa t\u00e8cnica de l'scrapbooking comporta multitud de processos similars al collage, com retallar o enganxar, a m\u00e9s de l'escriptura o el dibuix directament sobre les planes de l'\u00e0lbum. Aquesta activitat s'aplica tamb\u00e9 a cartes, poemes, calendaris o invitacions, per exemple. Es poden emprar diferents materials, com ara adhesius, botons, cintes, papers especials, flors seques o rebladures. Es poden generar composicions de diversos estils, des del m\u00e9s recarregat fins al m\u00e9s senzill, i amb intencions diverses, des de la buc\u00f2lica a la terror\u00edfica.\nAquest hobby aconsegueix captar cada dia m\u00e9s adeptes. Nom\u00e9s als Estats Units s'estima que existeixen m\u00e9s de 25 milions d'aficionats. De fet, \u00e9s en aquest pa\u00eds on m\u00e9s arrelament i desenvolupament est\u00e0 tenint. Des d'inicis del segle XXI ha tingut un fort arrelament tamb\u00e9 a Europa, tot i que va ser en aquest continent on va iniciar-se la recopilaci\u00f3 de records en forma d'\u00e0lbum diversos segles enrere.\nEls seguidors del scrapbooking es coneixen com a \"scrapbookers\" o \u201cscrapers\u201d. Existeixen multitud de tallers d'ensenyament, f\u00f2rums on compartir idees i publicacions de tota classe. Part del seu \u00e8xit actual \u00e9s degut a l'aparici\u00f3 d'un gran nombre d'empreses especialitzades en els accessoris d'aquesta activitat, com papers amb trames i colors, plantilles, adhesius, maquinetes per encunyar, i una infinitat de productes m\u00e9s, i a l'aparici\u00f3 d'influencers directament esponsoritzades per aquestes empreses, amb una intensa activitat a les xarxes socials.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'emissora de r\u00e0dio \u00e9s la infraestructura necess\u00e0ria (micr\u00f2fons, centrals de control, amplificadors, moduladors, antenes, estudis de radiofonia) per poder transmetre \u00e0udio (so), de vegades amb metadades relacionades, mitjan\u00e7ant ones de r\u00e0dio destinades a arribar a una \u00e0mplia audi\u00e8ncia. En la radiodifusi\u00f3 terrestre, les ones de r\u00e0dio s\u00f3n transmeses per una estaci\u00f3 de r\u00e0dio terrestre, mentre que en la r\u00e0dio per sat\u00e8l\u00b7lit les ones de r\u00e0dio s\u00f3n transmeses per un sat\u00e8l\u00b7lit en \u00f2rbita terrestre. Per rebre el contingut, l'oient ha de tenir un receptor de radiodifusi\u00f3 (r\u00e0dio). Les estacions sovint estan afiliades a una xarxa de r\u00e0dio que proporciona contingut en un format de r\u00e0dio comuna, ja sigui en la sindicaci\u00f3 de transmissi\u00f3 o transmisi\u00f3n simult\u00e0nia o totes dues. Les estacions de r\u00e0dio transmeten amb diversos tipus diferents de modulaci\u00f3: les estacions de r\u00e0dio AM transmeten en AM (amplitud modulada), les estacions de r\u00e0dio FM transmeten en FM (freq\u00fc\u00e8ncia modulada), que s\u00f3n est\u00e0ndards d'\u00e0udio anal\u00f2gic m\u00e9s antics, mentre que les estacions de r\u00e0dio digital m\u00e9s noves transmeten en diversos est\u00e0ndards d'\u00e0udio digital: DAB (transmissi\u00f3 d'\u00e0udio digital), r\u00e0dio HD, DRM (Digital Radio Mondiale). La transmissi\u00f3 de televisi\u00f3 \u00e9s un servei independent que tamb\u00e9 utilitza freq\u00fc\u00e8ncies de r\u00e0dio per transmetre senyals de televisi\u00f3 (video).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Varekai \u00e9s un espectacle de Cirque du Soleil que va ser estrenat a Mont-real el 2002. El seu t\u00edtol significa literalment \"on sigui\" en la llengua roman\u00ed, i el xou \u00e9s un tribut \"acrob\u00e0tic a l'esperit n\u00f2mada\".\nLa trama est\u00e0 basada lliurement en el mite grec d'\u00cdcaro, al qual se li fonen les seves ales despr\u00e9s de volar massa a prop del sol. En lloc d'ofegar-se al mar, a Varekai, Icarus aterra en les terres d'un frond\u00f3s bosc, en el qual les criatures li ensenyen a volar de nou.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El principal objectiu d'una pantalla 3D \u00e9s reproduir escenes del m\u00f3n real i per tant tridimensionals i poder mostrar-les com a imatges 3D. Hi ha dos sistemes destacats per visualitzar continguts 3D, estereosc\u00f2pics i autoestereosc\u00f2pics. Els primers necessiten unes ulleres especials, mentre que els altres permeten gaudir de la sensaci\u00f3 3D sense cap mena de complements.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'ona curta (OC, SW en angl\u00e8s de short wave) \u00e9s la banda de radiofreq\u00fc\u00e8ncies compreses entre els 2.300 i els 29.900 kHz en la qual transmeten (entre altres) les emissores de r\u00e0dio internacionals i les estacions de radioaficionats per transmetre la seva programaci\u00f3 al m\u00f3n. En aquestes freq\u00fc\u00e8ncies les ones electromagn\u00e8tiques, que es propaguen en l\u00ednia recta, reboten a diferents altures (com m\u00e9s alta la freq\u00fc\u00e8ncia a major altura) de la ionosfera el que permet que els senyals assoleixin punts llunyans i fins i tot donin la volta al Planeta.\nLa r\u00e0dio d'ona curta \u00e9s similar a les estacions d'ona mitjana local (AM) que es pot sentir normalment, nom\u00e9s que el senyal d'ona curta viatja m\u00e9s dist\u00e0ncia i t\u00e9 esvaniments, coneguts com a f\u00e0dings, cosa que fa que tingui menys qualitat el so; aix\u00f2 \u00e9s produ\u00eft per la ionosfera i fa que vari\u00ef l'amplitud del senyal.\nNormalment s'utilitza l'AM (amplitud modulada) i la BLU o SSB (banda lateral \u00fanica o single side band) tant superior com inferior.\nMalgrat el que es pensa, no es necessita una \"super-r\u00e0dio\" per sentir aquestes transmissions provinents de tot el m\u00f3n. Tot el que es necessita una r\u00e0dio normal que tamb\u00e9 pugui rebre la banda d'ona curta. Tals r\u00e0dios poden ser molt barates (des de 20 \u20ac). Per sentir transmissions Internacionals, pot usar simplement l'antena telesc\u00f2pica que es troba en moltes r\u00e0dios de FM. Tanmateix, per a la recepci\u00f3 de transmissions internacionals m\u00e9s ex\u00f2tiques s'ha de connectar un tros de cable o filferro simple a l'antena de la r\u00e0dio. Pot trobar-se molta informaci\u00f3 sobre aix\u00f2 en alguns programes en ona curta, en revistes com ShortWave Magazine (SWM), o sovint en els grups de not\u00edcies especialitzats, com \u00abrec.radio.shortwave\u00bb.\nLes bandes competeixen actualment amb la programaci\u00f3 lliurada pel sat\u00e8l\u00b7lit.\nA diversos pa\u00efsos les emissions tradicionals en anal\u00f2gic (AM) s'estan substituint per emissions digitals en format DRM.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'exercici f\u00edsic \u00e9s una activitat f\u00edsica amb un moviment estructurat i planificat que t\u00e9 com a objectiu la millora o manteniment d'un o m\u00e9s components de la forma f\u00edsica (capacitats f\u00edsiques), ja sigui l\u00fadic o competitiu. La pr\u00e0ctica regular d'exercici f\u00edsic ha esdevingut un dels objectius principals dels plans de salut p\u00fablica a causa de la seva relaci\u00f3 amb la prevenci\u00f3 de nombroses malalties cr\u00f2niques. La inf\u00e0ncia i l'adolesc\u00e8ncia s\u00f3n moments claus per iniciar l'h\u00e0bit de l'exercici f\u00edsic.L'exercici f\u00edsic presenta beneficis per a la salut en general, incloent el funcionament i la salut del cervell. Una investigaci\u00f3 feta amb rates trob\u00e0 que els beneficis cognitius de la pr\u00e0ctica de l'exercici f\u00edsic eren transmessos a la prog\u00e8nie.Els seus beneficis poden resumir-se als seg\u00fcents punts:\n\naugmenta la vitalitat, pel que proporciona m\u00e9s energia i capacitat de treball;\nauxilia al combat de l'estr\u00e8s, ansietat i depressi\u00f3;\nincrementa autoestima i autoimatge; a m\u00e9s a m\u00e9s els seus factors s\u00f3n:\nmillora el to muscular i resist\u00e8ncia a la fatiga;\nfacilita la relaxaci\u00f3 i disminueix la tensi\u00f3;\ncrema calories, ajudant a perdre pes excessiu o a mantenir-se al pes ideal;\najuda a agafar el son;\nfomenta la conviv\u00e8ncia entre amics i familiars, a m\u00e9s a m\u00e9s de donar l'oportunitat de con\u00e8ixer gent;\nredueix la viol\u00e8ncia en persones molt temperamentals;\nafavoreix estils de vida sense addicci\u00f3 al tabac, a l'alcohol i a altres subst\u00e0ncies;\nmillora la resposta sexual;\natenua la sensaci\u00f3 d'a\u00efllament i solitud entre ancians;\nenforteix els pulmons i amb aix\u00f2 millora la circulaci\u00f3 d'oxigen a la sang i redueix la severitat d'infeccions respirat\u00f2ries agudes\ndisminueix el colesterol i risc d'infart, i regularitza la tensi\u00f3 arterial;\n\u00e9s efica\u00e7 al tractament de la depressi\u00f3;\nestimula l'alliberaci\u00f3 d'endorfines, les nomenades \u00abhormones de la felicitat\u00bb, i\npermet una distracci\u00f3 moment\u00e0nia de les preocupacions, amb el qual s'obt\u00e9 tranquil\u00b7litat i una m\u00e9s gran claredat per enfrontar-les m\u00e9s endavant.La quantitat m\u00ednima per prevenir malalties \u00e9s de 30 minuts diaris d'activitat f\u00edsica moderada. Altres h\u00e0bits que han de combinar-se amb la realitzaci\u00f3 d'exercicis s\u00f3n: la bona alimentaci\u00f3, el descans adequat, la higiene i evitar el consum de subst\u00e0ncies perjudicials per a l'organisme, com ara el tabac, l'alcohol i d'altres estimulants.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El nus de pescador \u00e9s un nus per cordes i cordills de pesca. T\u00e9 una estructura sim\u00e8trica que consisteix en dos nusos simples, cada un lligat a la part central de l'altre. Altres noms per al nus de pescador inclouen: nus angl\u00e8s i, nus halibut. Encara que el nus de pescador est\u00e0 associat amb la pesca, pot lliscar quan es lliga amb monofilament de nil\u00f3 i altres fils relliscosos; per\u00f2, s\u00ed que t\u00e9 m\u00e9s capacitat de retenci\u00f3, els nusos simples poden ser fets amb m\u00e9s girs, com el nus de pescador doble, i aix\u00ed successivament. \u00c9s compacte, encallat quan s'estreny i els extrems es poden retallar molt a prop al nus. Tamb\u00e9 pot ser lligat f\u00e0cilment amb mans fredes o mullades. Encara que aquestes propietats estan ben adaptades a la pesca, hi ha altres nusos que proporcionen un rendiment superior.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "WSJT \u00e9s un programa d'ordinador utilitzat per a febles senyals de radiocomunicaci\u00f3 entre operadors radioaficionats.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Sudoku (japon\u00e8s: \u6570\u72ec s\u016bdoku; en traducci\u00f3 directa al catal\u00e0: Xifra soltera), sovint escrit tamb\u00e9 Su Doku, \u00e9s un trencaclosques de combinat\u00f2ria basat en la l\u00f2gica.En el sudoku cl\u00e0ssic, l'objectiu \u00e9s omplir una graella de 9\u00d79 files i columnes subdividida en 9 subgraelles de 3\u00d73 anomenades regions. Donats uns quants n\u00fameros inicials, l'objectiu \u00e9s col\u00b7locar un n\u00famero de l'1 al 9 en cada cel\u00b7la de tal manera que mai coincideixin dos n\u00fameros iguals en cada l\u00ednia horitzontal, vertical o en cada regi\u00f3. Els numerals en els sudoku es fan servir nom\u00e9s per conveni\u00e8ncia, sense que existeixi cap relaci\u00f3 aritm\u00e8tica entre ells. De fet, poden fer-se servir en qualsevol tipus de s\u00edmbols, lletres, formes, colors\u2026 sense alterar-ne el funcionament.\nEls diaris francesos van impulsar variacions del sudoku al segle XIX, i el trencaclosques va apar\u00e8ixer a partir del 1979 en llibres de trencaclosques sota el nom \"Number Place\". No obstant, el sudoku modern nom\u00e9s va comen\u00e7ar a tenir certa popularitat a partir del 1986 quan en va publicar la companyia de trencaclosques japonesa Nikoli amb el nom sudoku.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La Hist\u00f2ria de la televisi\u00f3 en catal\u00e0 comen\u00e7a en la d\u00e8cada de 1960.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La tarrafa \u00e9s un art de pesca a l'encesa i un art de c\u00e8rcol que consisteix a envoltar, amb una xarxa gran, els peixos que s'arremolinen sota la llum, per despr\u00e9s tancar-la per baix i atrapar-los.La forma d'aquest art de c\u00e8rcol \u00e9s semblant a la de l'art amb \"s\u00e0gola\" encara que de dimensions molt m\u00e9s grans. Es pot arribar a unes dimensions de 650 m de llarg per uns 65 d'alt. Cap a la meitat hi ha una pe\u00e7a de malla de grans dimensions, \u00e9s el \"COP\". Tot l'art va envoltat d'una doble xarxa mallada. Per poder arriar-lo es fa \u00fas de dues grans barres que poden arribar a pesar 50 kg que, un cop aparellat el c\u00e8rcol, s'usen per estr\u00e8nyer el setge i capturar la pesca.\nLa difer\u00e8ncia amb altres arts de c\u00e8rcol rau en el gran tonatge necessari dels vaixells que l'empren, per ra\u00f3 de les dimensions tan grans que t\u00e9 aquest art. El seu \u00fas est\u00e0 indicat sobretot per a peixos de mida no gaire gran, com la sardina, el sorell o el seit\u00f3. El golf de Cadis va ser el lloc pioner a Espanya on es faria servir la tarrafa al voltant de 1888, concretament va ser Juan Mart\u00edn Cabet qui la va introduir a Illa Cristina per a la seva pr\u00f2pia flota. en Gal\u00edcia entraria una mica despr\u00e9s, cap al 1902.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una bala de can\u00f3 humana \u00e9s una actuaci\u00f3 en qu\u00e8 una persona que actua com a \"bola de can\u00f3\" \u00e9s expulsada d'un can\u00f3 especialment dissenyat. La bola de can\u00f3 humana aterra sobre una xarxa horitzontal o un matal\u00e0s inflat col\u00b7locat al punt d'aterratge, tal com prediu la f\u00edsica. Les actuacions a l'aire lliure poden apuntar a una massa d'aigua.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La geografia del turisme \u00e9s una branca de la geografia que estudia la localitzaci\u00f3, les caracter\u00edstiques ambientals, la distribuci\u00f3 de fluxos tur\u00edstics, la capacitat de c\u00e0rrega tur\u00edstica, els mitjans de despla\u00e7ament, els elements articuladors i la imatge paisatg\u00edstica, de totes aquelles zones o poblacions que es comporten o es poden arribar a comportar-se com a destinacions tur\u00edstiques, tenint en compte l'ordenaci\u00f3 del territori, el desenvolupament sostenible i la promoci\u00f3. (Val\u00e8ncia- L\u00f2pez 2011)", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Jard\u00ed bot\u00e0nic de la Universitat de Leiden (Hortus Botanicus Leiden) \u00e9s el jard\u00ed bot\u00e0nic m\u00e9s antic dels Pa\u00efsos Baixos i un dels m\u00e9s antics del m\u00f3n. Est\u00e0 situat a la banda sud-oest del centre hist\u00f2ric de Leiden, entre l'edifici de l'Acad\u00e8mia i l'Observatori de Leiden.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El plumbic\u00f3 \u00e9s un tub de c\u00e0mera utilitzat en la transmissi\u00f3 de televisi\u00f3. \u00c9s un tub analitzador d'imatge que \u00e9s hereu del vidic\u00f3 i suposa una perfecci\u00f3 d'aquest. Presenta unes caracter\u00edstiques que el fan mes eficient i millor que el seu precedent (vidic\u00f3):\nT\u00e9 una capa fotoconductora formada per \u00f2xid de plom i una pel\u00b7l\u00edcula de semiconductor molt fina\nT\u00e9 una sensibilitat molt elevada i per tant una resposta molt m\u00e9s r\u00e0pida que el vidic\u00f3\nUna caracter\u00edstica \u00fanica del plumbic\u00f3 \u00e9s que el fabricant pot variar la seva resposta en color: ofereix respostes espectrals per a cadascun dels colors primaris.\nProdueix imatges d'alta qualitat a partir d'un nivell de llum redu\u00eft i molt baix respecte el vidic\u00f3El plumbic\u00f3 \u00e9s utilitzat en les cambres per a televisi\u00f3 en colors.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Multimedia Home Platform (MHP) \u00e9s un sistema obert de programari intermediari dissenyat pel projecte DVB i estandarditzat per la ETSI. MHP defineix una plataforma comuna per a les aplicacions interactives de la televisi\u00f3 digital, independent tant del prove\u00efdor de serveis interactius com del receptor de televisi\u00f3 utilitzat. D'aquesta manera, MHP afavoreix la creaci\u00f3 d'un mercat horitzontal on aplicacions, xarxes de transmissi\u00f3 i terminals MHP puguin ser subministrats per prove\u00efdors o fabricants independents.\nL'est\u00e0ndard MHP suporta diferents tipus d'aplicacions interactives:\n\nGuia electr\u00f2nica de programaci\u00f3.\nServeis d'informaci\u00f3 com not\u00edcies, esport, superteletext.\nAplicacions sincronitzades amb el contingut dels programes.\nCorreu electr\u00f2nic i Internet.\nAltres serveis: comer\u00e7 electr\u00f2nic, serveis d'educaci\u00f3 i salut, entre d'altres.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El primer Festival de Wartburg (alemany: Wartburgfest), celebrat el 18 d'octubre de 1817, va ser un important esdeveniment en la hist\u00f2ria alemanya que va tenir lloc al castell de Wartburg, prop d'Eisenach, i que fou clau en el desenvolupament de la lluita per l'Estat unitari alemany.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un  locutor  (locutora) \u00e9s una persona que es dedica a retransmetre programes o not\u00edcies per r\u00e0dio o en un canal de televisi\u00f3. \u00c9s un terme encunyat en els temps de la r\u00e0dio i que amb l'arribada dels nous mitjans s'utilitza com a sin\u00f2nim de presentador o animador (de programes), encara que no s\u00f3n la mateixa cosa, at\u00e8s que hi ha locutors que no han fet mai de presentadors i viceversa.Amb la massivitat de la mundialitzaci\u00f3, molts professionals fan de locutors per a diferents pa\u00efsos del m\u00f3n, enviant els seus \u00e0udios mitjan\u00e7ant l'\u00fas de programes FTP o e-mails.\nS'hi pot arribar estudiant la carrera de periodisme, amb una especialitat orientada, a la formaci\u00f3 de professionals per a la lectura d'informatius, publicitats i presentaci\u00f3 de programes en mitjans de comunicaci\u00f3 audiovisuals.\nEl paper del locutor pot incloure tasques com la conducci\u00f3 d'esdeveniments o el doblatge de pel\u00b7l\u00edcules de cinema i programes de televisi\u00f3, encara que en aquest \u00e0mbit el trien preferentment actors o un actor de doblatge.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El telefilm \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula destinada a una difusi\u00f3 televisada. Produ\u00eft pels estudis de televisi\u00f3 i no pels estudis de cinema, el telefilm t\u00e9 una durada superior a una hora. Explica una hist\u00f2ria completa i es basta a ell mateix, per oposici\u00f3 al fullet\u00f3 o a la s\u00e8rie de televisi\u00f3, que s\u00f3n difoses en diverses parts o episodis.\nEls telefilms s\u00f3n generalment rodats en v\u00eddeo -digital- encara que alguns telefilms hagin estat rodats sobre pel\u00b7l\u00edcula fotogr\u00e0fica cl\u00e0ssica. El format de difusi\u00f3 \u00e9s generalment el de la pantalla de televisi\u00f3, \u00e9s a dir l'1,33:1 (que correspon a les pantalles 4/3) i el 16/9. Per a certs telefilms, han estat posats a disposici\u00f3 mitjans colossals, tant financers com materials, s\u00f3n verdaderes superproduccions, sovint coprodu\u00efdes per diversos pa\u00efsos. No es poden doncs sempre considerar els telefilms com obres secund\u00e0ries, pel que fa als mitjans.\nA Catalunya, la Televisi\u00f3 de Catalunya ha produ\u00eft alguns telefilms, com per exemple, Quin curs, el meu tercer.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Festival de la Rose d'Or \u00e9s un premi atorgat als millors espais de televisi\u00f3 i entreteniment. Se celebra cada any des de 1961, quan s'atorgava un \u00fanic premi al millor programa de l'any, i des de 2004 existeixen diverses categories. Se celebra a Lucerna, Su\u00efssa, i est\u00e0 enfocat en programes d'entreteniment i s\u00e8ries.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La tecnologia NanoLED \u00e9s una innovadora t\u00e8cnica dins del m\u00f3n de la nanotecnologia que es basa en l'\u00fas de panells formats per nanoLEDs. Les pantalles creades a partir d'aquesta tecnologia es formen a partir d'una pel\u00b7l\u00edcula de punts diminuts, de l'ordre de nan\u00f2metres, que es retroil\u00b7luminen per una pantalla de leds, tot aix\u00f2 situat darrere del panell LCD que acabaran formant les noves pantalles. Gr\u00e0cies a aquest sistema s'ha pogut avan\u00e7ar la tecnologia utilitzada per crear dispositius com televisors, per aconseguir que arribin a tindre un gruix de tan sols nou mil\u00b7l\u00edmetres.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Jard\u00ed Bot\u00e0nic de P\u00e0dua \u2014Orto Botanico di Padova (itali\u00e0)\u2014 \u00e9s l'original de tots els jardins bot\u00e0nics de tot el m\u00f3n, creat l'any 1545, representa el naixement de la ci\u00e8ncia, dels intercanvis cient\u00edfics, i la comprensi\u00f3 de la relaci\u00f3 entre natura i cultura. S'ha fet una profunda contribuci\u00f3 al desenvolupament de moltes disciplines cient\u00edfiques modernes, especialment la bot\u00e0nica, la medicina, la qu\u00edmica, l'ecologia i la farm\u00e0cia. Actualment hi ha m\u00e9s de 6.000 esp\u00e8cies, ordenades d'acord amb criteris sistem\u00e0tics i utilit\u00e0ries (plantes medicinals, plantes productores d'ess\u00e8ncies) i criteris ecol\u00f2gic-ambiental (plantes de torberes, vegetaci\u00f3 mediterr\u00e0nia, flora alpina). Tamb\u00e9 hi ha col\u00b7leccions tem\u00e0tiques (suculentes, aqu\u00e0tiques, verinoses, carn\u00edvores) i d'un sol g\u00e8nere (Salix L., Allium L., Ornithogallum L., Aster L., Campanula L .). De particular inter\u00e8s \u00e9s la col\u00b7lecci\u00f3 de plantes que s\u00f3n rares o en perill d'extinci\u00f3, algunes de les quals s'han reprodu\u00eft amb \u00e8xit al jard\u00ed.\n\nMolts distingits acad\u00e8mics en les disciplines de la bot\u00e0nica i la medicina han treballat a la Universitat de P\u00e0dua, des de la seva fundaci\u00f3 el 1222. Entre aquests estaven Albert Magne, qui va obtenir-hi el t\u00edtol el 1223 i es va convertir en el sant patr\u00f3 de les ci\u00e8ncies naturals, Pietro d'Abano (1250-1316), Giacomo Dondi Orologio (1298-1360), i Domenico Senno (1461 -1531). El 1533 Francesco Bonafede (1474-1558) va ser nomenat per la C\u00e0tedra de Lectura Simplicium a la Universitat de la Rep\u00fablica Seren\u00edssima de Ven\u00e8cia. En 1543 es va sol\u00b7licitar la creaci\u00f3 d'un model d'herbari i el jard\u00ed bot\u00e0nic, que va ser establert per decret de la Seren\u00edssima Rep\u00fablica el 29 de juny de 1545. Els treballs es van iniciar immediatament en una parcel\u00b7la pertanyent a l'orde benedict\u00ed, els monjos probablement ja duien a terme el cultiu de plantes medicinals all\u00e0. L'execuci\u00f3 del projecte va ser assignat a Daniele Barbaro, traductor del De architectura de Vitruvi.\nEl jard\u00ed s'ha mantingut des de llavors. Diverses addicions s'han fet en els segles intermedis una instal\u00b7laci\u00f3 de bombament per subministrar 10 fonts al segle xvii, quatre entrades monumentals en 1704, i els nous hivernacles de ma\u00e7oneria a finals del segle xviii i principis del segle xix. Un arboretum, un jard\u00ed angl\u00e8s amb camins sinuosos, i un petit monticle (mirador), tamb\u00e9 es van afegir al voltant d'aquest temps. La intenci\u00f3 de Barbaro era establir les 22.000 m\u00b2 de la superf\u00edcie de forma irregular en la forma d'un m\u00f3n paradis\u00edac petita envoltada per un anell d'aigua (Alicomo Canal) per representar l'oce\u00e0. Dins d'ell va planejar una circular hortus conclusus (jard\u00ed emmurallat) de 86 m de di\u00e0metre, que al seu torn tanca una parcel\u00b7la de 41 m\u00b2. El jard\u00ed sencer es va dividir en quatre quadrants per vies perpendiculars, cap als quatre punts cardinals. Documents preliminars mostren que el Jard\u00ed Bot\u00e0nic va ser voltat per un alt mur de ma\u00f3, mentre que els quatre quadrats m\u00e9s petits creats per les dues vies que tallen la pla\u00e7a central es embellien amb geom\u00e8trics massissos de flors, vorejats de pedra, en cada un dels quals una esp\u00e8cie vegetal \u00fanica va ser conreada. Aquest disseny b\u00e0sic sobreviu fins als nostres dies, encara que amb moltes addicions posteriors.\nQuan les quatre entrades van ser remodelades el 1704, les portes de ferro forjat que donen als cercles interns i les quatre acroteras es van col\u00b7locar en els vuit pilars i coronat per quatre parells de plantes de ferro forjat (Fritillatia, Ananas, Lilium i Yuca). L'elegant balustrada, que s'est\u00e9n al llarg de la part superior de la totalitat dels 250 m de la paret circular, tamb\u00e9 es va completar durant la primera meitat del segle xviii.\nEls hivernacles constru\u00efts en pedra amb calefacci\u00f3 reempla\u00e7ats conservatoris m\u00f2bils utilitzats per protegir plantes delicades durant l'hivern, que es troba al costat sud de l'anell. El jard\u00ed bot\u00e0nic tamb\u00e9 t\u00e9 dues col\u00b7leccions importants. La biblioteca cont\u00e9 m\u00e9s de 50.000 volums i manuscrits de gran import\u00e0ncia hist\u00f2rica i bibliogr\u00e0fica. L'herbari \u00e9s el segon m\u00e9s extens a It\u00e0lia. En el jard\u00ed s'hi han recollit tradicionalment i crescut plantes particularment rares, que despr\u00e9s s'han introdu\u00eft en la resta d'Europa.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El problema del blat i l'escaquer, conegut amb molt diversos noms, entre d'altres, La llegenda de Sissa, o la Faula del rei de Shirham, \u00e9s un problema matem\u00e0tic, que serveix per fer pal\u00e8s com de r\u00e0pidament creixen les seq\u00fc\u00e8ncies exponencials. El problema \u00e9s de vegades plantejat amb grans d'arr\u00f2s en lloc de grans de blat.\nEl plantejament del problema \u00e9s el seg\u00fcent:\n\nPer solucionar el problema, cal saber que un escaquer t\u00e9 8\u00d78 caselles, i per tant, un total de seixanta-quatre. Si el nombre de grans es dobla en cada casella successiva, llavors la suma dels grans de les 64 caselles seria:\n\n  \n    \n      \n        \n          T\n          \n            64\n          \n        \n        =\n        1\n        +\n        2\n        +\n        4\n        +\n        \u22ef\n        +\n        \n          2\n          \n            63\n          \n        \n        =\n        \n          \u2211\n          \n            i\n            =\n            0\n          \n          \n            63\n          \n        \n        \n          2\n          \n            i\n          \n        \n        =\n        \n          2\n          \n            64\n          \n        \n        \u2212\n        1\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle T_{64}=1+2+4+\\cdots +2^{63}=\\sum _{i=0}^{63}2^{i}=2^{64}-1\\,}\n  Aquesta operaci\u00f3 dona com a resultat 18.446.744.073.709.551.615, una xifra molt m\u00e9s gran que la que hom esperaria de manera intu\u00eftiva.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La geocerca o geocaching \u00e9s un joc a l'aire lliure de cerca de tresors al m\u00f3n real amb l'ajuda de dispositius GPS. Els participants han d'anar a unes coordenades espec\u00edfiques i, un cop al lloc, intentar trobar-hi el geoamagatall (contenidor) amagat per altres jugadors. Es pot jugar tant a la ciutat com en plena natura. Les coordenades geod\u00e8siques dels amagatalls s\u00f3n publicades al lloc web.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La festivitat d'Opet o d'Ipet era la festa religiosa m\u00e9s important de les que es feien a l'antic Egipte. Se celebrava a Tebes cada any al segon m\u00e9s civil segons el calendari lunar. Es va establir durant el regnat de Hatshepsut, la faraona de la dinastia XVIII, tot i que pot provenir d'\u00e8poques anteriors. Durant la dinastia XX va arribar a durar 27 dies. Se celebrava la uni\u00f3 sagrada (hierog\u00e0mia) entre Ammon-Ra, el principal d\u00e9u de l'estat, i la seva esposa Mut, tamb\u00e9 se solia commemorar la coronaci\u00f3 del fara\u00f3. El rei hi participava en lloc principal, ja que era una cerim\u00f2nia d'estat. El treball estava susp\u00e8s al camp a causa de la crescuda del riu Nil i el poble participava en la process\u00f3 que comen\u00e7ava al temple d'Amon a Karnak i acabava al Gran temple d'Amon de Luxor uns tres quil\u00f2metres m\u00e9s enll\u00e0, al sud, la process\u00f3 passava per l'avinguda de les esfinxs que va d'un temple a l'altre. El fara\u00f3 escortava la representaci\u00f3 d'Amon-Ra i la seva fam\u00edlia (que anaven amagats dins d'una barca solar) i al seu costats soldats amb tambors i nubians dansant. Al temple de Luxor es feia una cerim\u00f2nia. Durant el festival es podien consultar els oracles dels temples. Els temples distribu\u00efen menjar i cervesa als ciutadans que participaven en la cerim\u00f2nia.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un projector TRC o projector a TRC \u00e9s un tipus de projector de v\u00eddeo en el qual la imatge es genera com en un televisor cl\u00e0ssic mitjan\u00e7ant tubs TRC. T\u00edpicament, s'utilitzen tres tubs: vermell, verd i blau, que produeixen tres imatges diferents que cal superposar perfectament per tal d'obtenir una correcta imatge de color.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Teleespectadors Associats de Catalunya, TAC, \u00e9s una associaci\u00f3 de consumidors sense afany de lucre, que treballa per una televisi\u00f3 de qualitat i en defensa dels drets dels usuaris de mitjans audiovisuals (televisi\u00f3, internet, videojocs, tel\u00e8fon m\u00f2bil, cinema, etc.) i, especialment, dels nens i joves, que s\u00f3n els m\u00e9s indefensos davant de les pantalles. TAC va n\u00e9ixer el 1985, arran de la preocupaci\u00f3 d'uns pares de fam\u00edlia pels continguts que les televisions oferien als seus fills. Avui, TAC agrupa a m\u00e9s 17.000 persones associades.\nLa TAC forma part de la federaci\u00f3 d'usuaris de mitjans audiovisuals iCmedia (Iniciatives per a la Qualitat dels Mitjans), amb seu a Madrid. I a trav\u00e9s de ICmedia forma part de EURALVA (the European Alliance of Listeners' and Viewers' Associations).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "International Public Television, INPUT, \u00e9s un certamen internacional de televisions p\u00fabliques que se centra en la televisi\u00f3 com a servei d'inter\u00e8s p\u00fablic. INPUT es dedica a promoure l'acc\u00e9s universal a una difusi\u00f3 televisiva honesta, innovadora, provocativa, valenta i desafiant, entesa com un dret hum\u00e0 fonamental.Des de 1977, INPUT realitza una confer\u00e8ncia internacional anual sobre la televisi\u00f3 p\u00fablica. La confer\u00e8ncia, que se celebra en un pa\u00eds diferent cada any, fomenta el desenvolupament de la televisi\u00f3 p\u00fablica, destriant i debatent a l'entorn dels programes televisius m\u00e9s destacats a nivell mundial.\nINPUT organitza tamb\u00e9 moltes altres activitats durant tot l'any en dotzenes de pa\u00efsos. D'aquesta manera, promou el desenvolupament professional de productors, directors, guionistes i tots aquells (incloent productors independents) que contribueixen a la televisi\u00f3 p\u00fablica a tot el m\u00f3n.\nINPUT es va crear per fomentar la programaci\u00f3 televisiva de qualitat a nivell internacional, per donar suport a la televisi\u00f3 com un servei al p\u00fablic, per promoure la discussi\u00f3 i el debat sobre l'art de la televisi\u00f3 i per servir com un centre de trobada mundial a tots aquells que fan televisi\u00f3. Reconeix el potencial de la televisi\u00f3 per promoure una millor comprensi\u00f3 entre les diferents cultures del m\u00f3n.\nINPUT \u00e9s una organitzaci\u00f3 no governamental que se sost\u00e9 amb els drets d'inscripci\u00f3 a la confer\u00e8ncia, aportacions d'organitzacions p\u00fabliques de televisi\u00f3, de particulars i de diverses institucions, organismes i fundacions. La idea va prendre forma durant un seminari organitzat per la Fundaci\u00f3 Rockefeller a Bellagio, It\u00e0lia, al maig de 1977.Els responsables de presentar les produccions s\u00f3n els anomenats Coordinadors Nacionals, que fan les seves propostes segons una quota establerta a nivell internacional. Un grup de professionals de la televisi\u00f3 (anomenats Shopstewards) fa aleshores una selecci\u00f3 de les produccions que es projectaran en el programa de la confer\u00e8ncia. Els programes es projecten en sessions tem\u00e0tiques, que inclouen diverses produccions de g\u00e8neres diferents.\nINPUT compta amb el suport d'un Consell Assessor Internacional, format per professionals de serveis p\u00fablics de radiodifusi\u00f3 de tot el m\u00f3n. L'organitzaci\u00f3 rep tamb\u00e9 el suport de membres associats.\nDes de 2009, INPUT \u00e9s encap\u00e7alada per una Assemblea Internacional, formada per persones i organitzacions que, a banda d'aportar els drets d'inscripci\u00f3, contribueixen en un fons procedent de les confer\u00e8ncies anteriors. L'Assemblea Internacional (formada per aproximadament 20 persones de tot el m\u00f3n) supervisa la tasca del Comit\u00e8 Internacional, que nomena els Coordinadors Nacionals. Aquests s\u00f3n els que proposen els Shopstewards al Comit\u00e8.Les c\u00f2pies dels programes que s'han projectat en les darreres tres confer\u00e8ncies s'emmagatzemen en Hubs de l'INPUT, que col\u00b7laboren tamb\u00e9 en l'organitzaci\u00f3 del Mini-INPUT i del Best of INPUT's. Es tracta d'actes de car\u00e0cter educatiu en el transcurs dels quals es projecten programes de televisi\u00f3 per als participants que no van poder ser a la confer\u00e8ncia.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Privilege \u00e9s la discoteca m\u00e9s gran del m\u00f3n, segons el llibre Guinness dels r\u00e8cords, amb una capacitat de 10.000 persones. \u00c9s la m\u00e9s gran des que Discomunal Thamesis (Redov\u00e0) va ser tancada. Es troba no gaire lluny de Sant Rafel de sa Creu, a Eivissa, a menys d'1 km de la discoteca Amn\u00e8sia. Durant catorze anys, la discoteca va acollir Manumission, un dels esdeveniments m\u00e9s famosos de l'illa. Despr\u00e9s d'una disputa entre l'amo del club i els organitzadors de Manumission, l'esdeveniment es va traslladar a Amn\u00e8sia.\nOriginalment fou anomenat Ku Club, Privilege va ser un restaurant de la d\u00e8cada de 1970. La sala principal \u00e9s de la grand\u00e0ria d'un hangar d'avions, amb un sostre alt de 25 metres i una piscina. A la discoteca es va filmar el m\u00edtic v\u00eddeo dels Jocs Ol\u00edmpics de Barcelona 1992 de Freddie Mercury i Montserrat Caball\u00e9, el 29 de maig de 1987.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La Hijuela del Bot\u00e1nico, conegut tamb\u00e9 com \u201cLa Hijuela\u201d, \u00e9s un espai p\u00fablic enjardinat amb una superf\u00edcie de 3390 metres quadrats localitzat en la part posterior de l'Excelent\u00edsim Ajuntament de la Vila de La Orotava, a l'illa de Tenerife, (Can\u00e0ries, Espanya).\nLa Hijuela dep\u00e8n del Jard\u00ed d'Aclimataci\u00f3 de La Orotava (JAO) que est\u00e0 situat en el municipi del Puerto de la Cruz, antic Puerto de La Orotava, i va ser concebut inicialment en \u00e8poca de Carles III (segle xviii)", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La conquilla \u00e9s un protector de la zona pelviana, que protegeix els testicles. Generalment s'usen en esports de contacte com el kick boxing, la boxa, el karate o l'esgrima, esports en els quals han de protegir aquestes parts. Es posa mitjan\u00e7ant una esp\u00e8cie de slip que es diu suspensori. Tamb\u00e9 existeixen equivalents femenins per protegir els ovaris.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Jard\u00ed Bot\u00e0nic de Wuppertal, o en alemany, Botanischer Garten, Wuppertal, \u00e9s un Jard\u00ed bot\u00e0nic hist\u00f2ric que es troba al centre de la ciutat de Wuppertal, a Rin del Nord-Westf\u00e0lia, Alemanya. \u00c9s un parc d'entrada lliure, on es poden visitar les seves col\u00b7leccions de plantes ex\u00f2tiques que es troben en les 1,5 hect\u00e0rees de vivers, aix\u00ed com les plantes locals disposades en els nombrosos senders que hi condueixen.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La freq\u00fc\u00e8ncia de refresc d'una pantalla d'ordinador on d'un monitor v\u00eddeo queda definida pel nombre d'imatges que es mostren a la pantalla per segon. Aquest valor varia generalment entre 50 i 144 Hz. Com m\u00e9s elevada \u00e9s aquesta freq\u00fc\u00e8ncia millor \u00e9s el confort visual. Pels epil\u00e8ptics es recomana una freq\u00fc\u00e8ncia m\u00ednima de 100 Hz.Aquesta caracter\u00edstica es troba tant en els targetes gr\u00e0fiques com a les pantalles d'ordinador, on s'anomena freq\u00fc\u00e8ncia d'escombrat vertical (vsync) i cal que sigui la mateixa a ambd\u00f3s costats, commutant les freq\u00fc\u00e8ncies ja sigui de forma autom\u00e0tica o mitjan\u00e7ant un m\u00e8tode de configuraci\u00f3 manual (botons, drivers, etc..)Tanmateix, sobre els LCD, aquesta taxa de refresc \u00e9s menys important perqu\u00e8 la imatge resta visible entra passada i passada. Una freq\u00fc\u00e8ncia de refresc de 60 Hz \u00e9s suficient perqu\u00e8 l'ull percebi un moviment fluid (als jocs v\u00eddeo per exemple). Per contra per anunciar les imatges en relleu (estereosc\u00f2pia) \u00e9s necess\u00e0ria una pantalla LCD de 120 Hz perqu\u00e8 cal una imatge per cada ull, \u00e9s a dir, el doble del abans esmentat.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Jard\u00ed Reial de les Plantes Medicinals (en franc\u00e8s: Jardin royal des plantes m\u00e9dicinales), tamb\u00e9 conegut com el \u00abJard\u00ed del Rei\u00bb (Jardin du roi), \u00e9s un jard\u00ed bot\u00e0nic de Par\u00eds creat el 1635 pel rei Llu\u00eds XIII de Fran\u00e7a seguint els consells del seus metges, principalment a partir d'una idea original de Guy de La Brosse.\n\u00c9s un dels organismes cient\u00edfics oficials francesos m\u00e9s antics: s'el va inaugurar un segle despr\u00e9s del Coll\u00e8ge royal (1530) per\u00f2 uns trenta anys abans que l'Acad\u00e9mie des sciences (1666) i l'Observatoire de Paris (1672). El 1793, amb la Revoluci\u00f3 Francesa, el Jard\u00ed Reial, en tant que instituci\u00f3 de recerca i de conservaci\u00f3 de col\u00b7leccions, esdevingu\u00e9 l'actual Museu Nacional d'Hist\u00f2ria Natural de Fran\u00e7a (Mus\u00e9um national d'histoire naturelle). En tant que jard\u00ed, se l'anomena avui dia el Jard\u00ed de les Plantes (Jardin des plantes).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'accessibilitat teatral \u00e9s el conjunt de t\u00e8cniques que faciliten que el p\u00fablic amb discapacitat auditiva o visual pugui accedir al contingut d'una obra teatral. Les representacions que es fan amb alguna d'aquestes t\u00e8cniques s'acostumen a anomenar sessions accessibles. Les diferents t\u00e8cniques que es fan servir s\u00f3n, segons el p\u00fablic al qual vagi adre\u00e7ades: la sobretitulaci\u00f3, la interpretaci\u00f3 en llengua de signes, l'\u00fas d'altaveus per a les persones sordes i l'audiodescripci\u00f3 per a les persones cegues. Molt sovint, a les sessions accessibles s'ofereixen diversos sistemes alhora, sobretot els sobret\u00edtols i l'audiodescripci\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'spotting \u00e9s l'afici\u00f3 d'observar, seguir i fotografiar avions, trens, autobusos, cotxes o vaixells. Els aficionats a aquesta pr\u00e0ctica s'anomenen spotters. Els spotters anoten detalls del fabricant, model, matr\u00edcula o destinaci\u00f3 del vehicle, a m\u00e9s a m\u00e9s de detalls sobre les rutes, infraestructures, estacions o aeroports relacionats.\n\nL'Aeroport de Barcelona El Prat \u00e9s un punt de trobada de molts spotters d'avions, on l'Ajuntament del Prat de Llobregat hi t\u00e9 diversos miradors habilitats per a la pr\u00e0ctica d'aquesta afici\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La columbicultura (del llat\u00ed columba -colom- i cultura, derivat del llat\u00ed colere, -cultivar o conrear-) \u00e9s un esport o afici\u00f3 que consisteix en la cria i l'ensinistrament de coloms. Destaquen tres pr\u00e0ctiques diferents: competicions amb coloms missatgers, la solta i les competicions per ra\u00e7a.\nAmb el nom de colombaire, es coneix el mestre del colom; aquest, segueix els moviments dels coloms. Colombaire, derivat de \ncolom amb el sufix d'origen -aire, es crea i popularitza en el segle XVIII, quan en l'ambient de la solta de coloms, i en la lluita entre els partidaris dels coloms missatgers i els coloms amadors, aquests diuen a aquells pejorativament colombaires, contra colomb\u00f2fils o colombistes. Qui es dedica a criar coloms \u00e9s el colomer o colomaire, el colombaire \u00e9s el venedor de coloms i el qui els amolla en el joc de tirar a coloms.\nEl 8 d'octubre de 1944 s'aprova el Reglament pel qual es regir\u00e0 la colombicultura: d'aquesta manera, es considerava a partir de llavors un nou esport protegit per la llei.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La radiodifusi\u00f3 (broadcasting en angl\u00e8s) \u00e9s la distribuci\u00f3 d'\u00e0udio i/o senyals de v\u00eddeo les quals transmeten programes a una determinada audi\u00e8ncia. El terme radiodifusi\u00f3 va ser crear pels primers enginyers del mig oest de l'\u00c0frica. La radiodifusi\u00f3 cobreix una gran part dels mitjans de comunicaci\u00f3 de masses. Quan el rang es redueix a una audi\u00e8ncia redu\u00efda es coneix com a \"withoutexit\".\nHi ha una gran varietat de sistemes de radiodifusi\u00f3, tots amb diferents caracter\u00edstiques i capacitats. Els sistemes de difusi\u00f3 m\u00e9s grans s\u00f3n sistemes institucionals public address, els quals transmeten missatges no verbals i m\u00fasica dintre de les escoles i hospitals, i tamb\u00e9 sistemes d'emissi\u00f3 de baixa pot\u00e8ncia, els quals transmeten utilitzant torres de retransmissi\u00f3, sistemes per sat\u00e8l\u00b7lit i distribuci\u00f3 per cable.\nVal a dir que els emissors de baixa pot\u00e8ncia tenen menys cobertura que els sat\u00e8l\u00b7lits, que poden cobrir planetes sencers, o internet que permet comunicacions a escala universal.\nLa distribuci\u00f3 i organitzaci\u00f3 dels diferents continguts a emetre es denomina programaci\u00f3. El programes de TV i r\u00e0dio seran despr\u00e9s els que utilitzaran els sistemes de transmissi\u00f3 abans esmentats. A m\u00e9s a m\u00e9s, a banda de l'exist\u00e8ncia de codificadors i descodificadors adequats als habitatges existeixen serveis de subscripci\u00f3. Econ\u00f2micament hi ha camins que permeten transmetre continuadament. Cada un difereix en el m\u00e8tode mitjan\u00e7ant el qual es financen les estacions:\n\nDonacions en forma de col\u00b7laboraci\u00f3 de voluntaris que hi presten el temps i les habilitats.\nPagaments directes del govern o pr\u00e9stecs de recursos de radiodifusi\u00f3 p\u00fablics.\nPagaments indirectes del govern com les llic\u00e8ncies de TV i r\u00e0dio.\nBeques de fundacions o entitats de negoci.\nVenta de propaganda, publicitat o patrocini.\nSubscripcions p\u00fabliques o de socis.\nQuotes que es cobren als propietaris de plat\u00f3s de TV o r\u00e0dio independentment de si tenen la intenci\u00f3 de rebre el programa o no.No cal dir que els emissors poden comptar amb una combinaci\u00f3 d'aquests models de negoci.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Jard\u00ed Bot\u00e0nic de Bertiz \u00e9s una extensi\u00f3 de 3,4 ha dins del Parc Natural del Senyoriu de Bertiz, que fa unes 2.040 hect\u00e0rees de bosc atl\u00e0ntic, amb roures, faigs i verns. Pertany al municipi de Bertizarana en la zona pirinenca de Navarra.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un programa de cites o concurs de cites (en angl\u00e8s, dating game show) es tracta d'un subg\u00e8nere televisiu enquadrat en el denominat xou d'impacte i que habitualment t\u00e9 forma de concurs. Un programa de cites respon habitualment a la f\u00f3rmula de formar parelles entre concursants. Els vencedors aconsegueixen una cita. Les variants, dins d'aquest esquema, s\u00f3n m\u00faltiples. La f\u00f3rmula t\u00e9 el seu origen als Estats Units, i s'ha volgut trobar el primer exemple al programa The Dating Game, estrenat per ABC el 20 de desembre de 1965. La seva mec\u00e0nica ha estat de les m\u00e9s populars: una persona soltera, separada per una pantalla d'altres tres persones solteres, a les quals per tant no pot veure, ha de formular-los preguntes i finalment decidir a quin prefereix com la seva possible parella. Una de les fites m\u00e9s destacades en el g\u00e8nere s'ha volgut trobar tamb\u00e9 en Blind Date. Va haver-hi diverses versions internacionals. A Brasil, es va anomenar Namoro na TV, va ser presentat per Silvio Santos i es va emetre entre 1976 i 1988. A Col\u00f2mbia, va haver-hi una altra versi\u00f3 anomenada Ad\u00e1n y Eva, transm\u00e8s per Caracol Televisi\u00f3n el 1987 i va ser presentat per Jota Mario Valencia. A M\u00e8xic, Las Andanzas de Cupido es va emetre per TV Azteca.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un episodi pilot o pilot televisiu \u00e9s un episodi que s'emet per a determinar si una s\u00e8rie de televisi\u00f3 t\u00e9 possibilitats d'\u00e8xit entre els espectadors, un episodi de prova d'una potencial s\u00e8rie de televisi\u00f3 que s'utilitza per a vendre-la a una cadena. T\u00e9 especial rellev\u00e0ncia en la ind\u00fastria televisiva estatunidenca.Despr\u00e9s de l'emissi\u00f3 del pilot i en funci\u00f3 d'indicadors com la quota d'audi\u00e8ncia o la resposta de la cr\u00edtica, la cadena determinar\u00e0 si assumix o no la despesa econ\u00f2mica que suposaria l'emissi\u00f3 i desenvolupament de la s\u00e8rie completa (o almenys d'una primera temporada). \u00c9s a dir, podr\u00edem entendre un episodi pilot com un prototip de la s\u00e8rie que, en cas d'\u00e8xit, se'n seguir\u00e0. Per este motiu, \u00e9s habitual que hi haja diversos canvis entre el pilot i el primer episodi. En cas que estos canvis no siguen importants, pot ser que es decidisca convertir el pilot en el primer episodi de la s\u00e8rie.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un Kite-buggy \u00e9s un kart amb tres rodes propulsat per un estel, que permet arribar a agafar altes velocitats. Es pot - com en la navegaci\u00f3 a vela - anar contra el vent i tornar al punt de partida fent brodades.\nVan sorgir a principis dels anys 80 del segle 20 - sovint en combinaci\u00f3 amb l'estel acrob\u00e0tic lliure en forma de  kite buggies, el pare espiritual \u00e9s en Peter Lynn.\nVelocitats de 90 km per hora o m\u00e9s no s\u00f3n impossibles. Igual que en altres formes d'esport amb estel, aquest arriba a donar un gran impuls, fet que atrau a la gent de tots els esports del mateix tipus. Hi ha un factor \"risc\" que \u00e9s, almenys aix\u00ed ho sembla, l'element que el fa atractiu.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Els d\u00e0imios (\u5927\u540d) eren els senyors feudals m\u00e9s poderosos del Jap\u00f3 entre els segles xii i xix. El mateix t\u00edtol significa literalment \"gran nom\". El terme d\u00e0imios tamb\u00e9 s'empra a vegades per referir-se als l\u00edders dels diferents clans, tamb\u00e9 anomenats \"senyors de la guerra\". Sovint, per\u00f2 no exclusivament, un shogun o un regent s'escollia d'entre aquests senyors de la guerra.\nDe la mateixa manera que al sistema feudal europeu, els d\u00e0imios exercien un control din\u00e0stic sobre els seus territoris o han que tenien diferent grau d'autonomia. Els senyors menys importants havien de retre vassallatge als m\u00e9s poderosos. La classe dels soldats samurai mostraven lleialtat als caps d'aquestes fam\u00edlies.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La hist\u00f2ria de l'Imperi Rom\u00e0 va comen\u00e7ar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus m\u00e0xims responsables. L'Imperi Rom\u00e0 va ser una etapa de la civilitzaci\u00f3 romana en l'antiguitat cl\u00e0ssica caracteritzada per una forma de govern autocr\u00e0tic. El naixement de l'imperi ve precedit per l'expansi\u00f3 de la seva capital, Roma, que va estendre el seu control a l'entorn del mar Mediterrani. Sota l'etapa imperial els dominis de Roma van seguir augmentant, i arribaren a la m\u00e0xima extensi\u00f3 durant el regnat de Traj\u00e0, des de l'oce\u00e0 Atl\u00e0ntic a l'oest fins a les ribes del mar Caspi, el mar Roig i el golf P\u00e8rsic a l'est, i des del desert del S\u00e0hara al sud fins a les terres boscoses a la vora dels rius Rin i Danubi i a la frontera amb Caled\u00f2nia al nord. La superf\u00edcie m\u00e0xima estimada en seria d'uns 6,5 milions de km\u00b2.\nEl terme \u00e9s la traducci\u00f3 de l'expressi\u00f3 llatina Imperium Romanum, que no significa altra cosa que el domini de Roma sobre aquest territori. Polibi va ser un dels primers cronistes a documentar l'expansi\u00f3 de Roma encara com a rep\u00fablica. Durant gaireb\u00e9 tres segles abans de C\u00e8sar August, Roma havia adquirit nombrosos dominis en forma de prov\u00edncies directament sota administraci\u00f3 senatorial o sota gesti\u00f3 consular, i tamb\u00e9 mitjan\u00e7ant pactes d'adhesi\u00f3 com a protectorats d'estats aliats. La seva principal competidora en aquella \u00e8poca era la ciutat p\u00fanica de Cartago, que rivalitzava amb la de Roma i per aix\u00f2 va ser la primera gran v\u00edctima de la rep\u00fablica. Les guerres p\u00faniques van obligar Roma a sortir de les seves fronteres naturals, la pen\u00ednsula It\u00e0lica, i a poc a poc va anar adquirint nous dominis que havia d'administrar, com Sic\u00edlia, Sardenya, C\u00f2rsega, Hisp\u00e0nia, Il\u00b7l\u00edria, etc.\nEls dominis de Roma es van fer tan extensos que aviat van ser dif\u00edcilment governables per un Senat incapa\u00e7 de moure's de la capital ni de prendre decisions amb rapidesa. Aix\u00ed mateix, un ex\u00e8rcit creixent va revelar la import\u00e0ncia que tenia posseir l'autoritat sobre les tropes, amb vista a obtenir r\u00e8dits pol\u00edtics. Aix\u00ed va ser com van sorgir personatges ambiciosos amb l'objectiu principal del poder. Aquest va ser el cas de Juli C\u00e8sar, que no sols va ampliar els dominis de Roma conquerint la G\u00e0l\u00b7lia, sin\u00f3 que va desafiar l'autoritat del Senat rom\u00e0.\nL'Imperi Rom\u00e0 com a sistema pol\u00edtic va sorgir despr\u00e9s de les guerres civils que van seguir la mort de Juli C\u00e8sar, en els moments finals de la Rep\u00fablica Romana. Es va al\u00e7ar com a mandatari absolut de Roma, fent-se nomenar dictator. Aquesta gosadia no va agradar als membres del Senat rom\u00e0, que van conspirar contra ell i l'assassinaren durant els Idus de mar\u00e7 a les mateixes escalinates del Senat, restablint aix\u00ed la rep\u00fablica, per\u00f2 la seva tornada seria ef\u00edmera. El precedent no va passar desapercebut per al jove fill adoptiu de C\u00e8sar, Octavi August, que seria enviat anys m\u00e9s tard a combatre contra l'ambiciosa alian\u00e7a de Marc Antoni i Cle\u00f2patra VII.\nAl seu retorn victori\u00f3s, la implantaci\u00f3 del sistema pol\u00edtic imperial sobre un imperi territorial que de fet ja existia, fou inevitable, tot i mantenir les formes republicanes. August va assegurar el poder imperial amb importants reformes i una unitat pol\u00edtica i cultural (civilitzaci\u00f3 grecoromana) centrada en els pa\u00efsos mediterranis, que mantindrien la seva vig\u00e8ncia fins a l'arribada de Diocleci\u00e0, que va tractar de salvar un imperi que queia cap a l'abisme. Va ser aquest \u00faltim qui, per primera vegada, va dividir l'imperi per facilitar-ne la gesti\u00f3. L'imperi es va tornar a unir i separar en diverses ocasions seguint el ritme de guerres civils, usurpadors i repartiments entre hereus al tron fins que, a la mort de Teodosi I el Gran, va quedar definitivament dividit.\nFinalment el 476 Odoacre va deposar l'\u00faltim emperador d'Occident, R\u00f2mul Aug\u00fastul. El Senat va enviar les ins\u00edgnies a Constantinoble, la capital d'Orient, formalitzant aix\u00ed la capitulaci\u00f3 de l'imperi d'occident. L'imperi oriental prosseguiria diversos segles m\u00e9s sota el nom d'Imperi Rom\u00e0 d'Orient, fins que el 1453 Constantinoble va caure sota l'Imperi Otom\u00e0.\nEl llegat de Roma va ser immens, tant \u00e9s aix\u00ed que diversos van ser els intents de restauraci\u00f3 de l'imperi, almenys en la seva denominaci\u00f3. En destaca l'intent de Justini\u00e0 I, per mitj\u00e0 dels seus generals Nars\u00e8s i Belisari, el de Carlemany, aix\u00ed com el del mateix Sacre Imperi romanogerm\u00e0nic, per\u00f2 cap va arribar mai a reunificar tots els territoris de la Mediterr\u00e0nia com una vegada va aconseguir la Roma dels temps cl\u00e0ssics.\nAmb el col\u00b7lapse de l'Imperi Rom\u00e0 d'Occident va finalitzar el que s'ha anomenat en la historiografia l'edat antiga i don\u00e0 pas a l'alta edat mitjana. Per a la fase medieval de l'Imperi Rom\u00e0, vegeu Hist\u00f2ria de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Zecharia Sitchin   (Bak\u00fa, 11 de juliol de 1920 \u2013 Nova York, 9 d'octubre de 2010) va ser un autor de llibres que va proposar una explicaci\u00f3 sobre els or\u00edgens de l'home que involucraven antics astronautes. Sitchin va atribuir la creaci\u00f3 de l'antiga cultura sum\u00e8ria als Anunnaki, que va afirmar que era una ra\u00e7a d'extraterrestres d'un planeta m\u00e9s enll\u00e0 de Nept\u00fa anomenat Nibiru. Va afirmar que la mitologia sum\u00e8ria suggereix que aquest hipot\u00e8tic planeta de Nibiru es troba en una \u00f2rbita el\u00b7l\u00edptica allargada de 3600 anys al llarg del Sol. S'han venut milions d'exemplars dels seus llibres a tot el m\u00f3n i s'han tradu\u00eft a m\u00e9s de 25 idiomes.\nCient\u00edfics i acad\u00e8mics han rebutjat les idees de Sitchin, que descarten la seva tasca com a pseudociencia i pseudohist\u00f2ria. El seu treball ha estat criticat per la metodologia defectuosa i les males traduccions de textos antics, aix\u00ed com per les afirmacions astron\u00f2miques i cient\u00edfiques incorrectes.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Zhongshan (\u4e2d\u5c71\u570b, Zh\u014dngsh\u0101n Gu\u00f3 en pinyin) fou un estat a la Xina, durant la dinastia Zhou que correspon amb for\u00e7a aproximaci\u00f3 al territori de la moderna prefectura de Baoding, a Hebei. La capital fou Zhongshan, que a partir de la dinastia dels Han orientals i fins a la dinastia Tang fou un centre econ\u00f2mic i capital dels Yan posteriors durant el regnat del seu primer emperador.\nVa quedar sota protecci\u00f3 de Wei durant el per\u00edode dels Regnes Combatents i despr\u00e9s va recuperar la independ\u00e8ncia per un temps. El seu cinqu\u00e8 rei fou Cuo que va regnar 15 anys; va succeir al seu pare, el duc Cheng, sobir\u00e0 de Zhongshan i va expandir l'estat al que va portar al seu apogeu. Va fer la guerra a l'Estat de Yan, al nord, i a Zhao, al sud (Zhao va quedar pr\u00e0cticament partit en dos zones una al nord i una al sud), i va deixar l'estat amb una extensi\u00f3 del doble de la que tenia abans. La seva tomba \u00e9s un monument arqueol\u00f2gic situat a Sanji, Pingshan, a Hebei, prop de la ciutat de Lingshou (\u9748\u58fd) al riu Hutuo.\nVa caure finalment en mans del regne de Zhao el 295 aC.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La fam\u00edlia Metz \u00e9s una fam\u00edlia de Luxemburg que va tenir un paper prominent en la pol\u00edtica i la ind\u00fastria en la meitat i finals del segle xix i principis del segle xx. El cap de fam\u00edlia va ser Jean Metz, que va tenir nou fills. Aquesta segona generaci\u00f3 va incloure Auguste Metz, Charles Metz i Norbert Metz, que van ser l\u00edders pol\u00edtics liberals durant les primeres etapes de la independ\u00e8ncia de Luxemburg, a la meitat del segle xix. Aquests tres germans van contribuir a definir la vida pol\u00edtica i econ\u00f2mica luxemburguesa a mitjan segle xix, i alguns dels seus fills tamb\u00e9 van ser l\u00edders pol\u00edtics i industrials.\nMembres de la fam\u00edlia Metz tamb\u00e9 es van casar amb altres fam\u00edlies famoses i poderoses de Luxemburg, com les fam\u00edlies Le Gallais, Vann\u00e9rus, Laval i Laeis.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Karahna fou una ciutat del sud-est de Hattusa, a la Terra Alta Hitita, conquerida pels kashkes de la ciutat hegem\u00f2nica de Pishuru vers el 1300 aC. Correspon a la ciutat turca de Sulusaray.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aquest \u00e9s un recull dels Estats existents als diferents continents del planeta segons les Edats hist\u00f2riques", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Urraca de Portugal o Urraca de Borgonya i Savoia (Co\u00efmbra, 1151 - 1188) fou infanta de Portugal i reina consort de Lle\u00f3 (~1165 - 1175).\nFilla del primer rei de Portugal Alfons I de Portugal i la seva esposa Mafalda de Savoia. Era neta per l\u00ednia materna del duc Amadeu III de Savoia. Vers el 1165 es cas\u00e0 amb el rei Ferran II de Lle\u00f3. D'aquest matrimoni tingueren: l'infant Alfons IX de Lle\u00f3 (1171 - 1230), rei de Lle\u00f3 i casat el 1197 amb Berenguera de Castella. Urraca fou repudiada per Ferran II i el 1175 aquest matrimoni fou anul\u00b7lat pel Papa Alexandre III.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Llista d'esdeveniments, segons el calendari actual:\n\nLlista condensada d'aniversaris hist\u00f2rics:", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Josep Maria Sol\u00e9 i Sabat\u00e9 (Lleida, 1950) \u00e9s un historiador catal\u00e0, especialitzat en la Guerra civil espanyola i la seva postguerra. Tamb\u00e9 ha dirigit i presentat programes de r\u00e0dio i televisi\u00f3, amb tert\u00falies sobre l'actualitat o sobre la hist\u00f2ria recent de Catalunya.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "S\u00e0piens \u00e9s una revista en llengua catalana de divulgaci\u00f3 hist\u00f2rica i periodicitat mensual. Pertany a S\u00e0piens sccl, empresa cooperativa que forma part del grup SOM. Es distribueix a Catalunya, les Illes Balears i al Pa\u00eds Valenci\u00e0.S\u00e0piens t\u00e9 per objectiu divulgar la hist\u00f2ria dels Pa\u00efsos Catalans i del m\u00f3n. Els seus articles normalment abracen des de la prehist\u00f2ria fins a l'edat contempor\u00e0nia, i tracten una \u00e0mplia varietat tem\u00e0tica que inclou, entre d'altres, pol\u00edtica, cultura, economia, natura, gastronomia i ci\u00e8ncia. La revista porta a terme investigacions per aportar dades a fets hist\u00f2rics poc coneguts o ignorats de la hist\u00f2ria dels Pa\u00efsos Catalans. Cada n\u00famero compta amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de persones de l'\u00e0mbit acad\u00e8mic, tant escrivint articles com assessorant als periodistes.\nSegons l'Oficina de Justificaci\u00f3 de la Difusi\u00f3 (OJD), durant el 2007 S\u00e0piens va tenir un tiratge mitj\u00e0 de 31.199 exemplars i una mitjana de vendes de 21.395 exemplars. El 2009, tanmateix, li donava un tiratge mitj\u00e0 de 30.312 i una difusi\u00f3 de 19.864.Per la seva banda, el Bar\u00f2metre de la Comunicaci\u00f3 i la Cultura, impulsat per la fundaci\u00f3 Fundaci\u00f3 Audi\u00e8ncies de la Comunicaci\u00f3 i la Cultura, en la seva segona onada de 2009 (mar\u00e7 2008-febrer 2009) va donar a S\u00e0piens 93.000 lectors mensuals de mitjana al Principat de Catalunya.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Caminesi o Da Camino foren una fam\u00edlia italiana que va governar principalment a Ceneda, Treviso, Feltre i Belluno.\nL'ancestre fou Guiticillo, un llombard que va construir el castell de la Vall de Montaner cap al 958. El seu fill Guiu de Montanara, fou senyor del castell de la Vall de Montaner el 1014; i el seu fill Guidono de Montanara el va seguir.\nAlbert el Croat, fill de Guidono, va fundar el 1089, junt amb son germ\u00e0 Guecellone I, el castell de Camino, que havia rebut en feu del comte de Porcia. Guecellone I de Montanara era senyor de Serravalle, Valmareno, Roganzuolo, Fregona, Credazzo, la Motta i Cessalto i va morir el 1116. El seu fill Gabriel i el seu net Bartomeu I continuaren la l\u00ednia de senyors de Camino\n\nAlbert el Croat 1089-?\nGuecellone I de Montanara (fill) 1089-1116\nGabriel I Regolo (fill) 1116-1164\nBartomeu I (fill) senyor de Camino 1164-?\nGuecellone II (germ\u00e0) senyor de Camino i castell\u00e0 de Soligo c. 1180-1190\nGabriel II (fill) c. 1183-1186Un altre germ\u00e0 de Bartomeu I, Gironci, fou castell\u00e0 de Soligo i va inaugurar la l\u00ednia dels castellans de Soligo\n\nGironci (germ\u00e0) despr\u00e9s del 1190, castell\u00e0 de Soligo.\nGuecellone II (germ\u00e0)\nConrat (fill de Gironci) castell\u00e0 di Soligo.\nBiaquino II (fill), castell\u00e0 di Soligo.\nGuecellone V (germ\u00e0), castell\u00e0 di Soligo c. 1195\nRizzardo I (germ\u00e0 de Guecellone V), castell\u00e0 de Soligo.\nSerlanone (fill de Guecellone IV), castell\u00e0 di Soligo. \u00daltim castell\u00e0 doncs va passar a uns cosins que el van vendre i el van recomprar el 1212Un altre germ\u00e0 de Bartomeu, Guecellone II di Camino fou comte de Collefosco i de Ceneda, castell\u00e0 de Soligo, Zumelle i Serravalle, senyor de Treviso, Feltre i Belluno del 1183 al 1185 i del 1186 al 1188. El seu fill Gabriel II fou senyor de Camino.\n\nGuecellone III (fill de Gabriel II) 1188-1245, fou comte de Ceneda di Sopra (amb els castells de Zumelle, Soligo, Valdimareno, Serravalle, Forminica, Regenzuolo, Fregana, Corginano i Cavalano)\nBiaquino II \"il Crociato\" (germ\u00e0 de Guecellone III) 1188-1227, fou Comte de Ceneda di Sotto (castells de Camino, Credazzo, Castelnuovo, la Motta di Livenza, Cessalto i Oderzo), senyor de Treviso, Feltre e Belluno junt amb son germ\u00e0 1188-1191, podesta de Belluno el 1218.\nTolbert (Albert) II (germ\u00e0 de Biaquino II) fou comte de Ceneda i de Collefosco i va morir el 1194.\nGabriel III (germ\u00e0 d'Albert II) fou comte de Zumelle (del que va vendre la meitat el 1188), castell\u00e0 d'Oderzo el 1190, i podesta de Parma el 1217.Guecellone III va deixar sis fills, i entre ells:\n\nBiaquino III comte de Ceneda di Sopra; Capit\u00e0 General i senyor de Treviso, Belluno i Feltre del 15-10-1283 al 1294. Va rebre el castell de Cavallano el 1289\nGerard II comte indiv\u00eds de Ceneda di Sopra; ermit\u00e0, Can\u00f2nic de Ceneda\nRizzardo II, comte indiv\u00eds de Ceneda di Sopra.Biaquino el Crociato va deixar dos fills (i una filla): \n\nGuecellone V, comte de Ceneda di Sotto, Podesta de Treviso 1240-241, investit pel Papa amb Oderzo i Fregna amb Ceneda; parteix els dominis amb son germ\u00e0 Tolbert II ni es va quedar amb Camino, Castelnuovo, Credazzo, Orderzo, Motta i Cessalto.\nTolbert II (germ\u00e0) 1218-1260 comte de Ceneda di Sotto.Biaquino III va deixar dotze fills, entre ells:\n\nTis\u00f3 comte de Feltre i Belluno 1247-1256\nGerard III 1294-1307 comte de Ceneda di Sopra, Capit\u00e0 General i senyor de Treviso, Belluno i Feltre 1266-1307 (senyor perpetu des del 1283).\nSerravalle (germ\u00e0 bastard de Tis\u00f3 i Gerard, bastard) Vicari general de Treviso 1304-1314Tolbert II va deixar dos fills (el primer va tenir un sol fill):\n\nBiaquino V (1260-1274), Comte de Ceneda di Sotto i senyor de Camino i Credazzo\nLancellotto (fill de Biaquino V) 1274-1320, comte de Ceneda di Sotto i senyor de Camino, Credazzo, Castelnuovo, la Motta di Livenza, Cessalto, Oderzo i Portobuffoletto.\nGuecellone VI (germ\u00e0 de Biaquino V) 1260-1272 Comte de Ceneda di Sotto i senyor de Credazzo, Camino, la Motta di Livenza, Oderzo i Cessalto.Guecellone V va deixar cinc fills, entre ells:\n\nBiaquino IV comte de Ceneda di Sotto 1242-1257\nRizzardo III comte de Ceneda di Sotto 1242-1259Gerard III va deixar 10 fills, i entre ells:\n\nRizzardo IV 1307-1312, comte de Ceneda di Sopra, capit\u00e0 General i senyor de Treviso, Belluno i Feltre, vicari Imperial 1311-1312.\nGuecellone VII 1312-1324, comte de Ceneda di Sopra, Capit\u00e0 General i senyor de Treviso, Belluno i Feltre del 12-4-1312 al 6-12-1312, en qu\u00e8 fou deposat\nGabriel IV 1324-1333, comte de Ceneda di Sopra (frare dominic)Guecellone VII va deixar cinc fills i entre ells\n\nGerard IV que va morir jove, comte nominal de Ceneda di Sopra.\nRizzardo VI, comte de Ceneda di Sopra 1324-1335. Al morir Ceneda va passar a l'esgl\u00e9siaGuecellone VI va deixar tres fills:\n\nTolbert III, comte de Ceneda di Sotto i senyor de Camino, Credazzo, Castelnuovo, la Motta di Livenza, Cessalto e Oderzo 1306-1317, podesta de Treviso 1298, podesta de Belluno 1306. Cedeix Castelnouovo el 1307 a canvi de Portobuffoletto, Corbanesio i Turso.\nBiaquino VI (fill) 1317-1336, comte de Ceneda di Sotto y senyor de Camino, Credazzo, La Motta di Livenza, Cessalto, Oderzo, Portobuffoletto, Corbanesio e Turso\nGabriel V (va morir jove), Comte de Ceneda di Sotto.Tolbert III va deixar un fill mascle assassinat el 1336:\n\nBiaquino VII (germ\u00e0) 1317-1336 Comte di Ceneda di Sotto, Capit\u00e0 de Conegliano el 1315.Biaquino VI va deixar un fill i aquest va deixar dos fills: \n\nGuecellone VIII c. 1318, Comte de Ceneda di Sotto,\nGerard VI (fill) 1318-1335 (senyor 1335-1349), Comte de Ceneda di Sotto, senyor de Camino, Credazzo, la Motta di Livenza, Cessalto, Oderzo, Portobuffoletto, Corbanesio i Turso; el 1340 es va dividir amb son germ\u00e0 el dominis i va rebre Camino, Portobuffoletto e Cordignano.\nRizzardo VII (germ\u00e0) 1318-1354, Comte di Ceneda di Sotto, senyor de Serravalle, Valmareno, Formeniga, Roganzuolo, Fregona, Cavolano, Cordignano i Solighetto el 1337; el 1340 es repart\u00ed els dominis amb son germ\u00e0 i va rebre Motta, Cessalto, Fregona i Costa di Valmareno.Gerard VI va deixar dos fills mascles: \n\nGiovanni 1349- 1374 (eclesi\u00e0stic) comte nominal\nGuecellone IX (germ\u00e0 1349- 1390 comte de Ceneda di Sotto, senyor de Camino, Oderzo, Motta di Livenza, Cessalto, Oderzo, Portobuffoletto, Corbanesio i TursaGuecellone IX va deixar dos fills mascles:\n\nCarlo 1390-1411 (+ 1422), comte de Ceneda di Sotto, senyor de Camino, Oderzo, Motta di Livenza, Cessalto, Oderzo, Portobuffoletto, Corbanesio i Turso (confiscats per Ven\u00e8cia el 1411)\nGerard VIII (germ\u00e0) 1390-1414 o 1415), Comte de Ceneda di Sotto i annexes, tot confiscat per Ven\u00e8cia el 1411.Rizzardo VII va deixar dos fills mascles:\n\nBiaquino VIII (va morir jove), Conte di Ceneda di Sotto,\nTolbert IV 1354-1360, Comte de Ceneda di SottoTolbert IV va deixar tres fills:\n\nGerard VII c. 1350-1391 Conte di Ceneda di Sotto, per una tra\u00efci\u00f3 a Ven\u00e8cia se li van confiscar Solighetto, Cessalto i Valmareno i m\u00e9s tard es va confiscar el comtat.\nRizzardo X 1360-1383, Comte di Ceneda di Sotto\nBiaquino 1360-?, Comte de Ceneda di Sotto", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La generaci\u00f3 silenciosa \u00e9s la cohort demogr\u00e0fica que segueix la Gran generaci\u00f3 i precedeix els baby boomers. La generaci\u00f3 es defineix generalment com les persones nascudes entre 1928 i 1945. S'estima que el 2020 la generaci\u00f3 silenciosa conformava el 3,5% de la poblaci\u00f3 mundial.En els Estats Units, la generaci\u00f3 va ser comparativament petita perqu\u00e8 la Gran Depressi\u00f3 dels anys 1930 i la Segona Guerra Mundial, a principis i mitjans de la d\u00e8cada del 1940, van fer que la gent tingu\u00e9s menys fills. Inclou a la majoria dels que van lluitar durant la Guerra de Corea. S'assenyala que van formar el lideratge del moviment pels drets civils, aix\u00ed com la majoria silenciosa.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'historicisme (en alemany, historismus) designa aquelles doctrines filos\u00f2fiques que consideren tota la realitat humana com el producte d'un esdevenir hist\u00f2ric i la condici\u00f3 humana com a inscrita en unes coordenades existencials ineludibles de naturalesa hist\u00f2rica, ling\u00fc\u00edstica... S'empra a partir del romanticisme alemany.\nEl concepte pot ser ent\u00e8s de dues maneres diferents. \u00c9s, d'una banda, una noci\u00f3 usada en el debat al voltant de la filosofia de la hist\u00f2ria per descriure la tesi de la radical depend\u00e8ncia del present respecte del passat d'un grup. Per als rom\u00e0ntics, l'historiador aut\u00e8ntic havia de ser alhora historiador i profeta. (Troeltsch), de manera que la hist\u00f2ria havia d'oferir tamb\u00e9 les claus b\u00e0siques per a interpretar el futur. Aquesta tesi ha estat debatuda, amb arguments diversos, per fil\u00f2sofs com Edmund Husserl, Ernst Troeltsch i Martin Heidegger.\nPer\u00f2 l'historicisme fou, a m\u00e9s, un moviment d'historiadors, liderats per Niebuhr i l'antihegeli\u00e0 i herderi\u00e0 Ranke, molt important en el segle xix, que afirm\u00e0 la historicitat radical de les formes de vida i es dedic\u00e0 a l'estudi de la hist\u00f2ria nacional que per a ell \u00e9s la forma en qu\u00e8 la Idea d'humanitat es realitza temporalment, tesi que ha tingut, a m\u00e9s, influ\u00e8ncies significatives en el pensament feixista del segle xx. Per a l'historicisme, l'Historik (la teoria de la hist\u00f2ria) condensa el moviment de refundaci\u00f3 i de codificaci\u00f3 de les regles del m\u00e8tode hist\u00f2ric. En aquest sentit l'historicisme \u00e9s est\u00e0tic i aix\u00f2 l'oposa a la historicitat concreta que sempre \u00e9s din\u00e0mica.\nConceptualment, l'historicisme \u00e9s adversari de la Il\u00b7lustraci\u00f3. Mentre per als il\u00b7lustrats, i b\u00e0sicament per a Voltaire, la hist\u00f2ria \u00e9s l'expressi\u00f3 del progr\u00e9s de la ra\u00f3, per als historicistes en la hist\u00f2ria es retroba b\u00e0sicament l'esperit del poble d'ess\u00e8ncia eterna.\nEn definitiva, l'historicisme es concep com un tipus de determinisme (del present respecte del passat) i del col\u00b7lectiu respecte als individus concrets, i tendeix a relativitzar conceptes com el de veritat hist\u00f2rica. Per aix\u00f2 ha estat condemnat reiteradament pel pensament cristi\u00e0. Segons l'enc\u00edclica Fides et ratio, per comprendre correctament una doctrina del passat, aquesta ha de ser presentada en el seu context hist\u00f2ric i cultural, per\u00f2 la contextualitzaci\u00f3 tot i ser necess\u00e0ria no \u00e9s cap condici\u00f3 suficient. L'historicisme consisteix al contrari a establir la veritat d'una filosofia a partir de la seva adequaci\u00f3 a un per\u00edode determinat i una tasca determinada en la hist\u00f2ria, negant almenys impl\u00edcitament la validesa perenne de la veritat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Casa de Bernadotte \u00e9s la darrera i actual dinastia reial que governa Su\u00e8cia. El primer Bernadotte que acced\u00ed al tron de Su\u00e8cia, fou el mariscal Jean-Baptiste Bernadotte, adoptat pel darrer rei de la dinastia Holstein-Gottorp, Carles XIII de Su\u00e8cia que no tenia descend\u00e8ncia leg\u00edtima. En morir el rei suec, Jean Baptiste Bernadotte puj\u00e0 al tron el 1818 amb la seva esposa, D\u00e9sir\u00e9e Clary, una jove marsellesa. El seu \u00fanic fill, \u00d2scar, seria nomenat hereu al tron i futur rei \u00d2scar I de Su\u00e8cia i de Noruega.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Juan Manuel S\u00e1nchez Gordillo (Marinaleda, 5 de febrer de 1952) \u00e9s un pol\u00edtic, sindicalista i professor d'hist\u00f2ria andal\u00fas, dirigent pol\u00edtic del Col\u00b7lectiu d'Unitat dels Treballadors - Bloc Andal\u00fas d'Esquerres (CUT-BAI) i d'Esquerra Unida (IU), aix\u00ed com sindical del Sindicat d'Obrers del Camp (SOC).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Sapais (llat\u00ed: Sapaei, grec \u03a3\u03b1\u03c0\u03b1\u1fd6\u03bf\u03b9 o \u03a3\u03ac\u03c0\u03b1\u03b9\u03bf\u03b9) foren un poble traci que ocupava la part sud de les muntanyes Pangeos a la rodalia d'Abdera. Estrab\u00f3 els esmenta com sapes (sapae, \u03a3\u03ac\u03c0\u03b1\u03b9), i pensa que s\u00f3n els mateixos que els sints (sinti). Els pas dels sapes, un pas de muntanya de la via Egn\u00e0tia, era situat a menys de 30 km de Philippi i per tant el seu pa\u00eds hauria de ser entre Ne\u00e0polis i Abdera. La seva ciutat principal \u00e9s anomenada Sapaica (\u03a3\u03b1\u03c0\u03b1\u03ca\u03ba\u03ae) per Esteve de Bizanci.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El pr\u00edncep Fuminaro Konoe (\u8fd1\u885e \u6587\u9ebf), tamb\u00e9 dit Konoye (12 d'octubre, 1891-16 de desembre, 1945) va ser el trenta-quatr\u00e8 Primer ministre del Jap\u00f3.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Maurice Herbert Dobb (Londres, 3 de setembre de 1900 - 17 d'agost de 1976), fou un historiador i economista marxista que va destacar pel seu treball vers el mode de producci\u00f3 feudal i la seva carrera acad\u00e8mica a la Universitat de Cambridge.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germ\u00e0nics (1138-1254), i molts d'ells tamb\u00e9 van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Su\u00e0bia. Hom els identifica tamb\u00e9 com els gibel\u00b7lins en el conegut conflicte entre g\u00fcelfs i gibel\u00b7lins. El 1194 els Hohenstaufen tamb\u00e9 van esdevenir Reis de Sic\u00edlia. La dinastia rep el nom del Castell de Hohenstaufen, situat a la muntanya del mateix nom prop de G\u00f6ppingen (Su\u00e0bia), que va ser constru\u00eft pel primer membre conegut de la dinastia: Frederic I, duc de Su\u00e0bia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Mem\u00f2ria hist\u00f2rica \u00e9s un concepte ideol\u00f2gic i historiogr\u00e0fic de desenvolupament relativament recent, que pot atribuir-se en la seva formulaci\u00f3 m\u00e9s comuna a Pierre Nora, i que ve a designar l'esfor\u00e7 conscient dels grups humans per trobar amb el seu passat, sigui real o imaginat, valorant-ho i tractant-lo amb especial respecte. Es compr\u00e8n com un esfor\u00e7 actual per part de la societat i de les institucions d'un pa\u00eds per recuperar part de la seva hist\u00f2ria passada.Conceptes confluents s\u00f3n el de mem\u00f2ria col\u00b7lectiva, el de pol\u00edtica de la mem\u00f2ria (politics of memory) o pol\u00edtica de la hist\u00f2ria (Geschichtspolitik). Les formulacions i definicions poden ser molt diferents, com la plantejada per Maurice Halbwachs en la seva obra p\u00f2stuma La mem\u00f2ria col\u00b7lectiva, on la defineix com la mem\u00f2ria d'esdeveniments no viscuts directament, sin\u00f3 transmesos per altres mitjans, un registre intermedi entre la mem\u00f2ria viva i les esquematizaciones de la disciplina hist\u00f2rica.La UNESCO t\u00e9 el seu propi programa de Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica, anomenat Mem\u00f2ria del M\u00f3n.\nL'aplicaci\u00f3 del concepte suscita notables discrep\u00e0ncies, especialment en implicar la fixaci\u00f3 de fets i processos hist\u00f2rics, d'interpretaci\u00f3 no un\u00edvoca, en algun tipus de \"relat\", alternatiu a uns altres, que en casos extrems pot convertir-se en una \"veritat oficial\" (la negaci\u00f3 de la qual pot fins i tot ser perseguida legalment) o en una veritat \"pol\u00edticament correcta\" o \"pensament \u00fanic\" (imposats informalment).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Hecat\u00f2mnides o dinastia hecat\u00f2mnida era una dinastia de s\u00e0trapes de C\u00e0ria que va governar el pa\u00eds al segle iv aC.\nEls caris van pert\u00e0nyer al regne de L\u00eddia i despr\u00e9s de la conquesta persa del regne van ser subjectes de l'Imperi de Cir II el gran. Darios I el Gran va incloure el pa\u00eds a la primera satrapia amb L\u00edcia i altres. El 499 aC van participar en la revolta de J\u00f2nia i van resistir al perses. Despr\u00e9s de la conquesta de Milet per P\u00e8rsia el 494 aC les ciutats c\u00e0ries es van sotmetre.\nEls perses van establir un govern dirigit per un s\u00e0trapa i un sub s\u00e0trapa que de fet van esdevenir independents. Cap a l'any 395 aC va ser nomenat s\u00e0trapa Hecatompos (o Hecatomnos), un governant local, que va donar nom a la dinastia que durant el segle IV aC havia de regir C\u00e0ria. Artaxerxes II de P\u00e8rsia va estar en guerra contra els cadusis i els egipcis i aix\u00f2 va afavorir l'autonomia c\u00e0ria i Hecatompos va comen\u00e7ar a actuar com a sobir\u00e0 independent. Dominava Milet en el marc del seu govern, el que li donava un cert poder i acc\u00e9s a la cultura grega; encara que fascinat per l'hel\u00b7lenisme, es va mantenir lleial a P\u00e8rsia\nEl 377 aC a la mort d'Hecatomnos, el va succeir el seu fill Mausol. En aquell moment els perses lliuraven l'anomenada guerra cad\u00fasia i estaven tamb\u00e9 en guerra a Egipte. Mausol va romandre lleial i va combatre a Ariobarzanes de Dascilios, el s\u00e0trapa rebel de la Fr\u00edgia Hel\u00b7lesp\u00f2ntica (vers 365 aC), per\u00f2 despr\u00e9s de la guerra, el 363 aC, va participar en la revolta general dels s\u00e0trapes de l'\u00c0sia Menor (Mausol, Orontes, Autofradates de L\u00eddia, i Datames, aliats a Nectabeu I d'Egipte). Tot i la derrota dels rebels, Mausol va saber conservar C\u00e0ria, per\u00f2 va haver de permetre la instal\u00b7laci\u00f3 d'una guarnici\u00f3 persa a Halicarn\u00e0s, on havia establert la seva nova capital. Mausol, tot i respectar els d\u00e9us perses i grecs, conserv\u00e0 la religi\u00f3 nacional dels caris com abans havia fet el seu pare.\nEl 357 aC va ajudar els aliats d'Atenes revoltats, com Quios, Kos,  Rodes i Bizanci, que es van convertir en els seus aliats. Les ciutats gregues de C\u00e0ria tamb\u00e9 disposaven d'una completa autonomia.\nMausol estava casat amb la seva germana (segurament germanastra) Artem\u00edsia II, que a la seva mort el va succeir i va regnar dos anys. Va fer construir el Mausoleu d'Halicarn\u00e0s que es va acabar despr\u00e9s de la seva mort l'any 351 aC. El tron va passar al seu germ\u00e0 Idrieu, casat igualment amb una germana (germanastra ben segur) de nom Ada de C\u00e0ria. Idrieu va morir el 344 aC i la seva dona Ada el va succeir, per\u00f2 el seu germ\u00e0 Pix\u00f2dar la va enderrocar circa el 341 aC. Ada es va mantenir a Alinda i alguna altra ciutat.\nPix\u00f2dar va morir el 335 aC i el va succeir el seu gendre, un noble persa de nom Orontobates, casat amb la seva filla. Durant el seu regnat, el rei Artaxerxes III de P\u00e8rsia havia dominat Egipte i podia limitar l'autonomia de C\u00e0ria, cosa que finalment va passar el 335 aC.\nL'any 334 aC Alexandre el Gran va conquerir C\u00e0ria. Ada li va oferir una alian\u00e7a i Alexandre la va recon\u00e8ixer com a s\u00e0trapa i li va retornar el govern (potser l'any 333 aC) que va conservar fins a la seva mort el 326 aC. Amb Ada va acabar la dinastia.L'any 323 aC C\u00e0ria va ser donada a Asandre, un dels generals macedonis, segons diuen Diodor de Sic\u00edlia i Foci.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El per\u00edode Azuchi-Momoyama (\u5b89\u571f\u6843\u5c71\u6642\u4ee3, , Azuchi-Momoyama jidai?) comen\u00e7\u00e0 a la fi del per\u00edode Sengoku i finalitz\u00e0 amb la pol\u00edtica d'unificaci\u00f3 del shogunat Tokugawa despr\u00e9s de la vict\u00f2ria de Tokugawa Ieyasu sobre Ishida Mitsunari a la batalla de Sekigahara l'any 1600, que don\u00e0 pas al per\u00edode Edo. Aquest per\u00edode de la hist\u00f2ria japonesa es va estendre des de l'any 1568 fins al 1600. Compr\u00e8n gran part del mandat d'Oda Nobunaga i a totalitat del mandat del seu successor, Toyotomi Hideyoshi.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Parparra o Barbarra fou una ciutat hitita, situada al l\u00edmit del pa\u00eds dels kashka, propera a la fortalesa d'Almina, restablerta pel rei Subiluliuma I. El gal ku\u0161 Hannutti hi fou atacat pels kashka, que aprofitaren un brot de malaltia que afectava l'ex\u00e8rcit hitita per llan\u00e7ar una ofensiva, per\u00f2 foren ven\u00e7uts.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La familia Appiani fou una familia italiana originada a Pisa. El seu ancestre fou el notari Guarnito d'Appiani, ori\u00fcnd d'Appiani, prop de Pontedra, que va morir el 1255. Va deixar un fill de nom Jacopo Appiani mort el 1290 el qual fou el pare de Benvenuto Appiani, notari a Pisa i capit\u00e0 de la corporaci\u00f3 de notaris que al seu torn fou el pare de Vanni Appiani, notari a Pisa, i canceller del senat de Lucca el 1347, que fou decapitat a Pisa el 28 de maig de 1355.\nVanni fou el pare de Jaume I Appiani primer senyor de Piombino. Els Appiani van governar Piombino des del 30 d'octubre del 1392 fins al 1634. El 1603 a la mort de Jaume VII del Piombino, l'her\u00e8ncia va entrar en litigi i un cos\u00ed, Carles del Piombino, es va proclamar pr\u00edncep per\u00f2 fou enderrocat pels espanyols que finalment van recon\u00e8ixer la successi\u00f3 a Isabel del Piombino, germana gran de Jaume VII. Aquesta va renunciar el 1624 en favor de la seva filla Polissena de Mendoza, que uns anys despr\u00e9s (1632) es va casar amb Nicolau Ludovisi, per\u00f2 altre cop va entrar en litigi, i Horaci del Piombino, fill de Carles, es va proclamar pr\u00edncep el 1626 i el 1628 Espanya va assolir el dret feudal i el va recon\u00e8ixer. Finalment per\u00f2 Nicolau en fou reconegut pr\u00edncep i investit el 24 de mar\u00e7 de 1634 contra el pagament de m\u00e9s d'un mili\u00f3 de florins, i fou confirmat per diploma imperial de 21 d'abril de 1634. El 1635 va poder prendre possessi\u00f3 del feu, que li fou confirmat el 8 de novembre de 1638 amb el marquesat de Popul\u00f2nia i les senyories annexes, i el 16 de maig de 1658 va afegir encara el t\u00edtol de pr\u00edncep de Venosa, heretat de la fam\u00edlia Gesualdi o Gesualdo.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els ducats de Fran\u00e7a foren inicialment entitats militars que van derivar cap a unitats territorials; per\u00f2 despr\u00e9s el ducat es va lligar cada vegada m\u00e9s a la condici\u00f3 de par del regne, la majoria dels quals foren ducs.\nEl t\u00edtol de duc amb els merovingis anava lligar al comandament militar a una prov\u00edncia; el cap de l'ex\u00e8rcit o mil\u00edcia de cada prov\u00edncia portava el t\u00edtol de dux. Sota els carolingis el dux era un comte que tenia autoritat militar i pol\u00edtica sobre diversos comtes, per\u00f2 aquesta autoritat cada vegada era m\u00e9s nominal, encara que portar el t\u00edtol ducal augmentava el prestigi.\nPosteriorment els grans oficials, vassalls directes de corona, electors primitius de la reialesa quan encara no estava establerta la primogenitura, o que designaven la reg\u00e8ncia, foren designats com a pars que al comen\u00e7ament foren dotze (sis eclesi\u00e0stics i sis laics). Despr\u00e9s del segle xiii quan les terres dels pars laics havien anat a la corona, els seus dominis foren donats en atribut personal a pr\u00ednceps de la casa reial i els pars llavors nom\u00e9s van tenir un paper cerimonial.\nLa pairia era un ofici de la corona i no un t\u00edtol de noblesa; eren par els nobles m\u00e9s fidels; al segle xvi alguns senyors foren fets pars. Els pars tenien un feu al que anava lligat l'ofici, i era heredit\u00e0ria. Era purament honorifica amb alguns privilegis quant a seure al parlament de Par\u00eds o ser jutjats per un tribunal especial format per altres pars. L'antiguitat en la creaci\u00f3 augmentava la seva dignitat. Despr\u00e9s del 1814 es va crear una cambra de pars per formar un poder legislatiu; en els Cent Dies, Napole\u00f3 va designar tamb\u00e9 pars. La segona restauraci\u00f3 va restablir la cambra de pars que eren designats de manera heredit\u00e0ria, per\u00f2 el 1830 aquesta condici\u00f3 fou suprimida.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Gilbert de Clare, 7\u00e8 comte de Gloucester (angl\u00e8s: Gilbert de Clare)  (Christchurch, 2 de setembre de 1243 \u2013 Monmouth, 7 de desembre de 1295), va ser un poder\u00f3s noble angl\u00e8s. Tamb\u00e9 era conegut com \"Roig\" Gilbert de Clare o \"The Red Earl\", probablement pel seu color de cabell o pel seu temperament ardent a la batalla. Va ocupar el senyoriu de Glamorgan, que era un dels m\u00e9s poderosos i rics dels senyorius de la marxa gal\u00b7lesa, aix\u00ed com m\u00e9s de 200 mansions angleses (172 en honor dels Clare).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Gruneis (en llat\u00ed grunaei, en grec grunaioi o grinaioi) foren un poble escita esmentat per Claudi Ptolemeu que no ha pogut ser situat geogr\u00e0ficament.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "\u00c8poca preestad\u00edstica \u00e9s un concepte utilitzat per la demografia i per altres ci\u00e8ncies socials, per al\u00b7ludir al per\u00edode anterior a l'exist\u00e8ncia de censos de poblaci\u00f3 moderns, \u00e9s a dir, amb finalitat estrictament demogr\u00e0fica i amb una periodicitat establida per l'Estat. A Espanya, el primer cens de la s\u00e8rie estad\u00edstica es va fer l'any 1857, per la qual cosa, tots els registres anteriors pertanyen a l'\u00e8poca preestad\u00edstica.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La casa d'Empar\u00e1n (castell\u00e0), Emparan o Enparan (euskera) \u00e9s un dels antics llinatges de la prov\u00edncia de Guip\u00fascoa, prestigiosa de ser parents majors a l'\u00e8poca anterior a les vint-i-quatre cases qualificades pel monarca Carles I. El cognom Empar\u00e1n/Emparan, d'origen basc de la ciutat d'Azpeitia, va passar a Hondarribia, Irun i Lasarte-Oria, tots a Guip\u00fascoa; una branca ori\u00fcnda d'Azpeitia es va cognomenar Mart\u00ednez d'Emparan.\nVa tenir aquest noble llinatge la seva primitiva casa solar, de parent major i gran autoritat, amb una torre forta, en la parr\u00f2quia de Sant Sebasti\u00e0 de Soreasu de la vila d'Azpeitia, i els seus cavallers van gaudir del privilegi que els monarques els comuniquessin el naixement o la mort de tots els seus parents. Durant les guerres de b\u00e0ndols a Guip\u00fascoa va pert\u00e0nyer al b\u00e0ndol d'O\u00f1az i va ser una de les vint-i-quatre fam\u00edlies que tenien vot en les Corts.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Rep\u00fablica Sovi\u00e8tica Hongaresa fou el nom amb qu\u00e8 es conegu\u00e9 Hongria mentre va ser governada per la uni\u00f3 del Partit Socialdem\u00f2crata i el Partit Comunista, entre el 21 de mar\u00e7 i el 4 d'agost de 1919.\nAquest estat no va ser reconegut ni per Fran\u00e7a, ni pel Regne Unit, ni pels Estats Units. Fou el primer govern comunista format a Europa despr\u00e9s que la Revoluci\u00f3 d'Octubre russa atorgu\u00e9s el poder als bolxevics.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Anuario de Estudios Medievales (AEM) \u00e9s una revista d'hist\u00f2ria medieval editada a Barcelona des de 1964.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La llista de fallides de deute sobir\u00e0 indica els estats del m\u00f3n, i l'any, que van ser incapa\u00e7os de fer front a les seves obligacions financeres dins dels terminis pactats. Aquestes fallides inclouen:\n\nUn fallida del deute sobir\u00e0, on un govern susp\u00e8n el reemborsament del deute p\u00fablic.\nUn pla de reestructuraci\u00f3 del deute on el govern, d'acord amb altres pa\u00efsos o unilateralment, redueix els seus reemborsaments de deute.\nAssist\u00e8ncia del Fons Monetari Internacional o d'altres fonts financeres internacionals a un estat.Els deutes podrien ser amb fonts privades dins d'un pa\u00eds, amb inversors estrangers, o amb d'altres pa\u00efsos.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La hist\u00f2ria universal \u00e9s el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'\u00e9sser hum\u00e0, des de l'aparici\u00f3 dels primers hom\u00ednids fins a l'actualitat. Aquesta hist\u00f2ria est\u00e0 marcada tant per una successi\u00f3 gradual de descobertes i nous invents, com per desenvolupaments m\u00e9s accelerats lligats a canvis de paradigma i a per\u00edodes revolucionaris, que han fet possible l'evoluci\u00f3 material, social i espiritual de la humanitat.\nEn la hist\u00f2ria registrada, i en oposici\u00f3 a la prehist\u00f2ria, cal destacar un fet rellevant esdevingut de manera independent a diversos llocs de la Terra: la invenci\u00f3 de l'escriptura. Aquest fet ha fet possible l'exist\u00e8ncia d'un mitj\u00e0 per difondre i preservar de manera m\u00e9s duradora el coneixement adquirit. L'escriptura, al seu torn, ha esdevingut una necessitat fonamental arran de l'aparici\u00f3 de l'agricultura, del desenvolupament d'assentaments estables i de l'aparici\u00f3 del comer\u00e7.\nLes primeres grans civilitzacions es van desenvolupar a les vores de grans rius. Una de les primeres a apar\u00e8ixer, entre el 4000 i el 3000 aC, va ser la dels sumeris, a Mesopot\u00e0mia, paraula que en grec significa \"entre rius\" (\u03bc\u03ad\u03c3\u03bf\u03c2, \"entre\" i \u03c0\u03bf\u03c4\u03b1\u03bc\u03cc\u03c2, \"riu\"). Altres civilitzacions tamb\u00e9 s'han desenvolupat al costat de rius, com la dels egipcis al Nil, la de la vall de l'Indus, i les de l'Antiga Xina a la vora del riu Groc.\nDe manera progressiva la majoria dels \u00e9ssers humans d'Europa, d'\u00c0sia i de l'\u00c0frica del Nord passen a dependre d'estats m\u00e9s o menys organitzats, proc\u00e9s que tamb\u00e9 succeeix a M\u00e8xic i a la part occidental d'Am\u00e8rica del Sud. A poc a poc, totes les regions i poblacions del globus cauen sota la tutela d'un o un altre estat fins que el tractat de Berl\u00edn de 1878 distribueix els darrers territoris desocupats, amb l'excepci\u00f3 de l'Ant\u00e0rtida. Tot i aix\u00ed continuen havent-hi territoris que de facto no s\u00f3n controlats per cap estat, tribus m\u00e9s o menys a\u00efllades autosuficients i persones a tot el globus que no se senten formar part de cap estat.\nLa hist\u00f2ria se sol dividir en quatre grans per\u00edodes:\n\nEdat antiga, fins al voltant del segle vi, amb l'Orient Pr\u00f2xim, el Mediterrani bressol de l'antiguitat cl\u00e0ssica, la Xina, i l'\u00cdndia.\nL'edat mitjana, des del segle vi fins al segle xv.\nL'edat moderna, des del segle xiv fins al 1750, que inclou el Renaixement europeu.\nL'edat contempor\u00e0nia, iniciada cap al 1750, amb la Il\u00b7lustraci\u00f3 i la Revoluci\u00f3 Industrial, i arriba fins avui en dia.A Europa, habitualment s'ha agafat la data de la caiguda de l'Imperi Rom\u00e0 occidental (476) com el moment en qu\u00e8 finalitza l'Edat antiga i comen\u00e7a l'edat mitjana. Un mil\u00b7lenni despr\u00e9s, a mitjan segle xv, Johannes Gutenberg invent\u00e0 la impremta moderna, usant la tipografia, revolucionant la comunicaci\u00f3, i impulsant el Renaixement europeu i la revoluci\u00f3 cient\u00edfica.Al segle xviii, el desenvolupament del coneixement i la tecnologia, especialment a Europa, va assolir una massa cr\u00edtica que va fer possible la Revoluci\u00f3 Industrial. Aquest increment tan espectacular, d'una banda, del coneixement, la tecnologia i el comer\u00e7 i, de l'altra, en conson\u00e0ncia, de l'augment del potencial destructor de la guerra, han generat una situaci\u00f3 que en l'actualitat afecta el conjunt de comunitats que habiten la Terra.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Societat Catalana d'Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia i de la T\u00e8cnica (SCHCT) es va fundar el mes de maig de 1991 com a societat cient\u00edfica filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). \u00c9s una societat filial de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies Biol\u00f2giques i de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies i Tecnologia.La SCHCT publica la revista Actes d'Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia i de la T\u00e8cnica, participa en ARBAN. Agenda CVB d'hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia, t\u00e8cnica i medicina i \u00e9s membre nacional de la Division of History of Science and Technology de la International Union of History and Philosophy of Science. Entre altres activitats, la SCHCT organitza cada curs el cicle Col\u00b7loquis.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Barakat (IV) ibn Yahya ibn Barakat (III) fou xerif de la Meca. Era fill de Yahya I i net de Barakat III i per tant del clan Dhawu Barakat. Yahya I va abdicar (1723) i el seu fill Barakat IV va ser proclamat xerif, per\u00f2 fou enderrocat al cap de dos mesos pels Dhawu Zayd i el va succeir Mub\u00e0rak ibn \u00c0hmad ibn Zayd que ja havia estat xerif del 1720 a 1722. Va fugir amb el seu pare cap a S\u00edria i ja no van recuperar el poder.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Casa de Lusignan fou una fam\u00edlia senyorial originada a la senyoria hom\u00f2nima del Regne de Fran\u00e7a, localitzada al Poitou, que tamb\u00e9 governaren als comtats de la Marca i Angulema, i foren reis de Jerusalem, Xipre i el Regne Armeni de Cil\u00edcia. Es creu que els senyors de Lusignan tenien origen al Llemos\u00ed; estan documentats al segle x. La llegenda els fa descendir de la fada Melusina i el seu marit Ramonet. A part de la branca de Xipre, l'acci\u00f3 del comte Alfons de Poitiers va provocar al segle xiii l'esclat dels dominis de Lusignan en diverses branques:\n\nLusignan-Lezay\nLusignan-Vouvant\nLusignan-Cognac\nLusignan-Jarnac (comtes d'Eu)\nLa branca principal que va conservar Lusignan i el comtat de la Marca.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El m\u00edstic (grec: \u03bc\u03c5\u03c3\u03c4\u03b9\u03ba\u03cc\u03c2, mistik\u00f3s) fou un alt c\u00e0rrec de la cort romana d'Orient entre els segles ix i xv. L'ofici de m\u00edstic \u00e9s documentat per primera vegada durant el regnat de Basili II, quan l'ocupava Lle\u00f3 Cerosfactes. No se'n coneixen amb certesa les funcions inicials, tot i que probablement era un secretari privat de l'emperador que tamb\u00e9 exercia funcions judicials. Posteriorment esdevingu\u00e9 un important funcionari fiscal durant el per\u00edode dels Comn\u00e8 i es mantingu\u00e9 com un dels c\u00e0rrecs estatals de major rellev\u00e0ncia durant el per\u00edode dels Pale\u00f2leg.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Jadhima ibn \u00c0mir (en \u00e0rab Ja\u1e0f\u012bma b. \u02bf\u0100mir) s\u00f3n una antiga tribu \u00e0rab isma\u00eflita establerta al sud-oest de la Meca, a Ghumaysa. El seu ancestre, segons la tradici\u00f3 de la tribu, fou Jadhima ibn \u00c0mir ibn Abd-Manat ibn Kinana. Es van convertir probablement a l'islam abans de la conquesta de la Meca pel profeta Muh\u00e0mmad el 630, probablement vers el 629.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'aixovar funerari \u00e9s el conjunt d'objectes dipositats en els enterraments, individuals o col\u00b7lectius, al costat del difunt. Forma part de les primeres creences religioses, que sembla que van sortir de la necessitat de trobar una explicaci\u00f3 a fen\u00f2mens de la natura. En l'\u00e8poca del paleol\u00edtic tamb\u00e9 es van comen\u00e7ar a elaborar pintures rupestres, estatuetes i gravats o unes figuretes molt petites conegudes com a venus prehist\u00f2riques.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Icosim (en p\u00fanic) o Icosium (en llat\u00ed) era una col\u00f2nia comercial fen\u00edcia fundada el segle iv aC, situada al nord-oest d'\u00c0frica, banyada pel Mar Mediterrani. L'any 146 aC va ser annexionada a la Rep\u00fablica Romana i va passar a denominar-se Icosium. Fou col\u00f2nia romana i l'emperador Vespasi\u00e0 li va atorgar el dret llat\u00ed. Formava part de la prov\u00edncia de la Maurit\u00e0nia Cesariense. Els bisbes d'Icosium apareixen en documents fins a finals del segle v.\nEs correspon amb l'actual ciutat d'Alger, capital d'Alg\u00e8ria. L'extensi\u00f3 de l'antiga Icosium era b\u00e0sicament la que ocupa ara el barri mariner. L'actual carrer Rue de la Marine segueix el cam\u00ed dels antics carrers romans. Hi havia cementiris romans prop de Bab El-Oued i Bab Azoun.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Sijewit fou una de les cinc tribus principals dels t\u00e0tars al Kanat de Crimea. No ho era inicialment per\u00f2 va rebre aquesta consideraci\u00f3 en temps de Sahib I Giray. Els clans de Sijewit i Altai Khoja foren concedits als Mansuro\u011flu en recompensa per l'ajut del seu cap Baki Beg contra \u0130sl\u00e2m I Giray i la seva posici\u00f3 elevada per damunt de la dels altres caps.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "G\u00fcrc\u00fc Hatun c. 1237 - c. 1286) fou una princesa georgiana, conversa a l'Islam, i casada amb el sold\u00e0 selj\u00facida  Kaykhusraw II. El seu nom original era Tamara. Despr\u00e9s de la morte del sold\u00e0, es va casar amb el seu visir Pervane. Fou filla de Russudan de Ge\u00f2rgia i Giyaseddin, un pr\u00edncep turc selj\u00facida. El nom G\u00fcrc\u00fc Hatun significa \"Senyora georgiana\" en turc. \u00c9s mare de Kaykubad II.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Pier Gerlofs Donia (Kimswerd, 1480 \u2013 Snits, 1520) va ser un guerrer frisi, a m\u00e9s de pirata i rebel. Tamb\u00e9 \u00e9s conegut pels frisis pel sobrenom \"Grutte Pier\" (el \"Gran Pier\"), o per la traducci\u00f3 neerlandesa de \"Grote Pier\" i \"Lange Pier\", o, en llat\u00ed com a \"Pierius Magnus\", que fa refer\u00e8ncia a la seua llegend\u00e0ria grand\u00e0ria i for\u00e7a.\nActualment la seua vida est\u00e0 sumida en la llegenda i es basa en una descripci\u00f3 atribu\u00efda al seu contemporani Petrus Thaborita. Un historiador del segle xix, Conrad Busken Huet, va escriure sobre Pier que era:\n\"una torre d'un company tan fort com un bou, de pell fosca, muscles amplis, amb una llarga barba negra i bigoti. Un sincer humorista \u00e0cid, que a trav\u00e9s de lamentables circumst\u00e0ncies es va convertir en una horrible b\u00e8stia. A part de la venjan\u00e7a personal per la sagnant injust\u00edcia que va patir (en 1515) amb l'assassinat dels seus familiars i la destrucci\u00f3 de la seua propietat, es va convertir en un lluitador per la llibertat d'imperenne llegenda.\"", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Copons de Malmercat s\u00f3n una branca de la nissaga dels Copons que s'ubica al Pallars Sobir\u00e0 a inicis del segle xvi. El primer Copons senyor de Malmercat proven\u00eda de la branca dels Copons de Llor que ja s'havia deslliurat de la branca principal.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Llinatge \u00e9s el vincle existent entre parents per consanguinitat, afinitat o adopci\u00f3. A les Illes Balears la paraula llinatge \u00e9s sin\u00f2nima de cognom. El conjunt d'ascendents i descendents d'una determinada persona s'anomena nissaga.\nLa veu \u201cllinatge\u201d ve de la llatina linea que significa la descend\u00e8ncia o s\u00e8rie de descendents en qualsevol fam\u00edlia o persona considerada com primer progenitor o tronc com\u00fa. D'ella es deriva la paraula \u201cllinagista\u201d, que \u00e9s qui sap o escriu de llinatges. El terme general, per\u00f2, \u00e9s genealogista.\nEn la genealogia la idea principal \u00e9s la de progenitor. En la idea complexa expressada per la paraula llinatge la idea principal \u00e9s la de descendents. S'escriu la genealogia d'una persona quan es vol aclarir quins van ser els seus progenitors. Es parla de llinatge quan el que importa \u00e9s esbrinar la seva descend\u00e8ncia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Domici Ant\u00edgon (llat\u00ed: Domitius Antigonus) fou un pol\u00edtic i senador de l'Imperi Rom\u00e0 al segle III dC. Entre el 235 i el 236 dC fou governador de la prov\u00edncia de M\u00e8sia Inferior.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Josep S\u00e1nchez Adell (Castell\u00f3 de la Plana, 5 de juliol de 1923 - id. 7 d'abril de 2005) fou un historiador valenci\u00e0 especialitzat en l'edat mitjana. La seva vida i obra van estar fortament lligades a la seva ciutat natal, on va exercir de Cronista Oficial de la ciutat, professor em\u00e8rit de la Universitat Jaume I i membre del patronat de la Fundaci\u00f3 Huguet, entre altres.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Cronologia del futur lluny\u00e0 compr\u00e8n el per\u00edode a partir de l'1 de gener de l'any 10.001 de la nostra era. S'han fet algunes prediccions que concerneixen a aquest temps futur. Les mateixes van des de prediccions astron\u00f2miques, fins a fets de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3. Si b\u00e9 les prediccions del futur no poden ser considerades com absolutament segures, aquesta llista de prediccions es despr\u00e8n de la comprensi\u00f3 actual i els models cient\u00edfics. Aquests camps inclouen l'astrof\u00edsica, que ha posat de manifest com els planetes i les estrelles es formen i, interaccionen i es \"moren\", la f\u00edsica de part\u00edcules, que ha revelat com es comporta la mat\u00e8ria en les escales m\u00e9s petites, i la tect\u00f2nica de plaques, el que demostra com els continents canvien durant milers d'anys.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Generacions \u00e9s el t\u00edtol del llibre de William Strauss i Neil Howe, que tracta sobre la idea de generaci\u00f3 com a unitat cultural i que afirma que durant tota la hist\u00f2ria recent s'han anat succeint diferents arquetipus generacionals que expliquen el canvi de valors.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Es coneix com a Escola de Frankfurt una tend\u00e8ncia filos\u00f2fica representada per un grup de pensadors alemanys agrupats entorn de l'Institut de Recerca Social, (en alemany: Institut f\u00fcr Sozialforschung) de Frankfurt, creat el 1922. El seu tret m\u00e9s representatiu, si m\u00e9s no a les primeres etapes, fou l'adscripci\u00f3 al marxisme com a base de les seves reflexions. No obstant aix\u00f2, es tracta en tots els casos d'un marxisme heterodox, que absorbeix elements i influ\u00e8ncies de corrents diversos, especialment de la psicoan\u00e0lisi, per tal de bastir una cr\u00edtica de la societat postindustrial que abasta temes tan diversos com el q\u00fcestionament del valor de la tecnologia, la societat de consum, l'alienaci\u00f3 o l'autoritarisme. El pressup\u00f2sit d'aquesta cr\u00edtica el constitueix la transformaci\u00f3 de l'ordre establert, tant en l'\u00e0mbit individual com col\u00b7lectiu, en un sentit pretesament progressista. Les principals figures de l'escola van intentar sintetitzar les obres de pensadors tan diversos com Kant, Hegel, Marx, Freud, Weber i Luk\u00e1cs.\nEntre els principals pensadors d'aquesta escola destaquen Theodor Adorno, Max Horkheimer, Herbert Marcuse, Erich Fromm, Walter Benjamin, els quals s\u00f3n la representaci\u00f3 de la primera generaci\u00f3 de l'Escola. Pel que fa a la segona generaci\u00f3 destaquen J\u00fcrgen Habermas i Karl-Otto Apel.\nAlguns dels temes m\u00e9s estudiats pels membres de l'Escola de Frankfurt entre 1920 i 1985 van ser quatre: En primer lloc la dial\u00e8ctica de la ra\u00f3 il\u00b7lustrada i cr\u00edtica de la ci\u00e8ncia; en segon les dues cares de la cultura i la discussi\u00f3 de la ind\u00fastria cultural. Tamb\u00e9 van tractar la q\u00fcesti\u00f3 de l'Estat i de les seves formes de legitimitat en la societat de consum moderna, i per acabar cal destacar la seva teoria cr\u00edtica agreujada pel desenc\u00eds amb la realitat, el que fa que sigui una \"escola del desencant\".El projecte de l'Institut consistia a renovar la teoria marxista de l'\u00e8poca, ja que es va considerar que alguns seguidors de Karl Marx havien adoptat tan sols una selecci\u00f3 molt espec\u00edfica de les seves idees -distorsionant aix\u00ed el conjunt de la teoria- usualment en defensa dels partits comunistes ortodoxos. Va posar l'accent en el desenvolupament interdisciplinari i en la reflexi\u00f3 filos\u00f2fica sobre la pr\u00e0ctica cient\u00edfica, i va agrupar estudiosos d'altra banda molt diversos. Va ser la primera instituci\u00f3 acad\u00e8mica d'Alemanya que va abra\u00e7ar obertament el marxisme.\nAmb l'ascens del nazisme, molts dels seus membres hagueren d'emigrar als EUA, on prosseguiren la doc\u00e8ncia i on tingueren una considerable influ\u00e8ncia en els moviments de protesta dels anys seixanta. Despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, la tradici\u00f3 d'aquesta escola de pensament ha continuat en un cert nombre de pensadors alemanys.\nTot i que l'institut continua actiu avui sota la direcci\u00f3 d'Axel Honneth, habitualment es considera J\u00fcrgen Habermas l'\u00faltim membre de l'Escola de Frankfurt pr\u00f2piament dita, encara que aquest no es consideri marxista.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Mihalo\u011flu (de vegades Mikhal O\u011flu, antiga grafia Mikhal Oghlu o Mikhal-oghlu) fou una fam\u00edlia otomana noble originada en un grec que governava Txirmenkia (en turc Harmankaya, actualment Harmank\u00f6y) al peu del mont Olimp, que va agafar el nom de K\u00f6se Mikhal Abd Allah i va servir als otomans sota Osman I i Orhan. Podria ser un pale\u00f2leg i hauria estat emparentat a la casa de Savoia de Fran\u00e7a. Va ser una de les fam\u00edlies nobles otomanes m\u00e9s notables dels primers temps, junt als Malkno\u00e7-o\u011flu (abans Markovitx), Evrenos-o\u011flu, Timurtash-o\u011flu i Turakhan-o\u011flu. La fam\u00edlia tenia b\u00e9ns a Bulg\u00e0ria i existeix fins al dia d'avui.\nK\u00f6se Mikhal Abd Allah va morir a Edirne despr\u00e9s del 1361. Els seus feus hereditaris eren a la vora d'Edirne, Bunyar Hisar, Tirnovo, Kirkkilise i Vize. Va deixar dos fills Mehmed Beg i Yakhshi o Bakhshi. Mehmed fou visir sota Musa \u00c7elebi i beglerbegi de Rum\u00e8lia i era amic \u00edntim del xeic Badr al-Din de Simaw, el cap de la revolta comunista del 1416. Va morir executat el 1422 a Iznik.\nEl seu fill Khidr Beg va participar en les guerres sota Murat II i va morir el 1465 deixant tres fills: Gazi Ali Beg, Gazi Iskandar Beg i Gazi Bali Beg; el primer va lluitar contra Vlad l'Empalador el 1461 i contra Uzun Hasan el 1473; el primer i el segon van fer junt incursions a Hongria el 1475; Gazi Ali va manar tamb\u00e9 als akindjis davant Shkod\u00ebr el 1476 i m\u00e9s tard va lluitar a Transsilv\u00e0nia; hauria mort el 1492 a Villach (Car\u00edntia) on fou derrotat pel comte Khevenh\u00fcller (altres fonts donen la seva mort a Pl\u00e8ven algun temps despr\u00e9s) Iskandar beg va ser sandjakbegi de B\u00f2snia (1475 - 1485) i va dirigir la cavalleria lleugera. Va ser fet presoner el 1490 a la campanya de Karaman on havia perdut un fill, Mikhal Beg, que era governador de Kaysariyye; fou enviat presoner a Egipte; va morir vers 1498.\nUn Mehmed Beg Mikhal-O\u011flu s'esmenta com a sandjakbegi de B\u00f2snia el 1492 i seria un personatge diferent d'un altre del mateix nom que fou sandjakbegi de B\u00f2snia el 1542 i mort el 1543. Al final del segle xvi encara s'esmenta un Ahmed Beg Mikhal-O\u011flu, probablement el darrer cap hereditari dels akindjis.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Juli Alandes (Castell\u00f3 de la Ribera, 22 de gener de 1968) \u00e9s escriptor i professor d'hist\u00f2ria. Entre les seues publicacions cal destacar la novel\u00b7la Ultramar, que tracta la problem\u00e0tica dels activistes pol\u00edtics empresonats en r\u00e8gims suposadament democr\u00e0tics des d'una perspectiva molt original, el conjunt de narracions sobre els guerrillers anarquistes \u00c0crates! i la s\u00e8rie d'heterodoxes novel\u00b7les negres protagonitzades pel policia-fil\u00f2sof Miquel O'Malley (El crepuscle dels afortunats, Cr\u00f2nica Negra, La mirada del cocodril i Ca\u00e7a major). Probablement la seua obra m\u00e9s destacada \u00e9s la novel\u00b7la Trencatenebres, un calidoscopi que, sota la forma aparent d'una investigaci\u00f3 menada per milicians anarquistes de la Columna de Ferro, retrata la hist\u00f2ria del Pa\u00eds Valenci\u00e0 entre les dues guerres mundials i planteja els dilemes \u00e8tics que s\u00f3n una de les claus del conjunt de la seua tasca liter\u00e0ria, que conjuga d'una manera poc habitual transcend\u00e8ncia i humor.\nEn la d\u00e8cada de 1990 va col\u00b7laborar regularment en les publicacions peri\u00f2diques El Temps i DISE, i espor\u00e0dicament a Levante i Cartelera Turia amb articles d'opini\u00f3, cr\u00edtica liter\u00e0ria i cr\u00edtica musical. Des del 2015 col\u00b7labora amb la revista Car\u00e0cters.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El terme Generaci\u00f3 X es fa servir normalment per a referir-se a les persones nascudes en els anys 60 i 70. Els per\u00edodes exactes que defineixen aquesta generaci\u00f3 no estan definits, per\u00f2 se solen considerar rangs com 1963-1978 o 1961-1981. Tamb\u00e9 s'ha definit com les persones que van viure els seus anys d'adolesc\u00e8ncia durant els anys 1980, nascuts despr\u00e9s dels anys del baby boom, coneguts tamb\u00e9 com a baby boomers. Els segueix la Generaci\u00f3 Y (o millennials).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Pio di Savoia (originalment Pio) s\u00f3n una fam\u00edlia feudal que tenia la Signoria de Quarantola a la zona de M\u00f2dena des del segle xi. Van tenir sobirania sobre la ciutat de Carpi i alguns territoris ve\u00efns entre els segles XIV i XVI, fins que la ciutat va ser annexada als territoris de la fam\u00edlia Este l'any 1530. Van tenir el privilegi del duc Llu\u00eds I de Savoia, amb les cartes patents del 27 de gener de 1450, per afegir el nom dels Savoia al seu cognom, com a recompensa pels serveis militars d'Alberto I el Vell.La fam\u00edlia est\u00e0 registrada a la Llista Oficial Noble italiana amb els t\u00edtols de Pr\u00edncep (mpr) i Conte (m), Don i Donna, Nobile di Carpi (m), Patrizio di Ferrara (m).\nLa primera figura recordada de la fam\u00edlia \u00e9s un Manfredo (? -1096 ca.), el fill del qual Bernardo va ser pare del Pio Podest\u00e0 de M\u00f2dena entre 1177 i 1178 que va donar el cognom als seus descendents. Despr\u00e9s van seguir el fill Lanfranco (1205-1252) i el fill d'aquests Federico (1230-1267). Manfredo I (1269-1348), fill de Federico i Agnese da Gorzano, fou vicari imperial de M\u00f2dena entre 1329 i 1336 juntament amb el seu cos\u00ed Guido Pio, obtenint aix\u00ed el feu de Carpi de la fam\u00edlia Este.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els didurs (llat\u00ed: diduri) foren un poble n\u00f2mada de l'interior de la Sarm\u00e0cia asiatica (segons Plini) a l'oest dels alondes. Ptolemeu els situa a la Ib\u00e8ria asi\u00e0tica.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Llista de tancs sovi\u00e8tics. Una llista de tancs produ\u00efts per la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. Vegeu tamb\u00e9 la Llista de tancs.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Baglioni foren una fam\u00edlia d'\u00dambria que va dominar Perusa des del segle xiii fins a l'any 1540 sota el domini del Papa Pau III.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista d'invents i descobertes cient\u00edfiques o t\u00e8cniques, ordenats de forma cronol\u00f2gica.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La recreaci\u00f3 de la batalla d'Almansa \u00e9s un esdeveniment que se celebra anualment a la ciutat d'Almansa (prov\u00edncia d'Albacete, Espanya) amb motiu de la batalla del 25 d'abril de 1707, en el marc de la Guerra de Successi\u00f3 Espanyola.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Isabel Morant Deusa (Almoines, 1947) \u00e9s una feminista, historiadora, escriptora i catedr\u00e0tica universit\u00e0ria valenciana.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia Mitrid\u00e0tica del B\u00f2sfor fou la nissaga que va governar el Regne del B\u00f2sfor despr\u00e9s de la seva conquesta per Mitridates VI Eupator, del regne del Pont, el 107 aC, fins despr\u00e9s de la meitat del segle iv. Especialment als darrers cent anys el tron sembla que fou ocupat algunes vegades per usurpadors probablement s\u00e0rmates. Escites, s\u00e0rmates i gots van donar suport als diversos pretendents i la hist\u00f2ria din\u00e0stica fou agitada.\nLa dinastia va obrir una segona branca amb Asandre del B\u00f2sfor, cunyat del rei i probablement un col\u00b7lateral lluny\u00e0. El tron va partir una usurpaci\u00f3 seriosa i perllongada amb Escriboni de C\u00f2lquida per\u00f2 els descendents d'Asandre foren reinstaurats pels romans.\nLa dinastia es va acabar a la segona meitat del segle IV quan els huns van ocupar el pa\u00eds.\n\nVegeu Regne del B\u00f2sfor", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Manrique de Lara \u00e9s un llinatge castell\u00e0, branca de la fam\u00edlia dels Lara\nFundada per Rodrigo Perez Manrique de Lara, senyor d'Amusco i merino major durant el regnat d'Alfons VIII de Castella, a m\u00e9s de net del comte Manrique de Lara, senyor de Molina. Els seus dominis originaris foren la Tierra de Campos (Amusco, Paredes de Nava i altres) per\u00f2 despr\u00e9s s'estengueren (Aguilar de Campoo i Casta\u00f1eda a Castella, algunes possessions a Biscaia, Trevi\u00f1o i N\u00e1jera a Navarra). La branca principal es va extingir per\u00f2 va continuar per la lateral (comtes de Casta\u00f1eda i marquesos d'Aguilar de Campoo) i col\u00b7lateral (comtes de Trevi\u00f1o i ducs de Najera). La darrera branca d'aquesta fam\u00edlia t\u00e9 el t\u00edtol de comtes de Paredes de Nava.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La destrucci\u00f3 creativa o creadora (en angl\u00e8s: creative destruction, alemany: sch\u00f6pferische Zerst\u00f6rung, franc\u00e8s: destruction cr\u00e9atrice) en economia \u00e9s un concepte ideat pel filos\u00f2f soci\u00f2leg alemany Werner Sombart i popularitzat per l'economista austr\u00edac Joseph Schumpeter (principalement en el seu llibre Capitalisme, socialisme i democr\u00e0cia,1942). El concepte descriu el proc\u00e9s d'innovaci\u00f3 d'una economia de mercat que consisteix en la destrucci\u00f3 d'empreses i models de negoci antics degut a la creacio de nous productes. Segons Schumpeter, les innovacions dels anomenats emprenedors s\u00f3n la for\u00e7a que hi ha darrere d'un creixement econ\u00f2mic sostingut a llarg termini, tot i que en l'afloraci\u00f3 d'aquestes innovacions es pugui destruir el valor de companyies ben establertes.\nSchumpeter escriu amb maj\u00fascules que, \"El proc\u00e9s de Destrucci\u00f3 Creadora \u00e9s el fet essencial del capitalisme\", tenint com a protagonista central l'emprenedor innovador.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Historia Social \u00e9s una revista quadrimestral d'investigaci\u00f3 acad\u00e8mica, escrita en castell\u00e0 i fundada el 1988, considerada de refer\u00e8ncia dins les publicacions internacionals d'hist\u00f2ria.L'editorial, des dels seus inicis, fa un rigor\u00f3s seguiment de la informaci\u00f3; els articles passen per un proc\u00e9s de revisi\u00f3 per parells i doble cec, nacionals o internacionals i externs a la revista, abans de ser inclosos a la publicaci\u00f3. Tracta temes de ci\u00e8ncies socials i hist\u00f2ria, tant d'\u00e0mbit general, com propostes te\u00f2riques possibilitant el debat entre posicions discrepants. Tamb\u00e9 edita monogr\u00e0fics o dossiers de particular inter\u00e8s sobre l'estat de la historiografia social en el moment present. A les seves p\u00e0gines han col\u00b7laborat reconeguts autors i investigadors com Pere Gabriel i Sirvent, Juli\u00e1n Casanova, Javier Paniagua Fuentes o Peter Burke entre d'altres.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Traversari foren una fam\u00edlia g\u00fcelfa de Ravenna, notable ja al segle xi amb nombrosos c\u00e0rrecs locals, entre ells els principals del com\u00fa de Ravenna, i que van exercir el poder senyorial del 1218 al 1240 i el poder de fet del 1248 al 1275.\nA la guerra del 1218 el g\u00fcelf Pietro Traversari, va derrotar a les faccions dels Uberini i els Mainardi i es va proclamar senyor; el 1226 a la seva mort el va succeir el seu fill Paolo que va lluitar contra l'emperador Frederic II que finalment el 1240 va entrar a Ravenna i va deposar a Paolo Traversari. El bisbe Felip no va poder tornar a la ciutat fins al 1243.\nEl Papa va recuperar Ravenna el 1248. Els Traversari i Alberic i Guido Polentani, que havien estat expulsats pels imperials a la Pulla, van poder tornar el 1248 i van entrar al consell del com\u00fa que de fet fou dirigit pels Traversari aliats als Polentani. El 28 de setembre de 1270 va morir el bisbe Felip encarregant un bon repartiment del poder entre Traversari i Polentani, per\u00f2 el 1275, Guiu Menor Polentani, cap d'una branca dels Polentani, amb l'ajut dels Malatesta de R\u00edmini, es va imposar i va assolir la senyoria. Els Traversari van intentar una contrarevoluci\u00f3 per\u00f2 foren derrotats i expulsats de la ciutat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'Ex\u00e8rcit de la Rep\u00fablica de B\u00f2snia i Hercegovina (en bosni\u00e0 i serbocroat:  Armija Republike Bosne i Hercegovine, ARBiH) era la for\u00e7a militar de la Rep\u00fablica de B\u00f2snia i Hercegovina, creada pel Govern de B\u00f2snia i Hercegovina el 1992, despr\u00e9s de l'esclat de la guerra de B\u00f2snia. Despr\u00e9s del final de la guerra, i la signatura dels Acords de Dayton el 1995, va ser transformat en l'Ex\u00e8rcit de la Federaci\u00f3 de B\u00f2snia i Hercegovina. A partir de 2005 es va integrar en les Forces Armades de B\u00f2snia i Hercegovina (OSBIH).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els spolia ('despulles', en llat\u00ed) s\u00f3n les pedres de construcci\u00f3 reutilitzades en nous edificis, aix\u00ed com les escultures decoratives reutilitzades en nous monuments. Es tracta d'una pr\u00e0ctica estesa i molt antiga per la qual la pedra que s'ha extret i utilitzat per construir un edifici n'\u00e9s separada per fer-la servir en un altre lloc. La pr\u00e0ctica \u00e9s de gran inter\u00e8s per als historiadors, els arque\u00f2legs i els historiadors de l'arquitectura, car les l\u00e0pides, els monuments i els fragments d'edificis de l'antiguitat sovint es troben incrustats en estructures constru\u00efdes segles o mil\u00b7lennis m\u00e9s tard.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Casa Reial de Mallorca va sorgir el 1275 quan Jaume I d'Arag\u00f3 va repartir els seus dominis entre els seus fills Pere el Gran i Jaume II de Mallorca. La Casa Reial de Mallorca la formen tots els descendents de la branca mallorquina del Casal d'Arag\u00f3, ja siguin reis, reines, infants o infantes. Es considerava als fills il\u00b7legitims com familia del rei i malgrat aix\u00f2 se'ls coneixia pel cognom: de Mallorca, com a D. Pag\u00e0 de Mallorca, germanastre natural del rei Jaume III.\nJaume II de Mallorca i els seus descendents estaven obligats a jurar vassallatge i a retre homenatge al rei d'Arag\u00f3 cada vegada que aquest aix\u00ed ho decid\u00eds. La branca mallorquina del Casal d'Arag\u00f3 govern\u00e0 entre els segles xiii i el XIV.\nAquests foren els seus reis i leg\u00edtims hereus:\n\nJaume I d'Arag\u00f3- Primer rei de Mallorca (1229-1275)\nJaume II de Mallorca- Primer rei privatiu del regne de Mallorca (1275-1285 / 1298-1311)\nSan\u00e7 I de Mallorca (1311-1324)\nReg\u00e8ncia de l'Infant D Felip de Mallorca i de Foix (1324-1328)\nJaume III de Mallorca (1324-1349)Jaume III de Mallorca fou desposse\u00eft de les seves possessions per Pere el Cerimoni\u00f3s, els seus descendents foren aspirants al tron:\n\nJaume IV de Mallorca (1337-1375), rei nominl del regne de Mallorca.\nElisabet de Mallorca (1338-v1404) reina nominal del regne de Mallorca.Els \u00fanics descendents directes que no varen poder regnar foren els de la reina Elisabet I de Mallorca, sobretot la descend\u00e8ncia de la filla d'aquesta, Margalida de Montferrat, comtessa d'Urgell.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Cabrera foren un important llinatge feudal catal\u00e0 que pass\u00e0 a regir el vescomtat de Girona, anomenat a partir d'aleshores vescomtat de Cabrera, aix\u00ed com el vescomtat d'\u00c0ger, el comtat de M\u00f2dica i el comtat d'Urgell.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Pep de l'Horta fou un l\u00edder revolucionari camperol en la revolta dels llauradors de 1801 al Pa\u00eds Valenci\u00e0, especialment a la comarca de l'Horta. Pep era el l\u00edder simb\u00f2lic dels camperols en la revolta contra els privilegis nobiliaris, una revolta que va comptar amb el suport de la burgesia i els artesans de la ciutat de Val\u00e8ncia. Pep de l'Horta convocava a la batalla amb un instrument popular, la cargola. Existeix una can\u00e7\u00f3 feta en el seu homenatge.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Vegeu tamb\u00e9: Bandera de Val\u00e8nciaLa senyera del Pa\u00eds Valenci\u00e0 \u00e9s actualment la tradicional senyera de la ciutat de Val\u00e8ncia, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valenci\u00e0. Tamb\u00e9 \u00e9s coneguda com a Senyera Tricolor, Reial Senyera Coronada o Senyera amb blau.En origen, aquesta era la bandera local de la ciutat de Val\u00e8ncia i des de 1982, despr\u00e9s d'un llarg conflicte identitari, es va convertir en la bandera oficial del territori administrat per la recent creada comunitat aut\u00f2noma regida per la Generalitat Valenciana.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Bagoes (Bagoas) fou un general de Tigranes II d'Arm\u00e8nia o de Mitridates VI Eupator, que va dirigir juntament amb Mithraus les forces que van expulsar al rei Ariobarzanes I de Capad\u00f2cia el 92 aC.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Jiandi Dao (\u6e54\u6c10\u9053) va ser una prefectura de l'antiga Xina situada al voltant de l'actual regi\u00f3 de Songpan, a l'est de l'Altipl\u00e0 Qingzang i la part nord de la prov\u00edncia de Sichuan. Jiandi Dao fou fundada per l'Estat de Qin (\u79e6) despr\u00e9s conquerida per l'Estat de Shu (\u8700) el 316 aC. La Dinastia Han va restablir Jiandi Dao en el sis\u00e8 any de Yuanding (\u5143\u9f0e\u516d\u5e74, 111 dC). Jiandi Dao va ser canviada al Comtat de Jiandi i es convert\u00ed en part constitutiva de Wenshan Jun (\u6c76\u5c71\u90e1) en la Dinastia Jin (265-420). Di (\u6c10) \u00e9s un antic gran grup \u00e8tnic que vivia a l'oest de la Xina, es considera de vegades que va ser part de Qiang, dit Diqiang. Dao (\u9053) en les dinasties Qin i Han \u00e9s una mena d'unitat administrativa que existia principalment a les tribus primitives.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Cavalcavo -en itali\u00e0 Cavalcab\u00f2- foren una fam\u00edlia senyorial italiana que va exercir la senyoria a Cremona i van exercir com a podest\u00e0 a M\u00f2dena, Faenza, Cremona, Parma, Reggio, Vicenza, Alessandria, Bergamo, Arezzo, Br\u00e8scia, Flor\u00e8ncia, Mil\u00e0, Valtellina, Perusa i Fano.\nL'origen de la fam\u00edlia fou Corrado, de sobrenom Cavalcab\u00f2, mort el 1136, i que va deixar un fill de nom Sopramonte Cavalcab\u00f2, que el 1158 va rebre les terres de Viadana de l'emperador, amb el t\u00edtol de marqu\u00e8s; el feu li fou confirmat el 1196. Va deixar tres fills: el primer Corrado, que fou marques de Viadana; el segon Clearco (astr\u00f2nom, mort a Par\u00eds el 1194), i el tercer Andreasio; aquestos dos darrers van portar el t\u00edtol per\u00f2 no van exercir com a governants. Corrado va deixar un fill de nom Cavalcab\u00f2, fou marques de Viadana, que fou confirmat en el feu el 1222, i el 1225 fou podest\u00e0 de Modena, i el 1229 de Faenza; es va casar dues vegades i va deixar cinc fills:\n\nEl primer, Corrado, marques de Viadana vers la meitat del segle XIII i fins a la seva mort el 1276. Corrado va deixar dos fills: Carlo, que fou marques de Viadana el 1276 i va intentar ocupar la senyoria a Cremona sense \u00e8xit; i Ugolino, mort el 1317, que fou bisbe de Cremona (1315 a 1317).\nEl segon Guglielmo, que fou marqu\u00e8s de Viadana, podest\u00e0 de Parma el 1229 i de M\u00f2dena el 1230. Va morir despr\u00e9s del 1235 i va deixar un fill Ugolino, marqu\u00e8s de Viadana, mort passat el 1297. Va deixar quatre fills:\nEl primer, Guglielmo, marqu\u00e8s de Viadana, capit\u00e0 del poble i podest\u00e0 de Cremona el 1297, senyor de Cremona el 1307, essent deposat el 21 de gener de 1312 i morint a Soncino en combat el 14 de juny de 1312.\nEl segon Giacomo, marques de Viadana (1312-1322), podest\u00e0 de Br\u00e8scia i de Parma el 1307, de Mil\u00e0 el 1308, i senyor de Cremona el 1315 i fins al 1316, altra vegada el 1317 i fins al 19 d'abril de 1318, i el 1319. Va morir en la guerra a Bardi el 30 de novembre de 1322.\nEl tercer Cortesia, fou capit\u00e0 del Poble de Reggio del 1305 al 1306\nEl quart, Ugolino, va morir despr\u00e9s del 1329 i va deixar quatre fills: Ugolino (mort despr\u00e9s del 1397) que fou militar al servei dels Visconti; Giacomo, tamb\u00e9 al servei dels Visconti, que fou podest\u00e0 de Vicenza el 1397 i d'Alessandria el 1400; Guglielmo, Podest\u00e0 de Bergamo el 1362, que va rebre el t\u00edtol compartit de marques de Viadana el 1366; i Giovanna; Guglielmo fou pare d'Ugolino, conseller del duc de Mil\u00e0.\nEl tercer, Giacomo, que fou podest\u00e0 de Cremona el 1250 i va deixar tres fills: Guglielmo, podest\u00e0 d'Arezzo el 1236; Giberto, i Marsiglio. Aquest darrer va tenir un fill, Ottaviano, que va deixar dos fills: Ludovico, que el 1366 va rebre la investidura de part de Viadana com a feu milan\u00e8s feta per Luchino Visconti; i Pietro, que fou podest\u00e0 de Flor\u00e8ncia el 1386 i de Mil\u00e0 el 1399.\nLa quarta fou una dona de nom Bonella que es va casar amb Bonaventura Bonacolsi, de la casa dels senyors de Mantua.\nLa cinquena fou una dona de nom Helena, casada amb Ugolino RossiGiacomo Cavalcab\u00f2, marques de Viadana i senyor de Cremona, va deixar tres fills:\n\nMarsiglio, marques de Viadana, fou investit marques pel duc de Mil\u00e0 Luchino Visconti el 1366 i va morir passat el 1404. La seva l\u00ednia va continuar amb tres fills:\nPandolfo\nBartolino; aquest va tenir un fill, Cavalcab\u00f2; i aquest darrer va tenir tres fills, Palerone, Aschile i Carlo. Aquest darrer fou senyor de Cremona el 1404 i fou assassinat a la ciutat el 24 de juliol de 1406. Estava casat amb una filla de Giovanni Vignati senyor de Lodi.\nMarco, que va deixar tres filles (Bartolomea, Margherita i Luigia) i un fill, Bonifazio.\nGiberto, que va deixar un fill, Andreasio, que fou marques de Viadana fins que el 18 d'agost de 1416 fou deposat pels Gonzaga; fou conseller del duc de Mil\u00e0, i podest\u00e0 de Perusa i de Flor\u00e8ncia el 1376. Va deixar dos fills, Niccol\u00f2 i Giberto. Aquest darrer va deixar dos fills, Andreasio i Giacomo i quatre filles. El fill gran d'Andreasio, Agostino, va renunciar el 1476 als seus drets al feu de Viadana a canvi d'una compensaci\u00f3 que va rebre dels Gonzaga; altres membres de la fam\u00edlia intervingueren en el tracte i entre ells el seu germ\u00e0 Sopramonte.\nGiacomo fou podest\u00e0 de la Valtellina el 1393, podest\u00e0 i capit\u00e0 de Bal\u00eca a Flor\u00e8ncia el 1405\nGuglielmo, que fou podest\u00e0 de Bergam el 1361. Va deixar tres fills:\nOttaviano, que al seu torn va deixar un fill, Luigi, que va tenir dos fills: Francesca i Emmanuel, aquest darrer signant del pacte de ren\u00fancia del 1476 amb els Gonzaga\nBertone, capit\u00e0 del poble a Parma el 1426 i que encara vivia el 1432.\nUgolino, mort vers el 1400, que va ser pare de Giacomo, Azzolino i Giovanni: El darrer fou pare de Ugolino, pare al seu torn de Maria Giovanna signant de la compensaci\u00f3 del 1476; Azzolino va iniciar una branca; i el primer, Giacomo, fou cavaller al servei dels Visconti i pare de Spingherto, Antonio i Azzolino. Antonio fou pare de Giovanni (signant del conveni de 1476) i Marsiglio, podest\u00e0 de Fano el 1414. Azzolino va obrir una l\u00ednia de la fam\u00edlia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El despotisme hidr\u00e0ulic \u00e9s un terme que es refereix a un despotisme mantingut mitjan\u00e7ant el control d'un recurs \u00fanic i necessari. Va ser creat pel te\u00f2ric alemany Karl A. Wittfogel en la seva obra Despotisme oriental el 1957. En la seva forma origin\u00e0ria, controlava literalment l'aigua. En l'antic Egipte i a Babil\u00f2nia, i per extensi\u00f3 Wittfogel agregava la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i la Rep\u00fablica Popular Xina, el govern controlava els canals d'irrigaci\u00f3. Les persones lleials reben una abundant quantitat d'aigua per als seus cultius, mentre que els menys lleials en reben molt poca o gens i, per tant, els seus cultius moren.\nEn l'actualitat, es discuteixen les possibles aplicacions del concepte per a les formes monop\u00f2liques que caracteritzen la circulaci\u00f3 de diverses mercaderies b\u00e9ns o serveis com el cas del petroli, les tecnologies, o la recerca d'una reedici\u00f3 de sistemes desp\u00f2tics en casos com la privatitzaci\u00f3 de l'aigua potable, la circulaci\u00f3 de l'energia, la informaci\u00f3, l'educaci\u00f3, la biotecnologia, etc.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Malmercat (segle xi-segle xiv) van ser una nissaga de la petita noblesa del Pallars Sobir\u00e0.\nLa primera documentaci\u00f3 amb dates sobre els Malmercat \u00e9s de finals del segle xi (1097) i fa refer\u00e8ncia a la propietat del castell de Cuberes, prop del Monestir de Gerri de la Sal, per part de Mir Arnau de Malmercat. Formaven part del seguici comtal juntament amb altre nissagues pallareses com la dels Vallferrera i els Montardit)\nArnau Pere de Malmercat, (1115-1158) fill de Pere Mir, sign\u00e0 el conveni que els monjos de Gerri feren amb Alegret de Claverol sobre el castell de Ba\u00e9n i figur\u00e0 en el seguici comtal d'Artau III de Pallars. Forma part del tribunal comtal a Sal\u00e0s al qual recorre l'abat de Gerri contra Alegret de Claverol. \u00c9s present a la consagraci\u00f3 de l'esgl\u00e9sia de Santa Maria de Gerri i fa donaci\u00f3 d'\"unam, optimam terram in castro de Cuberas\"\nLa primera data hist\u00f2rica sobre el castell de Malmercat i l'esgl\u00e9sia del poble \u00e9s de 1122. L'esgl\u00e9sia \u00e9s d'una sola nau (segurament originalment era la capella del castell) amb entrada lateral. Est\u00e0 ben conservada. Posteriorment s'hi va afegir un absis. D'acord amb una visita pastoral realitzada entre 1314 i 1315, el deganat de Montenartr\u00f3 agrupava unes 34 parr\u00f2quies; una d'elles era la de Malmercat.\nArnau de Malmercat el 21 de gener de 1174 signa amb els seus germans com a testimonis, l'acta de protecci\u00f3 dels comtes Artal i Guillerma, del mercat de Verneda creat pels vescomtes de Vilamur Pere i Stranea. El mercat estaria situat sota el poble de Malmercat, en un lloc que avui encara s'anomena Saverneda i on es comercialitzava, entre altres productes, la sal de Gerri.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La indicci\u00f3 \u00e9s un cicle de quinze anys utilitzat a l'\u00e8poca medieval per datar documents. Cada cicle est\u00e0 numerat: primera indicci\u00f3, segona indicci\u00f3, etc.\nEl seu establiment a Roma s'atribueix a Diocleci\u00e0 (297-298), per\u00f2 la seva difusi\u00f3 no arrib\u00e0 fins a l'\u00e8poca de Constant\u00ed, quan a partir de l'any 313 es comen\u00e7\u00e0 a numerar els anys d'acord amb aquesta perioditzaci\u00f3 i prenent com a punt d'origen l'any 3 aC.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Acciaiuoli foren una notable fam\u00edlia de comerciants i banquers, originats a Br\u00e8scia i establerts a la segona meitat del segle xii a Flor\u00e8ncia. Van fundar una companyia que portava el nom Acciaiuoli a N\u00e0pols, Barletta, Gr\u00e8cia, Llevant i Berberia, i a moltes ciutats europees.\nQuan el 1345 la Rep\u00fablica de Flor\u00e8ncia va perdre la guerra amb la Rep\u00fablica de Lucca finan\u00e7ada entre altres per la fam\u00edlia) es va ressentir econ\u00f2micament i aviat es va haver de liquidar. Llavors es van vincular als Anjou de N\u00e0pols al que ja havien servit i Niccol\u00f2 Acciaiuoli va obtenir importants c\u00e0rrecs del rei napolit\u00e0 a canvi de pr\u00e9stecs. Niccol\u00f2, com a senescal de la reina Joana, va dirigir les operacions contra el rei Frederic III de Sic\u00edlia que van culminar amb la conquesta de Messina (1356), tot i la derrota posterior a l'escac d'Ognina, i l'entrada dels reis a N\u00e0pols.\nLa fam\u00edlia va gaudir d'alguns c\u00e0rrecs al Pelopon\u00e8s on tenien el favor de Caterina II de Valois, nominal emperadriu llatina d'Orient, i d'aquestes bases (Corint sobretot) van conquerir als catalans Liv\u00e0dia, Platea, Tebes, M\u00e8gara i Sici\u00f3 el 1388, i es van apoderar d'Atenes el 2 de maig de 1388 despr\u00e9s d'un setge. Van governar el ducat fins al 1395 en qu\u00e8 els venecians el van annexionar al\u00b7legant el testament del primer duc, Neri I Acciaiuoli, i desconeixent els drets del seu fill bastard Antoni I Acciaiuoli pel qual exercia la reg\u00e8ncia la seva germana Francesca Acciaiuoli, senyora de M\u00e8gara i Sici\u00f3. Antoni nom\u00e9s va conservar la senyoria de Tebes. Despr\u00e9s d'uns anys en qu\u00e8 van governar quatre provedittori venecians (Albano Contarini 1395, Lorenzo Venier 1397, Ermolao Contarini 1399, i Niccol\u00f2 Vitturi 1400) el 1402 Antoni I els va arrabassar el ducat gr\u00e0cies a una alian\u00e7a amb els otomans (els venecians es van mantenir a l'acr\u00f2poli fins al 1405), per\u00f2 despr\u00e9s es va recon\u00e8ixer feudatari de Ven\u00e8cia i li fou confirmada la possessi\u00f3 el 1405. El 1423 va recuperar Corint i el 1430 (per her\u00e8ncia de Francesca) M\u00e8gara i Sici\u00f3. Va morir el 1435 i la seva dona Maria Melisene va voler conservar el ducat per\u00f2 fou desterrada per la noblesa que va proclamar a un nebot valenci\u00e0 (fill d'un cos\u00ed germ\u00e0) de nom Neri II Acciaiuoli que era un bastard igual com Antoni I.\nNeri II fou enderrocat al cap de poc temps (1439) per son germ\u00e0 Antoni II Acciaiuoli, conservant Tebes. Antoni II va morir als dos anys i Neri II va recuperar f\u00e0cilment el poder. El 1444 es va recon\u00e8ixer vassall rom\u00e0 d'Orient i va cedir Tebes a Teodor Pale\u00f2leg (futur emperador) per\u00f2 el mateix any es va aliar amb els otomans que el 1446 li van retornar Tebes. A la seva mort el 1451 la seva dona Chiara Zorzi va exercir la reg\u00e8ncia en nom del fill Francesc I Acciaiuoli, reg\u00e8ncia a la qual va incorporar a Bartolomeo Contarini, el seu segon marit, el 1552. El 1455 fou enderrocada pel cos\u00ed germ\u00e0 del seu fill, de nom Francesc II Acciaiuoli i conegut abans com a Franco Acciaiuoli, fill d'Antoni II. El 1456 va fer matar Chiara a la que tenia empresonada a M\u00e8gara. Els otomans, que no volien aquesta mort, van assetjar a Francesc II a Atenes, i al cap de dos anys (1458) es va rendir a canvi de la senyoria de Tebes i Be\u00f2cia que els otomans li van prendre el 1460 i el van assassinar. Atenes fou incorporada al domini otom\u00e0 el 1458.\nTamb\u00e9 foren els banquers d'Eduard III d'Anglaterra i del Papa. Va donar algunes personalitats com Donato Acciaiuoli, humanista i historiador (Flor\u00e8ncia 1429-Mil\u00e0 1478) autor d'una vida de Carlemany en llat\u00ed, i el poeta, dramaturg i m\u00fasic Filippo Acciaiuoli (Roma 1637-1700) que va escriure Girello (1668) i L'empio punito (1669).\nEntre les personalitats de la fam\u00edlia, a m\u00e9s dels ja assenyalats, cal esmentar a:\n\nAcciaiolo\nDonato Acciaiuoli\nFilippo Acciaiuoli\nFrancesco Acciaiuoli\nGiovanni Acciaiuoli\nMartinaccio Acciaiuoli\nNiccola Acciaiuoli\nOttaviano Acciaiuoli\nRoberto Acciaiuoli\nTommaso Acciaiuoli\nAngelo Acciaiuoli\nAngelo Acciaiuoli (bisbe)\nAntonio Acciauoli (tamb\u00e9 bisbe)\nGiovanni Acciaiuoli de Cefal\u00f2nia\nGiovanni Acciaiuoli de Cesena\nGiovanni Acciaiuoli de Patres\nNiccol\u00f2 Acciaiuoli (bisbe)\nPiero Acciaiuoli\nVanni Acciaiuoli\nAngelo Acciaiuoli de Melfi\nBartolomea Acciaiuoli senyora de Corint\nDonato Acciaiuoli\nDonato Acciaiuoli de Cassano\nFrancesc Acciaiuoli\nGugliarello\nGuidalotto Acciaiuoli\nJacopo Acciaiuoli", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els terac\u00e0tries (llat\u00ed: Teracatriae) foren una tribu germ\u00e0nica de N\u00f2rica, a la riba del Danubi, probablement situada al sud dels Baemi, que s\u00f3n esmentats per Ptolemeu. Es desconeix d'on procedia aquest poble, juntament amb els racates, hom suposa que eren poblacions d'origen celta, potser supervivents de la destrucci\u00f3 dels volques tact\u00f2sages, que empesos pels quades i despr\u00e9s exiliats pels marcomans, van acabar acantonats a la riba esquerra del Danubi.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El materialisme cultural \u00e9s un paradigma antropol\u00f2gic basat, per\u00f2 no limitat, pel pensament materialista marxista. El terme materialisme cultural, concepte utilitzat per primera vegada per Marvin Harris en el seu llibre The Rise of Anthropological Theory (1968), es deriva de dues paraules: cultura (estructura social, llenguatge, lleis, religi\u00f3, pol\u00edtica, art, ci\u00e8ncia, supersticions, etc.) i materialisme (la mat\u00e8ria, en lloc de l'intel\u00b7lecte o de l'espiritualitat, \u00e9s fonamental per a la realitat). Harris va desenvolupar el materialisme cultural amb idees prestades de doctrines antropol\u00f2giques existents, especialment del materialisme marxista.\nEl Materialisme Cultural ret\u00e9 i amplia els tres nivells marxistes del model cultural: infraestructura, estructura i superestructura.\nInfraestructura: la poblaci\u00f3, les necessitats biol\u00f2giques b\u00e0siques, i els recursos (el treball, l'equip, la tecnologia, etc.).\nEstructura: el patr\u00f3 d'organitzaci\u00f3 (el govern, l'educaci\u00f3, el reglament de producci\u00f3, etc.).\nSuperestructura: institucions socials (les lleis, la religi\u00f3, la pol\u00edtica, l'art, la ci\u00e8ncia, les supersticions, els valors, les emocions, les tradicions, etc.).\nEl materialisme dial\u00e8ctic marxista (els conceptes i les idees s\u00f3n el resultat de la condici\u00f3 material) i el materialisme hist\u00f2rica marxista (els membres influents de la societat dominen la condici\u00f3 material, mentre que les institucions socials de la societat estan basades en la condici\u00f3 material) difereix del materialisme cultural en diversos aspectes clau. El materialisme cultural mant\u00e9 que la infraestructura t\u00e9 influ\u00e8ncia sobre l'estructura, mentre que l'estructura exerceix poca influ\u00e8ncia sobre la infraestructura.\nEl materialisme marxista, d'altra banda, sost\u00e9 que la infraestructura i l'estructura s'influencien una a l'altra. Una altra distinci\u00f3 entre el materialisme marxista i el cultural \u00e9s la teoria de classes. El materialisme marxista creu que el canvi social \u00e9s benefici\u00f3s solament per a la classe governant (burgesia), mentre que els materialistes culturals creuen que el canvi social \u00e9s benefici\u00f3s tamb\u00e9 per a la classe treballadora (proletariat). El materialisme cultural busca explicar l'organitzaci\u00f3 cultural, la ideologia i el simbolisme dins d'un marc materialista (Infraestructura/estructura/superestructura). Els materialistes culturals creuen que la societat es desenvolupa sobre la base d'assaig i error. Si alguna cosa no \u00e9s benefici\u00f3s per a l'habilitat de la societat de produir i reproduir, o fa que la producci\u00f3 i la reproducci\u00f3 excedeixin els l\u00edmits acceptables, desapareixer\u00e0 d'un tot de la societat. Per tant, les lleis, el govern, la religi\u00f3, els valors familiars, etc. han de ser beneficiosos per a la societat, o deixaran d'existir dins de la societat. Els materialistes culturals ignoren l'\u00e8mica (opini\u00f3 de la societat) en favor de l'\u00e8tica (observaci\u00f3 de fen\u00f2mens a trav\u00e9s de m\u00e8todes cient\u00edfics).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia d'Adasi va ser la nissaga que va governar Ass\u00edria des de potser el 1700 aC fins al 722 aC. Va ser fundada per Adasi, un dels sets usurpadors que durant uns anys abans del 1700 aC es van disputar el poder. Adasi finalment va aconseguir restar al poder (encara que per un temps segurament breu) i transmetre la corona al seu fill Belubani, que \u00e9s generalment considerat com el primer ancestre dels reis assiris.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Una l\u00ednia de temps \u00e9s un tipus de disseny gr\u00e0fic que mostra unes barres llargues coincidint amb les dates i (normalment) els esdeveniments marcats en els punts on van passar. S'utilitza per mostrar els esdeveniments al llarg d'un per\u00edode\n\nL\u00ednia de temps dels models de la fam\u00edlia Apple II", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La hist\u00f2ria de la r\u00e0dio descriu els principals passos en l'evoluci\u00f3 del mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 anomenat r\u00e0dio i de la tecnologia que el fa possible, des del descobriment de les ones electromagn\u00e8tiques fins a l'actualitat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La fam\u00edlia o casa Sommaripa \u00e9s una nissaga veneciana d'origen franc\u00e8s, que govern\u00e0 les illes gregues de Paros i Andros durant el per\u00edode de la Llatinocr\u00e0cia a les C\u00edclades. El cap de fam\u00edlia era Gaspar Sommaripa, un noble del ducat de Naxos que va esdevenir Senyor d'Andros en casar-se amb Maria Sanudo el 1390. Maria era membre de la Casa de Sanudes i filla dels ducs de l'arxip\u00e8lag Nicolau II Sanudo i Fiorenza I Sanudo. El matrimoni fou imposat pel nou duc de l'Arxip\u00e8lag, Francesc I Crispo, en compensaci\u00f3 per la p\u00e8rdua d'Andros (1383), que va entregar a la seva filla Petronela com a dot. Gaspar Sommaripa va morir el 1402 i Maria Sanudo el 1426, i Paros va ser heretada pel seu fill Crusino I Sommaripa. A la mort del marit de Petronela, Crusino va reclamar l'illa d'Andros a la cort de Ven\u00e8cia. Crusino Sommaripa va morir el 1462 concedint Paros i la Triarquia de Negroponte al seu fill gran Nicolau I Sommaripa, i l'illa d'Andros al seu altre fill Domenico Sommaripa.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Jos\u00e9 Puig y Boronat (Alcoi, 5 d'octubre de 1857 - Val\u00e8ncia, 11 de mar\u00e7 de 1927) fou un pol\u00edtic valenci\u00e0. Fou alcalde de Val\u00e8ncia, diputat i senador a les Corts Espanyoles durant la restauraci\u00f3 borb\u00f2nica.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El 79\u00e8 Regiment de Voluntaris d'Infanteria de Nova York fou un regiment militar organitzat el 20 de juny de 1856 a l'Estat de Nova York. Al principi de la Guerra Civil dels Estats Units, era un dels tres regiments que formaven la Quarta Brigada de la Primera Divisi\u00f3 de la Mil\u00edcia de l'Estat de Nova York. La Quarta Brigada, inclo\u00efa el 9\u00e8 i el 69\u00e8 Regiment d'Infanteria. El 79\u00e8 de Nova York va guanyar fama durant la Guerra Civil dels Estats Units pel seu servei en l'Ex\u00e8rcit de la Uni\u00f3.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El llinatge dels Aren\u00f3s era un llinatge valenci\u00e0 d'origen aragon\u00e8s, descendents del llinatge dels Tarazona.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Joan Fuster i Sobrepere (Barcelona, 1955) \u00e9s historiador, gestor cultural, professor universitari i pol\u00edtic catal\u00e0. Ha estat regidor de l'Ajuntament de Barcelona.\nCursa primers estudis a l'escola de Sant Felip Neri de Ciutat Vella. Es llicenci\u00e0 en Hist\u00f2ria l'any 1979 a la Facultat de Filosofia i Lletres en 1979 a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona.\nLi va ser atorgat el Premi Ciutat de Barcelona d'Hist\u00f2ria Agust\u00ed Duran i Sampere 2004, pel llibre \u201cBarcelona a la d\u00e8cada moderada (1843-1854). El projecte industrialista en la construcci\u00f3\nde l'estat centralista\u201d.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els exarcats, del grec \u1f14\u03be\u03b1\u03c1\u03c7\u03bf\u03c2 exarchos, foren territoris perif\u00e8rics de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient l'autoritat dels quals era encomanda a un governador o exarca que exercia la representaci\u00f3 civil i militar de Constantinoble als l\u00edmits de l'imperi. En les Esgl\u00e9sies cristianes Orientals, especialment en les Esgl\u00e9sies de comuni\u00f3 ortodoxa, el terme t\u00e9 dos usos clars: el representant d'un patriarca, o un bisbe que t\u00e9 autoritat sobre uns altres bisbes sense ser un patriarca (una posici\u00f3 entre patriarca i metropolit\u00e0); o, un bisbe assignat sobre un grup del fidels que encara no \u00e9s prou gran o organitzat per constituir una di\u00f2cesi o eparquia (l'equivalent d'un vicari apost\u00f2lic).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La tomba tebana coneguda com a TT308 est\u00e0 localitzada a Deir el-Bahari. Forma part de la Necr\u00f2polis tebana, situada en la riba occidental del Nil oposada a Luxor i \u00e9s una de les sis situades enfront de la rampa que du a la tomba reial. La capella es va ensorrar com a conseq\u00fc\u00e8ncia de les fortes precipitacions, i del santuari nom\u00e9s es conserven petits fragments, mentre que al seu enterrament subterrani les parets de la cambra mortu\u00f2ria estan guarnides amb imatges de la morta, i oferiments.La tomba \u00e9s el lloc de soterrament de l'antiga eg\u00edpcia Kemsit (ca. 2065 BC - 2045 / 2035 BC ), que era l'Estimada Esposa del Rei, Ornament del Rei, Sola de l'Ornament del Rei, Sacerdotessa de Hathor durant el regnat de Mentuhotep II, en l'XI dinastia. Descoberta per \u00c9douard Naville.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La hist\u00f2ria comparativa \u00e9s una branca de la hist\u00f2ria que busca semblances i difer\u00e8ncies entre dues civilitzacions en la mateixa \u00e8poca o b\u00e9 en el mateix estadi evolutiu en diferents per\u00edodes, de manera que es trobi all\u00f2 general al proc\u00e9s hist\u00f2ric i all\u00f2 particular de cada cultura. Va sorgir com a aproximaci\u00f3 a la hist\u00f2ria a partir de la Il\u00b7lustraci\u00f3, moment que afirmava que cada poble tenia un moment on deixava l'irracionalisme i passava a ser governat per la ra\u00f3 i la mdoernitat, d'aqu\u00ed l'inter\u00e8s per veure en quin estadi es trobava cada civilitzaci\u00f3. Els m\u00e8todes han estat criticats quan es pressuposa un mateix esquema per a tots els pobles, en canvi han tingut m\u00e9s \u00e8xit les hist\u00f2ries comparatives particulars, per exemple dels sistemes militars o econ\u00f2mics.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Regne d'It\u00e0lia (itali\u00e0: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificaci\u00f3 d'It\u00e0lia sota la direcci\u00f3 de Piemont-Sardenya; i exist\u00ed fins al 1946, quan els italians optaren per la rep\u00fablica. El regne va ser el primer estat a incloure tota la pen\u00ednsula It\u00e0lica des de la caiguda de l'Imperi Rom\u00e0.\nDurant l'\u00e8poca del r\u00e8gim del Partit Nacional Feixista, sota el dictador itali\u00e0 Benito Mussolini, entre 1922 i la seva destituci\u00f3 el 1943, sovint el regne va ser anomenat pels nacionalistes i pels feixistes l'Imperi Itali\u00e0 (itali\u00e0: Impero Italiano), o el Nou Imperi Rom\u00e0 (itali\u00e0: Nuovo Impero Romano, llat\u00ed: Novum Imperium Romanum), per\u00f2 aquests noms no s'empraren mai oficialment. El nom atorgat de manera m\u00e9s usual pels historiadors al Regne d'It\u00e0lia durant el mandat de Mussolini i els feixistes \u00e9s It\u00e0lia feixista. Sota el feixisme, el regne s'ali\u00e0 amb l'Alemanya nazi en la Segona Guerra mundial fins al 1943. Durant els dos darrers anys del conflicte, el Regne d'It\u00e0lia passa a formar part dels aliats, despr\u00e9s de la destituci\u00f3 de Mussolini com a primer ministre i la prohibici\u00f3 del Partit Feixista. Al nord, es form\u00e0 un estat que continu\u00e0 lluitant contra els aliats com un estat titella dels alemanys, la Rep\u00fablica Social Italiana, encap\u00e7alada encara per Mussolini i per feixistes fan\u00e0tics. Poc despr\u00e9s de la guerra, el descontentament popular port\u00e0 a la realitzaci\u00f3 d'un refer\u00e8ndum el 1946 per a decidir si It\u00e0lia continuava sent una monarquia o esdevenia una rep\u00fablica. Els italians decidiren abandonar la monarquia i fundar la Rep\u00fablica d'It\u00e0lia, que es mant\u00e9 en l'actualitat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La teoria del sistema-m\u00f3n (tamb\u00e9 coneguda com a an\u00e0lisi del sistema-m\u00f3n o la perspectiva del sistema-m\u00f3n), un enfocament multidisciplinari, \u00e9s una aproximaci\u00f3 a escala macro de la hist\u00f2ria mundial i del canvi social, posa l'accent en el que s'ha vingut a anomenar sistema-m\u00f3n (i no en els estats naci\u00f3) com a unitat prim\u00e0ria (per\u00f2 no exclusiva) de l'an\u00e0lisi social.El \"sistema-m\u00f3n\" es refereix a la divisi\u00f3 del treball a nivell interregional i transnacional, que divideix el m\u00f3n en pa\u00efsos centrals, pa\u00efsos semiperif\u00e8rics i pa\u00efsos de la perif\u00e8ria. \u00c9s en els pa\u00efsos centrals on es concentra una major habilitat, una producci\u00f3 intensiva en capital, i la resta del m\u00f3n es concentra una baixa qualificaci\u00f3, una producci\u00f3 basada en una m\u00e0 d'obra intensiva i l'extracci\u00f3 de mat\u00e8ries primeres. Aix\u00f2 refor\u00e7a constantment el domini dels pa\u00efsos centrals. No obstant aix\u00f2, el sistema t\u00e9 caracter\u00edstiques din\u00e0miques, en part com un resultat de les revolucions en la tecnologia del transport, i aix\u00ed els estats individuals poden perdre la seva posici\u00f3 (de pa\u00efsos centrals o semiperif\u00e8rics) o guanyar-la (deixant de ser semiperif\u00e8rics o perif\u00e8rics), amb el temps. Durant durant els \u00faltims segles, alguns pa\u00efsos han esdevingut pot\u00e8ncies hegem\u00f2niques mundials; com el sistema-m\u00f3n s'ha est\u00e8s geogr\u00e0ficament i s'ha intensificat econ\u00f2micament, aquest estatus ha passat dels Pa\u00efsos Baixos al Regne Unit i (m\u00e9s recentment) als Estats Units d'Am\u00e8rica.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Magnus Portus (grec antic: \u03a0\u03cc\u03c1\u03c4\u03bf\u03c2 \u039c\u03ac\u03b3\u03bd\u03bf\u03c2; llat\u00ed: Magnus Portus) fou una ciutat portu\u00e0ria de la costa de la Maurit\u00e0nia Cesariense a la via entre Gilva i Quiza. Plini el Vell la descriu com \u00abcivium Romanorum oppidum\u00bb. Correspondria a Mers el-Kebir, el port d'Oran.Est\u00e0 situada a l'actual ciutat de Bethioua, a la daira d'Arzew, a l'est d'Oran. S'hi conserva el f\u00f2rum rom\u00e0 que denota que era una ciutat important i unes foggares romanes que mostren un sistema d'irrigaci\u00f3 \u00fanic a la regi\u00f3. Les ru\u00efnes s\u00f3n visitables.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Eric John Ernest Hobsbawm CH FBA FRSL (Alexandria, Sultanat d'Egipte, Imperi Brit\u00e0nic, 9 de juny de 1917- Londres, Anglaterra, Regne Unit, 1 d'octubre de 2012) fou un historiador marxista, professor d'hist\u00f2ria contempor\u00e0nia, economia i pol\u00edtica, pensador, editor i cr\u00edtic musical brit\u00e0nic. Fou un dels historiadors m\u00e9s influents de la segona meitat del segle xx, a banda de professor em\u00e8rit d'Hist\u00f2ria Social i Econ\u00f2mica del Birkbeck College de Londres. En la historiografia dels Pa\u00efsos Catalans, Hobsbawm ha estat, amb difer\u00e8ncia, l\u2019historiador anglosax\u00f3 m\u00e9s influent.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Hernando de Talavera (Talavera de la Reina o Oropesa, prov\u00edncia de Toledo, 1428 - Granada, 14 de maig de 1507) va ser un monjo jer\u00f2nim, prior del Monestir de Santa Mar\u00eda de Prado a Valladolid, bisbe d'\u00c0vila (1485) i arquebisbe de Granada (1492), confessor i conseller d'Isabel la Cat\u00f2lica (1465), i entr\u00e0 en contacte amb Crist\u00f2for Colom, a qui ajud\u00e0 econ\u00f2micament. Escriptor menys conegut, per\u00f2 d'indubtables m\u00e8rits amb obres com \u00bfPerqu\u00e8 creure en D\u00e9u? perqu\u00e8 D\u00e9u ho mana.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La casa o dinastia de Vasa va ser la dinastia regnant a Su\u00e8cia entre el 1523 i el 1654 i a Pol\u00f2nia entre el 1587 i el 1668.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Felipe Fern\u00e1ndez-Armesto (Londres, 1950) \u00e9s un historiador brit\u00e0nic i autor de nombrosos treballs d'hist\u00f2ria.\nFernandez-Armesto va llicenciar-se i doctorar-se en Hist\u00f2ria a la Universitat d'Oxford, on va comen\u00e7ar la seva tasca com a professor universitari a la facultat d'Hist\u00f2ria Moderna. Posteriorment la seva carrera va continuar com a catedr\u00e0tic a la Universitat de Tufs i com a professor d'hist\u00f2ria global mediambiental a la Queen Mary de la Universitat de Londres. En 2009 va arribar a la Universitat de Notre Dame.\nEl 2007, va ser detingut per travessar un carrer fora del pas de vianants (jaywalking), i tractat brutalment, segons la seva versi\u00f3, per cinc policies a Atlanta (Ge\u00f2rgia).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La hist\u00f2ria ambiental o mediambiental \u00e9s l'estudi de la interacci\u00f3 humana amb el m\u00f3n natural al llarg del temps, posant en relleu el paper actiu de la natura en la seva influ\u00e8ncia amb els afers humans i com aquests darrers poden influir en el medi natural. Quan aquest rang temporal s'estudia fora de la pres\u00e8ncia humana a la Terra, els estudis d'aquesta relaci\u00f3 es coneixen com a paleoclim\u00e0tics, paleobot\u00e0nics o paleoecol\u00f2gics en general, sense vincular-se amb estudis estrictament hist\u00f2rics.\nCom a disciplina, la hist\u00f2ria ambiental sorg\u00ed als Estats Units dins el moviment ecologista del 1960 a 1970. Gran part del seu impuls es deu a l'\u00edmpetu de les preocupacions mediambientals en l'actualitat. Els estudis acad\u00e8mics se centraren en q\u00fcestions de conservaci\u00f3, per\u00f2 s'han ampliat per incloure-hi una hist\u00f2ria social i cient\u00edfica m\u00e9s general que tract\u00e9s temes de ciutats, poblaci\u00f3 o desenvolupament sostenible. En la mesura que tota la hist\u00f2ria es produeix en el m\u00f3n natural, la hist\u00f2ria ambiental tendeix a centrar-se en escales de temps, zones geogr\u00e0fiques o temes clau. Tamb\u00e9 \u00e9s una \u00e0rea fortament multidisciplin\u00e0ria que compr\u00e9n de forma \u00e0mplia les ci\u00e8ncies humanes i naturals.\nEl concepte d'hist\u00f2ria ambiental es pot dividir en tres components principals. El primer, la natura en si mateixa i el seu canvi al llarg del temps. Inclou l'impacte f\u00edsic dels \u00e9ssers humans en el planeta Terra sobre la terra, aigua, atmosfera i biosfera. El segon aspecte versa sobre com els \u00e9ssers humans utilitzen la natura. Tracta sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies mediambientals en la poblaci\u00f3 creixent, una tecnologia m\u00e9s efica\u00e7, i el canvi en els patrons de la producci\u00f3 industrial i el consum. Altres temes clau s\u00f3n la transici\u00f3 de comunitats de ca\u00e7adors recol\u00b7lectors n\u00f2mades a l'agricultura, en el que es coneix com a Revoluci\u00f3 neol\u00edtica, els efectes de l'expansi\u00f3 colonial i dels assentaments, i les conseq\u00fc\u00e8ncies mediambientals i humanes de les revolucions industrials i tecnol\u00f2giques. Finalment, els historiadors del medi ambient estudien com les persones consideren la natura -com les actituds, creences i valors influeixen en la interacci\u00f3 amb la natura, especialment en forma de mites, religi\u00f3 i ci\u00e8ncia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Massacre dels Llatins (grec: \u03a3\u03c6\u03b1\u03b3\u1f74 \u03c4\u1ff6\u03bd \u039b\u03b1\u03c4\u03af\u03bd\u03c9\u03bd, Sfag\u00ed ton Lat\u00ednon; itali\u00e0: Massacro dei Latini) fou una massacre dels habitants cat\u00f2lics (dits \u00abllatins\u00bb) de Constantinoble, la capital de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient, l'abril del 1182. Despr\u00e9s de la mort de Manuel I Comn\u00e8 el setembre del 1180, essent el seu fill i successor Aleix II Comn\u00e8 menor d'edat, el poder havia quedat en mans d'una reg\u00e8ncia encap\u00e7alada per l'emperadriu mare, Maria d'Antioquia. Les tend\u00e8ncies occidentalitzants de Maria, juntament amb el tracte de favor que dispensava als mercaders llatins i els esc\u00e0ndols que havia protagonitzat amb el seu amant, havien alimentat el ressentiment de la poblaci\u00f3 constantinopolitana envers els venecians, els genovesos i altres llatins. El 1182, el cop d'estat reeixit d'un dels cosins de Manuel, Andr\u00f2nic Comn\u00e8, fou el detonant perqu\u00e8 totes les tensions i tota la xenof\u00f2bia acumulades durant aquest temps es desfermessin en una espirall de viol\u00e8ncia desmesurada. La turba cal\u00e0 foc a les cases, els hospitals i les esgl\u00e9sies dels llatins. Gaireb\u00e9 tots els habitants cat\u00f2lics de la ciutat perderen la vida en aquest tumult, incloent-hi les dones, els infants, els ancians i fins i tot els convalescents. El legat papal fou decapitat i el seu cap fou arrossegat pels carrers lligat a la cua d'un gos.\nLa massacre contribu\u00ed al clima de desconfian\u00e7a m\u00fatua que dues d\u00e8cades m\u00e9s tard desembocaria en el saqueig de Constantinoble durant la Quarta Croada.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Facultat de Geografia i Hist\u00f2ria de la Universitat de Barcelona va ser inaugurada oficialment en el seu nou empla\u00e7ament l'any 2006, tot i que no va resultar completament operativa fins a principis de l'any 2007. \u00c9s un projecte de l'estudi Cirici & Bass\u00f3 Arquitectura. Pr\u00e8viament la facultat estava situada al Campus Sud de l'avinguda Diagonal, en uns terrenys que actualment s'estan habilitant per a ampliar el Parc Cient\u00edfic de Barcelona. Aquest trasllat des de l'avinguda Diagonal al barri del Raval es va dur a terme durant l'estiu de l'any 2006 juntament amb la Facultat de Filosofia. Actualment, s'hi imparteixen els nous graus de Geografia, Hist\u00f2ria, Hist\u00f2ria de l'art, Antropologia i Arqueologia, aix\u00ed com diversos programes de doctorat i m\u00e0sters.\nDes del 2017 la facultat compr\u00e8n els seg\u00fcents departaments:\n\nGeografia (Antics departaments de \"Geografia Humana\" i \"Geografia F\u00edsica i An\u00e0lisi Geogr\u00e0fica Regional\")\nAntropologia Social (Antic departament d'Antropologia Cultural i Hist\u00f2ria d'Am\u00e8rica i d'\u00c0frica)\nHist\u00f2ria i Arqueologia (Antics departaments de \"Prehist\u00f2ria, Hist\u00f2ria Antiga i Arqueologia\", \"Hist\u00f2ria Medieval, Paleografia i Diplom\u00e0tica\", \"Hist\u00f2ria Moderna\" i \"Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia\")\nHist\u00f2ria de l'ArtEls departaments s\u00f3n les unitats b\u00e0siques de doc\u00e8ncia i de recerca de la Universitat. S'encarreguen d'organitzar i desenvolupar la recerca i els ensenyaments propis de la seva \u00e0rea de coneixement respectiva en un o m\u00e9s centres.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Fam\u00edlia D\u00fcben\n\nAndreas D\u00fcben (pare), (L\u00fctzen, Sax\u00f2nia, 1558 - Leipzig, 1625.\nAndreas D\u00fcben (fill), (Wurzen o Leipzig, 1579 - Estocolm, 7 de juliol de 1662\nGustav D\u00fcben (Estocolm, (Su\u00e8cia), 1624/26 - idem. 19 de desembre de 1690), era fill d'Andreas (fill).\nGustav D\u00fcben (fill), (Estocolm, 9 de maig de 1659 - idem, 5 de desembre de 1726), era fill de Gustav\nAndreas D\u00fcben (III), (Estocolm, 28 d'agost de 1673 - idem. 23 d'agost e 1738), era fill de Gustav D\u00fcben", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El terme historicitat s'empra en filosofia de la hist\u00f2ria per designar la caracter\u00edstica de tot all\u00f2 que \u00e9s hist\u00f2ric. El concepte s'usa en ci\u00e8ncies socials en dos sentits ben diferents: d'una banda all\u00f2 que \u00e9s hist\u00f2ric s'oposa al que \u00e9s m\u00edtic o llegendari. La historicitat es caracteritza pel fet que pot ser testimoniada per documents. Epistemol\u00f2gicament, nom\u00e9s hi ha hist\u00f2ria si ha document. En aquest sentit un historiador pot q\u00fcestionar la historicitat de la Guerra de Troia, un te\u00f2leg pot posar en dubte la historicitat de Jes\u00fas o un folklorista pot ironitzar sobre la llegenda d'Eul\u00e0lia de Barcelona, per posar uns exemples, en la mesura que s\u00f3n fets poc o mal documentats.\nEn un segon sentit, ontol\u00f2gic, m\u00e9s propi de la filosofia de la historia, la historicitat \u00e9s una caracter\u00edstica pr\u00f2pia de tots els humans i una condici\u00f3 a priori necess\u00e0ria de la vida humana, en tant que inscrita en el temps. La historicitat constitueix la manera en qu\u00e8 els humans es despleguen en el temps i determina la consci\u00e8ncia que en tenen. En aquest sentit el debat sobre la historicitat \u00e9s un element central en l'historicisme.\nPer\u00f2 mentre l'historicisme habitualment propugna la depend\u00e8ncia absoluta del passat respecte al present, la historicitat \u00e9s din\u00e0mica: la forma com un col\u00b7lectiu ent\u00e9n la seva realitat hist\u00f2rica condiciona la seva identitat i es reinterpreta peri\u00f2dicament. Segons Dilthey (a la Teoria de les concepcions del m\u00f3n): En la historicitat aquest tipus immutable que era l'home desapareix com fos en el proc\u00e9s que \u00e9s la hist\u00f2ria. (G.S. VIII, p. 6).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els \u00c0ngel, en grec medieval \u1f0c\u03b3\u03b3\u03b5\u03bb\u03bf\u03c2, van ser una fam\u00edlia noble grega que van proporcionar tres emperadors de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient i van governar entre el 1185 i el 1204. Des del segle xiii al xiv, una branca de la fam\u00edlia va governar el Despotat de l'Epir, Tess\u00e0lia i Tessal\u00f2nica amb el nom de Comn\u00e8 Ducas.\nEl llinatge va ser fundat per Constant\u00ed \u00c0ngel, un noble menor de Filad\u00e8lfia, a Anat\u00f2lia (actualment Ala\u015fehir), que es va casar amb Teodora Comn\u00e8, filla de l'emperador Aleix I Comn\u00e8 i d'Irene Ducas. Segons l'historiador del segle xii, Joan Zonar\u00e0s, Constant\u00ed era valent, h\u00e0bil i guapo, per\u00f2 de baix origen. El cognom de la fam\u00edlia, \u00ab\u00c0ngel\u00bb, s'acostuma a dir que derivava del mot grec que vol dir '\u00e0ngel', per\u00f2 aquesta etimologia no es troba testificada en \u00e8poca bizantina, i \u00e9s possible que el seu nom derivi d'A[n]gel, un districte a prop d'Amida a l'Alta Mesopot\u00e0mia.\nEl tercer fill de Constant\u00ed, Andr\u00f2nic Ducas \u00c0ngel, va ser el progenitor de la dinastia imperial dels \u00c0ngel. El 1185, el fill d'Andr\u00f2nic, Isaac II \u00c0ngel va deposar Andr\u00f2nic I Comn\u00e8 i es va proclamar emperador. Irene \u00c0ngel, filla d'Isaac II \u00c0ngel, es va casar amb Felip de Su\u00e0bia, rei germ\u00e0nic. Les seves filles es van casar amb diverses fam\u00edlies reials i principesques d'Europa occidental. Moltes de les fam\u00edlies aristocr\u00e0tiques d'Europa s\u00f3n, descendents dels \u00c0ngel. Isaac va ser deposat pel seu germ\u00e0 Aleix III \u00c0ngel, que al seu torn va ser derrocat per Aleix IV \u00c0ngel amb l'ajuda, quan va arribar a Constantinoble, de la Quarta Croada. Sota el regnat corrupte i dissolut de la dinastia dels \u00c0ngel, l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient es va deteriorar i aviat va caure presa de croats i venecians.\nEls emperadors pr\u00f2piament dits de la Dinastia dels \u00c0ngels van ser:\n\nIsaac II \u00c0ngel, emperador del 1185 al 1195.\nAleix III \u00c0ngel, emperador del 1195 al 1203, germ\u00e0 d'Isaac, a qui va destronar.\nAleix IV \u00c0ngel, fill d'Isaac. Destronat pels creuats.Tamb\u00e9 es considera de la Dinastia Aleix V Murzufle, breument emperador l'any 1204, casat amb Eud\u00f2xia, una filla d'Aleix III.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els barm\u00e0quides (al-Baramika o al-Barmak) fou un fam\u00edlia iraniana de secretaris i visirs dels primers califes abb\u00e0ssides. El seu nom deriva de Barmak, portat per l'ancestre i que m\u00e9s aviat era el t\u00edtol del gran sacerdot del temple de Nawbahar a prop de Balkh que ocupava una \u00e0rea de 1500 km\u00b2, terrenys que van restar possessi\u00f3 de la fam\u00edlia. Nawbahar havia estat destru\u00eft pels \u00e0rabs el 663; l'historiador persa at-Tabar\u00ed diu que el pr\u00edncep local Nizak Tarkhan encara hi va pregar el 709/710; no fou reconstru\u00eft quan es va restaurar Balkh despr\u00e9s del 725. Segons la llegenda, el darrer Barmak va anar el 725 a la cort de Bagdad i es va fer musulm\u00e0, per\u00f2 \u00e9s possible que els primers conversos foren en realitat els seus fills.\nMembres destacats de la fam\u00edlia foren:\n\nKh\u00e0lid ibn Barmak, fill del darrer Barmak\nYahya ibn Kh\u00e0lid\nal-Fadl ibn Yahya\nJ\u00e0far ibn Yahya\nMuh\u00e0mmad ibn Yahya\nMussa ibn Yahya, governador de Sind, mort el 836\nImran ibn Mussa, governador de Sind, el 836\nMuh\u00e0mmad ibn Kh\u00e0lid, h\u00e0jibLa seva caiguda es va produir a la darreria de gener del 803 quan el califa Harun ar-Raixid, cansat de la seva tutela, va fer matar el visir J\u00e0far, arrest\u00e0 els altres, i els seus b\u00e9ns foren expropiats.\n\n", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Una hist\u00f2ria de les enciclop\u00e8dies hauria de presentar un recull de les obres esmentades i de treballs de car\u00e0cter semblant, amb independ\u00e8ncia del t\u00edtol original. La possibilitat te\u00f2rica d'escriure una obra que resum\u00eds una part de tots els coneixements va comen\u00e7ar amb la invenci\u00f3 de l'escriptura. Els primers assajos foren molt posteriors, en forma de manuscrits. La impremta va permetre l'edici\u00f3 i la popularitzaci\u00f3 de veritables enciclop\u00e8dies.\nLa fotografia i el cinema eixamplaren les possibilitats de les publicacions enciclop\u00e8diques, permetent oferir imatges est\u00e0tiques o en moviment. L'actual era digital posa a l'abast de molta gent enciclop\u00e8dies antigues o modernes, pr\u00e8viament editades en paper. I tamb\u00e9, i encara m\u00e9s important, l'edici\u00f3 de veritables enciclop\u00e8dies digitals amb formats diversos i no subjectes a molts dels condicionants de les tradicionals enciclop\u00e8dies de paper.\nEl mot enciclop\u00e8dia procedeix del grec k\u00fdklos ('cicle') i paid\u00e9ia ('educaci\u00f3'), i significa 'cicle del saber'. El mot fou introdu\u00eft en l'accepci\u00f3 actual per Paul Scalich en la seva obra Encyclopaedia, seu Orbis disciplinarum (1559).\nAquest article presenta una llista, ordenada cronol\u00f2gicament, de diverses enciclop\u00e8dies, diccionaris enciclop\u00e8dics i obres de car\u00e0cter general.\n\nLes dates poden ser aproximades. No sempre \u00e9s possible oferir la data de la primera edici\u00f3 i algunes obres antigues no disposen d'una data concreta.\nLa llista nom\u00e9s \u00e9s representativa, de cap manera exhaustiva.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La demografia hist\u00f2rica \u00e9s una disciplina de la hist\u00f2ria, complement per a l'an\u00e0lisi hist\u00f2rica, que utilitza m\u00e8todes quantitatius o qualitatius per estudiar la poblaci\u00f3 en un determinat moment hist\u00f2ric. Tal com reflexiona Pierre Goubert \"Com el seu nom indica, la hist\u00f2ria demogr\u00e0fica (o demografia hist\u00f2rica) neix d'un casament entre la hist\u00f2ria, disciplina liter\u00e0ria que se sent cient\u00edfica, i la demografia, disciplina que s'anomena cient\u00edfica, i en la qual l'aspecte matem\u00e0tic i estad\u00edstic \u00e9s molt important\".\nEl marc cronol\u00f2gic de la demografia hist\u00f2rica es delimit\u00e0 per E.A. Wrigley al Regne Unit, entre 1538 i 1837, \u00e8poca en qu\u00e8 els registres parroquials s\u00f3n la principal base documental. Al nostre pa\u00eds, tant els estudis d'hist\u00f2ria demogr\u00e0fica com els de demografia hist\u00f2rica, abasten des dels primers registres de poblaci\u00f3 existents fins al cens de 1857. Per tant, el coneixement del volum d'homes i de dones anterior a aquest any s'ha de fonamentar en els censos, fogatges i altres recomptes de poblaci\u00f3 (si b\u00e9 la finalitat dels quals no era \u00fanicament la de con\u00e8ixer el nombre d'habitants, per\u00f2 s\u00f3n, malgrat tot, les \u00faniques dades globals que es tenen) que s\u00f3n deficients i criticables en molts aspectes. Aix\u00ed, tant la demografia hist\u00f2rica com la hist\u00f2ria demogr\u00e0fica s'ocuparien, doncs, de l'estudi de les poblacions abans de l'aparici\u00f3 dels censos estad\u00edstics contemporanis (\u00e8poca preestad\u00edstica).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Gefireus (en grec \u0393\u03b5\u03c6\u03c5\u03c1\u03b1\u1fd6\u03bf\u03b9, Gephyra\u00edoi), tamb\u00e9 coneguts en llat\u00ed com els Gephyraei, foren una fam\u00edlia o clan atenenc a qu\u00e8 van pert\u00e0nyer Harmodi i Aristogit\u00f3. Segons ells mateixos deien, eren originaris d'Er\u00e8tria i Her\u00f2dot els assigna ascend\u00e8ncia fen\u00edcia. D'acord amb la tradici\u00f3, haurien seguit Cadme a Be\u00f2cia, on haurien obtingut el territori de Tanagra, del qual foren expulsats pels beocis, i aleshores es van traslladar a Atenes, on van obtenir la ciutadania. Es van establir a la vora del riu Cef\u00eds, que separava el territori d'Atenes del d'Eleusis.\nSegons l'Etymologicon Magnum, el seu nom derivaria d'un pont (en grec \u03b3\u03ad\u03c6\u03c5\u03c1\u03b1, g\u00e9phyra) en aquest riu, per\u00f2 aix\u00f2 sembla descartat, ja que la paraula \u03b3\u03ad\u03c6\u03c5\u03c1\u03b1 \u00e9s posterior.\nVan construir temples a Atenes, especialment el de Dem\u00e8ter Aquea, el culte de la qual sembla que van portar de Be\u00f2cia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Front d'Alliberament del S\u00e0hara o m\u00e9s correctament el \"Front d'Alliberament de Saguiet El Hamra i Rio de Oro\", \u00e9s un moviment nacionalista del S\u00e0hara sorgit el 1968 com a continuaci\u00f3 del moviment Al-Muslim fundat el 1967. Poc despr\u00e9s de la fundaci\u00f3, el 1969, va \u00e9sser absorbit per l'Organitzaci\u00f3 de Vanguardia per l'alliberament de Saguia el Hamra i R\u00edo de Oro a la que s'esmentava simplement com \"el Partit\" i el l\u00edder de la qual fou Mohamed Sidi Ibrahim Basir (alias Basiri) que va desapar\u00e8ixer el 1970 despr\u00e9s de ser detingut pels espanyols.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Ma\u00e7a Li\u00e7ana, Ma\u00e7a de Li\u00e7ana o Maza Lizana \u00e9s un llinatge de rics-homes i senyors establerts al Regne de Val\u00e8ncia arran de la conquesta per Jaume I.\nEntre els seus dominis, van ostentar els senyorius de Moixent, Novelda, Mon\u00f2ver, la Font de la Figuera o Xinosa, entre altres.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Reenviament relatiu a la secessi\u00f3 del Quebec \u00e9s un dictamen de la Cort Suprema del Canad\u00e0 de l'any 1998 en relaci\u00f3 amb la legalitat, en el dret canadenc, d'una secessi\u00f3 unilateral del Quebec respecte del Canad\u00e0.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Llista de les lleis romanes m\u00e9s representatives, s'anomenen, normalment, pels personatges que les van proposar; els noms de les lleis es donen com a norma general en llat\u00ed:\n\nAcilta de coloniis deducendis.\nActlia, vegeu Repetundae\nAcilia Calpurnia, vegeu tamb\u00e9 Ambitus\nAcilia de coloniis deducendis\nAcilia repetundarum\nAcilia Minutia\nLex Aebutia de formulis\nLex Aebutia de magistratibus extraordinariis\nAelia\nAelia de coloniis deducendis.\nAelia de jure comitiorum\nAelia Sanctia\nAelia Sentia\nAelia de Statilio\nAemilia Baebia, vegeu Baebia Aemilia\nAemilia de censoribus\nAemilia cibaria, vegeu tamb\u00e9 lleis sumptu\u00e0ries\nAemilia Lepidi, vegeu tamb\u00e9 lleis sumptu\u00e0ries\nAemilia Scauri, vegeu tamb\u00e9 lleis sumptu\u00e0ries\nAemilia de terminis\nAgrariae. Hi va haver diverses lleis agr\u00e0ries:\nlex Apuleia agraria\nLex Cassia agraria\nLex Cornelia agraria\nLex Flaminia agraria\nlex Flavia agraria\nLex Julia agraria\nLex Licinia agraria\nLex Mamilia agraria\nLex Sempronia agraria\nLex Servilia agraria\nLex Thoria agraria\nAmbitus o suborn\nAmpia o Ampia Labiena\nAnnales leges\nAntia sumptuaria, vegeu tamb\u00e9 lleis sumptu\u00e0ries\nAntistia de sufragiis\nAntonia de suffragiis\nAntonia de thermensibus\nAntoniae, proposades per Marc Antoni.\nAntonia de dictadura\nAntonia judiciaria\nAntonia de nomine mensis Julii\nAntonia de majestatis\nAntonia de sacerdotiis\nApuleia, llei que establia garanties pels que pagaven per damunt de la seva part.\nApuleia agraria, llei proposada pel trib\u00fa de la plebs Luci Apuleu Saturn\u00ed l'any 101 aC.\nApuleia de auro tholosano\nApuleia de coloniis deducendis.\nApuleia frumentaria, llei proposada pel trib\u00fa de la plebs Luci Apuleu Saturn\u00ed l'any 101 aC sobre el luxe\nApuleia de majestatis, vegeu tamb\u00e9 Majestas\nApuelia de Metello\nAquilia, llei sobre les accions per reclamar danys\nAquilia de dolo malo\nAternia Tarpeia\nAtia de sacerdotiis\nAtelia Marcia\nAtilia, llei relacionada amb la tutoria\nAtilia de dedititiis\nAtilia Martia\nAtinia de tribunis\nAtinia de usucapionibus\nAufidia de ambitu, vegeu tamb\u00e9 Ambitus\nAufidia de feris africanis\nAurelia judiciaria\nAurelia tribunicia o Aurelia de tribunis plebis\n\nLeges Baebiae, establertes pels c\u00f2nsols Marc Bebi T\u00e0mfil i Publi Corneli Ceteg l'any 192 aC.\nBaebia Aemilia\nBaebia Cornelia de ambitu, vegeu tamb\u00e9 Ambitus\nBaebia de praetoribus\n\nCaduciaria, vegeu Julia et Papia Poppaea\nCaecilia de censoribus\nCaecilia de fullonibus\nCaecilia de vectigalibus\nCaecilia Didia\nCaecilia de iure italiae\nCaecilia, llei establerta per Publi Sul\u00b7la i Publi Autroni Pet\nCaecilia repetundarum, vegeu Calpurnia de repetundis\nCaecilia de suffragiis\nCaelia tabellaria, vegeu tamb\u00e9 lleis tabel\u00b7l\u00e0ries\nCallidia de Metello\nCalpurnia de ambitu\nCalpurnia de condictione\nCalpurnia de repetundis\nCanuleia\nCassia, nom de diverses lleis.\nCassia agraria, llei agr\u00e0ria proposada pel c\u00f2nsol Espuri Cassi Viscel\u00b7l\u00ed l'any 486 aC.\nCassia de Pauli triumpho\nCassia de senatu\nCassia de senatu suplendo\nCassia de suffragiis o Cassia tabellaria, vegeu tamb\u00e9 lleis tabel\u00b7l\u00e0ries\nCassia Terentia frumentaria, vegeu tamb\u00e9 lleis frument\u00e0ries\nCincia\nClaudia (tutela leg\u00edtima)\nClaudia de colonia Novi Comi\nClaudia de comitiis\nClaudia de foenore\nClaudia de liberale causa\nClaudia de re nummaria\nClaudia de senatoribus o Claudia de senaturum quaestu\nClaudia de sociis\nClaudia de senatu cooptando haesinorum.\nClaudia de tutelis\nClodiae, lleis aprovades per diversos plebiscits proposats per Publi Clodi Pulcre quan era trib\u00fa de la plebs l'any 58 aC\nClodia de auspiciis\nClodia de censoribus, vegeu Caecilia de censoribus\nClodia de civibus romanis interemptis\nClodia de collegiis\nClodia de comitiis\nClodia frumentaria\nClodia de injuris publicis\nClodia de intercessione\nClodia de Pessinumtio sacerdotio\nClodia de sodalitatibus o de collegiis\nClodia de libertinorum suphragiis.\nClodia de Marcus Tullius\nClodia de provinciis\nClodia de rege ptolemaeo et de exsulibus byzantinis.\nClodia de vi\nCoelia, vegeu Caelia\nCommissoria lex\nCorneliae, s\u00f3n una s\u00e8rie de lleis romanes dictades per diferents membres de la Gens Corn\u00e8lia durant la rep\u00fablica Romana.Cornelia agraria\nCornelia de captivis\nCornelia de civitate o Cornelia de municipiis\nCornelia de falsis\nCornelia de injuriis\nCornelia judiciaria\nCornelia de judiciis corruptis\nCornelia de legatis magistratuum provincialium\nCornelia de limitibus\nCornelia de lusu\nCornelia de magistratibus\nCornelia de majestatis\nCornelia monetaria\nCornelia de plagiariis\nCornelia de proscriptiones et proscriptis\nCornelia de provinciis ordinandis.\nCornelia de provinciarum magistratibus\nCornelia de parricidis, vegeu Cornelia de sicariis et veneficis\nCornelia de questoribus\nCornelia de rejectione judicum.\nCornelia de repetundis.\nCornelia de sacerdotiis\nCornelia de sententia ferenda. Probablement era part de la lex Cornelia judiciaria.\nCornelia de sicariis et veneficis\nCornelia de Sponsoribus\nCornelia de sumptibus vegeu tamb\u00e9 lleis sumptu\u00e0ries\nCornelia sumptuaria vegeu tamb\u00e9 lleis sumptu\u00e0ries\nCornelia testamentaria, vegeu Cornelia de falsis\nCornelia tribunicia o Cornelia de tribunis\nCornelia unciaria, llei sobre ls rebaixes dels tipus d'inter\u00e8s.\nCornelia de vadimonio, sobre la compareixen\u00e7a ala tribunals.\nCornelia de vi publica\nAltres Leges Corneliae\nCornelia de bello Antiochi\nCornelia de Caius Marius\nCornelia de jurisdictiones praetorum\nCornelia de Marcus Tullius\nCornelia de Novis tabellis o Cornelia de novus tabulis\nCornelia de patriciis\nCornelia de soluto legibus\nCornelia Baebia de ambitu\nCornelia et Caecilia de Cn. Pompeio\nCornelia Fulvia\nCottia, vegeu Aurelia judiciaria\nCuria\nCuriata lex de imperio, vegeu llei curiada\nCuriata lex de adoptione.\n\nDecemviralis, vegeu Lleis de les dotze taules\nDecia de duumviris navalibus.\nDecimaria\nDidia de trinundinus, vegeu Caecilia Didia\nDidia sumptuaria vegeu tamb\u00e9 lleis sumptu\u00e0ries\nDomitia de sacerdotiis\nDuilia\nDuilia Maenia\nDuilia Maenia de unciario foenore\nDuodecim tabularum (Lleis de les dotze taules)\n\nFabia agraria\nFabia de ambitu\nFabia plagiariis\nFabia de numero sectatorum.\nFabia de terminis, vegeu Mamilia de limitibus\nFalcidia\nFannia sumptuaria, vegeu tamb\u00e9 lleis sumptu\u00e0ries\nFannia, vegeu Junia de peregrinis\nFlaminia o Flaminia agraria\nFlavia agraria\nFlavia de Tusculanis\nFrumentariae, vegeu lleis frument\u00e0ries\nFufia o Fufia de religione, datada l'any 61 aC, va ser un privilegium relacionat amb el judici de Publi Clodi\nFufia de comitiis\nFufia judiciaria, nom\u00e9s la menciona Di\u00f3 Cassi. Tractava sobre el secret del vot dels decurions\nFulvia\nFuria de aedilibus\nFuria Atilia\nFuria Caninia o Fusia Caninia\nFuria de faenore.\nFuria de iura campanorum\nFuria de sponsoribus, regulava els drets del fiador, el que assumia el deute d'un altre.\nFuria testamentaria o Fusia testamentaria\nFusia de comitiis\nFusia de comitiis tributis\n\nGabinia de nocturnis coetibus\nGabinia de piratis\nGabinia de Senatu\nGabinia de suffragiis\nGabinia tabellaria, vegeu tamb\u00e9 lleis tabel\u00b7l\u00e0ries\nGabinia de usuris\nGellia Cornelia\nGenutia Aemilia\nGenutia de consolibus\nGenutia de faenore\nGenutia de magistratibus\nGlaucia\nGlicia\n\nHieronica\nHirtia de pompeianis.\nHoratia de Caia Terratia\nHoratia de magistratibus\nHoratia de provocatione\nHoratia Valeria\nHortensia de nundinis\nHortensia de plebiscitis.\nHostilia de furtis\n\nIcilia\nIcilia de Aventino monte\nIcilia de tribunis\n\nJuliae, eren les lleis que van ser aprovades en temps de Juli C\u00e8sar i d'Octavi (August)\nJulia de adulteriis\nJulia agraria\nJulia de ambitu\nJulia de annona.\nJulia de bonis cedendis o Julia de cessione bonorum\nJulia caducaria, vegeu Julia et Papia Poppaea\nJulia de caede et veneficio, vegeu Julia de vi publica\nJulia de civitate italis\nJulia de colonis\nJulia de fenore, o Julia de pecuniis mutuis o Julia de pecuniis creditis\nJulia de fundo dotali, vegeu Julia de adulteriis\nJulia judiciaria\nJulia de liberis legationibus.\nJulia de limitibus\nJulia de majestatis.\nJulia de manumissionibus\nJulia de maritandis ordinibus, vegeu Julia et Papia Poppaea\nJulia Miscella\nJulia municipalis\nJulia de modo credendi possidendique intra Italiam\nJulia de modo pecuniae possidendae\nJulia et Papia Poppaea\nJulia de patronorum numero\nJulia de peculatus\nJulia et Plautia\nJulia Papiria\nJulia de provinciis\nJulia de publicanis\nJulia proscriptorum\nJulia repetundarum\nJulia de residuis\nJulia de sacerdotiis.\nJulia de sacrilegis\nJulia Sempronia\nJulia sumptuaria\nJulia theatralis\nJulia et Titia\nJulia de usucapionibus\nJulia de veneno\nJulia de vi publica\nJulia de vi privata\nJulia vicesimaria, o Julia de vicesima haeritatum\nJunia de Italia incolenda\nJunia de legibus militaribus\nJunia Licinia, vegeu Licinia Junia\nJunia Norbana\nJunia de peregrinis\nJunia Petronia o Junia Patronia\nJunia de regio et consulare imperio\nJunia repetundarum\nJunia Velleia\n\nLabiena\nLaetoria, llei sobre la curatela\nLaetoria de plebeii magistratibus\nLicinia Aebutia, vegeu Aebutia Licinia\nLicinia Cassia\nLicinia de foenore\nLicinia Junia\nLicinia de ludis Apollinaribus.\nLicinia de magistratibus\nLicinia Mucia o Licinia Mucia de civibus regundis\nLicinia de sacerdotiis.\nLicinia de sodalitiis\nLiciniae-Sextiae, proposades pels tribuns Gai Licini Calvus Estol\u00f3 i Luci Sexti Sext\u00ed Later\u00e0, que establien l'abolici\u00f3 dels tribuns amb potestat consular a l'antiga Roma. Permetien l'acc\u00e9s dels plebeus a moltes magistratures.\nLicinia Sextia de agrorum\nLicinia Sextia de foenore\nLicinia Sextia de magistratibus\nLicinia Sextia de sacerdotibus\nLicinia sumptuaria, vegeu lleis sumptu\u00e0ries\nLicinia de creandis triumviris epulonibus, creava el triumvir epul\u00f3\nLiviae, lleis instades per Marc Livi Drus, trib\u00fa de la plebs l'any 91 aC.\nLivia de colonis\nLivia de decemviris\nLivia frumentaria\nLivia judiciaria\nLivia de re nimaria\nLivia de sociis\nLivia de vectigalibus\nLutatia de vi\n\nMaenia de autoritate patrum\nMaenia de civitate\nMaenia de comitiis\nDe magistris aquarum\nMamilia de coloniis\nMamilia de limitibus o Mamilia finium regundorum\nMamilia de senatoribus o Mamilia de Jugurthae fautoribus\nManilia de epulonibus\nManilia de bello Mithridatico\nManilia de suffragiis o Manilia de libertinorum suffragiis\nManilia de vicesima manumisorum, vegeu Manlia de vicesima manumisorum\nManiliae, una s\u00e8rie de reglaments, normes o lleis establerts per Marc Manili quan va ser c\u00f2nsol l'any 149 aC\nManlia de Caius Marius\nManlia de vicesima manumisorum\nMartia, cap a l'any 352 aC \"ad versus feneratores\" (contra els usurers).\nMartia agraria\nMartia Atinia\nMartia de liguribis.\nMartia de statellis\nMartia de magistratibus\nMaria de re numaria\nMaria de suffragiis o Maria de ambitus\nMaria Porcia\nMarita, vegeu Julia et Papia Poppaea\nMemmia\nMemmia de calumniatoribus, vegeu Remmia\nMemmia de reis postulandis\nMenenia Sextia\nMensia\nMessia.\nMetelia\nMetelia de fullonibus, vegeu Caecilia de fullonibus\nMetilia\nMilitaris sacrata\nMinucia\nMinucia de triumviris mensariis\nMuneralis, vegeu Cincia\n\nNervae agraria.\nNumae\n\nOctavia\nOgulnia\nOppia, vegeu tamb\u00e9 lleis frument\u00e0ries\nOptima\nOrquia, vegeu tamb\u00e9 lleis sumptu\u00e0ries\nOthonia\nOvinia\n\nPacuvia\nPaetelia de ambitu\nPaetelia Papiria\nPaetillia de pecunia regis Antiochi\nPaetinia de servis, vegeu Junia Petronia\nPagana\nPapia decimaria, vegeu Julia et Papia Poppaea\nPapia de civitate, vegeu Papia de peregrinis\nPapia de incestu vestalium\nPapia de jure patronatus, vegeu Julia et Papia Poppaea\nPapia de peregrinis\nPapia Poppea, vegeu Julia et Papia Poppaea\nPapia de sociis et nomine latino\nPapia de vestalibus\nPapilia, vegeu Papia de vestalibus\nPapiria de assibus\nPapiria de civitate\nPapiria de consecratione\nPapiria Julia de mulctanum aestimatione\nPapiria de nexi, vegeu Paetelia Papiria\nPapiria Paetelia, vegeu Paetelia Papiria\nPapiria Plautia, vegeu Plautia Papiria\nPapiria de sacramento, vegeu Papiria de consecratione\nPapiria tabellaria\nPapiria de triumviris capitalibus\nPapiria de tribunis plebis\nPedia de vi Caesaris interfectoribus\nPeducaea de incestu\nPeducaea de limitibus\nPennia de peregrinis, vegeu Petronia de peregrinis\nPesulania\nPetreia\nPetronia de peregrinis\nPetronia de servis, vegeu Junia Petronia\nPinaria de ambitu\nPinaria annalis, va ser una antiga llei romana aprovada l'any 130 aC a proposta del trib\u00fa de la plebs Marc Pinari Posca. Formava part de les Annales leges segons Cicer\u00f3. El seu contingut \u00e9s una inc\u00f2gnita i nom\u00e9s se sap que va portar a fortes discussions abans de ser aprovada.\nPinaria Furia\nPlaetoria, vegeu Laetoria\nPlaetoria de praetore urbano o Plaetoria de jure dicundo\nPlautia de vi publica\nPlautia judiciaria\nPlautia de Reditu Lepidanorum\nPlautia Papiria\nPlotia agraria\nPlotia de exulibus\nPoblicia\nPompeiae, diverses lleis establertes per Gneu Pompeu Magne\nPompeia de ambitu\nPompeia de civitate\nPompeia judiciaria\nPompeia de jure magistratum o Pompeia de magistratibus\nPompeia de magistratibus bithyniorum\nPompeia de parricidiis\nPompeia de provinciis\nPompeia de tribunis\nPompeia de vi\nPopilia de vestalibus\nPorciae de capite civium\nPorcia de provinciis\nPublicia de cereis o Publicia de sponsoribus\nPublicia de lusu\nPublilia de censoribus\nPublilia Laetoria\nPublilia de legibus\nPublilia de plebiscitis\nPupia\n\nQuinavicenaria, vegeu Laetoria\nQuinctia\n\nRegia o de Imperio principis, que va establir l'Imperi rom\u00e0.\nRemmia\nRepetundarum o Repetundae\nRhodia o rhodiorum de jactu\nRomiliae\nRoscia theatralis\nRubria\nRubrica\nRupiliae o Rupilia\nRutilia\n\nSacratae\nSaenia\nSatura o Satyra\nScantinia\nScribonia de lusitanis\nScribonia de usucapionibus\nScribonia viaria\nSemproniae, lleis aprovades a proposta dels Gracs, Tiberi Semproni Grac (133 aC) i el seu germ\u00e0 Gai Semproni Grac (123 aC), tribuns de la plebs.\nSempronia de aere alieno, vegeu Sempronia de faenore\nSempronia agraria\nSempronia de capite civium\nSempronia de centuriis\nSempronia de coloniis\nSempronia frumentaria\nSempronia de faenore o de aere alieno\nSempronia de haereditate Attali\nSempronia judiciaria\nSempronia de judiciis\nSempronia de limitibus\nSempronia de magistratibus\nSempronia de militibus o militaris sacrata\nSempronia de provinciis\nSempronia de suffragis\nSempronia de viis muniendis\nSentia\nServilia de adulteriis et stupris\nServilia agraria\nServilia de civitate\nServilia Glaucia de repetundis\nServilia judiciaria\nSextia de magistratibus\nSextia Licinia agraria\nSextia Licinia de faenore\nSextia Licinia de sacerdotibus\nSicinia de tribunis\nSilia\nSilvani et Carbonis o Silvania Carbonia\nSulpiciae, lleis proposades per Publi Sulpici Ruf, trib\u00fa de la plebs, l'any 88 aC.\nSulpicia de aere alieno\nSulpicia de bello Macedonico\nSulpicia de bello Mothridatico\nSulpicia de Gaius Pontinius\nSulpicia de jure civitatis\nSulpicia Sempronia\nSumptuariae, vegeu lleis sumptu\u00e0ries\n\nTalaria\nTapulia, una llei sobre banquets\nTarpeia Aternia, vegeu Aternia Tarpeia\nTerentia Cassia, vegeu Cassia Terentia frumentaria\nTerentia de legibus consularis imperii\nTerentilia, vegeu Terentia de legibus consularis imperii\nTestamentariae, lleis relatives als testaments i disposicions testament\u00e0ries.\nThoria\nTitia agraria, vegeu Titia de vectigalis\nTitia de donis et muneribus\nTitia de lusu\nTitia de quaestoribus\nTitia de triumviratus\nTitia de vectigalibus\nTitia de tutoribus, vegeu Julia et Titia\nTrebonia de Caesaris, vegeu Trebonia de provinciis consularibus\nTrebonia de provinciis consularibus\nTrebonia de tribunis\nTribunitia\nTullia de ambitu\nTullia de lagationinus liberis\n\nUnciaria\nValeria de arae alieno\nValeria de defectione militum\nValeria de dictadura Sullae\nValeriae, lleis proposades cap a l'any 508 aC pel c\u00f2nsol Publi Valeri Publ\u00edcola.\nValeriae et Horatiae\nValeria Horatia\nValeria Horatia de plebiscitis, vegeu Horatia Valeria\nValeria Horatia de tribunis plebis\nValeria de jure civitatis, vegeu Valeria de majestatis\nValeria de jure suffragii\nValeria de majestatis\nValeria de proscriptione, vegeu Cornelia de proscriptiones et proscriptis\nValeria de provocatione\nValeria de quadrante, vegeu Valeria de arae alieno\nValeria de quaestoribus\nValeria de vectigalibus\nVaria, vegeu Valeria de majestatis\nVatinia de colonis\nVatinia popularis, vegeu Vatinia de repetundis\nVatinia de provinciis\nVatinia de rejectione judicum o Vatinia de alternis conciliis rejiciendis, vegeu Vatinia de repetundis\nVatinia de repetundis\nVectia Bolania, vegeu Vectibulici\nVectibulici\nVectii libici, vegeu Vectibulici\nVelleia de institutione haeredum, vegeu Junia Velleia\nLeges de vi, lleis sobre la for\u00e7a p\u00fablica\nViaria\nVicesimaria, vegeu Julia de vicesima haeritatum\nVillia Annalis\nVillia Titia, vegeu Julia et Titia\nVinaria, vegeu Viaria\nViscellia o Visellia, vegeu Viselia\nViselia\nVoconia\nVoleronia, vegeu Publilia Laetoria", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "En la Germania de Mallorca, els elets eren cada un dels representants del poble, menestrals o pagesos, elegits per formar part de l'estructura organitzativa de la Germania.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Banu Hamza foren una fam\u00edlia de notables de Damasc que van exercir per molt de temps el c\u00e0rrec de nakib al-ashraf. L'ancestre fou Hamza al-Harrani. El primer membre destacat fou Ismail ibn Husayn ibn Ahmad al-Natif que fou nakib el 942. El c\u00e0rrec va seguir vinculat a la fam\u00edlia durant segles (fins al segle XV); despr\u00e9s la fam\u00edlia va seguir figurant en els esdeveniments locals. El 1860 el cap de la fam\u00edlia, Mahmud ibn Muhammad Nasib Hamza al-Husayni al-Hamzawi al-Hanafi, va protegir els cristians de les massacres i el 1867 fou mufti de S\u00edria.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Giginta foren una fam\u00edlia d'origen rossellon\u00e8s que don\u00e0 un gran nombre de figures il\u00b7lustres. La bibliografia (la Gran Enciclop\u00e8dia Catalana  i el Dictionnaire... de Jean Capeille  fonamentalment, per b\u00e9 que hi ha refer\u00e8ncies puntuals  en altres obres) coincideix en els m\u00e8rits dels biografiats, per\u00f2 no es posa enterament d'acord en les diverses l\u00ednies geneal\u00f2giques.\n\nL'ancestre m\u00e9s vell documentat  \u00e9s Pon\u00e7 Giginta (o Jaguinta), del lloc de Tur\u00e0 (a l'actual comuna francesa de Ribesaltes, en conserva el top\u00f2nim l'esgl\u00e9sia de Sant Mart\u00ed de Tur\u00e0), que es cas\u00e0 amb Arnalda Miafre entre l'any 1365 i el 1368. Els Giginta constitu\u00efren una rica fam\u00edlia de ramaders ovins  que s'expand\u00ed m\u00e9s enll\u00e0 del terme inicial: Joan Giginta era posse\u00efdor d'agrers i censals  a Paretstortes pel voltant del 1400. Es ressenya  que el 1452 Berenguer Giginta, de Ribesaltes, pledej\u00e0 amb els c\u00f2nsols de Prats de Moll\u00f3 per drets de pas de bestiar que li havien cobrat en exc\u00e9s.Francesc Giginta (\"l'Antic\" com se l'anomenaria en el futur per diferenciar-los dels seus hom\u00f2nims) va ser un burg\u00e8s i mercader de Ribesaltes que s'establ\u00ed a Perpiny\u00e0 al segle xiv i que esdevingu\u00e9 ciutad\u00e0 honorat de la capital del Rossell\u00f3.\n\nFrancesc Giginta (mort el 1453, \"lo pus Vell\", possiblement fill del Francesc \"l'Antic\"), de Ribesaltes, va ser una figura distingida. Doctor en ambd\u00f3s drets, burg\u00e8s honorat de Perpiny\u00e0, va ser conseller reial i s\u00edndic per Perpiny\u00e0 en representaci\u00f3 del Bra\u00e7 reial a les Corts de Montblanc (1414), en qu\u00e8 es coron\u00e0 Alfons V. La reina Maria (Maria de Castella, en funcions de virreina per abs\u00e8ncia del seu marit Alfons) el nomen\u00e0  jutge del domini reial -les comarques nord-catalanes- el 1432; sembla que va ser susp\u00e8s del c\u00e0rrec el 1436 acusat d'assassinat  encara que hauria sigut reintegrat en el c\u00e0rrec poc despr\u00e9s, com consta  en una ordenan\u00e7a relativa a les Taules Reyals (els mercats) de Perpiny\u00e0 del 1439. Tingu\u00e9 dos fills, Francesc i Bernat (que moriria el 1506 sense descend\u00e8ncia).El seu fill gran, Francesc Giginta (mort el 1522, \"el Vell\"), fou doctor en ambd\u00f3s drets (era titulat el 1452 i exercia d'advocat), burg\u00e8s honorat de Perpiny\u00e0, Conseller reial, Jutge reial del comtat del Rossell\u00f3, i diputat del General en representaci\u00f3 del Bra\u00e7 reial. Tamb\u00e9 va ser  canceller de la Universitat de Perpiny\u00e0 (1488) i professor de dret de la instituci\u00f3 el 1491. Es cas\u00e0 en primeres noces amb Elionor Taqui; en enviudar, s'un\u00ed amb una dama de nom Elisabet, amb qui tingu\u00e9 tres infants: en Francesc, la Rafaela (que esposaria Pere de Darnius), i l'Elisabet, que es maridaria amb Joan d'Oms.\n\nFrancesc Giginta (\"el Jove\") es doctor\u00e0 en ambd\u00f3s drets a la universitat de Perpiny\u00e0, i el 1522 succe\u00ed el pare com a canceller de la instituci\u00f3 educativa. Va ser diputat del General en representaci\u00f3 del Bra\u00e7 reial, s\u00edndic de Corts per Perpiny\u00e0 a les Corts de Barcelona (1503) i habilitat pel Bra\u00e7 militar a les Corts de Barcelona (1528). El 19 de juliol del 1528, i juntament amb el seu germ\u00e0 Gerald, va ser ennoblit per Carles V, per b\u00e9 que posteriorment renunci\u00e0 al t\u00edtol  perqu\u00e8 preferia la condici\u00f3 de ciutad\u00e0 noble de Perpiny\u00e0. Es cas\u00e0 amb Isabel Mestre.El seu germ\u00e0, Gerald Giginta, va ser burg\u00e8s honrat de Perpiny\u00e0. Fou s\u00edndic a les Corts de Barcelona (1528) i de Monts\u00f3 (1533); el 1528, juntament amb el seu germ\u00e0 Francesc, havia sigut fet cavaller per Carles V. El fill d'aquest, Francesc Giginta, va ser president de la Generalitat entre 1566 i 1569, abat de Santa Maria d'Amer (1536-1579) i havia sigut diputat de la Generalitat de Catalunya pel Bra\u00e7 eclesi\u00e0stic el 1566.\n\nFrancesc Giginta i Mestre, \u00e0lies Francesc Mestre, era donzell i assol\u00ed la protecci\u00f3 reial. Es doctor\u00e0 en ambd\u00f3s drets per la universitat de Perpiny\u00e0, fou deg\u00e0 de la facultat de dret (a partir del 1523) i canceller de la universitat. Es disting\u00ed prenent les armes i esmer\u00e7ant part de la fortuna personal durant el setge que el delf\u00ed Enric de Fran\u00e7a feu de Perpiny\u00e0 el 1542. En agra\u00efment, Carles V el nomen\u00e0 doctor del Consell Reial  el 1546, i regent de la cancelleria reial del Consell d'Arag\u00f3 l'1 de juliol del 1549  i, posteriorment, Felip II l'ennobl\u00ed, el 7 de gener del 1560. Tingu\u00e9 un benefici eclesi\u00e0stic sobre la parr\u00f2quia de Sant Miquel de Ciutat, a Mallorca, que despr\u00e9s percebria tamb\u00e9  el seu fill Antoni. Mor\u00ed el 1569, havent tingut per fills l'esmentat Antoni, Onofre  i Miquel de Giginta i Oms (que assoliria anomenada com a reformador social).La l\u00ednia dels senyors de Vespella fou fundada per Bernat Giginta, senyor de Vespella, germ\u00e0 del Francesc Giginta (\"lo pus Vell\") mort el 1453. Tingu\u00e9 tres fills: Joan, Francesc i Berenguer. Joan i Francesc Giginta foren, a la fi del s. XV, armadors de la gran galera \"Santa Maria, Sant Joan i Santa Francesca\", amb la qual comerciaren de Portvendres fins a Llevant Mediterrani i Egipte. En Joan  tenia el 1447 una participaci\u00f3  en la nau argentera de Jacques C\u0153ur retinguda al port de Cotlliure per Carles d'Oms, governador dels comtats de la Cerdanya i del Rossell\u00f3 i, a l'any seg\u00fcent i mentre eren a N\u00e0pols, ell i la galiassa perpinyanenca van ser acusats  de contraban d'armes en favor dels musulmans. En Joan i en Francesc moriren sense fills. Llur germ\u00e0 Berenguer es cas\u00e0 amb Caterina Mascar\u00f3s, d'Illa, amb qui tingu\u00e9 un fill, Jofre, senyor de Vespella i propietari del mas hom\u00f2nim a Salses  el 1488. At\u00e8s que aquest darrer no deix\u00e0 descend\u00e8ncia masculina, per testament del 1524 lleg\u00e0 els seus b\u00e9ns a les seves filles Caterina, \u00c0ngela i Miqueleta; aquesta darrera esdevingu\u00e9 l'hereua universal del patrimoni.\n\nEl senyoriu pass\u00e0 a una altra branca de la fam\u00edlia: un Francesc Giginta s'havia casat amb Coloma Seguer, amb qui havia tingut tres fills: Guerau (mort el 1506), Joan Francesc (que es cas\u00e0 amb Elisabet Fresch el 1499) i Miquel, senyor de Vespella. Aquest darrer fou pare de Guerau, Miquel (futur canonge d'Elna i burg\u00e8s honorat de Perpiny\u00e0, veguer de Girona el 1522), Pere i Basilisa. En Guerau heret\u00e0 la senyoria, i a m\u00e9s va ser c\u00f2nsol en cap -alcalde- de Perpiny\u00e0  el 1538, i encara c\u00f2nsol -regidor- el 1548  abans de morir l'any 1554.\n\nUn Francesc Giginta va ser rector de la universitat de Perpiny\u00e0 el 1522, per\u00f2 sense m\u00e9s indicacions que la relaci\u00f3 de noms del Llibre dels quatre claus  es fa dif\u00edcil dir si es tracta del Francesc dit \"el Jove\" o de Francesc Giginta i Mestre. Una problem\u00e0tica similar es dona en el cas del Francesc Giginta que el 1532  era assessor de la seca de Perpiny\u00e0.\nUn Guerau Giginta, cavaller, va ser veguer de la Cerdanya  del 1554 al 1557; podria haver estat un dels cinc fills de Joan Francesc Giginta.\nEl 1578, Guerau Giginta, donzell i rector de Sant Esteve de Prullans i la seva germana Marianna (casada amb el senyor de Prullans, Miquel Catllar) vengueren una casa a Perpiny\u00e0 que havien heretat del pare d'ambd\u00f3s, Guerau Giginta, cavaller de l'orde de Sant Jaume de l'Espasa (resident a Perpiny\u00e0 el 1557 i mort a la mateixa ciutat el 1577).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La fam\u00edlia Montgommery (o Montgomery o Montgomeri) fou una important nissaga normanda origin\u00e0ria del departament de Calvados.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "\u00c8poca estad\u00edstica \u00e9s un concepte utilitzat per la demografia i per altres ci\u00e8ncies socials que al\u00b7ludeix, segons els territoris, al per\u00edode inaugurat pel primer cens de poblaci\u00f3 modern.\nSu\u00e8cia pot ser considerat Estat pioner en la recopilaci\u00f3 de dades estrictament demogr\u00e0fiques, ja que des del 1750 enregistra els naixements i les defuncions. Els EUA van fer el primer cens de poblaci\u00f3 l'any 1790. I ja durant el segle xix, diversos pa\u00efsos europeus establiren censos de poblaci\u00f3.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El gran arcont (grec: \u03bc\u03ad\u03b3\u03b1\u03c2 \u1f04\u03c1\u03c7\u03c9\u03bd, megas \u00e0rkhon) fou un c\u00e0rrec de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient durant els segles xiii i xiv.\nApareix a les fonts per primera vegada com a traducci\u00f3 de t\u00edtols estrangers, amb un significat assimilable al de \u00abgran pr\u00edncep\u00bb. Per exemple, l'emperador Constant\u00ed VII Porfirog\u00e8nit (r. 913\u2013959) es refereix al capitost magiar \u00c1rp\u00e1d com a \u00abgran arcont de Turquia [Hongria]\u00bb en el cap\u00edtol XL de la seva obra De Administrando Imperio.\nTeodor II L\u00e0scaris, emperador de Nicea entre el 1254 i el 1258, fou el primer a establir-lo com a t\u00edtol de cort, originalment en refer\u00e8ncia a l'oficial de rang m\u00e9s alt del seu seguici. Tanmateix, quan pseudo-Cod\u00ed escrigu\u00e9 el Tractat dels Oficis a mitjans del segle xiv, ja s'havia convertit en un c\u00e0rrec purament honor\u00edfic sense cap responsabilitat associada.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Isabel Maura Burdiel Bueno coneguda com a Isabel Burdiel (Badajoz, 1958) \u00e9s una historiadora espanyola, catedr\u00e0tica de la Universitat de Val\u00e8ncia. Est\u00e0 especialitzada en el segle xix i s'ha interessant tamb\u00e9 per les relacions entre hist\u00f2ria i literatura i per les possibilitats de la hist\u00f2ria biogr\u00e0fica. En 2011 va rebre el Premio Nacional de Historia per una biografia d'Isabel II convertint-se en la segona dona, despr\u00e9s de Carmen Iglesias, a rebre aquest premi.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Caboet foren uns senyors feudals de l'Alt Urgell que ocuparen l'antiga vall de Caboet, actualment anomenada vall de Cab\u00f3. La vall fou seu de la Casa de Caboet, ells tenien el control sobre les valls de Cab\u00f3 i la vall de Sant Joan (actualment al terme de les Valls de Valira, terme fronterer amb Andorra).\nLa Casa de Caboet foren s\u00fabdits fidels dels bisbes d'Urgell i a mitjans del segle xi ja tenen infeudades les Valls d'Andorra. El llinatge dels Caboet ja \u00e9s documentat a mitjan segle x.\nA comen\u00e7ament del segle xi regia Caboet Isarn, que transmet\u00e9 la vall al seu fill Guitard, mort vers el 1095. Seguiren el llinatge Guillem Guitard, Mir\u00f3 Guitard, Ramon i finalment Arnau (mort el 1170) amb el qual s'exting\u00ed la l\u00ednia masculina.Arnau de Caboet era pare d'Arnaua o Arnalda de Caboet, que mor\u00ed el 1201 o el 1203. Arnalda, senyora de les valls de Caboet, Andorra, i vall de Sant Joan es qued\u00e0 sota la protecci\u00f3 del bisbe d'Urgell, aquest li concert\u00e0 matrimoni amb Bertran de Tarasc\u00f3 i la dot\u00e0 el 1180 amb les tres valls, de les quals es reserv\u00e0 la sobirania.\nUn cop v\u00eddua es va casar amb el Vescomte de Castellb\u00f2, Arnau, i un cop mort el seu primer fill del primer matrimoni ced\u00ed al vecomte els drets de les tres valls el 1199. L'\u00fanica filla d'Arnalda de Caboet i Arnau de Castellb\u00f2, Ermessenda, es cas\u00e0 amb Roger Bernat II de Foix, unint aix\u00ed les cases de Caboet, Castellb\u00f2 i Foix.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Lle\u00f3 de Palmira, Lle\u00f3 d'Al\u00b7lat o Lle\u00f3 d'Atena (en \u00e0rab \u0627\u0644\u0644\u0627\u062a) fou una antiga est\u00e0tua d'un lle\u00f3 protegint una gasela entre les potes, sota seu, que va adornar el temple de la deessa pre-isl\u00e0mica Al\u00b7lat, situat a Palmira, S\u00edria. Va ser constru\u00efda amb carreus de pedra calc\u00e0ria el segle I dC i tenia 3,5 m d'al\u00e7ada amb un pes de 15 tones. El lle\u00f3 era considerat com el consort Al\u00b7lat, i la gasela simbolitzava a la deessa, tendra i amorosa. El lle\u00f3 tenia una inscripci\u00f3 parcialment danyada, a la pota esquerra, en dialecte arameu de Palmira que deia: tbrk \u02be[ella] (Al\u00b7lat beneir\u00e0) mn dy l\u02bey\u0161d (a qui no vessar\u00e0) dm \u02bfl \u1e25gb\u02be (sang en el santuari).L'est\u00e0tua va ser descoberta el 1977 per un grup d'arque\u00f2legs polonesos sota direcci\u00f3 de Micha\u0142 Gawlikowski, a la part occidental de la ciutat, en el temple, situat al Campament de Diocleci\u00e0. Es va trobar a trossos, reutilitzats antigament per la construcci\u00f3 del temple; es va decidir reunir les peces i reconstruir l'est\u00e0tua davant l'entrada del Museu de Palmira. El 2002 es va veure que el suport era inadequat i que perillava l'estructura, aix\u00ed, el 2005, l'est\u00e0tua es va restaurar de nou, imitant l'aspecte original.Durant la Guerra civil siriana l'est\u00e0tua es va protegir amb una malla de metall i sacs de sorra per\u00f2, el 27 de juny de 2015, va ser enderrocada per l'Estat isl\u00e0mic despr\u00e9s que van prendre Palmira.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Komutx (Comit\u00e8 de Membres de l'Assemblea Constituent - Komitet Txl\u00e9nov Utxred\u00edtelnogo Sobr\u00e0nia) es va formar el juny de 1918 despr\u00e9s de l'ocupaci\u00f3 de Samara per la Legi\u00f3 Txeca. Era un govern de centreesquerra dirigit per Vlad\u00edmir Volski, i pretenia representar tot R\u00fassia. Va adoptar una bandera vermella amb la inscripci\u00f3 \"Poder al poble. Poder a l'Assemblea Constituent!\" (Vlast narodu. Vlast Utxred\u00edtelnogu Sobr\u00e0niu!). La bandera de l'ex\u00e8rcit era l'anomenada bandera de Sant Jordi (franges horitzontals, tres de negres i dues de groc taronja). Despr\u00e9s que els txecs deixessin la lluita a primera l\u00ednia, els bolxevics van amena\u00e7ar Samara. Des del setembre de 1918 el Komutx va deixar de ser el Comit\u00e8 per convertir-se en el Congr\u00e9s. Avan\u00e7at l'any 1918, el Congr\u00e9s va fugir a Omsk, on al novembre hi va prendre el poder l'almirall Koltxak, amb la qual cosa va acabar la seva activitat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La fam\u00edlia K\u00f6pr\u00fcl\u00fc va ser una fam\u00edlia noble otomana origin\u00e0ria d'Alb\u00e0nia. La fam\u00edlia va proporcionar sis (incl\u00f2s Kara Mustafa Pa\u015fa que era un fill adoptiu) grans visirs otomans, i diversos funcionaris de rang elevat. Mehmet Fuat K\u00f6pr\u00fcl\u00fc \u00e9s un descendent actual, que destaca per ser un preeminent historiador de literatura turca. Els membres de la fam\u00edlia continuen vivint a Turquia i els Estats Units.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els timurta\u015fo\u011fullar\u0131 foren una dinastia de guerrers turcs al servei de l'Imperi Otom\u00e0.\nEl primer conegut fou Aykut Alp, (mort el 1326) pare de Kara Ali Beg que va conquerir Hereke (al golf de Nicom\u00e8dia) i es va destacar al setge d'Aydos. A la seva mort en data no esmentada el va succeir el seu fill Timurtaix (mort el 1404) que va lluitar a la vall del Tunja a Bulg\u00e0ria conquerint Ye\u00f1idje Kisilaghac, Hajji Khalifa i Yanboli (1367); el 1375 fou beglerbegi de Rum\u00e8lia en comptes de Lala Xahin que havia mort; va fundar l'organitzaci\u00f3 dels sipahis; el 1382 va fundar les fortaleses de Monastir, Prilep, Ixtip i va creuar el Vardar; despr\u00e9s va atacar el Karli-Ili (Et\u00f2lia i Acarn\u00e0nia) el 1385 i va fer una incursi\u00f3 contra Arta (Gr\u00e8cia). El 1386 va lluitar a Anat\u00f2lia a la batalla de Konya contra el beg de Karaman, en la qual es va distingir; fou nomenat governador de Germiyan en abs\u00e8ncia del pr\u00edncep Yakub; el 1390 va tornar als Balcans i va conquerir Kratovo a l'est d'Uskub (Skopje); el 1391 Ala al-Din Beg de Karaman va atacar Brusa i Timurtaix el va combatre i fou fet presoner, per\u00f2 un temps despr\u00e9s fou alliberat; aprofitant el moment de la batalla de Nic\u00f2polis (25 de setembre de 1396) Ala al-Din Beg va atacar Ankara per\u00f2 el 1397 Timurtaix el va derrotar a la batalla d'Ak\u00e7ay; Ala al-Din va fugir a Konya on els habitants de la ciutat el van entregar al general otom\u00e0 que el va fer matar (tot i ser cunyat del sult\u00e0) i el sulta va annexionar el seu territori (tardor de 1397); Timurtaix va ocupar llavors Kianghri, Behesni i Malatya als turcmans i Dewrigi (Tefr\u00edcia); tamb\u00e9 va ocupar Darende i Kemakh.; va lluitar a la batalla d'Ankara el 20 de juliol de 1402 on fou fet presoner. Com que havia acumulat riqueses injustificades fou alliberat tard i es va posar al servei del pr\u00edncep \u0130sa \u00c7elebi i fou assassinat pel seu propi servidor al servei del seu germ\u00e0, el futur Mehmet I. Va deixar quatre fills, tots d'alguna rellev\u00e0ncia, dels quals hi va haver deu descendents.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els corsaris eren mariners als quals un estat havia concedit una patent de cors. Aquest document els autoritzava a atacar els vaixells de pa\u00efsos enemics i apoderar-se de la nau i de la seva c\u00e0rrega.\nEn molts casos aquesta activitat era complement\u00e0ria del tr\u00e0nsit comercial per\u00f2, en altres, va arribar a ser m\u00e9s important que la primera, acabant amb dedicaci\u00f3 exclusiva al cors.\nEl corsari es diferenciava del pirata en qu\u00e8 no atacava qualsevol vaixell, com aquest \u00faltim, sin\u00f3 \u00fanicament aquells que la seva patent autoritzava i mai els del mateix estat.\nL'activitat dels corsaris es va abolir a Europa el 16 d'abril de 1856 amb la Declaraci\u00f3 de Par\u00eds, un document annex al Tractat de Par\u00eds (1856) que posava fi a la Guerra de Crimea, per\u00f2 que mai no va ser ratificat pels Estats Units, Espanya ni M\u00e8xic.\nTamb\u00e9 es va utilitzar durant la Segona Guerra Mundial per la Kriegsmarine.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Retoc en arqueologia \u00e9s un procediment d'acabat dels estris de pedra per adaptar-los a una funci\u00f3 espec\u00edfica.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Noba o Nobodai o Nobadae foren un grup \u00e8tnic que va arribar a N\u00fabia vers el 200 o 250 i van originar la cultura de Ballana i m\u00e9s tard el regne de Nob\u00e0dia o Nob\u00e0tia. El seu grup ha estat classificat com grup X de N\u00fabia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La transmissi\u00f3 oral \u00e9s una forma de comunicar cultura, t\u00e8cniques i coneixements diversos verbalment de manera oral i en directe, de persona a persona, de vegades a trav\u00e9s de diverses generacions. Les obres d'art transmesses d'aquesta manera solen ser o considerar-se an\u00f2nimes. \u00c9s indispensable i de moment insubstituible en l'ensenyament i difusi\u00f3 de disciplines que es basen en l'empirisme acumulat i l'experi\u00e8ncia, com per exemple l'entrenament actoral o el ioga.\nLa major part de la cultura popular que conforma la identitat d'un pa\u00eds ha arribat als nostres dies per aquest procediment, aquesta inclou la llengua, gastronomia, danses, castells i altres manifestacions de les festes populars, can\u00e7ons, llegendes, etc. Algunes s\u00f3n tradicions, i llavors es parla de tradici\u00f3 oral, per\u00f2 no totes. Dintre de la cultura considerada \"culta\" tamb\u00e9 hi ha manifestacions que utilitzen encara ara aquest procediment, com per exemple ocorre a la pr\u00e0ctica amb les coreografies del repertori de dansa cl\u00e0ssica.\nTamb\u00e9 s'han transm\u00e9s per aquest procediment la majoria de t\u00e8cniques aplicades a les arts i la tecnologia, i encara actualment, encara que hi hagi llibres i manuals escrits o en format de v\u00eddeo, sol ser la manera m\u00e9s efectiva d'ensenyar-les. Avui dia \u00e9s a la pr\u00e0ctica la manera m\u00e9s habitual d'ensenyar i aprendre a utilitzar aparells tecnol\u00f2gics, ja que devant d'un dubte moltes persones prefereixen preguntar, en viu o per mitj\u00e0 d'un f\u00f2rum, abans de llegir-se els manuals.\nLa \"saviesa popular\" sol incloure coneixements molt diversos, des de m\u00e8dics a socials passant pels agraris i dom\u00e8stics, incloent-hi metereol\u00f2gics, la cura de plantes, neteja, reparacions diverses, etc. Aquests coneixements s\u00f3n investigats per exemple pels enginyers abans de dissenyar certes construccions, ja que les dades estad\u00edstiques i els documents s\u00f3n insuficients per a con\u00e9ixer el comportament i necessitats d'un territori. Moltes vegades, a la societat occidental, s'han menyspreat i considerat inferiors o no v\u00e0lids aquests coneixements. En particular, \u00e9s destacable que la majoria d'ells s'han ignorat quan provenien de grups de dones, transmessos de mares a filles, i no han estat considerats v\u00e0lids, o fins i tot existents, fins que un home l'ha escrit i li ha posat el seu nom (Vegeu tamb\u00e9: Visibilitat i An\u00f2nim).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'Associaci\u00f3 Internacional d'Hist\u00f2ria Oral (International Oral History Association, en angl\u00e8s) \u00e9s l'organitzaci\u00f3 internacional que agrupa els historiadors orals arreu del m\u00f3n.\nEl 1996 Va adoptar una constituci\u00f3 i va comen\u00e7ar a celebrar trobades bianuals entre Europa, Am\u00e8rica Llatina, \u00c0frica i Austr\u00e0lia el 1996. Rina Benmayor va ser presidenta de l'entitat entre 2004 i 2006. A Barcelona se celebr\u00e0 el 2014 el XVIII Congr\u00e9s de la IOHA Arxivat 2014-10-16 a Wayback Machine., amb m\u00e9s de 400 participants, on s'escoll\u00ed com a presidenta a Indira Chowdhury. Entre 1996 i 2000, l'Associaci\u00f3 fou presidida per la catedr\u00e0tica de la UB Merc\u00e8 Vilanova.\nL'associaci\u00f3 t\u00e9 com a idiomes de treball el castell\u00e0 i l'angl\u00e8s, i difon en aquestes lleng\u00fces not\u00edcies i informacions d'inter\u00e8s per als historiadors orals.Publica un newsletter i una revista.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La hist\u00f2ria de la biblioteca \u00e9s la disciplina acad\u00e8mica dedicada a l'estudi de la hist\u00f2ria de les biblioteques; \u00e9s un subcamp de biblioteconomia i hist\u00f2ria.\nLa hist\u00f2ria de les biblioteques va comen\u00e7ar amb els primers esfor\u00e7os per organitzar col\u00b7leccions de documents. Els temes d\u2019inter\u00e8s inclouen l\u2019accessibilitat a la col\u00b7lecci\u00f3, l\u2019adquisici\u00f3 de materials, l\u2019arranjament i les eines de cerca, el comer\u00e7 del llibre, la influ\u00e8ncia de les propietats f\u00edsiques dels diferents materials d\u2019escriptura, la distribuci\u00f3 del llenguatge, el paper en l'educaci\u00f3, els nivells d\u2019alfabetitzaci\u00f3, els pressupostos, la dotaci\u00f3 de personal, les biblioteques per a p\u00fablics especialment orientats, el m\u00e8rit arquitect\u00f2nic, els patrons d'\u00fas i el paper de les biblioteques en el patrimoni cultural d'una naci\u00f3, i el paper del patrocini governamental, eclesi\u00e0stic o privat. Des dels anys seixanta, sorgeixen q\u00fcestions d\u2019informatitzaci\u00f3 i digitalitzaci\u00f3.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Genealogiae regum Anglorum o compilaci\u00f3 \u00e0nglia \u00e9s un conjunt de documents antics on surten les genealogies dels reis anglosaxons, llistes de bisbes i de papes. En total s\u00f3n quatre, dos dels quals es conserven a la Biblioteca Brit\u00e0nica, un altre a la biblioteca del Corpus Christi College que pertany a la Universitat de Cambridge i un altre, que pertanyia a la catedral de Rochester i que est\u00e0 actualment en els arxius de Medway.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Bathory foren una de les fam\u00edlies aristocr\u00e0tiques m\u00e9s importants de l'Europa Central entre els segles XV i XVII. Els or\u00edgens d'aquesta fam\u00edlia s'han de cercar al clan Gutkeled i el seu escat d'armes els hi fou concedit l'any 1325. La fam\u00edlia Bathory es dividia en dues branques, d'una banda els Bathory Somlyo i d'altra els Bathory d'Ecsed. A ella van pert\u00e0nyer membres notables com:\n\nIstv\u00e1n Bathory (1435\u20131493): Governador de Transsilv\u00e0nia. C\u00e8lebre per la vict\u00f2ria que assol\u00ed sobres els turcs a Kenyermezae el 1479.\nMiklos Bathory (1435\u20131506): Bisbe de V\u00e1c.\nIstv\u00e1n Bathory (1477-1534): Governador de Transsilv\u00e0nia. Fou palat\u00ed d'Hongria, i contribu\u00ed molt a l'elecci\u00f3 de Ferran d'\u00c0ustria com rei d'Hongria.\nEsteve Bathory I (1533-1586): Fill gran d'Istv\u00e1n Bathory. Pr\u00edncep de Transsilv\u00e0nia i posteriorment Rei de Pol\u00f2nia i Litu\u00e0nia.\nCrist\u00f2fol Bathory (1530-1581): Germ\u00e0 m\u00e9s petit d'Esteve B\u00e1thory. Pr\u00edncep de Transsilv\u00e0nia de 1576 a 1581.\nSegimon Bathory (1572-1613). Fill de Cristofol Bathory. Pr\u00edncep sobir\u00e0 de Transsilv\u00e0nia. Mort a Praga el 1613. Casat el 1595 amb l'arxiduquessa austr\u00edaca Maria Cristina filla de Carles d'Est\u00edria i cosina de l'emperador Rodolf II, amb el qual s'ali\u00e0 per combatre els turcs, als que venceren a Giurgevo, estipul\u00e0 un conveni\nAndreu Bathory (1563\u20131599). Nebot d'Esteve, rei de Pol\u00f2nia, n. a Transsilv\u00e0nia el 1566 i m. el 1599. Cos\u00ed de Segimon Bathory. Elevat a la dignitat de Cardenal el 1584 i Pr\u00edncep de Transsilv\u00e0nia el 1598, veient-se atacat pel voivoda Miquel el Valent, que el va v\u00e8ncer i assassin\u00e0 en la fugida.\nGriselda Bathory, Senyora hongaresa, neboda d'Esteve rei de Pol\u00f2nia, que en l'\u00faltim ter\u00e7 del segle xvi es cas\u00e0 amb Johann Zamoiski\nGabriel Bathory (1589-1613). Nebot d'Andreu Bathory. Pr\u00edncep de Transsilv\u00e0nia.\nAnna Bathory Princesa de Transsilv\u00e0nia, germana d'Esteve rei de Pol\u00f2nia, que va viure en el segle xvi. Va contraure matrimoni amb Jordi Bathory i fou la mare de la famosa Elisabet Bathory.\nElisabet Bathory (7 d'agost de 1560 -21 d'agost de 1614). Neta del rei polon\u00e8s Esteve B\u00e1thory. Va rebre el sobrenom de La comtessa sagnant pels seus presumptes crims.\nClara Bathory Senyora pertanyent a la noblesa hongaresa, que visqu\u00e9 en el segle XV; casada en primeres nupcies amb Esteve de Drughet, en enviudar contragu\u00e9 segon matrimoni amb Antoni Losonczy, al que se suposa que emmetzin\u00e0.\nSofia Bathory (1629 - castell de Munkacs, 1680). Neta de G\u00e1bor Bathory, casada amb Jordi II R\u00e1k\u00f3czy, amb aquest matrimoni es van unir les dues fam\u00edlies dels R\u00e1k\u00f3czy i els Bathory. Va promoure l'Ortod\u00f2xia de l'Est en els seus dominis.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Holkar foren un clan i nissaga de la casta de pastors dhangar, que per m\u00e8rits militars van arribar a governar una part de l'\u00cdndia central, especialment Malwa, sent subadars de Malwa i maharajas de Maheshwar dins la confederaci\u00f3 mahrata, i despr\u00e9s de 1818 maharaj\u00e0s d'Indore sota protectorat brit\u00e0nic.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El ma\u0161kim era un c\u00e0rrec de l'Imperi Hitita. En alguns llocs, era el jutge principal, per\u00f2 els governadors tamb\u00e9 podien jutjar. Les seves funcions exactes variaven segons l'ep\u00edtet que port\u00e9s el t\u00edtol. Aix\u00ed doncs, per exemple, el ma\u0161kim lugal era un representant del rei, mentre que el ma\u0161kim uru era una autoritat local amb algun vincle amb el poder central.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Llei per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures en favor dels qui van patir persecuci\u00f3 o viol\u00e8ncia durant la Guerra Civil i la Dictadura, m\u00e9s coneguda com a Llei de Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica, \u00e9s una llei espanyola aprovada pel Congr\u00e9s dels Diputats el 31 d'octubre de 2007 en partir del text del projecte de llei pr\u00e8viament aprovat pel Consell de Ministres el dia 28 de juliol de 2006, sota la presid\u00e8ncia de Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero.\nInclou el reconeixement de totes les v\u00edctimes de la Guerra Civil i de la dictadura, per\u00f2 no l'obertura de fosses comunes en les quals encara jauen les restes de represaliats pels revoltats en la Guerra Civil, realitzades des d'entitats privades (com l'Associaci\u00f3 per a la Recuperaci\u00f3 de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica -ARMH- i el F\u00f2rum per la Mem\u00f2ria) o comunitats aut\u00f2nomes. Hauria de contribuir a la desfranquitzaci\u00f3 de l'Estat.\nL'Associaci\u00f3 per a la Recuperaci\u00f3 de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica -ARMH, pionera en l'exhumaci\u00f3 cient\u00edfica de fosses comunes d'assassinats per la dictadura franquista, ha criticat que en el seu pre\u00e0mbul el text afirma que la mem\u00f2ria de les v\u00edctimes del franquisme \u00e9s personal i familiar; negant d'aquesta manera en el seu marc de plantejaments que els delictes del franquisme s\u00f3n comesos contra tota la societat i la humanitat i l'haver de l'Estat de practicar pol\u00edtiques p\u00fabliques que garantisquen a les v\u00edctimes dels delictes m\u00e9s greus que existeixen el seu dret a la veritat, a la just\u00edcia i a la reparaci\u00f3.\nLa insatisfacci\u00f3 amb el text de la llei \u00e9s el que va portar a catorze associacions memorialistes a presentar una den\u00fancia per centenars de desaparicions davant l'Audi\u00e8ncia Nacional el 14 de desembre de 2006.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Perapertusa foren un llinatge medieval del Perapertus\u00e8s i altres llocs, inicialment senyors del castell de Perapertusa. El seu escut d'armes era d'or, amb el cap carregat amb tres losanges vermells buidats d'or o b\u00e9 tres losanges de sable.\nEl seu origen fou un senyor de nom Amell, casat amb Ermengarda. Van tenir dos fills, Seguer I de Perapertusa, que el 1017 estava present en la fundaci\u00f3 del bisbat de Besal\u00fa, i Pere I de Perapertusa; aquest darrer fou el pare de Ramon I de Perapertusa i de Berenguer I de Perapertusa que apareixen esmentats el 1073 quan van signar l'acta d'uni\u00f3 de l'abadia de Cubieras i la de Moissac. Berenguer I fou avi de Berenguer II de Perapertusa, que consta l'any 1040 com a senyor dels castells de Perapertusa, Montalb\u00e0 i Querb\u00fas, de la Torre de Triniac i de les forces de Rufiac i Cucunhan. Berenguer II fou pare de Berenguer III, que vivia encara el 1193 i estava casat amb una dama de nom Comdors. Despr\u00e9s el llinatge desapareix per un temps.\nGuillem i Seguer de Perapertusa apareixen esmentats el 1242, quan hagueren de refugiar-se a les terres del comte rei catal\u00e0, fugint de la croada contra els albigesos o c\u00e0tars.\nEl llinatge s'hauria fraccionat en m\u00e9s d'una l\u00ednia; una de les branques foren senyors de Montalb\u00e0 i Bellestar (Fenolleda), i a la seva extinci\u00f3 va anar per matrimoni als Senespleda, senyors de les Fonts\nUna altra branca eren senyors de Trevillac, Sequera i Rocaverd, que segurament es va acabar refonent amb una altra l\u00ednia, la de Rebollet (vegeu m\u00e9s avall).\nBerenguer de Perapertusa (mort el 1309) es va establir al Rossell\u00f3, on es va casar en data incerta, anterior al 1276, amb Clem\u00e8ncia d'Ortaf\u00e0, senyora de la baronia d'Ortaf\u00e0, amb qui va tenir Berenguer de Perapertusa (mort el 1360), dit tamb\u00e9 Berenguer d'Ortaf\u00e0, casat amb Esclarmunda de Santjoan, senyora de la baronia de Sant Joan de Pladecorts. Van tenir dos fills: Berenguer d'Ortaf\u00e0, bar\u00f3 d'Ortaf\u00e0 i de Sant Joan de Pladecorts, que continu\u00e0 el llinatge dels Ortaf\u00e0; i Pere de Perapertusa, que es va casar el 1355 amb la pubilla Margarida de Corbera, hereva de la baronia de Corbera; nom\u00e9s van tenir una filla, Hugueta de Perapertusa, que va aportar les senyories al seu marit Francesc de Sagarriga i va seguir en la seva descend\u00e8ncia.\nSeguer de Perapertusa apareix casat el 1412 amb Anna de Parestortes, senyoria que va passar pel matrimoni d'una neta a la fam\u00edlia senyorial dels Oms.\nUn Amell de Perapertusa era el 1344 mestre dels ports del Rossell\u00f3 i s'havia casat amb la pubilla Francesca Albert. Els seus descendents foren probablement els senyors de Castellrossell\u00f3.\nBerenguer de Perapertusa era veguer de Cerdanya i Barid\u00e0 i batlle de Puigcerd\u00e0 el 1328.\nArnau de Perapertusa, que vivia el 1354, fou falconer, munter i coper del rei Pere el Cerimoni\u00f3s i veguer de Cerdanya. Un altre Berenguer de Perapertusa fou abat de Santa Maria d'Arles (1350-1361).\nGuillem de Perapertusa (mort vers el 1426) era de la l\u00ednia de Rebollet, i portava els t\u00edtols de bar\u00f3 de Rebollet, senyor de Rocaverd, Sequera, Prats i Trevillac; va adoptar el partit de Pere III de Catalunya-Arag\u00f3 contra el seu rei Jaume III de Mallorca. Segurament ell o els seus dos fills passaren a Sic\u00edlia: Amell de Perapertusa va rebre all\u00ed la baronia de Favara, que passaria al seu germ\u00e0, Bernat Berenguer de Perapertusa, conegut tanmateix com a Bernat Berenguer de Castellar, que havia rebut vers el 1397, la baronia de Tavi i estava casat amb Ilaria di Ventimiglia. Bernat Berenguer es suposa que fou el mateix personatge que el 1396 era guardi\u00e0 dels ports i costes del Rossell\u00f3 i fou escuder i uixer d'armes del rei Mart\u00ed l'Hum\u00e0, havent-se casat el 1401 (en segones noces) amb Constan\u00e7a de Perell\u00f3s, hereva de la baronia de J\u00f3c. D'Il\u00e0ria va tenir a Guillem de Perapertusa, bar\u00f3 de Rebollet i de Favara, que romandria a Sic\u00edlia, on els seus descendents \u2014que portaren el cognoms de Perapertusa i Castellar de manera alternativa\u2014 van governar la baronia de Favara; amb Constan\u00e7a fou pare de Bernat Berenguer de Perapertusa i de Perell\u00f3s (mort el 1485), bar\u00f3 de Rebollet, que va heretar la baronia de Joc el 1459 de la seva tia Elionor de Perell\u00f3s. La seva filla Constan\u00e7a de Perapertusa es va casar amb Roger de Brugueres (o Bruguera), bar\u00f3 de Chalabre (Llenguadoc), i van tenir almenys dos fills, dels quals el segon, Gast\u00f3 de Perapertusa (mort vers el 1505) fou bar\u00f3 de J\u00f3c i Rebollet i senyor de Trevillac i Rocaverd, i pare del seu successor Francesc de Perapertusa (mort en 1552/1554), que el 1543 va adquirir per compra les senyories de Rod\u00e9s i Ropidera als Vilardell; com que va adquirir tamb\u00e9 les senyories de Saorla, Finestret, Rigard\u00e0, Glorianes i Traiguera, es va convertir en el senyor m\u00e9s poder\u00f3s del Conflent. El seu net, Pere de Perapertusa i d'Erill (mort el 1624), cavaller de Sant Jaume, va heretar de la seva mare la meitat de la baronia de Gelida i el 1599 fou creat vescomte de J\u00f3c. Es va casar dues vegades, la segona amb Rafaela de Vilademany-Cru\u00eflles, \u00f2lim d'Oms i d'Agullana, que li va aportar les baronies de Rupit (amb Susqueda), Santa Coloma de Farners, Taradell (amb Viladrau), la varvassoria de Vilademany, la senyoria de Fornells de la Selva i de Sant Mart\u00ed Sacalm i les castellanies de Seva i el Brull. Tot aquest patrimoni molt extens va passar al seu fill Antoni de Perapertusa i de Vilademany-Cru\u00eflles, segon vescomte de J\u00f3c, que lluit\u00e0 contra Felip IV de Castella en la guerra dels Segadors, per\u00f2 el 1652, quan es va produir la revolta al Conflent, es va declarar contra els francesos, i el rei Llu\u00eds XIV de Fran\u00e7a li va confiscar els seus b\u00e9ns el 1653; finalment li foren restitu\u00efts el 1659. A la seva mort el 1676 el llinatge es va extingir i la successi\u00f3 va passar als fills i descendents de la seva filla Maria de Perapertusa i de Clariana (morta el 1660), que el 1659 s'havia casat amb Jean Fran\u00e7ois de Bournonville, marqu\u00e8s de Risbourg.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte b\u00e8l\u00b7lic que va implicar la majoria de les nacions del m\u00f3n, incloent-hi totes les grans pot\u00e8ncies, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les pot\u00e8ncies de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la poblaci\u00f3 mundial de l'\u00e8poca; esdevingu\u00e9 aix\u00ed el conflicte m\u00e9s mort\u00edfer de la hist\u00f2ria humana i el primer (i per ara \u00fanic) en qu\u00e8 es van usar armes nuclears.\nVa ser el conflicte armat m\u00e9s gran de la hist\u00f2ria i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes. Posteriorment al conflicte es van formar les Nacions Unides per prevenir altres conflictes com aquest. La Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i els Estats Units van sortir de la guerra com les grans superpot\u00e8ncies del m\u00f3n, la qual cosa va provocar la guerra freda, que va durar 45 anys.\nProp de la meitat de les v\u00edctimes de la guerra foren ciutadans de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, el pa\u00eds que va patir la principal agressi\u00f3 de l'Alemanya nazi, que tamb\u00e9 dugu\u00e9 a terme la persecuci\u00f3 i extermini de minories europees com la jueva, que fou v\u00edctima d'un holocaust de prop de 6 milions de morts.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Sevim Tekeli (Esmirna, 22 de desembre de 1924 - Ankara, 16 de desembre de 2019) fou una professora d'Hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia turca.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El testimoni oral \u00e9s l'especialitat dins la ci\u00e8ncia hist\u00f2rica que utilitza com a font principal per a la reconstrucci\u00f3 del passat els testimonis orals. Tamb\u00e9 es pot entendre com a sin\u00f2nim de la tradici\u00f3 oral, \u00e9s a dir, del registre del passat confiat a la mem\u00f2ria i la transmissi\u00f3 oral entre les generacions, com s\u00f3n els mites i llegendes. Aix\u00f2 no obstant, s'han de separar ambd\u00f3s conceptes, ja que el primer es reconstrueix amb testimonis de primera m\u00e0 de testimonis presencials, per tant es restringeix a la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia, i el segon fa refer\u00e8ncia a per\u00edodes antics dels quals no queden, l\u00f2gicament, testimonis vius.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Inga de Varteig (Inga fra Varteig) (Varteig, \u00d8stfold, Noruega, c. 1185 \u2013 Bergen, 1234) va ser l'amant del rei Haakon III de Noruega i la mare del rei Haakon IV de Noruega.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Avis \u00e9s el nom amb el qual els fills designen el pare i la mare de llurs pares, essent respectivament anomenats avi i \u00e0via. El nom infantil \u00e9s iaio i iaia (o jai(o) i jaia) per\u00f2 s'empra en fam\u00edlia aquest terme, i al Pa\u00eds Valenci\u00e0 iaios \u00e9s el terme d'\u00fas general.\nEls avis s\u00f3n part important de la fam\u00edlia extensa o de consanguinitat. En les cultures tradicionals, els avis han tingut un paper fort enla cura i la crian\u00e7a dels els nens. Aix\u00f2 ha tendit a desapar\u00e8ixer en el desenvolupament de la fam\u00edlia nuclear.\nAls nostres dies, el paper dels avis, quan la major part de tots dos pares treballen, \u00e9s tot sovint de prendre cura dels seus nets. Ajuden a mantenir la hist\u00f2ria familiar oral, acostumen a ser els qui conten als nets tradicions i jocs antics i tamb\u00e9 donen un cop de m\u00e0 com a refor\u00e7 escolar. La Dra. Gloria Ferrero ha assenyalat que el rol de l'\u00e0via es vincula amb \u00abla funci\u00f3 de la transmissi\u00f3 del coneixement generacional, del passat, els or\u00edgens\u00bb, alhora que, com que tenen una relaci\u00f3 amb els nets menys tibada per les relacions d'autoritat que aquests mantenen amb els seus pares, els avis estan en millors condicions d'\u00abescoltar, comprendre i sostenir els seus nets de vegades que els seus pares no poden fer-ho...\u00bb, d'aquesta manera fan un paper essencial al proc\u00e9s de \u00abtransmissi\u00f3 intergeneracional\u00bb, proc\u00e9s lligat estretament al de la construcci\u00f3 de la identitat. En els casos en els quals els pares no poden fer-se c\u00e0rrec adequadament dels seus fills, els avis poden tenir el paper de mantenidors o tutors, per aix\u00f2 d'en\u00e7\u00e0 del 1998 l'ONG \u00abMissatgers de la Pau\u00bb celebra cada 26 de juliol el Dia de l'avi.\nHi ha \u00abMonuments als avis\u00bb, com el que s'ha col\u00b7locat al jard\u00ed de l'antic Convent de les Monges de Riba-roja de T\u00faria (Val\u00e8ncia). El monument, obra de l'artista alacantina Amparo Alonso Sanz, representa una parella d'avis que dona a beure al seu net amb un c\u00e0ntir. T\u00e9 unes dimensions similars a la figura humana per tal ser realista i colpidor. \u00c9s d'acer patinable, un material recobert d'una capa d'\u00f2xid superficial que el protegeix i el fa especialment adequat per a ser a l'exterior.\n\n", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El millet-i R\u00fbm ('naci\u00f3 romana') fou el millet dels cristians ortodoxos de l'Imperi Otom\u00e0. Estava subordinat a l'autoritat de l'imperi, per\u00f2 gaudia d'una certa autonomia que ha estat comparada amb els guetos. Tot i que el seu nom es referia als romans d'Orient, conquerits progressivament pels turcs entre el 1071 i el 1435, tamb\u00e9 agrupava serbis, b\u00falgars, romanesos i albanesos, entre altres nacions. A ulls del govern otom\u00e0, la identitat del millet es basava fonamentalment en la seva religi\u00f3 i no en els seus or\u00edgens \u00e8tnics. Les elits hel\u00b7len\u00f2fones del millet es feren seva aquesta visi\u00f3 per consolidar la seva posici\u00f3 al cim de la jerarquia social del millet.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Llinatge noble dels senyors de Foix\u00e0, al comtat d'Emp\u00faries.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Arag\u00f3 \u00e9s un nom de fam\u00edlia dels descendents del reis d'Arag\u00f3 i comtes de Barcelona. A It\u00e0lia es va convertir en Aragona. Avui totes aquestes l\u00ednies estan extintes en l\u00ednia directa.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Sudi\u0107 \u00e9s una antiga fam\u00edlia respectada de B\u00f2snia, que han estat esmentats en el segle xiv com cavallers de la Rep\u00fablica de Poljica. Mehmet el-Sheikh el-Ebussuud el-\u0130madi era un parent de la fam\u00edlia Sudi\u0107.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Casa de Medinaceli s'origina amb Alfons X, rei de Castella, i Violant d'Arag\u00f3 (1235-), filla de Violant d'Hongria (1219-1251), que van tenir dos fills: el petit San\u00e7 IV de Castella, que continua la casa reial de Castella, i l'hereu Ferran de la Cerda (mort el 1275), casat amb Blanca de Fran\u00e7a. Ferran de la Cerda va morir i els seus fills, Alfonso de la Cerda el Desheretat i Ferran de la Cerda (coneguts com a Infants de la Cerda), no van poder fer valer els seus drets. Ferran va morir el 1322, i Alfons, el 1327. La l\u00ednia de Ferran continua en el seu fill gran, Juan de la Cerda, que va ser senyor de Lara i Biscaia (per la seva mare Juana N\u00fa\u00f1ez de Lara, la Colometa),i la filla Blanca (casada amb Juan Manuel de Castella) va tenir una filla, anomenada Juana Manuela, que fou reina de Castella al casar amb Enric II, al qual va aportar les senyories de Lara i Biscaia, per\u00f2 no van tenir descend\u00e8ncia. El darrer cap de la casa ha estat el pr\u00edncep Marco de Hohenlohe-Langenburg y Medina, duc de Medinaceli entre 2014 i 2016.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Generaci\u00f3 Y (tamb\u00e9 coneguts com a millennials) \u00e9s un grup d'edat que s'anomena aix\u00ed per seguir cronol\u00f2gicament la Generaci\u00f3 X i precedir la Generaci\u00f3 Z. Agrupa els nascuts als anys 80 i 90. Als pa\u00efsos participants en la Segona Guerra Mundial coincideixen a ser els fills dels nascuts al baby boom dels anys 50. No \u00e9s aix\u00ed a la major part dels territoris de llengua catalana, on el baby boom es produeix els anys 70.\nSovint es diu que tota la generaci\u00f3 Y, han topat amb una paret, la que els impedeix accedir al m\u00f3n laboral, punt de partida per poder progressar a la vida. L'allargament de la crisi fa que molt d'ells siguin extremadament depressius sobre les seves expectatives de futur. S\u00f3n els joves instal\u00b7lats en la desesperaci\u00f3 i l'angoixa, perqu\u00e8 veuen que tot i l'enorme esfor\u00e7 que van realitzar per finalitzar els seus estudis superiors, no van veure recompensada de forma justa totes les ganes que li van posar per ascendir a la vida. La sensaci\u00f3 de perspectiva frustrada \u00e9s m\u00e9s accentuada pel fet que han nascut en una \u00e8poca on la seguretat material ara s'ha truncat. A tot aix\u00f2 cal afegir les promeses que els hi van fer els seus pares, perqu\u00e8 se'ls va prometre que si treballaven i estudiaven dur, es veurien fortament recompensats. Decepci\u00f3 seria la paraula m\u00e9s adient per definir la sensaci\u00f3 que tenen molts d'aquests joves.\n\nLes expectatives de vida tampoc s\u00f3n favorables per aquells que van aconseguir una feina, perqu\u00e8 normalment el lloguer d'un pis de nivell mitj\u00e0 s'emporta fins al 80% del seu salari, el qual for\u00e7a a molts joves a seguir vivint amb els seus pares. Aix\u00f2 comporta una frustraci\u00f3 fins al punt de sentir-se uns fracassats al no poder afrontar cap de les metes que ells tenien com a objectiu.A m\u00e9s, les diferents taxes per seguir estudiant han desanimat a molts joves a seguir millorant la seva formaci\u00f3, at\u00e8s que no poden pagar les altes matr\u00edcules que han d'assumir, perqu\u00e8 no tenen feina i sovint, els pares tampoc. A tot aix\u00f2 cal afegir que, moltes vegades, realitzen feines no retribu\u00efdes, b\u00e9 sigui per engany del patr\u00f3 o b\u00e9 acceptat volunt\u00e0riament per obtenir experi\u00e8ncia laboral.\nA tots aquests joves, se'ls comen\u00e7a a anomenar com \"la generaci\u00f3 perduda\", ja que, tot i tenir una formaci\u00f3 alta, una \u00e8tica de treball enorme i moltes ganes d'aprendre i dedicar-se a la seva professi\u00f3, es veuen incapa\u00e7os de trobar una feina adient als seus coneixements. Per aix\u00f2, sovint s\u00f3n for\u00e7ats a migrar del seu pa\u00eds natal en busca de millors condicions de vida. Aix\u00f2 s'ha vist reflectit en la taxa d'emigraci\u00f3 catalana, que el 2012 va cr\u00e9ixer fins a arribar al 150% respecte a l'exercici anterior. Les expectatives per als que es quedin no s\u00f3n bones, perqu\u00e8 quan la crisi se superi, la generaci\u00f3 Y ser\u00e0 massa major com per a competir amb la generaci\u00f3 seg\u00fcent.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La fam\u00edlia Tarkhan (tamb\u00e9 Terkhan) fou una de les fam\u00edlies mes notables del regne tim\u00farida durant el regnat de Xah Rukh. L'origen fou el fidel personal de Tamerl\u00e0, Ghiyath al-Din Tarkhan i el personatge mes destacat fou possiblement la reina Gawhar Shad. Si b\u00e9 diversos amirs van portar el lakab o t\u00edtol de tarkhan la majoria no han de ser relacionats amb la fam\u00edlia (al ser un t\u00edtol guanyat per molts guerrers que es transmetia als successors, nombrosos amirs el van portar sense estar emparentats entre ells). Dos germans de la reina, Ali Tarkhan i Hasan Sufi Tarkhan van arribar a ser governadors delegats del Khurasan (prov\u00edncia mongola) en abs\u00e8ncia del sult\u00e0.\nEls membres principals de la fam\u00edlia a part de la reina eren els seus germans, sis en total, tots els quals foren militars destacats en diverses campanyes. Els sis germans eren Ali, Hasan Sufi, Husayn Sufi, Sayyid Ahmad, Muhammad Sufi i Hamza. Cap dels sis amirs va arribar a ser una alta figura de l'administraci\u00f3 o de l'ex\u00e8rcit per\u00f2 com a fam\u00edlia formaven un poder considerable, sens dubte el poder familiar mes important del temps de Xah Rukh. Com veurem Xah Rukh va disposar d'un grup rellevant de servidors efica\u00e7os i fidels.\nEl 1407/1408 Sayyid Ahmad va rebre un soyurgal a Andkhud que sembla que va restar dins la fam\u00edlia. Devia gaudir d'un alt estatus perqu\u00e8 va poder enviar un cavall a l'emperador de la Xina que li va agrair especialment.\nTots esls germans van tenir diverses funcions i tasques en les campanyes de Transoxiana entre 1409 i 1411 (Said o Sayyid Tarkhan va aportar guerrers des d'Ankhud):\n1) Hasan Sufi enviat a Khujand el 1409 per cercar a Khalil Sultan\n2) Ali amb 100 qushuns seguint a l'avanatguarda de l'ex\u00e8rcit\n3) Muhammad Sufi a l'ex\u00e8rcit principal amb altres grans emirs\n4) Husayn Sufi enviat a protegir Qumis i Mazandaran durant l'abs\u00e8ncia de Xah Rukh (desembre 1410-gener 1411)\n5) Hamza va ser enviat a Sawran (Sabran) per Shah Malik amb motiu de la segona rebel\u00b7li\u00f3 de Shaykh Nur al-Din\nEn les expedicions de Xah Rukh contra els problem\u00e0tics fills d'Umar Shaykh a Fars i Isfahan, els fills de Ghiyath al-Din van tornar a destacar, alguns en tasques que requereixen una confian\u00e7a particular. Aix\u00ed Hasan Sufi fou enviat a ajudar el governador de Sawah atacat per Iskandar. Quan fou ocupada Xiraz per submissi\u00f3 voluntaria dels seus habitants, Muhammad Sufi i altres foren enviats des d'Isfahan all\u00ed per recollir als fills d'Iskandar que havien estat fets presoners i portarlos al campament. Un amir anomenat Sayyid Ali Tarkhan va morir a Xiraz el 1414, per\u00f2 la seva relaci\u00f3 amb la fam\u00edlia no s'ha pogut establir definitivament.\nLa campanya de Kirman de Xah Rukh de 1416 per destruir el governador insubordinat Sultan Uways inclo\u00efa Hasan i Husayn Sufi.\nDos d'ells foren amirs diwan (segons el Muqizz al-ansab) segurament un despr\u00e9s de l'altra: Ali (que ho era abans de 1417) i Hasan Sufi (que ho fou de 1417 a 1424).\nEl 1417\u201318 s'esmenta a Muhammad Sufi fent campanyes a la regi\u00f3 de Kandahar: va ser un dels amirs enviats a pacificar Badakhxan el mateix any.\nHasan Sufi es esmentat com a tavachi o tovachi i cap d'un tumen en el centre de l'ex\u00e8rcit de Xah Rukh.\nVan servir a la primera campanya de l'Azerbaidjan (1420-1421). Emn aquesta ocasi\u00f3 Sayyid Ahmad va rebre la alta posici\u00f3 de governador delegat al Khurasan i Herat; Hasan Sufi fou un dels caps de l'ex\u00e8rcit.\nDurant els anys 1420-1430 van declinar en import\u00e0ncia perqu\u00e8 van morir alguns dels germans. El primer fou Hamza que va morir a Samarcanda el maig de 1416. Husayn Sufi no consta quan va morir per\u00f2 no apareix despr\u00e9s del 1416/1417. Ali va morir el 4 de setembre de 1417, passant la seva posici\u00f3 d'amir diwan al seu germ\u00e0 Hasan Sufi el qual va morir al seu torn el 3 de juny de 1424. No se sap l'edat que tenia cap dels quatre a la mort per\u00f2 \u00e9s possible que no fossin molt grans i que deixessin fills menors. Si se sap que a la mort de Hasan Sufi la seva posici\u00f3 al diwan va passar al seu fill Mihrab del que nom\u00e9s consta la seva mort el 1431; el seu fill Muhammad sabem que va servir a l'ex\u00e8rcit (a l'ala esquerra) i va morir nom\u00e9s deu anys despr\u00e9s (el 1441); a l'ala dreta de l'ex\u00e8rcit hi apareixen dos amirs probablement de la fam\u00edlia: Muhammad Ghiyath Tarkhan i Khusraw Tarkhan.\nNomes va quedar Muhammad Sufi Tarkhan que fou encarregat del govern de Khurasan i Herat durant la segona campanya de l'Azerbaidjan el 1429. El 1431\u201332 fou un dels amirs enviats amb el pr\u00edncep Baykara al Mazanderan per vigilar un eventual atac uzbek. Desde el 1432 fins al 1447 no torna a apar\u00e8ixer esmentat.\nD'altres parents o descendents no hi ha informaci\u00f3 en part per les poques campanyes militars fetes despr\u00e9s de 1435 i especulativament perqu\u00e8 probablement eren joves per tenir llocs rellevants i no figuraven entre els amirs principals.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Iam era un estat de l'alta N\u00fabia entre la cinquena i la sisena cascada, a la regi\u00f3 que despr\u00e9s fou Dongola. Es coneix millor que d'altres perqu\u00e8 ha quedat el relat d'una visita feta en temps de la sisena dinastia d'Egipte per Harkhuf, governador d'Elefantina.\nViccionari", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Abu-Bakr Muh\u00e0mmad ibn Abd-Al\u00b7lah ibn al-Aftas Sayf-ad-Dawla al-Mudh\u00e0ffar (\u00e0rab: \u0623\u0628\u0648 \u0628\u0643\u0631 \u0645\u062d\u0645\u064e\u0651\u062f \u0628\u0646 \u0639\u0628\u062f \u0627\u0644\u0644\u0647 \u0628\u0646 \u0627\u0644\u0623\u0641\u0637\u0633 \u0633\u064a\u0641 \u0627\u0644\u062f\u0648\u0644\u0629 \u0627\u0644\u0645\u0638\u0641\u0631, Ab\u016b Bakr Mu\u1e25ammad b. \u02bfAbd All\u0101h b. al-Af\u1e6das Sayf ad-Dawla al-Mu\u1e93affar) fou emir de Batalyaws 1045-1067.\nFill d'Abd-Al\u00b7lah ibn Muh\u00e0mmad al-Mansur, va lluitar contra Abbad ibn Muh\u00e0mmad al-M\u00fatadid, emir de l'emirat d'Ixb\u00edliya, que va anar conquerint els emirats amazics dels seus voltants. Al-Mudh\u00e0ffar i al-Mansur van pactar la pau en 1051 amb la mediaci\u00f3 de Abu-l-Walid Muh\u00e0mmad ibn J\u00e0hwar ar-Raixid de la Rep\u00fablica de Qurtuba per evitar la pressi\u00f3 de Ferran I de Lle\u00f3, a qui va pagar a una paria anual de cinc mil dinars des de 1057.Se li atribueix la composici\u00f3 de diverses obres i un exigent gust po\u00e8tic.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aquesta llista dels comtats i vescomtats de Fran\u00e7a inclou tamb\u00e9 els eclesi\u00e0stics.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aquesta llista d'exploracions \u00e9s una cronologia que fa un recompte de les principals expedicions cient\u00edfiques, comercials, religioses o militars que van contribuir a l'expansi\u00f3 del coneixement geogr\u00e0fic de les diferents civilitzacions.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El determinisme tecnol\u00f2gic \u00e9s la tesi segons la qual les innovacions tecnol\u00f2giques s\u00f3n l'agent causal singular m\u00e9s important dels canvis socials al llarg de la hist\u00f2ria. Dit d'una altra forma, que el canvi tecnol\u00f2gic determina pel canvi social.\nL'expressi\u00f3 determinisme tecnol\u00f2gic va ser probablement encunyada per l'economista i soci\u00f2leg Thorstein Veblen a principis del segle xx. Ha estat en el segle xx, de fet, on la tesi ha gaudit una major popularitat \u2013 que de fet continua fins a l'actualitat \u2013 i ha estat adoptada i defensada per autors com Jacques Ellul, John Kenneth Galbraith, Martin Heidegger, Marshall McLuhan o Alvin Toffler. Durant les darreres d\u00e8cades, per\u00f2, el determinisme tecnol\u00f2gic ha estat fortament criticat des dels estudis de ci\u00e8ncia i tecnologia, tot i que continua present en molt \u00e0mbits socials.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Isaac Comn\u00e8 (grec: \u0399\u03c3\u03b1\u03ac\u03ba\u03b9\u03bf\u03c2 \u039a\u03bf\u03bc\u03bd\u03b7\u03bd\u03cc\u03c2, Issa\u00e0kios Komnin\u00f3s; nascut cap al 1113 i mort despr\u00e9s del 1146) fou el cinqu\u00e8 fill (el tercer mascle) de l'emperador rom\u00e0 d'Orient Joan II Comn\u00e8 amb Irene d'Hongria. La decisi\u00f3 del seu pare de passar-lo per alt en l'ordre de successi\u00f3 en benefici del seu germ\u00e0 petit, Manuel I Comn\u00e8, feu que els dos germans tinguessin una relaci\u00f3 tensa a partir d'aleshores. No es coneix gaire cosa sobre la seva vida a part de la seva participaci\u00f3 en les campanyes del seu pare i el seu germ\u00e0 a Anat\u00f2lia i que era un ferm defensor del patriarca Cosme II de Constantinoble.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Mehmet \u015eemsettin G\u00fcnaltay (E\u011fin, Imperi Otom\u00e0, 1883 \u2013 Istanbul, Turquia, 19 d'octubre de 1961) fou un historiador i pol\u00edtic turc, primer ministre de Turquia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Wei (xin\u00e8s tradicional: \u9b4f, xin\u00e8s simplificat: \u9b4f, pinyin: W\u00e8i) va ser un estat de l'\u00e8tnia Dingling que exist\u00ed durant el per\u00edode espec\u00edfic dels Setze Regnes de la Xina, de 388 a 392. El seu fundador Zhai Liao havia estat vacil\u00b7lant entre ser un vassall dels Yan posteriors, els Yan Occidental, o la Dinastia Jin (265-420), i en 388,\nViccionari", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Jaume Cardoner Nogu\u00e9 (Barcelona, 1891 - Reus, 1954) va ser un professor i periodista catal\u00e0, catedr\u00e0tic a l'Institut de Reus.\nProfessor de geografia i hist\u00f2ria, va treure oposicions a l'Institut de Reus. El 1923 es va casar amb Isabel Rod\u00e9s Quer, d'una fam\u00edlia de l'alta burgesia reusenca. Va ser secretari de l'Institut i va col\u00b7laborar en diverses publicacions locals, especialment a El Heraldo de Reus i a la Revista del Centro de Lectura abans de la guerra civil. A Badalona, el 1919, havia fundat la revista Joventut, una publicaci\u00f3 liter\u00e0ria i humor\u00edstica. Vinculat amb la dreta franquista, va ser delegat de cultura de la Falange, organitzaci\u00f3 a la que s'havia vinculat el 1936 i de la que en va ser inspector. Va ser tamb\u00e9 secretari local del Movimiento. Va escriure un gui\u00f3 literari-radiof\u00f2nic que va fer imprimir, titulat Jos\u00e9 Mart\u00ed Folguera en su intimidad po\u00e9tica (1950) i un estudi biogr\u00e0fic de la Prelada Quer, familiar per part de la seva dona. Va escriure regularment al Setmanari Reus i al Diario Espa\u00f1ol de Tarragona. Va ser regidor de cultura a l'Ajuntament de Reus el 1943. Nomenat cronista municipal i arxiver, va acabar de traspassar els fons anteriors a 1900 que encara restaven a l'Arxiu Administratiu i va crear un arxiu fotogr\u00e0fic (1952). La figura de cronista municipal va desapar\u00e8ixer amb la seva mort el 1954.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Korabl-Sputnik 2 (tamb\u00e9 conegut a Occident com Sp\u00fatnik 5) va ser un sat\u00e8l\u00b7lit artificial sovi\u00e8tic dins del Programa Sp\u00fatnik, llan\u00e7at el 19 d'agost de 1960. Va ser la segona prova de vol del Programa Vostok.\nPortava a bord els gossos Belka i Strelka, 40 ratolins, 2 rates i diversitat de plantes. La nau va tornar a la Terra l'endem\u00e0 i tots els animals van ser recuperats sans.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Antoni Furi\u00f3 i Diego (Sueca, 1958) \u00e9s catedr\u00e0tic d'Hist\u00f2ria Medieval de la Universitat de Val\u00e8ncia i president, des d'octubre de 2011, de la plataforma c\u00edvica Valencians pel Canvi. Va ser director de Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia durant m\u00e9s d'una d\u00e8cada i dirigeix la revista L'Espill. Membre del consell de redacci\u00f3 de les revistes Revista d'Hist\u00f2ria Medieval i Pasajes (totes dues publicades per la UV), El Contemporani (Barcelona), Recerques (Barcelona), Anuario de Estudios Medievales (CSIC, Barcelona), Anales de Historia Antigua y Medieval (Buenos Aires), Continuity and Change (Cambridge) i Hispania (del CSIC, Madrid).\nLes principals l\u00ednies de recerca en hist\u00f2ria medieval s\u00f3n:\n\nLa hist\u00f2ria del m\u00f3n rural\nLes finances i la fiscalitat\nEls segles xiii-XV", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El marxisme \u00e9s el conjunt de doctrines pol\u00edtiques, econ\u00f2miques i filos\u00f2fiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels. La multitud d'aspectes que aquesta compr\u00e8n fa que pr\u00e0cticament no existeixi branca de les ci\u00e8ncies humanes sense la seva escola de pensament marxista. L'an\u00e0lisi marxista es caracteritza per un enfocament materialista i dial\u00e8ctic del m\u00f3n. L'aplicaci\u00f3 d'aquesta doctrina en el camp del Socialisme inici\u00e0 un nou corrent ideol\u00f2gic anomenat socialisme marxista, que cresqu\u00e9 durant tota la segona meitat del segle xix i s'an\u00e0 situant al poder al llarg del segle xx, tant a trav\u00e9s de les seves m\u00faltiples versions socialdem\u00f2crates com comunistes.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Un cacic era hist\u00f2ricament un cap de les comunitats ta\u00ednes de les Antilles i d'Am\u00e8rica Central. A partir de l'expansi\u00f3 colonial espanyola a Am\u00e8rica, el terme va ser emprat pels conqueridors per designar les autoritats pol\u00edtiques ind\u00edgenes, sense atendre la diversitat dels sistemes pol\u00edtics d'Am\u00e8rica ni a la nomenclatura aut\u00f2ctona. S\u00f3n derivats d'aquest terme les paraules cacicat i caciquisme.\nAlguns historiadors com Charles C. Mann a la seva obra 1491: New Revelations of the Americas Before Columbus (2005) han objectat l'\u00fas del terme cacic en lloc de rei per a referir-se als monarques ind\u00edgenes americans, encara que s\u00ed que s'utilitzi per a denominar als cabdills dels pobles anomenats b\u00e0rbars de la hist\u00f2ria europea (per exemple reis dels huns, els francs, i altres.)\nLa utilitzaci\u00f3 a Am\u00e8rica de la paraula cacic va ser activament promoguda per la monarquia espanyola. Una reial c\u00e8dula del 26 de febrer de 1538 insistia que qualsevol autoritat ind\u00edgena fos nom\u00e9s anomenada \u00abcacic\u00bb, igualant per aquesta f\u00f3rmula des dels m\u00e9s humils caps de bandes poc nombroses, fins als reis i nobles dels extints imperis prehisp\u00e0nics. Es posava en aquest document especial cura en prohibir el tractament de \u00absenyor\u00bb, que en castell\u00e0 podia implicar una autoritat efectiva i un tracte reverencial i insistia sobre aquest tema que:\n\nTot i que gran quantitat de cacics van ser executats en el fragor de la Conquesta, la instituci\u00f3 del cacicat, en les seves variades manifestacions \u00e8tniques, va sobreviure durant els segles colonials. I, de fet, encara subsisteix avui dia, encara que \u00e9s m\u00e9s usada, per\u00f2, l'expressi\u00f3 l\u00edder. La figura del cacic no sempre resultava comprensible per als europeus. La seva autoritat era molt relativa en la tradici\u00f3 cultural d'algunes \u00e8tnies. Les seves decisions no eren del tot vinculants i la seva autoritat estava finalment supeditada a la voluntat de les assemblees ind\u00edgenes.\n\nExistia un m\u00e8tode d'autogovern, en qu\u00e8 el cacic jugava un rol conjuntural com a portaveu, moderador, o prenent decisions nom\u00e9s enfront de situacions urgents. Aix\u00f2 resultava especialment desconcertant per als espanyols. Espanya sortia de la seva pr\u00f2pia revolta de les Comunitats de Castella, que havia finalitzat amb forts atacs oficials contra tota forma d'assemblearisme. Els conqueridors assimilaven la situaci\u00f3 d'aquestes tribus a un permanent caos i neglig\u00e8ncia del cap, de manera que van entendre que els cacics, com a individualitats, eren prescindibles.\nPer\u00f2 malgrat tot, dins del sistema de jerarquies colonials, la figura del cacic en si era considerada necess\u00e0ria. Tant, de fet, que hi ha diversos testimonis que asseguren que durant el per\u00edode colonial l'elecci\u00f3 dels cacics dels pobles indis va ser manipulada per hisendats i cures en nombroses ocasions.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El llinatge dels Tarazona era un llinatge de rics-homes aragonesos.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Paretaquene (Paraetacene) fou un districte de Persis a la part nord del pa\u00eds, fronterer amb la M\u00e8dia Magna. El nom \u00e9s esmentat per Her\u00f2dot que diu que era poblat entre d'altres pels medis paretaquens. Correspon a les modernes muntanyes Bakhtyar habitades per tribus muntanyeses d'arrel persa. Limitava amb la prov\u00edncia de Cossea (Cossaea).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Zhou de l'Oest (1046-771 aC) \u00e9s el nom donat a la primera meitat de la Dinastia Zhou de l'antiga Xina. Va comen\u00e7ar quan el Rei Wu de Zhou va enderrocar la Dinastia Shang a la batalla de Muye.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Frankopan, Frangipani o Frangipane foren una fam\u00edlia noble croat. (Frankapan, Frangep\u00e1n en hongar\u00e8s, i Frangipani en itali\u00e0). Se'ls va anomenar aix\u00ed des de la primera meitat del segle xv, per la seva afinitat amb la fam\u00edlia patr\u00edcia romana Frangipani, que va convertir el Colosseu de Roma de la ciutat fortalesa. S\u00f3n esmentats en l'any 1133 (amb Dujam sent el primer nom registrat de Frankopan) com governants i senyors de l'illa de Krk i part del litoral.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Joseon (tamb\u00e9 transcrit com a Chos\u014fn, AFI /t\u0255o.s\u028cn/, hangul \uc870\uc120\uad6d; hanja \u5927\u671d\u9bae\u570b, RR Joseon-guk, McCune-Reischauer Chos\u014fn-guk, \"Regne de Joseon\" o b\u00e9 \uc870\uc120 \uc655\uc870; \u671d\u9bae\u738b\u671d; Joseon Wangjo; Chos\u014fn Wangjo, \"Dinastia Joseon\") fou un regne din\u00e0stic core\u00e0 que va durar aproximadament cinc segles.Fou el darrer regne din\u00e0stic de Corea.Va ser fundat per Yi Seong-gye el juliol de 1392 i substitu\u00eft per l'Imperi Core\u00e0 l'octubre de 1897. El regne va ser fundat sobre les ru\u00efnes d'un altre regne core\u00e0, Goryeo, quan aquest aquest va ser enderrocat. El pa\u00eds va rebre el seu nom ben aviat i la capital es va traslladar a l'actual Se\u00fcl. Al nord, les fronteres del regne es van expandir fins als l\u00edmits naturals dels rius Amnok i Tumen a trav\u00e9s de la submissi\u00f3 dels jurtxets.\nDurant els seus 500 anys de durada, Joseon va encoratjar la consolidaci\u00f3 dels ideals i doctrines confucianes a la societat coreana. El neoconfucianisme es va instal\u00b7lar com a ideologia del nou estat. En conseq\u00fc\u00e8ncia, es va desencoratjar el budisme, que ocasionalment es va enfrontar a persecucions. Joseon va consolidar el seu domini efectiu sobre el territori de l'actual Corea i va contemplar l'apogeu de la cultura cl\u00e0ssica coreana, el comer\u00e7, la literatura i la ci\u00e8ncia i la tecnologia. A la d\u00e8cada de 1590, el regne es va veure greument afeblit causa de les invasions japoneses. Diverses d\u00e8cades m\u00e9s tard, Joseon va ser enva\u00eft per la dinastia Jin posterior i la dinastia Qing el 1627 i el 1636\u20131637 respectivament, fet que don\u00e0 lloc a una pol\u00edtica a\u00efllacionista cada cop m\u00e9s dura, per la qual el pa\u00eds va ser conegut com el \"regne ermit\u00e0\" a la literatura occidental.\nDespr\u00e9s del final d'aquestes invasions des de Manx\u00faria, Joseon va experimentar un per\u00edode de gaireb\u00e9 200 anys de pau i prosperitat, juntament amb un desenvolupament cultural i tecnol\u00f2gic. No obstant aix\u00f2, tot el poder que el regne va recuperar durant el seu a\u00efllament es va esvair a mesura que el segle XVIII arribava al final. Enfrontat a les lluites internes, a la pressi\u00f3 internacional i a les rebel\u00b7lions internes, el regne de Joseon va decaure r\u00e0pidament a finals del segle XIX.\nEl per\u00edode de Joseon ha deixat un important llegat a la Corea moderna; gran part de la cultura, l'etiqueta, les normes i les actituds socials modernes cap als temes d'actualitat, juntament amb l'idioma core\u00e0 modern i els seus dialectes, deriven de la cultura i tradicions de Joseon. La burocr\u00e0cia i les divisions administratives modernes de Corea tamb\u00e9 es van establir durant el per\u00edode de Joseon.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Fam\u00edlia Didot fou una fam\u00edlia francesa d'impressors, gravadors, fonedors, fabricants de paper i llibreters que perfeccionaren l'art tipogr\u00e0fica als segle xviii i xix.\n\nFran\u00e7ois Didot (Par\u00eds 1689 \u2014 1757): El primer de la fam\u00edlia fou llibreter i impressor.Fran\u00e7ois-Ambroise Didot (Par\u00eds 1730 \u2014 1804): Fill de Fran\u00e7ois Didot, fou nomenat impressor de la clerecia el 1788. Imprim\u00ed una col\u00b7lecci\u00f3 dels cl\u00e0ssics francesos, per ordre de Llu\u00eds XVI, i tamb\u00e9 la Bible Latine. Feu gravar a casa seva, per Waflard, els primers tipus de la seva impremta; invent\u00e0 la premsa dita d'un sol cop, i tamb\u00e9 la divisi\u00f3 de la for\u00e7a del cos de les lletres.Pierre Didot (Par\u00eds 1761 \u2014 1836): Primog\u00e8nit d'Ambroise, present\u00e0, el 1798, a l'exposici\u00f3 dels productes de la ind\u00fastria, la seva edici\u00f3 del Virgili, els car\u00e0cters de la qual havien estat gravats i fosos pel seu germ\u00e0 Firmin Didot. El govern feu posar la impremta al Louvre, on foren impreses les edicions dites del Louvre, per les quals fou considerat el primer impressor del m\u00f3n.Firmin Didot (Par\u00eds 1764 \u2014 Mesnil-sur-l'Estr\u00e9e 1836): Fill d'Ambroise i germ\u00e0 de Pierre, succe\u00ed, el 1789, el seu pare a la foneria, que havia enriquit amb els seus tipus. H\u00e0bil gravador, es disting\u00ed com a fonedor de car\u00e0cters, com a impressor-llibreter, com a fabricant de paper i com a autor de diverses obres liter\u00e0ries. El 1795 invent\u00e0 un sistema d'estereot\u00edpia.Ambroise-Firmin Didot (Par\u00eds 1790 \u2014 1876): Fill de Firmin Didot, estudi\u00e0 llengua i literatura grega i visit\u00e0 el Pr\u00f2xim Orient, del qual public\u00e0 un estudi titulat Notes d'un voyage dans le Levant (Par\u00eds 1826). El 1823, durant la insurrecci\u00f3 grega, dirig\u00ed una crida a favor a Europa i fou secretari del comit\u00e8 grec. Fou nomenat ciutad\u00e0 d'Atenes pels seus treballs. La seva passi\u00f3 de bibli\u00f2fil el port\u00e0 a aplegar una gran biblioteca, que fou la base de les seves nombroses obres, entre altres, Essai sur la typographie (1851), Essai sur l'histoire de la gravure sur bois (1863), Des Apocalypses figur\u00e9es, manuscrites et xylographiques (1870), Alde Manucci et l'Hell\u00e9nisme \u00e0 Venise (1875), Les graveurs de portraits en France (1875-77), Observations sur l'orthographe ou orthographie fran\u00e7aise (1867), etc.Pierre-Fran\u00e7ois Didot (Par\u00eds 1731 \u2014 1793): Segon fill de Fran\u00e7ois Didot i germ\u00e0 de Fran\u00e7ois-Ambroise, fou nomenat, el 1765, impressor de Monsenyor (m\u00e9s tard, Llu\u00eds XVI). Fou el creador de la papereria d'Essone. Un dels seus fills, Henry Didot, invent\u00e0 el motlle poliamatipe. Hom deu a un altre dels fills l'execuci\u00f3 de la m\u00e0quina de paper continu, la invenci\u00f3 de la qual pertany a Robert Didot. Un tercer fill, dit Didot Jove, fou un impressor estimat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aix\u00f2 \u00e9s una llista dels tipus d'unitats i rangs de l'ex\u00e8rcit Rom\u00e0 des de la Rep\u00fablica Romana fins a l'Imperi Rom\u00e0 tard\u00e0. La distinci\u00f3 entre rang i tipus d'unitat no sembla que hagi estat tan precisa com en un ex\u00e8rcit de dia modern, en el qual un soldat t\u00e9 un grau, un sou, la descripci\u00f3 de les seves funcions, i una unitat assignada. Per exemple, els hastats en un primer moment, portaven una hasta i se situaven en segona l\u00ednia a la batalla, i despr\u00e9s van portar javelines i lluitaven a primera l\u00ednia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Lorena Z\u00e1rate (La Plata, 1971) \u00e9s una professora d'hist\u00f2ria i actual presidenta d'Habitat International Coalition. \u00c9s autora i coautora de diversos articles per a publicacions, aix\u00ed com compiladora i editora de llibres sobre temes vinculats al dret a l'habitatge, la producci\u00f3 social de l'h\u00e0bitat i el dret a la ciutat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Ariobarzanes del Pont o Ariobarzanes III del Pont (en grec antic \u1f08\u03c1\u03b9o\u03b2\u03b1\u03c1\u03b6\u03ac\u03bd\u03b7\u03c2) era rei del Pont. Va comen\u00e7ar a regnar l'any 265 aC i va morir cap al 240 aC.\nEra fill i successor de Mitridates I del Pont. Quan encara governava el seu pare, els dos es van aliar als g\u00e0lates, als que van considerar utilitzables en la lluita contra Ptolemeu II Filadelf (vers 278 o 277 aC). Va aconseguir la possessi\u00f3 de la ciutat d'Amastris i es va tornar a enfrontar als g\u00e0lates fins que els habitants d'Heraclea del Pont el van rescatar, per\u00f2 al seu torn van ser atacats pels g\u00e0lates. El va succeir Mitridates II del Pont i no consta que emet\u00e9s cap moneda.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Talhayum fou un territori que va existir al segle XVIII aC a l'Idamaraz, definit a les tauletes de Mari com un dels quatre districtes de l'Idamaraz i capital de Yapturum. Sembla que es tractava d'un districte situat al nord-oest, sota domini directe de Mari, que tot i aix\u00ed, per la llunyania o per altres causes, gaudia de certa autonomia i el seu governant era un terme mitj\u00e0 entre un governador i un rei. Com a sobir\u00e0 de Talhayum s'esmenta repetidament a Yawi Ila.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La moreria \u00e9s la part d'una poblaci\u00f3 on vivien els moros, \u00e9s a dir, els musulmans i moriscos, principalment d'origen \u00e0rab i magrib\u00ed, durant l'ocupaci\u00f3 de gran part de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica per part d'aquesta gent, i els segles posteriors, fins a l'expulsi\u00f3 dels moriscos (1609-10).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Taih\u014d (japon\u00e8s: \u5927\u5b9d) va ser una era japonesa (\u5e74\u53f7, neng\u014d, lit. nom de l'any) que va abastar de l'any 701 al 704.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Programa de beques per la indemnitzaci\u00f3 dels b\u00f2xers (Xin\u00e8s: \u5e9a\u5b50\u8ce0\u6b3e\u734e\u5b78\u91d1; pinyin: G\u0113ngz\u01d0 P\u00e9iku\u01cen Ji\u01cengxu\u00e9j\u012bn) va ser un programa de beques finan\u00e7at amb els fons d'indemnitzaci\u00f3 de la Rebel\u00b7li\u00f3 dels B\u00f2xers pagats als Estats Units, el programa permetia a estudiants de la Xina estudiar als Estats Units. Ha estat denominat \"el programa m\u00e9s important per a l'educaci\u00f3 de xinesos als Estats Units i el que millors conseq\u00fc\u00e8ncies i \u00e8xit ha tingut a la Xina en estudis a l'estranger durant el segle XX\".", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Icti\u00f2fags (del grec antic: \u1f38\u03c7\u03b8\u03c5\u03bf\u03c6\u03ac\u03b3\u03bf\u03b9 al llat\u00ed Ichthyophagi, o \"menjadors de peixos\") \u00e9s el nom donat a l'\u00e8poca cl\u00e0ssica a alguns pobles de la vora de la mar Roja. El nom era degut al fet que el seu principal aliment era el peix. Vivien al sud dels poble troglodites (que vivien en coves).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Teoria de la conspiraci\u00f3 de Co\u00edn Cuenca es basa en la suposada manipulaci\u00f3 per part de Crist\u00f2for Colom de la ruta que va seguir per arribar a Am\u00e8rica, per tal d'impedir que Portugal s'apropi\u00e9s de les terres que descobria. La teoria es basa en el fet que hi ha alguns mapes amb latituds i longituds err\u00f2nies dibuixats durant l'Era dels descobriments.Luis Miguel Coin Cuenca assegura al seu llibre: \"Aspectos n\u00e1uticos de los cuatro viajes colombinos\" que Cuba i La Hispaniola apareixen 12\u00ba m\u00e9s al nord, per sobre del Tr\u00f2pic de C\u00e0ncer al Mapamundi de Ptolemeu, al Mapa de Juan de la Cosa i al Planisferi de Cantino. Demostra que les latituds s\u00f3n err\u00f2nies mitjan\u00e7ant una reproducci\u00f3 de la pinta seguint la ruta de tots els viatges de Colom -exceptuant la del 1er viatge- i els navegants que el van seguir que navegaven fins a veure La Deseada. Luis Miguel Coin Cuenca explica que el motiu dels \"errors\" de latitud a partir del 1er viatge era per no donar a Portugal les terres amb latitud per sobre de la Gomera.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "T\u00e0xila fou una satrapia de l'imperi Aquem\u00e8nida de P\u00e8rsia. Fou afegida durant el regnat de Darios el Gran, per\u00f2 l'ocupaci\u00f3 persa no va durar gaire, car no s'han trobat restes arqueol\u00f2giques d'ex\u00e8rcits de l'oest al Panjab, per\u00f2 algunes construccions perses es van descobrir el 2002.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Rodani\u00e0 \u00e9s una cultura pr\u00f2pia del sud-est de Fran\u00e7a, desenvolupada simult\u00e0niament al Solutri\u00e0 superior a les regions properes, caracteritzada per microlites.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Llista dels 104 reclamats el 1947 pel Consell de Control Aliat al ministre d'Afers Exteriors d'Espanya. L'octubre del 1947, el Consell de Control dels Aliats envi\u00e0 al govern espanyol una llista de 104 espies i col\u00b7laboradors nazis residents a Espanya perqu\u00e8 fossin detinguts i extradits a Alemanya. Eren 11 folis escrits a m\u00e0quina, en angl\u00e8s, i el seu t\u00edtol original era Lista de repatriaci\u00f3n.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "En l'administraci\u00f3 del regne visigot, el comte camarlenc (comes cubiculariorum) era el funcionari encarregat de les q\u00fcestions dom\u00e8stiques i del protocol.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'Emirat Isl\u00e0mic de l'Afganistan va ser fundat en 1996 quan els talibans van comen\u00e7ar a manar a l'Afganistan i va acabar amb la seva caiguda del poder el 2001. Al cim de la seva influ\u00e8ncia mai els talibans van controlar la totalitat del territori de l'Afganistan; gaireb\u00e9 el 10% del pa\u00eds, al nord-est, hi era controlat pel Front Isl\u00e0mic Unit per la Salvaci\u00f3 de l'Afganistan.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Dinastia Hannover o Casa de Hannover \u00e9s una de les m\u00e9s importants i m\u00e9s antigues fam\u00edlies de l'aristocr\u00e0cia alemanya, origin\u00e0ria de Su\u00e0bia i Baviera.\nLa dinastia Hannover comen\u00e7\u00e0 sent una branca cadet de la fam\u00edlia ducal de Baviera, ja que el fill petit d'Enric X de Baviera i Sax\u00f2nia (v. 1100-39), Guillem, fou nomenat duc de Sax\u00f2nia i la seva descend\u00e8ncia, ducs de Brunswick-L\u00fcneburg. El germ\u00e0 de Guillem fou el rei dels romans, Otto IV, el 1198 era casat amb la princesa Beatriu de Hohenstaufen i Angelina de Bizancia, per tant filla dels reis dels romans.\nFou fundada al segle x. Els seus membres han gaudit sempre d'importants distincions i t\u00edtols de renom. Comen\u00e7aren sent ducs de Brunswick, t\u00edtol que ha tingut moltes ramificacions al llarg de la seva hist\u00f2ria, arribant a l'actual branca la Hannover-L\u00fcneburg, reconvertida de la vella Brunswick-L\u00fcneburg.\nMolts membres de la dinastia Hannover han estat reis, reis consorts i pr\u00ednceps, destacant els reis Hannover de la Gran Bretanya, els reis del regne de Hannover o en especial, Otto de Brunswick-Gr\u00fcbenhagen, duc de Cal\u00e0bria i rei consort de N\u00e0pols al segle xiv.\n\u00c9s important recalcar que descendeixen dels reis anglesos de la dinastia Plantagenet, per la princesa Matilde d'Anglaterra (1156-89) casada amb Enric \"El Lle\u00f3\" Welf, duc de Saxonia (1129-95). Matilde era filla dels reis Enric II d'Anglaterra (1133-89) i de la famosa Elionor d'Aquit\u00e0nia (1122-1204).\nTamb\u00e9 descendeixen de la fam\u00edlia reial danesa amb la que guarden molta parantela, gr\u00e0cies a les moltes unions entre Hannover i Dinamarca. Les darreres dues unions m\u00e9s importants de la recent hist\u00f2ria de la dinastia foren, el casament en 1938 de la princesa Frederica de Hannover, reina de Gr\u00e8cia, mare de la reina espanyola Sofia de Gr\u00e8cia; i la d'Ernest August V de Hannover casat en segones n\u00fapcies en 1999 amb la princesa Grimaldi, Carolina de M\u00f2naco.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 31 de mar\u00e7 de 1923 - Val\u00e8ncia, 1 de febrer de 1990). Historiador aragon\u00e8s, Llicenciat en Filosofia i Lletres, Catedr\u00e0tic de l'\u00e0rea de Prehist\u00f2ria, Hist\u00f2ria Antiga i Medieval d'Espanya, i Hist\u00f2ria General d'Espanya a la Universitat de Santiago de Compostel\u00b7la, Catedr\u00e0tic d'Hist\u00f2ria Antiga i Medieval d'Espanya i Director del Departament d'Hist\u00f2ria Medieval a la Universitat de Val\u00e8ncia, Catedr\u00e0tic d'Hist\u00f2ria Medieval i Cap del Departament d'Hist\u00f2ria Medieval de la Universitat de Saragossa; autor d'un ingent obra historiogr\u00e0fica sovint envoltada de pol\u00e8mica revisionista sobre l'Arag\u00f3 i Val\u00e8ncia, publicant tamb\u00e9 obres filol\u00f2giques malgrat no tenir cap estudi en Filologia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "R\u00e8ctor fou un monjo ortodox que a finals del segle xi assum\u00ed la identitat de l'emperador rom\u00e0 d'Orient deposat Miquel VII Ducas i serv\u00ed de pretext per a la invasi\u00f3 normanda de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient. El capitost dels normands, Robert Guiscard, probablement era conscient que era un impostor, per\u00f2 el veia com un casus belli convenient per perseguir els seus propis designis sobre l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient. Malgrat la vict\u00f2ria de Guiscard a la batalla de Dirraqui, el geni militar i la per\u00edcia diplom\u00e0tica de l'emperador Aleix I Comn\u00e8 acabaren frustrant la invasi\u00f3. Se sospita que els normands, una vegada R\u00e8ctor ja no tenia cap utilitat per a ells, se'n desempallegaren r\u00e0pidament i discreta.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La codicologia (del llat\u00ed c\u014ddex, gen. c\u014ddicis, \u201cc\u00f2dex, llibre\u201d; i del grec -\u03bb\u03bf\u03b3\u03af\u03b1, -logia, \"estudi, tractat\"), codicografia, ci\u00e8ncia discursiva dels manuscrits o arqueologia del llibre \u00e9s la disciplina que s'ocupa de l'estudi dels manuscrits com a objectes f\u00edsics, i particularment de llurs caracter\u00edstiques externes i t\u00e8cniques de composici\u00f3. Ha sigut considerada una ci\u00e8ncia auxiliar de la hist\u00f2ria i m\u00e9s tard ha sigut reclamada com a ci\u00e8ncia independent per Charles Samaran el 1927.El terme fou emprat per l'hel\u00b7lenista Alphonse Dain a la primera meitat del segle XX o potser per Charles Samaran. Durant els inicis de la disciplina hi hagu\u00e9 una controv\u00e8rsia respecte als noms codicologia i codicografia a causa de la difer\u00e8ncia dels usos que li donaven Dain i Charles Samaran.Sovint assimilada a l'arqueologia, la codicologia examina els materials (pergam\u00ed, paper, pigments, tintes, etc.) i les t\u00e8cniques vinculades amb les diferents aspectes de la confecci\u00f3 d'un volum i de la seva enquadernaci\u00f3. Aquest examen permet sovint establir-ne la hist\u00f2ria i proced\u00e8ncia. Els pale\u00f2grafs i codic\u00f2legs contribueixen aix\u00ed a identificar les dades que permeten la catalogaci\u00f3 dels llibres, i al desenvolupament d'estudis sobre la hist\u00f2ria del llibre i de les biblioteques, amb una atenci\u00f3 especial a les col\u00b7leccions de manuscrits. Gilbert Ouy explic\u00e0 que per a estudiar un manuscrit \u00e9s necessari comparar-lo amb altres, el qual implica que la metodologia de la codicologia siga la mateixa que la de l'arxiv\u00edstica. A m\u00e9s, Emanuele Casamassima l'ha comparada a la bibliologia en quant la codicologia s'ocupa dels llibres manuscrits i la bibliologia dels llibres impresos. Les \u00faltimes metodologies s\u00f3n la sociol\u00f2gica (estudia el llibre manuscrit tenint en compte que els sistemes gr\u00e0fics s\u00f3n un producte social) i la semiol\u00f2gica (estudia globalment exemplars basant-se en l'afirmaci\u00f3 \"cada llenguatge \u00e9s una societat\").Els punts de vista de l'estudi poden tindre un pes desigual segons l'inter\u00e8s de l'investigador. Aix\u00ed, J.P. Gumbert divid\u00ed en tres la naturalesa de l'estudi codicol\u00f2gic: examen el manuscrit al medi per a on fou creat (codicologia arqueol\u00f2gica); examinar el seu material (technologische Kodikologie); i examinar el llibre com a producte social (codicologia cultural). Albert Gruys, el 1974, divid\u00ed la disciplina en una centrada en el discurs (codicologia) i altra en la descripci\u00f3 (codicografia).Durant la d\u00e8cada del 1980 es reun\u00ed un equip d'investigadors a la Universitat Cat\u00f2lica de Nijmegen i desenvoluparen el PCC (Producing Codicological Catalogues with the Aid of Computers), un sistema inform\u00e0tic per a la catalogaci\u00f3 dels manuscrits.El 1993 es va defendre la codicologia comparada com a m\u00e8tode per a entendre m\u00e9s els manuscrits al comparar c\u00f2dexs de distintes tradicions.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Art\u00e0xides d'Ib\u00e8ria o Arta\u0161esiani (en georgi\u00e0 \u10d0\u10e0\u10e2\u10d0\u10e8\u10d4\u10e1\u10d8\u10d0\u10dc\u10d8) foren els membres d'una branca de la dinastia art\u00e0xida d'Arm\u00e8nia que va regnar en aquest pa\u00eds del 189 aC fins vers el 12 dC. La branca georgiana (o d'Ib\u00e8ria) va regnar all\u00ed a partir del 90 aC i fins vers el 189.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Gitons (llat\u00ed: Gythones; grec antic: \u0393\u03cd\u03b8\u03c9\u03bd\u03b5\u03c2, G\u00edthones) foren un poble de Sarm\u00e0cia que vivia a l'oest del venedis, els quals suposadament vivien a la part oriental de Pr\u00fasia. S\u00f3n esmentats per Claudi Ptolemeu.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Eur\u00edel (grec antic: \u0395\u1f50\u03c1\u03cd\u03b7\u03bb\u03bf\u03c2, Eur\u00edelos) era una fortalesa de Siracusa constru\u00efda pel tir\u00e0 Dion\u00eds I i actualment situada al barri d'Ep\u00edpoles. Les seves ru\u00efnes encara es conserven.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Pedro Ruiz Torres (Elx, 1951) \u00e9s un historiador valenci\u00e0, catedr\u00e0tic d'Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia a la Universitat de Val\u00e8ncia i rector d'aquesta instituci\u00f3 entre el 1994 i el 2002.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Jos\u00e9 Mar\u00eda Gonz\u00e1lez Santos, conegut popularment com a Kichi (pronunciaci\u00f3 local [\u02c8ki\u0283i]) (Rotterdam, 22 de setembre de 1975) \u00e9s un pol\u00edtic andal\u00fas, actual alcalde de Cadis i l\u00edder de la formaci\u00f3 Adelante Andaluc\u00eda en la ciutat de Cadis. Va ser investit alcalde el 13 de juny de 2015 rellevant a la hist\u00f2rica dirigent conservadora Te\u00f3fila Mart\u00ednez que duia m\u00e9s de vint anys en el poder.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Corragum fou una fortalesa d'Il\u00b7l\u00edria, d'ubicaci\u00f3 desconeguda, possiblement a l'oest d'Antipatria, que fou ocupada pels romans el 200 aC juntament amb les fortaleses de Gerunium i Orgessus.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Graciela Bianchi   (Uruguai, 1954) \u00e9s una advocada, escriptora, professora d'hist\u00f2ria i pol\u00edtica uruguaiana.\nVa estudiar magisteri d'hist\u00f2ria a l'Institut de Professors Artigas. Es va jubilar despr\u00e9s de 35 anys en la doc\u00e8ncia. Va ser en educaci\u00f3 secund\u00e0ria directora per 18 anys del Liceu Bauz\u00e1, secret\u00e0ria de Germ\u00e1n Ara\u00fajo al Senat i secret\u00e0ria del Consell Directiu Central (CODICEN). Va treballar a l'equip del programa \u00abEsta boca es m\u00eda\u00bb del Canal 12 de l'Uruguai fins al 2014.En 2013 es suma a Partit Nacional, donant suport a la candidatura presidencial de Luis Lacalle Pou, treballant amb la llista 404.Va ser elegida senadora i diputada per Montevideo en les eleccions presidencials de l'Uruguai de 2014. No obstant aix\u00f2, el gener de 2015, va anunciar que no assumiria el seu esc\u00f3 al senat, optant per a assumir-lo com a diputada.En les eleccions d'octubre de 2019 va ser novament elegida senadora per la llista 404 de Luis Lacalle, preparada per assumir l'esc\u00f3 el primer de mar\u00e7 de l'any 2020.\nVa contreure matrimoni i \u00e9s mare de dos fills, el major escriptor i el menor arquitecte.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Fran\u00e7ois Pierre Guillaume Guizot (Nimes, 4 d'octubre de 1787 - Saint-Ouen-le-Pin (Calvados), 12 de setembre de 1874) va ser Primer Ministre de Fran\u00e7a i historiador.\nVa n\u00e9ixer a Nimes dins una fam\u00edlia burgesa hugonot. El seu pare va ser executat a Nimes durant la Revoluci\u00f3 Francesa. La seva mare s'exili\u00e0 a Ginebra on Guizot va ser educat i all\u00ed va rebre la influ\u00e8ncia de les idees de Rousseau.\nEl 1812 va ocupar la c\u00e0tedra d'hist\u00f2ria moderna de la Universitat de la Sorbona. Va escriure una Histoire de la r\u00e9volution d'Angleterre depuis Charles I \u00e0 Charles II (1826-1827) mostrant-se imparcial i Histoire de la civilisation en Europe (1828) i Histoire de la civilisation en France que s\u00f3n considerades obres cl\u00e0ssiques de la historiografia.\nDurant 26 anys va ocupar diversos c\u00e0rrecs com els dels ministeris d'interior, Afers estrangers i Primer Ministre de Fran\u00e7a. La crisi econ\u00f2mica de 1846-1848 va afavorir l'oposici\u00f3, que es va anar unint progressivament, i despr\u00e9s de les reformes obtingudes durant la sessi\u00f3 parlament\u00e0ria de 1847, com la rebaixa de l'impost del cens a 100 francs al mar\u00e7, la prohibici\u00f3 de l'acumulaci\u00f3 de c\u00e0rrecs p\u00fablics administratius amb esc\u00f3 de diputats, el gabinet de Guizot esdevingu\u00e9 m\u00e9s autoritari. En preparaci\u00f3 de la sessi\u00f3 parlament\u00e0ria de 1847-1848, Llu\u00eds Felip I de Fran\u00e7a va prohibir les reunions de l'oposici\u00f3 dem\u00f2crata, republicana i liberal. El m\u00e9s liberal dels orleanistes reunits darrere d'Adolphe Thiers va reclamar un r\u00e8gim m\u00e9s parlamentari i es va unir amb l'esquerra. La prohibici\u00f3 de les reunions pol\u00edtiques d'una oposici\u00f3 cada cop m\u00e9s vigorosa el gener de 1848 va catalitzar la revoluci\u00f3 que va enderrocar Llu\u00eds Felip al febrer i va veure l'establiment de la Segona Rep\u00fablica Francesa.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia Piast \u00e9s una descend\u00e8ncia de reis i de ducs que van governar Pol\u00f2nia des de la seva aparici\u00f3 en tant que Estat independent fins al 1370. Els descendents dels Piast van continuar regnant sobre els diferents ducats que provenien de la fragmentaci\u00f3 del territori polon\u00e8s, a Mas\u00f2via fins al 1526 i a Sil\u00e8sia fins al 1675.\nPiast \u00e9s l'avantpassat llegendari d'aquests nobles. El seu nom \u00e9s mencionat per primera vegada en la Cr\u00f2nica dels ducs polonesos de Gallus Anonymus, escrita cap a 1113. Encara que provinent d'una hist\u00f2ria semi-llegend\u00e0ria, els ducs i els reis es consideraven els descendents de Piast. Foren historiadors del segle xvii els qui comen\u00e7aren a parlar d'ells com els primers de dinastia Piast.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Les batalles m\u00e9s destacades de la guerra del Pelopon\u00e8s foren:\n\nBatalla de Sibota\nBatalla de Potidea\nBatalla de Calcis\nBatalla de Naupacte (429 aC)\nBatalla de Tanagra (426 aC)\nBatalla d'Olpes\nBatalla de Pilos\nBatalla d'Esfact\u00e8ria\nBatalla de D\u00e8lion\nBatalla d'Amf\u00edpolis\nSetge de Siracusa (413 aC)\nBatalla de Mantinea (418 aC)\nBatalla de Sime\nBatalla de Cinossema\nBatalla d'Abidos\nBatalla naval de C\u00edzic\nBatalla de N\u00f2tion\nBatalla naval de les Arginuses\nBatalla d'Egosp\u00f2tam", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La guerra civil romana d'Orient del 1341\u20131347, o segona guerra civil de l'era dels Pale\u00f2leg, fou un conflicte que esclat\u00e0 a l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient despr\u00e9s de la mort d'Andr\u00f2nic III Pale\u00f2leg per la tutoria del seu fill de nou anys i successor, Joan V Pale\u00f2leg. El ministre en cap d'Andr\u00f2nic III, Joan Cantacuz\u00e8, s'enfront\u00e0 a una reg\u00e8ncia encap\u00e7alada per l'emperadriu v\u00eddua, Anna de Savoia, el patriarca de Constantinoble, Joan XIV Calecas, i el megaduc, Aleix Apocauc. La guerra polaritz\u00e0 les classes socials de l'imperi, car l'aristocr\u00e0cia feia costat a Cantacuz\u00e8 i les classes baixes i mitjanes donaven suport als regents. Les difer\u00e8ncies religioses tamb\u00e9 foren un factor de pes, encara que en menor mesura, car els defensors de la doctrina m\u00edstica de l'hesicasme en la controv\u00e8rsia hesicasta sovint eren partidaris de Cantacuz\u00e8.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Carlos Mart\u00ednez Shaw (Sevilla, 17 de juliol de 1943) \u00e9s un historiador espanyol especialitzat en Hist\u00f2ria Moderna i acad\u00e8mic de la Reial Acad\u00e8mia de la Hist\u00f2ria.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El kula, conegut tamb\u00e9 com a circuit kula o intercanvi kula, \u00e9s un intercanvi cerimonial que es realitza entre els pobladors de la Nova Guinea.\nCompr\u00e8n divuit comunitats illenques de l'arxip\u00e8lag de Massim, incloses les illes Trobriand, i involucra milers d'individus. Segons les dades ofertes per Bronislaw Malinowski \u2014que va documentar-ne la pr\u00e0ctica a principis del segle XX\u2014, els participants dins el circuit kula havien de viatjar en les seves canoes alguns centenars de quil\u00f2metres en el sentit que ho imposava l'article que s'havia proposat intercanviar amb altres participants del circuit.\nEls articles que s'intercanvien dins el kula s\u00f3n dos. Els collarets de conquilla que els trobriandesos anomenen veigun o soulava, que circulaven cap al nord a l'interior del circuit, sempre en la direcci\u00f3 de les agulles del rellotge. L'altre element s\u00f3n polseres fetes amb petites conquilles que reben el nom de mwali; el seu sentit de la circulaci\u00f3 \u00e9s invers. Si l'intercanvi entre dues persones s'iniciava amb un collaret soulava, aquell que el rebia estava obligat a correspondre amb un bra\u00e7alet mwalli.\nLes condicions de la participaci\u00f3 dins el circuit d'intercanvi variaven de regi\u00f3 en regi\u00f3. Malinowski assenyalava que, a les illes Trobriand, els caps monopolitzaven el kula, mentre que a Dobu qualsevol persona podia participar-hi. Els objectes que s'intercanvien del kula s\u00f3n peces sense valor d'\u00fas \u2014encara que en algunes ocasions, assenyalava Malinowski, s\u00f3n emprades com a adorns corporals en certes celebracions religioses dels trobriandesos\u2014, les mateixes que serveixen per a establir relacions socials i adquirir prestigi social.\nEls costums i tradicions que acompanyen aquest intercanvi de dons est\u00e0 curosament prescrit en el sistema cultural dels pobles que en fan part, especialment en tot el que es refereix a les perllongades relacions que sostenen els companys d'intercanvi \u2014anomenats karayata\u2014. L'acte de regalar, com escrivia Marcel Mauss en el seu Assaig sobre el do, \u00e9s un dispositiu que engrandeix el donant, un acte en el qual el do \u00e9s acompanyat de mostres d'exagerada mod\u00e8stia en qu\u00e8 el valor del do \u00e9s rebaixat visiblement.\nEl do implica unes fortes relacions de correspond\u00e8ncia i hospitalitat, protecci\u00f3 i assist\u00e8ncies m\u00fatues. Una bona relaci\u00f3 kula podia interpretar-se com un matrimoni. Per aix\u00f2, com citava Malinowski en Els argonautes del Pac\u00edfic occidental, els trobriandesos solen dir que \"una vegada dins el kula, sempre dins el kula\".\nEls objectes kula rares vegades romanen per molt de temps en possessi\u00f3 de qui els reben. Han de passar-los a altres companys dins del circuit despr\u00e9s d'un cert per\u00edode, ra\u00f3 per la qual els mwalli i els soulava estan en constant circulaci\u00f3 dins el sistema d'intercanvi. Malgrat aix\u00f2, la possessi\u00f3 temporal dels objectes kula porta als seus posse\u00efdors cert prestigi; per\u00f2, \u00e9s tamb\u00e9 l'objecte d'intercanvi el que augmenta de valor simb\u00f2lic amb les transaccions, tenint cada objecte una hist\u00f2ria detallada de la seva proced\u00e8ncia i els individus que han tingut la possessi\u00f3 d'aquest objecte. Els caps m\u00e9s importants en l'intercanvi poden tenir centenars de companys d'intercanvi, mentre que els individus amb menor pes dins la trama social solen tenir-ne una dotzena o menys, depenent de la grand\u00e0ria de les seves xarxes socials.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els ars\u00e0cides van ser una dinastia de reis de P\u00e0rtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substitu\u00ed el dels sel\u00e8ucides.\nFundada cap a l'any 250 aC per Arsaces I de P\u00e0rtia un membre destacat dels parts, la dinastia va conservar el tron fins a l'any 224 de la nostra era i va aconseguir l'expulsi\u00f3 dels romans en temps de l'emperador Macr\u00ed, ven\u00e7ut per Art\u00e0ban V. Aquest, per\u00f2, va ser ven\u00e7ut al seu torn per Ardaixir I, cosa que va suposar la fi dels ars\u00e0cides i l'adveniment dels sass\u00e0nides. Una branca de la dinastia tamb\u00e9 va regnar sobre Arm\u00e8nia a partir de l'any 54 fins al 428.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'expedici\u00f3 Erebus i Terror o expedici\u00f3 Ross va ser una rellevant expedici\u00f3 brit\u00e0nica a l'Ant\u00e0rtida. Dirigida entre 1839 i 1843 per James Clark Ross, la missi\u00f3 tenia per objecte l'exploraci\u00f3 i la recerca cient\u00edfica -particularment sobre el magnetisme- cap a una regi\u00f3 inexplorada que posteriorment seria la depend\u00e8ncia de Ross.\nAquesta expedici\u00f3 deu el seu nom als bucs de l'expedici\u00f3 HMS Erebus i HMS Terror.\nNombrosos llocs van ser descoberts i nomenats, com l'estret de McMurdo, la barrera de gel de Ross, mar de Ross i illa de Ross.\nEl 4 de setembre de 1843 Ross va tornar a Anglaterra, sent nomenat cavaller un any m\u00e9s tard nominat per a la Legi\u00f3 d'Honor francesa. El 1847 va publicar les seves anotacions sobre l'expedici\u00f3 amb el t\u00edtol A Voyage of Discovery and Research to Southern and Antarctic Regions.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Emili G\u00f3mez i Nadal (Val\u00e8ncia, 1907 - Valen\u00e7a d\u2019Agen (Fran\u00e7a), 1994) va ser un escriptor i periodista valenci\u00e0.Segons P\u00e9rez Morag\u00f3n, Emili G\u00f3mez Nadal va ser \u00abun home discret i savi, una personalitat humana i intel\u00b7lectual de les m\u00e9s interessants i alhora de les m\u00e9s desconegudes que va produir el Pa\u00eds Valenci\u00e0 en el segle xx. Cal considerar-lo aix\u00ed, no sols pels seus valors espec\u00edfics, sin\u00f3 perqu\u00e8, a trav\u00e9s de la seua traject\u00f2ria, va encarnar alguns dels grans problemes de la seua \u00e8poca i del seu pa\u00eds [...]\u00bb.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Vilar \u00e9s un jaciment arqueol\u00f2gic situat a Valls, a l'Alt Camp. Les primeres restes trobades foren les d'un poblat ib\u00e8ric. M\u00e9s tard, les obre d'un projecte d'urbanitzaci\u00f3 a la zona van destapar l'exist\u00e8ncia d'una vil\u00b7la d'\u00e8poca romana implantada un segle m\u00e9s tard. Les restes m\u00e9s antigues trobades daten de mitjans del segle ii aC.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El llinatge dels Rabassa de Perell\u00f3s, tamb\u00e9 cognomenats Perell\u00f3s i que foren la seva l\u00ednia valenciana, fou iniciada per Francesc de Perell\u00f3s, fill de Francesc I. Fou pare de Violant i de Francesc de Perell\u00f3s i de Pr\u00f2ixida.Violant de Perell\u00f3s i de Pr\u00f2ixida, dita la Nina de Perell\u00f3s, obtingu\u00e9 b\u00e9ns mobles del vescomte d'Illa, padrastre seu. Fou senyora de Sant Feliu d'Amunt, Sant Feliu d'Avall i el Soler i sembla que no es cas\u00e0. Deix\u00e0 hereu Antoni Pinya, de Perpiny\u00e0, heretat que fou impugnada per Gregori Burgues, fill de Francesc, fill legitimat d'ella i d'un altre Gregori Burgues; el testament fou anul\u00b7lat i l'her\u00e8ncia adjudicada el 1457 als Burgues.Francesc de Perell\u00f3s i de Pr\u00f2ixida fou senyor de Coaner i de Torroella de Bages i obtingu\u00e9 de la seva mare els drets sobre les rendes antigues de Vic (1402), que vengu\u00e9 a Romeu de Santhilari (1415). Tingu\u00e9 un plet amb Gilebert de Centelles sobre drets hereditaris de Bernat de Centelles (1409). Es cas\u00e0 amb Joana Rabassa, hereva de Gener Rabassa, i des d'aleshores comen\u00e7\u00e0 a dir-se tamb\u00e9 Gener Rabassa.Llur net, Gener III Rabassa de Perell\u00f3s i de Montagut (mort el 1513) compr\u00e0 el 1495 la baronia de Dosaig\u00fces als Lladr\u00f3 de Vilanova i vincul\u00e0 els seus b\u00e9ns amb obligaci\u00f3 que tots els hereus es diguessin Gener Rabassa de Perell\u00f3s. El seu fill fou Gener IV Rabassa de Perell\u00f3s i Vives de Bo\u00efl. Tingu\u00e9 un fill amb \u00c0ngela d'\u00c0xer \u2013una parenta seva en grau prohibit per al matrimoni\u2013, que es digu\u00e9 Ramon, i que fou legitimat el 1547.Ramon, adopt\u00e0 el nom de Gener V Rabassa de Perell\u00f3s i d'\u00c0xer i fou bar\u00f3 de Dosaig\u00fces i senyor de Benet\u00fasser. Fou pare de Ramon de Perell\u00f3s i de Rocafull i de Gener VI Rabassa de Perell\u00f3s i de Rocafull, cavaller d'Alc\u00e0ntara, que fou creat (1699) marqu\u00e8s de Dosaig\u00fces.Gener VII Rabassa de Perell\u00f3s i Pardo de la Casta, fill de Gener VI, un\u00ed al seu patrimoni la baronia de Picassent i fou pare de Gener VIII Rabassa de Perell\u00f3s i de Lanuza (mort el 1765), que incorpor\u00e0 al patrimoni el comtat d'Albatera i les baronies de B\u00e9tera i Daia com a descendent dels Rocafull. El 1737 adquir\u00ed, per conc\u00f2rdia, les baronies de Llutxent, Castalla i la Font de la Figuera. El 1745 es cas\u00e0 amb Maria Helena de Lanuza-Montbui-Vilarig i de Boixadors, comtessa de Plas\u00e8ncia, vescomtessa de Rueda i Perell\u00f3s i baronessa de Montbui.Llur net, Gener X Rabassa de Perell\u00f3s i de Palafox, cinqu\u00e8 marqu\u00e8s de Dosaig\u00fces, exting\u00ed el cognom, ja que va morir solter a Roma, el 1853. Deix\u00e0 hereu universal Vicent Das\u00ed i Lluesma, fill del seu administrador Vicent Das\u00ed i Mestre i de Manuela Lluesma i March. Aquesta successi\u00f3 fou impugnada pels parents m\u00e9s propers, els Marimon, marquesos de Cerdanyola. Finalment l'her\u00e8ncia pass\u00e0 als Das\u00ed i els t\u00edtols als Marimon, excepte el marquesat de Dosaig\u00fces, la ren\u00fancia al qual, mitjan\u00e7ant una forta compensaci\u00f3 econ\u00f2mica a aquests, fou obtinguda per Das\u00ed, que, aix\u00ed mateix, obtingu\u00e9 que la reina Isabel II d'Espanya li conced\u00eds el t\u00edtol com a cap d'un nou llinatge.La branca de T\u00e0rrega sembla que fou iniciada per Francesc Rabassa de Perell\u00f3s \u2014que seria un altre fill de Francesc de Perell\u00f3s i de Joana Rabassa\u2014, i s'exting\u00ed, pel que sembla, a la segona meitat del segle xviii.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Enric II de Xampanya (o Enric I de Jerusalem) (29 de juliol de 1166 - 10 de setembre de 1197) va ser comte de Xampanya (1181-1197), i rei titular de Jerusalem (1192-1197), encara que mai no va usar el t\u00edtol de rei de Jerusalem.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Darios -Dareius, \u0394\u03b1\u03c1\u03b5\u1fd6\u03bf\u03c2- (s. V aC) fou el fill gran d'Artaxerxes II de P\u00e8rsia i fou designat hereu de la corona pel seu pare cap al final del seu regnat per posar fi a la disputa sobre la successi\u00f3 entre els dos fills del rei Darios i Ocos. Darios tenia 50 anys i segons el costum en ser designat es demanava al rei un obsequi; Darios li va demanar a Asp\u00e0sia de Focea, la concubina favorita del seu pare; Artaxerxes va accedir sempre que la noia hi don\u00e9s el consentiment i la noia ho va fer; per\u00f2 llavors el pare va esdevenir gel\u00f3s i va trencar la seva promesa i va consagrar a Asp\u00e0sia al servei d'\u00c0rtemis a Ecb\u00e0tana.Darios va quedar molt ressentit contra el pare i encara fou encoratjat per Tiribazos que havia rebut una ofensa similar del rei. Darios va organitzar una conspiraci\u00f3 amb diversos dels seus germanastres, per\u00f2 el complot fou descobert i Darios executat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Nova Cronologia o Neocronologia \u00e9s una teoria associada al matem\u00e0tic rus Anatoli Timof\u00e9ievitx Fomenko en col\u00b7laboraci\u00f3 amb col\u00b7legues de la seva mateixa nacionalitat, incl\u00f2s Gleb Vlad\u00edmirovitx Nossovski, els qui utilitzen matem\u00e0tica aplicada, astrof\u00edsica i altres ci\u00e8ncies fonamentals per a afirmar que la cronologia hist\u00f2rica convencional \u00e9s viciada i \u00e9s fonamentalment err\u00f2nia, i assagen de tornar a escriure la Hist\u00f2ria mundial.\nLes idees d'aquesta \"Nova Cronologia\" s\u00f3n una continuaci\u00f3 directa d'aquelles postulades per l'astr\u00f2nom i enciclopedista rus Nikolai Mor\u00f3zov, i fins i tot podrien haver tingut el seu origen en les teories de l'erudit franc\u00e8s Jean Hardouin. No obstant aix\u00f2, la Nova Cronologia comunament \u00e9s associada amb el matem\u00e0tic rus Anatoli Fomenko (1945-), encara que els treballs publicats sobre el tema s\u00f3n en realitat una col\u00b7laboraci\u00f3 entre Fomenko i altres matem\u00e0tics. El concepte \u00e9s amplament explicat a la seva obra, publicada originalment en rus i tradu\u00efda en angl\u00e8s com a \"History: Fiction or Science? Chronology\".", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La I Dinastia del Pa\u00eds de la Mar o II Dinastia de Babil\u00f2nia (encara que realment no governava Babil\u00f2nia, que estava en possessi\u00f3 dels amorrites) va regnar entre els anys 1732 aC i 1460 aC. Es coneixen per una llista de reis que es basa en les breus mencions que en fan les cr\u00f2niques A i B de la Llista dels reis de Babil\u00f2nia i tamb\u00e9 a la Cr\u00f2nica Sincr\u00f2nica dels reis d'Ass\u00edria, que els mencionen.\nPrenia el nom del Pa\u00eds de la Mar, un territori situat a la part sud de Mesopot\u00e0mia que es va independitzar de Babil\u00f2nia cap a l'any 1735 aC. Estava situat en una zona pantanosa que es va anar estenent cap al sud entre les desembocadures del Tigris i de l'Eufrates, una regi\u00f3 que en part va portar m\u00e9s endavant el nom de Caldea. Els reis d'aquesta dinastia es deien descendents dels reis d'Isin, i el tercer rei de la Dinastia del Pa\u00eds de la Mar, Damiq-ilishu, portava el t\u00edtol d'\u00faltim rei d'Isin. Els reis tenien noms accadis i parlaven la llengua acc\u00e0dia. Se sap que el seu govern va arribar a dominar Babil\u00f2nia. Durant l'Imperi Neobabil\u00f2nic tamb\u00e9 va governar una Dinastia caldea o del Pa\u00eds de la Mar.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Bahra fou una antiga tribu \u00e0rab del grup dels kudaa, que van emigrar cap a la zona de l'Eufrates i finalment a la plana de Homs on al segle vi van esdevenir cristians com els taghlib i els tanukh que eren els seus ve\u00efns. El 630 una part de la tribu va enviar una delegaci\u00f3 a Medina, on van recon\u00e8ixer a Mahoma i es van fer musulmans per\u00f2 la resta de la tribu (majoria) va restar cristiana i fidel a l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient. Van lluitar al costat dels romans d'Orient fins al 634. Despr\u00e9s van esdevenir musulmans.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El setge de Vyborg tingu\u00e9 lloc la primavera de 1710 durant la Gran Guerra del Nord (1700-1721). Fou el segon intent dels russos de capturar la ciutat fortificada de Vyborg, posterior a un primer intent fallit del 1706. Despr\u00e9s de l'esclat de la guerra, les tropes sueques s'havien fet fortes a la ciutat. Per tal de garantir la seguretat de la nova ciutat de Sant Petersburg, Pere el Gran orden\u00e0 ocupar el fort suec. Els plans de conquesta quedaren relegats en favor d'altres operacions en marxa, per\u00f2 despr\u00e9s de la batalla de Poltava, el juny de 1709, els homes i els recursos necessaris estigueren disponibles per dur a terme la presa de la ciutat.\nTretze mil soldats russos, sota el comandament de l'almirall general Fi\u00f3dor Apraksin, marxaren en direcci\u00f3 a Vyborg i hi posaren setge el 22 de mar\u00e7 de 1710. Magnus Stiernstr\u00e5le, el comandant suec de la fortalesa, esper\u00e0 en va l'ajuda sueca, per\u00f2 els russos no disposaven de suficient artilleria, per la qual cosa es produ\u00ed un empat entre ambd\u00f3s b\u00e0ndols. A l'abril, Pere el Gran aconsegu\u00ed portar, amb una flota de 250 vaixells, armes i subministraments als assetjants, per realitzar l'assalt final sobre les posicions sueques. Despr\u00e9s dels atacs russos, la guarnici\u00f3 es rend\u00ed el 12 de juny de 1710.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "En futurologia i hist\u00f2ria de la tecnologia, el canvi accelerat \u00e9s un increment en la taxa de progr\u00e9s tecnol\u00f2gic (i a vegades tamb\u00e9 social i cultural) al llarg de la hist\u00f2ria, que pot produir canvis m\u00e9s r\u00e0pids i profunds en el futur. Encara que ha sigut desenvolupada per molts altres, la llei est\u00e0 estrictament associada amb les idees i els escrits de Raymond Kurzweil, especialment en relaci\u00f3 a les seves teories sobre la singularitat tecnol\u00f2gica.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Andzevatx\u00ed (en armeni: \u0531\u0576\u0571\u0587\u0561\u0581\u056b\u0576\u0565\u0580, Andzevatxiner) van ser una fam\u00edlia feudal d'Arm\u00e8nia de grans senyors (nakharark) que va governar el districte d'Andzevatxik, amb resid\u00e8ncia al castell de Kangvar. El territori es trobava al sud-est de Van i al nord-oest d'Ake. Eren una branca dels antic pr\u00ednceps medo-carducs de Mahkert. Segons Mois\u00e8s de Khoren van rebre el nom a partir del nom del seu territori.\nEn temps de Gregori l'Il\u00b7luminador (257-325), s'encarregaven de gestionar una mena de Ministeri de Personal a la cort del rei d'Arm\u00e8nia. Van proporcionar 500 soldats a l'ex\u00e8rcit del rei. El primer nakharar esmentat \u00e9s Gnel o Gunel cap a l'any 374. Shmavon, Zuaren i Aravan apareixen junts aproximadament el 445. A principis del 482 el nakharar Ohan Andzevatx\u00ed, que dubtava entre el partit persa i el partit nacional, va entrar en la rebel\u00b7li\u00f3 (el que s'anomenava la Santa Lliga) junt amb Nerseh Erundhuni, per\u00f2 quan les seves forces anaven a unir-se a les dels altres rebels van ser atacats per les dels nakharark que restaven fidels als perses, Sehuk o Sevuk Andzevatx\u00ed i Ohan de Mokq, el 24 d'abril del 482, prop d'Arest al districte de Beznunik. Aquest atac va fracassar i Ohan es va poder reunir amb la resta de rebels. Sehuk representava la tend\u00e8ncia pro persa de la fam\u00edlia.\nTadjat (o Ta\u010dat) Andzevatx\u00ed va ser el membre m\u00e9s destacat de la fam\u00edlia. Primer al servei de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient, va passar despr\u00e9s al servei dels musulmans i va ser el primer pr\u00edncep d'Arm\u00e8nia en l'obedi\u00e8ncia del Califa (en data indeterminada entre els anys 780 i 782) i va rebre el t\u00edtol de patrici d'Arm\u00e8nia i la possessi\u00f3 plena del districte d'Andzevatxik el 780. Va morir al cap de poc temps, potser el 785, per\u00f2 el territori va romandre en poder dels seus descendents. Un descendent, Atom Andzevatx\u00ed, va morir m\u00e0rtir el 853. El seu successor Muixel, va morir el 863 i va deixar el pa\u00eds al pr\u00edncep d'Arm\u00e8nia Aixot I el Gran, per\u00f2 la v\u00eddua Helena es va casar amb Gurgu\u00e8n de Mardastan que va adquirir aix\u00ed el territori d'Andzevatxik i el va conservar fins a la seva mort, segurament el 897 en qu\u00e8 el va succeir el seu fill Atom, que governava abans del 930, retornant despr\u00e9s als Artsrun\u00ed de Vaspurakan.\nEl pr\u00edncep Gregori Andzevatx\u00ed, fill de Muixel, \u00faltim membre rellevant de la fam\u00edlia, va ser lleial al seu padrastre en la lluita per la possessi\u00f3 del pa\u00eds contra el Vaspurakan.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia \u00c8nnega, tamb\u00e9 anomenada Banu Enneco, est\u00e0 tradicionalment considerada la primera fam\u00edlia que va ostentar el poder al regne de Pamplona.\nEls seus or\u00edgens dels \u00c8nnec es barregen amb llegendes, a causa de les escasses fonts documentals. Quan a la zona de Navarra hi van arribar els musulmans, es van formar dues faccions: una partidaria d'acceptar la protecci\u00f3 carol\u00edngia, i un altra, representada pels \u00c8nnec, a favor de respectar els acords amb l'emir de C\u00f2rdova. Val a dir que la dinastia \u00c8nnega rebia suport i estava aliada, amb els Banu Qassi, una fam\u00edlia muladita que dominava la zona interm\u00e8dia de la vall de l'Ebre.Tradicionalment, es considera primer rei d'aquesta dinastia a \u00c8nnec Aritza, qua al seu torn era fill d'\u00c8nnec, d'acord amb les cr\u00f2niques andalusines, al qual es considera l'ep\u00f2nim din\u00e0stic. La documentaci\u00f3 conservada \u00e9s poca i deficient, per\u00f2 permeten situar Pamplona com un centre on es gestar\u00e0 un espai pol\u00edtic que, un segle despr\u00e9s, acabar\u00e0 esdevenint una monarquia equiparable a la resta de regnes cristians de l'Europa occidental. Alguns autors posen en dubte que els governants tinguessin consci\u00e8ncia d'una condici\u00f3 reial en aquell moment, malgrat que la tradici\u00f3 historiogr\u00e0fica hagi atribu\u00eft el t\u00edtol de reis als primers senyors de Pamplona. Despr\u00e9s de la mort d'\u00c8nnec Aritza, el va succeir el seu fill, Garcia \u00c8nnec (851/2\u2013ca. 882), considerat el segon rei de Pamplona, el qual inicia una aproximaci\u00f3 i les primeres aliances amb el regne d'Ast\u00faries, i tamb\u00e9 amb els comtes d'Arag\u00f3, per\u00f2 encara no es pot enquadrar totalment en un bloc cristi\u00e0, perqu\u00e8 va mantenir els vincles amb els Banu Qassi. El seg\u00fcent monarca i hereu de Garcia va ser Fortuny (ca. 882-905), el qual va tenir problemes per mantenir l'estabilitat del regne a causa de la pressi\u00f3 militar dels musulmans i dels Banu Qassi, que van atacar i saquejar diverses poblacions.El canvi de dinastia es va produir el 905, amb l'aband\u00f3 del tron de Fortuny Garc\u00e9s , i va passar a ocupar-lo San\u00e7 I Garc\u00e9s, de la dinastia Ximena, emparentada estretament amb els \u00c8nnec. Es desconeix si el canvi din\u00e0stic es va produir de forma violenta o, per contra, la corona va ser cedida volunt\u00e0riament a un noble amb vincles familiars i amb millors condicions militars per defensar el territori contra els musulmans. L'arribada dels Ximenes va ser ben acollida al regne d'Ast\u00faries i al comtat de Pallars, a l'espera un allunyament dels Banu Qassi. Des de l'arribada de San\u00e7 I al tron la pol\u00edtica exterior a la col\u00b7laboraci\u00f3 amb els reis asturians i lleonesos per lluitar contra els musulmans i, alhora, contra els Banu Qassi.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Vegeu tamb\u00e9: Transmissi\u00f3 (medicina)\nLa globalitzaci\u00f3, a partir del fluxe d'informaci\u00f3, b\u00e9ns, capital i persones, i sense distinci\u00f3 de fronteres pol\u00edtiques i geogr\u00e0fiques, permet que les malalties infeccioses s'estenguin r\u00e0pidament arreu del m\u00f3n. Alhora facilita alleujar factors com la fam i la pobresa, que s\u00f3n determinants de la salut global. La propagaci\u00f3 de malalties a gran escala geogr\u00e0fica ha augmentat al llarg de la hist\u00f2ria. Les primeres malalties que es van estendre des d'\u00c0sia fins a Europa van ser la pesta bub\u00f2nica, la grip de diversos tipus, i altres infeccions similars.En l'era actual de la globalitzaci\u00f3, el m\u00f3n \u00e9s m\u00e9s interdependent que en cap altre moment. El transport efica\u00e7 i econ\u00f2mic ha deixat pocs llocs inaccessibles i, l'increment del comer\u00e7 mundial de productes agr\u00edcoles ha posat en contacte cada cop m\u00e9s persones amb malalties animals que posteriorment han saltat les barreres d'esp\u00e8cies: les zoonosis.La globalitzaci\u00f3 es va intensificar durant l'Era de l'exploraci\u00f3, per\u00f2 feia temps que s'havien establert rutes comercials entre \u00c0sia i Europa, a trav\u00e9s de les quals tamb\u00e9 es transmetien malalties. L'augment dels viatges entre territoris ha ajudat a estendre malalties a societats ind\u00edgenes que no hi havien estat mai exposades. Quan una poblaci\u00f3 aut\u00f2ctona est\u00e0 infectada per una nova malaltia, que no ha desenvolupat anticossos a trav\u00e9s de generacions d'exposici\u00f3 pr\u00e8via, la nova malaltia acostuma a impactar amb for\u00e7a a la poblaci\u00f3. Aquest tipus de transmissi\u00f3 es fa pal\u00e8s especialment en les malalties infeccioses emergents.L'Etiologia, la branca moderna de la ci\u00e8ncia que tracta les causes de malalties infeccioses, reconeix cinc modes principals de transmissi\u00f3 de malalties: transmissi\u00f3 a\u00e8ria, a l'aigua, a la sang, per contacte directe o sexual i a trav\u00e9s de vectors (insectes o altres animals que transporten agents pat\u00f2gens d'una esp\u00e8cie a l'altra). A mesura que els humans comen\u00e7aven a viatjar per rutes mar\u00edtimes i terrestres, es posaven en contacte poblacions que abans havien estat a\u00efllades, es va poder establir com les malalties s'havien propagat pels cinc modes de transmissi\u00f3. Recentment s'ha concretat un terme per l'estudi de la interrelaci\u00f3 entre malalties vegetals, animals i humanes. El 1964, l'epidemi\u00f2leg Calvin Schwabe el va establir amb el nom de One Health (Una sola salut).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Gl\u00f2ria Marcos i Mart\u00ed (Val\u00e8ncia, 1950) \u00e9s una pol\u00edtica i professora valenciana.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els clans escocesos (del ga\u00e8lic clann, \"fam\u00edlia\"), donen un sentit d'identitat i l'ascend\u00e8ncia com\u00fa a la gent en Esc\u00f2cia i les seves relacions a tot el m\u00f3n, amb una estructura formal de Caps de Clan reconeguda pel tribunal del Lord Li\u00f3, Rei d'Armes, que actua com una autoritat sobre les q\u00fcestions d'her\u00e0ldica i escuts d'armes. Cada clan t\u00e9 el seu propi patr\u00f3 de tart\u00e0, generalment es remunta al segle xix, i els membres del clan poden utilitzar faldilles, cobrellits, faixes, corbates, bufandes o altres articles de roba fet del tartan apropiat com un s\u00edmbol de pertinen\u00e7a i com un uniforme, si escau.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Nicol\u00e1s Leoz Almir\u00f3n (Pirizal, Departament del President Hayes, 10 de setembre de 1928 - Asunci\u00f3n, 29 d'agost de 2019) va ser un dirigent esportiu paraguai\u00e0. La seva activitat m\u00e9s destacada va ser la d'exercir la presid\u00e8ncia de la Confederaci\u00f3 Sud-americana de Futbol durant sis per\u00edodes consecutius, entre l'1 de maig de 1986 i el 30 d'abril de 2013, moment en el qual va renunciar en veure's involucrat en un cas de corrupci\u00f3. Actualment es trobava investigat pel Departament de Just\u00edcia dels Estats Units a causa d'un ampli cas de corrupci\u00f3 que inclou suborns frau i blanqueig de diners. Estava en tr\u00e0mit la seva extradici\u00f3 als Estats Units.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Garamais (llat\u00ed Garamaei, grec garamaioi) fou una tribu de la regi\u00f3 d'Ass\u00edria que vivia a la vall del Zab (Lycos) entre els districtes de l'Arrhapachitis i l'Apolloniatis", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Dinastia de David, coneguda en hebreu com Maljut Beit David (\u05de\u05dc\u05db\u05d5\u05ea \u05d1\u05d9\u05ea \u05d3\u05d5\u05d3) \"Regne de la Casa de David\", fa refer\u00e8ncia al llinatge del rei David documentat a la B\u00edblia i al Talmud. El terme \"Dinastia de David\" es refereix a la dinastia dav\u00eddica anomenada moltes vegades a l'Antic Testament.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aquesta llista de campanyes de Mahoma compr\u00e8n de manera exhaustiva totes les batalles, r\u00e0tzies i altres expedicions militars ordenades per Mahoma (Muh\u00e0mmad), el fundador de l'islam; inclou informaci\u00f3 sobre les v\u00edctimes, els objectius i el tipus de campanya, aix\u00ed com les fonts prim\u00e0ries que les esmenten.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Montsoriu, o tamb\u00e9 Monsoriu, van ser un llinatge nobiliari catal\u00e0, que es va estendre per altres territoris de la Corona d'Arag\u00f3 en distints moments de l'edat mitjana.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Apahun\u00ed (en armeni \u0531\u057a\u0561\u0570\u0578\u0582\u0576\u056b\u0576\u0565\u0580) van ser una important fam\u00edlia de nakharark d'Arm\u00e8nia que governaven la regi\u00f3 d'Apahunik a la vall alta del Ars\u00e0nies, regi\u00f3 que m\u00e9s tard es va anomenar Tauruberan (Turuberan). La tradici\u00f3 hist\u00f2rica afirma la seva grandesa i l'origen h\u00e0ikida (descendents del m\u00edtic ancestre armeni Haik) en com\u00fa amb les cases de Beznun\u00ed, de Manavazian i d'Orduni, que significava probablement un origen reial urarti\u00e0. Mois\u00e8s de Khoren diu que van obtenir el t\u00edtol de nakharark en temps de Volog\u00e8s II (178-198).\nEren una fam\u00edlia poderosa, i podien aportar al rei fins a 1.000 cavallers. Quan es va establir el cristianisme a Arm\u00e8nia tenien el seu propi bisbat. Un membre destacats de la fam\u00edlia va ser Manedj cap a l'any 430 i figura als esdeveniments de l'any 451, col\u00b7laborant amb Vasak de Siunia a la revolta de Vardan II Mamikonian contra el rei Yezdegerd II. Tamb\u00e9 es parla de la dinastia per fets dels anys 505 i 555. Artavasdes, Vistam, Hemaiak i Manuel Apahun\u00ed, que governaren junts, van portar el t\u00edtol de nakharark cap a l'any 600. Durant el segle vii van quedar sotmesos a la dinastia dels Reixtun\u00ed.\nSe'ls esmenta per darrera vegada a mitjans del segle ix, quan, havent estat desposse\u00efts pels emirs Qaysites de Manazkert, es van veure obligats a instal\u00b7lar-se a Vaspurakan i acceptar la sobirania dels Artsrun\u00ed.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Hareket Ordusu fou l'ex\u00e8rcit enviat des de Sal\u00f2nica el 17 d'abril de 1909 a les ordres de Mahmud \u015eevket Pa\u015fa per reprimir la revolta contrarevolucion\u00e0ria del 1r cos d'ex\u00e8rcit d'Istanbul. Van arribar a la capital el 23 d'abril i van dominar la ciutat l'endem\u00e0. El nom vol dir literalment \"Ex\u00e8rcit d'Acci\u00f3\".", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Pere I el Gran o Pere Aleks\u00e9ievitx Rom\u00e0nov (Moscou, 9 de juny de 1672 - Sant Petersburg, 8 de febrer de 1725; CJ 30 de maig de 1672 - 28 de gener de 1725) fou un tsar de R\u00fassia (1682-1725). En rus \u00e9s conegut com a \u041f\u0451\u0442\u0440 I (Piotr I), \u041f\u0451\u0442\u0440 \u0412\u0435\u043b\u0438\u0301\u043a\u0438\u0439 (Piotr Veliki, \u00e9s a dir Pere el Gran) o \u041f\u0451\u0442\u0440 \u0410\u043b\u0435\u043a\u0441\u0435\u0301\u0435\u0432\u0438\u0447 \u0420\u043e\u043c\u0430\u0301\u043d\u043e\u0432 (Piotr Aleks\u00e9ievitx Rom\u00e0nov).\nPertanyent a la dinastia Rom\u00e0nov, era fill del tsar Aleix Mikh\u00e0ilovitx. \u00c9s considerat un dels m\u00e9s destacats governants de la hist\u00f2ria de R\u00fassia, on va regnar des del 7 de maig (CJ 27 d'abril) de 1682 fins a la seva mort. Va succeir el seu germanastre Teodor III i, entre 1682 i 1696, va governar juntament amb el seu feble i malalt\u00eds germ\u00e0, Ivan V. Va dur a terme un proc\u00e9s d'\u00aboccidentalitzaci\u00f3\u00bb i expansi\u00f3 que va transformar la R\u00fassia moscovita en un dels grans poders europeus.\nVa integrar l'Esgl\u00e9sia dins del poder pol\u00edtic i substitu\u00ed el patriarcat per un procurador general; a la pr\u00e0ctica, va acabar unint l'Esgl\u00e9sia, l'Estat i l'Imperi sota la seva figura autocr\u00e0tica i s'autoanomen\u00e0 \u00abEmperador i pare de totes les R\u00fassies\u00bb.F\u00edsicament presentava una figura impressionant (feia 2,04 metres d'al\u00e7ada), d'esquenes amples i bra\u00e7os poderosos.\nPere el Gran \u00e9s mundialment conegut pel fet d'haver fundat la ciutat de Sant Petersburg.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Miguel \u00c1ngel Ladero Quesada (Valladolid, 1943) \u00e9s un historiador espanyol, considerat com una autoritat en la Guerra de Granada, en la fiscalitat i en general, el regnat dels Reis Cat\u00f2lics i el tr\u00e0nsit entre la baixa edat mitjana i l'edat moderna a Castella.\nDe 1961 a 1965 va treballar com a arxiver a l'Arxiu General de Simancas. De 1966 a 1970 va compaginar la tasca d'arxiver amb la de professor adjunt a la Universitat Complutense de Madrid. El 1970 fou nomenat catedr\u00e0tic d'hist\u00f2ria de la Universitat de La Laguna, el 1974 de la Universitat de Sevilla i des de 1978 Complutense de Madrid. \u00c9s membre de l'Associaci\u00f3 Espanyola de Ci\u00e8ncies Hist\u00f2riques, de l'Institut Jer\u00f3nimo Zurita (depenent del CSIC), de l'Institut d'Estudis Canaris i de les Comissions Internacionals d'Hist\u00f2ria de les Ciutats.\n\u00c9s doctor honoris causa per la Universitat de Cadis i Premio Nacional de Historia de Espa\u00f1a (1994 i 2004). Des de 1990 \u00e9s acad\u00e8mic de la Reial Acad\u00e8mia de la Hist\u00f2ria.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Almudena Blasco Vall\u00e9s (Madrid, 1975) \u00e9s una historiadora, medievalista, professora universit\u00e0ria, cr\u00edtica d'art i comiss\u00e0ria d'exposicions espanyola.Exerceix de professora a l'Escola Polit\u00e8cnica de Par\u00eds, i tamb\u00e9 \u00e9s professora d'Hist\u00f2ria Medieval al Departament de Ci\u00e8ncies de l'Antiguitat i de l'edat mitjana de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, on va dirigir durant anys la revista Medievalia. Doctora en Hist\u00f2ria Medieval, realitz\u00e0 la tesi sobre Gast\u00f3 IV de Bearn (1090-1131), vescomte de Bearn, analitzant el personatge i la seva dona, Talesa d'Arag\u00f3, aix\u00ed com les circumst\u00e0ncies sociopol\u00edtiques i culturals del moment. Ha fet estudis sobre la dinastia Biarn i la seva relaci\u00f3 amb els reis d'Arag\u00f3, amb un especial inter\u00e8s sobre les transfer\u00e8ncies ideol\u00f2giques i t\u00e8cniques en la conquesta de la vall de l'Ebre durant els primers decennis del segle XII. Els seus estudis estan vinculats amb l'evoluci\u00f3 de les fam\u00edlies nobles a Occit\u00e0nia durant els segles xiii i xiv, amb especial atenci\u00f3 en la seva implicaci\u00f3 en el conflicte c\u00e0tar. Part dels seus estudis d'Antropologia i Hist\u00f2ria han tingut lloc com a \u00e9s investigadora associada a l'EHESS de Par\u00eds, on treballa en la recerca de la figura de P\u00e8ire de Marca, i a l'Institut d'Hist\u00f2ria del Centre de Ci\u00e8ncies Humanes i Socials del Consell Superior d'Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC). La seva recerca se centra tamb\u00e9 en la hist\u00f2ria cultural i l'estudi de la significaci\u00f3 de la cultura material, la cultura visual i la seva representaci\u00f3 social en el vessant de l'antropologia hist\u00f2rica. Paral\u00b7lelament a la seva activitat cient\u00edfica, destaca tamb\u00e9 la seva activitat com a comiss\u00e0ria d'exposicions i assessora del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i en altres museus internacionals i fundacions que compagina amb la seva tasca de cr\u00edtica d'art al suplement Cultural de La Vanguardia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Wuling de Zhao - en xin\u00e8s simplificat: \u8d75\u6b66\u7075\u738b - (340 aC - 295 aC, regn\u00e0 entre el 325 aC i el 299 aC) va regnar en l'Estat de Zhao durant el per\u00edode dels Regnes Combatents. El seu regnat va ser fam\u00f3s per un important esdeveniment: les reformes consistents en \"Vestir uniforme de b\u00e0rbars i usar la cavalleria en batalla\" (en xin\u00e8s simplificat: \u80e1\u670d\u9a91\u5c04; en xin\u00e8s tradicional: \u80e1\u670d\u9a0e\u5c04).\nProbablement fill de Zhao Suhou (Marqu\u00e8s Su de Zhao, xin\u00e8s simplificat: \u8d75\u8083\u4faf), el Rei Wuling de Zhao va ascendir al tron en el 325 aC, a mitj\u00e0 cam\u00ed en l'era dels Regnes Combatents (els historiadors xinesos denominen aix\u00ed el per\u00edode entre el 481 aC i 221 aC El seu regnat va coincidir amb l'aparici\u00f3 de diverses altres figures notables en el Regnes Combatents.\nDurant els primers anys del seu regnat el Regne de Zhao va ser constantment assetjats pels Donghu (xin\u00e8s simplificat: \u4e1c\u80e1), els Linhu (xin\u00e8s simplificat i tradicional: \u6797\u80e1), els Liufan (en xin\u00e8s simplificat: \u697c\u70e6) i els Xiongnu (xin\u00e8s simplificat i tradicional: \u5308\u5974), totes tribus errants. A\u00e7\u00f2 podria haver estat d'inspiraci\u00f3 per a les seves reformes posteriors. En el 307 aC Wuling comen\u00e7a les seves reformes, sobretot militars. Es van concentrar en fer de la for\u00e7a militar molt m\u00e9s adaptable a la lluites de les batalles.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "The American Historical Review \u00e9s una revista d' hist\u00f2ria acad\u00e8mica trimestral i la publicaci\u00f3 oficial de l' American Historical Association . S'adre\u00e7a a lectors interessats en tots els per\u00edodes i facetes de la hist\u00f2ria i sovint s'ha descrit com la principal revista d' hist\u00f2ria dels Estats Units al m\u00f3n. Segons Journal Citation Reports, l' AHR t\u00e9 el factor d'impacte m\u00e9s alt entre totes les revistes d'hist\u00f2ria amb 2.188.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Ludovisi foren una fam\u00edlia italiana de Bolonya, on van exercir molts c\u00e0rrecs a partir del segle xiv.\nNicolau I Ludovisi (1613-1664), fill d'Orazio Ludovisi (1561-1640) i de Flamini Bentivoglio es va casar en segones noces el 1632 amb Polissena Appiano d'Aragona Mendoza, princesa del Piombino, filla i hereva d'Isabel del Piombino, principat que la mare havia renunciat al seu favor el 1624 per\u00f2 que havia estat ocupat per un parent (Horaci del Piombino) al que Espanya havia reconegut el 1628. Nicolau en fou reconegut pr\u00edncep i investit el24 de mar\u00e7 de 1634 contra el pagament de m\u00e9s d'un mili\u00f3 de florins, i fou confirmat per diploma imperial de 21 d'abril de 1634. El 1635 va poder prendre possessi\u00f3 del feu, que li fou confirmat el 8 de novembre de 1638 amb el marquesat de Populonia i les senyories annexes. Polissena va morir el 27 d'agost de 1642, i el seu \u00fanic fill va morir jove. Nicolau va morir a Sardenya on exercia de virrei el 1664 i l'her\u00e8ncia va recaure en el fill mascle m\u00e9s gran del seu tercer matrimoni, Joan Baptista I Ludovisi (1647-1699), investit l'1 de setembre de 1665. Es va casar el 1669 amb Maria de Montcada filla de Guillem Ramon de Montcada, marqu\u00e9s d'Aitona, la qual va morir a Roma el 1694 sense fills. Joan Baptista va morir el 1699 i l'\u00fanic fill Nicolau va morir el mateix any, segurament abans que el pare, per la qual cosa la successi\u00f3 va passar a la germana Ol\u00edmpia I Ludovisi (1656-1700) que era monja i nom\u00e9s li va sobreviure un any i tres mesos. A Ol\u00edmpia la va succeir la seva germana Hip\u00f2lita I Ludovisi (1663-1724), casada des del 19 d'octubre de 1681 amb Gregori I Boncompagni, duc de Sora i Arce, fill d'Ugo Boncompagni. A la mort d'Hip\u00f2lita l'her\u00e8ncia va recaure en els hereus de Gregori I (vegeu Boncompagni-Ludovisi).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La recreaci\u00f3 de la Guerra Civil dels Estats Units \u00e9s un intent de recrear l'aspecte d'una batalla en particular o qualsevol altre esdeveniment associat a la Guerra Civil dels Estats Units (1861-1865) per part d'aficionats.\nEncara que \u00e9s m\u00e9s com\u00fa als Estats Units, tamb\u00e9 hi ha recreadors de la Guerra Civil al Canad\u00e0, Regne Unit, Alemanya, Austr\u00e0lia, It\u00e0lia, Dinamarca, Su\u00e8cia i Pol\u00f2nia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "A l'edat mitjana, els camperols d'Arm\u00e8nia es dividien en dues classes, depenent de si eren lliures o no.\nD'una banda, els shinakan eren els camperols lliures d'Arm\u00e8nia. El seu nom deriva de Shen, que vol dir \"lloc habitat\", i els seus caps rebien el nom de Dasapet.\nD'altra banda, els ramik eren els camperols no lliures d'Arm\u00e8nia, que servien als nobles (Azat); equivalien als colons de l'Imperi Rom\u00e0 i als serfs de la gleva de l'edat mitjana.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La llista de guerres m\u00e9s sagnants \u00e9s una llista de les guerres que han generat m\u00e9s de 200.000 morts. Aquestes xifres inclouen les morts de civils a causa de malalties, la fam, les atrocitats, etc., aix\u00ed com les morts dels membres de les forces armades en batalla.\n\n60.000.000\u201372.000.000 - Segona Guerra Mundial (1939\u20131945).\n36.000.000 - Rebel\u00b7li\u00f3 d'An Lushan (Xina, 755\u2013763).\n30.000.000 - 60.000.000 - Conquestes mongoles (segle xiii).\n25.000.000 - Dinastia Qing derroca la Dinastia Ming (1616\u20131662).\n20.000.000 - Primera Guerra Mundial (1914\u20131918).\n20.000.000 - Rebel\u00b7li\u00f3 dels Taiping (Xina, 1851\u20131864).\n20.000.000 - Segona Guerra Sinojaponesa (1937\u20131945).\n10.000.000 - Per\u00edode dels Regnes Combatents (Xina, 475 aC\u2013221 aC).\n7.000.000 - 20.000.000 Conquestes de Tamerl\u00e0 (1360-1405).\n5.000.000 - 9.000.000 - Guerra Civil Russa (1917\u20131921).\n5.000.000 - Conquestes de Menelik II d'Eti\u00f2pia (1882- 1898).\n3.800.000 - 5.400.000 - Segona Guerra del Congo (1998\u20132007).\n3.500.000 - 6.000.000 - Guerres napole\u00f2niques (1804\u20131815).\n3.000.000 - 11.500.000 - Guerra dels Trenta Anys (1618\u20131648).\n3.000.000 - 7.000.000 - La Rebel\u00b7li\u00f3 dels Turbants Grocs (Xina, 184\u2013205).\n2.500.000 - 3.500.000 - Guerra de Corea (1950\u20131953) (vegeu Guerra Freda).\n2.300.000 - 3.800.000 - Guerra del Vietnam (1945\u20131975).\n300.000 - 1.300.000 - Guerra d'Indoxina (1945\u20131954).\n100.000 - 300.000 - Guerra Civil Vietnamita (1954\u20131960).\n1.750.000\u20132.100.000 - Fase americana (1960\u20131973).\n170.000 - Fase final (1973\u20131975).\n175.000 - 1.150.000 - Guerra Civil de Laos (1962\u20131975).\n2.000.000 - 4.000.000 - Guerres de religi\u00f3 a Fran\u00e7a.\n2.000.000 - Conquestes de Shaka (1816-1828).\n2.000.000 - Invasions de l'\u00cdndia de Mahmud de Ghazni (1000-1027).\n300.000 - 3.000.000 Guerra d'Alliberament de Bangladesh (1971).\n1.500.000- 2.000.000 - Guerra Civil Afganesa (1979-).\n1.000.000 - 1.500.000 Guerra afgano-sovi\u00e8tica (1979\u20131989).\n1.300.000 - 6.100.000 - Guerra Civil Xinesa (1928\u20131949).300.000 - 3.100.000 abans del 1937.\n1.000.000 - 3.000.000 despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial.\n1.000.000- 2.000.000 - Revoluci\u00f3 Mexicana (1910\u20131920).\n1.000.000 - Guerra Iran-Iraq (1980\u20131988).\n1.000.000 - Invasions japoneses de Corea (1592-1598).\n1.000.000 - Segona guerra civil sudanesa (1983\u20132005).\n1.000.000 - Guerra de Biafra (1967\u20131970).\n618.000 - 970.000 - Guerra Civil dels Estats Units (inclou 350.000 per malalties) (1861\u20131865).\n900.000 - 1.000.000 - Guerra Civil Mo\u00e7ambiquenya (1976\u20131993).\n868.000 - 1.400.000 - Guerra dels Set Anys (1756-1763)\n800.000 - 1.000.000 - Guerra Civil Ruandesa (1990-1994)\n800.000 - Primera Guerra del Congo (1991\u20131997).\n600.000 - 1.300.000 - Primera guerra judeoromana\n580.000 - Revolta de Bar Kokheb\u00e0 (132\u2013135CE)\n570.000 - Guerra d'independ\u00e8ncia d'Eritrea (1961-1991)\n550.000 - Guerra civil somali (1988- )\n500.000 - 1.000.000 - Guerra Civil Espanyola (1936\u20131939)\n500.000 - Guerra Civil Angolesa (1975\u20132002)\n500.000 - Guerra Civil Ugandesa (1979\u20131986)\n400.000 - 1.000.000 - Guerra de la Triple Alian\u00e7a a Paraguai (1864\u20131870)\n400.000 - Guerra de Successi\u00f3 Espanyola (1701-1714)\n371.000 - Guerra de Continuaci\u00f3 (1941-1944)\n350.000 - Gran Guerra del Nord (1700-1721).\n315.000 - 735.000 - Guerra dels Tres Regnes (1639-1651) Campanya anglesa ~40.000, Escocesos 73.000, irlandesos 200.000-620.000\n300.000 - Guerra Russo-circasiana (1763-1864).\n300.000 - Primera Guerra Civil de Burundi (1972).\n300.000 - Guerra del Darfur (2003-).\n270.000 - 300.000 - Guerra de Crimea (1854\u20131856).\n234.000 - Guerra filipino-estatunidenca (1898-1913).\n230.000 - 1.400.000 - Guerra Civil Et\u00edop (1974\u20131991).\n224.000 - Guerra dels Balcans (1912-1913).\n220.000 - Guerra Civil de Lib\u00e8ria (1989 - ).\n217.000 - 1.124.303 - Guerra contra el terrorisme\n200.000 - 1.000.000 - Croada albigesa (1208-1259).\n200.000\u2013800.000 - Era dels Senyors de la guerra a la Xina (1917\u20131928).\n200.000 - Segona Guerra P\u00fanica (218 aC - 204 aC).\n200.000 - Guerra Civil de Sierra Leone (1991\u20132000).\n200.000 - Guerra Civil Algeriana (1991- ).\n200.000 - Guerra civil a Guatemala (1960\u20131996).\n148.000-1.000.000 - Guerra d'Hivern (1939).\n103.359+ - 1.136.920+ - Invasi\u00f3 de l'Iraq de 2003 (2003-actualitat).\n100.000 - 1.000.000 - Guerra civil Inca (1531\u20131532).\n120.000 - 384.000 Gran Guerra Turca (1683-1699).\n117.000 - 500.000 - Revolta de la Vend\u00e9e (1793-1796).\n100.000 - 400.000 - Genocidi de Nova Guinea (1984 - ).\n100.000\u20131.000.000 - Guerra d'Alg\u00e8ria (1954\u20131962).\n180.000 - 300.000 - La Violencia (1948-1958).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen franc\u00e8s, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials. Els fundadors dels tres casals varen ostentar el t\u00edtol de comte (o duc) d'Anjou, d'aqu\u00ed el nom. Diferents membres dels Casals arribaren a regnar a Jerusalem, l'Anglaterra, Sic\u00edlia, N\u00e0pols, Hongria i Pol\u00f2nia. La dinastia d'Anjou va lluitar per l'hegemonia a la Mediterr\u00e0nia contra la Corona d'Arag\u00f3.\n\n", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia Namgyal de Ladakh va ser fundada per Bhagan, un rei de Basgo que va reunificar Ladakh derrotant el rei de Leh. Va prendre el cognom Namgyal (el significat \u00e9s victori\u00f3s) i va fundar una nova dinastia que encara sobreviu avui. El rei Tashi Namgyal (1555-1575) va aconseguir repel\u00b7lir la majoria dels invasors de l'\u00c0sia Central i va construir una fortalesa real al cim del pic de Namgyal. Tsewang Namgyal va estendre temporalment el seu regne fins Nepal.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'estendard d'Ur \u00e9s una obra sum\u00e8ria trobada en el que fou el cementiri reial de l'antiga ciutat estat d'Ur -situada actualment a l'Iraq, al sud de Bagdad (en aquella \u00e8poca Agad\u00e9). No se sap la funci\u00f3 real que tenia aquesta resta arqueol\u00f2gica. Fou descoberta pel brit\u00e0nic Leonard Woolley als anys 1920. Avui l'estendard es conserva al museu de Londres Museu Brit\u00e0nic. L'aspecte m\u00e9s rellevant, per\u00f2, \u00e9s que d'un costat (costat del darrere) es contempla l'escenificaci\u00f3 de la guerra, mentre que de l'altre costat (costat davanter) s'hi escenifica la pau.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els biessis (grec antic: \u0392\u03af\u03b5\u03c3\u03c3\u03bf\u03b9, V\u00edessoi; llat\u00ed: Biessi) foren un poble de Sarm\u00e0cia a la part nord dels Carpats, a l'oest dels Tagris. Ocuparen probablement la regi\u00f3 de la ciutat actual de Biecz a Gal\u00edtzia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Escriv\u00e0 d'\u00cdxer van ser un important clan nobiliari valenci\u00e0 dels segles xvii i xviii, descendent dels Escriv\u00e0 de Roman\u00ed i dels \u00cdxer.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia d'Av\u00eds fou una casa reial que va governar a Portugal i breument a Catalunya. Vegeu Dinastia Av\u00eds.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La prospecci\u00f3 superficial \u00e9s el proc\u00e9s orientat a la localitzaci\u00f3 i recon\u00e8ixer de les millors zones per excavar un jaciment arqueol\u00f2gic, i poder aix\u00ed identificar les restes arqueol\u00f2giques. A m\u00e9s s'ha de tenir en compte el m\u00e0xim de recol\u00b7lecci\u00f3 de dades, segons el temps d'excavaci\u00f3 i el finan\u00e7ament. Abans, s'ha de fer una recopilaci\u00f3 de fonts documentals que verifiquin la localitzaci\u00f3 de jaciment: les fronteres culturals, socials, idiom\u00e0tiques, hist\u00f2ria, tecnologia... I tamb\u00e9 el clima, la flora i fauna, que poden ser crucials en la conservaci\u00f3 d'alguns artefactes.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Peter Burke   (Stanmore, 16 d'agost de 1937) \u00e9s un prol\u00edfic historiador brit\u00e0nic i professor d'hist\u00f2ria cultural.Va ser educat pels jesu\u00eftes al St John's College, Oxford, on va obtenir el doctorat. Des de 1962 a 1979 va formar part de l'Escola d'Estudis Europeus a la Universitat de Sussex, per despr\u00e9s passar a la Universitat de Cambridge a la que ostenta la c\u00e0tedra d'Hist\u00f2ria Cultural. Aix\u00ed mateix \u00e9s membre de l'Emmanuel College.\nAl comen\u00e7ament va estar molt influenciat per l'escola dels Annals, i interessat a treballar amb un dels seus principals l\u00edders, Fernand Braudel. Buscant un espai intel\u00b7lectual on els seus interessos d'historiador poguessin fertilitzar amb les discussions.\nBurke no \u00e9s nom\u00e9s conegut pels seus treballs sobre l'Edat Moderna sin\u00f3 que tamb\u00e9 destaca per les seves investigacions sobre la Hist\u00f2ria Cultural a tot el seu espectre. \u00c9s un dels personatges cabdals en la renovaci\u00f3 historiogr\u00e0fica. A m\u00e9s, tamb\u00e9 defensa la necessitat de la multidisciplinarietat, per tal d'imbricar les especialitzacions i disciplines socials m\u00e9s properes a la hist\u00f2ria com a ci\u00e8ncia. Defensa la complicitat dels diferents camps per tal de donar nous enfocaments i poder estudiar la realitat hist\u00f2rica des d'altres angles.\nParal\u00b7lelament \u00e9s un dels estudiosos de la historiografia i del seu desenvolupament i traject\u00f2ria. Seus s\u00f3n els treballs d'investigaci\u00f3 sobre l'escola dels Annals. A parts, ha fet moltes contribucions en el marc per definir un cos te\u00f2ric i metodol\u00f2gic a la Hist\u00f2ria per dotar els investigadors d'aquells instruments necessaris per desenvolupar les seues recerques.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Joaqu\u00edn Azagra Ros (Paterna, 1949) \u00e9s un pol\u00edtic i historiador valenci\u00e0. Fou Conseller d'Administraci\u00f3 P\u00fablica de la Generalitat Valenciana presidida pel socialista Joan Lerma entre 1987 i 1989.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Tuhupurpuna fou una ciutat hitita situada al pa\u00eds dels kashka, no gaire lluny d'Athulissa, que el rei hitita Subiluliuma I va ocupar i seguidament va fortificar cap a l'any 1330 aC.\nSegons Matthews i Glatz, podria correspondre al jaciment de Kanl\u0131g\u00f6l, a l'oest de la ciutat turca de Korgun.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Casa de Keglevi\u0107 \u00e9s una fam\u00edlia nobili\u00e0ria croata origin\u00e0ria de Dalm\u00e0cia, els membres de la qual foren influents ciutadans i militars. Els Keglevi\u0107 foren mecenes d'artistes i patrons de diverses esgl\u00e9sies.Els descendents del comte Kegel/Kegal/Xegal, fill de Pere de Percal, s'autoanomenaven Keglevi\u0107. Pere, nascut al voltant de 1300 o 1301, va ser esmentat en un tribunal de l'abat d'un monestir a Hongria, com el fill del fill il\u00b7leg\u00edtim de la reina Elisabet d'Anjou (esposa del rei Ladislau IV d'Hongria) i l'advocat del duc George \u0160ubi\u0107. Despr\u00e9s de la donaci\u00f3 del castell i l'estat Buzin el 1494 pel rei Vladislau II de Boh\u00e8mia i Hongria, la fam\u00edlia afegia \"de Buzin\" al seu nom.\nUn fill de Romana, de Sero prop de Granja del Pairs a Catalunya, filla de Bonumir/Benesmiro de Siponto de Monte Sant' Angelo prop de Manfredonia l'avi de Percal/Perlat/Poclat comte de \u0160ibenik i avantpassat de Pere de Percal, un gener\u00f3s regal donat en mans dels grans mestre templers Arnau de Torroja.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La veritat sobre la dictadura de Franco (originalment en alemany, Die Wahrheit \u00fcber Franco: Spaniens vergessene Diktatur \u00e9s una s\u00e8rie de televisi\u00f3 documental alemanya del 2017. En ella s'hi narra a trav\u00e9s d'una \u00e0mplia investigaci\u00f3 detallada, el turbulent r\u00e8gim del dictador Francisco Franco al llarg de diverses d\u00e8cades.\nL'obra fou publicada per primera vegada el 14 de novembre de 2017 al canal alemany ZDF i, posteriorment, a Netflix l'octubre de 2020. El febrer de 2022 va estrenar-se el doblatge en catal\u00e0 al canal 33.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La tercera fitna (en \u00e0rab \u0627\u0644\u0641\u062a\u0646\u0629 \u0627\u0644\u062b\u0627\ufedf\ufe9c\u0640\u0629, al-fitna a\u1e6f-\u1e6f\u0101li\u1e6fa) fou una s\u00e8rie de guerres civils i al\u00e7aments contra el califat omeia que comen\u00e7\u00e0 amb el derrocament del califa al-Walid II el 744 i s'acab\u00e0 amb la vict\u00f2ria de Marwan II sobre diversos rebels i rivals pel califat el 747. Tanmateix, Marwan II no aconsegu\u00ed restaurar completament l'autoritat omeia i la guerra civil enlla\u00e7\u00e0 amb la revoluci\u00f3 abb\u00e0ssida (746\u2013750), que desemboc\u00e0 en la caiguda dels omeies i el sorgiment del Califat Abb\u00e0ssida el 749/750. Per aquest motiu, \u00e9s impossible fer una delimitaci\u00f3 cronol\u00f2gica exacta d'aquest conflicte.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aranean fou una comarca de l'oest d'Arm\u00e8nia governada per la fam\u00edlia Aravenian, que cal no confondre amb els Aravekhian.\nEl 654 van quedar sotmesos a l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient i la fam\u00edlia ja no torna a ser esmentada.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'ahistoricisme es refereix a la manca de preocupaci\u00f3 per la hist\u00f2ria, el desenvolupament hist\u00f2ric o la tradici\u00f3.Els c\u00e0rrecs d'ahistoricisme s\u00f3n freq\u00fcentment cr\u00edtics, cosa que implica que el subjecte \u00e9s hist\u00f2ricament imprec\u00eds o ignorant (per exemple, una actitud ahist\u00f2rica). Tamb\u00e9 pot descriure el frac\u00e0s d'una persona per emmarcar un argument o q\u00fcesti\u00f3 en un context hist\u00f2ric o ignorar el fet o la implicaci\u00f3 hist\u00f2rica. Un exemple d'aix\u00f2 serien les pel\u00b7l\u00edcules que incloguessin dinosaures i \u00e9ssers humans prehist\u00f2rics que vivien un al costat de l'altre, quan en realitat estaven separats per milions d'anys.\nEl terme tamb\u00e9 pot descriure una visi\u00f3 en qu\u00e8 la hist\u00f2ria no t\u00e9 rellev\u00e0ncia ni import\u00e0ncia en la presa de decisions de la vida moderna.\nEn filosofia, han sorgit algunes cr\u00edtiques perqu\u00e8 \"l'escola de filosofia dominant al m\u00f3n de parla anglesa, la filosofia anal\u00edtica\u2026 ha estat tremendament ahist\u00f2rica i, de fet, antihist\u00f2rica\". No obstant aix\u00f2, hi ha pocs que consideren que aix\u00f2 \u00e9s un problema.Una definici\u00f3 m\u00e9s abstracta de l'ahistoricisme \u00e9s simplement independ\u00e8ncia del temps: eliminada de la hist\u00f2ria. Un exemple \u00e9s la idea que alguns conceptes no es regeixen pel que s'apr\u00e8n o el que ha passat, sin\u00f3 que provenen d'un poder ahist\u00f2ric independent de qu\u00e8 s'ha passat abans.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia Tudor prov\u00e9 d'una fam\u00edlia del pa\u00eds de Gal\u00b7les que acabaren sent nomenats comtes de Richmond, comtes de Pembroke, ducs de Redford i tenien consanguinitat amb els barons Grey of Wilton. Fora d'Anglaterra, eren fam\u00edlia dels reis Valois de Fran\u00e7a i dels ducs de Baviera.\nEl s\u00edmbol de la fam\u00edlia Tudor era la rosa dels d\u00e9u p\u00e8tals, anomenada la rosa Tudor i que era de color blanc i vermell. Els Tudor arribaren a ser uns reis molt autoritaris i eren molt coneguts pel seu car\u00e0cter fort i el color roig dels seus cabells.\nLa dinastia Tudor regn\u00e0 Anglaterra des del 1485 fins al 1603.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Banu Wahb foren una fam\u00edlia de funcionaris i visirs dels abb\u00e0ssides dels segles IX i X. Eren originaris de Wasit i d'origen cristi\u00e0 nestori\u00e0 encara que es proclamaven d'origen \u00e0rab i de la tribu Balharith de Nadjran al Iemen.\nEls personatges principals foren:\n\nAbu-Ayyub Sulayman ibn Wahb\nUbayd-Al\u00b7lah ibn Sulayman\nAbu-l-Hussayn al-Q\u00e0ssim ibn Ubayd-Al\u00b7lah\nAl-Hussayn ibn al-Q\u00e0ssim\nMuh\u00e0mmad ibn al-Q\u00e0ssim", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Gerrha fou una ciutat de l'Arabia Felix al golf p\u00e8rsic. Els seus habitants (gerrheis) se situen entre els aetaces (al sud) i els themis (al nord).\nEs suposa que fou Al-Katif o Kuwait.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Dia de la Independ\u00e8ncia, celebrat cada 15 d'agost, \u00e9s una festa nacional de l'\u00cdndia que commemora la independ\u00e8ncia respecte del domini brit\u00e0nic el 15 d'agost de 1947. L'\u00cdndia va obtenir la llibertat seguint un moviment d'independ\u00e8ncia, encap\u00e7alat pel Congr\u00e9s Nacional Indi (INC) i caracteritzat en gran part per la resist\u00e8ncia no-violenta i la desobedi\u00e8ncia civil. La independ\u00e8ncia va coincidir amb la partici\u00f3 de l'\u00cdndia, en la qual l'\u00cdndia brit\u00e0nica es va dividir per criteri de religi\u00f3 en els dominis de l'\u00cdndia i el Pakistan; la partici\u00f3 va desembocar en violents disturbis i nombroses morts.\nEl 15 d'agost de 1947 Jawaharlal Nehru, que s'havia convertit en el primer ministre de l'\u00cdndia, va hissar la bandera nacional de l'\u00cdndia per sobre de la porta de Lahore del Fort Vermell, de Delhi. A partir de llavors, cada dia de la independ\u00e8ncia el primer ministre hissa la bandera a l'edifici i hi pronuncia un discurs.El dia se celebra a tota l'\u00cdndia amb cerim\u00f2nies on s'hissa la bandera, desfilades i actes culturals. Particularment, els indis celebren el dia mostrant la bandera nacional en els seus vestits, accessoris, cases i vehicles, escoltant can\u00e7ons, veient pel\u00b7l\u00edcules patri\u00f2tiques, i reunint-se amb familiars i amics. Es narra la independ\u00e8ncia i la partici\u00f3 a trav\u00e9s de llibres i pel\u00b7l\u00edcules. Les organitzacions armades separatistes i activistes sovint han perpetrat atacs i vagues i han hissat banderes negres el 15 d'agost i els dies circumdants per boicotejar la celebraci\u00f3.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La recreaci\u00f3 de la batalla de Waterloo \u00e9s una recreaci\u00f3 anual de la batalla de Waterloo (18 de juny de 1815) en el camp de batalla original de Waterloo, B\u00e8lgica.\nSe celebra cada mes de juny, el cap de setmana m\u00e9s proper a la data hist\u00f2rica de la batalla. En un any normal hi haur\u00e0 600-800 recreadors, per\u00f2 els aniversaris quinquennals s\u00f3n esdeveniments majors amb 1.500-2.000 recredors de Fran\u00e7a, B\u00e8lgica, Holanda, Gran Bretanya, Alemanya, Pol\u00f2nia i R\u00fassia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Montefeltro foren una important fam\u00edlia italiana de l'edat mitjana, dividida en diverses branques, la principal de les quals fou la de comtes de Montefeltro i comtes i ducs d'Urbino.\nEl primer personatge de la fam\u00edlia \u00e9s un tal Odalric o Udalric, cavaller sax\u00f3 que era castell\u00e0 de Carpegna i de Pietrarubbia vers la segona meitat del segle x, i va rebre de l'emperador un diploma imperial datat a Viterbo el 16 d'agost del 962 on se li concedien totes les ciutats fortificades i castells \"in Regione Flaminae Senoniae, quae sunt, Mons Cicunus (Monte Cerignone), Sextinum (Sestino), Castellana, Castrum Sancti Clementis (San Clemente), Agellum (Agello, prop de San Clemente), Corianum (Coriano), Mons Scutulus (Montescudo), Albaretum (Albereto), Gessum (Gesso), Castrum Gaiani (Saiano, prop de Montebello), Monzardinus (Monte Giardino), Sassus (Sassofeltrio), Mons Germanus (Monte Grimano), Mons Tassus (Monte Tassi), Mons Copiolus (Montecopiolo), Seravallum (Serravalle), Verucchium (Verucchio), Sanctus Marinus (San Marino), et demum Montis Feretrani (San Leo), Mons Madius (Montemaggio, prop de San Leo), Macerata (Macerata Feltria), Petracutae (Pietracuta), Toranum (Torriana), Scaulinum Vetus (Scavolino), Soanna (Soanne), Pinnnae Billiorum (Pennabilli), et Maiolum (Maiolo)\".\nFou pare o m\u00e9s probablement avi d'Oddo Antonio I comte de Carpegna i de Pietrarrubia al segle xi. Els seus fills es van enfrontar en una sagnant guerra i finalment es van repartir els dominis el 1140.\nRanier, un descendent (fill o net o nebot d'Odalric) fou comte de Carpegna, l\u00ednia establerta a partir del seu possible fill o nebot Guiu.\nUn fill, net o nebot d'Odalric va iniciar la l\u00ednia de comtes sobirans de Sogliano\nDespr\u00e9s del 1150 apareix com a comte de Pietrarubbia, Galeazzo.\nSon germ\u00e0 Antoni I Montefeltro era comte de Montecopiolo, senyor de Monte Tassi i Monte Grimano i governava la part sud del comtat de Carpegna, i va rebre de l'emperador Frederic Barba-roja la comarca de Montefeltro (llavors anomenada de San Leo o Monte Feretrani) despr\u00e9s del 1150, prenent el t\u00edtol de comte de Montefeltro. Fou vicari imperial d'Urbino vers el 1155 per\u00f2 va exercir el c\u00e0rrec poc temps. Va morir no abans del 1184 i va deixar tres fills: Montefeltrano I Montefeltro, Cavalca i Bonconte.\nMontefeltrano I Montefeltro va heretar el comtat de Pietrarubbia a la mort del seu oncle Galeazzo. Va enviar tropes en ajut d'Enric IV a Sic\u00edlia. Va morir el 1202. va deixar dos fills: Bonconte I Montefeltro i Tadeu I Montefeltro.\nBonconte I Montefeltro (1165-1242) fou el successor a Montefeltro i Pietrarubbia el 1202. Vers el 1210 va arrabassar als seus cosins del comtat de Carpegna el castell de Monte Cerignone. El 1216 fou confirmat en el feu de Montefeltro i Pietrarubbia pel Papa Honori III; el 1226 l'emperador Frederic II li va donar en feu la ciutat d'Urbino amb el territori (comtat), per\u00f2 fins al 1234 no es va poder imposar a la ciutat. La data de la investidura imperial \u00e9s discutida, i alguns experts es decanten per la de 1213 i altres per la de 1226; la investidura papal del 1216 sembla clar que no es va estendre a Urbino tot i que alguns historiadors ho consideren possible. Va morir el 1242. El va su cceir el seu fill Montefeltrano II Montefeltro,\nMontefeltrano II va governar com a comte de Montefeltro, Pietrarubbia i Urbino. A aquesta darrera ciutat va haver d'abandonar el t\u00edtol comtal i assumir el de podest\u00e0 per l'oposici\u00f3 de la poblaci\u00f3 (ja era podest\u00e0 el 1252). Va morir el 1255. El va succeir el seu fill Guiu I Montefeltro. Els altres fills tamb\u00e9 exerciran c\u00e0rrecs rellevants: Tadeu II Montefeltro comte, Orlando (bisbe de San Leo elegit el 1275 i fins a la seva mort el 1282) i Feltrano (que el 27 d'agost de 1258, en un repartiment de territoris, va rebre alguns castells)\nGuiu I Montefeltro fou comte de Montefeltro, Pietrarubbia i Urbino. El 27 d'agost de 1258 va repartir els dominis amb els seus germans, i el comtat de Pietrarubbia va passar a Taddeu II Montefeltro, pel que fou enderrocat a Montefeltro i Urbino, per\u00f2 va mantenir la lluita i va recuperar el poder el 1282 matant a son germ\u00e0 en un combat (deixant Pietrarubbia als seus fills) i apoderant-se de Cesena, Forl\u00ec, Senigallia, Jesi, de les que es va proclamar senyor sobir\u00e0 (1 de maig de 1282), i de part de la Romanya g\u00fcelfa; al cap d'uns mesos, el 1283 el poble es va tornar a revoltar i va aclamar com a senyor al Papa; les tropes del Papa el van expulsar de tots els seus dominis. El 13 de maig del 1289 va ser proclamat senyor sobir\u00e0 de Pisa per\u00f2 en fou deposat en virtut del tractat de Fucecchio del 12 de juliol de 1293. Llavors el Papa Bonifaz VIII el va perdonar i li va retornar els comtats de Montefeltro i Urbino, per\u00f2 cansat i desil\u00b7lusionat es va fer frare francisc\u00e0 professant els vots el 17 de novembre de 1296 i va morir a Ass\u00eds el 29 de novembre de 1298 essent enterrat a Urbino. El va succeir el seu fill Frederic I Montefeltro.\nFrederic I Montefeltro va succeir al seu pare el 1296 i en fou investit per l'emperador. El desembre de 1305 va rebre les senyories sobiranes de Serrungarina i Montecampanaro, i el juliol de 1306 fou proclamat senyor sobir\u00e0 de Fano, Pesaro i Senigallia, per\u00f2 les va perdre aviat, si b\u00e9 el 1317 va recuperar Fano, la va tornar a perdre, la va recuperar el 1318, la va tornar a perdre i la va reconquerir el 1321; fou proclamat senyor sobir\u00e0 de Casole a la Val d'Elsa el desembre de 1312 i fins al gener de 1313, senyor sobir\u00e0 de Recanati i Cingoli del 1317 al 1322, senyor sobir\u00e0 de Cagli del 1317 al 1319, podest\u00e0 d'Arezzo el 1277, 1299, 1302, 1303 i 1304, capit\u00e0 del poble de Cesena el maig de 1301, capit\u00e0 de l'ex\u00e8rcit del Papa des del 1305, podest\u00e0 de Pisa del 1313 al 1318, Vicari Imperial a Pisa del 1311 al juny de 1313, Vicari Imperial d'Arezzo des del juny de 1313, capit\u00e0 del poble de Spoleto des de l'agost del 1321. Fou excomunicat diverses vegades (pel Papa Nicolau III el 1277, per Joan XXII el 1319, 1320 i 1321 per heretgia i idolatria). Va lluitar contra el jutge de la Marca d'Ancona, Niccol\u00f2 da Reggio el 1319 (pel qual que fou declarat heretge per l'arquebisbe de Ravenna el 1321). El 22 d'abril de 1322 el poble d'Urbino es va revoltar i el va matar. El fill Siginolf I Montefeltro conegut per Nolfo I Montefeltro el va succeir.\nSiginolf I Montefeltro va recuperar el poder a Urbino el 1323; va ser aclamat senyor (comte) d'Urbino. El 1326 fou podest\u00e0 de Fabriano. El 1327 l'emperador li va donar la investidura de Pistoia per\u00f2 no la va ocupar. L'abril del 1333 fou capit\u00e0 de l'ex\u00e8rcit del Papa. Va ocupar el comtat de Montefeltro entrant a San Leo el 1338 com a comte de Montefeltro i Urbino. El 1340 fou senyor de San Marino que va conservar fins al juny de 1355. El 1341 fou capit\u00e0 del poble de Pisa i capit\u00e0 general del seu ex\u00e8rcit; el 1348 fou capit\u00e0 general de l'ex\u00e8rcit de Ven\u00e8cia i el mateix any fou nomenat vicari imperial del comtat d'Urbino. El 1351 fou nomenat capit\u00e0 general de l'ex\u00e8rcit de Mil\u00e0. El 1352 fou senyor (amb el t\u00edtol de governador i conservador) de Cagli que va conservar fins al 1354 en qu\u00e8 en fou expulsat pel cardenal Albornoz per\u00f2 el 12 de juliol de 1355 fou nomenat vicari pontifici perpetu d'Urbino, San Leo (Montefeltro) i Cagli. Em fou expulsat altra vegada pel cardenal Albornoz el 1359. Fou podest\u00e0 de Siena el 1357 i capit\u00e0 general del seu ex\u00e8rcit el 1358. Va morir el 1364. El va succeir en els seus drets el seu fill Frederic II Paolo Novello Montefeltro que el 1360 per\u00f2 fou rebutjat i va morir vers el 1370.\nAntoni II Montefeltro fou fill de Frederic II Paolo Novello Montefeltro. M\u00e9s jove que el pare, juntament amb els seus germans Nolfo II Montefeltro i Galasso Montefeltro es va apoderar d'Urbino i de Montefeltro el 1364 que van conservar fins al 1369. Perdonat pel nunci apost\u00f2lic Grimoard va tornar a Urbino el 1376 (des de Cagli) i el 1384 es va traslladar a Gubbio. El 1381 fou capit\u00e0 de l'ex\u00e8rcit de la reina de N\u00e0pols i el 1385-1386 fou capit\u00e0 de l'ex\u00e8rcit del senyor de Forli. El novembre del 1388 fou capit\u00e0 de l'ex\u00e8rcit del senyor de Mil\u00e0 c\u00e0rrec que va conservar fins a l'octubre del 1391. El 4 de juny de 1390 el Papa Bonifaci IX el va recon\u00e8ixer comte de Montefeltro i vicari pontifici d'Urbino i Gubbio, de Cagli el18 d'abril de 1392, i senyor de Cantiano el juliol de 1393. El setembre de 1398 fou cap del consell secret del duc de Mil\u00e0 i l'agost del 1402 membre del consell de reg\u00e8ncia del ducat milan\u00e8s. Va morir a Urbino el 23 d'abril de 1404 i el va succeir el seu fill Guidantonio I Montefeltro.\nGuidantonio I Montefeltro va succeir al seu pare com a comte de Montefeltro (amb els annexos t\u00edtols de senyor de San Leo i Cantiano) i d'Urbino el 1404 i fou confirmat com a vicari pontifici d'Urbino, Cagli i Gubbio per butlla del 16 de maig de 1404. El 1408 fou nomenat vicari pontifici a Ass\u00eds (amb Bastia Umbra, Spello i Nocera Umbra per\u00f2 les dues darreres les va cedir el juliol de 1416 a Braccio di Montone). Capit\u00e0 de l'ex\u00e8rcit del rei de N\u00e0pols (1408) i gran Conestable del Regne de N\u00e0pols (abril 1409). El gener del 1410 fou nomenat vicari pontifici a Forlimpopoli. El maig del 1412 fou nomenat capit\u00e0 de l'ex\u00e8rcit de l'antipapa Joan XXIII. El setembre de 1413 va haver de cedir Forlimpopoli als Ordelaffi, per\u00f2 en fou reconegut de nou senyor el maig de 1419 a canvi d'un pagament de dotze mil florins. L'antipapa li va concedir Forli el setembre del 1413 per\u00f2 mai va dominar la ciutat. El gener de 1419 el Papa el va elevar a duc d'Urbino, t\u00edtol de car\u00e0cter vitalici, i gonfanoner de l'Esgl\u00e9sia. El 25 d'abril del 1420 fou nomenat vicari pontifici dels estats dels Feltreschi i senyor sobir\u00e0 de Frontone. El 1424 va rebre el rectorat pontifici de Massa Trabaria i el vicariat pontifici de Castel Durante per butlla del 12 de maig de 1424, com a dot de la seva muller, per\u00f2 en fou expulsat el 1426 per la poblaci\u00f3 local fidel als Brancaleoni. El gener del 1424 fou nomenat capit\u00e0 de l'ex\u00e8rcit de Ven\u00e8cia. El 16 de mar\u00e7 de 1429 fou creat comte de Castel Durante i el 1430 va arrabassar als Brancaleoni Sassocorvaro, Lunano e Montelucco. El 3 de setembre de 1430 fou nomenat capit\u00e0 general de l'ex\u00e8rcit de Flor\u00e8ncia per\u00f2 va renunciar al c\u00e0rrec l'11 de desembre del 1430. El setembre de 1431 fou nomenat senyor sobir\u00e0 de Citt\u00e0 di Castello i la va conservar fins al novembre del 1432. El 1435 fou nomenat senyor sobir\u00e0 de Pergola i de Mongtone (aquesta darrera la va rebre l'agost de 1435 per\u00f2 la va retornar aviat a Carlo di Montone). El 1443 el Papa Eugeni IV li va donar en feu Sant'Angelo in Vado, Mercatello sul Metauro i Lamole. Va morir a Urbino el 22 de febrer de 1443. El va succ\u00e9\u00efr el seu fill Oddo Antonio II Montefeltro, la germana del qual, Sveva Montefeltro, fou beatificada pel Papa.\nOddo Antonio II Montefeltro fou nomenat pel Papa Eugeni IV com a duc hereditari d'Urbino el 26 d'abril de 1443 i el va confirmar com a vicari pontifici d'Urbino, Gubbio i Cagli, comte sobir\u00e0 de Montefeltro i de Castel Durante, senyor sobir\u00e0 de San Leo, Cantiano, Pergola, Sassocorvaro, Lunano i Montelucco. Va morir a Urbino el 22 de juliol de 1444 a mans de dos ciutadans d'Urbino als que havia sedu\u00eft les mullers. Com que no tenia fills ni quedava cap germ\u00e0 de sexe mascul\u00ed, la germana gran Violant Montefeltro tenia el dret a l'her\u00e8ncia i en va rebre una petita part que va aportar el 13 de juny de 1347 al seu marit Dom\u00e8nico Malatesta senyor de Cesena, Bertinoro, Meldola i Sarsina, conegut com a Malatesta Novello, consistint la dot amb San Leo i la part nord del comtat de Montefeltro; per\u00f2 el gruix principal dels territoris dels Montefeltro va passar al fill bastard legitimat Frederic III Montefeltro\nFrederic III fou reconegut vicari Pontifici d'Urbino, Gubbio, Cagli, comte sobir\u00e0 de Montefeltro, comte sobir\u00e0 de Castel Durante, senyor sobir\u00e0 de San Leo, Cantiano, Pergola, Sassocorvaro, Lunano i Montelucco. El 6 de mar\u00e7 de 1445 va adquirir Fossombrone als Malatesta. Fou confirmat en els seus t\u00edtols i estats pel Papa Nicolau V amb butlla pontif\u00edcia del 20 de setembre de 1447. Capit\u00e0 de l'ex\u00e8rcit de Francesc Sforza el juliol del 1445, capit\u00e0 de la Rep\u00fablica de Flor\u00e8ncia el setembre de 1447, capit\u00e0 de l'ex\u00e8rcit del duc de Mil\u00e0 a l'agost de 1450, i capit\u00e0 de l'ex\u00e8rcit del rei de N\u00e0pols l'octubre de 1451 i capit\u00e0 general del mateix l'abril del 1452. Capit\u00e0 general de l'ex\u00e8rcit del Papa el febrer del 1459, capit\u00e0 general de l'ex\u00e8rcit combinat del duc de Mil\u00e0 i el Papa el gener de 1460, capit\u00e0 general de l'ex\u00e8rcit del rei de N\u00e0pols el 12 de setembre de 1460.\nEl Papa Pius II li va renovar la investidura com vicari d'Urbino, Cagli, Pergola, San Leo, Gubbio i Fossombrone el 30 de juliol de 1461, i amb la pau del dia 1 de novembre de 1463 va rebre com a vicari pontifici, Macerata Feltria, Sant'Agata Feltria, Maiolo, Sartiano, Torricella, Libiano, Rocchi, Maiano, Caioletto, Monte Benedetto, Pereto, Scavolino, San Donato, Ugrigno, Pagno, Pennabilli, Maciano, Pietrarubbia, Monte Santa Maria, Montedale, Castellina, Fossa, Ripamassana, Valle Avellana, San Giovanni, Auditore, Sasso, Torre, Piandicastello, Tavoleto, Gesso, Petrella i Certalto; el gener de 1464 encara fou nomenat vicari pontifici a Sassocorvaro i l'1 d'abril de 1464 va ser nomenat vicari general pontifici a la Romanya i a Montefeltro. Fou lloctinent general de l'ex\u00e8rcit de l'Esgl\u00e9sia el juny de 1465, capit\u00e0 general de l'ex\u00e8rcit del rei de N\u00e0pols a l'agost del 1465, capit\u00e0 general de l'ex\u00e8rcit del duc de Mil\u00e0 el 6 de juny de 1466, capit\u00e0 general de l'ex\u00e8rcit de Flor\u00e8ncia el gener del 1467, capit\u00e0 general de l'ex\u00e8rcit del duc de Mil\u00e0 el setembre del 1468, i capit\u00e0 general de l'ex\u00e8rcit de Flor\u00e8ncia el maig del 1472. El Papa \nSixt IV el va nomenar el 23 de mar\u00e7 de 1474 duc d'Urbino, com extensi\u00f3 per la branca bastarda legitimada, del t\u00edtol hereditari concedit a son germanastre Oddo Antonio II Montefeltro el 1443. Fou capit\u00e0 general de l'ex\u00e8rcit combinat del Papa i el rei de N\u00e0pols l'abril de 1478 i capit\u00e0 general de la Lliga antiveneciana el maig del 1482 i va morir a Ferrara el 10 de setembre de 1482. El va succeir el seu fill Guidobald I Montefeltro.\nGuidobald I fou capit\u00e0 de l'ex\u00e8rcit del rei de N\u00e0pols el setembre del 1482. El 1485 una butlla del Papa el va confirmar com Duc d'Urbino, vicari pontifici perpetu d'Urbino, Gubbio i Cagli, comte de Montefeltro, Massa Trabaria, Castel Durante i Mercatello sul Metauro, senyor i vicari pontifici de San Leo, Cantiano, Pergola, Sassocorvaro, Lunano, Montelucco, Fossombrone, Macerata Feltria, Maiolo, Sartiano, Torricella, Libiano, Rocchi, Maiano, Caioletto, Monte Benedetto, Pereto, Scavolino, San Donato, Ugrigno, Pagno, Pennabilli, Maciano, Pietrarubbia, Monte Santa Maria, Montedale, Castellina, Fossa, Ripamassana, Valle Avellana, San Giovanni, Auditore, Sasso, Torre, Piandicastello, Tavoleto, Gesso, Petrella i Certalto. Capit\u00e0 de l'ex\u00e8rcit del Papa el 1486. Capit\u00e0 de l'ex\u00e8rcit del rei de N\u00e0pols el mar\u00e7 del 1494. Una altra butlla del 10 de mar\u00e7 de 1494 li va donar la investidura com a senyor de Poggio dei Berni, que va cedir a la seva dona. Capit\u00e0 de l'ex\u00e8rcit de Flor\u00e8ncia l'abril de 1495, i de l'ex\u00e8rcit del Papa altre cop el mar\u00e7 de 1496, i despr\u00e9s de l'ex\u00e8rcit de Ven\u00e8cia l'abril de 1497 i governador general de l'ex\u00e8rcit de la rep\u00fablica seren\u00edssima el 21 d'agost de 1497. L'abril del 1502, pressionat per les conquestes del duc Valent\u00ed (C\u00e8sar Borja), va fugir a M\u00e0ntua; va tornar als seus dominis l'octubre del mateix any amb intenci\u00f3 de recuperar els territoris per la for\u00e7a per\u00f2 fou derrotat i va haver de tornar a l'exili fins que va poder tornar als seus antics dominis el 28 d'agost de 1503 a la mort del Papa Alexandre VI. General de l'Esgl\u00e9sia el 15 de novembre del 1504. El 15 de setembre de 1504 fou nomenat governador general de les possessions del Papa a Romanya amb el t\u00edtol de duc de Romanya. Va morir a Fossombrone l'11 d'abril del 1508 sense fills i la successi\u00f3 va passar a la seva germana gran (una germana de nom desconegut, nascuda el 1460, havia mort el 1461) Joana Montefeltro o Giovanna Montefeltro, casada amb Giovanni o Joan della Rovere d'Aragona, duc de Sora i Arce, senyor i vicari pontifici de Mondavio, senyor de Senigallia i Prefecte di Roma (mort el 6 de novembre del 1501); d'aquest enlla\u00e7, celebrat l'octubre del 1474, va n\u00e9ixer Francesc Maria I della Rovere, duc d'Urbino. La duquessa Joana Montefeltro va morir a Roma el 1514. Tots els altres germans foren dones, algunes monges, excepte el bastard legitimat Bonconte, que va premorir al pare (va morir de pesta a Sarno el 1458) i el bastard no llegitimat Antoni, que no tenia dret a l'her\u00e8ncia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Era, des d'un punt de vista cronol\u00f2gic, correspona un per\u00edode mesurat a partir d'un esdeveniment fix i convencional des del qual es comencen a comptar els anys.\nEtimol\u00f2gicament aquesta paraula pot tenir diversos or\u00edgens. Alguns autors diuen que pot provenir de les lleng\u00fces germ\u00e0niques o de l'\u00e0rab. Altres atribueixen el seu origen a l'Antiga Roma: vindria de la paraula llatina  AERA , lletres inicials de  ab exordi regni Augusti , amb les que es designava l'\u00abera romana\u00bb.En termes generals, no hi ha cap esdeveniment a la hist\u00f2ria que no sorgeixi d'altres que l'han precedit o b\u00e9 que no pugui arribar a ser origen d'altres posteriors m\u00e9s o menys importants.\nTotes les grans civilitzacions han adoptat diversos m\u00e8todes per mesurar el temps, normalment utilitzant el moviment dels cossos celestes. El major o menor encert d'aquesta operaci\u00f3 ha estat conseq\u00fc\u00e8ncia del major o menor avan\u00e7ament del poble respecte els seus coneixements astron\u00f2mics.\nTamb\u00e9 han influ\u00eft, en el c\u00f2mput dels dies, mesos i anys, la religi\u00f3, els historiadors i fins i tot els h\u00e0bits pol\u00edtics i civils dels pobles. No \u00e9s d'estranyar que hagin resultat m\u00e8todes tan diferents. Farem un recorregut, en aquest text, dels principals sistemes o eres emprats en la cronologia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Eustaci de Beirut (Eusthatius, \u0395\u1f50\u03c3\u03c4\u03ac\u03b8\u03b9\u03bf\u03c2) fou un bisbe de Beritos o Beirut del segle v que va presidir un s\u00ednode de bisbes a Beirut el 448 i que va estar present al concili de Calced\u00f2nia el 451.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'era Taish\u014d (\u5927\u6b63\u6642\u4ee3, , Taish\u014d jidai?,  lit. \"era de la gran rectitud\"), o per\u00edode Taish\u014d \u00e9s una divisi\u00f3 de la hist\u00f2ria del Jap\u00f3 que compr\u00e8n del 30 de juliol de 1912 al 25 de desembre de 1926, coincidint amb el regnat de l'Emperador Taish\u014d, Yoshihito.\nLa salut del nou emperador era fr\u00e0gil, cosa que va provocar un canvi en el poder pol\u00edtic del pa\u00eds, del vell grup olig\u00e0rquic (o genr\u014d) cap a la Dieta del Jap\u00f3 i els partits democr\u00e0tics. Per tant, l'era \u00e9s considerada com un per\u00edode de moviment liberal conegut comunament en el Jap\u00f3 com \"democr\u00e0cia Taish\u014d\"; usualment diferenciada de la ca\u00f2tica era Meiji que li va precedir i del conseg\u00fcent militarisme de l'era Sh\u014dwa.\nL'emperador Meiji va morir el 1912 i el va succeir l'emperador Taish\u014d. L'agost de 1914, despr\u00e9s de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, el Jap\u00f3 va enviar un ultim\u00e0tum a Alemanya, sol\u00b7licitant l'evacuaci\u00f3 del territori de Jiaozhou (Kiaochow), al nord-est de la Xina. Quan Alemanya es va negar a complir-lo, el Jap\u00f3 va entrar en la guerra del costat dels aliats. Les tropes nipones van ocupar les possessions alemanyes de les illes Marshall, Carolines i Mariannes a l'oce\u00e0 Pac\u00edfic. El 1915, l'Imperi va presentar les Vint-i-una Demandes a la Xina, en les quals sol\u00b7licitava privilegis industrials, miners i ferroviaris i obligava la Xina a no llogar ni cedir cap territori costaner davant Taiwan a cap pa\u00eds que no fos Jap\u00f3. Aquestes peticions, algunes de les quals van ser r\u00e0pidament garantides, van ser la primera declaraci\u00f3 d'una pol\u00edtica de dominaci\u00f3 sobre la Xina i l'\u00c0sia Orient. Un any despr\u00e9s, el 1916, la Xina va cedir els drets comercials de Mong\u00f2lia interior i el sud de Dongbei Pingyuan (Manx\u00faria) al Jap\u00f3. Com a resultat de l'acord de pau de la Primera Guerra Mundial, Jap\u00f3 va rebre les illes del Pac\u00edfic que havia ocupat com a mandat de la Societat de Nacions, organitzaci\u00f3 de la qual l'emperador nip\u00f3 va ser un dels membres fundadors. Jap\u00f3 tamb\u00e9 va rebre el territori de Jiaozhou, per\u00f2 va ser retornat a la Xina com a resultat del Tractat de Shandong (Shantung), signat durant la Confer\u00e8ncia de Washington el 1922.\nAquesta confer\u00e8ncia tamb\u00e9 va donar com a resultat el canvi de l'alian\u00e7a anglo-japonesa pel Tractat de les Quatre Pot\u00e8ncies, pel qual Jap\u00f3, Fran\u00e7a, Gran Bretanya i Estats Units es comprometien a respectar els territoris de l'oce\u00e0 Pac\u00edfic i consultar si s'amena\u00e7aven els seus drets territorials, i el Tractat de les Nou Pot\u00e8ncies (B\u00e8lgica, Gran Bretanya, Pa\u00efsos Baixos, Portugal, Jap\u00f3, Fran\u00e7a, It\u00e0lia, Xina i Estats Units), en el qual els signataris respectaven la integritat territorial i la sobirania de la Xina. Un tractat addicional entre Gran Bretanya, Estats Units, Jap\u00f3, Fran\u00e7a i It\u00e0lia va acordar limitar els efectius navals: l'Armada japonesa es va limitar a 315.000 tones. Amb l'adopci\u00f3 dels tractats de Shandong i de les Nou Pot\u00e8ncies, el Jap\u00f3 va demostrar una actitud conciliadora cap a la Xina, tot i els interessos comercials japonesos en aquest pa\u00eds.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Ahmad-Xah Bahadur Mujahid-ad-Din Abu-Nasr (1725 - 1775) fou un emperador mogol. Va pujar al tron el 1748 succeint al seu pare Muhammad Shah, per\u00f2 el poder efectiu estava en mans de Safdar Jang, nabab d'Oudh, que va ser nomenat visir de l'emperador. Per mantenir allunyats als rohilla (rohela) va cridar als marathes amb el resultat del saqueig dels seus territoris per aquestos mentre els afgans entraven al Panjab.\nEn 1749 Joseph Fran\u00e7ois Dupleix es va aliar amb Chanda Sahib i Muzaffar Jung, els dos administradors mogols al Deccan i va voler donar-los el poder a les seves respectives regions, i altres famosos l\u00edders com Hyder Ali tamb\u00e9 es van aliar amb els francesos. Aviat Chanda Sahib, Muzzafar Jung i els francesos liderats per Patissier i De Bussy van ser capa\u00e7os de derrotar el Nabab d'Arcot \u00c0nwar al-Din Muh\u00e0mmad Khan en la batalla d'Ambur, en la que mor\u00ed, i en resposta, el seu fill Wala Jah Muhammad Ali i Nasir Jang es van alinear amb els anglesos el 1750. Quan Nasir Jung va intentar recuperar Gingee Fort, fou aturat per De Bussy, derrotat i mort per les tropes de Himmat Khan, Nawab de Kadapa. Joseph Fran\u00e7ois Dupleix, l'aut\u00e8ntic governant rere els successors va delegar un notable govern en els seus aliats: Muzaffar Jung fou declarat Nizam de Mughal al Deccan oriental i Chanda Sahib Nawab del Carnatic. Els francesos es van guanyar la reputaci\u00f3 d'arist\u00f2crates poderosos a l'imperi Mogol, mentre que els anglesos eren vistos com a pirates des dels temps d'Aurangzeb.El 1754 el visir Safdar Jang fou derrocat per Imad al-Mulk Ghazi l-Din Khan, que va declarar a Bahadur indigne, el va cegar i empresonar a Salimgarh fins a la seva mort en 1754.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El cinqu\u00e8 Concili del Later\u00e0 es va celebrar entre 1512 i 1517 presidit pels Papes Juli II i, a la seva mort, Lle\u00f3 X. Es va centrar a refermar el poder eclesi\u00e0stic rom\u00e0, amena\u00e7at des de Fran\u00e7a, amb mesures com l'obligaci\u00f3 que cada llibre impr\u00e8s fos aprovat per l'esgl\u00e9sia, mesura que desembocaria en la creaci\u00f3 de l'Index Librorum Prohibitorum per mirar de donar una soluci\u00f3 definitiva als problemes que la impremta estava causant a l'Esgl\u00e9sia. Tamb\u00e9 va proclamar que cada persona tenia una \u00e0nima \u00fanica i immortal, enfront certs corrents cristians que ho posaven en dubte.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Estats de la Confederaci\u00f3 Germ\u00e0nica van ser aquells Estats que el 20 de juny del 1815 van integrar la Confederaci\u00f3 Germ\u00e0nica. Aquesta exist\u00ed, amb alguns canvis territorials entre els seus Estats membres, fins al 24 d'agost del 1866, sota la presid\u00e8ncia de l'austr\u00edaca i imperial Casa d'Habsburg, que era representada per un enviat presidencial austr\u00edac a la dieta a Frankfurt.\nEn general, el seu territori coincidia aproximadament amb les fronteres del Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic a l'hora de comen\u00e7ar la Revoluci\u00f3 francesa, fora de B\u00e8lgica (encara no existent aleshores). Excepte per les dues pot\u00e8ncies rivals principals, la Monarquia Habsburgica i Pr\u00fassia, i el marge esquerre del Rin (que Fran\u00e7a s'havia annexat, amb el diminut comtat de Katzenelnbogen), els altres Estats membres, o els seus precursors, que ara formen la major part d'Alemanya, havien pertangut a la Confederaci\u00f3 del Rin napole\u00f2nica.\n\nL'Imperi austr\u00edac, excloent el Regne d'Hongria, el Principat de Transsilv\u00e0nia i Cro\u00e0cia (tots ells es van convertir en parts del regne apost\u00f2lic d'Hongria dins de la monarquia dual danubiana, el Regne Llombardov\u00e8net (parts constituents perdudes en favor d'It\u00e0lia en 1859- viz. 1866), Bucovina, els regnes de Dalm\u00e0cia i Gal\u00edtsia\nRegne de Boh\u00e8mia\nArxiducat d'\u00c0ustria (dividit entre Alta \u00c0ustria i Baixa \u00c0ustria el 1849)\nMargraviat de Mor\u00e0via\nGran Ducat de Salzburg\nDucat de Car\u00edntia\nDucat de Carniola\nDucat d'Alta i Baixa Silesia\nDucat d'Est\u00edria\nLitoral (consistent en Gorizia i Gradisca, \u00cdstria i Trieste)\nComtat de Tirol\nVorarlberg\nEl Regne de Pr\u00fassia (sense la Pozn\u00e0ni, Pr\u00fassia Oriental i Pr\u00fassia Occidental)\nBrandenburg\nPomer\u00e0nia\nProv\u00edncia del Rin (fins a 1822, Sota Rin i J\u00fclich-Cl\u00e9veris-Berg)\nSax\u00f2nia\nSil\u00e8sia\nWestf\u00e0lia\nEl Regne de Baviera (el tercer Estat membre m\u00e9s gran)\nEl Regne de Sax\u00f2nia\nEl Regne de Hannover\nEl Regne de W\u00fcrttemberg\nL'Electorat de Hessen\nEl Gran Ducat de Baden\nEl Gran Ducat de Hessen\nEl Ducat de Holstein (en uni\u00f3 personal amb el Regne de Dinamarca no va ser un anterior membre de la Confederaci\u00f3 del Rin)\nEl Ducat de Schleswig (un feu de Dinamarca i conjuntament amb el Ducat de Holstein en uni\u00f3 personal amb el Regne de Dinamarca) no va ser un membre anterior tampoc del Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic ni de la Confederaci\u00f3 del Rin. El govern secessionista (proalemany) de Schleswig-Holstein (1848-51) va unir Schleswig a la Confederaci\u00f3. Aix\u00f2 no va ser reconegut pel govern dan\u00e8s, i l'acord de pau de 1851 especificava que Schleswig no era un membre.\nEl Gran Ducat de Luxemburg (va perdre la meitat del seu territori en l'oest en favor de B\u00e8lgica amb la desintegraci\u00f3 del Regne Unit dels Pa\u00efsos Baixos en 1839, i a partir de llavors causant l'entrada com a membre del Ducat de Limburg).\nEl Ducat de Limburg (es va convertir en membre en 1839 com a compensaci\u00f3 per p\u00e8rdues territorials en el Gran Ducat de Luxemburg que van ser causades per la desintegraci\u00f3 del Regne Unit dels Pa\u00efsos Baixos).\nEl Ducat de Brunsvic (abans el Principat de Wolfenb\u00fcttel de Brunsvic-L\u00fcneburg)\nEl Gran Ducat de Mecklenburg-Schwerin\nEl Ducat de Nassau\nEl Gran Ducat de Sax\u00f2nia-Weimar-Eisenach\nEl Ducat de Sax\u00f2nia-Gotha-Altenburg (fins al 1825)\nEl Ducat de Sajonia-Coburg-Saalfeld (fins a 1826)\nEl Ducat de Sax\u00f2nia-Coburg i Gotha (des del 1826)\nEl Ducat de Sax\u00f2nia-Meiningen\nEl Ducat de Sax\u00f2nia-Hildburghausen (Sax\u00f2nia-Altenburg des del 1826)\nEl Gran Ducat de Mecklenburg-Strelitz\nEl Ducat d'Oldenburg (Gran Ducat des de 1829)\nEl Ducat d'Anhalt-Dessau (Ducat d'Anhalt des de 1863)\nEl Ducat d'Anhalt-Bernburg (fins a 1863)\nEl Ducat d'Anhalt-K\u00f6then (fins a 1847)\nEl Principat de Schwarzburg-Sondershausen\nEl Principat de Schwarzburg-Rudolstadt\nEl Principat de Hohenzollern-Hechingen (fusionat amb Pr\u00fassia en 1850)\nEl Principat de Liechtenstein\nEl Principat de Hohenzollern-Sigmaringen (fusionat amb Pr\u00fassia en 1850)\nEl Principat de Waldeck i Pyrmont\nEl Principat de Reuss L\u00ednia Major\nEl Principat de Reuss L\u00ednia Menor\nEl Principat de Schaumburg-Lippe\nEl Principat de Lippe\nEl Landgraviat de Hessen-Homburg (des de 1817)\nEl Ducat de Lauenburg\nLa Ciutat Lliure i Hanse\u00e0tica de L\u00fcbeck\nLa Ciutat Lliure de Frankfurt del Main\nLa Ciutat Lliure Hanse\u00e0tica de Bremen (encara un Estat constitutiu de l'Alemanya federal)\nLa Ciutat Lliure i Hanse\u00e0tica d'Hamburg (encara ara Estat constitutiu de la Rep\u00fablica Federal d'Alemanya)Les quatre ciutats lliures eren rep\u00fabliques per constituci\u00f3, mentre que tots els altres membres eren monarquies; algunes d'elles constitucionals, unes altres, absolutistes.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La cr\u00edtica hist\u00f2rica \u00e9s l'estudi i discerniment de fonts documentals sobre personatge o fets hist\u00f2rics per tal d'establir-ne el grau d'autenticitat. Utilitza les ci\u00e8ncies auxiliars com l'arqueologia, l'epigrafia, l'an\u00e0lisi qu\u00edmica de documents\u2026 \u00c9s complementari al m\u00e8tode filol\u00f2gic de la cr\u00edtica textual que estudia les caracter\u00edstiques d'un text independentment del seu suport material.El m\u00e8tode troba les seves arrels en l'Humanisme europeu des del segle xiv quan es va comen\u00e7ar assajant estudiar texts i fonts documentals de manera objectiva, sense prejudici ideol\u00f2gic o impediment dogm\u00e0tic. Autors com a Erasme de Rotterdam, Jean Mabillon, Daniel Papebroch, Federico Carlo Gravina, Nicol\u00e1s Antonio, Johann Gottfried Eichhorn i Jos\u00e9 S\u00e1enz de Aguirre van comen\u00e7ar la reconstrucci\u00f3 objectiva del passat \u00abmitjan\u00e7ant la certificaci\u00f3 aut\u00e8ntica i fiable de les fonts\u00bb. L'alacant\u00ed Manel Mart\u00ed i Saragoss\u00e0 (1663-1737) va introduir aquest enfocament nou al Pa\u00eds Valenci\u00e0. L'historiador barcelon\u00ed Josep Francesc de M\u00f3ra i Cat\u00e0 (1694-1762) va continuar l'estudi hist\u00f2ric en el mateix sentit, tal com Manuel Mil\u00e0 i Fontanals (1818-1884) al segle xix perpetua la tradici\u00f3 de no acceptar cap text com aforat de la cr\u00edtica hist\u00f2rica.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Salv\u00e0 \u00e9s un cognom o llinatge molt est\u00e8s als Pa\u00efsos Catalans i del qual tamb\u00e9 se'n troben variants als estats de Fran\u00e7a, It\u00e0lia i Su\u00efssa.\nEl llinatge Salv\u00e0 \u00e9s present des d'antic als municipis de Verges, Arenys de Munt, Castell\u00f3, Vinalesa, D\u00e9nia, Gata, Ondara, Alcoi, Andratx, Art\u00e0, Llucmajor, Inca, Muro, Palma, etc. La seva etimologia prov\u00e9 del nom personal llat\u00ed S\u012dlv\u0101nus, derivat de s\u012dlva, que significa 'bosc'. En la mitologia romana, Silv\u00e0 (en llat\u00ed S\u012dlv\u0101nus, o 'dels boscos') era l'esperit tutelar dels camps i dels boscos.\nNo han mancat investigadors que han pret\u00e8s relacionar aquest cognom amb els primers repobladors de Mallorca, despr\u00e9s de la Conquesta del rei Jaume I. En aquest sentit, Gabriel Alomar ens recorda que, en el Llibre del Repartiment, l'alqueria \u00abAlfrauxeletx\u00bb, de 4 jovades d'extensi\u00f3, situada a l'antic districte musulm\u00e0 de Montu\u00efri, fou assignada al cavaller \u00abJouan de Salvia\u00bb, de Montpeller.\n\nPer contra, segons diversos heraldistes (com Pere Costa i Jos\u00e9 Barberi), el llinatge catal\u00e0 Salv\u00e0 procediria de l'antiga vegueria de Vilafranca del Pened\u00e8s, i el seu escut d'armes es representa amb una \u00e0guila (anomenada albanell) argentada o grisa (si b\u00e9, Joaquim M. Bover diu que \u00e9s daurada), coronada del mateix metall o color a manera de mitja flor de lis, amb les ales esteses i abaixades, en camp de gules (\u00abencarnat\u00bb, segons Bover).Barberi tamb\u00e9 recull la llegenda segons la qual el cap d'aquesta fam\u00edlia, Francesc \u00abde Selva\u00bb, era conegut com el \u00abcavaller de s'alba\u00bb, perqu\u00e8, tenint pocs homes, va esperar les dubtoses llums de l'alba abans d'escometre els moros, i aix\u00ed hauria guanyat la vegueria del Pened\u00e8s en temps de Carlemany.\nFont Obrador recull un Guillem \u00abSelvani\u00bb com un dels parroquians i propietaris de Llucmajor, l'any 1281; i un Ramon \u00abSelva\u00bb de l'any 1299.El Diccionari biogr\u00e0fic d'Albert\u00ed documenta un \u00abPere Salv\u00e0\u00bb, arquitecte dels segles xiii i xiv, probablement mallorqu\u00ed. Va dirigir les obres del Palau Reial de Mallorca i del castell de Bellver durant la primera meitat del regnat de Jaume II. Enllest\u00ed aquells treballs el 1309.Antoni Mas Forners documenta un \u00abSalvador Salv\u00e0\u00bb, originari de Sant Mateu de Vall-llobrega (Girona) i resident, el 1342, a Muro.El Nobiliario catal\u00e1n de Pere Costa esmenta que, en les guerres que Alfons el Magn\u00e0nim mantingu\u00e9 a It\u00e0lia i en les quals particip\u00e0 Francesc \u00abSelva\u00bb, la naci\u00f3 catalana en sort\u00ed victoriosa i m\u00e9s triomfant gr\u00e0cies a la conquesta de N\u00e0pols.\nSalv\u00e0 \u00e9s tamb\u00e9 un llinatge notarial de Mallorca entre els segles XV i XVII. La branca familiar dels Salv\u00e0 de Llucmajor exerc\u00ed el notariat en aquesta vila des de finals del segle xv fins a principis del XVII. Els seus protocols s\u00f3n fonamentals per a l'estudi de la hist\u00f2ria de Llucmajor. Destaquen el notari Gabriel Salv\u00e0 (Llucmajor, segle xv - XVI) que deix\u00e0 49 protocols fins al 1558; Joan Antoni Salv\u00e0 (Llucmajor, segle xvi - 1563) que en deix\u00e0 12 entre 1551 i 1559; el fill de l'anterior, Joanot Salv\u00e0 (Llucmajor, segles XVI - 1617) en deix\u00e0 11 entre 1581 i 1615).\nUna altra fam\u00edlia de notaris, sense relaci\u00f3 familiar documentada amb els anteriors s\u00f3n els Salv\u00e0 de Palma. Exerciren el notariat els segles XV i XVI. Destaquen Lluc Salv\u00e0 (Palma, segles XV - 1537) que lleg\u00e0 13 protocols entre 1496 i 1537; el seu fill Pere Salv\u00e0 (Palma, segle xvi - 1574) deix\u00e0 19 protocols entre 1525 i 1574; i el darrer membre de la fam\u00edlia Crist\u00f2fol Salv\u00e0 (Palma, segle xvi - 1588) que fou escriv\u00e0 de la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca, fou notari de la porci\u00f3 i jurisdicci\u00f3 del Temple. Els seus protocols tenen dades importants sobre els municipis de Selva, Sineu i S\u00f3ller.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La rendici\u00f3 del Jap\u00f3, el dia 2 de setembre de l'any 1945, va posar fi a la Segona Guerra Mundial. En aquells dies l'Armada Imperial Japonesa havia perdut tota capacitat de realitzar operacions i era imminent una invasi\u00f3 aliada al pa\u00eds. Mentre que p\u00fablicament proclamaven la seva intenci\u00f3 de lluitar fins al cru final, els l\u00edders del Jap\u00f3, formats en el Consell Suprem de Guerra (els \"Sis Grans\"), suplicaven en privat a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica que hi hagu\u00e9s en una pau amb termes favorables per als japonesos. Mentrestant, els sovi\u00e8tics estaven preparant un atac als japonesos, en compliment de la promesa donada als nord-americans i els brit\u00e0nics a la Confer\u00e8ncia de Ialta.\nEl 6 i el 9 d'agost, els nord-americans van llan\u00e7ar bombes at\u00f2miques a Hiroshima i Nagasaki, respectivament. A m\u00e9s, el 9 d'agost, la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica va declarar la guerra al Jap\u00f3 i va llan\u00e7ar un atac per sorpresa contra la col\u00f2nia japonesa de Manx\u00faria (Manxukuo), en violaci\u00f3 del Pacte de Neutralitat. Aquests dos cops van fer que l'emperador Hirohito intervingu\u00e9s i orden\u00e9s als Sis Grans que acceptessin els termes per acabar la guerra que havien establert els aliats en la Declaraci\u00f3 de Potsdam. Despr\u00e9s de diversos dies de negociacions secretes i un fallit cop d'estat, el 15 d'agost Hirohito es va dirigir per r\u00e0dio a la naci\u00f3 mitjan\u00e7ant una declaraci\u00f3 gravada. En la gravaci\u00f3, anomenada Gyokuon-h\u014ds\u014d (\u7389 \u97f3 \u653e \u9001, Difusi\u00f3 de la veu de la joia), va llegir el rescripte Imperial de rendici\u00f3, anunciant al poble japon\u00e8s la rendici\u00f3 del Jap\u00f3.\nEl 28 d'agost, el Comandant Suprem de les forces aliades va iniciar l'ocupaci\u00f3 del Jap\u00f3. La cerim\u00f2nia de rendici\u00f3 es va dur a terme el 2 de setembre a bord del cuirassat nord-americ\u00e0 USS Missouri, on oficials del govern japon\u00e8s van signar l'Acta de Rendici\u00f3 del Jap\u00f3, donant fi a la Segona Guerra Mundial de manera oficial. Tant els civils com els militars aliats van celebrar el Dia VJ, el final de la guerra. No obstant aix\u00f2, certs comandaments i personal japonesos destinats per tota l'\u00c0sia i les illes del Pac\u00edfic es van negar a rendir durant mesos i anys fins entrada la d\u00e8cada de 1970. Des de la rendici\u00f3 del Jap\u00f3, els historiadors han debatut sobre l'\u00e8tica d'utilitzar bombes at\u00f2miques.\nLes hostilitats van acabar formalment el 28 d'abril de 1952, quan va entrar en vigor el Tractat de San Francisco.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El per\u00edode yamato (yamato-jidai) pertany a la hist\u00f2ria de l'antic Jap\u00f3, de forma que la cort imperial es trobava en l'actual prefectura de Nara, llavors coneguda com a prov\u00edncia Yamato. Tradicionalment, la cronologia se situa entre el 250 i el 710 dC, dividits en dos per\u00edodes: 250-538, per\u00edode Kofun i 538-710 per\u00edode Asuka. La derrota de Yamato en la Batalla de Baekgang contra els xinesos de la dinastia Tang va for\u00e7ar a la retirada japonesa de Corea i ha suposat la derrota m\u00e9s important del Jap\u00f3 premodern.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista de d\u00e8cades des del principi del segle xviii aC fins al final del segle XXII dC. Sovint les modes, els costums i les actituds s'associen amb d\u00e8cades particulars, com els feli\u00e7os anys vint.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Abu-Muh\u00e0mmad Abd-Al\u00b7lah ibn Al\u00ed ibn Abd-Al\u00b7lah ibn Al\u00ed ibn Kh\u00e0laf ibn \u00c0hmad ibn \u00damar al-Lakhm\u00ed al-Mar\u00ed al-Andaluss\u00ed ar-Ruixat\u00ed o, m\u00e9s senzillament, Ar-Ruixat\u00ed (en \u00e0rab ar-Rux\u0101\u1e6d\u012b) fou un historiador andalus\u00ed nascut a Oriola el 1074. La fam\u00edlia va anar de jove a Almeria, on va estudiar. Va ensenyar tamb\u00e9 a la ciutat i fou testimoni de la conquesta almor\u00e0vit el 1091. El 1147 va morir a mans dels cristians quan van conquerir Almeria. La seva obra principal \u00e9s el Iqtib\u00e0s.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els libels de sang s\u00f3n acusacions falses i difamat\u00f2ries cap a una persona o grup de cometre sacrificis humans, sovint acompanyada per l'afirmaci\u00f3 que la sang de les v\u00edctimes s'utilitza en diversos rituals o actes de canibalisme. Les presumptes v\u00edctimes s\u00f3n sovint nens.\nEls casos m\u00e9s ben documentats s\u00f3n les acusacions d'assassinats de nens per jueus, una tradici\u00f3 que prov\u00e9 generalment de l'Europa cristiana medieval, a partir del segle xii. L'esquema narratiu \u00e9s que un nen cristi\u00e0 era segrestat, torturat fent-li passar els mateixos martiris que Crist (se'ls fuetejava, coronova d'espines o se'ls crucificava) i mort. L'antisemitisme imperant feia que s'acusessin els jueus d'aquesta mort, fins i tot en casos on no hi havia hagut cap v\u00edctima. En alguns casos, el nen mort va comen\u00e7ar a \u00e9sser venerat com a m\u00e0rtir i a rebre culte oficial. A partir de 1965, en demostrar-se la falsedat de la hist\u00f2ria o la inexist\u00e8ncia de les persones, el culte tradicional ha estat suprimit.\nEn s\u00f3n exemples els casos, demostrats falsos, dels nens que foren venerats com a sants:\n\nGuillem de Norwich (Anglaterra, 1144)\nHarold de Gloucester (Anglaterra, 1168)\nRobert de Bury (Suffolk, Anglaterra, 1181)\nDom\u00e8nec del Val (Arag\u00f3, 1250, per\u00f2 amb culte originat al segle XVI)\nHuguet de Lincoln (Anglaterra, 1255)\nWerner d'Oberwesel (Ren\u00e0nia, Alemanya, 1286)\nRodolf de Berna (Su\u00efssa, 1294)\nel Nen de Sep\u00falveda (Castella, 1468), mai no va tenir culte\nel Sant Nen de La Guardia (Castella, 1480)\nAndreas Oxner (\u00c0ustria, 1462)\nSim\u00f3 de Trent (It\u00e0lia i Alemanya, 1475)\nGavriil Zabludowski (o Belostokski) (Bielor\u00fassia, 1690).Un cas diferent pot ser l'anomenat Assumpte Hilsner (1899).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia niceforiana o dinastia f\u00f2cida es va establir a l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient quan l'emperadriu Irene d'Atenes va ser destronada l'any 802 per Nic\u00e8for I, el seu ministre de finances, que va governar fins al 811. La dinastia va ser breu, va durar del 802 al 813. L'Imperi era feble, i les seves finances tenien moltes dificultats. Nic\u00e8for va iniciar un seguit de reformes administratives i fiscals i va reorganitzar els temes.\nEn aquesta \u00e8poca l'Imperi rom\u00e0 d'Orient mantenia guerres en les seves tres fronteres, cosa que feia minvar molt r\u00e0pidament el tresor imperial. Com altres predecessors seus, Nic\u00e8for va morir en la guerra contra els b\u00falgars del nord a la Batalla de Pliska. L'Imperi tamb\u00e9 minvava per occident, amb la coronaci\u00f3 de Carlemany l'any 800 pel papa Lle\u00f3 III que li va donar el t\u00edtol d'Emperador que governa l'Imperi Rom\u00e0. Nic\u00e8for i els seus successors van haver de fer front, a m\u00e9s, a l'expansi\u00f3 musulmana.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El llibre Descoberta i conquesta catalana d'Am\u00e8rica \u00e9s un assaig en qu\u00e8, seguint el lema del t\u00edtol, l'autor (Enric Guillot) exposa amb metodes pseudohist\u00f2rics algunes de les proves documentals que ha trobat de la pres\u00e8ncia dels catalans en les gestes de la descoberta d'Am\u00e8rica.\u00c9s una edici\u00f3 triling\u00fce (catal\u00e0, castell\u00e0 i angl\u00e8s) i en gran format il\u00b7lustrat a tot color, i permet veure d'una forma clara i concisa gran part de la iconografia i cartografia en qu\u00e8 es basa l'autor. Cont\u00e9 54 mapes, portolans i gravats (s. XV-XVIII) de museus de tot el m\u00f3n, aix\u00ed com diversos mapes hist\u00f2rics per a poder situar-los en el seu context.\nEl llibre revisa les teories tradicionals que plantegen l'origen catal\u00e0 de Crist\u00f2for Colom (teoria de Luis de Ulloa i Cisneros), com tamb\u00e9 d'altres conqueridors, i la major o menor contribuci\u00f3 catalana a la magna empresa de la colonitzaci\u00f3 d'Am\u00e8rica. La gran novetat d'aquest llibre \u00e9s que la investigaci\u00f3 s'ha fet \u00edntegrament emprant internet com a eina de recerca, i sense cap formaci\u00f3 o coneixement. Aix\u00ed ho explica l'autor en el pr\u00f2leg: \"...navegant per la xarxa, vaig trobar un mapa antic amb una senyera catalana sobre el continent americ\u00e0. El mapa anava acompanyat del seg\u00fcent text explicatiu: Mapa de l'Atl\u00e0ntic nord, cartografia portuguesa del segle xvi...\".", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Tel Lod \u00e9s un jaciment arqueol\u00f2gic d'Israel, proper a Tel Aviv (cap al sud), on s'ha trobat un serekh d'Iri-Hor. Fou explorat per primera vegada a finals de la d\u00e8cada del 1930.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Tractat de Versalles de 1783 va ser signat per les tres nacions :Fran\u00e7a, Espanya i Gran Bretanya. Constituint la contrapart del Tractat de Par\u00eds (1783), signat pels brit\u00e0nics i els membres de les Tretze Col\u00f2nies dels EUA que havia posat fi a la Guerra d'Independ\u00e8ncia dels Estats Units. En aquesta guerra els francesos i espanyols hi havien participat al costat dels insurgents.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Paul Preston (Liverpool, Regne Unit, 21 de juliol del 1946) \u00e9s un historiador i professor autor de diverses obres sobre la Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia d'Espanya, \u00e9s doctor en Hist\u00f2ria per la Universitat d'Oxford i catedr\u00e0tic d'Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia espanyola i director del Centre Ca\u00f1ada Blanch per a l'Estudi de l'Espanya Contempor\u00e0nia (London School of Economics). Tamb\u00e9 va ser professor d'Hist\u00f2ria a la Universitat de Reading i al Centre d'Estudis Mediterranis (Queen Mary College).Al costat de John Elliot, Ian Gibson i Hugh Thomas, constitu\u00efx el nucli dels hispanistes brit\u00e0nics que han dedicat el seu esfor\u00e7 a l'estudi de la hist\u00f2ria recent espanyola, especialment a la de la Segona Rep\u00fablica i la Guerra civil espanyoles. Posse\u00efx l'Encomana de l'Orde del M\u00e8rit Civil, la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Cat\u00f2lica i \u00e9s membre de l'Acad\u00e8mia Brit\u00e0nica. Tamb\u00e9 \u00e9s Comandant de l'Orde de l'Imperi Brit\u00e0nic. Premi Pompeu Fabra 2012 a la projecci\u00f3 i difusi\u00f3 de la llengua catalana. L'any 2015 va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona de projecci\u00f3 internacional \"per la seva significativa traject\u00f2ria d\u2019abast internacional com a historiador de la Segona Rep\u00fablica, la Guerra Civil, l'exili i la transici\u00f3, uns per\u00edodes transcendentals per a Barcelona; el comprom\u00eds amb la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica, aix\u00ed com amb Barcelona i Catalunya, des del Catalan Observatory de la London School of Economics, i amb la donaci\u00f3 el 2015 del seu arxiu al Monestir de Poblet\". El 2016 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La cronologia mitjana \u00e9s la cronologia m\u00e9s acceptada pel que fa a l'antic Pr\u00f2xim Orient abans del 1500 a.n.e., tot i que no \u00e9s l'\u00fanica.Per causa de la manca de registres i dades que hi ha d'aquella \u00e8poca, els estudiosos han elaborat diverses cronologies basades en les poques tauletes i indicis astron\u00f2mics que poden servir de refer\u00e8ncia. Les m\u00e9s defensades s\u00f3n la cronologia mitjana i la cronologia curta.\nEls llibres de text convencionals tendeixen a utilitzar la cronologia mitjana, tot i que presenta alguns problemes encara no resolts. Per aix\u00f2, alguns historiadors s'estimen m\u00e9s la cronologia curta per a alguns esdeveniments. Amb tot, la cronologia curta ocasiona un suposat buit de gaireb\u00e9 un segle que encara no s'ha sabut acomodar en la l\u00ednia de temps.Les principals dates d'aquestes dues cronologies s\u00f3n les seg\u00fcents:", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La reconstrucci\u00f3 hist\u00f2rica (o recreaci\u00f3 hist\u00f2rica), en sentit gen\u00e8ric, \u00e9s qualsevol activitat que prova de reproduir esdeveniments hist\u00f2rics; per exemple, \u00e9s habitual de qualificar de \"reconstrucci\u00f3 hist\u00f2rica\" certes formes d'historiografia, aix\u00ed com certes novel\u00b7les, films i quadres la mat\u00e8ria dels quals \u00e9s essencialment hist\u00f2rica. M\u00e9s restrictivament, la reconstrucci\u00f3 hist\u00f2rica \u00e9s una escenificaci\u00f3 col\u00b7lectiva en qu\u00e8 els participants proven de reproduir, amb una certa voluntat de rigor, aspectes d'un esdeveniment o per\u00edode hist\u00f2rics, majorit\u00e0riament de car\u00e0cter militar, en general sobre el terreny on succe\u00efren els fets.\nL'objectiu de la reconstrucci\u00f3 hist\u00f2rica \u00e9s viure l'experi\u00e8ncia de submergir-se en el per\u00edode evocat; aquells grups d'afeccionats que s'ho prenen m\u00e9s seriosament s'esforcen a reproduir amb exactitud les condicions de vida del per\u00edode, des dels estris (armes, equipament) i la vestimenta (uniformes) fins al r\u00e8gim alimentari i els constrenyiments tecnol\u00f2gics. Quan l'escenificaci\u00f3 es fa de cara al p\u00fablic, sovint, a m\u00e9s, hi ha voluntat de fer-li comprensible la hist\u00f2ria de manera tangible. Aix\u00ed doncs, la reconstrucci\u00f3 hist\u00f2rica divergeix d'activitats similars de car\u00e0cter tradicional (festes de moros i cristians, per exemple), essencialment commemoratives o l\u00fadiques o dels dubtosos espectacles comercials d'ambientaci\u00f3 suposadament d'\u00e8poca (torneigs medievals a l'estil de Hollywood, per exemple).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Hist\u00f2ria des de baix (de l'angl\u00e8s History from below) \u00e9s un tipus de narrativa historiogr\u00e0fica que intenta explicar els fets hist\u00f2rics des de la perspectiva de la gent corrent en lloc de la dels l\u00edders, dels personatges destacats i de les elits socials.\nHist\u00f2ria popular, Social history (la hist\u00f2ria sociologica que pretenia E.H.Carr), Hist\u00f2ria de baix a dalt o Hist\u00f2ria des de baix s\u00f3n termes que defineixen un tipus d'historiografia en qu\u00e8 els moviments de masses ocupen un lloc central a la narraci\u00f3. Les persones no incloses en el passat en altres tipus de narrativa hist\u00f2rica en s\u00f3n part a partir de la \"teoria del focus primari\", que inclou a marginats, oprimits, pobres, inconformistes, subalterns, oblidats, poble menut... el poble que fins ara formava part de l'oblit hist\u00f2ric. Aquesta teoria se centra tamb\u00e9 en els petits esdeveniments que fan que certs desenvolupaments es produeixin (vg. Microhist\u00f2ria).\nAquest enfocament de la hist\u00f2ria est\u00e0 en directa oposici\u00f3 als m\u00e8todes que tendeixen a emfatitzar nom\u00e9s les grans figures de la hist\u00f2ria (la teoria del gran home), sost\u00e9 que el factor determinant de la hist\u00f2ria \u00e9s la vida quotidiana de la gent corrent o com\u00fa, el seu estatus social i el seu treball. Aquests s\u00f3n els factors que, mitjan\u00e7ant opinions contradict\u00f2ries, permeten el desenvolupament de les grans tend\u00e8ncies, en oposici\u00f3 a la introducci\u00f3 de suposades grans idees o successos iniciadors.\nEl terme fou proposat per Georges Lefebvre i reutilitzat en un article per E. P. Thompson. El ja classic pr\u00f2leg de la seva magistral La Formaci\u00f3 de la classe obrera a Anglaterra ha estat, per\u00f2, considerat tot un manifest d'aquest tipus d'historiografia:\n\u00abI am seeking to rescue the poor stockinger, the Luddite cropper, the 'obsolete' hand-loom weaver, the 'Utopian' artisan, and even the deluded follower of Joanna Southcott, from the enormous condescension of posterity. Their crafts and traditions may have been dying. Their hostility to the new industrialism may have been backward-looking. Their communitarian ideals may have been fantasies. Their insurrectionary conspiracies may have been foolhardy. But they lived through these times of acute social disturbance, and we did not. Their aspirations were valid in terms of their own experience; and, if they were casualties of history, they remain, condemned in their own lives, as casualties.\u00bb[Estic tractant de rescatar al pobre teixidor de mitges, al tundidor ludita, a l'obsolet teixidor de teler manual, a l'artes\u00e0 Ut\u00f2pic, fins i tot a l'il\u00b7l\u00fas seguidor de Joana Southcott, de l'enorme prepot\u00e8ncia de la posteritat. Els seus oficis artesanals i les seves tradicions potser s'estaven morint. La seva hostilitat cap al nou industrialisme potser era retr\u00f2gada. Els seus ideals comunitaris potser eren fantasies. Les seves conspiracions insurreccionals potser eren temer\u00e0ries. Per\u00f2 ells van viure en aquells temps d'aguts trastorns socials, i nosaltres no. Les seves aspiracions eren v\u00e0lides en termes de la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia; i si van ser v\u00edctimes de la hist\u00f2ria, continuen, condemnats en les seves pr\u00f2pies vides, sent victimes]", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els senyors Nguyen (vietnamita: Ch\u00faa Nguy\u1ec5n; 1558 - 1777) van ser una s\u00e8rie de governants del Vietnam del Sud (avui en dia Vietnam Central i del Sud) (llavors anomenat \u0110\u00e0ng Trong). Encara que afirmaven ser els seguidors lleials de la Dinastia L\u00ea posterior, en realitat eren els governants de facto al sud del pa\u00eds. Els seus descendents m\u00e9s tard van governar el Vietnam sencer com la dinastia Nguyen i a t\u00edtol p\u00f2stum van elevar els seus t\u00edtols a emperadors.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'\u00e6tt del n\u00f2rdic antic \u00e6tt - era un clan familiar escandinau basat en descendents en com\u00fa o en l'acceptaci\u00f3 formal dins el grup en un \u00feing. En abs\u00e8ncia de for\u00e7a pol\u00edtiques, el clan era la principal for\u00e7a de seguretat en la societat n\u00f2rdica, ja que els homes eren obligats per honor a venjar l'un a l'altre. Els clans n\u00f2rdics no estaven lligats a un cert territori de la mateixa manera que els clans escocesos, on el cap posse\u00efa el territori. La terra dels clans escandinaus era posse\u00efda pels individus que tenien ve\u00efns propers d'altres clans. El nom del clan era derivat el del seu avantpassat, freq\u00fcentment seguit dels sufixos -ung o -ing.\nA mesura que s'establia un govern central a Escandin\u00e0via, l'\u00e6tt va perdre la seva rellev\u00e0ncia per als plebeus. Per a la reialesa i els nobles, per\u00f2, va quedar en \u00fas com nom per a l\u00ednies i dinasties.\nExemples de clans:\n\nWaegmunding, a Beowulf.\nYlfing o Wulfing a Beowulf i sagues n\u00f2rdiques.\nYngling (Casa de Muns\u00f6)\nSkj\u00f6ldung\nV\u00f6lsung\nFolkung\nDagling\nGiske\u00e4tten", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Societat Catalana d'Egiptologia (SCE) \u00e9s una entitat fundada el 1988 amb l'objectiu de promoure els estudis i la divulgaci\u00f3 de l'egiptologia i l'antic Egipte.\nLa SCE t\u00e9 la seu a la Universitat de Barcelona, amb la qual existeix un conveni de cooperaci\u00f3 per a les excavacions a Egipte i el manteniment de la biblioteca amb m\u00e9s de 6.000 volums sobre egiptologia. Edita el butllet\u00ed Nilus i col\u00b7labora en la publicaci\u00f3 de treballs sobre egiptologia. A m\u00e9s, organitza diverses activitats, com ara cursos d'extensi\u00f3 universit\u00e0ria, confer\u00e8ncies, seminaris i cursets a c\u00e0rrec de professors universitaris o personalitats relacionades amb l'egiptologia, i tamb\u00e9 exposicions. Tamb\u00e9 realitza activitats relacionades amb les excavacions en Oxirrinc.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Factiva \u00e9s una base de dades comercial d'informaci\u00f3 de premsa, corporativa i comercial oferta per Dow Jones. La informaci\u00f3 proporcionada per Factiva prov\u00e9 d'unes 35.000 fonts de not\u00edcies procedents de 197 pa\u00efsos en 26 idiomes, entre elles diaris, revistes, imatges i m\u00e9s de 400 ag\u00e8ncies de not\u00edcies. Exclusiu a Factiva s\u00f3n The Wall street journal i les ag\u00e8ncies de not\u00edcies de Dow Jones i Reuters. Factiva tamb\u00e9 proporciona perfils d'empreses, dades financeres i de fons, dades hist\u00f2riques del mercat i contingut de p\u00e0gines web i blogs.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Tambralinga va ser un antic regne situat en la Pen\u00ednsula de Malacca que en un temps va estar sota la influ\u00e8ncia de Srivijaya. El nom n'estigu\u00e9 oblidat fins que els estudiosos van recon\u00e8ixer Tambralinga com Nagara Sri Dharmaraja. Els primers registres s\u00f3n escassos, mentre que les estimacions van des del segle VII al segle xiv. Tambralinga va enviar per primera vegada tribut a l'emperador de la dinastia Tang en el 616. En s\u00e0nscrit, tambra significa \"roig\" i linga significa \"Siva\" o \"fal\u00b7lus\".\nA finals del segle xii, Tambralinga es va convertir en independent de Srivijaya a mesura que l'imperi en sofria una p\u00e8rdua de prestigi.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La hist\u00f2ria gen\u00e8tica d'Europa abasta la hist\u00f2ria dels patrons de diversitat gen\u00e8tica entre les poblacions humanes europees.\n\nLa hist\u00f2ria reflecteix els patrons demogr\u00e0fics i els canvis \u00e8tnics que s'han produ\u00eft a Europa al llarg del temps. La informaci\u00f3 prim\u00e0ria prov\u00e9 de les seq\u00fc\u00e8ncies mitocondrials, del cromosoma Y i l'ADN autos\u00f2mic (inclosos els polimorfismes d'un sol nucle\u00f2tid), de les poblacions modernes i de l'ADN antic.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La catalanitat de La Celestina \u00e9s una tesi que defensa l'investigador i fil\u00f2leg Jordi Bilbeny segons la qual La Celestina, obra pretesament pertanyent a les lletres castellanes, fou escrita originalment per un autor valenci\u00e0 desconegut i en llengua catalana, i que l'obra que avui es coneix seria la traducci\u00f3 al castell\u00e0 feta per la censura de l'\u00e8poca que feu desapar\u00e8ixer l'original catal\u00e0. S'oposa aix\u00ed a la teoria acceptada per la historiografia actual que atribueix al batxiller Fernando de Rojas la quasi totalitat de l'autoria, i segueix la l\u00ednia de les seves tesis de la catalanitat del Quixot i del Lazarillo de Tormes, de Santa Teresa i Leonardo da Vinci, de Bosch i de Rafael i de D\u00fcrer, de Cort\u00e9s i de Pizarro, de Cabot i de Magallanes i de Marco Polo i de Vespucci, entre d'altres. La tesi es fonamenta tant en anteriors estudis acad\u00e8mics com en estudis d'altres investigadors, no necess\u00e0riament historiadors, d'altres disciplines acad\u00e8miques.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els labeates (llat\u00ed: Labeatae; grec antic, \u039b\u03b1\u03b2\u03b5\u1fb6\u03c4\u03b1\u03b9, Laveate) foren un poble il\u00b7liri que vivien a la costa adri\u00e0tica del sud d'Il\u00b7l\u00edria, entre els estats actuals d'Alb\u00e0nia i Montenegro, entorn del Llac Skadar. Sembla que el seu territori s'estenia des de Mede\u00f3 fins a Lis o, probablement, fins a la vall del Mat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Haro foren una fam\u00edlia que va governar el senyoriu de Biscaia. Va prendre el nom del poble d'Haro, a la Rioja, repoblat pel senyor del territori Diego L\u00f3pez I d'Haro cap a comen\u00e7aments del segle xii.\nEl llinatge, inicialment independent, apareix com a vassall de Castella i Navarra des del segle x al XII. Cap al 1210 Castella s'imposa de forma definitiva. La fam\u00edlia es va extingir en la seva branca principal i el senyoriu va anar a parar a l'infant Joan de Castella que era descendent de Llop D\u00edaz de Haro IV el d'Alfaro. Joan va ser proclamat rei de Castella (Joan I de Castella) i el senyoriu es va unir a la corona castellana (1379).\nUna altra l\u00ednia descendent de Llop D\u00edaz de Haro III (1254-1289) va originar la branca dels marquesos del Carpio (1559) i despr\u00e9s ducs (1699). Dos membres d'aquest llinatge varen governar a N\u00e0pols: Garc\u00eda de Haro y Guzm\u00e1n, fill del cinqu\u00e8 marqu\u00e9s, va exercir com a virrei del 1653 al 1658; i M\u00e9ndez de Haro-Guzm\u00e1n y de Arag\u00f3n-Cardona-C\u00f3rdoba, fill de l'anterior, ho va ser del 1683 al 1687.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Vonones II fou rei de P\u00e0rtia dos mesos l'any 51. Era fill de Vardanes I de P\u00e0rtia, i l'any 46 fou nomenat rei de la M\u00e8dia Atropatene pel seu pare. L'any 51, en ser cridat al tron de P\u00e0rtia a la mort de Gotarces II sense fills, va deixar el regne d'Atropatene al seu fill Pacoros. Va morir al cap de dos mesos i el va succeir el seu fill Volog\u00e8s I.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Les rebel\u00b7lions hugonots, igualment anomenades Guerres del Senyor de Rohan, nom del duc Enric II de Rohan, s\u00f3n una successi\u00f3 de sollevaments populars de les poblacions protestants de Fran\u00e7a, els hugonots, que van organitzar-se contra l'autoritat reial cat\u00f2lica sota la reg\u00e8ncia de Llu\u00eds XIII de Fran\u00e7a i Borb\u00f3. Reg\u00e8ncia ocupada per la seva mare, Maria de M\u00e8dicis, italiana i cat\u00f2lica. Les rebel\u00b7lions van esclatar entre el 1621 i el 1629 a causa de l'assassinat del rei Enric IV. El duc Enric II de Rohan va finint sent malgrat ell el cap de la resist\u00e8ncia protestant en una reacci\u00f3 contra la seua expulsi\u00f3 de la Cort per part de la regenta.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Casa de York va ser una branca de la casa reial anglesa dels Plantagenet, a la qual pertanyien tres dels reis d'Anglaterra de finals del segle xv. La Casa de York descendia d'Edmund de Langley, el primer duc de York i quart fill d'Eduard III.\n\n", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Tractat de Dresden \u00e9s el pacte, tancat el 14 de setembre de 1699, en el qual August II de Pol\u00f2nia s'ali\u00e0 amb Frederic IV de Dinamarca, dins la din\u00e0mica pr\u00e8via a la Gran Guerra del Nord", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Enric Guinot Rodr\u00edguez (Castell\u00f3, 1956) \u00e9s un historiador i professor valenci\u00e0, catedr\u00e0tic d'Hist\u00f2ria Medieval. \u00c9s membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha treballat sobre el repoblament del Regne de Val\u00e8ncia i els seus or\u00edgens. Ha publicat, amb Ferran Esquilache Mart\u00ed, Moncada i l'Orde del Temple en el segle xiii. Una comunitat en temps de Jaume I 2010.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Maskham-Shapir fou una ciutat estat independent de Sumer i Mesopot\u00e0mia, a la caiguda de l'Imperi d'Accad, que abans del 1750 aC fou inclosa en els dominis d'Hammurabi de Babil\u00f2nia. Era independent cap al 2000 aC. Es trobava al sud-est de Babil\u00f2nia, a la branca oriental de l'Eufrates, al nord de Nippur (ciutat que era a una altra branca del riu) i al nord-oest d'Adab (a la mateixa branca).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Teodor  (en llat\u00ed Theodorus, en grec antic \u0398\u03b5\u03cc\u03b4\u03c9\u03c1\u03bf\u03c2) era una fam\u00edlia d'artistes origin\u00e0ria de Samos. Els autors antics els hi atribueixen diverses invencions en arquitectura, escultura i obres en metall, per\u00f2 ning\u00fa no aclareix gaire els noms correctes, cosa que dona lloc a moltes dificultats d'interpretaci\u00f3.\nPlini el Vell atribueix a Rec i a Teodor l'invent de modular l'argila. Her\u00f2dot diu que Teodor va fer el crater de plata que Cressos de L\u00eddia va enviar a Delfos; aquest crater se sap que era a Delfos efectivament el 548 aC. Tamb\u00e9 va fer un anell per Pol\u00edcrates de Samos que va morir el 522 aC. La tradici\u00f3 diu que aquest Teodor era fill de Telecles. Pausanias diu que junt amb Rec i Fileu va inventar l'art de fondre el bronze i el coure per fer est\u00e0tues (\u03b4\u03b9\u03ad\u03c7\u03b5\u03b1\u03bd \u03b4\u1f72 \u03c7\u03b1\u03bb\u03ba\u1f78\u03bd \u03c0\u03c1\u1ff6\u03c4\u03bf\u03b9 \u03ba\u03b1\u1f76 \u1f00\u03b3\u03ac\u03bb\u03bc\u03b1\u03c4\u03b1 \u1f10\u03c7\u03c9\u03bd\u03b5\u03cd\u03c3\u03b1\u03bd\u03c4\u03bf). Her\u00f2dot atribueix el temple d'Hera a Samos a l'arquitecte Rec fill de Filees, i Vitrubi diu que Teodor era l'autor d'una obra al mateix temple el que fa suposar que el va continuar i que ambd\u00f3s eren de la mateixa fam\u00edlia. Plini diu que els arquitectes del Laberint de Lemnos van ser Esmilis, Rec i Teodor. Tamb\u00e9 s'atribu\u00ed a Teodor la Scias a Esparta i va participar en l'erecci\u00f3 del temple d'\u00c0rtemis a Efes i se l'anomena Teodor de Samos fill de Rec. Segons aquesta tradici\u00f3 Telecles era el seu germ\u00e0 i ambd\u00f3s van viure a Egipte i van poder fer la meitat d'una est\u00e0tua cadascun i despr\u00e9s fer-les coincidir exactament merc\u00e8s a all\u00f2 que havien apr\u00e8s a Egipte.\nSegons William Smith hi va haver dos personatges amb el nom de Teodor:\n\nTeodor (fill de Rec)\nTeodor (fill de Telecles).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Tony Judt (Londres, 2 de gener de 1948 - Nova York, 6 d'agost de 2010) va ser un historiador, professor universitari i escriptor brit\u00e0nic. Especialitzat en la hist\u00f2ria social de l'Europa de la segona meitat del segle xx, va ensenyar a universitats tant de la Gran Bretanya com dels Estats Units.Va n\u00e9ixer a Londres en una fam\u00edlia d'immigrants; la seva mare tenia or\u00edgens eslaus i el seu pare belgues, ambd\u00f3s jueus per\u00f2 de vida secular. Tony Judt va ser el primer membre de la fam\u00edlia que va realitzar estudis secundaris i va anar a la universitat, concretament, a la King's College, Cambridge. All\u00e0 es va graduar en hist\u00f2ria el 1969 i doctorar el 1972, despr\u00e9s de passar un any a l'\u00c9cole Normale Sup\u00e9rieure de Par\u00eds. Aleshores va iniciar una carrera de professor universitari: va ensenyar al King's College de Cambridge (1972-1978), a la University of California (1978-80), al St. Anne's College de la Universitat d'Oxford (1980-1987) i, finalment, a la Universitat de Nova York (1989 fins a la seva mort). El 1996 va ser nomenat membre de l'Acad\u00e8mia Americana de les Arts i les Ci\u00e8ncies i el 2007 de l'Acad\u00e8mia Brit\u00e0nica. Els darrers mesos de la seva vida els va dedicar a escriure sobre la malaltia que li acabaria costant la vida, l'esclerosi lateral amiotr\u00f2fica. En s\u00f3n exemples els diversos articles que va escriure a la revista The New York Review of Books i el llibre El refugi de la mem\u00f2ria (2010).\nInicialment defensor del sionisme d'esquerres va viure diverses temporades en quibuts per\u00f2 despr\u00e9s de la guerra dels Sis Dies (1967) s'apart\u00e0 del moviment i esdevingu\u00e9 un dels cr\u00edtics m\u00e9s contundents de l'estat d'Israel, l'exist\u00e8ncia del qual q\u00fcestion\u00e0. Va defensar la creaci\u00f3 d'un sol estat binacional com a soluci\u00f3 del conflicte araboisraeli\u00e0, cosa que li comport\u00e0 fortes cr\u00edtiques.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Pierre Amine Gemayel (\u00e0rab: \u0628\u064a\u0627\u0631 \u0623\u0645\u064a\u0646 \u0627\u0644\u062c\u0645\u064a\u0644, Biy\u0101r Am\u012bn al-Jumayyil, pronunciat en \u00e0rab est\u00e0ndard Biyar Am\u00edn al-Jum\u00e0yyil), tamb\u00e9 conegut com a Pierre Gemayel Jr, Pierre Amine o Pierre Gemayel, (Bikfaya, 24 de setembre de 1972 - Beirut, 21 de novembre de 2006) fou un pol\u00edtic liban\u00e8s de religi\u00f3 cristiana maronita, militant del Partit de les Falanges Libaneses i ministre d'Ind\u00fastria del L\u00edban entre 2005 i 2006. Fou la setzena figura p\u00fablica antisiriana assassinada al L\u00edban en dos anys.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els ordovics (llat\u00ed Ordovices) foren un poble celta de la costa occidental de Brit\u00e0nia, enfront de l'illa Mona, al nord-oest del modern Gal\u00b7les. Foren l'\u00faltima tribu gal\u00b7lesa que se sotmet\u00e9 als romans. El nom del per\u00edode Ordovici\u00e0 fou escollit perqu\u00e8 les roques utilitzades per descriure'l es troben a l'antic territori dels ordovics al nord de Gal\u00b7les.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aquesta llista pret\u00e9n recollir els atemptats d'ETA incloses totes les branques i subdivisions que ha generat. Per tal de sistematitzar-ne la recollida s'ordenen per ordre cronol\u00f2gic i cal incloure la font d'on s'ha adaptat la informaci\u00f3 si no existeix encara l'article relatiu a l'atemptat. \u00d2bviament el llistat no \u00e9s exhaustiu, donat els m\u00faltiples actes de kale borroka resulta dif\u00edcil atribuir-los a l'organitzaci\u00f3 armada, no obstant tamb\u00e9 es poden recollir aqu\u00ed.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Casa dels Jord\u00e1n de Urri\u00e9s o Llinatge dels Jord\u00e1n de Urri\u00e9s \u2014Casal dels Jord\u00e0 d'Urries (catal\u00e0)\u2014 fou una fam\u00edlia o llinatge noble aragonesa que posse\u00ed els t\u00edtols de marquesat d'Ayerbe, Velilla de Ebro, vescomtes de Roda, entre altres.L'escut d'armes consisteix en un escut quarterat, dels quals el quartet primer i quart s\u00f3n d'or amb dos pals de gules i el segon i tercer s\u00f3n de gules llisos i sobre un escuss\u00f3 d'or amb quatre pals de gules aragoneses.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La baronia d'Ayerbe fou una jurisdicci\u00f3 creada pel rei Jaume I d'Arag\u00f3 per al seu fill il\u00b7leg\u00edtim Pere d'Ayerbe, fruit de la seva relaci\u00f3 amb la dama Teresa Gil de Vidaure. La baronia estava centrada a l'entorn de la vila d'Ayerbe. La baronia retorn\u00e0 a la Corona d'Arag\u00f3 en morir el fill de Pere d'Ayerbe, Pere II d'Ayerbe. Posteriorment, el 1329, el rei Alfons IV d'Arag\u00f3 la don\u00e0 a la seva muller Elionor de Castella, cedint-la aquesta al seu fill, l'infant Ferran d'Arag\u00f3, qui la vengu\u00e9 el 1360 a Pero Mart\u00ednez d'Arbea. Aquest la ced\u00ed al lloctinent general d'Arag\u00f3 Pero Jord\u00e1n d'Urrea (mort el 1386). Finalment, el 1720, la baronia esdevingu\u00e9 el marquesat d'Ayerbe.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els caledons (llat\u00ed: Caledones o Caledonii; grec antic: \u039a\u03b1\u03bb\u03b7\u03b4\u1ff6\u03bd\u03b5\u03c2, Kaledones) foren una confederaci\u00f3 de tribus celtes de parla brit\u00f2nica que visqueren en all\u00f2 que avui en dia \u00e9s Esc\u00f2cia durant l'edat de ferro i l'\u00e8poca romana. L'historiador rom\u00e0 T\u00e0cit diu que eren rossos i tenien el cos musculat, cosa que, en la seva opini\u00f3 (err\u00f2nia), indicava que tenien or\u00edgens germ\u00e0nics.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Constant\u00ed el diaca fou un diaca i cartof\u00edlax de l'esgl\u00e9sia metropolitana de Constantinoble, que va escriure Oratio encomiastica in Omnes Sanctos Martyres. Va viure abans del segle viii.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Un enregistrament o gravaci\u00f3 \u00e9s un procediment que permet la fixaci\u00f3 i l'emmagatzematge d'una informaci\u00f3 qualsevol en un suport material adequat, per a la seva conservaci\u00f3 i la seva reproducci\u00f3 en un moment determinat. En inform\u00e0tica, l'enregistrament es refereix a l'element d'un fitxer que d'acord amb una convenci\u00f3 es correspon amb una part concreta de la informaci\u00f3. Aix\u00ed, en aquest cas es refereix al resultat del proc\u00e9s, tamb\u00e9 denominat \"enregistrament\".Segons la informaci\u00f3 a enregistrar, el suport emprat i l'aparell reproductor poden existir diversos tipus d'enregistraments. Si ens fixem en el tipus d'informaci\u00f3 a enregistrar, aleshores, si es tracta de so, es pot emprar el disc fonogr\u00e0fic, el disc compacte, el fil magn\u00e8tic o la cinta magn\u00e8tica. Si es tracta d'enregistrar una imatge, llavors se sol utilitzar la cinta cinematogr\u00e0fica en cinematografia i fotografia, i la cinta magn\u00e8tica en televisi\u00f3. Pel que fa a la inform\u00e0tica, l'enregistrament de dades i senyals es fa mitjan\u00e7ant targetes i cintes perforades, cintes i discs magn\u00e8tics i discs \u00f2ptics. I segons el procediment emprat, l'enregistrament pot ser mec\u00e0nic, a base d'un solc espiral o per perforacions fetes seguint un cert codi, magn\u00e8tic (aix\u00f2 passa amb el magnet\u00f2fon o el vide\u00f2graf) i \u00f2ptic. Una altra manera de classificar els enregistraments seria tenint en compte les distintes necessitats d'utilitzaci\u00f3 de la informaci\u00f3 enregistrada i la diversitat dels aparells emprats per a la seva reproducci\u00f3, segons quines siguin les possibilitats d'acc\u00e9s a la informaci\u00f3 enregistrada. Aleshores es podria considerar l'enregistrament d'acc\u00e9s manual o b\u00e9 autom\u00e0tic. Tamb\u00e9 es pot distingir entre enregistrament anal\u00f2gic o digital.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'incident del Sismik entre Gr\u00e8cia i Turquia es produ\u00ed al febrer-mar\u00e7 1987, quan el vaixell de sondeig s\u00edsmic turc RV MTA Sismik 1 es disposava a entrar en aig\u00fces gregues. El conflicte es va disparar quan el govern grec va anunciar que voldria nacionalitzar la North Aegean Petroleum Company per comen\u00e7ar operacions de perforaci\u00f3 a la recerca de petroli en la part m\u00e9s contestada de la plataforma continental egea.El conflicte es va acabar quan el primer ministre turc Turgut Ozal, sota pressi\u00f3 dels Estats Units i altre nacions membres de l'Otan, va ordenar que el vaixell de sondeig s\u00edsmic eviti les aig\u00fces disputades per ambd\u00f3s pa\u00efsos.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La hist\u00f2ria de la Terra abasta els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formaci\u00f3 de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins al present. Aquest article presenta una visi\u00f3 general que en resumeix les teories cient\u00edfiques m\u00e9s acceptades. Per la dificultat de plasmar per\u00edodes molt grans, es far\u00e0 servir una analogia amb un dia terrestre, comen\u00e7ant fa exactament 4.567 milions d'anys, amb la formaci\u00f3 de la Terra, i acabant ara. Cada segon d'aquest per\u00edode representa uns 53.000 anys. El Big Bang i l'origen de l'Univers, es calcula que tingueren lloc fa aproximadament 13.700 milions d'anys, passarien quasi dos anys abans que comenc\u00e9s a funcionar aquest rellotge imaginari.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Crispo foren una dinastia familiar veneciana que va governar el ducat de Naxos del 1383 al 1566 (i breument el 1571-1573). Una branca va governar a Ios separadament del 1397 al 1508.\nA part dels ducs i senyors que s'esmenten, la persona m\u00e9s important de la familia va sorgir per via de femella: una germana de Francesc II Crispo, Fiorenza, es va casar amb Marc Cornaro, patrici de Ven\u00e8cia, i foren pares de dos fills, ambd\u00f3s personatges importants:\n\nGiorgio Cornaro, de sobrenom \"Padre della Patria\", cavaller de l'Imperi i patrici veneci\u00e0, podesta de Br\u00e8scia el 1496, i Procurador de Sant Marc, nascut a Ven\u00e8cia el 1452 i mort a la mateixa ciutat el 31 de juliol de 1527.Caterina Cornaro, reina de Xipre de l'agost del 1474 al febrer de 1489, senyora d'Asolo (1489), nascuda a Ven\u00e8cia el 25 de novembre de 1454 i morta a la mateixa ciutat el 10 de juliol de 1510. Casada per poder a Ven\u00e8cia el 30 de juliol de 1468 amb Jaume II de Lusignan, rei de Xipre, i casada altre cop en persona a Famagusta l'octubre de 1472.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Banda Barrow va ser una organitzaci\u00f3 criminal estatunidenca de la d\u00e8cada de 1930 i activa entre el 1932 i el 1934. Van ser coneguts com a bandolers, lladres i criminals que com a banda viatjaven pels Estats Units Centrals durant la Gran Depressi\u00f3. Les seves gestes van ser conegudes pertot arreu el pa\u00eds. Ells van capturar l'atenci\u00f3 de la premsa nord-americana i els seus lectors durant el que \u00e9s de vegades coneguda com l'\u00abera de l'enemic p\u00fablic\u00bb. Encara que la banda va ser coneguda pels robatoris de bancs que van cometre, ells preferien robar a petites botigues o gasolineres en compte de bancs. La banda es creu que va matar a almenys nou policies, entre diversos altres assassinats.\nLa banda era principalment coneguda per dos dels seus membres, Bonnie Parker i Clyde Barrow, una parella no casada. Clyde Barrow era el l\u00edder de la banda. Altres membres inclogueren els seg\u00fcents: \n\nEl germ\u00e0 major de Clyde, Marvin \"Buck\" Barrow\nL'esposa de Buck Barrow, Blanche Barrow\nW.D. Jones\nHenry Methvin\nRaymond Hamilton\nJoe Palmer\nRalph Fults", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La hist\u00f2ria de la sociologia recull el pensament de la sociologia des de l'antiguitat fins avui dia, especialment des de la seva consideraci\u00f3 com a disciplina d'estudi al segle xix. L'origen de la sociologia s'emmarca en un context definit pels aclaparadors canvis propiciats per les dues grans revolucions que tingueren lloc a Europa durant el segle xviii i el segle xix. La Revoluci\u00f3 Francesa assenyala el triomf d'idees i valors seculars com la llibertat i la igualtat sobre l'ordre tradicional (les ci\u00e8ncies i les realitats s'independitzen de la religi\u00f3). La segona gran revoluci\u00f3 comen\u00e7\u00e0 a Gran Bretanya a finals del segle xviii, fou la Revoluci\u00f3 Industrial: un ampli espectre de transformacions socials i econ\u00f2miques que envolt\u00e0 el desenvolupament d'innovacions tecnol\u00f2giques com l'energia de vapor i les maquin\u00e0ries que propulsava. L'auge industrial produeix un enorme despla\u00e7ament de llauradors cap a les f\u00e0briques de les ciutats, el que gener\u00e0 una r\u00e0pida expansi\u00f3 d'\u00e0rees urbanes i propici\u00e0 noves relacions laborals.\nLa demolici\u00f3 de les formes de vida tradicionals feu que els pensadors acceptaren el desafiament de desenvolupar noves interpretacions tant del m\u00f3n social com del m\u00f3n natural, partint de la constataci\u00f3 d'una exist\u00e8ncia aut\u00f2noma de la societat, com a realitat concreta i com a categoria del pensament.\nLa sociologia va adquirir validesa al llarg del segle xix com a expressi\u00f3 cient\u00edfica del positivisme d'Auguste Comte, i va assolir la maduresa amb la sociologia marxista i les obres d'\u00c9mile Durkheim (que derivarien en el funcionalisme) i Max Weber (que derivarien en l'interaccionisme).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Muralla d'Anastasi fou una fortificaci\u00f3 constru\u00efda el 507 per ordres de l'emperador Anastasi I Dicor com a obra defensiva contra els b\u00falgars. Era una muralla constru\u00efda a l'istme de Constantinoble, de la costa de la Prop\u00f2ntida a la del Pont Eux\u00ed. Encara en queden algunes restes.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Priorat de Si\u00f3 (en franc\u00e8s: Prieur\u00e9 de Si\u00f3) \u00e9s el nom donat a una organitzaci\u00f3 fraternal fundada per Pierre Plantard el 20 de juliol de 1956, segons consta en el Butllet\u00ed Oficial de la Rep\u00fablica Francesa n\u00famero 167, p\u00e0gina 6731, caracteritzant-se pels seus tints rosacrucians moderns. En la d\u00e8cada dels seixanta Plantard va contar amb un rerefons hist\u00f2ric per a aquesta organitzaci\u00f3, que va descriure com una societat secreta fundada per Godofreu de Bouillon a la Muntanya Si\u00f3 en el Regne de Jerusalem al 1099, i que t\u00e9 per prop\u00f2sit la instauraci\u00f3 d'un llinatge secret de la dinastia merovingia en els trons de Fran\u00e7a i la resta d'Europa. Posteriorment el mite seria ampliat i popularitzat pel llibre pseudohist\u00f2ric L'enigma sagrat el 1982, i m\u00e9s tard va ser descrit com un fet en el prefaci de la novel\u00b7la El codi Da Vinci en 2003.Hist\u00f2ricament, va existir quelcom semblant al denominat \"Priorat de Si\u00f3\", ja que al 1099, els Croats de l'Europa Occidental, despr\u00e9s de conquistar Jerusalem del poder musulm\u00e0, van edificar una esgl\u00e9sia nova sobre les ru\u00efnes d'un antic temple rom\u00e0 d'Orient anomenat Hagia Si\u00f3. La nova esgl\u00e9sia es va dir de Santa Mar\u00eda, i el grup de sacerdots que l'atenien eren coneguts com El Priorat de La nostra Senyora de Si\u00f3, un t\u00edtol que combinava els noms d'ambdues esgl\u00e9sies. All\u00ed van romandre fins a 1217, quan els musulmans van destruir Santa Mar\u00eda despr\u00e9s de reconquistar Jerusalem. En aquell moment, es van retirar a Sic\u00edlia, on van continuar exercint el seu ministeri. El Priorat va sobreviure durant quatre segles m\u00e9s, fins que, en 1617, els seus \u00faltims membres es van unir als jesu\u00eftes. En resum, el Priorat de Si\u00f3 va ser una de les moltes ordres i societats que han anat i vingut al llarg de la hist\u00f2ria de l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. Si va existir un aut\u00e8ntic Priorat de Si\u00f3 fundat en 1099, per\u00f2 no t\u00e9 res a veure amb l'actual Priorat de Si\u00f3, que no \u00e9s m\u00e9s que un producte fictici, tal com el personatge de Plantard, que apareix en diverses obres. Entre les errades de l'obra podem trobar algunes imatges com la idea de \u00abgran maestre\u00bb que no va poder existir en el Priorat original, tal com se'ns mostra en la gran quantitat de llibres i articles sobre aquest tema, per la senzilla ra\u00f3 que el cap d'un priorat \u00e9s un prior i no un gran maestre.\nEl Priorat de Si\u00f3, tal com se li coneix gr\u00e0cies sobretot a la novel\u00b7la de Dan Brown i altres autors de l'estil de Lynn Picknett, Clive Prince i alguns altres que han escrit sobre el tema, ha estat descrit com una de les grans ficcions hist\u00f2riques del segle XX. Alguns esc\u00e8ptics han expressat la seva preocupaci\u00f3 per la proliferaci\u00f3 i popularitat dels llibres, llocs web i pel\u00b7l\u00edcules inspirades per aquest engany que han contribu\u00eft al problema de les teories de conspiraci\u00f3, pseudohist\u00f2ries i altres confusions cada vegada m\u00e9s habituals. Uns altres han expressat preocupaci\u00f3 per la ideologia reaccion\u00e0ria rom\u00e0ntica promoguda per aquestes obres.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La revoluci\u00f3 neol\u00edtica foren un conjunt de canvis i transformacions que van tenir lloc durant el neol\u00edtic, en la prehist\u00f2ria, i que van suposar el pas d'una vida n\u00f2mada a una vida sedent\u00e0ria. Amb el descobriment de l'agricultura, la domesticaci\u00f3 de determinats animals o el perfeccionament de la t\u00e8cnica, l'\u00e9sser hum\u00e0 va poder establir-se en un lloc fix i assegurar-se'n a partir dels seus recursos la superviv\u00e8ncia.\nEs van crear grans ciutats; va fomentar-se una forta divisi\u00f3 del treball, van sorgir estructures de poder m\u00e9s sofisticades i van comen\u00e7ar els g\u00e8rmens dels grans imperis de l'edat antiga.\nLa revoluci\u00f3 neol\u00edtica va comen\u00e7ar, al voltant del 8000-7000 aC, a les ribes dels gran rius, a Mesopot\u00e0mia i Egipte. La resta de pobles va trigar segles a assolir el seu grau de desenvolupament, per aix\u00f2 es qualifica de \"revoluci\u00f3\". De fet, no es va produir un canvi que afect\u00e9s de manera similar les condicions de vida de la poblaci\u00f3 humana fins a la revoluci\u00f3 industrial.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Usualment es considera que la hist\u00f2ria de la gen\u00e8tica comen\u00e7a amb el treball del monjo agust\u00ed Gregor Mendel. La seva investigaci\u00f3 sobre hibridaci\u00f3 en p\u00e8sols, publicada el 1866, descriu all\u00f2 que m\u00e9s tard es coneixeria com les lleis de Mendel.\nL'any 1900 marc\u00e0 el \"redescobriment de Mendel\" per part d'Hugo de Vries, Carl Correns i Erich von Tschermak, i el 1915 els principis b\u00e0sics de la gen\u00e8tica mendeliana havien sigut aplicats a una \u00e0mplia varietat d'organismes, destacant notablement el cas de la mosca de la fruita Drosophila melanogaster. Seguint els aven\u00e7os de Thomas Hunt Morgan en la recerca amb formes mutants de la mosca Drosophila melanogaster, els investigadors Walter Sutton i Thomas Bovery. desenvoluparen la teoria cromos\u00f2mica de l'her\u00e8ncia, la qual fou \u00e0mpliament acceptada abans del 1925. Paral\u00b7lelament al treball experimental, els matem\u00e0tics desenvoluparen el marc estad\u00edstic de la gen\u00e8tica de poblacions, portant la interpretaci\u00f3 gen\u00e8tica a l'estudi de l'evoluci\u00f3.\nAmb els patrons b\u00e0sics de l'her\u00e8ncia gen\u00e8tica establerts, molts bi\u00f2legs es tornaren cap a investigacions sobre la naturalesa f\u00edsica dels gens. Als anys quaranta i a principis dels cinquanta, els experiments assenyalaren l'ADN com la part dels cromosomes (i potser altres nucleoprote\u00efnes) que contenia gens.\nL'enfocament sobre nous organismes model tals com virus i bacteris, juntament amb el descobriment el 1953 de l'estructura en doble h\u00e8lix de l'ADN, marcaren la transici\u00f3 a l'era de la gen\u00e8tica molecular. Als anys seg\u00fcents, alguns qu\u00edmics desenvoluparen t\u00e8cniques per seq\u00fcenciar tant \u00e0cids nucleics com prote\u00efnes, mentre altres resolien la relaci\u00f3 entre aquests dos tipus de biomol\u00e8cules: el codi gen\u00e8tic. La regulaci\u00f3 de l'expressi\u00f3 g\u00e8nica esdevingu\u00e9 un tema central als anys seixanta, i pels anys setanta aquesta expressi\u00f3 g\u00e8nica podia ser controlada i manipulada utilitzant enginyeria gen\u00e8tica. Durant les \u00faltimes d\u00e8cades del segle xx molts bi\u00f2legs s'enfocaren a projectes gen\u00e8tics a gran escala, seq\u00fcenciant genomes sencers.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La hist\u00f2ria de la pila reflecteix el desenvolupament hist\u00f2ric de les diferents cel\u00b7les electroqu\u00edmiques emprades per obtenir un corrent el\u00e8ctric a partir de l'energia qu\u00edmica continguda en unes subst\u00e0ncies qu\u00edmiques que pateixen una reacci\u00f3 d'oxidaci\u00f3-reducci\u00f3.\nEn aquest cas, el nom de pila es refereix de manera gen\u00e8rica a tots els dispositius que generen un corrent continu a partir d'una reacci\u00f3 qu\u00edmica, encara que existeixen difer\u00e8ncies entre ells: cel\u00b7les voltaiques (prim\u00e0ries i secund\u00e0ries), piles el\u00e8ctriques, acumuladors, bateries i piles de combustible. Per veure aquestes difer\u00e8ncies, consultar el article sobre generadors electroqu\u00edmics.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Dinastia H\u1ed3ng B\u00e0ng, coneguda tamb\u00e9 com la Dinastia L\u1ea1c, \u00e9s la primera dinastia que suposadament va governar al Vietnam (llavors conegut com a V\u0103n Lang), fundada per H\u00f9ng V\u01b0\u01a1ng el 2879 aC i que va governar la regi\u00f3 durant uns 2000 anys, fins al 258 aC, quan el regne fou conquerit per An D\u01b0\u01a1ng V\u01b0\u01a1ng.Hi ha moltes llegendes al voltant, per\u00f2 poca informaci\u00f3 hist\u00f2rica verificable se sap sobre aquesta dinastia.\nDurant milers d'anys al final de l'Edat de Pedra, la poblaci\u00f3 van cr\u00e9ixer i es van estendre per totes les parts del Vietnam. Els primers vivien a prop dels rius H\u1ed3ng, C\u1ea3 i M\u00e3, i el seu territori inclo\u00efa els territoris meridionals moderns de la Xina fins a les ribes del riu H\u1ed3ng al territori del nord de Vietnam. Segles de desenvolupament d'una civilitzaci\u00f3 i una economia basades en el cultiu de l'arr\u00f2s de regadiu van fomentar el desenvolupament d'estats tribals i assentaments comunals.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo (Madrid, 3 de desembre de 1951) \u00e9s una pol\u00edtica, polit\u00f2loga, historiadora i professora universit\u00e0ria espanyola, que fou Ministra d'Educaci\u00f3, Pol\u00edtica Social i Esports d'Espanya entre 2006 i 2009.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Arcadi Garcia i Sanz (la Vall d'Uix\u00f3, Plana Baixa, 1926 - 30 de juliol de 1998) va ser un historiador del dret i advocat valenci\u00e0. Cofundador amb Joan Fuster i altres d'Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Arn\u00e0sia fou un principat mede situat a la P\u00e8rsia occidental que existia al segle viii aC i fins al segle vii aC.\nArn\u00e0sia era un dels nombrosos principats o grups medes que pagaven tribut al rei d'Ass\u00edria Sargon II, apareixent testimoniat el 713 aC. El nom del cap o pr\u00edncep era Arbaces (mede Ar-ba-ku)", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Robert Ignatius Burns (San Francisco, 1921 - Los Gatos, 22 de novembre de 2008) fou un sacerdot i historiador estatunidenc.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La fam\u00edlia Agassiz \u00e9s una fam\u00edlia d'origen su\u00eds, provinents de la petita vila d'Agiez, a prop de llac de Neuch\u00e2tel. La fam\u00edlia ha donat personalitats de relleu en diversos camps, com ara els cient\u00edfics Louis i Alexander Agassiz, aix\u00ed com el fundador de l'empresa de rellotges Longines, Auguste Agassiz.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Urtx eren un llinatge de l'aristocr\u00e0cia militar catalana probablement eixit del casal vescomtal de Cerdanya-Conflent.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Visconti \u00e9s el nom de dues fam\u00edlies nobles italianes de l'edat mitjana. La primera, en ordre cronol\u00f2gic, foren els governants del Jutjat de Gallura a mitjans del segle xiii originaris de la ciutat de Pisa; i la segona, i m\u00e9s coneguda, els governants del Ducat de Mil\u00e0 entre 1277 i 1447.\nQualsevol vincle entre les dues fam\u00edlies de Pisa/Gallura i Mil\u00e0 encara no s'ha demostrat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Fam\u00edlia V\u0103c\u0103rescu va ser una fam\u00edlia de boiars de Val\u00e0quia (ara part de Romania).\nSegons la tradici\u00f3, \u00e9s una de les m\u00e9s antigues fam\u00edlies nobles a Val\u00e0quia. El seu m\u00edtic fundador es diu que va ser un cert Kukenus, d'origen espanyol, que es va establir a Transsilv\u00e0nia com a senyor sobre F\u0103g\u0103ra\u015f. Altres ho relacionen amb la fam\u00edlia d'Ugrin, comte de F\u0103g\u0103ra\u015f.\n\nEnache V\u0103c\u0103rescu (1654 - 1714) Gran tresorer de Val\u00e0quia\nIen\u0103chi\u0163\u0103 V\u0103c\u0103rescu (1730 - 1796) poeta, escriptor i primer gram\u00e0tic roman\u00e8s\nAlecu V\u0103c\u0103rescu (1769 - 1798), poeta\nNicolae V\u0103c\u0103rescu (mort el 1830), poeta\nBarbu V\u0103c\u0103rescu (mort el 1832), el darrer Gran Ban de Craiova\nIancu V\u0103c\u0103rescu, (1786 - 1863), poeta\nTeodor V\u0103c\u0103rescu, (1842 - 1914), militar i diplom\u00e0tic.\nMaurice Pal\u00e9ologue (1859 - 1944), escriptor i diplom\u00e0tic franc\u00e8s\nElena V\u0103c\u0103rescu, (1864 - 1947), escriptora -poeta, narradora, dramaturga- i diplom\u00e0tica", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Nico Helminger (Differdange, 1 de juliol de 1953) \u00e9s un escriptor luxemburgu\u00e8s, que escriu poesia, obres de teatre i llibrets d'\u00f2pera. El 2008 va guanyar el Premi Batty Weber per la seva obra liter\u00e0ria.\u00c9s el germ\u00e0 gran del tamb\u00e9 escriptor Guy Helminger. Despr\u00e9s de graduar-se a l'institut el 1972, va comen\u00e7ar a estudiar alemany, Filologia rom\u00e0nica i teatre a Luxemburg, Saarbr\u00fccken, Viena i Berl\u00edn. El 1980 va marxar a Par\u00eds, on ensenyava alemany i hist\u00f2ria a un institut. A partir del 1984 es va convertir en escriptor a temps complet, vivint a Munic, Heidelberg, Par\u00eds i Luxemburg, establint-se definitivament a Esch-sur-Alzette el 1999.Helminger ha escrit obres de teatre de cr\u00edtica social com Miss Minett und de schantchen, en la qual ens mostra els problemes socials i psicol\u00f2gics que es pateixen a la regi\u00f3 industrial del sud-oest de Luxemburg. Altres obres, com Kitsch, L\u00e4schten eens k\u00e4e liewen o Kurzgeschichten, ensenyen la viol\u00e8ncia dom\u00e8stica i la p\u00e8rdua d'esperan\u00e7a i prop\u00f2sits com a s\u00edmptomes d'una societat inhumana i materialista. Segons Helminger aquestes caracter\u00edstiques es deuen a la repressi\u00f3 de les q\u00fcestions pol\u00edtiques i socials resultants de la Segona Guerra Mundial, al poder de l'esgl\u00e9sia i dels mitjans de comunicaci\u00f3. En les seves \u00faltimes obres, com ara In eigener s\u00e4ure, Grenzgang, es mostren m\u00e9s elements po\u00e8tics, intertextuals i multiling\u00fces.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Copons de Llor s\u00f3n un llinatge catal\u00e0 amb or\u00edgens a la baixa edat mitjana que tingu\u00e9 una import\u00e0ncia creixent a l'edat moderna. Els membres del llinatge participaren en les tensions internes del Principat de Catalunya. Els seus noms apareixen a les diferents corts celebrades al llarg dels segles, per exemple a les Corts de Barcelona de 1519.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Marco Polo    (Ven\u00e8cia, 15 de setembre de 1254 \u2013 Ven\u00e8cia, 8 de gener de 1324) va ser un explorador i mercader, el m\u00e9s fam\u00f3s dels viatgers de la ruta de la Seda. Els seus viatges queden recollits a Il Milione.\nNiccol\u00f2, el pare de Marco Polo i el seu oncle Matteo ja havien realitzat viatges a \u00c0sia abans que Marco hi an\u00e9s amb ells. El 1269, despr\u00e9s de molts anys de voltar pel m\u00f3n, Niccol\u00f2 va tornar a Ven\u00e8cia i all\u00e0 va con\u00e8ixer el seu fill Marco per primera vegada, quan aquest ja tenia 15 anys. Cap a finals del 1271, els Polo van rebre valuosos regals per part del nou papa, Gregori X, amb l'enc\u00e0rrec de portar-los al gran kan de la Xina, Kublai Khan, net de Genguis Khan. Aix\u00ed, quan Marco Polo tenia 17 anys, va marxar de Ven\u00e8cia amb el seu pare i el seu oncle cap a l'orient. Van travessar Arm\u00e8nia, P\u00e8rsia i l'Afganistan fins a arribar a la Xina, recorrent tota la ruta de la Seda. La tornada la van realitzar pel mar de la Xina fins a l'estret d'Ormuz, on van seguir el seu viatge per terra fins a Ven\u00e8cia. Aquesta s\u00e8rie d'aventures s\u00f3n les que m\u00e9s endavant van ser documentades en el llibre de Marco Polo. Van arribar a Ven\u00e8cia el 1295, 24 anys despr\u00e9s, portant moltes riqueses i tresors. Havien recorregut gaireb\u00e9 24.140 km.Pocs anys m\u00e9s tard, en un altre viatge, Marco va caure en mans dels genovesos que el van fer presoner entre 1298 i 1299. Mentre va estar a la pres\u00f3, va dictar a un escrivent les seves aventures; d'entre els seus companys de cel\u00b7la, hi havia Rustichello de Pisa. Va ser Rustichello qui va embastar i donar forma a les hist\u00f2ries que Marco Polo li va anar explicant durant el captiveri, que s'aplegarien en el llibre intitulat La descripci\u00f3 del m\u00f3n, m\u00e9s conegut com Els viatges de Marco Polo. Va ser durant molt de temps una obra referent per als aventurers i va incentivar els viatges i la connexi\u00f3 de pobles molt allunyats a trav\u00e9s del comer\u00e7 per la Ruta de la Seda. Crist\u00f2for Colom va ser un apassionat lector d'aquest llibre.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Manuel Er\u00f2tic Comn\u00e8 (grec: \u039c\u03b1\u03bd\u03bf\u03c5\u03ae\u03bb \u1f18\u03c1\u03c9\u03c4\u03b9\u03ba\u03cc\u03c2 \u039a\u03bf\u03bc\u03bd\u03b7\u03bd\u03cc\u03c2, Manu\u00efl Erotik\u00f3s Komnin\u00f3s; nascut cap al 955\u2013960 i mort cap al 1020) fou un l\u00edder militar de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient durant el regnat de Basili II, aix\u00ed com el primer avantpassat ben documentat de la dinastia Comn\u00e8. No se sap gaire cosa sobre els seus or\u00edgens. Les fonts tan sols el mencionen com a comandant de la defensa de Nicea contra el rebel Bardas Escleros el 978 i com a emissari imperial al mateix Escleros onze anys m\u00e9s tard. Tingu\u00e9 tres fills, tots a una edat avan\u00e7ada. El seu fill gran, Isaac I Comn\u00e8, fou emperador entre el 1057 i el 1059, mentre que el petit, Joan, fou el progenitor de la dinastia Comn\u00e8 a trav\u00e9s del seu fill Aleix I Comn\u00e8.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Hispania. Revista Espa\u00f1ola de Historia \u00e9s una revista cient\u00edfica, que segueix el proc\u00e9s d'avaluaci\u00f3 d'experts i est\u00e0 editada per l'Institut d'Hist\u00f2ria del Consell Superior d'Investigacions Cient\u00edfiques.Hispania \u00e9s considerada com una de les revistes d'hist\u00f2ria general m\u00e9s significativa, i un excel\u00b7lent punt de refer\u00e8ncia per analitzar l'evoluci\u00f3 del panorama historiogr\u00e0fic espanyol del darrer segle a trav\u00e9s dels seus continguts.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'evoluci\u00f3 sociocultural \u00e9s la teoria que intenta explicar com canvia una societat al llarg del temps. Pot ser una subdisciplina de la hist\u00f2ria, de la sociologia i l'antropologia i pren alguns dels sup\u00f2sits de l'evoluci\u00f3 biol\u00f2gica per justificar els canvis d'una cultura: la instituci\u00f3, norma social, idea, tecnologia o grup que afavoreix la conservaci\u00f3 d'aquella civilitzaci\u00f3 predomina i modifica la direcci\u00f3 del canvi de la comunitat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Gaochang (xin\u00e8s tradicional: \u9ad8\u660c, pinyin: G\u0101och\u0101ng) \u00e9s el lloc d'un antiga ciutat oasi constru\u00efda a la vora nord de l'inh\u00f2spit desert de Taklamakan, al peu de les muntanyes Flamejants a Xinjiang, Xina. Un centre comercial molt ocupat, que va ser lloc de pas per als mercaders ambulants de la ruta de la Seda. Les ru\u00efnes es troben a 30 km al sud-est de la moderna Turpan\n\nLa ciutat estava protegida per una muralla, constru\u00efda en terra, amb parets d'11,5 metres d'al\u00e7ada i nou portes d'entrada. Estava dividida en dues zones: la part que estava en l'interior de les muralles i la que quedava a la zona exterior.\nGaochang va servir tamb\u00e9 com a centre del budisme. La ciutat contenia diversos temples i monestirs, capa\u00e7os d'albergar fins a 3.000 monjos. El Regne de Kharakhoja va significar el floriment del maniqueisme en la zona. L'islam es va imposar m\u00e9s tard, poc abans que Gaochang quedara finalment abandonada.\nAvui dia, es poden visitar tres zones diferents en les ru\u00efnes: les corresponents a la ciutat interior i exterior i la zona del palau. La superf\u00edcie total ocupada per les ru\u00efnes \u00e9s de m\u00e9s de 2.000.000 de m\u00b2. Es poden veure tamb\u00e9 les restes de dos temples; un d'aquests cont\u00e9 murals ben conservats.\nL'altre temple \u00e9s de majors dimensions i es creu que hi va residir Xuan Zang, un dels principals monjos budistes del per\u00edode Tang. Ocupa una \u00e0rea d'uns 10.000 m\u00b2 i consisteix en una sala principal, el dormitori dels monjos, una sala de lectura i una biblioteca.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Jos\u00e9 Mar\u00eda Jover Zamora (Cartagena, 5 de juny 1920 - Madrid 21 de novembre de 2006) fou un historiador i mestre d'historiadors murci\u00e0.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Mu-ho-tua o Tu-lo-pien fou kan dels turcs orientals. Nom\u00e9s va regnar uns mesos (587 o 588) i despr\u00e9s va morir i lo va succeir com a kan Tu-lan.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La hist\u00f2ria de la cultura \u00e9s l'evoluci\u00f3 de la definici\u00f3, de la descripci\u00f3, de la percepci\u00f3, els valors i de la relaci\u00f3 amb la cultura que han tingut les diverses societats al llarg de la hist\u00f2ria. Resulta doncs que el propi concepte de cultura \u00e9s cultural, \u00e9s a dir, que la cultura s'analitza des d'un punt de vista subjectiu que dep\u00e8n del moment hist\u00f2ric, el lloc geogr\u00e0fic, la societat i, en definitiva, la pr\u00f2pia cultura.\nEl concepte \"cultura\" va apar\u00e8ixer per primera vegada a l'Europa del segle XVIII i es referia al s\u00edmil d'un proc\u00e9s de cultiu o de millora de la persona, com en l'agricultura o l'horticultura. Al segle xix, el terme va arribar a referir-se primer al perfeccionament de la persona, especialment mitjan\u00e7ant l'educaci\u00f3, i despr\u00e9s a la realitzaci\u00f3 de les aspiracions nacionals o ideals. Fins i tot, alguns cient\u00edfics van utilitzar el terme per a referir-se a una capacitat humana universal.\nFonamentalment, el conjunt de conductes i comportaments que es produeixen en una determinada comunitat i que s\u00f3n transmesos entre els seus individus per aprenentatge: aquesta sint\u00e8tica definici\u00f3 no copsa necess\u00e0riament tots els aspectes d'all\u00f2 que generalment s'ent\u00e9n per cultura i s'han proposat moltes definicions per a la cultura. Per exemple, el 1952, Alfred Kroeber i Clyde Kluckhohn van compilar una llista de 164 definicions de la paraula en la seva obra Cultura: una revisi\u00f3 cr\u00edtica dels conceptes i definicions.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La fam\u00edlia Kennedy \u00e9s un prominent grup de germans alguns dels quals han destacat en la pol\u00edtica i el govern dels Estats Units. Descendeixen del matrimoni de Joseph P. Kennedy i Rose Fitzgerald Kennedy. La fam\u00edlia d'origen cat\u00f2lic-irland\u00e8s, predominantment dem\u00f2crata, \u00e9s coneguda pel seu liberalisme pol\u00edtic i per la quantitat de membres de la fam\u00edlia que han mort en circumst\u00e0ncies violentes o accidents. El Kennedy m\u00e9s conegut \u00e9s el que fora President dels Estats Units, John F. Kennedy.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Sariya fou una regi\u00f3 del pa\u00eds dels kashka, situada al nord-est d'Anat\u00f2lia. Rebia el seu nom d'un riu, possiblement el que avui en dia es coneix com a G\u00f6k\u0131rmak, i estava situada prop de la fortalesa d'Almina, restablerta pel rei Subiluliuma I.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els rajputs estan dividits en trenta -sis (36) clans reials distribu\u00efts en tres llinatges (vansha o vamsha). El funcionari colonial brit\u00e0nic Tod esmenta que s\u00f3n 36 clans per\u00f2 dona una llista de 37 en que inclou dos vansha. El brigadier A. Mason dona una llista de 36 clans reials.\nEls Suryavanshi (Solar) descendent de Surya, el d\u00e9u Sol hind\u00fa\nEls Chandravanshi o Somavanshi (Lunar), descendents de Chandra, el d\u00e9u Lluna\nEls Agnivanshi, descendents d'Agni, el d\u00e9u del Foc. Hist\u00f2ricament nom\u00e9s quatre dinasties es van reclamar d'aquest origen: Chauhans o Chahamanes, Paramares, Solankis i Pratihares.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedici\u00f3 militar promoguda pel papa Urb\u00e0 II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulm\u00e0 Jerusalem i altres llocs considerats sants, a m\u00e9s d'ajudar l'emperador rom\u00e0 d'Orient Aleix I Comn\u00e8 a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'\u00c0sia Central i P\u00e8rsia. El papa Urb\u00e0 II, al Concili de Clarmont, va predicar la Primera Croada al crit de \u00abD\u00e9u ho vol\u00bb (Deus vult), amb l'objectiu d'alliberar Jerusalem del domini musulm\u00e0, sota el qual portava 400 anys. La seva predicaci\u00f3 va provocar un enc\u00e8s fervor religi\u00f3s entre el poble i la petita noblesa.\nDurant la croada, cavallers i pagesos de moltes nacions de l'Europa Occidental van viatjar com a croats per terra i per mar, en primer lloc en direcci\u00f3 a Constantinoble i despr\u00e9s cap a Jerusalem. Els pagesos eren molt m\u00e9s nombrosos que els cavallers, i ambd\u00f3s grups es van dividir en ex\u00e8rcits separats, per\u00f2 com que els pagesos no estaven tan ben entrenats en combat, el seu ex\u00e8rcit no va arribar a Jerusalem. En canvi, els cavallers van llan\u00e7ar un assalt a la ciutat i van capturar Jerusalem el juliol del 1099. Van establir els estats croats del Regne de Jerusalem, el Comtat de Tr\u00edpoli, el Principat d'Antioquia i el Comtat d'Edessa.\nLa Primera Croada va ser part de la resposta cristiana a l'expansi\u00f3 de l'islam, i va ser seguida per m\u00e9s accions similars, des de la Segona Croada fins a la Novena Croada, per\u00f2 els \u00e8xits aconseguits van durar menys de 200 anys. Va representar el primer pas important cap a la reobertura del comer\u00e7 internacional a Occident des de la caiguda de l'Imperi Rom\u00e0 d'Occident.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Abekhian van ser una fam\u00edlia de nakharark d'Arm\u00e8nia amb feu hereditari a la comarca d'Abeleanq a l'Airarat. El territori estava situat a la riba esquerra de l'Araxes.\nMois\u00e8s de Khoren els assigna un origen no haykida i diu que la seva funci\u00f3 heredit\u00e0ria consistia en ser Mestres dels Graners de l'Arm\u00e8nia Major fins al temps del m\u00edtic rei Vologases o Volog\u00e8s II (Valarshak o Valarsaces) que va regnar del 197 al 216. No obstant esmenta a un Abejean que seria d'\u00e8poca art\u00e0xida. Faust de Bizanci no coneixia aquesta dinastia.\nLa branca com a tal s'hauria originat al segle iv d'una branca dels Kamsarakan. Gazrik i Arten Abekhian van prendre part a la revolta de l'any 451 contra l'Imperi Sass\u00e0nida. S'esmenten per darrer cop el 555.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "S\u00edmon Vass\u00edlovitx Petliura (ucra\u00efn\u00e8s: \u0421\u0438\u0301\u043c\u043e\u043d \u0412\u0430\u0441\u0438\u0301\u043b\u044c\u043e\u0432\u0438\u0447 \u041f\u0435\u0442\u043b\u044e\u0301\u0440\u0430, AFI /\u02c8s\u026amon p\u025bt'ljur\u0250/ transliterat Symon Vasyl'ovy\u010d Petljura, romanitzat S\u00edmon Vass\u00edlovitx Petliura, tot i que tamb\u00e9 es pot trobar com a Simon Petlura, Symon Petlura, Symon Petlyura, o Symon Petljura; Poltava, 10 de maig [C.J. 22 de maig] de 1879 - Par\u00eds, 25 de maig de 1926) fou un pol\u00edtic i periodista ucra\u00efn\u00e8s. Va ser un dels personatges m\u00e9s importants del moviment nacional, comandant suprem de l'Ex\u00e8rcit i el tercer President de la Rep\u00fablica Popular d'Ucra\u00efna.\nHome de lletres, va ser una de les figures clau del moviment socialista ucra\u00efn\u00e8s al comen\u00e7ament del segle xx. Autonomista, i despr\u00e9s independentista, S\u00edmon Petliura va participar en la formaci\u00f3 d'un ex\u00e8rcit ucra\u00efn\u00e8s i va lluitar contra el bolxevisme durant la Revoluci\u00f3 Russa. Ven\u00e7ut, va marxar a l'estranger i va dirigir el govern ucra\u00efn\u00e8s a exili.\nEls pogroms que es van desenvolupar sobre el territori ucra\u00efn\u00e8s en aquesta \u00e8poca i el motiu del seu assassinat s\u00f3n a l'origen d'una viva controv\u00e8rsia sobre la seva persona. Per aix\u00f2, S\u00edmon Petliura ocupa un lloc particular en la hist\u00f2ria de les relacions ucra\u00efnesojueves.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Un jasagh (\u0437\u0430\u0441\u0430\u0433, or \u0437\u0430\u0441\u0430\u0433 \u043d\u043e\u0451\u043d: \u0437\u0430\u0441\u0430\u0433 - Poder, Autoritat) va ser el cap d'un ban o khoshun mongol durant la dinastia Qing and Boghda Khaanate de Mong\u00f2lia. El terme es representa com \"zhasake\" (\u672d\u85a9\u514b) en els documents xinesos contemporanis. La posici\u00f3 era obtinguda per la successi\u00f3 heredit\u00e0ria d'alguns pr\u00ednceps mongols, la major part dels quals eren descendents de Genguis Khan. Els pr\u00ednceps que no servien com Jasagh eren dits sula (\u0441\u0443\u043b - vacant lliure buida, solt) o hohi taiji (\u0445\u043e\u0445\u044c \u0442\u0430\u0439\u0436).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans i que es troben en llocs de Portugal. S'hi inclouen reis i comtes sobirans de territoris independents durant el temps de regnat d'aquestes persones, com tamb\u00e9 els seus consorts.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Integrated Systems Europe (ISE) \u00e9s l'exposici\u00f3 m\u00e9s gran del m\u00f3n de sistemes audiovisuals i professionals de sistemes d'integraci\u00f3, un lloc on mercats i persones es donen cita per col\u00b7laborar, aprendre i fer negocis. L'esdeveniment anual dura quatre dies, i se celebra a la RAI Amsterdam cada mes de febrer. Integrated Systems Events \u00e9s una empresa conjunta entre AVIXA i CEDIA - les dues principals associacions del sector per a la ind\u00fastria audiovisual mundial.Des de la primera Integrated Systems Europe el 2004, l'esdeveniment ha crescut any rere any. Al 2018, es van allotjar prop de 1.300 expositors (amb innombrables nous llan\u00e7aments de productes) i va donar la benvinguda a m\u00e9s de 80.000 visitants a la RAI.\nL'ISE \u00e9s m\u00e9s que una exposici\u00f3. Els programes extensius de desenvolupament professional i de confer\u00e8ncies d'AVIXA i CEDIA, aix\u00ed com el nou Main Stage Theater, s\u00f3n integrals per donar valor als assistents i expositors. A m\u00e9s, ISE acull nombroses confer\u00e8ncies pr\u00e8vies i en exposici\u00f3, a m\u00e9s de mostrar discursos magistrals, organitzar visites tecnol\u00f2giques fora del lloc i facilitar nombroses oportunitats de networking.\nEl resultat \u00e9s un espectacle que t\u00e9 un ambient creatiu i col\u00b7laboratiu i garanteix que Integrated Systems Europe sigui el lloc ideal per assolir els objectius empresarials.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Les Trente Glorieuses ('Trenta Gloriosos', en franc\u00e8s) s\u00f3n el per\u00edode de fort creixement econ\u00f2mic i la millora de les condicions de vida que conegu\u00e9 la gran majoria de pa\u00efsos desenvolupats, majorit\u00e0riament membres de l'Organitzaci\u00f3 de Cooperaci\u00f3 i Desenvolupament Econ\u00f2mic (OCDE), entre el 1946 i el 1975.\nL'expressi\u00f3 fou encunyada a per Jean Fourasti\u00e9 el 1979 en record de les Trois Glorieuses.\nLes Trente Glorieuses foren una revoluci\u00f3 silenciosa per\u00f2 portadora de canvis econ\u00f2mics i socials importants que marcaren el pas d'Europa a la societat de consum quaranta anys despr\u00e9s dels Estats Units. El cas de Fran\u00e7a permet copsar en particular el sentit del subt\u00edtol del llibre de J. Fourasti\u00e9, R\u00e9volution invisible, per\u00f2 el creixement tamb\u00e9 fou fort a Alemanya, It\u00e0lia, el Canad\u00e0 i el Jap\u00f3, impulsat per la inversi\u00f3 el consum.\nDespr\u00e9s d'un inici dif\u00edcil, els 28 anys que separen la fi de la Segona Guerra Mundial, el 1945 del xoc del petroli del 1973 es caracteritzen per:\n\nla reconstrucci\u00f3 econ\u00f2mica de pa\u00efsos devastats en gran manera per la guerra\nel retorn a una situaci\u00f3 de plena ocupaci\u00f3 a la gran majoria de pa\u00efsos\nun creixement fort de la producci\u00f3 industrial (creixement anual mitj\u00e0 de la producci\u00f3 d'aproximadament el 5%)\nuna expansi\u00f3 demogr\u00e0fica important (el baby boom) a certs pa\u00efsos europeus i nord-americans (particularment Fran\u00e7a, l'Alemanya de l'Oest, els Estats Units i el Canad\u00e0).El fort creixement fou facilitat per un acc\u00e9s encara barat a les energies en general i les energies f\u00f2ssils en particular, aix\u00ed com un tancament de la bretxa tecnol\u00f2gica (en relaci\u00f3 amb els Estats Units) als pa\u00efsos amb un capital hum\u00e0 (nivell d'educaci\u00f3 i experi\u00e8ncia dels treballadors) important.\nDes del punt de vista econ\u00f2mic, les Trente Glorieuses foren un per\u00edode extremament brillant durant el qual el producte interior brut augment\u00e0 significativament: \n\nPer ex.: l'\u00edndex de producci\u00f3 industrial a Fran\u00e7a, a preus constants (base 100 el 1938)\u00c9s a dir, del 1938 al 1973, una multiplicaci\u00f3 per 4,5, un creixement anual mitj\u00e0 r\u00e8cord del 5,9%.Al principi del per\u00edode, una vegada acabada la Segona Guerra Mundial, els pa\u00efsos afectats tenien les infraestructures destru\u00efdes i l'economia devastada o orientada a la producci\u00f3 militar.\nAl final d'aquest per\u00edode es constata globalment que la societat s'havia remodelat profundament, esdevenint una societat de consum de masses i una societat de lleure. Aquest fenomen \u00e9s en part una arribada tardana a l'estil de vida estatunidenc de la d\u00e8cada del 1920. De la mateixa manera, el PIB per capita s'acost\u00e0 al nivell estatunidenc (per a tornar-se'n a allunyar a la d\u00e8cada del 1980).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Polentani o Da Polenta foren una fam\u00edlia de Ravenna, que va exercir altes funcions al llarg del segle XIII i va assolir la senyora el 1275, que va conservar fins al 1440.\nLa fam\u00edlia apareix esmentada des del 1169. Era de tend\u00e8ncia g\u00fcelfa. Van ser senyors del castell de Polenta, prop de Bertinoro, que pertanyia a l'arquebisbe de Ravenna, i aquest tenia subinfeudat al monestir de San Giovanni Evangelista. El primer membre conegut es Guiu, el fill del qual, Jeremies, el 1169 va prendre part a la guerra contra Forli i Faenza per la possessi\u00f3 de Castiglione, i va rebre la senyoria del castell de Polenta del monestir de San Giovanni Evangelista el 6 d'agost de 1182, juntament amb son germ\u00e0 Lambert.\nGuiu va tenir nombrosos fills: Azzol\u00ed, Joan, Ingebald, Jeremies, Lambert, Alberic i Raquil\u00edsia.\nCom a funcionaris de la c\u00faria arquebisbal van augmentar la seva import\u00e0ncia al segle xiii, obtenint c\u00e0rrecs i honors i entrant al consell general del com\u00fa. Durant la vacant en l'arquebisbat van participar tamb\u00e9 a la manumissi\u00f3 dels b\u00e9ns de l'esgl\u00e9sia i a diversos esdeveniments politics. El 1240, quant Ravenna fou ocupada pels imperials, ja tenien una posici\u00f3 de primer ordre i eren el principal suport dels Traversari al consell.\nQuan el 1243 la ciutat va retornar al domini directe de l'arquebisbe el caps familiars Alberic i Guiu (el primer fill de Guiu i el segon fill de Lambert i net de Guiu) foren expulsats a la Pulla per\u00f2 van poder tornar el 1248 i van entrar al consell del com\u00fa on altre cop van donar suport als Traversari.\nEl 28 de setembre de 1270 va morir el bisbe Felip, encarregant un bon repartiment del poder entre Traversari i Polentani. Aquesta darrera fam\u00edlia tenia ara dos branques: la representada per Guiu Menor Polentani, el fill de Lambert, i la de Guiu Major Polentani o Guiu Riccio ((+ 1293), fill d'Alberic. Aquest darrer va rebre la senyoria de Comacchio i Guiu Menor els c\u00e0rrecs de Ravenna; per\u00f2 aviat es van enfrontar i Guiu Riccio es va aliar als Traversari. Aquestes lluites foren simult\u00e0nies a l'expulsi\u00f3 dels gibel\u00b7lins Lambertazzi a Bolonya, obra de la fam\u00edlia g\u00fcelfa dels Geremei que va fer possible que Guiu de Montefeltro s'apoder\u00e9s de Forli i Cervia, que va deixar a Montefeltro com a ve\u00efns dels Polentani i Malatesta (vers 1265). Aquesta darrers es van aliar amb el Malatesta en teoria contra els Montefeltro, per\u00f2 Guiu Menor o el vell amb l'ajut de la cavalleria dels Malatesta va imposar-se a Ravenna i assolir la senyoria. Francesca Polentani, la filla de Guiu Menor, fou donada en matrimoni a Gianciotto Malatesta. La revolta que va seguir dels Traversari fou derrotada i foren expulsats de la ciutat.\nGuiu Menor va tenir nombrosos fills: del primer matrimoni a Lambert, Francesca, Sanaritana, Ostasi i Bernard\u00ed; del segon a Guiot; i del tercer a Bannino. Va deixar la senyoria a la seva mort (1297) a dos fills: Lambert I i Bernard\u00ed (el segon fill Ostasi el va premorir). Lambert va governar a Ravenna i Bernard\u00ed Polentani ho va fer a Cervia. El 1312 va arribar a Ravenna Robert d'Anjou i va participar en la lluita contra l'emperador Enric VII. Bernard\u00ed va morir el 22 d'abril de 1313 i el seu germ\u00e0 Lambert I el va seguir el 1316. Lambert nom\u00e9s va deixar un fill, anomenat Folc, que el va premorir. La successi\u00f3 va passar als fills d'Ostasi, que eren preferents als de Bernard\u00ed.\nOstasi tenia cinc fills: Azz\u00f3 (mort vers el 1315), Samaritana, Guiu, Jeremies (mort el 1315) i Rinald, i la successi\u00f3 va passar al major Guiu dit Novello o el jove que va tenir per hoste a Dant i va governar fins als primers mesos del 1322; estant absent el cos\u00ed Ostasi va donar un cop d'estat (20 de setembre de 1322), va matar el germ\u00e0 de Guiu, Rinald Polentani, i va assolir el poder. Ostasi es va apoderar tamb\u00e9 de Cervia governada per una altra branca dels Polentani.\nBernard\u00ed de Cervia havia tingut quatre fills: Pol\u00e8nsia, Ostasi I, Zaffone (mort el 1359, que va tenir una filla de nom Primavera) i Guillem (mort el 1340, deixant dos fills, Vital i Joan).\nOstasi va morir el 14 de novembre de 1346 segons alguns assassinat pel seu fill Bernard\u00ed. Va tenir ser fills: Samaritana, Antoni, Joana, Vital, Bernard\u00ed, Lambert i Pandolf, per\u00f2 el 1346, Antoni i Vital ja havien mort, i la successi\u00f3 va passar als seus altres fills Bernard\u00ed I, Lambert II i Pandulf, per\u00f2 el primer va quedar sol el 1347 despr\u00e9s de matar als seus germans. Va governar fins a la seva mort el 14 de novembre de 1359.\nEl va succeir el seu \u00fanic fill Guiu III que va governar 30 anys, pac\u00edficament fins que fou empresonat pels fills, Bernard\u00ed, Ostasi II, Obizzo, Aldobrand\u00ed, Azzo i Pere Polentani, i fou deixat morir de gana (1389).\nEls sis germans van assolir conjuntament el poder, per\u00f2 tots van morir menys Obizzo que va quedar sol el 1406. Estret aliat de Ven\u00e8cia va imposar al seu fill i hereu la condici\u00f3, per heretar Ravenna, de ser aliat a Ven\u00e8cia. Va morir el 31 de gener de 1431 i el va succeir el seu fill Ostasi III al que el 1438 el milanesos van derrotar i van imposar la seva alian\u00e7a trencant amb Ven\u00e8cia. Dos anys despr\u00e9s la flota veneciana desembarc\u00e0 a Ravenna i va ocupar la ciutat sense quasi lluita, i el 1441 va declarar annexionada la senyoria. Ostasi fou desterrat i despr\u00e9s assassinat.\nLa branca de Comacchio oberta per Guido Riccio va tenir continu\u00eftat almenys fins al segle xv. Guiu va deixar quatre fills: Alberic, Jeremies, Amable i Francesc i d'aquest darrer es coneixen fills, nets (un net Francesc va morir el 1414) i besnetes. Comacchio va retornar a la l\u00ednia principal a la mort de Riccio el 1293.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Dinastia Borgonya fou un llinatge de reis que van governar el Regne de Portugal des de 1139 fins a l'any 1383; el Regne de Castella des de 1127 fins a l'any 1369, aix\u00ed com al Regne de Lle\u00f3 durant els anys en qu\u00e8 se separ\u00e0 del Regne de Castella.\nTot i que les dues fam\u00edlies regnants no tenen vincles entre si, ja que la primera prov\u00e9 de la regi\u00f3 de Borgonya i la segona de la hist\u00f2rica regi\u00f3 del Franc Comtat, ambdues al Regne de Fran\u00e7a, s\u00ed que comparteixen el mateix nom.\n\n", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La tercera dinastia de Kish \u00e9s el nom que van rebre els llegendaris reis sumeris que van exercir l'hegemonia de la regi\u00f3 amb centre a Kish, despr\u00e9s que l'exerc\u00eds el regne de Mari (Mesopot\u00e0mia). Nom\u00e9s es coneix el nom d'un sobir\u00e0, en aquest cas una reina, Kug-Baba, l'\u00fanica dona de la llista reial. La llegenda li atribueix cent anys de mandat. El domini va passar despr\u00e9s a Akxak.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La llista d'eleccions papals inclou les 110 eleccions papals que han donat com a resultat els papes actualment reconeguts per l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica com a leg\u00edtims.\nFins al 1059 no hi havia un proc\u00e9s fix i sovint hi havia laics que tenien un paper important en l'elecci\u00f3 dels papes; tant era aix\u00ed, que a vegades directament els nomenaven. Des de la promulgaci\u00f3 d'In nomine Domini (1059), tanmateix, el sufragi ha estat limitat al Col\u00b7legi Cardenalici.Des del 1276, aquestes eleccions han estat conclaves papals, unes eleccions que segueixen un conjunt de regles i procediments desenvolupats a l'Ubi periculum (1274) i m\u00e9s tard en butlles papals. El procediment va variar fins al 1294, per\u00f2 des de llavors totes les eleccions papals han seguit uns procediments relativament similars.\nTot i que els cardenals, hist\u00f2ricament, s'han reunit en un grapat d'ubicacions tant de Roma com d'altres indrets, des del 1455 nom\u00e9s hi ha hagut cinc eleccions a fora del Palau Vatic\u00e0. Vint-i-vuit eleccions papals s'han celebrat a fora de Roma, concretament a Terracina (1088), Cluny (1119), Velletri (1181), Verona (1185), Ferrara (octubre de 1187), Pisa (desembre de 1187), Perusa (1216, 1264\u20131265, 1285, 1292\u20131294, 1304\u20131305), Anagni (1243), N\u00e0pols (1254, 1294), Viterbo (1261, 1268\u20131271, juliol de 1276, agost\u2013setembre de 1276, 1277, 1281\u20131282), Arezzo (gener de 1276), Carpentr\u00e0s/Li\u00f3 (1314\u20131316), Aviny\u00f3 (1334, 1342, 1352, 1362, 1370), Constan\u00e7a (1417) i Ven\u00e8cia (1799\u20131800). Tres eleccions van canviar d'ubicaci\u00f3 durant el proc\u00e9s: les de 1268\u201371, 1292\u201394 i 1314\u201316.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El kharaj (derivat del grec karakia a trav\u00e9s del sir\u00edac, per\u00f2 incorporat a l'\u00e0rab a la seva arrel kh-r-j) fou el nom inicial donat al Pr\u00f2xim Orient a l'impost en general. M\u00e9s endavant fou aplicat a alguns impostos particulars. En general el nom de kharaj es va donar als impostos sobre la propietat immobili\u00e0ria, especialment sobre la terra.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Torriani o Della Torre fou una fam\u00edlia italiana que va governar a Mil\u00e0 i altres llocs del nord de la pen\u00ednsula It\u00e0lica. L'ancestre fou Mart\u00ed I, fidel de l'emperador Conrat, mort el 1147 a Damasc. El seu fill es deia Pagano I, i el fill d'aquest Jaume, que fou jutge de Mil\u00e0 i va morir el 1216. El seu germ\u00e0 Pagano II fou podest\u00e0 de P\u00e0dua i jutge de Mil\u00e0. El seu fill Mart\u00ed II, fou c\u00f2nsol de Mil\u00e0 i va morir sense successi\u00f3.\nPagano III, fill de Jaume I, fou podest\u00e0 de Brescia, B\u00e8rgam i Mil\u00e0 i va morir el 1247. Son germ\u00e0 Mart\u00ed III fou c\u00f2nsol de Mil\u00e0 i va usurpar el poder absolut (1247-1259) fins a la seva mort, i fou tamb\u00e9 podest\u00e0 de Como, Novara i Lodi. Son germ\u00e0 Felip fou c\u00f2nsol a G\u00e8nova per\u00f2 va ser enderrocat el 1256, i despr\u00e9s va ser senyor de Mil\u00e0 fins al 1265.\nRaimondo de Torre, fill de Pagano II, fou bisbe de Como (1262-1273) i despr\u00e9s patriarca d'Aquileia (1273-1299) fins a la seva mort. Son germ\u00e0 Salvino va sortir de Mil\u00e0 despr\u00e9s del triomf dels Visconti i va marxar al Friul on va ser el tronc dels comtes de Thurn i Taxis; un altre germ\u00e0, Paganino, fou podest\u00e0 de Vercelli i va ser assassinat per alguns nobles, que van ser castigats per son germ\u00e0 Nappo o Napole\u00f3, que el 1259 va succeir a Felip com a senyor de Mil\u00e0, B\u00e8rgam, Lodi, Novara i Vercelli; va combatre els Visconti per\u00f2 aquests el van fer presoner el 1277 i va morir engabiat el 1278; Francesc, germ\u00e0 de Nappo, fou podest\u00e0 de Brescia, Alessandria, B\u00e8rgam, Lodi i Novara i va morir a la batalla de Desio (1281) contra els Visconti; son germ\u00e0 Erecco fou podest\u00e0 de Novara el 1266 i despr\u00e9s de Bolonya, Cremona i Orvieto, i va ser fet presoner a la batalla de Desio (1281) i m\u00e9s tard, alliberat, es va establir al Friul on la seva branca es va extingir dos segles despr\u00e9s. Godofred, el darrer germ\u00e0 fou podest\u00e0 de Novara el 1265 i despr\u00e9s de Flor\u00e8ncia i de P\u00e0dua, i la seva branca tamb\u00e9 es va extingir el segle xiv.\nInferaldo, fill de Paganino, fou fet presoner pels Visconti a Ponteliato, per\u00f2 el 1302, a la caiguda de Mateu Visconti, va entrar a Mil\u00e0 junt amb el seu cos\u00ed Guiu fins que va haver de fugir el 1311. Son germ\u00e0 Gabri, va combatre contra els Visconti i el 1307 fou nomenat capit\u00e0 dels g\u00fcelfs a Asti. Guiu, fill de Francesc, fou fet presoner a la batalla de Desio el 1281, i alliberat el 1288. Poc despr\u00e9s va comen\u00e7ar la lluita contra els Visconti als quals va foragitar de Mil\u00e0 el 1302. El 1307 fou nomenat senyor i el 1311 va aixecar el poble contra l'emperador Enric VII que el va derrotar i va fugir, morint a M\u00f2dena el 1312.\nConrat Mosca, fill de Nappo, fou nomenat podest\u00e0 de M\u00e0ntua el 1266 i despr\u00e9s governador de Trieste. El 1302, a la caiguda dels Visconti, fou nomenat senyor de Mil\u00e0 i va morir el 1307. Son germ\u00e0 Reinald Passerino va expulsar els gibel\u00b7lins de Cremona i va ser elegit podest\u00e0 el 1312. Despr\u00e9s fou governador d'Alessandria, Piacenza, Parma, Reggio i Faenza. Un tercer germ\u00e0, Cassone, va deixar un fill, Mart\u00ed, que fou capit\u00e0 del poble a Como despr\u00e9s del 1302 i va morir a Mil\u00e0 el 1307. Sim\u00f3, fill de Guiu, va morir combatent els Visconti a la batalla de Vaprio el 1324, i la seva branca es va extingir el segle xvii.\nNappino, fill de Conrat Mosca, servi a Flor\u00e8ncia i el 1317 fou enviat a G\u00e8nova en ajuda del rei i el 1320 va combatre els gibel\u00b7lins de Bolonya, i va morir el 1329, extingint-se la seva branca el segle xviii. Son germ\u00e0 Florimond va intentar recuperar Mil\u00e0 sense \u00e8xit; son germ\u00e0 Pagano de Torre fou bisbe de P\u00e0dua i patriarca d'Aquileia el 1319 fins que va morir el 1332; un altre germ\u00e0, Cassone o Gaston, fou bisbe de Mil\u00e0, per\u00f2 acusat per Guiu de ser amic dels Visconti, va ser desposse\u00eft i tot i que l'emperador va fer restaurar-lo els Visconti el van destituir el 1311, essent nomenat patriarca d'Aquileia el 1316, i va morir el 1318. El darrer fill de Conrat Mosca, Paganino, fou podest\u00e0 de Como i senador de la ciutat de Roma.\nDels descendents cal esmentar a Jer\u00f2nim Torriani a qui l'emperador Carles V d'Alemanya va nomenar comte de Valsassina i de l'Imperi, amb possessions a Mor\u00e0via el 1533 i que va morir a Ven\u00e8cia el 1590; Francesc Torriani, conseller de l'emperador Ferran I i bar\u00f3 de l'Imperi, ambaixador a Ven\u00e8cia el 1558; i Carles Torriani, governador de Trieste el 1666 encarcerat per les seves malifetes i que va morir a pres\u00f3.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "\u00c0ssad ibn H\u00e0ixim \u2014en \u00e0rab \u0623\u0633\u062f \u0628\u0646 \u0647\u0627\u0634\u0645, Asad ibn H\u0101xim\u2014 fou el fill d'H\u00e0ixim ibn Abd-Manaf, besavi de Mahoma, el pare de F\u00e0tima bint \u00c0ssad, mare del quart califa de l'islam Al\u00ed ibn Abi-T\u00e0lib i sogra de F\u00e0tima az-Zahr\u00e0, la filla menor del profeta Muh\u00e0mmad, i, per tant, l'avi matern d'Al\u00ed ibn Abi-T\u00e0lib.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els bel\u00b7l\u00f2nides foren una dinastia d'origen got, descendents del comte Bel\u00b7l\u00f3 I de Carcassona (pare de Sunifred I d'Urgell i Sunyer I d'Emp\u00faries; i avi de Guifr\u00e9 el Pil\u00f3s de Barcelona) que governaren els comtats catalans i m\u00e9s tard la corona d'Arag\u00f3 des del segle ix fins al 1410, quan mor\u00ed l'\u00faltim descendent leg\u00edtim de la fam\u00edlia: Mart\u00ed l'Hum\u00e0 (que mor\u00ed sense descend\u00e8ncia leg\u00edtima a causa de la prematura mort del seu fill Mart\u00ed el Jove). Foren succe\u00efts en la corona d'Arag\u00f3 per la dinastia dels Trast\u00e0mara, despr\u00e9s del comprom\u00eds de Casp.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'excepcionalisme americ\u00e0 \u00e9s la idea que els Estats Units s\u00f3n, en ess\u00e8ncia, diferents de les altres nacions. Els seus impulsors argumenten que els valors, el sistema pol\u00edtic i el desenvolupament hist\u00f2ric dels EUA s\u00f3n \u00fanics en la hist\u00f2ria de la humanitat, sovint amb la implicaci\u00f3 que el pa\u00eds \u201cmereix i est\u00e0 destinat a jugar un paper diferenciat i positiu dins de l'escenari mundial\u201d.El polit\u00f2leg Seymour Martin Lipset situa l'inici de l'excepcionalisme americ\u00e0 en la Revoluci\u00f3 americana, de la qual els EUA van emergir com \u201cla primera nova naci\u00f3\u201d amb un conjunt d'idees diferenciades. Aquesta ideologia es basa en la llibertat, la igualtat davant la llei, responsabilitat, la democr\u00e0cia representativa i una economia laissez-faire; A aquests principis hom a voltes s'hi refereix col\u00b7lectivament com a \u201cexcepcionalisme americ\u00e0\u201d i impliquen que els EUA siguin percebuts, tant en l'\u00e0mbit nacional com internacional, com a superiors a les altres nacions o que tinguin una missi\u00f3 singular de transformaci\u00f3 del m\u00f3n.La teoria de l'excepcionalisme als EUA s'ha desenvolupat al llarg del temps i es pot remuntar a for\u00e7a or\u00edgens. El polit\u00f2leg i historiador franc\u00e8s, Alexis de Tocqueville fou el primer escriptor a descriure el pa\u00eds com a \u201cexcepcional\u201d despr\u00e9s de viatjar-hi el 1831. L'\u00fas m\u00e9s antic documentat del terme espec\u00edfic \u201cexcepcionalisme americ\u00e0\u201d el trobem a les disputes internes dels comunistes americans a finals dels anys vint del segle passat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els sambastes (grec antic: \u03a3\u03b1\u03bc\u03b2\u03b1\u03c3\u03c4\u03b1\u03af, Sambast\u00e8) o abastans (grec antic: \u1f08\u03b2\u03b1\u03c3\u03c4\u03b1\u03bd\u03bf\u03af, Abastan\u00ed) foren una de les tribus de la Patalene, districte proper a les boques de l'Indus. S\u00f3n esmentats per Arri\u00e0.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Pimentel s\u00f3n un llinatge nobiliari castell\u00e0 d'origen gallec-portugu\u00e8s.\nEl primer que va prendre el cognom Pimentel va ser Vasco Mart\u00ednez de Novaes, noble del segle XIII descendent de la casa de Novaes, que havia pres aquest nom del castell hom\u00f2nim ubicat a Quiroga, a Gal\u00edcia. Vasco va ser patge, conseller i privat del rei Alfons III de Portugal, i va esdevenir merino major del regne. Les enveges cortesanes van fer que caigu\u00e9s en desgr\u00e0cia i perd\u00e9s el favor reial. Llavors Vasco va passar a servir al rei de Castella Alfons X. Els seus descendents, tanmateix, van tornar a servir als reis de Portugal, i entre ells \u00e9s d'esment Juan Alonso Pimentel, majordom major de Ferran I, a la mort del qual sense descend\u00e8ncia masculina directa, es va mostrar desfavorable a Joan d'Av\u00eds i va passar a servir a Castella, pels seus m\u00e8rits, i a canvi de les seves senyories portugueses, va esdevenir primer comte de Benavente el 1398, el que va significar l'establiment definitiu dels Pimentel a Castella i, posteriorment, van anar augmentant els seus estats i senyories.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Pau Castell i Granados (Tremp, 1984) \u00e9s un historiador catal\u00e0 i professor del Departament d'Hist\u00f2ria Medieval, Paleografia i Diplom\u00e0tica de la Universitat de Barcelona. Est\u00e0 especialitzat en la Hist\u00f2ria de la cacera de bruixes, tema al que va dedicar la seva tesi doctoral, premiada per la Fundaci\u00f3 Noguera i per l'Institut d'Estudis Catalans. Ha publicat diversos articles i llibres, i ha participat i coordinat diversos projectes de recerca dedicats a la cacera de bruixes als Pa\u00efsos Catalans, a l'edici\u00f3 de fonts medievals i modernes i a la hist\u00f2ria del Pallars.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Carlos Eduardo Boj\u00f3rquez Urzaiz, \u00e9s un escriptor, antrop\u00f2leg i historiador mexic\u00e0. Va estudiar en la Facultat de Ci\u00e8ncies Antropol\u00f2giques de la Universitat Aut\u00f2noma de Yucat\u00e1n i va ser catedr\u00e0tic i investigador en aquesta instituci\u00f3 des de 1976 fins a l'any 2011. Va exercir com a director de la facultat en el per\u00edode compr\u00e9s entre 1985 a 1993. Va obtenir el grau de doctor en Hist\u00f2ria a la Universitat de l'Havana a Cuba. Actualment \u00e9s Rector de la Universitat d'Orient a Valladolid, Yucat\u00e1n i integrant del Consell Mundial del Projecte Jos\u00e9 Mart\u00ed de la UNESCO.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El llinatge dels Alag\u00f3 prengu\u00e9 el cognom de la senyoria d'Alag\u00f3n i fou dels principals del Regne d'Arag\u00f3, donant don\u00e0 lloc als comtes de S\u00e1stago, una de les vuit grans cases del Regne d'Arag\u00f3 anomenades a les Corts de Monts\u00f3 i considerada la segona en ordre jer\u00e0rquic. Els Alag\u00f3n tamb\u00e9 s'emparentaren amb els H\u00edjar, els marquesos d'Aguilar, els comtes d'Agosta, Aranda, Fuenclara, Gociano, Malta, Montesanto, Nobaria, Policeto i Villasur, els vescomtes de Biota i de Rueda, etc. Tamb\u00e9 tingueren branques al Regne de Val\u00e8ncia, al Regne de Sic\u00edlia i al Regne de Sardenya.\nUn dels noms habituals del lliantge fou el d'Artal, traducci\u00f3 a l'aragon\u00e8s d'Artau, heretat del comte de Pallars Sobir\u00e0 Artau III de Pallars Sobir\u00e0. El seu net, Artal II d'Alag\u00f3n, es cas\u00e0 amb Toda Romeo, que aport\u00e0 la tradici\u00f3 del nom Blasco propi del seu llinatge. A partir d'aleshores els noms Artal i Blasco seran els propis del lliantge Alag\u00f3n, que s'aniran alternant en els hereus; a m\u00e9s, tamb\u00e9 anomenaven Artal o Blasco al segon fill en funci\u00f3 de qu\u00e8 a l'hereu li pertoqu\u00e9s el nom de Blasco o Artal.Les seves armes her\u00e0ldiques s\u00f3n en camp de plata sis rodelles de sable situades en dos pals de tres o quatre cadascun.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Josep Fontana i L\u00e1zaro (Barcelona, 20 de novembre de 1931 - Barcelona, 28 d'agost de 2018) fou un historiador catal\u00e0 i professor em\u00e8rit de la Universitat Pompeu Fabra.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Buru fou una mesura de superf\u00edcie babil\u00f2nia equivalent a 6,48 hect\u00e0rees.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els ovnis nazis (en alemany: Haunebu, Hauneburg-Ger\u00e4te, o Reichsflugscheiben) s\u00f3n avions avan\u00e7ats o naus espacials que suposadament foren desenvolupats per l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. Aquestes tecnologies no solament apareixen en ficci\u00f3,\nsin\u00f3 tamb\u00e9 en diversos textos hist\u00f2rics negacionistes i en teories de la conspiraci\u00f3. Solen apar\u00e8ixer en connexi\u00f3 amb el nazisme esot\u00e8ric, una ideologia que va de bracer amb la recuperaci\u00f3 nazi amb finalitats sobrenaturals o paranormals.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Rosa de Vries-van Os (Deventer, (1828) - (La Haia), 1889) va ser una soprano holandesa.\nMarcel Devri\u00e8s (Brussel\u00b7les, 1849 - idem. 1923) fou un cantant d'\u00f2pera (tenor), fill primog\u00e8nit de Rosa.\nJeanne Devri\u00e8s (Nova Orleans, abans de 1850 \u2013 [...?], 1924) era la segona filla de la tamb\u00e9 soprano Rosa.\nFid\u00e8s Devri\u00e8s (Nova Orleans, (1852) \u2013 [...?], (1941) estatunidenca d'origen holand\u00e8s, fou una soprano, tercera filla de Rosa.\nMaurice Devri\u00e8s (Nova York, (1854) - Chicago, (1919)) fou un bar\u00edton estatunidenc d'origen holand\u00e8s, quart fill de Rosa.\nHermann Devri\u00e8s (Nova York, (1858) - Chicago, (1949)) fou un bar\u00edton estatunidenc d'origen holand\u00e8s, cinqu\u00e8 fill de Rosa.\nDavid-Etienne Devri\u00e8s (Banh\u00e8ras de Luishon (Alta Garona), (1882 - Nova York, (1936), fou un cantant d'\u00f2pera franc\u00e8s de la corda de tenor, net de fill Marcel i per tant net de Rosa.\nDaniel Devri\u00e8s, conegut com a Ivan Devri\u00e8s (Saint-Lunaire, (Bretanya), (1909) - [...?], (1997), fou un compositor franc\u00e8s de la quarta generaci\u00f3 dels Devri\u00e8s, era fill de David.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Elegeia (posteriorment anomenada Ilijeh) va ser una ciutat d'Arm\u00e8nia que Ptolemeu situava prop de les fonts de l'Eufrates. Traj\u00e0 hi va arribar durant la seva campanya contra P\u00e8rsia i s'hi va entrevistar amb Partamasiris (rei armeni entre els anys 113 i 114). El 162, Volog\u00e8s III de P\u00e0rtia va entrar a Arm\u00e8nia per combatre el governador rom\u00e0 de Capad\u00f2cia, Sedat\u00ed Severi\u00e0 \u2014que havia enva\u00eft el regne\u2014, i va derrotar els romans completament en aquesta ciutat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Mancini foren una fam\u00edlia romana que assol\u00ed grans honors pel seu parentiu amb el cardenal Giulio Raimondo Mazzarino. Destaquen en primer lloc, Pietro (mort a Roma el 1635), comandant de les gu\u00e0rdies del cardenal Aldobrandini, que prengu\u00e9 part en la guerra de Ferrara (1597), i en enviudar abra\u00e7\u00e0 l'estat religi\u00f3s. Havia fundat l'Acad\u00e8mia dels humoristes. Entre els seus fills hi figuren Francesco Maria (mort a Roma el 1672), nomenat cardenal el 1660 per Alexandre VII, Miquele Lorenzo, que va contraure matrimoni amb Geronima Mazzarino, germana del c\u00e8lebre cardenal; d'aquest matrimoni nasqueren tres fills i cinc filles, que foren els seg\u00fcents:\n\nMiquele Paolo (1636-1652). Mestre de camp del regiment de marina, mort en un combat que es desenvolup\u00e0 en el Faubourg Saint-Antoine, de Par\u00eds, quan tan sols tenia disset anys.\nPhilippo Juliano (1641-1707), duc de Novara i de Donci.\nAlphonso, mort el 1658 a conseq\u00fc\u00e8ncia d'un accident. L'any anterior s'havia traslladat al Regne de Fran\u00e7a.\nLaura Mancini (Roma, Estats Pontificis, 6 de maig, 1636-Par\u00eds, 8 de febrer de 1657).\nMarie Mancini (Roma, 28 d'agost de 1639 \u2013 Pisa, 8 de maig de 1653.\nOlympe Mancini (Roma, 11 de juliol de 1640 - Brussel\u00b7les, 9 d'octubre de 1708).\nHortense Mancini (Roma, 6 de juny de 1646 - Kensington i Chelsea, Londres, 9 de novembre de 1699.\nMarie Anna Mancini (Roma, 1649 - Clichy, 20 de juny de 1714).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Apiak fou una ciutat estat de Mesopot\u00e0mia que estava situada al nord de Babil\u00f2nia, probablement a la vora del canal d'Abgal, just al sud de la ciutat estat de Kazallu. Era independent cap al 2000 aC.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Mihrakan (segons la tradici\u00f3 persa, per\u00f2 habitualment anomenats Mihr\u00e0nides) foren una fam\u00edlia iraniana que va governar a algunes regions del Caucas entre el 330 i el 821. Reclamaven un origen sass\u00e0nida per\u00f2 m\u00e9s probablement eren d'origen part. El seu ep\u00f2nim fou Mihr o Mihran, un suposat parent de la casa reial sass\u00e0nida (del rei Bahram Txobin), per\u00f2 m\u00e9s probablement era un membre de la casa de Mihran una de les set gran cases nobili\u00e0ries de P\u00e8rsia sota els parts, branques de la qual tamb\u00e9 van governar al regne d'Ib\u00e8ria (dinastia anomenada Cosr\u00f2ida) i a la Gogarene o Gugark.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El tractat d'Amasya fou un conveni de pau entre Turquia i P\u00e8rsia que fou signat a la ciutat d'Amasya (Am\u00e0sia) entre perses i otomans el 29 de maig de 1555.\nEl 6 d'agost de 1554 els perses van enviar un captiu al campament turc a Bayazid amb una oferta de pau; poc despr\u00e9s els perses van enviar un delegat especial oficial de nom Shah Kuli Aga al campament otom\u00e0 a Erzurum (26 de setembre de 1554). La pau fou acceptada pels otomans i es va acordar un armistici. El tractat es va signar el 29 de maig de l'any seg\u00fcent.\nLa pau va durar fins a la mort de Shah Tahmasp I el 1576.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Rep\u00fablica de Hulunbuir o Burga fou un estat de la Mong\u00f2lia Interior a la Xina que es va declarar independent el 1911, i va subsistir fins al 1913. La capital va ser Khailar. Es va declarar independent despr\u00e9s del Conflicte Sinosovi\u00e8tic el 12 de desembre de 1929, amb capital a Khailar, i que no va subsistir m\u00e9s que uns mesos.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Tulikhu o Tuli fou una regi\u00f3 del sud-oest del llac Sevan que fou derrotada militarment pel rei d'Urartu Sarduri II (753 aC-735 aC) quan n'era rei Sinalibi.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El llinatge dels A\u00e7agra era un llinatge de rics-homes aragonesos d'origen navarr\u00e8s.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Antoni Jutglar i Bernaus   (Barcelona, 18 de desembre de 1933 \u2013 Barcelona, 28 de novembre de 2007) fou un historiador, professor, assagista i editor catal\u00e0. Historiador especialitzat en els segles XIX i xx, destac\u00e0 igualment pel seu comprom\u00eds en la lluita contra el franquisme.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Gevins (llat\u00ed: gevini) foren un poble esmentat per Ptolemeu com un dels pobles de la Sarm\u00e0cia europea, al nord dels carps o carpians i al sud dels budinis. Es creu que vivien a la Bucovina.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'anomenada dinastia heracliana va governar l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient des de l'any 610 fins al 695 i des del 705 fins al 711. A aquesta dinastia van pert\u00e0nyer tamb\u00e9 alguns exarques de Cartago i Ravenna. El primer personatge conegut d'aquesta dinastia va ser Heracli el Vell, probablement originari d'Arm\u00e8nia, que va comen\u00e7ar la seva carrera fent la guerra contra l'Imperi Sass\u00e0nida. El seu \u00faltim representant va ser Tiberi, fill i successor de Justini\u00e0 II, assassinat l'any 711 quan tenia sis anys. La dinastia se situa en la transici\u00f3 de l'antiguitat tardana a l'edat mitjana, un per\u00edode en el qu\u00e8 es va perdre el 75% del territori de l'Imperi rom\u00e0 d'Orient, que va quedar redu\u00eft a un territori fonamentalment grec. Entre els fets destacats del regnat dels emperadors de la dinastia heracliana es pot parlar de l'expansi\u00f3 isl\u00e0mica, que es va aturar a les Muntanyes del Taure a l'Asia Menor, i la colonitzaci\u00f3 eslava dels Balcans, per\u00f2 les conseq\u00fc\u00e8ncies d'aix\u00f2 es van reduir mitjan\u00e7ant re-ubicacions obligat\u00f2ries de la poblaci\u00f3.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Joana d'Acre (Acre, Regne de Jerusalem, abril de 1272 - Castell dels Clare, Suffolk (Anglaterra), 23 d'abril de 1307) va ser una princesa anglesa, filla d'Eduard I i d'Elionor de Castella. El nom \"Acre\" deriva del seu lloc de naixement a Terra Santa mentre els seus pares estaven en una croada.\nEs va casar dues vegades; el seu primer marit va ser Gilbert de Clare, 7\u00e8 comte de Gloucester, un dels nobles m\u00e9s poderosos del regne del seu pare; el seu segon marit va ser Ralph de Monthermer 1r bar\u00f3 de Monthermer, un escuder de la seva casa amb qui es va casar en secret.\nJoana destaca sobretot per l'afirmaci\u00f3 que suposadament s'han produ\u00eft miracles a la seva tomba, i per les m\u00faltiples refer\u00e8ncies a ella en la literatura.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Margaret de Clare, comtessa de Gloucester, comtessa de Cornualla (12 d'octubre de 1293 - 9 d'abril de 1342) va ser una noble anglesa, hereva i la segona m\u00e9s gran de les tres filles de Gilbert de Clare, 7\u00e8 comte de Gloucester i sis\u00e8 comte d'Hertford, i la seva dona Joana d'Acre, convertint-la en n\u00e9ta del rei Eduard I. Els seus dos marits foren Piers Gaveston i Hugh de Audley,, primer comte de Gloucester.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Dieta Imperial (Reichstag) era el parlament del Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic.\nEl mateix nom va ser utilitzat dins de la Confederaci\u00f3 Alemanya del Nord i l'Imperi d'Alemanya fins a 1945.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Joan I de Brandenburg (\u00b11220 - 4 d'abril del 1266) va ser des del 1220, junt amb el seu germ\u00e0 Ot\u00f3 III el marcgravi de Brandenburg. Era el fill major d'Albert II de Brandenburg i de Matilde de Lus\u00e0cia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Saralegui s\u00f3n un llinatge noble basc originari del solar de Zirartegui, a Amezketa (Guip\u00fascoa).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Suren o Surena (en part: \ud802\udf4e\ud802\udf45\ud802\udf53\ud802\udf49\ud802\udf4d, Sur\u0113n; en persa mitj\u00e0: \ud802\udf6e\ud802\udf65\ud802\udf6b\ud802\udf69\ud802\udf6d) foren una fam\u00edlia noble de P\u00e0rtia, famosa durant el per\u00edode de domini de l'Imperi Part.\nL'iniciador de la fam\u00edlia dels Suren va tenir el privilegi de coronar al primer rei de P\u00e0rtia al segle iii aC, i aquesta tradici\u00f3 va ser seguida pels seus descendents. Despr\u00e9s de la derrota al segle iii dels ars\u00e0cides i l'ascens dels sass\u00e0nides, la fam\u00edlia va canviar de b\u00e0ndol i va passar a servir a l'Imperi Sass\u00e0nida. A la cort es coneixien amb l'ep\u00edtet de la \"fam\u00edlia partia\".\nEl membre m\u00e9s destacat de la fam\u00edlia va ser el general conegut amb el nom de Surenes i un marzban d'Arm\u00e8nia del segle vi (Suren d'Arm\u00e8nia). En realitat Suren era un t\u00edtol, probablement mariscal de camp, acompanyat de l'honor hereditari de coronar els reis. En aquest sentit, era la segona dignitat de l'Imperi despr\u00e9s del rei. El rastre d'aquesta fam\u00edlia es pot seguir fins al segle ix, quan un comandant militar va estar actuant al nord de la Xina. Probablement eren grans terratinents de Sakastan (Sistan), d'on haurien expulsat als saces (escites) cap al Panjab. Es creu que van governar el Sistan com a feu durant l'Imperi Part i probablement almenys algun temps sota els sass\u00e0nides. Una teoria suposa que el Regne Indo-Part fundat per Gondofares I, era una creaci\u00f3 dels Suren.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Strozzi foren un llinatge florent\u00ed que origin\u00e0riament va pert\u00e0nyer als popolani i que a partir del segle XIII desenvolup\u00e0 un important paper en la hist\u00f2ria de Flor\u00e8ncia. Els Strozzi donaren gran nombre d'alts c\u00e0rrecs a la Rep\u00fablica de Flor\u00e8ncia.A aquest llinatge va pert\u00e0nyer (segle XV) Pallas Strozzi. El seu fill Filipo Strozzi \"el Vell\", (1428-14 de maig de 1491, adquir\u00ed en la Baixa It\u00e0lia una gran fortuna amb bons negocis bancaris, i per mediaci\u00f3 del rei de N\u00e0pols aconsegu\u00ed el permis per tornar a Flor\u00e8ncia, on el 1489 comen\u00e7\u00e0 la construcci\u00f3 del palau Strozzi.El seu fill Giovanni Battista anomenat tamb\u00e9 \"el Jove\" (1488- 18 de desembre de 1538 continu\u00e0 amb \u00e8xit i fortuna els negocis de banca del seu pare i el 1508 va contraure matrimoni amb Clara M\u00e8dici (1493-1528 la qual era neta de Lloren\u00e7 el Magn\u00edfic. M\u00e9s tard va tindre un conflicte amb els M\u00e8dici, i tan aviat com Alexandre de M\u00e8dici fou nomenat duc 1532 abandon\u00e0 Flor\u00e8ncia, i en ser assassinat aquest (1537) intentava reconstituir la Constituci\u00f3 republicana; per\u00f2 fet presoner a Montemurlo fou dut a la pres\u00f3 de Flor\u00e8ncia, on se su\u00efcid\u00e0. Dels deu fills que va tenir amb Clara M\u00e8dici tres; Piero, Lloren\u00e7 i Roberto entraren al servei del Regne de Fran\u00e7a i volgueren continuar la lluita contra l'emperador i els M\u00e8dici, per\u00f2 sense cap resultat.\nPiero Strozzi mor\u00ed el 1558 sent mariscal de Fran\u00e7a i el seu fill Filippo di Piero Strozzi mor\u00ed el 1582 a la batalla de l'Illa Terceira. Lle\u00f3, fill de Roberto, fou almirall de l'esquadra francesa. Amb aquest \u00faltim s'exting\u00ed la l\u00ednia de Filippo el Jove. En la persona d'un dels descendents de Filippo el Vell (Lloren\u00e7 Strozzi es continu\u00e0 la l\u00ednia d'aquest, havent aconseguit el tal Lloren\u00e7 el 1644, el t\u00edtol napolit\u00e0 de duc de Bagnolo i, el 1722, el t\u00edtol rom\u00e0 de pr\u00edncep de Forano.\nA finals del segle XIX el cap de la fam\u00edlia Strozzi era Pero Strozzi-Majorca Renzi pr\u00edncep de Forano (nascut 20 de setembre de 1855) i, des de 1896 membre del Senat itali\u00e0.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La hist\u00f2ria de la geografia cobreix l'evoluci\u00f3 de la geografia i el pensament sobre la seva funci\u00f3 i m\u00e8todes al llarg del temps.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Arnau Bosquet \u00e9s el nom de diverses generacions de nobles catalans, que van participar en la dominaci\u00f3 militar de territoris poc o gens cristianitzats durant el segle xii. Hi ha incertesa respecte a l'origen de l'Arnau Bosquet que hi particip\u00e0 en el setge i conquesta de Tortosa, 1148. Sembla que provenia de Cervera.\nLa carta de poblament de l'Espluga Calba (Les Garrigues) data del 1148, quan Lleida encara era sarra\u00efna, i fou atorgada en el setge de Tortosa per Ramon Berenguer IV, que feu donaci\u00f3 del castell de l'Espluga Calba amb la seva vila closa i territori del voltant a un grup de cinc fam\u00edlies (les del batlle Porcell de Cervera, Vives de Cruzillada, Guillem Bertran, Arnau Bosquet i Mir de Fluvi\u00e0) com a pagament pels serveis militars.Hi ha una entitat anomenada Bosquet a la poblaci\u00f3 de Mont-ral, a uns 24 quil\u00f2metres de l'Espluga Calba, que pot procedir del cognom del noble Arnau. Posteriorment, pot haver originat part dels llinatges Bosquet que \u00e9s freq\u00fcent a les comarques del Tarragon\u00e8s, el Baix Camp i el Camp de Tarragona.\nSegons l'historiador Fernando Gonz\u00e1lez del Campo Rom\u00e1n, pareix que \u00e9s en el segle xii quan es fa general entre els nobles, almenys entre els homes, l'\u00fas hereditari de la part topon\u00edmica del cognom per indicar llur llinatge.\nSeria llavors possible que l'Arnau Bosquet que va prendre possessi\u00f3 de l'Alqueria de Xeraco l'any 1248 -Llibre del Repartiment del Regne de Val\u00e8ncia- f\u00f3ra descendent d'aquell esmentat abans, que tamb\u00e9 va prendre possessi\u00f3 compartida de l'Espluga Calba el 1148.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els art\u00e0xides foren una dinastia que va governar l'Arm\u00e8nia Sofene, de fet des del 200 aC i de dret des del 188 aC. El seu fundador fou Artaxias o Artaxes I. Fou deposada pels romans breument el 34 aC (en favor d'un fill de Marc Antoni i Cle\u00f2patra) i despr\u00e9s l'any 2 dC), i encara que va recuperar el poder amb la reina Erato, va acabar el 14 dC.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Francesc Carreras i Candi (Barcelona, 5 de juliol de 1862-1937) fou un historiador i pol\u00edtic catal\u00e0.\nVa n\u00e9ixer al carrer de la Plateria, 9, de Barcelona, fill de Gaiet\u00e0 Carreras i Arag\u00f3, plater d'ofici, natural de Barcelona, i Agn\u00e8s Candi i Casanovas, natural de Castell\u00f3 d'Emp\u00faries. Es llicenci\u00e0 en dret a la Universitat de Barcelona el 1882 i el 1890 fou president de la Joventut Conservadora. Fou professor d'hist\u00f2ria de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans i a l'Ateneu Enciclop\u00e8dic Popular. El 1898 ingress\u00e0 a l'Acad\u00e8mia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou president el 1918-1931 i 1934-1937 i en el butllet\u00ed de la qual public\u00e0 nombrosos treballs hist\u00f2rics. Afeccionat a l'excursionisme, el 1888-1890 fou secretari de l'Associaci\u00f3 Catalanista d'Excursions Cient\u00edfiques i el 1912 vicepresident del Centre Excursionista de Catalunya. Tamb\u00e9 public\u00e0 articles a La Ilustraci\u00f3 Catalana i a La Vanguardia.\nTamb\u00e9 s'interess\u00e0 per la filat\u00e8lia i fou membre dels congressos de la Uni\u00f3 Postal Universal de Berna (1900) i Roma (1906) i el 1901 fund\u00e0 la Societat Filat\u00e8lica Catalana. Tamb\u00e9 particip\u00e0 en els Congressos d'Hist\u00f2ria de la Corona d'Arag\u00f3.\nVa ser regidor a l'Ajuntament de Barcelona (1891-1922) per la Lliga Regionalista, va promoure la publicaci\u00f3 de documents in\u00e8dits de l'arxiu municipal, com el Manual de novells ardits o Dietari de l'antic consell barcelon\u00ed i R\u00fabriques de Bruniquer. Fou tamb\u00e9 president de la comissi\u00f3 d'Eixample (1918-1922) i contribu\u00ed a salvar les Drassanes. Tamb\u00e9 fou c\u00f2nsol de la Rep\u00fablica Dominicana des del 1900, i gerent de la Real Compa\u00f1\u00eda de Canalizaci\u00f3n y Riegos del Ebro des de 1923.Des del 1920 fou acad\u00e8mic de Belles Arts de Barcelona.\nTiets seus foren: C\u00e0ndid Candi i Casanovas i Llu\u00eds Carreras i Arag\u00f3.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El rabi simmiltim (literalment 'cap de l'escala') era el principal oficial de la cort hitita. Complia les funcions de cap de la cort. Solia estar en mans d'alg\u00fa proper a la fam\u00edlia reial.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia asturlleonesa fou la fam\u00edlia regnant dels regnes d'Ast\u00faries, Lle\u00f3, i a partir de cert moment tamb\u00e9 del de Gal\u00edcia, des del 739 al 1037.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Jules Michelet (21 d'agost de 1798 - 9 de febrer de 1874) va ser un historiador franc\u00e8s d'orientaci\u00f3 republicana i lliure pensadora.\nMichelet va n\u00e9ixer a Par\u00eds, dins una fam\u00edlia Hugonot. Les seves primeres obres van ser textos escolars. El 1831 va publicar Introduction \u00e0 l'histoire universelle on va mostrar els seus dots literaris alhora que es va mostrar (segons l'onzena edici\u00f3 de l'Enciclop\u00e8dia Brit\u00e0nica) uns punts de vista peculiars que no feien molt fiables les seves conclusions malgrat que no falsejava intencionadament els fets.\nA partir de 1830 va obtenir un lloc de treball a l'oficina del registre i va ser professor a la facultat de literatura on tamb\u00e9 exercia la doc\u00e8ncia l'historiador Guizot. A partir d'aleshores comen\u00e7\u00e0 els seus treballs principals com la monumental Histoire de France que va tardar 30 anys a completar i altres obres d'erudici\u00f3 com \u0152uvres choisies de Vico, les M\u00e9moires de Luther \u00e9crits par lui-m\u00eame, els Origines du droit fran\u00e7ais, i despr\u00e9s le Proc\u00e8s des Templiers.\nA partir de 1838 va ser escollit membre del Coll\u00e8ge de France i va iniciar, mostrant una aversi\u00f3 contra els principis de l'autoritat i el clericalisme, una campanya contra els jesu\u00eftes que tornaven a l'activitat a Fran\u00e7a.\nEscriv\u00ed una entusiasta Histoire de la revolution fran\u00e7aise on fidel al seu estil considera la Revoluci\u00f3 Francesa com una nova religi\u00f3 essent el credo la Declaraci\u00f3 dels drets de l'Home i els profetes Rousseau i Voltaire. Considera que l'heroi de la Revoluci\u00f3 va ser \"El Poble\" i el Terror exercit pels individus de la classe mitjana. tamb\u00e9 va escriure Les Femmes de la revolution (1854).\nUna de les seves obres m\u00e9s populars foren L'Insecte i L'Amour (1859) que s\u00f3n en part pamflets i en part tractats morals.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els is\u00e0dics (llat\u00ed: isadici) s\u00f3n un poble esmentat per Estrab\u00f3 (XI p. 506) que l'associa als troglodites del Caucas i a altres tribus d'aquesta regi\u00f3.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Luci Flavi Honorat Lucili\u00e0 (llat\u00ed: Lucius Flavius Honoratus Lucilianus) fou un pol\u00edtic i senador de l'Imperi Rom\u00e0 al segle III dC. Entre el 236 i el 238 dC fou governador de la prov\u00edncia de M\u00e8sia Inferior.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Crescenzi s\u00f3n una fam\u00edlia senyorial, establerta a Roma des del comen\u00e7ament del segle x, i que govern\u00e0 la ciutat efectivament i l'elecci\u00f3 dels pont\u00edfexs fins a principis del segle xi.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Un historiador \u00e9s un professional o expert sobre l'estudi de la hist\u00f2ria, que recopila dades del passat, les estudia i les transmet. Els m\u00e8todes i focus que segueix o aplica per a dur a terme la tasca varien segons l'escola d'historiografia emprada o l'\u00e8poca estudiada.\nEls primers historiadors aparegueren a l'Antiguitat, \u00e8poca durant la qual els escriptors recollien els fets i esdeveniments, a vegades llegendaris, dels seus indrets d'origen o de civilitzacions aleshores considerades ex\u00f2tiques. Les seves narracions, a m\u00e9s de tenir el car\u00e0cter de divulgaci\u00f3 instr\u00ednsec a la professi\u00f3 d'historiador, tamb\u00e9 solien tenir finalitat legitimadora. M\u00e9s tard, els cronistes medievals van heretar aquesta doble funci\u00f3 amb les seves cr\u00f2niques, caracter\u00edstica que va ser hegem\u00f2nica fins l'arribada del positivisme. En l'actualitat, la immensa majoria d'historiadors han cursat estudis universitaris espec\u00edfics i exerceixen tant d'investigadors i divulgadors com de docents o assessors especialistes.Amb el transcurs del temps, l'\u00fas de les fonts ha esdevingut una part essencial del m\u00e8tode hist\u00f2ric, ja que asseguren la versemblan\u00e7a i l'objectivitat a la narraci\u00f3. De fet, l'\u00fas de les fonts fiables, ja siguin prim\u00e0ries o secund\u00e0ries, \u00e9s un dels elements que diferencia un historiador d'un pseudohistoriador.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Orbelian (georgi\u00e0: Orbeliani), senyors de Siunia, foren una fam\u00edlia noble, documentada en inscripcions a Vaiots Tzor i Siunia, i documentada per Esteve Orbelian, un membre de la fam\u00edlia, en la seva Hist\u00f2ria de la Siunia de 1297.\n\nDurant el segle xii, els Orbelian o Orbeliani eren una fam\u00edlia feudal de les principals de Ge\u00f2rgia, amb centre en la fortalesa d'Orbet'i a Abkh\u00e0zia o prop d'aquest territori. El 1177/8, el seu l\u00edder Ivane dirigia el clan al complet quan fou derrotat en la lluita de poder entre, d'una banda, el jove hereu del difunt David V de Ge\u00f2rgia, el gendre i protegit d'Ivane, pr\u00edncep Demetri o Demna de Ge\u00f2rgia, i de l'altra, el germ\u00e0 del rei difunt Giorgi. Ivane va enviar el seu germ\u00e0 Lipartit i els seus nebots Elikum i Ivane als dominis ildegu\u00edzides amb capital a Tabriz, demanant ajut per a la seva causa, per\u00f2 l'ex\u00e8rcit turc va fer tard, i quan va arribar Ivane ja havia estat cegat, la seva fam\u00edlia estrangulada, i el jove Demetri cegat i castrat.\nLiparit va morir a l'exili. Un fill, Ivane, retorn\u00e0 a Ge\u00f2rgia quan la situaci\u00f3 es va refredar; els seus descendents, tot i que amb les seves propietats redu\u00efdes, van esdevenir prominents a Ge\u00f2rgia i ho van restar fins als temps sovi\u00e8tics. Honorat per l'atabeg ildegu\u00edzida de l'Azerbaidjan, un altre fill de nom Elikum es va quedar all\u00ed i esdevingu\u00e9 un importat oficial, convertint-se (nominalment, segurament sense cap aut\u00e8ntic sentiment) a l'islam i va morir en una de les guerres de l'atabeg. Va deixar v\u00eddua, que era germana d'un bisbe armeni de Siunia, i un fill jove, Liparit. Aquests aviat van convertir-se, involunt\u00e0riament, en la muller i el fillastre d'un musulm\u00e0 notable de Nakhtxivan.\nEl 1211, un ex\u00e8rcit combinat georgi\u00e0 i armeni manat per Ivane Zakarian arrabassava el control de Siunia a l'estat de l'atabeg Ildeg\u00edzida. Recordant els Orbeliani (el paper dominant dels quals a Ge\u00f2rgia havia estat omplert pels Zakarian), Ivane va fer una recerca i va localitzar Liparit merc\u00e8s al cunyat del bisbe, i el va establir com a senyor feudal de Vaiots Tzor. Refor\u00e7at per aliances de matrimoni i les seves relacions feudals amb els Khaghbakian o Proshian, entre d'altres, els Orbeliani van prosperar, construint o donant suport a una xarxa de monestirs espl\u00e8ndids (el m\u00e9s notable dels quals \u00e9s el de Noravank), recollint i conservant manuscrits importants, i altres inscripcions; cada monestir medieval a Vaiots Tzor t\u00e9 inscripcions que enregistren el seu patronatge.\nL'arribada del mongols imposava la necessitat d'actuar amb rapidesa. El 1251 i 1256, el pr\u00edncep Smbat Orbelian, prudent i multiling\u00fce, feia el pelegrinatge obligat a Karakorum, portant una joia espl\u00e8ndida i benediccions divines, i va persuadir Mongke, fill de Genguis Khan, el governant mongol, de fer de Siunia i les seves esgl\u00e9sies un feu mongol exempt d'impostos sota el directe patronatge del gran kan (o com a m\u00ednim de la seva mare cristiana). La fam\u00edlia expandia la seva influ\u00e8ncia, ajudada per una aparentment simpatia genu\u00efna rec\u00edproca amb els mongols, com a m\u00ednim fins que aquestos es convertiren a l'islam. El 1286, l'erudit de la fam\u00edlia, l'historiador Stepanos (Esteve Orbelian), feia el pelegrinatge al regne d'Arm\u00e8nia Menor a Cil\u00edcia i fou nomenat metropolit\u00e0 (arquebisbe) de la nova seu ampliada de Siunia.\nEl feu es va dividir en tres de 1290 a 1300, i foren despr\u00e9s reunits per Burtel Orbelian, que governava un principat que floria i fou finalment nomenat emir de les capitals mongoles de Sultaniya i Tabriz. Aquesta cooperaci\u00f3 propera amb els governants mongols tenia el seu preu. Uns quants Orbeliani morien en les campanyes del kan lluny de casa, i un passava 12 anys captiu a Egipte abans de ser rescatat. Els Orbeliani sobrevisqueren a l'arribada de Tamerl\u00e0 i les seves hordes de turcmans durant els anys 1380, per\u00f2 en l'esfondrament de l'imperi de Tamerl\u00e0 i les lluites entre faccions que disputaven entre si, va suposar una real amena\u00e7a. Smbat Orbeliani, l'\u00faltim governant de la fam\u00edlia a la Siunia, va escollir el costat equivocat i, despr\u00e9s de la captura del seu baluard de Vorotnaberd (sud de Sisian) el 1410, va fugir a Ge\u00f2rgia, on va morir. Els Orbeliani aconseguiren retenir propietats a Vaiots Tzor durant tot el segle xv, encara que molts n'emigraren amb als seus parents cap a Ge\u00f2rgia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Conc\u00f2rdia de Salamanca del 24 de novembre de 1505 fou un acord mitjan\u00e7ant el qual, a la mort d'Isabel la Cat\u00f2lica el 26 de novembre de 1504, s'establ\u00ed el govern conjunt de Felip el Bell, Ferran el Cat\u00f2lic i Joana de Castella.\nLes males relacions entre Felip, a qui donava suport la noblesa castellana, i Ferran van fer que aquest darrer renunci\u00e9s al poder a la Corona de Castella el 1506 per la Conc\u00f2rdia de Villaf\u00e1fila per evitar un enfrontament armat, i se centr\u00e0 en els seus assumptes a la Corona d'Arag\u00f3.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Antonio de la Torre y del Cerro (C\u00f2rdova, Andalusia, 22 de desembre de 1878 - Madrid, 8 de novembre de 1966) fou un historiador espanyol.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Federaci\u00f3 Internacional d'Hist\u00f2ria i Estad\u00edstica de Futbol (en angl\u00e8s: International Federation of Football History and Statistics, IFFHS), \u00e9s una instituci\u00f3 creada l'any 1991 amb l'objectiu de recopilar, estudiar i analitzar tot all\u00f2 relacionat amb les competicions de futbol de tot el m\u00f3n, tant hist\u00f2riques com actuals. La seu de se situa a Bonn, Alemanya, i est\u00e0 presidida per Alfredo W. Pog\u00eb.\nAquesta federaci\u00f3 analitza les estad\u00edstiques de totes les competicions futbol\u00edstiques, elaborant regularment diferents classificacions a partir de dades objectives. Aix\u00ed publica cada mes llistes amb la valoraci\u00f3 de les millors lligues del m\u00f3n, les millors seleccions nacionals, clubs, jugadors, \u00e0rbitres...", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Montserrat Duch i Plana (Tarragona, 29 de juny de 1959) \u00e9s una historiadora, professora universit\u00e0ria i pol\u00edtica catalana, diputada al Parlament de Catalunya (1995-2003) i senadora al Senat espanyol (2001-2003) pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), aix\u00ed com catedr\u00e0tica d'Hist\u00f2ria contempor\u00e0nia de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Des del 2005 \u00e9s directora de la Col\u00b7lecci\u00f3 Atenea d'estudis de dones, g\u00e8nere i feminismes, i des del 2010 \u00e9s coordinadora del grup de recerca reconegut per la Generalitat de Catalunya ISOCAC (Ideologies i Societat a la Catalunya Contempor\u00e0nia).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Contarini \u00e9s una notable fam\u00edlia veneciana que va donar vuit dux de la Rep\u00fablica de Venecia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Khashshum fou un regne hurrita que existia cap al 1800 aC.\nDe tots els estats hurrites de l'\u00e8poca, Khashshum i Urshu n'eren els principals. Kashshum estava al nord de Karkemish.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Ekeleatz\u00ed van ser una fam\u00edlia de nakharark de l'antiga Arm\u00e8nia, que van governar la comarca d'Ekeleatz, coneguda igualment com a Keltzene.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La llista de perfums classificats per llurs anys de creaci\u00f3 \u00e9s una llista en forma de taula a la qual apareixen noms d'alguns perfums ordenats pel seu any de creaci\u00f3, des del m\u00e9s antic al m\u00e9s nou.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els mermnades (en llat\u00ed Mermnadae, en grec antic \u039c\u03b5\u03c1\u03bc\u03bd\u03ac\u03b4\u03b1\u03b9) van ser una dinastia que va governar el Regne de L\u00eddia des d'una data incerta entre el 720 aC i el 715 aC fins a la conquesta persa, que va tenir lloc cap a l'any 546 aC. La va fundar Giges, un oficial del darrer dels her\u00e0clides de la branca dels Tol\u00f2nides o Sand\u00f2nides, Candaules, al que va matar i es va casar amb la seva v\u00eddua.\nHer\u00f2dot diu que va tenir cinc reis i dona els anys dels seus regnats. Segons Her\u00f2dot van governar 170 anys des del 716 aC fins al 546 aC amb els seg\u00fcents per\u00edodes:\n1.\tGiges \t38 anys\t\t716-678 aC\n2.\tArdis \t49 anys\t\t678-629 aC\n3.\tSadiates \t12 anys\t\t629-617 aC\n4.\tAliates \t57 anys\t\t617-560 aC\n5.\tCresos \t14 anys\t\t560-546 aC\nTotal \t170 anys\t \t716-546Dion\u00eds d'Halicarn\u00e0s dona uns per\u00edodes molt similars i inicia el regnat de Giges el 718 aC. Eusebi de Cesarea dona una cronologia molt diferent, amb un per\u00edode total de 150 anys:\n1.\tGiges \t36 anys\t\tvers 700-664 aC\n2.\tArdis \t37 anys\t\t664-627 aC\n3.\tSadiates \t15 anys\t\t627-612 aC\n4.\tAliates \t49 anys\t\t612-563 aC\n5.\tCresos \t15 anys\t\t563-548 aC", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La fase planet\u00e0ria de la civilitzaci\u00f3 \u00e9s un concepte definit pel Global Scenario Group (GSG), una organitzaci\u00f3 mediambiental que s'especialitza en l'an\u00e0lisi d'escenaris i pron\u00f2stics. L'organitzaci\u00f3 afirma que la creixent interdepend\u00e8ncia global i el riscos, com canvi clim\u00e0tic, est\u00e0 duent el m\u00f3n a un sistema socio-ecol\u00f2gic unitari. Aquesta condici\u00f3 sense precedents assenyala un canvi hist\u00f2ric canvi del per\u00edode de modernitat, caracteritzat peld estats sobirans, creixement continu de la poblaci\u00f3 i de les economies, recursos abundants, i desatenci\u00f3 dels impactes mediambientals. La Fase Planet\u00e0ria t\u00e9 moltes manifestations: globalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica, desestabilitzaci\u00f3 biosf\u00e8rica, migraci\u00f3 massiva, institucions globals noves (com les Nacions Unides i l'Organitzaci\u00f3 de Comer\u00e7 Mundial), Internet, noves formes de conflictes transfronterers, i canvis dins la cultura i la consci\u00e8ncia. Altres consideren cadascun d'aquests fen\u00f2mens per separat, per\u00f2 donen poc credibilitat a la teoria d'un canvi hol\u00edstic en la din\u00e0mica hist\u00f2rica.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Banu H\u00e0ndhala foren una fam\u00edlia de notables \u00e0rabs al servei dels omeies, descendents d'H\u00e0ndhala.\nEls personatges m\u00e9s destacats foren:\n\nBixr ibn Safwan al-Kalb\u00ed, governador o val\u00ed omeia d'Egipte (720-721) i d'Ifr\u00edqiya (721 a 728).\nHanzala ibn Safwan al-Kalbi, germ\u00e0 de l'anterior, tamb\u00e9 governador o val\u00ed d'Egipte (721-724) i d'Ifr\u00edqiya (742-747)", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El llinatge dels Sess\u00e9, tamb\u00e9 escrit Ses\u00e9, fou un llinatge de rics-homes aragonesos.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Manuel G\u00f3mez-Moreno Mart\u00ednez (Granada, 21 de febrer de 1870 - Madrid, 7 de juny de 1970) va ser un arque\u00f2leg i historiador de l'art espanyol.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El consell dels cinc regents, o consell dels cinc grans ancians  (\u4e94\u5927\u8001, , go-tair\u014d?), fou un consell format per Toyotomi Hideyoshi per a governar Jap\u00f3 en comptes del seu fill, Hideyori, fins que aquest complira la majoria d'edat. Hideyoshi va triar per a aquesta tasca a les seues cinc daimy\u014d m\u00e9s poderosos: Ukita Hideie, Maeda Toshiie, Uesugi Kagekatsu, Mori Terumoto i Tokugawa Ieyasu.\nAmb la creaci\u00f3 del consell format per cinc persones, Hideyoshi esperava que els diferents components del mateix s'equilibraren, impedint que cap d'ells aconseguira el poder. No obstant aix\u00f2, de forma pr\u00e0cticament immediata a la mort d'Hideyoshi en 1598, els regents es van dividir en dos grups: Tokugawa d'una banda, i els altres quatre per un altre. La guerra, no obstant aix\u00f2, no va comen\u00e7ar fins a mitjans de 1600, finalitzant el mateix any en la Batalla de Sekigahara, on es va pactar una dif\u00edcil pau que va deixar a Hideyori viu i amb el control del Castell d'Osaka.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els harp\u00e0gides foren una dinastia reial de L\u00eddia que suposadament descendia del general mede H\u00e0rpag, membre de la casa reial mede. Her\u00f2dot en podria haver obtingut informaci\u00f3 sobre la hist\u00f2ria de l'Imperi Mede i la subjugaci\u00f3 de l'\u00c0sia Menor pels perses.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La fam\u00edlia Trump \u00e9s una fam\u00edlia germano-americana origin\u00e0ria de Kallstadt a Ren\u00e0nia-Palatinat. La fam\u00edlia ha estat resident a Kallstadt des del segle xvii, i molts dels seus membres foren viticultors i membres assenyalats de la comunitat local. Diversos familiars es van traslladar de Kallstadt als Estats Units al voltant de 1900, entre ells Friedrich (Frederick) Trump, els descendents dels quals s\u00f3n coneguts en els \u00e0mbits immobiliari, oci, empreses i pol\u00edtica. El seu membre m\u00e9s fam\u00f3s \u00e9s el 45\u00e8 president estatunidenc Donald Trump. Altres membres familiars coneguts s\u00f3n Fred Trump i John G. Trump aix\u00ed com Henry J. Heinz, fundador de la empresa Heinz, l'\u00e0via del qual era Charlotte Louisa Trump de Kallstadt. Hi ha membres de la fam\u00edlia que encara viuen en la regi\u00f3 ancestral a Alemanya.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La llista dels tractats del Consell d'Europa presenta els tractats internacionals en forma d'acords, convenis i protocols ordenats pel n\u00famero de s\u00e8rie dels tractats d'aquesta organitzaci\u00f3 internacional.Els convenis i acords oberts a la signatura entre 1949 i 2003 s'han publicat en la S\u00e8rie dels Tractats Europeus, STE, que inclou de l'STE n\u00fam. 1 a l'STE n\u00fam. 193 incl\u00f2s. A partir de 2004, s'ha modificat per la S\u00e8rie dels Tractats del Consell d'Europa, STCE, que inclou els convenis i acords a partir de l'STCE n\u00fam. 194. \u00c9s a dir, el n\u00famero amb qu\u00e8 es presenten els tractats equival a l'STE del n\u00fam. 1 al n\u00fam. 193 i a l'STCE a partir del n\u00fam. 194.\nA m\u00e9s, s'hi inclou informaci\u00f3 de la situaci\u00f3 dels tractats als Estats membres del Consell d'Europa amb territoris que formen part, parcialment o totalment, dels Pa\u00efsos Catalans, que s\u00f3n, per ordre alfab\u00e8tic, el Principat d'Andorra (AND), l'Estat espanyol (ESP), l'Estat franc\u00e8s (FRA) i l'Estat itali\u00e0 (ITA). Aix\u00ed mateix, s'indica si el tractat no s'ha signat ni ratificat (-), si s'ha signat (S), o si s'ha ratificat (R), cas en qu\u00e8 el tractat est\u00e0 en vigor i s'aplica. Tamb\u00e9 s'hi especifica si el tractat s'ha ratificat, per\u00f2 posteriorment s'ha revocat (R-R) o s'ha susp\u00e8s (R-S), casos en qu\u00e8 el tractat ha deixat de tenir efecte.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Revoluci\u00f3 del 5 d'octubre de 1910 va suposar la proclamaci\u00f3 de la Primera Rep\u00fablica Portuguesa i va posar fi a la monarquia del rei Manuel II.\nEntre les causes de la revoluci\u00f3 se citen la subjugaci\u00f3 del pa\u00eds als interessos colonials brit\u00e0nics, les despeses de la fam\u00edlia reial, el poder de l'esgl\u00e9sia, la inestabilitat pol\u00edtica i social, el sistema d'alternan\u00e7a dels dos partits en el poder (progressistes i regeneradors), la dictadura de Jo\u00e3o Franco i en general la incapacitat d'acompanyar l'evoluci\u00f3 dels temps i adaptar-se a la modernitat. Aquests factors condu\u00efren a un proc\u00e9s d'erosi\u00f3 de la monarqu\u00eda portuguesa del qual els defensors de la rep\u00fablica, especialment el Partit Republic\u00e0, van saber treure el m\u00e0xim profit. El Partit Republic\u00e0 es presentava com l'\u00fanic amb un programa capa\u00e7 de tornar al pa\u00eds el prestigi perdut i posar a Portugal en el cam\u00ed del progr\u00e9s.\nDespr\u00e9s de l'oposici\u00f3 de l'ex\u00e8rcit a combatre els prop de dos mil soldats i mariners rebels entre els dies 3 i 4 d'octubre de 1910, la rep\u00fablica es va proclamar a les 9.00 h de l'endem\u00e0 al balc\u00f3 de l'Ajuntament de Lisboa. Despr\u00e9s de la revoluci\u00f3, un govern provisional liderat per Te\u00f3filo Braga va dirigir el pa\u00eds fins al naixement de la Primera Rep\u00fablica amb l'aprovaci\u00f3 de la Constituci\u00f3 de 1911. L'arribada de la rep\u00fablica va implicar, entre altres coses, la substituci\u00f3 dels s\u00edmbols nacionals: l'himne nacional i la bandera.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Revue des \u00c9tudes Anciennes (abreujada com a REA) \u00e9s una revista universit\u00e0ria creada l'any 1899, publicada per la Universitat Bordeaux-Montaigne i dedicada a l'estudi de l'Antiguitat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els ogode\u00efdes o ogede\u00efdes s\u00f3n els descendents del fill de Genguis Khan, Ogodei (\u00d6g\u00f6dei, Ogedei, \u00d6godei, Ogoda\u00ef, Ogotai i Oktay). Ogodei fou gran kan i va ser succe\u00eft pel seu fill Guyuk (G\u00fcy\u00fck). A la mort d'aquest el 1248 es va produir un virtual cop d'estat que va apartar a la branc del poder en favor dels tulu\u00efdes (descendents de Tului) representats per Mongke (M\u00f6ngke).\nOgodei va tenir cinc altres fills: Godan (Goslan), K\u00fctch\u00fc, Karatchar, Kachin i Kadan. Molts pr\u00ednceps de la branca van acabar executats o exiliats. No obstant Kubilai Khan (1260-1294) va protegir a Chiramon (fill de K\u00fctch\u00fc) i altres pr\u00ednceps ogode\u00efdes i txagata\u00efdes amena\u00e7ats.\nEl ogode\u00efda m\u00e9s important fou Kaidu Khan (Qaidu Khan, Qaydu Khan, Kaydu Khan) que va aspirar a ser gran kan i va dominar com a tal el kanat de Txagatai. A la seva mort el 1301, el fill Orus va aspirar a la successi\u00f3 per\u00f2 finalment fou un altre fill, Chapar Khan, qui el va succeir (1303) per\u00f2 va perdre poder i el 1306 fou derrotat i desposse\u00eft de la major part dels seus dominis. El 1307 els que li quedaven foren repartits entre el seu germ\u00e0 Yangichar, i T\u00fcgme, un net del kan G\u00fcy\u00fck. Revoltats Chapar Khan, Orus, Yangichar i T\u00fcgme el 1309 foren derrotats i es van sotmetre al gran kan establint-se a Pek\u00edn acabant aix\u00ed pol\u00edticament la branca (1310).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia is\u00e0urica va regnar a Constantinoble i a l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient de l'any 717 al 802. Va ser fundada per Lle\u00f3 III Is\u00e0uric. El nom de la dinastia prov\u00e9 del lloc de naixen\u00e7a de Lle\u00f3, originari de Germanicia, a S\u00edria, encara que Te\u00f2fanes el Confessor diu que era d'Is\u00e0uria.\nEl regnat d'aquesta dinastia es va caracteritzar per la reorganitzaci\u00f3 de l'imperi, i tamb\u00e9 per la pol\u00edtica en defensa dels iconoclastes, iniciada per Lle\u00f3 III i seguida pel seu fill i successor Constant\u00ed V. Va acabar-se amb l'arribada al tron d'Irene d'Atenes, esposa de Lle\u00f3 IV el Kh\u00e0zar que va destronar i va cegar el seu propi fill, Constant\u00ed VI. Irene va ser destronada per Nic\u00e8for I que va posar fi a la dinastia. Els problemes interns d'ordre religi\u00f3s es van veure agreujats per l'expansi\u00f3 de l'islam per la banda est i pels atacs dels b\u00falgars per l'oest.\nAquesta dinastia va tenir un ressorgiment indirecte dins de la Dinastia Fr\u00edgia amb el casament d'Eufr\u00f2sine, casada amb Miquel el Tartamut i filla de Constant\u00ed VI.\nLa Dinastia Is\u00e0urica est\u00e0 representada per:\n\nLle\u00f3 III Is\u00e0uric (717-741)\nConstant\u00ed V (741-775)\nLle\u00f3 IV el Kh\u00e0zar (775-780)\nConstant\u00ed VI\nIrene d'Atenes.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'Annona fou un Privilegi atorgat per Ferran II d'Arag\u00f3 el Cat\u00f2lic l'any 1511 a la ciutat de Barcelona.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La cronologia curta \u00e9s una alternativa o complement de la cronologia mitjana, la qual \u00e9s la m\u00e9s acceptada pel que fa a la dataci\u00f3 d'esdeveniments de l'antic Pr\u00f2xim Orient abans del 1500 a.n.e..Per causa de la manca de registres i dades que hi ha d'aquella \u00e8poca, els estudiosos han elaborat diverses cronologies basades en les poques tauletes i indicis astron\u00f2mics que poden servir de refer\u00e8ncia. Les m\u00e9s defensades s\u00f3n la cronologia mitjana i la cronologia curta.\nEls llibres de text convencionals tendeixen a utilitzar la cronologia mitjana, tot i que presenta alguns problemes encara no resolts. Per aix\u00f2, alguns historiadors s'estimen m\u00e9s la cronologia curta per a alguns esdeveniments. Amb tot, la cronologia curta ocasiona un suposat buit de gaireb\u00e9 un segle que encara no s'ha sabut acomodar en la l\u00ednia de temps.Les principals dates d'aquestes dues cronologies s\u00f3n les seg\u00fcents:", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Regne de Mira fou un regne de la part occidental d'Anat\u00f2lia, Va sorgir vers el 1430 aC i era tributari d'Arzawa i despr\u00e9s dels hitites. Es trobava al nord-nord-oest de Ps\u00eddia (Hapalla).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya va ser l'organisme de govern aut\u00f2nom que govern\u00e0 a Catalunya entre el 1808 i 1812 durant la Guerra del Franc\u00e8s. Els seus precedents s\u00f3n les juntes de corregiment que s'organitzaren per tal de combatre la invasi\u00f3 francesa. La primera a constituir-se fou la de Lleida, que convoc\u00e0 als representants de les altres per tal de formar una Junta Superior de Catalunya. Constitu\u00efda la Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya, aquesta s'autodeclar\u00e0 com a deposit\u00e0ria de les facultats de l'audi\u00e8ncia de Barcelona, aix\u00ed com del poder legislatiu. Tamb\u00e9 nomen\u00e0 com a nou capit\u00e0 general a Domingo Traggia, marqu\u00e8s d'El Palacio, en substituci\u00f3 d'Ezpeleta; impos\u00e0 tributs per finan\u00e7ar la guerra i aixec\u00e0 ex\u00e8rcits per lluitar contra els francesos. El 1809 convoc\u00e0 un congr\u00e9s a Manresa a fi de recaptar homes i recursos davant la caiguda imminent de Girona. Fou suprimida per ordre de les Corts de Cadis (1812), i en lloc seu fou creada una te\u00f2rica Diputaci\u00f3 Provincial de Catalunya (1812-1814), mentre que en la pr\u00e0citca el territori de Catalunya ocupat per les tropes franceses fou annexionat al Primer Imperi Franc\u00e8s i organitzada en departaments francesos: Departament del Ter, Departament de Montserrat, Departament del Segre, Departament de les Boques de l'Ebre.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "H\u00e8ctor Villalba i Chirivella (Almussafes, Ribera Baixa, 1954) \u00e9s un expol\u00edtic i professor d'institut valenci\u00e0. Fou president de les Corts Valencianes entre 1997 i 1999, i president d'Uni\u00f3 Valenciana en el mateix per\u00edode, partit del qual \u00e9s cofundador.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La hist\u00f2ria de la filosofia de la hist\u00f2ria estudia la g\u00e8nesi i evoluci\u00f3 de la filosofia de la hist\u00f2ria. Existeixen diverses acceptacions sobre el seu origen com a disciplina: Voltaire en el segle xviii per l'encunyaci\u00f3 del terme, Jean Bodin en el XVI qualificant un autor grec com philosophitoricus. Encara que la m\u00e9s acceptada \u00e9s la de Giambattista Vico, en el segle xvii, en el seu Principi de la ci\u00e8ncia nova de la naturalesa comuna de les nacions, encara que s'acabaria assentant amb Voltaire.\nNo obstant aix\u00f2, els antics grecs tamb\u00e9 es van preocupar per la hist\u00f2ria i pels problemes filos\u00f2fics que plantejava, sense arribar, tanmateix, a ser una disciplina. La hist\u00f2ria plantejava una s\u00e8rie de q\u00fcestions com: Qu\u00e8 \u00e9s la hist\u00f2ria?, Quin \u00e9s el seu sentit?, Com coneixem el nostre passat?, entre altres.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Pfaffenbrief \u00e9s un contracte amb data del 7 d'octubre de 1370 entre sis estats de l'Antiga Confederaci\u00f3 Su\u00efssa: Zuric, Lucerna, Zug i Unterwalden (falten Berna i Glaris).\nEn el Pfaffenbrief per primera vegada es van referir a si mateixos com una unitat territorial (unser Eydgnosschaft). Van assumir l'autoritat sobre els clergues (Pfaffen) sotmetent-los a la seua legislaci\u00f3. A m\u00e9s, la Pfaffenbrief va prohibir els feus per a garantir la pau en la carretera de Zuric al Pas de Sant Gotard.\nLa causa immediata del contracte va ser un atac dels prebosts a la catedral de Zuric (Grossm\u00fcnster). Bruno Brun va ser mantingut sota captura a Gundoldingen i va refusar recon\u00e8ixer la jurisdicci\u00f3 d'una cort secular, per\u00f2 va ser expulsat de Zuric i el presoner alliberat. La Pfaffenbrief va ser redactada perqu\u00e8 la Confederaci\u00f3 estava preocupada pel fet que Brun, als serveis dels Habsburg, poguera apel\u00b7lar a una cort del Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic o a una cort eclesi\u00e0stica, aix\u00ed com per a evitar disputes similars en el futur.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "History Compass \u00e9s una revista acad\u00e8mica avaluada per experts publicada exclusivament en l\u00ednia per Wiley-Blackwell. Publica assajos historiogr\u00e0fics. Fou llan\u00e7at el 2003 com a projecte conjunt amb l'Institute of Historical Research de Londres. Projit B. Mukharji, de la Universitat de Pennsilv\u00e0nia, n'\u00e9s el redactor en cap des del 2018. El seu abast cobreix diverses seccions geogr\u00e0fiques, cadascuna de les quals t\u00e9 com a m\u00ednim un redactor dedicat espec\u00edficament a ella.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Sassan II (segle ii) va ser rei de Fars (P\u00e8rsia) fundador de la dinastia sass\u00e0nida, que regir\u00e0 l'Imperi Persa a partir del seu net Ardaixir I.\nSegons les cr\u00f2niques d'Ardaixir, Sassan era un pastor o un soldat al servei o acollit pel rei i astr\u00f2leg Papak II que descendia dels aquem\u00e8nides, encara que ho mantenia en secret. Per\u00f2 un somni va revelar a Papak que un fill de Sassan governaria el m\u00f3n, pel que li va donar la m\u00e0 de la seva filla. D'aquest matrimoni naixeria Ardaixir, que va v\u00e8ncer als parts i es va proclamar rei de reis. M\u00e9s tard, quan ja eren ancians, Sassan i Papak van discutir i van acudir a Ardaixir, que ja era rei, perqu\u00e8 actuara de jutge. Aquest va resoldre la disputa proclamant-se fill de Papak i descendent de Sassan.\nActualment els historiadors accepten majorit\u00e0riament que Ardaixir era fill de Papak i net de Sassan, sobretot arran de la troballa d'una inscripci\u00f3 en la kaaba de Zoroastre que defineix a Papak com pare d'Ardaixir i a Sassan com el seu ancestre. Segons aquesta mateixa inscripci\u00f3 la mare d'Ardaixir es deia Denak, per\u00f2 no especifica si era la dona de Sassan o no.\nAltra difer\u00e8ncia entre ambd\u00f3s personatges radica en els apel\u00b7latius que figuren en les inscripcions. Mentre que Sassan \u00e9s dit Senyor, Papak figura com D\u00e9u, que pot interpretar-se en el ritual persa com el nostre actual majestat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els vargions (grec antic: \u039f\u1f50\u03b1\u03c1\u03b3\u03af\u03c9\u03bd\u03b5\u03c2, Uarg\u00edones; llat\u00ed: Vargiones) foren un poble germ\u00e0nic que vivia entre el Ruhr i el Rauhe Alp. El poble \u00e9s esmentat per Claudi Ptolemeu.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Societat d'Hist\u00f2ria de l'Educaci\u00f3 dels Pa\u00efsos de Llengua Catalana (SHE) \u00e9s una entitat fundada l'any 1979, vinculada a les primeres Jornades sobre Hist\u00f2ria de l'Educaci\u00f3 als Pa\u00efsos Catalans, celebrades el 1977 a Barcelona; unes jornades que l'entitat continua celebrant cada dos anys en diferents poblacions de Catalunya i de les Illes Balears, i que s'han convertit en una de les principals activitats d'aquesta Societat. L'any 2001 s\u2019integr\u00e0, com a filial, a l'Institut d'Estudis Catalans, quedant adscrita a la Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials de l'IEC. A m\u00e9s, la Societat organitza peri\u00f2dicament confer\u00e8ncies i col\u00b7loquis en col\u00b7laboraci\u00f3 amb diverses universitats dels Pa\u00efsos Catalans. Hom ha participat o col\u00b7laborat, tamb\u00e9, en l'organitzaci\u00f3 de congressos, simposis, exposicions, etc., nacionals, estatals i internacionals.La SHE edita dues publicacions especialitzades en el seu \u00e0mbit, la revista Educaci\u00f3 i Hist\u00f2ria, de periodicitat anual i el Butllet\u00ed Informatiu d'Hist\u00f2ria de l'Educaci\u00f3, en format electr\u00f2nic i amb una periodicitat de tres n\u00fameros l'any.Jordi Mon\u00e9s i Pujol-Busquets en fou el primer president i posteriorment fou el president honorari. Des del 1985 el president fou Frederic God\u00e0s i Vila, que posteriorment tamb\u00e9 fou president honorari. Salom\u00f3 Marqu\u00e8s i Sureda ocup\u00e0 la presid\u00e8ncia des del 2005, i actualment n'\u00e9s el president honorari. Des del maig del 2015 el president de la societat \u00e9s Joan Soler i Mata.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Les eleccions presidencials dels Estats Units de 1792, les segones de la hist\u00f2ria del pa\u00eds, tingueren lloc entre el divendres 2 de novembre i el dimecres 5 de desembre de 1972. El president titular, George Washington, va ser elegit per un segon mandat de manera un\u00e0nime pel col\u00b7legi electoral mentre que John Adams va ser reelegit vicepresident. Washington no va tenir cap contrincant, per\u00f2 Adams va tenir una reelecci\u00f3 competitiva amb el governador de Nova York, George Clinton.\nWashington era popular i ning\u00fa va fer cap intent seri\u00f3s d'oposar-se'n a la reelecci\u00f3. Les normes electorals de l'\u00e8poca requerien que cada elector presidencial emet\u00e9s dos vots sense distingir quin era per president i vicepresident . El m\u00e9s votat esdevindria president i el segon m\u00e9s votat, vicepresident. El Partit Dem\u00f2crata-Republic\u00e0, que s'havia organitzat en oposici\u00f3 a les pol\u00edtiques del secretari del tresor Alexander Hamilton, va donar suport a Clinton per la vicepresid\u00e8ncia. En canvi, Adams va rebre el suport del Partit Federalista en la seva cerca d'un nou mandat. Cap partit estava organitzat completament i les divisions partisanes no estaven encara solidificades.\nWashington va rebre 132 vots electorals, un de cada elector. Adams va guanyar 77 vots electorals, prou per guanyar la reelecci\u00f3. Clinton va acabar en tercer lloc amb 50 vots electorals, guanyant el seu estat natal de Nova York aix\u00ed com tres estats del Sud. Dos altres candidats van guanyar els cinc vots restants. Aquestes eleccions van ser les primeres en qu\u00e8 cada estat dels tretze originals van designar electorals, juntament amb els nous estats de Kentucky i Vermont.\nVa ser l'\u00fanica elecci\u00f3 presidencial que no es va celebrar just quatre anys despr\u00e9s de l'elecci\u00f3 anterior, encara que la major part de l'elecci\u00f3 pr\u00e8via s'havia celebrat quatre anys abans.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia Kwilu, tamb\u00e9 coneguda com al casa de Kwilu (portugu\u00e8s: Coulo), era un kanda o nissaga reial del regne del Congo.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El solutri\u00e0 \u00e9s un per\u00edode cultural del paleol\u00edtic superior que va seguir l'aurinyaci\u00e0 i s'assembla a un mosteri\u00e0 evolucionat.\nEs divideix en presolutri\u00e0, solutri\u00e0 inferior, solutri\u00e0 mitj\u00e0 i solutri\u00e0 superior.\nCom a troballes espec\u00edfiques, cal destacar els xiulets d'os, \u00f2xids vermells per pintar els cossos, puntes de pedra en forma de fulles de llorer i de desmai, afiladors d'esper\u00f3 i bastons perforats d'os. Algun dels elements m\u00e9s destacats en s\u00f3n el Roc de Sers (Charente) i les coves de Parpall\u00f3.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Una c\u00e0psula del temps \u00e9s un recipient en el que una o diverses persones han emmagatzemat missatges i objectes representatius de cert per\u00edode o sobre un tema espec\u00edfic, que tinguin un significat particular per una comunitat, grup de persones, persona concreta o per tota la humanitat i que s'amaga amb l'esperan\u00e7a que sigui recuperada per aquesta o aquestes en un futur m\u00e9s o menys lluny\u00e0. \u00c9s a dir, s\u00f3n recipients amb missatges pel futur.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La vida de Josep (en grec Bios Iosepou ), tamb\u00e9 anomenat La vida de Flavi Josep, \u00e9s un text autobiogr\u00e0fic escrit per Flavi Josep al voltant dels anys 94-99. Es tracta possiblement d'un ap\u00e8ndix del seu Antiguitats jueves, on l'autor revisa els esdeveniments de la guerra, pel que sembla en resposta a les legacions formulades contra ell per Just de Tiber\u00edades.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Josep Llu\u00eds Barona i Vilar (Val\u00e8ncia, 1955) \u00e9s un historiador i professor valenci\u00e0, catedr\u00e0tic d'Hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia a la Universitat de Val\u00e8ncia. Despr\u00e9s de 2017 \u00e9s membre de l'Institut d'Estudis Catalans.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Lis\u00e0nies II d'Abilene (Lysanias,  \u039b\u03cd\u03c3\u03b1\u03bd\u03c5\u03b1\u03c2) fou tetrarca d'Abilene al comen\u00e7ament del segle i. Possiblement va morir pel temps en qu\u00e8 l'emperador Claudi va pujar al tron i l'emperador va donar el seu domini a Herodes Agripa. S'ha posat en dubte la seva exist\u00e8ncia, creient que era el mateix Lis\u00e0nies I d'Abilene.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Conradians foren una dinastia de comtes i de ducs francs del segle viii al XI. El nom d'aquesta dinastia ve de Conrad l'Anci\u00e0, duc de Tur\u00edngia i del seu fill Conrad I, duc de Franc\u00f2nia i emperador.\nLa fam\u00edlia \u00e9s esmentada per primera vegada el 832, amb el comte Gebhard del Lahngau. Els seus fills s\u00f3n esmentats el 861 en tant que propinqui d'Adalard el Senescal, que havia servit sota els ordres de Llu\u00eds I el Piet\u00f3s. Per\u00f2 la pujada de la nissaga cap a la supremacia va comen\u00e7ar amb Oda, dona de l'emperador Arnulf de Car\u00edntia que era membre de la fam\u00edlia. En vista de la seva relaci\u00f3 familiar amb Oda, Conrad l'Anci\u00e0 fou citat sovint com a avi de l'emperador. Ell i els seus germans eren aparentment molt propers a Arnulf i estaven fortament lligats pel suport que aportaven en les baralles amb els comtes de Babenberg. Arnulf els va recompensar ajudant-los a obtenir territoris m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres del regne, a Hesse, Tur\u00edngia i les regions franques al llarg del riu Main.\nDespr\u00e9s de la mort d'Arnulf, els conradians eren l'\u00fanica relaci\u00f3 de sang amb el nou rei, Llu\u00eds IV l'Infant i per tant foren la fam\u00edlia predominant al si del regne. El germ\u00e0 de Conrad, Gebhard, va ser nomenat duc de Lorena el 903. El 906, Conrad l'Anci\u00e0 i el seu fill Conrad el Jove van derrotar decisivament als seus rivals els comtes de Babenberg a la batalla de Fritzlar i van at\u00e8nyer aix\u00ed la supremacia a la Franc\u00f2nia. Conrad l'Anci\u00e0 va morir en una batalla, per\u00f2 el seu fill va ser duc de Franc\u00f2nia al seu lloc.\nCinc anys m\u00e9s tard (911), despr\u00e9s la mort de l'\u00faltim carolingi que va portar la corona de Fran\u00e7a oriental, Conrad fou escollit rei (Conrad I) al lloc del rei de Fran\u00e7a occidental, Carles III de Fran\u00e7a el Simple, posant aix\u00ed punt final al regnat dels carolingis a l'anomenada Fran\u00e7a oriental.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Varano foren una fam\u00edlia senyorial italiana que va governar Camerino des del segle XIII fins a comen\u00e7aments del XVI.\nEl seu membre m\u00e9s antic fou Varano, ciutad\u00e0 de Camerino. Accorambone apareix abans del 1254 i el seu net, Rodolf, va estar casat amb la filla de Fidesmido di Pietro, senyor de Urbisaglia, amb la que va tenir un fill, Fidesmido, que fou senyor de Urbisaglia i podest\u00e0 de Flor\u00e8ncia el 1327 i va morir despr\u00e9s del 1330. Va tenir tres fills, dels quals Jordi, fou podest\u00e0 de San Severino el 1351, i fou l'origen de la branca polonesa de la fam\u00edlia sorgida de l'emigraci\u00f3 en temps d'Esteve Bathory.\nGerm\u00e0 d'Accorambone era Gentile I, que el 1259 fou capit\u00e0 de guerra de Camerino i des 1266 senyor de fet de Camerino, Roca Contrada i San Ginesio i podest\u00e0 de Camerino (1266) i de San Ginesio (1269). Fou comte de la Campanya romana el 1282 i va morir el 1284. Es va casar amb Altoruccia d'Altino, filla del comte Suppo d'Altino\nEl seu fill Rodolf I fou comte de la Campanya romana el 1284, t\u00edtol que va transferir a Esteve Colonna el 1290. Fou senyor de facto de Camerino, Rocca Contrada i San Ginesio el 1284 al 1326, Capit\u00e0 del Popolo a Lucca el 1284, Capit\u00e0 del Popolo a Camerino el 1289, Capit\u00e0 del Popolo de Per\u00fagia el 1292, Capit\u00e0 del Popolo de Pistoia el 1294, Capit\u00e0 del Popolo de Flor\u00e8ncia el 1296, Capit\u00e0 del Popolo de Bolonya el 1297, Podest\u00e0 de San Ginesio el 1299, Podest\u00e0 de Rocca Contrada 1301 i marques de la Marca d'Ancona el 1309. Va morir el 1316 i de la seva dona Galeota va tenir cinc fills:\nEl primer Joan, que fou podest\u00e0 a San Ginesio del 1328 a 1340 i va morir el 1344; Joan va deixar un fill, Rodolf, que fou capit\u00e0 de Custodia de Flor\u00e8ncia el 1342. El segon, Nucci\u00f3, fou Podest\u00e0 de San Ginesio el 1314, Capit\u00e0 de Guerra de Per\u00fagia el 1318, Governador de Nocera el 1319, i Podest\u00e0 de Macerata el 1320; va morir al setge de Recanati el 1322. El tercer, Berard, fou arxidiaca de la catedral de Camerino el 1300 i podest\u00e0 de San Ginesio el 1313, i va morir el 1317. El quart fou Segimon i el cinqu\u00e8 Ismanduccio (aquest darrer es va casar amb Imilzia di Rovellone, filla del comte Gentile I di Rovellone, senyor de Castelletta, Precicchie, Avoltore, Frontale i Isola).\nBerard I, germ\u00e0 de Rodolf I, fou senyor de facto de Camerino i San Ginesio des del 1316, Capit\u00e0 del Popolo de Camerino el 1288, Capit\u00e0 del Popolo de Per\u00fagia el 1289, Capit\u00e0 del Popolo de Pistoia el 1294, Capit\u00e0 del Popolo de Flor\u00e8ncia el 1296, Capit\u00e0 del Popolo de Bolonya el 1297, Podest\u00e0 de Macerata el 1316, i Podest\u00e0 de San Ginesio 1300. Va morir el mar\u00e7 de 1329. La seva dona Emma li va sobreviure fins al 1336.\nGentile II era fill de Berard I, i fou el primer senyor sobir\u00e0 i vicari pontifici de Camerino nomenat el 1332 i confirmat el 1342. Fou abans podest\u00e0 de Flor\u00e8ncia el 1312, i de San Ginesio (1329,1330 i 1331). Va morir el 1355.\nVa deixar un fill de nom Berard II que va morir el 1350, deixant un fill Rodolf II que fou senyor i vicari de Camerino el 1355. Fou tamb\u00e9 senyor sobir\u00e0 i vicari Pontifici de Tolentino i de San Ginesio (novembre de 1355), senyor de Isnardo dal luglio (1356, adquirida als Brunforte), senyor sobir\u00e0 de Macerata, Amandola, Civitanova i Penna San Giovanni (abril de 1376), i Senyor de Fabriano (1376). Anteriorment fou capit\u00e0 de Custodia de Flor\u00e8ncia el 1342, Capit\u00e0 de les mil\u00edcies de Camerino a la conquesta d'Esmirna el 1345, capit\u00e0 de la flota del rei de N\u00e0pols des el 1351, virrei dels Abruzzos el 1351, Podest\u00e0 de Penna San Giovanni el 1354, Gonfanoner de l'Esgl\u00e9sia (abril de 1355), Capit\u00e0 General de la flota de Flor\u00e8ncia (juliol de 1362 fins al mar\u00e7 de 1363), Capit\u00e0 General de la flota de Per\u00fagia (novembre del 1363), Capit\u00e0 del Popolo de Flor\u00e8ncia (1370), Capit\u00e0 General de la Lliga Antipontif\u00edcia (juliol del 1370), Capit\u00e0 General de la flota Pontif\u00edcia des el 1377. Va morir a Tolentino el novembre de 1384. Estava casat amb Camilla Chiavelli, filla de Finuccio Chiavelli, senyor de Fabriano i va deixar dos fills, Gentile i Elisabetta.\nEl seu germ\u00e0 Joan I fou anomenat \"Spaccaferro\", fou Podest\u00e0 de San Ginesio el 1350, i fou creat comte pel Papa Gregori XI el 1376. Podest\u00e0 de Visso el 1379. Fou despr\u00e9s senyor i vicari de Camerino des el 1384, senyor i Vicari Pontifici de Tolentino i San Ginesio des el 1377 (investit junt amb son germ\u00e0), Senyor de Macerata, Montolmo, Civitanova, Amandola i Penna San Giovanni des el 1384. El 1385 va cedir el govern a son germ\u00e0 Gentile III. Va morir a Sentino el 1387, i fou enterrat a l'esgl\u00e9sia de Sant'Angelo del Morone. Estava casat amb India della Scala, filla del comte Nuccio della Scala, Comte de Truschia. Va deixar dos fills, Luca i Ciondolina, i un bastard, conegut com a Niccol\u00f3, que fou canonge a Tolentino.\nGentile III fou Senador de Roma el 1362 i el 1367, Podest\u00e0 de Lucca el 1375, Senyor i Vicari Pontifici de Tolentino i San Ginesio des el 1377 (investit amb son germ\u00e0), senyor i vicari de Camerino des el 1385, senyor de Macerata i Amandola (fins al febrer del 1386), Senyor de Civitanova fins al mar\u00e7 del 1386, Senyor de Montolmo el 1388 (va perdre la senyoria el mar\u00e7 de 1388 per\u00f2 la va recuperar r\u00e0pidament), Senyor de Cerreto d'Esi el 1388 (la va cedir a l'esgl\u00e9sia). El 1390 va perdre les seves possessions per\u00f2 fou investit el novembre de 1393 com a Vicari Pontifici de la senyories de Camerino, Tolentino, San Ginesio, Montecchio (Treia), Belforte del Chienti, Visso, Aamandola, Sarnano, Monte San Martino, Gualdo Cattaneo, Montesanto (Potenza Picena), Cerreto i Ponte; el gener del 1394 va rebre tamb\u00e9 la senyoria de Macerata. Va morir el 1399. Estava casat amb Teodora Salimbeni filla d'un patrici de Siena.\nEl va succeir el seu fill Rodolf II, podest\u00e0 de Macerata el 1385, que fou senyor i Vicari Pontifici di Camerino, Tolentino, San Ginesio, Montecchio, Belforte del Chienti, Visso, Aamandola, Sarnano, Monte San Martino, Gualdo Cattaneo, Montesanto, Cerreto i Ponte des el 1399, Senyor i Vicari Pontifici de Penna San Giovanni i de Civitanova des el 1404, Senyor de Macerata el 1399, Senyor de Montefortino el 1406 (Investit pel Papa), Senyor de Smerillo el juny del 1409, governador de Cortona pel Rei de N\u00e0pols (juny de 1409), Prior de la Comuna de Spoleto (juny de 1414) i senyor de Beroide l'agost de 1414. Va morir a Beldiletto el 2 de maig de 1424. Suposadament va deixar 64 fills leg\u00edtims i il\u00b7leg\u00edtims dels quals 54 van arribar a adults. Va estar casat amb Elisabetta Malatesta, filla de Pandolf II Malatesta, senyor de Pesaro, i de Paola Orsini; amb Costan\u00e7a Smeducci della Scala, filla de Bartolomeo Smeducci della Scala, senyor de San Severino; i amb Cima, filla de Giovanni Cima, senyor de Cingoli.\nEl seu fill Gentile IV Pandolf conegut com a Piergentile, el va succeir. Fou senyor i vicari Pontifici de Camerino, Tolentino, San Ginesio, Montecchio, Belforte del Chienti, Visso, Amandola, Sarnano, Monte San Martino, Gualdo Cattaneo, Montesanto, Cerreto, Penna San Giovanni, Civitanova, Montefortino i Ponte des el 1424 juntament amb son germ\u00e0 Berard III. El 1430 va dividir els b\u00e9ns feudals del vicariat de Camerino amb son germ\u00e0 i va conservar Sefro, Montalto, Col di Pietra, Serravalle, Serramula, Tufo, Monte San Polo, Castel San Venanzio, Pieve Bovigliana, Acquacanina, San Maroto, Costa Feori, Col di Monte, Bolvello, Isola, Rocca Mattei, Fiugni i Monastero dell'Isola. Va morir el juliol de 1434 a mans del poble de Camerino. Es va casar tres cops: amb Partenope Tomacelli, amb Sveva d'Aquino, filla de Berard II d'Aquino, Comte de Loreto, i d'Orsolina de Yels, Comtessa de Satriano; i amb Costan\u00e7a della Scala, filla del Comte Robert della Scala, senyor de Schito, Rotorscio i de Vittoria. Va deixar dues filles de la seva tercera dona: Orsolina i Ant\u00f2nia.\nEl seu germ\u00e0 Berard III, senyor de Belmonte Piceno, Monte San Pietrangeli, Sant'Elpidi, Monteleone, Montottone i Monte Giberto des l'agost del 1407, senyor de Passignano, Isola Maggiore, Isola Polvese, Monte Gualando i Vernazzano dal luglio el 1416, senyor de Montegiorgio i Recanati des l'octubre del 1416. Fou senyor i vicari Pontifici de Camerino, Tolentino, San Ginesio, Montecchio, Belforte del Chienti, Visso, Amandola, Sarnano, Monte San Martino, Gualdo Cattaneo, Montesanto, Cerreto, Penna San Giovanni, Civitanova, Montefortino i Ponte juntament amb son germ\u00e0, i despr\u00e9s del repartiment del 1430 va rebre Santa Maria d'Alto Cielo, Caldarola, Rocchetta, Fiordimonte, Muccia, Crispiero, Agolla, Bolognola, Antico, Valcaldara i Casavecchia. Fou general de la flota reial de N\u00e0pols el 1408 i ambaixador del rei de N\u00e0pols a Hongria (juliol de 1412). Va morir a mans del poble de Tolentino el 12 de juliol de 1434 i fou enterrat a la Catedral de San Catervo de Tolentino. Es va casar el 1409 amb Viviana Trinci, filla de Ugolino III Trinci, Senyor de Foligno, i de Costan\u00e7a Orsini. Va deixar set fills:. Rodolf Angel, Joan Venanci, Ladislau, Gian Filippo, Bartolomeo, Ansovino, i Bernardina, quasi tots morts en l'aixecament popular del juliol del 1434.\nBerard III i Gentile IV tenien molts germans: Venanzio (premort), Constan\u00e7a (coneguda per Belfiore), Tora, Venanzia, Bianca, (anomenada Br\u00e0ncia), Gerolama, Piacentina, Guglielma i Joan, entre altres que despr\u00e9s veurem. Joan fou senyor i vicari de Camerino, Tolentino, San Ginesio, Montecchio, Belforte del Chienti, Visso, Amandola, Sarnano, Monte San Martino, Gualdo Cattaneo, Montesanto, Cerreto, Penna San Giovanni, Civitanova, Montefortino i Ponte el 1424 juntament amb els seus dos germans i el 1430 quan es van dividir els b\u00e9ns va rebre Pioraco, Casapalombo, Statte, Precanestro, Elcito, Valle Sant'Angelo, Torricchio, Castel Raimondo, Prefoglio, Copogna, Fiagni, Pieve Torina, Pieve Favera, Frontillo, Valle di Ea i Giove. Fou capit\u00e0 de la flota del Papa el 1424, Capit\u00e0 de la flota de duc de Mil\u00e0 (gener del 1426), Capit\u00e0 de la flota de Flor\u00e8ncia (juliol de 1426), i capit\u00e0 de la flota de Ven\u00e8cia (abril 1427). Fou assassinat el 1434. Es va casar amb Corn\u00e8lia Orsini i despr\u00e9s amb Bartolomea Smeducci, i d'aquesta va tenir a Juli C\u00e8sar I.\nAltres germans foren Piergentile, Rinaldo (mort el 1407), Ansovino (+1407), Ercole (+ despr\u00e9s de 1410), Luca (+ despr\u00e9s de 1403) Antoni (monjo), Nicolina (+ 1429), Ant\u00f2nia o Ansovina (+1423), Venere, Plautilla (+ despr\u00e9s de 1409) i L\u00edvia (+ despr\u00e9s de 1420).\nEl primer, Piergentile o Pier Gentile I, fou senyor i vicari pontifici de Camerino, Tolentino, San Ginesio, Montecchio, Belforte del Chienti, Visso, Amandola, Sarnano, Monte San Martino, Gualdo Cattaneo, Montesanto, Cerreto, Penna San Giovanni, Civitanova, Montefortino i Ponte, juntament amb tres germans m\u00e9s, el 1424, i a la partici\u00f3 del 1430 va rebre Fiordimonte, Borgiano, Vestitgnano, Degnano, Fiastra, Gagliole, Sorti, Corvesano, Colpolino, Massa, Gelagna i Rocca di Majo. Fou executat el 6 de setembre de 1433. Va deixar un fill de la seva dona Elisabetta Malatesta, anomenat Rodolf IV.\nRodolf IV fou senyor i vicari de Camerino el 1444 amb son cos\u00ed Juli C\u00e8sar, investit pel Papa Nicolau V el 1447. Va morir a Camerino el 1464. Del seu enlla\u00e7 amb Camil\u00b7la d'Este va deixar tres fills, Nicola Maria, Pier Gentile i Ercole I Varano, el darrer dels quals fou fet duc de Camerino el 1535 per\u00f2 deposat el 1539 i va renunciar als drets el 1542.\nJuli C\u00e8sar, fill de Joan, fou senyor i vicari Pontifici de Camerino des el 1444 junt amb Rodolf IV, que fou investit pel Papa Nicolau V el 1447 i confirmat el maig del 1468. Fou deposat el setembre de 1502. Fou capit\u00e0 de l'ex\u00e8rcit a Siena, als Estats Pontificis, a R\u00edmini, a N\u00e0pols, i a Ven\u00e8cia i lloctinent Pontifici a la marca d'Ancona (1482, renovat el 1488); fou governador de Romanya per Ven\u00e8cia el 1484. Fou estrangulat per ordre de C\u00e8sar Borja el 9 d'octubre de 1502. Es va casar amb Joana Malatesta, filla de Segimon Pandolf Malatesta de Rimini, i va deixar dos fills, Camil\u00b7la i Venanzio.\nAquest darrer fou el pare de Segimon que el 1521 va ocupar Camerino amb ajut del duc d'Urbino per\u00f2 no va ser mai investit pel Papa, i va perdre el poder el 1522. Fou assassinat a Roma el 22 de juny de 1552. Els seus descendents foren patricis a Ven\u00e8cia.\n\nEl seu germ\u00e0 Joan Maria fou senyor i vicari pontifici de Camerino el 1503, i va rebre el t\u00edtol de duc per butlla pontif\u00edcia el 1515 amb jurisdicci\u00f3 sobre tota la vall del Nera. Senyor i Vicari Pontifici de Cerreto, Civitanova i Sassoferrato del 1515 al 1522; senyor i vicari Pontifici de Senig\u00e0llia, San Lorenzo in Campo i Montefalco del 1519 al 1522; Prefecte de Roma del 1520 al 1522; i almirall de l'Esgl\u00e9sia el 1521. Fou deposat per son germ\u00e0 el 1521, per\u00f2 restablert el 1522 i confirmat amb dret hereditari per la filla el 2 de maig de 1524. Va morir a Camerino, de pesta el 19 d'agost de 1527. Estava casat amb Caterina Cibo, filla de Franceschetto Cibo, comte de Ferentillo.\nEl va succeir la seva filla J\u00falia sota tutela de la mare. Fou deposada el 1535. Es va casar el 1534 amb Guidobald II della Rovere, duc d'Urbino.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Guideschi, o Guidoni (Llatins: Vitton, Franc\u00e8s: Widonides, Alemany: Guidonen o Widonen, itali\u00e0 Guideschi/Guidoni o Vitone, catal\u00e0 Guid\u00f2nides) van ser una fam\u00edlia italiana nobili\u00e0ria d'origen franc que fou prominent al segle ix.\nL'ep\u00f2nim fou Guiu de Nantes (\u2020 entre 814 i 818), comte i marqu\u00e8s de Nantes (a la Marca de Bretanya), els or\u00edgens del qual es poden seguir fins al temps del regne d'Austr\u00e0sia, que vivia a finals del segle viii i comen\u00e7aments del IX: l'abund\u00e0ncia d'aquest nom (Guiu, Guy, Wido, Guido) entre els seus descendents explica la designaci\u00f3 de Guid\u00f2nides a la fam\u00edlia.\nEs van traslladar a It\u00e0lia en les guerres entre els fills de Llu\u00eds el Piet\u00f3s. Fou una dinastia agressiva que va expandir la seva base de poder a It\u00e0lia, el ducat de Spoleto, confrontat als Estats Pontificis, generalment lleials al Sacre Imperi carolingi i quasi sempre contraris al Papa. Durant tot el segle ix van competir amb una altra fam\u00edlia din\u00e0stica italiana d'origen franc, els Sup\u00f2nides, a la que disputaven el Ducat de Spoleto i l'hegemonia sobre It\u00e0lia. Van emparentar amb els emperadors carolingis per via matrimonial, els que els va conduir fins al tron d'It\u00e0lia i el Sacre Imperi, aix\u00ed com a aspirar a la successi\u00f3 del trono de Fran\u00e7a, on foren derrotats pels Robertians.\nEl primer membre de la fam\u00edlia en destacar a l'escena pol\u00edtica fou el net de Guiu de Nantes, Guiu I amb el nom itali\u00e0 de Guido de Spoleto, segon fill de Lambert I de Spoleto i de la seva segona esposa Adelaida de Llombard\u00eda, que era filla de Pip\u00ed d'It\u00e0lia, rei d'It\u00e0lia i fill major de Carlemany (amb el que connectava la seva dinastia amb la dinastia carol\u00edngia). Guiu I fou investit el 842 com a duc de Spoleto per l'emperador Lotari I, como vuit anys abans (834) ho havia estat el seu pare Lambert. Guiu I fou molt actiu a Lotar\u00edngia i a It\u00e0lia, casant-se amb una noble llombarda, Ita de Benevent, filla del pr\u00edncep de Benevent Sic\u00f3 I i fonamentant-se aix\u00ed el seu poder als territoris llombards del sud d'It\u00e0lia, l'anomenada Llombardia menor. Els descendents de Guiu I i d'Ita van governar el Ducat de Spoleto fins a l'any 898, quan un dels darrers representants de la dinastia, Guiu IV de Spoleto, va morir assassinat pel seu successor al ducat. Aquest Guiu IV fou tamb\u00e9 el pr\u00edncep de Benevent que va aconseguir expulsar als bizantins del seu principat l'any 895.\nEls guidoni o guid\u00f2nides m\u00e9s notables foren Guiu III de Spoleto i el seu fill Lambert II de Spoleto, perqu\u00e8 els dos van arribar a ser reis d'It\u00e0lia i emperadors, el primer fou coronat el febrer de l'any 889 a Pavia com a rei d'It\u00e0lia i el 28 de febrer de 891 como emperador del Sacre Imperi Romano-Germ\u00e0nic, i el segon ho fou a la mort del seu pare el desembre de 894 (encara que ja estava associat als dos trons, com a co-rei d'It\u00e0lia des del maig del 891 i com a co-emperador, probablement des del 23 de febrer de 892).\nAbans de ser rei d'It\u00e0lia, Guiu III de Spoleto va intentar convertir-se en rei de Fran\u00e7a Occidental amb l'ajuda del seu cos\u00ed l'arquebisbe de Reims, Fulquer el Venerable, i aprofitant que els nobles francs de la Fran\u00e7a Occidental havien deposat a Carles III el Gros com a rei (i emperador del Sacre Imperi). Va arribar a ser coronat el gener del 888 com a rei dels francs per l'arquebisbe de Langres, per\u00f2 la coronaci\u00f3 del comte de Par\u00eds, Eudes (de la casa de los Robertians), un mes despr\u00e9s a Compi\u00e8gne, i el suport majoritari de la noblesa francesa a la seva causa, el van obligar a resignar el t\u00edtol i retornar a It\u00e0lia, on amb l'ajut del Papa va aconseguir succeir a Carles III el Gros com a rei d'It\u00e0lia i emperador.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Una dinastia \u00e9s una s\u00e8rie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge. Per extensi\u00f3 s'aplica a tota una fam\u00edlia que acumula grans quotes de poder econ\u00f2mic, pol\u00edtic o social durant diverses generacions. La dinastia \u00e9s la forma de successi\u00f3 de la monarquia, on l'hereu del llinatge succeeix el monarca que ha mort o abdicat. Usualment l'hereu \u00e9s el fill gran per\u00f2 pot designar-se espec\u00edficament un altre grau de parentiu.\n\n", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El legitimisme \u00e9s una doctrina pol\u00edtica sorgida en l'onada revolucion\u00e0ria de finals del segle xviii, principis del xix, que s'oposava als principis liberals i racionals de la Revoluci\u00f3 Francesa i que creia que els monarques havien de ser homes de la dinastia tradicional. Fa refer\u00e8ncia especialment als partidaris -despr\u00e9s de la revoluci\u00f3 del 1830- de la branca dels Borbons francesos representants de Chambord, net de Carles X.Va ser teoritzada pels contra-revolucionaris o emigrats francesos, que varen abandonar el pa\u00eds durant la Revoluci\u00f3 per oposici\u00f3 a la qual. Defensava el dret din\u00e0stic i div\u00ed enfront dels nous principis il\u00b7lustrats que q\u00fcestionaven la legitimitat heretada.\nEn el Congr\u00e9s de Viena de 1815 i en la Santa Alian\u00e7a hi \u00e9s molt present la ideologia legitimista i servia per enquadrar en ella a qualsevol defensa del tradicionalisme enfront de les demandes oberturistes de la burgesia.\nUn gran exponent en s\u00f3n els monarques de l'est d'Europa com \u00c0ustria o Pr\u00fassia i alguns pol\u00edtics com Metthernich.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia Vlastimirovi\u0107 (alfabet cir\u00edl\u00b7lic serbi: \u0412\u043b\u0430\u0441\u0442\u0438\u043c\u0438\u0440\u043e\u0432\u0438\u045b\u0438, Vlastim\u00edrovitxi) fou la primera dinastia reial de S\u00e8rbia. Deu el seu nom al pr\u00edncep Vlastimir (r. 831\u2013851), que fou reconegut per l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient. Els seus or\u00edgens es remunten a un arcont desconegut que govern\u00e0 durant el regnat de l'emperador Heracli (r. 610\u2013641). Els Vlastimirovi\u0107 es mantingueren en el poder a S\u00e8rbia fins a la d\u00e8cada del 960, quan l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient reconquer\u00ed part de les terres s\u00e8rbies.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Llista d'especialitats del camp 55 (Hist\u00f2ria) de la Nomenclatura de la UNESCO:", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Beatriu de Navarra  o  Beatriu d'Evreux  (c. 1392 - Olite, 14 de desembre de 1407) noble navarresa, filla de Carles III el Noble, rei de Navarra i de la infanta castellana Leonor de Trast\u00e1mara.\nEl 1406 va contreure matrimoni, a la catedral de Pamplona, amb Jaume II de La Marche. D'aquest matrimoni va n\u00e9ixer:\n\n Leonor  (Burlada, 7 de setembre de 1407 -?, 1464), casada amb Bernat d'Armanyac.Beatriu va morir al Palau Reial d'Olite (Navarra) el 14 de desembre de 1407.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aliates I (grec antic: \u1f08\u03bb\u03c5\u03ac\u03c4\u03c4\u03b7\u03c2) fou rei de L\u00eddia aproximadament entre el 618 aC i el 561 aC. Fou succe\u00eft pel seu fill, Cresos, despr\u00e9s d'un regnat de 57 anys.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Revoluci\u00f3 de l'11 de setembre de 1922 (en grec: \u0395\u03c0\u03b1\u03bd\u03ac\u03c3\u03c4\u03b1\u03c3\u03b7 \u03c4\u03b7\u03c2 11\u03b7\u03c2 \u03a3\u03b5\u03c0\u03c4\u03b5\u03bc\u03b2\u03c1\u03af\u03bf\u03c5 1922) fou un aixecament armat de l'ex\u00e8rcit i de la marina grega contra el govern a Atenes. L'ex\u00e8rcit grec acabava de ser derrotat a la Guerra greco-turca i fou evacuat d'Anat\u00f2lia a les illes gregues de l'Egeu oriental. El descontentament entre soldats i oficials de rang mitj\u00e0 de la conducta del govern reial durant la campanya militar va desencadenar la revolta dirigida per pro-venizelistes i anti-mon\u00e0rquics. El mot\u00ed es va estendre r\u00e0pidament i va prendre el poder a Atenes, obligant el rei Constant\u00ed I a abdicar i deixar el pa\u00eds. A partir d'aleshores, Gr\u00e8cia fou governada per un executiu militar fins a principis de 1924, poc abans de l'abolici\u00f3 de la monarquia grega i l'establiment de la Segona Rep\u00fablica Hel\u00b7l\u00e8nica.\nLa derrota militar i la destrucci\u00f3 total de les forces gregues a Anat\u00f2lia havien alarmat a la gent, empenyent-la a demanar el c\u00e0stig dels responsables de la derrota. El 28 d'agost, el govern de Petros Protopapadakis va dimitir en bloc en substituci\u00f3 de Nik\u00f3laos Triantafil\u00b7lakos.\nL'11 de setembre es va declarar la revoluci\u00f3, amb la formaci\u00f3 d'un Comit\u00e8 Revolucionari encap\u00e7alat pels coronels Nik\u00f3laos Plastiras com a representant de l'ex\u00e8rcit a Quios, el coronel Stylianos Gonatas com a representant de l'ex\u00e8rcit a Lesbos i el comandant Dimitrios Fokas com a representant de l'Armada. L'endem\u00e0, els soldats van abordar les seves naus i es van dirigir a Atenes. Abans de la seva arribada all\u00e0, un avi\u00f3 militar escamp\u00e0 un manifest en qu\u00e8 demanava la ren\u00fancia del rei Constant\u00ed I, la dissoluci\u00f3 del Parlament, la formaci\u00f3 d'un nou govern pol\u00edticament independent que tindria el suport de les aliances de la Triple Entesa i el refor\u00e7ament immediat del front de batalla de Tr\u00e0cia Oriental.\nEl 13 de setembre, les naus amb l'ex\u00e8rcit grec arribaren a Lavrio i, l'endem\u00e0, el rei Constant\u00ed va renunciar i va abandonar el pa\u00eds per anar a It\u00e0lia. El seu fill, Jordi II, va ser declarat rei. El 15 de setembre, les tropes de la revoluci\u00f3 van entrar a la ciutat d'Atenes i van bloquejar els esfor\u00e7os que Theodoros Pangalos estava fent per prendre avantatge de la situaci\u00f3 i prendre el control del govern. Aviat un nou govern es va formar, amb Sotirios Krokidas com a president.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Negaci\u00f3 de l'Holocaust \u00e9s l'afirmaci\u00f3 que l'extermini dels jueus com\u00e8s pels nazis del Tercer Reich, durant la Segona Guerra Mundial, no va tenir lloc.Elements clau d'aquesta propaganda pseudocient\u00edfica i antisemita s\u00f3n la negaci\u00f3 de qualsevol d'aquests fets:\n\nEl govern nazi tenia elaborat un pla d'extermini dels jueus\nM\u00e9s de cinc milions de jueus foren sistem\u00e0ticament assassinats pels nazis i els seus c\u00f2mplices\nEl genocidi va ser dut a terme mitjan\u00e7ant m\u00e8todes d'assassinat massiu com ara les cambres de gas.Els negacionistes no accepten pas el terme \"negaci\u00f3\" com a descripci\u00f3 dels seus punts de vista, sin\u00f3 que acostumen a fer-se dir revisionistes. Els estudiosos fan servir el terme \"negacionista\" per diferenciar els negadors de l'Holocaust dels historiadors revisionistes que usen una metodologia cient\u00edfica.Sovint els negacionistes afirmen, impl\u00edcitament o b\u00e9 d'una manera oberta, que l'Holocaust \u00e9s un frau creat deliberadament per afavorir els interessos dels jueus en detriment dels d'altres pobles. Per aquesta ra\u00f3, s'acostuma a considerar el negacionisme una teoria de la conspiraci\u00f3 antisemita", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia d'Av\u00eds (en portugu\u00e8s antic Aviz i modernament Avis) fou el llinatge reial que van governar el regne de Portugal des de 1385 fins a l'any 1580.\nL'any 1385, l'interregne provocat per la crisi de 1383 - 1385, per la qual s'acab\u00e0 la dinastia Borgonya amb la mort de Ferran I de Portugal, comport\u00e0 la lluita entre Beatriu de Portugal, filla de l'\u00faltim rei borgony\u00e8s del regne, i Joan de Portugal, Gran Mestre de l'Orde d'Av\u00eds, fill natural de Pere I de Portugal i germanastre de Ferran I.\nEls nobles portuguesos, veient la fi de la independ\u00e8ncia del regne si quedava en mans de Beatriu, a causa del seu matrimoni amb el rei Joan I de Castella, van oferir el tron a Joan de Portugal, que l'accept\u00e0 i aconsegu\u00ed v\u00e8ncer els castellans a la batalla d'Aljubarrota i destronar Beatriu el 1385. Els descendents del rei Joan I van seguir sent Grans Mestres de l'Orde d'Av\u00eds, tot i que sovint nomenaren delegats eclesi\u00e0stics perqu\u00e8 condu\u00efssin l'orde.\nLa dinastia d'Av\u00eds es va extingir amb la mort del rei Enric I de Portugal el 1580. Despr\u00e9s d'un curt per\u00edode de lluita per aconseguir el tron de Portugal, Felip II de Castella, de la dinastia Habsburg, aconsegu\u00ed destronar el seu cos\u00ed Antoni I, fill natural del rei Enric I, i el regne de Portugal s'un\u00ed a la Monaquia Hisp\u00e0nica dels \u00c0ustries fins a l'any 1640.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El materialisme hist\u00f2ric \u00e9s una doctrina filos\u00f2fica proposada per Karl Marx que ent\u00e9n la difer\u00e8ncia de classes com a motor de la hist\u00f2ria. Est\u00e0 basada en la dial\u00e8ctica entre les forces de producci\u00f3 i les relacions socials de producci\u00f3. Com en tota dial\u00e8ctica, aquestes s\u00f3n interdependents entre elles per\u00f2 alhora s\u00f3n contradict\u00f2ries i entren en conflicte.\nSegons Marx, la dial\u00e8ctica entre les forces de producci\u00f3 i les relacions socials de la societat capitalista acabaran per desembocar en la revoluci\u00f3 i el 'retorn' al comunisme. L'economia pol\u00edtica est\u00e0 present en totes les manifestacions de les relacions humanes. Els homes entren en relacions determinades, necess\u00e0ries, independents de la seua voluntat, que venen marcades pels modes de producci\u00f3, que corresponen a un cert grau de desenvolupament de les forces productives materials. El conjunt d'eixes relacions de producci\u00f3 constitueix l'estructura econ\u00f2mica de la societat, base real sobre la qual s'eleva la superestructura jur\u00eddica i pol\u00edtica a la que corresponen formes socials determinades de consci\u00e8ncia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Ensenyaments de Xuruppak s\u00f3n un text de saviesa sumeri, un g\u00e8nere de literatura molt com\u00fa a l'antic Pr\u00f2xim Orient, que servia per a ensenyar conductes pietoses, inculcar virtuts i mantenir els valors de la comunitat. El text situa el lector en l'antiguitat de les idees mitjan\u00e7ant els \u00edncipits: \"En aquells dies, en aquells temps molt remots, en aquelles nits, en aquelles nits llunyanes, en aquells anys, en aquells anys molt allunyats\". Els preceptes s\u00f3n atribu\u00efts al rei Xuruppak, fill d'Ubara-Tutu, \u00faltim rei de Sum\u00e8ria abans del diluvi universal. Els Ensenyaments de Xuruppak contenen preceptes que posteriorment s'inclourien als deu manaments.Els ensenyaments consisteixen en admonicions dirigides al seu fill Ziusudra, m\u00e9s conegut pel seu nom accadi d'Utnapixtim, el No\u00e8 babil\u00f2nic. El nom Xuruppak, d'altra banda una de les cinc ciutats antediluvianes en la tradici\u00f3 sum\u00e8ria, apareix en una tauleta cune\u00efforme de la llista de reis sumeris, en el qual s'interpola com una generaci\u00f3 addicional entre Ubar-Tutu i Ziusudra, que en totes les altres refer\u00e8ncies s\u00f3n pare i fill; Lambert informa que s'ha suggerit que l'intr\u00fas podria haver sorgit mitjan\u00e7ant un ep\u00edtet del pare (l'home de Xuruppak) que hauria estat pres err\u00f2niament per un nom propi.\nLa tauleta d'Abu Salabikh, de la meitat del III mil\u00b7lenni aC, n'\u00e9s la c\u00f2pia m\u00e9s antiga que existeix, per\u00f2 les c\u00f2pies m\u00faltiples d'escola demostren que aquesta continua sent una obra venerada del c\u00e0non literari sumeri/accadi.\nEls consells de les tres llistes unides s\u00f3n concisos, i ocupen d'una a tres l\u00ednies de l'escriptura cune\u00efforme. Alguns consells s\u00f3n purament pr\u00e0ctics: No has de col\u00b7locar un camp en un cam\u00ed; ...No has de fer un pou al teu camp: la gent hi causar\u00e0 danys per tu. (l\u00ednies 15-18). Els preceptes morals s\u00f3n seguits pels resultats negatius pr\u00e0ctics de la transgressi\u00f3 d'aquests: no has de jugar amb una jove dona casada: les cal\u00famnies podrien ser greus (l\u00ednies 32-34). L'opini\u00f3 de la comunitat i la possibilitat de la cal\u00famnia (l\u00ednia 35) juguen un paper important: el dictamen d'un valor del \"pati\" (l\u00ednia 62) o la menys valorada opini\u00f3 del mercat, en qu\u00e8 els insults i la parla est\u00fapida reben l'atenci\u00f3 de la terra. (l\u00ednia 142).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Arnold Joseph Toynbee (Londres, 14 d'abril de 1889 \u2013 22 d'octubre de 1975) fou un historiador i professor brit\u00e0nic que va intentar sintetitzar la hist\u00f2ria universal.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'edicte de Roussillon, conegut tamb\u00e9 com a edicte de Par\u00eds, \u00e9s un edicte del 1564 que decreta que l'inici de l'any a Fran\u00e7a seria l'1 de gener.\nArran de la gran volta a Fran\u00e7a (organitzada per mare del monarca, Caterina de M\u00e8dici), el jove rei de Fran\u00e7a Carles IX va comprovar que, segons les di\u00f2cesis, l'any comen\u00e7ava en una data diferent, per Nadal (a Li\u00f3 per exemple), el 25 de mar\u00e7 (a Viena del Delfinat, per exemple), o l'1 de mar\u00e7 o fins i tot per Pasqua, tot provocant m\u00faltiples confusions.Amb la finalitat d'uniformitzar l'any a tot el regne, va decretar l'article 39 de l'edicte de Sant-Germain donat a Par\u00eds a comen\u00e7aments de gener de 1563 (edicte que prescrivia datar els actes p\u00fablics fent comen\u00e7ar els anys a l'1 de gener), acte legislatiu que va promulgar a Roussillon el 9 d'agost de 1564. La mesura no va aplicar-se fins a l'1 de gener de 1567. L'emperador germ\u00e0nic Carles Quint ja havia ja fixat el comen\u00e7ament de l'any l'1 de gener per a les seves terres algunes d\u00e8cades abans, per\u00f2 \u00e9s el papa Gregori XIII qui, el 1582, generalitza aquesta mesura al conjunt del m\u00f3n cat\u00f2lic al mateix temps que la reforma del calendari gregori\u00e0, sobretot per simplificar el calendari de les festes religioses.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El llinatge dels Albero era un llinatge de rics-homes aragonesos. El seu escut d'armes \u00e9s desconegut.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Pau Viciano Navarro (Castell\u00f3 de la Plana, 1963) \u00e9s un historiador valenci\u00e0, doctor en Hist\u00f2ria Medieval per la Universitat de Val\u00e8ncia des de 1989 i membre del consell de redacci\u00f3 de la revista L'Espill. S'ha especialitzat en l'estudi de la fiscalitat reial, la fiscalitat i les finances municipals, i l'oligarquia urbana dirigent de la vila de Castell\u00f3 de la Plana entre els segles xiv i xv. El 1995 va guanyar el Premi Joan Fuster d'assaig. En 2009 va guanyar el XXVI Premi Ferran Soldevila de la Fundaci\u00f3 Congr\u00e9s de Cultura Catalana amb l'assaig Els peus que calciguen la terra: els llauradors del Pa\u00eds Valenci\u00e0 a la fi de l'Edat Mitjana.En 2017 va publicar Per qu\u00e8 Fuster tenia ra\u00f3 on reivindica el llegat de Joan Fuster i Ortells. Tamb\u00e9 va organitzar la confer\u00e8ncia L'assaig fusteri\u00e0 com a cr\u00edtica de l'academicisme, a l'Aula Magna de la Universitat de Val\u00e8ncia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Ferran Garcia-Oliver Garcia (Beniopa, 1957) \u00e9s un historiador i escriptor valenci\u00e0, doctor en Hist\u00f2ria i catedr\u00e0tic d'Hist\u00f2ria Medieval a la Universitat de Val\u00e8ncia. Actualment tamb\u00e9 \u00e9s membre del consell de redacci\u00f3 de la revista L'Espill.\nHa publicat la novel\u00b7la La veu d'Odil\u00f3 (2004) i els llibres de no ficci\u00f3 Oc (1989), Par\u00eds particular (1993) i Per espaiar la malenconia (1995), a m\u00e9s de nombrosos treballs d'investigaci\u00f3.\nL'any 2003 va publicar el llibre La vall de les sis mesquites, estudi sobre el treball i la vida a la Valldigna medieval.[1] Amb el dietari escrit entre el 2004 i el 2005 El vaixell de Genseric, ha guanyat el Premi Carles Rahola d'assaig, 2006.\nEl 2013 va guanyar el Premi Val\u00e8ncia de Narrativa en valenci\u00e0 que atorga la instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim amb el t\u00edtol La melodia del desig.\nL'any 2015 va guanyar el 44 Premi Octubre, en la modalitat d'assaig Premi Joan Fuster, amb el llibre Naci\u00f3, ancestres i ADN.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El clan Ashikaga (\u8db3\u5229\u6c0f, , Ashikaga-shi?) fou un important clan japon\u00e8s que es va establir en el shogunat Ashikaga i va obtenir el poder del shogunat durant l'era Muromachi per m\u00e9s de dos-cents anys. Va ser una branca del clan Minamoto i molts clans es derivaren d'aquest incloent el clan Hosokawa, el clan Imagawa, el clan Kira, el clan Shiba i el clan Isshiki.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El taller d'impressors Abadal fou l'obra d'un llinatge de xil\u00f2grafs catalans del segle xvii", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La guerra civil romana d'Orient del 1321\u20131328, o primera guerra civil de l'era dels Pale\u00f2leg. El casus belli fou la decisi\u00f3 de l'emperador rom\u00e0 d'Orient, Andr\u00f2nic II Pale\u00f2leg, d'apartar el seu net, anomenat igualment Andr\u00f2nic, de la l\u00ednia success\u00f2ria despr\u00e9s que el comportament decadent d'Andr\u00f2nic el Jove i els seus amics de la noblesa acab\u00e9s amb la mort accidental del seu germ\u00e0 Manuel i, com a resultat, la mort de pena del seu pare, Miquel IX Pale\u00f2leg. El jove es neg\u00e0 a acceptar aquest decret i juntament amb els seus partidaris s'al\u00e7\u00e0 en rebel\u00b7li\u00f3 contra el seu avi. Despr\u00e9s de set anys de guerra intermitent, aconsegu\u00ed arrabassar-li el tron al seu avi, per\u00f2 els aut\u00e8ntics guanyadors foren les pot\u00e8ncies ve\u00efnes, car l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient sort\u00ed molt afeblit del conflicte.\nEl 1321, l'esclat del conflicte oblig\u00e0 Andr\u00f2nic II a avortar la campanya que preparava contra els almog\u00e0vers establerts a Atenes.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La hist\u00f2ria urbana \u00e9s la disciplina de la hist\u00f2ria que analitza el paper de la ciutat en la vida dels seus habitants. Es considera una branca de la hist\u00f2ria social per\u00f2 empra coneixements d'urbanisme i de geografia.\nEstudia els diferents habitatges, no des del punt de vista t\u00e8cnic com correspondria a una hist\u00f2ria de l'arquitectura, sin\u00f3 tenint en compte les implicacions en la vida quotidiana de les persones. Tamb\u00e9 analitza la relaci\u00f3 entre les diferents zones de la ciutat (centre-perif\u00e8ria, suburbis, urbanitzacions...), la percepci\u00f3 dels seus pobladors al llarg del temps i la interrelaci\u00f3 amb altres ciutats o el m\u00f3n rural. Igualment s'ocupa de la hist\u00f2ria local d'una ciutat concreta (per exemple la hist\u00f2ria de Barcelona) i dels grups espec\u00edfics que hi viuen.\nEl concepte mateix de ciutat, en tant que idea que estructura el m\u00f3n amb una import\u00e0ncia creixent, \u00e9s un altre dels seus focus d'atenci\u00f3: des de les ciutats estat, a les megal\u00f2polis, les metr\u00f2polis per a les col\u00f2nies o els pols d'immigraci\u00f3 laboral, passant els mites associats a la ciutat en general (lloc de vida, d'oportunitats per\u00f2 tamb\u00e9 de fredor) o a una ciutat determinada (la imatge que projecta Nova York, per exemple). Les utopies en la planificaci\u00f3 de ciutats ideals de l'Edat moderna tenen cabuda dins aquesta an\u00e0lisi conceptual.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Limnes (en llat\u00ed: Limnae) fou una ciutat del Pont, a la costa de la Mar Negra (o Pont Eux\u00ed), situada a la desembocadura del riu Pritanis (Prytanis).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Schulenburg o von der Schulenburg s\u00f3n una vella nissaga noble alemanya i prussiana amb arrels fins al segle xi o en\u00e7\u00e0. Serien origin\u00e0ries del castell de Schulenburg, un castell de mota i pati, avui quasi desaparegut a Stappenbeck (Sax\u00f2nia-Anhalt). \u00c9s una fam\u00edlia de militars, pol\u00edtics, diplomates, escriptors i artistes.\nUna branca va establir-se a Beetzendorf, una altra a Emden (Altenhusen), fins que el govern de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica Alemanya va expropiar-les.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Arxakun\u00ed (en armeni \u0531\u0580\u0577\u0561\u056f\u0578\u0582\u0576\u056b\u0576\u0565\u0580) van ser una fam\u00edlia de nakharark d'Arm\u00e8nia que van governar per un temps un principat a l'Imperi Rom\u00e0 en l'antic regne d'Arm\u00e8nia Occidental a la zona de la Carenitis (Karin). A la Persarm\u00e8nia una branca d'aquesta fam\u00edlia va tenir el seu feu hereditari al Akhiovit, a Vaspurakan.\nArxakun\u00ed \u00e9s la paraula arm\u00e8nia per referir-se als ars\u00e0cides. El rei de l'Arm\u00e8nia Major era considerat nom\u00e9s el primer entre iguals; com a sobir\u00e0 del patrimoni reial (compost entre altres per parts de l'Airarat i Caren (Carenitis) a l'Alta Arm\u00e8nia) van ser de fet uns nakharark m\u00e9s en aquests territoris, tot i que tinguessin el dret de parlar els primers. La casa dels ars\u00e0cides va sobreviure a la caiguda de la tercera monarquia arm\u00e8nia  mitjan\u00e7ant les l\u00ednies Ars\u00e0cides de Kamsarakan i de l'Astianene, i tamb\u00e9 com la l\u00ednia Arxakun\u00ed, amb el patron\u00edmic din\u00e0stic i descendent de l'\u00faltim i, de fet, rei ars\u00e0cida nom\u00e9s de la part occidental, Arsaces o Arxak III (387-390). Aquesta casa va exercir un paper destacat a l'Arm\u00e8nia romana i a l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient fins a mitjans del segle vii, quan s'esmenta per darrer cop; i la casa imperial de la dinastia heracliana (610-711) estava estretament relacionada amb ella, si es que de fet no n'era una branca.\nDespr\u00e9s de la mort d'Arsaces o Arxak III, l'emperador rom\u00e0, que era el seu sobir\u00e0, no va permetre la seva successi\u00f3. Aix\u00ed va arribar el final no violent del Regne d'Arm\u00e8nia Occidental. El seu territori, corresponent a la prov\u00edncia de l'Alta Arm\u00e8nia, havia reclamat, com a regne, el nom de Gran Arm\u00e8nia per\u00f2 el govern rom\u00e0, oficialment sembla, el va anomenar Arm\u00e8nia Interior. Juntament amb els principats que la componien, va quedar sotmesa a un funcionari civil, el comes Armeniae, que representava a l'Emperador. l'Arm\u00e8nia Interior (a vegades esmentada com Arm\u00e8nia Superior) tenia nou cantons o \u00abterres\u00bb, per\u00f2 la quantitat de cases principesques que eren lleials a Arxak Ill era molt m\u00e9s petit. Nom\u00e9s consten els Mamik\u00f2nides a l'Acilisene i els Bagr\u00e0tides a Syspiritis. La casa reial destronada, els ars\u00e0cides o Arxakun\u00ed, es van convertir llavors en la tercera casa de pr\u00ednceps de la prov\u00edncia, governant probablement el seu antic patrimoni a la Carenitis. La resta del territori sota pr\u00ednceps, havia anat passant al govern directe de la corona i de l'Esgl\u00e9sia Arm\u00e8nia i ara passava a l'estat rom\u00e0.El tractament imperial dels pr\u00ednceps ars\u00e0cides sembla totalment id\u00e8ntic al que es va concedir als Pentarques de m\u00e9s enll\u00e0 de l'Eufrates (vegeu Arm\u00e8nia Sofene). La cort de Constantinoble va respectar escrupolosament els drets dels pr\u00ednceps i es va aconseguir una delicada conviv\u00e8ncia entre aquests i els comes. El que va seguir a la mort d'Arxak III va afectar la seva pol\u00edtica per\u00f2 no a la seva dinastia. Aquesta distinci\u00f3 entre el territori en conjunt que es va convertir de facto en una mera prov\u00edncia romana i els estats vassalls nom\u00e9s es pot explicar per qu\u00e8, d'una banda, existeix un edicte de l'emperador Anastasi del 496 sobre els impostos armenis i, de l'altra, Procopi assegura que els pr\u00ednceps de l'Arm\u00e8nia Interior no estaven, fins al temps de Justini\u00e0, obligats a sotmetre's als impostos imperials. Els pr\u00ednceps sota aquesta depend\u00e8ncia romana eren, per tant, exactament com els de l'Altra Arm\u00e8nia (Arm\u00e8nia Sofene): civitates foederatae que conformaven estats vassalls dotats d'autonomia pol\u00edtica i militar completa i immunitat completa de qualsevol interfer\u00e8ncia civil, fiscal o militar de l'Imperi.\nExactament com en el cas dels Pentarques de l'Arm\u00e8nia Sofene, el final d'aquest acord es va produir amb Justini\u00e0, a trav\u00e9s dels mateixos actes jur\u00eddics i amb el mateix menyspreu pels compromisos de l'Imperi. Ja abans d'agost de 528, l'Arm\u00e8nia Interior es va convertir oficialment en una prov\u00edncia, sota un praeses, anomenada Magna Armenia. A continuaci\u00f3, en crear, en aquest any, el magister militum per Armeniam que tenia el comandament de cinc duces i quatre legions, l'Emperador va proclamar l'abolici\u00f3 de l'ofici civil de comes Armeniae i, per tant, va abrogar t\u00e0citament dos drets essencials dels pr\u00ednceps: la immunitat d'acollir i sostenir guarnicions imperials i el dret a mantenir els seus propis ex\u00e8rcits. En 532, els pr\u00ednceps van ser desposse\u00efts i es van abolir els seus drets sobirans; aix\u00f2 va quedar impl\u00edcit de nou de forma t\u00e0cita, en la llei del 18 de mar\u00e7 del 536 per la qual es va instituir una nova organitzaci\u00f3 civil de la zona romana d'Arm\u00e8nia. Magna Armenia va canviar el nom oficial una vegada m\u00e9s i ara va ser anomenada Armenia Prima (Arm\u00e8nia Primera o Arm\u00e8nia I), per ser governada per un proc\u00f2nsol amb rang de spectabilis, que residia a Justinian\u00f2polis. Finalment, va arribar el cop d'estat: la s\u00e8rie d'edictes, a partir del 535, que va anul\u00b7lar el sistema armeni de successi\u00f3 agn\u00e0tica, amb l'objectiu de suprimir l'\u00faltim poder restant dels pr\u00ednceps \u00abmediatitzats\u00bb: les seves terres i fortunes privades.\nNo se sap el grau d'\u00e8xit que va aconseguir l'emperador amb aquestes decisions; a l'Arm\u00e8nia Primera hi va haver una revolta el 538 dirigida pels pr\u00ednceps ars\u00e0cides, que, l'any seg\u00fcent, van apel\u00b7lar al Gran Rei de P\u00e8rsia per ajudar-los no nom\u00e9s contra la injust\u00edcia imperial del seu destronament, sin\u00f3 tamb\u00e9 contra l'opressi\u00f3 burocr\u00e0tica imperial que la va seguir i aquesta crida va ser una de les causes de la segona guerra persa de Justini\u00e0. Tanmateix, se sap que despr\u00e9s del temps de Justini\u00e0, els Bagr\u00e0tides i els Mamik\u00f2nides no van tenir cap paper a la zona romana d'Arm\u00e8nia, restringint-se als seus estats de Persarm\u00e8nia  mentre els ars\u00e0cides semblen haver emigrat a territori de l'Imperi i, si els heraclians van ser els seus descendents, van aconseguir la venjan\u00e7a.\nProcopi esmenta un personatge de la fam\u00edlia que va estar al servei imperial, Artabanes Ar\u0161akuni. Va ser successivament magister militum Africae, magister militum praesentalis i magister militum per Thraciam; va conspirar contra la vida de Justini\u00e0 I i per aix\u00f2 va ser detingut, per\u00f2 sembla que pel seu origen reial el van tractar amb una gran clem\u00e8ncia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Foces foren llinatge que prengu\u00e9 el cognom de la senyoria de Foces. Una branca pass\u00e0 al regne de Val\u00e8ncia i posteriorment el seu cognom fou tradu\u00eft al castell\u00e0, passant de Foces a Hoces. Els Hoces esdevingueren comtes d'Hornachuelos i despr\u00e9s ducs d'Hornachuelos.\nLes seves armes her\u00e0ldiques eren en camp d'or, tres fal\u00e7 d'atzur en triangle; una variant d'alguna branca figura en camp d'or, cinc fal\u00e7s de plata amb pom d'or; una altra variant, en camp de gules, tres fal\u00e7s d'or en angle.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia espart\u00f2quida (en grec antic \u03a3\u03c0\u03b1\u03c1\u03c4\u03bf\u03ba\u03af\u03b4\u03b1\u03b9) va ser una nissaga del Regne del B\u00f2sfor de suposat origen traci, o potser escita o meota o fins i tot potser grega, establerta al poder aproximadament l'any 438 aC en substituci\u00f3 de la primera dinastia dels arcan\u00e0ctides. La seva hist\u00f2ria \u00e9s poc coneguda. Va tenir una vintena de reis, entre els quals els noms m\u00e9s repetits s\u00f3n Esp\u00e0rtoc (pel fundador Esp\u00e0rtoc I), Parisades i S\u00e0tir.\nEls espart\u00f2quides van constituir un regne a partir de la ciutat de Panticapea, i van annexionar-se ciutats gregues properes situades a la costa, com Feod\u00f2ssia, Anapa i Fanag\u00f2ria, i van arribar fins a les ribes del riu Don, vora els regnes escites. Als segles V i IV aC, mantenien relacions comercials amb Atenes, a la que subministraven blat, cuir, peix sec i esclaus, i alguns dels seus ciutadans van adquirir la ciutadania atenenca. A la part final del segle ii aC el rei escita Saumac va angoixar als sobirans amb les seves exig\u00e8ncies de tribut. Com que el Regne del B\u00f2sfor no va poder satisfer el que se li demanava, cap a l'any 108 aC Saumac es va apoderar del pa\u00eds, posant fi a la dinastia espart\u00f2quida. El rei Parisades V llavors va cedir la sobirania a Mitridates VI Eupator del regne del Pont, que va enviar una expedici\u00f3 que va eliminar a Saumac (vers 107 aC) i va obrir la dinastia Mitrid\u00e0tica del B\u00f2sfor.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Raphael Elkan Samuel (26 de desembre de 1934 - 9 de desembre de 1996) va ser un historiador brit\u00e0nic marxista, descrit per Stuart Hall com \"un dels intel\u00b7lectuals m\u00e9s destacats i originals de la seva generaci\u00f3\". Va ser professor d'hist\u00f2ria a la University of East London fins a la seva mort i tamb\u00e9 va ensenyar al Ruskin College a partir de 1962.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Banu Jahir (\u00e0rab: \u0628\u0646\u0648 \u062c\u0647\u064a\u0631, Ban\u016b Jah\u012br) o jah\u00edrides foren un clan familiar que va controlar el visirat abb\u00e0ssida durant part del per\u00edode del sultanat selj\u00facida.\nEl primer membre destacat fou Abu-Nasr Muh\u00e0mmad ibn Muh\u00e0mmad ibn Jahir, conegut com a Fakhr-ad-Dawla, d'una fam\u00edlia rica de Mossul dedicada al comer\u00e7 i favorable als emirs Banu Uqayl de Mossul. El 1050, mort l'emir Kirwash, Abu-Nasr Muh\u00e0mmad es va traslladar a Alep on va arribar a visir del mird\u00e0sida Thamal Mu\u00efzz-ad-Dawla i el 1054 va arribar a visir del marw\u00e0nida Nasr-ad-Dawla de Mayyafarikin (mort el 1061). El 1061, les lluites entre els fills de Nasr-ad-Dawla, el van aconsellar aprofitar el moment en qu\u00e8 el califa necessitava un visir que fos acceptable pel sult\u00e0 selj\u00facida, per optar al c\u00e0rrec i fou nomenat.\nDurant mig segle ell i la fam\u00edlia van conservar el c\u00e0rrec. Fakhr-ad-Dawla fou visir fins al 1078, excepte un breu per\u00edode d'unes setze setmanes el 1068. El 1078 va caure en desgr\u00e0cia per\u00f2 al cap de poc fou substitu\u00eft pel seu fill Amid-ad-Dawla, que fou proper del visir selj\u00facida Nidham-al-Mulk, amistat concretada en el casament d'Amid-ad-Dawla amb una filla de Nidham-al-Mulk, que va morir vers el 1078, i despr\u00e9s amb una neboda de la seva dona difunta.\nA la meitat del regnat de M\u00e0lik-Xah I (1072-1092), el 1083, el califa al-Muqtad\u00ed (1075-1094) que es volia desfer de la tutela selj\u00facida, el va destituir i va nomenar visir a Abu-Xuj\u00e0 Rudhrawari. Llavors va obtenir de M\u00e0lik-Xah tropes per conquerir l'emirat marw\u00e0nida; el marw\u00e0nida va obtenir el suport de l'uqaylida Muslim de Mossul, mentre que el general selj\u00facida Ortuk no li donava el suport esperat. Amid-ad-Dawla va poder conquerir Mayyafarikin, Amida i altres fortaleses de Diyar Bakr, despr\u00e9s de setges i finalment la guerra es va acabar el 1085, per\u00f2 impopular i despr\u00e9s de malgastar en un any el tresor marw\u00e0nida, fou destitu\u00eft per M\u00e0lik-Xah (1086). Finalment el 1089 va rebre altre cop la prov\u00edncia mentre que el seu pare Fakhr-ad-Dawla rebia de M\u00e0lik-Xah el govern de Mossul que l'acabava de conquerir als uq\u00e0ylides. Fakhr-ad-Dawla va morir en aquesta ciutat el 1090.\nEl 1091 el visir selj\u00facida Nidham-al-Mulk va aconseguir fer restablir a Amid-ad-Dawla com visir abb\u00e0ssida c\u00e0rrec que va conservar fins al 1100, deixant al front del govern del Diyar Bakr el seu germ\u00e0 al-Kafi Dha\u00efm ar-Ruass\u00e0 Abu-l-Q\u00e0ssim Al\u00ed (i despr\u00e9s el va succeir el seu fill Ibn al-Kafi). El 1094 Tutuix I, germ\u00e0 de M\u00e0lik-Xah I, es va apoderar de Diyar Bakr. Al-Kafi va ser nomenat visir del Diyar Bakr per\u00f2 revocat poc despr\u00e9s i el territori es va repartir entre diversos caps turcmans.\nAmid-ad-Dawla, deposat el 1100 per orde del sult\u00e0 Barkyaruq, fou empresonat i va morir al cap de poc a la pres\u00f3, el mateix any 1100. El seu germ\u00e0 al-Kafi fou visir del califa al-Must\u00e1nsir del 1102 al 1106 i del 1108 al 1113. Encara un altre membre de la fam\u00edlia, Nidham-ad-Din Abu-Nasr al-Mudh\u00e0ffar ibn Muh\u00e0mmad ibn Jahir, fou visir del 1140 al 1146. Fou el darrer membre rellevant de la fam\u00edlia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Jarlshof \u00e9s el centre arqueol\u00f2gic prehist\u00f2ric m\u00e9s conegut de Shetland, Esc\u00f2cia. Est\u00e0 situat prop de la costa sud de l'illa Mainland, a prop dels assentaments de Sumburgh i Grutness.\nEls edificis conservats inclouen restes d'una forja de l'edat del bronze, un \"broch\" (torre circular de pedra) de l'edat de ferro i diverses cases, cases pictes, edificis vikings i un mas medieval. Tamb\u00e9 s'hi troben una mansi\u00f3 del segle xvii, la qual en Walter Scott va batejar Jarlshof a la seva novel\u00b7la \"El Pirata\". La resta de l'empla\u00e7ament no va ser descoberta fins a finals del segle xix.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Perigordi\u00e0 (de Perigord, regi\u00f3 de Fran\u00e7a), en prehist\u00f2ria, fou una fase cultural que marc\u00e0 l'inici del paleol\u00edtic superior. T\u00e9 una cronologia de 35.000-20.000 BP. Es va originar de la cultura anomenada musteriana, de finals del paleol\u00edtic mitj\u00e0. El terme Perigordi\u00e0 va ser introdu\u00eft el 1933 per Denis Peyrony, que originalment distingia sis subnivells: del Perigordi\u00e0 I al Perigordi\u00e0 VI.Al Perigordi\u00e0 se'l divideix en tres subfases: la primera fase (o inicial) anomenada xatelperroni\u00e0 (eines denticulades, ganivets de s\u00edl\u00b7lex); la segona fase o evolucionada, anomenada graveti\u00e0 (puntes Font Robert, burins de Noailles); i la tercera fase o perigordi\u00e0 superior.\nEls cr\u00edtics han assenyalat que encara no s'ha trobat cap seq\u00fc\u00e8ncia cont\u00ednua d'ocupaci\u00f3 perigordiana i que res fa suposar que es tracti d'una fase que substitueixi la ind\u00fastria aurignaciana.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La reserva senyorial o domini era el conjunt de les millors terres d'un feu. Aquestes estaven reservades pel senyor feudal. A les reserves senyorials solia haver-hi el castell del senyor, aix\u00ed com els prats i els boscos propis del feu.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Tu Wei-ming (en xin\u00e8s : \u675c\u7dad\u660e; en xin\u00e8s simplificat: \u675c\u7ef4\u660e; en pinyin: D\u00f9 W\u00e9im\u00edng) \u00e9s un fil\u00f2sof i historiador xin\u00e8s nascut el 1940. Tu \u00e9s professor a la Universitat Harvard i un dels pilars del neoconfucianisme.\nTu Weiming va n\u00e9ixer a Kunming, Xina, i va estudiar a la Universitat de Tunghai i es va doctorar en Hist\u00f2ria i Lleng\u00fces de l'\u00c0sia Oriental a la Universitat Harvard. Posteriorment ha treballat com a professor d'hist\u00f2ria i filosofia xinesa en les universitats de Princeton, Berkeley i Harvard (des del 1981) on va esdevindre director de l'Institut de Harvard-Yenching entre 1996 i 2008. Ha donat confer\u00e8ncies a la Universitat de Pequ\u00edn, Universitat Nacional de Taiwan, Universitat xinesa de Hong Kong i a la Universitat de Par\u00eds. Ha publicat diversos llibres, com ara \"El pensament neo-confucianista: la juventud de Wang Yang-ming\", \"La import\u00e0ncia i la banalitzaci\u00f3, La humanitat i la cultura\" i \"El pensament confucianista: la individualitat com a transformaci\u00f3 creativa\" (t\u00edtols originals en angl\u00e8s: Neo-Confucian Thought: Wang Yang-ming's Youth; Centrality and Commonality, Humanity and Cultivation; and Confucian Thought: Selfhood as Creative Transformation)\nMembre del Comit\u00e8 sobre l'Estudi de la Religi\u00f3 a Harvard, professor del comit\u00e8 de reestructuraci\u00f3 de S\u00ednica Acad\u00e8mica de l'Institut de Literatura i Filosofia xinesa i amb un lloc a l'American Academy of Arts and Sciences, el professor Tu Wei-ming interpreta actualment l'\u00e8tica confucianista com recurs espiritual per a la comunitat global emergent.Ha participat en les confer\u00e8ncies del Mind and Life Institute, que facilita les trobades entre la ci\u00e8ncia i el budisme.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Dinastia tr\u00e0cia o Casal de Lle\u00f3 govern\u00e0 l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient de l'any 457 fins al 518, i tamb\u00e9 algunes parts de l'Imperi Rom\u00e0 d'Occident del 474 al 480.\nEls emperadors d'aquesta dinastia varen ser:\n\nLle\u00f3 I el Traci (Valerius Leo) (401-474). Emperador des del 457 al 474. Ascend\u00ed des de la carrera militar.\nLle\u00f3 II (467-474). Emperador durant deu mesos l'any 474. Net de Lle\u00f3 I, i fill de Zen\u00f3.\nZen\u00f3 (425-491). Emperador des del 474 al 475. Gendre de Lle\u00f3 I, era un isauri anomenat Tarasicodissa.\nBasilisc. Emperador des del 475 al 476. Cunyat de Lle\u00f3 I, va ser un usurpador.Zen\u00f3. Va recuperar el tron i va ser emperador des del 476 al 491.Anastasi I (430-518). Emperador des del 491 al 518. Va ser gendre de Lle\u00f3 I, ascendit en casar-se amb la v\u00eddua de Zen\u00f3, Ariadna.Altres membres de la fam\u00edlia varen ser:\n\n\u00c8lia Verina, muller de Lle\u00f3 I i germana de Basilisc.\nArmaci, general, nebot de Basilisc i Verina\n\u00c8lia Ariadna, filla de Lle\u00f3 I, muller de Zen\u00f3 i despr\u00e9s d'Anastasi I.\nJuli Nepot, emperador de l'Imperi Rom\u00e0 Occidental, marit d'una neboda de Lle\u00f3 I.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aquesta llista cont\u00e9 els vehicles blindats de combat produ\u00efts fins al 1918, incloent-hi cotxes blindats i tancs. La majoria van ser utilitzats durant la 1a Guerra Mundial.\nEls nombres en par\u00e8ntesis representen les unitats constru\u00efdes.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La batalla de Watling Street fou un enfrontament que es produ\u00ed el 60 o el 61 a la prov\u00edncia romana de Brit\u00e0nia, que integrava els territoris que avui formen la Gran Bretanya, excepte Esc\u00f2cia. La batalla va enfrontar a una alian\u00e7a de tribus dirigides per la reina dels icens, Budicca, contra els ex\u00e8rcits romans estacionats a la prov\u00edncia, comandats pel governador Gai Suetoni Paul\u00ed. Aquest enfrontament va marcar la fi de la resist\u00e8ncia a la dominaci\u00f3 romana a la part sud de Brit\u00e0nia fins a l'any 410.No es coneix la localitzaci\u00f3 precisa de la batalla, per\u00f2 la majoria dels historiadors la ubiquen entre Londinium, l'actual Londres i Viroconium, avui Wroxeter (Shropshire), en la ruta que actualment es coneix com a Watling Street i que ha acabat donant nom a la batalla. Aquesta denominaci\u00f3 \u00e9s anacr\u00f2nica, a m\u00e9s de ser una mica especulativa, ja que l'actual nom de la via romana es va originar en l'\u00e8poca anglosaxona.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aquesta llista de celtes hist\u00f2rics de l'edat antiga inclou els principals personatges hist\u00f2rics celtes que varen ser recollits als textos cl\u00e0ssics pels autors grecs i llatins de l'edat antiga. La llista, no exhaustiva, inclou el nom, sovint llatinitzat, amb qu\u00e8 el personatge va passar a la hist\u00f2ria, aix\u00ed com la seva versi\u00f3 catalana en cas d'haver-se'n trobat alguna de documentada (per exemple, Indutiomarus apareix amb el nom d'Induci\u00f2mar als textos catalans). S'indica tamb\u00e9 el grup \u00e8tnic del personatge i la principal font o context hist\u00f2ric en qu\u00e8 apareix esmentat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia fr\u00edgia o Dinastia amoriana va ser una dinastia d'emperadors que va governar l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient des de l'any 820 fins al 867.\nDespr\u00e9s d'un per\u00edode turbulent entre els anys 802 i 820, quan van desapar\u00e8ixer la Dinastia Is\u00e0urica i la Dinastia F\u00f2cida i va caure l'emperador Lle\u00f3 V l'Armeni va fer-se c\u00e0rrec de l'imperi Miquel II, conegut com a Miquel el Tartamut, nascut a Amorium, a Fr\u00edgia, i d'aqu\u00ed el nom d'Amoriana o Fr\u00edgia.\nDespr\u00e9s d'Irene d'Atenes, l'\u00faltima emperadriu is\u00e0urica, es van tornar a produir greus enfrontaments interns entre els iconoclastes i els icon\u00f2duls, i aix\u00f2 va afavorir l'aven\u00e7 de diversos pobles que rodejaven l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient, els longobards a It\u00e0lia i els \u00e0rabs i els b\u00falgars a Orient. A pesar d'aix\u00f2, durant el regnat de l'emperadriu Teodora, que va ser regent durant la minoria d'edat del seu fill Miquel III, els icon\u00f2duls van dominar la situaci\u00f3.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Museu Bizant\u00ed i Cristi\u00e0 (grec: \u0392\u03c5\u03b6\u03b1\u03bd\u03c4\u03b9\u03bd\u03cc \u03ba\u03b1\u03b9 \u03a7\u03c1\u03b9\u03c3\u03c4\u03b9\u03b1\u03bd\u03b9\u03ba\u03cc \u039c\u03bf\u03c5\u03c3\u03b5\u03af\u03bf; Vizantin\u00f3 ke Khristianik\u00f3 Mussio) \u00e9s un museu d'Atenes (Gr\u00e8cia) que conserva m\u00e9s de 25.000 imatges, textos, frescos, utensilis de cer\u00e0mica, teixits, manuscrits i c\u00f2pies d'objectes que daten des del segle iv fins al segle xix. Els objectes exposats provenen tant de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient com d'altres estats en els quals persist\u00ed la cultura romana d'Orient despr\u00e9s de la caiguda de Constantinoble el 1453. Es tracta d'un dels museus d'art rom\u00e0 d'Orient m\u00e9s importants del m\u00f3n.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La diplom\u00e0tica \u00e9s la ci\u00e8ncia auxiliar de la investigaci\u00f3 de la hist\u00f2ria que determina l'autenticitat o la falsedat dels documents de naturalesa jur\u00eddica produ\u00efts en qualsevol \u00e8poca. S'arriba a especialitzar segons tipus de documents, instituci\u00f3 d'on procedeix, i \u00e8poca.La diplom\u00e0tica s'interessa per l'estudi d'aquells documents amb una natura i un valor jur\u00eddic, administratiu, historic, o testimonial, aix\u00ed com pel coneixement dels elements contextuals, formals i essencials que li confereixen un car\u00e0cter probatori i una for\u00e7a legal. A part d'aquests valors en els documents tamb\u00e9 pot ser valu\u00f3s en sentit filol\u00f2gic, ling\u00fc\u00edstic, literari, judicial, econ\u00f2mic, institucional, pol\u00edtic, religi\u00f3s, hist\u00f2ric, cultural, sigil\u00b7logr\u00e0fic, arxiv\u00edstic, etc., dels quals s'ocupa la diplom\u00e0tica.\nJa des de l'\u00e8poca cl\u00e0ssica s'utilitzaven m\u00e8todes emp\u00edrics per tal de provar l'autenticitat de documents i de c\u00f2pies, com la carta partida. L'estudi sistem\u00e0tic i cient\u00edfic va comen\u00e7ar amb la publicaci\u00f3 del llibre De re diplomatica (llat\u00ed), el 1681 pel monjo Jean Mabillon (1632-1707), quan els seus superiors li van demanar estudiar l'autenticitat de documents merovingis del jesu\u00efta Daniel van Papenbroeck.El 1992 s'utilitz\u00e0 per primera vegada a l'\u00e0mbit de la diplom\u00e0tica un llenguatge de marques, concretament un Document Type Definition. Des d'aleshores, com el 2008, s'utilitz\u00e0 la tecnologia dels llenguatges de marques per a la descripci\u00f3 de documents legals: s'utilitza Text Encoding Initiative i Encoded Archival Description.L'arxiv\u00edstica utilitza la diplom\u00e0tica per a la \"identificaci\u00f3, valoraci\u00f3, disposici\u00f3, i descripci\u00f3 dels documents\".Quan els documents legals estan encriptats s'empra la criptografia diplom\u00e0tica per a encriptar-los desencriptar-los: en el cas de la desencriptaci\u00f3 s'utilitza la \"imaginaci\u00f3, un sentit l\u00f2gic-cr\u00edtic dels m\u00e8todes historiogr\u00e1fics i les t\u00e8cniques criptoanal\u00edtiques.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La hist\u00f2ria \u00e9s la ci\u00e8ncia que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals. Es contraposa a la prehist\u00f2ria, que \u00e9s la disciplina que estudia el passat hum\u00e0 previ a l'aparici\u00f3 de l'escriptura. Tamb\u00e9 s'anomena hist\u00f2ria el passat hum\u00e0 mateix narrat per la disciplina hist\u00f2rica.\nEn un sentit m\u00e9s general, el terme hist\u00f2ria tamb\u00e9 es pot utilitzar per designar la informaci\u00f3 sobre el passat (per exemple, Hist\u00f2ria natural, o hist\u00f2ria geol\u00f2gica de la Terra). La hist\u00f2ria, com a disciplina intel\u00b7lectual, no forma part de les ci\u00e8ncies exactes sin\u00f3 de les ci\u00e8ncies socials i humanes, aix\u00ed com de les ci\u00e8ncies liter\u00e0ries. La hist\u00f2ria es difer\u00e8ncia de l'arqueologia per la seva refer\u00e8ncia essencial a l'escriptura.Aix\u00ed, l'historiador Cicer\u00f3 explicava que el coneixement de la hist\u00f2ria era \"mestra de vida\" perqu\u00e8 es podien aprendre lli\u00e7ons del passat. Cl\u00e1udio Fernandes, al portal educatiu Mundo Educa\u00e7\u00e3o, explica que la import\u00e0ncia d'aprendre la hist\u00f2ria no resideix en un aspecte utilitari, sin\u00f3 pragm\u00e0tic. Serveix per entendre les difer\u00e8ncies entre les cultures, entendre de manera cr\u00edtica esdeveniments pol\u00edtics i comprendre les cultures.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Missal de Constan\u00e7a \u00e9s un incunable impr\u00e8s el 1449 o 1450 per Johannes Gutenberg, considerat per diverses fonts com el primer a haver estat impr\u00e8s a una impremta de tipus m\u00f2bils. Gutenberg va formar una societat amb Johann Fust, un prestador i editor alemany qui li va finan\u00e7ar el seu taller tipogr\u00e0fic. Nom\u00e9s se'n conserven tres exemplars al m\u00f3n.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Cluet foren un llinatge catal\u00e0, probablement d'origen occit\u00e0. La fam\u00edlia Cluet, establerta a la vila urgellenca d'Agramunt, t\u00e9 probablement els seus or\u00edgens en la immigraci\u00f3 occitana dels inicis de l'edat moderna. Joan Cluet, igual que bona part dels seus compatriotes arribats a Catalunya, treball\u00e0 com a mestre de cases. El seu fill Joan Cluet i Estany (1637-1661), enfrontat al seu pare, es trasllad\u00e0 a Oliana (Alt Urgell) per regentar l'adrogueria local i es cas\u00e0 amb Margarida Puig i Moles. Aquest matrimoni report\u00e0 al llinatge la baronia de Sant Crist\u00f2fol de la Donzell. El territori de la baronia constitu\u00ed un dels nuclis agregats el 1840 per formar l'actual municipi de la Baronia de Rialb, al nord-est de la comarca de la Noguera. A finals del segle XV era a mans dels canonges de Castellb\u00f2, que en 1685 vengueren els seus llocs i jurisdicci\u00f3 civil i criminal a Joan Puig i Moles, noble d'Oliana, el qual transmet\u00e9 la baronia per her\u00e8ncia el 1697 al seu nebot Joan Francesc Cluet. Al llarg del segle xviii, els Cluet portaren la vida pr\u00f2pia de la petita noblesa i dels hisendats, compatible amb la pr\u00e0ctica de la medicina (Josep Antoni Cluet i Vilella, 1764-1834) i amb la participaci\u00f3 pol\u00edtica en el regiment de l'Ajuntament d'Oliana. Josep Maria Cluet i de Su\u00f1er s'establ\u00ed a Barcelona, administrant el seu patrimoni a Oliana a trav\u00e9s de procuradors, i el seu fill Gaiet\u00e0 Cluet i Balda, comandant d'infanteria d'idees progressistes, emprengu\u00e9 la carrera militar durant els anys convulsos de les primeres carlinades i enlla\u00e7\u00e0 el seu llinatge amb el dels Abadal de Vic, ciutat on resid\u00ed la fam\u00edlia entre 1854 i 1874. En retornar a la capital, s'establ\u00ed al carrer S\u00e8neca de la vila de Gr\u00e0cia. El seu fill, Ricard Cluet i d'Abadal entr\u00e0 com a empleat a la Caixa d'Estalvis de la Prov\u00edncia de Barcelona el 1881 i hi treball\u00e0 durant cinquanta anys. Mitjan\u00e7ant el seu matrimoni amb Am\u00e0lia Garcia i Creus, la fam\u00edlia agreg\u00e0 al seu patrimoni el dels Garcia procedents de Villaprovedo (Pal\u00e8ncia). En fou hereu el metge pediatre Josep Cluet i Garcia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Keshi o Kesh fou una ciutat estat de Mesopot\u00e0mia. La de\u00eftat tutelar era Ninhursag. La seva situaci\u00f3 \u00e9s desconeguda i s'ha proposat els llocs d'al-Ubaid (prop d'Ur) o Tell al-Wilayah prop d'Adab. Robert D. Biggs suggereix que en realitat podria no ser altra cosa que una variant del nom Kish.Hi ha un fam\u00f3s himne al temple de Keshi on \u00e9s anomenada Nintud. La deessa Nisaba apareix com la cuidadora i directora del temple. Keshi s'anomena com una de les ciutats que van passar a Babil\u00f2nia al segle xviii aC.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Mataplana eren un dels m\u00e9s antics llinatges de l'aristocr\u00e0cia militar catalana, els or\u00edgens dels quals es remunten a la Llegenda dels Nou Barons de la Fama.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Sentmenat \u00e9s un llinatge catal\u00e0 originari del castell de Sentmenat (Sentmenat, Vall\u00e8s Occidental), del qual va prendre el nom.\nVan ser els feudataris m\u00e9s importants dels Montcada, que els van encomanar la castlania del castell de Sentmenat. Els membres del llinatge m\u00e9s antics dels que es t\u00e9 not\u00edcia s\u00f3n els germans Arnau, Berenguer, Guillem i Pere, fills de Beatriu. Pere va ser el primer veguer de Tortosa, i de fet el llinatge va aconseguir b\u00e9ns i c\u00e0rrecs a la Catalunya Nova. La l\u00ednia masculina es va extingir i va passar als Fluvi\u00e0, senyors de la casa forta de Sant Esteve de Palautordera, que es van cognomenar de Sentmenat. Entre els descendents, sembla que Ramon de Senmenat i de Ribes (m. 1308/10) va ser el fundador de la l\u00ednia dels senyors de Campsentelles i del castell-cartoixa de Vallparad\u00eds de Terrassa, i Galceran de Sentmenat i de Peguera (ca. 1358-1448) la de Santa Fe, Rub\u00ed i Dosrius, extingida amb les seves netes, amb la qual cosa la l\u00ednia principal va aconseguir el trasp\u00e0s de la baronia de Dosrius i de les senyories de Fals i Canyamars.A partir del segle xvi, es van formar les dues l\u00ednies actuals del llinatge amb els fills de Jaume i Enric de Sentmenat. El primer va iniciar la l\u00ednia dels marquesos de Sentmenat, amb possessions a Sentmenat, Vallparad\u00eds, Fals i Pera, que va ser elevat al grau de noble el 1542. Aquesta l\u00ednia que arriba fins avui dia ha comptat amb nombroses personalitats conegudes, un dels darrers, Joaquim de Sentmenat i Sarriera (m. 1968) va ser un filantrop de la m\u00fasica i fundador de l'Associaci\u00f3 \u00d2pera de Cambra de Barcelona, aix\u00ed com president del patronat Pro M\u00fasica de Barcelona. Dintre de la l\u00ednia dels marquesos, un dels fills del segon marqu\u00e8s va iniciar la l\u00ednia dels marquesos de Gironella, que es va extingir amb la tercera generaci\u00f3, si b\u00e9 va sorgir una branca cubana, amb Baltasar de Sentmenat i de Ribera, que encara perdura a Am\u00e8rica.La segona de les l\u00ednies iniciada al segle xvi va ser la d'Enric i els marquesos de Castelldosrius, hereu de Dosrius i Canyamars i que va obtenir el privilegi de noble el 1577. Aquesta l\u00ednia es va mantenir fins al segle xviii, quan la successi\u00f3 la va recollir el representant de la branca iniciada per un fill cabaler del primer marqu\u00e8s de Castelldosrius, Josep de Sentmenat i d'Oms (m. 1776). Els fills de la l\u00ednia han tingut diverses ocupacions, algunes relacionades amb Am\u00e8rica, altres amb la pol\u00edtica, i, per exemple, Ramon de Sentmenat i de Mercader, va ser actor.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'etapa agr\u00e0ria \u00e9s una divisi\u00f3 de la hist\u00f2ria que compr\u00e8n des de la revoluci\u00f3 neol\u00edtica fins a la revoluci\u00f3 industrial. El seu nom ve perqu\u00e8 l'economia est\u00e0 basada en l'agricultura, el sector primari en general, amb un progressiu auge del comer\u00e7 d'excedents. \u00c9s el per\u00edode hist\u00f2ric m\u00e9s llarg. S'aplica tamb\u00e9 en l'actualitat a aquelles societats que no viuen en un estil de vida industrial, que coincideixen sovint amb les classes m\u00e9s pobres dels pa\u00efsos subdesenvolupats", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El sollevament del Nord del 1569, tamb\u00e9 conegut com la Revolta dels Comtes del Nord o la Rebel\u00b7li\u00f3 del Nord va ser un infructu\u00f3s intent de la noblesa cat\u00f2lica del nord d'Anglaterra per derrocar Elisabet I i substituir-la per Maria d'Esc\u00f2cia, de confessi\u00f3 cat\u00f2lica.\nQuan Elisabet I va succeir al tron de la seva germana Maria l'any 1558, l'ascensi\u00f3 va causar controv\u00e8rsia per la disputa de la legitimat del matrimoni dels seus pares (Enric VIII i Anna Bolena).\nEl sollevament del Nord cal contextualitzar-los en les guerres de religi\u00f3 europees de l'\u00e8poca moderna.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La hist\u00f2ria del paisatge \u00e9s l'estudi de la manera com la humanitat ha canviat l'aparen\u00e7a f\u00edsica del medi, tant present com pret\u00e8rit. Tamb\u00e9 ha rebut el nom d'arqueologia del paisatge.\nAl llarg del segle xx, ha esdevingut una \u00e0rea de coneixement diferenciada. Tanmateix, sovint resta molt lligada a altres disciplines, com poden \u00e9sser l'arqueologia, l'arquitectura, l'urbanisme, l'ecologia i la paleobot\u00e0nica, la hist\u00f2ria local o la geografia hist\u00f2rica. Des d'un punt de vista metodol\u00f2gic, com a complement dels treballs d'hist\u00f2ria del paisatge, \u00e9s molt important l'\u00fas de l'arqueologia intensiva, la utilitzaci\u00f3 dels mapes actuals i dels ortofotomapes o b\u00e9 la realitzaci\u00f3 de cartografia hist\u00f2rica. Tamb\u00e9 pot aportar molta informaci\u00f3 el coneixement i la interpretaci\u00f3 dels top\u00f2nims (treballs de topon\u00edmia).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La fam\u00edlia Del Carretto, d'origen aleramici, fou una nissaga senyorial d'It\u00e0lia dividida en diverses branques, que foren senyors feudals amb t\u00edtol de marqu\u00e8s, de la costa de Lig\u00faria de Ponent i del Piemont del sud o Baix Piemont. El fundador de la dinastia va ser Enric del Vasto, fill de Bonifaci del Vasto, senyor de l'oest de Lig\u00faria i del Piemont meridional. Encara que Enric sovint \u00e9s anomenat Enric I del Carretto, sembla que ell mateix mai hauria utilitzar aquest nom.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "V\u00e1clav Vladivoj Tomek (Hradec Kr\u00e1lov\u00e9, 31 de maig, 1818 - Praga, 12 de juny 1905), fou un historiador txec.\nVa estudiar el dret i hist\u00f2ria a Praga, i des de molt jove va col\u00b7laborar amb Palacky; el 1850 per intervenci\u00f3 del comte Lle\u00f3 de Thun, se li va atorgar la c\u00e0tedra d'hist\u00f2ria d'\u00c0ustria a la Universitat de Praga, que va conservar fins al 1888, any de la seva jubilaci\u00f3. Per tal d'ensenyar els m\u00e8todes d'ensenyament de la hist\u00f2ria a l'estranger, va visitar Par\u00eds, Berl\u00edn i Gotinguen, i va organitzar, a base d'aquestes experi\u00e8ncies, el seminari hist\u00f2ric a la Universitat de Praga. Pol\u00edticament va pert\u00e0nyer al partit conservador dels vells txecs, com a partidari del programa governamental.\nVa comen\u00e7ar la seva carrera cient\u00edfica com a autor d'excel\u00b7lents llibres de text, manuals d'hist\u00f2ria i importants tractats:\n\nManual de historia general (Praga, 1842);\nHistoria de Boh\u00e8mia (1843, ref\u00f3s en 1850, \u00faltima edici\u00f3 el 1898);\nKurze Geschichte Prags (Praga, 1844);\nBreu compendi de la historia de Praga (Praga, 1845, una amplificaci\u00f3 de l'obra precitada);\nHistoria de l'Imperi austr\u00edac (Praga, 1845/51), llibre que fou introdu\u00eft com a text oficial en les escoles de l'Estat;\nManual de la historia d'\u00c0ustria (1858, a base de les seves conferencies universit\u00e0ries;\nHistoria moderna de \u00c0ustria (Praga, 1888), a aquesta obra si refereix l'estudi Sobre el m\u00e8tode sincr\u00f2nic en la historia d'\u00c0ustria (Praga, 1854).La seva fama la va fonamentar amb Geschichte der Prager Universitat (1849) i una refosa m\u00e9s extensa de la mateixa obra, Hist\u00f2ria de la Universitat de Praga, en txec (Praga, 1849), d'\u00e0mplia concepci\u00f3, elaborada a base d'un estudi detingut de tota la hist\u00f2ria txeca.\nEl 1879 va publicar la monografia Jan \u017di\u017eka. L'obra vital de Tomek, que es pot comparar amb la Hist\u00f2ria del Regne de Boh\u00e8mia, de Franti\u0161ek Palack\u00fd, \u00e9s la Hist\u00f2ria de la ciutat de Praga, on descriu el desenvolupament hist\u00f2ric de la capital de Boh\u00e8mia fins al 1609, comprenent un total de 12 toms (1855-1901). El seu complement el formen les Bases de l'antiga topografia de Praga, en txec (3 t., 1866/75) i la publicaci\u00f3 cartogr\u00e0fica Mapes antics de Praga (Praga, 1892, contenint el pla de 1419 y els de 1200 i 1318). La Historia de Praga es verdaderament la de tota la naci\u00f3 txeca, en el seu aspecte social, cultural, econ\u00f2mic, administratiu i religi\u00f3s; una relaci\u00f3 estrictament objectiva i una col\u00b7lecci\u00f3 exemplar de basts materials hist\u00f2rics. Tamb\u00e9 es important el seu llibre de Mem\u00f2ries De la meva vida (2 t., Praga 1905/06).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els macropogons (Macropogones, \u039c\u03b1\u03ba\u03c1\u03bf\u03c0\u03ce\u03b3\u03c9\u03bd\u03b5\u03c2), que vol dir 'barbes llargues', fou en l'\u00e8poca cl\u00e0ssica un dels pobles del sud-oest del Caucas, no gaire lluny de la regi\u00f3 de Trebisonda. El seu nom grec probablement era un ex\u00f2nim i diferent del nom que es donaven a si mateixos.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista de tots els huracans atl\u00e0ntics de categoria 5 enregistrats, la posici\u00f3 m\u00e9s alta de la classificaci\u00f3 de l'escala d'intensitats dels cicl\u00f3 tropical anomenada escala d'huracans de Saffir-Simpson. Les tempestes de Categoria 5 s\u00f3n els huracans m\u00e9s catastr\u00f2fics que es poden formar, i es generen nom\u00e9s aproximadament una vegada cada tres anys de mitjana a l'Atl\u00e0ntic. Nom\u00e9s es va registrar durant les temporades de 1960, 1961, 2005 i 2007, m\u00e9s d'un hurac\u00e0 de Categoria 5 en una mateixa temporada; nom\u00e9s en la temporada de 2005 es generaren m\u00e9s de dos huracans de categoria 5, i nom\u00e9s la temporada de 2007 que recal\u00e0 m\u00e9s d'un hurac\u00e0 amb intensitat de categoria 5.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "En aquest nom japon\u00e8s, el cognom \u00e9s H\u014dj\u014d.H\u014dj\u014d Tokimasa (\u5317\u689d \u6642\u653f, H\u014dj\u014d Tokimasa?  1138-1215) fou el primer shikken (regent) H\u014dj\u014d del Kamakura bakufu i el cap del clan H\u014dj\u014d. Fou shikken des de la mort de Minamoto no Yoritomo en 1199 fins a la seua abdicaci\u00f3 en 1205.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Malgium fou una ciutat estat de Mesopot\u00e0mia que s'esmenta com a independent cap a la meitat del segle XVIII aC. Va ser ocupada per Babil\u00f2nia cap al 1759 aC.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "En una erupci\u00f3 vulcaniana, lava, tefra (bombes volc\u00e0niques, lapil\u00b7li i cendra) i diversos tipus de gasos s\u00f3n expulsats des de la cambra magm\u00e0tica d'un volc\u00e0. Mentre que moltes erupcions nom\u00e9s representen danys per a la zona immediatament ve\u00efna, les grans erupcions que tenen lloc al planeta poden produir impactes importants a nivell regional o \u00e0dhuc global, fins i tot poden afectar el clima o a esdeveniments d'extinci\u00f3 massiva. Les erupcions vulcanianes es poden caracteritzar en diversos tipus generals: erupcions explosives, ejeccions sobtades de roca i cendra, o erupcions efusives, alliberaments relativament tranquils de lava.Totes les erupcions que s'indiquen en aquest article han produ\u00eft almenys 1000 km3 de lava i tefra, en el cas de les erupcions explosives, aix\u00f2 correspon a un \u00edndex d'explosivitat volc\u00e0nica (o IEV) de 8. S\u00f3n almenys m\u00e9s de 1000 vegades m\u00e9s grans que l'erupci\u00f3 del mont Santa Helena el 1980 que nom\u00e9s alliber\u00e0 1 km3 de material, i almenys sis vegades m\u00e9s grans que l'erupci\u00f3 de 1815 del mont Tambora, l'erupci\u00f3 m\u00e9s gran de la hist\u00f2ria recent, que va produir 160 km3 de dip\u00f2sits volc\u00e0nics.\nProbablement durant la hist\u00f2ria del planeta s'han produ\u00eft nombroses erupcions de mides que excedeixen les indicades en aquestes llistes. Tanmateix, a causa de l'erosi\u00f3 i la tect\u00f2nica de plaques no n'ha quedat prou evid\u00e8ncia perqu\u00e8 els ge\u00f2legs puguin determinar-ne la magnitud. Fins i tot en el cas de les erupcions que s'indiquen en aquesta secci\u00f3 les estimacions dels volums expulsats tenen incerteses importants.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els funcionaris de l'antic Egipte apareixen esmentats com a tals per primera vegada durant la primera dinastia. Una gran part de la poblaci\u00f3 eg\u00edpcia descriu el seu c\u00e0rrec i funcions en la seva tomba i tamb\u00e9 s'esmenten els c\u00e0rrecs en diversos monuments i documents escrits. Els c\u00e0rrecs que es descriuen aqu\u00ed s\u00f3n principalment de car\u00e0cter pol\u00edtic, funcionariat administratiu, judicial i policial, graus militars i c\u00e0rrecs sacerdotals.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El progr\u00e9s \u00e9s una evoluci\u00f3 cap a estadis m\u00e9s perfectes, per tant en positiu, sovint oposant-se a involuci\u00f3 o decad\u00e8ncia. Se sol usar el terme en un sentit no material, \u00e9s a dir, una desc\u00e0rrega inform\u00e0tica pot progressar per exemple, en el sentit que avan\u00e7a, per\u00f2 usualment es reserva la paraula per parlar de canvis socials o ideol\u00f2gics.\nAquesta idea que la vida o la humanitat avancen suposa una determinada concepci\u00f3 del temps, per aix\u00f2 \u00e9s impossible en cultures que creuen que el temps \u00e9s c\u00edclic i a m\u00e9s a m\u00e9s implica optimisme i una visi\u00f3 teleol\u00f2gica (creure que tots els \u00e9ssers es van perfeccionant i igualment les comunitats a qu\u00e8 pertanyen). Per aix\u00f2 va sorgir amb la Il\u00b7lustraci\u00f3 i va consolidar-se al segle xix, amb els grans canvis t\u00e8cnics associats a la Revoluci\u00f3 Industrial.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Friedrich von Schiller (alemany: Johann Christoph Friedrich von Schiller)  (Marbach am Neckar i Marbach am Neckar, 10 de novembre de 1759 \u2013 Weimar, 9 de maig de 1805) fou un poeta, escriptor, fil\u00f2sof, historiador i professor alemany.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La fam\u00edlia Serbelloni (referenciada per certa historiografia amb la grafia de Sorbelloni) va ser una important fam\u00edlia patr\u00edcia milanesa d'origen catal\u00e0, (passant per Vimercate), que seria la branca principal de tres branques descendents d'una fam\u00edlia borgonyona amb tres branques tardanes (s.XIV-s.XV) (la Catalana, la Napolitana, i la Milanesa principal). Hi ha la incongru\u00e8ncia de que de la fam\u00edlia Cervell\u00f3 catalana hi ha refer\u00e8ncies del s.XI", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Zallara fou una regi\u00f3 de l'Imperi Hitita que podria correspondre a les regions d'Anat\u00f2lia posteriorment conegudes com a Pis\u00eddia, Lica\u00f2nia o Cil\u00edcia. Hi va combatre Labarnas I.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Balcans i parts d'aquesta zona se situen alternativament al Sud-est, Sud, est d'Europa i Centre d'Europa. La identitat diferenciada i la fragmentaci\u00f3 dels Balcans es deu en gran manera a la seva hist\u00f2ria comuna i sovint turbulenta en relaci\u00f3 amb segles de conquesta de l'Imperi Otom\u00e0 i a la seva geografia molt muntanyenca.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia dels Amals fou una nissaga governant dels ostrogots que deriv\u00e0 el seu nom de la paraula Amalungen \u00e9s a dir 'els incansables'.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Oms s\u00f3n una fam\u00edlia de constructors d'instruments de vent, del segle XVIII, a Barcelona. Pertanyien al gremi de torners i constructors d'instruments de Barcelona.\nEls primers Oms, Pere i Vict\u00f2ria van viure a la Pla\u00e7a Nova, de 1780 a 1790. En aquest domicili no hi va viure Anton Oms (major) durant el temps que li correspondria fer l'aprenentatge. Els fills d'aquest van viure al carrer de l\u0092\u2019Ensenyan\u00e7a.\nLa fam\u00edlia Oms van estar relacionats amb Louis Boisselot, apadrinat per Anton Oms (major) i Francisco Bernareggi, dos constructors d'instruments. Aquests constructors van poder accedir al gremi de torners gr\u00e0cies a l'apadrinament de Anton Oms. Cal dir que aquests dos personatges ja eren constructors experimentats.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Catherine Drew Gilpin Faust (18 de setembre de 1947) \u00e9s una historiadora americana, administradora d'universitat i la primera dona presidenta de la Universitat Harvard (Estats Units), essent tamb\u00e9 la primera presidenta de Harvard des de 1672 que no \u00e9s llicenciada per Harvard.\nAnteriorment, havia estat degana de l'Institut Radcliffe d'Estudis Advan\u00e7ats.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Andeca o Odiacca va ser rei dels sueus de l'any 584 al 585. Va pujar al tron despr\u00e9s d'al\u00e7ar-se contra el seu cunyat i aleshores rei Eboric. Per tal d'obtenir certa legitimitat es va casar amb l'esposa del rei Mir\u00f3, Siseguntia. Hom creu que el seu al\u00e7ament \u00e9s una reacci\u00f3 contra els pactes de vassallatge fets per Mir\u00f3 i Eboric amb el rei visigot Leovigild. Aquest rei va envair el 585 el Regne dels sueus i va deposar Andeca. Posteriorment el va tonsurar, impedint que pogu\u00e9s exercir la reialesa, i el va tancar a Pax Iulia (Beja). Tot i que podria esser considerat l'\u00faltim rei sueu, el mateix any 585, un cop Leovigild havia abandonat la Gallaecia els sueus s'al\u00e7aren novament i nomenaren un nou rei, Malaric.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Milan Nedi\u0107 (en serbi: \u041c\u0438\u043b\u0430\u043d \u041d\u0435\u0434\u0438\u045b) (2 de setembre de 1877-4 de febrer de 1946) va ser un pol\u00edtic i militar serbi, cap de l'Estat Major de l'ex\u00e8rcit iugoslau, Ministre de Guerra del Govern del Regne de Iugosl\u00e0via i Primer Ministre del Govern de Salvaci\u00f3 Nacional establert pels nazis a S\u00e8rbia durant la Segona Guerra Mundial. Despr\u00e9s de la guerra, va ser empresonat per les autoritats de la Iugosl\u00e0via comunista, per\u00edode durant el qual es va su\u00efcidar.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Guilar\u00e0 o Gu\u00edlara (finals del segle x - Barcelona, ~959) fou bisbe de Barcelona des d'abans del 937 a despr\u00e9s del 951.\n\nLa primera refer\u00e8ncia que hom t\u00e9 de Guilar\u00e0 com a bisbe de Barcelona \u00e9s indirecta, en una escriptura del 937 de donaci\u00f3 del comte Sunyer I al Monestir de Sant Pere de Rodes, d'unes possessions al comtat de Girona que li havien provingut del bisbe barcelon\u00ed Guilar\u00e0.\nM\u00e9s endavant, el 944, Guilar\u00e0 va rebre unes rendes marineres de Tortosa, de part del comte Sunyer i la seva esposa Riquilda de Tolosa, per a construir una Canongia on viurien els canonges de la seu.\nPer\u00f2 una de les actuacions amb m\u00e9s transcend\u00e8ncia del bisbe Guilar\u00e0 fou la cessi\u00f3 dels habitacles, a inst\u00e0ncies dels mateixos comtes Sunyer i Riquilda, per a la casa de religioses que posteriorment esdevindria el Monestir de Sant Pere de les Puel\u00b7les. Els comtes dotaren el monestir i en feren construir l'esgl\u00e9sia que consagr\u00e0 el bisbe Guilar\u00e0 el 16 de juny de 945.\nEncara hi ha not\u00edcia posterior del bisbe en relaci\u00f3 a la seva intervenci\u00f3 en la recuperaci\u00f3 del castell d'Ol\u00e8rdola el 950, de mans dels musulmans. Per aquesta ra\u00f3, el castell i el terme d'Ol\u00e8rdola van passar a la jurisdicci\u00f3 de la seu episcopal de Barcelona.\nNo se sap ben del cert quant m\u00e9s va durar el seu mandat ni qui va \u00e9sser el seu successor immediat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Decolonialitat o decolonialisme \u00e9s un terme impulsat principalment per un moviment emergent de l'Am\u00e8rica Llatina que se centra en la comprensi\u00f3 de la modernitat en el context d'una forma de teoria cr\u00edtica aplicada als estudis \u00e8tnics. En ess\u00e8ncia, es tracta d'una cr\u00edtica a la universalitat percebuda del coneixement occidental i la superioritat de la cultura occidental. Les perspectives decolonials veuen aquesta hegemonia com la base de l'imperialisme occidental. El semi\u00f2leg argent\u00ed Walter Mignolo, explica que el concepte consisteix en \u00abopcions anal\u00edtiques i pr\u00e0ctiques que s'enfronten i es desvinculen de la [...] matriu colonial del poder\u00bb. Altres autors com Alejandro Vallega tamb\u00e9 es refereixen al concepte com una mena de \u00abpensament en l'exterioritat radical\u00bb. La fil\u00f2sofa franco-algeriana Seloua Luste Boulbina, en una entrevista, recalca com \u00abla colonialitat perdura en el privilegi de certes formes de coneixement i el ref\u00fas o silenciament d'altres\u00bb.Decolonialitat s'ha barrejat habitualment amb altres nocions com ara la descolonitzaci\u00f3, el postcolonialisme o fins i tot amb la postmodernitat. Val a dir, per\u00f2, que els te\u00f2rics que avalen la decolonialitat se'n distingeixen clarament. An\u00edbal Quijano, soci\u00f2leg i te\u00f2ric pol\u00edtic peru\u00e0, apunta com la descolonitzaci\u00f3 no ha eliminat la colonialitat, simplement n'ha transformat la seva forma externa.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La fam\u00edlia Krupp \u00e9s una important dinastia alemanya de 400 anys d'antiguitat. Provenen d'Essen, i han esdevingut famosos per la seva producci\u00f3 d'acer i per la seva fabricaci\u00f3 de munici\u00f3 i armaments usats en la Segona Guerra Mundial amb treballadors esclavitzats sota el r\u00e8gim nazi. El negoci familiar que s'anomena Friedrich Krupp AG, va ser la primera companyia d'Europa al principi del segle xix. El 1999 es va fusionar amb Thyssen AG per formar el gran conglomerat industrial ThyssenKrupp AG", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els tagarins (de l'\u00e0rab \u1e6da\u1e21r\u012b, que vol dir fronterer) s\u00f3n els moriscos que vivien entre els segles xiii i XVI a la Corona d'Arag\u00f3, especialment al Pa\u00eds Valenci\u00e0, per\u00f2 que van ser criats per cristians, parlaven el catal\u00e0 com a llengua pr\u00f2pia i feien vida quotidiana entre cristians. Per tant, era dif\u00edcil de distingir dels moriscos, tret del fet que visqueren a una moreria. A Catalunya, en canvi, els tagarins eren els musulmans originaris de la Catalunya Nova i del Pa\u00eds Valenci\u00e0 que es distingien per ser catalanoparlants.\nEl fet de ser criats per cristians implica que s\u00f3n de fam\u00edlia andalusina d'elit que haurien rebut ensenyament de mestres cristians en coneixements vinculats amb els regnes hisp\u00e0nics cat\u00f2lics (roman\u00edstica, cultura cl\u00e0ssica, filosofia, hist\u00f2ria, dret rom\u00e0, etc.) necessaris per a exercir un futur c\u00e0rrec, ja en l'adultesa, de funcionaris de l'Estat andalus\u00ed, o b\u00e9 per esdevindre rais, sayyid o emir. Tamb\u00e9 per tenir mare cristiana (andalusina o no), tot i ser el pare un musulm\u00e0 de renom important. Alguns dels tagarins m\u00e9s coneguts s\u00f3n Al-Azraq i Zayyan ibn Mardanix, que van esdevenir l\u00edders dels andalusins en diferents circumst\u00e0ncies.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Sant Salvador de la Vedella era un poble del terme municipal de Cercs (Bergued\u00e0) que qued\u00e0 submergit en construir-se l'embassament de la Baells entre els anys 1970 i 1974. L'\u00fanic element que encara es conserva \u00e9s l'antic monestir i esgl\u00e9sia del segle xii de Sant Salvador de la Vedella, situat en un petit tur\u00f3 que sobresurt del nivell de les aig\u00fces del pant\u00e0.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Jaume Vicens i Vives (Girona, 6 de juny del 1910 - Li\u00f3, 28 de juny del 1960) fou un historiador, escriptor, catedr\u00e0tic i editor catal\u00e0.\nVicens Vives va ser un intel\u00b7lectual inquiet i viatger amb contactes arreu, amb el catalanisme interior i amb l'exterior, amb Josep Pla i amb Josep Tarradellas. Sense ser af\u00ed a l'Opus Dei tenia amistat amb alguns dels principals intel\u00b7lectuals que l'integraven, i el seu nom va arribar a sonar per a ocupar algun c\u00e0rrec de responsabilitat a Madrid. \u00abEra un home important\u00bb, sentencia el membre de l'IEC, Antoni Simon i Tarr\u00e9s. Gr\u00e0cies a aix\u00f2, Vives va aconseguir tirar endavant la historiografia contempor\u00e0nia.La seva obra d'investigaci\u00f3 sobre la hist\u00f2ria del segle xv a la Corona d'Arag\u00f3 i sobre la figura de Ferran II \u00e9s considerada de refer\u00e8ncia obligada.Va arribar a la pol\u00edtica a trav\u00e9s de la hist\u00f2ria, on va trobar l'explicaci\u00f3 del seu present. Segons Pla, era \"potser l'intel\u00b7lectual que se'n f\u00e9u una idea m\u00e9s completa i directa\".En paraules de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, \"Vicens tenia la idea d'una Espanya oberta, moderna, esponjosa, capa\u00e7 de sumar voluntats i d'acceptar un intervencionisme de Catalunya a Espanya. Tot amb la voluntat que Espanya an\u00e9s endavant i s'evitessin nous episodis traum\u00e0tics\".El seu fort pragmatisme i una visi\u00f3 integradora li varen permetre accedir a figures de diferents ideologies i ser un \"home-pont\" entre sensibilitats catalanistes i el r\u00e8gim franquista. Aquesta visi\u00f3 integradora explica els missatges de condol de personatges tan diversos com Joan de Borb\u00f3, Josep Tarradellas o el comit\u00e8 de Barcelona del prohibit PSUC.La seva mort va tallar de sobte una traject\u00f2ria pol\u00edtica que hauria jugat un rol transcendental a la transici\u00f3 democr\u00e0tica espanyola optant fins i tot a ser president de la Generalitat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Matar\u00f3 \u00e9s el llinatge d'una fam\u00edlia notarial de Llucmajor, Mallorca, documentada des del segle xv al XVIII. Els fons notarials dels Matar\u00f3 formen un conjunt de m\u00e9s de 200 protocols, sovint dif\u00edcils d'atribuir a un membre concret de la fam\u00edlia, i que s\u00f3n fonamentals per a l'estudi de Llucmajor i de la seva comarca. El segle xv hi destacaren els notaris Nicolau Matar\u00f3, Blai Matar\u00f3, Miquel Matar\u00f3 i Tom\u00e0s Matar\u00f3.La casa pairal dels Matar\u00f3 era a Llucmajor i confrontava amb la pla\u00e7a de la vila, el carrer de Nostra Senyora de la Mamella, el campanar i el fossar (actualment placeta de can Matar\u00f3). El 1539, el notari Tom\u00e0s Matar\u00f3 la lleg\u00e0 al seu fill, Miquel Matar\u00f3, del qual pass\u00e0 a Nicolau Matar\u00f3, Menor. Aquest hi tenia celler, biblioteca i un arxiu, on figuraven els protocols i notes dels notaris Estrany Bonet, Guillem Cardell, Joan Mart\u00ed, Miquel Matar\u00f3, Tom\u00e0s Matar\u00f3, Joan Puig, Benet Tom\u00e0s i Miquel Tom\u00e0s. Feu una notable fortuna i adquir\u00ed moltes propietats a Llucmajor. Dins la vila, era propietari d'una altra casa al carrer de l'Esglesieta. Els seus b\u00e9ns foren inventariats (1576) pel notari Antoni Socies.El segle xvii, exerciren el notariat Pere Antoni Matar\u00f3 i Joanot Matar\u00f3, Menor, (\u20201638), que acced\u00ed al notariat a Palma, on exerc\u00ed. Tenia la casa al carrer de les Monges de Consolaci\u00f3. Hi reun\u00ed un arxiu amb els fons dels notaris Antoni Jaume Bosca, Jaume Bosca, Gaspar Esteve i Miquel Matar\u00f3. El segle xviii, destac\u00e0 el notari Pere Antoni Matar\u00f3.A principis del segle xx, durant la Restauraci\u00f3 borb\u00f2nica, membres de la fam\u00edlia ocuparen c\u00e0rrecs pol\u00edtics destacats en el Partit Conservador. Aix\u00ed foren batles els germans Pere Antoni Matar\u00f3 Monserrat (1917-20) i Miquel Matar\u00f3 Monserrat (1920-23 i 1924-30). Tamb\u00e9 n'ocuparen durant el per\u00edode democr\u00e0tic. Aix\u00ed fou Conseller de Comer\u00e7 i Ind\u00fastria (1983-91), diputat (1983-91 i 1999-11) i batle de Llucmajor (1991-99) Gaspar Oliver Mut (1952) del Partit Popular, casat amb una neta de Miquel Matar\u00f3; i Lluc Tom\u00e0s Munar (1948) batle de Llucmajor (1999-08), tamb\u00e9 del Partit Popular, i casat amb una neta de Pere Antoni Matar\u00f3.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La microhist\u00f2ria \u00e9s una branca dins de l'estudi de la hist\u00f2ria. Iniciada als anys setanta, t\u00e9 com a finalitat la investigaci\u00f3 del passat en una escala molt petita. El tipus m\u00e9s com\u00fa de microhist\u00f2ria \u00e9s l'estudi d'un poblet o una vila. Altres camps comuns inclouen documentar-se sobre persones importants en l'\u00e0mbit local, o analitzar un sol quadre. Ja que les arrels dels esdeveniments m\u00e9s importants estan basades en les accions dels ciutadans, aquests estudis solen tenir enormes ramificacions. La microhist\u00f2ria \u00e9s una component important en la \"nova hist\u00f2ria\" que ha aparegut des dels anys seixanta. Se sol compaginar amb les ci\u00e8ncies socials, com l'antropologia i la sociologia.\nAquesta ci\u00e8ncia no s'ha de confondre amb la pr\u00e0ctica comuna en alguns historiadors aficionats d'investigar sobre la hist\u00f2ria del poble personal o l'esgl\u00e9sia. D'altra banda i malgrat partir de documents o conjunt de documents molt concrets, tampoc no se la pot oposar sempre a la macrohist\u00f2ria o macrofilosofia, ja que sovint les seves an\u00e0lisis tenen implicacions culturals de gran abast, com sovint destaquen en les seves obres Carlo Ginzburg o Robert Darnton.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Siam era un regne al centre del sud-est asi\u00e0tic, que comprenia els territoris del que avui \u00e9s Tail\u00e0ndia, Cambodja i Laos. Segons diverses fonts la capital del Regne de Siam va ser Ayutthaya des del segle xvi fins al segle xviii. Bangkok, la nova capital, va ser anomenada posteriorment Siam. Entre el 24 i el 27 juny del 1932, el govern de Siam va canviar oficialment el nom del pa\u00eds a Tail\u00e0ndia. Suposadament la gent no local hauria anomenat Siam al que era el Regne d'Ayutthaya, quan els habitants locals ja s'identificaven a si mateixos com a tais. Fonts xineses tamb\u00e9 en diuen Xian, o Luo Xian Guo.\nViccionari", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista d'incidents produ\u00efts recentment per parlar en catal\u00e0 en territoris on aquesta llengua \u00e9s oficial (Catalunya, Principat d'Andorra, Pa\u00eds Valenci\u00e0 i Illes Balears).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Pierre Bonnassie, nascut a Rinhac (\u00d2lt) (Fran\u00e7a) el 24 de novembre de 1932, i mort a Tolosa de Llenguadoc el 14 de mar\u00e7 de 2005, fou un historiador professor de la Universitat de Tolosa Le Mirail, dedicat a l'estudi de la Catalunya Medieval.\nDespr\u00e9s del seu estudi sobre l'organitzaci\u00f3 del treball a Barcelona a finals del segle xv, publicat entre 1954 i 1955, es dedic\u00e0 a l'estudi del per\u00edode alto-medieval. Els seus estudis l'han dut a reconsiderar la interpretaci\u00f3 de la hist\u00f2ria de l'Europa mediterr\u00e0nia del segle xi i de cent\u00faries anteriors, com ho manifest\u00e0 en la seva aportaci\u00f3 al col\u00b7loqui de Roma sobre estructures feudals i feudalisme al m\u00f3n mediterrani des del segle x fins al segle xiii, titulada Du Rh\u00f4ne \u00e0 la Galice : gen\u00e8se et modalit\u00e9s du r\u00e9gime f\u00e9odal (1978).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Maogamalcha  fou una fortalesa de Mesopot\u00e0mia propera a Ctesifont que fou atacada i conquerida per Juli\u00e0 l'Ap\u00f2stata. L'esmenta Z\u00f2sim. Estava fortificada i ben defensada.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els baby boomers, sovint coneguts simplement com a boomers, abasta el grup demogr\u00e0fic posterior a la 'generaci\u00f3 silenciosa' i anterior a la 'generaci\u00f3 X'. La generaci\u00f3 es defineix generalment com a persones nascudes del 1946 al 1964, durant el baby boom posterior a la Segona Guerra Mundial, conseq\u00fc\u00e8ncia de l'augment de la natalitat en aquest per\u00edode. El terme s'utilitza especialment a Europa i a als Estats Units, i tamb\u00e9 en altres llocs, per\u00f2 les dates, el context demogr\u00e0fic i els identificadors culturals poden variar. Els individus del baby boom s\u00f3n sovint els pares dels individus de finals de la 'generaci\u00f3 X' i tamb\u00e9 de la 'generaci\u00f3 Y' o 'millennials'.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia de Nayaks de Madurai (en t\u00e0mil \u0bae\u0ba4\u0bc1\u0bb0\u0bc8 \u0ba8\u0bbe\u0baf\u0b95\u0bcd\u0b95\u0bb0\u0bcd\u0b95\u0bb3\u0bcd) fou una nissaga de nayaks o nayakars del sud de l'\u00cdndia al modern estat de Tamil Nadu que van regir un regne amb capital a Madura o Madurai (modernament Madurai) per\u00f2 durant una part de la seva exist\u00e8ncia, i sobretot al final, la capital fou Trichinopoly (Tiruchirappal\u00b7li). Els seus reis portaven el t\u00edtol de naik o nayak. Inicialment foren virreis del gran rei de Vijayanagar, i despr\u00e9s van esdevenir independents.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El regne de Hia fou fundat al segle IV al Shensi pel clan xiongnu dels ho-lien. El 426 una expedici\u00f3 de la dinastia Wei contra els juanjuan va arribar al regne i el 427 van sorprendre la capital Tong-wan (prop de Pao-ngan) al nord de Shensi, i la van ocupar. Els ho-lien van quedar destru\u00efts el 431 i el regne annexionat a Wei.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Crist\u00f2fol Lled\u00f3 (Barcelona, 1632 \u2013 1692) fou conseller en cap del Consell de Cent de la Ciutat durant tres mandats: el 1678, el 1683 i el 1687.\nCrist\u00f2fol Lled\u00f3 provenia d'una fam\u00edlia de mercaders de Barcelona. Malgrat aix\u00f2, va anar escalant posici\u00f3 social en accedir a la carrera militar i participar en els permanents conflictes b\u00e8l\u00b7lics de la segona meitat del segle xvii. El 1643 va participar en l'ajuda a Girona enviada per la ciutat de Barcelona i hi ascend\u00ed a capit\u00e0 d'infanteria. El seu darrer ascens va \u00e9sser al c\u00e0rrec de mestre del camp d'infanteria amb pla\u00e7a al costat del capit\u00e0 general.\nEl 1678 fou elegit conseller en cap de Barcelona per primer cop, dirigint la defensa de la ciutat contra els vaixells de guerra francesos que l'atacaren. Torn\u00e0 a ser escollit el 1683.\nEl seu tercer mandat, el 1687, va coincidir amb l'esclat de la Revolta dels Barretines, en la que va fer costat al virrei Legan\u00e9s, a difer\u00e8ncia de la Generalitat que va prendre partit pels pagesos.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Il\u00b7lustre fou un antic t\u00edtol i un tractament personal modern.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els kiptxaks foren una de les set tribus dels turcs kamik i despr\u00e9s una confederaci\u00f3 de tribus. El nom podria derivar de l'antic turc kib\u010dak (desgraciat) o del sagai kip\u010dak (col\u00e8ric); els kiptxaks s'haurien separat dels kimaks i s'haurien dirigit a terres al nord del petxenegs. Sembla que progressivament els kimaks i els kiptxaks es van separar, per\u00f2 conservaven la mateixa llengua. Al segle xi van avan\u00e7ar de nord cap a sud, expulsant a les tribus oghuz cap a Iran i Anat\u00f2lia, i es van apoderar de diverses regions. Apareixen en alguns moments com a ve\u00efns i vassalls del khwarizmshah. El 1120 apareixen aliats als georgians. Sota la seva direcci\u00f3 es va formar una confederaci\u00f3 de tribus. La tribu dominant dels kiptxaks eren els kumans, coneguts a Europa com cumans i a R\u00fassia com a polovtzi (polovtesos) i foren identificats com el conjunt de la confederaci\u00f3 kiptxak quan nom\u00e9s n'eren una part.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Lucien Febvre (Nancy, 22 de juliol de 1878 - Saint-Amour, Jura, 26 de setembre de 1956) va ser un dels m\u00e9s importants historiadors francesos, fundador amb Marc Bloch de l'escola dels Annales.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Vaspurakan (armeni: \u054e\u0561\u057d\u057a\u0578\u0582\u0580\u0561\u056f\u0561\u0576, Vaspurakan, que vol dir 'terra noble' o 'terra de pr\u00ednceps') fou la primera prov\u00edncia i la m\u00e9s important del Regne d'Arm\u00e8nia. a l'edat mitjana esdevingu\u00e9 un regne independent centrat al Llac Van. La regi\u00f3, que avui en dia es reparteix entre l'est de Turquia i el nord-oest de l'Iran, es considera el bressol de la civilitzaci\u00f3 arm\u00e8nia. El 1021, el rei de Vaspurakan, Senekerim-Joan Artsrun\u00ed, veient-se incapa\u00e7 de mantenir a ratlla els seus ve\u00efns musulmans, ced\u00ed el seu regne a l'emperador rom\u00e0 d'Orient Basili II a canvi d'extenses terres i el c\u00e0rrec de governador del tema de Sebaste. En un primer moment, Basili II deix\u00e0 la nova prov\u00edncia en mans de Basili Argir, per\u00f2 ben aviat l'hagu\u00e9 de substituir per la seva incompet\u00e8ncia. El protospatari Nic\u00e8for Comn\u00e8 fou elegit per succeir a Basili Argir com a governador (estrateg o catep\u00e0) i r\u00e0pidament impos\u00e0 l'autoritat romana d'Orient al territori.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La nissaga Bur\u00e9s varen ser uns empresaris t\u00e8xtils d'origen manres\u00e0 que iniciaren les seves activitats a Sant Joan de Vilatorrada el 1862 fins a la liquidaci\u00f3 de la societat el 1992, cinc generacions m\u00e9s tard.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Llista de conflictes armats, algunes batalles i guerres seleccionades, al llarg de la hist\u00f2ria occidental, ordenades cronol\u00f2gicament i separades per \u00e8poques. A la societat occidental actual s'empre l'expressi\u00f3 \u00abconflicte armat\u00bb com a eufemisme pol\u00edtic per a evitar l'\u00fas de la paraula \u00abguerra\u00bb. T\u00e8cnicament, es defineix com a qualsevol enfrontament protagonitzat per grups humans de diferent \u00edndole que, utilitzant armes o altres mitjans de destrucci\u00f3, provoquen m\u00e9s de cent v\u00edctimes en un any.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aquesta p\u00e0gina fa refer\u00e8ncia a aquelles guerres en qu\u00e8 s'ha vist involucrada Azerbaidjan durant la seva primera independ\u00e8ncia entre 1918-1920 i la seva segona independ\u00e8ncia des de 1991.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'Arc de Triomf de Palmira fou un antic arc de l'\u00c8poca romana, d'uns 2.000 anys d'antiguitat, situat a la part arqueol\u00f2gica de la ciutat de Palmira, a S\u00edria.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Miquel Tarradell i Mateu (Barcelona, 1920-1995) va ser un arque\u00f2leg i prehistoriador. Obtingu\u00e9 el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1977. Es va especialitzar en el m\u00f3n ib\u00e8ric.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Manfredi foren una fam\u00edlia de Faenza que va exercir la senyoria a la ciutat per dos segles. El seu origen fou un ciutad\u00e0 de Faenza anomenat Guiu (Guido) que fou el pare de Manfred, patrici i ciutad\u00e0, mort vers el 1050 i pare de Guiu Manfredi, patrici de la ciutat mort el 1099. Guiu Manfredi fou el pare de Guiu (mort el 1127), Alberic (cap dels gibel\u00b7lins de la Romanya, mort en la batalla de Santa Lucia el 17 de juny de 1145) i Enric (clergue mort passat el 1100).\nAlberic fou el pare de Guiu (mort despr\u00e9s del 1174), patrici i sacerdot, can\u00f2nic de la catedral de Faena vers el 1170, que va hostatjar l'emperador Frederic I Barba-roja, i d'Enric (mort vers 1192), patrici i ambaixador del com\u00fa de Faenza davant l'emperador Frederic Barba-roja el 1167, que fou c\u00f2nsol del com\u00fa el 1185.\nEnric fou el pare d'Alberic, podest\u00e0 de Faenza el [1211]; de Manfred, patrici; d'Ugol\u00ed, comte palat\u00ed del Sacre Imperi el 1192; i d'Alberget, patrici.\nAlberic el podest\u00e0 fou el pare d'Enric anomenat Calzaro, patrici de la ciutat mort en un combat menor contra la facci\u00f3 dels Accarisi de Faenza el 1257; d'Alberget\u00ed (Alberghettino), senyor de Brisighella, Quarneto i Baccagnano, un dels principals caps g\u00fcelfs de la Romanya (mort a Imola el 23 d'abril de 1275); d'Ugol\u00ed Manfredi, patrici; i probablement de Fra Manfred, Cavaller de l'orde de Santa Maria Gloriosa Mare de D\u00e9u, mort el 1270.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Georges Duby (Par\u00eds, 7 d'octubre de 1919 \u2013 Ais de Proven\u00e7a, 3 de desembre de 1996) fou un historiador franc\u00e8s especialitzat en l'edat mitjana, enquadrat en l'anomenada tercera generaci\u00f3 de l'Escola dels Annales.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Maglemosi\u00e0 \u00e9s una cultura del mesol\u00edtic provinent de l'oest de Sj\u00e6lland, l'illa m\u00e9s grossa de Dinamarca. La seva cronologia va des del 6.800 al 5000 aC, s'han trobat assentaments humans d'aquest per\u00edode establerts en zones pantanoses. La poblaci\u00f3 estava b\u00e0sicament formada per pastors i ca\u00e7adors que disposaven d'una ind\u00fastria l\u00edtica, b\u00e0sicament micr\u00f2lits, usualment de s\u00edlex. Tamb\u00e9 realitzaven diferents instruments amb ossos com per exemple arpons, hams o destrals.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Comtat de G\u00fcell \u00e9s un t\u00edtol nobiliari concedit el 1908 pel rei Alfons XIII a l'empresari catal\u00e0 Eusebi G\u00fcell i Bacigalupi. El 1911 va concedir als seus fills Claudi G\u00fcell i L\u00f3pez i Santiago G\u00fcell i L\u00f3pez el vescomtat i la baronia de G\u00fcell, respectivament. El t\u00edtol va ser rehabilitat en 1965, per Juan Mar\u00eda Gerardo G\u00fcell i Martos, fill del segon comte de G\u00fcell, convertint-se aix\u00ed en el III comte de G\u00fcell. La fam\u00edlia G\u00fcell \u00e9s origin\u00e0ria de Torredembarra i est\u00e0 documentada des del 1558.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La tesi del port de Pals \u00e9s la hip\u00f2tesi que investigadors i historiadors catalans defensen en contra de la hist\u00f2ria majorit\u00e0riament acceptada, afirmant que Crist\u00f2fol Colom, en el seu primer viatge, no va sortir de Palos de la Frontera, sin\u00f3 de l'antic port de Pals de l'Empord\u00e0, avui desaparegut. La tesi ha estat rebutjada per alguns historiadors del Centre d'Estudis Colombins.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El segle LI aC compr\u00e8n els anys inclosos entre el 5100 aC i el 5001 aC.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els bat\u00edades (dinastia bat\u00edada) era una dinastia de Cirene que va regnar des del 631 aC al 450 aC. Va tenir vuit reis a m\u00e9s d'un usurpador de la fam\u00edlia reial i un des\u00e8 rei (el darrer) que va exercir breument fora de la ciutat fins a la seva mort. Segons Her\u00f2dot, va prendre el nom del seu primer rei Batos I, que va fundar la ciutat de Cirene.Els reis bat\u00edades de Cirenaica van ser:\n\nBatos I\nArcesilau I\nBatos II Eudam\u00f3\nArcesilau II el cruel\nBatos III\nArcesilau III\nBatos IV el bell\nArcesilau IVL'usurpador portava per nom Learcos, probablement germ\u00e0 d'Arcesilau II, que es va proclamar breument rei entre aquest i Batos III.\nUn descendent fam\u00f3s dels bat\u00edades va ser l'escriptor i poeta Cal\u00b7l\u00edmac de Cirene.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Mentesa dels b\u00e0stuls (Mentesa Bastia) fou una ciutat estat dels b\u00e0stuls a la B\u00e8tica. Plini l'esmenta com Mentesani, qui et Bastuli per distingir-la de la Mentesa dels oretans.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Op\u00e9ration Lune (operaci\u00f3 lluna en catal\u00e0) i en angl\u00e8s Dark Side of the Moon (el costat fosc de la lluna, en catal\u00e0) va ser un fals documental o documental-ficci\u00f3 del canal televisiu franc\u00e8s Arte France, rodat l'any 2002, amb una duraci\u00f3 de 52 minuts i dirigit pel director francotunisi\u00e0 William Karel. En el documental s'especula amb la possibilitat que l'arribada de l'home a la Lluna per part de l'Apollo 11 fos un engany monumental encarregat pel llavors president Richard Nixon, i que les imatges del succ\u00e9s van ser rodades en un estudi per Stanley Kubrick, qui llavors estava rodant tamb\u00e9 2001: una odissea de l'espai.Per donar credibilitat, el director Karel va incloure entrevistes amb els secretaris de Defensa i Estat Donald Rumsfeld i Henry Kissinger, el llavors director de la CIA Richard Helms, l'astronauta Buzz Aldrin, Alexander Haig i la mateixa v\u00eddua del director, Christiane Kubrick. No obstant, aquestes entrevistes foren tretes de context i es varen fer preguntes vagues (als entrevistats se'ls deia que el documental era sobre l'Esc\u00e0ndol Watergate). Al final del documental s'aclareix que tot va ser una broma i es veuen les \"preses falses\" en les que mostren rient als participants. Tamb\u00e9 va contribuir-hi el fet d'estar rodat i em\u00e8s en un canal especialitzat en documentals com Arte.\nCom a picada d'ullet als seguidors de Kubrick, alguns personatges tenien noms de personatges de films d'aquest director, com Dimitri Muffley, suma dels dos noms dels presidents rus i estatunidenc a Doctor Strangelove, David Bowman, de 2001: una odissea de l'espai, Jack Torrance de The Shining; a part de dos refer\u00e8ncies a personatges de Perseguit per la mort de Hitchcok, Eve Kendall i George Kaplan, i una altra a L'home que sabia massa (Ambrose Chapel). Un altre personatge s'anomenava W.A. Koenigsberg, una \"construcci\u00f3\" entre les inicials de Woody Allen (W.A.) i el seu nom real Allen Stewart Koenigsberg.\nLa primera emissi\u00f3 d'aquest fals documental fou l'1 d'abril de 2004, el dia dels innocents a Fran\u00e7a. Tamb\u00e9 ha sigut em\u00e8s en altre pa\u00efsos en el dia dels innocents local.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Temehu \u00e9s el nom d'una de les dues tribus en qu\u00e8 estaven dividits els libis cap al 2000 aC. At\u00e8s el costum d'ornar-se el cap amb plomes d'estru\u00e7, hom s'ha aventurat a identificar-los amb els nasamons de les fonts grecoromanes.El 1962 aC va fer una expedici\u00f3 contra ells el fara\u00f3 d'Egipte Amenemhet I.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Mar\u00eda Dolores G\u00f3mez Molleda (Colmenar Viejo, 15 de setembre de 1922 - Salamanca, 10 d'octubre de 2017) va ser una historiadora espanyola, especialitzada en l'estudi de l'Espanya contempor\u00e0nia. Va ser catedr\u00e0tica de la Universitat de Salamanca.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La genealogia de la dinastia de Bragan\u00e7a de Portugal \u00e9s la seg\u00fcent:\n\nJoan I (1357-1433), rei de Portugal (Dinastia Av\u00eds)\n& Agn\u00e8s Pires\n\u2502\n\u2514\u2500>Alfons I (1377-1461), duc de Bragan\u00e7a\nX 1) Beatriu Perei ra de Alvim (Barcelos) (+1420)\nX 2) Constan\u00e7a de Noronha (Gij\u00f3n) (+1480) sp\n\u2502\n\u251c1>Alfons de Bragan\u00e7a (1400-1460), 4t comte d'Our\u00e9m, primer marqu\u00e8s de Valen\u00e7a\n\u2502 & Brites de Sousa\n\u2502 \u2502\n\u2502 \u2514\u2500>descend\u00e8ncia : els de Portugal, comtes de Vimioso\n\u2502\n\u251c1>Isabel (1402-1465)\n\u2502 X Joan, infant de Portugal (1400-1442), tercer conestable de Portugal (el seu oncle)\n\u2502\n\u25141>Ferran I (1403-1478), duc de Bragan\u00e7a \nX Joana de Castro (+1479)\n\u2502\n\u251c\u2500>Ferran II (1430-1483), duc de Bragan\u00e7a \n\u2502 X Isabel de Portugal (1459-1521)\n\u2502 \u2502\n\u2502 \u251c\u2500>Felip (1475-1483), duc de Guimar\u00e3es\n\u2502 \u2502\n\u2502 \u251c\u2500>Jaume I (1479-1532), duc de Bragan\u00e7a \n\u2502 \u2502 X 1) Eleonor de Mendo\u00e7a (Medina Sidonia) (+ 1512) \n\u2502 \u2502 X 2) Joana de Mendo\u00e7a (+1580) \n\u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u251c1>Teodosi I (abans de 1512-1563), duc de Bragan\u00e7a \n\u2502 \u2502 \u2502 X 1) Isabel de Lancaster (Bragan\u00e7a ) (1514-1558)\n\u2502 \u2502 \u2502 X 2) Beatriu de Lancaster (Coimbra-Aveiro)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u25141>Joan I (abans de 1547-1583), duc de Bragan\u00e7a \n\u2502 \u2502 \u2502 x Catherine, infanta del Portugal (1540-1614)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u251c\u2500>Teodosi II (1568-1630), duc de Bragan\u00e7a \n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X Anna de Velasco (Frias) (morta el 1607)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2514\u2500>Joan IV (1604-1656), duc de Bragan\u00e7a (Joan II), despr\u00e9s rei de Portugal\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X Llu\u00efsa de Guzm\u00e1n (Medina Sidonia), reina regent\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251c\u2500>Teodosi III (1634-1653), primer pr\u00edncep del Brasil, duc de Bragan\u00e7a \n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251c\u2500>Caterina, infanta del Portugal (1638-1705)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X Carles II d'Anglaterra (1630-1685)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251c\u2500>Alfons VI (1643-1683), rei de Portugal\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X Maria-Francesca-Elisabet de Savoia-Nemours (1646-1683)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2514\u2500>Pere II (1648-1706), rei del Portugal\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X 1) Maria-Francesca-Elisabet de Savoia, duquessa de Nemours (1646-1683)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X 2) Maria Sofia del Palatinat-Neubourg (1666-1699)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251c2>Joan (1688-1688), pr\u00edncep del Brasil, duc de Bragan\u00e7a \n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251c2>Joan V (1689-1750), rei de Portugal\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X Maria Anna d'Habsburg, arxiduquessa d'\u00c0ustria (1683-1754)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251c\u2500>Pere (1712-1714), pr\u00edncep del Brasil, duc de Bragan\u00e7a \n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251c\u2500>Maria Barbara de Bragan\u00e7a, infanta de Portugal (1711-1758) \n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X Ferran VI rei d'Espanya (1713-1759)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251c\u2500>Josep I (1714-1777), rei de Portugal\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X Maria Anna Vict\u00f2ria de Borb\u00f3, infanta d'Espanya (1718-1781)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251c\u2500>Maria I (1734-1816), reina de Portugal\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X Pere III (1717-1786), infant de Portugal despr\u00e9s rei consort de Portugal (el seu oncle)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2514\u2500>Maria Benedicte (1746-1829), Infanta de Portugal\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X Josep (1761-1788), pr\u00edncep del Brasil, duc de Bragan\u00e7a (s\u00f3n nebot)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2514\u2500>Pere III (1717-1786), infant de Portugal despr\u00e9s rei consort de Portugal\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X Maria I de Portugal (1734-1816), reina de Portugal (sa ni\u00e8ce) \n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251c\u2500>Josep (1761-1788), pr\u00edncep del Brasil, duc de Bragan\u00e7a \n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X Maria Benedicta (1746-1829), Infanta de Portugal (la seva tia) \n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251c\u2500>Joan VI (1767-1826), pr\u00edncep del Brasil, rei del Regne Unit de Portugal, Brasil i els Algarves, despr\u00e9s rei de Portugal, emperador honorari del Brasil\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X Carlota-Joaquima de Borb\u00f3, infanta d'Espanya (1775-1830)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251c\u2500>Pere IV (1798-1834), rei de Portugal, emperador del Brasil (Pere I)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X 1) Maria L\u00e9opoldina d'Habsburg, arxiduquessa d'\u00c0ustria (1797-1826)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X 2) Am\u00e0lia de Beauharnais (1812-1873)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251c1>Maria II (1819-1853), infanta de Portugal, princesa del Brasil, princesa de Gr\u00e3o-Par\u00e1, rei na de Portugal\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X 1) August de Beauharnais (1810-1835), duc de Leuchtemberg, duc de Santa Cruz \n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X 2) Ferran II, pr\u00edncep de Sax\u00f2nia-Cobourg-Gotha (1816-1885), rei consort de Portugal\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u25142>Casa de Coburg-Bragan\u00e7a  (extinta el 1932)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u25141>Pere II (1825-1891), emperador del Brasil\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X Teresa de Borb\u00f3-Sic\u00edlia (1822-1889) \n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251c\u2500>Alfons (1845-1847), pr\u00edncep imperial\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251c\u2500>Isabel de Bragan\u00e7a (1846-1921), princesa imperial del Brasil\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 x Gast\u00f3 d'Orleans, comte d'Eu, pr\u00edncep dels francesos\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2514\u2500>'Casa d'Orleans-Bragan\u00e7a \n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2514\u2500>Pere (1848-1850), pr\u00edncep imp\u00e9rial\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251c\u2500>Miquel I (1802-1866), rei de Portugal, en exili des de 1834\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X Adelaida, princesa de L\u00f6wenstein-Wertheim-Rosemberg-Rochefort (1831-1909)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2514\u2500>Miquel (II) (1853-1927), duc de Bragan\u00e7a \n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X 1) Elisabet de Thurn und Taxis (1860-1881)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X 2) Maria Teresa, princesa de L\u00f6wenstein-Wertheim-Rosemberg-Rochefort (1870-1935)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251c1>Miquel (1878-1923), duc de Viseu, renuncia als seus drets al tron\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X Anita Stewart, americana, creada princesa de Bragan\u00e7a per Francesc Josep I (1886-1977)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251c\u2500>Joan (1912-1991)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X 1) Winifred Dodge Seyburn (1917-)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X 2) Katherine King\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u25141>Miquel Guillem (1951-)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X Barbara Haliburton Fales (1955-)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2514\u2500>Miquel Samuel (1986-)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2514\u2500>Miquel (1915-1996)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251c1>Francesc Josep (1879-1919), renunci\u00e0 als seus drets al tron\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u25142>Eduard Nuno (1907-1976), duc de Bragan\u00e7a en 1932\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X Maria Francesca, princesa d'Orleans-Bragan\u00e7a (1914-1968)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251c\u2500>Eduard Pie (dom Duarte) (1945-), duc de Bragan\u00e7a des de 1976\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X Isabel Agn\u00e8s de Castro Curvelo de Her\u00e9dia (1966-)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251c\u2500>Alfons (1996-), pr\u00edncep de Beira, duc de Barcelos\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251c\u2500>Maria Francesca (1997-), infanta de Portugal\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2514\u2500>Dion\u00eds (1999-), duc de Porto\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251c\u2500>Miquel (1946-), duc de Viseu\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2514\u2500>Enric (1949-), duc de Coimbra\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2514->Anna de Jes\u00fas Maria (1806-1857), Infanta de Portugal\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X Nuno Jos\u00e9 de Mendo\u00e7a Rolim de Moura Barreto (1804-1875), 2n Marqu\u00e8s i primer duc de Loul\u00e9\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2514\u2500>descend\u00e8ncia : els Mendo\u00e7a, ducs de Loul\u00e9 \n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2514\u2500>Maria Anna (1768-1788), Infanta de Portugal\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X Gabriel de Borb\u00f3 (1752-1788), Infant d'Espanya\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2514\u2500>Casa de Borb\u00f3-Bragan\u00e7a , Infants d'Espanya i de Portugal\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 ducs espanyols de Marchena, de Durcal, d'Ansola i d'Hernani \n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251c2>Francesc (1691-1742), Infant de Portugal, set\u00e8 duc de Beja\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 & Mariana da Silveira\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251ci>Pere (1725-1741)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2514i>Joan de Bemposta\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502 X Margarita de Lorena (1713-1780), quarta marquesa i segona duquessa d'Abrantes\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251c2>Antoni (1695-1757), Infant de Portugal\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u251c2>Manel (1697-1766), Infant de Portugal, candidat austr\u00edac al tron polon\u00e8s\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2514i>Miquel (1699-1724)\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502 \u2514\u2500>descend\u00e8ncia : els Bragan\u00e7a, ducs de Laf\u00f5es\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2514\u2500>Eduard (1569-1627), marqu\u00e8s de Flexilla \n\u2502 \u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u2502 \u2514\u2500>descend\u00e8ncia espanyola : els Alv\u00e1rez de Toledo y Portugal, marquesos de Xarandilla i de Flexilla (extinta el 1728)\n\u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u251c1>Isabel (1512-1576) \n\u2502 \u2502 \u2502 X Eduard, infant de Portugal, duc de Guimar\u00e3es (+1540)\n\u2502 \u2502 \u2502\n\u2502 \u2502 \u25142>Constant\u00ed (1528-1575), virrei de l'\u00cdndia Portuguesa\n\u2502 \u2502\n\u2502 \u2514\u2500>Dion\u00eds (1481-1516) \n\u2502 \u2502\n\u2502 \u251c\u2500>Isabel de Bragan\u00e7a (1514-1558)\n\u2502 \u2502 X Teodosi I (aabans 1512-1563), duc de Bragan\u00e7a \n\u2502 \u2502\n\u2502 \u2514\u2500>descend\u00e8ncia espanyola : els Portugal y Castro (extinta el 1694) \n\u2502\n\u251c\u2500>\u00c0lvar (1439-1504)\n\u2502 \u2502\n\u2502 \u2514\u2500>descend\u00e8ncia : els \u00c1lvares Perei ra de Melo, ducs de Cadaval\n\u2502\n\u2514\u2500>Alfons (1441-1483)\n\u2502\n\u2514\u2500>descend\u00e8ncia : comtes de Odemira, de Faro i de Vimioso (extinta el 1790)\n\nPel seu parentiu amb la dinastia d'Avis, vegeu Genealogia de la dinastia d'Av\u00eds", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El setge de Jasna G\u00f3ra (polon\u00e8s : Obl\u0119\u017cenie Jasnej G\u00f3ry), tamb\u00e9 conegut com la Batalla de Cz\u0119stochowa, va tenir lloc l'hivern de 1655 durant la Segona Guerra del Nord que enfront\u00e0 la Confederaci\u00f3 de Pol\u00f2nia i Litu\u00e0nia amb l'Imperi Suec. Els suecs intentaven capturar el monestir de Jasna G\u00f3ra a Cz\u0119stochowa. El setge varis mesos va fracassar, ja que una petita for\u00e7a formada per monjos del monestir i voluntaris locals, liderats Prior del monsestir, va lluitar i resistir contra els mercenaris alemanys contractats per Su\u00e8cia. Aquest episodi hist\u00f2ric refor\u00e7\u00e0 la veneraci\u00f3 de la icona de la Verge de Cz\u0119stochowa.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Tehenu \u00e9s el nom d'una tribu l\u00edbia cap al 2000 aC. Quan, el 1962 aC, el fara\u00f3 egipci va fer una expedici\u00f3 contra els libis, aquests estaven dividits en dues tribus, els tehenu i els temehu. Aquests \u00faltims van ser els destinataris de l'expedici\u00f3.Per la seva localitzaci\u00f3, hom ha proposat que es tracti de la mateixa tribu que els adirm\u00e0quides citats per Her\u00f2dot (IV 168).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El pa\u00eds de Su o Sua fou el territori de les muntanyes Zagros poblat per l'anomenada gent de su, probablement formada per elements iranians antics com gutis, i nouvinguts, i tamb\u00e9 poblacions d'arrel elamita. La gent de su estaven aliats als elamites i amb ells van ocupar Sumer el 2003 aC, per\u00f2 en van ser expulsats cinc anys m\u00e9s tard.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Sarawa fou una pla\u00e7a forta establerta pels hitites al regne vassall de Mira i Kuwaliya despr\u00e9s de la seva conquesta d'Arzawa. S'ha suggerit que es podria trobar a les faldes septentrionals del mont Tmol, actualment conegut com a Bozda\u011flar.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La guerra romano-sass\u00e0nida del 572-591 fou un conflicte militar entre l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient i l'Imperi Sass\u00e0nida. El seu desencadenant foren unes revoltes proromanes a la part del Caucas que aleshores es trobava en l'esfera d'influ\u00e8ncia sass\u00e0nida, tot i que tamb\u00e9 hi contribu\u00efren altres factors. La guerra es disput\u00e0 principalment al sud del Caucas i Mesopot\u00e0mia, amb algunes batalles lliurades a l'est d'Anat\u00f2lia, S\u00edria i all\u00f2 que avui en dia \u00e9s el nord de l'Iran.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Thuggee \u00e9s el nom amb el qual es va con\u00e8ixer una organitzaci\u00f3 criminal de l'\u00cdndia que va existir al 1830 liderada per Thug Behram qui va matar 931 persones. S'estima que en total l'organitzaci\u00f3 va matar 3.000 persones.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els huyan (xin\u00e8s tradicional: \u547c\u884d\u3001\u547c\u5ef6, xin\u00e8s simplificat: \u547c\u884d\u3001\u547c\u5ef6Wade-Giles: 'Huyen') va ser una fam\u00edlia noble que dirig\u00ed les \u00faltimes restes dels Xiongnu del Nord, fins al Dzungaria durant el segle II aEC, despr\u00e9s de la Batalla d'Ikh Bayan. El clan noble de Huyan, \u00e9s un anterior llinatge matern o cognom, que posteriorment va ser substitu\u00eft per la tribu Suybu, tant com 'Ashina (\u963f\u53f2\u90a3) i el Yujiulu (\u90c1\u4e45\u95ad).Pel segle III aEC, l'estrat superior dels xiongnu es componia de cinc cases aristocr\u00e0tiques, els Luanti (\u6523\u97ae, casa de Shanyu i els Tuqi de l'est i de l'oest), Huyan (\u547c\u884d, Tr. Kuyan = Llebre), Xubu (\u9808\u535c, Tr. Suibu, Suybu = [s/h]Tribu Yui), Qiulin (\u4e18\u6797) i Lan (\u862d, Tr. Lan = Hort). Tant les cases de nobles dels Huyan (Kuyan) com dels Xubu (Suybu), es van establir a l'est, els Qiulin i Lan en l'oest, mentre que els Luanti es van assentar al centre de Mong\u00f2lia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La fam\u00edlia Thyssen \u00e9s una fam\u00edlia vinculada amb les ind\u00fastries alemanyes dedicades a la producci\u00f3 d'acer i derivats (material b\u00e8l\u00b7lic i altres). A principis del segle xx la fam\u00edlia va finan\u00e7ar el partit nazi de Hitler (NSDAP), cosa que ha generat certa controv\u00e8rsia.Heinrich Thyssen est\u00e0 relacionat amb Espanya pel Museu Thyssen-Bornemisza. Un dels seus germans, Fritz Thyssen, pr\u00f2xim a Hitler abans de la Segona Guerra Mundial, s'hi va oposar m\u00e9s tard degut a la seva pol\u00edtica de pacte amb l'URSS i va perdre, temporalment, la propietat de l'empresa.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Contoscali (grec: \u039a\u03bf\u03bd\u03c4\u03bf\u03c3\u03ba\u03ac\u03bb\u03b9\u03bf\u03bd, Kontosk\u00e0lion), conegut igualment com a Port Juli\u00e0 (llat\u00ed: Portus Iulianus; grec: \u039b\u03b9\u03bc\u1f74\u03bd \u03c4\u03bf\u1fe6 \u1f38\u03bf\u03c5\u03bb\u03b9\u03b1\u03bd\u03bf\u1fe6, Lim\u00edn tu Iulian\u00fa), Portus Novus ('Port Nou') o Port de Sofia (grec: \u039b\u03b9\u03bc\u1f74\u03bd \u03c4\u1fc6\u03c2 \u03a3\u03bf\u03c6\u03af\u03b1\u03c2, Lim\u00edn tis Sofias), i en temps otomans com a Kad\u0131rga Liman\u0131 ('Port de les Galeres'), fou un port de la ciutat de Constantinoble que estigu\u00e9 en servei entre el segle vi i el primer segle de la dominaci\u00f3 otomana. Apareix a la bibliografia amb diversos noms diferents i les fonts que en parlen sovint es contradiuen.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Salm-Hoogstraten fou un Wildgravi i Ringravi del Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic sorgit el 1696 de la segona partici\u00f3 de Salm-Neuweiler.\nEl 1738 va heretar Salm-Salm (sorgit de la primera partici\u00f3 de Salm-Neuweiler) i el gener del 1739 va agafar el nom de Salm-Salm. El juny de 1740 el pr\u00edncep Nicolau fou creat duc d'Hoogstraten.\nVegeu: Principat de Salm-Salm", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'Assumpte Hilsner, Cas Hilsner o l'Assumpte Poln\u00e1 foren una s\u00e8rie de processos judicials antisemites arran d'una acusaci\u00f3 de libel de sang en contra de Leopold Hilsner, un habitant jueu del llogaret de Poln\u00e1 a Boh\u00e8mia del 1899 i 1900. El cas aconsegu\u00ed la publicitat medi\u00e0tica del moment.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El llinatge dels Ahones fou un llinatge aragon\u00e8s documentat des del segle xiii i que el segle xvii s'un\u00ed a la fam\u00edlia Cavero.\nLes seves armes her\u00e0ldiques presenten diverses variants. Una d'aquestes era en camp de gules, dues campanes d'or i el lema \u00abCampanas de Ahones ya no zumbar\u00e9is m\u00e1s\u00bb.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia hethumiana fou la dinastia que va governar primer a Lampron (amb branques a Barberon i Korikos) i despr\u00e9s al Regne Armeni de Cil\u00edcia des del 1226 per l'enlla\u00e7 de Hethum, hereu de Barberon i Korikos amb Isabel d'Arm\u00e8nia Menor, l'hereva de la dinastia rupeniana. Va ser substitu\u00efda per la dinastia Lusignan el 1341.\nLa dinastia es va originar a Lampron (Nimrun), castell que dominava l'alta vall del riu Tars. Va tenir els seg\u00fcents governants:", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Joan Comn\u00e8 (grec: \u1f38\u03c9\u03ac\u03bd\u03bd\u03b7\u03c2 \u039a\u03bf\u03bc\u03bd\u03b7\u03bd\u03cc\u03c2, Ioannis Komnin\u00f3s; nascut cap al 1015 i mort el 12 de juliol del 1067) fou un arist\u00f2crata i alt c\u00e0rrec militar de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient. Fou dom\u00e8stic de les escoles durant el breu regnat del seu germ\u00e0 gran, Isaac I Comn\u00e8 (r. 1057-1059). Despr\u00e9s de l'abdicaci\u00f3 d'Isaac i l'ascens de Constant\u00ed X Ducas al tron, Joan es retir\u00e0 de la vida p\u00fablica fins a la seva mort el 1067. A trav\u00e9s del seu fill Aleix I Comn\u00e8, que esdevingu\u00e9 emperador el 1081, fou el progenitor de la dinastia Comn\u00e8, que govern\u00e0 l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient entre el 1081 i el 1185 i l'Imperi de Trebisonda entre el 1204 i el 1461.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La fam\u00edlia Carreras compr\u00e8n quatre generacions d'impressors que des del 1860 fins al 1952 treballaren ininterrompudament a la ciutat de Girona. La seva activitat es va iniciar amb l'adquisici\u00f3 de la impremta de Melit\u00f3 Su\u00f1er, la qual, al seu torn, havia incorporat material de les dues principals branques d'impressors gironins del segle xviii: els Bro i els Oliva. L'adquisici\u00f3 de materials d'antigues impremtes era usual entre els impressors. Al llarg de gaireb\u00e9 cent anys d'activitat i en sis empla\u00e7aments diferents dins la mateixa ciutat de Girona (c. Ballesteries, c. de la For\u00e7a, Pujada de Sant Mart\u00ed, c. Ciutadans, c. Nou i Carretera de Barcelona) el fons de xilografies de la Tipografia Carreras es va mantenir \u00edntegre com a material de treball fins al tancament de l'empresa. El seu fons va ser adquirit el 1986 per la Diputaci\u00f3 de Girona i es conserva actualment al Museu d'Art de Girona, on es va fer una exposici\u00f3 monogr\u00e0fica la tardor de 2015.Primera generaci\u00f3: Tom\u00e0s Carreras i Roca (Barcelona ca.1817- Girona 10 de gener de 1886 casat amb Maria Mas i Tusquets.\nSegona generaci\u00f3: Tom\u00e0s Carreras i Mas (Figueres ca.1854) casat amb Concepci\u00f3 Artau i Barnoya (Girona 1856) filla de Joan Artau i Barrera propietari de l' Antiga Sala Odeon.\nTercera generaci\u00f3: Joan Carreras i Artau (Girona 1884) casat amb Angels Furest Tapis (Girona 1891). Foren germans seus Tom\u00e0s Carreras i Artau i Joaquim Carreras i Artau.\nQuarta generaci\u00f3: Jordi Carreras i Furest que tanca el negoci al 1952.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El que segueix \u00e9s una llista de terratr\u00e8mols ocorreguts a Azerbaidjan o les seves proximitats. Estan presents en aquesta llista els terratr\u00e8mols de magnitud superior a 5.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Les Rondes Volants foren una organitzaci\u00f3 paramilitar lliberal, creada el 1874, per emprendre accions de contraguerrilla per tal de liquidar les petites partides carlines, en el marc de la Tercera Guerra Carlina al front de Catalunya. Les Rondes s'organitzaven en unitats de 50 components, i 8 rondes constitu\u00efen un ter\u00e7. A difer\u00e8ncia del Batallons Francs, provinents del Cossos Francs; els rondes estaven formats per antics membres dels batallons de Voluntaris de la Rep\u00fablica", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La hist\u00f2ria de la humanitat s'ha dividit, convencionalment, en per\u00edodes hist\u00f2rics. Les dates poden variar depenent dels historiadors, i en tot cas mai s\u00f3n talls perfectament definibles en el temps sin\u00f3 que dilueixen els seus inicis i acabaments en els per\u00edodes anterior i posterior.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Teresa de Lle\u00f3, infanta de Lle\u00f3 i reina consort de Navarra (943-970).\nFilla de Ramir II de Lle\u00f3 i la seva primera esposa Adossenda Guti\u00e9rrez, i germana dels reis de Lle\u00f3 Ordoni III i San\u00e7 I.\nEs cas\u00e0 vers el 943 amb Garcia II Sanxes I de Navarra, vidu de la seva primera muller Andregot Galindes. D'aquesta uni\u00f3 nasqueren:\n\nl'infant Ramir de Viguera (? -981), primer rei del Regne de Viguera\nla infanta Urraca de Navarra (?-1041), casada vers el 960 amb el comte de Castella Ferran Gonz\u00e1lez i vers el 972 amb Guillem I de Gascunya", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Gran Batuda, tamb\u00e9 coneguda com a Pres\u00f3 general de gitanos, va ser una persecuci\u00f3 autoritzada pel rei d'Espanya Ferran VI i organitzada en secret pel marqu\u00e8s de l'Ensenada que es va iniciar de manera sincronitzada en tot el territori espanyol el dimecres 30 de juliol de 1749, amb l'objectiu declarat d'arrestar i d'\u00abextingir\u00bb tota l'\u00e8tnia rom del regne.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els harmat\u00f2trofs (llat\u00ed: Harmatotrophi) foren una petita tribu de l'Hindu Kush esmentada per Plini el Vell, que vivia entre els mardis i els bactrians.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Albert Girona i Albuixech (Almussafes, Ribera Baixa, 1956) \u00e9s un historiador valenci\u00e0, doctor en Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia i professor a la Universitat de Val\u00e8ncia. En l'\u00e0mbit pol\u00edtic, \u00e9s militant del BLOC-Comprom\u00eds i va ser alcalde del municipi valenci\u00e0 d'Almussafes amb el entre 2009 i 2015. Entre el 2015 i 2019 fou Secretari Auton\u00f2mic de Cultura i Esports a la Generalitat Valenciana.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La pir\u00e0mide esglaonada de Djoser \u00e9s la primera pir\u00e0mide esglaonada que es va construir a l'antic Egipte. L'edificaci\u00f3 \u00e9s una evoluci\u00f3 ambiciosa de les antigues mastabes, on s'enterraven els faraons i els membres destacats de la reialesa, de la noblesa i del clergat. No es tracta d'una pir\u00e0mide real, sin\u00f3 d'una superposici\u00f3 de pisos o mastabes, les superiors m\u00e9s petites que les inferiors, de manera que recorda una pir\u00e0mide amb graons.\nVa ser constru\u00efda durant el regnat de la tercera dinastia (vers el 2630 aC) per servir de tomba al fara\u00f3 Djoser, i la construcci\u00f3 fou dirigida pel seu ministre Imhotep. \u00c9s la m\u00e9s famosa, per\u00f2 no l'\u00fanica que va emprar aquesta t\u00e8cnica.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Maximiano Garc\u00eda Venero (Santander, 1907- Madrid, 1975) va ser bi\u00f2graf, assagista, historiador i periodista.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Anglesola eren un dels m\u00e9s antics llinatges de l'aristocr\u00e0cia militar catalana, els or\u00edgens mitol\u00f2gics dels quals es remunten a la llegenda dels Nou Barons de la Fama, la qual \u00e9s del s. XVIII. Probablement originaris del sud de Fran\u00e7a. El primer membre d'aquest llinatge fou Berenguer Gombau (vers el 1079) que esdevingu\u00e9 senyor de la baronia hom\u00f2nima infeudada pels comtes germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II. La primera donaci\u00f3 els feia senyors del Mascan\u00e7\u00e0 (a la plana de Lleida) amb drets sobre Balaguer, Corbins i Alcoletge, abans i tot que aquesta zona caigu\u00e9s en mans cristianes. La fam\u00edlia va acabar generant tres estirps principals: els Anglesola (a Miralcamp i Mollerussa), els Bellpuig (presents a Buts\u00e8nit i Utxafava) i els Vallbona. Foren presents a la conquesta de Saragossa el 1118 i al llarg setge de Lleida el 1139. Ells foren els fundadors del monestir de Bellpuig de les Avellanes.El 1633 la baronia dels Anglesola ja requeia a la fam\u00edlia dels Rocabert\u00ed, i poc despr\u00e9s el 1645 pujava a la categoria de marquesat (Marquesat d'Anglesola). La branca es va acabar extingint el 1831 i llavors el t\u00edtol pass\u00e0 a mans del comte de Peralada.\nEls primers temps el nom podia variar en altres formes com ara Angularipla o Anglerola.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Miquelets de Girona \u00e9s una associaci\u00f3 de reconstrucci\u00f3 hist\u00f2rica de la ciuat de Girona fundada l'any 2011.\nDes dels seus inicis, l'entitat recrea el Ter\u00e7 de Miquelets de Girona que combat\u00e9 durant la Guerra del Franc\u00e8s (1808-1814). Per altra banda, des de l'any 2013, recrea tamb\u00e9 el regiment de Sant Narc\u00eds que combat\u00e9 durant el per\u00edode conegut com la guerra dels catalans (1713-1714), en el marc de la Guerra de Successi\u00f3 Espanyola. L'entitat ha participat en nombroses recreacions de batalles i fets hist\u00f2rics arreu de Catalunya i tamb\u00e9 fora de l'\u00e0mbit catal\u00e0, com per exemple la recreaci\u00f3 de la batalla d'Almansa de 1707.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Casa de \u00d3engus \u00e9s una dinastia que hauria governat sobre els pictes, aix\u00ed com els escots de D\u00e1l Riata i, possiblement, tot el nord de la Gran Bretanya, durant aproximadament un segle, des de la d\u00e8cada de 730 fins a 830. El seu primer rei a la terra dels pictes va ser \u00d3engus I, que podria ser la figura representada en el sarc\u00f2fag de St Andrews.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Llista de les eleccions legislatives d'Israel:\n\nEleccions legislatives d'Israel de 1949\nEleccions legislatives d'Israel de 1951\nEleccions legislatives d'Israel de 1955\nEleccions legislatives d'Israel de 1959\nEleccions legislatives d'Israel de 1961\nEleccions legislatives d'Israel de 1965\nEleccions legislatives d'Israel de 1969\nEleccions legislatives d'Israel de 1973\nEleccions legislatives d'Israel de 1977\nEleccions legislatives d'Israel de 1981\nEleccions legislatives d'Israel de 1984\nEleccions legislatives d'Israel de 1988\nEleccions legislatives d'Israel de 1992\nEleccions legislatives d'Israel de 1996\nEleccions legislatives d'Israel de 1999\nEleccions legislatives d'Israel de 2003\nEleccions legislatives d'Israel de 2006\nEleccions legislatives d'Israel de 2009\nEleccions legislatives d'Israel de 2013\nEleccions legislatives d'Israel de 2015\nEleccions legislatives d'Israel d'abril de 2019\nEleccions legislatives d'Israel de setembre de 2019\nEleccions legislatives d'Israel de 2020\nEleccions legislatives d'Israel de 2021", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Pargietes (llat\u00ed: pargyetae, grec pargyetai) fou un poble de les muntanyes Paropamisus (Hindu Kush), al sud-oest de Kabul, esmentat per Ptolemeu. El seu nom derivaria de la paraula s\u00e0nscrita parvata que vol dir muntanya.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Elena de Romania (roman\u00e8s: Elena a Rom\u00e2niei)  (Lausana, 15 de novembre de 1950) \u00e9s la segona filla de rei Miquel I i de reina Anna de Romania. Actualment \u00e9s la primera en la l\u00ednia de successi\u00f3 a l'antic tron roman\u00e8s i cap de la Casa de Romania, at\u00e8s que la seva germana gran Margarida no hi t\u00e9 cap problema.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La globalitzaci\u00f3 (anglicisme) o mundialitzaci\u00f3 o canvi global \u00e9s el conjunt de variacions en els sistemes socials o naturals (f\u00edsics o biol\u00f2gics) els impactes dels quals no poden ser localitzats - ni socialment ni naturalment parlant - a cap lloc o conjunt d'indrets, sin\u00f3 que afecten el conjunt de la Terra, la societat i els individus. Es pot considerar que la globalitzaci\u00f3 \u00e9s una s\u00e8rie complexa de processos que es produeixen simult\u00e0niament en l'\u00e0mbit econ\u00f2mic, pol\u00edtic, tecnol\u00f2gic, cultural i ecol\u00f2gic (tot i que a molt diverses velocitats i implicacions) i que abasten la major part de les regions del planeta.Una premissa b\u00e0sica de l'estudi de la globalitzaci\u00f3 \u00e9s considerar que el m\u00f3n constitueix un \u00fanic ordre social i natural. Malgrat la tend\u00e8ncia de destacar-ne \u00fanicament els aspectes econ\u00f2mics, cal assenyalar el car\u00e0cter complex i multidimensional. Purament, la globalitzaci\u00f3 \u00e9s un fenomen for\u00e7a antic amb una llarga genealogia hist\u00f2rica, per\u00f2 avui constitueix un dels factors socials m\u00e9s destacables i \u00e9s un dels reptes m\u00e9s importants que les ci\u00e8ncies socials es plantegen per al segle xxi. La globalitzaci\u00f3 actual ha suscitat moltes cr\u00edtiques i, fins i tot, ha motivat el naixement del moviment altermundista i antiglobalitzaci\u00f3.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'Argentina i l'Uruguai mantenen un conflicte a causa de la instal\u00b7laci\u00f3 d'una planta de producci\u00f3 de pasta de cel\u00b7lulosa pertanyent a l'empresa Botnia, situada en territori uruguai\u00e0 i sobre les aig\u00fces binacionals del riu Uruguai, prop de les poblacions uruguaiana de Fray Bentos i argentina de Gualeguaych\u00fa. Originalment el conflicte va incloure tamb\u00e9 una planta que l'empresa espanyola ENCE projectava construir a la mateixa zona, per\u00f2 m\u00e9s tard aquesta va decidir traslladar la seva instal\u00b7laci\u00f3 a Conchillas, un poble del departament uruguai\u00e0 de Colonia. Per la seva banda, Botnia va finalitzar la construcci\u00f3 i va engegar la planta el 8 de novembre de 2007.\nL'Argentina ha demandat l'Uruguai davant la Cort Internacional de Just\u00edcia argumentant que la instal\u00b7laci\u00f3 de les plantes de cel\u00b7lulosa \u00e9s contaminant i s'ha realitzat violant l'Estatuto del R\u00edo Uruguay. Per altra banda, l'Uruguai ha demandat l'Argentina davant el sistema de soluci\u00f3 de controv\u00e8rsies del Mercosur i la Cort Internacional de Just\u00edcia, argumentant en primer cas que els talls de ruta constitu\u00efxen una violaci\u00f3 al principi de lliure circulaci\u00f3, i en segon cas, que els mateixos s\u00f3n tolerats i utilitzats pel govern argent\u00ed per a pressionar al govern uruguai\u00e0 en les negociacions referides a la instal\u00b7laci\u00f3 de les plantes de cel\u00b7lulosa.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'etnohist\u00f2ria \u00e9s l'estudi de les cultures i costums ind\u00edgenes mitjan\u00e7ant l'examen de registres hist\u00f2rics. \u00c9s tamb\u00e9 l'estudi de la hist\u00f2ria de diversos grups \u00e8tnics que poden o no existir en l'actualitat.\nL'etnohist\u00f2ria utilitza dades tant hist\u00f2riques com etnogr\u00e0fiques com a fonament. Els seus m\u00e8todes i materials hist\u00f2rics van m\u00e9s enll\u00e0 de l'\u00fas est\u00e0ndard de documents i manuscrits. Els professionals s\u00f3n conscients de la utilitat de la font material, com ara mapes, m\u00fasica, pintures, fotografia, folklore, tradici\u00f3 oral, exploraci\u00f3 del lloc, materials arqueol\u00f2gics, col\u00b7leccions de museus, costums ancestrals, llengua i top\u00f2nims.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La seg\u00fcent \u00e9s un llista d'imperis musulmans i dinasties. Inclou estats, imperis i dinasties amb una fundaci\u00f3 isl\u00e0mica.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Angria fou una dinastia de la qual el primer membre sobir\u00e0 fou Kanhoji Angria, cap de la flota maratha, el 1698, si b\u00e9 la fam\u00edlia s'havia iniciat a l'\u00cdndia 50 anys abans.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Llinatge de Petrovi\u0107-Njego\u0161 (cir\u00edl\u00b7lic: \u041f\u0435\u0442\u0440\u043e\u0432\u0438\u045b-\u040a\u0435\u0433\u043e\u0448) ha estat la Casa Reial de Montenegro des de 1696. Montenegro fou reconegut internacionalment l'any 1878, no obstant ja existida de facto des de 1711.\nMontenegro era governat pels anomenats Vladikas, Bisbes-Pr\u00ednceps, en els quals s'hi ajuntaven el paper temporal i espiritual. En 1852 aquest doble paper era esmenat passant a ser una paper purament temporal. El 1910 el pr\u00edncep Nicolau I de Montenegro anunci\u00e0 l'elevaci\u00f3 al t\u00edtol de \"rei\". El 1916 Nicolau fou destitu\u00eft per la invasi\u00f3 i ocupaci\u00f3 del seu pa\u00eds per part de l'Imperi austrohongar\u00e8s. Invasi\u00f3 que era seguida per la invasi\u00f3 i ocupaci\u00f3 de S\u00e8rbia. El 1918 Montenegro era annexionat al nou Regne de Serbis, Croats i eslovens. Montenegro rest\u00e0 un per\u00edode de vuitanta anys de control des de Belgrad.\nNicolau I moria en exili a Fran\u00e7a el 1921, fou succe\u00eft pel seu fill Danilo III, el qual abdicava per sorpresa el mateix any. EL t\u00edtol, doncs, passa a mans de Miquel Petrovi\u0107-Njego\u0161, nebot de Danilo. Miquel fou exiliat a Fran\u00e7a. Durant la segona guerra mundial Miquel fou arrestat i internat per ordre d'Adolf Hitler per rebutjar erigir-se com a cap d'un estat titella montenegr\u00ed alineat als Poders D'eix. Miquel era succe\u00eft pel seu fill Nicolau Petrovi\u0107-Njego\u0161 (Nicolau II) el 1986. Aquest \u00faltim retornava a Montenegro per donar suport al moviment d'independ\u00e8ncia Montenegr\u00ed que passava a aconseguir plena sobirania l'any 2008 establint-se la Rep\u00fablica de Montenegro.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La  Casa de Guisa  va ser una fam\u00edlia de la noblesa franc\u00e8s, que va arribar l'apogeu del seu poder en la segona meitat del segle xvi, destacant per la seva participaci\u00f3 en les Guerres de Religi\u00f3.\nLa Casa de Guisa, una branca menor de la de Lorena, va ser fundada per Claudi de Lorena, que el 1528 va rebre el ducat de Guisa per part del rei Francesc I de Fran\u00e7a.\nEls Guisa es van distingir al segle xvi per liderar partit de la Lliga Cat\u00f2lica durant les Guerres de religi\u00f3 de Fran\u00e7a i la seva intoler\u00e0ncia cap als protestants, aix\u00ed com per la disputa amb els Valois per la Corona.\nQuan el calvinista Enric de Borb\u00f3 es va convertir en hereu del tron a 1584, el llavors duc Enric I de Guisa ho va considerar inacceptable, el que va provocar una nova guerra civil, l'anomenada  dels tres Enrics , en la qual Guisa, recolzat per Felip II de Castella, prengu\u00e9 el control de Par\u00eds, convertint-se en governant  de facto  i arribant a ambicionar la corona reial.\nEl conflicte va culminar amb l'assassinat del duc de Guisa a mans del rei Enric III a 1588, crim al qual seguiria el regicidi del mateix Enric l'any seg\u00fcent a mans de Jacques Cl\u00e9ment.\nEl germ\u00e0 petit de l'assassinat, el duc de Mayenne, es va convertir en el nou cap de la Casa, mentre el seu nebot el nou duc de Guisa, Carles, va ser proposat per ocupar el tron franc\u00e8s, presumiblement a trav\u00e9s del matrimoni amb la infanta espanyola Isabel Clara Eug\u00e8nia. No obstant aix\u00f2, el gener de 1596, Enric de Borb\u00f3 es va reconciliar amb la Casa de Guisa.\nLa l\u00ednia masculina directa de la casa de Guisa es va extingir a 1675 amb la mort prematura del VII duc de Guisa i m\u00e9s tard a 1705, les possessions dels Guisa van ser integrades a la Casa de Borb\u00f3-Cond\u00e9.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia eutid\u00e8mida o dels eutid\u00e8mides va ser una nissaga grega que va governar a Bactriana i al regne Indogrec.\nLa va fundar Eutidem I (260 aC - 195 aC) i en van formar part Demetri I de Bactriana, Eutidem II, i probablement Ant\u00edmac I. Altres sobirans posteriors en podrien ser membres per\u00f2 encara resten dubtes i \u00e9s dif\u00edcil de determinar en ser les \u00faniques fonts les monedes dels reis.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Fern\u00e1ndez de C\u00f3rdoba s\u00f3n un llinatge nobiliari espanyol que t\u00e9 el seu origen a Castella, que al llarg dels anys va tenir una vasta descend\u00e8ncia i van acumular molts t\u00edtols de noblesa i senyories, constituint diverses branques d'una mateixa fam\u00edlia. El llinatge es remunta a la Reconquesta, quan Ferran III de Castella va capturar gran part de l'actual Andalusia als sarra\u00efns. Entre els nobles guerrers que l'acompanyaven hi havia Fern\u00e1ndez N\u00fa\u00f1ez de T\u00e9mez, un lleon\u00e8s a qui se li van atorgar els castells de Dos Hermanas i Abentojiel i la parr\u00f2quia de San Nicol\u00e1s de la Villa. Es va casar amb Ora Mu\u00f1oz, filla de Domingo Mu\u00f1oz, que va aportar al seu matrimoni el cognom C\u00f3rdoba, que havia atorgat el rei al seu pare en reconeixement als seus m\u00e8rits en batalla.En el transcurs dels segles xiv i xv, el llinatge se separ\u00e0 en diverses l\u00ednies, totes ells conservant el cognom Fern\u00e1ndez de C\u00f3rdoba. La branca principal es form\u00e0 generaci\u00f3 a generaci\u00f3 per la successi\u00f3 dels primog\u00e8nits. Aquesta branca fou coneguda com la Casa d'Aguilar, m\u00e9s tard la dels marquesos de Priego. Els fills segons de les primeres tres generacions van establir cases menors, tot i que aquestes van aconseguir una import\u00e0ncia comparable a la d'Aguilar. La primera branca eren els senyors de Montemayor i d'Alcaudete. Els de la segona branca foren Alcaids dels Donzells i senyors de Lucena, Espejo i Chill\u00f3n. Al segle XVI aquesta segona l\u00ednia va aconseguir el marquesat de Comares, t\u00edtol pel qual ser\u00e0 coneguda. La tercera branca fou la dels senyors de Baena, m\u00e9s tard coneguts com a comtes de Cabra i, finalment, la dels ducs de Sessa. Des del segle XV en endavant aquestes quatre cases van constituir el llinatge dels Fern\u00e1ndez de C\u00f3rdoba.Tot i que la identitat comuna va ajudar a mantenir la unitat de les quatre branques fins a cert grau, el proc\u00e9s de disgregaci\u00f3 del clan en diferents cases va crear interessos pol\u00edtics divergents a cada branca. Per exemple, inicialment els membres de les quatre fam\u00edlies contribu\u00efen amb soldats, diners, i fins i tot amb les seves vides en guerres, per\u00f2 els Aguilar i els Sessa van anar canviant d'opini\u00f3 i estrat\u00e8gia i van deixar d'involucrar-se directament en q\u00fcestions militars i viraren vers els c\u00e0rrecs administratius, van fer fortuna i es van centrar en la seva activitat a la cort. Els Comares i els Alcaudete, en canvi, branques m\u00e9s modestes, van emprendre tamb\u00e9 la carrera administrativa, per\u00f2 no van deixar de banda els m\u00e8rits militars.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La casta \u00e9s un sistema social elaborat i complex que combina elements d'endog\u00e0mia, funci\u00f3 o activitat ocupacional, cultura, nivell social, afiliaci\u00f3 tribal i poder pol\u00edtic. No s'hauria de confondre amb races o classe social, p. ex. els membres de castes diferents en una societat poden pert\u00e0nyer a la mateixa ra\u00e7a. Normalment, per\u00f2 no sempre, els membres de la mateixa casta s\u00f3n del mateix rang, ocupaci\u00f3, i/o posici\u00f3 econ\u00f2mica, i t\u00edpicament tenen costums que els distingeixen d'altres grups. La paraula casta pot emprar-se tamb\u00e9 per referir-se a qualsevol sistema r\u00edgid de classificaci\u00f3 basat en distincions culturals o socials.La paraula \"casta\" est\u00e0 generalment associada amb l'\u00cdndia, tot i que no \u00e9s una paraula pr\u00f2piament \u00edndia, ja que fou utilitzada per primer cop en aquest sentit pels missioners portuguesos, amb ella volien englobar dos termes indis: un religi\u00f3s (varna) i l'altre organitzatiu (j\u0101ti). El terme emprat per aquests monjos ve del llat\u00ed castus(\u00abpur, segregat\u00bb), i t\u00e9 etimol\u00f2gicament relaci\u00f3 amb carere (\u00abtallar\u00bb) i en portugu\u00e8s tamb\u00e9 t\u00e9 l'accepci\u00f3 de (\u00abprole, ra\u00e7a\u00bb). A partir de la dominaci\u00f3 brit\u00e0nica es va denunciar el fet de la discriminaci\u00f3 lligada a aquest sistema social.\nEl concepte s'ha estat aplicant tamb\u00e9 per definir un tipus de classe pol\u00edtica m\u00e9s compromesa amb si mateixa que amb les seves funcions governatives.\nLa discriminaci\u00f3 basada en castes, o castissisme, com constata UNICEF, \u00e9s predominant principalment en parts d'\u00c0sia (\u00cdndia, Sri Lanka, Bangladesh, Nepal, el Jap\u00f3) i l'\u00c0frica. UNICEF calcula que tal discriminaci\u00f3 afecta a uns 250 milions de persones a escala mundial.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Papak II (150-222), va ser rei de Fars (P\u00e8rsia) al comen\u00e7ament del segle iii.\nEra fill de Sassan, el fundador de la dinastia sass\u00e0nida que regnaria posteriorment en el gran Imperi Persa, encara que altres autors consideren que Sassan era un lloctinent seu quan Papak era marzeban (governador d'una prov\u00edncia, amb car\u00e0cter militar) del rei Artaban. Segons aquesta versi\u00f3, Papak va somiar que un sol sorgiria del front de Sassan, i a l'assabentar-se que aquest descendia dels reis m\u00edtics d'Iran, va voler emparentar-se amb ell i li va donar la seva filla en matrimoni. El somni es va complir en el sentit que d'aquest matrimoni naixeria la dinastia sass\u00e0nida.\nDe la reina Rodak va tenir a Ardaixir I, que derrotaria Artaban V, rei dels parts i rei de reis, i fundaria el dit Imperi Sass\u00e0nida.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Del Vasto s\u00f3n una fam\u00edlia descendent dels Aleramici que va adquirir amplis territoris al sud del Piemont i Saluzzo entre Alessandria i Salu\u00e7as i a l'oest de Lig\u00faria. El seu domini inclo\u00efa la marca de Savona i una part de les Langues i els comtats d'Acqui i de Bredulo. Amb el matrimoni de Adel\u00e0sia amb el Norman Roger d'Hauteville el seu ampli domini s'estengu\u00e9 tamb\u00e9 a algunes propietats importants de Sic\u00edlia i per un breu per\u00edode, al Regne de Jerusalem.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Les guerres de religi\u00f3 s\u00f3n conflictes on la religi\u00f3 divideix els b\u00e0ndols enfrontats. De vegades reben el nom de guerra santa per part dels combatents. Inclou les croades, el gihad, la guerra justa o d'alliberament i altres pugnes hist\u00f2riques amb denominacions similars i un dels focus de tensi\u00f3 m\u00e9s persistents: la guerra entre Israel i Palestina.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Linda Nochlin (Nova York 31 de gener de 1931- 29 d'octubre de 2017) fou una historiadora de l'art, professora universit\u00e0ria i escriptora feminista.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Per a altres significats, vegeu Generaci\u00f3 (desambiguaci\u00f3).\nUna generaci\u00f3 \u00e9s un grup de persones en edats similars i altres caracter\u00edstiques comunes. Poden ser \"totes les persones que neixen i viuen al mateix temps, considerades en conjunt\". Tamb\u00e9 es pot descriure com \"el per\u00edode de mitjana, generalment entre 20 i \u206030 anys, durant el qual els nens neixen i creixen, es fan adults i comencen a tenir fills\". En la terminologia de parentiu, \u00e9s un terme estructural que designa la relaci\u00f3 pare-fill. Es coneix com a biog\u00e8nesi, reproducci\u00f3 o procreaci\u00f3 en les ci\u00e8ncies biol\u00f2giques.\nLa generaci\u00f3 tamb\u00e9 s'utilitza sovint com a sin\u00f2nim de cohort en ci\u00e8ncies socials; sota aquesta formulaci\u00f3 significa \"persones dins d'una poblaci\u00f3 delimitada que experimenten els mateixos esdeveniments significatius en un per\u00edode determinat\". Les generacions en aquest sentit de la cohort de naixement, tamb\u00e9 conegudes com a \"generacions socials\", s\u00f3n \u00e0mpliament utilitzades en la cultura popular i han estat la base per a l'an\u00e0lisi sociol\u00f2gica. Al segle xix es va iniciar una an\u00e0lisi seriosa de les generacions, que va sorgir d\u2019una consci\u00e8ncia creixent sobre la possibilitat d\u2019un canvi social permanent i la idea de la rebel\u00b7li\u00f3 juvenil contra l\u2019ordre social establert. Alguns analistes creuen que una generaci\u00f3 \u00e9s una de les categories socials fonamentals d\u2019una societat, mentre que d\u2019altres consideren la seva import\u00e0ncia com a eclipsada per altres factors, com ara la classe, el g\u00e8nere, la ra\u00e7a i l'educaci\u00f3, entre d\u2019altres.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Llinatge Besora. Llinatge nobiliari de l'alta Edat Mitjana sorgit d'una branca del Vescomtat de Barcelona, que foren castlans i senyors de Besora, de Torell\u00f3, de Manlleu i d'Or\u00eds, del qual deriven els llinatges Santmart\u00ed i Or\u00eds.\nEl primer senyor de Besora- conegut \u00e9s Ermemir de Besora. Primer senyor de Besora. Casat amb Ingilberga, va tenir com a fills Oliba de Besora, bisbe d'Elna (1009-1013), Gombau de Besora, segon senyor de Besora, i Ingilberga de Besora, darrera abadessa benedictina del monestir de Sant Joan de les Abadesses.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els eretnao\u011fullari o eretna-oghlu foren una dinastia turcomongola que va governar a Sivas i Kayseri entre 1326 i 1381, primer com a governadors il-k\u00e0nides (1326-1337) i despr\u00e9s com a sobirans. El territori fou anomenat Beilicat d'Eretna. El nom prov\u00e9 del seu fundador, el turcomongol Eretna, governador de la zona (1326-1337) que va prendre el poder aprofitant l'enfonsament del poder il-k\u00e0nida a l'\u00c0sia Menor (1337-1343), amb suport mameluc i va dominar una \u00e0mplia regi\u00f3 (1343-1352) amb capital a Sivas. El beilicat abra\u00e7ava Nigde, Aksaray, Ankara, Develi Kara Hisar, Darende, Amasya, Tokat, Mezifun, Samsun, Erzindjan, Sharki Karahisar i Sivas (que era la capital, encara que despr\u00e9s va passar a Kayseri).\nLa seva dinastia va governar fins al 1381. El darrer emir va ser substitu\u00eft pel seu visir Kadi Burhan al-Din que va regnar divuit anys m\u00e9s.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Francisco Javier de El\u00edo (Pamplona, 1767\u2013Val\u00e8ncia, 1822), militar, governador de Montevideo (1807-1810), \u00faltim virrei del Riu de la Plata (1810-1812), i capit\u00e0 general.\nVa ser un dels principals protagonistes i responsables de la repressi\u00f3 contra liberals i/o constitucionals (vegeu Constituci\u00f3 de 1812) de l'absolutisme a Val\u00e8ncia durant el regnat de Ferran VII (el mateix rei promulg\u00e0, precisament a Val\u00e8ncia, un decret que restaurava l'absolutisme).\nVa organitzar una policia o patrulla de vigil\u00e0ncia a Val\u00e8ncia despr\u00e9s de la Guerra del Franc\u00e9s coneguda popularment com la ronda del Butoni per tal de combatre el bandolerisme, a causa del terror que produ\u00efa la brutalitat dels seus m\u00e8todes.Despr\u00e9s del triomf de la revoluci\u00f3 liberal del 1820 el capit\u00e0 general El\u00edo va ser executat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El pacte colonial o l\u2019exclusivitat de la col\u00f2nia \u00e9s el sistema que es va aplicar durant l\u2019Edat Moderna en un context d\u2019economia mercantilista a les col\u00f2nies de les monarquies europees. En franc\u00e8s es traduiria per \u201cexclusif colonial\u201d (exclusiu colonial), mentre que en castell\u00e0 o en portugu\u00e8s es prefereix l'expressi\u00f3 \u201cpacto colonial\u201d (pacte colonial). Consisteix a mantenir el monopoli sobre la col\u00f2nia. A partir d\u2019aqu\u00ed els monarques europeus creaven companyies comercials que tenien com a missi\u00f3 explotar les mat\u00e8ries primeres de la col\u00f2nia. \u00c9s a dir, consistia a importar les mat\u00e8ries primeres de les col\u00f2nies, per despr\u00e9s transformar-les i revendre-les. Com que es tracta d\u2019un monopoli, el centre, \u00e9s a dir, la metr\u00f2poli, no autoritzava la construcci\u00f3 de f\u00e0briques en les col\u00f2nies (per exemple) i aplicava una economia centralitzada que fos de profit \u00fanicament per al colon. A Am\u00e8rica Llatina es fa especialment \u00e8mfasi en aquest sistema a l'hora d'explicar l'\u00e8poca moderna, especialment al Brasil.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Jordi Nadal i Oller   (Cass\u00e0 de la Selva, 14 de mar\u00e7 de 1929 \u2013 Barcelona, 8 de desembre de 2020) fou un historiador catal\u00e0, considerat un dels deixebles m\u00e9s destacats de Jaume Vicens i Vives. Les seves aportacions van ser fonamentals per a entendre la hist\u00f2ria de l'evoluci\u00f3 de la poblaci\u00f3 de Catalunya i de l'Estat espanyol, aix\u00ed com de la Revoluci\u00f3 Industrial.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Rep\u00fablica L\u00edgur va ser proclamada sota la influ\u00e8ncia francesa el 14 de juny de 1797 i va persistir fins a juny de 1805, excepte un breu per\u00edode des de maig al 24 de juny de 1800.\nVa tornar a ser proclamada del 28 d'abril fins al desembre de 1814.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Llu\u00eds Navarro i Miralles (Larraix, 1934) \u00e9s un professor universitari i dinamitzador cultural catal\u00e0. Fill d'emigrats al protectorat espanyol al Marroc, estudi\u00e0 prim\u00e0ria i batxillerat al Col\u00b7legi dels Germans Maristes de Tarragona. Entre 1956 i 1959 estudi\u00e0 dret i magisteri i, entre 1963 i 1967, curs\u00e0 Geografia i Hist\u00f2ria. El 1972 elabor\u00e0 la tesi doctoral sobre la guerra del Marroc. Des de 1971, s'integr\u00e0 a l'equip docent de la delegaci\u00f3 de la Facultat de Lletres, m\u00e9s tard Universitat Rovira i Virgili, on va ser molts anys director de l'\u00c0rea d'Hist\u00f2ria Moderna. Llu\u00eds Navarro va organitz\u00e0 diversos congressos i seminaris i impuls\u00e0 la creaci\u00f3 de l'hemeroteca de la Caixa de Tarragona i l'Arxiu Hist\u00f2ric del Port. Es jubil\u00e0 el 2004 i el 17 de desembre de 2008 impart\u00ed la seva \u00faltima classe magistral a l'edifici de la pla\u00e7a de la Imperial T\u00e0rraco. Ha escrit en diverses publicacions, com Universitas Tarraconensis, el Butllet\u00ed de l'Arxiu Bibliogr\u00e0fic de Santes Creus, Estudis Altafullencs, Estudis Hist\u00f2rics i documents dels Arxius de Protocols, Pedralbes, Quaderns d'Hist\u00f2ria Tarraconense o Revista de Historia Econ\u00f3mica. El 2005 public\u00e0 amb Jordi Blay Boqu\u00e9 Guia de Bonastre (Diputaci\u00f3) i el mateix any coordin\u00e0 amb Francesc Oliv\u00e9 el IV volum de Valls i la seva hist\u00f2ria (Institut d'Estudis Vallencs).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Sant Pere Patrici (Petrus Patricius, P\u00e9tros \u03a0\u03ad\u03c4\u03c1\u03bf\u03c2) fou un sant grec que va viure al segle ix. La seva vida apareix a la Menaea dels grecs i est\u00e0 tradu\u00efda al llat\u00ed. Va lluitar en una batalla contra els b\u00falgars el 811 en la qual l'emperador Nic\u00e8for I va ser derrotat i mort.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Un nom de regnat, \u00e9s un nom formal usat per alguns papes i monarques durant els seus regnats. Des de les \u00e8poques medievals, els monarques sovint optaven per utilitzar un nom diferent del seu nom propi quan heretaven un tron.\nEl nou nom (o, de vegades l'antic, confirmat) \u00e9s seguit d'un ordinal per donar-li un nom \u00fanic per al per\u00edode en qu\u00e8 el monarca \u00e9s al tron. Tot i aix\u00f2, en el cas d'una uni\u00f3 personal, el mateix governant pot portar ordinals diferents en els distints estats, ja que s\u00f3n cadasc\u00fa d'ells s\u00f3n assignats per ordre cronol\u00f2gic; per\u00f2 alguns poden tenir m\u00e9s precursors del mateix nom cristi\u00e0 (en general d'una dinastia diferent).\nEn parts d'\u00c0sia, els monarques adopten noms d'era. Encara que no siga el cas, els governants individuals (sovint aquells de llarga vida) \u2014 en lloc d'una dinastia sencera, com \u00e9s el cas de la georgiana, referint-se a diversos Jordi de la dinastia Hannover \u2014 pot arribar a ser ep\u00f2nim de la seva edat o el zeitgeist d'una \u00e8poca. Exemples inclosos (del Regne Unit) la victoriana (fins i tot aplicat per a la resta del m\u00f3n) o l'eduardi\u00e0.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La fam\u00edlia Brasseur \u00e9s una fam\u00edlia de Luxemburg que va ser prominent en la pol\u00edtica i la ind\u00fastria del pa\u00edsa finals del segle xix i principis del XX. El cap de fam\u00edlia va ser Alexis Brasseur, que va tenir tretze fills amb dues esposes. Aquesta segona generaci\u00f3 va incloure Dominique Brasseur, un alcalde liberal de la ciutat de Luxemburg, i Pierre Brasseur, un important magnat miner al sud de Luxemburg.\nPierre es va casar amb la filla de l'exministre de Fran\u00e7ois-Xavier Wurth-Paquet i van tenir cinc fills, entre ells, Xavier Brasseur, un diputat socialista. Xavier es va casar amb Jeane de Saint-Hubert, germana d'Aline de Saint-Hubert, esposa del president del Grup Arbed \u00c9mile Mayrisch.Dominique es va casar amb Constanza Brasseur, la seva nebodastra per part del fill d'Alexis Jean-Baptiste, i van tenir sis fills, incloent-hi Robert Brasseur, un destacat diputat de la Lliga Liberal, i el dramaturg i compositor Alexis Brasseur. Els cosins Xavier i Robert es van convertir en rivals pol\u00edtics, cosa que representava les diferents faccions dins de la fam\u00edlia. D'altra banda, Jeanne es va divorciar de Xavier el 1910, i es va casar amb Robert el 1914, dos anys despr\u00e9s de la mort del seu exmarit.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El que segueix \u00e9s una llista de terratr\u00e8mols ocorreguts a Espanya o les seves proximitats. Estan presents en aquesta llista els terratr\u00e8mols de magnitud superior a 5.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El setge de Trebisonda fou el setge reeixit de la ciutat de Trebisonda, capital de l'Imperi de Trebisonda, pels otomans sota el comandament del sold\u00e0 Mehmet II. El setge, que s'acab\u00e0 el 15 d'agost del 1461, fou la culminaci\u00f3 d'una llarga campanya dels otomans que es compongu\u00e9 de diverses maniobres independents per\u00f2 coordinades dutes a terme per un gran ex\u00e8rcit i una gran marina. Els defensors de Trebisonda havien teixit una xarxa d'aliances que els ofer\u00eds suport i tropes quan comenc\u00e9s el setge otom\u00e0, per\u00f2 els seus aliats els fallaren justament quan l'emperador David Gran Comn\u00e8 m\u00e9s els necessitava.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Genguiskh\u00e0nides s\u00f3n els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa B\u00f6rte. S'aplica tamb\u00e9 en general a:\n\nTots els descendents de Genguis Khan\nLes dinasties originades en Genguis Khan", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Michel Meslin (Par\u00eds, Fran\u00e7a, 29 de setembre de 1926 - Idem, 12 d'abril de 2010) va ser un historiador i professor universitari especialitzat en la hist\u00f2ria de les religions i l'antropologia religiosa.\nMalgrat ser professor convidat a nombroses univerisitats europees i americanes (Laval de Qu\u00e9bec, de Montr\u00e9al, de Friburg, de Lausana, de Chicago, de Madrid i de M\u00e8xic), va desenvolupar la major part de la seva carrera a la Universitat de la Sorbona, de la qual va ser rector entre 1989 i 1993. Durant el seu mandat contribu\u00ed activament a la creaci\u00f3 de la c\u00e0tedra de catal\u00e0, ra\u00f3 per la qual fou guardonat per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi de 1992. Tamb\u00e9 fund\u00e0 l'Institut de Recherches pour l'\u00e9tude des religions (IRER).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Jaume Sobrequ\u00e9s i Callic\u00f3 (Girona, 26 de juliol de 1943) \u00e9s un historiador i pol\u00edtic catal\u00e0, fill del tamb\u00e9 historiador Santiago Sobrequ\u00e9s i Vidal. Com parlamentari fou membre de la Comissi\u00f3 dels Vint que redact\u00e0 l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L\u00f6we fou el nom d'una fam\u00edlia d'actors, musics i compositors que tenien moltes ramificacions.\nEl seu ascendent com\u00fa fou, Johann Karl L\u00f6we, Dresden, 1731 - L\u00fcbeck, 1807 i la seva esposa Catalina Magdalena Ling (nascuda el 1745), formaren part de diverses companyies (entre d'altres una de Berl\u00edn), i el primer va tenir per molt temps la direcci\u00f3 del teatre de la cort de Schwedt. Brill\u00e0 principalment en els papers c\u00f2mics, i la seva esposa en els de soubrette. El seu fill Johann Heinrich L\u00f6we i el seu germ\u00e0 Friedrich August Leopold L\u00f6we.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Obertenghi \u00e9s el nom d'una dinastia d'origen llombard, que comen\u00e7a per Obert I (o Otbert o Odebertus) marqu\u00e8s de Mil\u00e0 comte de Luni i regent de la marca que al segle x va ser anomenada Marca Obertenga del seu nom, un territori que inclo\u00efa Llombardia (amb la Su\u00efssa italiana i Novara), l'Em\u00edlia menys Bolonya (per\u00f2 inclosa Ferrara) i part del Piemont (amb l'Oltregiogo amb Tortona, Novi, Ovada, Bormida i part de Lig\u00faria i de Toscana, des de la zona de G\u00e8nova a la Lunigiana i la Garfagnana, i, encara que indirectament, C\u00f2rsega i part de Sardenya. Els membres de la fam\u00edlia tenien el t\u00edtol honor\u00edfic de pr\u00ednceps de San Columbano.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Per inter\u00e8s meteorol\u00f2gic i hist\u00f2ric \u00e9s molt \u00fatil disposar d'una llista de tempestes documentades a la Mar Mediterr\u00e0nia. La llista, \u00fanicament basada en tempestes citades i descrites en fonts escrites, no pot ser exhaustiva. Les narracions m\u00e9s antigues, des del punt de vista de la meteorologia, acostumen a ser imprecises i no es poden avaluar quantitativament. D'altra banda, el context hist\u00f2ric dels documents esmentats fa que aqueixos documents permetin aproximar-se a la realitat de temes concrets.\nLes imprud\u00e8ncies dels responsables d'estols i de vaixells, la p\u00e8rdua de vides humanes, els estralls a les costes i els ports, not\u00edcies totes que varen quedar enregistrades en documents poc divulgats. La present llista, amb refer\u00e8ncies consultables, hauria d'ajudar a millorar els coneixements sobre el tema.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Batll\u00f3 varen ser una nissaga d'industrials del t\u00e8xtil a Catalunya durant la segona meitat del segle xix i la primera meitat del xx. D'origen olot\u00ed, varen tenir f\u00e0briques de teixits de cot\u00f3 a Barcelona, com Can Batll\u00f3 (carrer Urgell), actualment reconvertida en l'Escola Industrial, i Can Batll\u00f3 (la Bordeta) que est\u00e0 en un proc\u00e9s de transformaci\u00f3 urban\u00edstica.\nUna de les branques va dedicar-se posteriorment al negoci immobiliari.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Argensola \u00e9s una revista acad\u00e8mica publicada cada trimestre o cada semestre des del 1950 per l'Instituto de Estudios Altoaragoneses (anteriorment conegut com a Instituto de Estudios Oscenses), amb una pausa entre el 1968 i el 1974. Se centra en la hist\u00f2ria, la hist\u00f2ria de l'art, el patrimoni cultural i les ci\u00e8ncies socials de l'Alt Arag\u00f3, amb articles signats per alguns dels principals erudits en la mat\u00e8ria. A finals del 2020 se n'havien publicat 129 n\u00fameros.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Casa de Folkung (Folkunga\u00e4tten en suec), tamb\u00e9 coneguda com a Casa de Bjelbo o de Bj\u00e4lbo (Bj\u00e4lbo\u00e4tten), \u00e9s una nissaga sueca origin\u00e0ria del comtat d'\u00d6sterg\u00f6tland. En van formar part un gran nombre de reis, jarls i bisbes medievals suecs, i tamb\u00e9 tres reis noruecs i un de dan\u00e8s.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Pallavicino foren una antiga fam\u00edlia italiana que s'esmenta des del segle X i que va conservar la independ\u00e8ncia del seu marquesat fins a comen\u00e7aments del segle xvii.\n\nVegeu Marquesat de PallavicinoEl marquesat fou donat llavors (1615) a la fam\u00edlia Adorno representada per Girolamo Adorno de Pallavicino amb consideraci\u00f3 de comtes del Sacre imperi. Despr\u00e9s de tres marquesos es va extingir i l'hereva Maddalena Adorno Pallavicino el va aportar a la casa de comtes de Calcababbio.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Gaikwar fou el cognom de la nissaga de Baroda. El va iniciar Shrimant Nandaji Rao Gaikwar, comandant maratha de la fortalesa de Bhor que va agafar el nom de Gaikwar (amb diverses variants com Gaekwar, Gaekwad, Gaikowar i altres) derivat de gae = vaca i kavad = porta petita, per haver ajudat a fugir a un ramat de vaques d'un butxi musulm\u00e0. Va passar al seu fill Shrimant Keroji Rao Nandaji Rao Gaikwar, i d'aquest als seus sis fills entre els quals Meherban Shrimant Sardar Damaji Rao Keroji Rao (Panji Rao) Gaikwar Shamsher Bahadur (+ 1721) que el va transmetre al seu nebot Pilaji Rao Gaikwar per adopci\u00f3. Pilaji fou realment l'iniciador de la fam\u00edlia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Llegenda de Guifr\u00e9 el Pil\u00f3s \u00e9s una llegenda que fou recopilada per primera vegada en la Gesta Comitum Barchinonensium, cr\u00f2nica catalana escrita en llat\u00ed vers el 1180 pels monjos del Monestir de Santa Maria de Ripoll durant el regnat d'Alfons II d'Arag\u00f3 \u00abel Cast\u00bb. La llegenda medieval exal\u00e7a la mem\u00f2ria m\u00edtica del comte Guifr\u00e9 I de Barcelona, per tal de glorificar els or\u00edgens del Casal d'Arag\u00f3 i legitimar tant la potestas (poder) sobre el Comtat de Barcelona, aix\u00ed com la seva heretabilitat. La llegenda catalana medieval de Guifr\u00e9 el Pil\u00f3s no s'ha de confondre amb la Llegenda de les quatre barres de sang, compilada a Val\u00e8ncia durant el segle xvi.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Emile Haag (Hunsdorf, 24 de juliol de 1942) \u00e9s un historiador, periodista i sindicalista luxemburgu\u00e8s, que va dirigir l'Ateneu de Luxemburg. Des de 1987 ha estat el president nacional de la confederaci\u00f3 de treballadors governamentals. El 1997 va ser nomenat comandant de l'Orde de la Corona de Roure. Entre 2005 i 2015 va ser, tamb\u00e9, president de la cambra d'empleats p\u00fablics, i el 29 de juny de 2015 en seria nomenat president d'honor.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Ismael Saz Campos (1952) \u00e9s un historiador espanyol, catedr\u00e0tic d'hist\u00f2ria contempor\u00e0nia de la Universitat de Val\u00e8ncia, especialitzat en el falangisme i la dictadura franquista. Ha conceptualitzat al franquisme com una \u00abdictadura feixistitzada\u00bb.\u00c9s autor de t\u00edtols com Mussolini contra la II Rep\u00fablica: hostilidad, conspiraciones, intervenci\u00f3n (1931-1936) (1986); Espa\u00f1a contra Espa\u00f1a: los nacionalismos franquistas (Marcial Pons, 2003), un estudi en el qual analitza el conflicte entre el nacionalisme falangista i el nacionalcatolicisme durant el r\u00e8gim franquista; Fascismo y franquismo (Universitat de Val\u00e8ncia, 2004) i Las caras del franquismo (Comares, 2013).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La hist\u00f2ria registrada (de vegades anomenada hist\u00f2ria enregistrada) \u00e9s una part de la hist\u00f2ria humana que s'ha escrit o s'ha enregistrat per l'\u00fas de llenguatge. S'inicia en el quart mil\u00b7lenni aC, amb la invenci\u00f3 de l'escriptura. El per\u00edode abans d'aix\u00f2 es coneix com a prehist\u00f2ria.\nLa hist\u00f2ria registrada comen\u00e7a amb els relats del m\u00f3n antic pels mateixos historiadors de l'antiguitat. Encara que \u00e9s important tenir en compte el prejudici de cada autor antic, els seus relats s\u00f3n la base per a la nostra comprensi\u00f3 del passat antic. Les primeres cronologies es remunten a Mesopot\u00e0mia i l'antic Egipte, encara que cap escriptor hist\u00f2ric en aquestes primeres civilitzacions es coneix pel nom. Alguns dels historiadors antics m\u00e9s notables foren Her\u00f2dot, Tuc\u00eddides, Polibi, Maneth\u00f3 (historiografia grega), Zuo Qiuming, Sima Qian (historiografia xinesa), Titus Livi, Sal\u00b7lusti, Plutarc, T\u00e0cit, Suetoni (historiografia romana).\nEn les societats premodernes, la poesia \u00e8pica, mitografia, llegendes recollides i textos religiosos van ser tractats sovint com a fonts d'informaci\u00f3 hist\u00f2rica, i aix\u00ed un pot veure refer\u00e8ncies a escriptors com Homer, Vyasa, Valmiki i obres com el llibre b\u00edblic \u00c8xode com a fonts hist\u00f2riques; per\u00f2, els autors d'aquests textos no estaven preocupats per determinar el que havia succe\u00eft en el passat, sin\u00f3 que s'ocupaven de crear una narrativa cultural basada o complement\u00e0ria de la hist\u00f2ria, de manera que el seu testimoni ha de ser utilitzat amb precauci\u00f3.\nFonts prim\u00e0ries s\u00f3n proves de la hist\u00f2ria, escrites de primera m\u00e0 en el moment de l'esdeveniment per alg\u00fa que hi era present. S'han descrit com aquelles fonts m\u00e9s properes a l'origen de la informaci\u00f3 o idea en estudi. D'aquests tipus de fonts, s'ha dit que donen als investigadors la \u00abinformaci\u00f3 directa, sense mediacions, sobre l'objecte d'estudi\u00bb. Fonts secund\u00e0ries s\u00f3n relats escrits de la hist\u00f2ria basats en l'evid\u00e8ncia de les fonts prim\u00e0ries. Aquestes fonts, en general, s\u00f3n informes, obres o investigacions que analitzen, assimilen, avaluen, interpreten i o sintetitzen fonts prim\u00e0ries. Fonts terci\u00e0ries s\u00f3n compilacions basades en fonts prim\u00e0ries i secund\u00e0ries. Aquestes s\u00f3n fonts que, de mitjana, no es troben en aquells dos nivells.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Mar\u00eda Teresa Mart\u00ednez de Sas \u00e9s catedr\u00e0tica d'Historia Contempor\u00e0nia de la Universitat de Barcelona, especialitzada en hist\u00f2ria social. Ha col\u00b7laborat des de 1978 en l'organitzaci\u00f3 de seminaris i cursos sobre hist\u00f2ria de les dones.\nObres destacades Diccionari biogr\u00e0fic del moviment obrer als pa\u00efsos catalans.  Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona & Abadia de Montserrat, 2000. ISBN 84-8415-243-X. \n La lucha por la diversidad (en castell\u00e0). 1a. ed.  Barcelona: Editorial Ariel, 1999. ISBN 84-344-2835-0. \nSeco Serrano, Carlos; Martinez de Sas, Maria Teresa. \u00abAsociaci\u00f3n Internacional de los Trabajadores, Cartas, comunicaciones y circulares del Consejo (o Comisi\u00f3n) Federal de la Regi\u00f3n Espa\u00f1ola 1870-1874\u00bb.   Centre de documentaci\u00f3 antiautoritari i llibertari (Cedall). [Consulta: 20 gener 2021].\nPer una bibliografia m\u00e9s extensiva vegeu \u00abObra de Mar\u00eda Teresa Mart\u00ednez de Sas\u00bb a Dialnet.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Fenollet foren una fam\u00edlia feudal que va portar nombrosos t\u00edtols essent el principal el de vescomtes d'Illa. Cap al 1360 van comprar tamb\u00e9 les possessions dels antics vescomtes de Castellnou, del que segurament eren una branca, per\u00f2 nom\u00e9s es van titulars barons de Castellnou.\nAnsemund, casat amb Qu\u00edxol, la qual se sospita que era neta del comte Del\u00e0 d'Emp\u00faries, fou senyor del castell de Cameles i hauria repartit les seves terres entre els seus fills a la seva mort el 941; a l'entorn d'aquest castell va sorgir vers l'any 999 el vescomtat de Fenollet, el primer vescomte del qual fou Pere I. Els noms dels vescomtes de Fenollet i de Castellnou es repeteixen com era tradici\u00f3 a l'\u00e8poca.\nEl fill de Pere V de Fenollet (dit Pere de Saissac, darrer vescomte de Fenollet, 1209-1229, desposse\u00eft el 1229 acusat d'heretge), Hug (I) de Fenollet, conegut com a Hug de Saissac, va conservar el t\u00edtol de vescomte de Fenollet per\u00f2 sense exercir domini en aquestes terres, i va conservar els seus drets encara despr\u00e9s del tractat de Corbeil del 1259; el 1264 la seva v\u00eddua, Beatriu d'Urtx va reclamar sense \u00e8xit la restituci\u00f3 del vescomtat al parlament de Par\u00eds i la revocaci\u00f3 de la sent\u00e8ncia (ferma el 1262) contra el seu sogre Pere V; llavors es va retirar a Illa on va viure junt amb la seva cunyada Ava de Fenollet, muller repudiada (1267) del vescomte Jaspert V de Castellnou, i on va morir el 1299.\nHug de Saissac va deixar una filla (Blanca de Fenollet i d'Urtx, segona muller del vescomte Dalmau de Rocabert\u00ed) i un fill (i hereu en els b\u00e9ns patrimonials i els drets del llinatge) Pere VI de Fenollet i d'Urtx, que finalment el 1314 fou reconegut com a vescomte d'Illa. Aquest Pere fou el pare de sis fills:\n\nPere VII vescomte d'Illa i de Canet (mort el 1353) casat amb Marquesa de Saportella, baronessa de Llu\u00e7\u00e0 i la Portella\nTimbor (morta el 1373) casada vers el 1321 amb el vescomte Bernat II de Cabrera (rebent com a dot la baronia de Montcl\u00fas)\nHug de Fenollet i de Canet, canonge d'Elna i bisbe de Vic i de Val\u00e8ncia (mort el 1356)\nPon\u00e7 de Fenollet i de Canet, canonge de Vic (+1354)\nGalceran de Fenollet i de Canet, comanador de Sant Joan al Masd\u00e9u\nBertran de Fenollet i de Canet, que, al servei de Jaume III de Mallorca, fou pres prop de Santa Pon\u00e7a (1343), l'any seg\u00fcent acompany\u00e0 Pere el Cerimoni\u00f3s a la conquesta del Rossell\u00f3 i fou regent (1348-49) de la governaci\u00f3 de Mallorca, on fou castell\u00e0 d'Alar\u00f3 i senyor de la cavalleria del Masnou. Fou el pare de:\nEsclarmonda de Fenollet (morta el 1414) segona muller del vescomte Felip Dalmau I de Rocabert\u00ed\nMarquesaPere VII fou el pare de:\n\nBeatriu, monja\nMarquesa de Fenollet i de Saportella (morta el 1382), muller de Pere Galceran II de Pin\u00f3s (llur descend\u00e8ncia recollir\u00e0 els vescomtats d'Illa i de Canet)\nAndreu de Fenollet i de Saportella (mort el vers 1387), que heret\u00e0 la major part de les terres dels vescomtats de Castellnou, sent bar\u00f3 de Castellnou, de Llu\u00e7\u00e0, de la Portella, de Mosset, i de Paracolls.Andreu es va casar tres vegades (amb Sibil\u00b7la de Narbona, Margarida probablement de Montcada, i Bonaventurada de X\u00e8rica). Amb la primera fou el pare de Pere (VIII) de Fenollet i de Narbona, vescomte d'Illa i Canet i bar\u00f3 de Castellnou, que fou el darrer representant de la l\u00ednia primog\u00e8nita del llinatge (1423), per\u00f2 el cognom de Fenollet fou repr\u00e8s el 1442 per Francesc de Perell\u00f3s i de Rocabert\u00ed, vescomte d'Illa i de Canet, que va agafar el nom de Francesc de Fenollet, i es mantingu\u00e9 fins al seu net Francesc de Torrelles i de Perell\u00f3s, que es digu\u00e9 tamb\u00e9 Francesc de Fenollet i fou vescomte de Roda i de Perell\u00f3s; en morir aquest (1500), l'her\u00e8ncia fou recollida pels Lanu\u00e7a.\nLa l\u00ednia dels Fenollet de Val\u00e8ncia prov\u00e9 d'una fam\u00edlia Fenollet establerta a la primera meitat del s. XIV a X\u00e0tiva, que pretenia de descendir del llinatge vescomtal hom\u00f2nim. La branca s'exting\u00ed el 1808, i la successi\u00f3 pass\u00e0 primerament als Bellv\u00eds i m\u00e9s tard als Escriv\u00e0 de Roman\u00ed, barons de Beniparell.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Sacirera, o \u00c7acirera (La Cirera), cavallers, senyors, virreis i batlles, foren una fam\u00edlia noble del comtat d'Urgell, concretament de la zona de Cervera i la seva rodalia. Tingueren el senyoriu del castell de Montcort\u00e8s. Aquesta nissaga la tenim referenciada a la comarca de la Segarra, ja que prov\u00e9 del llogarret de la Cirera (municipi de Llorac, Conca de Barber\u00e0).\nUna llegenda sobre un bandoler que robava als rics per donar-ho als pobres, parla d'un tal Bord Sacirera que vivia a Tarroja de Segarra.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La negaci\u00f3 del genocidi ruand\u00e8s \u00e9s l'afirmaci\u00f3 que el genocidi de Ruanda no va succeir de la forma o en la mesura descrita pels acad\u00e8mics. El genocidi de Ruanda \u00e9s reconegut \u00e0mpliament pels erudits en el tema com un dels genocidis moderns m\u00e9s grans, ja que les fonts apunten que la magnitud i el nombre de morts \u00e9s una prova clara del pla sistem\u00e0tic i organitzat d'eliminar les v\u00edctimes.\nLa negaci\u00f3 del genocidi ruand\u00e8s \u00e9s un crim a Ruanda.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els pantialeus (llat\u00ed: Panthialaei; grec antic: \u03a0\u03b1\u03bd\u03b8\u03b9\u03b1\u03bb\u03b1\u1fd6\u03bf\u03b9, Panthial\u00e8oi) foren una antiga tribu de Persis esmentada per Her\u00f2dot, que indica que es dedicaven a l'agricultura sense donar-ne cap altre detall.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La rehabilitaci\u00f3 en el dret \u00e9s el fet que una persona recupera els seus drets, graus i dignitats que van ser annul\u00b7lats per un judici davant un tribunal o per decret, aix\u00ed com fora de l'esfera de la just\u00edcia p\u00fablica per un procediment disciplinari intern dins d'una organitzaci\u00f3 (l'ex\u00e8rcit, una federaci\u00f3 esportiva o professional, un organisme pol\u00edtic ecc.).La rehabilitaci\u00f3 pot fer-se de manera autom\u00e0tica, quan el judici o la pena determina un terme donat. Pot passar-se igualment despr\u00e9s d'una amnistia, un judici en apel\u00b7laci\u00f3 o despr\u00e9s una reobertura del judici en apar\u00e8ixer elements nous que declaren el culpable innocent. Al cas d'un canvi de r\u00e8gim, per exemple quan una dictadura cau o es dissol i que els presoners pol\u00edtics o altres adversaris del r\u00e8gim que van perdre els seus drets, sovint s\u00f3n rehabilitats. Un cas especial \u00e9s la rehabilitaci\u00f3 p\u00f2stuma. La rehabilitaci\u00f3 sovint va junts amb una sol\u00b7licitud de compensaci\u00f3 econ\u00f2mica i restituci\u00f3 si s'escau de b\u00e9ns confiscats. Aix\u00f2 \u00e9s el cas de persones destitu\u00efdes dels quals els b\u00e9ns van ser confiscats pels nazis o sota les dictadures estalinista i franquista.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Zaccaria (en catal\u00e0 Zacaries) van ser una fam\u00edlia genovesa que va governar Focea, Quios i altres illes, i als darrers anys algunes parts del Pelopon\u00e8s.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La llista de cat\u00e0strofes de Catalunya \u00e9s un recull de fets delimitats en el temps i l'espai que provocaren morts degut a fets incontrolables. Aquesta llista exclou conflictes b\u00e8l\u00b7lics i actes de destrucci\u00f3 intencionada (corol\u00b7lari: atemptats terroristes). Est\u00e0 ordenada per nombre descendent de morts, sent aquests com a m\u00ednim 10.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La casa de Balda o de Valda \u00e9s un dels m\u00e9s il\u00b7lustres i antics llinatges de la prov\u00edncia de Guip\u00fascoa, prestigiosa de parents majors en \u00e8poca anterior a les vint-i-quatre cases qualificades pel monarca Carles I. Aquest noble llinatge va ser la primera ra\u00e7a que va habitar a Azcoitia, tenien la seva casa solar i Palau d'aquesta vila. Era casa de Parents Majors i del b\u00e0ndol gambo\u00efns, i casa solar molt coneguda i de la primera estimaci\u00f3 i antiguitat de la prov\u00edncia de Guip\u00fascoa. La Casa-Torre de Balda va ser incendiada en 1318, i assaltada posteriorment en 1420 pel b\u00e0ndol dels onyacins; en 1456 van ser derrocades les seves torres i merlets, per\u00f2 es reedific\u00e0 juntament amb la casa torre de la fam\u00edlia Loiola.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Enric de Lancaster (Castell de Grosmont, 1281 - Castell de Leicester, 22 de setembre de 1345), sent el segon fill d'Edmund d'Anglaterra, comte de Lancaster, i de Blanca d'Artois, reina v\u00eddua de Navarra i, com a tal fou germ\u00e0 de Tom\u00e1s Plantagenet comte de Leicester i Lancaster.\nA Flandes va combatre amb Eduard I (1297) i a Esc\u00f2cia (1248 i de 1300 a 1305), amb el nom de lord Monmouth. L'any 1834 va obtenir els nomenaments de comte de Lancaster i de Leic\u00e8ster i el c\u00e0rrec de gran intendent d'Anglaterra acomplint-lo d'honors i dignitats perqu\u00e8 oblid\u00e9s la condemna del seu propi germ\u00e0, malgrat tot aix\u00f2, va jurar venjar-se, i al capdavant dels nobles revoltats es va apoderar (1326) d'Eduardo II, al qual va tancar al castell de Kenilworth, encarregant-se de la seva cust\u00f2dia.\nDespr\u00e9s es va declarar contra Isabel esposa del referit Eduard II, i contra el favorit Mortimer, els qui el van atacar i li van revoltar els nobles que li havien recolzat el 1329, i abandonat per ells, especialment pels comtes de Kant i Norfolk, es va considerar feli\u00e7 al obtenir el seu perd\u00f3 per mediaci\u00f3 de l'arquebisbe Meneiham. Va exercir una ambaixada a Fran\u00e7a, i va perdre la vista el 1330, no ocupant-se des d'aquella data m\u00e9s que en obres pietoses.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Miguel Candel Sanmart\u00edn (Barcelona, 3 de gener de 1945) \u00e9s un fil\u00f2sof, professor universitari i traductor catal\u00e0.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Dakka o Pselkis fou una ciutat de N\u00fabia, situada uns 15 kil\u00f2metres al sud de la primera cascada del Nil, que el 24 aC fou conquerida pel rom\u00e0 Publi Petroni en resposta a un atac nubi\u00e0 a la regi\u00f3 d'Elefantina i Siene. En el tractat de pau, signat vers el 21 aC, fou retornada a la reina de Napata.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "En l'actualitat, diferents estats responen a la forma socialista, amb un grau d'adhesi\u00f3 variat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els catalans, al llarg de la hist\u00f2ria, han viscut diferents conflictes b\u00e8l\u00b7lics que han configurat la seva identitat i els seus lligams pol\u00edtics:\n\nCroada contra els c\u00e0tars (1209 - 1229)\nConquesta de Mallorca (1229 - 1230)\nConquesta de Val\u00e8ncia (1229 - 1245)\nConquesta del Regne de M\u00farcia (1265-1266)\nGuerra de Sic\u00edlia (1282-1289)\nConquesta d'Albarras\u00ed (1283 - 1284)\nCroada contra la Corona d'Arag\u00f3 (1284 - 1285)\nCompanyia Catalana d'Orient (1303 - 1318)\nGuerra dels Dos Peres (1356 - 1375)\nGuerra civil catalana (1462 - 1472)\nGuerra dels remences (segona meitat del segle xv)\nGuerra dels Segadors (1640 - 1652)\nGuerra dels Nou Anys (1688 - 1697)\nGuerra de successi\u00f3 (1700 - 1714)\nGuerra Gran (1793 - 1795)\nGuerra del Franc\u00e8s (1808 - 1814)\nPrimera guerra carlina (1833 - 1840)\nGuerra dels Malcontents (1827)\nGuerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina (1846 - 1849)\nTercera guerra carlina (1872 - 1876)\nGuerra de Cuba (1868 - 1898)\nGuerra del Rif o d'\u00c0frica (1921 - 1925)\nGuerra civil espanyola (1936 - 1939)", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Jarls de M\u00f8re (n\u00f2rdic antic: M\u00f8rejarl) va ser una dinastia de poderosos cabdills vikings de l'\u00e8poca de la unificaci\u00f3 de Noruega per m\u00e0 i obra del rei Harald I. Rognvald Eysteinsson (Ragnvald \u00d8ysteinsson M\u00f8rejarl), era amic \u00edntim del rei Harald, va ser un dels primers jarls de M\u00f8re.Noruega, durant l'Era vikinga va estar dividida en petits regnes independents governats per cabdills que governaven els territoris, competien per la supremacia a la mar i per la influ\u00e8ncia pol\u00edtica, i buscaven aliances o el control damunt d'altres fam\u00edlies reals, b\u00e9 fos de forma volunt\u00e0ria o for\u00e7ada. Aquestes circumst\u00e0ncies provocaren per\u00edodes turbulents i vides heroiques com es recull a la saga Heimskringla de l'escaldo island\u00e8s Snorri Sturluson durant el segle xiii. El rei Harald I va tenir la capacitat pol\u00edtica i militar d'unificar-los quasi tots despr\u00e9s de guanyar la batalla de Hafrsfjord l'any 872, tot i que les conseq\u00fc\u00e8ncies posteriors obligaren a dividir el regne de nou entre els seus fills i altres jarls.\nEls territori dels jarls de M\u00f8re va ser principalment els que actualment corresponen als districtes de Sunnm\u00f8re, Nordm\u00f8re i en algun moment hist\u00f2ric Romsdal.Els Jarls de M\u00f8re van ser:\n\nRognvald Eysteinsson\nThorir R\u00f6gnvaldarson1", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Carme Batlle i Gallart (1931), ha estat professora d'Hist\u00f2ria medieval de la Universitat de Barcelona, es va formar a l'escola de Jaume Vicens Vives. Ha desenvolupat la seva activitat, sempre dedicada a l'edat mitjana, primer als museus d'art de l'Ajuntament de Barcelona i despr\u00e9s al Departament d'Hist\u00f2ria medieval de la Universitat de Barcelona. Especialitzada en l'estudi dels nuclis urbans, en els temes de municipi i societat, ha estudiat sobretot Barcelona i la Seu d'Urgell. Present\u00e0 la tesi doctoral l'any 1970 amb el t\u00edtol La crisis social y econ\u00f3mica de Barcelona a mediados del siglo XV. Com a membre de la Commission Internationale pour l'Histoire des Villes, en representaci\u00f3 dels territoris de l'antiga Corona d'Arag\u00f3, ha dif\u00f3s la hist\u00f2ria d'aquests territoris per mitj\u00e0 de diversos reculls de bibliografia i de s\u00edntesi. Altres l\u00ednies de recerca han estat l'estudi de la pobresa (1987) i les fam\u00edlies de mercaders barcelonins: els Banyeres, Destorrents, Durfort, Gualbes, Granollacs, Torr\u00f3, Grony, Llobera, etc. Va redactar el volum tercer de la Hist\u00f2ria de Catalunya dirigida per Pierre Vilar, amb el t\u00edtol L'expansi\u00f3 Baixmedieval, segles xiii-XV (1988). Ha col\u00b7laborat en els volums segon i tercer de la Hist\u00f2ria de Barcelona, dirigida per Jaume Sobrequ\u00e9s (1992), i al volum de l'Alt Urgell de la Catalunya Rom\u00e0nica (1992).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Torelli \u00e9s el nom d'una fam\u00edlia que va governar a Ferrara i despr\u00e9s a Guastalla i Montechiarugolo, a It\u00e0lia. L'ancestre de la fam\u00edlia fou Ludolf de Sax\u00f2nia anomenat el Brau. El seu besnet fou Enric l'alquimista, duc de Baviera, casat amb Hingilda Traversari, de la fam\u00edlia de senyors de Ravenna, amb la que va tenir a Frederic il Taurello que tenia moltes possessions a Ferrara i va governar per designaci\u00f3 de la comtessa Matilde de Toscana (1092), que es va casar amb Matilde di Ermengardi, de la fam\u00edlia de Carlemany per la seva \u00e0via Gaudalda. Va morir el 1117 deixant dos fills, Guiu I, podesta de Ferrara el 1118, anomenat Salinguerra, i Pere d'Ermengardi, ancestre dels Torelli de Bolonya. El seu fill Taurello I va governar a Ferrara i va morir el 1185 deixant un fill anomenat Salinguerra Torelli que del 1205 al 1230 va lluitar contra els Este per la possessi\u00f3 de Ferrara. El 1240 fou fet presoner i encarcerat fins a la seva mort el 1244. Dels seus fills, Pau, Bartomeu, Fraisinda i Jaume, el darrer va tenir un fill anomenat Salinguerra III tronc dels senyors de Guastalla. El seu descendent Guiu III, senyor de Guastalla des del 1406 i de Montechiarugolo des del 1407, el gran fou el primer comte de Guastalla el 1428.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Wahabu fou un estat que va existir a la regi\u00f3 del riu Volta al segle xviii. El va fundar Mamadou Karantao despr\u00e9s de peregrinar a la Meca (1815), on va entrar en contacte amb Muh\u00e0mmad ibn Abd-al-Wahhab fundador del wahhabisme. En tornar (1820) es va instal\u00b7lar a Boromo i amb els seus seguidors va sotmetre la regi\u00f3 dominant als habitants gourounsi (ko) i amb el suport del mossi, dagari i dioula (que ja eren musulmans) va dominar els bwaba, bobo, ty\u00e9fe i altres, va imposar el wahhabisme i va fundar una nova capital, Wahabu (moderna Ouahabou); va morir en intentar conquerir Baho (que anteriorment ja havia conquerit) en una data desconeguda, posterior el 1840 i el va succeir el seu fill Moktar Karantao, qui va seguir la pol\u00edtica d'expansi\u00f3, va sotmetre els dagari i els lobi, per\u00f2 fou derrotat a la batalla de Djinderm\u00e9 (1887). El 1888 va rebre el capit\u00e0 Gustave Binger quan va passar per Wahabu. El 1898 va ser derrotat pels francesos i va haver de signar el tractat de protectorat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El llinatge Or\u00eds \u00e9s una fam\u00edlia de noblesa immemorial que va esdevenir baronial i marquesal, iniciada el 1222 amb Berenguer de Manlleu o Berenguer I d'Or\u00eds, fill de Pon\u00e7 de Besora i d'Adelaida de Manlleu.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El c\u00f2mic hist\u00f2ric, tamb\u00e9 anomenat c\u00f2mic basat en fets, \u00e9s un tipus de c\u00f2mic de no-ficci\u00f3 que, a partir d'una recerca hist\u00f2rica, narra esdeveniments hist\u00f2rics mitjan\u00e7ant el format del c\u00f2mic. S'ha plantejat l'\u00fas pedag\u00f2gic d'aquests per part de diversos autors.Aquest g\u00e8nere aporta diverses possibilitats de vinculaci\u00f3 amb les distintes maneres de practicar la historiografia: presentar la versi\u00f3 oficial de la hist\u00f2ria, ser revisionista o aportar personatges i versions de la hist\u00f2ria que han sigut marginalitzades.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La geohist\u00f2ria \u00e9s una ci\u00e8ncia hist\u00f2rica fundada per l'historiador franc\u00e9s Fernand Braudel que fusiona la hist\u00f2ria i la geografia. Estudia la din\u00e0mica entre la societat del passat i l'estructura geogr\u00e0fica que la sost\u00e9. La geografia com a estructura, que sost\u00e9 la societat en diferents moments hist\u00f2rics, influeix en les societats, per\u00f2 no determinant-les, i aquestes segons la seva tecnologia i cultura, poden ampliar encara m\u00e9s les possibilitats que posseeixen i modificar la geografia del lloc on viuen.\nLa geohist\u00f2ria \u00e9s una ci\u00e8ncia geogr\u00e0fica i hist\u00f2rica (interdisciplinar) que no subordina una de les ci\u00e8ncies a l'altra sin\u00f3 que assumeix les peculiaritats de totes dues.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Miquelets de Catalunya \u00e9s una associaci\u00f3 de reconstrucci\u00f3 hist\u00f2rica centrada en la Guerra de Successi\u00f3 Espanyola que recrea diverses unitatas de l'Ex\u00e8rcit de Catalunya (1713-1714), aix\u00ed com nombrosos personatges d'\u00e0mbit civil del per\u00edode.L'entitat va ser fundada a finals de 2005 a Manresa. Si b\u00e9 el terme miquelet designa un tipus de tropa lleugera, inicialment l'associaci\u00f3 recreava un regiment d'infanteria de l\u00ednia, el de la Diputaci\u00f3 del General, amb el qual va realitzar la primera actuaci\u00f3 durant la Diada Nacional de Catalunya de 2007.D'aleshores en\u00e7\u00e0, l'entitat ha participat en esdeveniments de reconstrucci\u00f3 hist\u00f2rica i de living history, com la Batalla d'Almansa, les jornades de recreaci\u00f3 hist\u00f2rica Girona resisteix!, la Festa dels Miquelets d'Olesa de Montserrat o la recreaci\u00f3 del setge de Tortosa de 1708. Tamb\u00e9 ha participat en diversos actes de commemoraci\u00f3, com els dels Fets de la Gleva a Sant Hip\u00f2lit de Voltreg\u00e0, els de la batalla de Talamanca o els actes de commemoraci\u00f3 de l'Onze de Setembre a Barcelona. L'associaci\u00f3 tamb\u00e9 ha pres part en esdeveniments d'\u00e0mbit internacional, com la mostra multi-\u00e8poca Military Odyssey que se celebra anualment prop de Maidstone, a Anglaterra.L'any 2014, coincidint amb el tricentenari del final de la Guerra de Successi\u00f3, l'entitat va experimentar un notable creixement, fins a assolir prop de 130 socis, i va ser present en m\u00e9s de 200 actes de commemoraci\u00f3 arreu de Catalunya.Juntament amb d'altres associacions de recreaci\u00f3 hist\u00f2rica del mateix per\u00edode, tamb\u00e9 va col\u00b7laborar en el rodatge de la pel\u00b7l\u00edcula Barcelona 1714 d'Anna Maria Bofarull.Actualment l'associaci\u00f3 compta amb prop de 160 socis d'arreu de Catalunya que recreen, a m\u00e9s del regiment de la Diputaci\u00f3 del general, dues unitats de miquelets o fusellers de muntanya (regiment Vilar i Ferrer i regiment Amill) i una unitat de cavalleria (regiment Sant Jordi), per\u00f2 tamb\u00e9 nombrosos personatges de naturalesa no militar (artesans, clergues, etc.).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Moviment afroameric\u00e0 pels drets civils (1955-1968) es refereix als moviments que van apar\u00e8ixer als Estats Units d'Am\u00e8rica (especialment als estats del sud, entre els quals Mississippi, Alabama, Arkansas i Ge\u00f2rgia hi destaquen) amb l'objectiu de prohibir la discriminaci\u00f3 racial contra els afroamericans i restablir el seu dret a vot. L'aparici\u00f3 de l'esl\u00f2gan del Black Power ('Poder Negre'), que va durar aproximadament des del 1966 al 1975, va ampliar els objectius del moviment pels drets civils en incloure la dignitat \u00e8tnica, l'autosufici\u00e8ncia econ\u00f2mica i pol\u00edtica, i la llibertat davant l'opressi\u00f3 dels blancs americans.\nEl moviment es va caracteritzar per grans campanyes de resist\u00e8ncia civil. Entre 1955 i 1968, els actes de protesta no-violenta i la desobedi\u00e8ncia civil van produir situacions de crisi entre els activistes i les autoritats governamentals. Els governs federal, estatals i locals, empreses i comunitats, sovint havien de respondre immediatament a aquestes situacions que van posar en relleu les desigualtats que les enfrontaven amb els afroamericans. Formes de protesta i/o desobedi\u00e8ncia civil van incloure boicots, com l'exit\u00f3s boicot als autobusos de Montgomery (1955-1956) a Alabama, segudes com ara la influent seguda de Greensboro (1960) a Carolina del Nord; marxes, com les marxes de Selma a Montgomery (1965) a Alabama, i una \u00e0mplia gamma d'altres activitats no violentes.\nVan destacar els \u00e8xits legislatius durant aquesta fase del moviment de drets civils, que van ser l'aprovaci\u00f3 de la Civil Rights Act ('Llei de Drets Civils') del 1964, que prohibeix la discriminaci\u00f3 basada en \"\u00e8tnia, color, religi\u00f3, o origen nacional\", en les pr\u00e0ctiques d'ocupaci\u00f3 i serveis p\u00fablics, la Voting Rights Act ('Llei de Drets Electorals') del 1965, que va restaurar i protegir els drets de vot, la Immigration and Nationality Services Act ('Llei de Serveis d'Immigraci\u00f3 i Nacionalitat') del 1965, que dram\u00e0ticament va obrir l'entrada als EUA als immigrants que no fossin els tradicionals grups europeus, i la Fair Housing Act ('Llei d'Habitatge Just') del 1968, que va prohibir la discriminaci\u00f3 en la venda o lloguer de l'habitatge.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Ahtia\u0161na, Ahtirumna o Ahtiruna fou una ciutat cananea de la qual no se sap gaire cosa a banda del fet que al segle xiii aC la governava Sur-A\u0161ar com a vassall egipci. Sur-A\u0161ar \u00e9s l'autor de la carta d'Amarna EA 319, adre\u00e7ada al fara\u00f3 d'Egipte. El vocabulari emprat en l'ep\u00edstola situa Ahtia\u0161na al sud de Canaan. L'origen etimol\u00f2gic del nom de la ciutat podria ser el mateix que el d'Atarot, que significa 'corones' i es donava a nuclis situats al cim de t\u00famuls o turons.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El vimana (en s\u00e0nscrit: \u0935\u093f\u092e\u093e\u0928 vim\u0101na) \u00e9s un m\u00edtic vehicle volador hinduista, descrit en l'antiga literatura de l'\u00cdndia. Es poden trobar refer\u00e8ncies sobre aquest artefacte \u2015fins i tot la seva utilitzaci\u00f3 en la guerra\u2015 en textos hinduistes antics. Segons aquests textos, els vimanes, podien volar per l'aire fins a altres planetes.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Fernand Braudel (Lum\u00e9ville-en-Ornois, Mosa, 24 d'agost de 1902 - 27 de novembre de 1985) fou un dels principals historiadors francesos de la postguerra, i un dels l\u00edders de l'Escola dels Annales. Va organitzar la seva recerca al voltant de tres grans projectes: \"La Mediterr\u00e0nia\" (1923-1949, despr\u00e9s 1949-1966), \"Civilitzaci\u00f3 i el capitalisme\" (1955-1979) i l'inacabat \"Identitat de Fran\u00e7a\"(1970-1985).\nLa seva reputaci\u00f3 es deu en part als seus escrits, per\u00f2 encara m\u00e9s del seu \u00e8xit en el lideratge de l'Escola dels Annales el motor m\u00e9s important de la historiografia dels anys 1950 i 1960, i que va exercir una gran influ\u00e8ncia en l'escriptura hist\u00f2rica a Fran\u00e7a i altres pa\u00efsos.\nBraudel ha estat considerat un dels m\u00e9s grans dels historiadors moderns que han posat en relleu el paper de la gran escala, els factors socioecon\u00f2mics en l'elaboraci\u00f3 i escriptura de la hist\u00f2ria. Tamb\u00e9 pot ser considerat com un dels precursors de la Teoria dels Sistemes Mundial.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista de les temporades d'huracans a l'Atl\u00e0ntic. La temporada d'huracans a l'Atl\u00e0ntic \u00e9s l'\u00e8poca de l'any en qu\u00e8 es formen els huracans a l'Oce\u00e0 Atl\u00e0ntic del nord. La temporada comen\u00e7a l'1 de juny i acaba el 30 de novembre. Hi ha una mitjana de deu tempestes tropicals, sis huracans i dos o tres grans huracans a l'Atl\u00e0ntic.\nEl Centre Nacional d'Huracans dels EUA \u00e9s l'organisme encarregat de fer el seguiment i vigil\u00e0ncia dels huracans a l'Atl\u00e0ntic nord, aix\u00ed com realitzar la seva predicci\u00f3.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Edward Hallett Carr (Londres, 1892 - Cambridge, 1982) fou un historiador i diplom\u00e0tic brit\u00e0nic. Nascut a Londres, despr\u00e9s de cursar els seus estudis superiors al Trinity College de la Universitat de Cambridge, va iniciar la seva carrera diplom\u00e0tica el 1916, en plena I Guerra Mundial, al Ministeri d'Afers Exteriors. En acabar la contesa va formar part, juntament amb el seu compatriota i tamb\u00e9 historiador Arnold Joseph Toynbee, de la delegaci\u00f3 brit\u00e0nica a la Confer\u00e8ncia de Pau que va donar com a resultat el Tractat de Versalles (1919).\nA mitjans de la d\u00e8cada de 1920 va ser destinat a Riga (a la recentment independitzada Let\u00f2nia), des d'on va contactar amb la cultura i la pol\u00edtica russes. El 1930 fou nomenat assessor a la Societat de Nacions. El 1936 faria la seva primera incursi\u00f3 en la vida acad\u00e8mica, com a professor de pol\u00edtica internacional a Aberystwyth, membre la Universitat de Gal\u00b7les. Durant la II Guerra Mundial va ser nomenat director de l'Oficina de Publicitat en el Ministeri d'Informaci\u00f3 i va ocupar el c\u00e0rrec de sotsdirector al diari londinenc The Times, entre 1941 i 1946, des de les p\u00e0gines faria p\u00fabliques les seves cr\u00edtiques a l'idealisme de la pol\u00edtica nord-americana en concloure el conflicte. Acabada la guerra va tornar de forma definitiva a la vida acad\u00e8mica, consagrant la seva activitat en exclusiva a la seva tasca hist\u00f2rica des de centres tan prestigiosos com el Balliol College de la Universitat d'Oxford i al Trinity de Cambridge.\nDes de la d\u00e8cada de 1930 va iniciar el seu treball de divulgaci\u00f3 cient\u00edfica. En la difusi\u00f3 del seu pensament historiogr\u00e0fic, que va culminar amb la publicaci\u00f3 de la seva obra Qu\u00e8 \u00e9s la hist\u00f2ria? el 1961, va advocar per la superaci\u00f3 del positivisme historicista predominant en el segle xix, insistint en la cont\u00ednua interacci\u00f3 entre l'historiador i les dades. La hist\u00f2ria, en la seva opini\u00f3, \u00e9s \"un proc\u00e9s continu d'interacci\u00f3 entre l'historiador i els seus fets, un di\u00e0leg sense fi entre el present i el passat\". En aquest permanent di\u00e0leg l'historiador \u00e9s, en si mateix, un producte de la societat en qu\u00e8 viu i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, de la hist\u00f2ria.\nEl seu llegat historiogr\u00e0fic m\u00e9s eminent va ser el seu monumental esfor\u00e7 de recerca sobre la hist\u00f2ria de la R\u00fassia sovi\u00e8tica, tasca en la qual es va embarcar sense descans des de la d\u00e8cada de 1950. Des de la publicaci\u00f3 del seu primer volum sobre la Hist\u00f2ria de la R\u00fassia Sovi\u00e8tica el 1950, 11 toms organitzats en quatre per\u00edodes (1917-1923, 1923-1924, 1924-1926 i 1926-1929) completaria l'obra, els darrers volums elaborar al costat de R. W. Davies. Aquesta l\u00ednia de recerca es veuria enriquida amb la publicaci\u00f3 d'altres treballs com 1917. Abans i despr\u00e9s (1968) i La revoluci\u00f3 russa: de Lenin a Stalin, 1917-1929 (1979). De gran repercussi\u00f3 en l'estudi i la comprensi\u00f3 de la hist\u00f2ria de les relacions internacionals del per\u00edode d'entreguerres van ser les seves obres International Relations since the Peace treaties (Relacions internacionals des dels tractats de pau) i The Twenty Year's Crisi, 1919-1939 (La crisi dels vint anys, 1919-1939), publicades el 1937 i 1939, respectivament, i en les quals vessada, des d'una apreciaci\u00f3 realista, una contundent cr\u00edtica envers l'esperit ut\u00f2pic que havia determinat la pol\u00edtica exterior brit\u00e0nica en aquell per\u00edode. Finalment, es pot distingir una altra l\u00ednia de treball que caracteritzaria els primers anys de la seva producci\u00f3 historiogr\u00e0fica en el g\u00e8nere biogr\u00e0fic, a trav\u00e9s dels estudis de figures com Dostoievski (1931), Els exiliats rom\u00e0ntics (1933), Karl Marx (1934) o Bakunin (1937). Va morir el 1982 a Cambridge.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Pierre Vilar, tamb\u00e9 conegut com a P\u00e8ire Vilar, (Frontinhan, Llenguadoc 3 de maig de 1906 - Donapaleu, Baixa Navarra 7 d'agost de 2003) fou un historiador i professor universitari marxista occit\u00e0. \u00c9s considerat una de les m\u00e0ximes autoritats en l'estudi de la Hist\u00f2ria de Catalunya, i d'Espanya, tant del per\u00edode de l'Antic R\u00e8gim com de l'edat contempor\u00e0nia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Gilbert de Clare, 8\u00e8 Comte de Gloucester (Castell dels Clare, Suffolk, Anglaterra, vers el 10 de maig, 1291 - Bannockburn, Escocia, 24 de juny de 1314) va ser un noble i comandant militar angl\u00e8s a les guerres escoceses). En contrast amb la majoria dels comtes anglesos de l'\u00e8poca, el seu enfocament principal es trobava en la recerca de la guerra m\u00e9s que en la lluita pol\u00edtica interna. Era fill de Gilbert de Clare, 7\u00e8 comte de Gloucester, i de Joana d'Acre, filla del rei Eduard I. El pare de Gilbert va morir quan el seu fill nom\u00e9s tenia quatre anys, i el jove va ser investit dels seus comtats amb setze anys. Gaireb\u00e9 immediatament, es va implicar en la defensa de la frontera nord, per\u00f2 m\u00e9s tard es va veure implicat en les lluites entre Eduard II i alguns dels seus barons. Va ser un dels Lords Ordainers que va ordenar l'expulsi\u00f3 del favorit del rei Piers Gaveston el 1311. Quan Gaveston va ser assassinat al seu retorn el 1312, Gloucester va ajudar a negociar un acord entre els perpetradors del crim i el rei.\nLlavors era un dels partidaris m\u00e9s ferms d'Eduard, va acompanyar el rei en una campanya a Esc\u00f2cia el 1314, quan diversos altres nobles s'hi van negar. Va morir a la batalla de Bannockburn el 24 de juny, en circumst\u00e0ncies una mica poc clares. Gloucester va ser la m\u00e9s destacada de les baixes de la batalla, que va acabar amb una humiliant derrota per a Anglaterra. Com que no tenia descend\u00e8ncia, la seva mort va marcar el final de la prominent fam\u00edlia de Clare. Els seus b\u00e9ns es van dividir entre les seves tres germanes, una de les quals estava casada amb el nou favorit del rei, Hug Le Despenser el Jove. L'expansi\u00f3 despietada de Despenser del senyoriu de Clare de Glamorgan a Gal\u00b7les va provocar directament els problemes del regnat posterior d'Eduard II, inclosa una rebel\u00b7li\u00f3 a les Marxes Gal\u00b7leses, la derrota del comte de Lancaster a la batalla de Boroughbridge i, finalment, la deposici\u00f3 del rei de Roger Mortimer i la reina Isabel el 1326.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Biure foren un llinatge de la baixa noblesa catalana medieval ori\u00fcnd del Castell de Biure (Queix\u00e0s), al poble de Queix\u00e0s (Cabanelles, Alt Empord\u00e0), i radicat a l'Empord\u00e0.\nArmes her\u00e0ldiques:", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El mil\u00b7lenni v aC va abastar els anys que van del 5000 aC fins al 4001 aC. Va veure la propagaci\u00f3 de la agricultura des d'\u00c0sia occidental per Europa del Sud i central. Les cultures urbanes a Mesopot\u00e0mia i Anat\u00f2lia van florir, desenvolupant la roda. Els ornaments de coure es van fer m\u00e9s comuns, marcant el comen\u00e7ament del calcol\u00edtic. La ramaderia es va estendre per tot Eur\u00e0sia, fins a arribar a la Xina.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Trinitario Rubio Cuevas (Les Useres, 30 maig 1920 - Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s, 26 maig 2017 ) Conegut amb el sobrenom de Tario, fou un republic\u00e0 supervivent de diversos Camps de concentraci\u00f3, Presons i Camps de treball Franquistes. Fou Activista, divulgador de la Mem\u00f2ria hist\u00f2rica i escriptor. El 2004 reb\u00e9 la Creu de Sant Jordi en nom de l'Associaci\u00f3 d'Exinternats del Franquisme a Catalunya, de la qual fou president.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia Zag\u00fce o Zagwe govern\u00e0 a Eti\u00f2pia entre els anys 1137 i 1270, quan Yekuno Amlak derrot\u00e0 i mat\u00e0 en batalla el darrer emperador Zag\u00fce. Sembla que el nom Zag\u00fce prov\u00e9 de la frase en gueez Ze-Agaw, que significa 'd'Agaw', i es refereix a la gent del poble agaw. El monarca m\u00e9s conegut n'\u00e9s el rei Gebra Maskal Lalibela, a qui s'atribueix la construcci\u00f3 de les esgl\u00e9sies rupestres de Lalibela. La seua capital era la ciutat de Roha (actual Lalibela), a Lasta.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "\u00c7apano\u011flu abans \u010capan-oghlu, \u010capar-oghlu o Djabbar-oghlu foren una dinastia de senyors aut\u00f2noms de Bozok, d'origen turcman. Van governar els sandjaks de Bozok (Yozgat), Kayseri, Amasya, Ankara, Ni\u011fde, i a la cim del seu poder fins i tot Tars. El primer membre conegut \u00e9s Ahmed Pasha, mutasarrif de Bozok, destitu\u00eft el 1764/1765 per la Porta. Li va succeir el seu fill Mustaf\u00e0 Bey, assassinat per la seva gu\u00e0rdia el 1782. Va pujar al poder el seu germ\u00e0 Suleyman Bey, el m\u00e9s poder\u00f3s dels membres de la fam\u00edlia que va morir el 1814. A la seva mort els seus dominis van retornar a l'autoritat directa de la Porta. Membres de la fam\u00edlia van ocupar despr\u00e9s alts c\u00e0rrecs pol\u00edtics i militars. Entre d'altres Ahmet Fuat \u00c7apano\u011flu (1932-2099), val\u00ed de Bitlis o Cevat \u00c7apano\u011flu (1906), val\u00ed de \u00c7ank\u0131r\u0131 i \u00c7orum.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Enric Pujol i Casademont (Figueres, 1960) \u00e9s doctor en Filosofia i Lletres per la UAB \u00e9s autor d'El descr\u00e8dit de la hist\u00f2ria (1993) i de Ferran Soldevila i els fonaments de la historiografia catalana contempor\u00e0nia (1995), llibres que van mer\u00e8ixer l'any 1998 el Premi Enric Prat de la Riba concedit per l'Institut d'Estudis Catalans. Sobre Ferran Soldevila n'ha editat diversos reculls i ha tingut cura de la publicaci\u00f3 dels seus Dietaris de l'exili i el retorn (1995-2000). Va \u00e9sser comissari de l'exposici\u00f3 Carles Fages de Climent, po\u00e8tica i m\u00edtica de l'Empord\u00e0 (2000-2003) i en va coordinar, amb Rafael Pascuet el cat\u00e0leg del mateix t\u00edtol.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Jarls de Lade (n\u00f2rdic antic: Hla\u00f0ir) foren una dinastia de governants noruecs, varen ser molt influents durant els segles ix i segle xi. Lade es troba a l'est de Trondheim, i bordeja el fiord de Trondheim, H\u00e5logaland.\nLa saga Heimskringla menciona als governants dels territoris noruecs com konungr (o rei), al Agder, Alvheim, Hedmark, Hordaland, Nordm\u00f8re, Romsdal, Rogaland, Romerike, Sogn, Sol\u00f8r, Sunnm\u00f8re, Tr\u00f8ndelag, Vestfold i Viken. En el cas de H\u00e5logaland el t\u00edtol del governant era jarl (equivalent a comte), entre els que ressaltaven els Jarls de Lade en Trondheim, de gran influ\u00e8ncia pol\u00edtica i militar.\nEls Jarls de Lade varen ser:\n\nHerlaug Grjotgardsson\nGrjotgard Herlaugsson\nH\u00e5kon Grjotgardsson\nSigurd H\u00e5konsson\nH\u00e5kon Sigurdsson\nEirik H\u00e5konsson\nSveinn H\u00e1konarson\nH\u00e5kon Eiriksson\nEinar Tambarskjelve", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els 13 m\u00e0rtirs d'Arad (Aradi v\u00e9rtan\u00fak) van ser els tretze generals honv\u00e9d hongaresos rebels que foren ajusticiats el 6 d'octubre de 1849 a la ciutat d'Arad a l''Imperi austr\u00edac (actualment a Romania), despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 Hongaresa de 1848. Acab\u00e0 amb les tropes de l'Imperi Austr\u00edac i la R\u00fassia Imperial van restablir el control dels Habsburg sobre la zona. L'execuci\u00f3 va ser ordenada pel general austr\u00edac Julius Jacob von Haynau.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Edward Palmer Thompson (Oxford, 3 de febrer de 1924 - Worcester, 28 d'agost de 1993) fou un historiador angl\u00e8s, militant socialista i pacifista. \u00c9s probablement m\u00e9s conegut pel seu treball hist\u00f2ric sobre els moviments radicals brit\u00e0nics del pas del segle xviii al segle xix, en particular, pel seu llibre sobre The Making of the English Working Class  (La formaci\u00f3 de la classe obrera a Anglaterra) (1963). Autor de destacades biografies, com la de William Morris (1955) i, a t\u00edtol p\u00f2stum, la de William Blake (1993), va ser alhora un prol\u00edfic periodista i assagista. Va publicar tamb\u00e9 una novel\u00b7la de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i una col\u00b7lecci\u00f3 de poesia.\nFou membre del Partit Comunista Brit\u00e0nic i un dels intel\u00b7lectuals destacats del Partit durant els anys de la post-guerra mundial, per\u00f2 el va abandonar el 1956 degut a l'oposici\u00f3 a la invasi\u00f3 sovi\u00e8tica d'Hongria.\nDespr\u00e9s va ocupar un paper clau en la configuraci\u00f3 de la nova esquerra (New Left) a Gran Bretanya des de 1958. Des d'una posici\u00f3 independent d'esquerra socialista al marge de l'ortod\u00f2xia sovi\u00e8tica i partint d'un marxisme brit\u00e0nic de to heterogeni i separat de la resta de tend\u00e8ncies europees, va elaborar una an\u00e0lisi pr\u00f2pia que s'inscriu dins el socialisme humanista: subratllava la pluralitat per sobre dels blocs de classes, amb un gir antropoc\u00e8ntric.\nCr\u00edtic irreconciliable amb els governs laboristes dels anys 1964-70 i 1974-79, va ser un dels l\u00edders m\u00e9s destacats del moviment pacifista i contra a l'armament nuclear a l'Europa dels 80.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Birs o Birs Nimrud s\u00f3n unes ru\u00efnes situades a uns 13 km al sud-oest de la ciutat d'al-Hilla a l'Iraq. S\u00f3n les m\u00e9s gran ru\u00efnes d'\u00e8poca babil\u00f2nia que es conserven i foren considerats encara en temps modern com les ru\u00efnes de la torre de Babel.\nEn temps dels \u00e0rabs no consta ja l'exist\u00e8ncia de cap ciutat al lloc. Apareixen esmentades com Burs.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els hamaxobis (llat\u00ed: Hamaxobii; grec antic: \u1f09\u03bc\u03b1\u03be\u03cc\u03b2\u03b9\u03bf\u03b9, Hamax\u00f3bioi) foren un poble de Sarm\u00e0cia a l'est de l'Esc\u00edtia alana, que vivien prop del Volga. Eren d'\u00e8tnia s\u00e0rmata.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Miguel Artola Gallego (Sant Sebasti\u00e0, Pa\u00eds Basc 1923\u2013Madrid, 26 de maig de 2020) va ser un historiador basc.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Castellv\u00ed, cavallers i senyors, van ser una nissaga nobili\u00e0ria procedent de Borgonya, que pass\u00e0 a Catalunya cap a l'any 975, i es va estendre pel regne de Val\u00e8ncia arran de la reconquesta al segle xiii.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aquesta bibliografia sobre els celtes de l'edat antiga recull obres liter\u00e0ries i publicacions diverses centrades en l'estudi i divulgaci\u00f3 de tot all\u00f2 relacionat amb els celtes de l'edat antiga, entenent com a tals aquells que varen ser esmentats a les fonts cl\u00e0ssiques pels autors grecs i llatins, per\u00f2 tamb\u00e9 els que visqueren a l'era de la protohist\u00f2ria. La bibliografia abasta, doncs, el per\u00edode que va del tombant de l'edat del bronze i tota l'edat del ferro fins al tombant de l'edat mitjana i l'\u00e8poca de la cristianitzaci\u00f3 d'Irlanda.\n\nNota.-. Tret que s'indiqui el contrari, les obres aqu\u00ed ressenyades s\u00f3n en franc\u00e8s. La classificaci\u00f3 tem\u00e0tica nom\u00e9s pret\u00e9n oferir-ne una orientaci\u00f3 general, ja que la major part d'aquestes obres aborda temes diferents.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La generaci\u00f3 Alfa (per la lletra grega Alfa), tamb\u00e9 anomenada generaci\u00f3 tecnol\u00f2gica o t\u00e0ctil, \u00e9s el conjunt demogr\u00e0fic que segueix a la generaci\u00f3 Z o posmilenial. Aquesta generaci\u00f3 neix entorn l'any 2010 i t\u00e9 una previsi\u00f3 de finalitzaci\u00f3 en l'any 2020, molts membres de la generaci\u00f3 Alfa s\u00f3n fills dels millennials i la seg\u00fcent, seguiria amb l'alfabet grec essent la generaci\u00f3 Beta.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Holstein-Gottorp o Schleswig-Holstein-Gottorp \u00e9s el nom historiogr\u00e0fic, aix\u00ed com l'abreviatura actual, per les parts dels ducats de Schleswig i Holstein, tamb\u00e9 conegut com a Holstein Ducal, que foren governades pels ducs de Schleswig-Holstein-Gottorp. Altres parts dels ducats foren governades pels reis de Dinamarca. Els territoris de Gottorp actualment es troben a Dinamarca i Alemanya. La resid\u00e8ncia principal dels ducs era el Castell de Gottorp a la ciutat de Slesvig al ducat de Schleswig. Tamb\u00e9 \u00e9s el nom de la casa ducal, que va ascendir a diversos trons. Per aquest ra\u00f3 genealogistes i historiadors algunes vegades utilitzen els Holstein-Gottorp per relacionar dinasties de diversos pa\u00efsos.\nEl t\u00edtol formal adoptat pels seus governants fou \"Duc de Schleswig, Holstein, Dithmarschen i Stormarn\", per\u00f2 aquest t\u00edtol tamb\u00e9 fou utilitzat pels seus parents, els reis de Dinamarca o les seves branques menors, en tant que era una propietat comuna de tots els agnats. La branca Gottorp ostentava landeshoheit (sobirania) sobre el ducat de Holstein al Sacre Imperi i sobre el ducat de Schleswig al Regne de Dinamarca. El nom de Holstein-Gottorp s'us\u00e0 per motius de conveni\u00e8ncia, ja que t\u00e8cnicament era m\u00e9s correcte \"Duc de Schleswig i Holstein a Gottorp\".El m\u00e9s antic dels t\u00edtols ducals \u00e9s el de Schleswig, que fou conferit en feu a un parent dels reis per la Reina Margarida de Dinamarca, Su\u00e8cia i Noruega en nom del seu fill Olaf II de Dinamarca de 1386. Els reis de Dinamarca atorgaren Holstein com un feu imperial a l'Emperador Frederic III a partir de 1474.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Regio Franco-Cant\u00e0brica \u00e9s una zona que va des d'Ast\u00faries a la Proven\u00e7a. Aquesta regionalitzaci\u00f3 s'aplica en els camps de l'arqueologia i hist\u00f2ria. Inclou la meitat sud de Fran\u00e7a i la banda del nord de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica que mira cap al Golf de Biscaia. Tamb\u00e9 el nord de Catalunya s'hi inclou de vegades. Aquesta regi\u00f3 \u00e9s intensament homog\u00e8nia en el registre prehist\u00f2ric i probablement era la regi\u00f3 d'Europa m\u00e9s densament poblada en el paleol\u00edtic tard\u00e0.\n\nSuccessivament foren ocupades per les cultures del Ch\u00e2telperroni\u00e0, Aurinyaci\u00e0, Graveti\u00e0, Solutri\u00e0, Magdaleni\u00e0, Azili\u00e0 i post Azili\u00e0 geom\u00e8tric. La seva expressi\u00f3 cultural m\u00e9s coneguda s\u00f3n les coves amb pintures murals.\nAquesta regi\u00f3 va ser un dels principals refugi per a les poblacions humanes del Paleol\u00edtic durant el darrer m\u00e0xim glacial.\nSegons Jean-Pierre Bocquet-Appel hi ha base per a considerar que Aquit\u00e0nia i la zona de refugi franco-cant\u00e0bric podrien haver estat la principal font per la recolonitzaci\u00f3 europea.Els principals jaciments arqueol\u00f2gics d'aquesta zona s\u00f3n:\n\nAltamira, Cant\u00e0bria, amb pintures importants\nAurignac, Fran\u00e7a\nCova de Lascaux, Fran\u00e7a\nLa Madeleine, Fran\u00e7a\nSantimami\u00f1e, Pa\u00eds Basc\nGrotte Chauvet, Fran\u00e7a", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Lequites (llat\u00ed: Lechites, polon\u00e8s Lechici) \u00e9s un nom donat a certes poblacions eslaves occidentals, incloent-hi els avantpassats dels moderns polonesos, els pomeranis hist\u00f2rics i els polabis, parlants de lleng\u00fces del grup lequ\u00edtic.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Goryeo o Koryo va ser un regne din\u00e0stic core\u00e0 fundat l'any 918, durant una \u00e8poca de divisi\u00f3 nacional anomenada per\u00edode dels Tres Regnes Tardans, que va unificar i va governar la pen\u00ednsula coreana fins al 1392.Goryeo va aconseguir el que els historiadors coreans han anomenat una \"veritable unificaci\u00f3 nacional\", ja que no nom\u00e9s va unificar els Tres Regnes Tardans, sin\u00f3 que tamb\u00e9 va incorporar gran part de la classe dirigent del regne del nord de Balhae, que tenia els seus or\u00edgens a Goguryeo, dels anteriors Tres Regnes de Corea. El nom \"Corea\" deriva del nom de Goryeo, tamb\u00e9 escrit Kory\u014f, que va ser utilitzat per primera vegada a principis del segle V per Goguryeo.L'anteriorment pr\u00f2sper regne de Silla unificada, que havia governat gran part de la pen\u00ednsula coreana des de finals del segle VII, va comen\u00e7ar a enfonsar-se a finals del segle IX a causa de les agitacions internes, que van portar al renaixement dels antics estats de Baekje i Goguryeo, coneguts en la historiografia. com a Hubaekje i Taebong. M\u00e9s tard, Goguryeo, tamb\u00e9 conegut com a Taebong, va ser enderrocat des de dins el 918 per Wang Geon, un prominent general d'ascend\u00e8ncia noble de Goguryeo, que va establir Goryeo al seu lloc. Goryeo es va annexionar pac\u00edficament Silla unificada el 935 i va conquerir militarment Hubaekje el 936, i reunific\u00e0 amb \u00e8xit la pen\u00ednsula de Corea. A partir de l'any 993, Goryeo es va enfrontar a m\u00faltiples invasions per part de la dinastia Liao, liderada pels khitans, un poder\u00f3s imperi n\u00f2mada al nord, per\u00f2 una decisiva vict\u00f2ria militar el 1019 contra els khitans, va donar lloc a un segle de pau i prosperitat quan Goryeo va entrar a la seva edat d'or. Durant aquest per\u00edode, es va mantenir un equilibri de poder a l'\u00c0sia oriental entre les dinasties Goryeo, Liao i Song.El per\u00edode Goryeo va ser l'\"edat d'or del budisme\" a Corea, i com a religi\u00f3 nacional, el budisme va assolir el seu nivell m\u00e9s alt d'influ\u00e8ncia en la hist\u00f2ria de Corea, amb 70 temples nom\u00e9s a la capital al segle XI. El comer\u00e7 va florir a Goryeo, amb comerciants que arribaven des de tan lluny com l'Orient Mitj\u00e0 i la capital de l'actual Kaesong, Corea del Nord, era un centre de comer\u00e7 i ind\u00fastria, amb comerciants que utilitzaven un sistema de partida doble des dels segles XI o XII. A m\u00e9s, Goryeo va ser un per\u00edode de grans \u00e8xits en l'art i la cultura coreana, com la cer\u00e0mica, que va ser molt elogiada a la dinastia Song, i la Tripitaka Coreana, que va ser descrita per la UNESCO com \"un dels corpus de textos doctrinals budistes m\u00e9s importants i complets del m\u00f3n\", amb els 81.258 blocs d'impressi\u00f3 gravats originals que encara es conserven al temple de Haeinsa. A principis del segle XIII, Goryeo va desenvolupar tipus m\u00f2bils fets de metall per imprimir llibres, 200 anys abans que Johannes Gutenberg a Europa.A partir de 1170, el govern de Goryeo va ser controlat de facto per una successi\u00f3 de poderoses fam\u00edlies de la classe guerrera, sobretot la fam\u00edlia Choe, en una dictadura militar semblant a un shogunat. Durant el govern militar, Goryeo va resistir les invasions de l'Imperi Mongol durant gaireb\u00e9 30 anys, fins que el cap de la fam\u00edlia Choe va ser assassinat en 1258 per opositors a la cort. Despr\u00e9s d'aix\u00f2 es va restablir l'autoritat de la monarquia i es va fer la pau amb els mongols; no obstant aix\u00f2, les lluites de poder van continuar a la cort i el govern militar no va acabar fins a 1270. A partir d'aquell moment, Goryeo es va convertir en vassall semiaut\u00f2nom de la dinastia Yuan, dirigida pels mongols, a trav\u00e9s de matrimonis reals i lla\u00e7os de sang. La independ\u00e8ncia es va recuperar durant el regnat de Gongmin, a mitjans del segle XIV, i despr\u00e9s els generals Choe Yeong i Yi Seong-gye van aconseguir la fama amb vict\u00f2ries sobre els ex\u00e8rcits invasors dels Turbants Rojos del nord i els rondadors Wokou del sud. El 1388, Yi Seong-gye va ser enviat a envair la dinastia Ming a Liaodong, per\u00f2 va capgirar les seves forces i va derrotar Choe Yeong en un cop d'estat; el 1392, va substituir Goryeo pel nou estat de Joseon, i pos\u00e0 fi a 474 anys de domini de Goryeo a la pen\u00ednsula coreana.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Mar\u00eda Xes\u00fas Pato D\u00edaz, m\u00e9s coneguda com a Chus Pato, nascuda a Ourense el 29 d'agost del 1955, \u00e9s una escriptora, acad\u00e8mica i activista pol\u00edtica gallega, una de les veus m\u00e9s representatives de la poesia gallega contempor\u00e0nia i autora de diversos poemaris, ja aplegats en els primers volums de la seva Poes\u00eda reunida.Cap de llista habitual de la Frente Popular Galega (partit pol\u00edtic comunista i independentista) per la prov\u00edncia d'Ourense, forma part d'agrupacions tant liter\u00e0ries (PEN Clube de Galicia) com politicosocials (Redes Escarlata). El setembre de 2017 va ingressar com a acad\u00e8mica de la Reial Acad\u00e8mia Galega.Exerceix com a professora d'Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria (Geografia i Hist\u00f2ria) a l'IES Ram\u00f3n M\u00aa Aller Ulloa de Lal\u00edn.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Tanuter (arm\u00e8ni: \u057f\u0561\u0576\u0578\u0582\u057f\u0567\u0580) \u00e9s el nom del cap d'una casa de pr\u00ednceps d'Arm\u00e8nia. Abans de l'annexi\u00f3 russa d'Arm\u00e8nia de l'Est l'any 1828, els caps de les aldees d'un melikat portaven el t\u00edtol.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Dinastia Iturbide o Casa de Iturbide \u00e9s l'antiga dinastia imperial de M\u00e8xic. Despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia de M\u00e8xic pel pla d'Iguala per Agustin de Iturbide que establia una monarquia constitucional, anomenada Imperi Mexic\u00e0 i s'oferia la corona de M\u00e8xic a algun monarca europeu, Agustin de Iturbide va quedar com el president de la reg\u00e8ncia mexicana, per\u00f2 el tron seguia buit, i el Pla d'Iguala estipulava un govern de monarquia moderada per un congr\u00e9s. La nit del 18 de maig de 1822 l'aclamaci\u00f3 popular desitjosa que Iturbide fos emperador va arribar fins a les portes de la casa d'Iturbide, avui coneguda com a Palacio d'Iturbide a la ciutat de M\u00e8xic. El 19 de maig es va reunir el congr\u00e9s, Iturbide va manifestar que se subjectaria al que decidissin els diputats, representants del poble, mentrestant la gent aclamava. El congr\u00e9s no podia contenir a la multitud exaltada, i es van donar dues alternatives: consultar a les prov\u00edncies o proclamar-lo immediatament. Iturbide va insistir en la primera opci\u00f3. Els diputats del congr\u00e9s van votar en secret, el resultat va ser de seixanta-set vots a favor de fer-ho immediatament contra quinze per consultar a les prov\u00edncies. Per desig popular i per decisi\u00f3 leg\u00edtima del congr\u00e9s, el 1822 el recent congr\u00e9s va confirmar el seu t\u00edtol com a Agust\u00ed I de M\u00e8xic, l'emperador constitucional de M\u00e8xic.Descend\u00e8ncia de l'Emperador Agustin de Iturbide amb Ana Mar\u00eda Huarte.\nAgust\u00edn Jer\u00f3nimo de Iturbide y Huarte (1807 - 1864)\nSabina de Iturbide y Huarte (1809 - 1871)\nJuana Mar\u00eda de Iturbide y Huarte (1811 - 1828)\nJosefa de Iturbide y Huarte (1814 - 1891)\n\u00c1ngel de Iturbide y Huarte (1816 - 1872)Agust\u00edn de Iturbide y GreenMar\u00eda Isis de Iturbide y Huarte (1818 - 1849)\nMar\u00eda de los Dolores de Iturbide y Huarte (1819 - 1820)\nSalvador de Iturbide y Huarte (1820 - 1856)Salvador de Iturbide y de Marz\u00e1nFelipe Andr\u00e9s Mar\u00eda Guadalupe de Iturbide y Huarte (1822 - 1853)\nAgust\u00edn Cosme de Iturbide y Huarte (1824 - 1873)\nJesus de Iturbide y Huarte (1817 - 1841)", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La generaci\u00f3 perduda \u00e9s la generaci\u00f3 especialment referida a intel\u00b7lectuals nord-americans florida en el per\u00edode d'entreguerres entre els anys 20, entre la Primera Guerra Mundial i la crac del 29. Aquests es van exiliar a Europa i compartien una visi\u00f3 del m\u00f3n, present a les seves obres. Els autors m\u00e9s destacats del grup s\u00f3n John Dos Passos, Ezra Pound, William Faulkner, Ernest Miller Hemingway, John Steinbeck i Francis Scott Fitzgerald. Sembla que la denominaci\u00f3 va sorgir de Gertrude Stein, si b\u00e9 va ser Hemingway qui la va popularitzar.\nUna de les caracter\u00edstiques principals de la Generaci\u00f3 Perduda \u00e9s el fet que est\u00e0 formada per un grup d'intel\u00b7lectuals dels Estats Units d'Am\u00e8rica que van viure l'experi\u00e8ncia de la Primera Guerra Mundial. La d\u00e8cada dels anys vint va ser una \u00e8poca dura en qu\u00e8 la fe en l'home es va veure afectada pel poder que les armes i les innovacions industrials van tenir en la recent Gran Guerra o Primera Guerra Mundial. Aquesta guerra va ser la m\u00e9s dura del moment a causa dels aven\u00e7os tecnol\u00f2gics que es van produir durant la Revoluci\u00f3 Industrial. Aquest fet \u00e9s un element clau a l'hora de comprendre la seva percepci\u00f3 del m\u00f3n. Marcats per les dures experi\u00e8ncies viscudes durant la guerra, els escriptors de la Generaci\u00f3 Perduda es troben perduts, sense un rumb aparent, presoners d'una societat que a poc a poc s'intenta recuperar de la guerra, oblidant-la a trav\u00e9s de l'alcohol, les festes i una vida materialista i superficial, que podria interpretar-se com un \u201cCarpe diem\u201d constant.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aix\u00f2 \u00e9s una llista dels articles dels mil\u00b7lennis:", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Puxian Wannu (\u84b2\u9bae\u842c\u5974) fou un dinasta jurchen que va establir una petita sobirania al segle xiii.\nVa servir a la dinastia Jin (jurchen) durant la lluita contra els mongols (que va durar del 1211 al 1234). Genguis Khan es presentava com el venjador dels seus parents, els oncles Oqin-barqaq i Ambaga\u00ef, per\u00f2 tamb\u00e9 dels antics sobirans kitan, i aquests van abra\u00e7ar amb entusiasme el partit mongol. Un dels pr\u00ednceps kitan, Ye-li Liu-ko (moderna transcripci\u00f3 Yel\u00fc Liuge, xin\u00e8s \u8036\u5f8b\u7559\u54e5), de l'antic clan reial de Ye-liu, es va revoltar el 1212 a favor de Genguis Khan a la regi\u00f3 del Leao-ho al sud-oest de Manx\u00faria, zona d'origen dels kitan, i va fer jurament de fidelitat al gran kan, i aquest li va enviar un ex\u00e8rcit de socors dirigida pel noble (noyan) Djeb\u00e9. El gener de 1213 Djebe i Liu-ko van ocupar Leao-yang (moderna transcripci\u00f3 Liaodong) als Jin i el pr\u00edncep es va instal\u00b7lar als antics dominis dels seus ancestres com a rei de Leao sota sobirania del gran kan. El rei Jin va enviar a la zona a Puxian Wannu (1214) per\u00f2 fou derrotat a Kaiyuan. Llavors Puxian Wannu es va revoltar contra els Jin i va fundar el regne normalment anomenat Dazhen (\u5927\u771e) a Dongjing (Liaoyang) el 1215. Va agafar el t\u00edtol de tianwang (\u5929\u738b, Rei Celestial) i va establir l'era de Tiantai (\u5929\u6cf0).\nDegut a les lluites amb els Jin, Ye-li Liu-ko (Yel\u00fc Liuge) fou expulsat del reu regne i va haver de demanar ajut a Genguis Khan. Els jurchen foren rebutjats i es van refugiar a Corea sense perm\u00eds. Puxian Wannu es va sotmetre al general Muqali i va enviar el seu fill Tege (\u5e16\u54e5, \u9435\u54e5 Tie Ge) com a ostatge (fins al 1216).\nPoc despr\u00e9s del 1216 es va revoltar i quan l'ex\u00e8rcit mongol va avan\u00e7ar va fugir a una illa. Els mongols van envair Liaoxi i Liaodong. El 1217 es va traslladar cap a Dongjing a la conca del riu Tumen i va reconstituir el seu regne, ara anomenat Dongxia (\u6771\u590f), amb capital a Yanji que va anomenar Nanjing (\u5357\u4eac capital del sud); el seu domini anava al nord de les muntanyes Laoyeling, al sud de Hamgy\u014fngnamdo, Corea del Nord, a l'est de la mar del Jap\u00f3 i oest de les muntanyes Zhangguangcailing, \u00e9s a dir a la zona de frontera entre Xina, Corea del Nord i R\u00fassia.\nEl nom del regne \u00e9s dubt\u00f3s. Els documents xinesos l'esmenten com Dongxia per\u00f2 Corea l'anomenava Dongzhen (\u6771\u771e). Yanai Wataru pensa que \u590f fou un malent\u00e8s de \u771e. Ikeuchi Hiroshi pensa que Dongzhen fou una forma abreviada de Dong N\u00fczhen \u6771\u5973\u771e (Jurchen Orientals) i fou un nom convencional.\nProbablement es va sotmetre als mongols vers el 1218 i en aquest any va envair Corea junt amb l'ex\u00e8rcit mongol, per\u00f2 l'ex\u00e8rcit mongol es va retirar despr\u00e9s de restablir bones relacions. El tribut pagat per Corea fou recaptat per oficials de Dongxia i mongols. El 1222 es va revoltar mentre Genguis Khan estava absent; va envair Corea (que no li permetia obrir un assentament comercial a la frontera.\nEl 1233 l'ex\u00e8rcit mongol dirigit per Guyuk, fill d'Ogodei, va atacar el regne i va capturar a Puxian Wannu, posant fi al regne.\n\n", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els estavans (stavani, \u03a3\u03c4\u03b1\u03c5\u03b1\u03bd\u03bf\u03af) foren un poble de la Sarm\u00e0tia europea que vivia al nord de les muntanyes Bodinos. S'especula que la lectura correcta del nom d'aquest poble seria \u03a3\u03c4\u03bb\u03b1\u03c5\u03ac\u03bd\u03bf\u03b9 (slavani), \u00e9s a dir de fet \"eslaus\".", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Grande Jacquerie, o Jacquerie, va ser una revolta camperola de l'Edat Mitjana al Regne de Fran\u00e7a l'any 1358 durant la Guerra dels Cent Anys. La revolta es va produir arran de la crisi financera que assetjava Fran\u00e7a. El rei Joan II, va convocar els Estats Generals per apaivagar els \u00e0nims, sense \u00e8xit. El terme ve de l'apel\u00b7latiu \u201cJacques Bonhomme\u201d (Jacques Gentilhome) que el cronista medieval Jean Froissart va emprar per designar els revoltats. La noblesa tamb\u00e9 utilitzava aquest terme de manera desdenyosa per tal de parlar dels camperols o serfs que treballaven les terres.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Nersi\u00e0nides o pr\u00ednceps Nersiani (en georgi\u00e0 \u10dc\u10d4\u10e0\u10e1\u10d8\u10d0\u10dc\u10d8) foren els membres d'una fam\u00edlia de pr\u00ednceps georgians de l'alta Edat Mitjana.\nEls pr\u00ednceps de la fam\u00edlia Nersiani, que Cyril Toumanoff designa pel neologisme de \u00ab Nersi\u00e0nides \u00bb, foren una fam\u00edlia feudal de la Ge\u00f2rgia medieval de la qual l'ancestre m\u00edtic fou Nars\u00e8s que apareix a l'\u00e8poca del regnat de Vakhtang I Gorgasali rei d'Ib\u00e8ria\nS\u00f3n coneguts al segle VII com ducs de l'Alt Kartli (Xida Kartli), i dos d'entre ells, Adarnases i el seu fill Ners\u00e8s, van accedir al rang de Pr\u00edncep-Primat d'Ib\u00e8ria (erismtavari) entre 748 i 780. Adarnases III d'Ib\u00e8ria, que fou vassall de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient, va rebre l'elevada dignitat de curopalata.\nAquesta fam\u00edlia va emparentar amb els Guar\u00e0mides, i la filla de Adarnases es va casar amb Guaram IV d'Ib\u00e8ria, pr\u00edncep de Javak\u00e8tia-Calarzene i fill de Guaram III d'Ib\u00e8ria. El segon Pr\u00edncep-Primat de la fam\u00edlia dels Nersiani, Ners\u00e8s, que fou igualment vassall de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient fins al 772, fou deposat pels ocupants \u00e0rabs l'any 775; el t\u00edtol de Pr\u00edncep-Primat va passar al seu nebot Esteve III d'Ib\u00e8ria, pr\u00edncep de Javak\u00e8tia-Calarz\u00e8ne, de la fam\u00edlia dels guar\u00e0mides.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Fer\u00f2nia (llat\u00ed Feronia) (grec \u03a6\u03b5\u03c1\u03c9\u03bd\u03af\u03b1, Estrab\u00f3; \u039b\u03bf\u1fe6\u03ba\u03bf\u03c2 \u03a6\u03b7\u03c1\u03c9\u03bd\u03af\u03b1\u03c2, Ptolemeu) fou una ciutat del sud d'Etr\u00faria al peu del mont Soracte, al territori de Capena, amb un c\u00e8lebre temple o santuari de la deessa de Fer\u00f2nia, i una cova sagrada annexa. Estrab\u00f3 \u00e9s l'\u00fanic que esmenta la ciutat del mateix nom, per\u00f2 altres autors nom\u00e9s esmenten la Lucus Feroniae o la Feroniae fanum, per\u00f2 probablement la ciutat va sorgir al llarg dels anys entorn de la fira que es feia a les reunions anyals. Fer\u00f2nia fou una deessa dels sabins i foren aquest poble els que assitien a les reunions del santuari, tot i que el santuari era a Etr\u00faria i dependent de la ciutat de Capena. La primera menci\u00f3 dels festivals anyals \u00e9s del temps del rei Tul\u00b7li Hostili. El temple va acumular riqueses en el curs dels anys i Ann\u00edbal fou temptat d'acostar-se al santuari durant la seva retirada de Roma el 211 aC amb el prop\u00f2sit de saquejar-lo, cosa que va fer i es va emportar tot l'or i plata. La hist\u00f2ria esmenta alguns prodigis que van passar al\u00ed i molta gent acudien pels miracles; alguns devots creuaven descal\u00e7os per les brases roents (algunes fonts diuen que aix\u00f2 correspon a un temple d'Apol\u00b7lo al cim del Soracte, per\u00f2 probablement es va traslladar des all\u00ed al m\u00e9s c\u00e8lebre santuari al seu peu).El santuari sempre \u00e9s fixat al Ager Capenate. Avui hi ha una font a San Oreste, al sud-est de la muntanya que es diu Felonica, i se suposa que fou el lloc on era antigament. San Oreste ocuparia el lloc de l'antiga ciutat.Plini el Vell esmenta Lucus Feroniae entre les col\u00f2nies d'Etr\u00faria; Ptolemeu, que tamb\u00e9 l'esmenta com a col\u00f2nia, la situa al nord-oest d'Etr\u00faria entre l'Arnus i el Macra,que pot ser un error o estar parlant d'una col\u00f2nia que va portar aquest nom per\u00f2 no era a la rodalia del santuari. El Liber Coloniarum no l'esmenta pas. Hi ha una inscripci\u00f3 que esmenta la Colonia Julia Felix Lucoferonensis per\u00f2 estaria referida a la col\u00f2nia a la rodalia del santuari, per la qual cosa Ptolemeu estaria en un error.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Eleanor de Clare, suo iure 6a dama de Glamorgan (Castell de Caerphilly (Gal\u00b7les) 3 d'octubre del 1292 - Castell de Monmouth (Gal\u00b7les), 30 de juny del 1337) va ser una poderosa noble anglo-gal\u00b7lesa que es va casar amb Hug Le Despenser el Jove i era n\u00e9ta d'Eduard I. Amb les seves germanes, Elizabeth de Clare i Margaret de Clare, va heretar les propietats del seu pare despr\u00e9s de la mort del seu germ\u00e0, Gilbert de Clare, 8\u00e8 comte de Gloucester, 7\u00e8 comte de Hereford, a la Batalla de Bannockburn el 1314. Va n\u00e9ixer l'any 1292 al castell de Caerphilly a Glamorgan, Gal\u00b7les i era la filla gran de Gilbert de Clare, 6\u00e8 comte d'Hertford, 7\u00e8 comte de Gloucester, 5\u00e8 senyor de Glamorgan i la princesa Joana d'Acre.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aquesta p\u00e0gina llista els anys.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia Kara\u0111or\u0111evi\u0107 (en alfabet cir\u00edl\u00b7lic serbi: \u041a\u0430\u0440\u0430\u0452\u043e\u0440\u0452\u0435\u0432\u0438\u045b), pl. Kara\u0111or\u0111evi\u0107i / \u041a\u0430\u0440\u0430\u0452\u043e\u0440\u0452\u0435\u0432\u0438\u045b\u0438, karad\u0361\u0291\u01d2\u02d0rd\u0361\u0291e\u028bit\u0361\u0255) \u00e9s una dinastia s\u00e8rbia, fundada per Kara\u0111or\u0111e Petrovi\u0107, el Veliki Vo\u017ed (\"Gran L\u00edder\") de S\u00e8rbia a principis del segle xix durant el Primer Aixecament Serbi. La dinastia, relativament breu, va tenir el suport de l'Imperi Rus i s'oposava a la dinastia Obrenovi\u0107, propera a \u00c0ustria-Hongria. Despr\u00e9s de l'assassinat de Kara\u0111or\u0111e el 1817, Milo\u0161 Obrenovi\u0107 va fundar la dinastia Obrenovi\u0107. Els dos casals van alternar-se en el tron durant algunes generacions. Despr\u00e9s de l'assassinat d'Alexandre el 1903, el Parlament serbi va escollir el net de Kara\u0111or\u0111e, Pere I Kara\u0111or\u0111evi\u0107, que estava vivint a l'exili, per al tron del Regne de S\u00e8rbia. Se'l va coronar com a rei Pere I, i poc despr\u00e9s del final de la Primera Guerra Mundial, representants de les tres nacions van proclamar el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens amb Pere I com a sobir\u00e0. El 1929, es va canviar el nom del regne a Iugosl\u00e0via, sota Alexandre I, el fill de Pere I. El novembre de 1945, van perdre el tron quan la Lliga de Comunistes de Iugosl\u00e0via va agafar el poder, durant el regnat de Pere II.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Tudun (o To-tun-pat) fou un t\u00edtol que van portar alguns alts c\u00e0rrecs dels turcs a l'alta edat mitjana, equivalent a magistrat. S'esmenta en relaci\u00f3 als turcs occidentals i els turcs orientals.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La fam\u00edlia Gattiluso o Gattilusio va dominar Lesbos i altres illes del 1355 al 1462. Una branca va conservar Enos fins al 1484.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Meguid\u00f3 (hebreu: \u05de\u05d2\u05d9\u05d3\u05d5\u200e; \u00e0rab: \u0645\u062c\u06cc\u062f\u0648, Maj\u012bd\u016b, potseriorment \u062a\u0644 \u0627\u0644\u0645\u062a\u0633\u0644\u0645, Tall al-Mutasallim) \u00e9s un tel, que es troba al nord d'Israel, prop del quibuts Megido, uns 30 km al sud-est de Haifa. El lloc \u00e9s conegut per la seva import\u00e0ncia hist\u00f2rica i teol\u00f2gica, sobretot en virtut del seu nom grec, Armageddon. En l'antiguitat, Meguid\u00f3 fou una important ciutat estat. Les excavacions han desenterrat 26 capes de ru\u00efnes, cosa que indica un llarg per\u00edode d'assentament.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Enric Ucelay-Da Cal (Nova York, Estats Units, 1948) \u00e9s un historiador catal\u00e0 especialitzat en Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia. Actualment (2012) \u00e9s catedr\u00e0tic d'Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i coordinador del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranismes, vinculat a la Universitat Pompeu Fabra.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia de Kushara (Ku\u0161\u0161ara) o Kusar (Ku\u0161\u0161ar), era la dinastia hitita de reis de Kushara fundada per Pithana i continuada per Anitta que va establir el poder hitita sobre la dinastia local hattita que governava a Kanish i Nesa (Ne\u0161a) i va annexionar aquesta darrera ciutat que en hitita es deia Hattusa i \u00e9s la moderna Bo\u011fazk\u00f6y (ara Bo\u011fazkale). La ciutat va ser destru\u00efda per\u00f2 el seu territori va passar a Kushara, que tamb\u00e9 va sotmetre a vassallatge als reis de Zalpa (Zalpuwa) i Purushanda (Burushkhanda).\nSi aquesta dinastia va continuar fins a Labarnas I, el primer rei notable de l'Imperi Hitita Antic, o si Tudhalias I n'era el continuador, no se sap amb certesa perqu\u00e8 hi ha uns anys sobre els que no es conserven documents. En el per\u00edode desconegut entre Anitta i Tudhalias I una nova dinastia podia haver pres el poder hegem\u00f2nic dels hitites. El palau d'Anitta a Kanish fou destru\u00eft i al damunt es va construir un edifici hitita, cosa que no afavoriria la idea d'una continu\u00eftat din\u00e0stica, tanmateix Anitta va prohibir als seus successors restaurar Hattusa que despr\u00e9s va ser la capital de l'Imperi. Per\u00f2 d'altra banda Hattusilis I s'anomenava \"l'home de Kushara\" i segurament era parent de la fam\u00edlia reial d'aquell estat, i 350 anys m\u00e9s tard Hattusilis III es referia a Hattusilis I com \"el fill i rei de Kushara\".", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Abba Ahimeir (en hebreu: \u05d0\u05d1\"\u05d0 \u05d0\u05d7\u05d9\u05de\u05d0\u05d9\u05e8\u200e, en rus: \u0410\u0431\u0430 \u0428\u043e\u0439\u043b \u0413\u0430\u0439\u0441\u0438\u043d\u043e\u0432\u0438\u0447; 2 de novembre de 1897 \u2013 6 de juny de 1962) va ser un periodista, historiador i activista pol\u00edtic jueu nascut a R\u00fassia. Un dels ide\u00f2legs del sionisme revisionista, va ser el fundador de la facci\u00f3 maximalista revisionista del Moviment Revisionista Sionista (ZRM) i del clandest\u00ed Brit HaBirionim.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Dinastia otoniana o dinastia ot\u00f2nida era una dinastia de reis d'Alemanya, que pren el nom del seu primer emperador per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s coneguda com a Dinastia Saxona per l'origen de la fam\u00edlia.\nLa fam\u00edlia mateixa, a vegades, tamb\u00e9 es coneix com els Liudolfings, pel seu primer membre conegut Liudolf i un dels seus noms principals.\nEls governants Otonians tamb\u00e9 es consideren com la primera dinastia del Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic, com successors de la Dinastia Carol\u00edngia i de Carlemany, que \u00e9s comunament vist com el fundador original d'un nou Regne Franc successor de l'Imperi Rom\u00e0.\nTot i no haver estat mai Emperador, Enric I l'Ocellaire, Duc de Sax\u00f2nia impulsa l'acc\u00e9s de la seva dinastia a l'Imperi en haver unificat els diferents pobles germ\u00e0nics sota un \u00fanic rei, llegat que recau en el seu fill Ot\u00f3 el Gran qui si que \u00e9s nomenat Emperador i, com a tal \u00e9s el successor de la dinastia Carol\u00edngia.\nDes d'Ot\u00f3 I la majoria dels reis alemanys tamb\u00e9 eren coronats Emperadors Romanogerm\u00e0nics. Sota el regnat dels governants Otonians, el regne de Franc Oriental esdev\u00e9 finalment el regne d'Alemanya amb la unificaci\u00f3 dels ducats de Lorena, Sax\u00f2nia, Franc\u00f2nia, Su\u00e0bia, Tur\u00edngia i Baviera en un imperi ara concl\u00f2s. Tamb\u00e9 la identificaci\u00f3 d'Alemanya amb el Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic, que dominar\u00e0 la hist\u00f2ria alemanya fins a 1806, comen\u00e7\u00e0 amb la coronaci\u00f3 d'Ot\u00f3 I el Gran a Roma en 962. No obstant aix\u00f2, la projectada restauraci\u00f3 de l'Imperi Rom\u00e0 decauria m\u00e9s tard sota el regnat d'Ot\u00f3 III.\nDespr\u00e9s de l'extinci\u00f3 de la dinastia Otoniana amb la mort d'Enric II del Sacre Imperi, el 1024 la corona passava a la Dinastia S\u00e0lica amb Conrad II, besnet de Luitgard, una filla de l'Emperador Ot\u00f3 I que s'havia casat amb el Duc S\u00e0lic Conrad el Vermell de Lorena.\nReis i Emperadors Otonians:\n\nEnric I l'Ocellaire, Rei dels alemanys i Duc de Sax\u00f2nia, mort en 936\nOt\u00f3 I el Gran, Emperador romanogerm\u00e0nic i Duc de Sax\u00f2nia, mort en 973\nOt\u00f3 II, emperador romanogerm\u00e0nic, mort en 983\nOt\u00f3 III, emperador romanogerm\u00e0nic, mort en 1002\nSant Enric II, emperador romanogerm\u00e0nic, mort en 1024Alguns altres membres famosos de la Casa de Liudolfing o Otoniana:\n\nLiudolf, Comte de Sax\u00f2nia, mort en 864/866\nSant Altfrid, Bisbe de Hildesheim, mort en 874\nBrun, Duc de Sax\u00f2nia, mort en 880\nOt\u00f3 l'Il\u00b7lustre, Duc de Sax\u00f2nia, mort en 912\nGerberge de Sax\u00f2nia, mort en 954\nEnric I, Duc de Bavaria, mort en 955\nLiudolf, Duc de Su\u00e0bia, mort en 957\nHedwige de Sax\u00f2nia, mort en 965\nBruno I, Arquebisbe de Col\u00f2nia i Duc de Lotar\u00edngia, mort en 965\nWilliam, Arquebisbe de Mag\u00fancia, mort en 968\nOt\u00f3, Duc de Su\u00e0bia i Baviera, mort en 982\nEnric II, Duc de Baviera el Cerca-raons, mort en 995\nBruno, Bisbe d'Augsburg, mort en 1029", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els parmecamps (llat\u00ed: parmaecampi) foren un poble del sud de Germ\u00e0nia entre les muntanyes Abnoba i el Danubi, corresponen al modern districte de Cham (Baviera).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Terunobu Fujimori (1946, Chino, Prefectura de Nagano, Jap\u00f3) \u00e9s un arquitecte japon\u00e8s i professor em\u00e8rit d'hist\u00f2ria de les ciutats i de l'arquitectura a l'institut de ci\u00e8ncia industrial de la Universitat de T\u00f2quio.Estudi\u00e0 a les universitats de Tohoku i T\u00f2quio. Inicialment es consagr\u00e0 a la hist\u00f2ria de l'arquitectura, traduint texts cabdals sobre l'arquitectura europea moderna. No fora fins a l'any 1991 que va debutar com arquitecte amb el museu d'hist\u00f2ria Jinchokan Moriya. Altres projectes destacats s\u00f3n la casa Tanpopo (1995); la casa Nira (1997); el museu Akino Fuku (1997) a la ciutat de Tenryu; i la resid\u00e8ncia d'estudiants de l'escola agr\u00edcola de Kumamoto (2000).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Orsini foren una poderosa fam\u00edlia aristocr\u00e0tica de la Roma medieval i renaixentista. Els Orsini afirmaven ser descendents de la fam\u00edlia patr\u00edcia dels Julis, el mateix llinatge que Juli C\u00e8sar, descendents a la vegada, segons la tradici\u00f3, d'Ascani/Iulius, fill d'Enees i net de Venus. Tres membres de la fam\u00edlia Orsini arribaren a ser papes: Celest\u00ed III (1191-1198), Nicolau III (1277-1280) i Benet XIII (1724-1730). L'any 1426 la fam\u00edlia Orsini va construir el castell d'Orsini-Odescalchi, a la ciutat de Bracciano. Una membre dels Orsini, Clarice Orsini, fou esposa de Lloren\u00e7 el Magn\u00edfic, de la casa de M\u00e8dici, amb qui tingu\u00e9 set fills. La fam\u00edlia Orsini va dominar Cefal\u00f2nia i Zante des del 1194 fins al 1358 i tamb\u00e9 durant un temps el despotat de l'Epir.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El mite de la Terra plana \u00e9s un malent\u00e8s modern segons el qual la visi\u00f3 cosmol\u00f2gica predominant durant l'Edat Mitjana consistia en considerar que la Terra era plana, i no una esfera.\nPel que sembla, aquesta idea es va originar al segle xix i es va difondre durant la primera meitat del segle XX. Sobre la mateixa, els Membres de l'Associaci\u00f3 Hist\u00f2rica (Members of the Historical Association) van declarar, el 1945, el seg\u00fcent:\nDurant la primera part de l'Edat Mitjana, pr\u00e0cticament tots els estudiosos sostenien el punt de vista que la Terra era rodona, com van expressar els antics grecs. Ja al segle xiv, la creen\u00e7a que la Terra fora plana era pr\u00e0cticament inexistent entre els homes educats.\nNo obstant aix\u00f2, entre els artistes medievals, la imatge de la Terra plana era comuna. L'exterior del fam\u00f3s tr\u00edptic El jard\u00ed de les del\u00edcies, de Hieronymus Bosch, \u00e9s un exemple del Renaixement en el qual apareix una imatge de la Terra en forma de disc surant dins d'una esfera transparent.Segons Stephen Jay Gould, \"mai no hi va haver un per\u00edode de \"foscor\" declarant la \"Terra plana\", entre els acad\u00e8mics (independentment de com conceb\u00e9s el p\u00fablic en general al nostre planeta llavors i ara). El coneixement grec de la Terra esf\u00e8rica mai es va dissipar, i tots els grans acad\u00e8mics medievals acceptaven que la Terra era rodona com un fet establert en l'estudi de la cosmologia.\"David Lindberg i Ronald Numbers, historiadors de la ci\u00e8ncia, ressalten el fet que \"dif\u00edcilment hi havia un acad\u00e8mic cristi\u00e0 durant l'Edat Mitjana que no reconegu\u00e9s que la Terra era una esfera, fins i tot sabent la seva circumfer\u00e8ncia aproximada\".L'historiador Jeffrey Burton Russell va dir que l'error de la Terra plana va florir principalment entre 1870 i 1920, i va tenir a veure amb les ideologies que es van crear sobre l'evoluci\u00f3. Russell sost\u00e9 que \" no hi va haver ning\u00fa que, a partir del tercer segle aC, entre les persones educades de la civilitzaci\u00f3 occidental (tret de molt poques excepcions, que digu\u00e9s que la Terra era plana,\" i assegura que van ser sobretot els historiadors John William Draper, Andrew Dickson White i Washington Irving els qui van popularitzar el mite de la Terra plana.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Bohtan tamb\u00e9 Buhtan, Bokhti, era un principat kurd medieval en l'Imperi Otom\u00e0 centrat en la ciutat de Jazirah ibn 'Omar (moderna Cizre tamb\u00e9 coneguda com a Ciz\u00eera Botan (Jazira Botan) al sud-est d'Anat\u00f2lia. Els Bohtanis eren una branca antiga i prominent dels kurds que es creien descendents de Kh\u00e0lid ibn al-Walid. El yazidisme va esdevenir la religi\u00f3 oficial de Jazira al segle xiv.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Confer\u00e8ncia de Pau de Staten Island fou una breu confer\u00e8ncia diplom\u00e0tica informal celebrada entre representants de la Corona Brit\u00e0nica i les seves col\u00f2nies nord-americanes rebels amb l'esperan\u00e7a de posar fi r\u00e0pidament a la naixent Revoluci\u00f3 Americana. La confer\u00e8ncia va tenir lloc l'11 de setembre de 1776, durant els dies posteriors a la captura brit\u00e0nica de Long Island i menys de tres mesos despr\u00e9s de la declaraci\u00f3 formal d'independ\u00e8ncia de les col\u00f2nies. Es va celebrar a Billop Manor, la resid\u00e8ncia del coronel lleialista Christopher Billop, a Staten Island (Nova York). Els participants van ser l'almirall brit\u00e0nic Lord Richard Howe i els membres del Segon Congr\u00e9s Continental John Adams, Benjamin Franklin i Edward Rutledge.\nEn posar-se al comandament de les forces terrestres brit\u00e0niques a les col\u00f2nies, Lord Howe havia buscat autoritat per resoldre pac\u00edficament el conflicte. Tanmateix, el seu poder per negociar era, per intencionadament, molt limitat, cosa que feia que la delegaci\u00f3 del Congr\u00e9s fos pessimista respecte a una resoluci\u00f3 sum\u00e0ria. Els estatunidencs van insistir en el reconeixement de la seva recentment declarada independ\u00e8ncia, que Howe no podia concedir. Al cap de tres hores, els delegats es van retirar i els brit\u00e0nics van reprendre la seva campanya militar pel control de la ciutat de Nova York.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Annelies Marie Frank, coneguda com a Anne Frank (Frankfurt del Main, Alemanya, 12 de juny de 1929 - Bergen-Belsen, Alemanya, febrer o mar\u00e7 de 1945), fou una adolescent alemanya jueva nascuda a Frankfurt del Main a Alemanya. \u00c9s autora d'El diari d'Anne Frank, un diari escrit mentre s'amagava amb la seva fam\u00edlia i quatre amics, durant l'ocupaci\u00f3 alemanya d'Amsterdam a la Segona Guerra Mundial.Amb l'arribada al poder d'Adolf Hitler, el mes de gener de 1933, la fam\u00edlia marx\u00e0 de Frankfurt a Amsterdam amb la intenci\u00f3 d'escapar de les persecucions nazis. Amb la invasi\u00f3 nazi dels Pa\u00efsos Baixos, les persecucions contra els jueus s'intensificaren i la seva fam\u00edlia s'amag\u00e0, el juliol de 1942, en una cambra secreta condicionada, a la part del darrere, de l'empresa Opekta, d'Otto Frank, el seu pare. En el moment d'amagar-se, Anne tenia tretze anys. Despr\u00e9s de dos anys a la casa del darrere, el grup fou tra\u00eft i deportat als camps d'extermini nazis. Set mesos despr\u00e9s de la seva detenci\u00f3 i alguns dies despr\u00e9s de la defunci\u00f3 de la seva germana Margot, Anne moria del tifus al camp de Bergen-Belsen. En acabar la guerra, el seu pare, Otto, l'\u00fanic supervivent del grup, torn\u00e0 a Amsterdam i descobr\u00ed que el diari d'Anne no havia desaparegut. Conven\u00e7ut del car\u00e0cter \u00fanic de l'obra de la seva filla, decid\u00ed publicar-la. Originalment, sort\u00ed amb el t\u00edtol Het Achterhuis: Dagboekbrieven van 12 Juni 1942-1 Augustus 1944 (La casa del darrere: notes del diari del 12 juny de 1942 al 1r d'agost de 1944).\nEl diari l'hi van regalar a Anne pel seu tretz\u00e8 aniversari i relata la seva visi\u00f3 dels esdeveniments en aquestes dates: del 12 de juny de 1942 fins al 1r d'agost de 1944. Ha estat tradu\u00eft del neerland\u00e8s a nombroses lleng\u00fces i ha esdevingut un dels llibres m\u00e9s llegits al m\u00f3n. Diverses pel\u00b7l\u00edcules, telefilms, obres teatrals i \u00f2peres s'han basat en aquesta obra. Descrit com el treball d'un esperit madur i perspica\u00e7, ofereix un punt de vista \u00edntim i particular sobre la vida quotidiana durant l'ocupaci\u00f3 alemanya. Gr\u00e0cies als seus escrits, Anne Frank esdevingu\u00e9 una de les v\u00edctimes m\u00e9s c\u00e8lebres de l'Holocaust.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El districte de Hanthawaddy fou una divisi\u00f3 administrativa de la Baixa Birm\u00e0nia creada el 1853 despr\u00e9s de la segona guerra anglobirmana. Fou sovint anomenat districte de Ragoon per haver estat la primera capital. Va incloure inicialment la ciutat de Yangon que fou la capital del districte i de la divisi\u00f3 de Pegu dins el comissionariat de la Baixa Birm\u00e0nia, per\u00f2 que el 1879 fou segregada i constitu\u00efda en ciutat-districte de la divisi\u00f3 de Pegu (efectes el 1880). Els l\u00edmits del districte es van modificar el 1864, 1879 i 1883. El 1883 el districte es va dividir en Pegu (el nord) i Hanthanwadi (el sud, exclosa la ciutat de Yangon); el 1895 es van variar els l\u00edmits i posteriorment es van fer noves modificacions entre les quals la de 1903. El juny de 1972 el districte fou agregat a la divisi\u00f3 de Rangoon (despr\u00e9s divisi\u00f3 de Yangon) on va esdevenir el districte de North Rangoon (North Yangon).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Esterh\u00e1zy de Gal\u00e1ntha \u00e9s un llinatge noble hongar\u00e8s originat per Benedict Esterh\u00e1zy. Les resid\u00e8ncies principals van ser a Eisenstadt (Kismarton), Fert\u0151d \u2013a prop de Sopron (\u00d6denburg)\u2013, i Viena. El cap de la fam\u00edlia va rebre el t\u00edtol de bar\u00f3 el 1613, el de comte el 1626 i el de pr\u00edncep el 1687. L'escriptor P\u00e9ter Esterh\u00e1zy, nascut el 1950, \u00e9s un membre de la branca comtal de la fam\u00edlia principal.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Totenpass (plural Totenp\u00e4sse) \u00e9s un terme alemany per referir-se a tauletes o plaques met\u00e0l\u00b7liques inscrites trobades en els sepulcres d'iniciats en l'orfisme, el culte a Dion\u00eds o religions de l'antic Egipte o sem\u00edtiques. El terme significa \"passaport pels difunts\". Els Totenp\u00e4sse es col\u00b7locaven prop del cos com una filact\u00e8ria, o enrotllada i introdu\u00efda dins d'una c\u00e0psula al coll com un amulet. La inscripci\u00f3 explica a l'iniciat com navegar el m\u00e9s enll\u00e0.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Protospatari fou un t\u00edtol rom\u00e0 d'Orient. El t\u00edtol de protospatari es creu que corresponia inicialment a capit\u00e0 de la gu\u00e0rdia imperial (la gu\u00e0rdia imperial eren els spatharii, o \u03a3\u03c9\u03bc\u03b1\u03c4\u03bf\u03c6\u03cd\u03bb\u03b1\u03ba\u03b5\u03c2), per\u00f2 amb el temps va esdevenir un t\u00edtol civil vinculat a un c\u00e0rrec de govern i judicial a prov\u00edncies.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Timor Portugu\u00e8s \u2014Timor Portugu\u00eas (portugu\u00e8s) \u2014 va ser una Col\u00f2nia portuguesa corresponent territorialment al que avui \u00e9s el Timor Oriental. Durant aquest per\u00edode, Portugal va compartir la possessi\u00f3 de l'illa de Timor amb les \u00cdndies Orientals Neerlandeses i, m\u00e9s endavant, amb l'estat independent d'Indon\u00e8sia. Els primers europeus que van arribar a la regi\u00f3 foren els portuguesos el 1515. Els frares dominics s'hi van establir el 1556 i el territori fou declarat col\u00f2nia portuguesa el 1702. Un cop encetat el proc\u00e9s de descolonitzaci\u00f3 instigat per Lisboa el 1974, Indon\u00e8sia va envair el territori el 1975 i va posar fi al domini portugu\u00e8s. La invasi\u00f3 no va ser acceptada mai pels altres pa\u00efsos, ra\u00f3 per la qual el Timor Portugu\u00e8s va existir oficialment fins a la independ\u00e8ncia del Timor Oriental l'any 2002.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Josep Maria Roig i Rosich (Alcover, 1947) \u00e9s un historiador, escriptor i docent catal\u00e0.Com a docent impart\u00ed lli\u00e7ons d'Hist\u00f2ria contempor\u00e0nia a la Universitat Rovira i Virgili i quan es jubil\u00e0 fou escollit professor em\u00e8rit de la mat\u00e8ria. Fou director del Centre d'Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia de Catalunya entre 2008 i 2011, i director de Revista de Catalunya entre 2012 i 2015. Col\u00b7labor\u00e0 en la redacci\u00f3 d'articles a publicacions com L'Aven\u00e7, Serra d'Or i Revista de Catalunya. L'any 1991 guany\u00e0 el premi Fundaci\u00f3 Congr\u00e9s de Cultura Catalana de Biografia i Estudis Hist\u00f2rics per la seva obra La dictadura de Primo de Rivera a Catalunya (1923-1930). Un assaig de repressi\u00f3 cultural, dotat amb 500.000 pessetes.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Marc L\u00e9opold Benjamin Bloch (Li\u00f3, 6 de juliol de 1886 - Saint-Didier-de-Formans, 16 de juny de 1944) va ser un historiador franc\u00e8s, especialitzat en la Fran\u00e7a medieval i fundador, amb Lucien Febvre, de l'Escola dels Annales.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El llinatge dels Li\u00e7ana era un llinatge de rics-homes aragonesos. No s'ha de confondre amb la branca dels F\u00e9rriz de Li\u00e7ana.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Dinastia Obrenovi\u0107 (en alfabet cir\u00edl\u00b7lic serbi: \u041e\u0431\u0440e\u043d\u043e\u0432\u0438\u045b, pl. Obrenovi\u0107i / \u041e\u0431\u0440\u0435\u043d\u043e\u0432\u0438\u045b\u0438, obr\u011b\u02d0no\u028bit\u0361\u0255) fou una dinastia s\u00e8rbia que va governar S\u00e8rbia entre 1815 i 1842, i despr\u00e9s entre 1858 i 1903. Van arribar al poder pel lideratge del fundador de la dinastia Milo\u0161 Obrenovi\u0107 I durant el Segon Aixecament Serbi de 1815\u20131817 contra l'Imperi Otom\u00e0, que va desembocar en la formaci\u00f3 del Principat de S\u00e8rbia el 1817. La dinastia Obrenovi\u0107 era aliada tradicional d'\u00c0ustria-Hongria i s'oposava a la dinastia Kara\u0111or\u0111evi\u0107, que tenia el suport de l'Imperi Rus.\nEl regnat de la fam\u00edlia es va acabar amb un cop d'estat perpetrat per conspiradors militars, coneguts actualment com la M\u00e0 negra, que van irrompre al palau reial i van assassinar el rei Alexandre I, que va morir sense hereu. L'Assemblea Nacional de S\u00e8rbia va convidar Pere Kara\u0111or\u0111evi\u0107 a esdevenir rei de S\u00e8rbia. Despr\u00e9s de la dissoluci\u00f3 de Iugosl\u00e0via, alguns descendents de Jakov Obrenovi\u0107, mig germ\u00e0 de Milo\u0161 Obrenovi\u0107 van declarar-se successors del Casal Reial d'Obrenovi\u0107 i van escollir el seu pretendent a l'extint tron de S\u00e8rbia.\nAl contrari d'altres estats balc\u00e0nics com Gr\u00e8cia, Bulg\u00e0ria o Romania, S\u00e8rbia no va importar cap membre d'alguna fam\u00edlia reial europea (en general alemanya) per accedir al seu tron; la dinastia Obrenovi\u0107, com els seus rivals Kara\u0111or\u0111evi\u0107, era origin\u00e0ria de S\u00e8rbia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Robert William Fogel (Nova York, EUA 1926 - Oak Lawn (Estats Units) 2013) va ser un historiador, economista i professor universitari nord-americ\u00e0 guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1993.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Per la comunitat tribal \u00e0rab Utbi, vegeu UtubUtbi (nisba al-Utb\u00ed) fou el nom d'una fam\u00edlia alguns dels membres de la qual van servir com a visirs dels sam\u00e0nides i va donar tamb\u00e9 un historiador destacat; altres membres menys coneguts foren secretaris dels sam\u00e0nides i els primers gazn\u00e8vides (segles X i XI). Eren d'ascend\u00e8ncia \u00e0rab, d'un Utba establert al Khurasan, que no ha estat identificat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Corrado III Trinci fou fill d'Ugolino II Novello. Fou gonfanoner de just\u00edcia i capit\u00e0 del poble de Foligno des del 1377, confirmat pel Papa el 1383 com a vicari pontifici de Foligno, Bevagna, Giano, Castagnola, Montecchio, Montefalco, Leonessa i Valtopina juntament amb el seu nebot Ugolino III Trinci. Va morir el 1386.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Enric de Cornualla (Hailes,Gloucester, 1235 - Viterbo, 1271) va ser un noble angl\u00e8s, fill de Ricard d'Anglaterra, comte de Cornualla i tamb\u00e9 va ser rei de Romans, i d'Isabella Marshal. Va lluitar a favor del seu oncle, Enric III d'Anglaterra, contra Sim\u00f3 de Montfort, que el feu presoner. Quan Sim\u00f3 de Montfort va morir, Enric va anar a Sic\u00edlia per negociar la pau amb Guy de Montfort, el seu fill, per\u00f2 va ser assassinat per aquest a Viterbo.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La hist\u00f2ria del temps present, hist\u00f2ria actual, hist\u00f2ria d'avui, hist\u00f2ria viscuda o hist\u00f2ria del present \u00e9s un concepte nou dins el m\u00f3n de la historiografia que intenta descriure un per\u00edode imprec\u00eds fins als nostres dies, aproximadament de trenta anys, o una generaci\u00f3.Es defensa aquesta divisi\u00f3, o m\u00e9s aviat, subdivisi\u00f3 de l'edat contempor\u00e0nia degut als enormes canvis que van propiciar el final de la Segona Guerra Mundial i el canvi dr\u00e0stic d'horitzons que es van provocar que fan impossible comprendre l'abans i el despr\u00e9s del conflicte. S'alimenta de les fonts orals i les experi\u00e8ncies viscudes en primera persona.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Carlo Ginzburg (Tori, It\u00e0lia, 15 d'abril de 1939) \u00e9s un dels historiadors m\u00e9s rellevants de l'actualitat i defensor del camp de la microhist\u00f2ria. La seva obra m\u00e9s coneguda \u00e9s Il formaggio e i vermi (1976, \"El formatge i els cucs: El cosmos d'un moliner del segle XVI\") que examinava les creences d'un heretge itali\u00e0, Menocchio, de la localitat de Montereale Valcellina.\nEl 1966 va publicar Les Batalles de la Nit, un estudi de la tradici\u00f3 popular vision\u00e0ria dels benandanti al Fri\u00fcl del segle xvi. M\u00e9s endavant va tornar a estudiar les tradicions vision\u00e0ries de l'\u00e8poca a Europa en el seu llibre de 1989 \u00c8xtasis: Desxifrant el S\u00e0bat de les Bruixes.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Generaci\u00f3 Z (tamb\u00e9 coneguts com a centennials) designa la generaci\u00f3 de joves nascuts entre els anys 90 i l'actualitat. Rep el nom per seguir cronol\u00f2gicament a la generaci\u00f3 Y, amb la qual comparteix la majoria de trets. De fet hi ha persones que poden ser adscrites indistintament a qualsevol de les dues. Sovint se'ls coneix com a nadius digitals, per l'\u00fas intensiu de les TIC des dels primers anys de vida, \u00fas que s'accentua en arribar a l'adolesc\u00e8ncia i que t\u00e9 un fort component social, a difer\u00e8ncia del predomini dels videojocs d'altres generacions. S'associa aquest canvi amb l'\u00e8xit de les plataformes de xarxes socials (com Facebook, Instagram, Twitter, VK o Tuenti) i programes de missatgeria gratu\u00efta (com WhatsApp, Signal o Telegram).\nCom a trets positius psicol\u00f2gics, els estudiosos destaquen la capacitat per aprendre noves t\u00e8cniques, treballar en equip i mostrar-se flexibles, aix\u00ed com la igualtat entre g\u00e8neres. Negativament, destaquen per la incapacitat per mantenir l'atenci\u00f3 durant per\u00edodes perllongats, pel menor valor atorgat a l'educaci\u00f3 o la cultura i per la menor implicaci\u00f3 en causes col\u00b7lectives pol\u00edtiques.\nLa Generaci\u00f3 Z ha sigut la generaci\u00f3 amb l'oportunitat de provar el M\u00e8tode d'ensenyament BYOD i les persones d'aquesta generaci\u00f3 tenen fama de tenir m\u00e9s coneixements sobre les noves tecnologies.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'Institut Nova Hist\u00f2ria (INH) \u00e9s una fundaci\u00f3 cultural de Barcelona creada el 2007 com a escissi\u00f3 de la Fundaci\u00f3 d'Estudis Hist\u00f2rics de Catalunya, fundada i encap\u00e7alada per Albert Codinas i Jordi Bilbeny i dedicada a la divulgaci\u00f3 de postulats pseudohist\u00f2rics. Entre els seus membres tamb\u00e9 destaca el pseudohistoriador V\u00edctor Cucurull.\nEl seu objectiu declarat \u00e9s estudiar \u00abla tergiversaci\u00f3 de la hist\u00f2ria que Catalunya i els antics regnes de la corona catalano-aragonesa van patir -i pateixen encara-, per part de la corona castellana, corona que va acabar apropiant-se del poder de la monarquia hisp\u00e0nica\u00bb a partir d'un m\u00e8tode de treball que consisteix \u00aben realitzar propostes i desenvolupaments a partir d'una actitud de ment oberta, rebutjant el dogma o la doctrina i tot expressant una combinaci\u00f3 espec\u00edfica de qualitats de rigor com son el m\u00e8tode multidisciplinar i l'enfocament global\u00bb.En conseq\u00fc\u00e8ncia impulsa diversos estudis, publicacions, confer\u00e8ncies i simposis per divulgar la premissa que la hist\u00f2ria de Catalunya ha estat sistem\u00e0ticament manipulada i ocultada per Castella des dels segles xv i xvi, afirmant que una gran quantitat d'obres liter\u00e0ries castellanes s\u00f3n traduccions d'originals catalans i que nombrosos personatges hist\u00f2rics castellans i europeus \u2013Crist\u00f2fol Colom, Miguel de Cervantes, Erasme de Rotterdam o Leonardo da Vinci entre molts altres\u2013 s\u00f3n, en realitat, catalans.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aquesta p\u00e0gina mostra els segles.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Martorell eren un llinatge gandienc dels segles xiv i xv, al qual pertanyia, com a figura m\u00e9s destacada, l'autor Joanot Martorell.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La fam\u00edlia Jumblatt o Jumblat (franc\u00e8s Joumblatt, tamb\u00e9 apareix com Djoumblatt, Jomblatt, i altres variants, derivades de djanbulat, que en kurd vol dir \"\u00e0nima d'acer\", \u00e0rab \u062c\u0646\u0628\u0644\u0627\u0637), fou una dinastia senyorial d'origen kurd establerta a S\u00edria en temps dels aiubites.\nApareixen a la hist\u00f2ria a la regi\u00f3 de Killis al segle xvi amb Jumblatt ibn Kasim al-Kurdi, sanjakbey de Killis, que va participar en la conquesta otomana de Xipre. El seu fill Jumblatt Husayn va ajudar al wali d'Alep a sufocar una revolta a Damasc, per\u00f2 despr\u00e9s el va enderrocar; fou executat a Van per negar-se a lluitar contra P\u00e8rsia (1604). El seu possible fill Jumblatt Ali es va revoltar a S\u00edria de la que es va apoderar i es va unir a l'emir Fakhr al-Din de Mont L\u00edban contra Yusuf al-Sayfa, governador de Tr\u00edpoli al que va derrotar a Hamat; despr\u00e9s es va apoderar del territori de Yusuf (Tr\u00edpoli) i va establir un emirat independent entre Adana i Hamat, que va deixar de pagar impostos a la Porta, per\u00f2 finalment fou derrotat a Orudj el 1607; encara que perdonat va rebre algunes destinacions menors i fou executat el 1611 pels gen\u00edssers. Els membres de la fam\u00edlia van conservar el poder a Killis i van restar fidels a l'Imperi.\nJumblatt ibn Said va emigrar al L\u00edban i es va establir al Xuf i va morir el 1640. El seu fill Jumblat Rabah el va succeir i despr\u00e9s els seus fills Faris, Xaraf al-Din i Ali (mort el 1712). Aquest darrer va esdevenir client del cap drus Kablan al-Kadir al-Tanukhi i es va casar amb la seva filla. Va participar en la batalla d'Ayn Dara el 1711. El seu gendre Ali va construir el castell de Mukhtara i va morir el 1788. El seu possible net Baixir Jumblatt va ajudar Baixir II Xihab a pujar al poder el 1788 per\u00f2 revoltat finalment fou derrotat a la batalla de Mukhtara i executat (1825). El 1840 els otomans van optar pels Arslan pel caicamanat del Xuf en lloc dels Jumblatt. Said Jumblatt, apartat doncs del poder, va participar enls fets del 1860 i fou condemnat a mort per\u00f2 va morir a pres\u00f3 el 1861. El seu fill Nasib el va succeir i va seguir buscant el poder al Xuf contra els Arslan als que a finals del segle va poder eliminar.\nLa seva influ\u00e8ncia al Xuf va continuar amb Fuad Jumblatt, assassinat el 6 d'agost de 1921. El va succeir el seu fill Kamal Jumblatt que fou assassinat el 1977 suposadament a mans d'agents sirians. Walid Jumblatt cap del Partit Socialista Progressista del L\u00edban (fundat pel seu pare Kamal) fou una figura destacada a la guerra civil on es va alinear amb l'esquerra. Despr\u00e9s va estar en el grup de partits democr\u00e0tics contraris als moviments islamistes; despr\u00e9s de l'assassinat del primer ministre Rafik Hariri, va enviar els seus fills a Europa. El fill Taymur Jumblatt est\u00e0 designat com a successor.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Rom\u00e0 (mort abans del 627) fou el segon bisbe de Rochester i, presumiblement, un dels membres de la missi\u00f3 gregoriana enviada a Kent per cristianitzar els anglosaxons que seguien el paganisme anglosax\u00f3 natiu. Rom\u00e0 fou consagrat bisbe al voltant del 624 i mor\u00ed ofegat abans del 627. A part d'aquests fets, no se sap gaire cosa de la seva vida.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El llinatge dels Ma\u00e7a era un llinatge aragon\u00e8s que form\u00e0 diverses branques: Ma\u00e7a de Li\u00e7ana, Ma\u00e7a de Sangarr\u00e9n, Ma\u00e7a de Vergua, Ma\u00e7a de Las Cellas.Les seves armes her\u00e0ldiques presenten, per tant, diverses variants. Una d'aquestes era en camp d'atzur tres maces d'or amb els ferro de plata.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Joan Regl\u00e0 i Campistol (B\u00e0scara, 1917 - Sant Cugat del Vall\u00e8s, 1973) fou un historiador catal\u00e0. Fou deixeble de Jaume Vicens Vives i iniciador d'una escola d'hist\u00f2ria moderna als Pa\u00efsos Catalans. El seu principal camp d'estudi fou la hist\u00f2ria de la Corona d'Arag\u00f3 en l'\u00e8poca moderna, amb particular atenci\u00f3 a temes com el bandolerisme catal\u00e0, les conseq\u00fc\u00e8ncies de l'expulsi\u00f3 dels moriscos al Regne de Val\u00e8ncia i d'altres. Preconitz\u00e0 el terme de neoforalisme per referir-se a la situaci\u00f3 pol\u00edtica del Principat sota el regnat de Carles II de Castella, perspectiva que ha estat criticada posteriorment.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Arcan\u00e0ctides o dinastia Arcanactida (en grec antic \u0391\u03c1\u03c7\u03b1\u03b9\u03b1\u03bd\u03b1\u03ba\u03c4\u03af\u03b4\u03b1\u03b9) al B\u00f2sfor, sorgida de la uni\u00f3 de diverses ciutats gregues probablement per defensar-se dels atacs d'algunes tribus escites cap a l'any 502 aC. Arc\u00e0nax (en grec antic \u0391\u03c1\u03c7\u03b1\u03b9\u03ac\u03bd\u03b1\u03be) va ser el fundador de la dinastia. Hauria estat elegit rei per acord general i govern\u00e0 almenys vint anys. L'esmenta Her\u00f2dot.Consten els nom de quatre reis de la dinastia, el mateix Arc\u00e0nax, Parisades, Leuc\u00f3 i Saugaros, que haurien estat arconts hereditaris successius de Panticapea. El 438 aC una dinastia probablement d'origen traci, els Espart\u00f2quides, la va substituir.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "S'han localitzat les restes d'almenys 220 amfiteatres a \u00e0rees ben diverses de l'Imperi Rom\u00e0. Normalment tenen una planta oval i es dedicaven a la producci\u00f3 i escenificaci\u00f3 d'espectacles diversos, sovint amb altes dosis de viol\u00e8ncia, que estaven ben arrelats dins de la cultura romana. A continuaci\u00f3 es presenta una llista d'amfiteatres romans, per pa\u00efsos.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'escola dels Annales (en franc\u00e8s: \u00c9cole des Annales) \u00e9s un grup d'historiadors associats amb un estil d'historiografia desenvolupada per historiadors francesos al segle XX en la hist\u00f2ria social. Rep el nom de la seva revista Annales d'histoire \u00e9conomique et sociale, que continua sent la font principal del corrent historiogr\u00e0fic, juntament amb un gran nombre de llibres i monografies. Aquesta escola ha estat molt influent a Fran\u00e7a i en nombrosos altres pa\u00efsos, incloent-hi els Pa\u00efsos Catalans.\nEls historiadors que segueixen el corrent de la historiografia marxista en general en s\u00f3n hostils.\nEls historiadors brit\u00e0nics, a banda d'uns pocs marxistes, hi varen mostrar en general una actitud tamb\u00e9 hostil. Estudiosos americans, alemanys, hind\u00fas, russos i japonesos no van fer cas de l'escola, en general. Els americans van desenvolupar la seva pr\u00f2pia manera d'estudiar la \"nova hist\u00f2ria social\", de camins totalment diferents.\nAquesta escola s'ocupa primordialment de les \u00e8poques medievals tardanes i l'era moderna a Europa (abans de la Revoluci\u00f3 francesa), mostrant poc d'inter\u00e8s en els temes posteriors. Ha dominat la hist\u00f2ria social francesa i ha influenciat la historiografia d'Europa i d'Am\u00e8rica llatina.\nEls dirigents principals en van ser Lucien Febvre (1878\u20131956) i Marc Bloch (1886\u20131944). La segona generaci\u00f3 va estar dirigida per Fernand Braudel (1902\u20131985) i inclou Georges Duby (1919\u20131996), Pierre Goubert (1915\u20132012), Robert Mandrou (1921\u20131984), Pierre Chaunu (1923\u20132009), Jacques Le Goff (1924\u20132014) i Ernest Labrousse (1895\u20131988).\nInstitucionalment, es van basar en la revista Annales, el SEVPEN editorial, la Fundaci\u00f3 Maison des sciences de l'homme (FMSH), i sobretot la 6a Secci\u00f3 de l'\u00c9cole Pratique des Hautes Etudes, tots a Par\u00eds.\nUna tercera generaci\u00f3 est\u00e0 dirigida per Emmanuel Le Roy Ladurie (1929\u2013 ) i inclou Jacques Revel i Philippe Ari\u00e8s (1914\u20131984), que es va unir al grup el 1978. La tercera generaci\u00f3 va insistir en la hist\u00f2ria des del punt de vista de les mentalitats.\nLa quarta generaci\u00f3 d'historiadors d'Annales, dirigida per Roger Chartier, clarament distanciada de l'estudi de les mentalitats, que havia caigut en des\u00fas a Fran\u00e7a en aquells moments, va substituir-ne la direcci\u00f3 cap a la cultural i la ling\u00fc\u00edstica, alhora que fa \u00e8mfasi en l'an\u00e0lisi de la hist\u00f2ria social de les pr\u00e0ctiques culturals.\nLa presa de corrent acad\u00e8mic principal ha estat la revista fundada el 1929, Annales d'Histoire Economique et Sociale ('Annals d'hist\u00f2ria econ\u00f2mica i social'), que va trencar radicalment amb la historiografia tradicional per insistir en la import\u00e0ncia de tenir en compte tots els nivells de la societat i considerar tots els aspectes que portin a con\u00e8ixer l'\u00e9sser hum\u00e0 en tota la seua plenitud. Va insistir, a m\u00e9s, en el car\u00e0cter col\u00b7lectiu de les mentalitats. Rebutj\u00e0 el marxisme, i va treure import\u00e0ncia als factors materials com a menys importants que el marc mental (Mentalit\u00e9s), que \u00e9s considerat el nucli de les decisions.\nBraudel fou l'editor d'Annales entre els anys 1956-68, seguit per Jacques Le Goff, un medievalista (que apost\u00e0 per la hist\u00f2ria constru\u00efda). Tanmateix, Braudel fou succe\u00eft oficialment com a director de l'escola per Le Roy Ladurie, que va ser incapa\u00e7 de mantenir un enfocament coherent en l'escola. Els estudis es varen traslladar en m\u00faltiples direccions que abasten qualsevol aspecte susceptible de ser estudiat i que s'allunyava dels aspectes m\u00e9s socioecon\u00f2mics i es desconnectava de les tend\u00e8ncies de moda en els \u00e0mbits social, econ\u00f2mic i cultural de diferents \u00e8poques i diferents parts del m\u00f3n.\nA la d\u00e8cada del 1960, l'escola va tendir cap a la construcci\u00f3 d'una gran editorial i va esdevenir una xarxa de recerca historiogr\u00e0fica en tota Fran\u00e7a, Europa i el m\u00f3n. Molt influenciats per la din\u00e0mica inform\u00e0tica de Par\u00eds i els aven\u00e7os en la programaci\u00f3, es va fer molt d'\u00e8mfasi en les dades quantitatives, vistes com la clau per a desbloquejar la totalitat de la hist\u00f2ria social. L'estad\u00edstica n'era la pe\u00e7a fonamental i es deia que l'historiador seria programador o no seria. Tanmateix, Par\u00eds va fer cas om\u00eds de la forta evoluci\u00f3 dels estudis quantitatius que es desenvolupaven als EUA i Gran Bretanya. La remodelaci\u00f3 econ\u00f2mica, pol\u00edtica i demogr\u00e0fica en la recerca cient\u00edfica d'aquests pa\u00efsos fou preeminent, mentre que Fran\u00e7a va caure darrere. Existiren intents per exigir que els Annales es publiquessin com a llibres de text per a les escoles franceses, per\u00f2 les demandes foren rebutjades pel govern. El 1980, el postmodernisme adquiria sensibilitats i la confian\u00e7a en general dels paradigmes cient\u00edfics i de l'estudi social. L'escola d'Annales conserva actualment la seva infraestructura, per\u00f2 va perdre prestigi, la seua coher\u00e8ncia i un cos doctrinari propi (Mentalit\u00e9s).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Candar (tamb\u00e9 anomenat Candaro\u011flu Beylik, Candaro\u011fullar\u0131 o \u0130sfendiyaro\u011fullar\u0131 en turc) fou un emirat turcman d'Anat\u00f2lia (beylik) que govern\u00e0 els territoris de Kastamonu i Sinope, i parcialment a Zonguldak, Samsun i \u00c7ank\u0131r\u0131, des del 1292 fins al 1461, a la regi\u00f3 del Mar Negre de la moderna Turquia. Domin\u00e0 el nord de la pen\u00ednsula, connectant les seves rutes marines amb la resta de pa\u00efsos costaners al Mar Negre. El fundador del beilicat fou Tem\u00fcr Yaman Candar (tamb\u00e9 conegut com a Demir Yaman Candar); l'emirat desaparegu\u00e9 el 1461 quan el sult\u00e0 otom\u00e0 Mehmed II s'annex\u00e0 la regi\u00f3.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Joan Francesc Peris Garc\u00eda (Val\u00e8ncia, 6 de setembre de 1957) \u00e9s un pol\u00edtic i professor de secund\u00e0ria.\nCoportaveu d'Els Verds del Pa\u00eds Valenci\u00e0 des del seu congr\u00e9s de 2004, ha estat diputat a les Corts Valencianes a la V Legislatura (1999-2003), triat a les llistes del PSPV-PSOE amb el Partit Democr\u00e0tic de la Nova Esquerra, formaci\u00f3 que abandonaria, rebutjant la seua fusi\u00f3 amb el PSPV-PSOE i creant-ne un altre anomenat Esquerra Verda-Iniciativa pel Pa\u00eds Valenci\u00e0, partit que acabaria fusionant-se amb Els Verds del Pa\u00eds Valenci\u00e0 el 2004.Fou regidor a l'ajuntament de Gandia als per\u00edodes 1995-1999 (amb Esquerra Unida del Pa\u00eds Valenci\u00e0), fent-se c\u00e0rrec del departament de Medi Ambient al govern de la socialista Pepa Frau; i 2003-2007 sent tercer Tinent d'Alcalde al govern del tamb\u00e9 socialista Jos\u00e9 Manuel Orengo. A les eleccions municipals de 2007 no aconsegu\u00ed l'acta de regidor.\nCom a l\u00edder d'Esquerra Verda-Iniciativa del Pa\u00eds Valenci\u00e0, va promoure la coalici\u00f3 electoral amb el Bloc Nacionalista Valenci\u00e0 a les eleccions auton\u00f2miques de 2003, formaci\u00f3 que no obtindria representaci\u00f3 parlament\u00e0ria. En canvi, a la convocat\u00f2ria del 2007, ja com a coportaveu d'Els Verds del Pa\u00eds Valenci\u00e0, particip\u00e0 en les llistes del Comprom\u00eds pel Pa\u00eds Valenci\u00e0, per\u00f2 arran de la crisi d'aquesta, va prendre posici\u00f3 en favor dels postulats d'EUPV i en contra del BLOC, Iniciativa del Poble Valenci\u00e0 i Els Verds-Esquerra Ecologista del Pa\u00eds Valenci\u00e0.En mar\u00e7 de 2007 public\u00e0 el llibre \"El Pa\u00eds Valenci\u00e0 ser\u00e0 d'esquerres (i verd) o no ser\u00e0\", publicat per l'Editorial 3i4.Joan Francesc Peris \u00e9s professor de Geografia i Hist\u00f2ria de Secund\u00e0ria. Ha estat Director de l'Institut de Formaci\u00f3 Professional Alto Palancia de Sogorb i Secretari d'Organitzaci\u00f3 de la Federaci\u00f3 d'Ensenyament de CCOO-PV, fundador de la Coordinadora C\u00edvica del Pa\u00eds Valenci\u00e0 \u00abA-7 sense peatge\u00bb.En desembre de 2016, Onada Edicions li va publicar un primer poemari \"Amors de tardor\",que ha tingut una bona acollida entre els amants de la poesia, arribant a tres edicions.\nEn novembre de 2018, despr\u00e9s de l'\u00e8xit del primer poemari, Onada Edicions publica un segon poemari de Joan Francesc Peris, \"Sempre \u00e9s temps d'estimar\". Enric San\u00e7, escriu a l'ep\u00edleg del llibre, \"Peris, amb un rerefons estellesi\u00e0 canta amb aparent senzillesa i musicalitat els seus versos, entre anhels i desitjos, mostrant-nos el que hi ha dins d'ell, sense complexos ni amagatalls artificiosos\".", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Jean Gimpel (10 d'octubre de 1918 - 15 de juny de 1996, Londres amb 77 anys) fou un historiador medievalista i un assagista franc\u00e8s.\nLa seva obra se centr\u00e0, d'una manera preferent, entorn de l'estudi de les tecnologies i del progr\u00e9s i la regressi\u00f3 de les civilitzacions.\nAmb Lynn White Jr., va \u00e9sser el cofundador, l'any 1984, de l\u2019Association Villard de Honnecourt for the interdisciplinary study of medieval science, technology and art (Avista) a Kalamazoo (Michigan). Els treballs de Jean Gimpel van \u00e9sser una aportaci\u00f3 amb vista a una rehabilitaci\u00f3 de l'edat mitjana.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els estudis bizantins, estudis de bizant\u00ed o bizantin\u00edstica s\u00f3n una branca interdisciplin\u00e0ria de les humanitats que tracta de la hist\u00f2ria, la cultura, la demografia, la vestimenta, la religi\u00f3, l'art, la literatura, la m\u00fasica, la ci\u00e8ncia, l'economia, les monedes i la pol\u00edtica de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient, conegut igualment amb el nom anacr\u00f2nic d'\u00abImperi Bizant\u00ed\u00bb. Els especialistes en aquest camp s'anomenen bizantinistes. Es considera que el fundador de la disciplina al Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic fou el fil\u00f2leg Hieronymus Wolf, un humanista del Renaixement. Encuny\u00e0 el nom de \u00abbizant\u00ed\u00bb per referir-se a l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient que perdur\u00e0 despr\u00e9s de la caiguda de l'Imperi Rom\u00e0 d'Occident el 476 (dissolt formalment el 480). Aproximadament un segle despr\u00e9s de la conquesta final de Constantinoble pels otomans, Wolf comen\u00e7\u00e0 a recopilar, editar i traduir els escrits dels fil\u00f2sofs romans d'Orient. Altres humanistes del segle xvi portaren els estudis bizantins a les Prov\u00edncies Unides i It\u00e0lia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia Habsburg-Iturbide o Casa d'Habsburg-Iturbide fou la segona dinastia imperial despr\u00e9s de la Dinastia Iturbide, l'antiga dinastia imperial de M\u00e8xic. La dinastia de Iturbide va ser fundada per Agust\u00ed I de M\u00e8xic, l'emperador constitucional de M\u00e8xic en 1821. Per\u00f2 despr\u00e9s del seu exili de M\u00e8xic i el dec\u00e9s del Primer Imperi Mexic\u00e0, M\u00e8xic es va instaurar com una rep\u00fablica. No obstant aix\u00f2, en la monarquia de M\u00e8xic va ser reestablecida en 1864 durant el Segon Imperi Mexic\u00e0, sota l'emperador Maximili\u00e0 I de M\u00e8xic amb la dinastia dels Habsburg. Maximili\u00e0 I va adoptar formalment als dos nebots leg\u00edtims del primer emperador Agust\u00ed I de M\u00e8xic, sorgint la dinastia amb el nom d'Habsburg-Iturbide. El 1859 Maximili\u00e0 va ser contactat per primera ocasi\u00f3 pels conservadors mexicans, els quals buscaven un pr\u00edncep europeu per a ocupar la corona del Segon Imperi Mexic\u00e0 que estaven planejant amb el suport de Fran\u00e7a i de l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. Maximili\u00e0 va arribar a la Ciutat de M\u00e8xic entre el goig i l'alegria dels estaments conservadors, i va escollir el Castell de Chapultepec com a resid\u00e8ncia i va manar tra\u00e7ar un cam\u00ed que li connect\u00e9s al centre de la ciutat que va anomenar Avinguda de l'Emperadriu, l'actual Passeig de la Reforma.\nDescend\u00e8ncia de l'Emperador Maximili\u00e0 I amb Mar\u00eda Carlota Amalia.\n\nAgust\u00edn de Iturbide y Green (Adoptat per Maximili\u00e0 I)\nSalvador Agust\u00edn de Iturbide y Marz\u00e1n (Adoptat per Maximili\u00e0 I)", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Claudio S\u00e1nchez-Albornoz y Mendui\u00f1a (Madrid, 7 d'abril de 1893 \u2013 \u00c0vila, 8 de juliol de 1984) fou un historiador i pol\u00edtic espanyol, arribant a ser ministre durant la Segona Rep\u00fablica i president del seu govern en l'exili despr\u00e9s de la Guerra Civil espanyola entre 1962 i 1971.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La filosofia de la religi\u00f3 \u00e9s la branca de la filosofia que s'ocupa de l'estudi reflexiu a profunditat de la religi\u00f3, incloent arguments sobre la naturalesa i exist\u00e8ncia de D\u00e9u, el problema del mal, la relaci\u00f3 entre la religi\u00f3 i altres sistemes de valors com la ci\u00e8ncia i l'\u00e8tica o la moral. \u00c9s freq\u00fcent distingir entre la filosofia de la religi\u00f3 i la filosofia religiosa. La primera refer\u00e8ncia al pensament filos\u00f2fic sobre la religi\u00f3, que pot ser dut a terme per creients i no-creients per igual, mentre que la segona fa refer\u00e8ncia a la filosofia inspirada i guiada per la religi\u00f3, com la filosofia cristiana i la filosofia isl\u00e0mica. No obstant aix\u00f2, poden considerar-se dins de l'an\u00e0lisi filos\u00f2fica de la religi\u00f3, q\u00fcestions basades en l'estructura de totes les religions; a manera de comparaci\u00f3 entre cadascuna, en proporci\u00f3 amb tem\u00e0tiques que aborden interrogants sobre la perfecci\u00f3 i el sentit de l'exist\u00e8ncia en relaci\u00f3 amb un cosmos perfecte i per tant un ens perfecte que els va crear. D'aqu\u00ed que poden considerar-se dins de les diferents religions altres manifestacions de la filosofia de i sobre la religi\u00f3, d'acord amb doctrines orientals com l'hinduisme i el budisme, interessats fortament en la idea d'un tot absolut, una ess\u00e8ncia que el revesteix tot; ja que crea esperan\u00e7a i desperta l'inter\u00e8s hum\u00e0 en el desenvolupament d'una dimensi\u00f3 m\u00e9s espiritual.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El projecte Blinkenlights va ser una instal\u00b7laci\u00f3 de llums a Haus des Lehrers (Casa del Mestre), un edifici situat a Alexanderplatz, a la ciutat de Berl\u00edn. Aquest projecte va consistir en la transformaci\u00f3 de la fa\u00e7ana de l'edifici en un monitor monocrom gegant de baixa resoluci\u00f3. \u00c9s a dir, van utilitzar aquest edifici de vuit plantes que comptava amb finestres rectangulars per tal de crear una pantalla digital, ja que en il\u00b7luminar una finestra creava la sensaci\u00f3 d'un p\u00edxel. D'aquesta manera, van poder reproduir imatges senzilles a una escala gegant. Un ordinador controlava cada una de les l\u00e0mpades per produir un monocrom matrix de 18 cops 8 p\u00edxels.\nLa instal\u00b7laci\u00f3 fou creada pel Club de Computaci\u00f3 Caos (Chaos Computer Club ), la major associaci\u00f3 de hackers d'Europa, i va entrar en funcionament per primer cop l'11 de setembre del 2001, com a celebraci\u00f3 del vint\u00e8 aniversari del club. A m\u00e9s de les diferents animacions que es mostraven, alguns dels usos m\u00e9s innovadors d'aquesta pantalla s\u00f3n que permetia crear una interacci\u00f3 amb la gent. A trav\u00e9s del m\u00f2bil podies jugar al popular videojoc Pong o fins i tot posar les teves pr\u00f2pies cartes d'amor a la fa\u00e7ana.\nDespr\u00e9s de l'\u00e8xit del projecte al Haus des Lehrers, la CCC, uns mesos m\u00e9s tard, van crear Arcade, amb instal\u00b7lacions similars per la Biblioteca Nacional de Fran\u00e7a a Par\u00eds. Van triplicar la mida de la pantalla i li van afegir quatre intensitats de llum, creant una GameBoy descomunal, de 3370 metres, a una fa\u00e7ana. En aquest projecte es podia jugar al Pong, Tetris, Breakout (clon de Arcanoid) i fins i tot al Pacman. A m\u00e9s, van refor\u00e7ar la interacci\u00f3 dels usuaris amb ArcadePaint, on es podien projectar imatges i v\u00eddeos des de qualsevol PC connectat a internet. En aquest cas, es tractava d'una pantalla de 20 x 26 p\u00edxels, \u00e9s a dir 520 p\u00edxels, cosa que suposava un aven\u00e7 respecte a l'anterior projecte. Una de les novetats d'aquesta pantalla era que, en aquest cas, es podia regular la intensitat de la llum, aconseguint unes animacions molt m\u00e9s sofisticades.\nUn projecte similar es va fer per a dues torres del City Hall a Toronto (anomenat Estereoscopi), ambdues instal\u00b7lacions oferien una resoluci\u00f3 m\u00e9s alta i vuit tons de color gris.\nEls estudiants d'Enginyeria el\u00e8ctrica i Ci\u00e8ncies de computaci\u00f3 de la Universitat de Tecnologia i Economia de Budapest van transformar el seu Sch\u00f6nherz (Cor bonic) Dormitory, en un monitor gegant, (\u2018el Matrix\u2019), a la competici\u00f3 anual de la Copa Sch\u00f6nherz, on equips competeixen uns contra altres per crear l'animaci\u00f3 m\u00e9s interessant i divertida.\nUn monitor similar (que ofereix tres colors) es crea anualment pels estudiants de la Universitat de Tecnologia de Wroc\u0142aw.\nEl terme Blinkenlights t\u00e9 l'origen en l'humor hacker. Una de les instal\u00b7lacions de CCC \u00e9s representada en el videoclip de la can\u00e7\u00f3 \u2018Rippin Kittin' de Golden Boy i Miss Kittin.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El problema socr\u00e0tic o q\u00fcesti\u00f3 socr\u00e0tica \u00e9s un terme utilitzat en la recerca hist\u00f2rica sobre els intents de reconstruir una imatge hist\u00f2rica i filos\u00f2fica de S\u00f2crates a partir de la naturalesa variable i, de vegades contradict\u00f2ria, de les fonts existents en la seva vida. Els estudiosos confien en les fonts existents, com ara les de contemporanis seus com Arist\u00f2fanes o deixebles com Plat\u00f3 i Xenofont per con\u00e8ixer qualsevol cosa de S\u00f2crates. Tanmateix, aquestes fonts contenen detalls contradictoris de la seva vida, paraules i creences quan es prenen junts. Aix\u00f2 complica els intents de reconstruir les creences i opinions filos\u00f2fiques envers l'hist\u00f2ric S\u00f2crates. Aquest problema es considera una tasca que sembla impossible d'aclarir i, per tant, actualment es classifica com una q\u00fcesti\u00f3 sense soluci\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El Journal of Linguistics \u00e9s una revista acad\u00e8mica trianual que cobreix totes les branques de la ling\u00fc\u00edstica te\u00f2rica i la publicaci\u00f3 oficial de la Linguistics Association of Great Britain. \u00c9s publicada per la Cambridge University Press i editada per Kersti B\u00f6rjars, Helen de Hoop, Adam Ledgeway i Marc van Oostendorp.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La mascarada, masquerada, ball mascarat o ball masquerat era una forma d'entreteniment cortesana que va florir a Europa durant el segle xvi i primeria del xviii, encara que amb anterioritat s'havia desenvolupat a It\u00e0lia. Destaca per l'\u00fas de m\u00e0scares americanes acolorides i adornades amb plomes. Una versi\u00f3 p\u00fablica de la mascarada s\u00f3n les cavalcades. La mascarada implicava l'\u00fas de la m\u00fasica i la dansa, del cant i de la interpretaci\u00f3, dins elaborada escenografia, en qu\u00e8 el marc arquitect\u00f2nic i el vestuari podien estar dissenyats per un arquitecte fam\u00f3s, per a representar una al\u00b7legoria que afalagava el patr\u00f3. Els actors professionals i els m\u00fasics es contractaven per als aspectes parlats i cantats de la mascarada. Sovint, els emmascarats que no parlaven ni cantaven eren cortesans: la reina consort de Jaume I d'Anglaterra i Esc\u00f2cia, Anna de Dinamarca, sovint ballava amb les seves dames en mascarades entre 1603 i 1611, Enric VIII i Carles I van prendre part en mascarades en la seva cort, i les dames de la reina van interpretar la mascarada Florim\u00e8ne a la cort de Carles I el 1642, just abans de l'esclat de la Guerra civil anglesa. En altres ocasions, professionals i aficionats s'unien en la dansa final. En la tradici\u00f3 de la mascarada, Llu\u00eds XIV va ballar ballets en el Versalles amb m\u00fasica de Lully.\nShakespeare va escriure un interludi de tipus mascarada a La tempesta, que segons els erudits moderns va estar molt influ\u00efda pels textos de la mascarada de Ben Jonson i els decorats de Inigo Jones.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La incommensurabilitat en la filosofia de la ci\u00e8ncia \u00e9s la impossibilitat de comparaci\u00f3 de dues teories quan no hi ha un llenguatge te\u00f2ric com\u00fa. Si dues teories s\u00f3n incommensurables, llavors no hi ha manera de comparar-les i dir quina \u00e9s millor i correcta. El 1962, Thomas Kuhn i Paul Feyerabend, de manera independent, van introduir la noci\u00f3 d'incommensurabilitat en la filosofia de la ci\u00e8ncia. En ambd\u00f3s casos, el concepte provenia de les matem\u00e0tiques, i en el seu sentit original es definia com la manca d'una unitat comuna de mesura que permeti una mesura directa i exacta entre dues variables; es predica, per exemple, de la diagonal d'un quadrat amb relaci\u00f3 al seu costat.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El British Council \u00e9s un institut cultural, una instituci\u00f3 publica la missi\u00f3 de la qual \u00e9s difondre el coneixement de la llengua anglesa i la seva cultura mitjan\u00e7ant la formaci\u00f3 i altres activitats educatives. A m\u00e9s, aquest ens p\u00fablic compleix una funci\u00f3 rellevant per a millorar les relacions exteriors del Regne Unit.\nFou creat amb el nom de British Committee for Relations with Other Countries el 1934 com una organitzaci\u00f3 volunt\u00e0ria per a promoure la cultura, educaci\u00f3, ci\u00e8ncia i tecnologia brit\u00e0nica. A l'any seg\u00fcent el nom es modific\u00e0 de Committee a Council, i el 1936 es canvi\u00e0 finalment pel nom actual. Les seves primeres seus s'establiren a Egipte, Portugal, Romania i Pol\u00f2nia el 1938, i la seva seu espanyola s'obr\u00ed el 1940. Avui dia est\u00e0 present en m\u00e9s de 110 pa\u00efsos, i t\u00e9 la seu central a les ciutats de Manchester i Londres.\nL'any 2005 l'Institut Cervantes, l'Instituto Cam\u00f5es, l'Alliance Fran\u00e7aise, el British Council, el Goethe-Institut i la Societ\u00e0 Dante Alighieri varen ser reconeguts internacionalment per la seva tasca essent guardonats amb el Premi Pr\u00edncep d'Ast\u00faries de Comunicaci\u00f3 i Humanitats d'aquell l'any.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'Automated Similarity Judgment Program (ASJP) \u00e9s un projecte col\u00b7laboratiu que aplica enfocaments computacionals a ling\u00fc\u00edstica comparada mitjan\u00e7ant una base de dades de llistes de paraules. La base de dades \u00e9s d'acc\u00e9s obert i consta de llistes de vocabulari b\u00e0sic de 40 \u00edtems per a m\u00e9s de la meitat de les lleng\u00fces del m\u00f3n. S'est\u00e0 ampliant cont\u00ednuament. A m\u00e9s dels a\u00efllaments i llenguatges de grups geneal\u00f2gics demostrats, la base de dades inclou pidgins, criolls, lleng\u00fces mixtes i lleng\u00fces constru\u00efdes. Les paraules de la base de dades es transcriuen a una ortografia est\u00e0ndard simplificada (ASJPcode). La base de dades s'ha utilitzat per estimar les dates en qu\u00e8 les fam\u00edlies ling\u00fc\u00edstiques han divergit en lleng\u00fces filles mitjan\u00e7ant un m\u00e8tode relacionat amb, per\u00f2 encara diferent de LA glotocronologia, per determinar la p\u00e0triad (Urheimat) de la protollengua, investigar el simbolisme fon\u00e8tic, avaluar diferents m\u00e8todes filogen\u00e8tics, i molts altres prop\u00f2sits.\nL'ASJP no \u00e9s \u00e0mpliament acceptat entre els ling\u00fcistes hist\u00f2rics com a m\u00e8tode adequat per establir o avaluar relacions entre fam\u00edlies de lleng\u00fces.Forma parat del projecte Cross-Linguistic Linked Data organitzat pel Max-Planck-Institut f\u00fcr Menschheitsgeschichte.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La conservaci\u00f3 i restauraci\u00f3 \u00e9s una disciplina dedicada a la preservaci\u00f3 del patrimoni cultural, protegint-lo de la degradaci\u00f3 per tal que estigui disponible per a futures generacions. Les activitats de conservaci\u00f3 inclouen ex\u00e0mens, documentaci\u00f3, tractament i cura preventiva dels objectes tractats. La definici\u00f3 tradicional del paper del conservador implica l'examen i conservaci\u00f3 de patrimoni cultural fent servir \"m\u00e8todes que resultin efica\u00e7os per conservar un objecte en unes en les seves condicions originals durant el m\u00e0xim temps possible.\"\nTanmateix la definici\u00f3 del paper del conservador s'ha ampliat incloent la idea d'administraci\u00f3 \u00e8tica. El conservador aplica algunes directrius \u00e8tiques simples, com la intervenci\u00f3 m\u00ednima; l'\u00fas de materials apropiats i m\u00e8todes reversibles, per reduir possibles problemes amb futurs tractaments, usos o investigacions; o la documentaci\u00f3 de tot el treball realitzat.\n\n", "target": "Humanitats"}, {"text": "Biblioteques Europees de Teologia (BETH), Bibliotecas Europeas de Teolog\u00eda / Biblioth\u00e8ques Europ\u00e9ennes de Th\u00e9ologie / European Theological Libraries / Europ\u00e4ische Bibliotheken f\u00fcr Theologie, en les seves sigles en castell\u00e0, franc\u00e8s, angl\u00e8s i alemany respectivament, \u00e9s una associaci\u00f3 ecum\u00e8nica fundada l'any 1961, la seu de la qual es troba en Nimega (Pa\u00efsos Baixos) i que t\u00e9 per objecte contribuir al desenvolupament de les biblioteques de teologia d'Europa, tot promovent la cooperaci\u00f3 entre els seus membres.\nDes de 1957, en ocasi\u00f3 del des\u00e8 aniversari del Grup d'Estudi de Biblioteques Cat\u00f2liques Teol\u00f2giques (AKThB), es reuneixen a Frankfurt del Main alguns bibliotecaris redacten les bases d'una futura associaci\u00f3, en la que es perfilar\u00e0 el que ser\u00e0 BETH. D'entre aquests bibliotecaris, el Pare Luchesius Smits (VKSB, Vereniging voor Seminarie- en Kloosterbibliothecarissen, Pa\u00efsos Baixos), el Pare Francis Courtney (ABTAPL, del Regne Unit) i el Pare Paul Mech (Associaci\u00f3 de biblioteques de ci\u00e8ncies religioses, Fran\u00e7a), amb l'esperit de reconstrucci\u00f3 i de reconciliaci\u00f3 que caracteritza la postguerra, es van preocupar per contribuir al desenvolupament de la fe cristiana afavorint els intercanvis entre les biblioteques teol\u00f2giques. A tots tres els va semblar indispensable millorar la qualificaci\u00f3 professional, treballar les bibliografies internacionals i afavorir l'ajuda m\u00fatua amb la finalitat d'aconseguir plenament la seva missi\u00f3. En relaci\u00f3 amb el tema es podria recordar la frase de Johan van Wyngaerden que es refereix als fundadors de la VSKB als Pa\u00efsos Baixos : \u00abElls consideren com a missi\u00f3 apost\u00f2lica no solament l'encarregar-se de la conservaci\u00f3 de les col\u00b7leccions precioses de llibres dels seminaris i dels convents, sino\u00f3 que tamb\u00e9 calia posar-ho a la disposici\u00f3 d'un ampli nombre de persones\u00bb.El 18 d'octubre de 1961, a Frankfurt, es va fundar el Comit\u00e9 Internacional de les Associacions de les Biblioteques de Teologia (International Council of Theological Library Associations), que al comen\u00e7ament reuneix les biblioteques d'Alemanya, de Fran\u00e7a i dels Pa\u00efsos Baixos. L'any 1970, el Comit\u00e8 es transforma en el Consell Internacional de les Associacions de les Biblioteques de Teologia, tot aglutinant diverses associacions nacionals i fent-se membre de la IFLA (1971-1986). Des de 1961 a 1999, podem trobar diverses publicacions en col\u00b7laboraci\u00f3 que testifiquen l'esfor\u00e7 que es va realitzar: les \"Scripta recenter edita\", bibliografia d'obres filos\u00f2fiques i teol\u00f2giques, van ser publicades entre 1959 i 1973; i la \"Bibliographia ad usum seminarorium\" selecciona els instruments necessaris per als estudis teol\u00f2gics (lit\u00fargia, misiolog\u00eda, ecumenisme), publicades entre 1959 a 1965.L'any 1999, tot centrant-se en la natura espec\u00edficament europea de les seves activitats, el Consell es converteix en l'associaci\u00f3 BETH : \"Bibliotecas Europeas de Teolog\u00eda / Biblioth\u00e8ques Europ\u00e9ennes de Th\u00e9ologie / European Theological Libraries / Europ\u00e4ische Bibliotheken f\u00fcr Theologie\", amb seu la Universitat Cat\u00f2lica de Lovaina.Aix\u00ed, l'any 2010, BETH reuneix 12 associacions nacionals membres i 13 membres extraordinaris, entre els quals destaquen per exemple la Biblioteca Nacional de Fran\u00e7a (servei de Filosofia Religi\u00f3), la Biblioteca Nacional i Universitat d'Estrasburg o la Biblioteca del Consell Ecum\u00e8nic de les Esgl\u00e9sies amb seu a Ginebra.BETH, tot recolzant-se en les organitzacions nacionals i en l'excepcional riquesa patrimonial de les biblioteques que en formen part, organitza tots els anys una confer\u00e8ncia. BETH ajuda als seus membres a agrupar-se per aconseguir l'acc\u00e9s a les bases de dades i difon tots els anys les informacions relatives a les exposicions, els col\u00b7loquis i els treballs de digitalitzaci\u00f3 en curs.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La propietat (del llat\u00ed Res privata) en abstracte \u00e9s all\u00f2 que pertany o amb alguna cosa, ja sigui com a atribut o com a component d'aquesta cosa. Es tracta d'un o m\u00e9s components (m\u00e9s que d'atributs), ja siguin f\u00edsics o incorporis, del patrimoni d'una persona jur\u00eddica. Depenent de la naturalesa de la propietat, un propietari t\u00e9 dret a consumir, alterar, compartir, redefinir, llogar, hipotecar, empenyorar, vendre, intercanviar, transferir, regalar-lo o destruir-lo, o a excloure altres de fer aquestes coses, o abandonar-lo; mentre que, independentment de la naturalesa de l'immoble, el seu propietari t\u00e9 dret a utilitzar-lo correctament (com a durador, mitj\u00e0 o factor, o el que sigui), o, si m\u00e9s no, a conservar-lo en exclusiva.\nHabitualment es considera que el dret de propietat ple compren tres facultats principals: \u00fas (ius utendi), gaudi (ius fruendi) i ab\u00fas (ius abutendi), distinci\u00f3 que provi\u00e9 del dret rom\u00e0 o de la seva evoluci\u00f3 medieval. Tamb\u00e9 t\u00e9 or\u00edge rom\u00e0 la concepci\u00f3 de la propietat en sentit subjectiu, como a sin\u00f2nim de facultat o atribuci\u00f3 corresponent a un subjecte.\nLa denominaci\u00f3 m\u00e9s antiga, de l'\u00e8poca arcaica, en dret rom\u00e0 sobre la propietat \u00e9s el mancipium, que fa refer\u00e8ncia al contacte d'una cosa amb el propietari, durant la Rep\u00fablica Romana va apar\u00e8ixer el terme dominium en refer\u00e8ncia al poder del propietari (dominus) de la casa (domus), i durant el Principat va emergir el terme proprius en refer\u00e8ncia al fet que un propietari t\u00e9 sobre alguna cosa en contraposici\u00f3 a all\u00f2 p\u00fablic.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El Tetrabiblos (\u03a4\u03b5\u03c4\u03c1\u03ac\u03b2\u03b9\u03b2\u03bb\u03bf\u03c2; 'Quatre llibres'), tamb\u00e9 conegut en l'Antiga Gr\u00e8cia com Apotelesmatik\u00e1 (\u1f08\u03c0\u03bf\u03c4\u03b5\u03bb\u03b5\u03c3\u03bc\u03b1\u03c4\u03b9\u03ba\u03ac) 'Efectes', i en llat\u00ed com Qvadripartitum, 'Quatre parts', \u00e9s un llibre sobre filosofia i pr\u00e0ctica astrol\u00f2gica, escrit al segle ii  ae per l'erudit alexandr\u00ed Claudi Ptolemeu (90 o 100-168 o 170 ae).\nL'Almagest, tamb\u00e9 de Ptolemeu, era un text d'autoritats sobre astronomia, i el Tetrabiblos, el seu volum complementari. L'Almagest influ\u00ed sobre l'astrologia i l'estudi dels efectes dels cicles astron\u00f2mics en els afers terrenals. Mentre que aquest fou reempla\u00e7at com a autoritat astron\u00f2mica a causa de l'acceptaci\u00f3 del model helioc\u00e8ntric del sistema solar, el Tetrabiblos continu\u00e0 sent una obra d'import\u00e0ncia te\u00f2rica en l'estudi de l'astrologia.Ptolemeu defens\u00e0 la filosofia de l'astrologia com un estudi de la natura, i a m\u00e9s esboss\u00e0 les t\u00e8cniques de la pr\u00e0ctica astrol\u00f2gica. Aix\u00f2 ajud\u00e0 a assegurar la toler\u00e0ncia teol\u00f2gica cap a l'astrologia en l'Europa Central, durant l'edat mitjana. Tamb\u00e9 permet\u00e9 que els ensenyaments ptolemeics sobre astrologia s'inclogueren a les universitats durant el Renaixement, la qual cosa comport\u00e0 un impacte directe en els estudis de medicina i en les obres liter\u00e0ries. La posici\u00f3 d'autoritat intel\u00b7lectual d'aquesta obra s'esfondr\u00e0 a la fi del segle xvii quan els principis en qu\u00e8 es fonamenta s'enfront\u00e0 a les cr\u00edtiques, per antiquats i basats en la superstici\u00f3.La import\u00e0ncia hist\u00f2rica del Tetrabiblos pot ser constatada pels nombrosos comentaris antics, medievals i renaixentistes que s'hi s'han publicat. Fou copiat, comentat, parafrasejat, resumit i tradu\u00eft a molts idiomes. L'\u00faltima edici\u00f3 cr\u00edtica en grec, de Wolfgang H\u00fcbner, es public\u00e0 per la Biblioteca Teubneriana al 1998.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'atles ETLEN (Estudiu de la transici\u00f3n lling\u00fc\u00edstica na zona Eo-Navia, Asturies), publicat el 2017 en idioma asturi\u00e0, \u00e9s un complet estudi de geografia ling\u00fc\u00edstica de la zona Eo-Navia, que correspon a la frontera dialectal entre els dominis galaicoportugu\u00e8s (gallec) i asturlleon\u00e8s (asturi\u00e0) a l'extrem occidental del Principat d'Ast\u00faries. Es tracta de la zona de l'anomenat gallec-asturi\u00e0, eonaviego o gallec d'Ast\u00faries.\nL'atles ETLEN \u00e9s el fruit d'un projecte de recerca de camp portat a terme, en fases successives, entre l'any 2000 i el 2014, per un equip de la Universitat d'Oviedo/Uvi\u00e9u format per Ram\u00f3n d'Andr\u00e9s D\u00edaz (director), Fernando \u00c1lvarez-Balbuena Garc\u00eda, Xos\u00e9 Miguel Su\u00e1rez Fern\u00e1ndez i Miguel Rodr\u00edguez Monteavaro, a m\u00e9s d'altres col\u00b7laboradors. L'objectiu \u00e9s assolir un progr\u00e9s rellevant en el coneixement del feix d'isoglosses que conformen la frontera ling\u00fc\u00edstica entre el galaicoportugu\u00e8s i l'asturlleon\u00e8s a la susdita zona d'Ast\u00faries.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una taula amb la cronologia de la hist\u00f2ria de Fran\u00e7a. Per tenir m\u00e9s informaci\u00f3 sobre els esdeveniments, vegeu la Hist\u00f2ria de Fran\u00e7a. Tamb\u00e9, a m\u00e9s dels enlla\u00e7os corresponents, reis francesos i president de la Rep\u00fablica Francesa.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'Acad\u00e8mia Israeliana de Ci\u00e8ncies i Humanitats, amb seu a Jerusalem, va ser creada el 1961 per l'Estat d'Israel per afavorir el contacte entre els estudiosos de les ci\u00e8ncies i les humanitats a Israel, per assessorar el govern en projectes d'investigaci\u00f3 d'import\u00e0ncia nacional, i promoure l'excel\u00b7l\u00e8ncia. Es compon de 102 dels estudiosos m\u00e9s destacats d'Israel.En les ci\u00e8ncies, els fons de l'Acad\u00e8mia projectes sobre la geologia, la flora i la fauna d'Israel, i facilita la participaci\u00f3 de cient\u00edfics israelians a la investigaci\u00f3 en projectes internacionals, com la f\u00edsica d'alta energia del CERN) i la radiaci\u00f3 sincrotr\u00f3 a la Instal\u00b7laci\u00f3 Europea de Radiaci\u00f3 Sincrotr\u00f3. Israel t\u00e9 la major concentraci\u00f3 de cient\u00edfics i enginyers de tot el m\u00f3n.En les humanitats, la investigaci\u00f3 \u00e9s finan\u00e7ada en l'estudi del Tanakh i el Talmud, la hist\u00f2ria jueva, la filosofia jueva, art jueu, i el llenguatge hebreu, aix\u00ed com la prosa i la poesia hebrea.\nL'Acad\u00e8mia administra el fons \"Beques Einstein\", que fomenta les relacions entre els cient\u00edfics de tot el m\u00f3n i la comunitat israeliana acad\u00e8mic, el Fons de Ci\u00e8ncia d'Israel, amb un pressupost anual de 53 milions de d\u00f2lars, i una s\u00e8rie de fons per a la investigaci\u00f3 sobre la base de subvencions del Fons Adler d'Investigacions Espacials, la Fundaci\u00f3 Wolf, i el Fons per a la Investigaci\u00f3 M\u00e8dica Fulks. L'Acad\u00e8mia tamb\u00e9 dirigeix el Centre Acad\u00e8mic d'Israel al Caire, que ajuda els acad\u00e8mics israelians amb la investigaci\u00f3 d'Egipte i la cultura eg\u00edpcia, i facilita la cooperaci\u00f3 amb acad\u00e8mics egipcis.\nL'Acad\u00e8mia t\u00e9 la condici\u00f3 d'observador a la Fundaci\u00f3 Europea de la Ci\u00e8ncia, i porta a terme programes d'intercanvi amb la British Royal Society, la British Academy, l'Acad\u00e8mia Sueca, i el National Research Council de Singapur.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un tret ling\u00fc\u00edstic \u00e9s una caracter\u00edstica que serveix per descriure les unitats m\u00ednimes de cada nivell de la llengua. Tot i que el concepte s'empra de manera intu\u00eftiva des de l'antigor, \u00e9s amb l'estructuralisme que adquireix un lloc central en l'estudi del llenguatge, de manera que es poden descriure idiomes segons com expressen aquests trets. Els trets es presenten sovint en forma de feixos, de forma que la pres\u00e8ncia d'un d'ells implica d'altres, per crear classes o tipologies d'unitats.\nCada tret presenta un valor determinat, que pot ser binari (abs\u00e8ncia o pres\u00e8ncia d'aquella caracter\u00edstica, expressada amb [+X] o [-X] respectivament, com per exemple per indicar si un so \u00e9s o no \u00e9s conson\u00e0ntic) o variable (per exemple per indicar el g\u00e8nere gramatical d'una paraula, amb representacions diverses).", "target": "Humanitats"}, {"text": "Quatre Gats va ser un setmanari art\u00edstic i literari catal\u00e0; en van apar\u00e8ixer quinze n\u00fameros, des de la segona setmana de febrer fins al 25 de maig del 1899. Els responsables d'aquesta publicaci\u00f3 foren tres personalitats fonamentals del modernisme catal\u00e0: Pere Romeu, Ramon Casas i Miquel Utrillo. La iniciativa de la revista fou de Pere Romeu, Ramon Casas s'encarreg\u00e0 de la direcci\u00f3 art\u00edstica, i Miquel Utrillo de la direcci\u00f3 liter\u00e0ria. Per a aquests dos \u00faltims personatges, Quatre Gats signific\u00e0 el punt de trobada d'una productiva col\u00b7laboraci\u00f3 que continuaria en les revistes P\u00e8l i Ploma i Forma.\nQuatre Gats fou una obra col\u00b7lectiva, dins les p\u00e0gines de la qual aparegueren texts i il\u00b7lustracions d'artistes i escriptors significatius del modernisme catal\u00e0, de manera que esdevingu\u00e9 un important referent del moviment.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Odium theologicum \u00e9s una expressi\u00f3 llatina que, literalment, significa 'odi teol\u00f2gic'. Tamb\u00e9 hom fa servir l'expressi\u00f3 furor theologicus. ('furor teol\u00f2gic'). \u00c9s el nom donat origin\u00e0riament al furor, la ira i l'odi generat per les disputes sobre teologia, especialment entre els correligionaris i, no tant, entre els membres de les diferents religions, per designar els quals es fan servir m\u00e9s pr\u00f2piament els conceptes d'intoler\u00e0ncia religiosa o d'altres expressions d'odi religi\u00f3s. La viol\u00e8ncia de l'odium theologicum no es restringeix al terreny verbal o intel\u00b7lectual, sin\u00f3 que en moltes ocasions ha arribar a l'agressi\u00f3 f\u00edsica amb totes les seves conseq\u00fc\u00e8ncies, incloses l'extermini o la persecuci\u00f3 judicial. Tamb\u00e9 es fa servir el concepte per descriure disputes o debats intel\u00b7lectuals no teol\u00f2gics, especialment per destacar el seu car\u00e0cter rancuni\u00f3s i l'\u00fas dels recursos de \u00abbaixa pol\u00edtica acad\u00e8mica\u00bb (nepotisme en la disputa pels c\u00e0rrecs, desprestigi professional, arguments ad hominem, etc.). Implica l'exist\u00e8ncia de diferents escoles de pensament o b\u00e0ndols intel\u00b7lectuals. S'intensifica especialment quan es produeix una conversi\u00f3 o \u00abcanvi de b\u00e0ndol\u00bb, amb el que qui canvia s'esfor\u00e7a per demostrar el seu zel de convers o furor de convers, i els seus antics companys el denigren.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El  naturalisme  \u00e9s, en ling\u00fc\u00edstica, una concepci\u00f3 filos\u00f2fica del llenguatge com a producte de la natura, igual que ho seria qualsevol altre \u00e9sser.\nAquesta idea s'oposa al convencionalisme i va ser defensada pels primitius gram\u00e0tics grecs, destacant entre ells Cr\u00e0til.\nPer als naturalistes la llengua seria en el seu origen clara, vera\u00e7, i totalment adequada i \u00e9s amb el seu \u00fas i amb el pas dels segles com l'home la degrada i la desfigura. Aquesta concepci\u00f3 est\u00e0 molt relacionada amb la concepci\u00f3 religiosa de la Gr\u00e8cia antiga.\nProposaven els naturalistes una etimologia per la qual es capbussa en les formes originals de les quals derivava el llenguatge que parlaven, per recompondre i restituir els significants amb els significats de forma necess\u00e0ria. \u00c9s a dir, reprendre la conting\u00e8ncia que ells creien entre la paraula i l'objecte que designa.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La irreligi\u00f3 \u00e9s el fet de no practicar o seguir una religi\u00f3. Aix\u00f2 no implica necess\u00e0riament que l'irreligi\u00f3s no cregui en un o m\u00e9s d\u00e9us: en moltes ocasions es tracta d'un teista no practicant (privat) en lloc d'un ateu o agn\u00f2stic.\nEncara que les persones classificades com irreligioses, normalment no segueixen cap religi\u00f3, no totes s\u00f3n necess\u00e0riament oposades a la creen\u00e7a en el sobrenatural o en de\u00eftats. En particular, les que s'associen amb la religi\u00f3 organitzada qualitats negatives, per\u00f2 encara mantenen creences en esperits o altres coses sense demostraci\u00f3 cient\u00edfica, potser es descriuen a si mateixes com irreligioses. A m\u00e9s, persisteix la pol\u00e8mica sobre si determinades doctrines \u00e8tiques tradicionalment associades a creences no teistes per\u00f2 irracionals i acient\u00edfiques (com el budisme, el taoisme i el confucianisme) s\u00f3n religions o no ho s\u00f3n.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Metafonia en ling\u00fc\u00edstica hist\u00f2rica \u00e9s un terme general per una classe de canvi de so en el qual del timbre d'una vocal es tanca per influ\u00e8ncia d'una vocal tancada final, en un proc\u00e9s d'assimilaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica.\nEs pot distingir entre la metafonia progressiva, en la qual una vocal al principi de paraula influencia una vocal seg\u00fcent, de la metafonia regressiva, en la qual una vocal cap al final de la paraula influencia una vocal precedent.\nLa metafonia progressiva tamb\u00e9 es diu harmonia voc\u00e0lica per\u00f2 alguns ling\u00fcistes fan servir tamb\u00e9 el terme harmonia voc\u00e0lica per la metafonia regressiva.\nEntre els exemples de metafonia regressiva hi ha la mutaci\u00f3 de la i (en alemany es diu umlaut) i la mutaci\u00f3 de la a.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Fil rouge (fil vermell, originalment en franc\u00e8s) \u00e9s un sintagma nominal que denota un element recurrent al llarg d'una hist\u00f2ria, una discussi\u00f3, una presentaci\u00f3 i que no necess\u00e0riament tenen un vincle amb la resta d'elements. La primera const\u00e0ncia que es t\u00e9 del seu \u00fas \u00e9s a una obra de Goethe: Les affinit\u00e9s \u00e9lectives.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El colorisme \u00e9s una forma de discriminaci\u00f3 intracomunit\u00e0ria derivada del racisme que consisteix en el tracte diferencial, estereotipat i desigual en funci\u00f3 del color de pell, que generalment privilegia els qui s\u00f3n de pell m\u00e9s clara.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una llengua cl\u00e0ssica \u00e9s aquella que ja no es parla de manera habitual per una comunitat per\u00f2 que es conserva per raons culturals. \u00c9s un idioma de prestigi que es continua aprenent per part de membres de la nova generaci\u00f3 (generalment estudiosos) per poder accedir als textos del per\u00edode on la llengua estava viva. S'usa aquest terme per matisar dins del grups de les lleng\u00fces mortes o extintes, que ni es parlen ni s'aprenen d'una manera majorit\u00e0ria.\nUn exemple clar de llengua cl\u00e0ssica seria el llat\u00ed, que s'estudia a la majoria de facultats del m\u00f3n i sovint tamb\u00e9 a l'educaci\u00f3 secund\u00e0ria com a idioma de cultura. D'altres exemples s\u00f3n el grec i l'\u00e0rab cl\u00e0ssics i el s\u00e0nscrit.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La toler\u00e0ncia social \u00e9s la disposici\u00f3 a admetre que els altres pensin o actu\u00efn diferentment d'altres. Una acci\u00f3 tolerant ha de comportar una actitud oberta, capa\u00e7 d'acceptar les difer\u00e8ncies i de saber conviure en la discrep\u00e0ncia i una actitud dialogant i transigent, que sap escoltar i \u00e9s capa\u00e7 d'arribar a una entesa, cedint en unes coses per obtenir-ne d'altres, sense encasellar-se en les pr\u00f2pies posicions.\nPer a ser tolerant cal estar format en el reconeixement que les difer\u00e8ncies entre les persones \u00e9s un b\u00e9 de la humanitat. La maduresa d'una persona \u00e9s un factor important per a tenir un elevat grau de toler\u00e0ncia. La inseguretat i les personalitats \"febles\" s\u00f3n factors que afavoreixen la intoler\u00e0ncia. Aquestes persones originen actituds defensives, tancades i intransigents. La viol\u00e8ncia i els crits s\u00f3n els arguments nerviosos dels qui, amb la for\u00e7a exterior, intenten dissimular una extraordin\u00e0ria inseguretat interior.\nLa toler\u00e0ncia \u00e9s una capacitat personal que es desenvolupa com altres capacitats cognitives i emocionals al llarg de desenvolupament de l'individu. Els aprenentatges, l'experi\u00e8ncia, la reflexi\u00f3 i el pensament constructiu i cr\u00edtic afavoreixen una major toler\u00e0ncia. La toler\u00e0ncia \u00e9s una capacitat que creix amb el desenvolupament moral (Kohlberg). L'exposici\u00f3 a dilemes morals, per exemple \u00e9s un bon sistema per a aprendre a admetre altres punts de vista, i acceptar l'autocr\u00edtica i aix\u00ed augmentar la nostra toler\u00e0ncia.\nLa toler\u00e0ncia genera toler\u00e0ncia...No hi ha persones intolerants o tolerants, hi ha persones que exerceixen una baixa toler\u00e0ncia, per\u00f2 que poden apendre i modificar els seus esquemes cap a una major toler\u00e0ncia.\nNo hi ha \u00e9sser hum\u00e0 totalment intolerant; ni hi ha esser hum\u00e0 totament tolerant, \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de grau susceptible de modificaci\u00f3 en funci\u00f3 de l'entorn, l'experi\u00e8ncia... Gr\u00e0cies a la toler\u00e0ncia, s'aconsegueix tamb\u00e9 una actitud d'escolta, de respecte, de curiositat cap a l'altre, d'enriquiment personal.\nKarl Popper enuncia una paradoxa associada: si s'\u00e9s realment tolerant, s'hauria de tolerar la intoler\u00e0ncia, el contrari, per tant una societat tolerant acaba sent intolerant perqu\u00e8 no reprimeix l'aparici\u00f3 o manifestaci\u00f3 d'aquesta.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La realitat \u00e9s el conjunt de tot all\u00f2 que efectivament existeix, en contrast amb tot all\u00f2 que \u00e9s imaginari o all\u00f2 que sembli altra cosa que el que \u00e9s. Sol equivaler al m\u00f3n amb una exist\u00e8ncia f\u00edsica. Les ficcions no es consideren com a reals. El mot en catal\u00e0 \"realitat\" est\u00e0 pres del llat\u00ed medieval realitate, amb el mateix significat.Segons les escoles filos\u00f2fiques que l'analitzen, la realitat pot incloure o no entitats fora de l'abast de la percepci\u00f3, com l'\u00e0nima o D\u00e9u, o el regne del que \u00e9s quantificable i mesurable, accessible mitjan\u00e7ant la ra\u00f3 o els sentits i susceptible de ser usat com a prova per a les hip\u00f2tesis o judicis. Aix\u00ed, segons per quina, real pot ser cert, existent o \u00e9sser, podent oposar-se a irreal, possible, potencial, ideal o imaginari.\nLa sociologia, l'antropologia, la psicologia i la filosofia, especialment l'ontologia i la metaf\u00edsica, es q\u00fcestionen qu\u00e8 \u00e9s real i perqu\u00e8, mentre que ci\u00e8ncies com la qu\u00edmica i la f\u00edsica tenen com a objectiu descriure com \u00e9s.", "target": "Humanitats"}, {"text": "A la teologia cristiana, justificaci\u00f3 \u00e9s l'acte de D\u00e9u de declarar o fer un pecador justos davant de D\u00e9u. Justificaci\u00f3, del grec \u03b4\u03b9\u03ba\u03b1\u03b9\u03cc\u03c9 (dikaio\u014d), \"per declarar / fer justos\", \u00e9s una paraula que ix en els llibres de Romans, G\u00e0lates, Titus, i Sant Jaume, entre altres llocs, el nom d'arrel \u03b4\u03b9\u03ba\u03b1\u03b9\u03bf\u03c3,-\u03b7,-\u03bf\u03bd justos ix tant com en tot l'Antic i tot el Nou Testament. El concepte de justificaci\u00f3 es dona tamb\u00e9 en molts llibres de l'Antic i Nou Testament.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un cercle vici\u00f3s o dial\u00b7lel (del grec diall\u0113los, 'rec\u00edproc') \u00e9s una situaci\u00f3 sense sortida, en la qual les possibles solucions no poden ser obtingudes sin\u00f3 per mitj\u00e0 d'aquestes mateixes solucions. Tamb\u00e9 s'anomena peix que es mossega la cua; \u00e9s una fal\u00b7l\u00e0cia que consisteix en una petici\u00f3 de principi per la qual s'intenta provar una cosa mitjan\u00e7ant una altra, i aquesta segona mitjan\u00e7ant la primera.", "target": "Humanitats"}, {"text": "En ling\u00fc\u00edstica, el sincretisme \u00e9s la identitat de forma de diferents formes morfol\u00f2giques d'una paraula.\nPer exemple, en catal\u00e0, les formes acusativa i dativa dels pronoms \"em\" i \"et\" s\u00f3n id\u00e8ntiques, mentre que \"el/li\" o \"la/li\" tenen formes diferents depenent de la funci\u00f3 gramatical del pronom. En llat\u00ed, el nominatiu i el vocatiu de la tercera declinaci\u00f3 tenen la mateixa forma (e.g. r\u0113x \"rei\" \u00e9s alhora el nominatiu i el vocatiu singulars). De manera similar, en alemany, l'infinitiu, la primera persona del plural en present, i la tercera persona del plural present de gaireb\u00e9 tots els verbs tenen una forma id\u00e8ntica (ex. nehmen \"prendre\", wir nehmen \"prenem\", sie nehmen \"prenen\").\nEl sincretisme pot sorgir a partir de canvis o b\u00e9 fonol\u00f2gics o b\u00e9 morfol\u00f2gics. En cas de canvi fonol\u00f2gics, terminacions que originalment eren diferents acabaren pronunciant-se igual, de manera que es perd la difer\u00e8ncia. Aix\u00ed, en el cas de l'alemany, l'infinitiu nehmen deriva de l'alt alemany antic neman, la primera persona del plural nehmen deriva de nem\u0113m, i la tercera persona del plural nehmen deriva de nemant. En cas de canvi morfol\u00f2gic, simplement passa que una forma deixa de ser utilitzada i \u00e9s substitu\u00efda per l'altra: \u00e9s el cas de l'exemple llat\u00ed, on el nominatiu simplement despla\u00e7\u00e0 el vocatiu a la tercera declinaci\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La forma en l'art \u00e9s la manera o conjunt d'elements formals en la que s'expressa un contingut, des del tipus d'art (art audiovisual, art esc\u00e8nica, literatura, etc.) que s'empra en la producci\u00f3 d'una obra d'art fins a la manera en qu\u00e8 aquesta s'utilitza, m\u00e9s enll\u00e0 del to i de l'estil. La forma fa refer\u00e8ncia a la formalitzaci\u00f3 d'un contingut, o fons, i d'un significat prec\u00eds. En les arts pl\u00e0stiques pot fer refer\u00e8ncia a la forma geom\u00e8trica, que junt amb el color n'\u00e9s un dels conceptes fonamentals.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La cr\u00edtica textual \u00e9s el proc\u00e9s de reconstrucci\u00f3 de la versi\u00f3 original d'una obra liter\u00e0ria, usualment perduda, a partir de les versions o c\u00f2pies posteriors. Tamb\u00e9 inclou l'estudi de les relacions entre c\u00f2pies, edicions, manuscrits i refundicions d'una mateixa obra. \u00c9s una branca de la filologia. S'ocupa sobretot de les obres aparegudes abans de la impremta, on l'oralitat de la transmissi\u00f3 i el proc\u00e9s de c\u00f2pia manual feien apar\u00e8ixer errors i variacions en la difusi\u00f3 de l'escrit. \u00c9s d'especial import\u00e0ncia, per la rellev\u00e0ncia de les variants, la cr\u00edtica textual aplicada a la B\u00edblia, que pot afectar la doctrina oficial. La cr\u00edtica textual tamb\u00e9 s'anomena ecd\u00f2tica.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un cat\u00e0leg d'exposici\u00f3 \u00e9s un impr\u00e8s que sol acompanyar les exposicions d'art, on es relacionen les peces exhibides i sovint se n'hi inclouen una o m\u00e9s reproduccions. En les grans exposicions col\u00b7lectives franceses, els Salons, els cat\u00e0legs s'iniciaren el 1673, tanmateix \u00e9s un tipus d'impr\u00e8s que no es generalitzar\u00e0 fins al segle xix. Quan, a part de les grans exposicions oficials, aparegueren les exposicions en sales privades els cat\u00e0legs aviat foren element indispensable per a la promoci\u00f3 de les exposicions. A les acaballes del segle xix comen\u00e7aren a proliferar els cat\u00e0legs individuals, a part dels col\u00b7lectius, i al llarg del segle XX i el que va del XXI aquesta t\u00f2nica es mantingu\u00e9.\nEl cat\u00e0leg d'exposicions no ha estat objecte de gaire atenci\u00f3 bibliogr\u00e0fica fins data for\u00e7a recent. Actualment, per\u00f2, ja es considera que la seva recopilaci\u00f3 i buidat \u00e9s essencial per a con\u00e8ixer la hist\u00f2ria de l'art del seu temps. A Catalunya aquest tipus d'impresos, dels que n'hi ha \u00e0mplies col\u00b7leccions a l'Arxiu Hist\u00f2ric de la Ciutat de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya o la Biblioteca del MNAC, ha estat repertoriat per l'Institut d'Estudis Catalans.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La Col\u00b7lecci\u00f3 Gelonch Viladegut \u00e9s una col\u00b7lecci\u00f3 privada de gravats i de llibres d'art, resultat de l'obra del lleidat\u00e0 Antoni Gelonch i Viladegut (1956), membre honorari de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. \u00c9s una col\u00b7lecci\u00f3 extensa i amb peces de gran qualitat i significaci\u00f3, considerada com una de les m\u00e9s importants d'Europa.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'eslav\u00edstica o els estudis eslaus s\u00f3n un tipus d'estudis d'\u00e0rea centrats a analitzar la cultura de les \u00e0rees amb lleng\u00fces eslaves, relacionant la hist\u00f2ria, costums, arts, literatura i manera de pensar i veient com influeix en la vida de la gent d'aquella zona i en les altres comunitats ve\u00efnes. Com a disciplina acad\u00e8mica va n\u00e9ixer al final del segle xviii i va experimentar un auge a partir de la introducci\u00f3 progressiva dels estudis culturals a les universitats al segle xx.\nDins els estudis eslaus hi ha especialistes per pa\u00efsos (com experts en R\u00fassia o Pol\u00f2nia, per exemple) o tamb\u00e9 per subdisciplines, com la reconstrucci\u00f3 de les lleng\u00fces eslaves antigues o la mitologia associada a aquests pobles. Fora del seu \u00e0mbit geogr\u00e0fic, uns facultats amb molta traject\u00f2ria dins aquests estudis s\u00f3n la Universitat de Barcelona, la School of Slavonic and East European Studies de l'University College London, aix\u00ed com el Collegium Russicum, depenent del Vatic\u00e0. Un autor primerenc destacable \u00e9s en Johann Christoph Jordan que el 1745 va publicar De Originibus Slavicis.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Abans de l'arribada dels europeus, les lleng\u00fces abor\u00edgens australianes eren nom\u00e9s lleng\u00fces parlades i no tenien cap sistema d'escriptura. L'alfabet llat\u00ed dels colonitzadors va ser usat inevitablement per a la transcripci\u00f3 d'aquestes lleng\u00fces, per\u00f2 el detall de com els sons eren representats ha variat al llarg del temps i d'escriptor a escriptor, creant a vegades una gran varietat de formes per al mateix mot o nom.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Aspen. The Multimedia Magazine in a Box fou una revista d'art fundada l'any 1965 i que es va publicar fins a 1971. Era la primera revista tridimensional de la hist\u00f2ria. Els subscriptors rebien una caixa que contenia materials per llegir, per escoltar, per olorar, per observar...John Cage, Merce Cunningham, Marcel Duchamp, Yoko Ono, Robert Rauschenberg, The Velvet Underground i Andy Warhol, entre molts altres, van col\u00b7laborar en un projecte que es va mantenir viu fins al 1971. ASPEN, que continua la tradici\u00f3 de la bo\u00eete-en-valise de Marcel Duchamp o \u00abel museu en una maleta\u00bb, es considera una obra mestra de l'art experimental i la cr\u00edtica institucional.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La imposici\u00f3 de mans \u00e9s un ritual religi\u00f3s propi de diverses religions. En termes generals \u00e9s un gest mitjan\u00e7ant el qual es consagren o beneixen coses o persones.A les esgl\u00e9sies cristianes, aquesta pr\u00e0ctica es fa servir ja sigui com un m\u00e8tode simb\u00f2lic i formal d'invocar l'Esperit Sant, sobretot durant els baptismes i confirmacions, serveis de sanitat, benediccions i ordenaci\u00f3 de sacerdots, ministres, ancians, diaques i altres oficials de l'esgl\u00e9sia, juntament amb una varietat d'altres sagraments de l'esgl\u00e9sia i les cerim\u00f2nies sagrades.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Guerra justa \u00e9s un concepte teologicopol\u00edtic, ja desenvolupat a l'antiga Roma i tamb\u00e9 per te\u00f2legs i juristes cat\u00f2lics: els primers fil\u00f2sofs de la guerra justa van ser Arist\u00f2til i Cicer\u00f3, i els primers te\u00f2legs Agust\u00ed d'Hipona i Tom\u00e0s d'Aquino., la definici\u00f3 ha constitu\u00eft un esfor\u00e7 seri\u00f3s per regular el dret a la guerra, durant la guerra i despr\u00e9s de la guerra. Avui, aquest concepte \u00e9s part important del Dret Internacional i entorn seu es configura el Jus ad bellum, versi\u00f3 secular del pensament cristi\u00e0 medieval sobre la guerra justa, el Jus in bello que fa la just\u00edcia sobre el comportament dels participants en el conflicte i, afegit darrerament, el Jus post bellum que fa a la fase terminal i els acords de pau. El concepte fou presentat sistem\u00e0ticament per Tom\u00e0s d'Aquino a l'obra Summa theologiae.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El referent \u00e9s, en certes teories ling\u00fc\u00edstiques, un element de la realitat, \u00abuna cosa del m\u00f3n\u00bb fora de la llengua a la qual es refereix un s\u00edmbol, un mot o una expressi\u00f3.Fa part del triangle semi\u00f2tic o triangle sem\u00e0ntic, que relaciona el mot (significant), el concepte associat a la ment (significat) i all\u00f2 que designa, que \u00e9s el referent. El ling\u00fcista hongar\u00e8s Stephen Ullmann (1914-1976) parla del triangle nom-sentit-cosa. En aquest triangle \u00abcosa\u00bb \u00e9s sin\u00f2nim de referent i s'ha de comprendre al sentit ample: pot ser un objecte, un lloc, una propietat o un esdeveniment. El mateix referent pot tenir diverses paraules en diferents lleng\u00fces o fins i tot una mateixa realitat correspondre en un idioma a un mot i en altres lleng\u00fces a una expressi\u00f3 complexa i a la inversa, ja que la relaci\u00f3 entre els tres elements no \u00e9s un\u00edvoca. L'associaci\u00f3 del referent a un signe ling\u00fc\u00edstic concret \u00e9s arbitr\u00e0ria. Qui no coneix la clau o el \u00abcodi\u00bb no pot deduir el significat, tret, potser, d'alguna onomatopeia. \u00c9s una de les causes perqu\u00e8 pot ser tan dif\u00edcil desxifrar texts escrits en lleng\u00fces perdudes amb s\u00edmbols o alfabets desconeguts.\nL'estudi de la relaci\u00f3 entre les paraules i les coses i fen\u00f2mens de la realitat \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 molt vella. Plat\u00f3 \u00e9s un dels primers fil\u00f2sofs del qual ens han arribat texts escrits on s'estudia aquesta relaci\u00f3 complexa: s'ha posat la q\u00fcesti\u00f3 d'on venen les idees \u2013el significat en terminologia moderna\u2013 quan sovint una mateixa paraula o concepte (significant) es fa servir per a referents molts diferents. Per donar un exemple simplificat: hi ha molts objectes diferents de format, de color, de mat\u00e8ria que tots anomenem \u00abcadires\u00bb i nogensmenys a un cert moment diem: \u00abaix\u00f2 no \u00e9s pas una cadira, \u00e9s una taula\u00bb. Va desenvolupar El mite de la caverna com a soluci\u00f3. Explica que en una vida anterior hauriem vist les \u00abidees pures\u00bb de les quals reconeixem les \u00abombres\u00bb en la vida actual.", "target": "Humanitats"}, {"text": "A continuaci\u00f3 es presenta una cronologia de l'ornitologia (l\u00ednia del temps) amb alguns dels esdeveniments m\u00e9s importants en aquest camp:", "target": "Humanitats"}, {"text": "Aquesta cronologia de la cosmologia \u00e9s un cat\u00e0leg de l'evoluci\u00f3 de la comprensi\u00f3 humana del cosmos durant els darrers dos mil\u00b7lennis. Les concepcions cosmol\u00f2giques modernes segueixen el desenvolupament de la disciplina cient\u00edfica de la cosmologia f\u00edsica.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Els patrons entrella\u00e7ats isl\u00e0mics s\u00f3n patrons de l\u00ednies i formes que tradicionalment han dominat l'art isl\u00e0mic. Es poden dividir en dos tipus: l'arabesc, que utilitza corbes i elements basats en les plantes, i el girih, que utilitza majorit\u00e0riament formes geom\u00e8triques amb l\u00ednies rectes o corbes regulars. Els dos grups es van originar a partir dels patrons entrella\u00e7ats de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient i l'art copte.\nLa seva propietat de recobrir el pla de forma tessel\u00b7lada amb figures de diferent complexitat i diversos patrons geom\u00e8trics ha despertat inter\u00e8s a Occident, no nom\u00e9s en artesans i altres artistes incloent M. C. Escher, o en historiadors com Eva Baer, sin\u00f3 tamb\u00e9 a matem\u00e0tics i f\u00edsics com Peter James Lu i Paul Steinhardt, que al 2007 van afirmar que les rajoles del santuari de Darb-e Imam a Isfahan podrien generar patrons quasi-peri\u00f2dics com la tessel\u00b7laci\u00f3 de Penrose.\nMoltes de les t\u00e8cniques de disseny utilitzades origin\u00e0riament s\u00f3n desconegudes, aix\u00ed que alguns matem\u00e0tics han descrit formes de recrear-les, per exemple utilitzant la t\u00e8cnica de pol\u00edgons en contacte de Hankin.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La lexicalitzaci\u00f3 \u00e9s la fixaci\u00f3 com a substantiu d'una expressi\u00f3, d'un sintagma o d'una de les formes flexives d'un lexema. Es parla de lexicalitzaci\u00f3 quan un sintagma o un mot esdev\u00e9 una forma l\u00e8xica el significat de la qual no \u00e9s predictible a partir dels significats dels seus components.\n\u00c9s un fenomen que afecta el significat originari del terme i la forma gr\u00e0fica. Per exemple: lleng\u00fceta, no significa nom\u00e9s 'llengua menuda', sin\u00f3 que s'ha lexilcalitzat com a substantiu que designa una part de la sabata; o corredor, no vol dir que siga el lloc on es corre, sin\u00f3 una part d'un immoble; o jaqueta, no significa 'jaca menuda', sin\u00f3 que designa una pe\u00e7a de vestir. Altres mostres de lexicalitzaci\u00f3 s\u00f3n les paraules creades per composici\u00f3 maldecap (que prov\u00e9 de la lexicalitzaci\u00f3 del sintagma mal de cap) i aiguardent (que prov\u00e9 del sintagma aigua ardent).", "target": "Humanitats"}, {"text": "La filologia basca \u00e9s la branca de la filologia que s'ocupa de l'estudi de la llengua basca i la literatura basca. Combina la cr\u00edtica de la literatura basca, la hist\u00f2ria del Pa\u00eds Basc i la ling\u00fc\u00edstica basca. Koldo Mitxelena va posar les bases de la filologia basca i va ser el principal impulsor de la seva carrera a la Universitat del Pa\u00eds Basc. Actualment, el grau universitari de filologia basca es pot estudiar a la Universitat de Deusto (Bilbao) i a la Universitat del Pa\u00eds Basc (Vit\u00f2ria-Gasteiz). A Deusto, aquests estudis es van iniciar per primera vegada l'any 1976, pocs anys despr\u00e9s del reconeixement oficial, principalment per iniciativa del professor Gotzon Garate.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Urtx, amb el subt\u00edtol Urtx: revista cultural de l'Urgell \u00e9s una revista cultural d'Humanitats de la comarca de l'Urgell, publicada des del 1989 i de periodicitat anual.\u00c9s una publicaci\u00f3 de car\u00e0cter referencial en el camp de la historiografia i les ci\u00e8ncies socials a les terres de Lleida. El nom de la revista revela el top\u00f2nim d'origen basc de l'Urgell. Es tracta d'una publicaci\u00f3 impulsada conjuntament per l'Ajuntament de T\u00e0rrega i el Museu Comarcal de T\u00e0rrega, amb l'objectiu d'omplir el buit que hi havia a la ciutat i a la comarca en l'\u00e0mbit de les publicacions d'estudis i investigacions. En aquest sentit, la revista s'ent\u00e9n com una plataforma de publicaci\u00f3 i divulgaci\u00f3 de la cultura i la hist\u00f2ria comarcal arreu de les terres catalanes. La seva evoluci\u00f3 est\u00e0 vinculada a la participaci\u00f3 d'altres institucions: la Diputaci\u00f3 de Lleida i la Generalitat de Catalunya, a partir del 1990, amb el n\u00famero 2, i de l'Institut d'Estudis Ilerdencs des del 1994, amb el n\u00famero 6. Durant la seva hist\u00f2ria, la revista ha publicat articles relacionats amb mat\u00e8ries com la hist\u00f2ria, la geografia, l'art, l'arqueologia, l'antropologia, l'urbanisme, l'economia, la sociologia, la ling\u00fc\u00edstica, la museologia, l'arxiv\u00edstica, l'arquitectura o biografies, entre altres, centrats especialment en T\u00e0rrega, l'Urgell i les comarques de la plana de Lleida.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La cronologia de l'evoluci\u00f3 humana destaca els principals esdeveniments en el desenvolupament i evoluci\u00f3 de l'esp\u00e8cie dels humans i dels seus avantpassats. Aquesta cronologia no explica, per exemple, l'evoluci\u00f3 dels ocells, dinosaures i lleons. S\u00ed que inclou informaci\u00f3 detallada d'altres esp\u00e8cies o grups d'animals que s\u00f3n possibles avantpassats d'Homo sapiens sapiens. Comen\u00e7a amb l'origen de la vida i presenta una possible l\u00ednia de descendents que podrien haver dut cap als humans. Aquesta l\u00ednia es basa en estudis de paleontologia, biologia del desenvolupament, morfologia, anatomia i gen\u00e8tica. L'estudi de l'evoluci\u00f3 humana \u00e9s el tema principal de l'antropologia.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'essencialisme estrat\u00e8gic \u00e9s un terme clau en la teoria postcolonial, introdu\u00eft per la pensadora i cr\u00edtica liter\u00e0ria \u00edndia Gayatri Chakravorty Spivak l'any 1987, i que volgudament subverteix el sentit de l'essencialisme tradicional o \"essencialisme ontol\u00f2gic\". Sorgeix de les lectures deconstruccionistes de l'autora de la producci\u00f3 del Subaltern Studies Group.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La llengua alemanya \u00e9s parlada en nombrosos pa\u00efsos i territoris a Europa, sent utilitzada com a llengua oficial i com a llengua minorit\u00e0ria a diversos pa\u00efsos europeus. Per referir-nos a aquests, sovint diem pa\u00efsos parlants d'alemany, \u00e0rea de parla alemanya (alemany: Deutscher Sprachraum alemany), o el qual vol dir, Europa germanoparlant. Normalment els pocs territoris extraeuropeus on es parla alemany no estan inclosos en el concepte.\nL'alemany \u00e9s la llengua principal de 95 i 100 milions de persones aproximadament a Europa, o el que ve a ser, el 13,3 % de tots els europeus; sent la segona llengua amb meus parlants nadius a Europa despr\u00e9s del rus (amb 144 milions de parlants) i per sobre del franc\u00e8s (amb 66,5 milions) i angl\u00e8s (amb 64,2 milions).\nHi ha una reuni\u00f3 anual dels caps d'Estat de pa\u00efsos germanoparlants incloent el president d'Alemanya, \u00c0ustria i Su\u00efssa i el Pr\u00edncep Hereu de Liechtenstein. Des de 2014 el Rei de B\u00e8lgica i el Gran Duc de Luxemburg tamb\u00e9 han participat sobre temes relacionats a l'\u00fas i estatus de l'alemany com a llengua comuna a la Uni\u00f3 Europea.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Les lleng\u00fces hist\u00f2riques s\u00f3n lleng\u00fces que eren parlades en un per\u00edode hist\u00f2ric, per\u00f2 que s\u00f3n diferents de la seva forma moderna; \u00e9s a dir, que s\u00f3n formes de lleng\u00fces hist\u00f2ricament testificades del passat que han evolucionat cap a formes m\u00e9s modernes. Per tant, les lleng\u00fces hist\u00f2riques contrasten amb les lleng\u00fces mortes (lleng\u00fces que s'han extingit o mort). Tamb\u00e9 les lleng\u00fces hist\u00f2riques contrasten amb les lleng\u00fces reconstru\u00efdes (\u00e9s a dir, les protolleng\u00fces) de ling\u00fc\u00edstica te\u00f2rica. Un dels enfocaments per definir i utilitzar el concepte de lleng\u00fces hist\u00f2riques \u00e9s implementat en les normes ISO 639.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'escala de la natura, scala natur\u00e6, gran cadena de la vida o gran cadena de l'\u00e9sser, \u00e9s una idea recurrent en la hist\u00f2ria de la biologia segons la qual tots els organismes poden ser ordenats de forma lineal, cont\u00ednua i progressiva, comen\u00e7ant pel m\u00e9s senzill fins a arribar al m\u00e9s complex, que normalment s'identifica amb l'home.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'ignosticisme \u00e9s la posici\u00f3 respecte a la creen\u00e7a en D\u00e9u en qu\u00e8 en primer lloc se'n q\u00fcestiona la definici\u00f3. L'ign\u00f2stic es pregunta: \"\u00bfQu\u00e8 s'ent\u00e9n per D\u00e9u?\", per a, un cop coneguda la resposta, poder comprovar si existeix o no existeix. Aquesta postura filos\u00f2fica dona una gran import\u00e0ncia al concepte de D\u00e9u i a altres conceptes teol\u00f2gics abans d'argumentar sobre la probabilitat de la seva exist\u00e8ncia, al contrari d'altres posicions teol\u00f2giques o metaf\u00edsiques (incloent-hi l'agnosticisme). El terme ignosticisme va ser encunyat pel rab\u00ed Sherwin Wine, fundador del judaisme humanista.L'ignosticisme es pot definir com un q\u00fcestionament que abasta dos punts de vista sobre l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u: \n\nLa definici\u00f3 de D\u00e9u. El primer punt de vista \u00e9s que una definici\u00f3 coherent de D\u00e9u ha de ser presentada abans de discutir-ne l'exist\u00e8ncia. A m\u00e9s, si aquesta definici\u00f3 no pot ser falsable, l'ign\u00f2stic pren la posici\u00f3 no cognitivista teol\u00f2gica que tal q\u00fcesti\u00f3 sobre l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u, per definici\u00f3, no t\u00e9 sentit. En aquest cas, el concepte de D\u00e9u no es considera sense sentit, per\u00f2 el terme D\u00e9u es considera que no t\u00e9 sentit.\nQu\u00e8 s'ent\u00e9n per D\u00e9u? El segon punt de vista \u00e9s veure-ho com a sin\u00f2nim del no-cognitivisme teol\u00f2gic, i se salta el pas de la primera preguntant \"qu\u00e8 s'ent\u00e9n per D\u00e9u?\" abans de proclamar sense sentit la pregunta origin\u00e0ria \"existeix D\u00e9u?\".Alguns fil\u00f2sofs han vist l'ignosticisme com una variaci\u00f3 d'ateisme o agnosticisme, mentre que d'altres han considerat que \u00e9s diferent. Un ign\u00f2stic no pot dir si \u00e9s teista o ateu fins que es presenti una millor definici\u00f3 del teisme.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El cas Sa\u00fal Luciano contra RWE \u00e9s un cas de demanda per just\u00edcia clim\u00e0tica portada a terme pel petit camperol Sa\u00fal Luciano contra la transnacional energ\u00e8tica alemanya Rheinisch-Westf\u00e4lisches Elektrizit\u00e4tswerk (RWE) per la seva responsabilitat al desgla\u00e7 de les glaceres de la Cordillera Blanca, a Per\u00fa, com a conseq\u00fc\u00e8ncia del canvi clim\u00e0tic antropog\u00e8nic. Les glaceres amenacen desbordar la llacuna de Palcacoha, produint la p\u00e8rdua de vides i de recursos materials a la ciutat i prov\u00edncia de Huaraz.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Hom denomina espoliaci\u00f3, saqueig o pillatge arqueol\u00f2gic i art\u00edstic el delicte consistent en la confiscaci\u00f3 del patrimoni hist\u00f2ric, arqueol\u00f2gic i art\u00edstic per part de professionals amb afany de lucre, per col\u00b7leccionistes, per arque\u00f2legs aficionats i inexperts, antiquaris sense escr\u00fapols o turistes, sense el perm\u00eds ni la informaci\u00f3 pr\u00e8via de les autoritats civils i governatives dels llocs saquejats ni respecte a les lleis de protecci\u00f3 de b\u00e9ns culturals. \u00c9s freq\u00fcent l'\u00fas de material d'espoliaci\u00f3 en edificacions medievals, especialment rom\u00e0niques; les fonts d'aquests materials solen \u00e9sser antigues edificacions d'\u00e8poca romana pr\u00f2ximes a la nova construcci\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "N\u00faria Terribas i Sala (Barcelona, 1964) \u00e9s una jurista catalana especialitzada en l'\u00e0mbit de la bio\u00e8tica i el biodret, amb una traject\u00f2ria de gaireb\u00e9 30 anys, dirigint o participant en diferents institucions, publicant nombrosos articles i cap\u00edtols de llibre i formant part de diferents comit\u00e8s i comissions o grups de treball i exercint tamb\u00e9 la doc\u00e8ncia universit\u00e0ria i de formaci\u00f3 continuada.\nDes del 2014 \u00e9s directora de la Fundaci\u00f3 V\u00edctor Gr\u00edfols i Lucas i de la C\u00e0tedra de Bio\u00e8tica \"Fundaci\u00f3 Gr\u00edfols\" de la Universitat de Vic-UCC al Centre d'Estudis Sanitaris i Socials (CESS, a la Universitat de Vic UVIC-UCC). \u00c9s Vicepresidenta del Comit\u00e8 de Bio\u00e8tica de Catalunya (CBC), Vocal titular de la Comissi\u00f3 de Garantia i Avaluaci\u00f3 de l'Eutan\u00e0sia a Catalunya i membre tamb\u00e9 del Comit\u00e8 Nacional de Bio\u00e8tica d'Andorra (CNBA). Alhora, tamb\u00e9 \u00e9s membre i assessora legal de diferents comit\u00e8s d'\u00e8tica d'institucions sanit\u00e0ries del nostre pa\u00eds, com d'Althaia Xarxa Assistencial de Manresa, de la Fundaci\u00f3 Hospital de l'Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet i del Grup MUTUAM de Barcelona. \u00c9s tamb\u00e9 membre del Consell per a la Integritat de la Recerca de Catalunya (CIR-CAT). En l'\u00e0mbit internacional, \u00e9s membre de la European Association of Centres of Medical Ethics (EACME), havent format part del seu Comit\u00e8 de Directors (2001-2014), i membre tamb\u00e9 de la European Clinical Ethics Network (ECEN).Ha format part del Consell Assessor per a la Sostenibilitat del Sistema Sanitari (2013-2017) i del Consell Assessor de Salut (2018-2021) de la Generalitat de Catalunya.\nArran de la pand\u00e8mia de la Covid-19, a principis del 2020, el Departament de Just\u00edcia de la Generalitat de Catalunya va crear un grup d'experts per assessorar-lo en l'establiment de criteris \u00e8tics per a fer compatibles les necess\u00e0ries mesures restrictives i la garantia dels drets fonamentals dels ciutadans. N\u00faria Terribas tamb\u00e9 n'\u00e9s una de les membres designades per a constituir aquest grup de treball.Anteriorment havia estat directora (1999-2014) de l'Institut Borja de Bio\u00e8tica (Universitat Ramon Llull), coordinadora i docent (2001-2014) del M\u00e0ster Universitari en Bio\u00e8tica de la mateixa Universitat , i directora (1995-2008) de la revista Bio\u00e8tica & Debat que publica l'esmentat Institut Borja de Bio\u00e8tica. Tamb\u00e9 va ser membre del Comit\u00e8 d'\u00e8tica d'investigaci\u00f3 cl\u00ednica del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB).D\u2019altra banda, \u00e9s autora de nombrosos articles i cap\u00edtols de monografies sobre bio\u00e8tica i dret, i ha participat com a ponent en diferents congressos i jornades nacionals i internacionals sobre bio\u00e8tica i dret sanitari de bio\u00e8tica. Tot plegat sense defugir la divulgaci\u00f3 participant en xerrades o concedint entrevistes als mitjans.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La cronologia ASPRO \u00e9s un sistema de dataci\u00f3 en nou per\u00edodes de l'antic Orient Pr\u00f2xim utilitzat per la Maison de l'Orient et de la M\u00e9diterran\u00e9e (MOM) per a jaciments arqueol\u00f2gics d'entre 14.000 i 5.700 aC.Publicada per primera vegada el 1994, ASPRO significa \u00abAtlas des sites du Proche-Orient\u00bb (del franc\u00e8s, Atles dels jaciments del Pr\u00f2xim Orient), una publicaci\u00f3 francesa pionera realitzada per Francis Hours i desenvolupada per altres estudiosos, com Olivier Aurenche.\nEls per\u00edodes, cultures, caracter\u00edstiques i intervals de dates de la cronologia original de l'ASPRO s\u00f3n:\n\nL'any 2001, l'institut va revisar la cronologia dels sis primers per\u00edodes a partir de dataci\u00f3 per carboni i corbes de calibraci\u00f3 m\u00e9s recents. Al Per\u00edode 3 es va poder distingir una fase inicial i tardana, per\u00f2 es van fusionar els per\u00edodes 4 i 5. En general, es van trobar m\u00e9s solapaments en el temps entre diferents fases culturals entre diferents llocs.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Instituto de Estudios Gallegos Padre Sarmiento (IEGPS) \u00e9s un centre de recerca, creat el 1943, del Consell Superior d'Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC). Des de l'any 2000, \u00e9s un centre de car\u00e0cter mixt, o titularitat compartida, del CSIC i de la Xunta de Gal\u00edcia.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Poimandres (grec:\u03a0\u03bf\u03b9\u03bc\u03ac\u03bd\u03b4\u03c1\u03b7\u03c2). Tamb\u00e9 coneguda com a Poemandres, Poemander o Pimander) \u00e9s un cap\u00edtol del Corpus Hermeticum. Va ser escrit originalment en grec, i el t\u00edtol es tradueix com el pastor dels homes.\n\u00c9s tamb\u00e9 una esp\u00e8cie de de\u00eftat o atribut de D\u00e9u. Citant la traducci\u00f3 de John Everard:\n\nLlavors vaig dir jo: \"Qui ets tu?\n\"Jo s\u00f3c\", va dir ell, \"Poimandres, la ment del gran senyor, el m\u00e9s poder\u00f3s i absolut Emperador: S\u00e9 el que tu vas voler tenir, i jo estic sempre present amb tu.\"I la traducci\u00f3 de G.R.S. Mead:\n\nI jo dic: Qui ets tu?\nEll diu: Jo s\u00f3c l'Home-Pastor [\u03a0\u03bf\u03b9\u03bc\u03ac\u03bd\u03b4\u03c1\u03b7\u03c2], la ment de tots els mestratges, s\u00e9 el que tu vols i estic amb tu a tot arreu.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La ficci\u00f3 filos\u00f2fica es refereix a les obres de ficci\u00f3 en les quals una part significativa del contingut est\u00e0 dedicat a la discussi\u00f3 de problem\u00e0tiques que se solen abordar fent \u00fas de la filosofia discursiva. Aquest tipus de material pot incloure temes com la funci\u00f3 i el paper de la societat, el prop\u00f2sit de la vida, l'\u00e8tica o la moral, el paper de l'art en la vida humana i el rol de l'experi\u00e8ncia o la ra\u00f3 en el desenvolupament del coneixement. No deixa de ser un concepte dif\u00edcil de definir per a determinar quina obra de ficci\u00f3 \u00e9s filos\u00f2fica i quina no. Aix\u00ed mateix, a aquest g\u00e8nere pertanyen les anomenades \u00abnovel\u00b7les d'idees\u00bb, incloent-hi una proporci\u00f3 significativa de g\u00e8neres com la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, la ficci\u00f3 ut\u00f2pica i dist\u00f2pica, la novel\u00b7la l\u00edrica i el Bildungsroman. El modus operandi sol fer \u00fas primerament d'una hist\u00f2ria normal per llavors comen\u00e7ar simplement a explicar les parts dif\u00edcils o fosques de la vida humana. La narrativa existencialista n'\u00e9s un subg\u00e8nere.A Espanya, la Generaci\u00f3 del 98 cultiv\u00e0, a principis del segle xx, la novel\u00b7la filos\u00f2fica. La novel\u00b7la Der Mann ohne Eigenschaften (L'home sense atributs), escrita per Robert Musil entre 1930 i 1942, \u00e9s considerada una fita a la novel\u00b7la filos\u00f2fica.Les novel\u00b7les filos\u00f2fiques per a xiquets, un g\u00e8nere de la literatura infantil, ha paregut a la segona meitat del segle XX i s'ha incorporat al curr\u00edculum escolar. Ha destacat el model de Matthew Lipman, caracteritzat per:\nNo mostrar gerga filos\u00f2fica ni anomenar cap fil\u00f2sof.\nArguments trivials, que solen ser situats a una escola.\nApareixen xiquets dialogant en llenguatge totalment col\u00b7loquial.\nEstructura tem\u00e0tica intu\u00eftiva.Tamb\u00e9 hi ha ficci\u00f3 filos\u00f2fica per a xiquets on no hi ha di\u00e0leg filos\u00f2fic de manera directa, solen ser hist\u00f2ries de fantasia o ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i solen centrar-se en un sol tema filos\u00f2fic.A les obres de ficci\u00f3 filos\u00f2fica hi ha el problema de poder confondre les idees genu\u00efnes de l'autor amb les que solament volia imputar als personatges.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La cronologia mitjana \u00e9s la cronologia m\u00e9s acceptada pel que fa a l'antic Pr\u00f2xim Orient abans del 1500 a.n.e., tot i que no \u00e9s l'\u00fanica.Per causa de la manca de registres i dades que hi ha d'aquella \u00e8poca, els estudiosos han elaborat diverses cronologies basades en les poques tauletes i indicis astron\u00f2mics que poden servir de refer\u00e8ncia. Les m\u00e9s defensades s\u00f3n la cronologia mitjana i la cronologia curta.\nEls llibres de text convencionals tendeixen a utilitzar la cronologia mitjana, tot i que presenta alguns problemes encara no resolts. Per aix\u00f2, alguns historiadors s'estimen m\u00e9s la cronologia curta per a alguns esdeveniments. Amb tot, la cronologia curta ocasiona un suposat buit de gaireb\u00e9 un segle que encara no s'ha sabut acomodar en la l\u00ednia de temps.Les principals dates d'aquestes dues cronologies s\u00f3n les seg\u00fcents:", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'Equipo Hoz \u00e9s una experi\u00e8ncia educativa en l'\u00e0mbit de les arts pl\u00e0stiques. Neix de la iniciativa de Fernando Morell Perell\u00f3, conegut entre els seus alumnes com Ferran Morell, qui decideix cap a l'any 1977, quan \u00e9s professor de dibuix de l'Institut Alfonso VIII, a Conca, proporcionar als seus alumnes una \u00e0rea de treball per a la seua expressivitat art\u00edstica m\u00e9s enll\u00e0 de la classe de dibuix que es realitzava en el mateix institut.\nVa ser un equip de joves artistes, estudiants de l'Institut en el qual aquest moment estigu\u00e9s treballant com a professor Ferran Morrell, per la qual cosa aquest equip est\u00e0 present tant a Conca, com en diversos instituts de municipis la Comunitat Valenciana, com Benet\u00fasser i Val\u00e8ncia. Ferran Morell treball\u00e0 a Val\u00e8ncia, entre altres, en l'Institut Juan de Garay, on va realitzar la seva tasca docent com a catedr\u00e0tic de dibuix.L'Equipo Hoz va tenir una vida d'uns 20 anys, des dels seus inicis en 1977 a la jubilaci\u00f3 com a professor de Ferran Morrell, durant els quals es van dur a terme 83 exposicions a Conca, Catalunya i part de la Comunitat Valenciana. Entre d'altres, en va fer a La Llotja de Val\u00e8ncia (1981), ExpoJove '81 (Fira de Mostres de Val\u00e8ncia), 1982-Vilafranca del Pened\u00e8s (Barcelona), 1983-Benicalap, Benimamet i Massamagrell, 1984-Quart de Poblet, Onteniente, L'Alcudia i Benifai\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Les notes de camp es refereixen a diverses notes gravades per cient\u00edfics, durant o despr\u00e9s de la seva observaci\u00f3 d'un fenomen espec\u00edfic que estan estudiant. Les notes de camp s\u00f3n especialment valorades en ci\u00e8ncies descriptives com ara l'etnografia, la biologia, la geologia i l'arqueologia, cadascuna de les quals t\u00e9 una llarga tradici\u00f3 en aquest camp.\nEmerson (1995) defineix les notes de camp en l'etnografia (un terme que es refereix en general a l'escriptura descriptiva en antropologia, i tamb\u00e9 per al subcamp de la sociologia) com notes que descriuen experi\u00e8ncies i observacions que l'investigador ha fet durant la seva participaci\u00f3 d'una manera intensa i involucrada. Una font clau, que cont\u00e9 materials de cas sobre exemple d'escriptura de notes de camp, sobre la relaci\u00f3 entre les notes de camp i la mem\u00f2ria, i sobre les interconnexions entre els processos d'investigaci\u00f3 de camp, notes de camp i d'un treball de camp etnogr\u00e0fic posterior, \u00e9s la col\u00b7lecci\u00f3 de 1990 editada per Roger Sanjek Fieldnotes: The Making of Anthropology.\nLes notes de camp s\u00f3n un dels mitjans emprats pels investigadors qualitatius que tenen com a principal objectiu de qualsevol investigaci\u00f3 tractar de comprendre les veritables perspectives de la mat\u00e8ria objecte d'estudi. Les notes de camp permeten a l'investigador accedir al tema i gravar el que observen d'una forma discreta.\nNo obstant aix\u00f2, un desavantatge important \u00e9s que les notes de camp es registren per un observador i estan subjectes a (a) la mem\u00f2ria i (b) possiblement, el biaix conscient o inconscient de l'observador.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'estridentisme \u00e9s un moviment art\u00edstic mexic\u00e0 d'avantguarda interdisciplinari compost de poetes, escriptors, m\u00fasics i pintors que va ser fundat a M\u00e8xic pel poeta Manuel Maples Arce el 31 de desembre de 1921 a Jalapa, amb el manifest Actual n\u00ba1 per part del poeta Manuel Maples Arce. L'estridentisme - estridentismo en castell\u00e0 - nom\u00e9s va tenir uns dotze anys de durada.\nA aquest moviment art\u00edstic s'hi van afegir Arqueles Vela, Germ\u00e1n List Arzubide, Salvador Gallardo, Germ\u00e1n Cueto, Fernando Leal, Ferm\u00edn Revueltas, Ram\u00f3n Alva de la Canal, Luis Quintanilla i Leopoldo M\u00e9ndez, que van constituir el grup estridentista pr\u00f2piament dit.\nA m\u00e9s, un grup d'altres artistes van estar lligats en diverses circumst\u00e0ncies al moviment i poden ser considerats, en diversos graus, estridentistes: Jean Charlot, Tina Modotti, Gast\u00f3n Dinner, Armando Zegr\u00ed, Humberto Rivas Panedas, Luis Ordaz Rocha, Xavier Icaza, Diego Rivera, Silvestre i Ferm\u00edn Revueltas.\nL'any 1925, els principals estridentistes s'establiren a Jalapa (que en les seves obres l'anomenarien Estrident\u00f3polis) on van realitzar un colossal treball editorial, cultural i educatiu, col\u00b7laborant amb la fundaci\u00f3 de la Universitat de Veracruz sota els auspicis del governador de l'Estat de Veracruz Heriberto Jara, fins que va ser destitu\u00eft pel govern federal pel fet d'haver defensat els obrers de les companyies petol\u00edferes dels Estats Units i el Regne Unit. Sense aquest protector, el grup estridentistaes va dissoldre el 1927.\nEls estridentistes es van apropiar les expressions de la cultura popular de M\u00e8xic en la d\u00e8cada de 1920 i van assimilar les influ\u00e8ncies de les avantguardes com el futurisme, el cubisme i el dada\u00efsme. El seu eclectisme va permetre una simbiosi original entre totes les tend\u00e8ncies d'avantguarda i a m\u00e9s desenvolupar una dimensi\u00f3 social derivada de la Revoluci\u00f3 mexicana.\nEls pintors d'aquest moviment - Fermin Revueltas, Leopoldo Mendez, Ramon Alval de La Canal\u2026 -, reclamen com els futuristes italians, rapidesa, colors llampants, cosmopolitisme i maquinisme.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Scrimshaw (en angl\u00e8s, ['sk\u027a\u026amsh\u0254]) \u00e9s una paraula provinent de l'angl\u00e8s que descriu la realitzaci\u00f3 de gravats en os o vori de balena o vori de morsa. A voltes tamb\u00e9 s'utilitza en refer\u00e8ncia a escultures fetes amb els mateixos materials. Modernament, amb la prohibici\u00f3 de la ca\u00e7a de balenes, es realitza aquesta t\u00e8cnica en altres materials amb propietats semblants, com el pl\u00e0stic o la fusta de boix.\nAquest art s'associa tradicionalment amb els ca\u00e7adors de balenes, que el van desenvolupar a partir del segle xviii per aprofitar les dents dels exemplars que ca\u00e7aven i omplir les hores mortes. Amb un ganivet o punx\u00f3, realitzaven gravats al material que despr\u00e9s tenyien amb tinta, sutja, tabac o altres pigments. El resultat \u00e9s un dibuix de l\u00ednies fines de color fosc que contrasta amb la blancor del vori o os. Els pastors del Pirineu realitzaven gravats semblants en les culleres i d'altres estris que feien de boix, els quals omplien d'una barreja de pols de sutja i llard.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El terme psicon\u00e0utiques (Del grec \u03c8\u03c5\u03c7\u03ae psych\u0113 [\"\u00e0nima\", \"esperit\" o \"ment\"] i \u03c8\u03c5\u03c7\u03ae na\u00fat\u0113s [\"mariner\" o \"explorador\"] \u2014 \"un mariner de l'\u00e0nima\") es refereix a una metodologia per descriure i explicar els efectes subjectius dels estats alterats de la consci\u00e8ncia, incloent aquells indu\u00efts per meditaci\u00f3 o subst\u00e0ncies que alteren la ment, i a un paradigma de recerca on l'investigador per voluntat pr\u00f2pia s'immergeix en un estat mental alterat per tal d'explorar les experi\u00e8ncies acompanyants.El terme psicon\u00e0utica deriva del terme anterior psicon\u00e0uta, normalment atribu\u00efda a l'autor Ernst J\u00fcnger per haver-lo utilitzat descrivint Arthur Heffter al seu assaig del 1970 a les seues experi\u00e8ncies amb droga Ann\u00e4herungen: Drogen und Rausch (literalment: \"Aproximacions: Drogues i Inebriaci\u00f3\").El psiqui\u00e0tra cl\u00ednic Jan Dirk Blom descriu la psicon\u00e0utica com \"l'exploraci\u00f3 del psique mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques com els somnis l\u00facids, entrenament de les ones cerebrals, privaci\u00f3 sensorial, i l'\u00fas d'al\u00b7lucin\u00f2gens o enteogens\", i un psicon\u00e0uta com a qui \"cerca fer una recerda de la seua ment utilitzant intencionadament estats alterats de consci\u00e8ncia indu\u00efts\" per a prop\u00f2sits espirituals, cient\u00edfics o d'investigaci\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El premi Volney (fr. prix Volney) \u00e9s un premi atorgat per l'Institut de France a proposta de l'Acad\u00e9mie des inscriptions et belles-lettres per un treball de filologia comparada o de ling\u00fc\u00edstica per \"r\u00e9compenser les plus importants travaux du monde savant international\" (\"recompensar els treballs cient\u00edfics m\u00e9s importants internacionalment\") en aquests camps.El premi va ser dotat per Constantin Volney el 1803 i consistia en principi en 1200 francs d'or.Entre els guanyadors del premi hi ha Meillet, Guillaume, Wartburg (premi al Franz\u00f6sisches Etymologisches W\u00f6rterbuch), Tesni\u00e8re, Benveniste, Cohen, Martinet o, m\u00e9s recentment, Gilbert Lazard o Claude Hag\u00e8ge. I \u00e9s el major premi que l'Institut de Fran\u00e7a pot donar a un fil\u00f2leg.Quan es va fundar s'atorgava anualment, per\u00f2 va passar a tenir una periodicitat variable despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial. A partir de 2016, es dona en forma de medalla, una medalla anomenada \"medalla Volney\".", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'esquizoan\u00e0lisi \u00e9s un dels termes essencials en la filosofia de Gilles Deleuze i F\u00e9lix Guattari. El concepte apareix per primer cop en l'obra Anti-\u00c8dip de 1972, i \u00e9s desenvolupat en la continuaci\u00f3 d'aquest llibre, Mil altiplans. Juntament, aquests dos llibres formen l'obra Capitalisme et schizophr\u00e9nie (\u00abCapitalisme i esquizofr\u00e8nia\u00bb). La definicici\u00f3 d'esquizoan\u00e0lisi evoluciona i canvia en el pensament d'ambd\u00f3s autors, i individualment en l'obra psicoanal\u00edtica de Guattari. Es tracta d'una teoria alternativa i oposada a la psicoan\u00e0lisi tradicional.\nVan desenvolupar aquesta forma d'an\u00e0lisi va ser durant un llarg per\u00edode com a resposta a les defici\u00e8ncies que trobaven en l'an\u00e0lisi tradicional en l'obra de Sigmund Freud. No accepten l'\u00fas de l'anomenat complex d'\u00c8dip com a base de l'an\u00e0lisi ni el rol autoritari del psicoanalista en relaci\u00f3 amb el pacient. En segon lloc, ataca que redueix la libido a catexis familiaristes, fins i tot sota les formes encobertes i generalitzades de l'estructuralisme o del simbolisme. L'escola esquizoanal\u00edtica assenyala dos defectes de la psicoan\u00e0lisi: la seva incapacitat d'arribar a les \u00abm\u00e0quines de desig\u00bb perqu\u00e8 s'encalla en les figures o estructures ed\u00edpiques, i perqu\u00e8 \u00e9s incapa\u00e7 d'arribar a les catexis socials de la libido, perqu\u00e8 s'acontenta amb les catexis familiaristes. Guattari s'interess\u00e0 en la idea d'una pr\u00e0ctica que pogu\u00e9s derivar de sistemes donats d'enunciaci\u00f3 i estructures subjectives preexistents, nous \u00abagenciaments d'enunciaci\u00f3\u00bb capa\u00e7os de forjar noves coordenades d'an\u00e0lisi i crear proposicions i representacions inaudites.\nEn Caosmosi, Guattari explica que \u00abm\u00e9s que moure's en direcci\u00f3 a modificacions reduccionistes que simplifiquin el complex\u00bb, l'esquizoan\u00e0lisi \u00abtreballa per incrementar la seva complexitat, el seu enriquiment processual, i la consist\u00e8ncia de les l\u00ednies virtuals de bifurcaci\u00f3 i diferenciaci\u00f3, \u00e9s a dir, per la seva heterogene\u00eftat ontol\u00f2gica.\"", "target": "Humanitats"}, {"text": "La cronologia curta \u00e9s una alternativa o complement de la cronologia mitjana, la qual \u00e9s la m\u00e9s acceptada pel que fa a la dataci\u00f3 d'esdeveniments de l'antic Pr\u00f2xim Orient abans del 1500 a.n.e..Per causa de la manca de registres i dades que hi ha d'aquella \u00e8poca, els estudiosos han elaborat diverses cronologies basades en les poques tauletes i indicis astron\u00f2mics que poden servir de refer\u00e8ncia. Les m\u00e9s defensades s\u00f3n la cronologia mitjana i la cronologia curta.\nEls llibres de text convencionals tendeixen a utilitzar la cronologia mitjana, tot i que presenta alguns problemes encara no resolts. Per aix\u00f2, alguns historiadors s'estimen m\u00e9s la cronologia curta per a alguns esdeveniments. Amb tot, la cronologia curta ocasiona un suposat buit de gaireb\u00e9 un segle que encara no s'ha sabut acomodar en la l\u00ednia de temps.Les principals dates d'aquestes dues cronologies s\u00f3n les seg\u00fcents:", "target": "Humanitats"}, {"text": "El Regne de D\u00e9u (del grec \u03b2\u03b1\u03c3\u03b9\u03bb\u03b5\u03af\u03b1 \u03c4\u03bf\u1fe6 \u03b8\u03b5\u03bf\u1fe6, basileia tou theou) o Regne dels Cels \u00e9s un concepte teol\u00f2gic emprat en el judaisme i en el cristianisme (i de manera menys important en l'islam) per a referir-se al futur regnat o sobirania de D\u00e9u sobre totes les nacions de la terra.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'etnoling\u00fc\u00edstica (a vegades anomenada ling\u00fc\u00edstica cultural) \u00e9s un camp de la ling\u00fc\u00edstica que estudia la relaci\u00f3 entre el llenguatge i la cultura, i la forma en qu\u00e8 diferents grups \u00e8tnics perceben el m\u00f3n. \u00c9s la combinaci\u00f3 entre etnologia i la ling\u00fc\u00edstica. Es refereix a la forma de vida de tota una comunitat, \u00e9s a dir, totes les caracter\u00edstiques que distingeixen una comunitat de l'altra. Aquestes caracter\u00edstiques defineixen els aspectes culturals d'una comunitat o d'una societat.\nEls etnoling\u00fcistes estudien la forma en qu\u00e8 la percepci\u00f3 i la conceptualitzaci\u00f3 influeixen en el llenguatge, i mostren com es relacionen amb les diferents cultures i societats. N'\u00e9s un exemple la forma en qu\u00e8 s'expressa l'orientaci\u00f3 espacial en les diverses cultures. En moltes societats, les paraules per als punts cardinals est i oest es deriven dels termes per a la sortida del sol/posta del sol. La nomenclatura dels punts cardinals dels parlants inuit de Groenl\u00e0ndia, per\u00f2, es basa en punts de refer\u00e8ncia geogr\u00e0fics com el sistema fluvial i la posici\u00f3 d'un en la costa. De la mateixa manera, el yurok t\u00e9 la idea dels punts cardinals; s'orienten pel que fa a la seva caracter\u00edstica geogr\u00e0fica principal, el riu Klamath.\nLa ling\u00fc\u00edstica cultural es refereix a una branca relacionada de la ling\u00fc\u00edstica que estudia la relaci\u00f3 entre llenguatge, cultura, i conceptualitzaci\u00f3. La ling\u00fc\u00edstica cultural es basa en (per\u00f2 no es limita a) les nocions te\u00f2riques i eines d'an\u00e0lisi de la ling\u00fc\u00edstica cognitiva i l'antropologia cognitiva. En el plantejament de la ling\u00fc\u00edstica cultural, s\u00f3n centrals les nocions d'\"esquema cultural\" i \"model cultural\". Examina com les diverses caracter\u00edstiques del llenguatge codifiquen esquemes culturals i models culturals. En ling\u00fc\u00edstica cultural, el llenguatge \u00e9s vist com a profundament arrelat en el nivell de grup, la cognici\u00f3 cultural de les comunitats de parlants. Fins ara, l'enfocament de la ling\u00fc\u00edstica cultural ha estat adoptat en diversos \u00e0mbits de la investigaci\u00f3 en ling\u00fc\u00edstica aplicada, inclosa la comunicaci\u00f3 intercultural, adquisici\u00f3 de segones lleng\u00fces i World Englishes.", "target": "Humanitats"}, {"text": "En filosofia, el terme no\u00e8tica es refereix a tot el que t\u00e9 a veure amb el pensament, especialment, l'objectiu i intel\u00b7ligible. S'usa, habitualment, en relaci\u00f3 amb Arist\u00f2til, la no\u00e8tica seria la seva doctrina de la intel\u00b7lig\u00e8ncia (de l'intel\u00b7lecte, de l'enteniment).\nLa paraula prov\u00e9 del verb grec noew (infinitiu, noein, el substantiu seria nous), que significa \"veure discernint\", d'on es deriva \"pensar\". Entre els fil\u00f2sofs grecs, era freq\u00fcent utilitzar el verb amb un significat proper a \"intuir\", en el sentit de veure intel\u00b7ligible  o veure pensant: all\u00f2 objecte de noein \u00e9s apreh\u00e8s directament i infal\u00b7liblement tal com \u00e9s.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Pereant qui ante nos nostra dixerunt (llat\u00ed) o en catal\u00e0 que pereixin (o vagin al diable) aquells que digueren abans de nosaltres el que an\u00e0vem a dir \u00e9s una locuci\u00f3 llatina que Jeroni d'Estrid\u00f3 va atribuir al seu professor Eli Donat, tot i que el poeta Terenci ja l'hauria utilitzada. Jeroni va escriure: Nihil est dictum, quod non sit dictum prius: unde praeceptor meus Donatus, cum istum versiculum exponeret, \u00abpereant\u00bb inquit \u00abqui ante nos nostra dixerunt.\u00bb Tradu\u00eft: res no es diu que no s'hagi dit anteriorment, com el meu professor Donat va dir amb aquest proverbi: Que se'n vagin al diable, etc.\nVa esdevenir un proverbi per a indicar, amb cert humor, que alg\u00fa manlleva idees dels seus predecessors. S'utilitza quan alg\u00fa que pensa haver fet un treball original descobreix a posteriori que alg\u00fa altre ja havia dit o escrit el mateix. Persones acusades de plagi poden al\u00b7legar que, en el moment de fomular el seu pensament, no eren conscients de la font anterior.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Zeitschrift f\u00fcr Katalanistik ('Revista d'Estudis Catalans') \u00e9s una revista de ling\u00fc\u00edstica catalana creada el 1988 per Tilbert D\u00eddac Stegmann i Brigitte Schlieben-Lange com a \u00f2rgan de la Deutsch-Katalanische Gesellschaft i amb seu a Friburg de Brisg\u00f2via. Accepta articles en totes les lleng\u00fces rom\u00e0niques (preferiblement en catal\u00e0), aix\u00ed com en alemany o angl\u00e8s, generalment sobre temes de ling\u00fc\u00edstica i filologia, per\u00f2 tamb\u00e9 sobre literatura catalana (va publicar un dossier sobre Salvador Espriu als 25 anys de la seva mort). Publica un n\u00famero cada any que es pot consultar online al web de la revista.\nActualment \u00e9s dirigida per un comit\u00e8 de redacci\u00f3 de sis membres, els fil\u00f2legs romanistes Roger Friedlein, Johannes Kabatek, Claus D. Pusch, Gerhard Wild i el mateix Tilbert D\u00eddac Stegmann. Rep suport de l'Institut Ramon Llull.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'Institut d'An\u00e0lisi Econ\u00f2mica (IAE) \u00e9s un centre de recerca del Consell Superior d'Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC), que es va fundar el 1985.L'institut, localitzat al campus de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB), amb estretes relacions amb el seu Departament d'Economia, t\u00e9 com a objectiu principal el de promocionar la investigaci\u00f3 en l'\u00e0mbit de l'economia.L'activitat investigadora de l'institut abasta tant investigacions te\u00f2riques com emp\u00edriques en diferents \u00e0rees, entre les quals s'inclouen macroeconomia, l'economia internacional i l'econometria, l'organitzaci\u00f3 industrial, les finances, l'economia regional, l'economia pol\u00edtica, el creixement, l'economia p\u00fablica, la teoria de jocs i l'economia experimental. Els r\u00e0nquings de producci\u00f3 cient\u00edfica situen a l'IAE-CSIC entre una de les millors institucions de recerca europees. Els estudis duts a terme pels investigadors es visualitzen a trav\u00e9s de la producci\u00f3 d'importants publicacions en revistes cient\u00edfiques internacionals. Aix\u00ed, l'Institut d'An\u00e0lisi Econ\u00f2mica (IAE), juntament amb la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB) encap\u00e7ala la classificaci\u00f3 dels centres de recerca en l'\u00e0mbit de l'economia a Espanya. Segons altres estudis, la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, la Universitat d'Alacant, la Universitat Carlos III de Madrid, la Universitat Pompeu Fabra, i l'Institut d'An\u00e0lisis Econ\u00f3mica (CSIC) s\u00f3n els cinc centres d'investigaci\u00f3 on la producci\u00f3 cient\u00edfica ha estat m\u00e9s elevada i de major qualitat.Entre les activitats principals que l'IAE porta a terme es troben un programa post-doctoral, amb una llarga tradici\u00f3 i un programa de doctorat IDEA de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Aix\u00ed mateix, l'IAE, juntament amb la UPF, la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i el Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), \u00e9s soci fundador de la Barcelona Graduate School of Economics (BGSE), una instituci\u00f3 per a la cooperaci\u00f3 cient\u00edfica en recerca i educaci\u00f3 superior en economia i ci\u00e8ncies socials, que tamb\u00e9 ofereix programes de postgrau de gran qualitat.Durant els anys noranta el finan\u00e7ament del CSIC dirigit a l'IAE va baixar considerablement, fet que va fer ressentir considerablement la seva productivitat cient\u00edfica.Des del mar\u00e7 del 2018 la direcci\u00f3 de l'Institut d'An\u00e0lisi Econ\u00f2mica recau sobre la investigadora i economista Enriqueta Aragon\u00e8s.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Glottolog \u00e9s una base de dades bibliogr\u00e0fica de les lleng\u00fces menys conegudes del m\u00f3n, desenvolupada i administrada primer a l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig, Alemanya, i des de 2015 a l'Institut Max Planck de Ci\u00e8ncia de la Hist\u00f2ria Humana a Jena, Alemanya. Entre els seus curadors hi ha Harald Hammarstr\u00f6m i Martin Haspelmath.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'IEA (Institut Escola Art\u00edstic) Oriol Martorell \u00e9s un centre p\u00fablic d'ensenyaments art\u00edstics integrats de Barcelona.\nLa formaci\u00f3 prim\u00e0ria s'imparteix al carrer de l'Artesania, 39 i la secund\u00e0ria a la carretera Alta de Roquetes, 70. Nascut el curs 1997-1998, des del curs 2000-2001 els alumnes de m\u00fasica tamb\u00e9 poden cursar l'Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria Obligat\u00f2ria (ESO).L'escola integra els ensenyaments obligatoris amb els art\u00edstics de m\u00fasica o dansa, de manera que els alumnes que hi estudien tenen una c\u00e0rrega lectiva superior a la resta d'alumnes, durant l'educaci\u00f3 prim\u00e0ria, s'imparteix el grau elemental de m\u00fasica i dansa; en l'ESO i batxillerat, s'imparteix el grau professional de m\u00fasica i dansa (el grau professional de dansa a l'ESO i Batxillerat va ser impartit per primer cop el curs 2016/2017 per temes de log\u00edstica de l'escola).\nPer a ser adm\u00e8s al centre \u00e9s imprescindible passar una prova d'aptituds per als ensenyaments art\u00edstics. A mesura que avancen els cursos la prova d'acc\u00e9s canvia per adaptar-se als nous requeriments (s'exigeix als que vulguin ser admesos al centre el mateix nivell que els estudiants del curs al qual es volen integrar).", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'expressi\u00f3 discussi\u00f3 bizantina significa una discussi\u00f3 f\u00fatil, en la que cada part mai no pot arribar a provar les seves asseveracions a la part contr\u00e0ria. \u00c9s equivalent a l'expressi\u00f3 \u00abdiscutir el sexe dels \u00e0ngels\u00bb, i refereix a certa classe de debats, considerats com una pr\u00e0ctica tan in\u00fatil com irresponsable o desconnectada de la realitat. En converses informals s'utilitza tamb\u00e9 l'expressi\u00f3 \u00abcagar al vol\u00bb.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un canvi fon\u00e8tic o canvi fonol\u00f2gic \u00e9s un canvi hist\u00f2ric que t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies perceptives i conseg\u00fcentment productives en la pronunciaci\u00f3 i de vegades en l'ortografia d'una llengua. S'ha de diferenciar entre el fenomen que \u00e9s real i la seva explicaci\u00f3 que queda hipot\u00e8tica. Entre els canvis fon\u00e8tics hi ha entre d'altres l'assimilaci\u00f3, dissimilaci\u00f3, met\u00e0tesi, diftongaci\u00f3, fusi\u00f3, elisi\u00f3, vocalitzaci\u00f3, haplologia i contaminaci\u00f3.Exemples de diferents sons del llat\u00ed popular que es van canviar en la semivocal labiovelar del catal\u00e0:\nMoltes lleng\u00fces han conegut tals evolucions fon\u00e8tics. Entre d'altres l'angl\u00e8s amb el gran canvi voc\u00e0lic (Great Vowel Shift) quan entre d'altres la /a\u02d0/ es va transformar en /e\u026a/ des del segle XIII o la segona mutaci\u00f3 conson\u00e0ntica germ\u00e0nica des del segle iv. Tal canvis poden \u2014o no\u2014 conduir a un canvi ortogr\u00e0fic espontani o decretat.\nQuan aquest fenomen \u00e9s repetitiu certs ling\u00fcistes sobretots alemanys, els anomenats \u00abneogr\u00e0matics\u00bb sota la influ\u00e8ncia d'August Leskien (1840-1916) i August Schleicher (1821-1868) van pretendre a la obligatorietat i la universalitat d'aquesta evoluci\u00f3 i van optar per al terme \u00abllei fon\u00e8tica\u00bb, com per exemple la llei de Grassmann i les lleis de Grimm i Verner. Una teoria que rom\u00e0n controvertida pels dialect\u00f2legs i els estudiosos de la geografia ling\u00fc\u00edstica i la fon\u00e8tica experimental. La q\u00fcesti\u00f3 de les lleis fon\u00e8tiques \u00e9s un dels m\u00e9s debatuts en la ling\u00fc\u00edstica, per la multitud d'irregularitats en intentar formular aquestes \u00ablleis\u00bb.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una miniatura persa (en persa: \u0646\u06af\u0627\u0631\u06af\u0631\u06cc \u0627\u06cc\u0631\u0627\u0646\u06cc neg\u00e2rgari ir\u00e2ni) \u00e9s una petita pintura, ja sigui una il\u00b7lustraci\u00f3 d'un llibre o d'una obra d'art independent destinada a ser guardada en un \u00e0lbum d'aquesta mateixa obra, com ara les muraqqa. Les t\u00e8cniques s\u00f3n comparables a les miniatures i manuscrits il\u00b7lustrats bizantins i occidentals. Encara que existeix una tradici\u00f3 de murals perses igual d'important, el nombre i grau de conservaci\u00f3 de les miniatures \u00e9s millor i s\u00f3n la forma d'art persa m\u00e9s coneguda a Occident.\nLa miniatura es va convertir en una forma important d'art persa al segle xiii, i els segles d'or es van aconseguir entre els segles XV i XVI. La tradici\u00f3 de la miniatura ha continuat, amb algunes influ\u00e8ncies occidentals, fins a l'actualitat. La miniatura persa va influir decisivament en altres corrents miniaturistes isl\u00e0miques com la miniatura otomana a Turquia i la miniatura Mogol en el subcontinent indi.\nL'art persa mai ha patit una prohibici\u00f3 total de representaci\u00f3 de figures antropomorfes sota l'islam. De fet, la miniatura persa n'\u00e9s un bon exemple d'aquesta representaci\u00f3 de figures humanes on, de vegades, apareixen moltes persones i hi juguen un paper clau. Aquest fet es dona, en part, perqu\u00e8 la miniatura \u00e9s un art per \u00fas privat, conservat en obres en forma de llibre o fulls d'\u00e0lbum que el propietari mostrar\u00e0 nom\u00e9s quan ell ho esculli. D'aquesta manera, ens trobem davant d'una forma art\u00edstica que gaudeix d'una major llibertat. L'Alcor\u00e0 i d'altres textos religiosos no es coneixen per haver estat il\u00b7lustrats d'aquesta manera, si b\u00e9 en miniatures d'\u00fas particular si que trobem escenes religioses ocasionalment, incloent algunes on es veu el profeta Mahoma, normalment s\u00f3n obres posteriors al 1500 i no se li veu la cara.De la mateixa manera que les arts figuratives, si b\u00e9 aquest article se centra en miniatura, s'aprecia un estil en paral\u00b7lel a la decoraci\u00f3 ornamental no figurativa que trobem als marges i frontispicis de manuscrits perses. De la mateixa manera, veurem espais dedicats a la il\u00b7luminaci\u00f3 a l'inici o el final de les obres o seccions d'aquestes, aix\u00ed com omplint p\u00e0gines senceres actuant com a frontispici. L'art isl\u00e0mic fa refer\u00e8ncia a aquestes manifestacions art\u00edstiques com il\u00b7luminacions. L'Alcor\u00e0 aix\u00ed com altres llibres religiosos contenen sovint un nombre considerable de p\u00e0gines il\u00b7luminades. Els dissenys s\u00f3n un reflex del treball contemporani en d'altres mitjans, en segons quins per\u00edodes \u00e9ssent molt proper al de les cobertes de llibres. Les catifes perses enllacen a la perfecci\u00f3 amb aquest concepte. Es pensa que molts dels seus dissenys foren creats per artesans de cort i despr\u00e9s enviats a les prov\u00edncies.En per\u00edodes posteriors veiem com augmenten les il\u00b7luminacions creades com a obres \u00faniques concebudes per a \u00e9sser incloses en \u00e0lbums anomenats muraqqa, m\u00e9s que no pas com a il\u00b7lustracions integrants de llibres. Aquesta pr\u00e0ctica va permetre als col\u00b7leccionistes fora de l'\u00e0mbit reial de poder-se permetre el mecenatge i col\u00b7leccionisme d'obres diverses d'estil i per\u00edodes.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una par\u00e0frasi \u00e9s una figura ling\u00fc\u00edstica en la qual es dona una versi\u00f3 m\u00e9s o menys lliure d'un text, amb altres paraules, per a fer-lo m\u00e9s f\u00e0cil d'entendre. Via el llat\u00ed paraphrasis prov\u00e9 del grec \u03c0\u03b1\u03c1\u03ac\u03c6\u03c1\u03b1\u03c3\u03b9\u03c2, derivat del verb \u03c0\u03b1\u03c1a\u03c6\u03c1\u03ac\u03b6\u03b5\u03b9\u03bd que significa \u00abdir el mateix, amb altres paraules\u00bb.En lexicografia s'utilitza la par\u00e0frasi de definici\u00f3 com per exemple: \u00abdemocr\u00e0cia, sistema pol\u00edtic on el govern \u00e9s elegit per la majoria.\u00bb La recerca de l'equival\u00e8ncia entre la primera frase i la par\u00e0frasi sempre \u00e9s un repte per al lexic\u00f2graf. Als diccionaris de traducci\u00f3, la par\u00e0frasi sovint \u00e9s l'\u00fanica soluci\u00f3 quan no existeix cap equival\u00e8ncia.\nEn la ret\u00f2rica era un dels exercicis b\u00e0sics a l'\u00e8poca romana que encara s'utilitza en la pedagogia avui: repetir amb paraules pr\u00f2pies all\u00f2 que un altre va dir. En l'ensenyament, la par\u00e0frasi pot ser un exercici per a verificar si l'alumne ha ben b\u00e9 compr\u00e9s el tema en mostrar que \u00e9s capa\u00e7 d'explicar-lo amb les seves pr\u00f2pies paraules.\nLa utilitzaci\u00f3 de par\u00e0frasis volunt\u00e0riament incorrectes i ir\u00f2niques de les quals tothom en reconeix immediatament l'original \u00e9s un procediment literari i period\u00edstic, com per exemple en aquestes par\u00e0frasis de lemes nacionals: \u00abUna, grande y corrupta\u00bb (Espanya franquista), o \u00abIn Money we Trust\u00bb (Estats Units d'Am\u00e8rica), \u00abLa uni\u00f3 fa la farsa\u00bb (B\u00e8lgica) o encara \u00abLibert\u00e9, \u00e9galit\u00e9, sexualit\u00e9\u00bb (Fran\u00e7a).\nEn la m\u00fasica, des de Franz Liszt \u00e9s un sin\u00f2nim de variaci\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Els pitag\u00f2rics eren una organitzaci\u00f3 d'astr\u00f2noms, m\u00fasics, matem\u00e0tics i fil\u00f2sofs d'origen grec establerts a Crotona, col\u00f2nia grega de la M\u00e0gna Gr\u00e8cia a It\u00e0lia, que creien que totes les coses s\u00f3n, en ess\u00e8ncia, nombres. El grup va mantenir en secret el descobriment dels nombres irracionals. El pensament pitag\u00f2ric estava dominat per les matem\u00e0tiques, alhora que era profundament m\u00edstic. En l'\u00e0rea de la cosmologia, no hi ha acord sobre si el mateix Pit\u00e0gores impartia ensenyaments, per\u00f2 molts erudits creuen que la idea pitag\u00f2rica de la transmigraci\u00f3 de l'\u00e0nima \u00e9s massa important per a haver estat afegida per un seguidor posterior a Pit\u00e0gores.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El problema de l'infern sorgeix quan en la teologia cristiana s'afirma al mateix temps que D\u00e9u \u00e9s tot B\u00e9 i Amor i alhora que existeix un infern. Si l'infern \u00e9s la condemnaci\u00f3 de l'\u00e0nima per les males accions a la Terra i suposa un c\u00e0stig etern i cruel, com \u00e9s que un D\u00e9u bo el pot permetre? Per tant relaciona l'omnibenevol\u00e8ncia divina proclamada per la religi\u00f3 amb alguns dogmes sobre l'altre m\u00f3n, essent el paral\u00b7lel transcendent del problema del mal, que s'aplica al m\u00f3n finit dels \u00e9ssers humans. Un D\u00e9u bo ha de tenir miseric\u00f2rdia i per tant hauria d'atorgar el perd\u00f3 final a tothom, per\u00f2 un D\u00e9u bo ha de ser tamb\u00e9 just i en conseq\u00fc\u00e8ncia cadasc\u00fa anar al cel o l'infern segons els actes comesos, fet que complica la paradoxa.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La hist\u00f2ria de la filosofia de la hist\u00f2ria estudia la g\u00e8nesi i evoluci\u00f3 de la filosofia de la hist\u00f2ria. Existeixen diverses acceptacions sobre el seu origen com a disciplina: Voltaire en el segle xviii per l'encunyaci\u00f3 del terme, Jean Bodin en el XVI qualificant un autor grec com philosophitoricus. Encara que la m\u00e9s acceptada \u00e9s la de Giambattista Vico, en el segle xvii, en el seu Principi de la ci\u00e8ncia nova de la naturalesa comuna de les nacions, encara que s'acabaria assentant amb Voltaire.\nNo obstant aix\u00f2, els antics grecs tamb\u00e9 es van preocupar per la hist\u00f2ria i pels problemes filos\u00f2fics que plantejava, sense arribar, tanmateix, a ser una disciplina. La hist\u00f2ria plantejava una s\u00e8rie de q\u00fcestions com: Qu\u00e8 \u00e9s la hist\u00f2ria?, Quin \u00e9s el seu sentit?, Com coneixem el nostre passat?, entre altres.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'estil Borre \u00e9s una etapa dels estils de decoraci\u00f3 zoom\u00f2rfica vikinga que deu el nom a un vaixell funerari trobat al cementeri viking de Borre, a Noruega. L'estil Borre substitu\u00ed l'estil Oseberg i fou parcialment coetani del Jelling. Aparegu\u00e9 a mitjan s. IX i continu\u00e0 en \u00fas fins al final del s. X.\nL'estil es caracteritza per un patr\u00f3 de trenat en les l\u00ednies, semblant a les baules d'una cadena, que formen figures sim\u00e8triques. El motiu m\u00e9s caracter\u00edstic \u00e9s la trena anellada, que consisteix en dues bandes trenades amb c\u00e8rcols als punts d'uni\u00f3. Tamb\u00e9 hi apareixen b\u00e8sties amb urpes pr\u00e8nsils. Les peces tenen m\u00e9s finesa en la t\u00e8cnica de filigrana i granulaci\u00f3. A m\u00e9s d'en Borre (sobretot en peces de regnes de cavall), tamb\u00e9 hi ha importants exemples de fermalls a Dinamarca i Su\u00e8cia. L'estil s'estengu\u00e9 a les illes brit\u00e0niques, on aconsegu\u00ed prou popularitat. A l'illa de Man hi ha algunes pedres monumentals d'aquest estil, igual que a Gran Bretanya i Irlanda.\nLes etapes d'ornamentaci\u00f3 zoom\u00f2rfica de l'\u00e8poca vikinga es cataloguen en aquests estils successius: Oseberg, Borre, Jelling, Mammen, Ringerike i Urnes.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Arik Dirlik (Mersin, Turquia, 1940 - Eugene, Oregon, 1 de desembre de 2017) va ser un historiador i professor universitari estatunidenc d'origen turc que va publicar extensament sobre la historiografia i la ideologia pol\u00edtica de la Xina moderna, aix\u00ed com sobre q\u00fcestions relacionades amb la modernitat, la globalitzaci\u00f3 i la cr\u00edtica postcolonial. Alguns dels seus llibres m\u00e9s destacats foren Anarchism in the Chinese Revolution i The Postcolonial Aura: Third World Criticism in the Age of Global Capitalism.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Joseph-Achille Mbembe, conegut com a Achille Mbembe (nascut al 1957), \u00e9s un fil\u00f2sof camerun\u00e9s, te\u00f2ric pol\u00edtic, i intel\u00b7lectual.Mbembe nasqu\u00e9 al 1957 a prop d'Ot\u00e9l\u00e9, al Camerun franc\u00e9s. Obtingu\u00e9 el doctorat en hist\u00f2ria a la Universitat de Sorbona a Par\u00eds, al 1989. Despr\u00e9s obt\u00e9 un Diploma d'Estudis Avan\u00e7ats en ci\u00e8ncia pol\u00edtica per l'Institut d'Estudis Pol\u00edtics de Par\u00eds. Ha tingut c\u00e0rrecs en la Universitat de Col\u00fambia a Nova York, a la Instituci\u00f3 Brookings de Washington, Universitat de Pennsilv\u00e0nia, Universitat de Calif\u00f2rnia, Berkeley, Universitat Yale, Universitat de Duke i al Consell per al Desenvolupament d'Investigaci\u00f3 de Ci\u00e8ncia Social a \u00c0frica de Dakar, Senegal. Actualment es professor investigador d'Hist\u00f2ria i Pol\u00edtica a la Universitat Harvard, W.I.B. Institut d'Investigaci\u00f3 del Dubois.Ha escrit sobre pol\u00edtica i hist\u00f2ria africanes, incloent La naissance du maqui dans li Sud-Cameroun (Par\u00eds, Karthala, 1996). On the Postcolony es public\u00e0 a Par\u00eds l'any 2000 en franc\u00e9s i la traducci\u00f3 anglesa l'edit\u00e0 la Universitat de Premsa de Calif\u00f2rnia, Berkeley, al 2001. El 2015, Wits University Press publica una nova edici\u00f3 africana.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Les humanitats digitals s\u00f3n una \u00e0rea de recerca i creaci\u00f3 en la que convergeixen les humanitats i la informaci\u00f3. Les humanitats digitals inclouen nombroses disciplines, des del disseny i el manteniment de col\u00b7leccions digitals fins a l'an\u00e0lisi de dades culturals a gran escala. Actualment les humanitats digitals inclouen tant aquells materials creats de manera digital, com els que han estat digitalitzats per a la seva conservaci\u00f3.\nLes Humanitats digitals combinen les metodologies pr\u00f2pies de les tradicionals disciplines human\u00edstiques (hist\u00f2ria, filosofia, filologia, ling\u00fc\u00edstica, hist\u00f2ria de l'art, arqueologia, m\u00fasica i estudis culturals) i de les ci\u00e8ncies socials amb l'\u00fas d'eines inform\u00e0tiques com bases de dades, visualitzaci\u00f3 de dades, recuperaci\u00f3 de la informaci\u00f3, estad\u00edstica, mineria de dades i l'edici\u00f3 digital.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'ergativitat escindida \u00e9s una propietat del sistema de marcatge de cas gramatical que presenten algunes lleng\u00fces, consistent que en certs contextos els participants d'un verb transitiu es marquen o tracten sint\u00e0cticament com en les lleng\u00fces ergatives, i altres contextos es marquen o tracten com en les lleng\u00fces acusatives. De fet, moltes de les anomenades lleng\u00fces ergatives presenten freq\u00fcentment ergativitat escindida.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'individualisme \u00e9s una teoria o doctrina que determina que l'\u00fanica realitat \u00e9s la pr\u00f2pia de l'individu i en aquesta realitat regeixen les normes que li s\u00f3n pr\u00f2pies. L'individualisme propugna l'autonomia i la facultat de cada individu de governar-se per les seves pr\u00f2pies lleis i \u00e9s antag\u00f2nic a la servitud, a l'esclavatge, a la submissi\u00f3 i altres formes de depend\u00e8ncia i de sotmetiment.\nA causa de les diferents concepcions de partida, no s'ha de confondre l'individualisme amb l'egoisme, amb l'utilitarisme, amb el liberalisme, el narcisisme, el personalisme, etc. encara que tots ells tenen components individualistes. L'individualisme \u00e9s el contrari del col\u00b7lectivisme mentre que el contrari de l'egoisme \u00e9s l'altruisme. L'egoisme se centra en benefici propi i es pot manifestar utilitzant normes socials alienes al subjecte.\nPer l'individualista la individualitat t\u00e9 el concepte de valor suprem. Els defensors de l'individualisme sovint abonen l'egoisme \u00e8tic i el liberalisme econ\u00f2mic.\nEl terme \u00abindividualisme\u00bb comporta una gran confusi\u00f3. En totes les situacions on es presenta l'individualisme es poden trobar opinions que en altres situacions poden ser contr\u00e0ries, de favorable a desfavorable. En termes econ\u00f2mics, l'individualisme pot tenir opinions favorables de les mateixes entitats que s'hi oposen en, per exemple, la religi\u00f3.\nActualment l'individualisme es tracta majorit\u00e0riament en estudis de sociologia i economia tot i que la seva influ\u00e8ncia es fa notar en qualsevol activitat humana.", "target": "Humanitats"}, {"text": "En ling\u00fc\u00edstica, la intel\u00b7ligibilitat m\u00fatua \u00e9s la capacitat que es presenta entre dos o m\u00e9s lleng\u00fces o dialectes quan els respectius parlants poden entendre amb relativa facilitat la llengua dels altres. Aquesta intercomprensi\u00f3 rec\u00edproca pot no ser sim\u00e8trica, i donar-se el cas que el parlant d'una llengua comprengui millor el parlant de l'altra que no pas a l'inrev\u00e9s .\nAquesta intel\u00b7ligibilitat existeix entre moltes lleng\u00fces geogr\u00e0ficament properes o pertanyents a una mateixa fam\u00edlia ling\u00fc\u00edstica, sovint en el context d'un continu dialectal. El criteri d'intel\u00b7ligibilitat m\u00fatua s'usa algunes vegades com a distinci\u00f3 entre llengua i dialecte.\nLa intel\u00b7ligibilitat entre lleng\u00fces no \u00e9s id\u00e8ntica entre tots els membres d'una comunitat ling\u00fc\u00edstica, sin\u00f3 que dep\u00e8n de factors personals i pot variar entre els diferents individus depenent del coneixement i les habilitats que es tenen en la pr\u00f2pia llengua (domini de diferents registres i amplitud de vocabulari), aix\u00ed com de l'inter\u00e8s per altres lleng\u00fces o la familiaritat amb altres cultures, del mitj\u00e0 d'\u00fas de la llengua (oral o escrit), i de molts altres factors.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La creativitat art\u00edstica \u00e9s una mena de creativitat, per\u00f2 n'hi d'altres. Ingmar Bergman, un creador cinematogr\u00e0fic que excel\u00b7l\u00ed en el seu m\u00f3n en films com El set\u00e8 segell, per definir-la associa intu\u00efci\u00f3 amb intel\u00b7lecte: \"prenc totes les decisions segons la meva intu\u00efci\u00f3. Llan\u00e7o un dard en la foscor, aix\u00f2 \u00e9s intu\u00efci\u00f3. Despr\u00e9s hi envio tot un ex\u00e8rcit per recuperar el dard, aix\u00f2 \u00e9s intel\u00b7lecte.\" Txaikovski l'associ\u00e0 amb la inspiraci\u00f3 i la paci\u00e8ncia que cal per esperar-la i superar l'abatiment que comporta l'espera. Albert Einstein, relacionant l'art amb la ci\u00e8ncia, afirma que no hi ha cosa m\u00e9s bonica que el misteri i creu que cal considerar mort aquell que \u00e9s ali\u00e8 a aquesta emoci\u00f3 i que \"\u00e9s incapa\u00e7 de deixar c\u00f3rrer la imaginaci\u00f3 i quedar-se extasiat.\" (What I Believe, 1930) La creativitat, per tant, sorgeix quan hom \u00e9s capa\u00e7 de v\u00e8ncer la por al misteri i acceptar-ne el risc. Ja ho diu la dita: \"Qui no arrisca no pisca.\" O cosa que \u00e9s el mateix, la creativitat neix quan davallem malgr\u00e9 tout als cabals incerts del nostre \u00e9sser.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una declaraci\u00f3 de drets (tamb\u00e9 anomenada carta de drets \u00e9s una llista de drets dels ciutadans d'una jurisdicci\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Cogito, ergo sum ('penso, per tant soc', origin\u00e0riament \"je pense, donc je suis\") \u00e9s una frase pronunciada per Descartes que resumeix el seu pensament respecte a la veritat i el coneixement. La formulaci\u00f3 apareix en franc\u00e8s, per primer cop en el Discurs del m\u00e8tode (1637), al primer par\u00e0graf de la quarta part del llibre i, posteriorment, en llat\u00ed en les Meditacions metaf\u00edsiques i s'inscriu en una llarga tradici\u00f3 de pensadors, des de Plat\u00f3 a Agust\u00ed d'Hipona, que van provar de fonamentar la realitat i l'autenticitat de la percepci\u00f3 humana. El sentit del \"donc\" en la frase no \u00e9s causal, sin\u00f3 simultani. Es tracta de mostrar l'absoluta impossibilitat de pensar sense existir i, per tant, que el pensament i l'exist\u00e8ncia s\u00f3n idees innates, evidents per si mateixes.\nDescartes no vol acceptar com a veritable res que no estigui absolutament comprovat (dubte met\u00f2dic), per fugir de possibles fonts d'error que s'acumulin en la construcci\u00f3 del saber. Per aix\u00f2, comen\u00e7a a q\u00fcestionar tot el que l'envolta. Comen\u00e7a pels sentits, que sovint proporcionen dades poc fiables (miratges, il\u00b7lusions...) i continua amb la ra\u00f3: ha d'admetre la possibilitat racional que tot all\u00f2 que pensa sigui mentida. Llavors, s'adona que tot i que dubti de tot, incl\u00f2s d'ell mateix, del seu raonament o del propi dubte, hi ha quelcom que roman: el subjecte que dubta. Sense pensar no existeixo i viceversa. Si dubta, hi ha alg\u00fa o alguna cosa que est\u00e0 dubtant (despr\u00e9s ho identificar\u00e0 amb el jo). D'aix\u00f2 no pot dubtar, encara que sembli una paradoxa (\u00e9s indubtable que alg\u00fa est\u00e0 dubtant). Aquest alg\u00fa que dubta, que pensa, existeix, aleshores formula el seu fam\u00f3s aforisme: \"penso, per tant existeixo\", pel qual demostra la realitat del subjecte com a primera veritat inq\u00fcestionable.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Gesamtkunstwerk (en alemany), i la seva traducci\u00f3 al catal\u00e0 obra d'art total, \u00e9s un terme usat per Richard Wagner en explicar la filosofia de la seva dramat\u00fargia per a referir-se a un tipus d'obra d'art aut\u00f2noma que integra de manera simult\u00e0nia i relacionada diferents medis o disciplines art\u00edstiques, com la m\u00fasica, el teatre i les arts visuals, que a comen\u00e7aments del segle xix va revalorar la posada en escena, passant d'estar supeditada al text al fet que aquest sigui un element m\u00e9s integrat a l'obra total, en totes les arts esc\u00e8niques.Des de la seva encunyaci\u00f3, el terme ha estat utilitzat \u00e0mpliament a la dramat\u00fargia, les belles arts i les arts esc\u00e8niques, i en general per a descriure diferents manifestacions art\u00edstiques en les quals es combinen elements de diverses arts. L'art cinematogr\u00e0fic i altres arts audiovisuals com els v\u00eddeos musicals o els videojocs tamb\u00e9 han estat descrits com \"obres d'art total\" per la seva combinaci\u00f3 de teatre, m\u00fasica, imatge, etc. En arquitectura s'empra aquest terme per a descriure un edifici en el qual cada part est\u00e0 dissenyada per a complementar a unes altres dintre d'un tot.\nEl concepte d'obra d'art total havia estat abans ja elaborat pel rom\u00e0ntic Otto Philip Runge i va estar de moda al romanticisme alemany a partir de comen\u00e7aments del segle xix. A partir de la segona meitat del mateix segle, les ideologies associades a la revoluci\u00f3 francesa i sobretot altres moviments politicosocials, van desenvolupar la idea d'obra d'art total com una obra d'art interdisciplinar. Va ser molt important al canvi de segle i va revolucionar les arts esc\u00e8niques, amb pioners com Stanislavski, Copeau, Fuller, Duncan i Saint Denis. El terme tamb\u00e9 va ser emprat pels artistes pertanyents a la \"Secessi\u00f3 de Viena\" de comen\u00e7aments del segle xx, per a descriure el seu objectiu est\u00e8tic. A les arts pl\u00e0stiques, els artistes del Black Mountain College van reprendre a partir de la segona meitat del segle xx aquest concepte, creant obres a les que simult\u00e0niament hi havia teatre, dansa, m\u00fasica i arts pl\u00e0stiques. Aix\u00f2 va evolucionar a happenings i accions art\u00edstiques, que al seu torn van influir enormement a les arts esc\u00e8niques, donant pas al que es considera l'escena contempor\u00e0nia.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una verge negra, madonna negra o verge Maria negra les escultures o pintures femenines, amb pell obscura, que representen la Verge Maria, de religi\u00f3 cristiana. Generalment estan associades a llegendes que els atribueixen un origen m\u00e9s antic, representant la verge tant de peu com asseguda, acompanyada del crist. La seva popularitat \u00e9s atorgada pels poders m\u00e0gics que se'ls acostuma a atribuir. Tot i repartides una mica per tot el m\u00f3n, se'n troba majorit\u00e0riament a Europa. Les verges amb pell obscura preconcebut com a tal per representar una \u00e8tnia diferent no entren en aquesta categoria.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El dret col\u00b7laboratiu \u00e9s un m\u00e8tode de resoluci\u00f3 alternativa de conflictes (un ADR), \nAquest m\u00e8tode va sorgir al 1990 als Estats Units de la iniciativa de Stuart Webb, un advocat de fam\u00edlia de Minneapolis, que estava fart del sistema de confrontaci\u00f3 que presidia els litigis jurisdiccionals amb el referent omnipresent dels jutges, de les construccions t\u00e8rboles d'alguns lletrats, i de la pres\u00e8ncia passiva i sovint estupefacta dels clients, -malgrat que el conflicte els afectava a ells directament-. Webb estava determinat a abandonar la seva professi\u00f3 i tancar el despatx (tot i que li funcionava molt b\u00e9) quan va tenir una idea. Calia resoldre els conflictes a quatre bandes, amb la pres\u00e8ncia constructiva dels clients en tot moment. I calia incorporar un incentiu clar perqu\u00e8 els advocats s'involucressin en aquest escenari de cooperaci\u00f3: en cas de no arribar als acords necessaris, els advocats s'havien de comprometre a no representar els clients en el proc\u00e9s contenci\u00f3s sobre l'assumpte. La idea va quallar amb rapidesa i el 2000 es va constituir la International Academy of Collaborative Professionals (IACP). Cal tenir present aquesta associaci\u00f3, perqu\u00e8 els seus integrants han dissenyat els est\u00e0ndards de funcionament del procediment col\u00b7laboratiu i els continguts formatius dels advocats que volen esdevenir \u201ccol\u00b7laboratius\u201d. Des del primer moment ha existit una obsessi\u00f3 per la formaci\u00f3, com a millor garantia de l'\u00e8xit de la figura.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La Revista Catalana de Teologia (amb les sigles RCatT, segons l'IATG\u00b2) \u00e9s una publicaci\u00f3 acad\u00e8mica amb avaluaci\u00f3 d\u2019experts (peer review), publicada per les Edicions de l\u2019Ateneu Universitari de Sant Paci\u00e0, sota l\u2019auspici de la Facultat de Teologia de Catalunya. El seu objectiu \u00e9s la producci\u00f3, canalitzaci\u00f3 i difusi\u00f3 de petits estudis i articles relatius als principals camps de la teologia cristiana: exegesi, patr\u00edstica, teologia, lit\u00fargia, hist\u00f2ria i dret can\u00f2nic.\nVa ser fundada l\u2019any 1976 per la Secci\u00f3 Sant Paci\u00e0 de l\u2019actual Facultat de Teologia de Catalunya, essent-ne el primer director, fins al 2008, Josep Rius-Camps. El seu objectiu essencial va ser la d\u2019implementar la teologia postconciliar en el context sociocultural de la segona meitat del segle XX, a la llum de les orientacions del Concili Vatic\u00e0 II. Actualment es troba indexada a Old Testament Abstracts Online, a Dialnet, i a RACO. El seu ICDS, de 4,5, est\u00e0 incl\u00f3s a MIAR (Matriu d\u2019Informaci\u00f3 per a l\u2019An\u00e0lisi de Revistes) de la Universitat de Barcelona.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Matrix (t\u00edtol original en angl\u00e8s The Matrix) \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i acci\u00f3 del 1999, escrita i dirigida per les germanes Lilly i Lana Wachowski. Els protagonistes estan encarnats pels actors Keanu Reeves, Laurence Fishburne, Carrie-Anne Moss i Hugo Weaving. L'argument recull bona part de l'her\u00e8ncia liter\u00e0ria d'autors com Orwell o Huxley. Ha estat doblada al catal\u00e0", "target": "Humanitats"}, {"text": "La zhuangologia (llengua zhuang: cang\u2019yoz; xin\u00e8s simplificat: \u58ee\u5b66; xin\u00e8s tradicional: \u58ef\u5b78; pinyin: Zhu\u00e0ngxu\u00e9) o els estudis zhuangesos s\u00f3n l'estudi dels zhuang, estudi que abasta l'idioma, la cultura, hist\u00f2ria, literatura, art, m\u00fasica, ci\u00e8ncia, etc. La zhuangologia \u00e9s l'estudi dels zhuang i la seva cultura, per\u00f2, sobretot en el context acad\u00e8mic d'Am\u00e8rica, m\u00e9s estrictament es refereix a l'estudi dels cl\u00e0ssics de llengua i literatura, hist\u00f2ria, cultura, i l'enfocament filol\u00f2gic. En el context de l'\u00e0rea d'estudis, la comunitat europea i l'americana tenen usos diferents. A Europa, generalment \u00e9s conegut com a zhuangologia, mentre que als Estats Units, generalment \u00e9s conegut com els estudis zhuangesos.", "target": "Humanitats"}, {"text": "ISO 639-1 \u00e9s la primera part de l'est\u00e0ndard t\u00e8cnic ISO 639. Consisteix en 136 codis de dues lletres usats per identificar els idiomes principals del m\u00f3n. Aquests codis s\u00f3n una taquigrafia internacional molt \u00fatil per indicar idiomes. Per exemple:\n\nEl catal\u00e0 est\u00e0 representat per ca\nL'alemany est\u00e0 representat per de (de l'end\u00f2nim Deutsch)\nEl japon\u00e8s est\u00e0 representat per ja (tot i que el seu end\u00f2nim \u00e9s Nihongo)La llista de codis ISO 639-1 va arribar a ser una norma oficial el 2002, per\u00f2 ha existit en format esborrany anys enrere. L'\u00faltim codi afegit va ser ht, representant el crioll haiti\u00e0 el 26 de febrer de 2003. L'\u00fas de la norma va ser ben considerat per IETF language tags, introdu\u00eft per RFC 1766 al mar\u00e7 de 1995, i continuat per RFC 3066 el gener de 2001 i per RFC 4646 al setembre de 2006.\nNo s'afegeixen nous codis ISO 639-1 a les lleng\u00fces que tinguin codi ISO 639-2 propi. Els sistemes que usen codis ISO 639-1 i 639-2 amb codi 639-1 preferit, no han de canviar els seus codis.\nSi s'usa un codi ISO 639-2 que cobreix un grup de lleng\u00fces, es pot tornar obsolet per a un codi ISO 639-1 per a algunes dades.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'intel\u00b7lectualisme denota l'\u00fas, el desenvolupament i l'exercici de l'intel\u00b7lecte; la pr\u00e0ctica de ser intel\u00b7lectual; i la vida de la ment. En el camp de la filosofia, l'\"intel\u00b7lectualisme\" ocasionalment \u00e9s sin\u00f2nim de \"racionalisme\", \u00e9s a dir, el coneixement es deriva principalment de la ra\u00f3. Tamb\u00e9 en altres camps aix\u00ed com en el de la psicologia s'utilitza en contraposici\u00f3 al voluntarisme i en l'\u00e0mbit \u00e8tic contrari al pragmatisme. Socialment, l'\"intel\u00b7lectualisme\" mostra una connotaci\u00f3 negativa: l'\u00fanic prop\u00f2sit (\"massa atenci\u00f3 al pensament\") i la fredor emocional (\"abs\u00e8ncia d'afecte i sentiment\").", "target": "Humanitats"}, {"text": "El Centro de Documentaci\u00f3n de Lenguas Ind\u00edgenas (CELIN) \u00e9s un centre de documentaci\u00f3 del Museu Nacional del Brasil que va patir greument les conseq\u00fc\u00e8ncies de l'incendi del museu del 2018. Sense confirmaci\u00f3 oficial, podria haver perdut tot el que no estava digitalitzat. L'entitat va ser creada el 2004 per preservar documents textuals, sonors i visuals relacionats amb les lleng\u00fces ind\u00edgenes i varietats del portugu\u00e8s del Brasil. Tamb\u00e9 en formava part una biblioteca amb llibres relacionats amb la teoria ling\u00fc\u00edstica, educaci\u00f3 ind\u00edgena, antropologia, arqueologia, literatura i filosofia.\nEl 2018, de les 2.000 tribus ind\u00edgenes de l'Amaz\u00f2nia que hi havia abans de la colonitzaci\u00f3 en restaven 500, que parlaven unes 330 lleng\u00fces, 50 de les quals estaven en perill d'extinci\u00f3. El centre de documentaci\u00f3 guardava recerca sobre 160 d'aquestes lleng\u00fces ind\u00edgenes, que s'havien aconseguit amb un alt cost i eren l'esperan\u00e7a per preservar moltes lleng\u00fces. Les cendres dels documents van arribar a m\u00e9s d'una milla de dist\u00e0ncia del museu.En altres espais del museu no relacionats amb el CELIN hi havia m\u00e9s elements d'aquestes cultures que tamb\u00e9 es van perdre. En el moment de l'incendi el museu contenia 40.000 objectes de 300 pobles ind\u00edgenes. Entre el material calcinat hi havia escultures i obres d'art de les cultures konduri, maraca, marajoara, santar\u00e9m i trombetas. Hi havia nines, cistells, plumes, m\u00e0scares, penjolls i vaixella com una mostra d'etnologia brasilera. Tamb\u00e9 hi havia objectes com caps i cossos momificats trobats al Brasil que formaven part de la mostra d'antropologia biol\u00f2gica.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El model SPEAKING, tamb\u00e9 anomenat graella SPEAKING o PARLANTT, \u00e9s el m\u00e8tode proposat pel soci\u00f2leg nord-americ\u00e0 Dell Hymes per a analitzar els components dels fets de parla (Speech Events).", "target": "Humanitats"}, {"text": "La psicologia jur\u00eddica \u00e9s una \u00e0rea de treball i d'investigaci\u00f3 especialitzada l'objecte de la qual \u00e9s l'estudi del comportament dels actors jur\u00eddics en l'\u00e0mbit del dret, la llei i la Just\u00edcia. \u00c9s una especialitat de la Psicologia que desenvolupa l'\u00e0mbit te\u00f2ric, explicatiu i d'investigaci\u00f3, aix\u00ed com l'aplicaci\u00f3, l'avaluaci\u00f3 i el tractament. \u00c9s la m\u00e9s transversal de totes les branques de la psicologia i requereix coneixements de psicologia cl\u00ednica, social, laboral i educativa.Compr\u00e8n l'estudi, explicaci\u00f3, promoci\u00f3, avaluaci\u00f3, prevenci\u00f3 i en el seu cas, assessorament i/o tractament d'aquells fen\u00f2mens cognitius, emocional, conductuals i relacionals que incideixen en el comportament legal de les persones, mitjan\u00e7ant la utilitzaci\u00f3 de m\u00e8todes propis de la psicologia cient\u00edfica i cobrint, per tant, diferents \u00e0mbits i nivells d'estudi i intervenci\u00f3:\n\nPsicologia forense.\nPsicologia aplicada als tribunals.\nPsicologia penitenci\u00e0ria.\nPsicologia de la delinq\u00fc\u00e8ncia.\nPsicologia judicial (testimoni, jurat).\nPsicologia policial i de les forces armades.\nVictimologia.\nMediaci\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'expressi\u00f3 llatina opere citato (en l'obra citada), s'abrevia com op. cit.. Amb aquesta locuci\u00f3 es refer\u00e8ncia una citaci\u00f3 anterior, per\u00f2 sempre que no sigui la immediatament anterior. Per tant, entre op. cit. i l'obra a la qual es refereix hi ha una o diverses refer\u00e8ncies diferents. En el cas que es faci refer\u00e8ncia a la citaci\u00f3 immediatament anterior, s'utilitza la locuci\u00f3 llatina Ibidem.Sovint es considera que op. cit. deriva d'opus citatum (obra citada).", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'art digital \u00e9s una pr\u00e0ctica art\u00edstica basada principalment en la utilitzaci\u00f3 de la tecnologia digital com a part essencial del proc\u00e9s creatiu d'una obra. Des de la d\u00e8cada de 1970, s'han utilitzat diversos noms per descriure el proc\u00e9s, incloent-hi l'art de l'ordinador i l'art multim\u00e8dia. De totes maneres, l'art digital se'l pot situar sota el concepte d'art dels nous mitjans. En un sentit ampli, el terme art digital fa refer\u00e8ncia a aquell tipus d'art contemporani que utilitza m\u00e8todes de mitjans digitals o de producci\u00f3 massiva.El terme artista digital \u00e9s utilitzat per descriure els artistes que fan \u00fas de les tecnologies digitals per produir art. Tant artistes digitals com tradicionals utilitzen moltes fonts d'informaci\u00f3 i programes electr\u00f2nics per crear el seu treball.\nLes t\u00e8cniques d'art digital s\u00f3n \u00e0mpliament utilitzades pels principals mitjans de comunicaci\u00f3 en publicitat i tamb\u00e9 per cineastes per produir efectes visuals. L'autoedici\u00f3 de llibres ha tingut un gran impacte en el m\u00f3n, encara que aquest cas estigui m\u00e9s relacionat amb el disseny gr\u00e0fic. Donats els paral\u00b7lelismes entre les arts visuals i les musicals, \u00e9s possible que l'acceptaci\u00f3 general del valor de l'art visual digital progressi de la mateixa manera que ho ha fet l'acceptaci\u00f3 de la m\u00fasica electr\u00f2nica en les \u00faltimes d\u00e8cades.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La llei de Teeter \u00e9s un comentari sobre la pr\u00e0ctica de la ling\u00fc\u00edstica hist\u00f2rica, que explica com els diferents investigadors poden arribar a concepcions radicalment diferents de la protollengua d'una fam\u00edlia:\n\nTot i que la llei porta el nom del ling\u00fcista americanista Karl V. Teeter, pel que sembla, no apareix en cap de les obres de Teeter.\n\u00c9s citada habitualment des de la publicaci\u00f3 en 1976 de Paul Friedrich Proto-Indo-European syntax: the order of meaningful elements pel ling\u00fcista indoeuropeista Calvert Watkins.\nWatkins va argumentar que la reconstrucci\u00f3 sint\u00e0ctica de Friedrich es va basar enterament en grec hom\u00e8ric.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Aquesta cronologia de l'aviaci\u00f3 presenta l'evoluci\u00f3, al llarg dels segles, dels aparells de vol constru\u00efts per l'\u00e9sser hum\u00e0. Des de diversos segles abans de Crist fins a l'actualitat, el m\u00f3n de l'aviaci\u00f3 ha anat evolucionant, i s'ha passat de fabricar aparells voladors rudimentaris a m\u00e0quines capaces de transportar a centenars de passatgers i tones de c\u00e0rrega, aix\u00ed com a volar a velocitats supers\u00f2niques. S'ha passat de fabricar aparells de fusta i tela, a utilitzar el metall i, m\u00e9s recentment, materials i aliatges compostos que milloren les capacitats dels aparells.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El kalam jueu va ser una forma primerenca de la filosofia jueva medieval que es va desenvolupar en resposta al kalam isl\u00e0mic, el qual era al seu torn una reacci\u00f3 en contra de la filosofia aristot\u00e8lica. El terme 'kalam jueu' \u00e9s utilitzat pels historiadors moderns basant-se en el fet que, segons Maim\u00f2nides, els seus practicants s'autoanomenaven mutakal\u00b7limun ('kalamistes').\nEl seu practicant m\u00e9s conegut va ser Saadia Gaon (segle x), per a qui el kalam va representar el camp de batalla filos\u00f2fic en el qual es va enfrontar amb els seus oponents cara\u00eftes. Maim\u00f2nides, en la seva Guia de perplexos fa refer\u00e8ncies freq\u00fcents als arguments dels kalamistes, tant jueus com musulmans, tot transmetent-ne, en general, una opini\u00f3 poc favorable. Yehud\u00e0 ha-Lev\u00ed tamb\u00e9 fa refer\u00e8ncia als seguidors jueus del kalam.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Ib\u00eddem (del llat\u00ed ibidem; abreviat ib. o ib\u00edd., sense cursiva) \u00e9s un cultisme llat\u00ed que significa \u00aben el mateix lloc\u00bb i s'usa en les citacions o notes d'un text per a citar la refer\u00e8ncia immediatament anterior. Per tant, significa \u00abigual que la refer\u00e8ncia anterior\u00bb i s'utilitza per a no repetir-la. Ib\u00eddem t\u00e9 la mateixa funci\u00f3 que la locuci\u00f3 opere citato (\u2018en l'obra citada\u2019, abreviat op. cit.) o loco citato (\u2018en el lloc citat\u2019, abreviat loc. cit.); per\u00f2 a difer\u00e8ncia d'aquestes, s'utilitza per a referir-se nom\u00e9s a la citaci\u00f3 immediatament anterior.L'abreviaci\u00f3 \u00abib.\u00bb o \u00abib\u00edd.\u00bb cita el mateix autor i el mateix llibre, que no s'han de citar novament, per\u00f2 cal indicar les p\u00e0gines corresponents a la nova citaci\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La llengua oficial o idioma oficial d'un pa\u00eds \u00e9s l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell pa\u00eds i d'altres. \u00c9s la llengua de cada instituci\u00f3 i normalment respon a la llengua hist\u00f2rica de la zona.\n\u00c9s usual en molts pa\u00efsos que convisquin diversos idiomes oficials en diversos graus de relaci\u00f3: igualtat (en pa\u00efsos biling\u00fces, triling\u00fces\u2026), digl\u00f2ssia (quan un idioma predomina clarament sobre l'altre i \u00e9s protegit, tot i el car\u00e0cter oficial dels dos), compartimentaci\u00f3 (quan s'usa una llengua per a determinats afers oficials o l'altre per a altres diferents o quan un idioma nadiu conviu amb les lleng\u00fces imposades amb el colonialisme).\n\nViccionari", "target": "Humanitats"}, {"text": "En ling\u00fc\u00edstica hist\u00f2rica, s'anomenen cognats o doblets aquells termes amb un mateix origen etimol\u00f2gic, per\u00f2 amb diferent evoluci\u00f3 fon\u00e8tica. El vocable deriva del llat\u00ed cognatus, co- ('amb') i -gnatus, natus, participi del verb llat\u00ed nascere, 'n\u00e9ixer'. La seva traducci\u00f3 literal seria 'consanguini, amb un mateix avantpassat, o relacionat per una mateixa naturalesa, caracter\u00edstica o funci\u00f3 an\u00e0loga'.Per exemple, encyclopaedia (des de la traducci\u00f3 anglesa) \u00e9s un cognat d'enciclop\u00e8dia (en catal\u00e0). De vegades, poden escriure's llargues s\u00e8ries de termes cognats dins d'una mateixa fam\u00edlia de lleng\u00fces. Per exemple, entre les lleng\u00fces indoeuropees tenim aquestes dues s\u00e8ries de cognats:\n\n nit (catal\u00e0), night (angl\u00e8s), nuit (franc\u00e8s), Nacht (alemany), nacht (neerland\u00e8s), nat (dan\u00e8s), noc (txec i polon\u00e8s), noch (rus), noc (croat), noc (serbi), nox (llat\u00ed), nakti- (s\u00e0nscrit), nate (alban\u00e8s), nos (gal\u00b7l\u00e8s), nueche (asturi\u00e0), nit/nuet/nueit (aragon\u00e8s), noite (gallec i portugu\u00e8s), notte (itali\u00e0), nu\u00e8ch/nu\u00e8it (nu\u00f2ch/nuit)  (occit\u00e0), noche (castell\u00e0), noapte (roman\u00e8s), nott (island\u00e8s) i naktis (litu\u00e0): tots signifiquen 'nit' i tenen una similitud fon\u00e8tica evident: aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 tots deriven del protoindoeuropeu *nekw t- 'nit'.\nestel (catal\u00e0), star (angl\u00e8s), \u00e9toile (franc\u00e8s), Stern (alemany), ster (neerland\u00e8s), stella (llat\u00ed, itali\u00e0), str (s\u00e0nscrit), seren (gal\u00b7l\u00e8s), estela (occit\u00e0), estrela (aragon\u00e8s), estrela (gallec i portugu\u00e8s), estrella (castell\u00e0), stea (roman\u00e8s), stjarna (island\u00e8s), aster (grec), setare (persa) i est\u00eare (kurd). En aquest cas, tots signifiquen 'estrella' i deriven del protoindoeuropeu *ster- 'estrella'.La semblan\u00e7a entre els termes cognats indueix sovint a traduccions err\u00f2nies, com la de l'angl\u00e8s actually per actualment, encara que el que significa \u00e9s 'realment', o 'de fet', o com sensible, que sembla que significa 'sensible', quan en realitat significa 'sensat'. Aix\u00f2 \u00e9s conegut com a fals amic.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'art i la cultura cl\u00e0ssiques s\u00f3n un conjunt de conceptes culturals de la civilitzaci\u00f3 occidental que identifiquen com cl\u00e0ssic all\u00f2 grecorom\u00e0.\nIncloent en l'\u00e0mbit de la literatura -la literatura cl\u00e0ssica o grecoromana-, les diferents formes de la literatura grega i la literatura llatina (com la poesia, el teatre, la hist\u00f2ria la\u2014historiografia cl\u00e0ssica\u2014 i la filosofia \u2014filosofia grega, filosofia hel\u00b7len\u00edstica\u2014); i en l'\u00e0mbit de l'art -l'art cl\u00e0ssic o grecorom\u00e0- considerat de forma \u00e0mplia (no nom\u00e9s les anomenades belles arts -escultura cl\u00e0ssica, arquitectura cl\u00e0ssica-, sin\u00f3 tamb\u00e9 totes les arts menors, estenent-se de vegades a tota la cultura material).\nEn canvi, l'\u00fas del concepte pintura cl\u00e0ssica, per l'escassedat de restes antigues de Gr\u00e8cia i Roma, s'est\u00e9n a les produccions pict\u00f2riques del Renaixement cl\u00e0ssic, el classicisme del segle xvii o l'academicisme posterior; en el context cronol\u00f2gic de l'art contemporani s'oposa estil\u00edsticament al concepte d'art modern. A la m\u00fasica, els conceptes de m\u00fasica cl\u00e0ssica (equivalent al de m\u00fasica culta) o classicisme musical (l' estil de finals del XVIII i inicis del XIX, que segueix al barroc i precedeix al romanticisme) no es refereixen en cap cas a la m\u00fasica de l'antiguitat.\nEntesa com a civilitzaci\u00f3, tamb\u00e9 formen part de la civilitzaci\u00f3 cl\u00e0ssica o grecoromana els altres trets de la seva cultura, cre\u00e8ncies (mitologia cl\u00e0ssica \u2014mitologia grega, mitologia romana\u2014) i fins i tot la seva vida quotidiana (Costums de l'Antiga Gr\u00e8cia, Costums de l'Antiga Roma), aix\u00ed com la seva economia, societat i organitzaci\u00f3 pol\u00edtica, militar i religiosa (religi\u00f3 grega, religi\u00f3 romana), especialment les institucions gregues i les institucions romanes.\nEls l\u00edmits temporals de l'antiguitat cl\u00e0ssica no s\u00f3n exactes i van aproximadament del segle viii aC al segle v; o b\u00e9 incloent des de la civilitzaci\u00f3 minoica i la civilitzaci\u00f3 mic\u00e8nica). Personalitzant en dos autors, la cultura cl\u00e1sica inclouria des d'Homer fins a Luci Apuleu; i fixant-se en dues obres, des del palau de Cnosos fins a la Columna de Traj\u00e0.\nEls seus limits en l'espai s\u00f3n els del m\u00f3n grecorom\u00e0.\nA Gr\u00e8cia, es reserva el nom de per\u00edode cl\u00e0ssic a all\u00f2 que rep el nom de segle de P\u00e8ricles (de mitjans del segle V a.C. a mitjans del segle iv aC, en canvi en el cas de Roma es fa el mateix des dels darrers segles de la Rep\u00fablica Romana segle ii aC fins als primers segles de l'Imperi Rom\u00e0, amb els Antonins segle II de la nostra era.\nEn la perioditzaci\u00f3 de l'Art antic, espec\u00edficament per a l'art occidental, s'acostuma a identificar el per\u00edode pre-cl\u00e0ssic (civilitzacions de l'Antic Orient Proper), el per\u00edode cl\u00e0ssic (art grec i rom\u00e0) i el per\u00edode post-cl\u00e0ssic (art de l'Antiguitat Tardana: tardorom\u00e0, paleocristi\u00e0 i rom\u00e0 d'Orient).", "target": "Humanitats"}, {"text": "No-aferrament \u00e9s un concepte de diverses cultures espirituals que es referix a un estat en el qual l'individu no es troba afectat per les situacions que l'envolten.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El vesre, verse o verre (\u00abrev\u00e9s\u00bb, a l'inrev\u00e9s) \u00e9s un mecanisme de formaci\u00f3 de paraules que consisteix en la permutaci\u00f3 o met\u00e0tesi de les s\u00edl\u00b7labes d'un mot.En la seva variant rioplatenca es tracta d'un argot utilitzat al llarg de bona part dels territoris argentins i uruguaians, despr\u00e9s de ser popularitzada pels tangueros a principis del segle XX.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El principi de ra\u00f3 suficient \u00e9s un principi filos\u00f2fic segons el qual tot el que passa t\u00e9 una ra\u00f3 suficient per a ser aix\u00ed i no d'una altra manera; en altres paraules, tot t\u00e9 una explicaci\u00f3 suficient.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Aquest article \u00e9s una cronologia de fets que representen minoritzaci\u00f3 de la llengua catalana de forma activa, o sigui la \"repressi\u00f3 del catal\u00e0\" segons alguns autors, mitjan\u00e7ant accions violentes directes o mitjan\u00e7ant l'aplicaci\u00f3 de pol\u00edtiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del catal\u00e0 en els diversos territoris, altres lleng\u00fces que en principi hi eren alienes, com el castell\u00e0 o el franc\u00e8s, fins al punt de fer que siguin les \u00faniques acceptables en diferents \u00e0mbits de la societat. Es pot considerar un atac tipificat contra una minoria nacional.\nLa llista, que comen\u00e7a l'any 1482 i segueix fins avui en dia, compr\u00e8n diferents formes de discriminaci\u00f3 de la llengua que variaran substancialment al llarg del temps, de la mateixa manera que evoluciona la societat. En el proc\u00e9s de marginaci\u00f3/residualitzaci\u00f3 hi t\u00e9 un paper fonamental la construcci\u00f3 de l'Estat-naci\u00f3 espanyol per part de les elits estatals, que empren l'estat per modelar el pensament i cultura dels ciutadans, i construir la naci\u00f3 prenent com a base les caracter\u00edstiques de l'\u00e8tnia dominant.\nAvui en dia, existeixen igualment fonts que asseguren que es discrimina el castell\u00e0 a Catalunya, entre altres motius, perqu\u00e8 la Generalitat de Catalunya i altres \u00f2rgans oficials, han adoptat el catal\u00e0 com a \u00fanica llengua vehicular, per tal de protegir-la. A aix\u00f2 s'afeg\u00ed el Manifiesto por una lengua com\u00fan d'un grup d'intel\u00b7lectuals espanyols i la Declaraci\u00f3 de l'Acad\u00e9mie Fran\u00e7aise que defensen el castell\u00e0 i el franc\u00e8s com a lleng\u00fces oficials de l'Estat Espanyol i l'Estat Franc\u00e8s. Aquestes declaracions i propostes pol\u00edtiques, a la vista de les mesures legals que tots dos estats han pres contra el catal\u00e0, han suscitat un gran rebuig per bona part de la societat catalana. Poc despr\u00e9s, el juliol de 2008, li va seguir el Manifest de la Federaci\u00f3 Galeusca en la que est\u00e0 integrada entre d'altres l'Associaci\u00f3 d'Escriptors en Llengua Catalana, en el qual es comparava el Manifiesto por la lengua com\u00fan amb les tesis franquistes i el qualificava de \"visi\u00f3 anul\u00b7ladora\". Amb tot, la realitat \u00e9s que l'\u00fanica llengua en qu\u00e8 no es pot viure plenament a Catalunya \u00e9s el catal\u00e0, malgrat la persistent demanda social que ho demana. Tot aquest tema est\u00e0 contaminat pel nacionalisme espanyol, at\u00e8s que en l'\u00e0mbit de les Nacions Unides preval l'opini\u00f3 que les minories nom\u00e9s prenen com a \u00e0mbit de refer\u00e8ncia l'Estat en el seu conjunt, per la qual cosa els membres d'una majoria no poden ser considerats com a minoria.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Els estudis dels mitjans de comunicaci\u00f3 \u00e9s un camp d'estudi que s'ocupa del contingut, la hist\u00f2ria i els efectes de diversos mitjans de comunicaci\u00f3; en particular, dels mitjans de comunicaci\u00f3 de massa (en angl\u00e8s, mass media). Els estudis de mitjans de comunicaci\u00f3 poden rec\u00f3rrer a les tradicions de les ci\u00e8ncies socials i les humanitats, per\u00f2 sobretot a les disciplines b\u00e0siques de la comunicaci\u00f3 de masses, la comunicaci\u00f3, les ci\u00e8ncies de la comunicaci\u00f3 i dels estudis de comunicaci\u00f3. Els investigadors tamb\u00e9 poden desenvolupar i utilitzar teories i m\u00e8todes de diverses disciplines, inclosos els estudis culturals, la ret\u00f2rica (incloent-hi la ret\u00f2rica digital), la filosofia, la teoria liter\u00e0ria, la psicologia, les ci\u00e8ncies pol\u00edtiques, l'economia pol\u00edtica, l'economia, la sociologia, l'antropologia, la teoria social, la hist\u00f2ria i cr\u00edtica de l'art, la teoria cinematogr\u00e0fica, la teoria feminista i la teoria de la informaci\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'estil Urnes \u00e9s la darrera fase dels estils de decoraci\u00f3 vikinga zoom\u00f2rfica que es produ\u00ed durant la segona part del segle xi i el comen\u00e7ament del xii. Les anteriors etapes de les ornamentacions amb formes d'animals de l'art escandinau se solen catalogar en els estils: Oseberg, Borre, Jelling, Mammen i Ringerike.L'estil Urnes pren el nom per la porta tallada de l'esgl\u00e9sia de fusta d'Urnes a Noruega, tot i que la majoria dels objectes decorats amb aquest estil s\u00f3n esteles r\u00faniques d'Uppland, Su\u00e8cia; per aix\u00f2 molts historiadors prefereixen considerar-lo un estil de pedres r\u00faniques.L'estil es caracteritza per figures d'animals, generalment serps i dracs, esvelts i estilitzats que s'entrellacen en dissenys densos. Els caps dels animals estan de perfil, tenen ulls prims i en forma d'ametla i amb protuber\u00e0ncies arrissades sobre el nas i el coll.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Balle (n\u00f2rdic antic: BalliR) o Balle el Roig (n\u00f2rdic antic: Rau\u00f0-BalliR) fou un mestre gravador de runes (erilaz) actiu durant la segona meitat del s. XI a l'oest d'Uppland, V\u00e4stmanland i nord de S\u00f6dermanland, a Su\u00e8cia.\n\nA difer\u00e8ncia d'altres zones d'Europa durant l'alta edat mitjana, molts escandinaus probablement sabien llegir i escriure, sobre os o fusta. Balle \u00e9s conegut pel seu treball en estil Urnes. L'estil Urnes \u00e9s la darrera fase dels estils zoomorfs de decoraci\u00f3 viking que es desenvolup\u00e0 durant la segona part del segle xi i el comen\u00e7ament del xii.Hi ha vint-i-quatre pedres r\u00faniques que han sobreviscut signades per Balle, sovint en la forma po\u00e8tica en n\u00f2rdic antic, com apareix en la pedra r\u00fanica U 729 a \u00c5gersta. Tamb\u00e9 hi ha altres vint obres que s'atribueixen a Balle basant-se en l'estil. Com en el cas de Halvdan, Balle usava un signe que separava cada paraula en el text r\u00fanic. Sovint tamb\u00e9 usava puntuacions en les lletres i-, g-.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El problema del mal o tamb\u00e9, paradoxa d'Epicur, \u00e9s estudiat en filosofia de la religi\u00f3, en teodicea i en metaf\u00edsica com el problema que resulta en considerar la compatibilitat entre la pres\u00e8ncia del mal i del patiment en el m\u00f3n amb l'exist\u00e8ncia d'un D\u00e9u omniscient, omnipresent, omnipotent i omnibenevolent.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El teocentrisme \u00e9s un corrent de pensament que suposa que D\u00e9u \u00e9s el centre de l'univers i ho regeix tot, fins i tot les activitats humanes. \u00c9s una filosofia d'\u00e8poques de molta religiositat, com l'edat mitjana. Usualment dona m\u00e9s import\u00e0ncia a la ultratomba que a la vida terrenal. En finalitzar l'Edat Mitjana i comen\u00e7ar el Renaixement, el teocentrisme va cedir el pas a l'antropocentrisme.\nEl teocentrisme abasta tot el que existeix, fins i tot la ra\u00f3 cient\u00edfica, ja que tot ho explica per la voluntat divina i m\u00edstica. Va ser un concepte central en el pensament de principis de l'era cristiana i l'Edat Mitjana, imposat pels reis cat\u00f2lics, fins al per\u00edode del Renaixement, al segle xv, quan es va comen\u00e7ar a concebre a D\u00e9u com un factor per\u00f2 no com a causa \u00fanica del m\u00f3n.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un llenguatge controlat o llenguatge documental \u00e9s un tipus especial de llenguatge natural al qual s'utilitza un vocabulari restringit i construccions gramaticals considerades simples, per tal de reduir ambig\u00fcitats i complexitat.\nS'utilitza per la difusi\u00f3 de contingut a grans audi\u00e8ncies, especialment aquelles que no tenen un coneixement avan\u00e7at de la llengua base. Tamb\u00e9 s'utilitzen per facilitar traduccions autom\u00e0tiques de documentaci\u00f3.N'hi ha de dos tipus:\n\nLlenguatges t\u00e8cnics o simplificats, creats per millorar-ne la lectura a lectors humans (per exemple per parlants no natius).\nLlenguatges l\u00f2gics que permeten un an\u00e0lisi sem\u00e0ntic autom\u00e0tic, \u00e9s a dir que estan pensats per facilitar-ne la lectura a un ordinador.Els llenguatges documentals l\u00f2gics utilitzen un sistema artificial de signes normalitzats i s\u00f3n especialment \u00fatils en l'emmagatzematge de cat\u00e0legs o bases de dades, i en eines de cerca automatitzada. Per aquest motiu, \u00e9s el llenguatge recomanat per buscar fonts i documents allotjats al fer una cerca bibliogr\u00e0fica o d'estat de l'art en treballs d'investigaci\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La distinci\u00f3 entre cultures de la vergonya i cultures de la culpa diferencia entre societats on davant un fet jutjat com a moralment incorrecte es fomenta l'aparici\u00f3 de la vergonya o l'aparici\u00f3 de la culpa en primer terme. Es tracta d'un espectre ampli en el qual es poden enquadrar totes les comunitats amb m\u00e9s grau d'un sentiment o de l'altre, com va estudiar Ruth Benedict a la seva obra El Crisantem i l'espasa.", "target": "Humanitats"}, {"text": "En ling\u00fc\u00edstica la similitud l\u00e8xica \u00e9s la mesura de grau de semblan\u00e7a entre s\u00e8ries de paraules pertanyents a dues lleng\u00fces diferents. Una similitud l\u00e8xica d'1 (o 100 %) correspondria a un recurrent total entre els vocabularis, mentre que 0 significa que no hi ha paraules comunes.\nHi ha diverses maneres de definir la similitud l\u00e8xica i els resultats varien conseq\u00fcentment. Per exemple, el m\u00e8tode d'Ethnologue consisteix a comparar un conjunt estandarditzat de llistes de paraules i a explicar les formes que presenten una similitud alhora en la forma i en el significat. Utilitzant tal m\u00e8tode, l'angl\u00e8s ha estat avaluat, presentant una similitud l\u00e8xica del 60% amb l'alemany i del 27% amb el franc\u00e8s.\nLa similitud l\u00e8xica es pot utilitzar per avaluar el grau de relaci\u00f3 gen\u00e8tica entre dues lleng\u00fces. Percentatges superiors al 85% indiquen habitualment que els idiomes comparats s\u00f3n probablement dialectes emparentats. Aix\u00f2 passa entre el castell\u00e0 i el portugu\u00e8s, la similitud l\u00e8xica dels quals supera el 89%.La similitud l\u00e8xica constitueix nom\u00e9s una indicaci\u00f3 de la intel\u00b7ligibilitat m\u00fatua de les dues lleng\u00fces, at\u00e8s que dep\u00e8n tamb\u00e9 del grau de similitud, fon\u00e8tica, morfol\u00f2gica i sint\u00e0ctica. Per exemple, la similitud l\u00e8xica entre el franc\u00e8s i l'angl\u00e8s \u00e9s considerable en els camps l\u00e8xics relatius a la cultura, mentre que la seva similitud \u00e9s m\u00e9s restringida quan es tracta de paraules de base (en termes de funci\u00f3). Contra la interintel\u00b7ligibilitat, la similitud l\u00e8xica no pot ser sim\u00e8trica.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La Revista de Filolog\u00eda Espa\u00f1ola (RFE) \u00e9s una revista cient\u00edfica espanyola sobre filologia, que va ser fundada el 1914 per Ram\u00f3n Men\u00e9ndez Pidal.La Revista de Filologia Espanyola amb una periodicitat semestral, acull treballs de filologia espanyola, i proporciona la informaci\u00f3 bibliogr\u00e0fica relacionada amb els seus continguts que apareix en les revistes rebudes a la Biblioteca Tom\u00e1s Navarro Tom\u00e1s (CSIC). Es tracta d'una revista avaluada per experts externs, escrita fonamentalment en castell\u00e0, malgrat que admet articles en altres lleng\u00fces rom\u00e0niques, amb l'aprovaci\u00f3 de Consell de Redacci\u00f3.La Revista de Filologia Espanyola, que est\u00e0 indexada en la Web of Science, SCOPUS, CWTS Leiden R\u00e0nquing, ERIH Plus, REDIB i DOAJ, facilita l'acc\u00e9s sense restriccions a tot el seu contingut des del moment de la publicaci\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El  principi del tercer excl\u00f2s o nefast, proposat i formalitzat per Arist\u00f2til, enunciat en llat\u00ed  principium tertium exclusum (o tamb\u00e9 conegut com a  tertium non datur  o  una tercera (cosa) no es dona ), \u00e9s un principi cl\u00e0ssic de la filosofia i de la l\u00f2gica segons el qual la disjunci\u00f3 d'una proposici\u00f3 i la seva negaci\u00f3 \u00e9s sempre vertadera. Per exemple, \u00e9s veritat que \"\u00e9s de dia o no \u00e9s de dia\", i que \"el Sol est\u00e0 cremant o no est\u00e0 cremant\". El principi del tercer excl\u00f2s freq\u00fcentment es confon amb el principi d'ambival\u00e8ncia, segons el qual tota proposici\u00f3 o b\u00e9 \u00e9s vertadera o b\u00e9 \u00e9s falsa. El principi del tercer excl\u00f2s \u00e9s, juntament amb el principi de no contradicci\u00f3 i el principi d'identitat, una de les lleis cl\u00e0ssiques del pensament.En la l\u00f2gica proposicional, el principi del tercer excl\u00f2s s'expressa:\n\n  \n    \n      \n        (\n        A\n        \u2228\n        \u00ac\n        A\n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle (A\\lor \\neg A)}\n  on  A  no \u00e9s una f\u00f3rmula del llenguatge, sin\u00f3 una metavariable que representa  qualsevol  f\u00f3rmula del llenguatge.\nEn la l\u00f2gica aristot\u00e8lica, es distingeix entre judicis contradictoris i judicis contraris. Donats dos judicis contradictoris, no pot donar-se un judici intermedi, per\u00f2 s\u00ed, en canvi, entre dos judicis contraris. Per exemple, si s'afirma \"Joan \u00e9s bo\" i \"aquesta proposici\u00f3 \u00e9s vertadera\", llavors els judicis contradictoris s\u00f3n \"Joan no \u00e9s bo\" i \"aquesta proposici\u00f3 no \u00e9s vertadera\", i no hi ha possibilitat d'un judici intermedi. Per\u00f2 en canvi, els judicis contraris s\u00f3n  Joan \u00e9s dolent  i  aquesta proposici\u00f3 \u00e9s falsa , i llavors s\u00ed que hi ha la possibilitat d'altres judicis intermedis.\nSegons Stuart Mill, la frase \"abracadabra \u00e9s una segona intenci\u00f3\" no \u00e9s ni vertadera ni falsa, sin\u00f3 que no t\u00e9 sentit.La negaci\u00f3 del principi del tercer excl\u00f2s d'un sistema l\u00f2gic dona lloc a les anomenades l\u00f2giques polivalents.", "target": "Humanitats"}, {"text": "En ling\u00fc\u00edstica, l'animacitat \u00e9s un tret gramatical i/o sem\u00e0ntic del nom basat en el car\u00e0cter sensible o viu del referent del nom en un esquema taxon\u00f2mic donat. L'animacitat pot tenir diferents efectes sobre la gram\u00e0tica d'una llengua, tals com l'elecci\u00f3 del pronom (que/qui), terminaci\u00f3 dels casos, ordre de les paraules en la frase o la forma que agafa el verb quan est\u00e0 associat a un determinat nom.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una doctrina, a la societat occidental actual, \u00e9s un conjunt coherent de posicions i instruccions basades en un sistema de creences o principis respecte a una mat\u00e8ria, sovint amb la pretensi\u00f3 de possessi\u00f3 de veritat general. \u00c9s pr\u00f2pia de maneres de fer d'algunes organitzacions, com empreses i alguns partits pol\u00edtics, algunes religions i maneres de transmetre coneixements i valors, per exemple.\nA nivell jur\u00eddic, t\u00e8cnicament una doctrina \u00e9s el conjunt d'opinions efectuades en la interpretaci\u00f3 de les normes pels coneixedors del dret i forma part de les fonts del dret, encara que en un lloc molt secundari.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'art lum\u00ednic (light art) \u00e9s una forma d'art aplicat en el qual la llum \u00e9s el mitj\u00e0 principal de l'expressi\u00f3 art\u00edstica. L'obra i el seu significat es troba en la interacci\u00f3 de la llum amb l'espai i l'espectador. Sorgeix a trav\u00e9s de la manipulaci\u00f3 de llums, colors i ombres. Poden ser provisionals o permanents i ocupen diferents espais com els interiors de les galeries, exposicions, museus i fins i tot a l'aire lliure. Es realitzen festivals de la llum en el qual aquesta transforma obres arquitect\u00f2niques i parts de la ciutat. Els artistes experimenten amb la llum i els seus colors de la manera m\u00e9s creativa.\nNaixeran dues tend\u00e8ncies principals a l'hora de fer servir la llum: La primera ser\u00e0 utilitzant la materialitat f\u00edsica de les fonts de llum com a tals. Els llums d'incandesc\u00e8ncia, els tubs de ne\u00f3 i els tubs fluorescents seran els elements m\u00e9s utilitzats donat el seu \u00fas generalitzat. Amb ells construiran murs extensos, escultures i objectes lum\u00ednics que impregnaran de la seva llum l'espai que els acull com el \"Monument a V. Tatlin\" de Dan Flavin de 1967. La segona s\u00f3n els objectes constru\u00efts en llum, figures geom\u00e8triques tridimensionalment percebudes, o espais tridimensionals percebuts bidimensionalment. Els \"Afruns\" -projeccions-de James Turrell consisteixen en construccions d'objectes tridimensionals en geometries simples, fetes en projeccions de llum sobre diferents superf\u00edcies. En aquest cas l'obra \u00e9s un pur exercici cognitiu, la llum \u00e9s el mitj\u00e0 per materialitzar una \"imatge\" visual constru\u00efda mentalment com una figura tridimensional. Aqu\u00ed l'espai no interv\u00e9 en l'obra excepte per la utilitzaci\u00f3 posicional dels plans respecte a el punt de l'observador. Es tracta d'un exercici de comprensi\u00f3 visual, un joc entre la llum i la perspectiva visual.\"La participaci\u00f3 del propi subjecte espectador, amb les seves impressions dins de l'obra, \u00e9s clau. El car\u00e0cter immersiu caracter\u00edstic d'aquestes intervencions ens porta a plantejar-nos la necessitat de reactualitzar la manera en la qual es registren i cataloguen per les vies tradicionals. [...] Una instal\u00b7laci\u00f3 lum\u00ednica com la dels artistes Dan Flavin, Yayoi Kusama, James Turrell o Ann Ver\u00f3nica Janssens necessita la viv\u00e8ncia in situ de l'espectador, la seva processualitat corporal, la seva imaginaci\u00f3 i interpretaci\u00f3 i la seva intervenci\u00f3 en la mateixa per completar-la\".", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un cat\u00e0leg raonat, o cat\u00e0leg cr\u00edtic, \u00e9s un cat\u00e0leg d'obres d'art que, a m\u00e9s d'inventariar i classificar les obres amb les dades essencials, les descriu, documenta i comenta des d'un punt de vista t\u00e8cnic i cr\u00edtic.T\u00edpicament cobreix les obres conegudes d'un artista, generalment de forma cronol\u00f2gica i de vegades tem\u00e0tica, sigui l'obra completa, una branca art\u00edstica o un per\u00edode determinat. La seva publicaci\u00f3 per part d'un expert o comit\u00e8 d'experts destacats en aquell artista, i el n\u00famero assignat en el cat\u00e0leg a cada obra, suposa una identificaci\u00f3 \u00fanica de l'obra, una certificaci\u00f3 d'autenticitat i una refer\u00e8ncia acad\u00e8mica.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Retrat de Maria Ardanuy, es tracta d\u2019un retrat de bust i de perfil realitzat per l\u2019artista catal\u00e0 Joan Abell\u00f3 i Prat a la Senyora Maria Ardanuy, l\u2019any 1960. El quadre forma part de la col\u00b7lecci\u00f3 del Museu Abell\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "IMDI (ISLE Meta Data Initiative) \u00e9s un est\u00e0ndard de metadades per descriure els recursos multim\u00e8dia i multimodals de ling\u00fc\u00edstica. L'est\u00e0ndard proporciona interoperabilitat per desc\u00e0rrega i es poden cercar estructures de corpus ling\u00fc\u00edstic i descripcions de recursos amb ajuda d'eines espec\u00edfiques. El projecte es basa en part en les convencions i normes existents en la comunitat de Recursos d'Idiomes.El Corpus navegable basat en la web a l'Institut Max Planck de Psicoling\u00fc\u00edstica li permet navegar a trav\u00e9s dels corpora IMDI i cercar recursos ling\u00fc\u00edstics.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una llengua auxiliar \u00e9s un idioma, constru\u00eft o no, que s'ha utilitzat o pret\u00e8s utilitzar com a mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 entre grups o individus amb diferents lleng\u00fces maternes. L'angl\u00e8s \u00e9s la llengua auxiliar m\u00e9s estesa en l'actualitat; l'esperanto, la interlingua i el volap\u00fck s\u00f3n els idiomes m\u00e9s coneguts entre els que han estat creats com a llengua auxiliar.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un codi de llengua IETF \u00e9s un codi estandarditzat que permet identificar lleng\u00fces de forma estructurada i jerarquitzada, o fam\u00edlies i varietats ling\u00fc\u00edstiques. Per exemple, \"ca\" \u00e9s catal\u00e0, \"pt-BR\" \u00e9s portugu\u00e8s brasiler o \"nan-Hant-TW\" \u00e9s xin\u00e8s Min Nan de Taiwan amb car\u00e0cters tradicionals Han.\nEls codis estan definits per la recomanaci\u00f3 est\u00e0ndard BCP 47 de l'IETF (Internet Engineering Task Force), actualment la RFC 5646 (successora de la RFC 5645) i RFC 4647. Els codis v\u00e0lids s\u00f3n al Registre de Codis de Lleng\u00fces de la IANA. Els codis estan compostos a partir dels est\u00e0ndards ISO 639, ISO 15924, ISO 3166-1 i UN M.49.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'Editorial Cobalto va ser una editorial especialitzada en art, nascuda el dia 12 de juny de l'any 1947 a Barcelona. Fou una iniciativa del periodista, dibuixant i poeta Josep Maria Junoy. Rafael Santos Torroella i la seva esposa, Mar\u00eda Teresa Bermejo, van signar el contracte de fundaci\u00f3 en qualitat de subdirector i secret\u00e0ria respectivament. Es tractava d'una societat civil de car\u00e0cter privat encarregada de la publicaci\u00f3 de la revista \u00abCobalto, Arte antiguo y moderno\u00bb. El contracte expressava que era compet\u00e8ncia del director, l'orientaci\u00f3, cura i formats de la publicaci\u00f3, la selecci\u00f3 dels originals i dels autors, a m\u00e9s de les iniciatives i gestions pr\u00f2pies de l'empresa. Corresponia a Rafael Santos i Mar\u00eda Teresa Bermejo, la col\u00b7laboraci\u00f3 i assessorament sobre els aspectes t\u00e8cnics i art\u00edstics.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Els drets ind\u00edgenes a la terra s\u00f3n els drets dels pobles ind\u00edgenes a la terra i als recursos naturals que provinguin de les mateixa ja sigui individualment col\u00b7lectivament principalment en pa\u00efsos colonitzats. Els drets relacionats amb la terra i els recursos s\u00f3n de fonamental import\u00e0ncia pels pobles ind\u00edgenes per diverses raons, entre elles: la import\u00e0ncia religiosa de la terra, l'autodeterminaci\u00f3 del propi poble, la identitat i els factors econ\u00f2mics. La terra \u00e9s un actiu econ\u00f2mic important i, en algunes societats ind\u00edgenes, l'\u00fas de recursos naturals constitueix la base de la seva economia dom\u00e8stica i les demandes de propietat sobre aquestes es deriva de la necessitat de garantir el seu acc\u00e9s a aquests recursos. La terra tamb\u00e9 pot ser un important instrument d'her\u00e8ncia o un s\u00edmbol d'estatus social. En moltes societats ind\u00edgenes, com en els pobles abor\u00edgens australians, la terra \u00e9s una part essencial dels seus sistemes d'espiritualitat i creences.\nLes reclamacions de terres ind\u00edgenes s'han abordat amb diversos graus d'\u00e8xit a nivell nacional i internacional des del comen\u00e7ament mateix de la colonitzaci\u00f3. Aquestes reclamacions poden basar-se en principis del dret internacional, tractats, el dret com\u00fa o les constitucions o lleis nacionals. El t\u00edtol aborigen (tamb\u00e9 conegut com t\u00edtol ind\u00edgena, t\u00edtol natiu o altres termes) \u00e9s una doctrina de dret com\u00fa sobre els drets dels pobles ind\u00edgenes a la tinen\u00e7a consuetudin\u00e0ria despr\u00e9s de l'assumpci\u00f3 de la sobirania sota colonialisme. El reconeixement legal i la protecci\u00f3 dels drets a la terra dels ind\u00edgenes i de la comunitat segueix sent un gran desafiament, i la bretxa entre les terres reconegudes oficialment i les terres mantingudes i administrades \u00e9s, habitualment, font important de subdesenvolupament, conflicte i degradaci\u00f3 ambiental.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una frontera ling\u00fc\u00edstica separa dos territoris de llengua diferent. Entre lleng\u00fces estretament emparentades aquesta frontera sol ser difusa, per l'exist\u00e8ncia del continu dialectal hist\u00f2ric i els intercanvis entre lleng\u00fces, per la qual cosa sovint es parla de zones de transici\u00f3. La frontera marca una dificultat per entendre els parlants de l'altra banda o la consci\u00e8ncia de pert\u00e0nyer a una altra comunitat ling\u00fc\u00edstica i sovint s'ha creat per fronteres pol\u00edtiques o accidents geogr\u00e0fics que separen grups de parlants.\nLa frontera es tra\u00e7a a partir d'isoglosses obtingudes en recerca directa, un dels camps tradicionals de la geoling\u00fc\u00edstica que consisteix a vescatir sobre el terreny com designen un concepte determinat o com pronuncien una determinada paraula els parlants d'una zona i a partir de les difer\u00e8ncies observades dibuixar mapes i fronteres.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La filosofia pr\u00e0ctica \u00e9s aquella filosofia que emfatitza les relacions entre el pensament, l'acci\u00f3 humana i els seus efectes; principalment l'\u00e8tica i la filosofia pol\u00edtica. Es presta a m\u00e9s, per posar en pr\u00e0ctica all\u00f2 que s'ha apr\u00e8s o, que s'ha estudiat anteriorment en la filosofia te\u00f2rica, centrada en els estudis dels fets te\u00f2rics.\nLa filosofia pr\u00e0ctica pot prendre diferents formes, incloent la pr\u00e0ctica reflexiva d'alguna t\u00e8cnica, el pensament filos\u00f2fic personal, o la conselleria filos\u00f2fica, que s'ha relacionat d'alguna manera amb el coaching.", "target": "Humanitats"}, {"text": "En teoria cr\u00edtica i desconstrucci\u00f3, falogocentrisme \u00e9s un neologisme encunyat per Jacques Derrida (i explicat en el seu text La farm\u00e0cia de Plat\u00f3) i utilitzat avui en ling\u00fc\u00edstica i sociologia, que fa refer\u00e8ncia al privilegi del mascul\u00ed en la construcci\u00f3 del significat.\nEl terme prioritza, com \u00e9s conegut en la seva filosofia, la import\u00e0ncia donada culturalment a la parla sobre l'escriptura i aquest fet \u00e9s, per Derrida, part del falocentrisme. Ha estat fonamental per a treballs literari-filos\u00f2fics sobre el tema dels g\u00e8neres.\nLa desconstrucci\u00f3 \u00e9s considerada com a filosofia de les indeterminacions i per tant apor\u00e8tica, oposada aix\u00ed a una altra apod\u00edctica. Derrida utilitza per a aquesta \u00faltima manera de fer filosofia el terme tamb\u00e9 conegut de logocentrisme.\nPr\u00f2piament, Derrida intenta exposar que el que avui ha esdevingut com a assumpte o problema de g\u00e8neres ha estat hist\u00f2ricament una generalitzaci\u00f3 del g\u00e8nere mascul\u00ed: aquesta assimilaci\u00f3 hist\u00f2rica, no eximeix de coerci\u00f3, est\u00e0 expressada en l'encolat que el fil\u00f2sof fa entre falocentrisme i logocentrisme, amb el resultat de \"falogocentrisme\".\nEl feminisme ha compartit aquesta terminologia del filosofo algeri\u00e0, per exemple en el cas de Catherine Cl\u00e9ment i H\u00e9l\u00e8ne Cixous a The Newly Born Woman (La dona nounada, 1975). En aquestes te\u00f2riques apareixen figures ret\u00f2riques semblants a les de colonitzaci\u00f3 territorial que ara s'atribueixen al g\u00e8nere femen\u00ed.\nWayne Borody, professor de filosofia de la Nipissing University, no acorda amb les postures radicals tals com les de les feministes de dalt, considerant que el terme ha simplificat la hist\u00f2ria occidental. Un exemple seria el que en la cultura occidental, m\u00e9s enll\u00e0 de la q\u00fcesti\u00f3 de g\u00e8neres, han tingut prevalesc\u00e8ncia idees apor\u00e8tiques, tant en la religi\u00f3, com en la filosofia i la ci\u00e8ncia. Per a Borody l'argument falogoc\u00e8ntric funciona de la mateixa manera que una metanarrativa, sostenint una actitud maniquea que s'assembla a la dels colonitzadors del Nou M\u00f3n quan anomenaven a les cultures natives \"salvatges\". (Vegeu Fletxa del temps)", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'escala EGIDS mesura el grau de perill que t\u00e9 un idioma de convertir-se en llengua morta, \u00e9s a dir, la seva vitalitat. T\u00e9 en compte diversos factors com la situaci\u00f3 d'oficialitat, la pres\u00e8ncia als mitjans de comunicaci\u00f3 o la transmissi\u00f3 generacional. \u00c9s l'escala usada per l'Ethnologue, una de les principals fonts d'informaci\u00f3 sobre les lleng\u00fces. El nom de l'escala correspon a les sigles \"Expanded Graded Intergenerational Disruption Scale\" de l'angl\u00e8s i suposa una ampliaci\u00f3 de l'escala GIDS, on no s'inclo\u00efen els sub\u00edndexs a i b i per tant es comptava amb deu nivells de vitalitat ling\u00fc\u00edstica.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Hispania. Revista Espa\u00f1ola de Historia \u00e9s una revista cient\u00edfica, que segueix el proc\u00e9s d'avaluaci\u00f3 d'experts i est\u00e0 editada per l'Institut d'Hist\u00f2ria del Consell Superior d'Investigacions Cient\u00edfiques.Hispania \u00e9s considerada com una de les revistes d'hist\u00f2ria general m\u00e9s significativa, i un excel\u00b7lent punt de refer\u00e8ncia per analitzar l'evoluci\u00f3 del panorama historiogr\u00e0fic espanyol del darrer segle a trav\u00e9s dels seus continguts.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La correcci\u00f3 gramatical \u00e9s una propietat inherent a qualsevol text en qu\u00e8 s'utilitzi un registre formal. Les incorreccions poden ser de dos tipus: \n\nEls vulgarismes: s\u00f3n col\u00b7loquialismes no normatius, \u00e9s a dir, elements ling\u00fc\u00edstics que, malgrat el seu origen genu\u00efnament catal\u00e0 i que alguns siguin admissibles en registres col\u00b7loquials, l'Institut d'Estudis Catalans ha considerat innecessaris o poc adients en la comunicaci\u00f3 culta perqu\u00e8 s\u00f3n variants de les formes correctes.\nEls barbarismes s\u00f3n elements ling\u00fc\u00edstics no admesos resultat de la interfer\u00e8ncia d'una altra llengua (castellanismes, gal\u00b7licismes, anglicismes, etc)Els vulgarismes i els barbarismes poden afectar els diferents nivells ling\u00fc\u00edstics. Aix\u00ed hi ha errors: \n\nMorfol\u00f2gics: si afecten aspectes com el g\u00e8nere, el nombre o la conjugaci\u00f3 verbal.\nSint\u00e0ctics: si estan relacionats amb q\u00fcestions com l'ordre en qu\u00e8 es disposen les paraules a la frase, les construccions, les pronominalitzacions, etc.\nL\u00e8xics: si es tracta de mots mal formats o d'estrangerismes no admesos.\nSem\u00e0ntics: si impliquen donar a un mot un significat que no t\u00e9 per la interfer\u00e8ncia d'una altra llengua.Tamb\u00e9 es donen errors de pros\u00f2dia (pronunciaci\u00f3) i d'ortografia.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Assaig de teodicea sobre la bondat de D\u00e9u, la llibertat de l'home i l'origen del mal (en l'original franc\u00e8s; Essais de Th\u00e9odic\u00e9e sur la bont\u00e9 de Dieu, la libert\u00e9 de l'homme et l'origine du mal), sovint abreujat Teodicea, \u00e9s el t\u00edtol d'una obra filos\u00f2fica de Gottfried Leibniz. Publicat el 1710, el llibre va introduir el mot teodicea en el vocabulari com\u00fa, mentre que la seva resoluci\u00f3 optimista sobre el problema del mal probablement fou la inspiraci\u00f3 principal del C\u00e0ndid de Voltaire, tot i que en forma de s\u00e0tira. \u00c9s l'\u00fanic dels principals escrits filos\u00f2fics de Leibniz que va ser publicat abans de la seva mort, i on apareix la seva famosa frase \"el millor dels mons possibles\".", "target": "Humanitats"}, {"text": "pel programa de Catalunya R\u00e0dio, vegeu \"Estat de Gr\u00e0cia (Catalunya R\u00e0dio)\"Divina gr\u00e0cia \u00e9s un terme teol\u00f2gic present en diverses religions. Ha estat definit com la influ\u00e8ncia divina que afecta els humans per a regenerar-se i santificar-se, que inspira impulsos virtuosos i que ajuda a resistir les proves i temptacions; aix\u00ed com una virtut o excel\u00b7l\u00e8ncia individual d'origen div\u00ed. Per una coincid\u00e8ncia significativa, la paraula hebrea i la grega, tradu\u00efdes al llat\u00ed per gratia, designen la font del do i l'efecte del do.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'antiindustrialisme, antiproductivisme o cr\u00edtica de la tecnologia s\u00f3n moviments de cr\u00edtica contra el progr\u00e9s tecnol\u00f2gic. Veuen aquest progr\u00e9s tecnol\u00f2gic com una ideologia nascuda al segle xix durant la Revoluci\u00f3 Industrial i a partir de la Segona Guerra Mundial s'imposa en les consci\u00e8ncies, principalment sota l'efecte del maquinisme, de la informatitzaci\u00f3 i de les xarxes electr\u00f2niques.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El pensament obert \u00e9s un corrent de pensament que advoca a l'adopci\u00f3 de models oberts tant en el disseny, producci\u00f3, edici\u00f3, distribuci\u00f3, com a la pr\u00e0ctica de qualsevol proc\u00e9s creatiu.\nEl pensament obert estimula la creativitat i identifica estrat\u00e8gies per ampliar l'enfocament davant la resoluci\u00f3 de problemes, emprant l'an\u00e0lisi cr\u00edtica i tenint en compte diferents punts de vista. Es tracta d'una disciplina sempre hipot\u00e8tica, provisional, millorable, corregible, o canviable. El sentit obert del m\u00e8tode, genera sempre solucions distribu\u00efdes. La seva ant\u00edtesi \u00e9s el pensament \u00fanic, que obeeix a un model tancat, centralitzat, unidireccional, no participatiu, on la soluci\u00f3 parteix d'un \u00fanic punt de vista o el pensament tancat, nom\u00e9s accessible als qui paguen.El concepte \u00e9s una emanaci\u00f3 de les teories sobre una societat oberta d'Henri Bergson (1859-1941) quan va desenvolupar el tema de la moral oberta i la moral tancada en la seva obra Les Deux Sources de la morale et de la religion (Les dues fonts de la moral i de la religi\u00f3) i Karl Popper en la seva obra La societat oberta i els seus enemics del 1947. Van fomentar models epistemol\u00f2gics i econ\u00f2mics que comprometin la llibertat d'\u00fas, compartici\u00f3, col\u00b7laboraci\u00f3, la inclusi\u00f3. Es distingeix igualment del pensament dual al qual la resposta ha de ser s\u00ed o no, en excloure a priori la possibilitat de qualsevol alternativa per descobrir. En la seva epistemologia el pensament obert aplica el principi que tota ci\u00e8ncia \u00e9s provisional, sotmesa al resultat de recerques i descobertes noves, i aix\u00ed diferent de sistemes tancats o dogm\u00e0tics que aspiren a formular respostes definitives.\nUnes generacions m\u00e9s tard, aquestes idees van continuar amb l'adveniment de les noves tecnologies, els successors de Bergson i Popper van afegir obres, eines, tecnologies i formats per models de codi obert, amb l'argument que aix\u00ed beneficien a tothom i que contribueixen a la creaci\u00f3 i manteniment de la societat del coneixement. \u00abReconeixem plenament que les tecnologies culturals disten molt de ser neutrals i que s\u00f3n el resultat de processos socials i relacions de poder. Com totes les tecnologies, es desenvolupen en \u00faltima inst\u00e0ncia, en inter\u00e8s dels beneficis industrials i corporatius, i rares vegades en el nom de la major participaci\u00f3 de la comunitat de l'autonomia creativa.\u00bb  El pensament obert comen\u00e7a a identificar-se a partir de diferents moviments com el programari lliure de codi obert, el moviment de la cultura lliure. L'\u00e8xit del programari lliure, aix\u00ed com l'acc\u00e9s obert han perm\u00e8s que es comenci a aplicar a altres activitats i disciplines com la cultura lliure, educaci\u00f3 2.0, la pol\u00edtica (democr\u00e0cia participativa) o l'economia (economia oberta).\nEn l'\u00e0mbit catal\u00e0, es van organitzar des del 1990 a la comarca d'Osona l'anual \u00abF\u00f2rum de Debat\u00bb i el 2004 \u00abI Jornades de pensament obert i cultura de la pau\u00bb.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'Any Internacional de les Lleng\u00fces Ind\u00edgenes \u00e9s un esdeveniment de les Nacions Unides (ONU) per promoure i protegir les lleng\u00fces ind\u00edgenes del m\u00f3n. L'Assemblea General de les Nacions Unides proclam\u00e0 aquest any internacional el desembre del 2016 i encarreg\u00e0 a la UNESCO la coordinaci\u00f3 de tots els projectes i activitats que es duguin a terme en relaci\u00f3 amb l'esdeveniment. Bol\u00edvia i el F\u00f2rum Permanent per a Q\u00fcestions Ind\u00edgenes de l'ONU foren els principals impulsors de la proposta.", "target": "Humanitats"}, {"text": "cf. \u00e9s una abreviatura de la paraula llatina confer, que significa \"comparar\" o \"consultar\". S'utilitza per referir-se a un altre material o idees que puguin donar informaci\u00f3 diferent o altres arguments. S'utilitza principalment en contextos acad\u00e8mics o educatius, com en l'\u00e0mbit acad\u00e8mic (sobretot les humanitats) o textos legals.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'univers del discurs (o UD), en dogm\u00e0tica jur\u00eddica, \u00e9s el conjunt de tots els casos o situacions que comparteixen una (o m\u00e9s d'una) propietat. La propietat defineix el conjunt i determina els elements que en formen part. Per exemple, la propietat \u00abentrada a un domicili ali\u00e8\u00bb defineix un univers del discurs que est\u00e0 format per totes les situacions en qu\u00e8 es pot considerar que una conducta constitueix l'entrada a un domicili ali\u00e8. L'UD \u00e9s un concepte que forma part del model d'an\u00e0lisi l\u00f2gica de sistemes normatius, desenvolupat principalment per Carlos Alchourr\u00f3n i Eugenio Bulygin en l'obra Normative systems (1971). Segons aquest model, determinar l'univers del discurs \u00e9s el primer pas per resoldre un problema normatiu.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Els articles de la Viquip\u00e8dia referents a la Hist\u00f2ria de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les seg\u00fcents etapes de la Hist\u00f2ria de Catalunya. A partir de 1659 se separen les l\u00ednies hist\u00f2riques del sud i del nord fruit del Tractat dels Pirineus. La cronologia inclou, fins al 1714 els fets m\u00e9s destacables de tots els territoris de la Corona d'Arag\u00f3 per situar-ho en el context hist\u00f2ric, i a partir d'aquesta data, \u00fanicament els referents a ambdues parts de Catalunya.\n\nHist\u00f2ria geol\u00f2gica de Catalunya", "target": "Humanitats"}, {"text": "Els escolis (en singular escoli, del grec antic \u03c3\u03c7\u03cc\u03bb\u03b9\u03bf\u03bd, \u2018comentari\u2019, \u2018interpretaci\u00f3\u2019) s\u00f3n comentaris gramaticals, cr\u00edtics o explicatius, originals o extrets de comentaris preexistents, que s'insereixen al marge del manuscrit d'un autor antic, com a gloses o explicacions. Un autor que escriu escolis \u00e9s un escoliasta. Es coneix l'\u00fas de la paraula des del segle I aC.", "target": "Humanitats"}, {"text": "En filosofia, el m\u00e8tode sint\u00e8tic descriu l'associar elements per formar-ne un altre que comportar\u00e0 caracter\u00edstiques superiors en complexitat o un canvi en la naturalesa sem\u00e0ntica, que pot ser m\u00e9s simple que les dels elements d'origen. Segons Immanuel Kant, s'arriba al coneixement mitjan\u00e7ant l'operaci\u00f3 de s\u00edntesi.", "target": "Humanitats"}, {"text": "En ling\u00fc\u00edstica, l'alternan\u00e7a de codi (en angl\u00e8s code-switching) \u00e9s l'alternan\u00e7a entre diverses lleng\u00fces o varietats de llengua que realitzen els parlants en el text conversacional. Per als parlants que coneixen m\u00e9s d'una llengua, resulta habitual alternar entre elles, fins i tot encara que en tinguin un coneixement limitat. L'alternan\u00e7a de codi \u00e9s un dels fen\u00f2mens derivats del contacte de lleng\u00fces, que cal no confondre amb altres com la interfer\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica o el pr\u00e9stec, ni tampoc amb la tria de lleng\u00fces (en angl\u00e8s, language choice).\n\u00c9s evident que l'alternan\u00e7a de codi \u00e9s tan antiga com el contacte de lleng\u00fces que porta al biling\u00fcisme. Per exemple, s'ha analitzat l'alternan\u00e7a de codi entre l'hebreu i el catal\u00e0 en textos de jueus catalans del segle xiv i XV. Els primers interessos acad\u00e8mics en l'alternan\u00e7a es remunten a principi del segle xx, quan Espinoza (1917) va parlar sobre l'alternan\u00e7a de codi entre l'angl\u00e8s i l'espanyol a Nou M\u00e8xic i el sud de Colorado (EUA). Segons Espinoza, aquests canvis no estaven regits per cap norma. M\u00e9s, endavant, Weinreich(1963) va tractar el tema en una monografia sobre el contacte de lleng\u00fces, per\u00f2 ho plantejava des d'un punt de vista estructuralista i afirmava que quedava limitat a canvis en la situaci\u00f3 discursiva. Tanmateix, la realitat demostra que moltes d'aquestes alternances es produeixen dins de la mateixa oraci\u00f3 i que no sempre s'expliquen pel context m\u00e9s immediat. D'altra banda, des del punt de vista social, en el model de digl\u00f2ssia de Charles A. Ferguson (1959) i el d'\u00e0mbit d'\u00fas de Fishman (1965) es van plantejar que les funcions que realitza cada varietat eren naturals i les acceptaven tots els parlants, per\u00f2 no es tenia en compte la possible falta de consens i el fet que sovint el predomini d'una varietat es mantenia per mitj\u00e0 de la for\u00e7a. Tampoc es va plantejar l'\u00fas de diferents lleng\u00fces dins d'un mateix context.\nNo va ser fins a Blom i Gumperz (1972) que es va comen\u00e7ar a estudiar el paper dels factors individuals que estaven implicats en l'alternan\u00e7a de codi. Es pass\u00e0 d'estudiar els factors com una estructura exterior abstracta per a interessar-se per la capacitat de decisi\u00f3 individual. Aquests autors diferenciaven entre l'alternan\u00e7a de codi situacional (alternan\u00e7a que permet diferenciar el tipus de relaci\u00f3 entre els parlants) i metaf\u00f2rica (transmeten significat social i s'utilitza per aconseguir efectes comunicatius especials). M\u00e9s endavant, Gumperz (1982) plantejava que les alternances s\u00f3n elements que permeten tant al parlant com a l'o\u00efdor establir el marc en el qual s'estableix la comunicaci\u00f3. Atorgava sis funcions a les alternances: (1) citaci\u00f3 de paraules d'altri; (2) especificaci\u00f3 del destinatari; (3) interjecci\u00f3; (4) reiteraci\u00f3; (5) qualificaci\u00f3 del missatge, i (6) personalitzaci\u00f3 vs. objectivaci\u00f3.\nUna de les cr\u00edtiques a aquesta classificaci\u00f3 de Gumperz ve de Peter Auer (1998), ja que aquest considera que cal plantejar cada alternan\u00e7a dins del context, ja que \u00e9s una eina de construcci\u00f3 del discurs i no es classifica amb unes funciones pr\u00e8viament establertes. S'han plantejat diferents models per donar uns marcs te\u00f2rics que permetin superar aquestes restriccions. Bourdieu (1982) postula que hi ha un mercat ling\u00fc\u00edstic en qu\u00e8 la llengua s'explica en la competici\u00f3 social en la qual entra l'individu i la posici\u00f3 social que vol aconseguir. Una altra contribuci\u00f3 a l'estudi de l'alternan\u00e7a de codi ha estat el de Myers-Scotton que, en termes de la motivaci\u00f3 social, proposa el model de marcatge: darrere cada interacci\u00f3 hi ha un principi de negociaci\u00f3 en el qual el parlant decideix si tria la forma marcada o la no marcada.\nPoplack (1980), per la seva banda planteja la restricci\u00f3 de l'equival\u00e8ncia com a m\u00e0xim exponent de la perspectiva lineal de l'alternan\u00e7a: aquesta es produeix quan la juxtaposici\u00f3 no viola cap regla sint\u00e0ctica de cap dels codis, \u00e9s a dir, en els punts en els quals l'estructura sint\u00e0ctica \u00e9s la mateixa en les dues lleng\u00fces. Tamb\u00e9 adopta la restricci\u00f3 del morfema lliure, d'acord amb la qual \u00e9s possible alternar despr\u00e9s de qualsevol element, sempre que aquest no sigui un morfema lligat.\nUna altra contribuci\u00f3 interessant ha estat la de Muysken (2000) que proposa que els models proposats fins ara s\u00f3n complementaris entre ells i cadascun \u00e9s v\u00e0lid per a un concjunt concret de dades. Per tant, per poder explicar tots els models d'alternan\u00e7a, recorre a una tipologia amb tres tipus: la inserci\u00f3 (el tipus descrit per Myers-Scotton), l'alternaci\u00f3 (fa refer\u00e8ncia a les restriccions de Poplack) i la lexicalitzaci\u00f3 congruent (en refer\u00e8ncia a les recerques d'autors com Labov).", "target": "Humanitats"}, {"text": "La inefabilitat \u00e9s la propietat de determinades realitats de ser incomunicables, \u00e9s a dir, all\u00f2 que no pot transmetre's pel llenguatge. Es considera inefable: All\u00f2 que va m\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits del coneixement hum\u00e0 (com el no\u00fcmen de Kant); els qualia o la natura subjectiva de la percepci\u00f3; les emocions m\u00e9s intenses; experi\u00e8ncies del misticisme; el dao; el nom i la natura de D\u00e9u segons el judaisme.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una seq\u00fc\u00e8ncia, en ling\u00fc\u00edstica, \u00e9s el conjunt d'elements de qualsevol rang ordenats en successi\u00f3.Aplicant aquest terme al cinema o al teatre, podem dir que \u00e9s el conjunt d'elements ordenats que s'integren dins d'una l\u00ednia argumental, aquests elements poden ser plans o escenes. La seq\u00fc\u00e8ncia suposaria la narraci\u00f3 completa d'una de les unitats narratives de l'obra, teatral o cinematogr\u00e0fica. Per aix\u00f2 s'ha comparat la seq\u00fc\u00e8ncia amb el cap\u00edtol en les novel\u00b7les. (Vegeu Seq\u00fc\u00e8ncia (cinema)).", "target": "Humanitats"}, {"text": "El codi SIL \u00e9s un codi de tres lletres assignats a les lleng\u00fces per SIL International (abans coneguda com a Summer Institute of Linguistics), una associaci\u00f3 cristiana, cient\u00edfica i sense \u00e0nim de lucre el principal prop\u00f2sit de la qual \u00e9s estudiar, desenvolupar i documentar lleng\u00fces poc conegudes amb la finalitat d'expandir el coneixement ling\u00fc\u00edstic, promoure l'alfabetitzaci\u00f3 i contribuir al desenvolupament de les lleng\u00fces minoritzades. Facilita material per a la recerca ling\u00fcistica a trav\u00e9s d'Ethnologue, una publicaci\u00f3 electr\u00f2nica i impresa.\nLa catorzena edici\u00f3 dels codis, publicada l'any 2000 inclo\u00efa 7148 codis de lleng\u00fces, que normalment no coincidien amb els codis ISO 639-2. La quinzena edici\u00f3, publicada el 2005 inclo\u00efa 7299 codis tot fent que la majoria coincidissin amb els de l'ISO 639-3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Natura non facit saltus (\"la natura no fa salts\", en llat\u00ed) ha estat un principi de la filosofia natural com a m\u00ednim des de l'\u00e8poca d'Arist\u00f2til. Apareix en forma d'axioma a les obres de Gottfried Leibniz (Nous assaigs, IV, 16) i Isaac Newton, els coinventors del c\u00e0lcul infinitesimal, vegeu principi de continu\u00eftat. Tamb\u00e9 \u00e9s un element clau de la descripci\u00f3 que feu Charles Darwin de la selecci\u00f3 natural a la seva obra L'origen de les esp\u00e8cies. L'expresis\u00f3 prov\u00e9 de l'obra de Carl von Linn\u00e9 Philosophia Botanica.El principi expressa la idea que les coses i les propietats naturals canvien de manera gradual, no sobtadament. En un context matem\u00e0tic, aix\u00f2 permet assumir que les equacions que governen els fen\u00f2mens s\u00f3n cont\u00ednues i en certa manera derivables. A vegades es diu que la mec\u00e0nica qu\u00e0ntica d'avui en dia viola aquest principi a causa del concepte de transici\u00f3 qu\u00e0ntica, que Erwin Schr\u00f6dinger critic\u00e0 utilitzant el principi.\nEn un context biol\u00f2gic, el principi fou utilitzat per Darwin i altres per defensar el postular evolucionista que diu que totes les esp\u00e8cies sorgeixen d'esp\u00e8cies anteriors a trav\u00e9s de canvis graduals i \u00ednfims, i no a trav\u00e9s de l'aparici\u00f3 sobtada de formes noves. La biologia evolutiva d'avui en dia fa servir terminologia que es refereix tant a canvis constants, com ara la deriva gen\u00e8tica, com variaci\u00f3 discont\u00ednua, com ara les mutacions. Tanmateix, com que l'estructura b\u00e0sica de l'ADN \u00e9s diferenciada, actualment se sap que la natura s\u00ed que fa salts des d'un punt de vista biol\u00f2gic, tot i que a una escala molt petita.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La t\u00e8cnica normativa o t\u00e8cnica legislativa \u00e9s la disciplina que estudia la composici\u00f3 i redacci\u00f3 de les lleis i altres disposicions normatives, amb la finalitat d'aconseguir un ordenament jur\u00eddic coherent i que garanteixi la seguretat jur\u00eddica.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Escotisme \u00e9s el nom que es dona a l'escola o sistema filos\u00f2fic i teol\u00f2gic creat arran de l'obra i el pensament de Joan Duns Escot, nascut a Esc\u00f2cia cap a l'any 1265.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un erilaz, gravador de runes o mestre r\u00fanic, \u00e9s un especialista en escriptura r\u00fanica sobre pedra. A difer\u00e8ncia d'altres zones d'Europa durant l'alta edat mitjana, molts escandinaus devien saber llegir i escriure, sobre os o fusta. Era, per\u00f2, complicat gravar sobre pedra, per aix\u00f2 sorg\u00ed la figura del gravador de runes. Al llarg del s. XI, quan es gravaren la majoria de les pedres r\u00faniques, ja hi havia certs especialistes que eren contractats per gravar, decorar i erigir les pedres; quan s'acabava el treball, a voltes l'escrit esmentava l'erilaz, i aix\u00ed aquests monuments hist\u00f2rics s\u00f3n els primers exemples d'obres d'art europeu signades per l'autor.\nEs coneixen m\u00e9s d'un centenar de gravadors de runes de l'era vikinga a Su\u00e8cia, la majoria del s. XI a l'est de Svealand. Certes obres an\u00f2nimes tenen els trets caracter\u00edstics d'alguns autors coneguts i, per tant, se'ls n'atribueix l'autoria.", "target": "Humanitats"}, {"text": "trops s\u00f3n els arguments l\u00f2gics donats pels fil\u00f2sofs esc\u00e8ptics en contra de la possibilitat d'obtenir coneixements certs. La paraula trop prov\u00e9 del grec \u03c4\u03c1\u03ad\u03c0\u03c9 (trepa), que significa canviar, alterar.Sext Emp\u00edric, en \u03a0\u03c5\u03c1\u03c1\u03c9\u03bd\u03b5\u03af\u03b1\u03b9 \u1f51\u03c0\u03bf\u03c4\u03c5\u03c0\u03ce\u03c3\u03b5\u03b9\u03c2 (pyrrhone\u00edai hypotyp\u00f4seis); Esb\u00f3s de l'Escepticisme pirroni\u00e0, defineix els trops com un dels deu arguments esc\u00e8ptics per refutar dogmatismes.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El dret estatutari, llei org\u00e0nica o dret escrit \u00e9s llei escrita promulgada per un organisme del poder legislatiu. Aix\u00f2 s'oposa al dret oral o consuetudinari; o llei reglament\u00e0ria promulgada per l'executiu o la llei comuna del poder judicial. Els estatuts poden tenir el seu origen en les legislatures nacionals, estatals o als municipis locals.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La ciutat de D\u00e9u (t\u00edtol original en llat\u00ed: De Civitate Dei contra paganos, \u00e9s a dir La ciutat de D\u00e9u contra els pagans) \u00e9s una obra en 22 llibres d'Agust\u00ed d'Hipona que va ser escrita durant la seua vellesa i al llarg de quinze anys, entre el 412 i el 426. \u00c9s una apologia del cristianisme, en la qual es confronta la Ciutat Celestial a la Ciutat Pagana. Les nombroses digressions permeten a l'autor tractar temes de molt diversa \u00edndole, com la naturalesa de D\u00e9u, el martiri o el judaisme, l'origen i la substancialitat del b\u00e9 i del mal, el pecat i la culpa, la mort, el dret i la llei, la conting\u00e8ncia i la necessitat, el temps i l'espai, la Provid\u00e8ncia, el dest\u00ed i la hist\u00f2ria, entre molts altres temes.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El Fajing o Cl\u00e0ssic de les lleis o C\u00e0non de les lleis (xin\u00e8s tradicional: \u6cd5\u7ecf, xin\u00e8s simplificat: \u6cd5\u7ecf, pinyin: 'F\u01ce J\u012bng') \u00e9s un treball atribu\u00eft a Li Kui, un erudit legalista que va viure a l'Estat de Wei durant el per\u00edode dels Regnes Combatents de la hist\u00f2ria xinesa (475-220 aC). \u00c9s el primer c\u00e0non jur\u00eddic definitiu de l'antiga Xina i va esdevenir la base de totes les obres legals posteriors.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Pleroma (grec: \u03c0\u03bb\u03ae\u03c1\u03c9\u03bc\u03b1, pl\u00e9roma) generalment es refereix a la totalitat dels poders divins. La paraula significa 'plenitud' i es fa servir en contextos teol\u00f2gics cristians tant en el gnosticisme en general com per Pau de Tars a l'Ep\u00edstola als Colossencs 2,9.\nEl gnosticisme sost\u00e9 que el m\u00f3n est\u00e0 controlat per arconts, en algunes versions hi ha la divinitat de l'Antic Testament. El celestial pleroma \u00e9s la totalitat de tot el que es considera en la nostra comprensi\u00f3 d'all\u00f2 \u00abdiv\u00ed\u00bb. S'anomena sovint Pleroma a la llum existent \u00abper sobre\u00bb del nostre m\u00f3n, ocupat per \u00e9ssers espirituals que autoemanen del pleroma. Aquests \u00e9ssers s\u00f3n descrits com a Eons (\u00e9ssers eterns) i, a vegades, com arconts. Jes\u00fas s'interpreta com un intermediari Eon que va ser enviat, juntament amb el seu hom\u00f2leg Sophia, a partir de la pleroma. Amb la seva ajuda, la humanitat pot recuperar la p\u00e8rdua de coneixement dels or\u00edgens divins i d'aquesta manera poder ser retornats a la unitat amb el Pleroma. El terme \u00e9s, doncs, un element central de cosmologia religiosa gn\u00f2stica.", "target": "Humanitats"}, {"text": "En una resoluci\u00f3 del 16 de maig de 2007, les Nacions Unides van declarar l'any 2008 l'Any Internacional dels Idiomes.L'Any est\u00e0 pensat per tractar els temes de diversitat ling\u00fc\u00edstica (en el context de diversitat cultural), respecte per totes les lleng\u00fces, i el multiling\u00fcisme. La resoluci\u00f3 tamb\u00e9 parla d'assumptes de llengua a la mateixa Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides. S'encarrega a la UNESCO la coordinaci\u00f3 dels actes de l'Any.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La hip\u00f2tesi de Sapir-Whorf estableix que hi ha una certa relaci\u00f3 entre les categories gramaticals del llenguatge que una persona utilitza i la forma com la persona ent\u00e9n i conceptualitza el m\u00f3n. Tamb\u00e9 es coneix aquesta hip\u00f2tesi com PRL (principi \u2014o hip\u00f2tesi\u2014 de relativitat ling\u00fc\u00edstica). Podem distingir una formulaci\u00f3 forta i una de m\u00e9s d\u00e8bil de la manera seg\u00fcent:\n\nHip\u00f2tesi whorfiana forta: la llengua d'un parlant monoling\u00fce determina completament la manera com aquest conceptualitza, memoritza i classifica la \"realitat\" que l'envolta (aix\u00f2 es dona a escala fonamentalment sem\u00e0ntica, tot i que tamb\u00e9 influeix en la manera d'assumir els processos de transformaci\u00f3 i els estats de les coses expressats per les accions verbals). \u00c9s a dir, la llengua determina fortament el pensament dels parlants.Hip\u00f2tesi whorfiana feble: la llengua d'un parlant t\u00e9 una certa influ\u00e8ncia en la manera com aquest conceptualitza i memoritza la \"realitat\", fonamentalment a escala sem\u00e0ntica. Aix\u00f2 significaria que, igualment com tota la resta, poden haver-hi difer\u00e8ncies estad\u00edstiques significatives en la manera com dos parlants de diferents lleng\u00fces resolen o enfoquen certs problemes.La hip\u00f2tesi de Sapir-Whorf ha estat un dels temes principals en els debats a l'entorn del relativisme ling\u00fc\u00edstic.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'art per l'art \u00e9s un sistema de creences que defensa l'autonomia de l'art, tot deslligant-lo de raons funcionals, pedag\u00f2giques o morals, i privilegiant l'est\u00e8tica.\nL'origen d'aquest concepte es remunta a Arist\u00f2til, per\u00f2 nom\u00e9s es va desenvolupar i consolidar a mitjans del segle xviii. El seu primer formulador fou Alexander Baumgarten, qui va encunyar la paraula \u00abest\u00e8tica\u00bb el 1750, i la va definir com a aliena a la moral i fins i tot al plaer. Kant immediatament despr\u00e9s va aprofundir el tema dient que el plaer est\u00e8tic \u00e9s desinteressat i no est\u00e0 destinat a altres objectes que a si mateix, concepte va trobar suport en les idees de Schelling i Hegel. El 1804, Benjamin Constant va resumir el debat encunyant la frase \u00abart per l'art\u00bb.\nFou una tesi utilitzada pels rom\u00e0ntics alemanys, per\u00f2 aviat Fran\u00e7a es convert\u00ed en el centre d'aquesta teoria, amb el seu gran divulgador Th\u00e9ophile Gautier, que l'utilitzva per atacar el moralisme i l'utilitarisme que ell veia com a enemics del veritable art, fins al punt posar en oposici\u00f3 la bellesa i la funcionalitat. La influ\u00e8ncia de les seves idees es van estendre als Estats Units, on va tenir en Edgar Allan Poe divulgador de pes, que va aconseguir convertir Baudelaire i Mallarm\u00e9 a aquest sistema. A Anglaterra, la teoria fou defensada per Swinburne, i en aquest pa\u00eds adquir\u00ed un significat profund amb l'obra de John Keats, qui identificava Bellesa i Veritat i tamb\u00e9 situava l'Est\u00e8tica en primer pla. Des d'aleshores, \u00abl'art per l'art\u00bb \u00e9s un sin\u00f2nim de l'esteticisme.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El victimisme \u00e9s la tend\u00e8ncia a considerar o fer-se passar per v\u00edctima. Una v\u00edctima \u00e9s qui pateix un dany personalitzable per cas fortu\u00eft o culpa aliena. El victimista es disfressa, per tant, de v\u00edctima conscient o inconscientment simulant una agressi\u00f3 o menyscapte inexistent, i/o responsabilitzant err\u00f2niament a l'entorn o als altres.\nEn l\u00f2gica, el victimisme \u00e9s una ret\u00f2rica demag\u00f2gica que busca desprestigiar d'una forma fal\u00b7la\u00e7 l'argumentaci\u00f3 de l'adversari denotant com imposada o autorit\u00e0ria. Per aix\u00f2, el subjecte victimista posiciona al seu adversari de forma impl\u00edcita com atacant en adoptar una postura de v\u00edctima en el context de la discussi\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'Idealisme alemany \u00e9s una escola filos\u00f2fica que es va desenvolupar a Alemanya a cavall dels segles XVIII i XIX. El seu naixement el marca l'obra d'Immanuel Kant Cr\u00edtica de la ra\u00f3 pura i est\u00e0 estretament lligada al Romanticisme i a la Il\u00b7lustraci\u00f3. Entre els pensadors d'aquesta escola filos\u00f2fica destaquen el mateix Kant, Johann Gottlieb Fichte, Friedrich Schelling i Georg Wilhelm Friedrich Hegel. En un segon pla trobar\u00edem autors com ara Friedrich Heinrich Jacobi, Gottlob Ernst Schulze, Karl Leonhard Reinhold i Friedrich Schleiermacher.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El Premi Internacional Linguapax \u00e9s un premi atorgat anualment el Dia internacional de la llengua materna (21 de febrer) per Linguapax \"com a reconeixement a l'acci\u00f3 duta a terme des de diferents \u00e0mbits a favor de la preservaci\u00f3 de la diversitat ling\u00fc\u00edstica, de la revitalitzaci\u00f3 i reactivaci\u00f3 de comunitats ling\u00fc\u00edstiques i de la promoci\u00f3 del multiling\u00fcisme\". Els candidats s\u00f3n tant membres individuals de la comunitat acad\u00e8mica i de la societat civil com entitats i col\u00b7lectius. Les nominacions del premi es solen fer p\u00fabliques el 21 de febrer de cada any.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La ind\u00fastria del llenguatge \u00e9s el sector d'activitat dedicat al disseny, producci\u00f3 i comercialitzaci\u00f3 d'eines, productes o serveis relacionats amb el processament de llenguatges. \u00c9s part de la ind\u00fastria de les tecnologies de la informaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 toca altres camps, com s\u00f3n la ling\u00fc\u00edstica, la lexicografia, l'enginyeria de programari, la ling\u00fc\u00edstica computacional, la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i el disseny d'interf\u00edcies.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El sincretisme \u00e9s la visi\u00f3 del m\u00f3n o la cultura basada en la fusi\u00f3 d'elements provinents d'altres cultures; \u00e9s el mestissatge aplicat a la concepci\u00f3 filos\u00f2fica. Aix\u00ed, es parla d'ideologies o religions sincr\u00e8tiques quan s'han format per la suma d'elements d'altres maneres de pensar i creure. Fou un terme utilitzat per Plutarc.La majoria de moviments culturals o de pensament tenen aspectes sincr\u00e8tics perqu\u00e8 cap neix del no-res. Per exemple, el cristianisme adapta molts ritus antics o est\u00e0 influ\u00eft per la filosofia grega. Per\u00f2 normalment es reserva el terme per parlar de pensaments que ja neixen com a fusi\u00f3, tals com les religions caribenyes o aquells pensadors que volen conscientment fer una s\u00edntesi de dos autors precedents enfrontats.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La disl\u00e0lia \u00e9s la dificultat permanent o transit\u00f2ria per a la pronunciaci\u00f3 correcta de determinats fonemes, causada per malformaci\u00f3 o lesi\u00f3 de l'aparell exterior de la parla (llengua, llavis, dents, laringe). Quan la pertorbaci\u00f3 de la parla \u00e9s total, se'n diu al\u00e0lia. La correcci\u00f3 de la disl\u00e0lia no \u00e9s sempre quir\u00fargica.Etimol\u00f2gicament, el terme prov\u00e9 del grec i est\u00e0 format per dos morfemes: \u03b4\u03c5\u03c3 (dis, dificultat o anomalia) i \u03bb\u03b1\u03bb\u03b5\u1fd6\u03bd, (lalein, parlar). S'ha utilitzat el terme \"disl\u00e0lia\" (Perell\u00f3, 1987; Pascual, 1988) per referir-se a trastorns d'articulaci\u00f3 dels fonemes o grups de fonemes; com a incapacitat productiva per formar-los correctament. Tamb\u00e9 s'ha definit (Aguado, 1999) com a trastorn d'articulaci\u00f3, amb alteraci\u00f3 espec\u00edfica i constant d'un o diversos sons (distorsi\u00f3, substituci\u00f3, omissi\u00f3), i abs\u00e8ncia d'influ\u00e8ncies en i d'altres fonemes adjacents o propers.\nCal tenir en compte altres casos en qu\u00e8 hi ha problemes en la percepci\u00f3 i el reconeixement dels sons que tamb\u00e9 motiven algun error de selecci\u00f3 i combinaci\u00f3 de fonemes a l'hora de formar paraules. Aix\u00ed en un quadre de disl\u00e0lia s'observen problemes per articular determinats sons fon\u00e8tics i/o per seleccionar-los i combinar-los al formar paraules.\nLa disl\u00e0lia, igual que la dis\u00e0rtria, la disgl\u00f2sia i la disf\u00e8mia o tartamudeig s\u00f3n uns tipus de trastorns del llenguatge anomenats trastorns de la parla.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La imman\u00e8ncia \u00e9s l'ens intr\u00ednsec d'un cos; en filosofia, es qualifica tota aquella activitat com a immanent a un \u00e9sser quan l'acte mantingut en el seu interior t\u00e9 la seva fi el mateix \u00e9sser. S'oposa, per tant, a transcend\u00e8ncia.\nAix\u00ed, Agust\u00ed d'Hipona va poder dir que la imman\u00e8ncia \u00e9s, precisament, la propietat per la qual una determinada realitat roman com a tancada en si mateixa, exhaurint en ella tot el seu \u00e9sser i el seu actuar. La transcend\u00e8ncia suposa, per tant, la imman\u00e8ncia com un dels seus moments, al qual s'afegeix la superaci\u00f3 que el fet de transcendir representa.\nAquests conceptes van ocupar tamb\u00e9 un paper important en la filosofia escol\u00e0stica, de la qual emanen els termes actio immanens i actio transient i es constitueix l'absoluta difer\u00e8ncia entre les dues expressions. Autors com Wolff i Spinoza van adoptar aquesta interpretaci\u00f3, sobretot aquest \u00faltim, en qu\u00e8 la imman\u00e8ncia s'erigeix com un punt de suport i noci\u00f3 elemental del m\u00e8tode espinozista. Aix\u00f2 es deu al fet que, segons Spinoza, D\u00e9u \u00e9s causa immanent en oposici\u00f3 a causa transitiva de totes les coses en aquest m\u00e8tode. Si D\u00e9u \u00e9s la causa de totes les coses que resideixen en ell, i que tot est\u00e0 en D\u00e9u, fora d'ell no \u00e9s concebible l'exist\u00e8ncia de cap cos, perqu\u00e8 D\u00e9u \u00e9s causa immanent i no transitiva de tot el que existeix. Aquest corrent, qualificat tamb\u00e9 com a \u00abimmanentisme racionalista\u00bb, \u00e9s propi del pensament modern, la transcend\u00e8ncia se sol situar en les filosofies contempor\u00e0nies.\nEl sistema de Spinoza s'identifica amb qualsevol plantejament filos\u00f2fic pertanyent al panteisme, de manera que imman\u00e8ncia en aquest cas \u00e9s un concepte en el qual l'exist\u00e8ncia de tots els \u00e9ssers no pot ser explicada sense la pres\u00e8ncia de D\u00e9u.\nTamb\u00e9 es considera filosofia immanentista la que mant\u00e9 la preemin\u00e8ncia de l'experi\u00e8ncia religiosa interna per sobre de la sapi\u00e8ncia reflexiva de D\u00e9u. En l'obra de Maurice Blondel, i sobretot en la d'Edouard Le Roy, tenim una ac\u00e8rrima defensa d'aquesta perspectiva.\nEl concepte d'imman\u00e8ncia, ent\u00e8s aqu\u00ed com a total i conscient rebuig de la transcend\u00e8ncia, \u00e9s tamb\u00e9 important en la tradici\u00f3 marxista. Particularment, Antonio Gramsci qualifica la filosofia de la praxi com un \u00abimmanentisme absolut\u00bb, un \u00abhistoricisme absolut\u00bb i un \u00abhumanisme absolut\u00bb.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La paradoxa de l'omnipot\u00e8ncia \u00e9s una fam\u00edlia de paradoxes relacionades en abordar la q\u00fcesti\u00f3 de si l'exist\u00e8ncia d'una entitat omnipotent com per exemple D\u00e9u, \u00e9s l\u00f2gicament possible. Si un \u00e9sser pot realitzar qualsevol acci\u00f3, hauria de ser capa\u00e7 de crear una tasca que no pot realitzar, i per tant, no pot realitzar totes les accions. Per\u00f2, per contra, si no es pot crear una tasca que no pot complir, llavors hi ha una cosa que no pot fer i, per tant deixa de ser omnipotent.\nUna versi\u00f3 de la paradoxa de l'omnipot\u00e8ncia \u00e9s la paradoxa de la pedra: una de les m\u00e9s famoses \"Pot un \u00e9sser omnipotent crear una pedra tan pesada que fins i tot que l'\u00e9sser que l'ha creat no pugui aixecar?\" Si la pot crear, llavors no la podr\u00e0 aixecar, i per tant no \u00e9s omnipotent, i si no la pot crear tampoc \u00e9s omnipotent.", "target": "Humanitats"}, {"text": "En la filosofia de Nietzsche, l'apol\u00b7lini \u00e9s l'impuls intel\u00b7lectual que representa l'ideal d'ordre, mesura i harmonia.\nEn la seva an\u00e0lisi de la cultura grega i en general de la cultura occidental, Nietzsche assenyala l'oposici\u00f3 entre un element apol\u00b7lini i un de dionis\u00edac, aquest definit com a voluntat de viure, oposici\u00f3 que ell resolgu\u00e9 amb l'afirmaci\u00f3 del segon, \u00e9s a dir de l'element dionis\u00edac, ent\u00e8s com una afirmaci\u00f3 de la vida, com una voluntat de viure.Aquests adjectius s'inspiren en la mitologia grega: Apol\u00b7lo i Dion\u00eds s\u00f3n dos fills de Zeus. Apol\u00b7lo \u00e9s el d\u00e9u del Sol, dels somnis i de la ra\u00f3, mentre que Dion\u00eds \u00e9s el d\u00e9u del vi, l'\u00e8xtasi i l'embriaguesa. Els grecs no consideren als dos d\u00e9us que siguin contraris o rivals, tot i que sovint les dues de\u00eftats estan relacionades.\nNietzsche introdueix la dicotomia apol\u00b7lini i dionis\u00edac en la seva obra de joventut \"L'origen de la trag\u00e8dia en l'esperit de la m\u00fasica\" (1872).Nietzsche distingeix dos tipus de persones que pateixen. \"Per una banda, els que pateixen una sobreabund\u00e0ncia de vida, que volen un art dionis\u00edac i tamb\u00e9 una comprensi\u00f3 i una visi\u00f3 tr\u00e0gica de la vida. Per l'altre, els que pateixen d'un empobriment de la vida, que busquen, mitjan\u00e7ant l'art i el coneixement, la calma, el silenci, un mar de pau, la redempci\u00f3 de si mateix\" Serien la visi\u00f3 dionis\u00edaca i l'apol\u00b7l\u00ednia respectivament.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La Facultat de Teologia de Catalunya \u00e9s una instituci\u00f3 eclesi\u00e0stica integrada a l'Ateneu Universitari Sant Paci\u00e0 de Barcelona, t\u00e9 car\u00e0cter universitari i est\u00e0 fundada el 7 de mar\u00e7 de 1968; es dedica a l'estudi i a l'en\u00adsenyament de la Teologia.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La teoria de la depend\u00e8ncia conceptual \u00e9s un model de comprensi\u00f3 del llenguatge natural usat en sistemes d'intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial.\nRoger Schank va introduir el model a la Universitat de Stanford en 1969, en els primers moments d'inverstigaci\u00f3 d'intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. Aquest model va ser \u00e0mpliament utilitzat pels estudiants de Schank a la Universitat Yale, com ara Robert Wilensky, Wendy Lehnert, i Janet Kolodner.\nSchank desenvolup\u00e0 el model per representar el coneixement per a l'entrada del llenguatge natural als ordinadors. Parcialment influenciat per l'obra de Sydney Lamb, el seu objectiu era fer que el significat independent de les paraules utilitzades en l'entrada, \u00e9s a dir dues frases id\u00e8ntiques en el seu significat, tingu\u00e9s una representaci\u00f3 \u00fanica. El sistema tamb\u00e9 tenia la intenci\u00f3 d'extreure infer\u00e8ncies l\u00f2giques.El model usava els seg\u00fcents s\u00edmbols de representaci\u00f3 b\u00e0sics:\n* Objectes del m\u00f3n real, cadascun amb alguns atributs.\n*  Accions del m\u00f3n real, cadascuna amb atributs\n* Temps\n* UbicacionsUn conjunt de transicions conceptuals actuaren despr\u00e9s en aquesta representaci\u00f3, per exemple un ATRANS \u00e9s usat per representar una transfer\u00e8ncia com \"donar \" o \" prendre\", mentre que un PTRANS s'utilitza per actuar en llocs com \"moure\" \"anar\". Un MTRANS representa actes mentals com \"dir\", etc.\nUna frase com \"Joan va donar un llibre a Maria\" es representa llavors com l'acci\u00f3 d'un ATRANS en dos objectes del m\u00f3n real Joan i Maria.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'ortod\u00f2xia (del grec antic \u1f40\u03c1\u03b8\u03cc\u03c2 - Orthos, 'correcte' - i \u03b4\u03cc\u03be\u03b1 - doxa, literalment 'opini\u00f3 recta i veritable') \u00e9s la doctrina o ideologia que \u00e9s sostinguda i defensada per la major part d'una societat, especialment en el terreny religi\u00f3s, en contraposici\u00f3 a l'heterod\u00f2xia, o doctrina sostinguda per un grup menor o grups menors que no comparteixen aquesta doctrina o es mostren dissidents d'aquesta.\nL'ortod\u00f2xia \u00e9s assumida per l'ortod\u00f2xia del poder i se sustenta o sol sustentar-se a trav\u00e9s d'aquest i dels mitjans de comunicaci\u00f3, mentre que l'heterod\u00f2xia troba m\u00e9s dificultat en poder manifestar-se o senzillament \u00e9s ignorada o eliminada, segons el grau de democr\u00e0cia, representaci\u00f3 i heterogene\u00eftat que admet una societat. Un nivell suficient d'ortod\u00f2xia permet el consens, l'estabilitat pol\u00edtica i social i la governabilitat d'un poble en assegurar la cohesi\u00f3 social i un cert grau d'assimilaci\u00f3 dels individus an\u00f2mics o heterodoxos d'aquesta.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El Dia Mundial de la Filosofia \u00e9s un dia internacional proclamat per la UNESCO que se celebra cada tercer dijous de novembre. Es va celebrar per primera vegada el 21 de novembre de 2002.\nCelebrant el Dia Mundial de la Filosofia cada any, la UNESCO subratlla el valor durador de la filosofia per al desenvolupament del pensament hum\u00e0 per a cada cultura i per a cada individu, pel que fa al sentit a la vida i a l'acci\u00f3 en el context internacional.El 2005, la Confer\u00e8ncia General de la UNESCO va destacar la import\u00e0ncia d'aquesta disciplina, especialment per al jovent, i va destacar que \u00abla filosofia \u00e9s una disciplina que fomenta el pensament cr\u00edtic i independent, i \u00e9s capa\u00e7 de treballar per a una millor comprensi\u00f3 del m\u00f3n, promoure la toler\u00e0ncia social i la pau\u00bb, amb el convenciment que \u00abla institucionalitzaci\u00f3 del Dia Mundial de la Filosofia faria guanyar reconeixement i donaria un important impuls a la filosofia i, en particular, a l'ensenyament de la filosofia al m\u00f3n\u00bb.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Hiperrealitat \u00e9s un concepte, relacionat amb la semi\u00f2tica i la filosofia postmoderna, que denomina la incapacitat de la consci\u00e8ncia per distingir la realitat de la fantasia, especialment en les cultures postmodernes m\u00e9s avan\u00e7ades tecnol\u00f2gicament.\nLa hiperrealitat \u00e9s un mitj\u00e0 que ens serveix per a descriure la forma en la qual la consci\u00e8ncia defineix el que \u00e9s verdaderament real en un m\u00f3n on els mitjans de comunicaci\u00f3 tenen el poder de modelar i filtrar de manera radical la manera en la qual percebem un determinat esdeveniment o experi\u00e8ncia. Entre els experts m\u00e9s famosos en hiperrealitat s'hi inclouen Jean Baudrillard, Daniel Boorstin i Umberto Eco.\nLa majoria dels aspectes de la hiperrealitat poden pensar-se com experimentar la realitat a trav\u00e9s de l'ajuda d'altri, en quant aquest altri es tracta d'alg\u00fa ali\u00e8 a ell mateix.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La seu social \u00e9s el lloc en l'espai \u2014lloc habitual\u2014 on es gestionen i s'administren les associacions i entitats culturals. Aquest terme t\u00e9 rellev\u00e0ncia en l'\u00e0mbit jur\u00eddic. \u00c9s diferent del domicili social, que \u00e9s el lloc on radica el centre de l'activitat d'una societat mercantil, malgrat que sovint s'usen indistintament.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El back slang \u00e9s una llengua codificada en angl\u00e8s en qu\u00e8 la paraula escrita es pronuncia fon\u00e8ticament llegint-la cap enrere.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'art nabateu \u00e9s l'art que cultivaren els nabateus del nord d'Ar\u00e0bia, un antic poble arameu l'\u00e8poca de major esplendor del qual abasta des del s. iv ae a l'i de. Els nabateus eren coneguts per les seues terrisses pintades en cer\u00e0mica fina, que acabaren dispersant-se en el m\u00f3n grecorom\u00e0, aix\u00ed com per les contribucions a l'escultura i l'arquitectura nabatea. L'art nabateu \u00e9s \u00e0mpliament conegut pels jaciments arqueol\u00f2gics de Petra, espec\u00edficament els monuments d'Al Khazneh i Deir.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La cronologia b\u00edblica \u00e9s aquella que pren com a base fonamental les dades i refer\u00e8ncies hist\u00f2riques i de temps que apareixen a la B\u00edblia, i que poden ser complementades en segon terme per dades de fonts seglars.Algunes tradicions religioses han volgut interferit en l'objectivitat dels c\u00e0lculs que es poden extreure dels relats b\u00edblics. En realitat, la cronologia b\u00edblica mesura el pas del temps afegint de forma correlativa les edats dels seus principals personatges i les dels seus fills primog\u00e8nits. Tamb\u00e9 es fan servir els regnats sincronitzats dels reis d'Israel i Jud\u00e0, tal com apareixen al propi relat b\u00edblic. Amb aquest m\u00e8tode la cronologia b\u00edblica pot aportar dades interessants al coneixement hist\u00f2ric. Amb tot, hi ha un important recel envers les dades que aporten els c\u00e0lculs b\u00edblics, principalment per causa de la vinculaci\u00f3 intr\u00ednseca que t\u00e9 la B\u00edblia amb la religi\u00f3, malgrat que nombroses fonts antigues tenen tamb\u00e9 un rerefons religi\u00f3s indestriable del seu contingut.Antigament, en totes les nacions els esdeveniments se solien fixar al temps de manera semblant a com la gent ho fa per instint a la vida quotidiana. Igual que avui es pot assenyalar un succ\u00e9s dient que va tenir lloc \"un any despr\u00e9s de la sequera\" o \"cinc anys despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial\". Aix\u00ed els escriptors b\u00edblics tamb\u00e9 van relacionar els successos que van registrar amb altres que eren de relativa actualitat i que van servir de punt de refer\u00e8ncia.Molts han considerat necessari \"harmonitzar\" o \"conciliar\" el relat b\u00edblic amb la cronologia trobada en documents seglars antics. Aix\u00f2 tindria sentit si es pogu\u00e9s demostrar que els documents seglars antics s\u00f3n inequ\u00edvocament exactes i conseq\u00fcents, \u00e9s a dir, una norma precisa per la qual jutjar.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Dextera Domini, a l'art, \u00e9s la representaci\u00f3 de la m\u00e0 de D\u00e9u, una forma usada per les religions fortament monoteistes com el judaisme, per mostrar la intervenci\u00f3 divina en un determinat context. S'ha de tenir en compte que a l'Antic Testament hi ha una prohibici\u00f3 expressa de representar D\u00e9u. Aix\u00ed una imatge d'una m\u00e0 que baixa del cel o apareix sola (sense cos) serveix per mostrar una intervenci\u00f3 divina. Existeixen tamb\u00e9 textos de l'Antic Testament que semblen sostenir aquest tema iconogr\u00e0fic (cf. Ex 15, 6; Sal 19, 7; Sal 79, 16-18; Sal 117, 16). A les cultures orientals del per\u00edode s'associa la m\u00e0 al poder regi i fins i tot se li concedeix un poder taumat\u00fargic doncs mitjan\u00e7ant la m\u00e0 passarien les forces divines que permeten, per exemple, la curaci\u00f3.\nA l'\u00e0mbit cristi\u00e0 la m\u00e0 dreta de D\u00e9u (Dextera Domini en llat\u00ed) t\u00e9 diverses significacions: indica protecci\u00f3 divina, tamb\u00e9 legitimaci\u00f3 d'un poder o b\u00e9 un testimoni qualsevol. Hi ha representacions tant del palmell com del dors. Sovint en el cel entre els n\u00favols i dirigida cap a la terra; amb els dits oberts o b\u00e9 beneint.\nEncara que la major part de les vegades \u00e9s part d'una representaci\u00f3 o quadre m\u00e9s ampli, de vegades tamb\u00e9 es representa nom\u00e9s la m\u00e0 sense context (vegeu per exemple, el Sacramentari d'Enric II o el fresc de Sant Climent de Ta\u00fcll -Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona-). En temes de l'Antic Testament es col\u00b7loca la m\u00e0 dreta de D\u00e9u que rep el sacrifici d'Abel o el de Melquisedec (vegeu la bas\u00edlica de Sant Vidal a Ravenna), tamb\u00e9 per aturar el sacrifici d'Isaac. En representacions del Nou Testament apareix per a l'Anunciaci\u00f3 (vegeu la capella palatina de Palerm) o al baptisme de Crist. A m\u00e9s a m\u00e9s es fa servir per representar temes de la tradici\u00f3 cristiana o dels evangelis ap\u00f2crifs com per exemple, la dormici\u00f3 de la mare de Jes\u00fas. En representar sants, s'inclou de vegades la m\u00e0 de D\u00e9u per mostrar el coronament del personatge o per beneir-los. Una mica semblant succeeix a molts c\u00f2dexs carolingis i otonians on la pres\u00e8ncia de la m\u00e0 de D\u00e9u indica la sobirania reconeguda per D\u00e9u (vegeu la Primera Biblia de Carles el Calb present a la Biblioth\u00e8que nationale de France).\nEl tema iconogr\u00e0fic anir\u00e0 desapareixent a mesura que les representacions humanes de D\u00e9u Pare es faran m\u00e9s comuns.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El principi d'utilitat \u00e9s un principi filos\u00f2fic creat per l'utilitarisme que considera que all\u00f2 que \u00e9s correcte \u00e9s all\u00f2 que proporciona el major b\u00e9 possible a la major quantitat de persones possible. Es tracta aix\u00ed d'un principi de l'\u00e8tica teleol\u00f2gica, que basa els judicis de la moral en les conseq\u00fc\u00e8ncies de les accions. Alguns dels autors fonamentals de l'Utilitarisme serien Jeremy Bentham, James Mill o John Stuart Mill.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El tr\u00edvium o tamb\u00e9 trivi (del llat\u00ed trivium, 'tres vies') \u00e9s la divisi\u00f3 inferior de les set arts liberals i compr\u00e8n gram\u00e0tica (entrada), l\u00f2gica (processament) i ret\u00f2rica (sortida).El tr\u00edvium est\u00e0 impl\u00edcit en De nuptiis Philologiae et Mercurii (Sobre el matrimoni de Filologia i Mercuri) de Martianus Capella, per\u00f2 el terme no va ser utilitzat fins al Renaixement carolingi, quan va ser encunyat en imitaci\u00f3 del quadrivi anterior. La gram\u00e0tica, la l\u00f2gica i la ret\u00f2rica eren essencials per a una educaci\u00f3 cl\u00e0ssica, tal com s'explica als Di\u00e0legs de Plat\u00f3. Els tres temes van ser denotats per la paraula \u00abtrivium\u00bb durant l'edat mitjana, per\u00f2 la tradici\u00f3 del primer aprenentatge es va establir a la Gr\u00e8cia antiga.\nLes iteracions contempor\u00e0nies han pres diverses formes, incloses les que es troben en determinades universitats brit\u00e0niques i americanes (algunes formen part del moviment educatiu cl\u00e0ssic) i a l'escola independent Oundle al Regne Unit.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Aquest article recull els fets m\u00e9s significatius de la hist\u00f2ria de l'Iran en forma d'eix cronol\u00f2gic (incloent-hi els esdeveniments corresponents a P\u00e8rsia)", "target": "Humanitats"}, {"text": "El Mail Art (MA)  o Art Postal (AP) \u00e9s un moviment planetari d'intercanvi i comunicaci\u00f3 a trav\u00e9s del correu postal. Per\u00f2 una correspond\u00e8ncia art\u00edstica entregada a m\u00e0 (hand delivery) tamb\u00e9 es pot considerar MA.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La creaci\u00f3 d'una cronologia de l'Antic Egipte fiable \u00e9s una tasca plena de problemes. Mentre que la gran majoria dels egipt\u00f2legs estan d'acord sobre l'esquema i molts dels detalls d'una cronologia comuna, els desacords de manera individual o en grups han donat lloc a una varietat de dates que s'ofereixen per als governants i esdeveniments. Aquesta variaci\u00f3 s'inicia amb nom\u00e9s uns pocs anys en el Per\u00edode Tard\u00e0, i creix gradualment fins a tres d\u00e8cades en l'inici de l'Imperi Nou, i, finalment, fins a un m\u00e0xim d'uns tres segles a l'inici del Regne Antic d'Egipte.\nLa \"cronologia eg\u00edpcia convencional\" es basa en el consens dels experts, i situa l'inici de l'Imperi Mitj\u00e0 al segle XXI aC. Durant el segle xx, i segons aquest consens, les dates dels inicis del Regne Antic d'Egipte s'han modificat i s'han endarrerit, ara se les situa al segle XXVI aC.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'argument ontol\u00f2gic per a l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u va ser proposada per primer cop pel fil\u00f2sof medieval sant Anselm de Canterbury.Anselm no propos\u00e0 exactament una metodologia ontol\u00f2gica, \u00e9s a dir, preocupat per la natura de l'\u00e9sser, per\u00f2 la seva argumentaci\u00f3 pren com a refer\u00e8ncia la distinci\u00f3 entre \u00e9ssers necessaris -coses que no poden no existir- i \u00e9ssers contingents -coses que poden no existir. L'argument ontol\u00f2gic per a l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u en totes les seves interpretacions i formes acaba en una afirmaci\u00f3 similar a \"D\u00e9u existeix, ja que \u00e9s un \u00e9sser necessari\".\nUna versi\u00f3 molt col\u00b7loquial de la conclusi\u00f3 d'Anselm \u00e9s que \"D\u00e9u no pot no existir\". \u00d2bviament, aix\u00f2 \u00e9s una afirmaci\u00f3 controvertida, i l'argument ontol\u00f2gic t\u00e9 una llarga hist\u00f2ria de detractors i defensors.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Koin\u00e9 \u00e9s qualsevol llengua que s'utilitza com a model i que \u00e9s comuna i general en un mateix territori. Aquesta llengua s'oposaria a qualsevol dialecte. El terme koin\u00e9 prov\u00e9 del grec koine i designava una llengua grega que es parlava a la Mediterr\u00e0nia durant el regnat d'Alexandre el Gran. Aquesta llengua estava basada en el dialecte \u00e0tic.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La llibertat individual o autonomia individual \u00e9s aquella situaci\u00f3 d'autonomia o llibertat de l'individu respecte a tota for\u00e7a coercitiva de part d'altres individus o d'alguna instituci\u00f3. En filosofia pol\u00edtica, la llibertat individual \u00e9s equiparable a la llibertat negativa. En dret pol\u00edtic, la seva m\u00e0xima expressi\u00f3 en l'edat moderna han estat els drets individuals o drets de primera generaci\u00f3 en el marc del principi de legalitat, plantejats originalment pel liberalisme cl\u00e0ssic. Per a algunes ideologies i filosofies, especialment llibert\u00e0ries liberals, la llibertat individual tindria el seu origen natural i el seu fonament \u00e8tic en la sobirania individual o propietat d'un individu sobre si mateix.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La teoria milliana, rep aquest nom a causa del fet que J. S. Mill defengu\u00e9 aquesta tesi, (tamb\u00e9 anomenada 'Boby'-Boby (en angl\u00e8s 'Fido'-Fido), o de la refer\u00e8ncia directa) \u00e9s una teoria monista, en filosofia del llenguatge, sobre el significat dels termes singulars que afirma i defensa que el significat dels noms propis i les descripcions definides \u00e9s un objecte.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El llenguatge tecnol\u00f2gic \u00e9s, a grans trets, el nom que rep el vocabulari que sorgeix arrel de l'aparici\u00f3 de noves tecnologies o t\u00e8cniques i que, acceptat o no, s\u2019instaura fortament a la societat. El llenguatge com a tal \u00e9s canviant, no t\u00e9 una estructura inmutable ni definida, sin\u00f3 que \u00e9s fecund a constants transformacions i revisions: algunes paraules desapareixen, d'altres n\u2019apareixen, l'\u00fas d'algunes paraules creix, l'\u00fas d'altres decreix. La tecnologia est\u00e0 molt vinculada al canvi del llenguatge, perqu\u00e8 en gran manera \u00e9s l'agent que marca la manera en qu\u00e8 les persones es relacionen i comuniquen entre elles, de tal forma que l'aven\u00e7 tecnol\u00f2gic i l'aparici\u00f3 de tecnologies noves implica, tamb\u00e9, l'aparici\u00f3 de nous termes. Aleshores, precisament a causa de tot l'anterior, el diccionari i el llenguatge han d'\u00e9sser objectes de revisi\u00f3 sovint. Un altre factor que afavoreix la incorporaci\u00f3 de noves paraules relacionades amb la tecnologia \u00e9s la globalitzaci\u00f3 que, conjuntament amb l'aparici\u00f3 d'Internet i la creaci\u00f3 de les xarxes socials, provoca que els termes que neixen a la red es transportin de manera r\u00e0pida a qualsevol pa\u00eds, incorporant-lo immediatament en el diccionari del territori. \u00c9s aquest el perqu\u00e8 del fet que hi hagi tants anglicismes a l'idioma espanyol, com \u201cemail\u201d o \u201cchat\u201d, puix que arriben i s\u2019integren gaireb\u00e9 instant\u00e0niament al llenguatge oral, la qual cosa de vegades implica que s\u2019instal\u00b7lin de forma definitiva al diccionari. Per exemple, les paraules \u201cclic\u201d, \u201cclicar\u201d o \u201ctui\u201d estan acceptades per la RAE (Real Academia Espa\u00f1ola).  Alguns dels conceptes fonamentals que conformen el llenguatge tecnol\u00f2gic s\u00f3n els seg\u00fcents:", "target": "Humanitats"}, {"text": "La hist\u00f2ria del poble igbo comen\u00e7\u00e0 quan onades migrat\u00f2ries van portar els igbos al seu territori actual, al sud-est de Nig\u00e8ria, a Igboland", "target": "Humanitats"}, {"text": "El pragmatisme \u00e9s un moviment filos\u00f2fic que considera que les conseq\u00fc\u00e8ncies pr\u00e0ctiques i els efectes reals s\u00f3n components vitals del significat i la veritat. El pragmatisme comen\u00e7\u00e0 a la darreria del segle xix amb Charles Sanders Peirce. Al llarg del principi del segle xx, va ser desenvolupat pels treballs de William James, l'instrumentalisme, la variant desenvolupat per John Dewey i d'una manera no gaire ortodoxa per George Santayana. Altres importants aspectes del pragmatisme s\u00f3n l'anticartesianisme, l'empirisme radical, l'instrumentalisme, l'antirealisme, el verificacionisme, el conceptualisme, el rebuig de la distinci\u00f3 entre fet i valor, una gran consideraci\u00f3 per la ci\u00e8ncia i el falibilisme.A partir de la d\u00e8cada de 1960, el pragmatisme va renovar-se amb una nova escola de filosofia anal\u00edtica, amb W. V. O. Quine i Wilfrid Sellars, que revis\u00e0 el pragmatisme i critic\u00e0 el positivisme l\u00f2gic que dominava la filosofia dels Estats Units i la Gran Bretanya des de la d\u00e8cada de 1930. Richard Rorty, posteriorment, va desenvolupar d'epistemologia naturalitzada.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'amabilitat o gentilesa \u00e9s una pr\u00e0ctica, una actitud i, en moltes cultures i religions, una virtut consistent a acollir i tractar amb atenci\u00f3 i bondat, sense emetre judicis. Existeix l'amabilitat envers les altres persones i tamb\u00e9 envers una mateixa. Permet la confian\u00e7a i ajuda a millorar la conviv\u00e8ncia a la societat. Per a exercitar-la cal coratge, compassi\u00f3 i prendre's a una mateixa i als altres seriosament. Alguns autors sostenen que \u00e9s una de les principals qualitats humanes. Alguns, com Ramon Llull, per exemple, consideren que \u00e9s l'ess\u00e8ncia de l'amor i el que fa estimable a una persona..", "target": "Humanitats"}, {"text": "Segons Plat\u00f3, podem distingir dos mons: el m\u00f3n sensible i el m\u00f3n intel\u00b7ligible.\nEl m\u00f3n sensible \u00e9s el m\u00f3n al qual tenim acc\u00e9s a trav\u00e9s dels sentits. Hi ha dos tipus d'entitats: les ombres i imatges dels objectes, i els objectes f\u00edsics.\nEls objectes f\u00edsics s\u00f3n canviants pel que qualsevol coneixement sobre ells \u00e9s relatiu i temporal.\nAquest m\u00f3n no \u00e9s veritablement real, sin\u00f3 que \u00e9s el m\u00f3n de la multiplicitat, del canvi i l'esdevenir. Com diria Her\u00e0clit, pura contradicci\u00f3.\nEl m\u00f3n sensible \u00e9s una c\u00f2pia defectuosa del m\u00f3n intel\u00b7ligible.\nD'acord amb el s\u00edmil de la l\u00ednia, aquest m\u00f3n es correspon amb el no-ser i la ignor\u00e0ncia. Les imatges dels objectes materials donen lloc a una representaci\u00f3 confusa (imaginaci\u00f3), mentre que els objectes materials donen lloc a una representaci\u00f3 m\u00e9s precisa (creen\u00e7a). Ambdues formes pertanyen a l'opini\u00f3 (doxa) i no constitueixen coneixement veritable.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El fil\u00f2leg i escriptor J. R. R. Tolkien va crear un gran nombre de lleng\u00fces artificials. La invenci\u00f3 de lleng\u00fces (anomenada glossopoesi per Tolkien, del grec \u03b3\u03bb\u03ce\u03c3\u03c3\u03b1 gl\u00f4ssa, 'idioma', 'llengua' i \u03c0\u03bf\u03b9\u1ff6 poi\u00f4, 'fer', en paral\u00b7lel a la idea de mitopoesi o construcci\u00f3 de mites) va ser una ocupaci\u00f3 que Tolkien va realitzar durant tota la seva vida, comen\u00e7ant quan era adolescent.\nUn dels primers projectes de Tolkien va ser la reconstrucci\u00f3 d'una llengua germ\u00e0nica antiga que no estava registrada, la qual podria haver estat parlada per la societat humana que apareix a Beowulf, durant l'\u00e8poca heroica germ\u00e0nica.El projecte m\u00e9s desenvolupat per part de Tolkien van ser les lleng\u00fces \u00e8lfiques. Va comen\u00e7ar a construir una \"llengua \u00e8lfica\" al voltant del 1910-1911, mentre estudiava a la King Edward's School de Birmingham. Posteriorment la va anomenar Quenya (circa 1915), i va continuar desenvolupant activament la hist\u00f2ria i la gram\u00e0tica de les seves lleng\u00fces \u00e8lfiques fins a la seva mort, el 1973.\nEl 1931 va realitzar una confer\u00e8ncia sobre la seva passi\u00f3 per les lleng\u00fces constru\u00efdes titulada A Secret Vice. All\u00ed hi contrastava el seu projecte de construir lleng\u00fces art\u00edstiques, buscant el plaer est\u00e8tic, amb el pragmatisme de les lleng\u00fces auxiliars internacionals. Aquesta confer\u00e8ncia tamb\u00e9 exposava les opinions de Tolkien sobre l'eufonia, citant el grec, el fin\u00e8s i el gal\u00b7l\u00e8s com a exemples de lleng\u00fces \"que tenen una forma de les paraules molt bonica i molt caracter\u00edstica\".\nLa glossopoeia de Tolkien mostra dues dimensions temporals: el pas del temps intern (fictici) dels esdeveniments descrits a El Silmar\u00edl\u00b7lion i altres obres, i el pas del temps extern de la pr\u00f2pia vida de Tolkien, durant la qual sovint revisava i redefinia les seves lleng\u00fces i la seva hist\u00f2ria fict\u00edcia.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un mot derivatiu \u00e9s la paraula m\u00e9s simple d'una fam\u00edlia, la que cont\u00e9 l'arrel o lexema del que parteix qualsevol mot primitiu sense cap afix o morfema. L'estudi dels mots primitius o derivats pertany a la morfologia. Aix\u00ed, per exemple, \u201ctaula\u201d \u00e9s el mot primitiu de \u201ctauleta\u201d, que \u00e9s un mot derivat, ja que al lexema \u201ctaul\u201d, que aporta el significat b\u00e0sic de moble que contenen tots els membres de la fam\u00edlia l\u00e8xica, \u201ctauleta\u201d afegeix un diminutiu \u201ceta\u201d.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista d'invents i descobertes cient\u00edfiques o t\u00e8cniques, ordenats de forma cronol\u00f2gica.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La bioling\u00fc\u00edstica \u00e9s l'estudi del llenguatge natural des d'una perspectiva biol\u00f2gica i evolutiva. Es tracta d'un camp molt interdisciplinari, ja que tracta tant la ling\u00fc\u00edstica, com la biologia, la neuroci\u00e8ncia, la psicoling\u00fc\u00edstica, les matem\u00e0tiques, la gen\u00e8tica i d'altres.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un ens  al sentit filos\u00f2fic \u00e9s tot all\u00f2 que la seva exist\u00e8ncia \u00e9s reconegut per algun sistema d'ontologia. \u00c9s el participi present artificial del verb llat\u00ed Esse (\u00c9sser), creat pels te\u00f2legs escolastics.Un ens pot per tant ser concret, abstracte, particular o universal. \u00c9s a dir, els ens no s\u00f3n nom\u00e9s objectes quotidians com cadires o persones, sin\u00f3 tamb\u00e9 propietats, relacions, esdeveniments, nombres, conjunts, proposicions, mons possibles, creences, pensaments, etc.\nEn l'analogia de l'ens Tom\u00e0s d'Aquino utilitza el concepte en els seus axiomes llatines famoses: \u00abEns et bonum convertuntur\u00bb (El que existeix i el b\u00f3 poden convertir-se) amb les implicacions escol\u00e0stiques \u00abEns et verum convertuntur\u00bb (el ver), \u00abEns et pulchrum convertuntur\u00bb (el bell) i la conclusi\u00f3 \u00abEns et Deus convertuntur\u00bb. El mal seria, segons aquesta teoria, l'abs\u00e8ncia del b\u00f3 i doncs l'abs\u00e8ncia de D\u00e9us.\n\nAl sentit jur\u00eddic o al llenguatge quotidi\u00e0 ens \u00e9s un sin\u00f2nim per a entitat o instituci\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'art ASCII \u00e9s un medi art\u00edstic que utilitza recursos computeritzats fonamentats en els car\u00e0cters d'impressi\u00f3 del Codi Americ\u00e0 Est\u00e0ndard d'Intercanvi d'Informaci\u00f3 (ASCII).", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'existencialisme ateu \u00e9s una mena d'existencialisme que difereix clarament de les obres existencialistes cristianes de S\u00f8ren Kierkegaard, i es desenvolupa des d'un punt de vista ateu.La filosofia de S\u00f8ren Kierkegaard proveeix la fundaci\u00f3 te\u00f2rica de l'existencialisme al s. XIX. L'existencialisme ateu comen\u00e7a a ser reconegut despr\u00e9s de la publicaci\u00f3, el 1943, de L'\u00e9sser i el no-res de Jean-Paul Sartre, que hi al\u00b7ludeix en la seua obra L'existencialisme \u00e9s un humanisme, de 1946. Sartre havia escrit abans indirectament sobre l'existencialisme ateu (p. ex.: La n\u00e0usea (1938) i les narracions de la seua col\u00b7lecci\u00f3 de 1939 El mur).\nAlbert Camus (amb El mite de S\u00edsif) i Simone de Beauvoir tamb\u00e9 escrigueren des d'una perspectiva existencialista atea.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El Chelsea College of Arts \u00e9s una facultat de la Universitat de les Arts de Londres (Anglaterra). Es tracta de la instituci\u00f3 dedicada a les arts i al disseny brit\u00e0nica m\u00e9s reconeguda, amb reputaci\u00f3 a nivell internacional. Ofereix formaci\u00f3 superior en arts pl\u00e0stiques, disseny gr\u00e0fic, interiorisme, disseny espacial i disseny t\u00e8xtil, fins a nivell de doctorat.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una glossa (del grec koin\u00e9 \u03b3\u03bb\u03ce\u03c3\u03c3\u03b1 glossa, que significa 'llengua' -- l'\u00f2rgan -- com tamb\u00e9 'llenguatge') \u00e9s una nota escrita als marges o entre les l\u00ednies d'un llibre, en la qual s'explica el significat del text en el seu idioma original, de vegades en un altre idioma. Per tant, les glosses poden variar en la seva complexitat i elaboraci\u00f3, des de simples notes al marge d'algunes paraules que un lector pot trobar fosques o dif\u00edcils, fins a traduccions completes del text original i refer\u00e8ncies a par\u00e0grafs similars.\nUn conjunt de glosses \u00e9s un glossari (si b\u00e9 glossari tamb\u00e9 significa una col\u00b7lecci\u00f3 de termes especialitzats i els seus significats). Una col\u00b7lecci\u00f3 de glosses legals medievals, preparada pels anomenats glossadors, amb comentaris de textos legals, \u00e9s anomenada apparatus. La compilaci\u00f3 de glosses en glossaris va ser el comen\u00e7ament de la lexicografia, i aquests glossaris van ser els primers diccionaris.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Les propietats textuals s\u00f3n l'adequaci\u00f3, la coher\u00e8ncia, la cohesi\u00f3 i la correcci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. A m\u00e9s, tamb\u00e9 en distingim dues m\u00e9s de secund\u00e0ries, la presentaci\u00f3 i l'estil\u00edstica.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Homil\u00e8tica (del grec homiletikos, de homilos, ajuntar), en la teologia \u00e9s l'aplicaci\u00f3 dels principis generals de la ret\u00f2rica en les homilies.\nA m\u00e9s del cristianisme l'homil\u00e8tica s'ha fet servir en el judaisme i l'Aggada \u00e9s la compilaci\u00f3 dels sermons dels rabins", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un Oekaki (\u304a\u7d75\u63cf\u304d, literalment \"imatge dibuixada\" en japon\u00e8s) \u00e9s un estil d'art digital basat en gargots i tra\u00e7os molt marcats. Tot i utilitzar una paleta de colors limitada i una resoluci\u00f3 baixa com el Pixel art, es diferencia d'aquest pel fet d'utilitzar l\u00ednies de contorn sense polir i tra\u00e7os llargs m\u00e9s propis d'un estil pict\u00f2ric. A m\u00e9s, el Pixel art se centra molt m\u00e9s en els p\u00edxels de manera individual i en les t\u00e8cniques per subvertir les limitacions del format.A internet, el terme Oekaki se sol emprar m\u00e9s concretament per referir-se a un Bulletin Board System que permet als artistes dibuixar en l\u00ednia amb un editor d'imatges, que generalment \u00e9s un applet creat amb Java o ActiveX, i compartir-ne directament el resultat. Alguns exemples d'aplicacions populars per fer aquest tipus d'il\u00b7lustracions s\u00f3n OekakiBBS, PaintBBS, OekakiPoteto i Shi-Painter.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un administrador de sistema, administrador de sistemes o sysadmin (de l'angl\u00e8s \u00absystem administrator\u00bb) \u00e9s una persona dedicada al manteniment i funcionament d'un sistema inform\u00e0tic i/o xarxa. Els administradors de sistemes poden ser membres d'un departament de tecnologia de la informaci\u00f3 (TIC).\nLes tasques d'un administrador de sistema s\u00f3n molt \u00e0mplies i varien molt d'una organitzaci\u00f3 a una altra. Els administradors de sistemes solen ser responsables de la instal\u00b7laci\u00f3, suport i manteniment de servidors o altres sistemes inform\u00e0tics, i la planificaci\u00f3 i resposta als talls en el servei i altres problemes. Altres tasques poden incloure scripting o programaci\u00f3 lleugera, gesti\u00f3 de projectes per a projectes relacionats amb sistemes, supervisi\u00f3 o entrenament dels operadors d'ordinador, i sent l'assessor per problemes d'ordinador, m\u00e9s enll\u00e0 del coneixement del personal de suport t\u00e8cnic. Un administrador de sistema ha de demostrar una barreja d'habilitats t\u00e8cniques i la responsabilitat per fer b\u00e9 la seva feina.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'omnisci\u00e8ncia \u00e9s una caracter\u00edstica usualment atribu\u00efda al d\u00e9u monoteista que el porta a un coneixement absolut, a saber tot all\u00f2 que passa (qu\u00e8 s'esdevindr\u00e0 i qu\u00e8 ha succe\u00eft). El concepte s'enfronta a contradiccions l\u00f2giques i paradoxes d'una manera similar al terme d'omnipot\u00e8ncia, i \u00e9s un problema per a sostenir la llibertat inherent a l'\u00e9sser hum\u00e0: com pot ser una persona lliure de triar entre dues opcions si D\u00e9u ja coneix qu\u00e8 far\u00e0? No est\u00e0 predestinat en certa manera?\nLes respostes a aquesta pregunta s\u00f3n m\u00faltiples:\n\nD\u00e9u sap qu\u00e8 far\u00e0 la persona, perqu\u00e8 el lliure albir significa nom\u00e9s que l'home est\u00e0 lliure de coercions i que pot actuar seguint la seva voluntat, per\u00f2 la divinitat ja coneix quin cam\u00ed escollir\u00e0 (hi ha doncs un dest\u00ed marcat que nom\u00e9s D\u00e9u coneix i pot revelar).\nD\u00e9u coneix tot, incl\u00f2s l'\u00e9sser hum\u00e0; per tant, sap com actuar\u00e0 en determinades circumst\u00e0ncies, per\u00f2 no hi influeix.\nD\u00e9u nom\u00e9s coneix all\u00f2 que tria con\u00e8ixer i deixa llibertat a l'\u00e9sser hum\u00e0 per actuar, tot i que podria avan\u00e7ar-se (omnisci\u00e8ncia inherent i no total).\nD\u00e9u est\u00e0 fora del temps, plantejar-se si sap qu\u00e8 far\u00e0 un \u00e9sser en un moment posterior no t\u00e9 sentit perqu\u00e8 per a la divinitat tot transcorre en l'eternitat (soluci\u00f3 escol\u00e0stica de Tom\u00e0s d'Aquino).El terme s'ha usat en la literatura per referir-se a un narrador que coneix i descriu tot all\u00f2 que fan i pensen els personatges, tot i no formar part d'ella. Aquest narrador descriu en tercera persona i no interv\u00e9 amb la seva veu dins la hist\u00f2ria, excepte en algunes ocasions que formula una interrogaci\u00f3 o exclamaci\u00f3 ret\u00f2rica. En narratologia es prefereix el terme m\u00e9s exacte de \"focalitzaci\u00f3 zero\".", "target": "Humanitats"}, {"text": "Hegemonia cultural \u00e9s un concepte creat pel fil\u00f2sof marxista Antonio Gramsci per referir-se a la supremacia d'un grup o classe social sobre una altra cultura. La cultura dominada utilitza comportaments i valors provinents de la cultura hegem\u00f2nica.Aix\u00ed, segons N\u00e9stor Kohan, hegemonia esdev\u00e9 en la generalitzaci\u00f3 dels valors culturals propis d'una classe pel conjunt de la societat. \u00c9s a dir, seria la cultura per\u00f2 no exempta de relacions de dominaci\u00f3 i poder. D'aquesta manera, l'hegemonia burgesa combinaria el consens amb els sectors aliats i la viol\u00e8ncia amb els enemics (el Proletariat) que, alhora, lluiten per imposar la seva hegemonia socialista.\n\nGramsci va crear el concepte per explicar per qu\u00e8 la revoluci\u00f3 comunista, prevista per la teoria marxista, no es donava. Gramsci creia que el frac\u00e0s del proletariat es devia a la for\u00e7a de la cultura burgesa, que havia aconseguit convertir-se en la cultura del proletariat gr\u00e0cies a la utilitzaci\u00f3 d'instruments com l'escola, els mitjans de comunicaci\u00f3 i la cultura popular, conduint al proletariat a una falsa consci\u00e8ncia basada en el nacionalisme i el consumisme.\nEl concepte ha tingut acceptaci\u00f3 en les ci\u00e8ncies socials: sociologia, ci\u00e8ncies pol\u00edtiques, antropologia, estudis culturals i en pol\u00edtica, tant en partits influ\u00efts pel marxisme com en partits conservadors.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El deisme \u00e9s la creen\u00e7a religiosa en un D\u00e9u personal, creador de l'Univers, per\u00f2 que no hi t\u00e9, posteriorment, cap influ\u00e8ncia. Els deistes arriben a la creen\u00e7a en un D\u00e9u a trav\u00e9s de la ra\u00f3 i les experi\u00e8ncies personals, no a trav\u00e9s de la fe o una revelaci\u00f3. El deisme es va diferenciar del teisme en el segle xvii, i al llarg del segle i tamb\u00e9 durant el segle xviii, el deisme va tenir molta for\u00e7a al Regne Unit, Fran\u00e7a i els Estats Units. La figura deista s'exemplific\u00e0 especialment en la figura del Deus ex machina il\u00b7lustrat: D\u00e9u com a m\u00e0quina, que apareix tan sols per resoldre el problema aparentment irresoluble de la Creaci\u00f3 del M\u00f3n.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El principi  lectio difficilior potior  (que en llat\u00ed significa, literalment, la lectura m\u00e9s dif\u00edcil \u00e9s la m\u00e9s forta) \u00e9s un principi de la cr\u00edtica textual. \u00c9s un principi intern de la filologia, independent dels criteris d'avaluaci\u00f3 en la qual una lectio particular s'hagi trobat.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La gradaci\u00f3 conson\u00e0ntica \u00e9s un tipus de mutaci\u00f3 conson\u00e0ntica (b\u00e0sicament lenici\u00f3 per\u00f2 tamb\u00e9 assimilaci\u00f3) que es troba en algunes lleng\u00fces uralianes, espec\u00edficament les branques baltofinesa, lapona, i samoiede. Originalment devia apar\u00e8ixer com una alternan\u00e7a al\u00b7lof\u00f2nica entre s\u00edl\u00b7labes obertes i tancades, per\u00f2 ha esdevingut gramaticalitzada degut a canvis hist\u00f2rics en l'estructura sil\u00b7l\u00e0bica de les lleng\u00fces afectades.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El sentit de la vida \u00e9s l'explicaci\u00f3 que intenten donar la filosofia o la religi\u00f3 al perqu\u00e8 de l'exist\u00e8ncia, responent a interrogants com la finalitat de l'\u00e9sser hum\u00e0, el valor de la vida o la seva direcci\u00f3. Constitueix la pregunta b\u00e0sica d'aquestes dues disciplines i s'aplica usualment nom\u00e9s a la vida de l'home, ja que \u00e9s l'\u00fanica esp\u00e8cie que sembla tenir consci\u00e8ncia i un autoconcepte prou desenvolupat com per voler trobar un sentit a la pr\u00f2pia pres\u00e8ncia al m\u00f3n, lligat a una teleologia.Les respostes han estat molt variades hist\u00f2ricament i han aparegut a l'art, els mites, els cultes religiosos i el pensament racional i comprenen des de l'abs\u00e8ncia de sentit fins a la recerca de la felicitat, passant per la transcend\u00e8ncia o altres intents de trobar un significat a la vida.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La tem\u00e0tica religiosa a l'art o art sacre \u00e9s una denominaci\u00f3 utilitzada per a produccions art\u00edstiques que tenen com a finalitat un culte religi\u00f3s. A trav\u00e9s dels segles l'art sacre s'ha portat a terme mitjan\u00e7ant obres de pintura, escultura o mosaic.\nEn el cristianisme les representaci\u00f3ns m\u00e9s freq\u00fcents han estat les del baptisme, el judici final, la crucifixi\u00f3 i la resurrecci\u00f3 de Jesucrist. Tamb\u00e9 es mostra la figura de la Mare de D\u00e9u i imatges extretes de la B\u00edblia.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La hipercorrecci\u00f3 o ultracorrecci\u00f3 \u00e9s la creaci\u00f3 d'una forma ling\u00fc\u00edstica incorrecta aplicant criteris que en altres casos originarien formes correctes. Suposa, per tant, la interpretaci\u00f3 d'una forma correcta de la llengua com si fos incorrecta i la conseg\u00fcent deformaci\u00f3 de la paraula o expressi\u00f3 per un desig excessiu i equivocat de correcci\u00f3.\nAquests errors ling\u00fc\u00edstics han estat analitzats per W. Labov i P. Bourdieu. El socioling\u00fcista William Labov va proposar el terme hipercorrecci\u00f3 per tal d'explicar el desajust que es produeix quan els parlants d'una classe social, en els estils de parla m\u00e9s formals, usen amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia que els parlants de la classe social superior una variant amb prestigi obert (prestigi conegut per la comunitat ling\u00fc\u00edstica). Es produeix un patr\u00f3 d'encreuament (crossover effect) perqu\u00e8 interacciona l'estil (formal) amb la classe social. Labov va realitzar un estudi sobre la utilitzaci\u00f3 en angl\u00e8s de la (-r) en posici\u00f3 postvoc\u00e0lica a la ciutat de Nova York. Una de les caracter\u00edstiques de l'accent del novaiorqu\u00e8s \u00e9s que deixa de pronunciar aquell fonema mentre que l'estudi de Labov demostr\u00e0 que la classe mitjana baixa, estranyament, s\u00ed que pronunciava la (-r) en els contextos m\u00e9s formals perqu\u00e8 valorava molt positivament l'\u00fas d'aquesta variant de prestigi ling\u00fc\u00edstic. Per tant, la hipercorrecci\u00f3, segons el socioling\u00fcista variacionista Labov, explicar\u00e0 les aspiracions de mobilitat social de les classes mitjanes, en utilitzar unes variants que saben que tenen prestigi, per tal d'ascendir en l'escala social adequant la seua parla de manera m\u00e9s accentuada a la varietat de prestigi, en un grau encara major que les classes altes, que posseeixen aquest prestigi.\nPer la seva banda Pierre Bourdieu tamb\u00e9 s'adon\u00e0 que les classes mitjanes tenien una dedicaci\u00f3 intensiva en l'adquisici\u00f3 de la varietat leg\u00edtima de la llengua, que \u00e9s l'establerta per les classes dominants. Aquestes classes tracten de fugir de la \"vulgaritat\" i de les expressions m\u00e9s \"comunes\" i s'esforcen a realitzar canvis ling\u00fc\u00edstics que suposen una clara discordan\u00e7a amb els parlants nadius de la varietat dominant o leg\u00edtima. La necessitat de distinci\u00f3, que en l'accepci\u00f3 de Bordieu equival al fet que un element adquireixi valor en virtut de la seva raresa, tamb\u00e9 es donar\u00e0 quan els membres de les elits, en haver accedit les classes mitjanes a la compet\u00e8ncia leg\u00edtima, tracten de mantenir el seu estatus distingit creant noves formes d'expressi\u00f3, aix\u00f2 \u00e9s, unes noves compet\u00e8ncies \"rares\" que els distingiran de les classes que es troben per sota d'elles. Un exemple \u00e9s l'anomenada hipocorrecci\u00f3, aix\u00f2 \u00e9s, l'\u00fas de f\u00f3rmules ling\u00fc\u00edstiques populars per part de la burgesia i l'elit intel\u00b7lectual, que conscientment realitzen errades per tal de situar-se al mateix nivell social, per exemple, que els seus interlocutors, tot mantenint altres elements que els permeten seguir diferenciant-se de les classes baixes.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La filosofia (del grec \u03a6\u03b9\u03bb\u03bf\u03c3\u03bf\u03c6\u03af\u03b1 filossofia, 'amor per la saviesa') \u00e9s un camp d'estudi que cerca, per mitj\u00e0 d'arguments raonats, donar una explicaci\u00f3 de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa. \u00c9s l'estudi de q\u00fcestions generals i fonamentals sobre l'exist\u00e8ncia, el coneixement, els valors, la ra\u00f3, la ment i el llenguatge; que es problematitzen. El terme fou encunyat probablement per Pit\u00e0gores (-570 a 495). Els m\u00e8todes filos\u00f2fics inclouen el q\u00fcestionament, la discussi\u00f3 cr\u00edtica o l'argument racional i la presentaci\u00f3 sistem\u00e0tica, i tamb\u00e9, en altres situacions, l'aforisme o la frase enigm\u00e0tica, com en Her\u00e0clit o Nietzsche. Les q\u00fcestions filos\u00f2fiques cl\u00e0ssiques inclouen: es pot saber qualsevol cosa i demostrar que se sap? Qu\u00e9 \u00e9s real? Els fil\u00f2sofs tamb\u00e9 es pregunten q\u00fcestions m\u00e9s pr\u00e0ctiques i concretes com ara: existix una manera millor de viure? Els \u00e9sser humans tenen lliure albir?\nHist\u00f2ricament la \"filosofia\" englobava qualsevol cos de coneixement. Des de la Gr\u00e8cia antiga amb Arist\u00f2til fins al segle xix, la \"filosofia natural\" abastava l'astronomia, la medicina i la f\u00edsica. Per exemple, l'obra de Newton, Philosophi\u00e6 Naturalis Principia Mathematica (1687), \u00e9s classificada, molt m\u00e9s endavant, com a llibre de f\u00edsica. Durant el segle xix el creixement de les universitat de recerca modernes port\u00e0 la filosofia acad\u00e8mica i altres disciplines a professionalitzar-se i especialitzar-se. Din\u00e0mica de mercat, des del segle xix que totes aquestes especialitzacions s'acaben separant i hui tenim diversos camps del coneixement, \u00e9s a dir, de la ci\u00e8ncia.\nSent aix\u00ed, el camp de l'estudi de la filosofia pot abra\u00e7ar un conjunt de disciplines com ara les ci\u00e8ncies humanes i socials, les ci\u00e8ncies formals i les ci\u00e8ncies naturals. En aquest sentit, la filosofia ha engendrat estudis fonamentals tal que la teoria del coneixement, la filosofia pol\u00edtica, la metaf\u00edsica, l'\u00e8tica i la l\u00f2gica. A llarga carrera aquestes branques de la filosofia han vist n\u00e9ixer ramificacions com l'est\u00e8tica, la filosofia del dret, l'epistemologia o filosofia de les ci\u00e8ncies, la filosofia de l'esperit, l'antropologia filos\u00f2fica o la filosofia del llenguatge.\nAll\u00f2 que representa la filosofia \u00e9s un tema discutit i varia d'acord amb les mateixes diferents tradicions filos\u00f2fiques. Aix\u00ed, tamb\u00e9 ha estat definida com l'estudi dels conceptes i principis m\u00e9s fonamentals i generals relacionats amb el pensament, l'acci\u00f3 i la realitat. L'abast i la metodologia de la filosofia no s\u00f3n r\u00edgids i, tal com comen\u00e7\u00e0 a passar amb Tales i Anaximandre, el deixeble t\u00e9 dret a discrepar amb el professor.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Retrat de C. Pellicer, pintura a l\u2019oli realitzada per l\u2019artista Joan Abell\u00f3, l\u2019any 1947. Carles Pellicer, va ser mestre d\u2019Abell\u00f3, despr\u00e9s de Pere Pruna, i de fet, aquesta pe\u00e7a la fa nom\u00e9s un any despr\u00e9s de l\u2019arribada del pintor Abell\u00f3 a Can Pellicer per a continuar amb la seva formaci\u00f3, on consolidar\u00e0 la seva cultura art\u00edstica, les seves reflexions i la seva sensibilitat. L\u2019obra forma part de la col\u00b7lecci\u00f3 del Museu Abell\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La literatura popular \u00e9s la manifestaci\u00f3 oral de la comunicaci\u00f3 liter\u00e0ria. Tot i que normalment relacionem el concepte de literatura (l'art d'escriure amb un objectiu est\u00e8tic) amb la idea de llengua escrita, la creaci\u00f3 art\u00edstica a la qual fa refer\u00e8ncia \u00e9s innata a la condici\u00f3 humana, i per tant es dona des d'abans de l'escriptura.La can\u00e7\u00f3 i la recitaci\u00f3 han estat durant molt de temps els \u00fanics mitjans a trav\u00e9s dels quals la majoria de la societat podia accedir a la creaci\u00f3 liter\u00e0ria, a causa del seu analfabetisme. I aix\u00f2, tant a nivell de recepci\u00f3 com a nivell de creaci\u00f3: Les manifestacions liter\u00e0ries produ\u00efdes i transmeses per via oral han estat exemples de creaci\u00f3 col\u00b7laborativa de manera que la transmissi\u00f3 oral ha perm\u00e8s durant segles la constant modificaci\u00f3 de les obres. Hem de dir, per tant, que l'oralitat caracteritza de forma remarcable aquest tipus de literatura. Gent del poble ha cantat, explicat rondalles i llegendes, recitant poemes que ha apr\u00e8s de les generacions anteriors amb l'\u00fanica eina de la paraula, i de vegades, algun instrument senzill. \u00c9s la literatura del poble, la literatura popular... A m\u00e9s, i com a conseq\u00fc\u00e8ncia d'aquesta oralitat, la caracteritza tamb\u00e9 el fet de ser ef\u00edmera: moltes de les seves mostres s'han perdut justament per no haver estat fixades per escrit. No est\u00e0 sotmesa, a difer\u00e8ncia de la literatura culta, als c\u00e0nons de l'est\u00e8tica liter\u00e0ria pr\u00f2pia d'un moviment concret com el Romanticisme o el Barroc. Es tracta d'una manifestaci\u00f3 sense autor, la qual cosa, com ja s'ha dit, fa que esdevingui variable i modificable en el seu \u00fas i la seva transmissi\u00f3. En trobem manifestacions en la poesia, la narrativa, etc. per\u00f2 el seu g\u00e8nere per excel\u00b7l\u00e8ncia \u00e9s la can\u00e7\u00f3. Can\u00e7ons de bressol, can\u00e7ons de treball, etc. s\u00f3n manifestacions clar\u00edssimes d'aquesta necessitat humana de crear a trav\u00e9s de la paraula. El gospel en seria un exemple. Amb el temps s'ha recollit per escrit per part d'alguns autors que volien preservar aquestes obres per a la posteritat, evitant-ne la seva p\u00e8rdua. El romancero \u00e9s un exemple d'aquest fet en la literatura espanyola.Entenem per literatura popular el conjunt de textos compostos oralment i destinats a un p\u00fablic oient. El nom emfatitza el fet que durant molt temps va ser l'\u00fanica literatura que produ\u00efen i consumien els estaments m\u00e9s humils de la societat, a difer\u00e8ncia de l'escrita, nom\u00e9s accessible per a les classes privilegiades. El qualificatiu popular, avui en dia es reserva a la literatura escrita destinada a lectors no sofisticats: novel\u00b7les de fullet\u00f3, d'aventures o melodrames. Les primeres mostres de literatura popular en catal\u00e0 daten el segle Xll, tot i que no han arribat als nostres dies. Les que s'han conservat les podem agrupar per g\u00e8neres.La majoria de textos de peces teatrals conservades des del segle XVl fins al segle XlX s\u00f3n de tema religi\u00f3s i van n\u00e9ixer arran de les celebracions lit\u00fargiques de Nadal i Pasqua. El g\u00e8nere prof\u00e0 est\u00e0 representat a partir del segle xvi per l'entrem\u00e8s, que al Principat va prendre el nom de sainet. Es tracta de peces dram\u00e0tiques breus, escrites en vers, o en vers i prosa, que es representaven com a complement o intermedi d'una obra m\u00e9s llarga i que decrivien els costums de les classes humils a qui anaven destinades.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El mecanicisme \u00e9s una doctrina filos\u00f2fica que explica la realitat a partir de, tan sols, les lleis mec\u00e0niques del moviment. Afirma que l'\u00fanica forma de causalitat \u00e9s la influ\u00e8ncia f\u00edsica entre els elements materials que conformen el m\u00f3n real i, per tant, tamb\u00e9 defensa el materialisme. Aquesta necess\u00e0ria causalitat f\u00edsica fa que capacitats com el lliure albir, la consci\u00e8ncia o l'exist\u00e8ncia de l'\u00e8tica no tinguin sentit en la concepci\u00f3 mecanicista. A m\u00e9s, implica l'acceptaci\u00f3 del determinisme. Est\u00e0 oposada al vitalisme, que defensa que els organismes vius posseeixen forces no f\u00edsiques que els donen la vida.Al segle xvii, Descartes impuls\u00e0 l'avui anomenat mecanicisme cl\u00e0ssic, una visi\u00f3 f\u00edsica del m\u00f3n que arrib\u00e0 despr\u00e9s de les investigacions de Galileu, Huygens i Boyle. El mecanicisme cl\u00e0ssic est\u00e0 basat en dues doctrines: una d'ontol\u00f2gica i una altra de gnoseol\u00f2gica. L'ontologia mecanicista cartesiana contenia dues tesis principals: el m\u00f3n es comporta com una m\u00e0quina i tot all\u00f2 real \u00e9s f\u00edsic. La gnoseologia mecanicista, d'altra banda, afirmava que la reducci\u00f3 dels fenomens a les seves parts f\u00edsiques i a les seves interaccions mec\u00e0niques era suficient i necess\u00e0ria per explicar tots els successos.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Na\u00eff (del franc\u00e8s, ingenu) \u00e9s un corrent art\u00edstic caracteritzat per la ingenu\u00eftat i l'espontane\u00eftat. De car\u00e0cter autodidacta, practicat en alguns casos per artistes sense formaci\u00f3 acad\u00e8mica, destaca per l'\u00fas de colors vius i antinaturalistes i per l'\u00fas de perspectives err\u00f2nies dutes a terme per la intu\u00efci\u00f3. En alguns aspectes recorda l'art dels infants.Les obres na\u00eff poden ser extremadament detallades, fent \u00fas de colors saturats brillants en lloc de mescles m\u00e9s subtils i tons. Tamb\u00e9 hi ha una abs\u00e8ncia de perspectiva, que crea la il\u00b7lusi\u00f3 que les figures estan ancorades en l'espai com flotants.Entre els seus representants destaquen Henri Rousseau i S\u00e9raphine Louis.", "target": "Humanitats"}, {"text": "\u00abSi un arbre cau al bosc i no hi ha ning\u00fa, fa soroll?\u00bb \u00e9s un k\u014dan budista i un experiment mental filos\u00f2fic que genera interrogants respecte a la observaci\u00f3 i el coneixement de la realitat.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'an\u00e0lisi contrastiva \u00e9s l'estudi sistem\u00e0tic d'un parell de llenguatges amb l'objectiu d'identificar les seves difer\u00e8ncies estructurals i similituds. Hist\u00f2ricament s'ha utilitzat per establir genealogies de llenguatge.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La denominaci\u00f3 Software Art designa les obres que es creen quan \u00e9s el mateix artista qui programa. Aquest concepte va n\u00e9ixer en relaci\u00f3 al Net.art durant la d\u00e8cada de 1990. L'obra d'art com a programa \u00e9s executable en un enotrn hardware i no es limita necess\u00e0riament a internet. Si d'una banda es tracta de la creaci\u00f3 de nous instruments t\u00e8cnics i de noves funcionalitats pr\u00e0ctiques, de l'altra es pret\u00e9n tamb\u00e9 generar formes expressives d'evident car\u00e0cter est\u00e8tic.La creaci\u00f3 d'un programa pot constituir un dels components d'una determinada obra art\u00edstica. El resultat pot ser un objecte art\u00edstic, prove\u00eft o no de moviment, o tamb\u00e9 pot constituir el producte d'una modificaci\u00f3 dels continguts existents en un ordinador o en una p\u00e0gina web. D'aquesta manera, existeixen, per exemple, treballs software que modifiquen dades en un ordinador o els codis HTML de les p\u00e0gines web amb l'objectiu de generar una obra o experi\u00e8ncia art\u00edstica.La tasca d'escriure programes inform\u00e0tics ha estat executada per artistes ja des dels primers temps de l'art digital, per\u00f2 el concepte de Software Art \u00e9s relativament recent. Fins a aquest moment, la creaci\u00f3 de programes havia ocupat un lloc d'escassa import\u00e0ncia en el panorama i els plantejaments de l'art digital.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La filosofia de l'educaci\u00f3 \u00e9s una disciplina relativament moderna (requereix aclariment) que estudia el fenomen educatiu i les teories sobre el mateix des d'una perspectiva racional, amb el desig d'oferir una explicaci\u00f3 sobre l'educaci\u00f3 humana. Tamb\u00e9, mostra una seq\u00fc\u00e8ncia de reflexions o q\u00fcestionaments sobre l'educaci\u00f3 des d'un punt de vista metaf\u00edsic o d'alguna teoria del coneixement. Est\u00e0 enriquida per altres branques de la filosofia per\u00f2 alhora \u00e9s necessari que tingui el seu propi valor aut\u00f2nom.La filosofia de l'educaci\u00f3 que \u00e9s considerada des de la seva proced\u00e8ncia com el coneixement m\u00e9s general i profund sobre l'educaci\u00f3, t\u00e9 el seu origen remot en el m\u00f3n antic, sobretot en autors com Plat\u00f3 i Arist\u00f2til, que van parlar cont\u00ednuament de l'educaci\u00f3 humana i de la manera ideal en la que hauria de ser format el nen/a per entrar a formar part de la vida social. Suposa la consagraci\u00f3 del relativisme filos\u00f2fic en una ci\u00e8ncia que freq\u00fcentment recull diverses pedagogies, ja que estudia el ser o la naturalesa de l'educaci\u00f3.\nA partir del Renaixement i en els inicis de l'Edat moderna es va produir un ampli desenvolupament de teories educatives. Llu\u00eds Vives, Erasme de Rotterdam, Comenius, Jean-Jacques Rousseau, John Locke, Immanuel Kant, Fr\u00f6bel, i altres autors, van oferir diverses reflexions sobre l'educaci\u00f3 de l'home i sobre el cam\u00ed que el portaria al seu perfeccionament com a individu i com a membre de la societat.Segons Piaget el fil\u00f2sof realitza una an\u00e0lisi de la totalitat de manera sistem\u00e0tica, en ser persones racionals considera que cada individu elabora una ra\u00f3 de ser de les coses i una justificaci\u00f3 de les seves accions amb la qual no es pot evitar filosofar. Aix\u00f2, succeeix en activitats humanes per antonom\u00e0sia com \u00e9s la de l'educaci\u00f3, ja que es forma un tipus de persona i una s\u00e8rie de valors per tant, educar, \u00e9s posar en joc una determinada filosofia.El fi principal d'aquest concepte \u00e9s la contemplaci\u00f3 de l'autenticitat educativa i la millora d'aquesta. Hi ha educadors que menyspreen aquesta idea, ja que veuen l'educaci\u00f3 nom\u00e9s com un m\u00e8tode pr\u00e0ctic i no troben que aquest saber els pugui orientar en la seva tasca educativa.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Digithum \u00e9s una revista cient\u00edfica d'acc\u00e9s obert adre\u00e7ada a acad\u00e8mics, professionals, estudiants dels diferents camps de les humanitats i les ci\u00e8ncies socials, acull d'articles de recerca i publicaci\u00f3 de resultats que responguin als \u00e0mbits tem\u00e0tics seg\u00fcents:\n\nLa societat del coneixement: an\u00e0lisi de les transformacions en l'era digital dels objectes d'estudi de les humanitats i les ci\u00e8ncies socials.Entenent per societat de la informaci\u00f3 o societat del coneixement l'estadi evolutiu actual de la societat en qu\u00e8 la utilitzaci\u00f3 generalitzada de les tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 (TIC) per a la producci\u00f3 i l'intercanvi d'informaci\u00f3 i coneixement determina l'evoluci\u00f3 i la transformaci\u00f3 de la vida social, pol\u00edtica i econ\u00f2mica especialment, per\u00f2 no exclusivament, als pa\u00efsos desenvolupats. La transformaci\u00f3 cap a la societat del coneixement repercuteix en els fonaments que organitzen i estructuren les societats de manera que implica diversos processos que configuren un nou context o entorn social. Aquests processos s\u00f3n la globalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica, pol\u00edtica, cultural i ling\u00fc\u00edstica; la conversi\u00f3 de la informaci\u00f3 en mat\u00e8ria primera, i la reelaboraci\u00f3 de la identitat social.\nRepercussions de les tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 (TIC) en l'estudi, l'ensenyament i la difusi\u00f3 de les humanitats i les ci\u00e8ncies socials.\nAplicacions de les TIC per a l'estudi, l'ensenyament o la difusi\u00f3 de les humanitats i les ci\u00e8ncies socials.Editada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat d'Antioquia (Col\u00f2mbia), per part d'un consell de redacci\u00f3 internacional. Digithum adopta un enfocament global sobre la societat del coneixement i les repercussions de les tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3.\nLa revista Digithum disposa d'un proc\u00e9s de revisi\u00f3 cega per experts. Tots els articles s\u00f3n revisats com a m\u00ednim per un expert i el sistema d'arbitratge recorre a avaluadors externs a l'entitat o instituci\u00f3 editora de la revista.\nAquesta revista proporciona acc\u00e9s lliure immediat al seu contingut sota el principi que el fet de posar la recerca a la disposici\u00f3 del p\u00fablic de franc afavoreix l'intercanvi global de coneixement.\nDigithum ha estat acceptada i indexada en els seg\u00fcents directoris, cat\u00e0legs, biblioteques i bases de dades. Entre les fonts d'informaci\u00f3 relacionades amb la qualitat de les revistes acad\u00e8miques es destaca Scopus, DICE, DOAJ, LATINDEX, OAISTER, DIALNET, MIAR, DULCINEA, SHERPA/RoMEO, ULRICH's Periodicals, Contemporary Science Asociation o MLA - Modern Language Association Database.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'anomenat gir espacial, des de finals de la d\u00e8cada de 1980, presenta un canvi de paradigma en les ci\u00e8ncies culturals i socials. Es refereix al lloc, l'h\u00e0bitat o a l'espai geogr\u00e0fic com una nova percepci\u00f3 de la dimensi\u00f3 cultural. El paradigma arrela en el fet que no nom\u00e9s el temps \u00e9s el centre de la recerca dels estudis culturals, com va oc\u00f2rrer a la modernitat, sin\u00f3 que l'espai \u00e9s tant o m\u00e9s important i significatiu.\n\nEl terme \"gir espacial\" Spatial Turn, \u00e9s introdu\u00eft pel ge\u00f2graf Edward W. Soja en el seu llibre Thirdspace (1996). Avui es parla d'un redescobriment de l'espai com una categoria de les ci\u00e8ncies socials i culturals, el que significa que en algun moment es va abandonar o es va perdre. Edward Soja (Bronx, Nova York, 1941), doctor per la Syracuse University i professor d'Urban & Regional Planning a UCLA (Universitat de Calif\u00f2rnia, Los Angeles), \u00e9s la punta de llan\u00e7a de l'anomenada LA School, i primordialment conegut per la seva postura netament espacial, no deixa de ser encara avui una figura controvertida dins i fora de la geografia, per la novetat dels seus plantejaments i la seva impetuosa defensa el paper de l'espai en la teoria social.\nEn el transcurs dels anys vuitanta als noranta de el passat segle, les ci\u00e8ncies socials van experimentar una enorme diversitat de despla\u00e7aments interdisciplinaris que tenien, en principi, un objectiu obertament emancipador i pol\u00edtic. L'espai ser un terme clau en aquest proc\u00e9s, perqu\u00e8 es presentava com l'\u00e0mbit concret i f\u00edsic de trobada entre les disciplines socials i, el que \u00e9s m\u00e9s important, entre els seus agents i la vida quotidiana.\nEn totes les disciplines, l'estudi de l'espai ha experimentat una transformaci\u00f3 profunda i sostinguda. L'espai, el lloc, el mapatge i la imaginaci\u00f3 geogr\u00e0fica s\u2019han convertit en temes habituals en diversos camps anal\u00edtics, en part perqu\u00e8 la globalitzaci\u00f3 ha accentuat la import\u00e0ncia de la ubicaci\u00f3. Tot i que aquesta transformaci\u00f3 ha condu\u00eft a un renaixement de la geografia humana, tamb\u00e9 s\u2019ha manifestat en humanitats i altres ci\u00e8ncies socials.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'antiintel\u00b7lectualisme \u00e9s una posici\u00f3 filos\u00f2fica que critica la intel\u00b7lig\u00e8ncia pura com eina suprema de coneixement, i vol rehabilitar el paper de la sensibilitat, la imaginaci\u00f3 o la intu\u00efci\u00f3 sigui al context pol\u00edtic, religi\u00f3s, art\u00edstic o cient\u00edfic.\u00c9s una posici\u00f3 pr\u00f2pia del pessimisme i de l'escepticisme filos\u00f2fic. El pragmatisme \u00e9s una forma d'antiintel\u00b7lectualisme al sentit que dona prioritat al coneixement de les conseq\u00fc\u00e8ncies pr\u00e0ctiques dels actes que en una suposada comprensi\u00f3 fonamental de les coses. Tot i tenir arrels m\u00e9s llunyans, el moviment comen\u00e7a al segle xix, com una cr\u00edtica a savis i fil\u00f2sofs acad\u00e8mics, els escrits dels quals els anti-intel\u00b7lectualistes consideraven est\u00e8rils, massa allunyats de la cultura de masses i socialment irrelevants. Emil Cioran, Francesc Matheu, Georges Duhamel, Schopenhauer, Otto Weininger, Peter Wessel Zapffe i R\u00e9jean Ducharme s\u00f3n exponents d'aquest moviment en la seva forma filos\u00f2fica.\nSi una cr\u00edtica contra certs intel\u00b7lectuals per les seves teories de vegades lluny de la realitat pot justificar-se, en les seves conseq\u00fc\u00e8ncies extremes l'antiintel\u00b7lectualisme pot conduir a moviments populistes agressius amb s\u00edmptomes com atacs mortals contra intel\u00b7lectuals i la crema del s\u00edmbol per excel\u00b7l\u00e8ncia de la intel\u00b7lig\u00e8ncia, les biblioteques, fenomen freq\u00fcent en dictadures i teocr\u00e0cies. Quan cient\u00edfics des de la fi de l'edat mitjana van comen\u00e7ar a posar en dubte l'ensenyament secular de l'esgl\u00e9sia la inquisici\u00f3 va servir-se entre d'altres de l'antiintel\u00b7lectualisme popular per lluitar contra le p\u00e8rdua del seu poder. S'arriba a un antiintel\u00b7lectualisme demag\u00f2gic, una mena d'elogi de la ignor\u00e0ncia.Durant la Guerra Civil Espanyola el general insurrecte Jos\u00e9 Mill\u00e1n-Astray y Terreros (1879-1954) \u00e9s conegut per haver cridat a la universitat de Salamanca \u00abMuera la inteligencia, viva la muerte\u00bb al qual l'intel\u00b7lectual Miguel de Unamuno y Jugo (1864-1936) va respondre: \u00abVencer\u00e9is, porque ten\u00e9is sobrada fuerza bruta. Pero no convencer\u00e9is.\u00bb Les biblioteques incendiades pels nazisme, com la de Magnus Hirschfeld (1868-1935), les escoles destru\u00efdes i els mestres assassinats pels talibans, el moviment nihilista dels Khmers rojos per qui portar ulleres i tenir llibres a casa era una ra\u00f3 suficient per ser executat i el blaverisme s\u00f3n uns altres exemples d'excessos d'antiintel\u00b7lectualisme. Als Estats Units, el simplisme antiintel\u00b7lectualista de l'ala dreta del Partit Republic\u00e0 t\u00e9 tradici\u00f3. Des de Joseph Mccarthy fins a Sarah Palin i Donald Trump, \u00abl'arrog\u00e0ncia del coneixement\u00bb ha estat sospitosa per a una part dels Estats Units al m\u00f3n pol\u00edtic, art\u00edstic i acad\u00e8mic. Al Pa\u00eds Valenci\u00e0 el blaverisme es caracteritza per un populisme antiintel\u00b7lectualista: divideix la societat entre el \u00abpoble\u00bb i les \u00abelits catalanistes\u00bb.L'antiintel\u00b7lectualisme tamb\u00e9 \u00e9s la clau de volta de moltes religions i sectes: el pensar aut\u00f2nom s'hi considera com una amena\u00e7a contra la veritat revelada. En descorratjar la reflexi\u00f3 personal s'obt\u00e9 una eina de control social del pensament dels seus membres. Sovint una secta preconitza que posseeix un coneixement que nom\u00e9s els iniciats poden comprendre, i que queda inaccessible a la intel\u00b7lig\u00e8ncia normal. Dubtar de la veritat coneguda, el que forma la basi de la ci\u00e8ncia, tamb\u00e9 a l'esgl\u00e9sia cat\u00f2lica \u00e9s un dels sis pecats contra l'esperit sant, per als quals no hi ha cap perd\u00f3. El catecisme defineix aquest pecat com \u00abimpugnaci\u00f3 de la veritat coneguda per pecar amb m\u00e9s llibertat\u00bb.\u00c9s una de les caracter\u00edstiques del moviment ultramuntanista i antimodernista. Queda una font perp\u00e8tua de conflicte amb cat\u00f2lics m\u00e9s liberals i \u00e9s considerat com una de les causes de la demoran\u00e7a de la recerca universit\u00e0ria i cient\u00edfica al segle xix a Espanya. Al Syllabus Errorum, un addendum a la enc\u00edclica Quanta Cura, l'esgl\u00e9sia va publicar un inventori de les vuitanta idees que el papa Pius IX el 1864 va vilipendiar com els majors errors de pensament dels temps moderns. Hi figuren la llibertat acad\u00e8mica i la recerca cient\u00edfica que no admet cap impacte directe de forces transcendents en la creaci\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una filosofia religiosa \u00e9s un pensament filos\u00f2fic que influ\u00eft i dirigit a conseq\u00fc\u00e8ncia dels ensenyaments d\u2019una religi\u00f3 particular. Es pot fer objectivament, per\u00f2 tamb\u00e9 es pot fer com a eina de persuasi\u00f3 pels creients en aquesta fe. La filosofia religiosa es preocupa principalment de les concepcions de d\u00e9u, d\u00e9us o el que \u00e9s div\u00ed.A causa del desenvolupament hist\u00f2ric de les religions, moltes religions comparteixen punts en com\u00fa respecte a les seves filosofies. Sovint es considera que aquestes filosofies s\u00f3n universals i inclouen creences relacionades amb conceptes com la vida del m\u00e9s enll\u00e0, les \u00e0nimes i els miracles.Cada religi\u00f3 tamb\u00e9 t\u00e9 filosofies \u00faniques que les distingeixen d'altres religions, i aquestes filosofies es guien a trav\u00e9s dels conceptes i valors que hi ha darrere de l'ensenyament pertanyent a aquest sistema de creences. Diferents filosofies religioses inclouen:\n\nFilosofia asteca\nFilosofia budista: elaboraci\u00f3 i explicaci\u00f3 dels ensenyaments lliurats de Buda\nFilosofia cristiana: desenvolupament de la filosofia que es caracteritza una tradici\u00f3 cristiana\nFilosofia hind\u00fa: diversos sistemes de pensament en l\u2019hinduisme\nFilosofia isl\u00e0mica: filosofia que es caracteritza per provenir d\u2019una tradici\u00f3 isl\u00e0mica\nFilosofia Jain - filosofia \u00edndia\nFilosofia jueva: tota la filosofia feta pels jueus o en relaci\u00f3 amb la religi\u00f3 del judaisme\nFilosofia sikh\nFilosofia taoista\nFilosofia del zoroastrisme", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'\u00e8tica situacional \u00e9s una projecte \u00e8tic basat en el plantejament filos\u00f2fic de Joseph Fletcher (1905-1991), basat en l'amor com a motor de totes les accions humanes. La seva filosofia \u00e9s una proposta molt propera de la Religi\u00f3. El seu origen el troben en la B\u00edblia, tot i que, hi ha principis que es contradiuen amb el missatge de la B\u00edblia. Aix\u00ed, a tall d'exemple, estan tant a favor de l'eutan\u00e0sia com de l'avortament sempre que el motor d'aquestes accions sigui l'amor.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'ecoling\u00fc\u00edstica o ecologia ling\u00fc\u00edstica \u00e9s una branca de la ling\u00fc\u00edstica te\u00f2rica, apareguda entorn dels '90, centrada en la recerca del context social on apareixen immerses les lleng\u00fces (les relacions desenvolupades per les comunitats ling\u00fc\u00edstiques) i el context ecol\u00f2gic en qu\u00e8 s'insereixen aquestes societats.\nL'Associaci\u00f3 Ecoling\u00fc\u00edstica Internacional la defineix amb aquests termes:\n\u00abL'ecoling\u00fc\u00edstica explora el paper del llenguatge en les interaccions vitals entre els \u00e9ssers humans, altres esp\u00e8cies i el medi ambient. El primer objectiu \u00e9s desenvolupar teories ling\u00fc\u00edstiques que vegin els humans no nom\u00e9s com a part de la societat, sin\u00f3 tamb\u00e9 com a part d'ecosistemes m\u00e9s amplis dels que la vida dep\u00e8n. El segon objectiu \u00e9s mostrar com es pot utilitzar la ling\u00fc\u00edstica per abordar problem\u00e0tiques ecol\u00f2giques clau, des del canvi clim\u00e0tic i la p\u00e8rdua de biodiversitat fins a una just\u00edcia ambiental.\u00bb", "target": "Humanitats"}, {"text": "La  pr\u00f2tesi \u00e9s un so voc\u00e0lic o conson\u00e0ntic inserit per processos de canvi ling\u00fc\u00edstic a l'inici d'un mot. \u00c9s diferent del prefix, que fa canviar el significat de la paraula.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La filosofia de la informaci\u00f3 \u00e9s un camp dins la filosofia desenvolupat der Luciano Floridi que tracta sobre la investigaci\u00f3 de la natura conceptual i els principis b\u00e0sics de la informaci\u00f3, entre aquests la manipulaci\u00f3 de dades, l'intercanvi d'informaci\u00f3, la utilitzaci\u00f3 d'aquesta informaci\u00f3. Aquest camp de la filosofia tamb\u00e9 es dedica a elaborar metodologies sobre la te\u00f2rico-informatives per tal de ser aplicades a problemes majors.", "target": "Humanitats"}, {"text": "En les empreses, l'aprovisionament \u00e9s una part de la log\u00edstica que s'ocupa d'aconseguir dels prove\u00efdors els materials necessaris per a la producci\u00f3. La quantitat i termini d'aquestes necessitats venen determinades b\u00e0sicament per les necessitats dels clients, l'optimitzaci\u00f3 de la producci\u00f3 i el nivell d'exist\u00e8ncies o l'estoc de producte acabat previst per l'empresa.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La Internet Encyclopedia of Philosophy (IEP) \u00e9s una enciclop\u00e8dia en l\u00ednia sobre la filosofia, els termes filos\u00f2fics i els fil\u00f2sofs. L\u2019IEP combina la publicaci\u00f3 d\u2019acc\u00e9s obert amb la publicaci\u00f3 revisada per experts. La contribuci\u00f3 es fa generalment per invitaci\u00f3 i els col\u00b7laboradors s\u00f3n especialistes internacionals reconeguts i l\u00edders en el seu camp.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El comitent \u00e9s la persona que paga i encarrega a una altra persona (mestres d'obra, artistes, etc.) la realitzaci\u00f3 d'una obra d'art. El comitent pot ser una o diverses persones, o una organitzaci\u00f3 o comunitat. El comitent no t\u00e9 per qu\u00e8 ser a m\u00e9s la persona que rep o gaudeix de l'obra d'art, que \u00e9s el fruitori. Una comitent coneguda va ser, per exemple, a Catalunya, Ermessenda de Carcassona.Per a con\u00e8ixer plenament una obra d'art, \u00e9s a dir, incloent el seu valor hist\u00f2ric i social, i no nom\u00e9s l'estil art\u00edstic, cal tenir presents tres elements b\u00e0sics: el comitent, l'artista i el fruitori.Els comitents de vegades s\u00f3n mencionats per algun document. Per exemple, en els temps m\u00e9s moderns solen figurar als contractes fets amb l'artista i en \u00e8poques m\u00e9s anteriors poden constar en testaments, documents relacionats amb donacions, en dotalies o actes de consagraci\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Google Arts & Culture \u00e9s una plataforma en l\u00ednia amb la qual es pot accedir a imatges d'alta resoluci\u00f3 d'obres d'art que es troben en museus que participen en aquesta iniciativa. Aquest projecte va partir l'1 de febrer de 2011 per Google, en cooperaci\u00f3 amb 17 museus internacionals, incloent la Tate Gallery, de Londres; el Metropolitan Museum of Art, de la ciutat de Nova York; i Uffizi, a Flor\u00e8ncia.Aquesta plataforma permet els usuaris de fer un tomb virtual per les galeries dels museus, explorar-ne la informaci\u00f3 f\u00edsica i contextual i compilar la seva pr\u00f2pia col\u00b7lecc\u00f3 virtual. La caracter\u00edstica \"walk-through\" del projecte utilitza la tecnologia Street View de Google. Cada museu participant selecciona una obra d'art per a poder ser capturada com una gigapixel image.\nEl 3 d'abril de 2012, Google anunc\u00e0 una expansi\u00f3 major de l'Art Project amb 151 museus de 40 pa\u00efsos. Actualment la plataforma t\u00e9 m\u00e9s de 32.000 obres d'art de 46 museus, aquesta expansi\u00f3 inclou obres d'institucions com Art Gallery of Ontario, la White House, l'Australian Rock Art Gallery a Griffith University, el Museu d'Art Isl\u00e0mic de Doha, i el Hong Kong Museum of Art. L'Art Project actualment est\u00e0 disponible en 18 idiomes", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un acte jur\u00eddic \u00e9s el fet, hum\u00e0, voluntari o conscient i l\u00edcit, que t\u00e9 per fi immediat establir entre les persones relacions jur\u00eddiques, crear, modificar o extingir drets i obligacions. L'acte jur\u00eddic produeix una modificaci\u00f3 en les coses o al m\u00f3n exterior perqu\u00e8 aix\u00ed ho ha disposat l'ordenament jur\u00eddic.\nPerqu\u00e8 es doni l'acte jur\u00eddic no n'hi ha prou que hi hagi un subjecte i un objecte amb prou capacitat, es necessita alguna cosa que els posi en relaci\u00f3, establint un lla\u00e7 o un vincle que els uneixi, fent passar la relaci\u00f3 jur\u00eddica de l'estat de possibilitat a l'estat d'exist\u00e8ncia. Aquest tercer element \u00e9s un fet, que pel fet de ser productor d'efectes jur\u00eddics es denomina fet jur\u00eddic; quan aquest fet procedeix de la voluntat humana rep el nom d'acte jur\u00eddic.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La ci\u00e8ncia del dret o ci\u00e8ncia jur\u00eddica \u00e9s la disciplina cient\u00edfica que t\u00e9 per objecte l'estudi, la interpretaci\u00f3, integraci\u00f3 i sistematitzaci\u00f3 d'una ordenaci\u00f3 jur\u00eddica per a la seva justa aplicaci\u00f3. A difer\u00e8ncia de les Ci\u00e8ncies del Dret (en plural), aquesta disciplina compr\u00e8n, especialment, l'estudi del dret positiu (conjunt de normes jur\u00eddiques). \u00c9s l'objecte principal d'estudi a les facultats de Dret.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La imaginaci\u00f3 dial\u00f2gica (en angl\u00e8s \"dialogic imagination\") \u00e9s la necessitat de crear significats a partir de la interacci\u00f3 amb altres persones de forma dial\u00f2gica, relacionant el llenguatge, la interacci\u00f3 i la transformaci\u00f3 social. En primer lloc, cada individu interioritza una paraula o concepte utilitzant la intersubjectivitat, \u00e9s a dir, partint dels esquemes socials. A partir d'aqu\u00ed, progressivament s'interioritza com un coneixement propi, de manera intrasubjectiva.\nSegons Mija\u00edl Bajt\u00edn (Mikhail Mikhailovich Bakhtin), l'elaborador principal de la imaginaci\u00f3 dial\u00f2gica, \"l'individu no existeix fora del di\u00e0leg\" , \u00e9s a dir, el di\u00e0leg estableix la participaci\u00f3 i l'exist\u00e8ncia d'aquest. A partir de les reflexions dial\u00f2giques produ\u00efdes per les persones, es creen nous significats els quals, posteriorment, son integrats en futures converses, afirmant l'exist\u00e8ncia d'una \"cadena de di\u00e1logos\", gr\u00e0cies a la naturalesa dial\u00f2gica de la imaginaci\u00f3.Aquest terme est\u00e0 molt present en la investigaci\u00f3 de l'aprenentatge dial\u00f2gic, el qual ha sigut objecte d'estudi per autors com Mikhail Mikhailovich Bakhtin,Martin Buber, Bertolt Brecht o Paulo Freire", "target": "Humanitats"}, {"text": "Els principis de la fe jueva son una s\u00e8rie d'afirmacions que es presenten com el suport fonamental inherent a l'acceptaci\u00f3 i la pr\u00e0ctica del judaisme. Si b\u00e9 van quedar m\u00e9s o menys fixades a l'edat mitjana, els te\u00f2legs jueus han estat discutint aquestes q\u00fcestions des de l'Antiguitat i continuen fent-ho avui dia. Al llarg del temps la seva formulaci\u00f3 ha variat tant pel que fa al nombre que al contingut: el rab\u00ed Josep Alb\u00f3, per exemple, en el Sefer ha-Ikkarim, enuncia tres principis (creen\u00e7a en l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u, en la Revelaci\u00f3 i en la Just\u00edcia divina), mentre que el seu mestre Hasdai Cresques en preconitzava sis. Maim\u00f2nides, al segle xii, en el seu comentari de la Mixn\u00e0 (Tractat del Sanedr\u00ed, cap\u00edtol 10) en va formular tretze, els tretze principis fonamentals que s\u00f3n els m\u00e9s generalment acceptats i que es troben compilats en diverses fonts talm\u00fadiques.D'altra banda, la necessitat de creure en tots els principis ha estat q\u00fcestionada en un moment o altre al llarg de la hist\u00f2ria. Aix\u00f2 \u00e9s degut al fet que el judaisme no se centra gaire en conceptes cosmol\u00f2gics abstractes; tot i que els jueus han profunditzat molt els problemes de la naturalesa de D\u00e9u, de l'home, de l'univers, de la vida i de la mort, no hi ha cap creen\u00e7a vinculant sobre aquests temes, deixant un espai important per a les opinions personals sobre aquests temes. El judaisme se centra m\u00e9s aviat en les relacions: la relaci\u00f3 entre D\u00e9u i la ra\u00e7a humana, entre D\u00e9u i el poble jueu i entre els \u00e9ssers humans. Les escriptures sagrades hebraiques expliquen la hist\u00f2ria del desenvolupament d'aquestes relacions a partir de la Creaci\u00f3, passant per la relaci\u00f3 entre D\u00e9u i Abraham, D\u00e9u i el poble jueu, etc. Aquests escrits tamb\u00e9 especifiquen les obligacions rec\u00edproques que generen aquestes relacions, tot i que diversos corrents dins del judaisme tenen opinions diferents sobre la naturalesa d'aquestes obligacions. Alguns diuen que s\u00f3n lleis de D\u00e9u, absolutes i immutables: els ortodoxos; d'altres diuen que aquestes lleis divines poden canviar i evolucionar al llarg del temps: els conservadors o masort\u00ed; d'altres encara pensen que es tracta de simples directrius que es poden seguir o no, com en el judaisme liberal o el judaisme reconstruccionista. Cap comunitat jueva ha desenvolupat ni fixat el que equivaldria a un \"catecisme\", per\u00f2 malgrat tot, tot i que aquestes formulacions presentin un fons ideol\u00f2gic com\u00fa.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Eresonye va ser un Oba (Rei) de Ben\u00edn que govern\u00e0 cap a 1735-1750. El seu pare era l'Oba Akenzua I que regn\u00e0 a partir de 1713.\nEls regnats d'Akenzua I i d'Eresonye van experimentar canvis importants respecte als seus predecessors els quals eren guerrers i hi havia hagut 50 anys de guerra civil. Akenzua I i Eresonye van donar m\u00e9s import\u00e0ncia a les seves funcions rituals i de guardians de la prosperitat i seguretat de Benin. En l'art s\u00f3n importants els escultures de bronze d'aquest per\u00edode que es troben en molts museus importants com, per exemple, el Metropolitan Museum of Art.\nS\u00f3n caracter\u00edstics els brozes d'aquest per\u00edode amb la forma de discs, cercles i creixents.", "target": "Humanitats"}, {"text": "\u201cEl mitj\u00e0 \u00e9s el missatge\u201d \u00e9s una frase encunyada per Marshall McLuhan que significa que la forma d'un mitj\u00e0 s'incrusta en qualsevol missatge que transmeti o transporti, creant una relaci\u00f3 simbi\u00f2tica en la qual el mitj\u00e0 influeix en com es percep el missatge.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un malapropisme \u00e9s un \u00fas incorrecte d'una paraula en el lloc d'una altra que sona d'una manera pareguda. El resultat \u00e9s un sense sentit, freq\u00fcentment humor\u00edstic.\nLa paraula malapropisme ve del franc\u00e9s mal \u00e0 propos, que vol dir 'inapropiat'. Prov\u00e9 d'un personatge de la com\u00e8dia de Richard Brinsley Sheridan The rivals (1775), Mrs. Malaprop, que habitualment fa aquestos usos incorrectes de les paraules. Per\u00f2 els malapropismes no sols formen part de la literatura, sin\u00f3 que s\u00f3n ben comuns entre la gent, i poden ser mat\u00e8ria de burla si els emet un personatge p\u00fablic.\nLa utilitzaci\u00f3 de malapropismes ve donada, sobretot, en paraules o expressions cultes o estrangeres. El parlant t\u00e9 una vaga idea de com sona, per\u00f2, o b\u00e9 no sap el que vol dir, o b\u00e9 no sap del tot com es pronuncia. Per aix\u00f2, recorre a paraules que ja coneix i que li resulten m\u00e9s f\u00e0cils. No obstant aix\u00f2, el malapropisme tamb\u00e9 pot estar motivat per l'intent d'usar paraules m\u00e9s complexes, m\u00e9s cultes o que sonen menys malament, encara que en realitat no se'n conega el significat.\nNi el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans ni el de l'Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua no recullen el terme.", "target": "Humanitats"}, {"text": "per al proc\u00e9s d'adopci\u00f3 de la cultura nadiua pels immigrants, vegeu assimilaci\u00f3 culturalNativitzaci\u00f3 \u00e9s el proc\u00e9s mitjan\u00e7ant el qual una llengua guanya parlants materns. Aix\u00f2 esdev\u00e9 necess\u00e0riament on la segona llengua utilitzada per pares adults es converteix en la llengua materna del seus fills. La nativitzaci\u00f3 ha estat de particular inter\u00e8s per la ling\u00fc\u00edstica i m\u00e9s espec\u00edficament per a la crioll\u00edstica, on la segona llengua en q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s un pidgin.\nDiverses explicacions de la g\u00e8nesi criolla s'han basat en la nativitzaci\u00f3 d'un pidgin en l'etapa anterior de l'assoliment del crioll. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed per a la noci\u00f3 del cicle de vida pidgin-crioll de Robert Anderson Hall (1966), aix\u00ed com per la teoria de la llengua bioprogramada de Derek BickertonHi ha alguns exemples indiscutibles de criolls derivats de nativitzaci\u00f3 del pidgin pels nens.  La llengua Tok pisin Idioma informat per Sankoff i Laberge (1972) \u00e9s un exemple on es podria arribar a aquesta conclusi\u00f3 mitjan\u00e7ant l'observaci\u00f3 cient\u00edfica.  Un contraexemple \u00e9s el cas en el qual els nens de pares Gastarbeiter parlants de pidgin alemany adquireixen l'alemany sense problemes i sense criollitzaci\u00f3. Els tractaments generals dels fen\u00f2mens de criollitzaci\u00f3 com Arends, Muysken i Smith (1995) reconeixen ara com una q\u00fcesti\u00f3 de norma que l'esquema pidgin-nativitzaci\u00f3 \u00e9s nom\u00e9s una de les moltes possibles explicacions amb validesa te\u00f2rica.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El Perspectivisme \u00e9s una posici\u00f3 filos\u00f2fica presentada per Ortega y Gasset, segons la qual, en el terreny del coneixement, cada subjecte coneix la realitat des del seu punt de vista o perspectiva particular, i, per tant, la visi\u00f3 que cada subjecte posseeix d'aquesta realitat \u00e9s una visi\u00f3 aut\u00e8ntica, per\u00f2 parcial. Ortega y Gasset pret\u00e9n, amb aquesta postura superar la pol\u00e8mica entre el dogmatisme i l'escepticisme.\nA difer\u00e8ncia del relativisme, el perspectivisme no nega l'exist\u00e8ncia d'una veritat absoluta, ja que aquesta seria la uni\u00f3 de totes les perspectives possibles.", "target": "Humanitats"}, {"text": "En teologia cristiana es coneixen com a Atributs divins aquelles propietats o qualitats de la naturalesa divina conegudes per la ment humana. L'escol\u00e0stica els anomenava noms divins. Exemples d'aquests conceptes s\u00f3n la miseric\u00f2rdia, l'infinitat, l'omnipot\u00e8ncia, l'omnisci\u00e8ncia, l'eternitat o la perfecci\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El Liber de causis (Llibre de les causes, tamb\u00e9 conegut com a Liber de bonitate pura) \u00e9s una col\u00b7lecci\u00f3 de trenta-dues proposicions neoplat\u00f2niques, reunides en una obra atribu\u00efda err\u00f2niament a Arist\u00f2til. Va arribar a ser molt conegut a l'edat mitjana, primer en els pa\u00efsos \u00e0rabs i isl\u00e0mics i despr\u00e9s a Occident. La identitat de l'autor real \u00e9s un misteri, per\u00f2 la major part del contingut est\u00e0 presa dels Elements de teologia de Procle. Aix\u00f2 ho va sostenir per primera vegada Sant Tom\u00e0s d'Aquino, a qui va seguir Guillem de Moerbeke en la seva traducci\u00f3 de les obres de Procle al llat\u00ed.\nEl t\u00edtol original en llengua \u00e0rab va ser Kit\u0101b ul-\u012b\u1e0d\u0101\u1e25 li-Aris\u0163\u016b\u0163\u0101lis fi'l-khayri'l-Mahd, \u00abEl llibre de l'explicaci\u00f3 d'Arist\u00f2til sobre la bondat pura\u00bb. El t\u00edtol Liber de causis va comen\u00e7ar a usar-se a partir de la traducci\u00f3 llatina de Gerard de Cremona.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Caritat del llat\u00ed caritas i en grec cl\u00e0ssic o antic: \"agap\u00e9\" \u00e9s un dels tipus d'amor m\u00edstic. Dins dels 4 graus de perfecci\u00f3 n'\u00e9s el primer.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'omnipres\u00e8ncia \u00e9s un atribut div\u00ed present a la majoria de religions, que indica que D\u00e9u o la pres\u00e8ncia sagrada est\u00e0 a tot arreu. A Orient s'ent\u00e9n com que tot l'univers est\u00e0 imbu\u00eft d'una for\u00e7a sacra i les religions monoteistes aposten per una constant vigil\u00e0ncia i proximitat d'un D\u00e9u no material que controla alhora l'espai i el temps. \u00c9s un concepte proper al panteisme, per\u00f2 que afirma la superioritat d'un \u00e9sser o for\u00e7a, i no simplement constata el car\u00e0cter potencialment div\u00ed de tots els \u00e9ssers.\nAlgunes de les paradoxes conceptuals que porta associada l'omnipres\u00e8ncia s\u00f3n les seg\u00fcents\n\ncom pot estar D\u00e9u a tot arreu, incl\u00f2s l'infern, si aquest es defineix per l'abs\u00e8ncia de D\u00e9u?\ncom es pot estar a un lloc o a tots si es transcendeix l'espai i no \u00e9s un ens material?\nest\u00e0 D\u00e9u present als actes erronis o mal\u00e8vols si \u00e9s extrema Bondat?\npodria no estar a tot arreu per la seva omnipot\u00e8ncia?Per resoldre algunes de les paradoxes, els te\u00f2legs fan \u00e8mfasi en el car\u00e0cter voluntari de l'omnipres\u00e8ncia, D\u00e9u pot estar a tot arreu per les seves caracter\u00edstiques, per\u00f2 tria no estar all\u00e0 on rau el mal, que respon al lliure albir hum\u00e0 (atribut tamb\u00e9 atorgat volunt\u00e0riament per D\u00e9u). No totes les escoles de teologia comparteixen aquest raonament, que s'emparenta amb la teodicea o justificaci\u00f3 del pecat en un m\u00f3n creat per un \u00e9sser bo.\nL'omnipres\u00e8ncia permet, entre altres, que cada cop el D\u00e9u cristi\u00e0 s'encarni en l'eucaristia sense deixar d'estar a altres indrets.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El Tesouro Medieval Informatizado da Lingua Galega (TMILG) \u00e9s un corpus ling\u00fc\u00edstic, fruit d'un projecte d'investigaci\u00f3 hom\u00f2nim realitzat a l'Instituto da Lingua Galega (ILG) en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Secretaria General de Pol\u00edtica Ling\u00fc\u00edstica de la Junta de Gal\u00edcia.El projecte, portat a terme sota la direcci\u00f3 de Xavier Varela, es visibilitza a Internet a trav\u00e9s del corpus TMILG, que cont\u00e9 m\u00e9s de 12.500 documents recollits. L'abast cronol\u00f2gic d'aquest corpus ling\u00fc\u00edstic va des del segle XIII a principis del XVI i acull m\u00e9s de 16.000 unitats textuals, distribu\u00efdes en un total de 82 obres representatives de les tres grans categories reconeixibles en la producci\u00f3 textual de la Gal\u00edcia medieval.Aquest recurs permet realitzar m\u00faltiples variants de cerques en relaci\u00f3 a la documentaci\u00f3 gallega medieval: per dates, per g\u00e8neres, per tipologia textual o per variants d'una mateixa paraula i, tamb\u00e9, per concordances, a m\u00e9s de per patrons i expressions regulars. No t\u00e9 cap equivalent en cap de les lleng\u00fces rom\u00e0niques, sent molt variades les obres que ofereix, les quals van des de la l\u00edrica profana o religiosa (l\u00edrica trobadoresca galaicoportuguesa, Cantigas de Santa Mar\u00eda) fins a la prosa t\u00e8cnica (Arte de Trovar, Tratado de Albeitaria), passant per la prosa liter\u00e0ria (Cr\u00f3nica Troiana, Historia Troiana, Livro de Trist\u00e1n), la prosa hist\u00f2rica (Cr\u00f3nica Xeral e Cr\u00f3nica de Castela, Xeral Historia), la prosa religiosa (Miragres de Santiago, Cr\u00f3nica de Santa Mar\u00eda de Iria) i la prosa jur\u00eddica (Flores de Dereito, fragments de Partidas, Ordenamento de Alcal\u00e1 de Henares\u2026). En lloc preferent es troba la prosa notarial, amb gran nombre de col\u00b7leccions religioses i civils, entre les quals es poden destacar, especialment, les mon\u00e0stiques.Juntament amb el Corpus Documentale Latinum Gallaeciae (CODOLGA), el Tesouro Medieval Informatizado da Lingua Gallega \u00e9s una de les dues eines m\u00e9s valuoses per a la consulta de la documentaci\u00f3 gallega medieval. Si el CODOLGA s'ocupa de l'acc\u00e9s a un ampli corpus de documentaci\u00f3 medieval amb llengua llatina relacionat amb Gal\u00edcia, el TMLG permet l'acc\u00e9s a la documentaci\u00f3 medieval en llengua rom\u00e0nica gallega.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Dark Side of the Rainbow tamb\u00e9 coneguda com (Dark Side of Oz o Wizard of Floyd) \u00e9s el resultat de mirar la pel\u00b7l\u00edcula El M\u00e0gic d'Oz, (The Wizard of Oz) (1939), amb el disc de Pink Floyd, Dark Side of the Moon (1973) com a banda sonora. El t\u00edtol \u00e9s el resultat d'ajuntar el nom del disc amb el t\u00edtol de la can\u00e7\u00f3 Over the Rainbow que apareix al film.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'art \u00e9s el proc\u00e9s o el producte deliberat de l'organitzaci\u00f3 dels elements en una forma que apel\u00b7la els sentits i les emocions. Abasta una \u00e0mplia gamma d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se, de camps com la m\u00fasica, la fotografia, la literatura, la dansa el cinema, l'escultura i la pintura. El significat de l'art \u00e9s explorat dins l'est\u00e8tica, una branca de la filosofia. Es creu que per als primers \u00e9ssers humans l'art va tenir una funci\u00f3 ritual, m\u00e0gica, religiosa; aquesta funci\u00f3, per\u00f2, va evolucionar adquirint un component est\u00e8tic i una funci\u00f3 social, pedag\u00f2gica, mercantil o simplement ornamental.Tradicionalment, el concepte d'art va ser utilitzat per referir-se a qualsevol habilitat o mestratge. Aquesta concepci\u00f3 va canviar durant el per\u00edode rom\u00e0ntic, quan l'art va arribar a ser vist com \"una facultat especial de la ment humana per ser classificat al costat de la religi\u00f3 i la ci\u00e8ncia\".L'art s'estudia des de diverses disciplines. L'art, ent\u00e8s com a manifestaci\u00f3 de l'activitat humana, \u00e9s susceptible de ser estudiat i analitzat, entre d'altres, des de la perspectiva filos\u00f2fica \u2013per exemple, com el raonament de l'\u00e9sser hum\u00e0 interpreta els est\u00edmuls sensorials que rep\u2013, psicol\u00f2gica \u2013els diversos processos mentals i culturals que es troben en la seva g\u00e8nesi\u2013, o sociol\u00f2gica \u2013l'art com a producte de la societat humana i analitzant els diversos components socials. La m\u00e9s difosa, per\u00f2, \u00e9s la perspectiva hist\u00f2rica que s'estudia des de la hist\u00f2ria de l'art.\nLa naturalesa de l'art ha estat descrita per Richard Wollheim com \u00abun dels m\u00e9s dif\u00edcils dels problemes tradicionals de la cultura humana\u00bb\". S'ha definit com un vehicle per a l'expressi\u00f3 o la comunicaci\u00f3 d'emocions i idees, un mitj\u00e0 per explorar elements formals i com a mimesi o representaci\u00f3. Lle\u00f3 Tolstoi identificava l'art com un \u00fas de mitjans indirectes perqu\u00e8 una persona es comuniqu\u00e9s amb una altra. Benedetto Croce i Robin George Collingwood defensen la visi\u00f3 idealista que l'art expressa emocions i que l'obra d'art, essencialment, existeix en la ment del creador. La teoria de l'art com a forma t\u00e9 les seves arrels en la filosofia d'Immanuel Kant i va ser desenvolupada durant el segle xx per Roger Eliot Fry i Clive Bell. L'art com a mimesi o representaci\u00f3 t\u00e9 profundes arrels en la filosofia d'Arist\u00f2til. M\u00e9s recentment, els pensadors influ\u00efts per Martin Heidegger han interpretat l'art com el mitj\u00e0 pel qual una comunitat desenvolupa per si mateixa un mitj\u00e0 per a l'expressi\u00f3 i la interpretaci\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un universal ling\u00fc\u00edstic \u00e9s un tret que es dona en totes les lleng\u00fces conegudes, o en la majoria d'aquestes. Segons les hip\u00f2tesis, aquestes recurr\u00e8ncies es deuen al fet que l'origen del llenguatge \u00e9s com\u00fa (d'una o poques lleng\u00fces primitives evoluciona la resta amb els mateixos trets fonamentals), o b\u00e9 al fet que tots els \u00e9ssers humans posseeixen un llenguatge mental \u00fanic, adequat per a conceptualitzar i comunicar l'experi\u00e8ncia del m\u00f3n i d'un mateix, i que aquests patrons al cervell es tradueixen de manera natural en qualsevol llengua que s'aprengui (tal com defensen les tend\u00e8ncies innatistes com el generativisme i la gram\u00e0tica universal). La tipologia ling\u00fc\u00edstica i els estudis de Joseph Greenberg han impulsat el coneixement dels universals ling\u00fc\u00edstics. Quan un tret \u00e9s for\u00e7a com\u00fa per\u00f2 no arriba a universal ling\u00fc\u00edstic perqu\u00e8 hi ha idiomes que contradiuen la norma general, es parla de tend\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica, i se sol relacionar amb les fam\u00edlies ling\u00fc\u00edstiques (ja que les excepcions es donen en idiomes gen\u00e8ticament relacionats).", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un h\u00e0pax o h\u00e0pax leg\u00f2menon \u00e9s una paraula o forma ling\u00fc\u00edstica que apareix documentada nom\u00e9s una sola vegada en un context determinat: en el registre escrit d'una llengua, en els treballs d'un autor o en un text \u00fanic. El mot h\u00e0pax prov\u00e9 del grec cl\u00e0ssic \u1f05\u03c0\u03b1\u03be \u03bb\u03b5\u03b3\u03cc\u03bc\u03b5\u03bd\u03bf\u03bd, h\u00e1pax leg\u00f3menon, que significa \u2018alguna cosa que es diu una sola vegada\u2019.Contra el que podria semblar, els h\u00e0paxos s\u00f3n bastant comuns, com ja va pronosticar la Llei de Zipf. En corpus grans, aproximadament entre el 40% i 60% de les paraules s\u00f3n h\u00e0paxs, i un 10% o 15% m\u00e9s s\u00f3n dis leg\u00f2mena, o mots que es troben nom\u00e9s dues vegades en tot el corpus.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Kant va ser el fil\u00f2sof que va reivindicar per primera vegada la necessitat d'una \u00e8tica formal. Segons aquest autor, nom\u00e9s una \u00e8tica d'aquestes caracter\u00edstiques podria ser universal i garantir l'autonomia moral pr\u00f2pia d'un \u00e9sser lliure i racional com \u00e9s l'\u00e9sser hum\u00e0.\nLa llei o norma moral, ha de ser la ra\u00f3 humana la que s'ha de donar a ella mateixa una llei. Si la ra\u00f3 legisla sobre ella mateixa, la llei ser\u00e0 universal, ja que ser\u00e0 v\u00e0lida per a tot \u00e9sser racional. Aquesta llei, que estableix com hem d'actuar per a fer-ho correctament, tan sols \u00e9s expresable mitjan\u00e7ant imperatius (mandats) categ\u00f2rics (incondicionats).\nUn imperatiu hipot\u00e8tic expressa una norma que nom\u00e9s t\u00e9 validesa com a mitj\u00e0 per a assolir una finalitat. Per exemple, l'imperatiu \u201cno mengis en exc\u00e9s\u201d expressa una norma que nom\u00e9s t\u00e9 sentit si la nostra finalitat \u00e9s la salut. En canvi, no t\u00e9 sentit si pensem que la finalitat humana \u00e9s viure de forma plaent sense escatimar.\nL'imperatiu categ\u00f2ric que formula Kant \u00e9s: \u201cactua de manera que la teva acci\u00f3 pugui convertir-se en norma universal\u201d. Fixa\u2019t que aquest imperatiu no dep\u00e8n de cap finalitat i, a m\u00e9s, no ens diu qu\u00e8 hem de fer, sin\u00f3 que serveix de criteri per a saber quines normes s\u00f3n morals i quines no. L'imperatiu categ\u00f2ric diu que nom\u00e9s aquelles normes que siguin universalitzables seran realment normes morals.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El neokantisme va ser un moviment filos\u00f2fic europeu, d'origen predominantment alemany, que va preconitzar un retorn als principis filos\u00f2fics de la doctrina d'Immanuel Kant davant la llavors imperant doctrina de l'idealisme absolut de Georg Wilhelm Friedrich Hegel. El neokantisme es mostrava esc\u00e8ptic enfront del que considerava un indegut \u00e8mfasi especulatiu del pensament hegeli\u00e0, i buscava recuperar la doctrina kantiana de la cr\u00edtica del coneixement davant el predomini de la metaf\u00edsica.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Les funcions del llenguatge fan refer\u00e8ncia a l'\u00fas de la llengua que fa un parlant. S\u00f3n els diferents objectius, prop\u00f2sits i serveis que es donen al llenguatge. A cada element del llenguatge -tamb\u00e9 anomenat factor- li correspon una funci\u00f3 i en preval la que m\u00e9s \u00e8mfasi es posa a l'hora de comunicar.\nDiversos ling\u00fcistes han proposat diferents classificacions de les funcions del llenguatge:", "target": "Humanitats"}, {"text": "Es defineix com a unitat ling\u00fc\u00edstica qualsevol element en qu\u00e8 es pot dividir un mot o oraci\u00f3 i que \u00e9s susceptible de ser analitzada per la ling\u00fc\u00edstica. Cada nivell d'an\u00e0lisi t\u00e9 la seva unitat m\u00ednima, que es combina amb altres del mateix tipus i que es distingeix de la resta d'elements del sistema per un tret distintiu.En fon\u00e8tica, el fonema \u00e9s la unitat m\u00ednima i es diferencia a partir dels trets que puguin formar un parell m\u00ednim; en morfologia la unitat \u00e9s el morfema; en la lexicologia el sema; en sintaxi \u00e9s el sintagma i en nivells superiors la proposici\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El premi Ratzinger de teologia \u00e9s un premi anual atorgat pel Vatic\u00e0 a les contribucions m\u00e9s assenyalades de cada any en el di\u00e0leg entre la fe i la ra\u00f3. Va ser institu\u00eft per Benet XVI l'any 2010 i \u00e9s atorgat a personalitats acad\u00e8miques amb una contribuci\u00f3 notable en el camp de la teologia. Es considera el premi a la teologia acad\u00e8mica m\u00e9s prestigi\u00f3s del m\u00f3n, sent anomenat de manera extraoficial el Premi Nobel de teologia.\nEl seu objectiu \u00e9s situar al centre de la reflexi\u00f3 la q\u00fcesti\u00f3 de D\u00e9u. La concessi\u00f3 del Premi Ratzinger vol cridar l'atenci\u00f3 de l'opini\u00f3 p\u00fablica sobre aquest tema i \u00e9s una de les tres activitats del seu treball ordinari. Les altres dues s\u00f3n la concessi\u00f3 de beques als doctorats en Teologia i l'organitzaci\u00f3 de congressos d'alt valor cient\u00edfic.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La cronologia eg\u00edpcia convencional representa el consens dels experts sobre la cronologia dels governants de l'antic Egipte, tenint en compte els estudis acceptats durant el segle xx, per\u00f2 sense incloure cap de les principals propostes de revisi\u00f3 que tamb\u00e9 s'han fet durant aquest temps.\nAquest article cont\u00e9 la llista dels faraons de l'antic Egipte des del per\u00edode predin\u00e0stic d'Egipte fins al final de la dinastia ptolemaica, quan es va convertir en una prov\u00edncia de l'antiga Roma per C\u00e8sar August l'any 30 aC.\nTotes les dates de la cronologia s\u00f3n abans de Crist (aC).\nLes dates de les dinasties XXI a la XXVI s\u00f3n de Kenneth Kitchen (1973), complementat per Ian Shaw (2000). Hi ha una discrep\u00e0ncia de 60 anys entre les dates proposades per aquests dos autors. No hi ha cap intent d'eliminar aquesta discrep\u00e0ncia en la cronologia i \u00e9s presentada combinada.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El tradicionalisme \u00e9s, en la hist\u00f2ria de la filosofia, la tend\u00e8ncia a defensar les tradicions com el conjunt d'usos i costums heretats de la hist\u00f2ria que cal valorar, respectar i defensar.\nAquesta doctrina filos\u00f2fica postula que les tradicions s\u00f3n argument per defensar el paradigma social del passat i la seua preservaci\u00f3. En aquest sentit \u00e9s una de les doctrines m\u00e9s importants que han influ\u00eft en la \ndreta pol\u00edtica, oposant-se a altres corrents de la dreta pol\u00edtica com el liberalisme que defensa els canvis i les reformes que pot plantejar la societat, o el feixisme que propugna una transformaci\u00f3 de la societat a trav\u00e9s d'un estat totalitari.\nDins del tradicionalisme s'hi han desenvolupat diferents corrents; una pot ser el reaccionari, que en els cas catal\u00e0 el veur\u00edem representat pel carlisme, una altra el tradicionalisme identitari catal\u00e0 que vindria representat pel catalanisme conservador i cat\u00f2lic de Josep Torras i Bages; aix\u00ed mateix hi ha un tradicionalisme d'arrel conservadora molt rebec als canvis socials per\u00f2 que at\u00e9n als canvis que experimenten les societats i a fi de mantenir els valors troncals de la societat, postula l'adaptaci\u00f3 als canvis; aquest darrer tradicionalisme \u00e9s considerat com a fill del pensament d'Edmund Burke.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El terme indeterminabilitat \u00e9s un concepte de la filosofia est\u00e8tica desenvolupat per Juan Ben\u00edtez Jamchen que es recolza en el temperament intermedi de Friedrich Schiller i que sorgeix de la necessitat de repassar els conceptes de la determinabilitat schilleriana i de crear una est\u00e8tica que puga assegurar el seu propi exercici subjectiu. L'autor defineix l'est\u00e8tica de la indeterminabilitat com: \"aquell corrent de la filosofia est\u00e8tica on, des dels \u00e0mbits subjectius kantians i intersubjectius hursselians, se situen aquells espais temperats necessaris que obren les fronteres dels propis patrons de la mateixa est\u00e8tica, permetent que intervinga la realitat esdevinguda que es determina o estableix, aix\u00ed com que aquesta tinga la qualitat mateixa de la seua subjectivitat, sense que puguen arribar a ser deterministes o objectivistes, per l'exercici propi d'algun patr\u00f3, que \u00e9s la tend\u00e8ncia, fins i tot est\u00e8tica, de tot pensament.\"\nEl significat sem\u00e0ntic de la indeterminabilitat \u00e9s: la qualitat d'all\u00f2 indeterminable, o conjunt de caracter\u00edstiques que fan que una cosa siga indeterminable. All\u00f2 que \u00e9s indeterminable \u00e9s una cosa que pot ser indeterminada, per la qual cosa \u00e9s all\u00f2 que tendeix a la indeterminaci\u00f3 per\u00f2 no est\u00e0 encara completament indeterminat.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un comentari de text filos\u00f2fic, \u00e9s un estudi d'un text de car\u00e0cter filos\u00f2fic, que es realitza des de diversos punts de vista, i que permet analitzar les seves caracter\u00edstiques i naturalesa.El comentari ha sigut una eina de gran utilitat i import\u00e0ncia. Una gran part de les escoles de pensament es van originar arran de l'an\u00e0lisi que comentaristes desenvolupen amb destacades obres filos\u00f2fiques. En l'antiga Gr\u00e8cia i Roma, destacades escoles de pensadors van elaborar alguns dels seus pensaments a partir dels comentaris de textos d'Arist\u00f2til i Plat\u00f3. \u00c9s possible considerar a una part substantiva del pensament filos\u00f2fic de Sant Tom\u00e0s d'Aquino un significatiu comentari a determinades idees Aristot\u00e8liques.El comentari de text en Filosofia t\u00e9 la seva base en la import\u00e0ncia que la filosofia atorga a l'an\u00e0lisi del llenguatge i la interpretaci\u00f3 d'un text.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La guerra santa \u00e9s una guerra justificada per raons religioses, que els seus promotors qualifiquen com a guerra estimada per D\u00e9u i que condueix a la salvaci\u00f3 eterna els seus executants. En s\u00f3n exemples cl\u00e0ssics les croades o les guerres cat\u00f2liques contra les considerades heretgies c\u00e0tars, protestants, etc. La guerra civil espanyola va ser declarada croada per Pius XII i aix\u00ed se la va denominar oficialment durant l'\u00e8poca franquista. En l'\u00e0mbit isl\u00e0mic, molts conflictes actuals s\u00f3n qualificats de guerra santa (gihad) pels seus actors, aix\u00ed com les accions terroristes de car\u00e0cter islamista.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La Patrologia \u00e9s la part de la hist\u00f2ria de la teologia cristiana que estudia els antics escriptors cristians (Pares) i llurs obres (exceptuant els llibres can\u00f2nics, concretament del per\u00edode compr\u00e8s entre els inicis del cristianisme i el segle vii a Occident (Isidor de Sevilla) i el segle viii a Orient (Joan Damasc\u00e8). Estudia les vides i les obres dels autors ortodoxos i heterodoxos que van escriure sobre teologia en aquests segles.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La truncaci\u00f3 o truncament \u00e9s un procediment ling\u00fc\u00edstic que consisteix a crear un mot nou existent eliminant-ne una part, per\u00f2 conservant-ne les caracter\u00edstiques gramaticals i el significat.S'utilitza sobretot en la formaci\u00f3 d'hipocor\u00edstics a partir de noms propis mitjan\u00e7ant l'eliminaci\u00f3 de la primera part del mot, com en Lena (Magdalena), Quim (Joaquim) o Tomeu (Bartomeu), o m\u00e9s rarament, de la part central, com en Jan (Joan), Jep (Josep) o Tesa (Teresa).", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una pedra dura \u00e9s aquell tipus de mineral o roca amb una resist\u00e8ncia a ser ratllats per altres cossos \u00e9s superior a 7, segons l'escala decimal de Mohs, inventada per Friedrich Mohs. Aquesta escala es realitza disposant deu minerals en ordre de duresa creixent, de tal manera que aquells situats a un nivell superior sempre poguessin ratllar els situats als nivells inferiors. En la terminologia art\u00edstica, el nom \u201cpedres dures\u201d s'utilitza com a nom gen\u00e8ric per a descriure una gran varietat de pedres compactes, opaques, de colors brillants i susceptibles a un bon polit.La duresa del material dependr\u00e0 de la composici\u00f3 de la roca, per exemple el quars \u00e9s el mineral que m\u00e9s duresa proporciona. Tamb\u00e9 dependr\u00e0 del seu pes espec\u00edfic, \u00e9s a dir, com m\u00e9s pes, m\u00e9s duresa, i de la seva estructura i textura, les roques amb un gra m\u00e9s fi s\u00f3n les m\u00e9s dures, aix\u00ed com les compactes i cristal\u00b7lines.\nLes pedres dures van ser molt utilitzades en joieria, en el treball decoratiu, aix\u00ed com en arquitectura, independentment del seu grau de duresa. Des del Renaixement van ser \u00e0mpliament utilitzades en la fabricaci\u00f3 de mosaics, amb la funci\u00f3 d'ornamentar les superf\u00edcies dels mobles de luxe.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Llibre de la disputa de Ramon el cristi\u00e0 i Omar el sarra\u00ed (Liber disputationis Raimundi christiani et Homeri Saraceni) \u00e9s una obra autobiogr\u00e0fica de Ramon Llull escrita el 1308 a Pisa. En ella es documenta el debat entre el fil\u00f2sof catal\u00e0 i un fil\u00f2sof musulm\u00e0 an\u00f2nim, al qual Llull anomena Homer i de qui no ens ha pervingut cap altra informaci\u00f3, tot i que podem suposar que el seu nom real era Omar. Llull presenta el llibre com la transcripci\u00f3 reelaborada de la disputa mantinguda sobre els dogmes cristians de la Trinitat i l'Encarnaci\u00f3, negats per Omar mitjan\u00e7ant reduccions a l'absurd de tipus escol\u00e0stic i afirmats per Llull valent-se del seu m\u00e8tode demostratiu \"a priori\", anomenat demonstratio per aequiparantiam. El llibre va ser escrit origin\u00e0riament en \u00e0rab durant la captivitat de Llull a Bugia (Alg\u00e8ria), perdent-se al naufragi que va patir de retorn a G\u00e8nova. Va reescriure'l en llat\u00ed a Pisa, enviant-ne una c\u00f2pia al Papa Climent V.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El sistema jur\u00eddic reuneix les estructures i les modalitats de funcionament de les inst\u00e0ncies encarregades de l'aplicaci\u00f3 de regles de dret, aix\u00ed com els serveis que emanen d'elles. El sistema jur\u00eddic compr\u00e8n aix\u00ed l'aparell jurisdiccional, per\u00f2 tamb\u00e9 l'aparell no jurisdiccional.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El mecenatge \u00e9s el patrocini econ\u00f2mic de la tasca d'una persona o entitat a fi de permetre'ls de desenvolupar la seva obra sense exigir en contrapartida cr\u00e8dits monetaris immediats.\nUna altra accepci\u00f3 podria ser que es tracta d'un suport, b\u00e9 sigui monetari o en esp\u00e8cie, que una organitzaci\u00f3 deixa per al desenvolupament social, cultural i cient\u00edfic de la societat, aix\u00ed com per a la preservaci\u00f3 mediambiental de l'entorn en el qual s'ubica. Les accions de mecenatge ajuden a millorar la reputaci\u00f3 de les organitzacions que les realitzen, arribant a convertir-se en una acci\u00f3 de relacions p\u00fabliques.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Dins l'entorn de la l\u00f2gica i filosofia del llenguatge, un metallenguatge \u00e9s un llenguatge que s'usa per parlar sobre un altre llenguatge. Al llenguatge sobre el qual s'est\u00e0 parlant se l'anomena el llenguatge objecte. El metallenguatge pot ser id\u00e8ntic al llenguatge objecte, per exemple quan es parla sobre el catal\u00e0 usant el catal\u00e0 mateix. Un metallenguatge al mateix temps pot ser el llenguatge objecte d'un altre metallenguatge d'ordre superior, i aix\u00ed successivament. Diferents metallenguatges poden parlar sobre diferents aspectes d'un mateix llenguatge objecte.\nLa distinci\u00f3 entre llenguatge objecte i metallenguatge va ser introdu\u00efda per Alfred Tarski com una soluci\u00f3 a les paradoxes sem\u00e0ntiques com la paradoxa del mentider. Segons Tarski, cap llenguatge pot contenir el seu propi predicat de veritat i romandre consistent. Per parlar sobre la veritat en un llenguatge, i no generar contradiccions, cal fer-ho des d'un llenguatge diferent, amb m\u00e9s poder expressiu: el metallenguatge.Els models formals de sintaxi per a la descripci\u00f3 de la gram\u00e0tica, com per exemple, la gram\u00e0tica generativa, s\u00f3n tipus de metallenguatge.\nEn un aspecte m\u00e9s general, pot referir-se a qualsevol terminologia o llenguatge usat per parlar amb refer\u00e8ncia al mateix llenguatge. Per exemple, un text en gram\u00e0tica o una discussi\u00f3 sobre l'\u00fas del llenguatge.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El vocabulari b\u00e0sic \u00e9s un concepte que s'ha usat molt recurrentment en la ling\u00fc\u00edstica. El l\u00e8xic \u00e9s una de les parts de la llengua que m\u00e9s canvia al llarg del temps, per\u00f2 hi ha una part d'aquest l\u00e8xic que s'ha detectat que \u00e9s molt resistent a aquest canvi i que sembla que es manlleva molt poc. Aquesta part del l\u00e8xic que est\u00e0 pr\u00e0cticament fossilitzada en la llengua s'anomena vocabulari b\u00e0sic i existeix en totes les lleng\u00fces. S'han fet estudis sobre aquest vocabulari i s'han intentat crear llistes universals, \u00e9s a dir, que existeixin en totes les lleng\u00fces.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un americanisme en ling\u00fc\u00edstica \u00e9s un manlleu provinent d'Am\u00e8rica i en particular d'una llengua americana sovint mitjan\u00e7ant una llengua colonial com l'espanyol, el portugu\u00e8s, el franc\u00e8s, l'angl\u00e8s o el neerland\u00e8s. Tamb\u00e9 designa un mot, locuci\u00f3 o gir de les lleng\u00fces damunt dites en llurs dialectes implantats a Am\u00e8rica, podent \u00e9sser conegut o exportat amb pus o menys de succ\u00e9s en la llengua general i algun dels dialectes europeus d'aquelles lleng\u00fces.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Te\u00fargia (del grec \u03b8\u03b5\u03bf\u03c5\u03c1\u03b3\u03af\u03b1) \u00e9s una pr\u00e0ctica ritual m\u00e0gico-religiosa de l'Antiga Gr\u00e8cia que t\u00e9 la intenci\u00f3 d'invocar l'acci\u00f3 o evocar la pres\u00e8ncia d'un o m\u00e9s d\u00e9us, especialment amb l'objectiu d'unificar-se amb el div\u00ed, aconseguir l'henosi i perfeccionar-se un mateix.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Aquest article tracta sobre la hist\u00f2ria de les comunitats que han evolucionat fins a convertir-se en l'actual Uni\u00f3 Europea (UE). La hist\u00f2ria sobre la pol\u00edtica interior i els altres esdeveniments esdevinguts en cada estat membre es desenvolupen en els articles referents a cada pa\u00eds.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Les gemmes treballades s\u00f3n pedres precioses o semi precioses, de mida no massa gran que s'han sotm\u00e8s a un proc\u00e9s de poliment per tal d'obtenir-ne imatges o inscripcions, considerades obres d'art i, de vegades, joies. Aquesta pr\u00e0ctica s'ha realitzat des de temps antics.\nLes col\u00b7leccions de gemmes treballades es diuen gliptoteques. Entre els estudiosos m\u00e9s destacats d'aquest tema estan: Philipp von Stosch, Adolf Furtw\u00e4ngler i John Boardman.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La intel\u00b7lig\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica \u00e9s la capacitat d'utilitzar les paraules de manera efectiva en escriure o parlar. Descriu la capacitat sensitiva en el llenguatge parlat i escrit, l'habilitat per a aprendre idiomes, comunicar idees i aconseguir objectius usant la capacitat ling\u00fc\u00edstica. Aquesta intel\u00b7lig\u00e8ncia inclou tamb\u00e9 l'habilitat d'usar efectivament el llenguatge per a expressar-se ret\u00f2ricament o potser po\u00e8ticament. Aquesta intel\u00b7lig\u00e8ncia \u00e9s normal en escriptors, poetes, advocats, l\u00edders carism\u00e0tics i altres professions que utilitzen, sobre altres habilitats, la de comunicar-se. La intel\u00b7lig\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica es reconeix com una aptitud humana de llarg estudi. La psicologia evolutiva ha demostrat com l'\u00e9sser hum\u00e0 adquireix habilitats per a comunicar-se en forma efectiva d'una manera r\u00e0pida. Donat aix\u00f2, la intel\u00b7lig\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica es desenvolupa amb facilitat en persones amb capacitats cognitives eminentment normals. Aix\u00ed mateix, els mecanismes de processament d'informaci\u00f3 associats amb aquesta intel\u00b7lig\u00e8ncia es veuen afectats amb facilitat quan el cervell pateix algun dany. La comunicaci\u00f3 amb les altres persones \u00e9s important, i aquesta intel\u00b7lig\u00e8ncia \u00e9s necess\u00e0ria si es vol obtenir un bon acompliment en el camp social. Disciplines com l'orat\u00f2ria, la ret\u00f2rica i la literatura ajuden a desenvolupar-la, perfeccionar i enriquir-la.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Al-Qantara: Revista de estudios \u00e1rabes \u00e9s una revista cient\u00edfica avaluada per experts, amb el m\u00e8tode d'avaluaci\u00f3 \u00abdoble cec\u00bb, publicada er l'Institut de Filologia del Consell Superior d'Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC).La revista va iniciar la seva publicaci\u00f3 el 1980, com a continuaci\u00f3 de la seva predecessora Al-Andalus (1933-1978). Al-Qantara est\u00e0 dedicada a la civilitzaci\u00f3 de l'islam cl\u00e0ssic (fins al segle XVII incl\u00f2s) amb especial atenci\u00f3 a l'Occident isl\u00e0mic. Es publica en forma de dos fascicles anuals d'unes 250 p\u00e0gines cadascun. Una secci\u00f3 monogr\u00e0fica apareix en el segon fascicle de cada any. La revista nom\u00e9s sol\u00b7licita contribucions per a les seccions monogr\u00e0fiques. La revista est\u00e0 disponible en castell\u00e0 i en angl\u00e8s com a revista electr\u00f2nica en acc\u00e9s obert.El seu consell assessor inclou acad\u00e8mics com la catedr\u00e0tica d'Estudis \u00c0rabs i Isl\u00e0mics de la Universitat de Val\u00e8ncia, Carme Barcel\u00f3 Torres. Aix\u00ed mateix, entre els seus col\u00b7laboradors habituals, la revista compta amb l'historiador de l'art espanyol Basilio Pav\u00f3n Maldonado.\nAl-Qan\u1e6dara est\u00e1 indexada en Web of Science: Arts & Humanities Citation Index (A&HCI) i Current Contents - Arts & Humanities; SCOPUS, CWTS Leiden Ranking (Journal indicators), ERIH Plus, REDIB i DOAJ. \u00c9s considerada una de les revistes que t\u00e9 una major circulaci\u00f3 en bases de dades, trobant-se indexada en m\u00e9s de cinc bases de dades.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La pneumatologia, mot que prov\u00e9 del grec \u03c0\u03bd\u03b5\u1fe6\u03bc\u03b1, 'esperit, baf, vent' i \u03bb\u03bf\u03b3\u03af\u03b1 'estudi' \u00e9s la ci\u00e8ncia que estudia la interacci\u00f3 entre D\u00e9u i l'home mitjan\u00e7ant l'Esperit Sant.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La turcologia \u00e9s la ci\u00e8ncia de les lleng\u00fces, literatures, la hist\u00f2ria, les religions i la cultura intel\u00b7lectual i material dels pobles turquesos en el passat i el present.\nL'emigraci\u00f3 per motius laborals dels turcs a les \u00faltimes d\u00e8cades ha ampliat l'\u00e0rea d'investigaci\u00f3 tradicional de la turcologia considerablement quant al seu \u00e0mbit geogr\u00e0fic i contingut.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'IDEAL \u00e9s un centre d'arts digitals ubicat a Barcelona, al barri de Poblenou. Va obrir les seves portes el 25 d'octubre de 2019.L'IDEAL t\u00e9 els seus or\u00edgens al 1917, any de la seva inauguraci\u00f3. En aquell moment s'inicia com a cinema de barri que albergava un total de dos mil espectadors, sent un dels cinemes de refer\u00e8ncia de Barcelona. En aquest espai s'oferien pel\u00b7l\u00edcules de reestrena, les quals usualment, entre projecci\u00f3 i projecci\u00f3, s'acompanyaven de diferents tipus d'espectacles. No nom\u00e9s va destinar les seves instal\u00b7lacions a l'exhibici\u00f3 de pel\u00b7l\u00edcules, sin\u00f3 que tamb\u00e9 van tenir lloc actes culturals, socials i pol\u00edtics. El 13 de maig de 1984 va tancar les seves portes, i posteriorment es va convertir en un plat\u00f3 de televisi\u00f3, on es van enregistrar programes de TV3 com \"Tres i l'astr\u00f2leg\", \"For\u00e7a Bar\u00e7a\", \"Porca mis\u00e8ria\" i \"Pol\u00f2nia\".Durant el 2019 les empreses Layers of Reality, Minoria Absoluta i Magma Cultura van transformar l'espai i convertir-lo en IDEAL, un centre dedicat a la producci\u00f3 i exhibici\u00f3 d'arts digitals, en la l\u00ednia dels Ateliers des lumi\u00e8rs a Par\u00eds o el Mori Building Digital Art Museum del Jap\u00f3. Va obrir les portes l'octubre del 2019, i des de llavors realitza projeccions audiovisuals immersives, mitjan\u00e7ant realitat augmentada, realitat virtual i l'holografia.El centre t\u00e9 la seu al carrer Dr. Trueta, al barri de Poblenou de la ciutat de Barcelona. L'edifici, de quasi 2.000 m\u00b2 dedicats a la producci\u00f3, l'exhibici\u00f3 i formaci\u00f3 d'arts digitals immersives, est\u00e0 format per dues plantes i tres sales polivalents. La planta principal t\u00e9 una magnitud de 1.500 m\u00b2, on principalment es destina el seu espai a l'exhibici\u00f3 d'exposicions de gran format. Tamb\u00e9 consta de tres sales polivalents on tenen lloc diferents actes i experi\u00e8ncies. La planta superior es dedica oficines i a la zona d'artistes residents,.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una acci\u00f3 \u00e9s un moviment d'un \u00e9sser viu fet amb voluntari i amb una intenci\u00f3 determinades. \u00c9s l'objecte principal d'estudi de la filosofia de l'acci\u00f3, tot i que tamb\u00e9 s'estudia a altres branques de la filosofia, com la filosofia pol\u00edtica i la filosofia de la ment, destacant els treballs de Hannah Arendt, Henri Bergson i Jean-Paul Sartre. \u00c9s igualment l'objecte principal d'estudi i de treball de l'actor, des de la perspectiva de les arts esc\u00e8niques.Alguns autors fan difer\u00e8ncia entre l'acci\u00f3 f\u00edsica, que podem veure o percebre pels sentits, i una acci\u00f3 que es podria anomenar \"interna\", \"mental\" o \"ps\u00edquica\" i seria un moviment o modificaci\u00f3 a la psique; per exemple t\u00e9 una idea, canvia d'estrat\u00e8gia o decideix alguna cosa. Aquestes accions interiors no es veuen, l'actor no t\u00e9 m\u00e9s remei que verbalitzar-les o mostrar-les mitjan\u00e7ant accions f\u00edsiques. Per a Eugenio Barba no existeix una acci\u00f3 f\u00edsica que no sigui tamb\u00e9 mental, o resultat d'una mental.Arist\u00f2til i altres fil\u00f2sofs de l'antiguitat i posteriors, sobretot abans de desenvolupar-se la f\u00edsica cl\u00e0ssica, de vegades es referien a les accions corporals tamb\u00e9 entre cossos no humans. Per exemple Leibniz, contemporani de Newton, teoritzava sobre les accions de cossos f\u00edsics i subst\u00e0ncies en general. Per a ell la realitat de l'acci\u00f3 era la realitzaci\u00f3 del subjecte, i per tant tota subst\u00e0ncia realitza una acci\u00f3 i en cont\u00e9 les raons. Les ments assumeixen les seves accions, al contrari que la mat\u00e8ria. No considera la intenci\u00f3, que implica llibertat d'acci\u00f3. Des de la f\u00edsica, s'ha desenvolupat el concepte d'acci\u00f3, com a concepte amb equacions que depenen de la posici\u00f3, la massa, la velocitat i el temps per a cossos no vius, sense voluntat ni intenci\u00f3. (Vegeu Acci\u00f3 (f\u00edsica))", "target": "Humanitats"}, {"text": "A Journey to the Center of the Mind (JCM) \u00e9s una s\u00e8rie de llibres de James R. Fitzgerald, agent retirat de l'FBI, perfilador criminal i ling\u00fcista forense. La s\u00e8rie, publicada per Infinity Publishing entre 2014 i 2017, consta de tres volums que detallen cronol\u00f2gicament les circumst\u00e0ncies de la vida i la carrera que van portar a la implicaci\u00f3 de Jim Fitzgerald en la investigaci\u00f3 UNABOM de l'FBI, que finalment va donar lloc a la detenci\u00f3 i el processament de Theodore Kaczinski, tamb\u00e9 conegut com a Theodore Kaczinski l'Unabomber.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El registre est\u00e0ndard garanteix la comprensi\u00f3 m\u00fatua de tots els parlants al marge de la proced\u00e8ncia geogr\u00e0fica o grup social.\nS'usa als mitjans de comunicaci\u00f3, ensenyament i administraci\u00f3 i tamb\u00e9 es podria utilitzar per fer un article d'opini\u00f3 per exemple.\nLes seves caracter\u00edstiques s\u00f3n: que es un text neutre, rebutja mots que poden provocar incomprensions com cultismes i arcaismes o que puguin causar rebuig mitjan\u00e7ant vulgarismes per part del receptor. A m\u00e9s, solen ser textos aplicables a qualsevol situaci\u00f3 comunicativa.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Culture and Society (angl\u00e8s: \"Cultura i societat\") \u00e9s un llibre publicat el 1958 per l'autor gal\u00b7l\u00e8s d'esquerres Raymond Williams, que retrata el desenvolupament de la idea de cultura a Occident des del segle xviii fins al xx, centrant-se en el cas del Regne Unit. Quan es va publicar, el llibre va revolucionar les categories habituals de \"cultura\" i les seves implicacions socials i hist\u00f2riques. La idea central \u00e9s que, durant el per\u00edode de 1780 a 1850, la noci\u00f3 de cultura es va anar moldejant en resposta a la Revoluci\u00f3 Industrial i els canvis socials i pol\u00edtics de l'\u00e8poca, a la vegada que la democr\u00e0cia va anar influint en el seu desenvolupament. En aquesta obra es va copsant els sentits donats a la noci\u00f3 de cultura a trav\u00e9s de l'obra d'autors i assatgistes brit\u00e0nics com Edmund Burke, WIlliam Cobbett, William Blake, William Wordsworth, F. R. Leavis, George Orwell o Christopher Caudwell. Abans dels autors de la Il\u00b7lustraci\u00f3, \"cultura\" tenia un sentit m\u00e9s limitat i es referia principalment als fruits de la tasca erudita o de les belles arts, com la literatura, mentre que a partir de finals del segle xviii es va eixamplant per incloure-hi m\u00e9s sentits, \u00e0mbits i l\u00edmits, que Williams analitza des d'una perspectiva marxista, aix\u00ed com la idea de democr\u00e0cia com a metanarrativa principal substitutiu de la religi\u00f3 d'\u00e8poques anteriors a Occident. El llibre encara es troba disponible en diverses lleng\u00fces.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un trop \u00e9s la substituci\u00f3 d'una expressi\u00f3 per una altra amb el sentit figurat. Es tracta d'un terme propi de la ret\u00f2rica que prov\u00e9 del grec \u03c4\u03c1\u03cc\u03c0\u03bf\u03c2,  trops, que significava \u00abdirecci\u00f3\u00bb. En aquest sentit, el trop \u00e9s el canvi de  direcci\u00f3  d'una expressi\u00f3 que  es desvia  del seu contingut original per a adoptar un altre contingut. En llat\u00ed, el terme es va adaptar com a tropus.\nL'\u00fas dels trops \u00e9s un constituent principal de l'ornatus ret\u00f2ric, una de les qualitats de la elocutio.\nEl nombre i la identitat dels trops ha variat al llarg de la hist\u00f2ria de la ret\u00f2rica, entre els previstos m\u00e9s habitualment hi ha la met\u00e0fora, l'al\u00b7legoria, la hip\u00e8rbole, la meton\u00edmia, la sin\u00e8cdoque, l'antonom\u00e0sia, l'\u00e8mfasi, la ironia, etc.\nLa ret\u00f2rica cl\u00e0ssica constava d'un tractat anomenat De tropis on s'estudiava l'\u00fas de les paraules en un sentit diferent de l'habitual. Els trops ocupen un lloc important en el llenguatge literari, especialment en la poesia l\u00edrica, encara que no exclusivament: poden trobar-se tamb\u00e9 en el llenguatge col\u00b7loquial.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un amoret, tamb\u00e9 conegut com a putto (mot itali\u00e0; en plural, putti) \u00e9s un motiu ornamental que adopta la figura de nen nu i alat. El terme itali\u00e0 putto, molt dif\u00f3s en la literatura i en la hist\u00f2ria de l'art, deriva del llat\u00ed putus. Vasari, a la seva obra Vite de pi\u00f9 eccellenti architetti, pittori, et scultori italiani, da Cimabue insino a tempi nostri (1550-1565), en va donar la descripci\u00f3 primera.La seva representaci\u00f3 \u00e9s abundant durant el Renaixement i el Barroc itali\u00e0, principalment en el Barroc sicili\u00e0, i s'empraven com a elements decoratius a les esgl\u00e9sies, als altars, als orgues, als frescs i a l'escultura. Des de l'antiguitat fins als nostres dies, els amorets s\u00f3n utilitzats per representar la figura infantil d'Eros, el d\u00e9u de l'amor conegut com a Cupido. A l'art paleocristi\u00e0, aquesta forma de representaci\u00f3 es va utilitzar per a la simbologia dels \u00e0ngels; durant el Renaixement va ser freq\u00fcent emprar-los com a \u00e0ngels m\u00fasics: un bon exemple va ser l'\u00fas que li va donar Donatello a l'altar major de la bas\u00edlica de Sant Antoni de P\u00e0dua.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Cronologia (del grec \u03c7\u03c1\u03bf\u03bd\u03bf 'cronos', temps i \u03bb\u03bf\u03b3\u03af\u03b1 'logos', estudi) \u00e9s la ci\u00e8ncia que t\u00e9 com finalitat determinar les dates i l'ordre dels fets hist\u00f2rics; \u00e9s disciplina auxiliar de la Hist\u00f2ria. Tamb\u00e9 s'anomena cronologia la llista d'esdeveniments ordenada per les dates respectives (ordre cronol\u00f2gic). La representaci\u00f3 gr\u00e0fica de la cronologia es coneix com a cronografia.\nLa cronologia es basa en la cronometria i la historiografia, que examina l'escriptura de la hist\u00f2ria i l\u2019\u00fas de m\u00e8todes hist\u00f2rics. La dataci\u00f3 per radiocarboni calcula l'edat dels \u00e9ssers vius abans mesurant la proporci\u00f3 d\u2019is\u00f2top carboni-14 en el seu contingut en carboni. La dendrocronologia calcula l'edat dels arbres per correlaci\u00f3 dels diversos anells de creixement de la seva fusta amb seq\u00fc\u00e8ncies de refer\u00e8ncia conegudes any rere any a la regi\u00f3 per reflectir la variaci\u00f3 clim\u00e0tica d\u2019un any a l\u2019altre. La dendrocronologia s'utilitza al seu torn com a refer\u00e8ncia de calibratge de les corbes de dataci\u00f3 de radiocarbons.\nEls c\u00f2mputs m\u00e9s utilitzats en la hist\u00f2ria de diverses \u00e8poques s\u00f3n les eres, els cicles recurrents com les olimp\u00edades, els cicles astron\u00f2mics, i els anys de govern de c\u00f2nsols romans, de papes i de sobirans (des de llur elecci\u00f3 o coronaci\u00f3 o des de la mort del predecessor).", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'apolog\u00e8tica en teologia i literatura consisteix en la defensa sistem\u00e0tica d'una posici\u00f3 o punt de vista. La paraula apolog\u00e8tica prov\u00e9 del grec apologia (\u03b1\u03c0\u03bf\u03bb\u03bf\u03b3\u03af\u03b1), que designa la posici\u00f3 de defensa militar contra un atac.El primer a utilitzar el terme amb dues connotacions \u00e9s John Henry Newman, qui intitul\u00e0 la seva autobiografia espiritualista Apologia Pro Vita Sua el 1864. Per\u00f2 les primeres refer\u00e8ncies poden ser trobades a l'Apologia de S\u00f2crates (en la qual Plat\u00f3 pren la defensa de S\u00f2crates durant el seu proc\u00e9s), per\u00f2 tamb\u00e9 algunes obres d'apologistes de comen\u00e7aments de la cristiandat com les dues Apologies del M\u00e0rtir Sant Just\u00ed, dirigides a l'emperador Marc Aureli. Arngr\u00edmur J\u00f3nsson fou un estudi\u00f3s island\u00e8s que en el llibre Brevis commentarius de Islandia criticava el treball que nombrosos autors van escriure sobre la gent i el pa\u00eds d'Isl\u00e0ndia.Actualment el terme fa refer\u00e8ncia al m\u00e8tode d'estudi emprat en alguns casos particulars, per grups o individus que promouen causes sistem\u00e0ticament, justificant ortod\u00f2xies, o negant a conveni\u00e8ncia alguns actes i fins i tot crims. La \"l\u00f2gica\" apolog\u00e8tica es basa en el \"emblanquiment\" de les causes que dona suport, principalment a trav\u00e9s de l'omissi\u00f3 dels fets negatius (percepci\u00f3 selectiva) i l'exageraci\u00f3 dels arguments i fets positius; ambdues t\u00e8cniques comuns en la ret\u00f2rica cl\u00e0ssica.", "target": "Humanitats"}, {"text": "\u00c5smund K\u00e5resson fou un viking d'Uppland i G\u00e4strikland, Su\u00e8cia, conegut com a mestre gravador de runes (erilaz) actiu a inicis del segle XI.A difer\u00e8ncia de la poblaci\u00f3 d'altres zones d'Europa durant l'alta edat mitjana, es creu que molts escandinaus sabien llegir i escriure en alfabet r\u00fanic i principalment sobre os i fusta. Halvdan \u00e9s conegut pel seu treball en estil Urnes inicial, de la darrera fase dels estils zoom\u00f2rfics de decoraci\u00f3 vikinga que es desenvolup\u00e0 durant la segona part del segle xi i el comen\u00e7ament del xii. \u00c5smund fou actiu sobretot a Uppland: vint pedres r\u00faniques porten la seua signatura i se n'hi han atribu\u00eft unes altres trenta basant-se en similituds amb el seu estil.L'obra d'\u00c5smund K\u00e5resson es caracteritza per una ornamentaci\u00f3 ferma i seguretat en la composici\u00f3. \u00c5smund \u00e9s l'inventor de l'estil cl\u00e0ssic Uppland, amb un o dos animals (rundjur) que mostren els caps de perfil.\nUna inscripci\u00f3 trobada a l'illa de Liding\u00f6, catalogada a Rundata com U Fv1986;84, est\u00e0 signada per \u00c5smund i dedicada al seu avi Steinn i als fills d'aquest: Sibbi, Geirbj\u00f4rn i Ulfr. Tanmateix, no s'ha pogut establir amb seguretat si algun dels tres era pare d'\u00c5smund, ja que en dues pedres r\u00faniques, U 956 a Vedyxa i Gs 11 a J\u00e4rvsta, \u00c5smund afegeix el seu patron\u00edmic al text com osmuntr kara sun ('\u00c1smundr, fill de K\u00e1ri').\nM\u00e9s de vint inscripcions apareixen a la Rundata com a obra d'\u00c5smund: U 301 a Sk\u00e5nela, la hui perduda U 346 a Fr\u00f6sunda, U 356 a \u00c4ngby, la hui perduda U 368 a Helg\u00e5by, U 824 a Holm, U 847 a V\u00e4ster\u00e5ker, U 859 a M\u00e5sta, U 871 a \u00d6lsta, U 884 a Ingla, U 932 a la Seu d'Uppsala, U 956 a Vedyxa, U 969 a Bolsta, la hui perduda U 986 a Kungsg\u00e5rden, U 998 a Sk\u00e4ller\u00f6, U 1142 a \u00c5byggeby, U 1144 a Tierp, U 1149 a Fler\u00e4ng, U Fv1986;84 a Bo g\u00e5rd, U Fv1988;241 a Rosersberg, Gs 11 a J\u00e4rvsta, Gs 12 a Lund, i Gs 13 a S\u00f6derby.\nSobre altres inscripcions com U 859, U 986, U 969, U 998, U 1149 i Gs 13, hi apareix una petita variaci\u00f3 en el nom: \u00c5smund despla\u00e7a la runa Reith sobre un espai perqu\u00e8 el seu nom es pronunci\u00ef osmunrt.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una llengua aglutinant \u00e9s aquella que forma els seus mots per encadenat o combinaci\u00f3 de morfemes. El terme aglutinant (derivat del llat\u00ed agglutinare 'enganxar, adherir') el va introduir el fil\u00f2sof i ling\u00fcista alemany Wilhelm von Humboldt l'any 1836, per tal de classificar les lleng\u00fces des d'un punt de vista morfol\u00f2gic. Els altres grups que establ\u00ed s\u00f3n el de lleng\u00fces anal\u00edtiques i el de lleng\u00fces flexives.\nLes lleng\u00fces aglutinants s\u00f3n un tipus de llengua sint\u00e8tica en qu\u00e8 cada afix representa una unitat de significat (com ara diminutiu, pret\u00e8rit, plural,\u2026). Cada un d'aquests morfemes roman inalterat despr\u00e9s de la seva uni\u00f3. Les lleng\u00fces aglutinants tenen generalment una categoria gramatical per afix mentre que els idiomes fusionals en tenen m\u00faltiples. La distinci\u00f3 entre llengua aglutinant i llengua fusional, de tota manera, no \u00e9s sempre clara. Hom podria parlar d'un continu en el qual, entre ambd\u00f3s extrems (aglutinaci\u00f3 i fusi\u00f3), hi ha lleng\u00fces diverses que tendeixen a l'un o a l'altre. Les lleng\u00fces sint\u00e8tiques no aglutinants s\u00f3n llenguatges fusionals; morfol\u00f2gicament, combinen els afixos, modificant-los dr\u00e0sticament en el proc\u00e9s i unint diversos significats en un sol morfema. Un llenguatge sint\u00e8tic pot utilitzar l'aglutinaci\u00f3 morfol\u00f2gica combinada amb l'\u00fas parcial de funcions fusionals, per exemple, en el seu sistema de casos (alemany, holand\u00e8s i persa).\nLes lleng\u00fces aglutinants tendeixen a tenir una alta taxa d'afixos o morfemes per paraula, i ser molt regulars, en particular amb molt pocs verbs irregulars. Per exemple, el japon\u00e8s t\u00e9 molt pocs verbs irregulars, nom\u00e9s dos s\u00f3n significativament irregulars, i nom\u00e9s hi ha una desena d'altres verbs amb irregularitats menors; El ganda nom\u00e9s t\u00e9 un verb irregular (o dos, depenent de com es defineixi \"irregular\"); mentre que en els idiomes quechua, tots els verbs corrents s\u00f3n regulars. En turc, nom\u00e9s hi ha un substantiu irregular (su, que significa aigua), i no hi ha verbs irregulars que no siguin els verbs copulatius,amb dues part\u00edcules existencials. El core\u00e0 nom\u00e9s t\u00e9 deu formes de conjugaci\u00f3 irregulars. El georgi\u00e0 \u00e9s una excepci\u00f3, ja que \u00e9s altament aglutinant (amb fins a vuit morfemes per paraula), per\u00f2 t\u00e9 un nombre significatiu de verbs irregulars amb diferents graus d'irregularitat.Exemples de lleng\u00fces aglutinants s\u00f3n les lleng\u00fces uralianes, les lleng\u00fces altaiques, el basc, el japon\u00e8s, el core\u00e0, les lleng\u00fces drav\u00eddiques, l'inuktitut o esquimal, el suahili, l'esperanto i algunes lleng\u00fces mesoamericanes com ara el n\u00e0huatl, l'huastec i el totonaca. Tamb\u00e9 eren aglutinants, a l'Edat antiga, lleng\u00fces com el sumeri o l'elamita.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La rigor \u00e9s una condici\u00f3 de rigidesa. La rigor, sovint, \u00e9s un proc\u00e9s d'adheriment absolut a certes restriccions, o la pr\u00e0ctica de mantenir la coher\u00e8ncia estricta amb certs par\u00e0metres predefinits. Aquestes restriccions poden ser imposades al medi ambient, com ara \"les rigors de la fam\"; l\u00f2gicament impost, com ara proves matem\u00e0tiques que ha de mantenir respostes coherents ; o socialment imposada, com ara el proc\u00e9s de definici\u00f3 de l'\u00e8tica i el dret.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Els principis de l'art s\u00f3n el conjunt de normes o directrius de l'art que han de ser considerats quan es considera l'impacte d'una obra d'art. Es combinen amb els elements de l'art en la producci\u00f3 d'art. Els principis s\u00f3n el moviment, la unitat, la varietat, equilibri, \u00e8mfasi, contrast, proporci\u00f3, i el patr\u00f3.\nAccions, o, alternativament, la ruta de la mirada de l'espectador segueix al llarg d'una obra d'art. El moviment \u00e9s causat per l'\u00fas d'elements sota les normes dels principis a la foto per donar la sensaci\u00f3 d'acci\u00f3 i per guiar els ulls de l'espectador en tota l'obra d'art.", "target": "Humanitats"}, {"text": "\u00abNom\u00e9s s\u00e9 que no s\u00e9 res\u00bb (en grec cl\u00e0ssic \u1f13\u03bd \u03bf\u1f36\u03b4\u03b1 \u1f45\u03c4\u03b9 \u03bf\u1f50\u03b4\u1f72\u03bd \u03bf\u1f36\u03b4\u03b1, h\u00e8n o\u00eeda h\u00f3ti oud\u00e8n o\u00eeda ; en llat\u00ed  scio em nihil scire  o  scio em nescire ) \u00e9s una frase molt coneguda que deriva del fet relatat pel fil\u00f2sof  grec Plat\u00f3 a S\u00f2crates. Aix\u00ed mateix est\u00e0 relacionat amb una resposta oracular de la pitonissa de Delfos, que a la pregunta realitzada per Querefonte sobre si hi havia alg\u00fa m\u00e9s savi que S\u00f2crates, va respondre que ning\u00fa era m\u00e9s savi.", "target": "Humanitats"}, {"text": "InteLex Past Masters Online \u00e9s una base de dades d'obres filos\u00f2fiques accessible a text complet en l\u00ednia duta per l'editorial Catalogue InteLex Corporation. Els documents textuals estan codificats seguit el format Text Encoding Initiative. Utilitza una plataforma XTF retocada. Fou considerada una de les millors bases de dades de l'any 2015 segons la revista Library Journal.Cont\u00e9 material pertanyent a les disciplines: filosofia americana, brit\u00e0nica, cl\u00e0ssica, continental i medieval, lletres angleses, estudis de la religi\u00f3, ci\u00e8ncies socials i escriptores. I cont\u00e9 170 col\u00b7leccions d'obres sobre persones com Plat\u00f3 i Mary Shelley. Els textos poden trobar-se de vegades en angl\u00e8s i en la llengua original.El m\u00e8tode de pagament consisteix en pagar una volta m\u00e9s un preu anual. Aquest preu segons Bivens \u00e9s baix i implica descomptes. Pel seu sistema de preus Wayne Bivens-Tatum considera que les biblioteques xicotetes poden adquirir part de les col\u00b7leccions oferides.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La mutaci\u00f3 conson\u00e0ntica, en sincronia, \u00e9s un canvi fon\u00e8tic en el qual la consonant d'una paraula canvia d'acord amb el seu entorn morfol\u00f2gic i sint\u00e0ctic. El seu coneixement \u00e9s objecte de la morfofonologia.\nAquest fenomen es troba en molts d'idiomes en tots els continents. L'exemple t\u00edpic \u00e9s la mutaci\u00f3 conson\u00e0ntica de la inicial en totes les lleng\u00fces c\u00e8ltiques modernes. Aquest canvi conson\u00e0ntic inicial tamb\u00e9 s'observa en el paiute meridional i en diverses lleng\u00fces d'\u00c0frica Occidental com el peul. Les lleng\u00fces f\u00edniques (o baltofineses) com el fin\u00e8s i l'estoni\u00e0, i les lleng\u00fces sami, tenen mutacions internes en els mots, anomenades alternan\u00e7a conson\u00e0ntica. El dholuo, una llengua nilosahariana parlada a Kenya, muda les consonants finals dels radicals, aix\u00ed com ho fa l'angl\u00e8s en menor mesura. La mutaci\u00f3 de les consonants inicials, mitjanes i finals tamb\u00e9 es troba en l'hebreu modern. El japon\u00e8s fa mutar certes inicials en composici\u00f3: el fenomen es diu rendaku.\nEl terme de mutaci\u00f3 conson\u00e0ntica tamb\u00e9 s'utilitza en un altre sentit en fon\u00e8tica hist\u00f2rica, per descriure els canvis sistem\u00e0tics en l'articulaci\u00f3 de s\u00e8ries de consonants, especialment en les lleng\u00fces germ\u00e0niques (llei de Grimm i mutaci\u00f3 conson\u00e0ntica a l'alt alemany).", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un freq\u00fcentatiu o iteratiu \u00e9s una transformaci\u00f3 d'un verb \u2013m\u00e9s sovint amb sufix\u2013 per a expressar una acci\u00f3 que es produeix habitualment o repetidament. \u00c9s un fenomen ling\u00fcistic productiu en moltes lleng\u00fces europees. En catal\u00e0, el sufix \u00ab-ejar\u00bb pot servir per a fer freq\u00fcentatius.Els freq\u00fcentatius llatins, per l'intermediari del llat\u00ed vulgar sovint en catal\u00e0 van perdre la significaci\u00f3 d'iteratiu, i per a expressar la iteraci\u00f3 s'utilitzen aleshores per\u00edfrasis amb els verbs \u00absoler\u00bb o \u00absovintejar\u00bb, o amb \u00abtenir l'habitud, el costum\u00bb o l'adverbi \u00absovint\u00bb. Tamb\u00e9 l'article determinat serveix per a donar un sentit freq\u00fcentatiu a les expressions de temps: \u00abdijous vaig a la biblioteca\u00bb (una vegada) i \u00abels dijous (o el dijous) vaig a la biblioteca (=cada dijous). \u00c9s equivalent de \u00abEl dijous solc anar a la biblioteca\u00bb.", "target": "Humanitats"}, {"text": "En filologia, un stemma codicum (o simplement stemma, plural stemmata) \u00e9s una taula geneal\u00f2gica dels manuscrits originals del mateix treball. El terme stemma codicum, ve del grec antic \u03c3\u03c4\u03ad\u03bc\u03bc\u03b1, stemma, petita cinta, corona, (ja que, a Roma, el quadre geneal\u00f2gic que contenia imatges dels avantpassats, s'adornava amb corones), i del llat\u00ed codicum, genitiu plural de c\u00f2dex, manuscrit.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El Diccionari Jur\u00eddic Catal\u00e0 \u00e9s un diccionari especialitzat en l\u00ednia que entr\u00e0 en servei el 2011.T\u00e9 l'origen en una iniciativa del 1996 de la Fundaci\u00f3 Jaume Call\u00eds, on va coincidir que un dels seus patrons, Josep Maria Mas Solench era tamb\u00e9 el president de la Societat Catalana d'Estudis Jur\u00eddics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), una entitat que finalment es va fer c\u00e0rrec de l'obra, i n'assum\u00ed el cost i la direcci\u00f3 de l'elaboraci\u00f3, en la qual van participar uns 350 especialistes, entre redactors i correctors. El Diccionari Jur\u00eddic Catal\u00e0 ha estat el resultat d'una iniciativa de m\u00e9s de deu anys d'elaboraci\u00f3, sota l'auspici de la Societat Catalana d'Estudis Jur\u00eddics.L'objectiu del diccionari \u00e9s ajudar els professionals del dret en l'\u00fas de termes jur\u00eddics en catal\u00e0. Concebut com a diccionari enciclop\u00e8dic, en la fase inicial contenia unes 8.000 entrades que comprenen l\u00e8xic (tant com\u00fa com especialitzat, antic i modern i fraseologia i expressions d'\u00fas en la ci\u00e8ncia i la pr\u00e0ctica del dret), biografies, institucions, a m\u00e9s de locucions llatines, sin\u00f2nims i equival\u00e8ncies en altres lleng\u00fces. A m\u00e9s de la definici\u00f3, nombrosos termes inclouen tamb\u00e9 un desenvolupament tem\u00e0tic.L'acc\u00e9s lliure i per internet, sense descartar una possible futura edici\u00f3 en paper, t\u00e9 com a objectiu subministrar una eina als professionals del dret que exerceixen a Catalunya, atesa la preponder\u00e0ncia gaireb\u00e9 absoluta del castell\u00e0.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La teoria cr\u00edtica \u00e9s un conjunt de teories de pensadors de diferents disciplines associades a l'Escola de Frankfurt: Theodor W. Adorno, Walter Benjamin, Max Horkheimer, Herbert Marcuse, J\u00fcrgen Habermas, Oskar Negt o Hermann Schweppenh\u00e4user, entre d'altres. La teoria cr\u00edtica ser\u00e0 la resposta cr\u00edtica a la teoria de la comunicaci\u00f3 desenvolupada des dels anys vint per l'Escola Sociol\u00f2gica de Chicago, les teories de la qual s'engloben dintre del funcionalisme.L'Institut per a la Investigaci\u00f3 Social que estava afiliat a la Universitat de Frankfurt va ser fundat l'any 1923. El financer jueu Felix J. Weil ser\u00e0 el creador del projecte, ja que va veure necessari un centre d'estudis avan\u00e7ats que analitz\u00e9s la societat del moment des d'un punt de vista marxista.\nEls autors de la primera generaci\u00f3 de l'Escola de Frankfurt articulen un projecte cr\u00edtic, intentant desenvolupar un marxisme heterodox i psicoanal\u00edtic. No ser\u00e0 un marxisme obsessionat amb l'economia, sin\u00f3 que es pret\u00e9n desenvolupar una s\u00e8rie de teories preocupades pels problemes socials, com la desigualtat de classes i no sols des del punt de vista sociol\u00f2gic, sin\u00f3 tamb\u00e9 filos\u00f2fic.L'institut haur\u00e0 d'exiliar-se el 1933 amb l'arribada del nazisme al poder a Alemanya. Despr\u00e9s de rec\u00f3rrer diverses ciutats (Ginebra, Par\u00eds, Londres), l'institut s'instal\u00b7lar\u00e0 a Nova York fins a l'any 1950, quan va tornar de nou a Frankfurt.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Llista d'especialitats del camp 56 (Ci\u00e8ncies Jur\u00eddiques i Dret) de la Nomenclatura de la UNESCO:", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'autorefer\u00e8ncia es produeix en els llenguatges naturals o formals, quan una frase, idea o f\u00f3rmula es refereix a si mateixa. La refer\u00e8ncia pot ser expressada ja sigui directament a trav\u00e9s d'alguna frase interm\u00e8dia o f\u00f3rmulada per mitj\u00e0 d'alguna codificaci\u00f3. L'autorefer\u00e8ncia \u00e9s possible quan hi ha dos nivells l\u00f2gics, un nivell i un meta-nivell. \u00c9s m\u00e9s comunament usada en matem\u00e0tiques, filosofia, programaci\u00f3 i ling\u00fc\u00edstica. Les oracions autoreferents poden conduir a paradoxes.\nEl Ouroboros, un drac que cont\u00ednuament es consumeix, s'utilitza com un s\u00edmbol per a l'autorefer\u00e8ncia.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Teologia dial\u00e8ctica \u00e9s la designaci\u00f3 autoimposta per un grup de te\u00f2legs protestants europeus, principalment alemanys i su\u00efssos, a un moviment teol\u00f2gic que sol funcionar com a sin\u00f2nim de la fase primerenca de la teologia de Karl Barth, tal com va ser exposada en el seu fam\u00f3s comentari en l'Ep\u00edstola als Romans (primera edici\u00f3 1919; segona edici\u00f3 1922).La teologia dial\u00e8ctica s'aixeca contra el progressisme historicista i racionalista de la teologia liberal i afirma la impossibilitat d'una teologia humanista, cultural i acomodaticia als interessos coetanis. A partir de 1923, els punts de vista barthians van ser publicats pels principals propulsors de la nova direcci\u00f3 teol\u00f2gica \u2014entre els quals caldria explicar, a part de Barth, a Emil Brunner, Rudolf Bultmann, Friedrich Gogarten, Eduard Thurneysen i Dietrich Bonhoeffer- en la revista Zwischen den Zeiten.Una teologia t\u00edpica de l'\u00ednterim del  per\u00edode entre les dues guerres m\u00e9s grans del segle xx, la teologia dial\u00e8ctica (tamb\u00e9 anomenada 'teologia de la crisi', 'neo-ortod\u00f2xia' i, m\u00e9s barthianament, 'teologia de la paraula de D\u00e9u') segueix sent, amb tot, bastant influent i font d'inspiraci\u00f3 en els desenvolupaments subsecuentes de la teologia protestant i tamb\u00e9 cat\u00f2lica. Avui explica com una de les direccions teol\u00f2giques m\u00e9s consp\u00edcues, i el seu influx es deixa sentir en diversos corrents teol\u00f2gics desenvolupades a Europa i Estats Units, punt com en la teologia de l'alliberament forjat a Am\u00e8rica Llatina.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'art Gupta \u00e9s l'art desenvolupat a l'Imperi Gupta, est\u00e8s sobretot pel nord de la pen\u00ednsula indost\u00e0nica entre el 320-550 dC. Aquesta etapa retorna al classicisme indi (literalment, el concepte Gupta significa cl\u00e0ssic). Alhora, \u00e9s tamb\u00e9 considerada l'edat d'or \u00edndia, que es desenvolup\u00e0 sota unes condicions socials, pol\u00edtiques i econ\u00f2miques ideals. Existeixen molts detalls de la forma de vida d'aquest imperi preservats a les produccions art\u00edstiques, com petits objectes de pedra o terracota, per exemple. Per tant, es tracta d'un moment pr\u00f2sper, de pau, en el que el desenvolupament art\u00edstic, literari i cient\u00edfic estava al seu zenit. Les creences religioses d'aquesta dinastia es veien basades en l'hinduisme vaishnava, \u00e9s a dir, devots espec\u00edficament de Vixnu). De la mateixa manera, s'interessaven pel budisme i la seva metaf\u00edsica, malgrat cap emperador es convert\u00ed a aquesta religi\u00f3.Conscients del seu propi art de belles formes, l'art Gupta es caracteritza per un art subtil i molt ric, del qual el que m\u00e9s conservem s\u00f3n escultures religioses, de pedra, metall o b\u00e9 terracota. Els principals centres de tradici\u00f3 escult\u00f2rica corresponen a Mathura, centre que treballa en paral\u00b7lel a l'escola que es desenvolupa a la regi\u00f3 del Gandhara. Aquest \u00e9s un centre d'art greco-budista situat a l'actual nord d'\u00cdndia i Pakistan. Encara un altre centre cabdal en la producci\u00f3 art\u00edstica d'\u00e8poca Gupta el trobem a Sarnath. Com veiem, ens trobem davant d'un vast territori, fet que s'amplifica ja que aquest art traspassa fronteres, trobant reminisc\u00e8ncies guptes des de l'Himalaya fins l'\u00c0sia Central o tamb\u00e9 Indonesia.Conservem importants empla\u00e7aments com les coves d'Ajanta, les coves d'Elefanta, ambdues constru\u00efdes al mateix per\u00edode, i d'altres com les coves Ellora, iniciades en aquest. Malauradament, molts temples i obres van \u00e9sser destru\u00efdes o es les conservem en molt mal estat en l'actualitat. A les ja mencionades produccions de l'imperi Gupta tamb\u00e9 cal afegir-hi, amb tota probabilitat, una producci\u00f3 de t\u00e8xtils i joies notables que, si b\u00e9 no s'han conservat, ens en dona testimoni les representacions en escultura i pintura, especialment les d'Ajanta.\nL'eleg\u00e0ncia i l'equilibri caracteritzaren aquesta prospera etapa, en la que res, gran o petit, que les mans Guptes toquessin no es convert\u00eds en un veritable obra d'art.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La demonologia \u00e9s la branca de la teologia que s'ocupa de l'estudi dels dimonis. Est\u00e0 relacionada amb l'angeologia.\nLa manifestaci\u00f3 m\u00e9s important de la demonologia cristiana occidental \u00e9s el Malleus Maleficarum de Jacob Sprenger i Heinrich Kramer, que demostren, de manera sui generis, l'exist\u00e8ncia i el poder de la bruixeria com a part integral de la fe cat\u00f2lica romana i d'un perill real per als fidels, a banda d'indicar en el seu tractat tota classe de maneres de recon\u00e9ixer i processar una bruixa, convertint-se aix\u00ed en el manual per a processos de bruixeria durant d\u00e8cades.\nEn un altre sentit, la demonologia confecciona llistats que intenten nomenar i establir una jerarquia d'esperits mal\u00e8fics. Aix\u00ed, la demonologia \u00e9s l'oposat de l'angeologia, que intenta recopilar la mateixa informaci\u00f3 respecte dels bons esperits.\nEn la tradici\u00f3 cristiana, els dimonis s\u00f3n \u00e0ngels caiguts, de manera que podr\u00edem considerar la demonologia com una branca de l'angeologia. Tanmateix, moltes bases de dades demonol\u00f2giques s\u00f3n coneixements capturats a aquells suposadament capa\u00e7os d'invocar estes entitats, incloent-hi les instruccions sobre com invocar-los i (en el millor dels casos) sotmetre'ls a la voluntat del conjurador. Els grimoris de m\u00e0gia oculta s\u00f3n aquells toms que contenen els coneixements sobre esta faceta de la demonologia, estudiada m\u00e9s d'una volta per aquells que devien perseguir i jutjar diabolistes i bruixes amb delectaci\u00f3 morbosa.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El literalisme o textualisme  \u00e9s una teoria d'interpretaci\u00f3 de la llei segons la qual el significat ordinari d'un text legal ha de regir la seva interpretaci\u00f3, on es postula la interpretaci\u00f3 de la llei per mitj\u00e0 del m\u00e8tode exeg\u00e8tic, per aix\u00f2 no es consideren les fonts no textuals, com ara: l'esperit del legislador en la sanci\u00f3 d'aquesta llei (m\u00e8tode hist\u00f2ric), el problema que va intentar posar remei a aquesta llei (m\u00e8tode teleol\u00f2gic) o preguntes substantives respecte a la just\u00edcia o rectitud d'aquesta llei.A la Cort Suprema dels Estats Units, el jutge conservador Antonin Scalia va ser-ne un dels principals exponents.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Es coneix com a laringals a un conjunt de tres sons de consonant que apareixen en les reconstruccions de les lleng\u00fces protoindoeuropees. La teoria va ser proposada per primer cop per Ferdinand de Saussure el 1879; malgrat aix\u00f2, no va obtenir acceptaci\u00f3 general fins que va ser descoberta la llengua hitita, que es va desxifrar lentament a mitjans del segle xx. Aviat es van trobar fonemes en la llengua hitita per als quals la teoria de les laringals constitu\u00efa la millor explicaci\u00f3, cosa que va suposar l'acceptaci\u00f3 de la teoria per part de la majoria dels indoeuropeistes.", "target": "Humanitats"}, {"text": "En estad\u00edstica, una  relaci\u00f3 esp\u00faria (o, de vegades, correlaci\u00f3 esp\u00faria) \u00e9s una relaci\u00f3 matem\u00e0tica en la qual dos esdeveniments no tenen connexi\u00f3 l\u00f2gica, encara que es pot implicar que la tenen a causa d'un tercer factor no considerat encara (anomenat \u00abfactor de confusi\u00f3\u00bb o \u00abvariable amagada\u00bb). La relaci\u00f3 esp\u00faria fa l'efecte de l'exist\u00e8ncia d'un vincle apreciable entre dos grups que \u00e9s inv\u00e0lid quan s'examina objectivament.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El Centre National de Ressources Textuelles et Lexicales (CNRTL) \u00e9s una organitzaci\u00f3 francesa que s'encarrega de posar en l\u00ednia determinat tipus de dades ling\u00fc\u00edstiques i textuals aix\u00ed com eines gen\u00e8riques per al tractament i presentaci\u00f3 d'aquestes dades (moltes vegades en versions multiling\u00fces).Aquesta organitzaci\u00f3 va ser creada el 22 de febrer de 2006, per la direcci\u00f3 del departament \u00ab Homme et Soci\u00e9t\u00e9 \u00bb i la Direction de l'information scientifique del CNRS, recolzant-se en la UMR de l'Analyse et traitement informatique de la langue fran\u00e7aise (ATILF) de la Universitat de Nancy-II, i que \u00e9s qui va elaborar i t\u00e9 sota la seva responsabilitat el TLFi. Aquest \u00faltim projecte s'integra en el projecte europeu Clarin.\nLa base de dades hi evoluciona gr\u00e0cies al suport del treball voluntari de certs laboratoris, que desitgen difondre i consolidar fons ling\u00fc\u00edstic-textuals, i que accepten la carta d'adhesi\u00f3 editada pel CNRTL. El CNRTL tamb\u00e9 pot contribuir per si mateix a la posada en l\u00ednia d'informacions considerades d'import\u00e0ncia i inter\u00e8s.\nLes contribucions de continguts i eines s\u00f3n eventualment validades pel comit\u00e8 de relectura del CNRTL i dels laboratoris participants, i despr\u00e9s publicades, amb l'objectiu d'aconseguir una disseminaci\u00f3 \u00e0mplia, segura, i fiable, d'aquests recursos.\nEl lloc web citat pot rebre i respondre m\u00e9s de 500.000 connexions per dia en la seva segona versi\u00f3 de 2008.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Per a l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica i per a gran part de les altres denominacions cristianes, el Pare \u00e9s la primera de les tres persones que conformen la Sant\u00edssima Trinitat.\nEl catolicisme defineix aix\u00ed el D\u00e9u Pare: D\u00e9u (La Trinitat) \u00e9s el tot. Res est\u00e0 fora d'Ell i tot est\u00e0 dins d'Ell. Al principi era el Verb i davant D\u00e9u era el Verb i el Verb era D\u00e9u. Ell estava davant D\u00e9u al principi. Per Ell es va fer tot i res va arribar a ser sense Ell. El que va arribar a ser t\u00e9 vida en Ell (Joan 1, 1-3.)\nD\u00e9u Pare \u00e9s el creador del m\u00f3n segons la B\u00edblia, i revela la seva paternitat quan s'envia Mois\u00e8s a demanar l'alliberament del poble d'Israel de l'esclavitud d'Egipte: Aix\u00f2 diu el Senyor: Israel \u00e9s el meu fill primog\u00e8nit. Jo et mano que deixis anar el meu fill. (\u00c8xode 4, 22-23)\nA la B\u00edblia \u00e9s anomenat de diverses maneres, destacant la tendresa amb qu\u00e8 Jes\u00fas l'anomena \"Abba\" (Pare). Aquest amor i tendresa s\u00f3n rec\u00edprocs, tal com pot llegir-se en el llibre dels Salms: Com un pare s'apiada dels fills, el Senyor s'apiada dels fidels (Salm 103, 13).", "target": "Humanitats"}, {"text": "El terme Escola de Salamanca s'utilitza de manera gen\u00e8rica per a designar el renaixement del pensament en diverses \u00e0rees que va dur a terme un important grup de professors universitaris espanyols i portuguesos, per\u00f2 especialment els te\u00f2legs, arran de la tasca intel\u00b7lectual i pedag\u00f2gica de Francisco de Vitoria a la Universitat de Salamanca. No hi ha cap dubte que la influ\u00e8ncia de l'Escola es va haver de sentir a altres nacions, at\u00e8s que molts dels components de l'Escola van donar classes a universitats de fora d'Espanya.\nS'inscriu dins del context m\u00e9s ampli del Segle d'Or espanyol, en el qual no nom\u00e9s hi va haver una eclosi\u00f3 de les arts, tamb\u00e9 a Salamanca, on va florir l'Escola de Salamanca, sin\u00f3 tamb\u00e9 de les ci\u00e8ncies, que es manifesta especialment en aquesta Escola.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Documentaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica \u00e9s el proc\u00e9s pel qual una llengua \u00e9s documentada des d'una perspectiva ling\u00fc\u00edstica documental. El seu objectiu \u00e9s \"proporcionar un registre complet de les pr\u00e0ctiques ling\u00fc\u00edstiques pr\u00f2pies d'una comunitat ling\u00fc\u00edstica determinada\". La documentaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica busca crear un registre tan complet com sigui possible de la comunitat ling\u00fc\u00edstica, tant per a la posteritat com per la revitalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. La documentaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica tamb\u00e9 proporciona una base m\u00e9s s\u00f2lida per a l'an\u00e0lisi ling\u00fc\u00edstic, ja que crea un conjunt citable de materials en l'idioma en qu\u00e8 es poden basar les afirmacions sobre l'estructura de la llengua.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Esb\u00f3s Pedra Filosofal, es tracta de l'esb\u00f3s del Tr\u00edptic de la Pedra Filosofal que va realitzar l\u2019artista catal\u00e0 Joan Abell\u00f3 durant el 1963 i 1966, tenint com a punt de partida un viatge que va fer en cotxe a B\u00e8lgica. El dibuix i l'obra definitiva, formen part de la col\u00b7lecci\u00f3 del Museu Abell\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una obra mestra en el sentit modern de la paraula \u00e9s tot all\u00f2 perfecte, segons els valors vigents, dintre del seu g\u00e8nere. Referit a una obra d'art, en principi n'\u00e9s una tal que \u00e9s considerada pels cr\u00edtics el o un dels millors treballs en la carrera d'un artista, per\u00f2 especialment quan ha esdevingut universalment coneguda, generant nombrosos estudis i reproduccions, i inspirant altres versions i obres d'art. Una obra mestra no ho \u00e9s \u00fanicament pel seu valor intr\u00ednsec i qualitat t\u00e8cnica, sin\u00f3 que hi influeixen factors hist\u00f2rics, socials i culturals.Un exemple d'obra mestra en el sentit de treball cabdal d'una persona \u00e9s el Tractat de din\u00e0mica de d'Alembert en el camp de la mec\u00e0nica. Alguns exemples d'obres mestres art\u00edstiques s\u00f3n el David de Miquel \u00c0ngel, El Quixot de Cervantes i El llac dels cignes del Ballet Mari\u00efnski.\nHist\u00f2ricament, es referia a un est\u00e0ndard de qualitat d'acord amb un seguit de normes i regles. El concepte prov\u00e9 del treball de molt bona qualitat que a l'edat mitjana calia fer com a examen, regulat pel corresponent gremi, acad\u00e8mia o associaci\u00f3 d'artesans d'un mateix ofici, per a assolir el grau de \"mestre\". Des d'aleshores, el que \u00e9s \"la perfecci\u00f3\" i el que ha de ser una obra mestra ha anat canviant amb el temps, i Kant, Marx i molts altres autors s'han pronunciat en el tema. Per exemple, un criteri per a Kant \u00e9s l'originalitat. En l'actualitat, en el marc de la postmodernitat i amb consci\u00e8ncia del multiculturalisme, m\u00e9s que creure en uns criteris eterns i universals per a definir una obra mestra sobre la base d'una est\u00e8tica normativa, es pot fer una antropologia de l'art.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una llengua pluric\u00e8ntrica \u00e9s una llengua amb diverses versions est\u00e0ndard. Aquesta situaci\u00f3 se sol produir sovint quan una llengua i la identitat nacional o el nom (de part) del territori dels seus parlants no coincideix.\nExemples de lleng\u00fces pluric\u00e8ntriques s\u00f3n el catal\u00e0, amb els est\u00e0ndards proposats per l'IEC i l'AVL; el castell\u00e0, amb diferents est\u00e0ndards a Espanya i l'Argentina entre d'altres; l'angl\u00e8s, amb est\u00e0ndards diferents per al Regne Unit i els Estats Units d'Am\u00e8rica, considerat un pluricentrisme sim\u00e8tric per la import\u00e0ncia d'ambd\u00f3s dialectes; o l'alemany, tamb\u00e9 una llengua pluric\u00e8ntrica, amb est\u00e0ndards diferents per a Alemanya, Su\u00efssa i \u00c0ustria, per\u00f2 asim\u00e8trica, puix que l'est\u00e0ndard d'Alemanya \u00e9s predominant.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La Triennal de Mil\u00e0 va n\u00e9ixer l'any 1923 amb el subt\u00edtol de I Biennale delle arti decorative. L'estat itali\u00e0 va promoure l'esdeveniment amb la voluntat de fer gala de la tradici\u00f3 art\u00edstica i artesana del pa\u00eds. A l'any 1933 es va traslladar al Palazzo dell Arte de Mil\u00e0. L'edifici fou projectat per l'arquitecte Giovanni Muzio i constru\u00eft entre els anys 1931 i 1933. Durant els primers anys es va convertir en l'aparador de la modernitat i del disseny m\u00e9s innovador d'Europa. A l'any 1951 l'Espanya franquista va participar en la IX Triennal de Mil\u00e0, una participaci\u00f3 que es repetiria fins a l'any 1957. La participaci\u00f3 de l'Estat espanyol a la Triennal de Mil\u00e0 es deu a la voluntat de contrarestar la percepci\u00f3 externa del r\u00e8gim, sumida en plena postguerra i repressi\u00f3 franquista. La triennal representava, en aquest sentit, un esfor\u00e7 diplom\u00e0tic per visibilitzar uns aires de llibertat i transformisme inexistents. It\u00e0lia, des del punt de vista cultural, representava la porta natural d'Espanya a Europa.\nA l'any 2014, l'Ajuntament de Girona, en paral\u00b7lel a l'adquisici\u00f3 del fons art\u00edstic Santos Torroella, va rebre en donaci\u00f3 l'Arxiu i Biblioteca Rafael i Mar\u00eda Teresa Santos Torroella per part dels hereus de Mar\u00eda Teresa Bermejo. La documentaci\u00f3 de la Triennal de Mil\u00e0 forma part del llegat documental de l'Arxiu Santos Torroella. Els treballs de tractament s\u00f3n a c\u00e0rrec de l'Arxiu Municipal de Girona.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Pacta sunt servanda \u00e9s una expressi\u00f3 llatina que significa \u201cels pactes s'han de complir\u201d. \u00c9s una expressi\u00f3 utilitzada en el m\u00f3n jur\u00eddic (citada sovint en sent\u00e8ncies judicials i en escrits) i que expressa un dels principis fonamentals del Dret. \u00c9s un principi universal, d'origen consuetudinari, incorporat expl\u00edcitament en alguns textos legals i sobretot en la jurisprud\u00e8ncia tan internacional com nacional.\nDe fet, aquest principi \u00e9s la base de la seguretat jur\u00eddica en l'\u00e0mbit del dret contractual, tan si ens referim a contractes civils o mercantils, com a contractes administratius, tractats internacionals, etc. Perqu\u00e8, en efecte, la base de qualsevol acord \u00e9s la certitud que totes les parts que l'han subscrit el compliran de bona fe. Dit d'una altra manera, que cap dels signants d'un acord pot pretendre, posteriorment d'eximir-se de complir les obligacions que hi ha acceptat lliurement des de l'inici. Es tracta de la santedat o de la inviolabilitat dels acords, del valor de la paraula donada.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La cr\u00edtica social \u00e9s la cr\u00edtica d'una societat, ja sigui del tot o, almenys, d'aspectes substantius d'aquesta. Aquesta cr\u00edtica es fa t\u00edpicament sobre una base radical, per\u00f2 el terme no \u00e9s excloent. S'ha argumentat que tota la cr\u00edtica social implica una idea de la felicitat o del desenvolupament hum\u00e0, juntament amb una idea del deure d'\u00e9sser: de com una societat hauria d'organitzar-se o els seus membres haurien de comportar-se a fi de copsar la idea de felicitat o de desenvolupament hum\u00e0.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La llengua materna, llengua nadiua o primera llengua \u00e9s el primer idioma que s'adquireix, en la primera etapa de socialitzaci\u00f3. El nom ve del fet que sol \u00e9sser la llengua que es parla a la fam\u00edlia i que \u00e9s transmesa de manera natural a l'infant, per contacte. El 21 de febrer \u00e9s el Dia internacional de la llengua materna.\nAquesta llengua codifica la manera de percebre el m\u00f3n i actua al cervell de manera diferent que qualsevol segona llengua apresa m\u00e9s endavant. Per aix\u00f2 alguns estudiosos parlen d'etapa cr\u00edtica de l'aprenentatge, en el sentit que les lleng\u00fces apreses abans dels onze o dotze anys poden modificar les estructures cerebrals, per\u00f2 totes les altres se superposaran a les ja existents, de manera que sempre hi haur\u00e0 una traducci\u00f3 inconscient. El biling\u00fcisme total nom\u00e9s t\u00e9 lloc quan una persona t\u00e9 m\u00e9s d'una llengua materna.\nLa did\u00e0ctica de la llengua \u00e9s la disciplina que s'ocupa del seu ensenyament formal, perfeccionant la gram\u00e0tica a l'escola, augmentant el l\u00e8xic respecte als di\u00e0legs familiars i donant noves oportunitats d'\u00fas per a augmentar la compet\u00e8ncia comunicativa.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El realisme cient\u00edfic \u00e9s una varietat del realisme cr\u00edtic que sost\u00e9, b\u00e0sicament que existeix una realitat objectiva, que l'objectiu primordial de la ci\u00e8ncia \u00e9s descriure i explicar (a m\u00e9s de predir) els fets de la realitat i que la ci\u00e8ncia aconsegueix el seu objectiu en certa manera i d'una manera especial, gr\u00e0cies a l'aplicaci\u00f3 del m\u00e8tode cient\u00edfic. Aquesta \u00e9s, \u00f2bviament, una caracteritzaci\u00f3 bastant general i vaga. La ra\u00f3 d'aix\u00f2 \u00e9s que hi ha nombroses varietats de realisme cient\u00edfic, gaireb\u00e9 tantes com a autors realistes cient\u00edfics, els quals fan \u00e8mfasi en diferents caracter\u00edstiques d'aquesta concepci\u00f3.\nEntre els fil\u00f2sofs que han defensat diverses varietats de realisme cient\u00edfic poden esmentar l'argent\u00ed Mario Bunge, els nord-americans Hilary Putnam, Philip Kitcher i Richard Boyd i el finland\u00e8s Ilkka Niiniluoto.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una tesi (del grec \u03b8\u03ad\u03c3\u03b9\u03c2 th\u00e9sis, 'establiment, proposici\u00f3', ac\u00ed en el sentit de \u00abel que s'ha proposat, afirmat\u00bb) assenyala una proposici\u00f3 cient\u00edfica, un axioma o un fet demostrable. Per extensi\u00f3 s'aplica al document, per exemple la tesi doctoral, al qual s'ha desenvolupat la idea. La paraula \u00e9s derivada del verb \u03c4\u03af\u03b8\u03b7\u03bc\u03b9, tithemi que significa posar, col\u00b7locar.Designa la proposici\u00f3 que alg\u00fa mant\u00e9 amb raonaments i arguments per a arribar a una conclusi\u00f3 v\u00e0lida, fundada. La tesi era, a l'origen, un exercici oral, una discussi\u00f3 o prova dial\u00e8ctica que el candidat o doctor havia de sostenir en p\u00fablic i defensar contra les objeccions que li oposaven els examinadors. Una tesi es considera hip\u00f2tesi per a la qual pot fins i tot no existir cap tipus d'evid\u00e8ncia inicial i els fets que li donen suport poden estar en gran manera per descobrir. Una tesi s'interpreta generalment com una proposici\u00f3 demostrable l'objectiu de la qual consisteix a fer v\u00e0lid, en un sentit efica\u00e7ment pragm\u00e0tic, l'essencial del complex de les proposicions.\nEn la ci\u00e8ncia, els passos encaminats a validar o invalidar una hip\u00f2tesi, per a establir-la provisionalment com acceptada s\u00f3n reglamentats, i depenen de l'epistemologia vigent. En la dial\u00e8ctica hegeliana s'explica l'evoluci\u00f3 de les idees humanes en un cicle repetitiu de tesi, ant\u00edtesi i s\u00edntesi, al qual cada s\u00edntesi \u00e9s una tesi per al cicle seg\u00fcent.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El postcolonialisme i els estudis postcolonials s\u00f3n una disciplina acad\u00e8mica espec\u00edficament postmoderna en discurs que s'ocupa de la reacci\u00f3 al colonialisme i la seva an\u00e0lisi, particularment en l'\u00e0mbit dels pa\u00efsos descolonitzats, tractant les relacions de poder, imperialisme, neocolonialisme i la tensi\u00f3 cultural entre colonitzadors i colonitzats. Les teories que conformen aquests estudis abasten una enorme multiplicitat d'\u00e0mbits: hist\u00f2ria, antropologia, filosofia, ling\u00fc\u00edstica, cinema, ci\u00e8ncies pol\u00edtiques, arquitectura, geografia humana, sociologia, teoria marxista, feminisme, estudis sobre la religi\u00f3 i la teologia o la literatura i cr\u00edtica liter\u00e0ria.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un fruitori \u00e9s la persona o grup de persones que gaudeix o a qui va destinada una obra d'art. El fruitori pot ser una persona, un senyor feudal, una fam\u00edlia, una comunitat vilatana, ciutanada o parroquial o un monestir o convent. L'obra art\u00edstica \u00e9s encarregada per un comitent i realitzada per un artista o un taller o un grup de constructors. De vegades el comitent i el fruitori poden coincidir, per\u00f2 no \u00e9s necessari. Sol oc\u00f3rrer en el cas que l'obra d'art sigui una joia, un anell, un segell o una arqueta. En canvi, en el cas de catedrals i edificis p\u00fablics, per exemple, el fruitori engloba una comunitat molt m\u00e9s gran de persones.\nCal sempre tenir presents tres elements b\u00e0sics; el comitent, l'artista i el fruitori; per a con\u00e8ixer plenament una obra d'art, \u00e9s a dir, incloent el seu valor hist\u00f2ric i social, i no nom\u00e9s l'estil art\u00edstic.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una Tempesta (original franc\u00e8s: Une temp\u00eate: D'apr\u00e8s La Temp\u00eate de Shakespeare, adaptation pour un th\u00e9\u00e2tre n\u00e8gre) \u00e9s una obra de teatre d'Aim\u00e9 C\u00e9saire de l'any 1969. Es tracta d'una adaptaci\u00f3 de La tempesta de William Shakespeare des d'una \u00f2ptica postcolonial. L'obra va ser representada per primer cop al Festival d'Hammamet a Tun\u00edsia, dirigida per Jean-Marie Serreau. M\u00e9s tard es va estrenar a Aviny\u00f3 i a Par\u00eds. C\u00e9saire hi inclou tots els personatges de la versi\u00f3 de Shakespeare, tot i que especifica en aquest cas que Pr\u00f2sper \u00e9s un esclavista blanc, mentre que Ariel \u00e9s mulat i Caliban \u00e9s un esclau negre. En aquests personatges se centra una obra que subratlla els temes de la ra\u00e7a, el poder i la descolonitzaci\u00f3, sobre els quals C\u00e9saire havia treballat tant en ficci\u00f3 com en forma d'assaigs i teoria i pr\u00e0ctica pol\u00edtiques, aix\u00ed com per la situaci\u00f3 dels negres als Estats Units.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Al\u00e0lia (grec \u1f00\u03bb\u03b1\u03bb\u03af\u03b1, \"mut\") \u00e9s la \"p\u00e8rdua de veu causada per una condici\u00f3 local dels \u00f2rgans vocals i, especialment, per lesions del nervi central o perif\u00e8ric\". L'al\u00e0lia \u00e9s un trastorn classificat dins dels trastorns de la parla. Per tant, est\u00e0 determinada per la incapacitat parcial o completa d'expressar-se a trav\u00e9s de la paraula. No obstant aix\u00f2, la persona afectada conserva l'o\u00efda normal i l'Intel\u00b7lecte i en alguns casos pot expressar les seves idees per escrit perfectament.Per tant, l'al\u00e0lia no \u00e9s un simple retard en l'avaluaci\u00f3 verbal en el nen ja que \u00e9s una relaci\u00f3 que t\u00e9 lloc anormalment. Per tant, presenten dificultats espec\u00edfiques en cada etapa de desenvolupament en qu\u00e8 la Logop\u00e8dia infantil \u00e9s de gran ajuda.\nUn individu amb aquesta patologia presenta una imatge similar al retard mental, fins i tot es pot diagnosticar com a tal. No obstant aix\u00f2, aquests pacients estan ben orientats, f\u00e0cilment relacionats, entenen mimetisme i gestos\n\n", "target": "Humanitats"}, {"text": "El feminisme postcolonial \u00e9s un corrent del feminisme que proposa abandonar les coordenades etnoc\u00e8ntriques occidentals del feminisme tradicional i incorporar perspectives com la ra\u00e7a o la cultura a la definici\u00f3 de g\u00e8nere. Est\u00e0 relacionat amb el feminisme postestructuralista. Reivindica tamb\u00e9 una definici\u00f3 del moviment feminista a pa\u00efsos en desenvolupament que parteixi de les viv\u00e8ncies de les dones de cada pa\u00eds i que no sigui una simple importaci\u00f3 del feminisme europeu i estatunidenc.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La modernitat tardana o modernitat l\u00edquida \u00e9s la caracteritzaci\u00f3 de les societats globals de l'autodenominat \"primer m\u00f3n\" d'avui dia, entesa com la continuaci\u00f3 (o desenvolupament) de la modernitat independentment del paradigma ideol\u00f2gic de la postmodernitat, amb el que conviu.\nPresentada amb l'expressi\u00f3 modernitat l\u00edquida pel soci\u00f2leg Zygmunt Bauman, la modernitat tardana est\u00e0 marcada per les economies capitalistes globals amb la seva privatitzaci\u00f3 creixent de serveis i per la revoluci\u00f3 de la informaci\u00f3 on, en una era de canvi i moviment constant, l'home est\u00e0 orfe de refer\u00e8ncies consistents i els conceptes s\u00f3n m\u00e9s inestables que mai.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Els estudis culturals s\u00f3n un model d'estudis interdisciplinaris entorn de les humanitats que pret\u00e9n una aproximaci\u00f3 a fen\u00f2mens de la cultura tradicionalment negligits per l'academicisme, o b\u00e9 una visi\u00f3 interdisciplin\u00e0ria dels camps d'estudi usuals. Es basen en una cr\u00edtica del c\u00e0non, que consideren etnoc\u00e8ntric i androc\u00e8ntric, a m\u00e9s de massa lligat a la classe alta. Per aix\u00f2 proposen temes d'an\u00e0lisi com la literatura popular, l'art de carrer o la visi\u00f3 feminista d'una lectura. Sempre relacionen l'objecte d'estudi amb el poder, seguint una l\u00ednia inaugurada per Michel Foucault i el marxisme, que afirma que cap producci\u00f3 cultural no \u00e9s neutra. Igualment poden centrar-se en els estudis d'\u00e0rea.\nEl brit\u00e0nic Richard Hoggart va ser l'inventor del terme en el marc del Centre for Contemporary Cultural Studies, una instituci\u00f3 de recerca que va crear a la ciutat de Birmingham. Els estudis culturals van n\u00e9ixer com a estudis universitaris als anys setanta als Estats Units i posteriorment es van estendre als campus de diversos pa\u00efsos, sovint lligats a les carreres de teoria de la literatura, humanitats i sociologia.\nEs considera que els seus or\u00edgens rauen en l'obra The Uses of Literacy (1957) de Richard Hoggart, juntament amb Culture and Society i The Long Revolution de Raymond Williams o The Making of the English Working Class d'E.P. Thompson.Entre les cr\u00edtiques que es fan als estudis culturals hi ha que la interdisciplinarietat no \u00e9s tan nova, ni exclusivament seva; i, sobretot, es critica l'orientaci\u00f3 postmoderna i \"amb un fals biaix d'esquerres\" de la majoria d'aquests estudis.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Caf\u00e8 filos\u00f2fic (\"cafe-filo\") \u00e9s un f\u00f2rum de base per a la discussi\u00f3 filos\u00f2fica, fundat pel fil\u00f2sof Marc Sautet (1947\u20131998) a Par\u00eds, Fran\u00e7a. Sautet va comen\u00e7ar la idea dels caf\u00e8s de filosofia al barri la Pla\u00e7a de la Bastilla de Par\u00eds, al Caf\u00e8 des Phares el 13 de desembre del 1992.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La teodicea \u00e9s la disciplina filos\u00f2fica-teol\u00f2gica que tracta de conciliar l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u amb la pres\u00e8ncia de mal en el m\u00f3n (Problema del mal). La teodicea tracta de justificar el mal, donant-li un sentit i fent-lo necessari, exculpa D\u00e9u i demostra que \u00abtot est\u00e0 b\u00e9\u00bb (Pope) i que \u00abaquest \u00e9s el millor dels mons possibles\u00bb (Leibniz).", "target": "Humanitats"}, {"text": "Eudemonolog\u00eda \u00e9s un terme encunyat per Schopenhauer -Parerga i Paralipomena, 1851 - per designar l'estudi o teoria de la vida feli\u00e7 per a l'home en la mesura de les seves possibilitats. D'altra banda, i ja en un sentit m\u00e9s ampli, es pot dir que les consideracions eudemonol\u00f2giques s\u00f3n tan antigues com la filosofia mateixa. Tant \u00e9s aix\u00ed que, per exemple, Plat\u00f3 posa en boca de S\u00f2crates la idea que \"una vida no examinada no \u00e9s digna de ser viscuda\" (Apologia, 38a7). L'\u00e8tica d'Arist\u00f2til, per la seva banda, considera que la finalitat \u00faltima de l'home \u00e9s assolir la felicitat (\u03b5\u1f50\u03b4\u03b1\u03b9\u03bc\u03bf\u03bd\u03af\u03b1) mitjan\u00e7ant l'exercici d'una vida contemplativa (\u03b2\u03af\u03bf\u03c2 \u03b8\u03b5\u03c9\u03c1\u03b7\u03c4\u03b9\u03ba\u03cc\u03c2). Tamb\u00e9 les \u00e8tiques del per\u00edode hel\u00b7len\u00edstic reserven un lloc destacat per les especulacions eudemonol\u00f2giques (Epicureisme, Esto\u00efcisme\u2026).", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un esb\u00f3s \u00e9s un dibuix fet a m\u00e0 r\u00e0pidament que normalment no es considera que sigui un treball finalitzat. Un esb\u00f3s pot tenir diverses intencions: per a registrar quelcom que l'artista ha vist, desenvolupar una idea m\u00e9s tard o com una manera r\u00e0pida de mostrar una idea, imatge o principi. Tamb\u00e9 pot ser una pintura o altra obra (escultura) preparat\u00f2ria per una altra obra m\u00e9s esmer\u00e7ada i m\u00e9s completa, o, com b\u00e9 diu el DIEC, un esb\u00f3s \u00e9s una \"primera forma imperfecta d'una est\u00e0tua, d'una pintura, d'una composici\u00f3.\"Els esbossos es poden fer en qualsevol medi, t\u00edpicament un medi sec com el grafit, el carb\u00f3 o el pastel, per\u00f2 tamb\u00e9 es pot usar la pintura a l'oli i d'altres. Un escultor pot fer un esb\u00f3s mitjan\u00e7ant argila, cera o plastilina.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una escola catedral\u00edcia o episcopal \u00e9s una instituci\u00f3 institucions d'origen medieval que es desenvolupa al voltant de les biblioteques de les catedrals europees amb la funci\u00f3 espec\u00edfica de la formaci\u00f3 del clergat. El seu origen est\u00e0 en les escoles municipals romanes, les quals, despr\u00e9s de la caiguda de l'Imperi Rom\u00e0 d'Occident i la subseg\u00fcent desaparici\u00f3 de les institucions romanes, acaben per adherir-se a l'Esgl\u00e9sia, \u00fanica organitzaci\u00f3 que sobreviu a la dissoluci\u00f3 imperial.\nDurant el renaixement carolingi es posen les bases per a la reorganitzaci\u00f3 d'aquestes institucions, que adopten estructures similars a la de l'Escola Palatina d'Aquisgr\u00e0, fundada pel mateix Carlemany i dirigida pel seu conseller Alcu\u00ed de York. Aquestes primeres escoles s\u00f3n la llavor de la qual sortir\u00e0 la reforma gregoriana, i, amb ella, la plenitud de les escoles catedral\u00edcies. Definitivament adopten el sistema d'ensenyament basat en els estudis de les arts liberals, segons l'esquema did\u00e0ctic ideat per Severino Boecio. Aquests estudis eren previs a les disciplines eclesi\u00e0stiques pr\u00f2piament dites: Teologia, Apolog\u00e8tica, Sagrades Escriptures i Dret.\nQuan comencen a aplicar-se els principis de la ref orma gregoriana, aquestes escoles i els seus alumnes van a poc a poc separant-se del poder civil per dos mitjans: aconsegueixen de l'Esgl\u00e9sia (de cada bisbat) exempcions i mitjans suficients, i de les autoritats civils, l'estatut gremial d'estudiants i mestres... aix\u00f2 \u00e9s l'inici de la major part de les universitats medievals.\nHi va haver escoles catedral\u00edcies de gran import\u00e0ncia en tota la Cristiandat, encara que destaquen especialment les de Chartres, Par\u00eds, Reims i Tolosa a Fran\u00e7a, la d'Oxford a Anglaterra, la de Salamanca a Lle\u00f3, la de Pal\u00e8ncia a Castella, la de Lleida a Arag\u00f3, la de Leipzig al Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic, les de Pisa i Siena a It\u00e0lia... la major part d'elles es convertiren, al llarg del segle xiii, en Estudis Generals i, m\u00e9s endavant, moltes d'aquestes en universitats.\nDe tota manera, no totes aquestes institucions arriben a constituir-se en Studium general, de manera que sobreviuen fins al Concili de Trento els c\u00e0nons les recomponen per formar els seminaris majors.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La Digital Classicist \u00e9s una comunitat formada per acad\u00e8mics i estudiants interessats en l'aplicaci\u00f3 de les humanitats digitals en la investigaci\u00f3 del m\u00f3n antic i els cl\u00e0ssics. El seu prop\u00f2sit \u00e9s oferir un espai virtual per al debat, la col\u00b7laboraci\u00f3 i la comunicaci\u00f3. El projecte t\u00e9 el doble objectiu de fomentar la interconnexi\u00f3 dels estudiosos del m\u00f3n antic amb inter\u00e8s en la inform\u00e0tica i en el m\u00f3n antic, la difusi\u00f3 dels seus aven\u00e7os i la seva experi\u00e8ncia. La Digital Classicist va ser fundada l'any 2005 com a projecte de col\u00b7laboraci\u00f3 entre el King's College de Londres i la Universitat de Kentucky, amb editors i assessors de la comunitat acad\u00e8mica en general. Es tracta d'una comunitat descentralitzada i no \u00e9s propietat de cap instituci\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Pendant \u00e9s un terme utilitzat en la bibliografia d'art, especialment en l'expressi\u00f3 \u00abformar pendant\u00bb, per designar una parella de peces (de quadres, escultures o fins i tot obres d'arts decoratives, com rellotges o canelobres) que es realitzen expressament per a ser exhibides conjuntament en un espai adequat (per exemple, flanquejant una porta o formant simetria en una estada o sobre un aparador). Habitualment tenen les mateixes o similars dimensions i proporcions i es refereixen al mateix tema art\u00edstic.\nNo s'ha de confondre pendant amb el terme \u00abpenjant\u00bb (tradu\u00efble en angl\u00e8s i franc\u00e8s per pendant o pendentif).", "target": "Humanitats"}, {"text": "La divina provid\u00e8ncia o simplement la provid\u00e8ncia (del llat\u00ed providentia, pro- \"davant\" i videre \"veure\", \"preveure\") \u00e9s un terme teol\u00f2gic que indica la intervenci\u00f3 o el conjunt d'accions actives de D\u00e9u per prendre cura del m\u00f3n i, particularment, de l'exist\u00e8ncia dels homes, inclosa llur llibertat. Per meton\u00edmia tamb\u00e9 designa el mateix D\u00e9u (la Provid\u00e8ncia). \u00c9s un concepte present en les tres grans religions monoteistes.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El fil\u00f2sof brit\u00e0nic John Langshaw Austin -en la Confer\u00e8ncia IX publicada p\u00f2stumament el 1962- introdueix el concepte dels tres tipus d'acte de parla: locucionari, il\u00b7locucionari i perlocucionari.L'acte perlocucionari el descriu com: \"els que produ\u00efm o aconseguim perqu\u00e8 diem alguna cosa, tals com conv\u00e8ncer, persuadir, dissuadir, i tamb\u00e9, sorprendre o confondre\"Com a exemple, considerar l'enunciaci\u00f3 seg\u00fcent: \"Per cert, tinc un CD de Debussy; t'agradaria que te'l deix\u00e9s?\" La seva funci\u00f3 il\u00b7locucion\u00e0ria \u00e9s un oferiment, mentre que el seu efecte perlocucionari desitjat podria ser impressionar l'oient, mostrar una actitud amistosa, o b\u00e9 encoratjar l'inter\u00e8s en un tipus determinat de m\u00fasica.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La doctrina de les dues espases (en llat\u00ed utrumque gladium) al\u00b7ludeix a la relaci\u00f3 pol\u00edtica que s'estableix entre el poder temporal, representat per l'emperador germ\u00e0nic o bizant\u00ed a l'Europa medieval, i el poder religi\u00f3s, encarnat pel Papa. Aquesta doctrina, amb diverses interpretacions, \u00e9s predominant en el pensament pol\u00edtic europeu medieval i deriva en la concepci\u00f3 moderna de la separaci\u00f3 entre l'Esgl\u00e9sia i l'Estat. Durant tota l'etapa medieval, la relaci\u00f3 entre tots dos poders (regnum i sacerdotium) va oscil\u00b7lar entre la col\u00b7laboraci\u00f3 i la tensi\u00f3. Ja des de Carlemany, primer emperador germ\u00e0nic d'Occident, la disputa entre una i altra inst\u00e0ncia per l'exercici suprem de la sobirania o dominium mundi  va originar conflictes com la Querella de les investidures o el cisma d'Occident, centrats en la delimitaci\u00f3 de les esferes jurisdiccionals respectives i el dret de nomenament dels c\u00e0rrecs eclesi\u00e0stics.\nL'arrel de la doctrina \u00e9s rom\u00e0 (als sacerdots els correspon l'auctoritas i als governants la potestas), si b\u00e9 tamb\u00e9 t\u00e9 una base b\u00edblica en l'expressi\u00f3 \"Doneu al C\u00e8sar el que \u00e9s del C\u00e8sar i a D\u00e9u el que \u00e9s de D\u00e9u\" (Mateu XXII, 15-21 i Marc XII, 13-17) o \"Senyor, vet aqu\u00ed les dues espases (Lluc, XXII, 38). La primera traducci\u00f3 de la teoria \u00e9s el cesaropapisme o primacia del poder temporal sobre el religi\u00f3s amb l'emperador com a cap de l'Esgl\u00e9sia, inaugurat per Constant\u00ed I el Gran. El cesaropapisme es prolongar\u00e0 en l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient, hereu de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient i influir\u00e0 en els emperadors d'occident a partir de Carlemany i els seus successors ot\u00f2nides, que reivindiquen l'ascend\u00e8ncia divina de la reialesa. Al seu torn, els papes exerceixen el dret de coronar i deposar els emperadors en tant que jutges delegats del tribunal div\u00ed aix\u00ed com la sobirania temporal en els seus dominis territorials des de la falsa donaci\u00f3 de Constant\u00ed (Patrimoni de Sant Pere o Estats pontificis), el que a la pr\u00e0ctica els acabar\u00e0 equiparant a la resta de monarques cristians.\nEntre els tractadistes pol\u00edtics de l'Occident medieval, la teoria de les dues espases tindr\u00e0 dues grans interpretacions: la tesi hierocr\u00e0tica, desenvolupada per Gregori VII, segons la qual el pont\u00edfex ostenta els dos poders i els distribueix, quedant en mans de l'emperador el poder temporal de manera secund\u00e0ria i subordinada, i la tesi dualista, que planteja una distribuci\u00f3 equilibrada, segons la qual el papa ostenta l'auctoritas i usus dels dos poders, espiritual i material, per\u00f2 delega l'usus del segon a la potestas de l'emperador.Una de les primeres refer\u00e8ncies conegudes de l'\u00fas pol\u00edtic del concepte \u00e9s la carta del papa Gelasi I (492-496) a l'emperador d'Orient Anastasi I en la qual el commina a obeir l'autoritat eclesi\u00e0stica en comptes de voler dominar-la. En canvi, pensadors com Marsili de P\u00e0dua argumentaran que la sobirania \u00e9s una i tots dos poders s'han de diferenciar radicalment, corresponent al poder temporal el govern de totes les coses humanes, inclosa l'organitzaci\u00f3 eclesi\u00e0stica. No obstant aix\u00f2, la visi\u00f3 predominant entre els tractadistes \u00e9s la de l'equilibri dins de la tesi dualista, amb diferents gradacions: en Tom\u00e0s d'Aquino, el poder temporal queda subordinat de manera indirecta a l'espiritual; en Joan de Par\u00eds gaudeix d'una autonomia relativa, que Dante, m\u00e0xim defensor de l'autonomia de l'imperi fa absoluta, mentre que Egidi Rom\u00e0 difumina les dues esferes.Malgrat la tensi\u00f3 entre els dos poders, diversos autors han posat de manifest la relaci\u00f3 d'interdepend\u00e8ncia entre papat i l'Imperi que sintetitza l'al\u00b7legoria de les dues espases, en tant que l'Esgl\u00e9sia era l'\u00fanica entitat capa\u00e7 de conferir a l'Imperi l'aura de sacralitat que necessitava per afirmar-se com a \u00fanic imperi veritable entre tots els altres i l'Imperi era l'\u00fanica inst\u00e0ncia que podia facilitar al papat la protecci\u00f3 militar que necessitava.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Philosophie Magazine \u00e9s una revista mensual de filosofia, publicada a Fran\u00e7a per la societat Philo \u00c9ditions.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Errare humanum est \u00e9s una locuci\u00f3 llatina antiga de la qual hi ha diverses variants i que significa: \u00e9s hum\u00e0 de fer errors. El refrany catal\u00e0 \u00abQui t\u00e9 boca, s'equivoca\u00bb expressa la mateixa idea. Sovint s'hi afegeix el complement, perseverare autem diabolicum: perseverar en l'error \u00e9s diab\u00f2lic.\nLa frase \u00e9s un proverbi popular utilitzat per a excusar una persona o un mateix amb una certa eleg\u00e0ncia. N'hi ha diversos antecedents en l'obra d'autors cl\u00e0ssics Titus Livi, Cicer\u00f3 i d'autors cat\u00f2lics primerencs. Generalment, la locuci\u00f3 \u00e9s atribu\u00efda a l'Agust\u00ed d'Hipona. Per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil atribuir la paternitat definitiva de la idea a qualsevol autor, perqu\u00e8 \u00e9s molt antiga i es remunta al sentit com\u00fa de tots els temps.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Suzanne Basdevant o Suzanne Basdevant-Bastid (15 d'agost de 1906, Rennes - 2 de mar\u00e7 de 1995, Par\u00eds) fou professora de dret franc\u00e8s i especialista del dret internacional p\u00fablic durant trenta anys. El\u031fegida membre de l'Acad\u00e8mia de les Ci\u00e8ncies Morals i Pol\u00edtiques l'any 1971, en va ser la presidenta l'any 1982. Va ser jutgessa del Tribunal Internacional de Just\u00edcia, la primera dona a convertir-se en professora de dret a Fran\u00e7a i la primera dona a formar part de l'Institut de Fran\u00e7a, la societat erudita m\u00e9s prestigiosa del pa\u00eds.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Paulo Reglus Neves Freire, conegut com a Paulo Freire (Recife (Brasil), 19 de setembre de 1921 - Bras\u00edlia, 2 de maig de 1997)  va ser un dels m\u00e9s grans i m\u00e9s significatius pedagogs del segle xx. Fou un educador i expert en temes d'educaci\u00f3, d'origen brasiler. Va ser emigrant, empresonat i exiliat per les seves idees educatives. Amb el seu principi del di\u00e0leg, va ensenyar un cam\u00ed per a la relaci\u00f3 entre el professorat amb el seu alumnat. Les seves idees van influenciar en els processos democr\u00e0tics del seu moment i avui en dia segueixen influint arreu del m\u00f3n.\nVa ser el pedagog dels oprimits \u2013tant dels homes com de les dones\u2013 i en el seu treball, va transmetre la pedagogia de l'esperan\u00e7a. Va influir en les noves idees alliberadores a l'Am\u00e8rica Llatina i en la teologia de l'alliberament i en les renovacions pedag\u00f2giques en l'\u00e0mbit d'Europa i d'\u00c0frica. La seva figura \u00e9s un referent en la pol\u00edtica alliberadora i en l'educaci\u00f3.\u00c9s l'educador m\u00e9s citat de tot el m\u00f3n i destaca pel seu desenvolupament te\u00f2ric lligat al comprom\u00eds social i \u00e8tic per la transformaci\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "En les religions que es consideren d'origen div\u00ed, s'anomena revelaci\u00f3 el proc\u00e9s comunicatiu pel qual D\u00e9u es faria con\u00e8ixer i manifestaria la seva voluntat als homes. Per extensi\u00f3, tamb\u00e9 es parla de revelaci\u00f3 per referir-se al contingut d'aquesta comunicaci\u00f3. La persona que rep la comunicaci\u00f3 i que sol rebre l'enc\u00e0rrec de comunicar-la a la comunitat de fidels s'anomena profeta o, menys sovint, missatger. Tamb\u00e9 es fa servir la paraula vident, en particular en el que l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica anomena revelacions privades, per\u00f2 les persones que neguen l'autenticitat d'aquesta mena de fen\u00f2mens prefereixen parlar de visionaris.\nD'acord amb la tradici\u00f3, les revelacions poden venir directament de D\u00e9u a trav\u00e9s de qualsevol mitj\u00e0, com ara:\n\nun viatge del vident al cel o a l'infern, t\u00edpic en els textos anomenats apocalipsis (transliteraci\u00f3 del terme grec, que vol dir precisament 'revelaci\u00f3'), entre els quals l'Apocalipsi b\u00edblic;\nun somni, com per exemple el de sant Josep de Natzaret a l'Evangeli segons Mateu.\nun moment d'\u00e8xtasi, durant el qual el cos continua a la Terra i la comunicaci\u00f3 es mant\u00e9 per mitj\u00e0 de l'esperit.Pel que fa al contingut, la revelaci\u00f3 pot tenir relaci\u00f3 amb:\n\nesdeveniments futurs (revelaci\u00f3 escatol\u00f2gica, sovint relativa a la fi del m\u00f3n);\nesdeveniments \u00abcelestials\u00bb referits a D\u00e9u, els \u00e0ngels, els diables (revelaci\u00f3 pr\u00f2piament apocal\u00edptica);\nesdeveniments actuals que s\u00f3n interpretats d'una manera particular (per exemple, a l'Apocalipsi, la persecuci\u00f3 de Diocleci\u00e0 es veu com la batalla definitiva entre la b\u00e8stia, l'imperi Rom\u00e0, i l'anyell, Jes\u00fas ressuscitat).En la teologia cat\u00f2lica, el terme revelaci\u00f3 ha assumit un significat espec\u00edfic: la revelaci\u00f3 \u00e9s el conjunt de veritats de fe (el terme t\u00e8cnic \u00e9s depositum fidei) que s\u00f3n presents a les Sagrades Escriptures, en la Tradici\u00f3 cat\u00f2lica (se sol escriure en maj\u00fascula, especialment per referir-se als escrits dels Pares de l'Esgl\u00e9sia) i en el Magisteri cat\u00f2lic (l'ensenyament oficial de l'Esgl\u00e9sia, en particular dels papes).\nEn la tradici\u00f3 protestant, amb la paraula revelaci\u00f3 es fa refer\u00e8ncia al llibre b\u00edblic que en altres confessions es coneix com a Apocalipsi.\nA causa de la seva naturalesa transcendent, la revelaci\u00f3 no pot ser objecte d'investigaci\u00f3 cient\u00edfica.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El terme Ling\u00fc\u00edstica Cartesiana  es va encunyar amb la publicaci\u00f3  Cartesian Linguistics: A Chapter in the History of Rationalist Thought (1966) - Ling\u00fc\u00edstica Cartesiana: Un cap\u00edtol a la Hist\u00f2ria del Pensament Racionalista, un llibre de Noam Chomsky escrit amb el prop\u00f2sit d'aprofundir \"la nostra comprensi\u00f3 de la naturalesa del llenguatge, el seu proc\u00e9s mental i les estructures que intervenen en la seva adquisici\u00f3\". Amb aquesta obra, Chomsky volia aclarir la naturalesa d'aquestes estructures subjacents del llenguatge hum\u00e0 i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, saber si es pot inferir la naturalesa d'un organisme a partir del seu llenguatge.\nLa Ling\u00fc\u00edstica Cartesiana (LC) es refereix a una forma de la ling\u00fc\u00edstica desenvolupada en els temps de Ren\u00e9 Descartes, un destacat fil\u00f2sof del segle xvii les idees del qual segueixen influint en la filosofia moderna. A la seva obra, Chomsky tra\u00e7a el desenvolupament de la teoria ling\u00fc\u00edstica des de Descartes fins a Wilhelm von Humboldt, des del per\u00edode de la Il\u00b7lustraci\u00f3 fins al Romanticisme. La doctrina central de la ling\u00fc\u00edstica cartesiana mant\u00e9 que les caracter\u00edstiques generals de l'estructura gramatical s\u00f3n comunes a totes les lleng\u00fces i mostren la imatge d'algunes propietats fonamentals de la ment.\nAquesta obra de Chomsky va rebre moltes cr\u00edtiques, la majoria d'elles destacaven que ling\u00fc\u00edstica cartesiana errava, tant en el concepte metodol\u00f2gic com en el fenomen hist\u00f2ric.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'ontoteologia \u00e9s l'ontologia de D\u00e9u o la teologia de l'\u00e9sser. Es refereix a la tradici\u00f3 de teologia filos\u00f2fica coneguda entre els estudiosos medievals, sobretot Joan Duns Escot. En altres accepcions, el terme fa refer\u00e8ncia a la metaf\u00edsica occidental en general.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La refer\u00e8ncia \u00e9s una relaci\u00f3 entre certes expressions i all\u00f2 del que es parla quan es fan servir tals expressions. El segon objecte al qual es refereix el primer s'anomena referent del primer objecte.\nLes refer\u00e8ncies poden prendre moltes formes, incloent: un pensament, una percepci\u00f3 sensorial, \u00e9s a dir, audible (onomatopeies), la percepci\u00f3 visual l'olfactiva, o la t\u00e0ctil, l'estat emocional, la relaci\u00f3 amb altres, la coordinaci\u00f3 de l'espai temps, la simb\u00f2lica o l'alfanum\u00e8rica, un objecte f\u00edsic o una projecci\u00f3 d'energia.\nEn alguns casos s'utilitzen m\u00e8todes per amagar les refer\u00e8ncies, com ocorre en la criptografia.\nAlguns dels candidats m\u00e9s naturals a expressions que fan refer\u00e8ncies s\u00f3n:\n\nEls noms propis, com \"Alexandre Magne\", \"Peg\u00e0s\" o \"Homer\".\nLes descripcions definides, com \"el tercer planeta a partir del Sol\", \"el cavall alat\" i \"l'actual rei de Fran\u00e7a\"\nEls predicats com \"quars\", \"or\" i \"tigre\" que refereixen a classes naturals.\nLes expressions com \"tu\", \"jo\", \"ell\", \"aix\u00f2\" i \"aqueix\", que en angl\u00e8s s'anomenen indexicals, i que es caracteritzen pel fet que el seu referent varia depenent del context.El mecanisme pel qual una expressi\u00f3 \u00e9s capa\u00e7 de referir \u00e9s tema d'un profund debat filos\u00f2fic.\n\nRefer\u00e8ncia bibliogr\u00e0fica \u00e9s un conjunt m\u00ednim de dades que permet la identificaci\u00f3 d'una publicaci\u00f3 o una part d'ella.", "target": "Humanitats"}, {"text": "En f\u00edsica i filosofia s'ha debatut a vegades si podria haver-hi m\u00e9s d'una dimensi\u00f3 de temps.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El plural majest\u00e0tic \u00e9s l'\u00fas de la primera persona del plural en lloc de la primera del singular en discursos formals.\nEl plural majest\u00e0tic s'usa com a plural fictici referit sempre a persones d'altes jerarquies militars i/o eclesi\u00e0stiques. Hom l'usa per a magnificar i tractar respectuosament el destinatari sabent, per\u00f2, que aquest plural t\u00e9 un evident sentit singular.\nEl seu \u00fas \u00e9s molt t\u00edpic en la literatura medieval, sobretot a les composicions dels trobadors i tamb\u00e9 a les novel\u00b7les cavalleresques, com poden \u00e9sser el Curial e G\u00fcelfa (an\u00f2nim) o el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La demostraci\u00f3 ontol\u00f2gica de G\u00f6del \u00e9s una formalitzaci\u00f3 del principi d'Anselm de Canterbury: el seu argument ontol\u00f2gic per l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u pel matem\u00e0tic Kurt G\u00f6del.\nL'argument ontol\u00f2gic de Sant Anselm, en la seva forma m\u00e9s succinta, \u00e9s: \"D\u00e9u, per definici\u00f3, \u00e9s all\u00f2 sobre el qual no es pot imaginar res m\u00e9s gran. D\u00e9u existeix a l'enteniment. Si D\u00e9u exist\u00eds a l'enteniment, el podr\u00edem imaginar a Ell m\u00e9s gran si exist\u00eds a la realitat. Aix\u00ed, cal que D\u00e9u existeixi (D\u00e9u existeix).\" Gottfried Leibniz va donar una versi\u00f3 m\u00e9s elaborada; aquesta \u00e9s la versi\u00f3 que G\u00f6del va estudiar i va intentar clarificar amb el seu argument ontol\u00f2gic.\nEncara que G\u00f6del era profundament religi\u00f3s, mai va publicar la seva prova, ja que temia que \nno s'interpretaria b\u00e9 i que es pensaria que l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u estava demostrada m\u00e9s enll\u00e0 de \nqualsevol dubte. En canvi, nom\u00e9s ho va considerar com una investigaci\u00f3 l\u00f2gica\ni una formulaci\u00f3 clara de l'argument de Leibniz amb totes les suposicions expressades.\nVa ensenyar els arguments repetidament als amics al voltant de 1970 (segons consta al diari d'Oskar Morgenstern) i es van publicar despr\u00e9s de la seva mort.\nA continuaci\u00f3 es mostra un resum de la demostraci\u00f3 matem\u00e0tica.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El dubte met\u00f2dic (tamb\u00e9 anomenat dubte cartesi\u00e0, escepticisme cartesi\u00e0, escepticisme metodol\u00f2gic, dubte universal o dubte hiperb\u00f2lic) \u00e9s una forma d'escepticisme metodol\u00f2gic associat amb les obres i metodologia de Ren\u00e9 Descartes (1596-1650). Es tracta d'un proc\u00e9s sistem\u00e0tic que consisteix a ser esc\u00e8ptic sobre la veritat de les creences d'un mateix, la qual cosa ha esdevingut un m\u00e8tode particular en filosofia. Aquest m\u00e8tode de dubte fou popularitzat a bastament en la filosofia occidental per Descartes, qui cercava dubtar sobre totes les seves creences amb l'objectiu de poder determinar quines d'aquestes podia estar segur que eren certes.\nEl dubte met\u00f2dic es distingeix de l'escepticisme filos\u00f2fic pel fet que, mentre que el primer defensa que cal examinar totes les proposicions de coneixement amb l'objectiu de distingir les certes de les falses, el segon q\u00fcestiona la possibilitat d'un coneixement pur.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Les lleng\u00fces polisint\u00e9tiques s\u00f3n lleng\u00fces aglutinants en grau superlatiu. O sigui, lleng\u00fces en qu\u00e8 les paraules estan compostes per molts morfemes. Una llengua sint\u00e8tica t\u00e9 m\u00e9s d'un morfema per paraula, la qual cosa ocorre en la major part de les lleng\u00fces. Per\u00f2 una llengua polisint\u00e9tica t\u00e9 tal grau d'uni\u00f3 morfol\u00f2gica, que normalment s'emplea per expressar que es produeix, en certa forma, la incorporaci\u00f3, tal com la uni\u00f3 de verbs i noms en una mateixa paraula. Almenys, el nombre, la persona i tipus de substantiu tant del subjecte com del complement directe estan marcats en el verb d'alguna forma, la qual cosa permet que l'ordre de les paraules sigui molt lliure.", "target": "Humanitats"}, {"text": "En els estudis postcolonials i en la teoria cr\u00edtica, el terme subaltern designa les poblacions colonials que es troben socialment, pol\u00edticament i geogr\u00e0ficament fora de la jerarquia del poder d'una col\u00f2nia i de la p\u00e0tria metropolitana de l'imperi. Al descriure l'hegemonia cultural com a hist\u00f2ria popular, Antonio Gramsci va encunyar el terme subaltern per identificar els grups socials exclosos i despla\u00e7ats de les institucions socioecon\u00f2miques de la societat per negar les seves veus pol\u00edtiques. Els termes estudis subalterns i subalterns van entrar en el vocabulari del postcolonialisme a trav\u00e9s de les obres del grup d'Estudis Subalterns d'historiadors que exploraven el paper d'actors pol\u00edtics dels homes i les dones que constitueixen la poblaci\u00f3 de masses, en lloc de tornar a explorar l'actor pol\u00edtic. de les elits socials i econ\u00f2miques de la hist\u00f2ria de l'\u00cdndia.Com a m\u00e8tode d'investigaci\u00f3 i an\u00e0lisi del paper pol\u00edtic de les poblacions subalternes, la teoria de la hist\u00f2ria de Marx presenta la hist\u00f2ria colonial des de la perspectiva del proletariat, en la qual el qui i el qu\u00e8 de les classes social es determina a trav\u00e9s de les relacions econ\u00f2miques en el si de la societat. Des dels anys setanta, el terme subaltern denota els pobles colonitzats del subcontinent indi, i la hist\u00f2ria imperial explicada des de baix, des de la perspectiva dels pobles colonitzats, m\u00e9s que no des de la perspectiva dels colonitzadors d'Europa occidental. En els anys vuitanta, el m\u00e8tode d'investigaci\u00f3 hist\u00f2rica dels Estudis Subalterns es va aplicar a la historiografia sud-asi\u00e0tica. Com a element del discurs te\u00f2ric, el concepte del subaltern es va originar com a m\u00e8tode euroc\u00e8ntric d'investigaci\u00f3 hist\u00f2rica per a l'estudi dels pobles no occidentals (d'\u00c0frica, \u00c0sia i Orient Mitj\u00e0) i la seva relaci\u00f3 amb Europa occidental com a centre del m\u00f3n. Aix\u00ed els estudis subalterns es van convertir en el model d'investigaci\u00f3 hist\u00f2rica de l'experi\u00e8ncia del colonialisme del subaltern al subcontinent indi.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Paul Joseph Sachs (1878 \u2013 1965) va ser un home de negocis i director de museu estatunidenc. Sachs va ser director associat del Fogg Art Museum i va ser soci de la companyia financera Goldman Sachs. Est\u00e0 reconegut per haver desenvolupat un dels primers curos d'estudis de museus dels Estats Units.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'Empiri, l'Emp\u00edria \u00e9s, en la teologia cat\u00f2lica medieval, el m\u00e9s alt dels cels. \u00c9s, per tant, el lloc on roman D\u00e9u en la seva pres\u00e8ncia f\u00edsica, i on resideixen tamb\u00e9 els \u00e0ngels i les \u00e0nimes acollides en el Parad\u00eds. L'Empiri s'emmarca en l'\u00e0mbit de la teoria geoc\u00e8ntrica, la qual, fins a la publicaci\u00f3 de les teories de Cop\u00e8rnic l'any 1543, era acceptada per tots els experts de la mat\u00e8ria de forma un\u00e0nime. Segons el model de Ptolemeu, la Terra es trobava en el centre de l'univers, rodejada per vuit esferes celestes (els cels: en les primeres set hi havia els planetes (Lluna, Mercuri, Venus, Sol, Mart, J\u00fapiter i Saturn, mentre que en la vuitena s'hi trobaven les estrelles.\nEls te\u00f2legs medievals, inspirant-se en la doctrina d'Arist\u00f2til, introdu\u00efren un nov\u00e8 cel, el Primer m\u00f2bil, que no estava contingut per cap altre, per\u00f2 que originava i alimentava el moviment de la resta. Aquesta visi\u00f3 subratlla la import\u00e0ncia del nombre nou en el concepte de la Sant\u00edssima Trinitat de D\u00e9u (9 = 3\u00d73).\nL'Empiri es trobava sobre els mencionats nou cels. No estava limitat espacialment ni constitu\u00eft de mat\u00e8ria, com si es pensava que ho estaven la resta de regions. Era, en realitat, un indret espiritual, m\u00e9s enll\u00e0 del temps i l'espai. Mentre que els nou cels estan en continu moviment, l'Empiri es troba eternament imm\u00f2bil.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El Sondergut [\u02c8z\u0254nd\u0250\u02cc\u0261u\u02d0t] (en alemany, \u00ab ben net \u00bb) \u00e9s, en exegesi b\u00edblica, la part espec\u00edfica de cadascun dels llibres de la B\u00edblia respecte als altres. Aquesta noci\u00f3 revesteix una import\u00e0ncia capital en l'estudi del Nou Testament i del problema sin\u00f2ptic com \u00e9s abordat per la teoria de les dues fonts.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Aquest article \u00e9s una cronologia de l'astronomia del sistema solar.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El Centre d'Estudis Avan\u00e7ats de Blanes (CEAB) \u00e9s un centre de recerca del Consell Superior d'Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC), creat a Blanes el 1985.L'activitat d'investigaci\u00f3 del CEAB est\u00e0 centrada en els \u00e0mbits de l'Ecologia i la Biologia d'organismes, tant dels sistemes marins com d'aig\u00fces continentals. \u00c9s un centre amb reputaci\u00f3 internacional, caracteritzat per la interdisciplinarietat dels seus grups de recerca, referent nacional en biologia marina, limnologia i ecologia, que contribueix al progr\u00e9s del coneixement i a la seva aplicaci\u00f3 per a una societat sostenible.En els seus inicis el centre, ubicat en plena Cala de Sant Francesc, disposava de tres grups de recerca, dos de dedicats a l'estudi dels oceans (ecologia bent\u00f2nica i oceanografia), i l'altre, a la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. El 1988 s'hi afeg\u00ed un grup d'astrof\u00edsica, i posteriorment el grup d'ecologia bent\u00f2nica s'ampli\u00e0 amb investigadors especialistes en limnologia. M\u00e9s endavant, el 1994 el grup d'intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i el 1996 el d'astrof\u00edsica es traslladaren a l'Institut d'Investigaci\u00f3 en Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial i a l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, respectivament.Les seves investigacions han contribu\u00eft a la preservaci\u00f3 de la biodiversitat en ambients aqu\u00e0tics i a la consecuci\u00f3 de la protecci\u00f3 legal de zones naturals d'inter\u00e8s.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Aix\u00f2 \u00e9s una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundaci\u00f3 de Roma fins a l'\u00faltim intent de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient per reconquerir Roma.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Es denomina teleologia (del grec \u03c4\u03ad\u03bb\u03bf\u03c2, fi, i -log\u00eda) a l'estudi dels fins o prop\u00f2sits, o la doctrina filos\u00f2fica de les causes finals. Usos m\u00e9s recents el defineixen simplement com l'atribuci\u00f3 d'una finalitat o objectiu a processos concrets. La mentalitat teleol\u00f2gica es troba en la cultura humana des de Plat\u00f3 i Arist\u00f2til.En biologia, la teleologia est\u00e0 present en les expressions emprades per a presentar explicacions transmetent una idea d'intencionalitat en els fen\u00f2mens biol\u00f2gics. Aquesta manera de presentar explicacions ha sigut objecte de cr\u00edtica negativa per part d'ecologistes professionals ja que la ci\u00e8ncia es basa en les proves, no en com de raonables pareixen. La mentalitat teleol\u00f2gica no descriu la natura de manera neutra, sin\u00f3 amb judicis i justificacions mesclant el ser amb el deure.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La filologia gallega \u00e9s la branca de la filologia que s'ocupa de l'estudi de la llengua gallega i la literatura gallega. Aquest grau ofereix una formaci\u00f3 liter\u00e0ria i ling\u00fc\u00edstica relacionada amb la hist\u00f2ria gallega i el seu context. S'imparteix a Gal\u00edcia (a les Universitats de la Corunya, Santiago de Compostel\u00b7la i Vigo). Tamb\u00e9 hi ha una oferta de llengua gallega, m\u00ednors i titulacions d'estudis gallecs en universitats estatals i internacionals. Est\u00e0 molt relacionada amb la filologia portuguesa.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Feminisme lipstick, o feminisme de pintallavis \u00e9s una varietat de feminisme de la tercera onada que cerca unir els conceptes tradicionals de feminitat, fins i tot el poder sexual, amb les idees feministes.A difer\u00e8ncia de les primeres campanyes feministes, centrades en els drets fonamentals de les dones, com el moviment sufragista, el feminisme de pintallavis cerca demostrar que les dones poden ser feministes sense ignorar o negar la seva feminitat, en especial en termes de sexualitat. Durant la segona onada del feminisme, aquestes se centraren \u00fanicament en la igualtat legal i social de les dones, rebutjant \"abra\u00e7ar\" la seva sexualitat. En alguns casos fins i tot es rebutjava la idea dels homes i, sovint, s'assumien caracter\u00edstiques f\u00edsiques i personals allunyades de la imatge de la dona com\u00fa (creant aix\u00ed estereotips referents al feminisme i les feministes que encara perduren). Per la seva banda, el feminisme de pintallavis, abra\u00e7a els conceptes de feminitat i la sexualitat que emet el propi cos de la dona i la necessitat d'abra\u00e7ar el sexe.\nEl feminisme de pintallavis tamb\u00e9 cerca reclamar certes paraules despectives i convertir-les en poderoses eines pera la seva causa. Un exemple notable del m\u00f3n anglosax\u00f3 \u00e9s el terme \"slut\" (puta, en catal\u00e0), com es pot veure en el moviment SlutWalk. Aix\u00f2 es dona, en part, com a resposta a la reacci\u00f3 ideol\u00f2gica contra les varietats radicals del feminisme de la segona onada, amb els estereotips negatius que va generar com la \"feminista lletja \" o la \"feminista antisexual\". Es pot dir que, en part, els \u00e8xits del feminisme de segona onada van permetre recuperar aspectes de la feminitat que abans s'havien vist com a desempoderadores, com el maquillatge o els tacons.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Archivo Espa\u00f1ol de Arte \u00e9s una revista cient\u00edfica publicada per l\u2019Instituto Diego Vel\u00e1zquez del CSIC (Madrid), fundada el 1940, i dedicada a la investigaci\u00f3 de la Hist\u00f2ria de l'Art Espanyol i tamb\u00e9 de l'estranger en relaci\u00f3 amb Espanya, des de l'edat mitjana fins als nostres dies. Va dirigida, preferentment, a la comunitat cient\u00edfica i universit\u00e0ria, tant nacional com internacional, aix\u00ed com a tots els professionals de l'Art en general. La seva periodicitat \u00e9s trimestral.La revista continua la mateixa l\u00ednia de l\u2019antiga publicaci\u00f3, l'Archivo Espa\u00f1ol de Arte y Arqueolog\u00eda (1925-37), que el 1940 se separa en dues revistes independents, l'Archivo Espa\u00f1ol de Arqueolog\u00eda i l'Archivo Espa\u00f1ol de Arte.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La diversitat ling\u00fc\u00edstica \u00e9s una situaci\u00f3 de conviv\u00e8ncia entre dues o m\u00e9s lleng\u00fces en un mateix territori. Al m\u00f3n hi ha unes 6.000 lleng\u00fces; segons la UNESCO, la meitat d'elles estan en perill de desapar\u00e8ixer. La diversitat ling\u00fc\u00edstica pot arribar al caos ling\u00fc\u00edstic que \u00e9s pr\u00e0cticament inevitable que condicioni la pau i tingui una part de responsabilitat en algunes guerres. La majoria de persones es comuniquen amb el seu entorn amb la seva llengua materna. Aquest fet sumat al poc contacte personal que normalment hi ha entre pa\u00efsos, pot provocar que sense con\u00e8ixer la realitat dels altres pa\u00efsos es cre\u00efn estereotips, la major part dels cops, negatius.\nLa varietat ling\u00fc\u00edstica \u00e9s innegable i tamb\u00e9 ho s\u00f3n els problemes que pot arribar a causar. Per solucionar aquests problemes ling\u00fc\u00edstics s'han utilitzat dues solucions:\n\nInterpretaci\u00f3 oral i traducci\u00f3 escrita\n\u00das d'una llengua comunaLa interpretaci\u00f3 es basa en el fet que algunes persones dominin dues lleng\u00fces (o m\u00e9s) d'una manera correcta. La interpretaci\u00f3 implica que dues persones es comuniquin a trav\u00e9s de la traducci\u00f3 d'una tercera. La traducci\u00f3 es basa en el mateix que la interpretaci\u00f3, l'\u00fanica difer\u00e8ncia \u00e9s que la traducci\u00f3 \u00e9s escrita i, per tant, no immediata; aix\u00f2 implica que el traductor disposi de m\u00e9s temps per aconseguir trobar una millor traducci\u00f3.\nEls costos que comporten totes les interpretacions i traduccions a nivell d'organitzacions internacionals (ONU, UNESCO, Parlament Europeu\u2026) s\u00f3n molt elevats. Els int\u00e8rprets i traductors de les organitzacions internacionals representen entre un quart (ONU) i un ter\u00e7 (Parlament Europeu) dels treballadors d'aquests organismes. Amb l'aparici\u00f3 dels ordinadors es van tenir esperances d'una traducci\u00f3 autom\u00e0tica i un altre cop s'hi van invertir grand\u00edssimes sumes per investigar-ho. Amb la crisi i el retall en pressupostos, s'han de buscar altres solucions i la que m\u00e9s gent ha vist possible: buscar una llengua com\u00fa.\nAl llarg de la hist\u00f2ria, algunes lleng\u00fces s'han fet internacionals en m\u00e9s o menys territoris. A l'Imperi Rom\u00e0, el llat\u00ed era la llengua de l'administraci\u00f3, el vehicle de comunicaci\u00f3 i la llengua de cultura. Al mateix moment, el grec tamb\u00e9 era llengua de cultura. Del llat\u00ed van sorgir les diferents lleng\u00fces rom\u00e0niques. Els imperis recents tamb\u00e9 han imposat la seva llengua que ha acabat substituint la llengua origin\u00e0ria del lloc. Per norma general, quan un poble conquereix un altre, la llengua del conqueridor s'imposa a la llengua del conquerit, aquesta \u00faltima es converteix en llengua de baixa categoria social i fins i tot pot morir.\nEn tots els camps es poden trobar barreres ling\u00fc\u00edstiques. La major part dels contactes que es tenen amb altres lleng\u00fces es duen a terme amb un nivell molt baix perqu\u00e8 el coneixement de l'altra llengua acostuma a ser bastant b\u00e0sic, ja que els participants no tenen una eina comuna per comunicar-se.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La concordan\u00e7a o concord\u00e0ncia \u00e9s la conc\u00f2rdia, harmonia, acord i conformitat entre dues o m\u00e9s coses, persones, punts de vista, aspectes, estils, idees, valors, parers o sentiments. Dues coses que no concorden produeixen una contrarietat o conflicte, i aquest provoca tensi\u00f3, moviment o creaci\u00f3. La concordan\u00e7a \u00e9s un dels divuit principis que presenta Ramon Llull al seu Ars magna, on explica que per a ell es tracta d'un principi relatiu i que la contrarietat, que sorgeix en destruir la concordan\u00e7a, \u00e9s sempre un accident.En filosofia s'ha estudiat a bastament la concordan\u00e7a entre realitat i aparen\u00e7a, o percepci\u00f3, o veritat, de la consci\u00e8ncia amb la veritat, o d'aquesta amb el m\u00f3n, per exemple. Tamb\u00e9 la concordan\u00e7a d'un mateix sistema filos\u00f2fic. Per a alguns autors el veritable resultat de la hist\u00f2ria de la filosofia \u00e9s precisament aquesta concordan\u00e7a del pensament filos\u00f2fic amb ell mateix.La l\u00f2gica tracta la concordan\u00e7a entre diferents proposicions i la concordan\u00e7a interna de sistemes, entre altres coses. \u00c9s fonamental a la tecnologia, l'enginyeria, l'organitzaci\u00f3 industrial i la programaci\u00f3 inform\u00e0tica. En ci\u00e8ncies pol\u00edtiques s'estudia tamb\u00e9 la concordan\u00e7a entre valors, interessos i postures dels agents implicats. Normalment els partits pol\u00edtics de democr\u00e0cies sanes cerquen obtenir sempre el consens.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'agorisme \u00e9s la filosofia pol\u00edtica llibert\u00e0ria que defensa la meta d'aconseguir una societat en la qual totes les relacions entre les persones siguin intercanvis voluntaris per mitj\u00e0 de la lluita contra l'economia. Va ser creat pel fil\u00f2sof llibertari Samuel Edward Konkin III el 1975.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El Tesouro Informatizado da Lingua Galega (TILG) \u00e9s un recurs electr\u00f2nic de recerca de texts etiquetats en gallec. La tasca \u00e9s duta a terme per l'Instituto da Lingua Galega, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Direcci\u00f3 General de Pol\u00edtica Ling\u00fc\u00edstica de la Junta de Gal\u00edcia, i permet la recerca l\u00e8xica d'un gran nombre d'obres gallegues modernes sense drets d'autor (des de Ram\u00f3n Otero Pedrayo i \u00c1lvaro Cunqueiro fins a Manuel Rivas o Suso de Toro) i antigues (des de l'\u00e8poca de Sarmiento).La versi\u00f3 de 2016 inclo\u00efa prop de 2.000 obres de m\u00e9s de 700 autors i autores, produ\u00efts tots ells entre 1612 i 2013, permetent realitzar consultes en una base integrada per m\u00e9s de 26 milions de paraules corresponents a 95.409 lemes diferents, si b\u00e9 els textos anteriors a 1800 suposen nom\u00e9s el 0,1% del total.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una \u00e8tica cosmocentrista sost\u00e9 que l'estat natural del nostre univers hauria de ser preservat, sense intents humans per terraformar planetes per l'habitabilitat humana. Aix\u00f2 ha estat anomenat com una forma d'antihumanisme pels seus oponents. No s'ha de confondre amb Kosmocentrisme, amb \"K\" maj\u00fascula, que descriu un nivell de consci\u00e8ncia (en el model d'egocentrisme i etnocentrisme).", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un comentari de text (o comentari literari) \u00e9s una explicaci\u00f3 que sol adjuntar-s'hi a una edici\u00f3 d'un text. Pot estar basat en metodologies de lectura propera i de cr\u00edtica liter\u00e0ria, no obstant aix\u00f2, la seva finalitat principal \u00e9s aclarir el llenguatge del text i la cultura espec\u00edfica que ho va produir.Cal destacar que la realitzaci\u00f3 d'un comentari de text no \u00e9s de m\u00e8tode \u00fanic ja que dep\u00e8n la naturalesa del propi text, el moment hist\u00f2ric en que es va redactar i l'autor. Qualsevol esquema de comentari que proposem hem d'acceptar-lo com un marc o model general, de validesa limitada, que haur\u00e0 de ser adaptat a cada un dels textos que haguem de comentar.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El polimorfisme ling\u00fc\u00edstic \u00e9s el fenomen segons el qual coexisteixen dues o m\u00e9s unitats l\u00e8xiques, formalment relacionades, que serveixen per a expressar el mateix concepte.\nEn catal\u00e0 aquest fenomen s'observa especialment en la morfologia verbal. Per exemple, la primera persona del singular del present d'indicatiu es pot escriure (i pronunciar) cant (forma que reflecteix la parla bale\u00e0rica majorit\u00e0ria), canto (forma del catal\u00e0 central, tant oriental, pronunciat cantu, com occidental, pronunciat canto), cante (forma majorit\u00e0ria de la parla valenciana) o canti (forma pr\u00f2pia de la parla rossellonesa).\nViccionari", "target": "Humanitats"}, {"text": "La creativitat i la Intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial s\u00f3n termes for\u00e7ament relacionats. Aix\u00f2 \u00e9s degut al fet que ambdues mostren la realitzaci\u00f3 de processos de cerca i combinaci\u00f3 de dades (coneixements, experi\u00e8ncies\u2026) amb l'objectiu \u00f2ptim d'arribar a la creaci\u00f3 d'alguna cosa nova. Com molt b\u00e9 esmentava Margaret Boden: \"Si entenem la creativitat com el resultat d'establir noves relacions entre blocs de coneixement que ja posse\u00efm, llavors com m\u00e9s coneixements previs tinguem, major ser\u00e0 la nostra capacitat de ser creatius.\" Tenint en compte les seves aportacions, es pot arribar a pensar que la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial pot ser creativa. No obstant aix\u00f2, cal tenir en compte que el que \u00e9s creatiu ha de mostrar un \"valor\" pel creador o per la societat en si.La intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial pot arribar a tenir certa capacitat creativa o innovadora. Ja que aquesta es relaciona amb la identificaci\u00f3 i recombinaci\u00f3 d'informaci\u00f3 existent seguint certs models o directrius estipulades. Tanmateix, una m\u00e0quina actualment, no \u00e9s capa\u00e7 de produir canvis de percepci\u00f3 en aquestes \u00e0rees de coneixement. Per altra banda, la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial tampoc \u00e9s capa\u00e7 d'identificar les necessitats, les emocions, connectar i empatitzar amb els \u00e9ssers humans. Per la qual cosa, crear una cosa nova no implica que aquesta sigui \u00fatil.\u00c9s per aix\u00f2 mateix que els criteris que cal seguir a l'hora d'identificar una activitat com a creativa s\u00f3n els seg\u00fcents:\n\nEl criteri de la novetat: Un producte, servei o soluci\u00f3 es pot considerar creatiu si aporta una novetat o una originalitat. I aix\u00f2 \u00e9s atribu\u00efble a obres d'art, a la ci\u00e8ncia i en un sentit superior a una nova manera de pensar o actuar o fins i tot organitzar-se.El criteri del valor: La nova creaci\u00f3 ha de complir una funci\u00f3, solucionar un problema, o en definitiva ser \u00fatil per a un conjunt de la poblaci\u00f3 en un context determinat.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'antropologia de l'art \u00e9s una ci\u00e8ncia social que hist\u00f2ricament intentava estudiar les produccions pl\u00e0stiques de les societats humanes anomenades tradicionals, prehist\u00f2riques o primitives. Com ha succe\u00eft amb altres disciplines que depenen de l'antropologia, s'ha ajudat en les darreres d\u00e8cades d'una ampliaci\u00f3 del seu camp d'estudi. En l'actualitat, es correspon m\u00e9s aviat a una an\u00e0lisi cultural i simb\u00f2lica de la producci\u00f3 art\u00edstica en totes les seves formes.\nL'antropologia de l'art es distingeix de la sociologia de l'art perqu\u00e8 privilegia no la dimensi\u00f3 econ\u00f2mica, pol\u00edtica o medi\u00e0tica de les produccions art\u00edstiques, sin\u00f3 que estudia la significaci\u00f3 del que aquestes poden representar en la seva cultura d'origen. No s\u00f3n tampoc estudiades pel seu valor intr\u00ednsec, com seria el cas de la tasca realitzada per la cr\u00edtica de l'art.\nL'antropologia de l'art estudia qu\u00e8 \u00e9s o qu\u00e8 es considera que \u00e9s l'art en una civilitzaci\u00f3, societat o cultura determinada. Aix\u00f2 inclou el conjunt de t\u00e8cniques i regles usades per a representar la realitat, i capacitat humana per a produir obres d'art (objectes, coreografies, can\u00e7ons, indument\u00e0ria, etc.) \"de la mateixa manera que la natura produeix fenomens\".", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un ideal \u00e9s un principi o valor que una entitat persegueix activament com a objectiu i mant\u00e9 per sobre d'altres preocupacions percebudes com a menys significatives. Els termes relacionats amb la creen\u00e7a general en els ideals inclouen l'idealisme \u00e8tic, l'idealisme moral, i l'idealisme de principis. Un idealista \u00e8tic, un idealista moral, un idealista de principis o simplement un idealista insisteix a mantenir els ideals fins i tot a un cost considerable com a conseq\u00fc\u00e8ncia de mantenir aquesta creen\u00e7a.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La funci\u00f3 de l'administrador o administradors \u00e9s la de gestionar una societat an\u00f2nima. Transformen els acords de les juntes generals d'accionistes en fets. Poden ser socis, normalment s\u00f3n els socis majoritaris o professionals. Els trien els socis a les juntes generals d'accionistes.\nPer llei, el per\u00edode de gesti\u00f3 t\u00e9 un m\u00e0xim de 5 anys, cada 5 anys es reuneixen els socis a la Junta General d'Accionistes i se n'aprova un de nou. Amb la possibilitat de renovar l'anterior. T\u00e9 el deure d'assolir responsabilitats i no pot actuar amb neglig\u00e8ncia, ni abusar de les seves facultats com tampoc actuar amb mala fe.\nN'hi ha dos tipus:\n\nUnipersonal: nom\u00e9s hi ha un administrador.\nPluripersonal: hi ha m\u00e9s d'un administrador.Tenen la funci\u00f3 de presidir les juntes generals d'accionistes i realitzar informes anuals: mem\u00f2ria de la societat, balan\u00e7 anual i proposta de distribuci\u00f3 dels beneficis.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La Societat d'Onom\u00e0stica \u00e9s una entitat amb personalitat jur\u00eddica pr\u00f2pia que fou fundada el 1980 pel doctor Enric Moreu-Rey i diversos estudiosos i professors universitaris, principalment de la zona del Camp de Tarragona. Els seus objectius s\u00f3n b\u00e0sicament el foment de l'inventari, l'estudi i la defensa del noms propis (onom\u00e0stica), d'una manera especial dels de persona (antropon\u00edmia) i dels de lloc (topon\u00edmia); la coordinaci\u00f3 de les activitats dels investigadors; la publicaci\u00f3 d'un butllet\u00ed interior i de monografies especialitzades; l'assessorament t\u00e8cnic a persones i col\u00b7lectius; l'organitzaci\u00f3 de col\u00b7loquis i confer\u00e8ncies sobre els temes indicats i l'inventari de bibliografia i documentaci\u00f3.\nPublica anualment diversos n\u00fameros del seu Butllet\u00ed Interior (BISO), a m\u00e9s de les actes dels col\u00b7loquis que es desenvolupen de forma anual al llarg de totes les terres de parla catalana. T\u00e9 un convenci de col\u00b7laboraci\u00f3 amb l'Institut Cartogr\u00e0fic de Catalunya i publica tamb\u00e9 monografies onom\u00e0stiques de base municipal. El seu \u00e0mbit d'actuaci\u00f3 s\u00f3n els territoris de llengua catalana en l'actualitat o en \u00e8poques passades. Tamb\u00e9 hi col\u00b7labora, encara que secund\u00e0riament, l'Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua. Des de 2019 el president de la societat \u00e9s Emili Casanova Herrero i el nombre de socis \u00e9s d'uns 400.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La Xarxa de Museus d'Art de Catalunya \u00e9s una organitzaci\u00f3 que aglutina diversos museus constitu\u00efda el 16 d'octubre de 2014 amb l'objectiu de facilitar pol\u00edtiques comunes de protecci\u00f3, recerca i coneixement del patrimoni. Tamb\u00e9 s'encarregar\u00e0 de la formaci\u00f3 dels professionals i far\u00e0 possible la realitzaci\u00f3 de projectes conjunts. El treball d'interrelaci\u00f3 d'aquesta xarxa ha de portar a la consecuci\u00f3 dels seg\u00fcents objectius: potenciar la tasca que aquests centres tenen en la dinamitzaci\u00f3 cultural del seu entorn, obtenir m\u00e9s rendiment dels recursos de qu\u00e8 disposen els museus territorials, disposar d'un lideratge art\u00edstic i conceptual que els hi permeti incrementar el grau d'exig\u00e8ncia, actuar com a aparador de la creaci\u00f3 i els artistes del seu territori.El Museu Nacional d'Art de Catalunya encap\u00e7ala aquesta Xarxa, integrada per la Biblioteca-Museu V\u00edctor Balaguer, de Vilanova i la Geltr\u00fa; el Museu d'Art de Girona; el Museu Episcopal de Vic; Museu Dioces\u00e0 i Comarcal de Solsona; el Museu del Cau Ferrat, de Sitges; el Museu de la Garrotxa, d'Olot; el Museu d'Art Jaume Morera, de Lleida; el Museu de Lleida Dioces\u00e0 i Comarcal; el Museu de l'Empord\u00e0, de Figueres; el Museu de Reus; el Museu de Valls; el Museu de Manresa; el Museu d'Art de Sabadell; el Museu Abell\u00f3, de Mollet del Vall\u00e8s; el Museu d'Art Modern de Tarragona; el Museu d'Art de Cerdanyola; la Fundaci\u00f3 Apel\u00b7les Fenosa, del Vendrell; el Museu d'Art Contemporani de Barcelona; el Museu del Disseny, de Barcelona; el Museu Frederic Mar\u00e8s, de Barcelona i la Fundaci\u00f3 Palau, de Caldes d'Estrac.\nLa xarxa es va crear el 16 d'octubre de 2014 en un acte presidit pel Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el President del Patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Miquel Roca, i els m\u00e0xims representants de tretze museus d'art. La Xarxa desplega el previst al Pla de Museus de Catalunya, que contempla l'ordenaci\u00f3 dels museus registrats en quatre grans \u201cconstel\u00b7lacions de centres\u201d o xarxes tem\u00e0tiques, cada una encap\u00e7alada pel museu nacional de refer\u00e8ncia i en la qual hi s\u00f3n tots els museus catalans de cada un dels \u00e0mbits: hist\u00f2ria de l'art, hist\u00f2ria, contemporane\u00eftat, i ci\u00e8ncies naturals.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Edward Said o Edward Sa\u00efd \u2014\u00e0rab: \u0625\u062f\u0648\u0627\u0631\u062f \u0648\u062f\u064a\u0639 \u0633\u0639\u064a\u062f, Idw\u0101rd Wad\u012b\u02bf Sa\u02bf\u012bd\u2014 (Jerusalem, 1 de novembre de 1935 - Nova York, 24 de setembre de 2003) va ser un cr\u00edtic i te\u00f2ric literari i pol\u00edtic, professor universitari i activista palest\u00ed i, posteriorment, estatunidenc.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una cronologia de la hist\u00f2ria de la medicina i la tecnologia m\u00e8dica .", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'escola de Budapest va ser un corrent del marxisme hongar\u00e8s que es va desenvolupar al voltant de Georg Luk\u00e1cs a la d\u00e8cada de 1960. L'escola estava fortament influenciada per Luk\u00e1cs, per\u00f2 no es pot reduir a la seva influ\u00e8ncia. Es va crear en el context hist\u00f2ric dels processos de desestalinitzaci\u00f3 de la URSS i els pa\u00efsos de l'Europa de l'Est. Els seus principals representants s\u00f3n \u00c1gnes Heller, Ferenc Feh\u00e9r, Gy\u00f6rgy M\u00e1rkus, Istv\u00e1n M\u00e9sz\u00e1ros, Mih\u00e1ly Vajda i Maria M\u00e1rkus. A grans trets, tamb\u00e9 s'hi poden incloure Mikl\u00f3s Alm\u00e1si i Istv\u00e1n Hermann.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'afinitat, en dret i en antropologia cultural, \u00e9s la relaci\u00f3 de parentiu creada o que existeix entre dues persones com a resultat del matrimoni d'alg\u00fa. \u00c9s la relaci\u00f3 que cada part d'un matrimoni t\u00e9 amb les relacions de l'altra persona, per\u00f2 no cobreix la relaci\u00f3 matrimonial en si mateixa. Les lleis, tradicions i costums relacionats amb l'afinitat varien considerablement, de vegades poden cessar amb la mort d'una de les persones de la parella i de vegades amb el divorci de les parelles matrimonials. A m\u00e9s del parentiu per matrimoni, l'afinitat de vegades tamb\u00e9 pot incloure el parentiu per adopci\u00f3 o en una fam\u00edlia reconstitu\u00efda. A difer\u00e8ncia de les relacions de sang (consanguinitat), que poden tenir conseq\u00fc\u00e8ncies gen\u00e8tiques, l'afinitat \u00e9s essencialment un constructe social o moral, de vegades avalat per conseq\u00fc\u00e8ncies legals.\nSegons la llei, l'afinitat pot ser rellevant en relaci\u00f3 amb les prohibicions de relacions sexuals incestuoses i en relaci\u00f3 amb la prohibici\u00f3 del matrimoni a determinades parelles. Les relacions prohibides varien de jurisdicci\u00f3 a jurisdicci\u00f3 i han anat variant al llarg del temps. En alguns pa\u00efsos, especialment en el passat, les relacions prohibides es basaven en lleis religioses. En alguns pa\u00efsos, la prohibici\u00f3 de les relacions sexuals entre persones amb una relaci\u00f3 d'afinitat es pot expressar en termes de graus de relaci\u00f3. El grau d'afinitat es considera el mateix que el nivell consanguini al qual es va unir una parella, de manera que, per exemple, el grau d'afinitat d'un marit amb la seva cunyada \u00e9s de dos, el mateix que la dona seria per a la seva germana per consanguinitat. El grau de pare o fill de la dona \u00e9s un, i per a una tia o neboda \u00e9s de tres, i primer cos\u00ed, de quatre. Tot i que les relacions d'adopci\u00f3 i de pas s\u00f3n casos d'afinitat, normalment es tracten com a consanguinitat.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Eikasia va ser un terme utilitzat per Plat\u00f3 per referir-se a la forma humana de fer front a les aparences. \u00c9s la incapacitat de percebre si una percepci\u00f3 \u00e9s una imatge d'una altra cosa. Per tant, impedeix percebre que un son o mem\u00f2ria o un reflex en un mirall no \u00e9s realitat com a tal.\nCorrespon al grau m\u00e9s baix de la teoria del coneixement de Plat\u00f3, pertany a la doxa, opini\u00f3 o fals saber. \u00c9s el coneixement lligat a l'art (criticat pel fil\u00f2sofs als seus di\u00e0legs, especialment I\u00f3, per engany\u00f3s). Per sobre de l'eikasia es troba la creen\u00e7a, lligada a l'experi\u00e8ncia sensible per\u00f2 que tamb\u00e9 \u00e9s doxa o coneixement incert. Dins ja del saber es troben la dianoia (coneixement abstracte, per exemple el de les matem\u00e0tiques i per \u00faltim el nous, lligat a la idea divina.\nEl concepte d'eikasia apareix al s\u00edmil de la l\u00ednia, una al\u00b7legoria que il\u00b7lustra els diferents graus del saber.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El marge d'apreciaci\u00f3, o tamb\u00e9 conegut en alguns casos com el marge de discrecionalitat, \u00e9s una doctrina jur\u00eddica d'ampli abast en el dret internacional dels drets humans. Va ser elaborada pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per a jutjar si un Estat que \u00e9s part del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) ha de ser sancionat per limitar el gaudi dels drets. La doctrina permet al Tribunal conciliar les difer\u00e8ncies pr\u00e0ctiques en l'aplicaci\u00f3 dels articles del Conveni. La doctrina permet al Tribunal conciliar les difer\u00e8ncies pr\u00e0ctiques en l'aplicaci\u00f3 dels articles de la Convenci\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Frantz Fanon (Fort-de-France, Martinica, Imperi colonial franc\u00e8s, 20 de juliol de 1925 - Bethesda, Maryland, Estats Units d'Am\u00e8rica, 6 de desembre de 1961) va ser un pensador neomarxista de Martinica, qui es va enfocar en el tema de la descolonitzaci\u00f3 i psicopatologia de la colonitzaci\u00f3. Els seus treballs, principalment \"Els condemnats de la terra\" (Les Damm\u00e9s de la terre) han inspirat moviments d'alliberament anti colonialista durant m\u00e9s de quatre d\u00e8cades del segle xx.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Yehouda Shenhav (Yehouda Shahrabani, hebreu: \u05d9\u05d4\u05d5\u05d3\u05d4 \u05e9\u05e0\u05d4\u05d1\u200e: \u05d9\u05d4\u05d5\u05d3\u05d4 \u05e9\u05e0\u05d4\u05d1, nascut 26 febrer 1952) \u00e9s un soci\u00f2leg israeli\u00e0 i te\u00f2ric cr\u00edtic. \u00c9s conegut per les seves contribucions en els camps de la burocr\u00e0cia, administraci\u00f3 i capitalisme, aix\u00ed com per la seva recerca sobre l'etnicitat en societat israeliana i la seva relaci\u00f3 amb el conflicte entre Israel i Palestina. Investigador i director d'Estudis Avan\u00e7ats del Vanleer Jerusalem Institute, tamb\u00e9 \u00e9s editor de les revistes Theory and Criticism i Organization Studies. Ha estat professor visitant a diferents universitats americanes, entre elles les de Princeton (2003) i Stanford (1994-1995). Entre les seves nombroses publicacions destaca The Arab Jew: A Postcolonial Reading of nationalism, Religion and Ethnicity (Stanford University Press, 2006).", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un corpus ling\u00fc\u00edstic \u00e9s un conjunt, normalment molt ampli, d'exemples reals d'\u00fas d'una llengua. Aquests exemples que cont\u00e9 un corpus sovint s\u00f3n textos, per\u00f2 poden ser tamb\u00e9 mostres orals (normalment transcrites) o fins i tot signades. En funci\u00f3 del format d'aquest conjunt d'exemples, existeixen corpus escrits, orals i de lleng\u00fces de signes. Segons el Diccionari de la Llengua Catalana un corpus ling\u00fc\u00edstic \u00e9s el \u00abconjunt o recull d'enunciats o de texts a partir del qual el ling\u00fcista estableix l'an\u00e0lisi i la descripci\u00f3 d'una llengua\u00bb.Els corpus textuals s\u00f3n un dels principals recursos per a l'obtenci\u00f3 de dades emp\u00edriques \u00fatils per a l'estudi d'una llengua. Val a dir que, paral\u00b7lelament al desenvolupament de les tecnologies de la informaci\u00f3, els corpus electr\u00f2nics han esdevingut una eina fonamental per a l'obtenci\u00f3 d'aquestes dades, atesa la quantitat d'informaci\u00f3 que es pot processar amb un programari adequat. Alguns corpus, com ara el Bank of English, contenen fins a 300 milions d'ocurr\u00e8ncies de mots. Els corpus de refer\u00e8ncia contenen un gran volum de dades ling\u00fc\u00edstiques que permeten obtenir dades representatives per analitzar qualsevol aspecte d'una llengua.\nEn catal\u00e0, destaca el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC) desenvolupat per l'Institut d'Estudis Catalans, amb m\u00e9s de 52 milions de mots i consultable en l\u00ednia des del 2005. Es tracta d'un corpus diacr\u00f2nic (les mostres s\u00f3n textos escrits entre 1833 i 1988) a partir del qual s'est\u00e0 desenvolupant el Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana. Per a l'angl\u00e8s Cobuild n'\u00e9s un altre exemple.\nLa subdisciplina de la ling\u00fc\u00edstica que estudia la llengua a trav\u00e9s d'aquestes mostres es diu \u00abling\u00fc\u00edstica de corpus\u00bb. Aquest tipus d'aproximaci\u00f3 xoca amb l'enfocament generativista chomski\u00e0 que tendeix a estudiar la llengua en partir de la premissa que els humans tenen un coneixement innat de la llengua, la gram\u00e0tica universal, i que el repertori d'aquests coneixements \u00e9s infinit. Chomsky proposa prendre com a mostra un parlant ideal amb compet\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica en la llengua objecte d'estudi.\nAquesta subdisciplina, donat el volum de dades que utilitza, normalment s'associa amb la ling\u00fc\u00edstica computacional, segons aquesta \u00faltima s'apropa a les aplicacions de Processament de llenguatge natural.\nAquesta disciplina es va iniciar el 1967 quan Henry Kucera i Nelson Francis van publicar el cl\u00e0ssic Computational Analysis of Present-Day American English, basant-se en el corpus Brown, una compilaci\u00f3 d'angl\u00e8s nord-americ\u00e0 d'aproximadament un mili\u00f3 d'ocurr\u00e8ncies de paraules, seleccionades d'una \u00e0mplia varietat de fonts.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Les lleng\u00fces regionals end\u00f2genes de B\u00e8lgica s\u00f3n els lleng\u00fces que es parlen a les diferents comunitats i prov\u00edncies de B\u00e8lgica endem\u00e9s de les oficials. La pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica de B\u00e8lgica es basa en les comunitats de B\u00e8lgica. D'aquesta manera, les \u00faniques lleng\u00fces regionals amb estatut oficial s\u00f3n les vuit lleng\u00fces reconegudes per la Comunitat Francesa de B\u00e8lgica.\nDes de 1990 la Comunitat Francesa de B\u00e8lgica ha identificat diverses lleng\u00fces, les lleng\u00fces regionals end\u00f2genes (que es troben al costat del franc\u00e8s com a \u00fanica llengua oficial), que han de ser estudiades i fomentar el seu \u00fas. Tanmateix, com que no s\u00f3n idiomes oficials, la Comunitat francesa no organitza cursos per a aprendre idiomes, ni els cedeix espais en els mitjans p\u00fablics de comunicaci\u00f3. Per aix\u00f2, totes elles es troben en perill.\nA Flandes tamb\u00e9 hi ha un cert nombre de parles regionals, per\u00f2 no tenen estatut oficial. Tot i aix\u00f2, el seu \u00fas segueix present en la vida quotidiana.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una homeomeria (en grec antic: \u1f41\u03bc\u03bf\u03b9\u03bf\u03bc\u03ad\u03c1\u03b5\u03b9\u03b1) \u00e9s, segons la filosofia d'Anax\u00e0gores, tota part elemental igual al conjunt que amb altres parts conforma, en qu\u00e8 el tot compost per les parts \u00e9s similar a les parts m\u00e9s elementals i indivisibles de la mat\u00e8ria. Dins de l'atomisme, un dels corrents filos\u00f2fics que circulaven durant el segle V aC en l'antiga Gr\u00e8cia, el concepte d'homeomeria va ser encunyat per Anax\u00e0gores per a explicar la seva doctrina de la pluralitat infinita de realitats materials qualitativament diferents. Anax\u00e0gores tamb\u00e9 es proposa ampliar les reflexions al voltant de les \"llavors\" (spermata, com les anomenava Anax\u00e0gores).\nSegons ho aclareix Murray Bookchin, en el seu llibre titulat L'ecologia de la llibertat, el sorgiment i la dissoluci\u00f3 de la jerarquia, les homeomeries, de fet, \"suposen una sofisticaci\u00f3 filos\u00f2fica d'una visi\u00f3 m\u00e9s primitiva en la qual la subst\u00e0ncia de la terra \u00e9s la terra mateixa, amb els seus minerals, flora, i fauna \".\nEl terme \u00e9s utilitzat en la filosofia de la natura per diversos autors de l'antiguitat.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Delegat, segons el DIEC (diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans), \u00e9s la persona a qui se li encarrega de fer alguna cosa per part de qui t\u00e9 realment el poder o autoritat per a fer-ho. Aix\u00ed, la persona que t\u00e9 poder o autoritat per a fer una cosa (o per a exercir un c\u00e0rrec), pot delegar el seu poder de maneres diferents: totalment o parcialment, indefinidament o temporalment. En qualsevol cas, la persona que t\u00e9 l'autoritat origin\u00e0ria conserva l'autoritat i \u00e9s qui pot decidir quan, com i a qui cedeix el seu poder, o part del seu poder.\nLes administracions p\u00fabliques acostumen a nomenar delegats per a gestionar les compet\u00e8ncies pr\u00f2pies de l'administraci\u00f3 en \u00e0mbits territorials inferiors: un Ministeri, per exemple, nomena delegats regionals o locals. Les empreses, per la seva banda, a vegades tamb\u00e9 disposen de delegacions o concessionaris en diferents localitats. I en l'\u00e0mbit laboral existeixen els delegats de personal i els delegats sindicals, nomenats respectivament pel conjunt dels treballadors de l'empresa i pels treballadors afiliats a un determinat sindicat, amb l'enc\u00e0rrec de representar-los davant dels directius de l'empresa o de l'autoritat laboral.\nEn els sistemes democr\u00e0tics existeix tamb\u00e9 la delegaci\u00f3: els ciutadans designen a trav\u00e9s de les eleccions els representants en qui deleguen l'exercici dels propis drets de participaci\u00f3 i decisi\u00f3 durant el per\u00edode entre unes eleccions i les seg\u00fcents. \u00c9s el r\u00e8gim de democr\u00e0cia representativa que existeix en les democr\u00e0cies occidentals, i que es diferencia de la democr\u00e0cia directa o participativa on els ciutadans conserven les facultats origin\u00e0ries de decidir.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La psicologia de l'art \u00e9s la branca de la psicologia que estudia els estats de consci\u00e8ncia i els fen\u00f2mens inconscients esdevinguts durant la creaci\u00f3 de l'obra art\u00edstica o en la recepci\u00f3 d'aquesta. La psicoan\u00e0lisi ent\u00e9n que l'art \u00e9s reflex de l'inconscient i que per tant \u00e9s un mitj\u00e0 per a accedir-hi. Tamb\u00e9 redueix l'est\u00e8tica a psicologia de l'art.El treball de l'investigador Theodor Lipps va esdevenir cabdal en els inicis del desenvolupament del concepte de la psicologia de l'art als inicis de la d\u00e8cada dels anys vint del segle xx. Al desenvolupament d'aquesta disciplina hi ha contribu\u00eft especialment Gustav Fechner, Sigmund Freud, l'escola de la Gestalt (Rudolph Arnheim i altres), Lev Vygotski i Howard Gardner.\nLa psicologia de l'art inclou estudis diversos que inclouen, entre d'altres, la psicologia de la gestalt, els dibuixos evolutius dels infants, els dibuixos descriptius d'aquests i estudis psicoanal\u00edtics de diferents tipus. Amb ells hom pot detectar problemes inconscients o que les persones no s\u00f3n capaces d'expressar amb paraules, tamb\u00e9 serveix com a excusa per a parlar i relacionar-se, permet ampliar el coneixement que tenim sobre la sociologia del gust i es pot aplicar a alguns m\u00e8todes pedag\u00f2gics.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Als Estats Units, Canad\u00e0 i Puerto Rico, entre altres pa\u00efsos, es denomina Juris Doctor al primer t\u00edtol universitari en dret, que s'ofereix nom\u00e9s a nivell de postgrau, comunament conegut com el J.D. Aquest \u00e9s diferent del \"Doctor en Lleis\" (abreujat LL) que sol ser un t\u00edtol honorari.\nPer ser adm\u00e8s a programes de juris doctor, cal haver completat els primers anys d'estudi universitari, coneguts en aquestes nacions com bachelor's degree (t\u00edtol de grau o llicenciatura).\nMentre que en la majoria dels pa\u00efsos de parla hispana els estudiants interessats a ser advocats poden iniciar aquesta carrera des de l'inici de la seva educaci\u00f3 superior, als Estats Units, Canad\u00e0 i Puerto Rico, nom\u00e9s poden llicenciar-se en dret aquells que hagin completat el t\u00edtol postgraduat de juris doctor.\nL'ensenyament del Dret t\u00e9 les seves arrels en la hist\u00f2ria i l'estructura del sistema jur\u00eddic de la jurisdicci\u00f3 on es dona l'educaci\u00f3, per tant, una llicenciatura en Dret \u00e9s molt diferent de pa\u00eds a pa\u00eds, per tant fer comparacions entre els graus \u00e9s problem\u00e0tic. Aix\u00f2 ha estat cert en el context de les diverses formes de la J.D. que s'han aplicat a tot el m\u00f3n.\nFins fa molt poc, nom\u00e9s les escoles de dret als Estats Units oferien el Doctorat en Dret i J.D. A partir de 1997, per\u00f2, les universitats d'altres pa\u00efsos van comen\u00e7ar a introduir-la, com un primer t\u00edtol professional en dret, amb difer\u00e8ncies apropiades per als sistemes jur\u00eddics dels pa\u00efsos en qu\u00e8 les escoles de dret estan situats.\nLa llei sorgeix la segona meitat del segle xix hi va haver una gran preocupaci\u00f3 sobre la qualitat de l'educaci\u00f3 legal als Estats Units. Christopher Columbus Langdell, que en aquell moment era deg\u00e0 de la Facultat de Dret de la Universitat Harvard (1870 - 1895), va dedicar la seva carrera a la reforma de l'educaci\u00f3 legal als Estats Units. Els enfocaments did\u00e0ctics que es van traduir van ser revolucionaris per a l'educaci\u00f3 universit\u00e0ria i a poc a poc s'han dut a terme fora dels EUA.\nDurant els primers temps de la independ\u00e8ncia Americana es va desconfiar d'aquest sector per ser liderat i monopolitzat per l'elit Anglesa o que havia estudiat en el continent tenint-ne afinitat ideol\u00f2gica.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Jacques Paul Migne, dit l'abat Migne, fou un sacerdot i prestigi\u00f3s editor franc\u00e8s que va viure al segle xix. Mentre que molts estudiants de teologia de tot el m\u00f3n lloen les seves edicions, el papa Pius li va retreure l'haver posat a l'abast de persones no preparades textos que s\u00f3n el fonament de la religi\u00f3 cristiana.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'argument teleol\u00f2gic o l'argument del disseny \u00e9s l'argument sobre l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u que es basa en les proves del m\u00f3n i un univers \u00abdisseny\u00bb.Dins de les diferents variacions de l'argument b\u00e0sic hi ha aquest punts:\n\nX \u00c9s massa complex per haver sortir per atzar o naturalesa.\nPer tant X ha d'haver estat creat per un \u00e9sser intel\u00b7ligent.\nD\u00e9u \u00e9s un \u00e9sser intel\u00b7ligent.\nPer tant D\u00e9u existeix.X normalment es refereix a l'univers, el proc\u00e9s evolutiu, el ser hum\u00e0, etc.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Les cinc vies (quinque viae) \u00e9s el nom que rep un seguit d'arguments per demostrar l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u que van ser formulats per Tom\u00e0s d'Aquino a la seva Summa Teol\u00f2gica basant-se en la l\u00f2gica i en la definici\u00f3 tradicional de D\u00e9u en la teologia cristiana, aplicant suposicions a partir d'observacions emp\u00edriques. Les cinc vies han tingut una llarga tradici\u00f3 de debat en la filosofia posterior.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Extropia, paraula encunyada per Tom Bell (TO Morrow) el gener de 1988, es defineix com la mesura de la intel\u00b7lig\u00e8ncia d'un sistema de vida o d'organitzaci\u00f3, l'ordre funcional, la vitalitat, l'energia, la vida, l'experi\u00e8ncia, i la seva capacitat i conducci\u00f3 de millores i creixement. L'extropia expressa una met\u00e0fora, en lloc de servir com un terme t\u00e8cnic, i per aix\u00f2 no \u00e9s m\u00e9s que l'hipot\u00e8tic oposat de l'entropia de la informaci\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Les pr\u00e0xies s\u00f3n uns exercicis que es fan amb els \u00f2rgans bucofonadors per tal d'enfortir, tonificar i exercitar la mobilitat dels llavis, llengua i/o mand\u00edbula. Aquests exercicis es fan amb l'objectiu d'entrenar els \u00f2rgans citats anteriorment que estan directament relacionats amb la producci\u00f3 de diferents sons de la parla. Aix\u00ed contribuiran a la millora de la parla.\nAlguns exemples de pr\u00e0xies: \n\nPr\u00e0xies linguals: la creu (la llengua en punxa amunt- avall, dreta- esquerra) el gelat (la llengua ressegueix el contorn de tot el llavi)\nPr\u00e0xies labials: petons (recollim els dos llavis i fem petons), fem pets amb els llavis\nPr\u00e0xies mand\u00edbular: el dr\u00e0cula (les dents superior mosseguen el llavi inferior, despr\u00e9s les dents inferior mosseguen el llavi superior)Aquest tipus d'exercicis s'han de fer en sessions breus i amb certes repeticions de cadascun.\nViccionari", "target": "Humanitats"}, {"text": "Chandra Talpade Mohanty (Mumbai, 1955) \u00e9s professora en sociologia, estudis de g\u00e8nere i de la dona i degana d'Humanitats a la Universitat de Siracusa. Mohanty \u00e9s una te\u00f2rica del feminisme postcolonial i transnacional, ja que defensa la import\u00e0ncia d'un abordatge transnacional per a l'aproximaci\u00f3 a les experi\u00e8ncies de les dones a trav\u00e9s del m\u00f3n. \u00c9s autora de Feminism without Borders: Decolonizing Theory, Practicing Solidarity (2003).\nLa seva obra se centra en la teoria feminista transnacional, en la pr\u00e0ctica feminista anticapitalista, en l'educaci\u00f3 antiracista i en les pol\u00edtiques del coneixement. L'eix de la seva obra \u00e9s el projecte de configuraci\u00f3 d'una \"solidaritat feminista anticolonizadora a trav\u00e9s de les fronteres\" a partir d'una an\u00e0lisi interseccional de les nocions de ra\u00e7a, naci\u00f3, colonialisme, sexualitat, classe i g\u00e8nere.", "target": "Humanitats"}, {"text": "H\u00fas-brenna (del n\u00f2rdic antic: cremar la casa; tamb\u00e9 h\u00fas-bruni) era una manera de prendre's la just\u00edcia unilateralment amb l'incendi intencionat cap a un rival, la seua fam\u00edlia i b\u00e9ns durant conflictes pol\u00edtics o revenges amb l'\u00fanic objectiu d'assassinar, en l'edat mitjana escandinava. Per cometre aquest acte, un grup d'atacants incendiaven la casa on residia l'oponent, a vegades apilant fusta, arbusts i altres materials combustibles a l'exterior d'un habitatge i li calaven foc. Normalment solien envoltar la casa per prevenir que ning\u00fa en pogu\u00e9s escapar, tot i que les sagues n\u00f2rdiques informen que no era estrany permetre a dones, ancians i menors que n'isqueren per salvar la vida.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Necropol\u00edtica \u00e9s un concepte filos\u00f2fic que fa refer\u00e8ncia a l'\u00fas del poder social i pol\u00edtic per a dictar com algunes persones poden viure i com algunes han de morir, \u00e9s a dir, en la distribuci\u00f3 desigual de l'oportunitat de viure i de morir en el sistema capitalista actual.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'efic\u00e0cia \u00e9s la capacitat d'aconseguir un efecte desitjat, esperat o anhelat. En filosofia l'efic\u00e0cia \u00e9s la capacitat de la causa eficient per produir el seu efecte. El problema filos\u00f2fic s'apareix en particular tractant-se de causes inadequades que semblen tenir tan sols un poder efica\u00e7. Es veuen accions d'eficaces degudes a causes inadequades. Dos cavalls arrosseguen un carro que cap dels dos no pot arrossegar. Cada un \u00e9s causa incompleta, per\u00f2 de cada un es diu amb veritat que produeix un efecte superior a la seva for\u00e7a de tracci\u00f3.\nNo \u00e9s tan f\u00e0cil de concebre el fenomen de l'activitat d'una causa insuficient per l'efecte que es produeix, si es completa amb una altra amb la qual n'hi hagi prou per a tal efecte. Aix\u00ed succeeix amb la causa segona, que \u00e9s insuficient sense el concurs de la primera, sent d'altra banda aquesta \u00faltima per si sola suficient\u00edssima. No concebem aix\u00f2 a priori, per\u00f2 ho provem partint de l'experi\u00e8ncia interna que ens ensenya que tenim verdader influx sobre les nostres accions.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La paraf\u00e0sia \u00e9s una deformaci\u00f3 parcial o substituci\u00f3 completa de la paraula o paraules que es volien emetre. \u00c9s cl\u00e0ssic distingir tres tipus b\u00e0sics de paraf\u00e0sies:\n\nParaf\u00e0sies fon\u00e8miques: es reempla\u00e7a un fonema per un altre, per exemple., \"bofaf\" per \"bol\u00edgraf\"; en aquest cas hi hauria tamb\u00e9 supressi\u00f3 d'un altre fonema.\nParaf\u00e0sies sem\u00e0ntiques: se substitueix la paraula diana per una altra paraula que pertany al mateix camp sem\u00e0ntic, per ex., dir \"cadira\" en intentar pronunciar \"taula\".\nParaf\u00e0sies verbals: se substitueix la paraula per una altra paraula real que no pertany al mateix camp sem\u00e0ntic por ex., dir \"auto\" a l'intentar pronunciar \" llapis\"", "target": "Humanitats"}, {"text": "El confino di polizia (confinament de la policia) o confino (confinament) va ser una mesura preventiva prevista pel sistema jur\u00eddic itali\u00e0 durant el Regne d'It\u00e0lia.\nLes autoritats de seguretat p\u00fablica podien imposar a partir d'una den\u00fancia d\u2019un particular o d\u2019ofici (fins i tot sense necessitat d'un judici regular) una condemna per un delicte previst al codi penal itali\u00e0. Va ser abolida despr\u00e9s del naixement de la Rep\u00fablica italiana per ser inconstitucional.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La situaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica a B\u00e8lgica consta de tres zones amb idiomes oficials reconeguts, el neerland\u00e8s, el franc\u00e8s i l'alemany.\nA B\u00e8lgica, on els problemes d'idioma s\u00f3n crucials en la tensi\u00f3 de la 'Comunitat', les zones idiom\u00e0tiques estan definides legalment des de 1962.\nL'article 4 de la constituci\u00f3 belga estableix que hi ha quatre zones idiom\u00e0tiques: la neerlandesa, la francesa, la zona biling\u00fce de Brussel\u00b7les i l'alemanya.\nLleng\u00fces regionals end\u00f2genes de B\u00e8lgica: resumidament, el flamenc \u00e9s un dialecte neerland\u00e8s, el val\u00f3 \u00e9s un dialecte franc\u00e8s i a la zona dels comtats de l'est de B\u00e8lgica tamb\u00e9 es parla un dialecte alemany. Tanmateix les lleng\u00fces oficials s\u00f3n els est\u00e0ndards neerland\u00e8s, franc\u00e8s i alemany.\nAmb la independ\u00e8ncia de B\u00e8lgica de 1830 el franc\u00e8s era l'\u00fanic idioma que estava reconegut amb el pas del temps progressivament es va anar consolidant la situaci\u00f3 ling\u00fa\u00edstica pluriling\u00fce actual.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'henoteisme \u00e9s creen\u00e7a en diversos d\u00e9us entre els quals en destaca un, o b\u00e9 la creen\u00e7a en un \u00fanic D\u00e9u admetent l'exist\u00e8ncia o possible exist\u00e8ncia d'altres divinitats. Hist\u00f2ricament s'ha vist com un pas intermedi: del politeisme es passa a un henoteisme perqu\u00e8 una de les divinitats del pante\u00f3 pren m\u00e9s import\u00e0ncia, d'aqu\u00ed es passa a la monolatria (nom\u00e9s s'adora i es prega a aquella divinitat), de tal manera que les altres acaben desapareixent o s\u00f3n vistes com a part de la mitologia antiga, llavors neix el monoteisme o creen\u00e7a en un sol D\u00e9u veritable.\nSi es considera l'henoteisme com una fase de la religi\u00f3, diversos cultes, tant politeistes com monoteistes, han tingut etapes henoteistes o b\u00e9 han destacat un D\u00e9u per sobre dels altres. Entre els grecs, Zeus era el D\u00e9u suprem, per exemple. Molts fil\u00f2sofs ha postulat l'exist\u00e8ncia de l'U suprem enmig d'un conjunt de divinitats, com Pit\u00e0gores o Plot\u00ed. El culte solar d'Amenophis IV es pot llegir com henoteisme, ja que no va aconseguir anul\u00b7lar el culte a altres D\u00e9us, que van retornar amb for\u00e7a entre els egipcis despr\u00e9s de la seva mort.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La noci\u00f3 de filosofia perenne (en llat\u00ed, philosophia perennis) suggereix l'exist\u00e8ncia d'un conjunt universal de veritats i valors comuns a tots els pobles i cultures. El terme fou emprat en primer lloc al segle xvi per Agostino Steuco en el seu llibre titulat: De perenni philosophia libri X (1540), en qu\u00e8 la filosofia escol\u00e0stica \u00e9s vista com el pinacle de la saviesa cristiana, a la qual tots els altres corrents filos\u00f2fics apunten d'un mode o un altre. La idea fou posteriorment assumida pel fil\u00f2sof i matem\u00e0tic alemany Gottfried Leibniz, que la va fer servir per a designar la filosofia comuna i eterna que hi ha al darrere de totes les religions i, en particular, al darrere dels corrents m\u00edstics. Aquest terme fou popularitzat de forma m\u00e9s recent per Aldous Huxley en el seu llibre del 1945: La filosofia perenne. L'expressi\u00f3 filosofia perenne tamb\u00e9 s'ha fet servir com una translaci\u00f3 del concepte hind\u00fa de Sanatana Dharma, la \"veritat (o norma) eterna i immutable\".\nL'exist\u00e8ncia d'una filosofia perenne \u00e9s el principi fonamental del tradicionalisme, formalitzat en els escrits dels pensadors del segle XX Ren\u00e9 Gu\u00e9non i Frithjof Schuon. L'erudit i escriptor indi Ananda Coomarasuami, associat amb el tradicionalisme, tamb\u00e9 n'escrigu\u00e9 extensament.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'adverbi sic (del llat\u00ed sic, aix\u00ed, abreviatura de sic erat scriptum, aix\u00ed fou escrit) s'utilitza en els escrits, generalment entre par\u00e8ntesis o claud\u00e0tors, per indicar que la paraula o la frase que el precedeixen \u00e9s literal, encara que pugui semblar incorrecta.S'utilitza quan es reprodueixen errors, tipogr\u00e0fics o de qualsevol altra mena, o inconveni\u00e8ncies en citar textos, per tal d'informar al lector que l'\u00fas indegut es troba a la font original i no \u00e9s obra d'aquell que cita. L'\u00fas m\u00e9s freq\u00fcent \u00e9s aquest, on amb freq\u00fc\u00e8ncia es tracta de mostrar una debilitat, una falta ortogr\u00e0fica, una ortografia antiga o un judici forassenyat. Nogensmenys, tamb\u00e9 es pot utilitzar quan apareixen paraules poc comunes la grafia de les quals \u00e9s similar a d'altres molt conegudes, i es vol evitar que el lector les interpreti com a errors.\nPer exemple: \n\n\u00abVen\u00e8ncia (sic) no \u00e9s Ven\u00e8cia\u00bb\n\u00abL'adsorci\u00f3 (sic) es realitza amb carb\u00f3 actiu\u00bb.\n\u00abla corrupci\u00f3 s\u00f3n \u201cdeu o quinze casos a\u00efllats\u201d [sic]\u00bb", "target": "Humanitats"}, {"text": "Jean-Marie Guyau Tuillerie (Laval, Mayenne, 28 d'octubre de 1854 \u2013 Menton, Alps-Mar\u00edtims, 31 de mar\u00e7 de 1888) va ser un fil\u00f2sof i poeta franc\u00e8s. Les seves obres estan impregnades pel vitalisme i insisteixen en la felicitat d'una vida compartida amb els altres.", "target": "Humanitats"}, {"text": "S'anomena canvi ling\u00fc\u00edstic el proc\u00e9s de modificaci\u00f3 i transformaci\u00f3 que, en la seua evoluci\u00f3 hist\u00f2rica, experimenten totes les lleng\u00fces en general, i les unitats ling\u00fc\u00edstiques de cada un dels seus nivells en particular. El canvi ling\u00fc\u00edstic es diferencia de la variaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica en el fet que en el primer de les modificacions s\u00f3n diacr\u00f2niques i, per tant, les estudia la ling\u00fc\u00edstica hist\u00f2rica, mentre que en el segon les variacions s\u00f3n sincr\u00f2niques i les analitzen altres disciplines, com la socioling\u00fc\u00edstica o la dialectologia. El canvi ling\u00fc\u00edstic \u00e9s un proc\u00e9s intern de la llengua que no t\u00e9 res a veure amb el canvi de llengua o substituci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica condicionada per factors externs.\nDos factors que han intervingut des de sempre en el canvi ling\u00fc\u00edstic han sigut els pr\u00e9stecs i l'analogia: el primer \u00e9s un exemple de causa externa i el segon de causa interna. Els canvis ling\u00fc\u00edstics s'agrupen per conveni\u00e8ncia en tres nivells: el canvi fon\u00e8tic, el canvi morfosint\u00e0ctic i el canvi l\u00e8xic-sem\u00e0ntic.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'Escola Espanyola d'Arqueologia i Hist\u00f2ria a Roma (EEHAR) \u00e9s una instituci\u00f3 cultural espanyola amb seu a Roma, It\u00e0lia, que dep\u00e8n del Consell Superior d'Investigacions Cient\u00edfiques, dedicada a la recerca hist\u00f2rica en relaci\u00f3 amb la pr\u00f2pia hist\u00f2ria d'It\u00e0lia, aix\u00ed com a la derivada de la pres\u00e8ncia hispana en aquell pa\u00eds, i encarregada de la cust\u00f2dia del patrimoni espanyol all\u00e0.El centre est\u00e0 adscrit a la Unione Internazionale degli Istituti di Archeologia, Storia e Storia dell'Arte in Roma, a la Unione Romana Biblioteche Scientifiche i a la Associazione Internazionale di Archeologia Classica.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'Aprenentatge integrat de Continguts i Lleng\u00fces Estrangeres (AICLE, en angl\u00e8s Content Language Integrated Learning, CLIL) \u00e9s un corrent de la ling\u00fc\u00edstica aplicada que propugna que als contextos escolars existeixi un major \u00e8xit en l'aprenentatge de les lleng\u00fces estrangeres a quan es fan servir aquestes lleng\u00fces per ensenyar mat\u00e8ries comunes com la hist\u00f2ria o les ci\u00e8ncies, que per mitj\u00e0 dels curr\u00edculums funcionals que tracten aquestes lleng\u00fces com a assignatures independents.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Optimot, consultes ling\u00fc\u00edstiques, \u00e9s un servei que ofereix la Direcci\u00f3 General de Pol\u00edtica Ling\u00fc\u00edstica de la Generalitat de Catalunya en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l'Institut d'Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT. Consta d'un cercador d'informaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana. Per mitj\u00e0 de l'Optimot es poden consultar de manera integrada diferents fonts. Quan les opcions de cerca que ofereix l'Optimot no resolen el dubte ling\u00fc\u00edstic, es pot accedir a un servei d'atenci\u00f3 personalitzada.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La teoria de models \u00e9s la branca de la matem\u00e0tica que estudia les estructures matem\u00e0tiques, com ara els grups, els cossos, els grafs o \u00e0dhuc els models de la teoria de conjunts, amb les eines de la l\u00f2gica matem\u00e0tica. Est\u00e0 estretament relacionada amb l'\u00e0lgebra i l'\u00e0lgebra universal. Els seus objectes d'estudi s\u00f3n models de teories en un llenguatge formal. Hom diu que un conjunt d'enunciats en un llenguatge formal \u00e9s una teoria; un model d'una teoria \u00e9s una estructura (p. ex., una interpretaci\u00f3) que satisf\u00e0 els enunciats d'aquesta teoria.\nLa teoria de models est\u00e0 \u00edntimament lligada amb una dualitat: examina els elements sem\u00e0ntics (significat i veritat) mitjan\u00e7ant els elements sint\u00e0ctics (f\u00f3rmules i demostracions) del llenguatge. Citant la primera p\u00e0gina de Chang & Keisler (1990):\n\u00e0lgebra universal + l\u00f2gica = teoria de models.La teoria de models es va desenvolupar r\u00e0pidament durant la d\u00e8cada de 1990, i Wilfrid Hodges en va donar una definici\u00f3 m\u00e9s moderna (1997):\n\nteoria de models = geometria algebraica \u2212 cossos,encara que els estudiosos de la teoria de models tamb\u00e9 estan interessats en l'estudi d'altres \u00e0rees, entre les quals es troben la combinat\u00f2ria, la teoria de nombres, la din\u00e0mica de l'aritm\u00e8tica, les funcions anal\u00edtiques i l'an\u00e0lisi no est\u00e0ndard.\nDe la mateixa manera que la teoria de la demostraci\u00f3, la teoria de models est\u00e0 situada a cavall entre les matem\u00e0tiques, la filosofia i les ci\u00e8ncies de la computaci\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una idiosincr\u00e0sia \u00e9s una peculiaritat de la constituci\u00f3 f\u00edsica o mental d'alg\u00fa, temperament personal, que no pot ser atribu\u00eft a cap desenvolupament f\u00edsic o psicol\u00f2gic general conegut (encara que tamb\u00e9 hi ha altres usos, vegeu m\u00e9s avall). Tamb\u00e9 pot significar una mania estranya. El terme s'utilitza sovint per expressar excentricitat o peculiaritat.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La Summa Teol\u00f2gica (en llat\u00ed: Summa theologica) \u00e9s el tractat m\u00e9s fam\u00f3s de Sant Tom\u00e0s d'Aquino, i l'obra m\u00e9s famosa i influent de la teologia medieval. Fou concebuda com un sumari o compilaci\u00f3 de tot el coneixement teol\u00f2gic del cristianisme, i tracta els temes centrals en una estructura c\u00edclica: D\u00e9u, la creaci\u00f3 de D\u00e9u, l'Home, el prop\u00f2sit de l'Home, Crist, els Sagraments, i un altre cop D\u00e9u. La part m\u00e9s coneguda de l'obra s\u00f3n les Quinquae viae, o les cinc vies d'Aquino per demostrar l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u. Tom\u00e0s d'Aquino la compongu\u00e9 els darrers anys de la seva vida, i la deix\u00e0 inacabada.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Els elements de l'art s\u00f3n un conjunt d'aspectes que caracteritzen una obra d'art, generalment utilitzats per al seu ensenyament i la seva an\u00e0lisi i que es combinen en funci\u00f3 dels principis de l'art. Aquests elements serien els components o les parts b\u00e0siques que constitueixen una obra d'art.\nLes llistes dels elements d'una obra d'art varien en funci\u00f3 de diferents autors, per\u00f2 a nivell general contenen espai, color, forma textura, valor i l\u00ednia. Els artistes treballen amb aquests elements b\u00e0sics per compondre una obra d'art. No \u00e9s imprescindible que els utilitzin tots; no obstant aix\u00f2, s\u00ed que \u00e9s necessari un m\u00ednim de dos.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Barcelona Pensa \u00e9s el primer festival de l'estat espanyol sobre Filosofia. El promou la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. L'objectiu \u00e9s difondre, apropar i transmetre la Filosofia a nivell de carrer. La primera edici\u00f3 va ser del 17 al 22 de novembre del 2014. Es fa cada any coincidint amb el Dia Mundial de la Filosofia, que la Univesco va decretar pel tercer dijous de novembre. Les activitats s\u00f3n sempre gratu\u00eftes i es fan en llocs coneguts de la ciutat de Barcelona com el CCB, la Filmoteca de Catalunya o les facultats de la Universitat de Barcelona.El festival aposta pel dret a la filosofia com a tret fonamental d'una cultura cr\u00edtica i participativa en la que tothom ha de poder sentir-se implicat. Per aix\u00f2, el projecte est\u00e0 destinat a convertir el discurs filos\u00f2fic en un b\u00e9 com\u00fa i compartit, esborrant la frontera tradicional entre alta i baixa cultura, i fent del pensament te\u00f2ric i reflexiu un element fonamental de la nostra experi\u00e8ncia.La primera directora del Barcelona Pensa va ser Laura Llevadot, professora titular de la UB i membre de la c\u00e0tedra de Filosofia Contempor\u00e0nia. Actualment, els responsables del Barcelona Pensa s\u00f3n el Jos\u00e9 D\u00edez i la N\u00faria Sara Miras, ambd\u00f3s professors de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.La primera edici\u00f3 del Barcelona Pensa es va fer del 17 al 22 de novembre del 2014, amb uns 2.000 assistents. La Segona, del 16 al 21 de novembre del 2015, va doblar el nombre de participats. El tercer Barcelona Pensa va ser del 14 al 19 de novembre del 2016, amb 36 activitats als carrers de Barcelona. La darrera edici\u00f3 va ser el 2016, del 14 al 19 de novembre. Des de la primera edici\u00f3, el disseny i la imatge del festival \u00e9s obra de Gen\u00eds Carreras.El 2017 el Barcelona Pensa es converteix en una Marat\u00f3, amb dotze hores ininterrompudes d'activitats sobre Filosofia. Aix\u00f2 passar\u00e0 cada dos anys, per no deixar sense resposta a la demanda ciutadana de m\u00e9s Filosofia a l'abast de tothom. El Festival d'una setmana, com es feia fins ara, passar\u00e0 a ser biennal: Barcelona Pensa. La Biennal de Filosofia de Barcelona, a partir del 2018.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Caplletra, o amb el subt\u00edtol Caplletra. Revista Internacional de Filologia, \u00e9s una revista internacional de filologia, que est\u00e0 editada i publicada per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) i Publicacions de l'Abadia de Montserrat (PAM).\u2018Caplletra\u2019, que va apar\u00e8ixer per primera vegada l'any 1986, a partir d'una iniciativa de l'Institut de Filologia Valenciana de la Universitat de Val\u00e8ncia, va n\u00e9ixer amb la intenci\u00f3 d'esdevenir una plataforma cient\u00edfica de car\u00e0cter peri\u00f2dic per a la difusi\u00f3 internacional de la recerca filol\u00f2gica sobre aspectes relacionats, directament o indirectament, amb la llengua, literatura i cultura pr\u00f2pies del Pa\u00eds Valenci\u00e0, prestant una especial atenci\u00f3 especial a la filologia catalana i adre\u00e7ada a tots els investigadors en aquestes mat\u00e8ries. Compta amb un consell assessor integrat per especialistes d'altres universitats espanyoles, brit\u00e0niques, canadenques i nord-americanes. La revista, fundada i dirigida inicialment per Antoni Ferrando i Franc\u00e8s (1986-2001), ha estat dirigida successivament per Rafael Alemany Ferrer (2001-2003), Joan J. Ponsoda i Sanmart\u00edn (2003-2004), Vicent Simbor Roig (2004-2010), Maria Josep Cuenca Ordinyana (2010-2012) i Maria Josep Mar\u00edn (2012-2016) Actualment, est\u00e0 codirigida per Vicent Josep Escart\u00ed i Soriano i Eul\u00e0lia Miralles.\nLa revista t\u00e9 una periodicitat semestral, publicant-se a la primavera i a la tardor. Els tres primers publicats van ser de tipus miscel\u00b7lani, amb inclusi\u00f3 de ressenyes de llibres, mentre que els seg\u00fcents van tenir un car\u00e0cter monogr\u00e0fic, sense incloure ressenyes. Els exemplars monogr\u00e0fics, sempre coordinats per un o m\u00e9s responsables, han estat dedicats al tractament d'aspectes diversos dels \u00e0mbits ling\u00fc\u00edstic i literari. A partir de l'any 2000 la revista torna a incloure un apartat de ressenyes, i a partir del 2004 cada exemplar compaginar\u00e0 un apartat de miscel\u00b7l\u00e0nia, amb un de monogr\u00e0fics i un tercer de ressenyes. Aix\u00ed, combinar\u00e0 una s\u00e8rie d'articles encomanats a especialistes de relleu amb una secci\u00f3 de treballs monogr\u00e0fics sobre una tem\u00e0tica determinada, i novament incorporar\u00e0 recensions cr\u00edtiques de llibres. Pel que fa a l'edici\u00f3 electr\u00f2nica de la revista aquesta es presenta a trav\u00e9s de la Biblioteca Virtual Joan Llu\u00eds Vives, on es poden consultar els articles quan han passat cinc anys des de la seva publicaci\u00f3 en suport de paper. El 2016, tot coincidint amb el trent\u00e8 aniversari, Caplletra va completar la seva digitalitzaci\u00f3 i transformaci\u00f3 en una revista d'acc\u00e9s obert, lliure i gratu\u00eft per als usuaris, mitjan\u00e7ant la p\u00e0gina web \"www.revistacaplletra.com\", la plataforma OJS de la Universitat de Val\u00e8ncia de revistes cient\u00edfiques i la seva inclusi\u00f3 en plataformes, cat\u00e0legs de refer\u00e8ncia i bases de dades cient\u00edfiques i multidisciplin\u00e0ries. Aix\u00ed, podem accedir a trav\u00e9s del repositori de les Revistes Catalanes amb Acc\u00e9s Obert (RACO) o des de la base de dades Dialnet es poden consultar tamb\u00e9 els darrers articles apareguts. Amb aquests canvis la revista ha anat adaptant-se a les exig\u00e8ncies de les revistes de m\u00e0xima qualificaci\u00f3 acad\u00e8mica. Actualment Caplletra s'ha convertit un instrument de difusi\u00f3 fonamental en la investigaci\u00f3 sobre llengua i literatura en l'\u00e0mbit catal\u00e0 i internacional, i en un referent obligat en els estudis sobre filologia catalana.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una llengua fusional \u00e9s un tipus de llengua flexiva. Es diferencia de les lleng\u00fces aglutinants perqu\u00e8 empra menys morfemes per a les inflexions o per la tend\u00e8ncia a fondre molts morfemes de tal manera que sigui molt dif\u00edcil diferenciar els uns dels altres.\nAlguns exemples representatius d'aquest tipus de llengua sint\u00e8tica s\u00f3n el llat\u00ed i l'alemany, amb el neerland\u00e8s com una variant similar. La major part de les lleng\u00fces europees s\u00f3n relativament fusionals.\nUn bon exemple del proc\u00e9s de fusi\u00f3 d'aquestes lleng\u00fces \u00e9s el verb catal\u00e0 \"estimo\": l'\u00faltima lletra, -o, denota veu activa, primera persona del singular del present d'indicatiu. Per canviar qualsevol d'aquests trets nom\u00e9s s'ha de reempla\u00e7ar el sufix o per un altre.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una llengua natural \u00e9s una varietat ling\u00fc\u00edstica o forma de llenguatge hum\u00e0 amb finalitats comunicatives que est\u00e0 dotat d'una sintaxi i que obeeix suposadament els principis d'economia i optimitat. Les lleng\u00fces naturals usualment estan basades en s\u00edmbols sonors, per\u00f2 tamb\u00e9 poden existir lleng\u00fces basades en senyals.\nEn la socioling\u00fc\u00edstica s'empra, tamb\u00e9, a m\u00e9s del terme llengua natural, la denominaci\u00f3 llengua \u00e8tnica, en contraposici\u00f3 a llengua planificada, com l'esperanto. La llengua \u00e8tnica evoluciona emmarcada per una cultura de parlants nadius (als quals se n'hi han afegit de nouvinguts) que utilitzen aquesta llengua amb una finalitat comunicativa. D'aquesta forma, es distingeix entre idiomes com el xin\u00e8s mandar\u00ed, el catal\u00e0 i l'angl\u00e8s, les quals s\u00f3n lleng\u00fces \u00e8tniques; i l'esperanto o el volap\u00fck, a les quals se'ls denomina lleng\u00fces planificades o constru\u00efdes. Una llengua planificada tamb\u00e9 pot adquirir una cultura, com \u00e9s el cas de l'esperanto. Aix\u00ed, doncs, tant les lleng\u00fces naturals o \u00e8tniques com les planificades poden complir igualment amb els requisits de posseir sintaxi i principis d'economia que les facin aptes per a la comunicaci\u00f3 humana.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El quadr\u00edvium o quadrivi (del llat\u00ed quadrivium, 'quatre vies'; plural: quadrivia) tracta dels quatre temes, o arts, ensenyats despr\u00e9s d'ensenyar el Trivium.\nLa paraula \u00e9s llatina, que significa \u00abquatre vies\u00bb, i s'utilitza als quatre temes que han estat atribu\u00efts a Boeci o Cassiodor al segle vi. Junts, el trivi i el quadr\u00edvium comprenien les set arts liberals (basades en les habilitats del pensament), tan distingides de les arts pr\u00e0ctiques (com la medicina i l'arquitectura).\nEl quadr\u00edvium consistia en aritm\u00e8tica, geometria, m\u00fasica i astronomia. Aquest va seguir el treball preparatori del trivi, que consistia en gram\u00e0tica, l\u00f2gica i ret\u00f2rica. Al seu torn, el quadr\u00edvium va ser considerat el treball preparatori per a l'estudi de la filosofia (de vegades anomenat \u00abart liberal per excel\u00b7l\u00e8ncia\u00bb) i la teologia.\nVa \u00e9sser especialment aquesta branca de coneixement la que va rebre m\u00e9s impuls amb els m\u00faltiples contactes dels monestirs catalans amb l'islam; un clar exemple es troba en els avan\u00e7ats estudis matem\u00e0tics que Gerbert d'Orlhac va portar a terme amb el bisbe At\u00f3 de Vic durant la seva estada a Catalunya. A trav\u00e9s de l'islam es van con\u00e8ixer els treballs de Maslama sobre l'astrolabi, l'establiment de les taules astron\u00f2miques, l'\u00fas de les xifres \u00e0rabs i del zero i es van ampliar els coneixements sobre \u00e0lgebra en el m\u00f3n cristi\u00e0. Els nous coneixements van facilitar i millorar l'estudi de la geometria, l'aritm\u00e8tica i l'astronomia en els diferents centres d'ensenyament.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La teologia (del grec \u03b8\u03b5\u03bf\u03c2, theos, \"D\u00e9u\", + \u03bb\u03bf\u03b3\u03bf\u03c2, logos, \"estudi\") \u00e9s la disciplina que s'ocupa de l'estudi de D\u00e9u i, per extensi\u00f3, tamb\u00e9 s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religi\u00f3. El terme va sorgir per primer cop als escrits de Plat\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El terme epistemologia evolucionista fa refer\u00e8ncia a dos temes diferenciats - per una banda, l'evoluci\u00f3 del mecanisme cognitiu dels animals i l'home, i per l'altra, una teoria que postula que el mateix coneixement evoluciona segons el mecanisme de la selecci\u00f3 natural. Considera que la ment t\u00e9 un component gen\u00e8tic i que ajuda a la superviv\u00e8ncia i adaptaci\u00f3 de les esp\u00e8cies. Con\u00e8ixer millor entorn suposa un avantatge evolutiu.\nLa filosofia de la ci\u00e8ncia postula que a m\u00e9s a m\u00e9s aquest coneixement s'estructura en models i paradigmes que can succeint-se, de forma que triomfen els que una comunitats considera m\u00e9s reeixits per explicar el medi en qu\u00e8 viu. Per a analitzar l'\u00e8xit d'una teoria o creen\u00e7a es poden usar m\u00e8todes de la cienciometria.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'Art asi\u00e0tic fa refer\u00e8ncia a les manifestacions art\u00edstiques desenvolupades en tot el territori asi\u00e0tic.\nEl desenvolupament de l'art asi\u00e0tic, hist\u00f2ricament paral\u00b7lel al de l'art occidental, en general \u00e9s alguns segles m\u00e9s primerenc. Tant l'art afric\u00e0, art isl\u00e0mic, art jueu, art de l'\u00cdndia, art core\u00e0, art xin\u00e8s, i art japon\u00e8s tenen una influ\u00e8ncia significativa sobre l'art occidental i viceversa. Els dos grans nuclis culturals s\u00f3n el xin\u00e8s i l'\u00edndic, actuant ambd\u00f3s de fars culturals a les seves zones d'influ\u00e8ncia respectiva.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'efecte bouba/kiki va ser descobert pel psic\u00f2leg Wolfgang F. K\u00f6hler el 1929. Als seus experiments duts a terme a l'illa de Tenerife, on el castell\u00e0 \u00e9s la llengua prim\u00e0ria, K\u00f6hler hi mostr\u00e0 formes semblants a les de la imatge de la dreta en una s\u00e8rie de subjectes, i va trobar una forta prefer\u00e8ncia a associar la forma punxeguda amb el nom \u00abtakete\u00bb i l'arrodonida amb el nom de \u00abbaluba\u00bb (\u00abmaluma\u00bb en la versi\u00f3 de 1947). El 2001, Vilayanur S. Ramachandran i Edward Hubbard van repetir l'experiment fent servir les paraules \u00abkiki\u00bb i \u00abbouba\u00bb i van preguntar a una gran quantitat de subjectes \u00abQuina d'aquestes formes \u00e9s bouba i quina \u00e9s kiki?\u00bb. En aquests experiments fets tant amb parlants d'angl\u00e8s com de t\u00e0mil, del 95% al 98% van escollir la forma arrodonida com a bouba i la punxeguda com a kiki, suggerint que el cervell hum\u00e0 d'alguna manera extrau propietats abstractes de les formes i sons. Un treball recent de Daphne Maurer et al. ha mostrat que \u00e0dhuc nens de 2 anys i mig (massa petits per llegir) mostren aquest efecte.Ramachandran i Hubbard suggereixen que l'efecte kiki/bouba t\u00e9 implicacions per a l'evoluci\u00f3 del llenguatge, perqu\u00e8 suggereix que el nomenament dels objectes no \u00e9s completament arbitrari. Potser es diu \u00abbouba\u00bb a la forma arrodonida perqu\u00e8 la boca fa un moviment m\u00e9s arrodonit per produir-ne el so, mentre que li cal un moviment m\u00e9s tens i angular per produir el so de \u00abkiki\u00bb. A m\u00e9s a m\u00e9s, els sons de la ka s\u00f3n m\u00e9s durs i forts que els de la be. La pres\u00e8ncia d'aquests mapes sinest\u00e8sics suggereix que aquest efecte pot ser la base neurol\u00f2gica per al simbolisme fon\u00e8tic, en qu\u00e8 els sons s\u00f3n mapejats a objectes i esdeveniments d'una manera no arbitr\u00e0ria.\nIndividus amb autisme no mostren una prefer\u00e8ncia tan forta. On les persones en la mitjana acorden amb el resultat t\u00edpic en el 90% de les vegades, els individus amb autisme nom\u00e9s hi acorden el 60%.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'educaci\u00f3 art\u00edstica \u00e9s un m\u00e8tode d\u2019ensenyament que es basa en certs camps de l\u2019art, com ara l'educaci\u00f3 visual i pl\u00e0stica, l'educaci\u00f3 musical o l'educaci\u00f3 expressiva del cos (dansa o teatre, arts circenses, \u00f2pera...).\nEls professionals solen destacar en una de les activitats mencionades anteriorment. Igual que en altres camps professionals, en l'educaci\u00f3 art\u00edstica cal una actualitzaci\u00f3 constant, recerca de capacitacions i formaci\u00f3 en noves manifestacions art\u00edstiques i pedag\u00f2giques amb la finalitat d\u2019aconseguir dotar l'estudiant d'un ampli domini de les disciplines.Els xiquets, joves i adults poden aprendre tant en col\u00b7legis, instituts i universitats com en els museus, centres culturals, ocupacionals, de recreaci\u00f3, ag\u00e8ncies de servei social, al carrer i fins i tot a les presons, tot rebent aquest tipus d\u2019educaci\u00f3 de manera formal o informal. Es pot distingir una educaci\u00f3 art\u00edstica per a la formaci\u00f3 de professionals d'una altra per als que no ho volen ser.L'educaci\u00f3 art\u00edstica desenvolupa capacitats, actituds, h\u00e0bits i comportaments; potencia habilitats i destreses i, a m\u00e9s, \u00e9s un mitj\u00e0 d\u2019interacci\u00f3, comunicaci\u00f3 i expressi\u00f3 de sentiments, emocions i actituds que permeten la formaci\u00f3 integral del nen. Dintre del camp de l\u2019art existeixen diverses branques professionals que ajuden a enriquir els continguts que es poden ensenyar, com ara: hist\u00f2ria de l\u2019art, filosofia de l\u2019art, teoria de l\u2019art, disseny, cr\u00edtica de l\u2019art, i les anomenades arts contempor\u00e0nies (art comunitari, art relacional, videoart, c\u00f2mics, bio-art, ...), \u00e9s a dir, representacions art\u00edstiques que generalment no s\u00f3n incloses en les belles arts o en les arts convencionals. Aquestes i d'altres especialitats eixamplen el repertori de les manifestacions art\u00edstiques i, si s\u2019inclouen les TICs, aquestes poden oferir propostes did\u00e0ctiques m\u00e9s afins a la poblaci\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una llengua ergativa (o absolutiva) \u00e9s aquella en la qual el subjecte de les construccions intransitives es marca de la mateixa manera que l'objecte de les transitives, i el subjecte de les transitives es marca en una manera diferent. Aquest tipus de lleng\u00fces contrasta amb les del tipus nominatiu.\nQuan les lleng\u00fces ergatives distingeixen casos, el subjecte d'un transitiu correspon al cas ergatiu, i tant l'objecte directe del transitiu com el subjecte de l'intransitiu corresponen al cas absolutiu.\nAlguns exemples de lleng\u00fces ergatives s\u00f3n l'\u00e8uscar, el grenland\u00e8s, el georgi\u00e0, el kurd, el paixtu, l'hindi i diverses lleng\u00fces maies.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'artter\u00e0pia \u00e9s una disciplina i una pr\u00e0ctica que permet al pacient expressar-se a trav\u00e9s d'una obra art\u00edstica i facilitar un canal de comunicaci\u00f3 de les seves emocions. Durant el tractament, el pacient treballa alguna o diverses disciplines de les arts visuals. Es basa en la idea que l'obra contribueix a la construcci\u00f3 d'un significat dels conflictes ps\u00edquics. A m\u00e9s, se centra de forma especial en la creativitat de l'home, en la possibilitat de plasmar un m\u00f3n intern en una obra i a trav\u00e9s d'elles poder realitzar al que anomenen com proc\u00e9s sanitari. Hi ha diversos motius per recomanar un tractament d'artter\u00e0pia: creixement personal, trastorns emocionals, ps\u00edquics, drogodepend\u00e8ncies... Aix\u00ed mateix, es persegueixen diferents objectius com facilitar que el pacient adquireixi una major consci\u00e8ncia corporal o comuniqui problem\u00e0tiques que no sap verbalitzar.\nL'artter\u00e0pia s'inclou en l'\u00e0mbit de les ter\u00e0pies art\u00edstiques, una s\u00e8rie de varietats t\u00e8cniques que utilitzen l'art com a m\u00e8tode terap\u00e8utic i coincideixen en la utilitzaci\u00f3 de l'art com a m\u00e8tode de sanar les malalties mentals basant-se, en la majoria dels casos en un m\u00e8tode auto exploratori de la pr\u00f2pia personalitat.En Artter\u00e0pia l'art no s'utilitza com a eina de diagn\u00f2stic, sin\u00f3 com un mitj\u00e0 per abordar dificultats emocionals, trastorns de comportament, discapacitats f\u00edsiques o mentals, trastorns neurol\u00f2gics o malalties f\u00edsiques.L'artter\u00e0pia es realitza en sessions de grups redu\u00efts o en sessions individuals. Tot i que les sessions puguin ser plaents en si mateixes, l'Artter\u00e0pia no \u00e9s una activitat recreativa ni una forma d'educaci\u00f3 art\u00edstica. Tanmateix, si b\u00e9 el terapeuta ha de posseir coneixements suficients en arts visuals, els usuaris d'artter\u00e0pia no han de tenir coneixements art\u00edstics ni experi\u00e8ncia pr\u00e8via en art per beneficiar-se d'aquesta forma de tractament.L'artter\u00e0pia \u00e9s una professi\u00f3 amb 80 anys d'exercici professional regulada oficialment per l'estat en pa\u00efsos com USA, Regne Unit, Holanda, Su\u00efssa, Finl\u00e0ndia ... i en vies de reconeixement en molts m\u00e9s com Alemanya, Fran\u00e7a, It\u00e0lia, Brasil .., Tanmateix per\u00f2, no est\u00e0 regulada encara per les autoritats sanit\u00e0ries de cap pa\u00eds de parla hispana.L'artter\u00e0pia \u00e9s una forma de psicoter\u00e0pia psicodin\u00e0mica l'orientaci\u00f3 metodol\u00f2gica pot variar sensiblement d'un lloc o un altre. Els seus fonaments te\u00f2rics es troben en les Psicoterapies Psicoanalitiques (Relacional, kleiniana, Junguiana ...), en la Teoria del Vincle, la Mentalitzaci\u00f3 i la Teoria de l'Art Contemporani.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'Instituto Cam\u00f5es \u00e9s una instituci\u00f3 creada per la promoci\u00f3 de la llengua portuguesa aix\u00ed com de la difusi\u00f3 de la seva cultura arreu del m\u00f3n.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'estil \u00e9s un concepte fonamental en art sense el qual ens faltarien els elements que distingeixen les creacions d'una mateixa \u00e8poca i el sentit de l'evoluci\u00f3 de les formes. La paraula estil prov\u00e9 del llat\u00ed stilus, punx\u00f3 que els romans utilitzaven per escriure. Per\u00f2 en grec stilo significa columna, i com que la columna era l'element m\u00e9s singular i personalitzat de l'arquitectura, podem dir que el mot estil origin\u00e0riament era la manera com es feia literatura o arquitectura.\n\nLes denominacions van anar sorgint amb el temps. Si b\u00e9 al segle xvi ja es parlava d'estils, per\u00f2 d'una manera poc concreta, no es van aplicar definitivament a les arts pl\u00e0stiques fins al segle xviii, concretament als estudis sobre l'art grec que va fer Johann Joachim Winckelmann i a l'an\u00e0lisi posterior de Johann Gottfried Herder sobre l'art g\u00f2tic. La paraula g\u00f2tic es va aplicar a un art que l'origen s'atribu\u00efa als invasors de l'Imperi Rom\u00e0: el terme rococ\u00f3 el van crear els deixebles de Jacques Louis David per ridiculitzar l'estil pretensi\u00f3s del regnat de Llu\u00eds XV a Fran\u00e7a; el mot rom\u00e0nic es va comen\u00e7ar a utilitzar cap al 1819 per designar una corrupci\u00f3 de l'art rom\u00e0.\nSobre el sup\u00f2sit de l'exist\u00e8ncia d'un art cl\u00e0ssic que successivament, al llarg de la hist\u00f2ria, s'ha anat destrossant o respectant, es va establir una seriaci\u00f3 d'estils: cl\u00e0ssic, post-cl\u00e0ssic, rom\u00e0nic, art g\u00f2tic, renaixentista, manierista, barroc, rococ\u00f3 i neocl\u00e0ssic. Despr\u00e9s s'hi van afegir els ismes dels segles XIX i xx: romanticisme, expressionisme, etc.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El programa minimalista \u00e9s la l\u00ednia d'investigaci\u00f3 que prengu\u00e9 la gram\u00e0tica generativa a principis dels anys noranta.\nEs presenta com a programa, i no com a teoria, perqu\u00e8 pret\u00e9n ser un mode d'investigaci\u00f3, caracteritzat, a m\u00e9s a m\u00e9s, per la flexibilitat a l'hora d'abordar les m\u00faltiples direccions que el seu minimalisme possibilita. \u00c9s a dir, en \u00faltima inst\u00e0ncia, el programa proporciona el marc conceptual que guia el desenvolupament de la teoria ling\u00fc\u00edstica generativa, per\u00f2 ni ofereix solucions espec\u00edfiques a problemes t\u00e8cnics ja coneguts, ni explicacions sobre fen\u00f2mens ling\u00fc\u00edstics observats. En paraules de Noam Chomsky, hi ha preguntes minimalistes, per\u00f2 no respostes minimalistes; entre aquestes preguntes, t\u00e9 un paper rellevant no sols la q\u00fcesti\u00f3 sobre qu\u00e8 s\u00f3n exactament les propietats del llenguatge, sin\u00f3 tamb\u00e9 la de per qu\u00e8 s\u00f3n com s\u00f3n.Per la seva part, el concepte de minimalisme apel\u00b7la a la idea que la capacitat del llenguatge en els humans mostra indicis d'estar constitu\u00efda segons un disseny \u00f2ptim i una exquisida organitzaci\u00f3, que semblen indicar el funcionament intern d'unes lleis computacionals molt senzilles i generals en un determinat \u00f2rgan mental. Amb altres paraules: el programa minimalista treballa sobre la hip\u00f2tesi que la gram\u00e0tica universal constitueixi un disseny perfecte, en el sentit que nom\u00e9s contingui all\u00f2 que \u00e9s estrictament necessari per a cobrir les necessitats conceptuals, f\u00edsiques i biol\u00f2giques de l'\u00e9sser hum\u00e0.\nDes del punt de vista te\u00f2ric, i en el context de la gram\u00e0tica generativa, el programa minimalista es nodreix dels plantejaments de l'enfocament de principis i par\u00e0metres, considerat com l'\u00faltim model te\u00f2ric est\u00e0ndard del generativisme i que s'ha anat desenvolupant des dels anys vuitanta.\nB\u00e0sicament, el que aquest enfocament suggereix \u00e9s l'exist\u00e8ncia d'un conjunt fix de principis v\u00e0lids per a totes les lleng\u00fces. Aquests principis s'entenen com una esp\u00e8cie de conjunt de possibilitats que el nen que est\u00e0 aprenent una llengua pot combinar de manera limitada (els par\u00e0metres), d'acord amb les concretes propietats que caracteritzen la seva llengua materna.\nEl programa minimalista t\u00e9 com a objectiu arribar a saber quant d'aquest model de principis i par\u00e0metres \u00e9s resultat d'aquest hipot\u00e8tic disseny \u00f2ptim i computacionalment eficient de la facultat humana del llenguatge.\nAlhora, la versi\u00f3 m\u00e9s desenvolupada de l'enfocament de principis i par\u00e0metres, la teoria de la recci\u00f3 i lligament, proporciona els principis espec\u00edficament t\u00e8cnics a partir dels quals es planteja el programa minimalista.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Per als esdeveniments anteriors al dia 1 de setembre de 1939, vegeu Cronologia dels fets que van precedir a la Segona Guerra Mundial.Aquesta \u00e9s una cronologia de la Segona Guerra Mundial.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El dret continental o dret civil \u00e9s un sistema jur\u00eddic originari d'Europa continental i adoptat a bona part del m\u00f3n. El sistema de dret continental arrenca en el marc del dret rom\u00e0, i amb els principis b\u00e0sics codificats en un sistema de refer\u00e8ncia, que serveix com a font principal del dret. Es contrapsoa sovint amb el sistema de dret anglosax\u00f3, que es va originar a l'Anglaterra medieval, que prov\u00e9 hist\u00f2ricament de la jurisprud\u00e8ncia no codificada feta pels jutges, i atorga autoritat a les decisions judicials pr\u00e8vies.Hist\u00f2ricament, un dret continental \u00e9s el grup d'idees i sistemes legals derivats en \u00faltima inst\u00e0ncia del Corpus Juris Civilis, per\u00f2 fortament superposats per pr\u00e0ctiques napole\u00f2niques, germ\u00e0niques, can\u00f2niques, feudals i locals, aix\u00ed com per soques doctrinals com el dret natural, codificaci\u00f3 i positivisme jur\u00eddic.\nConceptualment, el dret parteix d'abstraccions, formula principis generals i distingeix les regles substantives de les normes processals. T\u00e9 una jurisprudencia secund\u00e0ria i subordinada al dret legal. El dret civil sovint s'emparella amb el sistema inquisitorial, per\u00f2 els termes no s\u00f3n sin\u00f2nims.\nHi ha difer\u00e8ncies clau entre un estatut i un codi. Les caracter\u00edstiques m\u00e9s pronunciades dels sistemes civils s\u00f3n els seus codis legals, amb textos concisos i \u00e0mpliament aplicables que normalment eviten escenaris espec\u00edfics de fets. Els articles breus d'un codi de dret civil tracten generalitats i contrasten amb els estatuts ordinaris, que sovint s\u00f3n molt llargs i molt detallats.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Fot (n\u00f2rdic antic: F\u00f3tr) fou un viking d'Uppland, Su\u00e8cia, conegut com a mestre gravador de runes (erilaz) actiu a mitjan s. XI.A difer\u00e8ncia d'altres zones d'Europa durant l'alta edat mitjana, molts escandinaus probablement sabien llegir i escriure, sobre os o fusta. Fot \u00e9s conegut pel seu treball en estil Urnes, que \u00e9s la darrera fase dels estils zoom\u00f2rfics de decoraci\u00f3 vikinga que es desenvolup\u00e0 durant la segona part del segle xi i el comen\u00e7ament del xii.\u00c9s un dels m\u00e9s importants mestres cl\u00e0ssics d'Uppland i d'estil Urnes, considerat el m\u00e9s art\u00edstic i de m\u00e9s gran talent del seu temps. Un tret caracter\u00edstic de la seua obra \u00e9s la cura amb qu\u00e8 escull les pedres, com en tracta la superf\u00edcie, l'ornamentaci\u00f3 harmoniosa, unes runes uniformement cisellades i fermament dissenyades. Tamb\u00e9 destaca per l'\u00fas del signe \u00d7 entre les paraules en la seua inscripci\u00f3 r\u00fanica.S'han trobat poques pedres r\u00faniques signades per Fot. La llista Rundata en detalla les seg\u00fcents signades per l'artista: U 167 a \u00d6stra Ryds, U 177 a Stav, U 268 a Harby, U 464 a Edeby, U 605 a St\u00e4ket, U 638 a Mans\u00e4ngen, U 678 a Skokloster, un dels seus treballs m\u00e9s famosos i U 945 a Danmarks. Se li atribueixen altres quaranta peces m\u00e9s basant-se en l'estil.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Gayatri Chakravorty Spivak (Calcuta, \u00cdndia, 24 de febrer de 1942) \u00e9s una cr\u00edtica liter\u00e0ria i te\u00f2rica de la literatura, actualment professora a la Universitat de Col\u00fambia. La seva aportaci\u00f3 m\u00e9s reconeguda \u00e9s el monogr\u00e0fic Can the Subaltern Speak? ('Poden parlar els subalterns?'), considerat una obra essencial dels estudis postcolonials, aix\u00ed com la seva traducci\u00f3 de Sobre la gramatologia de Jacques Derrida a la llengua anglesa. Spivak es descriu a si mateixa com \"marxista-feminista-desconstructivista pr\u00e0ctica\". Tamb\u00e9 \u00e9s professora visitant al Centre for Studies in Social Sciences de Calcuta. La teoria cultural i cr\u00edtica de Spivak critica all\u00f2 que anomena el \"llegat del colonialisme\" i els condicionants i elements que estructuren la lectura liter\u00e0ria i l'aproximaci\u00f3 a la cultura. Sovint treballa en textos culturals marginats o deixats de banda per la cultura occidental hegem\u00f2nica: la nova immigraci\u00f3, la classe obrera, les dones i altres \"subjectes postcolonials\".", "target": "Humanitats"}, {"text": "Aquesta p\u00e0gina serveix de cronologia per mostrar quan es van fabricar per primera vegada dispositius anal\u00f2gics amb circuits i sistemes digitals.\n\n1642 : Blaise Pascal inventa la calculadora mec\u00e0nica. Aquesta calculadora podria funcionar a la base 6, 10, 12 i 20.\n1820 : Thomas de Colmar inventa l' aritm\u00f2metre. La seva producci\u00f3 el 1851 marca el comen\u00e7ament de la ind\u00fastria de les calculadores mec\u00e0niques.\n1822 : Motor de difer\u00e8ncies : primer ordinador mec\u00e0nic creat per Charles Babbage.\n1837 : Motor anal\u00edtic : ordinador mec\u00e0nic d'\u00fas general creat per Charles Babbage.\n1843 : m\u00e0quina de fax : un recanvi digitalitzat, rasteritzat i digitalitzat del telaut\u00f2graf anal\u00f2gic vectoritzat. \" La vida secreta de la m\u00e0quina de fax \" de Tim Hunkin\n1847 (?) : piano roll : un enregistrament digital del qual es reprodu\u00efen notes.\n1877 : disc de gram\u00f2fon : un enregistrament anal\u00f2gic que substitueix m\u00e9s o menys el rotlle de piano digital.\n1921 : Edith Clarke patent\u00e0 la \"calculadora Clarke\", una calculadora gr\u00e0fica per simplificar els c\u00e0lculs d'induct\u00e0ncia i capacitat de les l\u00ednies de transmissi\u00f3 el\u00e8ctriques.\nAls anys 20, Bell Labs va dissenyar el primer altaveu digital . El producte es va abandonar abans del seu llan\u00e7ament a causa del cost, la mida, la poca fiabilitat i la poca practicitat general. Tot i que molts altaveus anal\u00f2gics tenen etiquetes que diuen \"digitals\", avui en dia els altaveus digitals no estan disponibles comercialment. Altaveus digitals\n1940 (?) Comptabilitat amb Charga-Plates per imprimir n\u00fameros de compte, en lloc d'escriure\u2019ls a m\u00e0.\n1941, ordinador : Konrad Zuse desenvolupa el primer ordinador digital, el Z3 (ordinador)\n17 de novembre de 1947, Transistor : John Bardeen, Walter Brattain i Bill Shockley a AT&T Bell Labs van fabricar el primer transistor.\n1951, enregistrament d'\u00e0udio : Geoff Hill reprodueix la primera gravaci\u00f3 d' \u00e0udio digital de March's del coronel Bogey.\n1954, el volt\u00edmetre digital substitueix el galvan\u00f2metre anal\u00f2gic.\n1970, Watch : Pulsar (rellotge) va ajudar a Hamilton Watch Company a fer real el prototipus del rellotge digital que Hamilton Watch Co. va dissenyar per a la pel\u00b7l\u00edcula del 1968 2001: A Space Odyssey . El rellotge es va completar el 1972 i es va vendre per 2.100 d\u00f2lars EUA. Mireu # Digital\n1973, Servei telef\u00f2nic : El primer missatge de tel\u00e8fon digital es va transmetre a trav\u00e9s del sistema ARPANET. [1]\nDesembre de 1975, imatge fixa: l'enginyer de Kodak , Steven Sasson, crea la primera c\u00e0mera digital que pesa vuit quilos i guarda les imatges en una cinta de casset. El temps d'exposici\u00f3 va ser de 23 segons. C\u00e0mera digital # Desenvolupament primerenc\n1979 (? ), Disc compacte\n1982, Enregistrament de v\u00eddeo : es va posar a disposici\u00f3 la primera tecnologia de v\u00eddeo digital. [2]\n1 de mar\u00e7 de 1997, Player Piano : QRS i Baldwin col\u00b7laboren per produir el primer piano compatible amb MIDI. [3]\n13 de febrer de 1998, Player Violin : QRS patent\u00e0 el primer viol\u00ed reproductor compatible amb MIDI. [4]\n1 d'octubre de 1998, Televisi\u00f3 : British Sky Broadcasting llan\u00e7a la primera xarxa de televisi\u00f3 digital. British Sky Broadcasting # Move to Digital\n31 de gener de 2005, Targeta de cr\u00e8dit : Fujitsu patent\u00e0 el Wireless Wallet, un tel\u00e8fon m\u00f2bil que tamb\u00e9 funciona com a targeta de cr\u00e8dit electr\u00f2nica per a transaccions m\u00e9s segures. [5](?) filtre digital\n(?) targeta de banda magn\u00e8tica, una substituci\u00f3 encara m\u00e9s digital de Charga-Plates\n(?) targeta intel\u00b7ligent, una substituci\u00f3 encara m\u00e9s digital de la targeta de banda magn\u00e8tica", "target": "Humanitats"}, {"text": "El Corpus Documentale Latinum Gallaeciae (CODOLGA) \u00e9s un corpus ling\u00fc\u00edstic dels textos llatins de l'antiga Gal\u00edcia.Juntament amb TMILG (Tesouro Medieval Informatizado da Lingua Gallega) \u00e9s una de les dues eines m\u00e9s valuoses per a la consulta de la documentaci\u00f3 gallega medieval. Si TMLG s'ocupa de la documentaci\u00f3 en llengua rom\u00e0nica gallega, el CODOLGA proporciona acc\u00e9s a un ampli corpus de documentaci\u00f3 medieval amb llengua llatina relacionat amb Gal\u00edcia, que abasta des del segle VI al XV, i que s'ha desenvolupat a partir de la recopilaci\u00f3 de textos dels monestirs de San Xuli\u00e1n de Samos, Santa Maria de Sobrat dels Monjos, Santa Maria de Oseira, San Salvador de Celanova, Couto o San Mart\u00edn de Jubia, San Salvador de Lourenz\u00e1, San Lourenzo de Carboeiro, San Xo\u00e1n de Caaveiro, San Paio de Antealtares, San Marti\u00f1o Pinario i de les catedrals de Santiago de Compostel\u00b7la, Mondo\u00f1edo, Lugo, Ourense i Tui.Nascut el 1994, i obert i posat a disposici\u00f3 dels investigadors del llat\u00ed i de la hist\u00f2ria i la cultura medieval a partir de 2004, el CODOLGA va ser desenvolupat pel Centro Ram\u00f3n Pi\u00f1eiro para a Investigaci\u00f3n en Humanidades (CIRP) sota la direcci\u00f3 de Jos\u00e9 Eduardo L\u00f3pez Pereira, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Universitat de Santiago de Compostel\u00b7la, i es troba encara en fase experimental. El projecte es materialitza finalment en una base de dades (GALADOC) cont\u00ednuament actualitzada amb documents que reflecteixen el seu contingut. Permet efectuar cerques per tipus de document, data i lloc; tamb\u00e9 es poden utilitzar estrat\u00e8gies de cerca. Per accedir al corpus cal registrar-se pr\u00e8viament. Aquest recurs proporciona grans posibilitats metodol\u00f2giques.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Les lleng\u00fces h\u00edbrides s\u00f3n el resultat de desenvolupaments culturals on dues lleng\u00fces es combinen i experimenten processos de penetraci\u00f3, habitualment d'una lengua dominant en una cultura o territori en relaci\u00f3 a una vulgar o dialectal.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Tr\u00edptic de la Pedra Filosofal, es tracta de la s\u00e8rie de tres quadres realitzats per Joan Abell\u00f3, amb motiu d\u2019un viatge que va realitzar a B\u00e8lgica en cotxe. La pe\u00e7a va ser duta a terme entre 1966 i 1967 i segons Pedro Voltes, es plasma la d\u00f2cil finor amb la qual l'esperit d\u2019Abell\u00f3 es disposa sempre a recollir qualsevol suggesti\u00f3 casual del m\u00f3n per convertir-la en mat\u00e8ria pict\u00f2rica. L\u2019obra completa forma part de la col\u00b7lecci\u00f3 del Museu Abell\u00f3, aix\u00ed com l'esb\u00f3s que va fer abans, Esb\u00f3s Pedra Filosofal.", "target": "Humanitats"}, {"text": "En filosofia, el terme forquilla de Hume pot ser usat per a referir-se a una de les diverses distincions i dilemes elaborats per David Hume (tot i que aquesta distinci\u00f3 \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de cert desacord).\nS\u00f3n:\n1) \"Dilema del determinisme de Hume\": el problema que les nostres accions s\u00f3n causalment determinades o atzaroses. En qualsevol cas, no ens fem responsables d'aquestes.2) La distinci\u00f3 de Hume entre el \u00ab\u00e9s\u00bb i \u00abha de\u00bb.3) La distinci\u00f3 de Hume entre el raonament demostratiu i el probable. (Vegeu m\u00e9s avall)\nLa tercera distinci\u00f3 \u00e9s entre dues \u00e0rees diferents d'estudi:\n\nTots els objectes de la ra\u00f3 humana o de recerca, naturalment, es poden dividir en dos tipus, que s\u00f3n: relacions d'idees i q\u00fcestions de fet. De la primera classe s\u00f3n les ci\u00e8ncies de la geometria, \u00e0lgebra i aritm\u00e8tica... [que s\u00f3n] descobertes per la mera operaci\u00f3 del pensament ... Les q\u00fcestions de fet, que s\u00f3n el segon objecte de la ra\u00f3 humana, ni l'evid\u00e8ncia de la seva veritat, per molt gran que sigui, \u00e9s de la mateixa naturalesa que la precedent (la relativa a les relacions d'idees).\n-Investigaci\u00f3 sobre l'enteniment hum\u00e0En la forquilla de Hume, sovint divideix les afirmacions en dos tipus:\n\nLes afirmacions sobre idees - aquestes s\u00f3n anal\u00edtiques, necess\u00e0ries, afirmacions que s\u00f3n conegudes a priori.\nLes afirmacions sobre el m\u00f3n - aquestes s\u00f3n sint\u00e8tiques, contingents, cognoscibles a posteriori.En la terminologia moderna, els membres del primer grup s\u00f3n coneguts com a proposicions anal\u00edtiques i els membres d'aquest \u00faltim com proposicions sint\u00e8tiques. Aquesta terminologia ve de Kant (Introducci\u00f3 a la Cr\u00edtica de la ra\u00f3 pura, secci\u00f3 IV).\nEn la primera classe d'afirmacions, s'inclouen \"2 + 2 = 4\", \"tots els solters s\u00f3n solters\", i les veritats de les matem\u00e0tiques i la l\u00f2gica. En les afirmacions del segon tipus, hi caben afirmacions com \"el sol surt de mat\u00ed\", \"la Terra t\u00e9 una lluna\" i \"L'aigua es congela a 32 graus Fahrenheit\".\nHume vol demostrar que la seguretat no existeix en ci\u00e8ncia.\nEn primer lloc, Hume observa que les afirmacions del segon tipus no poden ser mai del tot segures, a causa de la falibilitat dels nostres sentits, la possibilitat de l'engany (vegeu per exemple la teoria del cervell en una cubeta) i altres arguments realitzats pels fil\u00f2sofs esc\u00e8ptics. Sempre \u00e9s l\u00f2gicament possible que qualsevol declaraci\u00f3 feta pel m\u00f3n sigui falsa. (Tingueu en compte que les declaracions com \"o b\u00e9 la Terra t\u00e9 una lluna o no\", no s\u00f3n realment les veritats de la l\u00f2gica, i no diuen res sobre el m\u00f3n).\nEn segon lloc, Hume afirma que la nostra creen\u00e7a en les relacions de causa-efecte entre els esdeveniments no es basa en la ra\u00f3, sin\u00f3 que sorgeix simplement per l'h\u00e0bit o pel costum. Suposem que un diu: \"Cada vegada que alg\u00fa a la terra solta una roca, aquesta cau.\" Si b\u00e9 podem admetre que, en tots els casos fins al moment, quan una roca ha caigut sobre la Terra ha anat cap avall, aix\u00f2 no ens dona cap ra\u00f3 per a pensar que, en el futur, les roques cauran cap avall en les mateixes circumst\u00e0ncies. Per a nosaltres \u00e9s un \u00fanic motiu, si hi afegim la premissa que el futur s'assemblar\u00e0 al passat. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s una cosa que podem con\u00e8ixer de l'experi\u00e8ncia adquirida -totes les experi\u00e8ncies passades ens podrien dir el que ha passat en el passat, el futur s'ha assemblat al passat.\nEn tercer lloc, Hume assenyala que les relacions de les idees nom\u00e9s es poden utilitzar per a provar altres relacions d'idees, i no signifiquen res fora del context de com es relacionen entre si, i per tant no ens diuen res sobre el m\u00f3n. Agafeu la declaraci\u00f3 \"Un triangle equil\u00e0ter t\u00e9 tres costats de la mateixa longitud.\" Mentre que alguns fil\u00f2sofs anteriors (sobretot Plat\u00f3 i Descartes) van sostenir que les declaracions l\u00f2giques d'aquest tipus figuren en la realitat m\u00e9s formal, ja que s\u00f3n sempre veritables i immutables, Hume va sostenir que, encara que cert, no contenen la realitat formal, perqu\u00e8 la veritat dels estats es basa en les definicions de les paraules contingudes en aquesta, i no en les coses reals en el m\u00f3n, ja que no hi ha tal cosa com un veritable triangle o la igualtat de la longitud exacta en el m\u00f3n. Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual les relacions de les idees no es poden utilitzar per a provar q\u00fcestions de fet.\nEls resultats reclamats per Hume a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva forquilla s\u00f3n dr\u00e0stics. Segons ell, les relacions d'idees es poden provar amb certesa (mitjan\u00e7ant l'\u00fas d'altres relacions d'idees), per\u00f2, en realitat, no vol dir res sobre el m\u00f3n. Com que no volen dir res sobre el m\u00f3n, les relacions de les idees no es poden utilitzar per a provar q\u00fcestions de fet. Com a causa d'aix\u00f2, les q\u00fcestions de fet no tenen la certesa i, per tant, no es poden utilitzar per a provar qualsevol cosa. Nom\u00e9s les coses certes es poden utilitzar per a provar altres coses amb certesa, per\u00f2 nom\u00e9s coses sobre el m\u00f3n poden ser usades per provar altres coses sobre el m\u00f3n. Per\u00f2 d'en\u00e7\u00e0 que ja no podem creuar la forquilla, res \u00e9s alhora cert i sobre el m\u00f3n, nom\u00e9s un o l'altre, de manera que \u00e9s impossible provar alguna cosa sobre el m\u00f3n amb certesa.\nSi \u00e9s acceptada, la forquilla de Hume fa que sigui in\u00fatil tractar de provar l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u (per exemple) com una q\u00fcesti\u00f3 de fet. Si D\u00e9u no \u00e9s, literalment, fet de mat\u00e8ria f\u00edsica, i no t\u00e9 un efecte observable en el m\u00f3n, fer una declaraci\u00f3 sobre D\u00e9u no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de fet. Per tant, una declaraci\u00f3 sobre D\u00e9u ha de ser una relaci\u00f3 de les idees. En aquest cas, si es demostra l'afirmaci\u00f3 \"D\u00e9u existeix\", en realitat no ens diu res sobre el m\u00f3n, \u00e9s un joc de paraules. \u00c9s f\u00e0cil veure com la forquilla de Hume anul\u00b7la l'argument causal i l'argument ontol\u00f2gic per l'exist\u00e8ncia d'un D\u00e9u no observable (no material). Tanmateix, aix\u00f2 no vol dir que la validesa de la forquilla de Hume implicaria que D\u00e9u definitivament no existeixi, nom\u00e9s que aix\u00f2 implicaria que l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u no pot ser provada com un fet sense proves terrenals.\nHume va rebutjar la idea d'una afirmaci\u00f3 significativa que no entrava dins d'aquest esquema, dient:\n\nSi agafem, per exemple, algun volum de teologia o de metaf\u00edsica escol\u00e0stica, preguntem-nos: cont\u00e9 algun raonament abstracte sobre la quantitat o el nombre? No. Cont\u00e9 algun raonament emp\u00edric sobre els fets d'exist\u00e8ncia? No. Confieu-lo llavors a les flames, car no pot contenir m\u00e9s que sofisteria i il\u00b7lusi\u00f3\".\n-Investigaci\u00f3 sobre l'enteniment hum\u00e0Aquesta mateixa idea ha perdurat en les escoles relativament contempor\u00e0nies de filosofia, com el positivisme l\u00f2gic. Aquesta actitud general \u00e9s notablement present en l'obra d'Alfred Ayer sobre l'empirisme l\u00f2gic Llenguatge, Veritat i L\u00f2gica.", "target": "Humanitats"}, {"text": "\u00c0gape \u00e9s un concepte de la B\u00edblia (dif\u00edcil de trobar a la literatura grega) que a difer\u00e8ncia dels termes similars (fil\u00f3t\u00eas, \u00e9r\u00f5s) ens indica l'amor pur de D\u00e9u, la seva donaci\u00f3 gratu\u00efta (per gr\u00e0cia) a l'home. Al judaisme rab\u00ednic, \u00e0gape -que anteriorment tenia tamb\u00e9 connotacions de relaci\u00f3 sexual i/o sangu\u00ednia- defineix exclusivament la relaci\u00f3 entre D\u00e9u i l'home. Posteriorment en els texts cristians indica tot el contingut de la fe, D\u00e9u \u00e9s pur amor, total donaci\u00f3 que provoca a l'home creient la mateixa resposta.\nPopularment el terme \u00e0gape \u00e9s utilitzat com un \u00e0pat entre amics. Els antics cristians consideraven el moment de la comuni\u00f3 una \u00e0gape, el moment m\u00e0xim d'amor en qu\u00e8 el cos i la sang de D\u00e9u \u00e9s consumit per la comunitat de creients.\nUna manera de pregar popular ve d'aquest terme, prenent les seves lletres com a guia:\n\nA = adoraci\u00f3: es comen\u00e7a l'oraci\u00f3 adorant D\u00e9u a trav\u00e9s d'una f\u00f3rmula t\u00edpica (Pare Nostre, Ave Maria\u2026)\nG = gr\u00e0cies: s'agraeix un do div\u00ed, un esdeveniment profit\u00f3s, l'ajuda rebuda...\nA = amor: conversa espont\u00e0nia amb la divinitat\nP = perd\u00f3: es demana l'absoluci\u00f3 pels pecats comesos\nE = esperan\u00e7a: conjunt de peticions justes per cloure el dia", "target": "Humanitats"}, {"text": "En ling\u00fc\u00edstica, el superstrat \u00e9s una llengua que influeix sobre una altra sense suplantar-la. Es tracta d'un de tres informes (relacions) possibles d'interfer\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica (els dos altres s\u00f3n el substrat i l'adstrat). Una llengua A ocupa un territori donat. Arriba llavors una llengua B (per exemple a causa de migracions de poblaci\u00f3) que entra en contacte -i des de llavors en interfer\u00e8ncia- amb la llengua A. Els emissors de la llengua A no abandonen la seva pr\u00f2pia llengua, sin\u00f3 que integren nombroses paraules de la llengua B. \u00c9s el cas de les lleng\u00fces germ\u00e0niques en els territoris de parla llatina, que han influ\u00eft en l'evoluci\u00f3 del llat\u00ed cap a les lleng\u00fces rom\u00e0niques.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Summum bonum \u00e9s una expressi\u00f3 introdu\u00efda per Cicer\u00f3 utilitzada en la filosofia, sobretot en la filosofia medieval i en la filosofia de Immanuel Kant, per descriure el fi \u00fanic i \u00faltim que l'\u00e9sser hum\u00e0 ha de perseguir. El summum bonum \u00e9s generalment considerat com un fi en si mateix, al mateix temps que cont\u00e9 tota la resta dels b\u00e9ns. A la filosofia cristiana, el b\u00e9 m\u00e9s elevat se defineix generalment com la vida dels justos, la vida que duien en la comuni\u00f3 amb D\u00e9u i d'acord amb els preceptes de D\u00e9u.\nEl concepte, aix\u00ed com les conseq\u00fc\u00e8ncies filos\u00f2fiques i teol\u00f2giques extretes de l'exist\u00e8ncia d'un sup\u00f2sit m\u00e9s o menys definint el summun bonum, podria remuntar-se a les primeres formes de monoteisme: per exemple el zoroastrisme i el judaisme. En el m\u00f3n occidental, el concepte va ser introdu\u00eft pels fil\u00f2sofs neoplat\u00f2nics, i es descriu com una caracter\u00edstica del D\u00e9u cristi\u00e0 per Sant Agust\u00ed: A De natura boni (escrit al voltant de l'any 399) Agust\u00ed nega l'exist\u00e8ncia positiva de la maldat absoluta, descriu un m\u00f3n amb D\u00e9u com el b\u00e9 suprem en el centre i defineix diferents graus de maldat com les diferents etapes de la llunyania sobre aquest centre.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El Malleus Maleficarum (en catal\u00e0: Martell de les Bruixes), \u00e9s probablement el tractat m\u00e9s important que mai s'hagi publicat en el context de la persecuci\u00f3 de bruixes del Renaixement. \u00c9s un exhaustiu llibre sobre la ca\u00e7a de bruixes, que despr\u00e9s de ser publicat primerament a Alemanya el 1486, va tenir dotzenes de noves edicions, es va difondre per Europa, i va tenir un profund impacte en els judicis contra les bruixes en el continent europeu durant prop de 200 anys. Aquesta obra \u00e9s not\u00f2ria pel seu \u00fas en el per\u00edode de la hist\u00e8ria per la cacera de bruixes que va assolir la seva m\u00e0xima expressi\u00f3 des de mitjan segle xvi fins a mitjan segle xvii.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Tsundere, Heidegger, and Me \u00e9s una novel\u00b7la lleugera de Junji Hotta que est\u00e0 protagonitzat per una s\u00e8rie de fil\u00f2sofs (Descartes, Berkeley, Hume, Hegel, Descartes, Kant i Nietzsche) amb forma de xiques que estan a un col\u00b7legi. El personatge protagonista \u00e9s reencarnat com una estudiant d'institut de secund\u00e0ria despr\u00e9s d'un accident fatal i \u00e9s convocat pels 7 personatges per a lli\u00e7ons secretes de despr\u00e9s de classe. Fou publicada el 2011 i t\u00e9 set cap\u00edtols.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una mesura cautelar \u00e9s un instrument legal en forma d'ordre judicial especial que obliga una de les parts en un procediment a fer o a abstenir-se d'actes espec\u00edfics. \"Quan un tribunal empra el recurs extraordinari d'ordre cautelar, dirigeix la conducta d'una part, i ho fa amb el suport dels seus plens poders coercitius \". Una part que es nega o incompleix una mesura cautelar podria enfrontar-se a sancions penals o civils, incloses possibles sancions monet\u00e0ries i fins i tot pres\u00f3. Tamb\u00e9 poden ser acusats de'desacatament al tribunal. Les contramesures s\u00f3n mesures cautelars que frenen o inverteixen l'execuci\u00f3 d'una altra mesura cautelar.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una gram\u00e0tica pedag\u00f2gica \u00e9s un enfocament modern en la ling\u00fc\u00edstica, que t\u00e9 la finalitat d'ajudar en l'ensenyament d'una segona (o altra) llengua.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Els textos especialitzats s\u00f3n les produccions ling\u00fc\u00edstiques que es generen en els \u00e0mbits especialitzats (cient\u00edfics, t\u00e8cnics, professionals). En ling\u00fc\u00edstica, per\u00f2, no \u00e9s f\u00e0cil determinar la noci\u00f3 de text especialitzat, com demostra el fet que trobem definicions i denominacions molt diverses al voltant d'aquest objecte d'estudi.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La revista Comprendre: revista catalana de filosofia \u00e9s una publicaci\u00f3 acad\u00e8mica, fundada l'any 1999 per la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, que n'\u00e9s tamb\u00e9 l'editora.La revista t\u00e9 un doble objectiu: en primer lloc, promoure la investigaci\u00f3 i divulgar els estudis de filosofia a Catalunya; i en segon lloc, presentar i difondre el panorama internacional actual dels estudis filos\u00f2fics contemporanis. Des del 2011 ha iniciat una nova etapa, tot aprofundint en els seus principals eixos intel\u00b7lectuals i en les seves principals \u00e0rees tem\u00e0tiques, que serien l'epistemologia, la metaf\u00edsica, la l\u00f2gica, l'antropologia, la hist\u00f2ria de la filosofia, l'\u00e8tica, la filosofia de la ci\u00e8ncia, l'hermen\u00e8utica o l'est\u00e8tica, entre d'altres. Els seus directors fins al moment han estat: Josep Monserrat i Molas (1999-2006), Ignasi Rovir\u00f3 i Alemany (2006-2010) i Armando Pego Puigb\u00f3 (2011-).La revista est\u00e0 indexada a diverses bases de dades, com ara a Erih Plus, CIRC, IBR, IBZ, IBZ Online ISOC, Latindex, Dialnet, Scopus, Raco.cat, Philosopher's Index i R\u00e9pertoire bibliographique de la philosophie (Universit\u00e9 de Louvain). Disposa actualitzat el Segell de Qualitat FECYT (Fundaci\u00f3 Espanyola per a la Ci\u00e8ncia i la Tecnologia), i tamb\u00e9 el Segell de Qualitat Carhus Plus+C em\u00e8s per l'AGAUR (Ag\u00e8ncia de Gesti\u00f3 d'Ajuts Universitaris i de Recerca). El seu ICDS, de 9,8, est\u00e0 incl\u00f2s a MIAR (Matriu d'Informaci\u00f3 per a l'An\u00e0lisi de Revistes) de la Universitat de Barcelona. Forma part tamb\u00e9 de REDIB (Red Iberoamericana de Innovaci\u00f3n y Conocimiento cient\u00edfico). Tamb\u00e9 est\u00e0 present al SJR (Scimago Journal & Country Rank).", "target": "Humanitats"}, {"text": "La hist\u00f2ria de l'autom\u00f2bil es remunta a l'any 1769 amb la creaci\u00f3 de vehicles propulsats amb m\u00e0quina de vapor capa\u00e7os de transportar passatgers. L'any 1806 es construeixen els primers cotxes propulsats amb motor de combusti\u00f3 interna que cremaven gas i no va ser fins al 1885 quan es perfeccionen els motors que utilitzaven gasolina o gasoil com a combustible. Els cotxes propulsats amb energia el\u00e8ctrica van apar\u00e8ixer cap al segle xx.\nLa hist\u00f2ria de l'autom\u00f2bil es relaciona amb els diferents components que formen aquesta mena de vehicles: motor, transmissi\u00f3, xass\u00eds, carrosseria, habitacle i accessoris. Una relaci\u00f3 completa i detallada de les parts implicades seria molt m\u00e9s llarga, per\u00f2 la llista anterior simplificada \u00e9s prou representativa. Seguint la l\u00ednia exposada, una primera consideraci\u00f3 hauria d'estudiar els motors emprats al llarg del temps. El segon aspecte hauria d'analitzar les transmissions emprades. I aix\u00ed successivament.\nL'autom\u00f2bil \u00e9s un cas particular entre els vehicles autopropulsats amb rodes. Les motocicletes, camions, autobusos, furgonetes, tricicles, quadricicles i alguns altres, formen part d'una hist\u00f2ria general dels vehicles motoritzats.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'omnipot\u00e8ncia \u00e9s la capacitat de poder fer qualsevol cosa, que les religions monoteistes atribueixen a D\u00e9u, per estar alliberat dels l\u00edmits del temps i l'espai que defineixen la vida material. \"D\u00e9u totpoder\u00f3s\" \u00e9s una invocaci\u00f3 freq\u00fcent en la preg\u00e0ria.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Anuario musical \u00e9s una publicaci\u00f3 peri\u00f2dica de musicologia fundada per Higini Angl\u00e8s i P\u00e0mies en 1946 i editada a Barcelona.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Ex officio o \u00abd'ofici\u00bb \u00e9s una locuci\u00f3 llatina que s'utilitza quan una actuaci\u00f3 pot \u00e9sser o ha d'\u00e9sser iniciada per l'autoritat competent sense cap inst\u00e0ncia externa. Pot ser un sin\u00f2nim docte per a dir \u00abautom\u00e0ticament\u00bb.", "target": "Humanitats"}, {"text": "The Uses of Literacy. Aspects of Working-Class Life \u00e9s una obra del soci\u00f2leg i estudi\u00f3s de la literatura angl\u00e8s Richard Hoggart escrita el 1957, considerada com un dels pilars fundacionals dels estudis culturals, i molt important en el c\u00e0non dels estudis dels media. El prop\u00f2sit del seu autor \u00e9s analitzar la cultura de masses de la d\u00e8cada de 1950 i els anys precedents i com ha repercutit en els costums de la classe obrera al Regne Unit. Com que el mateix Hoggart prov\u00e9 d'una fam\u00edlia prolet\u00e0ria del nord d'Anglaterra, bona part del que narra t\u00e9 una font bibliogr\u00e0fica i un fort car\u00e0cter personal, alhora que hi utilitza an\u00e0lisis de pulp fiction, revistes populars, diaris, literatura d'entreteniment o d'altres imatges produ\u00efdes en massa (pin-ups, el cinema de Hollywood, els tabloides) com a fen\u00f2mens \"forans\" i \"aliens\" al vocabulari aut\u00f2cton d'una comunitat donada, i els seus efectes en el llenguatge i la cultura. A partir d'un intent de definici\u00f3 de la classe obrera, va tra\u00e7ant una oposici\u00f3 de classes imaginada des de la cultura. Els \"nosaltres\" i els \"ells\" (them and us) que reflecteixen el llenguatge, els costums i les percepcions, A partir d'aquesta idea de separaci\u00f3 cultural comen\u00e7a a analitzar l'\u00e0mbit cultural propi i all\u00f2 imposat \"des de dalt\". Es tracta d'una cr\u00edtica de la \"massificaci\u00f3\" i la publicitat de masses, entesa com a contr\u00e0ria a una cultura popular pr\u00f2pia de l'estrat treballador, i un mitj\u00e0 homogeneitzador. Hoggart adverteix de la desaparici\u00f3 de formes culturals del m\u00f3n urb\u00e0, destru\u00efdes per l'empenta d'una incipient per\u00f2 poderosa cultura de masses.Aquest llibre va iniciar un canvi de percepci\u00f3 sobre les nocions de cultura i classe social, i se l'ha destacat com iniciador d'un canvi en els paradigmes acad\u00e8mics. La idea que la cultura (part de la superestructura, en termes marxistes) \u00e9s una \u00e0rea privilegiada per a la investigaci\u00f3 de fen\u00f2mens pol\u00edtics socials va rebre molta empenta arran de la publicaci\u00f3 d'aquest llibre i d'altres que formen part dels inicis dels estudis culturals, com l'obra de Raymond Williams. Com indica John Corner en el seu estudi i preludi a una entrevista a Hoggart, la difer\u00e8ncia entre tots dos autors es troba en el tipus d'an\u00e0lisi de la idea de cultura en relaci\u00f3 a la societat obrera. Williams comen\u00e7a amb una interpretaci\u00f3 hist\u00f2rica, que interroga sobre l'evoluci\u00f3 dels vincles entre cultura, poder i societat, mentre que Hoggart s'introdueix en el funcionament del proletariat com a classe des del present i el passat immediat, al\u00b7ludint a estructures culturals pr\u00f2pies que oposa a una cultura de masses que prov\u00e9 des de dalt.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'analogia del rellotger, en angl\u00e8s: watchmaker analogy o watchmaker argument, \u00e9s un argument teleol\u00f2gic. que mitjan\u00e7ant una analogia, aquest argument manifesta que un disseny implica un dissenyador. Aquesta analogia ha tingut un paper prominent en la teologia natural i l'\"argument del disseny,\" s'ha fet servir per donar suport als arguments sobre l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u i per al Disseny intel\u00b7ligent de l'univers. William Paley en el seu llibre publicat el 1802, Natural Theology or Evidences of the Existence and Attributes of the Deity va ser un dels que el va utilitzar.L'any 1859 es va fer p\u00fablica la teoria de la selecci\u00f3 natural de Charles Darwin la qual explicava el mecanisme de la diversitat biol\u00f2gica i proposava un argument contrari al de l'analogia del rellotger.\nAls Estats Units, des de la d\u00e8cada de 1960, els creacionistes han presentat versions revisades de l'analogia del rellotger per combatre els conceptes d'evoluci\u00f3 i selecci\u00f3 natural.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La protollengua o llengua reconstru\u00efda \u00e9s la reconstrucci\u00f3 probable de la llengua origen d'un grup de lleng\u00fces, sigui una branca o una fam\u00edlia, sobre la base de les coincid\u00e8ncies i trets comuns a aquesta fam\u00edlia de lleng\u00fces que no constitueixin innovacions o manlleus.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El verb negatiu \u00e9s un verb auxiliar que fan servir moltes lleng\u00fces uralianes per a construir els predicats negatius. Alhora el verb negatiu requereix acompanyar formes espec\u00edfiques del verb principal, que es denominen \"connegatives\".\nPer exemple, en fin\u00e8s, el verb negatiu t\u00e9 un paradigma defectiu que nom\u00e9s t\u00e9 les formes comunes en, et, ei, emme, ette, eiv\u00e4t que es combinen amb els connegatius de present, passat, condicional, potencial etc per a formar present negatiu, passat negatiu, condicional negatiu, potencial negatiu etc; i les d'imperatiu \u00e4l\u00e4, \u00e4lk\u00f6\u00f6n, \u00e4lk\u00e4\u00e4mme, \u00e4lk\u00e4\u00e4, \u00e4lk\u00f6\u00f6t que es combinen amb els connegatius d'imperatiu per formar l'imperatiu negatiu.Exemples:\n\npuhun / en puhu ~\"jo parlo / jo no parlo\"\npuhuit\t/ et puhunut ~\"tu parlaves / tu no parlaves\"\nh\u00e4n puhuisi / h\u00e4n ei puhuisi ~\"ell parlaria / ell no parlaria\"\npuhukaa! / \u00e4lk\u00e4\u00e4 puhuko! ~\"parleu! / no parleu!\"", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'Aprenentatge de lleng\u00fces assistit per ordinador \u00e9s l'estudi i la concepci\u00f3 de diferents maneres d'emprar l'ordinador a l'ensenyament i l'aprenentatge de lleng\u00fces estrangeres (en angl\u00e8s es coneix com a Computer-Assisted Language Learning, CALL). Com a disciplina i \u00e0rea d'estudi i praxi, l'ALAO abasta una gran varietat d'aplicacions que poden anar des de l'\u00fas de programari instal\u00b7lat localment que permet a l'aprenent fer una seq\u00fc\u00e8ncia d'activitats did\u00e0ctiques amb autocorrecci\u00f3 fins a l'\u00fas de mons virtuals per a l'aprenentatge de lleng\u00fces, passant per l'\u00fas d'entorns virtuals d'aprenentatge, pissarres digitals interactives, l'\u00fas de corpus i concordances, o l'anomenada comunicaci\u00f3 mitjan\u00e7ada per ordinador (en angl\u00e8s Computer-Mediated Communication, CMC).\nDes de la d\u00e8cada de 1990, cada vegada \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil classificar CALL, ja que s'ha est\u00e9s l'\u00fas de blocs, wikis, xarxes socials, podcasting, aplicacions Web 2.0, aprenentatge d'idiomes en mons virtuals i pissarres interactives.S'ha identificat tres fases hist\u00f2riques de CALL, classificades segons els seus enfocaments pedag\u00f2gics i metodol\u00f2gics subjacents:\nconductista: concebuda en els anys cinquanta i implementada als anys seixanta i setanta.\ncomunicativa: de 1970 fins a 1980.\nIntegral: abra\u00e7ant multim\u00e8dia i Internet: 1990s.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'ecumene \u00e9s el conjunt del m\u00f3n conegut per una cultura. Generalment es distingeix com aquella porci\u00f3 de la Terra permanentment habitada, en contraposici\u00f3 a l'anecumene o \u00e0rees inhabitades o temporalment ocupades.\nDurant el per\u00edode hel\u00b7len\u00edstic, l'ecumene feia refer\u00e8ncia a la part de la Terra que era habitada, ja fos per tota la humanitat o nom\u00e9s per un subconjunt d'aquesta. Sovint es referia a les terres habitades pels grecs, excloent les que eren ocupades pels b\u00e0rbars.\nAl koin\u00e9 de l'Imperi Rom\u00e0 i el Nou Testament, ecumene significa literalment \u00abm\u00f3n\u00bb, per\u00f2 en general s'entenia que feia refer\u00e8ncia al m\u00f3n rom\u00e0.\nEls bizantins utilitzaven el terme ecumene per referir-se a l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient (vegeu tamb\u00e9 concili ecum\u00e8nic). El concepte subjacent al t\u00edtol de Patriarca ecum\u00e8nic que se li dona al Patriarca de Constantinoble, aix\u00ed com al proc\u00e9s de l'ecumenisme.", "target": "Humanitats"}, {"text": "S\u00farjik (\u0441\u0443\u0440\u0436\u0438\u043a en cir\u00edl\u00b7lic) \u00e9s una s\u00e8rie de sociolectes mixtos de les lleng\u00fces ucra\u00efnesa i russa emprats a certes regions d'Ucra\u00efna i a les terres dels voltants. No hi ha una llista fixa de caracter\u00edstiques del s\u00farjik; el terme s'utilitza per a la \"transgressi\u00f3 de la norma, la desobedi\u00e8ncia de les normes o una manca de consci\u00e8ncia de les regles de les varietats est\u00e0ndard dels idiomes ucra\u00efn\u00e8s i rus\". La paraula ucra\u00efnesa s\u00farjik volia dir originalment farina o pa fet d'una mescla de grans, per exemple, de blat amb s\u00e8gol.\nLa proporci\u00f3 d'ucra\u00efn\u00e8s i de rus en la barreja de vocabulari que formen varia molt depenent de la ubicaci\u00f3, o fins i tot de vegades d'una persona a una altra, segons llur nivell d'educaci\u00f3, l'experi\u00e8ncia personal, la resid\u00e8ncia rural o urbana, etc. El percentatge de paraules russes i d'interfer\u00e8ncies fon\u00e8tiques tendeix a augmentar gradualment cap a l'est, al sud i al voltant de les grans ciutats de llengua russa. El s\u00farjik es parla generalment a la majoria de les zones rurals de l'est d'Ucra\u00efna, amb l'excepci\u00f3 de les grans \u00e0rees metropolitanes de Donetsk, Kh\u00e0rkiv, Luhansk, i especialment Crimea, on la majoria de la poblaci\u00f3 utilitza l'est\u00e0ndard rus. A les zones rurals d'Ucra\u00efna occidental, l'idioma parlat cont\u00e9 menys elements russos que al centre i l'est d'Ucra\u00efna, per\u00f2 no obstant aix\u00f2 t\u00e9 influ\u00e8ncia russa. L'antic origen com\u00fa i el car\u00e0cter m\u00e9s recent de les diverg\u00e8ncies del rus i l'ucra\u00efn\u00e8s fan que sigui dif\u00edcil establir el grau de barreja en una varietat com el s\u00farjik.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La sociologia de l'art \u00e9s una de les branques de la sociologia que presenta dues aproximacions: d'una part estudia les arts quotidianes com a activitats o llenguatges disposant d'una dimensi\u00f3 est\u00e8tica en la vida social (vestits, decoraci\u00f3, arquitectura, cuina, edici\u00f3, m\u00fasica, publicitat, etc.), d'altra banda estudia l'activitat i el m\u00f3n espec\u00edfics dels artistes (mitj\u00e0 dels artistes, inst\u00e0ncies de selecci\u00f3 i de promoci\u00f3, recepci\u00f3 de les obres d'art o dels moviments art\u00edstics, difusi\u00f3, consum...).\nLa primera sociologia, que estudia l'art com a dimensi\u00f3 de la vida social comuna a tots els mitjans socials, actualment s'est\u00e0 abandonadant pels soci\u00f2legs en benefici dels etn\u00f2legs, dels arque\u00f2legs i dels historiadors de l'art.\nLa segona s'hauria d'anomenar sociologia dels artistes i dels mitjans art\u00edstics.\nLa limitaci\u00f3 de la vida art\u00edstica al consum de productes culturals estatals o mercantils, comprenen tamb\u00e9 l'embalatge i la publicitat, es tendeix a fer convergir els dos \u00e0mbits d'estudi cap al m\u00e0rqueting del sector cultural.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Els estudis orientals s\u00f3n un camp de les humanitats que estudia les cultures d'Orient, sobretot les de la Xina, \u00cdndia i Jap\u00f3. Adopten un enfocament interdisciplinari, de manera que estudien la literatura, la filosofia, l'art, les lleng\u00fces, la hist\u00f2ria, l'economia i la sociologia d'aquests pobles per mirar d'assolir una visi\u00f3 de conjunt. Aquest tipus d'estudi per \u00e0rees culturals i no tant per disciplines acad\u00e8miques van sorgir a mitjans del segle XX per v\u00e8ncer el cientifisme i l'excessiva especialitzaci\u00f3 dels departaments universitaris, ajudats per teories com la desconstrucci\u00f3 o les cr\u00edtiques feministes. A nivell de titulaci\u00f3, corresponen a estudis de grau i de segon cicle a la universitat espanyola.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La teologia moral \u00e9s el mandat i el compliment de la veu de la consci\u00e8ncia en el cor de cada \u00e9sser hum\u00e0, de la inspiraci\u00f3 de la naturalesa i, en definitiva (per als creients), de la veu de D\u00e9u que \u00e9s la Llei divina que fa que la relaci\u00f3 entre les persones humanes sigui la millor (per als creients) \"per assolir la gl\u00f2ria de D\u00e9u\". \u00c9s, dit d'una altra manera, la part de la Teologia que estudia les accions humanes d'acord amb la seva bondat o maldat, en la mesura que fa b\u00e9 al m\u00f3n (com Gandhi o Mare Teresa de Calcuta o fa mal).\nAquest \u00e9s sens dubte, un tema molt controvertit. Hi ha molts corrents d'interpretaci\u00f3 on dif\u00edcilment es troben punts comuns. El que si cal considerar \u00e9s, que la societat no podria sobreviure en un entorn on cadasc\u00fa fes el que troba correcte devant els seus propis ulls: Mentir o enganyar (o fer trampa), \"acceptable mentre no siguis atrapat\".\nSense fonament com\u00fa de veritats absolutes qualsevol cultura esdevindr\u00e0 feble i fragmentada. La teologia moral pot tenir molts absolutismes. La cultura postmoderna pot ser una cultura fragmentada sin\u00f3 reconeix les veritats absolutes, ni els valors morals absoluts. Un enteniment clar d'aquesta postura portaria a concloure que aquesta \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia de la depravaci\u00f3 de les persones. Com al llibre dels Jutges cap\u00edtol 21 verset 25 on lapid\u00e0riament es declara :\"... cadasc\u00fa feia el que b\u00e9 li semblava \".", "target": "Humanitats"}, {"text": "El Butllet\u00ed de l'\u00cdndia \u00e9s un diari p\u00fablic i un document legal autoritzat del Govern de l'\u00cdndia, publicat setmanalment pel Departament de Publicacions, Ministeri d'Habitatge i Afers Urbans. Com a diari p\u00fablic, el Butllet\u00ed imprimeix avisos oficials del govern. \u00c9s de contingut aut\u00e8ntic, exacte i estrictament d'acord amb les pol\u00edtiques i decisions del Govern. El butllet\u00ed est\u00e0 impr\u00e8s pel Govern de l'\u00cdndia Press.Els butlletins ordinaris es publiquen regularment setmanalment un dia determinat de la setmana, mentre que els Butlletins extraordinaris es publiquen cada dia segons la urg\u00e8ncia dels assumptes a notificar.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El text monovoc\u00e0lic \u00e9s una variant del lipograma en l'esperit de l'Oulipo. Consisteix en aquell constru\u00eft amb nom\u00e9s una vocal. Una novel\u00b7la monovoc\u00e0lica comporta moltes dificultats, per\u00f2 un text m\u00e9s breu \u00e9s f\u00e0cil d'escriure. Tamb\u00e9 es pot construir un text amb seq\u00fc\u00e8les monovoc\u00e0liques diferents:L'afalagava massa; va atrapar en el terme de Centelles l'Enric. I li dic:\n-Miri, li tiro cocos, no poso rocs, no s\u00f3c com un cucut nu: prou lluu un cru futur.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Experimentem amb l'Art \u00e9s una entitat educativa amb seu a Barcelona que treballa a partir de l'art contemporani. T\u00e9 una llarga traject\u00f2ria en la creaci\u00f3 d'interseccions entre l'educaci\u00f3 i la cultura. Desenvolupa activitats adre\u00e7ades a escoles, a un p\u00fablic familiar o el p\u00fablic general. Col\u00b7labora amb institucions com per exemple el CaixaForum de Madrid, la Fundaci\u00f3 Mir\u00f3 de Barcelona, la Fundaci\u00f3 T\u00e0pies i molts altres, aix\u00ed com amb museus i altres institucions culturals per organitzar animacions educatives i activitats culturals paral\u00b7lels a exposicions temporals o permanents.L'associaci\u00f3 neix l'any 1993 a Barcelona per iniciativa de l'artista Montse Vives i Roig. L'equip es va eixamplar amb professionals de l'educaci\u00f3, la gesti\u00f3 cultural i l'educaci\u00f3 art\u00edstica. \u00abEl seu projecte va ser pioner en educaci\u00f3 art\u00edstica i, de fet, el seu m\u00e8tode de treball, del tot visionari, s'ha acabat implantant en el sistema.\u00bbL'any 2003 l'associaci\u00f3 s'empla\u00e7\u00e0 en un espai de gesti\u00f3 pr\u00f2pia al barri de Gr\u00e0cia de Barcelona, l'Espai EART la qual cosa va possibilitar dur a terme el programa de Resid\u00e8ncia d'artistes i altres propostes. L'any 2010 s'ampli\u00e0 l'espai i aix\u00f2 dona l'oportunitat de desenvolupar i consolidar el projecte. \u00c9s aquest l'any en qu\u00e8 neix el projecte d'Escola EART, que organitza \u00abTallers d'art\u00bb, un programa d'activitats educatives en estreta vinculaci\u00f3 amb la resid\u00e8ncia d'artistes, que t\u00e9 com base l'experimentaci\u00f3, la creativitat i la conviv\u00e8ncia directa amb els artistes.\nEl 2009 va rebre el Premi ACCA (Associaci\u00f3 Catalana de Cr\u00edtics d'Art) per la seva participaci\u00f3 en el projecte La Sala d'Art Jove de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya, en el vessant d'espais alternatius. L'abril de 2020 l'entitat va presentar un expedient de regulaci\u00f3 temporal d'ocupaci\u00f3 (ERO) per causa de la crisi del Covid-19.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un mestre espiritual designa, en filosofia i religi\u00f3, aquell qui pertanyent a una certa tradici\u00f3 i havent estat iniciat, \u00e9s considerat capa\u00e7 de transmetre una doctrina o una pr\u00e0ctica espirituals, ja sigui p\u00fablicament o a un grup restret d'estudiants. \u00c9s doncs \"aquell qui pot, amb un desinteressament total, guiar el altres pel cam\u00ed que ell mateix ha recorregut, ajudant-los a passar els obstacles i perills que hi poden trobar i a comprendre les revelacions que apareixeran\".El mot 'Mestre', utilitzat en aquest sentit, es troba en hebreu on es diu rab\u00ed (Jes\u00fas de Natzaret era anomenat 'rab\u00ed' o 'mestre' pels seus deixebles); al Jap\u00f3 s'utilitza el mot sensei, que t\u00e9 la connotaci\u00f3 de 'germ\u00e0 gran' (aquell qui t\u00e9 m\u00e9s experi\u00e8ncia que el deixeble); en hindi hi ha el mot guru que significa 'el qui dissol les tenebres'; en l'islam, i especialment en el sufisme, hi ha el xeic; en el budisme tibet\u00e0, el lama.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'art de la lectura \u00e9s una t\u00e8cnica i activitat filol\u00f2gica i human\u00edstica arrelada en l'origen cl\u00e0ssic de la grammatik\u00e9 grega i, subseg\u00fcentment, de la Ret\u00f2rica llatina, aconseguint a adquirir disposici\u00f3 de disciplina aut\u00f2noma al segle xix, sobretot en la seva especialitzaci\u00f3 de \"lectura en veu alta\". Aix\u00f2 tant en els \u00e0mbits acad\u00e8mic i pedag\u00f2gic com a social i art\u00edstic.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Crypto art, tamb\u00e9 anomenat com CryptoArt o Cryptoart, \u00e9s una categoria d'art relacionada amb la tecnologia Blockchain. Emergint com un n\u00ednxol de g\u00e8nere de la feina art\u00edstic despr\u00e9s del desenvolupament de blockchain, xarxes com ara Bitcoin i Ethereum a mitjans i finals dels anys 2010, l'art cripto es va fer popular en gran part a causa de la capacitat sense precedents que ofereix la tecnologia subjacent per purament obres d'art digitals a ser comprat, venut o recollit per qualsevol persona de manera descentralitzada.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Els estudis indoeuropeus tracten les lleng\u00fces indoeuropees existents i desaparegudes i les cultures que s'hi relacionen. Es basen en les troballes de la ling\u00fc\u00edstica comparativa per reconstruir com era l'idioma original. El primer te\u00f2ric dels estudis indoeuropeus fou William Jones (fil\u00f2leg), qui establ\u00ed les connexions entre el llat\u00ed, el grec i el s\u00e0nscrit i va formular la hip\u00f2tesi d'un ancestre com\u00fa. Altres noms destacats s\u00f3n els de Franz Bopp, August Schleicher, Georges Dum\u00e9zil o James Patrick Mallory. Els estudis indoeuropeus s\u00f3n una branca de graus superiors a universitats d'arreu del m\u00f3n, usualment en relaci\u00f3 amb la filologia cl\u00e0ssica.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'estil Mammen \u00e9s una fase dels estils de decoraci\u00f3 zoom\u00f2rfica vikinga de finals del s. X i principis de l'XI; sorg\u00ed de manera gradual a partir de l'estil Jelling. El nom de l'estil es deu a les troballes en una cambra funer\u00e0ria de Jutl\u00e0ndia, Dinamarca. Entre els objectes trobats hi havia una destral d'argent gravada: en un dels seus costats apareixia una au molt estilitzada amb llargs ap\u00e8ndixs enrotllats al llarg del cos. Tamb\u00e9 compr\u00e9n representacions animals m\u00e9s realistes com els lleons en les pedres de Jelling. Durant el per\u00edode d'aquest estil apareixen per primera volta formes vegetals clarament diferenciades, en forma de sarments, circells i fulles.\nLes etapes d'ornamentaci\u00f3 zoom\u00f2rfica de l'\u00e8poca vikinga completa se solen catalogar en aquests estils: Oseberg, Borre, Jelling, Mammen, Ringerike i Urnes.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'evoluci\u00f3 del llenguatge \u00e9s el camp t\u00e8cnic de la bioling\u00fc\u00edstica que tracta de com va sorgir i evolucionar el llenguatge en la l\u00ednia evolutiva de l'\u00e9sser hum\u00e0. La primera persona que va plantejar-ne una teoria fou Lord Monboddo, que el 1773 public\u00e0 The Origin and Progress of Man and Language (L'origen i progr\u00e9s de l'home i el llenguatge), obra de gran erudici\u00f3 en qu\u00e8 explicava el sorgiment del llenguatge hum\u00e0 a partir dels avantatges evolutius que confer\u00ed: hi conclo\u00efa que el llenguatge es desenvolup\u00e0 com un m\u00e8tode de superviv\u00e8ncia avantatj\u00f3s quan una comunicaci\u00f3 clara podia ser determinant per a evitar perills, explicant-hi a m\u00e9s les principals caracter\u00edstiques dels idiomes primitius. En aquesta obra, Monboddo utilitza arguments antropol\u00f2gics i ling\u00fc\u00edstics que deixen entreveure clarament la seva comprensi\u00f3 i acceptaci\u00f3 de mecanismes an\u00e0legs a la selecci\u00f3 natural de Wallace/Darwin, en qui podria haver influenciat. Les teories de Monboddo no foren massa seguides llavors, a causa, sobretot, de les nombroses excentricitats del lord, que mai no va ser considerat seri\u00f3s.\nL'assumpte va caure en un relatiu oblit fins a la publicaci\u00f3 de L'origen de les esp\u00e8cies; pocs anys despr\u00e9s que es public\u00e0s, el tema es convert\u00ed en quelcom de pol\u00e8mic. El 1866, la Societat Ling\u00fc\u00edstica de Par\u00eds decid\u00ed prohibir el tema al\u00b7ludint-hi que totes les teories al respecte eren tan contradict\u00f2ries entre si que mai no se'n podria arribar a un acord. Aix\u00ed doncs, el problema de l'evoluci\u00f3 del llenguatge queda susp\u00e8s per gaireb\u00e9 un segle, i fou despr\u00e9s revifat amb l'esperan\u00e7a que els avan\u00e7os en gen\u00e8tica, psicologia evolutiva, ling\u00fc\u00edstica i antropologia fossin capa\u00e7os de donar-hi una resposta.\nHa estat anomenat \"el problema m\u00e9s dif\u00edcil en ci\u00e8ncia\", pels problemes en intentar abordar l'objecte d'estudi (el llenguatge, del qual no existeix una definici\u00f3 universalment acceptada) i perqu\u00e8, simplement, no existeixen f\u00f2ssils de formes primitives de llenguatge.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un formulari \u00e9s una p\u00e0gina amb espais buits que han de ser emplenats amb alguna finalitat, concebut pel matem\u00e0tic i inventor Charles Babbage.Tamb\u00e9 defineix un conjunt d'objectes i procediments que s'utilitzen com a disseny de presentaci\u00f3 a l'usuari, i el terme tamb\u00e9 \u00e9s utilitzat en inform\u00e0tica per referir-se al conjunt de camps sol\u00b7licitats per un determinat programa, els quals s'emmagatzemaran per al seu posterior \u00fas o manipulaci\u00f3.\nUn formulari tamb\u00e9 \u00e9s un compendi de f\u00f3rmules matem\u00e0tiques o d'altres ci\u00e8ncies, pertanyents a una o diverses categories, que serveix de guia o recordatori per al moment d'aplicar-les com per exemple per c\u00e0lculs trigonom\u00e8trics, conversions entre xifres expressades en diferents unitats de mesura, moviments, forces, pesos, volums, pot\u00e8ncies el\u00e8ctriques, etc.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Mascarada \u00e9s una pintura a l\u2019oli del pintor catal\u00e0 Joan Abell\u00f3, datada en 1953. En l\u2019obra, l\u2019artista ens representa una escena de festa, inspirant-se en la gent de Mollet del Vall\u00e8s, ciutat natal del pintor. La pe\u00e7a forma part de la col\u00b7lecci\u00f3 del Museu Abell\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "ToBI (abreviatura de tones and break indices en angl\u00e8s) \u00e9s un conjunt de convencions per transcriure i anotar la pros\u00f2dia, basat en el model m\u00e8tric-autosegmental proposat en la tesi doctoral de Janet Pierrehumbert. El terme \"ToBI\" s'ha utilitzat per referir-se al sistema de transcripci\u00f3 pros\u00f2dica de l'angl\u00e8s americ\u00e0, que fou el primer sistema ToBI, desenvolupat per Mary Beckman i Janet Pierrehumbert, entre altres. Tanmateix, s'han desenvolupat altres sistemes ToBI per a lleng\u00fces diferents, com el Cat_ToBI, per al catal\u00e0; l'Sp_ToBI, per al castell\u00e0; o el ToDI, per a l'holand\u00e8s.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'art topi\u00e0ria \u00e9s una pr\u00e0ctica de la jardineria que consisteix a donar formes art\u00edstiques a les plantes mitjan\u00e7ant l'esporga. El seu origen es troba en la jardineria dels romans i va continuar durant el Renaixement itali\u00e0, fins a arribar al punt culminant amb Andr\u00e9 Le N\u00f4tre, realitzador dels jardins de Versalles el 1662, que va donar a les plantes (principalment el boix) formes c\u00f2niques i piramidals.\n\nEn l'estil dels jardins de l'\u00e8poca victoriana a l'Anglaterra del segle xix, les formes utilitzades en l'art topi\u00e0ria van ser rodes, mitges llunes, rombes, cors, arcs i papallones.\nPer donar la forma desitjada a una planta es necessiten normalment uns quants anys d'intervencions, que consisteixen, entre altres t\u00e8cniques, a utilitzar motlles i filferros per guiar el creixement i a fer servir diversos tipus de tisores d'esporga.\nAlgunes de les esp\u00e8cies vegetals utilitzades, a m\u00e9s del boix, s\u00f3n les dels g\u00e8neres Ligustrum (oliveretes i troanes), Lantana (la lantana), Lonicera (lligaboscs i xuclamels) i Hedera (les heures), el Prunus laurocerasus (o llorer-cirer) i el roman\u00ed.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Notarikon (Hebreu: \u05e0\u05d5\u05d8\u05e8\u05d9\u05e7\u05d5\u05df, Cap\u1e6dariq\u014dn) \u00e9s un m\u00e8tode de derivar una paraula, utilitzant cada lletra inicial (hebreu: \u05e8\u05d0\u05e9\u05d9 \u05ea\u05d9\u05d1\u05d5\u05ea) o final (hebreu: \u05e0\u05d5\u05d8\u05e8\u05d9\u05e7\u05d5\u05df, No\u1e6dariq\u014dn\u200e: \u05e1\u05d5\u05e4\u05d9 \u05ea\u05d9\u05d1\u05d5\u05ea) per estar en el lloc d'un altre, per formar una frase o idea no indicada per les paraules. Una altra variaci\u00f3 utilitza la primera lletra i la darrera, o les dues lletres del mig d'una paraula, per tal de formar una altra paraula. La paraula \"notarikon\" prov\u00e9 del grec (\u03bd\u03bf\u03c4\u03b1\u03c1\u03b9\u03ba\u03cc\u03bd), i va derivar de la paraula llatina \"notarius\" (escriptor) amb el significat de \"taquigrafia.\"Notarikon \u00e9s un dels tres m\u00e8todes antics que varen utilitzar els Cabalistes per la disposici\u00f3 de paraules i frases; els altres dos m\u00e8todes s\u00f3n gematria i temurah. Aquests m\u00e8todes van ser utilitzats per tal de mostrar l'ess\u00e8ncia esot\u00e8rica i el significat espiritual m\u00e9s profund de les paraules en la B\u00edblia. Notarikon tamb\u00e9 va ser utilitzat a l'alqu\u00edmia.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La ling\u00fc\u00edstica \u00e9s la ci\u00e8ncia que estudia la llengua natural. Estudia totes les manifestacions de la parla humana, \u00e9s a dir, l'estudi de la llengua en els vessants escrit i oral. En un sentit ampli, la ling\u00fc\u00edstica \u00e9s l'estudi de les lleng\u00fces humanes, i analitza el que tenen en com\u00fa i el que les diferencia. Un ling\u00fcista \u00e9s, per tant, una persona que estudia les lleng\u00fces. En un sentit m\u00e9s estricte, la ling\u00fc\u00edstica s'oposa a la gram\u00e0tica tradicional perqu\u00e8 aquesta \u00faltima \u00e9s normativa (o prescriptiva) mentre que l'altra \u00e9s descriptiva. Mentre que la gram\u00e0tica jutja els enunciats en termes de l'adequaci\u00f3 a una norma donada, la ling\u00fc\u00edstica nom\u00e9s descriu. El treball descriptiu es pot fer segons tres eixos principals:\n\nestudis en sincronia i diacronia: l'estudi sincr\u00f2nic d'una llengua s'interessa nom\u00e9s en aquesta llengua en un moment donat de la seva hist\u00f2ria, i en un sol estat. Per contra, estudiar una llengua \u2014o una fam\u00edlia de lleng\u00fces o una \u00e0rea ling\u00fc\u00edstica\u2014 en la seva evoluci\u00f3 hist\u00f2rica i els canvis estructurals que ha patit \u00e9s un estudi de tipus diacr\u00f2nic;\nestudis te\u00f2rics i aplicats: la ling\u00fc\u00edstica te\u00f2rica estudia la creaci\u00f3 de les estructures que permeten la descripci\u00f3 individual de les lleng\u00fces aix\u00ed com les teories que cerquen delimitar llurs constants universals;\nestudis contextuals i independents: encara que els termes que defineixen aquesta dicotomia no s'hagin fixat amb claredat, es pot definir de la manera seg\u00fcent: l'estudi contextual s'enfoca en les interaccions entre la llengua i el m\u00f3n, mentre que l'estudi independent considera la llengua per si mateixa, independentment de les seves condicions exteriors.Dins del camp cient\u00edfic, un ling\u00fcista \u00e9s un terme que s'utilitza per a descriure alg\u00fa que investiga sobre el terreny o empra metodologies pr\u00f2pies de la ling\u00fc\u00edstica per a estudiar grups ling\u00fc\u00edstics o lleng\u00fces en particular. En un sentit m\u00e9s popular, aquest terme tamb\u00e9 s'utilitza per a referir-se a persones que parlen diversos idiomes amb flu\u00efdesa.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El model de cobertura legal, tamb\u00e9 conegut com el model de Popper-Hempel, o la teoria de la subsumpci\u00f3., \u00e9s molt proper a la idea pre-te\u00f2rica que moltes persones no expertes poden tenir sobre l'explicaci\u00f3 cient\u00edfica.\nL'enfocament deductiu de l'explicaci\u00f3 es remunta almenys fins Arist\u00f2til, qui va enunciar clarament la tesi que les explicacions s\u00f3n arguments deductius. John Stuart Mill va desenvolupar la idea que \u00abexplicar\u00bb equival a \u00absubsumir\u00bb all\u00f2 que es desitja explicar a una generalitzaci\u00f3 o llei cient\u00edfica. L'any 1948, Karl Hempel i Paul Oppenheim, van publicar les idees b\u00e0siques del model de cobertura legal, tot i que Karl Popper ja n'havia esbossat abans algunes idees.\nSegons aquest model, una explicaci\u00f3 cient\u00edfica \u00e9s un argument en el qual les premisses (lleis i dades) expliquen un fet (o una regularitat) descrit per la conclusi\u00f3 d'aquest argument. Una de les varietats del model de cobertura legal \u00e9s el model nomol\u00f2gic-deductiu d'explicaci\u00f3, que es distingeix perqu\u00e8 la forma de l'argument \u00e9s deductiva.\nExisteixen tres models d'explicaci\u00f3 segons el model de cobertura legal. Aquests tres models tenen en com\u00fa que presenten les explicacions cient\u00edfiques com a arguments en qu\u00e8 l'enunciat que descriu all\u00f2 que es desitja explicar resulta d'un raonament on les premisses estan compostes per lleis i dades. El conjunt de les premisses constitueix el explanans, i aquest explanans ha d'incloure almenys una \"llei de la natura\". La conclusi\u00f3 del raonament, que es tracta de l'explanandum, \u00e9s un enunciat que descriu el fet (o la llei, segons el cas) que es vol explicar.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La protecci\u00f3 subsidi\u00e0ria \u00e9s el dret a la protecci\u00f3 internacional que es reconeix a les persones vingudes de tercers pa\u00efsos i a aquelles que s\u00f3n considerades ap\u00e0trides que no reuneixen les condicions pel reconeixement de l'estatut de persona refugiada. No obstant aix\u00f2, es considera que hi ha prou motius fundats per creure que si aquesta persona retorna al seu pa\u00eds d\u2019origen, hauria d\u2019enfrontar-se a un risc molt elevat de sofrir greus danys contra la seva seguretat i la vida.\nD\u2019aquesta manera queda recollit a l\u2019article 4. La protecci\u00f3 subsidi\u00e0ria:\u00abArticle 4. La protecci\u00f3 subsidi\u00e0ria. El dret a la protecci\u00f3 subsidi\u00e0ria \u00e9s el que es dispensa a les persones d\u2019altres pa\u00efsos i als ap\u00e0trides que, sense complir els requisits per obtenir l\u2019asil o ser reconegudes com a refugiades, per\u00f2 respecte de les quals es donin motius fundats per creure que si tornessin al seu pa\u00eds d\u2019origen en el cas dels nacionals, o al de la seva anterior resid\u00e8ncia habitual en el cas dels ap\u00e0trides, s\u2019enfrontarien a un risc real de patir algun dels danys greus que preveu l\u2019article 10 d\u2019aquesta Llei, i que no poden o, a causa de l'esmentat risc, no volen acollir-se a la protecci\u00f3 del pa\u00eds de qu\u00e8 es tracti, sempre que no es doni algun dels sup\u00f2sits enumerats als articles 11 i 12 d\u2019aquesta Llei.\u00bbEn el cas espanyol, la protecci\u00f3 subsidi\u00e0ria \u00e9s anul\u00b7lada quan \u00e9s considerada innecess\u00e0ria o no est\u00e0 justificada. En par\u00e0metres de la Llei 12/2009, o m\u00e9s coneguda com a Llei d\u2019asil, i del corresponent article 45. Procediments per al cessament i la revocaci\u00f3., aquesta protecci\u00f3 no s\u2019aplica quan:La persona sol\u00b7licitant ho expressa.\nLa persona sol\u00b7licitant ha abandonat el territori espanyol i fixa la seva resid\u00e8ncia en un altre pa\u00eds.\nLa persona sol\u00b7licitant ja no viu les circumst\u00e0ncies de perill, o aquestes canvien, que fan que la protecci\u00f3 no sigui necess\u00e0ria.  En tot cas, el canvi de les circumst\u00e0ncies ha de ser de real i de llarga durada perqu\u00e8 assumeixi la seguretat de la persona davant de qualsevol perill. Aix\u00ed mateix, l\u2019anul\u00b7laci\u00f3 de la protecci\u00f3 subsidi\u00e0ria no impedeix que la persona continu\u00ef residint a l'estat, ja que passa a ser gestionat sota la normativa vigent d\u2019estrangeria i immigraci\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La codicologia (del llat\u00ed c\u014ddex, gen. c\u014ddicis, \u201cc\u00f2dex, llibre\u201d; i del grec -\u03bb\u03bf\u03b3\u03af\u03b1, -logia, \"estudi, tractat\"), codicografia, ci\u00e8ncia discursiva dels manuscrits o arqueologia del llibre \u00e9s la disciplina que s'ocupa de l'estudi dels manuscrits com a objectes f\u00edsics, i particularment de llurs caracter\u00edstiques externes i t\u00e8cniques de composici\u00f3. Ha sigut considerada una ci\u00e8ncia auxiliar de la hist\u00f2ria i m\u00e9s tard ha sigut reclamada com a ci\u00e8ncia independent per Charles Samaran el 1927.El terme fou emprat per l'hel\u00b7lenista Alphonse Dain a la primera meitat del segle XX o potser per Charles Samaran. Durant els inicis de la disciplina hi hagu\u00e9 una controv\u00e8rsia respecte als noms codicologia i codicografia a causa de la difer\u00e8ncia dels usos que li donaven Dain i Charles Samaran.Sovint assimilada a l'arqueologia, la codicologia examina els materials (pergam\u00ed, paper, pigments, tintes, etc.) i les t\u00e8cniques vinculades amb les diferents aspectes de la confecci\u00f3 d'un volum i de la seva enquadernaci\u00f3. Aquest examen permet sovint establir-ne la hist\u00f2ria i proced\u00e8ncia. Els pale\u00f2grafs i codic\u00f2legs contribueixen aix\u00ed a identificar les dades que permeten la catalogaci\u00f3 dels llibres, i al desenvolupament d'estudis sobre la hist\u00f2ria del llibre i de les biblioteques, amb una atenci\u00f3 especial a les col\u00b7leccions de manuscrits. Gilbert Ouy explic\u00e0 que per a estudiar un manuscrit \u00e9s necessari comparar-lo amb altres, el qual implica que la metodologia de la codicologia siga la mateixa que la de l'arxiv\u00edstica. A m\u00e9s, Emanuele Casamassima l'ha comparada a la bibliologia en quant la codicologia s'ocupa dels llibres manuscrits i la bibliologia dels llibres impresos. Les \u00faltimes metodologies s\u00f3n la sociol\u00f2gica (estudia el llibre manuscrit tenint en compte que els sistemes gr\u00e0fics s\u00f3n un producte social) i la semiol\u00f2gica (estudia globalment exemplars basant-se en l'afirmaci\u00f3 \"cada llenguatge \u00e9s una societat\").Els punts de vista de l'estudi poden tindre un pes desigual segons l'inter\u00e8s de l'investigador. Aix\u00ed, J.P. Gumbert divid\u00ed en tres la naturalesa de l'estudi codicol\u00f2gic: examen el manuscrit al medi per a on fou creat (codicologia arqueol\u00f2gica); examinar el seu material (technologische Kodikologie); i examinar el llibre com a producte social (codicologia cultural). Albert Gruys, el 1974, divid\u00ed la disciplina en una centrada en el discurs (codicologia) i altra en la descripci\u00f3 (codicografia).Durant la d\u00e8cada del 1980 es reun\u00ed un equip d'investigadors a la Universitat Cat\u00f2lica de Nijmegen i desenvoluparen el PCC (Producing Codicological Catalogues with the Aid of Computers), un sistema inform\u00e0tic per a la catalogaci\u00f3 dels manuscrits.El 1993 es va defendre la codicologia comparada com a m\u00e8tode per a entendre m\u00e9s els manuscrits al comparar c\u00f2dexs de distintes tradicions.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La Escuela de Estudios \u00c1rabes (EEA) \u00e9s un institut de recerca, creat el 1932, pertanyent al Consell Superior d'Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC), i enquadrat dins de l'\u00e0rea d'Humanitats i Ci\u00e8ncies Socials, amb seu a la Casa del Chapiz, a Granada.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un continu dialectal o continuum dialectal \u00e9s un conjunt de varietats ling\u00fc\u00edstiques parlades en territoris adjacents, amb lleus difer\u00e8ncies a les zones contig\u00fces i amb m\u00fatua intel\u00b7ligibilitat que decreix a mesura que augmenta la dist\u00e0ncia, arribant fins i tot a desapar\u00e8ixer la intel\u00b7ligibilitat entre les variants m\u00e9s distants. D'aquesta manera dues lleng\u00fces acceptades com a diferents poden tenir entre si un conjunt de dialectes intermediaris sense perdre en cap cas la intel\u00b7ligibilitat successiva. Un continu dialectal pot desapar\u00e8ixer en fragmentar-se per causa de l'extinci\u00f3 de dialectes intermediaris a conseq\u00fc\u00e8ncia del refor\u00e7ament d'un o diversos d'aquests dialectes en lleng\u00fces est\u00e0ndard.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Horiometria i horiom\u00e8tric / horiom\u00e8trica s\u00f3n neologismes creats per l'equip d'investigaci\u00f3 del Projecte ETLEN, del Seminariu de Filolox\u00eda Asturiana (Seminari de Filologia Asturiana) de la Universitat d'Oviedo (Ast\u00faries, Espanya), encap\u00e7alat per Ram\u00f3n d'Andr\u00e9s D\u00edaz, Fernando \u00c1lvarez-Balbuena Garc\u00eda, Xos\u00e9 Miguel Su\u00e1rez Fern\u00e1ndez i Miguel Rodr\u00edguez Monteavaro.\nAquests neologismes (del grec \u1f45\u03c1\u03b9\u03bf\u03bd, horos (frontera, l\u00edmit) + \u03bc\u03ad\u03c4\u03c1\u03bf\u03bd, m\u00e9tron (mesura)), es refereixen al mesurament matem\u00e0tic-estad\u00edstic d'una frontera ling\u00fc\u00edstica. D\u2019acord amb el susdit projecte, es fan servir a l\u2019atles ling\u00fc\u00edstic ETLEN (Estudiu de la transici\u00f3n lling\u00fc\u00edstica na zona Eo-Navia, Asturies), publicat l\u2019any 2017.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Hi ha anivellament ling\u00fc\u00edstic en els dialectes d'una llengua quan els trets particulars morfofon\u00e8tics de la variant ling\u00fc\u00edstica s\u00f3n substitu\u00efts pels elements corresponents de la llengua est\u00e0ndard, de manera no planificada, els quals tenen un significat semblant als dels dialectes.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Els novatores (nom llat\u00ed que significa 'innovadors') constitueixen un grup de pensadors, cient\u00edfics, fil\u00f2sofs, etc., de comen\u00e7aments del segle xviii que al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i en altres llocs del m\u00f3n hisp\u00e0nic desenvolupen un inter\u00e8s preil\u00b7lustrat per les novetats cient\u00edfiques atomistes en oposici\u00f3 a l'escolasticisme tomista i neoaristot\u00e8lic, mitjan\u00e7ant l'\u00fas de l'empirisme i el racionalisme. En actiu des del darrer ter\u00e7 del segle xvii, els novatores van ser l'avantguarda cient\u00edfica de la intel\u00b7lectualitat espanyola del moment.Els novatores eren molt conscients de l'endarreriment cient\u00edfic de l'Espanya de la primeria del segle xviii i en culpaven la r\u00e8mora de l'escolasticisme universitari i la marginalitat respecte als grans corrents de pensament europeus. Els novatores van difondre les idees renovadores fora de les aules universit\u00e0ries, i van ser proscrits i defensats a parts iguals. Igualment, prefereixen fer servir les lleng\u00fces modernes abans que les cl\u00e0ssiques per publicar la seua obra.\nLes seues contribucions van fer que Espanya s'incorporara a la ci\u00e8ncia moderna i es generalitzara la difusi\u00f3 del coneixement, tot incorporant-se a la revoluci\u00f3 cient\u00edfica. Tanmateix, les difer\u00e8ncies de ritme respecte a la il\u00b7lustraci\u00f3 europea va fer que algunes branques de la ci\u00e8ncia avan\u00e7aren m\u00e9s lentament en el cas espanyol. Va ser el cas de les ci\u00e8ncies estrictes, ja que la introducci\u00f3 d'Espanya a la revoluci\u00f3 cient\u00edfica es va fer mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s lent.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Valldeoriolf. Camps Vermells, \u00e9s una de les obres m\u00e9s conegudes de l\u2019artista catal\u00e0 Joan Abell\u00f3 i Prat ja que, per una banda, aplega tots els estils i valors art\u00edstics del pintor, i a m\u00e9s, va ser escollida com imatge del seu museu en Mollet del Vall\u00e8s, el Museu Abell\u00f3, on l\u2019obra forma part de la seva col\u00b7lecci\u00f3. La pe\u00e7a va ser realitzada a 1994.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'art immersiu, tal com indica el nom, permet la submersi\u00f3 de l'espectador en les obres d'art. D'aquesta manera, l'espectador no nom\u00e9s veu la obra, sin\u00f3 que passa a estar a dins d'aquesta i a fer servir altres sentits que no nom\u00e9s la vista. El so, la llum, les imatges, els colors...tot forma un nou conjunt que permet una experi\u00e8ncia vital de l'art. Les obres s\u00f3n sovint projectades a instal\u00b7lacions que incorporen grans pantalles i s\u00f2ls reflectants on l'artista treballa amb la simulaci\u00f3 de l'espai creat digitalment i l'espai f\u00edsic. \"S'apel\u00b7la a l'exist\u00e8ncia d'espais il\u00b7limitats en qu\u00e8 la mat\u00e8ria es transforma en plans de  llum amb l'est\u00e8tica de l'ef\u00edmer i immaterial. \"  Pot ser que faci servir la realitat virtual per eliminar l'espai f\u00edsic o pot ser que faci servir altres t\u00e8cniques amb les que aprofita l'espai real per generar la immersi\u00f3. Es mira la obra mentre sona la m\u00fasica, mentre les pinzellades cobren vida expandint-se del sostre al terra o fins i tot mentre les parets capten el moviment de l'espectador, fent un art m\u00e9s interactiu. L'artista pensa l'obra tenint en compte que la seva narrativa no estar\u00e0 completa fins que l'espectador penetri en ella.\n\u00c9s important no confondre l'art immersiu amb l'interactiu. L'art interactiu est\u00e0 pensat per a que sigui l'espectador qui al moure's davant la pantalla, aquesta detecti el moviment i es cre\u00efn els colors i les llums. L'art immersiu no necess\u00e0riament ha de ser interactiu. Pot ser que l'espectador es passegi per la immensitat de l'obra projectada en les parets de l'espai per\u00f2 sense modificar el seu estat. Per tant, l'art immersiu pot ser o no interactiu i al rev\u00e9s.\nLa suggestiva impressi\u00f3 \u00e9s la de submergir-se a l'espai de la imatge, movent-s'hi i interactuant-hi en \u2018\u2019 temps real \u2019\u2019 iintervenint de manera creativa. \"En realitat virtual, a una vista panor\u00e0mica s'uneix l'exploraci\u00f3 sensoriomotora d'un espai d'imatge que dona la impressi\u00f3 d'un entorn \u2018\u2018 viu \u2019\u2019. En un espai virtual , els par\u00e0metres de temps i espai es poden modificar a voluntat, permetent l'espai que s'utilitzar\u00e0 per modelar i experimentar. \"At\u00e8s que la nostra percepci\u00f3 de les coses \u00e9s antropoc\u00e8ntrica, fins i tot l'orientaci\u00f3 espacial dels objectes estableix refer\u00e8ncies corporals que incideixen en la recepci\u00f3 i experimentaci\u00f3 de l'obra.\"  Les imatges del m\u00f3n natural es combinen amb imatges artificials en \u2018\u2019 mixtes realitats, \u2019\u2019 on sovint \u00e9s impossible distingir entre l'original i el simulacre.\"  \"Per tant, l'experi\u00e8ncia receptora consisteix, m\u00e9s que en el descobriment d'unes relacions formals m\u00e9s o menys estructurades, en la conscienciaci\u00f3 de les relacions que s'estableixen entre l'obra, el propi cos i el context. \u00c9s clar que el grau de participaci\u00f3 estar\u00e0 determinat per cada proposta, i la inclusi\u00f3 de l'espectador en el proc\u00e9s creatiu assumir\u00e0 contorns particulars en cada cas.\" \nSi considerem que les instal\u00b7lacions s\u00f3n m\u00e9s una presentaci\u00f3 d'objectes que una representaci\u00f3, \u00e9s perqu\u00e8 el cos de l'espectador (el nostre propi cos) forma part del que \u00e9s percebut.\"Els artistes dels mitjans representen un nou tipus d'artista, qui no nom\u00e9s demostra el potencial est\u00e8tic dels m\u00e8todes avan\u00e7ats de creaci\u00f3 d'imatges i formulaci\u00f3 de noves opcions de percepci\u00f3 en aquesta revoluci\u00f3 medi\u00e0tica, sin\u00f3 que tamb\u00e9 investiga espec\u00edficament formes innovadores d 'interacci\u00f3 i disseny d' interf\u00edcies, contribuint aix\u00ed a la desenvolupament del mitj\u00e0 en \u00e0rees clau, tant a artistes com com a cient\u00edfics.\"", "target": "Humanitats"}, {"text": "El calze d'Ardagh \u00e9s un calze elaborat al s. VIII en \u00e8poca de la cultura celta irlandesa, considerat una obra mestra d'aquesta cultura i de tota l'edat mitjana. Es troba exposada de manera permanent al Museu Nacional d'Irlanda de Dubl\u00edn.\nEl calze, el trobaren dos joves anomenats Jim Quinn i Paddy Flanagan l'any 1868, amb una tassa de bronze i quatre f\u00edbules ornamentals, mentre cavaven en un camp de cre\u00eflles proper a un rath (mur de pedra d'una fortificaci\u00f3) anomenat Reerasta, a la localitat d'Ardagh, al comtat de Limerick, Irlanda.\nEl calze i les altres peces trobades estaven ocultes \u00fanicament per una llosa de pedra, per la qual cosa tot sembla indicar que la persona que els enterr\u00e0 volia recuperar-les poc de temps despr\u00e9s que haguessen estat enterrades.", "target": "Humanitats"}, {"text": "ISO 639 \u00e9s un conjunt d'est\u00e0ndards relacionats amb la representaci\u00f3 dels noms de lleng\u00fces i fam\u00edlies ling\u00fc\u00edstiques redactat per l'Organitzaci\u00f3 Internacional per a l'Estandarditzaci\u00f3 (ISO). Tamb\u00e9 va ser el nom de l'est\u00e0ndard original, aprovat el 1967 (com a ISO 639/R) i retirat el 2002. El conjunt ISO 639 consisteix en sis parts diferents.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Llengua vehicular, llengua franca (o lingua franca) \u00e9s la que utilitzen els parlants de diverses lleng\u00fces per entendre's entre ells, generalment en una regi\u00f3 determinada. El cas m\u00e9s general de llengua vehicular \u00e9s el protagonitzat per l'angl\u00e8s, que actualment \u00e9s l'\u00fanica llengua vehicular v\u00e0lida per a tot el m\u00f3n.\nEl sin\u00f2nim lingua franca, en principi \u00e9s el nom amb qu\u00e8 es coneixia la llengua vehicular emprada a la Mediterr\u00e0nia des del segle xi (i tamb\u00e9 coneguda com a sabir). Posteriorment, van anar apareixent una multiplicitat de lleng\u00fces criolles com a instruments de comunicaci\u00f3 lligats a l'expansi\u00f3 colonial.\nLa lingua franca, formada inicialment a partir de l'occit\u00e0, el catal\u00e0 i l'itali\u00e0, amb aportacions posteriors del castell\u00e0, el portugu\u00e8s, l'\u00e0rab, el grec i el turc, era coneguda pels mariners mediterranis incloent-hi els portuguesos. Segons el ling\u00fcista Hugo Schuchardt, quan els portuguesos van iniciar les exploracions dels mars d'\u00c0frica, Am\u00e8rica, \u00c0sia i Oceania, van decidir comunicar-se amb als nadius de les terres descobertes barrejant una versi\u00f3 de la lingua franca amb influ\u00e8ncies del portugu\u00e8s amb les lleng\u00fces locals. Quan els vaixells anglesos i francesos comen\u00e7aren a competir amb els portuguesos, les tripulacions provaren d'aprendre aquest \u00abportugu\u00e8s trencat\u00bb. A trav\u00e9s d'un proc\u00e9s de canvi, les paraules provinents de la lingua franca i del portugu\u00e8s van ser substitu\u00efdes per les de les lleng\u00fces pr\u00f2pies dels pobles en contacte. Aquesta teoria explicaria les similituds entre la majoria dels pidgins de base europea i les lleng\u00fces criolles, com ara el tok pisin, el papiament, el sranang tongo, etc. Aquestes lleng\u00fces usen formes similars a la paraula occitana sabir per a referir-se al mot saber i a la portuguesa piquenho per a \u00abpetit\u00bb.\nEs poden tamb\u00e9 trobar empremtes de la lingua franca en l'argot actual de l'\u00e0rab algeri\u00e0 i en el polari (el polari, de l'itali\u00e0 parlare, era un cant usat pels artistes londinencs de varietats).\nMoltes altres lleng\u00fces han funcionat i funcionen tamb\u00e9 com a llengua vehicular, com ara el xin\u00e8s mandar\u00ed a l'est d'\u00c0sia, l'hindi, l'urd\u00fa o el bengal\u00ed a diverses zones de l'\u00cdndia, l'arameu i despr\u00e9s l'\u00e0rab al proper orient, el franc\u00e8s i l'angl\u00e8s a diverses zones d'\u00c0frica, el swahili a l'\u00c0frica oriental, el castell\u00e0 a l'Am\u00e8rica Llatina i a l'estat espanyol, l'alemany a l'Europa central i de l'est, el rus als pa\u00efsos sorgits de l'antiga Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, etc.\nD'altra banda, existeixen diversos projectes per a establir una nova lingua franca internacional, entre els quals destaca per la seva gran popularitat l'esperanto.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La Dinastia Ming o Imperi del Gran Ming va ser la dinastia governant a la Xina des de 1368 fins a 1644, i aparegu\u00e9 despr\u00e9s del col\u00b7lapse provocat pels mongols a finals de la dinastia Yuan.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La teologia natural, tamb\u00e9 anomenada teologia racional, \u00e9s l'intent de trobar proves de D\u00e9u sense recorre a cap revelaci\u00f3 sobrenatural. Es distingeix, aix\u00ed, de la teologia revelada, basada en les Escriptures o en experi\u00e8ncies religioses.\nAquesta expressi\u00f3 \u00e9s usada en l'actualitat principalment per seguidors del disseny intel\u00b7ligent, per tractar de donar valor a proves que consideren cient\u00edfiques, per\u00f2 que s\u00f3n descartades i considerades err\u00f2nies per les ci\u00e8ncies naturals; o usada per alguns tipus de partidaris de l'evoluci\u00f3 te\u00edstica, com el possible origen d'una futura explicaci\u00f3 natural de D\u00e9u.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Anuario de Estudios Medievales (AEM) \u00e9s una revista d'hist\u00f2ria medieval editada a Barcelona des de 1964.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Magus (plural mag\u012b) \u00e9s un terme trobat en textos llatins, per\u00f2 que sembla que \u00e9s de proced\u00e8ncia oriental (persa) i era emprat per designar alguns sacerdots del zoroastrisme. Segles m\u00e9s tard, la paraula es va fer servir als Evangelis amb el significat d'\u00abhome savi\u00bb. Barrejada amb altres conceptes grecs, va donar lloc al terme mag. Els ling\u00fcistes han proposat diferents teories sobre el seu origen i evoluci\u00f3, discutint sobre el tema de si va haver un origen m\u00e9s antic en qu\u00e8 volia dir \u00abmembre d'una tribu\u00bb o si es tracta de termes diferents que casualment eren hom\u00f2fons.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La teologia feminista \u00e9s la modalitat de la teologia cr\u00edtica o d'alliberament que t\u00e9 la finalitat de denunciar els pressup\u00f2sits religiosos de la discriminaci\u00f3 de la dona i de descobrir el missatge de llibertat i igualtat social, en les diverses tradicions religioses, per construir les bases de l'emancipaci\u00f3 femenina i de qualsevol persona objecte d'opressi\u00f3 i exclusi\u00f3 social.La teologia feminista s'ha desenvolupat al llarg de la hist\u00f2ria, per\u00f2 es parla de teologia feminista especialment a partir de la darrera meitat del segle xx com a teologia cr\u00edtica lligada al desenvolupament del moviments d'alliberament de les dones. Va rebre un impuls important des del moviment ecum\u00e8nic i del moviment de renovaci\u00f3 dins de l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica despr\u00e9s del Concili Vatic\u00e0 II.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El dret \u00e9s un ordre jur\u00eddic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la just\u00edcia. L'estudi del concepte del dret el fa una branca anomenada filosofia del dret. La paraula dret deriva de la veu llatina \"directum\", que significa \"el que est\u00e0 conforme a la regla, a la llei, a la norma\", o com expressa Villoro Toranzo, \"el que no es desvia ni a un costat ni cap altre.\"Ara b\u00e9, aquesta associaci\u00f3 s'afirma definitivament quan la paraula vulgar \"directum\" suplanta l'antiga llatina, d'origen desconegut \"ius\", fenomen que es podria haver produ\u00eft per la influ\u00e8ncia judeocristiana, determinant la formaci\u00f3 de la paraula en les lleng\u00fces rom\u00e0niques: diritto, en itali\u00e0; direito, en portugu\u00e8s; dreptu, en roman\u00e8s; droit, en franc\u00e8s; al seu torn, right, en angl\u00e8s; recht en alemany i en neerland\u00e8s, on han conservat la seva significaci\u00f3 primig\u00e8nia de \"recte\" o \"rectitud\".\nEl dret objectiu es pot definir com:\n\nEl conjunt de regles que regeixen la conviv\u00e8ncia de les persones en societat.\nNorma o conjunt de normes que d'una banda atorguen drets o facultats i per l'altra, correlativament, estableixen o imposen obligacions.\nConjunt de normes que regulen la conducta de les persones, amb l'objecte d'establir un ordenament just de conviv\u00e8ncia humana.El dret subjectiu es pot dir que \u00e9s:\n\nLa facultat que t\u00e9 un subjecte per executar determinada conducta o abstenir-se d'ella, o per exigir d'un altre subjecte al compliment del seu deure.\nLa facultat, la potestat o autoritzaci\u00f3 que conforme a la norma jur\u00eddica t\u00e9 un subjecte enfront d'un altre o altres subjectes, ja sigui per desenvolupar la seva pr\u00f2pia activitat o determinar la d'aquells.Hist\u00f2ricament, la norma jur\u00eddica neix com una imposici\u00f3 de qui exerceix el poder. Aquesta postura se suavitza en per\u00edodes hist\u00f2rics posteriors fins a arribar a sistemes, com l'occidental vigent, en el qual les lleis socials sorgeixen d'un poder legislatiu elegit pel poble.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'accent \u00e9s la promin\u00e8ncia de la veu amb qu\u00e8 es destaca una part d'una paraula o una seq\u00fc\u00e8ncia f\u00f2nica. Segons les lleng\u00fces, l'accent consisteix en una major intensitat sonora, un augment de la durada, un canvi de to o una combinaci\u00f3 d'aquests factors.\nEs pot distingir entre una s\u00edl\u00b7laba t\u00f2nica (si t\u00e9 accent) o \u00e0tona (si no en t\u00e9). No tots els mots tenen una s\u00edl\u00b7laba t\u00f2nica si es pronuncien dins la tira f\u00f2nica. Per exemple, en la frase Ell es tombava al llit, els mots es i al no reben accent, resulten \u00e0tons.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'Institut de Ci\u00e8ncies del Patrimoni (Incipit) (en gallec Instituto de Ciencias do Patrimonio i en castell\u00e0 Instituto de Ciencias del Patrimonio) \u00e9s un centre de recerca espanyol dependent del Consell Superior d'Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC), forma part de la seva \u00e0rea d'Humanitats i Ci\u00e8ncies Socials. Es dedica a l'estudi del patrimoni cultural com a problema cient\u00edfic, tem\u00e0tica que inclou la seva formaci\u00f3 i origen, la seva significaci\u00f3 i quin sentit pren en els diversos contexts socials, els problemes de gesti\u00f3, conservaci\u00f3 i protecci\u00f3, l'\u00fas social i p\u00fablic aix\u00ed com les seves funcions i potencialitats per al desenvolupament econ\u00f2mic i sociocultural.La seva seu est\u00e0 situada a Santiago de Compostel\u00b7la, al Campus Vida de la Universitat de Santiago de Compostel\u00b7la.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El projecte Cross-Linguistic Linked Data (CLLD) coordina m\u00e9s d'una dotzena de bases de dades ling\u00fc\u00edstiques que cobreixen les lleng\u00fces del m\u00f3n. L'allotja el Departament d'Evoluci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica i Cultural del Max-Planck-Institut f\u00fcr Menschheitsgeschichte a Jena, Tur\u00edngia, Alemanya.", "target": "Humanitats"}, {"text": "En proves d'hip\u00f2tesis, la hip\u00f2tesi alternativa (o mant\u00e9 la hip\u00f2tesi o hip\u00f2tesi de recerca) i la hip\u00f2tesi nul\u00b7la s\u00f3n les dues hip\u00f2tesis rivals que es comparen mitjan\u00e7ant una prova d'hip\u00f2tesis estad\u00edstica. Un exemple podria ser quan la qualitat de l'aigua en un rierol s'ha observat durant molts anys i es realitza una comprovaci\u00f3 de la hip\u00f2tesi nul\u00b7la que no hi ha cap canvi en la qualitat entre la primera i segona meitat de les dades contra la hip\u00f2tesi alternativa que la qualitat \u00e9s pitjor en la segona meitat del registre.\nEl concepte d'una hip\u00f2tesi alternativa en la prova va ser ideada per Jerzy Neyman i Egon Pearson, i s'utilitza en el lema de Neyman-Pearson. Constitueix un component important en les proves d'hip\u00f2tesis estad\u00edstiques modernes. No obstant aix\u00f2, no va ser part de la formulaci\u00f3 de Ronald Fisher de proves d'hip\u00f2tesis, i ell es va oposar radicalment al seu \u00fas. En l'enfocament de Fisher per a les proves, la idea central \u00e9s avaluar si el conjunt de dades observades podrien ser el resultat d'oportunitat si la hip\u00f2tesi nul\u00b7la fora el que se suposa que tenen, en teoria, sense idees preconcebudes sobre el que altres models poden tenir. Proves modernes d'hip\u00f2tesis estad\u00edstiques s'adapten a aquest tipus de prova, ja que la hip\u00f2tesi alternativa pot ser la negaci\u00f3 de la hip\u00f2tesi nul\u00b7la.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Biosofia, prov\u00e9 de les arrels gregues Bios i Sophos, entenent per aquesta uni\u00f3 de termes, saviesa de la vida. La Biosofia correspon a un moviment humanista fortament influenciat per Baruch Spinoza, fil\u00f2sof del segle xvii. La Biosofia es defineix a si mateixa com \"la ci\u00e8ncia i l'art d'una\" vida intel\u00b7ligent \"(en angl\u00e8s, intelligent living), basades en la consci\u00e8ncia i la pr\u00e0ctica de valors espirituals, principis \u00e8tics i socials i caracter\u00edstiques de personalitat (o car\u00e0cter), essencials per a la llibertat individual i l'harmonia social.\nEl terme hauria estat usat per primera vegada per Ignaz Paul Vitalis Troxler (1806), fil\u00f2sof su\u00eds influenciat per Friedrich Schelling. M\u00e9s tard per Peter Wessel Zapffe.\nBi\u00f2sofs actuals inclouen Jong Bhak qui reinterpretar\u00eda la Biosofia com una manera de fer filosofia incloent en la reflexi\u00f3 desenvolupaments cient\u00edfics. La Biosofia de Jong Bhak, inspirada pel logicisme de Bertrand Russell, intentaria fer computable la filosofia de l'home.\nEl 1998, Anna \u00d6hman i Svenolov Lindgren van presentar un programa bios\u00f2fic a Internet. L'intent d'ambd\u00f3s seria el de sistematitzar i circumscriure en un marc filos\u00f2fic als estudis biol\u00f2gics. Alguns dels objectius del programa bios\u00f3fico tindrien actualitat, per exemple en el pla de la intern\u00e0utica, el de la integraci\u00f3 dels individus d'acord amb interessos mutus.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Caroline Heycock \u00e9s una sintactista escocesa i professora de ling\u00fc\u00edstica a la Universitat d'Edimburg.El 1991 es va doctorar a la Universitat de Pennsilv\u00e0nia  amb una tesi titulada Layers of predication: The non-lexical syntax of clauses.\u00c9s coneguda per la seva feina en l'\u00e0mbit de la sintaxi te\u00f2rica, amb especial refer\u00e8ncia a l'angl\u00e8s, el fero\u00e8s i les altres lleng\u00fces germ\u00e0niques, i al japon\u00e8s. Els temes sobre els quals ha realitzat investigacions notables inclouen fen\u00f2mens de reconstrucci\u00f3, equatives i altres construccions copulars, en particular oracions pseudoclivellades, la sintaxi i la sem\u00e0ntica de la conjunci\u00f3 nominal i el desgast sint\u00e0ctic en la llengua materna dels aprenents avan\u00e7ats d'una segona llengua. El 2019 va ser coautora d'un treball que examinava la possible posici\u00f3 de les contraccions en l'angl\u00e8s escoc\u00e8s (no confondre amb l'scots), centrant-se en l'\u00fas d'unes \"expressions de descoberta locativa\" (\"locative discovery expressions\") en qu\u00e8 els parlants poden pronunciar tant \"there it's there\" com \"there its\".Ha estat editora en cap del Journal of Linguistics, publicat per la Cambridge University Press per a l'Associaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica de Gran Bretanya i actualment forma part del seu consell editorial. \u00c9s membre de l'equip del projecte Scots Syntax Atlas.El juliol de 2019, Heycock va ser escollida membre (fellow) de l'Acad\u00e8mia Brit\u00e0nica .", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un autograma \u00e9s un tipus de frase autoreferencial, \u00e9s a dir una frase que cont\u00e9 informaci\u00f3 sobre si mateixa. Concretament, un autograma \u00e9s una frase que inclou el nombre de vegades que hi surt cada lletra. La seva caracter\u00edstica principal \u00e9s l'\u00fas dels noms sencers dels nombres cardinals per indicar el nombre de vegades que apareix cada lletra.\nAlguns exemples d'autogrames en catal\u00e0 s\u00f3n:\n\nAquesta frase t\u00e9 cinc As, cinc Cs, tres Ds, quinze Es, dues Fs, nou Is, sis Ns, dues Os, quatre Qs, set Rs, vint-i-set Ss, tretze Ts, vuit Us, tres Vs i tres Zs.\n\nAquesta oraci\u00f3 t\u00e9 set As, quatre Cs, quatre Ds, dotze Es, nou Is, quatre Ns, sis Os, cinc Qs, sis Rs, vint-i-sis Ss, dotze Ts, set Us, dues Vs i tres Zs.\n\nEls autogrames es poden classificar en pangram\u00e0tics i no-pangram\u00e0tics segons si contenen totes les lletres, formant un pangrama, o no. Els autogrames pangram\u00e0tics en general s\u00f3n m\u00e9s dif\u00edcils d'obtenir.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La filologia \u00e9s l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; \u00e9s la intersecci\u00f3 entre la cr\u00edtica textual, la cr\u00edtica liter\u00e0ria, la hist\u00f2ria i la ling\u00fc\u00edstica (amb especial inter\u00e8s en l'etimologia).\nEl terme originalment significa estimar (del grec Filo-) i paraules (tamb\u00e9 del grec -logia). En les tradicions acad\u00e8miques de moltes nacions, el terme \"Filologia\" descriu l'estudi d'una llengua junt amb la seva literatura i els seus contextos hist\u00f2rics i culturals, els quals s\u00f3n indispensables per a una comprensi\u00f3 dels treballs literaris i d'altres textos culturals significatius. La filologia abra\u00e7a aix\u00ed l'estudi de la gram\u00e0tica, la ret\u00f2rica, la hist\u00f2ria o la interpretaci\u00f3 d'autors, aix\u00ed com les tradicions cr\u00edtiques associades a una determinada llengua.\nAquesta extensa definici\u00f3 est\u00e0 arribant a ser estranya avui dia, i la filologia tendeix a referir-se als estudis acad\u00e8mics associats a un idioma, agrupant \u00e0rees com la fon\u00e8tica, la morfosintaxi, la dialectologia, la ling\u00fc\u00edstica hist\u00f2rica, etc. en la part de llengua i els diversos per\u00edodes de la literatura corresponent.\nUna branca de la Filologia \u00e9s la ling\u00fc\u00edstica hist\u00f2rica. Similituds entre el s\u00e0nscrit i les lleng\u00fces europees, foren observats primer en el segle xviii i condu\u00efts al descobriment del Protoindoeuropeu. L'inter\u00e8s de la filologia en els idiomes antics va conduir a l'estudi de quins eren en el segle xix els idiomes \"ex\u00f2tics\" per la llum que podrien aportar en els problemes per entendre els or\u00edgens dels textos m\u00e9s antics.\nEn els EUA, l'American Journal of Philology va ser fundat el 1880 per Basil Lanneau Gildersleeve, un professor de Cl\u00e0ssics a la Universitat Johns Hopkins.\nLa Filologia tamb\u00e9 inclou an\u00e0lisis de textos, l'anomenada cr\u00edtica textual, que intenta reconstruir el text original perdut que serveix de model a c\u00f2pies manuscrites posteriors. Per a aconseguir-ho, es basa en els errors de transmissi\u00f3, en les variants locals i en l'an\u00e0lisi exhaustiva tant del text com del seu suport per establir l'arbre geneal\u00f2gic de l'obra. Aquesta branca \u00e9s el que s'ent\u00e9n com a filologia als pa\u00efsos franc\u00f2fons, que prefereixen usar altres termes per a la resta de disciplines ling\u00fc\u00edstiques.\nLa filologia no ha tingut gaire inter\u00e8s per als estudiosos xinesos fins i tot pel segle xix.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La propietat privada \u00e9s el dret exclusiu d'una persona f\u00edsica o jur\u00eddica sobre una b\u00e9 tangible o no-tangible. Aix\u00f2 implica que cap persona natural o jur\u00eddica, pot utilitzar-la de forma leg\u00edtima sense que abans la propietat de la mateixa sigui transferida a una altra persona (donaci\u00f3, transacci\u00f3, etc.), o que l'autoritat competent procedeix a una expropiaci\u00f3. El dret a la propietat privada i la llibertat econ\u00f2mica no s\u00f3n absoluts.Els jusnaturalistes que consideren la propietat privada com a dret natural, \u00f2bviament, neguen l'exist\u00e8ncia d'una autoritat competent per a la seva derogaci\u00f3.", "target": "Dret"}, {"text": "Les Filles d'Assata (en angl\u00e8s: Assata's Daughters) \u00e9s una organitzaci\u00f3 de noies, i dones negres de Chicago, Estats Units, que protesten contra la viol\u00e8ncia policial. Les Filles d'Assata, s\u00f3n part d'un grup d'organitzacions juvenils d'activistes negres de Chicago, que van sorgir com a part del moviment Black Lives Matter (en catal\u00e0: les vides dels negres importen), i que segueixen el lema de Malcolm X: \"Per qualsevol mitj\u00e0 necessari\". Les filles d'Assata, s\u00f3n considerades com un grup m\u00e9s radical que les altres organitzacions existents del moviment pels drets civils dels ciutadans afroamericans.L'organitzaci\u00f3 es diu aix\u00ed en honor de la exmilitant del Partit Pantera Negra, la fugitiva de la just\u00edcia dels EUA, Assata Shakur.Les Filles d'Assata, van ajudar a organitzar la protesta contra Donald Trump a Chicago, Ilinois, el 2016, i despr\u00e9s van protestar per la detenci\u00f3 de quatre participants en la manifestaci\u00f3. El grup ha treballat en estreta col\u00b7laboraci\u00f3 amb el col\u00b7lectiu Black Lives Matter a Chicago, per derrotar a la candidatura de reelecci\u00f3 de la Fiscal de l'Estat en el Comtat de Cook, Anita Alvarez, ja que a aquest grup no li agradava l'actuaci\u00f3 de la fiscal, despr\u00e9s de l'homicidi del ciutad\u00e0 negre Laquan McDonald.", "target": "Dret"}, {"text": "La protecci\u00f3 subsidi\u00e0ria \u00e9s el dret a la protecci\u00f3 internacional que es reconeix a les persones vingudes de tercers pa\u00efsos i a aquelles que s\u00f3n considerades ap\u00e0trides que no reuneixen les condicions pel reconeixement de l'estatut de persona refugiada. No obstant aix\u00f2, es considera que hi ha prou motius fundats per creure que si aquesta persona retorna al seu pa\u00eds d\u2019origen, hauria d\u2019enfrontar-se a un risc molt elevat de sofrir greus danys contra la seva seguretat i la vida.\nD\u2019aquesta manera queda recollit a l\u2019article 4. La protecci\u00f3 subsidi\u00e0ria:\u00abArticle 4. La protecci\u00f3 subsidi\u00e0ria. El dret a la protecci\u00f3 subsidi\u00e0ria \u00e9s el que es dispensa a les persones d\u2019altres pa\u00efsos i als ap\u00e0trides que, sense complir els requisits per obtenir l\u2019asil o ser reconegudes com a refugiades, per\u00f2 respecte de les quals es donin motius fundats per creure que si tornessin al seu pa\u00eds d\u2019origen en el cas dels nacionals, o al de la seva anterior resid\u00e8ncia habitual en el cas dels ap\u00e0trides, s\u2019enfrontarien a un risc real de patir algun dels danys greus que preveu l\u2019article 10 d\u2019aquesta Llei, i que no poden o, a causa de l'esmentat risc, no volen acollir-se a la protecci\u00f3 del pa\u00eds de qu\u00e8 es tracti, sempre que no es doni algun dels sup\u00f2sits enumerats als articles 11 i 12 d\u2019aquesta Llei.\u00bbEn el cas espanyol, la protecci\u00f3 subsidi\u00e0ria \u00e9s anul\u00b7lada quan \u00e9s considerada innecess\u00e0ria o no est\u00e0 justificada. En par\u00e0metres de la Llei 12/2009, o m\u00e9s coneguda com a Llei d\u2019asil, i del corresponent article 45. Procediments per al cessament i la revocaci\u00f3., aquesta protecci\u00f3 no s\u2019aplica quan:La persona sol\u00b7licitant ho expressa.\nLa persona sol\u00b7licitant ha abandonat el territori espanyol i fixa la seva resid\u00e8ncia en un altre pa\u00eds.\nLa persona sol\u00b7licitant ja no viu les circumst\u00e0ncies de perill, o aquestes canvien, que fan que la protecci\u00f3 no sigui necess\u00e0ria.  En tot cas, el canvi de les circumst\u00e0ncies ha de ser de real i de llarga durada perqu\u00e8 assumeixi la seguretat de la persona davant de qualsevol perill. Aix\u00ed mateix, l\u2019anul\u00b7laci\u00f3 de la protecci\u00f3 subsidi\u00e0ria no impedeix que la persona continu\u00ef residint a l'estat, ja que passa a ser gestionat sota la normativa vigent d\u2019estrangeria i immigraci\u00f3.", "target": "Dret"}, {"text": "La societat civil \u00e9s un contracte pel qual dues o m\u00e9s persones s'obliguen a posar en com\u00fa diners, b\u00e9ns o ind\u00fastria, amb \u00e0nim de repartir entre si els guanys. Aquest tipus de societat s'oposa a la societat mercantil. \u00c9s dif\u00edcil establir una distinci\u00f3 clara entre ambdues. En general es distingeix la societat civil per ser aquella que es constitueix sense un objecte mercantil o, almenys, no purament mercantil. Els seus elements s\u00f3n:\n\nL'agrupaci\u00f3 de 2 o m\u00e9s persones.\nLa reuni\u00f3 amb una fi comuna.\nQue aquesta fi consisteixi en una utilitat apreciable en diners.\nQue tots els socis participin en els guanys i les p\u00e8rdues.Les societats civils poden adoptar, per al seu objectiu, la forma mercantil, No obstant aix\u00f2, en aquests casos conv\u00e9 considerar el que estableix l'Article 1670 del Codi Civil.", "target": "Dret"}, {"text": "El dret d'acc\u00e9s a la informaci\u00f3 p\u00fablica \u00e9s el dret ciutad\u00e0 a accedir a la informaci\u00f3 p\u00fablica en poder del Govern i les institucions p\u00fabliques. Es tracta d'un dret p\u00fablic subjectiu que articula i protegeix el dret fonamental a saber, a m\u00e9s de ser un instrument de control democr\u00e0tic de les institucions p\u00fabliques que fa efectiu el principi de transpar\u00e8ncia pol\u00edtica.\nA l'Estat espanyol aquest dret est\u00e0 regulat a nivell estatal per la Llei de transpar\u00e8ncia, acc\u00e9s a la informaci\u00f3 p\u00fablica i bon govern, la qual reconeix que totes les persones tenen dret a accedir a la informaci\u00f3 p\u00fablica, en els termes prevists a l'article 105.b) de la Constituci\u00f3 Espanyola, aix\u00ed com en la corresponent normativa auton\u00f2mica segons l'\u00e0mbit de les respectives compet\u00e8ncies.", "target": "Dret"}, {"text": "El terme llat\u00ed ''lex patriae'' vol dir \u201cla de la nacionalitat\u201d. S'utilitza en el dret internacional p\u00fablic per a determinar quina llei de fons regir\u00e0 una determinada controv\u00e8rsia quan per a resoldre aquesta es pot optar entre lleis de diferents estats, i els resultats de la disputa variaran depenent de com s'aplique la llei.", "target": "Dret"}, {"text": "Es denomina pre\u00e0mbul, en la forma de dret per la part expositiva que precedeix la normativa d'una constituci\u00f3, llei o reglament. Tamb\u00e9 pot denominar exposici\u00f3 de motius o fonaments.\nEncara que no hi ha unanimitat sobre aix\u00f2, hi ha un corrent m\u00e9s o menys majorit\u00e0ria que sost\u00e9 que el pre\u00e0mbul no forma part de la norma ni \u00e9s obligatori, per\u00f2 \u00e9s d'\u00fas habitual i pot ser utilitzat per a l'an\u00e0lisi o interpretaci\u00f3 de la norma.\nLa ra\u00f3 de ser del pre\u00e0mbul o exposici\u00f3 de motius deriva de la necessitat d'evitar l'arbitrarietat en la sanci\u00f3 de les normes i en l'obligaci\u00f3 de legislador d'exposar les raons que han portat a la seva sanci\u00f3 i les finalitats d'aquesta. Per la seva naturalesa el pre\u00e0mbul pren moltes vegades la caracter\u00edstica d'un programa a ser realitzat per la norma que el segueix.\nTradicionalment s'ha sostingut que el pre\u00e0mbul no t\u00e9 una validesa normativa pr\u00f2piament dita. No \u00e9s d'obligat compliment, ni els jutges o tribunals han acatar com la resta de l'articulat de la norma. Per aquest motiu, el pre\u00e0mbul dona una certa flexibilitat al legislador, i li permet exposar punts de vista pol\u00edtics o conjunturals que en la norma concreta no \u00e9s possible incloure.\nLa jurisprud\u00e8ncia de diferents pa\u00efsos ha interpretat de diferent manera l'abast del pre\u00e0mbul de la Constituci\u00f3, encara que existeix una tend\u00e8ncia a sostenir que, en si mateix, no t\u00e9 valor normatiu. El Tribunal Constitucional d'Espanya va resoldre en fallada del 4 d'octubre de 1990 que \u00abels pre\u00e0mbuls o exposicions de motius no tenen valor normatiu\u00bb i per tant \u00abno poden ser objecte d'un recurs d'inconstitucionalitat\u00bb. Per\u00f2 el Tribunal Constitucional de Col\u00f2mbia va establir en una fallada de 6 d'agost de 1992, en un sentit diferent, que \u00abel Pre\u00e0mbul fa part integrant de la Constituci\u00f3\u00bb, i que si una llei viola les finalitats o principis que s'hi estableixen, aquesta llei \u00e9s inconstitucional.No obstant aix\u00f2, dir que el pre\u00e0mbul no t\u00e9 cap validesa no \u00e9s del tot cert. Despr\u00e9s de molts anys de controv\u00e8rsia jur\u00eddica, la doctrina ha acabat per entendre que el pre\u00e0mbul \u00e9s una font interpretativa molt important per poder aplicar una interpretaci\u00f3 teleol\u00f2gica de la norma.\nAix\u00f2 vol dir que si l'\u00f2rgan jurisdiccional d'interpretar la llei en el sentit en qu\u00e8 el legislador la va dictar, la font m\u00e9s fiable per entendre aquest sentit o finalitat es troba en el mateix pre\u00e0mbul, ja que \u00e9s el mateix legislador qui l'ha redactat.", "target": "Dret"}, {"text": "La naturalitzaci\u00f3 \u00e9s l'adquisici\u00f3 de la ciutadania o nacionalitat d'un estat en espec\u00edfic per una persona que no n'era ciutad\u00e0 al moment del seu naixement. La naturalitzaci\u00f3 es realitza mitjan\u00e7ant una declaraci\u00f3 volunt\u00e0ria de l'adquirent i una autoritzaci\u00f3 de l'autoritat de l'estat i s'atorga ja sigui de manera discrecional o subjecta a diversos requeriments, entre els quals, la resid\u00e8ncia de l'estranger per un per\u00edode m\u00ednim de temps en el territori de l'estat, \u00e9s el fonament. Alguns estats requereixen que un nacional naturalitzat renunci\u00ef a qualsevol altra ciutadania que ostenti prohibint aix\u00ed la doble ciutadania.\nL'adquisici\u00f3 de la nacionalitat o ciutadania per naturalitzaci\u00f3 difereix, \u00e9s clar, de la nacionalitat adquirida al naixement, ja sigui per ius soli (dret de s\u00f2l, \u00e9s a dir, nacionalitat per haver nascut en el territori de l'estat, sense importar la nacionalitat dels pares), o per ius sanguinis (dret de sang, \u00e9s a dir, nacionalitat derivada de la nacionalitat dels pares, sense importar el territori de naixement). La naturalitzaci\u00f3 es pot realitzar per resid\u00e8ncia o per carta de naturalitzaci\u00f3. L'adquisici\u00f3 de la nacionalitat per carta de naturalitzaci\u00f3 difereix de la nacionalitat autom\u00e0tica per opci\u00f3\u2014sovint adquirida mitjan\u00e7ant ius sanguinis per persones que en n\u00e9ixer ostentaven una altra nacionalitat\u2014, ja que l'estat t\u00e9 la llibertat d'acceptar o no la sol\u00b7licitud de l'aspirant estranger.Per altra banda, l'adquisici\u00f3 de la nacionalitat per resid\u00e8ncia \u00e9s m\u00e9s senzilla, tot i que en la majoria dels estats que l'atorguen es requereix la resid\u00e8ncia legal, continuada i immediata a la petici\u00f3. Alguns estats afegeixen altres requeriments, com ara, ser capa\u00e7os d'escriure, llegir i parlar la llengua de l'estat i obeir, sostenir i/o defensar les lleis o la constituci\u00f3.", "target": "Dret"}, {"text": "La l\u00ednia de base, en dret internacional p\u00fablic, \u00e9s la l\u00ednia a partir de la qual es mesura l'amplada dels espais mar\u00edtims. En l'actualitat, els estats costaners determinen les l\u00ednies de base en les seves cartes n\u00e0utiques o llistes de coordenades geogr\u00e0fiques segons els criteris que estableix la Convenci\u00f3 de les Nacions Unides sobre Dret del Mar de 1982. En general, la l\u00ednia de base \u00e9s la l\u00ednia de baixamar al llarg de la costa, incloent els ports.En les illes situades sobre atols o illes envoltades d'esculls, la l\u00ednia de base coincideix amb la baixamar al costat dels esculls que donen al mar. En costes amb obertures profundes i escotades, en les que hi hagi una franja d'illes, un delta o accidents naturals en els quals la costa sigui molt inestable, la l\u00ednia de base pot ser una l\u00ednia recta que segueixi la direcci\u00f3 general de la costa i de manera que no a\u00eflli el mar territorial d'un altre estat de l'alta mar o la zona econ\u00f2mica exclusiva. En les desembocadures dels rius, la l\u00ednia de base \u00e9s la l\u00ednia recta que passa pels dos punts de la l\u00ednia de baixamar de la riba. En les badies i les illes es poden tra\u00e7ar l\u00ednies de base rectes seguint les indicacions de la CNUDM. Les elevacions que en baixamar s\u00f3n envoltades per aigua i pertanyen al mar territorial, poden ser utilitzades com a l\u00ednia de base.", "target": "Dret"}, {"text": "L'aplanament \u00e9s una forma de terminaci\u00f3 d'alguns procediments judicials civils, que consisteix que el defenent (o demandat) reconeix que l'agent (o actor) t\u00e9 ra\u00f3.No est\u00e0 perm\u00e8s en casos com el dret de fam\u00edlia, o en les demandes sobre estat civil, on el poder de disposici\u00f3 dels ciutadans est\u00e0 tutelat per l'Estat. En ser una instituci\u00f3 que agilitza els procediments judicials, la llei preveu que no es condemni en costes a qui s'aplana, llevat que hagi estat requerit de compliment abans del judici i no hagi fet res per complir. L'aplanament pot ser total o parcial, en el darrer cas el judici segueix nom\u00e9s respecte d'alguna de les peticions de l'agent. L'aplanament no perjudica a qui no ha estat part en el judici; aix\u00ed s'evita que un acord de dues persones pugui perjudicar a una tercera que no litiga.", "target": "Dret"}, {"text": "El deute perpetu \u00e9s una forma de cr\u00e8dit que es va utilitzar principalment com un instrument de deute p\u00fablic a l'edat mitjana tardana.", "target": "Dret"}, {"text": "La doctrina dels actes propis, que en llat\u00ed \u00e9s coneguda com a \"venire contra factum propium non valet\", proclama el principi general del dret que mant\u00e9 la inadmissibilitat d'actuar contra els propis actes. Constitu\u00efx un l\u00edmit de l'exercici d'un dret subjectiu, d'una facultat o d'una potestat a conseq\u00fc\u00e8ncia del principi de bona fe i particularment, de l'exig\u00e8ncia d'observar, dintre del tr\u00e0fic jur\u00eddic, un comportament conseq\u00fcent.\nL'antecedent de m\u00e9s antiguitat \u00e9s una responsa d'Ulpi\u00e0. En aquesta s'impedeix a un pare al\u00b7legar la nul\u00b7litat del testament de la seva filla morta en fundar la seva pretensi\u00f3 en la inefic\u00e0cia de l'emancipaci\u00f3 quan, pr\u00e8viament, ell mateix havia emancipat a la seva filla i li havia donat plena capacitat. A l'edat mitjana, Acursio i B\u00e0rtolo de Sassoferrato van desenvolupar la teoria en el Corpus Iuris Civilis fonamentant la falta de legitimaci\u00f3 activa del pare.\nLa conseq\u00fc\u00e8ncia b\u00e0sica \u00e9s processal. Esdev\u00e9 en la prohibici\u00f3 de poder al\u00b7legar judicialment el canvi de conducta.", "target": "Dret"}, {"text": "Relacions Laborals \u00e9s un t\u00edtol que la facilita la Diplomatura en Relacions Laborals t\u00e9 com a objectiu proporcionar una formaci\u00f3 adequada en les bases te\u00f2riques i en les t\u00e8cniques d'organitzaci\u00f3 del treball i de la gesti\u00f3 de personal, aix\u00ed com de l'ordenaci\u00f3 jur\u00eddica del treball i de la Seguretat Social. \u00c9s a dir, formar t\u00e8cnics especialistes en aquest \u00e0mbit, el camp d'actuaci\u00f3 dels quals es troba en el m\u00f3n del treball, abordat des de dues vessants:\n\nUna de tipus jur\u00eddic, a la qual es pren en consideraci\u00f3 tot all\u00f2 referit a la regulaci\u00f3 jur\u00eddica de les relacions laborals i de seguretat social; amb mat\u00e8ries con el Dret laboral, el dret sindical i el Dret de la Seguretat Social.\nL'altra vessant es refereix a l'organitzaci\u00f3 i direcci\u00f3 del treball a l'empresa, que pret\u00e9n capacitar el futur diplomat per a la comprensi\u00f3 de la problem\u00e0tica econ\u00f2mico-empresarial que planteja el m\u00f3n del treball, i en especial en l'\u00e0rea d'organitzaci\u00f3 d'empreses, m\u00e8todes de treball, aix\u00ed com direcci\u00f3 i gesti\u00f3 personal. Tot i aix\u00f2, ja que en les relacions laborals estan directament implicades les persones, \u00e9s fonamental per comprendre el comportament de l'individu dins l'organitzaci\u00f3 una preparaci\u00f3 en mat\u00e8ria de psicologia del treball i de les relacions laborals.Juntament a aquestes mat\u00e8ries existeixen altres assignatures imprescindibles per a un millor coneixement dels temes espec\u00edfics de la titulaci\u00f3 i que complementen la formaci\u00f3 del professional vers\u00e0til que exigeix la nostra societat (Economia, Sociologia, Tributaci\u00f3, Institucions de Dret P\u00fablic i privat, etc.), i assignatures que pretenen preparar les bases d'una especialitzaci\u00f3 mitjan\u00e7ant l'oferta optatives.\nEn definitiva, un conjunt d'aprenentatges la finalitat dels quals \u00e9s la preparaci\u00f3 per al desenvolupament de tasques professionals com l'assessorament extern a les empreses en mat\u00e8ria laboral, la integraci\u00f3 als departaments de personal de les organitzacions, la defensa en judici laboral d'assumptes d'aquest tipus, aix\u00ed com la incorporaci\u00f3 als cossos de gesti\u00f3 de les administracions p\u00fabliques, preferentment dels que tenen funcions en mat\u00e8ria laboral o de seguretat social.", "target": "Dret"}, {"text": "La Formaci\u00f3 B\u00e0sica en Seguretat \u00e9s un curs que pret\u00e9n garantir que la gent de mar sigui conscient dels perills de treballar en un vaixell i pugui respondre adequadament en cas d'emerg\u00e8ncia.\nAquest curs est\u00e0 regulat pel conveni internacional sobre normes d\u2019entrenament, certificaci\u00f3 i vigil\u00e0ncia per a la gent de mar (STCW) i exigeix que la gent de mar tingui una \u201cformaci\u00f3 de familiaritzaci\u00f3\u201d que inclou la lluita contra incendis b\u00e0sica, els primers auxilis elementals, les t\u00e8cniques de superviv\u00e8ncia personal i la seguretat personal i responsabilitat social.\nSegons STCW, el codi STCW 95 requereix que seguiu aquest curs d'instrucci\u00f3 d'un m\u00ednim de 5 dies. Aquest curs s\u2019ha de renovar cada 5 anys o, en determinades condicions, haureu de demostrar que teniu almenys 1 any de servei a bord de vaixells de 200 grt o m\u00e9s durant els darrers 5 anys.\nEls m\u00f2duls del curs inclouen generalment un curs de prevenci\u00f3 i extinci\u00f3 d'incendis (lluita contra incendis b\u00e0sic) de 2 dies, un curs de t\u00e8cniques de superviv\u00e8ncia personal (PST) d'1,5 dies, un curs de seguretat personal i responsabilitat social (PSSR) de mig dia i, primers auxilis / RCP (Basic First Aid) d\u2019un sol dia.La formaci\u00f3 b\u00e0sica en seguretat \u00e9s el punt de partida per a les persones que busquen feina a la ind\u00fastria mar\u00edtima. La formaci\u00f3 b\u00e0sica d\u2019inducci\u00f3 i emerg\u00e8ncia en seguretat offshore o BOSIET est\u00e0 dissenyada per al personal mar\u00edtim que tingui intenci\u00f3 de treballar en una instal\u00b7laci\u00f3 offshore al sector mar\u00edtim del Regne Unit i forma part d\u2019un proc\u00e9s d\u2019inducci\u00f3 de seguretat offshore com\u00fa.", "target": "Dret"}, {"text": "El Programa per al Desenvolupament d'Actuacions Integrades (acr\u00f2nim PAI) \u00e9s una figura legal que va crear la Generalitat Valenciana amb la Llei Reguladora de l'Activitat urban\u00edstica (LRAU). Els PAI s\u00f3n instruments urban\u00edstics que permeten la requalificaci\u00f3 de s\u00f2ls amb la finalitat d'edificar-hi.\nLa LRAU va ser derogada i substitu\u00efda per la Llei Urban\u00edstica Valenciana (LUV). El motiu d'aquest canvi legislatiu ha sigut justament l'enorme pol\u00e8mica social, pol\u00edtica i jur\u00eddica que ha desencadenat al territori valenci\u00e0 i a fora l'aplicaci\u00f3 d'aquest singular instrument urban\u00edstic, en els termes que marcava la LRAU. La LUV mant\u00e9 la f\u00f3rmula dels PAI i certs aspectes d'aquesta llei s\u00f3n encara for\u00e7a q\u00fcestionats.", "target": "Dret"}, {"text": "Una autoritat unit\u00e0ria (en angl\u00e8s: Unitary authority) \u00e9s un tipus d'autoritat responsable de totes les funcions del govern local dins de l'\u00e0rea que la mateixa cobreix, o que porta a terme funcions addicionals que en la major part del pa\u00eds s\u00f3n generalment realitzades pel govern nacional o per un govern subnacional de major nivell. Les autoritats unit\u00e0ries t\u00edpiques cobreixen \u00e0rees urbanes prou grans per funcionar independentment d'un comtat o un altre tipus d'administraci\u00f3 regional. De vegades consisteixen d'entitats subnacionals que es distingeixen de les altres al seu pa\u00eds pel fet que dins de les primeres no existeix un nivell inferior d'administraci\u00f3, a difer\u00e8ncia del que succeeix en les \u00faltimes.", "target": "Dret"}, {"text": "Un menor d'edat \u00e9s una persona que no ha arribat a l'edat adulta. La minoria d'edat compr\u00e8n tota la inf\u00e0ncia i tot o part de l'adolesc\u00e8ncia.\nL'edat en qu\u00e8 s'assoleix la majoria dep\u00e8n de les lleis de cada pa\u00eds. A l'estat espanyol, la majoria d'edat s'assoleix als 18 anys segons disposa l'article 12 de la Constituci\u00f3 espanyola. En canvi als EUA no s'\u00e9s major d'edat fins als 21 anys.\n\u00c9s per tant aquella persona que, per ra\u00f3 de la seva edat biol\u00f2gica, encara no t\u00e9 capacitat d'obrar i per aix\u00f2 veur\u00e0 limitats els drets i obligacions. Entre els drets s'hi sol comptar el dret a vot i entre les obligacions el servei militar en els pa\u00efsos on n'hi ha. Sovint tamb\u00e9 marca l'edat en qu\u00e8 es pot fumar, beure alcohol, conduir o anar a la pres\u00f3.", "target": "Dret"}, {"text": "L'ocupaci\u00f3 \u00e9s en el dret civil, una manera d'adquirir la propietat privada de les coses que no tenen amo. Consisteix en la seva aprehensi\u00f3 material juntament amb l'\u00e0nim d'adquirir el domini. Per tant, nom\u00e9s podran ser objecte d'ocupaci\u00f3 les coses corporals, ja siguin mobles o immobles i s'ha de fer amb l'\u00e0nim de ser l'amo, el propietari, comportant-se com a tal. Transcorregut el temps de prescripci\u00f3 i en la forma prevista pel Codi Civil de Catalunya es produeix la usucapi\u00f3 i, aix\u00ed, l'ocupant esdev\u00e9 propietari. L'ocupaci\u00f3 pot ser de coses animades (pesca, ca\u00e7a, bestiar), o sobre coses inanimades. A Roma, l'ocupaci\u00f3 va ser una forma d'adquirir el domini segons el dret de gents.", "target": "Dret"}, {"text": "La Cambra Estrelada o Estelada (En angl\u00e8s Star Chamber) fou un tribunal angl\u00e8s format per jutges i regidors reials creada el 1487 pel rei Enric VII d'Anglaterra amb la finalitat de donar for\u00e7a a la llei a tots els territoris del regne amb agilitat. L'origen del nom no \u00e9s clar per\u00f2, tot i que no hi ha proves, l'Oxford English Dictionary afirma que el nom prov\u00e9 de les estrelles que decoraven les parets de la cambra.\nEn la sessi\u00f3 parlament\u00e0ria de 1487 el rei Enric VII d'Anglaterra, el primer de la dinastia Tudor, reformul\u00e0 i desenvolup\u00e0 l'anomenada Cambra Estrellada (Star Chamber). Tot i que les primeres refer\u00e8ncies que tenim d'aquest tribuna es remunten fins al 1398, no ser\u00e0 fins al 1487 que agafar\u00e0 import\u00e0ncia. La intenci\u00f3 d'Enric VII era esquivar la burocr\u00e0cia i la corrupci\u00f3 separant la Cambra Estrellada del tribunal del Consell General del rei. En un comen\u00e7ament el tribunal estava format per jutges de dret consuetudinari i consellers privats del rei i serv\u00ed per complementar i supervisar les activitats dels tribunals inferiors amb q\u00fcestions civils i penals. Amb tot, els seus membres tamb\u00e9 podien ocupar-se directament de casos a petici\u00f3 directa, fet que li donava una for\u00e7a molt gran per acusar i sentenciar en contra de nobles i/o gent poderosa.\nAmb tot, el tribunal agaf\u00e0 popularitat durant el regnat d'Enric VIII d'Anglaterra. Sota la direcci\u00f3 de Thomas Wolsey (arquebisbe de York i Lord Canceller) i de Thomas Cranmer (arquebisbe de Canterbury) s'utilitz\u00e0 la Cambra Estrellada per lluitar contra la dissid\u00e8ncia pol\u00edtica i religiosa i combatre contra els enemics de la reforma anglicana que Enric VIII havia iniciat a causa del seu divorci amb Caterina d'Arag\u00f3. A partir de l'aplicaci\u00f3 de les Lleis sobre els drets de Gal\u00b7les (Acts in Wales laws) el 1535, el tribunal de la Cambra Estrellada tamb\u00e9 serv\u00ed com a arma colonial que jug\u00e0 sempre a favor dels interessos de la petita noblesa anglesa resident a Gal\u00b7les.\nEn el regnat de Carles I d'Anglaterra (1625 - 1649) la Cambra Estrellada substitu\u00ed al Parlament durant els onze anys d'absolutisme, convertint-se en un tribunal pol\u00edtic que persegu\u00ed l'oposici\u00f3 parlamentarista i el puritanisme, obligant a molts puritans a exiliar-se a Nova Anglaterra. Amb tot, a la restauraci\u00f3 del Parlament el 1640 el tribunal de la Cambra Estrellada seria dissolt durant l'anomenat \"Parlament llarg\" i sota la presid\u00e8ncia de John Pym a trav\u00e9s de les Lleis Triennals (Triennial Acts) de l'any 1641.\nEls excessos de la Cambra Estrellada durant el regnat de Carles I foren un dels arguments que utilitzaren els puritans i Oliver Cromwell per condemnar a mort Carles I el 1649 despr\u00e9s de la Guerra Civil Anglesa.", "target": "Dret"}, {"text": "La ci\u00e8ncia del dret o ci\u00e8ncia jur\u00eddica \u00e9s la disciplina cient\u00edfica que t\u00e9 per objecte l'estudi, la interpretaci\u00f3, integraci\u00f3 i sistematitzaci\u00f3 d'una ordenaci\u00f3 jur\u00eddica per a la seva justa aplicaci\u00f3. A difer\u00e8ncia de les Ci\u00e8ncies del Dret (en plural), aquesta disciplina compr\u00e8n, especialment, l'estudi del dret positiu (conjunt de normes jur\u00eddiques). \u00c9s l'objecte principal d'estudi a les facultats de Dret.", "target": "Dret"}, {"text": "La igualtat davant la llei \u00e9s un principi de dret que fa part dels drets humans que assegura que la llei s'aplicar\u00e0 de la mateixa manera per a tots els ciutadans, sense discriminaci\u00f3 exercida per ra\u00f3 de sexe, ra\u00e7a, or\u00edgens \u00e8tnics o socials, caracter\u00edstiques gen\u00e8tiques, llengua, religi\u00f3 o conviccions, opinions pol\u00edtiques o de qualsevol altre tipus, pertinen\u00e7a a una minoria nacional, patrimoni, naixement, discapacitat, edat o orientaci\u00f3 sexual. El principi prohibeix la discriminaci\u00f3 i qualsevol incitaci\u00f3 a la discriminaci\u00f3 i ha de garantir una igualtat de just\u00edcia en cas de litigi o de crim.\nEl principi es desenvolup\u00e0 durant la il\u00b7lustraci\u00f3 al segle xvii. S'inscrigu\u00e9 per primera vegada en la Constituci\u00f3 dels Estats Units que el 1787 instaur\u00e0 una democr\u00e0cia liberal. \u00c9s la segona part del lema de la revoluci\u00f3 francesa: llibertat, igualtat, fraternitat. Aix\u00f2 significa una ruptura conceptual enorme amb l'antic r\u00e8gim fundat en l'inegalitat davant la llei segons el seu estament, la seva religi\u00f3, la seva descend\u00e8ncia familiar o altres privilegis, justificada a Occident pel concepte religi\u00f3s del cos m\u00edstic de Jesucrist segons el qual una societat, a la manera d'un cos, no pogu\u00e9s funcionar si tots els \u00f2rgans fossin iguals. L'Estat nom\u00e9s ha de crear les condicions b\u00e0siques, cadasc\u00fa ha nascut igual i \u00e9s lliure en la seva recerca de la felicitat, the pursuit of happiness com s'escriu en la Declaraci\u00f3 d'Independ\u00e8ncia dels Estats Units d'Am\u00e8rica.La igualtat implica certes restriccions a posteriori: individus poden adquirir drets diferenciats tot i previlegis que depenen de les circumst\u00e0ncies o activitats: estudis, professi\u00f3, experi\u00e8ncia, propietat, drets socials... Es compr\u00e8n que tothom en les mateixes circumst\u00e0ncies t\u00e9 la igualtat i que l'Estat ha d'assegurar les condicions perqu\u00e8 tothom pugui adquirir aquests drets. Per exemple: no tothom pot exercir una funci\u00f3 p\u00fablica donada, per\u00f2 l'Estat ha de garantir que cap persona s'exclou de les proves de selecci\u00f3 per raons discriminat\u00f2ries a priori (sexe, ra\u00e7a, religi\u00f3...). Es parla d'una igualtat d'oportunitats i el concepte pot eixamplar-se a altres drets considerats com fonamentals (salut, educaci\u00f3, habitatge, mobilitat, defensa jur\u00eddica...) que haurien de ser iguals, independentment de la seva classe social o recursos financers.\nEntre el principi i la seva realitzaci\u00f3 sempre hi ha una tensi\u00f3: aix\u00ed la igualtat davant la llei de les dones, els esclaus, els gais, els afroamericans i tants altres grups nom\u00e9s va adquirir se despr\u00e9s de lluites socials de vegades aspres i llargues.", "target": "Dret"}, {"text": "La litispend\u00e8ncia \u00e9s una expressi\u00f3 usada en dret que es pot traduir com litigi pendent, i s'usa en dret per assenyalar que existeix un judici pendent entre les mateixes parts i sobre una mateixa mat\u00e8ria. \u00c9s un efecte processal que es genera despr\u00e9s de la presentaci\u00f3 d'una demanda, en contra del demandant, que li impedeix iniciar-se un nou judici contra el demandat, sobre la mateixa mat\u00e8ria ja que el demandat pot al\u00b7legar trobar-se en aquesta situaci\u00f3. L'objectiu \u00e9s evitar demandes contradict\u00f2ries.", "target": "Dret"}, {"text": "El procurador general representava el rei de la Corona d'Arag\u00f3 en relaci\u00f3 amb tots els aspectes i era assessorat per un Consell de la Procuradoria.\nDespr\u00e9s d'una primera \u00e8poca en qu\u00e8 les prerrogatives no eren ben definides, l'any 1309, s'establ\u00ed que hi havia un \u00fanic procurador general per a tota la Corona d'Arag\u00f3 i que era el successor del monarca.\nA causa de la seua important funci\u00f3 judicial, tenia la seua pr\u00f2pia cort.\nEn cadascun dels regnes de la Corona d'Arag\u00f3 era representat pel portaveu del Procurador reial.\nEl nom, d'en\u00e7\u00e0 del 1363, fou canviat pel de Governador general.", "target": "Dret"}, {"text": "Batlle o Batle era el delegat territorial d'un senyor feudal en un lloc determinat, als Pa\u00efsos Catalans de l'edat mitjana i moderna. La jurisdicci\u00f3 territorial sobre la qual actuava s'anomenava batllia. El seu senyor tant podia ser el sobir\u00e0 o un noble qualsevol (laic o eclesi\u00e0stic). B\u00e0sicament tenia dues funcions: administrar el patrimoni del senyor feudal en aquell lloc, i instruir la just\u00edcia en el seu nom.", "target": "Dret"}, {"text": "Un tribunal constitucional \u00e9s un tribunal que s'ocupa principalment de dret constitucional. La seva autoritat principal \u00e9s pronunciar-se sobre si les lleis que s'impugnen s\u00f3n inconstitucionals, \u00e9s a dir, si entren en conflicte amb els drets establerts per una constituci\u00f3.", "target": "Dret"}, {"text": "La resoluci\u00f3 judicial \u00e9s l'acte processal provinent d'un tribunal, mitjan\u00e7ant el qual resol les peticions de les parts, o autoritza o ordena el compliment de determinades mesures.\nDins del proc\u00e9s, doctrinalment se'l considera un acte de desenvolupament, d'ordenaci\u00f3 i impuls o de conclusi\u00f3 o decisi\u00f3.\nLes resolucions judicials requereixen complir determinades formalitats per a validesa i efic\u00e0cia, sent la m\u00e9s comuna l'escripturaci\u00f3 o registre (per exemple, en \u00e0udio), segons sigui el tipus de procediment en el qual es dicten.\nEn la majoria de les legislacions, hi ha alguns requisits que s\u00f3n generals, aplicables a tota mena de resolucions, tals com a data i lloc d'expedici\u00f3, nom i firma del o els jutges que les pronuncien; i altres espec\u00edfics per a cada resoluci\u00f3, considerant la naturalesa d'elles, com l'exposici\u00f3 de l'assumpte (individualitzaci\u00f3 de les parts, objecte, peticions, al\u00b7legacions i defenses), consideracions i fonaments de la decisi\u00f3 (raonament jur\u00eddic).", "target": "Dret"}, {"text": "Les protestes a Hong Kong de 2019 s\u00f3n una s\u00e8rie de concentracions i de manifestacions celebrades a Hong Kong per exigir la retirada del projecte de llei d'extradici\u00f3 a la Xina (Fugitive Offenders and Mutual Legal Assistance in Criminal Matters Legislation (Amendment) Bill) presentat pel govern de Carrie Lam. L'oposici\u00f3 dels manifestants a la llei es deu al fet que temen que el projecte de llei obri la ciutat aut\u00f2noma a les lleis de la Rep\u00fablica Popular de la Xina i que els habitants de Hong Kong siguin sotmesos a un sistema legal diferent.", "target": "Dret"}, {"text": "En dret, un apoderat \u00e9s aquella persona que t\u00e9 la capacitat jur\u00eddica per actuar en nom d'un altre. \u00c9s una manifestaci\u00f3 unilateral de l'atorgant que es basa en la confian\u00e7a que es t\u00e9 en l'apoderat. L'apoderament ha de realitzar-se mitjan\u00e7ant una escriptura p\u00fablica d'apoderament que s'atorgar\u00e0 davant de notari.\nL'apoderament pot abra\u00e7ar diferents \u00e0mbits de la capacitat jur\u00eddica de qui el dona sent per aix\u00f2 molt important delimitar-lo prou b\u00e9 perqu\u00e8 sigui adequat a les necessitats que motiven l'apoderament per\u00f2 sense excedir-se. A l'escriptura s'especificaran les capacitats que s\u00f3n atorgades a l'apoderat per part del mandatari o poderdant que sempre podr\u00e0 revocar-lo.\n\u00c9s important en l'\u00e0mbit de la persona jur\u00eddica, ja que, en no poder signar per ella mateixa i no sempre estar disponibles els administradors, poden necessitar apoderats.", "target": "Dret"}, {"text": "L'Evicci\u00f3 \u00e9s una situaci\u00f3 jur\u00eddica que es caracteritza per la privaci\u00f3 total o parcial d'una cosa, soferta per la seva adquirent, en virtut d'una sent\u00e8ncia judicial o administrativa, \"aquesta pot ser derivada d'una acci\u00f3 reivindicat\u00f2ria \"dictada sobre la base de drets al\u00b7legats per tercers les causes del qual s\u00f3n anteriors al t\u00edtol d'adquisici\u00f3 del primer.Aquesta situaci\u00f3, per\u00f2, es verifica en ocasi\u00f3 de diverses convencions, caracteritzant-se per ser una torbaci\u00f3 de dret, el Codi Civil Xil\u00e8 la tracta a prop\u00f2sit de la compravenda i el arrendament , principalment.\nLa paraula prov\u00e9 del llat\u00ed evincere, que significa derrotar, despullar o v\u00e8ncer en un litigi.\nEs defineix la evicci\u00f3 com la privaci\u00f3 for\u00e7osa, total o parcial, de la cosa comprada que sofreix el comprador en virtut de sent\u00e8ncia ferma i a conseq\u00fc\u00e8ncia de l'exist\u00e8ncia d'un dret anterior al contracte d'adquisici\u00f3.L'evicci\u00f3 obliga al sanejament per part del comprador.", "target": "Dret"}, {"text": "Els drets fonamentals dels parlamentaris s\u00f3n el conjunt de drets fonamentals reconeguts als representants parlamentaris com a nucli essencial de la seua funci\u00f3 constitucional representativa i que t\u00e9 per objecte protegir les minories parlament\u00e0ries contra els possibles abusos dels grups majoritaris, garantint la pluralitat pol\u00edtica inherent a tota societat democr\u00e0tica consolidada.\nLa consagraci\u00f3 i delimitaci\u00f3 dels drets fonamentals dels parlamentaris ha estat consolidada per la jurisprud\u00e8ncia del Tribunal Constitucional, que ha desenvolupat el dret de participaci\u00f3 reconegut a l'article 23 de la Constituci\u00f3 Espanyola.\nS\u00f3n drets fonamentals dels parlamentaris:\nDret a la informaci\u00f3: dret a sol\u00b7licitar la informaci\u00f3 necess\u00e0ria per al compliment de les seues funcions (STC 161/1998).\nDret a les esmenes: dret a presentar esmenes i que aquestes siguen admeses a tr\u00e0mit sempre que complisquen amb les condicions reglament\u00e0ries i que s'atenguen a la regla de la congru\u00e8ncia amb el projecte (STC 23/1990, 118/1995).\nDret a les mocions: dret a presentar mocions i que aquestes siguen tramitades per la Mesa sempre que no siguen obertament contr\u00e0ries a la normativa vigent, quedant exclosos judicis d'oportunitat (STC 205/1990, 41/1995).\nDret a les proposicions de llei: dret a presentar proposicions de llei i que aquestes siguen trameses convenientment i sense traves i que no puguen ser indegudament inadmeses a tr\u00e0mit (STC 95/1994, 124/1995)\nDret a les interpel\u00b7lacions: dret a presentar interpel\u00b7lacions com a part inherent del control pol\u00edtic (STC 225/1992).\nDret a la participaci\u00f3 en Comissions: dret de formar part d'almenys una comissi\u00f3 (STC 214/1990).\nDret a for\u00e7ar la convocat\u00f2ria del Ple: dret de for\u00e7ar la convocat\u00f2ria del Ple de la Cambra quan es complisquen els requisits reglamentaris (STC 81/1991).", "target": "Dret"}, {"text": "La just\u00edcia ambiental aplica les teories de la just\u00edcia a l'\u00e0mbit del medi ambient i l'ecologia. Est\u00e0 lligada a la sostenibilitat. Considera la natura, el medi ambient i els seus serveis com a elements del b\u00e9 com\u00fa, implicant drets, deures i obligacions legals per a tothom. Aquests deures i obligacions sovint s'agrupen en la noci\u00f3 de \"responsabilitat social i ambiental\", \u00e9s a dir que la llibertat per a explotar un recurs del medi ambient acaba on amena\u00e7a a la resta (\u00e9s obligatori no sobreexplotar un recurs) i on el medi ambient (biodiversitat, h\u00e0bitats naturals, diversitat gen\u00e8tica) estigu\u00e9s amena\u00e7at per l'activitat humana. Per tant inclou mesures de reducci\u00f3, reparaci\u00f3 i compensaci\u00f3 quan un dany ecol\u00f2gic no pot evitar-se, cosa que pot requerir o justificar una certa \"interfer\u00e8ncia ecol\u00f2gica\".La just\u00edcia clim\u00e0tica \u00e9s la just\u00edcia ambiental referent als efectes del canvi clim\u00e0tic, incloent l'escalfament clim\u00e0tic i qualsevol altre dels seus efectes: sequeres, inundacions, incendis, etc.Exemples d'injust\u00edcia ambiental (i social) s\u00f3n el deute ecol\u00f2gic i el racisme ambiental.", "target": "Dret"}, {"text": "L'utilitarisme \u00e9s un marc te\u00f2ric per a la moralitat, basat en la maximitzaci\u00f3 de la utilitat per a la societat o la humanitat. La moralitat de qualsevol acci\u00f3 o llei ve donada per la seva utilitat per a la societat. De vegades, es resumeix l'utilitarisme a partir del principi d'utilitat com a \u00abel m\u00e0xim benestar per al m\u00e0xim nombre de persones\u00bb.", "target": "Dret"}, {"text": "La zona econ\u00f2mica exclusiva, tamb\u00e9 coneguda com a mar patrimonial, \u00e9s l'\u00e0rea del mar sobre la qual l'Estat costaner t\u00e9 drets sobre l'exploraci\u00f3 i l'\u00fas dels recursos mar\u00edtims. S'est\u00e9n des del l\u00edmit exterior del mar territorial fins a una dist\u00e0ncia m\u00e0xima de 200 milles n\u00e0utiques (370,4 km), que es mesuren a partir de les l\u00ednies de base i de manera perpendicular a aquestes. Es va recon\u00e8ixer en la Convenci\u00f3 de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar de 1982.L'excepci\u00f3 s\u00f3n els casos en qu\u00e8 les zones econ\u00f2miques exclusives se sobreposen; \u00e9s a dir, que les l\u00ednies de base de costa entre dos estats s\u00f3n a menys de 400 milles n\u00e0utiques de dist\u00e0ncia. Quan aix\u00f2 \u00e9s el cas, els Estats mateixos han de delimitar-ne les fronteres, de llurs zones econ\u00f2miques exclusives. En termes generals, qualsevol punt sobre una \u00e0rea de sobreposici\u00f3 passa a l'Estat m\u00e9s proper. Els Estats tamb\u00e9 tenen el dret al llit mar\u00ed fins a 350 milles n\u00e0utiques des de la costa, si aquesta s'est\u00e9n m\u00e9s enll\u00e0 de la zona econ\u00f2mica exclusiva, tot i que no en forma part.", "target": "Dret"}, {"text": "Una  ordenan\u00e7a  \u00e9s un tipus de norma jur\u00eddica, que s'inclou dins dels reglaments, i que es caracteritza per estar subordinada a la llei.\nEl terme prov\u00e9 de la paraula ordre, pel que es refereix a un mandat que ha estat em\u00e8s per qui t\u00e9 la potestat per exigir el seu compliment. Per aquest motiu, el terme ordenan\u00e7a tamb\u00e9 significa mandat. Segons els diferents ordenaments jur\u00eddics, les ordenances poden provenir de diferents autoritats. Entre altres exemples, es troben:\n\nOrdenan\u00e7a local, que \u00e9s dictada per un ens local ajuntament, municipalitat o la seva m\u00e0xima autoritat (alcalde o president municipal), per a la gesti\u00f3 del municipi o comuna.\nOrdenan\u00e7a militar, que \u00e9s dictada per una autoritat militar per a regular el r\u00e8gim de les tropes.", "target": "Dret"}, {"text": "Ab Intestato \u00e9s una locuci\u00f3 llatina que significa \"sense testament\" i s'aplica quan alg\u00fa \u00e9s mort sense deixar testament. En aquest cas la llei ja preveu una designaci\u00f3 d'hereus per un ordre preestablert (actualment primer els fills o descendents, despr\u00e9s el c\u00f2njuge, despr\u00e9s els pares o ascendents, despr\u00e9s els germans i col\u00b7laterals). Aquest ordre el determina a Catalunya el Codi Civil Catal\u00e0.\nLa declaraci\u00f3 d'hereus quan es produeix la circumst\u00e0ncia, tamb\u00e9 es diu declaraci\u00f3 d'hereus ab intestato. Anteriorment corresponia al jutge, per\u00f2 els darrers anys aquesta funci\u00f3 es va passar al notari, que aixeca acta de notorietat, i despr\u00e9s de l'aportaci\u00f3 dels documents corresponents (entre els quals el certificat del Registre General d'actes d'\u00faltima Voluntat acreditant la manca de testament o altra disposici\u00f3 success\u00f2ria) i declaraci\u00f3 de testimonis, declara la notorietat del fet i declara hereu a qui pertoqui.", "target": "Dret"}, {"text": "Habeas corpus una instituci\u00f3 processal est\u00e8s en la major part de pa\u00efsos democr\u00e0tics que protegeix els ciutadans contra les detencions arbitr\u00e0ries per una autoritat, agent, funcionari p\u00fablic o particular, sense que hi concorrin els sup\u00f2sits legals necessaris. Protegeix l'investigat ja que implica la immediata comunicaci\u00f3 d'aquest procediment al jutge de gu\u00e0rdia corresponent perqu\u00e8 aquest pugui decidir sobre la correcci\u00f3 o no de la detenci\u00f3.\nTot i ser una locuci\u00f3 llatina, les primeres refer\u00e8ncies hist\u00f2riques procedeixen del dret anglosax\u00f3 i un dels primers documents que fan refer\u00e8ncia a aquest dret \u00e9s una llei del Parlament angl\u00e8s del 1679 durant el regne de Carles II. \u00c9s la versi\u00f3 curta de l'expressi\u00f3 habitual en procediments jur\u00eddics medievals habeas corpus [coram nobis] ad subjiciendum el que vol dir \u00abque portis la persona [davant nostre] amb la finalitat de sotmetre (el cas a judici)\u00bb. Tres segles m\u00e9s tard, en l'exposici\u00f3 dels motius de la llei espanyola del 1984 es diu: \u00abel seu origen anglosax\u00f3 no pot ocultar, tanmateix, el seu arrelament en el dret hist\u00f2ric espanyol, on t\u00e9 antecedents llunyans com el denominat \u2018recurs de manifestaci\u00f3 de persones\u2019 del Regne d\u2019Arag\u00f3 i les refer\u00e8ncies que sobre presumptes sup\u00f2sits de detencions il\u00b7legals figuren en el Fur de Biscaia [\u2026], encara que no li atorgaven cap denominaci\u00f3 espec\u00edfica\u00bb.", "target": "Dret"}, {"text": "Lleonci (prefecte) (Leontius, \u039b\u03b5\u03cc\u03bd\u03c4\u03b9\u03bf\u03c2) fou un jurista bizant\u00ed, prefecte del pretori en temps de l'emperador Justini\u00e0 I.\nVa publicar un edicte que es conserva a la col\u00b7lecci\u00f3 Edicta Praefectorum Praetorio, publicada per C. E. Zacaries el 1843.", "target": "Dret"}, {"text": "Una societat comandit\u00e0ria per accions \u00e9s una empresa capitalista, \u00e9s a dir, creada segons les circumst\u00e0ncies personals dels socis, els quals uns responen il\u00b7limitadament amb tots els seus b\u00e9ns presents i futurs (els socis col\u00b7lectius) i els altres socis responen limitadament amb l'aportaci\u00f3 que han fet a la societat (els socis comanditats). Per tant en tota relaci\u00f3 jur\u00eddica interna necessiten l'acord de tots els socis. I pel que fa a l'externa, els creditors s'han de dirigir contra els socis col\u00b7lectius que s\u00f3n els que responen il\u00b7limitadament. Les aportacions poden ser b\u00e9ns, drets, treball o diners. En la liquidaci\u00f3 persisteix la personalitat jur\u00eddica de la societat.", "target": "Dret"}, {"text": "Es coneix com a plet del virrei estranger al conflicte jur\u00eddic de compet\u00e8ncies entre els reis de la Monarquia d'Espanya i les institucions d'autogovern del Regne d'Arag\u00f3 que exist\u00ed al llarg del segle xvi i que esclat\u00e0 violentament durant el regnat de Felip II de Castella durant les Alteracions d'Arag\u00f3 (1590-1591). El precedents del plet daten del 1482, quan Ferran el Cat\u00f2lic va nomenar al catal\u00e0 Joan Ramon Folc IV de Cardona (1486-1513), comte de Prades, Cardona i Pallars, virrei d'Arag\u00f3, fet que suposava un contrafur, car els Furs d'Arag\u00f3 estipulaven que el virrei o lloctinent general havia de ser natural del regne d'Arag\u00f3. M\u00e9s tard, el llavors pr\u00edncep Felip, regnant encara Carles V, va nomenar tamb\u00e9 com a lloctinent un estranger: el castell\u00e0 Diego Hurtado de Mendoza, futur Pr\u00edncep de Melito el 1553 o 1554, amb el qual va tornar a inc\u00f3rrer en desaforament. El 1588, el mateix rei va tornar a nomenar un virrei castell\u00e0, per a un major control d'Arag\u00f3 (el marqu\u00e8s d'Almenara) substituint al comte de S\u00e1stago. Aquest fet va ser criticat pels diputats del general invocant als furs aragonesos. Almenara fou atacat i la seua casa cremada, i aix\u00ed torn\u00e0 a Castella per a informar-ne al rei. Llavors, Felip I va nomenar virrei a Andr\u00e9s Simeno (bisbe de Terol). Per\u00f2 el 1590 va tornar a provar-ho amb el marqu\u00e8s d'Almenara. Aquesta situaci\u00f3, juntament amb el problema del comtat de Ribagor\u00e7a i l'intent d'ajusticiar a Antonio P\u00e9rez del Hierro va derivar en les Alteracions d'Arag\u00f3 el 1591. En 1592, havent el rei acabat amb la revolta, va convocar les Corts d'Arag\u00f3 i n'obtingu\u00e9 la potestat de nomenar un virrei no aragon\u00e8s, fet que pos\u00e0 fi a la for\u00e7a el plet del virrei estranger despr\u00e9s de m\u00e9s d'un segle d'haver tingut lloc per primera vegada.", "target": "Dret"}, {"text": "Un codicil \u00e9s un document jur\u00eddic hereditari de tipus complementari, previst en alguns ordenaments jur\u00eddics, que t\u00e9 els seus or\u00edgens en el dret rom\u00e0.", "target": "Dret"}, {"text": "En dret, el relator \u00e9s el funcionari d'alguns tribunals superiors de just\u00edcia encarregat de realitzar la relaci\u00f3 dels expedients judicials davant aquests organismes jurisdiccionals. La relaci\u00f3 consisteix a donar a con\u00e8ixer el contingut dels expedients judicials als jutges que formen part d'aquests tribunals, at\u00e8s el seu car\u00e0cter col\u00b7legiat.", "target": "Dret"}, {"text": "Una batllia o batlliu (bailliage en llengua francesa) \u00e9s l'\u00e0rea de jurisdicci\u00f3 d'un batlle (bailli en llengua francesa); sent una senescalia (s\u00e9n\u00e9chauss\u00e9e en llengua francesa) l'\u00e0rea de jurisdicci\u00f3 que est\u00e0 a c\u00e0rrec d'un senescal.", "target": "Dret"}, {"text": "En el sistema jur\u00eddic espanyol, un reial decret (RD) \u00e9s una norma jur\u00eddica amb rang de reglament, que emana del Govern d'Espanya en virtut de les compet\u00e8ncies atribu\u00efdes per la Constituci\u00f3 Espanyola de 1978. Est\u00e0 situada, quant al seu rang normatiu, immediatament per davall les normes amb rang de llei i per sobre de l'ordre ministerial. Els governs d'altres administracions auton\u00f2miques o locals tamb\u00e9 gaudeixen de la potestat reglament\u00e0ria mitjan\u00e7ant el decret, que essencialment t\u00e9 el mateix valor jur\u00eddic que el RD, tot i que el nom de reial decret est\u00e0 reservat al govern de l'administraci\u00f3 central.\nEs diferencia de la llei en el fet que el reial decret emana del poder executiu i no del legislatiu. La seva difer\u00e8ncia amb la segona \u00e9s que el reial decret precisa l'aprovaci\u00f3 del President del Govern o de l'acord el Consell de Ministres, mentre que l'ordre ministerial pot aprovar-se per part d'un sol ministeri.\nTant els reials decrets com les ordres ministerials integren la potestat reglament\u00e0ria de l'administraci\u00f3 p\u00fablica. Els reglaments, en virtut del principi de jerarquia normativa, no poden contradir all\u00f2 disposat a les lleis, i en general tampoc desenvolupar aspectes que la llei no reguli, i la Constituci\u00f3 prohibeix que regulin un conjunt de mat\u00e8ries reservades a les lleis.", "target": "Dret"}, {"text": "La prova diab\u00f2lica o prova inquisitorial, basada en l'expressi\u00f3 llatina probatio diabolica, \u00e9s una expressi\u00f3 de l'\u00e0mbit del dret que descriu la pr\u00e0ctica d'exigir una prova d'un fet negatiu i, per tant, impossible.En una probatio diabolica l'interpel\u00b7lat haur\u00e0 de demostrar, per exemple, que una cosa no ha passat, la inexist\u00e8ncia d'alguna cosa, o la seva pr\u00f2pia innoc\u00e8ncia en un proc\u00e9s judicial, quan el correcte segons el Dret modern \u00e9s que la c\u00e0rrega de la prova correspon a qui afirma o mant\u00e9 alguna cosa, a qui acusa. Sota aquesta contextualitzaci\u00f3 del Dret modern, algunes fonts acad\u00e8miques indiquen que la prova diab\u00f2lica \u00e9s un exercici pedant i in\u00fatil conseq\u00fc\u00e8ncia de la burocr\u00e0cia del poder judicial. En el cas del Dret a la propietat, s'afirma que aquesta prova atorga un perjudici addicional al demandant respecte el posse\u00efdor, que ja es troba molt beneficiat de per si per la llei.", "target": "Dret"}, {"text": "El Fiscal General d'Ucra\u00efna ucra\u00efn\u00e8s: \u0413\u0435\u043d\u0435\u0440\u0430\u043b\u044c\u043d\u0438\u0439 \u043f\u0440\u043e\u043a\u0443\u0440\u043e\u0440 \u0423\u043a\u0440\u0430\u0457\u043d\u0438 Heneralni prokuror Ukra\u00efini, encap\u00e7ala el sistema del Ministeri P\u00fablic als tribunals d'Ucra\u00efna, mitjan\u00e7ant un organisme conegut com a Fiscalia General d'Ucra\u00efna, ucra\u00efn\u00e8s: \u0413\u0435\u043d\u0435\u0440\u0430\u043b\u044c\u043d\u0430 \u043f\u0440\u043e\u043a\u0443\u0440\u0430\u0442\u0443\u0440\u0430 \u0423\u043a\u0440\u0430\u0457\u043d\u0438 Heneralna prokuratura Ukra\u00efini.", "target": "Dret"}, {"text": "El dret estatutari, llei org\u00e0nica o dret escrit \u00e9s llei escrita promulgada per un organisme del poder legislatiu. Aix\u00f2 s'oposa al dret oral o consuetudinari; o llei reglament\u00e0ria promulgada per l'executiu o la llei comuna del poder judicial. Els estatuts poden tenir el seu origen en les legislatures nacionals, estatals o als municipis locals.", "target": "Dret"}, {"text": "Una proclamaci\u00f3 \u00e9s un anunci solemne i p\u00fablic em\u00e8s de l'autoritat p\u00fablica al poble. Aquest terme deriva del llat\u00ed proclama, que al seu torn est\u00e0 compost dels termes pro-clamar en el sentit d'a\"anunciar\" p\u00fablicament. Actualment aquest terme es fa servir per indicar la designaci\u00f3 oficial del Cap d'Estat (per exemple, en l'expressi\u00f3: proclamar el nou president, proclamar els resultats electorals, etc.)\nEn el Dret d'Anglaterra (English law) una proclamaci\u00f3 \u00e9s un anunci formal (\"royal proclamation\"), fet sota el gran Segell (great seal), d'algun tema sobre el qual el King in Council o el \nQueen in Council desitja que els seus s\u00fabdits s\u00e0piguen: per exemple, la declaraci\u00f3 de guerra, o l'estat d'emerg\u00e8ncia, etc.\nPer extensi\u00f3 es defineix com a tal, tamb\u00e9 a un decret o una ordre.", "target": "Dret"}, {"text": "Una ordre ministerial \u00e9s una norma jur\u00eddica de rang reglamentari que emana de qualsevol dels ministres del Govern d'Espanya. Jer\u00e0rquicament se situen per sota del reial decret del President del Govern d'Espanya, i del reial decret del Consell de Ministres. No nom\u00e9s les dicten els ministres en els assumptes propis del seu departament, sin\u00f3 que tamb\u00e9 revestiran la forma d'ordre ministerial dels acords de les comissions delegades del Govern.", "target": "Dret"}, {"text": "\u00c9s probable que amb el nom de franqu\u00edcia s'hagi designat al principi els drets que pertanyien als homes lliures.\nQuan es va establir la m\u00e0xima feudal: no hi ha terra sense senyor i que la servitud va ser de dret com\u00fa, aquells que van poder exceptuar-se i sense ser senyors, sostreure's a la servitud, van posseir franqu\u00edcies. Tots els comuns i especialment les ciutats emmurallades tenien franqu\u00edcies, nom sota el qual es confonien freq\u00fcentment les immunitats i els privilegis. Aix\u00ed, el dret de percebre l'impost, de no pagar-lo m\u00e9s que quan havia estat consentit a fer-ho, de no rebre homes de guerra als seus murs ni \u00e0dhuc els de la comitiva del rei i un reguitzell amb menor import\u00e0ncia, eren d'altres franqu\u00edcies.\nEls pa\u00efsos constitu\u00efts en estat tenien tamb\u00e9 els seus i els reis, en la seva coronaci\u00f3, juraven respectar-los. El dret d'asil era una franqu\u00edcia que pertanyia a certs llocs consagrats. El clergat tenia tamb\u00e9 les seves i especialment el fam\u00f3s benefici clerical, pel qual tot clergue o home de lletres no podia \u00e9sser jutjat sin\u00f3 era en pres\u00e8ncia dels tribunals eclesi\u00e0stics. Els ambaixadors gaudien tamb\u00e9 de certes franqu\u00edcies.\nPer\u00f2 el r\u00e8gim de les franqu\u00edcies va cessar arreu dels pa\u00efsos lliures des que la llibertat va ser declarada de dret com\u00fa amb la Revoluci\u00f3 Francesa La igualtat davant la llei va ser establerta per a les persones i per a les terres.", "target": "Dret"}, {"text": "La rehabilitaci\u00f3 en el dret \u00e9s el fet que una persona recupera els seus drets, graus i dignitats que van ser annul\u00b7lats per un judici davant un tribunal o per decret, aix\u00ed com fora de l'esfera de la just\u00edcia p\u00fablica per un procediment disciplinari intern dins d'una organitzaci\u00f3 (l'ex\u00e8rcit, una federaci\u00f3 esportiva o professional, un organisme pol\u00edtic ecc.).La rehabilitaci\u00f3 pot fer-se de manera autom\u00e0tica, quan el judici o la pena determina un terme donat. Pot passar-se igualment despr\u00e9s d'una amnistia, un judici en apel\u00b7laci\u00f3 o despr\u00e9s una reobertura del judici en apar\u00e8ixer elements nous que declaren el culpable innocent. Al cas d'un canvi de r\u00e8gim, per exemple quan una dictadura cau o es dissol i que els presoners pol\u00edtics o altres adversaris del r\u00e8gim que van perdre els seus drets, sovint s\u00f3n rehabilitats. Un cas especial \u00e9s la rehabilitaci\u00f3 p\u00f2stuma. La rehabilitaci\u00f3 sovint va junts amb una sol\u00b7licitud de compensaci\u00f3 econ\u00f2mica i restituci\u00f3 si s'escau de b\u00e9ns confiscats. Aix\u00f2 \u00e9s el cas de persones destitu\u00efdes dels quals els b\u00e9ns van ser confiscats pels nazis o sota les dictadures estalinista i franquista.", "target": "Dret"}, {"text": "L'acolliment a sagrat, conegut tamb\u00e9 amb el terme asil en sagrat (del grec \u03c3\u1fe6\u03bb\u03bf\u03c2, silos, 'segur') era una llei medieval per la qual qualsevol perseguit per la just\u00edcia podia acollir-se a la protecci\u00f3 d'esgl\u00e9sies i monestirs. Es basava en el concepte jur\u00eddic que qualsevol oprimit per les lleis del seu pa\u00eds podia ser protegit per una altra autoritat, fos civil o religiosa, i derivava de l'antic costum de l'hospitalitat .", "target": "Dret"}, {"text": "Un cr\u00e8dit en dret i economia \u00e9s generalment un recurs per l'empresa o els particulars. El sentit etimol\u00f2gic de cr\u00e8dit \u00e9s el participi passat del llat\u00ed credere, creure, per significar la confian\u00e7a que s'acorda amb un altre.", "target": "Dret"}, {"text": "El Butllet\u00ed de l'\u00cdndia \u00e9s un diari p\u00fablic i un document legal autoritzat del Govern de l'\u00cdndia, publicat setmanalment pel Departament de Publicacions, Ministeri d'Habitatge i Afers Urbans. Com a diari p\u00fablic, el Butllet\u00ed imprimeix avisos oficials del govern. \u00c9s de contingut aut\u00e8ntic, exacte i estrictament d'acord amb les pol\u00edtiques i decisions del Govern. El butllet\u00ed est\u00e0 impr\u00e8s pel Govern de l'\u00cdndia Press.Els butlletins ordinaris es publiquen regularment setmanalment un dia determinat de la setmana, mentre que els Butlletins extraordinaris es publiquen cada dia segons la urg\u00e8ncia dels assumptes a notificar.", "target": "Dret"}, {"text": "S'ent\u00e9n per jurisprud\u00e8ncia les reiterades interpretacions que fan els tribunals en les seves resolucions de les normes jur\u00eddiques, i pot constituir una de les Fonts del Dret, segons el pa\u00eds. Tamb\u00e9 es pot considerar el conjunt de sent\u00e8ncies fermes i uniformes dictats pels \u00f2rgans jurisdiccionals de l'Estat. Aix\u00f2 significa que per con\u00e8ixer el contingut cabal de les normes vigents s'ha de considerar com s'han anat aplicant en cada moment.\nL'estudi de les variacions de la jurisprud\u00e8ncia al llarg del temps \u00e9s la millor manera de con\u00e8ixer les evolucions en l'aplicaci\u00f3 de les lleis, potser amb m\u00e9s exactitud que el simple rep\u00e0s de les diferents reformes del Dret positiu que en alguns casos no arriba a aplicar-se realment tot i la seva promulgaci\u00f3 oficial.\nEn el Dret anglosax\u00f3 \u00e9s una font de primera magnitud, a causa del fet que els jutges han de fonamentar les seves decisions o sent\u00e8ncies mitjan\u00e7ant un estudi minuci\u00f3s dels precedents.\nEn el Dret continental, la jurisprud\u00e8ncia \u00e9s tamb\u00e9 una font formal, tot i que en varia substancialment el valor i la for\u00e7a vinculant d'acord amb les legislacions locals de cada pa\u00eds. D'aquesta manera, les sent\u00e8ncies de cert tipus de tribunals superiors s\u00f3n d'aplicaci\u00f3 obligat\u00f2ria per a suposats equivalents en tribunals inferiors; en altres, les decisions d'inst\u00e0ncies jurisdiccionals similars no s\u00f3n per regla vinculants per a jutges inferiors, excepte en cas que es donin certes circumst\u00e0ncies espec\u00edfiques a l'hora d'unificar criteris interpretatius uniformes sobre q\u00fcestions determinades en mat\u00e8ria de dret (com \u00e9s el cas de les sent\u00e8ncies plen\u00e0ries en el dret argent\u00ed). Finalment, i com a alternativa m\u00e9s estesa dels Estats que ostenten aquests sistemes jur\u00eddics, es pot donar el cas que les decisions de nivell superior en cap cas resulten obligatoris per la resta dels tribunals, tot i que s\u00ed que solen ostentar una important for\u00e7a dogm\u00e0tica a l'hora de preveure futures decisions i establir els fonaments d'una petici\u00f3 determinada enfront dels tribunals inferiors.\nEn tot cas, l'estudi de les sent\u00e8ncies tampoc ens dona la mesura exacta de la realitat del Dret perqu\u00e8 a vegades, i per diverses raons, les sent\u00e8ncies deixen de complir-se o aplicar-se.\nAix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed especialment quan el poder judicial entra en col\u00b7lisi\u00f3 amb altres poders de l'Estat, com l'executiu i el legislatiu, i tot i que compromet el principi de la separaci\u00f3 de poders, \u00e9s un fenomen que no es pot ignorar completament a l'elaborar una teoria del Dret, arriscant-se que aparegui totalment separada de la realitat jur\u00eddica i social.", "target": "Dret"}, {"text": "En el dret anglosax\u00f3, una \u00e0rea no incorporada \u00e9s un territori que no est\u00e0 constitu\u00eft per si mateix en entitat local; \"incorporar\" en aquest context significa constituir-se en entitat local i formar una corporaci\u00f3 municipal per a exercir la seua pr\u00f2pia administraci\u00f3. Aix\u00ed, una comunitat no incorporada est\u00e0 administrada per una unitat administrativa superior (p.ex.: municipi, borough, comtat, estat, prov\u00edncia, cant\u00f3, parr\u00f2quia). Encara que no \u00e9s com\u00fa, algunes vegades els pobles petits amb crisis fiscals es \"desincorporen\", perden la seua autonomia, per a integrar-se i rebre ajuda d'una administraci\u00f3 m\u00e9s gran.", "target": "Dret"}, {"text": "Ex officio o \u00abd'ofici\u00bb \u00e9s una locuci\u00f3 llatina que s'utilitza quan una actuaci\u00f3 pot \u00e9sser o ha d'\u00e9sser iniciada per l'autoritat competent sense cap inst\u00e0ncia externa. Pot ser un sin\u00f2nim docte per a dir \u00abautom\u00e0ticament\u00bb.", "target": "Dret"}, {"text": "La propietat (del llat\u00ed Res privata) en abstracte \u00e9s all\u00f2 que pertany o amb alguna cosa, ja sigui com a atribut o com a component d'aquesta cosa. Es tracta d'un o m\u00e9s components (m\u00e9s que d'atributs), ja siguin f\u00edsics o incorporis, del patrimoni d'una persona jur\u00eddica. Depenent de la naturalesa de la propietat, un propietari t\u00e9 dret a consumir, alterar, compartir, redefinir, llogar, hipotecar, empenyorar, vendre, intercanviar, transferir, regalar-lo o destruir-lo, o a excloure altres de fer aquestes coses, o abandonar-lo; mentre que, independentment de la naturalesa de l'immoble, el seu propietari t\u00e9 dret a utilitzar-lo correctament (com a durador, mitj\u00e0 o factor, o el que sigui), o, si m\u00e9s no, a conservar-lo en exclusiva.\nHabitualment es considera que el dret de propietat ple compren tres facultats principals: \u00fas (ius utendi), gaudi (ius fruendi) i ab\u00fas (ius abutendi), distinci\u00f3 que provi\u00e9 del dret rom\u00e0 o de la seva evoluci\u00f3 medieval. Tamb\u00e9 t\u00e9 or\u00edge rom\u00e0 la concepci\u00f3 de la propietat en sentit subjectiu, como a sin\u00f2nim de facultat o atribuci\u00f3 corresponent a un subjecte.\nLa denominaci\u00f3 m\u00e9s antiga, de l'\u00e8poca arcaica, en dret rom\u00e0 sobre la propietat \u00e9s el mancipium, que fa refer\u00e8ncia al contacte d'una cosa amb el propietari, durant la Rep\u00fablica Romana va apar\u00e8ixer el terme dominium en refer\u00e8ncia al poder del propietari (dominus) de la casa (domus), i durant el Principat va emergir el terme proprius en refer\u00e8ncia al fet que un propietari t\u00e9 sobre alguna cosa en contraposici\u00f3 a all\u00f2 p\u00fablic.", "target": "Dret"}, {"text": "La defensa \u00e9s el dret que t\u00e9 tota persona, contra la qual s'exercita una acci\u00f3, de repel\u00b7lir aquesta, demostrant la seva falta de fonaments. Considerant aquest dret en la seva actuaci\u00f3, compr\u00e8n tot el que s'al\u00b7lega per un demandat per sostenir el seu dret (o provar que no existeix en l'actor) o la seva innoc\u00e8ncia. T\u00e9 una estreta relaci\u00f3 amb conceptes jur\u00eddics com el de l'habeas corpus o la leg\u00edtima defensa. \u00c9s un dret exercitat generalment per mitj\u00e0 dels advocats.\nL'objecte de la defensa \u00e9s igualar les parts, en condicions jur\u00eddiques dins del proc\u00e9s i atorgar al demandat o acusat la possibilitat d'esgrimir els fets i arguments en contra del que exigeix la seva contrapart.", "target": "Dret"}, {"text": "La universitat (del llat\u00ed: universitas, -atis; la totalitat) era la col\u00b7lectivitat, o el com\u00fa, de les persones d'una vila o parr\u00f2quia o d'un terme jurisdiccional formada pels caps de casa, revestida d'una certa personalitat p\u00fablica premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis i la representaci\u00f3 davant el senyor feudal, ja fos el mateix rei, un noble o un senyor eclesi\u00e0stic. A principis del segle xiii ja es design\u00e0 universitas proborum hominum al conjunt de prohoms que representaven a totalitat dels habitants d'una vila o ciutat amb personalitat jur\u00eddica de tipus pre-municipal en virtut de la concessi\u00f3 i reconeixement d'un privilegi. Aquesta representaci\u00f3 gaudia de certa representaci\u00f3 tant davant el poder reial, del poder senyorial, o davant de tercers. El desenvolupament municipal durant l'edat mitjana es consolidar\u00e0 durant l'edat moderna, on la \u00abuniversitat\u00bb \u00e9s la designaci\u00f3 pr\u00f2pia en catal\u00e0 assimilable, amb la justa prud\u00e8ncia, als municipis actuals constitu\u00efts i organitzats en assemblees, consells i magistrats. En les zones rurals, els llocs i les parr\u00f2quies s'organitzaran municipalment en comuns. Ambdues institucions municipals, les universitats i els comuns, eren representants de la col\u00b7lectivitat i formaven la base del cos municipal.", "target": "Dret"}, {"text": "La funci\u00f3 de l'administrador o administradors \u00e9s la de gestionar una societat an\u00f2nima. Transformen els acords de les juntes generals d'accionistes en fets. Poden ser socis, normalment s\u00f3n els socis majoritaris o professionals. Els trien els socis a les juntes generals d'accionistes.\nPer llei, el per\u00edode de gesti\u00f3 t\u00e9 un m\u00e0xim de 5 anys, cada 5 anys es reuneixen els socis a la Junta General d'Accionistes i se n'aprova un de nou. Amb la possibilitat de renovar l'anterior. T\u00e9 el deure d'assolir responsabilitats i no pot actuar amb neglig\u00e8ncia, ni abusar de les seves facultats com tampoc actuar amb mala fe.\nN'hi ha dos tipus:\n\nUnipersonal: nom\u00e9s hi ha un administrador.\nPluripersonal: hi ha m\u00e9s d'un administrador.Tenen la funci\u00f3 de presidir les juntes generals d'accionistes i realitzar informes anuals: mem\u00f2ria de la societat, balan\u00e7 anual i proposta de distribuci\u00f3 dels beneficis.", "target": "Dret"}, {"text": "Llibertat, igualtat, fraternitat (en franc\u00e8s Libert\u00e9, \u00e9galit\u00e9, fraternit\u00e9, Pronunciaci\u00f3 francesa: [li.b\u025b\u0281.'te e.\u0261a.li.'te f\u0281a.t\u025b\u0281.ni.'te]) era el lema de la Revoluci\u00f3 Francesa. Despr\u00e9s de diverses abolicions i restauracions, va esdevenir definitivament el lema nacional de Fran\u00e7a el 1946 amb la constituci\u00f3 de la Quarta Rep\u00fablica Francesa. Actualment \u00e9s el lema oficial de la Rep\u00fablica Francesa i de la Rep\u00fablica d'Hait\u00ed.", "target": "Dret"}, {"text": "Una patent de cors (del llat\u00ed cursus, 'carrera') era un document atorgat pels monarques o els dirigents de les ciutats estat pel qual el beneficiari (el corsari) obtenia llic\u00e8ncia de l'autoritat per atacar vaixells i altres pertinences dels enemics d'aquells. D'aquesta manera, el beneficiari esdevenia part de la marina de guerra de l'estat que l'atorgava.\nLes patents de cors foren molt utilitzades durant l'edat mitjana i l'edat moderna quan els estats no podien mantenir marines pr\u00f2pies o no prou grans.\nLes patents de cors en temps de guerra es van escampar per la major part d'Europa al segle xvi. Tamb\u00e9 van ser utilitzades per les nacions americanes durant les guerres d'independ\u00e8ncia. Es van abolir el 1856 en el tractat de Par\u00eds, que va posar fi a la Guerra de Crimea. Malgrat aix\u00f2, estats com Espanya, els EUA i M\u00e8xic en continuaren donant durant una quarantena d'anys.", "target": "Dret"}, {"text": "Cal no confondre-ho amb els drets de vol aeron\u00e0utics. \nEl dret de vol \u00e9s un dret real limitat sobre un edifici o un solar edificat ali\u00e8 que atribueix a qui en s\u00f3n els titulars la facultat de construir una o m\u00e9s plantes, sobre o sota l'immoble gravat, i de fer seva la propietat de les noves construccions. Per tant, no sols regula la construcci\u00f3 en al\u00e7ada sin\u00f3 que tamb\u00e9 \u00e9s aplicable al dret de subedificaci\u00f3.\nEs tracta d'un instrument jur\u00eddic dissenyat per facilitar la construcci\u00f3 de plantes o edificis, i dona lloc a una propietat separada entre la nova construcci\u00f3 i el seu suport, tant si \u00e9s un edifici preexistent com un solar edificable: com que aquesta separaci\u00f3 de drets de propietat no \u00e9s temporal, com en el cas del dret de superf\u00edcie, sin\u00f3 que comporta una divisi\u00f3 definitiva, una vegada finalitzada la construcci\u00f3 cal sotmetre tot l'edifici al r\u00e8gim de propietat horitzontal.", "target": "Dret"}, {"text": "Una decisi\u00f3 \u00e9s una norma jur\u00eddica del dret comunitari europeu que suposa un acte que correspon exactament a la situaci\u00f3 existent en els ordenaments jur\u00eddics estatals, en els quals les administracions estatals estableixen en un acte administratiu vinculant per a la ciutadania les condicions d'aplicaci\u00f3 d'una llei. Les decisions suposen l'acte at\u00edpic pel qual les institucions comunit\u00e0ries regulen amb car\u00e0cter obligatori els casos particulars, de manera que poden exigir a un estat o a la ciutadania que dugui a terme o s'abstingui de fer una acci\u00f3 concreta, o b\u00e9 atorgar-li drets o imposar-li deures. T\u00e9 validesa individual i obligat\u00f2ria. Per les seves caracter\u00edstiques i funcions s'equiparen als actes administratius del dret intern. En funci\u00f3 del que diu el Tractat de Lisboa (2007) en el seu article 249.4, la decisi\u00f3 ser\u00e0 obligat\u00f2ria en tots els seus elements. Quan designi destinataris, nom\u00e9s ser\u00e0 obligat\u00f2ria per a aquest.", "target": "Dret"}, {"text": "Exequ\u00e0tur \u00e9s un document definit en la Convenci\u00f3 de Viena sobre relacions consulars que expedeix el govern d'un estat sobir\u00e0 a un c\u00f2nsol pel qual se l'autoritza a exercir les seves tasques consulars en representaci\u00f3 d'aquell estat.", "target": "Dret"}, {"text": "El Dret a la just\u00edcia \u00e9s un principi que consisteix en donar dret a tota persona a poder accedir de forma efectiva als \u00f2rgans d'administraci\u00f3 de just\u00edcia per fer valer els seus drets i interessos, ja siguin col\u00b7lectius, particulars o difusos, a obtenir tutela efectiva dels mateixos \u00f2rgans i obtenir una decisi\u00f3 en un termini raonable de temps.Un dels principals obstacles per accedir a la just\u00edcia s\u00f3n els costos de representaci\u00f3 i d'assessorament jur\u00eddic. Per aix\u00f2, els programes d'assist\u00e8ncia lletrada s\u00f3n pilars b\u00e0sics en les estrat\u00e8gies d'acc\u00e9s a la just\u00edcia. Per aix\u00f2, el desembre de 2012, l'assemblea general de les Nacions Unides va aprovar el document de principis i guies sobre l'acc\u00e9s a l'assist\u00e8ncia jur\u00eddica en els sistemes de just\u00edcia (resoluci\u00f3 67/187). Aquest document estableix unes normes b\u00e0siques sobre el dret a l'assist\u00e8ncia jur\u00eddica i ofereix orientaci\u00f3 pr\u00e0ctica sobre la manera de garantir l'acc\u00e9s a serveis efica\u00e7os d'assist\u00e8ncia lletrada en mat\u00e8ria penal.\nAltres forma de contravenir aquest drets s\u00f3n les execucions extrajudicials o l'aplicaci\u00f3 de la just\u00edcia militar a civils, la brutalitat policial, les condicions inhumanes a les presons o els per\u00edode prolongats de detenci\u00f3 preventiva.", "target": "Dret"}, {"text": "La morositat \u00e9s la manca de pagament d'una obligaci\u00f3 financera per part d'una persona f\u00edsica o jur\u00eddica despr\u00e9s del venciment d'aquesta. Mor\u00f3s \u00e9s aquella persona que est\u00e0 legalment reconeguda com a deutor. Cada pa\u00eds reconeix o no aquesta situaci\u00f3 segons diferents criteris, en l'\u00e0mbit bancari espanyol per exemple, se sol aplicar a partir del tercer rebut impagat. Per a ser reconegut legalment com a mor\u00f3s ha d'obrar en poder d'ambdues parts un document legalment reconegut on el deutor estigui obligat a fer aquests pagaments per exemple: contractes de cr\u00e8dits, contractes de targetes de cr\u00e8dit, contractes de serveis telef\u00f2nics, escriptures hipotec\u00e0ries i escriptures de cr\u00e8dit amb garanties hipotec\u00e0ries, lletres de canvi, xecs o pagar\u00e9s impagats.\nD'haver lletres de canvi, xecs o pagar\u00e9s correctament emesos i amb declaraci\u00f3 d'equival\u00e8ncia (abans protest) es podr\u00e0 instar un procediment cambiari (\u00e9s a dir, un procediment executiu, f\u00e0cil i r\u00e0pid) que acabar\u00e0 amb l'embargament del deutor. De no existir els esmentats documents el deute no existeix legalment i no es pot procedir contra el/la deutor/a.\nEls morosos es solen incloure en fitxers automatitzats per recolzar la presa de decisions en l'\u00e0mbit financer i creditici, aquests fitxers poden pert\u00e0nyer a associacions banc\u00e0ries, financeres o empreses privades. Les entitats consulten el fitxer quan una persona va a demanar un cr\u00e8dit, o un finan\u00e7ament, o qualsevol altra operaci\u00f3 que comporta un risc econ\u00f2mic per a comprovar si la persona que ho sol\u00b7licita est\u00e0 al corrent en operacions similars amb altres entitats. \u00c9s, per tant, un mecanisme d'informaci\u00f3.\nCom a conseq\u00fc\u00e8ncia aix\u00f2 pot portar diversos i greus problemes, com la manca d'acceptaci\u00f3 dels bancs a l'hora de fraccionar pagaments o sol\u00b7licitar cr\u00e8dits o ajornaments a causa del risc que aix\u00f2 suposa.\nTamb\u00e9 a l'hora de contractar serveis d'empreses de telefonia m\u00f2bil", "target": "Dret"}, {"text": "La hist\u00f2ria dels drets d'autor s'inicia amb l'aparici\u00f3 dels els drets i els monopolis sobre la impressi\u00f3 de llibres. La \u201cLlei per al foment de l'aprenentatge\u201d, en permetre les c\u00f2pies de llibres impresos pels autors o dels compradors d'aquests c\u00f2pies, durant els temps esmentats a la mateixa\", estatut de 1709 d'origen brit\u00e0nic de l'\u00e8poca la Reina Anna, fou el primer reglament que va concebre de manera legal els drets d'autor.\nEn un principi els drets d'autor nom\u00e9s s'aplicaven a la c\u00f2pia de llibres. Amb el temps es van incloure altres usos, com ara traduccions i obres derivades, que van ser subjectes a drets d'autor a m\u00e9s d'abastar actualment una \u00e0mplia gamma d'obres, incloent mapes, obres teatrals, pintures, fotografies, enregistraments sonors, pel\u00b7l\u00edcules i programes d'ordinador. Avui en dia, les lleis nacionals de drets d'autor s'han normalitzat en certa manera a trav\u00e9s d'acords internacionals i regionals, com el Conveni de Berna per a la protecci\u00f3 de les obres liter\u00e0ries i art\u00edstiques i la Llei de drets d'autor de la Uni\u00f3 Europea. Encara que hi ha consist\u00e8ncia entre les lleis de propietat intel\u00b7lectual de les nacions, cada jurisdicci\u00f3 t\u00e9 lleis diferents i separades, i diversos reglaments sobre drets d'autor. Algunes jurisdiccions tamb\u00e9 reconeixen drets morals dels creadors, com ara el dret a ser acreditat per la feina.\nEl copyright, denominaci\u00f3 anglesa actualment molt estesa, s\u00f3n drets exclusius que concedeix l'autor o creador d'una obra original, incl\u00f2s el dret a copiar, distribuir i adaptar el seu treball. Els drets d'autor no protegeixen les idees, nom\u00e9s la seva expressi\u00f3 o fixaci\u00f3. En la majoria de les jurisdiccions dels drets d'autor sorgeixen de la fixaci\u00f3 i no cal estar registrat. Els propietaris de drets d'autor tenen el dret exclusiu legal per exercir el control sobre la c\u00f2pia i tot tipus d'explotaci\u00f3 de les obres durant un per\u00edode espec\u00edfic de temps, despr\u00e9s del qual es diu que el treball passa a entrar en el domini p\u00fablic. Els usos que estan coberts per les limitacions i excepcions al dret d'autor \u2013com, per exemple, l'\u00fas just\u2013, no requereixen perm\u00eds del propietari del copyright. Qualsevol altre \u00fas requereix el perm\u00eds i els propietaris de drets d'autor poden llicenciar o transferir de forma permanent als altres, o cedir-ne els seus drets exclusius.", "target": "Dret"}, {"text": "El dret migratori \u00e9s el conjunt de normes de Dret P\u00fablic que regulen el tr\u00e0nsit internacional de persones (nacionals i estrangeres). Estableix les modalitats i condicions a les quals se subjectar\u00e0 l'ingr\u00e9s, perman\u00e8ncia o estada i sortida d'estrangers, i all\u00f2 relatiu a la sortida, emigraci\u00f3 i tornada o repatriaci\u00f3 de nacionals. El dret migratori es relaciona amb el dret del refugi, el dret internacional dels drets humans i el dret humanitari.Hist\u00f2ricament, la migraci\u00f3 era regulada \u00fanicament per mitj\u00e0 de normativa (legislaci\u00f3) nacional. Amb l'increment de la mobilitat humana global, els diferents Estats han comen\u00e7at a cooperar entre si, bo i dictant normes internacionals sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3, com la Convenci\u00f3 sobre la Protecci\u00f3 dels Drets dels Treballadors Migrants i els seus Familiars, o el Pacte Global per a una Migraci\u00f3 Segura, Ordenada i Regular (el primer acord intergovernamental sobre la tem\u00e0tica, signat sota l'auspici de les Nacions Unides al Marroc, el desembre de 2018).", "target": "Dret"}, {"text": "El dret de cuixa o, en llat\u00ed vulgar medieval, ius primae noctis (tamb\u00e9, antigament, \"dret de pernada\") seria un hipot\u00e8tic dret o privilegi del senyor de mantenir relacions sexuals amb una dona del seu domini en la seva nit de noces, i per tant a gaudir de la seva virginitat, o b\u00e9 qualsevol altre nit o dia.\nEls privilegis o drets del mascle alfa o mascle dominant han format part de la majoria de les societats humanes que han existit fins ara i continuen existint en determinats indrets. Reductes d'aix\u00f2, que encara es practiquen en entorns extremadament masclistes, s\u00f3n el dret del marit de tenir relacions sexuals a voluntat amb la seva dona i el dret d'homes poderosos a tenir-lo amb les dones amb menys poder, sovint treballadores o candidates a treballar per a ell. Aquestes pr\u00e0ctiques poden ser acceptades per la societat malgrat el no consentiment o consentiment no lliure de les dones afectades, de la mateixa manera en qu\u00e8 es podria haver acceptat el ius primae noctis en altres \u00e8poques.", "target": "Dret"}, {"text": "La cautela sociniana o cautela de Socini \u00e9s una disposici\u00f3 testament\u00e0ria per mitj\u00e0 de la qual la persona testadora grava una atribuci\u00f3 en concepte de lleg\u00edtima que t\u00e9 un valor superior al que correspon a la persona legitim\u00e0ria, de tal manera que aquesta ha d'optar entre acceptar-la aix\u00ed o reclamar nom\u00e9s la lleg\u00edtima estricta.", "target": "Dret"}, {"text": "Una resoluci\u00f3 \u00e9s el reconeixement formal dels actes d'una organitzaci\u00f3 internacional mitjan\u00e7ant els quals aquesta manifesta formalment les seves opinions. El contingut de les resolucions pot ser molt variat, des d'aquelles que contenen aut\u00e8ntiques decisions fins a les que es limiten a expressar una recomanaci\u00f3 o opini\u00f3. Les resolucions poden ser adoptades per aclamaci\u00f3 o assentiment en aquells casos en els quals s\u00f3n aprovades sense que els estats participants facin una manifestaci\u00f3 expressa de voluntat; per votaci\u00f3 majorit\u00e0ria, que pot ser de majoria simple o de majoria qualificada per una determinada proporci\u00f3 dels vots afirmatius en relaci\u00f3 amb el nombre de representants d'estats presents i votants en el moment de la votaci\u00f3; o per consens que es produ\u00efx quan els representants dels Estats acorden, en negociacions pr\u00e8vies, que s'adopti una resoluci\u00f3 sense sotmetre-la a votaci\u00f3, amb independ\u00e8ncia que puguin mantenir determinades discrep\u00e0ncies sobre aspectes concrets del seu contingut.", "target": "Dret"}, {"text": "Delegat, segons el DIEC (diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans), \u00e9s la persona a qui se li encarrega de fer alguna cosa per part de qui t\u00e9 realment el poder o autoritat per a fer-ho. Aix\u00ed, la persona que t\u00e9 poder o autoritat per a fer una cosa (o per a exercir un c\u00e0rrec), pot delegar el seu poder de maneres diferents: totalment o parcialment, indefinidament o temporalment. En qualsevol cas, la persona que t\u00e9 l'autoritat origin\u00e0ria conserva l'autoritat i \u00e9s qui pot decidir quan, com i a qui cedeix el seu poder, o part del seu poder.\nLes administracions p\u00fabliques acostumen a nomenar delegats per a gestionar les compet\u00e8ncies pr\u00f2pies de l'administraci\u00f3 en \u00e0mbits territorials inferiors: un Ministeri, per exemple, nomena delegats regionals o locals. Les empreses, per la seva banda, a vegades tamb\u00e9 disposen de delegacions o concessionaris en diferents localitats. I en l'\u00e0mbit laboral existeixen els delegats de personal i els delegats sindicals, nomenats respectivament pel conjunt dels treballadors de l'empresa i pels treballadors afiliats a un determinat sindicat, amb l'enc\u00e0rrec de representar-los davant dels directius de l'empresa o de l'autoritat laboral.\nEn els sistemes democr\u00e0tics existeix tamb\u00e9 la delegaci\u00f3: els ciutadans designen a trav\u00e9s de les eleccions els representants en qui deleguen l'exercici dels propis drets de participaci\u00f3 i decisi\u00f3 durant el per\u00edode entre unes eleccions i les seg\u00fcents. \u00c9s el r\u00e8gim de democr\u00e0cia representativa que existeix en les democr\u00e0cies occidentals, i que es diferencia de la democr\u00e0cia directa o participativa on els ciutadans conserven les facultats origin\u00e0ries de decidir.", "target": "Dret"}, {"text": "Una moci\u00f3 de censura \u00e9s una proposici\u00f3 presentada i votada en una assemblea legislativa amb l'objectiu de reprovar l'acci\u00f3 del govern i que, en cas de ser aprovada, en comporta en la majoria dels casos la dimissi\u00f3 i la substituci\u00f3 per un d'alternatiu.", "target": "Dret"}, {"text": "Quid pro quo (del llat\u00ed, literalment \u00abquid en lloc de quo\u00bb) quiproquo en llat\u00ed medieval, \u00e9s una locuci\u00f3 llatina que significa \u00absubstituir una cosa per una altra\u00bb. Actualment, i per influ\u00e8ncia de l'angl\u00e8s, molt sovint l'expressi\u00f3 quid pro quo es fa servir en el sentit de et dono si em dones, quan no t\u00e9 aquest significat. En aquest cas caldria fer servir l'expressi\u00f3 do ut des, explicada m\u00e9s avall.\n\u00c9s una expressi\u00f3 que originalment es referia a la confusi\u00f3 produ\u00efda en usar el pronom interrogatiu / indefinit singular de g\u00e8nere neutre quid (en cas nominatiu) en lloc d'usar quo (en cas ablatiu). El sentit original de la locuci\u00f3 \u00e9s, doncs, l'acte de cometre un error gramatical. Amb posterioritat es va estendre el seu \u00fas per a indicar un error conceptual, o la confusi\u00f3 entre persones de gran semblan\u00e7a.\nAl teatre, i des de l'\u00e8poca romana, es converteix en un recurs dram\u00e0tic per crear situacions d'humor i conflicte que es produeixen per la confusi\u00f3 entre un personatge i un altre, o entre un objecte i un altre. \u00c9s la base, per exemple, de l'argument de Menaechmus, de Plaute, en qu\u00e8 dos germans separats des de la infantesa coincideixen en Epidamno (en l'antiga Gr\u00e8cia; actualment Durr\u00ebs, Alb\u00e0nia) sense que ells s\u00e0piguen de la seva m\u00fatua exist\u00e8ncia, creant-se tota classe de malentesos. Aquesta obra \u00e9s una possible adaptaci\u00f3 de Els Iguals, de Pos\u00eddip, i al seu torn va donar lloc a una altra adaptaci\u00f3 al segle xvi, La com\u00e8dia dels errors, de William Shakespeare.", "target": "Dret"}, {"text": "L'autocontractaci\u00f3 \u00e9s un tipus d'acte jur\u00eddic que celebra la mateixa persona com a representant d'una o m\u00e9s parts o de m\u00e9s d'un patrimonis subjectes a diferents r\u00e8gims jur\u00eddics. Es dona el cas, per exemple, quan una persona f\u00edsica contracte amb una persona jur\u00eddica de la qual ella \u00e9s apoderat. L'article 1.459 de Codi Civil Espanyol refereix uns sup\u00f2sits que prohibeix expressament.", "target": "Dret"}, {"text": "El ban municipal \u00e9s un document p\u00fablic que emana de l'administraci\u00f3 local. Es troba a Espanya i a M\u00e8xic.Els bans municipals espanyols solament han sigut bans emanats de l'alcalde des del segle xix fins que introdu\u00ed la novetat la Llei 57/2003, de 16 de desembre, sobre mesures per a la modernitzaci\u00f3 del Govern local, permetent que els concejals puguen dictar bans municipals.Els bans municipals mexicans contemporanis s\u00f3n de policia i bon govern i tenen naturalesa de reglament.", "target": "Dret"}, {"text": "Abstenci\u00f3 \u00e9s l'acci\u00f3 i efecte de no prendre part en una votaci\u00f3. Segons les circumst\u00e0ncies i el tipus de vot, pot ser una obligaci\u00f3, una opci\u00f3, una neglig\u00e8ncia, una impossibilitat t\u00e8cnica o senyal d'indifer\u00e8ncia.\nEn assemblees una persona pot abstenir-se quan ni \u00e9s pro, ni contra una proposici\u00f3. Certs parlaments no permeten l'abst\u00e8nci\u00f3, en aquest cas, l'\u00fanica opci\u00f3 que queda per a qui no t\u00e9 opini\u00f3 o no vol prendre part, \u00e9s l'abs\u00e8ncia al moment de la votaci\u00f3. En altres circumst\u00e0ncies l'abstenci\u00f3 \u00e9s una obligaci\u00f3 moral o legal, quan el votant t\u00e9 un conflicte d'interessos (Exemple: Quan un ajuntament vol comprar un terreny que pertany a un membre del consell municipal, aquest membre s'ha d'abstenir). En assemblees d'associacions se sol no votar per si mateix en l'atribuci\u00f3 de les funcions de la junta, tot i que no \u00e9s una obligaci\u00f3.\nEn eleccions pol\u00edtques, l'abst\u00e8nci\u00f3 pot manifestar-se pel vot nul o per l'abs\u00e8ncia, \u00e9s a dir, no anar a votar. Certs pa\u00efsos tenen el sufragi obligatori i l'abs\u00e8ncia hi \u00e9s prohibida i sancionada. En certes monarquies parlement\u00e0ries, com ara B\u00e8lgica, el rei i la reina dels belgues tenen el dret i l'obligaci\u00f3 de vot, per\u00f2, pel seu deure moral de neutralitat, notifiquen la seva impossibilitat de votar, com ho fan altres ciutadans impedits per raons valables i reconegudes pels tribunals.L'abstencionisme \u00e9s el grau de persones que no participen en una votaci\u00f3 o sufragi. Sovint se sumen els vots nuls i les abstencions per mesurar el grau d'implicaci\u00f3 dels ciutadans. Abans les eleccions, els pol\u00edtics es trenquen el cap per trobar arguments per reduir el nombre d'abstencions. Despr\u00e9s de les eleccions, els analistes s'el trenquen per interpretar el sentit del nombre d'abstencions. El significat de l'abstenci\u00f3 \u00e9s molt dif\u00fas, \u00abja que no se sap per qu\u00e8 la persona no ha anat: si \u00e9s per indifer\u00e8ncia, descontent amb el sistema electoral, malaltia, etc\u00e8tera\u00bb.", "target": "Dret"}, {"text": "El dret can\u00f2nic (del grec kanon/\u03ba\u03b1\u03bd\u03bf\u03bd : regla, norma o mesura) \u00e9s una ci\u00e8ncia jur\u00eddica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual \u00e9s estudiar i desenvolupar la regulaci\u00f3 jur\u00eddica de l'Esgl\u00e9sia. Amb aquesta definici\u00f3 s'engloben tres conceptes que han generat controv\u00e8rsia sobre la seva consideraci\u00f3 al llarg de la Hist\u00f2ria fins avui en dia: la seva finalitat, el seu car\u00e0cter jur\u00eddic i la seva autonomia cient\u00edfica.", "target": "Dret"}, {"text": "Schutzhaft o detenci\u00f3 protectiva va ser un concepte jur\u00eddic alemany que permetia privar de llibertat qualsevol persona sense incriminaci\u00f3 ni intervenci\u00f3 de l'autoritat judicial i per un temps indeterminat, com a mesura per a \u00abprotegir la societat\u00bb o l'\u00abimperi\u00bb. Tot i que ja existia durant l'Imperi Alemany \u00e9s sobretot coneguda per l'ab\u00fas que en van fer els agents de la Gestapo durant el nazisme per empresonar durant mesos i anys amb total arbitrarietat i assassinar desenes de milers de persones (oponents al r\u00e8gim, \u00abasocials\u00bb, intel\u00b7lectuals\u2026) als camps de concentraci\u00f3. En pocs mesos despr\u00e9s del cop d'estat del 1932, despr\u00e9s de cada ona de repressi\u00f3 li calia al parti nazi una xarxa de camps i presons improvisades, que van organitzar en f\u00e0briques abandonades, monestirs, presons o magatzems.\nLa Schutzhaft com a possible intervenci\u00f3 policial va ser decretada per la \u00abLlei sobre la detenci\u00f3 i la limitaci\u00f3 del perm\u00eds de resid\u00e8ncia per causa de l'estat de Guerra i l'estat de Setge\u00bb del 4 de desembre del 1916 per Guillem II de Pr\u00fassia despr\u00e9s de l'inici de la Primera Guerra Mundial. Va servir al govern militar a l'inici - Rosa Luxemburg en va ser una de les v\u00edctimes m\u00e9s famoses - per\u00f2 vers la fi del conflicte ja no servia gaire: all\u00e0 on l'agitaci\u00f3 pol\u00edtica havia fracassat, l'austeritat i les m\u00faltiples car\u00e8ncies vers la fi del conflicte van aixecar les masses populars. Despr\u00e9s de la guerra i sota el govern del ministre socialista Gustav Noske (1868-1946) la Schutzhaft va continuar sent utilitzada, entre d'altres contre els vaguistes a la Regi\u00f3 del Ruhr. Tot i aix\u00f2, hi havia una certa basi jur\u00eddica i el nombre de detinguts quedava limitat.\nAix\u00f2 va canviar dr\u00e0sticament, quan el president Hindenburg va decretar el 28 de febrer del 1933 el Decret de l'Incendi del Reichstag, del qual el nom oficial era Decret sobre la protecci\u00f3 del Poble i de l'Estat amb l'\u00e0nim de \u00abprevenir accions violents de comunistes que metin en perill l'estat\u00bb. D'un tret de ploma, es va suprimir la majoria dels drets fonamentals com: la interdicci\u00f3 de limitar la llibertat personal, la inviolabilitat de la casa, el secret postal i telecomunicatiu, la llibertat d'expressi\u00f3, la llibertat d'assemblea i d'associaci\u00f3, el dret a la propietat. El decret va acordar a la gestapo el dret de prendre en detenci\u00f3 protectiva qualsevol persona considerada com una amena\u00e7a social o pol\u00edtica. La Sturmabteilung (SA) i el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys no podien conduir una persona en detenci\u00f3 protectiva, les formalitats administratives sempre havien de ser fetes per la Gestapo. La bona col\u00b7laboraci\u00f3 entre aquestes tres organitzacions feixistes va fer que aquesta formalitat mai no va ser un obstacle a la detenci\u00f3 massiva d'oponents.\nFins al 1939, la gran majoria dels detinguts sota aquest estatut eren de nacionalitat alemanya.\nEl Decret de l'Incendi del Reichstag i la detenci\u00f3 protectiva van ser abolits despr\u00e9s de la guerra el 9 de maig del 1945.", "target": "Dret"}, {"text": "El qadi al-\u00e0skar, en \u00e0rab (\u0642\u0627\u0636\u064a \u0627\u0644\u0639\u0633\u0643\u0631, q\u0101\u1e0d\u012b al-\u02bfaskar, \u2018jutge de l'ex\u00e8rcit\u2019) o, en turc, kazasker o kad\u0131asker (turc otom\u00e0: \u0642\u0627\u0636\u06cc \u0639\u0633\u0643\u0631), \u00e9s una instituci\u00f3 que t\u00e9 les seves arrels en el segle viii quan el governador d'Egipte S\u00e0lih ibn Al\u00ed ibn Abd-Al\u00b7lah (750-751) va nomenar un jutge o cadi per cadascuna de les unitats militars del seu ex\u00e8rcit que sortien en expedici\u00f3 (750). Apareixen despr\u00e9s com a instituci\u00f3 regular sota els ai\u00fabides, al segle xii, i sota els selj\u00facides de Rum, al segle xiii. El primer kad\u0131askar otom\u00e0 fou nomenat el 1363 amb jurisdicci\u00f3 militar i control sobre tots els cadis; el 1481 es van crear dos kad\u0131askar, un per a Anat\u00f2lia i un per a Rum\u00e8lia; un tercer per al Diyarbekir fou creat vers el 1515 per Selim I, per\u00f2 va ser suprimit al cap d'uns tres anys. Els kad\u0131askar eren membres del Diwan-i Humayun o Consell Imperial, la qual cosa els donava molta influ\u00e8ncia. A la segona meitat del segle xvi van perdre part d'aquesta influ\u00e8ncia en favor del gran muft\u00ed d'Istanbul, per\u00f2 van restar membres del diwan fins a la meitat del segle xix. El c\u00e0rrec va existir fins al 1914, quan els dos cadis van ser reunits en un de sol fins a l'abolici\u00f3 decretada per la rep\u00fablica el 1923.", "target": "Dret"}, {"text": "Vos estis lux mundi (Vosaltres sou la llum del m\u00f3n) \u00e9s un motu proprio del papa Francesc que concreta les normes que ha de seguir l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica respecte els abusos sexuals publicat el 9 de maig de 2019 i que ha d'entrar en vigor l'1 de juny del 2019.El text obliga els religiosos a informar als superiors dels casos d'abusos i encobriment, refor\u00e7a la responsabilitat dels bisbes, crea un sistema de den\u00fancia i imposa un termini de 90 dies per resoldre les investigacions. El document \u00e9s fruit de la trobada de bisbes sobre la protecci\u00f3 dels menors en l'Esgl\u00e9sia que es va celebrar el febrer del 2019 al Vatic\u00e0.", "target": "Dret"}, {"text": "El perill \u00e9s el risc que passi quelcom desagradable o un accident. Usualment s'avisa amb senyals com un signe d'admiraci\u00f3 (inform\u00e0tica), la creu que indica incorrecci\u00f3, el color vermell o taronja o un triangle amb les vores vermelles (tr\u00e0nsit). L'exist\u00e8ncia del perill pot ser objectiva o subjectiva i desencadena en el cos hum\u00e0 reaccions f\u00edsiques per respondre a la possible amena\u00e7a.\nEn Dret laboral, un perill \u00e9s una situaci\u00f3 o zona que pot donar origen a una possibilitat de lesi\u00f3 o b\u00e9 originar una lesi\u00f3 la qual pot, fins i tot, posar en comprom\u00eds la vida del treballador.", "target": "Dret"}, {"text": "Un enveloppe Soleau, del nom de son inventor, \u00e9s un document legal franc\u00e8s per provar que una invenci\u00f3 havia estat desenvolupada amb anterioritat i on figura la data de dita invenci\u00f3, o b\u00e9 d'una idea o d'una obra. El document s'ha de dipositar a l'Institut national de la propri\u00e9t\u00e9 industrielle (INPI). Les modalitats de funcionament del sobre estan definides pel decret del 9 de maig de 1986, aparegut al diari oficial franc\u00e8s del 6 de juny de 1986. Nom\u00e9s t\u00e9 valor al territori franc\u00e8s. El seu objectiu \u00e9s datar una obra o un concepte i no protegir-los.\nAquest document t\u00e9 dues parts: l'interessat ha d'incloure una descripci\u00f3 de la idea en q\u00fcesti\u00f3 en cada part. Despr\u00e9s de certificar amb l\u00e0ser la data, l'INPI envia una c\u00f2pia al dipositari. Aquest ha de guardar tancada la seua part, que no s'obrir\u00e0 nom\u00e9s que en cas de litigi. La sol\u00b7licitud es pot efectuar tant per correu com f\u00edsicament a les delegacions regionals de la instituci\u00f3. L'enveloppe Soleau es conserva durant un per\u00edode de cinc anys, durada que pot ser perllongada cinc anys m\u00e9s. El seu preu \u00e9s de 15 euros.\nA difer\u00e8ncia d'una patent el propietari de l'enveloppe no t\u00e9 el dret exclusiu d'explotaci\u00f3 de la invenci\u00f3 o del model. En cas que es tracta d'una invenci\u00f3, el dipositari podria explotar-la demostrant que la coneixia abans que es fera la patent. La possibilitat d'explotaci\u00f3 a t\u00edtol personal est\u00e0 bastant restringida en la pr\u00e0ctica i no es pot cedir.", "target": "Dret"}, {"text": "Un consorci \u00e9s una associaci\u00f3 d'entitats amb personalitat jur\u00eddica.\n\nPot ser una associaci\u00f3 econ\u00f2mica en la qual una s\u00e8rie d'empreses tenen l'\u00e0nim de desenvolupar una activitat conjunta mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 d'una nova societat. Generalment es dona quan en un mercat amb barreres d'entrada diverses empreses decideixen formar una \u00fanica entitat amb la finalitat d'elevar el seu poder monopolista.\nTamb\u00e9 es denomina consorci l'acord pel qual els accionistes d'empreses independents accedeixen a lliurar el control de les seves accions a canvi de certificats de consorci que els donen dret de participar en els guanys comuns d'aquest consorci. Els participants en el consorci es denominen Concorde. Un exemples de consorcis s\u00f3n el W3C, Airbus (al moment de crear-se l'any 1970) i en certa manera el Observatori Europeu Austral (ESO).\nEn dret administratiu un consorci \u00e9s una organitzaci\u00f3 de dret p\u00fablic entre una o m\u00e9s entitats p\u00fabliques-Administraci\u00f3-i un o m\u00e9s subjectes o organitzacions de Dret Privat.", "target": "Dret"}, {"text": "L'ordenan\u00e7a local \u00e9s una norma jur\u00eddica amb rang de reglament en l'ordenament jur\u00eddic espanyol actual. Emana dels ens locals.", "target": "Dret"}, {"text": "L'embargament en dret \u00e9s la declaraci\u00f3 judicial per la qual s'afecten (reserven) determinats b\u00e9ns o drets de contingut o valor econ\u00f2mic, per fer complir sobre ells una obligaci\u00f3 pecuni\u00e0ria ja declarada (embargament executiu) o que previsiblement declarar\u00e0 en una sent\u00e8ncia futura (embargament preventiu).\nDavant la possibilitat que el condemnat al pagament de l'obligaci\u00f3 pecuni\u00e0ria s'oposi al compliment de la condemna, les autoritats judicials tenen la potestat d'ordenar l'embargament dels seus b\u00e9ns presents i/o futurs amb la finalitat de fer front als pagaments. En el cas de b\u00e9ns no monetaris, aquests s'han de liquidar pr\u00e8viament mitjan\u00e7ant subhasta p\u00fablica. \u00c9s possible que una part dels b\u00e9ns d'un deutor no puguin ser embargats per motius legals.\nAquest \u00e9s el cas, per exemple, del m\u00ednim de subsist\u00e8ncia, que \u00e9s la quantitat de diners m\u00ednim que es considera que l'embargat necessita per a la seva pr\u00f2pia manutenci\u00f3. Hi ha un cas particular d'embargament anomenat embargament de cr\u00e8dit en el que l'embargat \u00e9s el dret de cobrament sobre una altra persona. S'utilitza amb especial freq\u00fc\u00e8ncia al dret fiscal, quan la hisenda p\u00fablica adverteix als deutors d'un deutor tributari que els cr\u00e8dits a favor d'aquest han estat embargats a favor de la hisenda p\u00fablica.", "target": "Dret"}, {"text": "Un judici o ju\u00ed \u00e9s una controv\u00e8rsia jur\u00eddica i actual entre parts i sotm\u00e8s al coneixement d'un tribunal de just\u00edcia. Aix\u00f2 pressuposa l'exist\u00e8ncia d'una controv\u00e8rsia, \u00e9s a dir, la sustentaci\u00f3 de drets i interessos contradictoris o contraposats al defensat per la part contr\u00e0ria, i que la perjudica. El judici constitueix el contingut material o de fons del proc\u00e9s, el qual ser\u00e0 resolt per l'\u00f2rgan jurisdiccional a trav\u00e9s d'un procediment. Per norma general, el jutge s'encarregar\u00e0 de discernir quina de les dues parts es fonamenta amb major base en l'Estat de Dret que empara el pa\u00eds en el qual s'ha desenvolupat l'activitat que ha posat en conflicte a dues o m\u00e9s persones.\nEl judici verbal \u00e9s un tipus de procediment judicial, civil o penal, que es caracteritza pel fet que el jutge convoca les parts a una compareixen\u00e7a \u00fanica, durant la qual hauran d'exposar les seves raons, proposaran les proves, que es faran en el mateix acte; i faran conclusions verbals. Excepcionalment es pot suspendre l'acte per poder fer alguna prova que no s'hagi pogut obtenir o que el jutge consideri adient. En l'\u00e0mbit penal rep la denominaci\u00f3 de judici de faltes, i s'inicia per simple den\u00fancia; mentre que en el civil cal demanda escrita. Els judicis verbals estan reservats als assumptes que es consideren de poca import\u00e0ncia o quantia i pretenen agilitzar les decisions judicials evitant tr\u00e0mits complexes.", "target": "Dret"}, {"text": "Ius iudiciorum \u00e9s una locuci\u00f3 llatina que significa el dret de sentenciar.\nSegons Thomas Hobbes, el ius iudiciorium i el ius praescribendi regulas boni et mali (el dret de prescriure regles del b\u00e9 i del mal) s\u00f3n els drets del que t\u00e9 la m\u00e0xima potestat civil. En aplicaci\u00f3 d'aquest principi, a Anglaterra, el rei no podia condemnar un lord sense consultar la cambra dels Lords. Segons Hugo Grotius \u00e9s important distingir el dret de sentenciar del ius Magistratuum creandorom, destiutendorum, mutandorem, o el dret de nomenar, destituir i de mudar magistrats, dos drets molt diferents, que la gent poc instru\u00efda sovint confon. A l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica el dret de sentenciar escau ex officio al papa en causes penals de dret can\u00f2nic. Pot delegar aquest dret a membres inferiors del clergat, segons la posici\u00f3 en la jerarquia de l'imputat.", "target": "Dret"}, {"text": "La dogm\u00e0tica jur\u00eddica \u00e9s una disciplina pertanyent al Dret, el m\u00e8tode de la qual es basa en l'elaboraci\u00f3 de complexos sistemes de car\u00e0cter formal, compostos per dogmes jur\u00eddics o tipus. Aquests dogmes han d'extreure del contingut de les normes jur\u00eddiques positives, utilitzant l'abstracci\u00f3, i seguint una s\u00e8rie d'operacions l\u00f2giques que atorguen a la dogm\u00e0tica jur\u00eddica un car\u00e0cter eminentment  sistem\u00e0tic. En contraposici\u00f3 al m\u00e8tode exeg\u00e8tic, en qu\u00e8 la interpretaci\u00f3 de la norma es basa en el sentit de les paraules reflectides en el dret positiu, el m\u00e8tode dogm\u00e0tic s'at\u00e9 als principis doctrinals com a mitj\u00e0 principal per interpretar el sentit de la norma jur\u00eddica.", "target": "Dret"}, {"text": "En la biologia evolutiva, coopci\u00f3 \u00e9s un sin\u00f2nim d'exaptaci\u00f3 que es refereix al canvi en la funci\u00f3 d'una adaptaci\u00f3, i \u00e9s un terme molt similar a la preadaptaci\u00f3.\nEn la sociologia, coopci\u00f3 es refereix a una idea que s'incoprpora en el corrent general cultural.La Cooptaci\u00f3, coopci\u00f3 o cooptar es refereix a una acci\u00f3 feta en un gran nombre de camps on un oponent \u00e9s anul\u00b7lat o neutralitzat per absorci\u00f3, per\u00f2 hi ha tamb\u00e9 altres accepcions.\nAquest terme es pot referir a una elecci\u00f3 en la qual els membres del comit\u00e8 o grup similar voten per tal de suplir una vacant en aquest comit\u00e9 o grup. Quan s'elegeix un petit comit\u00e8 fent servir el m\u00e8tode de la representaci\u00f3 proporcional, una coopci\u00f3 pot no ser adequada, ja que els nous membres elegits no representaran necess\u00e0riament els interessos del grup representat pel membre vacant.\n\u00c9s un sistema d'elecci\u00f3 dels nous membres d'un organisme o comunitat basat en la designaci\u00f3 pels membres que ja formen part d'aquella inst\u00e0ncia. S'utilitza per exemple per designar els administradors de les Societats an\u00f2nimes a Fran\u00e7a.\nTamb\u00e9 es pot referir a la t\u00e0ctica de neutralitzar o guanyar sobre una minoria mitjan\u00e7ant la seva assimilaci\u00f3 dins del grup cultural establert.", "target": "Dret"}, {"text": "Relaci\u00f3 jur\u00eddica \u00e9s l'element m\u00e9s important des del punt de vista del dret subjectiu, aix\u00ed com la norma jur\u00eddica ho \u00e9s des del punt de vista objectiu. Per tant s'ent\u00e9n que la relaci\u00f3 humana o de vida \u00e9s aquella que en ser reconeguda i integrada en el sup\u00f2sit de fet d'una o diverses normes, produeix conseq\u00fc\u00e8ncies jur\u00eddiques (Miguel Reale).\nMoucher Zorraquin considera que la relaci\u00f3 que s'estableix entre persones (subjecte jur\u00eddic), al com una norma assigna determinades conseq\u00fc\u00e8ncies. Per tant, les relacions socials que es presenten, produeixen conseq\u00fc\u00e8ncies jur\u00eddiques en la qual poden identificar-se els subjectes que intervenen en la relaci\u00f3.\nLes diferents relacions socials de les quals poden ser part\u00edcips els individus estan previstes jur\u00eddicament, \u00e9s a dir, que existeix una regulaci\u00f3 per a aquestes. D'aquestes relacions es deriven uns drets i deures que vinculen a les parts concernents i la materialitzaci\u00f3 de les quals es manifesta en posicions de poder i de deure, respectivament.\nPel que fa al contingut de les relacions jur\u00eddiques, s'han establert quatre tipus:\n1. Relacions obligat\u00f2ries: el deure complir els drets de l'altre subjecte (devoluci\u00f3 del pr\u00e9stec al banc).\n2. Relacions jur\u00eddic-reals: el dret d'obrar com consideri oport\u00fa el propietari dels b\u00e9ns que posseeix, i que tal dret forma part dels drets reals (dret de propietat\u2026).\n3. Relacions familiars: dirigides a garantir el marc d'aquestes instituci\u00f3 (dret d'aliments entre parents).\n4. Relacions heredit\u00e0ries o success\u00f2ries: drets i deures dels successors d'una persona morta.\nHi ha relacions que s\u00f3n aut\u00f2nomes i per tant constitueixen una sola relaci\u00f3 jur\u00eddica, es diu que s\u00f3n relacions independents (matrimoni). No obstant aix\u00f2 es diferencien unes altres l'origen de les quals procedeix d'una relaci\u00f3 anterior ja existent i a la qual se subordina; s\u00f3n les relacions dependents (subarrendament).\nL'estructura de tota relaci\u00f3 jur\u00eddica compr\u00e8n:\n\nSubjectes: els individus que es relacionen, ja siguin persones f\u00edsiques o jur\u00eddiques. Es determinen dues posicions:\nUna de poder, en la qual s'atorguen uns drets al subjecte actiu que el legitimen per a reclamar una conducta determinada a favor del compliment dels seus drets, ja siguin per mitj\u00e0 de:\nDrets subjectius: facultats sobre l'exig\u00e8ncia de certes conductes o sobre una cosa en benefici particular.\nPotestats: autoritza a una persona perqu\u00e8 la p\u00e0tria potestat dels pares sobre els seus fills menors d'edat actu\u00ef en inter\u00e8s de la part sotmesa.\nDrets potestatius: per voluntat unilateral la relaci\u00f3 es pot veure alterada, modificada o destru\u00efda (subscriure/anul\u00b7lar un contracte, modificar\u2026).\nRepresentant: actua per compte i en nom d'altres persones.\nUna de deure, l'obligaci\u00f3 o subordinaci\u00f3 pel compliment dels drets del subjecte actiu.Objecte: parteix de la realitat social limitada per la relaci\u00f3, concretada en els interessos i b\u00e9ns, ja especificats en una classificaci\u00f3 anterior.Contingut: conjunt de drets i deures que es reparteixen entre els subjectes actius i passius.", "target": "Dret"}, {"text": "El c\u00e0non per c\u00f2pia privada o c\u00e0non digital \u00e9s una taxa aplicada a diversos suports de gravaci\u00f3 i emmagatzematge de dades, en compensaci\u00f3 per les c\u00f2pies que es fan dels seus treballs.\nAquesta taxa es va incorporar per primer cop a la legislaci\u00f3 espanyola en la llei 22/1987, de 11 de novembre, de Propietat Intel\u00b7lectual, que va introduir el dret a realitzar copies privades. A l'article 25 del text ref\u00f3s de la Llei de Propietat Intel\u00b7lectual espanyola (Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, es regula la compensaci\u00f3 resultant quan es produeix una afectaci\u00f3 al dret patrimonial d'autor, editor, artista, productors, quan el comprador realitza copies per a \u00fas privat. La llei obliga a que aquest cobrament es realitzi a trav\u00e9s del SGAE, AIE, i AGEDI. Per tot aix\u00f2 se l'anomena un \"dret de remuneraci\u00f3 de gesti\u00f3 col\u00b7lectiva for\u00e7osa\".", "target": "Dret"}, {"text": "En el Dret dels Estats Units, la Constituci\u00f3 Vivent \u00e9s una teoria d'interpretaci\u00f3 constitucional segons la qual la Constituci\u00f3 \u00e9s, fins a cert punt, din\u00e0mica.", "target": "Dret"}, {"text": "Dret penal de l'enemic (en alemany Feindstrafrecht) \u00e9s un concepte introdu\u00eft el 1985 per G\u00fcnther Jakobs, jurista alemany, i professor em\u00e8rit de dret penal i filosofia del dret a la Universitat de Bonn. Segons Jakobs, certes persones, perqu\u00e8 s\u00f3n enemics de la societat (o estat), no tenen totes les proteccions penals i procediments penals que es donen a altres persones.Jakobs proposa la distinci\u00f3 entre un dret penal del ciutad\u00e0 (B\u00fcrgerstrafrecht), que es caracteritza pel manteniment de la vig\u00e8ncia de la norma, i un dret penal per a enemics (Feindstrafrecht), orientat a combatre els perills, i que permet que qualsevol mitj\u00e0 disponible sigui utilitzat per castigar aquests enemics.\nPer tant, el dret penal de l'enemic no constitueix en si mateix un corpus legislatiu, sin\u00f3 que significa la suspensi\u00f3 de certes lleis, justificada per la necessitat de protegir la societat o l'Estat contra determinats perills. La majoria dels estudiosos del dret penal i de la filosofia del dret s'oposen al concepte de Feindstrafrecht. G\u00fcnther Jakobs, al seu torn, assenyala que nom\u00e9s descriu alguna cosa que ja existeix, mentre que els seus cr\u00edtics diuen que assumeix una posici\u00f3 afirmativa en la seva publicaci\u00f3 de 2004. En aquesta publicaci\u00f3, Jakobs proposa que qualsevol persona que no respecti les lleis i l'ordre legal d'un Estat \u2014o que pretengui destruir-los\u2014 ha de perdre tots els drets com a ciutad\u00e0 i com a \u00e9sser hum\u00e0 i que l'Estat ha de permetre a aquesta persona sigui perseguida per tots els mitjans disponibles. Aix\u00f2 vol dir, per exemple, que un terrorista que vulgui subvertir les normes de la societat, un criminal que ignora les lleis i un membre de la m\u00e0fia que nom\u00e9s respecti les regles del seu clan, haurien de ser designats com a \u00abno-persones\u00bb i ja no mereixerien ser tractats ser tractats com a persones, sin\u00f3 com a enemics.\nJakobs justifica la necessitat d'un dret penal de l'enemic filos\u00f2ficament, i es refereix al la teoria hobbesiana del contracte social i la seva interpretaci\u00f3 per Immanuel Kant. Qui acaba amb aquest contracte social mitjan\u00e7ant la seva deshonra, deixa la societat i entra a l'estat natural sense llei. D'aquesta manera, perd els seus drets com a persona i es converteix en un enemic, i com a tal, ha de ser perseguit per la societat.", "target": "Dret"}, {"text": "Un codi penal \u00e9s una font de dret formada per un conjunt unitari i sistematitzat de les normes jur\u00eddiques punitives d'un estat, \u00e9s a dir, un compendi ordenat de la legislaci\u00f3 aplicable en mat\u00e8ria penal, que busca l'eliminaci\u00f3 de redund\u00e0ncies, l'abs\u00e8ncia de llacunes i la universalitat: \u00e9s a dir, que no existeixin normes penals vigents fora del compendi. Els codis penals, en cert sentit, busquen plasmar el ius puniendi de l'estat en un \u00fanica obra.", "target": "Dret"}, {"text": "El dret positiu \u00e9s el conjunt de normes jur\u00eddiques escrites en un \u00e0mbit territorial en qu\u00e8 de manera puntual genera pol\u00e8mica de ser el m\u00e9s normatiu, i que abasta tota la creaci\u00f3 jur\u00eddica del legislador, mai del passat i nom\u00e9s la vigent, no nom\u00e9s recollida en forma del que ve sent la llei. El concepte de dret positiu est\u00e0 basat en el positivisme, corrent de pensament jur\u00eddic que considera el dret com una creaci\u00f3 de l'\u00e9sser hum\u00e0. L'home crea el dret, les lleis (sent aquestes la voluntat del sobir\u00e0) creen dret. Al contrari del dret natural, segons el qual el dret era al m\u00f3n pr\u00e8viament, i l'\u00e9sser hum\u00e0 es limitava merament a descobrir-lo i aplicar-lo en tot el sentit de la paraula.\nEn aquest sentit, el dret positiu descansa en la teoria del normativisme (elaboraci\u00f3 del te\u00f2ric del dret Hans Kelsen segle XX), i que estructura al dret segons una jerarquia normativa.\nDes del punt de vista d'altres escoles de pensament jur\u00eddic, que no exclouen l'exist\u00e8ncia del dret natural o dret div\u00ed, el dret positiu seria aquell que emana de les persones, de la societat, i que ha d'obeir als anteriors per ser just i leg\u00edtim.\nAix\u00ed, s'ent\u00e9n el dret positiu com un dret lloc o donat des de l'Estat. El positivisme jur\u00eddic es divideix en formalista i sociol\u00f2gic. El primer estudia les formes jur\u00eddiques i sorgeix al segle xix amb dues escoles com precursores d'aquest corrent: a Fran\u00e7a l'Escola Ex\u00e8gesi, i a Alemanya l'Escola Dogm\u00e0tica alemanya. Pel que fa al positivisme jur\u00eddic de car\u00e0cter sociol\u00f2gic, estudia l'impacte del dret positiu en la societat. Les seves escoles precursores s\u00f3n a Fran\u00e7a l'Escola Social francesa, ia Alemanya el Moviment del Dret Lliure alemany, ambdues del segle XIX-XX.\nLa concepci\u00f3 del positivisme jur\u00eddic abasta un sol dret, el que tamb\u00e9 es coneix com a monisme jur\u00eddic: el dret positiu. En canvi, per al iusnaturalisme o dret natural, hi ha dos drets (dualisme jur\u00eddic): el dret positiu i el dret natural. Aquest \u00faltim es defineix com el conjunt de principi sobre valors superiors als quals podem accedir a trav\u00e9s de la capacitat humana i que prevalen sobre el dret positiu i s\u00f3n sempre v\u00e0lids. L'origen d'aquesta doctrina \u00e9s tan antic com el Dret, i pot rastrejar intelectualment des del pas del mite al logos al Gr\u00e8cia Antiga.\nEls drets positius, en plural, s\u00f3n per tant conceptualment diferents dels drets naturals.", "target": "Dret"}, {"text": "El Centre Internacional d'Arranjament de Difer\u00e8ncies Relatives a Inversions (CIADI) \u00e9s una instituci\u00f3 de l'arbitratge internacional que facilita la resoluci\u00f3 de conflictes legalment i la conciliaci\u00f3 entre els inversors internacionals. El CIADI \u00e9s un membre del Grup del Banc Mundial, de la qual rep el finan\u00e7ament, i t\u00e9 la seu a Washington DC, als Estats Units. Va ser establert el 1966 com una instituci\u00f3 especialitzada aut\u00f2noma, multilateral per estimular el flux internacional d'inversions i mitigar els riscos no comercials amb un tractat elaborat per consellers executius del Banc Internacional per a la Reconstrucci\u00f3 i el Desenvolupament i signat pels pa\u00efsos membres. El 2012 hi havia 158 pa\u00efsos membres contractants, que es comprometen a complir i respectar els laudes arbitrals de conformitat amb el Conveni del CIADI. El centre realitza activitats d'assessorament i mant\u00e9 diverses publicacions.", "target": "Dret"}, {"text": "La llei seca o Prohibition fa refer\u00e8ncia a una llei que prohibeix la fabricaci\u00f3, venda i distribuci\u00f3 de begudes alcoh\u00f2liques, aigua o fins i tot de la pluja en un determinat estat. Al llarg de la hist\u00f2ria existeixen diversos estats que han promulgat una Llei seca en diverses ocasions de forma total o parcial. Durant la primera meitat del segle xx els Estats Units d'Am\u00e8rica, Canad\u00e0, R\u00fassia, Isl\u00e0ndia, Noruega, Hongria o Finl\u00e0ndia van posar lleis que restringien el consum de begudes alcoh\u00f2liques per part dels seus ciutadans.", "target": "Dret"}, {"text": "El sistema jur\u00eddic reuneix les estructures i les modalitats de funcionament de les inst\u00e0ncies encarregades de l'aplicaci\u00f3 de regles de dret, aix\u00ed com els serveis que emanen d'elles. El sistema jur\u00eddic compr\u00e8n aix\u00ed l'aparell jurisdiccional, per\u00f2 tamb\u00e9 l'aparell no jurisdiccional.", "target": "Dret"}, {"text": "Un \u00e0rbitre \u00e9s la persona que realitza l'acci\u00f3 d'arbitrar, \u00e9s a dir, que decideix el resultat d'un conflicte. Des del punt de vista legal, un \u00e0rbitre pot ser lletrat o no segons els casos en qu\u00e8 la llei remeti al tipus d'arbitratge.\nEn qualsevol esport, l'\u00e0rbitre \u00e9s el jutge encarregat de fer que es compleixin les regles del joc.\n\n", "target": "Dret"}, {"text": "Es deia escriv\u00e0 a qui per ofici p\u00fablic tenia l'autoritat per redactar o autentificar, \u00e9s a dir, donar fe de les escriptures i altres actes o contractes fets p\u00fablics davant seu. Tamb\u00e9 s'encarregava de les actuacions judicials, governatives i administratives i de redactar les cartes i testaments per a la reialesa.", "target": "Dret"}, {"text": "La Llei Concursal o Llei 22/2003 \u00e9s una llei d'\u00e0mbit espanyol que derog\u00e0 la normativa anterior sobre deutes i unific\u00e0 els anteriors quatre procediments concursals: fallida, suspensi\u00f3 de pagaments, concurs de creditors i quitament i espera per un de sol, denominat Concurs. Des de l'1 de setembre del 2004 \u00e9s en vigor, a Espanya, la, de 9 de juliol, Concursal,", "target": "Dret"}, {"text": "El mar territorial, en dret internacional p\u00fablic, \u00e9s la franja de mar adjacent a la costa i sotmesa a la sobirania de l'estat costaner. \u00c9s una extensi\u00f3 d'especial inter\u00e8s pels estats costaners que hist\u00f2ricament han volgut exercir-hi compet\u00e8ncies per motius econ\u00f2mics i de seguretat. La Convenci\u00f3 de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar de 1982 estableix l'amplada del mar territorial a un m\u00e0xim de dotze milles n\u00e0utiques (uns vint-i-dos kil\u00f2metres) a partir de la l\u00ednia de base. La sobirania de l'estat costaner no \u00e9s exclusiva, ja que la resta d'estats hi tenen dret de pas innocent i tamb\u00e9 mantenen les jurisdiccions civil i penal sobre les persones i els delictes comesos a bord dels seus vaixells (amb algunes excepcions). L'expressi\u00f3 mar territorial \u00e9s, avui dia, generalment admesa i ha substitu\u00eft d'altres com \u00abaig\u00fces jurisdiccionals\u00bb o \u00abterritorials\u00bb.", "target": "Dret"}, {"text": "Una terra vinculada \u00e9s un terme utilitzat en el dret medieval que definia una terra que no era de propietat privada, que no se'n podia disposar lliurement ni es podien posar a la venda. Eren terres vinculades a un t\u00edtol nobiliari, a l'Esgl\u00e9sia, a un municipi (terres comunals -b\u00e9ns de propis i comuns-) o a la Corona. El propietari de la terra podia treure'n profit econ\u00f2mic i exercir-hi jurisdicci\u00f3, per\u00f2 no la podia vendre.", "target": "Dret"}, {"text": "A Espanya s'han promulgat una s\u00e8rie de lleis i normes amb l'objectiu de la protecci\u00f3 de la privadesa i de la intimitat dels ciutadans. A continuaci\u00f3 es descriuen les normes m\u00e9s importants.", "target": "Dret"}, {"text": "El dret col\u00b7laboratiu \u00e9s un m\u00e8tode de resoluci\u00f3 alternativa de conflictes (un ADR), \nAquest m\u00e8tode va sorgir al 1990 als Estats Units de la iniciativa de Stuart Webb, un advocat de fam\u00edlia de Minneapolis, que estava fart del sistema de confrontaci\u00f3 que presidia els litigis jurisdiccionals amb el referent omnipresent dels jutges, de les construccions t\u00e8rboles d'alguns lletrats, i de la pres\u00e8ncia passiva i sovint estupefacta dels clients, -malgrat que el conflicte els afectava a ells directament-. Webb estava determinat a abandonar la seva professi\u00f3 i tancar el despatx (tot i que li funcionava molt b\u00e9) quan va tenir una idea. Calia resoldre els conflictes a quatre bandes, amb la pres\u00e8ncia constructiva dels clients en tot moment. I calia incorporar un incentiu clar perqu\u00e8 els advocats s'involucressin en aquest escenari de cooperaci\u00f3: en cas de no arribar als acords necessaris, els advocats s'havien de comprometre a no representar els clients en el proc\u00e9s contenci\u00f3s sobre l'assumpte. La idea va quallar amb rapidesa i el 2000 es va constituir la International Academy of Collaborative Professionals (IACP). Cal tenir present aquesta associaci\u00f3, perqu\u00e8 els seus integrants han dissenyat els est\u00e0ndards de funcionament del procediment col\u00b7laboratiu i els continguts formatius dels advocats que volen esdevenir \u201ccol\u00b7laboratius\u201d. Des del primer moment ha existit una obsessi\u00f3 per la formaci\u00f3, com a millor garantia de l'\u00e8xit de la figura.", "target": "Dret"}, {"text": "Mare Liberum (La llibertat dels mars) \u00e9s una obra d'Hugo Grocio, jurista de les Prov\u00edncies Unides dels Pa\u00efsos Baixos, publicada en 1609. Defensa la llibertat de navegaci\u00f3 a alta mar.", "target": "Dret"}, {"text": "El dret subjectiu s\u00f3n les facultats o potestats jur\u00eddiques inherents a l'individu per ra\u00f3 de naturalesa, contracte o una altra causa admissible en dret. Un poder reconegut per l'ordenament jur\u00eddic a la persona perqu\u00e8, dins del seu \u00e0mbit de llibertat actu\u00ef de la manera que estima m\u00e9s convenient per tal de satisfer les seves necessitats i interessos al costat d'una corresponent protecci\u00f3 o tutela en defensa, encara que sempre delimitat per l'inter\u00e8s general de la societat. \u00c9s la facultat reconeguda a la persona per la llei que li permet fer determinats actes, un poder atorgat a les persones per les normes jur\u00eddiques per a la satisfacci\u00f3 d'interessos que mereixen la tutela del dret. Un dret subjectiu neix per una norma jur\u00eddica, que pot ser una llei o un contracte, a trav\u00e9s d'un acord de voluntats perqu\u00e8 pugui fer efectiu aquest dret sobre una altra persona determinada. La cara contraposada d'un dret subjectiu \u00e9s un deure. Tot dret suposa per a una o m\u00e9s persones una obligaci\u00f3 de respectar-lo, ja sigui de forma activa (obligaci\u00f3 de fer) o passiva (obligaci\u00f3 de no fer).\nEs consideren els drets subjectius com una de les bases de l'ordenament jur\u00eddic emfatitzant la primacia del consens entre els individus com a font de legitimitat, en contraposici\u00f3 a les que emfatitzen que la validesa de les institucions no se subjecta al lliure albir d'aquells que neixen en el seu si, tamb\u00e9 anomenades \"del dret objectiu\". La lliure acceptaci\u00f3 per part dels membres d'una comunitat de l'ordre que els subjecta a la mateixa representada per Jean-Jacques Rousseau i el seu \"contracte social\" - es topa, als ulls dels representants del dret objectiu (el m\u00e0xim exponent \u00e9s Hegel) amb una dificultat que des del seu punt de vista \u00e9s insalvable: els membres d'una comunitat no poden fundar la seva possibilitat ni la legitimitat de les seves institucions en algun tipus de \"consens\", ja que aquesta comunitat preexisteix als seus membres, ja \u00e9s aqu\u00ed constitu\u00efda en les seves institucions i cada persona troba el seu estatus de tal en el seu si gr\u00e0cies a la seva integraci\u00f3 a aquestes. El dret subjectiu tamb\u00e9 designa la facultat de fer o exigir alguna cosa que la norma reconeix a favor d'un subjecte.", "target": "Dret"}, {"text": "Un capitular (en llat\u00ed: capitularium) era un precepte legislatiu o administratiu establert pels sobirans merovingis, i despr\u00e9s pels sobirans carolingis, i llurs assemblees legislatives que tenien vigor en tot l'Imperi Carolingi. Reberen aquest nom perqu\u00e8 estaven dividits en seccions anomenades capitula (cap\u00edtols). Alguns capitulars tenien un car\u00e0cter addicional als dels codis legals vigents a les terres conquerides, com s\u00f3n per exemple els capitulars establerts per l'emperador Carlemany a la Marca Hisp\u00e0nica en favor dels visigots hisp\u00e0nics.", "target": "Dret"}, {"text": "Un cap de partit \u00e9s una poblaci\u00f3 on t\u00e9 la seu el jutjat de primera inst\u00e0ncia i instrucci\u00f3 que exerceix la jurisdicci\u00f3 sobre el partit judicial al qual pertany la poblaci\u00f3. La capital del partit judicial.", "target": "Dret"}, {"text": "La potestat reglament\u00e0ria \u00e9s la prerrogativa per la qual les administracions p\u00fabliques poden crear normes amb rang reglamentari, \u00e9s a dir, normes subordinades a les lleis, ja siguin aprovades via ordres, decrets o instruccions. No \u00e9s privativa del poder executiu, altres \u00f2rgans tamb\u00e9 poden exercir-la. Aix\u00ed per exemple, les cambres del parlament o tribunals superiors de just\u00edcia. Tot i aix\u00ed, la potestat reglament\u00e0ria est\u00e0 radicada principalment en l'executiu. S'acostuma a distingir entre una potestat reglament\u00e0ria cl\u00e0ssica i una altra moderna:\n\nLa cl\u00e0ssica \u00e9s aquella reconeguda al cap d'estat, o cap de govern, per regular l'aplicaci\u00f3 concreta de les lleis: s'anomena tamb\u00e9 potestat d'execuci\u00f3, ja que el seu objectiu \u00e9s executar la constituci\u00f3 i les lleis en els assumptes en qu\u00e8 sigui necessari concretar les disposicions formulades en les normes generals i abstractes.\nLa moderna \u00e9s aquella que es confereix al cap d'estat o de govern per a l'execuci\u00f3 de la Constituci\u00f3 en totes aquelles mat\u00e8ries que aquesta no ha reservat expressament a la Llei S'anomena tamb\u00e9 aut\u00f2noma doncs s'exerceix amb independ\u00e8ncia de la Llei i en tots els assumptes que la Constituci\u00f3 no encomana expressament a aquesta.", "target": "Dret"}, {"text": "El dret ambiental o dret ambiental i de recursos naturalsconsisteix en un grup de regles que resolen problemes relacionats amb la conservaci\u00f3 i protecci\u00f3 del medi ambient i de lluita contra la contaminaci\u00f3. Es discuteix si el dret ambiental \u00e9s una branca aut\u00f2noma del dret o si t\u00e9 un car\u00e0cter transversal a les branques cl\u00e0ssiques del dret.\nUn conjunt de r\u00e8gims reguladors relacionats, per\u00f2 diferenciats, ara fortament influenciats pels principis legals ambientals, se centren en la gesti\u00f3 de recursos naturals espec\u00edfics, com ara boscos, minerals o pesqueries. Altres \u00e0mbits, com ara l'avaluaci\u00f3 d'impacte ambiental, poden no incloure adequadament cap de les dues categories, per\u00f2 s\u00f3n components importants del dret ambiental.", "target": "Dret"}, {"text": "Una pragm\u00e0tica sanci\u00f3 \u00e9s aquella norma o disposici\u00f3 legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant q\u00fcestions com la successi\u00f3 al tron o d'altres. Hom acostuma a identificar-les per la data en qu\u00e8 foren decretades.", "target": "Dret"}, {"text": "Un decret (del llat\u00ed decretum, \u00abdecisi\u00f3\u00bb) \u00e9s un tipus d'acte administratiu emanat habitualment pel poder executiu i que, generalment, posse\u00efx un contingut reglamentari, per la qual cosa el seu rang \u00e9s jer\u00e0rquicament inferior al de les lleis.\nAquesta regla general t\u00e9 excepcions en quasi totes les legislacions, normalment per a situacions d'urg\u00e8ncia i altres espec\u00edficament regulades.\n\nViccionari", "target": "Dret"}, {"text": "El refer\u00e8ndum d'independ\u00e8ncia es va dur a terme a Bougainville entre el 23 de novembre i 7 de desembre de 2019, i els resultats s'anunciaran al voltant del 20 desembre. La votaci\u00f3 \u00e9s el resultat d'un acord entre el govern de Papua Nova Guinea i el govern auton\u00f2mic de Bougainville . La votaci\u00f3 no \u00e9s vinculant i el Govern de Papua Nova Guinea t\u00e9 l'\u00faltima opini\u00f3 sobre qu\u00e8 passa de Bougainville en cas que els electors optin per la independ\u00e8ncia.", "target": "Dret"}, {"text": "La llibertat econ\u00f2mica \u00e9s la llibertat per produir, comerciar i consumir qualsevol b\u00e9 o servei adquirit sense l'\u00fas de la for\u00e7a, frau o robatori. La llibertat econ\u00f2mica encarnada a l'estat de dret, els drets de propietat i la llibertat contractual, i caracteritzada per l'obertura interna i externa dels mercats, la protecci\u00f3 dels drets de propietat i la llibertat d'iniciativa econ\u00f2mica. Actualment, el concepte s'utilitza i s'associa amb el sistema de mercat lliure.\nEls \u00edndexs de llibertat econ\u00f2mica assagen de mesurar la llibertat econ\u00f2mic, i els estudis emp\u00edrics basats en alguns d'aquests r\u00e0nquings han demostrat que estan correlacionats amb el creixement econ\u00f2mic i la reducci\u00f3 de la pobresa.", "target": "Dret"}, {"text": "Es coneix com a fadiga el dret de prelaci\u00f3 que t\u00e9 el senyor directe d\u2019adquirir la cosa emfit\u00e8utica quan el senyor \u00fatil la traspassa a un altre per t\u00edtol oner\u00f3s.A difer\u00e8ncia del dret com\u00fa, que donava un termini de dos mesos al senyor, en dret catal\u00e0 aquest nom\u00e9s t\u00e9 trenta dies per pagar o dipositar el preu i accessoris, a partir de la data que presenta l\u2019escriptura de transmissi\u00f3. Tamb\u00e9 \u00e9s espec\u00edfic del dret catal\u00e0 que els b\u00e9ns emfit\u00e8utics es puguin cedir a un tercer, excepte al bisbat de Girona i alguns llocs de la Catalunya Vella, on, a l\u2019igual del dret com\u00fa, nom\u00e9s es podia fadigar si els b\u00e9ns restaven per al senyor directe. En l\u2019actual dret vigent a Catalunya, el senyor que fadiga no pot transmetre la propietat a t\u00edtol oner\u00f3s fins al cap de sis anys. El termini per a fadigar \u00e9s de 15 dies des de la notificaci\u00f3 de la transmissi\u00f3, i si aquesta no es comunica, d\u2019un any des de la inscripci\u00f3 al registre de la propietat. Tenen el dret de fadiga tant el senyor directe com el senyor \u00fatil en el cas que l\u2019altra part trameti els seus drets a t\u00edtol oner\u00f3s. Segons la Compilaci\u00f3 del 1960, la fadiga no pot tenir lloc en les permutacions, en les retrovendes, en les transaccions, en els violaris i en aquelles alienacions on el titular del dret no pugui complir, donant o fent, all\u00f2 a qu\u00e8 s\u2019hauria obligat l\u2019adquirent. Hom perd el dret de fadiga quan s\u2019ha cobrat el llu\u00efsme o consentit l\u2019alienaci\u00f3 i quan ha exercitat el dret de redempci\u00f3 abans de dictar-se sent\u00e8ncia donant lloc a la fadiga. Quan el domini directe \u00e9s de diverses persones en indiv\u00eds, aquestes tenen el dret d\u2019exercitar la fadiga conjuntament o per cessi\u00f3 dels restants. Si el domini directe \u00e9s en usdefruit, cal que faci \u00fas de la fadiga el nu-propietari.", "target": "Dret"}, {"text": "La psicologia jur\u00eddica \u00e9s una \u00e0rea de treball i d'investigaci\u00f3 especialitzada l'objecte de la qual \u00e9s l'estudi del comportament dels actors jur\u00eddics en l'\u00e0mbit del dret, la llei i la Just\u00edcia. \u00c9s una especialitat de la Psicologia que desenvolupa l'\u00e0mbit te\u00f2ric, explicatiu i d'investigaci\u00f3, aix\u00ed com l'aplicaci\u00f3, l'avaluaci\u00f3 i el tractament. \u00c9s la m\u00e9s transversal de totes les branques de la psicologia i requereix coneixements de psicologia cl\u00ednica, social, laboral i educativa.Compr\u00e8n l'estudi, explicaci\u00f3, promoci\u00f3, avaluaci\u00f3, prevenci\u00f3 i en el seu cas, assessorament i/o tractament d'aquells fen\u00f2mens cognitius, emocional, conductuals i relacionals que incideixen en el comportament legal de les persones, mitjan\u00e7ant la utilitzaci\u00f3 de m\u00e8todes propis de la psicologia cient\u00edfica i cobrint, per tant, diferents \u00e0mbits i nivells d'estudi i intervenci\u00f3:\n\nPsicologia forense.\nPsicologia aplicada als tribunals.\nPsicologia penitenci\u00e0ria.\nPsicologia de la delinq\u00fc\u00e8ncia.\nPsicologia judicial (testimoni, jurat).\nPsicologia policial i de les forces armades.\nVictimologia.\nMediaci\u00f3.", "target": "Dret"}, {"text": "La derogaci\u00f3, en dret, \u00e9s el procediment a trav\u00e9s del qual es deixa sense vig\u00e8ncia a una disposici\u00f3 normativa, ja sigui de rang de llei o inferior. La derogaci\u00f3 \u00e9s, per tant, l'acci\u00f3 contr\u00e0ria a la promulgaci\u00f3.\nEn general es pot dir que el poder legislatiu o els organismes, encarregats de realitzar els canvis en les lleis o normes, tenen poder per promulgar-les i ultimar-les. Per tant, el poder legislatiu pot promulgar i derogar normes amb rang de llei, igual que el poder executiu pot promulgar i derogar normes amb rang reglamentari.\nNo obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 existeix en alguns ordenaments jur\u00eddics la figura del legislador negatiu, que consisteix en un \u00f2rgan que t\u00e9 la capacitat de derogar normes, per\u00f2 no de promulgar-les. Seria el cas d'un tribunal constitucional pel que fa a aquelles lleis que entengui que vulneren la constituci\u00f3 vigent al pa\u00eds.\nLa derogaci\u00f3 pot ser expressa o t\u00e0cita.\n\nDerogaci\u00f3 expressa \u00e9s aquella en la qual una norma derogat\u00f2ria cita de forma expressa aquelles normes que s\u00f3n derogades per ella. D'una major seguretat jur\u00eddica, encara que a vegades pot produir-se algun oblit per part de l'\u00f2rgan que promulga la norma.\nDerogaci\u00f3 t\u00e0cita \u00e9s aquella en la qual deroga, de forma t\u00e0cita, a totes aquelles normes anteriors a aquesta i el contingut de la qual sigui contrari a la norma recentment promulgada. \u00c9s una f\u00f3rmula bastant utilitzada i que porta a la pr\u00e0ctica legislativa el principi jur\u00eddic de lex posterior derogat anterior (la llei posterior deroga a l'anterior).", "target": "Dret"}, {"text": "Un jutjat de primera inst\u00e0ncia i instrucci\u00f3 \u00e9s un jutjat amb seu en un cap de partit, on el jutge titular, conegut com a jutge de primera inst\u00e0ncia i instrucci\u00f3, \u00e9s un funcionari de l'administraci\u00f3 de just\u00edcia amb atribucions per con\u00e8ixer de tots els casos civils i penals que es donin en el partit judicial, sempre que per llei no s'atorguin a jutges inferiors, que ja no s\u00f3n funcionaris de l'administraci\u00f3 de just\u00edcia, com els jutges de pau.", "target": "Dret"}, {"text": "LOrdenan\u00e7a De Mesures Per Fomentar i Garantir La Conviv\u00e8ncia Ciutadana a l'Espai P\u00fablic De Barcelona, m\u00e9s coneguda com a Ordenan\u00e7a del Civisme \u00e9s una ordenan\u00e7a municipal, que formen un conjunt de normes aprovades per l'Ajuntament de Barcelona el 2005 que pretenen ordenar i perseguir determinats usos p\u00fablics de la ciutat de Barcelona. Aquestes lleis al final van ser aprovades amb el suport del PSC, ERC i CiU, l'abstenci\u00f3 del PP i el vot contrari d'ICV-EUA sota el nom d'ordenan\u00e7a per la conviv\u00e8ncia i entraren en vigor a principis del 2006.", "target": "Dret"}, {"text": "El vot per correu, tamb\u00e9 anomenat vot per correspond\u00e8ncia, vot postal o vot epistolar, \u00e9s una de les modalitats de vot a dist\u00e0ncia. Descriu el m\u00e8tode de votaci\u00f3 a eleccions pel qual les paperetes es distribueixen als electors i/o es tornen per correu postal, en contrast amb l'assist\u00e8ncia personal de l'elector a una mesa electoral i amb el sistema de vot electr\u00f2nic. En molts pa\u00efsos democr\u00e0tics, aquest m\u00e8tode de votaci\u00f3 s'ofereix als votants \u00fanicament sota sol\u00b7licitud pr\u00e8via.\nBeneficia a les persones que no poden assistir en persona als llocs on votar, b\u00e9 sigui per una discapacitat f\u00edsica o per incapacitat econ\u00f2mica.\nD'altra banda, es plantegen dubtes sobre si el vot per correu compleix les garanties del sufragi secret, ja que la gent llan\u00e7a el seu vot fora de la seguretat d'una mesa electoral.", "target": "Dret"}, {"text": "El dret privat \u00e9s la branca del dret que regula les relacions dels particulars entre si i tamb\u00e9 les relacions entre particulars i l'Estat quan aquest actua com un particular sense exercir potestat p\u00fablica. La distinci\u00f3 entre dret privat i dret p\u00fablic constitueix, hist\u00f2ricament, un dels fonaments principals de la sistematitzaci\u00f3 del dret. El dret privat, segons les especialitats que regula, se subdivideix en: dret civil, dret mercantil, dret internacional privat i dret laboral.", "target": "Dret"}, {"text": "La pena de galeres era antigament una pena que s'imposava a certs delinq\u00fcents i que consistia en remar en les galeres del rei. S'imposava per la comissi\u00f3 de delictes denigrants o per reincid\u00e8ncia que no podien fer preveure la rehabilitaci\u00f3 del condemnat (segons la teoria de la pena vigent). La legislaci\u00f3 de l'\u00e8poca establia que la pena de mort imposada per delictes qualificats, robatoris, bandolerisme en camins o camp, forces i altres delictes semblants a aquests o majors o d'un altre tipus havien de commutar per la de galeres per m\u00e9s o menys temps, no sent menor de dos anys, atenent les circumst\u00e0ncies dels fets o la condici\u00f3 de la persona, per\u00f2 sempre que els delictes no fossin tan greus que fos imprescindible la imposici\u00f3 de la pena de mort (lleis 1\u00aa, 2\u00aa, 4\u00aa i 6\u00aa, t\u00edt. XK, lib XII de la Nov\u00edsima Recopilaci\u00f3n de las Leyes de Espa\u00f1a).", "target": "Dret"}, {"text": "En dret, el dol \u00e9s en un sentit gen\u00e8ric la voluntat deliberada de cometre un acte il\u00b7l\u00edcit essent conscient de la seva il\u00b7licitud (anar de mala fe). En els actes jur\u00eddics \u00e9s la voluntat amb mal\u00edcia d'enganyar alg\u00fa o d'incomplir les obligacions contretes.\nEn dret penal designa la intenci\u00f3 de cometre una acci\u00f3 t\u00edpica prohibida per la llei. En dret civil es refereix a l'acte il\u00b7l\u00edcit executat conscientment i amb la intenci\u00f3 de causar danys a la persona o als seus drets, a l'incompliment deliberat de les obligacions i, finalment, al vici dels actes voluntaris que consisteix en l'engany malici\u00f3s d'una de les parts per part de l'altra per tal de viciar-ne la voluntat.\nViccionari", "target": "Dret"}, {"text": "La plataforma continental, tamb\u00e9 anomenada marge continental, \u00e9s la zona marginal dels continents coberta per les aig\u00fces marines i que s\u2019est\u00e9n des de la l\u00ednia de costa cap a l\u2019interior de la mar fins a una profunditat aproximada de 200 m. Plan\u00edcia continental, zona mar\u00edtima a la vora del mar que, des de la llengua de l\u2019aigua, descendeix amb suau pend\u00eds fins als 200 m aproximadament. Ex.: al golf de Sant Jordi, la plataforma continental \u00e9s d\u2019amplada considerable i de pend\u00eds regular i suau. La continuaci\u00f3, mar endins, \u00e9s un escarpat m\u00e9s o menys abrupte anomenat tal\u00fas continental. (Sin\u00f2nims complementaris: plana continental, planura continental, plataforma litoral, pataforma submarina , s\u00f2col continental, s\u00f2col terrestre). Correspon a la superf\u00edcie terrestre coberta pel mar en contacte amb el continent, sovint de relleu suau i d'amplada molt variable. \u00c9s una zona rica en organismes. Les plataformes continentals alberguen la major producci\u00f3 biol\u00f2gica dels oceans. Podr\u00edem considerar-les els marges dels continents. Mar endins, pendents enormes porten cap a les zones m\u00e9s profundes. El seu l\u00edmit, establert convencionalment, \u00e9s la is\u00f2bata de 200 metres.(es  plataforma continental; fr plate-forme continentale, plateau continentale; en continental shelf)", "target": "Dret"}, {"text": "La corrupci\u00f3 urban\u00edstica \u00e9s aquella forma de corrupci\u00f3 que opera mitjan\u00e7ant la comissi\u00f3 de delictes contra l'ordenaci\u00f3 del territori o d'infraccions urban\u00edstiques administratives, o b\u00e9 mitjan\u00e7ant l'alteraci\u00f3 maliciosa del planejament urban\u00edstic o l'incompliment de les condicions legals per a la seva execuci\u00f3.", "target": "Dret"}, {"text": "El Dret sovi\u00e8tic, tamb\u00e9 conegut de vegades com Dret socialista, fou el Dret desenvolupat a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 d'Octubre de 1917. Molts pa\u00efsos socialistes van adoptar versions modificades del sistema jur\u00eddic sovi\u00e8tic despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, incloent-hi la Rep\u00fablica Popular de Mong\u00f2lia, la Rep\u00fablica Popular de la Xina, els pa\u00efsos del Pacte de Vars\u00f2via a Europa de l'Est, Cuba i el Vietnam.\nEl sistema jur\u00eddic sovi\u00e8tic considera la llei com un bra\u00e7 de la pol\u00edtica i els tribunals com ag\u00e8ncies del govern. El sistema va ser dissenyat per protegir l'Estat de l'acci\u00f3 de l'individu, en lloc de protegir l'individu de l'actuaci\u00f3 de l'Estat. Les ag\u00e8ncies de la policia secreta sovi\u00e8tica van rebre amplis poders extrajudicials.", "target": "Dret"}, {"text": "Exhort, en el camp del dret i just\u00edcia, \u00e9s una petici\u00f3 que fa un jutge a altre del mateix grau per notificar quelcom a quidam fora de la jurisdicci\u00f3 del primer i dintre de la del segon.\nA tal petici\u00f3 s'hi pot negar aquest segon jutge sense que generi cap problema oficial, tan sols l'endarreriment del poder judicial de l'Estat i la possible incapacitat de finalitzar un cas de qualsevol mena.\nNormalment, les persones civils que reben una notificaci\u00f3 d'exhort s\u00f3n convocades com a testimonis, pel regular oculars, del fets; aix\u00f2 no obstant, tamb\u00e9 poden \u00e9sser amb total normalitat denunciants o denunciats que, sense fugir de la just\u00edcia necess\u00e0riament, viuen fora del terme juridic (jurisdicci\u00f3) del primer jutge.", "target": "Dret"}, {"text": "Les Ci\u00e8ncies del Dret, s\u00f3n totes aquelles disciplines que tracten d'explicar les caracter\u00edstiques del Dret, ent\u00e8s com un fenomen que existeix m\u00e9s enll\u00e0 de la seva dimensi\u00f3 positiva, aquesta \u00faltima objecte propi de la dogm\u00e0tica jur\u00eddica.\n\u00c9s convenient en aquest sentit no confondre dos termes, Ci\u00e8ncies del Dret i Ci\u00e8ncia del Dret, que no s\u00f3n, com es podria pensar a primera vista, el plural i el singular d'una mateixa idea, sin\u00f3 que fan refer\u00e8ncia a q\u00fcestions for\u00e7a diferents. Amb l'expressi\u00f3 Ci\u00e8ncia del Dret (singular) s'ha identificat, des d'un bon comen\u00e7ament, a la dogm\u00e0tica jur\u00eddica, amb exclusi\u00f3 d'altres perspectives. Al seu torn, l'expressi\u00f3 Ci\u00e8ncies del Dret (plural) fa refer\u00e8ncia a l'exist\u00e8ncia de disciplines cient\u00edfiques que tenen com a objecte d'estudi del Dret i que no formen part de la Dogm\u00e0tica (estudi del dret positiu).\nSi per a la dogm\u00e0tica, la idea de Dret es configura al voltant del positum que constitueix una ordenaci\u00f3 vigent, i orienta la seva acci\u00f3 a la discussi\u00f3 de les possibilitats que l'estructura de l'esmentada ordenaci\u00f3 permet per tal de realitzar un examen cient\u00edfic d'aquest ordenament jur\u00eddic, les ci\u00e8ncies fonamentals pretenen, o b\u00e9 explicar la hist\u00f2ria de l'esmentada ordenaci\u00f3 (Dret rom\u00e0, Hist\u00f2ria del Dret), o b\u00e9, la seva funci\u00f3 en la societat en la qual s'insereix (Sociologia del Dret), o b\u00e9, fer-se c\u00e0rrec dels seus problemes en un nivell supradogm\u00e0tic (Filosofia del Dret, Teoria del Dret).", "target": "Dret"}, {"text": "El Dia Internacional de les Jutgesses \u00e9s un dia internacional proclamat per les Nacions Unides l\u2019abril de 2021, per primera vegada en la hist\u00f2ria en l'\u00e0mbit de la just\u00edcia. Aix\u00ed a partir del 2022, es celebra el 10 de mar\u00e7 com el Dia Internacional de les Jutgesses. Des de les Nacions Unides se celebra aquest dia sota el lema \u201cJust\u00edcia amb perspectiva de g\u00e8nere\u201d amb l\u2019objectiu de retre homenatge a aquelles dones que exerceixen el c\u00e0rrec de jutgesses en els sistemes judicials a nivell mundial i, d\u2019aquesta manera, reafirmar la igualtat de g\u00e8nere i l'apoderament de les dones en les funcions judicials.", "target": "Dret"}, {"text": "Una mesura cautelar \u00e9s un instrument legal en forma d'ordre judicial especial que obliga una de les parts en un procediment a fer o a abstenir-se d'actes espec\u00edfics. \"Quan un tribunal empra el recurs extraordinari d'ordre cautelar, dirigeix la conducta d'una part, i ho fa amb el suport dels seus plens poders coercitius \". Una part que es nega o incompleix una mesura cautelar podria enfrontar-se a sancions penals o civils, incloses possibles sancions monet\u00e0ries i fins i tot pres\u00f3. Tamb\u00e9 poden ser acusats de'desacatament al tribunal. Les contramesures s\u00f3n mesures cautelars que frenen o inverteixen l'execuci\u00f3 d'una altra mesura cautelar.", "target": "Dret"}, {"text": "Alieni iuris (llatinada que es podria traduir com \u00absense drets\u00bb o, m\u00e9s literalment com \u00absota el dret d'un altre\u00bb), \u00e9s una denominaci\u00f3 del dret rom\u00e0 per aquells que estan sotmesos a la p\u00e0tria potestat d'un altre.\n\nViccionari", "target": "Dret"}, {"text": "Els drets patrimonials s\u00f3n aquells que es reflecteixen sobre el patrimoni i s\u00f3n aptes per a satisfer necessitats valorables en diners. Els drets patrimonials s\u00f3n una classificaci\u00f3 dins dels drets subjectius, s\u00f3n susceptibles de tenir un valor econ\u00f2mic, i es contraposen als drets extrapatrimonials. Els drets patrimonials se subdivideixen en els drets reals \u2014sobre b\u00e9ns\u2014, els drets personals \u2014sobre cr\u00e8dits\u2014, i els drets intel\u00b7lectuals \u2014sobre propietat intel\u00b7lectual\u2014.", "target": "Dret"}, {"text": "Els dret local o propi va ser el sistema jur\u00eddic caracter\u00edstic de l'Europa occidental durant l'alta edat mitjana, que va implicar una diversitat o pluralitat jur\u00eddica, representada per una gran quantitat de drets aplicables en funci\u00f3 de la localitat o zona territorial particular dins d'un mateix pa\u00eds.\nAquest fenomen es va donar a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica a trav\u00e9s dels denominats furs, en It\u00e0lia, mitjan\u00e7ant les consuetuds i els Statuta, a Fran\u00e7a, en els anomenats pays de droit coutumier mitjan\u00e7ant les coutumes, Charta de franchise (de communes, consulats o privileges Urbains i, en els pays de droit \u00e9crit, a trav\u00e9s consuetudines, franchise et coutumes, Statuta i leges municipals, a m\u00e9s de les Ordonnance (de comtats i ducats); a Alemanya tamb\u00e9 es va plasmar amb drets propis de cada ciutat (Stadrechte) o d'un comtat, ducat o principat.", "target": "Dret"}, {"text": "Una doctrina legal o doctrina jur\u00eddica \u00e9s un marc, un conjunt de regles, passos processals o de prova, sovint establert a trav\u00e9s de precedents en el dret com\u00fa, a trav\u00e9s dels quals els judicis poden ser determinats en un cas legal donat. Una doctrina es produeix quan un jutge pren una decisi\u00f3 on un proc\u00e9s es descriu i aplicat, i la t\u00e9 en compte per ser igualment aplicada en casos similars. Quan prou jutges fan \u00fas del proc\u00e9s, aviat es torna establert com el m\u00e8tode \u00abde facto\u00bb de decidir les situacions similars.", "target": "Dret"}, {"text": "Un acord \u00e9s, per norma general en dret, un pacte acceptat solid\u00e0riament per les diverses parts que hi intervenen, i que sovint es pren com a soluci\u00f3 a una discrep\u00e0ncia pr\u00e8via.Tamb\u00e9 s'anomena acord la decisi\u00f3 presa per un \u00f2rgan col\u00b7legiat (tribunals, ajuntaments, juntes o assemblees). En ambd\u00f3s casos en un acord hi convergeixen les voluntats expressades per les diverses parts d'un conflicte o pels diversos membres d'un col\u00b7lectiu amb la finalitat immediata de produir efectes jur\u00eddics d'obligat compliment.\nTenen poca efic\u00e0cia els acords presos sota pressi\u00f3 o urg\u00e8ncia per acabar un proc\u00e9s.", "target": "Dret"}, {"text": "Just\u00edcia retributiva \u00e9s una teoria de la just\u00edcia que sost\u00e9 que el c\u00e0stig proporcionat \u00e9s una resposta moralment acceptable a la falta o crim, independentment que aquest c\u00e0stig produ\u00efsca o no beneficis tangibles. \u00c9s la just\u00edcia que es mostra indiferent davant alguns c\u00e0stigs.\nEn \u00e8tica i dret, el \"principi de proporcionalitat de la pena\" (en angl\u00e8s expressat en la m\u00e0xima \"Let the punishment fit the crime\") afirma que la severitat de la pena ha de ser raonable i proporcional a la gravetat de la infracci\u00f3. El concepte est\u00e0 present en la majoria de les cultures del m\u00f3n. Per exemple, en la llei de Mois\u00e9s, espec\u00edficament dins del Deuteronomi 19:17-21, que inclou els c\u00e0stigs de \"vida per vida, ull per ull, dent per dent, m\u00e0 per m\u00e0, peu per peu\" (en suma, \"amidada per mesura\", \"middah ke-neged middah\"). No obstant aix\u00f2, el principi de proporcionalitat de la pena no necess\u00e0riament exigeix que el c\u00e0stig siga equivalent a la falta, com en l'anterior Llei del Tali\u00f3.\nEls fil\u00f2sofs del dret penal han contrastat el retribucionisme amb l'utilitarisme. Per als utilitaristes, la pena t\u00e9 una finalitat teleol\u00f2gica, justificada per la seua capacitat per a arribar a beneficis futurs, per exemple la reducci\u00f3 dels \u00edndexs de criminalitat. Per als retribucionistes, en canvi, el c\u00e0stig t\u00e9 un car\u00e0cter retrospectiu, d'acord amb la conducta criminal del passat que es castiga, i estrictament destinat a sancionar d'acord amb la gravetat d'aquesta conducta. La gravetat de la conducta criminal pot calcular-se, segons els retribucionistes, pel nivell de dany causat, la quantitat d'avantatge injustament adquirit o pel \"desequilibri moral\" provocat.", "target": "Dret"}, {"text": "El cas Sa\u00fal Luciano contra RWE \u00e9s un cas de demanda per just\u00edcia clim\u00e0tica portada a terme pel petit camperol Sa\u00fal Luciano contra la transnacional energ\u00e8tica alemanya Rheinisch-Westf\u00e4lisches Elektrizit\u00e4tswerk (RWE) per la seva responsabilitat al desgla\u00e7 de les glaceres de la Cordillera Blanca, a Per\u00fa, com a conseq\u00fc\u00e8ncia del canvi clim\u00e0tic antropog\u00e8nic. Les glaceres amenacen desbordar la llacuna de Palcacoha, produint la p\u00e8rdua de vides i de recursos materials a la ciutat i prov\u00edncia de Huaraz.", "target": "Dret"}, {"text": "La dignitat \u00e9s un dret innat de les persones a ser tractades amb respecte, de manera justa i a recon\u00e8ixer la seva v\u00e0lua en tant que humans. \u00c9s objecte de protecci\u00f3 per les lleis internacionals i pels principis de l'\u00e8tica. \u00c9s el centre de la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans, el principi del qual es deriven tots els altres. Altres autors, com M.E. Banyan, exposa que la dignitat, com qualsevol virtut c\u00edvica, no \u00e9s una qualitat inherent en la naturalesa humana. Ser digne \u00e9s una virtud que s'adquireix en practicar-la i es perd si no es practica, com Arist\u00f2til exposa a l'\u00c8tica a Nic\u00f2mac, Teoria de la virtut i comporta altres qualitats com la temperan\u00e7a, la voluntat i la const\u00e0ncia entre altres.\nPer Immanuel Kant, les persones son fins pr\u00f2piament per ells mateixos i s\u00f3n objecte de respecte. El tracte digne a persones i \u00e9ssers racionals \u00e9s un instrument que porta a respectar la persona i els seus drets.La dignitat humana pot veure's amena\u00e7ada pel tracte vexatori, sigui en el cas de la discriminaci\u00f3, de la tortura, l'esclavatge o les condicions f\u00edsiques que impedeixin la vida amb un m\u00ednim benestar. Igualment es q\u00fcestiona en els dilemes de la bio\u00e8tica, on funciona com a l\u00edmit per a les intervencions cient\u00edfiques i en el paper de l'Estat sobre l'individu.", "target": "Dret"}, {"text": "El dret de tanteig, dret de preempci\u00f3 o dret de prefer\u00e8ncia \u00e9s un dret de persones f\u00edsiques (llogaters, arrendataris, copropietaris en indivisi\u00f3, accionistes...) o persones jur\u00eddiques, pel qual obtenen el dret de comprar un b\u00e9 mobiliari o immobiliari abans que el propietari l'ofereixi a tercers. Pot ser un dret contractual o un dret legal. Un concepte parent \u00e9s el dret de retracte, que atorga el dret d'adquisici\u00f3 preferent a una persona sobre una cosa ja venuda, en les mateixes condicions (preu, terminis, etc.) del contracte de compravenda efectuat.\nAix\u00ed segons els casos, un llogater pot tenir un dret de prefer\u00e8ncia quan el propietari vol vendre l'habitatge, un arrendatari pot comprar les terres que ha conreat durant anys. Els accionistes poden convenir entre ells aquest dret per tal d'evitar que un tercer, estrany a l'empresa pugui comprar una part del capital.Segons les lleis de molts pa\u00efsos, en casos d'inter\u00e8s general, una administraci\u00f3 p\u00fablica pot atorgar-se, per decret o per llei, el dret de preempci\u00f3 de b\u00e9ns que li caldran per a realitzar certes obres p\u00fabliques. Es procedeix aix\u00ed, entre d'altres, quan les obres s\u00f3n projectades a mitj\u00e0 o llarg termini, i no cal pas una expropiaci\u00f3 r\u00e0pida. La Llei del dret a l'habitatge de Catalunya faculta els municipis a delimitar \u00e0rees on poden exercir el dret de tanteig i retracte, per a complir objectius dels plans locals d'habitatge i complir l'exig\u00e8ncia d'incrementar el parc d'habitatges socials, o facilitar la conservaci\u00f3 i la rehabilitaci\u00f3 d'edificis. Una altra aplicaci\u00f3 del dret de preempci\u00f3 o de retracte pot ser l'adquisici\u00f3 per una administraci\u00f3 p\u00fablica d'una obra d'art considerada com de major inter\u00e8s per al patrimoni p\u00fablic.", "target": "Dret"}, {"text": "L'imperi de la llei implica el domini o govern de la llei sobre la societat. Es considera una restricci\u00f3 al comportament individual i institucional; per tant \u00e9s el principi pel qual tots els membres d'una societat (inclosos els del govern) es consideren igualment sotmesos a codis i processos legals divulgats p\u00fablicament. El terme \"imperi de la llei\" t\u00e9 una estreta relaci\u00f3 amb el \"constitucionalisme\" i amb el \"Rechtsstaat\", i fa refer\u00e8ncia a una situaci\u00f3 pol\u00edtica; no a cap norma legal espec\u00edfica.", "target": "Dret"}, {"text": "El  Dret propi o Dret major  (del llat\u00ed  ius proprium ) \u00e9s un terme que fa refer\u00e8ncia a un Dret d'aplicaci\u00f3 particular o especial, en oposici\u00f3 a un que s'aplica a la generalitat dels casos (Dret com\u00fa).Aquesta especialitat o particularitat pot referir-se al'\u00e0mbit territorial (per exemple, els Drets locals i el foral), a certs actes jur\u00eddics determinats (per exemple, Dret mercantil) o a les persones a les quals s'aplica (per exemple, l'aplicaci\u00f3 a certes comunitats com les comunitats hebrea o \u00e0rab d'un dret religi\u00f3s propi).\nIgual que el terme  ius commune , l'expressi\u00f3  ius proprium  va ser utilitzada en forma instrumental en les obres d'alguns juristes romans, com Gai. No obstant aix\u00f2, nom\u00e9s durant l'edat mitjana es va desenvolupar realment el concepte.", "target": "Dret"}, {"text": "L'ordre de successi\u00f3 \u00e9s el m\u00e8tode que determina qui ha d'heretar un c\u00e0rrec despr\u00e9s de la mort, dimissi\u00f3 o deposici\u00f3 de la persona que l'ocupa actualment. En les monarquies, aquest ordre pot venir determinat per m\u00e8todes tan diversos com la successi\u00f3 agn\u00e0tica, la successi\u00f3 s\u00e0lica, el sistema de rota, l'elecci\u00f3, la senioritat agn\u00e0tica, la primogenitura, l'ultimogenitura i fins i tot l'her\u00e8ncia partible.\nEn l'ordenament jur\u00eddic de Catalunya, el concepte d'ordre de successi\u00f3 tamb\u00e9 es fa servir en refer\u00e8ncia a les her\u00e8ncies normals i corrents.", "target": "Dret"}, {"text": "El certificat \u00e9s un tipus de text administratiu emprat per constatar un fet determinat. En el proc\u00e9s de sol\u00b7licitud d'un lloc de treball, especialment quan es tracta d'una instituci\u00f3 oficial, els certificats s\u00f3n fonamentals per demostrar la formaci\u00f3 i l'experi\u00e8ncia. \u00c9s un tipus de text que es produeix normalment a inst\u00e0ncies de qui el rep, per part d'una persona amb prou autoritat dins de la instituci\u00f3 per establir que les afirmacions que s'inclouen al document s\u00f3n certes. Si hi arriba a haver alguna irregularitat o falsedat en all\u00f2 que s'ha declarat, pot ser objecte d'una sanci\u00f3 administrativa.", "target": "Dret"}, {"text": "El dret \u00e9s un ordre jur\u00eddic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la just\u00edcia. L'estudi del concepte del dret el fa una branca anomenada filosofia del dret. La paraula dret deriva de la veu llatina \"directum\", que significa \"el que est\u00e0 conforme a la regla, a la llei, a la norma\", o com expressa Villoro Toranzo, \"el que no es desvia ni a un costat ni cap altre.\"Ara b\u00e9, aquesta associaci\u00f3 s'afirma definitivament quan la paraula vulgar \"directum\" suplanta l'antiga llatina, d'origen desconegut \"ius\", fenomen que es podria haver produ\u00eft per la influ\u00e8ncia judeocristiana, determinant la formaci\u00f3 de la paraula en les lleng\u00fces rom\u00e0niques: diritto, en itali\u00e0; direito, en portugu\u00e8s; dreptu, en roman\u00e8s; droit, en franc\u00e8s; al seu torn, right, en angl\u00e8s; recht en alemany i en neerland\u00e8s, on han conservat la seva significaci\u00f3 primig\u00e8nia de \"recte\" o \"rectitud\".\nEl dret objectiu es pot definir com:\n\nEl conjunt de regles que regeixen la conviv\u00e8ncia de les persones en societat.\nNorma o conjunt de normes que d'una banda atorguen drets o facultats i per l'altra, correlativament, estableixen o imposen obligacions.\nConjunt de normes que regulen la conducta de les persones, amb l'objecte d'establir un ordenament just de conviv\u00e8ncia humana.El dret subjectiu es pot dir que \u00e9s:\n\nLa facultat que t\u00e9 un subjecte per executar determinada conducta o abstenir-se d'ella, o per exigir d'un altre subjecte al compliment del seu deure.\nLa facultat, la potestat o autoritzaci\u00f3 que conforme a la norma jur\u00eddica t\u00e9 un subjecte enfront d'un altre o altres subjectes, ja sigui per desenvolupar la seva pr\u00f2pia activitat o determinar la d'aquells.Hist\u00f2ricament, la norma jur\u00eddica neix com una imposici\u00f3 de qui exerceix el poder. Aquesta postura se suavitza en per\u00edodes hist\u00f2rics posteriors fins a arribar a sistemes, com l'occidental vigent, en el qual les lleis socials sorgeixen d'un poder legislatiu elegit pel poble.", "target": "Dret"}, {"text": "Una ficci\u00f3 legal o ficci\u00f3 jur\u00eddica \u00e9s una t\u00e8cnica jur\u00eddica consistent a atribuir legalment a determinades persones o coses una qualitat o una condici\u00f3 que no tenen per tal de poder atorgar-los per raons d'equitat uns efectes determinats. Aix\u00ed, per exemple, una persona jur\u00eddica no \u00e9s realment una persona, per\u00f2 davant la llei, \u00e9s tractada \u00abcom si fos una\u00bb. El concepte fictio legis eix del dret rom\u00e0.Unes ficcions legals comunes s\u00f3n, entre d'altres:\n\nLa filiaci\u00f3El dret civil estableix la ficci\u00f3 de considerar nat el fill concebut a tots els efectes que li siguin favorables, per exemple un heretatge. L'estatut dels fills adoptius, tractat \u00abcom si fossin\u00bb fills biol\u00f2gics.\n\nL'extraterriorialitatPel concepte d'extraterritorialitat es consideren certs llocs dins d'un estat estranger, com si fossin sotmesos a les lleis d'un altre estat, per exemple les ambaixades.\n\nA ning\u00fa no li \u00e9s l\u00edcit ignorar la lleiTot i que tothom sap que el ciutad\u00e0 mitj\u00e0, ni tampoc un advocat expert no pot con\u00e8ixer tots els milers de p\u00e0gines dels corpus de les lleis, el principi implica que el desconeixement de la llei, no eximeix del seu compliment. En dret rom\u00e0 es deia\u00abNemini licet ignorare ius\u00bb (a ning\u00fa no li \u00e9s l\u00edcit ignorar la llei). Cada ciutad\u00e0 t\u00e9 la responsabilitat d'informar-se sobre la legalitat de les seves activitats. El corol\u00b7lari d'aquest principi \u00e9s que una llei nom\u00e9s pot vigir si \u00e9s p\u00fablica, per exemple per un diari oficial accessible a tots, o antany, per afixaci\u00f3 p\u00fablica, i en una llengua comprensible. Ja el 1916, Antoni Maria Alcover i Sureda reprotxava a l'estat espanyol d'incomplir aquest principi en no publicar per tot arreu les lleis en la llengua nativa dels ciutadans. Una altra conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s que ning\u00fa pot ser inculpat amb efecte retroactiu d'un acte que encara no era delictiu segons les lleis vigents al moment del cometre.\n\nPersona jur\u00eddicaLa persona jur\u00eddica d'entitats (amb \u00e0nim de lucre o sense), que el dret tracta \u00abcom si fossin una persona\u00bb. A l'estat espanyol, fins al 2010, aix\u00f2 nom\u00e9s s'aplicava al dret civil. Uns esc\u00e0ndols de cat\u00e0strofes de medi ambient, de manca de respecte de la protecci\u00f3 dels treballadors o de la venda deliberada de productes avariats, van pujar el legislador a canviar l'antic principi societas delinquere non potest (una societat no pot cometre un delicte). Per a contenir aquests actes o prevaricacions danyosos intu\u00efts com criminals, comesos per societats, se li va atribuir personalitat jur\u00eddica penal, per tal d'evitar que l'entitat en sort\u00eds impune quan no \u00e9s possible identificar indivudualment les persones f\u00edsiques dins de l'entitat, responsables del dany. A m\u00e9s de la reparaci\u00f3 civil, poden ser sotmeses a sancions penals com multes, confiscacions o en casos extrems la liquidaci\u00f3.\nLa mortTot i la mort pot \u00e9sser una ficci\u00f3 jur\u00eddica al cas de persones desaparegudes, que despr\u00e9s d'un cert lapse de temps poden ser considerades com jur\u00eddicament mortes. Quan reapareixen, necessiten una \u00abresurrecci\u00f3 jur\u00eddica\u00bb.", "target": "Dret"}, {"text": "Un judici o procediment sumar\u00edssim \u00e9s un proc\u00e9s judicial en el que les diferents parts ordin\u00e0ries del procediment s'acumulen en un sol acte i, generalment, en un sol moment, de tal manera que s'instrueix, s'aporten i valoren les proves, es jutja, es condemna i s'executa la sent\u00e8ncia en brev\u00edssim termini (unes hores). Aquest procediment extraordinari \u00e9s el que se sol desenvolupar com a aparen\u00e7a de judici durant els Consells de Guerra en situacions de conflicte armat prop del front i baix imminent amena\u00e7a de l'enemic. S'ha utilitzat com a recurs per a l'execuci\u00f3 d'opositors a r\u00e8gims totalitaris o en cops d'estat. Entre les seves caracter\u00edstiques, a m\u00e9s de les esmentades, destaca l'abs\u00e8ncia de cap garantia per al detingut i jutjat, que ho pot ser igualment en rebel\u00b7lia.", "target": "Dret"}, {"text": "En Dret, es denomina \u00e0nim de lucre, a la intenci\u00f3 d'una persona d'incrementar el seu patrimoni mitjan\u00e7ant un acte jur\u00eddic legal o il\u00b7legal.\nL'\u00e0nim de lucre t\u00e9 import\u00e0ncia en moltes esferes del dret, ressaltant l'esfera del dret de contractes i la del dret penal.", "target": "Dret"}, {"text": "Un advocat de patents \u00e9s un advocat que t\u00e9 les qualificacions especialitzades necess\u00e0ries per representar els clients en l'obtenci\u00f3 de patents i en totes les q\u00fcestions i procediments relacionats amb el dret i la pr\u00e0ctica de la patent, com ara presentar una oposici\u00f3. El terme s'utilitza de manera diferent en diferents pa\u00efsos i pot requerir o no requerir les mateixes qualificacions legals que un advocat general.\nA Europa, els requisits per exercir d'advocat de patents davant les oficines nacionals de patents haurien de distingir-los dels necessaris per a la pr\u00e0ctica davant l'Organitzaci\u00f3 Europea de Patents (OEP) o l'Organitzaci\u00f3 Euroasi\u00e0tica de Patents (EAPO). En l'\u00e0mbit nacional, els requisits no estan harmonitzats, tot i que entre els 28 estats membres de la Uni\u00f3 Europea les respectives qualificacions professionals es reconeixen m\u00fatuament fins a cert punt.", "target": "Dret"}, {"text": "Ipso facto \u00e9s una llatinada que significa pel mateix acte o immediatament, sense necessitat d'un proc\u00e9s.En l'\u00e0mbit jur\u00eddic civil, es considera oposada a l'expressi\u00f3 ipso iure que es pot traduir com \u00abpel dret\u00bb o de \u00abple dret\u00bb. A m\u00e9s, en l'\u00e0mbit jur\u00eddic, l'expressi\u00f3 ipso facto serveix per a referir-se a una conseq\u00fc\u00e8ncia jur\u00eddica que s'ha produ\u00eft autom\u00e0ticament en virtut d'un fet o acte.\nSe l'ha de distingir d'un altre automatisme jur\u00eddic ex officio que \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia d'una funci\u00f3 i no pas d'un acte de la persona. Exemple: el president de Fran\u00e7a \u00e9s ex officio copr\u00edncep d'Andorra, quan dimiteix com president ipso facto ja no \u00e9s copr\u00edncep.", "target": "Dret"}, {"text": "El Dret P\u00fablic \u00e9s el conjunt de branques del Dret caracteritzades pel fet que hi interv\u00e9 l'Estat com a ens dotat d'imperium. S\u00f3n exemples de disciplines jur\u00eddiques incloses dins el concepte gen\u00e8ric de Dret P\u00fablic el Dret Penal, el Dret Constitucional, el Dret Financer i Tributari o el Dret Administratiu.\nRegula les relacions entre l'Estat i els ciutadans.", "target": "Dret"}, {"text": "El Diccionari Jur\u00eddic Catal\u00e0 \u00e9s un diccionari especialitzat en l\u00ednia que entr\u00e0 en servei el 2011.T\u00e9 l'origen en una iniciativa del 1996 de la Fundaci\u00f3 Jaume Call\u00eds, on va coincidir que un dels seus patrons, Josep Maria Mas Solench era tamb\u00e9 el president de la Societat Catalana d'Estudis Jur\u00eddics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), una entitat que finalment es va fer c\u00e0rrec de l'obra, i n'assum\u00ed el cost i la direcci\u00f3 de l'elaboraci\u00f3, en la qual van participar uns 350 especialistes, entre redactors i correctors. El Diccionari Jur\u00eddic Catal\u00e0 ha estat el resultat d'una iniciativa de m\u00e9s de deu anys d'elaboraci\u00f3, sota l'auspici de la Societat Catalana d'Estudis Jur\u00eddics.L'objectiu del diccionari \u00e9s ajudar els professionals del dret en l'\u00fas de termes jur\u00eddics en catal\u00e0. Concebut com a diccionari enciclop\u00e8dic, en la fase inicial contenia unes 8.000 entrades que comprenen l\u00e8xic (tant com\u00fa com especialitzat, antic i modern i fraseologia i expressions d'\u00fas en la ci\u00e8ncia i la pr\u00e0ctica del dret), biografies, institucions, a m\u00e9s de locucions llatines, sin\u00f2nims i equival\u00e8ncies en altres lleng\u00fces. A m\u00e9s de la definici\u00f3, nombrosos termes inclouen tamb\u00e9 un desenvolupament tem\u00e0tic.L'acc\u00e9s lliure i per internet, sense descartar una possible futura edici\u00f3 en paper, t\u00e9 com a objectiu subministrar una eina als professionals del dret que exerceixen a Catalunya, atesa la preponder\u00e0ncia gaireb\u00e9 absoluta del castell\u00e0.", "target": "Dret"}, {"text": "En l'\u00e0mbit del dret i de l'administraci\u00f3, la recusaci\u00f3 \u00e9s la facultat de sol\u00b7licitar que un determinat funcionari s'abstingui d'intervenir en un procediment, basada en l'exist\u00e8ncia d'un possible inter\u00e8s personal del funcionari en l'afer o en les seves relacions amb els interessats. \u00c9s una implicaci\u00f3 del deure d'abstenci\u00f3: un jutge o funcionari que \u00e9s conscient d'un conflicte d'interessos, s'ha de retirar d'un expedient o plet, si no ho fa, les altres parts poden demanar-ne la recusaci\u00f3. Si la majoria dels motius s\u00f3n f\u00e0cils per demostrar, el motiu \u00abamistat \u00edntima o enemistat manifesta\u00bb \u00e9s subjecte d'interpretaci\u00f3. Un no-respecte del deure d'abstenci\u00f3 pot ser una motiu d'anul\u00b7laci\u00f3 de la decisi\u00f3 per una inst\u00e0ncia superior.\nSegons la llei de l'estat espanyol, els motius d'abstenci\u00f3 o de recusaci\u00f3 s\u00f3n:", "target": "Dret"}, {"text": "Pacta sunt servanda \u00e9s una expressi\u00f3 llatina que significa \u201cels pactes s'han de complir\u201d. \u00c9s una expressi\u00f3 utilitzada en el m\u00f3n jur\u00eddic (citada sovint en sent\u00e8ncies judicials i en escrits) i que expressa un dels principis fonamentals del Dret. \u00c9s un principi universal, d'origen consuetudinari, incorporat expl\u00edcitament en alguns textos legals i sobretot en la jurisprud\u00e8ncia tan internacional com nacional.\nDe fet, aquest principi \u00e9s la base de la seguretat jur\u00eddica en l'\u00e0mbit del dret contractual, tan si ens referim a contractes civils o mercantils, com a contractes administratius, tractats internacionals, etc. Perqu\u00e8, en efecte, la base de qualsevol acord \u00e9s la certitud que totes les parts que l'han subscrit el compliran de bona fe. Dit d'una altra manera, que cap dels signants d'un acord pot pretendre, posteriorment d'eximir-se de complir les obligacions que hi ha acceptat lliurement des de l'inici. Es tracta de la santedat o de la inviolabilitat dels acords, del valor de la paraula donada.", "target": "Dret"}, {"text": "Elisabeth Mann Borgese   (Munic, 24 d'abril de 1918 \u2013 Sankt Moritz, 8 de febrer de 2002) Elisabeth Veronika Mann Borgese, va ser una experta reconeguda internacionalment en dret i pol\u00edtiques mar\u00edtimes i en la protecci\u00f3 del medi ambient. Anomenada \"la mare dels oceans\", ha rebut l'Orde del Canad\u00e0 i premis dels governs d'\u00c0ustria, Xina, Col\u00f2mbia, Alemanya, les Nacions Unides i la Uni\u00f3 Mundial per a la Conservaci\u00f3.Elisabeth Mann era filla de l'autor alemany Thomas Mann i de la seva dona, Katia Mann. Nascuda a Alemanya, a causa de l'ascens del partit nazi es va convertir en ciutadana primer de Txecoslov\u00e0quia, despr\u00e9s dels Estats Units d'Am\u00e8rica i, finalment, del Canad\u00e0.\nElisabeth Mann Borgese va treballar com a investigadora s\u00e8nior al Centre for the Study of Democratic Institutions de Santa B\u00e0rbara, Calif\u00f2rnia, i com a professora universit\u00e0ria a la Universitat Dalhousie de Halifax, Nova Esc\u00f2cia, Canad\u00e0. Es va convertir en una defensora de la cooperaci\u00f3 internacional i del govern mundial. El 1968 va ser una de les membres fundadores i durant molt de temps l\u2019\u00fanica membre femenina del Club de Roma. El 1970 va organitzar la primera confer\u00e8ncia internacional sobre dret del mar, \"Pacem in Maribus\" (\"Pau als oceans\"), a Malta, i va fundar el 1972 l'Institut Internacional de l'Oce\u00e0 (IOI) a la Royal University of Malta. Del 1973 al 1982, Mann Borgese va ajudar a desenvolupar la Convenci\u00f3 de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar (UNCLOS). Tamb\u00e9 va ajudar a establir el Tribunal Internacional per al Dret del Mar.", "target": "Dret"}, {"text": "El normativisme \u00e9s una teoria del Dret desenvolupada per Hans Kelsen, que pret\u00e9n \"despullar-se\" de qualsevol pensament ideol\u00f2gic, i que estableix un sistema jur\u00eddic basat en la Jerarquia de normes.Aquest normativisme jur\u00eddic reduiria l'Estat a un conjunt de relacions jur\u00eddiques: l'Estat i el dret s\u00f3n id\u00e8ntics. L'Estat \u00e9s considerat en aquesta teoria com un ordre coercitiu id\u00e8ntic al \"Dret\". L'Estat no quedaria resumit un simple ordre jur\u00eddic, \u00e9s m\u00e9s que aix\u00f2, no solament l'ordre de dret leg\u00edtim i sobir\u00e0.S'oposa a Hans Kelsen i el seu normativisme, i a Schmitt i el decisionisme.", "target": "Dret"}, {"text": "El dret natural \u00e9s un conjunt de normes i principis superiors que regeixen el comportament hum\u00e0 i poden ser coneguts pels humans. El concepte de dret natural s'oposa al de dret positiu, que \u00e9s el conjunt de normes legalment vigents. Les doctrines que defensen, en major o menor grau, la superioritat del dret natural sobre el dret positiu reben el nom de jusnaturalistes, oposades a les doctrines positivistes que neguen la superioritat del dret natural o fins i tot neguen que el dret natural es pugui considerar un tipus de dret (l'\u00fanic dret seria el dret positiu).El jusnaturalisme, que \u00e9s una tradici\u00f3 jur\u00eddica que s'enquadra dins de la Filosofia del Dret, segons el jurista itali\u00e0 Norberto Bobbio es caracteritza pel dualisme jur\u00eddic (reconeix l'exist\u00e8ncia d'un dret natural i un dret positiu, i la supremacia del primer sobre el segon) i la seva fonamentaci\u00f3 es troba (segons el context hist\u00f2ric) en un ens abstracte \"natural\" i \"superior\" a la voluntat de les persones - ja sigui la physis grega, D\u00e9u o la ra\u00f3 humana. El terme Ius Naturale, o dret natural, procedeix de les expressions llatines Ius (Dret, lloc de Dret) i Naturale (del natural). Va ser encunyat per Cicer\u00f3 al definir-lo com \"una llei veritable que consisteix en la recta ra\u00f3, conforme a la naturalesa\".\nEl contingut del dret natural, o sigui, quins s\u00f3n els principis superiors que regeixen la vida humana, s\u00f3n un reflex de la moral de cada societat, considerada com a norma jur\u00eddica. Aix\u00f2 fa que, encara que el dret natural pretengui ser \u00fanic, universal i immutable, en cada autor i en cada moment trobem concrecions diferents i oposades del dret natural. Aix\u00ed, per exemple, per Arist\u00f2til l'esclavitud era una instituci\u00f3 del dret natural mentre que per John Locke ho era la llibertat.La tradici\u00f3 jusnaturalista s'est\u00e9n des del segle V a. de C. fins a la seva decad\u00e8ncia en el segle xix, amb el que s'han succe\u00eft nombroses tesis i doctrines, fins i tot totalment diferents entre elles.\nEn la teoria del dret natural, tota persona adquireix els seus drets naturals en n\u00e9ixer, aquests serien per tant inherents i es fonamentarien en la dignitat de la persona, drets que una societat jur\u00eddicament organitzada haur\u00e0 de sempre respectar en el funcionament de l'Estat social i democr\u00e0tic de Dret.\nEls drets naturals s\u00f3n universals i inalienables, encara que no sempre absoluts, ja que de vegades poden col\u00b7lidir amb altres drets de la mateixa naturalesa. En l'evoluci\u00f3 hist\u00f2rica d'aquests drets, primer es va parlar de drets naturals, posteriorment de drets humans a partir de la Declaraci\u00f3 dels Drets de l'Home i del Ciutad\u00e0 de 1789 i finalment de drets fonamentals des del proc\u00e9s constitucionalista, \u00e9s a dir quan aquests drets es van incorporant a les constitucions dels Estats, especialment ja en la segona meitat del segle xx; d'aquesta manera, els principis del dret natural s'incorporen al dret positiu. La Declaraci\u00f3 universal dels drets humans de 1948 \u00e9s ecl\u00e8ctica i utilitza indistintament els termes drets naturals i drets humans.\nUn cas important en qu\u00e8 es va donar al dret natural transcend\u00e8ncia jur\u00eddica va ser el dels judicis de Nuremberg, perqu\u00e8 en el moment en qu\u00e8 havien estat realitzats, els crims contra la humanitat comesos pels l\u00edders nazis no estaven prohibits pel dret positiu, ja que no hi havia cap norma vigent a Alemanya ni al dret internacional que els prohib\u00eds, per\u00f2 aquests actes eren clarament injustos. Aleshores, als criminals nazis se'ls va jutjar amb normes fonamentades en el dret natural, perqu\u00e8 una aplicaci\u00f3 estricta del dret positiu hagu\u00e9s deixat impunes aquest crims.", "target": "Dret"}, {"text": "El  repartiment d'indis  va ser un sistema de treball semifor\u00e7at imposat pels espanyols en diversos llocs d'Am\u00e8rica, des de finals del segle xvi fins a principis del XIX. De vegades es confon amb la comanda.", "target": "Dret"}, {"text": "La llengua catalana \u00e9s legislada pel dret de diferents entitats administratives on hist\u00f2ricament s'ha parlat.", "target": "Dret"}, {"text": "El reglament \u00e9s una norma jur\u00eddica de car\u00e0cter general dictada per una administraci\u00f3 p\u00fablica. El seu rang en l'ordre jer\u00e0rquic \u00e9s immediatament inferior a la llei, i generalment la desenvolupa i emana d'aquesta.\nEls reglaments s\u00f3n font de dret essencial per a l'administraci\u00f3 p\u00fablica, per\u00f2 tamb\u00e9 provenen d'ella. En aquest sentit tenen un doble vessant: Per la seva proced\u00e8ncia s\u00f3n un producte de l'administraci\u00f3 sotmesos al principi de legalitat i susceptibles de ser fiscalitzats per la jurisdicci\u00f3 contenciosa administrativa, per\u00f2 pel seu contingut s\u00f3n normes de dret objectiu i per tant s'integren en l'anomenat bloc de la legalitat que s'imposa a l'administraci\u00f3 p\u00fablica en la seva actuaci\u00f3. S\u00f3n redactats, tradicionalment pel poder executiu, encara que els ordenaments jur\u00eddics actuals reconeixen potestat reglament\u00e0ria a altres \u00f2rgans de l'Estat (com ara les cambres legislatives per a l'exercici de les funcions que li s\u00f3n pr\u00f2pies).\nPer tant, segons la majoria de la doctrina, es tracta d'una de les fonts del dret, formant ja part de l'ordenament jur\u00eddic. La titularitat de la potestat reglament\u00e0ria ve recollida en les constitucions.", "target": "Dret"}, {"text": "El jutge o jutgessa (del llat\u00ed iudex) \u00e9s un funcionari d'administraci\u00f3 de just\u00edcia. Les seves funcions, formaci\u00f3 i nomenament poden variar segons els pa\u00efsos. A Catalunya el jutge d'instrucci\u00f3 dirigeix les investigacions encaminades a resoldre els crims, mentre que a d'altres pa\u00efsos aquesta tasca correspon als fiscals. Normalment, als pa\u00efsos que es regeixen pel dret rom\u00e0, els jutges s\u00f3n funcionaris de carrera, mentre que en els anglosaxons, a vegades s\u00f3n elegits.", "target": "Dret"}, {"text": "Josep Maria Vilajosana i Rubio (Cardona, Bages, 17 d'abril de 1962) \u00e9s un jurista i professor universitari catal\u00e0, doctor en Dret i catedr\u00e0tic de Filosofia del Dret a la Universitat Pompeu Fabra.", "target": "Dret"}, {"text": "L'arbitratge \u00e9s una forma alternativa de resoluci\u00f3 de conflictes fora dels tribunals judicials. Es treballa per resoldre la controv\u00e8rsia amb una o m\u00e9s persones (els '\u00e0rbitres', '\u00e0rbitres' o ' tribunal arbitral '), que dicta el 'laude arbitral'. Una decisi\u00f3 o laude arbitral \u00e9s legalment vinculant per ambdues parts i executiva davant dels tribunals, tret que totes les parts hagin estipulat que el proc\u00e9s i la decisi\u00f3 arbitral no \u00e9s vinculant.L'arbitratge s'utilitza sovint per a la resoluci\u00f3 de disputes comercials, especialment en el context de transaccions comercials internacionals. En alguns pa\u00efsos l'arbitratge tamb\u00e9 s'utilitza amb freq\u00fc\u00e8ncia en assumptes de consum i ocupaci\u00f3, on l'arbitratge pot ser obligatori per les condicions laborals o contractes comercials i pot incloure una ren\u00fancia al dret de presentar una demanda col\u00b7lectiva. L'arbitratge obligatori de consum i ocupaci\u00f3 s'ha de distingir de l'arbitratge consensuat, especialment l'arbitratge comercial.\nHi ha drets limitats de revisi\u00f3 i apel\u00b7laci\u00f3 de laudes arbitrals. L'arbitratge no \u00e9s el mateix que els procediments judicials, tot i que en algunes jurisdiccions, els procediments judicials de vegades s'anomenen arbitratges, la resoluci\u00f3 alternativa de disputes (ADR), la determinaci\u00f3 pericial, o la mediaci\u00f3, que \u00e9s una forma de negociaci\u00f3 d'acords facilitada per una tercera part neutral.", "target": "Dret"}, {"text": "La despenalitzaci\u00f3 de l'adulteri a Espanya es va produir de manera efectiva el 26 de maig de 1978, abans i tot de l'aprovaci\u00f3 Constituci\u00f3 de 1978, quan van quedar derogats els articles 449 i 452 del Codi Penal que el penalitzaven.Abans, sota la influ\u00e8ncia de l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica i la cultura masclista, les dones podien anar a la pres\u00f3 de sis mesos i un dia fins a sis anys i perdre la cust\u00f2dia dels fills si els marits les acusaven d'adulteri. Era un delicte de car\u00e0cter privat, en virtut del qual nom\u00e9s es podia persecutar per querella del marit of\u00e8s; el marit of\u00e8s podia atorgar el perd\u00f3 a qualsevol temps a tots dos culpables i terminar ipso facto la pena de pres\u00f3. Era una llei asim\u00e8trica, com que nom\u00e9s el marit podia perseguir: signe de l'empremta mis\u00f2gina en l'orde jur\u00eddic i confirmaci\u00f3 de facto de la doble moral.El primer pas va ser el 18 de gener de 1978 quan la Comissi\u00f3 de Just\u00edcia del Congr\u00e9s dels Diputats va aprovar per unanimitat el primer article del projecte de llei de despenalitzaci\u00f3 de l'adulteri, ho va fer amb aquest text: \u00abSe suprimeix la r\u00fabrica del cap\u00edtol VI del t\u00edtol IX del Codi Penal i es deroguen els articles 449 i 452 que integren el referit cap\u00edtol. Aix\u00ed mateix, es deroga l'\u00faltim par\u00e0graf de l'article 453 del Codi Penal. \u00bb \nActualment, el Codi Civil continua considerant aquesta conducta com a causa legal de separaci\u00f3, encara que nom\u00e9s un 10% de les demandes de divorci s'interposen al\u00b7legant l'adulteri del c\u00f2njuge.", "target": "Dret"}, {"text": "Un ulema (de l'\u00e0rab \u0639\u0644\u0645\u0627\u0621, \u02bfulam\u0101\u02be, sing. \u0639\u0627\u0644\u0645, \u02bf\u0101lim, lit. \u2018que sap\u2019) \u00e9s un doctor de la llei isl\u00e0mica expert en q\u00fcestions jur\u00eddiques i teol\u00f2giques.En \u00e0rab el mot \u00ab\u00e0lim\u00bb significava i significa \u2018savi\u2019, \u2018aquell que sap\u2019, \u2018aquell que t\u00e9 l'ilm (el saber, la ci\u00e8ncia)\u2019, per\u00f2 en catal\u00e0 ens ha arribat en l'accepci\u00f3 t\u00e8cnica de \u2018savi en dret\u2019 (en ci\u00e8ncia jur\u00eddica) i en plural. El fet que el mot s'hagi introdu\u00eft a la llengua catalana \u2014aix\u00ed com a la majoria de lleng\u00fces europees\u2014 a partir del plural es deu al fet que, en l'islam cl\u00e0ssic, el conjunt dels savis en dret, els \u00abulam\u00e0\u00bb, esdevingueren un estament privilegiat encarregat de salvaguardar l'ortod\u00f2xia (fos quina fos, en cada moment, aquesta ortod\u00f2xia) i, com que la seva import\u00e0ncia provenia de la seva condici\u00f3 de casta o grup, m\u00e9s que no pas dels seus membres individuals, el nom s'introdu\u00ed entre els islam\u00f2legs a partir del plural.\nL'organitzaci\u00f3 i poders dels ulemes com a grup i individualment han canviat al llarg del temps, al llarg de la geografia isl\u00e0mica i segons la pertinen\u00e7a a una o altra branca o escola de l'islam.", "target": "Dret"}, {"text": "L'avortament a Gr\u00e8cia ha estat totalment legal des del 27 de gener de 1984. Es poden realitzar avortaments, a petici\u00f3 de la pacient, en hospitals p\u00fablics sempre que l'embar\u00e0s no hagi superat dotze setmanes. En el cas de violaci\u00f3 o incest, es pot produir l'avortament fins a un m\u00e0xim de dinou setmanes, i fins a vint-i-quatre setmanes, en el cas d'anomalies fetals. Les nenes menors de 18 anys han d'obtenir perm\u00eds per escrit del tutor legal abans que se'ls permeti la interrupci\u00f3 de l'embar\u00e0s. A partir de 2007, la taxa d'avortament va ser de 7,2 per cada 1.000 dones d'entre 15 i 44 anys.", "target": "Dret"}, {"text": "La talla, com impost directe, \u00e9s el que es recapta de forma personal. A Castella el proc\u00e9s d'imposici\u00f3 s'anomenava \u00abtallaci\u00f3n\u00bb. El nom prov\u00e9 de l'antic costum de comptabilitzar les entregues de diners tallant osques sobre pals, que es lliuraven per certificar el pagament. Aquesta manera de comptabilitzar \u00e9s un vestigi dels temps prehist\u00f2rics. A Anglaterra va perdurar fins al 1826.\nLa taille era un dels principals impostos de l'Antic r\u00e8gim a Fran\u00e7a, i considerat com a molt regressiu perqu\u00e8 n'estan exempts justament els privilegiats, la part m\u00e9s rica de la societat. A la Castella de l'Antic R\u00e8gim hi havia impostos semblants, als quals contribu\u00efen nom\u00e9s els pecheros.", "target": "Dret"}, {"text": "Document p\u00fablic, en l'ordenament jur\u00eddic espanyol, \u00e9s un document lliurat o expedit per un funcionari p\u00fablic competent amb les solemnitats que la llei demana segons disposa l'art. 1.216 del Codi Civil espanyol. A efectes processals s\u00f3n tamb\u00e9 documents p\u00fablics els enumerats a l'article 317 de la Llei d'Enjudiciament Civil\n\nResolucions i dilig\u00e8ncies judicials i els seus testimonis.Els autoritzats per un notari.\nEls intervinguts per Corredors de Comer\u00e7 i les seves certificacions.\nLes certificacions dels Registradors de la Propietat i Mercantil dels assentaments registrats.\nEls expedits per funcionaris p\u00fablics amb facultats de donar fe.\nEls que amb refer\u00e8ncia a arxius i registres de l'Administraci\u00f3 p\u00fablica siguin lliurats per funcionaris facultats per donar fe.Es formalitza davant d'un notari que en dona fe, algunes de les m\u00e9s freq\u00fcents s\u00f3n: hipoteca, compravenda, obra nova, divisi\u00f3 horitzontal, etc.Els t\u00edtols inscriptibles en el Registre de propietat ha de constar en document p\u00fablic. En conseq\u00fc\u00e8ncia, els t\u00edtols presentats revestiran una de les formes contingudes en les tres seg\u00fcents classes de documents p\u00fablics. Primer, el document notarial, en el que s'inclou les escriptures p\u00fabliques, actes i testimonis. Segon, el document judicial, que s\u00f3n les sent\u00e8ncies, actes, provid\u00e8ncies i manaments.\nPer \u00faltim, un document p\u00fablic tamb\u00e9 \u00e9s el document administratiu, dins dels quals caben els decrets, ordres, acords i decisions de qualsevol autoritat de qualsevol de les Administracions P\u00fabliques.", "target": "Dret"}, {"text": "La Biblioteca Econ\u00f2mica Carandell, tamb\u00e9 coneguda com a Fons Carandell, va a passar a formar part de les col\u00b7leccions especials de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, l'any 1981. La seva localitzaci\u00f3 f\u00edsica \u00e9s la Biblioteca de Ci\u00e8ncies Socials.\n\nEs tracta d'un fons bibliogr\u00e0fic especialitat en economia i pensament econ\u00f2mic, sociologia i dret, dels segles XVI al XX. Aquest fons va ser creat per Joan Carandell i Marim\u00f3n (1901-1988), economista, advocat, escriptor i bibli\u00f2fil vocacional, pare dels escriptors Llu\u00eds i Josep Maria Carandell.", "target": "Dret"}, {"text": "Els drets ind\u00edgenes a la terra s\u00f3n els drets dels pobles ind\u00edgenes a la terra i als recursos naturals que provinguin de les mateixa ja sigui individualment col\u00b7lectivament principalment en pa\u00efsos colonitzats. Els drets relacionats amb la terra i els recursos s\u00f3n de fonamental import\u00e0ncia pels pobles ind\u00edgenes per diverses raons, entre elles: la import\u00e0ncia religiosa de la terra, l'autodeterminaci\u00f3 del propi poble, la identitat i els factors econ\u00f2mics. La terra \u00e9s un actiu econ\u00f2mic important i, en algunes societats ind\u00edgenes, l'\u00fas de recursos naturals constitueix la base de la seva economia dom\u00e8stica i les demandes de propietat sobre aquestes es deriva de la necessitat de garantir el seu acc\u00e9s a aquests recursos. La terra tamb\u00e9 pot ser un important instrument d'her\u00e8ncia o un s\u00edmbol d'estatus social. En moltes societats ind\u00edgenes, com en els pobles abor\u00edgens australians, la terra \u00e9s una part essencial dels seus sistemes d'espiritualitat i creences.\nLes reclamacions de terres ind\u00edgenes s'han abordat amb diversos graus d'\u00e8xit a nivell nacional i internacional des del comen\u00e7ament mateix de la colonitzaci\u00f3. Aquestes reclamacions poden basar-se en principis del dret internacional, tractats, el dret com\u00fa o les constitucions o lleis nacionals. El t\u00edtol aborigen (tamb\u00e9 conegut com t\u00edtol ind\u00edgena, t\u00edtol natiu o altres termes) \u00e9s una doctrina de dret com\u00fa sobre els drets dels pobles ind\u00edgenes a la tinen\u00e7a consuetudin\u00e0ria despr\u00e9s de l'assumpci\u00f3 de la sobirania sota colonialisme. El reconeixement legal i la protecci\u00f3 dels drets a la terra dels ind\u00edgenes i de la comunitat segueix sent un gran desafiament, i la bretxa entre les terres reconegudes oficialment i les terres mantingudes i administrades \u00e9s, habitualment, font important de subdesenvolupament, conflicte i degradaci\u00f3 ambiental.", "target": "Dret"}, {"text": "Un dany en dret anglosax\u00f3 \u00e9s un recurs en forma d'una indemnitzaci\u00f3 monet\u00e0ria que s'ha de pagar a un reclamant com a compensaci\u00f3 per p\u00e8rdues o lesions. Per justificar l'adjudicaci\u00f3, el reclamant ha de demostrar que l'incompliment del deure ha causat una p\u00e8rdua previsible. Per ser reconeguda per llei, la p\u00e8rdua ha d'implicar danys a la propietat o lesions mentals o f\u00edsiques; rarament es reconeix la p\u00e8rdua econ\u00f2mica pura per a la concessi\u00f3 de danys i perjudicis.Els danys compensatoris es classifiquen a m\u00e9s en danys especials, que s\u00f3n p\u00e8rdues econ\u00f2miques com la p\u00e8rdua de guanys, danys a la propietat i despeses m\u00e8diques, i danys generals, que s\u00f3n danys no econ\u00f2mics com ara dolor i sofriment i angoixa. En lloc de ser compensatoris, en el dret com\u00fa els danys poden ser nominals, despectius o exemplars.", "target": "Dret"}, {"text": "Llista d'especialitats del camp 56 (Ci\u00e8ncies Jur\u00eddiques i Dret) de la Nomenclatura de la UNESCO:", "target": "Dret"}, {"text": "JAG o Judge Advocate General \u00e9s un cos jur\u00eddic als Estats Units d'Am\u00e8rica que forma part de la Marina, dels Cos de Marines, de la Gu\u00e0rdia de Costa, de les forces a\u00e8ries i de l'ex\u00e8rcit. Aquest cos es dedica a aplicar la llei militar dels Estats Units aix\u00ed com a la investigaci\u00f3 criminal juntament als forenses militars i investigadors militars dels respectius cossos militars.", "target": "Dret"}, {"text": "La llei del tali\u00f3 (llat\u00ed: lex talionis) \u00e9s un antic principi de just\u00edcia retributiva en el qual la norma imposava un c\u00e0stig que s'identificava amb el crim com\u00e8s. D'aquesta manera, no sols es parla d'una pena equivalent, sin\u00f3 d'una pena id\u00e8ntica. L'expressi\u00f3 m\u00e9s famosa de la llei del tali\u00f3 \u00e9s \u00abull per ull, dent per dent\u00bb ,apareguda en l'\u00c8xode veterotestamentari.Hist\u00f2ricament, constitueix el primer intent per establir una proporcionalitat entre dany rebut en un crim i dany produ\u00eft en el c\u00e0stig, sent aix\u00ed el primer l\u00edmit a la venjan\u00e7a lliure.", "target": "Dret"}, {"text": "La Notitia Dignitatum \u00e9s un document de l'Imperi Rom\u00e0 procedent de la Cancelleria Reial que dona detalls de l'administraci\u00f3 de l'Imperi, tant de la cort com a nivell provincial. Est\u00e0 datat cap a l'any 400. A vegades se cita com a \u00abNot\u00edcia de l'imperi\u00bb, \u00abNot\u00edcies de dignitats\u00bb, \u00abDescripci\u00f3 de c\u00e0rrecs\u00bb, \u00abNot\u00edcies imperials\u00bb o similars.\nEl nom, Notitia Dignitatum, deriva de les primeres paraules descriptives als manuscrits: Notitia dignitatum omnium tam civilium quam militarium utriusque imperii occidentis orientisque. hoc documentum rationem reddit de structura et administratione imperii Romani aetate Theodosiana. ultima redactio notitiae dignitatum a primis decenniis saeculi quinti provenit (\u00abLlista dels oficials, civils i militars, dels dos imperis, occidental i oriental. Aquest document presenta l'estructura i l'administraci\u00f3 de l'Imperi rom\u00e0 durant el temps de Teodosi. La darrera edici\u00f3 de la Notitia Dignitatum \u00e9s de la primera d\u00e8cada del segle cinqu\u00e8\u00bb).\nHi ha c\u00f2pies dels segles xiv i xv i una c\u00f2pia en color del 1542, i deriven d'anteriors manuscrits perduts, un dels quals era del segle ix. Els c\u00e0rrecs que esmenta s\u00f3n les dignitats o els c\u00e0rrecs m\u00e9s importants de l'Imperi, amb la seva funci\u00f3 i localitzaci\u00f3, organitzats en:\n\nOficials de la cort.\nVicaris i governadors provincials.\nComandants militars (magistri militum, comites rei militaris i duces).", "target": "Dret"}, {"text": "L'univers del discurs (o UD), en dogm\u00e0tica jur\u00eddica, \u00e9s el conjunt de tots els casos o situacions que comparteixen una (o m\u00e9s d'una) propietat. La propietat defineix el conjunt i determina els elements que en formen part. Per exemple, la propietat \u00abentrada a un domicili ali\u00e8\u00bb defineix un univers del discurs que est\u00e0 format per totes les situacions en qu\u00e8 es pot considerar que una conducta constitueix l'entrada a un domicili ali\u00e8. L'UD \u00e9s un concepte que forma part del model d'an\u00e0lisi l\u00f2gica de sistemes normatius, desenvolupat principalment per Carlos Alchourr\u00f3n i Eugenio Bulygin en l'obra Normative systems (1971). Segons aquest model, determinar l'univers del discurs \u00e9s el primer pas per resoldre un problema normatiu.", "target": "Dret"}, {"text": "Un dictamen de la Uni\u00f3 Europea \u00e9s una norma jur\u00eddica del dret comunitari europeu de car\u00e0cter no vinculant respecte als estats o a la ciutadania de la Uni\u00f3 Europea. Es diferencien de les recomanacions que solen suggerir als destinataris un comportament determinat, i els dict\u00e0mens que solen servir per avaluar situacions existents o fets concrets. No tenen efecte jur\u00eddic directe, sin\u00f3 m\u00e9s aviat pol\u00edtic i moral. De totes maneres, poden tenir efecte jur\u00eddic indirecte quan estableixin condicions per a posteriors actes jur\u00eddics vinculants.", "target": "Dret"}, {"text": "En dret, un codi o codi jur\u00eddic \u00e9s un tipus de legislaci\u00f3 que t\u00e9 com a objectiu cobrir exhaustivament un sistema de lleis complet o un \u00e0mbit concret de la llei en el moment de la seva promulgaci\u00f3 mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s de codificaci\u00f3. Malgrat que els sistemes de dret anglosax\u00f3 i dret continental tenen un proc\u00e9s i unes motivacions per la codificaci\u00f3 semblants, el seu \u00fas \u00e9s diferent.\nEn pa\u00efsos de dret continental, els codis jur\u00eddics solen abastar tot un sistema de lleis, com ara el dret civil o el dret penal. Un codi substitueix completament la llei comuna en un \u00e0mbit concret i la fa inaplicable mentre es mantingui en vigor el codi. Als Estats Units i altres pa\u00efsos de dret anglosax\u00f3 que han adoptat pr\u00e0ctiques legislatives similars, un codi jur\u00eddic \u00e9s una forma de dret escrit sobre un \u00e0mbit concret, al qual es poden fer esmenes d'addici\u00f3, supressi\u00f3 o modificaci\u00f3 mitjan\u00e7ant lleis individuals.", "target": "Dret"}, {"text": "Un amicus curiae (amic de la cort o amic del tribunal) \u00e9s una expressi\u00f3 llatina utilitzada per referir-se a presentacions realitzades per tercers aliens a un litigi, que ofereixen volunt\u00e0riament la seva opini\u00f3 enfront d'algun punt de dret o un altre aspecte relacionat, per col\u00b7laborar amb el tribunal en la resoluci\u00f3 de la mat\u00e8ria objecte del proc\u00e9s.\nLa informaci\u00f3 proporcionada pot consistir en un escrit amb una opini\u00f3 legal, un testimoni no sol\u00b7licitat per cap part o un informe en dret sobre la mat\u00e8ria del cas. La decisi\u00f3 sobre l'admissibilitat d'un amicus curiae queda, generalment, lliurada a l'arbitri del respectiu tribunal.\nEls antecedents m\u00e9s remots de la figura de l'amicus curiae es troben a l'antiga Roma. Al comen\u00e7ament del segle ix, aquesta instituci\u00f3 de dret rom\u00e0, s'hauria anat incorporant a la pr\u00e0ctica judicial d'Anglaterra. Des d'Anglaterra es va estendre als diversos pa\u00efsos de tradici\u00f3 anglosaxona, esdevenint un element caracter\u00edstic del common law per resoldre causes d'inter\u00e8s p\u00fablic, en qu\u00e8 es presenten posicions molt pol\u00e8miques o controvertides.\nActualment aquesta figura s'ha est\u00e8s m\u00e9s enll\u00e0 del dret anglosax\u00f3, primer als \u00f2rgans internacionals de protecci\u00f3 dels drets humans (comissions i tribunals internacionals) i, a partir d'aquestes pr\u00e0ctiques de Dret internacional, s'ha incorporat en pa\u00efsos que abans no l'acollien (especialment de Dret continental).", "target": "Dret"}, {"text": "La summa \u00e9s un g\u00e8nere literari did\u00e0ctic medieval escrit en llat\u00ed que nasqu\u00e9 a finals del segle XII i es desenvolup\u00e0 durant el segle xiii i posteriors. Es tracta d'un tipus d'enciclop\u00e8dia que desenvolupava una mat\u00e8ria o disciplina (dret, teologia i filosofia sobretot) d'una forma quelcom m\u00e9s particular que el tractatus (tractat), ja que se dividien en quaestiones (q\u00fcestions) i aquestes en articles. Els articles, aix\u00ed mateix, posse\u00efen la seg\u00fcent estructura:\n\n1. T\u00edtol de l'article en forma interrogativa i presentant dos postures contraposades (disputatio).\n2. Objeccions o arguments en contra d'una de les alternatives, en general la que sost\u00e9 l'autor.\n3. Arguments a favor de tal alternativa, fundats en l'autoritat de les Sagrades Escritures, dels Sants Pares en segon lloc, etc\u00e8tera.\n4. Soluci\u00f3, que inclou un conjunt d'arguments que combinen fe i ra\u00f3 i expressen el pensament de l'autor.\n5. La sententia o resposta a la pregunta, que consisteix en la refutaci\u00f3 de les objeccions inicials contr\u00e0ries a la soluci\u00f3 de l'autor.", "target": "Dret"}, {"text": "El dia del domini p\u00fablic \u00e9s una celebraci\u00f3 mundial del dia en que entren en el domini p\u00fablic certes obres perqu\u00e8 ha expirat el termini de la seua protecci\u00f3 per drets d'autors. El llistat d'autors i obres que entren en domini p\u00fablic pot variar segons la legislaci\u00f3 de cada estat, ja que aquesta no \u00e9s uniforme. En el cas d'Espanya, els drets d'explotaci\u00f3 d'una obra subsisteixen 70 anys despr\u00e9s de la mort de l'autor i es computen des de l'1 de gener de l'any seg\u00fcent al de la mort. No obstant aix\u00f2, el termini \u00e9s de 80 anys per als autors morts abans del 7 de desembre de 1987.A continuaci\u00f3, es presenta una llista d'autors valencians, catalans i balears les obres dels quals han passat a domini p\u00fablic l'1 de gener de 2019 (autors morts en 1938).", "target": "Dret"}, {"text": "La propietat intel\u00b7lectual \u00e9s el dret inherent que es t\u00e9 sobre les obres fruit de l'enginy i la intel\u00b7lig\u00e8ncia; ja siguin liter\u00e0ries, art\u00edstiques o cient\u00edfiques, i compr\u00e8n els drets d'autor i la propietat industrial. A difer\u00e8ncia d'altres tipus de propietats, la propietat intel\u00b7lectual fa refer\u00e8ncia a quelcom intangible; la qual cosa fa que sigui un concepte de propietat m\u00e9s sofisticat al que estem acostumats a tractar. Les lleis de propietat intel\u00b7lectual, que protegeixen l'obra resultant, per\u00f2 no el proc\u00e9s de creaci\u00f3, ofereixen a l'autor un conjunt de drets exclusius en relaci\u00f3 amb el tractament que es fa de la seva idea, i no sobre la idea en si mateixa. \u00c9s a dir, les idees, m\u00e8todes, sistemes o procediments no queden protegits per la legislaci\u00f3 de propietat intel\u00b7lectual. Nom\u00e9s queda protegida la seva expressi\u00f3 liter\u00e0ria o cient\u00edfica, per\u00f2 no la idea continguda, que per tant no pot ser objecte de registre. Existeix a m\u00e9s un corrent, especialment el que prov\u00e9 del moviment de programari lliure, que considera que el terme \u00abpropietat intel\u00b7lectual\u00bb \u00e9s engany\u00f3s i reuneix sota un mateix concepte diferents r\u00e8gims jur\u00eddics no equiparables entre si, com les patents, els drets d'autor, les marques, les denominacions d'origen, entre altres. El Dia Mundial de la Propietat Intel\u00b7lectual se celebra el 26 d'abril.", "target": "Dret"}, {"text": "El dret d'acc\u00e9s a la informaci\u00f3 p\u00fablica a Espanya \u00e9s un dret reconegut a la Constituci\u00f3 espanyola de 1978 en l'article 105.b) i desenvolupat en diverses normes jur\u00eddiques.", "target": "Dret"}, {"text": "B\u00e9 semovent  \u00e9s un terme jur\u00eddic que es refereix a aquella part del patrimoni del subjecte del dret, o un component del mateix, que \u00e9s capa\u00e7 de moure's per si sol. La condici\u00f3 de semovents la representen els animals en producci\u00f3 econ\u00f2mica, en definitiva, el que s\u00f3n els caps de bestiar . Tradicionalment, tamb\u00e9 integraven aquesta categoria els animals de labor : cavalls, rucs, muls, etc.", "target": "Dret"}, {"text": "Una moci\u00f3 de confian\u00e7a o q\u00fcesti\u00f3 de confian\u00e7a \u00e9s un instrument pol\u00edtic de qu\u00e8 disposa el President del Govern o el primer ministre en els r\u00e8gims democr\u00e0tics de tipus parlamentarista per afrontar una situaci\u00f3 de debilitat del poder executiu davant del Parlament, i mitjan\u00e7ant la qual el Govern demana l'expr\u00e9s suport a una pol\u00edtica concreta o a un programa. La p\u00e8rdua de la moci\u00f3 porta generalment aparellada, des de finals del segle xix i al llarg del segle xx la dimissi\u00f3 constitucional del President i l'elecci\u00f3 d'un de nou, b\u00e9 de forma immediata o despr\u00e9s d'unes eleccions.\u00c9s aplicable, per altra banda, a qualsevol president o junta d'un \u00f2rgan de poder pol\u00edtic, empresarial, universitari, esportiu, etc. per a determinar si se segueix sent coherent amb la seva actitud o per a ratificar una investigaci\u00f3 a favor posterior a algun conflicte greu de l'ens. De la mateixa manera que en el cas pol\u00edtic, un resultat negatiu sovint condueix a la ren\u00fancia del c\u00e0rrec i a la configuraci\u00f3 d'unes noves eleccions.\nEl seu contingut \u00e9s essencialment el mateix que el d'una moci\u00f3 de censura i, a Espanya, es troba regulada a l'article 112 de la Constituci\u00f3 espanyola de 1978.", "target": "Dret"}, {"text": "El dret de visita, en dret internacional p\u00fablic, \u00e9s el dret que tenen els estats de visitar qualsevol vaixell comercial que navega a alta mar i del qual es tenen sospites fundades de qu\u00e8 es dedica a la pirateria, al tr\u00e0fic d'esclaus, a realitzar transmissions de r\u00e0dio o televisi\u00f3 no autoritzades, o que no disposa de nacionalitat. El dret de visita es va codificar a l'article 110 de la Convenci\u00f3 de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar de 1982. Respon a la protecci\u00f3 dels interessos comuns de la comunitat internacional i constitueix una limitaci\u00f3 del dret de lliure navegaci\u00f3 a alta mar.", "target": "Dret"}, {"text": "H\u00fas-brenna (del n\u00f2rdic antic: cremar la casa; tamb\u00e9 h\u00fas-bruni) era una manera de prendre's la just\u00edcia unilateralment amb l'incendi intencionat cap a un rival, la seua fam\u00edlia i b\u00e9ns durant conflictes pol\u00edtics o revenges amb l'\u00fanic objectiu d'assassinar, en l'edat mitjana escandinava. Per cometre aquest acte, un grup d'atacants incendiaven la casa on residia l'oponent, a vegades apilant fusta, arbusts i altres materials combustibles a l'exterior d'un habitatge i li calaven foc. Normalment solien envoltar la casa per prevenir que ning\u00fa en pogu\u00e9s escapar, tot i que les sagues n\u00f2rdiques informen que no era estrany permetre a dones, ancians i menors que n'isqueren per salvar la vida.", "target": "Dret"}, {"text": "El terme drets digitals descriu els drets humans que permeten a les persones accedir, fer servir, crear i publicar continguts digitals, aix\u00ed com fer servir dispositius electr\u00f2nics i xarxes de comunicaci\u00f3. El terme est\u00e0 particularment relacionat amb l'extensi\u00f3 a l'entorn digital dels drets humans ja existents, com el dret a la privacitat, a la llibertat d'informaci\u00f3 i a la llibertat d'expressi\u00f3. El Dret d'acc\u00e9s a Internet ha sigut reconegut com un dret b\u00e0sic per diversos Estats.", "target": "Dret"}, {"text": "Jes\u00fas Lalinde Abadia (Madrid, 13 d'abril de 1920 - Castelldefels (Barcelona), 28 de mar\u00e7 de 2007) fou un historiador espanyol especialitzat en Dret medieval a la Corona d'Arag\u00f3.", "target": "Dret"}, {"text": "La suspensi\u00f3 de la pena en el dret penal \u00e9s el cessament, temporal o condicional, de l'aplicaci\u00f3 d'una pena greu a una persona que ha estat condemnada per un delicte. Generalment, els motius que porten a una possible suspensi\u00f3 de la pensa poden ser de diversos tipus, i dependr\u00e0 de la voluntat del legislador. La pena capital, per exemple, \u00e9s habitual que se suspengui per motius processals, vist que la seva aplicaci\u00f3 faria in\u00fatil qualsevol intent de revisi\u00f3 de la legalitat de la condemna.", "target": "Dret"}, {"text": "El lucre cessant \u00e9s una forma de dany patrimonial que consisteix en la p\u00e8rdua d'un guany leg\u00edtim o d'una utilitat econ\u00f2mica per part de la v\u00edctima o els seus familiars com a conseq\u00fc\u00e8ncia d'un fet determinat, i que aquesta no s'hauria produ\u00eft si l'esdeveniment pernici\u00f3s no hagu\u00e9s tingut lloc. \u00c9s, per tant, el que s'ha deixat de guanyar i que s'hauria guanyat de no haver succe\u00eft l'esmentat fet pernici\u00f3s.El lucre cessant ocorre quan hi ha una p\u00e8rdua d'una perspectiva certa de beneficis. Per exemple, el comerciant que la seva mercaderia ha estat destru\u00efda pot reclamar el preu d'aquesta, aix\u00ed com el benefici que n'hagu\u00e9s obtingut.\nSi b\u00e9 s'admet generalment la indemnitzaci\u00f3 per lucre cessant, la jurisprud\u00e8ncia sol exigir una c\u00e0rrega probat\u00f2ria prou important, i se sol ser molt cautel\u00f3s a l'hora de concedir-la.", "target": "Dret"}, {"text": "Els Reglament de l'Administraci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya s\u00f3n disposicions reglament\u00e0ries que s'elaboren en l'\u00e0mbit competencial de l'Administraci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya en funci\u00f3 del que regula llei 26/2010 de 3 d'agost de r\u00e8gim jur\u00eddic i de procediment de les administracions p\u00fabliques de Catalunya. El procediment regulat per als reglaments \u00e9s aplicable de forma suplet\u00f2ria als reglaments que tenen establert, per una norma amb rang de llei, un procediment d'elaboraci\u00f3 espec\u00edfic. Als efectes del que estableix aquest t\u00edtol, s'ent\u00e9n per disposicions reglament\u00e0ries les disposicions de car\u00e0cter general amb rang inferior al de llei dictades pel govern de la Generalitat de Catalunya o pels seus consellers dels departaments de l'Administraci\u00f3 de la Generalitat que, qualsevol que sigui la mat\u00e8ria de qu\u00e8 tractin, i que continguin normes que innovin l'ordenament jur\u00eddic. Als efectes del que estableix aquest t\u00edtol, resten excloses del concepte de disposici\u00f3 reglament\u00e0ria les instruccions i les circulars o ordres de servei emeses pels \u00f2rgans de l'Administraci\u00f3 de la Generalitat.", "target": "Dret"}, {"text": "El llegat \u00e9s una forma de succeir mortis causa a t\u00edtol singular en b\u00e9ns i drets d'una persona. Pot llegar qualsevol persona que tingui capacitat per testar i, pot acceptar el llegat, tothom que tingui capacitat per acceptar una her\u00e8ncia per testament. Pot \u00e9sser objecte de llegat all\u00f2 que pugui atribuir al legatari un benefici patrimonial i cal tamb\u00e9 que aquest objecte sigui determinat o, si escau, determinable. \u00c9s regulat als articles 427-1 i seg\u00fcents del Codi Civil de Catalunya.", "target": "Dret"}, {"text": "Una organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre (OSAL) o organitzaci\u00f3 no lucrativa (ONL) \u00e9s una organitzaci\u00f3 que t\u00e9 com a objectiu primari donar suport a un aspecte d'inter\u00e8s p\u00fablic o privat sense prop\u00f2sits comercials. N'hi ha que actuen en camps tan diversos com l'art, la caritat, l'educaci\u00f3, la llengua, la pol\u00edtica o la recerca cient\u00edfica.\nTot i que les organitzacions sense \u00e0nim de lucre no actuen per generar beneficis econ\u00f2mics, poden necessitar generar ingressos per a finan\u00e7ar llurs activitats. No obstant aix\u00f2, aquests ingressos poden ser limitats, o fins i tot, restringits legalment. Aquestes organitzacions normalment reben fons d'entitats p\u00fabliques o privades, en el darrer cas, depenent del pa\u00eds i la legislaci\u00f3, poden ser dedu\u00efbles en impostos.\nLa majoria d'organitzacions no governamentals (ONG) s\u00f3n tamb\u00e9 organitzacions sense \u00e0nim de lucre. Una bona part de les organitzacions sense \u00e0nim de lucre, configuren l'anomenat Tercer sector, que gestiona els programes i/o serveis que atenen les necessitats socials de les persones o grups m\u00e9s vulnerables. En aquest sentit, les seves actuacions formen part dels programes de serveis socials.", "target": "Dret"}, {"text": "La potestas (en llat\u00ed 'potestat') \u00e9s un concepte jur\u00eddic que manifesta el poder, facultat, domini, que es t\u00e9 sobre altri, ja siguin persones o institucions.", "target": "Dret"}, {"text": "A la Uni\u00f3 Europea, la Commonwealth, Hong Kong, a Irlanda i als Estats Units llibre verd \u00e9s un informe provisional governamental, un document de consulta de propostes de pol\u00edtiques per al debat i discussi\u00f3, sense cap mena de comprom\u00eds d'actuaci\u00f3, el primer pas per a canviar una llei. Els llibres verds poden donar lloc a la producci\u00f3 d'un Llibre blanc.", "target": "Dret"}, {"text": "Prescripci\u00f3 \u00e9s en dret, l'adquisici\u00f3 o extinci\u00f3 de drets per haver transcorregut un cert lapse de temps en determinades condicions. Aix\u00ed, pel transcurs del temps, es consoliden situacions de fet, s'adquireixen coses que fins aleshores eren alienes per la instituci\u00f3 coneguda com a usucapi\u00f3, ...\nLa prescripci\u00f3 extingeix les pretensions relatives a drets disponibles, tant si s'exerciten en forma d'acci\u00f3 com si s'exerciten en forma d'excepci\u00f3.\nS'ent\u00e9n com a pretensi\u00f3 el dret a reclamar d'altri una acci\u00f3 o una omissi\u00f3. S'interromp el c\u00f2mput per la reclamaci\u00f3 judicial o extra judicial. A Catalunya hi ha tres terminis prescriptius per interposar accions judicials en mat\u00e8ria civil: decennal, triennal i anual (Codi Civil de Catalunya Llibre I, T\u00edtol II, Cap\u00edtol I).\nAl contrari de la caducitat, la prescripci\u00f3 ha de ser al\u00b7legada per la part a la qual beneficia.\nUn termini de prescripci\u00f3 pot ser interromput per l'actuaci\u00f3 del fiscal, o pels actes de la part a la qual perjudica, de tal manera que un acte judicial a inst\u00e0ncia de part pot fer aturar el compte del termini. Una vegada resolta la q\u00fcesti\u00f3 per una actuaci\u00f3 judicial, el termini torna a comptar.", "target": "Dret"}, {"text": "Ledat n\u00fabil \u00e9s l'edat m\u00ednima en qu\u00e8 es permet a una persona contraure matrimoni, ja sigui per dret propi o amb subjecci\u00f3 a les formes parentals o d'altres tipus de consentiment. L'edat i altres requisits varien segons els pa\u00efsos, per\u00f2 en general s'ha fixat en 18 anys, encara que la majoria de les jurisdiccions permeten el matrimoni a edats lleugerament m\u00e9s joves amb l'aprovaci\u00f3 parental o judicial o en cas d'embar\u00e0s. L'edat per a contreure matrimoni no s'ha de confondre amb la majoria d'edat o l'edat de consentiment sexual, o l'edat del primer matrimoni real en una societat en particular.\n55 pa\u00efsos s\u00f3n parts en la Convenci\u00f3 sobre el consentiment per al matrimoni, l'edat m\u00ednima per contraure matrimoni i registre dels matrimonis, que requereix a aquests pa\u00efsos fixar una edat m\u00ednima per contraure matrimoni en la legislaci\u00f3, reempla\u00e7ant aix\u00ed les lleis consuetudin\u00e0ries, religioses i tribals.\nQuan l'edat m\u00ednima per contraure matrimoni d'una llei d'una comunitat religiosa \u00e9s inferior a la llei de l'estat, la llei estatal preval. No obstant aix\u00f2, algunes comunitats religioses no accepten la supremacia de la llei de l'estat en aquest sentit.", "target": "Dret"}, {"text": "La Convenci\u00f3 de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar, abreviat CNUDM, (en angl\u00e8s United Nations Convention on the Law of the Sea (UNCLOS), \u00e9s un acord internacional resultat de la tercera confer\u00e8ncia de les Nacions Unides sobre Dret de la Mar (UNCLOS III), que va tenir lloc del 1973 fins al 1982 a Montego Bay. El Dret de la Mar defineix els drets i responsabilitats dels estats en el seu \u00fas dels oceans del m\u00f3n, establint guies pel comer\u00e7, el medi ambient i els recursos naturals marins. Va entrar en vigor el 16 de novembre de 1994 i va ser signat en aquell moment per 60 estats, actualment l'han signat 159.", "target": "Dret"}, {"text": "El pluralisme jur\u00eddic \u00e9s el coexist\u00e8ncia en un mateix espai territorial i temporal de dos o m\u00e9s ordenaments jur\u00eddics superposats. \u00c9s un fenomen estudiat per la filosofia del dret.", "target": "Dret"}, {"text": "L'afinitat, en dret i en antropologia cultural, \u00e9s la relaci\u00f3 de parentiu creada o que existeix entre dues persones com a resultat del matrimoni d'alg\u00fa. \u00c9s la relaci\u00f3 que cada part d'un matrimoni t\u00e9 amb les relacions de l'altra persona, per\u00f2 no cobreix la relaci\u00f3 matrimonial en si mateixa. Les lleis, tradicions i costums relacionats amb l'afinitat varien considerablement, de vegades poden cessar amb la mort d'una de les persones de la parella i de vegades amb el divorci de les parelles matrimonials. A m\u00e9s del parentiu per matrimoni, l'afinitat de vegades tamb\u00e9 pot incloure el parentiu per adopci\u00f3 o en una fam\u00edlia reconstitu\u00efda. A difer\u00e8ncia de les relacions de sang (consanguinitat), que poden tenir conseq\u00fc\u00e8ncies gen\u00e8tiques, l'afinitat \u00e9s essencialment un constructe social o moral, de vegades avalat per conseq\u00fc\u00e8ncies legals.\nSegons la llei, l'afinitat pot ser rellevant en relaci\u00f3 amb les prohibicions de relacions sexuals incestuoses i en relaci\u00f3 amb la prohibici\u00f3 del matrimoni a determinades parelles. Les relacions prohibides varien de jurisdicci\u00f3 a jurisdicci\u00f3 i han anat variant al llarg del temps. En alguns pa\u00efsos, especialment en el passat, les relacions prohibides es basaven en lleis religioses. En alguns pa\u00efsos, la prohibici\u00f3 de les relacions sexuals entre persones amb una relaci\u00f3 d'afinitat es pot expressar en termes de graus de relaci\u00f3. El grau d'afinitat es considera el mateix que el nivell consanguini al qual es va unir una parella, de manera que, per exemple, el grau d'afinitat d'un marit amb la seva cunyada \u00e9s de dos, el mateix que la dona seria per a la seva germana per consanguinitat. El grau de pare o fill de la dona \u00e9s un, i per a una tia o neboda \u00e9s de tres, i primer cos\u00ed, de quatre. Tot i que les relacions d'adopci\u00f3 i de pas s\u00f3n casos d'afinitat, normalment es tracten com a consanguinitat.", "target": "Dret"}, {"text": "La traducci\u00f3 jurada \u00e9s la traducci\u00f3 oficial de t\u00edtols, documents, certificats, etc. que requereixen una validesa legal. Aquest tipus de traducci\u00f3 nom\u00e9s la pot realitzar aquell traductor acreditat per a aix\u00f2, que es denomina, a Espanya traductor-int\u00e8rpret jurat. La necessitat de realitzar aquest tipus de traducci\u00f3 sorgeix a partir de les exig\u00e8ncies de determinades autoritats (ministeris, jutjats, institucions acad\u00e8miques) de consignar una c\u00f2pia fidel d'un determinat document original; o b\u00e9 de la necessitat d'avalar, en la llengua d'arribada, la informaci\u00f3 continguda en el text original. Les traduccions jurades degudament realitzades es converteixen en documents p\u00fablics una vegada han estat consignats el segell i la signatura de l'int\u00e8rpret jurat. Aquest tipus de traduccions nom\u00e9s pot ser realitzat per un traductor jurat, el qual signa, certifica i segella el document.", "target": "Dret"}, {"text": "Un Estat aconfessional \u00e9s aquell que no s'adhereix i no reconeix com a oficial cap religi\u00f3 en concret, encara que pugui tenir acords (col\u00b7laboratius o d'ajuda econ\u00f2mica principalment) amb certes institucions religioses. Un estat aconfessional no \u00e9s el mateix que un estat laic.", "target": "Dret"}, {"text": "Una morat\u00f2ria \u00e9s el retard o la supressi\u00f3 d'una activitat o llei. En el context legal, pot referir-se a la suspensi\u00f3 temporal d'una llei per permetre que es resolgui un conflicte legal.\nPer exemple, els activistes dels drets dels animals i les autoritats de conservaci\u00f3 poden demanar una morat\u00f2ria en la pesca i la ca\u00e7a per tal de protegir esp\u00e8cies animals en perill d'extinci\u00f3 o amena\u00e7ades. Aquests retards, o suspensions, prevenen que la gent caci o pesqui els animals en q\u00fcesti\u00f3.\nUna altra inst\u00e0ncia \u00e9s el retard de les obligacions legals o pagaments. Un funcionari legal pot ordenar el retards d'un pagament a causa de circumst\u00e0ncies especials, que fan que una part sigui incapa\u00e7 de pagar a l'altra.", "target": "Dret"}, {"text": "La insaculaci\u00f3 era una forma d'elecci\u00f3 de c\u00e0rrecs feta per sorteig, consisteix en la selecci\u00f3 dels funcionaris pol\u00edtics com a mostra aleat\u00f2ria d'un grup m\u00e9s gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'acc\u00e9s a c\u00e0rrecs p\u00fablics.La insaculaci\u00f3 permet reduir al m\u00ednim el fraccionisme, ja que no hi ha cap sentit fer promeses per guanyar-se sobre les circumscripcions clau si s'haguessin de triar per sorteig, mentre que les eleccions, en canvi, ho fomenten. En l'antiga democr\u00e0cia atenenca, l'ordenaci\u00f3 era el m\u00e8tode tradicional i primari per nomenar funcionaris pol\u00edtics, i el seu \u00fas era considerat com una caracter\u00edstica principal de la democr\u00e0cia.Fou emprat, a la darreria de l'edat mitjana per a procedir a l'elecci\u00f3 de c\u00e0rrecs en els governs municipals, en les confraries o gremis, en els consolats i en la Diputaci\u00f3 del General del Principat de Catalunya. Els noms dels candidats -establerts pr\u00e8viament- eren ficats en un sac (insaculats) i eren trets a l'atzar, sovint per un infant de menys de set anys. Avui en dia, la classificaci\u00f3 s'utilitza habitualment per seleccionar jurats potencials en sistemes jur\u00eddics basats en dret com\u00fa i de vegades s'utilitza per formar grups ciutadans amb poder pol\u00edtic assessor ( jurats de ciutadans o assemblees de ciutadans ).", "target": "Dret"}, {"text": "Modus vivendi \u00e9s una locuci\u00f3 llatina que designa un preacord entre aquells que acorden discutir o disputar alguna cosa. Modus significa 'mode, manera'. Vivendi \u00e9s el genitiu del gerundi del verb vivere 'viure'. Per tant, l'expressi\u00f3 vol dir \u00abmanera de viure\u00bb.\nEn l'\u00e0mbit de la pol\u00edtica i la diplom\u00e0cia, un modus vivendi \u00e9s un instrument que registra un acord internacional de naturalesa temporal o provisional que despr\u00e9s ser\u00e0 reempla\u00e7at per un acord d'un car\u00e0cter m\u00e9s permanent o detallat, generalment, un tractat.\nEn catal\u00e0, col\u00b7loquialment, sol designar l'activitat mitjan\u00e7ant la qual una persona es guanya la vida.", "target": "Dret"}, {"text": "L'extorsi\u00f3 consisteix a obligar a una persona, amb viol\u00e8ncia o intimidaci\u00f3, a realitzar o ometre un acte o negoci jur\u00eddic en perjudici del seu patrimoni o del de tercers.", "target": "Dret"}, {"text": "El Fajing o Cl\u00e0ssic de les lleis o C\u00e0non de les lleis (xin\u00e8s tradicional: \u6cd5\u7ecf, xin\u00e8s simplificat: \u6cd5\u7ecf, pinyin: 'F\u01ce J\u012bng') \u00e9s un treball atribu\u00eft a Li Kui, un erudit legalista que va viure a l'Estat de Wei durant el per\u00edode dels Regnes Combatents de la hist\u00f2ria xinesa (475-220 aC). \u00c9s el primer c\u00e0non jur\u00eddic definitiu de l'antiga Xina i va esdevenir la base de totes les obres legals posteriors.", "target": "Dret"}, {"text": "Un protonotari era un oficial de la Cancelleria Reial, cap de la secretaria reial. Actuava com a secretari i fedatari del rei i era present, per exemple, al seu costat, durant les Corts. Les seues funcions estan reglamentades a les Ordinacions de Pere III.", "target": "Dret"}, {"text": "La norma jur\u00eddica \u00e9s una ordenaci\u00f3 del comportament hum\u00e0 dictat per l'autoritat competent d'acord amb un criteri de valor i el seu incompliment comporta una sanci\u00f3. Generalment, imposa deures i confereix drets.\nEs diferencia d'altres normes de conducta en el seu car\u00e0cter heter\u00f2nom (imposat per un altre), bilateral (enfront al subjecte obligat a complir la norma, existeix una altra facultat per exigir el seu compliment), coercible (exigible mitjan\u00e7ant sancions tangibles) i extern (importa el compliment de la norma; no estar-ne conven\u00e7ut).\nFinalment, cal destacar que l'anomenat dret natural considera que aquestes normes comportarien la consci\u00e8ncia d'un b\u00e9 com\u00fa, un est\u00e0ndard \u00e8tic. Per\u00f2 aix\u00f2 seria discutible perqu\u00e8, si acceptem aquesta premissa, no es podria comprendre el dret rom\u00e0, que preveia l'esclavitud, com un conjunt de normes jur\u00eddiques, i mancaria de sentit l'estudi d'aquest dret als pa\u00efsos de dret continental, aix\u00ed com l'estudi de qualsevol altre ordenament jur\u00eddic que tingui normes injustes.\nPer a alguns, les normes jur\u00eddiques es diferencien de les regles del dret, en qu\u00e8 les primeres tenen una intenci\u00f3 prescriptiva, mentre que les regles tenen un car\u00e0cter descriptiu. Fins i tot d'aquesta manera podr\u00edem estar presents davant d'un mateix text.\nA m\u00e9s, el terme est\u00e0 molt relacionat amb el de dret. A aquest \u00faltim concepte li podem atribuir diferents sentits, essent un dels m\u00e9s recurrents el d'ordenament jur\u00eddic o sistemes de normes jur\u00eddiques.\nLa relaci\u00f3 entre l'ordenament jur\u00eddic i la norma \u00e9s el del tot per la part. \u00c9s de car\u00e0cter quantitatiu. L'ordenament jur\u00eddic estaria constitu\u00eft pel conjunt de les normes jur\u00eddiques, estructurades dins un sistema global.\nSovint es confon el concepte de norma jur\u00eddica amb el de llei o legislaci\u00f3. Per\u00f2 la llei \u00e9s un tipus de norma jur\u00eddica, tot i que no totes les normes s\u00f3n lleis, ja que tamb\u00e9 s\u00f3n normes jur\u00eddiques els reglaments, les ordres ministerials, els decrets i, en general, qualsevol acte administratiu que comporti obligacions i drets. S'ha d'afegir que constitueixen normes jur\u00eddiques les que deriven de les actes i els contractes entre particulars o entre aquests i els \u00f2rgans estatals quan actuen com a particulars, sota les prescripcions del dret privat.2019\u00daltimament en l'elaboraci\u00f3 de normes, s'escriuen llistes dels principis inspiradores de la norma.", "target": "Dret"}, {"text": "L'indult o perd\u00f3 \u00e9s l'acte mitjan\u00e7ant el qual es causa l'extinci\u00f3 de la responsabilitat penal, i suposa el perd\u00f3 de la pena. \u00c9s una situaci\u00f3 diferent de l'amnistia, perqu\u00e8 en aquesta els beneficiaris s\u00f3n exonerats tant de la pena com del delicte que la motivava, mentre que l'indult nom\u00e9s exonera del compliment de la pena, per\u00f2 no de l'atribuci\u00f3 del delicte. Aix\u00ed la persona continua estant culpable per\u00f2 no ha de complir la pena. Cada estat en t\u00e9 una legislaci\u00f3 pr\u00f2pia, per\u00f2 a grans trets es poden assenyalar algunes caracter\u00edstiques comunes de les legislacions dels diferents pa\u00efsos. L'indult pot \u00e9sser total o parcial. Tamb\u00e9 pot \u00e9sser general o particular.\n\nL'indult total compr\u00e8n la remissi\u00f3 de totes les penes les quals va rebre la persona i que encara no han estat complides.\nL'indult parcial implica la remissi\u00f3 d'alguna o algunes de les penes imposades o el seu canvi per altres menys greus.A Espanya l'indult est\u00e0 regulat per la llei d'indult del 1988 que modificava formalment la norma del 1870\nEn els darrers anys els successius governs han atorgat centenars d'indults anualment. Aquesta atribuci\u00f3 no est\u00e0 sotmesa a l'aprovaci\u00f3 de ning\u00fa m\u00e9s que el ministeri de Just\u00edcia, que no est\u00e0 obligat a justificar-ne les causes que el motiven i que no est\u00e0 controlada pel poder judicial i no es pot rec\u00f3rrer en cap cas.\nTanmateix aquesta regulaci\u00f3 ha estat criticada per la seva indefinici\u00f3 que permet una aplicaci\u00f3 arbitr\u00e0ria d'aquesta prerrogativa del govern d'Espanya", "target": "Dret"}, {"text": "Una declaraci\u00f3 de drets (tamb\u00e9 anomenada carta de drets \u00e9s una llista de drets dels ciutadans d'una jurisdicci\u00f3.", "target": "Dret"}, {"text": "Un salconduit \u00e9s un document concedit a una persona per una autoritat, civil o militar, que autoritza el portador a circular per un territori o travessar una frontera.Un salconduit (sovint anomenat laissez-passer en altres idiomes) \u00e9s un document expedit per un estat sobir\u00e0 a una persona o persones que hi han obtingut asil i que els permet sortir-ne lliurement. Acostuma a ser un perm\u00eds de sentit \u00fanic: d'anada, per\u00f2 no de tornada.\nEls governs arriben a expedir salconduits als propis nacionals com a passaports d'emerg\u00e8ncia. Tamb\u00e9 poden expedir salconduits a persones ap\u00e0trides que no poden obtenir un passaport del  propi govern o perqu\u00e8 aquest no \u00e9s reconegut per l'estat de destinaci\u00f3.", "target": "Dret"}, {"text": "Indivisi\u00f3 al dret \u00e9s la situaci\u00f3 que es presenta quan dos propietaris o m\u00e9s posseiexen en com\u00fa un b\u00e9 del qual no poden gaudir separadament.Aquesta situaci\u00f3 pot ser la conseq\u00fc\u00e8ncia d'un heretatge, d'una donaci\u00f3 o d'un contracte. Tot i que el principi \u00abNing\u00fa s'ha de romandre en indivisi\u00f3\u00bb \u00e9s reconegut a la majoria dels sistemes jur\u00eddics europeus, hi ha situacions als quals sortir de la indivisi\u00f3 \u00e9s impossible, com \u00e9s el cas, per exemple, quan en un condomini la propietat del terra, de l'escala o de l'ascensor \u00e9s necess\u00e0riament indivisa entre tots els copropietaris d'un edifici. Com que cada propietari nom\u00e9s ho \u00e9s pro parte, els fruits i els deures, tamb\u00e9 ho s\u00f3n.\nSi la sortida de la indivisi\u00f3 \u00e9s possible, aquesta sortida es pot fer o per contracte privat, consentit entre tots els partits. Per manca d'acord, un dels propietaris pot exigir la venda judicial. En cas de patrimoni indiv\u00eds, quan cap dels hereus dispersos o propietaris ocupa o gestiona el b\u00e9, la indivisi\u00f3 sovint \u00e9s una causa de degradaci\u00f3 r\u00e0pida, per manca de responsabilitat o d'inter\u00e8s.", "target": "Dret"}, {"text": "L'Endangered Species Act of 1973 o ESA \u00e9s la m\u00e9s vasta de les dotzenes de lleis ambientals que els Estats Units d'Am\u00e8rica promulgaren durant la d\u00e8cada del 1970. Com est\u00e0 escrit a l'article segon de la llei, fou creada per protegir les esp\u00e8cies cr\u00edticament amena\u00e7ades d'extinci\u00f3 com a \"conseq\u00fc\u00e8ncia del creixement econ\u00f2mic i desenvolupament intemperats per la preocupaci\u00f3 i conservaci\u00f3 adequades\".", "target": "Dret"}, {"text": "La t\u00e8cnica normativa o t\u00e8cnica legislativa \u00e9s la disciplina que estudia la composici\u00f3 i redacci\u00f3 de les lleis i altres disposicions normatives, amb la finalitat d'aconseguir un ordenament jur\u00eddic coherent i que garanteixi la seguretat jur\u00eddica.", "target": "Dret"}, {"text": "L'elusi\u00f3 fiscal \u00e9s qualsevol acci\u00f3, en principi per vies legals, que persegueix evitar o minimitzar el pagament d'impostos. B\u00e0sicament l'elusi\u00f3 fiscal \u00e9s una maniobra l\u00edcita i v\u00e0lida, l'objecte de la qual no \u00e9s evadir imposts sin\u00f3 rebaixar la quantia d'aquests.", "target": "Dret"}, {"text": "Magistrat (del llat\u00ed magistratus) \u00e9s un terme emprat per a referir-se a certs funcionaris p\u00fablics. Procedeix dels temps de l'antiga Roma i ha evolucionat en els pa\u00efsos de parla hispana per a referir-se a c\u00e0rrecs administratius o, especialment, judicials. La seva principal funci\u00f3 \u00e9s la de jutjar i fer executar all\u00f2 jutjat. Han de ser independents (que no siguin influ\u00efts per un altre poder) i imparcials (sense vinculaci\u00f3 amb les parts pertanyents al cas).", "target": "Dret"}, {"text": "\u00abMort, qui t\u2019ha mort?\u00bb \u00e9s una f\u00f3rmula medieval andorrana que s\u2019empr\u00e0 en l\u2019aixecament judicial dels cad\u00e0vers fins que s\u2019establ\u00ed la primera Constituci\u00f3 del Principat d\u2019Andorra l\u2019any 1993. S\u2019aplicava en aquelles defuncions en qu\u00e8 es trobaven indicis d\u2019una mort intencionada o violenta, per la qual hi assistien personalment el batlle, el secretari i el pregoner de la parr\u00f2quia corresponent.El procediment oficial consistia en qu\u00e8 el pregoner formul\u00e9s fins a tres vegades consecutives la pregunta \u00abMort, qui t\u2019ha mort? La just\u00edcia et reclama\u00bb davant del cad\u00e0ver trobat. Tot seguit, davant la no resposta del cos inert, el pregoner finalitzava el proc\u00e9s amb la resposta \u00abNi ou ni castanya, senyal que \u00e9s ben mort\u00bb. Aquest desenlla\u00e7 era la via que permetia la retirada del cad\u00e0ver del lloc de la mort.Aquesta tradici\u00f3 s\u2019ha mantingut com una expressi\u00f3 popular i utilitzada en diferents \u00e0mbits de la cultura d\u2019Andorra, com ara un premi de relat negre del Govern d\u2019Andorra, la novel\u00b7la Morts, qui us ha mort? (2021) de l'escriptor andorr\u00e0 I\u00f1aki Rubio Manzano, un antic club nocturn del Principat o una can\u00e7\u00f3 de Roger Mas.", "target": "Dret"}, {"text": "Drets de ciutat \u00e9s el terme global utilitzat a per a designar el conjunt de drets i privilegis atorgat pel senyor feudal a una ciutat a l'edat mitjana. Aquests drets diferien d'una ciutat a l'altra i d'una \u00e8poca a l'altra.", "target": "Dret"}, {"text": "El marge d'apreciaci\u00f3, o tamb\u00e9 conegut en alguns casos com el marge de discrecionalitat, \u00e9s una doctrina jur\u00eddica d'ampli abast en el dret internacional dels drets humans. Va ser elaborada pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per a jutjar si un Estat que \u00e9s part del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) ha de ser sancionat per limitar el gaudi dels drets. La doctrina permet al Tribunal conciliar les difer\u00e8ncies pr\u00e0ctiques en l'aplicaci\u00f3 dels articles del Conveni. La doctrina permet al Tribunal conciliar les difer\u00e8ncies pr\u00e0ctiques en l'aplicaci\u00f3 dels articles de la Convenci\u00f3.", "target": "Dret"}, {"text": "La den\u00fancia d'un tractat internacional \u00e9s una de les formes de terminaci\u00f3 dels tractats, i consisteix en la declaraci\u00f3 de voluntat prevista en el pacte que fa una de les parts per a manifestar que fa \u00fas del dret de retirar-se del conveni sense responsabilitat.", "target": "Dret"}, {"text": "Daniel Gozalbo Bell\u00e9s (Costur, 24 de maig de 1948) \u00e9s un pol\u00edtic socialista valenci\u00e0, alcalde de Castell\u00f3 de la Plana i diputat a les Corts Valencianes en la V Legislatura.\nCatedr\u00e0tic de matem\u00e0tiques de batxillerat i militant del PSPV-PSOE, fou director provincial del Ministeri d'Educaci\u00f3 a Castell\u00f3 de la Plana el 1982-1986 i director general d'ensenyament mitj\u00e0 a la Conselleria de Cultura i Educaci\u00f3 de la Generalitat Valenciana el 1986-1987. Substitu\u00ed Antonio Tirado en l'alcaldia de Castell\u00f3 de la Plana de 1987 a 1991. Posteriorment fou escollit diputat a les eleccions a les Corts Valencianes de 1999, on ha estat secretari de la Comissi\u00f3 Permanent no legislativa d'Afers Europeus. Des de 2004 \u00e9s vocal del Consell Social de la Universitat Jaume I, de la que n'ha estat un dels impulsors.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El Clay Mathematics Institute (CMI) \u00e9s una fundaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre de Cambridge (Massachusetts, USA), dedicada a incrementar i disseminar el coneixement matem\u00e0tic. T\u00e9 diversos premis i incentius per a matem\u00e0tics prometedors. L'institut va ser fundat en 1998 per Landon T. Clay, qui la finan\u00e7a, i pel matem\u00e0tic Arthur Jaffe de la Universitat Harvard.\nTot i que la instituci\u00f3 \u00e9s coneguda per premiar a qui resolgui els problemes del mil\u00b7lenni, duu a terme un ampli cat\u00e0leg d'activitats entre les quals es troben uns premis de recerca (Clay Research Award).", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista de constants matem\u00e0tiques ordenades segons la seva representaci\u00f3 en fracci\u00f3 cont\u00ednua:", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La prova dels signes de Wilcoxon \u00e9s un m\u00e8tode d'estad\u00edstica no param\u00e8trica, alternatiu a la prova t de Student, que compara el rang mitj\u00e0 de dues mostres aparellades per a determinar si existeixen difer\u00e8ncies entre elles. La prova rep el nom per Frank Wilcoxon (1892\u20131965) que, en un article, la proposava juntament amb la prova rank-sum test for two independent samples La prova de Wilcoxon s'aplica al cas de les distribucions cont\u00ednues sim\u00e8triques. Sota aquesta condici\u00f3, la mitjana \u00e9s igual a la mediana i el procediment pot emprar-se en provar la hip\u00f2tesi nul\u00b7la que U=Uo.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, el concepte d'espai de Hilbert \u00e9s una generalitzaci\u00f3 del concepte d'espai euclidi\u00e0. Aquesta generalitzaci\u00f3 permet que nocions i t\u00e8cniques algebraiques i geom\u00e8triques aplicables a espais de dimensi\u00f3 dos i tres s'estenguin a espais de dimensi\u00f3 arbitr\u00e0ria, incloent espais de dimensi\u00f3 infinita. Exemples de tals nocions i t\u00e8cniques s\u00f3n la d'angle entre vectors, ortogonalitat de vectors, el teorema de Pit\u00e0gores, projecci\u00f3 ortogonal, dist\u00e0ncia entre vectors i converg\u00e8ncia d'una successi\u00f3. El nom donat a aquests espais \u00e9s en honor del matem\u00e0tic David Hilbert qui els va utilitzar en el seu estudi de les equacions integrals.\nM\u00e9s formalment, es defineix com un espai de producte interior que \u00e9s complet respecte a la norma vectorial definida pel producte interior. Els espais de Hilbert serveixen per aclarir i generalitzar el concepte de s\u00e8ries de Fourier, certes transformacions lineals tals com la transformaci\u00f3 de Fourier hi s\u00f3n d'import\u00e0ncia crucial en la formulaci\u00f3 matem\u00e0tica de la mec\u00e0nica qu\u00e0ntica.\nEls espais de Hilbert i les seves propietats s'estudien dins de l'an\u00e0lisi funcional.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Idempot\u00e8ncia en matem\u00e0tiques \u00e9s una propietat d'alguns elements d'un conjunt respecte d'una operaci\u00f3, de mantenir la invariabilitat del resultat quan s'aplica l'operaci\u00f3 repetidament.\nEl terme va ser introdu\u00eft per Benjamin Peirce en el context d'elements d'\u00e0lgebres que romanien invariants despr\u00e9s d'aplicar-los l'operaci\u00f3 d'elevar a la pot\u00e8ncia d'un enter positiu, d'aqu\u00ed la denominaci\u00f3 idem+pot\u00e8ncia on \u00eddem vol dir el mateix.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El problema de les 12 monedes \u00e9s un problema matem\u00e0tic al qual es demana trobar entre 12 monedes quina \u00e9s la falsa, utilitzant nom\u00e9s tres pesades de balan\u00e7a, i determinar, a m\u00e9s, si pesa m\u00e9s o menys que les altres.\nEl problema amb 12 monedes hauria aparegut en 1945 als Estats Units d'Am\u00e8rica, sense m\u00e9s detalls sobre la seva proced\u00e8ncia. El problema admet una generalitzaci\u00f3 quan s'augmenta el nombre de monedes i pesades i la q\u00fcesti\u00f3 esdev\u00e9 aleshores: \u00abquin \u00e9s el m\u00e0xim de monedes per a \"n\" pesades? Hi ha dos solucions del problema.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Planil\u00e0ndia: Una novel\u00b7la amb moltes dimensions. (traducci\u00f3 de l'angl\u00e8s Flatland) \u00e9s una novel\u00b7la cl\u00e0ssica de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, escrita l'any 1884 per Edwin Abbott Abbott. Encara avui s'utilitza per a l'estudi de la geometria a moltes escoles i instituts, i es considera una lectura \u00fatil per a estudiar el concepte de dimensi\u00f3. Com obra liter\u00e0ria, Planil\u00e0ndia \u00e9s una s\u00e0tira de l'\u00e8poca victoriana.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Les dues C\u00e0tedres Savilianes (Savilian chairs en angl\u00e8s), una de Geometria i l'altra d'Astronomia, de la Universitat d'Oxford, van ser creades el 1619 pel matem\u00e0tic brit\u00e0nic Henry Savile, qui les va dotar d'uns estatuts que obligaven els seus titulars en una s\u00e8rie de deures de recerca i doc\u00e8ncia.\nHenry Savile, que va ser un gran intel\u00b7lectual, warden del Merton College i provost del Eton College, a m\u00e9s d'un prestigi\u00f3s professor de matem\u00e0tiques, les va crear com a reacci\u00f3 al que ell considerava miserable estat de l'estudi de les matem\u00e0tiques a Anglaterra en el seu temps. Aquesta fundaci\u00f3 va ser un dels fets m\u00e9s influents en la llarga tradici\u00f3 de les Matem\u00e0tiques a Oxford, perqu\u00e8 a trav\u00e9s d'aquestes c\u00e0tedres es va anar passant de generaci\u00f3 en generaci\u00f3, una forma molt estricta d'estudiar i ensenyar les matem\u00e0tiques.\nDurant un llarg per\u00edode despr\u00e9s de la seva fundaci\u00f3, les dues c\u00e0tedres van ser m\u00e9s o menys intercanviables, de tal forma que, quan es produ\u00efa una vacant, es buscava el personatge m\u00e9s prominents en qualsevol camp de les matem\u00e0tiques o de l'astronomia per ocupar qualsevol de les c\u00e0tedres que hagu\u00e9s quedat vacant. A partir del segle xix, ja no va ser aix\u00ed. Fins i tot va haver professors que van simultaniejar la titularitat d'una d'aquestes c\u00e0tedres amb la c\u00e0tedra sedleina (de F\u00edsica) creada uns anys m\u00e9s tard, com, per exemple, el professor Thomas Hornsby. O grans matem\u00e0tics, com Hardy (savilian de Geometria), que no va escriure ni una sola l\u00ednia sobre geometria: la seva especialitat era la teoria de nombres.Els primer professors savilians van ser Henry Briggs (Geometria) i John Bainbridge (Astronomia), per aquestes c\u00e0tedres han passat excel\u00b7lents matem\u00e0tics, astr\u00f3noms i arquitectes com Christopher Wren, John Wallis, Edmond Halley, Godfrey Harold Hardy.\nEls titulars actuals (2014) de les c\u00e0tedres s\u00f3n Nigel Hitchin (Geometria des de 1997) i Steven Balbus (Astronomia des de 2012).", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, la constant d'Erd\u0151s\u2013Borwein \u00e9s una constant definida com la suma dels inversos dels primers de Mersenne; \u00e9s a dir:\n\n  \n    \n      \n        E\n        =\n        \n          \u2211\n          \n            n\n            =\n            1\n          \n          \n            \u221e\n          \n        \n        \n          \n            1\n            \n              \n                2\n                \n                  n\n                \n              \n              \u2212\n              1\n            \n          \n        \n        \u2248\n        1.606695152415291763\n        \u2026\n      \n    \n    {\\displaystyle E=\\sum _{n=1}^{\\infty }{\\frac {1}{2^{n}-1}}\\approx 1.606695152415291763\\dots }\n  Rep aquest nom en honor del matem\u00e0tic hungar\u00e8s Paul Erd\u0151s i al canadenc Peter Borwein.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, espec\u00edficament, en an\u00e0lisi complexa, la transformada de Berezin \u00e9s un operador integral que actua a funcions definides al disc unitat obert D del pla complex \u2102.\nRep el seu nom del matem\u00e0tic sovi\u00e8tic F\u00e9liks Aleks\u00e0ndrovitx Berezin.\nFormalment, donada una funci\u00f3 f : D \u2192 \u2102, la transformada de Berezin de f \u00e9s una nova funci\u00f3 Bf : D \u2192 \u2102 definida, en cada punt z del disc D per l'expressi\u00f3\n\n  \n    \n      \n        (\n        B\n        f\n        )\n        (\n        z\n        )\n        =\n        \n          \u222b\n          \n            D\n          \n        \n        \n          \n            \n              (\n              1\n              \u2212\n              \n                |\n              \n              z\n              \n                \n                  |\n                \n                \n                  2\n                \n              \n              \n                )\n                \n                  2\n                \n              \n            \n            \n              \n                |\n              \n              1\n              \u2212\n              z\n              \n                \n                  \n                    w\n                    \u00af\n                  \n                \n              \n              \n                \n                  |\n                \n                \n                  4\n                \n              \n            \n          \n        \n        f\n        (\n        w\n        )\n        \n        \n          d\n          A\n        \n        (\n        w\n        )\n        ,\n      \n    \n    {\\displaystyle (Bf)(z)=\\int _{D}{\\frac {(1-|z|^{2})^{2}}{|1-z{\\bar {w}}|^{4}}}f(w)\\,\\mathrm {dA} (w),}\n  on w denota el conjugat de w i dA \u00e9s la mesura d'\u00e0rea.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Sun-Yung Alice Chang (Xi'an, 24 de mar\u00e7 de 1948) \u00e9s una matem\u00e0tica i professora universit\u00e0ria estatunidenca d'origen xin\u00e8s, especialitzada en diverses \u00e0rees de l'an\u00e0lisi matem\u00e0tica que van des de l'an\u00e0lisi harm\u00f2nica i les equacions diferencials en derivades parcials fins a la geometria diferencial. Dirigeix la C\u00e0tedra Eugene Higgins de Matem\u00e0tiques a la Universitat de Princeton.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En teoria de nombres, la llei de reciprocitat quadr\u00e0tica \u00e9s un teorema d'aritm\u00e8tica modular que dona condicions de resolubilitat d'equacions quadr\u00e0tiques m\u00f2dul nombres primers. Hi ha diversos enunciats equivalents, que consisteixen en dos \u00abcomplements\u00bb i la llei de reciprocitat:\nSiguin p i q dos nombres primers diferents, imparells i positius. Aleshores\n(Complement 1)\n\nx\u00b2 \u2261 \u22121 (mod p) \u00e9s resoluble si i nom\u00e9s si p \u2261 1 (mod 4).(Complement 2)\n\nx\u00b2 \u2261 2 (mod p) \u00e9s resoluble si i nom\u00e9s si p \u2261 \u00b11 (mod 8).(Reciprocitat quadr\u00e0tica)\nSigui q* = \u00b1q, on el signe \u00e9s positiu si q \u2261 1 (mod 4) i negatiu si q \u2261 \u22121 (mod 4). (I.e. |q*| = q i q*\u2261 1 (mod 4).) Aleshores \n\nx\u00b2 \u2261 p (mod q) \u00e9s resoluble si i nom\u00e9s si x\u00b2 \u2261 q* (mod p) \u00e9s resoluble.Tot i que la llei indica quan una equaci\u00f3 quadr\u00e0tica t\u00e9 soluci\u00f3 m\u00f2dul un nombre primer, no proporciona cap ajuda per trobar la soluci\u00f3.\nAquest teorema fou conjecturat per Euler i Legendre i demostrat per Gauss.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, el problema de Dirichlet consisteix a trobar una funci\u00f3 que resolgui una equaci\u00f3 diferencial parcial a l'interior d'una regi\u00f3 donada que t\u00e9 valors predeterminats al contorn de la regi\u00f3. Les condicions de frontera d'aquest problema s'anomenen Condicions de frontera de Dirichlet.\nEl problema de Dirichlet es pot resoldre per moltes equacions diferencials parcials, tot i que en un primer moment va ser pensat per a l'equaci\u00f3 de Laplace. En aquest cas el problema es pot formular de la manera seg\u00fcent:\n\nDonada una funci\u00f3 f que pot ser avaluada en tots els contorns d'una regi\u00f3 Rn, nom\u00e9s hi ha una \u00fanica funci\u00f3 cont\u00ednua u derivable dues vegades en l'interior i cont\u00ednua al contorn, tals que u \u00e9s una funci\u00f3 harm\u00f2nica a l'interior i u = f al contorn.Aquest requeriment s'anomena la condici\u00f3 de contorn de Dirichlet.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, les identitats trigonom\u00e8triques s\u00f3n igualtats que impliquen funcions trigonom\u00e8triques i que s\u00f3n veritat per a qualsevol valor de les variables. Aquestes identitats s\u00f3n \u00fatils quan cal simplificar expressions en qu\u00e8 intervenen funcions trigonom\u00e8triques. Una aplicaci\u00f3 important \u00e9s la integraci\u00f3 de funcions no trigonom\u00e8triques: un truc habitual \u00e9s comen\u00e7ar per fer servir la integraci\u00f3 per canvi de variable amb una funci\u00f3 trigonom\u00e8trica i llavors simplificar la integral resultant amb una identitat trigonom\u00e8trica.\n\nEn aquest article es llisten aquestes identitats, per a la seva demostraci\u00f3 vegeu demostraci\u00f3 de les identitats trigonom\u00e8triques", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "YBC 7289 \u00e9s una tauleta d'argila babil\u00f2nia que presenta la particularitat de contenir una aproximaci\u00f3 sexagesimal precisa de l'arrel quadrada de 2, \u00e9s a dir, la longitud de la diagonal d'un quadrat unitari. El nombre en q\u00fcesti\u00f3 t\u00e9 un grau de precisi\u00f3 equivalent a sis d\u00edgits decimals, \u00abla millor precisi\u00f3 computacional coneguda [\u2026] del m\u00f3n antic\u00bb. Es creu que la tauleta pertany\u00e9 a un estudiant del sud de Mesopot\u00e0mia que visqu\u00e9 entre el 1800 i el 1600 aC. Fou cedida a la Yale Babylonian Collection per J.P. Morgan el 1909.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En psicologia experimental, ergonomia i interacci\u00f3 home-m\u00e0quina, la llei de Fitts \u00e9s un model de moviment hum\u00e0, indicatiu de la dificultat d'una tasca. La formulaci\u00f3 m\u00e9s habitual que s'utilitza actualment \u00e9s el temps necessari per passar r\u00e0pidament d'una posici\u00f3 inicial a una zona de destinaci\u00f3 final, depenent de la dist\u00e0ncia a la meta i de la mida del blanc. La llei de Fitts serveix per modelar l'acte d'\"apuntar\", tant en el m\u00f3n real, per exemple amb una m\u00e0 o un dit, i en ordinadors, per exemple amb un ratol\u00ed.\nPublicat per Paul Fitts el 1954, no s'aplica necess\u00e0riament a les interf\u00edcies t\u00e0ctils actuals (2015).S'ha demostrat que la llei de Fitts s'aplica en diverses condicions; amb moltes extremitats diferents (mans, peus,llavi inferior, visors muntats al cap, ulleres, dispositius d'entrada manuals, entorns f\u00edsics (inclosos els submarins) i poblacions d'usuaris (joves, vells, necessitats educatives especials i participants drogats) ).", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En an\u00e0lisi matem\u00e0tica la desigualtat de H\u00f6lder \u00e9s una desigualtat important entre integrals i una eina indispensable per a l'estudi d'espais \n  \n    \n      \n        \n          L\n          \n            p\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle L^{p}}\n  .\nSigui \n  \n    \n      \n        (\n        S\n        ,\n        \u03a3\n        ,\n        \u03bc\n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle (S,\\Sigma ,\\mu )}\n   un espai de mesura i siguin \n  \n    \n      \n        p\n      \n    \n    {\\displaystyle p}\n   i \n  \n    \n      \n        q\n      \n    \n    {\\displaystyle q}\n   dos nombres reals, amb \n  \n    \n      \n        1\n        \u2264\n        p\n        ,\n        q\n        \u2264\n        \u221e\n      \n    \n    {\\displaystyle 1\\leq p,q\\leq \\infty }\n   i tals que \n  \n    \n      \n        \n          \n            1\n            p\n          \n        \n        +\n        \n          \n            1\n            q\n          \n        \n        =\n        1\n      \n    \n    {\\displaystyle {1 \\over p}+{1 \\over q}=1}\n  . Llavors, la desigualtat de H\u00f6lder afirma que per tot parell de funcions \n  \n    \n      \n        f\n        \u2208\n        \n          L\n          \n            p\n          \n        \n        (\n        S\n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle f\\in L^{p}(S)}\n   i \n  \n    \n      \n        g\n        \u2208\n        \n          L\n          \n            q\n          \n        \n        (\n        S\n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle g\\in L^{q}(S)}\n   es compleix que \n  \n    \n      \n        \u2016\n        f\n        g\n        \n          \u2016\n          \n            1\n          \n        \n        \u2264\n        \u2016\n        f\n        \n          \u2016\n          \n            p\n          \n        \n        \u2016\n        g\n        \n          \u2016\n          \n            q\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\|fg\\|_{1}\\leq \\|f\\|_{p}\\|g\\|_{q}}\n  , o, de manera m\u00e9s expl\u00edcita, que \n  \n    \n      \n        \n          \u222b\n          \n            S\n          \n        \n        f\n        g\n         \n        d\n        \u03bc\n        \u2264\n        (\n        \n          \u222b\n          \n            S\n          \n        \n        \n          |\n        \n        f\n        \n          \n            |\n          \n          \n            p\n          \n        \n         \n        d\n        \u03bc\n        \n          )\n          \n            1\n            \n              /\n            \n            p\n          \n        \n        (\n        \n          \u222b\n          \n            S\n          \n        \n        \n          |\n        \n        g\n        \n          \n            |\n          \n          \n            q\n          \n        \n         \n        d\n        \u03bc\n        \n          )\n          \n            1\n            \n              /\n            \n            q\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\int _{S}fg\\ d\\mu \\leq (\\int _{S}|f|^{p}\\ d\\mu )^{1/p}(\\int _{S}|g|^{q}\\ d\\mu )^{1/q}}\n  .\nEn el cas \n  \n    \n      \n        p\n        =\n        q\n        =\n        2\n      \n    \n    {\\displaystyle p=q=2}\n   \u00e9s coneguda com a desigualtat de Cauchy-Schwarz.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "L'estoc\u00e0stica \u00e9s una disciplina de la matem\u00e0tica que combina la teoria de la probabilitat i l'estad\u00edstica matem\u00e0tica per estudiar fen\u00f2mens aleatoris. El terme prov\u00e9 de l'adjectiu grec \u03c3\u03c4\u03bf\u03c7\u03b1\u03c3\u03c4\u03b9\u03ba\u03bf\u03c2, que significa \u00abconjectural\u00bb.Un proc\u00e9s estoc\u00e0stic \u00e9s aquell que t\u00e9 un comportament no determinista. \u00c9s a dir, un estat no determina plenament el seg\u00fcent o proper estat.Les situacions estoc\u00e0stiques s\u00f3n sistemes complexos on els seus practicants, encara que siguin experts complets, no en poden garantir l'\u00e8xit. Per exemple, en medicina n'\u00e9s un cas cl\u00e0ssic el del doctor que pot administrar el mateix tractament a m\u00faltiples pacients que pateixen els mateixos s\u00edmptomes sense obtenir en tots una reacci\u00f3 completament igual. Aix\u00f2 fa de la medicina un proc\u00e9s estoc\u00e0stic. Altres exemples en s\u00f3n la guerra, la meteorologia o la ret\u00f2rica, on no es poden pronosticar naturalment els \u00e8xits i fracassos.\nEn matem\u00e0tiques, espec\u00edficament en la teoria de la probabilitat, els processos estoc\u00e0stics han estat una \u00e0rea d'investigaci\u00f3 essencial durant d\u00e8cades. Sovint es relacionen amb l'estad\u00edstica. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s una equivocaci\u00f3, at\u00e8s que en l'estoc\u00e0stica s'utilitzen sovint tamb\u00e9 sistemes f\u00edsics. L'estoc\u00e0stica, per tant, no estudia el mateix que l'estad\u00edstica.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En \u00e0lgebra, els divisors elementals d'un m\u00f2dul sobre un anell principal apareixen com una de les formes del teorema d'estructura dels m\u00f2duls finitament generats sobre un anell principal.\nSi \n  \n    \n      \n        A\n      \n    \n    {\\displaystyle A}\n   \u00e9s un anell principal i \n  \n    \n      \n        M\n      \n    \n    {\\displaystyle M}\n   \u00e9s un \n  \n    \n      \n        A\n      \n    \n    {\\displaystyle A}\n  -m\u00f2dul finitament generat, llavors M \u00e9s isomorf a una suma \u00fanica de la forma\n\n  \n    \n      \n        M\n        \u2245\n        \n          A\n          \n            r\n          \n        \n        \u2295\n        \n          \u2a01\n          \n            i\n          \n        \n        A\n        \n          /\n        \n        (\n        \n          q\n          \n            i\n          \n        \n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle M\\cong A^{r}\\oplus \\bigoplus _{i}A/(q_{i})}\n  on els \n  \n    \n      \n        (\n        \n          q\n          \n            i\n          \n        \n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle (q_{i})}\n   s\u00f3n ideals primaris tals que \n  \n    \n      \n        (\n        \n          q\n          \n            1\n          \n        \n        )\n        \u2283\n        (\n        \n          q\n          \n            2\n          \n        \n        )\n        \u2283\n        \u22ef\n      \n    \n    {\\displaystyle (q_{1})\\supset (q_{2})\\supset \\cdots }\n  , i en particular, \n  \n    \n      \n        (\n        \n          q\n          \n            i\n          \n        \n        )\n        \u2260\n        A\n      \n    \n    {\\displaystyle (q_{i})\\neq A}\n  .\nEls ideals \n  \n    \n      \n        (\n        \n          q\n          \n            i\n          \n        \n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle (q_{i})}\n   s\u00f3n \u00fanics; els elements \n  \n    \n      \n        \n          q\n          \n            i\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle q_{i}}\n   s\u00f3n \u00fanics llevat d'unitats, i s'anomenen divisors elementals. Notem que, en un anell principal, els ideals primaris s\u00f3n pot\u00e8ncies d'ideals primers, de tal manera que els divisors elementals es poden expressar com:\n\n  \n    \n      \n        (\n        \n          q\n          \n            i\n          \n        \n        )\n        =\n        (\n        \n          p\n          \n            i\n          \n          \n            \n              r\n              \n                i\n              \n            \n          \n        \n        )\n        =\n        (\n        \n          p\n          \n            i\n          \n        \n        \n          )\n          \n            \n              r\n              \n                i\n              \n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle (q_{i})=(p_{i}^{r_{i}})=(p_{i})^{r_{i}}}\n  .L'enter no-negatiu \n  \n    \n      \n        r\n      \n    \n    {\\displaystyle r}\n   s'anomena el rang lliure o nombre de Betti del m\u00f2dul \n  \n    \n      \n        M\n      \n    \n    {\\displaystyle M}\n  , i \u00e9s el mateix que a la descomposici\u00f3 en factors invariants.\nEls divisors elementals d'una matriu sobre un anell principal apareixen en la forma normal de Smith i proporcionen un m\u00e8tode per calcular l'estructura d'un m\u00f2dul a partir d'un conjunt de generadors i les seves relacions.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tica, una separatriu \u00e9s el l\u00edmit fronterer que separa dos comportaments en una equaci\u00f3 diferencial.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Un cercle \u00e9s el lloc geom\u00e8tric del pla que inclou els punts que estan a una dist\u00e0ncia inferior de la llargada d'un segment determinat anomenat radi respecte a un punt fix determinat anomenat centre. Dit d'una altra manera: \u00e9s la regi\u00f3 del pla limitada per una circumfer\u00e8ncia", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El teorema dels cinc colors \u00e9s un resultat de la teoria de grafs que estableix que en un pla separat en regions, com ara un mapa pol\u00edtic de les prov\u00edncies d'un estat, les regions es poden acolorir utilitzant no m\u00e9s de cinc colors de manera que no hi hagi dues regions adjacents que rebin el mateix color.\nEl teorema de cinc colors \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia directa del m\u00e9s fort teorema dels quatre colors, per\u00f2 \u00e9s considerablement m\u00e9s f\u00e0cil de demostrar. Es basa en un intent fallit de demostrar el teorema dels quatre colors per part d'Alfred Kempe el 1879. Percy John Heawood hi va trobar un error 11 anys despr\u00e9s, i va demostrar el teorema dels cinc colors basant-se en el treball de Kempe. El teorema dels quatre colors va ser finalment demostrat per Kenneth Appel i Wolfgang Haken de la Universitat d'Illinois amb l'ajuda d'un ordinador. Van rebre l'assist\u00e8ncia de John A. Koch en algunes parts del disseny algor\u00edtmic.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "V\u00edktor Ant\u00f3novitx Sad\u00f3vnitxi (en rus: \u0412\u0438\u043a\u0442\u043e\u0440 \u0410\u043d\u0442\u043e\u043d\u043e\u0432\u0438\u0447 \u0421\u0430\u0434\u043e\u0432\u043d\u0438\u0447\u0438\u0439); nascut el 3 d'abril de 1939) \u00e9s un matem\u00e0tic rus, guanyador del Premi Estatal de l'URSS de 1989. Des de 1992 ha estat rector de la Universitat Estatal de Moscou.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, la constant de Cahen es defineix com una s\u00e8rie infinita de fraccions unit\u00e0ries, amb signes alterns, derivades de la successi\u00f3 de Sylvester:\n\n  \n    \n      \n        C\n        =\n        \u2211\n        \n          \n            \n              (\n              \u2212\n              1\n              \n                )\n                \n                  i\n                \n              \n            \n            \n              \n                s\n                \n                  i\n                \n              \n              \u2212\n              1\n            \n          \n        \n        =\n        \n          \n            1\n            1\n          \n        \n        \u2212\n        \n          \n            1\n            2\n          \n        \n        +\n        \n          \n            1\n            6\n          \n        \n        \u2212\n        \n          \n            1\n            42\n          \n        \n        +\n        \n          \n            1\n            1806\n          \n        \n        \u2212\n        \u22ef\n        \u2248\n        0.64341054629.\n      \n    \n    {\\displaystyle C=\\sum {\\frac {(-1)^{i}}{s_{i}-1}}={\\frac {1}{1}}-{\\frac {1}{2}}+{\\frac {1}{6}}-{\\frac {1}{42}}+{\\frac {1}{1806}}-\\cdots \\approx 0.64341054629.}\n  Si s'agrupen aquestes fraccions en parelles, es pot considerar la constant de Cahen com una s\u00e8rie de fraccions unit\u00e0ries positives formades a partir dels termes en els llocs parells de la successi\u00f3 de Sylvester. Aquesta s\u00e8rie \u00e9s un exemple d'algorisme vora\u00e7 per a fraccions eg\u00edpcies:\n\n  \n    \n      \n        C\n        =\n        \u2211\n        \n          \n            1\n            \n              s\n              \n                2\n                i\n              \n            \n          \n        \n        =\n        \n          \n            1\n            2\n          \n        \n        +\n        \n          \n            1\n            7\n          \n        \n        +\n        \n          \n            1\n            1807\n          \n        \n        +\n        \n          \n            1\n            10650056950807\n          \n        \n        +\n        \u22ef\n      \n    \n    {\\displaystyle C=\\sum {\\frac {1}{s_{2i}}}={\\frac {1}{2}}+{\\frac {1}{7}}+{\\frac {1}{1807}}+{\\frac {1}{10650056950807}}+\\cdots }\n  Aquesta constant rep el seu nom per Eug\u00e8ne Cahen (tamb\u00e9 conegut per la integral de Cahen-Mellin), que va ser el primer a formular i investigar la s\u00e8rie (Cahen 1891).\nSe sap que la constant de Cahen \u00e9s transcendent (Davison and Shallit 1991), i \u00e9s un dels pocs nombres transcendents constru\u00efts de manera natural l'expansi\u00f3 en forma de fracci\u00f3 cont\u00ednua de la qual es coneix \u00edntegrament: si es forma la successi\u00f3\n\n1, 1, 2, 3, 14, 129, 25298, 420984147, ...definida per la recurr\u00e8ncia\n\n  \n    \n      \n        \n          q\n          \n            n\n            +\n            2\n          \n        \n        =\n        \n          q\n          \n            n\n          \n          \n            2\n          \n        \n        \n          q\n          \n            n\n            +\n            1\n          \n        \n        +\n        \n          q\n          \n            n\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle q_{n+2}=q_{n}^{2}q_{n+1}+q_{n}}\n  llavors l'expansi\u00f3 en forma de fracci\u00f3 cont\u00ednua de la constant de Cahen \u00e9s\n\n  \n    \n      \n        [\n        0\n        ,\n        1\n        ,\n        \n          q\n          \n            0\n          \n          \n            2\n          \n        \n        ,\n        \n          q\n          \n            1\n          \n          \n            2\n          \n        \n        ,\n        \n          q\n          \n            2\n          \n          \n            2\n          \n        \n        ,\n        \u2026\n        ]\n      \n    \n    {\\displaystyle [0,1,q_{0}^{2},q_{1}^{2},q_{2}^{2},\\ldots ]}\n  (Davison i Shallit 1991).", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El Premi John L. Synge \u00e9s un premi per la Societat Reial del Canad\u00e0 per recerca excepcional en qualsevol branca de les ci\u00e8ncies matem\u00e0tiques. Va ser creat en 1986 i es dona a intervals irregulars. El premi porta el nom en honor de John Lighton Synge.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "A continuaci\u00f3 es mostra una llista de f\u00f3rmules que tenen a veure amb la constant matem\u00e0tica \u03c0.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, l'expressi\u00f3 d'un nombre en parts per mil o unitats per mil \u00e9s una manera d'expressar-lo en forma d'una fracci\u00f3 de 1.000, o com la desena part d'un percentatge. S'escriu amb el signe \u2030 (Unicode U+2030), s\u00edmbol similar al signe del percentatge (%) amb un 0 al final.\nUn 1 per mil es defineix com:\n\n1 \u2030 = 10-3 = \n  \n    \n      \n        \n          \n            1\n            1000\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle {\\frac {1}{1000}}}\n   = 0,001 = 0,1 %", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "L'intu\u00efcionisme \u00e9s una escola de la l\u00f2gica matem\u00e0tica que estableix que les matem\u00e0tiques tenen prioritat sobre la l\u00f2gica; els objectes matem\u00e0tics s\u00f3n constru\u00efts i operats mentalment pel matem\u00e0tic i \u00e9s impossible definir les propietats dels objectes matem\u00e0tics establint simplement un conjunt d'axiomes. En concret, els intu\u00efcionistes rebutgen la Llei del Ter\u00e7 Excl\u00f2s que permet fer demostracions per reducci\u00f3 a l'absurd.\nLes matem\u00e0tiques s\u00f3n considerades, doncs, com el resultat d'una activitat constructiva mental m\u00e9s que com el descobriment de principis fonamentals. En aquest sentit, l'intu\u00efcionisme s'oposa frontalment al formalisme.\nLa hist\u00f2ria de l'intu\u00efcionisme comen\u00e7a amb les pol\u00e8miques generades pels nombres transfinits ideats per Georg Cantor i als que es va oposar aferrissadament Leopold Kronecker. Les disputes m\u00e9s importants van ser per\u00f2 a comen\u00e7aments del segle XX entre Brouwer i Hilbert, sense que la pol\u00e8mica hagi quedat tancada definitivament, tot i que la majoria de matem\u00e0tics rebutgen aquest plantejament per improductiu.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En geometria, una h\u00e8lix o h\u00e8lice (del llat\u00ed helix, -\u012dcis, i aquest del grec \u1f15\u03bb\u03b9\u03be, -\u03b9\u03ba\u03bf\u03c2, \u00abespiral\u00bb) \u00e9s un tipus de corba suau en l'espai tridimensional. Es caracteritza pel fet que la tangent en qualsevol punt produeix un angle constant amb una l\u00ednia fixa anomenada eix. Exemples d'h\u00e8lices s\u00f3n les molles i les baranes de les escales de cargol. Una h\u00e8lix \"plena\" (per exemple una rampa espiral) s'anomena helicoide. Les h\u00e8lices s\u00f3n importants en la biologia donat que la mol\u00e8cula de l'ADN est\u00e0 formada per una doble h\u00e8lix i moltes prote\u00efnes tenen estructures helicoidals conegudes com a h\u00e8lixs alfa.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En geometria, una intersecci\u00f3 \u00e9s el tall o conjunt de punts coincidents entre dos o m\u00e9s subespais d'un espai donat. La intersecci\u00f3 geom\u00e8trica \u00e9s un cas particular d'intersecci\u00f3 de conjunts.\nLa dimensi\u00f3 de la intersecci\u00f3 de dos subespais sempre tindr\u00e0 dimensi\u00f3 menor o igual a la dimensi\u00f3 del subespai m\u00e9s petit dels que intersequen.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La Societat Balear de Matem\u00e0tiques SBM-XEIX \u00e9s una associaci\u00f3 amb seu a Sa Cabaneta (Marratx\u00ed) que va ser fundada el 24 de maig de 2005 i presentada a la Fundaci\u00f3 Pilar i Joan Mir\u00f3 de Palma el 29 d'octubre del mateix any. Es dedica a la divulgaci\u00f3 de les matem\u00e0tiques resolent enigmes i relacionant les matem\u00e0tiques amb altres disciplines. El 2010 l'entitat agrupava un centenar de persones, la majoria docents.Entre les activitats destaquen les explicacions sobre el solstici els dies propers al Nadal des de la Catedral de Palma o l'explicaci\u00f3 del fenomen que passa al doble rosset\u00f3 de la mateixa catedral el 2 de febrer i l'onze d'octubre, coincidint amb la Candelera i Sant Mart\u00ed. Una altra de les seves activitats s\u00f3n les rutes matem\u00e0tiques de Palma. Tamb\u00e9 ha comptat manifestants. El 2017 va ser el nov\u00e8 any que van organitzar les proves matem\u00e0tiques Cangur a diferents punts de Mallorca, Eivissa i Menorca.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La Constant de Copeland-Erd\u0151s \u00e9s una constant definida com la concatenaci\u00f3 de \"0,\" amb l'expressi\u00f3 decimal dels nombres primers en ordre creixent. Rep el nom dels matem\u00e0tics Arthur Herbert Copeland i Paul Erd\u0151s, que demostraren que \u00e9s una constant 10-normal. Aproximadament pren el valor\n\n0,235711131719232931374143\u2026Aquest \u00e9s un nombre irracional, fet que pot provar-se de maneres prou diverses: Com a conseq\u00fc\u00e8ncia directa del Teorema de Dirichlet de les progressions aritm\u00e8tiques, a conseq\u00fc\u00e8ncia del Teorema de Ramar\u00e9 o immediatament a partir de la demostraci\u00f3 de la seva 10-normalitat. La seva expressi\u00f3 en forma de fracci\u00f3 cont\u00ednua \u00e9s [0; 4, 4, 8, 16, 18, 5, 1, \u2026].", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, un invariant \u00e9s una propietat sostinguda per un tipus d'objectes matem\u00e0tics que no canvien davant de transformacions. M\u00e9s formalment una entitat es considera invariant sota un conjunt de transformacions si la imatge transformada de l'entitat \u00e9s indistingible de l'entitat original.\nLa propietat de ser invariant es coneix com a invari\u00e0ncia. El descobriment d'invari\u00e0ncia \u00e9s un pas important en el proc\u00e9s de classificaci\u00f3 dels objectes matem\u00e0tics.\nLa invari\u00e0ncia s'utilitza en diverses \u00e0rees de les matem\u00e0tiques, com per exemple la geometria, la topologia i l'\u00e0lgebra. Algunes transformacions es defineixen amb una invariant, com per exemple els mapes de conformaci\u00f3 que es defineixen com les transformacions del pla que conserven els angles. El descobriment de l'invariant \u00e9s un pas important en el proc\u00e9s de la classificaci\u00f3 dels objectes matem\u00e0tics.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En estad\u00edstica, una distribuci\u00f3 de mostreig o de distribuci\u00f3 limitada de la mostra \u00e9s la distribuci\u00f3 de probabilitat d'una estad\u00edstica donada sobre la base d'una mostra aleat\u00f2ria. Les distribucions mostrals s\u00f3n importants en les estad\u00edstiques perqu\u00e8 proporcionen una important simplificaci\u00f3 abans d'utilitzar la infer\u00e8ncia estad\u00edstica. Concretament, permeten que consideracions anal\u00edtiques estiguin basades en la distribuci\u00f3 de probabilitat d'un estad\u00edstic, i no en la distribuci\u00f3 conjunta de tots els valors mostrals individuals.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Melissa va ser una fil\u00f2sofa pitag\u00f2rica i matem\u00e0tica del segle III a. C.Nom\u00e9s se la coneix per una carta escrita a una altra dona anomenada Clareta (o Clearete). En la carta en dialecte grec d\u00f2ric, se li exposa a Clareta que el luxe no \u00e9s el que defineix la bellesa d'una dona, sin\u00f3 l'honestedat, i \u00e9s innecessari agradar al seu marit amb robes elegants. La carta discuteix la necessitat que una esposa sigui modesta i virtuosa, i subratlla que ha d'obeir el seu marit. S'afirma tamb\u00e9 que el rostre de les dones honestes ha de ser embellit nom\u00e9s pel color vermell, ja que \u00e9s el que representa al vergonya, i que la bellesa pot ser esborrada per la malaltia. El contingut ha fet suggerir que va ser escrit per un home amb un pseud\u00f2nim. D'altra banda, l'autor de la carta en cap moment no suggereix que la dona siga naturalment inferior o feble, o que necessite d'un home per ser virtuosa.Plutarc, en el seu llibre Vides paral\u00b7leles, dins dels cap\u00edtols pertanyents al tom II en dedica un a P\u00e8ricles i en aquest apartat, Plutarc recorda Melissos, fil\u00f2sof de l'Antiga Gr\u00e8cia, de qui diu que pertany a la fam\u00edlia de Melissa.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Els nou cap\u00edtols de les arts matem\u00e0tiques, (en xin\u00e8s: \u4e5d\u7ae0\u7b97\u672f, Jiu Zhang Suan Shu), \u00e9s un manual pr\u00e0ctic de matem\u00e0tiques escrit probablement entre els segles II i I aC. i que ha dominat la hist\u00f2ria de les matem\u00e0tiques xineses.No t\u00e9 un autor conegut i, probablement, va ser compilat per diferents autors durant la Dinastia Han Occidental (206 aC - 8 dC), tot i que alguns problemes poden procedir de la Dinastia Qin. El llibre est\u00e0 compost per 246 problemes agrupats en nou temes diferents que componen els nou cap\u00edtols:\n\nCap\u00edtol 1, 38 problemes: Superf\u00edcies rectangulars. Problemes de c\u00e0lcul de superf\u00edcies. Regles de suma, resta multiplicaci\u00f3 i divisi\u00f3 de fraccions. En el problema 32 es dona una valor aproximat del nombre \u03c0.\nCap\u00edtol 2, 46 problemes: Arr\u00f2s i Cereal. Problemes referents a l'intercanvi de b\u00e9ns, en particular arr\u00f2s i mill, i les seves proporcions, introduint la regla de tres.\nCap\u00edtol 3, 20 problemes: Distribuci\u00f3 proporcional. Problemes sobre proporcions directes, inverses i compostes, estudi de les progressions aritm\u00e8tiques i geom\u00e8triques.\nCap\u00edtol 4, 24 problemes: Amplada curta. Problemes sobre superf\u00edcies iguals, amb amplades diferents. Es resolen arrels quadrades i c\u00fabiques.\nCap\u00edtol 5, 28 problemes: Enginyeria Civil. Problemes sobre la construcci\u00f3 de dics, canals, etc. Es resolen problemes sobre el volum de prismes, pir\u00e0mides, cilindres, cons, etc\nCap\u00edtol 6, 28 problemes: Impostos justs. Problemes sobre raons i proporcions.\nCap\u00edtol 7, 20 problemes: Exc\u00e9s i Defecte. Problemes amb la regla de falsa posici\u00f3 i doble falsa posici\u00f3.\nCap\u00edtol 8, 18 problemes: Arrels rectangulars. Problemes amb resoluci\u00f3 de sistemes d'equacions lineals i diverses inc\u00f2gnites.\nCap\u00edtol 9, 24 problemes: Triangles rectangles. Problemes sobre triangles rectangles que es solucionen per la regla Gougu (el nostre Teorema de Pit\u00e0gores).", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El problema de Monty Hall \u00e9s un trencaclosques de probabilitat basat en el programa de televisi\u00f3 americ\u00e0 Let's Make a Deal (Fem un tracte, en catal\u00e0). El nom ve del presentador del programa, Monty Hall. El problema tamb\u00e9 s'anomena la paradoxa de Monty Hall.\nUna explicaci\u00f3 coneguda del problema va ser publicada a la revista Parade:\n\nCom que no hi ha manera de saber quina de les dues portes no obertes \u00e9s la guanyadora, la majoria de la gent creu que cada porta t\u00e9 les mateixes probabilitats i conclou que canviar de porta no importa. Per\u00f2 aquesta conclusi\u00f3 \u00e9s incorrecta: de fet si el jugador canvia la probabilitat de guanyar passa d'1/3 a 2/3. Canviar no dona cap avantatge si el jugador tria inicialment la porta guanyadora, el que t\u00e9 una probabilitat d'1/3. Triar inicialment la porta incorrecta t\u00e9 una probabilitat de 2/3; quan es revela l'altra porta incorrecta, canviar suposa guanyar. Aix\u00ed, la probabilitat de guanyar quan es canvia de porta \u00e9s de 2/3.\nQuan la soluci\u00f3 del problema va apar\u00e8ixer a la revista Parade, aproximadament 10.000 lectors, incloent uns 1.000 amb doctorat, van escriure a la revista dient que la resposta era incorrecta. Molta part de la controv\u00e8rsia fou perqu\u00e8 la versi\u00f3 de la revista del problema \u00e9s t\u00e8cnicament ambigua, ja que hi ha aspectes que el presentador no explica, com que ha d'obrir una porta i ha d'oferir al concursant si vol canviar de porta.\nEl problema est\u00e0ndard de Monty Hall \u00e9s matem\u00e0ticament equivalent al problema dels tres presoners i els dos estan relacionats amb la paradoxa de la caixa de Bertrand.\nAquest i d'altres problemes en els que intervenen distribucions de probabilitat no uniformes s\u00f3n for\u00e7a dif\u00edcils de resoldre correctament, i porten a la realitzaci\u00f3 de nombrosos estudis psicol\u00f2gics. Fins i tot quan es dona una afirmaci\u00f3 completament correcta del problema de Monty Hall, explicacions, simulacions i proves matem\u00e0tiques formals, molta gent pot encara dubtar de la soluci\u00f3 correcta.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La matem\u00e0tica aplicada o matem\u00e0tiques aplicades s\u00f3n tots aquells m\u00e8todes i eines matem\u00e0tiques que es poden fer servir en l'an\u00e0lisi o soluci\u00f3 de problemes en l'\u00e0mbit de les ci\u00e8ncies aplicades o socials. Molts m\u00e8todes matem\u00e0tics han resultat efectius en l'estudi de problemes de f\u00edsica, qu\u00edmica, biologia, medicina, ci\u00e8ncies socials, administraci\u00f3, enginyeria, economia, finances, ecologia entre altres. La definici\u00f3 no \u00e9s precisa, ja que, a priori, qualsevol part de la matem\u00e0tica podria ser utilitzada en problemes reals; tanmateix una possible difer\u00e8ncia \u00e9s que en matem\u00e0tiques aplicades es procura el desenvolupament de la matem\u00e0tica \"cap a fora\", \u00e9s a dir cap a la resta de les \u00e0rees. I en menor grau \"cap a dins\" \u00e9s a dir, cap al desenvolupament de les matem\u00e0tiques mateixes. Aquest \u00faltim seria el cas de les matem\u00e0tiques pures. La matem\u00e0tica aplicada es fa servir freq\u00fcentment en diferents \u00e0rees tecnol\u00f2giques per al modelatge, simulaci\u00f3 i optimitzaci\u00f3 de processos o fen\u00f2mens.\n\u00c0rees de la matem\u00e0tica que tenen for\u00e7a aplicacions:", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Helen Almira Shafer (Newark, Nova Jersey, el 23 de setembre de 1839 - Wellesley, Massachusetts, el 20 de gener de 1894) va ser una educadora nord-americana i presidenta del Wellesley College.\nDespr\u00e9s de graduar-se a l'Oberlin College el 1863, va ser professora de matem\u00e0tiques a la Central High School de St. Louis, Missouri, des del 1865 fins al 1875. El 1877 es va convertir en professora de matem\u00e0tiques al Wellesley College. Va ser nomenada presidenta el gener de 1888.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La teoria de cossos \u00e9s una branca de les matem\u00e0tiques que estudia les propietats de cossos. Un cos \u00e9s una entitat matem\u00e0tica per la qual l'addici\u00f3, la subtracci\u00f3, multiplicaci\u00f3 i divisi\u00f3 s\u00f3n ben definides.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Marguerite Lehr (Baltimore, 22 d'octubre de 1898 -14 de desembre de 1987) va ser una matem\u00e0tica estatunidenca que va estudiar geometria algebraica, l'humanisme en les matem\u00e0tiques i educaci\u00f3 matem\u00e0tica.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, un lema (del grec, \u03bb\u03ae\u03bc\u03bc\u03b1, \"lemma\" que vol dir \"tot all\u00f2 que es rep, com un regal, benefici, o un suborn\") \u00e9s una proposici\u00f3 demostrada que es fa servir com a pas a un resultat m\u00e9s gran m\u00e9s que com una afirmaci\u00f3 en si mateixa. Un bon pas condueix a molts altres, aix\u00ed part dels resultats m\u00e9s forts en matem\u00e0tiques es coneixen com a lemes, com el lema de B\u00e9zout, el lema d'Urysohn, el lema de Dehn, el lema de Fatou, el lema de Gauss, el lema de Nakayama, el lema de Poincar\u00e9, el lema de Riesz, el lema de Schwarz i el lema de Zorn. No hi ha cap distinci\u00f3 formal entre un lema i un teorema, nom\u00e9s d'\u00fas i convenci\u00f3.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, la constant Omega, anotada \u03a9, \u00e9s una constant definida per:\n\n  \n    \n      \n        \u03a9\n        \n        \n          e\n          \n            \u03a9\n          \n        \n        =\n        1\n      \n    \n    {\\displaystyle \\Omega \\,e^{\\Omega }=1}\n  \nAqu\u00ed \u03a9 \u00e9s un cas particular de la funci\u00f3 W de Lambert. El nom de la constant prov\u00e9 del nom alternatiu de la funci\u00f3 W de Lambert, la funci\u00f3 omega. No l'hem de confondre amb la constant Omega de Chaitin, definida en la teoria algor\u00edtmica de la informaci\u00f3.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Molts creuen que les matem\u00e0tiques s'originaren amb els egipcis i babilonis al 2000 ae; per\u00f2 hi ha registres matem\u00e0tics de m\u00e9s de 35.000 anys a l'\u00c0frica Central.\nAbans de la invenci\u00f3 dels nombres, els primers humans havien de resoldre problemes quotidians, com ara mesurar, quantificar, comparar, classificar, entre altres. Es comptaven els dies del mes, la distribuci\u00f3 d'aigua o el nombre d'eines i animals. Una de les primeres maneres de fer comptes fou associar cada objecte que es volia quantificar amb un altre (associaci\u00f3 biun\u00edvoca). Es podria associar una pedra a cada animal del ramat, per exemple.\nUna altra manera que va precedir l'escriptura fou marcar pals, pedres i ossos d'animals. El registre m\u00e9s antic d'aquest tipus de compte \u00e9s l'os de Lebombo. L'objecte s'utilitz\u00e0, aproximadament, al 35000 ae i fou trobat, el 1970, a les muntanyes d'Eswatini. Cont\u00e9 una seq\u00fc\u00e8ncia de 29 marques usades hui en dia per tribus bosquimanes.Als anys 50 es va trobar un objecte encara m\u00e9s interessant. Es tracta de l'os d'Ishango, un artefacte d'uns 20.000 anys d'antiguitat, de 10 cm de llarg, que duu un cristall de quars en un extrem i tres columnes entallades. Aparentment l'objecte s'utilitzava per a escriure, doncs el cristall no es pot separar de l'os.\n\nEl responsable de la troballa fou l'arque\u00f2leg belga Jean de Heinzelin. Feia excavacions a la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo, a la vora del llac Rutanzige. L'os estava ben conservat perqu\u00e8 era enterrat sota la lava d'un volc\u00e0. A m\u00e9s del bast\u00f3 s'hi van trobar altres eines, restes de fauna i fins ossades humanes.\nAlguns creuen que els pobles de l'\u00e8poca ja es divertien amb la matem\u00e0tica i que l'os seria algun tipus de joc aritm\u00e8tic. Per\u00f2 el 1972, el periodista americ\u00e0 Alexander Marshack sugger\u00ed que el bast\u00f3 seria un calendari lunar. La suma de cada una de les dues darreres columnes dona 60, o siga, dos mesos lunars. La primera columna, amb 48 tra\u00e7os, seria un mes i mig lunar.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Una equaci\u00f3 no algebraica \u00e9s una funci\u00f3 anal\u00edtica que no satisf\u00e0 una equaci\u00f3 polin\u00f2mica, per contrast a una funci\u00f3 algebraica.\nEn altres paraules, una equaci\u00f3 no algebraica \"transcendeix\" l'\u00e0lgebra en qu\u00e8 no pot ser expressada en termes d'una seq\u00fc\u00e8ncia finita de les operacions algebraiques d'addici\u00f3, multiplicaci\u00f3 i extracci\u00f3 d'arrel.\nAlguns exemples de funcions transcendentals inclouen la funci\u00f3 exponencial, el logaritme i les funcions trigonom\u00e8triques, entre d'altres.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Kurt Sch\u00fctte (14 d'octubre de 1909, Salzwedel - 18 d'agost de 1998, Munic) fou un matem\u00e0tic alemany que treball\u00e0 en la teoria de la demostraci\u00f3 i en l'an\u00e0lisi ordinal. L'ordinal de Feferman-Sch\u00fcttte, que demostr\u00e0 ser l'ordinal prec\u00eds d'impredicativitat, porta el seu nom com a homenatge.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El Premi CRM-Fields-PIMS \u00e9s un premi canadenc en les ci\u00e8ncies matem\u00e0tiques. \u00c9s donat anualment per tres matem\u00e0tiques canadenques instituts: el Centre de Recherches Math\u00e9matiques (CRM), l'Institut Fields, i el Pacific Institute for the Mathematical Sciences (PIMS).\nEl premi va ser establert el 1994 pel CRM i l'Institut Fields com a Premi CRM-Fields. El premi va prendre el seu nom actual quan les PIMS es va convertir en soci el 2005.\nEl premi est\u00e0 dotat amb un premi monetari de 10.000 $, finan\u00e7at conjuntament pels tres instituts. El guanyador del premi inaugural va ser Donald Coxeter. Altres guanyadors dels premis destacats inclouen Stephen Cook i William Thomas Tutte. El premi es dona generalment a les persones amb l'excepci\u00f3 de 2003 quan se li va donar de forma conjunta a John McKay i a Edwin Perkins.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Un nombre de Dudeney \u00e9s un nombre enter que \u00e9s un cub perfecte, de manera que la suma dels seus d\u00edgits dona com a resultat l'arrel c\u00fabica del nombre. El nom deriva de Henry Dudeney, qui va observar l'exist\u00e8ncia d'aquests n\u00fameros en un dels seus trencaclosques, Root Extraction, en qu\u00e8 un professor jubilat de Colney Hatch postula aix\u00f2 com a m\u00e8tode general per a l'extracci\u00f3 de l'arrel.\nHi ha molt pocs nombres de Dudeney:\n\n1 = 1 x 1 x 1; 1 = 1\n512 = 8 x 8 x 8; 8 = 5 + 1 + 2\n4913 = 17 x 17 x 17; 17 = 4 + 9 + 1 + 3\n5832 = 18 x 18 x 18; 18 = 5 + 8 + 3 + 2\n17576 = 26 x 26 x 26; 26 = 1 + 7 + 5 + 7 + 6\n19683 = 27 x 27 x 27; 27 = 1 + 9 + 6 + 8 + 3", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, els nombres reals (\n  \n    \n      \n        \n          R\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\mathbb {R} }\n  ) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud f\u00edsica que se suposa que \u00e9s cont\u00ednua. Per tant, en aquest sentit, s\u00f3n els nombres que es poden obtenir quan es mesuren magnituds cont\u00ednues.El fet que una magnitud sigui cont\u00ednua vol dir que es pot dividir en parts tan petites com es vulgui fins a l'infinit. Aix\u00f2 fa que el conjunt de nombres necessari per a representar aquesta mena de magnituds ha d'admetre una quantitat infinita de decimals sense poder imposar que siguin peri\u00f2dics. En altres paraules, s\u00f3n els racionals (que es poden escriure en forma de fracci\u00f3) completats pels nombres la representaci\u00f3 decimal dels quals \u00e9s infinita no peri\u00f2dica, tals com l'arrel quadrada de 2 i \u03c0. Aquests \u00faltims es diuen nombres irracionals. Entre els nombres reals es distingeix tamb\u00e9 els nombres algebraics i els nombres transcendents.\nEl terme de nombre real apareix per primera vegada el 1883 a les publicacions de Georg Cantor sobre els fonaments de la teoria dels conjunts. \u00c9s un retr\u00f2nim, creat en resposta al descobriment dels nombres imaginaris. Els nombres reals s\u00f3n al centre de la disciplina matem\u00e0tica de l'an\u00e0lisi real, a la qual deuen una gran part de la seva hist\u00f2ria.\nLa notaci\u00f3 original del conjunt dels nombres reals \u00e9s \n  \n    \n      \n        \n          \n            R\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle {\\textbf {R}}}\n  . Tanmateix, com que les lletres en negreta s\u00f3n dif\u00edcils d'escriure sobre una pissarra o un full, s'ha imposat la notaci\u00f3 \n  \n    \n      \n        \n          R\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\mathbb {R} }\n  .\nEn matem\u00e0tiques, la paraula \"real\" es fa servir com a adjectiu, amb el significat que el cos subjacent \u00e9s el cos dels nombres reals. Per exemple, matriu real, polinomi real, i \u00c0lgebra de Lie real.\n\n.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Un problema matem\u00e0tic \u00e9s un problema de naturalesa matem\u00e0tica. Aix\u00f2 significa que pot ser un problema del m\u00f3n real al qual s'apliquen les matem\u00e0tiques per solucionar-lo, com per exemple predir les \u00f2rbites dels planetes del sistema solar, o un problema de naturalesa m\u00e9s abstracta com ara els problemes de Hilbert. Tamb\u00e9 pot ser ell mateix un problema referent als fonaments de les matem\u00e0tiques, com la paradoxa de Russell.\nDe manera informal es pot definir un problema matem\u00e0tic del \"m\u00f3n real\" com un problema relatiu a questions concretes, com per exemple: \"En Jordi t\u00e9 cinc pomes i n'hi dona tres a la Meritxell. Quantes n'hi queden\". Aquestes q\u00fcestions, normalment, s\u00f3n m\u00e9s dif\u00edcils de resoldre que els exercicis habituals de matem\u00e0tiques com ara \"5 \u2212 3\", fins i tot si es coneixen les matem\u00e0tiques necess\u00e0ries per a resoldre'ls. Es fan servir per ensenyar els estudiants a connectar les situacions del m\u00f3n real amb el llenguatge abstracte de les matem\u00e0tiques, \u00e9s a dir, a pensar amb l\u00f2gica.\nEn general, emprar les matem\u00e0tiques per a resoldre problemes del m\u00f3n real, requereix un primer pas que \u00e9s construir un model matem\u00e0tic del problema. Aix\u00f2 implica una abstracci\u00f3 on es deslliura el problema dels detalls, s'ha d'anar amb compte de no perdre aspectes essencials del problema al transformar-lo en un problema del m\u00f3n matem\u00e0tic. Despr\u00e9s el problema s'ha de resoldre en el m\u00f3n de les matem\u00e0tiques i s'ha de traslladar altre cop el resultat al context del problema original.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Un/a matem\u00e0tic/a \u00e9s una persona l'\u00e0rea prim\u00e0ria d'estudi i investigaci\u00f3 de la qual \u00e9s la matem\u00e0tica. En altres paraules, \u00e9s una persona que contribueix amb nou coneixement al camp d'estudi de la matem\u00e0tica. D'aquesta manera, els que \u00fanicament apliquen teories matem\u00e0tiques (com ara f\u00edsics, enginyers, economistes, etc.) no s\u00f3n considerats matem\u00e0tics.\nEls matem\u00e0tics solen treballar en companyies privades o com a professors en universitats, instituts, organitzacions de recerca o ag\u00e8ncies del govern. Per posar un exemple, als Estats Units el principal ocupador de matem\u00e0tics \u00e9s l'Ag\u00e8ncia de Seguretat Nacional.\nCom que la matem\u00e0tica \u00e9s \u00fatil en diverses \u00e0rees, molts matem\u00e0tics estan involucrats en \u00e0rees com la f\u00edsica, la inform\u00e0tica, l'enginyeria o l'economia, entre altres. Tot i la reducci\u00f3 en les darreres d\u00e8cades, persisteix una bretxa de g\u00e8nere entre els estudiants de la disciplina.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "D\u00edgit significatiu \u00e9s la xifra que t\u00e9 significat per a un c\u00e0lcul concret. Quan un nombre t\u00e9 molts decimals, molts d\u00edgits, no s'usen tots en els c\u00e0lculs sin\u00f3 que tan sols es prenen aquells que permetin expressar els resultats d'una manera correcta i tenint en compte que sempre hi haur\u00e0 el mateix error de c\u00e0lcul. Normalment, s'agafen els dos primers decimals, tenint en compte que el segon s'arrodoneix. L'arrodoniment d'aquest segon decimal es fa de la manera seg\u00fcent:\n\nsi es troba entre 0 i 4 s'agafa el decimal anterior Exemple: 5.63= 5.6\nsi es troba entre 5 i 9 es passa a la unitat seg\u00fcent. Exemple 8.48= 8.5Aquest criteri, utilitzat en matem\u00e0tiques, tamb\u00e9 t\u00e9 molta utilitat en altres camps com a l'hora de fer problemes de Qu\u00edmica on, a m\u00e9s a m\u00e9s es treballen amb pot\u00e8ncies positives i negatives sovint.\nArrodoniment de n d\u00edgits significatius \u00e9s una t\u00e8cnica de prop\u00f2sit m\u00e9s general d'arrodonir a n decimals, ja que controla els nombres de diferents escales d'una manera uniforme. Per exemple, la poblaci\u00f3 d'una ciutat nom\u00e9s pot ser conegut pel miler i es planteja com a 52.000, mentre que la poblaci\u00f3 d'un pa\u00eds nom\u00e9s pot ser conegut al mili\u00f3 m\u00e9s proper i es planteja com a 52.000.000. El primer podria tenir un error de centenars, i l'\u00faltim podria tenir un error de centenars de milers, per\u00f2 tots dos tenen dos d\u00edgits significatius (5 i 2). Aix\u00f2 reflecteix el fet que el significat de l'error (la seva mida probable en relaci\u00f3 amb la mida de la quantitat mesurada) \u00e9s el mateix en ambd\u00f3s casos.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Cube \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 canadenca dirigida per Vincenzo Natali, estrenada el 1997. Ha estat doblada al catal\u00e0.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Un paraboloide \u00e9s la superf\u00edcie il\u00b7limitada formada pels punts que equidisten d'un punt fix anomenat focus i un pla anomenat director.\nAquesta \u00e9s l'equaci\u00f3 del paraboloide de dist\u00e0ncia p del focus al pla director, amb el pla director perpendicular a l'eix x i el focus a l'origen de coordenades:\n\ny\u00b2 + z\u00b2 = 2 \u00b7 p \u00b7 x\n\nEs pot entendre com format per la revoluci\u00f3 d'una par\u00e0bola al voltant del seu eix.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La On-Line Encyclopedia of Integer Sequences (OEIS), (Enciclop\u00e8dia on-line de seq\u00fc\u00e8ncies d'enters) tamb\u00e9 coneguda simplement com a Sloane's, \u00e9s una base de dades online de seq\u00fc\u00e8ncies d'enters creada i mantinguda per N. J. A. Sloane, un investigador d'AT&T Labs. L'octubre de 2009, la propietat intel\u00b7lectual va ser transferida a la OEIS Foundation.L'OEIS registra informaci\u00f3 de les seq\u00fc\u00e8ncies d'enters d'inter\u00e8s per als matem\u00e0tics professionals i els afeccionats a la matem\u00e0tica, \u00e9s molt citada i cont\u00e9 m\u00e9s de 200.000 successions, per la qual cosa \u00e9s la base de dades m\u00e9s gran del seu tipus.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La integral m\u00faltiple \u00e9s un tipus d'integral definida estesa a funcions de m\u00e9s d'una variable real, per exemple, \n  \n    \n      \n        f\n        (\n        x\n        ,\n        y\n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle f(x,y)}\n   o \n  \n    \n      \n        f\n        (\n        x\n        ,\n        y\n        ,\n        z\n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle f(x,y,z)}\n  .\n\nIgual que la integral definida d'una funci\u00f3 positiva d'una variable representa l'\u00e0rea de la regi\u00f3 entre el gr\u00e0fic de la funci\u00f3 i l'eix x, la integral doble d'una funci\u00f3 positiva de dues variables representa el volum de la regi\u00f3 compresa entre la funci\u00f3 i el pla que cont\u00e9 el seu domini. (El mateix volum es pot obtenir a trav\u00e9s d'una integral triple \u2014 la integral de la funci\u00f3 de tres variables \u2014 de la funci\u00f3 constant f(x, y, z) = 1 sobre la regi\u00f3 esmentada abans entre la superf\u00edcie i el pla, el mateix es pot fer amb una integral doble per calcular una superf\u00edcie.) Si el nombre de variables \u00e9s m\u00e9s gran, llavors la integral representa un hipervolum, el volum d'un s\u00f2lid de m\u00e9s de tres dimensions que no es pot representar gr\u00e0ficament.\nLa integraci\u00f3 m\u00faltiple d'una funci\u00f3 de \n  \n    \n      \n        \n        n\n      \n    \n    {\\displaystyle \\;n}\n   variables: \n  \n    \n      \n        \n        f\n        (\n        \n          x\n          \n            1\n          \n        \n        ,\n        \n          x\n          \n            2\n          \n        \n        ,\n        \u2026\n        ,\n        \n          x\n          \n            n\n          \n        \n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle \\;f(x_{1},x_{2},\\ldots ,x_{n})}\n   sobre un domini \n  \n    \n      \n        \n        D\n      \n    \n    {\\displaystyle \\;D}\n   normalment es representa a base d'una s\u00e8rie de signes d'integraci\u00f3 en l'ordre invers d'execuci\u00f3 (el signe d'integraci\u00f3 de m\u00e9s a l'esquerra \u00e9s el que es calcula \u00faltim) seguida per la funci\u00f3 i la llista dels arguments d'integraci\u00f3 en l'ordre directe (l'argument de m\u00e9s a la dreta \u00e9s l'\u00faltim que es calcula). El domini d'integraci\u00f3 es representa simb\u00f2licament, o b\u00e9 per a cada integrand a cada signe integral, o sovint \u00e9s abreviat amb una variable davall del signe integral de m\u00e9s a la dreta:\n\n  \n    \n      \n        \u222c\n        \u2026\n        \n          \u222b\n          \n            \n              D\n            \n          \n        \n        \n        f\n        (\n        \n          x\n          \n            1\n          \n        \n        ,\n        \n          x\n          \n            2\n          \n        \n        ,\n        \u2026\n        ,\n        \n          x\n          \n            n\n          \n        \n        )\n        \n        \n          d\n        \n        \n          x\n          \n            1\n          \n        \n        \n          d\n        \n        \n          x\n          \n            2\n          \n        \n        \n        \u2026\n        \n          d\n        \n        \n          x\n          \n            n\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\iint \\ldots \\int _{\\mathbf {D} }\\;f(x_{1},x_{2},\\ldots ,x_{n})\\;\\mathbf {d} x_{1}\\mathbf {d} x_{2}\\!\\ldots \\mathbf {d} x_{n}}", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Un Sangaku \u00e9s una tauleta de fusta amb figures geom\u00e8triques, ubicades en temples o santuaris com a ofrenes votives als d\u00e9us o com a desafiaments als congregats i visitants, escrits en kanbun, una forma antiga de japon\u00e8s. Aquestes tauletes son del segle XVII o successius.Cada tauleta Sangaku cont\u00e9 entre 1 i 10 problemes, i cada problema est\u00e0 format de la seg\u00fcent manera: a dalt (o a la dreta) de la tauleta s'ubiquen les figures geom\u00e8triques; a baix (o a l'esquerra) es troben les preguntes i solucions (procediment, resposta, o ambdues si n'hi ha).\nEls seus primer estudiosos en el segle XX, van ser els matem\u00e0tics Dan Pedoe i Fukagawa Hidetoshi.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques el terme semieix designa la meitat d'un eix, ent\u00e8s tant en el sentit de l\u00ednia de simetria, com en el sentit de la longitud d'aquesta l\u00ednia. En particular, s'utilitza en els casos seg\u00fcents:\n\nEls semieixos coordenats, \u00e9s a dir, les dues semirectes en qu\u00e8 l'origen de coordenades divideix cadascun dels eixos coordenats.\nEls semieixos d'una c\u00f2nica com l'el\u00b7lipse o la hip\u00e8rbola: semieix major i semieix menor, quantitats que en mesuren la grand\u00e0ria (i que en el cas d'una circumfer\u00e8ncia coincideixen amb el radi).", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La constant matem\u00e0tica e \u00e9s la base dels logaritmes naturals, \u00e9s l'\u00fanic nombre el logaritme natural del qual \u00e9s 1. \u00c9s considerat el nombre per excel\u00b7l\u00e8ncia del c\u00e0lcul de la mateixa manera que el nombre \n  \n    \n      \n        \u03c0\n      \n    \n    {\\displaystyle \\pi }\n    ho \u00e9s de la geometria. El nombre e s'anomena a vegades constant d'Euler, en honor del matem\u00e0tic su\u00eds Leonhard Euler i tamb\u00e9 constant de Napier, en honor del matem\u00e0tic escoc\u00e8s John Napier que va introduir els logaritmes.\nEl n\u00famero e t\u00e9 una import\u00e0ncia eminent en matem\u00e0tiques al costat de 0, 1, \u03c0 i i. Els cinc apareixen en una formulaci\u00f3 de la identitat d'Euler i tenen un paper important i recurrent en les matem\u00e0tiques. Igual que la constant \u03c0, e \u00e9s irracional (\u00e9s a dir, no es pot representar com una proporci\u00f3 de nombres enters) i transcendental (\u00e9s a dir, no \u00e9s una arrel de cap polinomi diferent de zero amb coeficients racionals). \u00c9s un nombre irracional i transcendent; les primeres xifres de la seva expressi\u00f3 decimal il\u00b7limitada s\u00f3n 2,7182818284590. \u00c9s un nombre present en m\u00faltiples camps de la ci\u00e8ncia i la t\u00e8cnica. Interv\u00e9, per exemple en el c\u00e0lcul de la velocitat de buidatge d'un dip\u00f2sit d'aigua, en el gir d'un penell enfront d'una r\u00e0fega de vent o el moviment del sistema amortidor d'un autom\u00f2bil.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques i en el camp de la teoria de nombres, la constant de Landau\u2013Ramanujan \u00e9s un n\u00famero que apareix en el teorema que afirna que per una x prou gran, el nombre d'enters positius menors que x que s\u00f3n igual a la suma de dos nombres quadrats varia com:\n\n  \n    \n      \n        \n          \n            \n              x\n              \n                ln\n                \u2061\n                (\n                x\n                )\n              \n            \n          \n        \n        .\n      \n    \n    {\\displaystyle {\\dfrac {x}{\\sqrt {\\ln(x)}}}.}\n  La constant du el nom dels seus descobridors, Edmund Landau i Srinivasa Ramanujan.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Jes\u00fas Miguel Garc\u00eda Iturrioz (Portugalete, 1955) \u00e9s un exprofessor, redactor i esperantista basc.Va aprendre esperanto l'any 1980 i va portar a terme l'activitat en relaci\u00f3 amb la llengua principalment al Grup Esperantista de Bilbao, en el qual va ocupar diferents c\u00e0rrecs, com ara president, secretari, tresorer i bibliotecari. Va ser l'organitzador principal del 49\u00e8 Congr\u00e9s Espanyol d'Esperanto el 1989 i del 6\u00e8 Congr\u00e9s Europeu d'Esperanto el 2004, tots dos celebrats a la mateixa ciutat.\nDurant molts anys ha estat redactor de \"Nia Ponto\", l'\u00f2rgan oficial del Grup Esperantista de Bilbao, i ha publicat diversos escrits i articles. Va ser el coordinador de la traducci\u00f3 al castell\u00e0 de Zamenhof Street de Roman Dobrzynski. \u00c9s tamb\u00e9 autor de Historia de la Llengua Internacional Esperanto a Biscaia (en castell\u00e0).Va ser professor de matem\u00e0tiques a la Universitat del Pa\u00eds Basc fins que es va jubilar el 2016. Al llarg de molts anys va dirigir un curs d'esperanto reconegut per la universitat com a assignatura oficial.\nD'en\u00e7\u00e0 del 2017, \u00e9s tresorer de la Federaci\u00f3 Espanyola d'Esperanto.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La coneguda com a controv\u00e8rsia del C\u00e0lcul va ser una discussi\u00f3 entre dos matem\u00e0tics del segle XVII, Isaac Newton i Gottfried Leibniz (principalment mantinguda pels seus deixebles) sobre quin d'ells va ser qui va inventar el C\u00e0lcul infinitesimal. Aquesta disputa va comen\u00e7ar al voltant de 1699, per\u00f2 no va esclatar amb for\u00e7a fins al 1711.\nPer una banda, Newton afirmava que ell havia comen\u00e7at a treballar en una forma de c\u00e0lcul (que va anomenar \" m\u00e8tode de fluxions i fluents \") l'any 1666, quan tenia 23 anys, per\u00f2 que no el va publicar fins molts anys despr\u00e9s, com una anotaci\u00f3 de menor import\u00e0ncia en una de les publicacions. D\u2019altra banda, Leibniz sostenia que va comen\u00e7ar a treballar en una variant del c\u00e0lcul l'any 1674, de la qual va publicar un treball sobre el tema l\u2019any 1684i que recentment el 1684 va publicar el seu primer treball referit al tema.\nLa tardan\u00e7a en la publicaci\u00f3 de les idees de Newton va ser perqu\u00e8 no va quedar del tot satisfet amb les justificacions matem\u00e0tiques, ja que era conscient de la debilitat te\u00f2rica dels infinitesimals. En conseq\u00fc\u00e8ncia, va reformular la seva teoria, que es va anomenar \u00abgeometria dels fluents i les fluxions\u00bb, basada en la geometria tradicional, on va introduir elements que el van acostar al que avui dia coneixem com a C\u00e0lcul. Encara que s\u00ed que va explicar la interpretaci\u00f3 geom\u00e8trica del c\u00e0lcul, no va explicar la seva notaci\u00f3 fluxional per al c\u00e0lcul fins al 1693.L'any 1696, el matem\u00e0tic franc\u00e8s L'H\u00f4pital va publicar Analyse donis infiniment petits pour l'intelligence donis lignes courbes, convertint-se en el primer llibre de text de c\u00e0lcul diferencial mai escrit. All\u00e0 hi va recon\u00e8ixer les contribucions de Newton, per\u00f2 tamb\u00e9 va remarcar que el m\u00e8tode de Leibniz era molt m\u00e9s f\u00e0cil i r\u00e0pid d'entendre a causa de la notaci\u00f3 que utilitzava. Aix\u00f2 \u00faltim va portar a L\u00b4H\u00f4pital a sostenir que l'exposat per Newton en el seu llibre Principia era, gaireb\u00e9 en tota la seva totalitat, el c\u00e0lcul desenvolupat per Leibniz.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En geometria, la curvatura \u00e9s la qualitat d'una corba associada al canvi de direcci\u00f3 de diversos punts successius de la corba. La curvatura indica el canvi de direcci\u00f3 de les tangents en relaci\u00f3 a la longitud de l'arc de la corba entre els punts de tang\u00e8ncia.\nEn geometria anal\u00edtica i \u00e0lgebra, si tenim una funci\u00f3 real que representa una corba plana qualsevol, tres punts de la corba infinitament pr\u00f2xims determinen una circumfer\u00e8ncia el radi de la qual s'anomena radi de curvatura de la corba en el punt donat. Tamb\u00e9 tres punts poden indicar el centre de curvatura, un punt, i una circumfer\u00e8ncia de centre aquest punt, els altres dos. Si aquest punt que prenem com a centre imaginari d'una corba (tota corba \u00e9s un arc o tros de circumfer\u00e8ncia) \u00e9s allunyat dels altres dos, obtindrem un radi de curvatura llarg, o ampli, i una curvatura oberta, \u00e9s a dir, relativament aplanada, mentre que si el punt o centre de curvatura \u00e9s m\u00e9s proper, llavors el radi de curvatura \u00e9s curt i la corba resultant relativament tancada.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Matem\u00e0tiques de l'antiga Gr\u00e8cia, tal com \u00e9s utilitzat el terme en aquest article, fa refer\u00e8ncia a les matem\u00e0tiques escrites en grec antic, desenvolupades des del segle VII aC al segle IV dC al voltant de les ribes de la Mediterr\u00e0nia Oriental. Els matem\u00e0tics grecs van viure en les ciutats esteses sobre la Mediterr\u00e0nia Oriental sencera, d'It\u00e0lia al nord d'\u00c0frica, per\u00f2 estaven units per la cultura i la llengua. Les matem\u00e0tiques gregues del per\u00edode posterior a Alexandre el Gran de vegades s'anomenen matem\u00e0tiques hel\u00b7len\u00edstiques. El mot \"matem\u00e0tiques\" en si mateix es deriva del grec antic \u03bc\u03ac\u03b8\u03b7\u03bc\u03b1 (mathema), que significa \"tema d'instrucci\u00f3\".", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Clavis Mathematicae (la clau per a la matem\u00e0tica) que \u00e9s el nom abreujat d'Arithmeticae en numeris et Speciebus institut ... quasi clavis mathematicae est, conegut comunament com a Clavis mathematicae, \u00e9s un llibre de matem\u00e0tica publicat l'any 1631 per William Oughtred.\nEs tracta d'un manual de menys de 100 p\u00e0gines que l'autor havia utilitzat per l'ensenyament per a un dels seus alumnes (Lord William Howard, fill del comte d'Arundel). No \u00e9s un text f\u00e0cil d'entendre i compr\u00e8n gran part del coneixement sobre aritm\u00e8tica i \u00e0lgebra del seu temps.\nMalgrat la seva format condensada, el llibre r\u00e0pidament va atreure l'inter\u00e8s dels col\u00b7legues matem\u00e0tics de Oughtred. En el moment en la segona edici\u00f3 de l'obra,1658,la reputaci\u00f3 del seu autor s'havia fonamentat dins la comunitat dels cient\u00edfics europeus.\nEn el seu Clavis mathematicae, Oughtred descriu el sistema hind\u00fa-\u00e0rab de notaci\u00f3 matem\u00e0tica, exposa la teoria de les fraccions decimals, i inclou una discussi\u00f3 detallada d'\u00e0lgebra. Al llarg de l'obra, que incorpora una s\u00e8rie d'anotacions taquigr\u00e0fiques matem\u00e0tiques que havia concebut com una forma de denotar pot\u00e8ncies, relacions, proporcions, i similars.\nSi b\u00e9 gran part de taquigrafia matem\u00e0tica de Oughtred va ser rebutjada pels lectors per ser massa complicada, dos dels seus s\u00edmbols- \"X\" per a la multiplicaci\u00f3 i \"::\" per la proporci\u00f3, han passat a convertir-se en part de la taquigrafia matem\u00e0tica universal juntament amb els de matem\u00e0tic contemporani i cient\u00edfic Thomas Harriot (1530-1621). Encara que Oughtred utilitza la notaci\u00f3 \u03c0 com un dels seus s\u00edmbols, el seu \u00fas nom\u00e9s significava el per\u00edmetre d'un cercle, no la relaci\u00f3 entre el per\u00edmetre i el di\u00e0metre.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Opera Mathematica \u00e9s el t\u00edtol abreujat d'un llibre sobre matem\u00e0tica del qual \u00e9s autor Francisci Vietae (Fran\u00e7ois Vi\u00e8te).\nTamb\u00e9 hi ha una altra Opera Mathematica de Christopher Clavius (1538-1612).\nEl t\u00edtol sencer \u00e9s Opera mathematica in unum volumen congesta ac recognita.\nEl 1646, el corpus d'aquesta obra va ser impresa per Frans van Schooten, professor a la Universitat de Leiden. Va ser ajudat per Jacques Golius i Mersenne.\nEn aquesta obra Vieta dona a l'\u00e0lgebra uns fonaments tan s\u00f2lids com els de la geometria. Ell va crear la primera \u00e0lgebra simb\u00f2lica en fer aix\u00f2 no va dubtar a dir que amb aquesta nova \u00e0lgebra tots els problemes es podien resoldre (non nullum problema solvere).\nVieta va ser el primer matem\u00e0tic a introduir notacions pel problema i com a resultat l'\u00e0lgebra ja no estaria m\u00e9s limitada a establir regles. Vieta marc\u00e0 el final de l'\u00e0lgebra medieval (des d'Al-Khwarizmi a Stevin)", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Un succ\u00e9s o esdeveniment, en estad\u00edstica, \u00e9s qualsevol dels tipus de resultat que hom pot considerar en una experi\u00e8ncia aleat\u00f2ria.En un espai mostral E, succ\u00e9s \u00e9s cadascun dels subconjunts de E (tamb\u00e9 es pot anomenar \"succ\u00e9s elemental e\"). Quan es produeixen dos o m\u00e9s successos elementals, parlem de \"succ\u00e9s compost\".\nQuan sabem del cert que es donaran tots els successos elementals de l'espai mostral E, es parla de \"succ\u00e9s segur\".Quan sabem del cert que mai no es produir\u00e0 un succ\u00e9s concret de l'espai mostral E, es parla de \"succ\u00e9s impossible\".El conjunt de tots els successos \u00e9s l'Espai de successos.\nEls \"successos compatibles\" s\u00f3n aquells que es poden donar simult\u00e0niament en un experiment aleatori. Per exemple, en l'experiment Sortir m\u00faltiple de 3 i major de 10 si llencem tres daus.\nEls \"successos incompatibles\", contr\u00e0riament, s\u00f3n els que no es poden donar simult\u00e0niament. Per exemple, en l'experiment Sortir un nombre parell i senar en llen\u00e7ar un dau.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Els factors invariants d'un m\u00f2dul sobre un anell principal apareixen en una de les formes del teorema d'estructura dels m\u00f2duls finitament generats sobre un anell principal.\nSi \n  \n    \n      \n        A\n      \n    \n    {\\displaystyle A}\n   \u00e9s un anell principal i \n  \n    \n      \n        M\n      \n    \n    {\\displaystyle M}\n   \u00e9s un \n  \n    \n      \n        A\n      \n    \n    {\\displaystyle A}\n  -m\u00f2dul finitament generat, llavors\n\n  \n    \n      \n        M\n        \u2245\n        \n          A\n          \n            r\n          \n        \n        \u2295\n        A\n        \n          /\n        \n        (\n        \n          a\n          \n            1\n          \n        \n        )\n        \u2295\n        A\n        \n          /\n        \n        (\n        \n          a\n          \n            2\n          \n        \n        )\n        \u2295\n        \u22ef\n        \u2295\n        A\n        \n          /\n        \n        (\n        \n          a\n          \n            m\n          \n        \n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle M\\cong A^{r}\\oplus A/(a_{1})\\oplus A/(a_{2})\\oplus \\cdots \\oplus A/(a_{m})}\n  per alguns \n  \n    \n      \n        r\n        \u2208\n        \n          \n            Z\n          \n          \n            0\n          \n          \n            +\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle r\\in \\mathbb {Z} _{0}^{+}}\n   i elements no-nuls \n  \n    \n      \n        \n          a\n          \n            1\n          \n        \n        ,\n        \u2026\n        ,\n        \n          a\n          \n            m\n          \n        \n        \u2208\n        A\n      \n    \n    {\\displaystyle a_{1},\\ldots ,a_{m}\\in A}\n   tals que \n  \n    \n      \n        \n          a\n          \n            1\n          \n        \n        \u2223\n        \n          a\n          \n            2\n          \n        \n        \u2223\n        \u22ef\n        \u2223\n        \n          a\n          \n            m\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle a_{1}\\mid a_{2}\\mid \\cdots \\mid a_{m}}\n  . L'enter no negatiu \n  \n    \n      \n        r\n      \n    \n    {\\displaystyle r}\n   s'anomena el rang lliure o nombre de Betti del m\u00f2dul \n  \n    \n      \n        M\n      \n    \n    {\\displaystyle M}\n  , mentre que els \n  \n    \n      \n        \n          a\n          \n            1\n          \n        \n        ,\n        \u2026\n        ,\n        \n          a\n          \n            m\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle a_{1},\\ldots ,a_{m}}\n   s\u00f3n els factors invariants de \n  \n    \n      \n        M\n      \n    \n    {\\displaystyle M}\n  , que s\u00f3n \u00fanics llevat d'unitats.\nEls factors invariants d'una matriu sobre un anell principal apareixen en la forma normal de Smith i proporcionen un m\u00e8tode per calcular l'estructura d'un m\u00f2dul a partir d'un conjunt de generadors i les seves relacions.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El teorema de Cayley-Hamilton \u00e9s un resultat fonamental en l'\u00e0lgebra lineal segons el qual, donada una matriu A i el seu polinomi caracter\u00edstic Q(x), aquest s'anul\u00b7la en avaluar-lo en A.\n\u00c9s a dir, que Q(A)=0. \u00c9s immediat que dins el polinomi, la matriu A \u00e9s commutativa respecte a l'operaci\u00f3 producte. Una formulaci\u00f3 equivalent n'\u00e9s l'afirmaci\u00f3 que el polinomi caracter\u00edstic de A \u00e9s un m\u00faltiple del polinomi m\u00ednim de A o, cosa que \u00e9s el mateix, que el polinomi caracter\u00edstic de A \u00e9s un element de l'ideal principal de polinomis anul\u00b7ladors de A.\nRep el seu nom dels matem\u00e0tics Arthur Cayley i William Rowan Hamilton.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El Premi George David Birkhoff en matem\u00e0tiques aplicades s'atorga \u2013conjuntament per la Societat Americana de Matem\u00e0tiques (AMS) i la Societat per Matem\u00e0tiques Aplicades i Industrials (SIAM)\u2013 en honor de George David Birkhoff (1884\u20131944). En l'actualitat es concedeix cada tres anys per una contribuci\u00f3 excepcional a: \"matem\u00e0tiques aplicades en el sentit m\u00e9s alt i m\u00e9s ample\". El destinatari del premi ha de ser un membre d'una de les societats d'adjudicaci\u00f3, aix\u00ed com ser resident dels Estats Units d'Am\u00e8rica, Canad\u00e0 o M\u00e8xic. El premi va ser establert el 1967 i en l'actualitat (2010) ascendeix a 5.000 d\u00f2lars americans.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, i m\u00e9s espec\u00edficament en c\u00e0lcul infinitesimal, la s\u00e8rie de Taylor \u00e9s una representaci\u00f3 d'una funci\u00f3 com una suma infinita de termes calculats a partir dels valors de les derivades de la funci\u00f3 en un punt concret. M\u00e9s concretament, si \n  \n    \n      \n        f\n      \n    \n    {\\displaystyle f}\n   \u00e9s una funci\u00f3 de variable real, infinitament diferenciable en el ve\u00efnat d'un punt \n  \n    \n      \n        a\n      \n    \n    {\\displaystyle a}\n  , aleshores la seva s\u00e8rie de Taylor centrada en a \u00e9s la s\u00e8rie de pot\u00e8ncies seg\u00fcent:\n\n  \n    \n      \n        \n          \u2211\n          \n            n\n            =\n            0\n          \n          \n            \u221e\n          \n        \n        \n          \n            \n              \n                f\n                \n                  (\n                  n\n                  )\n                \n              \n              (\n              a\n              )\n            \n            \n              n\n              !\n            \n          \n        \n        (\n        x\n        \u2212\n        a\n        \n          )\n          \n            n\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\sum _{n=0}^{\\infty }{\\frac {f^{(n)}(a)}{n!}}(x-a)^{n}}\n  .El concepte de s\u00e8rie de Taylor va ser introdu\u00eft formalment pel matem\u00e0tic angl\u00e8s Brook Taylor l'any 1715. Quan la s\u00e8rie de Taylor est\u00e0 centrada al zero, llavors tamb\u00e9 s'anomena s\u00e8rie de Maclaurin, en honor del matem\u00e0tic escoc\u00e8s Colin Maclaurin, qui feu un \u00fas extensiu d'aquest cas especial de la s\u00e8rie de Taylor al s. XVIII.\nQuan una funci\u00f3 t\u00e9 un grau de diferenciabilitat finit, o quan es vol fer un c\u00e0lcul num\u00e8ric del valor de la funci\u00f3 en les proximitats d'un punt, llavors s'usa el polinomi de Taylor, que \u00e9s el mateix que la s\u00e8rie per\u00f2 amb nom\u00e9s un nombre finit de termes. En aquest cas el teorema de Taylor dona estimacions quantitatives de l'error que es comet amb aquest tipus d'aproximaci\u00f3. Es pot considerar que la s\u00e8rie de Taylor \u00e9s el l\u00edmit dels polinomis de Taylor quan el grau tendeix a infinit.\nEncara que una funci\u00f3 sigui infinitament diferenciable en un ve\u00efnat de a, pot passar que la seva s\u00e8rie de Taylor tingui radi de converg\u00e8ncia zero, la qual cosa significa que la s\u00e8rie no es pot avaluar en cap punt diferent de \n  \n    \n      \n        a\n      \n    \n    {\\displaystyle a}\n  . Tamb\u00e9 pot passar que el radi de converg\u00e8ncia sigui m\u00e9s gran que zero, per\u00f2 que la s\u00e8rie no coincideixi amb la funci\u00f3 en cap punt diferent de a. Una funci\u00f3 que \u00e9s igual a la seva s\u00e8rie de Taylor en un cert domini s'anomena funci\u00f3 anal\u00edtica.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La Societat Americana de Matem\u00e0tiques (sigles en angl\u00e8s AMS) est\u00e0 dedicada als interessos de la recerca i patrocini de les matem\u00e0tiques, que fa amb diverses publicacions i confer\u00e8ncies aix\u00ed com premis monetaris anuals als matem\u00e0tics.\nLa societat advoca per l'\u00fas del programa de composici\u00f3 de tipus TeX al insisitir que les contribucions es facin en els seus propis paquets AMS-TeX o AMS-LaTeX.\nLa AMS \u00e9s un dels quatre membres de la Joint Policy Board for Mathematics (JPBM).", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "L'Estalmat (Es Tal Mat - Est\u00edmul del Talent Matem\u00e0tic) \u00e9s un projecte conjunt entre el CSIC i les universitats per a estimular el talent i la vocaci\u00f3 matem\u00e0tica entre els joves d'entre 12 i 15 anys a trav\u00e9s d'un curs de dos anys. Els cursos s\u00f3n totalment gratu\u00efts per a les fam\u00edlies i estan orientats a la resoluci\u00f3 de problemes utilitzant ferramentes que motiven la creativitat. El coordinador del projecte \u00e9s Rafael Crespo, deg\u00e0 de la facultat de matem\u00e0tiques de la Universitat de Val\u00e8ncia i est\u00e0 patrocinat per la Fundaci\u00f3 Vodafone. El Projecte Estalmat, de la RACSAM (Reial Societat de Ci\u00e8ncies), t\u00e9 relaci\u00f3 amb la Societat d'Educaci\u00f3 matem\u00e1tica Al-Khwarizmi i amb la FESPM (Federaci\u00f3 Espanyola de Professors de Matem\u00e0tiques).Al Pa\u00eds Valenci\u00e0, el projecte comen\u00e7\u00e0 l'any 2007. El 2011 va comen\u00e7ar la cinquena promoci\u00f3. El projecte es va estendre a nou comunitats aut\u00f2nomes d'Espanya. Cada any se seleccionen 25 alumnes de 6\u00e9 de Prim\u00e0ria o 1r d'ESO per a entrar al projecte. Es presenten al voltant de 400 alumnes, que s\u00f3n seleccionats segons la seva capacitat. Els nous alumnes de cada promoci\u00f3 participen en un campament a Requena per a con\u00e8ixer-se abans d'iniciar el curs. El curs es fa els dissabtes pel mat\u00ed, i s\u00f3n vint sessions a l'any durant dos anys. Despr\u00e9s hi ha la possibilitat d'un seguiment durant dos anys m\u00e9s amb una sessi\u00f3 al mes. Les classes s'imparteixen a la facultat de matem\u00e0tiques del Campus de Burjassot (Universitat de Val\u00e8ncia), a la Universitat Jaume I (Castell\u00f3) i a la Universitat d'Alacant. S\u00f3n unes matem\u00e0tiques molt m\u00e9s avan\u00e7ades, que estan fora de l'abast de qualsevol persona que no vulgui dedicar el seu temps a aquesta assignatura, ja que molts continguts que s'ensenyen no s'imparteixen fins a l'ensenyament superior.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques i en general en totes les ci\u00e8ncies, una f\u00f3rmula \u00e9s una manera breu d'expressar informaci\u00f3 de manera simb\u00f2lica, com ara en una identitat matem\u00e0tica, una relaci\u00f3 entre quantitats, o una f\u00f3rmula qu\u00edmica. Una de les f\u00f3rmules m\u00e9s famoses \u00e9s la d'Albert Einstein que relaciona la mat\u00e8ria i l'energia: \n  \n    \n      \n        E\n        =\n        m\n        \n          c\n          \n            2\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle E=mc^{2}}\n  .", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Cossos s\u00f2lids:\n\nTetr\u00e0edre\nCub\nOct\u00e0edre\nDodec\u00e0edre\nIcos\u00e0edre\nPrisma\nPir\u00e0mide\nEsfera\nCilindre\nCon\nEl\u00b7lipsoide\nParaboloide\nHiperboloide", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Carme Vall Clara (Calonge, 1955) \u00e9s una professora de matem\u00e0tiques i pol\u00edtica catalana, actual regidora de l'Ajuntament de la Bisbal d'Empord\u00e0.Va estudiar matem\u00e0tiques a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i va comen\u00e7ar treballar com a professora de matem\u00e0tiques a l'Institut de Palam\u00f3s l'any 1985. \u00c9s regidora de l'ajuntament de la Bisbal d'Empord\u00e0 des de l'any 2007. A l'Ajuntament t\u00e9 les regidories d'Hisenda i Patrimoni, Administraci\u00f3 i R\u00e8gim Intern; Gent Gran i la delegaci\u00f3 espec\u00edfica del cementiri.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La jerarquia combinat\u00f2ria \u00e9s una estructura matem\u00e0tica de cadenes de bits generades per un algorisme basat en discriminaci\u00f3 o exclusiu entre bits. Fou desenvolupat inicialment per A.F. Parker-Rhodes durant la d\u00e8cada de 1960, i \u00e9s interessant a causa d'interpretacions f\u00edsiques que el relacionen amb la mec\u00e0nica qu\u00e0ntica.\nPer exemple, els valors propers a la constant d'estructura fina i la constant d'acoblament gravitacional de la massa del prot\u00f3 apareixen en la generaci\u00f3 de la jerarquia.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La matem\u00e0tica (encara que, per a referir-se a l'estudi i ci\u00e8ncia, s'acostuma a utilitzar el plural matem\u00e0tiques) \u00e9s aquella ci\u00e8ncia que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre aquests (del mot derivat del grec \u03bc\u03ac\u03b8\u03b7\u03bc\u03b1, m\u00e1th\u0113ma: ci\u00e8ncia, coneixement, aprenentatge; \u03bc\u03b1\u03b8\u03b7\u03bc\u03b1\u03c4\u03b9\u03ba\u03cc\u03c2, math\u0113matik\u00f3s).\nMalgrat que tingui m\u00faltiples usos en altres ci\u00e8ncies i disciplines (molt particularment, en la f\u00edsica), i tracti relacions que poden semblar evidents, les matem\u00e0tiques primer postulen (vegeu axiomes matem\u00e0tics), i despr\u00e9s dedueixen i demostren. Les matem\u00e0tiques no s\u00f3n una ci\u00e8ncia experimental, sin\u00f3 una ci\u00e8ncia formal. Els matem\u00e0tics acostumen a definir i investigar estructures i conceptes abstractes per raons purament internes a la matem\u00e0tica, ja que tals estructures poden proveir, per exemple, una generalitzaci\u00f3 elegant, o una eina \u00fatil per a c\u00e0lculs freq\u00fcents. A m\u00e9s, molts matem\u00e0tics estudien les seves \u00e0rees de prefer\u00e8ncia simplement per raons est\u00e8tiques, veient aix\u00ed la matem\u00e0tica com una forma d'art en comptes d'una ci\u00e8ncia pr\u00e0ctica o aplicada (encara que les estructures que els matem\u00e0tics investiguen tenen, molt sovint, el seu origen en observacions de la natura).\n\nLa matem\u00e0tica \u00e9s un art, per\u00f2 tamb\u00e9 una ci\u00e8ncia d'estudi. Informalment, es pot afirmar que la matem\u00e0tica \u00e9s l'estudi dels \u00abnombres i s\u00edmbols\u00bb, \u00e9s a dir, la investigaci\u00f3 d'estructures abstractes definides axiom\u00e0ticament utilitzant la l\u00f2gica i la notaci\u00f3 matem\u00e0tica. \u00c9s tamb\u00e9 la ci\u00e8ncia de les relacions espacials i quantitatives. Es tracta de relacions exactes que existeixen entre quantitats i magnituds, i dels m\u00e8todes pels quals, d'acord amb aquestes relacions, les quantitats buscades s\u00f3n dedu\u00efbles a partir d'altres quantitats conegudes o pressuposades. Altres punts de vista poden trobar-se en la filosofia de les matem\u00e0tiques.\n\u00c9s freq\u00fcent trobar qui descriu la matem\u00e0tica com una simple extensi\u00f3 dels llenguatges naturals humans, que utilitza una gram\u00e0tica i un vocabulari definits amb extrema precisi\u00f3, el prop\u00f2sit de la qual \u00e9s la descripci\u00f3 i exploraci\u00f3 de relacions conceptuals i f\u00edsiques. Recentment, aix\u00f2 no obstant, els avan\u00e7os en l'estudi del llenguatge hum\u00e0 apunten cap a una altra forma d'analitzar-los: els llenguatges naturals (com el catal\u00e0 i el franc\u00e8s) i els llenguatges formals (com la matem\u00e0tica i els llenguatges de programaci\u00f3) s\u00f3n estructures de naturalesa b\u00e0sicament diferent.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "A continuaci\u00f3 es presenta una llista dels matem\u00e0tics grecs m\u00e9s destacats de l'\u00e8poca cl\u00e0ssica.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La major contribuci\u00f3 de Menelau d'Alexandria a la trigonometria \u00e9s l'Sphaerica, que consta de tres llibres. \u00c9s el primer tractat matem\u00e0tic on se separa la trigonometria esf\u00e8rica de l'astronomia, convertint-la en una ci\u00e8ncia separada.\nL'obra no ha sobreviscut en grec, per\u00f2 ha estat tradu\u00efda a l'\u00e0rab i, posteriorment, al llat\u00ed i a l'hebreu des de l'\u00e0rab. Hi ha hagut diferents versions llatines. Un dels traductors al llat\u00ed va ser Gerard de Cremona el 1187, l'edici\u00f3 del qual es va transformar en diversos manuscrits.\nPel treball de traducci\u00f3 en hebreu, l'editor encarregat va ser Jacob ben M\u0101hir ibn Tibbon l'any 1273.\nCom es veur\u00e0, el primer llibre \u00e9s un tractat sobre geometria a l'esfera. El segon llibre \u00e9s una aplicaci\u00f3 de la trigonometria a l'observaci\u00f3 astron\u00f2mica. Per \u00faltim el tercer llibre \u00e9s un llibre de trigonometria esf\u00e8rica en un sentit m\u00e9s estricte. \u00c9s en aquest llibre on trobarem el fam\u00f3s teorema de Menelau.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Un Quadrat llat\u00ed \u00e9s una matriu de n\u00d7n elements en la que cada cel\u00b7la est\u00e0 ocupada per un dels n s\u00edmbols de tal manera que cadascun d'ells apareix exactament una vegada en cada columna i en cada fila de la matriu.\nLa seg\u00fcent matriu \u00e9s un quadrat llat\u00ed:\n\nEls quadrats llatins s'apliquen fonamentalment en el disseny d'experiments.\nEl nom de \"quadrat llat\u00ed\" deriva dels articles matem\u00e0tics de Leonhard Euler, qui va utilitzar car\u00e0cters llatins com a s\u00edmbols. \u00d2bviament es poden utilitzar altres s\u00edmbols en lloc de les lletres llatines. En l'exemple anterior, la seq\u00fc\u00e8ncia alfab\u00e8tica A, B, C pot ser substitu\u00efda per la seq\u00fc\u00e8ncia de nombres enters 1, 2, 3.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, la integral definida:\n\n  \n    \n      \n        \n          \u222b\n          \n            a\n          \n          \n            b\n          \n        \n        f\n        (\n        x\n        )\n        \n        d\n        x\n      \n    \n    {\\displaystyle \\int _{a}^{b}f(x)\\,dx}\n  \u00e9s l'\u00e0rea de la regi\u00f3 del pla xy delimitada per la gr\u00e0fica de f, l'eix x i les rectes x = a i x = b, tal qu el l'\u00e0rea sobre l'eix x suma en el total i l'\u00e0rea sota l'eix x resta del total.\nEl teorema fonamental del c\u00e0lcul estableix una relaci\u00f3 entre les integrals definides i les primitives i introdueix una t\u00e8cnica per avaluar les integrals indefinides.\nSi l'interval \u00e9s infinit, la integral definida s'anomena integral impr\u00f2pia i \u00e9s definida usant els procediments de l\u00edmits adquats. Per exemple:\n\n  \n    \n      \n        \n          \u222b\n          \n            a\n          \n          \n            \u221e\n          \n        \n        f\n        (\n        x\n        )\n        \n        d\n        x\n        =\n        \n          lim\n          \n            b\n            \u2192\n            \u221e\n          \n        \n        \n          \u222b\n          \n            a\n          \n          \n            b\n          \n        \n        f\n        (\n        x\n        )\n        \n        d\n        x\n      \n    \n    {\\displaystyle \\int _{a}^{\\infty }f(x)\\,dx=\\lim _{b\\to \\infty }\\int _{a}^{b}f(x)\\,dx}\n  La seg\u00fcent \u00e9s una llista de les integral definides m\u00e9s comunes. Per una llista d'integrals indefinides, veure taula d'integrals.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "21 grams \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula mexicanoestatunidenca, dirigida per Alejandro Gonz\u00e1lez I\u00f1\u00e1rritu, estrenada el 2003.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Una involuci\u00f3 \u00e9s una aplicaci\u00f3 \n  \n    \n      \n        f\n        :\n        A\n        \u2192\n        A\n      \n    \n    {\\displaystyle f:A\\rightarrow A}\n   tal que \u00e9s igual a la seva pr\u00f2pia inversa, i per tant dues aplicacions successives de la funci\u00f3 equivalen a la funci\u00f3 identitat: \n  \n    \n      \n        (\n        f\n        \u2218\n        f\n        )\n        (\n        x\n        )\n        =\n        f\n        (\n        f\n        (\n        x\n        )\n        )\n        =\n        \n          f\n          \n            2\n          \n        \n        (\n        x\n        )\n        =\n        I\n        d\n        (\n        x\n        )\n        =\n        x\n      \n    \n    {\\displaystyle (f\\circ f)(x)=f(f(x))=f^{2}(x)=Id(x)=x}\n  , on \n  \n    \n      \n        x\n        \u2208\n        A\n      \n    \n    {\\displaystyle x\\in A}\n  .\n\nEl concepte \u00e9s extensible a lleis de composici\u00f3 bin\u00e0ries. Sigui \n  \n    \n      \n        (\n        C\n        ,\n        \u2217\n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle (C,*)}\n   un grupoide o magma unitari, amb l'element neutre denotat per e. Direm que un element \n  \n    \n      \n        x\n        :\n        C\n      \n    \n    {\\displaystyle x:C}\n   \u00e9s involutiu si \n  \n    \n      \n        x\n        \u2217\n        x\n        =\n        e\n      \n    \n    {\\displaystyle x*x=e}\n  . La llei de composici\u00f3 interna \n  \n    \n      \n        \u2217\n        :\n        C\n        \u00d7\n        C\n        \u2192\n        C\n      \n    \n    {\\displaystyle *:C\\times C\\rightarrow C}\n   \u00e9s involutiva per l'esquerra si t\u00e9 un \u00fanic element neutre per l'esquerra i tots els elements de C s\u00f3n involutius: \n\n  \n    \n      \n        \n          \u2203\n          \n            1\n          \n        \n        e\n        :\n        C\n        \u2219\n        \u2200\n        x\n        :\n        C\n        \u2219\n        (\n        e\n        \u2217\n        x\n        =\n        x\n        )\n        \u2227\n        (\n        x\n        \u2217\n        x\n        =\n        e\n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle \\exists _{1}e:C\\bullet \\forall x:C\\bullet (e*x=x)\\land (x*x=e)}\n  .\nDe forma similar definim una llei involutiva per la dreta: \n\n  \n    \n      \n        \n          \u2203\n          \n            1\n          \n        \n        e\n        :\n        C\n        \u2219\n        \u2200\n        x\n        :\n        C\n        \u2219\n        (\n        x\n        \u2217\n        e\n        =\n        x\n        )\n        \u2227\n        (\n        x\n        \u2217\n        x\n        =\n        e\n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle \\exists _{1}e:C\\bullet \\forall x:C\\bullet (x*e=x)\\land (x*x=e)}\n  .\nUna operaci\u00f3 \u00e9s simplement involutiva si \u00e9s involutiva per la dreta i per l'esquerra, \u00e9s a dir, que el seu element neutre \u00e9s una unitat bilateral.\nDe forma equivalent, podem dir que una llei \u00e9s involutiva (per l'esquerra, per la dreta o bilateral), si i nom\u00e9s si, \u00e9s unit\u00e0ria (per l'esquerra, per la dreta o bilateral, respectivament) i devolutiva, i l'element neutre \u00e9s igual a l'element devolutiu.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La teoria de categories \u00e9s una branca de la matem\u00e0tica que estudia de manera abstracta les estructures matem\u00e0tiques i llurs relacions. Les categories avui dia s'usen com a noci\u00f3 unificadora en la major part de les branques de la matem\u00e0tica i en algunes \u00e0rees de les ci\u00e8ncies de la computaci\u00f3 i f\u00edsica te\u00f2rica. Foren proposades per Samuel Eilenberg i Saunders Mac Lane en el per\u00edode 1942-1945, en connexi\u00f3 amb la topologia algebraica.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En la teoria qu\u00e0ntica de camps, l'adjunt de Dirac defineix la doble operaci\u00f3 d\u2019un espinor de Dirac. L'adjunt de Dirac es motiva per la necessitat de formar quantitats ben comportables i mesurables fora dels espinors de Dirac, substituint el paper habitual de l\u2019operador adjunt.\nPossiblement per evitar confusions amb l\u2019habitual operador adjunt, alguns llibres de text no ofereixen un nom per a l\u2019adjunt de Dirac, sin\u00f3 que simplement l\u2019anomenen \u00abbarra \u03c8\u00bb.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Jus\u00e8p Lo\u00eds Sans Socasau (Betren, Vall d'Aran, 1956) \u00e9s un pol\u00edtic, professor de matem\u00e0tiques i militant occitanista aran\u00e8s. \u00c9s conegut sobretot com a activista i divulgador occitanista i director de la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica del Consell General d'Aran.\nPol\u00edticament nacionalista aran\u00e8s, occitanista i catalanista \u00e9s president d'Esquerra Republicana Occitana (\u00c8RO), secci\u00f3 local del partit catal\u00e0 Esquerra Republicana. S'ha posicionat a favor del proc\u00e9s independentista catal\u00e0 tot demanant el reconeixement de l'aran\u00e8s i l'occit\u00e0 a Catalunya. Antigament \u00c8RO va estar en coalici\u00f3 amb CiU al poder d'Aran, amb el s\u00edndic Carles Barrera S\u00e1nchez.\nCol\u00b7labora amb articles d'opini\u00f3 en el diari digital Jornalet i des de 2014 presideix l'Institut d'Estudis Aranesi. Ha escrit, tamb\u00e9, alguns llibres com Er estudi ena mem\u00f2ria (2007) o Occitan en Catalonha (2008). \u00c9s casat amb la cantant L\u00facia Mas Garcia, i la seva filla Alid\u00e9 Sans \u00e9s cantautora occitana.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, una isometria o isomorfisme isom\u00e8tric \u00e9s un isomorfisme amb preservaci\u00f3 de dist\u00e0ncia entre espais m\u00e8trics. Les figures geom\u00e8triques que es poden relacionar amb una isometria s'anomenen congruents. Les isometries s\u00f3n sovint usades en construccions en les quals un espai est\u00e0 incl\u00f2s en un altre.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La dispersi\u00f3 mesura com d'allunyats estan un conjunt de valors respecte a la seva mitjana aritm\u00e8tica. Com menys dispers sigui el conjunt m\u00e9s prop del valor mitj\u00e0 es trobaran els seus valors. Aquest aspecte \u00e9s de vital import\u00e0ncia per a l'estudi de m\u00faltiples sistemes. Exemple: podem tenir un conjunt d'\u00e0toms d'una subst\u00e0ncia amb una mitjana de velocitats 0. D'aix\u00f2 no cap concloure que els membres del sistema estan quiets. Aix\u00f2 implicaria que la subst\u00e0ncia es trobaria prop del zero absolut. Amb una mitjana de 0 podem tenir des d'un s\u00f2lid cristal\u00b7litzat fins a un gas molt calent. La variable que determinar\u00e0 en quin estat d'agitaci\u00f3 t\u00e8rmica es troben els \u00e0toms del sistema ser\u00e0 la dispersi\u00f3 de velocitats.\nLa mesura m\u00e9s simple de dispersi\u00f3 \u00e9s el rang o amplitud. \u00c9s la difer\u00e8ncia entre el valor m\u00e9s gran i el m\u00e9s petit d'un conjunt de valors. Aquesta mesura presenta problemes que la fan poc apta per a usos estad\u00edstics. Pot veure's afectada per valors extrems, poc representatius. A m\u00e9s, aquesta mesura a l'augmentar el nombre de valors augmenta o es queda igual per\u00f2 mai disminueix. Per tots aquests motius es van idear millors maneres de mesurar la dispersi\u00f3.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Ili\u00e0 Nikol\u00e0ievitx Uli\u00e0nov, en rus \u0418\u043b\u044c\u044f \u041d\u0438\u043a\u043e\u043b\u0430\u0435\u0432\u0438\u0447 \u0423\u043b\u044c\u044f\u043d\u043e\u0432 (1831- Simbirsk, 1886), fou un intel\u00b7lectual i professor rus.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La paradoxa de Skolem \u00e9s una paradoxa que apareix a teoria de conjunts i l\u00f2gica com a conseq\u00fc\u00e8ncia paradoxal del teorema de L\u00f6wenheim-Skolem. La paradoxa va ser introdu\u00efda en la discussi\u00f3 del matem\u00e0tic noruec Thoralf Skolem en un article de 1922. D'acord amb el teorema de L\u00f6wenheim-Skolem tota axiomatitzaci\u00f3 d'una teoria matem\u00e0tica utilitzant un llenguatge de primer ordre que tingui un nombre finit de signes distints admet un model numerable. Per exemple, la formalitzaci\u00f3 de la teoria de conjunts usual de Zermelo-Fraenkel afirma l'exist\u00e8ncia de conjunts no numerables. Per\u00f2 existeix un model que satisf\u00e0 els axiomes d'aquesta teoria que \u00e9s ell mateix numerable. La resoluci\u00f3 de la paradoxa requereix distingir adequadament entre els conjunts com objecte descrit per la teoria i els conjunts com a instrument utilitzat per construir un model. La paradoxa a m\u00e9s reflecteix una limitaci\u00f3 de la l\u00f2gica de primer ordre que implica que per una mateixa teoria poden existir models de cardinalitat molt diferents. A m\u00e9s de models numerables, naturalment l'axiomatitzaci\u00f3 de Zermelo-Fraenkel admet models no numerables, que intu\u00eftivament no resulten paradoxals.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "NURBS \u00e9s l'acr\u00f2nim en angl\u00e8s de l'expressi\u00f3 Non Uniforms Rational B-Splines. \u00c9s un model matem\u00e0tic molt utilitzat en els gr\u00e0fics per ordinadors per a generar i presentar corbes i superf\u00edcies.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, la constant de Glaisher-Kinkelin o simplement constant de Glaisher, anotada t\u00edpicament A, \u00e9s una constant matem\u00e0tica relacionada amb la funci\u00f3 K i la funci\u00f3 G de Barnes. La constant apareix en cert nombre de sumatoris i integrals, especialment els relacionats amb la funci\u00f3 gamma i la funci\u00f3 zeta de Riemann. Rep el nom del matem\u00e0tic angl\u00e8s James Whitbread Lee Glaisher i el su\u00eds Hermann Kinkelin.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La Medalla Euler, anomenada aix\u00ed en honor del fam\u00f3s matem\u00e0tic del segle xviii Leonhard Euler, \u00e9s una condecoraci\u00f3 que atorga anualment l'Institut de Combinat\u00f2ria i les seves Aplicacions (Institute of Combinatorics and its Applications) a matem\u00e0tics amb una vida distingida, dedicada a contribuir en la investigaci\u00f3 combinat\u00f2ria.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La Regla 30 \u00e9s un aut\u00f2mat cel\u00b7lular binari unidimensional introdu\u00eft per Stephen Wolfram el 1983. Wolfram el descriu la seva \"regla favorita de tots els temps\" i en dona detalls en el seu llibre 'A New Kind of Science'. Emprant l'esquema de classificaci\u00f3 de Wolfram, la regla 30 \u00e9s una regla de Classe III, que mostra un comportament aperi\u00f2dic i ca\u00f2tic.\nAquesta regla \u00e9s de particular inter\u00e8s perqu\u00e8 genera patrons complexos aparentment aleatoris partir de regles simples i ben definides. Per aquest motiu, Wolfram creu que la Regla 30 i els aut\u00f2mats cel\u00b7lulars en general, s\u00f3n la clau per entendre de quina manera regles simples generen estructures i comportament complexes a la natura. Per exemple, un patr\u00f3 semblant al generat per la Regla 30 apareix a la closca dels cargols con de l'esp\u00e8cie Conus Textile. La Regla 30 tamb\u00e9 s'ha emprat com a generador de nombres aleatoris en el programa Mathematica del mateix Wolfram, i tamb\u00e9 ha estat proposada com un possible xifrat de flux pel seu \u00fas en criptografia. No obstant aix\u00f2, Sipper i Tomassini han demostrat que, com a generador de nombres aleatoris, la Regla 30 exhibeix un mal comportament en una prova de khi quadrat en comparaci\u00f3 amb altres generadors basats en aut\u00f2mats cel\u00b7lular.\nLa Regla 30 s'anomena aix\u00ed perqu\u00e8 30 \u00e9s el codi Wolfram m\u00e9s petit que descriu el seu conjunt de regles. La imatge especular, el complement i el complement especular de la Regla 30 tenen codis Wolfram 86, 135 i 149 respectivament.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En la hist\u00f2ria de les matem\u00e0tiques, s'ent\u00e9n per matem\u00e0tiques a l'islam medieval, matem\u00e0tiques \u00e0rabs o matem\u00e0tiques musulmanes, les contribucions dels matem\u00e0tics del m\u00f3n musulm\u00e0 des de l'inici de l'expansi\u00f3 de l'islam fins a mitjan segle xv.\nLa ci\u00e8ncia \u00e0rab, i en el primer pla, les matem\u00e0tiques importades de l'\u00cdndia, s'exercien a trav\u00e9s dels califats isl\u00e0mics, establerts al segle viii a l'Orient Mitj\u00e0, \u00c0sia Central, el nord d'\u00c0frica, la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i al sud de Fran\u00e7a. Els textos estan escrits en \u00e0rab, que era la llengua unificadora del temps en l'imperi. Aix\u00ed anomenem \u00abci\u00e8ncia \u00e0rab\u00bb i \u00abmatem\u00e0tiques \u00e0rab\u00bb, independentment de la llengua materna, l'origen \u00e8tnic o religi\u00f3 dels erudits.\nLes matem\u00e0tiques \u00e0rabs consisteixen en l'assimilaci\u00f3 de les matem\u00e0tiques gregues o hel\u00b7len\u00edstiques, i les matem\u00e0tiques \u00edndies. Tamb\u00e9 es van veure influ\u00efdes per les matem\u00e0tiques xineses i babil\u00f2niques abans de con\u00e8ixer un desenvolupament propi. \u00c9s principalment a trav\u00e9s de les seves traduccions \u00e0rabs i els comentaris que Europa es va adonar dels treballs dels matem\u00e0tics grecs. Investigacions recents han demostrat que moltes idees que pens\u00e0vem que van n\u00e9ixer en l'Europa dels segles segle xvi, segle xvii o segle xviii, ja eren presents en les matem\u00e0tiques gregues o van ser desenvolupades pels matem\u00e0tics \u00e0rabs. Per\u00f2 algunes idees no es van desenvolupar, com per exemple el desenvolupament de l'\u00e0lgebra, que va quedar disminu\u00eft per la manca d'exponents num\u00e8rics; per\u00f2 aix\u00f2 no va interferir en els treballs d'Omar Khayyam.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "\"La desraonada efic\u00e0cia de la matem\u00e0tica en les ci\u00e8ncies naturals\" (t\u00edtol original: \"The Unreasonable Effectiveness of Mathematics in the Natural Sciences\") \u00e9s el t\u00edtol d'un article publicat en 1960 pel f\u00edsic Eugene Wigner. En el mateix, Wigner va observar que l'estructura matem\u00e0tica d'una teoria f\u00edsica sovint assenyala el cam\u00ed per a futurs avan\u00e7os en aquella teoria o fins i tot en prediccions emp\u00edriques.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Els par\u00e8ntesis (en singular, par\u00e8ntesi) s\u00f3n signes de puntuaci\u00f3. S'utilitzen de dos en dos per separar o intercalar un text dintre d'un altre.Per distingir-los, se'ls sol anomenar:\n\npar\u00e8ntesi que obre o par\u00e8ntesi esquerre, al s\u00edmbol (\ni par\u00e8ntesi que tanca o par\u00e8ntesi dret, al s\u00edmbol )En matem\u00e0tica, els par\u00e8ntesis s'utilitzen per indicar preced\u00e8ncia o definir un argument.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, es coneix per abstracci\u00f3 el proc\u00e9s d'extreure l'ess\u00e8ncia subjacent d'un concepte matem\u00e0tic, eliminant-ne tota depend\u00e8ncia de qualsevol objecte de la realitat amb qu\u00e8 pugui estar connectat i generalitzant-lo de tal manera que tengui aplicacions m\u00e9s \u00e0mplies o que es pugui relacionar amb fen\u00f2mens equivalents. Dues de les \u00e0rees m\u00e9s abstractes de la matem\u00e0tica moderna s\u00f3n la teoria de categories i la teoria de models.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Un par\u00e0metre \u00e9s una constant arbitr\u00e0ria que pot prendre qualsevol valor. El valor particular que prengui caracteritzar\u00e0 un membre particular d'un sistema d'expressions, funcions, corbes, superf\u00edcies, etc.\nEl valor d'aquesta constant \u00e9s fix dins d'aquest sistema, per\u00f2 \u00e9s alterable fora d'ell. \u00c9s una constant tal, que altres constants poden \u00e9sser expressades en funci\u00f3 d'ella.\nViccionari", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Aquest article proporcional una definici\u00f3 matem\u00e0tica. Per a un article m\u00e9s accessible, vegeu Nombre decimal.Una representaci\u00f3 decimal d'un nombre real no negatiu r \u00e9s una expressi\u00f3 en forma d'una s\u00e8rie, que tradicionalment s'escriu com la suma\n\n  \n    \n      \n        r\n        =\n        \n          \u2211\n          \n            i\n            =\n            0\n          \n          \n            \u221e\n          \n        \n        \n          \n            \n              a\n              \n                i\n              \n            \n            \n              10\n              \n                i\n              \n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle r=\\sum _{i=0}^{\\infty }{\\frac {a_{i}}{10^{i}}}}\n  on a0 \u00e9s un enter no negatiu, i a1, a2, \u2026 s\u00f3n enters que satisfan 0 \u2264 ai \u2264 9, que hom anomena els d\u00edgits de la representaci\u00f3 decimal. La successi\u00f3 de d\u00edgits pot ser finita, i en aquest cas els d\u00edgits posteriors ai s\u00f3n 0. Alguns autors estan en contra de les representacions decimals amb una seq\u00fc\u00e8ncia infinita de 9. Tot i aquesta restricci\u00f3, encara existeix una representaci\u00f3 decimal per a cada real no negatiu, i addicionalment fa que aquesta representaci\u00f3 sigui \u00fanica. El nombre que es defineix per una representaci\u00f3 decimal s'acostuma a escriure:\n\n  \n    \n      \n        r\n        =\n        \n          a\n          \n            0\n          \n        \n        ,\n        \n          a\n          \n            1\n          \n        \n        \n          a\n          \n            2\n          \n        \n        \n          a\n          \n            3\n          \n        \n        \u2026\n      \n    \n    {\\displaystyle r=a_{0},a_{1}a_{2}a_{3}\\ldots }\n  \u00c9s a dir, a0 \u00e9s la part entera de r, no necess\u00e0riament entre 0 i 9, i a1, a2, a3, \u2026 s\u00f3n els d\u00edgits que configuren la part fraccion\u00e0ria de r.\nTotes dues notacions s\u00f3n, per definici\u00f3, el seg\u00fcent l\u00edmit:\n\n  \n    \n      \n        r\n        =\n        \n          lim\n          \n            n\n            \u2192\n            \u221e\n          \n        \n        \n          \u2211\n          \n            i\n            =\n            0\n          \n          \n            n\n          \n        \n        \n          \n            \n              a\n              \n                i\n              \n            \n            \n              10\n              \n                i\n              \n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle r=\\lim _{n\\to \\infty }\\sum _{i=0}^{n}{\\frac {a_{i}}{10^{i}}}}\n  .", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "L'os d'Ishango \u00e9s un os d'uns 10 cm de llarg, lleugerament corbat, trobat a Ishango, prop del llac Eduard (Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo). Presenta un seguit de marques en tres columnes i es considera la primera taula de nombres primers coneguda, datada del 20000 aC. En un cap de l'os, hi ha una pe\u00e7a de quars que servia per a fer les marques. Va ser descobert pel ge\u00f2leg belga Jean de Heinzelin de Braucourt (1920-1998) el 1950 i, actualment, es conserva al Museu de les Ci\u00e8ncies Naturals de Brussel\u00b7les, a B\u00e8lgica.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La veritat oculta (t\u00edtol original: Proof) \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula estatunidenca dirigida per John Madden, estrenada el 2005. El gui\u00f3 ha estat escrit per Rebecca Miller basant-se en la pe\u00e7a de teatre Proof de David Auburn. Ha estat doblada al catal\u00e0.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Un quadrat m\u00e0gic \u00e9s la disposici\u00f3 d'una s\u00e8rie de nombres enters en una taula quadrada o matriu de forma que la suma dels nombres per columnes, files i diagonals sigui la mateixa, la constant m\u00e0gica. Usualment, els nombres emprats per a omplir les caselles s\u00f3n consecutius de l'1 a n\u00b2, essent n el nombre de columnes i files del quadrat.\n\nSigui la successi\u00f3 aritm\u00e8tica 1, 2, 3, 4 ... 36 (quadrat d'ordre 6), disposats ordenadament en dues s\u00e8ries en zig-zag:\n\nResulta evident que qualsevol parell de nombres alineats verticalment suma el mateix, ja que a mesura que ens desplacem per les columnes en la fila superior s'hi afegeix una unitat mentre que en la inferior se n'hi resta una. La suma \u00e9s, en tots els casos, la dels extrems:\n\n  \n    \n      \n        \n          n\n          \n            2\n          \n        \n        +\n        1\n        =\n        36\n        +\n        1\n        =\n        37\n      \n    \n    {\\displaystyle n^{2}+1=36+1=37}\n  \nSi es disposen el conjunt de nombres en sis files (vegeu la taula a la dreta), f\u00e0cilment es pot apreciar que les sumes en les diferents columnes han de ser necess\u00e0riament iguals, ja que els nombres es troben agrupats per parelles tal com ho estaven en el primer cas (compareu les parelles de files 1a-6a, 2a-5a i 3a-4a amb la disposici\u00f3 original). Ara, tanmateix, per ser tres (n/2) les parelles de files, la suma resulta:\n\n  \n    \n      \n        \n          M\n          \n            2\n          \n        \n        (\n        n\n        )\n        =\n        \n          \n            \n              n\n              (\n              \n                n\n                \n                  2\n                \n              \n              +\n              1\n              )\n            \n            2\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle M_{2}(n)={\\frac {n(n^{2}+1)}{2}}}\n  quantitat anomenada constant m\u00e0gica, i que en aquest cas \u00e9s n\u00d7(n\u00b2 + 1)/2 = 6\u00d7(36 + 1)/2 = 111.\n\nEl quadrat anterior no \u00e9s pas un quadrat m\u00e0gic, ja que com s'han disposat les files en forma consecutiva, les sumes de cada fila s\u00f3n cada cop m\u00e9s grans. No obstant aix\u00f2, s'han trobat sis s\u00e8ries de nombres compresos entre 1 i 36 de forma tal que, sense repetir-se'n cap, les sumes de les s\u00e8ries s\u00f3n la constant m\u00e0gica. Per\u00f2, \u00e9s m\u00e9s, la suma de les xifres de la diagonal principal en un quadrat aix\u00ed constru\u00eft \u00e9s tamb\u00e9 la constant m\u00e0gica: els nombres de la diagonal principal es poden escriure de la forma (a-1)\u00d7n + a.\nCalculant la suma, sabent que les files a van d'1 a n:\n\n  \n    \n      \n        \n          \u2211\n          \n            a\n            =\n            1\n          \n          \n            n\n          \n        \n        (\n        a\n        \u2212\n        1\n        )\n        \n          n\n        \n        +\n        a\n        =\n        (\n        n\n        +\n        1\n        )\n        \n          \u2211\n          \n            a\n            =\n            1\n          \n          \n            n\n          \n        \n        a\n        \u2212\n        \n          \u2211\n          \n            a\n            =\n            1\n          \n          \n            n\n          \n        \n        n\n        =\n        (\n        n\n        +\n        1\n        )\n        \n          \n            \n              n\n              (\n              1\n              +\n              n\n              )\n            \n            2\n          \n        \n        \u2212\n        \n          n\n          \n            2\n          \n        \n        =\n        \n          \n            \n              \n                n\n                \n                  3\n                \n              \n              +\n              2\n              \n                n\n                \n                  2\n                \n              \n              +\n              n\n              \u2212\n              2\n              \n                n\n                \n                  2\n                \n              \n            \n            2\n          \n        \n        =\n        \n          \n            \n              n\n              (\n              \n                n\n                \n                  2\n                \n              \n              +\n              1\n              )\n            \n            2\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\sum _{a=1}^{n}(a-1){n}+a=(n+1)\\sum _{a=1}^{n}a-\\sum _{a=1}^{n}n=(n+1){\\frac {n(1+n)}{2}}-n^{2}={\\frac {n^{3}+2n^{2}+n-2n^{2}}{2}}={\\frac {n(n^{2}+1)}{2}}}\n  \nque \u00e9s la constant m\u00e0gica. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s tot: qualsevol s\u00e8rie de valors on no hi hagi dos nombres de la mateixa fila o columna sumar\u00e0 la constant m\u00e0gica. Escrivint el terme i, j de la matriu com (i-1)\u00d7n + j, i prenent 6 termes qualssevol amb la condici\u00f3 que ni i, ni j es repeteixin i vari\u00efn d'1 a n, l'equaci\u00f3 resultant obtinguda \u00e9s exactament l'escrita per al cas anterior, que condueix de la mateixa manera cap a la constant m\u00e0gica.\nCom es pot demostrar, la quantitat de s\u00e8ries possibles de n nombres que compleixin la condici\u00f3 anterior \u00e9s n!, 720 en quadrats d'ordre 6, i ni tan sols s\u00f3n totes les possibles, ja que abans s'havien obtingut sis s\u00e8ries no incloses entre elles. En definitiva, sent possible construir (n\u00b2)! matrius en les que cap terme es repeteixi i existent almenys nom\u00e9s n! (en realitat, moltes m\u00e9s) combinacions de nombres que sumin la constant m\u00e0gica, s'intueix que podria ser impossible construir quadrats m\u00e0gics.\nD'ordre 3, existeix un \u00fanic quadrat m\u00e0gic (l\u00f2gicament amb les seves variacions que es poden obtenir per rotaci\u00f3 o reflexi\u00f3). El 1693 Bernard Frenicle de Bessy va establir que hi ha 880 quadrats m\u00e0gics d'ordre 4 [1]. Posteriorment s'ha trobat que existeixen 275.305.224 quadrats m\u00e0gics d'ordre 5. El nombre de quadrats m\u00e0gics d'ordre major, es desconeix amb exactitud, per\u00f2 segons estimacions de Klaus Pinn y C. Wieczerkowski realitzades el 1998 mitjan\u00e7ant m\u00e8todes de Monte Carlo i de mec\u00e0nica estad\u00edstica existeixen (1,7745 \u00b1 0,0016) \u00d7 1019 quadrats d'ordre 6 i (3,7982 \u00b1 0,0004) \u00d7 1034 quadrats d'ordre 7.\nPel que fa a ordres inferiors, \u00e9s evident que d'ordre 1 existeix un \u00fanic quadrat m\u00e0gic,   1  , mentre que d'ordre 2, no n'existeix cap, cosa f\u00e0cilment demostrable considerant el quadrat m\u00e0gic a, b, c, d de la figura i imposant les seg\u00fcents equacions (on M \u00e9s la constant m\u00e0gica, no fixada a priori), condici\u00f3 de quadrat m\u00e0gic:\n\nresolent el sistema d'equacions es veu que el sistema tan sols t\u00e9 la soluci\u00f3 trivial a = b = c = d = M/2, de manera que resulta impossible construir un quadrat m\u00e0gic amb les seves xifres diferents.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Isidor de Milet el Vell (en llat\u00ed Isidorus, en grec antic \u1f38\u03c3\u03af\u03b4\u03c9\u03c1\u03bf\u03c2) fou un arquitecte i professor natural de la ciutat de Milet, que va viure al comen\u00e7ament del segle vi, en temps de l'emperador Justini\u00e0 I.\nMalgrat que va desenvolupar durant pr\u00e0cticament tota la seva vida la tasca de professor de matem\u00e0tiques i f\u00edsica a Alexandria i Constantinoble, Isidor de Milet \u00e9s m\u00e9s recordat per la seva obra com a arquitecte, especialment la construcci\u00f3 de Santa Sofia de Constantinoble a partir de l'any 532. Per a aquest treball, l'emperador Justini\u00e0 I l'associat amb Antemi de Tral\u00b7les. Isidor va acabar l'obra en solitari el 537. Era l'oncle d'Isidor el Jove, qui va ser l'encarregat de tornar a al\u00e7ar la c\u00fapula despr\u00e9s del seu enderrocament pel terratr\u00e8mol del 558. En parlen Procopi i Ag\u00e0ties.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El signe de m\u00e9s o menys (\u00b1) est\u00e0 format per un signe de suma col\u00b7locat a sobre d'un signe de resta. El signe normalment es pronuncia \"m\u00e9s o menys\". T\u00e9 diferents usos, entre els quals en els seg\u00fcents camps:\n\nEn matem\u00e0tiques, que generalment indica una selecci\u00f3 d'exactament dos valors possibles, un dels quals \u00e9s la negaci\u00f3 de l'altra, (com per exemple una equaci\u00f3 de segon grau) o b\u00e9 una aproximaci\u00f3, usualment indicant el marge d'error possible al costat.\nEn les  ci\u00e8ncies experimentals, el signe comunament indica l'interval de confian\u00e7a o error en una mesura, sovint la desviaci\u00f3 est\u00e0ndard o error est\u00e0ndard. Tamb\u00e9 pot representar un rang inclusiu de valors que una lectura pugui tenir.\nEn notaci\u00f3 d'escacs, el signe indica un clar avantatge per al jugador de peces blanques; el signe complementari \u2213 indica el mateix avantatge per al jugador negre.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El problema de quadratura del cercle de Tarski \u00e9s el repte, plantejat per Alfred Tarski el 1925, d\u2019agafar un cercle, tallar-lo en un nombre finit de peces i tornar-lo a muntar per obtenir un quadrat de la mateixa \u00e0rea. Mikl\u00f3s Laczkovich va demostrar que aix\u00f2 era possible el 1990; la seva descomposici\u00f3 fa un \u00fas intens de l'axioma d'elecci\u00f3 i, per tant, no \u00e9s constructiva. Laczkovich va estimar el nombre de peces de la seva descomposici\u00f3 en aproximadament \n  \n    \n      \n        \n          10\n          \n            50\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle 10^{50}}\n  . M\u00e9s recentment, Andrew Marks i Spencer Unger (2017) han donat una soluci\u00f3 completament constructiva mitjan\u00e7ant conjunts de Borel.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La Medalla Sylvester \u00e9s una medalla de bronze que la Royal Society lliura amb periodicitat biennal els anys parells -des del 2010, ja que fins al 2009 es concedia cada tres anys-, premiant l'esfor\u00e7 d'una recerca matem\u00e0tica. Va ser batejada en honor de James Joseph Sylvester, professor de geometria a la Universitat d'Oxford els anys 1880. El primer guardonat en fou Henri Poincar\u00e9 el 1901. La medalla s'acompanya d'una dotaci\u00f3 econ\u00f2mica de 2.000 lliures esterlines.El premi est\u00e0 obert a ciutadans de qualsevol pa\u00eds de la Commonwealth o de la Rep\u00fablica d'Irlanda i tamb\u00e9 a aquells que n'hagin estat residents habituals i hi hagin treballat, com a m\u00ednim, en els 3 anys immediatament anteriors a ser-ne proposats.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En teoria de grafs, el lema de Berge \u00e9s un lema demostrat pel matem\u00e0tic franc\u00e8s Claude Berge el 1957, que diu el seg\u00fcent:\n\nUn aparellament \u00e9s m\u00e0xim si cont\u00e9 el major nombre d'arestes possibles. Una ruta augmentativa (en angl\u00e8s augmenting path) \u00e9s un cam\u00ed que comen\u00e7a i acaba en v\u00e8rtexs lliures o no connectats, i alterna entre arestes que estan i no estan en l'aparellament.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Terence Chi-Shen Tao (\u9676\u54f2\u8ed2) FRS (Adelaida, Austr\u00e0lia, 17 de juliol de 1975) \u00e9s un matem\u00e0tic australi\u00e0 que treballa principalment en an\u00e0lisi harm\u00f2nica, equacions en derivades parcials, combinat\u00f2ria, teoria anal\u00edtica de nombres i teoria de representaci\u00f3. \u00c9s catalogat actualment com la persona m\u00e9s intel\u00b7ligent de tot el m\u00f3n, amb un quocient intel\u00b7lectual de 230 punts.\nTerence, va ser un nen prodigi, i en l'actualitat treballa com a professor de matem\u00e0tica a l'UCLA. Va ser ascendit a professor catedr\u00e0tic amb 24 anys. L'agost de 2006, va rebre la Medalla Fields. Un mes despr\u00e9s, al setembre de 2006, va rebre una Beca MacArthur.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Elena Lucrezia Cornaro Piscopia (Ven\u00e8cia, 5 de juny de 1646 - P\u00e0dua, 26 de juliol de 1684) fou una fil\u00f2sofa veneciana, la primera dona a assolir una titulaci\u00f3 universit\u00e0ria. El 1678 Elena Cornaro Piscopia va rebre el t\u00edtol de Doctora en Filosofia per la Universitat de P\u00e0dua. Tenia trenta-dos anys i era la primera dona del m\u00f3n que es doctorava.Famosa pel seu domini de les lleng\u00fces, que la va fer mereixedora del t\u00edtol d'oraculum septilingue (parlava hebreu, castell\u00e0, llat\u00ed, grec, \u00e0rab i franc\u00e8s a m\u00e9s de la llengua materna), estudi\u00e0 matem\u00e0tiques, filosofia i teologia. El parlament que li atorg\u00e0 el doctorat fou un comentari d'Arist\u00f2til, que li obr\u00ed la porta de diverses acad\u00e8mies i cercles de debat. Va ser considerada una m\u00fasica experta, ja que dominava el clavic\u00e8mbal, el clavicordi, l'arpa i el viol\u00ed.Refus\u00e0 casar-se per poder dedicar-se a l'estudi i a la caritat, per la qual cosa als dinou anys esdevingu\u00e9 oblata benedictina.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La ra\u00f3 \u00e0uria, nombre auri, secci\u00f3 \u00e0uria o divina proporci\u00f3 \u00e9s la proporci\u00f3 entre dos segments a i b (o per extensi\u00f3, entre dues quantitats a i b) que compleixen la condici\u00f3 que la proporci\u00f3 entre la suma d'aquests dos segments i el segment m\u00e9s gran \u00e9s la mateixa que hi ha entre el segment m\u00e9s gran i el segment m\u00e9s petit. Dit amb unes altres paraules, la suma dels dos segments \u00e9s al segment gran com el segment gran \u00e9s al segment petit. Anomenant a el segment (o nombre) gran i b el petit, la f\u00f3rmula \u00e9s:\n\n  \n    \n      \n        \n          \n            \n              a\n              +\n              b\n            \n            a\n          \n        \n        =\n        \n          \n            a\n            b\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle {\\frac {a+b}{a}}={\\frac {a}{b}}}\n  El quocient d'aquestes dues quantitats \u00e9s un nombre irracional conegut com a nombre auri o nombre d'or, i designat habitualment per la lletra grega \u03a6 o tamb\u00e9 \u03c6 (fi), en honor de F\u00eddies, escultor i arquitecte grec del Parten\u00f3, o menys sovint amb \u03c4 (tau):\n\n  \n    \n      \n        \u03a6\n        =\n        \n          \n            a\n            b\n          \n        \n        =\n        \n          \n            \n              1\n              +\n              \n                \n                  5\n                \n              \n            \n            2\n          \n        \n        =\n        1\n        ,\n        618033\n        \u2026\n      \n    \n    {\\displaystyle \\Phi ={\\frac {a}{b}}={\\frac {1+{\\sqrt {5}}}{2}}=1,618033\\dots }\n  A la cultura occidental s'ha considerat hist\u00f2ricament, i de manera consistent, que les formes definides amb la proporci\u00f3 \u00e0uria s\u00f3n est\u00e8ticament agradables. En diferents per\u00edodes s'han privilegiat les formes definides amb aquesta proporci\u00f3, a l\u2019arquitectura, l'art i el disseny. Tamb\u00e9 s'ha fet servir la inversa, expressada com \u03a6-1. A voltes s'utilitza la fi min\u00fascula (\u03c6) per a la proporci\u00f3 inversa i la maj\u00fascula per a la proporci\u00f3 directa.\n\n  \n    \n      \n        \u03d5\n        =\n        \n          \n            b\n            a\n          \n        \n        =\n        \n          \n            1\n            \u03a6\n          \n        \n        =\n        \u03a6\n        \u2212\n        1\n        =\n        \n          \n            \n              \n                \n                  5\n                \n              \n              \u2212\n              1\n            \n            2\n          \n        \n        =\n        0\n        ,\n        618033\n        \u2026\n      \n    \n    {\\displaystyle \\phi ={\\frac {b}{a}}={\\frac {1}{\\Phi }}=\\Phi -1={\\frac {{\\sqrt {5}}-1}{2}}=0,618033\\dots }\n  La proporci\u00f3 \u00e0uria es troba recurrentment a la natura. Aquest fet, juntament amb el que tingui unes propietats matem\u00e0tiques remarcables, l'ha fet destacar com un camp matem\u00e0tic propi.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El criteri M de Weierstrass, de vegades anomenat prova M de Weierstrass \u00e9s, en matem\u00e0tiques, una condici\u00f3 suficient per a assegurar que una s\u00e8rie \n  \n    \n      \n        \n          \u2211\n          \n            n\n            =\n            1\n          \n          \n            \u221e\n          \n        \n        \n          f\n          \n            n\n          \n        \n        (\n        x\n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle \\sum _{n=1}^{\\infty }f_{n}(x)}\n   de funcions definides en un conjunt \n  \n    \n      \n        A\n      \n    \n    {\\displaystyle A}\n   \u00e9s uniformement convergent. No cal que \n  \n    \n      \n        A\n      \n    \n    {\\displaystyle A}\n   sigui un espai topol\u00f2gic ni que les funcions siguin cont\u00ednues, encara que aquest es el cas d'utilitzaci\u00f3 m\u00e9s freq\u00fcent.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Quod erat demonstrandum o la seva abreviaci\u00f3 Q.E.D. \u00e9s una locuci\u00f3 llatina que significa: \"tal com vol\u00edem veure\", \"tal com es volia demostrar\".\nL'expressi\u00f3 era molt utilitzada a la filosofia escol\u00e0stica per\u00f2 avui s'utilitza principalment en matem\u00e0tiques per indicar que una demostraci\u00f3 ha concl\u00f2s reeixidament. Es tracta de la traducci\u00f3 de l'expressi\u00f3 grega \u1f45\u03c0\u03b5\u03c1 \u1f14\u03b4\u03b5\u03b9 \u03b4\u03b5\u1fd6\u03be\u03b1\u03b9 (oper edei deixai), feta servir ja per molts matem\u00e0tics antics com Euclides o Arquimedes entre d'altres.\nActualment \u00e9s habitual, especialment en publicacions t\u00e8cniques i escrits d'ordinador, utilitzar el s\u00edmbol del quadrat omplert (\u25a0) com a marca de finalitzaci\u00f3. De vegades tamb\u00e9 s'utilitza el s\u00edmbol del quadrat buit (\u25a1) o dues barres de divisi\u00f3 (//), tot i que \u00e9s menys habitual. Cal no confondre Q.E.D. amb l'abreviaci\u00f3 anglesa de quantum electrodynamics (electrodin\u00e0mica qu\u00e0ntica).\nUnicode facilita els car\u00e0cters U+25A0 (\u25a0), i U+25A1 (\u25a1). M\u00e9s encara, Unicode indica que el quadrat omplert (\u25a0), com a s\u00edmbol matem\u00e0tic, significa \"Fi de la prova\" (en angl\u00e8s \"End of proof\"), o tamb\u00e9 \"Q.E.D.\".", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La notaci\u00f3 multi-\u00edndex \u00e9s una notaci\u00f3 matem\u00e0tica que simplifica les f\u00f3rmules utilitzades en el c\u00e0lcul multivariable, les equacions diferencials parcials i la teoria de les distribucions, generalitzant el concepte d\u2019un \u00edndex enter en una N-pla ordenada d\u2019\u00edndexs.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, una n-esfera (o hiperesfera quan n > 3) \u00e9s la generalitzaci\u00f3 de l'\u00abesfera\u00bb a un espai euclidi\u00e0 de dimensi\u00f3 arbitr\u00e0ria. La n-esfera \u00e9s una hipersuperf\u00edcie de l'espai euclidi\u00e0 \n  \n    \n      \n        \n          \n            R\n          \n          \n            n\n            +\n            1\n          \n        \n         \n      \n    \n    {\\displaystyle \\mathbb {R} ^{n+1}\\ }\n  , notada en general \n  \n    \n      \n        \n          \n            S\n          \n          \n            n\n          \n        \n         \n      \n    \n    {\\displaystyle \\mathbb {S} ^{n}\\ }\n  . Constitueix un dels exemples m\u00e9s senzills de varietat.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En un espai topol\u00f2gic X, la clausura o adher\u00e8ncia d'un subconjunt E \u00e9s el conjunt:\n\n  \n    \n      \n        \n          \n            \n              E\n              \u00af\n            \n          \n        \n        =\n        {\n        x\n        \u2208\n        X\n        \n          |\n        \n        \u2200\n        N\n        (\n        x\n        )\n        :\n        N\n        (\n        x\n        )\n        \u2229\n        E\n        \u2260\n        \u2205\n        }\n      \n    \n    {\\displaystyle {\\bar {E}}=\\{x\\in X|\\forall N(x):N(x)\\cap E\\neq \\emptyset \\}}\n  \n\non \n  \n    \n      \n        N\n        (\n        x\n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle N(x)}\n   \u00e9s el s\u00edmbol d'un ve\u00efnat de x.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Magnitud \u00e9s una propietat que posse\u00efxen tots els cossos, fenomens i relacions entre ells, que permeti que puguin ser mesurats i aquesta mesura, representada en la quantitat, pot ser expressada mitjan\u00e7ant nombres sobre la base d'una comparaci\u00f3 amb un altre cos o fenomen que es pren com patr\u00f3. La massa, el temps, la longitud, el volum, la rapidesa, la temperatura, entre moltes altres, s\u00f3n magnituds. No s'ha de confondre magnitud amb quantitat. La magnitud \u00e9s la propietat, la quantitat \u00e9s quantificaci\u00f3 de la magnitud, en algun sistema d'unitats. Por exemple, el temps \u00e9s una magnitud, per\u00f2 12 hores \u00e9s una quantitat.\nEls grecs distingien entre diversos tipus de magnituds, com ara:\n\nfraccions (positives)\nSegments lineals (ordenats per longitud)\nfigures planes (ordenat per superf\u00edcie)\nS\u00f2lids (ordenats per volum)\nAngles (ordenats per magnitud angular)El Vocabulari Internacional de Metrologia (VIM) defineix el concepte magnitud com una propietat d'un fenomen, d'un cos o d'una subst\u00e0ncia, que es pot expressar quantitativament mitjan\u00e7ant un nombre i una refer\u00e8ncia. La refer\u00e8ncia esmentada pot ser una unitat de mesura, un sistema de mesura (emprat seguint un procediment de mesura determinat), un material de refer\u00e8ncia o una de les seves combinacions.\nEls comentaris i classificacions descrites a l'article sobre propietat (ontologia), s\u00f3n aplicables al concepte i terme magnitud.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Un pol\u00edgon m\u00e0gic, tamb\u00e9 anomenat pol\u00edgon de per\u00edmetre m\u00e0gic, \u00e9s un pol\u00edgon amb uns nombres enters en els seus costats i que les seves sumes donen com a resultat una constant m\u00e0gica. Aix\u00f2 passa quan totes les sumes dels nombres enters positius (d'1 a N) d'un pol\u00edgon de k-costats dona la mateixa constant.Els pol\u00edgons m\u00e0gics s\u00f3n la generalitzaci\u00f3 d'altres formes m\u00e0giques com els triangles m\u00e0gics.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El c\u00e0lcul, a les matem\u00e0tiques, n'\u00e9s la part que estudia el conjunt d'operacions efectuades sobre quantitats. Com a proc\u00e9s matem\u00e0tic per a determinar un valor num\u00e8ric, els c\u00e0lculs matem\u00e0tics s'apliquen directament a les altres branques matem\u00e0tiques i altres ci\u00e8ncies. Al comen\u00e7ament, les quantitats es corresponien a nombres per\u00f2 el desenvolupament de les eines matem\u00e0tiques i de l'abstracci\u00f3 permet avui efectuar c\u00e0lculs m\u00e9s complexos i sobre objectes que tamb\u00e9 ho s\u00f3n, com vectors, matrius, funcions o proposicions. Conseq\u00fcentment, la ci\u00e8ncia computacional ha perm\u00e8s fer c\u00e0lculs sobre dades formals variades i el c\u00e0lcul ha esdevingut un objecte d'estudi dins de la teoria de la calculabilitat.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tica, un element no invertible d'un anell \u00edntegre es diu que \u00e9s un element irreductible si no \u00e9s producte de dos elements no invertibles. Equivalentment, un element x no invertible \u00e9s irreductible si no \u00e9s zero i tot divisor d de x \u00e9s associat a 1 o a x.\nTot element primer \u00e9s irreductible. Si l'anell \u00e9s factorial tamb\u00e9 podem dir que tot element irreductible \u00e9s primer, per\u00f2 per a un anell \u00edntegre qualsevol les dues nocions no tenen per qu\u00e8 coincidir.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En geometria, una configuraci\u00f3 de v\u00e8rtex \u00e9s una notaci\u00f3 abreujada per representar la figura de v\u00e8rtex d'un pol\u00edtop o tessel\u00b7laci\u00f3 com la seq\u00fc\u00e8ncia de cares al voltant d'un v\u00e8rtex. Per a pol\u00ededres uniformes nom\u00e9s hi ha un tipus de v\u00e8rtex i, per tant, la configuraci\u00f3 de v\u00e8rtex defineix completament el pol\u00ededre (els pol\u00ededres quirals existeixen per parelles amb reflexi\u00f3 de mirall amb la mateixa configuraci\u00f3 de v\u00e8rtex).\nLa configuraci\u00f3 de v\u00e8rtex es dona com una seq\u00fc\u00e8ncia de nombres que representen el nombre de costats de les cares que es troben al voltant del v\u00e8rtex. La notaci\u00f3 \u00aba.b.c\u00bb descriu un v\u00e8rtex que t\u00e9 3 cares al seu voltant, cares amb a, b i c costats. Per exemple, \u00ab3.5.3.5\u00bb indica un v\u00e8rtex que pertany a 4 cares, alternant triangles i pent\u00e0gons. Aquesta configuraci\u00f3 de v\u00e8rtex defineix l'icosidodec\u00e0edre v\u00e8rtex-transitiu. La notaci\u00f3 \u00e9s c\u00edclica i, per tant, \u00e9s equivalent independentment del punt d'inici; ergo, 3.5.3.5 \u00e9s el mateix que 5.3.5.3. L'ordre \u00e9s important: 3.3.5.5 \u00e9s diferent de 3.5.3.5 (el primer t\u00e9 dos triangles seguits de dos pent\u00e0gons). Els elements repetits els poden agrupar amb exponents: l'exemple anterior tamb\u00e9 es pot representar com a (3.5)\u00b2.\nLa configuraci\u00f3 de v\u00e8rtex tamb\u00e9 s'ha anomenat descripci\u00f3 de v\u00e8rtex, tipus de v\u00e8rtex, s\u00edmbol de v\u00e8rtex, arranjament de v\u00e8rtex, patr\u00f3 de v\u00e8rtex i vector-cara. Tamb\u00e9 s'anomena s\u00edmbol de Cundy i Rollett pel seu \u00fas pels s\u00f2lids arquimedians en el seu llibre de 1952 Mathematical Models.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La significaci\u00f3 estad\u00edstica \u00e9s la verificaci\u00f3 matem\u00e0tica que el resultat de la mesura d'un par\u00e0metre d'una mostra supera o no un determinat llindar o valor pr\u00e8viament i arbitr\u00e0riament establert per tal de discernir que aquest par\u00e0metre \u00e9s degut a l'atzar o b\u00e9 a un efecte causal. Una \"difer\u00e8ncia estad\u00edsticament significativa\" nom\u00e9s vol dir que hi ha proves estad\u00edstiques que hi ha una difer\u00e8ncia, no vol dir que la difer\u00e8ncia sigui gran, important, o significativa en el sentit estricte de la paraula.\nEl nivell de significaci\u00f3 d'un test \u00e9s un concepte estad\u00edstic associat a la verificaci\u00f3 d'una hip\u00f2tesi. En poques paraules, es defineix com la probabilitat de prendre la decisi\u00f3 de rebutjar la hip\u00f2tesi nul\u00b7la quan aquesta \u00e9s vertadera (decisi\u00f3 coneguda com a error de Tipus I o \"fals positiu\"). La decisi\u00f3 es pren sovint utilitzant el valor p (o p-valor): si el valor P \u00e9s inferior al nivell de significaci\u00f3, llavors la hip\u00f2tesi nul\u00b7la \u00e9s rebutjada. Com m\u00e9s baix sigui el valor P, m\u00e9s significatiu ser\u00e0 el resultat.\nEn altres termes, el nivell de significaci\u00f3 d'un contrast d'hip\u00f2tesi \u00e9s una probabilitat P tal que la probabilitat de prendre la decisi\u00f3 de rebutjar la hip\u00f2tesi nul\u00b7la quan aquesta \u00e9s vertadera no \u00e9s m\u00e9s gran que P.\nEl nivell de significaci\u00f3 \u00e9s comunament representat pel s\u00edmbol grec \u03b1 (alfa). \u00c9s usual fixar els nivells de significaci\u00f3 en valors com 0,05 (5%); 0,01 (1%) o 0,1 (10%). Si un contrast d'hip\u00f2tesi proporciona un valor p inferior a \u03b1, la hip\u00f2tesi nul\u00b7la \u00e9s rebutjada, i tal resultat anomenat 'estad\u00edsticament significatiu'. Com m\u00e9s baix sigui el nivell de significaci\u00f3, m\u00e9s forta ser\u00e0 l'evid\u00e8ncia que un fet no es deu a una mera coincid\u00e8ncia (l'atzar).\n\n", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La discalc\u00falia o dificultats en l'aprenentatge de les matem\u00e0tiques (DAM) \u00e9s una dificultat d'aprenentatge espec\u00edfica de les matem\u00e0tiques que \u00e9s l'equivalent a la disl\u00e8xia, amb la difer\u00e8ncia que no concerneix les dificultats que pot tenir un nen a l'hora d'expressar-se amb el llenguatge, per\u00f2 concerneix a la dificultat d'aprendre i realitzar c\u00e0lculs matem\u00e0tics. De fet, es considera una variaci\u00f3 de la disl\u00e8xia. De forma general una persona amb discalc\u00falia t\u00e9 un coeficient intel\u00b7lectual normal o superior, per\u00f2 manifesta problemes amb les matem\u00e0tiques, senyals, direccions, etc., i, per tant, un baix rendiment escolar en continguts puntuals.Afecta un percentatge de la poblaci\u00f3 infantil d'entre el 3% al 6%. \u00c9s relativament poc coneguda i s'acostuma a diagnosticar molt tard, afectant el seu tractament adequat. Pot donar-se per culpa d'un d\u00e8ficit de percepci\u00f3 visual o per problemes quant a l'orientaci\u00f3. El terme es refereix espec\u00edficament a la incapacitat de realitzar operacions matem\u00e0tiques o aritm\u00e8tiques.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En la teoria de la probabilitat i estad\u00edstica, la curtosi, del grec: \u03ba\u03c5\u03c1\u03c4\u03cc\u03c2, kyrtos o kurtos; (corba) convexa, \u00e9s la mesura de la forma i el grau d'apuntament d'una distribuci\u00f3 de probabilitat. En altres paraules, la curtosi mesura si la distribuci\u00f3 \u00e9s apuntada o \u00e9s aplanada posant el focus en la forma de les cues laterals. Per una mateixa vari\u00e0ncia, com m\u00e9s alta sigui la curtosi d'una distribuci\u00f3 significar\u00e0 que una part m\u00e9s gran dels successos s'esdevenen prop la mitjana i a les cues (cues m\u00e9s gruixudes).\nLa curtosi \u00e9s el quart moment estandarditzat, definit com:\n\n  \n    \n      \n        Kurt\n        \u2061\n        [\n        X\n        ]\n        =\n        E\n        \u2061\n        \n          [\n          \n            \n              (\n              \n                \n                  \n                    X\n                    \u2212\n                    \u03bc\n                  \n                  \u03c3\n                \n              \n              )\n            \n            \n              4\n            \n          \n          ]\n        \n      \n    \n    {\\textstyle \\operatorname {Kurt} [X]=\\operatorname {E} \\left[\\left({\\frac {X-\\mu }{\\sigma }}\\right)^{4}\\right]}\n  on \u03bc \u00e9s la mitjana i \u03c3 \u00e9s la desviaci\u00f3 est\u00e0ndard.Sovint es fa servir, en comptes de la curtosi, l'exc\u00e9s de curtosi, que \u00e9s la difer\u00e8ncia entre la curtosi d'una distribuci\u00f3 i la de la distribuci\u00f3 normal, que \u00e9s 3. En alguns contextos s'anomena curtosi a l'exc\u00e9s de curtosi, cosa que pot portar a situacions ambig\u00fces.\nUn distribuci\u00f3 amb coeficient de curtosi al voltant del de la normal (exc\u00e9s de curtosi proper a 0) s'anomena mesoc\u00fartica; una amb un exc\u00e9s de curtosi negatiu indica un pic baix i unes cues amples que aviat s'aprimen als costats, s'anomena platic\u00fartica; una amb exc\u00e9s de curtosi positiu indica un apuntament del pic i unes cues llargues i gruixudes i s'anomena leptoc\u00fartica.En finances s'utilitza com a indicador de la volatilitat que presenta la cotitzaci\u00f3 d'un valor financer.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, la constant de Gauss, anotada G, \u00e9s una constant que es defineix com el nombre invers de la mitjana aritm\u00e8tico-geom\u00e8trica entre 1 i l'arrel quadrada de 2.\n\n  \n    \n      \n        G\n        =\n        \n          \n            1\n            \n              \n                a\n                g\n                m\n              \n              (\n              1\n              ,\n              \n                \n                  2\n                \n              \n              )\n            \n          \n        \n        \u2248\n        0.8346268\n        \u2026\n        .\n      \n    \n    {\\displaystyle G={\\frac {1}{\\mathrm {agm} (1,{\\sqrt {2}})}}\\approx 0.8346268\\dots .}", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El Premi Nevanlinna \u00e9s atorgat per les contribucions en els aspectes matem\u00e0tics de la computaci\u00f3. El premi va ser establert el 1981 pel comit\u00e8 Executiu de la Uni\u00f3 Matem\u00e0tica Internacional IMU i va ser nomenada aix\u00ed en honor del matem\u00e0tic finland\u00e8s Rolf Nevanlinna qui va morir un any abans. El premi consisteix en una medalla d'or i un premi en efectiu.\nL'any 2017, el matem\u00e0tic nord-americ\u00e0 d'origen rus, Alexander Soifer, va iniciar una campanya per substituir el nom del premi ja que, segons el seu parer, un organisme internacional de prestigi, no podia concedir un premi amb el nom d'una persona que havia tingut comportaments filonazis durant la Segona Guerra Mundial. El canvi de nom va ser acordat al congr\u00e8s del 2018 i el premi s'anomena ara Premi Abacus. El primer es concedir\u00e0 al congr\u00e8s de l'any 2022.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, la constant de Ramanujan-Soldner (o simplement constant de Soldner) \u00e9s una constant matem\u00e0tica definida com l'\u00fanica arrel positiva de la funci\u00f3 logaritme integral. Es diu aix\u00ed en honor de Srinivasa Ramanujan i Johann Georg von Soldner.\nEl seu valor \u00e9s, aproximadament, \u03bc \u2248 1,451369234883381050283968485892027449493\u2026\nCom el logaritme integral es defineix com\n\n  \n    \n      \n        \n          l\n          i\n        \n        (\n        x\n        )\n        =\n        \n          \u222b\n          \n            0\n          \n          \n            x\n          \n        \n        \n          \n            \n              d\n              t\n            \n            \n              ln\n              \u2061\n              t\n            \n          \n        \n        ,\n      \n    \n    {\\displaystyle \\mathrm {li} (x)=\\int _{0}^{x}{\\frac {dt}{\\ln t}},}\n  es t\u00e9\n\n  \n    \n      \n        \n          l\n          i\n        \n        (\n        x\n        )\n        \n        =\n        \n        \n          l\n          i\n        \n        (\n        x\n        )\n        \u2212\n        \n          l\n          i\n        \n        (\n        \u03bc\n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle \\mathrm {li} (x)\\;=\\;\\mathrm {li} (x)-\\mathrm {li} (\\mu )}\n  \n  \n    \n      \n        \n          \u222b\n          \n            0\n          \n          \n            x\n          \n        \n        \n          \n            \n              d\n              t\n            \n            \n              ln\n              \u2061\n              t\n            \n          \n        \n        =\n        \n          \u222b\n          \n            0\n          \n          \n            x\n          \n        \n        \n          \n            \n              d\n              t\n            \n            \n              ln\n              \u2061\n              t\n            \n          \n        \n        \u2212\n        \n          \u222b\n          \n            0\n          \n          \n            \u03bc\n          \n        \n        \n          \n            \n              d\n              t\n            \n            \n              ln\n              \u2061\n              t\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\int _{0}^{x}{\\frac {dt}{\\ln t}}=\\int _{0}^{x}{\\frac {dt}{\\ln t}}-\\int _{0}^{\\mu }{\\frac {dt}{\\ln t}}}\n  \n  \n    \n      \n        \n          l\n          i\n        \n        (\n        x\n        )\n        =\n        \n          \u222b\n          \n            \u03bc\n          \n          \n            x\n          \n        \n        \n          \n            \n              d\n              t\n            \n            \n              ln\n              \u2061\n              t\n            \n          \n        \n        ,\n      \n    \n    {\\displaystyle \\mathrm {li} (x)=\\int _{\\mu }^{x}{\\frac {dt}{\\ln t}},}\n  el que facilita el c\u00e0lcul per a enters positius. A m\u00e9s, com la funci\u00f3 exponencial integral satisf\u00e0 l'equaci\u00f3\n\n  \n    \n      \n        \n          l\n          i\n        \n        (\n        x\n        )\n        \n        =\n        \n        \n          E\n          i\n        \n        (\n        ln\n        \u2061\n        \n          x\n        \n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle \\mathrm {li} (x)\\;=\\;\\mathrm {Ei} (\\ln {x})}\n  ,es t\u00e9 que l'\u00fanica arrel positiva de l'exponencial integral es produeix en el logaritme natural de la constant de Ramanujan-Soldner, el valor \u00e9s aproximadament ln(\u03bc) \u2248 0,372507410781366634461991866\u2026", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, la constant de Gelfond \u00e9s un nombre transcendent definit com el nombre d'Euler e elevat al nombre pi \u03c0:\n\n  \n    \n      \n        \n          e\n          \n            \u03c0\n          \n        \n        \u2248\n        23.14069263277926900572908636794854738026610624260021199344504640952434235\n        \u2026\n        \n        .\n      \n    \n    {\\displaystyle e^{\\pi }\\approx 23.14069263277926900572908636794854738026610624260021199344504640952434235\\dots \\,.}\n  T\u00e9 aquest nom en honor del matem\u00e0tic rus Alexander Gelfond que el 1934 va provar-ne la transcend\u00e8ncia mitjan\u00e7ant el teorema de Gelfond-Schneider.\nLa seva fracci\u00f3 cont\u00ednua no \u00e9s ni finita ni per\u00ec\u00f2dica i \u00e9s \n  \n    \n      \n        \n          e\n          \n            \u03c0\n          \n        \n        =\n        [\n        23\n        ,\n        7\n        ,\n        9\n        ,\n        3\n        ,\n        1\n        ,\n        1\n        ,\n        591\n        ,\n        2\n        ,\n        9\n        ,\n        1\n        ,\n        2\n        ,\n        34\n        ,\n        .\n        .\n        .\n        ]\n      \n    \n    {\\displaystyle e^{\\pi }=[23,7,9,3,1,1,591,2,9,1,2,34,...]}\n  , \u00e9s a dir:\n\n  \n    \n      \n        \n          e\n          \n            \u03c0\n          \n        \n        =\n        23\n        +\n        \n          \n            \n              \n                \n              \n              \n                \n                  1\n                \n              \n            \n            \n              \n                \n              \n              \n                \n                  7\n                  +\n                  \n                    \n                      \n                        \n                          \n                        \n                        \n                          \n                            1\n                          \n                        \n                      \n                      \n                        \n                          \n                        \n                        \n                          \n                            9\n                            +\n                            \n                              \n                                \n                                  \n                                    \n                                  \n                                  \n                                    \n                                      1\n                                    \n                                  \n                                \n                                \n                                  \n                                    \n                                  \n                                  \n                                    \n                                      3\n                                      +\n                                      \n                                        \n                                          \n                                            \n                                              \n                                            \n                                            \n                                              \n                                                1\n                                              \n                                            \n                                          \n                                          \n                                            \n                                              \n                                            \n                                            \n                                              \n                                                1\n                                                +\n                                                \n                                                  \n                                                    \n                                                      \n                                                        \n                                                      \n                                                      \n                                                        \n                                                          1\n                                                        \n                                                      \n                                                    \n                                                    \n                                                      \n                                                        \n                                                      \n                                                      \n                                                        \n                                                          1\n                                                          +\n                                                          \n                                                            \n                                                              \n                                                                \n                                                                  \n                                                                \n                                                                \n                                                                  \n                                                                    1\n                                                                  \n                                                                \n                                                              \n                                                              \n                                                                \n                                                                  \n                                                                \n                                                                \n                                                                  \n                                                                    591\n                                                                    +\n                                                                    \n                                                                      \n                                                                        \n                                                                          \n                                                                            \n                                                                          \n                                                                          \n                                                                            \n                                                                              1\n                                                                            \n                                                                          \n                                                                        \n                                                                        \n                                                                          \n                                                                            \n                                                                          \n                                                                          \n                                                                            \n                                                                              2\n                                                                              +\n                                                                              \u22f1\n                                                                            \n                                                                          \n                                                                        \n                                                                      \n                                                                    \n                                                                  \n                                                                \n                                                              \n                                                            \n                                                          \n                                                        \n                                                      \n                                                    \n                                                  \n                                                \n                                              \n                                            \n                                          \n                                        \n                                      \n                                    \n                                  \n                                \n                              \n                            \n                          \n                        \n                      \n                    \n                  \n                \n              \n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle e^{\\pi }=23+{\\cfrac {1}{7+{\\cfrac {1}{9+{\\cfrac {1}{3+{\\cfrac {1}{1+{\\cfrac {1}{1+{\\cfrac {1}{591+{\\cfrac {1}{2+\\ddots }}}}}}}}}}}}}}}", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Good Will Hunting, (El Indomable Will Hunting, en castell\u00e0) \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula estatunidenca de Gus Van Sant estrenada l\u2019any 1997. Va ser nominada a nou \u00d2scars en la seva 70a edici\u00f3, dels quals en va guanyar dos, i ha sigut internacionalment reconeguda com una de les millors pel\u00b7l\u00edcules de la hist\u00f2ria (R\u00e0nquing Top 500 Greatest Films Of All Time).", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, un espai de Banach \u00e9s un espai vectorial normat i complet. Pren el seu nom en el matem\u00e0tic Stefan Banach.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Karl Marx \u00e9s conegut com a fil\u00f2sof, humanista, intel\u00b7lectual, com a pensador revolucionari. S\u00f3n famosos els seus estudis econ\u00f2mics i sociol\u00f2gics, \u00e9s sabut que era un visionari: va predir abans que ning\u00fa l'exist\u00e8ncia de cicles econ\u00f2mics; quelcom del que avui tots hem sentit a parlar sovint, en un per\u00edode en qu\u00e8 la Revoluci\u00f3 Industrial no havia fet res m\u00e9s que comen\u00e7ar. No obstant aix\u00f2, poca cosa se sap sobre la seva gran afici\u00f3 per les matem\u00e0tiques, ni de l'exist\u00e8ncia dels seus estudis i tractats matem\u00e0tics. Marx va dedicar tota la seva vida a l'estudi dels fen\u00f2mens socials, i va voler fer-ho amb tal rigor que va acabar lliurat a l'estudi i \u00fas exclusiu de les matem\u00e0tiques. No existeix cap edici\u00f3 dels seus papers matem\u00e0tics que ens permeti saber fins a on va arribar, tot el que se'n sap de la seva obra matem\u00e0tica ens ha arribat gr\u00e0cies a les nombroses cartes publicades que intercanviava majorit\u00e0riament amb Engels i amb altres pensadors de l'\u00e8poca. De fet, Karl Marx no va publicar en vida m\u00e9s que articles period\u00edstics. Fins i tot la seva gran obra, El capital, va ser publicada per Engels anys despr\u00e9s de la seva mort.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El signe \u00e9s el que defineix la propietat de ser, en principi un nombre, a les matem\u00e0tiques, positiu o negatiu. Els nombres naturals s\u00f3n sempre positius. En canvi, cada nombre real diferent de zero pot ser o positiu o negatiu, i per tant t\u00e9 un signe davant que n'indica quin. El nombre \"zero\" i l'infinit en principi no tenen signe, encara que en alguns contextos es consideren amb signe.\nA m\u00e9s de la seva aplicaci\u00f3 als nombres reals, la paraula signe s'utilitza en matem\u00e0tiques per indicar aspectes dels objectes matem\u00e0tics que s'assemblen a la positivitat i negativitat, com el signe d'una permutaci\u00f3.\nEl \"signe\" s'utilitza de vegades per referir-se a diversos s\u00edmbols matem\u00e0tics, com els operadors de c\u00e0lcul: els s\u00edmbols m\u00e9s i menys, el s\u00edmbol de la multiplicaci\u00f3 i altres; els l\u00f2gics, els comparadors, etc. Tamb\u00e9 per indicar els sentits de gir, dels vectors i de les refer\u00e8ncies, tant si s\u00f3n de coordenades cartesianes com angulars.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "L'arrel quadrada de 3 \u00e9s l'\u00fanic nombre positiu que multiplicat per si mateix dona 3. Es denota com \n  \n    \n      \n        \n          \n            3\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle {\\sqrt {3}}}\n  . El seu valor num\u00e8ric amb deu xifres decimals \u00e9s:\n\n  \n    \n      \n        \n          \n            3\n          \n        \n        \u2248\n        1\n        ,\n        7320508075\n        \u2026\n      \n    \n    {\\displaystyle {\\sqrt {3}}\\approx 1,7320508075\\dots }\n   L'arrel quadrada de 3 \u00e9s un nombre irracional. Tamb\u00e9 es coneix com la constant de Teodor, en honor del fil\u00f2sof grec Teodor de Cirene.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Les dones matem\u00e0tiques han lluitat hist\u00f2ricament per obrir-se pas en el camp de les ci\u00e8ncies, un espai tradicionalment mascul\u00ed i vetat per a elles. Les contribucions realitzades per aquestes dones han tingut un gran impacte en el desenvolupament de les matem\u00e0tiques.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La constant square ice de Lieb \u00e9s una constant matem\u00e0tica usada en el camp de la combinat\u00f2ria per quantificar el nombre de camins eulerians de gr\u00e0fics de gelosia. Va ser introdu\u00efda pel f\u00edsic i matem\u00e0tic americ\u00e0 Elliott H. Lieb el 1967.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "L'Educaci\u00f3 Matem\u00e0tica Real\u00edstica \u00e9s la teoria sobre l'ensenyament de les matem\u00e0tiques que promou la construcci\u00f3 del coneixement a partir de tot all\u00f2 que pugui ser imaginat per l'alumnat.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El teorema de Ptolemeu estableix que, per qualsevol quadril\u00e0ter c\u00edclic, la suma dels productes de les longituds de dos parells de costats oposats \u00e9s igual al producte de les longituds de les dues diagonals. Aquest teorema rep el seu nom en honor de l'astr\u00f2nom i matem\u00e0tic grec Claudi Ptolemeu i s'inscriu dins la geometria euclidiana.\nA la figura, el quadril\u00e0ter \n  \n    \n      \n        A\n        B\n        C\n        D\n      \n    \n    {\\displaystyle ABCD}\n   \u00e9s c\u00edclic i, aleshores, segons aquest teorema,\n\n  \n    \n      \n        A\n        B\n        \u22c5\n        D\n        C\n        +\n        A\n        D\n        \u22c5\n        B\n        C\n        =\n        A\n        C\n        \u22c5\n        B\n        D\n      \n    \n    {\\displaystyle AB\\cdot DC+AD\\cdot BC=AC\\cdot BD}\n  \nEl teorema es pot generalitzar amb la desigualtat de Ptolemeu, que afirma que la part de l'esquerra de la igualtat anterior \u00e9s sempre major o igual a la de la dreta. Els \u00fanics casos d'igualtat que admet s\u00f3n quan el quadril\u00e0ter \u00e9s c\u00edclic. Aix\u00f2 tamb\u00e9 es pot interpretar a conseq\u00fc\u00e8ncia de la f\u00f3rmula de Bretschneider (vegeu F\u00f3rmula de Brahmagupta).", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, el nombre pl\u00e0stic \u03c1 (tamb\u00e9 anomenat nombre d'argent, constant de pl\u00e0stic o m\u00ednim nombre de Pisot) \u00e9s una constant matem\u00e0tica que \u00e9s igual a l'\u00fanica soluci\u00f3 real de l'equaci\u00f3 c\u00fabica:\n\n  \n    \n      \n        \n          x\n          \n            3\n          \n        \n        \u2212\n        x\n        \u2212\n        1\n        =\n        0\n      \n    \n    {\\displaystyle x^{3}-x-1=0}\n  \n\u00c9s un nombre irracional, ja que no es pot expressar com a divisi\u00f3 de dos nombres enters. \u00c9s un nombre algebraic, ja que \u00e9s arrel d'un polinomi no nul amb coeficients racionals.\nAquest nombre tamb\u00e9 rep el nom de nombre de plata, que no s'ha de confondre amb el nombre platejat \n  \n    \n      \n        \n          (\n          \n            1\n            +\n            \n              \n                2\n              \n            \n          \n          )\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\left(1+{\\sqrt {2}}\\right)}\n  .", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "William Wallace Campbell (Comtat de Hancock, 11 d'abril de 1862 - San Francisco, 14 de juny de 1938) va ser un astr\u00f2nom estatunidenc, director de l'Observatori Lick de 1900 a 1930. Es va especialitzar en espectrosc\u00f2pia. Fou un pioner de l'espectrosc\u00f2pia astron\u00f2mica i va catalogar les velocitats radials d'estrelles.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En aprenentatge autom\u00e0tic, l'optimitzaci\u00f3 bayesiana \u00e9s una estrat\u00e8gia de disseny seq\u00fcencial per a l'optimitzaci\u00f3 global de funcions matem\u00e0tiques, les quals compleixen una s\u00e8rie de criteris com:\n\nEl cost computacional de la seva avaluaci\u00f3 \u00e9s molt elevat.\nFuncions objectiu tractades com a caixes negres, i per tant, no es disposa de cap informaci\u00f3 sobre les seves derivades.\nL'avaluaci\u00f3 de la funci\u00f3 objectiu pot \u00e8sser sorollosa.Aquest tipus de problemes apareixen sovint en camps com la simulaci\u00f3 de fen\u00f2mens de molt variada tipologia o en el camp de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El residu \u00e9s, en la divisi\u00f3 de dos nombres enters, la difer\u00e8ncia entre el dividend i el producte del divisor pel quocient enter. En notaci\u00f3 matem\u00e0tica: :\n  \n    \n      \n        r\n        =\n        a\n        \u2212\n        q\n        b\n      \n    \n    {\\displaystyle r=a-qb}\n  , on \n  \n    \n      \n        a\n      \n    \n    {\\displaystyle a}\n   \u00e9s el dividend, \n  \n    \n      \n        b\n      \n    \n    {\\displaystyle b}\n   \u00e9s el divisor, \n  \n    \n      \n        q\n      \n    \n    {\\displaystyle q}\n   \u00e9s el quocient i \n  \n    \n      \n        r\n      \n    \n    {\\displaystyle r}\n   \u00e9s el residu. El residu \u00e9s m\u00e9s gran o igual que zero i m\u00e9s petit que el divisor.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "A continuaci\u00f3 es mostra una llista de l\u00edmits de funcions comunes. Noti's que a i b s\u00f3n constant respecte x.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La Medalla Chern \u00e9s un premi internacional de matem\u00e0tiques, atorgat durant el Congr\u00e9s Internacional de Matem\u00e0tics (IMC) que se celebra cada quatre anys, en reconeixement als assoliments destacats de tota una vida dedicada a l'estudi de les matem\u00e0tiques al m\u00e9s alt nivell.\nNomenat en honor del matem\u00e0tic xin\u00e8s Shiing-Shen Chern (1911, Jiaxing, Xina - 2004, Tianjin, Xina), el reconeixement \u00e9s atorgat en conjunt per la Uni\u00f3 Matem\u00e0tica Internacional (IMU) i la Fundaci\u00f3 Medalla Chern (CMF) durant la cerim\u00f2nia d'obertura, de la mateixa manera que la Medalla Fields, el Premi Nevanlinna i el Premi Gauss. El primer va ser atorgat en el 2010 a Hyderabad.\nEl premi consisteix en una medalla decorada amb la figura de Chern, una premi en met\u00e0l\u00b7lic de 250.000 d\u00f2lars i a m\u00e9s l'opci\u00f3 de redirigir els 250.000 d\u00f2lars en donacions de caritat cap a una o m\u00e9s organitzacions que recolzin la recerca, educaci\u00f3 o divulgaci\u00f3 en matem\u00e0tiques.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El Compendi de c\u00e0lcul per reintegraci\u00f3 i comparaci\u00f3 (de l'\u00e0rab: \u0627\u0644\u0643\u062a\u0627\u0628 \u0627\u0644\u0645\u062e\u062a\u0635\u0631 \u0641\u064a \u062d\u0633\u0627\u0628 \u0627\u0644\u062c\u0628\u0631 \u0648\u0627\u0644\u0645\u0642\u0627\u0628\u0644\u0629, al-Kit\u0101b al-mukhta\u1e63ar f\u012b \u1e25is\u0101b al-\u0177abr wa-l-muq\u0101bala) \u00e9s un llibre hist\u00f2ric de matem\u00e0tiques escrit en \u00e0rab entre 813 i 833 pel matem\u00e0tic i astr\u00f2nom musulm\u00e0 Muh\u00e0mmad ibn Mussa al-Khwarazm\u00ed, pertanyent a la Casa de la Saviesa de Bagdad, capital del Califat Abb\u00e0ssida en aquell temps.\nEn aquesta obra, Al-Khwarazm\u00ed exposa els fonaments de l'\u00e0lgebra, i \u00e9s el primer a estudiar sistem\u00e0ticament la resoluci\u00f3 d'equacions de primer i segon grau. La paraula \u00e0lgebra deriva d'una de les operacions b\u00e0siques amb equacions (al-\u011fabr) descrites en aquesta obra.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Paul Georg Funk (14 d'abril de 1886, Viena - 3 de juny de 1969, Viena) va ser un matem\u00e0tic austr\u00edac que es va dedicar a la geometria i al c\u00e0lcul de variacions, pel qual \u00e9s m\u00e9s conegut i sobre el que va escriure l'obra de refer\u00e8nciaVariationsrechnung und ihre Anwendung in Physik und Technik (Grundlehren der Mathematischen Wissenschaften, Springer-Verlag, 1962).\nPaul Funk era el fill d'un director de banc suplent i va anar a l'institut a Baden bei Wien i a Gmunden. Va estudiar matem\u00e0tiques i f\u00edsica a T\u00fcbingen, Viena i G\u00f6ttingen, on va fer el doctorat amb David Hilbert l'any 1911. La seva tesi duia per t\u00edtol \u00dcber Fl\u00e4chen mit lauter geschlossenen geod\u00e4tischen Linien. L'any 1915 va fer oposicions per una c\u00e0tedra a l'escola superior t\u00e8cnica de Praga amb un treball sobre harm\u00f2nics esf\u00e8rics, all\u00e0 esdevingu\u00e9 professor adjunt l'any 1921 i professor el 1927. Amb l'ocupaci\u00f3 de Txecoslov\u00e0quia l'any 1939, va perdre la seva pla\u00e7a i fou deportat el 1944 a Theresienstadt, d'on va ser alliberat l'any 1945. El 1945 va ser destinat com a professor a la Universitat T\u00e8cnica de Viena. Quan, a la d\u00e8cada de 1960, es va intentar elegir l'electrot\u00e8cnic Heinrich Sequenz en diverses ocasions com a membre de l'Acad\u00e8mia austr\u00edaca de les ci\u00e8ncies, Funk va presentar-hi persistentment peticions i objeccions en contra.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El poder d'una prova estad\u00edstica \u00e9s la probabilitat que la prova es rebutja quan la hip\u00f2tesi nul\u00b7la \u00e9s falsa (\u00e9s a dir, que no va a cometre un error de tipus II, o una decisi\u00f3 de fals negatiu). A mesura que augmenta el poder, les possibilitats d'un error de tipus II disminueix. La probabilitat que ocorri un error de tipus II es coneix com la taxa de falsos negatius (\u03b2). Per tant, el poder \u00e9s igual a 1 - \u03b2, que tamb\u00e9 es coneix com la sensibilitat. L'an\u00e0lisi del poder pot ser utilitzat per calcular la mida de la mostra m\u00ednima requerida perqu\u00e8 pugui ser raonable de detectar un efecte d'una determinada grand\u00e0ria. L'an\u00e0lisi del poder tamb\u00e9 es pot utilitzar per a calcular la mida m\u00ednima que pugui ser detectada en un estudi amb una mida de mostra. A m\u00e9s, el concepte de poder s'utilitza per fer comparacions entre els diferents procediments de les proves estad\u00edstiques: per exemple, entre un param\u00e8tric i una prova no param\u00e8trica de la mateixa hip\u00f2tesi.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La medalla Cantor de la Societat Matem\u00e0tica d'Alemanya (Deutsche Mathematiker-Vereinigung, DMV) \u00e9s un premi que s'atorga a matem\u00e0tics associats a la llengua alemanya normalment cada dos anys, durant les reunions anuals de la societat. El nom del guard\u00f3 va ser triat en honor del matem\u00e0tic rus Georg Cantor, conegut per les seves aportacions a la teoria de conjunts.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Una constant matem\u00e0tica \u00e9s una quantitat que per definici\u00f3 no canvia mai el seu valor, en oposici\u00f3 a les variables matem\u00e0tiques. Mentre que les constants f\u00edsiques depenen de mesures experimentals, les constants matem\u00e0tiques no depenen de cap propietat f\u00edsica. Solen ser nombres reals o nombres complexos.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En l\u00f2gica matem\u00e0tica i computaci\u00f3, una definici\u00f3 recursiva (o definici\u00f3 inductiva) s'usa per definir un objecte en termes de si mateix (Aczel 1978:740ff).\nUna definici\u00f3 recursiva d'una funci\u00f3 defineix els valors de la funci\u00f3 per algunes entrades en termes de valors de la mateixa funci\u00f3 donades diferents entrades. Per exemple, la funci\u00f3 factorial n! es defineix per les regles:\n\n0! = 1.\n(n+1)! = (n+1)\u00b7n!.Aquesta definici\u00f3 \u00e9s v\u00e0lida perqu\u00e8 per tot n, la recursi\u00f3 sempre arriba al cas base 0. Per tant, la definici\u00f3 est\u00e0 ben fundamentada. La definici\u00f3 pot donar-se tamb\u00e9 com un conjunt de regles que descriuen com construir la funci\u00f3 n!, comen\u00e7ant per n = 0 i avan\u00e7at amb n = 1, n = 2, n = 3, etc.\nUna definici\u00f3 inductiva d'un conjunt descriu els elements d'un conjunt en termes d'altres elements del conjunt. Per exemple, una definici\u00f3 del conjunt N dels nombres naturals \u00e9s:\n\n0 \u00e9s a N.\nSi un element n \u00e9s en N llavors n+1 \u00e9s en N.\nN \u00e9s el conjunt m\u00e9s petit que satisf\u00e0 (1) i (2).Hi ha molts conjunts que satisfan (1) i (2); la cl\u00e0usula (3) fa la definici\u00f3 precisa triant el conjunt m\u00e9s petit que esdev\u00e9 N.\nLes propietats de les funcions i conjunts definides recursivament sovint poden ser provades mitjan\u00e7ant una inducci\u00f3 que segueixi la definici\u00f3 recursiva. Per exemple, la definici\u00f3 dels nombres naturals presentada abans directament implica el principi de la inducci\u00f3 matem\u00e0tica pels nombres naturals: si el nombre 0 t\u00e9 si una propietat donada, i si la mateixa propietat la t\u00e9 tamb\u00e9 un nombre n+1 sempre que tamb\u00e9 la tingui el nombre n, llavors la propietat donada la tenen tots els nombres naturals (Aczel 1978:742).", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Salvador L\u00f3pez Arnal (Barcelona, 1954) \u00e9s un fil\u00f2sof, activista, escriptor i editor catal\u00e0. \u00c9s membre del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra. \u00c9s autor de nombrosos treballs sobre Manuel Sacrist\u00e1n i Francisco Fern\u00e1ndez Buey. Col\u00b7labora habitualment a mitjans alternatius com El Viejo Topo, Rebelion.org, Espai Marx i Sin Permiso.Va comen\u00e7ar a militar als 16 anys en els nuclis de l'esquerra comunista a Catalunya. Va estudiar Matem\u00e0tiques a la Universitat de Barcelona a principis dels anys 1970. Havia militat en les Plataformes Anticapitalistes del seu barri, el Bes\u00f2s. A la facultat va militar al Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista) i en fou un dels responsables a la universitat. Hi va deixar de militar \u00abquan van emprendre el que anomenaven \"lluitar armada\" a principis de 1975\u00bb. Posteriorment va militar en el Moviment Comunista d'Espanya durant diversos anys, fins al refer\u00e8ndum sobre la perman\u00e8ncia d'Espanya a l'OTAN el 1986. Tamb\u00e9 va militar durant poc temps a l'Organitzaci\u00f3 Revolucion\u00e0ria dels Treballadors i m\u00e9s tard, cap a finals dels anys 1980 a Iniciativa per Catalunya (IC) a Santa Coloma de Gramenet on va treballar durant 35 anys fent classes a l'Institut d'Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria Puig Castellar i a la Universitat Nacional d'Educaci\u00f3 a Dist\u00e0ncia. Despr\u00e9s de separar-se d'IC va passar a formar part des de la seva fundaci\u00f3 d'Esquerra Unida i Alternativa on va militar amb Paco Fern\u00e1ndez Buey.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, la constant de Favard, o constant de Akhiezer\u2013Krein\u2013Favard, d'ordre r est\u00e0 definida per:\n\n  \n    \n      \n        \n          K\n          \n            r\n          \n        \n        =\n        \n          \n            4\n            \u03c0\n          \n        \n        \n          \u2211\n          \n            k\n            =\n            0\n          \n          \n            \u221e\n          \n        \n        \n          \n            [\n            \n              \n                \n                  (\n                  \u2212\n                  1\n                  \n                    )\n                    \n                      k\n                    \n                  \n                \n                \n                  2\n                  k\n                  +\n                  1\n                \n              \n            \n            ]\n          \n          \n            r\n            +\n            1\n          \n        \n        .\n      \n    \n    {\\displaystyle K_{r}={\\frac {4}{\\pi }}\\sum \\limits _{k=0}^{\\infty }\\left[{\\frac {(-1)^{k}}{2k+1}}\\right]^{r+1}.}\n  La constant de Favard rep el nom del matem\u00e0tic franc\u00e8s Jean Favard, i dels sovi\u00e8tics Naum Akhiezer i Mark Krein.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La constant de Hafner\u2013Sarnak\u2013McCurley \u00e9s una constant matem\u00e0tica que representa la probabilitat que els determinants de dues matrius quadrades d'enters elegides aleat\u00f2riament siguin coprimers. La probabilitat dep\u00e8n de la mida de la matriu, n, segons la f\u00f3rmula:\n\n  \n    \n      \n        D\n        (\n        n\n        )\n        =\n        \n          \u220f\n          \n            k\n            =\n            1\n          \n          \n            \u221e\n          \n        \n        \n          {\n          \n            1\n            \u2212\n            \n              \n                [\n                \n                  1\n                  \u2212\n                  \n                    \u220f\n                    \n                      j\n                      =\n                      1\n                    \n                    \n                      n\n                    \n                  \n                  (\n                  1\n                  \u2212\n                  \n                    p\n                    \n                      k\n                    \n                    \n                      \u2212\n                      j\n                    \n                  \n                  )\n                \n                ]\n              \n              \n                2\n              \n            \n          \n          }\n        \n        ,\n      \n    \n    {\\displaystyle D(n)=\\prod _{k=1}^{\\infty }\\left\\{1-\\left[1-\\prod _{j=1}^{n}(1-p_{k}^{-j})\\right]^{2}\\right\\},}\n  on pk \u00e9s el k-\u00e8ssim nombre primer. La constant \u00e9s el l\u00edmit de l'expressi\u00f3 quan n tendeix a infinit. El seu valor \u00e9s d'aproximadament 0.3532363719... (successi\u00f3 A085849 a l'OEIS).", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, un grup alternant \u00e9s el grup de les permutacions parelles d'un conjunt finit {1,...,n}, denotat per An o Alt(n).", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Una ment meravellosa (t\u00edtol original en angl\u00e8s A Beautiful Mind) \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula estatunidenca de Ron Howard, adaptaci\u00f3 de la novel\u00b7la hom\u00f2nima, estrenada el 2001 i guanyadora de quatre oscars.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El trencaclosques de les vuit reines (o de les vuit dames) \u00e9s un problema de raonament l\u00f2gic que consisteix a posar vuit dames d'escacs en un escaquer (8 \u00d7 8 caselles) de tal manera que cap d'elles sigui capa\u00e7 de capturar-ne qualsevol altra amb els moviments est\u00e0ndards de la dama dels escacs. Les dames s'han de col\u00b7locar de tal manera que no n'hi hagi cap capa\u00e7 d'amena\u00e7ar les altres. Per tant, requereix una soluci\u00f3 en qu\u00e8 no hi hagi dues dames que comparteixin la mateixa fila, columna o diagonal.\nEl trencaclosques de les vuit dames \u00e9s un exemple del m\u00e9s general trencaclosques de les n reines que consisteix a col\u00b7locar n dames en un tauler d'escacs n \u00d7 n, que nom\u00e9s t\u00e9 solucions per a n= 1 o n \u2265 4.\nEl problema concret de 8 \u00d7 8 t\u00e9 92 solucions diferents.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En la hist\u00f2ria de la probabilitat s'ha de tenir en compte que la probabilitat t\u00e9 un aspecte dual: d'una banda la probabilitat o possibilitat de les hip\u00f2tesis donades i d'altra banda el comportament del proc\u00e9s estoc\u00e0stic com s\u00f3n llan\u00e7ar monedes o daus a l'aire. L'estudi del segon t\u00e9 el seu inici l'any 1654, quan Blaise Pascal i Pierre de Fermat inicien una correspond\u00e8ncia per carta en la qual es resolen correctament alguns problemes sobre jocs d'atzar.\nLa probabilitat es distingeix de l'estad\u00edstica. (Vegeu Hist\u00f2ria de l'estad\u00edstica). Mentre que l'estad\u00edstica tracta de les dades i les seves infer\u00e8ncies, la probabilitat estoc\u00e0stica tracta dels processos aleatoris estoc\u00e0stics que hi ha darrere de les dades o sortides.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La hist\u00f2ria de les matem\u00e0tiques relata l'evoluci\u00f3 dels descobriments matem\u00e0tics al llarg de la hist\u00f2ria.\nLa paraula matem\u00e0tiques prov\u00e9 del grec \u03bc\u03ac\u03b8\u03b7\u03bc\u03b1 (m\u00e1thema) que significa ci\u00e8ncia, coneixement o aprenentatge; \u03bc\u03b1\u03b8\u03b7\u03bc\u03b1\u03c4\u03b9\u03ba\u03cc\u03c2 (mathematik\u00f3s) que significa apassionat del coneixement. Avui, el terme es refereix a una part concreta del coneixement \u2014l'estudi rigor\u00f3s i deductiu de la quantitat, l'estructura, l'espai i el canvi.\nMentre quasi totes les cultures usen les matem\u00e0tiques a un nivell b\u00e0sic (comptar i mesurar), al llarg dels temps, han sigut relativament poques les que han realitzat nous aven\u00e7os en la ci\u00e8ncia. Abans de l'edat moderna i de la globalitzaci\u00f3 del coneixement, els nous coneixements en matem\u00e0tiques es varen produir en zones locals. Els textos matem\u00e0tics m\u00e9s antics s\u00f3n de l'antic Egipte durant l'\u00e8poca de l'Imperi mitj\u00e0 vora el 2000-1800 aC (papir de Berl\u00edn), Mesopot\u00e0mia al voltant del 1900-1700 aC (Plimpton 322), i l'Antiga \u00cdndia als anys 800-600 aC (Sulba Sutras). Tots aquests documents tracten sobre el teorema de Pit\u00e0gores, que sembla el desenvolupament matem\u00e0tic m\u00e9s antic i est\u00e8s despr\u00e9s de l'aritm\u00e8tica i geometria elementals. L'antiga Gr\u00e8cia i les cultures hel\u00b7l\u00e8niques d'Egipte, Mesopot\u00e0mia i la ciutat de Siracusa varen ampliar enormement el coneixement matem\u00e0tic. Matem\u00e0tics jainistes varen contribuir des del segle iv aC al segle II dC, mentre que la Dinastia Han de la Xina va contribuir amb el Manual de l'illa del mar i Els nou cap\u00edtols de les arts matem\u00e0tiques (\u4e5d\u7ae0\u7b97\u672f) del segle ii aC al segle II dC. Els matem\u00e0tics hind\u00fas a partir del segle v i els matem\u00e0tics isl\u00e0mics a partir del segle ix varen realitzar noves aportacions a les matem\u00e0tiques.\nUn fet remarcable de la hist\u00f2ria de les matem\u00e0tiques occidentals \u00e9s l'estancament que varen patir durant segles. No va ser fins al Renaixement a It\u00e0lia (segle xvi) juntament amb nous descobriments cient\u00edfics que es varen fer noves aportacions a ritme exponencial que duren fins al dia d'avui. Matem\u00e0tics d'arreu del m\u00f3n han contribu\u00eft a la matem\u00e0tica moderna.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Sudoku (japon\u00e8s: \u6570\u72ec s\u016bdoku; en traducci\u00f3 directa al catal\u00e0: Xifra soltera), sovint escrit tamb\u00e9 Su Doku, \u00e9s un trencaclosques de combinat\u00f2ria basat en la l\u00f2gica.En el sudoku cl\u00e0ssic, l'objectiu \u00e9s omplir una graella de 9\u00d79 files i columnes subdividida en 9 subgraelles de 3\u00d73 anomenades regions. Donats uns quants n\u00fameros inicials, l'objectiu \u00e9s col\u00b7locar un n\u00famero de l'1 al 9 en cada cel\u00b7la de tal manera que mai coincideixin dos n\u00fameros iguals en cada l\u00ednia horitzontal, vertical o en cada regi\u00f3. Els numerals en els sudoku es fan servir nom\u00e9s per conveni\u00e8ncia, sense que existeixi cap relaci\u00f3 aritm\u00e8tica entre ells. De fet, poden fer-se servir en qualsevol tipus de s\u00edmbols, lletres, formes, colors\u2026 sense alterar-ne el funcionament.\nEls diaris francesos van impulsar variacions del sudoku al segle XIX, i el trencaclosques va apar\u00e8ixer a partir del 1979 en llibres de trencaclosques sota el nom \"Number Place\". No obstant, el sudoku modern nom\u00e9s va comen\u00e7ar a tenir certa popularitat a partir del 1986 quan en va publicar la companyia de trencaclosques japonesa Nikoli amb el nom sudoku.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Un nombre extravagant \u00e9s un nombre natural que t\u00e9 menys d\u00edgits que la quantitat de d\u00edgits en la seva factoritzaci\u00f3 en nombres primers (incloent-hi exponents). Per exemple, en base 10, s\u00f3n extravagants els nombres:\n\n4 = 2\u00b2\n6 = 2\u00d73\n8 = 2\u00b3\n9 = 3\u00b2Els nombres extravagants es poden definir en qualsevol base essent infinits independentment de la base escollida.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, un sistema determinista \u00e9s un sistema en el qual l'atzar no est\u00e0 involucrat en els futurs estats del sistema. \u00c9s a dir, si es coneix l'estat actual del sistema, les variables d'entorn i el comportament del sistema davant els canvis en l'ambient, llavors es pot predir sense cap risc d'error l'estat seg\u00fcent del sistema.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Una equaci\u00f3 de tercer grau \u00e9s una equaci\u00f3 polin\u00f2mica on el grau m\u00e9s alt dels diversos monomis que l'integren \u00e9s 3.\nUna equaci\u00f3 de tercer grau amb una inc\u00f2gnita \u00e9s una equaci\u00f3 que es pot posar sota la forma can\u00f2nica:\n\n  \n    \n      \n        a\n        \n          x\n          \n            3\n          \n        \n        +\n        b\n        \n          x\n          \n            2\n          \n        \n        +\n        c\n        x\n        +\n        d\n        =\n        0\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle ax^{3}+bx^{2}+cx+d=0\\,}\n  ,on a, b, c i d (a \u2260 0) s\u00f3n nombres que pertanyen a un cos, habitualment a R o a C.\nEl m\u00e8tode de resoluci\u00f3 de l'equaci\u00f3 c\u00fabica fou publicat per primera vegada l'any 1545 pel matem\u00e0tic llombard Gerolamo Cardano. La soluci\u00f3 es troba seguint dos passos. Primer es fa un canvi de variable per a eliminar el terme en \n  \n    \n      \n        \n          x\n          \n            2\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle x^{2}}\n  . Despr\u00e9s es descompon la variable en la suma de dues que s\u00f3n arrels d'una equaci\u00f3 de segon grau.\nEliminaci\u00f3 del terme de grau 2 o \n  \n    \n      \n        \n          x\n          \n            2\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle x^{2}}\n  \nEs fa el canvi de variable \n  \n    \n      \n        x\n        =\n        y\n        \u2212\n        b\n        \n          /\n        \n        3\n        a\n      \n    \n    {\\displaystyle x=y-b/3a}\n  \nAmb aix\u00f2 l'equaci\u00f3 queda de la forma: \n  \n    \n      \n        \n          y\n          \n            3\n          \n        \n        +\n        p\n        y\n        +\n        q\n        =\n        0\n      \n    \n    {\\displaystyle y^{3}+py+q=0}\n  \nDescomposici\u00f3 de la variable y\nEs fa \n  \n    \n      \n        y\n        =\n        u\n        +\n        v\n      \n    \n    {\\displaystyle y=u+v}\n  \nAmb aix\u00f2 queda:\n\n  \n    \n      \n        \n          u\n          \n            3\n          \n        \n        +\n        \n          v\n          \n            3\n          \n        \n        +\n        (\n        3\n        u\n        v\n        +\n        p\n        )\n        (\n        u\n        +\n        v\n        )\n        +\n        q\n        =\n        0\n      \n    \n    {\\displaystyle u^{3}+v^{3}+(3uv+p)(u+v)+q=0}\n  \nAix\u00f2 afegeix un grau de llibertat al problema que permet de resoldre'l perqu\u00e8 es pot imposar una restricci\u00f3 als valors de u i v de tal forma que es fa que siguin arrels d'una equaci\u00f3 de segon grau.\nImposant que \n  \n    \n      \n        3\n        u\n        v\n        +\n        p\n        =\n        0\n      \n    \n    {\\displaystyle 3uv+p=0}\n  \nes t\u00e9 que \n  \n    \n      \n        \n          u\n          \n            3\n          \n        \n        +\n        \n          v\n          \n            3\n          \n        \n        =\n        \u2212\n        q\n      \n    \n    {\\displaystyle u^{3}+v^{3}=-q}\n  \nAra \n  \n    \n      \n        \n          u\n          \n            3\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle u^{3}}\n   i \n  \n    \n      \n        \n          v\n          \n            3\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle v^{3}}\n   s\u00f3n dos nombres dels quals se'n sap la seva suma i tamb\u00e9 el seu producte, ja que ha de ser \n  \n    \n      \n        \n          u\n          \n            3\n          \n        \n        \n          v\n          \n            3\n          \n        \n        =\n        \u2212\n        \n          p\n          \n            3\n          \n        \n        \n          /\n        \n        \n          3\n          \n            3\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle u^{3}v^{3}=-p^{3}/3^{3}}\n   per tant s\u00f3n les arrels de l'equaci\u00f3 de segon grau: \n  \n    \n      \n        \n          x\n          \n            2\n          \n        \n        +\n        q\n        x\n        \u2212\n        \n          p\n          \n            3\n          \n        \n        \n          /\n        \n        27\n        =\n        0\n      \n    \n    {\\displaystyle x^{2}+qx-p^{3}/27=0}\n  \nResolent aquesta equaci\u00f3 s'obtenen \n  \n    \n      \n        \n          u\n          \n            3\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle u^{3}}\n   i \n  \n    \n      \n        \n          v\n          \n            3\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle v^{3}}\n  \nExtraient les tres arrels c\u00fabiques de cada un i sumant-les, s'obtenen els valors de \n  \n    \n      \n        y\n      \n    \n    {\\displaystyle y}\n  \nI desfent el canvi de variable s'obt\u00e9 el valor de \n  \n    \n      \n        x\n      \n    \n    {\\displaystyle x}\n  \nel resultat final \u00e9s:\n\n  \n    \n      \n        x\n        =\n        \n          \n            \n              \n                \n                  \n                    \u2212\n                    q\n                  \n                  2\n                \n              \n              +\n              \n                \n                  \n                    \n                      \n                        \n                          q\n                          \n                            2\n                          \n                        \n                        4\n                      \n                    \n                    +\n                    \n                      \n                        \n                          p\n                          \n                            3\n                          \n                        \n                        27\n                      \n                    \n                  \n                  \n                    2\n                  \n                \n              \n            \n            \n              3\n            \n          \n        \n        +\n        \n          \n            \n              \n                \n                  \n                    \u2212\n                    q\n                  \n                  2\n                \n              \n              \u2212\n              \n                \n                  \n                    \n                      \n                        \n                          q\n                          \n                            2\n                          \n                        \n                        4\n                      \n                    \n                    +\n                    \n                      \n                        \n                          p\n                          \n                            3\n                          \n                        \n                        27\n                      \n                    \n                  \n                  \n                    2\n                  \n                \n              \n            \n            \n              3\n            \n          \n        \n        \u2212\n        \n          \n            b\n            \n              3\n              a\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle x={\\sqrt[{3}]{{\\frac {-q}{2}}+{\\sqrt[{2}]{{\\frac {q^{2}}{4}}+{\\frac {p^{3}}{27}}}}}}+{\\sqrt[{3}]{{\\frac {-q}{2}}-{\\sqrt[{2}]{{\\frac {q^{2}}{4}}+{\\frac {p^{3}}{27}}}}}}-{\\frac {b}{3a}}}\n  \nEls c\u00e0lculs cal fer-los emprant nombres complexos. Les calculadores i fulls de c\u00e0lcul que nom\u00e9s donen resultats de les arrels quadrades i c\u00fabiques en nombres reals no obtenen el resultat correcte.\nD'altra banda, algunes de les equacions de tercer grau tamb\u00e9 es poden resoldre pel m\u00e8tode de Ruffini.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Id est \u00e9s una expressi\u00f3 llatina que significa 'aix\u00f2 \u00e9s', l'abreviatura i. e. \u00e9s molt usada en definicions matem\u00e0tiques i demostracions de teoremes, lemes i corol\u00b7laris.\n\"id est quod id est\" = \u00e9s el que \u00e9s", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, l'error d'arrodoniment \u00e9s aquell que indica si l'arrodoniment realitzat \u00e9s correcte o no.\nL'arrodoniment consisteix a eliminar les xifres decimals d'un ordre d'unitats determinat, tenint en compte que si la primera xifra decimal eliminada \u00e9s igual o superior a 5, sumem 1 a la darrera xifra decimal que mantenim, i si la primera xifra decimal eliminada \u00e9s inferior a 5, mantenim la darrera xifra.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El Congr\u00e9s Internacional de Matem\u00e0tics 2022 (abreujat ICM 2022) ser\u00e0 el vint-i-nov\u00e8 Congr\u00e9s Internacional de Matem\u00e0tics. Se celebrar\u00e0 a Sant Petersburg del 7 al 14 de juliol de 2022. Aquesta ser\u00e0 la segona vegada que el congr\u00e9s tindr\u00e0 lloc en territori rus. La primera va ser el 1966 quan l'ICM va celebrar-se a Moscou.\nFran\u00e7a va presentar una candidatura per tal que Par\u00eds fos la seu del congr\u00e9s i, fins i tot, el president franc\u00e8s Emmanuel Macron va realitzar un v\u00eddeo de suport. Quan es va saber que, finalment, seria Sant Petersburg la ciutat amfitriona de l'esdeveniment, des de determinats mitjans francesos es va publicar una p\u00e0gina web anomenada \u00abICM 2022 Boycott\u00bb, amb la qual es pretenia boicotejar l'organitzaci\u00f3 de la ICM a R\u00fassia, al\u00b7legant, entre d'altres motius, la violaci\u00f3 dels drets humans i la persecuci\u00f3 de la comunitat LGBT a R\u00fassia. Personalitats del mon de les matem\u00e0tiques, com ara, el guanyador de la Medalla Fields de 1998, Timothy Gowers, hi van donar suport a la campanya i van signar a favor de la cancel\u00b7laci\u00f3 de l'esdeveniment. La Uni\u00f3 Matem\u00e0tica Internacional, per\u00f2, no va fer cap declaraci\u00f3. El 29 d'abril de 2019, Daya Reddy, president del Consell Cient\u00edfic Internacional, va respondre a aquesta iniciativa, encara que en aquell moment no es va prendre cap mesura. Al gener de 2021, un tribunal de Moscou va condemnar al matem\u00e0tic rus, Azat Miftakhov, a sis anys de pres\u00f3 per \u00abgamberrisme\u00bb durant una manifestaci\u00f3 contra el r\u00e8gim de Vlad\u00edmir Putin, la qual cosa va donar lloc a una nova campanya de boicot al ICM 2022.Malgrat tot, el congr\u00e9s est\u00e0 previst que se celebri al centre de convencions Expoforum de Sant Petersburg. Es preveu que una vintena de persones convidades pronunci\u00efn confer\u00e8ncies plen\u00e0ries, entre d'altres: Alice Guionnet, directora d'investigaci\u00f3 de l'\u00c9cole Normale Sup\u00e9rieure de Lyon; Laure Saint-Raymond, professora de la mateixa ENS de Li\u00f3; Svetlana Jitomirskaya, matem\u00e0tica estatunidenca que ensenya a la Universitat de Calif\u00f2rnia a Irvine; Neena Gupta, professora de l'Institut d'Estad\u00edstica de l'\u00cdndia a Calcuta; Michael Jeffrey Larsen, professor de la Universitat d'Indiana a Bloomington; Camillo de Lellis, matem\u00e0tic itali\u00e0 que ensenya a la Universitat de Zuric; Mladen Bestvina, matem\u00e0tic croata i professor de la Universitat de Utah, o la historiadora brit\u00e0nica de les matem\u00e0tiques June Barrow-Green.Com a novetat, l'ICM 2022 premiar\u00e0 a personalitats destacades en el camp de la f\u00edsica i de les matem\u00e0tiques amb la \u00abmedalla Ladyzhenskaya\u00bb, premi que porta el nom de la matem\u00e0tica russa Olga Ladyzhenskaya.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "L\u2019economia matem\u00e0tica \u00e9s l\u2019aplicaci\u00f3 de m\u00e8todes matem\u00e0tics per representar teories i analitzar problemes en l\u2019economia els quals van m\u00e9s enll\u00e0 de la geometria simple, per exemple, el c\u00e0lcul diferencial i integral, les equacions diferencials, l\u2019\u00e0lgebra de matrius, la programaci\u00f3 matem\u00e0tica i altres m\u00e8todes computacionals.Aquests m\u00e8todes proporcionen maneres de formular relacions te\u00f2riques amb rigor, generalitat i simplicitat. Un exemple d\u2019aix\u00f2 \u00e9s com les matem\u00e0tiques donen la possibilitat de formar proposicions significatives i comprovables sobre fen\u00f2mens econ\u00f2mics complexos i de gran abast, els quals serien dif\u00edcil d\u2019explicar d\u2019una manera menys formal; o la facilitat del llenguatge matem\u00e0tic de generar arguments espec\u00edfics i positius sobre t\u00f2pics irresolubles sense les matem\u00e0tiques.\nEls models matem\u00e0tics ajuden a representar gran part de la teoria econ\u00f2mica. Algunes aplicacions de les matem\u00e0tiques en l'economia inclouen:\n\nProblemes d\u2019optimitzaci\u00f3 amb l\u2019equilibri com a objectiu.\nAn\u00e0lisi est\u00e0tica (o d\u2019equilibri).\nComparaci\u00f3 est\u00e0tica.\nAn\u00e0lisi din\u00e0mica.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Emma Castelnuovo   (Roma, 12 de desembre de 1913 \u2013 Roma, 13 d'abril de 2014) va ser una matem\u00e0tica i pedagoga italiana.\nEs va graduar el 1936 a la Universitat de Roma on hi comen\u00e7\u00e0 a treballar com a bibliotec\u00e0ria a l'Institut de Matem\u00e0tica. D'ascend\u00e8ncia jueva, entre els anys 1938 i 1943 es va haver de refugiar dels nazis en casa d'amics, hospitals o institucions religioses. Despr\u00e9s de la guerra, es va reincorporar a l'ensenyament a l'escola interm\u00e8dia Torquato Tasso a Roma fins al 1979. El seu esperit era transmetre la bellesa de les matem\u00e0tiques als seus alumnes, que pensessin per si mateixos i fossin creatius.El 1946 va publicar l'article Il metodo intuitivo per insegnare la Geometria nel Primo Ciclo della Scuola Secondaria, on expressava les idees que posteriorment desenvoluparia al llibre Geometria intiutivia (1949). Al pr\u00f2leg de la primera edici\u00f3 s'hi constata l'actualitat dels seus plantejaments:\n\nEl 10 de mar\u00e7 de 2009 es va concedir l'honor de Gran Oficial de l'Orde del M\u00e8rit de la Rep\u00fablica Italiana per la passi\u00f3 i el comprom\u00eds en el seu treball. La Comissi\u00f3 Internacional d'Instrucci\u00f3 Matem\u00e0tica (ICMI) va decidir crear el premi Emma Castelnuovo en reconeixement a la vessant pedag\u00f2gica innovadora en l'ensenyament matem\u00e0tic i en particular a la geometria euclidiana.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En la hist\u00f2ria de les matem\u00e0tiques, l'\u00e0lgebra eg\u00edpcia es refereix a l'\u00e0lgebra que va ser desenvolupada i utilitzada en l'antic Egipte. Les Matem\u00e0tiques eg\u00edpcies antigues abasten un per\u00edode que s'est\u00e9n aproximadament des de l'any 3.000 aC a l'any 300 aC.\nNom\u00e9s tenim un nombre limitat de recursos (problemes) de l'antic Egipte que afecten l'\u00e0lgebra. Els problemes de naturalesa algebraica apareixen tant en el papir de Moscou com en el papir matem\u00e0tic de Rhind aix\u00ed com en diverses altres fonts.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La Reial Societat Matem\u00e0tica Espanyola (RSME) \u00e9s una associaci\u00f3 les finalitats de la qual, tal com es recullen en els seus estatuts, s\u00f3n la promoci\u00f3 i divulgaci\u00f3 de la Ci\u00e8ncia Matem\u00e0tica i les seves aplicacions i el foment de la seva recerca i del seu ensenyament en tots els nivells educatius.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Un polinomi homogeni, tamb\u00e9 anomenat forma algebraica o senzillament forma, \u00e9s un polinomi que es pot expressar com a suma de monomis del mateix grau. Per exemple, \nx\u2075 \u2212 3x\u00b2y3 + 7xy4\n\u00e9s un polinomi homogeni de grau 5 en dues variables x, y.\nEn canvi, el polinomi\nx\u2076 + 8y7\nno \u00e9s homogeni perqu\u00e8 el primer monomi de la suma t\u00e9 grau 6 i el segon t\u00e9 grau 7.\nUn polinomi homogeni de grau 0 \u00e9s simplement un escalar. Un polinomi homogeni de grau 1 o forma lineal s'identifica amb un covector. Els polinomis homogenis de grau 2 o formes quadr\u00e0tiques es poden identificar amb les matrius sim\u00e8triques. Similarment, els polinomis homogenis de grau k m\u00e9s gran es poden identificar amb k-tensors sim\u00e8trics.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, el format d'arbre Newick \u2014tamb\u00e9 notaci\u00f3 Newick o format d'arbre de Nou Hampshire\u2014 \u00e9s una manera de representar arbres te\u00f2rics amb longituds de vora tot utilitzant par\u00e8ntesis i comes. Va ser adoptat per James Archie, William H. E. Day, Joseph Felsenstein, Wayne Maddison, Christopher Meacham, F. James Rohlf, i David Swofford, despr\u00e9s de dues trobades durant el 1986, la segona de la qual va ser al restaurant Newick de Dover (Nou Hampshire). El format adoptat \u00e9s una generalitzaci\u00f3 del format desenvolupat per Meacham el 1984 pel primer programa que dibuixava arbres en el paquet PHYLIP de Felsenstein.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, la hip\u00f2tesi de Lindel\u00f6f \u00e9s una conjectura formulada pel matem\u00e0tic finland\u00e8s Ernst Leonard Lindel\u00f6f (vegeu Lindel\u00f6f (1908)) sobre la taxa de creixement de la funci\u00f3 zeta de Riemann en la l\u00ednia cr\u00edtica i que est\u00e0 implicada per la hip\u00f2tesi de Riemann.\nAquesta postula que, per a qualsevol \u03b5 > 0,\n\n  \n    \n      \n        \u03b6\n        \n          (\n          \n            \n              \n                1\n                2\n              \n            \n            +\n            i\n            t\n          \n          )\n        \n        \n          \n             \u00e9s \n          \n        \n        \n          \n            O\n          \n        \n        (\n        \n          t\n          \n            \u03b5\n          \n        \n        )\n        ,\n      \n    \n    {\\displaystyle \\zeta \\left({\\frac {1}{2}}+it\\right){\\mbox{ \u00e9s }}{\\mathcal {O}}(t^{\\varepsilon }),}\n  quan t tendeix a infinit (vegeu notaci\u00f3 de Landau). Ja que \u03b5 pot ser reempla\u00e7at per un valor menor, aquesta conjectura tamb\u00e9 pot postular-se com:\nPer a qualsevol nombre real positiu \u03b5,\n\n  \n    \n      \n        \u03b6\n        \n          (\n          \n            \n              \n                1\n                2\n              \n            \n            +\n            i\n            t\n          \n          )\n        \n        \n          \n             \u00e9s \n          \n        \n        o\n        (\n        \n          t\n          \n            \u03b5\n          \n        \n        )\n        .\n      \n    \n    {\\displaystyle \\zeta \\left({\\frac {1}{2}}+it\\right){\\mbox{ \u00e9s }}o(t^{\\varepsilon }).}", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Alexandre Novellas i Vidal (Barcelona, 22 d'agost de 1830 - 9 d'octubre de 1910), fou un doctor en Dret civil i can\u00f2nic, catedr\u00e0tic de matem\u00e0tiques i mec\u00e0nica industrial catal\u00e0.Fou catedr\u00e0tic de matem\u00e0tiques als instituts de Lleida i de Figueres i de mec\u00e0nica industrial a l'institut de Barcelona, del que fou director. Els instituts es van crear el 1857 i fins a l'any 1929 a Barcelona nom\u00e9s hi havia un institut.\nFill del matem\u00e0tic i astr\u00f2nom i catedr\u00e0tic de l'Escola de N\u00e0utica de la Junta de Comer\u00e7 Onofre Jaume Novellas i Alavau (1787-1849) i d'Eul\u00e0lia Vidal i Sisternas, pare de l'escriptor i poeta catal\u00e0, Jaume Novellas i de Molins (1865-1939) i avi de l'arquitecte Jordi Tell i Novellas (1907-1991).", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Les matem\u00e0tiques a l'\u00cdndia  van tenir una import\u00e0ncia cabdal en la cultura occidental amb el llegat de les seves xifres, incloent el zero com a valor nul. Alguns testimonis permeten creure que durant l'\u00e8poca v\u00e8dica (1500 el 1000 aC) i bram\u00e0nica (segle v) ja va existir a l'\u00cdndia una ci\u00e8ncia matem\u00e0tica. Malgrat tenir contactes amb cultures exteriors com la grega, amb l'arribada d'Alexandre el Gran al segle IV aC, la xinesa, a causa de l'expansi\u00f3 del budisme cap a aquell pa\u00eds, i amb el m\u00f3n \u00e0rab, les matem\u00e0tiques hind\u00fas es van desenvolupar en un pla original, recolzant-se m\u00e9s en el c\u00e0lcul num\u00e8ric que en el rigor deductiu.\nVa ser a l'\u00e8poca cl\u00e0ssica (segles I a viii) que els matem\u00e0tics hind\u00fas van arribar a la maduresa. El m\u00f3n els hi deu l'invent transcendental de la notaci\u00f3 posicional emprant la xifra zero com a valor nul, aix\u00ed com les mateixes xifres, mal batejades posteriorment com 'ar\u00e0bigues' quan de fet els \u00e0rabs van agafar dels indis (entre altres) els tres conceptes b\u00e0sics: el dibuix de les xifres, el zero i la notaci\u00f3 posicional. Van utilitzar, com a occident, un sistema de numeraci\u00f3 de base 10 (amb deu d\u00edgits). Els antics maies tamb\u00e9 van utilitzar el zero (segles IV a VII). Egipcis, grecs i romans, encara que utilitzaven un sistema decimal, no era posicional, ni posse\u00efa el zero. Aquest sistema va ser transm\u00e8s a occident molt m\u00e9s tard, pels \u00e0rabs, a trav\u00e9s dels scriptorium medievals de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. Els m\u00faltiples avantatges pr\u00e0ctics i te\u00f2rics del sistema de \u00abnotaci\u00f3 posicional amb zero\u00bb van donar l'impuls definitiu a tot el desenvolupament ulterior de les matem\u00e0tiques.\nEl sistema de numeraci\u00f3 decimal apareix ja en el  S\u00fcryasiddhanta , petit tractat que data probablement del segle vi. Els treballs matem\u00e0tics dels indis es van incorporar en general a les obres astron\u00f2miques. Aquest \u00e9s el cas d'Aryabhata, nascut cap al 476, i de Brahmagupta, nascut cap al 598. Molt m\u00e9s tard, cap al 1150, Bhaskara II va escriure un tractat d'aritm\u00e8tica en el qual exposava el procediment de c\u00e0lcul de les arrels quadrades. Es tracta d'una teoria de les equacions de primer i segon grau, no en forma geom\u00e8trica, com ho feien els grecs, sin\u00f3 en una forma que es pot anomenar \"algebraica\".\nEl car\u00e0cter operacional de la matem\u00e0tiques hind\u00fas anava aparellat amb una concepci\u00f3 general del nombre irracional, per\u00f2 oberta d'una manera natural als negatius, de manera que podien prendre en consideraci\u00f3 els dos guions l'arrel quadrada i les dues solucions de l'equaci\u00f3 de segon grau, aix\u00ed va quedar obert el cam\u00ed de l'\u00e0lgebra formal, seguit posteriorment pels \u00e0rabs.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Llista d'especialitats del camp 12 (Matem\u00e0tiques) de la Nomenclatura de la UNESCO:", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La filosofia de les matem\u00e0tiques \u00e9s una branca de la filosofia. Segons Michael Dummett es pot considerar que hi ha quatre preguntes fonamentals sobre el contingut de la filosofia de les matem\u00e0tiques:\n\nCom sabem que les nostres teories matem\u00e0tiques s\u00f3n vertaderes?\nSobre qu\u00e8 s\u00f3n les matem\u00e0tiques? En altres paraules, si un enunciat matem\u00e0tic \u00e9s vertader, qu\u00e8 ho fa vertader? En virtut de qu\u00e8 \u00e9s vertader?\nLes veritats matem\u00e0tiques s\u00f3n vertaderes per necessitat? I, si ho s\u00f3n, quina \u00e9s la font d'aquesta necessitat?\nCom \u00e9s possible aplicar les veritats matem\u00e0tiques a la realitat externa? I en qu\u00e8 consisteix aquesta aplicaci\u00f3? Tamb\u00e9 es plantegen altres q\u00fcestions com: Quin significat t\u00e9 referir-se a un objecte matem\u00e0tic? Quina \u00e9s la naturalesa d'una proposici\u00f3 en matem\u00e0tiques? Quina relaci\u00f3 hi ha entre l\u00f2gica i matem\u00e0tica? Com s'explica la bellesa de les matem\u00e0tiques?", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La hist\u00f2ria de la criptografia es remunta a milers d'anys. Des de les \u00faltimes d\u00e8cades, ha estat la hist\u00f2ria de la criptografia cl\u00e0ssica - els m\u00e8todes de xifrat que fan servir paper i llapis (o potser ajuda mec\u00e0nica senzilla)-. A principis del segle xx, la invenci\u00f3 de m\u00e0quines mec\u00e0niques electromec\u00e0niques complexes, com la m\u00e0quina de rotors Enigma, van proporcionar m\u00e8todes de xifrat m\u00e9s sofisticats i eficients, i la posterior introducci\u00f3 de l'electr\u00f2nica i la computaci\u00f3 va permetre el desenvolupament de sistemes m\u00e9s elaborats que continuen tenint una gran complexitat.\nL'evoluci\u00f3 de la criptografia ha anat de la m\u00e0 de l'evoluci\u00f3 de la criptoan\u00e0lisi - l'art de \"trencar\" els codis i els xifrats. Al principi, el descobriment i aplicaci\u00f3 de l'an\u00e0lisi de freq\u00fc\u00e8ncies a la lectura de les comunicacions xifrades canvi\u00e0 el curs de la hist\u00f2ria. D'aquesta manera, el telegrama Zimmermann va provocar que els Estats Units entressin a la Primera Guerra Mundial, i la lectura dels missatges xifrats de l'Alemanya nazi per part dels Aliats de la Segona Guerra Mundial podria haver escur\u00e7at la Segona Guerra Mundial fins a dos anys.\nFins als anys 70, la criptografia segura era un domini gaireb\u00e9 exclusiu dels governs. Fins aleshores, dos esdeveniments la van posar de ple en el domini p\u00fablic: la creaci\u00f3 d'un est\u00e0ndard de xifrat p\u00fablic (DES), i la invenci\u00f3 de la criptografia asim\u00e8trica.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, el codomini o conjunt d'arribada d'una funci\u00f3 f : X \u2192 Y \u00e9s el conjunt Y. En aquest cas, el domini de f \u00e9s el conjunt X.\nEl recorregut de f \u00e9s el conjunt f(X) definit com a { f(x) \u2208 Y : x \u2208 X }.\nD'aquestes definicions se'n despr\u00e8n que el recorregut f(X) \u00e9s sempre un subconjunt del codomini de f.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En teoria de grafs, la conjectura de Heawood o el teorema de Ringel-Youngs estableix una cota inferior per al nombre de colors que s\u00f3n necessaris per acolorir un graf en una superf\u00edcie d'un g\u00e8nere determinat. Va ser formulada el 1890 per John Percy Heawood i demostrada el 1968 per Gerhard Ringel i Ted Youngs. Un dels casos, l'ampolla de Klein no orientable, va resultar ser una excepci\u00f3 a la f\u00f3rmula general. Es va necessitar un enfocament totalment diferent per al problema de trobar el nombre de colors necessaris per al pla, o de forma equivalent, l'esfera, resolt el 1976 com el teorema dels quatre colors per Wolfgang Haken i Kenneth Appel. En l'esfera la cota inferior \u00e9s f\u00e0cil, mentre que g\u00e8neres m\u00e9s grans la cota superior \u00e9s f\u00e0cil i va ser demostrada en el breu article original de Heawood que contenia la conjectura.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Les funcions y = a \n  \n    \n      \n        \n          x\n          \n            2\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle x^{2}}\n   + b x + c, amb a diferent de 0, ja que si a fos igual que 0 seria una recta, s'anomenen funcions quadr\u00e0tiques. Es representen totes elles mitjan\u00e7ant par\u00e0boles i s\u00f3n cont\u00ednues en tots els reals.\nCadascuna d'aquestes par\u00e0boles t\u00e9 un eix de simetria paral\u00b7lel a l'eix y, que passa pel v\u00e8rtex.\nLa seva forma (cap avall, cap amunt, m\u00e9s ampla, ...) dep\u00e8n de a, coeficent del monomi de grau 2,de la manera seg\u00fcent:\n\nSi dues funcions quadr\u00e0tiques tenen el mateix coeficient del terme de grau 2, les par\u00e0boles corresponents s\u00f3n id\u00e8ntiques, encara que poden estar situades en posicions diferents.\nSi a > 0, tenen les seves branques cap amunt i tamb\u00e9 tenen un punt m\u00ednim absolut. Pertanyen el grup de les funcions c\u00f2ncaves\nSi a < 0 tenen les seves branques cap avall i per tant t\u00e9 un punt m\u00e0xim absolut. Pertanyen el grup de les funcions convexes\nEls punts m\u00e0xims o m\u00ednims s'anomenen v\u00e8rtexs\nCom major sigui /a/, m\u00e9s estilitzada \u00e9s la par\u00e0bola.\nc \u00e9s l'ordenada a l'origen. El tall de la funci\u00f3 en l'eix Y \u00e9s (0, c)", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En teoria de sistemes de moltes part\u00edcules, les coordenades de Jacobi s'utilitzen per simplificar la formulaci\u00f3 matem\u00e0tica. S\u00f3n comunament utilitzades en l'estudi de mol\u00e8cules poliat\u00f2miques i reaccions qu\u00edmiques, i en mec\u00e0nica celeste.Les coordenades de Jacobi es defineixen seguint el seg\u00fcent algorisme:\nSiguin mj i mk les masses de dos cossos que s\u00f3n substitu\u00efdes per un cos nou de massa virtual M = mj + mk. Les coordenades de posici\u00f3 xj i xk s\u00f3n substitu\u00efdes per les seves posicions relatives rjk = xj-xk i pel vector posici\u00f3 del seu centre de masses Rjk = (mj xj + mk xk)/(mj + mk).", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La notaci\u00f3 matem\u00e0tica \u00e9s un sistema de representacions simb\u00f2liques d'objectes matem\u00e0tics i d'idees. Les notacions matem\u00e0tiques s\u00f3n utilitzades en matem\u00e0tiques, ci\u00e8ncies f\u00edsiques, enginyeria i economia. Les notacions matem\u00e0tiques inclouen representacions simb\u00f2liques relativament simples, com els nombres 1 i 2, funcions com sin i +; s\u00edmbols conceptuals, com lim, dy/dx, equacions i variables; i complexes notacions diagram\u00e0tiques com la notaci\u00f3 gr\u00e0fica Penrose i diagrames de Coxeter-Dynkin.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El premi Krieger\u2013Nelson \u00e9s atorgat per la Societat Matem\u00e0tica del Canad\u00e0 en reconeixement a dones matem\u00e0tiques que hagin destacat en el seu camp. El primer cop que es va donar va ser l'any 1995. El premi duu el nom de Cecilia Krieger i Evelyn Nelson, ambdues canadenques conegudes per les seves contribucions a les matem\u00e0tiques.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El  conveni de sumaci\u00f3 d'Einstein  o  notaci\u00f3 d'Einstein  \u00e9s una convenci\u00f3 utilitzada per abreujar l'escriptura de sumatoris, en el qual se suprimeix el s\u00edmbol de sumatori (representat amb la lletra grega sigma \n  \n    \n      \n        \u03a3\n      \n    \n    {\\displaystyle \\Sigma }\n  ). El conveni va ser introdu\u00eft per Albert Einstein el 1916. S'aplica en matem\u00e0tiques en especial als c\u00e0lculs realitzats en \u00e0lgebra lineal destinats a la f\u00edsica. El conveni s'aplica nom\u00e9s a sumatoris sobre \u00edndexs repetits. El conveni es fa servir especialment amb tensor \u00e9s on \u00e9s molt freq\u00fcent l'operaci\u00f3 de suma sobre \u00edndexs repetits i seria molt fatig\u00f3s escriure expl\u00edcitament els signes de sumatoris.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La matem\u00e0tica babil\u00f2nica (tamb\u00e9 coneguda com a matem\u00e0tica assiriobabil\u00f2nica) es refereix al conjunt de coneixements matem\u00e0tics que van desenvolupar els pobles de Mesopot\u00e0mia, des de la primerenca civilitzaci\u00f3 sum\u00e8ria fins a la caiguda de Babil\u00f2nia en el 539 a. C. Els textos de matem\u00e0tica babil\u00f2nica s\u00f3n abundants i estan ben editats; es poden classificar en dos per\u00edodes temporals: el referit a l'Antiga Babil\u00f2nia (1830-1531 a. C.) i el corresponent al sel\u00e8ucida dels \u00faltims tres o quatre segles A.C. Quant al contingut, hi ha amb prou feines difer\u00e8ncies entre els dos grups de textos. La matem\u00e0tica babil\u00f2nica va romandre constant, en car\u00e0cter i contingut, per aproximadament dos mil\u00b7lennis.\nEn contrast amb les escasses fonts de matem\u00e0tica eg\u00edpcia, el nostre coneixement de la matem\u00e0tica babil\u00f2nica es deriva d'unes 400 tauletes d'argila, desenterrades des de 1850. Tra\u00e7ades en escriptura cune\u00efforme, les tauletes es gravaven mentre l'argila estava humida, i despr\u00e9s eren endurides en un forn o escalfant-les al sol. La majoria de les tauletes d'argila recuperades daten del 1800 al 1600 a. C., i abasten temes que inclouen fraccions, problemes d'\u00e0lgebra, equacions quadr\u00e0tiques i c\u00fabiques i trios d'enters en aplicaci\u00f3 de l'esb\u00f3s del teorema de Pit\u00e0gores, demostrat encara a Gr\u00e8cia temps despr\u00e9s. La tauleta babil\u00f2nica YBC 7289 dona una aproximaci\u00f3 de \n  \n    \n      \n        \n          \n            2\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle {\\sqrt {2}}}\n   amb cinc decimals d'exactitud.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Els m\u00e8todes infinitesimals s\u00f3n una classe espec\u00edfica de problemes que requereixen la recerca dels passos del l\u00edmit, els processos infinits i la continu\u00eftat per tal de trobar la soluci\u00f3.\nL'aparici\u00f3 de magnituds incommensurables va significar l'explicaci\u00f3 de problemes de forma racional. Aquests problemes estan relacionats amb la prolongaci\u00f3 il\u00b7limitada del proc\u00e9s per trobar una mesura fixada, amb l'infinitament gran o petita que pot arribar a ser aquesta mesura, i amb qu\u00e8 aquesta d'estar continguda un nombre infinit de cops en la magnitud que es compara.\nA aquest grup de problemes van ser agregats altres tipus com els de geometria, \u00e9s a dir, els que determinaven la majoria de longituds, \u00e0rees i volums.\nAlguns grups de cient\u00edfics van buscar la resoluci\u00f3 d'aquestes dificultats, aplicant a la matem\u00e0tica idees atomistes. Un exemple en seria Dem\u00f2crit, qui considerava que els cossos estaven formats pels \u00e0toms, unitats indivisibles. Creia que els cossos es diferenciaven entre si per la forma, la posici\u00f3 i el m\u00e8tode amb qu\u00e8 s'enlla\u00e7aven aquestes part\u00edcules. Les seves opinions envers els infinit\u00e8sims matem\u00e0tics i la seva aplicaci\u00f3 per definir algunes magnituds reflectien el seu ideal atomista.\nTot i aix\u00ed, d'exemples atom\u00edstics que demostrin la part matem\u00e0tica n'hi ha pocs. Per contra, es coneixen m\u00e9s cr\u00edtiques a aquests m\u00e8todes, com al cas de Zen\u00f3 i les seves paradoxes.\nLes paradoxes m\u00e9s conegudes d'aquest s\u00f3n:\n\nLa dicotomia: dicotomia \u00e9s la divisi\u00f3 o bifurcaci\u00f3 en dues parts. La paradoxa consisteix en la impossibilitat de realitzar moviment, ja que un segment o tra\u00e7 pot ser dividit un nombre infinit de vegades. Per tant s'han de superar de forma consecutiva infinits trams, cosa impossible.Aquil\u00b7les: la paradoxa de la tortuga, a la qual Aquil\u00b7les no pot atrapar. Per fer-ho hauria de travessar tots aquells punts pels que ha passat anteriorment la tortuga, i aquests s\u00f3n infinits, ja que es poden dividir per la meitat successivament.El vol de la fletxa: es considera impossible si es considera el temps com una suma d'instants i l'espai com una suma de punts.L'estadi: a m\u00e9s d'oposar-se al moviment, ja que el corredor ha de superar una s\u00e8rie infinita de punts, aquesta paradoxa tamb\u00e9 s'oposa al temps, ja que el temps que trigui a fer una volta es pot dividir sempre.Aquestes paradoxes van demostrar que \u00e9s impossible utilitzar l'infinit per trobar demostracions exactes i solucions l\u00f2giques. Per fer-ho \u00e9s necessari utilitzar els m\u00e8todes que contenen elements de pas al l\u00edmit.\nUn dels m\u00e8todes m\u00e9s antics d'aquest g\u00e8nere \u00e9s el conegut m\u00e8tode d'exhausti\u00f3 d'\u00c8udox. Hi ha exemples d'aquest m\u00e8tode al llibre d'Euclides Els Elements i a altres obres d'Arquimedes.\nAquest m\u00e8tode s'aplicava al c\u00e0lcul de les \u00e0rees de certes figures, a volums de cossos i longitud de corbes, entre altres. Per utilitzar-lo es realitzen les seg\u00fcents operacions:\n# per quadrar una figura B, primer s'inscriu una successi\u00f3 d'altres figures A1, A2...An... les \u00e0rees de les quals creixen i poden ser determinades.\n\nLes figures Ak es trien de forma que la difer\u00e8ncia entre B i elles pugui ser tan petita com es vulgui.\nEs fa la deducci\u00f3 de les figures inscrites (An) a trav\u00e9s de l'exist\u00e8ncia de les figures descrites (B).\nImpl\u00edcitament es busca A, \u00e9s a dir, el l\u00edmit de la successi\u00f3 d'aquestes figures inscrites (An).\nEs demostra per cada problema que A = B. \u00c9s a dir, que el l\u00edmit de la successi\u00f3 de figures inscrites (An) \u00e9s igual a l'\u00e0rea de B. La demostraci\u00f3 es realitza per reducci\u00f3 a l'absurd.Amb el m\u00e8tode d'exhausti\u00f3 es demostra la unicitat del l\u00edmit. \u00c9s \u00fatil per la recerca de l\u00edmits, per\u00f2 no pot donar la soluci\u00f3 sobre l'exist\u00e8ncia d'aquest concepte. Un exemple d'aquest m\u00e8tode \u00e9s el de la quadratura de la par\u00e0bola, que va exposar Arquimedes a les seves obres.\nEl m\u00e8tode d'exhausti\u00f3 va ser un dels m\u00e9s difosos a la matem\u00e0tica antiga. Va ser molt utilitzat per personatges com l'anteriorment esmentat Arquimedes, i tamb\u00e9 incl\u00f2s per Euclides als Elements. Els passos del l\u00edmit van obtenir amb aquest m\u00e8tode la primera formalitzaci\u00f3 te\u00f2rica.\nEl valor l\u00f2gic que va tenir va ser insuperable durant molts segles, i fins al XIX no van sorgir altres propostes per solucionar problemes concrets. Tot i aix\u00ed, la forma d'aquests nous raonaments va ser for\u00e7a imperfecte, ja que no seguia una pauta a l'hora de calcular-lo i no hi havia un sistema desenvolupat. La unicitat del l\u00edmit s'havia de demostrar per cada problema partint des del principi. Aquesta insufici\u00e8ncia provenia del fet que la demostraci\u00f3 que s'intentava introduir per una extensa classe de problemes significava que havia de precisar una s\u00e8rie de conceptes de naturalesa infinitesimal.\nSeria necessari donar una explicaci\u00f3 racional al concepte d'aproximaci\u00f3 infinitament propera o magnitud infinitament petita. Els matem\u00e0tics antics no van poder superar aquestes dificultats.\nUna altra varietat de m\u00e8tode infinitesimal \u00e9s el de la suma d'integrals. Els exemples que m\u00e9s caracteritzen aquest m\u00e8tode es troben a moltes obres d'Arquimedes. S'aplica a casos com el c\u00e0lcul del volum dels cossos de revoluci\u00f3. Per fer-ho, aquest cos es divideix en parts i cada part es va aproximant amb altres cossos inscrits, els volums dels quals poden ser calculats. Despr\u00e9s es trien aquells cossos que s'acosten superior i inferiorment, de tal manera que la difer\u00e8ncia de volums es pugui fer tan petita com es vulgui.\nL'\u00faltima varietat de m\u00e8tode infinitesimal s\u00f3n els problemes variacionals. Aquest tipus de problema apareix a una obra d'Arquimedes, a la proposici\u00f3 que tracta sobre l'esfera i el cilindre. Es consideren segments d'igual superf\u00edcie de diferents esferes i es demostra que el segment que t\u00e9 forma de semiesfera t\u00e9 major volum.\nTamb\u00e9 va apar\u00e8ixer aquest m\u00e8tode a l'obra de Zenodor, a la teoria de les figures isoperim\u00e8triques. Aquesta va ser desenvolupada de forma rigorosa i en la seva plenitud pels pol\u00edgons i cercles, mentre que va ser-ho en certa manera pels pol\u00ededres, l'esfera i els cossos de revoluci\u00f3 simples.\nAquestes proposicions estaven molt difoses durant aquella \u00e8poca, sense tenir necess\u00e0riament un car\u00e0cter matem\u00e0tic i si filos\u00f2fic.\nAquests m\u00e8todes van servir de punt de partida a moltes investigacions en \u00e8poques posteriors, sobretot els utilitzats per Arquimedes.\nEls m\u00e8todes infinitesimals constitueixen la part de les matem\u00e0tiques antigues, que es formaven sota la pressi\u00f3 directe de les exig\u00e8ncies cient\u00edfiques. Sortien dels l\u00edmits dels sistemes matem\u00e0tics tancats, i van sorgir-hi nous recursos. La contradicci\u00f3 entre aquests m\u00e8todes i els tancats de l'antic m\u00e8todes van fonamentar la base de les ci\u00e8ncies matem\u00e0tiques.\nL'aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica que se\u2019ls hi ha donat es pot veure en alguns exemples pr\u00e0ctics, sobretot utilitzats per Kepler. Kepler va mesurar l'\u00f2rbita el\u00b7l\u00edptica de la Lluna a trav\u00e9s d'aquests m\u00e8todes, i tamb\u00e9 va mesurar l'\u00e0rea d'objectes cil\u00edndrics com els barrils.\n\u00c9s a dir, que l'\u00fas dels infinitesimals va deixar de ser estrictament te\u00f2ric en un futur, i va ser important per la seva aplicaci\u00f3 no nom\u00e9s en matem\u00e0tiques, sin\u00f3 en f\u00edsica. Aix\u00f2 \u00e9s degut al poc inter\u00e8s dels grecs en ci\u00e8ncies pr\u00e0ctiques. Exceptuant Arquimedes, els grans pensadors de l'\u00e8poca no s'interessaven en com facilitar el treball, ja que per aix\u00f2 disposaven d'esclaus.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El signe igual (=) indica identitat de dues expressions i s'usa sobretot en matem\u00e0tiques. Durant molts segles va conviure amb altres abreviatures i expressions, com ae (aequalis, igual en llat\u00ed), una sageta o dos punts. S'usa regularment des del segle xvi, quan el matem\u00e0tic gal\u00b7l\u00e8s Robert Recorde el va incorporar al seu llibre The Whetstone of Witte (1557).En el codi wiki indica t\u00edtols, per exemple a la Viquip\u00e8dia es fa servir en edici\u00f3 per separar seccions dins d'un article. S'afegeix el signe al davant i al darrere del t\u00edtol de secci\u00f3, tants iguals com nivells en la jerarquia d'organitzaci\u00f3 del text, i el programari ho converteix autom\u00e0ticament en t\u00edtols formatats.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El logicisme en la filosofia de la matem\u00e0tica, \u00e9s la doctrina que sost\u00e9 que la matem\u00e0tica \u00e9s, en algun sentit, reductible a la l\u00f2gica.De vegades s'argumenta que els teoremes d'incompletesa de G\u00f6del soscaven el prop\u00f2sit del projecte.\nEl logicisme va ser clau en el desenvolupament de la filosofia anal\u00edtica al segle XX.\nLa doctrina logicista va tenir el seu primer antecedent en Gottfried Leibniz No obstant aix\u00f2, el primer intent seri\u00f3s i detallat de reduir la matem\u00e0tica a la l\u00f2gica va haver d'esperar fins al segle xix, quan Richard Dedekind i Giuseppe Peano van articular els principis b\u00e0sics de la matem\u00e0tica, i Gottlob Frege va desenvolupar el primer sistema de l\u00f2gica de predicats. Gottlob Frege va dedicar gran part de la seva carrera al projecte logicista. Les seves dues obres principals sobre aix\u00f2 es van titular Conceptograf\u00eda (1879) i Els fonaments de l'aritm\u00e8tica (1884). No obstant aix\u00f2, a principis del segle xx, Bertrand Russell va descobrir una inconsist\u00e8ncia greu en els principis dels quals Frege havia partit, avui coneguda com la paradoxa de Russell. Aix\u00f2 va desanimar Frege, qui va acabar abandonant el projecte.\nEntre 1910 i 1913, Bertrand Russell i Alfred North Whitehead varen publicar els Principia Mathematica, un intent monumental de reparar els problemes en el sistema de Frege i completar el projecte logicista. Per\u00f2 el sistema de Principia Mathematica va tenir els seus propis problemes. En particular, dos dels seus axiomes van ser molt q\u00fcestionats: d'una banda l'axioma d'infinitud, que afirma que hi ha un nombre infinit d'objectes, va ser criticat per semblar m\u00e9s una proposici\u00f3 emp\u00edrica que una veritat l\u00f2gica; d'altra banda, l'axioma de reductibilitat, que resol algunes dificultats t\u00e8cniques del sistema, ha estat criticat per ser massa ad hoc com per estar filos\u00f2ficament justificat.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "21 \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula estatunidenca de Robert Luketic estrenada el 2008.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Artis magnae, sive de regulis algebraicis, m\u00e9s conegut com a Ars magna (en llat\u00ed, Gran obra), \u00e9s un important llibre de matem\u00e0tiques publicat a Nuremberg en llat\u00ed per Gerolamo Cardano l'any 1545.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, la transitivitat \u00e9s una propietat que pot tenir una relaci\u00f3 bin\u00e0ria. Una relaci\u00f3 R sobre un conjunt A \u00e9s transitiva quan es compleix que sempre que un element es relaciona amb un segon i aquest segon amb un tercer, llavors el primer tamb\u00e9 es relaciona amb el tercer.Expressat m\u00e9s formalment:\n\n  \n    \n      \n        \u2200\n        a\n        ,\n        b\n        ,\n        c\n        \u2208\n        A\n        :\n        \n        a\n        R\n        b\n        \u2227\n        b\n        R\n        c\n        \u27f9\n        a\n        R\n        c\n      \n    \n    {\\displaystyle \\forall a,b,c\\in A:\\quad aRb\\land bRc\\Longrightarrow aRc}", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El Premi Ruth Lyttle Satter de Matem\u00e0tiques, tamb\u00e9 conegut com el Premi Satter \u00e9s un guard\u00f3 que la Societat Americana de Matem\u00e0tiques concedeix a una dona cada dos anys com a reconeixement a una contribuci\u00f3 excepcional en la recerca matem\u00e0tica produ\u00efda durant els sis anys anteriors, amb una retribuci\u00f3 de 5.000 $.El guard\u00f3 es va establir el 1990 amb una donaci\u00f3 de Joan Birman, en mem\u00f2ria de la seva germana, Ruth Lyttle Satter,que treballava principalment en ci\u00e8ncies biol\u00f2giques i que era una defensora de la igualtat d'oportunitats per a les dones en ci\u00e8ncies.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El nombre \u03c0 (pi) ha estat estudiat des dels inicis de la matem\u00e0tica. Actualment, el seu \u00fas no es restringeix a la definici\u00f3 com a quocient entre la longitud i el di\u00e0metre d'una circumfer\u00e8ncia, sin\u00f3 que apareix de manera natural en molts altres contexts. Per posar-ne alguns exemples:\n\nEn calcular superf\u00edcies i volums de figures geom\u00e8triques.\nEn calcular dist\u00e0ncies a la Terra.\nEn sumar s\u00e8ries num\u00e8riques. Per exemple, \n  \n    \n      \n        \n          \u2211\n          \n            i\n            \u2265\n            1\n          \n        \n        \n          \n            1\n            \n              i\n              \n                2\n              \n            \n          \n        \n        =\n        \n          \n            \n              \n                \u03c0\n              \n              \n                2\n              \n            \n            6\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\sum _{i\\geq 1}{\\frac {1}{i^{2}}}={\\frac {{\\pi }^{2}}{6}}}\n  \nEn mec\u00e0nica, per a calcular \u00f2rbites planet\u00e0ries.\nSi prenem dos nombres a l'atzar, la probabilitat que siguin primers entre si, \u00e9s a dir, que no tinguin factors comuns, \u00e9s: \n  \n    \n      \n        P\n        =\n        \n          \n            6\n            \n              \n                \u03c0\n              \n              \n                2\n              \n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle P={\\frac {6}{{\\pi }^{2}}}}\n  .\nEn estad\u00edstica. L'\u00e0rea sota una campana de Gauss, la distribuci\u00f3 que modela la gran majoria dels fen\u00f2mens observables f\u00edsics, \u00e9s \n  \n    \n      \n        \n          \n            \u03c0\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle {\\sqrt {\\pi }}}\n  .\nEn geologia: tot i que la proporci\u00f3 varia, el quocient entre la longitud real d'un riu (incloent-hi meandres) i la longitud en l\u00ednia recta \u00e9s aproximadament \n  \n    \n      \n        \u03c0\n      \n    \n    {\\displaystyle \\pi }\n  .Vegem-ne a continuaci\u00f3 una breu cronologia hist\u00f2rica.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El signe de sumar (+) \u00e9s un signe que serveix, com el seu nom indica, per sumar, per exemple: 2+3, 1+1, a+b... Tamb\u00e9 pot servir per marcar que un nombre \u00e9s positiu (p.e.: +7), tot i que usualment no es fa (un nombre real que no va precedit de signe \u00e9s positiu); nom\u00e9s de vegades quan es comparen nombres negatius amb nombres positius.\nTamb\u00e9 s'anomena plus en comptades situacions, per exemple per anomenar llenguatges de programaci\u00f3 com el C++ (ce plus plus).", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Un espai localment anellat \u00e9s un espai topol\u00f2gic X, juntament amb un feix F d'anells commutatius sobre X.\nEl feix F \u00e9s tamb\u00e9 rep el nom de feix estructural de l'espai localment anellat X, i de vegades s'escriu: OX.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Divina proportione (terme itali\u00e0 del segle xv per Divina proporci\u00f3 ), m\u00e9s tard tamb\u00e9 anomenat De divina proportione (convertint el t\u00edtol itali\u00e0 en llat\u00ed) \u00e9s un llibre sobre matem\u00e0tiques escrit per Luca Pacioli i il\u00b7lustrat per Leonardo da Vinci, compost cap al 1498 a Mil\u00e0 i primer impr\u00e8s el 1509. El seu tema eren les proporcions matem\u00e0tiques (el t\u00edtol fa refer\u00e8ncia a la proporci\u00f3 \u00e0uria ) i les seves aplicacions a la geometria, a l'art visual a trav\u00e9s de la perspectiva i a l'arquitectura. La claredat del material escrit i els excel\u00b7lents diagrames de Leonardo van ajudar el llibre a aconseguir un impacte m\u00e9s enll\u00e0 dels cercles matem\u00e0tics, popularitzant conceptes i imatges geom\u00e8triques contempor\u00e0nies.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Ignazio o Egnatio Danti (nom de naixement: Pellegrino Rainaldi) va ser un matem\u00e0tic i cart\u00f2graf itali\u00e0, del segle xvi.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "L'\u00f2ptim local \u00e9s un terme utilitzat en matem\u00e0tica aplicada i inform\u00e0tica.\nUn \u00f2ptim local d'un problema d'optimitzaci\u00f3 combinatori \u00e9s una soluci\u00f3 \u00f2ptima dins d'un subconjunt de l'espai de solucions. L'\u00f2ptim global per contrast, \u00e9s la soluci\u00f3 \u00f2ptima de l'espai de solucions sencer.\nLa localitat de l'\u00f2ptim dep\u00e8n de l'estructura de l'espai de solucions definida pel metaheur\u00edstic que s'utilitza per optimitzar la soluci\u00f3.\nMoltes anomenades solucions a problemes d'optimitzaci\u00f3 troben un \u00f2ptim local. \u00danicament trobar\u00e0 l'\u00f2ptim global a l'atzar entre tots els \u00f2ptims locals o si el global \u00e9s l'\u00fanic \u00f2ptim.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Rosa Maria Mir\u00f3 i Roig (Manresa, Bages, 6 d'agost de 1960) \u00e9s una matem\u00e0tica catalana. Filla del qu\u00edmic Pere Mir\u00f3 i Plans, estudi\u00e0 matem\u00e0tiques a la Universitat de Barcelona, de la qual actualment n'\u00e9s catedr\u00e0tica del departament d'\u00c0lgebra i Geometria i editora en cap de la revista Collectanea Mathematica (la revista cient\u00edfica sobre matem\u00e0tiques m\u00e9s antiga d'Espanya, que va ser fundada el 1948 per Josep M. Orts). Forma part del Comit\u00e8 Cient\u00edfic de la Societat Catalana de Matem\u00e0tiques i de la Real Sociedad Matem\u00e1tica Espa\u00f1ola.\u00c9s considerada una autoritat en la teoria de Gorenstein Liaison: \u00e9s un dels cinc autors del teorema KMMNP. El 2007 va ser la guanyadora del Premi Ferran Sunyer i Balaguer, de l'IEC, pel treball Lectures on Determinantal Ideals, el qual t\u00e9 un \u00abpaper clau en l'\u00e0lgebra commutativa i la geometria algebraica, amb aplicacions a la teoria d'invariants, a la teoria de representacions i a la combinat\u00f2ria\u00bb.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, la constant de Gompertz o constant d'Euler-Gompertz, denotada per \n  \n    \n      \n        G\n      \n    \n    {\\displaystyle G}\n  , \u00e9s una constant matem\u00e0tica que apareix en avaluacions integrals i com a valor de funcions especials. Porta el nom del matem\u00e0tic angl\u00e8s Benjamin Gompertz.\nEl valor num\u00e8ric de \n  \n    \n      \n        G\n      \n    \n    {\\displaystyle G}\n   \u00e9s de:\n\n  \n    \n      \n        G\n        =\n        0.596347362323194074341078499369279376074\n        \u2026\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle G=0.596347362323194074341078499369279376074\\dots \\qquad }\n  (successi\u00f3 A073003 a l'OEIS)A m\u00e9s, pot ser definida per la fracci\u00f3 cont\u00ednua:\n\n  \n    \n      \n        G\n        =\n        \n          \n            \n              \n                \n              \n              \n                \n                  1\n                \n              \n            \n            \n              \n                \n              \n              \n                \n                  2\n                  \u2212\n                  \n                    \n                      \n                        \n                          \n                        \n                        \n                          \n                            1\n                          \n                        \n                      \n                      \n                        \n                          \n                        \n                        \n                          \n                            4\n                            \u2212\n                            \n                              \n                                \n                                  \n                                    \n                                  \n                                  \n                                    \n                                      4\n                                    \n                                  \n                                \n                                \n                                  \n                                    \n                                  \n                                  \n                                    \n                                      6\n                                      \u2212\n                                      \n                                        \n                                          \n                                            \n                                              \n                                            \n                                            \n                                              \n                                                9\n                                              \n                                            \n                                          \n                                          \n                                            \n                                              \n                                            \n                                            \n                                              \n                                                8\n                                                \u2212\n                                                \n                                                  \n                                                    \n                                                      \n                                                        \n                                                      \n                                                      \n                                                        \n                                                          16\n                                                        \n                                                      \n                                                    \n                                                    \n                                                      \n                                                        \n                                                      \n                                                      \n                                                        \n                                                          10\n                                                          \u2212\n                                                          \n                                                            \n                                                              \n                                                                \n                                                                  \n                                                                \n                                                                \n                                                                  \n                                                                    25\n                                                                  \n                                                                \n                                                              \n                                                              \n                                                                \n                                                                  \n                                                                \n                                                                \n                                                                  \n                                                                    12\n                                                                    \u2212\n                                                                    \n                                                                      \n                                                                        \n                                                                          \n                                                                            \n                                                                          \n                                                                          \n                                                                            \n                                                                              36\n                                                                            \n                                                                          \n                                                                        \n                                                                        \n                                                                          \n                                                                            \n                                                                          \n                                                                          \n                                                                            \n                                                                              14\n                                                                              \u2212\n                                                                              \n                                                                                \n                                                                                  \n                                                                                    \n                                                                                      \n                                                                                    \n                                                                                    \n                                                                                      \n                                                                                        49\n                                                                                      \n                                                                                    \n                                                                                  \n                                                                                  \n                                                                                    \n                                                                                      \n                                                                                    \n                                                                                    \n                                                                                      \n                                                                                        16\n                                                                                        \u2212\n                                                                                        \u22f1\n                                                                                      \n                                                                                    \n                                                                                  \n                                                                                \n                                                                              \n                                                                            \n                                                                          \n                                                                        \n                                                                      \n                                                                    \n                                                                  \n                                                                \n                                                              \n                                                            \n                                                          \n                                                        \n                                                      \n                                                    \n                                                  \n                                                \n                                              \n                                            \n                                          \n                                        \n                                      \n                                    \n                                  \n                                \n                              \n                            \n                          \n                        \n                      \n                    \n                  \n                \n              \n            \n          \n        \n        ,\n      \n    \n    {\\displaystyle G={\\cfrac {1}{2-{\\cfrac {1}{4-{\\cfrac {4}{6-{\\cfrac {9}{8-{\\cfrac {16}{10-{\\cfrac {25}{12-{\\cfrac {36}{14-{\\cfrac {49}{16-\\ddots }}}}}}}}}}}}}}}},}\n  o, alternativament, per:\n\n  \n    \n      \n        G\n        =\n        \n          \n            \n              \n                \n              \n              \n                \n                  1\n                \n              \n            \n            \n              \n                \n              \n              \n                \n                  1\n                  +\n                  \n                    \n                      \n                        \n                          \n                        \n                        \n                          \n                            1\n                          \n                        \n                      \n                      \n                        \n                          \n                        \n                        \n                          \n                            1\n                            +\n                            \n                              \n                                \n                                  \n                                    \n                                  \n                                  \n                                    \n                                      1\n                                    \n                                  \n                                \n                                \n                                  \n                                    \n                                  \n                                  \n                                    \n                                      1\n                                      +\n                                      \n                                        \n                                          \n                                            \n                                              \n                                            \n                                            \n                                              \n                                                2\n                                              \n                                            \n                                          \n                                          \n                                            \n                                              \n                                            \n                                            \n                                              \n                                                1\n                                                +\n                                                \n                                                  \n                                                    \n                                                      \n                                                        \n                                                      \n                                                      \n                                                        \n                                                          2\n                                                        \n                                                      \n                                                    \n                                                    \n                                                      \n                                                        \n                                                      \n                                                      \n                                                        \n                                                          1\n                                                          +\n                                                          \n                                                            \n                                                              \n                                                                \n                                                                  \n                                                                \n                                                                \n                                                                  \n                                                                    3\n                                                                  \n                                                                \n                                                              \n                                                              \n                                                                \n                                                                  \n                                                                \n                                                                \n                                                                  \n                                                                    1\n                                                                    +\n                                                                    \n                                                                      \n                                                                        \n                                                                          \n                                                                            \n                                                                          \n                                                                          \n                                                                            \n                                                                              3\n                                                                            \n                                                                          \n                                                                        \n                                                                        \n                                                                          \n                                                                            \n                                                                          \n                                                                          \n                                                                            \n                                                                              1\n                                                                              +\n                                                                              4\n                                                                              \n                                                                                \n                                                                                  \n                                                                                    \n                                                                                      \n                                                                                    \n                                                                                    \n                                                                                      \n                                                                                        1\n                                                                                      \n                                                                                    \n                                                                                  \n                                                                                  \n                                                                                    \n                                                                                      \n                                                                                    \n                                                                                    \n                                                                                      \n                                                                                        1\n                                                                                        +\n                                                                                        \u22f1\n                                                                                      \n                                                                                    \n                                                                                  \n                                                                                \n                                                                              \n                                                                            \n                                                                          \n                                                                        \n                                                                      \n                                                                    \n                                                                  \n                                                                \n                                                              \n                                                            \n                                                          \n                                                        \n                                                      \n                                                    \n                                                  \n                                                \n                                              \n                                            \n                                          \n                                        \n                                      \n                                    \n                                  \n                                \n                              \n                            \n                          \n                        \n                      \n                    \n                  \n                \n              \n            \n          \n        \n        .\n      \n    \n    {\\displaystyle G={\\cfrac {1}{1+{\\cfrac {1}{1+{\\cfrac {1}{1+{\\cfrac {2}{1+{\\cfrac {2}{1+{\\cfrac {3}{1+{\\cfrac {3}{1+4{\\cfrac {1}{1+\\ddots }}}}}}}}}}}}}}}}.}\n  L'aparici\u00f3 m\u00e9s freq\u00fcent de \n  \n    \n      \n        G\n      \n    \n    {\\displaystyle G}\n   \u00e9s com a resultat de les seg\u00fcents integrals:\n\n  \n    \n      \n        G\n        =\n        \n          \u222b\n          \n            0\n          \n          \n            \u221e\n          \n        \n        ln\n        \u2061\n        (\n        1\n        +\n        x\n        )\n        \n          e\n          \n            \u2212\n            x\n          \n        \n        d\n        x\n        =\n        \n          \u222b\n          \n            0\n          \n          \n            \u221e\n          \n        \n        \n          \n            \n              e\n              \n                \u2212\n                x\n              \n            \n            \n              1\n              +\n              x\n            \n          \n        \n        d\n        x\n        =\n        \n          \u222b\n          \n            0\n          \n          \n            1\n          \n        \n        \n          \n            1\n            \n              1\n              \u2212\n              log\n              \u2061\n              (\n              x\n              )\n            \n          \n        \n        d\n        x\n        .\n      \n    \n    {\\displaystyle G=\\int _{0}^{\\infty }\\ln(1+x)e^{-x}dx=\\int _{0}^{\\infty }{\\frac {e^{-x}}{1+x}}dx=\\int _{0}^{1}{\\frac {1}{1-\\log(x)}}dx.}\n  Quan estudiava s\u00e8ries infinites divergents, Euler es va trobar \n  \n    \n      \n        G\n      \n    \n    {\\displaystyle G}\n   a trav\u00e9s de les representacions integrals mencionades. L'enginyer qu\u00edmic franc\u00e8s Fran\u00e7ois Le Lionnais va anomenar \n  \n    \n      \n        G\n      \n    \n    {\\displaystyle G}\n   constant de Gompertz pel seu paper en la funci\u00f3 de Gompertz.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En geometria, un s\u00f2lid de Johnson \u00e9s un pol\u00ededre estrictament convex tal que totes les seves cares s\u00f3n pol\u00edgons regulars per\u00f2 que no \u00e9s ni un s\u00f2lid plat\u00f2nic, ni un s\u00f2lid arquimedi\u00e0, ni un prisma ni un antiprisma. No cal que cada cara sigui un pol\u00edgon id\u00e8ntic, o que els mateixos pol\u00edgons es trobin al voltant de cada v\u00e8rtex. Un exemple de s\u00f2lid de Johnson \u00e9s la pir\u00e0mide de base quadrada amb costats triangulars equil\u00e0ters (J1); t\u00e9 una cara quadrada i quatre cares triangulars.\nCom que \u00e9s un s\u00f2lid estrictament convex pel capbaix tres cares s'han de trobar a cada v\u00e8rtex i la suma dels seus angles ha de ser menor que 360 graus. Ja que tot pol\u00edgon regular t\u00e9 angles superiors o iguals a 60 graus (cas del triangle equil\u00e0ter \u00e9s 60 graus i tots els altres \u00e9s m\u00e9s), se'n dedueix que cinc cares el m\u00e0xim que es poden trobar en un v\u00e8rtex qualsevol. La pir\u00e0mide pentagonal (J2) \u00e9s un exemple que t\u00e9 un v\u00e8rtex de grau 5.\nEncara que no existeixi restricci\u00f3 evident perqu\u00e8 un pol\u00edgon regular qualsevol pugui ser una cara d'un s\u00f2lid de Johnson, es troba que les cares dels s\u00f2lids de Johnson tenen sempre 3, 4, 5, 6, 8 o 10 costats. \u00c9s a dir no hi ha cap s\u00f2lid de Jonson que tingui una cara que sigui un pol\u00edgon ni de 7 ni de 9 ni de m\u00e9s de 10 costats.\nEl 1966, Norman Johnson va publicar una llista que inclo\u00efa els 92 s\u00f2lids, i els va donar els seus noms i els seus nombres. No va demostrar que no n'existia m\u00e9s que 92, per\u00f2 va conjecturar que no n'hi havia d'altres. Victor Zalgaller el 1969 va demostrar que la llista de Johnson era completa. S'utilitzen els noms i l'ordre donats per Johnson, i se'ls anota Jxx on xx \u00e9s el nombre donat per Johnson.\nDels s\u00f2lids de Johnson, la girobic\u00fapula quadrada allargada (J37) \u00e9s l'\u00fanic que \u00e9s de v\u00e8rtexs uniformes: incideixen quatre cares a cada v\u00e8rtex, i el seu arranjament \u00e9s sempre el mateix: tres quadrats i un triangle.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques la matriu de Cartan \u00e9s un terme amb tres significats. El nom fa refer\u00e8ncia al matem\u00e0tic franc\u00e8s \u00c9lie Cartan. Les matrius de Cartan en el context de l'\u00e0lgebra van ser inicialment investigades per Wilhelm Killing, mentre Cartan ho va fer amb la forma Killing. La matriu de Cartan d'un punt de refer\u00e8ncia arrel d\u00f3na els valors de l'emparellament bilineal en les co-arrels simples.\n  \n    \n      \n        <\n        o\n        ,\n        o\n        >\n        \n          :\n          \u2033\n        \n        X\n        x\n        Y\n        \u2212\n        >\n        R\n      \n    \n    {\\displaystyle <o,o>:''XxY->R}", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Hannah Fry   (Harlow, 21 de febrer de 1984) \u00e9s una matem\u00e0tica brit\u00e0nica, autora, conferenciant, presentadora de r\u00e0dio i televisi\u00f3, podcaster i professora. \u00c9s professora a les Matem\u00e0tiques de Ciutats al Centre d'UCL per An\u00e0lisi Espacial Avan\u00e7ada. Estudia els patrons de comportament hum\u00e0, com les relacions interpersonals, les de parella i com les matem\u00e0tiques poden aplicar-se a elles. Fry pronunci\u00e0 les Confer\u00e8ncies de Nadal de la Royal Institution el 2019.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El formalisme en filosofia de les matem\u00e0tiques, \u00e9s una teoria que defensa que les proposicions matem\u00e0tiques (i l\u00f2giques) es poden entendre com el resultat de la manipulaci\u00f3 de cadenes de s\u00edmbols sota unes estrictes normes sint\u00e0ctiques de transformaci\u00f3.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Henry Briggs  (Warley Wood, 1561 - Oxford, 26 de gener de 1631), matem\u00e0tic angl\u00e8s notable pel canvi de logaritmes de Napier en els logaritmes de Briggs, populars per facilitar els c\u00e0lculs en numeraci\u00f3 decimal abans de la computaci\u00f3.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Aritm\u00e8tica (en grec: \u1f08\u03c1\u03b9\u03b8\u03bc\u03b7\u03c4\u03b9\u03ba\u03ac, Arithmetik\u00e0) \u00e9s un text en grec antic de matem\u00e0tica escrit per Diofant d'Alexandria al segle iii. \u00c9s una col\u00b7lecci\u00f3 de 130 problemes d'\u00e0lgebra que dona solucions num\u00e8riques a equacions determinades (aquelles equacions amb una soluci\u00f3 \u00fanica) i a equacions indeterminades.\nLes equacions d'aquest llibre reben el nom d'equacions diof\u00e0ntiques. El m\u00e8tode per a resoldre aquestes equacions es coneix com a an\u00e0lisi diof\u00e0ntica. La majoria dels problemes d'Aritm\u00e8tica porten a equaci\u00f3 quadr\u00e0tica. Van ser aquestes equacions les que van inspirar Pierre de Fermat a proposar el seu Darrer Teorema de Fermat, escrits en la c\u00f2pia del llibre Aritm\u00e8tica que tenia Fermat, on s'estableix que l'equaci\u00f3 \n  \n    \n      \n        \n          x\n          \n            n\n          \n        \n        +\n        \n          y\n          \n            n\n          \n        \n        =\n        \n          z\n          \n            n\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle x^{n}+y^{n}=z^{n}}\n  , on \n  \n    \n      \n        x\n      \n    \n    {\\displaystyle x}\n  , \n  \n    \n      \n        y\n      \n    \n    {\\displaystyle y}\n  , \n  \n    \n      \n        z\n      \n    \n    {\\displaystyle z}\n   i \n  \n    \n      \n        n\n      \n    \n    {\\displaystyle n}\n   s\u00f3n enters diferents de zero, no tenen soluci\u00f3 amb \n  \n    \n      \n        n\n      \n    \n    {\\displaystyle n}\n   m\u00e9s gran que 2.\nEn el Llibre 3, Diofant resol problemes de trobar valors que fan dos expressions linears simult\u00e0nies dins quadrats o cubs. En el Llibre 4, ell troba pot\u00e8ncies racionals entre nombres donats. Tamb\u00e9 va advertir que els nombres en la forma \n  \n    \n      \n        4\n        n\n        +\n        3\n      \n    \n    {\\displaystyle 4n+3}\n   no poden ser la suma de dos quadrats. Diofant tamb\u00e9 sembla que sabia que qualsevol nombre es pot escriure com la suma de quatre quadrats. Per\u00f2 fins i tot Fermat va fallar en proporcionar una prova sobre aix\u00f2 i no va ser provat fins Joseph Louis Lagrange qui va usar els resultats de Leonhard Euler.\nAritm\u00e8tica origin\u00e0riament estava escrit en 13 llibres, per\u00f2 els manuscrits grecs que s'han conservat nom\u00e9s tenen 6 llibres. El 1968, Fuat Sezgin va descobrir 4 llibres desconeguts d'Aritm\u00e8tica al santuari de l'Imam Rez\u0101 a la ciutat de Mashhad, Iran. Es creu que aquests quatre llibres van ser tradu\u00efts del grec a l'\u00e0rab per Qusta ibn Luqa (820\u2013912). Norbert Schappacher va escriure:\n\n[Els quatre llibres perduts] van tornar a sortir a la llum l'any 1971 a la Biblioteca Astan en una c\u00f2pia de l'any 1198. No es van catalogar com de Diofant (sin\u00f3 com de Qust\u00b8a ibn Luqa) perqu\u00e8 el bibliotecari no va ser capa\u00e7 de llegir el nom de Diofant que en la portada apareixia en cal\u00b7ligrafia c\u00fafica.\n\nAritm\u00e8tica va ser coneguda en el m\u00f3n isl\u00e0mic a partir del segle x quan Abu'l-Wefa la tradu\u00ed a l'\u00e0rab.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "L'habitaci\u00f3 de Fermat (t\u00edtol original en castell\u00e0: La habitaci\u00f3n de Fermat) \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula espanyola de 2007 dirigida pels debutants Luis Piedrahita i Rodrigo Sope\u00f1a. Gran part de la trama principal fa refer\u00e8ncia a l'anomenada conjectura de Goldbach, que planteja que qualsevol nombre parell es pot descompondre com la suma de dos nombres primers. Va \u00e9sser rodada a Barcelona i al Pant\u00e0 de Sau. Totes les can\u00e7ons que sonen en la pel\u00b7l\u00edcula s\u00f3n obra del grup granad\u00ed Los Planetas. Fou doblada al catal\u00e0.Fou estrenada el 16 de novembre de 2007 als cinemes comercials.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Els problemes no resolts en matem\u00e0tiques s\u00f3n una s\u00e8rie d'enunciats o conjectures matem\u00e0tiques sobre els quals existeix una forta evid\u00e8ncia emp\u00edrica que s\u00f3n certs per\u00f2 dels quals no es coneix una demostraci\u00f3 matem\u00e0tica rigorosa. Existeixen diverses llistes de problemes oberts, entre els quals els problemes del mil\u00b7lenni o els problemes de Hilbert (encara que solament una part dels mateixos segueixen sent problemes no resolts).", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Usada en teoria de probabilitat i estad\u00edstica, la distribuci\u00f3 F \u00e9s una distribuci\u00f3 de probabilitat cont\u00ednua. Tamb\u00e9 se la coneix com a distribuci\u00f3 F de Snedecor (per George Snedecor) o com a distribuci\u00f3 F de Fisher-Snedecor.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La  constant dels inversos de Fibonacci , o \u03c8, es defineix com la suma dels inversos dels nombres de Fibonacci:\n\n  \n    \n      \n        \u03a8\n        =\n        \n          \u2211\n          \n            k\n            =\n            1\n          \n          \n            \u221e\n          \n        \n        \n          \n            1\n            \n              F\n              \n                k\n              \n            \n          \n        \n        =\n        \n          \n            1\n            1\n          \n        \n        +\n        \n          \n            1\n            1\n          \n        \n        +\n        \n          \n            1\n            2\n          \n        \n        +\n        \n          \n            1\n            3\n          \n        \n        +\n        \n          \n            1\n            5\n          \n        \n        +\n        \n          \n            1\n            8\n          \n        \n        +\n        \n          \n            1\n            13\n          \n        \n        +\n        \u22ef\n        .\n      \n    \n    {\\displaystyle \\Psi =\\sum _{k=1}^{\\infty }{\\frac {1}{F_{k}}}={\\frac {1}{1}}+{\\frac {1}{1}}+{\\frac {1}{2}}+{\\frac {1}{3}}+{\\frac {1}{5}}+{\\frac {1}{8}}+{\\frac {1}{13}}+\\cdots .}\n  La ra\u00f3 entre dos termes consecutius d'aquesta suma tendeix a l'invers del nombre auri. Com que aquest nombre \u00e9s menor que 1, el criteri de d'Alembert estableix que la suma convergeix.\nSe sap que \u03c8 \u00e9s aproximadament igual a\n\n  \n    \n      \n        \u03a8\n        \u2248\n        3.359885666243177553172011302918927179688905133731\n        \u2026\n        .\n      \n    \n    {\\displaystyle \\Psi \\approx 3.359885666243177553172011302918927179688905133731\\dots .}\n  No es coneix una f\u00f3rmula tancada que doni el valor de \u03c8, per\u00f2 Gosper descriu un algorisme per obtenir una aproximaci\u00f3 r\u00e0pida del seu valor.\nDe fet \u03c8 \u00e9s irracional, i aquesta propietat va ser conjecturada per Paul Erd\u0151s, Ronald Graham i Leonard Carlitz, i comprovada el 1989 per Richard Andr\u00e9-Jeannine.La representaci\u00f3 d'aquesta constant en fracci\u00f3 cont\u00ednua \u00e9s:\n\n  \n    \n      \n        \u03a8\n        =\n        [\n        3\n        ;\n        2\n        ,\n        1\n        ,\n        3\n        ,\n        1\n        ,\n        1\n        ,\n        13\n        ,\n        2\n        ,\n        3\n        ,\n        3\n        ,\n        2\n        ,\n        1\n        ,\n        1\n        ,\n        6\n        ,\n        3\n        ,\n        2\n        ,\n        4\n        ,\n        362\n        ,\n        2\n        ,\n        4\n        ,\n        8\n        ,\n        6\n        ,\n        30\n        ,\n        50\n        ,\n        1\n        ,\n        6\n        ,\n        3\n        ,\n        3\n        ,\n        2\n        ,\n        7\n        ,\n        2\n        ,\n        3\n        ,\n        1\n        ,\n        3\n        ,\n        2\n        ,\n        \u22ef\n        ]\n        \n        \n        .\n      \n    \n    {\\displaystyle \\Psi =[3;2,1,3,1,1,13,2,3,3,2,1,1,6,3,2,4,362,2,4,8,6,30,50,1,6,3,3,2,7,2,3,1,3,2,\\cdots ]\\!\\,.}", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El nombre d'Erd\u0151s \u00e9s un nombre natural que defineix la \"dist\u00e0ncia de col\u00b7laboraci\u00f3\" de qualsevol matem\u00e0tic, pel que fa a articles publicats, respecte al matem\u00e0tic hongar\u00e8s P\u00e1l Erd\u0151s, un dels m\u00e9s prol\u00edfics del segle XX.\nEl nombre d'Erd\u0151s es defineix inductivament de la seg\u00fcent manera:\n\nPaul Erd\u0151s t\u00e9 un nombre d'Erd\u0151s igual a 0.\nEl nombre d'Erd\u0151s d'un autor M, que hagi signat un treball amb alg\u00fa que tingu\u00e9s un nombre d'Erd\u0151s, \u00e9s igual a 1 m\u00e9s el m\u00ednim de tots els nombres d'Erd\u0151s dels matem\u00e0tics amb qui M hagi signat un article de recerca en matem\u00e0tiques.\u00c9s a dir, que qualsevol matem\u00e0tic que hagi publicat un article amb el mateix Erd\u0151s t\u00e9 un nombre d'Erd\u0151s igual a 1. Un matem\u00e0tic que hagi publicat un article amb alg\u00fa que hagi publicat un article amb Erd\u0151s t\u00e9 un nombre d'Erd\u0151s igual a 2. I aix\u00ed successivament. Erd\u0151s va publicar articles amb 509 col\u00b7laboradors diferents, de manera que hi ha 509 matem\u00e0tics amb nombre d'Erd\u0151s igual a 1, i n'hi ha 6.984 amb un nombre igual a 2.\nEls nombres d'Erd\u0151s formen part del \"folklore\" de les matem\u00e0tiques, fins al punt que el 20 d'abril de 2004 Bill Tozier, un investigador amb nombre d'Erd\u0151s igual a 4, pos\u00e0 a subhasta a eBay la possibilitat de publicar un article amb ell perqu\u00e8 el col\u00b7laborador pogu\u00e9s aconseguir un nombre d'Erd\u0151s igual a 5; el guanyador va pagar 1.031 d\u00f2lars.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La notaci\u00f3 de Newton de la derivada consisteix a col\u00b7locar un punt damunt del nom de la funci\u00f3, d'aix\u00f2 ell en va dir fluxi\u00f3.\nLa notaci\u00f3 d'Isaac Newton es fa servir principalment a mec\u00e0nica. Es defineix com:\n\n  \n    \n      \n        \n          \n            \n              x\n              \u02d9\n            \n          \n        \n        =\n        \n          \n            \n              d\n              x\n            \n            \n              d\n              t\n            \n          \n        \n        =\n        \n          x\n          \u2032\n        \n        (\n        t\n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle {\\dot {x}}={\\frac {dx}{dt}}=x'(t)}\n  \n  \n    \n      \n        \n          \n            \n              x\n              \u00a8\n            \n          \n        \n        =\n        \n          \n            \n              \n                d\n                \n                  2\n                \n              \n              x\n            \n            \n              d\n              \n                t\n                \n                  2\n                \n              \n            \n          \n        \n        =\n        \n          x\n          \u2033\n        \n        (\n        t\n        )\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle {\\ddot {x}}={\\frac {d^{2}x}{dt^{2}}}=x''(t)\\,}\n  I aix\u00ed.\nTot i que clarament no \u00e9s gaire \u00fatil per a derivades d'ordre elevat, a mec\u00e0nica i altres temes d'enginyeria l'\u00fas de derivades d'ordre molt alt \u00e9s for\u00e7a limitat.\nNewton no va desenvolupar una notaci\u00f3 est\u00e0ndard per a la integraci\u00f3 sin\u00f3 que en va fer servir moltes de diferents; ara b\u00e9, la notaci\u00f3 a bastament adoptada \u00e9s la notaci\u00f3 de Leibniz per a la integraci\u00f3.\nA f\u00edsica i a altres disciplines, la notaci\u00f3 de Newton es fa servir principalment per a derivades temporals, com a oposada a la pendent o derivades de posici\u00f3.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En geometria, un quadril\u00e0ter \u00e9s un pol\u00edgon de quatre costats. Es tracta d'una figura plana.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Proofs from THE BOOK (en catal\u00e0: Demostracions del LLIBRE) \u00e9s un llibre de demostracions matem\u00e0tiques escrit per Martin Aigner i G\u00fcnter M. Ziegler. El llibre est\u00e0 dedicat al seu mestre, el matem\u00e0tic Paul Erd\u0151s, que sovint mencionava aquest llibre com \"el Llibre en qu\u00e8 D\u00e9u anota les demostracions m\u00e9s elegants de cada teorema matem\u00e0tic\". En una classe magistral que va fer l'any 1985, Erd\u0151s va dir \"No cal que creguis en D\u00e9u, per\u00f2 has de creure en el Llibre\".", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Joana Casals i Balt\u00e0 (Barcelona, 1903 - Barcelona, 28 d'abril de 1997) va ser una professora i pedagoga catalana.Despr\u00e9s de formar-se al col\u00b7legi Catalunya i estudiar alguns cursos de piano, feu estudis i es gradu\u00e0 a la Facultat de Ci\u00e8ncies, en l'especialitat de Qu\u00edmica. El director de l'Escola de Bibliotec\u00e0ries Llu\u00eds Segal\u00e0 i Estalella la va proposar pel c\u00e0rrec de secret\u00e0ria de l'Escola, despr\u00e9s de la mort de l'anterior secret\u00e0ria, Petronel\u00b7la Tuca Alsina. Des d'aquesta responsabilitat va tenir un paper destacat en el funcionament del centre. Posteriorment, el 1939, a inst\u00e0ncia del professor Jordi Rubi\u00f3, es pos\u00e0 en contacte amb Carme Serrallonga i Calafell que acabava d'obrir, juntament amb altres professors de l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya, l'Escola Isabel de Villena. Des d'aquella data i fins a la seva jubilaci\u00f3, va exercir de professora a aquesta Escola, especialment com a professora de matem\u00e0tiques, i arrib\u00e0 a convertir-se en un dels puntals del centre. Els seus diaris sobre l'activitat de l'Escola de Bibliotec\u00e0ries, representen tamb\u00e9 un testimoni viu i directe de la vida a la rereguarda durant la Guerra Civil Espanyola.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En criptografia, un oracle aleatori \u00e9s un oracle (una caixa negra te\u00f2rica) que respon a cada petici\u00f3 diferent amb una resposta (veritablement) aleat\u00f2ria escollida uniformement d'entre el seu domini de sortida. Expressat d'altra manera, un oracle aleatori \u00e9s una funci\u00f3 matem\u00e0tica que assigna una sortida aleat\u00f2ria del seu domini a cada entrada possible.Els oracles aleatoris s\u00f3n una abstracci\u00f3 matem\u00e0tica utilitzada en demostracions criptogr\u00e0fiques; s'acostumen a utilitzar quan no es coneix cap funci\u00f3 implementable que satisfaci les propietats requerides per a la demostraci\u00f3. Un sistema que sigui demostrat segur utilitzant una demostraci\u00f3 d'aquest tipus es descriu com a segur en el model d'oracle aleatori (en contraposici\u00f3 amb la descripci\u00f3 de segur en el model est\u00e0ndard). A la pr\u00e0ctica, els oracles aleatoris s'acostumen a utilitzar per a modelar funcions resum criptogr\u00e0fiques en esquemes que requereixin assumpcions fortes de l'aleatorietat de la seva sortida. En aquest tipus de demostracions sovint es demostra que un sistema o protocol \u00e9s segur mostrant que, per tal de trencar-lo, l'atacant necessita un comportament impossible per part de l'oracle, o que li cal solucionar algun problema matem\u00e0tic que es creu que \u00e9s dif\u00edcil. No totes les funcions de resum criptogr\u00e0fiques requereixen oracles aleatoris: per a esquemes que nom\u00e9s demanen propietats per a les quals es disposa de definicions al model est\u00e0ndard (com per exemple resist\u00e8ncia a les col\u00b7lisions) sovint l'oracle no \u00e9s necessari.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Shigefumi Mori (\u68ee \u91cd\u6587, , Mori Shigefumi?), va n\u00e9ixer el 23 de febrer de 1951 i \u00e9s un matem\u00e0tic japon\u00e8s, conegut pel seu treball en el camp de la geometria algebraica, particularment en relaci\u00f3 amb la classificaci\u00f3 de varietats algebraiques 3-dimensionals (three-folds).Mori va generalitzar el tractament cl\u00e0ssic en la classificaci\u00f3 de superf\u00edcies algebraiques a la classificaci\u00f3 dels tres plecs algebraics. El tractament cl\u00e0ssic usa el concepte de models m\u00ednims de superf\u00edcies algebraiques. Mori va descobrir que el concepte de models m\u00ednims pot ser tamb\u00e9 aplicat als tres plecs si \u00e9s que es permeten certes singularitats.\nL'extensi\u00f3 dels resultats de Mori a dimensions majors que tres \u00e9s anomenat programa Mori i, des de l'any 2006, \u00e9s una \u00e0rea extremadament activa de la geometria algebraica.\nLi va ser atorgada la Medalla Fields el 1990 durant el Congr\u00e9s Internacional de Matem\u00e0tics.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El momayyez (coma a mitjana al\u00e7ada \u00ab\u066b\u00bb) \u00e9s un separador decimal usat al m\u00f3n \u00e0rab i a l'Iran.S'utilitza per separar decimals. Per separar seq\u00fc\u00e8ncies de tres d\u00edgits pot usar-se una coma o un espai en blanc (en qualsevol cas aix\u00f2 no \u00e9s una regla estricta).\nEn Unicode s'escriu U+066B.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Un conjunt connex (connexi\u00f3) per a un espai topol\u00f2gic \u00e9s molt natural. Aix\u00ed, es diu que un espai \u00e9s disconnex si \u00e9s possible dividir-lo en dos conjunts oberts amb intersecci\u00f3 nul\u00b7la. En cas contrari, es diu que l'espai \u00e9s connex.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El Premi Stefan Bergman \u00e9s un premi de matem\u00e0tiques, finan\u00e7at pel patrimoni de la v\u00eddua del matem\u00e0tic Stefan Bergman i amb el suport de la Societat Americana de Matem\u00e0tiques. El premi s'atorga per a investigacions matem\u00e0tiques en: \"1) la teoria de la funci\u00f3 del nucli i les seves aplicacions en an\u00e0lisis reals i complexes; o 2) m\u00e8todes te\u00f2rics de funcions en la teoria d\u2019equacions diferencials parcials de tipus el\u00b7l\u00edptic amb atenci\u00f3 al m\u00e8tode de l'operador de Bergman.\"El premi s'atorga en honor a Stefan Bergman, un matem\u00e0tic conegut pel seu treball sobre l\u2019an\u00e0lisi complexa. Els destinataris del premi s\u00f3n seleccionats per un comit\u00e8 de jutges designats per la Societat Americana de Matem\u00e0tiques. El valor monetari del premi \u00e9s variable i es basa en els ingressos del fons del premi; el 2005 el premi es va valorar en aproximadament 17.000 d\u00f2lars.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor (Sant Petersburg, 3 de mar\u00e7 de 1845 - Halle, 6 de gener de 1918) fou un matem\u00e0tic i fil\u00f2sof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna. Cantor va establir la import\u00e0ncia del concepte de funci\u00f3 bijectiva entre els conjunts, va definir els conceptes de conjunt infinit i de conjunt ben ordenat, i va demostrar que el conjunt dels nombres reals \u00e9s \"m\u00e9s gran\" que el conjunt dels nombres naturals, tot i ser infinits ambd\u00f3s. De fet, del Teorema de Cantor se segueix que per a tot infinit hi ha un infinit m\u00e9s gran, i que, per tant, hi ha una infinitat d'infinits. Tamb\u00e9 va definir els conceptes de nombre cardinal i nombre ordinal aix\u00ed com la seva aritm\u00e8tica. El treball de Cantor ha estat una contribuci\u00f3 molt important dins el camp de les matem\u00e0tiques i \u00e9s, a m\u00e9s a m\u00e9s, d'un gran inter\u00e8s filos\u00f2fic.\nEl treball de Cantor va trobar resist\u00e8ncia per part d'alguns matem\u00e0tics contemporanis seus com Leopold Kronecker i Henri Poincar\u00e9, i despr\u00e9s per Hermann Weyl i L.E.J. Brouwer. Ludwig Wittgenstein va plantejar tamb\u00e9 algunes objeccions filos\u00f2fiques. Cantor va patir freq\u00fcents atacs de depressi\u00f3 al llarg de tota la seva vida des del 1884, que possiblement eren manifestacions d'un trastorn bipolar.\nAvui en dia, la gran majoria dels matem\u00e0tics que no s\u00f3n constructivistes ni finitistes accepten el treball de Cantor sobre els nombres transfinits i la seva aritm\u00e8tica i reconeix el canvi de paradigma que Cantor va introduir en la matem\u00e0tica. En paraules de David Hilbert: \"Ning\u00fa no ens podr\u00e0 fer fora del parad\u00eds que Cantor ha creat.\"", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En estad\u00edstica, el lema fonamental de Neyman-Pearson \u00e9s un resultat que descriu el criteri \u00f2ptim per distingir dues hip\u00f2tesis simples H0: \u03b8=\u03b80 i H1: \u03b8=\u03b81.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La Societat Catalana de Matem\u00e0tiques \u00e9s una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) fundada l'any 1987. La SCM continua les activitats de la Secci\u00f3 de Matem\u00e0tiques de la Societat Catalana de Ci\u00e8ncies fundada l'any 1931 per l'IEC. Els seus objectius principals s\u00f3n estendre el coneixement de les ci\u00e8ncies matem\u00e0tiques i fomentar-ne l'ensenyament i la investigaci\u00f3 arreu dels Pa\u00efsos Catalans.La Societat Catalana de Matem\u00e0tiques es regeix pels seus Estatuts, aix\u00ed com pels estatuts de l'IEC. Els seus \u00f2rgans de govern s\u00f3n l'Assemblea General, formada per tots els socis que hi assisteixin, i la Junta Directiva, elegida per l'Assemblea cada quatre anys, i formada pel president, el vicepresident, el secretari, el tresorer i diversos vocals. A m\u00e9s, un membre de l'IEC actua com a delegat en les reunions de la Junta Directiva. Tamb\u00e9 hi ha un Comit\u00e8 Cient\u00edfic, un Comit\u00e8 de Publicacions, i un corresponding member EMS-SCM.\nL'any 2015 la Societat tenia m\u00e9s de 800 socis. La Junta Directiva est\u00e0 formada pel president, Xavier Jarque; el vicepresident, Enric Ventura; la vicepresidenta adjunta, Iolanda Guevara; el secretari, Albert Ruiz; la tresorera, Nat\u00e0lia Castellana; i set vocals. El delegat de l'IEC \u00e9s Joan Girbau.Les principals activitats de la Societat s\u00f3n les trobades matem\u00e0tiques, els premis i les publicacions.\nDes del 1998 se celebra anualment una jornada amb el nom de Trobada Matem\u00e0tica dedicada a les activitats de recerca i divulgaci\u00f3; alguns anys aquesta trobada s'ha substitu\u00eft per una jornada internacional de recerca amb el nom de Barcelona Mathematical Days. Des del 2004 se celebra la Jornada d'Ensenyament de les Matem\u00e0tiques, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Federaci\u00f3 d'Entitats per l'Ensenyament de les Matem\u00e0tiques a Catalunya (FEEMCat) aix\u00ed com altres societats d'ensenyants de les matem\u00e0tiques dels Pa\u00efsos Catalans.Des de l'any 1996 la Societat Catalana de Matem\u00e0tiques, a trav\u00e9s de les comissions balear, valenciana i catalana, organitza als territoris de parla catalana la Prova Cangur, la mateixa prova que realitzen la resta de participants d'Europa i d'altres pa\u00efsos. Es tracta d'un joc concurs consistent en 30 reptes matem\u00e0tics creatius i imaginatius per estimular i motivar l'aprenentatge de les matem\u00e0tiques a trav\u00e9s dels problemes.La Societat Catalana de Matem\u00e0tiques, sota els auspicis de la Societat Matem\u00e0tica Europea, organitz\u00e0 el tercer Congr\u00e9s Europeu de Matem\u00e0tiques, que tingu\u00e9 lloc a Barcelona els dies 10-14 de juliol de l'any 2000 i compt\u00e0 amb una assist\u00e8ncia de m\u00e9s d'un miler de matem\u00e0tics. El president del comit\u00e8 executiu fou Sebasti\u00e0 Xamb\u00f3 i Descamps, que presidia la Societat des del 1995 i va ser un dels impulsors de la candidatura per a l'organitzaci\u00f3 del congr\u00e9s. El president del comit\u00e8 cient\u00edfic fou sir Michael Atiyah.\nEl precedent hist\u00f2ric immediat de la Societat Catalana de Matem\u00e0tiques \u00e9s la Societat Catalana de Ci\u00e8ncies F\u00edsiques, Qu\u00edmiques i Matem\u00e0tiques, fundada l'any 1932 i que depenia, juntament amb altres societats filials, de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de l'Institut d'Estudis Catalans. Aquesta societat va ser molt activa en el per\u00edode anterior a la guerra del 1936, per\u00f2 despr\u00e9s no va reprendre les seves activitats fins a l'any 1959. L'any 1968 es va dividir en tres seccions que treballaven de manera independent: f\u00edsica, matem\u00e0tiques i qu\u00edmica; posteriorment s'hi afeg\u00ed la secci\u00f3 de tecnologia. Despr\u00e9s de la mort de Franco les seccions poden comen\u00e7ar a funcionar amb una relativa normalitat. En el per\u00edode 1978-1982 la secci\u00f3 de matem\u00e0tiques aconsegueix augmentar tant el nombre de socis (que supera els 250) com les seves activitats, entre les quals l'inici de la publicaci\u00f3 del Butllet\u00ed de la Secci\u00f3 de Matem\u00e0tiques.\nL'octubre del 1986 la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de l'IEC va aprovar la separaci\u00f3 de la Societat de Ci\u00e8ncies en quatre noves societats cient\u00edfiques corresponents a les seccions que posse\u00efa: la Societat Catalana de F\u00edsica, la Societat Catalana de Matem\u00e0tiques, la Societat Catalana de Qu\u00edmica i la Societat Catalana de Tecnologia. Aquesta especialitzaci\u00f3 s'havia fet necess\u00e0ria per motius d'homologaci\u00f3 internacional, i tamb\u00e9 per a acostar les societats als respectius col\u00b7lectius professionals.La Societat Catalana de Matem\u00e0tiques \u00e9s una de les set societats que formen el Comit\u00e8 Espanyol de Matem\u00e0tiques, organisme creat l'any 2004 i encarregat de coordinar les activitats matem\u00e0tiques espanyoles relacionades amb la Uni\u00f3 Matem\u00e0tica Internacional.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Disquisitiones arithmeticae \u00e9s un llibre de teoria de nombres escrit per l'alemany Carl Friedrich Gauss en llat\u00ed el 1798, quan tenia 21 anys i publicat el 1801. En aquest llibre Gauss reuneix els resultats de la seva teoria de nombres seguint l'evoluci\u00f3 d'altres matem\u00e0tics com Fermat, Euler, Lagrange i Legendre, als que afegeix teories pr\u00f2pies.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El teorema de Desargues per feixos de c\u00f2niques, o teorema d'involuci\u00f3 de Girard Desargues, \u00e9s un resultat de la geometria projectiva.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Hom parla de nombres grans per referir-se a nombres que s\u00f3n significativament m\u00e9s grans que els que s'usen en la vida quotidiana, com ara en comptar o en transaccions monet\u00e0ries. El terme es refereix principalment a nombres positius grans, o m\u00e9s en general, a nombres reals positius grans, per\u00f2 tamb\u00e9 es pot usar aquesta terminologia en altres \u00e0mbits.\nEls nombres grans apareixen amb freq\u00fc\u00e8ncia en camps com les matem\u00e0tiques, cosmologia, criptografia i mec\u00e0nica estad\u00edstica.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Els papirs de Berl\u00edn s\u00f3n una s\u00e8rie de documents egipcis de l'Imperi Mitj\u00e0 datats entre el 2160 i el 1700 aC, que foren trobats a principis del segle xix a la necr\u00f2poli de Memfis, Saqqara.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El c\u00e0lcul mental consisteix a efectuar c\u00e0lculs o operacions num\u00e8riques sense cap altre suport que la reflexi\u00f3 o la mem\u00f2ria, usant \"la ment\". S'utilitza per a avaluar r\u00e0pidament ordres de magnitud en converses i negociacions, per exemple, comprovar a cada pas que unes tasques no s\u00f3n incorrectes, i tamb\u00e9 quan no es disposa de cap altre medi d'ajuda, com \u00e0bacs, calculadores o programes de c\u00e0lcul en computadores. En molts sistemes d'educaci\u00f3 es considera una de les compet\u00e8ncies b\u00e0siques de nivell de prim\u00e0ria.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La  notaci\u00f3 bra-ket , tamb\u00e9 coneguda com a  notaci\u00f3 de Dirac  pel seu inventor Paul Dirac, \u00e9s la notaci\u00f3 est\u00e0ndard per descriure els estats qu\u00e0ntics en la teoria de la mec\u00e0nica qu\u00e0ntica. Tamb\u00e9 pot ser utilitzada per denotar vectors abstractes i funcionals lineals en les matem\u00e0tiques pures. \u00c9s aix\u00ed anomenada perqu\u00e8 el producte interior de dos estats \u00e9s denotat pel \"bracket angular\" ( angle bracket , en angl\u00e8s), \n  \n    \n      \n        \u27e8\n        \u03d5\n        \n          |\n        \n        \u03c8\n        \u27e9\n      \n    \n    {\\displaystyle \\langle \\phi |\\psi \\rangle }\n  , consistint en una part esquerra, \n  \n    \n      \n        \u27e8\n        \u03d5\n        \n          |\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\langle \\phi |}\n  , anomenada el  bra , i una part dreta, \n  \n    \n      \n        \n          |\n        \n        \u03c8\n        \u27e9\n      \n    \n    {\\displaystyle |\\psi \\rangle }\n  , anomenada el  ket .", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La ra\u00f3 geom\u00e8trica \u00e9s la comparaci\u00f3 de dos quantitats pel seu quocient.\n La ra\u00f3 indica quantes vegades cont\u00e9 una quantitat a l'altra.\nExemple: 18 ENTRE 6 \u00e9s igual a 3 (18 cont\u00e9 tres vegades el 6); la seva ra\u00f3 geom\u00e8trica \u00e9s 3.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En geometria, la constant c\u00f2nica (o constant de Schwarzschild, per Karl Schwarzschild) \u00e9s un par\u00e0metre que descriu les seccions c\u00f2niques, i es representa amb la lletra K. Amb K negativa, ve donada per:\n\n  \n    \n      \n        K\n        =\n        \u2212\n        \n          e\n          \n            2\n          \n        \n        ,\n      \n    \n    {\\displaystyle K=-e^{2},}\n  on e \u00e9s l'excentricitat de la secci\u00f3 c\u00f2nica.\nL'equaci\u00f3 de la secci\u00f3 c\u00f2nica amb \u00e0pex en l'origen i tangent a l'eix y \u00e9s:\n\n  \n    \n      \n        \n          y\n          \n            2\n          \n        \n        \u2212\n        2\n        R\n        x\n        +\n        (\n        K\n        +\n        1\n        )\n        \n          x\n          \n            2\n          \n        \n        =\n        0\n      \n    \n    {\\displaystyle y^{2}-2Rx+(K+1)x^{2}=0}\n  on K \u00e9s la constant c\u00f2nica i R \u00e9s el radi de curvatura a x=0.\nAquest formulaci\u00f3 s'utilitza en \u00f2ptica geom\u00e8trica per especificar les lents el\u00b7l\u00edptiques oblades (K > 0), les esf\u00e8riques (K = 0), les el\u00b7l\u00edptiques prolades (0 > K > \u22121), les parab\u00f2liques (K = \u22121) i les hiperb\u00f2liques (K < \u22121). Quan l'aproximaci\u00f3 paraxial \u00e9s v\u00e0lida, la superf\u00edcie \u00f2ptica es pot tractar com una superf\u00edcie esf\u00e8rica amb el mateix radi.\nAlgunes refer\u00e8ncies de disseny no \u00f2ptic usen la lletra p com a constanc c\u00f2nica. En aquests casos, p = K + 1.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Antemi de Tral\u00b7les (en llat\u00ed Anthemius, en grec antic \u1f08\u03bd\u03b8\u03ad\u03bc\u03b9\u03bf\u03c2) (Tral\u00b7les, L\u00eddia, Imperi Rom\u00e0 d'Orient, 474 - Constantinoble, id., 533) fou un notable arquitecte, matem\u00e0tic i professor.\nEl seu pare es deia Esteve i era metge. Un dels seus germans era el fam\u00f3s metge Alexandre de Tral\u00b7les (Alexandrer Trallianus), i Ag\u00e0ties diu que els altres tres germans, Dioscoros, Metrodoros, i Olympios, tamb\u00e9 van ser emin\u00e8ncies en les seves professions. Antemi va desenvolupar gran part de la seva vida professional com a professor de matem\u00e0tiques a Constantinoble.\nEn companyia d'Isidor de Milet, va ser un dels dos principals arquitectes encarregats per Justini\u00e0 I de construir l'esgl\u00e9sia de Santa Sofia de Constantinoble el 532, per\u00f2 va morir al poc de comen\u00e7ar l'obra. Es conserva un escrit anomenat \u03a0\u03b5\u03c1\u03af \u03c0\u03b1\u03c1\u03b1\u03b4\u03cc\u03be\u03c9\u03bd \u03bc\u03b7\u03c7\u03b1\u03bd\u03b7\u03bc\u03ac\u03c4\u03c9\u03bd (Sobre les paradoxes de la mec\u00e0nica) sobre miralls parab\u00f2lics i ustoris. Coneixia la p\u00f3lvora i va construir una m\u00e0quina de vapor.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El Museu de Matem\u00e0tiques de Catalunya (MMACA) t\u00e9 una exposici\u00f3 permanent al Palau Mercader, de Cornell\u00e0 de Llobregat. L'exposici\u00f3 est\u00e0 situada a la segona planta d'aquest palau, en un espai d'uns 300 m\u00b2 on s'ofereix als visitants una s\u00e8rie de m\u00f2duls i aparells interactius que permeten a trav\u00e9s de la manipulaci\u00f3, mostrar aspectes sorprenents, l\u00fadics i aplicats de les matem\u00e0tiques.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La Societat Catalana de Ci\u00e8ncies F\u00edsiques, Qu\u00edmiques i Matem\u00e0tiques (SCCFQM) fou una filial de l'Institut d'Estudis Catalans, creada l'any 1932 amb la finalitat d'agrupar cient\u00edfics de diferents activitats.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Philosophi\u00e6 Naturalis Principia Mathematica ('Principis matem\u00e0tics de la filosofia natural'), sovint abreujat tamb\u00e9 com els Principia o Principia Mathematica, \u00e9s un llibre de ci\u00e8ncia escrit per Isaac Newton. Publicat per primer cop el 1687, a inst\u00e0ncies del seu amic Edmond Halley; Newton hi descrivia els seus descobriments en f\u00edsica i c\u00e0lcul matem\u00e0tic. Aquesta obra va marcar un punt d'inflexi\u00f3 en la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia.La seva publicaci\u00f3 s'havia retardat enormement per la por de Newton al fet que altres intentessin apropiar-se de les seves descobertes. Els tres llibres de l'obra contenen els fonaments de la f\u00edsica i l'astronomia, escrits en el llenguatge de la geometria pura. El \u201cLlibre I\u201d cont\u00e9 el m\u00e8tode de les \"primeres i \u00faltimes raons\" i, en forma de notes, es troba com a annex del \u201cLlibre III\u201d la teoria de les fluxions. Encara que aquesta obra monumental li va aportar un gran renom, va resultar un treball dif\u00edcil de llegir en l'actualitat a causa del llenguatge i to utilitzats. \u00c9s per aix\u00f2 que, en el c\u00e0lcul diferencial, per exemple, \u00e9s la notaci\u00f3 de Leibniz la que s'ha anat imposant, m\u00e9s intu\u00eftiva i que facilita els c\u00e0lculs. La notaci\u00f3 de Newton resulta m\u00e9s pesada.En el camp de la mec\u00e0nica, va recopilar la seva obra en descobriments de Galileo Galilei i va enunciar les tres lleis de Newton. D'aquestes, va poder deduir la for\u00e7a gravitat\u00f2ria entre la Terra i la Lluna; i va demostrar que aquesta \u00e9s directament proporcional al producte de les masses i inversament proporcional al quadrat de la dist\u00e0ncia, multiplicant aquest quocient per una constant anomenada constant gravitat\u00f2ria universal. A m\u00e9s a m\u00e9s, va tenir la gran intu\u00efci\u00f3 de generalitzar aquesta llei a tots els cossos de l'univers, amb la qual cosa aquesta equaci\u00f3 es va convertir en la llei de la gravitaci\u00f3 universal.L'exemplar de la primera edici\u00f3 que va pert\u00e0nyer a Newton, que contenia anotacions i correccions manuscrites, est\u00e0 guardat a la Biblioteca Wren del Trinity College de Cambridge. Tamb\u00e9 hi ha conservada una primera edici\u00f3 a la biblioteca de la University College de Londres.\nVa existir una pol\u00e8mica dels Principia Mathematica relacionada amb qui havia estat l'inventor del c\u00e0lcul, t\u00edtol que es van disputar Newton i Leibniz. El cert \u00e9s que, si b\u00e9 Leibniz va publicar abans les seves idees, Newton havia elaborat tota la seva teoria molt abans, per\u00f2 trig\u00e0 a publicar-la.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Les funcions el\u00b7l\u00edptiques de Jacobi  introdu\u00efdes pel matem\u00e0tic prussi\u00e0 Carl Gustav Jacob Jacobi al voltant de 1830 s\u00f3n un conjunt de funcions el\u00b7l\u00edptiques i funcions theta, importants hist\u00f2ricament, i tenen diverses aplicacions (com en la resoluci\u00f3 de l'equaci\u00f3 del p\u00e8ndol).\nLes funcions el\u00b7l\u00edptiques tenen diverses analogies amb les trigonom\u00e8triques, incloent la notaci\u00f3 (sn, cn , etc.) que t\u00e9 analogia amb les trigonom\u00e8triques ( sin  i cos ).", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El signe de dividir \u00e9s un s\u00edmbol matem\u00e0tic que s'escriu \u00f7, \u00e9s a dir, com un gui\u00f3 mitj\u00e0 amb dos punts, un a sobre i un a sota de la ratlla de divisi\u00f3. Es pot simplificar traient els punts, com apareix per exemple a les fraccions (la ratlla pot ser aleshores inclinada, com es veu a alguns models de calculadora). El signe est\u00e0 en actiu d'en\u00e7\u00e0 el segle xvii per influ\u00e8ncia anglosaxona.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Els angles congruents s\u00f3n els angles que tenen la mateixa mesura.Els angles oposats pel v\u00e8rtex s\u00f3n un exemple d'angles congruents. Les diagonals d'un paral\u00b7lelogram configuren angles oposats pel v\u00e8rtex congruents.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, la constant de Feller-Tornier CFT \u00e9s la densitat del conjunt de tots els nombres enters que tenen un nombre parell de factors primers (comptats per multiplicitats). Porta el nom de William Feller (1906\u20131970) i Erhard Tornier (1894\u20131982).\n\n  \n    \n      \n        \n          \n            \n              \n                \n                  C\n                  \n                    FT\n                  \n                \n              \n              \n                \n                =\n                \n                  \n                    1\n                    2\n                  \n                \n                +\n                \n                  (\n                  \n                    \n                      \n                        1\n                        2\n                      \n                    \n                    \n                      \u220f\n                      \n                        n\n                        =\n                        1\n                      \n                      \n                        \u221e\n                      \n                    \n                    \n                      (\n                      \n                        1\n                        \u2212\n                        \n                          \n                            2\n                            \n                              p\n                              \n                                n\n                              \n                              \n                                2\n                              \n                            \n                          \n                        \n                      \n                      )\n                    \n                  \n                  )\n                \n              \n            \n            \n              \n              \n                \n                =\n                \n                  \n                    \n                      1\n                    \n                    \n                      2\n                    \n                  \n                \n                \n                  (\n                  \n                    1\n                    +\n                    \n                      \u220f\n                      \n                        n\n                        =\n                        1\n                      \n                      \n                        \u221e\n                      \n                    \n                    \n                      (\n                      \n                        1\n                        \u2212\n                        \n                          \n                            \n                              2\n                            \n                            \n                              \n                                p\n                                \n                                  n\n                                \n                                \n                                  2\n                                \n                              \n                            \n                          \n                        \n                      \n                      )\n                    \n                  \n                  )\n                \n              \n            \n            \n              \n              \n                \n                =\n                \n                  \n                    1\n                    2\n                  \n                \n                \n                  (\n                  \n                    1\n                    +\n                    \n                      \n                        \n                          1\n                        \n                        \n                          \u03b6\n                          (\n                          2\n                          )\n                        \n                      \n                    \n                    \n                      \u220f\n                      \n                        n\n                        =\n                        1\n                      \n                      \n                        \u221e\n                      \n                    \n                    \n                      (\n                      \n                        1\n                        \u2212\n                        \n                          \n                            \n                              1\n                            \n                            \n                              \n                                p\n                                \n                                  n\n                                \n                                \n                                  2\n                                \n                              \n                              \u2212\n                              1\n                            \n                          \n                        \n                      \n                      )\n                    \n                  \n                  )\n                \n              \n            \n            \n              \n              \n                \n                =\n                \n                  \n                    1\n                    2\n                  \n                \n                +\n                \n                  \n                    \n                      3\n                    \n                    \n                      \n                        \u03c0\n                        \n                          2\n                        \n                      \n                    \n                  \n                \n                \n                  \u220f\n                  \n                    n\n                    =\n                    1\n                  \n                  \n                    \u221e\n                  \n                \n                \n                  (\n                  \n                    1\n                    \u2212\n                    \n                      \n                        \n                          1\n                        \n                        \n                          \n                            p\n                            \n                              n\n                            \n                            \n                              2\n                            \n                          \n                          \u2212\n                          1\n                        \n                      \n                    \n                  \n                  )\n                \n                =\n                0.661317\n                \u2026\n              \n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle {\\begin{aligned}C_{\\text{FT}}&={1 \\over 2}+\\left({1 \\over 2}\\prod _{n=1}^{\\infty }\\left(1-{2 \\over p_{n}^{2}}\\right)\\right)\\\\[4pt]&={{1} \\over {2}}\\left(1+\\prod _{n=1}^{\\infty }\\left(1-{{2} \\over {p_{n}^{2}}}\\right)\\right)\\\\[4pt]&={1 \\over 2}\\left(1+{{1} \\over {\\zeta (2)}}\\prod _{n=1}^{\\infty }\\left(1-{{1} \\over {p_{n}^{2}-1}}\\right)\\right)\\\\[4pt]&={1 \\over 2}+{{3} \\over {\\pi ^{2}}}\\prod _{n=1}^{\\infty }\\left(1-{{1} \\over {p_{n}^{2}-1}}\\right)=0.661317\\ldots \\end{aligned}}}\n  (successi\u00f3 A065493 a l'OEIS)", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Jana Rodriguez Hertz (Rosario, 11 de febrer del 1970) nom de naixement Mar\u00eda Alejandra Rodr\u00edguez Hertz Frugoni, es una matem\u00e0tica, professora i investigadora argentina i uruguaiana. Filla de Mariana Frugoni i Adolfo Rodr\u00edguez Hertz; \u00e9s la gran de cinc germans. Estudi\u00e0 matem\u00e0tiques a la Facultat de Ci\u00e8ncies Exactes, Enginyeria i Agrimensura de la Universitat Nacional de Rosario. Estudi un any a l'Institut de Matem\u00e0tica Pura i Aplicada (IMPA) a Rio de Janeiro, Brasil. T\u00e9 un doctorat de la Universitat de la Rep\u00fablica el 1999 i \u00e9s professora de la Facultat d'Enginyeria a la mateixa. Radicada a Uruguai des de 1994. \u00c9s la primera i \u00fanica dona grau 5 en matem\u00e0tica d'Uruguai.\n \u00c9s vicepresidenta de l'Organitzaci\u00f3 per les Dones en Ci\u00e8ncia per al M\u00f3n en Desenvolupament (OWSD) per a Am\u00e8rica Llatina i el Carib. Va contreure matrimoni amb Ra\u00fal Ures, pares fill de Maties, Andr\u00e9s i tamb\u00e9 forma part del nucli familiaritzat Pablo Ures.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Theodore John Kaczynski [ka\u02c8t\u0282\u0268\u0272sk\u02b2i] (Chicago, 22 de maig de 1942) tamb\u00e9 conegut amb l'\u00e0lies d'Unabomber, \u00e9s un matem\u00e0tic nord-americ\u00e0 i cr\u00edtic de la societat que va portar a terme una campanya d'atacs utilitzant bombes per denunciar la societat moderna capitalista, la tecnologia i la industrialitzaci\u00f3.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, la quadratura d'una superf\u00edcie consisteix a buscar-ne l'\u00e0rea. Hist\u00f2ricament, consistia a buscar un quadrat que tingui la mateixa superf\u00edcie que la figura original. Els problemes de quadratura eren l'origen de problemes per al desenvolupament del c\u00e0lcul, i introdueixen conceptes importants de l'an\u00e0lisi matem\u00e0tica. En l'inici de la hist\u00f2ria de les matem\u00e0tiques, el problema de quadratura m\u00e9s dif\u00edcil era la quadratura del cercle, que aviat es va veure impossible fent servir construccions amb regle i comp\u00e0s. Fins al final del segle xvii, el c\u00e0lcul integral no estava desenvolupat, i els c\u00e0lculs de les \u00e0rees de figures geometriques implicaven la utilitzaci\u00f3 de m\u00e8todes d'aproximaci\u00f3, com el m\u00e8tode d'exhausti\u00f3 d'Arqu\u00edmedes o el m\u00e8tode dels indivisibles de Cavalieri.\nLa recerca de quadratures va fer un salt endavant (1669-1704) gr\u00e0cies a Leibniz i Newton qui, amb el desenvolupament del c\u00e0lcul infinitesimal, van trobar la relaci\u00f3 entre quadratura i derivada.\nPosteriorment, es va vincular la recerca de les quadratures a la de les primitives: l'\u00e0rea de la superf\u00edcie delimitada per les rectes x = a i x = b, l'eix Ox i la corba d'equaci\u00f3 y = f(x), on f \u00e9s una funci\u00f3 positiva, ve donada per \n  \n    \n      \n        \n          \u222b\n          \n            a\n          \n          \n            b\n          \n        \n        f\n        (\n        x\n        )\n        \n          d\n        \n        x\n      \n    \n    {\\displaystyle \\int _{a}^{b}f(x)\\mathrm {d} x}\n  .", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Es diu que es produeix una coincid\u00e8ncia matem\u00e0tica quan dues expressions sense relaci\u00f3 directa mostren una gaireb\u00e9 igualtat que no t\u00e9 una explicaci\u00f3 te\u00f2rica aparent.\nPer exemple, hi ha una igualtat propera al nombre rod\u00f3 1000 entre pot\u00e8ncies de 2 i pot\u00e8ncies de 10:\n\n  \n    \n      \n        \n          2\n          \n            10\n          \n        \n        =\n        1024\n        \u2248\n        1000\n        =\n        \n          10\n          \n            3\n          \n        \n        .\n      \n    \n    {\\displaystyle 2^{10}=1024\\approx 1000=10^{3}.}\n  Algunes coincid\u00e8ncies matem\u00e0tiques s'utilitzen en enginyeria quan una expressi\u00f3 es pren com a aproximaci\u00f3 d'una altra.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "L'Olimp\u00edada Internacional de Matem\u00e0tiques (OIM) \u00e9s una competici\u00f3 matem\u00e0tica anual, que consta de 6 problemes i 42 punts, dirigida a estudiants de secund\u00e0ria, i \u00e9s la m\u00e9s antiga de les Olimp\u00edades Internacionals de Ci\u00e8ncies. La primera OIM se celebr\u00e0 a Romania l'any 1959, i s'ha celebrat cada any excepte en 1980. Al voltant de 100 pa\u00efsos hi envien delegacions de fins a 6 estudiants, m\u00e9s un capit\u00e0, un vicecapit\u00e0 i observadors.El contingut de les proves va des de problemes d'addici\u00f3 extremadament dif\u00edcils fins a \u00e0rees de les matem\u00e0tiques que no es tracten en l'ensenyament secundari i fins i tot tampoc en nivells universitaris, com per exemple geometria projectiva i complexa, equacions funcionals i teoria de nombres, que requereixen amplis coneixements de teoremes relacionats. El c\u00e0lcul, encara que est\u00e0 perm\u00e8s en les solucions, no \u00e9s necessari, ja que \u00e9s un requisit que qualsevol persona que tingui una comprensi\u00f3 b\u00e0sica de matem\u00e0tiques ha de poder entendre els problemes, fins i tot si el desenvolupament de la soluci\u00f3 requereix un coneixement m\u00e9s ampli. Aquells qui estan a favor d'aquest principi asseguren que aix\u00f2 permet una major universalitat, i que crea un incentiu per tal de trobar solucions elegants als problemes.\nEl proc\u00e9s de selecci\u00f3 varia segons el pa\u00eds, per\u00f2 sovint consisteix en un conjunt de proves que admeten cada cop menys estudiants a cada fase del proc\u00e9s. S'atorguen guardons al menor percentatge dels participants individuals. Oficialment no es reconeixen els equips: totes les puntuacions s'atorguen als participants individuals, per\u00f2 sovint es comparen, encara que de forma oficiosa, les puntuacions dels equips. Els participants han de tenir menys de vint anys, i no poden estar inscrits en cap instituci\u00f3 d'ensenyament terciari (universitats, instituts de formaci\u00f3 t\u00e8cnica, escoles d'infermeria, laboratoris de recerca, centres d'excel\u00b7l\u00e8ncia o centres d'educaci\u00f3 a dist\u00e0ncia). Amb aquestes condicions, un estudiant pot participar qualsevol nombre de vegades en les OIM.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El kakuro \u00e9s una classe d'enigma l\u00f2gic que sovint \u00e9s referit com una transcripci\u00f3 matem\u00e0tica del mots encreuats. B\u00e0sicament, els enigmes del kakuro s\u00f3n problemes de programaci\u00f3 lineal, i es poden resoldre utilitzant les t\u00e8cniques de matriu matem\u00e0tica, encara que siguin resolts t\u00edpicament a m\u00e0. Els enigmes del kakuro s\u00f3n regulars en la majoria, si no totes, de les publicacions matem\u00e0tiques i d'enigma l\u00f2gic als Estats Units. Dell Magazines va proposar els noms de Cross Sums (Sumes Croades) i Cross Addition (Addici\u00f3 Croada), per\u00f2 tamb\u00e9 el nom japon\u00e8s kakuro (l'abreviaci\u00f3 japonesa de Kasane kurosu: \u52a0\u7b97 \u30af\u30ed\u30b9 Addici\u00f3 + Creu) guany\u00e0 acceptaci\u00f3 general i els enigmes apareixen titulats d'aquesta manera ara en la majoria de les publicacions. La popularitat de kakuro al Jap\u00f3 \u00e9s immensa, nom\u00e9s despr\u00e9s del fam\u00f3s sudoku entre altres c\u00e8lebres ofertes de la famosa Nikoli.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Els nombres primers bessons s\u00f3n aquelles parelles de nombres primers que difereixen en 2. \u00c9s a dir, p i q (amb p < q) s\u00f3n primers bessons si q = p + 2. Excepte pel cas del 2 i el 3, aquesta \u00e9s la m\u00ednima difer\u00e8ncia que pot haver-hi entre dos primers. Alguns exemples de primers bessons s\u00f3n les parelles (5,7), (11,13) i (821,823). El terme va ser utilitzat per primera vegada pel matem\u00e0tic alemany Paul St\u00e4ckel qui, a finals del segle xix, va fer alguns c\u00e0lculs num\u00e8rics relacionats amb aquests nombres i altres questions connexes.No se sap si existeixen infinits nombres primers bessons. La conjectura dels nombres primers bessons que afirma que, efectivament, hi ha infinits primers bessons, encara no ha estat demostrada. Una versi\u00f3 encara m\u00e9s restringida d'aquesta conjectura, la conjectura de Hardy-Littlewood, postula, a m\u00e9s, una llei de distribuci\u00f3 per als primers bessons.\nLa parella de bessons m\u00e9s gran trobada fins al moment (2016) \u00e9s 2996863034895 \u00b7 21290000 \u00b1 1, que \u00e9s un nombre de 388.342 d\u00edgits decimals.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En an\u00e0lisi matem\u00e0tica, una fam\u00edlia de funcions \u00e9s equicont\u00ednua si totes les funcions s\u00f3n cont\u00ednues i tenen una variaci\u00f3 equivalent sobre un ve\u00efnat donat, en un sentit prec\u00eds descrit. Concretament, aquest concepte s'aplica a fam\u00edlies comptables, i, per tant, seq\u00fc\u00e8ncies de funcions.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La llista de matem\u00e0tiques inclou moltes dones que han destacat en les matem\u00e0tiques, tot i que, com sol passar en les diverses disciplines cient\u00edfiques, es tracta d'un \u00e0mbit fortament masculinitzat.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El Premi Fermat de recerca matem\u00e0tica s'atorga cada dos anys pels treballs de recerca en els camps on les contribucions de Pierre de Fermat varen ser decisius:\n\nDeclaracions de C\u00e0lcul de variacions\nFonaments de la probabilitat i geometria anal\u00edtica\nTeoria de nombres.L'esperit del premi se centra a premiar els resultats de les investigacions accessible al major nombre de professionals matem\u00e0tics dins d'aquests camps. El premi Fermat va ser creat el 1989 i s'atorga cada dos anys a Tolosa per l'Institut de Matem\u00e0tiques de Tolosa. L'import del premi Fermat s'ha fixat en 20.000 euros per a la dotzena edici\u00f3 (2011).", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Corba \u00e9s un terme abstracte que s'usa per descriure el cam\u00ed d'un punt mogut cont\u00ednuament. Tal cam\u00ed \u00e9s sovint generat per una equaci\u00f3. Exemples senzills s\u00f3n les circumfer\u00e8ncies, les el\u00b7lipses, els pol\u00edgons, les par\u00e0boles, les corbes t\u00e8cniques, les hip\u00e8rboles, les espirals i les rectes.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La unitat imagin\u00e0ria o nombre imaginari unitari, denotat per i, \u00e9s una soluci\u00f3 de l'equaci\u00f3 quadr\u00e0tica x\u00b2 + 1 = 0. Tot i que no hi ha cap nombre real amb aquesta propietat, i \u00e9s un concepte matem\u00e0tic que est\u00e9n el sistema dels nombres reals \u211d al sistema dels nombres complexos \u2102. Al seu torn, aix\u00f2 fa que qualsevol polinomi P(x) tingui, almenys, una arrel (vegeu Clausura algebraica i Teorema fonamental de l'\u00e0lgebra). La propietat caracter\u00edstica de la unitat imagin\u00e0ria \u00e9s que i\u00b2 = \u22121. Hom empra el terme imaginari perqu\u00e8 no hi ha cap nombre real que, elevant-lo al quadrat, se n'obtingui un nombre negatiu.\nDe fet, hi ha dues arrels quadrades complexes de \u22121 (una \u00e9s i; l'altra \u00e9s \u2212i), de la mateixa manera que qualsevol nombre real t\u00e9 dues arrels quadrades complexes, llevat del zero, que t\u00e9 una arrel quadrada doble.\nEn alguns contextos on l'\u00fas del s\u00edmbol i pot ser ambigu o problem\u00e0tic, de vegades es fan servir les notacions alternatives j o la lletra grega \u03b9. En els \u00e0mbits de l'enginyeria el\u00e8ctrica o l'enginyeria de sistemes de control, s'acostuma a denotar la unitat imagin\u00e0ria per j en comptes de i, ja que i acostuma a representar el corrent el\u00e8ctric.\nPer saber m\u00e9s sobre la hist\u00f2ria de la unitat imagin\u00e0ria, visiteu Nombre complex#Hist\u00f2ria.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En un espai vectorial la direcci\u00f3 i el sentit d'un vector \n  \n    \n      \n        \n          \n            \n              v\n              \u2192\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle {\\vec {v}}}\n   queden determinats pel vector unitari resultant de multiplicar el vector per l'invers de la seva norma. Si no ens importa el sentit i nom\u00e9s volem la direcci\u00f3 aleshores prenem els resultats possibles m\u00f2dul el producte per \n  \n    \n      \n        \u2212\n        1\n      \n    \n    {\\displaystyle -1}\n  .", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En optimitzaci\u00f3, una soluci\u00f3 candidata \u00e9s un element d'un conjunt de possibles solucions a un determinat problema. Una soluci\u00f3 candidata no ha de ser necess\u00e0riament una soluci\u00f3 raonable a un problema, sin\u00f3 que \u00e9s simplement aquella que satisf\u00e0 totes les restriccions. L'espai de totes les solucions candidates s'anomena regi\u00f3 de viabilitat, espai de viabilitat, conjunt de viabilitat o espai de solucions.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La teoria de la representaci\u00f3 \u00e9s una branca de les matem\u00e0tiques que estudia les estructures algebraiques abstractes representant els seus elements com a transformacions lineals d\u2019espais vectorials i estudia m\u00f2duls sobre aquestes estructures algebraiques abstractes. En ess\u00e8ncia, una representaci\u00f3 fa m\u00e9s concret un objecte algebraic abstracte descrivint els seus elements per matrius i les seves operacions algebraiques (per exemple, suma de matrius, multiplicaci\u00f3 de matriu). La teoria de les matrius i dels operadors lineals es comprenen millor i, de vegades, simplifiquen els c\u00e0lculs de teories m\u00e9s abstractes. \nEls objectes algebraics susceptibles d'aquesta descripci\u00f3 inclouen grups, \u00e0lgebres associatius i \u00e0lgebres de Lie. La m\u00e9s destacada (i hist\u00f2ricament la primera) \u00e9s la teoria de la representaci\u00f3 de grups, en qu\u00e8 els elements d\u2019un grup es representen mitjan\u00e7ant matrius invertibles de manera que l\u2019operaci\u00f3 de grup sigui la multiplicaci\u00f3 de matrius.La teoria de la representaci\u00f3 \u00e9s un m\u00e8tode \u00fatil perqu\u00e8 redueix els problemes de l'\u00e0lgebra abstracta a problemes en l'\u00e0lgebra lineal, un tema ben ent\u00e8s. A m\u00e9s, l'espai vectorial sobre el qual es representa un grup (per exemple) pot ser infinit-dimensional i, permetent que sigui, per exemple, un espai de Hilbert, es poden aplicar m\u00e8todes d'an\u00e0lisi a la teoria de grups. La teoria de la representaci\u00f3 tamb\u00e9 \u00e9s important en f\u00edsica perqu\u00e8, per exemple, descriu com el grup de simetria d\u2019un sistema f\u00edsic afecta les solucions d\u2019equacions que descriuen aquest sistema.La teoria de la representaci\u00f3 \u00e9s generalitzada en els camps de les matem\u00e0tiques per dos motius. En primer lloc, les aplicacions de la teoria de la representaci\u00f3 s\u00f3n diverses: a m\u00e9s del seu impacte en l'\u00e0lgebra, la teoria de la representaci\u00f3:\n\nil\u00b7lumina i generalitza l'an\u00e0lisi de Fourier mitjan\u00e7ant l'an\u00e0lisi harm\u00f2nica,\nest\u00e0 connectat a la geometria mitjan\u00e7ant la teoria invariant i el programa Erlangen,\nt\u00e9 un impacte en la teoria de nombres a trav\u00e9s de formes autom\u00f2rfiques i el programa Langlands.En segon lloc, hi ha diversos enfocaments de la teoria de la representaci\u00f3. Els mateixos objectes es poden estudiar mitjan\u00e7ant m\u00e8todes de geometria algebraica, teoria de m\u00f2duls, teoria de nombres anal\u00edtics, geometria diferencial, teoria d'operadors, combinat\u00f2ria algebraica i topologia.L\u2019\u00e8xit de la teoria de la representaci\u00f3 ha provocat nombroses generalitzacions. Una de les m\u00e9s generals \u00e9s la teoria de categories. Els objectes algebraics als quals s'aplica la teoria de la representaci\u00f3 es poden veure com a tipus particulars de categories, i les representacions com a functors des de la categoria d'objectes fins a la categoria d'espais vectorials. Aquesta descripci\u00f3 apunta a dues generalitzacions \u00f2bvies: primer, els objectes algebraics es poden substituir per categories m\u00e9s generals; en segon lloc, la categoria objectiu dels espais vectorials es pot substituir per altres categories ben enteses.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Els \u00c9l\u00e9ments de math\u00e9matique (Elements de matem\u00e0tica) s\u00f3n un tractat monumental de la ci\u00e8ncia matem\u00e0tica signat pel col\u00b7lectiu N. Bourbaki, escrit originalment en franc\u00e8s, i que en l'actualitat es compon d'onze llibres que sumen m\u00e9s de 60 cap\u00edtols, amb m\u00e9s de 7.000 p\u00e0gines. Els Elements s'emmirallen en l'abstracci\u00f3 i l'inter\u00e8s creixent per l'an\u00e0lisi d'esquemes de pensament m\u00e9s amplis i generals, caracter\u00edstics de la matem\u00e0tica del segon ter\u00e7 del segle xx. L'obra intenta fonamentar i desenvolupar les grans teories b\u00e0siques de la matem\u00e0tica.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El Palimpsest d'Arquimedes \u00e9s un palimpsest -text antic escrit sobre un altre anterior- en pergam\u00ed formant un c\u00f2dex, que origin\u00e0riament va ser una c\u00f2pia en grec del text d'Arquimedes \u00das de mitjans mec\u00e0nics per a demostracions geom\u00e8triques. Posteriorment, va ser esborrat rudiment\u00e0riament i usat per a escriure psalms i oracions d'un convent.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Les Data (\u0394\u03b5\u03b4\u03bf\u03bc\u03ad\u03bd\u03b1) \u00e9s en realitat una obra menor d'Euclides que complementa els Elements, en el sentit que, d'una banda, s'hi proven teoremes relativament febles, i, de l'altra, a les demostracions hi utilitza proposicions dels Elements. L'objectiu principal de les Data \u00e9s el de provar algunes implicacions geom\u00e8triques per tal de facilitar el treball a matem\u00e0tics del tipus de, si ens s\u00f3n donades dues magnituds, podem dir que tamb\u00e9 ens ha estat donada la proporci\u00f3 entre aquestes. Aix\u00ed, l'enfocament de l'obra \u00e9s el d'analitzar, donades unes premisses, quines altres podem afirmar que ens s\u00f3n immediatament donades? En aquest sentit es diu que l'obra se centra en l'an\u00e0lisi descuidant la s\u00edntesi, volent dir que se centra a treballar amb les hip\u00f2tesis sense assolir els teoremes m\u00e9s constructius que s\u00ed que demostrava als Elements. D'alguna manera, \u00e9s un intent de formalitzar totes aquelles implicacions trivials que avui dia utilitzem amb m\u00e9s o menys lleugeresa per tal de justificar-les i simplificar aix\u00ed les coses. Seguint la mateixa l\u00ednia formal que caracteritza Euclides, l'obra s'estructura de manera que, despr\u00e9s de donar el seguit de definicions que utilitzar\u00e0, en total quinze, comen\u00e7a a provar els noranta-quatre teoremes que constitueixen l'obra, basant-se, \u00fanicament, en les definicions i els teoremes ja demostrats o, com ja hav\u00edem dit, dels Elements. Aix\u00ed, en un augment gradual de la complexitat, els teoremes comencen centrant-se en les magnituds i proporcions, seguides de l'an\u00e0lisi dels angles i les figures planes, per acabar amb els cercles.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, un teorema d'exist\u00e8ncia \u00e9s un teorema amb un enunciat que comen\u00e7a amb la frase 'existeix(en)...', o m\u00e9s generalment 'per a tot x, y, ...existeix(en)...'. Aix\u00f2, en termes m\u00e9s formals de l\u00f2gica simb\u00f2lica, \u00e9s un teorema amb un enunciat que involucra el quantificador existencial. Molts teoremes no ho fan expl\u00edcitament, com \u00e9s usual en el llenguatge matem\u00e0tic est\u00e0ndard: per exemple, l'enunciat que la funci\u00f3 sinus \u00e9s una funci\u00f3 cont\u00ednua, o qualsevol teorema escrit en la notaci\u00f3 O. Una controv\u00e8rsia que data dels inicis del segle XX concerneix el tema de teoremes d'exist\u00e8ncia purs, i l'acusaci\u00f3 relacionada que en admetre'ls les matem\u00e0tiques traeixen les seves responsabilitats d'aplicaci\u00f3 concreta. El punt de vista matem\u00e0tic \u00e9s que els m\u00e8todes abstractes tenen un gran abast, major que el de l'an\u00e0lisi num\u00e8rica.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En an\u00e0lisi num\u00e8rica, m\u00e9s concretament en interpolaci\u00f3 polin\u00f2mica, s'anomena la constant de Lebesgue a un nombre que permet veure si una distribuci\u00f3 de nodes \u00e9s num\u00e8ricament estable o no. \u00c9s a dir, actua com a nombre de condici\u00f3 d'aquesta distribuci\u00f3.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, una transformaci\u00f3 ortogonal \u00e9s una transformaci\u00f3 lineal \n  \n    \n      \n        T\n        :\n        V\n        \u2192\n        V\n      \n    \n    {\\displaystyle T:V\\rightarrow V}\n   (on \n  \n    \n      \n        V\n      \n    \n    {\\displaystyle V}\n   \u00e9s un espai prehilberti\u00e0) tal que conserva el producte escalar d'aquest espai. \u00c9s a dir, que per tot parell d'elements \n  \n    \n      \n        u\n        ,\n        v\n        \u2208\n        V\n      \n    \n    {\\displaystyle u,v\\in V}\n   es compleix \n  \n    \n      \n        \u27e8\n        u\n        ,\n        v\n        \u27e9\n        =\n        \u27e8\n        T\n        u\n        ,\n        T\n        v\n        \u27e9\n      \n    \n    {\\displaystyle \\langle u,v\\rangle =\\langle Tu,Tv\\rangle }\n  . En particular, com que els m\u00f2duls dels vectors i l'angle entre aquests en un espai prehilberti\u00e0 es defineixen a partir del producte escalar, les transformacions ortogonals preserven els m\u00f2duls i els angles i, per tant, envien les bases ortonormals a bases ortonormals.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La constant de Gelfond-Schneider, tamb\u00e9 anomenada nombre de Hilbert \u00e9s igual a:\n\n  \n    \n      \n        \n          2\n          \n            \n              2\n            \n          \n        \n        =\n        2.6651441426902251886502972498731\n        \u2026\n        ,\n      \n    \n    {\\displaystyle 2^{\\sqrt {2}}=2.6651441426902251886502972498731\\ldots ,}\n  que \u00e9s un nombre transcendent, segons va demostrar el matem\u00e0tic rus Rodion Kuzmin l'any 1930. L'any 1934, Alexander Gelfond va demostrar mitjan\u00e7ant el teorema de Gelfond-Schneider, el cas general de pot\u00e8ncies elevades a nombres irracionals algebraics, solucionant part del set\u00e8 dels problemes de Hilbert.La seva fracci\u00f3 cont\u00ednua \u00e9s:\n\n  \n    \n      \n        \n          2\n          \n            \n              2\n            \n          \n        \n        =\n        [\n        2\n        ;\n        1\n        ,\n        1\n        ,\n        1\n        ,\n        72\n        ,\n        3\n        ,\n        4\n        ,\n        1\n        ,\n        3\n        ,\n        2\n        ,\n        1\n        ,\n        1\n        ,\n        1\n        ,\n        14\n        ,\n        1\n        ,\n        2\n        ,\n        1\n        ,\n        1\n        ,\n        3\n        ,\n        1\n        ,\n        3\n        ,\n        .\n        .\n        .\n        ]\n      \n    \n    {\\displaystyle 2^{\\sqrt {2}}=[2;1,1,1,72,3,4,1,3,2,1,1,1,14,1,2,1,1,3,1,3,...]}", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Sandra Minguez Corral (Landete, Conca, 7 d'octubre de 1986) \u00e9s una matem\u00e0tica, professora i pol\u00edtica valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la IX legislatura.\nEn 2008 es llicenci\u00e0 en matem\u00e0tiques i m\u00e0ster en rendiment, aband\u00f3 i frac\u00e0s escolar. Des de 2009 \u00e9s professora de matem\u00e0tiques funcion\u00e0ria i ha participat en programes de prevenci\u00f3 del frac\u00e0s escolar.\nHa estat participant activa del Moviment 15-M i despr\u00e9s ingress\u00e0 a Podem, del que n'\u00e9s consellera estatal, responsable d'educaci\u00f3 i secret\u00e0ria d'organitzaci\u00f3 de la Comunitat Valenciana. Fou escollida diputada per Val\u00e8ncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 2015.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El problema del guarda del museu \u00e9s un problema de visibilitat molt estudiat en l'\u00e0mbit de la geometria computacional. Sorgeix d'un problema real en qu\u00e8 cal vigilar una galeria d'art amb el m\u00ednim nombre de guardes, tal que tota la galeria quedi vigilada. Tamb\u00e9 conegut com a problema de la galeria d'art o, simplement, problema del museu, la versi\u00f3 de geometria computacional la galeria es representa per un pol\u00edgon i cada guarda per un punt en el pol\u00edgon. Es diu que un conjunt \n  \n    \n      \n        S\n      \n    \n    {\\displaystyle S}\n   de punts guarda un pol\u00edgon si, per tot punt \n  \n    \n      \n        p\n      \n    \n    {\\displaystyle p}\n   del pol\u00edgon hi ha algun \n  \n    \n      \n        q\n      \n    \n    {\\displaystyle q}\n   pertanyent a \n  \n    \n      \n        S\n      \n    \n    {\\displaystyle S}\n   tal que la l\u00ednia entre \n  \n    \n      \n        p\n      \n    \n    {\\displaystyle p}\n   i \n  \n    \n      \n        q\n      \n    \n    {\\displaystyle q}\n   no surti del pol\u00edgon.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, i en particular en teoria dels nombres, la costant d'Embree-Trefethen \u00e9s un valor llindar d'una successi\u00f3 particular definida per recurr\u00e8ncia i s'indica amb una \u03b2*\u2248 0.70258.M\u00e9s precisament, donat el nombre real \u03b2, es considera la successi\u00f3 recurrent\n\n  \n    \n      \n        \n          x\n          \n            n\n            +\n            1\n          \n        \n        =\n        \n          x\n          \n            n\n          \n        \n        \u00b1\n        \u03b2\n        \n          x\n          \n            n\n            \u2212\n            1\n          \n        \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle x_{n+1}=x_{n}\\pm \\beta x_{n-1}\\,}\n  on es tria el signe de la suma a l'atzar per a cada n independentment i amb probabilitat igual per \"+\" que per \"-\". Aix\u00f2 \u00e9s una generalitzaci\u00f3 de la s\u00e8rie aleat\u00f2ria de Fibonacci amb valors de \u03b2 \u2260 1.\nEs pot demostrar que per tot valor de \u03b2, el l\u00edmit\n\n  \n    \n      \n        \u03c3\n        (\n        \u03b2\n        )\n        =\n        \n          lim\n          \n            n\n            \u2192\n            \u221e\n          \n        \n        (\n        \n          |\n        \n        \n          x\n          \n            n\n          \n        \n        \n          \n            |\n          \n          \n            1\n            \n              /\n            \n            n\n          \n        \n        )\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\sigma (\\beta )=\\lim _{n\\to \\infty }(|x_{n}|^{1/n})\\,}\n  existeix quasi segurament. Informalment, la successi\u00f3 es comporta exponencialment amb probabilitat 1, i \u03c3(\u03b2) pot ser interpretat com la seva taxa de creixement exponencial.\nEs defineix \u03b2* \u2248 0.70258 com el valor llindar pel qual: \n\n\u03c3(\u03b2) < 1 for 0 < \u03b2 < \u03b2*,per tant la soluci\u00f3 d'aquesta successi\u00f3 recurrent decau exponencialment a mesura que n \u2192 \u221e amb probabilitat 1, i\n\n\u03c3(\u03b2) > 1 for \u03b2 > \u03b2*,llavors, les solucions creixen exponencialment.\nConsiderant els valors de \u03c3, es t\u00e9:\n\n\u03c3(1) = 1.13198824... (constant de Viswanath), i\n\u03c3(\u03b2*) = 1 (per definici\u00f3).", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La matem\u00e0gia \u00e9s una branca de la m\u00e0gia i l'il\u00b7lusionisme que fa servir procediments basats en propietats matem\u00e0tiques per enganyar l'espectador tot entretenint-lo. La majoria de jocs s\u00f3n autom\u00e0tics. Un dels principals popularitzadors de la m\u00e0gia matem\u00e0tica va ser Martin Gardner: a gaireb\u00e9 tots els llibres que va publicar, reculls de la seva columna a \nScientific American, hi ha estudis de m\u00e0gia matem\u00e0tica.\nEl mentalisme \u00e9s el camp que m\u00e9s es beneficia de la matem\u00e0gia, ja que combinant l'automatisme i obscuritat del mecanisme dels jocs amb la teatralitzaci\u00f3 de l'actuaci\u00f3 es fa dif\u00edcil per part del p\u00fablic comprendre la forma com s'ha realitzat un joc que sol contenir aspectes impossibles. Sovint es fa servir jocs basats en m\u00e0gia matem\u00e0tica per fer veure que es prediu el futur, es llegeix la ment o es controla la ment.\nLa matem\u00e0gia permet dur a terme a una aproximaci\u00f3 recreativa i divertida a l'aprenentatge de conceptes matem\u00e0tics. Per exemple, en Llu\u00eds Segarra exposa misteris i sorpreses num\u00e8rics al seu llibre Matem\u00e0gia i tamb\u00e9 a Encercla el Cercle. Matem\u00e0tica recreativa. Enric Ramiro i Pilar Gandia ho fan a 100 Jocs Autom\u00e0tics de Matem\u00e0gia per sorprendre i divertir-se.La bibliografia sobre la matem\u00e0gia en altres lleng\u00fces \u00e9s for\u00e7a ampla. En Fernando Blasco, al seu llibre en castell\u00e0 Matemagia tamb\u00e9 proporciona una uni\u00f3 comprensible dels mons de la M\u00e0gia i de les Matem\u00e0tiques. El llibre Tours Extraordinaires de Math\u00e9magie cont\u00e9 jocs avan\u00e7ats molt relacionats amb el mentalisme. Un cl\u00e0ssic en angl\u00e8s \u00e9s Mathematical Magic, de William Simon.La matem\u00e0gia connecta amb la m\u00e0gia que fa servir fen\u00f2mens poc coneguts per enlluernar el p\u00fablic (m\u00e0gia qu\u00edmica, per exemple). Tamb\u00e9 pot relacionar-se amb la ci\u00e8ncia recreativa, i en particular amb la matem\u00e0tica recreativa.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El papir de Rhind \u00e9s un papir egipci datat del 1650 aC. Juntament amb el papir de Moscou, \u00e9s el document matem\u00e0tic m\u00e9s important de l'antic Egipte. \u00c9s una c\u00f2pia realitzada per un escriba anomenat Ahmes, per la qual cosa tamb\u00e9 se'l coneix com a papir d'Ahmes. Ahmes assegura que el va copiar d'un document anterior de la XII dinastia, al voltant del 1800 aC. Alexander Henry Rhind, un antiquari escoc\u00e8s, el va comprar el 1858 a Luxor (Egipte), d'on li ve el nom. Actualment, es conserva al Museu Brit\u00e0nic de Londres, tot i que alguns fragments s\u00f3n al Museu de Brooklyn de Nova York.\nEl papir fa uns 5 metres de llarg i 33 cm d'ample i est\u00e0 escrit per les dues cares. Consta de 87 problemes escrits en escriptura hier\u00e0tica que tracten sobre \u00e0lgebra, geometria i trigonometria. En els primers par\u00e0grafs del papir, Ahmes ens assegura que \u00e9s el: c\u00e0lcul exacte per a entrar en el coneixement de les coses existents i de tots els obscurs secrets i misteris.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "The Butterfly Effect \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula escrita i dirigida per l'Eric Bress en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el J.Mackye Gruber. Estrenada el 2004, la pel\u00b7l\u00edcula est\u00e0 protagonitzada per l'Ashton Kutcher, en el paper principal, i l'Amy Smart. El t\u00edtol \u00e9s una refer\u00e8ncia a l'anomenat efecte papallona, basat en el fet que qualsevol tipus de petita variaci\u00f3 pot acabar generant un efecte considerablement gran.\nLa pel\u00b7l\u00edcula va produir dues seq\u00fceles: The Butterfly Effect 2 (2006) i The Butterfly Effect 3: Revelations (2009), que van ser tretes directament per a DVD.\nLa trama gira entorn de l'Evan Treborn, un estudiant de psicologia que un dia descobreix que llegint els diaris que ell mateix va escriure d'adolescent, per recomanaci\u00f3 del seu psiquiatre, pot tornar al passat i canviar les coses.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Dins el camp de processament de senyal, un filtre digital biquad \u00e9s un filtre recursiu i linear de segon ordre, que cont\u00e9 dos pols i dos zeros. El terme \"biquad\" \u00e9s l'abreviaci\u00f3 de \"biquadr\u00e0tic\", que es refereix al fet que la funci\u00f3 de transfer\u00e8ncia del filtre en el domini Z \u00e9s la relaci\u00f3 de proporcionalitat entre dues funcions de segon grau:\n\n  \n    \n      \n         \n        H\n        (\n        z\n        )\n        =\n        \n          \n            \n              \n                b\n                \n                  0\n                \n              \n              +\n              \n                b\n                \n                  1\n                \n              \n              \n                z\n                \n                  \u2212\n                  1\n                \n              \n              +\n              \n                b\n                \n                  2\n                \n              \n              \n                z\n                \n                  \u2212\n                  2\n                \n              \n            \n            \n              \n                a\n                \n                  0\n                \n              \n              +\n              \n                a\n                \n                  1\n                \n              \n              \n                z\n                \n                  \u2212\n                  1\n                \n              \n              +\n              \n                a\n                \n                  2\n                \n              \n              \n                z\n                \n                  \u2212\n                  2\n                \n              \n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\ H(z)={\\frac {b_{0}+b_{1}z^{-1}+b_{2}z^{-2}}{a_{0}+a_{1}z^{-1}+a_{2}z^{-2}}}}\n  \u00c9s habitual la normalitzaci\u00f3 dels coeficients tal que \n  \n    \n      \n        \n          a\n          \n            0\n          \n        \n        =\n        1\n      \n    \n    {\\displaystyle a_{0}=1}\n  :\n\n  \n    \n      \n         \n        H\n        (\n        z\n        )\n        =\n        \n          \n            \n              \n                b\n                \n                  0\n                \n              \n              +\n              \n                b\n                \n                  1\n                \n              \n              \n                z\n                \n                  \u2212\n                  1\n                \n              \n              +\n              \n                b\n                \n                  2\n                \n              \n              \n                z\n                \n                  \u2212\n                  2\n                \n              \n            \n            \n              1\n              +\n              \n                a\n                \n                  1\n                \n              \n              \n                z\n                \n                  \u2212\n                  1\n                \n              \n              +\n              \n                a\n                \n                  2\n                \n              \n              \n                z\n                \n                  \u2212\n                  2\n                \n              \n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\ H(z)={\\frac {b_{0}+b_{1}z^{-1}+b_{2}z^{-2}}{1+a_{1}z^{-1}+a_{2}z^{-2}}}}\n  Els filtres biquad sovint s'utilitzen per evitar inestabilitats en filtres IIR. Els filtres IIR d'ordres elevats poden presentar inestabilitats degudes a la quantificaci\u00f3 dels seus coeficients. Aix\u00f2 no sol afectar els filtres de primer o segon ordre; \u00e9s per aquest motiu que els filtres d'ordres superiors s'implementen a base de fer combinacions en cascada d'estructures biquad en s\u00e8rie (i filtres de primer ordre si \u00e9s necessari). Un filtre biquad ser\u00e0 estable si els seus dos pols es mantenen dins el cercle unitat. En general, aquesta condici\u00f3 \u00e9s v\u00e0lida per a tots els filtres.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La teoria de la demostraci\u00f3 \u00e9s una branca de la l\u00f2gica matem\u00e0tica que tracta amb l'estructura de les demostracions matem\u00e0tiques i la pot\u00e8ncia expressiva d'un determinat conjunt d'axiomes matem\u00e0tics.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La constant de Brun, B2, \u00e9s el valor al qual convergeix la suma dels inversos dels nombres primers bessons:\n\n  \n    \n      \n        \n          B\n          \n            2\n          \n        \n        =\n        \n          (\n          \n            \n              \n                1\n                3\n              \n            \n            +\n            \n              \n                1\n                5\n              \n            \n          \n          )\n        \n        +\n        \n          (\n          \n            \n              \n                1\n                5\n              \n            \n            +\n            \n              \n                1\n                7\n              \n            \n          \n          )\n        \n        +\n        \n          (\n          \n            \n              \n                1\n                11\n              \n            \n            +\n            \n              \n                1\n                13\n              \n            \n          \n          )\n        \n        +\n        \n          (\n          \n            \n              \n                1\n                17\n              \n            \n            +\n            \n              \n                1\n                19\n              \n            \n          \n          )\n        \n        +\n        \n          (\n          \n            \n              \n                1\n                29\n              \n            \n            +\n            \n              \n                1\n                31\n              \n            \n          \n          )\n        \n        +\n        \u22ef\n      \n    \n    {\\displaystyle B_{2}=\\left({\\frac {1}{3}}+{\\frac {1}{5}}\\right)+\\left({\\frac {1}{5}}+{\\frac {1}{7}}\\right)+\\left({\\frac {1}{11}}+{\\frac {1}{13}}\\right)+\\left({\\frac {1}{17}}+{\\frac {1}{19}}\\right)+\\left({\\frac {1}{29}}+{\\frac {1}{31}}\\right)+\\cdots }\n  La converg\u00e8ncia de la s\u00e8rie fou demostrada el 1919 per Viggo Brun. Aquest fet contrasta amb el fet que la suma dels inversos de tots els nombres primers divergeix. Si la s\u00e8rie de Brun fos divergent, demostraria la infinitat dels primers bessons, per\u00f2 com \u00e9s convergent no permet dir res al repecte. Calculant els primers bessons fins a 1014 (i al mateix temps descobrint l'error FDIV dels Pentium), Thomas Nicely estim\u00e0 la constant de Brun en 1,902160578. La millor estimaci\u00f3 fins al moment present \u00e9s la de Pascal Sebah i Patrick Demichel publicada el 2002, amb tots els primers bessons fins a 1016:\n\nB2 \u2248 1,902160583104Tamb\u00e9 existeix la constant de Brun per quartets de primers. Un quartet de primers \u00e9s una parella de primers bessons separats per 4 unitats (la dist\u00e0ncia m\u00e9s petita possible). Els primers quartets de primers s\u00f3n (5, 7, 11, 13), (11, 13, 17, 19) i (101, 103, 107, 109). Aquesta constant, B4, \u00e9s la suma dels inversos de tots els quartets de primers:\n\n  \n    \n      \n        \n          B\n          \n            4\n          \n        \n        =\n        \n          (\n          \n            \n              \n                1\n                5\n              \n            \n            +\n            \n              \n                1\n                7\n              \n            \n            +\n            \n              \n                1\n                11\n              \n            \n            +\n            \n              \n                1\n                13\n              \n            \n          \n          )\n        \n        +\n        \n          (\n          \n            \n              \n                1\n                11\n              \n            \n            +\n            \n              \n                1\n                13\n              \n            \n            +\n            \n              \n                1\n                17\n              \n            \n            +\n            \n              \n                1\n                19\n              \n            \n          \n          )\n        \n        +\n        \n          (\n          \n            \n              \n                1\n                101\n              \n            \n            +\n            \n              \n                1\n                103\n              \n            \n            +\n            \n              \n                1\n                107\n              \n            \n            +\n            \n              \n                1\n                109\n              \n            \n          \n          )\n        \n        +\n        \u22ef\n      \n    \n    {\\displaystyle B_{4}=\\left({\\frac {1}{5}}+{\\frac {1}{7}}+{\\frac {1}{11}}+{\\frac {1}{13}}\\right)+\\left({\\frac {1}{11}}+{\\frac {1}{13}}+{\\frac {1}{17}}+{\\frac {1}{19}}\\right)+\\left({\\frac {1}{101}}+{\\frac {1}{103}}+{\\frac {1}{107}}+{\\frac {1}{109}}\\right)+\\cdots }\n  amb un valor de:\n\nB4 = 0,87058 83800 \u00b1 0,00000 00005Aquesta constant no s'ha de confondre amb la constant de Brun per a nombres primers cosins, parelles de primers de la forma (p, p + 4), que tamb\u00e9 es denota per B4.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tica la mantissa es defineix en el context dels nombres reals, com a part fraccion\u00e0ria positiva, igual al valor menys el major sencer inferior.Per a 3.14159 la mantissa seria 0.14159.\nEn logaritmes, la mantissa \u00e9s la part fraccion\u00e0ria del logaritme (la part sencera s'anomena caracter\u00edstica).En inform\u00e0tica, la mantissa es relaciona hist\u00f2ricament amb \n\nla part fraccion\u00e0ria de l'expressi\u00f3 d'un nombre en coma flotant, actualment anomenada significand, excloent el signe\nels bits corresponents a la representaci\u00f3 de l'anterior en l'est\u00e0ndard IEEE 754 que no coincideix en valor degut a l'omissi\u00f3, en base dos, del bit inicial (constant), anomenat el bit amagat.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El Congr\u00e9s Internacional de Matem\u00e0tics (International Congress of Mathematicians, ICM en angl\u00e8s) \u00e9s el congr\u00e9s m\u00e9s important en la comunitat matem\u00e0tica. Se celebra cada quatre anys sota els auspicis de la Uni\u00f3 Matem\u00e0tica Internacional.\nEn el congr\u00e9s de 1900 a Par\u00eds, Fran\u00e7a, David Hilbert va anunciar la seva famosa llista de 23 problemes oberts en matem\u00e0tiques, ara anomenats els problemes de Hilbert. Al Congr\u00e9s de 1998 van assistir 3.346 participants. El programa va consistir en 21 hores de lectures plen\u00e0ries i 169 45-minuts de lectures convidades de temes especialitzats donades per matem\u00e0tics distingits seleccionats pels organitzadors del Congr\u00e9s.\nAddicionalment, cada participant pot presentar el seu treball en 15 minuts d'exposici\u00f3 o a trav\u00e9s d'un cartell. L'American Mathematical Society informa que m\u00e9s de 4.500 participants assistiren al congr\u00e9s de 2006 a Madrid. El Rei d'Espanya presidi la cerim\u00f2nia inaugural. Durant el congr\u00e9s, es lliuren els principals premis matem\u00e0tics, la tradicional Medalla Fields i el Premi Nevanlinna en l'\u00e0rea de la Inform\u00e0tica Te\u00f2rica. Des de 2006 es concedeix tamb\u00e9 el premi Carl Friedrich Gauss per contribucions rellevants a la Matem\u00e0tica Aplicada.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Vivienne Lucille Malone-Mayes (1932\u20131995) era una matem\u00e0tica i professora afroamericana.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La constant deliana o constant de Delo \u00e9s una constant matem\u00e0tica que apareix en el problema de la duplicaci\u00f3 del cub. Representa la ra\u00f3 entre el costat d'un cub i el costat d'un cub de volum doble al primer, i val \n  \n    \n      \n        \n          \n            2\n            \n              3\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle {\\sqrt[{3}]{2}}}\n  . El problema de la duplicaci\u00f3 del cub es redueix llavors a la construcci\u00f3 (mitjan\u00e7ant regle i comp\u00e0s) de la constant deliana.\nLa constant deliana no \u00e9s un nombre euclidi\u00e0 per\u00f2 \u00e9s un nombre algebraic de grau 3. La constant es coneix des de l'antiguitat i deu el seu nom a la llegenda que va donar origen al problema de la duplicaci\u00f3 del cub, que, de fet, tamb\u00e9 es diu problema de Delos. Els habitants de la ciutat de Delos s'havien vist afectats per una epid\u00e8mia, i l'oracle de Delfos havia requerit la construcci\u00f3 d'un altar del doble del volum del que existia a la ciutat.\nDiversos matem\u00e0tics de l'antiguitat han trobat solucions per duplicar el cub, per\u00f2 cap d'elles amb nom\u00e9s regle i comp\u00e0s. No va ser fins uns dos mil anys despr\u00e9s, quan es trobaria soluci\u00f3 al problema, amb la demostraci\u00f3 de Ren\u00e9 Descartes que aquesta construcci\u00f3 \u00e9s impossible, l'any 1637. A aquest resultat s'hi arriba partint que per mitj\u00e0 de regle i comp\u00e0s nom\u00e9s es poden construir quantitats obtingudes mitjan\u00e7ant la suma, la resta, la multiplicaci\u00f3 la divisi\u00f3 o l'arrel quadrada. En ser la constant deliana una arrel c\u00fabica, resulta doncs no construible.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, un nombre algebraic \u00e9s un nombre real o complex que \u00e9s arrel d'un polinomi no nul amb coeficients racionals (o equivalentment enters).\n\n  \n    \n      \n        \n          a\n          \n            n\n          \n        \n        \n          x\n          \n            n\n          \n        \n        +\n        \n          a\n          \n            n\n            \u2212\n            1\n          \n        \n        \n          x\n          \n            n\n            \u2212\n            1\n          \n        \n        +\n        \u22ef\n        +\n        \n          a\n          \n            1\n          \n        \n        x\n        +\n        \n          a\n          \n            0\n          \n        \n        =\n        0\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle a_{n}x^{n}+a_{n-1}x^{n-1}+\\cdots +a_{1}x+a_{0}=0\\,}\n  \n\non:\n\n  \n    \n      \n        n\n        >\n        0\n        (\n        \n          a\n          \n            n\n          \n        \n        \u2260\n        0\n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle n>0(a_{n}\\neq 0)}\n  , \u00e9s el grau del polinomi.\n\n  \n    \n      \n        \n          a\n          \n            i\n          \n        \n        \u2208\n        \n          Z\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle a_{i}\\in \\mathbb {Z} }\n  , els coeficients del polinomi s\u00f3n nombres enters.El conjunt dels nombres algebraics \u00e9s numerable i \u00e9s un subc\u00f2s del cos \n  \n    \n      \n        \n          C\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\mathbb {C} }\n   dels nombres complexos.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, una expansi\u00f3 trinomial \u00e9s l'expansi\u00f3 d'una pot\u00e8ncia d'una suma de tres termes en monomis. L'expansi\u00f3 ve donada per\n\n  \n    \n      \n        (\n        a\n        +\n        b\n        +\n        c\n        \n          )\n          \n            n\n          \n        \n        =\n        \n          \u2211\n          \n            \n              \n                \n                  i\n                  +\n                  j\n                  +\n                  k\n                  =\n                  n\n                \n                \n                  i\n                  ,\n                  j\n                  ,\n                  k\n                \n              \n            \n          \n        \n        \n          \n            \n              (\n            \n            \n              n\n              \n                i\n                ,\n                j\n                ,\n                k\n              \n            \n            \n              )\n            \n          \n        \n        \n        \n          a\n          \n            i\n          \n        \n        \n        \n          b\n          \n            \n            \n            j\n          \n        \n        \n        \n        \n          c\n          \n            k\n          \n        \n        ,\n      \n    \n    {\\displaystyle (a+b+c)^{n}=\\sum _{\\stackrel {i,j,k}{i+j+k=n}}{n \\choose i,j,k}\\,a^{i}\\,b^{\\;\\!j}\\;\\!c^{k},}\n  on n \u00e9s un enter no negatiu i es suma la suma de totes les combinacions d'\u00edndexs no negatius i, j, i k tals que i + j + k = n . Els coeficients trinomials s\u00f3n donats per\n\n  \n    \n      \n        \n          \n            \n              (\n            \n            \n              n\n              \n                i\n                ,\n                j\n                ,\n                k\n              \n            \n            \n              )\n            \n          \n        \n        =\n        \n          \n            \n              n\n              !\n            \n            \n              i\n              !\n              \n              j\n              !\n              \n              k\n              !\n            \n          \n        \n        \n        .\n      \n    \n    {\\displaystyle {n \\choose i,j,k}={\\frac {n!}{i!\\,j!\\,k!}}\\,.}\n  Aquesta f\u00f3rmula \u00e9s un cas especial de la f\u00f3rmula multinomial per a m = 3 . Els coeficients es poden definir amb una generalitzaci\u00f3 del triangle de Pascal a tres dimensions, anomenada pir\u00e0mide de Pascal o tetraedre de Pascal.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Els Elements \u00e9s l'obra m\u00e9s important escrita per Euclides. \u00c9s un tractat matem\u00e0tic que consta de 13 llibres. Cadasc\u00fa consta d'una successi\u00f3 de teoremes que parlen de geometria, aritm\u00e8tica i \u00e0lgebra. A vegades, a aquests llibres, s'hi han afegit els volums XIV i XV, que van ser escrits per altres autors, per\u00f2 tenen un contingut similar que s'hi aproxima. Els Elements, tot i ser una obra pr\u00f2pia d'Euclides, \u00e9s la recopilaci\u00f3 de m\u00e9s de tres segles d'investigacions profundes i detallades (\u00e8poca anomenada edat heroica de les matem\u00e0tiques). Els primers Elements van ser escrits per Hip\u00f2crates, i es poden trobar mencionats altres autors en la seva escriptura.\nAquest llibre ha servit de refer\u00e8ncia per als creadors de la ci\u00e8ncia moderna, ja que ha influenciat indiscutiblement sobre cient\u00edfics com Newton, Kant i Galileu, entre d'altres. Les investigacions matem\u00e0tiques, sobretot les elementals, han estat recolzades amb el sistema d'Euclides, a vegades arribant a imitar la seva forma d'exposici\u00f3.\nA m\u00e9s, un dels aspectes que m\u00e9s es valoren dels Elements \u00e9s el criteri a l'hora de seleccionar problemes. Euclides no va fer una simple recol\u00b7lecci\u00f3 dels fruits que altres autors van conrear, sin\u00f3 que nom\u00e9s selecciona aquells problemes que han estat fonamentals en el desenvolupament de la ci\u00e8ncia. No es tracta d'una enciclop\u00e8dia amb tots els coneixements matem\u00e0tics de l'\u00e8poca, sin\u00f3 que exposa els fonaments de les matem\u00e0tiques en forma d'una teoria perfectament l\u00f2gica, partint d'un m\u00ednim de tesis inicials. En aquest sentit, els Elements suposen el primer antecedent de l'actual m\u00e8tode de construcci\u00f3 axiom\u00e0tica.\nD'aquesta gran obra, no es van arribar a fer traduccions a lleng\u00fces rom\u00e0niques fins al 1570. Tot i aix\u00ed, un cop es va fer, van apar\u00e8ixer m\u00faltiples traduccions i fetes de formes diferents (algunes centrant-se en nom\u00e9s un cert nombre de llibres, d'altres centrant-se en el seu contingut...). S'ha de dir que despr\u00e9s de la B\u00edblia, els Elements \u00e9s l'obra que m\u00e9s edicions ha tingut (m\u00e9s de mil) i fou llibre de text en moltes universitats de prestigi.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En teoria de les probabilitats, l'equiprobabilitat designa que probabilitats iguals s'apliquen a esdeveniments diferents. Per exemple, en el moment del llan\u00e7ament d'un dau, que tingui forma d'hexaedre perfecte, cada cara del dau pot apar\u00e8ixer amb la probabilitat d'1/6. Cada esdeveniment \u00e9s equiprobable.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El rotlle de pell de matem\u00e0tica eg\u00edpcia (RPME) \u00e9s un rotlle de cuir de 10 \u00d7 17 polzades (25 \u00d7 43 cm) adquirit per Alexander Henry Rhind el 1858. Va ser enviat al Museu Brit\u00e0nic el 1864, juntament amb el Papir de Rhind, per\u00f2 no va ser qu\u00edmicament suavitzat i desenrotllat fins a l'any 1927. L'escriptura emprada \u00e9s de car\u00e0cters hier\u00e0tics de l'Imperi Mitj\u00e0 escrits de dreta a esquerra. Els erudits daten el RPME al segle XVII aC.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La multiplicaci\u00f3 \u00e9s una operaci\u00f3 aritm\u00e8tica resultat d'un cas particular de la suma.\nQuan tots els sumands d'una suma s\u00f3n iguals, es pot simplificar. Aix\u00ed, si el nombre m se suma n vegades, es diu que es multiplica el nombre m pel nombre n. Els nombres que es multipliquen en una multiplicaci\u00f3, s'anomenen factors, i el resultat de la multiplicaci\u00f3 s'anomena producte.\nLa multiplicaci\u00f3 s'indica amb una creu, \u00d7, o un punt, \u22c5. En computaci\u00f3 s'acostuma a utilitzar l'asterisc * (\u00fas originari en el llenguatge FORTRAN). En un monomi, es considera que tots els components del monomi es multipliquen sense necessitat d'indicar cap s\u00edmbol de multiplicaci\u00f3.\nExemples:\n\n5\u22c52 = 5 +5 = 10\n2\u22c55 = 2 +2 +2 +2 +2 = 10\n4\u22c53 = 4 +4 +4 = 12\nm\u22c56 = m +m +m +m +m +mIgual que la suma, la multiplicaci\u00f3 \u00e9s una operaci\u00f3 interna dins els nombres naturals, els enters, els racionals, els reals i els complexos.\nTamb\u00e9 es poden multiplicar altres entitats matem\u00e0tiques, com polinomis, vectors o matrius.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "L'estad\u00edstica no param\u00e8trica \u00e9s una branca de l'estad\u00edstica que estudia les proves i models estad\u00edstics la distribuci\u00f3 subjacent dels quals no s'ajusta als anomenats criteris param\u00e8trics. Llur distribuci\u00f3 no pot ser definida a priori, puix s\u00f3n les dades observades les qui la determinen. La utilitzaci\u00f3 d'aquests m\u00e8todes es fa recomanable quan no es pot assumir que les dades s'ajustin a una distribuci\u00f3 normal o quan el nivell de mesura emprat no sigui, com a m\u00ednim, d'interval.\nLes principals proves no param\u00e8triques s\u00f3n les seg\u00fcents:\n\nProva de khi quadrat\nProva binomial\nProva d'Anderson-Darling\nProva de Cochran\nProva de Cohen kappa\nProva de Fisher\nProva de Friedman\nProva de Kendall\nProva de Kolmog\u00f3rov-Smirnov\nProva de Kruskal-Wallis\nProva de Kuiper\nProva de Mann-Whitney o prueba de Wilcoxon\nProva de McNemar\nProva de la mediana\nProva de Siegel-Tukey\nCoeficient de correlaci\u00f3 de Spearman\nTaules de conting\u00e8ncia\nProva de Wald-Wolfowitz\nProva dels signes de Wilcoxon", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Kathleen Ollerenshaw   (Manchester, 1 d'octubre de 1912 \u2013 Didsbury, 10 d'agost de 2014) va ser una matem\u00e0tica i pol\u00edtica brit\u00e0nica que va ocupar el c\u00e0rrec d'alcaldessa de Manchester de 1975 a 1976 i va ser consellera en assumptes educatius del govern de Margaret Thatcher en els anys 80.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Les proves Cangur (altrament dites International Mathematical Kangaroo o b\u00e9 Kangourou sans Fronti\u00e8res) \u00e9s una competici\u00f3 preuniversit\u00e0ria de matem\u00e0tiques que s'organitza en m\u00e9s de 30 pa\u00efsos, amb l'objectiu d'acostar les matem\u00e0tiques als m\u00e9s joves i intentar despertar el seu inter\u00e8s a trav\u00e9s dels problemes. La competici\u00f3 es porta a terme anualment el mes de mar\u00e7. Segons l'opini\u00f3 dels organitzadors, les compet\u00e8ncies que es posen a prova en el Cangur s\u00f3n una combinaci\u00f3 entre la l\u00f2gica i les matem\u00e0tiques, no \u00fanicament el coneixement de f\u00f3rmules.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, una seq\u00fc\u00e8ncia Somos \u00e9s una seq\u00fc\u00e8ncia de nombres definits per una certa relaci\u00f3 de recurr\u00e8ncia. Van ser descobertes pel matem\u00e0tic Michael Somos. Com que la seva recurr\u00e8ncia definit\u00f2ria inclou divisions, es podria esperar que els termes de la seq\u00fc\u00e8ncia fossin fraccions, per\u00f2 moltes seq\u00fc\u00e8ncies Somos tenen la propietat de que tots els seus valors s\u00f3n enters.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La Federaci\u00f3 Espanyola de Societats de Professors de Matem\u00e0tiques \u00e9s una federaci\u00f3 espanyola que reuneix totes les societats auton\u00f2miques i provincials de professors de matem\u00e0tiques.\nLa FESPM es va constituir a Sevilla l'any 1988. Inicialment estava formada per 4 societats, conegudes ara en conjunt com SAEM THALES.\nLa FESPM col\u00b7labora amb ESTALMAT a l'organitzaci\u00f3 de les Olimp\u00edades Matem\u00e0tiques Nacionals.En el pla internacional la FESPM forma part de la FEAPM (Federaci\u00f3 Europea d'Associacions de Professors de Matem\u00e0tiques) i de la FISEM (Federaci\u00f3 Iberoamericana d'Educaci\u00f3 Matem\u00e0tica).", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El Premi Abel \u00e9s un guard\u00f3 internacional que s'atorga anualment a un o m\u00e9s matem\u00e0tics per contribucions cient\u00edfiques excepcionals en el camp de les matem\u00e0tiques. El govern noruec va crear el premi l'any 2002, coincidint amb el segon centenari del naixement del matem\u00e0tic noruec Niels Henrik Abel, i es va atorgar per primera vegada l'any 2003. Els objectius del premi s\u00f3n augmentar la consideraci\u00f3 de les matem\u00e0tiques en la societat i estimular l'inter\u00e8s dels joves per les matem\u00e0tiques.\nLa recompensa econ\u00f2mica per al guanyador \u00e9s de 6 milions de corones noruegues, uns 770.000 \u20ac, semblant a la del Premi Nobel.\nJuntament amb la Medalla Fields, el Premi Abel \u00e9s el guard\u00f3 m\u00e9s important en el camp de les matem\u00e0tiques, i de fet es considera que \u00e9s el \u00abpremi Nobel dels matem\u00e0tics\u00bb.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "L'Institut de Ci\u00e8ncies Matem\u00e0tiques (ICMAT) \u00e9s un institut mixt del Consell Superior d'Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC) amb tres universitats madrilenyes: la Universitat Aut\u00f2noma de Madrid, la Universitat Carlos III de Madrid i la Universitat Complutense de Madrid. La seu de l'ICMAT es troba al campus de la UAM a Cantoblanco (Comunitat de Madrid, en un edifici de nova construcci\u00f3.\nL'ICMAT compta amb al voltant de 100 membres, i conjuga la plantilla de matem\u00e0tics del CSIC amb investigadors de les tres universitats madrilenyes . La selecci\u00f3 inicial d'investigadors es va dur a terme amb l'ajuda de l'Ag\u00e8ncia Nacional d'Avaluaci\u00f3 i Prospectiva despr\u00e9s d'una crida p\u00fablica a tots els interessats. El seu director de 2007 a 2017 ha estat Manuel de Le\u00f3n Rodr\u00edguez. L'actual director \u00e9s Antonio C\u00f3rdoba Barba.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El papir de Moscou \u00e9s el document, juntament amb el papir d'Ahmes (papir de Rhind, any 1650 aC), m\u00e9s important de l'antic Egipte. Per desgr\u00e0cia, no es conserven gaires fonts, encara que es pot remarcar que la matem\u00e0tica egipcia no englobava el concepte abstracte com el que tenim actualment. Aix\u00ed, amb un car\u00e0cter totalment pr\u00e0ctic, les feien servir per repartir beneficis i testaments, mesurar terres, calcular interessos, etc.\nD'acord amb la paleografia i l'ortografia del text hier\u00e0tic, juntament amb el material del mateix papir, es tracta d'un text an\u00f2nim escrit durant la tercera dinastia, l'any 1850 aC. L'altre document important, el papir de Rhind, va ser copiat per Ahmes, de la XII dinastia, devers l'any 1800 aC.\nEn el 1893, va ser comprat per Vlad\u00edmir Semi\u00f3novich Golenishchev, mitjan\u00e7ant un membre de la fam\u00edlia Abd-el Radard. Aquesta era coneguda per ser la detonadora del secret sobre la localitzaci\u00f3 d'un conjunt de m\u00f2mies reials a Deir el-Bahari.\nVlad\u00edmir era un gran egipt\u00f2leg rus, que provenia d'una fam\u00edlia noble. Va ser un viatger i col\u00b7leccionista d'antiguitats, sobretot eg\u00edpcies. Va tenir al seu abast unes 6.000 obres d'art, com el papir de Moscou, molt importants. L'any 1909, Golenishchev va decidir vendre la seva col\u00b7lecci\u00f3 al Museu de Puixkin, que es troba a Moscou. D'aqu\u00ed que el papir pass\u00e9s a anomenar-se papir de Moscou, enregistrat amb el n\u00famero 4676. Despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 russa, l'any 1917, aquesta renda vital\u00edcia no es va pagar. Golenishchev va morir l'any 1947.\n\n\u201cAvec toute ma collection, \u00e0 Moscou, contre une rente viag\u00e8re, que le Gouvernement Russe s'\u00e9tait engag\u00e9 de me payer, ma vie durant\u201d *\n\nTurajeff i Tsinserling varen escriure, el 1917, sobre el papir de Moscou. Per\u00f2, l'any 1930, W. W. Struve va publicar la traducci\u00f3 completa amb comentaris en Quellen un Studien, Section A, Quellen, Berlin, juntament amb molts comentaris i exposicions del papir.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "L'educaci\u00f3 matem\u00e0tica \u00e9s la pr\u00e0ctica d'ensenyar i aprendre matem\u00e0tiques, juntament amb la investigaci\u00f3 associada. Els investigadors en educaci\u00f3 matem\u00e0tica recerquen sobretot quins m\u00e8todes, eines i aproximacions faciliten l'aplicaci\u00f3 i estudi de les matem\u00e0tiques. La investigaci\u00f3 en educaci\u00f3 matem\u00e0tica \u00e9s en si mateix un camp prou independent, amb les seves pr\u00f2pies teories, estudis, publicacions, confer\u00e8ncies i organitzacions, entre d'altres.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Matem\u00e0tica discreta \u00e9s la part de la matem\u00e0tica encarregada de l'estudi d'estructures fonamentalment discretes en lloc de cont\u00ednues, s'ent\u00e9n que all\u00f2 que no \u00e9s continu (conjunts finits o numerables) \u00e9s discret. No obstant, no existeix cap definici\u00f3, universalment reconeguda, del terme \"matem\u00e0tica discreta\".\nEncara que els principals objectes d'estudi en matem\u00e0tica discreta s\u00f3n els objectes discrets, m\u00e8todes anal\u00edtics de matem\u00e0tica cont\u00ednua s\u00f3n utilitzats sovint.\nGeneralment s'inclouen els seg\u00fcents temes d'estudi:\nL\u00f2gica\n\u00c0lgebra de Boole\nTeoria de conjunts\nTeoria de grups\nTeoria de grafs\nTeoria d'aut\u00f2mats finits\nCombinat\u00f2ria i nocions de probabilitat\nAn\u00e0lisi de certs algorismes\nTeoria de la informaci\u00f3", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, el teorema de Sarkovskii, anomenat en honor d'Oleksandr Mykolaiovych Sharkovskii, que el public\u00e0 el 1964, \u00e9s un resultat sobre sistemes din\u00e0mics discrets. Una de les implicacions del teorema \u00e9s que si un sistema din\u00e0mic discret a la l\u00ednia dels reals t\u00e9 un punt peri\u00f2dic de per\u00edode 3, llavors ha de tenir punts peri\u00f2dics de cada altre per\u00edode.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "MathWorld \u00e9s una enciclop\u00e8dia matem\u00e0tica de refer\u00e8ncia, finan\u00e7ada per Wolfram Research Inc., els creadors del programari d'\u00e0lgebra computacional Mathematica. Tamb\u00e9 est\u00e0 parcialment finan\u00e7ada per una beca de la National Science Foundation dels Estats Units a la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El Teorema de Pick \u00e9s un teorema que ens permet calcular l'\u00e0rea de pol\u00edgons simples reticulars. El Teorema va ser formulat pel matem\u00e0tic Georg Pick l'any 1899, per\u00f2 no va ser del tot conegut fins a l'any 1969, quan va ser publicat en el llibre matem\u00e0tic Mathematical Snapshots.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El nim \u00e9s un joc matem\u00e0tic d'estrat\u00e8gia, jugat per torns entre dos jugadors que agafen (treuen) objectes de diferents pilons. A cada torn, un jugador ha d'agafar com a m\u00ednim un objecte d'un pil\u00f3, i en pot treure qualsevol n\u00famero fins al m\u00e0xim existent, per\u00f2 tots del mateix pil\u00f3. Guanya el jugador que pot agafar l'\u00faltim objecte.Versi\u00f3 Marienbad: Perd el jugador que es veu obligat a agafar l'\u00faltim objecte. La pel\u00b7l\u00edcula va inspirar una breu bogeria per la variaci\u00f3 de Nim jugada pels personatges.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, la constant de Porter C apareix en l'estudi de l'efici\u00e8ncia de l'algorisme d'Euclides. Duu el nom de J. W. Porter de la Universitat de Cardiff.\nL'algorisme d'Euclides troba el m\u00e0xim com\u00fa divisor de dos enters positius m i n. Hans Heilbronn va demostrar que la mitjana del nombre d'iteracions de l'algotisme d'Euclides, fixat el valor de m i promitjat en tots els seus enters coprimers n, \u00e9s\n\n  \n    \n      \n        \n          \n            \n              12\n              ln\n              \u2061\n              2\n            \n            \n              \u03c0\n              \n                2\n              \n            \n          \n        \n        ln\n        \u2061\n        n\n        +\n        o\n        (\n        ln\n        \u2061\n        n\n        )\n        .\n      \n    \n    {\\displaystyle {\\frac {12\\ln 2}{\\pi ^{2}}}\\ln n+o(\\ln n).}\n  Porter va demostrar que el terme error en aquesta estimaci\u00f3 \u00e9s una constant, m\u00e9s una correcci\u00f3 polinomial petita, i Donald Knuth va avaluar aquesta constant amb molta precisi\u00f3. El seu valor \u00e9s:\n\n  \n    \n      \n        C\n        =\n        \n          \n            \n              6\n              ln\n              \u2061\n              2\n            \n            \n              \n                \u03c0\n                \n                  2\n                \n              \n            \n          \n        \n        \n          [\n          \n            3\n            ln\n            \u2061\n            2\n            +\n            4\n            \u03b3\n            \u2212\n            \n              \n                \n                  24\n                \n                \n                  \n                    \u03c0\n                    \n                      2\n                    \n                  \n                \n              \n            \n            \n              \u03b6\n              \u2032\n            \n            (\n            2\n            )\n            \u2212\n            2\n          \n          ]\n        \n        \u2212\n        \n          \n            \n              1\n            \n            \n              2\n            \n          \n        \n        =\n        \n          \n            \n              \n                6\n                ln\n                \u2061\n                2\n              \n              (\n              (\n              48\n              ln\n              \u2061\n              A\n              )\n              \u2212\n              (\n              ln\n              \u2061\n              2\n              )\n              \u2212\n              (\n              4\n              ln\n              \u2061\n              \u03c0\n              )\n              \u2212\n              2\n              )\n            \n            \n              \n                \u03c0\n                \n                  2\n                \n              \n            \n          \n        \n        \u2212\n        \n          \n            \n              1\n            \n            \n              2\n            \n          \n        \n        =\n        1.4670780794\n        \u2026\n      \n    \n    {\\displaystyle C={{6\\ln 2} \\over {\\pi ^{2}}}\\left[3\\ln 2+4\\gamma -{{24} \\over {\\pi ^{2}}}\\zeta '(2)-2\\right]-{{1} \\over {2}}={{{6\\ln 2}((48\\ln A)-(\\ln 2)-(4\\ln \\pi )-2)} \\over {\\pi ^{2}}}-{{1} \\over {2}}=1.4670780794\\ldots }\n  on\n\n  \n    \n      \n        \u03b3\n      \n    \n    {\\displaystyle \\gamma }\n   \u00e9s la constant d'Euler-Mascheroni\n\n  \n    \n      \n        \u03b6\n      \n    \n    {\\displaystyle \\zeta }\n   \u00e9s la funci\u00f3 zeta de Riemann\n\n  \n    \n      \n        A\n      \n    \n    {\\displaystyle A}\n   \u00e9s la constant de Glaisher-Kinkelin(successi\u00f3 A086237 a l'OEIS)\n\n  \n    \n      \n        \u2212\n        \n          \u03b6\n          \n            \u2032\n          \n        \n        (\n        2\n        )\n        =\n        \n          \n            \n              \n                \u03c0\n                \n                  2\n                \n              \n            \n            6\n          \n        \n        \n          [\n          \n            12\n            ln\n            \u2061\n            A\n            \u2212\n            \u03b3\n            \u2212\n            ln\n            \u2061\n            (\n            2\n            \u03c0\n            )\n          \n          ]\n        \n        =\n        \n          \u2211\n          \n            k\n            =\n            2\n          \n          \n            \u221e\n          \n        \n        \n          \n            \n              ln\n              \u2061\n              k\n            \n            \n              \n                k\n                \n                  2\n                \n              \n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle -\\zeta ^{\\prime }(2)={{\\pi ^{2}} \\over 6}\\left[12\\ln A-\\gamma -\\ln(2\\pi )\\right]=\\sum _{k=2}^{\\infty }{{\\ln k} \\over {k^{2}}}}\n  \n\n  \n    \n      \n    \n    {\\displaystyle }", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El Premi Wolf en Matem\u00e0tiques es concedeix gaireb\u00e9 anualment per la Fundaci\u00f3 Wolf a Israel. \u00c9s un dels sis Premis Wolf establerts per la Fundaci\u00f3 i concedits des de 1978; els altres s\u00f3n en l'Agricultura, Qu\u00edmica, Medicina, F\u00edsica i Arts. Fins a l'establiment del Premi Abel, el premi va ser probablement l'equivalent m\u00e9s proper d'un \"Premi Nobel de Matem\u00e0tiques\", ja que la Medalla Fields es concedeix cada quatre anys nom\u00e9s per matem\u00e0tics menors de 40 anys.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En c\u00e0lcul, la notaci\u00f3 de Leibniz, dita aix\u00ed en honor del fil\u00f2sof i matem\u00e0tic alemany del segle xix Gottfried Wilhelm Leibniz, va comen\u00e7ar amb la utilitzaci\u00f3 d'expressions com dx i dy per a representat increments \"infinitament petits\" (o infinitesimals) de les quantitats x i y, igual com \u0394x i \u0394y representen increments finits d'x i d'y respectivament. Segons Leibniz, la derivada de y respecte de x, la qual m\u00e9s tard va arribar a ser vista com\n\n  \n    \n      \n        \n          lim\n          \n            \u0394\n            x\n            \u2192\n            0\n          \n        \n        \n          \n            \n              \u0394\n              y\n            \n            \n              \u0394\n              x\n            \n          \n        \n        ,\n      \n    \n    {\\displaystyle \\lim _{\\Delta x\\rightarrow 0}{\\frac {\\Delta y}{\\Delta x}},}\n  Era el quocient d'un increment infinitesimal d'y entre un increment infinitesimal d'x. Aix\u00ed si\n\n  \n    \n      \n        y\n        =\n        f\n        (\n        x\n        )\n        \n         \n      \n    \n    {\\displaystyle y=f(x)\\!\\ }\n  Llavors\n\n  \n    \n      \n        \n          \n            \n              \n                d\n              \n              y\n            \n            \n              \n                d\n              \n              x\n            \n          \n        \n        =\n        \n          f\n          \u2032\n        \n        (\n        x\n        )\n        ,\n      \n    \n    {\\displaystyle {\\frac {\\mathrm {d} y}{\\mathrm {d} x}}=f'(x),}\n  On l'expressi\u00f3 de la dreta \u00e9s la notaci\u00f3 de Lagrange de la derivada de f al punt x.\nDe forma semblant, tot i que ara els matem\u00e0tics normalment veuen una integral\n\n  \n    \n      \n        \u222b\n        f\n        (\n        x\n        )\n        \n        \n          d\n        \n        x\n      \n    \n    {\\displaystyle \\int f(x)\\,\\mathrm {d} x}\n  Com a un l\u00edmit\n\n  \n    \n      \n        \n          lim\n          \n            \u0394\n            x\n            \u2192\n            0\n          \n        \n        \n          \u2211\n          \n            i\n          \n        \n        f\n        (\n        \n          x\n          \n            i\n          \n        \n        )\n        \n        \u0394\n        x\n      \n    \n    {\\displaystyle \\lim _{\\Delta x\\rightarrow 0}\\sum _{i}f(x_{i})\\,\\Delta x}\n  ,Leibniz la veia com la suma (el signe integral indicant sumatori) d'un nombre infinit de quantitats infinitesimals f(x) dx.\nUn avantatge del punt de vista de Leibniz \u00e9s que \u00e9s compatible amb l'an\u00e0lisi dimensional. Per exemple, en la notaci\u00f3 de Leibniz, la derivada segona \u00e9s:\n\n  \n    \n      \n        \n          \n            \n              \n                \n                  d\n                \n                \n                  2\n                \n              \n              y\n            \n            \n              \n                d\n              \n              \n                x\n                \n                  2\n                \n              \n            \n          \n        \n        =\n        \n          f\n          \u2033\n        \n        (\n        x\n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle {\\frac {\\mathrm {d} ^{2}y}{\\mathrm {d} x^{2}}}=f''(x)}\n  I t\u00e9 les mateixes dimensions que \n  \n    \n      \n        \n          \n            y\n            \n              x\n              \n                2\n              \n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle {\\frac {y}{x^{2}}}}\n  .", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "L'Institut Courant de Ci\u00e8ncies Matem\u00e0tiques (Courant Institute of Mathematical Sciences, CIMS) \u00e9s una divisi\u00f3 independent de la Universitat de Nova York (NYU) en la Facultat d'Arts i Ci\u00e8ncies que fa de centre d'investigaci\u00f3 i de formaci\u00f3 avan\u00e7ada en matem\u00e0tiques i ci\u00e8ncies de la computaci\u00f3. Duu el nom de Richard Courant, un dels fundadors de l'Institut Courant i tamb\u00e9 professor de matem\u00e0tiques a la Universitat de Nova York entre el 1936 i el 1972.\nL'Institut \u00e9s un dels centres m\u00e9s prestigiosos del m\u00f3n en recerca i formaci\u00f3 en matem\u00e0tiques. Tamb\u00e9 \u00e9s conegut per l'extensa investigaci\u00f3 en \u00e0rees de les matem\u00e0tiques pures, com les equacions en derivades parcials, la probabilitat i la geometria, aix\u00ed com en \u00e0rees de les matem\u00e0tiques aplicades, com la biologia computacional i la neuroci\u00e8ncia computacional.\nEls professors de l'Institut Courant Peter Lax, S. R. Srinivasa Varadhan, Mikha\u00efl Gr\u00f3mov, Louis Nirenberg foren guanyadors del Premi Abel els anys 2005, 2007, 2009 i 2015 respectivament, per la seva recerca en equacions en derivades parcials, probabilitat i geometria. Alguns altres professors destacats han sigut J\u00fcrgen Moser (Medalla Cantor el 1992) o Martin Hairer (Medalla Fields el 2014). Entre els alumnes notables hi ha inform\u00e0tics te\u00f2rics com Martin Kruskal i Anita Borg i nombrosos matem\u00e0tics, entre els quals Albert Dou i Mas de Xex\u00e0s i Xavier Cabr\u00e9 i Vilagut.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Un nombre compost \u00e9s un nombre natural que t\u00e9 m\u00e9s de dos divisors o b\u00e9 aquell que essent natural i major que 1 no \u00e9s primer. Cada nombre compost \u00e9s un producte de factors primers, \u00e9s a dir, es pot expressar com a resultat de la multiplicaci\u00f3 de nombres primers.Els nombres compostos s\u00f3n, igual que els nombres primers, infinits i per tant no \u00e9s possible trobar un suprem en el conjunt dels nombres compostos. Aquests s\u00f3n, per ordre, 4, 6, 8, 9, 10, 12, 14, 15, 16, 18, 20, 21, 22, 24, 25, 26, 27, 28, 30, 32...", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En geometria, un diagrama de Coxeter-Dynkin (diagrama de Coxeter, o graf de Coxeter), nomenat aix\u00ed pels matem\u00e0tics Donald Coxeter i Eugene Dynkin, \u00e9s un graf amb arestes etiquetades num\u00e8ricament (anomenades \u00abbranques\u00bb) que representen les relacions espacials entre una col\u00b7lecci\u00f3 de miralls (o hiperplans reflectits). Aix\u00f2 descriu una construcci\u00f3 calidosc\u00f2pica: cada \u00abnode\u00bb del graf representa un mirall (anomenat faceta) i l'etiqueta enganxada a la branca codifica l'ordre de l'angle d\u00ededre entre dos miralls (en una cresta de domini). Una branca no marcada representa impl\u00edcitament ordre-3.\nCada diagrama representa un grup de Coxeter, i els grups de Coxeter estan classificats pels seus diagrames associats.\nEls diagrames de Dynkin estan estretament relacionats, per\u00f2 difereixen dels diagrames de Coxeter en dos aspectes: \n\nen primer lloc, les branques etiquetades com a \u00ab4\u00bb o m\u00e9s grans s\u00f3n dirigides, mentre que els diagrames de Coxeter no s\u00f3n dirigides;\nen segon lloc, els diagrames Dynkin han de satisfer una restricci\u00f3 (cristal\u00b7logr\u00e0fica) addicional, \u00e9s a dir, que les \u00faniques branques permeses s\u00f3n les etiquetades com 2, 3, 4 i 6.Els diagrames Dynkin es corresponen i s'utilitzen per classificar els sistemes d'arrels i, per tant, les \u00e0lgebres de Lie semisimple.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En teoria dels nombres, la constant de Niven, que rep el nom del matem\u00e0tic nord-americ\u00e0 Ivan Niven, \u00e9s la mitjana del valor del m\u00e0xim exponent en la factoritzaci\u00f3 dels enters de tot nombre natural n. M\u00e9s precisament, si definim H(1)=1 i H(n)= el m\u00e0xim exponent de l'\u00fanica factoritzaci\u00f3 en nombres primers de cada nombre natural n>1, llavors la constant de Niven ve donada per l'expressi\u00f3:\n\n  \n    \n      \n        \n          lim\n          \n            n\n            \u2192\n            \u221e\n          \n        \n        \n          \n            1\n            n\n          \n        \n        \n          \u2211\n          \n            j\n            =\n            1\n          \n          \n            n\n          \n        \n        H\n        (\n        j\n        )\n        =\n        1\n        +\n        \n          \u2211\n          \n            k\n            =\n            2\n          \n          \n            \u221e\n          \n        \n        \n          (\n          \n            1\n            \u2212\n            \n              \n                1\n                \n                  \u03b6\n                  (\n                  k\n                  )\n                \n              \n            \n          \n          )\n        \n        =\n        1.705211\n        \u2026\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\lim _{n\\to \\infty }{\\frac {1}{n}}\\sum _{j=1}^{n}H(j)=1+\\sum _{k=2}^{\\infty }\\left(1-{\\frac {1}{\\zeta (k)}}\\right)=1.705211\\dots \\,}\n   on \u03b6(k) \u00e9s el valor de la funci\u00f3 zeta de Riemann en el punt k, (Niven, 1969). En el mateix document, Niven tamb\u00e9 va demostrar que:\n\n  \n    \n      \n        \n          \u2211\n          \n            j\n            =\n            1\n          \n          \n            n\n          \n        \n        h\n        (\n        j\n        )\n        =\n        n\n        +\n        c\n        \n          \n            n\n          \n        \n        +\n        o\n        (\n        \n          \n            n\n          \n        \n        )\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\sum _{j=1}^{n}h(j)=n+c{\\sqrt {n}}+o({\\sqrt {n}})\\,}\n  on h(1)=1 i h(n)= el m\u00ednim exponent de l'\u00fanica factoritzaci\u00f3 en primers de cada nombre natural n>1, o \u00e9s la cota superior asimpt\u00f2tica i c \u00e9s una constant donada per:\n\n  \n    \n      \n        c\n        =\n        \n          \n            \n              \u03b6\n              (\n              \n                \n                  3\n                  2\n                \n              \n              )\n            \n            \n              \u03b6\n              (\n              3\n              )\n            \n          \n        \n        ,\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle c={\\frac {\\zeta ({\\frac {3}{2}})}{\\zeta (3)}},\\,}\n  i, en conseq\u00fc\u00e8ncia:\n\n  \n    \n      \n        \n          lim\n          \n            n\n            \u2192\n            \u221e\n          \n        \n        \n          \n            1\n            n\n          \n        \n        \n          \u2211\n          \n            j\n            =\n            1\n          \n          \n            n\n          \n        \n        h\n        (\n        j\n        )\n        =\n        1.\n      \n    \n    {\\displaystyle \\lim _{n\\to \\infty }{\\frac {1}{n}}\\sum _{j=1}^{n}h(j)=1.}", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En geometria af\u00ed, una branca de la matem\u00e0tica, un marc af\u00ed en un espai af\u00ed A consisteix d'una elecci\u00f3 P de l'origen d'A, juntament amb una base de l'espai dels vectors basats a P.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Un quadrat grecollat\u00ed, quadrat d'Euler o quadrats llatins ortogonals d'ordre n \u00e9s el nom que rep en matem\u00e0tiques la disposici\u00f3 en una quadr\u00edcula quadrada n \u00d7 n dels elements de dos conjunts S i T, tots dos amb n elements, on cada cel\u00b7la contingui un parell ordenat (s, t), sent s element de S i t de T, de manera que cada element de S i cada element de T aparegui exactament una vegada en cada fila i en cada columna i que no hi hagi dos cel\u00b7les que continguin el mateix parell ordenat.\nSi els element de S es representen amb car\u00e0cters llatins i els de T amb car\u00e0cters grecs, la disposici\u00f3 exclusivament dels car\u00e0cters llatins o dels grecs forma un quadrat llat\u00ed. Un quadrat grecollat\u00ed per tant es pot descompondre en dos quadrats llatins \"ortogonals\". En aquest cas ortogonalitat vol dir que cada un dels parells (s, t) del producte cartesi\u00e0 S \u00d7 T apareix exactament una vegada.\n\nQuadrats grecollatins", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques i f\u00edsica hi ha un gran nombre de temes anomenats en honor de Leonhard Euler, molts dels quals inclouen la seva pr\u00f2pia funci\u00f3 \u00fanica, equaci\u00f3, f\u00f3rmula, identitat, n\u00famero o qualsevol altra entitat matem\u00e0tica; tots ells, per\u00f2, han estat designats amb noms simples i ambigus com ara funci\u00f3 d'Euler, equaci\u00f3 d'Euler o f\u00f3rmula d'Euler.\nEl treball d'Euler va abra\u00e7ar tants camps que \u00e9s sovint la primera refer\u00e8ncia escrita en moltes mat\u00e8ries. F\u00edsics i matem\u00e0tics sovint fan broma sobre aix\u00f2 de manera que, per intentar evitar anomenar-ho tot en honor d'Euler, les descobertes i teoremes s'anomenen en honor de la primera persona despr\u00e9s d'Euler en descobrir-ho.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Otto Stolz (Hall in Tirol, 3 de juliol de 1842 - Innsbruck, 23 de novembre de 1905) fou un matem\u00e0tic austr\u00edac.\nStolz \u00e9s conegut pel seu treball en l'an\u00e0lisi matem\u00e0tica i els infinitesimals. Dona nom al teorema de Stolz-Ces\u00e0ro.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El nurikabe (japon\u00e8s: \u306c\u308a\u304b\u3079 o mur invisible) \u00e9s un trencaclosques de col\u00b7locaci\u00f3, de l'estil del sudoku, que requereix nom\u00e9s paci\u00e8ncia i l'aplicaci\u00f3 l\u00f2gica d'una s\u00e8rie de regles. Aparentment, Nikoli ha inventat i donat el nom a aquest joc, que va apar\u00e8ixer publicat per primera vegada el 1991. El nom del joc, nurikabe, \u00e9s el d'un esperit de la mitologia japonesa, un mur invisible que barra el pas en un cam\u00ed.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, la propietat commutativa o commutativitat \u00e9s una propietat fonamental que tenen algunes operacions segons la qual el resultat d'operar dos elements no dep\u00e8n de l'ordre en qu\u00e8 es prenen. Aix\u00f2 es compleix en l'addici\u00f3 i la multiplicaci\u00f3 ordin\u00e0ries: l'ordre dels sumands no altera la suma, o l'ordre dels factors no altera el producte. Aix\u00ed, per exemple,\n\n2+3 = 3+2, i 4\u00d75 = 5\u00d74.La commutativitat de les operacions elementals de sumar i multiplicar era coneguda impl\u00edcitament des de l'antiguitat, tot i que no fou anomenada d'aquesta manera fins a principis del segle xix, \u00e8poca en qu\u00e8 les matem\u00e0tiques contempor\u00e0nies comen\u00e7aven a formalitzar-se. Les successives ampliacions del concepte de nombre (nombres naturals, nombres enters, nombres racionals, nombres reals) van ampliar l'abast de les operacions de sumar i multiplicar, per\u00f2 en totes elles es preserva la commutativitat. Aquesta propietat tamb\u00e9 se satisf\u00e0 en moltes altres operacions, com ara la suma de vectors, polinomis, matrius, funcions reals, etc., o el producte de polinomis o de funcions reals.\nEn contraposici\u00f3 a l'addici\u00f3 i la multiplicaci\u00f3 de nombres, la subtracci\u00f3 i la divisi\u00f3 no s\u00f3n operacions commutatives. Entre les operacions no commutatives cal destacar tamb\u00e9 la composici\u00f3 de funcions, el producte de matrius i el producte vectorial.\nTot i ser una propietat aplicada b\u00e0sicament a les operacions matem\u00e0tiques, la commutativitat o la no commutativitat s\u00f3n rellevants en altres camps propers com ara la l\u00f2gica proposicional i algunes operacions de teoria de conjunts, i en algunes aplicacions f\u00edsiques com ara el principi d'incertesa de la mec\u00e0nica qu\u00e0ntica. Fora de l'\u00e0mbit cient\u00edfic, tamb\u00e9 se'n poden trobar exemples en la vida quotidiana, ja que l'execuci\u00f3 consecutiva de dues accions pot tenir un resultat diferent segons l'ordre en qu\u00e8 s'executin.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Un factor d'escala \u00e9s un nombre que redueix o multiplica, alguna quantitat. En l'equaci\u00f3 y = Cx, C \u00e9s el factor d'escala per x. C \u00c9s tamb\u00e9 el coeficient de x, i pot ser anomenat la constant de proporcionalitat de y a x. Per exemple, doblant les dist\u00e0ncies correspon a un factor d'escala de dos per dist\u00e0ncia, mentre tallant un past\u00eds en mitjos trossos amb un factor d'escala d'un mig.\nEn el camp dels mesuraments, el factor d'escala d'un instrument es denomina sovint sensibilitat. La relaci\u00f3 entre dues longituds corresponents en dues figures geom\u00e8triques similars tamb\u00e9 s'anomena factor d'escala.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La notaci\u00f3 polonesa inversa (RPN en angl\u00e8s, Reverse Polish Notation) o notaci\u00f3 postfix \u00e9s un m\u00e8tode d'introducci\u00f3 de dades alternatiu a l'algebraic. Va ser creat pel fil\u00f2sof i cient\u00edfic de la computaci\u00f3 australi\u00e0 Charles Leonard Hamblin a mitjans dels anys 1950. Deriva de la notaci\u00f3 polonesa inventada pel matem\u00e0tic polon\u00e8s Jan Lukasiewicz.\nA la d\u00e8cada dels 60 aquest m\u00e8tode va ser introdu\u00eft als ordinadors. Posteriorment, Hewlett-Packard (HP) el va aplicar per primera vegada a la calculadora de sobretaula HP-9100A el 1968.El seu principi \u00e9s el d'avaluar les dades directament quan s'introdueixen i manejar-les dintre d'una estructura LIFO (Last In First Out), m\u00e8tode que optimitza els processos a l'hora de programar.\nB\u00e0sicament les difer\u00e8ncies amb el m\u00e8tode algebraic s\u00f3n que, per avaluar les dades directament quan s'introdueixen, no \u00e9s necessari ordenar-ne l'avaluaci\u00f3, i que per a executar un ordre, primer s'han d'introduir tots els seus arguments, aix\u00ed, per a fer una simple suma \n  \n    \n      \n        \n        \n        a\n        +\n        b\n        =\n        c\n      \n    \n    {\\displaystyle \\,\\!a+b=c}\n   el RPN ho ordenaria \n  \n    \n      \n        \n        \n        a\n         \n        b\n         \n        +\n      \n    \n    {\\displaystyle \\,\\!a\\ b\\ +}\n  , deixant el resultat \n  \n    \n      \n        \n        \n        c\n      \n    \n    {\\displaystyle \\,\\!c}\n   directament.\nCal tenir en compte que la notaci\u00f3 polonesa inversa no \u00e9s literalment la imatge especular de la notaci\u00f3 polonesa: amb operadors no-commutatius (com la resta o la divisi\u00f3), l'ordre dels operands ha de romandre constant. Aix\u00ed per tant, \u00ab\n  \n    \n      \n        \n        \n        6\n        \n          /\n        \n        2\n      \n    \n    {\\displaystyle \\,\\!6/2}\n  \u00bb es tradueix a la notaci\u00f3 polonesa com \u00ab\n  \n    \n      \n        \n        \n        \n          /\n        \n        6\n         \n        2\n      \n    \n    {\\displaystyle \\,\\!/6\\ 2}\n  \u00bb i a la notaci\u00f3 polonesa inversa com \u00ab\n  \n    \n      \n        \n        \n        6\n         \n        2\n        \n          /\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\,\\!6\\ 2/}\n  \u00bb. Amb nombres superiors a 9, tamb\u00e9 se segueix el costum d'escriure'ls d'esquerra a dreta.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Un operador matem\u00e0tic \u00e9s un operador usat en matem\u00e0tiques. \u00c9s una funci\u00f3 que realitza algun tipus d'operaci\u00f3 en un nombre, variable o funci\u00f3 (l'operand). L'operador s'escriu a l'esquerra de l'operand.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Volkert Simon Maarten van der Willigen, conegut tamb\u00e9 com a Volcardus Simon Martinus van der Willigen, (Rockanje, Westvoorne, 9 de maig de 1822 \u2013 Haarlem, 19 de febrer de 1878) fou un matem\u00e0tic, f\u00edsic i professor neerland\u00e8s.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La constant d'Euler-Mascheroni o senzillament \u03b3 (gamma) \u00e9s una constant matem\u00e0tica, usada principalment en teoria dels nombres, i es defineix com el l\u00edmit de la difer\u00e8ncia entre la s\u00e8rie harm\u00f2nica i el logaritme natural: \n\n  \n    \n      \n        \u03b3\n        =\n        \n          lim\n          \n            n\n            \u2192\n            +\n            \u221e\n          \n        \n        \n          (\n          \n            \n              \u2211\n              \n                k\n                =\n                1\n              \n              \n                n\n              \n            \n            \n              \n                1\n                k\n              \n            \n            \u2212\n            ln\n            \u2061\n            (\n            n\n            )\n          \n          )\n        \n        =\n        \n          \u222b\n          \n            1\n          \n          \n            +\n            \u221e\n          \n        \n        \n          (\n          \n            \n              \n                1\n                \n                  \u230a\n                  x\n                  \u230b\n                \n              \n            \n            \u2212\n            \n              \n                1\n                x\n              \n            \n          \n          )\n        \n        \n        d\n        x\n      \n    \n    {\\displaystyle \\gamma =\\lim _{n\\to +\\infty }\\left(\\sum _{k=1}^{n}{\\frac {1}{k}}-\\ln(n)\\right)=\\int _{1}^{+\\infty }\\left({1 \\over \\lfloor x\\rfloor }-{1 \\over x}\\right)\\,dx}\n  \nLa seg\u00fcent integral tamb\u00e9 est\u00e0 relacionada amb la constant d'Euler-Mascheroni, i la funci\u00f3 \n  \n    \n      \n        \u0393\n      \n    \n    {\\displaystyle \\Gamma }\n  :\n\n  \n    \n      \n        \u03b3\n        =\n        \u2212\n        \n          \u222b\n          \n            0\n          \n          \n            +\n            \u221e\n          \n        \n        \n          ln\n          \u2061\n          (\n          x\n          )\n          \n          \n            \n              e\n            \n            \n              \u2212\n              x\n            \n          \n        \n        \n        d\n        x\n        =\n        \u2212\n        \n          \u0393\n          \u2032\n        \n        (\n        1\n        )\n        .\n      \n    \n    {\\displaystyle \\gamma =-\\int _{0}^{+\\infty }{\\ln(x)\\,\\mathrm {e} ^{-x}}\\,dx=-\\Gamma '(1).}\n  \nEl valor aproximat d'aquesta constant \u00e9s:\n\n\u03b3 \u2248 0,577 215 664 901 532 860 606 512 090 082\n 402 431 042 159 335 939 923 598 805 767\n 234 884 867 726 777 664 670 936 947 063 \n 291 746 749 ...\n\nNo se sap si gamma \u00e9s racional. De tota manera, l'an\u00e0lisi per fraccions cont\u00ednues mostra que si gamma \u00e9s racional, el seu denominador t\u00e9 m\u00e9s de 10,000 d\u00edgits, \u00e9s a dir, que si \u03b3 = a /b llavors b > 1010000; aquest resultat s'ha millorat i actualment el l\u00edmit est\u00e0 en b > 10242080. La constant d'Euler-Mascheroni tamb\u00e9 apareix a una f\u00f3rmula per a la funci\u00f3 Gamma.\nEl nom de la constant es deu als matem\u00e0tics Leonhard Euler i Lorenzo Mascheroni.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "S\u00edmbols matem\u00e0tics s'utilitzen en matem\u00e0tica dins les f\u00f3rmules i les proposicions. La taula seg\u00fcent en reporta una llista.\nPer a cada s\u00edmbol \u00e9s precisat el nom, la pron\u00fancia i la branca de les matem\u00e0tiques on \u00e9s generalment utilitzat. Una definici\u00f3 informal i uns exemples s\u00f3n afegits.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La matem\u00e0tica xinesa \u00e9s la matem\u00e0tica desenvolupada al llarg de la hist\u00f2ria de la Xina. La matem\u00e0tica xinesa va ser independent de la matem\u00e0tica desenvolupada per grecs, asi\u00e0tics, egipcis i babilonis. Nom\u00e9s a partir de la expansi\u00f3 de l'Islam els contactes entre Occident i la Xina es van fer prou intensos perqu\u00e8 s'establ\u00eds una influ\u00e8ncia de la matem\u00e0tica desenvolupada a la Xina sobre la matem\u00e0tica coneguda a Occident. Per aquesta ra\u00f3 s'ha d'admetre que fins ben entrat el segle XVII, existia una cultura matem\u00e0tica pr\u00f2piament xinesa, el coneixement es basa en antics inscripcions, manuscrits i fins i tot llibres.Les primeres matem\u00e0tiques a la Xina daten de la Dinastia Shang ( [[Segle xvii aC|1600]] - 1046 a. C.) i consisteixen en nombres marcats en una closca de tortuga. Aquests nombres van ser representats mitjan\u00e7ant una notaci\u00f3 decimal. Per exemple, el nombre 123 s'escrivia, de dalt a baix, com el s\u00edmbol per a l'1 seguit de l's\u00edmbol per 100, despr\u00e9s el s\u00edmbol pel 2 seguit del s\u00edmbol per a 10 i, finalment, el s\u00edmbol per al 3. Aquest era el sistema de numeraci\u00f3 m\u00e9s avan\u00e7at en el seu temps i permetia fer c\u00e0lculs per utilitzar amb el suanpan o l'\u00e0bac xin\u00e8s. La data d'invenci\u00f3 del suanpan no es coneix amb certesa, per\u00f2 la menci\u00f3 escrita m\u00e9s antiga data del 190 d. C., en Notes suplement\u00e0ries sobre l'Art de les Xifres, de Xu Yue.Des del segle III a. C. els xinesos van donar una original demostraci\u00f3 del teorema de Pit\u00e0gores, van calcular el nombre \u03c0 per aproximaci\u00f3 i van resoldre sobre el tauler de dames les equacions de primer grau. No obstant aix\u00f2, l'\u00fas del zero no va apar\u00e8ixer fins al segle VII de la nostra era. Durant els segles XII i XIII el \u00e0lgebra xinesa va aconseguir un brillant esplendor.\nFins i tot despr\u00e9s que les matem\u00e0tiques europees comencessin a florir durant el Renaixement, les matem\u00e0tiques xineses i europees van mantenir tradicions separades, amb un significatiu declivi de les xineses, fins que missioners jesu\u00eftes com Matteo Ricci van intercanviar les idees matem\u00e0tiques entre les dues cultures entre els segles xvi i xviii.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Donat un conjunt S, es defineix el conjunt de les parts de S o conjunt pot\u00e8ncia de S, escrit \n  \n    \n      \n        \n          \n            P\n          \n        \n        (\n        S\n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle {\\mathcal {P}}(S)}\n  , P(S), \u2118(S), o 2S, com el conjunt de tots els subconjunts de S. Per exemple, si S \u00e9s el conjunt {a, b, c} aleshores la llista completa dels subconjunts de S \u00e9s:\n\n{\u00d8} (conjunt buit)\n{a}\n{b}\n{c}\n{a,b}\n{a,c}\n{b,c}\n{a,b,c}Per tant, el conjunt de les parts de S ser\u00e0:\n\n  \n    \n      \n        \n          \n            P\n          \n        \n        (\n        S\n        )\n        =\n        {\n        \u2205\n        ,\n        {\n        a\n        }\n        ,\n        {\n        b\n        }\n        ,\n        {\n        c\n        }\n        ,\n        {\n        a\n        ,\n        b\n        }\n        ,\n        {\n        a\n        ,\n        c\n        }\n        ,\n        {\n        b\n        ,\n        c\n        }\n        ,\n        {\n        a\n        ,\n        b\n        ,\n        c\n        }\n        }\n      \n    \n    {\\displaystyle {\\mathcal {P}}(S)=\\{\\varnothing ,\\{a\\},\\{b\\},\\{c\\},\\{a,b\\},\\{a,c\\},\\{b,c\\},\\{a,b,c\\}\\}}\n  Si S \u00e9s un conjunt finit amb card (S) = n elements, aleshores el conjunt de les parts de S cont\u00e9 card(\u2118(S))= 2n elements.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En l\u00f2gica matem\u00e0tica, la jerarquia aritm\u00e8tica o jerarquia de Kleene \u00e9s una classificaci\u00f3 de conjunts de nombres naturals (i per extensi\u00f3 de qualsevol tipus d'elements que es codifiquin en nombres naturals) segons la complexitat de les f\u00f3rmules que els defineixen. Els conjunts classificats s'anomenen aritm\u00e8tics.La jerarquia aritm\u00e8tica \u00e9s important en la teoria de la recursi\u00f3, en la teoria descriptiva de conjunts efectiva, i en l'estudi de teories formals (com per exemple l'aritm\u00e8tica de Peano).\nL'algorisme de Tarski-Kuratowski permet obtenir f\u00e0cilment una fita superior per a la classificaci\u00f3 dels conjunts aritm\u00e8tics.\nLa jerarquia hiperaritm\u00e8tica i la jerarquia anal\u00edtica s\u00f3n extensions de la jerarquia aritm\u00e8tica que permeten classificar m\u00e9s conjunts.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En estad\u00edstica, una observaci\u00f3 at\u00edpica o dada at\u00edpica o \u00e9s un valor que difereix tan \u00e0mpliament de la resta de dades que podem pensar que s'ha com\u00e8s un error. En el cas d'un estudi, l'aparici\u00f3 de dades at\u00edpiques ens indicar\u00e0 que haurem d'estudiar qu\u00e8 ha passat en un moment de temps determinat perqu\u00e8 es doni aquell valor tan allunyat dels altres.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Els Problemes del Premi del Mil\u00b7lenni (\"Millennium Prize Problems\" en angl\u00e8s) s\u00f3n set problemes de matem\u00e0tiques que van ser enunciats pel Clay Mathematics Institute l'any 2000. Els problemes s\u00f3n P versus NP, la conjectura de Hodge, la conjectura de Poincar\u00e9, la hip\u00f2tesi de Riemann, l'exist\u00e8ncia i \"mass gap\" de la teoria de Yang-Mills, l'exist\u00e8ncia i regularitat de solucions per a les equacions de Navier-Stokes, i la conjectura de Birch i Swinnerton-Dyer. La resoluci\u00f3 de qualsevol d'aquests problemes comporta un premi d'un mili\u00f3 de d\u00f2lars.\nActualment, l'\u00fanic Problema del Mil\u00b7lenni que ha estat resolt \u00e9s la conjectura de Poincar\u00e9, que va ser resolta pel matem\u00e0tic rus Grigori Perelman l'any 2003.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "L'espai bidimensional \u00e9s una configuraci\u00f3 geom\u00e8trica en la qual es requereixen dos valors (anomenats par\u00e0metres) per determinar la posici\u00f3 d'un element (d'un punt). En matem\u00e0tiques se sol representar pel s\u00edmbol \u211d\u00b2. Per una generalitzaci\u00f3 del concepte, vegeu Dimensi\u00f3.\nL'espai bidimensional es pot veure com una projecci\u00f3 de l'univers f\u00edsic sobre un pla. Normalment se'l considera com un espai euclidi\u00e0 i les dues dimensions s'anomenen ample i llarg (no t\u00e9 profunditat).", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La matem\u00e0tica recreativa \u00e9s un terme ampli que inclou els trencaclosques matem\u00e0tics i els jocs matem\u00e0tics.\nNo tots els problemes en el camp de la matem\u00e0tica recreativa requereixen un coneixement de la matem\u00e0tica avan\u00e7ada i, per tant, la matem\u00e0tica recreativa sovint atrau la curiositat dels no matem\u00e0tics i inspira el posterior estudi de la matem\u00e0tica.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Un ordre de magnitud \u00e9s la classe d'escala o magnitud de qualsevol quantitat, on cada classe cont\u00e9 valors en una proporci\u00f3 fixa respecte a la classe anterior. La relaci\u00f3 de proporci\u00f3 m\u00e9s utilitzada \u00e9s 10. Per exemple, es diu que dos nombres difereixen en 3 ordres de magnitud si un \u00e9s 1000 vegades m\u00e9s gran que l'altre. L'\u00fas m\u00e9s est\u00e8s per descriure els ordres de magnitud \u00e9s mitjan\u00e7ant la notaci\u00f3 cient\u00edfica i les pot\u00e8ncies de deu.\nUna forma de classificar els objectes del m\u00f3n f\u00edsic \u00e9s per la seva mida.\nA la taula seg\u00fcent les diferents quantitats s'han posat de manera que quedin a la mateixa l\u00ednia.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "L'estructura matem\u00e0tica \u00e9s un conjunt, o de manera m\u00e9s general, un tipus, que consta d'objectes matem\u00e0tics que d'alguna manera s'adjunten o relacionen amb el conjunt, facilitant-ne la seva visualitzaci\u00f3 o estudi, fornint significat a la col\u00b7lecci\u00f3.\nUna llista parcial de possibles estructures s\u00f3n:\n\nMesures.\nEstructures algebraiques: grups, anells, camps, etc.\nTopologies\nEspais m\u00e8trics (geometries)\nOrdres\nRelacions d'equival\u00e8ncia\ncategories\nNombresDe vegades, un conjunt adquireix m\u00e9s d'una estructura de forma simult\u00e0nia, cosa que permet estudiar-lo d'una forma millor. Per exemple, un ordre indueix una topologia.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "X+Y, llan\u00e7ada als Estats Units com a A Brilliant Young Mind, \u00e9s una com\u00e8dia dram\u00e0tica brit\u00e0nica del 2014 dirigida per Morgan Matthews amb els actors Asa Butterfield, Rafe Spall, i Sally Hawkins. La pel\u00b7l\u00edcula, inspirada en el documental Beautiful Young Minds, se centra en un adolescent prodigi de les matem\u00e0tiques angl\u00e8s anomenat Nathan (Asa Butterfield), qui t\u00e9 una dificultat amb les persones (\u00e9s autista) per\u00f2 troba comfort en els nombres. Quan \u00e9s escollit per a representar la Gran Bretanya a la Olimpiada Internacional de Matem\u00e0tiques Nathan s'embarca en un viatge en el qual fa front a reptes inesperats, com entendre la naturalesa de l'amor. La pel\u00b7l\u00edcula s'estren\u00e0 al Festival Internacional de Cinema de Toronto el 5 de setembre de 2014. L'estrena europea fou al Festival de cinema de London del BFI el 13 d'octubre de 2014, i l'estrena als cinemes del Regne Unit fou el 13 de mar\u00e7 de 2015.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, i particularment en an\u00e0lisi funcional i c\u00e0lcul de variacions, un funcional \u00e9s una funci\u00f3 des d'un espai vectorial al seu camp escalar subjacent, o un conjunt de funcions dels nombres reals. En altres paraules, \u00e9s una funci\u00f3 que agafa un vector com a argument d'entrada i retorna un escalar. Generalment l'espai vectorial \u00e9s un espai de funcions i per aix\u00f2 el funcional pren una funci\u00f3 pel seu argument d'entrada; llavors \u00e9s de vegades considerat una funci\u00f3 d'una funci\u00f3. El seu \u00fas t\u00e9 l'origen en el c\u00e0lcul de variacions on hom busca una funci\u00f3 que minimitzi un cert funcional. Una aplicaci\u00f3 particularment important en f\u00edsica \u00e9s la cerca d'un estat d'un sistema que minimitzi l'energia funcional.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En teoria de la probabilitat, s'anomena Distribuci\u00f3 de Cauchy  amb par\u00e0metres \n  \n    \n      \n         \n        \n          x\n          \n            0\n          \n        \n        ,\n        \n        \u03b3\n      \n    \n    {\\displaystyle \\ x_{0},\\,\\gamma }\n   i es denota per \n  \n    \n      \n        \n          \n            C\n          \n        \n        (\n        \n          x\n          \n            0\n          \n        \n        ,\n        \u03b3\n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle {\\mathcal {C}}(x_{0},\\gamma )}\n   (on \n  \n    \n      \n        \n          x\n          \n            0\n          \n        \n        \u2208\n        \n          R\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle x_{0}\\in \\mathbb {R} }\n   i \n  \n    \n      \n        \u03b3\n        \u2208\n        \n        ]\n        0\n        ,\n        \n        +\n        \u221e\n        [\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\gamma \\in \\,]0,\\,+\\infty [\\,}\n  ) la distribuci\u00f3 definida per la funci\u00f3 de densitat de probabilitat seg\u00fcent :\n\n  \n    \n      \n        f\n        (\n        x\n        )\n        =\n        \n          \n            1\n            \u03c0\n          \n        \n        \n        \n          \n            \u03b3\n            \n              (\n              x\n              \u2212\n              \n                x\n                \n                  0\n                \n              \n              \n                )\n                \n                  2\n                \n              \n              +\n              \n                \u03b3\n                \n                  2\n                \n              \n            \n          \n        \n        ,\n         \n        x\n        \u2208\n        \n          R\n        \n        .\n      \n    \n    {\\displaystyle f(x)={\\frac {1}{\\pi }}\\,{\\frac {\\gamma }{(x-x_{0})^{2}+\\gamma ^{2}}},\\ x\\in \\mathbb {R} .}\n  \nQuan \n  \n    \n      \n        \n          x\n          \n            0\n          \n        \n        =\n        0\n      \n    \n    {\\displaystyle x_{0}=0}\n  , aleshores es diu que tenim una distribuci\u00f3 de Cauchy centrada en l'origen .", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, la constant de Catalan (denotada K (en aquest article),  G (per exemple, Borwein et al. 2004, p. 49), o C  (Wolfram Language)), anomenada aix\u00ed en honor del matem\u00e0tic franco-belga Eug\u00e8ne Charles Catalan, \u00e9s el nombre definit per:\n\n  \n    \n      \n        K\n        =\n        \u03b2\n        (\n        2\n        )\n        =\n        \n          \u2211\n          \n            n\n            =\n            0\n          \n          \n            \u221e\n          \n        \n        \n          \n            \n              (\n              \u2212\n              1\n              \n                )\n                \n                  n\n                \n              \n            \n            \n              (\n              2\n              n\n              +\n              1\n              \n                )\n                \n                  2\n                \n              \n            \n          \n        \n        =\n        \n          \n            1\n            \n              1\n              \n                2\n              \n            \n          \n        \n        \u2212\n        \n          \n            1\n            \n              3\n              \n                2\n              \n            \n          \n        \n        +\n        \n          \n            1\n            \n              5\n              \n                2\n              \n            \n          \n        \n        \u2212\n        \n          \n            1\n            \n              7\n              \n                2\n              \n            \n          \n        \n        +\n        \n          \n            1\n            \n              9\n              \n                2\n              \n            \n          \n        \n        \u2212\n        \u22ef\n      \n    \n    {\\displaystyle K=\\beta (2)=\\sum _{n=0}^{\\infty }{\\frac {(-1)^{n}}{(2n+1)^{2}}}={\\frac {1}{1^{2}}}-{\\frac {1}{3^{2}}}+{\\frac {1}{5^{2}}}-{\\frac {1}{7^{2}}}+{\\frac {1}{9^{2}}}-\\cdots }\n  on \n  \n    \n      \n        \u03b2\n      \n    \n    {\\displaystyle \\beta }\n   \u00e9s la funci\u00f3 beta de Dirichlet.\nEl seu valor num\u00e8ric \u00e9s aproximadament:\n\n  \n    \n      \n        K\n        =\n        0\n        ,\n        915965594177219015054603514932384110774...\n      \n    \n    {\\displaystyle K=0,915965594177219015054603514932384110774...}\n  (seq\u00fc\u00e8ncia A006752, OEIS)No se sap si \n  \n    \n      \n        K\n      \n    \n    {\\displaystyle K}\n   \u00e9s irracional, i molt menys transcendent.Concretament, la constant de Catalan es defineix com el valor num\u00e8ric de la seg\u00fcent integral:\n\n  \n    \n      \n        \n          \n            1\n            2\n          \n        \n        \n          \u222b\n          \n            0\n          \n          \n            1\n          \n        \n        K\n        (\n        k\n        )\n         \n        d\n        k\n        =\n        \n          \n            1\n            2\n          \n        \n        \n          \u222b\n          \n            k\n            =\n            0\n          \n          \n            1\n          \n        \n        \n          \u222b\n          \n            \u03b8\n            =\n            0\n          \n          \n            \u03c0\n            \n              /\n            \n            2\n          \n        \n        \n          \n            \n              d\n              \u03b8\n               \n              d\n              k\n            \n            \n              1\n              \u2212\n              \n                k\n                \n                  2\n                \n              \n              \n                sin\n                \n                  2\n                \n              \n              \u2061\n              \u03b8\n            \n          \n        \n        =\n        \n          \n            1\n            \n              1\n              \n                2\n              \n            \n          \n        \n        \u2212\n        \n          \n            1\n            \n              3\n              \n                2\n              \n            \n          \n        \n        +\n        \n          \n            1\n            \n              5\n              \n                2\n              \n            \n          \n        \n        \u2212\n        \u22ef\n        =\n        0\n        ,\n        915965594...\n      \n    \n    {\\displaystyle {\\frac {1}{2}}\\int _{0}^{1}K(k)\\ dk={\\frac {1}{2}}\\int _{k=0}^{1}\\int _{\\theta =0}^{\\pi /2}{\\frac {d\\theta \\ dk}{\\sqrt {1-k^{2}\\sin ^{2}\\theta }}}={\\frac {1}{1^{2}}}-{\\frac {1}{3^{2}}}+{\\frac {1}{5^{2}}}-\\dots =0,915965594...}\n  \n\non \n  \n    \n      \n        K\n        (\n        k\n        )\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle K(k)\\;}\n   \u00e9s la integral el\u00b7l\u00edptica de primera esp\u00e8cie.\nLa s\u00e8rie similar, per\u00f2 aparentment m\u00e9s complicada\n\n  \n    \n      \n        \n          \u2211\n          \n            n\n            =\n            0\n          \n          \n            \u221e\n          \n        \n        \n          \n            \n              (\n              \u2212\n              1\n              \n                )\n                \n                  n\n                \n              \n            \n            \n              (\n              2\n              n\n              +\n              1\n              \n                )\n                \n                  3\n                \n              \n            \n          \n        \n        =\n        \n          \n            1\n            \n              1\n              \n                3\n              \n            \n          \n        \n        \u2212\n        \n          \n            1\n            \n              3\n              \n                3\n              \n            \n          \n        \n        +\n        \n          \n            1\n            \n              5\n              \n                3\n              \n            \n          \n        \n        \u2212\n        \n          \n            1\n            \n              7\n              \n                3\n              \n            \n          \n        \n        +\n        \n          \n            1\n            \n              9\n              \n                3\n              \n            \n          \n        \n        \u2212\n        \u22ef\n      \n    \n    {\\displaystyle \\sum _{n=0}^{\\infty }{\\frac {(-1)^{n}}{(2n+1)^{3}}}={\\frac {1}{1^{3}}}-{\\frac {1}{3^{3}}}+{\\frac {1}{5^{3}}}-{\\frac {1}{7^{3}}}+{\\frac {1}{9^{3}}}-\\cdots }\n  es pot avaluar exactament i val \n  \n    \n      \n        \n          \u03c0\n          \n            3\n          \n        \n        \n          /\n        \n        32\n      \n    \n    {\\displaystyle \\pi ^{3}/32}\n   .", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La matem\u00e0tica inca \u2014o matem\u00e0tica de Tawantinsuyu\u2014 fa refer\u00e8ncia al conjunt de coneixements num\u00e8rics i geom\u00e8trics i als instruments desenvolupats i usats en la naci\u00f3 dels inques abans de l'arribada dels espanyols.\nEs pot caracteritzar, principalment, per la seva capacitat de c\u00e0lcul en l'\u00e0mbit econ\u00f2mic. Els quipus i yupanes s\u00f3n mostra de la import\u00e0ncia que va aconseguir l'aritm\u00e8tica en l'administraci\u00f3 estatal incaica. Aix\u00f2 es va plasmar en una aritm\u00e8tica senzilla per\u00f2 efectiva, per a finalitats comptables, basada en el sistema decimal; van con\u00e8ixer el zero, i van dominar l'addici\u00f3, la resta, la multiplicaci\u00f3 i la divisi\u00f3. Va tenir un car\u00e0cter eminentment aplicable a tasques de gesti\u00f3, d'estad\u00edstica i de mesurament. Lluny de l'esb\u00f3s euclidi\u00e0 de la matem\u00e0tica com un corpus deductiu. Apta i \u00fatil per a les necessitats d'una administraci\u00f3 centralitzada.D'altra banda, la construcci\u00f3 de camins, canals i monuments, aix\u00ed com el tra\u00e7at de ciutats i fortaleses, va exigir el desenvolupament d'una geometria pr\u00e0ctica, que va ser indispensable per a la mesura de longituds i superf\u00edcies, a m\u00e9s del disseny arquitect\u00f2nic. Tots plegats van desenvolupar importants sistemes de mesura de longitud i capacitat, els quals van prendre parts del cos hum\u00e0 com a refer\u00e8ncia. A m\u00e9s a m\u00e9s, utilitzaren objectes adequats o accions que permetien apreciar el resultat d'una altra manera, per\u00f2 pertinent i efectiva.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En teoria de cues, una disciplina dins de la teoria matem\u00e0tica de la probabilitat, la notaci\u00f3 de Kendall (o de vegades notaci\u00f3 Kendall) \u00e9s el sistema est\u00e0ndard utilitzat per descriure i classificar un node de cua. D. G. Kendall va proposar descriure models de cua utilitzant tres factors escrits A/S/c el 1953, on A denota el temps entre les arribades a la cua, S la distribuci\u00f3 del temps de servei i c el nombre de servidors del node. Des de llavors s'ha est\u00e8s a A/S/c/K/N/D, on K \u00e9s la capacitat de la cua, N \u00e9s la mida de la poblaci\u00f3 de llocs de treball a servir i D \u00e9s la disciplina de la cua.Quan no s'especifiquen els tres par\u00e0metres finals (per exemple, cua M/M/1), se suposa que K = \u221e, N = \u221e i D = FIFO.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "A les matem\u00e0tiques hi ha diverses demostracions amb contradiccions \u00f2bvies. Tot i que les demostracions s\u00f3n err\u00f2nies, els errors s\u00f3n subtils. Aquestes fal\u00b7l\u00e0cies s\u00f3n considerades simples curiositats, per\u00f2 poden ser utilitzades per il\u00b7lustrar la import\u00e0ncia del rigor en aquesta \u00e0rea.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El Premi Salem, fundada per la v\u00eddua de Rapha\u00ebl Salem, es concedeix cada any a un jove matem\u00e0tic que se considera haver realitzat un treball destacat en el camp d'inter\u00e8s de Salem, principalment la teoria de la s\u00e8rie de Fourier. El premi \u00e9s considerat de gran prestigi i molts medallistes Fields han rebut pr\u00e8viament el premi Salem. El premi va ser de 5.000 francs francesos el 1990.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Les constants de Champernowne s\u00f3n una s\u00e8rie de nombres reals constru\u00efts per tal de ser b-normals (la segona constant de Champernowne o constant bin\u00e0ria de Champernowne \u00e9s 2-normal, la tercera o tern\u00e0ria \u00e9s 3-normal...). Es construeixen a partir de la segona constant (o constant bin\u00e0ria) com el nombre entre 0 i 1 obtingut concatenant els nombres naturals en base b als d\u00edgits decimals. Aix\u00ed, les primeres constants de Champernowne s\u00f3n:\n\nConstant bin\u00e0ria: 0,1 10 11 100 101 110 ...2\nConstant tern\u00e0ria: 0,1 2 10 11 12 20 21 ...3\nConstant quatern\u00e0ria: 0,1 2 3 10 11 12 ...4La desena constant de Champernowne, sovint coneguda senzillament com a constant de Champernowne, pren el valor 0,12345678910111213... i \u00e9s la m\u00e9s popular, doncs \u00e9s un nombre normal en base 10.\nReben el nom del matem\u00e0tic que les defin\u00ed per primera vegada l'any 1933, l'angl\u00e8s David Champernowne.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La hist\u00f2ria de les funcions trigonom\u00e8triques sembla que va comen\u00e7ar fa aproximadament 4 000 anys. Se sap amb certesa que els babilonis calculaven aproximacions de mesures d'angles o de longituds de costats de triangles rectangles. S'han trobat diverses taules de nombres gravats sobre argila assecada que en donen testimoni. Una tauleta babil\u00f2nia escrita en cune\u00efforme, anomenada Plimpton 322 (aproximadament 1900 AC) mostra quinze ternes pitag\u00f2riques i una columna de nombres, que es pot interpretar com una taula de secants. Hi ha tanmateix nombrosos debats per saber si es tracta en efecte d'una taula trigonom\u00e8trica.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La corba mongeta \u00e9s una corba algebraica plana del g\u00e8nere zero. T\u00e9 una singularitat a l'origen, un punt triple ordinari.\nLa corba mongeta \u00e9s una corba plana qu\u00e0rtica definida per l'equaci\u00f3:\n\n  \n    \n      \n        \n          x\n          \n            4\n          \n        \n        +\n        \n          x\n          \n            2\n          \n        \n        \n          y\n          \n            2\n          \n        \n        +\n        \n          y\n          \n            4\n          \n        \n        =\n        x\n        (\n        \n          x\n          \n            2\n          \n        \n        +\n        \n          y\n          \n            2\n          \n        \n        )\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle x^{4}+x^{2}y^{2}+y^{4}=x(x^{2}+y^{2})\\,}", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, especialment en \u00e0lgebra lineal, la matriu d'intercanvi \u00e9s un cas especial de matriu de permutaci\u00f3, en qu\u00e8 els elements 1 resideixen a la contradiagonal i tots els altres elements s\u00f3n zero. En altres paraules, \u00e9s una versi\u00f3 amb les files inverses o les columnes inverses de la matriu identitat.\n\n  \n    \n      \n        \n          J\n          \n            2\n          \n        \n        =\n        \n          \n            (\n            \n              \n                \n                  0\n                \n                \n                  1\n                \n              \n              \n                \n                  1\n                \n                \n                  0\n                \n              \n            \n            )\n          \n        \n        ;\n        \n        \n          J\n          \n            3\n          \n        \n        =\n        \n          \n            (\n            \n              \n                \n                  0\n                \n                \n                  0\n                \n                \n                  1\n                \n              \n              \n                \n                  0\n                \n                \n                  1\n                \n                \n                  0\n                \n              \n              \n                \n                  1\n                \n                \n                  0\n                \n                \n                  0\n                \n              \n            \n            )\n          \n        \n        ;\n        \n        \n          J\n          \n            n\n          \n        \n        =\n        \n          \n            (\n            \n              \n                \n                  0\n                \n                \n                  0\n                \n                \n                  \u22ef\n                \n                \n                  0\n                \n                \n                  0\n                \n                \n                  1\n                \n              \n              \n                \n                  0\n                \n                \n                  0\n                \n                \n                  \u22ef\n                \n                \n                  0\n                \n                \n                  1\n                \n                \n                  0\n                \n              \n              \n                \n                  0\n                \n                \n                  0\n                \n                \n                  \u22ef\n                \n                \n                  1\n                \n                \n                  0\n                \n                \n                  0\n                \n              \n              \n                \n                  \u22ee\n                \n                \n                  \u22ee\n                \n                \n                \n                  \u22ee\n                \n                \n                  \u22ee\n                \n                \n                  \u22ee\n                \n              \n              \n                \n                  0\n                \n                \n                  1\n                \n                \n                  \u22ef\n                \n                \n                  0\n                \n                \n                  0\n                \n                \n                  0\n                \n              \n              \n                \n                  1\n                \n                \n                  0\n                \n                \n                  \u22ef\n                \n                \n                  0\n                \n                \n                  0\n                \n                \n                  0\n                \n              \n            \n            )\n          \n        \n        .\n      \n    \n    {\\displaystyle J_{2}={\\begin{pmatrix}0&1\\\\1&0\\end{pmatrix}};\\quad J_{3}={\\begin{pmatrix}0&0&1\\\\0&1&0\\\\1&0&0\\end{pmatrix}};\\quad J_{n}={\\begin{pmatrix}0&0&\\cdots &0&0&1\\\\0&0&\\cdots &0&1&0\\\\0&0&\\cdots &1&0&0\\\\\\vdots &\\vdots &&\\vdots &\\vdots &\\vdots \\\\0&1&\\cdots &0&0&0\\\\1&0&\\cdots &0&0&0\\end{pmatrix}}.}", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La matem\u00e0tica pura \u00e9s l'estudi de les ci\u00e8ncies matem\u00e0tiques per si mateixes, \u00e9s a dir, un estudi que no vingui motivat per les q\u00fcestions de car\u00e0cter pr\u00e0ctic on es pugui aplicar. Generalment demana rigor i abstracci\u00f3, com a requisits per a tractar q\u00fcestions de bellesa matem\u00e0tica. Des del segle xviii se la reconeix com una categoria de l'activitat matem\u00e0tica, de vegades sota les denominacions de matem\u00e0tiques especulatives, abstractes o fonamentals, i com a contraposici\u00f3 a la matem\u00e0tica aplicada.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques recreatives, la seq\u00fc\u00e8ncia de Kolakoski, a vegades tamb\u00e9 descrita com la seq\u00fc\u00e8ncia d'Oldenburger-Kolakoski, \u00e9s una seq\u00fc\u00e8ncia infinita de s\u00edmbols {1, 2} corresponent a la seq\u00fc\u00e8ncia de longituds d'execuci\u00f3 en la seva pr\u00f2pia codificaci\u00f3 de longitud d'execuci\u00f3. Rep el nom del matem\u00e0tic William Kolakoski, qui la va descriure l'any 1965, per\u00f2 anteriorment havia estat comentada per Rufus Oldenburger el 1939.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Es consideren cl\u00e0ssics de la ci\u00e8ncia aquells llibres (o articles) relacionats amb ci\u00e8ncia, matem\u00e0tiques, i en algun cas tamb\u00e9 enginyeria, sobre els quals hi ha consens quant a la rellev\u00e0ncia hist\u00f2rica dels descobriments o avan\u00e7os t\u00e8cnics que hi van aportar.\nAquests llibres suposen una font important de refer\u00e8ncies prim\u00e0ries en els diversos camps de la recerca cient\u00edfica i proporcionen informaci\u00f3 b\u00e0sica per a l'estudi dels seus desenvolupaments hist\u00f2rics (Hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia, Hist\u00f2ria de les matem\u00e0tiques, etc.), a m\u00e9s de ser \u00fatils amb finalitat divulgativa.\n\nEl seg\u00fcent llistat es restringeix a obres les edicions originals de les quals es troben disponibles i que, donada la seva rellev\u00e0ncia, s\u00f3n habitualment considerades objectes d'antiquari (que poden arribar a preus de centenars o milers d'euros, en funci\u00f3 tamb\u00e9 de l'estat de conservaci\u00f3). No obstant aix\u00f2, \u00e9s habitual trobar reedicions d'aquestes obres en col\u00b7leccions com: Cl\u00e0ssics de la Ci\u00e8ncia i Tecnologia d'Editorial Planeta, Great Books of the Western World (que va suposar un intent notable de recopilar el c\u00e0non occidental literari, incloent obres cient\u00edfiques), Dover Publications; o edicions electr\u00f2niques a trav\u00e9s d'Internet Archive o Google Books.\nEl per\u00edode hist\u00f2ric que abasta se situa entre el comen\u00e7ament de la revoluci\u00f3 cient\u00edfica (d\u00e8cada de 1540) i la Segona Guerra Mundial o mitjans del segle xx. Els llibres impresos anteriors a aquesta \u00e8poca, com els incunables, s\u00f3n extremadament rars i igualment de gran valor econ\u00f2mic, no obstant aix\u00f2 encara que alguns s'acceptessin en la concepci\u00f3 \u00abcient\u00edfica\u00bb de l'\u00e8poca (com els que tracten d'alqu\u00edmia o m\u00e0gia renaixentista) no estan inclosos dins de la noci\u00f3 de literatura cient\u00edfica. Tampoc no formen part d'aquest llistat els escrits anteriors a la invenci\u00f3 de la impremta perqu\u00e8 les edicions originals no solen estar disponibles, no obstant aix\u00f2 s'hi poden trobar grans cl\u00e0ssics de la ci\u00e8ncia.El comen\u00e7ament de la revoluci\u00f3 cient\u00edfica sol situar-se amb la publicaci\u00f3 l'any 1543 de l'obra de Nicol\u00e1s Cop\u00e8rnic De revolutionibus orbium coelestium, de la qual, alguna de les primeres edicions conservades, s'ha arribat a vendre per m\u00e9s de 2 milions US$ en subhastes.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Un nombre parell \u00e9s un nombre enter m\u00faltiple de 2, \u00e9s a dir, un nombre enter, m, \u00e9s nombre parell si i nom\u00e9s si existeix un altre nombre enter, n, tal que:\n\n  \n    \n      \n        m\n        =\n        2\n        \u2217\n        n\n      \n    \n    {\\displaystyle m=2*n}\n  A la pr\u00e0ctica aix\u00f2 vol dir que \u00e9s parell tot nombre enter que acabi en els nombres 2, 4, 6, 8 i 0 (en base 10).", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Joan Manel Mart\u00ed i Llufriu, tamb\u00e9 conegut com a Nel Mart\u00ed, (Ciutadella, 1967) \u00e9s un professor, escriptor i pol\u00edtic menorqu\u00ed.\n\u00c9s llicenciat en Ci\u00e8ncies Biol\u00f2giques i professor de matem\u00e0tiques a l'Institut d'Ensenyament Secundari M. \u00c0ngels Cardona de Ciutadella. Ha publicat varis llibres i escriu habitualment en la premsa menorquina i balear. Escriu principalment assaig i reflexi\u00f3 pol\u00edtica. Es defineix com a agn\u00f2stic i la\u00efcista. Pol\u00edticament es defineix com a menorquinista d'esquerres, ecologista i sobiranista. \u00c9s activista LGTBI.Va ser secretari general del Partit Socialista de Menorca entre 1997 i 1999, i coordinador general de M\u00e9s per Menorca entre 2017 i 2019. De l'any 1999 al 2003 va ser regidor d'Educaci\u00f3 a l'Ajuntament de Ciutadella (on va impulsar el Projecte Educatiu de Ciutat), i del 2003 al 2007 va exercir les responsabilitats de director insular, primer, i de conseller despr\u00e9s, de Cultura, Educaci\u00f3 i Joventut del Consell Insular de Menorca. Tamb\u00e9 ha estat diputat del Parlament de les Illes Balears entre els anys 2011 i 2019.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "John George Kemeny (nascut Kem\u00e9ny J\u00e1nos Gy\u00f6rgy; 31 de maig de 1926 - 26 de desembre de 1992) va ser un matem\u00e0tic, cient\u00edfic inform\u00e0tic i educador nord-americ\u00e0 d'origen hongar\u00e8s, conegut per desenvolupar el llenguatge de programaci\u00f3 BASIC  el 1964 juntament amb Thomas E. Kurtz.\nKemeny va ser el 13\u00e8 president del Dartmouth College del 1970 al 1981 i va ser pioner en l'\u00fas d'ordinadors en l'educaci\u00f3 universit\u00e0ria. Kemeny va presidir la comissi\u00f3 presidencial que va investigar l'accident de Three Mile Island el 1979.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Fonaments de la matem\u00e0tica \u00e9s el terme amb qu\u00e8 sovint s'identifiquen certs camps de la matem\u00e0tica, com ara la filosofia de la matem\u00e0tica, la l\u00f2gica matem\u00e0tica, la teoria de conjunts axiom\u00e0tica, la teoria de la demostraci\u00f3, la teoria de models i la teoria de la recursi\u00f3, que tenen en com\u00fa la cerca d'una fonamentaci\u00f3 per la matem\u00e0tica. Aquesta recerca consisteix essencialment en l'intent d'elucidar en qu\u00e8 consisteix i qu\u00e8 garanteix la veritat de les proposicions matem\u00e0tiques.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Carmen (Capi) Corrales Rodrig\u00e1\u00f1ez (Madrid, 1956), \u00e9s una matem\u00e0tica espanyola dedicada a la recerca i la doc\u00e8ncia.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El regle de c\u00e0lcul \u00e9s un calculador anal\u00f2gic mec\u00e0nic. el regle de c\u00e0lcul s'utilitza principalment per multiplicar i dividir, i tamb\u00e9 per a funcions \"cient\u00edfiques\" com les arrels, els logaritmes i la trigonometria, per\u00f2 no s'utilitza gaire per a la suma i la resta.\nHi ha una gran varietat d'estils de regles de c\u00e0lcul i generalment s\u00f3n circulars amb un conjunt estandarditzat de marques (escales) essencials per a fer els c\u00e0lculs matem\u00e0tics. els regles de c\u00e0lcul fabricades per a camps especialitzats com l'aviaci\u00f3 o les finances tenen escales addicionals que ajuden en els c\u00e0lculs m\u00e9s habituals en aquest camp.\nWilliam Oughtred, Edmund Gunter i Am\u00e9d\u00e9e Mannheim, entre altres, van desenvolupar els regles de c\u00e0lcul basant-se en el treball sobre logaritmes fet cap al 1600 per John Napier. Abans que sort\u00eds la calculadora de butxaca, el regle de c\u00e0lcul era l'eina de c\u00e0lcul matem\u00e0tic m\u00e9s usat en ci\u00e8ncia i enginyeria. Entre els anys 1950 i 1960 la utilitzaci\u00f3 dels regles de c\u00e0lcul va continuar tot i la gradual introducci\u00f3 dels aparells de c\u00e0lcul digitals; per\u00f2 cap al 1974 la calculadora cient\u00edfica electr\u00f2nica va fer que el regle esdevingu\u00e9s obsolet i la majoria de subministradors van deixar el negoci.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El Claviorgue de Lorenz Haulsaib \u00e9s un dels pocs exemples d'un claviorgue del s.XVI, i un dels instruments m\u00e9s singulars i sorprenents de la col\u00b7lecci\u00f3 del Museu de la M\u00fasica de Barcelona, est\u00e0 instrument format per un orgue i una espineta. A la primavera del 2013 va ser quan es va completar la seva restauraci\u00f3.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Giovanni Battista Rossi fou un compositor itali\u00e0 de principis del segle xvii. Fou monjo a G\u00e8nova, i public\u00e0 l'obra Organo de cantori per intendere da se stesso ogni passo difficile che si trova nella musica (1618), en la qual dona la soluci\u00f3 de certs problemes de la notaci\u00f3 proporcional. A m\u00e9s, deix\u00e0, un llibre de misses a quatre veus, tamb\u00e9 publicat el 1618.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En m\u00fasica, la conson\u00e0ncia \u00e9s la qualitat sonora d'un interval o d'un acord que produeix un efecte de rep\u00f2s o d'afirmaci\u00f3 a causa de la fusi\u00f3 dels sons que el constitueixen.\nEl terme conson\u00e0ncia (del llat\u00ed comsonare=conson\u00e0ncia) s'aplica a una harmonia, acord, o interval considerat com estable, en contraposici\u00f3 a la disson\u00e0ncia (del llat\u00ed dissonare=disson\u00e0ncia) que es considera inestable (o temporal, transitori).\nEn la m\u00fasica tonal es consideren intervals consonants l'octava, la quinta i la quarta justes, i tamb\u00e9 les terceres i les sextes majors i menors. Els acords consonants s\u00f3n l'acord major i l'acord menor.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Ignaz Franz von Mosel (Viena, 1 d'abril de 1772 - 8 d'abril de 1844) fou un destacat cr\u00edtic musical i historiador de la m\u00fasica austr\u00edac.Als set anys comen\u00e7\u00e0 l'estudi de viol\u00ed, que altern\u00e0 amb el piano, composici\u00f3, etc., sense descuidar tampoc els estudis literaris. Va desenvolupar diferents c\u00e0rrecs a la cort, entre els quals els de bibliotecari de l'emperador i segon director dels teatres imperials. Tamb\u00e9 fou conseller \u00e0ulic, i el 1818 reb\u00e9 un t\u00edtol nobiliari.\nDeix\u00e0 una gran nombre d'\u00f2peres, obertures, himnes, cantates, salms, etc., per\u00f2 aquestes composicions resten mancades de valor. S\u00f3n molt m\u00e9s apreciables les seves obres de cr\u00edtica o d'hist\u00f2ria musical, com les titulades; Versuch einer Aesthetik des dramatischen Tonsatzes (1813), Ueber das Leben und die Werke des Anton Salieri (1827), Ueber die Originalpartitur des R\u00e8quiems vom W. A. Mozart (1829), Geschichte der Hofbibliothek zu Wien (1835), i Die Tonkunst in Wien w\u00e4hrend der letzren f\u00fcng Dezennien.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'alemanda, o allemande com s'anomena en franc\u00e8s, a vegades tamb\u00e9 alemanya en catal\u00e0, \u00e9s una pe\u00e7a de m\u00fasica i un ball que va tenir un lloc important en el repertori musical i coreogr\u00e0fic, principalment al segle xviii.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Blender \u00e9s una revista estatunidenca de m\u00fasica, coneguda sovint per les seves fotografies er\u00f2tiques de celebritats femenines. \u00c9s publicada per Dennis Publishing, la mateixa empresa que edita Maxim.\nLa revista va comen\u00e7ar el 1994 com la primera revista digital en CD-ROM. La van crear Jason Pearson, David Cherry i Regina Joseph i va ser adquirida per l'editorial Dennis Publishing, ara Alpha Media, qui va publicar-ne 15 n\u00fameros amb el mateix format, per posteriorment crear-ne l'espai web el 1997. L'edici\u00f3 impresa es va llan\u00e7ar dos anys despr\u00e9s. El CD-ROM de Blender va ser el primer format editorial digital que va servir de plataforma publicitaria. Entre els seus primers enunciants hi havia Calvin Klein, Apple, Toyota i Nike.\nLa publicaci\u00f3 reuneix llistes d'\u00e0lbums musicals, artistes i can\u00e7ons, incloent-hi \"el millor\" i \"el pitjor\". En cada edici\u00f3, hi ha un ressenya sobre la discografia completa d'un artista, on cada \u00e0lbum \u00e9s analitzat successivament.\nBlender es va unir al canal de m\u00fasica VH1 per crear el ranking de \"Les 50 can\u00e7ons m\u00e9s incre\u00efblement dolentes\", on \"We built this city\" de Jefferson Starship va obtenir el primer lloc.\nEl propietari Alpha Media Group va eliminar la publicaci\u00f3 impresa de Blender el 26 de mar\u00e7 de 2009, passant nom\u00e9s a la versi\u00f3 en l\u00ednia, amb un moviment que va eliminar 30 llocs de treball i va reduir el portfolio de l'empresa a les publicacions Maxim. L'\u00faltima edici\u00f3 impresa va ser la de l'abril de 2009. Els subscriptors de la revista van rebre, com a compensaci\u00f3 pels n\u00fameros de Blender no rebuts, edicions de a revista Maxim.\nLa web de Blender es troba sense actualitzar des del mar\u00e7 de 2011, un clar indicador que han cessat les operacions. Aix\u00f2 no obstant, no hi ha hagut cap comunicat oficial de Dennis Publishing o en qualsevol altre mitja sobre l'estat de la revista.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El divertimento \u00e9s una forma musical que va ser molt popular durant el segle xviii, composta per a un redu\u00eft nombre d'instruments. Els divertimentos acostumaven a mostrar un estil despreocupat i alegre (en itali\u00e0: divertimento significa 'diversi\u00f3'). En franc\u00e8s s'anomenava divertissement, i el seu plural en itali\u00e0 era divertimenti.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Paisible (Par\u00eds, Regne de Fran\u00e7a, 1745 - Sant Petersburg, Imperi Rus, 1781) fou un compositor i violinista franc\u00e8s. Fou deixeble de Pierre Gavini\u00e9s, i mostra tal aptitud pel viol\u00ed, que aviat assol\u00ed entrar en una orquestra notable i en la capella de m\u00fasica de la duquessa de Borbon-Conti; m\u00e9s va rec\u00f3rrer diferents pa\u00efsos europeus, recollint molts \u00e8xits en els concerts que donava. Trobant-se a R\u00fassia amb motiu d'una gira art\u00edstica, i desitjant fer-se aplaudir per l'emperadriu Caterina II de R\u00fassia, no va poder veure satisfets el seu desig degut a les intrigues de Lolli. Des de llavors sembla que la fortuna no li'n fou gaire favorable; en els concerts que donava dif\u00edcilment aconseguia cobrir despeses, motiu pel qual entr\u00e0 al servei d'un personatge rus, per\u00f2 aquesta situaci\u00f3 no li fou agradable al violinista, i torn\u00e0 a donar concerts, que tampoc li proporcionaren els avantatges pecuniaris que esperava. Mancat de recursos, i havent contret deutes a Moscou (on l'havia portat el servei del personatge abans nomenat) sota la promesa de refer als seus creditors a la seva tornada a Sant Petersburg, no trob\u00e0 en aquesta capital la forma de satisfer a aquests, pel qual es su\u00efcid\u00e0 d'un tret al cap. Public\u00e0 dos concerts per a viol\u00ed i 12 quartets per a instruments d'arc en dues s\u00e8ries.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Karl Johann Franz Formes conegut tamb\u00e9 com a Charles John Formes (M\u00fclheim am Rhein, 7 d'agost de 1815 - San Francisco, 15 de desembre de 1889) va ser un baix alemany que tingu\u00e9 una carrera internacional prestigiosa i llarga sobretot a Alemanya, i a les ciutats de Londres i Nova York. Esdevingu\u00e9 molt fam\u00f3s i fou una de les persones m\u00e9s sol\u00b7licitades en el seu ofici, i aix\u00ed es van compondre diversos rols especialment ideats per a la seva veu de baix, particularment el de Plunkett a l'\u00f2pera que va escriure Friedrich von Flotow: Martha.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Als instruments de la tipologia dels cord\u00f2fons, especialment en els d'arc, el cap \u00e9s l'extrem superior del m\u00e0nec i la part m\u00e9s allunyada de la caixa de resson\u00e0ncia, on es troba normalment el claviller. El cap pot tenir elements de decoraci\u00f3 com volutes, talles de fusta o d'ivori amb caps humans o d'animals. Entre el cap i el diapas\u00f3 (tamb\u00e9 dit batedor) hi trobem la celleta, on reposen les cordes abans de fixar-se en les clavilles. La forma del cap pot ajudar a diferenciar molts instruments. N'\u00e9s un exemple clar la voluta de la fam\u00edlia del viol\u00ed, la forma de fal\u00e7 en instruments medievals o la forma plana a les guitarres.Els aer\u00f2fons tamb\u00e9 tenen cap, tamb\u00e9 dit cap\u00e7al, on se solen situar els mecanismes que generen el so, com l'embocadura, el bisell, les canyes i els broquets. En els instruments fets en diverses seccions, aquesta part (encaixada amb una junta extensible que permet variar l'afinaci\u00f3 absoluta de l'instrument, tot allargant o escur\u00e7ant el tub, es pot separar f\u00e0cilment del cos. La forma en sol ser condicionada pel tipus de generador de so acoblat.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El terme bord\u00f3 s'aplica a un so greu referit a diferents aspectes de la m\u00fasica. Segons el Diccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear, etimol\u00f2gicament prov\u00e9 del llat\u00ed burdone, \u2018borinot\u2019, degut al so greu de la corda m\u00e9s greu de la guitarra, comparable a la remor que fa el borinot quan vola.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Luigi Gherardeschi (Pistoia, Toscana, 3 de novembre de 1791 - 1871) fou un compositor\n\nitali\u00e0 de la nissaga dels Gheradeschi. Succe\u00ed al seu pare Giuseppe en el c\u00e0rrec d'organista i mestre de capella de la catedral de Pistoia i va escriure m\u00fasica religiosa i la cantata Cristoforo Colombo. El seu fill Gherard tamb\u00e9 fou organista i mestre de capella de la catedral de Pistoia.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un ministrer o ministril era un instrumentista, segons la denominaci\u00f3 pr\u00f2pia dels segles segle xv al segle xviii, tot i que encara es troba espor\u00e0dicament al segle xix.Aquests instrumentistes, ho eren principalment d'instruments de vent i acostumaven a tocar en grup, integrant-se en conjunts m\u00e9s o menys estables denominats sovint cobles, mot relacionat amb l'acci\u00f3 d'acoblar-se, d'ajuntar-se per fer m\u00fasica. Sobretot en el Renaixement i principis del Barroc, aquests ministrers van tocar instruments de vent aptes per a l'acompanyament de la m\u00fasica vocal a cappella, \u00e9s a dir, doblant les parts vocals, o b\u00e9 per fer m\u00fasica instrumental a l'aire lliure: cornetes, xeremies, sacabutxos i baixons. Els ministreres a vegades formaven part de les capelles, a vegades constitu\u00efen grups al servei del poder civil, sobretot municipal, i en altres indrets es constitu\u00efen en grups aut\u00f2noms que es llogaven a qui necessitava un grup de m\u00fasica per a una festivitat.Segons el Diccionari Oxford de la M\u00fasica, sembla que la paraula menestrel indicava inicialment la classe m\u00e9s elevada dels artistes p\u00fablics. En el segle xiv era el mot que s'emprava per designar els m\u00fasics en general. Al segle xiv a Catalunya, la paraula agrupava els instrumentistes de la cort. En el segle xvi, a m\u00e9s es troben acompanyant les capelles corals de les catedrals. Segons el diccionari d'Alcover-Moll, ministrer, ministril o menestril era l'executant o sonador d'instrument musical.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La revista Uncut, comercialitzada com UNCUT, \u00e9s una popular publicaci\u00f3 mensual amb seu a Londres. Est\u00e0 disponible a tots els pa\u00efsos de llengua anglesa, i se centra en la cr\u00edtica musical, encara que tamb\u00e9 inclou una secci\u00f3 de cinema. A la revista tamb\u00e9 s'analitzen llibres de tem\u00e0tica musical, i sota la marca de Uncut tamb\u00e9 va ser publicada una revista a Dvd des del 2005 al 2006.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica per ballar \u00e9s m\u00fasica composta espec\u00edficament per facilitar o acompanyar el ball. Encara que est\u00e0 documentada la combinaci\u00f3 de ball i m\u00fasica en temps antics (per exemple, els vasos grecs antics de vegades mostren ballarins acompanyats de m\u00fasics), la primera m\u00fasica de ball occidental que encara podem reproduir amb un grau de certesa s\u00f3n algunes danses medievals. Els primers d'aquests balls supervivents s\u00f3n gaireb\u00e9 tan antics com la notaci\u00f3 musical occidental.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La melomania \u00e9s la passi\u00f3 d'una persona cap a la m\u00fasica d'una manera desmesurada, que sobrepassa els l\u00edmits de la ra\u00f3.Per tant, el mel\u00f2man \u00e9s el subjecte fan\u00e0tic de la m\u00fasica, \u00e9s a dir, es tracta d'una persona que sent un amor desordenat i excessiu per all\u00f2 musical, dedica temps i diners a gaudir-ne, especialment com a auditor.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Sweet Child O' Mine \u00e9s una balada del grup estatunidenc de hard rock Guns N' Roses, el tercer single d'Appetite for Destruction, el seu \u00e0lbum debut. Va ser publicada el 18 d'agost de 1988. Aquesta can\u00e7\u00f3 va ser el primer tema de Guns N' Roses en arribar al Billboard Hot 100, durant dues setmanes l'estiu de 1988.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica lleugera (en angl\u00e8s: easy listening) \u00e9s un g\u00e8nere de m\u00fasica popular que es caracteritza per tenir melodies simples, enganxoses i relaxades, amb harmonitzacions senzilles i instrumentaci\u00f3 poc cridanera.\nAquest estil musical, sorgit a mitjans del segle xx, va evolucionar a partir de la m\u00fasica swing i la composta per a big band. El g\u00e8nere inclou dos tipus diferents: l'instrumental i el vocal.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Tractat d'harmonia redu\u00efda als seus principis naturals (\u00abTrait\u00e9 de l'harmonie r\u00e9duite \u00e0 ses principes naturels\u00bb) \u00e9s un tractat d'harmonia escrit per Jean-Philippe Rameau i publicat a Par\u00eds l'any 1722. \u00c9s una obra fonamental en el desenvolupament de la m\u00fasica occidental que sintetitza els esfor\u00e7os de l'autor per donar una base cient\u00edfica a la m\u00fasica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Manuscrit de Londres (London, British Library, Additional 29.987) \u00e9s un manuscrit medieval que cont\u00e9 m\u00fasica del trecento d'It\u00e0lia, principalment obres polif\u00f2niques i danses instrumentals, i actualment es troba a la Biblioteca Brit\u00e0nica. El manuscrit \u00e9s molt heterogeni i reestructurat, per la qual cosa es pensa que es va formar per la reuni\u00f3 de diversos fascicles copiats en diverses localitats del nord i centre d'It\u00e0lia, a partir de l'\u00faltima d\u00e8cada del segle xiv, i que va ser finalment unificat en un \u00fanic volum a Flor\u00e8ncia despr\u00e9s de l'any 1400. S'han identificat un m\u00ednim d'onze copistes en l'elaboraci\u00f3 de les diferents parts del c\u00f2dex, tot i que la c\u00f2pia de la m\u00fasica instrumental i les peces sacres que el segueixen van ser realitzades per una \u00fanica m\u00e0. El manuscrit cont\u00e9 molts errors i signes superflus que causen la impressi\u00f3 de poca cura en la c\u00f2pia.\nSe sap que el 1420 va ser adquirit per la fam\u00edlia Medici.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El vals angl\u00e8s \u00e9s un vals caracteritzat pels canvis de pes regulars, el temps lent i el ritme repetitiu i constant, que mant\u00e9 una disposici\u00f3 r\u00edtmica de \"tres\" completament cont\u00ednua, constant, sense la menor acceleraci\u00f3 ni disminuci\u00f3 de la velocitat. Tant el vals vien\u00e8s com el vals angl\u00e8s s\u00f3n disciplines dintre dels anomenats est\u00e0ndards als balls de sal\u00f3 de competici\u00f3. A Anglaterra el vals angl\u00e8s es coneix simplement com a vals, o tamb\u00e9 com a vals modern o vals diagonal.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El drum and bass (sovint citat de forma abreujada amb diverses contraccions en angl\u00e8s drum'n'bass, drum & bass, D & B, d'n'b, DnB), \u00e9s un g\u00e8nere musical de m\u00fasica electr\u00f2nica de formes r\u00edtmiques r\u00e0pides i sincopades, basades fonamentalment en el jungle i altres g\u00e8neres com el dancehall, funky, Dubstep, Dub, Jazz, Reggae, el raggamuffin, el breakbeat i el rap.\nOriginalment fruit de la uni\u00f3 del hardcore breakbeat del Regne Unit i de l'escena rave, aparegu\u00e9 quan alguns djs i productors comen\u00e7aren a mesclar l\u00ednies de reggae amb breakbeats (ritmes trencats en angl\u00e8s) accelerats, predominantment samplejats des de discs de funk i hip hop dels 1970. Tot i que en els seus or\u00edgens (1992-93) el temps rondava els 140 beats per minute, aquest va ser accelerant i actualment ronda els 170-190 bpm.\nPioners com Fabio, Grooverider, Andy C, Roni Size, DJ SS, Brockie, Mickey Finn Kenny Ken, Goldie, i altres DJs r\u00e0pidament esdevingueren estrelles del drum and bass, aleshores encara anomenat \"jungle\".\nNo hi ha cap distinci\u00f3 sem\u00e0ntica universalment acceptada entre els termes \"jungle\" i drum and bass. Alguns associen \"jungle\" amb material m\u00e9s vell de la primera part dels anys 1990 (de vegades referit com \"techno jungle\"), i veuen el drum and bass com el \"jungle\" m\u00e9s nou. Altres utilitzen \"jungle\" com a abreviatura per a \"ragga jungle\", un subg\u00e8nere espec\u00edfic dins del regne m\u00e9s ample del drum and bass. Als EUA, el terme combinat \"jungle drum and bass\" (JDB) t\u00e9 certa popularitat, per\u00f2 no est\u00e0 est\u00e8s en qualsevol altre lloc. Probablement el punt de vista m\u00e9s est\u00e8s \u00e9s que els termes s\u00f3n simplement sin\u00f2nims i intercanviables: drum and bass \u00e9s \"jungle\", i el \"jungle\" \u00e9s drum and bass - encara que no deixa d'existir controv\u00e8rsia sobre la definici\u00f3 d'ambd\u00f3s termes.\nEl drum and bass pot ser ballat de formes molt diverses, ja sigui al ritme de la l\u00ednia de baixos, al ritme de la percussi\u00f3, al tempo o al ritme dels stabs.\nLa seva primitiva descripci\u00f3 indica un loop de bateria tocat sobre una l\u00ednia de baixos. \u00c9s un producte genu\u00efnament angl\u00e8s (principalment Londres i Bristol), i \u00e9s considerat per la cr\u00edtica musical com la m\u00e9s t\u00e8cnica i tecnol\u00f2gica forma de m\u00fasica dels nostres dies i es pot considerar com l'evoluci\u00f3 de la mateixa (amb els loops i patrons / seq\u00fc\u00e8ncies / algoritmes m\u00e9s complicats de bateria mai escoltats). Va emergir com una gran corrent en els 90 a trav\u00e9s de la cultura rave.\nT\u00e9 diferents subg\u00e8neres, els que prenen formes m\u00e9s lentes i ambientals s\u00f3n comunament utilitzats en anuncis, publicitat comercial i caretes de televisi\u00f3, i sovint s\u00f3n escoltats de forma subliminal a cortinetes musicals de fons.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Marilyn Monroe, nom art\u00edstic de Norma Jeane Mortenson o Norma Jeane Baker, (Los Angeles, 1 de juny de 1926 \u2013 Brentwood, 4 d'agost de 1962) va ser una actriu estatunidenca, la sensualitat de la qual i la seva misteriosa mort a l'edat de 36 anys van fer que esdevingu\u00e9s un mite de l'erotisme, un dels sex symbol m\u00e9s importants del segle xx, i posteriorment una icona pop, interpretada en l'art d'Andy Warhol.\nMalgrat la seva enorme reputaci\u00f3, la seva vida privada va estar plena d'insatisfaccions, ra\u00f3 per la qual, en un principi, es va parlar de su\u00efcidi com a causa de la seva prematura mort. Tot i aix\u00ed, diversos bi\u00f2grafs, amistats i coneguts seus han fet \u00e8mfasi en el recent bon estat an\u00edmic de l'actriu i la seva il\u00b7lusi\u00f3 al estar arreglant la casa dels seus somnis com a contraindicadors del su\u00efcidi com a causa de mort; a m\u00e9s, moltes teories especulatives parlen de la involucraci\u00f3 de la fam\u00edlia Kennedy al voltant de la seva mort.El 1999 va apar\u00e8ixer com la sisena actriu femenina m\u00e9s important de tots els temps en les llistes que elabora l'American Film Institute. Ha estat objecte de nombroses imitacions, que ha inspirat molts actors i celebritats com Jayne Mansfield, Anna Nicole Smith o, fins i tot, Madonna. El 1973, Elton John li va dedicar la can\u00e7\u00f3 Candle in the wind (Espelma al vent).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Es parla de m\u00fasica moderna per referir-se a la m\u00fasica popular que es va produir entre el 1900 i el 1949. \u00c9s una \u00e8poca xarnera, frontissa, en qu\u00e8 es trenca amb la m\u00fasica cl\u00e0ssica. D'un punt de vista avantguardista, apareixen nous corrents del tot innovadors que juguen amb la disson\u00e0ncia com ara el dodecafonisme. D'un punt de vista popular, la r\u00e0dio arreu del m\u00f3n democratitza la m\u00fasica negra i gr\u00e0cies a aquesta la m\u00fasica popular guanya totes les capes de la poblaci\u00f3.La base de la m\u00fasica contempor\u00e0nia que engloba la m\u00fasica produ\u00efda entre el 1950 i el 1999, fins i tot l'era global que va del 2000 al 2010, es deu a aquestes quatre d\u00e8cades. El jazz, el blues, la m\u00fasica llatina, el country i tot d'altres g\u00e8neres de m\u00fasica i ball, inunden el planeta amb una primera ind\u00fastria musical creixent. S\u00f3n la base del rock, el pop, el rap, etc.Els progressos en la ci\u00e8ncia de la imatge i del so forneixen un ventall ampli d'opcions per enregistrar els sons. A conseq\u00fc\u00e8ncia d'aix\u00f2, apareixen els primers discs fonogr\u00e0fics. La r\u00e0dio es popularitza despr\u00e9s de la Gran Guerra a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva comercialitzaci\u00f3. Els nous g\u00e8neres musicals es divulguen en aquest mitj\u00e0 que no nom\u00e9s democratitza la m\u00fasica, sin\u00f3 que tamb\u00e9 contribueix a democratitzar el dret a estar informat.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Les Can\u00e7ons hurrites s\u00f3n una col\u00b7lecci\u00f3 de fragments de m\u00fasica inscrites en cune\u00efforme en tauletes d'argila trobades en una excavaci\u00f3 a l'antiga ciutat dels amorrites-cananeus de Ugarit, en un promontori al nord de Siria, que daten de l'any 1400 aC aproximadament. Una d'aquestes tauletes es troba conservada gaireb\u00e9 \u00edntegrament i cont\u00e9 l'himne hurrita a Nikkal (tamb\u00e9 conegut com l'Himne de culte hurrita o un Z\u00e1lu\u017e\u00ed als d\u00e9us, o simplement h.6).\nMentre que els noms dels compositors d'algunes de les peces es coneixen, l'h.6 \u00e9s una composici\u00f3 an\u00f2nima.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Syntagma musicum \u00e9s el t\u00edtol d'un tractat sobre els instruments del Renaixement que el compositor i te\u00f2ric alemany Michael Praetorius public\u00e0 l'any 1619. Cont\u00e9 un gran nombre de gravats summament interessants i \u00e9s considerat un dels primers tractats de l'organologia moderna.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un un\u00edson \u00e9s la coincid\u00e8ncia de dos o m\u00e9s instruments musicals o veus interpretant un mateix so, o una mateixa melodia. Per extensi\u00f3, tamb\u00e9 es pot considerar que es produeix un un\u00edson si la relaci\u00f3 que hi ha entre els instruments o veus no \u00e9s de coincid\u00e8ncia en altura sin\u00f3 que es troben a una dist\u00e0ncia d'una o m\u00e9s octaves.L'un\u00edson \u00e9s tamb\u00e9 l'interval que formen dos tons (o dues notes) de la mateixa altura.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Dolby Laboratories, Inc. (Dolby Labs: DLB) \u00e9s una companyia amb seu als Estats Units especialitzada en el desenvolupament de t\u00e8cniques per millorar la qualitat dels sistemes d'emmagatzematge d'\u00e0udio tant anal\u00f2gics com a digitals.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Clavic\u00e8mbal constru\u00eft per Christian Zell (1683-1763), un constructor de clavic\u00e8mbals alemany instal\u00b7lat a Hamburg, on es va fer c\u00e0rrec del taller del lutier Carl Conrad Fleischer. Els seus clavic\u00e8mbals es caracteritzen per la riquesa de la decoraci\u00f3, amb detalls xinesos amb la t\u00e8cnica de lacat amb un to molt propi. Nom\u00e9s s'han conservat tres clavic\u00e8mbals d'aquest constructor, un dels quals \u00e9s aquest, ingressat al Museu de la M\u00fasica l'any 1947.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La seq\u00fc\u00e8ncia gregoriana \u00e9s una composici\u00f3 sil\u00b7l\u00e0bica en versos llatins, de tradici\u00f3 germ\u00e0nica, dins l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica medieval. Designava inicialment qualsevol \u201cmanifestaci\u00f3 d'alegria\u201d. La seva creaci\u00f3 com a can\u00e7\u00f3 religiosa sovint \u00e9st\u00e0 atribu\u00efda a Notker Balbulus de l'Abadia de Sankt Gallen a Su\u00efssa, per\u00f2 \u00e9s cert que Notker va inspirar-se de fonts que se situen l'origen a Normandia. Notker segur va ser el que va introduir el cant als pa\u00efsos de parla alemanya. Es convertir\u00e0 en una composici\u00f3 independent al segle seg\u00fcent. La seq\u00fc\u00e8ncia t\u00e9 un esquema antifonal: el precantor canta una ant\u00edfona el cor canta el cos del text, sovint dividit en dues parts: el cor dret canta els versos parells i el cor esquerra els versos senars. A la fi el precantor repeteix l'ant\u00edfona. Es van compondre milers de peces d'aquest tipus fins al Concili de Trento (1545-1563) durant el qual seran gaireb\u00e9 totes prohibides.El concili volia tornar a una tradici\u00f3 gregoriana considerada com a m\u00e9s pura, per la seva gran difusi\u00f3 i la seva conformitat estil\u00edstica amb els ideals de la contrareforma. Es va permetre que perduressin cinc seq\u00fc\u00e8ncies: Victimae paschali, Veni, Sancte Spiritus, Lauda Sion, Dies Irae i Stabat Mater, aquesta darrera recuperada el 1727.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un bootleg \u00e9s una edici\u00f3 no autoritzada de m\u00fasica, de llibres, videojocs, s\u00e8ries de televisi\u00f3 o pel\u00b7l\u00edcules.En el cas de videojocs i anime aquest fenomen est\u00e0 molt est\u00e8s, i normalment consisteix en la producci\u00f3 de productes que, sense ser oficials,es fan passar com a tals. S'en produeixen molts a pa\u00efsos com Singapur, Hong Kong i Taiwan. Etimol\u00f2gicament, bootleg (en angl\u00e8s, de contraban) significa el camal de la bota, que es refereix a la tradici\u00f3 d'amagar l'ampolla de licor il\u00b7legal a la bota.\nAl camp musical, un bootleg \u00e9s un enregistrament \u00e0udio o v\u00eddeo que no ha estat publicada oficialment per l'artista o per la seva companyia discogr\u00e0fica. Poden ser enregistraments en directe de concerts, de sessions en estudi, d'assajos o simplement de jams (improvisacions musicals). S\u00f3n el resultat d'enregistraments directament per persones que hi van acudir amb gravadores dom\u00e8stiques port\u00e0tils, o obtingut de forma dubtosa de l'estudi d'enregistrament, sense saber-ho l'artista o discogr\u00e0fica. Les persones que realitzen tals enregistraments pirates es diuen bootleggers.\nNo obstant tamb\u00e9 es coneix com a bootleg una pr\u00e0ctica de remix que consisteix a juxtaposar diferents can\u00e7ons (una base i una l\u00ednia vocal, per exemple) per crear una nova pe\u00e7a. El R&B, el rap o el soul s\u00f3n els principals estils empleats en aquesta classe de creacions, donat l'estil caracter\u00edstic basat en una r\u00edtmica b\u00e0sica que apareix en diferents formes en gaireb\u00e9 totes les can\u00e7ons. Aquest estil \u00e9s tamb\u00e9 anomenat Bastard Pop i t\u00e9 diversos sub-g\u00e8neres com l'A + B que \u00e9s la simple juxtaposici\u00f3 de dos temes, els mash-ups que consisteixen a barrejar tres o m\u00e9s temes, el glitch, que \u00e9s la reedici\u00f3 d'un tema amb fragments processats del mateix i remixos no oficials, que s\u00f3n a capella amb instrumentals in\u00e8dites produ\u00efdes per disc jockeys. \u00c9s il\u00b7legal i la ind\u00fastria persegueix la pr\u00e0ctica, per\u00f2 nogensmenys roman popular arreu al m\u00f3n.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La paraula salm\u00f2dia ve originada del grec \u03c8\u03b1\u03bb\u03bc\u1ff3\u03b4\u03af\u03b1 (psalmodia=acci\u00f3 de cantar als salms) i es refereix a la part de la missa on cantaven els salms.\nLa salm\u00f2dia tamb\u00e9 conegut com a salmista o salm \u00e9s una forma de cantar religiosa que tenien els Salms basada en el calendari de l'esgl\u00e9sia cat\u00f2lica i la lit\u00fargia cristiana i jueva. Es realitzava durant l'ofici div\u00ed i es cantava amb el mateix to de l'ant\u00edfona que l'acompanyava. D'acord amb la tradici\u00f3 jueva, els salms que eren atribu\u00efts al rei David eren acompanyats per algun d'instrument de corda o vent.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La  Inharmonia o  inharmonicitat  \u00e9s un fenomen que t\u00e9 lloc en els instruments musicals. Aquest fenomen provoca la desviaci\u00f3 de freq\u00fc\u00e8ncia dels diferents sons parcials o harm\u00f2nics segons cada un d'ells i d'acord amb la freq\u00fc\u00e8ncia fonamental de la corda. Per exemple, es produeix una inharmonia quan el segon harm\u00f2nic de la nota fonamental La 440 en lloc de produir-se a 880 Hz variar\u00e0 lleugerament, per exemple, a 880,4 Hz\nEn els instruments de corda, la Inharmonia est\u00e0 directament relacionada amb el gruix, rigidesa i longitud de la corda i molts instruments de percussi\u00f3 produeixen sons complexos i inharm\u00f2nic.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un gambang, pr\u00f2piament anomenat gambang kayu (\"gambang de fusta\") \u00e9s un instrument similar al xil\u00f2fon utilitzat entre la gent d'Indon\u00e8sia i del sud de Filipines al gamelan i al kulintang, amb l\u00e0mines de fusta en lloc de les met\u00e0l\u00b7liques m\u00e9s t\u00edpiques dels metal\u00b7l\u00f2fons del gamelan. Un instrument en gran part obsolet, el gambang gangsa, \u00e9s un instrument similar fet amb l\u00e0mines de metall.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Pep Puigdemont (Olot, 24 d'abril de 1971) \u00e9s un cantautor de m\u00fasica per a infants i joves.El 1991 comen\u00e7a a dedicar-se al m\u00f3n de d'animaci\u00f3 musical en solitari. A partir de l'any 2001 i fins a l'actualitat torna a actuar en solitari. Considera que la m\u00fasica per a joves \u00e9s un g\u00e8nere de vegades menyspreat, tot i que en qualitat no \u00e9s inferior a la m\u00fasica \u00abadulta\u00bb.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Pique Dame (t\u00edtol original en alemany, en catal\u00e0 La dama de piques) \u00e9s una \u00f2pera en dos actes composta per Franz von Supp\u00e9 sobre un llibret en alemany d'Aleksandr Puixkin, basat en La dama de piques del mateix autor. Es va estrenar el 20 de juny de 1864 al Thalia Theater de Graz.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Ars subtilior (art m\u00e9s subtil) \u00e9s un estil musical que es caracteritza per la complexitat r\u00edtmica i la notaci\u00f3, centrat a Par\u00eds, Aviny\u00f3, al sud de Fran\u00e7a, tamb\u00e9 al nord de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica a finals del segle xiv. L'estil es troba tamb\u00e9 en el franc\u00e8s. repertori xipriota sovint el terme s'utilitza en contrast amb l'ars nova, que s'aplica a l'estil musical del per\u00edode precedent d'uns 1310 fins al voltant de 1370, encara que alguns estudiosos prefereixen considerar els ars Subtilior una subcategoria de l'estil anterior. Les fonts prim\u00e0ries per l'ars subtilior s\u00f3n el Codex de Chantilly, el Codex de M\u00f2dena (Mod AM 5.24), i el Manuscrit de Tor\u00ed (Torino J.II.9). Un dels representants d'aquest estil fou Baude Cordier.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Emma Romer, despr\u00e9s Emma Almond (1814 - Margate, 11 d'abril de 1868) va ser una soprano brit\u00e0nica l\u00edder al segle xix i durant tres anys, fou productora i gerenta de teatre. Va fer la seva primera aparici\u00f3, amb un enorme \u00e8xit, en el Covent Garden, de la capital brit\u00e0nica, el 16 d'octubre de 1830. Durant molts anys fou la prima donna predilecta del p\u00fablic angl\u00e8s, tant en el repertori itali\u00e0 com el nacional. La seva interpretaci\u00f3 d'Amina a La sonnambula de Bellini es considerava com a \u00fanica per la cr\u00edtica del Regne Unit d'aquella \u00e8poca.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Has anybody here seen Kelly? (Ha vist alg\u00fa aqu\u00ed en Kelly?), M\u00fasica i lletra de C.W. Murphy i Will Letters (1908), \u00e9s una can\u00e7\u00f3 brit\u00e0nica de Music Hall, originalment titulada \"Kelly From the Isle of Man\". La can\u00e7\u00f3 tracta d'una dona manxiana que busca el seu xicot durant una visita a Londres. Va ser adaptat per a p\u00fablic americ\u00e0 per William McKenna el 1909 per al musical nord-americ\u00e0 The Jolly Bachelors. Kelly \u00e9s el cognom m\u00e9s com\u00fa a l'Illa de Man.\n\nEn l'adaptaci\u00f3 nord-americana de la can\u00e7\u00f3, es va canviar la lletra per descriure a Kelly com a natural d'Irlanda i que visitava Nova York. En la gravaci\u00f3 de la can\u00e7\u00f3 de Nora Bayes, de 1910, fa un cop d'ullet al seu propi origen jueu cantant \"accidentalment\", \"Alg\u00fa ha vist aqu\u00ed Levi ... Vull dir Kelly\".\nEl 1926, Max Fleischer va produir un curtmetratge d'animaci\u00f3 en el proc\u00e9s d'incorporaci\u00f3 de so a pel\u00b7l\u00edcula de DeForest Phonofilm com a part de la seva s\u00e8rie \"Song Car-Tunes\". El 1928, William Wyler va dirigir un llargmetratge protagonitzat per Bessie Love amb aquest t\u00edtol. El 1943, la can\u00e7\u00f3 va ser interpretada al musical Hello, Frisco, Hello. Una versi\u00f3 instrumental es pot escoltar al llarg de la pel\u00b7l\u00edcula de 1949, Happens Every Spring. Funciona com una can\u00e7\u00f3 tem\u00e0tica per al personatge principal: un professor de ci\u00e8ncies que es converteix en una estrella de beisbol sota el pseud\u00f2nim de \"rei Kelly\". En el film de 1978 Ziegfeld: The Man & His Women, Inga Swenson, com Nora Bayes, canta la can\u00e7\u00f3 durant l'escena de les primeres Follies de Ziegfeld el 1908.\nEl 1917, el compositor brit\u00e0nic Havergal Brian va basar bona part de l'escena d'obertura de la seva \u00f2pera The Tigers al voltant de la can\u00e7\u00f3 (o m\u00e9s aviat al voltant de la tornada), que es presenta per sota i durant l'acci\u00f3 quan un policia busca un desaparegut durant un carnaval de Bank Holiday el Hampstead Heath. Uns quants anys despr\u00e9s va extreure la m\u00fasica, sense les parts vocals o va transferir aquestes parts a instruments, com a obra orquestral independent, titulada \"Symphonic Variations on 'Has Anybody Here Seen Kelly?' \".", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El UK Music Hall of Fame (o Sal\u00f3 de la Fama del Regne Unit) va ser una cerim\u00f2nia d'honor a m\u00fasics, de qualsevol nacionalitat, per les seves contribucions al llarg de la seva carrera al Regne Unit. El Sal\u00f3 de la Fama va comen\u00e7ar el 2004 amb la inducci\u00f3 dels cinc membres fundadors i cinc membres m\u00e9s seleccionats per un vot p\u00fablic televisiu, dos de cadascuna de les \u00faltimes cinc d\u00e8cades. En els anys seg\u00fcents, un grup de m\u00e9s de 60 periodistes i executius de la ind\u00fastria musical va decidir les persones i grups que s'hi van incloure. La cerim\u00f2nia es va celebrar per \u00faltima vegada el 2006, i des de llavors ha estat cancel\u00b7lada; la cancel\u00b7laci\u00f3 oficial i definitiva va donar-se el mes de setembre de 2008 per falta de finan\u00e7ament.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Les arpes d'Ur o l'arpa de Puabi s\u00f3n els instruments de corda m\u00e9s antics que s'han trobat al m\u00f3n i associats a la civilitzaci\u00f3 sum\u00e8ria del Pr\u00f2xim Orient, a l'edat del bronze. L'any 1929, diferents arque\u00f2legs van descobrir tres peces de lires i una arpa a Ur, la ciutat estat localitzada a l'antiga Mesopot\u00e0mia, a l'actual Iraq. Despr\u00e9s d'un estudi, s'ha pogut determinar que tenen uns 4.500 anys d'antiguitat. Leonard Wolley fou l'investigador que lider\u00e0 el descobriment, aix\u00ed com els treballs d'excavaci\u00f3 de les tombes reials d'Ur, el 1922 i el 1934. Les restes han estat restaurades i distribu\u00efdes en diferents museus. La mateixa lira d'Ur s'ha trobat dibuixada a l'estendard d'Ur.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un grup de m\u00fasica o agrupaci\u00f3 musical \u00e9s un grup de dos o m\u00e9s m\u00fasics que interpreten m\u00fasica vocal o instrumental. En cada estil i g\u00e8nere musical, s'han desenvolupat diferents normes per a la mida i la composici\u00f3 de les diferents agrupacions i pel repertori musical que aquests grups interpreten.\nAlgunes de les agrupacions musicals m\u00e9s habituals, de diferents estils musicals serien: l'orquestra simf\u00f2nica, un cor o coral, una big band o orquestra de jazz; una cobla, o un grup de rock.\nEs troba una infinitat de grups de m\u00fasica de tota classe: m\u00fasica rock, m\u00fasica de cambra, m\u00fasica d'orquestra simf\u00f2nica, entre d'altres. Per citar alguns exemples: de m\u00fasica rock trobem grups com U2, els Rolling Stones; de m\u00fasica electr\u00f2nica grups com Dadafon\u2026; de m\u00fasica de cambra trobem grups com Stradivarius o com el prestigi\u00f3s grup nascut al Conservatori Municipal de M\u00fasica de Barcelona anomenat Seizansha, entre altres; d'orquestres simf\u00f2niques n'hi ha moltes. Citant algunes de car\u00e0cter nacional trobem: l'Orquestra Simf\u00f2nica del Vall\u00e8s, l'Orquestra Simf\u00f2nica de Badalona, entre d'altres.\nAltres tipus de formacions s\u00f3n la brass band, els mariatxis, les bandes de marxa i les bandes de m\u00fasica militar.\n\n", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Quartet de corda n\u00fam. 3 en re major, opus 18 n\u00fam. 3, va ser compost per Ludwig van Beethoven entre 1798 i 1799, i va ser publicat el 1801. Com els altres sis quartets de l'opus 18 estan dedicats al pr\u00edncep Joseph Franz von Lobkowitz. Cronol\u00f2gicament \u00e9s el primer quartet.\nEl componen quatre moviments i la seva execuci\u00f3 dura uns 26 minuts :\n\nAllegro\nAndante con moto\nAllegro\nPresto", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Kara \u00e9s un grup de m\u00fasica pop sud-core\u00e0 format per un grup femen\u00ed de cinc integrants format per DSP Media el 2007.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La musicoter\u00e0pia \u00e9s l'\u00fas de la m\u00fasica com a ajuda en determinats trastorns i disfuncions per afavorir el benestar f\u00edsic, mental i emocional. A vegades es distingeix de la sonoter\u00e0pia. Es troba vinculada a la psicologia i, m\u00e9s concretament, amb el psicodrama. Tamb\u00e9 se la pot vincular amb la pedagogia i, dins d'aquesta, amb la logop\u00e8dia.\nLa musicoter\u00e0pia parteix de la idea que la m\u00fasica proporciona plaer, benestar, tranquil\u00b7litat i altres efectes emocionals agradables. Un exemple il\u00b7lustratiu al respecte, serien les can\u00e7ons de bressol que mares i pares canten als fills per donar-los benestar i tranquil\u00b7litat i que es puguen dormir. A partir d'aqu\u00ed, la musicoter\u00e0pia investiga i intenta descobrir solucions acusm\u00e0tiques per tal de millorar la nostra salut de manera diferenciada d'altres solucions terap\u00e8utiques convencionals.\nEl musicoterapeuta \u00e9s un professional de l'\u00e0mbit educatiu, sanitari o musical, amb una gran vinculaci\u00f3 amb la m\u00fasica que la utilitza amb finalitats terap\u00e8utiques per tal de poder ajudar altres persones que presenten algun tipus de necessitat o suport especial.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El muntatge de so es refereix a la creaci\u00f3 de so, i la barreja de so, i a com s'incorporen aquests elements diferents del so en una pel\u00b7l\u00edcula.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Festival de la Can\u00e7\u00f3 Caribenya \u00e9s una competici\u00f3 anual de can\u00e7ons celebrada entre els pa\u00efsos de la Uni\u00f3 de Radiofusi\u00f3 Caribenya (URC). \u00c9s la competici\u00f3 de can\u00e7ons millor valorada del Carib. Sovint, es refereix com el Festival de la Can\u00e7\u00f3 d'Eurovisi\u00f3, i en ocasions anomenat err\u00f2niament el Festival de la URC.Cada illa i pa\u00eds participants realitzen una final nacional on es tria un guanyador. Aquesta s'emet en viu en la competici\u00f3 nacional per les estacions de televisi\u00f3 dels membres de la URC. El guanyador d'aquesta final es presentar\u00e0 llavors a la competici\u00f3. Al festival, el finalista representa el seu pa\u00eds.\nEl programa ha estat em\u00e8s en viu des que es va estrenar en 1984.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El tapping (tamb\u00e9 conegut com a fingertapping) \u00e9s una t\u00e8cnica instrumental dels instruments de corda. Aquest \u00e9s executat utilitzant els dits de la m\u00e0 de la pua per pressionar les cordes sobre el masteler de l'instrument, fent sonar les notes.\nEl tapping usualment incorpora pull-offs i hammer-on (lligats), on els dits de la m\u00e0 esquerra tamb\u00e9 toquen, sent en la mateixa corda, i podent aix\u00ed tocar diverses notes per pols.El tapping \u00e9s una t\u00e8cnica molt antiga dels instruments de corda. Per exemple el saz (instrument tradicional turc es toca amb aquesta t\u00e8cnica). Tamb\u00e9 hi ha exemple de tapping en dues mans en una pel\u00b7l\u00edcula del 1932 en la que es grava a Jimmie Webster tocant l'ukelele.En el rock, un dels primers guitarristes que va ser gravat utilitzant el tapping a dues mans, fou Steve Hackett, de Genesis. Un altre pioner en aquesta t\u00e8cnica en el rock i rock dur fou Ritchie Blackmore.Entre d'altres, alguns dels artistes que van utilitzar la t\u00e8cnica foren: Brian May ex-guitarrista de Queen i Harvey Mandel, ex Canned Heat van utilitzar aquesta t\u00e8cnica, aix\u00ed com Eddie Van Halen guitarrista de Van Halen, Stanley Jordan i Steve Lukather.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Let the People Sing (LTPS) \u00e9s un concurs coral internacional organitzat per la Uni\u00f3 Europea de Radiodifusi\u00f3 (UER-EBU). Va ser fundat l'any 1961 per la BBC, originalment com una competici\u00f3 a nivell brit\u00e0nic. Des del 1966, el concurs va assolir una dimensi\u00f3 internacional, amb participants escollits per les diverses emissores de la UER.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Com sona l'ESO \u00e9s un esdeveniment art\u00edstic musical anual que dura uns tres dies que pret\u00e9n visibilitzar la tasca de l'educaci\u00f3 musical als instituts de secund\u00e0ria catalans, balears i valencians. Va apar\u00e8ixer el 2000 de m\u00e0 d'alguns professors de m\u00fasica valencians que exercien la seua tasca docent al Pa\u00eds Valenci\u00e0, Catalunya i les Illes Balears. Aquest entusiasme els va espentar a unir les propostes que treballaven en l'aula per a donar a con\u00e8ixer tot el que es podia aconseguir amb alumnes de qualsevol condici\u00f3 social, cultura i nivell acad\u00e8mic amb el com\u00fa denominador d'una mat\u00e8ria: la m\u00fasica.Com Sona l'Eso \u00e9s un projecte nascut l'any 2000 amb l'entusiasme d'alguns professors i professores de m\u00fasica valencians que exercien la seua tasca docent al Pa\u00eds Valenci\u00e0, Catalunya i les Illes Balears. Aquest entusiasme els va fer a unir les propostes que treballaven en l'aula per a donar a con\u00e9ixer tot el que es podia aconseguir amb alumnes de qualsevol condici\u00f3 social, cultural i de nivell acad\u00e8mic amb el com\u00fa denominador d'una mat\u00e8ria com \u00e9s la m\u00fasica, a la qual se li dona moltes vegades poca import\u00e0ncia.Segons els organitzadors, \"CSE t\u00e9 la finalitat de treure fora de les quatre parets de l'aula tot el treball diari efectuat per professorat i alumnat i oferir l'alumnat l'oportunitatd'experimentar en primera persona el plaer que representa fer m\u00fasica en directe damunt d'un escenari\".Anualment se celebra una trobada d'alumnes i professors de m\u00fasica d'instituts de secund\u00e0ria p\u00fablics que durant quatre dies conviuen per dur a terme diferents reptes musicals. Un dels esdeveniments m\u00e9s rellevants d'aquestes trobades \u00e9s un gran concert conjunt, en el que hi participen quasi de 1500 alumnes entre 12 i 17 anys.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "\u00abHair\u00bb \u00e9s una can\u00e7\u00f3 de la cantant americana Lady Gaga, del seu segon \u00e0lbum d'estudi Born This Way (2011). La can\u00e7\u00f3, escrita i produ\u00efda per Gaga i RedOne, va ser llan\u00e7ada el 16 de maig de 2011, com a \u00fanic single promocional de l'\u00e0lbum, com a part del llan\u00e7ament \"Countdown to Born This Way\" de l'iTunes Store. En teoria, Hair havia de ser el segon single promocional, despr\u00e9s de The Edge of Glory, per\u00f2 despr\u00e9s va passar a ser l'\u00fanic single promocional de l'\u00e0lbum quan \"The Edge of Glory\" va esdevenir el tercer single oficial de l'\u00e0lbum.\nEn aquesta can\u00e7\u00f3 hi va col\u00b7laborar el saxofonista Clarence Clemons.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Fa-La \u00e9s una composici\u00f3 per a tres o m\u00e9s veus, que primitivament s'escriv\u00ed totalment o parcialment sobre les notes del t\u00edtol. Les fa-las pertanyen principalment a l'\u00e8poca madrigalesca, tenint-se pel seu inventor en Gastoldi di Caravaggio, els quals balletti acabaven generalment amb un llarg fa-la. La majoria dels polifonistes, sobretot els anglesos, han deixat exemples d'aquesta ing\u00e8nua composici\u00f3.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Sons of Anarchy utilitza sovint m\u00fasica per ajudar a mantenir l'atmosfera dels seus episodis. S'utilitza sobretot estil de rock&roll tradicional gravat per nous artistes menys coneguts. La banda sonora de Sons of Anarchy tamb\u00e9 se l'anomena Songs of Anarchy. A continuaci\u00f3 es mostra una llista de les can\u00e7ons usades durant la s\u00e8rie.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Repertori complet del Guitar Hero: Metallica, videojoc musical desenvolupat per Neversoft i Budcat Creations, i publicat per Activision. Es tracta de la tercera expansi\u00f3 de la saga Guitar Hero. El joc va sortir a la venda el 29 de maig de 2009 a Europa per a les consoles Xbox 360, PlayStation 2, PlayStation 3 i Wii. \u00c9s la segona expansi\u00f3 de la saga dedicada a una banda espec\u00edfica, aquest cop al grup de rock dur Metallica, despr\u00e9s de l'anterior Guitar Hero: Aerosmith.\nEl repertori est\u00e0 format per un total de 49 can\u00e7ons, 28 de Metallica i les 21 restants s\u00f3n d'altres grups i van ser escollides pels seus membres perqu\u00e8 van influenciar el grup. Les versions de Playstation 2 i la Wii inclouen tres packs de l'\u00e0lbum Death Magnetic, per a les altres estan disponibles com a material descarregable.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La guitarra o guitarra criolla, com \u00e9s coneguda en alguns llocs de l'Am\u00e8rica Llatina, \u00e9s un instrument musical de la fam\u00edlia dels cord\u00f2fons amb un origen molt antic per\u00f2 que comen\u00e7a a tenir una import\u00e0ncia molt destacable a partir de el renaixement. \u00c9s en aquesta \u00e8poca quan es desenvolupa el repertori contrapunt\u00edstic dels instruments de corda polsada: de la viola de m\u00e0 a la pen\u00ednsula ib\u00e8rica i Am\u00e8rica i de el lla\u00fct a la resta d'Europa, que va donar origen a la guitarra cl\u00e0ssica.\nL'evoluci\u00f3 de les guitarres cl\u00e0ssiques va comen\u00e7ar amb la base de la viola de m\u00e0 i la ghiterra al segle XVI i va acabar amb la guitarra cl\u00e0ssica moderna a mitjans del segle XIX.\nEls instruments anomenats \"guitarres\" es van esmentar per primera vegada a la literatura al segle XIII, tot i que molts d'aquests registres medievals descriuen instruments que en l'\u00e8poca moderna es classifiquen com a ghiterres. La primera encarnaci\u00f3 del que ara es diu guitarra va apar\u00e8ixer per primera vegada durant el Renaixement. La guitarra renaixentista tenia quatre parells de cordes anomenats ordres i compartia la majoria de similituds amb la viola de m\u00e0, un instrument de sis ordres amb afinaci\u00f3 i construcci\u00f3 similars. Juan Bermudo va publicar el 1555, la Declaraci\u00f3n de Instrumentos Musicales, un tractat que cont\u00e9 una secci\u00f3 sobre instruments de corda pin\u00e7ada. Aquesta publicaci\u00f3 examinava la relaci\u00f3 entre la guitarra i la viola i tamb\u00e9 diferenciava entre guitarres de quatre i cinc ordres. La guitarra de cinc ordres no va eliminar l\u2019instrument de quatre ordres fins al per\u00edode barroc.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Parlophone \u00e9s una discogr\u00e0fica anglesa, subsidi\u00e0ria d'Warner Music Group, que alberga artistes destacats de l'escena musical anglesa, com s\u00f3n Kylie Minogue, Coldplay, Blur, Gorillaz, Pet Shop Boys, Siobhan Donaghy, Chiddy Bang o Queen.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Egin kantu! (en llengua basca, Canta!) va ser un programa de televisi\u00f3, un concurs de talents musical, en basc de ETB1, presentat per Nerea Alias.\nVa ser un concurs de talents musical, em\u00e8s per ETB 1, produ\u00eft per Eduardo Barinaga i presentat per Nerea Alias. Va comen\u00e7ar a emetre's al setembre de 2006.Els participants havien de passar una audici\u00f3 de selecci\u00f3 i despr\u00e9s cantaven en diferents duels. Els guanyadors eren triats pel p\u00fablic, qui votava als seus favorits. Aix\u00ed gal\u00b7la despr\u00e9s de gala, fins que un guany\u00e9s.L'\u00faltima emissi\u00f3 va ser l'any 2010.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Gamelan Digul \u00e9s un conjunt instrumental singular, creat \u00fanicament a base d'objectes i materials reciclats, creat l'any 1927 al camp de concentraci\u00f3 de Boven Digul, per Pontjopangrawit [1893-ca. 1965] i altres m\u00fasics de la Cort de Java empresonats pel r\u00e8gim de les \u00cdndies Orientals Neerlandeses. El Gamelan Digul ha esdevingut un s\u00edmbol cultural de la resist\u00e8ncia anticolonial i del moviment independentista Indonesi.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un instrument polif\u00f2nic \u00e9s aquell instrument musical que pot interpretar, tot sol, una composici\u00f3 de textura musical polif\u00f2nica o, m\u00e9s aviat, que \u00e9s freq\u00fcent i habitual que el seu repertori espec\u00edfic tingui aquesta textura i estil. S\u00f3n, per tant, instruments que, amb facilitat, poden interpretar diversos sons alhora. Entre ells hi ha els de teclat (l'orgue, l'harm\u00f2nium, el piano, el clavec\u00ed i altres instruments de teclat del Renaixement i del Barroc) i diversos instruments de corda polsada com l'arpa, la guitarra, la viola, el lla\u00fct i altres instruments de la seva fam\u00edlia. A part d'aquests dos grups d'instruments, tamb\u00e9 ha conservat sempre una certa vocaci\u00f3 polif\u00f2nica la viola d'arc, fet que s'explicaria pel seu origen en la viola de m\u00e0. Tamb\u00e9 alguns compositors en obres concretes han explotat les possibilitats polif\u00f2niques d'altres instruments de corda fregada, com \u00e9s el cas de Johann Sebastian Bach en algunes de les seves obres per a viol\u00ed sol.\nCal distingir entre un \u00fas polif\u00f2nic i un \u00fas harm\u00f2nic d'un mateix instrument. Aix\u00ed, per exemple, la guitarra en l'\u00e0mbit de la m\u00fasica cl\u00e0ssica \u00e9s un instrument polif\u00f2nic, mentre que en el de la m\u00fasica popular \u00e9s molt m\u00e9s de tipus harm\u00f2nic, interpretant en acords, de manera semblant a com succeeix amb el banjo. En canvi, altres instruments tamb\u00e9 de corda polsada, com per exemple, la mandolina, tamb\u00e9 en l'\u00e0mbit de la m\u00fasica tradicional i popular, no han desenvolupat tant aquestes possibilitats polif\u00f2niques i han restat m\u00e9s aviat com a instruments mel\u00f2dics.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La Red Bull Batalla De Los Gallos (coneguda tamb\u00e9 com a Red Bull BDLG o simplement BDLG) \u00e9s una competici\u00f3 anual de freestyle rap. \u00c9s, per excel\u00b7l\u00e8ncia, la competici\u00f3 de freestyle m\u00e9s reconeguda mundialment i reuneix MCs de diversos pa\u00efsos de parla hispana des de l'any 2005.\nEs tracta d'una competici\u00f3 per eliminat\u00f2ries que compta amb fases classificat\u00f2ries regionals, nacionals i, finalment, una final internacional. \u00c9s patrocinada per la coneguda beguda energ\u00e8tica Red Bull, la qual realitza la seva difusi\u00f3. El seu esl\u00f2gan \u00e9s \u00abMolts parlen, pocs rimen, nom\u00e9s els millors improvisen\u00bb. Per competir cal tenir 16 anys o complir-los aquest mateix any.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un white label \u00e9s, segons la terminologia utilitzada en el m\u00f3n de la m\u00fasica electr\u00f2nica i dels DJ's, un disc que encara no s'ha publicat i cont\u00e9 molt poca informaci\u00f3 sobre el contingut. Normalment s\u00f3n c\u00f2pies promocionals. El seu origen est\u00e0 en els discs de vinil que usaven els DJ en sessions col\u00b7lectives, dels quals arrencaven l'etiqueta perqu\u00e8 els altres no poguessin descobrir d'on extreien els temes per a les seves mescles.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Moderato (de l'itali\u00e0 moderato que significa moderat) \u00e9s un tipus de moviment musical moderato, a una velocitat moderada. Amb moviment a velocitat interm\u00e8dia (80 negres per minut) entre l'andante (60 negres per minut) i l'allegretto (100 negres per minut).\nEl 1950 moderato significava un tempo de 80 negres per minut. En els metr\u00f2noms electr\u00f2nics de finals del segle xx moderato indicava des de 84 fins a 108 negres per minut (o sigui una mitjana de 96). Actualment se segueix considerant que moderato es troba al voltant de les 80 negres per minut. El terme moderato tamb\u00e9 s'usa despr\u00e9s d'altra indicaci\u00f3 de moviment (velocitat); per exemple allegro moderato implica un allegro m\u00e9s moderat, perqu\u00e8 el terme allegro no sigui pres amb el seu sentit expr\u00e9s.\n\nViccionari", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La banda militar otomana \u00e9s una de les primeres representacions de la m\u00fasica de banda militar. Originalment eren la m\u00fasica dels cossos de soldats d'elit coneguts com a gen\u00edssers, fins al 1826. Aquesta m\u00fasica tamb\u00e9 se l'anomena m\u00fasica turca o alla turca.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Pedal \u00e9s una nota prolongada sobre la qual se succeeixen diferents acords. Habitualment es realitza en la veu m\u00e9s greu, tot i que tamb\u00e9 es pot donar en altres veus. Normalment, la nota pedal \u00e9s la t\u00f2nica o la dominant de la tonalitat en qu\u00e8 es troba el fragment.En una fuga, el pedal se sol utilitzar a l'\u00faltima part, anunciant la cad\u00e8ncia final. L'origen del pedal es troba en el Bord\u00f3 que utilitzen com a f\u00f3rmula d'acompanyament d'alguns instruments populars, com la cornamusa o la viola de roda.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El dax\u00f2fon \u00e9s un instrument musical el\u00e8ctric experimental de fusta de la categoria de idi\u00f2fons de fricci\u00f3. Va ser inventat per Hans Reichel (1949-2011).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El zouk \u00e9s un g\u00e8nere musical originat a principis dels anys 1980 a les Antilles Franceses, especialment a la Martinica i Guadalupe. Aquesta m\u00fasica r\u00e0pida de carnaval es va popularitzar a Europa gr\u00e0cies al grup Kassav', i ha evolucionat fins fer-se indistingible del Comp\u00e0s Haiti\u00e0.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Tercera Via va ser una promotora musical catalana nascuda el 2006. La filosofia de l'associaci\u00f3 estava basada en la m\u00fasica catalana en directe, per aquest motiu la seva principal activitat va ser el festival itinerant FesTOUR, pensat per ser un festival on hi toquen els grups de m\u00fasica del territori on se celebra i a la vegada grups emergents d'altres territoris. Cada any el festival tenia lloc en diversos concerts descentralitzats en municipis de tot el pa\u00eds. Cada concert del festival l'organitzen conjuntament Tercera Via i les entitats de la poblaci\u00f3, esdevenint aix\u00ed un concert totalment participatiu. A m\u00e9s a m\u00e9s des de 2008 fins al 2012 l'Acampada Jove va ser un dels escenaris del festival.L'altra eina que utilitzaven per realitzar la seva activitat era l'espai CAM Bernardes de Santa Perp\u00e8tua de Mogoda, un centre local de difusi\u00f3 cultural amb bucs d'assaig i una sala de concerts. del 2008 al 2012 un altre objectiu de l'entitat va ser poder escampar aquest model anomenat FesSALES en una xarxa que arrib\u00e9s a altres ciutats del pa\u00eds.Tercera via a finals del 2008 inici del 2010 va concebre i desenvolupar la primera xarxa social de m\u00fasica catalana de la m\u00e0 de l'aleshores president Albert Ferr\u00e9 i Menor.\nAquest model va permetre donar a con\u00e8ixer a grups com Txarango, Muyayo Rif, Pepet i Marieta  i Oques Grasses o Kayo malayo entre molts altres i de retruc Tercera via tamb\u00e9 va permetre donar a con\u00e8ixer desenes de grups locals.El 2008 l'entitat va gestionar la sisena edici\u00f3 del concurs \"Enganxa't a la m\u00fasica\".", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Rasmus Seebach (28 de mar\u00e7 del 1980) \u00e9s un cantant dan\u00e8s de M\u00fasica pop. El pare de Rasmus fou tamb\u00e9 un cantant popular en Dinamarca i fe sus primeres passes en solo en 2009.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La Encyclopedia of Popular Music (en catal\u00e0, Enciclop\u00e8dia de la M\u00fasica Popular) \u00e9s una enciclop\u00e8dia que t\u00e9 com a objectiu la recopilaci\u00f3 d'informaci\u00f3 que cobreix g\u00e8neres i per\u00edodes musicals de la m\u00fasica popular des del 1900 fins avui dia. La primera edici\u00f3 va ser creada el 1989 per Colin Larkin. \u00c9s l'equivalent de l'\"home modern\" del Grove Dictionary of Music que Larkin descriu en termes poc afalagadors.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Llista dels premis i nominacions rebuts per la banda de m\u00fasica Depeche Mode. Aquesta banda anglesa de m\u00fasica electr\u00f2nica i synthpop es va crear l'any 1980 a Basildon, Essex. Est\u00e0 formada per actualment per David Gahan, Martin Gore i Andrew Fletcher, i anteriorment per Vince Clarke i Alan Wilder. La seva llarga i reeixida traject\u00f2ria els han perm\u00e8s esdevenir una de les bandes de m\u00fasica electr\u00f2nica m\u00e9s importants del m\u00f3n.\nLa banda va ser inclosa al Rock and Roll Hall of Fame l'any 2020.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Tower Records era un segell discogr\u00e0fic estatunidenc creat l'any 1964, i que va estar en actiu fins a l'any 1970. Una filial de Capitol Records, Tower sovint editava \u00e0lbums d'artistes que eren relativament de perfil m\u00e9s baix en comparaci\u00f3 amb els editats sota l'etiqueta de la marca principal, incloent-hi artistes com ara The Standells i The Chocolate Watchband - m\u00e9s tard coneguts com a \"bandes de garatge\". Per aquesta ra\u00f3, Tower s'associa sovint amb el fenomen de garatge rock de la d\u00e8cada de 1960.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El synthpop \u00e9s un g\u00e8nere musical derivat de la new wave i desenvolupat als anys 70-80 del segle passat, principalment al Regne Unit i Alemanya. Es caracteritza per les melodies de sintetitzador (que li donen nom) i la influ\u00e8ncia del pop en l'estructura, aix\u00ed com l'abund\u00e0ncia d'efectes i un tema central que es repeteix. Un dels primers can\u00e7ons d'\u00e8xit del g\u00e8nere va ser Popcorn per Gershon Kingsley el 1969.\nEntre molts d'altres, el g\u00e8nere compta amb grups com: Depeche Mode, The Cure, New Order, Eurythmics, Tears for Fears, Ultravox, The Buggles, The Communards, Erasure i De/Vision. En el context catal\u00e0, un dels grups pioners en recollir i impulsar aquest tipus de m\u00fasica van ser els Self-Delusion.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Real Book (anomenat aix\u00ed per al\u00b7lusi\u00f3 humor\u00edstica als Fake books dels anys 1940 i 1950) \u00e9s un llibre que reuneix una gran quantitat d'est\u00e0ndards de jazz. En origen aquest terme es referia al primer volum d'una s\u00e8rie, transcrit i recopilat pels estudiants del Berklee College of Music durant la d\u00e8cada de 1970. Hi havia tres edicions del Real Book. Els volums 1 i 2 eren manuscrits, mentre que el tercer fou tipografiat a l'ordinador.\nEls primers Real Book eren il\u00b7legals, ja que no pagaven els drets d'autor per les partitures que contenien. El 2004, Hal Leonard va publicar una edici\u00f3 amb llic\u00e8ncia, que paga els drets autors de les can\u00e7ons.\nEl Real Book s'ha convertit en un recurs indispensable per a qualsevol aspirant a m\u00fasic de jazz. Tamb\u00e9 \u00e9s molt convenient per als m\u00fasics professionals treballar en el \" Book \" ( El Llibre ), ja que est\u00e0 disponible en diferents edicions per adaptar-se als instruments en Sib, Mib, a m\u00e9s del to de refer\u00e8ncia.\nEn l'actualitat alguns altres editors de m\u00fasica tamb\u00e9 apliquen el terme Real Book a les seves publicacions - per exemple, l'Associated Board of the Royal Schools of Music publica l'AB Real Book. Alfred Publishing Co t\u00e9 tamb\u00e9 tres Real Book.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La polifonia (del grec antic \u03c0\u03bf\u03bb\u03cd, poly, \u00abmolt\u00bb i \u03c6\u03c9\u03bd\u03ae, phon\u00e8, \u00abveu\u00bb) \u00e9s una composici\u00f3 musical consistent a juxtaposar dues o m\u00e9s l\u00ednies mel\u00f2diques que interaccionen amb simultane\u00eftat. L'aparici\u00f3 de l'art polif\u00f2nic va suposar la creaci\u00f3 d'un nou llenguatge musical. La monofonia constitu\u00efda per una sola l\u00ednia mel\u00f2dica del cant gregori\u00e0, senzill i auster, representa en la m\u00fasica el que l'arquitectura rom\u00e0nica significa per a l'art de la construcci\u00f3, mentre que el nou art polif\u00f2nic esdev\u00e9 com l'art g\u00f2tic. En els t\u00edmids inicis de la polifonia, que t\u00e9 el seu origen documentat a Fran\u00e7a amb P\u00e9rotin i L\u00e9onin, els oients no quedaven indiferents. Pot afirmar-se que el nou llenguatge adquireix categoria art\u00edstica des de la fi del segle xii.\nLes primeres formes polif\u00f2niques de la m\u00fasica occidental s\u00f3n:\n\nL'organum, el qual consisteix a afegir una nova veu sobre el cant gregori\u00e0 a una dist\u00e0ncia de 4a o 5a. En l'organum primitiu, les veus es mouen per moviment paral\u00b7lel.\nEl discantus o discant, on les veus ja no es mouen per moviments paral\u00b7lels sin\u00f3 per moviments contraris, normalment nota contra nota\nEl motet, compost per tres veus o m\u00e9s, i amb la melodia gregoriana, anomenada tenor, se situa en la veu m\u00e9s greu.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El cinema musical \u00e9s un g\u00e8nere cinematogr\u00e0fic en el qual s'inclouen can\u00e7ons cantades pels personatges. Aquestes can\u00e7ons, sovint ballades i coreografiades, solen servir per a desenvolupar la trama o els personatges de la pel\u00b7l\u00edcula, encara que no sempre sigui el cas.\nEl cinema musical va ser un desenvolupament natural del teatre musical i va apar\u00e8ixer aix\u00ed que el cinema va esdevenir sonor: The Jazz Singer (1927, Estats Units), considerada la primera pel\u00b7l\u00edcula parcialment sonora, va ser alhora la primera pel\u00b7l\u00edcula musical de la hist\u00f2ria; el 1931, el primer film sonor xin\u00e8s va ser igualment un musical, La cantant Hong Midan, de Hong Sen, i el mateix any va estrenar-se Alam Ara, d'Ardeshir Irani a l'\u00cdndia, pa\u00eds on aquest g\u00e8nere es cultivar\u00e0 sense interrupci\u00f3 fins a l'actualitat.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "We Are the Champions \u00e9s una can\u00e7\u00f3 de la banda de rock brit\u00e0nica Queen. La va compondre Freddie Mercury per l'\u00e0lbum de la banda del 1977 titulat News of the World.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Se\u00e1n \u00d3 Riada (nascut l'1 d'agost de 1931 i mort el 3 d'octubre de 1971), fou un compositor i l\u00edder musical, i potser el m\u00e9s influent en el renaixement de la m\u00fasica tradicional irlandesa dels 60, a trav\u00e9s de la seva participaci\u00f3 en Ceolt\u00f3ir\u00ed Chualann, amb les seues composicions, les seues lletres i actuacions.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Joseph Hahn, tamb\u00e9 conegut com a Joe Hahn, Chairman Hahn i Mr. Hahn (Dallas, Texas, 15 de mar\u00e7 del 1977) \u00e9s conegut pel seu paper de DJ al grup de nu metal Linkin Park. Va n\u00e9ixer a Dallas, per\u00f2 es va criar en Glendale (Calif\u00f2rnia). Despr\u00e9s de la seva graduaci\u00f3 al Herbert Hoover High School, es va interessar per les arts visuals i va decidir estudiar a l'Art Center College of Design a Pasadena, Calif\u00f2rnia, amb el seu futur company de grup, Mike Shinoda. El seu camp era la il\u00b7lustraci\u00f3 per\u00f2 ho va decidir deixar per seguir una carrera de supervisor d'efectes especials en pel\u00b7l\u00edcules i programes de televisi\u00f3 com ara The X-files, Sphere i Dune. Hahn es va unir al grup Linkin Park, anomenat aleshores Xero, l'any 1997 com a DJ del grup.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Llista dels premis i nominacions rebuts per Gorillaz, grup de m\u00fasica virtual brit\u00e0nic creat l'any 1998. Els creadors del grup s\u00f3n Damon Albarn, l\u00edder del grup Blur, que s'encarrega de la part musical i Jamie Hewlett, co-creador del c\u00f2mic Tank Girl, que s'encarrega de la recreaci\u00f3 visual. Els membres virtuals del grup s\u00f3n 2D, Murdoc, Noodle i Russel. Albarn \u00e9s l'\u00fanic m\u00fasic permanent per\u00f2 acostuma a estar acompanyat d'altres col\u00b7laboradors. Musicalment mesclen hip hop, electr\u00f2nica, dub i pop. Han publicat tres \u00e0lbums d'estudi amb Parlophone i Virgin: Gorillaz (2001), Demon Days (2005) i Plastic Beach (2010).\nGorillaz fou guardonat amb un premi Grammy Awards per la millor col\u00b7laboraci\u00f3 pop amb veu per la can\u00e7\u00f3 Feel Good Inc., i tres premis MTV Europe Music Awards, dos el 2001 i un el 2005. Tamb\u00e9 ha rebut vuit nominacions pels premis BRIT Awards, sis el 2002 i 2 el 2006.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "\u00abDeath Ramps\u00bb \u00e9s una can\u00e7\u00f3 de la banda d'indie rock anglesa Arctic Monkeys sota el pseud\u00f2nim The Death Ramps. Les can\u00e7ons en el senzill s\u00f3n ambdues b-sides del seu senzill \"Teddy Picker\" del seu segon \u00e0lbum Favourite Worst Nightmare. El vinil va ser limitat a solament 250 c\u00f2pies.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un interval mel\u00f2dic \u00e9s aquell que es dona, en m\u00fasica entre dues notes que sonen una despr\u00e9s de l'altra, formant part d'una mateixa melodia. Les normes del contrapunt escol\u00e0stic prevenen contra alguns encadenaments d'intervals mel\u00f2dics.\nPoden ser majors (M), menors (m), justos (J), augmentats (aum), disminu\u00efts (D), doble augmentats (Daum) o doble disminu\u00efts (Dd).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Lost Highway \u00e9s un recopilatori de l'artista de country Willie Nelson. Va ser llan\u00e7at l'11 d'agost del 2009.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La sordina \u00e9s un estri o mecanisme que permet que un determinat instrument musical soni m\u00e9s fluix. Al mateix temps li altera el timbre. No tots els instruments tenen possibilitat d'aplicar una sordina. En els instruments de corda fregada la sordina \u00e9s un pe\u00e7a que es col\u00b7loca damunt del pont. En els instruments de metall \u00e9s una pe\u00e7a de forma c\u00f2nica que es col\u00b7loca a la campana, interferint el so que en surt. En el piano, la sordina \u00e9s un mecanisme que apaga la vibraci\u00f3 de les cordes i que s'acciona mitjan\u00e7ant un pedal.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La Courante (tamb\u00e9 anomenada corrente o corranda) era una dansa de la cort sorgida probablement al segle XVI a la cort francesa. El seu ritme ternari, est\u00e0 escrit amb prefer\u00e8ncia en comp\u00e0s \u00be i \u215c (per la courante italiana), per\u00f2 tamb\u00e9 en 3/2 i \u2076/4(per la courante francesa), en aquest \u00faltim cas els diferents temps representen un \u00be, es pot trobar un temps binari o ternari segons el moment de la dansa. Va estar de moda a l'aristocr\u00e0cia europea, sobretot a Anglaterra i Fran\u00e7a.\nEncara que existeixen dos tipus de courante: la francesa (courante) i la italiana (corrente), al comen\u00e7ament no es donaven aquests dos noms per distingir-ne els diferents tipus, la distinci\u00f3 va venir m\u00e9s tard.\nTot i que aquesta dansa va adquirir import\u00e0ncia al segle xvii, no es conserven coreografies anteriors al segle xviii. Va ser una de les danses m\u00e9s importants dels balls de la cort de Llu\u00eds XIV i va sobreviure fins al segle xviii, finals del barroc.\nHabitualment la dansa comen\u00e7a amb una anacrusa i la nota final sol estar en el temps fort. L'evoluci\u00f3 d'aquesta pe\u00e7a cap a una purament instrumental va anar acompanyada d'una modificaci\u00f3 del ritme. En les courantes m\u00e9s antigues, franceses, el primer temps se sol allargar cap al segon mitjan\u00e7ant un puntet i la uni\u00f3 del segon i tercer temps mitjan\u00e7ant una figura (podr\u00edem dir que \u00e9s una alternan\u00e7a pas llarg - pas curt). Per\u00f2 les courantes m\u00e9s modernes, italianes, estan formades per un constant moviment de figures iguals.\n\nAl segle xvii i xviii, la courante, tant la dansa com la m\u00fasica, \u00e9s una pe\u00e7a amb les seg\u00fcents caracter\u00edstiques:\n\namb vivacitat r\u00edtmica\nque requereix habilitat intel\u00b7lectual\namb noblesaS\u00f3n danses pels coneixedors, ja que es precisa concentraci\u00f3 constant, un control f\u00edsic considerable, per\u00f2, sobretot, pres\u00e8ncia i port els quals havia d'aprovar el rei (com Llu\u00eds XIV i Llu\u00eds XV).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Salvador Pujol fou nomenat mestre de capella i organista de l'esgl\u00e9sia de Santa Maria d'Igualada el 23 de maig de 1827.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "THX \u00e9s la marca registrada d'un est\u00e0ndard de reproducci\u00f3 de so d'alta fidelitat per als cinemes i pantalles de reproducci\u00f3 d'imatge, aix\u00ed de com ordinadors, videojocs i sistemes d'\u00e0udio per a vehicles. L'actual THX va ser creat el 2001. Rep el seu nom per Tomlinson Holman's eXperiment i apareix a la primera pel\u00b7l\u00edcula de George Lucas, THX 1138. Va ser desenvolupat per Tomlinson Holman per a la companya de Lucas, Lucasfilm, en 1983 per a assegurar que la pel\u00b7l\u00edcula El retorn del Jedi gaudia d'una bona qualitat de so. El distintiu crescendo emprat en els tr\u00e0ilers de THX, creat pel company de Holman, en James A. Moorer, \u00e9s conegut com a \"Deep Note\".\nEl sistema THX no \u00e9s una tecnologia d'enregistrament, i no espec\u00edfica un format d'enregistrament de so: tots els formats de so, tant digitals (Dolby Digital, SDDS) com anal\u00f2gics (Dolby Stereo, Ultra-Stereo), poden ser mostrats en THX. \u00c9s sobretot un sistema d'asseguran\u00e7a de qualitat.\nLes sales amb certificaci\u00f3 THX proveeixen de so de gran qualitat i entorn de reproducci\u00f3 controlat per a assegurar que qualsevol banda sonora cinematogr\u00e0fica mesclada en THX sonar\u00e0 el m\u00e9s fidelment possible a les intencions de l'enginyer de mescla. Les sales certificades compten amb una s\u00e8rie de requisits t\u00e8cnics, requeriments arquitect\u00f2nics que inclouen s\u00f2l flotant, parets amb un correcte tractament ac\u00fastic, l'abs\u00e8ncia de parets paral\u00b7leles, una pantalla perforada per a permetre centrar la continu\u00eftat del canal, i la classificaci\u00f3 NC30 per al soroll de fons.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La digitaci\u00f3 en m\u00fasica determina la ubicaci\u00f3 i les posicions dels dits i mans que l'int\u00e8rpret ha d'adoptar per tocar una pe\u00e7a en un determinat instrument musical. Aquesta digitaci\u00f3 sol apar\u00e8ixer anotada a mode d'indicaci\u00f3 en les partitures, el qual pot ser \u00fatil pel m\u00fasic encara que no \u00e9s estrictament necessari aplicar la digitaci\u00f3 impresa. Les mans de cada persona son diferents i una digitaci\u00f3 que resulta adequada per un executant pot no ser-ho per un altre. \u00c9s habitual que la digitaci\u00f3 vari\u00ef durant el desenvolupament d'una obra. El repte de trobar una bona digitaci\u00f3 consisteix en aconseguir que el moviment e les mans sigui el m\u00e9s confortable possible, evitant esfor\u00e7os innecessaris. Una vegada que s'ha trobat una bona digitaci\u00f3 s'ha d'utilitzar sempre per interpretar la pe\u00e7a de la mateixa manera i que els dits \u201caprenguin on han d'anar\u201d.Per exemple, en el piano les melodies i els acords poden interpretar-se amb distintes combinacions de dits. La digitaci\u00f3 en aquest context consisteix en seleccionar quin dit s'ha d'utilitzar en cada tecla per a cada nota. En instruments de tecla, aix\u00ed com en els de vent i els de corda, la digitaci\u00f3 \u00e9s part fonamental de la t\u00e8cnica de la interpretaci\u00f3.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "MusicBrainz \u00e9s un projecte que pret\u00e9n crear una base de dades oberta de continguts musicals. Inicialment creat en resposta a les restriccions imposades pel CDDB, MusicBrainz ha ampliat els seus objectius per deixar de ser un simple magatzem de CD's i passar a ser una completa Base de Dades de M\u00fasica estructurada, oberta i en l\u00ednia.MusicBrainz capta informaci\u00f3 sobre els artistes, les seves obres gravades i les relacions entre ells. El registre de los obres cont\u00e9 com a m\u00ednim el t\u00edtol de l'\u00e0lbum, els t\u00edtols de les pistes i la durada de cadascuna. Aquests registres es mantenen gr\u00e0cies al treball d'editors voluntaris que segueixen unes precises normes d'edici\u00f3. Les obres registrades poden incloure altres informacions addicionals com la data de gravaci\u00f3, el pa\u00eds d'origen i altres metadades.\nMusicBrainz contenia a la fi de l'any 2013 informaci\u00f3 sobre uns 800.000 artistes, 1,2 milions de gravacions i 13 milions d'obres.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La Permission de dix heures (t\u00edtol original en franc\u00e8s) \u00e9s una \u00f2pera en un acte composta el 1866 per Jacques Offenbach sobre un llibret en franc\u00e8s de M\u00e9lesville i Pierre Carmouche. Es va estrenar el 9 de juliol de 1867 al Th\u00e9\u00e2tre du Palais-Royal de Par\u00eds.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Logic Pro \u00e9s una aplicaci\u00f3 inform\u00e0tica de composici\u00f3, edici\u00f3 i producci\u00f3 musical propietat d'Apple Inc, dissenyada per al sistema Mac OS. Permet realitzar diverses tasques, com ara la seq\u00fcenciaci\u00f3 de notes MIDI, l'edici\u00f3 i gravaci\u00f3 d'\u00e0udio multipista o la composici\u00f3 i edici\u00f3 musical sobre partitura. Tamb\u00e9 finalitza els projectes, \u00e9s a dir, permet exportar-los a m\u00faltiples formats i tipus d'arxius d'\u00e0udio reprodu\u00efbles en sistemes externs. Inclou, aix\u00ed mateix, diverses fonts sonores internes, com ara sintetitzadors, samplers i suficients eines de mescla, producci\u00f3 i masteritzaci\u00f3 musical i sonora com per possibilitar que el treball es faci directament sobre la computadora i sense la necessitat de, pr\u00e0cticament, cap altre perif\u00e8ric.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Afro-fusion \u00e9s un g\u00e8nere de m\u00fasica que combina la m\u00fasica contempor\u00e0nia amb els ritmes tradicionals africans per crear un estil de m\u00fasica h\u00edbrid. Les primeres bandes d'afro-fusion no van sobreviure a la d\u00e8cada de 1970 i la d\u00e8cada de 1980, i molts dels m\u00fasics van marxar dels seus pa\u00efsos, per\u00f2 a finals de la d\u00e8cada de 1980 l'estil va revifar amb el retorn dels m\u00fasics als seus pa\u00efsos i una nova fornada de m\u00fasics. Artistes d'Afro-fusion populars s\u00f3n els brit\u00e0nics Osibisa, Freshlyground, de Sud-\u00e0frica o Zamajobe. Tamb\u00e9 hi ha molts altres artistes d'Afro-fusion a l'\u00c0frica Oriental.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En aquest nom island\u00e8s, el darrer nom \u00e9s un patron\u00edmic, no pas un cognom. La manera de referir-se a aquesta persona \u00e9s pel nom de pila.Greta Sal\u00f3me Stef\u00e1nsd\u00f3ttir (Mosfellsb\u00e6r, 11 de novembre de 1986), m\u00e9s coneguda per Greta Sal\u00f3me, \u00e9s una cantant, lletrista i violinista islandesa, coneguda per haver representat el seu pa\u00eds al Festival d'Eurovisi\u00f3 2016 amb la can\u00e7\u00f3 \"Hear them calling\". Tamb\u00e9 va participar en l'edici\u00f3 2012 del Festival que aleshores se celebrava a Bak\u00fa, capital de l'Azerbaitjan.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Hikaru Utada (\u5b87\u591a\u7530 \u30d2\u30ab\u30eb, , Utada Hikaru?), tamb\u00e9 coneguda com a Hikki pels seus fans (Manhattan, EUA, 19 de gener de 1983), \u00e9s una persona no-bin\u00e0ria del Jap\u00f3 i amb origen estatunidenc que es dedica a la m\u00fasica pop japonesa, el J-Pop. La seva figura \u00e9s una de les veus nipones m\u00e9s reconegudes fins al moment i alhora una de les m\u00e9s importants de la hist\u00f2ria del Jap\u00f3.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Hipnotik Festival fou un festival de hip-hop que se celebr\u00e0 entre 2004 i el 2016 al Centre de Cultura Contempor\u00e0nia de Barcelona. Durant els dies que se celebrava aquest festival es feien competicions i exhibicions de totes les disciplines de la cultura urbana i relacionada amb el hip-hop (MC, discj\u00f2quei, break, graffiti, confer\u00e8ncies i tallers professionals, i concerts dels artistes de hip-hop. El juliol del 2016 l'organitzaci\u00f3 de l'esdeveniment va anunciar que no se celebraria l'edici\u00f3 anual a causa de la pujada de l'iva i el descens de les aportacions econ\u00f2miques institucionals.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'orquestraci\u00f3 \u00e9s l'estudi o la pr\u00e0ctica d'escriure m\u00fasica per a orquestra (o de manera m\u00e9s \u00e0mplia, per a qualsevol conjunt instrumental) o b\u00e9, l'adaptaci\u00f3 per a orquestra de m\u00fasica composta per a un altre medi.\nL'adaptaci\u00f3 es pot fer b\u00e0sicament de dues maneres: Transcrivint amb la m\u00e0xima fidelitat possible el fragment original o b\u00e9 arranjant-lo lliurement per tal d'adaptar-lo el nou medi orquestral. Malgrat aix\u00f2, els termes transcripci\u00f3 i arranjament s'utilitzen habitualment de manera indistinta.\nEl terme orquestraci\u00f3 s'aplica, en sentit estricte, nom\u00e9s a l'orquestra, mentre que si l'adaptaci\u00f3 \u00e9s per a qualsevol altre conjunt musical es parla d'instrumentaci\u00f3. En aquest sentit, la instrumentaci\u00f3 inclou l'orquestraci\u00f3.\nContr\u00e0riament al que acabem de dir, en els estudis acad\u00e8mics d'orquestraci\u00f3 el terme instrumentaci\u00f3 tamb\u00e9 es pot referir a la consideraci\u00f3 de les caracter\u00edstiques pr\u00f2pies de cada un dels instruments en particular, m\u00e9s que a l'art de combinar-los entre ells.\nEn la m\u00fasica comercial, la m\u00fasica per a pel\u00b7l\u00edcules o per al teatre musical, sovint es recorre a orquestradors independents per a completar la feina del compositor, per tal d'agilitzar el proc\u00e9s de composici\u00f3 i poder complir amb els terminis estrictes qu\u00e8 exigeix la ind\u00fastria audiovisual.\nUna de les obres orquestrals que tradicionalment han estat considerades com a exemples de brillant orquestraci\u00f3 \u00e9s la versi\u00f3 orquestral que Maurice Ravel va fer dels Quadres d'una exposici\u00f3 de Modest M\u00fassorgski", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Daniel Diges Garc\u00eda (Alcal\u00e1 de Henares, 17 de gener de 1981) \u00e9s un actor i cantant de musicals espanyol, representant d'Espanya del Festival d'Eurovisi\u00f3 2010.Va comen\u00e7ar la seva carrera com a actor en s\u00e8ries com Ana y los siete, Hospital Central i Aqu\u00ed no hay quien viva, i en representacions teatrals com Agitaci\u00f3n+IVA, En tu fiesta me col\u00e9, Hoy no me puedo levantar, We will rock you, High School Musical i Mamma mia!.El 2010 va participar a Eurovisi\u00f3 i va quedar en el 15\u00e8 lloc amb la can\u00e7\u00f3 Algo peque\u00f1ito, de la qual tamb\u00e9 llan\u00e7ar un disc. Els anys seg\u00fcents va treure'n tres m\u00e9s titulats \u00bfD\u00f3nde estabas t\u00fa en los setanta? (2012), Quiero (2014) i Calle Broadway (2015).Continu\u00e0 actuant en musicals, protagonitzant la nova versi\u00f3 de Els miserables de 2010 a 2012, P\u00f3ker de voces el 2011, amb David Ordinas, Ignasi Vidal i Ger\u00f3nimo Rauch. Entre 2012 i 2013 va participar a Tu cara me suena d'Antena 3, on va ser finalista i segon classificat, i va interpretar a Gaston al musical de La bella y la bestia i, de nou, el paper protagonista Hoy no me puedo levantar. De 2013 a 2014 va tornar a participar a Els miserables, i el 2017 i 2018 de nou en la seva versi\u00f3 brasilera i mexicana, respectivament.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Query by humming (QbH), o consulta taral\u00b7larejada, \u00e9s un sistema de recuperaci\u00f3 de m\u00fasica que difereix dels sistemes de classificaci\u00f3 originals per tema, artista, compositor i g\u00e8nere. Aquest sistema necessita una melodia taral\u00b7larejada (consulta d'entrada) i la compara amb una base de dades de melodies. El sistema retorna una llista de temes musicals ordenada segons la semblan\u00e7a amb la consulta d'entrada.Un exemple d'aquest sistema seria un reproductor d'\u00e0udio port\u00e0til amb un micr\u00f2fon incorporat que permet fer una cerca r\u00e0pida a trav\u00e9s dels fitxers d'\u00e0udio. Algunes webs permeten trobar can\u00e7ons que l'usuari taral\u00b7laregi amb un micr\u00f2fon connectat al PC.\nL'est\u00e0ndard MPEG-7 inclou provisions per fer cerces d'\u00e0udio QbH.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Antescofo \u00e9s un programa desenvolupat per Arshia Cont el 2007 a l'IRCAM en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el compositor Marco Stroppa per assistir en situaciones de sincronitzaci\u00f3 amb l'electr\u00f2nica en actuacions en directe. \u00c9s un sistema \"polif\u00f2nic\" de seguiment de partitures modular, aix\u00ed com un llenguatge de programaci\u00f3 s\u00edncrona per a la composici\u00f3 musical. Des de 2012, Antescofo est\u00e0 sent desenvolupat per un equip conjunt entre l'IRCAM i l'INRIA.\nUn problema com\u00fa en la m\u00fasica electroac\u00fastica \u00e9s la difer\u00e8ncia entre el \"temps\" entre l'int\u00e8rpret i el so electr\u00f2nic fix. Fins i tot si el detector est\u00e0 sincronitzat al principi, encara pot haver-hi una discrep\u00e0ncia temporal entre tots dos despr\u00e9s d'una determinada durada a causa de la inflexi\u00f3 natural del temps per part de l'int\u00e8rpret hum\u00e0. Antescofo \u00e9s capa\u00e7 de recon\u00e8ixer l'ajust del tempo en temps real a trav\u00e9s d'un flux d'\u00e0udio d'int\u00e8rprets en directe i detectar la seva posici\u00f3 en una puntuaci\u00f3 d'entrada, permetent aix\u00ed la sincronitzaci\u00f3. Est\u00e0 dissenyat per utilitzar-se amb la programaci\u00f3 Max/MSP i PureData. Algunes funcions tamb\u00e9 existeixen a NoteAbility Pro, un programa de notaci\u00f3 desenvolupat per Keith Hamel, per exportar informaci\u00f3 espec\u00edficament per a Antescofo. Tamb\u00e9 existeix un convertidor en l\u00ednia per passar partitures de MIDI o XML a Antescofo.\nAntescofo est\u00e0 equipat amb un llenguatge s\u00edncr\u00f3 dedicat en temps real com a ajuda per compondre peces mixtes com a associaci\u00f3 d'int\u00e8rprets en viu i ordinadors. L'objectiu del llenguatge \u00e9s conciliar diferents nocions de temps en la creaci\u00f3 i interpretaci\u00f3 de m\u00fasics i compositors.A m\u00e9s del seu \u00fas en m\u00fasica electr\u00f2nica en directe, Antescofo s'utilitza freq\u00fcentment en aplicacions d'acompanyament autom\u00e0tic, inclosa la veu.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Anuario musical \u00e9s una publicaci\u00f3 peri\u00f2dica de musicologia fundada per Higini Angl\u00e8s i P\u00e0mies en 1946 i editada a Barcelona.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Dia Internacional de la M\u00fasica se celebra l'1 d'octubre, data en qu\u00e8 la Unesco el va establir en 1975. L'objectiu, a trav\u00e9s d'una proposta del director d'orquestra Yehudi Menuhin, era commemorar les diverses manifestacions de la m\u00fasica i la seva transcend\u00e8ncia a nivell internacional.\nUna altra proposta de celebraci\u00f3 a nivell internacional \u00e9s el Dia de la M\u00fasica (anomenat F\u00eate de la M\u00fasique originalment a Fran\u00e7a).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La Princesse de Tr\u00e9bizonde (t\u00edtol original en franc\u00e8s, en catal\u00e0 La princesa de Trebisonda) \u00e9s una \u00f2pera en tres actes composta per Jacques Offenbach sobre un llibret en franc\u00e8s de Charles Nuitter i \u00c9tienne Tr\u00e9feu. Es va estrenar el 31 de juliol de 1869 al Teatre de Baden-Baden.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'ac\u00fastica musical \u00e9s la branca de l'ac\u00fastica que se centra en la investigaci\u00f3 i descripci\u00f3 de la f\u00edsica de la m\u00fasica (\u00e9s a dir, com s\u00f3n els sons utilitzats per produir m\u00fasica) i l'estudi de l'audici\u00f3 musical, que tamb\u00e9 s'encarrega d'estudiar els sons procedents els instruments musicals, la veu (la f\u00edsica de la parla i el cant) i l'an\u00e0lisi per ordinador de la melodia.\nAlguns dels aspectes directament relacionats amb la pr\u00e0ctica musical s\u00f3n:\n\nL'estudi dels par\u00e0metres f\u00edsics del so: durada, altura, intensitat i timbre.\nLa construcci\u00f3 d'escales, la interv\u00e0l\u00b7lica i el temperament musical.\nOrganologia: estudi i classificaci\u00f3 dels instruments musicals.Qualsevol aspecte de la praxi musical est\u00e0 relacionat en major o menor mesura amb l'ac\u00fastica, ja que sempre que parlem de m\u00fasica parlem de so i del seu comportament en l'espai i el temps. Per aix\u00f2, l'ac\u00fastica musical est\u00e0 relacionada amb altres branques de l'ac\u00fastica, com ara l'ac\u00fastica arquitect\u00f2nica i la seva relaci\u00f3 amb els espais dissenyats per a la pr\u00e0ctica musical; l'electroac\u00fastica pel que fa tant als instruments electr\u00f2fons, com en l'aplicaci\u00f3 de les noves tecnologies al camp de la m\u00fasica; \nL'ac\u00fastica fisiol\u00f2gica i la psicoac\u00fastica, que estudia tot all\u00f2 que t\u00e9 a veure amb la recepci\u00f3 i emissi\u00f3 del so per part dels humans.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En m\u00fasica, el terme monodia t\u00e9 dos significats: m\u00fasica a l'un\u00edson, o melodia vocal amb acompanyament.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Himeneu fou el nom d'una can\u00e7\u00f3 nupcial cantada a cor mentre l'esposa era acompanyada a casa de l'esp\u00f3s. Es diferenciava de l'epitalami perqu\u00e8 es cantava davant la cambra nupcial. Inicialment, \"himeneu\" o can\u00e7\u00f3 himenea, nom\u00e9s designava la can\u00e7\u00f3, per\u00f2 va prendre forma de d\u00e9u. Vegeu Himeneu.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La r\u00edtmica Dalcroze o r\u00edtmica dalcroziana (1903) \u00e9s un m\u00e8tode pedag\u00f2gic i de creaci\u00f3 a l'origen dels altres m\u00e8todes actius d'ensenyament de la m\u00fasica. Creat per \u00c9mile Jaques-Dalcroze (1865-1950), va influir decisivament en m\u00fasica, i tamb\u00e9 en la renovaci\u00f3 del teatre i de la dansa, i va establir les bases per a un \u00fas educatiu i reeducador de la m\u00fasica i el moviment.\nAquest m\u00e8tode busca desenvolupar les aptituds auditives i motores, la mem\u00f2ria i la concentraci\u00f3; educa la sensibilitat, l'espontane\u00eftat i la capacitat de representaci\u00f3 r\u00e0pida; estimula la creativitat i afavoreix una integraci\u00f3 harm\u00f2nica de les facultats sensorials, afectives i mentals de la persona. Podria definir-se com una gimn\u00e0stica integral del reflex i del conscient.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El canto spianato (en itali\u00e0) \u00e9s un cant pla, exempt de floritures, coloratures i altres ornamentacions. Va directe a la nota que vol assolir. Aquest cant \u00e9s t\u00edpic del verisme. Gilbert-Louis Duprez fou un dels primers tenors rom\u00e0ntics a introduir-lo a Fran\u00e7a.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "The Budos Band \u00e9s una banda instrumental que enregistra amb el segell Daptone Records.\nLa banda, formada habitualment per deu membres, per\u00f2 a vegades han tocat fins a 13 membres, toca m\u00fasica instrumental autodenominada per ells com \"Afro-Soul\", que s'extreu de la m\u00fasica et\u00edop a la qual despr\u00e9s la banda \"posa una mica de dol\u00e7 material dels 60 per dalt\", segons defineix en una entrevista del 2007 el saxofonista bar\u00edton Jared Tankel.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La Federaci\u00f3 de la Ind\u00fastria Musical Italiana; en itali\u00e0, Federazione Ind\u00fastria Musicale Italiana, tamb\u00e9 coneguda per les seves sigles, FIMI, \u00e9s una associaci\u00f3 que t\u00e9 com a objectiu promoure i defensar els interessos de les companyies productores i distribu\u00efdores de fonogrames a It\u00e0lia. Va ser fundada el 1992 i \u00e9s membre de la Federaci\u00f3 Internacional de la Ind\u00fastria Fonogr\u00e0fica (IFPI, per les seves sigles en angl\u00e8s), i com a tal la FIMI tamb\u00e9 s'encarrega de combatre la pirateria a It\u00e0lia.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El comp\u00e0s \u00e9s l'entitat m\u00e8trica musical, composta per diverses unitats de temps. Aquesta divisi\u00f3 es representa gr\u00e0ficament des del segle xvi per unes l\u00ednies verticals, anomenades l\u00ednies divis\u00f2ries o barres de comp\u00e0s que es col\u00b7loquen perpendicularment a les l\u00ednies del pentagrama.\nLa primera pulsaci\u00f3 de cada comp\u00e0s ser\u00e0 sempre m\u00e9s accentuada que la resta, llevat que es determini (i s'expressi gr\u00e0ficament) el contrari. En virtut d'aix\u00f2, els compassos formen en una composici\u00f3, grups r\u00edtmics i m\u00e8trics d'igual durada i d'accentuaci\u00f3 regular. Aix\u00ed, un fragment musical estar\u00e0 compost pel conjunt de compassos que el conformen, els quals tindran la mateixa durada fins que es canvi\u00ef el tipus de comp\u00e0s.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Pitchfork Media, o simplement Pitchfork, \u00e9s una publicaci\u00f3 de Chicago, Illinois, que s'edita di\u00e0riament a trav\u00e9s d'Internet. Est\u00e0 dedicada a la cr\u00edtica i comentaris de m\u00fasica, not\u00edcies musicals i entrevistes a artistes. Est\u00e0 enfocada principalment a la m\u00fasica independent, incloent l'indie rock. Encara que, en menor mesura, inclouen g\u00e8neres musicals com l'electr\u00f2nica, el pop, l'hip hop, el dance, el folk, el jazz i la m\u00fasica experimental.\nEl lloc, que es va fundar el 1995, es concentra en les novetats musicals, per\u00f2 els periodistes de Pitchfork tamb\u00e9 repassen \u00e0lbums i box sets ja editades. El lloc ha publicat llistes de \"best-of\" (el millor de) -tals com els millors \u00e0lbums dels anys 1970, 1980 i 1990, i les millors can\u00e7ons dels 1960- i tamb\u00e9 especials anuals que donen detall dels millors senzills i \u00e0lbums de cada any entre 2001 i 2006.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Pelletier, va ser una nissaga de m\u00fasics canadencs, molt influent en la cultura de tota mena canadenca.\n\nRomain-Octave Pelletier I (1843-1927), va ser un organista, pianista, compositor, escriptor de m\u00fasica i educador musical\nFr\u00e9d\u00e9ric Pelletier (1870-1944) va ser un director de cor canadenc, educador musical, compositor, cr\u00edtic musical, periodista, funcionari, oficial militar i metge.\nOrphir Pelletier (1825-1854), fou poeta, compositor, advocat i organista.\nRomain Pelletier (1875-1953), organista, director de cor, compositor i educador de m\u00fasica canadenc.\nRomain-Octave Pelletier II (1904-1968), cr\u00edtic musical i periodista radiof\u00f2nic.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Dia de la M\u00fasica o Festa de la M\u00fasica \u00e9s una festa que actualment se celebra en un centenar de pa\u00efsos, cada 21 de juny, amb l'inici de l'estiu. L'estat franc\u00e8s vol fer-ne una festa internacional, per\u00f2 no ha arrelat en la major part dels pa\u00efsos. \u00c9s sovint a trav\u00e9s de les ambaixades i multinacionals franceses que s'intenta implantar aquesta festa a Europa.Va ser Jack Lang, Ministre de Cultura franc\u00e8s, qui, el 1982, va celebrar-ne la primera edici\u00f3 a Fran\u00e7a. Es va popularitzar fins a arribar a celebrar-sea 700 ciutats de 120 pa\u00efsos, incloent Xina India, Alemanya, It\u00e0lia, Gr\u00e8cia, R\u00fassia, Austr\u00e0lia, Peru, Brasil, Equador, M\u00e8xic, Canad\u00e0, i els Estats Units.Allunyant-se dels festivals de m\u00fasica, que acostumen a organitzar-se entorn d'un compositor o un g\u00e8nere musical determinat, amb una programaci\u00f3 seleccionada per un director art\u00edstic, la Festa de la M\u00fasica \u00e9s abans que res una festa popular gratu\u00efta, que s'obre a tots els participants (amateurs o professionals) que vulguin participar-hi. Tanmateix, a Fran\u00e7a se l'ha criticat m\u00e9s d'una vegada per haver-se transformat en una esp\u00e8cie de festa per a les discogr\u00e0fiques, ja que, en efecte, s\u00f3n b\u00e0sicament les discogr\u00e0fiques amb la col\u00b7laboraci\u00f3 dels canals televisi\u00f3 qui en fan difusi\u00f3 i organitzen concerts. L'esdeveniment combina tots els g\u00e8neres musicals i es dirigeix a tota mena de p\u00fablic, amb l'objectiu de popularitzar la pr\u00e0ctica musical i familiaritzar a tots els joves i adults de totes les condicions socials a trav\u00e9s de les diferents expressions musicals. L'aire lliure es converteix en el seu camp d'acci\u00f3, els carrers, les places, els parcs i els jardins, els patis d'edificis, de museus...", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Remember That Night \u00e9s un enregistrament d'un concert en directe del guitarrista de Pink Floyd David Gilmour, d'una s\u00e8rie de concerts en solitari al Royal Albert Hall de Londres els dies 29, 30 i 31 de maig de 2006 com a part de la seva gira On an Island, de presentaci\u00f3 del disc hom\u00f2nim. El t\u00edtol est\u00e0 pres d'una l\u00ednia de la can\u00e7\u00f3 \"On an Island\". Va ser editat en els formats DVD i Blu-ray. La versi\u00f3 en DVD va editar-se el 17 de setembre de 2007 al Regne Unit, Europa i Austr\u00e0lia, i el 18 de setembre de 2007 als Estats Units i el Canad\u00e0. La versi\u00f3 Blu-ray va editar-se el 20 de novembre de 2007.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El mode menor \u00e9s un dels dos modes que formen el sistema tonal modern, que utilitza b\u00e0sicament el sistema hepatat\u00f2nic, \u00e9s a dir, de set sons. El mode menor es considera m\u00e9s trist i nost\u00e0lgic que el mode major, considerat m\u00e9s alegre i extravertit. Moltes de les can\u00e7ons tradicionals catalanes estan fetes amb mode menor, \u00e9s el cas de La pres\u00f3 de Lleida o El testament d'Am\u00e8lia.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Fortissimo \u00e9s un terme utilitzat en m\u00fasica per a indicar una determinada intensitat en el so, \u00e9s a dir, un determinat mat\u00eds. \u00c9s una paraula italiana que significa molt forta i la seva abreviatura \u00e9s ff.\nLa intensitat que indica fortissimo \u00e9s major que la que indica forte. En algunes ocasions s'usen tres efes que indiquen que el so ha de ser m\u00e9s fort que fortissimo. En les partitures apareix sempre de manera abreujada, sota el pentagrama i precisament sota la nota musical on comen\u00e7a aquesta din\u00e0mica. L'obra se segueix tocant fortissimo des d'aquest punt fins que aparegui un nou indicador de din\u00e0mica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Contralt s\u00f3n les cantants que tenen el registre m\u00e9s greu de la veu femenina, que abasta del sol2 al fa4. S\u00f3n les cantants que arriben a les notes m\u00e9s greus. Antigament tamb\u00e9 se les anomenava alt, per\u00f2 aquesta denominaci\u00f3 va caure en des\u00fas. Supera la mezzosoprano dram\u00e0tica en la pot\u00e8ncia amb qu\u00e8 ataca els greus, el seu punt fort, i el seu timbre \u00e9s fosc i c\u00e0lid. Les aut\u00e8ntiques veus de contralt s\u00f3n relativament escasses i per aix\u00f2 moltes vegades les partitures per a contralt solen ser cantades per mezzosopranos, especialment per aquelles que poden cantar notes m\u00e9s greus. L'interval de la veu coincideix amb l'habitual dels contratenors, per aix\u00f2 contratenors i contralts poden intercanviar els papers, especialment en la m\u00fasica renaixentista i barroca, i sovint les contralts interpreten partitures escrites per a castrati de veu greu.\nDintre de la veu de contralt trobem diferents matisos: \n\nContralt dram\u00e0tica: A causa del seu timbre fosc, en el repertori de les contralts sovintegen papers dram\u00e0tics que requereixen gran intensitat d'expressi\u00f3, encara que resulta bastant dif\u00edcil que una contralt realitzi gaires ornaments. \u00c9s habitual que les contralts interpretin papers que van ser escrits origin\u00e0riament per a veu de castrati (per aix\u00f2, en moltes ocasions han d'executar rols masculins). Dos exemples de contralt dram\u00e0tica s\u00f3n la nord-americana Marilyn Horne (com Romeo Montecchio en I Capuleti e i Montecchi de Vincenzo Bellini) o Hitomi Katagiri (com Erda al Sigfrid de Richard Wagner).\nContralto c\u00f2mica o buffa: \u00c9s el nom que es dona a una contralt quan interpreta un paper c\u00f2mic. \u00c9s una veu de contralt amb capacitat per a cantar ornaments, encara m\u00e9s dif\u00edcil de trobar que la contralt dram\u00e0tica. Un exemple \u00e9s Adriana Plot com a Marcellina a Le nozze di Figaro de Mozart.El terme tamb\u00e9 s'aplica als instruments musicals que es construeixen amb mides diverses que, per tant, sonen en tessitures diferents, tot i que amb un timbre homogeni. En aquest cas el contralt (anomenat, tamb\u00e9 alt) \u00e9s l'instrument que t\u00e9 una tessitura equivalent a la de la cantant contralt, \u00e9s a dir, la immediatament m\u00e9s greu que l'instrument soprano. Aix\u00f2 es dona sobretot en instruments propis de la m\u00fasica renaixentista i barroca, com la viola de gamba, la flauta de bec, etc. Per\u00f2 tamb\u00e9 ho trobem en instruments m\u00e9s moderns, com el clarinet o el sax\u00f2fon.\n\n", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "[PIAS] Recordings \u00e9s una discogr\u00e0fica internacional. Entre els seus artistes m\u00e9s prol\u00edfics hi ha We Are Balboa, Little Barrie, The Legendary Pink Dots, Young Gods, The Neon Judgement, La Muerte, Sigur R\u00f3s, Bohren & der Club of Gore, Mogwai, DJ Format, Front 242, Soulwax, Tiga, Vitalic, Mark B, Editors, Voicst, Click Click, Stone Gods and Scala & Kolacny Brothers.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Macho Man \u00e9s el segon senzill del grup estatunidenc de m\u00fasica disco Village People. Es va fer popular a l'estiu del 1978, tot aconseguint el n\u00famero 25 a les llistes d'\u00e8xits dels Estats Units, quatre mesos abans del seu senzill Y.M.C.A.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Aziza Brahim (camps de Tindouf, Alg\u00e8ria, 9 de juny de 1976) \u00e9s una artista sahrau\u00ed, m\u00fasica i cantant, resident a Catalunya des de 2011. \u00c9s neta de la poetessa Ljadra Mint Mabruk, anomenada la poeta del fusell.Va n\u00e9ixer i es va criar en els camps de refugiats sahrau\u00eds de Tindouf, a Alg\u00e8ria, on la seva fam\u00edlia es va instal\u00b7lar a finals de 1975, fugint de l'ocupaci\u00f3 marroquina del S\u00e0hara occidental. En les dures condicions dels camps del desert, Aziza va descobrir la m\u00fasica com una via per expressar les seves emocions i pensaments de resist\u00e8ncia.\nAls 11 anys va viatjar a Cuba per ampliar els seus estudis. Un cop graduada, va veure com li denegaven la sol\u00b7licitud d'una beca de m\u00fasica. Decebuda per\u00f2 no desanimada, va tornar a Alg\u00e8ria i va comen\u00e7ar el seu propi cam\u00ed musical, unint-se al Grup Nacional de M\u00fasica Sahrau\u00ed.\nL'any 2000 es va instal\u00b7lar a l'Estat espanyol on, despr\u00e9s de diverses col\u00b7laboracions interculturals, va crear la seva pr\u00f2pia banda, Gulili Mankoo. El 2014 el seu tercer disc, Soutak, gravat en directe a Barcelona i on unia la m\u00fasica sahrau\u00ed amb la maliana, va ser editat pel guardonat segell alemany de m\u00fasiques del m\u00f3n Glitterbeat Records, que editaria tamb\u00e9 els seus seg\u00fcents discs, Abbar el Hamada i Sahari, presentat a Badalona el 2021, dins del festival Blues & Ritmes.El 2011 va participar com a actriu en el film Wilaya, per al qual tamb\u00e9 va escriure i interpretar la banda sonora.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un mordent, en m\u00fasica, \u00e9s un ornament consistent a alternar r\u00e0pidament la nota sobre la qual s'indica aquest mordent, amb la immediatament adjacent, \u00e9s a dir, amb el seu grau conjunt: interpretar la nota principal molt curta, l'adjacent, igualment curta, i retornar a la principal, que acaba tenint el que resta de temps fins a exhaurir el valor de la figura musical a la qual s'aplica l'ornament.Si no s'indica expl\u00edcitament cap alteraci\u00f3 sobre o sota la indicaci\u00f3 de mordent, la nota amb la qual s'alterna la que est\u00e0 escrita \u00e9s la que correspon a l'escala musical de la tonalitat en qu\u00e8 es troba la pe\u00e7a o el passatge, de manera que l'interval que es crea entre la nota principal i l'auxiliar pot ser de to o de semit\u00f2. El terme prov\u00e9 del llat\u00ed mordere, que vol dir picar.\nEl mordent pot ser superior o inferior, segons que la nota amb la qual s'alterna la principal sigui a la segona superior o inferior. En el primer cas la notaci\u00f3 que li correspon \u00e9s una curta ziga-zaga horitzontal; en el segon aquesta ziga-zaga est\u00e0 travessada per una curta l\u00ednia vertical.\n\nDe manera semblant al que succeeix amb el trinat, la velocitat a la qual s'interpreta el modernt \u00e9s molt una q\u00fcesti\u00f3 personal que t\u00e9 a veure amb el tempo i l'estil de l'obra; en tot cas, a un tempo moderta, l'execuci\u00f3 mitjana hauria de ser semblant al que segueix: \n\n Un mateix passatge primer tocat amb mordents inferiors i despr\u00e9s sense (?\u00b7p\u00e0g.)\nEl sentit exacte del mordent ha anat canviant segons les \u00e8poques. En la m\u00fasica del per\u00edode barroc, un mordent sempre era inferior, perqu\u00e8 el superior era considerat no pas un mordent sin\u00f3 un pralltriller o schneller, en alemany. En canvi, al segle xix l'habitual era que el mordent fos superior, en tant que l'inferior era considerat un mordent invertit.Tot i que avui el mordent nom\u00e9s inclou una \u00fanica alternan\u00e7a entre la nota principal i l'auxiliar, al Barroc, podia incloure m\u00e9s d'una alternan\u00e7a, de manera que sovint es trobava a prop d'una mena de trinat invertit, amb la nota inferior.\nEn alguns per\u00edodes, a m\u00e9s, els mordents han pogut prendre altres formes m\u00e9s espec\u00edfiques i comen\u00e7ar per altres notes que no fos la principal, de manera semblant a com s'esdevenia al Barroc amb els trinats. En tot cas, fou en el segle xix quan es va estandarditzar la pr\u00e0ctica interpretativa- tant general com dels ornaments- de manera que els principis generals fan refer\u00e8ncia, sobretot, a aquest per\u00edode, en tant que els anteriors admeten una varietat molt m\u00e9s gran de possibilitats.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica cl\u00e0ssica \u00edndia \u00e9s un g\u00e8nere musical propi del subcontinent indi. Aquest tipus de m\u00fasica es fonamenta en dos conceptes: el raga, que \u00e9s un marc mel\u00f2dic i tonal, i el tala, que \u00e9s un marc r\u00edtmic. Aquests dos marcs creen una base sobre la qual crear melodies i ritmes des de l'improvisaci\u00f3. El raga i el tala no tenen equivalents exactes a Occident; a difer\u00e8ncia de la m\u00fasica cl\u00e0ssica occidental, no existeixen l'harmonia, els contrapunts, els acords ni la modulaci\u00f3.Les arrels de la m\u00fasica cl\u00e0ssica \u00edndia es troben en les vedes de l'hinduisme i el Natya Shastra, un antic tractat art\u00edstic atribu\u00eft a Bharata Muni. El text s\u00e0nscrit del segle XIII Sangita-Ratnakara, del music\u00f2leg indi Sarangadeva, \u00e9s considerat com el text definitiu de la m\u00fasica cl\u00e0ssica \u00edndia per totes les seves branques.Es pot dividir en la m\u00fasica cl\u00e0ssica \u00edndia en la tradici\u00f3 indost\u00e0nica, pr\u00f2pia del nord de l'\u00cdndia, i la tradici\u00f3 carn\u00e0tica, pr\u00f2pia del sud. Aquesta distinci\u00f3 no exist\u00ed fins al segle XVI, en qu\u00e8 la dominaci\u00f3 isl\u00e0mica del subcontinent indi va propiciar la diferent evoluci\u00f3 de la m\u00fasica septentrional i meridional. Tanmateix, les dues tradicions retenen encara ara moltes similituds.Referent compositora de m\u00fasica cl\u00e0ssica \u00edndia contempor\u00e0nia \u00e9s la violinista Kala Ramnath.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "8 bit o chiptune \u00e9s un g\u00e8nere musical propi dels videojocs o que imita el seu estil. Est\u00e0 marcat per melodies repetitives, amb efectes de so que recorden la banda sonora dels jocs de consola dels anys 80, fetes amb sintetitzador, tons aguts i pres\u00e8ncia de soroll blanc. T\u00e9 influ\u00e8ncies del synthpop i presenta com a subg\u00e8neres principals el bitpop (on les melodies s\u00f3n m\u00e9s complexes per\u00f2 el patr\u00f3 r\u00edtmic id\u00e8ntic), nintendocore (on s'afegeix un so m\u00e9s dur, propi del techno hardcore, a la base) i el skweee (on es canvia el ritme per un m\u00e9s propi del rhythm and blues).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El hun, tamb\u00e9 anomenat myeonggu, \u00e9s un instrument musical core\u00e0, similar a una flauta o a una ocarina, de la fam\u00edlia dels aer\u00f2fons. \u00c9s fet de fang o d'altres cer\u00e0miques. T\u00e9 una forma globular, amb un forat per bufar a la part superior i diversos forats al llarg del seu cos. Es fa servir sobretot en la m\u00fasica cortesana de Corea, tot i que a partir del segle XX alguns compositors contemporanis el van comen\u00e7ar a fer servir a les seves composicions i a bandes sonores.Hi ha tres tipus de hun amb diferents formes, incloses les formes d'un pes de balan\u00e7a, un ou i una bola petita. El core\u00e0 t\u00e9 la forma d'un pes de balan\u00e7a. Va ser introdu\u00eft en el 11\u00e8 any (1116) del regnat del rei Yejong del per\u00edode Goryeo a partir de Song, Xina. Es feia servir als ritus ancestrals per als grans mestres. T\u00e9 un forat de bufat a la part superior i 3 forats dels dits al davant i dos a la part inferior. Produeix sons greus i suaus. Pot fer fins a 12 notes de l'hwangjong a eungjong amb una afinaci\u00f3 complicada, que obliga als int\u00e8rprets a aprendre digitacions dif\u00edcils.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El funeral de Michael Jackson (en angl\u00e8s: Michael Jackson Memories) va ser un homenatge p\u00f2stum a Michael Jackson, que es va realitzar el 7 de juliol de 2009. \u00c9s considerat el m\u00e9s gran en la hist\u00f2ria dels homenatges i super\u00e0 els funeralsd'Elvis Presley el 1977, que va congregar 77.000 persones, i de Diana de Gal\u00b7les de 1997, al qual van assistir 250.000 al Hyde Park de Londres, no sols per la \"batalla\" per les entrades (que van ser sortejades i lliurades gratu\u00eftament i pr\u00e8via), sin\u00f3 per la cobertura mundial, mitjan\u00e7ant la televisi\u00f3, r\u00e0dio i Internet, que va tenir una audi\u00e8ncia global d'aproximadament mil milions de persones.Hi va haver un respons familiar privat el mat\u00ed del 7 de juliol al Forest Lawn Memorial Park's Hall of Liberty, a Hollywood Hills, seguit per un acte p\u00fablic en el Staples Center, lloc on l'artista havia assajat per a la que seria la seva s\u00e8rie de concerts titulada This Is It el 23 de juny, dos dies abans de la seva mort. El f\u00e8retre va ser portat al centre amb una mica de retard, arribant a les 10:00 a.m. (hora local). El memorial va comen\u00e7ar entre les 10:00 a.m. i 10:30 a.m. amb m\u00fasica i el capell\u00e0 Lucious Smith.\nEs va posar a disposici\u00f3 del p\u00fablic 17.500 estrades gratu\u00eftes, els destinataris de les quals van ser escollits per una rifa en l\u00ednia en la qual van participar al voltant d'1,2 milions de persones en les primeres 24 hores.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En m\u00fasica una villanella (plural villanelle \u2014 no s'ha de confondre amb la forma po\u00e8tica francesa villanelle) \u00e9s un g\u00e8nere lleuger de la m\u00fasica vocal italiana del Renaixement que es va originar en aquell pa\u00eds a finals de la primera meitat del segle xvi. Primerament va apar\u00e8ixer a N\u00e0pols; posteriorment va rebre influ\u00e8ncia de la canzonetta i, encara posteriorment, va influir al seu torn en el madrigal. Cap a mitjan segle xvi va esdevenir una de les formes m\u00e9s populars de les can\u00e7ons italianes.\nLa tem\u00e0tica sovint \u00e9s r\u00fastica, c\u00f2mica o fins i tot sat\u00edrica; sovint hi ha par\u00f2dies dels manierismes que s\u00f3n habituals en g\u00e8neres vocals m\u00e9s elevats i sofisticats del moment, com ara el madrigal. L'esquema de les rimes dels versos en les mostres m\u00e9s primerenques d'aquest repertori normalment s\u00f3n abR abR, abR ccR.\nEn els primers temps, les villanelle eren sempre per a tres veus sense acompanyament musical, normalment dues de femenines i una de masculina. Els primers compositors eren napolitans: Giovanni Domenico da Nola i Giovan Tomaso di Maio; altres compositors posteriors, ja no napolitans, inclouen a Adrian Willaert, Luca Marenzio, Adriano Banchieri, Orlando di Lasso i altres, els quals tamb\u00e9 van deixar producci\u00f3 en altres formes i g\u00e8neres m\u00e9s elevats.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un Sea shanty \u00e9s un tipus de cant de mariners usat per augmentar la productivitat en els treballs realitzats a bord. Molts sea shanties s'han conservat per mitj\u00e0 de la tradici\u00f3 oral i segueixen interpretant-se en l'actualitat encara que sovint fora del seu context original.\nEls sea shanties es van desenvolupar com un m\u00e8tode per augmentar la productivitat a bord, en coordinar sota el mateix ritme a grups d'homes perqu\u00e8 treballin conjuntament o de forma m\u00e9s velo\u00e7. Un altre efecte dels sea shanties era reduir l'avorriment i la tensi\u00f3 en el vaixell, a m\u00e9s de crear vincles entre els tripulants, la qual cosa redu\u00efa el f\u00e0stic cap al vaixell i feia els llargs viatges m\u00e9s amens a m\u00e9s de reduir-ne el risc de mot\u00ed.\nGeneralment els sea shanties s'estructuraven de forma antifonal (pregunta-resposta) entre el cantant principal o shantyman i el cor. Un home cantava un vers i la resta dels homes responia a l'un\u00edson, per la qual cosa moltes mancaven de tornada. Exemple d'aix\u00f2 \u00e9s la famosa Blow The Man Down:\nShantyman: I'm a deep water sailor just in from Hong Kong\nCor: to my way hi ha, blow the man down\nShantyman: if you'll give em some grog, I'll sing you a song\nCor: Give em some time to blow the man down", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "S'anomena tamb\u00e9 m\u00fasica acad\u00e8mica i \u00e9s aquella que per interpretar-la necessitem cultura o formaci\u00f3 acad\u00e8mica. A vegades s'utilitza aquest terme per diferenciar-la de la m\u00fasica popular, encara que a vegades dintre de la m\u00fasica culta tamb\u00e9 hi ha m\u00fasica popular.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El terme alemany Fach (pl. F\u00e4cher, literalment \"compartiment\" o tamb\u00e9 \"mat\u00e8ria (d'estudi)\", \"disciplina\", amb la idea en tots els casos de \"lloc que pertoca dins un conjunt m\u00e9s ampli\", i ac\u00ed amb el sentit d'\"especialitzaci\u00f3 (vocal)\") (pronunciaci\u00f3 alemanya: [\u02c8fax, \u02c8f\u025b\u00e7\u0250]) designa un m\u00e8tode de classificaci\u00f3 de cantants, en principi de cantants d'\u00f2pera, segons el rang vocal, el pes vocal, i el color de llurs veus. Es fa servir arreu del m\u00f3n, per\u00f2 sobretot a Europa, en especial a pa\u00efsos de parla alemanya i per part dels teatres d'\u00f2pera.\nEl sistema de Fach resulta \u00fatil tant per als cantants com per als teatres, ja que evita que a aquells se'ls donen papers que no els \u00e9s possible cantar. Les companyies d'\u00f2pera tenen llistes de cantants disponibles classificats segons llur Fach, de manera que quan fan les audicions per a una nova producci\u00f3 s'estalvien de posar-se en contacte amb int\u00e8rprets que no serien adients per a un paper determinat.\nM\u00e9s avall hi figura una llista de F\u00e4cher, amb les extensions indicades en notaci\u00f3 musical, junt amb els papers generalment considerats adequats per a cada un d'ells. Quan apareixen dos noms per al Fach, el primer \u00e9s d'\u00fas m\u00e9s com\u00fa actualment. Quan ha estat possible, s'ha donat un equivalent catal\u00e0 i/o itali\u00e0 del Fach. Tanmateix, no tots els F\u00e4cher tenen equivalents immediats catalans o italians. Cal tenir en compte que alguns papers poden \u00e9sser cantats per m\u00e9s d'un Fach. Per exemple, algunes sopranos poden cantar tant papers de Koloratursopran i de Dramatischer Koloratursopran. A m\u00e9s a m\u00e9s, els papers tradicionalment m\u00e9s dif\u00edcils poden donar-se a una altra veu diferent de la del Fach tradicional. Per exemple, la \"Reina de la nit\" \u00e9s tradicionalment un paper m\u00e9s aviat de coloratura dram\u00e0tica, per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil trobar una veu d'aquestes caracter\u00edstiques per cantar-lo, sobretot a causa de l'extensi\u00f3 extrema que exigeix. Aix\u00ed doncs, aquest paper sol cantar-lo una soprano de coloratura l\u00edrica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "\"Ai no Uta\" (\u611b\u306e\u6b4c, , Can\u00e7\u00f3 d'amor?) \u00e9s una can\u00e7\u00f3 de Strawberry Flowers creada per al videojoc Pikmin per a Nintendo GameCube el 2001. La can\u00e7\u00f3 va ser solament utilitzada per a anuncis de televisi\u00f3 per al joc, per\u00f2 no apareix en el mateix. Aquests anuncis solament van ser emesos al Jap\u00f3. Una menuda part de la can\u00e7\u00f3 pot ser escoltada sent cantada pels Pikmin en Pikmin 2, i la can\u00e7\u00f3 \u00e9s una de les primeres disponibles per a l'escenari \"Planeta Lluny\u00e0\" en Super Smash Bros. Brawl. La lletra \u00e9s en japon\u00e8s. La can\u00e7\u00f3 \u00e9s interpretada pel grup Strawberry Flower, que tamb\u00e9 produ\u00efren el tema principal de Pikmin 2.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El ritme lliure \u00e9s una organitzaci\u00f3 de la m\u00e8trica musical, en la qual no se'ns dona una successi\u00f3 matem\u00e0tica de les parts fortes i d\u00e8bils, sotmeses a un comp\u00e0s prefixat (\u00e9s a dir, \"lliure\", que equival a \"no mesurat\"). S'utilitza quan una pe\u00e7a musical necessita un pols discernible i en el seu lloc el ritme \u00e9s intu\u00eftiu i flueix lliurement. En els diversos sistemes musicals que l'utilitzen (m\u00fasica grecoromana, cant gregori\u00e0, cant hisp\u00e0nic, etc.) \u00e9s l'eixida inicial (anomenada arsis) seguida d'un rep\u00f2s final (anomenat thesis), la qual forma la c\u00e8l\u00b7lula r\u00edtmica fonamental. Aix\u00ed, \u00e9s un ritme en qu\u00e8 hi ha una desigualtat quantitativa de duraci\u00f3 entre els elements que componen la melodia, amb tornada lliure, no is\u00f2crona al primer temps, de tal manera que s'estableix una successi\u00f3 variable de temps binaris i ternaris.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un instrument musical el\u00e8ctric \u00e9s aquell en qu\u00e8 l'\u00fas de dispositius el\u00e8ctrics determina o afecta el so produ\u00eft per un instrument. Els instruments musicals el\u00e8ctrics s\u00f3n un exemple de tecnologia de m\u00fasica el\u00e8ctrica. Tamb\u00e9 es coneix com a instrument musical amplificat a causa de l'\u00fas com\u00fa d'un amplificador d'instruments electr\u00f2nics per projectar el so previst segons els senyals el\u00e8ctrics de l'instrument. Dos tipus habituals d'amplificadors d'instruments s\u00f3n l'amplificador de guitarra i l'amplificador de baixos.\nLa majoria dels instruments musicals el\u00e8ctrics o amplificats s\u00f3n versions el\u00e8ctriques de cord\u00f2fons (incloent pianos, guitarres i violins). Alguns dels instruments el\u00e8ctrics m\u00e9s utilitzats s\u00f3n la guitarra el\u00e8ctrica, el baix el\u00e8ctric i el piano el\u00e8ctric. D'altres instruments musicals el\u00e8ctrics s\u00f3n:\n\nBanjo el\u00e8ctric, amplificaci\u00f3 electrificada de banjo.\nClavinet, amplificaci\u00f3 electrificada de clavicordi.\nMandolina el\u00e8ctrica, amplificaci\u00f3 electrificada de mandolina.\nOrgue Hammond \u00e9s un instrument musical el\u00e8ctric, cosa diferent \u00e9s l'Orgue electr\u00f2nic.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista de bandes de power metal. Noteu que aquesta llista sols inclou bandes que han tocat power metal en algun moment de les seues carreres.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Studio One \u00e9s una estaci\u00f3 de treball d'\u00e0udio digital, utilitzada per crear, gravar, mesclar i masteritzar m\u00fasica i altres tipus d'\u00e0udio. \u00c9s desenvolupat per PreSonus i est\u00e0 disponible per macOS i Windows.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Rigodon \u00e9s una forma musical de dansa, amb compas binari de 2/4 o 2/2, originari de Proven\u00e7a i Llenguadoc. Es ballava a Fran\u00e7a des de l'\u00e8poca de Llu\u00eds XIII. Tamb\u00e9 s'utilitz\u00e0 en el ballet oper\u00edstic i a la suite per a clavic\u00e8mbal a finals del segle xvii. Tot i que al segle xviii continua estant en voga, s'introdueix poques vegades en la suite tradicional, i en aquest cas s'intercala preferentment entre la sarabanda i la giga, i pot alternar amb un segon rigodon.Rousseau menciona, sense gaire convicci\u00f3, la hip\u00f2tesi que l'origen d'aquesta dansa es troba en un professor de ball de nom Rigaud, que en seria l'inventor.Es troben exemples de rigodon al quart Concert royal de Couperin, a les Peces per a clavec\u00ed de Rameau o a Le tombeau de Couperin de Ravel.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Andrea Adami da Bolsena o Adami de Volterra (Bolsena, 1664 - Roma, 1742) fou un itali\u00e0, mestre de m\u00fasica i cantant de la capella del Vatic\u00e0. Fou autor d'una obra titulada \u00abOsservazioni per ben regolare il coro dei cantore della capella pontificia tanto nelle funzioni ordinarie che straordinarie\u00bb, dedicada al cardenal Ottoboni que era el seu mecenes, i en la qual figuren dades molt interessants vers aquella capella i llur organitzaci\u00f3 i els noms d'alguns mestres que la dirigiren, contant-se entre ells els dels espanyols Escobedo, Escribano, Crist\u00f3bal de Morales i Pedro Ord\u00f3\u00f1ez.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "The Musical Times, sovint abreujada com a MT, \u00e9s una revista de m\u00fasica cl\u00e0ssica editada al Regne Unit. Es va fundar l'any 1844 i des de llavors s'ha publicat ininterrompudament, la qual cosa la converteix en la m\u00e9s veterana del pa\u00eds. El seu t\u00edtol inicial fou The Musical Times and Singing Class Circular fins al 1903, data en la qual es va abreujar. Entre 1967 i 1987 Stanley Sadie va dirigir la publicaci\u00f3.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Libre.fm \u00e9s un portal comunitari de m\u00fasica i una xarxa social, fundat el 2009 per Matt Lee, que pret\u00e9n ser una alternativa a Last.fm. Actualment es troba encara en desenvolupament i en \"fase alfa\".\nLa principal ra\u00f3 per la qual es cre\u00e0 Libre.fm fou per oferir un servei similar a Last.fm per\u00f2 que respect\u00e9s la privadesa dels seus usuaris i la seva informaci\u00f3. Aix\u00ed doncs, Libre.fm no t\u00e9 un registre de les IP dels seus usuaris, permet als usuaris triar fer p\u00fablic el seu perfil o no, i no es fa amo de les dades que els usuaris envien.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "NHK K\u014dhaku Uta Gassen (NHK\u7d05\u767d\u6b4c\u5408\u6226, Enueichikei K\u014dhaku Uta Gassen; \"Batalla de can\u00e7ons del roig i el blanc d'NHK\") usualment m\u00e9s conegut com a K\u014dhaku, \u00e9s un programa especial de televisi\u00f3 de la nit de cap d'any produ\u00eft anualment per l'emissora de televisi\u00f3 p\u00fablica japonesa NHK. El programa \u00e9s em\u00e9s de manera simult\u00e0nia per televisi\u00f3 i r\u00e0dio, nacional i internacionalment mitjan\u00e7ant la xarxa NHK i algunes emissores estrangeres, principalment de pagament, que compren el programa. L'emissi\u00f3 del programa finalitza poc abans de la mitjanit de cada 31 de desembre. Abans que comen\u00e7ara l'emissi\u00f3 del programa per televisi\u00f3 l'any 1953, l'emissi\u00f3 radiof\u00f2nica es feia el dia 3 de gener.\nEl sistema del programa divideix als cantants m\u00e9s exitosos de cada any en dos equips: el roig i el blanc. L'equip roig o akagumi (\u7d05\u7d44) est\u00e0 compost per artistes femenines o grups mixtes amb vocals femenines, mentres que l'equip blanc o shirogumi (\u767d\u7d44) est\u00e0 compost per homes o grups mixtes amb vocals masculins. En acabar el programa, els jutges i l'audi\u00e8ncia voten per decidir quin grup ha de guanyar l'edici\u00f3 d'eixe any. El fet que un artista participe al programa es decideix mitjan\u00e7ant un comit\u00e8 privat de l'emissora sota l'objectiu d'elegir als millors artiestes de l'any, pel que \u00e9s normal que els cantants m\u00e9s exitosos participen al programa. A m\u00e9s de l'actuaci\u00f3 musical, els vestits, pentinats, maquillatge, balls i il\u00b7luminaci\u00f3 tamb\u00e9 s\u00f3n factors importants. Fins avui dia, participar al K\u014dhaku \u00e9s considerat com el s\u00edmbol de la consagraci\u00f3 de la carrera d'un artista musical al Jap\u00f3 degut a la gran audi\u00e8ncia de l'emissi\u00f3.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Busby Berkeley, nascut William Berkeley Enos (Los Angeles, Calif\u00f2rnia, 29 de novembre de 1895 \u2013 Palm Springs, 14 de mar\u00e7 de 1976), fou un director de cinema i core\u00f2graf estatunidenc. Berkeley fou conegut pels seus elaborats nombres musicals que inclo\u00efen complexes formes geom\u00e8triques. Els seus treballs requerien un gran nombre de showgirls i elements per a imitar un efecte de calidoscopi. Va comen\u00e7ar com a director de teatre, igual que altres directors de cinema. A difer\u00e8ncia d'altres directors, creia que la c\u00e0mera havia de tenir moviment, i va filmar des d'angles inusuals per al p\u00fablic d'eixa \u00e8poca, preses que no podien ser obtingudes en altre tipus pel\u00b7l\u00edcules. \u00c9s per a\u00e7\u00f2 que el seu rol en el g\u00e8nere dels musicals \u00e9s tan important.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "James Conlon (18 de mar\u00e7 de 1950, Nova York) \u00e9s un director d'\u00f2pera, d'orquestra simf\u00f2nica i d'obres corals estatunidenc. \u00c9s el director musical de l'\u00d2pera de Los Angeles i director principal de l'Orquestra Simf\u00f2nica Nacional de la RAI. Va ser el director de les dues setmanes del Cincinnati May Festival des de 1979 a 2016. Des de 2005 fins a 2015, va ser director de m\u00fasica al Ravinia Festival, la casa d'estiu de la Chicago Symphony Orchestra. \u00c9s conegut pels seus esfor\u00e7os per reactivar la m\u00fasica dels compositors suprimits durant el r\u00e8gim nazi.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Sony Music Entertainment \u00e9s la discogr\u00e0fica m\u00e9s gran del m\u00f3n, i una part de Sony Corporation.\nEl 1988, Sony Corporation va adquirir Columbia Records (CBS Records) per 2 mil milions de d\u00f2lars i li va canviar el nom a Sony Music Entertainment, el 1991.Epic Records \u00e9s l'altra marca popular de Sony Music. L'\u00fanic pa\u00eds en el qual Sony no t\u00e9 els drets sobre el nom de Columbia \u00e9s al Jap\u00f3, on el nom \u00e9s controlat per Columbia Music Entertainment. Els productes de Columbia de fora del Jap\u00f3 s\u00f3n distribu\u00efts en aquest pa\u00eds per Sony Records, que busca tenir el logotip \"Walking Eye\" com en la resta del m\u00f3n. L'agost de 2004, Sony Music Entertainment va crear una empresa conjunta amb BMG per a formar Sony BMG Music Entertainment.El novembre de 2005, Texas Attorney General i Electronic Frontier Foundation, van presentar separadament un judici contra Sony BMG Entertainment per amagar programari espia en els seus discos, que deixava vulnerables als intrusos els computadors que utilitzaven el sistema Windows.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Hornbostel-Sachs o Sachs-Hornbostel \u00e9s un sistema per a la classificaci\u00f3 dels instruments musicals dissenyat per Erich Moritz von Hornbostel i Curt Sachs, que fou publicat per primera vegada l'any 1914 al Zeitschrift f\u00fcr Ethnologie. La traducci\u00f3 anglesa no va apar\u00e8ixer fins a l'any 1961 al Butllet\u00ed de la Galpin Society (Galpin Society Journal). \u00c9s el sistema m\u00e9s emprat pels etnomusic\u00f2legs i pels organ\u00f2legs per a l'estudi i la classificaci\u00f3 dels instruments de totes les cultures.\nEl sistema es basa en un altre que havia estat dissenyat al segle xix per Victor-Charles Mahillon, el conservador de la col\u00b7lecci\u00f3 d'instruments musicals del Conservatori de Brussel\u00b7les. Mahillon va dividir els instruments en quatre grans categories segons la naturalesa del material que produ\u00efa el so. Va agafar aquestes quatre categories del Natya Sastra, un tractat te\u00f2ric sobre m\u00fasica i dramat\u00fargia aparegut a l'\u00cdndia uns dos-cents anys abans. La major part del sistema de Mahillon nom\u00e9s era aplicable als instruments de la m\u00fasica cl\u00e0ssica occidental. El sistema Hornbostel-Sachs \u00e9s una expansi\u00f3 del de Mahillon pel fet que permet la classificaci\u00f3 de qualsevol instrument de qualsevol cultura.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Forte \u00e9s un terme utilitzat en m\u00fasica per a indicar una determinada intensitat en el so, \u00e9s a dir, un determinat mat\u00eds. \u00c9s una paraula italiana que significa fort i la seva abreviatura \u00e9s f.\nLa intensitat que indica forte \u00e9s major que la que indica mezzoforte i menor que la que indica fortissimo. En les partitures apareix sempre de manera abreujada, sota el pentagrama i precisament sota la nota on comen\u00e7a aquesta din\u00e0mica. L'obra se segueix tocant forte des d'aquest punt fins que aparegui un nou indicador de din\u00e0mica, on es donaran instruccions de reduir o d'augmentar encara m\u00e9s la intensitat.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un cantaire \u00e9s un membre d'una agrupaci\u00f3 musical vocal de car\u00e0cter amater, ja sigui, un cor, una coral o un orfe\u00f3.\nViccionari", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El recitatiu, \u00e9s una forma musical que es descriu com un discurs mel\u00f2dic musicat. S'utilitza habitualment en \u00f2peres, oratoris, cantates i obres similars. En el fons es pot considerar com una narraci\u00f3 en la qual la m\u00fasica s'adapta a les paraules (en lloc del proc\u00e9s m\u00e9s habitual en qu\u00e8 les paraules s'adapten a la m\u00fasica, com a les \u00e0ries).El recitatiu \u00e9s f\u00e0cilment diferenciable de les \u00e0ries, ja que el ritme i els contorns mel\u00f2dics del recitatiu generalment s'assemblen als del discurs normal entre persones. \u00c9s utilitzat quan es canten di\u00e0legs o mon\u00f2legs entre \u00e0ries o cors, i t\u00e9 la finalitat de donar flu\u00efdesa a la hist\u00f2ria. Normalment, en una \u00f2pera o oratori, els recitatius fan avan\u00e7ar l'acci\u00f3, mentre que les \u00e0ries i els cors aturen l'acci\u00f3 per presentar una reflexi\u00f3 sobre el tema....\nEl recitatiu acostuma a tenir un acompanyament instrumental simple, algunes vegades redu\u00eft a un baix continu (que pot ser fins i tot nom\u00e9s un clavic\u00e8mbal) que toca notes ocasionals, que subratllen les paraules i frases. Els termes recitativo secco (o recitativo semplice) i recitativo accompagnato (o recitativo stromentato) s\u00f3n usats ocasionalment per distingir el recitatiu acompanyat nom\u00e9s pel baix continu del recitatiu acompanyat per tota l'orquestra.\nMalgrat ser una forma musical cl\u00e0ssica, tamb\u00e9 es pot considerar el rap una forma de recitativo accompagnato.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Tr\u00e8molo, tremolor, \u00e9s a dir; r\u00e0pida alternan\u00e7a de dos sons, separats una tercera o m\u00e9s (en canvi, trino \u00e9s a dist\u00e0ncia d'una segona).\n\nEn els instruments de corda, r\u00e0pida repetici\u00f3 d'un so.\nEn els cantants, r\u00e0pida fluctuaci\u00f3 de la intensitat d'un so de la mateixa altura.\nExemple d'un tr\u00e8molo per modulaci\u00f3 de l'amplitud de 6 Hz", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Jack Donovan Foley (Yorkville (Nova York), 12 d'abril de 1891 - Los Angeles, 9 de novembre de 1967) va ser el creador de moltes t\u00e8cniques d'efectes sonors utilitzades al cinema. Se li atribueix la invenci\u00f3 d'un m\u00e8tode utilitzat per afegir efectes de so produ\u00efts per una acci\u00f3 humana a les pel\u00b7l\u00edcules, ja siguin passos, moviments de roba o altres accions. Conseq\u00fcentment, les persones que participen en aquest proc\u00e9s anomenat Efecte de sala o \"Foley\" se'ls anomena artistes sala (foley). El seu paper fonamental en el desenvolupament d'aquest efecte queda registrat al llibre \"The Foley Grail\", publicat el 2009. En lloc d'utilitzar sons gen\u00e8rics pregravats, els processos de sala impliquen la creaci\u00f3 de sons enregistrats a temps real i sincronitzats amb les produccions individuals per donar-los-hi un toc m\u00e9s realista.Al 1914, Jack Foley i Beatrice, la seva dona, es van mudar del seu barri natal Coney Island a la ciutat de Santa M\u00f2nica, Calif\u00f2rnia, i despr\u00e9s a Bishop. All\u00e0, Foley es va posar a treballar en una ferreteria local i es va comen\u00e7ar a interessar en el teatre i a escriure articles per a un diari local. Quan els agricultors van vendre les seves terres a la ciutat de Los \u00c1ngeles degut als drets de l'aigua, Foley es va adonar que necessitarien una nova font d'ingressos.\nEll sabia que a Los \u00c1ngeles, el negoci cinematogr\u00e0fic estava en plena \u00e8poca d'esplendor, ra\u00f3 per la qual va conv\u00e8ncer a diversos caps dels estudis per filmar les pel\u00b7l\u00edcules de l'Oest o westerns a la ciutat de Bishop, on tamb\u00e9 va treballar com a doble de risc. Va participar com a guionista en algunes produccions de la Universal, la qual va comen\u00e7ar a preparar una pel\u00b7l\u00edcula sonora amb Foley i altres voluntaris despr\u00e9s de veure l'\u00e8xit que va tenir El cantant de jazz (1927) de la Warner Bros. Des d'aleshores, va treballar fent el so de nombroses pel\u00b7l\u00edcules importants com Melody of Love (Melodia d'amor, 1928), Show Boat (1929), Dracula (1931), Dat Ol' Ribber, Esp\u00e0rtac (1960), i Operation Petticoat (1959).\nJack Foley, al llarg de la seva vida, va obtenir diversos premis, incloent el premi Golden Reel Award.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La floritura o fioritura, en un context musical, \u00e9s un adorn escrit a la manera d'una improvisaci\u00f3, perqu\u00e8 l'executa l'int\u00e8rpret segons el seu propi criteri.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una capella de m\u00fasica era una estructura que permetia que hi hagu\u00e9s m\u00fasica en una determinada instituci\u00f3, ja fos vinculada a la noblesa, a la reialesa, o b\u00e9 a l'esgl\u00e9sia, ja fos una catedral un monestir o convent. En la seva faceta m\u00e9s visible era un grup de cantaires o cantors i un grup d'instrumentistes, dirigits tots pel mestre de capella.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La llista seg\u00fcent cont\u00e9 les 100 can\u00e7ons en catal\u00e0 amb m\u00e9s reproduccions a la plataforma de streaming d'\u00e0udio Spotify. A l'abril de 2022, totes les can\u00e7ons del top 100 han superat els 3 milions de streams, de les quals 14 n'han aconseguit m\u00e9s de 10 milions, amb \u00abMilion\u00e0ria\u00bb de Rosal\u00eda en la primera posici\u00f3 com a \u00fanica can\u00e7\u00f3 que supera els 68 milions de reproduccions. Txarango i Oques Grasses i s\u00f3n els que m\u00e9s can\u00e7ons tenen al top 100, amb 22 i 11 entrades respectivament.\nLlegenda\n      Catal\u00e0\n      Catal\u00e0/castell\u00e0\n      Catal\u00e0/angl\u00e9s\n \u00daltima actualitzaci\u00f3 el 9 de juliol de 2022", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El crit Wilhelm \u00e9s un efecte de so d'estoc o recurs molt emprat en cinema i televisi\u00f3. S'ha pogut sentir en m\u00e9s de 200 pel\u00b7l\u00edcules des que es va enregistrar el 1951, per al film Distant Drums. El crit s'acostuma a utilitzar, per exemple, quan alg\u00fa \u00e9s abatut d'un tret, cau des de molt amunt o \u00e9s v\u00edctima d'una explosi\u00f3. Amb el temps ha esdevingut un dels clix\u00e9s del so cinematogr\u00e0fic m\u00e9s coneguts.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Andante \u00e9s un terme m\u00fasical que indica un tempo d'entre 76 i 108 ppm (pulsacions per minut), entre adagio i moderat. En el per\u00edode rom\u00e0ntic, indicava un tempo m\u00e9s lent (gaireb\u00e9 adagio). El terme ve del verb itali\u00e0 andare (caminar o, en sentit m\u00e9s estricte, anar).\n\nViccionari", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Benet Brell (Barcelona, 1786 - Montserrat, 1850) fou un mestre de capella, compositor, organista i monjo benedict\u00ed catal\u00e0 de la primera meitat del segle xix.Va ser membre de l'Escolania de Montserrat des dels 10 anys; all\u00ed va rebre lli\u00e7ons de m\u00fasica de Narc\u00eds Casanoves i d'Anselm Viola. L'any 1803 ingress\u00e0 al monestir com a monjo. Les seves primeres composicions daten de l'any seg\u00fcent. Despr\u00e9s de la Guerra del Franc\u00e8s es destac\u00e0 per la tasca de restauraci\u00f3 de l'escolania, i de reconstrucci\u00f3 de l'arxiu musical, a la qual cosa col\u00b7labor\u00e0 amb molta obra pr\u00f2pia, tant de car\u00e0cter lit\u00fargic com per a l'estudi dels escolans (obres per a piano).\nDes del 1828 fou mestre d'escolans, tasca que es va veure interrompuda per la desamortitzaci\u00f3 l'any 1835; la part m\u00e9s important de la seva producci\u00f3 de m\u00fasica vocal data d'aquest per\u00edode.\nEn vida fou molt valorat com a h\u00e0bil improvisador a l'orgue i per les seves composicions, que inclouen abundant m\u00fasica instrumental: simfonies per a orquestra, minuets, sonates, versets per a orgue, valsos. La major part de les seves obres es conserven a l'arxiu de l'Escolania de Montserrat. Tamb\u00e9 se'n conserven als fons musicals de la catedral-bas\u00edlica del Sant Esperit de Terrassa (TerC), fons de l'esgl\u00e9sia parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar (CMar) i fons de la bas\u00edlica de Santa Maria de Castell\u00f3 d'Emp\u00faries (CdE).\nTot i l'\u00e8poca en qu\u00e8 va viure, el seu estil \u00e9s plenament cl\u00e0ssic, tot i alguns elements m\u00e9s propis del Romanticisme m\u00e9s primerenc.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Brega \u00e9s un g\u00e8nere musical popular brasiler, originat al nord del pa\u00eds. \u00c9s avui \u00e0mpliament adoptat en la societat brasilera i s'est\u00e9n progressivament a les altres regions del pa\u00eds. En portugu\u00e8s, l'adjectiu \u00abbrega\u00bb es tradueix com \u00abpassat de moda\u00bb, especialment en el sud i sud-est del Brasil, on s'utilitza aquesta paraula per a tot el que est\u00e0 antiquat, cursi.El brega \u00e9s una m\u00fasica abans de tot rom\u00e0ntica i ha conegut un gran \u00e8xit a la fi dels anys 1950 fins al comen\u00e7ament dels anys 1970 en un context m\u00e9s rom\u00e0ntic, amb les principals celebritats sent Waldick Soriano, An\u00edsio Silva, Reginaldo Rossi, Odair Jos\u00e9, Nelson Ned, Agnaldo Tim\u00f3teo i altres. Des d'alguns anys, va descobrir un nou gir amb l'aparici\u00f3 del \u00abpop-som\u00bb (pronunciat \u00abpopi-son\u00bb) o simplement \u00abtecnobrega\u00bb, m\u00e9s popular entre els joves del nord brasiler.El brega pop de Bel\u00e9m i voltants representa una variant del rock tradicional, m\u00e9s acrob\u00e0tic i esportiu. L'abundant producci\u00f3 \u00e9s molt sovint repetida per molts grups i DJs, i sovint escoltada en les festes o en la tarda del diumenge a la platja, on DJs i altres \u00abbregueiros\u00bb instal\u00b7len sistemes de so impressionants, en general alimentats per un generador o simplement per mitjans m\u00e9s trivials, com els cotxes equipats amb potents altaveus.El brega t\u00e9 tamb\u00e9 un fort \u00e8xit gr\u00e0cies a una m\u00fasica m\u00e9s rica i cada vegada m\u00e9s rom\u00e0ntica com el \u00abCalypso\u00bb, que no t\u00e9 res a veure amb el calipso del Carib. Es poden citar celebritats internacionals com la Banda Calypso, origin\u00e0ria de Bel\u00e9m en l'estat de Par\u00e1, qui va tenir un gran \u00e8xit als Estats Units d'Am\u00e8rica. Altres grups: \u00abCompanhia do Calypso\u00bb que t\u00e9 un repertori molt a prop, tanmateix una mica m\u00e9s carnestoltes, o encara la \u00abBanda da Loirinha\u00bb, (\u00abBanda de la Rosseta\u00bb) que representa un pont entre el brega i el forr\u00f2 (estil de m\u00fasica similar i del mateix origen que el brega).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'Escola de Sant Mar\u00e7al de Llemotges fou una escola medieval de composici\u00f3 activa durant la primera meitat del segle XII i localitzada a l'Abadia de Sant Mar\u00e7al de Llemotges, a Llemotges, Fran\u00e7a.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Bagatel\u00b7la dins la m\u00fasica cl\u00e0ssica fa refer\u00e8ncia a una composici\u00f3 breu i sense pretensions, amb un estil lleuger i alegre, pensada normalment per a ser interpretada al piano. L'any 1717, el Llibre segon per clavic\u00e8mbal de Fran\u00e7ois Couperin portava per t\u00edtol Les Bagatelles i poden considerar aquest com el primer recull d'aquest tipus de peces musicals. Al segle xix, Ludwig van Beethoven repr\u00e8n el g\u00e8nere amb les seves Bagatel\u00b7les per a piano op. 33, 119 i 126, per\u00f2 la m\u00e9s coneguda de les seves Bagatel\u00b7les \u00e9s la WoO 59 en La menor, coneguda arreu com ''Per a Elisa''.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Mega Top 50 \u00e9s un classificaci\u00f3 setmanal holand\u00e8s i un programa de r\u00e0dio que s'emet pel canal p\u00fablic 3FM. El primer antecedent del hit parade fou anomenat Hilversum 3 Top 30. Des de maig 1969 Joost den Draaijer presentava el programa. Despr\u00e9s de 2 anys Felix Meurders, el nou presentador, canvi\u00e0 el nom en Daverende Dertig. Al juny de 1974 el Nationale Hitparade fou em\u00e8s al canal Hilversum 3. La llista actual Mega Top 50 se initi\u00e0 en 1993. En l'actualitat la composici\u00f3 de la llista es basa en xifres de vendes, airplay, streaming i recerca. El compilador \u00e9s SoundAware. Des de agost 2018 Olivier Bakker presenta el programa.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El transport musical o transposici\u00f3 \u00e9s una t\u00e8cnica consistent a disposar una melodia, una composici\u00f3 perqu\u00e8 soni a una altura diferent. Transportar una composici\u00f3 o una melodia pot ser \u00fatil perqu\u00e8 aquesta es pugui interpretar amb uns instruments i/o unes veus diferents d'aquells per als quals hauria estat composta originalment, ja fos perqu\u00e8 en aquella disposici\u00f3 original resultava massa aguda o massa greu. El transport \u00e9s especialment freq\u00fcent en el m\u00f3n del lied i de la m\u00fasica vocal en general on es dona per acceptat que cada veu t\u00e9 unes caracter\u00edstiques pr\u00f2pies que fan que doni resultats \u00f2ptims en un registre i tessitura.\nTamb\u00e9 es considera transport el proc\u00e9s que fan molts instruments de vent anomenats transpositors segon els quals llegeixen unes notes per\u00f2 en fan sonar unes altres: les notes que llegeixen no s\u00f3n les que sonen de manera que entre unes i altres hi ha una dist\u00e0ncia, un interval que \u00e9s invariable per a cada tipologia d'instrument.\nL'aplicaci\u00f3 del transport modifica sempre la tessitura a la qual sona una m\u00fasica i, llevat que el transport s'efectu\u00ef a una dist\u00e0ncia d'una octava, tamb\u00e9 modifica la tonalitat.\nTradicionalment s'ha ensenyat que per llegir una melodia o una composici\u00f3 en general, transportant-la directament, calia imaginar que s'estava llegint en una clau diferent de la que en realitat hi ha escrita. Per\u00f2 aquest no \u00e9s pas l'\u00fanic sistema per transportar.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Jungle \u00e9s el nom donat a un estil de m\u00fasica electr\u00f2nica que incorpora influ\u00e8ncies tant del techno hardcore original (tamb\u00e9 conegut com a \"breakbeat hardcore\") com del techno i de l'escena jamaicana existent a Anglaterra en els anys 80. D'aquesta cultura del sound system incorpora elements del reggae i del dub. Existeix un important debat sobre la diferenciaci\u00f3 entre Jungle i Drum and Bass, perqu\u00e8 ambd\u00f3s termes s'utilitzen indistintament en nombroses ocasions. Realment el terme Drum and Bass no comen\u00e7a a utilitzar-se fins a mitjans dels 90, amb recopilatoris com \"The Dark Side - Hardcore Drum & Bass Style\"", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Ti\u00ebsto OON, pseud\u00f2nim de Tjis Michiel Verwest (Breda, 17 de gener de 1969) \u00e9s un DJ de m\u00fasica House-trance i un productor neerland\u00e8s. \u00c9s conegut internacionalment com a DJ Ti\u00ebsto.\nEl 2007 li van atorgar el Gouden Harp, el premi m\u00e9s prestigi\u00f3s de la m\u00fasica lleugera neerlandesa. Va ser reconegut l'any 2009 com el millor DJ del m\u00f3n i de la hist\u00f2ria segons la revista DJ Mag. Actualment es mant\u00e9 en la segona posici\u00f3 d'aquesta mateixa llista. \u00c9s coneguda l'adaptaci\u00f3 que va fer de l'Adagio for Strings de Barber.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Alfons Salart Roura (1899 - 26 de desembre del 1965) va ser director d'orquestra i compositor.\nEstudi\u00e0 amb el mestre Enric Granados, i amb 14 anys fou el director d'orquestra m\u00e9s jove d'Europa. Autor entre altres peces de la sardana Tot puntejant (1957), de la can\u00e7\u00f3 L'escarabat bum-bum (1928), el 1929 va fer una versi\u00f3 de l'escarabat bum bum homenatge als campions d'espanya Futbol Club Barcelona, autor tamb\u00e9 del tango milonga rivadavia i del fox the golden farm. En l'any 1931 fou secretari del Sindicat Musical de Catalunya.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un tr\u00edton \u00e9s un interval musical d'una quarta de tres tons. Mentre que la quarta m\u00e9s habitual \u00e9s la quarta justa, de dos tons i un semit\u00f2, que apareix entre diverses notes de l'escala major diat\u00f2nica, la quarta augmentada o tr\u00edton nom\u00e9s es forma entre les notes fa i si, en sentit ascendent. Harm\u00f2nicament \u00e9s un interval considerat dissonant i mel\u00f2dicament estava vetat pel contrapunt tradicional, tot i que J.S. Bach l'utilitza en la Passi\u00f3 segons Sant Mateu. A l'edat mitjana aquest interval mel\u00f2dic era conegut com el \"diabolus in musica\", el diable en la m\u00fasica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "\u00abGood Old-Fashioned Lover Boy\u00bb \u00e9s el tercer senzill i la vuitena can\u00e7\u00f3 de l'\u00e0lbum A Day at the Races de Queen. Escrita per Freddie Mercury, la can\u00e7\u00f3 es va llan\u00e7ar com a senzill l'any 1977. \u00abGood Old-Fashioned Lover Boy\u00bb est\u00e0 inspirada en music-hall, una forma d'espectacle popular durant l'\u00e8poca victoriana.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una partita \u00e9s el nom donat a una suite de danses instrumentals. Durant els segles xvi i xvii, especialment a It\u00e0lia, era una senzilla pe\u00e7a instrumental; designava una glossa popular en forma de variacions per a instruments de teclat. M\u00e9s tard, a mitjans del segle xviii, especialment als pa\u00efsos germ\u00e0nics, design\u00e0 una s\u00e8rie de variacions sobre un tema popular o religi\u00f3s. Johann Kuhnau, Johann Schop i compositors alemanys posteriors \u2013de manera notable Johann Sebastian Bach\u2013, la utilitzaren com una s\u00e8rie de peces musicals, com a sin\u00f2nim d'una suite.\nA vegades era una pe\u00e7a per a orgue, clavec\u00ed, clavicordi, etc. Entre els autors m\u00e9s notables de partites, a m\u00e9s del citats (Kuhnau, Schop i Bach ) trobem G. M. Trabaci, G. Frescobaldi, J. J. Froberger, J. Pachelbel i G. B\u00f6hm.\nBach escrigu\u00e9 alguns conjunts de partites per a diferents instruments:\n\nLes partites (BWV 825-830), sis suites per a clavec\u00ed, publicades des de 1726 a 1730 com el Clavier-\u00fcbung I.\nLes tres partites per a viol\u00ed sol (1720), juntament amb tres sonates (BWV 1001-1006).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El postromanticisme musical \u00e9s un moviment art\u00edstic que es desenvolupa a Europa entre 1887 i 1930. Aquest estil musical port\u00e0 al m\u00e0xim grau d'expressivitat al romanticisme, que resulta en un m\u00fasica simf\u00f2nica grandiosa i expressiva, tribut\u00e0ria de Richard Wagner que evoluciona progressivament vers l'expressionisme. Desenvolupa llargues melodies, utilitza cromatismes i aprofita el m\u00e0xim els recursos orquestrals. Predomina la m\u00fasica instrumental profana i program\u00e0tica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El dub \u00e9s un estil de m\u00fasica desenvolupat a Jamaica durant els anys 60.\n\n", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Malipiero, fam\u00edlia de m\u00fasics italians.\n\nFrancesco Malipiero, (Rovigo, 1824 - Ven\u00e8cia, 1887) m\u00fasic i avi de Gian Francesco Malipiero.\nLuigi Malipiero, (Ven\u00e8cia, 1852 - Tor\u00ed, 1918), director d'orquestra i pianista, pare de Gian Francesco.\nGian Francesco Malipiero, (Ven\u00e8cia, 1882 - Treviso, 1973), compositor i fill de Luigi.\nRiccardo Malipiero Sr. (Ven\u00e8cia, 1886 \u2013 1975), violoncel\u00b7lista i professor, germ\u00e0 de Gian Francesco.\nErnesto Malipiero (Ven\u00e8cia, 1887 - Zuric, 1971), violinista, abandon\u00e0 la m\u00fasica per dedicar-se a activitats comercials.\nRiccardo Malipiero Jr. (Mil\u00e0, 1914 \u2013 2003), compositor i pianista, fill del violoncel\u00b7lista Riccardo Sr.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una progressi\u00f3 per quintes o dominants secund\u00e0ries \u00e9s, en m\u00fasica, un encadenament d'acords que es vincula al cercle de quintes, encara que no est\u00e0 directament relacionat a ell pel fet que normalment les progressions es realitzen en una o dues escales i el cercle de quintes recorre totes. \u00c9s la m\u00e9s senzilla i directa de les progressions possibles. Consisteix en succe\u00ed un darrere l'altre els graus d'una escala les fonamentals estan a una quarta justa ascendent o quinta justa descendent. Val a dir a m\u00e9s que l'efectivitat d'aquesta progressi\u00f3 es deu principalment al fet que cada parell d'acords t\u00e9 una relaci\u00f3 de dominant-t\u00f2nica En forma real o b\u00e9 associada a ella (ex: l'enlla\u00e7 VII-III no \u00e9s exactament aquesta relaci\u00f3 per\u00f2 cromatitzant la 3a i la 5a del VII s'obt\u00e9 un dominant del III)\nAquesta progressi\u00f3 pot ser diat\u00f2nica (si no \u00e9s cromatitzant els acords i es roman en una escala determinada) o crom\u00e0tica (quan se'ls s'altera amb la finalitat de generar dominants secund\u00e0ries dels graus)\nDurant el Barroc i gran part del Classicisme aquesta progressi\u00f3 fou freq\u00fcentment utilitzada especialment per a realitzar modulacions.\nEl seg\u00fcent exemple \u00e9s un cas de progressi\u00f3 per quinta diat\u00f2nica (unitone, \u00e9s a dir que torna a la t\u00f2nica inicial, no modula):", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Recorded Music NZ (anteriorment Recording Industry Association of New Zealand (RIANZ)) \u00e9s una associaci\u00f3 professional sense \u00e0nim de lucre dels productors discogr\u00e0fics, distribu\u00efdors i artistes que venen m\u00fasica a Nova Zelanda. La composici\u00f3 de la RIANZ est\u00e0 oberta a qualsevol etiqueta discogr\u00e0fica que opera Nova Zelanda, i est\u00e0 dominada per discogr\u00e0fiques nord-americanes i del Regne Unit, les quals, posseeix les quatre discogr\u00e0fiques m\u00e9s grans que s\u00f3n: (EMI, Sony Music, Universal Music i Warner Music), que s\u00f3n quatre dels cinc membres m\u00e9s grans del total de la RIANZ.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "GarageBand \u00e9s una aplicaci\u00f3 inform\u00e0tica desenvolupada per Apple Computer, per als sistemes operatius Mac OS X i iOS, que permet a l'usuari crear m\u00fasica i podcasts.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Honky-tonk (tamb\u00e9 anomenat honkatonk, honkey-tonk o tonk) \u00e9s alhora un tipus de bar amb acompanyament musical de m\u00fasica country i l'estil de m\u00fasica que es toca en aquest tipus d'establiments, que s\u00f3n t\u00edpics del sud i sud-oest dels Estats Units. Molts m\u00fasics eminents de country, com ara Jimmie Rodgers, Loretta Lynn, Patsy Cline, Ernest Tubb, Johnny Horton i Merle Haggard, van comen\u00e7ar les seves carreres com a artistes amateurs en honky-tonks, i posteriorment tamb\u00e9 ho van fer altres m\u00fasics com ara Dwight Yoakam. La steel guitar (\"guitarra d'acer\") i el fiddle (viol\u00ed tradicional) en s\u00f3n els instruments dominants.L'origen del terme honky-tonk no est\u00e0 clar, tot i que originalment es referia a espectacles de varietats pujats de to que es feien en les zones del vell oest (Oklahoma, els Territoris Indis i Texas) i als teatres on s'hi representaven. El primer \u00fas conegut en lletra impresa \u00e9s un article de la revista Peoria Journal el 28 de juny de 1874. El 28 de juliol de 1929 va apar\u00e8ixer a Los Angeles Times un article on s'hi afirmava que, \"en realitat, el honky-tonk va ser el predecessor dels cabarets i nightclubs actuals, tot i que la difer\u00e8ncia principal \u00e9s que els preus eren m\u00e9s baixos i que els bars no feien cap ostentaci\u00f3 de classe.\"", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El moviment contrari \u00e9s el que es dona entre les diferents veus o parts d'una composici\u00f3 polif\u00f2nica i contrapunt\u00edstica quan una d'aquestes veus fa un moviment en un sentit, ja sigui ascendent o descendent i l'altra o una de les altres fa un moviment en sentit oposat o contrari: Una veu fa un moviment ascendent mentre l'altra el fa descendent. \u00c9s un recurso m\u00e9s important per aconseguir la independ\u00e8ncia mel\u00f2dica de les diferents veus que componen un contrapunt.Tot i que aquesta relaci\u00f3 es pot aplicar a m\u00e9s de dues veus, normalment fa refer\u00e8ncia a les relacions existents entre dues veus, encara que puguin ser dins d'una composici\u00f3 que en t\u00e9 m\u00e9s. L'exist\u00e8ncia del moviment contrari no pressuposa que els intervals mel\u00f2dics que fa una de les veus els hagi de fer mim\u00e8ticament i sim\u00e8tricament l'altra.\nLes altres dues possibilitats de relaci\u00f3 entre les diverses veus en el contrapunt s\u00f3n el moviment paral\u00b7lel i el moviment oblic.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "N.A.S.A. (North America/South America) \u00e9s un projecte musical format el 2003 pel novaiorqu\u00e8s Squeak E. Clean (Sam Spiegel) i pel paulista Z\u00e9 \u00abDJ Zegon\u00bb Gonzales (ex-Planet Hemp). L'\u00e0lbum d'estrena (Spirit of the Apollo) va ser llan\u00e7at al febrer de 2009, amb participacions especials de David Byrne, Kanye West, Tom Waits, George Clinton, Karen O, Ghostface Killah, Santogold, M.I.A. i Seu Jorge, entre altres", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Llista dels premis i nominacions rebuts per la banda de m\u00fasica The Offspring. Aquesta banda californiana de punk rock i skate punk es va crear l'any 1984 a Huntington Beach (Estats Units). Est\u00e0 formada per actualment per Dexter Holland, Greg K., Noodles i Pete Parada. En la seva traject\u00f2ria han publicat un total de nou \u00e0lbums d'estudi acompanyats d'altres compilacions, EPs i \u00e0lbums de v\u00eddeos.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Maloya \u00e9s un estil de m\u00fasica, cant i dansa nadiu de l'illa de la Reuni\u00f3. Mest\u00eds des dels seus or\u00edgens, el Maloya \u00e9s una creaci\u00f3 dels esclaus africans de les plantacions de canyes de sucre, que despr\u00e9s van fer seva tots els habitants de l'illa. Maloya est\u00e0 catalogat com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des de l'1 octubre 2009.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Crida i resposta o en angl\u00e8s call and response \u00e9s un format musical al qual un c\u00e0ntor canta la primera part d'un frase, al qual el coral respon. Aquest responsori de frases curtes \u00e9s considerat com una caracter\u00edstica de la m\u00fasica africana i va influir molt en la m\u00fasica afroamericana. A ambdues Am\u00e8riques va passar de la m\u00fasica vocal a la m\u00fasica instrumental, com ara a la t\u00edpica percussi\u00f3 del Brasil o al jazz. S'utilitza tamb\u00e9 com joc per iniciar criatures a la pr\u00e0ctica musical o en l'ensenyament tradicional per aprendre memoritzar. Junts amb l'ostinato, riff o clave \u00e9s \u00e9s un element essencial de la m\u00fasica africana. T\u00e9 elements comuns amb l'ant\u00edfona de la m\u00fasica religiosa occidental i els dos formats es van trobar als espirituals negres. Certs riffs tenen estructura de clam i resposta molt curts, repetits en format d'ostinato durant tota una can\u00e7\u00f3, com el nas de barraca a \u00abWho do you love\u00bb de Bo Diddley. Des dels anys 1940 va esdevenir un element musical important de la rumba catalana quan la m\u00fasica flamenca va mesclar-se amb ritmes cubans a les sales de festa de Barcelona.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Els lirnyk (ucra\u00efn\u00e8s: \u043b\u0456\u0440\u043d\u0438\u043a; plural \u043b\u0456\u0440\u043d\u0438\u043a\u0438 - lirnyky ) eren m\u00fasics ucra\u00efnesos ambulants que interpretaven can\u00e7ons religioses, hist\u00f2riques i \u00e8piques amb l'acompanyament d'una lira, la versi\u00f3 ucra\u00efnesa de la viola de roda.Els lirnyk eren semblants i pertanyien als mateixos gremis que els kobzars, m\u00e9s coneguts i que tocaven la bandura. Tanmateix, els lirnyk tocaven la lira, una mena de viola de roda accionada amb una manivela, mentre que els kobzars tocaven les bandures, m\u00e9s semblants a lla\u00fcts. Els lirnyk eren generalment cecs o tenien alguna discapacitat important.\nVan estar actius a totes les zones d'Ucra\u00efna des del segle XVII. La tradici\u00f3 es va aturar a l'est i al centre d'Ucra\u00efna a mitjans dels anys trenta. Es van veure alguns lirnyk a les regions de l'oest d'Ucra\u00efna fins als anys setanta i fins i tot els vuitanta.\nAvui en dia el repertori de l'instrument \u00e9s tocat majorit\u00e0riament per int\u00e8rprets educats i vidents. Els int\u00e8rprets m\u00e9s notables de la lira inclouen noms com els de Mykhailo Khai, Vadim (Yarema) Shevchuk i Volodymyr Kushpet.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El temperament igual \u00e9s un temperament musical, o un sistema d'afinaci\u00f3 en el qual cada parell de notes adjacents t\u00e9 una freq\u00fc\u00e8ncia d'id\u00e8ntica proporci\u00f3. En el temperament igual, en afinar un interval - en general l'octava - es divideix en una s\u00e8rie de mesures d'igualtat (igualtat dels coeficients de freq\u00fc\u00e8ncia). En la m\u00fasica moderna occidental el sistema d'afinaci\u00f3 m\u00e9s com\u00fa \u00e9s de dotze tons d'igual temperament que divideixen l'octava en 12 (logaritmicament) parts iguals. En general, s'afina tenint com a refer\u00e8ncia el La 440, que com el seu nom indica t\u00e9 una freq\u00fc\u00e8ncia de 440 Hz.\nEl temperament igual tamb\u00e9 pot dividir alguns altres intervals que l'octava, la pseudo-octava, en un nombre sencer d'iguals mesures. Un exemple d'aix\u00f2 \u00e9s l'escala de B\u00f6hlen-Pierce.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Recording Industry Association of America (RIAA, en catal\u00e0: Associaci\u00f3 de la Ind\u00fastria Discogr\u00e0fica dels Estats Units) \u00e9s una associaci\u00f3 nord-americana que representa a la major part de les companyies discogr\u00e0fiques i \u00e9s la responsable de la certificaci\u00f3 de vendes discogr\u00e0fica als Estats Units.\nEls seus membres principalment s\u00f3n les companyies discogr\u00e0fiques i els distribu\u00efdors discogr\u00e0fics, que segons dades pr\u00f2pies de la RIAA \"creen, produeixen i distribueixen aproximadament el 85% de totes les produccions sonores produ\u00efdes i venudes als Estats Units\".La RIAA es va formar el 1952 amb l'objectiu principal d'administrar l'est\u00e0ndard de qualitat dels enregistraments sonors i en un comen\u00e7ament es va anomenar la corba d'equalitzaci\u00f3 RIAA o Riaa Equalization corbi, i aquesta es va convertir en una t\u00e8cnica que estandarditza la freq\u00fc\u00e8ncia de resposta dels discos de vinil durant la manufactura i l'\u00fas.\nLa RIAA ha continuat en la creaci\u00f3 i administraci\u00f3 de t\u00e8cniques d'estandarditzaci\u00f3 per als \u00faltims sistemes de creaci\u00f3 i reproducci\u00f3 de la ind\u00fastria musical, com \u00e9s el cas de les cintes magn\u00e8tiques, incloent els \u00e0udio cassets i els cassets d'\u00e0udio digital, els discos compactes, i el programari per a les noves tecnologies discogr\u00e0fiques.\nLa RIAA tamb\u00e9 participa en la col\u00b7lecci\u00f3, administraci\u00f3 i distribuci\u00f3 de llic\u00e8ncies musicals i regalies, \u00e9s responsable pels diferents certificats de vendes d'\u00e0lbums i senzills, a m\u00e9s de recopilar informaci\u00f3 sobre dades de vendes, i llistats d'\u00e0lbums amb major quantitat en vendes i llista de senzills m\u00e9s ben venuts\nLlista de metes de la RIAA:\nProtegir els drets de propietat intel\u00b7lectual i la primera esmena dels drets dels artistes.\nRealitzar investigacions sobre la ind\u00fastria musical.\nMonitorar i revisar lleis, regulacions i pol\u00edtiques rellevants a la ind\u00fastria musical.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En la forma sonata i segons la terminologia cl\u00e0ssica, avui ja menys emprada, el pont \u00e9s un passatge de transici\u00f3 entre els dos grups tem\u00e0tics que compleix una doble funci\u00f3: de transici\u00f3 del car\u00e0cter del primer grup cap al segon i de modulaci\u00f3 de la tonalitat principal cap a la del segon grup. A la r\u00e8plica, aquesta segona funci\u00f3 desapareix, per\u00f2 es mant\u00e9 la primera.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Nicola Delita era una discogr\u00e0fica independent especialitzada en reggae, fundada l'any 1978 a Jamaica. Per a la gravaci\u00f3, utilitzaren els estudis de Harry J (Kingston, Jamaica) i Joe Gibbs (Kingston, Jamaica).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La marchinha de Carnaval o marxa carnavalesca \u00e9s un g\u00e8nere de la m\u00fasica popular brasilera, nascut a Rio de Janeiro. Fou la m\u00fasica predominant en les festes de Carnaval del segon quart del segle XX. S'inspira en l'estil de les marxes militars, per\u00f2 amb un ritme m\u00e9s r\u00e0pid i t\u00e9 lletres picants.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una canzona \u00e9s una pe\u00e7a instrumental italiana molt caracter\u00edstica dels segles xvi i xvii, constitu\u00efda per diverses seccions de ritme, tempo, comp\u00e0s i melodia for\u00e7a contrastades. \u00c9s d'estil fugat i recorda molt el ricercare, per\u00f2 amb una escriptura menys desenfrenada i menys contrapunt\u00edstica. La canzona era una pe\u00e7a realitzada a partir d'una can\u00e7\u00f3 sagrada o profana, i sovint es dedicava a algun personatge viu (existeixen moltes canzone que porten com a t\u00edtol un nom de dona). Per la seva forma, la canzona es considera un antecedent de la sonata.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La Gesellschaft der Musikfreunde (Societat d'Amics de la M\u00fasica) \u00e9s una associaci\u00f3 fundada el 1812 per Joseph von Sonnleithner, secretari general del Wiener Hoftheater de Viena. Els estatuts de la Societat, promoguts el 1814, van establir que el prop\u00f2sit era el de fomentar la m\u00fasica en tots els seus \u00e0mbits. El 1869, el compositor rus Anton Rubinstein va ser designat director dels concerts que es feien a la Societat. Va durar molt poc en el c\u00e0rrec, i va ser succe\u00eft per Johannes Brahms.\nLa Gesellchaft der Musikfreunde \u00e9s la fundadora de la Universit\u00e4t f\u00fcr Musik und darstellende Kunst Wien (Universitat de M\u00fasica i Art Dram\u00e0tic de Viena), i \u00e9s la responsable de la construcci\u00f3 de la sala de concerts Musikverein de Viena el 1870.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En m\u00fasica, un acord alterat \u00e9s un acord en qu\u00e8 una o m\u00e9s notes de l'escala diat\u00f2nica se substitueixen per un to ve\u00ed de l'escala crom\u00e0tica. D'acord amb la definici\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia, qualsevol acord amb un to d'acord no diat\u00f2nic \u00e9s un acord alterat, mentre que l'\u00fas m\u00e9s senzill d'acords alterats \u00e9s l'\u00fas d'acords prestats, els acords prestats en tonalitat paral\u00b7lela i l'\u00fas de dominants secund\u00e0ries (el m\u00e9s com\u00fa). Tal com explica Alfred Blatter, \"Un acord alterat es produeix quan un dels acords est\u00e0ndard i funcionals se li dona una altra qualitat mitjan\u00e7ant la modificaci\u00f3 d'un o m\u00e9s components de l'acord\".Per exemple, es poden utilitzar notes alterades com a tons principals per emfatitzar els seus ve\u00efns diat\u00f2nics. Contrasteu aix\u00f2 amb les extensions d'acord: En l'harmonia del jazz, l'alteraci\u00f3 crom\u00e0tica \u00e9s l'addici\u00f3 de notes que no estan a l'escala o l'expansi\u00f3 d'una progressi\u00f3 (d'acords) afegint acords no diat\u00f2nics addicionals. Les t\u00e8cniques inclouen la progressi\u00f3 II-V-I, aix\u00ed com el moviment per mig pas o una tercera menor.\n\nEls cinc tipus m\u00e9s habituals de dominants alterades s\u00f3n: V+, V7\u266f5 (ambdues quintes elevades), V\u266d5, V7\u266d5 (ambdues quintes rebaixades) i V\u00f87 (quinta i tercera baixada).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Grand trait\u00e9 d'instrumentation et d'orchestration modernes (en catal\u00e0 Gran tractat d'instrumentaci\u00f3 i d'orquestraci\u00f3 modernes) \u00e9s una obra de teoria musical publicada per Hector Berlioz al 1844, posteriorment revisada per ell mateix (1855) i, mig segle despr\u00e9s, per Richard Strauss (1905). En ella, el compositor tracta sobre els diferents instruments de l'orquestra, les seves caracter\u00edstiques individuals, i les diverses maneres de combinar-los entre s\u00ed en el moment de compondre. Aix\u00ed mateix, tamb\u00e9 dona algunes paraules instructives generals sobre la direcci\u00f3 i la composici\u00f3 per a orquestra.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Lu\u00eds Herrero i Cort\u00e9s, m\u00e9s conegut pels seus noms art\u00edstics de La Prohibida, Amapola L\u00f3pez i anteriorment La Perdida (Chiclana de la Frontera, 21 de juny 1971), \u00e9s una drag-queen i cantant de m\u00fasica pop i electr\u00f2nica espanyola.\nDe mare valenciana i pare basc, als setze anys, abandona la casa dels seus pares i treballa i estudia en diverses ciutats com Barcelona, Londres, Rio de Janeiro o Roma. S'inicia com a cantant el 1996 de la m\u00e0 del seu ex, l'artista Luis Migu\u00e9lez.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El huaino o huai\u00f1o (qu\u00edtxua) \u00e9s un important g\u00e8nere de ball i m\u00fasica andina d'origen peru\u00e0 prehisp\u00e0nic i actualment molt dif\u00f3s entre els pobles andins. Adopta diverses modalitats, segons les tradicions locals o regionals.\nL'home oferix el bra\u00e7 dret per a invitar a ballar, o posa el seu mocador sobre el muscle de la dona; despr\u00e9s, es fa el passeig de les parelles pel recinte; finalment el ball, que consisteix en un sabateo \u00e0gil i vigor\u00f3s durant el qual assetja l'home a la dona, tocant-la al girar, i nom\u00e9s ocasionalment enlla\u00e7a el seu bra\u00e7 dret a l'esquerre de la seva parella mentre evolucionen al ritme de la m\u00fasica amb moviments alegres i picarescs.\nEn algunes variants del huayno intervenen bandes t\u00edpiques formades per arpes, quenes, etc., i en altres situacions, s'utilitzen instruments europeus com les trompetes, el sax\u00f2fon, l'acordi\u00f3, etc.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Tequila fou un conjunt hispano-argent\u00ed de rock fundada cap al 1975 per dos argentins, Ariel Rot (guitarra) i Alejo Stivel (veu), i tres espanyols, Juli\u00e1n Infante (guitarra), Felipe Lipe (baix) i Manolo Iglesias (bateria), popular durant l'\u00e8poca de la transici\u00f3 democr\u00e0tica espanyola. Alguns dels seus temes m\u00e9s coneguts foren \u00abSalta\u00bb, \u00abQuiero besarte\u00bb i \u00abRock and Roll en la plaza de un pueblo\u00bb. El 1978 va participar en la quarta edici\u00f3 del Festival Canet Rock. El conjunt es dissolgu\u00e9 l'any 1982 arran de les cont\u00ednues discussions dels seus membres.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El xoro (del portugu\u00e8s choro [\u02c8\u0283o\u027eu]) \u00e9s un estil musical instrumental brasiler. Es caracteritza pel virtuosisme, la improvisaci\u00f3, modulacions subtils i farcit de s\u00edncopes i contrapunts. Es considera el primer estil musical popular i urb\u00e0 t\u00edpic brasiler. El terme significa 'plor' o 'lament' i tradicionalment se l'anomena xorinyo (chorinho). Malgrat el seu nom, aquest estil sovint t\u00e9 un ritme r\u00e0pid i alegre.\n\n\u00c9s originari de Rio de Janeiro al segle xix. Originalment el xoro s'interpretava per un trio de flauta, guitarra i cavaquinho (petita guitarra de quatre cordes) i, normalment, veus. Altres instruments utilitzats en aquest g\u00e8nere s\u00f3n la mandolina, el pandeiro \u2013semblant al pandero o pandereta\u2014, el clarinet, el sax\u00f2fon, la trompeta i el tromb\u00f3.\nDiversos autors i int\u00e8rprets freq\u00fcentaren el g\u00e8nere. Pixinguinha en fou un dels principals creadors i promotors, establint-ne el c\u00e0non i incloent-lo com a producte per a les emissores radiof\u00f2niques, despr\u00e9s d'haver estat el primer a introduir-hi influ\u00e8ncies del jazz i dels ritmes afrobrasilers \u2013amb les conseg\u00fcents cr\u00edtiques dels puristes de l'estil, contraris a influ\u00e8ncies externes, i les de la societat benestant brasilera racista\u2013 i arranjar els xoros en partitures complexes, per a grans formacions musicals.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La denominaci\u00f3 de m\u00fasica profana actua, en principi, per oposici\u00f3 a la de m\u00fasica religiosa. La frontera entre aquests dos grans g\u00e8neres es dona en relaci\u00f3 a la intencionalitat origin\u00e0ria d'aquesta m\u00fasica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En m\u00fasica, l'hoquetus \u00e9s una pr\u00e0ctica principalment vocal que consisteix a alternar una l\u00ednia mel\u00f2dica entre diverses veus. Aquesta alternan\u00e7a s'aconsegueix posant silencis en les veus que no fan sonar la melodia. A l'edat mitjana, la melodia que es compartia de manera alternativa entre les diferents veus d'una obra, normalment dues, de manera que quan una veu cantava, la resta estaven callades fins que alguna d'elles recollia la l\u00ednia mel\u00f2dica i l'anterior estava en silenci.\nEs troba sobretot en la polifonia medieval de l'Ars antiqua i Ars Nova, per\u00f2 tamb\u00e9 en la m\u00fasica tradicional de l'Am\u00e8rica Llatina, \u00c0frica o \u00c0sia. Tamb\u00e9 podem trobar la t\u00e8cnica de l'hoquetus en la m\u00fasica del segle XX, en particular en la m\u00fasica minimalista i en la m\u00fasica popular.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Whales & Nightingales va ser un \u00e0lbum de 1970 de Judy Collins. Arrib\u00e0 al n\u00ba17 en els r\u00e0nquings de pop de Billboard.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "The ESP Guitar Company, Limited (Kabushiki Gaisha \u012a Esu P\u012b), \u00e9s una companyia que fabrica guitarres i baixos.\nOrigin\u00e0ria del Jap\u00f3, i la seva seu central es troba en North Hollywood, Los Angeles (Calif\u00f2rnia, EUA).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una raps\u00f2dia \u00e9s una obra musical d'un sol moviment que \u00e9s epis\u00f2dica encara que d'estructura integrada amb moviment lliure, amb una gran variaci\u00f3 d'estats d'\u00e0nim, color i tonalitat. Un aire d'inspiraci\u00f3 espont\u00e0nia i un cert sentit d'improvisaci\u00f3 la fan m\u00e9s lliure en forma que les variacions. Les variacions de Serguei Rakhm\u00e0ninov sobre un tema de Niccol\u00f2 Paganini s\u00f3n tan lliures en estructura que el compositor les anomen\u00e0 Raps\u00f2dia sobre un tema de Paganini.\nGeorge Gershwin va posar per t\u00edtol Rhapsody in Blue a la pe\u00e7a musical que va compondre el 1924 i que ha quedat en la hist\u00f2ria com el millor i m\u00e9s reixit intent de combinar la m\u00fasica cl\u00e0ssica i el jazz. Efectivament \u00e9s una pe\u00e7a d'un sol moviment i aparentment lliure, espurnada constantment amb girs jazz\u00edstics, tant mel\u00f2dics com r\u00edtmics.\nEl grup Queen va fer \u00fas de la forma musical de la raps\u00f2dia en la seva can\u00e7\u00f3 Bohemian Rhapsody. La tria del mot raps\u00f2dia torna aqu\u00ed a ser molt encertat, ja que, efectivament \u00e9s una obra plena de canvis i que discorre amb una aparent manca de continu\u00eftat.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Mamma Mia \u00e9s una can\u00e7\u00f3 del tercer \u00e0lbum d'ABBA, ABBA, escrita per Benny Andersson, Bj\u00f6rn Ulvaeus i Stig Anderson, amb les veus d'Agnetha F\u00e4ltskog i Anni-Frid Lyngstad.El 1999, un musical amb el mateix nom, Mamma Mia!, en qu\u00e8 apareixien moltes de les can\u00e7ons d'ABBA, s'estren\u00e0 al West End de Londres.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El lo-fi (de l'angl\u00e8s low-fidelity, literalment \"baixa fidelitat\") \u00e9s un g\u00e8nere musical popularitzat als anys 80 als Estats Units, que busca un so sense a penes producci\u00f3, enregistrat sovint amb mitjans de gravaci\u00f3 antics o de baixa qualitat. Est\u00e0 relacionat amb la m\u00fasica indie.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Tarja Soile Susanna Turunen Cabuli \u00e9s una soprano l\u00edrico-dram\u00e0tica nascuda el 17 d'agost de 1977 a Kitee (Finl\u00e0ndia) famosa per formar part del grup de symphonic metal Nightwish que fund\u00e0 amb els seus companys Tuomas Holopainen i Emppu Vuorien en 1996. Durant el 2005, Tarja va ser expulsada de la banda per difer\u00e8ncies amb la resta dels seus companys, sent reempla\u00e7ada el 2007 per la sueca Anette Olzon.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Fuga, en m\u00fasica, \u00e9s un tipus de composici\u00f3 contrapunt\u00edstica, per tant polif\u00f2nica, composta per a un nombre determinat de parts, normalment anomenades veus.\nTal com suggereix el nom, es tracta d'una t\u00e8cnica musical en qu\u00e8 s'utilitza el contrapunt imitatiu com a textura predominant: hi ha un tema principal (anomenat subjecte) que es repeteix durant la pe\u00e7a passant per les veus. L'efecte resultant \u00e9s la imitaci\u00f3: sembla que les veus fugin de les altres.\nMalgrat el fet que la fuga escol\u00e0stica estigui tan ben determinada, la gran majoria de compositors, a l'hora de compondre'n no en segueixen el patr\u00f3 estricte, sin\u00f3 que es prenen llibertat en certs aspectes. \u00c9s per aix\u00f2 que cada fuga \u00e9s \u00fanica, malgrat les caracter\u00edstiques que compleixen totes.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Fidjeri, tamb\u00e9 escrit fijiri o fijri \u2014en \u00e0rab \u0644\u0641\u062c\u0631\u064a, l-fijr\u012b\u2014, s\u00f3n un tipus de c\u00e0ntics entonats pels pescadors de perles dels estats costaners del Golf P\u00e8rsic, especialment els de Bahrain i Kuwait. Consisteix b\u00e0sicament en una melodia interpretada per un cantant principal que \u00e9s acompanyat per un cor que tamb\u00e9 fa palmes. Els instruments que acompanyen el fidjeri s\u00f3n el mirw\u00e0s \u2014en \u00e0rab \u0627\u0644\u0645\u0631\u0648\u0627\u0633, al-mirw\u0101s\u2014, un petit tambor de doble cara, i el jahla \u2014en \u00e0rab \u0627\u0644\u062c\u0627\u0647\u0644\u0629, al-j\u0101hla\u2014), un bol d'argila que es colpeja amb les dues mans.\nHi ha vuit g\u00e8neres de fidjeri: sanginni (que es canta a la platja, no en el bot), bahri, adsani, mkholfi, haddadi, hasawi, zumayya i dan, essent en realitat els dos darrer subg\u00e8neres del hasawi i del mkholfi, respectivament. Bahri i adsani s\u00f3n els dos g\u00e8neres principals.\nEn \u00e0rab els pescadors de perles s\u00f3n anomenats nahham \u2014en \u00e0rab \u0646\u0647\u0627\u0645, nahh\u0101m. Salem Allan i Ahmad Butabbaniya s\u00f3n dos dels cantants m\u00e9s coneguts de fidjeri de Bahrain.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La musicologia \u00e9s la disciplina cient\u00edfica que estudia els fen\u00f2mens relacionats amb la m\u00fasica, amb la seva evoluci\u00f3 i amb la seva relaci\u00f3 amb l'\u00e9sser hum\u00e0 i la societat. Un investigador que participa en la recerca musical \u00e9s un music\u00f2leg. La paraula prov\u00e9 del grec \u03bc\u03bf\u03c5\u03c3\u03b9\u03ba\u03ae (mousik\u0113), m\u00fasica, i \u03bb\u03bf\u03b3\u03af\u03b1 (-logia), ra\u00f3, estudi.Tradicionalment, la hist\u00f2ria de la m\u00fasica ha estat la branca predominant de la musicologia. Avui dia, aquesta n'\u00e9s tan sols una de les diverses grans branques; les altres s\u00f3n l'etnomusicologia i la musicologia sist\u00e8mica. Aix\u00ed, l'etnomusicologia \u00e9s l'estudi de la m\u00fasica dins el seu context cultural i la musicologia sist\u00e8mica inclou l'ac\u00fastica musical, la ci\u00e8ncia i tecnologia dels instruments ac\u00fastics i les implicacions musicals de la fisiologia, la psicologia, la sociologia, la filosofia i la computaci\u00f3. Tamb\u00e9 existeix la musicologia cognitiva que s'encarrega del conjunt de fen\u00f2mens que envolten el modelat computacional de la m\u00fasica. Com l'educaci\u00f3 musical, la musicoter\u00e0pia \u00e9s una forma especialitzada de musicologia aplicada que de vegades es considera m\u00e9s propera al camp de la salut.\n\n", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una nota estranya \u00e9s, en una pe\u00e7a musical, la que no forma part de l'acord que es forma en un moment determinat i que queda, per tant, fora del seu marc harm\u00f2nic. Per la seva banda, una nota real \u00e9s la que \u00e9s pr\u00f2pia de l'acord funcional. Sovint es parla de notes estranyes en el context del per\u00edode de la pr\u00e0ctica comuna de la m\u00fasica cl\u00e0ssica, per\u00f2 tamb\u00e9 poden ser emprades per a analitzar altres tipus de m\u00fasica tonal, com ara la m\u00fasica popular occidental.\nLes notes de l'acord i les estranyes es defineixen per la seva pertinen\u00e7a (o manca de pertinen\u00e7a) a un acord: \"Les notes que conformen un acord s'anomenen notes reals (o de l'acord). Qualsevol altra nota s'anomena nota estranya.\" I tamb\u00e9 es poden definir pel moment en qu\u00e8 sonen: \"Les notes estranyes s\u00f3n aquelles que no pertanyen a l'acord i que sonen mentre aquest roman.\" Per exemple, si un fragment d'una pe\u00e7a musical empra un acord de do major, aleshores les notes do, mi i sol seran notes reals d'aquell acord, mentre que qualsevol altra nota que soni simult\u00e0niament (p. ex. fa o re) ser\u00e0 considerada estranya. Aquestes notes estranyes s\u00f3n m\u00e9s \u00f2bvies en la m\u00fasica homof\u00f2nica, per\u00f2 ocorren com a m\u00ednim tan freq\u00fcentment en la m\u00fasica contrapunt\u00edstica.\n\"La majoria de notes estranyes s\u00f3n dissonants i creen intervals de segona, quarta o s\u00e8ptima\", que cal que resolguin, de manera convencional, a una nota real. Si, quan ja s'ha produ\u00eft el seg\u00fcent canvi d'harmonia, la nota no ha resolt, en comptes de considerar-se estranya pot crear un acord de s\u00e8ptima o un acord ampliat. Encara que te\u00f2ricament hi ha nou notes estranyes possibles (en temperament igual), aquestes solen coincidir amb l'armadura present. Els intervals augmentats i disminu\u00efts tamb\u00e9 s\u00f3n considerats dissonants, i totes les notes estranyes es mesuren des del baix \u2014o la nota m\u00e9s greu que soni en un acord\u2014 exceptuant el cas en qu\u00e8 aquest baix estigui realitzant notes estranyes.Les notes estranyes generalment ocorren en un patr\u00f3 de tres notes, en qu\u00e8 l'estranya n'\u00e9s el centre:\nLes notes estranyes es distingeixen en funci\u00f3 del seu \u00fas. La distinci\u00f3 m\u00e9s important \u00e9s si ocorren en la part forta o d\u00e8bil del comp\u00e0s, i si, per tant, s\u00f3n accentuades o no. Tamb\u00e9 es poden distingir per la seva preparaci\u00f3 i resoluci\u00f3, aix\u00ed com per la veu o veus en qu\u00e8 ocorren, o el nombre de notes que contenen.\n\nA mesura que ha avan\u00e7at la hist\u00f2ria de la m\u00fasica, notes que inicialment eren considerades estranyes han acabat sent vistes com a notes pr\u00f2pies de l'acord, com ara la s\u00e8ptima en l'acord de s\u00e8ptima. Durant l'era del jazz bebop (anys 40 del segle XX), notes que eren pr\u00e8viament considerades estranyes, com per exemple el fa diesi a l'acord de do major amb s\u00e8ptima, van comen\u00e7ar a ser vistes com a notes reals (en aquest exemple, el fa diesi podria ser analitzat com un acord d'onzena sostinguda: 7(\u266f11)). En la m\u00fasica cl\u00e0ssica europea, \"el major \u00fas de la disson\u00e0ncia de per\u00edode en per\u00edode com a resultat de la dial\u00e8ctica entre forces verticals i horitzontals va conduir a la integraci\u00f3 i normalitzaci\u00f3 dels acords de novena, d'onzena i de tretzena [en l'an\u00e0lisi i teoria]; cada nota estranya addicional per sobre de l'acord tr\u00edada original va afegir-se i integrar-se a la massa ac\u00f2rdica .\"", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Ad libitum \u00e9s una expressi\u00f3 llatina que significa 'al gust de cadasc\u00fa'. Sovint s'abreuja com a Ad lib.\nEn m\u00fasica, aquestes paraules apareixen a les partitures indicant que la part \u00e9s prescindible, com ara en acompanyaments innecessaris. Tamb\u00e9 s'utilitza en aquells passatges que s'interpreten amb un temps lliure. Aquesta llibertat es troba a vegades en finals expressius. Sovint, un grup de notes que est\u00e0 ad libitum t\u00e9 una mida m\u00e9s petita que la resta; i en aquest cas, ja no s'escriu l'expressi\u00f3.\nL'expressi\u00f3 repetici\u00f3 ad libitum significa que el passatge pot ser repetit un nombre arbitrari de vegades.\nEn alimentaci\u00f3 animal es fa servir per indicar que no existeixen restriccions al menjar que t\u00e9 a disposici\u00f3 l'animal.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El pop llat\u00ed es refereix generalment a aquella m\u00fasica pop que t\u00e9 algun tipus d'influ\u00e8ncia llatina, \u00e9s a dir, de la m\u00fasica origin\u00e0ria d'alguns pa\u00efsos de l'Europa llatina (Espanya i Portugal) o de Sud-am\u00e8rica. La m\u00fasica pop llatina sol estar cantada en castell\u00e0 i portugu\u00e8s. A m\u00e9s, molts artistes internacionals de Fran\u00e7a i It\u00e0lia sovint canten en castell\u00e0 per al p\u00fablic de parla espanyola. A m\u00e9s genera un ambient apte per a relaxar-se i sentiments bells. De vegades es confon el concepte de pop llat\u00ed amb el de pop hispanoameric\u00e0, pop llatinoameric\u00e0 i / o pop en espanyol, els quals encara tenen importants zones de coincid\u00e8ncia presenten algunes difer\u00e8ncies entre si.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'espectromorfologia \u00e9s un conjunt d'eines conceptuals que permeten descriure la forma dels sons, la seva estructura i les relacions entre ells. L'an\u00e0lisi espectromorfol\u00f2gic s'utilitza sovint per descriure i analitzar m\u00fasica electroac\u00fastica, especialment m\u00fasica acusm\u00e0tica. El terme va ser introdu\u00eft l'any 1986 per Denis Smalley i complementa les propostes de Pierre Schaeffer, escriptor, compositor i acad\u00e8mic franc\u00e8s pioner de la m\u00fasica concreta. .\nLa feina de Schaeffer al INA/GRM de Par\u00eds a partir de finals dels 40, va culminar amb la publicaci\u00f3 del Tractat dels objectes musicals l'any 1966. La noci\u00f3 d'espectromorfologia de Smalley es basa en les teories de Schaeffer sobre l'\u00fas de sistemes de classificaci\u00f3 dels sons.El terme que introdueix Smalley es refereix a l'an\u00e0lisi de l'evoluci\u00f3 morfol\u00f2gica de l'espectre sonor percebuda al llarg del temps, i alhora argumenta que aquest espectre percebut no existir\u00eda sense una certa morfologia: s'ha de donar forma a certa entitat, i aquesta entitat ha de tenir necess\u00e0riament contingut sonor.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Libro de m\u00fasica de vihuela de mano intitulado El Maestro, tamb\u00e9 conegut simplement com a El Maestro, \u00e9s un llibre de peces per a virola sola i virola de cant, publicat el 1536 a Val\u00e8ncia, pel compositor i virolista Llu\u00eds del Mil\u00e0.\nEl llibre va ser concebut com un manual per a la interpretaci\u00f3 de la viola de m\u00e0, amb una part did\u00e0ctica acompanyada d'un conjunt de tablatures per a viola de m\u00e0 i per a peces vocals. La compilaci\u00f3 cont\u00e9 formes exclusivament instrumentals: les fantasies, tientos i pavanes, i peces per a veu i viola de m\u00e0: villancets (en castell\u00e0 i portugu\u00e8s), roman\u00e7os (en castell\u00e0) i sonets del Petrarca (en itali\u00e0). T\u00e8cnicament es caracteritza per la combinaci\u00f3 d'homofonia i polifonia, l'alternan\u00e7a de passatges lents i r\u00e0pids i un inter\u00e8s especial per explorar les possibilitats de l'instrument, sobretot en el terreny de la improvisaci\u00f3. Aquestes peculiaritats, a m\u00e9s de la seva gran qualitat, han atret l'atenci\u00f3 dels int\u00e8rprets i music\u00f2legs contemporanis.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Fedra \u00e9s una \u00f2pera flamenca, estrenada el 1989 i reestrenada el 2010, escrita i dirigida per Miguel Narros i que es basa en el mite de Fedra. La m\u00fasica ha estat composta per Enrique Morente, que tamb\u00e9 canta en directe a l'obra, i la coreografia de dansa flamenca per Javier Latorre. El personatge protagonista est\u00e0 interpretat el 1989 per Manuela Vargas i el 2010 per Lola Greco.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El conductus \u00e9s, juntament amb l'organum, el motetus i l'hoquetus, una de les tres formes musicals m\u00e9s importants de l'ars antiqua (s.xii i xiii). Es tracta d'un cant compost harm\u00f2nicament per diferents melodies en llengua llatina que s'acostumava a cantar per a festes de gent rica i cultivada musicalment.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Steinberg Cubase o Cubase s\u00f3n una s\u00e8rie d'aplicacions de programari inform\u00e0tic per a editar \u00e0udio digital, MIDI i un seq\u00fcenciador de m\u00fasica, (comunament conegut com a DAW - Digital Audio Workstation), creades originalment per la companyia alemanya Steinberg en 1989.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Ludwig Schuncke (Kassel, 21 de desembre de 1810 - Leipzig, 7 de desembre de 1834) fou un m\u00fasic i compositor alemany.\nConcertista de corn i amic de Robert Schumann, fou deixeble del seu pare, el cronista Godfried (1777-1840), i despr\u00e9s de Friedrich Kalkbrenner i d'Anton Reicha a Par\u00eds. Don\u00e0 diversos concerts amb for\u00e7a \u00e8xit en la capital francesa i a Viena, i el 1833 s'establ\u00ed a Leipzig, on, amb Schumann, fou un dels fundadors de la Neue Zeitschrift f\u00fcr Musik. Mor\u00ed als vint-i-quatre anys de tuberculosi i el quadre en el qual est\u00e0 en el seu llit de mort, el seu amic Schumann el tingu\u00e9 en el seu estudi fins que ell mor\u00ed. Les poques composicions que deix\u00e0 denoten un talent suc\u00f3s i ple d'ardor, sobretot una sonata i un rond\u00f3, per a piano.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Joventut va ser una revista setmanal de tend\u00e8ncia modernista dedicada a la literatura, les arts i les ci\u00e8ncies. Publicada a Barcelona entre els anys 1900 i 1906; sortia cada dijous i era la portaveu pol\u00edtica de la Uni\u00f3 Catalanista. Els seus redactors provenien de la publicaci\u00f3 Setmana Catalanista, favorable al catalanisme pol\u00edtic. La direcci\u00f3 va ser assumida pel periodista Llu\u00eds Via. El mecenes fou Oriol Mart\u00ed i l'impressor des de l'inici fins al final de la publicaci\u00f3 fou Fidel Gir\u00f3. La seva import\u00e0ncia rau en la divulgaci\u00f3 dels grans mestres del m\u00f3n gr\u00e0fic i literari, tant a nivell local com europeu. Beneficiada per les idees de la Renaixen\u00e7a, vol donar import\u00e0ncia a la llengua catalana i a les seves arts. La publicaci\u00f3 afirmava: \u00abQuan m\u00e9s catal\u00e0, m\u00e9s europeu i com m\u00e9s barcelon\u00ed, m\u00e9s universal\u00bb.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Associate of the Royal College of Music (ARCM) \u00e9s un diploma de qualificaci\u00f3 del Royal College of Music. Igual que el diploma Licentiate of the Royal Academy of Music, antigament s'oferia en versi\u00f3 docent o d'estudiant, per\u00f2 a difer\u00e8ncia d'aquest \u00faltim ja no est\u00e0 disponible.No hi ha cap successor evident de l'ARCM, ja que els estudiants universitaris segueixen ara un curs BMus (Hons) acreditat pel mateix Col\u00b7legi; tot i que el 2012 aproximadament una quarta part del personal acad\u00e8mic va incloure ARCM a les seves llistes de qualificacions. Quan el curs b\u00e0sic de postgrau va donar lloc al diploma de Graduate of the Royal Schools of Music, el diploma de graduaci\u00f3 va passar de l'ARCM al Teaching or Performing, assolit no m\u00e9s tard un any abans de la graduaci\u00f3.\nEls que reben el diploma tenen dret a utilitzar les lletres post-nominals \u00abARCM\u00bb.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'Associaci\u00f3 Espanyola de Documentaci\u00f3 Musical, en castell\u00e0 Asociaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Documentaci\u00f3n Musical (AEDOM) \u00e9s una associaci\u00f3 i organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre, fundada el 1993, que agrupa als professionals d'arxius, biblioteques i centres de documentaci\u00f3 musicals d'Espanya.L'AEDOM \u00e9s la branca espanyola de l'Associaci\u00f3 Internacional de Biblioteques Musicals, Arxius i Centres de Documentaci\u00f3 (\"International Association of Music Libraries, Archives and Documentation Centres\") (IAML), membre de Consell Estatal de les Arts Esc\u00e8niques i la M\u00fasica i tamb\u00e9 del Cl\u00faster FESABID. Entre altres activitats, edita el Bolet\u00edn de la Asociaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Documentaci\u00f3n Musical, disponible en acc\u00e9s obert pel sistema Open Journal System, que a partir del 2007 passar\u00e0 a denominar-se Bolet\u00edn DM.L'AEDOM va sorgir amb l'objectiu de reivindicar que el patrimoni musical espanyol no estava \u00fanicament en mans de music\u00f2legs i int\u00e8rprets, sin\u00f3 tamb\u00e9 dels bibliotecaris, arxivers i documentalistes que custodien aquest patrimoni, i s\u00f3n intermediaris entre els centres d'informaci\u00f3 i la musicologia, la m\u00fasica pr\u00e0ctica i l'educaci\u00f3 musical. Entre els seus socis es troben les principals biblioteques patrimonials i especialitzades, tant de conservatoris com d'universitats i altres institucions docents, aix\u00ed com centres de documentaci\u00f3, orquestres i arxius p\u00fablics i privats, a m\u00e9s de nombrosos professionals d'aquest \u00e0mbit a t\u00edtol individual.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Mario Perusso (Buenos Aires, 1936) \u00e9s un director d'orquestra argent\u00ed.\nPerusso va estudiar amb els mestres Mariano Drago i Cayetano Marcolli. Ha dirigit i escrit espectacles l\u00edrics, coreogr\u00e0fics, concerts simf\u00f2nics i produccions oper\u00edstiques. Tamb\u00e9 ha escrit peces de cambra i cant. La seva traject\u00f2ria est\u00e0 lligada a teatres com el Teatro Col\u00f3n de Buenos Aires o el Teatro Argentino de la Plata i a orquestres com l'Orquestra Simf\u00f2nica Nacional de Bol\u00edvia, l'Orquestra Simf\u00f2nica de Bah\u00eda Blanca o l\u2019Orquestra del Teatro Col\u00f3n. Entre les seves obres destaquen les \u00f2peres La voz del silencio (1969), Escorial (1989), Guayaquil (1993) i El \u00e1ngel de la muerte (2008). L'Asociaci\u00f3n de Cr\u00edticos Musicales de la Argentina el va recon\u00e8ixer com a Millor Compositor els anys 1990 i 1994 i com a Millor Director d'Orquestra els anys 1993 i 1995 i la Fundaci\u00f3 Konex el va escollir com a Millor Director d'Orquestra l'any 1999.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Earthshaker \u00e9s el tercer disc d'estudi de Y&T. Fou publicat el 1981.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'expressi\u00f3 llenguatge musical respon a les seg\u00fcents accepcions:\n\nA voltes s'empra com a sin\u00f2nim d'estil musical referit al d'un compositor individualment.\n\u00c9s el conjunt d'elements que articulen el discurs musical i permeten que la m\u00fasica pugui ser considerada un llenguatge.\n\u00c9s una assignatura que s'imparteix en els conservatoris i que t\u00e9 per continguts principals els que figuren al segon significat.\n\u00c9s el llenguatge que fan servir els m\u00fasics per entendre la partitura.Aquesta expressi\u00f3 t\u00e9 el seu corresponent en altres lleng\u00fces peninsulars (possiblement per una coincid\u00e8ncia en els curr\u00edculums escolars) i en franc\u00e8s -en la qual est\u00e0 especialment instaurada- per\u00f2 for\u00e7a menys en altres lleng\u00fces de l'entorn cultural proper.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica t\u00e9 molts g\u00e8neres i d'estils diversos. Durant la seva hist\u00f2ria molts estils populars o de llarga vida \u2013 com m\u00fasica pop, \u00f2pera i blues \u2013 van produir subg\u00e8neres a l'estil com folk-pop, indie pop o pop rock.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Encara que un concert \u00e9s generalment una obra musical per a un o m\u00e9s solistes acompanyats d'una orquestra, alguns compositors han escrit obres amb el t\u00edtol aparentment contradictori de Concert per a orquestra. Aquest t\u00edtol pret\u00e9n subratllar el tractamen solista i virtu\u00f3s d'alguns dels instruments o seccions orquestrals al llarg de l'obra.\nEl concert per a orquestra difereix de la simfonia concertant en el fet que no hi ha un instrument (o grup d'instruments) que faci el paper de solista durant tota l'obra.\nDins aquest g\u00e8nere, el m\u00e9s conegut \u00e9s el Concert per a orquestra de B\u00e9la Bart\u00f3k (1943), encara que el t\u00edtol s'havia utilitzat abans diverses vegades.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Barcelona Traction va ser un grup de jazz-rock format a Barcelona per Lucky Guri, Jordi Clua, Francis Rabassa. Impulsat per Guri, i successor del seu anterior grup New Jazz Trio, Barcelona Traction formava part del moviment musical conegut com a ona laietana.El primer \u00e0lbum de Barcelona Traction, hom\u00f2nim, va ser produ\u00eft per Joan Manuel Serrat i editat per Edigsa el 1975. L'any seg\u00fcent, Lucky Guri va deixar el grup per unir-se a M\u00fasica Urbana. El 1982, per\u00f2, els tres membres originals de la banda es van tornar a unir i van gravar el seu segon i darrer \u00e0lbum, Nano.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una fermata \u00e9s una detenci\u00f3 o pausa normalment al final d'un text musical. Quasi sempre va indicada amb un calder\u00f3. Aquesta pausa \u00e9s un element de notaci\u00f3 musical indicant que la nota ha de ser sostinguda per m\u00e9s temps del que el seu valor de nota indica (m\u00e9s d'un temps en cas de ser una negra, m\u00e9s de mig temps en cas de ser una corxera,...)\nExactament com m\u00e9s ha de ser sostinguda queda a discussi\u00f3 de l'int\u00e8rpret, per\u00f2 el doble de la durada no seria estrany.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Quintet per a piano, per a piano, dos violins, viola i violoncel, va ser compost per Mieczys\u0142aw Weinberg el 1944 i estrenat a Moscou el 18 de mar\u00e7 del 1945 per Emil Gu\u00edlels al piano i el quartet del teatre Bolxoi.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Dead Artist Syndrome \u00e9s un grup de rock g\u00f2tic formada en 1990 al Comtat d'Orange (Calif\u00f2rnia).\nEl grup consisteix del cantant-compositor Brian Healy i un elenc rotatiu dels homes secundaris. Healy va ser anomenat el \"pare del goth cristi\u00e0\" per Rozz Williams, i \u00e9s un pastor ordenat. El seu \u00e0lbum debut Prints of Darkness va ser un llan\u00e7ament notable i innovador. Despr\u00e9s de diversos anys d'inactivitat a finals dels 90 per causes, Healy \u00e9s inactiu de nou, d'haver publicat dos \u00e0lbums fins a la data en la d\u00e8cada de 2000. En 2006, Dead Artist Syndrome va ser anomenada com una \"Destacada Banda del Comtat d'Orange\" pels editors i lectors de Rock City News, una revista sobre m\u00fasica de Los Angeles.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El minstrel show, tamb\u00e9 denominat minstrelsy, \u00e9s un g\u00e8nere de m\u00fasica esc\u00e8nica dels Estats Units d'Am\u00e8rica que tingu\u00e9 el seu m\u00e0xim desenvolupament entre 1830 i 1880. L'espectacle consistia en esquetxs c\u00f2mics, actes de varietats, danses i actuacions musicals d'actors blancs maquillats i disfressats per a representar personatges de ra\u00e7a negra, fet que no tenia inicialment una intenci\u00f3 declaradament racista, sin\u00f3 que continuava la tradici\u00f3 de l'opera buffa italiana, tot i que s\u00ed que va crear uns estereotips que refor\u00e7aren un punt de vista racista contra la poblaci\u00f3 negra americana. Hi va haver tamb\u00e9 alguns int\u00e8rprets i grups de negres. Els minstrel show parodiaven les persones negres com a destrellatats, ganduls, bufons, supersticiosos i despreocupats. A pesar d'eixe vessant racista, d'una altra banda, va proporcionar als americans blancs m\u00e9s consci\u00e8ncia, encara que distorsionada, d'alguns aspectes culturals d'aquells temps dels negres als Estats Units.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Andr\u00e9 Reinhardt (Schnceberg, segle xvii) fou un organista alemany. Fou nomenat notari en la seva ciutat natal, en l'esgl\u00e9sia del qual desenvolup\u00e0, a m\u00e9s, la pla\u00e7a d'organista. Public\u00e0 dos tractats: Musica (1604) i De harmoniae timbo (1610); deixant, a m\u00e9s, in\u00e8dit un Methodus de arte musica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Premier Guitar \u00e9s una revista mensual de m\u00fasica dedicada a guitarristes. Cada edici\u00f3 cont\u00e9 entrevistes originals, \u00e0lbums i partitures de guitarra i baix. La revista es publica tretze vegades a l'any (dotze edicions mensuals i una edici\u00f3 de vacances).\nLa revista va debutar al juliol de 2007. En els seus 10 anys d'hist\u00f2ria, Premier Guitar ha publicat entrevistes d'alguns dels guitarristes m\u00e9s influents del rock, incloent a Pete Townshend (The Who), Ron Wood (Rolling Stones), Joe Perry (Aerosmith), Guthrie Govan, Brent Hinds i Bill Kelliher (Mastodon), Dave Mustaine i Chris Broderick (Megadeth) i lutier Yuri Landman.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica independent es refereix a diferents g\u00e8neres, corrents i intervencions musicals, per diferents motius: \n\nquan el grup que interpreta aquest g\u00e8nere no est\u00e0 lligat a circuits del mercat musical o la difusi\u00f3 sonora o publicit\u00e0ria.\nquan es fa amb vocaci\u00f3 purament art\u00edstica i no comercial.\nquan l'estil que toca un artista o un conjunt no sembla complir els par\u00e0metres de cap etiqueta de definici\u00f3 coneguda o utilitzada per la premsa especialitzada.\nquan el segell discogr\u00e0fic encarregat d'editar els enregistraments o els medis que la difonen (r\u00e0dios, publicacions...) s\u00f3n de petita envergadura o de car\u00e0cter amateur.\nquan tot el proc\u00e9s art\u00edstic est\u00e0 controlat pels m\u00fasics i en ell no interfereixen directrius ni condicions de departaments de m\u00e0rqueting, companyies discogr\u00e0fiques, institucions o mitjans de comunicaci\u00f3.Han estat considerats m\u00fasica independent el blues, el punk, el reggae, el grunge, l'indie rock, el pop, el grindcore, el death metal\u2026 quan la seva eclosi\u00f3 o desenvolupament art\u00edstic complien algun dels punts d'aquesta definici\u00f3. Existeixen mitjans de comunicaci\u00f3 dedicats espec\u00edficament a la m\u00fasica independent.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'organologia \u00e9s la ci\u00e8ncia que estudia els instruments musicals. Compr\u00e8n l'estudi de la hist\u00f2ria dels instruments, l'\u00fas dels instruments en els diverses cultures, el seu funcionament ac\u00fastic i la classificaci\u00f3. En alguns d'aquests aspectes, l'organologia s'encavalca amb altres disciplines com ara l'ac\u00fastica, l'etnomusicologia i la pr\u00f2pia musicologia. Als segle xix s'utilitzava tamb\u00e9 el terme organografia, ara en des\u00fas.Diverses cultures antigues ens han deixat documents amb informaci\u00f3 sobre els instruments musicals que empraven, aix\u00ed com la seva funci\u00f3 social; algunes d'aquestes descripcions inclouen tamb\u00e9 un sistema de classificaci\u00f3.\nA Europa, els primers documents rellevants comencen a publicar-se des del segle xv. Un dels primers va ser Definitorium Musicae, escrit a N\u00e0pols, (1474-84) pel braban\u00e7\u00f3 Johannes Tinctoris, m\u00fasic de la cort d'Alfons el Magn\u00e0nim, Musica Getutscht, de S. Virdung (Basilea, 1511) i el tractat del compositor alemany Martin Agricola Musica instrumentalis deudsch del 1529. Gaireb\u00e9 un segle m\u00e9s tard i de la m\u00e0 del tamb\u00e9 alemany Michael Praetorius apareixer\u00e0 el que es considera el primer tractat sobre organologia, el Syntagma musicum editat el 1618. En aquesta obra trobem una descripci\u00f3 acurada dels instruments, aix\u00ed com comentaris sobre les pr\u00e0ctiques instrumentals de l'\u00e8poca. \u00c9s, per tant, un document de primer ordre per a l'organologia, la musicologia i molt especialment en el camp de la interpretaci\u00f3 de la m\u00fasica antiga amb instruments originals.\nTot i els notables aven\u00e7os en la construcci\u00f3 i millora dels instruments, poc es va avan\u00e7ar en els aspectes m\u00e9s te\u00f2rics i sistematitzadors durant els segles seg\u00fcents. L'inter\u00e8s pels instruments arribats a Europa d'arreu del m\u00f3n va despertar de nou l'inter\u00e8s pel coneixement i classificaci\u00f3 dels instruments de la m\u00fasica.\nUn dels organ\u00f2legs m\u00e9s importants del segle xx fou Curt Sachs. Juntament amb Erich von Hornbostel va idear l'esquema Hornbostel-Sachs per a la classificaci\u00f3 dels instruments musicals, publicat el 1914, i que ha mantingut la seva vig\u00e8ncia fins a l'actualitat.La classificaci\u00f3 de Hornbostel-Sachs agrupa els instruments tenint en compte el cos vibrant, sorgint primer en quatre grups. Curt Sachs va afegir la quinta el 1940.\nIdi\u00f2fons\nMembran\u00f2fons\nAer\u00f2fons\nCord\u00f2fons\nElectr\u00f2fons (afegit el 1940)", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Grave \u00e9s, en m\u00fasica, una indicaci\u00f3 de tempo que es troba entre les que corresponen a una velocitat m\u00e9s lenta, d'aproximadament 40 pulsacions per minut (ppm) o poc m\u00e9s. A la vegada indica el car\u00e0cter o l'expressi\u00f3 que ha de tenir la m\u00fasica. El mot significa -tant en itali\u00e0 com en franc\u00e8s- 'greu', en el sentit de seri\u00f3s. En un altre sentit, tamb\u00e9 significa greu com a corresponent a un so de poca altura, de freq\u00fc\u00e8ncia baixa.\nA principis del segle xvii no tenia un significat musical espec\u00edfic. Biagio Marini a la seva Symhonia grave (1617) ho utilitza nom\u00e9s com un adjectiu en el t\u00edtol, i en la m\u00fasica policoral veneciana d'aquell per\u00edode, els cors que cantaven m\u00e9s agut i m\u00e9s greu, respectivament, rebien els noms d'acuto i grave.\nPer\u00f2 tamb\u00e9 apareix com una instrucci\u00f3 sobre com interpretar la m\u00fasica en obres de Cavalli (1639), Uccellini (1646) i Marini (1655). M\u00e9s tard, el 1683, Purcell al prefaci de les seves sonates a 3 parts, el descriu com si fos com\u00fa tant a It\u00e0lia com arreu, dient que tant aquest com l'adagio no comporten sin\u00f3 un moviment lent. Arcangelo Corelli l'empra a la majoria dels seus moviments lents, principalment als moviments introductoris. Fran\u00e7ois Couperin habitualment utilitzava 'gravement' (la forma adverbial en franc\u00e8s) que tamb\u00e9 apareix en obres de Johann Sebastian Bach.\nEntre els diferents te\u00f2rics no hi ha unanimitat sobre si el grave \u00e9s m\u00e9s lent o m\u00e9s r\u00e0pid que l'adagio i que el largo, tot i que les maneres com \u00e9s emprat suggereixen que era intercanviable amb l'adagio, tot i que al segle xviii sembla que en algunes ocasions hauria significat el mateix que andante. Koch, quan escriu l'article 'Con gravit\u00e0' del seu Musikalisches Lexikon (1802), explica que en els moviments marcats 'grave' s'hauria d'interpretar emfasitzant encara m\u00e9s l'efecte de les notes amb punt, i referia, com a exemples, les seccions inicials de les obertures de les \u00f2peres de Hasse i Graun. En el mateix sentit s'hauria d'entendre la secci\u00f3 inicial de la simfonia que obre El Messies, de Haendel, i -possiblement- tamb\u00e9 el grave a l'inici de la sonata 'pat\u00e8tica' Op. 13 de Beethoven, i del seu quintet de vent Opus 16.\n Simfonia de El Messies, de Georg Friedrich H\u00e4ndel (?\u00b7p\u00e0g.)\n\n", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El batuque \u00e9s un g\u00e8nere musical i de dansa originari de Cap Verd.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En m\u00fasica, el grau \u00e9s el lloc que ocupa una determinada nota dins d'una escala, comen\u00e7ant a comptar des de la t\u00f2nica o nota que dona nom a l'escala en q\u00fcesti\u00f3. Aix\u00ed, el primer grau de l'escala de do \u00e9s la nota do; i el cinqu\u00e8 grau de l'escala de sol \u00e9s la nota re.\nDins del sistema tonal, cada grau en una escala t\u00e9 un nom:\n\n1r grau: t\u00f2nica\n2n grau: supert\u00f2nica\n3r grau: mediant o modal\n4t grau: subdominant\n5\u00e8 grau: dominant\n6\u00e8 grau: superdominant\n7\u00e8 grau: sensible subt\u00f2nica , segons que es trobi, respectivament, a una dist\u00e0ncia de mig to o d'un to de la t\u00f2nica..\n8\u00e8 grau:t\u00f2nica.Els graus 1r, 4t i 5\u00e8 es consideren graus tonals perqu\u00e8 s\u00f3n els que d'una manera especial determinen la tonalitat, mentre que el 3r -especialment-, el 6\u00e8 i el 7\u00e8 es consideren graus modals perqu\u00e8 d'una manera m\u00e9s clara determinen el mode o modalitat.\n\nViccionari", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Geethali Norah Jones Shankar, m\u00e9s coneguda simplement com a Norah Jones (Nova York, 30 de mar\u00e7 de 1979) \u00e9s una cantant, pianista i actriu americana. \u00c9s la filla de l'americana Sue Jones i el sitarista indi Ravi Shankar i germanastra d'Anoushka Shankar. Al llarg de la seva carrera ha guanyat nou premis Grammy i ha venut m\u00e9s de 50 milions de discos.  Ha estat reconeguda com una de les artistes m\u00e9s populars de la d\u00e8cada dels 2000. La seva m\u00fasica \u00e9s una fusi\u00f3 de jazz amb country, blues, folk i pop. Els discos de na Norah Jones solen gaudir d'una bona acollida per part de la cr\u00edtica i ha fet gires per \u00c0sia, Am\u00e8rica, Europa i Oceania.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Repertori complet de la banda sonora que inclou el videojoc musical Guitar Hero World Tour, quart t\u00edtol principal de la saga Guitar Hero. El va desenvolupar l'empresa Neversoft amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Vicarious Visions i Budcat Creations, i el van distribuir Activision i RedOctane. El seu llan\u00e7ament es va produir el 26 d'octubre de 2008 als Estats Units i el 7 de novembre a Europa. El videojoc est\u00e0 disponible per les consoles PlayStation 2, PlayStation 3, Xbox 360, Wii, PC i Mac.\nCom les seves versions anteriors, la principal caracter\u00edstica del joc se centra en la utilitzaci\u00f3 d'un controlador que reprodueix una guitarra el\u00e8ctrica real per tal de simular un guitarrista. La principal novetat d'aquesta edici\u00f3 consisteix que a part de la guitarra, tamb\u00e9 s'inclou un controlador en forma de bateria i un micr\u00f2fon, que juntament amb una altra guitarra que faci les funcions de baix, quatre jugadors poden jugar alhora per simular tot un grup de rock. La consola Wii tamb\u00e9 pot descarregar nou material per internet de la mateix forma que ja es podia en la PlayStation i la Xbox 360. Una altra de les novetats \u00e9s l'addicci\u00f3 d'un mode estudi en el qual els usuaris poden crear les pr\u00f2pies can\u00e7ons i compartir-les mitjan\u00e7ant el servei \"GHTunes\".", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Isma\u00ebl L\u00f4 (Dogondoutchi, N\u00edger, 30 d'agost de 1956) \u00e9s un cantant i m\u00fasic senegal\u00e8s, un dels cantants m\u00e9s famosos del Senegal despr\u00e9s de Youssou N'Dour i, com aquest, ha estat un dels popularitzadors de l'estil musical senegal\u00e8s conegut com a mbalax.\nTot i que cantava des de feia molts anys, sobretot amb el grup Super Diamono, no va ser fins al 1990 que la seva carrera es vei\u00e9 propulsada cap a la fama gr\u00e0cies al t\u00edtol Tajabone, tret del seu sis\u00e8 \u00e0lbum en solitari, Isma\u00ebl L\u00f4, que va tenir ress\u00f2 quan fou integrat a la banda sonora de la pel\u00b7l\u00edcula Todo sobre mi madre, del realitzador espanyol Pedro Almod\u00f3var.\nEl 2002 el govern franc\u00e8s el feu cavaller de la Legi\u00f3 d'Honor.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La transcripci\u00f3, en m\u00fasica, pot referir-se al proc\u00e9s i a la vegada el resultat de:\n\nAdaptar una pe\u00e7a musical originalment pensada, composta o escrita per a un instrument musical o per a una agrupaci\u00f3 musical, per a un instrument o agrupaci\u00f3 diferent.\nReescriure en el sistema modern, actual, de notaci\u00f3 musical, una composici\u00f3 escrita en un sistema emprat en \u00e8poques passades.\nEscriure la partitura d'una composici\u00f3 pertanyent a un estil que habitualment no utilitza l'escriptura musical, principalment de la m\u00fasica tradicional o de la popular.\nTransportar una composici\u00f3 musical.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica (del grec: \u03bc\u03bf\u03c5\u03c3\u03b9\u03ba\u03ae [\u03c4\u03ad\u03c7\u03bd\u03b7] - Mousik\u00e9 [techn\u00e9], \u00abl'art de les muses\u00bb) \u00e9s, segons la definici\u00f3 tradicional del terme, l'art d'organitzar sensible i l\u00f2gicament una combinaci\u00f3 coherent de sons i silencis respectant els principis fonamentals de la melodia, l'harmonia i el ritme, mitjan\u00e7ant la intervenci\u00f3 de complexos processos psicoan\u00edmics. El concepte de m\u00fasica ha anat evolucionant des del seu origen en l'Antiga Gr\u00e8cia, en qu\u00e8 es reunia sense distinci\u00f3 a la poesia, la m\u00fasica i la dansa com a art unitari. Des de fa diverses d\u00e8cades s'ha tornat m\u00e9s complexa la definici\u00f3 de qu\u00e8 \u00e9s i qu\u00e8 no \u00e9s la m\u00fasica, ja que destacats compositors, en el marc de diverses experi\u00e8ncies art\u00edstiques frontereres, han realitzat obres que, si b\u00e9 podrien considerar-se musicals, expandeixen els l\u00edmits de la definici\u00f3 d'aquest art.\nLa m\u00fasica, com tota manifestaci\u00f3 art\u00edstica, \u00e9s un producte cultural amb m\u00faltiples finalitats, entre d'altres, la de suscitar una experi\u00e8ncia est\u00e8tica en l'o\u00efdor, la d'expressar sentiments, emocions, circumst\u00e0ncies, pensaments o idees, i cada vegada m\u00e9s, complir una important funci\u00f3 terap\u00e8utica a trav\u00e9s de la musicoter\u00e0pia.\nLa m\u00fasica a m\u00e9s, compleix una funci\u00f3 de vital import\u00e0ncia en el desenvolupament cognitiu de l'\u00e9sser hum\u00e0. Col\u00b7labora amb el pensament l\u00f2gic matem\u00e0tic, l'adquisici\u00f3 del llenguatge, el desenvolupament psicomotriu, les relacions interpersonals, l'aprenentatge de lleng\u00fces no natives i a potenciar la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional entre d'altres. Per aquest motiu, la m\u00fasica ha d'estar present en qualsevol pla educatiu ministerial modern i reconeguda com una disciplina imprescindible dins de l'ensenyament obligatori.\nLa m\u00fasica \u00e9s un est\u00edmul que afecta el camp perceptiu de l'individu; aix\u00ed, el flux sonor pot complir amb variades funcions (entreteniment, comunicaci\u00f3, ambientaci\u00f3, diversi\u00f3, etc.).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Escuela de M\u00fasica Vicente Ascone (en catal\u00e0: Escola de M\u00fasica Vicent Ascone) \u00e9s una organitzaci\u00f3 d'educaci\u00f3 de musica uruguaiana. Pertanyent a la Intend\u00e8ncia de Montevideo. Situada al carrer Convenci\u00f3 1230, Barrio Sur, Montevideo.\nCreada l'1 de maig de 1941, l'escola es funda amb l'objectiu de capacitar futurs professional en les m\u00e9s diverses vessants de la m\u00fasica.\nPorta el nom en homenatge a compositor, trompetista i professor de m\u00fasica Vicente Ascone (1897-1979).\nEl 2020 no va realitzar noves inscripcions.Seu actual director \u00e9s Gustavo Constenla.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Gwen Ren\u00e9e Stefani (Fullerton (Calif\u00f2rnia), 3 d'octubre de 1969) \u00e9s una cantant, compositora, dissenyadora (de complements, articles de papereria i perfums) i actriu ocasional estatunidenca. Stefani \u00e9s la cantant del grup de rock i ska No Doubt des del 1986, tot i que tamb\u00e9 ha tingut una \u00e8poca en solitari, entre 2004 i 2008, en la qual ha cantat m\u00fasica pop acompanyada de quatre ballarines japoneses, les Harajuku Girls.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El  Codex Squarcialupi  (Flor\u00e8ncia, Biblioteca Medicea Laurenziana, Med Pal. 87) \u00e9s un manuscrit il\u00b7luminat, compilat en Flor\u00e8ncia, It\u00e0lia, al comen\u00e7ament del segle xv. \u00c9s el manuscrit que cont\u00e9 major quantitat de m\u00fasica de l'Trecento itali\u00e0 de tots els existents. Rep el seu nom d'un dels seus propietaris, l'organista de la catedral de Flor\u00e8ncia Antonio Squarcialupi.\nConsisteix en 216 folis de pergam\u00ed, ricament il\u00b7luminat i en bones condicions, motiu pel qual s'han preservat composicions musicals completes. El manuscrit inclou 146 peces de Francesco Landini, 37 de Bartolino da Padova, 36 de Niccol\u00f2 da Perugia, 29 d'Andrea da Firenze, 28 de Jacopo da Bologna, 17 de Lorenzo da Firenze, 16 de Gherardello da Firenze, 15 de Donato da Cascia, 12 de Giovanna da Cascia, 6 de Vincenzo da Rimini i algunes altres peces musicals compostes per altres compositors. Tamb\u00e9 cont\u00e9 16 folis en blanc, previstos per a m\u00fasica de Paolo da Firenze.\nGaireb\u00e9 amb seguretat, el manuscrit va ser compilat a Flor\u00e8ncia, al monestir de S. Maria degli Angeli, al voltant de 1410 - 1415. Possiblement, Paolo da Firenze va supervisar la seva compilaci\u00f3, encara que aquest fet no ha estat provat. A m\u00e9s, l'omissi\u00f3 de la seva m\u00fasica ha estat un trencaclosques per als music\u00f2legs. El manuscrit va ser propietat de l'organista Antonio Squarcialupi cap a mitjan segle xv, despr\u00e9s va passar al seu nebot, i posteriorment a la fam\u00edlia M\u00e8dici, que en va fer donaci\u00f3 a la Biblioteca Palatina a comen\u00e7ament del segle xvi. A la fi del segle XVIII va passar a ser propietat de la Biblioteca Medicea Laurenziana.\nEn el primer foli del c\u00f2dex se cita: \"Aquest llibre \u00e9s propietat d'Antonio de Bartolomeo Squarcialupi, organista de Santa Maria del Fiore.\" Les il\u00b7luminacions estan fetes en or, vermell, blau i porpra.\nLes m\u00e9s de 350 composicions del c\u00f2dex s\u00f3n can\u00e7ons seculars i poden ser datades entre 1340 i 1415. D'elles 226 s\u00f3n ballates, 114 madrigals, 12 caccia. L'altra col\u00b7lecci\u00f3 musical important d'aquest per\u00edode, el Codex Rossi (compilat entre 1350 i 1370), cont\u00e9 m\u00fasica anterior a aquest.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "\u00abLipstick/Ichibanboshi\u00bb (Lipstick/\u4e00\u756a\u661f, \u00abLipstick/Ichibanboshi\u00bb?) \u00e9s el sis\u00e8 senzill de Sachi Tainaka i va ser llan\u00e7at el 7 de novembre del 2007. La can\u00e7\u00f3 Ichibanboshi va ser usada per al tema principal d'una pel\u00b7l\u00edcula titulada Persona.\nEl senzill abast\u00e0 el lloc n\u00ba63 de les llistes de discos del Jap\u00f3.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un c\u00e0non \u00e9s una composici\u00f3 polif\u00f2nica que utilitza una t\u00e8cnica contrapunt\u00edstica consistent a fer que les diferents veus o parts que van entrant successivament, interpretin la mateixa melodia que la primera veu que ha iniciat la composici\u00f3 o, en alguns tipus m\u00e9s complexos de c\u00e0nons, una modificaci\u00f3 d'aquesta melodia. D'aquesta manera, les diferents parts que integren aquesta polifonia interpreten la mateixa melodia, per\u00f2 comen\u00e7ant en moments diferents.\n\nSi b\u00e9 una part notable dels c\u00e0nons consideren que la mateixa melodia sona de manera invariable en totes les veus, en diferents moments de la hist\u00f2ria de la m\u00fasica occidental s'han utilitzat t\u00e8cniques diverses perqu\u00e8 les veus que comen\u00e7aven successivament interpretessin variants de la melodia principal.\nAquestes variants s\u00f3n, b\u00e0sicament, de tres tipus:\n\nC\u00e0nons en qu\u00e8 les diferents veus interpreten la mateixa melodia a altures diferents. Segons l'interval que es formi entre la primera nota en la melodia principal i aquesta nota inicial en les r\u00e8pliques es parla de \"c\u00e0non a la 2a\", \"c\u00e0non a la 3a\", etc.\nC\u00e0nons en qu\u00e8 les diferents veus interpreten la mateixa melodia en valors diferents. En ess\u00e8ncia, es tracta de c\u00e0nons en qu\u00e8 la r\u00e8plica o les r\u00e8pliques s\u00f3n en valors m\u00e9s llargs (\"c\u00e0non per augmentaci\u00f3\") o m\u00e9s curts (\"c\u00e0non per disminuci\u00f3\"). Aquestes augmentacions o disminucions poden ser de factor 2 o 3, en funci\u00f3 del sistema m\u00e8tric binari o ternari que adopti la composici\u00f3.\nC\u00e0nons en qu\u00e8 la melodia \u00e9s alterada per algun eix de simetria. En ess\u00e8ncia, es tracta de \"c\u00e0nons per inversi\u00f3\" si s'altera el sentit ascendent o descendent de cada un dels intervals que configuren la melodia principal; i es tracta de \"c\u00e0nons per retrogradaci\u00f3\" si la r\u00e8plica interpreta la melodia principal des del final fins al comen\u00e7ament: aquest tipus es dona m\u00e9s habitualment.Durant el Trecento (segle XIV), a It\u00e0lia, la ca\u00e7a era un c\u00e0non vocal molt est\u00e8s.El per\u00edode en qu\u00e8 es va utilitzar m\u00e9s el c\u00e0non com a t\u00e8cnica compositiva en la m\u00fasica occidental coincideix amb l'\u00e8poca de m\u00e0xima esplendor del contrapunt, entre els segles xv i xvii. En aquest per\u00edode i fins al segle xviii, van estar molt de moda els anomenats c\u00e0nons enigm\u00e0tics, en els quals el compositor nom\u00e9s mostrava la melodia principal i no donava pistes (i si les donava ho feia de manera enigm\u00e0tica, amb endevinalles i altres t\u00e8cniques) sobre com entraven les altres veus: en quin punt ho feien, si a l'un\u00edson o no, si per retrogradaci\u00f3, inversi\u00f3, augmentaci\u00f3, disminuci\u00f3, etc.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La polir\u00edtmia \u00e9s un efecte i una t\u00e8cnica de composici\u00f3 i d'execuci\u00f3 musicals consistents a fer coincidir en el temps diversos ritmes diferents. \u00c9s fins a cert punt habitual en les polir\u00edtmies que els diferents ritmes que l'integren tinguin sistemes m\u00e8trics diferents (polimetria), accentuacions igualment diferents i que les relacions i correspond\u00e8ncies entre ells s'estableixin ja sigui a nivell de pulsaci\u00f3 o a nivell de comp\u00e0s.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La cavatina (diminutiu del mot itali\u00e0 cavata, extracci\u00f3) \u00e9s l'\u00e0ria amb qu\u00e8 es presenten en escena els personatges, i, per tant, tamb\u00e9 els cantants, en les \u00f2peres italianes. En voga sobretot al segle xix, es coneix tamb\u00e9 com a \u00e0ria de sortida.\nL'estructura en dos temps de la cavatina del segle xix, en qu\u00e8 s'ha volgut recon\u00e8ixer un tractament formal caracter\u00edstic, \u00e9s, en realitat, la forma t\u00edpica de l'\u00e0ria en l'\u00f2pera italiana de la primera meitat de segle. En tot cas, el que requereix una cavatina \u00e9s una escriptura vocal exigent, que permeti al cantant mostrar les seves habilitats al p\u00fablic al qual es presenta.\nEn l'\u00f2pera francesa del segle xix s'utilitza tamb\u00e9, de manera excepcional, el terme \"cavatine\"", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Architects \u00e9s una banda t\u00e8cnicament metalcore origin\u00e0ria de Brighton, Gran Bretanya.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una simfonia \u00e9s una composici\u00f3 musical, m\u00e9s aviat extensa, normalment composta per ser interpretada per una orquestra i que compr\u00e8n diversos moviments. Simfonia no es refereix a una forma musical espec\u00edfica (tot i que no s\u00f3n pas pocs els autors que encara la consideren una forma musical) sin\u00f3 un g\u00e8nere de la m\u00fasica orquestral per ser escoltada preferentment en una sala de concerts.En aquest sentit, la simfonia \u00e9s un invent de la societat de la segona meitat del segle xviii, en ple classicisme, que respon a un pla tonal preestablert que admet una certa flexibilitat controlada, en la creaci\u00f3 del qual va tenir un paper destacat Joseph Haydn. De totes maneres, aquest concepte, que \u00e9s el m\u00e9s habitual des de la segona meitat del segle xviii fins a l'actualitat, no \u00e9s l'\u00fanic que aquest mot ha tingut. Cal afegir-hi aquests, si m\u00e9s no:\n\nA l'antiga Gr\u00e8cia, el mot significava un interval consonant.\nA l'edat mitjana aquest mateix concepte (amb grafies diverses) de concordan\u00e7a fa que el mot denomini l'un\u00edson. El mot castell\u00e0 zanfona deriva d'aquest en refer\u00e8ncia a aquest instrument.\nTamb\u00e9 a l'edat mitjana el mot dona nom a un instrument de la fam\u00edlia de la viola de roda.\nDurant els segles xvii i xvii, la simfonia era la composici\u00f3 instrumental que es col\u00b7locava al comen\u00e7ament d'una \u00f2pera, d'un oratori o d'altres composicions en g\u00e8neres afins. Posteriorment aix\u00f2 rebria el nom d'obertura.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En m\u00fasica, un motiu \u00e9s una idea musical curta, un fragment musical o successi\u00f3 de notes destacat, que t\u00e9 una import\u00e0ncia especial o \u00e9s caracter\u00edstic d'una composici\u00f3.\nUn motiu pot tenir una o m\u00e9s c\u00e8l\u00b7lules mel\u00f2diques, r\u00edtmiques o harm\u00f2niques, i \u00e9s l'element m\u00e9s petit d'un tema musical susceptible de ser analitzat, que conserva una identitat com a idea musical.\nEls motius m\u00e9s freq\u00fcents s\u00f3n els motius mel\u00f2dics, definits per una breu f\u00f3rmula mel\u00f2dica.\nUn motiu associat amb una persona, lloc, o idea s'anomena un leitmotiv. Ocasionalment tal motiu \u00e9s un criptograma musical del nom implicat.\nHi ha qui distingeix motiu de figura, entenent que un motiu es mostra en primer pla mentre que una figura \u00e9s al rerefons.\n\nQualsevol motiu es pot utilitzar per a construir una melodia, tema o obra completa. El desenvolupament musical utilitza una figura clara que posteriorment s'altera i es repeteix al llarg d'una pe\u00e7a o secci\u00f3 d'una pe\u00e7a de m\u00fasica, garantint la seva unitat. Dins la m\u00fasica occidental tal desenvolupament motivic t\u00e9 les seves arrels en les sonates de Domenico Scarlatti i la forma sonata de l'\u00e8poca de Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart. Possiblement fou Ludwig van Beethoven qui elabor\u00e0 aquesta t\u00e8cnica en el seu grau m\u00e0xim: el fam\u00f3s \"motiu del dest\u00ed\", el patr\u00f3 de tres notes curtes seguides per una de llarga, que obre la seva Cinquena simfonia i reapareix al llarg de la mateixa n'\u00e9s l'exemple m\u00e9s conegut.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Johann Wilhelm Eckersberg (Dresden, 20 d'agost de 1762 \u2013 Dresden, 20 d'agost de 1821) fou un organista, violinista i compositor alemany. El 1774, inici\u00e0 els seus estudis a Dresden, a la Kreuzschule, on reb\u00e9 classes del Cantor Homilius. Va continuar la seva educaci\u00f3 a Leipzig, i el 1785 torn\u00e0 a Dresden per estudiar amb el Cantor Weinlig i amb el seu pare, organista de l'esgl\u00e9sia de Santa Sofia. Algunes de les seves composicions destacades s\u00f3n: La Campana, cantata de 1908, diverses peces per a piano, piano i cant, etc. i tamb\u00e9 algunes poloneses.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un arranjament \u00e9s un conjunt de modificacions a qu\u00e8 se sotmet una composici\u00f3 musical. Els objectius que persegueixen aquestes modificacions o transformacions poden ser diverses; entre d'altres, la possibilitat de ser interpretada per una formaci\u00f3 musical diferent d'aquella per a la qual l'obra havia estat composta, o perqu\u00e8 pugui ser tocada per int\u00e8rprets que tenen un grau de per\u00edcia tal que no els permetria de poder-la tocar tal com va ser composta, o directament per a canviar-ne la sonoritat o l'estil.\nEls elements que m\u00e9s sovint es transformen en els arranjaments s\u00f3n els seg\u00fcents:\n\nLa instrumentaci\u00f3 o, en el seu cas l'orquestraci\u00f3.\nLa velocitat, \u00e9s a dir el tempo. No \u00e9s habitual que aquesta transformaci\u00f3 es doni sola, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s freq\u00fcent quan canvien altres par\u00e0metres.\nLa tonalitat i per tant tamb\u00e9 l'altura real a qu\u00e8 sona l'obra. En tot cas, si aquest fos l'\u00fanic element modificat, no es tractaria tant d'un arranjament com d'una transposici\u00f3.\nAfegir una harmonitzaci\u00f3 a all\u00f2 que origin\u00e0riament nom\u00e9s era una melodia.\nNo \u00e9s un dels canvis m\u00e9s freq\u00fcents, per\u00f2 a vegades tamb\u00e9 es juga amb la m\u00e8trica: passar-la de bin\u00e0ria a tern\u00e0ria o a l'inrev\u00e9s.\nTamb\u00e9 pot incloure canvis en la lletra.En canvi l'element que gaireb\u00e9 no varia mai \u00e9s la melodia at\u00e8s que els canvis en aquests elements podrien fer f\u00e0cilment que l'oient no entengu\u00e9s que es tracta d'una transformaci\u00f3 de l'obra sin\u00f3 que entengu\u00e9s que es tracta d'una altra obra.\nLes modificacions en la instrumentaci\u00f3 tant poden comportar reescriure l'obra per a uns altres instruments com reescriure-la per a la mateixa combinaci\u00f3 d'instruments atorgant uns rols diferents a cadascun. Reescriure-la per a un grup de tipologia diferent \u00e9s la manera m\u00e9s habitual de canviar l'estil d'una composici\u00f3.\nUn cas fam\u00f3s d'arranjament en el terreny de la m\u00fasica cl\u00e0ssica i que inclou orquestraci\u00f3 seria el de la suite per a piano composta per Modest M\u00fassorgski i titulada Quadres d'una exposici\u00f3: ha estat orquestrada no menys de deu vegades, i la m\u00e9s famosa d'elles \u00e9s la que en va fer Maurice Ravel. Un altre possiblement menys conegut \u00e9s el que Anton Webern va fer, jugant amb la t\u00e8cnica denominada de melodia de timbres, d'un dels ricercare de l'Ofrena Musical de Johann Sebastian Bach.\nEn la m\u00fasica popular s\u00f3n famoses la versi\u00f3 que Joe Cocker va fer de With a little help from my friends de The Beatles, la que Ike and Tina Turner van fer de Proud Mary del grup Credence Clearwater Revival, la que Lucie Sylvas canta de Nothing else matters de Metallica o la versi\u00f3 que The Ramones van fer de What a wonderful world popularitzada per Louis Armstrong. Les versions anomenades remix de can\u00e7ons de proced\u00e8ncia molt i molt diversa, fetes amb les t\u00e8cniques de la m\u00fasica electr\u00f2nica de ball tamb\u00e9 poden ser considerades arranjaments.\nMoltes can\u00e7ons tradicionals han estat objecte d'arranjaments molt diversos. Num\u00e8ricament s\u00f3n importants les harmonitzacions a quatre veus perqu\u00e8 puguin ser cantades per corals, per\u00f2 tamb\u00e9 ho han estat per a veu i piano, o han rebut instrumentacions i orquestracions diverses.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'efecte de sala o el Foley \u00e9s una t\u00e8cnica cinematogr\u00e0fica que busca la recreaci\u00f3 de sons que no s\u00f3n gravats en l'escena, sin\u00f3 en la postproducci\u00f3. La t\u00e8cnica Foley \u00e9s un art en desenvolupament i no \u00e9s un proc\u00e9s f\u00e0cil. Per treballar en aquest \u00e0mbit es necessita imaginaci\u00f3, experi\u00e8ncia i bona o\u00efda. L'objectiu del Foley \u00e9s integrar els sons quotidians en l'escena sense que l'audi\u00e8ncia ho noti. Poden ser passes de la gent pel carrer, un vidre trencat o portes que s'obren i tanquen. La seva intenci\u00f3 es crear una sensaci\u00f3 de realitat i quotidianitat en l'escena. Tots els detalls s\u00f3n reprodu\u00efts per tal de recrear l'acci\u00f3 de la forma m\u00e9s versemblant possible.\nEls nous sistemes digitals permeten la reproducci\u00f3 de tota manera de detalls sonors, fent-los reals i en alta definici\u00f3. Per aix\u00f2 es parla d'arquitectura de so. Els efectes de sala, o Foley, no s\u00f3n sorolls ocasionals, sin\u00f3 que s\u00f3n sons que acompanyen les accions dels personatges en un material audiovisual.\nEl terme Foley tamb\u00e9 fa refer\u00e8ncia al pr\u00f2pi estudi,  Foley-stage o Foley-studio, on es creen aquests efectes.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Emil Sahlender (Ibenhain, 1864 - Neckargem\u00fcnd, 1950) fou un director d'orquestra i compositor alemany. Estudi\u00e0 al Conservatori de Leipzig, i el 1884 fou nomenat director d'orquestra del teatre de la cort d'Altenburg, passant el 1889 a Heidelberg, on dirig\u00ed una escola particular de m\u00fasica. Va compondre les \u00f2peres:\n\nDer Schelm von Bergen, (Heidelberg, 1895);\nDer Mummelsee (Heidelberg, 1900);\nWaffen nieder, aix\u00ed com Das Deutsche Lied, per a cor i orquestra, i d'altres moltes obres corals, dues suites per a orquestra i lieder.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Luka Megurine (\u5de1\u97f3\u30eb\u30ab Megurine Luka - CV03) \u00e9s un banc de veu estrenat el 30 de gener de 2009 per VOCALOID2 de Crypton Future Media. El seu cognom combina Meguri (\u5de1, circular o al voltant) i Ne (\u97f3, so), mentre que el nom Luka invoca les paraules hom\u00f2nimes japoneses de\u00ab Nagare\u00bb (\u6d41, flux) i \u00abca\u00bb (\u6b4c, can\u00e7\u00f3) o \u00abca\u00bb (\u9999, olor), la qual cosa fa \u00abcan\u00e7ons a tothom a mesura que corre aroma\u00bb. Yuu Asakawa (\u6d45\u5ddd \u60a0) va prestar la seva veu per a aquest personatge.Un segon Producte del CV03, MEGURINE LUKA V4X, va ser posat en venda el 19 de mar\u00e7 de 2015 per VOCALOID4 amb sis llibreries completament renovades igual inclou noves funcions I.V.I.C.\uff08Enhanced Voice Expression Control), compatibilitat amb els par\u00e0metres GWL (Growl - Grunyit) i XSY (Cross-Synthesis).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Inform\u00e0tica musical \u00e9s la branca de la inform\u00e0tica dedicada a la producci\u00f3 musical, \u00e9s a dir, a la creaci\u00f3, edici\u00f3 o enregistrament de m\u00fasica.\nLa import\u00e0ncia dels ordinadors, des dels m\u00e9s antics, fins als m\u00e9s moderns, ha estat cabdal en l'enregistrament i la reproducci\u00f3 de la m\u00fasica.\nActualment els equips inform\u00e0tics permeten un ampli ventall de possibilitats relacionades amb la producci\u00f3 musical, tot i que existeixen certes difer\u00e8ncies entre l'equipament dom\u00e8stic o semi-professional i l'equipament professional.La creaci\u00f3 de m\u00fasica amb l'ajut d'ordinadors ha evolucionat molt en els darrers trenta anys, i va molt lligada als instruments musicals electr\u00f2nics. Inicialment eren els mateixos instruments musicals els qui facilitaven la tasca creativa. L'aparici\u00f3 dels instruments musicals electr\u00f2nics inici\u00e0 per tant una nova revoluci\u00f3 en la forma de crear m\u00fasica, ja que permeten que l'usuari els programi per reproduir determinats sons (o notes) segons una determinada seq\u00fc\u00e8ncia temporal.\nM\u00e9s tard els ordinadors passaren a realitzar aquesta tasca, i inclogueren la possibilitat de controlar diversos instruments o fonts sonores. Aquesta funci\u00f3 controladora, en la qual l'ordinador fa de \"director\" dels instruments que hi t\u00e9 connectats, es realitza gr\u00e0cies a un protocol electr\u00f2nic universal, el MIDI (Musical Instrument Digital Interface).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Els dispositius Bose SoundLink s\u00f3n altaveus port\u00e0tils fabricats per Bose Corporation, els quals poden reproduir m\u00fasica d'un ordinador o un smartphone a trav\u00e9s d'una connexi\u00f3 sense fils. Hi ha diversos models, que utilitzen diversos sistemes sense fil, principalment Bluetooth. Tots els sistemes inclouen bateries recarregables, adaptadors externs de corrent alterna, i connectors Jack est\u00e0ndards de 3.5 mm per connectar fonts sonores per cablejat.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La lletra \u00e9s el conjunt de paraules que conformen una can\u00e7\u00f3; solen estar agrupades en versos. La persona que escriu la lletra \u00e9s el lletrista. El seu significat pot ser expl\u00edcit o b\u00e9 impl\u00edcit; de fet, algunes lletres s\u00f3n abstractes \u2013i, fins i tot, inintel\u00b7ligibles\u2013, emfatitzant aix\u00ed la forma, l'articulaci\u00f3, la m\u00e8trica i la simetria d'expressi\u00f3. Els lletristes de formes tradicionals de m\u00fasica tals com \u00f2pera (els llibrets) s'anomenen llibretistes.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Dodekachordon \u00e9s un fam\u00f3s tractat sobre m\u00fasica publicat a Basilea l'any 1547 per Henricus Glareanus\nEn tres parts, el tractat comen\u00e7a amb un estudi de Boeci, el qual va escriure extensivament sobre m\u00fasica al segle vi; dspr\u00e9s parla de l'\u00fas del modes musicals en el cant pla i la monofonia i acaba amb un extens estudi sobre l'\u00fas dels modes en la polifonia.\nEl m\u00e9s significant del Dodekachordon (literalment, \"instrument de 12 cordes) \u00e9s el fet de proposar que en realitat no existien 8 modes, com assenyalaven els te\u00f2rics anteriors a ell, sin\u00f3 12. Els nous modes serien el J\u00f2nic i l'E\u00f2lic (i els seus respectius plagals, l'Hipoj\u00f2nic i l'Hipoe\u00f2lic) els modes que avui s\u00f3n coneguts com a escala major i menor, respectivament. Glareanus va arribar a afirmar que el mode J\u00f2nic era el m\u00e9s freq\u00fcentment utilitzat pels compositors del seu moment.\nLa influ\u00e8ncia del seu treball fou immensa. Molts te\u00f2rics posteriors, incl\u00f2s Zarlino, acceptaren els 12 modes i exceptuant les formes plagals d'aquests (les que comencen pel prefix hipo), la classificaci\u00f3 dels modes aut\u00e8ntics (d\u00f2ric, frigi, lidi, mixolidi, e\u00f2lic i j\u00f2nic) \u00e9s encara vigent avui en dia.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El moviment grunge forma part del g\u00e8nere de m\u00fasica alternativa, nascuda a finals dels anys 80 a Seattle (tamb\u00e9 \u00e9s conegut com el so de Seattle). La m\u00fasica grunge s'inspira en el punk, heavy metal i rock alternatiu. Les caracter\u00edstiques d'aquest so s\u00f3n les seves guitarres brutes i distorsionades, bateries pesades i lletres angoixants.\nEn els seus inicis, l'estil grunge va cr\u00e9ixer a partir de segells de m\u00fasica independent com Sub Pop. Parteix d'influ\u00e8ncies de grups com The Melvins, Malfunkshun i Green River; alhora s\u00f3n considerats \"pares\" del grunge.\nA principis dels anys 90 fou quan aquest moviment gaud\u00ed de m\u00e9s \u00e8xit comercial arran de la publicaci\u00f3 de Nevermind de Nirvana i Ten de Pearl Jam.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Cantem de Cor fou un concurs musical de Canal 9, presentat per \u00d2scar For\u00e9s i Sabina Garc\u00e9s. Era una mescla de concurs, talent show i reality show on diversos cors de la Comunitat Valenicana participaven, sovint versionant can\u00e7ons populars. Entre les can\u00e7ons representades hi trobem Tio Canya, d'Al Tall. S'emetia, des de setembre de 2010, en horari de prime-time (22:00 a 00:00) dels dilluns. L'emissi\u00f3 d'este programa, juntament amb altres de la mateixa temporada, responia a una intenci\u00f3 del consell de RTVV de dotar d'espais amb car\u00e0cter valenci\u00e0 a l'oferta de Canal 9. El concurs va ser guanyat per la Coral Sant Jaume de Vila-real, que va imposar-se en la final a la Coral de Vinalop\u00f3.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El doble sostingut () \u00e9s una alteraci\u00f3 accidental que dobla l'efecte del sostingut \n  \n    \n      \n        \u266f\n      \n    \n    {\\displaystyle \\sharp }\n  . Quan el doble sostingut es col\u00b7loca davant d'una nota, aquesta puja la seva altura un to sencer (dos semitons, al contrari de pujar un semit\u00f2 com passa amb el sostingut).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El temperament \u00e9s un sistema d'afinaci\u00f3 constru\u00eft per l'alteraci\u00f3 d'una gamma natural. En la m\u00fasica, els sistemes d'afinaci\u00f3 estan destinats als instruments de sons fixes, \u00e9s a dir, a la majoria d'instruments.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Anti-folk (o simplement antifolk) \u00e9s una qualificaci\u00f3 musical que s'aplica quan les can\u00e7ons s\u00f3n de car\u00e0cter independent, d'un g\u00e8nere abstracte o una mena de par\u00f2dia de la m\u00fasica folk perqu\u00e8 els mitjans de gravaci\u00f3 i producci\u00f3 han sigut francament dolents.\nEs podria considerar aquest g\u00e8nere com un equivalent al lo-fi i a la m\u00fasica outsider o independent.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Aquesta llista cont\u00e9 una llista d'int\u00e8rprets i grups de m\u00fasica country. L'ordenaci\u00f3 roman alfab\u00e8tica pel nom de grups. En el cas d'int\u00e8rprets solistes l'ordenaci\u00f3 respon a la del cognom.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Caramella, amb subt\u00edtol incl\u00f2s Caramella: Revista de m\u00fasica i cultura popular, \u00e9s una revista semestral de m\u00fasica i cultura popular nascuda l'any 1999 per a la divulgaci\u00f3 i d'intercanvi entre estudiosos, entitats, m\u00fasics i p\u00fablic interessats en la cultura i m\u00fasica popular catalana. \u00c9s un projecte editorial com a marc d'intercanvi d'experi\u00e8ncies en el camp de la m\u00fasica tradicional i tamb\u00e9 del patrimoni etnol\u00f2gic. Cada n\u00famero de la revista est\u00e0 dedicat a un tema monogr\u00e0fic on hi col\u00b7laboren estudiosos d'arreu dels Pa\u00efsos Catalans. Es tracta d'una iniciativa de tres entitats: Carrutxa, Solc i Associaci\u00f3 Tram\u00fas, Tradici\u00f3 i M\u00fasica, les quals han treballat hist\u00f2ricament vinculades als territoris on estan ubicades: Baix Camp i Priorat, Llu\u00e7an\u00e8s i Horta de Val\u00e8ncia, respectivament.\nEl cr\u00edtic musical i estudi\u00f3s de la m\u00fasica i cultura popular Josep Vicent Frechina n'\u00e9s el coordinador. Forma part de l'APPEC.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Adagietto \u00e9s un terme itali\u00e0 que significa \u00abrelativament lent\u00bb, per\u00f2 no tan lent com l'adagio. Tamb\u00e9 s'utilitza com a t\u00edtol d'una pe\u00e7a breu en tempo d'adagio.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "A la m\u00fasica popular, la interpolaci\u00f3 (tamb\u00e9 anomenada \"mostra repetida\") fa refer\u00e8ncia a emprar una melodia \u2013o porcions d'aquesta (sovint amb lletres modificades)\u2013 d'una can\u00e7\u00f3 pr\u00e8viament gravada per\u00f2 tornant a tocar-la gravant-la exactament igual sense fer-ne sampleig. La interpolaci\u00f3 s'empra sovint quan l'artista o el segell discogr\u00e0fic propietaris de la pe\u00e7a musical es neguen a cedir la llic\u00e8ncia de la mostra o aquesta \u00e9s considerada massa cara.No s'ha de confondre amb el sampleig, que consisteix en copiar un fragment exactament tal com \u00e9s a la gravaci\u00f3 original i emprar-lo directament a la nova gravaci\u00f3.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "VH1 (Video Hits One) \u00e9s un canal de televisi\u00f3 per cable estatunidenc, creat l'any 1985. Es va iniciar per a seguir amb l'\u00e8xit del seu canal germ\u00e0 MTV, tamb\u00e9 basat en els v\u00eddeos musicals, per\u00f2 dirigint-se a un p\u00fablic m\u00e9s adult. Presentava programes i videoclips de m\u00fasica pop, hip hop, rap, rock i fins i tot heavy metal.\nVH1 compta amb cinc canals \u201cgermans\u201d derivats: VH1 Classic, VH1 Country, VH1 MegaHits, VH1 Soul, i VH1 Uno, destinats, respectivament, als concerts de rock cl\u00e0ssic, m\u00fasica country, \u00e8xits dels anys 90 i principis del segon mil\u00b7lenni, m\u00fasica soul, i m\u00fasica de l'Am\u00e8rica Llatina, amb una barreja de pop, balades, tropical, salsa i merengue. LOGO, un canal de Viacom dirigit a la comunitat gai i lesbiana, va reempla\u00e7ar VH1 MegaHits l'any 2005, i l'any seg\u00fcent VH1 Country va canviar el nom a CMT Pure Country.\nVH1 t\u00e9 tamb\u00e9 versions internacionals: VH1 Alemanya, VH1 Austr\u00e0lia, VH1 Brasil, VH1 Europa, VH1 \u00cdndia, VH1 Am\u00e8rica Llatina, VH1 Per\u00fa, VH1 Pol\u00f2nia, VH1 Regne Unit, VH1 Tail\u00e0ndia, VH1 Indon\u00e8sia i VH1 Fran\u00e7a.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Lords of Chaos: The Bloody Rise of the Satanic Metal Underground \u00e9s un llibre de Michael Moynihan i Didrik S\u00f8derlind, en el qual es relata l'escena dels inicis del black metal noruec, enfocant-se en els successos al voltant de la crema d'esgl\u00e9sies i els assassinats ocorreguts al pa\u00eds als voltants de 1993. Una adaptaci\u00f3 cinematrogr\u00e0fica del llibre seria dirigida pel director suec Jonas \u00c5kerlund l'any 2018. El llibre ha estat subjecte de gran controv\u00e8rsia a causa de les simpaties pol\u00edtiques del seu autor Michael Moynihan, tot i que Moynihan ha denegat tals al\u00b7legacions.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En m\u00fasica, la textura \u00e9s la qualitat global del so d'una pe\u00e7a, i habitualment \u00e9s el resultat del nombre de veus existents i de la relaci\u00f3 que s'estableix entre aquestes veus. La textura d'una m\u00fasica s'acostuma a descriure utilitzant termes com \"gruixuda\", \"lleugera\", \"espessa\" o \"esponjada\", \"aspra\" o \"llisa\". Per exemple, es considera que les obres m\u00e9s conegudes d'Aaron Copland tenen una textura \"oberta\".\nLa textura percebuda d'una m\u00fasica pot ser afectada pel nombre i el car\u00e0cter de les parts que sonen simult\u00e0niament, pel timbre dels instruments o de les veus que interpreten aquestes parts, i per altres elements com s\u00f3n la instrumentaci\u00f3, l'harmonia, el tempo i els ritmes utilitzats.\nAt\u00e8s aquest car\u00e0cter de qualitat global que t\u00e9, la textura t\u00e9 influ\u00e8ncia directa sobre l'estil de la m\u00fasica; d'aqu\u00ed que molts estils hagin potenciat determinades textures. Tamb\u00e9 t\u00e9 un marcat valor expressiu i tem\u00e0tic. Per tot aix\u00f2 \u00e9s molt freq\u00fcent que s'utilitzin diferents tipus de textura dins d'una mateixa obra, sobretot quan aquestes tenen seccions o moviments ben diferenciats, i en especial en aquelles obres en qu\u00e8 la quantitat i diversitat d'efectius sonors -instruments i/o veus- i parts que integren la textura, ho fan especialment adient.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Emmanuel N'Djok\u00e9 Dibango, m\u00e9s conegut com a Manu Dibango (Douala, 12 de desembre de 1933 \u2013 Par\u00eds, 24 de mar\u00e7 del 2020) fou un saxofonista, vibrafonista i cantant camerun\u00e8s.Va ser el 1972 quan conegu\u00e9 un \u00e8xit mundial que el revel\u00e0 amb la can\u00e7\u00f3 Soul Makossa.\nEl 14 de juliol de 2010, Manu Dibango fou adobat cavaller de la Legi\u00f3 d'honor.\nVa morir el 24 de mar\u00e7 de 2020 a l'edat de vuitanta-sis anys despr\u00e9s de complicacions a causa de la infecci\u00f3 de Covid-19 que es va confirmar sis dies abans.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Chambao \u00e9s un grup de m\u00fasica flamenca-electr\u00f2nica, conegut com a Flamenco Chill. Liderats per Mar\u00eda del Mar Rodr\u00edguez Carnero, Lamari, s\u00f3n originaris de M\u00e0laga, Andalusia, originalment composts per Lamari, i els cosins Daniel i Eduardo Casa\u00f1, La seva m\u00fasica mescla els sons del flamenco i pals (formes) amb la m\u00fasica electr\u00f2nica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La Beethoven-Haus \u00e9s un museu musical que es troba a Bonn, Alemanya, dedicat al compositor Ludwig van Beethoven. La seva seu es troba al carrer Bonngasse 20, el lloc de naixement del compositor. Els seus salons i les habitacions de la casa del costat \"Im Mohren\" - 18 Bonngasse - acullen la major col\u00b7lecci\u00f3 al m\u00f3n de documents, objectes materials de Beethoven.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El pansori (hangul: \ud310\uc18c\ub9ac) \u00e9s un g\u00e8nere core\u00e0 de narraci\u00f3 musical on intervenen un cantant i un percussionista. En els seus inicis era una forma de m\u00fasica tradicional de diversi\u00f3 de les classes m\u00e9s baixes, per\u00f2 el pansori es va estendre a l'elit coreana durant el segle xix. Mentre l'inter\u00e8s p\u00fablic en el g\u00e8nere ha minvat des de mitjans del segle xx, avui, el govern core\u00e0 del sud considera a molts cantants de pansori  \"tresors nacionals en vida.\" El 2003, la UNESCO va recon\u00e8ixer el pansori com a Obra mestra del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La retrogradaci\u00f3 -igual que la inversi\u00f3- \u00e9s una t\u00e8cnica de composici\u00f3 musical que permet crear una melodia derivant-la d'una altra, i que consisteix a llegir-la o interpretar-la en ordre invers, des del final fins al comen\u00e7ament. L'aplicaci\u00f3 d'aquesta t\u00e8cnica \u00e9s especialment important en el contrapunt, quan es fan sonar ambdues melodies -l'original i la seva retrogradaci\u00f3- combinades, ja sigui en un c\u00e0non, en una fuga o en alguns altres tipus de composici\u00f3 polif\u00f2nica imitativa, perqu\u00e8 s'ent\u00e9n que la retrogradaci\u00f3 \u00e9s una imitaci\u00f3 de la melodia original, malgrat que molt sovint l'orella no ho capti aix\u00ed, fet que li dona un valor afegit.\nAquesta t\u00e8cnica va ser especialment emprada en l'\u00e8poca de m\u00e0xima esplendor del contrapunt, i sobretot pels compositors que mostraren m\u00e9s mestratge i voluntat contrapuntisitca, entre els segles xv i xviii, i va ser recuperada l'any 1923 per Arnold Sch\u00f6nberg en el seu m\u00e8tode de composici\u00f3 anomenat dodecafonisme com una t\u00e8cnica molt m\u00e9s essencial i important del que ho havia estat en el contrapunt cl\u00e0ssic.\nA continuaci\u00f3 hi ha una s\u00e8rie dodecaf\u00f2nica:\n\nI aquesta \u00e9s la seva retrogradaci\u00f3 (la s\u00e8rie anterior, llegida des del final)", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La forma estr\u00f2fica \u00e9s una forma musical o estructura musical consistent en la repetici\u00f3 d'una m\u00fasica que considerem l'estrofa. En tant que aquesta forma \u00e9s especialment pr\u00f2pia de la m\u00fasica vocal i en especial de les can\u00e7ons, en aquest cas ens referim s'anomenen can\u00e7ons estr\u00f2fiques, en les quals textos diferents per\u00f2 amb unes caracter\u00edstiques i un patr\u00f3 r\u00edtmics i m\u00e8trics suficientment semblants s'apliquen a una mateixa m\u00fasica.La forma estr\u00f2fica pot presentar-se com una mera successi\u00f3 d'estrofes o b\u00e9 una alternan\u00e7a d'estrofes (en les quals es mant\u00e9 una mateixa m\u00fasica per a textos canviants) i una tornada que mant\u00e9 una unitat tant de m\u00fasica com de text. En algunes formes en concret com per exemple la nadala del Renaixement, l'\u00faltim vers de l'estrofa del text coincideix amb l'inici de la tornada de la m\u00fasica en el que s'anomena vers d'enlla\u00e7. Un altre tipus d'irregularitat o desajust \u00e9s la que es dona amb certa freq\u00fc\u00e8ncia en la can\u00e7\u00f3 popular moderna en la qual a una estrofa del text de li adjudica la m\u00fasica de la tornada de manera que s'elimina la tornada de text.La forma estr\u00f2fica aplicada a la m\u00fasica vocal permet una forma de combinaci\u00f3 d'unitat i variaci\u00f3 que sembla que conv\u00e9 habitualment a la m\u00fasica europea: en aquest unitat de m\u00fasica que es repeteix estrofa rere estrofa i varietat de text que va variant. D'altra banda, constitueix un proc\u00e9s compositiu econ\u00f2mic en la mesura en qu\u00e8 poca m\u00fasica permet musicar un text molt m\u00e9s llarg. Probablement per alguna d'aquestes raons o per totes dues, es troba pr\u00e0cticament a tota la hist\u00f2ria de la m\u00fasica vocal europea, des de les balades medievals, passant per la nadala ja esmentada, el lied del romanticisme, fins a la can\u00e7\u00f3 popular moderna dels segles xx i XXI.En determinats moments, estils i contextos ha representat les formes menys elaborades de producci\u00f3, al mateix temps que altres formes contempor\u00e0nies optaven per estructures i patrons formals menys repetitius. En altres casos la mateixa forma estr\u00f2fica de la m\u00fasica vocal ha introdu\u00eft canvis estrofa rere estrofa: canvis menors que no esborressin la unitat formal per\u00f2 que evitessin qualsevol risc de monotonia i/o que -d'alguna manera- acompanyessin o il\u00b7lustressin algun element del significat del text propi d'una estrofa en concret (per exemple un canvi en la figuraci\u00f3 de l'acompanyament musical, una modulaci\u00f3, etc.). En altres casos, encara, formes estr\u00f2fiques han estat el punt d'origen des del qual s'han desenvolupat altres formes i g\u00e8neres.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un minuet \u00e9s una dansa francesa en un tempo moderat o lent i en m\u00e8trica tern\u00e0ria. Fou una de les danses de societat m\u00e9s populars des de mitjan segle xvii fins a finals del xviii. Fou emprat com un dels moviments opcionals en la suite barroca i sovint aparegu\u00e9 en moviments que formaven part de composicions instrumentals en diversos moviments de finals del segle xviii com la sonata, el quartet de corda i la simfonia, en els quals \u2013normalment- s'aparellava amb el trio. Posteriorment aquesta funci\u00f3 en aquest tipus de composicions passaria a fer-la l'scherzo.\n\n Minuets 1 i 2 de El burg\u00e8s gentilhome, de Jean Baptiste Lully (?\u00b7p\u00e0g.)", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El sertanejo o m\u00fasica sertaneja \u00e9s un g\u00e8nere musical del Brasil sorgit a partir de la d\u00e8cada de 1910 per compositors urbans i rurals, considerada sovint com la versi\u00f3 brasilera del country estatunidenc. Actualment \u00e9s l'estil musical m\u00e9s popular del Brasil, superant fins i tot la samba, en la majoria dels estats del pa\u00eds (especialment S\u00e3o Paulo, Minas Gerais, Goi\u00e1s, Rio de Janeiro, Rio Grande do Sul, Mato Grosso do Sul, Mato Grosso, Rond\u00f4nia, Tocantins i Paran\u00e0).\nEl tipus de sertanejo m\u00e9s tradicional \u00e9s el sertanejo caipira o m\u00fasica caipira. Aquest subg\u00e8nere musical va tenir inici amb el Bandeirisme del segle XVI i es va acabar de desenvolupar a principis de segle XX.\nInicialment, tal estil de m\u00fasica va ser propagat per una s\u00e8rie de duets musicals, amb l'\u00fas de l'anomenada viola caipira i duets vocals. Aquesta tradici\u00f3 segueix fins avui en dia, en qu\u00e8 sovint hi ha una parella que generalment t\u00e9 cantants amb veu tenor (m\u00e9s aguda), nasal i amb l'\u00fas accentuat del falset. Mentre l'estil vocal s'ha mantingut relativament estable al llarg de les d\u00e8cades, el ritme, la instrumental i les melodies van incorporant elements d'altres g\u00e8neres populars.En general, \u00e9s acceptat que la m\u00fasica sertaneja es divideix en els subg\u00e8neres \"Caipira\" o \"Sertanejo Raiz\", \"Sertanejo Rom\u00e0ntic\" i \"Sertanejo Universitari\".", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La rumba cubana \u00e9s la rumba m\u00e9s coneguda a nivell internacional.\n\u00c9s el fruit del mestissatge del Guaguanc\u00f3, eminentment afrocaribeny, amb algunes pinzellades adquirides del folklore de l'Espanya meridional.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Iuri Timof\u00e9ievitx Jd\u00e0nov (Moscou, 29 de setembre, 1925 - 9 d'abril, 1986), va ser un actor, ballar\u00ed, core\u00f2graf i artista rus. Es va formar a l'Escola de Ballet de Moscou, arribant a ser el principal solista del Teatre Bolxoi. Va interpretar el paper protagonista de molts ballets, tamb\u00e9 en el cinema, com ara, Romeo i Julieta o La font de Bakhtxissara, sovint acompanyat per la ballarina Galina Ul\u00e0nova.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Chapman Guitars \u00e9s una empresa que fabrica guitarres el\u00e8ctriques amb seu al Regne Unit, fundada i dirigida per Rob Chapman, un personatge popular a YouTube. L'empresa es distingeix perqu\u00e8 les caracter\u00edstiques dels models que surten al mercat les trien persones subscriptores amb votacions en l\u00ednia. La filosofia de l'empresa \u00e9s fer guitarres de la m\u00e9s alta qualitat possible amb un pressupost assequible, cosa que fa que siguin una bona base per fer modificacions.\nEl primer model de la marca va ser l'ML-1, amb cos de caoba, un estil Stratocaster i un claviller invertit negre. Es fabricava a la Xina (per abaratir costos) i portava pastilles fetes als Estats Units segons les especificacions del propietari, amb un preu inicial de 385 \u20ac (299 \u00a3) en la primera ronda de producci\u00f3, per\u00f2 que es va poder reduir fins a 255 \u20ac (199 \u00a3) en la segona ronda. Poc despr\u00e9s de la sortida al mercat, els compradors de la guitarra es queixaven d'un mal treball de trasts i d'un mal acabat general.\nLa mala qualitat va fer optar per traslladar la producci\u00f3 de Chapman Guitars a World Musical Instruments, a Corea del Sud. All\u00e0 es va comen\u00e7ar a produir de nou l'ML-1, l'ML-2, els models Signature i la resta de guitarres de l'empresa.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un instrument de so determinat (tamb\u00e9 es pot dir percussi\u00f3 afinada) \u00e9s aquell que produeix notes concretes i determinades. Tot i que aquesta facultat es dona en la immensa majoria d'instruments, aquesta denominaci\u00f3 nom\u00e9s s'aplica als instruments idi\u00f2fons i membran\u00f2fons percudits o fregats. \u00c9s el cas del xil\u00f2fon, la marimba o -entre els membran\u00f2fons- les timbales\nUna de les formes m\u00e9s habituals de classificar els instruments de percussi\u00f3 \u00e9s, precisament en instruments de so indeterminat i de so determinat.\nels instruments determinats s\u00f3n aquells que produixen notes com do,re,mi,fa,sol... Els instruments determinats s\u00f3n la gran majoria d'instruments", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Dancehall \u00e9s un g\u00e8nere de m\u00fasica popular jamaicana que es va originar a final dels 70. Inicialment, el dancehall era una versi\u00f3 m\u00e9s simple del reggae que l'estil roots, el qual havia dominat gran part dels 70. A meitat dels 80, la instrumentaci\u00f3 digital esdevenia m\u00e9s freq\u00fcent, canviant el so considerablement, esdevenint el dancehall digital (o \"ragga\") cada cop m\u00e9s caracteritzat per ritmes m\u00e9s r\u00e0pids. Un dels elements claus del dancehall \u00e9s l'\u00fas extens del patois jamaic\u00e0 m\u00e9s que l'angl\u00e8s est\u00e0ndard i un pes essencial en la pista instrumentals (o riddims).\nEl dancehall va tenir un gran \u00e8xit inicial dins de Jamaica en els 80, i en els 90, es va convertir cada cop m\u00e9s popular en comunitats de la di\u00e0spora jamaicana. En els 2000, el dancehall va experimentar a tot el m\u00f3n un \u00e8xit generalitzat, i pel 2010, va comen\u00e7ar a influir fortament en la feina d'artistes i productors occidentals establerts, els qual han ajudat a portar m\u00e9s enll\u00e0 el g\u00e8nere a la idea dominant de m\u00fasica occidental convencional.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "S'anomena proemi el preludi d'un cant, exordi d'un discurs o pre\u00e0mbul d'una obra. \u00c9s un terme o concepte proper al de pr\u00f2leg.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Amerika Perdida \u00e9s el primer disc recopilatori de Mano Negra, on inclou can\u00e7ons dels tres discs publicats fins aquell moment: Patchanka, Puta's Fever i King of Bongo.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una simfonia coral \u00e9s una composici\u00f3 musical per a orquestra, cor i, de vegades, solistes, la qual s'adhereix, generalment, en el seu funcionament intern i arquitectura musical global a la forma musical simf\u00f2nica. El terme \u00absimfonia coral\u00bb en aquest context va ser encunyat per Hector Berlioz en descriure la seva obra Rom\u00e9o et Juliette en la seva introducci\u00f3 de cinc par\u00e0grafs per a aquesta obra. L'antecessor directe de la simfonia coral \u00e9s la Novena Simfonia de Ludwig van Beethoven. La Novena de Beethoven recull part de l'Ode an die Freude (Cant de joia), un poema de Friedrich Schiller, amb text cantat per solistes i cor en el seu \u00faltim moviment. \u00c9s el primer exemple d'\u00fas en un compositor important de la veu humana al mateix nivell que els instruments en una simfonia.Alguns compositors del segle xix, en particular Felix Mendelssohn i Franz Liszt, van seguir a Beethoven en la producci\u00f3 d'obres simf\u00f2niques corals. El g\u00e8nere es va desenvolupar \u00e0mpliament en el segle xx, amb obres notables com les compostes per Benjamin Britten, Gustav Mahler, Serguei Rakhm\u00e0ninov, Dmitri Xostak\u00f3vitx, \u00cdgor Stravinski i Ralph Vaughan Williams, entre d'altres. Des de finals del segle XX i comen\u00e7aments del segle xxi s'han compost diverses obres noves d'aquest g\u00e8nere, entre elles les escrites per Tan Dun, Philip Glass, Hans Werner Henze i Krzysztof Penderecki.\nLa intenci\u00f3 era que la simfonia coral romangu\u00e9s en el g\u00e8nere simf\u00f2nic, fins i tot amb la seva fusi\u00f3 d'elements dram\u00e0tics o narratius que es derivaven de la inclusi\u00f3 de les paraules. Amb aquest objectiu, les paraules van ser tractades simf\u00f2nicament per perseguir finalitats no narratives, a trav\u00e9s de l'\u00fas freq\u00fcent de la repetici\u00f3 de paraules i frases importants i la reordenaci\u00f3, transposici\u00f3 i omissi\u00f3 de passatges ling\u00fc\u00edstics. El text va arribar a determinar l'esquema simf\u00f2nic b\u00e0sic, mentre que l'orquestra transmetia les idees musicals en un grau similar al del cor i els solistes. Fins i tot amb un \u00e8mfasi simf\u00f2nic, una simfonia coral era influenciada sovint en la forma musical i el contingut per una narraci\u00f3 externa, fins i tot en les parts on no hi havia cant.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El roman\u00e7 \u00e9s un genere musical del Renaixement espanyol basat en roman\u00e7os po\u00e8tics d'origen popular. Musicalment, es tracta d'una m\u00fasica polif\u00f2nica, vocal, que a vegades era acompanyada d'instruments com la viola i amb una tem\u00e0tica profana. Alguns dels generes emparentats amb el roman\u00e7 s\u00f3n el villancet i l'ensalada, de la mateixa \u00e8poca. En Espanya, la major part dels roman\u00e7os que encara es conserven estan inclosos dins del Cancionero de Palacio. De les 40 obres que formen part del can\u00e7oner, sis en parlen de la conquesta de Granada, duta a terme pels Reis Cat\u00f2lics. El compositor espanyol m\u00e9s important de roman\u00e7os \u00e9s Juan del Encina.\nLa seua estructura musical consisteix en una estrofa de quatre frases musicals curtes (ABCD) que es repeteix durant tota la can\u00e7\u00f3. El text sol ser un poema octos\u00edl\u00b7lab, amb rima lliure als versos pars i rima assonant als senars. Tot i que el seu contingut sol ser un text \u00e8pic, real o inventat, tamb\u00e9 n'hi ha roman\u00e7os sat\u00edrics, amorosos\u2026", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Haddock foren una fam\u00edlia de notables m\u00fasics anglesos del segle xix, tots ells naturals de Leeds.\nEl primer dels Haddock que assol\u00ed notorietat fou Thomas, n. el 1812, excel\u00b7lent violoncel\u00b7lista; el seu germ\u00e0 George, n. el 1824, es disting\u00ed com a concertista de viol\u00ed i director d'orquestra, i fund\u00e0 a Leeds un centre d'ensenyan\u00e7a musical, convertit m\u00e9s tard per Edward i George Haddock en el Leeds College of Music, que pot ser considerat com l'establiment docent de m\u00e9s gran import\u00e0ncia en el nord d'Anglaterra. Fou autor d'una Practical School for the Violin i d'altres obres t\u00e8cniques. Edward i George Percy, nascuts el 1859 i 1860, respectivament, tamb\u00e9 notables instrumentistes i compositors, crearen la re nomenada Orquestra Simf\u00f2nica de Leeds, dirigint-la durant molts anys amb \u00e8xit.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En aquest nom japon\u00e8s, el cognom \u00e9s Tainaka.Sachi Tainaka (\u30bf\u30a4\u30ca\u30ab \u30b5\u30c1, , Tainaka Sachi?, nascuda el 30 d'abril de 1986) \u00e9s una cantant japonesa que \u00e9s m\u00e9s coneguda per les seves interpretacions vocals en les obertures de l'anime de Fate/stay night.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Espiritual negre (en angl\u00e8s negro spiritual) \u00e9s un tipus de cant religi\u00f3s que sorgeix entre els esclaus afroamericans portats als Estats Units durant el segle xix", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica generativa \u00e9s un terme popularitzat per Brian Eno per descriure m\u00fasica que \u00e9s sempre canviant, i que \u00e9s creada per un sistema.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En la m\u00fasica, un riff \u00e9s una frase de dos o quatre compassos que es repeteix sovint, normalment executada per la secci\u00f3 d'acompanyament. Els seus or\u00edgens es remunten als patrons de crida i resposta de la m\u00fasica de l'oest d'\u00c0frica i que ha passat a la m\u00fasica afroamericana, els claves cubans i el jazz.Un riff que ha inspirat moltes can\u00e7ons arreu al m\u00f3n des del 1899 \u00e9s el Nas de barraca o en la seva versi\u00f3 anglesa Shave and a haircut. Un exemple de riff en la m\u00fasica rock, \u00e9s la introducci\u00f3 de guitarra de Guns N' Roses a Sweet Child O' Mine. En la m\u00fasica cl\u00e0ssica, el seu equivalent \u00e9s l'obstinat com per exemple al Bol\u00e9ro de Ravel.\nAix\u00ed al final riff se li pot dir com una frase musical, distingible i que es repeteixi al llarg de la pe\u00e7a, diferenciant-se aix\u00ed del solo o de la cad\u00e8ncia virtuosa, que \u00e9s on l'artista explota les seves habilitats sense repetir-la durant la can\u00e7\u00f3.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un stretto (de vegades anomenat stretta) \u00e9s un passatge, sovint al final d'una \u00e0ria o moviment, en tempo m\u00e9s r\u00e0pid. Alguns exemples s\u00f3n: la fi de l'\u00faltim moviment de la Cinquena Simfonia de Beethoven; el compas 227 de la Balada n\u00fam. 3, els compassos 16 i 17, del Preludi n\u00fam. 4 en mi menor o el comp\u00e0s 25 de l'Estudi op. 10, n\u00fam. 12, \"El Revolucionari\", totes de Chopin.\nUn altre exemple s\u00f3n alguns fragments de les farses de Rossini.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica vocal \u00e9s la m\u00fasica interpretada per un o m\u00e9s cantants, amb acompanyament instrumental o sense, en la qual el cant \u00e9s l'element que concentra l'inter\u00e8s principal de la composici\u00f3. La m\u00fasica que utilitza el cant per\u00f2 no el situa en una posici\u00f3 preeminent dins del conjunt d'efectius sonors utilitzats, normalment es considera m\u00fasica instrumental (com per exemple el cor de veus femenines, sense text, al moviment final de Els Planetes de Gustav Holst. Un cas espec\u00edfic de la m\u00fasica vocal \u00e9s aquella que no t\u00e9 cap acompanyament instrumental; rep el nom de m\u00fasica a cappella.Normalment la m\u00fasica vocal posa en joc un text cantat que habitualment s'anomena \u00ablletra\u00bb, tot i que tamb\u00e9 hi ha notables exemples de m\u00fasica vocal interpretada o b\u00e9 sense text, o b\u00e9 amb s\u00edl\u00b7labes mancades de sentit o amb sorolls, a voltes com a onomatopeies musicals. Una composici\u00f3 vocal breu amb text s'anomena, de manera gen\u00e8rica, can\u00e7\u00f3.\nProbablement la m\u00fasica vocal \u00e9s la forma m\u00e9s antiga de m\u00fasica, at\u00e8s que no requereix cap instrument a part de la veu humana. Totes les cultures musicals tenen algun tipus de m\u00fasica vocal.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Agnete Saba, fins al 2020 Agnete Johnsen (Varangerbotn, Unj\u00e1rga, Finnmark, Noruega, 4 de juliol del 1994), tamb\u00e9 coneguda sota la forma m\u00e9s abreujada del seu nom Agnete o Aggie, \u00e9s una cantautora noruega-sami, coneguda internacionalment per haver representat Noruega al Festival d'Eurovisi\u00f3 l'any 2016 amb la can\u00e7\u00f3 \"Icebreaker\". Forma part del grup de m\u00fasica punk The BlackSheeps, malgrat haver-se presentat en solitari al concurs europeu.Agnete Saba \u00e9s filla de l'escriptora sami Signe Iversen. El 2020 va decidir canviar el cognom, adoptant el cognom sami Saba de la seva \u00e0via materna.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Sindicato Malone va ser un grup pop espanyol de l'\u00e8poca de la moguda madrilenya. Va sorgir inicialment com un projecte d'Alberto Haro, del grup Glutamato Ye-Y\u00e9, juntament amb els quals van formar part de les \u00abhornadas irritantes\u00bb. Va destacar per la frescor i la ironia que feien gala en les lletres de les seves can\u00e7ons. El grup estava format b\u00e0sicament per Luis Jovellar (cantant), Fernando Caballero i Alberto Haro Ibars. Amb el EP \"S\u00f3lo por robar\" (1982) aconsegueixen entrar als 40 Principales. Despr\u00e9s van editar un single, un altre extended playi el LP Antes morir que perder la vida, amb una cara m\u00edstica i una altra l\u00fadica, abans de desapar\u00e8ixer.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Richard Roy, tamb\u00e9 conegut com a Twitch va ser el baixista de Sum 41 quan es va iniciar la banda, des del 1996 al 1998. Va apar\u00e8ixer al v\u00eddeo \"Bring The Noize!\" parlant dels seus companys de grup. L'\u00fanica gravaci\u00f3 en la qual va col\u00b7laborar en Richard va ser l'any 1998 amb la maqueta titulada \"Rock Out With Your Cock Out\".", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Back in Black \u00e9s un \u00e0lbum d'estudi de la banda australiana de hard rock AC/DC llan\u00e7at el 1980.En aquest disc figura per primera vegada Brian Johnson com a vocalista, qui va substituir Bon Scott despr\u00e9s de la seva tr\u00e0gica mort. Les vendes internacionals del disc s\u00f3n de m\u00e9s de 50 milions de c\u00f2pies, vendes que el van convertir en el segon \u00e0lbum m\u00e9s venut de la hist\u00f2ria despr\u00e9s Thriller de Michael Jackson. L'\u00e0lbum est\u00e0 dedicat a Bon Scott. La portada del disc (el logo d'AC/DC sobre un fons negre) era un clar homenatge al recent mort Bon Scott.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un so \u00e9s enharm\u00f2nic d'un altre quan, en realitat, es tracta del mateix so per\u00f2 tenen dues denominacions diferents i, per tant, fan funcions diferents en contextos tamb\u00e9 diferents. Aix\u00ed, per exemple, do i si sostingut s\u00f3n enharm\u00f2nics.\nSemblantment, dos intervals tamb\u00e9 poden ser enharm\u00f2nics si alguns dels sons que els configuren tamb\u00e9 ho s\u00f3n. Aquest seria el cas de la tercera augmentada do - mi sostingut, i la quarta justa do - fa.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Kerrang! \u00e9s una revista musical setmanal brit\u00e0nica especialment dedicada al rock, rock alternatiu i al metal.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Dave Weckl (8 de gener de 1960) \u00e9s un virtu\u00f3s bateria de Jazz-fusi\u00f3 que ha desenvolupat una t\u00e8cnica notable i innovadora a la Bateria. A part de tindre una banda pr\u00f2pia, ha tocat amb la Michel Camilo band i la Elektric Band d'en Chick Corea.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Novello fou una nissaga de m\u00fasics, escriptors, cantants i editors musicals.\n\nVincent Novello (Londres, 6 de setembre de 1781 \u2013 Ni\u00e7a, 9 d'agost de 1861.\nMary Cowden Clarke, de soltera, Novello (Londres, 22 de juny de 1809 \u2013 G\u00e8nova (It\u00e0lia) 12 de gener de 1898), filla de Vincent.\nJoseph Alfred Novello (Londres, 1810 - G\u00e8nova, 17 de juliol de 1896, fill gran de Vincent\nClara Novello (Londres, 10 de juny de 1818 \u2013 Roma, 12 d'abril de 1908), era la quarta filla de Vincent\nMary Sabilla Novello, (1821-1904), era filla de Vincent Novello\nNOVELLO & COMPANY LTD, companyia editora fundada per Vincent Novello el 1811.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El So cinematogr\u00e0fic, en el m\u00f3n de la realitzaci\u00f3 audiovisual, \u00e9s un camp creatiu que des de l'aparici\u00f3 del cinema sonor va de la m\u00e0 amb la imatge. Compr\u00e8n tots els elements que no siguin estrictament m\u00fasica composta en un film: di\u00e0legs i efectes sonors. La creaci\u00f3 d'una banda sonora t\u00e9 les mateixes possibilitats creatives que el muntatge. S'han de seleccionar sons amb una funci\u00f3 concreta per guiar la percepci\u00f3 de la imatge i l'acci\u00f3, en el cas de no tenir encara feta aquesta banda sonora s'usa una altra ja existent per anar muntant la imatge, a aix\u00f2 se l'anomena temp track.\nNormalment es t\u00e9 la sensaci\u00f3 de que els actors o objectes que apareixen en les pel\u00b7l\u00edcules produeixen el soroll adequat en el moment adequat, considerant el so com un simple acompanyament a les imatges. En canvi, la banda sonora d'una pel\u00b7l\u00edcula es construeix separada de la banda d'imatge i de manera independent. Part de la for\u00e7a de moltes escenes i seq\u00fc\u00e8ncies s'aconsegueix gr\u00e0cies a efectes de so que solen passar desapercebuts. El so \u00e9s capa\u00e7 de crear una manera diferent de percebre la imatge i pot condicionar la seva interpretaci\u00f3, per exemple, centrant l'atenci\u00f3 de l'espectador en un punt espec\u00edfic i guiant-ho a trav\u00e9s de la imatge.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'europop \u00e9s un g\u00e8nere de m\u00fasica desenvolupat a Europa des dels anys 1970 i que es caracteritza per ritmes enganxosos, can\u00e7ons simples i lletres superficials. Una de les principals difer\u00e8ncies entre l'europop i el pop nord-americ\u00e0 \u00e9s que el primer tendeix m\u00e9s a la m\u00fasica dance i el techno. L'europop va arribar a dominar les llistes d'\u00e8xits durant els anys 1980 i 1990. Alguns dels artistes van sorgir de Fran\u00e7a, Alemanya, It\u00e0lia i Pa\u00efsos Baixos, per\u00f2 la gran majoria eren d'origen suec. En els 1970 aquests grups eren famosos principalment en pa\u00efsos del continent Europeu, per\u00f2 en els 80 i principis dels 90, Ace of Base de Su\u00e8cia, Whigfield de Dinamarca o Princessa d'Espanya, coparen els primers llocs de les llistes en el continent i obriren el mercat a l'\u00c0sia, assentant-se al Jap\u00f3. Army of Lovers va introduir amb \u00e8xit l'europop entre les audi\u00e8ncies brit\u00e0niques i nord-americanes. En els 90, grups de pop com les Spice Girls i els Backstreet Boys mostren influ\u00e8ncies del g\u00e8nere. El terme s'usa principalment en els pa\u00efsos de parla anglosaxona i de vegades s'empra com a sin\u00f2nim de pop europeu. Hi ha difer\u00e8ncies d'\u00fas entre els Estats Units i Regne Unit. Mentre que Kylie Minogue o Sophie Ellis-Bextor poden ser classificades com a europop als EUA i fins i tot a Austr\u00e0lia, a la Gran Bretanya se sol emprar exclusivament per al pop de l'Europa continental. Els grups brit\u00e0nics Girls Aloud i Take That, mai serien qualificats com a europop al seu pa\u00eds d'origen.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Csound \u00e9s un llenguatge de programaci\u00f3 d'ordinador espec\u00edfic per a domini per a la programaci\u00f3 d'\u00e0udio. Es diu Csound perqu\u00e8 est\u00e0 escrit en C, en oposici\u00f3 a alguns dels seus predecessors.\n\u00c9s un programari lliure, disponible sota la LGPL.\nCsound va ser escrit originalment al MIT per Barry Vercoe el 1985, basat en el seu sistema anterior anomenat Music 11, que al seu torn seguia el model MUSIC-N iniciat per Max Mathews als Bell Labs. El seu desenvolupament va continuar al llarg dels anys 90 i 2000, dirigit per John Fitch a la Universitat de Bath. La primera versi\u00f3 documentada de la versi\u00f3 5 \u00e9s la versi\u00f3 5.01 del 18 de mar\u00e7 del 2006. Molts desenvolupadors hi han contribu\u00eft, sobretot Istvan Varga, Gabriel Maldonado, Robin Whittle, Richard Karpen, Iain McCurdy, Michael Gogins, Matt Ingalls, Steven Yi, Richard Boulanger, Victor Lazzarini i Joachim Heintz.\nDesenvolupat durant molts anys, actualment compta amb prop de 1.700 generadors d'unitats . Un dels seus punts forts \u00e9s que \u00e9s completament modular i extensible per l'usuari. Csound est\u00e0 estretament relacionat amb el llenguatge subjacent de les extensions d' \u00e0udio estructurat a MPEG-4, SAOL.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La lijerica (pronunciat lij\u025britsa en serbocroat) \u00e9s un instrument musical de corda fregada propi d'Hercegovina i de la regi\u00f3 croata de Dalm\u00e0cia. En la classificaci\u00f3 de Hornbostel-Sachs pertany al grup: 321.321 dels lla\u00fcts amb caixa en forma de bol. T\u00e9 un cos en forma de pera, tres cordes i es toca amb un arquet. Normalment apareix per acompanyar la dansa lin\u0111o o posko\u010dica t\u00edpica de la zona. El nom \u00e9s un diminutiu de \u00ablira\u00bb, i probablement deriva de la lira de Bizanci. D'altra banda, t\u00e9 vincles amb altres instruments com el kemenche turc, la lira calabresa, la lira de Creta i el gadulka. Tot i que el seu lloc preferent \u00e9s en la m\u00fasica tradicional, tamb\u00e9 se la pot trobar en la m\u00fasica popular.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La bandola \u00e9s un instrument cord\u00f2fon, de la fam\u00edlia dels lla\u00fcts, sense cordal i de corda pin\u00e7ada; t\u00e9 quatre cordes i caixa bombada i sovint hom l'identifica amb la band\u00farria.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un estil musical \u00e9s una categoria de m\u00fasiques amb un nombre remarcable i prou similituds relatives a la seva sonoritat; s\u00f3n categories que agrupen m\u00fasiques que sonen de maneres prou semblants. La sonoritat d'una m\u00fasica i, per tant la seva inclusi\u00f3 en un estil o en un altre dep\u00e8n de dos factors que s\u00f3n els determinants principals de l'estil:\nEls efectius sonors que es posen en joc, \u00e9s a dir els instruments i/o les veus que hi intervenen.\nLes t\u00e8cniques emprades per a la producci\u00f3 d'aquesta m\u00fasica.At\u00e8s que en una producci\u00f3 musical hi intervenen processos de composici\u00f3 i d'interpretaci\u00f3, aquests dos elements determinants tant es refereixen a l'una com a l'altra. Per aix\u00f2, tot i que habitualment el concepte d'estil musical es refereix molt m\u00e9s a la composici\u00f3 que no pas a la interpretaci\u00f3, no es pot oblidar aquest segon aspecte.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Misia Remix 1999 \u00e9s el primer \u00e0lbum de mescles de la cantant japonesa Misia, i en general, el tercer de la seva discografia, editat el 9 de juny de 1999. Va editar-se en format casset i vinil \u00fanicament. Misia Remix 1999 va debutar en la 36a posici\u00f3 a la llista setmanal d'\u00e0lbums Oricon, amb 8.770 c\u00f2pies venudes durant la primera setmana.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Als Estats Units, la certificaci\u00f3 de premis de la Recording Industry Association of America, basada en el nombre d'\u00e0lbums, senzills i v\u00eddeos, venuts a trav\u00e9s dels mercats al detall i altres mercats auxiliars. Altres pa\u00efsos tenen premis semblants (vegeu certificaci\u00f3 de vendes discogr\u00e0fiques). La certificaci\u00f3 no \u00e9s autom\u00e0tica; per a un premi ha ser entregat, el segell discogr\u00e0fic ha de sol\u00b7licitar-ne la certificaci\u00f3. L'auditoria es du a terme validant les vendes netes despr\u00e9s dels retorns (s'utilitza m\u00e9s sovint declaraci\u00f3 de drets d'un artista), que inclou discs venuts directament als minoristes, les vendes directes al consumidor (clubs de m\u00fasica i comandes per correu) i altres punts de venda.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Free Flight fou una banda de jazz liderada per Jim Walker.Altres membres van ser: Peter Erskine, Milcho Leviev, Ralph Humphrey, Brian Pezzone, Jimmy Lacefield, i Mike Garson, qui toc\u00e0 en Beyond the Clouds.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Pitarch (Fou una extensa fam\u00edlia de m\u00fasics de la vil\u00b7la de Sant Mateu (Baix Maestrat) de la Comunitat Valenciana).\nEl tronc de la fam\u00edlia Pitarch, fou Miquel Pitarch i Fabra, fou un hisendat de Sant Mateu que visqu\u00e9 a cavall dels segles xviii i xix. Xocolater de professi\u00f3 i home de gran cultura, inculc\u00e0 als seus vuit fills, tres homes i cinc dones la seva passi\u00f3 per la m\u00fasica i la seva devoci\u00f3 religiosa. Miquel a m\u00e9s d'ensenyar la m\u00fasica a tots els seus fills, form\u00e0 a c\u00e0rrec seu, una orquestra els membres de la qual instru\u00efa de franc. De les seves cinc filles, tres foren monges i exerciren com a organistes en diferents convents valencians.\nCom a conseq\u00fc\u00e8ncia de la fecunda activitat comercial, Sant Mateu va veure igualment florir la cultura i la m\u00fasica i prova d'aix\u00f2 s\u00f3n els acreditats tallers d'orgueneria que encara en els segles XVII i XVIII existien en la comarca del Maestrat. El m\u00e9s important d'aquests era l'ubicat en el convent dels Pares Dominics de Sant Mateu. Un altre taller d'orgueneria del Maestrat de certa import\u00e0ncia fou el situat en la vil\u00b7la de C\u00e0lig. Tamb\u00e9 en pobles propers a Morella, existien reconeguts tallers d'orgueneria dirigits per molts bons mestres orgueners. La profusi\u00f3 d'orgues en convents i esgl\u00e9sies de l'entorn castellonenc explica potser el fet que els germans Pitarch s'iniciessin en l'estudi de l'orgue abans d'emprendre algun d'ells, les seves carreres pian\u00edstiques.\n\nAmbrosia Pitarch, ingress\u00e0 en el convent d'Agustines de Sant Mateu l'any 1828 i demostr\u00e0 a l'orgue unes excel\u00b7lents qualitats interpretatives. Flor\u00ed durant la Primera Guerra Carlina i tant els generals carlins com els liberals rendiren tribut d'admiraci\u00f3 al seu talent art\u00edstic, portant les seves hosts a escoltar missa al seu convent, on les bandes callaven perqu\u00e8 toques l'orgue la monja, i costejant festes religioses, amb la condici\u00f3 expressa que Sor Ambrosia dirig\u00eds la part musical. La comunitat li dedic\u00e0 una l\u00e0pida en mem\u00f2ria del seu art.Antonio Pitarch Sim\u00f3 (1814-1882), era el fill gran d'en Miquel.Francisca Pitarch Sim\u00f3, fou monja organista del convent de Sagunt des de 1829.Maria Llu\u00efsa Pitarch Sim\u00f3, la menor de les germanes. Profess\u00e0 el 1833 en el convent de Nostra Senyora de la Puritat de Val\u00e8ncia, on fou nomenada organista.Mateu Pitarch Sim\u00f3, (1826-1884), es perfeccion\u00e0 amb el seu germ\u00e0 Antonio Pitarch Sim\u00f3 a Lo Pu\u00e8i de Velai (Fran\u00e7a). Va ser organista a Tournus i Emb\u00e8rt.Llu\u00efsa Pitarch, filla de Mateu. Es dedic\u00e0 al teatre. Estren\u00e0 a Tor\u00ed el Ruy Blas (Marchetti), actu\u00e0 a Ni\u00e7a i Li\u00f3, i a Val\u00e8ncia es presenta amb Il trovatore, Lucrezia Borgia, Attila, Un ballo in maschera, deixant un r\u00e8cord memorable. Es cas\u00e0 a Palerm amb un ric propietari i es retir\u00e0 del teatre.Vicen\u00e7 Pitarch Sim\u00f3 (1824-1910), compositor, organista i compositor.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Lucrecia P\u00e9rez S\u00e1ez \u00e9s una actriu i cantant cubana nascuda a l'Havana. \u00c9s coneguda amb el mon\u00f2nim de Lucrecia. Malgrat la seva activitat principal com a cantant, ha participat en alguna pel\u00b7l\u00edcula com Ataque verbal (1999) i a la s\u00e8rie infantil Los Lunnis (2003\u20132009), RTVE. Ha publicat Besitos de chocolate. Cuentos de mi infancia (2006).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una barcarola \u00e9s una can\u00e7\u00f3 popular, t\u00edpica dels gondolers venecians, o una pe\u00e7a musical composta en aquest estil. En la m\u00fasica cl\u00e0ssica n'hi ha dos famosos exemples: la barcarola de l'\u00f2pera Els contes de Hoffmann, de Jacques Offenbach i la Barcarola en Fa sostingut major per a piano, de Fr\u00e9d\u00e9ric Chopin.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Neuroticfish va ser un projecte musical alemany del qual els estils eren del tipus cos electr\u00f2nic musical, futurepop, i synthpop, com tamb\u00e9 d'altre tipus de m\u00fasica electr\u00f2nica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El terme Chanson \u2014Can\u00e7\u00f3\u2014 designa des de comen\u00e7aments del segle xix un g\u00e8nere musical que s'utilitza per atorgar l'enaltiment de la llengua francesa, amb refer\u00e8ncies a mestres i models heretats de la literatura po\u00e8tica francesa, i per oposici\u00f3 o per diferenciaci\u00f3 a les formes dominants anglosaxones de la ind\u00fastria musical.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Llistat amb els videoclips de can\u00e7ons en catal\u00e0 que m\u00e9s reproduccions acumulen a YouTube.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El moviment paral\u00b7lel \u00e9s el que es dona entre les diferents veus o parts d'una composici\u00f3 polif\u00f2nica i contrapunt\u00edstica quan aquestes veus es mouen en la mateixa direcci\u00f3, ja sigui ascendent o descendent.\nAix\u00f2 \u00e9s aplicable a les dues veus d'una composici\u00f3 a dues veus per\u00f2 tamb\u00e9 a les relacions que hi hagi entre dues o m\u00e9s veus en una composici\u00f3 que en tingui m\u00e9s de dues.\nMalgrat la nomenclatura, els intervals que fan les diferents veus en el moviment paral\u00b7lel no necess\u00e0riament han de ser id\u00e8ntics, de manera que, estrictament parlant, el moviment no ha de ser necess\u00e0riament realment paral\u00b7lel, at\u00e8s que els intervals que separen ambdues (o m\u00e9s) veus no han de ser els mateixos ni al comen\u00e7ament i al final del passatge ni s'han de mantenir constants. En el cas que fos aix\u00ed, llavors parlem d'un moviment per \"terceres\" paral\u00b7leles, o per \"quartes paral\u00b7leles\", etc.\nLes altres dues possibilitats de relaci\u00f3 entre les diverses veus en el contrapunt s\u00f3n el moviment oblic i el moviment contrari.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Glissando (normalment s'empra el plural itali\u00e0: glissandi) \u00e9s un ornament musical que consisteix en: o b\u00e9 a un despla\u00e7ament continu de to d'una nota a una altra, o b\u00e9 a una escala incidental (o escala crom\u00e0tica, \u00e9s a dir, apujant un mig to, p. ex.:en la tonalitat de doM;do, do#, re, re#, mi, fa, fa#, sol, sol#, la, la#, si, do) tocada molt r\u00e0pidament per a moure's d'una nota a una altra (glissando efectiu).\nEls instruments musicals capa\u00e7os d'efectuar canvis de to continus poden efectuar glissandi de molta extensi\u00f3. Aqu\u00ed s'hi inclouen instruments de corda sense trasts (com el viol\u00ed o el contrabaix); instruments de corda que permeten estirar les cordes (com algunes guitarres el\u00e8ctriques); instruments de vent sense v\u00e0lvules o claus (com el tromb\u00f3); sintetitzadors i la veu humana. Algun instrument de percussi\u00f3 com les timbales tamb\u00e9 poden generar glissandi tensant la membrana amb un pedal\n\nMolts dels instruments restants poden produir un glissando m\u00e9s limitat. Per exemple, instruments de corda amb trasts (com la guitarra o la mandolina) poden efectuar glissandi de fins a una tercera menor (tres semitons), estirant la corda perpendicularment sobre el m\u00e0nec. instruments de vent com la flauta o la trompeta poden efectuar glissandi limitats, tot alterant la pressi\u00f3 amb qu\u00e8 s'hi bufa. Membran\u00f2fons com el tambor o la conga poden fer tamb\u00e9 petits glissandi fent pressi\u00f3 sobre la membrana mentre est\u00e0 sonant.\nAltres instruments no permeten canviar el to de manera cont\u00ednua (per exemple, el piano o l'arpa). En aquests, la manera d'interpretar un glissando consisteix a tocar totes o algunes de les notes situades entre els extrems del glissando a molta velocitat, de manera que el resultat audible s'apropa al so d'un glissando continu. Aquesta interpretaci\u00f3 tamb\u00e9 \u00e9s possible en instruments de vent i de corda, i igualment se l'anomena glissando, tot i que no \u00e9s exactament el mateix que l'efecte imitat.\n Glissando descendent d'un acord. (?\u00b7p\u00e0g.)\n Glissando ascendent d'una sola nota, de do3 a do4. (?\u00b7p\u00e0g.)", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Mainstream Rock Tracks \u00e9s una llista de Billboard de les can\u00e7ons m\u00e9s reprodu\u00efdes en les r\u00e0dios mainstream, una categoria que inclou emissores que radien principalment m\u00fasica rock per\u00f2 que no s\u00f3n de rock modern (o alternatiu), que s\u00f3n explicades en Modern Rock Tracks.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una fanfara, o fanf\u00e0rria, \u00e9s una pe\u00e7a musical curta, amb gran for\u00e7a i brillantor, interpretada per diverses trompetes amb altres instruments de vent-metall, que sovint estan acompanyats per instruments de percussi\u00f3. Normalment es fa servir amb finalitat cerimonial, per expressar majestuositat o en esdeveniments d'import\u00e0ncia social. El terme \u00e9s tamb\u00e9 emprat de manera simb\u00f2lica per referir-se a fets amb molta publicitat, encara que no hi hagi m\u00fasica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Rin i Len Kagamine (\u93e1\u97f3\u30ea\u30f3\u30fb\u30ec\u30f3 Kagamine Rin Ren?) (CV02) s\u00f3n dos bancs de veu per al programa VOCALOID2 i VOCALOID4. Desenvolupats per Crypton Future Media amb la veu de la seiyuu; Asami Shimoda, per a la segona versi\u00f3 del programa de sintetitzaci\u00f3 de veu VOCALOID llan\u00e7ats al mercat el 27 de desembre de 2007. Sent els seg\u00fcents despr\u00e9s d'Hatsune Miku (CV01).El seu nom \u00e9s un veritable joc de paraules de car\u00e0cters japonesos: Kagami (\u93e1\u9905) = mirall, i Ne (\u306d) = so, juntes significarien \"so en el mirall\". A m\u00e9s, els seus noms fan refer\u00e8ncia a les paraules angleses Rin (Right) = Dreta; i Len (Left) = Esquerra. Per a aquest cas la interpretaci\u00f3 andr\u00f3gina de tots dos personatges representaria el so de tots dos costats d'un mirall.El 18 de juliol de 2008 va ser posat en venda una segona edici\u00f3 \u00abKagamine ACT2\u00bb a causa de la baixa qualitat amb la qual va ser alliberada la seva primera versi\u00f3. El 27 de desembre de 2010 va ser alliberat el seu paquet Append que inclou tres bancs amb diferents expressions pels dos, sent un total de 6 bancs de veu. El 29 d'octubre de 2015 es va confirmar que els kagamine tindran la capacitat de cantar en Angl\u00e8s gr\u00e0cies als seus bancs de veu English que estaran en venda al desembre del 2015 juntament amb la seva actualitzaci\u00f3 per VOCALOID4 Rin i Len Kagamine V4X, el qual tindr\u00e0 tres funcions noves, I.V.I.C.(Enhanced Voice Expression Control), la compatibilitat amb el par\u00e0metre GWL (Growl - Grunyit) i la del par\u00e0metre XSY (Cross-Synthesis).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Bundesverband Musikindustrie (abreujat BVMI) \u00e9s l'associaci\u00f3 que representa els interessos de la ind\u00fastria discogr\u00e0fica alemanya, nascuda despr\u00e9s de la fusi\u00f3 de les seccions nacionals de la International Federation of the Phonographic Industry i l'organitzaci\u00f3 local BPW (Bundesverband der Phonographischen Wirtschaft).BVMI representa a aproximadament 350 segells, la qual cosa significa el 90% del mercat musical alemany, i \u00e9s membre de l'associaci\u00f3 IFPI.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Daptone Records \u00e9s un segell discogr\u00e0fic de m\u00fasica soul i funk creat per Gabriel Roth i Neal Sugarman i amb seu a Brooklyn (Nova York) Despr\u00e9s de la desaparici\u00f3 del segell Desco Gabriel Roth es va unir a Neal Sugarman per crear una nova casa discogr\u00e0fica, Daptone Records.A m\u00e9s de Sharon Jones i els Dap-Kings, Daptone ha gravat i llan\u00e7at la m\u00fasica The Sugarman Three, The Budos Band, The Poets of Rhythm, The Daktaris, The Mighty Imperials, Lee Fields, Charles Bradley, Binky Griptite, i Naomi Davis. El nucli dur de la seua m\u00fasica s\u00f3n Dap-Kings. The Sugarman 3 inclou a Neal Sugarman, saxofon; Adam Scone, Hammond Organ; Al Street, guitarra; Rudy Albin, bateria; Dave Guy, trompeta.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Eagle Rock Entertainment \u00e9s una empresa independent de distribuci\u00f3 i producci\u00f3 de films, DVD, Blu-ray i documentals de m\u00fasica per al cinema i la televisi\u00f3. Principalment est\u00e0 enfocada a la distribuci\u00f3 i remasteritzaci\u00f3 de concerts en viu d'artistes com Paul McCartney, The Doors, ZZ Top, Gary Moore, Led Zeppelin, The Rolling Stones, Queen, The Who, Elton John, Peter Gabriel, Tina Turner, Nirvana, O2, Metallica, Eminem i Jeff Beck, entre molts altres.\nA m\u00e9s posseeix diverses subsidi\u00e0ries com els segells discogr\u00e0fics Eagle Records i Armoury Records, la companyia de producci\u00f3 Eagle Rock Productions i la filial d'edici\u00f3 musical Eagle i-Music.\nEl 2011 la companyia va guanyar un Premi Grammy pel documental When You're Strange sobre The Doors i fins a l'any 2012 els seus llan\u00e7aments en DVD havien obtingut m\u00e9s de 38 discos multiplat\u00ed, 50 discos de plat\u00ed i m\u00e9s de 100 discos d'or a nivell mundial.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La certificaci\u00f3 de senzills \u00e9s la certificaci\u00f3 que companyies de la majoria de pa\u00efsos del m\u00f3n dona als senzills basant-se en les seves vendes (o en defecte, en els subministraments). A Espanya seria PROMUSICAE, als EUA la RIAA, a Austr\u00e0lia l'ARIA, al Regne Unit el BPI. S'estima que nom\u00e9s als EUA hi ha hagut aproximadament unes 2.600 certificacions de senzills.\nRecentment, les desc\u00e0rregues digitals de singles han comen\u00e7at a \u00e9sser certificades, degut al gran increment del mercat digital i del decreixement (tamb\u00e9 gran) del mercat f\u00edsic de senzills. Tot i que les desc\u00e0rregues digitals (tamb\u00e9 desc\u00e0rregues legals) van comen\u00e7ar pel 2003, no va ser fins al 2005 fins que van prendre prou envergadura, i va ser quan Billboard, va comen\u00e7ar a comptar-les per fer la llista de senzills Hot 100. Aix\u00f2 es va fer, a causa del fet que abans del canvi, els senzills rebien menys desc\u00e0rregues i trigaven m\u00e9s a acumular un nombre major, mentre que despr\u00e9s del canvi, trigaven menys a arribar a nombres majors de desc\u00e0rregues.\nEl 2004 perqu\u00e8 un senzill sobrepass\u00e9s unes vendes de 100.000 calia gaireb\u00e9 tot un any, mentre que el 2006, la Shakira amb Hips Don't Lie, vengu\u00e9 aproximadament unes 269.000 can\u00e7ons digitals en nom\u00e9s una semana, i esdevingu\u00e9 Plat\u00ed en nom\u00e9s una setmana. La can\u00e7\u00f3 amb m\u00e9s desc\u00e0rregues rebudes en una sola setmana \u00e9s Fergalicious de la Fergie amb 295.000 desc\u00e0rregues rebudes al gener del 2007.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Folk-pop o pop-folk \u00e9s un estil musical, barrejant les m\u00fasiques folk i pop. \u00c9s relatiu a la m\u00fasica folk-rock per\u00f2 amb uns arranjaments menys durs.L'estil de folk-pop es pot descriure com una barreja de dues categories. D'una banda es pot presentar can\u00e7ons de folk amb grans arranjaments, d'altra banda can\u00e7ons de pop amb arranjaments m\u00e9s \u00edntims i ac\u00fastics.La m\u00fasica folk-pop va desenvolupar durant la onada de folk-rock als Estats Units als anys 1960. Entre els representants de folk-pop s\u00f3n o eren Simon & Garfunkel, The Mamas and the Papas i Buffy Sainte-Marie. Els Amics de les Arts, Ran Ran Ran i El Diluvi s\u00f3n representants catalans o valencians del g\u00e8nere.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La sarabanda \u00e9s un dels balls de la belle danse o dansa barroca. A partir del segle xix passa a ser considerada com un dels precedents dels balls de sal\u00f3. Tamb\u00e9 es diu aix\u00ed la m\u00fasica instrumental barroca amb qu\u00e8 es ballava aquesta, que \u00e9s un dels moviments est\u00e0ndards -juntament amb l'allemande, la courante i la giga- de la s\u00e8rie de m\u00fasiques per ballar dansa barroca.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Mark Hall, Jr. (nascut el 14 de setembre de 1969) \u00e9s el vocalista principal del grup de rock cristi\u00e0 de Georgia, Casting Crowns, un grup de set membres, compost completament per pastors joves.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "VG-lista (Norwegian Singles Chart) \u00e9s una llista de vendes discogr\u00e0fiques noruega, que es presenta setmanalment en el diari noruec VG i la Corporaci\u00f3 de Radiodifusi\u00f3 del programa Topp 20. Es considera el primer registre gr\u00e0fic noruec, classificant \u00e0lbums i senzills dels pa\u00efsos i continents de tot el m\u00f3n. Les dades s\u00f3n recopilades per Nielsen SoundScan International i es basa en les vendes en unes 100 botigues a Noruega. El gr\u00e0fic de senzills va comen\u00e7ar com una classificaci\u00f3 del top 10 a la setmana 42 de l'any 1958, i es va expandir fins a 20 la 5a setmana de 1995. A la vegada, la classificaci\u00f3 d'\u00e0lbums va comen\u00e7ar com un top 20 a la primera setmana de 1967 i es va expandir fins als 40 millors", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una m\u00e0quina de grooves o groovebox \u00e9s un instrument aut\u00f2nom per a la producci\u00f3 de m\u00fasica electr\u00f2nica en viu basada en el bucle o loop i amb un alt grau de control de l'usuari que facilita la improvisaci\u00f3. Roland Corporation va utilitzar originalment el terme \"Groovebox\" per referir-se al seu MC-303, publicat el 1996. Des del 1981, el terme ha estat d'\u00fas general i es remunta al Movement Computer Systems Drum Computer.\nUna m\u00e0quina de grooves consta de tres elements integrats.\n\nUna o m\u00e9s fonts de so, com ara una caixa de ritmes, un sintetitzador o un mostrejador o sampler.Un seq\u00fcenciador de m\u00fasicaUna superf\u00edcie de control que \u00e9s una combinaci\u00f3 de perilles (potenci\u00f2metre o codificador rotatiu), controls lliscants o sliders, botons i elements de visualitzaci\u00f3 (LED i / o LCD)La integraci\u00f3 d'aquests elements en un sol sistema permet al m\u00fasic construir i controlar r\u00e0pidament una seq\u00fc\u00e8ncia basada en el patr\u00f3, sovint amb m\u00faltiples esdeveniments musicals com ara veus instrumentals o de percussi\u00f3 reproduint-se simult\u00e0niament. Una caracter\u00edstica que defineix una m\u00e0quina de groove \u00e9s la possibilitat per a l'int\u00e8rpret de canviar tant la seq\u00fc\u00e8ncia com els par\u00e0metres de so en temps real, sense interrupci\u00f3 del rendiment.\nAquestes seq\u00fc\u00e8ncies tamb\u00e9 es poden encadenar en una can\u00e7\u00f3 de manera immediata i en viu. Es poden programar seq\u00fc\u00e8ncies i can\u00e7ons pr\u00e8viament guardades, recuperar-les de la mem\u00f2ria i inserir-les en l'actuaci\u00f3 en viu mentre es produeix la reproducci\u00f3. En alguns casos, una representaci\u00f3 sencera pot ser executada un sol int\u00e8rpret musical i amb una sola m\u00e0quina de groove. En altres casos, el groovebox \u00e9s simplement un instrument entre molts.\nAix\u00f2 es reflecteix en la gran varietat de m\u00e0quines de groove disponibles que inclouen funcions com el mostreig (sampler), sintetitzadors d'alta polifonia i possibilitats de seq\u00fcenciaci\u00f3, connexi\u00f3 i emmagatzematge extenses.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Wildflowers \u00e9s un \u00e0lbum de m\u00fasica de Judy Collins, lliurat en 1967. Va ser el seu \u00e0lbum que abast\u00e0 el llocs m\u00e9s alts en les llistes de vendes, arribant a la posici\u00f3 5 del r\u00e0nquing Billboard d'\u00c0lbums de Pop. Incloent la seua versi\u00f3 del \"Both Sides Now\" de Joni Mitchell.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El m\u00e8tode Kod\u00e1ly \u00e9s el sistema educatiu musical que va desenvolupar el music\u00f2leg, compositor i pedagog musical hongar\u00e8s Zolt\u00e1n Kod\u00e1ly, que va dedicar una part considerable de la seva activitat art\u00edstica a fomentar l'educaci\u00f3 musical del poble hongar\u00e8s.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una reducci\u00f3, en m\u00fasica \u00e9s el proc\u00e9s i el resultat de reescriure una composici\u00f3 que havia estat originalment pensada i composta per a un conjunt ampli -normalment d'instruments i m\u00e9s rarament de veus- per a un grup m\u00e9s redu\u00eft o b\u00e9 per a un sol instrument.\nHabitualment aquest proc\u00e9s comporta un canvi important de format i, per conseg\u00fcent, tamb\u00e9 -a vegades- de g\u00e8nere.\nIndependentment que aquesta pugui ser o no la ra\u00f3 principal d'una determinada reducci\u00f3, una reducci\u00f3 sempre comporta un estalvi de mitjans, dels recursos necessaris per posar en joc una determinada composici\u00f3, per la qual cosa, en definitiva, la reducci\u00f3 sempre acaba multiplicant les possibilitats de fer sonar l'obra i n'augmenta, si m\u00e9s no potencialment, la seva difusi\u00f3.\nJa al segle xvi es troben mostres de composicions polif\u00f2niques, originalment escrites a quatre o a cinc parts -ja siguin vocals o instrumentals- redu\u00efdes per a un instrument polif\u00f2nic, ja sigui de teclat o de la fam\u00edlia del lla\u00fct o de la viola de m\u00e0.\nA la segona meitat del segle xviii, durant el Classicisme es van posar molt de moda les reduccions per a piano d'obres orquestrals -principalment simfonies qua havien gaudit d'una certa notorietat a la sala de concerts, at\u00e8s que d'aquesta manera aquells que n'havien gaudit al concert en podien continuar gaudint als seus domicilis. Pot donar idea de la magnitud de fenomen el fet que, de les simfonies de Carles Baguer se n'han conservat m\u00e9s c\u00f2pies manuscrites al seu temps en reducci\u00f3 pian\u00edstica que no pas en el format original orquestral.Paral\u00b7lelament, es popularitzaren les reduccions de les parts orquestrals de les \u00e0ries d'\u00f2pera que triomfaven als teatres, amb uns objectius molt semblants, de manera que s'interpretaven per a cant i piano. A Viena pels mateixos anys s'havien popularitzat les reduccions dels fragments oper\u00edstics m\u00e9s exitosos per a grups d'instruments de vent (les Harmoniemusik) que a voltes ho feien sonar pels carrers.\nLa moda de les reduccions pian\u00edstiques de simfonies i altre repertori orquestral es va mantenir durant bona part del segle xix. En el moment en qu\u00e8 aquesta t\u00e8cnica es posa en mans de grans compositor com per exemple Franz Liszt que va fer reduccions per a piano de moltes \u00e0ries oper\u00edstiques, i de les simfonies de Beethoven, entre altres, l'art i la t\u00e8cnica de la reducci\u00f3 van adquirir una altra dimensi\u00f3. Encara a les primeres d\u00e8cades del segle XX Arnold Sch\u00f6nberg va portar a terme interessants reduccions que es compten entre les poques que es mantenen com a repertori concert\u00edstic.\nTot i que el m\u00f3n del concert en general tendeix a no emprar les reduccions, excepci\u00f3 feta d'aquells casos en qu\u00e8 aquestes excel\u00b7leixen per elles mateixes, s\u00ed que la reducci\u00f3 -especialment pian\u00edstica- continua tenint un lloc important en el m\u00f3n de l'ensenyament i en el de l'\u00f2pera at\u00e8s que serveix per als m\u00faltiples assajos parcials que la posada en escena d'una \u00f2pera requereix.\nLa reducci\u00f3 ha de ser considerada un cas concret de transcripci\u00f3 i d'arranjament.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Jingle Bell Rock \u00e9s una popular nadala dels Estats Units. Estrenada per Bobby Helms el 1957, va ser escrita per Joe Beal i Jim Boothe.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista orientativa dels principals compositors de m\u00fasica cl\u00e0ssica. Est\u00e0 organitzada seguint un ordre cronol\u00f2gic i s'han classificat els compositors per \u00e8poques. Alguns compositors podrien classificar-se en m\u00e9s d'una \u00e8poca, ja que al llarg de la seva vida han format part de m\u00e9s d'un estil, com Monteverdi o Beethoven, per posar-ne alguns exemples.\nUna llista m\u00e9s completa de compositors la trobareu a la Llista de compositors de m\u00fasica cl\u00e0ssica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'harmonia (del llat\u00ed harmonia) musical \u00e9s tot el que es relaciona amb els sons simultanis (acords). Es pot entendre com l'aspecte \"vertical\" de la m\u00fasica, mentre que la melodia en seria l'aspecte \"horitzontal\". Molt sovint l'harmonia \u00e9s el resultat de tocar diverses l\u00ednies mel\u00f2diques o motius alhora (conegut com a contrapunt).\nEls fonaments f\u00edsics de l'harmonia es basen en el fenomen dels harm\u00f2nics. Col\u00b7lecci\u00f3 de sons sinusoidals que tot so, de qualsevol instrument, posseeix. Com que el patr\u00f3 interv\u00e0l\u00b7lic dels harm\u00f2nics \u00e9s sempre el mateix, aix\u00f2 crea la identificaci\u00f3 inconscient per part del sistema auditiu d'acords m\u00e9s o menys \"agradables\", depenent de la major o menor semblan\u00e7a a aquest patr\u00f3 universal.\nTot i que normalment l'harmonia resulta del so simultani de dues o m\u00e9s notes, \u00e9s possible crear-la amb nom\u00e9s una l\u00ednia mel\u00f2dica. Hi ha moltes peces del per\u00edode barroc per a un instrument musical en solo -per exemple- en les quals els acords hi apareixen molt rarament, i tot i aix\u00f2 transmeten un complet sentit de l'harmonia. En aquests casos es parla d'harmonia impl\u00edcita. S'aconsegueix per l'aparici\u00f3 successiva de les notes d'aquell acord en particular, creant una il\u00b7lusi\u00f3 auditiva de simultane\u00eftat d'aquestes.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "One Step Closer va ser el primer senzill i un dels videoclips del disc Hybrid Theory del grup Linkin Park. \u00c9s una de les can\u00e7ons m\u00e9s famoses del grup i una de les poques en qu\u00e8 en Mike Shinoda no apareix cantant rap. La can\u00e7\u00f3, d'estil nu metal, dura uns 2:30 minuts.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un quadern d'organista \u00e9s un recull en forma de quadern, normalment de mida quartilla i en format apa\u00efsat, en el qual els organistes anotaven les melodies i altres temes, sovint tradicionals sobre els quals improvisaven, especialment durant les festes de Nadal, per\u00edode de l'any en qu\u00e8 era perm\u00e8s que aquestes tonades sonessin dins dels temples. Aquestes quaderns s\u00f3n especialment importants per con\u00e8ixer quines eren les melodies folkl\u00f2riques conegudes majorit\u00e0riament en un moment determinat del passat, i per poder establir els canvis -tant de melodia com de text- que algunes d'aquestes can\u00e7ons han sofert fins a arribar a nosaltres. Es conserven quaderns dels segles xviii i xix.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una \u00e0ria \u00e9s una forma musical consistent, originalment, en qualsevol melodia expressiva executada per un cantant (per\u00f2 no sempre). En temps m\u00e9s recents, s'usa quasi exclusivament per descriure una pe\u00e7a per ser cantada per una veu solista, usualment amb acompanyament orquestral i com a part d'una obra vocal (\u00f2pera, oratori, cantata, etc.). Els compositors a vegades tamb\u00e9 escriuen \u00ab\u00e0ries de concert\u00bb, que no formen part d'una obra m\u00e9s gran.\nA l'\u00f2pera, una \u00e0ria \u00e9s un solo vocal d'una certa extensi\u00f3 en el qual un personatge pot expressar els seus sentiments o les seves impressions. En el transcurs de l'\u00e0ria no hi ha acci\u00f3. Segons el seu car\u00e0cter l'\u00e0ria pot ser lenta i l\u00edrica (cantabile), amb nombroses agilitats (di bravura), o amb acompanyament musical molt elaborat (concertata). La m\u00e9s coneguda per la seva clara estructura \u00e9s l'\u00e0ria da capo (A-B-A).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Gaetano Coronaro, Vicenza, 8 de desembre de 1852 - Mil\u00e0, 5 d'abril de 1908), compositor.\nAntonio Coronaro, (Vicenza, 29 de juny de 1851 - Vicenza, 24 de mar\u00e7 de 1933), compositor i organista. Fou el pare d'Arrigo.\nGellio Benvenuto Coronaro (Vicenza, 30 de novembre de 1963 - Mil\u00e0, 26 de juliol de 1916), director d'orquestra i compositor.\nArrigo Coronaro, Vicenza, 6 d'agost de 1880 - idem. 7 d'octubre de 1906. Compositor.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Maria Dolors Aldea i Cabr\u00e9 (Tarragona, 1942) \u00e9s una soprano catalana. Va estudiar cant amb Dolors Frau i piano al Conservatori del Liceu de Barcelona. M\u00e9s tard, es llicenci\u00e0 Cum Laude al Mozarteum de Salzburg, on es va especialitzar en lied i oratori amb Liselotte Egger i Paul Shilhawsky.El seu repertori \u00e9s molt extens i abasta des dels autors barrocs fins a la m\u00fasica contempor\u00e0nia, i l'ha desenvolupat al llarg de la seva dilatada carrera art\u00edstica a festivals internacionals i escenaris de tot Europa, Am\u00e8rica Llatina i Jap\u00f3. Ha estat un aut\u00e8ntic referent en la interpretaci\u00f3 del repertori vocal de cambra, sobretot gr\u00e0cies al seu Doctorat en Llengua Alemanya per la Universitat de Munich i al seu treball intens del repertori franc\u00e8s despr\u00e9s d'establir contacte amb el llegendari G\u00e9rard Souzay, del qual fou professora assistent en els Cursos Internacionals d'Estiu Ni\u00e7ard.\nL'any 1991 va comen\u00e7ar a impartir classes al Conservatori de Terrassa. L'any 2000 es va incorporar a l'equip docent de l'Institut del Teatre de Barcelona i actualment \u00e9s professora de Cant al Conservatori del Liceu. Tamb\u00e9 va ser professora del Conservatori de Tarragona, ha impartit masterclasses a Fran\u00e7a, Alemanya, Espanya, Xile, Uruguai, Argentina, Col\u00f2mbia, Brasil i Jap\u00f3, i \u00e9s promotora i professora dels Cursos d'\u00d2pera del Teatre Fortuny de Reus.\nHa realitzat nombrosos enregistraments per a mitjans nacionals (RNE, TV3, Catalunya R\u00e0dio) i internacionals (TE \u00d6RF d'\u00c0ustria, RTF de Fran\u00e7a).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "African Museum \u00e9s una discogr\u00e0fica de reggae de Jamaica, activa principalment durant els anys 70. Un dels seus principals artistes va ser Gregory Isaacs, aix\u00ed com The Mighty Diamonds i D.J. Dango.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En m\u00fasica cl\u00e0ssica, Obbligato descriu generalment una l\u00ednia musical que d'alguna manera \u00e9s indispensable en la interpretaci\u00f3. La seva indicaci\u00f3 oposada \u00e9s ad libitum. Tamb\u00e9 pot ser empleada, m\u00e9s espec\u00edficament, per indicar que un passatge musical ha de ser tocat exactament com est\u00e0 escrit o nom\u00e9s per l'instrument especificat. El terme \u00e9s itali\u00e0 que al seu torn ve del llat\u00ed obligatus, que significa obligar. L'opci\u00f3 obligato no \u00e9s acceptable. La paraula pot utilitzar-se per si sola com un substantiu, o b\u00e9 apar\u00e8ixer com un adjectiu en un sintagma nominal (i.g. Orgue obbligato).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Laisse tomber les filles \u00e9s una can\u00e7\u00f3 composta l'any 1964 pel cantautor, actor i director de cinema franc\u00e8s Serge Gainsbourg.\nFou popularitzada a la d\u00e8cada del 1960 per \"la Franceseta d'or\" France Gall i revisada als anys 80 pel conjunt belga Honeymoon Killers, acostant-la al so punk-ska.\nEl 1996 April March (\u00e0lies d'Elinor Blake), il\u00b7lustradora californiana i especialista a versionar can\u00e7ons franceses dels seixanta, en va incloure dues versions en el seu \u00e0lbum \"Paris in April\"; la primera, una interpretaci\u00f3 del tema original, i la segona, \"Chick Habit\" amb lletra pr\u00f2pia i idioma angl\u00e8s. Aquesta \u00faltima versi\u00f3 ha estat recentment elegida per Quentin Tarantino per a la banda sonora de la seva pel\u00b7l\u00edcula Death Proof.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Eddie Pollack o Pollock (9 de maig de 1899 - juny de 1955) va ser un saxofonista nord-americ\u00e0 de jazz. Pollack va aprendre saxofon d'Erskine Tate, amb qui tamb\u00e9 va tocar en la meitat de la d\u00e8cada de 1920. Va ser fix en moltes bandes de Chicago en la d\u00e8cada de 1920 i a principis de 1930, i toc\u00e0 amb Detroit Shannon, Jimmie Noone i Carl White. Moltes de les bandes en les quals va tocar mai van ser enregistrades, tot i que apareix en un enregistrament amb Ma Rainey i Al Jolson. Va dirigir diverses bandes en l'\u00e0rea de Chicago en la d\u00e8cada de 1940.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El pentacord \u00e9s la primera part de l'escala que designa si l'escala \u00e9s menor o major, i on se situa la major part de l'harmonia. Compr\u00e8n, per ser m\u00e9s exactes, els set primers semitons de l'escala, o els cinc primers graus.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El stile antico (en catal\u00e0 \"estil antic\"), \u00e9s un terme itali\u00e0 que descriu una manera de compondre m\u00fasica a partir del segle xvi cap endavant amb una consci\u00e8ncia hist\u00f2rica, i s'oposava al stile moderno, el qual seguia les tend\u00e8ncies m\u00e9s actuals de l'\u00e8poca. Ha estat associat amb compositors de finals del barroc i el classicisme musical, en la que els compositors feien servir la disson\u00e0ncia controlada i efectes modals i evitaven textures instrumentals obertes i espl\u00e8ndides ornamentacions, per a imitar l'estil musical del Renaixement tard\u00e0. Es considerava que el stile antico era molt apropiat en la m\u00fasica d'esgl\u00e9sia m\u00e9s conservadora; o \u00e9s molt present en els exercicis de composici\u00f3 de J. J. Fux, Gradus Ad Parnassum (1725), un llibre cl\u00e0ssic sobre l'escriptura en un contrapunt rigor\u00f3s. Molta de la m\u00fasica de Palestrina est\u00e0 associada amb aquest estil i serveix de model.\nEn el barroc primerenc, Claudio Monteverdi i el seu germ\u00e0, Giulio Cesare Monteverdi, va descriure el terme prima pratica per referir-se a l'estil m\u00e9s antic de Palestrina, i seconda pratica per referir-se a la m\u00fasica de Monteverdi.\nEls grans compositors del barroc tard\u00e0 van escriure composicions en aquest estil, especialment Bach. La seva Missa en si menor t\u00e9 les seccions escrites en stile antico que contrasten amb modismes m\u00e9s propis del barroc. Compositors del classicisme com Haydn i Mozart tamb\u00e9 va utilitzar el stile antico. Beethoven, en la Missa Solemnis, \u00e9s una mostra tardana d'aquest estil; Beethoven es bas\u00e0 en la manera de compondre de Palestrina, .", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "The Pirates of Penzance, or The Slave of Duty (Els pirates de Penzance, o l'esclau del deure), \u00e9s una opereta c\u00f2mica en dos actes escrita per W. S. Gilbert amb m\u00fasica d'Arthur Sullivan. Va ser estrenada a Nova York el 31 de desembre de 1879 i des del primer moment va ser un \u00e8xit de cr\u00edtica i p\u00fablic. Encara avui gaudeix de popularitat i \u00e9s de les operetes de Gilbert i Sullivan m\u00e9s conegudes, juntament amb The Mikado i H.M.S. Pinafore.\nLa trama tracta de Frederic, que despr\u00e9s de fer 21 anys acaba el seu contracte d'aprenentatge en una banda de pirates. Decidit a portar una vida recta, abandona el grup i s'enamora de Mabel, la filla del general major Stanley. Juntament amb el general inicia els preparatius d'una campanya contra els pirates fins que descobreix que, havent nascut un 29 de febrer en un any de trasp\u00e0s, t\u00e8cnicament encara no ha arribat al seu \"21\u00e8 aniversari\" i haur\u00e0 de servir els pirates durant 63 anys m\u00e9s.\nL'obra va ser estrenada en catal\u00e0 l'any 1997 en una versi\u00f3 lliure produ\u00efda per Dagoll Dagom titulada \"Els Pirates\", adaptada per Xavier Bru de Sala, que traslladava els fets a la Costa Brava i presentava un final diferent.\nL'any 2014 es va estrenar a Sabadell \"Els Pirates del Sol\", una traducci\u00f3 fidel a l'original produ\u00efda pel Teatre del Sol., amb adaptaci\u00f3 del text a c\u00e0rrec d'Irene Garrido, adaptaci\u00f3 musical de Guillem Galofr\u00e9, i dirigida per Ramon Ribalta que es va representar al llarg de dues temporades amb un total de 83 representacions.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Sintetitzador Moog es pot referir a qualsevol sintetitzador anal\u00f2gic dissenyat per Robert Moog o manufacturat per Moog Music i normalment es fa servir com a terme gen\u00e8ric per a l'antiga generaci\u00f3 de sintetitzadors anal\u00f2gics musicals. La companyia Moog va ser pionera, a mitjans dels seixanta, en la manufactura comercial dels sistemes de sintetitzadors anal\u00f2gics modulars controlats a trav\u00e9s de voltatge. El desenvolupament tecnol\u00f2gic que va portar a la creaci\u00f3 del sintetitzador Moog va ser la invenci\u00f3 del transistor, que va permetre a investigadors com Moog de construir sistemes electr\u00f2nics musicals que van ser considerablement m\u00e9s petits, barats i m\u00e9s fiables que els sistemes basats en v\u00e0lvules de buit). Una gran col\u00b7laboradora en perfeccionar el Moog fou Wendy Carlos.\nEl sintetitzador Moog va adquirir major atenci\u00f3 dins de la ind\u00fastria de la m\u00fasica despr\u00e9s de la seva demostraci\u00f3 en el Monterey Pop Festival, el 1967. Wendy Carlos va fer el llan\u00e7ament comercial d'un enregistrament del Moog en el disc de 1968 Switched-On Bach. Es va convertir en un dels discs de m\u00fasica cl\u00e0ssica m\u00e9s venuts de l'\u00e8poca. L'\u00e8xit d'Switched-On Bach va suposar una onada d'enregistraments amb sintetitzadors a la fi dels anys seixanta i mitjans dels setanta.\nPosteriorment, en els sistemes modulars Moog es van incloure diverses millores, com una versi\u00f3 simplificada dissenyada per al seu \u00fas en viu.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "MFSB va ser un conjunt de m\u00e9s de 30 m\u00fasics d'estudis basat en el reeixit Sigma Sound Studios de Philadelphia.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "G. Schirmer Inc. va ser una empresa editorial americana de m\u00fasica cl\u00e0ssica amb la central a Nova York, creada el 1861. Publicava partitures musicals per vendre i llogar, i representava en Am\u00e8rica del Nord alguns editors musicals i m\u00fasics europeus famosos, com a Chester Music, Breitkopf & H\u00e4rtel, Sikorski i el cat\u00e0legs de compositors sovi\u00e8tics.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La distorsi\u00f3, (englobant tamb\u00e9 el fuzz i l'overdrive), \u00e9s una de les bases dels efectes sonors de la m\u00fasica actual. Es basa en l'alteraci\u00f3 de les ones de so rebudes per un instrument amplificat i transformats llavors en una senyal m\u00e9s saturada. En sobrepassar un l\u00edmit de saturaci\u00f3 per part de l'element de reproducci\u00f3 (normalment un amplificador) el so produ\u00eft ens arriba una senyal compresa o \"clipped\" que controlen els peaks de volum. Per tant podem entendre la distorsi\u00f3 com a la difer\u00e8ncia de senyal entre que entra i surt. El so caracter\u00edstic ens ve donat per la suma de sobretons tant harm\u00f2nics (que guarden relaci\u00f3 tonal amb les notes que es toquen) com inharm\u00f2nics, causant un so brut i poc prec\u00eds, alhora molt potent. \u00c9s molt comunament emprat en la guitarra el\u00e8ctrica en g\u00e8neres com el rock, el metal i les seves branques, per\u00f2 es pot aplicar a qualsevol instrument, amb major o menor efic\u00e0cia.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un manicord o monocord Arxivat 2017-12-28 a Wayback Machine. \u00e9s un instrument musical cord\u00f2fon de teclat. Posteriorment va agafar el nom de clavicordi, clavic\u00e8mbal o espineta.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En m\u00fasica, una progressi\u00f3 harm\u00f2nica \u00e9s una successi\u00f3 d'acords, expl\u00edcits o impl\u00edcits. Les m\u00e9s comunes s\u00f3n les quals es basen en el cercle de quintes (exemple: I got Rhythm, de George Gershwin), per\u00f2 existeix igualment una quantitat comparable de peces que no. Per extensi\u00f3 s'afig l'adjectiu progressiu als subg\u00e8neres musicals que utilitzen aquest tipus de composici\u00f3.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00e8trica \u00e9s l'estructura subjacent en la m\u00fasica que es basa en l'aparici\u00f3 peri\u00f2dica, normalment a intervals regulars, de sons o altres elements accentuats. Tot i que hi ha una relaci\u00f3 especial, intr\u00ednseca i \u00edntima entre m\u00e8trica i ritme, i que sovint es confonen, en ess\u00e8ncia s\u00f3n diferents: en tant que el ritme fa refer\u00e8ncia a les durades dels sons, la m\u00e8trica t\u00e9 la seva ra\u00f3 de ser en els accents. Tamb\u00e9 t\u00e9 relaci\u00f3 amb el tempo i amb els diversos par\u00e0metres de l'expressi\u00f3. \u00c9s habitual que aquesta estructura m\u00e8trica dels accents s'expliciti en una estructura r\u00edtmica de durades, per\u00f2 no sempre \u00e9s aix\u00ed. Hi ha dos sistemes m\u00e8trics b\u00e0sics: el binari i el ternari. La m\u00e8trica bin\u00e0ria es basa en una alternan\u00e7a de pulsacions fortes i febles, o accentuades i \u00e0tones; una de cada dues pulsacions \u00e9s accentuada. La m\u00e8trica tern\u00e0ria es basa en una successi\u00f3 regular d'una pulsaci\u00f3 forta o accentuada i dues de febles o \u00e0tones; en alguns casos i, en certs estils o tipus de m\u00fasica, hom considera que la segona de les dues pulsacions \u00e0tones \u00e9s una mica m\u00e9s forta que la primera, sense arribar, per\u00f2, a l'accentuaci\u00f3 de la primera de cada tres.\nUn altre tipus de m\u00e8trica que habitualment es considera entre les b\u00e0siques \u00e9s la quatern\u00e0ria: una de cada quatre pulsacions \u2014a intervals regulars\u2014 \u00e9s forta. Normalment, per\u00f2, es considera que la tercera pulsaci\u00f3 tamb\u00e9 t\u00e9 una lleu accentuaci\u00f3, de manera que esdev\u00e9 una successi\u00f3 forta\u2013d\u00e8bil\u2013mig forta-d\u00e8bil. Des d'aquest punt de vista, hom pot considerar la m\u00e8trica quatern\u00e0ria com a derivada de la bin\u00e0ria.\nEl principi m\u00e8tric opera en diversos nivells simult\u00e0niament. Des d'aquest punt de vista, les pulsacions constitueixen grups binaris o ternaris. Per\u00f2, cada pulsaci\u00f3, al seu torn, pot tenir subdivisions bin\u00e0ries o tern\u00e0ries. Si, en efecte, la divisi\u00f3 de la pulsaci\u00f3 \u00e9s un fet r\u00edtmic, en ess\u00e8ncia, tamb\u00e9 t\u00e9 implicacions m\u00e8triques.\nAix\u00ed, apareixen diversos sistemes m\u00e9s complexos:\n\nPulsacions que es divideixen per meitats i s'agrupen de dues en dues. \u00c9s el cas del comp\u00e0s 2/4.\nPulsacions que es divideixen per meitats i s'agrupen de tres en tres. \u00c9s el cas del comp\u00e0s \u00be.\nPulsacions que es divideixen per ter\u00e7os i s'agrupen de dues en dues. \u00c9s el cas del comp\u00e0s 6/8.\nPulsacions que es divideixen per ter\u00e7os i s'agrupen de tres en tres. \u00c9s el cas del comp\u00e0s 9/8.Al llarg de la hist\u00f2ria, la m\u00fasica culta europea ha mostrat predilecci\u00f3 pels diversos tipus de m\u00e8trica, a voltes en funci\u00f3 dels usos i funcions d'aquesta m\u00fasica, a voltes en relaci\u00f3 amb sistemes simb\u00f2lics, com quan al segle xiii es tenia per millor la m\u00e8trica tern\u00e0ria per considerar-la una representaci\u00f3 simb\u00f2lica de la Sant\u00edssima Trinitat. En canvi, la m\u00fasica popular moderna mostra una predilecci\u00f3 absoluta per la m\u00e8trica bin\u00e0ria, fins al punt que la m\u00e8trica tern\u00e0ria n'\u00e9s l'excepci\u00f3.\nEl vals, el minuet o el bolero s\u00f3n exemples de m\u00e8trica tern\u00e0ria, mentre que la marxa, o la immensa majoria de ritmes ballables actuals s\u00f3n binaris.\nLa m\u00e8trica s'expressa gr\u00e0ficament per mitj\u00e0 de les indicacions de comp\u00e0s al comen\u00e7ament d'una partitura o en qualsevol lloc d'una composici\u00f3 en qu\u00e8 vari\u00ef el sistema m\u00e8tric emprat.\nLa s\u00edncope i el contratemps constitueixen les transgressions m\u00e9s habituals a aquesta regularitat d'accentuaci\u00f3 que el sistema m\u00e8tric dona a la m\u00fasica occidental.\nLa m\u00fasica tradicional o folkl\u00f2rica d'algunes zones d'Europa, en especial dels pa\u00efsos balc\u00e0nics, fa un \u00fas sovintejat d'estructures m\u00e8triques que es basen en l'alternan\u00e7a de m\u00e8trica bin\u00e0ria i tern\u00e0ria. S\u00f3n els denominats ritmes aksak: 3+2+2; 3+2+2+3+2; etc.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En m\u00fasica, homofonia, del grec \"hom\u00f3fonos\", en qu\u00e8 \u03bf\u03bc\u03bf\u03b9\u03bf = igual, i \u03c6\u03c9\u03bd\u03ae = so) \u00e9s una textura en la qual dues o m\u00e9s veus o parts es mouen juntes en harmonia, de manera que la relaci\u00f3 que es crea entre elles \u00e9s la de la formaci\u00f3 d'acords. Aix\u00f2 \u00e9s diferent de la polifonia en la qual unes parts o veus es mouen amb independ\u00e8ncia de les altres, i de la monodia en la qual les parts (si n'hi ha m\u00e9s d'una) es mouen amb el mateix ritme i a altures paral\u00b7leles. Una textura homof\u00f2nica tamb\u00e9 \u00e9s homor\u00edtmica (o b\u00e9 utilitza \"ritmes molt semblants entre ells\"). No obstant aix\u00f2, en una \"homofonia de predomini mel\u00f2dic\", hi ha una veu, sovint la m\u00e9s aguda, que interpreta una melodia f\u00e0cilment identificable, i que \u00e9s la principal, mentre que les altres veus treballen conjuntament per articular una harmonia subjacent. Inicialment, a l'antiga Gr\u00e8cia, el mot homofonia indicava una m\u00fasica en la qual una sola melodia era interpretada per dues o m\u00e9s veus a l'un\u00edson o per octaves, \u00e9s a dir, com una monodia a diverses veus.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un enginyer d'\u00e0udio (tamb\u00e9 conegut com a enginyer de so o enginyer de gravaci\u00f3) ajuda a produir una gravaci\u00f3 o una actuaci\u00f3 en directe, equilibrant i ajustant les fonts de so mitjan\u00e7ant efectes d'equalitzaci\u00f3 i \u00e0udio, barreja, reproducci\u00f3, i refor\u00e7 de so. Els enginyers d'\u00e0udio treballen en \"l'aspecte t\u00e8cnic de la gravaci\u00f3\u2014la col\u00b7locaci\u00f3 de micr\u00f2fons, els comandaments de pre-amplifici\u00f3, la configuraci\u00f3 dels nivells. La gravaci\u00f3 f\u00edsica de qualsevol projecte la realitza un enginyer\" \u00c9s una afici\u00f3 i una professi\u00f3 creativa on s'utilitzen instruments i tecnologia musicals per produir so per a cinema, r\u00e0dio, televisi\u00f3, m\u00fasica, i videojocs. Els enginyers d'\u00e0udio tamb\u00e9 configuren, comproven el so i fan mescles de so en directe mitjan\u00e7ant una taula de mescles i un sistema de refor\u00e7 de so per a concerts de m\u00fasica, teatre, jocs esportius i esdeveniments corporatius.\nAlternativament, l'enginyer d'\u00e0udio pot referir-se a un cient\u00edfic o enginyer professional que tingui una llicenciatura en enginyeria i que dissenyi, desenvolupi i construeixi tecnologia d'\u00e0udio o musical treballant en termes com ara enginyeria ac\u00fastica, enginyeria/el\u00e8ctrica electr\u00f2nica o processament de senyal (musical).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Festival Sete S\u00f3is Sete Luas, en 2006 en la seua XIV edici\u00f3 \u00e9s promogut per una xarxa cultural de prop de 30 ciutats de 8 pa\u00efsos distints: Cap Verd, Espanya, Fran\u00e7a, Gr\u00e8cia, Israel, It\u00e0lia, Marroc i Portugal.Realitza projectes de m\u00fasica popular, de teatre de carrer, d'arts pl\u00e0stiques, aconseguint involucrar a grans figures de la cultura europea i mediterr\u00e0nia, com Emir Kusturica  o Jovanotti.Ha rebut el suport dels programes de la Uni\u00f3 Europea Calidoscopi (1993, 1998), Cultura2000 (1999, 2003, 2004) i Interreg IIIB Medocc (2005) per la dimensi\u00f3 europea i la qualitat cultural del projecte.\nEls presidents d'honor del Festival eren els Premis Nobel Jos\u00e9 Saramago i Dario Fo.\nLa XXIII Edici\u00f3 de 2015 se celebr\u00e0 a Tavernes de la Valldigna.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un instrument musical \u00e9s un artefacte modificat o constru\u00eft de manera que tingui unes peces que puguin ressonar en ser accionades amb el prop\u00f2sit de generar m\u00fasica; \u00e9s un dispositiu creat o adaptat per emetre sons musicals. En principi qualsevol objecte que produeixi so pot servir com a instrument musical, per\u00f2 l'expressi\u00f3 s'aplica generalment a enginys que tenen aquesta utilitat espec\u00edfica; \u00e9s a trav\u00e9s del prop\u00f2sit que l'objecte es converteix en un instrument musical. Els instruments poden ser de cuir, de fang, de fusta, de metall\u2026\nLa hist\u00f2ria dels instruments musicals es remunta als inicis de la cultura humana. Els primers instruments musicals podrien haver estat utilitzats per a realitzar rituals, com una trompeta per assenyalar l'\u00e8xit en la ca\u00e7a o un tambor en una cerim\u00f2nia religiosa. Diverses cultures desenvoluparen creacions tot fent m\u00fasica per a l'entreteniment. Els instruments musicals es van desenvolupar progressivament a partir d'un canvi en la funcionalitat de l'objecte.\nLa classificaci\u00f3 d'instruments musicals forma part d'una disciplina, l'organologia, que estudia els instruments musicals. En els darrers anys s'han proposat diversos sistemes de classificaci\u00f3. Aix\u00ed, poden ser classificats per la manera de ser manipulats, pel material del que estan formats, per la mida, etc.; per\u00f2 el m\u00e8tode m\u00e9s com\u00fa \u00e9s el de Hornbostel-Sachs, que es basa en els mitjans pels quals es produeix el so.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica avantguardista \u00e9s aquella m\u00fasica que aposta per introduir experimentaci\u00f3 o innovaci\u00f3 en el seu g\u00e8nere. El terme \u00abavantguardista\u00bb fa refer\u00e8ncia a la voluntat de criticar les convencions i tradicions est\u00e8tiques, de rebutjar l'statu quo en favor d'elements \u00fanics o originals i la idea d'alienar o desafiar deliberadament el p\u00fablic.\nLa m\u00fasica avantguardista es pot distingir de la m\u00fasica experimental perqu\u00e8 la primera adopta una posici\u00f3 extrema dins d'una certa tradici\u00f3, mentre que l'experimental se situa directament fora dels l\u00edmits de la tradici\u00f3. Des d'un punt de vista hist\u00f2ric, alguns music\u00f2legs utilitzen el concepte de \u00abm\u00fasica avantguardista\u00bb per definir les composicions radicals que succe\u00efren la mort d'Anton Webern el 1945, encara que d'altres discrepen. Segons Ryan Minor el punt de partida de l'avantguardisme musical fou Richard Wagner, mentre que Edward Lowinsky el situa a Josquin des Prez. El terme tamb\u00e9 pot utilitzar-se per definir qualsevol tend\u00e8ncia de m\u00fasica modernista posterior al 1945 que no es pugui definir com a m\u00fasica experimental, encara que de vegades s'hi inclouen algunes branques de la m\u00fasica experimental que rebutgen la tonalitat. Un exemple sovint citat de m\u00fasica avantguardista \u00e9s 4\u203233\u2033 (1952) de John Cage, una pe\u00e7a que instrueix a l'instrumentista o instrumentistes de guardar silenci durant tota l'obra.Encara que hi ha m\u00fasica modernista que tamb\u00e9 \u00e9s avantguardista, es poden distingir les dues categories. Segons l'estudi\u00f3s Larry Sitsky, l'objectiu de la m\u00fasica avantguardista \u00e9s necess\u00e0riament fer una cr\u00edtica pol\u00edtica, social i cultural que desafi\u00ef els valors art\u00edstics i culturals, provocant o incitant a les masses; d'aquesta manera, les obres primerenques d'Igor Stravinsky, Richard Strauss, Arnold Schoenberg, Anton Webern, George Antheil i Claude Debussy podrien considerar-se avantguardistes, mentre que les m\u00e9s tardanes no encaixarien amb la definici\u00f3. D'altra banda, els modernistes posteriors a la Segona Guerra Mundial, com ara Milton Babbitt, Luciano Berio, Elliott Carter, Gy\u00f6rgy Ligeti i Witold Lutos\u0142awski, no conceberen la seva m\u00fasica amb el prop\u00f2sit de provocar. Els compositors John Cage i Hary Partch, en canvi, s\u00ed que romangueren avantguardistes durant les seves respectives carreres.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un ballet blanc \u00e9s un ballet d'estil rom\u00e0ntic popularitzat al segle xix i considerat l'arquetip del ballet cl\u00e0ssic. \u00c9s una escena en la qual la ballarina i el ballar\u00ed porten vestits blancs o tut\u00fas.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una inversi\u00f3 musical \u00e9s un proc\u00e9s de transformaci\u00f3 que afecta a l'altura d'all\u00f2 que es veu afectat per aquest proc\u00e9s. La inversi\u00f3 es pot referir:\n\na un interval musical\na un acord\na una melodia.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un aret \u00e9s un instrument en forma de c\u00e8rcol, igual que la pandereta, que es fa servir en l'execuci\u00f3 dels balls populars de Castell\u00f3 de la Plana. L'aret s'utilitza com una tradici\u00f3 des del S.XVII. La seva funci\u00f3 \u00e9s fer-la sonar sobre el cap de la dona, amb funci\u00f3 de proposar-li matrimoni. Aquesta tradici\u00f3 encara es segueix fent cada 5 de juliol en Castell\u00f3.\nL'Aret dona nom a la Dansa dels Arets o Savoians, que es dansava a la process\u00f3 del Corpus a Castell\u00f3 de la Plana, i prenia part en festes populars i solemnes.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Olympic Fanfare and Theme \u00e9s una composici\u00f3 que va crear John Williams l'any 1984 a petici\u00f3 de Los Angeles Olympic Organizing Committee, que va encarregar al compositor una fanf\u00e0rria pels Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de Los Angeles.\nLa fanf\u00e0rria es va presentar l'any 1984 interpretada per l'Orquestra Boston Pops al Symphony Hall. El mateix any, Los Angeles Philharmonic va tocar la pe\u00e7a en directe al Hollywood Bowl per a inaugurar els Jocs Ol\u00edmpics a la cadena de r\u00e0dio KUSC-FM. El mateix Williams va dirigir la New American Orchestra al comen\u00e7ament de la cerim\u00f2nia de la vint-i-sisena edici\u00f3 dels Jocs Ol\u00edmpics, que es van celebrar a Los Angeles Coliseum el 28 de juliol de 1984.\nLa pe\u00e7a es va enregistrar per primer cop per una orquestra composta per m\u00fasics de Los Angeles i va ser publicada en un vinil i un casset titulats The Official Music of the XXIIIrd Olympiad Los Angeles 1984. Es va publicar en format CD nom\u00e9s al Jap\u00f3, i m\u00e9s endavant, l'any 1985, va guanyar un Grammy.\nEl 1996, una versi\u00f3 alternativa d'\u00abOlympic Fanfare and Theme\u00bb es va llan\u00e7ar a l'\u00e0lbum Summon the Heroes per The Atlanta Olympic Games. Aquesta versi\u00f3 va reempla\u00e7ar la primera part de \u00abBugler's Dream\u00bb de L\u00e9o Arnaud, pe\u00e7a que sonava originalment a les cerim\u00f2nies dels Jocs Ol\u00edmpics.\nLa fanf\u00e0rria est\u00e0 composta per dues seccions i t\u00e9 una estructura d'A-B-A-B, perqu\u00e8 les dues seccions es repeteixen. Consta d'un motiu ascendent basat en tr\u00edades mentre sonen les trompetes, acompanyades per un accent del baix. Hi ha un crescendo a l'\u00faltim acord de la secci\u00f3 A, que ens porta al fragment on la caixa ressona de fons al segon pla. Per sobre sonen les cordes i els vents de metall tocant el tema principal, el tema ol\u00edmpic, mentre les trompetes i els vents de fusta responen amb fragments del tema B. Els fagots i les cordes, acompanyades per les trompes, interpreten una melodia diferenciada que resol al pont de l'obra. Es torna a repetir la secci\u00f3 A amb m\u00e9s for\u00e7a que les anteriors per anunciar l'arribada de la coda, la part final de la pe\u00e7a, que va reproduint passatges de la secci\u00f3 B.\nAquest tema tamb\u00e9 es va utilitzar als Jocs Ol\u00edmpics del 2010 a Vancouver mentre s\u2019encenia la flama ol\u00edmpica. Ha esdevingut un himne esportiu que representa l'esperit dels Jocs Ol\u00edmpics.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Trial by Jury (Judici per jurat en llengua anglesa) \u00e9s una \u00f2pera c\u00f2mica d'un acte, amb m\u00fasica d'Arthur Sullivan i llibret de W. S. Gilbert. Va ser posada en escena per primera vegada el 25 de mar\u00e7 de 1875 en el Royalty Theatre de Londres, on inicialment va estar en cartell en 131 representacions i va ser considerada un \u00e8xit, on va rebre elogis cr\u00edtics i va deixar enrere a la popular opereta La P\u00e9richole de Jacques Offenbach. L'argument tracta sobre un judici de \"trencament de promesa de matrimoni\" en el qual el jutge i el sistema legal s\u00f3n els objectes de la s\u00e0tira sense serietat. Gilbert va basar el llibret de Trial by Jury en una par\u00f2dia d'opereta que havia escrit el 1868.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La Nuova Rivista Musicale Italiana (tamb\u00e9 coneguda com a NRMI) \u00e9s un diari bimestral de musicologia editat per Rai Eri. El primer n\u00famero va ser datat al maig-juny de l'any 1967.\nDes del 2008 est\u00e0 dirigida per Giuseppe Antonio Marchetti Tricamo. El Comit\u00e8 Cient\u00edfic est\u00e0 compost per music\u00f2legs i acad\u00e8mics: Giovanni Carli Ballola, Paolo Donati, George Pestelli, Giancarlo Rostirolla i Roman Vlad.\nL'adre\u00e7a i edifici de l'entidat es troben a Roma.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Paul David Hewson, CBE, conegut com a Bono, \u00e9s la veu cantant i principal lletrista del grup de rock irland\u00e8s U2. \u00c9s guanyador d'un Grammy, va rebre una nominaci\u00f3 als Oscar i \u00e9s mundialment conegut pel seu treball com a filantrop activista comprom\u00e8s amb \u00c0frica i contra la pobresa.\nPaul David Hewson va ser criat a Dubl\u00edn amb el seu germ\u00e0, Norman Hewson, per la seva mare, Iris Rankin Hewson, protestant, i el seu pare, Brendan Robert Bob Hewson, cat\u00f2lic. Bono tenia 14 anys quan va morir la seva mare, el 10 de setembre de 1974, d'un aneurisma cerebral al funeral del pare d'ella. Moltes de les can\u00e7ons dels \u00e0lbums d'U2, incloent I Will Follow, Mofo, Out of Control i Tomorrow se centren en la p\u00e8rdua de la seva mare. Fou guanyador del TED Prize l'any 2005. El 2014 va haver de demanar disculpes per la c\u00e0rrega massiva del seu darrer disc a trav\u00e9s d'itunes.El 2017 se'l va relacionar amb diverses societats d'evasi\u00f3 fiscal en el cas conegut com els Papers del Parad\u00eds.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "M\u00fasica program\u00e0tica \u00e9s la m\u00fasica que t\u00e9 per objectiu evocar idees o imatges extra-musicals en la ment de l'oient, representant musicalment una escena, imatge o estat d'\u00e0nim. Al contrari, s'ent\u00e9n per m\u00fasica absoluta aquella que s'aprecia per ella mateixa, sense cap refer\u00e8ncia particular al m\u00f3n exterior a la mateixa m\u00fasica. El terme s'aplica exclusivament en la tradici\u00f3 de la m\u00fasica cl\u00e0ssica europea, particularment en la m\u00fasica del per\u00edode rom\u00e0ntic del segle xix, durant el qual el concepte va at\u00e8nyer gran popularitat, tot i que abans ja hi havien existit peces de car\u00e0cter descriptiu. Habitualment el terme es reserva a les obres purament orquestrals (peces sense cantants ni lletra) i per tant no escau utilitzar-lo per a l'\u00f2pera i els lieder.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La quironomia \u00e9s la utilitzaci\u00f3 de moviments manuals per part del director, per significar els elements r\u00edtmics de l'obra musical i els seus diferents matisos, a fi d'aconseguir la m\u00e9s perfecta interpretaci\u00f3. La quironomia del cant gregori\u00e0 es basa en el marcatge dels temps compostos per ser aquests els que deixen percebre amb m\u00e9s claredat les pulsacions del moviment r\u00edtmic.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Bikimel \u00e9s el nom amb qu\u00e8 \u00e9s coneguda musicalment Vicky de Clasc\u00e0 (Barcelona, 1976), amb tres discos al mercat \u2013 Stat j\u00f2nic, Farrera can\u00b7sons D.O. i Morir d'un llamp. Va guanyar una beca per fer estada al Centre d'Art i Natura de Farrera, el 2011, del qual va sorgir el projecte del seu segon disc. Aquest segon treball va ser gravat entre la Coma de Burg i Caldes de Montbui. Entre les seves influ\u00e8ncies hi ha Bonnie Raitt, que segons ella, li \"va ensenyar a cantar i a entendre el blues\". Segons Roger Mas, Bikimel canta \"per transformar l'estat de l'\u00e0nima\".El juny de 2013 va actuar al Concert per la Llibertat juntament amb la Beth i Ivette Nadal. El 24 de setembre de 2014 va participar en el Piromusical de la Merc\u00e8 interpretant una moderna versi\u00f3 de La santa espina en l'espectacle pirot\u00e8cnic El somni d'un gegant. En gener del 2015 va comen\u00e7ar la gravaci\u00f3 del seu tercer \u00e0lbum d'estudi, produ\u00eft pel compositor Luc Suarez i el guitarrista David Soler. Aquest \u00e0lbum va ser enregistrat a l'estudi la Casamurada de Banyeres del Pened\u00e8s.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La Sonata per a viol\u00ed n\u00fam. 1 de Robert Schumann presenta una forma t\u00edpica de tres moviments, intercalant tamb\u00e9 com \u00e9s habitual un d'agitat, un de lent i tranquil i un final de r\u00e0pid. Al primer moviment la melodia del viol\u00ed \u00e9s acompanyada per un motiu ac\u00e8fal que dona el car\u00e0cter rom\u00e0ntic, agitat i inestable del moviment.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La nova m\u00fasica o el modernisme en la m\u00fasica, en la tradici\u00f3 musical europea escrita (art\u00edstica), \u00e9s una postura est\u00e8tica subjacent al per\u00edode de canvi i desenvolupament en el llenguatge musical que va tenir lloc al tombant del segle XX, un per\u00edode de reaccions diverses que desafiaven i reinterpretaven els g\u00e8neres musicals m\u00e9s antics, innovacions que van conduir a noves formes d'aproximar-se als aspectes harm\u00f2nics, mel\u00f2dics, sonors i r\u00edtmics de la m\u00fasica, i als canvis en les visions est\u00e8tiques del m\u00f3n en estreta relaci\u00f3 amb el per\u00edode m\u00e9s gran identificable del modernisme a les arts de l'\u00e8poca. La paraula que m\u00e9s s'hi associa a ella \u00e9s \"innovaci\u00f3\". La seva caracter\u00edstica principal \u00e9s la \"pluralitat ling\u00fc\u00edstica\", \u00e9s a dir, que mai cap g\u00e8nere musical va assumir una posici\u00f3 dominant. Aquest corrent \u00e9s el successor de la m\u00fasica del romanticisme i postromanticisme, i va precedir la m\u00fasica cl\u00e0ssica contempor\u00e0nia, i es va estendre aproximadament entre els anys 1910 i 1975.\nEl moment exacte en qu\u00e8 va acabar el modernisme i va iniciar la m\u00fasica contempor\u00e0nia, \u00e9s encara motiu de debat entre els experts. De vegades es compara de manera equitativa la m\u00fasica moderna amb la m\u00fasica del segle XX, tot i que aquesta \u00faltima abasta un temps cronol\u00f2gic en lloc d'un per\u00edode est\u00e8tic.\nLa m\u00fasica moderna es basa en els valors filos\u00f2fics i est\u00e8tics del modernisme, els quals tenen com a principal objectiu el trencament amb la tradici\u00f3, i la constant innovaci\u00f3. A causa d'aix\u00f2 est\u00e0 estretament lligada al avantguardisme. A difer\u00e8ncia dels per\u00edodes anteriors, pr\u00e0cticament tots els compositors d'aquest per\u00edode no nom\u00e9s formaven part d'aquest moviment, sin\u00f3 que van participar en diversos moviments musicals diferents, ja sigui simult\u00e0niament o per diferents etapes.\nEl nom de modernisme \u00e9s a causa d'una s\u00e8rie de moviments basats en el concepte que el segle XX va ser una \u00e8poca de constants canvis tan socials com tecnol\u00f2gics els quals van ser fonamentals. Aix\u00ed doncs, l'art tamb\u00e9 havia d'adoptar i desenvolupar aquests principis com a fonament est\u00e8tic.\nEl modernisme pren l'esperit progressista de finals del segle xix i la seva inclinaci\u00f3 per la precisi\u00f3 de les millores tecnol\u00f2giques. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, se separa de les normes i formalismes de l'art de l'\u00e8poca i la tradici\u00f3. Per tant, la caracter\u00edstica principal del modernisme \u00e9s la pluralitat del llenguatge, entenent que cap llenguatge musical en particular va assumir una posici\u00f3 dominant.\nEn quant a les caracter\u00edstiques t\u00e8cniques del modernisme musical, aquest t\u00e9 tres caracter\u00edstiques principals les quals fan que es distingeixi dels altres per\u00edodes anteriors:\n\nL'expansi\u00f3 o l'abandonament de la tonalitat.\nL'\u00fas de les t\u00e8cniques esteses.\nLa incorporaci\u00f3 de sons i sorolls nous en la composici\u00f3.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica cl\u00e0ssica del segle XX es va veure afectada per un fet revolucionari: una nova manera d'escoltar m\u00fasica degut a les noves tecnologies desenvolupades per a capturar, enregistrar, reproduir i distribuir la m\u00fasica.\nPer altra banda, el gran desenvolupament dels mitjans de transport i de comunicaci\u00f3 a nivell mundial, han fet que sigui pr\u00e0cticament impossible parlar de la m\u00fasica del segle XX com una realitat \u00fanica, obligant a contextualitzar de manera precisa el fenomen musical, no nom\u00e9s geogr\u00e0ficament, sin\u00f3 tamb\u00e9 a nivell del mitj\u00e0 de creaci\u00f3 i transmissi\u00f3 de la m\u00fasica. Tota la m\u00fasica del per\u00edode ha estat afectada per l'auge de la m\u00fasica popular.\nAix\u00ed doncs, en comptes de centrar-se estrictament en la producci\u00f3 musical europea del segle xx, la musicologia cl\u00e0ssica s'ha dedicat a l'estudi de la m\u00fasica escrita a partir de la tradici\u00f3 musical europea durant aquest segle.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La improvisaci\u00f3 musical \u00e9s un procediment musical d'un tipus d'interpretaci\u00f3 musical en la qual l'acte de la composici\u00f3 o invenci\u00f3 de l'obra musical \u00e9s simultani i va a c\u00e0rrec de la mateixa persona o grup de persones que el de la interpretaci\u00f3. Malgrat que hom podria considerar que, sota aquestes caracter\u00edstiques esmentades, la improvisaci\u00f3 \u00e9s una forma concreta de composici\u00f3, la tend\u00e8ncia general \u00e9s a considerar que improvisaci\u00f3 i composici\u00f3 s\u00f3n dos processos i dues tipologies de productes musicals diferents.\nAlguns estils i g\u00e8neres s\u00f3n pr\u00e0cticament inimaginables sense unes dosis enormes d'improvisaci\u00f3. Tal \u00e9s el cas de les m\u00fasiques tradicionals d'\u00e0mplies zones de l'\u00c0frica subsahariana o del Jazz. En canvi, altres estils com pugui ser la m\u00fasica cl\u00e0ssica europea t\u00e9 un component d'improvisaci\u00f3 molt menor, sovint inapreciable.\nEn alguns casos, all\u00f2 que s'improvisa no \u00e9s la totalitat del discurs musical sin\u00f3 alguns elements. Aix\u00ed, per exemple, en la m\u00fasica barroca era habitual que s'improvisessin tant l'ornamentaci\u00f3 com la resoluci\u00f3 del baix continu. D'altra banda, els instrumentistes que han cultivat m\u00e9s la improvisaci\u00f3 han estat, tradicionalment, els organistes.\nLa improvisaci\u00f3, tant si \u00e9s individual com si \u00e9s col\u00b7lectiva, requereix una preparaci\u00f3 profunda, at\u00e8s que fa necessari disposar no sols d'un gran nombre i una gran varietat de recursos per portar-la a terme, sin\u00f3 tamb\u00e9 la capacitat de posar-los en funcionament de forma selectiva, d'acord amb les circumst\u00e0ncies en qu\u00e8 es dona aquesta improvisaci\u00f3.\nLa transcripci\u00f3 escrita en partitura de les millors improvisacions dels grans int\u00e8rprets del jazz constitueixen un material de primer ordre per a l'aprenentatge d'aquest estil.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Vitaphone va ser una companyia dedicada al so en les pel\u00b7l\u00edcules, fundada el 1926 per Bell Telephone Laboratories i Western Electric i adquirida despr\u00e9s per Warner Bros.\nEl proc\u00e9s que feia servir per posar la banda sonora a les pel\u00b7l\u00edcules consistia a gravar el so i la imatge per separat i despr\u00e9s reproduir els discos amb la banda sonora sincronitzada amb la pel\u00b7l\u00edcula projectada. Moltes pel\u00b7l\u00edcules, com ara The Jazz Singer (1927) (primera pel\u00b7l\u00edcula considerada \"sonora\") i Don Juan (1926) van utilitzar aquest sistema per captar i reproduir el so als espectadors.\nLa conversi\u00f3 a aquest so sincronitzat va ocasionar seriosos problemes a la ind\u00fastria del cinema. La gravaci\u00f3 de so era dif\u00edcil, totes les c\u00e0meres havien de gravar des de dins de cabines de vidre per tal de no captar so indesitjat, els estudis havien de construir escenaris especials a\u00efllats del so, els cinemes havien d'implementar un cost\u00f3s nou equip i calia contractar guionistes que generessin molt m\u00e9s di\u00e0leg del que havia existit mai... A causa d'aix\u00f2, molts dels primers di\u00e0legs van ser est\u00e0tics i sense moviments dels actors. Les imatges visuals servien, doncs, nom\u00e9s com a acompanyament per a un di\u00e0leg interminable, efectes de so i n\u00fameros musicals (com es veuria als nombrosos musicals que comen\u00e7arien a sorgir a Hollywood).\nTanmateix, el sistema va aconseguir generar beneficis milionaris que multiplicaven diversos cops els generats pel cinema mut. Aquest augment de capital va captivar la ind\u00fastria que va llan\u00e7ar-se de cap a l'aposta cap al cinema sonor, fet que va destruir en pocs anys un sistema d'actors que dominava el cinema mut i que no van aconseguir adaptar-se al cinema sonor (Charles Chaplin, Buster Keaton, Gloria Swanson...).\nEl sistema Vitaphone va ser descartat a la d\u00e8cada dels 30 encara que Warner Bros va conservar la productora com subsidi\u00e0ria a la producci\u00f3 de curtmetratges. Amb aquest sistema la Warner ha realitzat gaireb\u00e9 2.000 curts de tots els g\u00e8neres, especialment de Looney Tunes i Merrie Melodies. Durant els anys 40, Warner Bros haur\u00e0 descartat completament el sistema.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Ten \u00e9s, com el seu nom indica, el des\u00e8 disc d'estudi de Y&T. Fou gravat el 1989 i publicat a l'inici del 1990.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El pizzicato \u00e9s una t\u00e8cnica d'execuci\u00f3 amb els instruments musicals de corda fregada, consisteix a fer sonar, pin\u00e7ant-les amb els dits, les cordes d'uns instruments que habitualment es toquen fregant-les amb un arc. Tal \u00e9s el cas del viol\u00ed, la viola, el violoncel i el contrabaix. \u00c9s en aquest darrer que aquesta t\u00e8cnica es fa servir m\u00e9s sovint, especialment en alguns estils de m\u00fasica. Aix\u00ed, el \"pizzicato\" \u00e9s freq\u00fcent en el jazz, i tamb\u00e9 ho \u00e9s a les sardanes.\nEl mot prov\u00e9 del verb itali\u00e0 pizzicare que significa pin\u00e7ar o pessigar. Habitualment el pizzicato es fa amb el dit polze o b\u00e9 amb l'\u00edndex, tot i que hi ha altres t\u00e8cniques, tant en funci\u00f3 del nombre de cordes que cal fer sonar alhora com del tipus de so que es vol extreure. En aquest sentit val dir que alguns compositors han ideat tipus espec\u00edfics de pizzicato per obtenir determinats timbres, com seria el cas de B\u00e9la Bart\u00f3k que ide\u00e0 l'anomenat \"Pizzicato Bart\u00f3k\", un efecte t\u00edmbric guitarr\u00edstic que consisteix a estirar una corda perpendicularment al pla del diapas\u00f3 de la guitarra, agafant-la amb dos dits de la m\u00e0 dreta, normalment el polze i l'\u00edndex, deixant-la xocar contra els trasts. Aquest efecte pot realitzar notes afinades.\nUna altra t\u00e8cnica espec\u00edfica de pizzicato \u00e9s el que es fa amb la m\u00e0 esquerra, tal com es dona en el capritx n\u00famero 24, Op. 1, de Paganini.\nSi el passatge en pizzicato \u00e9s breu, l'int\u00e8rpret continua subjectant l'arc amb la m\u00e0 dreta. Si \u00e9s considerablement llarg, deixa l'arc, sempre que entre el final del pizzicato i el retorn a l'arc sigui prou espaiat per a permetre-li de tornar-lo a agafar. El pizzicato s'indica sobre la partitura amb pizz.\nTot i que no \u00e9s l'habitual, al llarg de la hist\u00f2ria de la m\u00fasica hi ha algunes composicions totalment escrites en pizzicato. Un exemple seria el 2n moviment de la Simple Symphony de Benjamin Britten o la Pizzicato Polka de Johann Strauss.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Beirut \u00e9s un grup musical dels Estats Units creat inicialment per Zach Condon com a membre \u00fanic, i al qual m\u00e9s tard s'hi van afegir m\u00e9s membres per acabar formant un grup musical. La seva m\u00fasica combina elements de diferents estils musicals, principalment d'indie rock i world music. Actualment t\u00e9 quatre discos: Gulag Orkestar, The Flying Club Cup, The Rip Tide i No no no.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Payola \u00e9s un conjunt de pagaments efectuats per una discogr\u00e0fica a les emissores de r\u00e0dio perqu\u00e8 aquestes emetin amb prioritat les peces editades per aquesta casa per tal d'augmentar la seva exposici\u00f3 i el seu r\u00e0nquing a les llistes de reproducci\u00f3 o com a les 50 primeres.\nDespr\u00e9s de diversos esc\u00e0ndols als Estats Units durant la d\u00e8cada de 1950, aquesta pr\u00e0ctica es considera avui una forma de corrupci\u00f3 a menys que la r\u00e0dio avisi els seus oients que l'emissi\u00f3 de la pe\u00e7a es deu a un pagament d'aquest tipus.\nAquesta pr\u00e0ctica \u00e9s similar a la del pay to play en l'\u00e0mbit de les arts esc\u00e8niques, on els artistes paguen un dret d'acc\u00e9s a un escenari o una sala d'espectacles, aix\u00ed com a les bonificacions de refer\u00e8ncia practicades en la distribuci\u00f3 massiva.\nEl terme payola en si \u00e9s un acr\u00f2nim dels termes pagar (pagar) i Victrola, una de les primeres discogr\u00e0fiques. Es diu que el terme en si va ser introdu\u00eft per la revista Variety i es va popularitzar per referir-se a aquesta pr\u00e0ctica fora dels Estats Units durant la d\u00e8cada de 1950.La pr\u00e0ctica de la payola i el seu estudi es refereix essencialment als Estats Units. Segons Pascal N\u00e8gre, aquesta pr\u00e0ctica no seria actual a Europa. Tot i que s\u00ed que es tenen indicis del seu \u00fas a l'Estat espanyol,i tamb\u00e9 en plataformes de transmissi\u00f3 de m\u00fasica per Internet.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En ac\u00fastica, el to \u00e9s la qualitat del so que ens permet distingir dos sons, per exemple:\n\nDues notes musicals entre si. \u00c9s a dir, \u00e9s la caracter\u00edstica que ens permet distingir un Do d'un Re produ\u00efts per un mateix instrument.\nLa mateixa paraula pronunciada per dues persones distintes (encara que ac\u00ed tamb\u00e9 influeix el timbre, per la qual cosa \u00e9s m\u00e9s apropiat l'exemple anterior).El to dep\u00e8n de la freq\u00fc\u00e8ncia de l'ona. Parlarem de tons greus, mitjans i aguts, depenent de la freq\u00fc\u00e8ncia que tinga el so:\n\nTons greus (freq\u00fc\u00e8ncies baixes, de 20 a 300 Hz).\nTons mitjans (freq\u00fc\u00e8ncies mitjanes, de 300 a 2.000 Hz). Encara que parlem de freq\u00fc\u00e8ncies mitjanes o interm\u00e8dies, cal tindre present que la seua missi\u00f3 principal \u00e9s separar els aguts dels greus, per la qual cosa, en realitat, \u00e9s un interval, relativament xicotet dins de les audiofreq\u00fc\u00e8ncies que l'orella humana \u00e9s capa\u00e7 de percebre i que va dels 20 als 20.000 Hertz.\nTons aguts (freq\u00fc\u00e8ncies altes, de 2.000 fins a 20.000 Hz).En el cant, el to \u00e9s fonamental, per a poder diferenciar els distints rangs vocals, \u00e9s a dir, el to ens permet parlar de tenor, soprano\u2026\nEl so pot ser pur, per\u00f2 quasi la seua totalitat s\u00f3n mescla de sons de distinta longitud d'ona que conformen el so resultant. Els sons afegits a l'ona principal (la que dona el to), s'anomenen harm\u00f2nics i seran els que determinen el timbre. L'ona principal s'anomena freq\u00fc\u00e8ncia fonamental.\nLa forma en qu\u00e8 \u00e9s percebut el to \u00e9s el que es coneix com l'altura del so, que determina com de (baix) greu o (alt) agut \u00e9s aqueix so.\n\nViccionari", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un seq\u00fcenciador \u00e9s un dispositiu electr\u00f2nic f\u00edsic o una aplicaci\u00f3 inform\u00e0tica que permet programar i reproduir m\u00fasica forma seq\u00fcencial. Utilitza una interf\u00edcie de control f\u00edsic i/o l\u00f2gic, connectat a un o m\u00e9s instruments musicals electr\u00f2nics. La interf\u00edcie de control m\u00e9s estesa \u00e9s l'est\u00e0ndard MIDI.El seq\u00fcenciador \u00e9s l'eina principal de composici\u00f3, programaci\u00f3 i control sobre els equips d'instrumentaci\u00f3 electr\u00f2nica musical (sintetitzadors, samplers, caixes de ritme, processadors de senyal, etc.).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Carlos Alberto Garc\u00eda Moreno Lange, m\u00e9s conegut pel seu nom art\u00edstic, Charly Garc\u00eda (n. Buenos Aires; 23 d'octubre de 1951) \u00e9s un m\u00fasic multiinstrumentista. \u00c9s un dels m\u00e9s reconeguts int\u00e8rprets, compositors i productors argentins de rock. Va ser integrant de Sui G\u00e9neris, i de les bandes PorSuiGieco, La m\u00e1quina de hacer p\u00e1jaros, Billy Bond and the Jets i Ser\u00fa Gir\u00e1n.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Virtual Studio Technology (VST) \u00e9s una interf\u00edcie de programari de complement d'\u00e0udio que integra sintetitzadors de programari i unitats d'efectes en estacions de treball d'\u00e0udio digital. VST i tecnologies similars utilitzen processament de senyal digital per simular el maquinari tradicional de l'estudi de gravaci\u00f3 en programari. Existeixen milers de connectors, tant comercials com gratu\u00efts, i moltes aplicacions d'\u00e0udio admeten VST sota llic\u00e8ncia del seu creador, Steinberg.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista de bandes i solistes que en algun moment de les seves carreres han tocat principalment ska o ska amb influ\u00e8ncies d'altres estils.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El huaylas \u00e9s un g\u00e8nere de m\u00fasica i dansa t\u00edpic del Per\u00fa, sobretot de la zona central. Emparentant amb el huayno, \u00e9s un g\u00e8nere folcl\u00f2ric molt popular a tot el pa\u00eds.\nDe ritme i arranjaments molt caracter\u00edstiques, el huaylas t\u00e9 dues vessants definides, una de car\u00e0cter festiu i altra m\u00e9s cerimoniosa.\nTot i que als seus or\u00edgens el huaylas s'executava fonamentalment amb quena, tambor, arpa i viol\u00ed, les successives influ\u00e8ncies dels distints g\u00e8neres musicals que es van posar de moda al Per\u00fa (com per exemple la chicha, o \u00abcumbia peruana\u00bb) van modificar les agrupacions instrumentals habituals d'aquest tipus de m\u00fasica. Avui dia es pot trobar agrupacions amb instruments el\u00e8ctrics, aix\u00ed com, m\u00e9s tradicionals, amb bandes de vents, que tenen molta tradici\u00f3 als pa\u00efsos dels Andes.\nEls m\u00e9s importants cantants de huaylas s\u00f3n molt populars al Per\u00fa, destacant-se V\u00edctor Alberto Gil Mallma (el Picaflor de los Andes), Zenobio Dagha, Reynaldo Unsihuay i Eusebio \u00abChato\u00bb Grados.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista no exhaustiva de les principals Orquestres Simf\u00f2niques dels Estats Units.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Upsetter Records fou una discogr\u00e0fica fundada per Lee \"Scratch\" Perry activa des de 1968 a 1978. L'estudi de gravaci\u00f3 que utilitzava s'anomenava Black Ark. Scratch va crear tamb\u00e9 Upsetter Record Shop, on es venien les publicacions de la discogr\u00e0fica. L'any 1969 Scratch s'havia convertit en un dels productors novells de m\u00e9s \u00e8xit. Perry va formar una banda, The Upsetters, de la qual formaven part Aston Barrett i Carlton Barrett, que m\u00e9s tard formarien part del grup The Wailers. El disc de m\u00e9s \u00e8xit que van publicar junts va ser The Complete Upsetter Singles, de Bob Marley and the Wailers.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Els Swiss Music Charts \u00e9s la llista principal de vendes musicals de m\u00e9s \u00e8xit a Su\u00efssa. Les llistes s\u00f3n un registre de la venda de senzills i \u00e0lbums m\u00e9s importants de diversos g\u00e8neres al pa\u00eds helv\u00e8tic.\nLes llistes de Su\u00efssa inclouen:\n\nSingles Top 100 (des de 1968)\nTop Albums 100 (des de finals de 1983)\nRecopilacions Top 25\nTop 30 AirplayLes llistes s'actualitzen setmanalment i es publiquen els diumenges, i es presenten al p\u00fablic el dimecres a la nit anterior.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Walter Kent (29 de novembre de 1911 - 2 de mar\u00e7 de 1994) va ser un compositor jueu americ\u00e0 que va escriure moltes can\u00e7ons de tema nadalenc, com I'll Be Home for Christmas. Tamb\u00e9 va escriure una can\u00e7\u00f3 en temps de guerra que va ser un \u00e8xit, anomenada There'll Be Bluebirds Over, The White Cliffs of Dover, que va ser tornada a escriure per Nat Burton.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Jim Walker \u00e9s un flautista i educador estatunidenc. \u00c9s l'original Flauta Principal de la Filharm\u00f2nica de Los Angeles, i el fundador del quartet de jazz Free Flight. Des de 1984, ha centrat la major part de la seva atenci\u00f3 en tocar jazz i la pedagogia sobre la flauta.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Josep Llu\u00eds Berenguer Moreno (Barcelona, 1940) \u00e9s un compositor catal\u00e0. Berenguer va estudiar clarinet, flauta i composici\u00f3 a Val\u00e8ncia amb Francisco Ll\u00e1cer Pla. El 1973 va fundar el grup Actum, amb el qual va posar en marxa el laboratori de m\u00fasica electroac\u00fastica, un dels pioners d'Espanya. Ha investigat sobre les noves grafies amb l'obra C\u00f2mic el 1975.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una clavilla \u00e9s un torniquet de fusta o de metall on es fixa l'extrem de les cordes dels cord\u00f2fons, que permet tibar les cordes per a afinar-les. Les clavilles superiors del cap es giren per tal de modificar la tensi\u00f3 i afinaci\u00f3 de les cordes. Les clavilles del pont tenen la funci\u00f3 de fixar l'extrem inferior de la corda quan el sistema del pont no \u00e9s de lligat.\n\nLes clavilles estan fixades al claviller, al voltant del qual es posa un extrem de la corda per a afinar-la. En fer voltar la clavilla, es modifica la tensi\u00f3 de la corda i, per tant, l'afinaci\u00f3 de la nota que produeix. Les clavilles de fusta les trobem sovint en els instruments d'arquet i, les met\u00e0l\u00b7liques, en instruments de teclats, els saltiris o les arpes. Les de fusta es poden fer voltar directament amb els dits, mentre que les met\u00e0l\u00b7liques solen requerir l'ajut d'una clau d'afinaci\u00f3. Hi ha tamb\u00e9 clavilles que tenen un mecanisme de vis sense fi, com en les guitarres.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "All Time Top 1000 Albums \u00e9s un llibre escrit per Colin Larkin, creador i editor de la Encyclopedia of Popular Music. El llibre va ser publicat per primera vegada per Guinness Publishing el 1994. La llista que es presenta \u00e9s el resultat de m\u00e9s de 200.000 vots emesos pels amants de la m\u00fasica informades i qualificades en ordre. Cada \u00e0lbum s'anota amb els detalls de la seva creaci\u00f3 i notes sobre la banda o l'artista que el va gravar.\nL'\u00e0lbum dels The Beatles, Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, va aconseguir el primer lloc en la primera edici\u00f3 i el Revolver s'ha mantingut consistentment entre els cinc primers en cada edici\u00f3 del llibre.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Kang Hee-gun (24 de febrer de 1978), m\u00e9s conegut com a Garie (en core\u00e0: \uac1c\ub9ac) \u00e9s un cantant i compositor de Corea del Sud, especialitzat en rap i que tamb\u00e9 \u00e9s productor.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un virelai (pl. \u00abvirelais\u00bb) \u00e9s una forma po\u00e8tica medieval, freq\u00fcentement musicada. \u00c9s una de les tres formes fixes (com eren la balada i el rond\u00f3), i fou una de les m\u00e8triques m\u00e9s comunes a Europa des de la segona meitat del segle xiii fins a finals del segle xv. La paraula \u00abvirelai\u00bb procedeix del franc\u00e8s virer (girar) + lai.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Repertori complet de la banda sonora que inclou el videojoc musical Band Hero, expansi\u00f3 de la saga Guitar Hero basat en l'anterior Guitar Hero 5. Desenvolupar l'empresa Neversoft amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Vicarious Visions i Budcat Creations, i distribu\u00eft per Activision i RedOctane, es tracta d'un videojoc musical on un m\u00e0xim de quatre jugadors poden simular que toquen els instruments (micr\u00f2fon, guitarra, baix i bateria) d'un grup de rock amb qualsevol combinaci\u00f3 entre ells. El seu llan\u00e7ament es va produir durant el mes de novembre de 2009. Es van desenvolupar dues versions del videojoc, una per les consoles PlayStation 2, PlayStation 3, Xbox 360 i Wii, i una altra versi\u00f3 exclusivament per la Nintendo DS.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Lester William Polsfuss, conegut com Les Paul, (Waukesha, Wisconsin, 9 de juny de 1915 - White Plains, Nova York, 13 d'agost de 2009) fou un guitarrista de jazz estatunidenc. \u00c9s considerat el pare de la guitarra el\u00e8ctrica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La durada \u00e9s una de les quatre qualitats del so, \u00e9s el temps que dura un so. Com m\u00e9s sigui el temps m\u00e9s llarga ser\u00e0 la durada. Determina el temps de vibraci\u00f3 i es mesura en unitat de temps (minuts, segons\u2026). En la m\u00fasica la durada dels sons es mesura amb la pulsaci\u00f3 i es representa amb les figures musicals i els seus silencis.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Danger music o m\u00fasica perillosa \u00e9s una forma experimental de m\u00fasica i performance d'avantguarda dels segles XX i XXI. Es basa en el concepte que algunes peces musicals poden perjudicar l'oient o l'int\u00e8rpret, entenent que la pe\u00e7a en q\u00fcesti\u00f3 es pot interpretar o no. Kyle Gann descriu en el seu llibre Music Downtown: Writings from the Village Voice com la composici\u00f3 de Takehisa Kosugi Music for a Revolution dirigeix l'int\u00e8rpret a \"tapar un dels teus ulls d'aqu\u00ed a 5 anys i fer el mateix amb l'altre ull 5 anys despr\u00e9s\". Obres com aquesta tamb\u00e9 s'anomenen a vegades com a antim\u00fasica o antiart perqu\u00e8 sembla que es rebel\u00b7lin contra el concepte de m\u00fasica en si. La m\u00fasica perillosa sovint est\u00e0 estretament associada amb l'escola de composici\u00f3 Fluxus, especialment l'obra de Dick Higgins que va compondre una s\u00e8rie d'obres titulades Danger Music.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La forma bin\u00e0ria \u00e9s una manera d'estructurar una pe\u00e7a de m\u00fasica en dues seccions relacionades, i que normalment es repeteixen. La forma bin\u00e0ria era molt popular durant el Barroc i sovint s'utilitzava per donar forma a moviments de suites o sonates per a instruments de tecla. Tamb\u00e9 s'utilitzava per a obres molt curtes i d'un sol moviment. Cap a la meitat del segle xviii va deixar de ser tan usada i va ser en part substitu\u00efda per la forma sonata que potenciava el desenvolupament del material musical. On encara es mant\u00e9 el seu \u00fas \u00e9s en com a tema per a realitzar variacions Tamb\u00e9 queda incorporada en grans obres i en formes m\u00e9s elaborades, com la forma sonata, on es mantenen certes caracter\u00edstiques de la forma bin\u00e0ria.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Les Inrockuptibles \u00e9s una revista francesa de m\u00fasica, cinema i literatura de publicaci\u00f3 setmanal. El nom \u00e9s un joc de paraules de \"Les Incorruptibles\", el nom franc\u00e8s de la s\u00e8rie televisiva Els intocables, amb la paraula rock.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Guitar World \u00e9s una revista mensual de m\u00fasica dedicada a guitarristes. Cada edici\u00f3 cont\u00e9 entrevistes originals, \u00e0lbums i partitures de guitarra i baix. La revista es publica tretze vegades a l'any (dotze edicions mensuals i una edici\u00f3 de vacances).\nLa revista va debutar al juliol de 1980 amb Johnny Winter en la portada. En els seus 30 anys d'hist\u00f2ria, Guitar World ha publicat entrevistes d'alguns dels guitarristes m\u00e9s influents del rock, incloent a Alex Lifeson, Ritchie Blackmore, Jeff Beck, Brian May, Arthur Rhames, John Frusciante, Steve Morse, Robert Ward, Richie Sambora, Jimmy Page, David Gilmour, Eric Clapton, Joe Satriani, Steve Vai, Yngwie Malmsteen, Tony Iommi i Eddie Van Halin qui ha aparegut en la portada 16 vegades, i dues vegades en la revista afiliada Guitar Legends.\nAnteriorment era propietat d'Harris Publications; Future US va comprar la revista el 2003.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'Associaci\u00f3 Internacional de Biblioteques Musicals, Arxius i Centres de Documentaci\u00f3, tamb\u00e9 coneguda amb el nom m\u00e9s curt d'Associaci\u00f3 Internacional de Biblioteques Musicals (AIBM), anomenada en angl\u00e8s International Association of Music Libraries, Archives and Documentation Centres (IAML), en franc\u00e8s, Association Internationale des Biblioth\u00e8ques, Archives and Centres de Documentation Musicaux (AIBM) i en alemany, Internationale Vereinigung der Musikbibliotheken, Musikarchive und Musikdokumentationszentren (IVMB), \u00e9s una organitzaci\u00f3 de biblioteques amb departaments de m\u00fasica, biblioteques de conservatoris de m\u00fasica, arxius de r\u00e0dio i orquestra, instituts universitaris, centres de documentaci\u00f3 musical, editors de m\u00fasica i distribu\u00efdors de m\u00fasica, que t\u00e9 com a objectiu el foment de la cooperaci\u00f3 internacional i l'estandarditzaci\u00f3 internacionals en mat\u00e8ries com la catalogaci\u00f3, les normes de servei, la formaci\u00f3 del personal i l'intercanvi de materials entre biblioteques. Els seus tres idiomes oficials s\u00f3n l'angl\u00e8s, el franc\u00e8s i l'alemany.Es tracta d'una organitzaci\u00f3 2.000 membres a prop de 45 pa\u00efsos de tot el m\u00f3n, fundada a Par\u00eds el 1951, despr\u00e9s de reunions preparat\u00f2ries a Flor\u00e8ncia (1949) i L\u00fcneburg (1950), com l'Associaci\u00f3 Internacional de Biblioteques Musicals. El 1980 va canviar el seu nom per abastar els interessos m\u00e9s amplis dels arxius i centres de documentaci\u00f3 musicals, tot i que les sigles s'han mantingut iguals. L'associaci\u00f3 opera a trav\u00e9s d'una xarxa de branques professionals, comissions tem\u00e0tiques i grups de treball per a projectes espec\u00edfics.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Rockdelux \u00e9s una revista de m\u00fasica fundada a Barcelona el 1984. Va sorgir de les cendres de la publicaci\u00f3 Rock Espezial, que, al seu torn, havia estat creada el 1981 per part de l'equip de Vibraciones, cap\u00e7alera de refer\u00e8ncia els anys 70.La seva periodicitat \u00e9s mensual i el contingut \u00e9s especialitzat, amb inclinaci\u00f3 per les noves tend\u00e8ncies del pop-rock alternatiu i independent, per\u00f2 sense desatendre els creadors cl\u00e0ssics i les figures de culte atemporals. La revista \u00e9s dirigida per Santi Carrillo, Juan Cervera i Francesc Vaz, i el seu coordinador de redacci\u00f3 \u00e9s Miquel Botella.\nEl 2011 present\u00e0 la seva nova web amb els continguts de la revista de paper i una botiga virtual.El 4 de maig de 2020, Rockdelux va publicar l'\u00faltima edici\u00f3 de la revista i va anunciar el seu tancament al\u00b7legant problemes econ\u00f2mics agreujats per la crisi del coronavirus.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Barbershop \u00e9s un repertori de can\u00e7ons polif\u00f2niques, normalment a quatre veus- a cappella, que van ser molt populars als Estats Units durant els anys 1940. El seu nom prov\u00e9 del fet que eren precisament les barberies els llocs on grups d'homes es reunien per cantar aquestes can\u00e7ons. Normalment tenen una textura musical molt homof\u00f2nica. Aquest repertori va configurar, a la vegada, un estil propi de m\u00fasica vocal a cappella, aproximadament des de la d\u00e8cada de 1940. Habitualment les veus es caracteritzen com a tenor primer, tenor segon, bar\u00edton i baix; la melodia recau, normalment, en el tenor primer o en el bar\u00edton. Ocasionalment, alguns passatges breus poden ser cantats per nom\u00e9s algunes de les veus.\nEn la darrera meitat del segle xix, les barberies es feien servir sovint com a centre social, sent el lloc de trobada de molts homes de l'\u00e8poca. Els quartets de Barbershop eren formades b\u00e0sicament per afroamericans a les barberies, els quals feien harmonies mentre esperaven el seu torn. M\u00e9s endavant, els cantants de minstrel van adoptar-ne l'estil. Hist\u00f2ricament els quartets van vestits amb colors llampants.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un adagio (mot d'origen itali\u00e0) indica un temps musical lent (velocitat a qu\u00e8 s'ha d'executar la partitura) arribant a donar nom a tota una secci\u00f3 o part d'una pe\u00e7a musical. Tamb\u00e9 \u00e9s la pe\u00e7a coreogr\u00e0fica que es balla amb aquesta m\u00fasica en un ballet.\nIndica a l'int\u00e8rpret que ha d'executar un fragment de la pe\u00e7a de manera lenta i pausada, a una velocitat aproximada d'entre 66 i 76 pulsacions per minut. No pas tothom es posa d'acord en el nombre de pulsacions, ni \u00e9s el mateix en totes les \u00e8poques.\nEn molts de casos actua, a m\u00e9s de com a indicador de tempo, com a nom del moviment musical lent d'una obra estructurada en diferents moviments. Aix\u00ed, en algunes obres musicals, com per exemple la simfonia (forma sonata), un dels moviments sol portar la indicaci\u00f3 d'adagio, en contraposici\u00f3 a altres parts de la mateixa obra de car\u00e0cter i velocitat diferents.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La teoria de la m\u00fasica \u00e9s la branca de les ci\u00e8ncies de la m\u00fasica que es dedica a l'estudi del llenguatge musical. Aquest camp d'estudi involucra la investigaci\u00f3 dels diversos elements musicals, entre ells el desenvolupament i la metodologia per a analitzar, escoltar i compondre m\u00fasica. Aix\u00f2 implica identificar i comprendre els patrons i les t\u00e8cniques pr\u00f2pies de la composici\u00f3 musical. En un sentit m\u00e9s concret, la teoria de la m\u00fasica es dedica a l'estudi dels elements principals d'aquest llenguatge, que s\u00f3n el ritme, la melodia, l'harmonia i l'estructura musical.Mentre que la musicologia pot incloure qualsevol declaraci\u00f3, creen\u00e7a o concepci\u00f3 del que \u00e9s la m\u00fasica, la teoria musical est\u00e0 limitada a les discussions concernents als esdeveniments sincr\u00f2nics (o diacr\u00f2nics) d'una composici\u00f3 espec\u00edfica (o diverses composicions), i als cap\u00edtols musicote\u00f2rics abstractes (per exemple teoria de conjunts, teoria de grups, teoria de la tensi\u00f3 tonal, etc.).\nUna persona que practica la teoria musical \u00e9s un te\u00f2ric musical. Un d'aquests te\u00f2rics va ser Miquel Coma i Puig, l'obra del qual fou representativa de la teoria musical tradicional.Alguns te\u00f2rics musicals proven d'explicar l'\u00fas de les t\u00e8cniques compositives pels compositors establint normes i patrons. Altres, donen forma a l'experi\u00e8ncia de l'audici\u00f3 o interpretaci\u00f3 de la m\u00fasica. Considerant-hi l'extremada diversitat dels seus interessos i prop\u00f2sits, molts te\u00f2rics musicals occidentals pensen que els actes de compondre, interpretar, i escoltar m\u00fasica poden ser explicats amb un alt nivell de detall (aix\u00f2, oposat a una concepci\u00f3 d'expressi\u00f3 musical com fonamentalment inefable, excepte en sons musicals). Generalment, els treballs de teoria musical s\u00f3n tant descriptius com prescriptius, doncs amb tots dos es procura definir la pr\u00e0ctica i influir a la pr\u00e0ctica posterior. D'aquesta manera, la teoria musical es queda darrere de la pr\u00e0ctica, per\u00f2 tamb\u00e9 marca la futura exploraci\u00f3 i interpretaci\u00f3.\nEls int\u00e8rprets estudien teoria musical per a ser capa\u00e7os d'entendre les relacions que un compositor desitja que siguin enteses a la notaci\u00f3, i els compositors estudien teoria musical per a poder entendre com produir efectes i com estructurar les seves pr\u00f2pies obres. Els compositors haurien d'estudiar teoria musical per a guiar el seu proc\u00e9s precomposicional i les decisions composicionals. En general, la teoria musical \u00e9s la tradici\u00f3 occidental. Se centra en l'harmonia i el contrapunt, i les utilitza per a explicar les estructures a gran escala i la creaci\u00f3 de melodies.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Irene \u00e9s un grup suec de m\u00fasica indie. Es va crear a G\u00f6teborg l'any 2005 i ha tret al mercat dos discos: Apple Bay (2006) i Long Gone Since Last Summer (2007). Ha actuat internacionalment a la Gran Bretanya, a Irlanda i a Espanya, incloent-hi diversos concerts a Barcelona.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La fam\u00edlia Champion fou una saga de m\u00fasics francesos que arrenca dels germans Nicolas i Jacques, que el 1521 formaven part de la capella de Carles V com a cantors; el primer deix\u00e0 un salm a sis veus que figura en dues col\u00b7leccions publicades a Nuremberg, respectivament el 1542 i 1569. Thomas Champion, conegut com a Mithou, que fou organista i professor d'espineta de Carles IX i Enric III; public\u00e0 Premier livre contenant soixante psaumes de David (Par\u00eds, 1561). Jacques Champion, fill de l'anterior i senyor de la Chapelle, heret\u00e0 un lloc que transmet\u00e9 al seu fill, dit tamb\u00e9 Jacques Champion de Chambonni\u00e8res, que fou el m\u00e9s important de la fam\u00edlia i el fundador de l'escola de pianistes i clavecinistes francesos. Era senyor de Chambonni\u00e8res. Llurs coetanis feren grans elogis d'ell, especialment Huygens. Deix\u00e0 dos toms d'obres de m\u00fasica de cambra, que figuren molt dignament en la hist\u00f2ria de la m\u00fasica francesa, publicats ambd\u00f3s en l'any de la seva mort (1670).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Dark ambient \u00e9s una forma de m\u00fasica ambiental m\u00e9s fosca i intimidant. La utilitzaci\u00f3 de greus tons, est\u00e8tica obscura i presuntuosa caracteritza aquest sub-g\u00e8nere i el classifica en moltes accepcions musicals, passant pel g\u00f2tic, l'electr\u00f2nica o el black metal.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Els instruments musicals antics poden ser estudiats sota diversos punts de vista. La vessant m\u00e9s immediata \u00e9s la musical, d'acord amb la funci\u00f3 dels instruments. Per\u00f2 hi ha altres aspectes que tenen inter\u00e8s: construcci\u00f3 (organologia), tecnologia associada, materials, artesans constructors, influ\u00e8ncia social, costos i preus, ...\nUna relaci\u00f3 de documents -documents en sentit ampli- ordenada cronol\u00f2gicament permet una aproximaci\u00f3 als estudis indicats.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El trap \u00e9s un subg\u00e8nere musical del rap, aparegut al principi de la d\u00e8cada del 1990 com una evoluci\u00f3 del gangsta rap i el crunk. S'origin\u00e0 als suburbis de la ciutat estatunidenca d'Atlanta, on hi ha les trap houses, cases on es ven crac i altres drogues, i on els consumidors es troben \u00abatrapats\u00bb en el seu propi slang al marge del sistema. La seva popularitat va augmentar a nivell internacional entre els anys 2010 i 2019.\nA nivell de composici\u00f3, el trap no \u00e9s un estil musical interpretat amb instruments org\u00e0nics, sin\u00f3 que la producci\u00f3 es basa en l'\u00fas d'un ordinador amb programari d'edici\u00f3 de so, sintetitzadors, una caixa de ritmes i diversos efectes de so per a fer beats i melodies, sovint a c\u00e0rrec d'una persona especialitzada anomenada beatmaker, encara que es poden aprofitar can\u00e7ons i fer-ne remixos, tot per acompanyar la veu filtrada amb Auto-Tune.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El ritme \u00e9s l'organitzaci\u00f3 temporal de la m\u00fasica, existeix indepentment de la tonalitat. El ritme i la melodia s\u00f3n els dos elements que, b\u00e0sicament, permeten caracteritzar una determinada frase musical, tot i que n'hi ha d'altres, com la din\u00e0mica o l'expressi\u00f3. El ritme \u00e9s qualsevol successi\u00f3 de durades de sons (figures musicals) i de silencis.El ritme harm\u00f2nic \u00e9s el ritme amb el qual es succeeixen els diferents acords en una determinada composici\u00f3, amb el benent\u00e8s que aquest concepte s'aplica exclusivament a la m\u00fasica tonal. El ritme del llenguatge s'aconsegueix, sobretot, per la combinaci\u00f3 de s\u00edl\u00b7labes t\u00f2niques i \u00e0tones. Per tant, dep\u00e8n de la posici\u00f3 de l'accent.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En m\u00fasica, un \u00e0lbum conceptual \u00e9s un \u00e0lbum unificat per un tema com\u00fa, que pot ser instrumental, narratiu, en la composici\u00f3 o en les lletres. Els \u00e0lbums conceptuals s\u00f3n planificats, concebuts amb totes les seues can\u00e7ons contribuint a un \u00fanic tema en general o a una hist\u00f2ria, sent aquesta hist\u00f2ria o pla el concepte. Aquesta \u00e9s la difer\u00e8ncia amb un \u00e0lbum normal d'una banda, compost per diverses can\u00e7ons sense connexi\u00f3 entre si, escrites per la banda/artista o sent versions d'altres artistes/bandes. De vegades es considera com un \u00e0lbum conceptual a un disc amb un clima o \"humor\" en general, fent que una definici\u00f3 precisa del terme es fa\u00e7a molt problem\u00e0tica.\nPer l'\u00e8poca que \u00e9s coneguda com l'inici del rock contemporani (aproximadament per 1966, quan els cr\u00edtics comencen a parlar de \u201crock\u201d i de \u201cpop\u201d com dos g\u00e8neres separats) es comen\u00e7a a parlar de dos tipus d'\u00e0lbums conceptuals: aquells que essencialment tenien un cicle de can\u00e7ons unides per un tema, com el Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band -que no tenia una hist\u00f2ria- i aquells que presentaven una trama que es desenvolupava a trav\u00e9s del disc, com el fam\u00f3s disc de Pink Floyd, The Wall. Els m\u00fasics d'eixa \u00e8poca no van distingir entre aquestes dues categories, i qualsevol disc que encaixara en algun d'aquests dos tipus era considerat un \u00e0lbum conceptual. Amb tot, aquesta distinci\u00f3 \u00e9s \u00fatil per a tractar de trobar com va ser el primer \u00e0lbum conceptual en cada categoria.\nAltra dificultat a determinar si un disc \"classifica\" com un \u00e0lbum conceptual, sorgeix del fet que tant m\u00fasics com fans veuen cada vegada m\u00e9s a un disc com una forma d'art unificada, no simplement un conjunt de can\u00e7ons. Les can\u00e7ons en diversos \u00e0lbums poden tenir un cert sentit de cohesi\u00f3 encara que no haja una unitat en les lletres o en l'estructura narrativa. Molts discos que no s\u00f3n en veritat conceptuals s\u00f3n sovint vists pels seus fan\u00e0tics com a tals. Els \u00e0lbums The Division Bell de Pink Floyd, Born to Run de Bruce Springsteen o Rust in Peace de Megadeth s\u00f3n bons exemples. En tots aquests casos, no va haver una intenci\u00f3 dels artistes a fer una cosa que semblara un \u00e0lbum conceptual. Alguns discos sense un tema o una estructura narrativa poden, aix\u00f2 no obstant, tenir una estructura deliberada en la qual l'ordre que s\u00f3n escoltades les can\u00e7ons expressa una intenci\u00f3 particular de l'artista. Un exemple \u00e9s el disc Lateralus de Tool, que compta amb diverses variants en l'ordre de les can\u00e7ons, moltes de les quals estan inspirades en teories o equacions matem\u00e0tiques.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Rodolfo Zubrisky (Buenos Aires, 13 de novembre de 1912 \u2013 Buenos Aires, 14 d'abril de 1991) va ser un dels m\u00e9s famosos violinistes argentins.\nRodolfo Zubrisky va n\u00e0ixer en una fam\u00edlia d'origen rus de confessi\u00f3 jueva. El 1924, entr\u00e0 al Conservatori Nacional de la capital argentina tot just creat aquell mateix any quan nom\u00e9s tenia 12 anys. A desgrat de la joventut, obtingu\u00e9 el primer premi de la instituci\u00f3 i aix\u00ed toc\u00e0 davant el president de la Rep\u00fablica argentina al Teatro Col\u00f3n. El 1930 s'instal\u00b7l\u00e0 a Par\u00eds, on fou deixeble del gran violinista Jacques Thibaud. Feu diversos concerts a les grans capitals europees fins a 1943. Aquell any, arran de les persecucions antisemites que es duien a terme a Fran\u00e7a, hagu\u00e9 de fugir, i aix\u00ed creu\u00e0 els Pirineus caminant per a escapar al nazisme. Aconsegu\u00ed despr\u00e9s de tornar a Buenos Aires. Va crear la Societat Argentina per a l'Educaci\u00f3 Musical de la qual fou el president i tamb\u00e9 fou professor i director del Conservatori Municipal Manuel de Falla.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Taglioni (Fam\u00edlia de ballarins, core\u00f2grafs i compositors italians, durant els segles xviii i xix).\n\nCarlo Taglioni, (Tor\u00ed, nascut el segle XVIII, i treball\u00e0 des de 1782 fins al canvi de segle a Ven\u00e8cia, Roma, Siena i Udine. Va tenir cinc fills: Giovanni Battista, Filippo, Salvatore, Giuseppa i Louise.\nFilippo Taglioni (Mil\u00e0, 1777 - Llac de Como, 1871) va ser un ballar\u00ed, professor i core\u00f2graf de dansa cl\u00e0ssica pertanyent a la nissaga dels Taglioni. Pare de Marie la Gran  i Paolo, .\nMarie Taglioni (23 d'abril de 1804, Estocolm - 24 d'abril de 1884, Marsella)\nSalvatore Taglioni (Palerm, 1789 - N\u00e0pols, 1868), pare de Louise i Fernando.\nLouise Taglioni (1823-1893) filla de Salvatore.\nFernando Taglioni (1810-1874) fill de Salvatore.\nPaolo Taglioni (Viena, 12 de gener de 1808 - Berl\u00edn, 6 de gener de 1884) va ser el pare del ballarina Maria la Jove i Augusta.\nMaria Taglioni ''la Jove'', Berl\u00edn 1833 - Neu-Aigen (Viena), 1891). Era filla de Paolo\nAugusta Taglioni (Berl\u00edn, 1831 - idem. 1911)) fou una actriu dram\u00e0tica i ballarina. Era filla de Paolo", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica popular \u00e9s un conjunt de g\u00e8neres i estils musicals que, a difer\u00e8ncia de la m\u00fasica tradicional, no s'identifiquen amb nacions o \u00e8tnies espec\u00edfiques. Per la seva simplicitat, la seva interpretaci\u00f3 no exigeix uns grans coneixements musicals. La m\u00fasica popular actual es coneix tamb\u00e9 com a m\u00fasica pop. Es comercialitza a trav\u00e9s de canals molt espec\u00edfics i dels mitjans de comunicaci\u00f3 de masses o Mass media.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un m\u00fasic de sessi\u00f3 \u00e9s un m\u00fasic disponible per a ser contractat, a difer\u00e8ncia dels que s\u00f3n membres permanents d'un grup o que s'han fet famosos. Encara que el terme generalment es refereix a m\u00fasics amb experi\u00e8ncia en estils de m\u00fasica contemporanis com el rock, jazz, country o pop, tamb\u00e9 es pot usar per a descriure m\u00fasics d'estils m\u00e9s tradicionals.\nEntre els m\u00fasics d'estudi m\u00e9s prol\u00edfics hi ha els The Wrecking Crew. Amb seu a Los Angeles, la Wrecking Crew ha gravat un innombrable nombre de can\u00e7ons i \u00e0lbums des de 1960. Una de les baixistes, Carol Kaye, es diu que \u00e9s la baixista m\u00e9s gravada de tots els temps amb 10.000 sessions que abasten quatre d\u00e8cades, per\u00f2, \u00e9s en gran part desconeguda per al p\u00fablic en general.\nEn alguns \u00e0mbits \u00e9s usual i recomanat el fet d'utilitzar m\u00fasics de sessi\u00f3 durant les gravacions de singles o \u00e0lbums d'estudi, sense que aix\u00f2 suposi un augment de cost, i amb una gran qualitat, gr\u00e0cies al talent i professionalitat dels m\u00fasics.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Suite Chic fou un projecte col\u00b7laboratiu entre alguns dels top o talentosos artistes de R&B i hip hop, compositors i productors, que va debutar el 18 de desembre de 2002. Suite Chic va servir com a vehicle per la cantant de pop Namie Amuro en un moment en qu\u00e8 s'estableix a si mateixa com un talent R&B. Des de la dissoluci\u00f3 del projecte molts dels seus participants han arribat a guanyar major \u00e8xit\nEn una entrevista de 2005, Namie Amuro va dir que li agradaria que Suite Chic tornar\u00e0 en 2006, per\u00f2 res va passar.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Trast \u00e9s una banda de mestissatge del Baix Llobregat.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El cant dif\u00f2nic \u00e9s una t\u00e8cnica vocal que es fa servir a Mong\u00f2lia i Tuva (entre altres llocs). Permet que un sol cantant produeixi dues notes alhora.\nLa improvisaci\u00f3 \u00e9s una de les seves caracter\u00edstiques principals.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica lliure \u00e9s aquella m\u00fasica que es troba en domini p\u00fablic o est\u00e0 protegida per una llic\u00e8ncia lliure, a l'estil de la GPL, o la llic\u00e8ncia BSD que empara a una part del programari lliure. D'aquesta manera, s'aconsegueix la m\u00e0xima distribuci\u00f3 i promoci\u00f3 de la m\u00fasica i fa possible que arribi sense obstacles al p\u00fablic.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Bozoma Saint John (21 de gener de 1977) \u00e9s una empres\u00e0ria nord-americana i executiva de m\u00e0rqueting. Actualment \u00e9s la directora de m\u00e0rqueting (CMO) de Netflix. Anteriorment, va exercir, en aquest mateix c\u00e0rrec, a Endeavour i directora de marca (CBO) a Uber fins al juny del 2018. Saint John tamb\u00e9 va ser executiuva de m\u00e0rqueting a Apple Music fins al juny del 2017, despr\u00e9s d'incorporar-se a la companyia en la seva adquisici\u00f3 de Beats Music.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un/a instrumentista \u00e9s una persona que en una interpretaci\u00f3 musical toca un instrument, o que ha fet de la interpretaci\u00f3 instrumental la seva professi\u00f3.\nHabitualment l'exercici de la interpretaci\u00f3 amb un instrument es designa amb el nom de l'instrument i el sufix -ista: violinista, pianista, arpista\u2026 De totes maneres hi ha algunes excepcions. En la m\u00fasica tradicional trobem algunes denominacions acabades amb -er, com graller, timbaler o gaiter, i encara alguna altra en -aire, com flabiolaire o cornamusaire (tamb\u00e9 anomenat sacaire en refer\u00e8ncia al sac de gemecs. En altres casos, el sufix -ista, no s'aplica directament al nom de l'instrument per ser, aquest compost, com en el cas de qui toca la viola de gamba que es denomina gambista. Finalment, hi ha altres denominacions que, tot i que s\u00f3n correctes, no s'usen gaire; en aquells casos la denominaci\u00f3 de l'instrument s'utilitza per designar qui el toca. Per exemple, no es parla tant d'un/a tiblista sin\u00f3 d'un/a tible referint-se a qui toca aquest instrument.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Bollywood (en hindi: \u092c\u0949\u0932\u0940\u0935\u0941\u0921, en urd\u00fa: \u0628\u0627\u0644\u06cc \u0648\u0688) \u00e9s el nom que rep la producci\u00f3 cinematogr\u00e0fica \u00edndia basada a Bombai, de car\u00e0cter comercial i b\u00e0sicament realitzada en llengua hindi. Aquest nom prov\u00e9 de la combinaci\u00f3 entre \"Bombai\" i \"Hollywood\", fent refer\u00e8ncia a la import\u00e0ncia d'aquesta ind\u00fastria, tant a nivell de quantitat (per any, \u00e9s l'indret del m\u00f3n on es filmen m\u00e9s pel\u00b7l\u00edcules) com d'\u00e8xit (les obres s\u00f3n difoses per tot el subcontinent indi i a bona part de la resta del m\u00f3n).\nEl conjunt que forma Bollywood amb la resta de produccions en diferents idiomes, com el t\u00e0mil, el bengal\u00ed i altres, constitueix el nucli del cinema indi. Paral\u00b7lelament, es coneix com a Tollywood a la producci\u00f3 cinematogr\u00e0fica de pel\u00b7l\u00edcules en llengua telugu.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La pala \u00e9s l'extrem o cap del m\u00e0nec aplanat d'alguns cord\u00f2fons, on es troba el claviller.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica new-age, de vegades anomenada m\u00fasica de l'espai, \u00e9s un estil generalment molt mel\u00f2dic i sovint totalment instrumental. Tot i aix\u00ed, les fronteres d'aquest g\u00e8nere s\u00f3n bastant borroses i definir-lo de manera precisa \u00e9s prou dif\u00edcil. Entre els seguidors, classificar certs grups o \u00e0lbums com a m\u00fasica new-age \u00e9s, de vegades, una font de controv\u00e8rsia. Molts artistes, en part basant-se en l'afiliaci\u00f3 amb la ideologia new-age, han declarat que no consideraven que la seva m\u00fasica pertany\u00e9s a aquest estil.\nUna forta proporci\u00f3 de les obres qualificades de new-age s\u00f3n electr\u00f2niques i instrumentals, sovint basades en acompanyaments poc contrastats, o llargs passatges amb programes seq\u00fcenciadors. Poden ser habituals obres molt llargues, de 20 minuts o m\u00e9s. Els arranjaments vocals i la utilitzaci\u00f3 d'instruments ac\u00fastics s\u00f3n m\u00e9s rars. De vegades s\u00f3n utilitzades gravacions de sorolls naturals com a introducci\u00f3 en una pista o en tot el tros. Aquests recursos s'apliquen igualment a molts g\u00e8neres secundaris de la m\u00fasica ambiental, i no hi ha cap frontera definida entre la m\u00fasica ambiental i la m\u00fasica new-age.\nL'\u00e0lbum Ray Of Light de Madonna va popularitzar \u00e0mpliament la m\u00fasica new-age.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El serialisme integral \u00e9s una t\u00e8cnica de composici\u00f3 musical, que representa un pas m\u00e9s en la l\u00ednia d'organitzaci\u00f3 musical de les t\u00e8cniques dodecat\u00f2niques. En el serialisme integral s'estableix un ordre no sols per a la successi\u00f3 d'altures de les notes, com en el dodecatonisme, sin\u00f3 tamb\u00e9 per a altres par\u00e0metres musicals: durades, din\u00e0miques, atacs o timbres. Aquestes s\u00e8ries i les seves transformacions apareixen durant el transcurs d'una obra.La t\u00e8cnica es diu serialisme integral per a diferenciar-la del serialisme limitat del dodecatonisme.\nUn exemple protot\u00edpic d'aquesta t\u00e8cnica es pot trobar en l'obra Mode de valeurs et d'intensit\u00e9s d'Olivier Messiaen dins dels Quatre \u00e9tudes de rythme per a piano. En aquesta pe\u00e7a el compositor estableix \"modes\" (o s\u00e8ries) de 36 altures, 24 duracions, 12 atacs i 7 din\u00e0miques.\nCompositors que van utilitzar aquest sistema: \n\nKarlheinz Stockhausen\nOlivier Messiaen\nErnst Krenek\nMilton Babbitt\nPierre Boulez", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Festival de m\u00fasica de Ll\u00edvia \u00e9s un festival de m\u00fasica cl\u00e0ssica que se celebra a l'esgl\u00e9sia de Nostra Senyora dels \u00c0ngels de Ll\u00edvia des de 1981. Des de 2015, per\u00f2, el festival s'ha ampliat a m\u00e9s estils, realitzant activitats durant tots l'any.Des del comen\u00e7ament ha experimentat una transformaci\u00f3 gr\u00e0cies a les aportacions de l'Ajuntament, dotant-lo d'equipaments des de finan\u00e7ar un magn\u00edfic orgue, dels millors constru\u00efts a Collbat\u00f3 per Gabriel Blancafort, mitjan\u00e7ant subscripci\u00f3 p\u00fablica oberta pel Patronat, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 i aportaci\u00f3 de la Companyia Epson Ib\u00e8rica l'any 1990, fins a condicionar una comunicaci\u00f3 exterior del temple a la fa\u00e7ana nord com a sortida d'emerg\u00e8ncia; instal\u00b7lar l'abastament d'aigua i serveis higi\u00e8nics; ventilaci\u00f3 interior per espiells i finestres practicables, cortinatges, megafonia, il\u00b7luminaci\u00f3, manteniment de pintura; reestructuraci\u00f3 de l'edifici de ca les Pintores destinada a camerinos, dotant-la de serveis d'aigua i calefacci\u00f3, c\u00f2modes grades situades al Cor per a 100 espectadors, embelliment i enllumenat de l'entorn monumental, etc.\nLes orquestres i les obres m\u00e9s destacades que han participat ass\u00edduament en el Festival fins al moment s\u00f3n l'Orquestra Amadeus de R\u00e0dio Pol\u00f2nia que dirigeix Agnieska Duczmal i el fam\u00f3s cor Ave Sol de Riga, amb quatre solistes interpretant el r\u00e8quiem de Mozart; el recordat violinista xec dels primers temps del festival Frantisek Novotny, en el concert per a viol\u00ed en mi major de J.S.Bach. L'Orquestra Simf\u00f2nica d'Ucra\u00efna tamb\u00e9 amb el cor Ave Sol en el r\u00e8quiem de Verdi; el virtu\u00f3s Trio Guarneri de Praga; el prestigi\u00f3s conjunt su\u00eds que fund\u00e0 i dirig\u00ed Yehudi Menuhin, Festival Strings Lucerne amb Mikail Rudy, piano, i Fruzsina Hara, trompeta, la Camerata de la Filharm\u00f2nica de Berl\u00edn amb el clarinet solista Wenzel Fuchs, els solistes d'American Espiritual Ensemble sota la direcci\u00f3 d'Everett Mc. Corvey; el conjunt hongar\u00e8s que dirigeix Janos Rolla, tan identificat amb el Festival de Ll\u00edvia; l'Orquestra Franz Liszt de Budapest, amb dos obo\u00e8s i dos trompes, amb quatre solistes de superior nivell, Mikail Ovrutsky, viol\u00ed, Wilfried Strehle, viola, Claudi Arimany, flauta i Marielle Normann, arpa.El Festival es desenvolupava en dos cicles, el d'estiu i el d'hivern. El d'estiu acostuma a comen\u00e7ar a principis d'agost i el d'hivern, el desembre.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La Fender Jazzmaster \u00e9s una guitarra presentada per primer cop al NAMM Show l'any 1958.\nVa ser dissenyada amb la intenci\u00f3 que fos una guitarra de gamma m\u00e9s alta que la Fender Stratocaster. Tot i que la Jazzmaster t\u00e9 una aparen\u00e7a similar a la Fender Jaguar, aquestes dues guitarres no s\u00f3n similars pel que fa al so o als aspectes t\u00e8cnics.\nSi b\u00e9 es va dissenyar pensant en guitarristes de jazz va ser utilitzada principalment per guitarristes de m\u00fasica surf ja als anys 60 (com ara The Ventures) i, m\u00e9s recentment, per diverses bandes d'indie rock (com ara Wilco).\nLa guitarra \u00e9s de cos massis. T\u00e9 un pont flotant amb una palanca inusualment llarga que permet rascar acords tot agafant la palanca amb una relativa facilitat. \u00c9s de diapas\u00f3 llarg (25.5) i t\u00e9 21 trasts. T\u00e9 dues pastilles que, malgrat que s\u00f3n m\u00e9s amples que les de la Stratocaster, tamb\u00e9 s\u00f3n de bobinat simple. La guitarra consta de dos circuits diferenciats amb controls de volum i to independents. Un d'aquests circuits utilitza \u00fanicament la pastilla del m\u00e0nec mentre que l'altre permet tres combinacions de pastilles: b\u00e9 la del pont, b\u00e9 la del m\u00e0nec o b\u00e9 totes dues pastilles alhora.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica \u00e0rab es classifica en tres tipus: cl\u00e0ssica, sentimental i tradicional. S'hi poden trobar des de peces de m\u00fasica secular i popular fins a algunes de car\u00e0cter eminentment religi\u00f3s. \u00c9s particular l'enfocament que la m\u00fasica \u00e0rab atorga a la melodia i el ritme, genera una m\u00fasica homof\u00f2nica i contraposada a la q\u00fcesti\u00f3 harm\u00f2nica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Paula Julie Abdul (n. 19 de juny de 1962) \u00e9s una core\u00f2grafa de la ind\u00fastria de l'espectacle dels Estats Units, de religi\u00f3 jueva. A la fi dels vuitanta i comen\u00e7aments dels noranta va desenvolupar una reeixida carrera com a cantant.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Antoni Cortadellas va ser cantant tenor i compositor. Membre de la capella de m\u00fasica de l'esgl\u00e9sia parroquial del Pi, a Barcelona, avui en dia es conserva un rosari 1834.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'ornamentaci\u00f3 en m\u00fasica \u00e9s el corpus te\u00f2ric referent als ornaments que es practiquen en la m\u00fasica d'un determinat context, que normalment queda definit per un espai i una cronologia, per\u00f2 a voltes tamb\u00e9 per un estil i/o per un g\u00e8nere musical.\nEn altres ocasions el mot es refereix al repertori d'ornaments practicables en un determinat context.\nFinalment, tamb\u00e9 es pot referir al proc\u00e9s o a la pr\u00e0ctica d'ornamentar una composici\u00f3 musical, \u00e9s a dir de decidir quins s\u00f3n els ornaments que hi calen, i de determinar-ne l'execuci\u00f3 concreta. Especialment des d'aquest punt de vista, l'ornamentaci\u00f3 afecta tant a la composici\u00f3 -en aquells casos en qu\u00e8 l'acte compositiu incorpora la determinaci\u00f3 de quins ornaments inclou l'obra- com a la interpretaci\u00f3, especialment en aquells estils en els quals l'ornamentaci\u00f3 no \u00e9s marcada per l'autor sin\u00f3 que es deixa -en major o menor grau- en mans de l'int\u00e8rpret que aplica unes normes concretes.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "H\u00e4nssler Classic \u00e9s un segell discogr\u00e0fic alemany dedicat a la m\u00fasica cl\u00e0ssica, fundat l'any 1975 per Friedrich H\u00e4nssler junior, dins de la companyia matriu H\u00e4nssler Verlag. L'empresa, \u00e9s un dels responsables de l'emissora de r\u00e0dio cl\u00e0ssica S\u00fcdwestrundfunk (SWR), que emet, principalment, per als lands de Baden-W\u00fcrttemberg i Ren\u00e0nia-Palatinat, que compta amb tres orquestres, un cor i una Big Band. Tamb\u00e9 \u00e9s membre de la \u201cInternationale Bachakademie\u201d de Stuttgart, fundada per Helmuth Rilling, l'any 1981.\nEn l'actualitat el seu cat\u00e0leg aplega m\u00e9s de 800 discos, des de m\u00fasica antiga fins a la contempor\u00e0nia. Entre les seves publicacions m\u00e9s singulars i destacades cal assenyalar la \"Bach Edition\" que cont\u00e9 tota l'obra de Johann Sebastian Bach formada per 172 CD's gravada sota la direcci\u00f3 de Helmuth Rilling.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El mot neomodalisme fa refer\u00e8ncia a la tend\u00e8ncia que van tenir alguns compositors del segle xx a fer servir els modes antics. Compositors com ara l'angl\u00e8s Vaugahn Williams, el m\u00e0xim exponent d'aquesta modalitat, van participar d'aquesta tend\u00e8ncia.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Siciliana \u00e9s una forma musical de dansa amb un comp\u00e0s de 6/8 o 12/8, molt moderada, utilitzat amb freq\u00fc\u00e8ncia en l'\u00f2pera i la m\u00fasica instrumental en el segle xviii. Els seus or\u00edgens coreogr\u00e0fics no es coneixen (molt probablement populars i sicilians). Adoptada freq\u00fcentment pels compositors italians o italianitzants com a moviment lent dels concerts, la siciliana revesteix un car\u00e0cter de dol\u00e7or malenconiosa, a la qual contribueix l'\u00fas habitual del mode menor i l'accentuaci\u00f3 del ritme caracter\u00edstic.\n\nTrobem sicilianes, per exemple a la Sonata per a viol\u00ed en sol menor de Bach; al Concert per a flauta op.10, n\u00fam. 3, Il Cardellino, o b\u00e9 al Concert per a flauta op. 10, n\u00fam. 5, de Vivaldi; a L'Arlesienne, suite n\u00fam. 1 (\"carill\u00f3\"), secci\u00f3 central) de Bizet; o a la Suite op. 14 de Roussel.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Kylie \u00e9s l'\u00e0lbum debut de la cantant australiana Kylie Minogue. Va ser publicat el 4 de juliol de 1988.\nLa majoria de can\u00e7ons de l'\u00e0lbum s\u00f3n estil \"dance-pop\", i nom\u00e9s cont\u00e9 dues balades anomenades \"It's No Secret\" i \"I Miss You\".", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica ac\u00fastica compr\u00e8n m\u00fasica que solament o primordialment utilitza instruments que produeixen sons a trav\u00e9s de mitjans completament ac\u00fastics, en oposici\u00f3 als mitjans el\u00e8ctrics o electr\u00f2nics. El retr\u00f2nim \"m\u00fasica ac\u00fastica\" va apar\u00e8ixer despr\u00e9s de l'adveniment d'instruments el\u00e8ctrics, com la guitarra el\u00e8ctrica, el viol\u00ed el\u00e8ctric, l'orgue electr\u00f2nic i el sintetitzador.Els int\u00e8rprets de m\u00fasica ac\u00fastica sovint augmenten el seu volum de sortida usant amplificadors electr\u00f2nics. No obstant aix\u00f2, aquests dispositius d'amplificaci\u00f3 romanen separats de l'instrument amplificat i reprodueixen el seu so natural amb exactitud. Sovint es col\u00b7loca un micr\u00f2fon davant d'un instrument ac\u00fastic i llavors es connecta a un amplificador.\nDespr\u00e9s de la creixent popularitat del programa de televisi\u00f3 MTV Unplugged durant la d\u00e8cada del 1990, les actuacions ac\u00fastiques (tot i que en la majoria de casos amplificades el\u00e8ctricament) realitzades per m\u00fasics (especialment bandes grunge) que usualment utilitzen instruments electr\u00f2nics van arribar a ser col\u00b7loquialment conegudes com a actuacions unplugged (\"desconnectades\"). La tend\u00e8ncia tamb\u00e9 s'ha batejat com \"rock ac\u00fastic\" en alguns casos.\nEl cr\u00edtic musical Craig Conley, de Splendid, suggereix que \"quan la m\u00fasica s'etiqueta com a ac\u00fastica, unplugged o desendollada, sembla que se suposi que altres tipus de m\u00fasica s\u00f3n plens de tecnologia i sobreproducci\u00f3 i, per tant, no s\u00f3n tan purs\".", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un himnari \u00e9s un recull o col\u00b7lecci\u00f3 d'himnes o can\u00e7ons religioses, normalment en forma de llibre. Els primers himnaris escrits a m\u00e0 coneguts provenen de l'edat mitjana, en el context de la cristiandat europea. La reforma en el segle xvi juntament amb el descobriment dels nous himnaris r\u00e0pidament impresos a una caracter\u00edstica est\u00e0ndard en el culte cristi\u00e0 de totes les principals denominacions de l'Europa occidental i central.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El schlager (alemany: [\u02c8\u0283la\u02d0\u0261\u0250], del verb alemany schlagen, \u00abcolpejar\u00bb, tradu\u00efble per \"cop (d'\u00e8xit)\" \u00e9s un estil de m\u00fasica popular, generalment lleugera i enganxosa, que consisteix en una can\u00e7\u00f3 el text de la qual sol ser poc exigent, amb acompanyament instrumental de m\u00fasica pop. \u00c9s prevalent a Europa Central i del Nord i al sud-est d'Europa (en particular, Alemanya, \u00c0ustria, Alb\u00e0nia, Bulg\u00e0ria, Finl\u00e0ndia, Eslov\u00e8nia, S\u00e8rbia, Cro\u00e0cia, Pol\u00f2nia, Hongria, Romania, Su\u00efssa, Escandin\u00e0via i els pa\u00efsos b\u00e0ltics), a i tamb\u00e9 (en menor mesura) a Fran\u00e7a, B\u00e8lgica, Pa\u00efsos Baixos i Regne Unit.\nLes can\u00e7ons tradicionals de schlager s\u00f3n balades dolces i sentimentals , amb una melodia senzilla i enganxosa o amb tonades pop lleugeres. Les lletres solen centrar-se en l'amor, les relacions i els sentiments. La variant n\u00f2rdica de schlager (sobretot a Finl\u00e0ndia) ha pres elements de can\u00e7ons populars n\u00f2rdiques i eslaves, amb lletres tendents a temes melanc\u00f2lics i eleg\u00edacs. Musicalment, el schlager presenta similituds amb estils com la m\u00fasica lleugera.\nLa paraula alemanya Schlager (que al seu torn \u00e9s un calc de la paraula anglesa hit) \u00e9s tamb\u00e9 una paraula manllevada en algunes altres lleng\u00fces (hongar\u00e8s, litu\u00e0, rus, hebreu, roman\u00e8s, per exemple), on conservava el seu significat de \"hit (musical)\". L'estil ha estat sovint representat al Festival de la Can\u00e7\u00f3 d'Eurovisi\u00f3 i ha estat popular des del comen\u00e7ament del concurs el 1956, tot i que a poc a poc va sent substitu\u00eft per altres estils de m\u00fasica pop.\nAmb el pas del temps, la m\u00fasica schlager ha canviat gradualment cap a m\u00fasica electr\u00f2nica en lloc de m\u00fasica pop gen\u00e8rica, a causa de l'\u00fas generalitzat de sintetitzadors al llarg de les seves diverses implementacions durant les \u00faltimes d\u00e8cades.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La tessitura (de l'itali\u00e0 tessitura, \"textura\") d'una veu o d'un instrument musical designa el conjunt o l'extensi\u00f3 de les notes, de les m\u00e9s greus a les m\u00e9s agudes, que un m\u00fasic, cantant o instrumentista, \u00e9s capa\u00e7 d'emetre amb m\u00e9s facilitat i amb m\u00e9s qualitat. Cal distingir, doncs, entre tessitura i extensi\u00f3, terme que indica merament el rang de freq\u00fc\u00e8ncies que poden realitzar-se sense considerar caracter\u00edstiques com ara el volum o la qualitat del so. Tanmateix, el terme tessitura de vegades tamb\u00e9 s'empra en aquest darrer sentit. Endem\u00e9s, tessitura es pot fer servir en un tercer sentit, \u00e9s a saber, en el context d'una veu o un instrument que executen una pe\u00e7a musical o un passatge d'aquesta, \u00e9s el mot per referir-se al segment de tons que hi predomina.\nEn qualsevol cas, el terme tessitura, en designar un rang de sons b\u00e9 en relaci\u00f3 amb els d'altres membres d'una mateixa fam\u00edlia t\u00edmbrica, b\u00e9 dins el marc d'una mateixa veu o instrument, o b\u00e9 fins i tot ent\u00e8s en termes absoluts, pren en consideraci\u00f3 elements de descripci\u00f3 \"qualitatius\". Aix\u00ed, per exemple, es tenen en compte factors relatius a la disposici\u00f3 dels sons: la proporci\u00f3 de salts o de graus conjunts des del punt de vista mel\u00f2dic; el nombre relatiu de notes agudes o greus; la tend\u00e8ncia mel\u00f2dica ascendent o descendent de la pe\u00e7a o el fragment, la qual pot avenir-se m\u00e9s o menys amb les destreses del cantant, que pot trobar-se m\u00e9s o menys c\u00f2mode cantant en l'una o l'altra direcci\u00f3, etc.\nAix\u00ed doncs, la tessitura i el timbre s'utilitzen per classificar per categories o fam\u00edlies tant la veu com tamb\u00e9 alguns instruments.\nEn relaci\u00f3 amb aix\u00f2, tot i que no sol al\u00b7ludir-s'hi en parlar de tessitura, el volum sonor (intensitat, sonoritat o pot\u00e8ncia sonora) que pot mantenir el cantant en els efectes dram\u00e0tics sovint influeix en el \"Fach\" o tipus de veu en qu\u00e8 s'especialitza. Per exemple, un tenor l\u00edric pot tenir un rang vocal adient per cantar Wagner o altres papers dram\u00e0tics, per\u00f2 el fet de mantenir una sonoritat adequada a la intensitat dram\u00e0tica durant tot el temps que dura la funci\u00f3 pot produir danys a la veu o simplement estar fora de l'abast de l'int\u00e8rpret. L'Otello de Verdi \u00e9s un bon exemple de la necessitat de posseir una veu capa\u00e7 de mantenir una pot\u00e8ncia considerable al llarg de tota una \u00f2pera.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El llibret \u00e9s el text utilitzat en una obra musical de car\u00e0cter teatral com ara l'\u00f2pera, l'opereta, la sarsuela, l'oratori o el musical. A m\u00e9s de parts que han de ser cantades pot incloure parts per a ser recitades. El terme itali\u00e0 libretto (plural libretti) s'utilitza en quasi totes les lleng\u00fces.\nAlguns compositors han estat alhora autors dels propis llibrets. El cas m\u00e9s c\u00e8lebre \u00e9s de Richard Wagner. Altres van adaptar ells mateixos l'argument d'una obra preexistent (com Alban Berg va fer amb el Woyzeck de Georg B\u00fcchner). El m\u00e9s com\u00fa \u00e9s que el llibret siga obra d'un escriptor, sota comanda o del compositor.\nS\u00f3n habituals les adaptacions d'obres teatrals. Per exemple Francesco Maria Piave, llibretista que va col\u00b7laborar sovint amb Verdi, va adaptar obres de Victor Hugo, del Duc de Rivas i d'altres. Moltes obres de William Shakespeare han estat adaptades per a l'\u00f2pera per compositors com ara Purcell, Gounod, Verdi o Britten. El Faust de Goethe tamb\u00e9 registra un elevat nombre d'adaptacions a l'\u00f2pera.\nDe vegades, el llibret \u00e9s completament original. Per exemple els llibrets d'Hugo von Hofmannsthal per a Richard Strauss.\nPietro Metastasio (1698-1782) (pseud\u00f2nim de Pietro Trapassi) va ser un dels llibretistes m\u00e9s apreciats d'Europa. Els seus llibrets van ser utilitzats repetidament pels compositors. Un altre llibretista c\u00e8lebre del segle xviii va ser Lorenzo da Ponte, que va escriure els llibrets de tres de les m\u00e9s importants \u00f2peres de Mozart. Eug\u00e8ne Scribe va ser un dels m\u00e9s prol\u00edfics llibretistes del seg\u00fcent segle, treballant per a Meyerbeer (amb qui va tenir una duradora col\u00b7laboraci\u00f3), Auber, Bellini, Donizetti, Rossini i Verdi. El duo franc\u00e8s constitu\u00eft pels escriptors Henri Meilhac i Ludovic Hal\u00e9vy van escriure un gran nombre de llibrets per a l'\u00f2pera i l'opereta i van ser molt molt apreciats per Jacques Offenbach, Jules Massenet i Georges Bizet. Arrigo Boito, que va escriure llibrets, entre d'altres per a Giuseppe Verdi i Amilcare Ponchielli, tamb\u00e9 va compondre dues \u00f2peres.\nMolts autors de llibrets no han estat reconeguts per la seua aportaci\u00f3 a l'obra l\u00edrica. \u00c9s ben cert que alguns han estat reconeguts com a part d'una famosa i duradora col\u00b7laboraci\u00f3, com \u00e9s el cas de Gilbert i Sullivan. No obstant aix\u00f2, en la major part dels casos el compositor de la partitura musical d'una \u00f2pera recull la major part del reconeixement i del cr\u00e8dit pel conjunt, mentre que l'autor del text \u00e9s relegat a una breu nota a peu de p\u00e0gina. En alguns casos, per\u00f2, l'adaptaci\u00f3 a l'\u00f2pera ha suposat per al text original una injecci\u00f3 de fama, com \u00e9s el cas de Pell\u00e9as et M\u00e9lisande sobre drama de Maurice Maeterlinck, musicada posteriorment per Claude Debussy.\nPer altra banda, la utilitzaci\u00f3 d'un llibret amb m\u00fasica de nivell \u00f2ptim garanteix en alguns casos la immortalitat gaireb\u00e9 casual al seu autor.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "10,000 Promises. \u00e9s un grup de pop japon\u00e8s. Els seus membres s\u00f3n Shaw, Shinya, Taiki i Yohei. Feren el seu d\u00e8but amb el senzill \"One True Love\" el 18 de febrer de 2004.\nEn juliol del 2011, Taiki qui era conegut per les seues actuacions en viu va con\u00e8ixer a Yohei qui ja estava fent can\u00e7ons i decidiren de treballar junts. Durant setembre del mateix any, l'amic dels anys d'escola de Taiki, Shinya, es va unir a Taiki i Yohei. I gr\u00e0cies a la presentaci\u00f3 de la m\u00e0 d'un altre amic, el tres conegueren a Shaw i formaren el grup 10,000 Promises.\nHan fet versions de la popular \u00e8xits occidentals, \"What Makes a Man\" i \"Bop Bop Baby\"", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "[[Fitxer:Antifonari del segle xii.jpg|miniatura|Fragment d'antifonari del segle xii conservat al Centre de Documentaci\u00f3 de l'Orfe\u00f3 Catal\u00e0.]]\nUn antifonari \u00e9s un llibre lit\u00fargic de l'Esgl\u00e9sia d'Occident que cont\u00e9 diversos cants de l'Ofici div\u00ed, com ant\u00edfones, responsoris i altres. L'ant\u00edfona \u00e9s un tipus de cant lit\u00fargic que consisteix generalment en una melodia relativament breu en un senzill estil sil\u00b7l\u00e0bic i que serveix de tornada en cantar els versos d'un salm o c\u00e0ntic.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La Boha \u00e9s una cornamusa pr\u00f2pia de la regi\u00f3 de Gascunya a Occit\u00e0nia. \u00c9s un instrument que t\u00e9 moltes caracter\u00edstiques semblants a les cornamuses pr\u00f2pies de la zona de l'est d'Europa. Aquest instrument consta de les seg\u00fcents parts: el sac, on es monten les altres peces; el tub mel\u00f2dic; el tub semi mel\u00f2dic, i el \"brunid\u00e8ir\", que permet ajustar les notes del tub semi mel\u00f2dic. Aquest instrument \u00e9s sovint acompanyat d'altres com l'acordi\u00f3 diat\u00f2nic, el viol\u00ed o d'altres instruments tradicionals.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un himne nacional \u00e9s una composici\u00f3 musical que sol relatar de forma patri\u00f2tica diferents fets de la hist\u00f2ria, costums i tradicions d'un pa\u00eds o naci\u00f3. Un himne nacional \u00e9s adoptat de forma oficial per un govern perqu\u00e8 serveixi per representar la naci\u00f3 en actes nacionals i internacionals de diferent caire. Tamb\u00e9 pot esdevenir himne nacional gr\u00e0cies a l'\u00fas freq\u00fcent i continuat per part de la gent d'una naci\u00f3 que fa que s'associ\u00ef indefectiblement la can\u00e7\u00f3 amb la naci\u00f3.Els himnes nacionals van sorgir a l'Europa del segle xix, amb l'inici dels nacionalismes. El m\u00e9s antic \u00e9s l'himne d'Holanda, anomenat Het Wilhelmus. Durant els segles xix i xx, les antigues col\u00f2nies que aconseguiren la seva independ\u00e8ncia adoptaren r\u00e0pidament un himne per tal d'accentuar la seva nova condici\u00f3 de nacions independents. Actualment tots els pa\u00efsos del m\u00f3n i moltes nacions hist\u00f2riques tenen himne nacional.\n\n", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Elena Gerhardt (Connewitz, voltants de Leipzig, 11 de novembre, 1883 - Londres, Regne Unit, 11 de gener de 1961) fou una mezzosoprano alemanya associada al repertori de cambra i can\u00e7ons (Lieder), considerada un dels seus m\u00e0xims exponents i pionera com a cantant de cambra. Les seves successores foren Lotte Lehmann, Elisabeth Schwarzkopf, Kathleen Ferrier, Christa Ludwig, Janet Baker i altres.\nEstudi\u00e0 en el Conservatori de la seva ciutat natal amb Marie Hedmondt, per\u00f2 fou el gran pianista Arthur Nikisch que form\u00e0 el seu estil i perfeccion\u00e0 al seu art dram\u00e0tic. Fou considerada un\u00e0nimement per la critica i el p\u00fablic de les principal capitals d'Europa i Am\u00e8rica com una de les m\u00e9s perfectes int\u00e8rprets del lied alemany, especialment de Schumann, Schubert i Brahms, en els quals concerts fou acompanyada sovint del pianista alemany Walter Pfitzner (1882-1956).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El vaporwave \u00e9s un microg\u00e8nere musical que s'inscriu dintre el g\u00e8nere de l'electr\u00f2nica. Originari del 2010, aquest microg\u00e8nere utilitza sons de la d\u00e8cada dels 80 alentits i desconstru\u00efts, amb un to nost\u00e0lgic, combinats amb ritmes de baix i bateria moderns.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'scherzo (de l'itali\u00e0: 'joc') \u00e9s una forma musical, derivada del minuet per\u00f2 una mica m\u00e9s r\u00e0pida, creada per Ludwig van Beethoven.\nEls scherzi van ser utilitzats profusament com a moviments de sonates (com per exemple el mateix Beethoven, a m\u00e9s a m\u00e9s de Franz Schubert, entre altres) encara que tamb\u00e9 hi ha exemples de scherzi com a peces individuals, com els quatre que va compondre Fr\u00e9d\u00e9ric Chopin.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Llista dels premis i nominacions rebuts pel grup de m\u00fasica Silverchair. Aquesta banda australiana de rock alternatiu i post-grunge es va crear l'any 1994 a Newcastle i est\u00e0 formada per Daniel Johns (veu i guitarra), Chris Joannou (baix) i Ben Gillies (bateria). Des del seu primer treball s'han convertit en una de la bandes m\u00e9s populars a Austr\u00e0lia havent aconseguit el r\u00e8cord al m\u00e0xim nombre de guardons de la ind\u00fastria discogr\u00e0fica del seu pa\u00eds (ARIA Music Awards) amb 20.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El nocturn \u00e9s una pe\u00e7a musical de car\u00e0cter i forma lliures que va sorgir al per\u00edode rom\u00e0ntic i que es va popularitzar r\u00e0pidament.\nAmb el pas del temps, diversos compositors van cultivar aquest nou g\u00e8nere musical. Van ser molt reeixits els Nocturns de Chopin, que en va publicar desenes al llarg de la seva vida.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Tradicionalment un tetracord \u00e9s una s\u00e8rie de quatre sons per graus conjunts, de manera que la dist\u00e0ncia que hi ha entre el m\u00e9s agut i el m\u00e9s greu \u00e9s un interval de quarta justa; s\u00f3n dos sons les freq\u00fc\u00e8ncies dels quals es troben en una proporci\u00f3 de 4:3. En l'\u00fas modern del concepte, un tetracord \u00e9s un segment d'escala que consta de quatre notes.\nEl terme deriva de la teoria musical de la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica. Literalment significa quatre cordes, i originalment feia refer\u00e8ncia a les quatre cordes de la lira o de la khitara, entenent sempre de manera impl\u00edcita que les quatre cordes eren contig\u00fces. La teoria musical cl\u00e0ssica grega distingeix tres tipus de tetracords; tipologies que s'anomenen g\u00e8neres, que es caracteritzen pels intervals formats entre les quatre notes. De fet, at\u00e8s que la dist\u00e0ncia entre les extremes sempre \u00e9s la mateixa, els g\u00e8neres de tetracords provenen de la mobilitat de les dues cordes / notes internes.\n\nG\u00e8nere diat\u00f2nic. T\u00e9 un interval caracter\u00edstic que \u00e9s igual o menor que la meitat de l'interval total del tetracord, \u00e9s a dir 249 cents. Normalment \u00e9s una mica menor (uns 200 cents), de manera que esdev\u00e9, aproximadament una segona major. En la seva forma cl\u00e0ssica consta de dos intervals de to i un de semit\u00f2.G\u00e8nere crom\u00e0tic. El seu interval caracter\u00edstic \u00e9s m\u00e9s gran que la meitat de l'interval que generen les notes extremes, per\u00f2 sense arribar a 4/5 d'aquest interval; \u00e9s a dir, entre 249 i 398 cents. En la seva forma cl\u00e0ssica consta d'un interval d'un to i mig (aproximadament 300 cents), i de dos semitons.G\u00e8nere enharm\u00f2nic. El seu interval caracter\u00edstic fa m\u00e9s de 4/5 de l'interval que generen les notes extremes; \u00e9s a dir \u00e9s gran que 398 cents. En la seva forma cl\u00e0ssica t\u00e9 un interval de dos tons (conegut com a dit\u00f2) i dos intervals m\u00e9s propers al quart de to.Dins de cada g\u00e8nere, en funci\u00f3 de l'ordre dels respectius intervals, apareixien diverses possibilitats de permutacions.\nLa teoria musical moderna utilitza l'octava com a unitat b\u00e0sica per determinar l'afinaci\u00f3 dels sons i, en definitiva, les escales mentre que a la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica era el tetracord el que complia aquesta funci\u00f3. Reconeixen que l'octava era un interval fonamental per\u00f2 el consideraven com a constitu\u00eft per dos tetracords encadenats. Sembla que, per construir una octava, sempre van fer servir dos tetracords id\u00e8ntics que es podien situar a dist\u00e0ncia d'un to entre el final del primer i el comen\u00e7ament del segon, o b\u00e9 fent coincidir el final del primer amb el comen\u00e7ament del segon, de manera que, en aquest cas, calia completar l'octava afegint un to a final. En el primer cas es parla de tetracords disjunts i en el segon, conjunts. Alternant tetracords conjunts i disjunts es podien anar fent escales successivament m\u00e9s agudes o m\u00e9s greus.\nLes escales constru\u00efdes amb tetracords dels g\u00e8neres enharm\u00f2nic i crom\u00e0tic van continuar en \u00fas en la m\u00fasica del Proper Orient i de l'\u00cdndia, per\u00f2 a Europa sols es va mantenir en alguns tipus de m\u00fasica tradicional i, encara, probablement, reintrodu\u00efts posteriorment des d'aquests indrets. En canvi, el tetracord diat\u00f2nic, i en especial el constitu\u00eft per dos tons i un semit\u00f2 va esdevenir l'afinaci\u00f3 predominant a la m\u00fasica europea.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "SoundCloud \u00e9s una plataforma de distribuci\u00f3 d'\u00e0udio en l\u00ednia on els usuaris poden col\u00b7laborar, promocionar i distribuir els seus projectes musicals.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'Orquestra Nacional Cl\u00e0ssica d'Andorra (ONCA) \u00e9s una orquestra andorrana creada el 1992 per iniciativa del m\u00fasic andorr\u00e0 Gerard Claret i Serra amb el suport del Govern d'Andorra. Dep\u00e8n de la Fundaci\u00f3 ONCA, gestionada pel Ministeri d'Educaci\u00f3 i Cultura i la Fundaci\u00f3 Cr\u00e8dit Andorr\u00e0.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Bill Wyman (Lewisham, Londres, 24 d'octubre de 1936) \u00e9s un m\u00fasic de rock brit\u00e0nic, int\u00e8rpret del baix el\u00e8ctric.\nFill d'obrers, durant la Segona Guerra Mundial canvi\u00e0 sovint d'habitatge, per evitar els bombardeigs alemanys. Estudi\u00e0 a Oakfield i Beckenham, i s'allist\u00e0 a l'Ex\u00e8rcit de l'Aire, d'on es llicenci\u00e0 el 1961. Mentre treballava a Streatham, aprengu\u00e9 a tocar la guitarra r\u00edtmica i s'inici\u00e0 en el baix un any abans d'ingressar, el 1962, a The Rolling Stones, en substituci\u00f3 de Dick Smith. Aport\u00e0 al grup els seus coneixements en electr\u00f2nica i el so dur i aspre, amb el seu baix continu, que els caracteritz\u00e0. Deix\u00e0 els Stones el 1993.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Repertori complet de la banda sonora que inclou el videojoc musical Guitar Hero II, segon t\u00edtol de la saga Guitar Hero. Desenvolupat per Harmonix i distribu\u00eft per RedOctane, va sortir a la venda primer per la consola PlayStation 2 al novembre de 2006 i despr\u00e9s per Xbox 360 a l'abril de 2007.\nLa principal caracter\u00edstica del videojoc consisteix en el fet que el jugador pot simular que \u00e9s el guitarrista principal d'un grup de rock gr\u00e0cies al controlador especial que incorpora el joc, encara que sempre es pot utilitzar el controlador convencional. En la versi\u00f3 per la PlayStation 2 es tracta de la reproducci\u00f3 d'una Gibson SG i per la Xbox 360, d'una Gibson X-Plorer. El videojoc permet jugar de forma individual de manera que es van superant diverses can\u00e7ons que gradualment van augmentant de dificultat o en parella, on els dos jugadors es poden enfrontar en un duel o tamb\u00e9 fer carrera junts. Els quatre nivells de dificultat que t\u00e9 el joc es diferencien en la quantitat de botons de trast que s'han d'utilitzar i en la quantitat de notes que t\u00e9 la can\u00e7\u00f3.\nEl repertori de la versi\u00f3 per PlayStation 2 cont\u00e9 64 can\u00e7ons i el de la versi\u00f3 per Xbox 360 \u00e9s de 74. Aquests repertoris estan formats per dos grups, una llista principal i una llista de can\u00e7ons de bonificaci\u00f3. Per altra banda, la versi\u00f3 per Xbox 360 permet afegir can\u00e7ons addicionals descarregades mitjan\u00e7ant la plataforma Xbox Live Marketplace, on hi ha un total de 24 can\u00e7ons disponibles en diferents packs.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La coda \u00e9s un passatge final d'un moviment o temps d'una composici\u00f3 musical que t\u00e9 com a funci\u00f3 principal dotar aquest moviment d'un final escaient. \u00c9s habitual que algun element de l'inici d'aquesta coda permeti a l'oient entendre clarament \u2013sempre que aquest tingui un cert domini i comprensi\u00f3 dels elements idiom\u00e0tics de l'estil\u2013 que s'est\u00e0 entrant en aquesta secci\u00f3 amb la qual es clou el moviment. Algunes de les t\u00e8cniques que s'usen per a aix\u00f2 s\u00f3n un canvi de tempo, un retorn a temes escoltats anteriorment, o encadenaments de processos cadencials.\n\nHabitualment la coda guarda una proporci\u00f3 de magnituds respectives amb la totalitat del moviment al qual fa de cloenda; aix\u00f2 no priva que, a vegades, s'hagi experimentat, precisament, modificant aquesta relaci\u00f3 de durades.\nEn la m\u00fasica popular, la coda \u00e9s aquell fragment que hi ha al final d'una can\u00e7\u00f3 i que mostra expl\u00edcitament que es tracta precisament d'un final. Aix\u00f2 s'assoleix repetint un fragment que no es repeteix a cap altra banda de la can\u00e7\u00f3, o b\u00e9 incorporant una part musical nova, no executada tampoc a cap altra banda de la can\u00e7\u00f3.\nA les partitures, el s\u00edmbol de coda, que en el ram dels m\u00fasics catalans s'anomena \"l'ou\", s'utilitza com a marcador de navegaci\u00f3 de manera similar al signe Dal segno, sobretot a les sortides de les repeticions. Es troba principalment a la m\u00fasica moderna, i no pas en obres d'autors cl\u00e0ssics com ara Haydn o Mozart.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Thespis; or, The Gods Grown Old (t\u00edtol original en angl\u00e8s, en catal\u00e0 Thespis; o, els d\u00e9us que s'han fet vells) \u00e9s una obra dram\u00e0tico-musical en dos actes composta per Arthur Sullivan sobre un llibret en angl\u00e8s de W. S. Gilbert. Es va estrenar el 26 de desembre de 1871 al Gaiety Theatre de la Ciutat de Westminster (Londres).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En l'\u00e0mbit de la m\u00fasica gravada, cara-A i cara-B (de l'angl\u00e8s A-side i B-side) s\u00f3n els termes amb qu\u00e8 es denominen els dos costats dels discos de vinil de 7 polzades en qu\u00e8 origin\u00e0riament es publicaven els senzills musicals en els anys 1950. Els termes derivaren en la denominaci\u00f3 dels tipus de can\u00e7ons convencionalment ubicats a cada cara del disc, essent la cara-A la can\u00e7\u00f3 principal, aquella que el productor del disc pret\u00e9n que obtingui la rotaci\u00f3 en les cadenes de r\u00e0dio i eventualment es converteixi en un hit, i la cara-B la can\u00e7\u00f3 secund\u00e0ria que no sol apar\u00e8ixer a l'\u00e0lbum i que serveix com a material in\u00e8dit per a promocionar la venda del senzill.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Birgit \u00d5igemeel (Kohila, comtat de Rapla, 24 de setembre de 1988) \u00e9s una actriu i cantant Est\u00f2nia. Va representar el seu pa\u00eds a Eurovisi\u00f3 2013, amb la can\u00e7\u00f3 Et uus saaks alguse.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica psicod\u00e8lica, m\u00fasica \u00e0cida o lis\u00e8rgica (en refer\u00e8ncia a l'\u00e0cid lis\u00e8rgic o LSD), \u00e9s un g\u00e8nere musical que pret\u00e9n evocar, ja sigui l\u00edricament o sonorament, l'experi\u00e8ncia psicod\u00e8lica.\nLes drogues psicod\u00e8liques han estat usades per diverses cultures pre-modernes i molt sovint el seu \u00fas anava i va acompanyat per m\u00fasica tal com passa avui en dia en algunes cultures del xamanisme americ\u00e0. De totes maneres, el terme \"psicod\u00e8lica\" es troba lligat a la m\u00fasica per primera vegada al rock sorgit a mitjans dels anys seixanta al Regne Unit i els Estats Units i influ\u00eft pel moviment hippie dins d'una perspectiva est\u00e8tica que tamb\u00e9 era compartida per l'art psicod\u00e8lic en les seves formes visuals per\u00f2 essencialment situables dins del moviment de la psicod\u00e8lica lligada a l'expressi\u00f3 art\u00edstica de l'experi\u00e8ncia psicod\u00e8lica.\nAquesta perspectiva est\u00e8tica-musical del rock psicod\u00e8lic va influenciar altres g\u00e8neres com el soul o el funk en l'anomenat soul psicod\u00e8lic i el p-funk de George Clinton, el rock progressiu o el jazz fusi\u00f3, i a m\u00fasics m\u00e9s enll\u00e0 dels Estats Units i la Gran Bretanya al voltant del m\u00f3n. Despr\u00e9s, als anys 80 algunes variants de la m\u00fasica electr\u00f2nica i del trance reprendrien l'est\u00e8tica psicod\u00e8lica en la m\u00fasica en g\u00e8neres com el psytrance, en els noranta el psybient i en els 2000 el psybreaks. En certa manera tamb\u00e9 la psicod\u00e8lia va influenciar al dub, el qual usualment es troba lligat amb el consum de c\u00e0nnabis. A la d\u00e8cada dels vuitanta i noranta apareix el dub electr\u00f2nic el qual tamb\u00e9 seria un important precedent en l'evoluci\u00f3 del psybient.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica romana d'Orient \u00e9s la m\u00fasica creada a l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient o pels romans d'Orient en altres pa\u00efsos, incloent-hi el millet-i R\u00fbm de l'Imperi Otom\u00e0 despr\u00e9s de la caiguda de Constantinoble el 1453. La gran majoria de composicions romanes d'Orient que es coneixen s\u00f3n de naturalesa lit\u00fargica, fonamentalment cants vocals i mon\u00f2dics. T\u00e9 vuit modes (quatre d'aut\u00e8ntics i quatre de plagals). Entre els principals m\u00fasics romans d'Orient destaquen Joan Cucuzeles i Manuel Crisafes.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El guaguanc\u00f3 \u00e9s una modalitat de rumba cubana d'origen urb\u00e0 (regi\u00f3 occidental de Cuba) i eminentment narrativa, la qual forma part de l'anomenat complex de la rumba.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Beats Music va ser un servei de transmissi\u00f3 de m\u00fasica en l\u00ednia basat en subscripcions propietat de la divisi\u00f3 de Beats Electronics d'Apple Inc. Primer desenvolupat el 2012 sota el nom de \"Daisy\", el servei combinat amb algoritmes basats en la personalitzaci\u00f3 amb suggeriments de m\u00fasica experta de diverses fonts. El servei basat en la l\u00ednia electr\u00f2nica de consum existent de Beats i la seva adquisici\u00f3 2012 del servei similar MOG. El servei es va llan\u00e7ar als Estats Units el 21 de gener de 2014.\nBeats Music va ser adquirida per Apple Inc. com a part de la seva compra de Beats Electronics al maig de 2014. Beats Music va ser interrompuda simult\u00e0niament amb el llan\u00e7ament d'Apple Music el 30 de juny de 2015. Les subscripcions van ser migrades al nou servei. Beats Music va ser completament interrompuda el 30 de novembre de 2015.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El slide \u00e9s una dansa folkl\u00f2rica de la m\u00fasica tradicional irlandesa, coneguda tamb\u00e9 com a simple gig. Va guanyar popularitat per primera vegada a Irlanda del segle XVI i a parts de Gran Bretanya.En realitat \u00e9s un dels tres tipus b\u00e0sics de giga. Sol estructurar-se en un comp\u00e0s de 6/8 i, ocasionalment, de 12/8.\nEl nom slide deriva del moviment dels ballarins al lliscar els seus peus (\"lliscar\" \u00e9s \"slide\" en angl\u00e8s).\nLa difer\u00e8ncia fonamental amb la giga doble consisteix que en la slide predomina la seq\u00fc\u00e8ncia negra - corxera en cada part del comp\u00e0s, mentre que en la giga \u00e9s predominant el trio de corxeres.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Los B\u00f3lidos va ser un grup musical, actiu entre 1979 i 1982, fundat a Madrid (Espanya) per Isabel San Gabino (guitarra) i integrat per Antonio Siegfried (guitarra), Javier Gutierrez (baix), Carmen Madirolas (veu), Carlos Durant (bateria) i Merche Valentin (cors). Inicialment es van dir Los Rebeldes de Madrid. Van formar part de l'anomenada Nueva Ola Madrilenya, que despr\u00e9s passaria a denominar-se La Movida. Van gravar els seus temes en estudi i en directe, editant un disc en 1983 que contenia, entre d'altres, el tema \"R\u00e1fagas\", que ha estat versionat per diversos artistes.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El dream trance o dream house \u00e9s un subg\u00e8nere de la m\u00fasica trance que va aconseguir el seu punt m\u00e0xim de manera destacada a l'escena dance internacional entre 1995 i 1998.\nEs caracteritza per portar tonades suaus, profundes i enganxoses que generalment es toquen amb un instrument ac\u00fastic (piano, sax\u00f2fon, viol\u00ed, etc ...) que s\u00f3n masteritzades sobre una estructura electr\u00f2nica. Les melodies s\u00f3n considerades \"de somni\", \u00e9s a dir, que tendeix a alterar la ment de l'oient, d'aqu\u00ed el nom.\nEl DJ itali\u00e0 Roberto Concina, conegut amb el nom de Robert Miles, \u00e9s el seu major representant, amb el seu \u00e8xit \"Children\" del seu \u00e0lbum \"Dreamland\" (1996).\nL'estructura musical es similar a la de l'Eurodance i el dance pop. No obstant, la m\u00fasica s'enfoca m\u00e9s en la melodia que en el ritme, aix\u00f2 dona lloc a una melodia trance de progressi\u00f3 constant amb una base r\u00edtmica house.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "\u00abB\u00e9same mucho\u00bb ('besa'm molt' en castell\u00e0) \u00e9s un bolero escrit el 1940 per la compositora mexicana Consuelo Vel\u00e1zquez. La melodia est\u00e0 inspirada en l'\u00e0ria \u00abQuejas, o la Maja y el Ruise\u00f1or\u00bb del compositor catal\u00e0 Enric Granados.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "\u00a1Qu\u00e9 noche la de aquel a\u00f1o! va ser un programa de televisi\u00f3, estrenat per Televisi\u00f3 espanyola el 12 de juny de 1987 i presentat pel cantant Miguel R\u00edos.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Boris Allakhverdyan   (Bak\u00fa, 1984), \u00e9s un clarinetista armenioestatunidenc. Actua com a clarinet principal a la Filharm\u00f2nica de Los Angeles i treballa a les facultats de la UCLA Herb Alpert School of Music i de la Universitat Estatal de Calif\u00f2rnia, Fullerton. El 2018, va rebre nomenaments de professors a Cal State Fullerton i a la UCLA Herb Alpert School of Music.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "O.X. Pow va ser un grup musical madrileny practicant d'un rock potent i velo\u00e7, proper al punk i al hardcore punk en els seus primers enregistraments, i m\u00e9s tendent a la new wave en les \u00faltimes. Van existir de 1982 a 1987 aproximadament, deixant com a llegat diversos discos i algunes maquetes i enregistraments en directe. Especialment es recorda el seu primer EP, gravat en 1983, que ha estat reeditat en diverses ocasions. Els seus membres foren: Paul (veu, guitarra), Pedro (guitarra i cors), Andr\u00e9s (baix) i Geli (bateria).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El pergam\u00ed Sharrer \u00e9s un fragment de pergam\u00ed de la fi del segle xiii o comen\u00e7aments del xiv que cont\u00e9 set cantigues d'amor compostes pel rei de Portugal, Dion\u00eds I. Es troba a l'Arxiu Nacional de la Torre do Tombo, a Lisboa.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El g\u00e8nere cinematogr\u00e0fic \u00e9s la forma de classificar una pel\u00b7l\u00edcula segons una s\u00e8rie d'aspectes tem\u00e0tics, formals i narratius. Cada g\u00e8nere t\u00e9 una forma sonora determinada de transmetre els sentiments, tot i aix\u00ed, en un sol metratge podem trobar diverses t\u00e8cniques audiovisuals (el so en el cinema no s'interpreta d'una forma espec\u00edfica segons cada g\u00e8nere perqu\u00e8 hi ha matisos, per\u00f2 segueixen un patr\u00f2 predominant dep\u00e8n del que es vulgui transmetre).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una pel\u00b7l\u00edcula concert, o concert pel\u00b7l\u00edcula, \u00e9s un tipus de pel\u00b7l\u00edcula documental el tema del qual \u00e9s la interpretaci\u00f3 en directe (concert) d'un m\u00fasic o comediant. Alguns exemples s\u00f3n Pink Floyd: Live at Pompeii, The Last Waltz o Justin Bieber: Never Say Never.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una desc\u00e0rrega digital (tamb\u00e9 coneguda com a baixada o desc\u00e0rrega digital pagada) \u00e9s un oficial i legal senzill musical disponible per comprar en botigues d'Internet. Mostres populars de botigues de m\u00fasica en l\u00ednia que venen senzills i \u00e0lbums, s\u00f3n iTunes d'Apple i Napster, per\u00f2 el servei. En la d\u00e8cada de 2000 dominava el mercat digital, per\u00f2 est\u00e0 en decad\u00e8ncia pel canvi dels usuaris a serveis de reproducci\u00f3 en temps real com Spotify i Apple Music.Les desc\u00e0rregues digitals, sovint estan codificades amb DRM, que dificulta crear c\u00f2pies addicionals de la m\u00fasica, o escoltar en algun dispositiu fabricat per la compet\u00e8ncia. La baixada legal de m\u00fasica existeix des del 2000. La transmissi\u00f3 pagada digital, pot patir del desenvolupament de t\u00e8cniques que permetin l'extracci\u00f3 digital de can\u00e7ons, abusant de la r\u00e0dio que, oferint un so de qualitat inferior, \u00e9s tamb\u00e9 legal.\nEl single digital m\u00e9s venut ha estat I Gotta Feeling de The Black Eyed Peas.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En m\u00fasica el retard \u00e9s una nota que, pertanyent a l'acord anterior, ocupa el lloc d'una nota de l'acord amb el qual sona, dirigint despr\u00e9s per moviment de grau conjunt cap a la nota que havia despla\u00e7at. Per tant, un retard est\u00e0 constitu\u00eft d'una preparaci\u00f3 consonant, una percussi\u00f3 (normalment dissonant) i una resoluci\u00f3 tamb\u00e9 consonant.\nSi la resoluci\u00f3 es realitza sobre una nota m\u00e9s aguda es parla de retard ascendent , si es fa sobre una m\u00e9s greu es parla de retard descendent. M\u00e9s habitual \u00e9s el descendent que l'ascendent. Al retard descendent tamb\u00e9 se l'anomena suspensi\u00f3. De fet, suspensi\u00f3 \u00e9s una traducci\u00f3 literal de la paraula anglesa pel retard.\nLes normes que regeixen la resoluci\u00f3 del retard canvien en funci\u00f3 del per\u00edode musical hist\u00f2ric. Per exemple, en el Renaixement no era aconsellable resoldre el retard dissonant en una conson\u00e0ncia perfecta com l'octava o la quinta, llevat que es produ\u00eds conjuntament amb un retard que resolgu\u00e9s en una conson\u00e0ncia imperfecta (tercera o sexta). Al Barroc sembla que aquest problema no existia i molt menys en \u00e8poques posteriors.\nCom a t\u00e8cnica contrapunt\u00edstica passa a ser la quarta de les esp\u00e8cies de les quals parla Johann Joseph Fux en el seu tractat  Gradus ad Parnassum  de 1725.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Q \u00e9s una revista de m\u00fasica rock i pop publicada mensualment al Regne Unit per l'editorial alemanya Bauer Media Group, amb una tiratge de 113.174 exemplars (dades del primer semestre de 2008).Els seus fundadors s\u00f3n Mark Ellen i David Hepworth, que estaven consternats per la premsa musical d'aquella \u00e8poca, que, segons ells, oblidava a aquella generaci\u00f3 d'antics consumidors de discos compactes a causa de les noves tecnologies. Q va ser publicada per primera vegada el 1986, diferenciant-se d'altres publicacions del mateix g\u00e8nere, principalment, per la qualitat de les seves fotografies i impressions. En anys recents, a la revista se li va afegir el subt\u00edtol \u00abLa guia moderna de m\u00fasica i m\u00e9s\u00bb. Originalment, el seu nom anava a ser Cue (amb refer\u00e8ncia als senyals musicals), per\u00f2 va ser alterat perqu\u00e8 no es confongu\u00e9s amb el d'una revista de billar (el tac es denomina cue en angl\u00e8s). Una altra ra\u00f3 per a aquest canvi, citada en l'edici\u00f3 nombre 200 de Q, \u00e9s que un nom d'una sola lletra ressaltaria m\u00e9s en un quiosc.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un orgue electr\u00f2nic \u00e9s un instrument musical de teclat electr\u00f2nic que deriva de l'harm\u00f2nium, orgue i orgue de teatre. Originalment, va ser dissenyat per imitar el so dels orgues de tubs, els orgues de teatre, els sons de la banda, o els sons orquestrals. L'orgue electr\u00f2nic \u00e9s de la fam\u00edlia d'aer\u00f2fons, l'aire surt per els diferents tubs amb diferents mides que fan que cada tub tingui un so diferent. Al pressionar cada tecla el tub que coincideix amb aquella tecla s'obre i deixa passar l'aire.\n\nViccionari", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La world music (\u00abm\u00fasica del m\u00f3n\u00bb), tamb\u00e9 anomenada m\u00fasica universal o m\u00fasica global, \u00e9s un g\u00e8nere musical contemporani creat amb la finalitat d'integrar en un concepte ampli tota la m\u00fasica tradicional o folkl\u00f2rica, m\u00fasica popular, m\u00fasica \u00e8tnica i altres g\u00e8neres locals o caracter\u00edstics d'algunes zones o cultures del m\u00f3n en concret que solen ser de dif\u00edcil categoritzaci\u00f3 pel gran p\u00fablic. El concepte \u00e9s for\u00e7a vague i pluridimensional i doncs controvertit, al m\u00f3n anglosax\u00f3 sovint s'utilitza per designar m\u00fasica d'altres llocs en altres lleng\u00fces.El fenomen de la m\u00fasica universal es relaciona estretament amb el de la globalitzaci\u00f3 i la diversitat cultural. La cantant mexicana Lila Downs \u00e9s considerada com una de les m\u00e0ximes exponents d'aquest g\u00e8nere. El terme es va originar al tombant del segle xx com una categoria de la comercialitzaci\u00f3 i la classificaci\u00f3 acad\u00e8mica de m\u00fasica tradicional no occidental.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En m\u00fasica, el mode frigi \u00e9s un dels modes grecs. El mode frigi es construeix establint com t\u00f2nica la tercera nota de l'escala diat\u00f2nica. Pot ser classificat com un mode menor, t\u00e9 la seg\u00fcent relaci\u00f3 d'interval:\n\n- st - T - T - T - st - T - T (on: T = to i st = semit\u00f2). Exemples:A partir de la tonalitat de do major, hi ha el mi frigi: mi - fa - sol - la - s\u00ed - do - re\nA partir de la clau de sol, hi ha el mi frigi: si - do - re - mi - fa#- sol - la\nPartint de la tonalitat de lab, hi ha el mi frigi: do - reb - mib - fa - sol - lab - sib", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Grooveshark era un servei per reproduir m\u00fasica en l\u00ednia propietat i operat per Escape Media Group als Estats Units. L'usuari podia cercar can\u00e7ons per nom o per artista i escoltar-les gratu\u00eftament. Tamb\u00e9 podia pujar els seus arxius de m\u00fasica, que d'aquesta manera fan cr\u00e9ixer l'arxiu del lloc web (servei P2P). Les particularitats de la p\u00e0gina eren la possibilitat de cercar can\u00e7ons similars a la que un ha seleccionat i aix\u00ed configurar llistes amb t\u00edtols preferits (aquestes llistes es poden compartir amb altres usuaris o usar xarxes socials gen\u00e8riques, com Facebook), i el fet de poder compaginar aquestes llistes amb una r\u00e0dio que selecciona a l'atzar can\u00e7ons segons les prefer\u00e8ncies personals. Grooveshark permetia seguir les addicions i llistes d'altres usuaris i usar el tel\u00e8fon m\u00f2bil com a reproductor.El lloc web va n\u00e9ixer el 2007 com a versi\u00f3 beta, de pagament. Creat per Escape Media Group Inc. El 2008 va obrir-se als usuaris de franc, adoptant alguns sistemes de recomanaci\u00f3 del lloc web Last.fm. El 2009 va simplificar la usabilitat i va comen\u00e7ar el seu creixement d'usuaris. Tot el servei es recolza en tecnologia Flash. Al desembre del 2010 va tornar a actualitzar-se; en aquesta actualitzaci\u00f3 destaca la posada en funcionament del servei en catal\u00e0.\nVa tancar el 30 d'abril de 2015 a causa d'un acord entre el servei i Universal Music Group, Sony Music Entertainment i Warner Music Group.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El metr\u00f2nom \u00e9s un aparell que produeix una pulsaci\u00f3 regular fent servir angles. La pulsaci\u00f3 pot ser auditiva, visual o t\u00e0ctil. Es comen\u00e7aren a construir a principis del segle xix \u00c9s emprat per molts m\u00fasics, per\u00f2 musicalment parlant \u00e9s una eina que ha aixecat moltes controv\u00e8rsies. La paraula \u00e9s d'origen grec: metron = mesura, nomos = regular. Tal com mostra la secci\u00f3 (Cr\u00edtiques a l'\u00fas del metr\u00f2nom), una actuaci\u00f3 amb metr\u00f2nom xoca amb l'expressivat que ha de mostrar el m\u00fasic, en aquest aspecte el metr\u00f2nom \u00e9s un entrebanc a l'expressi\u00f3. Aix\u00ed, hi ha ritmes com la Samba que, si es volen interpretar correctament, no poden ser polsats amb el ritme del metr\u00f2nom. Per aix\u00f2 hi ha m\u00fasics que rebutgen totalment l'\u00fas del metr\u00f2nom. Serveix per medir el temps. (METR\u00d2=Medir) (NOM=Temps).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La percussi\u00f3 corporal \u00e9s un art que uneix m\u00fasica i dansa mitjan\u00e7ant els sons que produeix el xoc de dues parts del cos. Els principals usos d'aquesta pr\u00e0ctica s\u00f3n did\u00e0ctics, terap\u00e8utics, socials, l\u00fadics o est\u00e8tics, entre d'altres. Es tracta d'una de les manifestacions musicals m\u00e9s primitives junt amb el cant, i present en multitud de tradicions arreu del m\u00f3n, per\u00f2 la pr\u00e0ctica sistematitzada del bodypercussion com a tal no va sorgir fins als anys 70. Javier Romero Naranjo justifica la seva evoluci\u00f3 (precursors i detractors) a trav\u00e9s de l'article \"Science & art of body percussion: a review\" publicat al Journal of Human Sport & Exercise el 2013. Aquest article \u00e9s la base per entendre els diversos \u00e0mbits de la percussi\u00f3 corporal ra\u00f3 per la qual ha estat tradu\u00eft a diversos idiomes i citat en mes 60 articles cient\u00edfics. Romero-Naranjo classifica els usos de la percussi\u00f3 corporal en onze \u00e0mbits: Did\u00e0ctic, Etnogr\u00e0fic - Etno Musicol\u00f2gic, Neuropsicol\u00f2gic, Cinest\u00e8sic, Socioemocional, Espai i Arquitectura, Creaci\u00f3 d'equips, Hist\u00f2ric, Justificaci\u00f3 - Justificaci\u00f3, Aprenentatge creuat i Entreteniment.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una frase musical \u00e9s un fragment de m\u00fasica, una unitat m\u00e8trica musical, que t\u00e9 un sentit musical complet per si mateixa. Una frase est\u00e0 constru\u00efda per figures musicals, motius, c\u00e8l\u00b7lules musicals; diverses frases es poden combinar per formar melodies, per\u00edodes musicals i grans seccions; Una frase t\u00edpica pot tenir la llargada que un cantant o instrumentista pot interpretar en una respiraci\u00f3.\nAquest terme, com els de sent\u00e8ncia, vers, etc., ha estat adoptat pel vocabulari musical a partir de la sintaxi ling\u00fc\u00edstica. El terme \u00e9s, per\u00f2, molt ambigu.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El doblatge en Espanya t\u00e9 una arrelada tradici\u00f3 que ha suposat que hui en dia estiga generalitzada la prefer\u00e8ncia pel consum de les produccions audiovisuals doblades al castell\u00e0. La tradici\u00f3 prov\u00e9 principalment de les lleis de doblatge obligatori de l'\u00e8poca franquista (1939-1975).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "The Yeomen of the Guard \u00e9s una \u00f2pera del Savoy, amb m\u00fasica d'Arthur Sullivan i llibret en angl\u00e8s de W. S. Gilbert. Es va estrenar al Teatre Savoy el 3 d'octubre de 1888, i va arribar a les 423 representacions. Aquesta va ser l'onzena col\u00b7laboraci\u00f3 de les catorze entre Gilbert i Sullivan.\nL'\u00f2pera s'ambienta a la Torre de Londres, durant el segle XVI, i \u00e9s la m\u00e9s fosca, i potser la m\u00e9s atractiva emocionalment, de les \u00f2peres del Savoy, i acaba amb un personatge principal amb el cor trencat i dos compromisos molt reticents, m\u00e9s que els usuals nombrosos matrimonis. El llibret cont\u00e9 considerable humor, per\u00f2 la t\u00edpica s\u00e0tira de Gilbert i les desordenades complicacions de la trama estan atenuades en comparaci\u00f3 d'altres \u00f2peres de Gilbert i Sullivan. El di\u00e0leg, encara que est\u00e0 en prosa, \u00e9s gaireb\u00e9 shakespeari\u00e0, o d'estil angl\u00e8s modern primerenc.\nEls cr\u00edtics consideren que la partitura \u00e9s la millor de Sullivan, incloent la seva obertura, que \u00e9s m\u00e9s aviat en forma sonata, en comptes d'un popurri seq\u00fcencial de balades de l'\u00f2pera, com en la major part de les altres obertures de Gilbert i Sullivan. Aquesta \u00e9s la primera \u00f2pera del Savoy que va usar l'orquestra m\u00e9s \u00e0mplia de Sullivan, incloent un segon fagot i un tercer tromb\u00f3. La major part de les \u00f2peres posteriors de Sullivan, incloent aquelles no compostes amb Gilbert com a llibretista, usen aquesta orquestra m\u00e9s gran.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Rauf Hajiyev (Bak\u00fa, 15 de maig de 1922 - 19 de setembre de 1995) fou un compositor sovi\u00e8tic azerbaidjan\u00e8s. Artista del Poble de l'URSS, va ser Ministre de Cultura de la Rep\u00fablica Socialista Sovi\u00e8tica de l'Azerbaidjan. Tamb\u00e9 va contribuir al renaixement de la m\u00fasica de jazz a l'Azerbaidjan a la d\u00e8cada de 1960.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Billboard Hot 100, establert per la revista Billboard magazine, \u00e9s la classificaci\u00f3 setmanal de les 100 can\u00e7ons \u00e9s populars (vendes de singles i difusi\u00f3 en la r\u00e0dio) als Estats Units, en qualsevol categoria musical.\nAquesta classificaci\u00f3 es va crear el 1958, compr\u00e8n \u00fanicament les vendes en singles, des de la d\u00e8cada de 1990 la ind\u00fastria musical nord-americana promou les can\u00e7ons sense fer sortir singles.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El soukous, anomenat tamb\u00e9 lingala o congo, \u00e9s un estil musical modern, originat al segle xx (durant les d\u00e8cades de 1930 i 1940) a la zona central del continent afric\u00e0, ocupada actualment pels estats Rep\u00fablica del Congo, Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo, Gabon i Rep\u00fablica Centreafricana, que es feu popular per tota \u00c0frica. Soukous, derivat del terme franc\u00e9s s\u00e9couer, 'sacsejar', era el nom d'un ball popular en els anys 60 en el Congo Belga i Franc\u00e9s, una adaptaci\u00f3 africana de la rumba cubana.El soukous es diu \"m\u00fasica del Congo\" a l'\u00c0frica Occidental, i lingala a Kenya, Uganda i Tanz\u00e0nia, en refer\u00e8ncia a l'idioma lingala de la zona on s'origin\u00e0. En els vuitanta i comen\u00e7aments dels noranta, es popularitz\u00e0 un estil m\u00e9s r\u00e0pid de soukous anomenat kwassa kwassa. Actualment, hi gaudeix de popularitat un estil anomenat ndombolo.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Soodabeh Salem (tamb\u00e9 Sudabeh Salam, en persa: \u0633\u0648\u062f\u0627\u0628\u0647 \u0633\u0627\u0644\u0645, nascuda el 1954 a Teheran) \u00e9s una coneguda m\u00fasica iraniana, pianista i conductora de l'Iran's Children Orchestra.\nSalem reeix\u00ed en fundar una orquestra per promoure la m\u00fasica per a nens malgrat nombroses dificultats. El rendiment de la seua orquestra va ser elogiat al Fajr Music Festival (2007).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Karel Burian (Rakovnik, Boh\u00e8mia, 12 de gener de 1870 - Senomaty, Boh\u00e8mia, 25 de setembre de 1924) fou un tenor txec, especialitzat en les obres de Wagner. Feu el seu debut amb gran \u00e8xit el 1891, al Teatre Nacional de Br\u00fcnn, passant despr\u00e9s al teatre de l'\u00d2pera de Dresden, on actu\u00e0 nombroses temporades, conquistant una merescuda reputaci\u00f3 com int\u00e8rpret d'obres wagnerianes, pel que fou contractat per la direcci\u00f3 del teatre de Bayreuth per cantar Parsifal, Tristany i Lohengrin, que foren les seves obres de major llu\u00efment. El compositor Richard Strauss li confi\u00e0 la part d'Herodes en l'estrena a Par\u00eds de la seva \u00f2pera Salom\u00e9. Com a excepcional cantant wagneri\u00e0, recorregu\u00e9 en triomf les principals escenes europees.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Mr. Children (\u30df\u30b9\u30bf\u30fc\u30c1\u30eb\u30c9\u30ec\u30f3), tamb\u00e9 coneguda com a Misuchiru (\u30df\u30b9\u30c1\u30eb), \u00e9s una banda japonesa de rock.\nMr. Children \u00e9s una de les tres bandes m\u00e9s famoses i venudes del Jap\u00f3 dins del seu camp, al costat de B'z i Southern All Stars.\nL'estil musical de Mr.Children ha variat not\u00f2riament amb el temps, acord al pas dels anys, la banda ha passat de compondre m\u00fasica rock&pop amb una tem\u00e0tica lleugera i innocent a un rock m\u00e9s incisiu i psicod\u00e8lic combinant estils com el Jazz, Blues i el Rock d'una manera suggestiva i molt propers al treball que feu The Beatles en la seua carrera.\nMr.Children \u00e9s molt respectat a nivell art\u00edstic, solistes i bandes com Utada Hikaru, Ken Hirai, the pillows, Kuwata Keisuke, Remioromen, KinKi Kids entre tants altres s\u00f3n admiradors de la banda i reconeixen la transcend\u00e8ncia aquesta a trav\u00e9s del temps.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Wolfsheim fou una banda de synthpop formada el 1987 a Hamburg, Alemanya. Els integrants que varen formar el grup foren Markus Reinhardt i Pompejo Ricciardi. El nom de la banda no es va inspirar en la ciutat del mateix nom situada a Ren\u00e0nia-Palatinat, sin\u00f3 en un personatge de ficci\u00f3 del llibre d'en Francis Scott Fitzgerald \"El Gran Gatsby\".", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Pro Tools \u00e9s una estaci\u00f3 de treball d'\u00e0udio digital o DAW (Digital \u00c0udio Workstation), una plataforma d'enregistrament, edici\u00f3 i mescla multipista d'\u00e0udio i midi, que integra maquinari i programari. \u00c9s considerat un est\u00e0ndard de gravaci\u00f3, edici\u00f3 i mescla en estudis professionals i postproducci\u00f3, usat mundialment. La seva alternativa lliure m\u00e9s popular \u00e9s Ardour.\nPot funcionar com a programari independent amb la tarjeta de so que es vulgui o operar usant convertidors externs i targetes d'\u00e0udio internes PCI, PCI-X o PCIe que a estiguin equipades amb xips DSP o no (en el cas de la s\u00e8rie Native). Tamb\u00e9 existeix una versi\u00f3 externa de la s\u00e8rie Native que es connecta mitjan\u00e7ant una connexi\u00f3 Thunderbolt.\nL'empresa Avid (anteriorment sota la denominaci\u00f3 de DIGIDESIGN), \u00e9s la desenvolupadora de Pro Tools. A m\u00e9s, elabora alguns dels millors softwares i maquinari d'\u00e0udio del mercat, per la qual cosa la seva qualitat i s\u00f2lida fiabilitat s\u00f3n \u00e0mpliament reconeguts. Aix\u00f2 ha portat a aquest potent programari de producci\u00f3 musical i postproducci\u00f3 audiovisual a convertir-se en un dels referents d'aquesta ind\u00fastria.\nL'estigma de Pro Tools era que nom\u00e9s podia usar-se amb un maquinari espec\u00edfic, i no admetia altres marques, per\u00f2 des de la versi\u00f3 7 i despr\u00e9s de l'adquisici\u00f3 de M-\u00e0udio per part de Avid, es va obrir el codi del programari per poder ser utilitzat amb interf\u00edcies d'\u00e0udio de l'empresa M-\u00c0udio (anteriorment Midiman). Actualment, des de la versi\u00f3 9, admet maquinari de qualsevol marca sempre que manegi el driver de tipus ASIO per als ordinadors de Microsoft i el driver CORE \u00c0UDIO pels Macintosh; aix\u00ed mateix, la resta de components de tots dos ordinadors tamb\u00e9 han de ser compatibles. Per a aix\u00f2, podem trobar un llistat de compatibilitats t\u00e8cniques a la mateixa p\u00e0gina web de AVID.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Repertori complet de la banda sonora que inclou el videojoc musical Guitar Hero 5, cinqu\u00e8 t\u00edtol principal de la saga Guitar Hero. Desenvolupar l'empresa Neversoft amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Vicarious Visions i Budcat Creations, i distribu\u00eft per Activision i RedOctane, es tracta d'un videojoc musical on un m\u00e0xim de quatre jugadors poden simular que toquen els instruments (micr\u00f2fon, guitarra, baix i bateria) d'un grup de rock amb qualsevol combinaci\u00f3 entre ells. El seu llan\u00e7ament es va produir l'1 de setembre de 2009 als Estats Units. El videojoc est\u00e0 disponible per les consoles PlayStation 2, PlayStation 3, Xbox 360 i Wii. \u00c9s el primer videojoc de la saga que permet reutilitzar can\u00e7ons d'edicions anteriors. La majoria de contingut descarregable del Guitar Hero World Tour es pot utilitzar en el Guitar Hero 5 mitjan\u00e7ant un petit c\u00e0non a causa del trasp\u00e0s de les llic\u00e8ncies de les can\u00e7ons.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Paramore \u00e9s un grup de rock alternatiu format a Franklin, Tennessee el 2004 que destaca per la joventut dels seus components.\nLlan\u00e7aren el seu primer \u00e0lbum, All We Know Is Falling, el 2005, i el seu segon \u00e0lbum, Riot! el 2007, el qual aconsegu\u00ed el certificat de Plat\u00ed als EUA i d'Or a Austr\u00e0lia, Canad\u00e0, Nova Zelanda i el Regne Unit. Brand New Eyes, el tercer \u00e0lbum de Paramore, fou llan\u00e7at el 29 de setembre de 2009 i el quart, Paramore, ho va fer el 9 d'abril de 2013.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'scratch o scratching \u00e9s una t\u00e8cnica utilitzada pels discj\u00f2queis de hip hop i m\u00fasica electr\u00f2nica entre altres estils, que consisteix a moure un disc de vinil cap endavant i cap endarrere sobre el plat del tocadiscs per a crear un efecte semblant al de ratllar el disc i que, ben utilitzat, ajuda a construir ritmes i frases mel\u00f2diques. Alguns instruments de m\u00fasica electr\u00f2nica incorporen un comandament giratori circular per a imitar aquest efecte.\nEn la m\u00fasica hip hop s'utilitza per a donar velocitat, o per a trossos de can\u00e7\u00f3 on un discj\u00f2quei diu una frase, i aix\u00ed s'hi dona intensitat i s'hi remarca el que diu.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Seven Nation Army \u00e9s el primer senzill de l'\u00e0lbum Elephant, quart disc d'estudi del grup estatunidenc The White Stripes. El senzill fou produ\u00eft per Jack White i es va llan\u00e7ar l'any 2003.\nLa can\u00e7\u00f3 hom\u00f2nima \u00e9s coneguda pel seu \u00fas com a c\u00e0ntic de futbol. Va ser adoptada per primera vegada pels aficionats del club belga Brugge KV el 2003, el van recollir els aficionats italians i es va convertir en un himne no oficial per a la selecci\u00f3 de futbol d'It\u00e0lia a la Copa Mundial de la FIFA 2006, despr\u00e9s de la qual es va estendre a altres clubs i selecci\u00f3 de tot el m\u00f3n, aix\u00ed com m\u00e9s enll\u00e0 del futbol, a altres esports i esdeveniments.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La Passi\u00f3 segons Sant Marc (t\u00edtol original en alemany Markus-Passion) \u00e9s una obra de Johann Sebastian Bach, amb n\u00famero de cat\u00e0leg BWV 247.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Robert James Smith (Blackpool, Lancashire, 21 d'abril de 1958) \u00e9s un m\u00fasic angl\u00e8s. Ell \u00e9s el cantant, guitarrista, lletrista i compositor principal del grup The Cure, i el seu \u00fanic membre constant des de la creaci\u00f3 del grup el 1976.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Mercury Records \u00e9s un segell discogr\u00e0fic fundat el 1945 per Irving Green, Berle Adams i Arthur Talmadge. Actualment dep\u00e8n de l'Universal Music Group.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Necip Celal Andel (Istanbul, 1908 - 29 de desembre de 1957) fou un compositor i violinista turc del segle xx. \u00c9s conegut com el compositor del primer tango en turc: Ben de G\u00f6n\u00fcl \u00c7ektim Eskiden. Nascut als temps otomans, Necip Celal va cursar els seus estudis b\u00e0sics i secund\u00e0ris a Istanbul. Invident des de l'edat de 18, va comen\u00e7ar a compondre can\u00e7ons a la mateixa edat. Va rebre lli\u00e7ons de m\u00fasica d'Edgar Manas. Va anar a Alemanya per cursar els estudis superiors de Dret, per\u00f2 finalment decideix fer-se m\u00fasic.El seu tango, Ben de G\u00f6n\u00fcl \u00c7ektim Eskiden (\"Jo tamb\u00e9 he sofert -del amor- en el passat\", tamb\u00e9 conegut com a Mazi Kalbimde Yarad\u0131r, \"El passat \u00e9s una ferida en el meu cor\"), compost l'any 1928, amb lletra de Necdet R\u00fc\u015ft\u00fc Efe, i cantat per la cantant turca Seyyan Okyay es considera el primer tango turc. El fet que l'actriu alemanya Evelyn Holt la cantara en el cinema Hale de Kad\u0131k\u00f6y en una visita a Istanbul, va contribuir a la seva fama. Tamb\u00e9 va compondre un himne a Fenerbah\u00e7e SK.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Piano \u00e9s un terme utilitzat en m\u00fasica per a indicar una determinada intensitat en el so, \u00e9s a dir, un determinat mat\u00eds. \u00c9s una paraula italiana que significa suau i la seva abreviatura \u00e9s p.\nLa intensitat que indica piano \u00e9s major que la que indica pianissimo i menor que la que indica mezzopiano. En les partitures apareix sempre de manera abreujada, sempre sota el pentagrama i precisament sota la nota musical on comen\u00e7a aquesta din\u00e0mica.\nL'obra se segueix tocant piano des d'aquest punt des d'ara, fins que aparegui un nou indicador de din\u00e0mica o un asterisc. La utilitzaci\u00f3 d'aquests matisos es generalitza a partir del classicisme (segona meitat del segle xviii) amb el prop\u00f2sit que l'int\u00e8rpret assol\u00eds una execuci\u00f3 m\u00e9s propera a la idea del compositor.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Llista dels premis i nominacions rebuts pel grup de m\u00fasica Radiohead. Aquesta banda brit\u00e0nica de rock alternatiu es va crear l'any 1985 a Abingdon, Oxfordshire, i continua activa des de llavors. Est\u00e0 formada pels mateixos cinc membres des de la seva creaci\u00f3: Thom Yorke, Jonny Greenwood, Colin Greenwood, Phil Selway i Ed O'Brien. Entre totes les seves publicacions destaquen vuit \u00e0lbums d'estudi.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Blank Realm \u00e9s un quartet australi\u00e0 de rock. El quartet que formen els germans Daniel, Luke i Sarah Spencer, i Luke Walsh s\u00f3n de Brisbane com The Go-Betweens, i amb ells coincideixen en el ganxo mel\u00f2dic de les seves can\u00e7ons, amb un to juganer i ca\u00f2tic. En tres \u00e0lbums Blank Realm han caminat cap a la llum des d'un punk-blues psicod\u00e8lic obscur i experimental cap a un postpunk llumin\u00f3s o un pop angul\u00f3s brut. Presentaran el seu \u00e0lbum, Illegals in heaven (Fire Records), que es publica al setembre de 2015. Tenen un directe molt potent.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "USA for Africa (Uni\u00f3 de Suport d'Artistes per \u00c0frica), va ser el nom sota el qual 45 coneguts artistes, principalment nord-americans, liderats per Harry Belafonte, Stevie Wonder, Michael Jackson, i Lionel Richie es van reunir per gravar el single \"We Are the World\" el 1985. La can\u00e7\u00f3 va aconseguir r\u00e0pidament ser n\u00famero u en les llistes d'\u00e8xits dels Estats Units i d'Anglaterra, aix\u00ed com a molts altres pa\u00efsos del m\u00f3n.\nEls guanys considerables generats per la Fundaci\u00f3 USA for Africa van ser destinats al tractament de la fam i les malalties a l'\u00c0frica. No obstant aix\u00f2, els cr\u00edtics reclamaren que els diners arribaven als governs dels pa\u00efsos africans, abans que a la mateixa poblaci\u00f3 afectada.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Oh Happy Day \u00e9s un programa musical de TV3 en qu\u00e8 nou grups vocals i corals d'arreu de Catalunya competeixen interpretant can\u00e7ons per conv\u00e8ncer el jurat del programa.Oh Happy Day \u00e9s una versi\u00f3 del programa de la NBC Clash of the Choirs, que a Espanya es va emetre a Cuatro el gener de 2008 amb el t\u00edtol de La batalla de los coros. Un any m\u00e9s tard va ser em\u00e8s per Euskal Telebista amb el mateix nom que la versi\u00f3 de TV3. En el 2015, la Televisi\u00f3 de Gal\u00edcia tamb\u00e9 va comen\u00e7ar a emetre una versi\u00f3 del programa amb el mateix nom que la versi\u00f3 catalana. El programa compta amb una aplicaci\u00f3 m\u00f2bil que permet al p\u00fablic accedir a continguts exclusius i participar en l'elecci\u00f3 del concurs. Tamb\u00e9 edita un disc amb els millors temes del programa.El grup vocal DeuDeVeu, que el 2014 va publicar el disc Junts, va guanyar la primera edici\u00f3 del programa. El conjunt coral In Crescendo, que es van unir per participar en el programa, foren els guanyadors de la segona edici\u00f3 celebrada el 20 de desembre del 2014. El grup Quartet M\u00e8lt van resultar guanyadors de la tercera edici\u00f3 del programa. El grup Friendship Sound van ser els guanyadors de la quarta temporada. La gran final de la primera temporada va liderar l'audi\u00e8ncia televisiva a Catalunya amb un 19,8% de quota.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Noise pop \u00e9s un sub-g\u00e8nere que forma part de l'estil de m\u00fasica noise. La m\u00fasica noise \u00e9s trencadi\u00e7a i revolucion\u00e0ria, i trenca amb tots els esquemes musicals, perqu\u00e8 la base fonamental de la seva est\u00e8tica \u00e9s el soroll. Per tant, la m\u00fasica soroll (noise) estableix la possibilitat de m\u00fasica en el soroll. Un dels g\u00e8neres derivats d'aquesta m\u00fasica noise \u00e9s el noise pop genre, que consisteix en la utilitzaci\u00f3 de la distorsi\u00f3 d'eines, entre altres estris i instruments, fent tot seguit una fusi\u00f3 amb els elements b\u00e0sics del pop. Aix\u00ed doncs, es tracta d'un g\u00e8nere de m\u00fasica m\u00e9s accessible que no si fos purament soroll.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Lofi Girl (abans ChilledCow) \u00e9s un canal de YouTube i un segell musical franc\u00e8s establert el 2017. Proporciona retransmissions en directe de m\u00fasica hip-hop lo-fi les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, acompanyada d'una animaci\u00f3 d'estil japon\u00e8s d'una noia estudiant o relaxant-se.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El pont o pontet i la somereta \u00e9s la pe\u00e7a fixa o m\u00f2bil que separa les cordes de la taula harm\u00f2nica d'alguns cord\u00f2fons; actua com a transmissor de la vibraci\u00f3 de la corda a la taula harm\u00f2nica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En m\u00fasica el terme diapas\u00f3 pot tenir diferents significats. Etimol\u00f2gicament prov\u00e9 del grec i significa \"totalment, a trav\u00e9s de tots\". Aquest era el nom que donaven els grecs a l'interval d'octava, ja que \u00e9s el que cont\u00e9 totes les notes d'una escala.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Mean Streak \u00e9s el cinqu\u00e8 disc d'estudi de Y&T. Fou publicat el 1983.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una v\u00e0lvula de pist\u00f3 \u00e9s un mecanisme utilitzat per a controlar el moviment d'un fluid al llarg d'una canonada gr\u00e0cies al moviment lineal d'un pist\u00f3 dins d'un cilindre. \u00c9s utilitzat, entre altres, en la majoria d'instruments de vent metall actuals.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La tercera \u00e9s l'interval entre dues notes de l'escala separades per dos graus. Les terceres poden ser majors quan hi ha quatre semitons (o dos tons) entre els dos graus, i menors quan hi ha tres semitons (o un to i mig). A nivell harm\u00f2nic, les terceres s\u00f3n intervals considerats consonants. En les escales pr\u00f2pies de la m\u00fasica tonal, l'interval entre el I i el III grau (la t\u00f2nica i la mediant o modal) \u00e9s una tercera major en el mode major i una tercera menor en el mode menor.\n\n\t\t\n\nViccionari", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La paraula MC o emcee (pronunciat 'emsi') prov\u00e9 de l'angl\u00e8s i \u00e9s l'acr\u00f2nim de Master of Ceremonies (mestre de cerim\u00f2nies). Anteriorment s'emprava per a referir-se a les persones que animaven al p\u00fablic en les sessions de DJ, per\u00f2 actualment s'utilitza m\u00e9s sovint per a referir-se als vocalistes de rap.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El trinat \u00e9s, en m\u00fasica, un ornament consistent en una alternan\u00e7a r\u00e0pida entre dues notes conjuntes (o graus conjunts) quasi sempre a una dist\u00e0ncia d'un semit\u00f2 i d'un to. D'aquestes dues notes, la inferior es considera la principal i la superior la que actua com a ornament de l'anterior.\nEn la notaci\u00f3 moderna, el trinat s'indica, habitualment, amb les lletres 'tr' a sobre de la nota que es considera principal en aquest trinat, o tan sols per una 't'. A vegades aquestes dues lletres han anat seguides d'una l\u00ednia ondulada, i -sobretot a la m\u00fasica del Barroc i de principis del Classicisme- fins i tot s'ha expressat directament la l\u00ednia ondulada sense les lletres.\n\nLes dues notacions que figuren a continuaci\u00f3 s\u00f3n equivalents:\n\nL'\u00fas de tots dos signes aclareix el sentit del trinat quan, en cas contrari, es podria dubtar de si cal aplicar-lo a m\u00e9s d'una nota o a dues de lligades.\nLa manera habitual d'interpretar un trinat \u00e9s alternant amb gran rapidesa entre ambdues notes, \u00e9s a dir, entre la que figura a la partitura i la que seria la immediatament superior, en funci\u00f3 de la tonalitat en la qual estigui el passatge, llevat que el trinat indiqui de manera expl\u00edcita una alteraci\u00f3.\nNormalment s'explica que l'execuci\u00f3 d'un trinat \u00e9s com segueix:\n\nDe totes maneres, el cert \u00e9s que habitualment aquesta alternan\u00e7a entre notes no \u00e9s mesurada, no segueix un ritme regular i estipulat, i a vegades, al llarg de la durada del trinat, varia la rapidesa en l'alternan\u00e7a, normalment en el sentit d'accelerar-se. Aquestes difer\u00e8ncies en la manera d'interpretar un trinat acaben essent, en definitiva, una q\u00fcesti\u00f3 tant de gust personal com d'aproximar-se a la manera com s'hauria interpretar en el context hist\u00f2ric i cultural en el qual aquesta m\u00fasica fou creada.\n Un passatge breu que acaba amb un trinat. El primer cop s'interpreta amb el trinat i el segon cop, sense (?\u00b7p\u00e0g.)\nA vegades el trinat s'interpreta comen\u00e7ant per la nota superior; aquesta era una pr\u00e0ctica comuna en un nombre important de contextos de la m\u00fasica del Barroc. Semblantment, a vegades tamb\u00e9 es pot acabar de manera que la darrera alternan\u00e7a no sigui entre la nota principal i la superior sin\u00f3 entre la principal i la inferior; d'aquesta manera el final del trinat s'assimila a un altre tipus d'ornament musical: el grupet (m\u00fasica).\n\nQuan el tempo \u00e9s r\u00e0pid i la nota \u00e9s curta, pot ser que el trinat s'arribi a reduir a fer sonar la nota principal, la superior i altra vegada la principal, sense temps a cap m\u00e9s alternan\u00e7a. El nombre total de notes que componen un trinat dep\u00e8n del tempo, de la figura musical a la qual s'aplica i de la forma com el toqui o el canti l'int\u00e8rpret.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un bar gai, club gai o pub gai en general, \u00e9s un bar en qu\u00e8 la clientela \u00e9s predominantment del col\u00b7lectiu LGTBIQ+. De vegades poden diferenciar-se entre aquells que tenen com a p\u00fablic freq\u00fcent dones (bar l\u00e8sbic) o homes (bar gai). A mesura que ha millorat l'acceptaci\u00f3 dels diferents grups LGBT a la societat occidental, aquest tipus de locals han perdut part de la rellev\u00e0ncia que tenien abans com a epicentres de la cultura gai. Alguns d'ells poden disposar de cambres fosques per afavorir les trobades sexuals dels seus clients.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "We Will Rock You \u00e9s una can\u00e7\u00f3 de la banda de rock brit\u00e0nica Queen. La va compondre Brian May per l'\u00e0lbum de la banda del 1977 titulat News of the World.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La ind\u00fastria musical \u00e9s el conjunt de negocis que tenen a veure amb la comercialitzaci\u00f3 de la m\u00fasica, sigui en els concerts i audicions com en la venda i promoci\u00f3 de discs, can\u00e7ons o grups musicals. Va n\u00e9ixer amb el mecenatge dels compositors i s'ha convertit en un sector econ\u00f2mic rellevant, amb un important pes cultural.\nLa popularitzaci\u00f3 dels aparells reproductors va fer augmentar les vendes particulars d'enregistraments, lligats als aven\u00e7os t\u00e8cnics i en l'\u00e8poca contempor\u00e0nia a la seva disponibilitat tamb\u00e9 a Internet (amb les pol\u00e8miques sobre les desc\u00e0rregues d'arxius i els drets d'autor).\nLes empreses de la ind\u00fastria amb m\u00e9s volum de negoci s\u00f3n coneguts com les \"Big Four\": Sony Music Entertainment, Universal Music Group, Warner Music Group i EMI, amb un 70% de quota de mercat. A Espanya cal destacar el paper de la Societat General d'Autors i Editors per les controv\u00e8rsies que l'envolten.\nA Corea del Sud els serveis de pagament per subscripci\u00f3 a m\u00fasica foren negocis que s'introdu\u00efren r\u00e0pidament: el 2013 la tenda en l\u00ednia de m\u00fasica sud-coreana MelOn fou el primer servei de subscripci\u00f3 de m\u00fasica del m\u00f3n en tindre un mili\u00f3 de clients pagant i el 2015 el 92,3 per cent de les vendes de m\u00fasica digital eren per aquest tipus de venda.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La sensible \u00e9s el set\u00e8 grau d'una escala musical diat\u00f2nica, sempre que aquest grau es trobi just un semit\u00f2 per sota de la t\u00f2nica; dit altrament, l'interval format entre la t\u00f2nica i la sensible \u00e9s d'una s\u00e8ptima major. Si el set\u00e8 grau no es troba a aquesta dist\u00e0ncia llavors no s'anomena sensible, sin\u00f3 subt\u00f2nica. Segon les normes de l'harmonia i del contrapunt cl\u00e0ssics la sensible ha de resoldre en la t\u00f2nica, i l'acord de sensible -\u00e9s a dir, l'acord que es forma sobre la sensible- fa funcions d'acord de dominant.\nViccionari", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Alice Cooper \u00e9s una banda de rock and roll, m\u00e9s en concret hard rock i shock rock, pionera del g\u00e8nere conegut com a glam rock. Alice Cooper apareix en algunes pel\u00b7l\u00edcules com ara Wayne's World. Sorgida el 1964 a Arizona, Estats Units, va assolir el seu major auge durant els anys 70. Posteriorment, el seu l\u00edder continuaria com a solista prenent l'antic nom de la banda, Alice Cooper, i movent-se fins als nostres dies entre g\u00e8neres tan dispars com el heavy metal (sent considerat un rellevant precursor d'aquest), la new wave o el Pop rock, al llarg dels 80 i 90, i reprenent a principis dels anys 2000 amb \u00e0lbums com \"The eyes of Alice Cooper\", el rock and roll i hard rock dels seus inicis.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "IMM Sound era una companya privada fundada a Barcelona, especialitzada en la tecnologia del so 3D i la postproducci\u00f3 pel cinema i per a altres ind\u00fastries. Despr\u00e9s de la seva instal\u00b7laci\u00f3 al Chinese Cinema de Los Angeles al Setembre del 2009 per la companyia Iosono, Imm Sound es va convertir al Novembre del 2010 amb la segona companyia de so per cinema capa\u00e7 de reproduir un so immersiu coherent.\nL'empresa va ser comprada per Dolby l'any 2012.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica del Trecento \u00e9s la m\u00fasica produ\u00efda a It\u00e0lia durant el segle xiv.\nEl Trecento va ser un per\u00edode de vigorosa activitat en les arts al Regne d'It\u00e0lia, incloent els camps de la pintura, l'arquitectura, la literatura, i la m\u00fasica. La m\u00fasica del Trecento evoluciona en paral\u00b7lel als \u00e8xits de les altres arts en molt diverses formes, per exemple, sent pioners de noves formes d'expressi\u00f3, especialment en el cant secular en la llengua vernacla, itali\u00e0.\nEl g\u00e8nere vocal en forma de c\u00e0non de la ca\u00e7a fou molt est\u00e8s durant aquest per\u00edode.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Adolf Weiss (Baltimore, Maryland, 12 de novembre de 1891 - Van Nuys, 21 de febrer de 1971) va ser un compositor estatunidenc. Va ser el primer alumne estatunidenc d'Arnold Sch\u00f6nberg i, com a tal, pioner en l'\u00fas de la t\u00e8cnica dodecaf\u00f2nica als Estats Units. Va ser un professor reputat. Entre els seus alumnes hi ha John Cage i el guitarrista Theodore Norman aix\u00ed com la pianista Isadore Freed.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "RCA Records \u00e9s una marca estatunidenca de discos que \u00e9s propietat de Sony Music, una filial de Sony Corporation of America. \u00c9s una de les tres marques de bandera de discos, junt amb Columbia Records i Epic Records. RCA Records ha realitzat diversos g\u00e8neres de m\u00fasica, incloent pop, rock, hip-hop, electr\u00f2nica, R&B, blues, jazz, i country. El nom de la companyia deriva de les inicials de Radio Corporation of America (RCA).Entre els seus artistes s'inclouen: Britney Spears,\nShakira, Christina Aguilera, Miley Cyrus, Justin Timberlake, Alicia Keys, Usher, Charlie Wilson, R. Kelly, Enrique Iglesias, Foo Fighters, Kings of Leon, Kesha, Chris Brown, D'Angelo, Pink, Pitbull i Zayn.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Dutch Top 40 (en neerland\u00e8s: Nederlandse Top 40) \u00e9s una llista setmanal dels senzills m\u00e9s venuts en els Pa\u00efsos Baixos. Inicialment havia rebut el nom de \"Veronica Top 40\", que era el nom d'un programa de Radio Veronica, una emissora en aig\u00fces internacionals que emetia en neerland\u00e8s. Quan l'emissora va ser for\u00e7ada a aturar llurs emissions en 1974 es va reanomenar a \"Dutch Top 40\". \u00c9s semblant a la llista dels EUA Billboard Hot 100.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Aquest annex mostra els premis i nominacions obtinguts per la cantant nord-americana Miley Cyrus, qui en 2007 va signar amb la companyia discogr\u00e0fica Hollywood Records. En total ha rebut cent setanta-nou nominacions en la seva carrera, de les quals n'ha guanyat 135 sense comptar els premis de Hannah Montana fins a l'any 2014. Cyrus es caracteritza per haver guanyat dotze Kids Choice Awards de diversos pa\u00efsos, com Austr\u00e0lia, Anglaterra, Estats Units, entre d'altres. Tamb\u00e9 va guanyar disset Teen Choice Awards, dos Gracie Allen Awards per la seva participaci\u00f3 en la s\u00e8rie Hannah Montana, entre altres premis. El 2015, Cyrus va ser nominada als Premis Grammy en la categoria Millor \u00c0lbum Pop Vocal.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Grups de Cambra originaries a Girona entre el 1889 al 1945 trobem:", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La guitarra preparada \u00e9s una guitarra el so de la qual ha estat alterat mitjan\u00e7ant la col\u00b7locaci\u00f3 d'objectes a les seves cordes.\nJohn Cage va ser el primer a fer servir aquesta t\u00e8cnica al piano.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una marxa f\u00fanebre \u00e9s una marxa, en general en un to menor, en una senza misura lenta, imitant el ritme solemne d'una process\u00f3 f\u00fanebre. Algunes marxes sovint es consideren adequades per al seu \u00fas durant els funerals i en altres ocasions tristes, sent la m\u00e9s coneguda la de Chopin. A m\u00e9s de les peces de m\u00fasica cl\u00e0ssica, en algunes processons d'Espanya, Guatemala i el Per\u00fa s'executen mentre la process\u00f3 passa pels carrers de les ciutats.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Productores de M\u00fasica de Espa\u00f1a (abreujat com a Promusicae) \u00e9s l'organitzaci\u00f3 nacional responsable de les llistes musicals d'Espanya. \u00c9s una associaci\u00f3 comercial que representa a m\u00e9s del 90% de la ind\u00fastria musical espanyola. \u00c9s el grup de la Federaci\u00f3 Internacional de la Ind\u00fastria Fonogr\u00e0fica (IFPI) per a Espanya. Promusicae t\u00e9 la seva seu a Madrid, al carrer Mar\u00eda de Molina, 39.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Barzelletta (itali\u00e0 per \"broma\") era una forma de vers popular utilitzada pels compositors de frottola a It\u00e0lia en els segles XV i XVI. Es una can\u00e7\u00f3 pr\u00f2pia de la poesia italiana que probablement deriva del bergerette franc\u00e8s i amb un estil pertanyent en part al virelai i en part al rond\u00f3.\n\u00c9s generalment de m\u00e8trica de tipus troqueu, amb vuit s\u00edl\u00b7labes per l\u00ednia. La barzelletta consisteix en tres seccions: un reprisa amb quatre l\u00ednies rimant (abba o abab), una estrofa, i una volta. Tenia acompanyament musical, generalment lla\u00fct i viola, i tendia a ser animada, per a ballar, amb accents pesats en les cad\u00e8ncies.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El que segueix \u00e9s la llista completa de can\u00e7ons del grup de rock Red Hot Chili Peppers.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Dimitri van Toren (Breda (Pa\u00efsos Baixos), 16 de desembre de 1940) \u00e9s un cantant neerland\u00e8s.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'Australian Recording Industry Association tamb\u00e9 coneguda per les seves sigles ARIA, \u00e9s un grup comercial que representa a la ind\u00fastria musical australiana, que va ser establir el 1983 per part de les sis grans companyies discogr\u00e0fiques, EMI, Festival, CBS, RCA, WEA i Universal reempla\u00e7ant l'Association of Australian Record Manufacturers (AARM) que es va formar el 1956. Supervisa la recopilaci\u00f3, administraci\u00f3 i distribuci\u00f3 de la m\u00fasica autoritzada i les corresponents regalies. L'associaci\u00f3 t\u00e9 m\u00e9s de cent membres, incloent petites companyies que funcionen t\u00edpicament des d'una fins a cinc persones, organitzacions mitjanes i grans companyies internacionals. L'ARIA \u00e9s administrada per un Consell de Direcci\u00f3 compr\u00e8s per alts executius de les companyies discogr\u00e0fiques, tant petites com grans. \u00c9s l'hom\u00f2leg australi\u00e0 de la Recording Industry Association of America (RIAA).\nL'ARIA \u00e9s comunament vista com a menys agressiva que la seva hom\u00f2loga nord-americana, la RIAA. Del per\u00edode 2005-2006, la RIAA ha apuntat a individus, un moviment no apreciat per la majoria dels australians, particularment les generacions m\u00e9s joves. La cerca llan\u00e7ada per l'ARIA va demostrar que les tend\u00e8ncies anuals han mostrat que en l'arxiu compartit no va haver-hi un augment i no hi havia senyal del canvi.\nEl 2006 l'ARIA, Motorola i Nova van formar una alian\u00e7a, portant amb si una nova etapa a les llistes musicals de l'ARIA. Motorola \u00e9s ara el patrocinador oficial de les llistes musicals de l'ARIA (ara conegudes com les llistes musicals de l'ARIA Motorola), un tracte en el qual es veur\u00e0 la re-introducci\u00f3 de les llistes impreses a les botigues de m\u00fasica a tota Austr\u00e0lia, promocions circumdants d'artistes locals i internacionals i el llan\u00e7ament d'un nou lloc web per a les llistes musicals. El grup Nova Radi Network \u00e9s ara el col\u00b7laborador i promotor oficial de les llistes musicals de l'ARIA Motorola - difonent les llistes de m\u00fasica australianes, publicades cada diumenge amb Jabba, a les 3pm EDST.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un temp track o una pista temporal es tracta d'una pe\u00e7a de m\u00fasica o \u00e0udio existent, que es fa servir provisionalment durant el muntatge d'un v\u00eddeo o film; aix\u00f2 \u00e9s necessari particularment quan no est\u00e0 acabada la banda sonora de la pr\u00f2pia pel\u00b7l\u00edcula.Abans de donar difusi\u00f3 a l'obra f\u00edlmica, aquesta pista temporal sol ser reempla\u00e7ada per una banda sonora original composta espec\u00edficament per a la pel\u00b7l\u00edcula. Per\u00f2 mentre hi ha qui pensen que haver de seguir una pista temporal pot ser una limitaci\u00f3 per a un compositor, altres opinen que aquest recurs pot ser una eina \u00fatil per trobar l'estil de m\u00fasica adequat per a una escena en particular, aconseguint aix\u00ed, un estalvi de temps tant per al compositor, com per al director.La pista temporal o provisional de l'obra serveix, doncs, com una guia \u00fatil per marcar el desitjat estat d'\u00e0nim de la pel\u00b7l\u00edcula depenent del g\u00e8nere d'aquesta, \u00e9s a dir, depenent del tipus de pel\u00b7l\u00edcula que es tracti, es fa servir un tipus de m\u00fasica o un altre; per exemple, en el cas d'estar realitzant el muntatge d'una pel\u00b7l\u00edcula b\u00e8l\u00b7lica, es podran usar de guia bandes sonores BSO de pel\u00b7l\u00edcules b\u00e8l\u00b7liques com poden ser Gladiator, 300, etc.\nEn certs casos aix\u00f2 pot arribar a ser un problema, ja que el director ja s'imagina la pel\u00b7l\u00edcula amb la pista temporal com a banda sonora definitiva, i aix\u00f2 pot arribar a limitar al compositor, doncs el director li pot demanar una banda sonora semblant a la usada i adaptada per al muntatge.\nLa pista temporal es coneix  a vegades tamb\u00e9 com a scratch music, temp score, o temp music.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica electr\u00f2nica en directe (tamb\u00e9 coneguda com a electr\u00f2nica en viu o en temps real) \u00e9s una forma de m\u00fasica que pot incloure dispositius electr\u00f2nics tradicionals de generaci\u00f3 de so, instruments musicals el\u00e8ctrics modificats, tecnologies de generaci\u00f3 de so piratejades i ordinadors. Inicialment, la pr\u00e0ctica es va desenvolupar en reacci\u00f3 a la composici\u00f3 basada en el so per a suports fixos com la m\u00fasica concreta, la m\u00fasica electr\u00f2nica i la m\u00fasica antiga per ordinador. La improvisaci\u00f3 musical sovint t\u00e9 un paper important en la interpretaci\u00f3 d\u2019aquesta m\u00fasica. Els timbres de diversos sons es poden transformar \u00e0mpliament mitjan\u00e7ant dispositius com ara amplificadors, filtres, moduladors d'anells i altres formes de circuit (Sutherland 1994). La generaci\u00f3 i manipulaci\u00f3 d\u2019\u00e0udio en temps real mitjan\u00e7ant codificaci\u00f3 en viu ja \u00e9s hab\u00e7a itual.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Mothers (anteriorment el Carlton Ballroom) era un club dins del districte d'Erdington de Birmingham (West Midlands) que va restar obert des de finals del 1960s i principis de 1970s. Va obrir sobre una vella botiga mobiliari al carrer Erdington Hgh Street el 9 d'agost de 1968. El club, regentat per John 'Spud' Taylor i el promotor Phil Myatt, va tancar les seves portes el 3 de gener de 1971. Entre aquelles dates m\u00e9s que 400 actes van tenir llocall\u00e0, molts dels quals amb un gran \u00e8xit.Alguns dels enregistraments en viu m\u00e9s coneguts fets al MOthers inclouen els editats per Pink Floyd amb Ummagumma, que es va gravar el 27 d'abril de 1969, i parts de \"Facelift\" de Soft Machine, editat a Third, gravat l'11 de gener de 1970.The Who va actuar la seva \u00f2pera de rock Tommy all\u00e0. El debut del tr\u00e0fic va tenir lloc al club, i fledgling grups de metall pesant com Porpra Profunda, Judas Capell\u00e0 (el vocalista del qual Roba Halford esmenta Mares en una can\u00e7\u00f3 damunt el seu 2000 \u00e0lbum de solo Resurrecci\u00f3) i el s\u00e0bat Negre va jugar alguns de les seves actuacions m\u00e9s primerenques all\u00e0.Algunes de les altres bandes i artistes de rock coneguts per tocar a Mothers inclouen: Family, Fleetwood Mac, John Mayall's Bluesbreakers, Eclection, Edgar Broughton Band, Free, Roy Harper, Blodwyn Pig, Strawbs, Quintessence, Steppenwolf, the Deviants, Jethro Tull , Jon Hiseman's Colosseum, Skid Row (amb Gary Moore), the Nice, Tyrannosaurus Rex, Elton John, King Crimson, Led Zeppelin, The Chicago Transit Authority, Moby Grape, Canned Heat (hi ha una refer\u00e8ncia al club a les notes de la seva recopilaci\u00f3 de 1969 Canned Heat Cookbook) i la Bonzo Dog Doo-Dah Band.Durant el retorn a casa a Londres des d'una actuaci\u00f3 a Mothers el 12 de maig de 1969, la furgoneta de Fairport Convention va xocar a l'autopista M1, matant el bateria Martin Lamble, 19, i Jeannie Franklyn, la parella del guitarrista Richard Thompson. La resta del grup va sofrir lesions de variant severitat.Mothers va ser votat com el lloc de rock n\u00famero u del m\u00f3n per la revista American Billboard. John Peel, un DJ habitual del club, va dir: \"La gent est\u00e0 meravellada en saber que durant uns anys el millor club de Gran Bretanya va ser a Erdington.\"Roy Harper m\u00e9s tard va dir a la revista Brum Beat:\n\nUna Placa Blava va ser descoberta a l'antic edifici del club Mothers el 13 de juliol de 2013.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Faint \u00e9s la setena can\u00e7\u00f3 del disc Meteora de Linkin Park. Va ser dels pocs videoclips que no han estat dirigits pel Joe Hand. Va ser l'\u00faltim videoclip de Meteora, llan\u00e7at l'any 2003. Els seus estils s\u00f3n el nu metal i el rapcore.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Surfin' U.S.A. \u00e9s una can\u00e7\u00f3 escrita per Brian Wilson per The Beach Boys basada en la melodia de Chuck Berry \"Sweet Little Sixteen\". \"Surfin' USA\" va ser gravada per The Beach Boys, i editada en un single el 4 de mar\u00e7 de 1963. A m\u00e9s, tamb\u00e9 apareix a l'\u00e0lbum de 1963 del mateix nom, convertint-se en la n\u00famero dos de l'any a Billboard. A la can\u00e7\u00f3 la part vocal recau en Mike Love.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un grupet -o gruppetto- \u00e9s, en m\u00fasica, un ornament en forma de doble gir al voltant de la nota principal. Consisteix -per norma general- en la nota a la qual s'aplica aquest ornament, i que es considera com a nota principal, la nota immediatament superior -situada a dist\u00e0ncia de segona, altra vegada la principal, la immediatament inferior, i de nou la principal. Es marca amb un s\u00edmbol en forma de 'S' girada 90\u00b0, que es col\u00b7loca sobre el pentagrama, o b\u00e9 amb les notes concretes que l'integren; en aquest cas s'escriuen en una mida m\u00e9s petita que la nota principal, amb una lligadura i sense un valor real.\nEl grupet es comen\u00e7a amb la nota superior a la principal quan el bucle primer de la S mira cap amunt i amb la nota inferior si el primer bucle s'obre cap a baix. Cal tenir en compte, per\u00f2, que hi ha alguns te\u00f2rics que indiquen precisament el contrari: el signe amb el primer bucle cap amunt \u00e9s el que correspon al grupet que comen\u00e7a a la nota inferior, i el que t\u00e9 el bucle cap avall, el que s'inicia amb la superior.\nQuan el signe es troba al damunt d'una nota, el grupet es compon de tres notes el valor de les quals es pren del comen\u00e7ament de la nota escrita. En aquest cas \u00e9s un ornament proper al mordent i a l'appoggiatura.\nQuan el signe es troba entre dues notes, en canvi, el seu valor es pren del final de la nota precedent al grupet.\nSi aquestes dues notes s\u00f3n diferents, el grupet es compon de quatre sons, per\u00f2 si tenen la mateixa altura, nom\u00e9s t\u00e9 tres sons.\nSi la primera d'aquestes dues notes \u00e9s un valor amb punt, es considera que el grupet s'ha d'interpretar entre el segon i el tercer ter\u00e7 del valor amb punt; per tant, es correspon amb el grupet col\u00b7locat entre dues notes d'igual altura, i s'hi articulen tres sons.\nEls seg\u00fcents grupets:\n\nEs podrien interpretar aix\u00ed:\n\nDe totes maneres, la velocitat exacta de les notes que integren el grupet pot variar; i tamb\u00e9 pot variar el seu ritme. Com s'ha dit, la manera concreta com cal interpretar un grupet que el compositor nom\u00e9s ha marcat amb un s\u00edmbol \u00e9s quelcom que dep\u00e8n, sobretot, del context, de convencionalismes i de gustos, tants personals com de l'\u00e8poca.\nPer\u00f2 no les notes concretes que integren el grupet; aquestes s\u00f3n, en principi, les que corresponen a l'escala musical de la tonalitat en qu\u00e8 es troba el passatge o la composici\u00f3, de manera que poden estar a dist\u00e0ncia de to o de semit\u00f2 de la nota principal. La consuetud \u00e9s que nom\u00e9s la inferior pugui ser alterada en relaci\u00f3 a l'establert per la tonalitat, i que si s'altera sigui en sentit ascendent per situar-la a dist\u00e0ncia de semit\u00f2 de la principal. Aix\u00f2 s'indica amb una diesi o un becaire damunt o sota el signe de grupet. De totes maneres, tamb\u00e9 es pot alterar la superior (en aquest cas amb un becaire o un bemoll, segons correspongui, sobre el signe. En ambd\u00f3s casos l'alteraci\u00f3 \u00e9s sempre per crear un cromatisme i mai una segona augmentada.\nExisteix, tamb\u00e9, el grupet invertit, consistent a fer el gir en el sentit invers: la nota principal, la inferior, la principal, la superior i la principal altra vegada. La forma m\u00e9s habitual d'anotar-lo \u00e9s amb el mateix signe que el grupet normal, per\u00f2 travessat per una ratlla vertical. Altres vegades \u00e9s el mateix signe per\u00f2 tamb\u00e9 girat.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'Arca Musarithmica (tamb\u00e9 Arca Musurgia o Arca Musical) \u00e9s un dispositiu d'informaci\u00f3 que va ser inventat per l'erudit jesu\u00efta Athanasius Kircher a mitjan segle xvii. El seu prop\u00f2sit era permetre als m\u00fasics compondre la m\u00fasica d'esgl\u00e9sia. A trav\u00e9s de t\u00e8cniques combinat\u00f2ries simples l'arca, \u00e9s capa\u00e7 de produir milions de peces de m\u00fasica polif\u00f2nica de quatre parts. A l'igual d'altres ajuts de c\u00e0lcul de l'\u00e8poca, l'arca prefigura la tecnologia inform\u00e0tica moderna. \u00c9s un dels primers exemples de \u00abCreativitat Artificial\u00bb. El dispositiu anticipa les t\u00e8cniques aleat\u00f2ries i inform\u00e0tiques de composici\u00f3 del segle xx \u2013com la \u00abm\u00fasica casual\u00bb de John Cage\u2013. I pot ser com una esp\u00e8cie d'algorisme de composici\u00f3 musical en forma f\u00edsica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Alois Jelen (Sv\u011btl\u00e1, 11 de maig de 1801 - Chvaly, prop de Praga, 15 d'octubre de 1857) va ser un compositor, arxivista i patriota txec. Estudi\u00e0 filosofia a Praga i es disting\u00ed com a cantant; despr\u00e9s de perdre la veu es dedic\u00e0 a la composici\u00f3 musical, i no tard\u00e0 a aconseguir gran popularitat. En acabar els seus estudis entr\u00e0 en l'arxiu governamental de Boh\u00e8mia. El 1848 fou elegit diputat a Corts i m\u00e9s tard arxiver del Ministeri de Governaci\u00f3 a Viena. Confeg\u00ed una llarga s\u00e8rie de composicions corals que ocupen un lloc preeminent en la m\u00fasica txeca: Els boiars txecs; L'homenatge; L'amor; L'enyoran\u00e7a; L'amant infidel; Els himnes nacionals, etc.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Vanda, op. 25, \u00e9s una grand op\u00e9ra en cinc actes d'Anton\u00edn Dvo\u0159\u00e1k. El llibret txec va ser escrit per V\u00e1clav Bene\u0161-\u0160umavsk\u00fd i Franti\u0161ek Z\u00e1krejs, basat en una obra de Julian Surzycki. Es va estrenar al Teatre Provisional de Praga el 17 d'abril de 1876.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Felipe Pardi\u00f1as (Lugo, Gal\u00edcia, segle XVII) fou un compositor espanyol. Entre les seves inspirades composicions hi figuren cantares gallegos, que el poble entonava amb entusiasme en les romeries i festes religioses. Es dedic\u00e0 a l'ensenyan\u00e7a amb gran \u00e8xit i va escriure notables treballs referents a la m\u00fasica, per\u00f2 tenia un car\u00e0cter tant insuportable que es guany\u00e0 l'enemistat de tothom que el va tractar. Mor\u00ed en la mis\u00e8ria i foll.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La corneta de v\u00e0lvules \u00e9s un instrument de vent metall que imita la forma d'una banya animal i \u00e9s utilitzada principalment en el jazz i en la m\u00fasica cl\u00e0ssica, principalment al segle xix a bandes militars europees. El so es produeix gr\u00e0cies a la vibraci\u00f3 dels llavis de l'int\u00e8rpret en la part anomenada broquet a partir de la columna de l'aire (flux de l'aire). Antigament s'utilitzava per donar el toc a les tropes d'infanteria de l'ex\u00e8rcit i en els carnavals. Tal com la trompeta, la corneta est\u00e0 formada per 3 v\u00e0lvules que permeten al m\u00fasic executar diferents tons. En el jazz va ser molt utilitzat durant l'estil New Orleans, encara que despr\u00e9s va ser suplantat de poc per la trompeta, tot i que encara s'utilitza. Actualment gaudeix de gran popularitat en les Bandes de Cornetes i Tambors que principalment participen en la Setmana Santa a similitud a les bandes de car\u00e0cter militar. En aquests casos la corneta sol utilitzar sense pistons o v\u00e0lvules, o amb un o dos trasposidors.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El fil musical \u00e9s la m\u00fasica que escoltem de fons tant en comer\u00e7os, ascensors o incl\u00fas en una pr\u00f2pia casa. Va comen\u00e7ar essent m\u00fasica d'ambientaci\u00f3 creada per l'empresa Muzak amb la intenci\u00f3 de millorar la percepci\u00f3 d'un establiment. El seu prop\u00f2sit era, en un principi, fer m\u00e9s t\u00e8nues els silencis per\u00f2 sense molestar, de manera suau i agradable. Avui en dia, per\u00f2, les necessitats dels usuaris han canviat i el que abans es coneixia com a fil musical no correspon amb el qu\u00e8 en l'actualitat representa. El fil musical \u00e9s present gaireb\u00e9 a tot arreu i s'ha convertit en un element molt important per a les empreses.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Cramer (nissaga de m\u00fasics) (fou una fam\u00edlia de m\u00fasics alemanys que actu\u00e0 des del Barroc al Romanticisme)\n\nJohann Jacob Cramer (flautista), (1705 \u2013 1770) fou el cap de la nissaga de m\u00fasics.\nWilhelm Cramer (1746 - 1799) fou un violinista i compositor, fill de Jacob i pare de Johann Baptist i Franz\nFranz Cramer (1772 - 1848) fou un pianista i compositor alemany. Era fill de Wilhelm.\nJohann Baptist Cramer (1771 - 1858) fou un pianista i compositor alemany. Era fill de Wilhelm.\nFranz II Cramer (1786 - [...?]), pianista i compositor fou el pare del tamb\u00e9 m\u00fasic Enric i era net de Jacob.\nEnric Cramer ([...?-1877) fou pianista i compositor com el seu pare Franz II.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Noise (literalment soroll en angl\u00e8s) \u00e9s un g\u00e8nere musical que utilitza sons desagradables sota circumst\u00e0ncies normals. De vegades, el noise \u00e9s considerat una contradicci\u00f3 at\u00e8s que el soroll \u00e9s generalment definit com un so no desitjat o no intencional i, per tant, com l'oposat a la m\u00fasica. De qualsevol manera, en un sentit m\u00e9s general es considera soroll a qualsevol so extremadament fort o dissonant. Un dels m\u00fasics m\u00e9s importants del noise, el japon\u00e8s Masami Akita (conegut pel seu pseud\u00f2nim art\u00edstic Merzbow) va declarar que \"Si per soroll (noise) ens referim a un so inc\u00f2mode, llavors la m\u00fasica pop \u00e9s soroll per a mi\". La m\u00fasica noise no \u00e9s soroll per als seus oients, encara que \u00e9s sorollosa en el sentit m\u00e9s general de la paraula.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El R\u00e9pertoire International des Sources Musicals (RISM) (en catal\u00e0 Repertori Internacional de Fonts Musicals, en angl\u00e8s International Inventory of Musical Sources, en alemany Internationales Quellenlexikon der Musik) \u00e9s una organitzaci\u00f3 internacional sense \u00e0nim de lucre, fundada a Par\u00eds el 1952, que t\u00e9 com a objectiu documentar exhaustivament les fonts musicals que es conserven a tot el m\u00f3n. \u00c9s la major organitzaci\u00f3 de la seva esp\u00e8cie i l'\u00fanica entitat que opera de manera global per documentar les fonts musicals escrites.\nLes fonts musicals que es registren s\u00f3n m\u00fasica manuscrita o impresa, escrits sobre m\u00fasica i llibrets, que es custodien en biblioteques, arxius, monestirs, escoles i col\u00b7leccions privades. RISM estableix el que existeix, i on es conserva. RISM \u00e9s reconegut entre els experts com el lloc clau per documentar les fonts musicals a tot el m\u00f3n.\nEl treball de RISM de recopilar un \u00edndex exhaustiu compleix un doble prop\u00f2sit: d'una banda, protegir el patrimoni musical de la seva p\u00e8rdua, i per un altre, fer-ho disponible per als estudiosos i m\u00fasics i int\u00e8rprets.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Media Control Charts \u00e9s la llista oficial de vendes d'\u00e0lbums a Alemanya publicada per la companyia Media Control GfK International en nom de la Bundesverband Musikindustrie (Associaci\u00f3 Federal de la Ind\u00fastria Fonogr\u00e0fica). Media Control GfK International publica cada setmana la classificaci\u00f3 dels 100 senzills i \u00e0lbums m\u00e9s venuts a Alemanya. Tamb\u00e9 publica les classificacions Jazz Top-30, Classic Top-20, Schlager Longplay Top-20, Music-DVD Top-20 i l'official-Dance (ODC) Top-50 charts.Media Control GfK International es va fundar el 1976 i t\u00e9 la seu a la ciutat alemanya de Baden Baden.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El seguiment de partitura \u00e9s el proc\u00e9s d\u2019escoltar autom\u00e0ticament una actuaci\u00f3 de m\u00fasica en directe i fer un seguiment de la posici\u00f3 de la partitura. \u00c9s una \u00e0rea activa de recerca i es troba a la intersecci\u00f3 de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, el reconeixement de patrons, el processament de senyals i la musicologia. El seguiment de partitura va ser introdu\u00eft per primera vegada el 1984 independentment per Barry Vercoe i Roger Dannenberg.\nArt\u00edsticament, \u00e9s un dels components principals de la m\u00fasica electr\u00f2nica en directe de molts compositors com Pierre Boulez i Philippe Manoury entre d\u2019altres i actualment \u00e9s una l\u00ednia de recerca activa en diferents comunitats com l\u2019IRCAM de Par\u00eds. L'\u00faltima versi\u00f3 de la partitura de l'IRCAM, desenvolupada per l' equip de representacions musicals, \u00e9s capa\u00e7 de seguir senyals d'\u00e0udio complexos (monof\u00f2nics i polif\u00f2nics) i sincronitzar els esdeveniments a trav\u00e9s del tempo detectat de la representaci\u00f3 en temps real. Es distribueix p\u00fablicament des del 2009 amb el nom d\u2019 Antescofo i s\u2019ha representat amb \u00e8xit a tot el m\u00f3n per a un gran nombre de produccions de m\u00fasica contempor\u00e0nia, inclosa l'electr\u00f2nica en temps real.\nAltres autors que segueixen la partitura inclouen Chris Raphael, Roger Dannenberg, Barry Vercoe, Miller Puckette, Nicola Orio, Arshia Cont i Frank Weinstock (Seguidor de partitures a l'USPTO (angl\u00e8s) ; Seguidor de partitures a l'USPTO (angl\u00e8s); Seguidor de partitures a l'USPTO (angl\u00e8s)).\nPer primer cop, dins octubre 2006, hi hi haur\u00e0 una Puntuaci\u00f3 Seguint avaluaci\u00f3 durant la segona Informaci\u00f3 de M\u00fasica Retrieval canvi d'Avaluaci\u00f3 (MIREX). \u00c9s esperat que la majoria de sistemes participen i competir en situacions musicals vives i els resultats ser anunciat en p\u00fablic \u00e0mbit.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Els instruments musicals de canya s\u00f3n els instruments que el material que produeix el so \u00e9s de canya; encara que tamb\u00e9 poden ser idi\u00f2fons, el terme s'aplica en general a la secci\u00f3 de vent de fusta dels instruments aer\u00f2fons, en els que, a part de les flautes, el so \u00e9s produ\u00eft per una lleng\u00fceta de canya, que pot ser doble o simple, que alguns autors consideren idi\u00f2fons.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El terme musical allegro, escrit en itali\u00e0, significa r\u00e0pid o animat. S'utilitza com indicaci\u00f3 del tempo d'una obra. Tamb\u00e9 \u00e9s una coreografia de dansa o ballet amb aquesta m\u00fasica.\nEn m\u00fasica, normalment va seguit d'altre terme en itali\u00e0 que dona m\u00e9s precisi\u00f3 sobre com deu ser el car\u00e0cter d'una obra i la velocitat de la interpretaci\u00f3, com Allegro molto, que significa molt r\u00e0pid, Allegro ma non troppo, r\u00e0pid per\u00f2 no massa, o Allegro assai, bastant de pressa, entre altres.\nEn dansa, en canvi, no s'usen aquestes precisions musicals per\u00f2 si es diferencia entre allegro i gran allegro.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Agust\u00ed Aparicio va ser un compositor catal\u00e0 actiu durant la primera meitat del s. XIX.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Nicolas Rodney Drake (Yangon, Birm\u00e0nia, 1948-1974), m\u00e9s conegut com a Nick Drake, \u00e9s un cantautor de folk en angl\u00e8s. El seu treball \u00e9s molt apreciat per la cr\u00edtica musical, tot i que gaireb\u00e9 no va vendre discs durant la seva vida. Fill d'un important comerciant durant la seva inf\u00e0ncia es va procurar que tingu\u00e9s una bona educaci\u00f3, va anar als millors col\u00b7legis i se li va inculcar el gust per la poesia, la pintura i la m\u00fasica. Estudi\u00e0 Literatura Anglesa a la Universitat de Cambridge, per\u00f2 ho va deixar 9 mesos abans d'acabar per dedicar-se a la seva carrera musical. Sensible i t\u00edmid, realitz\u00e0 molt poques actuacions, la qual cosa va dificultar la difusi\u00f3 de la seva m\u00fasica. Nick Drake public\u00e0 3 \u00e0lbums durant la seva vida: Five Leaves Left (1969), Bryter Layter (1970) i Pink Moon (1972). A m\u00e9s de la seva veu, utilitzava una guitarra ac\u00fastica amb alguns arranjaments de piano, cordes i teclats. Va morir el 1974 als 26 anys, a causa d'una sobredosi d'antidepressius.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Festival Internacional de M\u00fasica de Granollers va ser un certamen de m\u00fasica cl\u00e0ssica celebrat a la capital del Vall\u00e8s Oriental entre 1976 i 2008 amb una pausa entre 1982 i 1987. Promogut per l'entitat Joventuts Musicals de Granollers va gaudir d'un destacable reconeixement a la resta de Catalunya i va programar concerts de formacions i int\u00e8rprets de prestigi internacional.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "I.O.I \u00e9s un grup de m\u00fasica pop sud-core\u00e0 compost per un grup femen\u00ed de onze integrants format per YMC Entertainment el 2016 que ha publicat els disc Chrysalis (2016).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La posici\u00f3 \u00e9s, en un instrument de corda fregada, la localitzaci\u00f3 o col\u00b7locaci\u00f3 de la m\u00e0 sobre el batedor i sobre les cordes, en relaci\u00f3 a la celleta. Les diferents posicions s'indiquen amb nombres ordinals (per exemple: tercera posici\u00f3). Sobre la partitura, les digitacions s'indiquen amb xifres ar\u00e0bigues, i les cordes a les quals s'aplica aquesta digitaci\u00f3 amb xifres romanes; d'aquesta manera, doncs, queda ja impl\u00edcita la posici\u00f3 que cal aplicar en cada cas. Aix\u00ed, per exemple, en el cas del violoncel un re3 digitat amb el dit 4 sobre la corda I, implica que ha de ser interpretat en primera posici\u00f3.\nEn els casos concrets del violoncel i del contrabaix, i sense una numeraci\u00f3 particular de posici\u00f3, hi ha les posicions de celleta, \u00fatils sobretot per interpretar passatges especialment aguts. En aquests casos, el dit polze, habitualment col\u00b7locat al darrere del m\u00e0nec de l'instrument es despla\u00e7a cap al davant i prem les cordes posant-se perpendicular a aquestes, fent les funcions d'una celleta.\nA mesura que els int\u00e8rprets d'instruments de corda fregada adquireixen experi\u00e8ncia i expertesa, es van acostumant a trobar els llocs on se situen aquestes posicions, que mai no estan marcades ni sobre el batedor ni sobre el m\u00e0nec de l'instrument, ni amb cap altres m\u00e8tode. Algunes d'aquestes posicions s\u00f3n m\u00e9s f\u00e0cils de trobar per la seva relaci\u00f3 a certs elements estructurals del mateix instrument. Aix\u00ed, per exemple, la quarta posici\u00f3 en el violoncel es troba \u2013aproximadament- posant el dit polze en contacte amb la base del m\u00e0nec, precisament el punt on el seu gruix varia sensiblement; per aix\u00f2, en algunes metodologies d'aprenentatge aquesta posici\u00f3 s'apr\u00e8n immediatament despr\u00e9s de la primera. De manera similar, les posicions superiors en el viol\u00ed fan \u00fas de les espatlles de la caixa de resson\u00e0ncia com a punt de refer\u00e8ncia. Alguns instruments el\u00e8ctrics que no tenen necessitat de caixa de resson\u00e0ncia ni d'un caos amb cap forma predeterminada, incorporen aquest perfil imitant aquestes \u2018\u2019espatlles'\u2019 precisament per aquesta ra\u00f3.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Pau Pin\u00f3s i Berg\u00e9, m\u00e9s conegut pel nom art\u00edstic de Lo Pau de Ponts, \u00e9s un cantautor catal\u00e0, de Ponts, La Noguera. El jove cantautor publica al seu canal de Youtube les seves can\u00e7ons i par\u00f2dies. Des del 2018 forma part de l'equip del Fricand\u00f3 matiner de RAC 105.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En m\u00fasica, melisma (del grec, \u03bc\u03ad\u03bb\u03b9\u03c3\u03bc\u03b1, 'cant') \u00e9s el fet de cantar diverses notes diferents en una sola s\u00edl\u00b7laba del text, o sigui, la t\u00e8cnica de canviar l'altura d'una s\u00edl\u00b7laba musical mentre \u00e9s cantada. Segons Jes\u00fas Giralt i Radigales i cols., pot fer refer\u00e8ncia a la m\u00fasica grega antiga, en la qual una nota llarga se substitu\u00efa per una successi\u00f3 de notes breus, o al cant gregori\u00e0 en el qual es cantaven diverses notes sobre una mateixa s\u00edl\u00b7laba. A la m\u00fasica cantada en aquest estil se l'anomena melism\u00e0tica, oposada a sil\u00b7l\u00e0bica, en qu\u00e8 a cada s\u00edl\u00b7laba de text li correspon una sola nota. En les cultures antigues, aquest tipus de t\u00e8cnica musical s'usava per a assolir un tr\u00e0ngol hipn\u00f2tic en aquells que ho escoltaven, la qual cosa era \u00fatil per a primerencs ritus d'iniciaci\u00f3 musical (misteris eleusinis) i adoracions religioses. Aquest estil es pot trobar encara avui en part de la m\u00fasica hind\u00fa i \u00e0rab. En la m\u00fasica occidental, el terme es refereix m\u00e9s comunament al cant gregori\u00e0, encara que tamb\u00e9 s'utilitza per a descriure m\u00fasica de qualsevol altre g\u00e8nere, incloent el cant barroc i el gospel. Aretha Franklin \u00e9s considerada una de les representants modernes d'aquesta t\u00e8cnica.\nEl melisma va comen\u00e7ar a notar-se de manera escrita en alguns dels primitius cants del ritu rom\u00e0 de l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. La font m\u00e9s antiga data dels voltants de l'any 900. El gradual i l'al\u00b7leluia, en particular, van ser caracter\u00edsticament melism\u00e0tics, al contrari del tracte, que \u00e9s t\u00edpicament sil\u00b7l\u00e0bic. La repetici\u00f3 de models mel\u00f2dics va ser evitada de manera sistem\u00e0tica en aquest estil.\nEn la m\u00fasica bizantina, es van donar tamb\u00e9 elements melism\u00e0tics i va influir aix\u00ed mateix en el ritu rom\u00e0, que va passar a denominar-se, gr\u00e0cies a Gregori I, cant gregori\u00e0. L'himne del \"Gl\u00f2ria\" d'Edward Shippen Barnes, en el qual es canta l'himne \"Angels We *Have Heard On High\", cont\u00e9 una de les seq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s melism\u00e0tiques (en la \"o\" de la paraula \"Gloria\") de la m\u00fasica popular cristiana.\nEl melisma es presenta tamb\u00e9 amb freq\u00fc\u00e8ncia en la m\u00fasica popular d'Orient Mitj\u00e0, \u00c0frica, els Balcans i diversos g\u00e8neres del folklore d'\u00c0sia i de la m\u00fasica popular. Tamb\u00e9 apareix en la m\u00fasica popular occidental per influ\u00e8ncia de la m\u00fasica afroamericana i les t\u00e8cniques vocals d'artistes de m\u00fasica popular.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La Voz Kids \u00e9s un concurs de talents espanyol produc\u00eft per Boomerang TV en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Talpa Media i em\u00e8s a Telecinco entre el 6 de febrer de 2014 i el 7 de maig de 2018. Des de la temporada seg\u00fcent, s'emet en Antena 3 despr\u00e9s d'haver aconseguit un acord per a l'emissi\u00f3 dels formats del concurs.Aquest format consisteix a triar entre un grup de concursants a aquells que destaquin per les seves qualitats vocals sense que la seva imatge influeixi en la decisi\u00f3 del jurat. La Voz \u00e9s l'adaptaci\u00f3 espanyola del reeixit format neerland\u00e8s The Voice, popularitzat arreu del m\u00f3n arran de l'adaptaci\u00f3 estatunidenca que emet la cadena NBC des d'abril de 2011.\nEn la seva etapa de Telecinco es va nomenar a David Bisbal, Mal\u00fa i Rosario Flores com a instructors, sent Jes\u00fas V\u00e1zquez el presentador de les gales amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Tania Llasera des del backstage. En la seva etapa en Antena 3, es va nomenar com coaches a David Bisbal, Rosario Flores, Melendi i Vanesa Mart\u00edn, sent la presentadora de les gales Eva Gonz\u00e1lez, mentre que l'encarregat del backstage ser\u00e0 Juanra Bonet.\nDes del comen\u00e7ament del programa han passat com a entrenadors diversos cantants consegrados com David Bisbal, Rosario Flores, Antonio Orozco, Manuel Carrasco, Mal\u00fa o Melendi, aix\u00ed com diversos artistes del panorama musical complint la funci\u00f3 d'\"assessors\" o ajudants dels entrenadors en l'etapa de \"Las Batallas\", com ara Carlos Rivera, Ni\u00f1a Pastori, Vanesa Mart\u00edn, Pastora Soler, Pablo L\u00f3pez, Antonio Jos\u00e9, El Arrebato, India Mart\u00ednez o Rosana.\nEl maig de 2018, Atresmedia va prendre els drets del format a Mediaset, Per aix\u00f2, des de la seva cinquena temporada, el programa s'emet en Antena 3, la qual es va estrenar el 16 de setembre de 2019.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El guitaret \u00e9s un lamel\u00b7l\u00f2fon el\u00e8ctric fabricat per Hohner i inventat per Ernst Zacharias, el 1963. Zacharias tamb\u00e9 va inventar instruments similars com el pianet, cembalet i el clavinet.L'instrument en si no es va fer popular i va ser abandonat de la l\u00ednia de productes el 1965, presumptament perqu\u00e8 no va entusiasmar el mercat. Va ser un dels experiments en qu\u00e8 Zacharias va convertir instruments musicals no est\u00e0ndards en moderns. Les guitaretes que han sobreviscut tenen problemes amb el sistema d'amortiment de canyes, cosa que significa que l'instrument s'ha tocat amb dues mans.\nMalgrat la seva obsolesc\u00e8ncia, el seu so diferent l'ha popularitzat en escenaris retro i coloristes, i ha experimentat una certa revifalla. Ha estat presentat en bandes sonores recentment per aquest motiu.El so del guitaret \u00e9s el d'un piano de polze, com es coneixen les sanses. Est\u00e0 connectat a un amplificador i sona com una sansa electr\u00f2nica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Scopitone era un aparell semblant a una m\u00e0quina tocadiscos (jukebox), per\u00f2 amb una pantalla amb pel\u00b7l\u00edcules de les can\u00e7ons. Estaven en format de 16 mm en color i amb banda sonora magn\u00e8tica. La imatge era molt semblant a la de la televisi\u00f3 en color. Les pel\u00b7l\u00edcules van ser precursores dels videos musicals.\nComercialitzat a Fran\u00e7a als Anys Seixanta, es va difondre primer a Europa i m\u00e9s tard als Estats Units. Hi havia altres aparells similars, com el Color-Sonics (nord-americ\u00e0, en 8 mm) i el Cinebox (It\u00e0lia), que va ser conegut com a Colorama als Estats Units.\nL'\u00e8xit del Scopitone va ser molt breu, limitant-se a la d\u00e8cada de 1960, encara que va seguir utilitzant-se fins a principis de la d\u00e8cada de 1980.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Pablo Und Destruktion \u00e9s el projecte en solitari del m\u00fasic asturi\u00e0, Pablo Garc\u00eda D\u00edaz (Gij\u00f3n, 20 de febrer de 1984) cantautor amb un estil propi a cavall entre el folk, la psicod\u00e8lia, el blues i la tonada. T\u00e9 editats cinc discos Animal con Parachoques (2012), Sangr\u00edn (Discos Humeantes, 2014), Vigorexia Emocional (2015), Canciones para Antes de una Guerra (2016) i Predaci\u00f3n (2017). Els seus directes s\u00f3n tant en solitari, amb la seva guitarra, els seus pedals de loop, delay i altres aparells electr\u00f2nics, com quan es fa acompanyar d'altres m\u00fasics.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Cute (/kju\u02d0to/, estilitzat com \u00b0C-ute (\u2103-ute, \u00b0C-ute?)) \u00e9s un grup de pop japon\u00e8s format per tot xiques dins del Hello! Project. El car\u00e0cter \"\u00b0C\" (\u2103, \"\u00b0C\"?) (graus Celsius) se substitueix per \"C\" en la notaci\u00f3 amb el prop\u00f2sit d'expressar ardor\u2014el gui\u00f3 no t\u00e9 cap significat en particular. La pronunciaci\u00f3 correcta d'aquest grup en japon\u00e8s \u00e9s ky\u016bto (\u30ad\u30e5\u30fc\u30c8, ky\u016bto?) amb l'accent d'ambd\u00f3s \"U\" i \"O\".\nMembres:\n\nMegumi Murakami\nSaki Nakajima\nChisato Okai\nErika Umeda\nKanna Arihara\nAiri Suzuki\nMaimi Yajima\nMai Hagiwara", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Lindeman fou una fam\u00edlia de m\u00fasics noruecs.\n\nOle Andreas Lindeman, (1769 \u2013 1857) fundador de la nissaga\nFrederik Christian Lindeman, (1803-1868), fill d'Ole.\nLudvig Mathias Lindeman, (1812-1887), tercer fill d'Ole.\nJust Riddervold Lindeman, (1822-1894), quart fill d'Ole.\nPeter Brynie Lindeman (1858-1930), era fill de Ludvig Mathias.\nChristian Lindeman (1870-1934), era fill de Lucvig Mathias. Ocup\u00e0 el lloc del seu oncle Just com a organista de l'esgl\u00e9sia de Trondheim.\nAnna Severine Lindeman (1859-1938), era neta d'Ole, el seu pare Peter Tangen Lindeman era metge de professi\u00f3, i Louise Augusta Bauck (1826-1906). Anna Severine cas\u00e0, amb el seu cos\u00ed Peter Brynie.\nSigne Augusta Lindeman (1895\u20131974), Com Anna Severine, era neta d'Ole, el seu pare Peter Tangen Lindeman no fou m\u00fasic.\nTrygve Lindeman (1896-1979), era fill de Peter Brynie i Anna Sverine.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Eugene Joseph Curran (Pittsburgh, 23 d'agost de 1912 - Beverly Hills, 2 de febrer de 1996), m\u00e9s conegut com a Gene Kelly, va ser un actor, cantant, ballar\u00ed, director i core\u00f2graf estatunidenc.\n\u00c9s considerat un dels principals actors de la segona \u00e8poca daurada del musical produ\u00eft per la Metro-Goldwyn-Mayer, juntament amb Stanley Donen, Judy Garland o Vincente Minnelli, que el va dirigir en la m\u00edtica Un americ\u00e0 a Par\u00eds (1952), en qu\u00e8 comparteix cartell amb Leslie Caron i interpreta un pintor bohemi que viu a Par\u00eds. Per aquesta actuaci\u00f3, va rebre un Oscar honor\u00edfic en reconeixement de la seva versatilitat i per la seva aportaci\u00f3 al g\u00e8nere del musical.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Breitkopf & H\u00e4rtel \u00e9s la casa d'edici\u00f3 musical m\u00e9s antiga. Va ser fundada el 1719 a Leipzig per Bernhard Christoph Breitkopf (1695-1777). El cat\u00e0leg actual cont\u00e9 m\u00e9s de 1.000 compositors, 8.000 obres i 15.000 edicions de m\u00fasica o llibres sobre m\u00fasica. El 1795 es va afegir H\u00e4rtel quan Gottfried Christoph H\u00e4rtel (1763-1827) es va fer c\u00e0rrec de la companyia. L'any 1807 H\u00e4rtel va comen\u00e7ar a fabricar pianos, tasca que va culminar el 1870. Els pianos Breitkopf van ser molt ben valorats al segle xix per pianistes com Franz Liszt i Clara Schumann.\nLa companyia, constantment, ha donat suport als compositors contemporanis i com a editorial va treballar en estreta col\u00b7laboraci\u00f3 amb Beethoven, Haydn, Mendelssohn, Schumann, Liszt, Wagner i Brahms. Tamb\u00e9 van publicar les primeres edicions d'obres completes, per exemple, l'edici\u00f3 de Bach-Gesellschaft amb les obres de Johann Sebastian Bach, el Alte Mozart-Ausgabe amb les obres de Mozart i la Franz Schubert's Werke de Franz Schubert. Aquesta tradici\u00f3 prossegueix amb els compositors actuals.\nDurant el segle xix Breitkopf & H\u00e4rtel tamb\u00e9 edit\u00e0 l'Allgemeine musikalische Zeitung (1797-1848), una prestigiosa i influent revista musical dirigida per Johann Friedrich Rochlitz.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La Revista Catalana de M\u00fasica fou una revista musical mensual dirigida per Agust\u00ed Grau, que llan\u00e7\u00e0 el seu primer n\u00famero el gener de 1923.\nCompt\u00e0 amb Josep Maria Pag\u00e8s i Ernest Cervera a la redacci\u00f3. Hi varen col\u00b7laborar entre altres Enric Ainaud, Higini Angl\u00e8s, Francesc Baldell\u00f3, Joan Llongueres, Frederic Mompou, Gregori Maria Sunyol. Fou il\u00b7lustrada amb dibuixos de R. Tona,\nJ. Obiols i A. Matar\u00f3. S'imprim\u00ed a La Impremta Elzeviriana i Llibreria Cam\u00ed, S.A. La seu es trobava a l'estudi Domus Artis del\nPasseig de Gr\u00e0cia, de Barcelona.\nConstava d'una secci\u00f3 d'articles de temes diversos, entre els quals trobem els dedicats especialment a la m\u00fasica catalana, amb el desig de crear una escola pr\u00f2pia a l'estil de les europees; de la secci\u00f3 d'hist\u00f2ria de la m\u00fasica i de la secci\u00f3 d'ensenyament. a cura d'Ernest Cervera i destinada a lli\u00e7ons de teoria i harmonia. Hi figuraven tamb\u00e9 les seccions de cr\u00edtica, correspond\u00e8ncia, bibliografia i notes de l'estranger.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Daniel Victor Snaith (London, 1978) \u00e9s un matem\u00e0tic, compositor i m\u00fasic canadenc que es presenta sota el nom art\u00edstic de Caribou i anteriorment com Manitoba.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica \u00e9s l'art que mitjan\u00e7ant l'ordenaci\u00f3 dels sons en el temps, produeix un efecte est\u00e8tic i/o emotiu en l'oient. S'expressa mitjan\u00e7ant la combinaci\u00f3 de sons, tenint com a elements constitutius la melodia, l'harmonia, el ritme i el timbre. Es manifesta en l'organitzaci\u00f3 dels sons i els silencis en el temps. \u00c9s l'art de la generaci\u00f3, manipulaci\u00f3 i combinaci\u00f3 \u2014en simultane\u00eftat o en successi\u00f3\u2014 dels sons, produ\u00efts per veus humanes o per instruments, a la recerca d'una bellesa formal i/o de l'expressi\u00f3 d'emocions, o de complir certes funcions, i produint missatges dotats d'unitat, continu\u00eftat i coher\u00e8ncia.\nLes seves manifestacions s'acostumen a sotmetre a dictats que tenen validesa dins d'un context cultural concret, tot i que des del segle xviii s'ha dit sovint que la m\u00fasica \u00e9s un llenguatge universal, idea que ja es troba en el poeta Samuel Rogers, en Christopher North i en Carl Maria von Weber (aquests darrers ja en ple Romanticisme). Habitualment aquestes normes s\u00f3n les de la melodia i les del ritme (i del timbre); i a les societats occidentals, tamb\u00e9 les de l'harmonia.\nEn algunes manifestacions musicals no s'aprecia una voluntat veritablement art\u00edstica \u2014entesa com a vinculaci\u00f3 a uns principis est\u00e8tics, voluntat de sotmetre l'espectador / oient a una experi\u00e8ncia est\u00e8tica\u2014; per tant, existeixen manifestacions musicals que s\u00f3n m\u00e9s aviat formes de comunicaci\u00f3 i manifestacions culturals no necess\u00e0riament (ni priorit\u00e0riament) art\u00edstiques. La primera voluntat de la m\u00fasica no sempre \u00e9s l'art\u00edstica.\nCom a art sonora, requereix dos moments o processos creatius per viatjar del creador al receptor o oient: la composici\u00f3 i la interpretaci\u00f3. Malgrat que en alguns casos \u2014com la improvisaci\u00f3\u2014 ambd\u00f3s poden estar indissolublement units, no per aix\u00f2 deixen de ser dues fases diferents per\u00f2 del tot necess\u00e0ries, \u00e0dhuc en els repertoris tradicionals.\nLa m\u00fasica ha acompanyat les societats humanes des dels seus or\u00edgens, amb formes, funcions, manifestacions i productes molt diversos, segons cada context i moment. L'expressi\u00f3 musical \u00e9s una constant de l'esp\u00e8cie humana malgrat que el camp sem\u00e0ntic del mot no sigui plenament coincident a tot arreu i en totes les lleng\u00fces com en el cas de l'\u00e0rea isl\u00e0mica de llengua \u00e0rab en qu\u00e8 no inclou el cant a la mesquita.Alguns corrents filos\u00f2fics han posat l'\u00e8mfasi en el seu car\u00e0cter ef\u00edmer i en el fet que nom\u00e9s existeix veritablement en el moment en qu\u00e8 sona. Per aix\u00f2 adquireix tanta import\u00e0ncia l'estudi dels elements que permeten fixar-la; tradicionalment ha estat la notaci\u00f3 i m\u00e9s modernament l'enregistrament; per a altres, la societat en qu\u00e8 es donen els processos que la integren.\nHa estat sobretot l'etnomusicologia la que ha posat l'accent en el fet que la m\u00fasica no \u00e9s sols \u2014o potser no \u00e9s tant\u2014 un producte \u2014de la composici\u00f3 i la interpretaci\u00f3\u2014 sin\u00f3 que m\u00e9s aviat \u2014i sobretot\u2014 \u00e9s un proc\u00e9s, un conjunt de processos, d'accions humanes que es donen en la societat. Paral\u00b7lelament, ha destacat el paper que t\u00e9 la m\u00fasica com a creadora de consci\u00e8ncia de grup i d'identitats col\u00b7lectives, com en els himnes nacionals, religiosos o esportius.\nA part de constituir l'ess\u00e8ncia de fen\u00f2mens ben vius a la nostra cultura com el concert i els enregistraments, la m\u00fasica continua servint a una considerable varietat de funcions vinculades als rituals, a la coordinaci\u00f3 del moviment corporal, la comunicaci\u00f3, la socialitzaci\u00f3, etc., a m\u00e9s de l'entreteniment o l'oci.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El tempo, en m\u00fasica, \u00e9s la velocitat a la qual cal interpretar o a la que veritablement s'interpreta una composici\u00f3 musical. \u00c9s una paraula italiana que literalment significa 'temps'. Es mesura en pulsacions per minut (ppm), abreviat actualment m\u00e9s sovint com a bpm ('beats per minute' en angl\u00e8s). En funci\u00f3 del tempo, una mateixa obra musical t\u00e9 una durada m\u00e9s o menys llarga; semblantment, cada figura musical (una negra o una blanca) no t\u00e9 una durada especifica i fixa en segons, sin\u00f3 que dep\u00e8n del tempo.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Fred Astaire   (Omaha, 10 de maig de 1899 \u2013 Los Angeles, 22 de juny de 1987) va ser un actor, cantant, core\u00f2graf i ballar\u00ed de teatre i cinema estatunidenc. Se l'ha reconegut com un dels ballarins m\u00e9s influents en la hist\u00f2ria dels musicals de cinema i televisi\u00f3. Va ser conegut amb el sobrenom: El pr\u00edncep de la dansa.\nLa seva carrera teatral i la seva posterior carrera en el cinema va incloure un total de setanta-sis anys. Va protagonitzar m\u00e9s de 10 musicals de Broadway i West End, va rodar 31 pel\u00b7l\u00edcules musicals, quatre especials de televisi\u00f3 i nombrosos enregistraments. Com a ballar\u00ed, els seus trets destacats eren un estrany sentit del ritme, el perfeccionisme i la innovaci\u00f3. La seva companya de ball m\u00e9s destacada va ser Ginger Rogers, amb qui va fer deu musicals de Hollywood durant l'\u00e8poca del Cinema cl\u00e0ssic de Hollywood, incloent Top Hat (1935), Swing Time (1936) i Shall We Dance (1937). Entre les altres pel\u00b7l\u00edcules m\u00e9s populars d'Astaire, amb les quals va portar el g\u00e8nere del claqu\u00e9 a un nou nivell, hi ha Holiday Inn (1942), Easter Parade (1948), The Band Wagon (1953), Funny Face (1957) i Silk Stockings (1957). L'American Film Institute va nomenar Astaire com la cinquena estrella masculina m\u00e9s destacada del cinema cl\u00e0ssic de Hollywood en una llista dels 25 actors i les 25 actrius m\u00e9s destacades de la hist\u00f2ria del cinema americ\u00e0.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El mot preludi serveix per designar tipus molt diversos d'estructures de la m\u00fasica instrumental que tenen or\u00edgens comuns o semblants per\u00f2 que acaben tenint notables difer\u00e8ncies.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Andantino \u00e9s, en m\u00fasica, una indicaci\u00f3 de tempo que habitualment se situa entre l'allegretto (que \u00e9s m\u00e9s r\u00e0pid) i l'andante (que \u00e9s m\u00e9s lent).\nAix\u00ed i tot, com que \u00e9s un diminutiu d'andante (que significa 'caminant' en itali\u00e0) el seu significat no \u00e9s del tot clar ('poc caminant') per la qual cosa no ha d'estranyar que en alguns contextos s'hagi ent\u00e8s com a m\u00e9s lent que l'andante. \u00c9s la indicaci\u00f3 de tempo que apareix, per exemple al Vals Al bell Danubi Blau, que apareix a la partitura adjunta.\n Tercer moviment -'Andantino'- del quintet per a clarinet i cordes de Johannes Brahms (?\u00b7p\u00e0g.)", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Tracker o soundtracker \u00e9s el terme gen\u00e8ric amb el que es coneix una classe de programari de MAO ; en la seva forma m\u00e9s pura, permeten a l'usuari organitzar mostres de so gradualment en una graella de temps a trav\u00e9s de diverses pistes monof\u00f2niques. La interf\u00edcie del seq\u00fcenciador pot-ser primer digital: les notes s'introdueixen a trav\u00e9s del teclat, mentre que els par\u00e0metres, els efectes i altres s'introdueixen en hexadecimal. Una pe\u00e7a completa es basa en diverses petites pistes m\u00faltiples encadenades juntes a trav\u00e9s d'una llista mestra.\nHi ha diversos elements comuns a tots els programaris de tracker: mostres, efectes, pistes, patrons i ordres.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La identitat sonora \u00e9s aquell component de la identitat d'un espai f\u00edsic, un producte, una marca, i una empresa o corporaci\u00f3 que s\u2019expressa i transmet mitjan\u00e7ant el so, identificant-la un\u00edvocament.\nLa identitat sonora est\u00e0 composta per les m\u00fasiques, veus, efectes sonors i par\u00e0metres de tractament del so en el disseny sonor d'un espai f\u00edsic, un producte, una marca, i una empresa o corporaci\u00f3.\nLa planificaci\u00f3, definici\u00f3 i composici\u00f3 de la identitat sonora per tal de comunicar-la al p\u00fablic \u00e9s el que es coneix com a audio branding, sound branding, sonic branding, acoustic branding, music branding o so corporatiu.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Miquel Casals i Aragon\u00e8s (Barcelona, 1857 \u2013 ??, desembre de 1937) fou un m\u00fasic, compositor i professor de piano catal\u00e0.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista no exhaustiva de festivals d'\u00f2pera, o b\u00e9 temporades d'estiu o festivals de m\u00fasica que tenen produccions d'\u00f2pera.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Festival de Lucerna \u00e9s un festivals de m\u00fasica cl\u00e0ssica que se celebra cada any a Lucerna, Su\u00efssa. Fundat el 1938, actualment produeix tres festivals a l'any, que atrauen uns 110.000 visitants anuals  tenen lloc des del 2004 principalment al Centre de Congressos i Cultura de Lucerna (KKL) dissenyat per Jean Nouvel. Cada festival compta amb orquestres i solistes residents al costat d\u2019actuacions convidades de conjunts i artistes internacionals, el 2019, inclosa la Filharm\u00f2nica de Berl\u00edn, la Royal Concertgebouw Orchestra, la Filharm\u00f2nica de Viena, Bernard Haitink, Anne-Sophie Mutter i Sir Simon Rattle.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El playback (m\u00e9s conegut en idioma angl\u00e8s com lip sync, \"sincronia de llavis\") \u00e9s una simulaci\u00f3 que normalment es dona en la televisi\u00f3, en la qual s'escenifica un concert de m\u00fasica en directe, per\u00f2 en realitat el so \u00e9s un enregistrament i els m\u00fasics nom\u00e9s estan interpretant un paper: \"tocar la guitarra\", \"moure la boca\", etc.\nLa ra\u00f3 m\u00e9s habitual d'aquest truc \u00e9s que el recinte on s'actua no t\u00e9 les condicions de so o instruments musicals per a poder interpretar la m\u00fasica en viu. Aix\u00f2 \u00e9s gaireb\u00e9 general en espectacles televisius amb m\u00faltiples cantants, on els suposats m\u00fasics s\u00f3n figurants llocs pel programa per a abrigallar al cantant i que simulen tocar els instruments.\nEn altres casos, el cantant o grup musical no est\u00e0 preparat per a interpretar la m\u00fasica en viu, b\u00e9 perqu\u00e8 es tracta d'un repertori nou encara per dominar (que comunament es presenta en shows promocionals) o b\u00e9 (en casos ja greus) perqu\u00e8 el cantant realment no \u00e9s qui grava els discos, i \u00e9s emprat com imatge.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Museu del Rock va ser un museu dedicat a la hist\u00f2ria de la m\u00fasica rock, des del seu naixement a la d\u00e8cada del 1950 fins a l'actualitat. Estava situat a la quarta planta del Centre Comercial les Arenes, a la pla\u00e7a d'Espanya de Barcelona. Visitable des del 25 de mar\u00e7 de 2011, la seva inauguraci\u00f3 va ser l'1 d'abril del mateix any. Fou considerat el primer museu dedicat al rock d'Europa.Es tractava d'un projecte iniciat pel periodista i cr\u00edtic musical Jordi Tard\u00e0 i inaugurat l'abril del 2011. Menys d'un any despr\u00e9s de la seva inauguraci\u00f3, el mes de febrer de 2012, Metrovacesa decideix no continuar amb el projecte, presentant un concurs de creditors, malgrat el seu compromis de fer front als deutes que generava el projecte durant els primers anys.La col\u00b7lecci\u00f3 de la fundaci\u00f3 del museu comprenia uns 50.000 documents, on es podia trobar des de peces d'\u00e0udio fins a rareses musicals o v\u00eddeos musicals. El museu disposava d'un auditori, d'un restaurant propi i un petit escenari on els visitants poden fer playback davant d'una videoprojecci\u00f3 on es veuen uns fans que l'animen.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Bandcamp \u00e9s una botiga online de m\u00fasica i una plataforma de promoci\u00f3 per a artistes independents nascuda el setembre de 2008, que va guanyar atenci\u00f3 el juliol de 2010 quan Amanda Palmer va decidir deixar de banda les discogr\u00e0fiques per comen\u00e7ar a vendre discos a trav\u00e9s de Bandcamp i promocionant-se amb Twitter.L'\u00e8xit modest de Bandcamp es troba amb els artistes amb guanys m\u00e9s modestos. Tamb\u00e9 t\u00e9 el reconeixement de tindre una gran varietat de m\u00fasica en el seu cat\u00e0leg, incloent m\u00fasica de les escenes underground.Uns investigadors consideren que Bandcamp i altres plataformes amb models de negoci similars s\u00f3n un factor que influeix en la reducci\u00f3 de la pirateria de la m\u00fasica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Lluvia de estrellas va ser un programa musical produ\u00eft per Gestmusic, em\u00e8s per Antena 3 entre el 5 de juny de 1995 i 2001, i per TVE en 2007. El programa \u00e9s una adaptaci\u00f3 del programa neerland\u00e8s Stars in their Eyes creat per Joop van den Ende i Henny Huisman. El seu presentador en la primera i m\u00e9s longeva \u00e8poca va ser Bert\u00edn Osborne, mentre que l'etapa en TVE la presentadora va ser Sonia Ferrer.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un representant o m\u00e0nager (anglicisme de manager) \u00e9s un individu que guia la carrera professional d'artistes en la ind\u00fastria de l'entreteniment. La responsabilitat del representant \u00e9s supervisar els negocis d'un artista; aconsellar-lo i assessorar-lo en temes professionals, plans a llarg termini i decisions personals que puguin afectar la seva carrera.Les funcions i tasques d'un representant varien lleugerament d'una ind\u00fastria a l'altra, depenent de les tasques per a les quals va ser contractat. Per exemple, els deures d'un m\u00e0nager musical difereixen de les d'un m\u00e0nager que assessora actors, escriptors o directors. Un representant tamb\u00e9 pot ajudar artistes a trobar agents, o a decidir quan renovar-los. Els agents de talents tenen l'autoritat de tancar tractes per als seus clients, mentre que els m\u00e0nager nom\u00e9s poden establir contacte amb productors i estudis, sense la capacitat de negociar contractes.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La colombiana \u00e9s un tipus de cant flamenc que va ser creat pel cantaor Pepe Marchena el 1931. Hom el considera un dels estils m\u00e9s recents dins d'aquest art musical.\nEl 1932, el mateix Pepe Marchena va gravar una versi\u00f3 de colombiana acompanyat pel guitarrista Ram\u00f3n Montoya. El text cont\u00e9 sis versos de vuit s\u00edl\u00b7labes i el ritme aquesta influ\u00eft per la m\u00fasica cubana, igual com ocorre amb altres pals flamencs d'influ\u00e8ncia hispanoamericana, com la guajira, la milonga i la rumba flamenca.A partir de la seva creaci\u00f3, aquest estil es va divulgar r\u00e0pidament i va ser ben acollit pel p\u00fablic, encara que els puristes el consideren allunyat dels cants aut\u00e8ntics. Ha estat interpretada per diversos artistes, destacant la versi\u00f3 ballada per Carmen Amaya, la instrumental interpretada per Paco de Luc\u00eda o les cantades per Pepe el Molinero, Roc\u00edo Jurado o Ana Reverte, que li afegeix una s\u00e8rie de matisos personals. Tamb\u00e9 \u00e9s c\u00e8lebre la colombiana Serran\u00eda del Brasil, que interpretava La Ni\u00f1a de la Puebla formant un duo amb el seu marit Luquitas de Marchena.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En aquesta llista figuren els artistes musicals amb majors vendes de tots els temps. El criteri per a la inclusi\u00f3 a la llista \u00e9s que els artistes hagin assolit els trenta milions de c\u00f2pies venudes de les seves produccions musicals o m\u00e9s; ordenats en grups segons quantitat i despr\u00e9s alfab\u00e8ticament. Les vendes han pogut ser en diferents formats : disc de vinil, casset, disc compacte o en mp3 a trav\u00e9s d'Internet en el cas de les desc\u00e0rregues legals, i comprenen obres tals com \u00e0lbums, senzills, \u00e0lbums recopilatoris i v\u00eddeos musicals. No hi ha entitat oficial que certifiqui les vendes en la seva totalitat, i tamb\u00e9 les xifres en vendes poden variar segons l'any de publicaci\u00f3 o del medi difusor.\nEls artistes amb les majors vendes estimades s\u00f3n Michael Jackson i The Beatles, cadascun amb al voltant de mil milions de les seves produccions musicals venudes. Aix\u00ed mateix, els altres m\u00fasics amb vendes de m\u00e9s de tres-cents milions s\u00f3n tres grups i tres solistes. Estats Units \u00e9s el pa\u00eds d'origen d'almenys 76 dels artistes amb m\u00e9s vendes, un nombre superior al d'altres pa\u00efsos. El segueix Regne Unit amb 39, Jap\u00f3 i Brasil amb 7, Canad\u00e0 amb 5, M\u00e8xic, Alemanya, Austr\u00e0lia, It\u00e0lia i Irlanda amb 4, Fran\u00e7a, Gr\u00e8cia i Su\u00e8cia amb 3 i Espanya amb 2. Finalment, els pa\u00efsos amb almenys un representant s\u00f3n: \u00c0ustria, R\u00fassia, Turquia, Xina, \u00cdndia, Jamaica, Col\u00f2mbia i Puerto Rico.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un instrument transpositor \u00e9s un instrument musical que no toca en la tonalitat real, \u00e9s a dir, la nota que l'int\u00e8rpret executa no \u00e9s la que realment se sent.\nEls instruments transpositors s'anomenen sempre pel seu to d'afinaci\u00f3, \u00e9s a dir, si al tocar la nota do a l'instrument se sent la nota fa, es diu que l'instrument est\u00e0 afinat en fa; si \u00e9s un si bemoll, que l'instrument est\u00e0 afinat en si bemoll, etc.\nTo d'escriptura: \u00c9s el que est\u00e0 escrit en el comp\u00e0s.\nTo d'efecte: \u00c9s el que realment se sent quan es toca en el to d'escriptura.\nEls instruments transpositors s\u00f3n generalment en si bemoll o en mi bemoll. Quan executen un do, sonen un si bemoll o mi bemoll ([n 8es i] una 2a o 6a major baixa o rarament una 3a o 7a menor alta). Les excepcions comunes s\u00f3n:\n\nEl clarinet en la. Quan executa un do, sona un la (una 3a menor baixa) i quan executa una escala major, sona una t\u00f2nica sostinguda a la medianta (do-re-mi-fa-sol-la-si sona com la-si-do sostingut-re-mi-fa sostingut-sol sostingut).\nLa flauta contralt en sol. Quan toca un do, sona un sol (una 4a justa baixa).\nEl corn angl\u00e8s o la trompa en fa. Quan toca un do, sona una fa (una 5a justa baixa).\nEl contrafagot. Sona una 8a baixa.\nEl xil\u00f2fon o la celesta. Sona una 8a alta.\nEl glockenspiel. Sona dues 8es altes.\nEls instruments transpositors en:\nLocr\u00ed: sonen una 2a menor menys baixa del seu to d'afinaci\u00f3.\nMenor: sonen una 3a menor menys baixa del seu to d'afinaci\u00f3.\n(mixo)lid\u00ed: sonen una 4a justa menys baixa o alta del seu to d'afinaci\u00f3.\nFrig\u00ed: sonen una 3a major menys alta del seu to d'afinaci\u00f3.\nD\u00f3ric: sonen una 2a major menys alta del seu to d'afinaci\u00f3.A l'hora de fer transposicions escrites cal fixar-se en la tonalitat del comp\u00e0s i buscar la relaci\u00f3 tonal entre aquest (+2 sostinguts en el cas dels si bemoll i els seus modes o -2 bemolls en el cas dels re i els seus modes). Una vegada trobada la tonalitat de l'instrument transpositor s'afegeixen les notes en relaci\u00f3 i nom\u00e9s si s'alteren en relaci\u00f3 les que ja hi ha alterades al text principal.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Llista dels premis i nominacions rebuts pel grup de m\u00fasica Coldplay. Aquesta banda anglesa de rock alternatiu i britpop es va crear l'any 1996 a Londres i est\u00e0 formada per Chris Martin (veu, piano i guitarra), Jonny Buckland (guitarra), Guy Berryman (baix) i Will Champion (bateria i percussi\u00f3). Des del seu primer treball s'han convertit en una de la bandes m\u00e9s populars al Regne Unit i arreu del m\u00f3n superant els 50 milions de c\u00f2pies venudes.\nDurant la seva traject\u00f2ria superen la cinquantena de guardon i el centenar de nominacions en els principals premis musicals de tot el m\u00f3n, entre els quals destaquen els Brit Awards i els Grammy Awards. Han estat guardonats i nominats a diversos premis importants com millor can\u00e7\u00f3, millor \u00e0lbum i millor grup en diverses ocasions.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista dels g\u00e8neres, subg\u00e8neres i estils de m\u00fasica electr\u00f2nica:", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Kaotiko \u00e9s un grup de rock originari del Pa\u00eds Basc. El grup es va formar a finals de l'any 2000 a Agurain. Tres dels seus integrants (Aguayo, Fonta i Aguayiko) procedien del grup Kaos Etiliko. Al setembre de 2001 treuen el seu primer disc, Mundo Kaotiko. A l'abril de 2003 es publicaria el seu segon treball Raska y pierde. Amb aquests dos discos d'estudi, el 17 d'abril de 2004 decideixen gravar un DVD en directe a la sala Azkena de Vit\u00f2ria, publicat el 14 de mar\u00e7 del 2005\nAmb un nou segell, Universal, surt a la llum Destino escrito. En aquest disc, col\u00b7laboren El Drogas (Barricada) en les can\u00e7ons \"Abuso\" i \"Correr\u00e9\"; i La Miki, cantant de la banda No Relax, fa de segona veu a \u201cRecord\". L'\u00e0lbum es va gravar en els estudis Katarain, d'Azkarate, entre desembre de 2005 i gener del 2006.\nEl 21 de febrer de 2008, Kaotiko edita el seu cinqu\u00e8 treball, Adrenalina, amb la discogr\u00e0fica Oihuka. Aquest disc compta amb la col\u00b7laboraci\u00f3 d'Evaristo (La Polla, Gatillazo) i de Banda Bassotti amb la qual graven el tema \" Luna rosa \".\nEn 2010, llancen el seu nou disc Reacciona!!!, amb la discogr\u00e0fica Baga-Biga. Aquest disc compta amb 13 can\u00e7ons.\nEn 2013, treuen un nou disc E.H. Calling!!!, novament amb la discografia Baga-Biga. Aquest treball tamb\u00e9 compta amb 13 can\u00e7ons.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Tacet \u00e9s una expressi\u00f3 provinent del llat\u00ed que significa 'silenci'. \u00c9s un terme musical que indica que un instrument no toca durant un per\u00edode llarg, generalment un moviment sencer. Era molt com\u00fa a les primeres simfonies que la percussi\u00f3 o els metalls no apareguessin a determinats moviments, especialment als lents (habitualment el segon moviment). En aquests casos, s'utilitzava aquesta expressi\u00f3 per indicar al m\u00fasic que havia d'esperar fins al final del moviment.\nTamb\u00e9 \u00e9s usat de forma comuna a la m\u00fasica d'acompanyament per indicar que l'instrument no toca durant una de les repeticions d'una frase (per exemple: \"Tacet la 1a vegada\").", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Womex \u00e9s considerada la fira m\u00e9s important de m\u00fasiques del m\u00f3n. Compta amb m\u00e9s de 2.200 professionals acreditats i 1.200 companyies de 90 pa\u00efsos. El 2014 se celebra a Santiago de Compostel\u00b7la, despr\u00e9s d'haver estat a Cardiff el 2013. \u00c9s un esdeveniment en qu\u00e8 participen m\u00e9s de 730 programadors, entre sales i festivals, i unes 500 companyies, entre estudis, editors i distribu\u00efdors, M\u00e9s de 300 periodistes internacionals s'acrediten per assistir a la fira.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica hip-hop es pot subdividir en subg\u00e8neres, fusions amb altres g\u00e8neres i escenes regionals de hip-hop.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Manolo Miralles   (X\u00e0tiva, 1952) \u00e9s un m\u00fasic i cantant valenci\u00e0 fundador del grup Al Tall.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Milli Vanilli va ser un grup de pop i dance creat per Frank Farian a Alemanya el 1988, format per Fab Morvan i Rob Pilatus.\nL'\u00e0lbum de debut del grup va assolir unes vendes considerables, cosa que els va fer aconseguir un Premi Grammy en la categoria de \"Millor artista novell\" el 1990. El grup va vendre m\u00e9s de 30 milions de singles, 14 milions d'\u00e0lbums, i va esdevenir un dels grups m\u00e9s populars de finals dels 80 i principis dels 90.\nEl grup, per\u00f2, caigu\u00e9 en desgr\u00e0cia quan se'ls va retirar el Grammy en saber-se que les veus no eren les de Morvan i Pilatus; ells solament posaven la imatge als discs i a les actuacions, per\u00f2 els cantants eren uns altres.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Mikha\u00efl Zakh\u00e0revitx, conegut habitualment com a Michael Zacharewitsch o Zacherewitsch (\u00d3strov, 1879 - Londres, 1953) fou un violinista rus.\nAls quinze any feu el seu debut a \u00d3strov. La favorable acollida que va tenir l'anim\u00e0 a perfeccionar el seu art, seguint amb ell els consells de Txaikovski, el concert per a viol\u00ed del qual havia executat. An\u00e0 a Praga on estudi\u00e0 durant nou anys sota la direcci\u00f3 d'Otakar \u0160ev\u010d\u00edk, i posteriorment un cert temps a Brussel\u00b7les amb Eug\u00e8ne Ysa\u00ffe. Des de 1893 emprengu\u00e9 grans gires de concerts per Europa, havent conquistat un lloc brillant entre els virtuosos del seu temps.\nEl 1923 es naturalitzaria brit\u00e0nic com a Michael Sisserman.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Dick Parry (Cambridge, 22 de desembre de 1942) \u00e9s un saxofonista angl\u00e8s. \u00c9s un conegut instrumentista que es va fer fam\u00f3s per interpretar el tema Money de Pink Floyd, entre altres temes d'aquest grup.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La reverberaci\u00f3 es pot descriure com el seguit d'ones sonores produ\u00efdes per un so en ser reflectit per una o diverses superf\u00edcies. Es produeix de manera natural en llocs tancats, per exemple, habitacions, esgl\u00e9sies o coves. La reverberaci\u00f3 influeix molt en la manera en qu\u00e8 percebem un so, i ens ajuda a determinar d'on prov\u00e9 el so original, a quina dist\u00e0ncia es troba i el tipus d'entorn que ens envolta.\nLa reverberaci\u00f3 \u00e9s apreciada m\u00e9s clarament quant es produeix un so abrupte, un globus que explota, un cop de porta o un aplaudiment. Primer es produeix un retard fins que ens arriba el primer reflex, aquest retard ens ajuda a determinar la grand\u00e0ria del lloc en qu\u00e8 ens trobem. Despr\u00e9s, a mesura que el so \u00e9s reflectit a les m\u00faltiples superf\u00edcies, es produeixen un seguit d'ones que se sobreposen entre elles. Tots els materials absorbeixen so, a m\u00e9s de reflectir-lo, aix\u00f2 provoca que la intensitat de les ones disminueixi amb el temps, fins que desapareixen. Aquest temps \u00e9s conegut com a Temps de reverberaci\u00f3 o RT60, que es pot descriure com el temps que triguen les reflexions a assolir un nivell de pressi\u00f3 sonora ( SPL ) de -60 dB. El temps de reverberaci\u00f3 ens dona una idea del material que ens envolta.\nPer recrear de manera artificial les caracter\u00edstiques de la reverberaci\u00f3 natural s'han fet servir tota mena de m\u00e8todes, tubs met\u00e0l\u00b7lics amb un altaveu a un extrem i un micr\u00f2fon a l'altre. Induint so mitjan\u00e7ant un transductor en una placa de metall. La reverberaci\u00f3 de molles. Les unitats d'eco usant cinta magn\u00e8tica, com l'Echo-plex o Copycat. Discs rotatoris, capa\u00e7os d'emmagatzemar c\u00e0rrega el\u00e8ctrica, submergits en llaunes plenes d'oli, conegut com a Oil Can Echo inventat per la companyia Tel-rey, i m\u00e9s recentment el circuit integrat o la tecnologia digital.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La reggada (en amazic areggada o imedyazen) \u00e9s un g\u00e8nere musical marroqu\u00ed del B\u00e9ni-Snassen, al nord-est del Marroc. Aquesta dansa i aquesta m\u00fasica provenen d'un antic ball de guerra dels lluitadors del B\u00e9ni-Snassen anomenat Aarfa o imeyazen. La reggada \u00e9s molt popular a la regi\u00f3 del B\u00e9ni-Snassen : Oujda, Berkane,Saidia i Ahfir.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Billboard \u00e9s una revista setmanal estatunidenca especialitzada en informaci\u00f3 sobre la ind\u00fastria musical. Mant\u00e9 diverses llistes musicals internacionalment reconegudes entre les quals es troben les can\u00e7ons i \u00e0lbums m\u00e9s populars en diverses categories, tot aix\u00f2 setmanalment. Fou fundada l'any 1894 i actualment \u00e9s editada per Penske Media Corp.\nLa revista ofereix llistes de m\u00fasica, not\u00edcies, v\u00eddeos, opinions, ressenyes, esdeveniments i estil relacionades amb la ind\u00fastria de la m\u00fasica, Les seves llistes de m\u00fasica inclouen Hot 100, 200 i Global 200, fent un seguiment dels \u00e0lbums i can\u00e7ons m\u00e9s populars de diferents g\u00e8neres musicals. Tamb\u00e9 organitza esdeveniments, \u00e9s propiet\u00e0ria d'una empresa editorial i opera diversos programes de televisi\u00f3.\nBillboard va ser fundada per William Donaldson i James Hennegan. L'any 1900, Donaldson va adquirir la participaci\u00f3 de Hennegan per 500 d\u00f2lars. Als primers anys del segle xx, va especialitzar-se en la ind\u00fastria de l'entreteniment, com ara circs, fires i espectacles de burlesc, i tamb\u00e9 va crear un servei de correu per artistes ambulants. Billboard va centrar-se m\u00e9s en la ind\u00fastria de la m\u00fasica a mesura que el jukebox, el fon\u00f2graf i la r\u00e0dio es van fer habituals, deixant de banda les altres tem\u00e0tiques. Despr\u00e9s de la mort de Donaldson el 1925, Billboard es va transmetre als seus hereus, fins que va ser venuda a inversors privats el 1985, i des de llavors ha tingut diversos accionistes principals.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Ipermestra (t\u00edtol original en itali\u00e0, en catal\u00e0 Ipermestra), Ryom Verzeichnis 722, \u00e9s una \u00f2pera en tres actes composta per Antonio Vivaldi sobre un llibret en itali\u00e0 d'Antonio Salvi. Es va estrenar el 1727 al Teatro della Pergola de Flor\u00e8ncia.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Complex Networks \u00e9s una empresa americana de mitjans de comunicaci\u00f3 i entreteniment per a la cultura juvenil. Amb seu a Nova York, va ser fundada pel dissenyador de moda Marc (Ecko) Milecofsky com a revista bimensual. Complex Networks informa sobre la cultura popular; les tend\u00e8ncies emergents en moda, sabates, menjar, m\u00fasica i esports. Complex Network va arribar als 90 milions d'usuaris per mes el 2013, suma de les p\u00e0gines pr\u00f2pies, controlades i de socis, les xarxes socials i dels canals de YouTube. La revista va deixar de ser impresa despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 de desembre 2016/gener 2017. Actualment, Complex t\u00e9 4.55 milions d'abonats i suma 1.3 bilions de visites totals a videos de YouTube. El 2019, es va calcular que els ingressos anuals de l'empresa rondaven els 200m$ USD, 15% dels quals provenien de la venta de roba i sabates.Complex Networks ha estat designada per Business Insider, revista de negocis, com un dels Startups M\u00e9s Valuosos de Nova York i una de les Empreses Privades M\u00e9s Valuoses del M\u00f3n. A m\u00e9s, el CEO de Complex Networks, Ric Antoniello, va constar a la llista Silicon Alley 100. El 2012, l'empresa va llan\u00e7ar Complex TV, una plataforma de retransmissi\u00f3 online; el 2016, va esdevindre una empresa conjunta, filial de Verizon i Hearst.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "M\u00fasica saturada o saturacionisme (en franc\u00e8s: musique satur\u00e9e) \u00e9s un corrent est\u00e8tic musical teoritzat a principis del segle xxi i generalment associat als compositors francesos Yann Robin, Franck Bedrossian i Rapha\u00ebl Cendo, aix\u00ed com al rus Dmitri Kourliandski. Aquest moviment art\u00edstic busca principalment l'exc\u00e9s, el caos i la monstruositat mitjan\u00e7ant la saturaci\u00f3 de par\u00e0metres com l'espectre harm\u00f2nic, la din\u00e0mica o la t\u00edmbrica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Top of the Pops, tamb\u00e9 conegut com a TOTP, \u00e9s un programa musical de televisi\u00f3 d'origen brit\u00e0nic i que s'emet des de fa molt de temps, fet i em\u00e8s per la BBC. S'emetia originalment cada setmana, principalment a la BBC One, des de l'1 de gener de 1964 fins al 30 de juliol de 2006. Cada programa setmanal constava d'actuacions dels artistes populars amb m\u00e9s vendes s'aquella setmana.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El C\u00f2dex Calixt\u00ed, en llat\u00ed Codex Calixtinus (Santiago de Compostel\u00b7la, Arxiu de la catedral, s. n.), \u00e9s un manuscrit il\u00b7luminat de mitjan segle xii conservat a la catedral de Santiago de Compostel\u00b7la. Constitueix una esp\u00e8cie de guia per als pelegrins que seguien el cam\u00ed de Sant Jaume en el seu viatge a Santiago de Compostel\u00b7la, amb consells, descripcions de la ruta i de les obres d'art, aix\u00ed com dels costums locals de la gent que vivien al llarg del cam\u00ed. Tamb\u00e9 cont\u00e9 sermons, miracles i textos lit\u00fargics relacionats amb l'ap\u00f2stol sant Jaume.\nEl llibre va desapar\u00e8ixer de la caixa forta on estava custodiat a l'arxiu catedralici el 5 de juliol de 2011 i fou recuperat el 4 de juliol de 2012. L'havia robat l'electricista de la catedral, Manuel Fern\u00e1ndez Casti\u00f1eiras, suposadament per venjan\u00e7a contra un dels capellans de la seu. El lladre va ser condemnat a deu anys de pres\u00f3 pels delictes de furt, robatori continuat i blanqueig de capitals.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Moanin' \u00e9s un \u00e0lbum de jazz enregistrat per Art Blakey amb la seva formaci\u00f3 Art Blakey & The Jazz Messengers. Es va enregistrar el 30 d'octubre del 1958 a New Jersey i va sortir al mercat aquell mateix any.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Giardino d'inverno va ser un programa de televisi\u00f3 itali\u00e0 del g\u00e8nere de varietats musicals, que fou em\u00e8s per la Rai 1 des del 21 de gener de 1961, els dissabtes per la tarda a les 21:00 per dotze episodis. El 1961 va obtenir una Rose d'Argent al Festival de Montreux.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La Gran enciclop\u00e8dia de la m\u00fasica (a les refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques, abreujadament, GEM), \u00e9s una enciclop\u00e8dia musical, en llengua catalana, de l'editorial barcelonina Grup Enciclop\u00e8dia Catalana. L'obra, que es va publicar de 1999 a 2003 en vuit volums, cont\u00e9 prop de 10.000 articles creats per m\u00e9s de 140 professionals, i s'hi inclou informaci\u00f3 sobre m\u00fasica de tot el m\u00f3n i de totes les \u00e8poques i els estils, amb un especial inter\u00e8s pel m\u00f3n occidental i, particularment, pels Pa\u00efsos Catalans. L'obra est\u00e0 disponible com a enciclop\u00e8dia en l\u00ednia.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La revista Jazz Magazine, tamb\u00e9 coneguda com el \u201c\u00f3rgano oficial del Hot Club de Barcelona\u201d era una publicaci\u00f3 de car\u00e0cter mensual i bimensual que seguia l'actualitat de la sala de jazz de la Ciutat Comtal, aix\u00ed com els principals artistes de jazz a nivell mundial. Comptava amb el visat de censura governamental.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "\"Chaiyya Chaiyya\" (en hindi \u091b\u0948\u0902\u092f\u094d\u092f\u093e \u091b\u0948\u0902\u092f\u094d\u092f\u093e, literalment 'Ombra ombra'; la versi\u00f3 en t\u00e0mil es transcriu Thaiyya Thaiyya) \u00e9s una can\u00e7\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula \u00edndia Dil Se.. dirigida per Mani Ratnam el 1998. Si b\u00e9 moltes can\u00e7ons dels films populars indis obtenen un gran \u00e8xit en aquest pa\u00eds, \"Chaiyya Chaiyya\" ha esdevingut una de les m\u00e9s conegudes, sovint inevitable en festes i celebracions (per exemple, la can\u00e7\u00f3 va ser utilitzada durant la cerim\u00f2nia d'inauguraci\u00f3 dels Jocs de la Commonwealth del 2010 celebrada a l'estadi Jawaharlal Nehru de Nova Delhi).\nVa ser composta per A. R. Rahman, amb lletra de Gulzar i cantada per Sukhwinder Singh i Sapna Awasthi. La can\u00e7\u00f3 i el v\u00eddeo musical que l'acompanya van fer sensaci\u00f3 (en part perqu\u00e8 va ser filmat sobre un tren en moviment) i van obtenir nombrosos premis a la sortida de la pel\u00b7l\u00edcula, entre d'altres els Filmfare Awards a la millor lletra, al millor cantant de playback i a la millor coreografia (Rahman va obtenir el de la millor banda sonora en conjunt).\nEl 2003, la BBC va realitzar una enquesta internacional per a triar les deu can\u00e7ons m\u00e9s populars de tots els temps. Van seleccionar-se al voltant de 7.000 can\u00e7ons d'arreu del m\u00f3n i, segons la BBC, la gent (de 155 pa\u00efsos) van escollir \"Chaiyya Chaiyya\" en nov\u00e8 lloc.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Andy White (27 de juliol de 1930\u20159 de novembre de 2015) va ser un bateria d'estudi escoc\u00e8s dels anys 50 i 60, conegut per haver tocat el primer single de The Beatles, \u00abLove Me Do\u00bb i la cara B, \u00abP.S. I Love You\u00bb, en lloc de Ringo Starr. Va gravar a m\u00e9s amb artistes importants com Billy Fury, Marlene Dietrich, Herman's Hermits i Tom Jones.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Dumanoir o Du Manoir fou una fam\u00edlia de m\u00fasics francesos del segle xvii. El seu individus foren anomenats de manera burlesca rois de violons. El motiu del nom burlesc fou el pretendre obligar a tots els m\u00fasics, incl\u00fas els organistes, a prendre el t\u00edtol de mestres de ball, i en tal concepte exigien que els hi paguessin un tribut. Sembla que el c\u00e0rrec de rois des violons fou creat el 1331, confirmat el 1407 i abolit el 1695. Mateu \u00e9s el m\u00fasic m\u00e9s antic de la citada fam\u00edlia del que se'n t\u00e9 not\u00edcia; el 1640 era violinista de la cambra del rei. El seu fill o nebot Claudi tamb\u00e9 fou violinista del gabinet reial. El succe\u00ed Guillaume, fill de Mateu, en el c\u00e0rrec de roi des violons el 1659. Aquest fou el que es prengu\u00e9 m\u00e9s a la valenta les rid\u00edcules atribucions del c\u00e0rrec, escrivint a l'efecte un opuscle titulat: Le mariage de la musique avec la dance, el 1664, del que ning\u00fa en feu cas, i a m\u00e9s, interpos\u00e0 molts plets per assolir les seves pretensions, encara que sense cap resultat. Guillaume, fill de l'anterior, anomenat tamb\u00e9 Dumanoir segon, fou l'\u00faltim dels rois des violons, renunciant per acta notarial al seu c\u00e0rrec, que llavors rest\u00e0 definitivament abolit, desapareixent d'aquesta manera aquella rid\u00edcul sobirania.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Jessica Ann Simpson nascuda a Abilene, Texas el 10 de juliol de 1980, \u00e9s una cantant, actriu i dissenyadora de moda estatunidenca.Comen\u00e7\u00e0 la seua carrera a finals dels anys 90, ha llan\u00e7at 5 \u00e0lbums d'estudi dels quals 4 han assolit posicionar-se en el top 10 de Billboard 200 i a m\u00e9s d'aix\u00f2 han estat certificats per la RIAA, tres amb Or i dos amb el Multi-Plat\u00ed. Ha abastat set hits en el Billboard Top 40. Simpson protagonitz\u00e0 amb el seu esp\u00f2s de llavors Nick Lachey el xou de tele-realitat de MTV Newlyweds: Nick & Jessica. S'aventur\u00e0 en el mercat de la m\u00fasica country en 2008 i lliur\u00e0 Do You Know. El 9 de mar\u00e7 de 2010; Simpson llan\u00e7\u00e0 per la r\u00e0dio, Who We Are tema promocional del nou Reality Show; The Price Of Beauty, a m\u00e9s a m\u00e9s li va comentar a Allure que en l'actualitat est\u00e0 treballant en el seu sext \u00e0lbum d'estudi que possiblement isca a mitjans d'este any.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Franco Piersanti (nascut a Roma el 1950) \u00e9s un compositor itali\u00e0 conegut sobretot per les seves bandes sonores de pel\u00b7l\u00edcules i s\u00e8ries de televisi\u00f3, entre aquestes \u00faltimes, la banda sonora de la coneguda s\u00e8rie de la RAI Il Commissario Montalbano, basada en les novel\u00b7les de l'escriptor Andrea Camilleri, que a Catalunya ha estat emesa i reposada per la cadena privada 8tv doblada al castell\u00e0.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Els instruments musicals xinesos va n\u00e0ixer de la m\u00fasica oriental, la qual t\u00e9 uns 3.000 anys de tradici\u00f3 i un sistema propi de notaci\u00f3 i afinaci\u00f3, tipus de g\u00e8neres musicals i instruments gaireb\u00e9 desconeguts a la cultura occidental.\nEntre els principals instruments musicals xinesos es poden destacar els seg\u00fcents:\nEl xun: \u00c9s un dels m\u00e9s antics, amb m\u00e9s de 7.000 anys d'antiguitat. \u00c9s una mena d'ocarina sense bisell i de forma ovo\u00efdal o ovalada.\nLa pipa: Es creu que aquesta mena de lla\u00fct va arribar a la Xina procedent de P\u00e8rsia a trav\u00e9s de la Ruta de la Seda entre les dinasties Hang i Tanhg. \u00c9s un instrument extremadament expressiu i ric en matisos, per\u00f2 que requereix un gran virtuosisme. La pipa t\u00e9 quatre cordes i es fan sonar mitjan\u00e7ant el pin\u00e7ament d'aquestes amb les ungles. L'instrument cont\u00e9 dos tipus de trasts: els que hi ha al m\u00e0stil i els que hi ha a la tapa harm\u00f2nica, entre 19 o 20. La caixa de resson\u00e0ncia t\u00e9 forma de mitja pera. La longitud total de l'instrument oscil\u00b7la entre 90 i 100 cm. Els int\u00e8rprets d'aquest instrument el col\u00b7loquen en posici\u00f3 vertical sobre les cames i arribant a tocar-se l'orella esquerra amb les clavilles. Una de les int\u00e8rprets m\u00e9s virtuoses d'aquest instrument \u00e9s Liu Fang.\nL'Erhu: \"instrument b\u00e0rbar de dues cordes\" rep aquest nom quan va ser importat de l'\u00c0sia Central durant la dinastia dels Tang (s. viii-X). Est\u00e0 format per dues cordes met\u00e0l\u00b7liques o de seda i una caixa de resson\u00e0ncia hexagonal recoberta amb una pell de serp. Aquest instrument no s'ha desenvolupament plenament fins a l'establiment de la Rep\u00fablica Popular de la Xina. El so de l'instrument s'aconsegueix movent horitzontalment un arc entre les dues cordes, mentre l'int\u00e8rpret est\u00e0 assegut amb l'instrument col\u00b7locat en posici\u00f3 vertical sobre la cama esquerra. T\u00e9 una extensi\u00f3 de tres octaves. Liu Tian-Hua \u00e9s el solista m\u00e9s conegut d'aquest instrument.\nEl Yangqin: prov\u00e9 del santour persa. Va arribar a la Xina al segle xvi. \u00c9s un instrument de corda percutida. El formen una caixa de resson\u00e0ncia trapezo\u00efdal i dues o m\u00e9s files de ponts amb un m\u00ednim de set ponts per fila entre els que es col\u00b7loquen cordes dobles o triples. El yangqin es percudeix amb dues baquetes de bamb\u00fa de la mateixa mida dels estris utilitzats per menjar (reben el nom de qinzhu). Virtuosos del yangqin: Vivian Xia, Cheng Hua, Eric Ho.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Stanley Donen (Columbia, Carolina del Sud, 13 d'abril de 1924 - 23 de febrer de 2019) fou un director de cinema i core\u00f2graf estatunidenc, un dels mestres de la com\u00e8dia musical. La seva obra m\u00e9s famosa \u00e9s Cantant sota la pluja, codirigida amb Gene Kelly.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una edici\u00f3 urtext d'una pe\u00e7a de m\u00fasica cl\u00e0ssica \u00e9s una versi\u00f3 impresa que intenta capturar i reproduir la intenci\u00f3 original del compositor d'una manera tan fidel com sigui possible i sense afegir o canviar el contingut. Altres tipus d'edicions que es diferencien de les edicions urtext s\u00f3n les edicions facs\u00edmil i les interpretatives.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En m\u00fasica, s'anomena t\u00e8tic el comen\u00e7ament d'una pe\u00e7a si aquesta comen\u00e7a en temps fort, \u00e9s a dir si la primera nota, coincideix amb el primer accent del comp\u00e0s.\nEn m\u00fasica hi ha tres tipus de comen\u00e7ament: t\u00e8tic, ac\u00e8fal i anacr\u00fasic.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La sexta napolitana, o acord de sexta napolitana, \u00e9s un acord perfecte major, que s'utilitza com a recurs harm\u00f2nic amb funci\u00f3 de subdominant. Consisteix en la utilitzaci\u00f3 de l'acord de II grau de la tonalitat en primera inversi\u00f3 (i menys sovint en segona) al qual se li ha rebaixat un semit\u00f2 a la fonamental i a la quinta en el cas de les tonalitats majors, i un semit\u00f2 a la fonamental per a les tonalitats menors.\nSembla que l'inventor de la sexta napolitana fou Giaccomo Carissimi, que el 1656 va compondre l'oratori Jephte. Segons Anna Cazurra al seu llibre Introducci\u00f3 a la m\u00fasica: de l'antiguitat als nostres dies, el primer on apareix una sexta napolitana", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Neneh Marianne Karlsson Cherry, m\u00e9s coneguda com a Neneh Cherry (Estocolm, 10 de mar\u00e7 de 1964) \u00e9s una cantant, compositora, rapera i disc jockey sueca. La seva m\u00fasica a base de hip-hop \u00e9s un barreja amb diverses altres influ\u00e8ncies musicals. Esdevingu\u00e9 famosa mundialment el 1994 arran de l'\u00e8xit de la can\u00e7\u00f3 \"7 seconds\" interpretada amb el cantant senegal\u00e8s Youssou N'Dour.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Miranda Leigh Lambert (Longview, Texas, 10 de novembre de 1983) \u00e9s una cantautora de m\u00fasica country estatunidenca. Esdevingu\u00e9 famosa el 2003 quan va acabar entre els finalistes de la temporada d'aquell any del programa musical de televisi\u00f3 Nashville Star. Coneguda sobretot com a solista actualment, \u00e9s tamb\u00e9 membre del grup femen\u00ed Pistol Annies. D'en\u00e7\u00e0 el comen\u00e7ament de la seva carrera Lambert ha rebut diversos premis com ara els Premis Grammy, els Premis de l'Acad\u00e8mia de M\u00fasica Country i els Premis de l'Associaci\u00f3 de M\u00fasica Country.\nEntre 2011 i 2015 va ser l'esposa del tamb\u00e9 cantant de country Blake Shelton.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Amy Helm (3 de desembre del 1970) \u00e9s una cantautora estatunidenca i filla del bateria de The Band, Levon Helm, i la cantant Libby Titus. Form\u00e0 part de la Levon Helm Band, Dirt Farmer Band, Midnight Ramble Band, Ollabelle, a m\u00e9s de liderar la seva pr\u00f2pia formaci\u00f3, Amy Helm & The Handsome Strangers. El seu primer \u00e0lbum, \"Didn't It Rain\", va sortir a la llum al juliol del 2015.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un arpegi \u00e9s la successi\u00f3 de les notes d'un acord. Hi ha diverses formes d'escriure els arpegis. Es poden escriure les notes amb una l\u00ednia zig-zageant al costat, i tamb\u00e9 s'hi pot escriure la duraci\u00f3 real de totes.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "The Grove Dictionary of Music and Musicians (Diccionari Grove de la M\u00fasica i els m\u00fasics) \u00e9s un diccionari enciclop\u00e8dic de m\u00fasica i m\u00fasics, considerat per molts estudiosos com la millor font referencial en el seu tema en angl\u00e8s. Juntament amb el Musik in Geschichte und Gegenwart, \u00e9s l'obra referencial m\u00e9s \u00e0mplia de la m\u00fasica occidental. Inicialment realitzat amb la visi\u00f3 i l'estil de George Grove, va adquirir una nova talla amb Stanley Sadie i \u00e9s la font referencial l\u00edder en angl\u00e8s tant en informaci\u00f3 enciclop\u00e8dica com bibliogr\u00e0fica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El hip-house, tamb\u00e9 conegut com a house rap, \u00e9s una barreja de m\u00fasica house i hip-hop que va sorgir durant la d\u00e8cada del 1980 a Nova York i Chicago. No obstant aix\u00f2, la primera can\u00e7\u00f3 de hip-house va ser \"Rok da House\" dels productors brit\u00e0nics The Beatmasters amb les raperes The Cookie Crew, de la mateixa nacionalitat. Despr\u00e9s arribaria \"I'll House You\" de Jungle Brothers (encara que aix\u00f2 no est\u00e0 indicat en l'\u00e0lbum, aquest tema est\u00e0 vista generalment com una col\u00b7laboraci\u00f3 entre el productor novaiorqu\u00e8s Todd Terry i Jungle Brothers). Despr\u00e9s de \"I'll House You\", artistes a Chicago, la casa de la m\u00fasica house, van comen\u00e7ar a produir les seves pr\u00f2pies can\u00e7ons de hip house.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Agust\u00ed Blanch, fou un mestre de capella de la Bas\u00edlica de Santa Maria de Vilafranca del Pened\u00e8s (Barcelona), aproximadament entre els anys 1820 i 1834.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La frottola fou el tipus de m\u00fasica vocal italiana principal de finals del segle XV i principis del segle xvi. Fou l'antecedent m\u00e9s dif\u00f3s i m\u00e9s important del madrigal. El punt culminant de la producci\u00f3 de frottole fou el per\u00edode compr\u00e8s entre 1470 i 1530, transcorregut el qual aquest g\u00e8nere fou despla\u00e7at en la seva funci\u00f3 pel madrigal.\nAt\u00e8s que frottola \u00e9s un terme gen\u00e8ric, hom reconeix diverses subcategories, tal com \u00e9s de preveure per a un g\u00e8nere amb vora un segle d'hist\u00f2ria, i que va mantenir una immensa popularitat durant la meitat d'aquest temps. En la seva forma m\u00e9s t\u00edpica \u00e9s una composici\u00f3 per a tres o quatre veus (aquesta darrera m\u00e9s aviat a la part final del per\u00edode) la m\u00e9s aguda de les quals era la que tenia la melodia; \u00e9s possible que s'hi hagu\u00e9s emprat acompanyament instrumental. El poema normalment tenia una rima \"ABBA\" per a la represa i una estrofa amb rima \"CDCDDA\" o b\u00e9 \"CDCDDEEA\", tot i que en els diferents subg\u00e8neres tamb\u00e9 s'hi troben altres variants. \u00c9s molt probable que aquestes formes po\u00e8tiques derivessin de la ballata del segle xiv, tot i que la m\u00fasica mostra una enorme simplificaci\u00f3 en respecte a les formes del segle xiv.\nMusicalment, la frottola evita les complexitats contrapunt\u00edstiques i prefereix les textures homof\u00f2niques, els ritmes clars i repetitius, i un \u00e0mbit mel\u00f2dic restringit. No sols va ser un antecessor del madrigal sin\u00f3 tamb\u00e9 d'algunes pr\u00e0ctiques pr\u00f2pies del Barroc com la monodia, at\u00e8s que anticipa l'acompanyament acordal, t\u00e9 la melodia a la veu superior i mostra un sentit primerenc del que m\u00e9s tard es desenvoluparia per donar lloc a l'harmonia funcional.\nSe sap ben poc de les pr\u00e0ctiques interpretatives. Les edicions contempor\u00e0nies a vegades s\u00f3n per a diverses veus, amb tabulatura de lla\u00fct o sense; ocasionalment han sobreviscut partitures per a teclat. Les frottole s'haurien pogut interpretar amb veu sola amb acompanyament de lla\u00fct. Certament sembla que Marchetto Cara hauria pogut interpretar-les d'aquesta manera a la cort dels Gonzaga tal com sembla desprendre's de la seva anomenada com a lla\u00fctista, cantant i compositor de frottole; tamb\u00e9 s'haurien pogut interpretar amb altres combinacions de cantants i instruments.\nEls compositors de frottole m\u00e9s famosos foren Bartolomeo Tromboncino i Marchetto Cara, deixant a banda el fet que algunes composicions profanes de Josquin des Prez (per exemple \"Scaramella\" i \"El Grillo\") s\u00f3n frottole encara que no ho diguin sengles t\u00edtols.\nLa frottola tamb\u00e9 va influir en la chanson francesa que tamb\u00e9 va tendir a ser lleugera, ballable i d'estil popular. Molts compositors francesos del per\u00edode van ser a It\u00e0lia, ja fos a treballar a les corts aristocr\u00e0tiques o a la capella papal de Roma. Fou aix\u00ed com van entrar en contacte amb la frottola i van incorporar a les seves composicions profanes en el seu estil vernacle quelcom del que van sentir.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista d'artistes i grups J-pop. Originalment una evoluci\u00f3 del jazz, i encunyat com Nova M\u00fasica, l'estil va passar a ser conegut com a Pop de Ciutat, m\u00fasica amb un tema pr\u00f2piament urb\u00e0. M\u00e9s tard se'l va dir de pop fet al Jap\u00f3, el terme es va reduir a J-pop i ara abasta una \u00e0mplia gamma d'estils musicals i G\u00e8neres. El J-pop modern representa la cultura pop musical origin\u00e0ria del pa\u00eds o el talent musical del Jap\u00f3.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El solfeig o solfa \u00e9s la t\u00e8cnica d'entonar una melodia \u2013fent cas de l'entonaci\u00f3, la durada, la intensitat i el fraseig de la partitura\u2013 gesticulant la marca del comp\u00e0s i pronunciant els noms de les notes musicals entonades.Tamb\u00e9 es refereix a l'habilitat de recon\u00e8ixer els signes de la notaci\u00f3 musical representats en una partitura, i la vocalitzaci\u00f3 que es fa de la seva interpretaci\u00f3, entenent aix\u00f2 com la lectura musical, de la mateixa manera que alg\u00fa llegiria en veu alta un text escrit.\nEl solfeig d'una pe\u00e7a musical des del punt de vista estrictament t\u00e8cnic no implica solament la lectura del nom de notes (DO, RE, MI, FA, SOL, LA, SI), perqu\u00e8 qui solfeja ha de, en el millor dels casos, parar esment a tots els signes sobre la partitura (matisos, tempo, car\u00e0cter, etc.). No obstant aix\u00f2, en un context m\u00e9s ampli, llegir els noms de les notes amb la seva respectiva figuraci\u00f3 r\u00edtmica, fins i tot ometent aspectes tan importants com l'entonaci\u00f3, ha de considerar-se com pr\u00e0ctica del solfeig (en un nivell molt b\u00e0sic).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El psychobilly \u00e9s un estil musical de naixement exclusivament angl\u00e8s. Recau sobre The Meteors l'honor d'obrir l'etiqueta de psychobilly com un g\u00e8nere musical, tot i que el terme era utilitzat per The Cramps abans dels 80's en alguns dels seus cartells, tot i que sempre van dir que aquella paraula, extreta d'un tema que cantava en Johnny Cash, no era un estil de m\u00fasica, sin\u00f3 una paraula per cridar l'atenci\u00f3. El psychobilly \u00e9s una evoluci\u00f3 est\u00e8tica i musical del rockabilly que havien actualitzat els Stray Cats i que van gaudir de cert \u00e8xit al Regne Unit. Molts cops s'emparenta el psychobilly amb el punk, per\u00f2 segurament m\u00e9s per actitud i per la velocitat de la m\u00fasica que per altres motiu. Nom\u00e9s cal fixar-nos en les primeres bandes angleses com The Restless, The Guanabatz o The Sting-Rays per veure que est\u00e8ticament s'enquadraven dins de l'est\u00e8tica rockabilly, tot i que presentaven lletres relacionades amb el sexe, la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 o les pel\u00b7l\u00edcules de terror. Aquesta primera fornada de grups psychobillys actuaven de manera recurrent al Klub Foot, els baixos de l'Hotel Clarendon Ballroom (ara ja derru\u00eft) i que amb una capacitat per 900 persones va ser el centre de pelegrinatge de seguidors de tota Europa. Amb el nom d'Stomping At The Klub Foot es van editar una s\u00e8rie de CDs i LPs amb el millor del psychobilly que va actuar a la sala.\nA partir de la segona meitat dels 80's apareix una segona fornada de grups que acceleren encara m\u00e9s la m\u00fasica, i exageren la seva est\u00e8tica. Els tup\u00e9s i la roba americana dels 50's que havia marcat els grups de la primera \u00e8poca, es torna ara m\u00e9s exagerada. Bandes com Klingonz, Mad Sin o sobretot Demented Are Go es deixen tup\u00e9s molt extremats, comencen a utilitzar maquillatge i les seves lletres es tornen encara m\u00e9s exagerades, tractant assassinats i conductes sexuas inapropiades o par\u00f2dies de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3. Segurament aquesta est\u00e8tica i l'acceleraci\u00f3 i duresa musical d'aquestes bandes \u00e9s el que fa creure que el psychobilly est\u00e0 influenciat o es una mena de punk. Per\u00f2 observant l'evoluci\u00f3 de la m\u00fasica i sobretot la hist\u00f2ria dels grups veurem que l'escena psychobilly va tenir un grup de seguidors nom\u00e9s d'aquest corrent, i que el circuit de concerts mai va barrejar-se ni als 80's ni als 90's amb grups o festivals punk. Cosa que s\u00ed ha tingut lloc a partir del segle XXI.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Las que no iban a salir \u00e9s el primer \u00e0lbum recopilatori del traper i cantant porto-riqueny Bad Bunny. Va ser llan\u00e7at sense anunci previ el 10 de maig de 2020 per \u00abRimas Entertainment\u00bb. Inclou col\u00b7laboracions com a convidats a artistes com Zion & Lennox, Yandel, Don Omar, Nicky Jam, Jhay Cortez, i Gabriela Berlingeri.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "\"California Gurls\" (en catal\u00e0: Xiques de Calif\u00f2rnia) \u00e9s una can\u00e7\u00f3 de g\u00e8neres pop, rock i balle amb influ\u00e8ncies de l'electro, escrita i composta per Katy Perry. \u00c9s el primer senzill per al tercer \u00e0lbum d'estudi titulat Teenage Dream, compte amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del raper estatunidenc Snoop Dogg i est\u00e0 produ\u00eft per Dr. Luke, Max Mart\u00edn i Benny Blanco. Va ser escollida com el primer senzill per a l'\u00e0lbum perqu\u00e8 la can\u00e7\u00f3 fa la seva entrada per donar l'inici de l'estiu. La can\u00e7\u00f3 va fer la seva estrena en les estacions de r\u00e0dio als Estats Units el 25 de maig del 2010.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La  disson\u00e0ncia \u00e9s la sensaci\u00f3 poc agradable o directament desagradable que, segons l'harmonia i el contrapunt tradicionals, produeix la simultane\u00eftat de determinats sons que es troben a una determinada dist\u00e0ncia. En virtut d'aix\u00f2, hi ha uns intervals harm\u00f2nics que tradicionalment s'han considerat dissonants. Aquests s\u00f3n les segones menors i majors i les s\u00e8ptimes menors i majors. A m\u00e9s, i en funci\u00f3 del rol que tenen en el seu context, tamb\u00e9 s'han considerat dissonants els intervals augmentats i els disminu\u00efts.\nLa manera de resoldre les disson\u00e0ncies havia estat motiu de freq\u00fcents i llargues pol\u00e8miques, sobretot al llarg dels segles xvii i xviii en les quals s'havien vist involucrats, sovint, tant te\u00f2rics com compositors. En sintonia amb l'evoluci\u00f3 que ha pres la hist\u00f2ria de la m\u00fasica europea, els autors que s'adscrivien a estils m\u00e9s moderns sovint preconitzaven resolucions m\u00e9s lliures d'aquestes disson\u00e0ncies, mentre que els autors m\u00e9s ancorats en els passat \u2014i sovint els te\u00f2rics no autors, fent-los costat\u2014 pretenien que nom\u00e9s les resolucions m\u00e9s estrictes eren permeses. Igualment va ser elements d'intenses discussions sobre la resoluci\u00f3 de les disson\u00e0ncies si calia atenir-se a all\u00f2 que marcava la teoria o a all\u00f2 que l'o\u00efda considerava adequat.\nLa teoria musical al llarg del segle xx, ja des del moment en qu\u00e8 es formulen els principis de l'atonalitat transforma totalment el sentit de la disson\u00e0ncia i de la conson\u00e0ncia i aquests dos conceptes deixen de tenir el sentit que havien tingut en contextos tonals.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La teoria neo-riemanniana \u00e9s una col\u00b7lecci\u00f3 d'idees diverses presents en escrits sobre teoria musical d'autors com ara David Lewin, Brian Hyer, Richard Cohn, i Henry Klumpenhouwer. El que uneix aquestes idees \u00e9s el comprom\u00eds d'analitzar les harmonies directament entre elles, sense rec\u00f3rrer a la refer\u00e8ncia de la t\u00f2nica. Inicialment, l'an\u00e0lisi es bas\u00e0 en acords majors i menors, seguint el dualisme harm\u00f2nic de Riemann (1849\u20131919). Per\u00f2 posteriorment s'ha ampliat a qualsevol tipus d'harmonia, incloses les disson\u00e0ncies.\nLa proximitat harm\u00f2nica es calibra per l'efici\u00e8ncia en la conducci\u00f3 de les veus. Per aix\u00f2, les tr\u00edades Do major i mi menor es consideren properes, ja que nom\u00e9s cal un moviment de semit\u00f2 per passar de l'una a l'altre. El moviment entre harmonies pr\u00f2ximes \u00e9s descrit mitjan\u00e7ant transformacions com m\u00e9s simples millor. L'acumulaci\u00f3 progressiva d'aquestes transformacions es pot representar en un pla geom\u00e8tric, que mostra la globalitat de relacions del sistema harm\u00f2nic. Tot i aix\u00f2, manca el consens sobre qu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s important: la conducci\u00f3 efica\u00e7 de les veus, les transformacions en si, o el sistema de relacions (el \u201cmapa\u201d harm\u00f2nic).\n\nAls anys 1880 Riemann va proposar un sistema de transformacions que relacionava les tr\u00edades directament entre elles. El sistema dualista de Riemann era una adaptaci\u00f3 d'altres te\u00f2rics d'inicis de segle xix. El terme \u201cdualisme\u201d posa l'accent en la relaci\u00f3 inversa entre les tr\u00edades majors i menors, essent considerades les menors una simple inversi\u00f3 (en mirall) de les majors.\nEl renaixement d'aquestes idees, m\u00e9s tard, i independentment de les premisses dualistes sota les quals es van originar, cal atribuir-lo a David Lewin (1933-2003), particularment en el seu article \u201cAmfortas's Prayer to Titurel and the Role of D in Parsifal\u201d (1984) i en el seu llibre \u201cGeneralized Musical Intervals and Transformations\u201d (1987).\nEls desenvolupaments seg\u00fcents de la teoria neo-riemanniana, entre el 1990 i el 2000, van expandir-ne considerablement la influ\u00e8ncia gr\u00e0cies a m\u00e9s sistematitzaci\u00f3 matem\u00e0tica dels seus principis b\u00e0sics, a incursions cap al repertori del segle xx i reflexions sobre psicologia musical. Aquesta teoria s'ha usat sovint per analitzar el romanticisme tard\u00e0, per\u00edode molt caracteritzat pel cromatisme: Wagner, Liszt, Bruckner s\u00f3n compositors que s'hi inclouen, i tamb\u00e9 Schubert.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El pasdoble \u00e9s una forma musical festera, curta, executada normalment pel carrer per les bandes de m\u00fasica i que prov\u00e9 de les desfilades militars. T\u00e9 ritme binari, per a poder caminar mentre s'executa. La seua velocitat aproximada \u00e9s de 120 negres per minut. T\u00e9 melodies alegres i car\u00e0cter t\u00edpic de la m\u00fasica espanyola. El mateix nom, pasdoble, \u00e9s una refer\u00e8ncia al ritme i al ball.\u00c9s una forma que sols es conrea a Espanya, i que forma part del seu folklore, on m\u00e9s s'ha conreat \u00e9s al Pa\u00eds Valenci\u00e0.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El sh\u014d (\u7b19) \u00e9s un instrument musical de lleng\u00fceta lliure tradicional japon\u00e8s constru\u00eft a partir de canyes de bamb\u00fa. Va ser introdu\u00eft al jap\u00f3 des de la Xina durant l'era Nara, tot i que algunes investigacions diuen que van ser durant el per\u00edode Heian. \u00c9s un instrument descendent del Sheng. Consisteix en 17 tubs de bamb\u00fa, dos dels s\u00f3n silenciosos. Es diu que el so de l'instrument imita el crit del f\u00e8nix i \u00e9s per aquest motiu que es conserva el silenci en els dos \u00faltims tubs del Sh\u014d, com un element est\u00e8tic, representen les ales de l'animal. Com passa amb el seu parent xin\u00e8s Sheng, els tubs estan curosament afinats amb una mica de cera. Ja que la humitat en els tubs es pot acumular i aix\u00f2 dificulta la netedat del seu so. El sho \u00e9s un dels tres principals instruments de vent utilitzats en el conjunt de gagaku, la m\u00fasica cortesa del Jap\u00f3 imperial.\nEl sho ha estat popularitzat recentment per artistes com l'alemany Stephan Micus (als \u00e0lbums Implosions, Life i Ocean) i la islandesa Bj\u00f6rk, qui l'utilitza com a instrument principal en les seves tres can\u00e7ons del seu \u00e0lbum \"Drawing Restraint 9\", banda sonora de la pel\u00b7l\u00edcula del mateix nom de l'artista multim\u00e8dia Matthew Barney, sobre la cultura japonesa i contra la ca\u00e7a de les balenes. Les tres can\u00e7ons s\u00f3n interpretades per Mayumi Miyata, una de les m\u00e9s destacades int\u00e8rprets japoneses del sho.\nTamb\u00e9 el compositor americ\u00e0 John Cage va crear diverses obres de m\u00fasica per ser interpretades amb el sho per Mayumi Miyata, poc temps abans de la seva mort.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Ricercare (pronunciat rit\u0283\u025br'kare, en plural ricercari), o tamb\u00e9 ricercar, \u00e9s un g\u00e8nere musical instrumental que pertany al renaixement tard\u00e0 i sobretot al barroc primerenc, entre els segles XVI i XVII. Est\u00e0 inspirat en la polifonia vocal i es considera el precursor directe de la fuga.\nLa paraula ricercare prov\u00e9 de l'itali\u00e0 i significa cercar, esbrinar. Molts ricercare fan la funci\u00f3 de preludis per \"esbrinar\" la clau o mode que tindr\u00e0 la pe\u00e7a seg\u00fcent. De la mateixa manera, un ricercare pot explorar les permutacions d'un determinat motiu; en aquest cas pot anar darrere de la pe\u00e7a a la qual serveix d'il\u00b7lustraci\u00f3. Finalment, el terme ricercare tamb\u00e9 es pot usar per designar un estudi que explora les caracter\u00edstiques d'un instrument musical.\nEl ricercare t\u00e9 un estil imitatiu. Un o diversos temes hi s\u00f3n tractats en contrapunt estret convidant l'oient a cercar-los en la trama de la polifonia.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La Chanson russa (en rus: \u0420\u0443\u0301\u0441\u0441\u043a\u0438\u0439 \u0448\u0430\u043d\u0441\u043e\u0301\u043d, Russki shanson, del franc\u00e8s chanson) \u00e9s un neologisme que designa un g\u00e8nere musical que aglutina diverses can\u00e7ons russes, incloent can\u00e7ons d'autor, rom\u00e0ntiques, i les que es basen en temes de la classe baixa urbana i l'infram\u00f3n criminal (Blatnaia p\u00e9snia).\nSi b\u00e9 actualment el terme \"chanson\" \u00e9s una etiqueta popular, abans de la d\u00e8cada de 1980 no s'utilitzava massa a R\u00fassia. Algunes fonts assenyalen que el terme hauria sorgit dels emigrants russos que van establir-se a Fran\u00e7a a principis del segle xx. Altres argumenten que el terme va ser emprat per primera vegada per productors discogr\u00e0fics russos en la d\u00e8cada de 1980, que van adoptar la paraula francesa com a estrat\u00e8gia comercial. Si que hi ha consens en el fet que un dels subg\u00e8neres m\u00e9s prol\u00edfics de la chanson prov\u00e9 de l'univers criminal, i que l'\u00e8poca estalinista va acabar de forjar, tot i que provenia de can\u00e7ons que durant l'Imperi rus ja es cantaven, amb un epicentre simb\u00f2lic destacat a la ciutat d'Odessa. Durant el desgla\u00e7 de Khrusxov, la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica va alliberar milions de presoners dels gulag. Quan els antics presoners van tornar dels gulags a casa seva en la d\u00e8cada de 1950, les can\u00e7ons que havien cantat en els campaments es van fer populars entre els estudiants sovi\u00e8tics i la intel\u00b7ligu\u00e8ntsia inconformista. Les can\u00e7ons sorgides als gulags passaven a formar part de la cultura d'all\u00f2 prohibit o no oficial, per\u00f2 que l'\u00fas de magnet\u00f2fons va fer popular de manera semi-clandestina, un fen\u00f2men conegut com a magnitizdat a manera de la litaretura (samizdat). A la vegada, els anys 60 i 70 va apar\u00e8ixer una generaci\u00f3 de cantautors, tamb\u00e9 anomenats bards, que interpret\u00e0ven can\u00e7ons sovint de car\u00e0cter intel\u00b7lectual i pol\u00edtic que mantenia caracter\u00edstiques tant del g\u00e8nere de carrer com del blatnaia. En aquesta genraci\u00f3 destacaren, per exemple, Vlad\u00edmir Vissotski o Arkadi S\u00e9verni.\nDespr\u00e9s de la caiguda de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, l'estil musical de les can\u00e7ons va comen\u00e7ar a canviar, encara que el contingut no ho va fer. Els artistes moderns afiliats al g\u00e8nere Chanson utilitzaven nous arranjaments musicals del pop, el rock i el jazz, tot i que mantenien les tem\u00e0tiques de sempre. Els anys 90, amb l'expansi\u00f3 de les mafies russes, l'univers penitenci\u00e0ri rus tornava a ritualitzar i cantar noves can\u00e7ons que tractaven la vida criminal. L'exemple m\u00e9s popular d'aquesta nova generaci\u00f3 va ser Mikha\u00efl Krug, que va passar d'escoltar-se en cintes pirates a vendre milions de cd. L'any 2000 va comen\u00e7ar a emetre Radion Shanson, una emissora que emet permanentment can\u00e7ons del g\u00e8nere.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Es diu an\u00e0lisi musical a la disciplina que estudia les diferents obres musicals, des de l'aspecte de la forma, estructura interna, t\u00e8cniques de composici\u00f3, o sobre la relaci\u00f3 entre aquests aspectes i q\u00fcestions interpretatives, narratives i dram\u00e0tiques. \u00c9s un camp de la teoria de la m\u00fasica, l'especialitat \u00e9s la m\u00e9s recent: de fet, el seu naixement com a disciplina aut\u00f2noma es remunta aproximadament a la segona meitat del segle xix. L'an\u00e0lisi musical \u00e9s variat i dep\u00e8n molt dels diferents g\u00e8neres musicals que existeixen.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La forma sonata, o forma de primer moviment, \u00e9s una estructura musical, una forma musical o un patr\u00f3 de composici\u00f3 musical basada en l'harmonia i textures contrastants. Es diferencia del barroc per la utilitzaci\u00f3 de l'harmonia, ja que en el barroc es dona molta import\u00e0ncia a la conducci\u00f3 de les diferents veus, contrapunt, en lloc d'una melodia tractada harm\u00f2nicament. Habitualment segueix aquest patr\u00f3, estructura o forma el primer moviment d'una sonata; i per extensi\u00f3, d'un concert, una simfonia, i qualsevol formaci\u00f3 de cambra (quartet de corda, quintet de corda\u2026)\nHa estat la m\u00e9s prestigiosa de les formes musicals des que va ser definida pels te\u00f2rics al segle xix a partir de les sonates dels compositors del segle xviii i comen\u00e7aments del XIX.L'expressi\u00f3 forma sonata no s'ha de confondre amb el terme sonata, ja que aquesta \u00e9s una composici\u00f3 aut\u00f2noma per a un o dos instruments (anteriorment, als segles xvi, xvii i la primera meitat del xviii, tamb\u00e9 podia ser de tres o m\u00e9s), generalment amb un m\u00ednim de tres moviments.\nLa forma sonata va sorgir quan la m\u00fasica instrumental cobrava una import\u00e0ncia no coneguda fins al moment. Fins aleshores, la m\u00fasica instrumental era com un complement i solia estar acompanyada de literatura i arts esc\u00e8niques. Tamb\u00e9 va donar lloc a l'emancipaci\u00f3 parcial del compositor el qual va deixar de dependre del patrocini dels nobles o de l'esgl\u00e9sia i va a passar a cobrar de:\n\nvenda de m\u00fasica impresa\nconcert p\u00fablic de m\u00fasica instrumentalAmb el temps aquesta forma sonata repercutiria en tots els g\u00e8neres musicals (\u00e0ria, rond\u00f3, concert, minuet, missa\u2026), en les diferents formes musicals (bin\u00e0ria, tern\u00e0ria\u2026) i en els diferents moviments de la mateixa sonata.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Music & Media (tradu\u00efble al catal\u00e0 com \u00abM\u00fasica i mitjans de comunicaci\u00f3\u00bb) va ser una revista paneuropea de r\u00e0dio, m\u00fasica i entreteniment. Va ser publicada per primer cop en 1984 com Eurotipsheet, per\u00f2 el 1986 va canviar el nom pel de Music & Media. Al principi tenia seu a Amsterdam, per\u00f2 m\u00e9s tard es va traslladar a Londres. La revista es centrava espec\u00edficament en r\u00e0dio, TV, m\u00fasica, llistes i \u00e0rees d'entreteniment relacionades, com ara festivals i events. La publicaci\u00f3 de Music & Media va cesar l'agost del 2003. Music & Media era la publicaci\u00f3 germana de la revista Billboard.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Les dones en m\u00fasica descriuen el paper de les dones com a compositores, compositores, int\u00e8rprets instrumentals, cantants, realitzadores, estudioses en m\u00fasica, educadores de m\u00fasica, cr\u00edtics de m\u00fasica / periodistes musicals i en altres professions musicals. Tamb\u00e9 descriu moviments musicals (per exemple, m\u00fasica per a dones, que \u00e9s m\u00fasica escrita i interpretada per dones per a dones), esdeveniments i g\u00e8neres relacionats amb dones, temes de dones i feminisme.\nAls anys 2010, mentre que les dones constitueixen una proporci\u00f3 important de m\u00fasiques populars i cantadores de m\u00fasica cl\u00e0ssica i una proporci\u00f3 important de compositors (moltes d'elles cantautores), hi ha poques dones productores discogr\u00e0fiques, cr\u00edtiques i instrumentistes de rock. Dones artistes destacades del pop, com Bjork i Lady Gaga han comentat sobre el sexisme i la discriminaci\u00f3 de g\u00e8nere a la ind\u00fastria musical. A m\u00e9s, un recent estudi dirigit pel doctor Smith va anunciar que \"... durant els darrers sis anys, la representaci\u00f3 de les dones a la ind\u00fastria musical ha estat encara m\u00e9s baixa\". En la m\u00fasica cl\u00e0ssica, tot i que hi ha hagut un gran nombre de dones compositores des de l'\u00e8poca medieval fins a l'actualitat, les dones compositores estan molt menys representades en el repertori de m\u00fasica cl\u00e0ssica que s'interpreta habitualment, els llibres de text d'hist\u00f2ria musical i les enciclop\u00e8dies musicals; per exemple, a Concise Oxford History of Music, Clara Schumann \u00e9s una de les \u00faniques compositores femenines que s'esmenta.\nLes dones constitueixen una proporci\u00f3 important de solistes instrumentals en m\u00fasica cl\u00e0ssica i el percentatge de dones en orquestres \u00e9s creixent. Un article del 2015 sobre solistes concertistes a les principals orquestres canadenques, per\u00f2, indicava que el 84% dels solistes amb l'Orchester Symphonique de Montreal eren homes. El 2012, les dones continuaven formant nom\u00e9s el 6% de l'orquestra filharm\u00f2nica de Viena amb la millor qualificaci\u00f3. Les dones s\u00f3n menys freq\u00fcents com a int\u00e8rprets en els g\u00e8neres de m\u00fasica popular com el rock i el heavy metal, tot i que hi ha hagut diverses dones instrumentistes i bandes femenines. Les dones s\u00f3n especialment sobrerepresentades en els g\u00e8neres de metalls extrems. Les dones tamb\u00e9 s\u00f3n menys representades en la direcci\u00f3 orquestral, la cr\u00edtica musical / el periodisme musical, la producci\u00f3 musical i l'enginyeria del so. Si b\u00e9 les dones es van descoratjar de compondre al segle xix i hi ha poques dones music\u00f2legs, les dones es van implicar en l'educaci\u00f3 musical \"fins a un punt que les dones van dominar [aquest camp] durant la meitat del segle xix i fins al segle XX\".\nSegons Jessica Duchen, escriptora de m\u00fasica per a The Independent de Londres, les dones m\u00fasiques de m\u00fasica cl\u00e0ssica s\u00f3n \"massa sovint jutjades per les seves aparences, en lloc del seu talent\" i fan pressions \"perqu\u00e8 es vegin sexy a l'escenari i a les fotos\". Duchen afirma que si b\u00e9 \" aqu\u00ed hi ha dones m\u00fasiques que es neguen a tocar amb la seva aparen\u00e7a ... Les que tenen tend\u00e8ncia a tenir m\u00e9s \u00e8xit material\". Segons l'editora de R\u00e0dio 3 del Regne Unit, Edwina Wolstencroft, la ind\u00fastria musical fa temps que est\u00e0 oberta a tenir dones en funcions d'interpretaci\u00f3 o entreteniment, per\u00f2 \u00e9s molt menys probable que les dones tinguin c\u00e0rrecs d'autoritat, com ara la directora d'una orquestra, una professi\u00f3 que ha estat anomenada \"un dels \u00faltims sostres de vidre de la ind\u00fastria musical\". En m\u00fasica popular, mentre que hi ha moltes dones cantants que graven can\u00e7ons, hi ha molt poques dones darrere de la consola d'\u00e0udio que actuen com a productores de m\u00fasica, les persones que dirigeixen i gestionen el proc\u00e9s de gravaci\u00f3. Una de les artistes m\u00e9s gravades \u00e9s una dona, Asha Bhosle, una cantant \u00edndia m\u00e9s coneguda com a cantant de reproducci\u00f3 al cinema hindi.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un compositor de can\u00e7ons, \u00e9s una persona que es dedica a escriure can\u00e7ons. Quan l'autor centra el seu treball exclusivament en el text de les can\u00e7ons, en la lletra, aleshores \u00e9s anomenat lletrista. En canvi, quan tamb\u00e9 s'encarrega de l'harmonia musical, de la melodia, i del ritme de la composici\u00f3 musical, aleshores s'anomena d'una manera m\u00e9s \u00e0mplia compositor de can\u00e7ons. Quan el cantant i compositor a m\u00e9s interpreta les seves pr\u00f2pies can\u00e7ons, \u00e9s anomenat cantautor, que no \u00e9s m\u00e9s que la resultant de la fusi\u00f3 entre les paraules cantant i autor de la composici\u00f3.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El terme  m\u00fasica taoista  fa refer\u00e8ncia a aquella que t\u00e9 gran import\u00e0ncia en la en les cerim\u00f2nies taoistes. Aquesta rellev\u00e0ncia queda demostrada observant com les creences principals es reflecteixen a trav\u00e9s dels elements de la m\u00fasica, com ara l'harmonia, la instrumentaci\u00f3 i el ritme.\nL'expressi\u00f3 de les creences espirituals a trav\u00e9s de la m\u00fasica permet als seguidors del taoisme millorar el seu cam\u00ed a la comprensi\u00f3.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica de videojocs, des de principis del segle XXI, pot ser considerada com un g\u00e8nere musical per dret propi per tractar-se en la seva major part de m\u00fasica programada, a difer\u00e8ncia de la m\u00fasica gravada a estudis o interpretada en directe.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Fortspinnung \u00e9s un terme alemany concebut l'any 1915 per referir-se a un proc\u00e9s espec\u00edfic de desenvolupament d\u2019un motiu musical. En aquest proc\u00e9s, el motiu es desenvolupa en una estructura musical sencera mitjan\u00e7ant seq\u00fc\u00e8ncies, canvis interv\u00e0l\u00b7lics o repeticions senzilles. Com a principi exposa una cap\u00e7alera tem\u00e0tica (alemany: Themenkopf) i a partir d\u2019aqu\u00ed s\u2019obre a una estructura (majorit\u00e0riament) contrapunt\u00edstica, mentre que la reentrada del mateix Themenkopf (sovint transposada) es desvia del fet que no hi ha una f\u00f3rmula de tancament real en el Fortspinnungsthema. Aix\u00ed, el Forspinnungsprinzip contraresta el principi del Per\u00edode alemany, com\u00fa a la sonata de Wiener Klassik, que \u00e9s m\u00e8tricament finit (encara que no tanqui, com a tal): Tot el que hi ha en el per\u00edode apunta a un punt m\u00e8tricament definit, on el seu \"final\" \u00e9s d\u2019esperar. Falta aquesta estructura apuntant, \u00e9s a dir, detinguda amb cura al Fortspinnung.\nTamb\u00e9 \u00e9s possible utilitzar el terme forma fortspinnung, que representa una estructura amb tres parts: \n\nVordersatz: L\u2019antecedent o exposici\u00f3 del motiu.\nFortspinnung: El fortspinnung propi on es desenvolupa el motiu.\nEp\u00edleg: la secci\u00f3 d'ep\u00edleg o cad\u00e8ncia.En la m\u00fasica barroca, les melodies i les seves lletres eren en prosa. En lloc de les l\u00ednies emparellades, consistien en frases o par\u00e0grafs ret\u00f2rics que s\u00f3n formats per un gest d'obertura, una amplificaci\u00f3 (sovint amb seq\u00fc\u00e8ncia) i un tancament (amb una cad\u00e8ncia); en alemany Vordersatz - Fortspinnung - Epilog. Per exemple: \n\nWhen I was a child, [gest d'obertura]\nI spake as a child, [amplificaci\u00f3...]\nI understood as a child, [...]\nI thought as a child; [...]\nBut when I became a man, I put away childish things. [tancament]\n\u20141 Corinthians 13", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Are You Gonna Go My Way \u00e9s el tercer \u00e0lbum d'estudi del m\u00fasic de rock estatunidenc Lenny Kravitz, va ser llan\u00e7a el 9 de mar\u00e7 del 1993, per Virgin Records America. Va ser enregistrat als Waterfront Recording Studios, Hoboken, Nova Jersey.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'altura \u00e9s la freq\u00fc\u00e8ncia fonamental percebuda d'un so. Mentre que la freq\u00fc\u00e8ncia fonamental es determina a trav\u00e9s de mesures f\u00edsiques, l'altura pot ser diferent d'aquesta mesura a causa dels harm\u00f2nics que es troben a altres freq\u00fc\u00e8ncies diferents a la fonamental. Es diu que un so \u00e9s m\u00e9s agut si t\u00e9 m\u00e9s altura i que \u00e9s greu si en t\u00e9 menys. \u00c9s una de les caracter\u00edstiques fonamentals per definir un so, juntament amb la durada, la intensitat i el timbre. En m\u00fasica, la unitat occidental per mesurar l'altura dels sons i les dist\u00e0ncies que hi ha entre si, \u00e9s el to; i la seva meitat, el semit\u00f2.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La forma tern\u00e0ria \u00e9s una manera d'estructurar la pe\u00e7a musical en tres parts: L'estructura tern\u00e0ria b\u00e0sica, A\u2013B\u2013A, \u00e9s la m\u00e9s utilitzada, on la primera i la tercera parts s\u00f3n musicalment id\u00e8ntiques, o molt semblants, mentre que la segona part (B), molt sovint coneguda com a trio, contrasta notablement amb aquestes.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La Segona Escola de Viena (en alemany: Zweite Wiener Schule, Neue Wienere Schule) \u00e9s el grup de compositors de la primera meitat del segle xx que inclou Arnold Sch\u00f6nberg i alguns dels seus alumnes (principalment, Alban Berg i Anton Webern). Tots ells van coincidir principis del segle XX a Viena, on Sch\u00f6nberg va viure i va fer classes, espor\u00e0dicament, entre 1903 i 1925. La seva m\u00fasica, inicialment, estava caracteritzada per la tonalitat expandida del Romanticisme tard\u00e0; i m\u00e9s endavant, seguint l'evoluci\u00f3 de Sch\u00f6nberg, per un expressionisme totalment crom\u00e0tic sense un centre tonal clar, estil denominat com a atonalisme. Encara m\u00e9s endavant, es van caracteritzar per l'\u00fas de la t\u00e8cnica de composici\u00f3 amb dotze sons desenvolupada per Sch\u00f6nberg.\nLa Segona Escola de Viena rep el seu nom per la comparaci\u00f3 amb la Primera Escola de Viena, que inclouria els compositors del Classicisme i primer Romanticisme vien\u00e8s, i que va suposar un per\u00edode d'esplendor de la m\u00fasica a Viena, particularment amb les figures de Franz Joseph Haydn, Wolfgang Amadeus Mozart, Ludwig van Beethoven i Franz Schubert.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Kevin Locke o Tokeya Inajin \"El primer a al\u00e7ar-se\" (Standing Rock, Dakota del Sud, 1954) \u00e9s un m\u00fasic sioux barreja de lakota i anishinabe, \u00e9s mestre i artista, toca i balla la dansa amb els anells, amb la qual cosa ha anat a molts powwows. Ha enregistrat nombrosos discs, com The first flute.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Els  Bohrer foren una fam\u00edlia alemanya de quatre germans m\u00fasics fills del concertista de contrabaix Caspar Bohrer (1744-1809).\nAnton (violinista), (1783-1852), fou deixeble de Winter, Kreutzer i Danzi; va compondre nombrosos concerts, quartets, trios, fantasies i concertants per a viol\u00ed i orquestra.\nMax (violoncel\u00b7lista), (1785-1867) fou deixeble de Schwarz.\nAnton i Max junt amb els altres dos germans Peter (violinista) i Franz (violista), formaren un quartet de concert, dirigint-se a Viena el 1805. En retornar a Munic moriren Peter i Franz. Anton i Max s'establiren a Berl\u00edn despr\u00e9s d'haver fet una gira arreu d'Europa, el primer com a mestre de concerts i el segon com a violoncel\u00b7listes. El 1824 retornaren altra volta a Munic, dirigint-se a Par\u00eds el 1827, on donaren diversos concerts en uni\u00f3 de Tilmant i Urhan. Quan la Revoluci\u00f3 francesa de Juliol fugiren a Londres. El 1832, Max, fou nomenat primer violoncel\u00b7lista i mestre de concerts en la cor d'Stuttgart. El 1834, Anton fou mestre de concert en la cort d'Hannover.\nSophie, filla d'Anton (1828-1849), fou una distingida pianista que acab\u00e0 establint-se a Sant Petersburg.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Records, Promotion, Music (o coneguda popularment com a RPM), va ser una revista setmanal canadenca especialitzada en informaci\u00f3 sobre la ind\u00fastria musical. La revista va ser fundada per Walt Grealis el febrer de 1964, subvencionada a trav\u00e9s de les companyies discogr\u00e0fiques propiet\u00e0ries de Stan Klees. RPM va cessar la seva publicaci\u00f3 el novembre de 2000.\nLa revista va anar patint canvis i variacions en el t\u00edtol com per exemple RPM Weekly i RPM Magazine. RPM mantenia diversos formats de llistes musicals incloent: Top Singles (tots els g\u00e8neres), Adult Contemporary, Dance, Urban, Rock/Alternative i Country Tracks (tamb\u00e9 coneguda com a Top Country Tracks) per la m\u00fasica country. El 21 de mar\u00e7 de 1966, RPM va expandir la seva llista de Top Singles de 40 posicions a 100.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Max, tamb\u00e9 conegut com a Max/MSP/Jitter, \u00e9s un llenguatge de programaci\u00f3 visual per a m\u00fasica i multim\u00e8dia desenvolupat i mantingut per la companyia de programari Cycling '74 amb seu a San Francisco. Al llarg dels seus m\u00e9s de trenta anys d'hist\u00f2ria, ha estat utilitzat per compositors, int\u00e8rprets, dissenyadors de programari, investigadors i artistes per crear enregistraments, performances i instal\u00b7lacions.El programa Max \u00e9s modular, ja que la majoria de rutines existeixen com a biblioteques compartides. Una interf\u00edcie de programaci\u00f3 d'aplicacions (API) permet el desenvolupament de rutines noves (anomenades objectes externs ) per part de tercers. Per tant, Max t\u00e9 una gran base d'usuaris de programadors no afiliats a Cycling '74 que milloren el programari amb extensions comercials i no comercials del programa. A causa d'aquest disseny extensible, que representa alhora l'estructura del programa i la seva interf\u00edcie gr\u00e0fica d'usuari (GUI), Max ha estat descrit com la llengua franca per al desenvolupament de programari interactiu de m\u00fasica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La borr\u00e8ia o bourr\u00e9e \u00e9s un tipus de dansa tradicional de dos i tres temps molt estesa per Occit\u00e0nia, d'origen basc segons certs especialistes. Es balla sobretot al Mass\u00eds Central i a l'Arieja. A l'Arieja, el Berry i el Borbon\u00e8s hom balla una borr\u00e8ia de dos temps, mentre que al Llemos\u00ed i a Alv\u00e8rnia sovint \u00e9s de tres temps. Aquest ball tamb\u00e9 \u00e9s conegut localment amb altres noms, com Montanharda o Auvernhata.\nLa borr\u00e8ia es balla per parelles, no necess\u00e0riament formades per un home i una dona, que es disposen en fila, de manera que cada ballar\u00ed es troba de cara a la seva parella i amb un ballar\u00ed a cada banda (o nom\u00e9s en una, si \u00e9s a l'extrem). Els ballarins es desplacen sobretot avan\u00e7ant, reculant o canviant de lloc amb la parella.Per extensi\u00f3 es diuen tamb\u00e9 borreies les can\u00e7ons amb les quals es balla la borreia. La m\u00fasica i les can\u00e7ons no tenen instruments veritablement caracter\u00edstics ni obligatoris sin\u00f3 que hom emprava el que tenia i sabia tocar. La majoria tenen veus i violins i, sobretot les m\u00e9s noves, solen afegir l'acordi\u00f3 diat\u00f2nic t\u00edpic i tradicional d'aquestes terres. Altres instruments s\u00f3n possibles, com per exemple la cornamusa, la viola de roda o, a l'Arieja, l'obo\u00e8. Les can\u00e7ons dels segles xvii i xviii tenien compassos binaris, i sembla que nom\u00e9s a la zona del centre amb el temps han evolucionat a tres temps.Generalment (en les Suites de Bach principalment) les bourr\u00e9es formen parella; la segona ocupa el lloc del trio en el Minuet tradicional, i el conjunt s'acaba pel retorn (Da capo) de la primera bourr\u00e9e sense les repeticions.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Llista no exhaustiva d'Orquestres Simf\u00f2niques d'Europa.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En m\u00fasica, el motiu BACH \u00e9s un criptograma musical format per la seq\u00fc\u00e8ncia de notes si bemoll, la, do i si natural, que en la notaci\u00f3 musical alemanya s'anomenen B, A, C, H.\nAquest motiu musical de quatre notes ha estat utilitzat per nombrosos compositors, com a homenatge a Johann Sebastian Bach. El primer exemple de la seva utilitzaci\u00f3 \u00e9s en una pe\u00e7a de Jan Pieterszoon Sweelinck, per\u00f2 tamb\u00e9 podria ser que utilitz\u00e9s aquest motiu com a homenatge a un dels antecessors de Johann Sebastian, molts dels quals van ser tamb\u00e9 grans m\u00fasics.\nLa possibilitat de poder lletrejar el cognom Bach d'aquesta forma, i, per tant, fer una melodia, \u00e9s perqu\u00e8 en alemany B indica un si bemoll, mentre que la H significa si natural.\nBach va utilitzar aquest motiu com a subjecte d'una fuga a la part final de l\u2019Art de la Fuga (Die Kunst der Fuge) (BWV 1080), una obra que no va arribar a acabar, ja que va morir el 1750. Apareix tamb\u00e9 a algunes de les altres peces, com ara al final de la quarta variaci\u00f3 can\u00f2nica de \"Von Himmel Hoch\", BWV 769. La seva aparici\u00f3 al pen\u00faltim comp\u00e0s dels \"Kleines harmonisches Labyrint\", BWV 591, no \u00e9s, tot i aix\u00f2, molt significatiu i l'obra podria ser un plagi (s'ha suggerit que l'aut\u00e8ntic autor podria ser Johann David Heinichen). Apareix tamb\u00e9 a la Passi\u00f3 segons Sant Mateu a la secci\u00f3 63.b, on el cor canta Warlich, dieser ist Gottes Sohn gewesen (Aquest home era realment el mateix fill de D\u00e9u). En moltes peces, mentre aquestes notes exactament, B-A-C-H, no s\u00f3n tocades, una transposici\u00f3 d'aquest motiu \u00e9s utilitzat (una seq\u00fc\u00e8ncia de notes seguint els mateixos intervals: descendir una segona menor, ascendir una tercera menor i descendir una segona menor).\nExisteix una fuga per teclat en fa major per un dels fills de Bach, probablement Johann Chistian Bach o b\u00e9 Carl Philipp Emanuel Bach, en qu\u00e8 apareix el motiu, per\u00f2 no va ser fins al segle xix, en qu\u00e8 l'inter\u00e8s per l'obra de Bach va reviure i el motiu va tornar a ser utilitzat amb certa freq\u00fc\u00e8ncia.\nDes que Bach va utilitzar un motiu sonor basat en les inicials d'un nom (el seu), altres compositors l'han utilitzat com a recurs en fugues o d'altres obres contrapunt\u00edstiques complexes.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Fumagalli fou una fam\u00edlia de m\u00fasics de l'\u00e8poca del Romanticisme.\n\nCarlo Fumagalli, (10 de novembre, 1822 a Mil\u00e0 - idem. 1 d'octubre, 1907) va ser un compositor itali\u00e0, arranjador de m\u00fasica i professor de m\u00fasica.\nDisma Fumagalli, (8 de setembre, 1826 a Inzago a prop de Mil\u00e0 - Mil\u00e0, 9 de mar\u00e7, 1893) fou un compositor, pianista i professor de m\u00fasica.\nAdolfo Fumagalli, (19 d'octubre, 1828 a Inzago a prop de Mil\u00e0 - Flor\u00e8ncia, 3 de maig, 1856) va ser un pianista i compositor.\nLuca Fumagalli, (29 de maig, 1837 a Inzago - Mil\u00e0, 5 de juny, 1908) fou un compositor i pianista.\nPolibio Fumagalli, (26 d'octubre, 1830 a Inzago - Mil\u00e0, 21 de juny, 1900) fou un compositor, organista i pianista.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "See for Miles Records (SFM) era un segell discogr\u00e0fic brit\u00e0nic creada el 1982, que va ser un dels primers a reeditar edicions brit\u00e0niques, anteriors a l'aparici\u00f3 del CD.\nSee for Miles ha reeditat la majoria de les edicions de molts segells, incloent Dandelion Records en CD a la d\u00e8cada de 1990. El nom fa al\u00b7lusi\u00f3 tant al seu co-propietari Colin Milers i a la can\u00e7\u00f3 \"I Can See for Miles\" dels The Who. Milers va treballar per al seu company a SFM Mark Rye a EMI en el seu programa de reedici\u00f3, i es van reunir despr\u00e9s que Miles havia creat el segell al sortir d'EMI. La companyia va entrar en concurs dec creditors i el 2007 es van vendre els drets del segell a Phoenix Music Internacional. Llavors Rye va passar a formar Pucka Records, GVC Records i del projecte RockHistory.co.uk, aix\u00ed com va continuar amb l'empresa de venda per correu Magpie Direct que havia creat durant l'\u00e8poca de See For Miles.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Asian Dub Foundation (literalment, Fundaci\u00f3 de dub asi\u00e0tica, sovint abreujat ADF) \u00e9s una banda musical que mescla diferents estils que van des del dub, el drum and bass, el reggae i el rap a la m\u00fasica tradicional \u00edndia, ja que, tot i que ADF \u00e9s origin\u00e0ria de Londres, els components de la banda s\u00f3n d'origen asi\u00e0tic. Actualment l'agrupaci\u00f3 est\u00e0 formada per Dr. Das, PD Pandit G, Chandrasonic, Deeder Zaman i Sun-J.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Barbra Joan Streisand (Nova York, 24 d'abril de 1942) \u00e9s una cantant, actriu, productora i directora de cinema estatunidenca. Va rebre l'Oscar a la millor actriu el 1968, per la pel\u00b7l\u00edcula Funny Girl, i tamb\u00e9 l'Oscar a la millor can\u00e7\u00f3 per Evergreen (tema d'amor de la pel\u00b7l\u00edcula A Star Is Born (1976).,\u00c9s un dels artistes que ha venut m\u00e9s discos, amb m\u00e9s de 71,5 milions d'\u00e0lbums venuts als Estats Units i m\u00e9s de 140 milions d'\u00e0lbums venuts a tot el m\u00f3n. \u00c9s l'artista femenina millor classificada en la Recording Industry Association of America's (RIAA) Top Selling Artists List, aix\u00ed com l'\u00fanica dona classificada entre els deu primers. Amb Frank Sinatra, Cher, i Shirley Jones, \u00e9s l'\u00fanica artista que ha assolit un Oscar al millor actor i a tenir almenys un \u00e0lbum n\u00famero 1 al r\u00e0nquing Billboard Hot 100.\nSegons la RIAA, Streisand detenta el r\u00e8cord del nombre d'\u00e0lbums havent estat al top deu un total de 31 vegades des de 1963. Detenta tamb\u00e9 el r\u00e8cord de longevitat (48 anys) entre el seu primer i el seu \u00faltim \u00e0lbum al top deu. Amb el seu \u00e0lbum Love Is the Answer, esdev\u00e9 l'\u00fanica artista a tenir un \u00e0lbum n\u00famero u de les vendes cinc decennis consecutius. Segons la RIAA, ha obtingut m\u00e9s de 53 discos d'or, 31 discos de plat\u00ed, i 14 discos multi-plat\u00ed als Estats Units.D'altra banda, \u00e9s l'autora del llibre My Passion for Design, que compr\u00e8n fotos de les seves resid\u00e8ncies, sobretot la de Calif\u00f2rnia.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Indochine \u00e9s un grup de m\u00fasica pop-rock en franc\u00e8s, pertanyent al corrent musical de la new wave, que es va formar el 1981 i va tenir un notable \u00e8xit a Fran\u00e7a durant els anys 80.\nDurant els anys 90 els mitjans de comunicaci\u00f3 va perdre inter\u00e8s per aquest grup, per\u00f2 Indochine va fer ren\u00e9ixer el seu \u00e8xit a la primera d\u00e8cada del segle xxi, especialment a partir de la sortida, el 2002, del seu \u00e0lbum Paradize i el seu single J'ai demand\u00e9 \u00e0 la Lune. Al llarg de la seva carrera, hom calcula que Indochine hauria venut m\u00e9s de deu milions de discs, incloent \u00e0lbums, singles i compilacions, cosa que el converteix en el grup musical franc\u00e8s amb el major nombre de vendes.Els seus membres s\u00f3n Nicola Sirkis (veu i guitarra), Marco (baix), Boris Jardel (guitarra), Oli de Sat (teclat i guitarra), Mr Shoes (bateria, membre del grup des de 2002) i Matu (teclats, est\u00e0 al grup des de 2005).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Llista dels premis i nominacions rebuts per Metallica, banda de m\u00fasica estatunidenca formada l'any 1981 a Los Angeles. Els integrants de la banda s\u00f3n el cantant James Hetfield, el bateria Lars Ulrich, ambd\u00f3s co-creadors de la banda, a m\u00e9s del guitarrista Kirk Hammett i el baixista Robert Trujillo.\nAnteriorment havien format part de la banda els baixistes Ron McGovney originalment fins 1982, Cliff Burton el va substituir fins 1986 quan va morir en un accident de la banda, i Jason Newsted que el va substituir fins a l'any 2001, any que va abandonar la banda. Tamb\u00e9 va fundar la banda el guitarrista Dave Mustaine fins que fou expulsat el 1983, i llavors va fundar el grup Megadeth. Amb quatre d\u00e8cades ininterrompudes d'\u00e8xits ha esdevingut una de les bandes de heavy metal m\u00e9s importants del m\u00f3n.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica ra\u00ef (IPA: [r\u0251i]; \u00c0rab: \u0631\u0627\u064a) \u00e9s un estil de m\u00fasica folk originari d'Alg\u00e8ria que es remunta als anys 20 del segle passat. El naixement del ra\u00ef es produeix en ciutats com Or\u00e0, Mostaganem o Chlef, entre la gent de barris populars i d'origen humil, essent freq\u00fcents lletres amb un alt contingut pol\u00edtic i social. Tradicionalment cantat per homes, durant el segle XX s'ha popularitzat tamb\u00e9 entre les dones. El g\u00e8nere mescla instruments tradicionals, sintetitzadors, bateries electr\u00f2niques i baixos, amb l'objectiu d'adaptar els gustos actuals als ritmes tradicionals de la zona. Aix\u00ed doncs, entre els estils que m\u00e9s han influ\u00eft en el ra\u00ef, en destaquen la m\u00fasica andalusina, la m\u00fasica \u00e0rab o ritmes bedu\u00efns com el desert blues.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Aquesta llista de grups de rock alternatiu inclou artistes rock alternatiu que han tingut un cert reconeixement o publicitat (com \u00e9s el cas que haja estat en una discogr\u00e0fica gran o coneguda). Aquesta llista no inclou conjunts locals poc coneguts. Les formacions estan ordenades segons la primera lletra del seu nom (no s'inclouen les paraules \"a\", \"an\", o \"the\"), i els noms de cantants estan ordenats pel seu cognom.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Reb\u00e9tiko, en plural reb\u00e9tika (en grec \u03c1\u03b5\u03bc\u03c0\u03ad\u03c4\u03b9\u03ba\u03bf i \u03c1\u03b5\u03bc\u03c0\u03ad\u03c4\u03b9\u03ba\u03b1 respectivament), ocasionalment transliterat com a remb\u00e9tiko, \u00e9s el nom d'un tipus de m\u00fasica folkl\u00f2rica grega. Un tipus de m\u00fasica d'arrel que t\u00e9 clares similituds amb altres m\u00fasiques de l'\u00e0rea mediterr\u00e0nia. Les can\u00e7ons, que sovint han estat comparades a g\u00e8neres com el blues estan plenes de dolor, passi\u00f3, romanticisme i amargor. Habitualment s\u00f3n can\u00e7ons melanc\u00f2liques que ens parlen de les desgr\u00e0cies de gent normal i corrent. La guerra Greco-Turca amb el fam\u00f3s incendi de Smyrna, va portar una onada de milions de persones que es van refugiar a Gr\u00e8cia. Aquests refugiats van ser els principals propulsors de la popularitzaci\u00f3 de la m\u00fasica Reb\u00e9tiko al pa\u00eds. Moltes can\u00e7ons de reb\u00e9tiko primerenques ens parlen de drogues, especialment d'haixix la qual cosa va fer que el g\u00e8nere fos criminalitzat per la dictadura de Ioannis Metax\u00e0s en 1936. Damianakos Stathis ha fet notar que les can\u00e7ons reb\u00e9tiko dels primers temps s\u00f3n sobretot l'expressi\u00f3 cantada del proletariat. Totes les can\u00e7ons reb\u00e9tiko tenen ritmes ballables, sobretot de zeib\u00e9kikos, apt\u00e0likos, khas\u00e0pikos i s\u00e9rvikos, per\u00f2 tamb\u00e9 s'hi troben ritmes de balls com tsifteteli, karsilam\u00e0s, sirt\u00f3s i altres. Les can\u00e7ons de reb\u00e9tiko eren cantades exclusivament per homes, tot i que durant la segona meitat del segle XX han sigut versionades per dones.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Mentre que la M\u00fasica tradicional libanesa continua sent popular al L\u00edban, la m\u00fasica moderna que reconcilia els estils occidentals i tradicionals \u00e0rabs, el pop i la fusi\u00f3 estan guanyant popularitat r\u00e0pidament. Al L\u00edban, n'hi ha una antiga forma de m\u00fasica \u00e0rab-andalusa, el z\u00e0jal, que \u00e9s un poema cantat en \u00e0rab dialectal. El z\u00e0jal liban\u00e8s va ser designat com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 27 de novembre de 2014.Les emissores de r\u00e0dio presenten una gran varietat de m\u00fasica, que inclou la m\u00fasica tradicional libanesa, \u00e0rab cl\u00e0ssica, d'Arm\u00e8nia, i m\u00fasica moderna francesa, anglesa, americana i llatina.La m\u00fasica del L\u00edban t\u00e9 una llarga hist\u00f2ria. Beirut, la capital del L\u00edban, \u00e9s coneguda des de fa molt de temps, especialment en un per\u00edode immediatament posterior a la Segona Guerra Mundial, pel seu art i intel\u00b7lectualisme. Diversos cantants van sorgir en aquest per\u00edode, entre els m\u00e9s famosos Fairuz, Sabah Fighali, Wadih Al Safi, Nasri Shamseddine, Melhem Barakat, Salwa Katrib, Majida El Roumi, Ahmad Kaabour, Marcel Khalife, i Ziad Rahbany, qui -a m\u00e9s a m\u00e9s de ser un cantant i compositor comprom\u00e8s i compositor de m\u00fasica- tamb\u00e9 era un dramaturg popular. Lydia Canaan va ser aclamada pels medis com la primera estrella de rock de l'Orient Mitj\u00e0.Durant la guerra civil de quinze anys, la majoria de les estrelles de la m\u00fasica libanesa es van mudar al Caire o Par\u00eds, que es va celebrar a Beirut amb una gran escena musical quan van regressar despr\u00e9s de 1992. El Dia de la M\u00fasica anual, que se celebra cap a finals de juny, y porta a tot el pa\u00eds a concerts organitzats i espontanis. L'any 2016, es va celebrar en m\u00e9s de 120 pa\u00efsos.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "21st Century Breakdown \u00e9s el vuit\u00e8 \u00e0lbum d'estudi de la formaci\u00f3 estatunidenca de punk rock Green Day. \u00c9s la segona rock opera de la banda, despr\u00e9s d'American Idiot.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Enrique Marzo y Feo (Alcal\u00e1 de Henares, 1819 - 1892) fou un m\u00fasic espanyol del Romanticisme. Als vint anys fou nomenat m\u00fasic major d'un regiment de cavalleria, desenvolupant el mateix c\u00e0rrec en d'altres. Fou un dels fundadors de la Societat de Concerts i professor d'obo\u00e8 del Teatre Reial de Madrid. Escriv\u00ed diverses composicions musicals i el que li donaria fama per la posteritat fou un M\u00e9todo de obo\u00e8 con nociones de corno ingl\u00e9s, que fou declarat de text al Conservatori de Madrid.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Jason Lu\u00eds Cheetham, conegut art\u00edsticament com a Jason Lu\u00eds Kay o Jay Kay (Stretford, Lancashire, 30 de desembre de 1969) \u00e9s un cantant angl\u00e8s, l\u00edder de la banda Jamiroquai.La seva mare era cantant de jazz i d'aqu\u00ed va treure les seves qualitats art\u00edstiques.\nAls 15 anys va deixar l'escola i m\u00e9s tard va marxar de casa vagant pels carrers. Va cometre alguns robatoris i va estar implicat en un crim que no va cometre. Per\u00f2 tot canvia quan, en el 1989 va arribar la seva odissea del funk. Un amic seu li va deixar el seu estudi de gravaci\u00f3 i all\u00e0 va comen\u00e7ar el seu treball. Va firmar un contracte de 8 discos per la companyia de Sony BMG Entertaintment i va treure el seu primer single \"When you gonna' learn?\". Posteriorment, el 1993 va sortir a la llum el seu primer CD \"Emergency on planet Earth\", convertint-se en el m\u00e9s venut de l'any a tot el Regne Unit. Seguidament de \"The Return of the space cowboy\", \"Travelling without moving\", \"Synkronized\", \"A funk odyssey\", \"Dynamite\" i un \u00e0lbum recopilatori \"High Times\".\nSe l'ha relacionat sentimentalment amb les actrius Winona Ryder i Denise van Outen.Cal destacar la seva gran passi\u00f3 pels cotxes r\u00e0pids i cars, que han aparegut en alguns dels seus videoclips com Cosmic Girl o Alright i tamb\u00e9 el seu gran amor als barrets, en t\u00e9 una col\u00b7lecci\u00f3 de m\u00e9s de 100, arribant a gastar-se 36.000 euros per un.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Christoph Br\u00fcx (Sonsbeck, Rin del Nord-Westf\u00e0lia, Alemanya, 13 de desembre de 1965) \u00e9s un compositor, pianista, productor musical alemany. Ha treballat per a diversos artistes i grups musicals, entre els quals destaquen No Angels, Matthias Reim, Bro'Sis, The Underdog Project, Tina Turner, Brooklyn Bounce i aix\u00ed successivament. Viu i treballa a Hamburg, qu\u00e8 s'ocupa tamb\u00e9 a m\u00e9s de la m\u00fasica de les arts visuals (pintura, escultura).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un fake book \u00e9s una col\u00b7lecci\u00f3 de partitures esquem\u00e0tiques per ajudar a un int\u00e8rpret a aprendre r\u00e0pidament noves can\u00e7ons. En aquests llibres, cada can\u00e7\u00f3 cont\u00e9 la informaci\u00f3 m\u00ednima necess\u00e0ria per a poder fer-ne una interpretaci\u00f3 lliure: la melodia, els acords, i el text. Els fake books no estan pensats per a principiants, ja que el lector ha de seguir i interpretar una notaci\u00f3 escassa, i en general ha de tenir profunda familiaritat amb els acords i aquest tipus de partitura.\nEls fake books s\u00f3n una part central de la cultura de la reproducci\u00f3 de la m\u00fasica en p\u00fablic, particularment en el jazz, degut al seu car\u00e0cter improvisatori. Els fake books que contenen est\u00e0ndards de jazz es coneixen amb el nom de Real Book", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El sakara \u00e9s un instrument de percussi\u00f3 tradicional de la m\u00fasica yoruba de Nig\u00e8ria. Consisteix en una forma de toc feta d'argila i coberta d'una pell de cabra. Es toca amb un pal.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "In The End va ser el tercer senzill del disc de Linkin Park Hybrid Theory. Va ser llan\u00e7at l'any 2001, i va captivar un gran \u00e8xit entre el p\u00fablic, convertint aquesta can\u00e7\u00f3, en una de les m\u00e9s conegudes del grup. Va ser el n\u00famero 1 a U.S Modern Rock Tracks i el n\u00famero 2 a U.S Billaboard Hot 100.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Secondhand Serenade \u00e9s un grup format pel vocalista i guitarrista John Vesely. El projecte va comen\u00e7ar a Calif\u00f2rnia, Estats Units, l'any 2004. Vesely ha publicat tres \u00e0lbums, l'anomenat Awake l'any 2007, A Twist in my Story l'any 2008 i recentment l'any 2010 Hear me Now. En un \u00e0lbum de Secondhand Serenade es va realitzar una gravaci\u00f3 multipista per gravar les m\u00faltiples can\u00e7ons de les veus i guitarres. A difer\u00e8ncia del segon disc, que es va utilitzar una banda completa, per poder obtenir-ne un s\u00f2 m\u00e9s treballat.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Els g\u00e8neres musicals s\u00f3n categories que contenen m\u00fasiques amb un nombre remarcable i suficient de similituds; unes similituds que poden ser de molts tipus per\u00f2 que en tots els casos tenen a veure amb comportaments i pr\u00e0ctiques musicals, ja siguin dels autors i/o dels receptors. Entre les principals hi ha les seg\u00fcents:\n\nSimilituds estil\u00edstiques, o referides a l'estil en qu\u00e8 est\u00e0 composta aquesta m\u00fasica. En alguns casos aquestes similituds estil\u00edstiques es refereixen a la data o per\u00edode en qu\u00e8 va ser composta cada una d'aquestes peces, o al pa\u00eds del qual prov\u00e9 o al qual serveix (referents cronol\u00f2gic o geogr\u00e0fic). En altres casos, menys, pot respondre a altres elements.\nSimilituds estructurals, en l'estructura formal, en la forma musical o patr\u00f3 formal que apliquen aquestes composicions. En la mesura en qu\u00e8 hi t\u00e9 relaci\u00f3, tamb\u00e9 cal fer refer\u00e8ncia a les similituds en la durada d'aquestes obres.\nSimilituds referides als efectius sonors que posen en joc aquestes obres, ja siguin instruments (quins, quants ...) o veus (\u00eddem).\nEn el cas que aquesta m\u00fasica tingui text, tamb\u00e9 s\u00f3n importants les similituds referides a la tem\u00e0tica del text.\nSimilituds referides a les franges de poblaci\u00f3 que es consideren p\u00fablic seguidor d'aquestes m\u00fasiques. \u00c9s interessant de tenir en compte que els g\u00e8neres musical generen tantes afeccions com aversions, de manera que, sovint, tan importants s\u00f3n les franges de poblaci\u00f3 que veneren un tipus de m\u00fasica (un g\u00e8nere) com les franges que el detesten, segurament amb la mateixa vehem\u00e8ncia. En relaci\u00f3 a aquestes, tamb\u00e9 similituds relatives als llocs i espais on habitualment es vehicula aquesta m\u00fasica.\nSimilituds referides a l'\u00fas primigeni d'aquestes m\u00fasiques, a les funcions per a les quals inicialment han estat pensades, sense perjudici que amb posterioritat aquestes puguin variar.\nSimilituds de tipus conceptuals, ja siguin referides a la seva composici\u00f3 o a la seva interpretaci\u00f3, com seria el cas de la fusi\u00f3 d'elements de proced\u00e8ncies geogr\u00e0fiques diverses en el cas de les m\u00fasiques del m\u00f3n, o de determinats criteris interpretatius en el cas de la m\u00fasica antiga.No en tots els g\u00e8neres aquestes similituds funcionen amb la mateixa for\u00e7a i import\u00e0ncia com a elements aglutinadors. M\u00e9s aviat es donen grans difer\u00e8ncies en aquest sentit: uns g\u00e8neres estan aglutinats sobretot per les refer\u00e8ncies a l'estil d'un per\u00edode; altres, pel tema que toquen les seves lletres; altres perqu\u00e8 els seus p\u00fablics s\u00f3n coincidents; etc. En tot cas, per\u00f2, \u00e9s poc habitual considerar que pertanyen a un mateix g\u00e8nere diferents m\u00fasiques que nom\u00e9s comparteixen similituds d'una tipologia.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En m\u00fasica popular, una can\u00e7\u00f3 versionada o una versi\u00f3 (es fa servir de vegades l'anglicisme  cover, que significa 'coberta', tot i el seu \u00fas impropi) \u00e9s una nova interpretaci\u00f3 (en directe, o un enregistrament) d'una can\u00e7\u00f3 gravada pr\u00e8viament per un altre artista que aquell qui la interpreta. En catal\u00e0 \u00e9s com\u00fa utilitzar el terme \u00abversionar\u00bb per referir-se a l'acci\u00f3 de crear o interpretar una can\u00e7\u00f3 versionada. En angl\u00e8s, una cover band \u00e9s una banda que exclusivament interpreta versions.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "HMV Group (LSE HMV) (His Master's Voice, en catal\u00e0: La Veu del seu Amo), normalment abreujat en HMV, \u00e9s una famosa marca de la ind\u00fastria musical i, durant anys, el nom d'una companyia discogr\u00e0fica del Regne Unit. El nom va ser encunyat en 1899 com el t\u00edtol d'un quadre del gos Nipper escoltant un gram\u00f2fon de corda. Les seues tendes de distribuci\u00f3 s\u00f3n actualment les primeres en vendes en el Regne Unit, per\u00f2 t\u00e9 una fera compet\u00e8ncia dins del Regne Unit per part de Virgin Megastores i, m\u00e9s recentment, de Music Zone...", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'mbalakh, o escrit m\u00e9s sovint sota la forma w\u00f2lof mbalax, \u00e9s un g\u00e8nere musical que s'ha imposat com a m\u00fasica nacional del Senegal i de G\u00e0mbia. Es tracta d'una barreja musical que es cre\u00e0 a partir del njuup, una m\u00fasica tradicional religiosa del poble serer, i d'altres estils occidentals com ara el jazz, el blues o el rock durant els anys 70 al Senegal. Un dels instruments imprescindibles al mbalakh \u00e9s el sabar, un tabal tradicional. M\u00fasics que han participat en la popularitzaci\u00f3 de l'mbalakh a Occident s\u00f3n, per exemple, els cantants Youssou N'Dour, Isma\u00ebl L\u00f4, o Cheikh L\u00f4.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "\"She Wants to Be Me\" \u00e9s una can\u00e7\u00f3 per la banda brit\u00e0nica de Pop rock, Busted, co-escrita per l'equip de producci\u00f3 musical de The Matrix. Va ser inclosa al seu segon \u00e0lbum A Present for Everyone el novembre de 2003.\nUn any despr\u00e9s va ser lliurada com un single d'edici\u00f3 limitada (una setmana despr\u00e9s del que estava planejat), perqu\u00e8 el format era un Mini CD single de 3-inch i no era elegible per a la llista.\nBusted va tocar la can\u00e7\u00f3 al cd:uk l'Octubre de 2004. A live version was included on both the single and the live album A Ticket for Everyone.\n\"She Wants to Be Me\" va ser l'\u00faltim lliurament per Busted abans no es desf\u00e9s la banda el Gener de 2005.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Les can\u00e7ons de treball o tamb\u00e9 anomenades \"tonades de feina\" eren aquelles que duien a terme els treballadors durant la seva jornada de treball. Generalment aquestes can\u00e7ons eren interpretades per persones que realitzaven feines dures i/o repetitives com per exemple: mariners, pagesos o cosidores. La tem\u00e0tica d'aquestes can\u00e7ons era diversa, ja que ens podem trobar desde un bolero de Mach\u00edn, un cuplet d'inicis de segle, o b\u00e9 una tornada de Sarsuela del s. XIX. Com a norma general els moviments dels treballadors/es anaven coordinats amb la m\u00fasica i \u00e9s molt probable que la finalitat de cantar fos la d'alleugerir les repetitives feines generalment agr\u00edcoles. Avui dia, encara podem trobar les reminisc\u00e8ncies del que foren les tonades de feina, exemple d'aix\u00f2 seria el grup de d'obrers cantant durant la seva jornada laboral.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Shazam \u00e9s una aplicaci\u00f3 per a telefonia m\u00f2bil que incorpora un servei que permet la identificaci\u00f3 de m\u00fasica. L'empresa t\u00e9 la seu a Londres i va ser fundada per Chris Barton, Inghelbrecht Felip, Mukherjee Dhiraj i Wang Avery el 1999. Shazam s'aprofita del micr\u00f2fon que duen incorporats la majoria de tel\u00e8fons m\u00f2bils per a poder gravar una mostra de m\u00fasica que s'estigui reproduint. Una empremta digital ac\u00fastica es crea a partir de la mostra i es compara amb una base de dades per a trobar coincid\u00e8ncies. Un cop feta la relaci\u00f3, l'usuari pot rebre informaci\u00f3 tal com el t\u00edtol de la can\u00e7\u00f3, artista, L'\u00e0lbum, enlla\u00e7os d'inter\u00e8s a serveis com iTunes, YouTube, Spotify o Zune, i tamb\u00e9 suggeriments d'altres can\u00e7ons relacionades.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En una orquestra simf\u00f2nica, el concertino \u00e9s el solista de la secci\u00f3 de violins primers. De forma m\u00e9s general, el concertino \u00e9s l'instrument o grup d'instruments solistes, per contraposici\u00f3 al ripieno, que \u00e9s el conjunt d'instruments que serveixen d'acompanyament i base per al concert. Entre tots dos sol donar-se un intercanvi de material musical. El nom sorgeix del concerto grosso, g\u00e8nere empleat sobretot en el barroc itali\u00e0, un tipus de m\u00fasica al qual va destacar el compositor Arcangelo Corelli. Per extensi\u00f3, s'utilitzen tots dos termes per a qualsevol agrupaci\u00f3 de m\u00fasics que compleixin les seves caracter\u00edstiques; pot parlar-se, per exemple, del concertino i el ripieno d'una Big Band de jazz, g\u00e8nere que comparteix moltes caracter\u00edstiques formals amb el concerto grosso (incloent la llibertat interpretativa i d'improvisaci\u00f3, que \u00e9s t\u00edpica de la m\u00fasica anterior al classicisme).\nEn l'actualitat, el terme s'usa molt comunament per a la m\u00fasica simf\u00f2nica, on la primacia dels violins \u00e9s molt habitual. Aix\u00ed, en l'orquestra, el concertino \u00e9s la persona de major jerarquia despr\u00e9s del director, el que executa els solos de viol\u00ed en cas que n'hi hagi, amb excepci\u00f3 dels concerts, en el qual \u00e9s probable que intervinguin diversos violins solistes. El concertino pren decisions respecte a la t\u00e8cnica d'execuci\u00f3 dels violins i, a vegades, de tots els instruments de corda, i pot comandar la afinaci\u00f3 de tota l'orquestra (o nom\u00e9s de les cordes) abans dels assajos i actuacions, juntament amb altres q\u00fcestions t\u00e8cniques. A vegades ajuda a la direcci\u00f3 de l'orquestra amb petits gestos que marquen temps que no poden ser indicats solament per la batuta del director.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Richard Quitevis (Daly City, Calif\u00f2rnia, 7 d'octubre de 1969) conegut com a DJ QBert \u00e9s un conegut compositor i disc jockey estatunidenc, considerat un destacat DJ de Turntablism.\nDJ Qbert va comen\u00e7ar a jugar amb els discos als 15 anys, encara que va tenir la seva primera taula (un TurnTable de Fisher Price), des de molt petit. Va estar influenciat per interprets del carrer i artistes de graffiti de la comunitat hip hop on vivia a mitjans dels 1980.\nQBert va comen\u00e7ar la seva carrera musical a un grup anomenat FM20 amb Mix Master Mike (el seu primer rival a una batalla de Dj's) i DJ Apollo en 1990. Estaven tocant a Nova York quan Crazy Legs els va veure i els va invitar a unirse a la Rock Steady Crew. Van acceptar, i amb el nom de Rock Steady DJ's passaren a guanyar en 1992 el Disc Mix Club World DJ Championships (DMC, Campionat Mundial de DJs). DJ QBert va ser tamb\u00e9 un dels membres fundadors de la banda Invisibl Skratch Piklz, els primers a aplicar el concepte de grup al Turntablism, fent sonar bateries, baixos i scratchs uns damunt d'altres.\nA partir de la DMC de USA en 1991 es va enfocar m\u00e9s al Scratch i el Drumming, De totes les seves rutines, una de les m\u00e9s famoses va ser el treball amb Scratchs de LL Cool J, Rock the Bells. DJ QBert scratcheja \"hamster style,\" on el CrossFader del seu Mixer treballa en ordre invers. (Molts DJs de Scratch prefereixen usar el CrossFader del Mixer invertit.)\nDJ QBert, junt amb Skratch Piklz, van crear una s\u00e8rie de v\u00eddeos de TurnTablism i Scratch anomenats Turntable TV. Els primers 5 episodis foren publicats en VHS i duien demostracions, rutines, skits, i altres continguts relacionats amb els DJs i el Scratch.\nEls esfor\u00e7os de DJ QBert com a solista inclouen el Demolition Pumpkin Squeeze Musik en 1994, i en 1998 el Wave Twisters. DJ Qbert est\u00e0 representat per Premiere Artists Group i viatja per tot el m\u00f3n amb rutines de Scratchs I Shows de TurnTablism. La seva m\u00fasica tamb\u00c9 va ser inclosa als videjocs com en el Tony Hawk's Underground. Tamb\u00e9 apareix al documental de 2001 titulat Scratch. QBert va gravar un comercial per a la campanya d'Apple anomenada \"Switch\", encara que no fou publicada a televisi\u00f3. Tamb\u00e9 apareix en el primer documental de Batalles de DJs, en 1997, anomenat Battle Sounds.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Songs of Innocence \u00e9s el tretz\u00e8 \u00e0lbum de la banda irlandesa de rock U2. Editat el 9 de setembre de 2014, va ser produ\u00eft per Danger Mouse, amb producci\u00f3 addicional de Paul Epworth, Ryan Tedder, Declan Gaffney i Flood. L'\u00e0lbum va ser anunciat en un esdeveniment de llan\u00e7ament de producte d'Apple Inc., i llan\u00e7at el mateix dia a tots els clients de l'iTunes Store sense cost. Va ser exclusiu d'iTunes, iTunes Radio, i Beats Music fins al 13 d'octubre de 2014, que es va rebre el llan\u00e7ament f\u00edsic per part d'Island i Interscope Records. El llan\u00e7ament digital va batre el r\u00e8cord en estar disponible per a 500 milions d'usuaris d'iTunes, i per aquest fet, el CEO d'Apple Tim Cook el va anomenar com \"el major llan\u00e7ament d'un \u00e0lbum de tota la hist\u00f2ria\".", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El kont\u00e0kion o kond\u00e0kion (grec: \u03ba\u03bf\u03bd\u03c4\u03ac\u03ba\u03b9\u03bf\u03bd) \u00e9s un tipus d'himne propi de les tradicions lit\u00fargiques ortodoxa i cat\u00f2lica oriental. El seu origen es remunta a l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient de voltants del segle vi. Es divideix en estrofes (\u03bf\u03af\u03ba\u03bf\u03b9, iki, \u00abcases\u00bb) i comen\u00e7a amb un proemi. Habitualment t\u00e9 una tem\u00e0tica b\u00edblica i sovint representa un di\u00e0leg entre personatges de la B\u00edblia. Rom\u00e0 el Melode fou el principal compositor de kont\u00e0kia amb difer\u00e8ncia. L'\u00fanic kont\u00e0kion que encara se sol cantar en la seva totalitat \u00e9s l'Acatist a la Mare de D\u00e9u.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "De l'itali\u00e0 acciaccare, \"picar\", una acciaccatura (de vegades anomenat appoggiatura curta) \u00e9s un ornament musical menys important mel\u00f2dicament que l'appoggiatura llarga, on el retard en l'execuci\u00f3 de la nota principal \u00e9s clarament perceptible.\nL'aplicaci\u00f3 d'aquest recurs de vegades varia segons el compositor o el per\u00edode. Per exemple, les appoggiatures llargues de Mozart o Haydn s\u00f3n indistingibles visualment, a la partitura, de les acciaccatures de M\u00fassorgski o Prok\u00f3fiev.\nSegons l'instrument la interpretaci\u00f3 pot variar. Per exemple, al piano, en qu\u00e8 es poden tocar dos notes alhora l'acciaccatura fa sonar simult\u00e0niament les dues notes, amb la principal, deixant anar l'ornamental immediatament.\nL'acciaccatura s'escriu amb la nota ornamental lligada a la nota principal i amb una tipografia m\u00e9s petita, generalment ratllant-la.\n\nAix\u00f2 s'hauria d'interpretar com segueix:\n\nI sona com segueix:  Acciaccatura (?\u00b7p\u00e0g.)\nGeneralment, a m\u00e9s, a les acciaccatures s'hi arriba per salt (\u00e9s a dir, amb una dist\u00e0ncia m\u00e9s gran que un to) i se'n surt per un pas (amb una dist\u00e0ncia d'un to o un semit\u00f2), tot i que tamb\u00e9 trobem exemples en qu\u00e8 aix\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed, com per exemple al Carnaval dels Animals de Saint-Sa\u00ebns", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una llista d'\u00e8xits musicals (en angl\u00e8s anomenada music chart o Hit Parade) \u00e9s una manera de donar a la m\u00fasica un grau. El grau ve de la popularitat de la m\u00fasica. La Billboard Hot 100 \u00e9s una llista d'\u00e8xits popular. La informaci\u00f3 sobre llistes ve d'algunes fonts diferents, com el nombre de vendes, com el nombre de vegades que una can\u00e7\u00f3 sona a la r\u00e0dio, o el nombre de vegades que una can\u00e7\u00f3 o un \u00e0lbum s\u00f3n descarregats, i/o d'altres criteris. Les llistes s\u00f3n a vegades fetes per a un tipus concret de g\u00e8nere musical, per exemple Top 10 Rock Songs.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En Trevor Wye (Woking, Surrey, 6 de juny del 1935) Va estudiar flauta amb Geoffrey Gilbert i amb Marcel Moyse. Ha estat m\u00fasic \"freelance\" amb moltes de les grans orquestres simf\u00f2niques i de cambra del Regne Unit, havent realitzat tamb\u00e9 gravacions discogr\u00e0fiques tot sol i a duo.\nVa fundar l'International Summer School (Escola Internacional d'Estiu), que, des del seu comen\u00e7ament en l'any 1969, ha ha exercit una considerable influ\u00e8ncia a l'escola d'instruments de vent. L'any 1983 tamb\u00e9 va fundar la British Flute Holanda, Jap\u00f3 i Australiana. Va fer classes-concert molt populars utilitzant els diferents tipus de flautes de la seva pr\u00f2pia col\u00b7lecci\u00f3, estant particularment interessat amb la \"flauta d'amore\", instrument amb el qual realitza freq\u00fcents recitals.\n\u00c9s considerat com el millor professor de flauta del seu pa\u00edsPlantilla:Test imprec\u00eds i \u00e9s professor i Director del Departament de Flauta del Royal Nothern Collage of Music, Manchester, i anteriorment va ser professor en el Guidhall School os Music, Londres.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Allegretto (diminutiu d'allegro; alegret, en itali\u00e0) \u00e9s, en m\u00fasica, un indicador de tempo que correspon a una velocitat una mica menys r\u00e0pida que l'allegro, aproximadament unes 120 pulsacions per minut (ppm).\n 3r moviment (Rond\u00f3 allegretto grazioso) del quintet n\u00famero 1 en si bemoll major de Giovanni Cambini (?\u00b7p\u00e0g.)", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Who Knows Where the Time Goes \u00e9s un \u00e0lbum del 1968 de Judy Collins. Va arribar al n\u00fam. 29 en el r\u00e0nquing Billboard de pop.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La paraula al\u00b7leluia (de l'hebreu \u05d4\u05b7\u05dc\u05b0\u05bc\u05dc\u05d5\u05bc\u05d9\u05b8\u05d4, hallelu yah, 'lloeu D\u00e9u') \u00e9s una de les paraules m\u00e9s antigues de la fe monoteista i \u00e9s utilitzada en la tradici\u00f3 judeocristiana en demostraci\u00f3 de goig o per a donar gr\u00e0cies a D\u00e9u per alguna cosa. La seua traducci\u00f3 literal \u00e9s 'Lloeu el senyor!' Per a la majoria dels cristians, esta \u00e9s la paraula m\u00e9s alegre per a lloar el Senyor.\nAltres transliteracions, preses d'altres lleng\u00fces, s\u00f3n Halleluyah, Hallelujah o Alleluia.\nEn el catolicisme cantar al\u00b7leluia \u00e9s celebrar la resurrecci\u00f3 de Crist i lloar D\u00e9u.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El rebatut \u00e9s la part final d'alguns balls tradicionals, en qu\u00e8 es repeteix la melodia amb un ritme m\u00e9s r\u00e0pid.\nEl rebatut era present en el ball cerd\u00e0, on, segons Pujol i Amades\n\nTamb\u00e9 trobem el rebatut en la vintena llarga de balls de gegants i de nans de la Patum de Berga, que s\u00f3n intercanviables, ja que tenen la mateixa estructura, amb una primera part de ritme ternari, sovint composta de dues frases A i B, que es repeteix, i un rebatut amb les mateixes melodies amb ritme binari.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En els videojocs, la m\u00fasica din\u00e0mica (tamb\u00e9 anomenada m\u00fasica adaptativa o interactiva) \u00e9s una tecnologia que permet que la m\u00fasica de fons canvi\u00ef el seu volum, ritme o tonalitat en resposta a esdeveniments dins del joc.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La Reichsmusikkammer o RMK (Cambra de m\u00fasica del Reich) era una instituci\u00f3 del govern nacionalsocialista del 1933 al 1945 amb l'objectiu de promoure la m\u00fasica pura v\u00f6lkisch, germ\u00e0nica, \u00e0ria conforme a la ideologia totalit\u00e0ria, organitzar la professi\u00f3 dels m\u00fasics i combatre l'anomenada \u00abm\u00fasica degenerada\u00bb, els seus compositors i executants. El seu primer president va ser Richard Strauss.\n\nVa ser creada el 15 de novembre del 1933 per Joseph Goebbels, per \u00abnetejar la m\u00fasica alemanya d'influ\u00e8ncies jueues i forasteres\u00bb. Era el departament m\u00e9s gros de la Reichskulturkammer. Tenia un paper de propaganda per ensenyar al m\u00f3n la superioritat de la gran cultura alemanya. Tamb\u00e9 havia d'unificar (Gleichschaltung) el m\u00f3n musical sota criteris racials i pol\u00edtics. Era una eina de repressi\u00f3, com que cap instrumentista, cantant, compositor, constructor d'instruments podia exercir la seva professi\u00f3 si no era inscrit a la cambra. En perdre la feina, als m\u00fasics cr\u00edtics amb el r\u00e8gim, jueus o \u00abdegenerats\u00bb nom\u00e9s els quedava callar i afrontar els problemes econ\u00f2mics de l'atur o l'exili.Com ho van fer per les arts pl\u00e0stiques, van crear una exposici\u00f3 itinerant per explicar a la poblaci\u00f3 la m\u00fasica degenerada. El comissari de l'exposici\u00f3 era el director de teatre i funcionari nazi Hans Severus Ziegler (1893-1978). Va ser estrenada a D\u00fcsseldorf el 24 de maig del 1938.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "The Society for Ethnomusicology (SEM) \u00e9s la societat m\u00e9s gran del m\u00f3n dedicada al camp de l'etnomusicologia, que fou fundada l'any 1955. T\u00e9 la seu als Estats Units i disposa d'un nombre molt important de membres internacionals. El 2010 disposava de 1900 membres personals i 850 membres institucionals. Les seves confer\u00e8ncies i publicacions inclouen estudis de tot tipus de m\u00fasiques des de pr\u00e0cticament qualsevol perspectiva, per\u00f2 destaquen les tradicions populars i vernaculars i, des de finals del segle xx, les no tradicionals i occidentals, aix\u00ed com tamb\u00e9 l'estudi de totes les m\u00fasiques des de la perspectiva de l'antropologia i d'altres ci\u00e8ncies socials. En aquest sentit, la SEM ha evitat subscriure's a una definici\u00f3 espec\u00edfica d'etnomusicologia.La Society for Ethnomusicology \u00e9s, juntament amb el Consell Internacional de M\u00fasica Tradicional i el F\u00f2rum Brit\u00e0nic d'Etnomusicologia, una de les tres principals associacions internacionals d'etnomusicologia. La seva missi\u00f3 \u00e9s promoure la investigaci\u00f3, l'estudi i la interpretaci\u00f3 de la m\u00fasica en tots els per\u00edodes hist\u00f2rics i contextos culturals.Fundada oficialment el 1955, els seus or\u00edgens es remunten a novembre de 1953 quan, en el context de la reuni\u00f3 anual de l'Associaci\u00f3 Antropol\u00f2gica Americana de Filad\u00e8lfia, s'aconsegu\u00ed un acord informal entre Willard Rhodes, David McAllester i Alan Parkhurst Merriam. Tots tres van viatjar junts a la reuni\u00f3 anual de la American Musicological Society a New Haven per obtenir el suport del music\u00f2leg Charles Seeger en el seu esfor\u00e7 per crear una nova societat acad\u00e8mica. Aquesta reuni\u00f3 va suposar el llan\u00e7ament del Ethno-musicology Newsletter, la primera publicaci\u00f3 en s\u00e8rie dedicada a l'etnomusicologia, que cont\u00e9 notes sobre projectes de recerca de camp actuals, una bibliografia i una llista d'enregistraments d'inter\u00e8s per a la naixent disciplina. La primera reuni\u00f3 anual de la societat va ser a Filad\u00e8lfia, el setembre de 1955. Al llarg de les d\u00e8cades, The Society for Ethnomusicology va crear un entorn que permetia als estudiosos publicar i presentar els seus treballs des del camp, comunicar-se millor i connectar-se amb els companys investigadors i ofereix oportunitats de lideratge per a aquells que s'esforcin per millorar el camp de l'etnomusicologia.Actualment, la societat publica un butllet\u00ed trimestral, una revista trimestral titulada Etnomusicology, amb les seves corresponents seccions de bibliografia, discografia, filmografia, videografia. Organitza una confer\u00e8ncia internacional anual i m\u00e9s d'una dotzena de confer\u00e8ncies regionals, i mant\u00e9 un lloc web actiu, oferint m\u00e9s d'una dotzena de premis per a beques i serveis, com ara el premi Jaap Kunst al millor article publicat en aquest camp.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Kento Masuda \u2014\u5897\u7530 \u9855\u4eba Masuda Kento\u2014 (Katori, 29 de juny de 1973) \u00e9s un m\u00fasic i compositor (japon\u00e8s). Mestre de l'Orde de Sant Silvestre. Masuda \u00e9s tamb\u00e9 membre de l'Acad\u00e8mia Nacional de les Arts i les Ci\u00e8ncies i un pianista l\u00edder internacional de Kawai.[1] Arxivat 2019-06-06 a Wayback Machine.[2]", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El hip-hop soul \u00e9s un subg\u00e8nere del R&B contemporani. El terme generalment descriu un estil de m\u00fasica que combina el R&B i la producci\u00f3 de hip-hop. El g\u00e8nere \u00e9s un punt mitj\u00e0 entre el new jack swing i el neo soul i fou molt popular a mitjans de la d\u00e8cada del 1990.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una simfonia concertant \u00e9s una forma i un g\u00e8nere musical que es va originar en el Classicisme, per\u00edode en el qual va tenir la seva m\u00e0xima esplendor.\nAlgunes de les simfonies concertants m\u00e9s famoses del Classicisme s\u00f3n la Simfonia concertant per a viol\u00ed, viola i orquestra, de Mozart, i la Simfonia concertant per a obo\u00e8, clarinet, trompa, fagot i orquestra de Franz Joseph Haydn\n Primer moviment de la simfonia concertant per a viol\u00ed, viola i orquestra, de Mozart, a c\u00e0rrec de l'orquestra simf\u00f2nica de Fulda (Alemanya). (?\u00b7p\u00e0g.)", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Dinara Aliyeva (Bak\u00fa, 17 de desembre de 1980) \u00e9s una soprano azerbaidjanesa. Aliyeva \u00e9s \"artista d'honor\" de l'Azerbaidjan.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Gaana \u00e9s un estil de m\u00fasica t\u00e0mil, originari de les regions locals de Chennai a l'\u00cdndia.Les primeres can\u00e7ons es van fer per lloar el record de les persones mortes i les seves biografies, i van evolucionar gradualment cap a can\u00e7ons estrat\u00e8giques de reformadors socials. Principalment les can\u00e7ons es caracteritzen per una percussi\u00f3 viva, melodies de ritme r\u00e0pid a tres pulsacions. El principal origen de les can\u00e7ons gaana va ser Chennai del Nord (vada chennai).Isaivani \u00e9s una de les cantants d'aquest estil.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Gabriel \u00c9douard Xavier Dupont (Caen, 1 de mar\u00e7 de 1878 - Le V\u00e9sinet, 1 d'agost de 1914) fou un compositor franc\u00e8s.\nFou deixeble de Massenet i Widor. Aconsegu\u00ed el 1901 el Prix de Rome. Els seus \u00e8xits m\u00e9s ressonants els assol\u00ed en el teatre pel qual va escriure les \u00f2peres La cabrera, llorejada p\u00fablicament al Concurs Sonzogno (Mil\u00e0, 1909), La Glu (Canes, 1910); La farce du cuvier (Brussel\u00b7les, 1912) i Antar (Par\u00eds, 1921).\nEntre les seves obres orquestrals m\u00e9s importants cal citar les titulades Le heures dolentes; Po\u00e8mes d'Automme, i Le chant de la destin\u00e9e. Tamb\u00e9 va compondre Po\u00e8me per a quintet amb piano.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Tin Pan Alley \u00e9s el nom donat al conjunt d'editors musicals i compositors de Nova York que van dominar la m\u00fasica popular dels Estats Units d'Am\u00e8rica al tombant del segle xix al xx. El nom referia originalment un lloc espec\u00edfic: West 28th Street, entre la Cinquena i la Sisena Avinguda, a Manhattan.L'inici de Tin Pan Alley se situa generalment al voltant de 1885, quan un grup d'editors de m\u00fasica es va instal\u00b7lar al mateix districte de Manhattan. La fi \u00e9s menys clara. Alguns l'inicien al comen\u00e7ament de la Gran Depressi\u00f3 a la d\u00e8cada de 1930, quan el fon\u00f2graf i la r\u00e0dio van suplantar la partitura com la for\u00e7a impulsora de la m\u00fasica popular americana, mentre que altres consideren que va ser vigent fins a la d\u00e8cada de 1950 quan els estils anteriors de la m\u00fasica popular nord-americana van ser eclipsats per l'ascens del rock & roll.L'origen del nom que tradu\u00eft seria \u00abcarrer\u00f3 de la cassolada\u00bb no est\u00e0 clar. El relat m\u00e9s popular sost\u00e9 que el seu origen va ser una refer\u00e8ncia despectiva de Monroe Rosenfeld, periodista del New York Herald quan parla del so de molts pianos tocant alhora diferents can\u00e7ons, produint una sonoritat id\u00e8ntica al xivarri d'una cassolada.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El funan\u00e1 (pronunciat [fun\u0250\u02c8na]) \u00e9s un g\u00e8nere musical i de dansa originari de Cap Verd. Funan\u00e1 \u00e9s un estil de m\u00fasica basat en l'acordi\u00f3. \u00c9s, potser, la forma m\u00e9s alegre de la m\u00fasica de Cap Verd. El ritme el proporciona el ferrinho, de la mateixa manera que l'\u00fas de washboards en el zydeco, la serra a la m\u00fasica ripsaw caribenya, i el g\u00fciro en la m\u00fasica subsahariana i en la m\u00fasica llatina i precolombina.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Melissa Arnette \"Missy\" Elliott (Portsmouth, Virg\u00ednia, Estats Units d'Am\u00e8rica, 1 de juliol de 1971) coneguda com a Missy Elliott, \u00e9s una cantant de m\u00fasica rap, hip-hop, productora i compositora estatunidenca. \u00c9s l'artista femenina amb m\u00e9s \u00e8xits dins del hip-hop de tots els temps. Ha venut m\u00e9s de 22 milions de c\u00f2pies a tot el m\u00f3n.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En animaci\u00f3, el \u201cmickeymousing\u201d \u00e9s una t\u00e8cnica que sincronitza la m\u00fasica d'acompanyament amb les accions en pantalla i les refor\u00e7a imitant exactament el seu ritme. El terme prov\u00e9 de les primeres produccions de Walt Disney on la m\u00fasica es treballava gaireb\u00e9 en la seva totalitat per imitar els moviments d'animaci\u00f3 dels personatges. El primer \u00fas conegut de mickeymousing va ser en Steamboat Willie (1928), el primer curtmetratge de Mickey Mouse de Walt Disney, amb la m\u00fasica de Carl Stalling (1888-1974). Les composicions de Stalling van acompanyar a Mickey Mouse, i a alguns dels seus primers companys, i fou un dels primers grans col\u00b7laboradors de Walt Disney, que tamb\u00e9 va posar la m\u00fasica a bona part de la famosa s\u00e8rie de curtmetratges sobre faules titulada Silly Symphonies, la primera de les quals va ser The Skeleton Dance (1929), i en color, Flowers and Trees (1932).A aquests primers m\u00fasics de la productora, possiblement a Carl Stalling, es deu la creaci\u00f3 del denominat efecte mickeymousing que consisteix a descriure el que succeeix a trav\u00e9s de la imitaci\u00f3 musical. Per exemple, quan veiem el ratol\u00ed baixant per una escala, escoltem, a cada pas que dona sobre un esgla\u00f3, el so articulat d'un tambor. Es tracta doncs, d'una m\u00fasica descriptiva que el cinema d'animaci\u00f3 ha utilitzat en gran manera i que incl\u00fas el cinema, principalment, cl\u00e0ssic de ficci\u00f3 tamb\u00e9 ho ha emprat en moltes ocasions. Un exemple es troba en la seq\u00fc\u00e8ncia de l'assaltament en el bosc de Sherwood de Robin Hood i els seus afins sobre les tropes de Sir Guy de Gisbourne a Les aventures de Robin Hood (1938).Freq\u00fcentment utilitzat en el 1930 i 1940, avui en dia est\u00e0 d'alguna manera desacreditat, almenys en pel\u00b7l\u00edcules serioses, a causa del sobre \u00fas que se n'ha fet. Tot i aix\u00f2, encara pot ser efectiu si s'utilitza de manera imaginativa. Aquesta t\u00e8cnica juntament amb la sincronitzaci\u00f3 ajuda a estructurar l'experi\u00e8ncia del visionat, a indicar quants esdeveniments haurien d'impactar a l'espectador i a oferir informaci\u00f3 que no est\u00e0 present en pantalla.Normalment \u00e9s l'acci\u00f3 animada la que est\u00e0 sincronitzada a la pe\u00e7a musical. Sobretot quan la m\u00fasica \u00e9s un cl\u00e0ssic o una altra pe\u00e7a coneguda. En tals casos, la m\u00fasica per a l'animaci\u00f3 \u00e9s preenregistrada i un animador disposa d'un full d'exposici\u00f3 amb els ritmes marcats, fotograma a fotograma, ja que d'aquesta manera pot cronometrar els moviments conseg\u00fcentment.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "New Musical Express, popularment conegut com a NME, \u00e9s un setmanari musical del Regne Unit que ha estat publicant-se des de mar\u00e7 de 1952. Es va fer particularment popular durant l'era punk. La revista ha estat molt criticada des d'alguns sectors per la seva inclinaci\u00f3 envers certes formacions indie i tamb\u00e9 ha rebut cr\u00edtiques que asseguren que promociona bandes per a despr\u00e9s destrossar-les. Tanmateix, s'ha mantingut des de la seva fundaci\u00f3 com un dels puntals de refer\u00e8ncia de la m\u00fasica popular brit\u00e0nica.\nEl 1996 es va llan\u00e7ar la seva versi\u00f3 on-line, convertint-se de seguida en el web musical m\u00e9s transitat, amb m\u00e9s de 7 milions d'usuaris al mes. Malgrat aquesta popularitat, les vendes en paper a inicis del 2014 eren de nom\u00e9s 15.380 exemplars.\nEl setembre de 2015 es va remodelar com revista gratu\u00edta amb publicitat, arribant al m\u00e0xim hist\u00f2ric de 307.217 exemplars setmanals, superior als 306.881 registrats el 1964 en el moment de m\u00e0xima popularitat dels Beatles.\nAl desembre del 2017, per\u00f2, segons l'ag\u00e8ncia de control de difusi\u00f3 brit\u00e0nica, la distribuci\u00f3 mitjana de NME havia caigut a 289.432 exemplars a la setmana, tot i que el seu editor, Time Inc. UK, afirmava tenir m\u00e9s de 13 milions d'usuaris \u00fanics al mes a tot el m\u00f3n, incloent-hi 3 milions al Regne Unit.\nEl mar\u00e7 de 2018 l'editor va anunciar que, despr\u00e9s de 66 anys, l'edici\u00f3 paper de NME es deixaria de fer, quedant com a cap\u00e7alera exclusivament on-line.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El dembow \u00e9s un g\u00e8nere musical que es va originar a l'illa de Jamaica arran de la presentaci\u00f3 de la can\u00e7\u00f3 \u00abDem Bow\u00bb de l'artista Shabba Ranks el 1990. Despr\u00e9s en va apar\u00e8ixer el riddim (\u00abversi\u00f3 instrumental\u00bb) i el so es va convertir en una part popular del reggaeton. El g\u00e8nere dembow va arribar posteriorment a Nova York i a Puerto Rico i, finalment, a la Rep\u00fablica Dominicana.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "The Face \u00e9s una revista mensual brit\u00e0nica de m\u00fasica, moda i cultura publicada originalment entre 1980 i 2004, i rellan\u00e7ada el 2019.La publicaci\u00f3 va iniciar-se a Londres el maig de 1980, de la m\u00e0 del periodista Nick Logan, que anteriorment havia estat editor de New Musical Express i Smash Hits. D'esperit independent, ben aviat va ser considerada una revista creadora de tend\u00e8ncies, amb portades on apareixien figures musicals com Jerry Dammers o David Bowie. Va gaudir d'una notable influ\u00e8ncia en la d\u00e8cada de 1980 i 1990, destacant pel seu tractament gr\u00e0fic \"original i sorprenent\", amb ic\u00f2niques portades de Kate Moss, Macaulay Culkin, Bj\u00f6rk o Alexander McQueen. La revista va tancar l'any 2004, quan tenia una circulaci\u00f3 de 25.000 exemplars.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Lexikon der Juden in der Musik (L\u00e8xic dels jueus en la m\u00fasica) \u00e9s una obra antisemita pseudocient\u00edfica encarregada pel partit nazi i realitzada pels music\u00f2legs i nazis prominents Herbert Gerigk i Theophil Stengel, publicada per primera vegada el 1940 per l'editorial Bernhard Hahnefeld de Berl\u00edn. Aquest llibre va servir durant anys, primer per marginar i aviat per eliminar i assassinar els artistes jueus que no van poder fugir, sobretot els artistes amb poca fama internacional que el r\u00e8gim no deixava anar.Fa l'inventari dels m\u00fasics, compositors, music\u00f2legs, llibretistes, editors, directors d'orquestra\u2026 qui segons les Lleis de Nuremberg (1933) s'havien de considerar jueus o semi-jueus. Cont\u00e9 igualment una llista negra d'obres musicals \u00abjueves\u00bb, l'execuci\u00f3 de les quals era prohibida al Tercer Reich i les zones ocupades. Segons els autors, aquest estudi \u00abcient\u00edfic\u00bb havia d'ajudar a \u00abnetejar quan m\u00e9s aviat millor la nostra cultura de les restes [de cultura jueva] mantingudes per descuit\u00bb.Era el segon volum de la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abPublicacions de l'Institut de Recerca del NSDAP sobre la q\u00fcesti\u00f3 jueva\u00bb. Gerigk tenia un equip de \u00abcercadors\u00bb a la seva disposici\u00f3 dins dels serveis del reichsleiter Alfred Rosenberg (1893-1946) per actualitzar el seu l\u00e8xic, un veritable best-seller que en la seva cinquena i darrera edici\u00f3 del 1943 ja tenia 404 p\u00e0gines. A m\u00e9s de les recerques oficials, es va profitar delators a tot Europa per completar aquesta llista negra. Un projecte similar de l\u00e8xic dels jueus en la literatura pel mateix \u00abInstitut de Recerca del NSDAP\u00bb mai no va sortir.\nDespr\u00e9s de la guerra, el llibre va ser prohibit a la zona d'ocupaci\u00f3 russa, la futura Rep\u00fablica Democr\u00e0tica Alemanya. Malgrat el fet que havia contribu\u00eft a malmenar la carrera i la vida de centenars de m\u00fasics, el music\u00f2leg Gerigk no va ser desnazificat i sense complicacions va poder continuar exercint la professi\u00f3 de cr\u00edtic musical al diari Ruhr Nachrichten a Dortmund i va publicar entre d'altres un l\u00e8xic de la terminologia musical publicat per la mateixa editorial Hahnefeld.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Ultratop \u00e9s una organitzaci\u00f3 que genera i publica r\u00e0nquings oficials de m\u00fasica dins B\u00e8lgica, i \u00e9s tamb\u00e9 el nom de moltes d'eixes llistes. Ultratop \u00e9s una entitat sense \u00e0nim de lucre, que es va crear a iniciativa de la Belgian Entertainment Association (BEA), organitzaci\u00f3 de membre de l'International Federation of the Phonographic Industry.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una escala heptaf\u00f2nica \u00e9s una escala musical de set sons; el vuit\u00e8 so representa l'octava del primer, i repeteix el seu nom. Entren dins d'aquest tipus la major part de les escales emprades en la m\u00fasica occidental.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El dizi (xin\u00e8s: \u7b1b\u5b50 ; pinyin: d\u00edzi), \u00e9s una flauta xinesa transversal de canya de bamb\u00fa. Tamb\u00e9 de vegades es coneix com di (\u7b1b) o hengdi (\u6a6b\u7b1b), i t\u00e9 varietats incloent el qudi (\u66f2\u7b1b) i bangdi (\u6886\u7b1b). Aquests noms probablement tenen m\u00faltiple ortografia. No obstant aix\u00f2, dizi sembla el nom m\u00e9s com\u00fa usat a Occident. El dizi \u00e9s un important instrument musical xin\u00e8s, popular no nom\u00e9s en la m\u00fasica folkl\u00f2rica xinesa, \u00f2peres xineses, i orquestres xineses, sin\u00f3 tamb\u00e9 \u00e9s usat en la m\u00fasica exportada a l'occident. El dizi t\u00e9 una hist\u00f2ria profunda, rica, i una petici\u00f3 durable. Tradicionalment, el dizi tamb\u00e9 ha estat popular entre la gent comuna xinesa, ja que \u00e9s simple de fer, f\u00e0cil per a dur, i amb bon so.\n\nViccionari", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Rapcore, \u00e9s un g\u00e8nere musical que combina els elements rap, gangsta rap, hard rock, nu metal, metal alternatiu, hardcore punk i de vegades, funk. Aquest g\u00e8nere, tamb\u00e9 \u00e9s anomenat rap metal o rap rock, i ha sigut una gran influ\u00e8ncia, alhora de crear estils com el nu metal.\n\n", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Kino \u00e9s un grup brit\u00e0nic de rock neo-progressiu format per membres d'altres grups (John Mitchell d'Arena i The Urbane; Pete Trewavas de Marillion, Transatlantic i  Edison's Children; John Beck d'It Bites; Bob Dalton d'It Bites; Chris Maitland de Porcupine Tree).\nLa formaci\u00f3 va treure el seu \u00e0lbum de debut, Picture al febrer del 2005.\nEnter el per\u00edode del 2006 al 2018 va estar inactiva degut a que Mitchell es va reunir amb Beck i Dalton als reformats It Bites, reempla\u00e7ant al guitarra i cantant original, Francis Dunnery, fent una gira el 2006 i realitzant dos \u00e0lbums. A part, la banda ha deixat d'apar\u00e8ixer a la web del seu segell, InsideOut.Al Gener del 2018, Mitchell va anunciar que reformava la banda amb Trewavas, Beck i Craig Blundell reempla\u00e7ant a Chris Maitland a la bateria. Al Mar\u00e7 del mateix any editen un nou disc en estudi, 'Radio Voltaire'.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "LAZ. M\u00e9todo graduado de solfeo \u00e9s un tractat de solfeig en cinc volums que inclou peces de grans compositors i m\u00fasiques populars. Publicat el 1941, va tindre durant d\u00e8cades una gran difusi\u00f3 a Catalunya i Alacant. En s\u00f3n autors el m\u00fasic valenci\u00e0 Frederic Alfonso i Ferrer i els catalans Joan Baptista Lambert i Caminal, i Joaquim Zamacois i Soler. El nom \u00e9s la sigla feta amb les inicials dels cognoms dels tres autors.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En ac\u00fastica una sirena \u00e9s un aparell generador de sons mitjan\u00e7ant les interrupcions peri\u00f2diques d'una corrent d'aire, o vapor, per un o m\u00e9s discs amb forats situats formant un cercle. La sirena emet un so de freq\u00fc\u00e8ncia igual al producte del nombre d'orificis pel de revolucions. La sirena de Cagniard de la Tour (1819) \u00e9s un aparell que utilitza l'aire comprimit i amb un mecanisme semblant a una turbina. Les sirenes eren usades a les locomotores de vapor i a les naus per fer senyals, i tamb\u00e9 a les f\u00e0briques per indicar l'entrada i la sortida, i tamb\u00e9 a les investigacions ac\u00fastiques. En l'actualitat, segle xxi, hom diu sirena a qualsevol dispositiu electr\u00f2nic que produeix un so semblant al de la sirena mec\u00e0nica, i que es fa servir com a senyal pels bombers, ambul\u00e0ncies, policia...", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "\u0412\u0440\u0430\u0436\u044c\u044f \u0441\u0438\u043b\u0430 (t\u00edtol original en rus, en catal\u00e0 El poder del diable) \u00e9s una \u00f2pera en cinc actes composta el 1866 per Aleksandr Serov sobre un llibret en rus d'Aleksandr Ostrovski i Piotr Kal\u00e0ixnikov, basat en Ne tak jiv\u00ed, kak kh\u00f3txetsia d'Aleksandr Ostrovski. Es va estrenar el 7 d'abril de 1871 al Teatre Mari\u00efnski de Sant Petersburg.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La Uni\u00f3 de Compositors sovi\u00e8tics (en rus: \u041e\u0440\u0434\u0435\u043d\u0430 \u041b\u0435\u043d\u0438\u043d\u0430 \u0421\u043e\u044e\u0437 \u043a\u043e\u043c\u043f\u043e\u0437\u0438\u0442\u043e\u0440\u043e\u0432 \u0421\u0421\u0421\u0420) fou establerta per Stalin l'any 1932. Va \u00e9sser un \u00f2rgan del govern, encarregat de l'avaluaci\u00f3 del treball dels compositors de l'URSS, inclosos els membres de l'anomenada m\u00fasica VIA Aquesta avaluaci\u00f3 va basar-se en criteris d'escaien\u00e7a de l'obra amb l'inter\u00e8s pol\u00edtic en vigor. L'avaluaci\u00f3 es feia per votaci\u00f3 dels mateixos compositors.\nAix\u00ed, Alfred Schnittke i Xostak\u00f3vitx, per exemple, van \u00e9sser membres de la Uni\u00f3 de Compositors, i de vegades hi van haver de compar\u00e8ixer.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Fantasound va ser un dels primers processos de gravaci\u00f3 de so estereof\u00f2nic desenvolupat per l'enginyer de so William E. Garity i el mesclador John N. A. Hawkins de l\u2019Estudi Walt Disney entre 1938-1940, per a la pel\u00b7l\u00edcula d\u2019animaci\u00f3 Fantasia, creant aix\u00ed la primera pel\u00b7l\u00edcula comercial amb so multicanal. Aquest proc\u00e9s va donar lloc al desenvolupament del que avui en dia es coneix com a so envoltant.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Hot Hot Heat \u00e9s un grup de rock alternatiu format el 1999 a Victoria, Col\u00fambia Brit\u00e0nica, Canad\u00e0.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Festival Internacional de Percussi\u00f3 de Catalunya \u00e9s un festival musical solidari que va comen\u00e7ar el 2006 per dur a terme diversos concerts de percussi\u00f3 durant el mes de febrer en diversos espais d'arreu de Catalunya. El director art\u00edstic dels primers festivals va ser Josep Maria Dutr\u00e8n.El 2007 van actuar Percussions de Barcelona, Benjamin Taubkin, guem o Ciccio Merola, entre d'altres. Tamb\u00e9 es va fer un concert solidari amb 600 tambors per \u00c0frica. El 2008 entre d'altres van tocar Trilok Gurtu & Ark\u00e8 String Quartet i el concert solidari va aplegar 2000 tambors i la recaptaci\u00f3 va ser per un hospital de Sierra Leone. El 2011 el concert inaugural va ser pel bateria Marc Ayza amb DJ Helios i es va fer un concert al voltant del gamelan.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica del Marroc es caracteritza per la seva gran diversitat musical. El Marroc est\u00e0 habitat principalment per \u00e0rabs, juntament amb els amazics i altres minories. La seva m\u00fasica \u00e9s predominantment \u00e0rab, per\u00f2 les influ\u00e8ncies andaluses i d'altres importacions van tenir un efecte important en el car\u00e0cter musical del pa\u00eds. Les bandes chaabi influenciades pel rock s\u00f3n dominants, com la m\u00fasica trance amb or\u00edgens hist\u00f2rics en la m\u00fasica musulmana. La m\u00fasica tradicional marroquina \u00e9s una part important de la vida quotidiana present en els naixements, casaments, funerals, reunions religioses i festivals.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La 440 \u00e9s el so que produeix una vibraci\u00f3 a 440 Hz. \u00c9s el to reconegut internacionalment com l'est\u00e0ndard musical i, per aix\u00f2, des de 1939 s'utilitza com a refer\u00e8ncia per l'afinament manual d'instruments tal com pianos o violins. El procediment d'afinaci\u00f3 per o\u00efda humana de, per exemple, un piano \u00e9s simple. Una persona experimentada escolta el to i, per comparaci\u00f3, el situa en el la corresponent de l'instrument (el la per sobre del do central). I, a partir d'aquesta, afina la resta. La difer\u00e8ncia de freq\u00fc\u00e8ncies que un afinador pot captar dep\u00e8n de m\u00faltiples factors per\u00f2, normalment, es defineix la m\u00ednima freq\u00fc\u00e8ncia perceptible com el 5% de la ra\u00f3 entre dos tons adjacents.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Repertori complet del DJ Hero 2, videojoc musical desenvolupat FreeStyleGames i publicat per Activision. Disponible per a les consoles PlayStation 3, Wii i Xbox 360, el videojoc es va posar a la venda a l'octubre de 2010. \u00c9s una seq\u00fcela del DJ Hero, adaptaci\u00f3 de la saga Guitar Hero per al turntablism en lloc de la guitarra i a les bandes de rock. Per aix\u00f2 inclou un nou controlador que representa una taula de mescles que inclou botons per activar els beats, ajustar el crossfader entre dues can\u00e7ons i realitzar scratch. Amb aquest nou dispositiu, els jugadors poden simular les accions d'un disc jockey. La jugabilitat \u00e9s for\u00e7a semblant a la resta de t\u00edtols de la saga amb alguns canvis. Disposa de tres modes de joc b\u00e0sics: carrera individual, cooperatiu i competitiu, per\u00f2 en canvi no apareix un mesurador del nivell de l'actuaci\u00f3.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En m\u00fasica, el terme nota t\u00e9 tres significats b\u00e0sics:\n\nun tipus de so musical que, d'acord amb la seva altura, forma part d'una escala;\nun esdeveniment d'una obra musical consistent en un so amb unes caracter\u00edstiques definides com ara l'altura i la durada;\nun signe (figura) de la notaci\u00f3 musical usat per a representar una nota en els sentits anteriors.Aquests diferents significats s\u00f3n lliurement mesclats pels m\u00fasics, la qual cosa pot resultar en un principi desconcertant. Aix\u00ed, referint-se a la can\u00e7\u00f3 Happy Birthday to You, hom pot dir que usa set notes de l'escala diat\u00f2nica, o que les dues primeres notes de l'obra s\u00f3n la mateixa.\nUna nota es pot definir segons la convenci\u00f3 musical o segons la seva freq\u00fc\u00e8ncia, per exemple el la4 o A4 (segons el sistema alemany de l'\u00e8poca o l'angl\u00e8s modern) t\u00e9 una freq\u00fc\u00e8ncia de 440 hertz (vibracions per segon), segons l'afinaci\u00f3 est\u00e0ndard.\n\nEls noms de les notes musicals deriven del popular poema religi\u00f3s \"Ut queant laxis\" de l'edat mitjana:\n\nUT queant laxis\nREsonare fibris\nMIra gestorum\nFAmuli tuorum\nSOLve polluti\nLAbii reatum\nSancte IoannesEl monjo Guido d'Arezzo desenvolup\u00e0 una aproximaci\u00f3 a la notaci\u00f3 actual assignant els noms actuals a les notes, i la notaci\u00f3 de 4 l\u00ednies, en lloc d'una sola com es feia anteriorment.Cap al segle xvi es va afegir la nota musical SI, i en el segle xviii es canvi\u00e0 el nom de UT per DO (del llat\u00ed Dominus: Senyor). Tamb\u00e9 dins aquest proc\u00e9s s'afeg\u00ed una cinquena l\u00ednia, amb la qual cosa es va arribar fins al pentagrama usat en l'actualitat.\n\nAquest exemple mostra una escala en do major, ascendent i descendent, amb notes anomenades negres, d'una durada d'1/4.\n\nEn el cas de l'esmentada escala major de Do, les notes s\u00f3n les seg\u00fcents:\n\nDo re mi fa sol la si, segons el sistema de notaci\u00f3 musical llat\u00ed, i\nC D E F G A B, segons el sistema de notaci\u00f3 musical angl\u00e8s. En el sistema alemany la B se substitueix per una H, ja que la B \u00e9s un Sib.Les set notes esmentades formen l'escala diat\u00f2nica. A aquestes notes s'hi poden afegir cinc notes (les quals, de fet, formen una escala pentat\u00f2nica), i s'obt\u00e9 llavors l'escala crom\u00e0tica (12 notes). A l'escala crom\u00e0tica nom\u00e9s hi ha una difer\u00e8ncia d'un semit\u00f2 entre cada parell de notes seguides.\nPer escriure les 12 notes de l'escala crom\u00e0tica, les 7 notes esmentades han de ser modificades per alteracions, que poden figurar a l'armadura per indicar la tonalitat de la pe\u00e7a, o en el curs del passatge.\nA l'escala de do major, entre el Do i el Re hi ha una difer\u00e8ncia d'un to, el to es divideix en dos semitons. Del Re al Mi hi ha un to, del Mi al Fa un semit\u00f2, del Fa al Sol hi ha un to, del Sol al La hi ha tamb\u00e9 un to, i del La al Si hi ha un to, i del Si al Do de l'octava seg\u00fcent nom\u00e9s hi ha un semit\u00f2. Una nota es pot abaixar un semit\u00f2 amb un bemoll (b), o apujar un semit\u00f2 amb un sostingut. Aix\u00ed, un Reb \u00e9s el mateix que un Do#.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El i\u00e9-i\u00e9 \u00e9s un estil de m\u00fasica pop popularitzat a Fran\u00e7a, Espanya i Llatinoam\u00e8rica a la d\u00e8cada dels anys 1960. A Europa va acostumar a estar representat per noies joves amb un productor art\u00edstic a l'ombra i amb can\u00e7ons influenciades pel soul, el rhythm & blues i el pop, i als EUA, pels anomenats girls groups (\"grups de noies\"), com ara The Ronettes, The Shirelles o The Shangri-Las.\nEl moviment i\u00e9-i\u00e9 t\u00e9 l'origen en el programa de r\u00e0dio \u201cSalut les Copains\u201d (\u201cHola, companys\u201d), creat per Lucien Morisse i presentat per Daniel Philipacci, que es va estrenar el desembre del 1959. El programa va resultar tot un \u00e8xit immediatament, i una de les seves seccions, \u201cLe Chouchou de la Semaine\u201d (\u201cL'ullet dret de la setmana\u201d), es va convertir, de fet, en el punt de partida cap a una carrera d'\u00e8xit per a molts i\u00e9-i\u00e9s. Totes les can\u00e7ons presentades com a \"chouchous\" anaven directament als primers llocs de les llistes. El fenomen \u201cSalut les Copains\u201d va continuar amb la publicaci\u00f3 d'una revista del mateix t\u00edtol, que va apar\u00e8ixer per primer cop a Fran\u00e7a l'any 1962. Aquesta revista es va publicar m\u00e9s tard a Alemanya, Espanya i It\u00e0lia, amb un \u00e8xit semblant.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "\u00c9s una pr\u00e0ctica comuna que la ind\u00fastria de la m\u00fasica mundial atorgui premis als artistes m\u00e9s reeixits, basant-se en el total d'unitats venudes als detallistes. Aquests premis i els seus requisits de vendes s\u00f3n definits pels diversos organismes de certificaci\u00f3 que representen a la ind\u00fastria de la m\u00fasica a diversos pa\u00efsos i territoris al voltant del m\u00f3n. Les certificacions est\u00e0ndard atorgades consten de diverses combinacions de discos de plata, or, plat\u00ed i diamant, en ordre ascendent segons els requisits de vendes. En la majoria dels casos, un premi \u00abmulti-plat\u00ed\u00bb o \u00abmulti-diamant\u00bb es donen a aquells llan\u00e7aments que multipliquen els requisits de vendes dels discos de plat\u00ed o de diamant.\nMoltes de les ind\u00fastries musicals a tot el m\u00f3n estan representades per la Federaci\u00f3 Internacional de la Ind\u00fastria Fonogr\u00e0fica (IFPI per les seves sigles en angl\u00e8s). La IFPI opera a 66 pa\u00efsos i compta amb associacions afiliades en altres 46 pa\u00efsos. En alguns casos la IFPI simplement est\u00e0 afiliada amb els organismes de certificaci\u00f3 totalment operatius dins d'un pa\u00eds, per\u00f2 en molts altres pa\u00efsos amb ind\u00fastries menys desenvolupades, la IFPI actua com l'\u00fanic organisme encarregat d'atorgar aquestes certificacions. Altres pa\u00efsos no representats per la IFPI compten amb organismes certificadors que operen de manera independent, tals com les companyies discogr\u00e0fiques individuals que serveixen com a representants de la ind\u00fastria de la m\u00fasica d'una regi\u00f3 sencera.\nEncara que tots els organismes certificadors donen premis per les vendes d'\u00e0lbums, molts tamb\u00e9 certifiquen senzills, desc\u00e0rregues digitals legals, \u00e0lbums en DVD i ringtones. A m\u00e9s, alguns organismes tenen una escala diferent per atorgar certificacions depenent si s\u00f3n obres d'artistes nacionals, internacionals, d'algun g\u00e8nere en espec\u00edfic, segons la durada o el format, etc.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Trust Company \u00e9s un grup de metal alternatiu i post-grunge dels Estats Units d'Am\u00e8rica. Formada per Kevin Palmer, James Fukai, Jason Singleton i Wes Cobb.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Naomi Saalfield (Melbourne, Austr\u00e0lia, 15 de maig de 1989), m\u00e9s coneguda pel seu nom art\u00edstic Nai Palm, \u00e9s una vocalista, multi instrumentista i compositora australiana. \u00c9s l\u00edder i co-fundadora del grup de neo soul Hiatus Kaiyote, per\u00f2 tamb\u00e9 ha publicat un treball en solitari, anomenat Needle Paw, l'any 2017.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Rosie Aldridge (nascuda a Hertfordshire) \u00e9s una mezzosoprano anglesa. Es va llicenciar al Benjamin Britten International Opera School del Royal College of Music i va ser Jerwood Young Artist al Festival de Glyndebourne del 2010.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Talk That Talk \u00e9s el sis\u00e8 \u00e0lbum d'estudi de la cantant Rihanna. Ser\u00e0 llen\u00e7at el 21 de novembre de 2011 per la discogr\u00e0fica Def Jar Recordings.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Canadian Albums Chart \u00e9s la llista oficial de vendes d'\u00e0lbums al Canad\u00e0. L'elabora cada dimecres Nielsen SoundScan, i es publica cada dijous a Jam! Canoe, juntament amb la llista germana Canadian Singles Chart i la Canadian BDS Airplay Chart. \u00c9s considerada la llista m\u00e9s important del Canad\u00e0.La llista consta de 200 posicions, de les que Jam! \u00fanicament en publica les 100 primeres.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Concertino per a tromb\u00f3 i orquestra , op. 4 va ser compost el 1837 i estrenat el mateix any a Leipzig de la m\u00e0 de Karl Traugott Queisser. Amb el temps ha esdevingut la pe\u00e7a per a tromb\u00f3 m\u00e9s famosa i m\u00e9s interpretada encara avui en dia.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "KAT-TUN \u00e9s una banda japonesa formada l'any 2001 dins l'ag\u00e8ncia de talents masculina Johnny & Associates, que debut\u00e0 en el mercat discogr\u00e0fic japon\u00e8s en 2006 sota el segell discogr\u00e0fic J Storm.El seu debut fou marcat pel llan\u00e7ament del seu primer single, \u00e0lbum i DVD \u2013 Real Face, Best of KAT-TUN i Real Face Film, respectivament, els tres superant r\u00e8cords de venda. Els seus 10 singles han assolit sempre el primer lloc en la llista Oricon de la ind\u00fastria de la m\u00fasica japonesa.\nInicialment, KAT-TUN comen\u00e7\u00e0 amb sis membres. El juliol de 2010 marx\u00e0 de Jin Akanishi per dedicar-se a la seva carrera musical en solitari, que havia iniciat marxant als Estats Units. A inicis d'octubre de 2013, Johnny & Associates rescind\u00ed el contracte de Koki Tanaka per motius de violaci\u00f3 de les regles de la companyia, deixant a KAT-TUN com un grup de quatre membres.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "\u00d63 \u00c0ustria Top 40 \u00e9s la llista principal de can\u00e7ons i senzills d'\u00c0ustria. La publicaci\u00f3 de les llistes es duu a terme tots els divendres en l'emissora de r\u00e0dio Hitradio \u00d63. Cont\u00e9 els senzills d'\u00c0ustria i les desc\u00e0rregues m\u00e9s reeixides en aquest pa\u00eds. Es va estrenar el 26 de novembre de 1968 i va ser presentada per Ernst Grissemann.\nEntre 1968 i 2007, els noms de les llistes populars van ser: Disc Parade, Die Gro\u00dfen 10 von \u00d63, Pop Shop, Hit w\u00e4hl mit, Die Gro\u00dfen 10, \u00d63 Top-30 i \u00d63 \u00c0ustria Top 40. Elke Lichtebegger en presenta l'emissi\u00f3 des del 21 de mar\u00e7 del 2014.\nEl primer senzill n\u00famero u va ser Das ist die Frage aller Fragen de Cliff Richard. El senzill m\u00e9s reeixit \u00e9s Candle in the Wind 1997 d'Elton John. El major \u00e8xit d'\u00c0ustria, i \u00fanic \u00e9s Anton aus Tirol per DJ \u00d6tzi. Tamb\u00e9 \u00e9s la can\u00e7\u00f3 que podria romandre en el Top 75 durant m\u00e9s temps.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La coladeira \u00e9s un tipus de m\u00fasica propi de Cap Verd basat en l'alternan\u00e7a del cercle de quintes en un to alegre i un ritme r\u00e0pid. La tem\u00e0tica de les lletres, que alternen estrofes en un to i tornades, sol ser sat\u00edrica o de cr\u00edtica social. Els instruments que l'acompanyen contenen usualment una guitarra, algun tipus de percussi\u00f3 i un cavaquinho, per\u00f2 la mida i els components de les bandes pot ser molt variable. La coladeira es balla en parella i seguint el ritme amb bra\u00e7os, peus i espatlles. Com a g\u00e8nere independent es pot rastrejar des de 1930, amb influ\u00e8ncies brasileres. Despr\u00e9s d'un per\u00edode als anys 60 on es van introduir sintetitzadors i altres instruments electr\u00f2nics, es va tornar a la versi\u00f3 ac\u00fastica.,", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una quarta \u00e9s l'interval de quatre graus entre dues notes de l'escala musical, tamb\u00e9 anomenada diatessaron, pels pitag\u00f2rics. Una quarta m\u00e9s una cinquena dona un interval d'una octava. Per aquesta ra\u00f3, la quarta i la cinquena s\u00f3n complement\u00e0ries: un interval ascendent d'una quarta arriba a la mateixa nota que un interval descendent d'una cinquena. Les quartes poden ser:\n\nDisminu\u00efdes: la dist\u00e0ncia entre les dues notes \u00e9s de quatre semitons\nLa quarta disminu\u00efda \u00e9s enharm\u00f2nica de la tercera m\u00e9s gran.\nJustes: entre les dues notes hi ha una dist\u00e0ncia de cinc semitons\nLa quarta justa \u00e9s un interval m\u00e9s aviat consonant.\nAugmentades: entre les dues notes hi ha una dist\u00e0ncia de sis semitons.\nLa quarta augmentada \u00e9s un interval particularment dissonant.\n\u00c9s tamb\u00e9 enharm\u00f2nica de la quinta disminu\u00efda.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En m\u00fasica, la tonalitat o sistema tonal \u00e9s un sistema jer\u00e0rquic de relacions harm\u00f2niques i mel\u00f2diques que s'estableix entre les notes musicals, el qual s'utilitza a la m\u00fasica occidental des del segle xvii fins a l'actualitat. Per extensi\u00f3, s'utilitza tamb\u00e9 el mot de tonalitat en referir-se a una escala musical i la seva t\u00f2nica, com ara do major, re menor, etc.Aquest sistema \u00e9s la base del discurs musical occidental al llarg dels \u00faltims segles, fins a la irrupci\u00f3 dels corrents atonalistes del segle XX", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La Jove Orquestra de Figueres (JOF) \u00e9s una orquestra promoguda per Joventuts Musicals de Figueres l'any 1987 a Figueres.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La scordatura, o afinaci\u00f3 alterada, \u00e9s una t\u00e8cnica d'interpretaci\u00f3 aplicada als instruments cord\u00f2fons, tant de corda fregada com de corda pin\u00e7ada consistent a afinar una o diverses de les cordes de l'instrument en tonalitats diferents de la que \u00e9s habitual, fins i tot invertint-ne l'ordre d'afinaci\u00f3. Mentre que en la m\u00fasica cl\u00e0ssica \u00e9s m\u00e9s habitual el primer sentit del mot, en la m\u00fasica tradicional \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent el segon. Aix\u00ed mateix aquestes afinacions s\u00f3n for\u00e7a usades en grups de rock alternatiu. La scordatura permet interpretar passatges o temes que d'altra manera no es podrien practicar amb l'instrument, per b\u00e9 que \u00e9s anat\u00f2micament impossible polsar alhora dues cordes en determinades tonalitats, o b\u00e9 poder interpretar acords, amb int\u00e8rvals no convencionals, en definitiva es canvia les possibilitats interpretatives de l'instrument.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La masurca \u00e9s una dansa polonesa, de ritme ternari (3/4) i tempo no gaire r\u00e0pid, amb un accent en el segon temps -o en el tercer- de cada comp\u00e0s.\nApareix en la regi\u00f3 de Mas\u00f2via vers el segle xvi, i acaba estenent-se per tot Pol\u00f2nia. Introdu\u00efda en la m\u00fasica de concert per Chopin, al final del segle xix arriba a competir internacionalment en popularitat amb el vals i la polca. La seva influ\u00e8ncia arriba a ritmes tan dispars com el maxixe brasiler o el vals vien\u00e8s.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Waking the Fallen \u00e9s el segon \u00e0lbum de llarga durada del grup nord-americ\u00e0 Avenged Sevenfold i el primer realitzat amb Johnny Christ com a nou baixista. Aquest va ser l'\u00faltim \u00e0lbum fet amb un so metalcore, per\u00f2 hi ha veus m\u00e9s netes que en el seu primer disc Sounding the Seventh Trumpet. \u00c9s l'\u00faltim disc gravat a Calif\u00f2rnia, ja que els altres discos s\u00f3n gravats a Houston, Texas. Va ser realitzat el 16 d'agost de 2003 per Hopeless Records. La can\u00e7\u00f3 \"Chapter Four\" va ser inclosa en la banda sonora dels jocs NHL 2004, Madden 2004 i NASCAR Thunder 2004. El tema constant del track est\u00e0 relacionat amb l'assassinat d'Abel, que va m\u00e0 amb m\u00e0 amb les nombroses refer\u00e8ncies b\u00edbliques no nom\u00e9s en Waking the Fallen sin\u00f3 en tots els discos de Avenged Sevenfold.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una audici\u00f3 \u00e9s una actuaci\u00f3 de mostra d'un actor, cantant, m\u00fasic, ballar\u00ed o un altre int\u00e8rpret. Normalment l'int\u00e8rpret mostra el seu talent a trav\u00e9s d'una pe\u00e7a de solista memoritzada i assajada o b\u00e9 representant una obra o pe\u00e7a donada a l'int\u00e8rpret a l'audici\u00f3 o poc abans. En alguns casos, com per exemple amb un model o un acr\u00f2bata, es pot demanar a l'individu que demostri una s\u00e8rie d'habilitats professionals. Es pot demanar als actors que presentin un mon\u00f2leg. Els cantants interpretaran una can\u00e7\u00f3 en un context de m\u00fasica popular o una \u00e0ria en un context cl\u00e0ssic. Un ballar\u00ed presentar\u00e0 una rutina en un estil espec\u00edfic, com ara el ballet, el claqu\u00e9 o el hip-hop, o mostrar\u00e0 la seva capacitat per aprendre r\u00e0pidament una dansa coreografiada. an\u00e0loga a una entrevista de treball al mercat laboral habitual. En una audici\u00f3, l'empresari prova la capacitat del sol\u00b7licitant per satisfer les necessitats del lloc de treball i avalua fins a quin punt l'individu prendr\u00e0 instruccions i afrontar\u00e0 els canvis. Despr\u00e9s d'algunes audicions, despr\u00e9s que l'int\u00e8rpret hagi demostrat les seves habilitats en un determinat estil d'actuaci\u00f3, el tribunal pot fer algunes preguntes que s'assemblen a les que s'utilitzen en les entrevistes de treball est\u00e0ndard (per exemple, sobre disponibilitat).\nLes audicions s\u00f3n necess\u00e0ries per moltes raons al m\u00f3n de les arts esc\u00e8niques. Sovint, les empreses o grups que fan servir fan audicions per seleccionar artistes per a propers espectacles o produccions. Una audici\u00f3 per a una oportunitat de representaci\u00f3 pot ser per a una \u00fanica representaci\u00f3 (per exemple, fer un mon\u00f2leg en un club de com\u00e8dia), per a una s\u00e8rie o temporada d'actuacions (una temporada d'una obra teatral de Broadway) o per a un treball permanent a l'organitzaci\u00f3 que realitza (per exemple,, una orquestra o un grup de ball). Les audicions per representar oportunitats poden ser per a organitzacions aficionades, escolars o comunit\u00e0ries, en aquest cas normalment no es pagar\u00e0 als int\u00e8rprets. A m\u00e9s, les audicions s'utilitzen per seleccionar o seleccionar candidats per entrar a programes d'entrenament (escola de ballet o escola de circ); programes universitaris ( B.Mus, M.Mus, MFA en teatre); beques i ajuts relacionats amb el rendiment; o b\u00e9 per ser representat per una ag\u00e8ncia de talent o agent individual.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La interpretaci\u00f3 musical \u00e9s el proc\u00e9s o acci\u00f3 de fer m\u00fasica, de produir-la amb la veu, instrument(s) o altres objectes capa\u00e7os de produir sons musicals. L'acte en el qual la interpretaci\u00f3 es fa p\u00fablica s'anomena concert, recital, jam session i encara amb altres nomenclatures en funci\u00f3, sobretot, del tipus de m\u00fasica que s'hi interpreta. El m\u00fasic \u2013instrumentista, cantant o director\u2013 que condueix aquesta interpretaci\u00f3, o hi participa, en el cas que aquesta sigui col\u00b7lectiva, s'anomena int\u00e8rpret. Algunes persones entenen diferentment l'acte de la interpretaci\u00f3 musical del de l'execuci\u00f3 musical. En aquest cas, la difer\u00e8ncia rau en el fet que la primera at\u00e9n a tots els elements de la m\u00fasica, mentre que la segona es limita a traduir a sons estrictament all\u00f2 que consta a la partitura.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La marrabenta \u00e9s un g\u00e8nere popular de m\u00fasica de ball mo\u00e7ambiqu\u00e8s que combina els balls tradicionals del pa\u00eds amb la m\u00fasica folkl\u00f2rica portuguesa. Tamb\u00e9 es el vall tradicional del reggae. Fou desenvolupat a Maputo, la capital de Mo\u00e7ambic, durant la d\u00e8cada de 1930 i 1940.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica espectral utilitza les propietats ac\u00fastiques del so (o espectres sonors) com a base per a la composici\u00f3. Definida en llenguatge t\u00e8cnic, la m\u00fasica espectral \u00e9s una pr\u00e0ctica musical ac\u00fastica on les decisions composicionals sovint s\u2019informen mitjan\u00e7ant representacions sonogr\u00e0fiques i an\u00e0lisi matem\u00e0tica d'espectres sonors o per espectres generats matem\u00e0ticament. L'enfocament espectral se centra a manipular els trets espectrals, interconnectar-los i transformar-los. En aquesta formulaci\u00f3, l'an\u00e0lisi del so basat en ordinador i les representacions de senyals d'\u00e0udio es tracten com a an\u00e0logues a una representaci\u00f3 t\u00edmbrica del so.\nL'enfocament espectral (de composici\u00f3 ac\u00fastica) es va originar a Fran\u00e7a a principis dels anys setanta i es van desenvolupar t\u00e8cniques i, posteriorment, es van perfeccionar principalment a l'IRCAM, Par\u00eds, amb l'Ensemble l'Itin\u00e9raire, de compositors com G\u00e9rard Grisey i Tristan Murail Hugues Dufourt se sol acreditar per haver introdu\u00eft el terme musique spectrale (m\u00fasica espectral) en un article publicat el 1979.   Murail ha descrit la m\u00fasica espectral com una est\u00e8tica m\u00e9s que un estil, no tant un conjunt de t\u00e8cniques com un actitud; com diu Joshua Fineberg, un reconeixement que \"la m\u00fasica en \u00faltima inst\u00e0ncia, el so evoluciona en el temps\". Julian Anderson indica que diversos compositors principals associats amb l'espectralisme consideren que el terme \u00e9s inadequat, engany\u00f3s i reductor.  La Confer\u00e8ncia de M\u00fasica Espectral d'Istanbul del 2003 va suggerir una redefinici\u00f3 del terme \"m\u00fasica espectral\" per incloure qualsevol m\u00fasica que prevegi el timbre com a element important de l'estructura o el llenguatge.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'hora o horo (en b\u00falgar: \"\u0445\u043e\u0440\u043e\", en macedoni: \"or\", en grec: \"\u03c7\u03bf\u03c1\u03cc\u03c2\", en roman\u00e8s \"hor\u0103\", en turc \"hora\", en albanesa \"vall\" i en hebreu \u05d4\u05d5\u05e8\u05d4 horah) \u00e9s un tipus de ball tradicional col\u00b7lectiu originari de l'est d'Europa i t\u00edpic del folklore dels Balcans, de Romania, de Mold\u00e0via i tamb\u00e9 fins i tot d'Israel, el tret dels quals m\u00e9s caracter\u00edstic consisteix en un gran cercle obert o tancat.\nL'hora es balla encara aquesta dansa en noces o grans festivitats populars als pobles; de vegades pot contemplar-se tamb\u00e9 per televisi\u00f3. Incorpora elements que tamb\u00e9 s'observen en la dansa debka \u00e0rab. Aquest ball, de to alegre, s'executa entrecreuant els bra\u00e7os o mans en rondes formades per nombrosos ballarins que giren en sentit horari.\nL'hora es balla en rotllana tancada. Tot i aix\u00ed, pot obrir-se i avan\u00e7ar en l\u00ednia, la qual cosa reuneix a tota l'assemblea. Els ballarins i ballarines se sostenen per la m\u00e0, caminant diagonalment, cap endavant o cap enrere, mentre giren en cercle, en principi a la dreta. Els participants del ball canten la can\u00e7\u00f3 acompanyats pels m\u00fasics. Els instruments que tradicionalment acompanyen una hora s\u00f3n el c\u00edmbal hongar\u00e8s, l'acordi\u00f3, el viol\u00ed, la viola, el contrabaix, el saxofon, la trompeta i la flauta de pan.\nL'hora ha estat adoptada pels jueus d'origen balc\u00e0nic d'Israel com el seu ball tradicional i es va fer molt popular en la d\u00e8cada de 1950, per exemple per a les festes de Benei Mitzv\u00e1, entre unes altres.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'audici\u00f3 musical \u00e9s una t\u00e8cnica de la pedagogia musical que promou l'escolta activa de la m\u00fasica, aix\u00ed com el desenvolupament de la capacitat auditiva per les potencialitats cognitives, psicol\u00f2giques i educatives que t\u00e9 escoltar m\u00fasica de forma activa.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La revista Mondo Sonoro \u00e9s una publicaci\u00f3 en paper i digital gratu\u00efta especialitzada en m\u00fasica i cultura urbana en castell\u00e0.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Batiscafo Katiuscas \u00e9s el cinqu\u00e8 \u00e0lbum del grup mallorqu\u00ed Ant\u00f2nia Font, publicat l'any 2006. El disc estava format per un total de 12 can\u00e7ons. La tem\u00e0tica de l'anterior disc, estava dedicat a l'espai gal\u00e0ctic i en aquest, exploren les profunditats dels oceans en un submar\u00ed monopla\u00e7a. Les seves lletres mantenen el seu to surrealista. De nou, Joan Miquel Oliver, \u00e9s el compositor i lletrista de l'\u00e0lbum. Segons declar\u00e0 Oliver, \"\u00e9s un \u00e0lbum conceptual, curtet, d'un sol tema\". Tanmateix, en aquest disc hi ha diverses can\u00e7ons que aborden un mateix tema, per\u00f2 no existeix cap fil argumental s\u00f2lid.En les can\u00e7ons \u00abastronautes rimadors\u00bb i \u00abturistes del futur\u00bb, els personatges passegen per mons ideals i paisatges imaginaris. La can\u00e7\u00f3 \u00abAmazones a sa lluna\u00bb fa refer\u00e8ncia al microrrelat El dinosaure de l'escriptor guatamaltenc Augusto Monterroso. D'entre les dotze can\u00e7ons, hi destaquen \u00abNata\u00bb, \u00abBatiscafo Katiuscas\u00bb, \u00abTokio m'\u00e9s igual\u00bb o \u00abWa Yeah!\u00bb.Segons escrivia la revista Enderrock, l'\u00e0lbum continuava la saga musical de dom\u00e8stica-ficci\u00f3 i el llan\u00e7ament del disc havia aixecat una certa expectaci\u00f3 entre la cr\u00edtica i els seguidors cada cop m\u00e9s nombr\u00f3s de la banda. La presentaci\u00f3 del disc a Catalunya es va fer el L'Auditori de Barcelona el 8 de juny d'aquell any.El disc va ser considerat el millor disc de l'any per votaci\u00f3 popular i el segon millor valorat per la cr\u00edtica als premis Enderrock. El CD inclo\u00efa un llibre on hi figurava la lletra de les can\u00e7ons, que anava sempre escrita en min\u00fascules (despr\u00e9s de punts, els t\u00edtols de les can\u00e7ons, etc.). Les dues \u00faniques paraules que anaven sempre en maj\u00fascules eren \"Batiscafo Katiuscas\".", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "\u00abLove\u00bb \u00e9s una can\u00e7\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula de Walt Disney Robin Hood, amb lletra i m\u00fasica elaborada per Floyd Huddleston i George Bruns, i interpretada per l'esposa de Huddleston d'aquell moment, Nancy Adams, veu cantant de Lady Marian a la pel\u00b7l\u00edcula.\nLa can\u00e7\u00f3 va ser nominada a l'Oscar a la millor can\u00e7\u00f3 original l'any 1973, per\u00f2 fou \u00abThe Way We Were\u00bb de la pel\u00b7l\u00edcula hom\u00f2nima qui finalment va obtenir l'estatueta de l'Acad\u00e8mia.Tamb\u00e9 es va utilitzar la can\u00e7\u00f3 a la banda sonora de la pel\u00b7l\u00edcula de 2009 Fantastic Mr. Fox, dirigida per Wes Anderson.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La morna (en portugu\u00e8s i crioll capverdi\u00e0, [\u02c8m\u0254\u027en\u0250]) \u00e9s una m\u00fasica i un g\u00e8nere de ball procedent de Cap Verd, considerada com un dels g\u00e8neres musicals que millor representen la identitat nacional d'aquest pa\u00eds.La lletra d'aquestes can\u00e7ons \u00e9s sovint el crioll capverdi\u00e0 i reflecteix la realitat insular del poble capverdi\u00e0, el romanticisme dels seus trobadors i l'amor a la terra, mentre que la instrumentaci\u00f3 inclou diversos instruments ac\u00fastics entre els quals hi ha el cavaquinho, el clarinet, l'acordi\u00f3, el viol\u00ed, el piano i la guitarra.\nLa cantant Ces\u00e1ria \u00c9vora ha estat durant el segle XXI la m\u00e0xima exponent del g\u00e8nere, ja que el seu timbre de veu ha conquerit i ampliat el p\u00fablic de la morna des de Cap Verd fins al teatre Olympia, passant pel Carnegie Hall, pel Hollywood Bowl i pel Canec\u00e3o. Altres int\u00e8rprets com Bana i B. Leza s\u00f3n tamb\u00e9 alguns dels representants m\u00e9s internacionals de la morna, que, en paral\u00b7lel al seu \u00e8xit nacional, tamb\u00e9 \u00e9s molt escoltada a les comunitats emigrants de Nova Anglaterra (Estats Units), Portugal, Pa\u00efsos Baixos, Fran\u00e7a i de diverses regions de l'\u00c0frica Occidental i de Llatinoam\u00e8rica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Per motius molt diferents \u00e9s interessant poder consultar alguns constructors d'instruments musicals agrupats en una llista. La relaci\u00f3 present classifica lutiers de totes les \u00e8poques segons dues llistes:\n\nllista de lutiers notables fins a final del segle xix, per ordre alfab\u00e8tic\nllistes segons la fam\u00edlia d'instruments que varen construir o construeixen. Ordenats per ordre alfab\u00e8tic i per territoris (constructors de violins) o ciutats (constructors de guitarres).(Nota: La no inclusi\u00f3 d'algun lutier \u00e9s involunt\u00e0ria i no pressuposa menysteniment).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Liars \u00e9s un trio de Los Angeles, Estats Units creat el 2000. El conformen Angus Andrew (veus/guitarra), Aaron Hemphill (percussi\u00f3, guitarra, sintetitzador) i Julian Gross (bateria). Tenen set \u00e0lbums d'estudi i publiquen sota el segell Mute Records. La seva alineaci\u00f3 ha anat canviat al llarg de la seva hist\u00f2ria i el seu registre combina punk amb m\u00fasica electr\u00f2nica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Blood \u00e9s una banda de m\u00fasica origin\u00e0ria d'Osaka (Jap\u00f3) formada a principis del 2002.\nViccionari", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La l\u00edrica \u00e9s un g\u00e8nere musical i literari en el qual l'autor vol expressar els seus sentiments i emocions respecte a un ens o objecte d'inspiraci\u00f3 amb un poema musical, originalment amb una lira.\n\nS'expressa majorit\u00e0riament a trav\u00e9s del vers\nL'objectiu \u00e9s transmetre una emoci\u00f3, per tant el punt de vista \u00e9s subjectiu\nL'acci\u00f3 \u00e9s nom\u00e9s el marc que explica el sentiment, quan apareix, \u00e9s un g\u00e8nere del moment\nPredominen els textos en primera persona\nLa seva extensi\u00f3 acostuma a ser m\u00e9s breu que altres g\u00e8neres, per guanyar en intensitat\nS'inclou una llista de g\u00e8neres l\u00edrics comuns: himne, ditirambe, refrany, oda, elegia, s\u00e0tira, \u00e8gloga, can\u00e7\u00f3, roman\u00e7, balada, sonet i psalm.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Blood Red Shoes s\u00f3n un duo musical d'indie rock i rock alternatiu de Brighton (Anglaterra).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Associaci\u00f3 d'Amics de l'\u00d2pera de Ma\u00f3, en menorqu\u00ed Amics de s'\u00d2pera de Ma\u00f3, \u00e9s una entitat creada a Ma\u00f3 el 1971, formada per un grup d'aficionats a promoure espectacles l\u00edrics a fi de ressuscitar una tradici\u00f3 oper\u00edstica, molt arrelada a l'illa de Menorca, que es remuntava al segle xviii i que durant el segle xix i primeries del XX mantingu\u00e9 una intensa activitat que resulta singular pel lloc on es produ\u00ed.\nDe llavors en\u00e7\u00e0 ha duit a terme una tasca molt merit\u00f2ria de divulgaci\u00f3 de l'\u00f2pera a l'illa de Menorca. Destaca l'organitzaci\u00f3 de la Setmana Anual d'\u00d2pera, que en cada nova edici\u00f3 referma la seva categoria tant en l'aspecte musical com en l'art\u00edstic. El nivell de qualitat assolit s'ha tradu\u00eft en la invitaci\u00f3 de representar alguna de les seves produccions a diversos festivals italians.\nDes de 1977 l'Associaci\u00f3 t\u00e9 un cor propi, que ha realitzat concerts l\u00edrics memorables i que s'ha presentat a diverses capitals europees. Ha ofert m\u00e9s d'un centenar de representacions i concerts. Han desfilat pel Teatre Principal de Ma\u00f3 figures de renom internacional en el camp de la l\u00edrica, com l'insigne bar\u00edton maon\u00e8s Joan Pons \u00c1lvarez i el tenor catal\u00e0 Jaume Aragall. El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La giga \u00e9s una dansa animada barroca procedent del jig o jigg del Regne Unit que en general apareix al final de la suite. El terme tamb\u00e9 es refereix a qualsevol ball, en principi una contradansa per a un grup de parelles, amb una tonada de giga. En el teatre angl\u00e8s primerenc, les obres acostumaven a acabar ballant una giga.\nCronol\u00f2gicament, fou l'\u00faltim ball en ser incl\u00f2s com una de les danses b\u00e0siques de la suite barroca. Normalment s'interpreta al final, despr\u00e9s de la sarabanda, per\u00f2 a vegades entre aquestes danses s'hi insereixen algunes danses opcionals com ara el minuet, la gavota, la bourr\u00e9e o el passepied. Si no \u00e9s la darrera, aleshores sol precedir la xacona o el ball de cercavila.\nEn aquesta dansa, al segle xvi, un o dos solistes realitzen passos i salts petits, r\u00e0pids i complexos. A Anglaterra estava relacionada amb els balls amb esclops i eren habituals al teatre. Al segle xvii va ser incorporada a Fran\u00e7a a la cort de Llu\u00eds XIV, transformada en un ball de parelles m\u00e9s lent, com a belle danse ballada pels nobles de la cort en alguns actes socials. Diversos compositors de cort en van escriure.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La Handel Commemoration (en catal\u00e0, Commemoraci\u00f3 de Handel o Festival Handel) va tenir lloc en l'Abadia de Westminster en 1784, per a commemorar el vint-i-cinqu\u00e8 aniversari de la mort del compositor Georg Friedrich H\u00e4ndel el 1759.La commemoraci\u00f3 la va organitzar John Montagu i els Concerts of Antient Music va prendre la forma d'una s\u00e8rie de concerts de m\u00fasica amb obres de H\u00e4ndel, interpretats a l'Abadia de Westminster per un gran nombre de cantants i instrumentistes.Sobre el mateix monument que el compositor t\u00e9 a l'Abadia, hi ha una petita placa addicional que recorda aquesta commemoraci\u00f3. Charles Burney va publicar un informe sobre la commemoraci\u00f3 de l'any seg\u00fcent (1785). La commemoraci\u00f3 va establir una moda per a representacions a gran escala de les obres corals del compositor al llarg del segle xix i gran part del segle xx. E.D. Mackerness (A Social History of English Music) ho va descriure com \u00abun esdeveniment \u00fanic, el m\u00e9s important en la hist\u00f2ria de m\u00fasica anglesa\u00bb.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Josep Bar\u00f3 i G\u00fcell (Cervi\u00e0 de Ter, 14 de juny del 1891 - Girona, 8 de febrer del 1980) fou un m\u00fasic, professor de m\u00fasica i compositor principalment de sardanes.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Xacona, chaconne o ciaccona, \u00e9s una composici\u00f3 instrumental que inicialment (per b\u00e9 que no ha estat confirmat), podria haver estat un ball popular d'origen hisp\u00e0nic, que aparegu\u00e9 al segle xvi, an\u00e0loga al passacaglia, de la qual es distingia probablement perqu\u00e8 hom mantenia la mateixa tonalitat en les diverses variacions sobre el baix obstinat.\nS'estengu\u00e9 llavors a altres pa\u00efsos d'Europa, transformant-se en un ball de car\u00e0cter noble interpretat per diversos instruments, en orquestra o solistes, esdevenint una pe\u00e7a de grans proporcions, en comp\u00e0s binari o ternari, lenta i solemne, basada en la repetici\u00f3 i la variaci\u00f3 d'un tema comprenent en general 4 o 8 compassos amb recuperaci\u00f3.\nEntre els cl\u00e0ssics, fou conreada per Monteverdi, Frescobaldi, Rameau, etc. Ha esdevingut especialment coneguda la xacona corresponent al cinqu\u00e8 moviment de la Partita per a viol\u00ed sol n\u00fam. 2, BWV 1004, de J.S. Bach, reescrita per al piano per Busoni.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El moviment oblic \u00e9s el que es dona entre les diferents veus o parts d'una composici\u00f3 polif\u00f2nica i contrapunt\u00edstica quan una o algunes d'aquestes veus, es mouen en un sentit, ja sigui ascendent o descendent i l'altra (o les altres) es mant\u00e9 sobre la mateixa nota.\nAix\u00f2 \u00e9s aplicable a les dues veus d'una composici\u00f3 a dues veus per\u00f2 tamb\u00e9 a les relacions que hi hagi entre dues o m\u00e9s veus en una composici\u00f3 que en tingui m\u00e9s de dues.\nLes altres dues possibilitats de relaci\u00f3 entre les diverses veus en el contrapunt s\u00f3n el moviment paral\u00b7lel i el moviment contrari.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un kobzar (ucra\u00efn\u00e8s: \u043a\u043e\u0431\u0437\u0430\u0440, pl. kobzari ucra\u00efn\u00e8s: \u043a\u043e\u0431\u0437\u0430\u0440\u0456) era un bard itinerant ucra\u00efn\u00e8s que cantava i es feia el seu propi acompanyament, tocant una bandura o kobza de v\u00e0ries cordes.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Paula Cole (Rockport, 5 d'abril de 1968) \u00e9s una cantautora estatunidenca. Es va revelar mundialment amb el seu \u00e8xit \"Where Have All the Cowboys Gone?\" que va figurar entre els 10 primers \u00e8xits del Billboard Hot 100 el 1997. L'any seg\u00fcent es va endur el premi Grammy al millor nou artista.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Dun fou una fam\u00edlia de m\u00fasics francesos, que durant m\u00e9s d'un segle formaren part de l'\u00d2pera de Par\u00eds i de l'Acad\u00e8mia Reial de m\u00fasica. En la Pastorale c\u00f2mique de Moliere s'hi troba un cantant d'aquest nom; un fill d'aquest, Jean, fou un dels int\u00e8rprets de l'Armide (Lully) (1688); dos fills d'aquest continuaren en l'\u00d2pera fins al 1742, i el 1772 un altra Jean Dun cobrava una pensi\u00f3 de 1.000 lliures, desapareguent el 1773 el cognom Dun de l'Acad\u00e8mia reial de m\u00fasica. Alexander Dun el que potser fou m\u00e9s fam\u00f3s de la nissaga, form\u00e0 part com a violinista de l'orquestra de l'\u00d2pera de Par\u00eds entre (1762-1775), i deix\u00e0 escrits: \n\nSei sonate \u00e0 violino solo, col basso (Par\u00eds);\nMenuet d'Exandet et la Fursterberg, avec es variations e diferents mouvements sur la m\u00e8me air pour un violon seul (Par\u00eds).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un leitmotiv [lajdmotif/lejdmotif] (de l'alemany, 'motiu conductor') \u00e9s una figura art\u00edstica que, unida a un contingut determinat, es repeteix durant una obra d'art. T\u00e9 el seu origen en la m\u00fasica, m\u00e9s concretament en l'\u00f2pera, per\u00f2 ha estat eixamplat a molts altres camps, tant art\u00edstics com socials o econ\u00f2mics (entre aquests, el m\u00e0rqueting).\nSegons la disciplina (m\u00fasica, pintura, arquitectura o literatura), s'introdueixen i es desenvolupen diferents motius. Aix\u00ed, colors, composicions, s\u00edmbols, persones, melodies, frases, etc., es poden usar com a leitmotiv. En aquest cas, dins l'obra, s'identifiquen plenament amb el contingut representat i nom\u00e9s s'utilitzen en relaci\u00f3 amb aquest contingut.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La fusi\u00f3 musical \u00e9s un conjunt de dos o m\u00e9s estils musicals. Inclou g\u00e8neres com rapcore (rap i rock dur), hardcore punk (punk i heavy metal), country-pop (country i pop), jazz-funk (jazz i funk) i jazz rock (jazz i rock) \u2013 vegeu tamb\u00e9 jazz fusi\u00f3. Molts d'aquests estils van n\u00e9ixer com una fusi\u00f3 d'estils musicals populars al segle xx, incloent pop, reggae i rock.Grups qui pertanyen a qualsevol estil de fusi\u00f3 musical s\u00f3n freq\u00fcents a les esc\u00e8nes dels festivals de Catalunya. Exemples destacats s\u00f3n o van ser Obrint Pas (ska i rock), Txarango (reggae i pop), Doctor Prats i Strombers (reggae, c\u00fambia i country). Tamb\u00e9 grups de la rumba catalana com Gertrudis i La Pegatina sovint toquen en un estil mesclat.\nMolts grups (catalans) de fusi\u00f3 musical t\u00e9 una gran variaci\u00f3 d'instruments musicals, incloent trompetes i diversos instruments de percussi\u00f3. Tamb\u00e9 s\u00f3n sovint gran ensembles o orquestres de set membres o m\u00e9s.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El free-jazz (terme angl\u00e8s; literalment en catal\u00e0, \"jazz lliure\") \u00e9s un estil de jazz que es caracteritza per la disminuci\u00f3 de la depend\u00e8ncia dels l\u00edmits formals. Es va desenvolupar durant les d\u00e8cadse dels cinquanta i dels seixanta. Els capdavanters de l'estil van ser m\u00fasics com ara Ornette Coleman, Cecil Taylor, Albert Ayler, Archie Shepp, Bill Dixon i Paul Bley. Tot i que, potser, els exemples m\u00e9s coneguts s\u00f3n les darreres obres de John Coltrane\nTot i que el free-jazz \u00e9s sovint associat amb l'\u00e8poca en qu\u00e8 va n\u00e0ixer, hi ha tot un seguit de m\u00fasics que han mantingut viu l'estil fins a l'actualitat i n'han continuat l'evoluci\u00f3 dins del jazz. Cal destacar-ne Peter Brotzmann, Cecil Taylor, Mars Williams, Theo J\u00f6rgensmann, Ken Vandermark o William Parker.\nM\u00e9s a prop de casa, hi havia la Intercommunal Free Dance Music Orchestra, una formaci\u00f3 dels anys setanta pionera de l'estil a Fran\u00e7a, liderada pel pianista i compositor Fran\u00e7ois Tusques, i amb el cantant catal\u00e0, Carles Andreu.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "\"You're My Best Friend\" (en catal\u00e0, 'Ets el meu millor amic') \u00e9s una can\u00e7\u00f3 del grup de rock Queen, escrita pel baixista John Deacon. Va ser inclosa a l'\u00e0lbum A Night at the Opera el 1975, i m\u00e9s tard fou llan\u00e7ada com a senzill. Als Estats Units, \"You're My Best Friend\" va arribar al n\u00famero 16. La can\u00e7\u00f3 tamb\u00e9 va apar\u00e8ixer aapareguda en l'\u00e0lbum en viu Live Killers (1979) i als \u00e0lbums de compilaci\u00f3 Greatest Hits (1981), Absolute Greatest (2009) i Queen Forever (2014).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un estudi, sovint anomenat en franc\u00e8s \u00e9tude, \u00e9s una composici\u00f3 musical instrumental de considerable dificultat, la qual est\u00e0 dissenyada normalment per a proporcionar material de pr\u00e0ctica per perfeccionar una determinada capacitat t\u00e8cnica.La tradici\u00f3 d'escriure estudis comen\u00e7\u00e0 a principis del segle xix amb la creixent popularitat del piano. De la gran quantitat d'estudis d'eixa \u00e8poca n'hi ha uns quants que encara s'utilitzen hui en dia com a material did\u00e0ctic (particularment les peces de Carl Czerny i Muzio Clementi), i uns quants creats per compositors de renom com Fr\u00e9d\u00e9ric Chopin, Franz Liszt, Claude Debussy o Charles-Valentin Alkan que han aconseguit un lloc en el repertori de concert actual. Alguns compositors del segle XX produ\u00efren estudis relacionats amb l'antiga escola (Gy\u00f6rgy Ligeti), que requereixen una t\u00e8cnica no ortodoxa (John Cage) i d'altres que requereixen una t\u00e8cnica extremadament senzilla.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En un comp\u00e0s d'amalgama se sumen dos o m\u00e9s compassos diferents. Aquest recurs va \u00e9sser molt habitual en la m\u00fasica acad\u00e8mica contempor\u00e0nia des de la c\u00e8lebre Consagraci\u00f3 de la Primavera d'\u00cdgor Stravinski, la qual \u00e9s una gegantesca amalgama de m\u00e8triques, inusuals fins a aquell moment.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un capritx, derivat del mot itali\u00e0 capriccio, \u00e9s una composici\u00f3 musical instrumental o vocal de forma lliure que en el per\u00edode barroc s'identific\u00e0 amb el ricercare i la fantasia. Sobreent\u00e9n la idea d'una obra que deliberadament no respecta les regles acad\u00e8miques, sense nogensmenys abolir aquestes.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un rond\u00f3 \u00e9s una forma musical que es basa en l'alternan\u00e7a entre un fragment o passatge que es va repetint un cert nombre de vegades (variable), i altres passatges, cada vegada diferents, que es van intercalant entre les successives aparicions del passatge repetit. El fragment que es repeteix s'anomena tornada, mentre que els variables i intercalats s'anomenen episodis. Generalment aquesta estructura temporal musical s'expressa de la manera seg\u00fcent:\nA-B-A-C-...-A\nde manera que A representa la tornada (invariable) i les B, C, D ..., els episodis. En aquells casos -relativament nombrosos- en qu\u00e8 el rond\u00f3 no es clou amb la tornada A, es considera que el passatge final no \u00e9s un episodi sin\u00f3 una coda. En aquest cas l'estructura seria\nA-B-A-C-...-A-coda\nAix\u00ed, apareixen com a essencials en el rond\u00f3, dos elements; el primer \u00e9s aquest equilibri entre unitat i diversitat que, de maneres diverses, afecta la m\u00fasica occidental, i que aqu\u00ed s'assegura amb aquesta alternan\u00e7a de material tem\u00e0tic. El segon, que no es tracta d'una forma musical basada en el desenvolupament i transformaci\u00f3 d'unes idees musicals, -d'un tema, vaja- sin\u00f3 que es basa en la juxtaposici\u00f3 de temes diversos. Aix\u00f2 no obsta que de vegades -no pas poques- les successives aparicions de la tornada, o algunes d'elles, incorporin algun tipus de modificacions en relaci\u00f3 a la primera o a l'anterior. En aquest cas tindr\u00edem un rond\u00f3 d'estructura\nA-B-A1-C-A2-...-A", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Ginger Rogers   (Independence, 16 de juliol de 1911 \u2013 Rancho Mirage, 25 d'abril de 1995) fou una actriu, ballarina i cantant estatunidenca i guanyadora d'un Oscar a la millor actriu. En els seus 35 anys de carrera, va fer un total de 73 pel\u00b7l\u00edcules, encara que els seus papers m\u00e9s recordats van ser els que va fer al costat de Fred Astaire en una s\u00e8rie de deu pel\u00b7l\u00edcules musicals, que van revolucionar el concepte del musical modern. Actriu i ballarina d'ulls blaus i cabell daurat, molt vers\u00e0til perqu\u00e8 tant podia interpretar drama com com\u00e8dia.\nLa seva mare de fort car\u00e0cter influiria enormement en la seva carrera, i l'impulsaria a participar en projectes esc\u00e8nics com els vodevils i actuacions musicals i teatrals. Despr\u00e9s arriba Broadway i debuta amb Top Speed, l'\u00e8xit \u00e9s tan gran que directament ja comen\u00e7a a treballar al cinema a Hollywood on representaria sobretot un personatge amb una imatge de noia informal. L'oportunitat de treballar a l'estudi RKO ser\u00e0 un punt clau en la seva vida professional, \u00e9s all\u00e0 on comen\u00e7a a treballar amb Fred Astaire i junts farien el duet cinematogr\u00e0fic m\u00e9s fam\u00f3s de tots els temps. Es va casar cinc vegades.\nEntre la seva nombrosa filmografia cal destacar: The Gay Divorcee (1934), Barret de copa (1935), The Story of Vernon and Irene Castle (1939), La noia de la Cinquena Avinguda (1939), Miratge d'amor (1940), que li valgu\u00e9 l'Oscar d'interpretaci\u00f3, El superior i la menor (1942) i Em sento rejovenir (1952). Es retir\u00e0 el 1969.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El calipso, o calypso, \u00e9s un tipus de can\u00e7\u00f3 i de m\u00fasica d'origen afroantill\u00e0 (de Trinitat i Tobago), molt popular a les illes del Carib, a les Antilles i Jamaica, de ritme lent i cadenci\u00f3s, amb reminisc\u00e8ncies africanes i hisp\u00e0niques. \u00c9s tant angl\u00f2fon com franc\u00f2fon. Tamb\u00e9 \u00e9s popular a Vene\u00e7uela, Panam\u00e0, Costa Rica, Nicaragua, Jamaica i en l'Arxip\u00e8lag de San Andr\u00e9s i Provid\u00e8ncia a Col\u00f2mbia, a m\u00e9s del nord del Brasil, principalment a l'estat de Par\u00e1.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Nassarre, amb el subt\u00edtol Nassarre. Revista aragonesa de musicolog\u00eda, \u00e9s una revista cient\u00edfica aragonesa de musicologia creada el 1985.De periodicitat semestral, fins al 2002, i posteriorment, anual, dona cabuda a tota mena de temes relacionats amb la musicologia, de car\u00e0cter hist\u00f2ric, anal\u00edtic o sociol\u00f2gic, entre altres. S'ocupa preferentment, per\u00f2 no exclusivament, de temes aragonesos. Durant els primers deu anys va ser dirigida per Pedro Calahorra Mart\u00ednez, que pot considerar-se com un dels seus fundadors. A partir de 1995 la direcci\u00f3 pass\u00e0 a mans d'\u00c1lvaro Zald\u00edvar, recolzats tots dos en un important Consell Assessor on figuren molts dels principals music\u00f2legs i experts en art i cultura del nostre pa\u00eds. El nom de Nassarre li fou atorgat per la Secci\u00f3 de M\u00fasica Antiga de la Instituci\u00f3n Fernando el Cat\u00f3lico per tal d'homenatjar al te\u00f2ric i compositor saragoss\u00e0 Fra Pablo Nassarre (1664-1730).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La ludomusicologia, tamb\u00e9 anomenada estudi de la m\u00fasica dels videojocs o recerca sobre la m\u00fasica dels videojocs, \u00e9s un camp d'investigaci\u00f3 i an\u00e0lisi acad\u00e8mic recent, centrat en l'estudi de la m\u00fasica dels videojocs, entesa com la m\u00fasica trobada en videojocs i en contextos relacionats. Est\u00e0 estretament relacionat amb els camps de la musicologia i la recerca interactiva al voltant de la m\u00fasica i l'\u00e0udio dels jocs. La ludomusicologia tamb\u00e9 est\u00e0 relacionada amb el camp dels estudis de jocs, ja que la m\u00fasica \u00e9s un element del text de videojocs m\u00e9s ampli, i algunes teories sobre les funcions dels videojocs s\u00f3n for\u00e7a rellevants per a la m\u00fasica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Fender Electrical Instrument Co. \u00c9s una companyia que va ser creada, a mitjans de la d\u00e8cada dels 40, per Leo Fender (10 d'agost de 1909 - 21 de mar\u00e7 de 1991), dedicada a la producci\u00f3 d'instruments musicals i amplificadors. Els seus productes van ser innovadors en molts casos i molt populars amb les noves generacions de m\u00fasics dels anys 50 i 60, va ajudar a crear \u201cel so\u201d de les noves tend\u00e8ncies musicals.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Daegeum, Taegum o Chottae (tae: gran, gum: instrument) \u00e9s una flauta transversal de bamb\u00fa origin\u00e0ria de Corea emprada principalment en la m\u00fasica tradicional.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Llista dels premis i nominacions rebuts pel grup de m\u00fasica Savage Garden. Aquesta banda australiana de m\u00fasica pop i soft rock es va crear l'any 1993 a Brisbane i estigu\u00e9 activa fins al 2001, quan els dos membres del grup, Darren Hayes (vocalista) i Daniel Jones (piano, guitarra i sintetitzador), van decidir continuar amb les seves carreres musicals per separat. Van publicar dos \u00e0lbums d'estudi i des del seu disc de debut es van convertir en una de la bandes m\u00e9s populars a Austr\u00e0lia i a arreu del m\u00f3n.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En m\u00fasica cl\u00e0ssica, un arioso, \u00e9s una forma musical per a veu de solista, que ocupa la pla\u00e7a intermedi\u00e0ria entre el recitatiu, de naturalesa narrativa, i la \u00e0ria, m\u00e9s musical. L'arioso va apar\u00e8ixer en el transcurs del segle xvi, al mateix temps que la monodia acompanyada i l'\u00f2pera, de la qual \u00e9s indissociable. \u00c9s usat, no nom\u00e9s a el cant l\u00edric, sin\u00f3 en qualsevol g\u00e8nere musical on hi ha un relat o el desenvolupament d'una acci\u00f3 dram\u00e0tica, com la cantata, l'oratori, etc. S'assembla al recitativo accompagnato, amb el qual sovint es confon.\nUn exemple d'arioso el trobem a La flauta m\u00e0gica de Mozart, al final del primer acte. Amb car\u00e0cter d'andante, ho canta un sacerdot (Sprecher): \u00abSobald dich f\u00fchrt des Freundschaft Hand ins Heiligtum zum ew'gen Band\u00bb.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Naxos Records \u00e9s una casa discogr\u00e0fica de discos compactes i DVDs de m\u00fasica cl\u00e0ssica. Fundada el 1987 per Klaus Heymann, un alemany resident en Hong Kong, la discogr\u00e0fica \u00e9s un dels segells m\u00e9s grans sobre m\u00fasica cl\u00e0ssica i tamb\u00e9 ha comen\u00e7at a distribuir DVD. En un context de declivi de vendes de m\u00fasica cl\u00e0ssica, Naxos \u00e9s una de les dues discogr\u00e0fiques que m\u00e9s vendes t\u00e9 del m\u00f3n. \u00c9s a m\u00e9s a m\u00e9s la discogr\u00e0fica independent m\u00e9s gran del m\u00f3n.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "MetroLyrics \u00e9s un lloc web dedicat a les lletres de can\u00e7ons fundat el 2002. MetroLyrics fou el primer web de can\u00e7ons que va afegir el cat\u00e0leg de llic\u00e8ncies de Gracenote Inc., a l'abril de 2008. A trav\u00e9s d'aquest model de concessi\u00f3 de llic\u00e8ncies de can\u00e7ons, els titulars dels drets d'autor de les can\u00e7ons acumulen ingressos per regalies quan el seu treball es mostra en Metrolyrics.com. Les regalies es paguen per totes les lletres que es mostren i es manegen a trav\u00e9s de Gracenote. El gener de 2013, LyricFind va adquirir el negoci de llic\u00e8ncies de lletres de Gracenote i la fusion\u00e0 amb el seu propi compte. El model de llic\u00e8ncia MetroLyrics \u00e9s diferent, ja que molts altres llocs web de lletres encara ofereixen contingut que estan presumptament sense llic\u00e8ncia i violen els drets d'autor. MetroLyrics va ser adquirida per CBS Interactive a l'octubre de 2011.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La batucada \u00e9s una manifestaci\u00f3 musical consistent en un grup d'instruments de percussi\u00f3. T\u00e9 com a caracter\u00edstica principal l'accentuaci\u00f3 del segon temps en els compassos. Es considera de vegades una derivaci\u00f3 de la samba.\nL'origen de la batucada est\u00e0 en les cultures africanes on s'han donat sempre formacions de tambors per festivitats populars.\nA la batucada hi ha 4 tipus d'instruments, els greus, les caixes, els shakers o els brillos, tamb\u00e9 anomenats aguts.\nEs troben batucades als pa\u00efsos africans i en pa\u00efsos amb cultures d'arrels africanes. En la nostra \u00e8poca la batucada ha tingut la seva florida al Brasil, on es formen batucades amb m\u00e9s de 3000 tamboristes i ballarins, de manera que la batucada brasilera \u00e9s el prototip del moviment de batucades que es veu a Europa. A la ciutat de C\u00f2rdova, Argentina, hi ha un moviment cultural brasiler anomenat \"Canta Brasil\" dirigit pel m\u00fasic brasiler Marcelo Taormina, en el qual es transmet i representa la cultura de la batucada i el ball carnavalesc del Brasil.\nHi ha associacions a Catalunya que intenten representar aquest tipus d'espectacles i facilitar la formaci\u00f3 d'instrumentistes i grups, entre les quals destaquen: Associa\u00e7\u00e3o d'Artistes Ateneu R\u00edtmic, Associa\u00e7\u00e3o Mininhos du LOE, Associaci\u00f3 Tropalotrop d'Integraci\u00f3 Art\u00edstica Tropa el Trop.\nA Catalunya, Espanya i Xile \u00e9s habitual que hi hagi grups de batucada a les manifestacions usant la m\u00fasica i el volum dels instruments en senyal de protesta.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La denominaci\u00f3 crooner s'aplica a certs cantants masculins que interpreten un cert tipus de can\u00e7\u00f3 popular cl\u00e0ssica, un g\u00e8nere que als Estats Units es coneix com a traditional pop o pop standards. La paraula crooner \u00e9s d'origen nord-americ\u00e0 i en angl\u00e8s t\u00e9 connotacions semblants a la de trobador. Un crooner acostuma a posseir una veu greu i normalment es fa acompanyar per una orquestra o una big band. Originalment s'aplicava de forma pejorativa, fet que va suposar que molts cantants considerats com a tals reneguessin del terme. Aquest va ser el cas de Frank Sinatra, que va declarar que no creia que ell o Bing Crosby fossin crooners.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'envolvent ac\u00fastic \u00e9s un terme utilitzat en m\u00fasica, ac\u00fastica i psicoac\u00fastica. Constitueix una manera de definir, en termes de par\u00e0metres globals (des de dos fins a m\u00e9s de quatre), l'evoluci\u00f3 temporal en amplitud de qualsevol so.\nEst\u00e0 determinat per quatre par\u00e0metres gen\u00e8rics (hi ha envolvents amb major o menor quantitat d'aquests). Les sigles en angl\u00e8s per referir aquest fenomen s\u00f3n ADSR.:\n\nAtac: en angl\u00e8s \"Attack\". \u00c9s el temps d'entrada. El que triga a escoltar-se el so despr\u00e9s d'haver estat executat per l'instrument o l'emissor.Deca\u00efment: en angl\u00e8s \"Decay\". \u00c9s el temps que triga l'amplitud a reduir-se, evolucionant cap al sosteniment, despr\u00e9s d'haver aconseguit l'amplitud m\u00e0xima, sense, per exemple, desenganxar la tecla o el \"punt d'inducci\u00f3 vibrat\u00f2ria\".Sosteniment: en angl\u00e8s \"Sustain\". Despr\u00e9s del deca\u00efment, \u00e9s l'amplitud que es mant\u00e9 constant fins que es deixa d'induir la vibraci\u00f3 (per exemple, en el cas dels sintetitzadors, passa fins quan es deixa anar una tecla o cable que controla aquesta factor).Extinci\u00f3: en angl\u00e8s \"Release\". El temps que triga el so a perdre tota la seva amplitud despr\u00e9s de desenganxar la tecla o punt d'inducci\u00f3 vibrat\u00f2ria.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La can\u00e7\u00f3 mel\u00f2dica \u00e9s un g\u00e8nere musical en el qual abunda una gran pres\u00e8ncia d'orquestraci\u00f3 i hi predominen les balades, encara que tamb\u00e9 pot tenir influ\u00e8ncies d'altres estils.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Repertori complet de la banda sonora que inclou el videojoc musical Guitar Hero III: Legends of Rock, tercera seq\u00fcela de la saga Guitar Hero. Distribu\u00eft per Activision i RedOctane, \u00e9s el primer t\u00edtol de la franqu\u00edcia desenvolupat per Neversoft. Va sortir a la venda a finals del 2007 per les consoles PlayStation 2, PlayStation 3, Xbox 360 i Wii, a m\u00e9s de les versions per ordinadors Microsoft Windows i Apple Macintosh.\nEl videojoc cont\u00e9 un repertori de 73 can\u00e7ons, de les quals 39 estan incloses en la llista del mode carrera, tres s\u00f3n pels duels contra els \"caps\" (Tom Morello, Slash i Lou the Devil), sis s\u00f3n exclusives del mode carrera cooperativa i les 25 restants s\u00f3n de bonificaci\u00f3. Les versions per les consoles Xbox 360 i PlayStation 3 estan preparades per suportar el material descarregable d'internet en forma de noves can\u00e7ons. A data de 12 de setembre de 2008, hi ha disponibles 62 can\u00e7ons per ambdues consoles, de manera que aquestes disposen d'un total de 135 can\u00e7ons.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La Simfonia n\u00fam. 3 en la menor d'Aleksandr Borod\u00edn va ser composta entre 1886 i 1887. No obstant aix\u00f2, no es va completar en forma de quatre moviments per part compositor. Els \u00fanics dos moviments compostos per Borod\u00edn, van ser posteriorment completats i orquestrats per Aleksandr Glazunov.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La suite \u00e9s una composici\u00f3 musical instrumental que consta d'un nombre indeterminat de moviments cadascun dels quals, tradicionalment, es basa en un ritme de dansa. Els diferents moviments es troben en la mateixa tonalitat (es podia canviar de t\u00f2nica major a menor o a l'inrev\u00e9s) i contrasten en ritme i car\u00e0cter. El nom de suite, precisament es deu a ser un conjunt de fragments o peces que sonen uns darrere dels altres, com una successi\u00f3.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una \u00e0ria da capo (de l'itali\u00e0 aria da capo, \u00ab\u00e0ria des del comen\u00e7ament\u00bb) \u00e9s una forma particular d'\u00e0ria, que assol\u00ed el seu punt culminant durant el darrer barroc (finals del segle xvii i primera meitat del segle xviii).\nAquest tipus d'\u00e0ria \u00e9s de forma tern\u00e0ria, \u00e9s a dir, t\u00e9 tres seccions (A-B-A). La primera secci\u00f3 \u00e9s una entitat musical completa, que acaba en la t\u00f2nica i, en principi, es pot cantar per ella sola. La segona secci\u00f3, habitualment m\u00e9s breu, contrasta amb la primera en mode, textura i a vegades, poques, tamb\u00e9 en el tempo. La tercera secci\u00f3 no acostuma a estar escrita pel compositor, que simplement indica da capo, i significa que s'ha de repetir la primera secci\u00f3 completa (i d'aqu\u00ed que l'estructura sigui A-B-A).\nLa tercera secci\u00f3, repetici\u00f3 de la primera, est\u00e0 pensada perqu\u00e8 el cantant hi improvisi variacions i ornamentacions, de manera que no es limiti a ser una repetici\u00f3 id\u00e8ntica de la primera secci\u00f3 i, a m\u00e9s, l'int\u00e8rpret pugui demostrar les seves capacitats. Actualment, si b\u00e9 la pr\u00e0ctica de la improvisaci\u00f3 s'ha recuperat, els cantants moltes vegades no improvisen durant la tercera secci\u00f3, sin\u00f3 que es preparen els ornaments amb anterioritat, o b\u00e9 s\u00f3n els mateixos directors o altres compositors els que preparen l'ornamentaci\u00f3.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica esc\u00e8nica \u00e9s una denominaci\u00f3 for\u00e7a gen\u00e8rica que abra\u00e7a tot un conjunt de g\u00e8neres musicals que comparteixen el fet de ser m\u00fasica vocal, amb solistes i amb acompanyament instrumental, i de tipus narratiu; i que compta amb una escenificaci\u00f3 o representaci\u00f3 teatralitzada. Des d'un punt de vista diferent hom podria conceptualitzar la m\u00fasica esc\u00e8nica com una obra teatralitzada en la qual els personatges canten -ja sigui totalment o parcialment- sobre un acompanyament instrumental.\nTot i els vincles entre la m\u00fasica i el teatre a la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica, aix\u00ed com l'exist\u00e8ncia dels drames lit\u00fargics medievals en qu\u00e8 els personatges tamb\u00e9 interpretaven llurs rols cantant, hom considera que el primer g\u00e8nere de la m\u00fasica esc\u00e8nica europea \u00e9s l'\u00f2pera.\nS\u00f3n, igualment, g\u00e8neres de la m\u00fasica esc\u00e8nica l'opereta, la sarsuela, el musical i el singspiel.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Stylus Magazine va ser una revista electr\u00f2nica sobre m\u00fasica i espectacles, llan\u00e7ada el 2002. Incorporava ressenyes sobre pel\u00b7l\u00edcules i m\u00fasica, arxius d'\u00e0udio i dos blogs.\nStylus posse\u00efa a m\u00e9s caracter\u00edstiques com \u00abThe Singles Jukebox\u00bb (\u00abla caixa de senzills\u00bb), que consistia en una cerca de senzills de tot el m\u00f3n, que es concentrava en les respostes personals despr\u00e9s d'escoltar els \u00abCole's Cuts\u00bb, on Stephanie Cole comentava els \u00faltims llan\u00e7aments. Si b\u00e9 el nombre de lectors de Stylus mai va superar els nivells de Pitchfork Media, va rebre diversos elogis de la premsa per la qualitat dels seus escrits. El 2006, l'Observer Music Monthly va triar-ho com un dels 25 llocs fonamentals sobre m\u00fasica. La p\u00e0gina va tancar com a negoci el 31 d'octubre de 2007. Fins avui, roman en l\u00ednia, per\u00f2 no s'est\u00e0 publicant nou contingut.\nEl 4 de gener de 2010, amb el perm\u00eds del creador del lloc, Todd Burns, l'editor Nick Southall va llan\u00e7ar The Stylus Decade, un lloc amb una s\u00e8rie d'assajos i llistes analitzant la m\u00fasica dels \u00faltims deu anys. The Singles Jukebox es va rellan\u00e7ar com un lloc web a part al mar\u00e7 de 2009 i \u00e9s dirigit pels antics editors de Stylus.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'enginyeria de so \u00e9s la branca de l'enginyeria que s'encarrega de l'estudi del fenomen sonor, en tots els camps d'aplicaci\u00f3 d'aquest, tals com a l'enregistrament i producci\u00f3, l'ac\u00fastica, l'electroac\u00fastica, el refor\u00e7 sonor i el disseny de sistemes electroac\u00fastics. T\u00e9 un camp d'acci\u00f3 en el desenvolupament de projectes d'enginyeria, aplicant tecnologies que interaccionen amb altres disciplines, com l'electr\u00f2nica, la inform\u00e0tica, la f\u00edsica, les matem\u00e0tiques, la gram\u00e0tica musical, entre altres, per al disseny i la manipulaci\u00f3 de sistemes per a l'enregistrament, processament de senyal, creaci\u00f3 i reproducci\u00f3 del so.\n\nUn enginyer de so \u00e9s un professional de la producci\u00f3 i manipulaci\u00f3 del so. Les seves funcions van m\u00e9s enll\u00e0 de l'operaci\u00f3 de dispositius i aparells, ja que tamb\u00e9 \u00e9s capa\u00e7 de crear projectes d'enginyeria per al disseny de dispositius de so, utilitzant eines de programari especialitzat. Un projecte recurrent consisteix en el desenvolupament i construcci\u00f3 de sistemes d'enginyeria per a l'a\u00efllament de soroll i condicionament ac\u00fastic interior de recintes.\nLes seg\u00fcents \u00e0rees s\u00f3n algunes en les que l'enginyer de so actua: televisors, emissores radials, so en viu, l'enginyeria de disseny ac\u00fastic, la producci\u00f3 de mitjans audiovisuals, el disseny de banda sonora; les institucions governamentals encarregades de plans i programes de control ambiental; el contrastisme i la invenci\u00f3 i auditoria d'obres.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica de l'\u00cdndia inclou m\u00faltiples varietats de m\u00fasica folk i m\u00fasica pop, a m\u00e9s de la m\u00fasica cl\u00e0ssica: m\u00fasica carn\u00e0tica i m\u00fasica hindust\u00e0nica. La tradici\u00f3 musical de l'\u00edndia s'allarga uns milers d'anys, i desenvolupada a trav\u00e9s de diferents eres, es mant\u00e9 com a font d'inspiraci\u00f3 religiosa, expressi\u00f3 cultural i entreteniment.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Hitlisten \u00e9s la llista d'\u00e8xits musicals Danesa, que inclou 40 entrades, que es presenta cada dijous a la mitjanit a la seva web oficial (hitlisten.nu).\nLa llista de Senzills danesos, setmana, a Track Top-40 combina els 40 temes amb millors vendes a nivell de desc\u00e0rregues legals de m\u00fasica i les vendes de Senzills ja isgui en CD o vinil. Les dades s\u00f3n recollides per Nielsen Music Control, que tamb\u00e9 compila la llista en nom de l'IFPI (International Federation of the Phonographic Industr, Federaci\u00f3 Internacional de la Ind\u00fastria Fonogr\u00e0fica).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El Grup EMI (EMI Group) \u00e9s una discogr\u00e0fica del Regne Unit que compr\u00e8n al segell EMI Music, amb seu a Brook Green, i a EMI Music Publishing, amb seu en Charing Cross Road, ambdues a Londres. EMI Music \u00e9s un dels quatre grans segells discogr\u00e0fics del m\u00f3n, juntament amb Universal Music Group, Sony BMG Music Entertainment, i Warner Music Group. EMI Music Publishing \u00e9s el major productor musical del m\u00f3n.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El trap americ\u00e0 \u00e9s un subg\u00e8nere de la m\u00fasica hip-hop nascut al sud dels Estats Units a principis de la d\u00e8cada del 1990. El g\u00e8nere rep el seu nom d'un lloc on les drogues es venen il\u00b7legalment.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El raga (en s\u00e0nscrit \u0930\u093e\u0917 r\u0101ga, \"color, mat\u00eds\", per\u00f2 tamb\u00e9 \"bellesa, harmonia, melodia\")  a vegades tamb\u00e9 s'escriu raag i en t\u00e0mil (per exemple) \u0b87\u0bb0\u0bbe\u0b95\u0bae ir\u0101kam en m\u00fasica carn\u00e0tica \u00e9s un sistema tonal usat en la m\u00fasica cl\u00e0ssica hind\u00fa. Aquest sistema antic es considera microtonal, ja que divideix l'octava en 22 intervals anomenats xrutis, els quals s\u00f3n menors que el semit\u00f2. En general, la m\u00fasica hind\u00fa es basa en una melodia \u00fanica d'un instrument acompanyat de percussi\u00f3. No hi ha contrapunt ni tampoc progressions harm\u00f2niques. La seva complexitat i bellesa rauen en les melodies i en els ritmes. \u00c9s per aix\u00f2 que la divisi\u00f3 de l'octava en m\u00e9s intervals possibilita que les melodies hind\u00fas tinguin una riquesa especial.\nMalgrat aix\u00f2, de forma similar a la m\u00fasica occidental, la majoria d'obres utilitzen nom\u00e9s set de les 22 notes possibles. La principal difer\u00e8ncia entre aquestes dues m\u00fasiques rau en el fet que la m\u00fasica occidental, en termes generals, es basa principalment en dues sonoritats: la major i la menor. La m\u00fasica hind\u00fa, en canvi, gr\u00e0cies a l'abund\u00e0ncia de notes pot prendre molts m\u00e9s matisos diferents. Les ragues, que s\u00f3n composicions regides per esquemes mel\u00f2dics d'improvisaci\u00f3, es fonamenten en alguna d'aquestes sonoritats.\nCada raag es distingeix per una escala ascendent (aroh) i una de descendent (avaroh) que poden tenir un m\u00ednim de 5 i un m\u00e0xim de 7 notes, podent ser l'escala ascendent diferent de la descendent.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El format adult contemporary music (en catal\u00e0, \"m\u00fasica contempor\u00e0nia per a adults\"), sovint abreviada com AC, \u00e9s un tipus de format per a la m\u00fasica, principalment la m\u00fasica pop contempor\u00e0nia, excloent el hip hop, hard rock, pop juvenil o teen pop i temes r\u00edtmics i ballables dirigits cap a una audi\u00e8ncia adulta madura. Les estacions de r\u00e0dio toquen aquest tipus de format que va sovint dirigit cap als radiooients de 25 a 54 anys, el grup m\u00e9s apreciat pel mercat de vendes. L'AC \u00e9s generalment dividit en quatre grups: \u00abHot AC\u00bb, tamb\u00e9 conegut com a \u00abAdult Top 40\u00bb (Top 40 adult), \u00abSoft AC\u00bb (AC suau), tamb\u00e9 conegut com a \u00abLite\u00bb, \u00abUrban AC\u00bb (AC urb\u00e0) a m\u00e9s conegut com a \u00abUrban Contemporary\u00bb i \u00abReligious AC\u00bb (AC religi\u00f3s). Algunes canals de r\u00e0dio nom\u00e9s emeten Hot AC, Soft AC o ambd\u00f3s. L'AC no \u00e9s usualment considerat com un g\u00e8nere espec\u00edfic de m\u00fasica, ja que est\u00e0 composta de diversos temes seleccionats de distints m\u00fasics de diferents g\u00e8neres.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "I Dreamed a Dream \u00e9s l'\u00e0lbum de debut de la cantant escocesa Susan Boyle.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "V\u00edctim\u00e6 paschali laudes \u00e9s una de les quatre seq\u00fc\u00e8ncies que el Missal de Pau VI va mantenir. La lit\u00fargia de ritu llat\u00ed ha conservat les seq\u00fc\u00e8ncies de forma testimonial, ja que la reforma lit\u00fargica del Concili Vatic\u00e0 II nom\u00e9s en va conservar quatre, dues de car\u00e0cter obligatori i dues d\u2019\u00fas facultatiu. Les obligat\u00f2ries s\u00f3n la seq\u00fc\u00e8ncia Veni, Sancte Sp\u00edritus per al diumenge de Pentecosta, i V\u00edctim\u00e6 paschali laudes, per al dia i l\u2019octava de Pasqua. Les facultatives s\u00f3n les seq\u00fc\u00e8ncies Lauda Sion per al dia de Corpus i Stabat Mater per a la festa de la Mare de D\u00e9u dels Dolors, el 15 de setembre. La reforma de Pius VI va mantenir una cinquena seq\u00fc\u00e8ncia, Dies Ir\u00e6, per\u00f2 passant de la Missa a l\u2019Ofici Div\u00ed, com a himne facultatiu, la darrera setmana de l\u2019any lit\u00fargic.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "A m\u00fasica, un pasticcio o pastiche \u00e9s una \u00f2pera o qualsevol altre tipus de composici\u00f3 escrita per diversos compositors, que poden o no pot haver-hi estat treballant junt, o una adaptaci\u00f3 o nacionalitzaci\u00f3 d'una obra pr\u00e8viament existent i que es va perdre, que pot ser un arranjament no autoritzat o sense prou autenticitat.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Nasir bin Olu Dara Jones (Nova York, 14 de setembre de 1973), anomenat simplement Nas i tamb\u00e9 Nasty Nas, \u00e9s un raper i actor estatunidenc, fill del m\u00fasic de jazz Olu Dara. Des del 1994, Nas ha gravat onze \u00e0lbums d'estudi, i ha actuat en diverses pel\u00b7l\u00edcules, com Temps l\u00edmit (2001). Tamb\u00e9 t\u00e9 un segell discogr\u00e0fic propi i una editorial que publica revistes.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Antonio Jos\u00e9 Mart\u00ednez Palacios (12 de desembre del 1902- 11 d'octubre del 1936) va ser un compositor espanyol de la Generaci\u00f3 del 27.\nEs conserva una cita de Maurice Ravel que creia que Palacios esdevindria \"el compositor espanyol del nostre segle\", tanmateix, la seva m\u00fasica va ser oblidada fins al 1980. Recentment s'han recuperat i publicat algunes de les seves obres.\nVa ser afusellat pels colpistes al principi de la Guerra Civil Espanyola i enterrat en una fossa comuna a Est\u00e9par.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El concepte d'hist\u00f2ria de la m\u00fasica occidental est\u00e0 estretament lligat al de l'anomenada m\u00fasica cl\u00e0ssica occidental. La hist\u00f2ria de la m\u00fasica produ\u00efda als pa\u00efsos occidentals se sol classificar en diferents corrents estil\u00edstics que se succeeixen en el temps.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En m\u00fasica, rubato o tamb\u00e9 tempo rubato (que significa robat o furtat en itali\u00e0) \u00e9s accelerar o desaccelerar lleugerament el tempo d'una pe\u00e7a a discreci\u00f3 de l'int\u00e8rpret (solista o director d'orquestra). El rubato \u00e9s popularment conegut pel seu \u00fas en la interpretaci\u00f3 de la m\u00fasica rom\u00e0ntica, per\u00f2 no \u00e9s una aportaci\u00f3 del romanticisme: Al final del renaixement s'utilitz\u00e0 amb profusi\u00f3 en peces musicals com la canzona o el ricercare (el 1601 Giulio Caccini ja parla del rubato en Nuove Musiche), i va ser un tret caracter\u00edstic de la interpretaci\u00f3 musical en els segles XVII i XVIII.\nHi ha una certa controv\u00e8rsia sobre si el rubato l'ha d'interpretar nom\u00e9s la veu principal, mentre que l'acompanyament segueix el tempo establert, o b\u00e9 si l'han d'interpretar totes les veus alhora.\nEn un sentit ampli, el rubato forma part de l'ag\u00f2gica de la m\u00fasica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Cambiata, o nota cambiata (de l'itali\u00e0, nota canviada), t\u00e9 m\u00e9s d'un significat diferent, encara que sempre relacionat. Generalment es refereix a un patr\u00f3 en un context homof\u00f2nic o polif\u00f2nic (i sovint contrapunt\u00edstic) on (1) una nota es mou per moviment disjunt en una direcci\u00f3, (2) \u00e9s succe\u00efda per graus conjunts en la direcci\u00f3 oposada, i (3) on, o b\u00e9 la nota des d'on se salta \u00e9s considerada una disson\u00e0ncia, o b\u00e9 la nota on s'arriba despr\u00e9s del salt \u00e9s considerada estranya. En el context pedag\u00f2gic de les esp\u00e8cies de contrapunt, fa refer\u00e8ncia a un conjunt m\u00e9s espec\u00edfic de patrons.\nLa cambiata es pot anomenar tamb\u00e9, en catal\u00e0, nota canviada. La terminologia utilitzada en altres lleng\u00fces (Alemany: Wechselnote, Franc\u00e8s: Nota de rechange) tamb\u00e9 relaciona el terme amb canvi o intercanvi.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En harmonia hom anomena enlla\u00e7os per mediants la successi\u00f3 de dos acords les fonamentals dels quals estan a dist\u00e0ncia de tercera. Aquest procediment es va utilitzar des del primer barroc, i va tenir una \u00e8poca de molta experimentaci\u00f3 en aquest per\u00edode. Quan es va establir l'\u00fas de la tonalitat, aquest procediment va estar condicionat nom\u00e9s a ocasions espec\u00edfiques i molt a\u00efllades. En el Romanticisme, es reprengu\u00e9 el seu \u00fas i s'hi desenvolup\u00e0 \u00e0mpliament, arribant a esdevenir una caracter\u00edstica d'aquest per\u00edode.\nEl seg\u00fcent fragment pres del \"Carmina Chromatico\" d'Orlando di Lasso exemplifica un t\u00edpic enlla\u00e7 per mediants, molt usat tant en el Renaixement com en el Romanticisme. De l'acord de Sol M, passa al de Si M, en el moment que diu la paraula \"crom\u00e0tic\". (Escoltar-ho)", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Deftones \u00e9s una banda nord-americana de Metal alternatiu formada a Sacramento (Calif\u00f2rnia) el 1988. Se'ls considera els precursors del g\u00e8nere Nu Metal, juntament amb Korn. Els integrants del grup s\u00f3n Chino Moreno (vocalista), Stephen Carpenter (guitarrista), Abe Cunningham (baterista), Sergio Vega (baixista) i Frank Delgado (samplers).\nEl grup es va formar quan Stephen Carpenter, Abraham Cunningham i Camilo \"Chino\" Moreno van comen\u00e7ar a tocar plegats al garatge de Carpenter. Durant els primers cinc anys, la formaci\u00f3 de la banda va canviar diverses vegades, per\u00f2 es va estabilitzar el 1993 quan Cunningham es va unir despr\u00e9s de la seva sortida el 1990, moment en el qual Chi Cheng era el baixista. La formaci\u00f3 es va mantenir estable durant quinze anys, amb l'excepci\u00f3 del teclista i tocadiscs Frank Delgado, que es va unir a la banda el 1999.\nChi Cheng va ser substitu\u00eft per Sergio Vega en morir el 2013 a causa d'una parada card\u00edaca, despr\u00e9s d'haver quedat en coma el 2008 a causa d'un accident de tr\u00e0nsit.\nEl grup ha publicat vuit \u00e0lbums d'estudi, dos EP, un \u00e0lbum recopilatori i onze senzills, a m\u00e9s d'un box set que inclou tots els seus \u00e0lbums. Compten amb un disc d'or i tres discs de plat\u00ed.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Faktor Adria \u00e9s el nom amb el qual es refereix habitualment a la versi\u00f3 balc\u00e0nica del programa de telerealitat X Factor o Factor X. Tamb\u00e9 se'l pot anomenar X Faktor. L'edic\u00f3 Adria es fa conjuntament entre quatre pa\u00efsos balc\u00e0nics: S\u00e8rbia, Montenegro, B\u00f2snia i Hercegovina i Maced\u00f2nia. Del concurs n'han sortit candidats dels pa\u00efsos corresponents per al festival d'Eurovisi\u00f3.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una fam\u00edlia d'instruments \u00e9s un grup d'instruments de caracter\u00edstiques id\u00e8ntiques o molt semblants per\u00f2 constru\u00efts en mides diferents, la qual cosa fa que sonin en tessitures tamb\u00e9 diferents, essent de so m\u00e9s agut els m\u00e9s petits, i de so m\u00e9s greu els de mida m\u00e9s gran.\nAix\u00ed, per exemple, hom es pot referir a la fam\u00edlia de la corda per referir-se als cord\u00f2fons en oposici\u00f3 a \u2013per exemple- els aer\u00f2fons. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s habitual trobar refer\u00e8ncies a la fam\u00edlia de la corda fregada per referir-se als  instruments de corda fregada per a separar-los \u2013per exemple- dels de  corda polsada. A un nivell encara m\u00e9s alt de concreci\u00f3, es troben sovint refer\u00e8ncies a la fam\u00edlia dels lla\u00fcts per a referir-se als instruments amb caixa de resson\u00e0ncia i m\u00e0nec bo i distingint-los de la fam\u00edlia de les arpes o de la de les c\u00edtares; i, encara, dins d'aquesta, hom es pot referir a la fam\u00edlia del viol\u00ed en oposici\u00f3 a la de les violes d'arc que tenen uns trets morfol\u00f2gics prou diferenciats.\n\u00c9s en aquest darrer sentit que adquireix plena validesa el concepte de fam\u00edlia aplicat als instruments que \u2013sobretot en el Renaixement- van desenvolupar exemplars de mides i tessitures diferents per tal de poder interpretar polif\u00f2nicament amb una gran unitat t\u00edmbrica. Probablement els casos de les flautes de bec i de les violes d'arc siguin els m\u00e9s coneguts i difosos, a m\u00e9s del dels cromorns i el de les xeremies. La viola i el violoncel (per\u00f2 no el contrabaix, estrictament parlant) completarien la fam\u00edlia del viol\u00ed. L'obo\u00e8 d'amore i el corn angl\u00e8s completen la fam\u00edlia de l'obo\u00e8, si b\u00e9 les difer\u00e8ncies morfol\u00f2giques entre l'obo\u00e8 i el corn angl\u00e8s farien que alguns excloguessin aquest \u00faltim de la fam\u00edlia; semblantment, tamb\u00e9 el clarinet o el tromb\u00f3 han donat lloc a les seves respectives fam\u00edlies, tot i que en alguns casos de pocs membres. En temps m\u00e9s moderns, el cas m\u00e9s clar d'instrument que s'ha dif\u00f3s en forma de fam\u00edlia i no pas d'un sol instrument ha estat el sax\u00f2fon.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Emel Say\u0131n (Sivas, 20 de novembre de 1945) \u00e9s una cantant de m\u00fasica tradicional turca i actriu de Ye\u015fil\u00e7am (cinema turc). Va rebre el Lifetime Achievement Award (Premi a la Traject\u00f2ria) en el Festival Internacional de Cine d'Antalya.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El mur de so (en angl\u00e8s: wall of sound, tamb\u00e9 conegut com a Spector Sound) \u00e9s una t\u00e8cnica de producci\u00f3 musical creada pel productor nord-americ\u00e0 Phil Spector dins la m\u00fasica pop/rock en Gold Star Studios durant els anys 60. La idea era explotar les possibilitats que ofereix un estudi de gravaci\u00f3, utilitzar el mateix estudi com si fos un instrument amb cambres de ress\u00f2 i mitjan\u00e7ant l'afegit de diverses capes de so amb diversos instruments i/o veus, formant la sensaci\u00f3 d'homogene\u00eftat que transmet una orquestra simf\u00f2nica, i que son\u00e9s b\u00e9 en les r\u00e0dios i m\u00e0quines de discos de l'\u00e8poca... Va aconseguir els resultats desitjats amb l'ajuda de l'enginyer d'\u00e0udio Larry Levine i el conglomerat de m\u00fasics d'estudi conegut com The Wrecking Crew.Spector va reunir a grans grups de m\u00fasics tocant alguns instruments que generalment no s'usen per tocar en conjunt (per exemple, guitarres el\u00e8ctriques i ac\u00fastiques), sovint duplicant i triplicant molts instruments tocats en el mateix to, capa per capa per donar la sensaci\u00f3 d'un mur de so. A m\u00e9s, Spector va arreglar les can\u00e7ons per a grans grups de m\u00fasics tocant instruments, o afegint veus, tradicionalment associats amb orquestres, per exemple, violins o grans cors. El propi Spector va dir de la seva t\u00e8cnica que era \"un enfocament wagneri\u00e0 del rock & roll: petites simfonies per als nens\", referint-se al fet que aquest m\u00e8tode de producci\u00f3 era com afegir la idea d'una orquestra de m\u00fasica cl\u00e0ssica com Wagner dins de la m\u00fasica pop/rock, la fusi\u00f3 de dos estils completament diferents.\n\u00c9s una t\u00e8cnica que en aquella \u00e8poca va ser tend\u00e8ncia, per\u00f2 actualment s'ha perdut en favor de m\u00fasica amb produccions m\u00e9s senzilles, \u00e9s a dir, amb menys instruments i m\u00e9s silencis.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'aria di sorbetto, o \u00e0ria del sorbet, fou un tipus d'\u00e0ria caracter\u00edstica de l'\u00f2pera italiana de principi del segle xix.\nDurant el {{segle|XIX}}, era habitual que els assistents a una representaci\u00f3 oper\u00edstica no escoltessin totes les parts de la representaci\u00f3 en silenci, preferint d'altres activitats socials com parlar entre ells, menjar i beure. L'aria di sorbetto solia interpretar-se al principi del segon acte de l'\u00f2pera i permetia els venedors del teatre vendre els seus articles per \u00faltim cop abans que acab\u00e9s la representaci\u00f3. At\u00e8s que la majoria d'aquests venedors venia sorbetto (sorbet, en itali\u00e0) i d'altres llaminadures, aquestes \u00e0ries s\u00f3n conegudes com a \u00e0ries del sorbet, la qual cosa dona una idea de la poca import\u00e0ncia que tenien per al p\u00fablic. Era habitual que aquestes \u00e0ries fossin interpretades per un personatge secundari: aquesta era la seva \u00fanica oportunitat d'interpretaci\u00f3 solista en tota la funci\u00f3, i tenien una repercussi\u00f3 m\u00ednima a l'argument de l'\u00f2pera. Vista la poca import\u00e0ncia d'aquesta \u00e0ria, normalment era composta per un altre compositor de menor prestigi que no rebia cap mena de cr\u00e8dit pel seu esfor\u00e7. Habitualment, aquesta \u00e0ria era aplaudida amb una dringadissa de culleretes contra el vas de sorbet.Avui dia, a la majoria de representacions oper\u00edstiques s'interpreta l'aria di sorbetto i els espectadors l'escolten de la mateixa forma que la resta de l'\u00f2pera.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Adolphe Schuppan (Berl\u00edn, 5 de juliol de 1863 - 1931) fou un compositor alemany. Fou deixeble de Benno Hartel i es don\u00e0 con\u00e8ixer per una s\u00e8rie d'obres de m\u00fasica de cambra, entre les quals hi ha una sonata per a piano; un quartet, per a instruments d'arc; un trio, per a piano i instruments d'arc; fantasies; una serenata, per a piano i viol\u00ed; sonata, per a violoncel i diverses peces per a piano.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "The Joshua Tree \u00e9s el cinqu\u00e8 \u00e0lbum de la banda irlandesa de rock U2. Editat el 9 de mar\u00e7 de 1987 per Island Records, va ser produ\u00eft per Brian Eno i Daniel Lanois. L'\u00e0lbum t\u00e9 influ\u00e8ncies de les arrels de la m\u00fasica irlandesa i americana, i prov\u00e9 de l'anomenat \"roman\u00e7 de la banda amb Am\u00e8rica\". Escrit i enregistrat a la ciutat de Dubl\u00edn l'any abans, la banda volia insistir en l'atmosfera de l'\u00e0lbum anterior de la banda, The Unforgettable Fire, per\u00f2 tamb\u00e9 va buscar un so m\u00e9s contundent dins de la disciplina estricta de les estructures de les can\u00e7ons m\u00e9s convencionals, en contrast amb l'experimentaci\u00f3 de The Unforgettable Fire.\nL'\u00e0lbum va elevar la banda \"d'herois a s\u00faper-estrelles\", d'acord amb la revista Rolling Stone. De l'\u00e0lbum en van sorgir els grans senzills \u00abWhere the Streets Have No Name\u00bb, \u00abWith or Without You\u00bb i \u00abI Still Haven't Found What I'm Looking For\u00bb, can\u00e7ons que segueixen sent imprescindibles en totes les r\u00e0dios. The Joshua Tree va guanyar els Grammy a \"Millor \u00e0lbum de l'any\" i \"millor interpretaci\u00f3 rock d'un duo o grup amb vocalista\" a l'edici\u00f3 del 1988. El 2003 l'\u00e0lbum es va situar a la 26a posici\u00f3 del r\u00e0nquing que va crear la revista Rolling Stone dels \"500 millors \u00e0lbums de tots els temps\". L'\u00e0lbum \u00e9s un dels m\u00e9s venuts a tot el m\u00f3n, havent venut m\u00e9s de 25 milions de c\u00f2pies. L'any 2007 es va editar una versi\u00f3 remasteritzada per a celebrar el 20\u00e8 aniversari de l'edici\u00f3 original.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El discantus o discant \u00e9s un tipus de polifonia que es va practicar a partir del segle xi i en qu\u00e8 les veus ja no es mouen per moviments paral\u00b7lels, com en l'organum primitiu, sin\u00f3 per moviments contraris; \u00e9s a dir, si una veu baixa, l'altra puja, i a l'inrev\u00e9s. El conductus es forma de quatre octaves en direcci\u00f3 nord i al sud, \u00e9s monifosina i l'estructura \u00e9s AABAAC.\nDiscantus pot referir a diferents conceptes dins de la m\u00fasica, depenent del moment hist\u00f2ric del que es tracti; etimol\u00f2gicament, la paraula vol dir una veu (cant\u00fas) per sobre o a part d'altres.\nDiscants \u00e9s una t\u00e8cnica de polifonia medieval en que una veu canta el cant pla mentre una altra entona la veu suplement\u00e0ria, b\u00e9 improvisada o composta pr\u00e8viament. La paraula en aquest sentit prov\u00e9 del terme \u201ddiscantus supra librum\u201d (discantus segons el llibre), i \u00e9s una forma de cant gregori\u00e0 en la que nom\u00e9s la melodia est\u00e0 anotada, mentre que s'assumeix que anir\u00e0 acompanyada d'una polifonia improvisada. El \u201cDiscantus supra librum\u201d t\u00e9 normes espec\u00edfiques que regeixen la improvisaci\u00f3 de les veus addicionals. A la m\u00fasica medieval el terme \u201cdiscantus\u201d serveix per diferenciar el contrapunt que utilitza el moviment contrari per distingir-lo de l'\u201cOrganum\u201d paral\u00b7lel o diafonia, en el qual el cant pla i el contrapunt es mouen en paral\u00b7lel.\nM\u00e9s tard el terme va passar a significar el tiple o cantant soprano en qualsevol grup de veus, o la l\u00ednia m\u00e9s aguda en una can\u00e7\u00f3 i, amb el temps, pel Renaixement, es va referir generalment al contrapunt.\nEl discantus pot referir-se tamb\u00e9 al m\u00e9s agut d'un grup d'instruments, particularment la viola o la flauta dol\u00e7a discantus. D'igual manera, pot aplicar-se a la clau soprano.\nEl discantus tamb\u00e9 pot referir-se a una melodia aguda, florida, cantada per unes poques sopranos per ornamentar un himne.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Aix\u00f2 \u00e9s una llista no exhaustiva de compositors de m\u00fasica cl\u00e0ssica ordenats cronol\u00f2gicament. En aquests moments comen\u00e7a amb P\u00e9rotin (1160-1220) i acaba amb Ottorino Respighi (1879-1936). Progressivament s'anir\u00e0 completant amb altres compositors, especialment del segle xx i XXI.\nPer a un llistat m\u00e9s detallada de compositors en determinades \u00e8poques, vegeu:\n\nLlista de compositors medievals\nLlista de compositors de m\u00fasica cl\u00e0ssica del segle XX.Per a una selecci\u00f3 orientativa dels compositors m\u00e9s destacats podeu anar a la Llista cronol\u00f2gica dels principals compositors de m\u00fasica cl\u00e0ssica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La simfonia \u00e9s una de les formes instrumentals amb qu\u00e8 pot comen\u00e7ar una \u00f2pera, abans d'aixecar el tel\u00f3. En comparaci\u00f3 amb el preludi i l'obertura a la francesa, t\u00e9 una estructura m\u00e9s ben definida.\n\nViccionari", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Soca \u00e9s un g\u00e8nere musical originat a Trinitat i Tobago i popular a Vene\u00e7uela espec\u00edficament a la Regi\u00f3 nord-oriental (G\u00fciria) i la Regi\u00f3 Guaiana. Derivat del calipso, que \u00e9s provinent al seu torn del Kaiso, i bastant proper musicalment al dancehall. El soca combina la melodia ballable del calipso amb una insistent percussi\u00f3 (usualment electr\u00f2nica). La m\u00fasica soca ha evolucionat en els darrers vint anys princialmente impulsada per m\u00fasics de Trinitat i Tobago, Saint Vincent i les Grenadines, Barbados, Saint Lucia, Antigua i algunes bandes de San Crist\u00f3bal i Neus, Jamaica, Vene\u00e7uela, Costa Rica, Panam\u00e0 i Antilles Menors. L'origen de la paraula \u00e9s l'abreujament de soul calipso.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Modjo va ser un duet franc\u00e8s, format per Romain Tranchart i Yann Destagnol, de house, m\u00fasica electr\u00f2nica i pop, que estigu\u00e9 en actiu des de 1998 a 2002.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El parang \u00e9s una m\u00fasica popular popular origin\u00e0ria de Vene\u00e7uela i Trinitat i Tobago, que va ser portada a Trinitat i Tobago per migrants vene\u00e7olans i colombians, principalment de patrimoni amerindi\u00e0, espanyol, mest\u00eds, pardo, cacau, i afric\u00e0, cosa que es reflecteix for\u00e7a. en la pr\u00f2pia m\u00fasica. La paraula deriva de dues paraules espanyoles: parranda, que significa \"un xiringuito o festa\", i parar que significa \"aturar\".\nEn el passat, era tradicional que els cantants de parangs realitzessin visites nocturnes a les llars de la fam\u00edlia i els amics, on part de la diversi\u00f3 consistia despertar els seus habitants. Avui, el paranf \u00e9s especialment rellevant a les comunitats de Trinitat i Tobago com Paramin, Lopinot i Arima.\nHa aparegut una nova forma de parang, el soca parang. El Soca parang \u00e9s una combinaci\u00f3 de soca i parang.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Johann Georg Heinrich Backofen (Durlach, 1768 - Darmstadt, 1839) fou un m\u00fasic i compositor alemany notable per la seva habilitat per tocar l'arpa, el corn angl\u00e8s, el clarinet i la flauta.Deix\u00e0 infinitat de composicions per a diversos instruments, entre elles quatre col\u00b7leccions de peces per a arpa (Leipzig, 1799-1802); variacions, aires i sonates, tamb\u00e9 per a arpa; un m\u00e8tode pel mateix instrument, titulat Anleitung zum Harfenschule, etc. (Leipzig, 1799-1802) reimpr\u00e8s amb el t\u00edtol d'Harfenschule (1827); un altre m\u00e8tode per a clarinet i corn angl\u00e8s (Leipzig, 1803); alguns quintets per a distints instruments d'arc i vent i alguns concerts per a arpa, violoncel, corn angl\u00e8s i alt.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El do central, do3 en catal\u00e0, \u00e9s el so que produeix una vibraci\u00f3 a 261.626 Hz.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Cl\u00e1udia Cristina Leite In\u00e1cio (S\u00e3o Gon\u00e7alo, 10 de juliol de 1980), m\u00e9s coneguda com a Cl\u00e1udia Leitte, \u00e9s una cantant brasilera d'ax\u00e9, que fins a l'any 2008 va ser vocalista del grup musical Babado Novo.\u00c9s una de les cantants d'ax\u00e9 m\u00e9s populars de Brasil, que va guanyar el MTV Brasil's Video Music Brasil 2007, categoria en la que havia estat nominada com a millor cantant.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "A la d\u00e8cada dels cinquanta del segle XX els Estats Units guanyen m\u00e9s i m\u00e9s protagonisme al m\u00f3n. La m\u00fasica negra passa la barrera del color. El jazz, el blues o g\u00f2spel eren considerats m\u00fasica de baixa categoria, arraconats a l'etiqueta \"negra\". L'ambient racial explica que el pop de balades ensucrades llu\u00efssen a les vendes de tot el pa\u00eds. Pensades per ser consumides per la poblaci\u00f3 blanca, aquest ambient \u00e9s r\u00edgid, massa purit\u00e0 i del tot classista. Les r\u00e0dios tornen a prendre for\u00e7a mentre la televisi\u00f3 desbanca Hollywood.\nDiscogr\u00e0fiques independents fan sonar llavors aquest m\u00fasica negra a les r\u00e0dios i de mica en mica el jazz guanya p\u00fablic. La joventut hi adherix. La introducci\u00f3 de la guitarra el\u00e8ctrica amb la combinaci\u00f3 del jazz, country i pop fa emergir un nou g\u00e8nere, el rock'n'roll, que catapulta a l'\u00e8xit estrelles blanques, com ara Elvis Presley. La m\u00fasica negra es ven de cop i volta entre el p\u00fablic blanc adolescent i aix\u00f2 causa furor.\nFora dels Estats Units, el rock'n'roll sorgit a Memphis conquerix la poblaci\u00f3 del bloc capitalista. La m\u00fasica \u00e9s, com en el cas estatunidenc, nodrida de pop i balades. La chanson francesa recull un \u00e8xit notable per\u00f2, sobretot, es deixa influenciar per aquest nou so, estrident, el\u00e8ctric i molt r\u00edtmic. El rock'n'roll es combina a les illes del pac\u00edfic amb la tradici\u00f3, transforma el pop franc\u00e8s i fa penetrar el consumisme.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El blues tradicional (tamb\u00e9 anomenat folk-blues, blues rural, o country blues) es refereix a totes les formes ac\u00fastiques del blues.\nDespr\u00e9s del naixement del blues al sud dels Estats Units, s'ha est\u00e8s r\u00e0pidament per tot el pa\u00eds (i en altres llocs), donant lloc a una varietat d'estils i variacions regionals.\nD'acord amb el mestre de m\u00fasica i music\u00f2leg Richard Middleton, el blues tradicional va ser constru\u00eft com una categoria discursiva separada durant les primeres d\u00e8cades d'aquest segle [segle 20].", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "The National \u00e9s una formaci\u00f3 d'indie rock formada el 1999, entre amics de Cincinnati, Ohio. Les seves influ\u00e8ncies van des de Bruce Springsteen a Tindersticks. La composici\u00f3 i interpretaci\u00f3 de les lletres de la formaci\u00f3 pertany a Matt Berninger en un distintiu i profund to de bar\u00edton. La resta de la formaci\u00f3 compr\u00e8n dues parelles de germans, Aaron i Bryce Dessner i Scott i Bryan Devendorf. Padma Newsome, pertanyent a una formaci\u00f3 germana, Clogs, sovint contribueix amb instruments de cordes, teclats i altres arranjaments instrumentals. Se'ls ha comparat amb Joy Division, Leonard Cohen, Wilco i Nick Cave and the Bad Seeds. El grup va triar com a nom The National perqu\u00e8 \u00abno significava res\u00bb i perqu\u00e8 \u00abera benigne i sense significat\u00bb.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El madrigal \u00e9s un tipus de composici\u00f3 de m\u00fasica vocal profana creada durant el Renaixement i primer Barroc. Durant bona part de la seva hist\u00f2ria va ser polif\u00f2nic i sense acompanyament instrumental, per a un nombre de veus que variava des de dues fins a vuit, tot i que el m\u00e9s freq\u00fcent era entre tres i sis. Els primers exemples del g\u00e8nere provenen d'It\u00e0lia i daten de la d\u00e8cada del 1520, i tot i que el centre de producci\u00f3 de madrigals va continuar essent It\u00e0lia, tamb\u00e9 se'n van escriure a altres pa\u00efsos, especialment a final del segle xvi i comen\u00e7aments del xvii. Mentre que moltes altres formes musicals eren estr\u00f2fiques, el madrigal normalment es dotava d'una m\u00fasica sense repeticions, per expressar de la millor manera possible el sentit i el sentiment de cada l\u00ednia i cada mot dels versos del text. En part es va originar a partir de la frottola, en part gr\u00e0cies a un renovat inter\u00e8s per la poesia en llengua vernacla, i tamb\u00e9 gr\u00e0cies a la influ\u00e8ncia de la chanson francesa i de l'estil polif\u00f2nic del motet tal com l'escrivien els membres de l'escola francoflamenca que havien anat a viure a It\u00e0lia en aquella \u00e8poca. El madrigal gaireb\u00e9 no t\u00e9 res m\u00e9s que el nom en com\u00fa amb el madrigal itali\u00e0 del trecento de final del segle xiii i del segle xiv.El madrigal va esdevenir la forma de m\u00fasica profana m\u00e9s important del seu temps. Va assolir el seu m\u00e0xim desenvolupament a la segona meitat del segle xvi i va perdre la seva import\u00e0ncia al segle xvii quan altres formes com la can\u00e7\u00f3 solista van esdevenir m\u00e9s importants. Despr\u00e9s de 1630 el madrigal a solo va ser reempla\u00e7at per l'\u00e0ria gr\u00e0cies a l'impuls que havia pres l'\u00f2pera.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El G\u0127ana [\u0251ana], (MT) can\u00e7\u00f3) \u00e9s un tipus de m\u00fasica tradicional maltesa. Ghana t\u00e9 dos significats literals. El primer \u00e9s la riquesa, la riquesa i la prosperitat; el segon s'associa amb el cant, vers, rima i fins i tot amb la kantaliena , un tipus de cant amb ritme lent. Ghana es pot dividir en pr\u00e0ctiques informals i formals.\nUn cantant en aquest camp es diu localment \"G\u0127annej\" (literalment \"el cantant\").", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Elefantes \u00e9s un grup de m\u00fasica pop-rock originari de Barcelona, format l'any 1995. Est\u00e0 integrat per Shuarma (cantant i compositor), Jordi Ramiro (bateria), Julio Casc\u00e1n (baixista).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La Musikbibliothek Peters (\u00abbiblioteca musical Peters\u00bb) de Leipzig va ser la primera biblioteca musical d'Alemanya oberta al p\u00fablic i gratu\u00efta. Va ser una iniciativa privada, fundada el 1893 pels editors Max Abraham (1831-1900), aleshores cap de l'editorial Edition Peters. De l'inici fins a 1901, el music\u00f2leg Emil Vogel (1859-1908) en va ser el primer bibliotecari.La col\u00b7lecci\u00f3, amb al voltant de 24.000 objectes, inclou m\u00e9s de tres cents manuscrits valuosos i primeres edicions d'importants compositors i m\u00fasics. Va sobreviure fins avui, malgrat les vicissituds d'una expropiaci\u00f3 dels propietaris jueus el 1938 i una \u00abarianitzaci\u00f3\u00bb l'any seg\u00fcent pels nazis, els estralls de la Segona Guerra Mundial i una nacionalitzaci\u00f3 pel r\u00e8gim comunista de la defunta Rep\u00fablica Democr\u00e0tica Alemanya.\nEl febrer de 2013, els hereus van concloure un acord amb l'ajuntament de Leipzig que garanteix que el patrimoni quedi a la ciutat. La col\u00b7lecci\u00f3 est\u00e0 integrada en la xarxa de les Biblioteques Municipals.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Saved by the Bell \u00e9s una can\u00e7\u00f3 escrita i cantada per Robin Gibb. Va ser publicada com a senzill l'any 1969 i forma part de l'\u00e0lbum Robin's Reign, de l'any 1970. La can\u00e7\u00f3 va tenir for\u00e7a \u00e8xit a Europa, per\u00f2 molt menys als Estats Units.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una caixa recopilat\u00f2ria (en angl\u00e8s box set) \u00e9s una caixa que cont\u00e9 un o diversos enregistraments musicals, pel\u00b7l\u00edcules, programes de televisi\u00f3 o qualsevol altre tipus de col\u00b7lecci\u00f3. Normalment aquest tipus de caixa ve publicada en edici\u00f3 de luxe i ofereixen un nombre determinat d'articles venuts d'una sola vegada en forma de col\u00b7lecci\u00f3, que, d'una altra manera, normalment haurien de ser comprats separadament.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Prometeu, el poema del foc \u00e9s l'\u00faltima obra simf\u00f2nica que Alexander Scriabin va compondre. Amb una duraci\u00f3 d'uns vint minuts i un sol moviment, es considera part poema simf\u00f2nic, part concert per a piano i part simfonia. Publicat el 1910, el Poema del Foc reflecteix les teories teol\u00f2giques que el compositor havia anat desenvolupant els anys anteriors.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una corranda (Catalunya, Rossell\u00f3 incl\u00f2s) o corranta, ball de c\u00f3rrer (Vallespir), correnta (Andorra i Rossell\u00f3), correnda (Rossell\u00f3), remenadilla (Rossell\u00f3), cantarella, (Empord\u00e0 i Rossell\u00f3), cobla (catal\u00e0 occidental i Pa\u00eds Valenci\u00e0) o follia, \u00e9s una dansa cantada que es balla per parelles, molt popular a Catalunya i que se solia ballar com a final d'una s\u00e8rie de balls o despr\u00e9s d'una altra dansa, sovint un ballet o un contrap\u00e0s. Per extensi\u00f3 tamb\u00e9 \u00e9s la can\u00e7\u00f3 que es canta durant aquesta dansa. Modernament el cant ha estat substitu\u00eft per la cobla instrumental.\n\u00c9s una dansa popular a les comarques interiors de l'antiga G\u00f2tia i, especialment, als Pirineus, del Pallars al Vallespir.Es conserven algunes can\u00e7ons de corranda del segle xv i for\u00e7a m\u00e9s del segle xvi, en especial a Catalunya i Mallorca. A Mallorca, on s'anomenen gloses, posteriorment van ser can\u00e7ons molt populars i habituals, de les quals actualment se'n conserven, per tradici\u00f3 oral i dif\u00edcils de datar, prop de vint mil.Abans independent, la corranda esdevingu\u00e9 un complement d'altres balls. La corranda, de moviment m\u00e9s aviat viu, es balla formant rodona en grups de dues, tres o m\u00e9s parelles oscil\u00b7lant uns compassos cap a la dreta i uns altres cap a l'esquerra. Les balladores posaven les mans sobre les espatlles de llurs companys i aquests les agafaven a elles pel colze. A la fi les al\u00e7aven tan enlaire com podien mentre els m\u00fasics aguantaven el so final tant de temps com era possible.Tenia una fi viva i r\u00e0pida, d'aqu\u00ed el nom de corranda, de 'c\u00f3rrer', i en acabar sovint el ballaire aixecava la balladora. Al Rossell\u00f3, finia amb salts i saltirons o guimbades que el dansaire feia sol.La can\u00e7\u00f3 sol \u00e9sser de contingut for\u00e7a intencionat, amb conceptes sat\u00edrics, cr\u00edtiques i retrets, o amb l'expressi\u00f3 de sentiments amorosos. \u00c9s de tonada alegre, de car\u00e0cter popular i curta, molt sovint improvisada i generalment en la M\u00e8trica Catalana composta per quatre versos heptas\u00edl\u00b7labs, amb la rima creuada (abba, abab, o b\u00e9 abcb). Algunes per\u00f2 s\u00f3n de cinc o m\u00e9s versos i tamb\u00e9 n'hi ha amb vers pentas\u00edl\u00b7lab. Cada vegada que es repeteix el cant d'una corranda de dansa es pot afegir un vers, que rep el nom de retorn (cal no confondre'l amb la tornada).\nPere Vidal n'ha donat un nombre prou gran en el seu Cansoner catal\u00e0 de Rossell\u00f3 y de Cerdanya. Una corranda diu justament: (...) I corrandes s\u00f3n can\u00e7ons. S'ha tradu\u00eft al franc\u00e8s com a ronde (roussillonnaise)\".", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'opera dei pupi \u00e9s un teatre de titelles originari de Sic\u00edlia que el 2011 va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. L'opera dei pupi, teatre de titelles, va apar\u00e8ixer a Sic\u00edlia a principis del segle xix i va tenir un gran \u00e8xit entre les classe populars. Aquests titelles s\u00f3n una de les tradicions m\u00e9s t\u00edpiques de Sic\u00edlia. Els teatres s\u00f3n sovint negocis familiars. Aquests, que intenten superar-se en cada espectacle, exerceixen una veritable influ\u00e8ncia sobre el p\u00fablic. Els canvis econ\u00f2mics i socials fruit de l'extraordinari creixement econ\u00f2mic dels anys 1950 van alterar considerablement aquest art, amena\u00e7ant les seves pr\u00f2pies bases, que ara subsisteix primordialment amb el turisme cultural de l'illa.\nAltres formes semblants de teatre van desapar\u00e8ixer d'It\u00e0lia en la mateixa \u00e8poca, per ressorgir uns vint anys m\u00e9s tard. L'opera dei pupi constitueix, doncs, l'\u00fanic exemple de tradici\u00f3 que no ha estat interrompuda d'aquesta forma de teatre. Actualment, les dificultats econ\u00f2miques ja no permeten als titellaires viure del seu art, de manera que s'orienten cap a professions amb m\u00e9s futur. A m\u00e9s, el turisme ha contribu\u00eft a disminuir la qualitat dels espectacles, que normalment es destinaven a un p\u00fablic local.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El ball del rotllet\u00ed, t\u00edpic del carnestoltes al Pallars Juss\u00e0, \u00e9s una variant de la dansa \"del rotllet\" o \"rotllet\u00f3\", que es balla en diferents punts del pa\u00eds.La seva m\u00fasica ben coneguda descriu, en certa manera, l'evoluci\u00f3 que va prenent el ball. Cada vegada que la can\u00e7\u00f3 indica que el \"pomer perd una poma\", una de les parelles dansaires abandona el ball, fins a quedar-ne nom\u00e9s la primera.A la conca de Tremp la primera parella portava una capa lligada a la cintura, un gran barret i dos grans esquellots o campanes que el noi feia sonar per la pla\u00e7a quan quedava com a \u00fanica parella de la dansa.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una obra de m\u00fasica de cambra \u00e9s una composici\u00f3 musical dedicada a un petit conjunt d'instruments en el que cada part est\u00e0 pensada per ser interpretada per un sol instrumentista. Si algunes d'aquestes parts es dupliquen o tripliquen, sobretot en les cordes, parlem d'una orquestra de cambra.\nSe li atribueix aquest nom, ja que abans es tocava a les cambres reials per l'entreteniment de pr\u00ednceps i monarques. No inclou l'execuci\u00f3 d'instruments sols. La paraula cambra implica que la m\u00fasica pot ser executada en una habitaci\u00f3, amb una atmosfera d'intimitat. En itali\u00e0 \u00abda camera\u00bb significa \"per a la cambra\" i es diferenciava de la m\u00fasica \u00abda chiesa\u00bb (\"per a l'esgl\u00e9sia\").El terme m\u00fasica de cambra suggereix una pe\u00e7a per a almenys dos instruments, i malgrat que te\u00f2ricament no hi ha un l\u00edmit m\u00e0xim d'instruments, en la pr\u00e0ctica, s\u00f3n inusuals les obres de cambra per a m\u00e9s de sis instruments. Quan es treballa amb deu o m\u00e9s instruments, es considera una petita orquestra de cambra. L'orquestra de cambra \u00e9s una orquestra petita i no t\u00e9 per qu\u00e8 ser nom\u00e9s una orquestra de corda, encara que sovint estigui formada nom\u00e9s per instruments de corda.Hi ha obres de cambra per a variades combinacions d'instruments. Sovint el quartet de corda es considera com la m\u00e9s important. Altres grups usuals de cambra s\u00f3n:\n\nel trio de corda\nel trio amb piano\nel quintet amb piano\nel quintet de corda.Menys usuals s\u00f3n els grups de cambra amb instruments de vent de fusta o de metall. Alguns compositors han escrit obres per a grups mixtos de vent i corda, i d'altres han compost per a instruments de vent de fusta m\u00e9s la trompa. Els instruments de metall pr\u00e0cticament no s'han utilitzat. Aix\u00f2 es deu probablement que quan es va comen\u00e7ar a compondre m\u00fasica de cambra, els instruments de la fam\u00edlia del metall no tenien v\u00e0lvules, per la qual cosa nom\u00e9s podien produir un nombre limitat de notes.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Pedro Alb\u00e9niz y Basanta (Logronyo, 1795 - Madrid, 1855) fou un pianista i compositor espanyol.\nEra fill de Mateo Alb\u00e9niz. Es present\u00e0 al p\u00fablic de Madrid el 1830, sent entusi\u00e0sticament aplaudit en uni\u00f3 del c\u00e8lebre violinista Pedro Escudero. Fou professor del Conservatori de Madrid, on entre altres alumnes tingu\u00e9 en L\u00e1zaro N\u00fa\u00f1ez Robres i a Manuel de la Mata, i all\u00ed tamb\u00e9 va fer de mestre de piano de la reina Isabel II d'Espanya i m\u00e9s tard primer organista de la capella reial. \u00c9s autor de molt notables produccions, i el seu M\u00e8todo completo de piano fou justament celebrat, havent-se fet d'ell diferents edicions.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'organum \u00e9s la duplicaci\u00f3 d'un cant (una melodia gregoriana anomenada tenor) pla preexistent, mitjan\u00e7ant un moviment paral\u00b7lel, a un interval d'octava, quarta o quinta. Les primeres manifestacions de les quals es t\u00e9 const\u00e0ncia s\u00f3n del segle ix.\nEls primers tipus d'organum es troben als tractats Musica Enchiriadis i Scholia Enchiriadis, tractats que recullen el repertori de la segona meitat del segle ix, i responen tots al mateix principi: la duplicaci\u00f3 d'un cant pla preexistent en moviment paral\u00b7lel a un interval d'octava, quinta o quarta.\nEl cant pla s'anomena vox principalis (veu principal) i la veu afegida s'anomena vox organalis (veu organal). En aquests tipus d'organum primitiu, la vox principalis (tamb\u00e9 cantus) est\u00e0 situada dalt, mentre que les duplicacions es fan per sota d'aquesta veu. El moviment paral\u00b7lel \u00e9s habitual, encara que a poc a poc s'anir\u00e0 movent la vox organalis primer per moviment oblic i despr\u00e9s per moviment contrari. Aquests procediments aniran preparant el camp cap a la veritable polifonia.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El concepte de m\u00fasica antiga inicialment es referia a la m\u00fasica anterior a l'adveniment del Classicisme, incloent per tant la m\u00fasica medieval, renaixentista i barroca.\nLa denominaci\u00f3 'm\u00fasica antiga' en la seva concepci\u00f3 inicial no feia refer\u00e8ncia nom\u00e9s al per\u00edode en qu\u00e8 s'havia compost la m\u00fasica que s'hi englobava, sin\u00f3 que inclo\u00efa una determinada manera d'encarar-ne la interpretaci\u00f3: amb criteris musicol\u00f2gics, partint del coneixement que aporten les fonts de l'\u00e8poca, aix\u00ed com del seu context, i fent \u00fas dels instruments per als quals el repertori en q\u00fcesti\u00f3 havia estat pensat (o utilitzant r\u00e8pliques modernes fetes igualment amb criteris historicistes).\nAlguns dels grans noms de la m\u00fasica antiga han reivindicat que la seva labor no sols t\u00e9 un pol de refer\u00e8ncia, en les dates de composici\u00f3 d'aquestes obres, sin\u00f3 que en tenen un altre, en la contemporane\u00eftat dels auditoris als quals es dirigeixen, cosa que -impl\u00edcitament- sembla que els eximeix de l'observan\u00e7a estricta del m\u00e8tode musicol\u00f2gic.\nS\u00f3n noms importants en la m\u00fasica antiga: Jordi Savall, Christopher Hogwood, Trevor Pinnock, John Eliot Gardiner, Nikolaus Harnoncourt o Ren\u00e9 Jacobs.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "King of Bongo \u00e9s el tercer \u00e0lbum de Mano Negra.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La m\u00fasica absoluta \u00e9s un g\u00e8nere musical que es caracteritza per la seva puresa i per l'abs\u00e8ncia d'interfer\u00e8ncies d'elements extramusicals, en contraposici\u00f3 a la m\u00fasica program\u00e0tica descriptiva.El terme d'origen alemany absolute musik sorg\u00ed de les controv\u00e8rsies que durant el segle xix enfrontaren compositors, cr\u00edtics i fil\u00f2sofs. Richard Wagner l'utilitz\u00e0 per a condemnar la m\u00fasica mancada, segons ell, d'una s\u00f2lida base po\u00e8tica o dram\u00e0tica; per a ell, la m\u00fasica \"absoluta\" estava a\u00efllada, separada del m\u00f3n, est\u00e8ril. Eduard Hanslick, contr\u00e0riament, l'empr\u00e0 per a alabar un tipus de m\u00fasica en estat de puresa inicial, abans de subordinar-se al text (can\u00e7\u00f3, si el text \u00e9s expl\u00edcit; poema simf\u00f2nic, si \u00e9s impl\u00edcit, a manera de programa), al drama (\u00f2pera) o fins i tot als requeriments de l'expressi\u00f3 emocional. Cap m\u00fasica no pot ser absoluta si es vol entendre en termes extramusicals. La m\u00fasica absoluta per excel\u00b7l\u00e8ncia \u00e9s, doncs, la m\u00fasica instrumental. Hanslick considerava aquesta qualitat d'a\u00efllament un garant de la puresa: la m\u00fasica nom\u00e9s es podia entendre en termes d'ella mateixa. Hanslick va tenir pocs seguidors entre els m\u00fasics durant la seva vida (1825\u20131904). Cap al 1920, per\u00f2, la m\u00fasica absoluta va ser avalada per modernistes l\u00edders, inclosos Arnold Sch\u00f6nberg i \u00cdgor Stravinski.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un duet o duo \u00e9s una composici\u00f3 o un fragment d'una composici\u00f3 m\u00e9s llarga, per a dos int\u00e8rprets. En alguns contextos, perqu\u00e8 sigui considerat un duet cal que no hi hagi cap altre executant; en altres, hi pot haver un acompanyament confiat a un o m\u00e9s executants. B\u00e0sicament es tracta de difer\u00e8ncies entre la m\u00fasica vocal i la m\u00fasica instrumental.\nA la m\u00fasica instrumental, un duo correspon al g\u00e8nere de la m\u00fasica de cambra. Estad\u00edsticament, el m\u00e9s habitual \u00e9s que el duo estigui integrat per dos instruments diferents, un que \u00e9s totalment o majorit\u00e0riament mel\u00f2dic, mentre que l'altre \u00e9s harm\u00f2nic o polif\u00f2nic. Tradicionalment aquest tipus de composicions no han rebut el nom de duos (a vegades s\u00ed) sin\u00f3 m\u00e9s aviat el nom del patr\u00f3 formal que utilitzen: sonata, etc.\nEn canvi, a la m\u00fasica vocal, el m\u00e9s habitual \u00e9s que el duo formi part d'una obra de m\u00e9s gran envergadura. Aix\u00ed passa en el cas de l'`\u00f2pera, l'oratori i alters formes de la m\u00fasica religiosa. Per la intensitat emocional i expressiva que es pot assolir en aquest format, el duo no sols t\u00e9 un paper important en aquest repertori sin\u00f3 que alguns duos oper\u00edstics han esdevingut alguns dels moments m\u00e9s estel\u00b7lars de les \u00f2peres m\u00e9s reconegudes.\nEn aquest cas, el duo acostuma a ser acompanyat de l'orquestra o si m\u00e9s no, d'un conjunt instrumental. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha formes musicals de dimensions m\u00e9s redu\u00efdes com algunes cantates del Barroc o duos en la tradici\u00f3 del Lied rom\u00e0ntic que no formen part de cap obra m\u00e9s gran. En aquest cas, l'acompanyament va a c\u00e0rrec d'un grup redu\u00eft d'instruments o del piano, respectivament.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un ritornello (itali\u00e0; \"petit retorn\") \u00e9s una secci\u00f3 recurrent de la m\u00fasica barroca per a orquestra o cor.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Instal\u00b7laci\u00f3 sonora (relacionat amb art sonor i escultura sonora) \u00e9s una forma d'art interm\u00e8dia i d'art temporal. \u00c9s una forma expandida de la instal\u00b7laci\u00f3 art\u00edstica, en el sentit que inclou l'element del so i per tant l'element del temps. La difer\u00e8ncia principal amb una escultura sonora \u00e9s que una instal\u00b7laci\u00f3 sonora t\u00e9 un espai de tres dimensions i els eixos amb qu\u00e8 s'organitzen els diferents objectes sonors no s\u00f3n exclusivament interns a l'obra, sin\u00f3 tamb\u00e9 externs.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La can\u00e7\u00f3 de gesta \u00e9s un g\u00e8nere molt important en la literatura francesa medieval. Donem aqu\u00ed una llista de can\u00e7ons de gesta, agrupades, com s'acostuma a fer, per cicles segons una tradici\u00f3 que es remunta al pr\u00f2leg del Girart de Vienne, de Bertrand de Bar, tradici\u00f3 que ha estat acceptada per la cr\u00edtica moderna.\nAix\u00ed doncs, agrupem les can\u00e7ons comen\u00e7ant pel cicle de Carlemany, on el tema s\u00f3n les gestes de Carlemany i els seus pars; seguint amb el cicle de Guillem, on el protagonista principal \u00e9s Guillem de Tolosa i els del seu llinatge; i finalment el cicle dels vassalls rebels, que agrupa una s\u00e8rie de can\u00e7ons de gesta a l'entorn dels conflictes feudals dels vassalls contra els seus senyors. En darrer lloc, agrupem can\u00e7ons que, contr\u00e0riament a les esmentades, tracten de fets contemporanis a la seva redacci\u00f3 (les esmentades anteriorment se situen en personatges i fets de l'\u00e8poca carol\u00edngia, s. VIII-IX). I un darrer apartat d'altres can\u00e7ons que no s'engloben en cap d'aquestes categories.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'educaci\u00f3 musical compr\u00e8n tot el que envolta els processos d'ensenyament i aprenentatge pel que fa a l'\u00e0mbit de la m\u00fasica: el sistema educatiu, programes educatius, m\u00e8todes d'ensenyament, escoles de m\u00fasica, conservatoris, institucions responsables, mestres i pedagogs, etc. L'educaci\u00f3 musical s'estructura en diverses \u00e0rees en funci\u00f3 de com s'organitzen els continguts del curr\u00edculum educatiu; algunes d'aquestes \u00e0rees tracten m\u00e9s espec\u00edficament el llenguatge musical, la t\u00e8cnica instrumental, la hist\u00f2ria de la m\u00fasica, etc.\nLa incorporaci\u00f3 de l'ensenyament de la m\u00fasica des dels primers nivells escolars fins als estudis m\u00e9s avan\u00e7ats en centres musicals espec\u00edfics o en les universitats, \u00e9s un plantejament com\u00fa en tota la societat occidental.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Sinclair \u00e9s el nom art\u00edstic de Mathieu Blanc-Francard (Tours, 19 de juliol de 1970), un cantant de m\u00fasica pop de Fran\u00e7a i membre del jurat d'un programa de telerealitat franc\u00e8s. De 2007 a 2009 ha estat una de les quatre persones que formen el jurat de Nouvelle Star, un programa de televisi\u00f3 de la cadena francesa M6 similar a Operaci\u00f3n Triunfo i rival de la tamb\u00e9 francesa Star Academy. La difer\u00e8ncia entre Nouvelle Star i Star Academy \u00e9s que a la primera no es tracta d'una escola ni hi ha professors. Cal no confondre'l amb Bob Sinclar, DJ de m\u00fasica electr\u00f2nica i autor d'\u00e8xits internacionals com Love Generation.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "White Hills \u00e9s una formaci\u00f3 de space rock en actiu des de mitjans de la d\u00e8cada dels 2000 i amb una discografia que suma m\u00e9s de mitja dotzena de refer\u00e8ncies. Dave W. i Ego Sensation han situat el seu projecte White Hills a l'avantguarda de la psicod\u00e8lia pesada i el space rock amb seu a Nova York. Instal\u00b7lats a Thrill Jockey i amb un curr\u00edculum on destaquen gires al costat de Sleepy Sun, The Flaming Lips o Mudhoney, els de Nova York basen el seu so en monol\u00edtics riffs de guitarra que s'acaben transformant en suggestius mantres el\u00e8ctrics. Per la gravaci\u00f3 del seu \u00faltim treball, \u201cSo You Are... So You'll Be\u201d, la formaci\u00f3 ha comptat amb l'ajuda de Martin Bisi (Swans, Sonic Youth).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Nielson, nom art\u00edstic de Niels Littooij (Dordrecht, 28 de desembre del 1989) \u00e9s un cantant i compositor de m\u00fasica rap neerland\u00e8s, conegut per haver guanyat els preliminars l'any 2008 del Kunstbende a Rotterdam. L'any 2012 va participar en el talent show De beste singer-songwriter. No va guanyar el concurs per\u00f2 li permet\u00e9 impulsar la seva carrera musical.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Tachenko \u00e9s un grup de pop independent, procedent de Saragossa, Espanya. La banda sorgeix de les cendres d'un altre grup de pop independent saragoss\u00e0, El Ni\u00f1o Gusano.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Eduard Ranch i Fuster (Val\u00e8ncia, 1899 - 1967) va ser un cr\u00edtic musical i professor a l'Escola Internacional de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza.\nVa escriure nombrosos articles de la vessant de cr\u00edtica musical a El Mercantil Valenciano i a La Correspondencia de Valencia; i va col\u00b7laborar amb la Radio Nacional de Espa\u00f1a a la ciutat de Val\u00e8ncia.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La ballata \u00e9s una obra musical de ball, popular entre el segle xiii i el segle xv, que a poc a poc ha perdut aquest car\u00e0cter. La seva utilitzaci\u00f3 com a can\u00e7\u00f3 \u00e9s posterior a la del madrigal i al principi va ser sobretot mon\u00f2dica. La ballata, mon\u00f2dica o polif\u00f2nica t\u00e9 una estructura po\u00e8tico-musical preestablerta: consta d'una estrofa a tall de tornada (ripresa) seguida de dues estrofes amb melodia diferent (piedi), d'una tercera estrofa amb la mateixa melodia que la tornada (volta) i d'una repetici\u00f3 final de la tornada (ABbaA).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "RKO Pictures (coneguda en el seu origen com RKO Radio Pictures, Inc.) \u00e9s una companyia cinematogr\u00e0fica estatunidenca, considerada un dels cinc grans estudis de l'\u00e8poca daurada de Hollywood. Es va fundar l'octubre de 1928, producte de la fusi\u00f3 del circuit de teatre de Keith-Albee-Orpheum (KAO) (1882) i els estudis Film Booking Offices of America (FBO) de Joseph P. Kennedy (1917) sota el control de Radio Corporation of America (RCA) (1909).\nInicialment, la RKO va destacar per produccions musicals, amb les grans estrelles del g\u00e8nere del moment: Fred Astaire i Ginger Rogers. Posteriorment, els actors m\u00e9s destacats van ser Katharine Hepburn i, finalment, Robert Mitchum; sense oblidar a Cary Grant, un dels m\u00e9s veterans \u00abfitxatges\u00bb de la companyia. Altres personalitats destacades van ser: Val Lewton, director de pel\u00b7l\u00edcules de terror de baix pressupost, i Orson Welles, que va llan\u00e7ar alguns dels seus grans \u00e8xits amb aquests estudis, com Ciutad\u00e0 Kane. RKO tamb\u00e9 va ser responsable de coproduccions com Que bonic que \u00e9s viure i Notorious. A part, va distribuir moltes pel\u00b7l\u00edcules del productor d'animaci\u00f3 Walt Disney (des del 1937 fins a mitjan anys 1950) i del productor independent Samuel Goldwyn.\nHoward Hughes es va fer c\u00e0rrec de RKO el 1948. Despr\u00e9s d'anys de desordre i caiguda sota mans seves, l'any 1955, els estudis van ser adquirits per la General Tire and Rubber Company. La RKO Pictures original va deixar de produir pel\u00b7l\u00edcules el 1957 i es va dissoldre dos anys m\u00e9s tard. L'any 1981, l'emissora RKO General, l'hereu corporatiu, la va reactivar com a filial de producci\u00f3 sota el nom RKO Pictures Inc. El 1989 es van vendre els drets de les marques registrades i de remake als nous propietaris. Actualment, RKO Pictures LLC \u00e9s una petita empresa independent.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Tresdeu \u00e9s una revista digital en valenci\u00e0, publicada mensualment per la cooperativa audiovisual Tresdeu Media des del 2012, especialitzada en la difusi\u00f3 de la m\u00fasica en valenci\u00e0 al Pa\u00eds Valenci\u00e0, amb informaci\u00f3 de concerts, novetats i entrevistes als grups valencians. S'adre\u00e7a a un p\u00fablic concret que accedix per ideologia i per compartir una identitat, \u00e9s de les anomenades publicacions militants.Convoquen els Premis Tresdeu que valoren les persones i col\u00b7lectius creatius del Pa\u00eds Valenci\u00e0, amb deu categories com interpretaci\u00f3, il\u00b7lustraci\u00f3, disseny, audiovisual, nous formats o composici\u00f3 musical.En 2017 Tresdeu va aconseguir que el projecte de foment de la lectura en valenci\u00e0 Els llibres de S\u00e9nia, amb la booktuber S\u00e9nia Mulayali, f\u00f3ra seleccionat com a projecte emprenedor d'innovaci\u00f3 social i urbana de l'Ajuntament de Val\u00e8ncia al Col\u00b7lab de Las Naves, amb el suport de la Fundaci\u00f3 pel Llibre i la Lectura de la Generalitat Valenciana.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Les professions de la m\u00fasica o professions musicals s\u00f3n totes aquelles que, a les societats avan\u00e7ades, actuals, fan possible el funcionament de la m\u00fasica en aquests contextos.\nL'exist\u00e8ncia de m\u00fasica a la nostra societat ha portat al naixement d'una s\u00e8rie de tasques professionals o professions amb un grau d'especialitzaci\u00f3 creixent, i proporcionalment m\u00e9s gran a les societats m\u00e9s avan\u00e7ades. Nom\u00e9s algunes d'aquestes professions corresponen a all\u00f2 que majorit\u00e0riament la societat ent\u00e9n com a m\u00fasic.\nEs poden establir diversos grups en aquestes professions:\n\nEls productors de so. Entre aquests habitualment s'hi ha incl\u00f2s els compositors i els int\u00e8rprets, per\u00f2 recentment s'ha fet notar que els t\u00e8cnics de so tamb\u00e9 tenen una import\u00e0ncia gran en el resultat sonor -tant del concert com de l'enregistrament- i que, per tant, cal que siguin inclosos en aquest grup. En el terreny de la composici\u00f3 hom ent\u00e9n com a professions diferents la de songwriter, la d'arranjador, la de compositor de bandes sonores, etc. I en el de la interpretaci\u00f3, no sols hi ha especialitzacions en la direcci\u00f3 \u2013tant de cor com d'orquestra- en el cant i en cada un dels instruments, sin\u00f3 en els diversos estils. El mercat aprecia els instrumentistes h\u00e0bils en diversos estils per\u00f2 continuen essent una proporci\u00f3 petita. Tamb\u00e9 ho s\u00f3n els professionals de m\u00e9s d'un instrument, tot i que tenen una certa tradici\u00f3 els que toquen instruments propers (clavic\u00e8mbal i orgue, viol\u00ed i viola, baix el\u00e8ctric i contrabaix...); en alguns \u00e0mbits concrets, com per exemple els de les cobles - orquestres ha estat -i continua essent- freq\u00fcent que un mateix instrumentista toqu\u00e9s un instrument en la formaci\u00f3 de cobla i un de ben diferent en la formaci\u00f3 d'orquestra per al ball.\nEls intermediaris entre aquest so produ\u00eft i el receptor o oient. En aquest apartat es poden distingir subgrups:\nEls educadors, professions especialitzades en funci\u00f3 del tipus i nivell educatiu al qual es fa refer\u00e8ncia. En alguns nivells, tamb\u00e9 especialitzades en funci\u00f3 d'assignatures, instruments i estils ensenyats. Els animadors i monitors musicals treballen en camps de l'educaci\u00f3 no formal.\nEls musicoterapeutes.\nEls investigadors \u2013en especial music\u00f2legs i etnomusic\u00f2legs, a m\u00e9s de te\u00f2rics de la m\u00fasica. Sovint treballen en algunes de les ind\u00fastries de la m\u00fasica o a la premsa.\nActivitats vinculades a la premsa, sia especialitzada o no; en especial cr\u00edtics i periodistes.\nProfessions vinculades a la construcci\u00f3 i a la reparaci\u00f3 i posada a punt d'instruments, que inclou no sols els luthiers sin\u00f3 tota una gamma \u00e0mplia de professions mot diverses, com diversos s\u00f3n els instruments.\nL'edici\u00f3 musical tamb\u00e9 inclou un nombre important de professions. Inclou els llibres sobre m\u00fasica, les partitures i els material audiovisual, en especial els CDs i el v\u00eddeo en els seus diversos formats; tamb\u00e9 per a la r\u00e0dio i la televisi\u00f3. Cada un d'aquests medis requereix professions i professionals diferents: els copistes en el cas de les partitures, i els music\u00f2legs, en la majoria de medis, en funci\u00f3 de l'estil de la m\u00fasica que s'editi.\nLa preservaci\u00f3 i la difusi\u00f3 del patrimoni musical tamb\u00e9 requereix muse\u00f2legs, restauradors, bibliotecaris i arxivers especialitzats en materials musicals.\nFinalment hi ha tot l'espai del que el m\u00f3n anglosax\u00f3 anomena el music business, el m\u00f3n de les empreses musicals. Aqu\u00ed treballen els empresaris \u2013de discogr\u00e0fiques o gires de concerts i festivals, per exemple- els productors, els gestors musicals, els programadors, els agents i m\u00e0nagers dels artistes (en especial dels int\u00e8rprets).\nUn cas concret d'empreses musicals s\u00f3n el comer\u00e7. Per una banda el comer\u00e7 d'enregistraments i per altre el d'instruments i partitures; aquests darrer tamb\u00e9 est\u00e0 sotm\u00e8s a un cert grau d'especialitzaci\u00f3 en funci\u00f3 d'instruments, estils i repertoris.\nAlguns arriben a comptabilitzar entre les professions de la m\u00fasica els advocats especialistes en drets d'autor.Tradicionalment l'ensenyament professionalitzador impartit als conservatoris s'ha dedicat a unes poques d'aquestes professions mentre la universitat cobria algunes de les altres \u2013sobretot dedicades a la recerca i l'educaci\u00f3- i un ventall considerable quedava sense cobrir d'una manera reglamentada i a vegades s'han exercit sense un itinerari formatiu prou adequat a la realitat. En aquest sentit, la creaci\u00f3 de l'ESMUC represent\u00e0, a Catalunya, un pas important per la seva voluntat de cobrir un ventall molt ampli de professions de la m\u00fasica.\nMalgrat aquesta gran diversitat de tasques professionals, l'exercici professional de la m\u00fasica habitualment es porta a terme de manera que una mateixa persona no es dedica a una sola d'aquestes professions sin\u00f3 a dues o m\u00e9s, no tant per q\u00fcestions merament econ\u00f2miques sin\u00f3 perqu\u00e8 aquest \u00e9s el funcionament intr\u00ednsec de la m\u00fasica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En m\u00fasica, un ostinato (de l'itali\u00e0, \"obstinat\") \u00e9s un motiu o frase que es repeteix persistentment en la mateixa veu musical. La idea que es repeteix pot ser un patr\u00f3 r\u00edtmic, part d'una tornada, o una melodia sencera. En un sentit estricte, els ostinatos (tamb\u00e9 s'usa el plural itali\u00e0: ostinati) haurien de ser una repetici\u00f3 exacta, per\u00f2 tamb\u00e9 s'acostumen a acceptar petites variacions per a adaptar l'ostinato a canvis interns de la m\u00fasica, especialment a canvis harm\u00f2nics i canvis de to.Quan l'ostinato est\u00e0 situat en la part o veu m\u00e9s greu de la composici\u00f3 s'anomena basso ostinato o baix obstinat.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En l'harmonia tonal s'anomena Dominant secund\u00e0ria a un tipus d'acord de pr\u00e9stec consistent en un acord de s\u00e8ptima o novena de dominant, estrany a la tonalitat del fragment, que s'encadena excepcionalment sobre un acord que si que pertany a aquesta tonalitat.\nCom que la dominant secund\u00e0ria no \u00e9s de la tonalitat del fragment, es posa moment\u00e0niament per provocar un canvi de color a l'o\u00efda.\nUna dominant secund\u00e0ria \u00e9s doncs un acord de dominant col\u00b7locat en un lloc diferent al cinqu\u00e8 grau (V), que fa un encadenament natural - per pas de quarta ascendent - sobre un grau de la tonalitat, sense que l'oient percebi aquest encadenament com una modulaci\u00f3 transit\u00f2ria.\n\nUna dominant secund\u00e0ria es pot utilitzar amb fonamental o sense, i la seva quinta pot ser opcionalment alterada.\nPel fet que aquest encadenament deriva de la cad\u00e8ncia perfecta, la quinta de l'acord produ\u00eft per la dominant secund\u00e0ria ha de ser una quinta justa: en conseq\u00fc\u00e8ncia, l'acord col\u00b7locat sobre el segon grau (II) del mode menor pot ser introdu\u00eft per una dominant secund\u00e0ria.\nLa difer\u00e8ncia entre una modulaci\u00f3 transit\u00f2ria i l'encadenament d'una dominant secund\u00e0ria sobre un grau no alterat no \u00e9s sempre f\u00e0cil de discernir. No obstant aix\u00f2, la dominant secund\u00e0ria es troba generalment sobre un temps o part de temps feble i no t\u00e9 una altra funci\u00f3 que la de posar en relleu el grau seg\u00fcent. Una dominant secund\u00e0ria situada en un temps fort es percebria de fet com una modulaci\u00f3 transit\u00f2ria, llevat que form\u00e9s part d'una successi\u00f3 de quintes.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Park Jae-sang (en core\u00e0: \ubc15\uc7ac\uc0c1, \u6734\u8f09\u76f8; 31 de desembre de 1977), m\u00e9s conegut com a PSY (en core\u00e0: \uc2f8\uc774, pronunciat [sai] a l'anglesa) \u00e9s un cantant i compositor de Corea del Sud, especialitzat en rap i que tamb\u00e9 \u00e9s productor. Es feu con\u00e8ixer internacionalment arran de l'\u00e8xit de la seva can\u00e7\u00f3 humor\u00edstica Gangnam Style, parodiada al programa d'humor Pol\u00f2nia de Televisi\u00f3 de Catalunya com a Mas Style \u2013en refer\u00e8ncia al president Artur Mas\u2013, que des de la seva emissi\u00f3 ha estat un dels v\u00eddeos m\u00e9s vistos al YouTube. El 6 de novembre de 2012 va aconseguir que m\u00e9s de 20.000 persones ballessin el seu gran \u00e8xit a Par\u00eds, als peus de la torre Eiffel. El 21 de desembre de 2012 va aconseguir 1.000 milions de visites i \u00e9s el v\u00eddeo m\u00e9s visitat a YouTube.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En l'aspecte m\u00fasical, el terme mode o modo es refereix a:\nUn tipus d'escala musical (sobre el que tracta aquest article).\nLa relaci\u00f3 r\u00edtmica entre durades llargues i curtes, utilitzat en la Baixa Edat Mitjana;\nLa relaci\u00f3 interv\u00e0l\u00b7lica, utilitzada en l'Alta Edat Mitjana;", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Scream Tracker \u00e9s un  tracker (seq\u00fcenciador multipista i sampler). Va ser creat per Psi (Sami Tammilehto) del grup demoscene finland\u00e8s Future Crew (FC)  va ser programat en C i en Llenguatge assemblador. La primera versi\u00f3 popular de Scream Tracker va ser la 2.2, publicada el 1990. Versions anteriors a la 3.0 usaven el format i extensi\u00f3 d'arxiu STM (Scream Tracker Module), despr\u00e9s aquest canviar al format S3M (ScreamTracker 3 Module). L'\u00faltima versi\u00f3 de Scream Tracker va ser la 3.21 publicada el 1994. Va ser el precursor de el Scene tracker i la seva interf\u00edcie va inspirar a molts trackers posteriors incloent-hi el fam\u00f3s Impulse Tracker Scream Tracker  3.0 i versions posteriors suportaven l'\u00fas de fins a 100 samples de 8 bits, 32 canals (16 PCM i 16 adlib / FM), 100 mostres i 256 posicions d'ordre per als mateixos.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La neopsicod\u00e8lia \u00e9s la m\u00fasica que emula o que est\u00e0 en gran part influenciada per la m\u00fasica psicod\u00e8lica dels anys 60. Va ressorgir a finals dels anys 70 i a principis dels 80 entre les bandes post-punk brit\u00e0niques i va ser assimilada per grups de les escenes Paisley Underground i Madchester, despertant tamb\u00e9 l'inter\u00e8s espor\u00e0dic d'artistes i de grups de gran popularitat del nou mil\u00b7lenni.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'Isle joyeuse (L'illa feli\u00e7) \u00e9s una extensa pe\u00e7a per a piano de Claude Debussy composta el 1904. Segons Jim Samson (1977), la \u00abrelaci\u00f3 central de l'obra \u00e9s que el material est\u00e0 basat en l'escala de tons, el mode lidi i l'escala diat\u00f2nica, sent el mode lidi un mediador efica\u00e7 entre les altres dues\u00bb. Es tracta d'una obra amb caracter\u00edstiques rom\u00e0ntiques, fomentada en la casa del mateix pianista, inspirada en l'obra Peregrinaci\u00f3 a l'illa de C\u00edtera d'Antoine Watteau (1717).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La Quartet per a piano n\u00fam. 1, H. 287, va ser compost per Bohuslav Martin\u016f l'any 1942 a Jamaica, Long Island, Nova York, durant el per\u00edode de cinc anys que el compositor va passar als Estats Units, mentre fugia de la Fran\u00e7a ocupada.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En la l\u00edrica grega arcaica, el tren (del grec thr\u00eanos, lament) \u00e9s un cant funeral destinat a ser executat per un cor amb acompanyament musical. Es cantava en abs\u00e8ncia del mort, al contrari que els epicedis. Els trenos m\u00e9s coneguts s\u00f3n els de P\u00edndar i Sim\u00f2nides de Ceos, que solen utilitzar el lament pel mort com a punt de partida per a la reflexi\u00f3 moral sobre el dest\u00ed hum\u00e0.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "High \u00e9s una can\u00e7\u00f3 de pop rock escrita pel cantant brit\u00e0nic James Blunt i per Ricky Ross (el cantant principal de la banda escocesa Deacon Blue) pel primer \u00e0lbum de Blunt Back to Bedlam (2004). La can\u00e7\u00f3 fou produ\u00efda per Tom Rothrock i Jimmy Hogarth i reb\u00e9 una acollida heterog\u00e8nia dels cr\u00edtics de m\u00fasica. Fou llan\u00e7at com a primer senzill a l'agost del 2004 i no aconsegu\u00ed un gran impacte a la taula de senzills del Regne Unit, no arribant ni als setanta-cinc primers. Despr\u00e9s de l'\u00e8xit de You're Beautiful, High fou llan\u00e7ada de nou a la tardor del 2005, i esdevingu\u00e9 un \u00e8xit de top-20 arreu del m\u00f3n, arribant al tercer lloc de les llistes a It\u00e0lia i el setz\u00e8 al Regne Unit.\n\nViccionari", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Repertori complet de la banda sonora que inclou el videojoc musical Guitar Hero. Desenvolupat per Harmonix, va sortir a la venda l'any 2005 exclusivament per la consola PlayStation 2. El videojoc es caracteritza per incloure un controlador en forma de guitarra que reprodueix una Gibson SG, i que permet substituir el controlador convencional per tocar les can\u00e7ons simulant un guitarrista verdader.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El ripieno \u00e9s un grup nombr\u00f3s d'instruments dintre del concerto grosso propi dels segles XVII i xviii. Aquest grup dialoga amb el concertino (conjunt d'instruments solistes). El ripieno \u00e9s tamb\u00e9 anomenat tutti. L'alternan\u00e7a entre els solistes i tot el grup crea contrastos de plans sonors propis del barroc. A l'\u00e8poca barroca els esdeveniments hist\u00f2rics fan exaltar la vida i reflexionar sobre la mort; aix\u00f2 en pintura es manifesta amb el clar-obscur, com a contrast i testimoni de la lluita entre la vida i la mort. En la m\u00fasica aquest efecte s'obt\u00e9 amb el concertino i el ripieno, com \u00e9s tamb\u00e9 una forma de jugar amb la intensitat sonora i els blocs tem\u00e0tics per fer m\u00e9s atractiva l'obra.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "FL Studio (antigament conegut com a Fruityloops) \u00e9s una estaci\u00f3 de treball d'\u00e0udio digital, creat per Image-Line Software. La m\u00fasica \u00e9s creada per enregistrament i mescla i/o dades de MIDI junt per crear una can\u00e7\u00f3, que pot llavors ser guardat al format .FLP natiu del programa (Fruity Loops Project). Les can\u00e7ons es poden llavors exportar a un WAV, MP3 o MIDI, compatible amb la majoria del reproductors de medis.\nFL Studio est\u00e0 basat en un seq\u00fcenciador de m\u00fasica, on es creen can\u00e7ons a trossos (patrons) utilitzant el Seq\u00fcenciador de Pas (Step Sequencer) i la vista de Piano Roll, llavors fusionant aquelles peces utilitzant la finestra Playlist. El Tauler d'Efectes proporciona acc\u00e9s a una gamma \u00e0mplia d'efectes de so que es poden automatitzar.\nEl programa \u00e9s ben conegut com a plataforma barata per a la creaci\u00f3 de m\u00fasica dance aix\u00ed com Techno, encara que la versi\u00f3 completa cont\u00e9 una quantitat suficient d'opcions per manejar la producci\u00f3 de can\u00e7ons en molts g\u00e8neres diferents.\nEl nom del programa va canviar de Fruityloops a FL Studio a partir de la versi\u00f3 4 per a donar una imatge m\u00e9s professional i per evitar possibles demandes de la companyia de cereals Kellog's perqu\u00e8 aquesta tenia un producte anomenat Froot Loops.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un \u00e8xit sorpresa o \u00e8xit revelaci\u00f3 \u00e9s un terme utilitzat en la ind\u00fastria de l'entreteniment per a una pel\u00b7l\u00edcula d'\u00e8xit durant un llarg per\u00edode, malgrat el fet de tenir relativament poca promoci\u00f3 o no tenir una llan\u00e7ament reeixit. Tamb\u00e9 es fa servir en un sentit similar per a llan\u00e7aments de m\u00fasica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Badok \u00e9s \u00e9s un portal de m\u00fasica basc creat l'any 2009 a iniciativa del diari Berria. Cont\u00e9 informaci\u00f3 diversa sobre la m\u00fasica en llengua basca. L'objectiu d'aquesta biblioteca digital \u00e9s recollir material de refer\u00e8ncia sobre la m\u00fasica basca i oferir-lo al p\u00fablic en general. Permet con\u00e8ixer la hist\u00f2ria, el present i el futur de la m\u00fasica basca i les can\u00e7ons de la majoria de m\u00fasics i grups bascos.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La seg\u00fcent llista de teatres d'\u00f2pera es presenta per continents i per pa\u00eds, amb el nom de l'\u00f2pera i de la ciutat. De vegades s'esmenta tamb\u00e9 la companyia d'\u00f2pera resident per a major claredat.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un finale \u00e9s el darrer moviment d'una sonata, simfonia o concert; el final d'una pe\u00e7a instrumental de m\u00fasica cl\u00e0ssica que t\u00e9 diversos moviments; o una prolongada seq\u00fc\u00e8ncia final al final d'un acte d'una \u00f2pera o una obra de teatre musical.El music\u00f2leg Michael Talbot  referint-se als finales t\u00edpic en sonates va escriure: \"El rond\u00f3 \u00e9s la forma per l'excel\u00b7l\u00e8ncia utilitzada pels moviments finals, i ... el seu car\u00e0cter t\u00edpic i les seves propietats estructurals escauen perfectament amb el que es considera desitjable en un finale de sonata de principis del segle xix.\" Carl Czerny (1791\u20131857) remarca que \"els primers moviments i els finales haurien de mostrar\u2014i en la pr\u00e0ctica de fet ho fan\u2014 el seu car\u00e0cter contrastat ja en els seus temes d'obertura.\"En la m\u00fasica teatral, Christoph Willibald Gluck fou un pioner en la composici\u00f3 de finales extensos, amb car\u00e0cters m\u00faltiples, per donar suport a \"les hist\u00f2ries cada cop m\u00e9s naturals i\" realistes\" en les seves \u00f2peres, \"que van millorar en continu\u00eftat i validesa teatral\" m\u00e9s enll\u00e0 de les seves primeres obres.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Highway \u00e9s un grup de rock montenegr\u00ed que particip\u00e0 en la segona temporada del programa de talents musicals X Factor Adria, la versi\u00f3 balc\u00e0nica d'X Factor. Internacionalment, per\u00f2, \u00e9s m\u00e9s conegut per haver representant la seva pr\u00f2pia naci\u00f3 al Festival d'Eurovisi\u00f3 de 2016. El grup est\u00e0 format per Petar To\u0161i\u0107, cantant, pel guitarrista i l'acompanyant de veu Marko Pe\u0161i\u0107 i per Luka Vojvodi\u0107, a m\u00e9s del teclista Bojan Jovovi\u0107. Al certamen europeu s'hi van presentar amb la can\u00e7\u00f3 \"The Real Thing\".", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Alday fou una fam\u00edlia de mandolinistes i violinistes francesos ori\u00fcnds de Perpiny\u00e0. El primer que es coneix, n. el 1735, fou un m\u00fasic distingit que inici\u00e0 els seus dos fills en l'art musical, el seu primog\u00e8nit fou Fran\u00e7ois Alday, Par\u00eds (1761-1835) ocup\u00e0 la pla\u00e7a de professor de mandolina en els Concerts spirituels, i despr\u00e9s fou un violinista notable. El segon Paul Alday (1763-1835), despr\u00e9s de completar la seva educaci\u00f3 art\u00edstica amb sota la direcci\u00f3 de Giovanni Viotti, s'establ\u00ed a Edimburg, destacant com a compositor i Francisque Alday (1800-1846), violinista i director musical, i finalment Ferdinand Alday (1830-1875) m\u00fasic. Fran\u00e7ois i Paul, van compondre un excel\u00b7lent m\u00e8tode de viol\u00ed que, transcrit a l'idioma itali\u00e0, public\u00e0 la casa Lucca, de Mil\u00e0.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El bot aran\u00e8s \u00e9s un instrument que ve de la Vall d'Aran. El bot \u00e9s una cornamusa molt r\u00fastica. La forma de fabricar el bot aran\u00e8s \u00e9s amb digitaci\u00f3, que en alguns tipus pot ser oberta, i en altres tipus pot ser tancada. Es caracteritza pel fet que el grall funciona com una inxa simple, que tamb\u00e9 l'usen molts altres instruments i no t\u00e9 cap bord\u00f3.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un \u00edndex de popularitat \u00e9s un r\u00e0nquing de m\u00fasica gravada, classificada segons la seva popularitat, que pot \u00e9sser mesurada mitjan\u00e7ant diferents recursos. \u00c9s un recurs molt utilitzat a moltes p\u00e0gines web dedicades a la m\u00fasica, ja que permet obtenir estad\u00edstiques interessants i aprofitar-ne per a altres aplicacions, com ara les recomanacions musicals. Hi ha infinitat de maneres diferents de determinar com \u00e9s de popular un artista, i normalment cada web sol tenir el seu sistema. Els exemples m\u00e9s prominents serien els seg\u00fcents:", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Doblatge de piano \u00e9s la sobreposici\u00f3 en una pel\u00b7l\u00edcula d'una pe\u00e7a tocada per un pianista professional damunt la filmaci\u00f3 d'un actor que fingeix tocar-la a l'instrument. Hi ha doblatges de piano molt il\u00b7lustres, sovint no reconeguts als cr\u00e8dits, com el de Louis Kentner en les escenes en qu\u00e8 Anton Walbrook toca el Concert de Vars\u00f2via a Aquella nit a Vars\u00f2via de Brian Desmond Hurst (1941), la interpretaci\u00f3 de la Cornish Rhapsody d'Hubert Bath, per Harriet Cohen doblant Margaret Lockwood a Love story (1944) de Leslie Arliss, les escenes en que Carmen Cavallaro toca a The Eddie Duchin story (1956) de George Sidney, doblant Tyrone Power, o les de Jorge Bolet quan dobl\u00e0 Dirk Bogarde al biopic Can\u00e7\u00f3 immortal, de Charles Vidor i George Cukor (1960), que Hollywood dedic\u00e0 a Franz Liszt. Tampoc surt als cr\u00e8dits que la pianista Eileen Joyce dobl\u00e0 l'actriu Ann Todd a The seventh veil de Compton Bennett (1945).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El fortepiano \u00e9s un instrument musical de corda percudida amb teclat, instrument intermedi entre el clavicordi i el piano del segle xix. Segons alguns autors cal distingir l'instrument original amb el nom forte-piano del seu successor el piano-forte (piano actual).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "M\u00fasica per a cinema o m\u00fasica incidental \u00e9s aquella composici\u00f3 musical elaborada espec\u00edficament per acompanyar una part d'una pel\u00b7l\u00edcula. La partitura compr\u00e8n una s\u00e8rie de peces orquestrals, instrumentals o corals anomenades entrades, que es programen per comen\u00e7ar i acabar en punts espec\u00edfics de la pel\u00b7l\u00edcula per tal de millorar la narrativa dram\u00e0tica i l'impacte emocional de l'escena en q\u00fcesti\u00f3. Les partitures les escriu un o m\u00e9s compositors, sota la guia del director o el productor de la pel\u00b7l\u00edcula o en col\u00b7laboraci\u00f3 amb ells, i normalment s\u00f3n interpretades per un conjunt de m\u00fasics - que sovint compr\u00e8n una orquestra (molt probablement una orquestra simf\u00f2nica) o una banda, solistes instrumentals i cor o vocalistes - conegut com a cantants de reproducci\u00f3 i enregistrat per un enginyer de so.Les partitures de pel\u00b7l\u00edcules engloben una enorme varietat d\u2019estils de m\u00fasica, en funci\u00f3 de la naturalesa de les pel\u00b7l\u00edcules que acompanyen. La majoria de les partitures s\u00f3n obres orquestrals arrelades a la m\u00fasica cl\u00e0ssica, per\u00f2 moltes partitures tamb\u00e9 estan influenciades pel jazz, rock, pop, blues, new-age i m\u00fasica ambiental, i una \u00e0mplia gamma d'estils \u00e8tnics i world music. Des de la d\u00e8cada de 1950, un nombre creixent de partitures tamb\u00e9 han incl\u00f2s elements electr\u00f2nics com a part de la partitura, i moltes partitures escrites avui presenten un h\u00edbrid d'orquestra i instruments electr\u00f2nics.Can\u00e7ons, com ara can\u00e7ons pop i can\u00e7ons de rock, normalment no es consideren part de la partitura de la pel\u00b7l\u00edcula, encara que tamb\u00e9 formen part de la banda sonora de la pel\u00b7l\u00edcula. Tot i aix\u00f2, algunes can\u00e7ons, especialment les dels musicals, es basen en el tema de la partitura.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Sheryl Suzanne Crow (Kennett, 11 de febrer de 1962) \u00e9s una cantant estatunidenca. El seu estil musical barreja diversos g\u00e8neres com ara m\u00fasica pop, rock, folk i country. D'en\u00e7\u00e0 el 1995, any en qu\u00e8 va comen\u00e7ar a cantar, s'ha endut 9 Premis Grammy i ha venut m\u00e9s 30 milions d'\u00e0lbums. Va ser la companya del ciclista Lance Armstrong de 2003 a 2006.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Marthe Le Rochois (Caen, 1658 - Par\u00eds, 1728) fou una cantant francesa del Barroc. Fou la primera artista de l'\u00d2pera de Par\u00eds, distingint-se, no tan sols per la veu, sin\u00f3 tamb\u00e9 pel seu talent esc\u00e8nic, que feren d'ella ensems una tr\u00e0gica il\u00b7lustre. Destac\u00e0 notablement a Armida, paper en el qual sabia portar fins a la fi l'emoci\u00f3 dels espectadors. Fou la primera cantant de l'\u00d2pera parisenca que gaudi de celebritat. Abandon\u00e0 el teatre el 1697, despr\u00e9s d'haver creat importants rols en les \u00f2peres Dido, Medea, Baco i Ariadna, Aquiles i Polifemo. En la seva etapa de professora de cant tingu\u00e9 entre d'altres alumnes la lionesa Marie Antier.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Amparanoia \u00e9s el nom del grup musical de n'Amparo S\u00e1nchez.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La llista de termes italians en m\u00fasica \u00e9s for\u00e7a llarga degut al domini que van exercir els m\u00fasics italians durant els segles XVII i XVIII.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Objectivo Birmania va ser un grup musical espanyol que va viure dues etapes diferenciades:De 1982 a 1986 van ser una formaci\u00f3 amb quatre instrumentistes masculins, i tres veus femenines, una solista i dues coristes conegudes com les Birmettes. El 1987, es va produir un cisma en el grup que va provocar una lluita entre les dues meitats pel nom que es va resoldre en els tribunals. Els membres que es van fer amb els drets del nom van decidir seguir endavant amb el grup, mentre els altres es van dedicar a altres projectes o van abandonar la m\u00fasica. Despr\u00e9s d'una convocat\u00f2ria de c\u00e0stings, el grup es va reformar i va reconvertir en un trio vocal femen\u00ed. Aquesta nova versi\u00f3 de la formaci\u00f3, completament diferent en estructura i estil, va debutar el 1989. Objectivo Birmania se separaria definitivament al desembre de 1991.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Harmonice Musices Odhecaton  o simplement  Odhecaton  \u00e9s un llibre de m\u00fasica renaixentista publicat el 1501 a Ven\u00e8cia, per Ottaviano Petrucci. \u00c9s una col\u00b7lecci\u00f3 de 96 can\u00e7ons polif\u00f2niques seculars a tres o quatre parts de compositors en la seva majoria francoflamencs, entre ells Johannes Ockeghem, Josquin des Prez, Antoine Brumel, Crispinus van Stappen, Antoine Busnois, Alexander Agricola, Giordano Pasetto i Jacob Obrecht.Va ser el primer llibre de m\u00fasica impr\u00e8s utilitzant tipus m\u00f2bils i va tenir una gran influ\u00e8ncia en la publicaci\u00f3 d'obres musicals i en la disseminaci\u00f3 del repertori francoflamenc. L'editor Petrucci va emprar el procediment d'impressi\u00f3 triple, imprimint primer els pentagrames, despr\u00e9s els textos i finalment les notes.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El xantre o cabiscol, dins de l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, \u00e9s el nom d'una dignitat eclesi\u00e0stica donada dins d'alguns cap\u00edtols de col\u00b7legiates. \u00c9s un c\u00e0rrec que designava al mestre cantor o del cor en els temples principals, especialment en les catedrals. En alguns llocs, aquest terme feia igualment refer\u00e8ncia al sotsxantre que regia el cor governant el cant pla.\nAquest c\u00e0rrec tamb\u00e9 existia dins d'alguns monestirs, encarregant-se a m\u00e9s d'organitzar les processions dels clergues i conservar els llibres en abs\u00e8ncia de bibliotecari. Havia de vestir amb capa i indument\u00e0ria especial i portar la batuta o bast\u00f3 cantoral de mestre durant el compliment de les seves funcions. El seu equivalent a la sinagoga seria el hazan.Aquesta dignitat eclesial, que ocupava el quart lloc despr\u00e9s del deg\u00e0, de l'arxipreste i de l'ardiaca, est\u00e0 en des\u00fas i sense ofici determinat des del Concordat de 1851.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Llista dels premis i nominacions rebuts per Weezer, grup de m\u00fasica de Los Angeles que continua en actiu des de 1992. La banda est\u00e0 formada actualment per Rivers Cuomo, Brian Bell, Scott Shriner, Patrick Wilson. Amb gaireb\u00e9 vint anys de traject\u00f2ria, han publicat nou \u00e0lbums d'estudi m\u00e9s altres discs complementaris.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La forma musical fa refer\u00e8ncia al mode d'organitzaci\u00f3 d'una idea musical per copsar l'obra en la seva totalitat. En el concepte hi ha dos conceptes diferents per\u00f2 relacionats, que s\u00f3n el tipus de composici\u00f3, com ara la forma d'una simfonia o d'un concert, i l'estructura d'una pe\u00e7a en particular, d'un sol moviment i es parla de forma bin\u00e0ria, forma tern\u00e0ria, forma sonata, fuga, etc.\nHi ha alguna superposici\u00f3 entre forma musical i g\u00e8nere musical. G\u00e8nere musical s'utilitza per referir-se a estils concrets de m\u00fasica (com m\u00fasica cl\u00e0ssica o m\u00fasica rock) i es determina per elements com el llenguatge harm\u00f2nic, ritmes caracter\u00edstics, tipus d'instrument musical utilitzats i origen geogr\u00e0fic. En aquest context el terme forma musical fa refer\u00e8ncia a un tipus particular d'estructura dins d'uns determinats g\u00e8neres. Per exemple, el \"blues de 12 compassos\" \u00e9s una forma espec\u00edfica que trobem sovint en els g\u00e8neres de blues, rock and roll i jazz.\nAlgunes formes musicals s\u00f3n:\n\nFuga\nVariaci\u00f3\nSuite\nSonata\nSimfonia\nConcert\nObertura\nPreludi\nPoema simf\u00f2nic\nMarxa \nPolonesa\nMasurca\nVals\nTarantel\u00b7la\nPolka\nC\u00e0non", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "John Kenneth Wetton Derby, Anglaterra, 12 de juny del 1949 - 31 de gener del 2017) fou un m\u00fasic conegut pel seu pas per formacions com Asia, U.K. i King Crimson entre moltes d'altres. Abans dels deu anys, es va traslladar amb la seva fam\u00edlia a Bournemouth, on va cr\u00e9ixer escoltant el seu pare i el seu germ\u00e0 gran tocar el piano. Aviat va enfocar el seu inter\u00e8s cap a la guitarra, fet potenciat per l'amistat amb el seu company d'escola Richard Palmer-James, amb qui aviat va establir relacions musicals, ja com a baixista i cantant, formant part de Corvettes, Palmer-James Group i, finalment, Tetrad.\nLa seg\u00fcent formaci\u00f3 a la que s'integr\u00e0, i la primera amb qui va gravar i editar un disc, fou Mogul Thrash. La seva durada va ser ef\u00edmera, per\u00f2 li va servir per fer-se un nom en el circuit musical de Londres. Va comen\u00e7ar a treballar amb George Martin com a m\u00fasic de sessi\u00f3, col\u00b7laborant com a baixista en un gran nombre de discos i concerts d'altres artistes.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un tema en m\u00fasica \u00e9s algun tipus de material que \u00e9s utilitzat com a punt de partida o com a base per a la composici\u00f3 d'una pe\u00e7a o d'una part d'una pe\u00e7a musical.\nDonada la import\u00e0ncia preferent que la melodia t\u00e9 i ha tingut hist\u00f2ricament en la m\u00fasica com a element identificador, molt sovint s'ha identificat la noci\u00f3 de tema amb un material mel\u00f2dic, per\u00f2 el cert \u00e9s que tamb\u00e9 pot actuar com a tema un ritme, un acord o una seq\u00fc\u00e8ncia d'acords, una textura i, fins i tot, un element t\u00edmbric.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Jeepster Records \u00e9s una discogr\u00e0fica brit\u00e0nica amb base a Londres, que ha publicat \u00e0lbums de grups de pop com Belle & Sebastian, Salako, Looper, The Gentle Waves i Snow Patrol.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "En l'antiguitat i en l'edat mitjana, el cantor , tamb\u00e9 conegut com a psalmista , era el terme gen\u00e8ric que designava el cantor de m\u00fasica sagrada o profana (en grec, psalt\u0113s).\nA difer\u00e8ncia dels lectors, els cantors normalment no eren inclosos entre els ordes clericals menors i, per tant, no obtenien l'ordenaci\u00f3 de diaca o prevere. Tanmateix, Isidor de Sevilla (c. 560 - 636) va assignar al cantor un lloc intermedi entre l'ostiari i el lector.Segons un c\u00e0non del IV Concili de Cartago del 419, un sacerdot podia assignar el c\u00e0rrec de cantor sense el consentiment del bisbe, sempre que li advert\u00eds que havia de creure, en el seu cor, en les paraules que cantava (\u00abquod ore cantas, corde credas\u00bb), frase repetida al pontifical posterior (Pontificale Romanum: De officio psalmistatus). Alguns pontificals francesos prescriuen al bisbe que beneeixi el nou cantor que posi a les seves mans un antifonari, s\u00edmbol del seu ofici.\nAls monestirs i les catedrals l'ofici de cantor va adquirir una import\u00e0ncia creixent, fins al punt d'assumir responsabilitats en la supervisi\u00f3 de la lit\u00fargia i la formaci\u00f3 de joves cantors.\nEls tractats de l'\u00e8poca medieval indicaven amb el terme cantor el cantant que interpretava la melodia, al qual el discantor afegia un contrapunt. Tanmateix, cal dir que els te\u00f2rics medievals tendien a descriure el cantor com una figura poc educada sobre el complex coneixement te\u00f2ric que posseeix, en canvi, el musicus . Un dels exemples m\u00e9s famosos d'aix\u00f2 es troba a les Regulae Rhythmicae de Guido, que comen\u00e7a el seu tractat assimilant el cantant a la b\u00e8stia: \u00abMusicorum et cantorum magna est distantia: Isti dicunt, illi sciunt, quae componit musica. Nam qui facit, quod non sapit, diffinitur bestia\u00bb.A la segona meitat del segle xv, Johannes Tinctoris va definir simplement el cantor: \u00abcantor est qui cantum voce modulatur\u00bb.Durant l'edat mitjana, el principal cantor de moltes catedrals angleses era conegut com a precentor i, a l'\u00e8poca contempor\u00e0nia, continua jugant un paper fonamental en els grups corals anglicans.\nA l'esgl\u00e9sia luterana la tasca del cantor (Kantor ) es combinava tradicionalment amb tasques educatives amb responsabilitats musicals.\nA l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica Romana, el Concili Vatic\u00e0 II va restaurar l'antic paper del cantor com a guia del cant congregacional, per\u00f2, actualment, la majoria dels que assumeixen aquest paper nom\u00e9s tenen una formaci\u00f3 musical modesta.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'educaci\u00f3 musicosocial consisteix en l'educaci\u00f3 i ajuda a les persones a trav\u00e9s de la m\u00fasica. \u00c9s utilitzada per transformar la societat i realitzar una inclusi\u00f3 social. En alguns casos \u00e9s considerada una branca de l'educaci\u00f3 social i fins i tot de la pedagogia, ja que els professionals que treballen en l'\u00e0mbit musicosocial s\u00f3n en molts casos educadors socials i pedagogs.\nA difer\u00e8ncia de l'educaci\u00f3 musical, que t\u00e9 com a objectiu principal l'ensenyament i aprenentatge de la t\u00e8cnica musical, l'objectiu prinicipal de l'educaci\u00f3 musicosocial \u00e9s acompanyar, sensibilitzar, conscienciar i preparar a l'individu per a la societat, mitjan\u00e7ant una educaci\u00f3 no formal musical, per aconseguir aix\u00ed una autonomia.\nEl 29 de Setembre de 2020 es va signar la creaci\u00f3 de la Xarxa M\u00fasica Social, una xarxa a nivell estatal d'organitzacions musicosociales. Aquest acte va ser liderat per l'Alt Comissionat contra la Pobresa Infantil, del govern d'Espanya.\nA Espanya a part d'organitzacions musicosocials, tamb\u00e9 trobem diversos projectes musicosocials, els quals treballen amb diferents tipus de m\u00fasica, per\u00f2 amb un fi com\u00fa, acompanyar a trav\u00e9s de la m\u00fasica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Record Mirror va ser una revista de m\u00fasica setmanal brit\u00e0nica, publicada entre 1954 i 1991 i dirigida a fans del pop i col\u00b7leccionistes de discs. La revista va ser fundada per Isidore Green.Es va llan\u00e7ar dos anys despr\u00e9s de NME, per\u00f2 mai va arribar al nivell de popularitat del seu rival. La primera UK Albums Chart es va publicar a Record Mirror el 1956, i durant els anys 80 era l'\u00fanica revista de m\u00fasica que tenia les llistes d'\u00e0lbums i de senills que feia servir la BBC per Radio 1 i Top of the Pops, a m\u00e9s de les llistes americanes Billboard.\nRecord Mirror es va deixar de publicar l'abril de 1991, quan United Newspapers va tancar o vendre la major part de les seves revistes per centrar-se en els diaris. El 2010, Giovanni di Stefano va comprar el nom Record Mirror i va rellan\u00e7ar-la com una web de xafarderies de m\u00fasica l'any 2011. La web va tornar-se inactiva el 2013 despr\u00e9s que di Stefano an\u00e9s a la pres\u00f3 per frau.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "A tempo \u00e9s una expressi\u00f3 italiana que s'utilitza per indicar que cal recuperar el tempo original, despr\u00e9s que aquest s'hagi variat per efecte d'alguna indicaci\u00f3 com accelerando, ritardando, etc. Aquesta indicaci\u00f3 es col\u00b7loca all\u00e0 on calgui reprendre el tempo original, i normalment s'ubica damunt del pentagrama, utilitzant tipografia cursiva i negreta. Amb la mateixa finalitat es pot utilitzar l'expressi\u00f3 Tempo I (tempo primo), en tipografia romana i negreta.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Po\u00e8tica musical \u00e9s un llibre escrit per \u00cdgor Stravinski despr\u00e9s de les sis lli\u00e7ons que va donar durant el curs 1393-1940 quan era titular a la C\u00e0tedra Charles Eliot Norton de la Universitat Harvard. El llibre va ser tradu\u00eft al catal\u00e0 per Oriol Ponsat\u00ed-Murl\u00e0 i consta d'un pr\u00f2leg escrit per Benet Casablancas. Encara avui fa part de la lectura recomanada a la formaci\u00f3 universit\u00e0ria.Stravinski reflexiona en primera persona sobre els secrets de la creaci\u00f3. La composici\u00f3, l'execuci\u00f3, la forma, la melodia, la inspiraci\u00f3 s\u00f3n alguns dels temes als quals dedica les seves reflexions, sempre amb un estil viu, l\u00facid, i amb grans dosis d'ironia intel\u00b7ligent. No hi falten tampoc p\u00e0gines implacables contra Wagner, els cr\u00edtics musicals, l'esnobisme cultural, o el r\u00e8gim comunista sovi\u00e8tic.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El ta\u00fct de malaquita (rus: \u041c\u0430\u043b\u0430\u0445\u0438\u0442\u043e\u0432\u0430\u044f \u0448\u043a\u0430\u0442\u0443\u043b\u043a\u0430, Malahitovaia xkatulka) \u00e9s una \u00f2pera en dos actes de Dmitri Batin.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Songs From The Labyrinth \u00e9s un enregistrament del 2006 de la m\u00fasica de John Dowland interpretada per Sting i el lla\u00fctista bosni\u00e0 Edin Karamazov. Va arribar al lloc 24 del UK Official Top 75 Albums Chart i al 25 del Billboard 200, que s\u00f3n uns resultats importants per un disc de m\u00fasica cl\u00e0ssica en llistes de vendes de discs de pop.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "EXID \u00e9s un grup de m\u00fasica pop sud-core\u00e0 compost per un grup femen\u00ed de cinc integrants format per Yedang Entertainment (ara Banana Culture) el 2012. Aconseguiren la fama amb el senzill \"Up & Down\".El 2012 va apar\u00e8ixer el grup amb el seu EP: Hippity Hop.\nEl gener de 2015 van guanyar el seu primer premi: Premi Gaon Chart K-Pop.El 2015 foren objecte de burla per part d'un programa de televisi\u00f3 per la mala pronuncia de l'angl\u00e8s de Junghwa. L'ag\u00e8ncia Yedang es mostr\u00e0 enfadada amb la burla.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "El doblatge \u00e9s un proc\u00e9s de postproducci\u00f3 audiovisual que consisteix a substituir el di\u00e0leg original d'una pel\u00b7l\u00edcula, reportatge, programa, documental, etc., per una nova gravaci\u00f3 de la banda d'\u00e0udio (veus). Aix\u00f2 es fa amb diverses finalitats, com millorar la locuci\u00f3 d'un o diversos actors, corregir problemes en la gravaci\u00f3 original del so o oferir els di\u00e0legs en un altre idioma.El doblatge en un altre idioma consisteix en dos processos complementaris: la traducci\u00f3 adaptada dels guions originals i el doblatge en si, \u00e9s a dir, la gravaci\u00f3 d'actors de doblatge (o locutors) del nou text en l'idioma al qual s'ha tradu\u00eft la versi\u00f3 original. Tamb\u00e9 s'utilitza per a donar veu a actors inexistents, com els personatges dels dibuixos animats o per a afegir un narrador en off (una veu d'alg\u00fa que no apareix filmat).El Dia Internacional del Doblatge \u00e9s el 12 de juny.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'instrumentaci\u00f3, es una obra musical, que t\u00e9 l'art de distribuir el material sonor entre els diferents instruments. Fins al segle xix hi havia m\u00e9s llibertat, aleshores el compositors van comen\u00e7ar a fixar m\u00e9s estrictament la tria d'instruments com a part de la creaci\u00f3: creen la m\u00fasica al mateix temps que ja li atorguen uns timbres concrets.L'instrumentaci\u00f3 tamb\u00e9 \u00e9s el conjunt de t\u00e8cniques que permeten portar a terme aquest proc\u00e9s. A trav\u00e9s d'aquest proc\u00e9s i d'aquestes t\u00e8cniques es decideixen els timbres i les mixtures t\u00edmbriques amb les quals sonar\u00e0 aquesta m\u00fasica, decisi\u00f3 que tindr\u00e0 una influ\u00e8ncia m\u00e0xima en la c\u00e0rrega expressiva d'una composici\u00f3. L'orquestraci\u00f3 \u00e9s un forma particular de distribuci\u00f3 dels instruments en un obra simf\u00f2nica.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Zimmermann Musikverlag \u00e9s una editorial dedicada a la publicaci\u00f3 de m\u00fasica fundada el 1876 per Julius Heinrich Zimmermann. Originalment fabricaven instruments de vent per al mercat rus i alemany. Des de 1885 van publicar m\u00e8todes per a fabricar tot tipus d'instruments musicals. Durant la Primera Guerra Mundial, van ser nacionalitzades branques de l'empresa Zimmermann a Sant Petersburg, Moscou i Riga. L'editorial \u00e9s coneguda principalment per publicacions de Nicolai Medtner, Mili Balakirev, Sergei Liapunov i Leonardo De Lorenzo. El 1933 es va tancar la producci\u00f3 d'instruments. El 1990 es van fusionar amb Robert Lienau.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Un cantautor \u00e9s una persona que sol escriure i interpretar (sovint com a cantant) la lletra i la m\u00fasica de les seves pr\u00f2pies can\u00e7ons. A les seves can\u00e7ons hi acostuma a incorporar tem\u00e0tica social, pol\u00edtica i filos\u00f2fica.\nDurant un temps, i en un context determinat, aquest tipus de can\u00e7\u00f3 es va con\u00e8ixer com a can\u00e7\u00f3 protesta. La llista de cantautors reconeguts inclouen Bob Dylan (dels Estats Units), V\u00edctor Jara (de Xile), Quico Pi de la Serra (de la Nova Can\u00e7\u00f3), Jacques Brel (de B\u00e8lgica), Vlad\u00edmir Vissotski (de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica) i Leonard Cohen (del Canad\u00e0).\n\n", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'himn\u00f2dia (del grec hymn\u014dd\u00eda) o himnografia \u00e9s un estil de cant, principalment d'himnes. \u00c9s una repetici\u00f3 estr\u00f2fica de melodies depenent del text per a la seva estructuraci\u00f3. La himn\u00f2dia es va desenvolupar, possiblement, a partir de la salm\u00f2dia, i s'ha convertit en una forma t\u00edpica el cant comunitari cristi\u00e0.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La Chanson du Dimanche \u00e9s un duet de cantaires francesos, format el febrer de 2007. Compost per Cl\u00e9ment Marchand (guitarra i veu) i d'Alexandre Castagnetti (sintetitzador i veu) anomenat \u00abAlec\u00bb, aquest grup s'ha fet con\u00e8ixer penjant a la Internet una can\u00e7\u00f3 cada diumenge. El concepte d'aquest grup musical \u00e9s senzill: cada dissabte enregistren una nova can\u00e7\u00f3 a un lloc diferent tot i que amb les constants seg\u00fcents:\n\nCl\u00e9ment, a la guitarra, se situa a l'esquerra, vestit amb una camisa beix i uns tirants vermells.\nAlec, al  teclat, se situa a la dreta, vestit amb camisa verda, jaqueta negra i corbata gris clar.\nCada gravaci\u00f3 comen\u00e7a de la mateixa manera, un zoom sobre un punt al fons sovint en relaci\u00f3 amb el tema i tot seguit un estossec o riure d'en Cl\u00e9ment mentre l'Alec diu: \u00ab Salut, c'est la chanson du dimanche. La p\u00eache! \u00bb i comen\u00e7a un acompanyament de fons del seu sintetitzador i la can\u00e7\u00f3 comen\u00e7a.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Una estaci\u00f3 de treball d'\u00e0udio digital o DAW (sigles en angl\u00e8s de digital audio workstation), \u00e9s un programari que permet crear m\u00fasica sobre la base d'\u00e0udio o a sons MIDI, i que poden inserir-se des de mitjans externs (en el cas d'\u00e0udio pot ser un micr\u00f2fon o algun instrument musical; en el cas de MIDI pot ser un teclat, un sintetitzador, o qualsevol instrument que permeti la connexi\u00f3 MIDI), que despr\u00e9s s\u00f3n reprodu\u00efts, barrejats o editats, per a la seva posterior exportaci\u00f3. Alguns exemples s\u00f3n: Adobe Audition, Samplitude, Cubase, Pro Tools, Ardour, Cakewalk Sonar, FL Studio, LMMS, DSP-Quattro, etc. La majoria d'ells posseeixen caracter\u00edstiques similars, com: utilitzaci\u00f3 de plug-ins VST i exportaci\u00f3 a formats d'\u00e0udio com MP3 o WAV.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Les obres de Haydn avui en dia estan classificades segons els sistema que va posar a punt Anthony van Hoboken, que ha estat adoptat universalment, tot i que avui en dia se sap que no reflecteix amb exactitud la cronologia de composici\u00f3 de les obres, criteri d'ordenaci\u00f3 que Hoboken prenia com a base. Cada obra s'identifica per una xifra romana que correspon a la categoria, que en la majoria de casos correspon a un g\u00e8nere. Algunes categories tenen subdivisions, cosa que se senyala a una lletra min\u00fascula), A continuaci\u00f3 apareix un n\u00famero en numeraci\u00f3 ar\u00e0biga que correspon a l'ordre de l'obra concreta dins de la categoria.\n\nCategoria I : 104 simfonies, a m\u00e9s de les simfonies A i B, i una simfonia concertant composta el 1792 quan era a Londres per tal de respondre a Ignace Joseph Pleyel, el seu ex-alumne i que havia esdevingut el seu rival en el pla estrictament professional\nCategoria Ia : 16 obertures\nCategoria II : 24 divertimentos, 8 nocturns, 6 scherzandos\nCategoria III : 68 quartets de corda\nCategoria IV : 11 divertimentos a tres veus\nCategoria V : 31 trio per a cordes\nCategoria VI : 6 duos per a viol\u00ed i viola\nCategoria VII : concerts: 4 per a viol\u00ed, 2 per a violoncel, 1 per a contrabaix, 3 per a trompa, 1 per a trompeta, 1 per a flauta travessera, i 5 per a \"lira organizzata\", un instrument semblant a la viola de roda\nCategoria VIII : 8 marxes\nCategoria IX : diverses danses, minuets, allemande, etc., trios\nCategoria X et XII: obres diverses per a bar\u00edton (octets, quintets, duos))\nCategoria XI : 126 trios per a bar\u00edton\nCategoria : XIII : 3 concerts per a bar\u00edton\nCategoria XIV : 16 concertinos per a piano i corda\nCategoria XV : 45 trio amb piano\nCategoria XVI : 62 sonates per a piano\nCategoria XVII : diverses peces per a piano\nCategoria XVIII : 11 concerts per a instruments de teclat\nCategoria XIX : peces per a rellotge musical\nCategoria XX : Les set \u00faltimes paraules de Crist a la creu (versi\u00f3 original i transcripcions)\nCategoria XXa-c : duos, trios i quartets vocals\nCategoria XXI : 3 oratoris : (Il ritorno di Tobia; La Creaci\u00f3; Les Estacions)\nCategoria XXII : 14 misses\nCategoria XXIII : obres religioses diverses\nCategoria XXIVa : 11 cantates et cors profans amb orquestra\nCategoria XXIVb : 24 \u00e0ries profanes amb orquestra\nCategoria XXVIa : lieder amb acompanyament de piano\nCategoria XXVIb : cantates i cors amb instruments\nCategoria XXVII : 10 c\u00e0nons religiosos et 47 c\u00e0nons profans\nCategoria XXVIII : 13 \u00f2peres\nCategoria XXIX : \u00f2peres per a marionettes i singspiel\nCategoria XXX : m\u00fasica d'escena\nCategoria XXXI : arranjaments\nCategoria XXXII : pasticciosD'algunes de les seves obres es disposa de manuscrit aut\u00f2graf, per\u00f2 en la major part dels casos all\u00f2 que ens ha arribat s\u00f3n c\u00f2pies, at\u00e8s que habitualment feia \u00fas dels copistes d'Eisenstadt. Algunes obres s\u00f3n d'origen dubt\u00f3s, possiblement ap\u00f2crif. A mesura que la seva anomenada augmentava, els editors i els copistes professionals van tenir pocs miraments a l'hora de difondre sota el seu nom les obres d'altres autors menys coneguts. Han estat els estudis cr\u00edtics del segle xx els que han perm\u00e8s restablir l'aut\u00e8ntica paternitat d'aquelles obres.\nDiverses composicions que figuren al cat\u00e0leg o fins i tot completament desconegudes han desaparegut, probablement destru\u00efdes pels incendis que van patir tant el castell d'Eszterh\u00e1za com la mateixa casa del compositor.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "La clau \u00e9s una de les peces d'un instrument de vent de fusta (com la flauta, l'obo\u00e8, el clarinet o el fagot), que en ser ajustada modifica l'altura del so. En els instruments de vent-metall, les claus adopten el nom de pistons. No s'ha de confondre (per una mala traducci\u00f3) el terme \u00abclau\u00bb amb \u00abclau musical\u00bb. (En angl\u00e8s, itali\u00e0, i alemany la mateixa paraula s'empra per als dos conceptes).", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "M\u00fasica Popular Brasileira (MPB) \u00e9s una tend\u00e8ncia musical brasilera a partir del 1966. Es tracta de m\u00fasica popular urbana de classe mitjana sorgida despr\u00e9s de la generaci\u00f3 de la Bossa nova. \u00c9s una m\u00fasica creada per persones nascudes a partir de la d\u00e8cada de 1940 en endavant. No \u00e9s un g\u00e8nere com la samba, el bolero, etc., que s\u00f3n estils definits escoltats predominantment per classes socials diferents. La MPB va comen\u00e7ar amb un perfil marcadament nacionalista, per\u00f2 va anar canviant i incorporant elements de proced\u00e8ncies diverses, fins i tot Pop i Rock.\nEn la cultura musical brasilera no hi ha massa resist\u00e8ncia, per part dels m\u00fasics, en barrejar g\u00e8neres musicals. Per aix\u00f2 existeixen molts g\u00e8neres h\u00edbrids. Aquests estils musicals s\u00f3n classificats generalment com MPB.\nEn conseq\u00fc\u00e8ncia, la MPB no es restringeix a un ritme corrent. \u00c9s simplement el nom donat a la m\u00fasica brasilera escoltada predominantment per la classe mitjana, abastant estils variats. Igualment, els artistes representatius de la MPB tampoc no es caracteritzen per la definici\u00f3 d'un estil musical concret, sin\u00f3 m\u00e9s aviat per presentar treballs diversificats i h\u00edbrids.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Ladilla Rusa \u00e9s un grup musical de Montcada i Reixac (Catalunya) format per Tania Lozano i V\u00edctor F. Clares, amics des de la inf\u00e0ncia i periodistes de formaci\u00f3, que el 2017 decidiren crear un grup, inicialment com a broma. El seu estil, descrit com a \u00aborgull txarnego\u00bb, t\u00e9 influ\u00e8ncies de l'electropop, la rumba catalana i altres influ\u00e8ncies de la perif\u00e8ria barcelonina. Les seves can\u00e7ons m\u00e9s destacades s\u00f3n Macaulay Culkin i KITT y los coches del pasado.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Turlough Carolan (nom irland\u00e8s Toirdhealbhach \u00d3 Cearbhall\u00e1in, 1670  \u2013  25 de mar\u00e7 de 1738) fou un arpista cec itinerant d'Irlanda, compositor i cantant, la seua gran fama es deu al seu do per la composici\u00f3 mel\u00f2dica. Fou l'\u00faltim gran compositor d'arpa i \u00e9s considerat per molts com un compositor nacional. Els arpistes en la tradici\u00f3 irlandesa estigueren vivint fins al 1792, com fins a deu, incloent Arthur O'Neill, Patrick Quin i Denis O'Hampsey, apareixent en el Belfast Harp Festival, per\u00f2 no hi ha cap prova que qualsevol d'aquests foren compositors. Algunes de les composicions pr\u00f2pies de Carolan mostren la influ\u00e8ncia de l'estil de la m\u00fasica cl\u00e0ssica continental.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "Als g\u00e8neres musicals populars, tals com el blues, el jazz o el rock, una falca (en angl\u00e8s lick) \u00e9s una melodia o \"frase musical en estoc\"  consistent en una s\u00e8rie curta de notes emprada en improvizacions, solos, l\u00ednies mel\u00f2diques i acompanyaments. \u00c9s un tipus d'imitaci\u00f3 musical.\nEn una Jam session de jazz, les falques poden ser tocades durant un solo improvisat, ja sigui acompanyat o no per la resta del grup. Les falques en el jazz s\u00f3n usualment frases curtes i originals que poden ser alterades per adapatar-les sobre els canvis en les progressions harm\u00f2niques.\nLes falques al rock and roll s\u00f3n sovint emprades de manera que variants d'idees estoc simples es van mesclant i combinant durant els solos.", "target": "M\u00fasica"}, {"text": "L'humanisme cristi\u00e0 considera els principis humanistes la dignitat humana universal, la llibertat individual i la import\u00e0ncia de la felicitat com a components essencials i principals dels ensenyaments de Jes\u00fas. Va sorgir durant el Renaixement amb fortes arrels en el per\u00edode patr\u00edstic.\nHist\u00f2ricament, les forces majors que van donar forma al desenvolupament de l'humanisme cristi\u00e0 van ser la doctrina cristiana que D\u00e9u, en la persona de Jes\u00fas, es va convertir en humana amb l'objectiu de bescanviar la humanitat i la injunci\u00f3 perqu\u00e8 el col\u00b7lectiu hum\u00e0 participant (l'esgl\u00e9sia) represent\u00e9s la vida de Crist. Moltes d'aquestes idees havien sorgit entre els patr\u00edstics i es convertirien en l'humanisme cristi\u00e0 a finals del segle xv, a trav\u00e9s dels quals es podrien extreure els ideals de \u201cra\u00f3 universal, humanitat comuna, llibertat, personalitat, drets humans, emancipaci\u00f3 humana i progr\u00e9s, i de fet, la noci\u00f3 mateixa de secularitat (que descriu el saeculum actual conservat per D\u00e9u fins al retorn de Crist) \u00e9s literalment impensable sense les seves arrels humanistes cristianes.\" Tot i que hi ha una associaci\u00f3 comuna de l'humanisme amb l'agnosticisme i l'ateisme a la cultura popular, aquesta associaci\u00f3 es va desenvolupar al segle XX i existeixen formes no humanistes d'agnosticisme i ateisme.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La fenomenologia (del grec antic \u03c6\u03b1\u03b9\u03bd\u03cc\u03bc\u03b5\u03bdo\u03bd, 'el que es mostra' i  \u03bb\u03bf\u03b3\u03bf\u03c2, 'estudi') \u00e9s una branca de la filosofia que tracta dels fenomens com a continguts de consci\u00e8ncia. El mot ja l'usen alguns autors dels segles xviii i xix, com Hegel (Fenomenologia de l'Esperit). Pr\u00f2piament l'\u00e8xit en l'\u00fas del mot es deu a l'escola fenomenol\u00f2gica, el fundador de la qual \u00e9s Edmund Husserl.Tots els fenomen\u00f2legs defensen que hi ha un \u00e0mbit propi de reflexi\u00f3 filos\u00f2fica irreductible al de les altres ci\u00e8ncies, suposen que la seva an\u00e0lisi esdev\u00e9 bastant complexa, i abandonen el dels fil\u00f2sofs tradicionals per considerar que no varen saber delimitar-lo. M\u00e9s que una fenomenologia hi ha m\u00e9s aviat, doncs, fenomenologies:", "target": "Filosofia"}, {"text": "La  filosofia experimental , abreujadament anomenada x-phi, \u00e9s un camp emergent en la recerca filos\u00f2fica que fa \u00fas de dades emp\u00edriques, obtingudes sondejant les intu\u00efcions de la gent sobre determinades q\u00fcestions filos\u00f2fiques per mitj\u00e0 dels m\u00e8todes de la ci\u00e8ncia cognitiva. En general, aquest \u00fas de l'experimentaci\u00f3 es contraposa a una metodologia filos\u00f2fica basada principalment en les pr\u00f2pies intu\u00efcions de cada fil\u00f2sof (filosofia de sill\u00f3). La filosofia experimental va comen\u00e7ar centrant-se en q\u00fcestions filos\u00f2fiques relacionades amb l'acci\u00f3 volunt\u00e0ria, el conflicte entre lliure albir i determinisme, i en la discussi\u00f3 a l'entorn de les teories causals i descriptives de la refer\u00e8ncia. Amb el temps la filosofia experimental ha continuat la seva expansi\u00f3 vers noves \u00e0rees de recerca.\nHi ha varietat de punts de vista sobre el que pot aportar aquest enfocament experimental de la filosofia. Una d'aquestes posicions afirma que les dades emp\u00edriques recollides pels fil\u00f2sofs experimentals poden tenir un efecte indirecte sobre les q\u00fcestions filos\u00f2fiques, ja que permeten una millor comprensi\u00f3 dels processos psicol\u00f2gics subjacents que condueixen a les intu\u00efcions filos\u00f2fiques. Altres afirmen que els fil\u00f2sofs experimentals es dediquen a l'an\u00e0lisi conceptual, aprofitant, per\u00f2, el rigor de la investigaci\u00f3 quantitativa per assolir aquest prop\u00f2sit. La filosofia experimental tamb\u00e9 pot ser vista com una c\u00e0rrega de profunditat contra els pressupostos i m\u00e8todes tradicionals de la filosofia anal\u00edtica.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'ocultisme \u00e9s l'estudi del saber ocult, per als seus iniciats l'aut\u00e8ntic coneixement i per als cr\u00edtics una pseudoci\u00e8ncia o conjunt de pr\u00e0ctiques esot\u00e8riques sense base cient\u00edfica. Pot incloure m\u00e0gia, experi\u00e8ncies paranormals, astrologia, endevinaci\u00f3 i lectures al\u00b7leg\u00f2riques de textos considerats sagrats. Sovint es barreja amb cultes com el gnosticisme o l'adoraci\u00f3 al dimoni. Les grans religions tenen en el seu si corrents ocultistes, com la c\u00e0bala jueva o la teosofia hinduista.\nEls seus or\u00edgens es troben a la costa oriental del Mediterrani, als corrents del neoplatonisme. Durant l'edat mitjana va associar-se al mal o al coneixement prohibit. Va resorgir l'inter\u00e8s per l'ocultisme durant el renaixement, amb la troballa de nous manuscrits de l'alqu\u00edmia, per\u00f2 l'avan\u00e7 de la ci\u00e8ncia emp\u00edrica dels segles posteriors el va relegar a un segon pla. El romanticisme, amb el seu gust per l'exotisme i la irracionalitat va veure el sorgiment de cercles ocultistes, sovint barrejats amb l'espiritisme. El segle xx, aix\u00f2 no obstant, va lluitar contra aquests corrents, considerats una simple superstici\u00f3.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La Summa Teol\u00f2gica (en llat\u00ed: Summa theologica) \u00e9s el tractat m\u00e9s fam\u00f3s de Sant Tom\u00e0s d'Aquino, i l'obra m\u00e9s famosa i influent de la teologia medieval. Fou concebuda com un sumari o compilaci\u00f3 de tot el coneixement teol\u00f2gic del cristianisme, i tracta els temes centrals en una estructura c\u00edclica: D\u00e9u, la creaci\u00f3 de D\u00e9u, l'Home, el prop\u00f2sit de l'Home, Crist, els Sagraments, i un altre cop D\u00e9u. La part m\u00e9s coneguda de l'obra s\u00f3n les Quinquae viae, o les cinc vies d'Aquino per demostrar l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u. Tom\u00e0s d'Aquino la compongu\u00e9 els darrers anys de la seva vida, i la deix\u00e0 inacabada.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Sine ira et studio o en catal\u00e0 sense ranc\u00fania i sense parcialitat, \u00e9s una locuci\u00f3 llatina que prov\u00e9 de la introducci\u00f3 dels Annals de l'historiador rom\u00e0 T\u00e0cit. N'hi ha moltes altres variants.\nT\u00e0cit preconitza que els historiadors solen mancar al seu deure i al seu desig d'objectivitat i d'imparcialitat. Segons escriu, molts cometen dos errors importants: quan descriuen un sobir\u00e0 viu, sovint per por de repres\u00e0lies i altres interessos personals (studio), l'adulen i n'embelleixen la hist\u00f2ria; per\u00f2, despr\u00e9s la seva mort, per ira, l'enlletgeixen tant com poden. En la introducci\u00f3 a la primera edici\u00f3 biling\u00fce de l'obra de T\u00e0cit, el fil\u00f2leg Ferran Soldevila veu el valor de l'historiador en la seva preocupaci\u00f3 d'imparcialitat, de documentaci\u00f3 i de veracitat.T\u00e0cit promet no fer ni l'una cosa ni l'altra. S\u00e8neca ja va introduir la seva par\u00f2dia \u00abestrafent les declaracions d'imparcialitat consuetudin\u00e0ries\u00bb: l'afirmaci\u00f3 nihil nec offensae ne gratiae dabitur recorda molt de prop el celeb\u00e8rrim sine ira et studio. Tot i que el mateix T\u00e0cit no mantingu\u00e9 el seu comprom\u00eds, com va demostrar-se en estudis cr\u00edtics des del segle xix, la seva frase encara s'utilitza per a indicar la necess\u00e0ria objectivitat de la historiografia i, per extensi\u00f3, de tota activitat cient\u00edfica o period\u00edstica. \u00c9s un dels primers esments escrits del principi de la necessitat de fonts fiables i independents del subjecte, que tamb\u00e9 ha de preponderar en el treball enciclop\u00e8dic.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El Tractatus logico-philosophicus (TLP) (t\u00edtol en llat\u00ed, amb el significat de \"Tractat l\u00f2gic-filos\u00f2fic\") \u00e9s una obra de fil\u00f2sof austr\u00edac Ludwig Wittgenstein. El projecte de l'obra t\u00e9 com a objectiu general identificar les relacions entre llenguatge i realitat, aix\u00ed com definir els l\u00edmits de la ci\u00e8ncia. Est\u00e0 reconegut com una obra filos\u00f2fica rellevant del segle xx. G. E. Moore va suggerir el t\u00edtol en llat\u00ed de l'obra com a homenatge al Tractatus Theologico-Politicus de Baruch Spinoza.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El patriarcat \u00e9s un concepte antropol\u00f2gic que descriu una organitzaci\u00f3 social i cultural en la qual la totalitat de les relacions socials est\u00e0 estructurada pel domini de l'home. La seva ideologia inclou una valoraci\u00f3 desigual entre homes i dones, establint que ells s\u00f3n superiors i elles inferiors. La teoria del patriarcat va ser una de les primeres teories feministes.El patriarcat \u00e9s el poder, p\u00fablic o privat, de l'home sobre la dona. Es tracta d'una repartici\u00f3 de poder, que defineix valor diferent a diferents persones (vegeu jerarquia) i a la que uns estan per sobre de tota la resta. En un sistema patriarcal, el masclisme indica el que cal ser, sentir, pensar i fer per no baixar esglaons a la pir\u00e0mide del poder. La paraula \"masclisme\" es va crear per a designar qualsevol tipus d'opini\u00f3, disposici\u00f3 o pr\u00e0ctica que diferencia de manera negativa el fet de ser dona. No arremet \u00fanicament sobre les dones sin\u00f3 tamb\u00e9 als homes que pels seus gustos, manera de ser o de fer no compleixen les normes i comportaments suposadament adscrits als \"homes\" o a la \"masculinitat\" est\u00e0ndard (rol mascul\u00ed) d'una comunitat o societat.El terme patriarcat tamb\u00e9 s'utilitza en els sistemes jer\u00e0rquics d'algunes esgl\u00e9sies dirigides \u00fanicament per homes, com ara l'Esgl\u00e9sia Ortodoxa Grega i l'Esgl\u00e9sia Ortodoxa Russa, i en sistemes socials familiars en qu\u00e8 els pares tenen autoritat suprema de llurs fam\u00edlies, en qu\u00e8 els membres mascles de la societat predominen en les posicions de poder i en qu\u00e8 la posici\u00f3 de m\u00e9s poder ser\u00e0 ostentada per un mascle. El cas contrari s'anomena matriarcat. Finalment, el terme patriarcat en l'actualitat sovint s'utilitza de manera pejorativa per descriure un ordre pol\u00edtic escler\u00f2tic i imm\u00f2bil.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Zadig o el Dest\u00ed (Zadig ou la Destin\u00e9e en franc\u00e8s) \u00e9s una novel\u00b7la aix\u00ed com un conte filos\u00f2fic escrit per Voltaire, publicat per primera vegada el 1747 amb el nom de Memnon, i posteriorment est\u00e8s i republicat el 1748 amb el t\u00edtol actual. Segons Longchamp, secretari de Voltaire, aquest llibre fou escrit durant unes trobades a Sceaux, a casa de la duquessa de Maine.Aquesta obra fou inspirada per un conte persa titulat Els tres pr\u00ednceps de Serendip. Zadig arriba m\u00e9s lluny que Els tres pr\u00ednceps de Serendip, ja que utilitza la ci\u00e8ncia del seu temps per a arribar a les seves conclusions, adquirint una sagacitat que li descobrir\u00e0 mil difer\u00e8ncies all\u00e0 on els humans nom\u00e9s hi veuen la uniformitat. Voltaire no invoca el dest\u00ed, sin\u00f3 que parlar\u00e0 de l'estranyesa de la provid\u00e8ncia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "En teoria de la decisi\u00f3, la paradoxa d'Arrow o teorema d'impossibilitat d'Arrow estableix que quan els votants tenen tres o m\u00e9s alternatives, no \u00e9s possible dissenyar un sistema de votaci\u00f3 que permeta reflectir les prefer\u00e8ncies dels individus en una de global comunit\u00e0ria de manera que alhora es complisquen certs criteris \"racionals\":\n\nAbs\u00e8ncia d'un \"dictador\", \u00e9s a dir, d'una persona que tinga el poder per canviar les prefer\u00e8ncies del grup.\n\u00d2ptim de Pareto.\nIndepend\u00e8ncia d'alternatives irrellevants.Aquest teorema el don\u00e0 a con\u00e9ixer i el demostr\u00e0 per primera vegada el Premi Nobel d'Economia Kenneth Arrow en la seua tesi doctoral Social choice and individual values, i es popularitz\u00e0 pel seu llibre del mateix nom editat al 1951. L'article original, A Difficulty in the Concept of Social Welfare, el public\u00e0 The Journal of Political Economy, l'agost del 1950.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El cientisme, conegut tamb\u00e9 com a cientificisme o cientifisme, \u00e9s la pretensi\u00f3 que totes les ci\u00e8ncies, naturals i socials, haurien de basar-se en el m\u00e8tode cient\u00edfic, tal com s'aplica en les ci\u00e8ncies experimentals. Coincideix en part amb els postulats del positivisme.En un sentit pejoratiu, es refereix a una imitaci\u00f3 servil de l'estil i els m\u00e8todes propis de les ci\u00e8ncies de la natura, feta en l'\u00e0mbit de les ci\u00e8ncies humanes; com si a aquestes se'ls exig\u00eds aquest servilisme, sota pena de no ser cient\u00edfiques. L'aspecte de cient\u00edfica, o el sotmetiment a la tem\u00e0tica cient\u00edfica, se li exigeix en especial, en aquest context, a la filosofia.\nParteix del sup\u00f2sit que no hi ha un aut\u00e8ntic coneixement fora de la ci\u00e8ncia i que aquesta \u00e9s l'\u00fanica via per acostar-se a la veritat. Sol sorgir d'un racionalisme excessiu que intenta explicar tota la realitat des dels sup\u00f2sits de la ci\u00e8ncia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'intel\u00b7lectualisme denota l'\u00fas, el desenvolupament i l'exercici de l'intel\u00b7lecte; la pr\u00e0ctica de ser intel\u00b7lectual; i la vida de la ment. En el camp de la filosofia, l'\"intel\u00b7lectualisme\" ocasionalment \u00e9s sin\u00f2nim de \"racionalisme\", \u00e9s a dir, el coneixement es deriva principalment de la ra\u00f3. Tamb\u00e9 en altres camps aix\u00ed com en el de la psicologia s'utilitza en contraposici\u00f3 al voluntarisme i en l'\u00e0mbit \u00e8tic contrari al pragmatisme. Socialment, l'\"intel\u00b7lectualisme\" mostra una connotaci\u00f3 negativa: l'\u00fanic prop\u00f2sit (\"massa atenci\u00f3 al pensament\") i la fredor emocional (\"abs\u00e8ncia d'afecte i sentiment\").", "target": "Filosofia"}, {"text": "La filosofia de la informaci\u00f3 \u00e9s un camp dins la filosofia desenvolupat der Luciano Floridi que tracta sobre la investigaci\u00f3 de la natura conceptual i els principis b\u00e0sics de la informaci\u00f3, entre aquests la manipulaci\u00f3 de dades, l'intercanvi d'informaci\u00f3, la utilitzaci\u00f3 d'aquesta informaci\u00f3. Aquest camp de la filosofia tamb\u00e9 es dedica a elaborar metodologies sobre la te\u00f2rico-informatives per tal de ser aplicades a problemes majors.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'escola pluralista va ser una escola de fil\u00f2sofs presocr\u00e0tics que van intentar conciliar el rebuig de Parm\u00e8nides al canvi amb el m\u00f3n aparentment canviant de l'experi\u00e8ncia dels sentits. L'escola estava formada per Anax\u00e0gores, Arquelau i Emp\u00e8docles. Tamb\u00e9 es pot dir que va incloure els atomistes, Leucip i Dem\u00f2crit. Els pluralistes van rebutjar la idea que la diversitat de la natura es pugui reduir a un sol principi (monisme). Anax\u00e0gores va plantejar que la natura contenia un nombre innombrable de principis, mentre que Emp\u00e8docles la redu\u00efa a quatre elements (foc, aire, terra i aigua) que no es podrien reduir els uns als altres i que serien suficients per explicar el canvi i la diversitat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Encara que el vocable ateisme s'origina al s. XVI basat en el terme del grec antic \u1f04\u03b8\u03b5\u03bf\u03c2 ('sense d\u00e9u'), la seua admissi\u00f3 com a concepte positiu no es troba abans del s. XVIII, quan les idees atees i la seua influ\u00e8ncia filos\u00f2fica i pol\u00edtica comencen a expandir-se.\n\nLa proposici\u00f3 espont\u00e0nia que els d\u00e9us no existeixen \u00e9s tan antiga com el teisme mateix, i la idea que no hi ha d\u00e9u \u00e9s tan antiga com el monoteisme i l'henoteisme. Tant a Europa com a \u00c0sia, el sorgiment de l'ateisme pot situar-se a la fi del s. VI ae. El pensament filos\u00f2fic ateu apareix entre els s. V i VI ae.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Sostre de diamant \u00e9s un concepte que fa refer\u00e8ncia a les limitacions invisibles que impedeixen valorar les dones a la feina per q\u00fcestions merament professionals i ascendir en les seves carreres. El terme va ser creat per Amelia Valc\u00e1rcel l\u2019any 1997 al llibre La pol\u00edtica de les dones. Fa refer\u00e8ncia al fet que els homes s\u00f3n valorats com a \u201cobjectes d\u2019afecte\u201d i les dones com a \u201cobjectes de desig\u201d, la qual cosa perpetua una relaci\u00f3 de poder del homes per sobre de les dones. Altres barreres invisibles relacionades amb aquest concepte serien el sostre de vidre, el sostre de ciment.", "target": "Filosofia"}, {"text": "filosofia jueva \u00e9s la producci\u00f3 filos\u00f2fica la qual ha estat desenvolupada per pensadors jueus, sovint \u00edntimament relacionada amb la seva perti\u00e8ncia nacional i religiosa. En aquest sentit, molts del comentaris del Talmud i de la C\u00e0bala hi formen part, encara que tamb\u00e9 hi forma part la producci\u00f3 exclusivament laica, com ara la desenvolupada durant la Haskal\u00e0 (la Il\u00b7lustraci\u00f3 jueva).", "target": "Filosofia"}, {"text": "Norberto Bobbio (Tor\u00ed, 18 d'octubre de 1909 - Tor\u00ed, 9 de gener de 2004) fou un jurista, fil\u00f2sof i polit\u00f2leg itali\u00e0 i \u00e9s un dels m\u00e9s eminents pensadors del segle xx.Despr\u00e9s de graduar-se a la universitat de la seva ciutat natal va ser professor de Filosofia del Dret a la Universitat de Camerino des de 1935 fins a 1938, a Siena des de 1938 fins a 1940, i a P\u00e0dua des de 1940 fins a 1948. Finalment va tornar a exercir la doc\u00e8ncia a Tor\u00ed on va ser professor em\u00e8rit de Filosofia Pol\u00edtica i membre corresponent de l'Acad\u00e8mia Brit\u00e0nica. Va ser Doctor Honoris Causa per les Universitats de Par\u00eds, Buenos Aires, Complutense de Madrid, Bolonya i Chamb\u00e9ry.\nTant als seus ensenyaments com a les seves moltes obres, com Pol\u00edtica i cultura (1955), De Hobbes a Marx (1965) i Quin socialisme? (1976), Bobbio ha analitzat els avantatges i desavantatges del liberalisme i del socialisme, i ha tractat de mostrar que qui defensen ambdues ideologies basen les seves activitats en el respecte a l'ordre constitucional i en el rebuig als m\u00e8todes antidemocr\u00e0tics, incloent, com \u00e9s obvi, l'an\u00e0lisi i la cr\u00edtica a la corrupci\u00f3 que ha caracteritzat la vida pol\u00edtica italiana de la segona meitat del segle XX i el terrorisme al que es va oposar amb energia durant les d\u00e8cades dels anys 1960 i 1970.\nAls anys cinquanta, Bobbio dedica diversos escrits a la defensa de la teoria pura del dret de Hans Kelsen contra les cr\u00edtiques de iusnaturalistes i marxistes. En aquesta \u00e8poca, Bobbio concep l'ordenament jur\u00eddic des d'un punt de vista estructural inspirat en el positivisme jur\u00eddic de Kelsen. Bobbio \u00e9s un dels principals exponents del socialisme liberal.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Syst\u00e8me de la nature, ou Des loix du monde physique et du monde moral \u2014Sistema de la natura, o Les lleis del m\u00f3n f\u00edsic i del m\u00f3n moral\u2014 \u00e9s una obra filos\u00f2fica de Paul Henri Thiry, Bar\u00f3 d'Holbach, originalment publicada sota el pseud\u00f2nim de Jean-Baptiste de Mirabaud, membre de l'Acad\u00e8mia Francesa de les Ci\u00e8ncies, mort a la data. D'Holbach va escriure i va publicar aquesta obra el 1770, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Diderot, on descriu l'univers d'acord amb els principis del materialisme filos\u00f2fic: la ment s'identifica amb cervell (s\u00f3n el mateix), sense un cos viu no existeix l'\u00ab\u00e0nima\u00bb, el m\u00f3n est\u00e0 governat per lleis deterministes estrictes, el lliure albir \u00e9s una il\u00b7lusi\u00f3, no existeix la causa final i, passi el que passi, passa inexorablement. El m\u00e9s notori \u00e9s la negaci\u00f3 expl\u00edcita de l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u, amb l'argument que la creen\u00e7a en un \u00e9sser superior \u00e9s producte de la por, de la ignor\u00e0ncia i l'antropomorfisme.La publicaci\u00f3 de Syst\u00e8me de la nature va tenir una enorme repercussi\u00f3: el llibre fou condemnat el 18 d'agost de 1770 pel parlament franc\u00e8s a ser cremat al peu de l'escala principal del palau. Tot seguit foren publicats diversos escrits i llibres com Examen du mat\u00e9rialisme o R\u00e9futation du syst\u00e8me de la nature (1771) de Nicolas-Sylvestre Bergier; Suppl\u00e9ment \u00e0 l'Encyclop\u00e9die: Observations sur le syst\u00e8me de la nature de Castiglione en els quals es refutaven arguments i tesis de l'obra, o la critica ambigua que en fa Voltaire a Diccionari filos\u00f2fic entre d'altres; i fou incl\u00f2s en l'Index Librorum Prohibitorum.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La paradoxa del munt (o la paradoxa sorites, sorites en grec significa 'pila, munt') \u00e9s una paradoxa que apareix quan la gent utilitza el \"sentit com\u00fa\" sobre conceptes vagues, com ara en la pregunta: En quin moment un munt de sorra deixa de ser-ho quan es van traient grans?\nM\u00e9s espec\u00edficament, la paradoxa es produeix perqu\u00e8 mentre el sentit com\u00fa suggereix que els munts de sorra tenen les seg\u00fcents propietats, aquestes propietats s\u00f3n inconsistents:\n\nDos o tres grans de sorra no s\u00f3n un munt.\nUn mili\u00f3 de grans de sorra s\u00ed que s\u00f3n un munt.\nSi n grans de sorra no formen un munt, tampoc ho seran (n+1) grans.\nSi n grans de sorra s\u00f3n un munt, tamb\u00e9 ho seran (n-1) grans.Si s'aplica la inducci\u00f3 matem\u00e0tica, es comprova que la tercera propietat juntament amb la primera impliquen que un mili\u00f3 de grans de sorra no formen un munt, contradient la segona propietat. De manera an\u00e0loga, combinant la segona i la quarta propietat es demostra que dos o tres grans s\u00ed que s\u00f3n un munt, contradient la primera propietat.\nQu\u00e8 produeix aquesta contradicci\u00f3? Per descobrir-ho, examinem les propietats anteriors. Les dues \u00faltimes expressen clarament la idea que no hi ha una separaci\u00f3 clara entre el que \u00e9s un munt i el que no \u00e9s un munt. Observa, per\u00f2, que les quatre juntes impliquen que un conjunt de grans de sorra pot classificar-se sense cap problema com a \"munt\" o com a \"no munt\". (Aix\u00f2 de nou s'obt\u00e9 per inducci\u00f3 matem\u00e0tica.)\nEl que mostra la paradoxa \u00e9s que aquestes dues idees s\u00f3n contradict\u00f2ries. \u00c9s a dir, que una persona no pot afirmar, quan est\u00e0 classificant X s:\n\nQue no hi ha un l\u00edmit clar que separa les X s que s\u00f3n I de les X s que no s\u00f3n I\nQue cadascuna de les X s es pot classificar com a I o com a no-I", "target": "Filosofia"}, {"text": "La filosofia pr\u00e0ctica \u00e9s aquella filosofia que emfatitza les relacions entre el pensament, l'acci\u00f3 humana i els seus efectes; principalment l'\u00e8tica i la filosofia pol\u00edtica. Es presta a m\u00e9s, per posar en pr\u00e0ctica all\u00f2 que s'ha apr\u00e8s o, que s'ha estudiat anteriorment en la filosofia te\u00f2rica, centrada en els estudis dels fets te\u00f2rics.\nLa filosofia pr\u00e0ctica pot prendre diferents formes, incloent la pr\u00e0ctica reflexiva d'alguna t\u00e8cnica, el pensament filos\u00f2fic personal, o la conselleria filos\u00f2fica, que s'ha relacionat d'alguna manera amb el coaching.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La teosofia (en grec, theosophia: theos, div\u00ed, i sophia, saviesa, 'ci\u00e8ncia sagrada', 'saviesa divina') \u00e9s el nom donat a una s\u00e8rie de corrents filos\u00f2fico-religiosos, hist\u00f2ricament desvinculats entre si, que tenen en com\u00fa la voluntat de convertir la religi\u00f3 en una ci\u00e8ncia, \u00e9s a dir, que mesclen l'estudi paracient\u00edfic de la religi\u00f3 amb l'assumpci\u00f3 de la mentalitat religiosa, sovint amb concomit\u00e0ncies mist\u00e8rico-m\u00edstiques i/o ocultistes.\nLa primera tend\u00e8ncia anomenada teosofia fou la doctrina esot\u00e8rica creada pels fil\u00f2sofs d'Alexandria La paraula com a tal apareix al segle iii de l'era cristiana; l'utilitzen Ammoni Saccas i els seus deixebles, que van crear el sistema teos\u00f2fic ecl\u00e8ctic.\nTamb\u00e9 hom coneix com a teosofia certes doctrines del Renaixement (filosofia natural de Paracels i m\u00edstica de Jakob B\u00f6hme) i del Romanticisme (Franz Xaver von Baader i el darrer Schelling), segons les quals el coneixement de D\u00e9u i de les forces espirituals que s\u00f3n ocultes al m\u00f3n seria accessible independentment de la revelaci\u00f3, la qual cosa comporta un cert panteisme m\u00edstico-naturalista o m\u00edstico-racionalista.En la filosofia d'Antonio Rosmini-Serbati (1797\u20131855, capell\u00e0 cat\u00f2lic i fil\u00f2sof), 'teosofia' \u00e9s la denominaci\u00f3 equivalent de la teoria general de l'\u00e9sser, emprada com a t\u00edtol de la seva obra p\u00f2stuma del 1859.Modernament, per\u00f2, el terme s'associa sobretot amb la doctrina elaborada per Helena Blavatsky. El 1875, amb Henry Steel Olcott i William Quan Judge, Blavatsky va crear la Societat Teos\u00f2fica, una organitzaci\u00f3 espiritualista propera a altres moviments inici\u00e0tics de la mateixa mena, com la francma\u00e7oneria, els Rosa-Creu o el martinisme, amb els quals ha mantingut una estreta relaci\u00f3 fins avui. La moderna teosofia recupera el principi teos\u00f2fic antic. Basada en un sincretisme que parteix de les tradicions de l'hinduisme i del budisme, els te\u00f2sofs afirmen que el seu fonament \u00e9s un \"cos de veritat\" com\u00fa a totes les religions: la Tradici\u00f3 Primordial. La teosofia, diuen, \u00e9s una recreaci\u00f3 moderna del Sanatana Dharma, \"la Veritat Eterna\", com a religi\u00f3 en si mateixa. En aquest sentit concret, la teosofia forma part destacada de l'anomenat esoterisme occidental. En el canvi de segle la teosofia de Blavatsky fou molt influent en certs medis intel\u00b7lectuals i art\u00edstics.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Els qu\u00e0lia s\u00f3n el nom gen\u00e8ric que adopten tots aquells continguts subjectius de la ment en filosofia. Corresponen a les sensacions i idees qualitatives, com per exemple la percepci\u00f3 exacta d'un color concret o un sentiment.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El sentit de la vida \u00e9s l'explicaci\u00f3 que intenten donar la filosofia o la religi\u00f3 al perqu\u00e8 de l'exist\u00e8ncia, responent a interrogants com la finalitat de l'\u00e9sser hum\u00e0, el valor de la vida o la seva direcci\u00f3. Constitueix la pregunta b\u00e0sica d'aquestes dues disciplines i s'aplica usualment nom\u00e9s a la vida de l'home, ja que \u00e9s l'\u00fanica esp\u00e8cie que sembla tenir consci\u00e8ncia i un autoconcepte prou desenvolupat com per voler trobar un sentit a la pr\u00f2pia pres\u00e8ncia al m\u00f3n, lligat a una teleologia.Les respostes han estat molt variades hist\u00f2ricament i han aparegut a l'art, els mites, els cultes religiosos i el pensament racional i comprenen des de l'abs\u00e8ncia de sentit fins a la recerca de la felicitat, passant per la transcend\u00e8ncia o altres intents de trobar un significat a la vida.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Pessimisme (del llat\u00ed pessimum, 'el pitjor') \u00e9s una doctrina filos\u00f2fica que afirma (invertint la tesi leibniziana) que vivim en el pitjor dels mons possibles.\nDintre del context del pensament occidental, aquesta idea sorgeix amb l'anomenat \"pessimisme grec\" o amb la doctrina del fil\u00f2sof Hegesias. Ja Plutarc refereix, prenent-la d'Arist\u00f2til, la famosa llegenda de Sil\u00e8, que declara: \n\"Una vida viscuda en el desconeixement dels propis mals \u00e9s la menys penosa. \u00c9s impossible per als humans que els succeeixi la millor de les coses, ni que puguin compartir la naturalesa del que \u00e9s millor. Per aix\u00f2, \u00e9s el millor, per a tots els homes i dones, no n\u00e9ixer; i el segon despr\u00e9s d'aix\u00f2 \u2014la primera cosa que poden aconseguir els humans\u2014 \u00e9s, una vegada nascuts, morir tan r\u00e0pid com es pugui.\" (Consolatio ad Apollonium, 27, 115B-C)\nAmb tot, la fonamentaci\u00f3 m\u00e9s o menys sistem\u00e0tica del pessimisme t\u00e9 lloc amb els fil\u00f2sofs de l'irracionalisme del segle xix, com Schopenhauer, Mainl\u00e4nder, Eduard von Hartmann i S\u00f8ren Kierkegaard. Ja en el segle xx, s'enrolen tamb\u00e9 en aquest corrent de pensament Martin Heidegger, Jean-Paul Sartre i Emil Cioran.\nSigmund Freud podria tamb\u00e9 ser descrit com un pessimista i va compartir moltes de les idees de Schopenhauer. Va veure l'exist\u00e8ncia humana com estant sota atac constant de dues forces dintre d'un mateix, les forces de la natura i de relacions amb els altres. La cita seg\u00fcent, de Civilitzaci\u00f3 i els seus descontents, \u00e9s potser el millor exemple del seu pessimisme: \n\"Podem citar molts avantatges que devem a la molt menyspreada era d'avan\u00e7os cient\u00edfics i t\u00e8cnics. En aquest punt, no obstant aix\u00f2, la veu de la cr\u00edtica pessimista es fa sentir, recordant-nos que la majoria d'aquests plaers segueixen el patr\u00f3 del \"plaer barat\" recomanat en certa broma, un plaer que un pot gaudir parant una cama nua fora dels llen\u00e7ols una nit freda d'hivern, i tornar-la a ficar dins... Quin b\u00e9 \u00e9s per a nosaltres una llarga vida si \u00e9s dura, sense gaudiment i tan plena de sofriment que no podem m\u00e9s que donar la benvinguda a la mort com un repartidor?\".\n\u00c9s possible referir-se tamb\u00e9 a un cert rerefons pessimista inherent a les religions (particularment el budisme), encara que totes tendeixen, en major o menor mesura, a garantir algun tipus de redempci\u00f3. Per al cristianisme, per exemple, l'esperan\u00e7a \u00e9s una de les anomenades virtuts teologals. El pessimisme s'adhereix, d'acord amb l'esperit b\u00edblic, a la noci\u00f3 que aquest m\u00f3n \u00e9s l'estatge del mal. Per aquest motiu, aquest concepte es relaciona, bastant freq\u00fcentment, amb doctrines tals com l'escepticisme, el nihilisme, l'ascetisme i fins i tot el misticisme, entre altres.\nLa noci\u00f3 de pessimisme s'oposa al concepte filos\u00f2fic d'optimisme.\n\nViccionari", "target": "Filosofia"}, {"text": "La Internet Encyclopedia of Philosophy (IEP) \u00e9s una enciclop\u00e8dia en l\u00ednia sobre la filosofia, els termes filos\u00f2fics i els fil\u00f2sofs. L\u2019IEP combina la publicaci\u00f3 d\u2019acc\u00e9s obert amb la publicaci\u00f3 revisada per experts. La contribuci\u00f3 es fa generalment per invitaci\u00f3 i els col\u00b7laboradors s\u00f3n especialistes internacionals reconeguts i l\u00edders en el seu camp.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Accidentalisme \u00e9s definit dins la Filosofia com a qualsevol sistema de pensament filos\u00f2fic que nega el nexe causal i sost\u00e9 que els esdeveniments es succeeixen d'un a l'altre a l'atzar. A la metaf\u00edsica, l'accidentalisme nega la doctrina que tot el que succeeix derivi d'una causa definida. No existeixen les causes, i per aix\u00f2 tot succeeix de forma accidental. Aquesta concepci\u00f3 l'empra Charles Sanders Peirce en el seu pensament.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Theodor Lessing (* 1872 Hannover - 1933 Marienbad) va ser un fil\u00f2sof alemany d'origen jueu. Destaca pel seu concepte d'autoodi entre la comunitat jueva, que explica que fins i tot aquesta promogui a vegades l'antisemitisme.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La paradoxa de l'elecci\u00f3 \u00e9s un terme sorgit a l'any 2004 a trav\u00e9s de la publicaci\u00f3 del llibre \"La paradoxa de l'elecci\u00f3: Per qu\u00e8 m\u00e9s \u00e9s menys? (T\u00edtol original: The paradox of choice: Why more is less?), escrit per Barry Schwartz. \u00c9s la sensaci\u00f3 que experimenten els humans quan se senten incapacitats de prendre una decisi\u00f3 quan tenen diverses alternatives a escollir. Per exemple, \u00e9s un sentiment que es pateix sobretot quan s'est\u00e0 en un aparador i es veuen diverses formes del mateix producte, o si es navega per plataformes com Netflix i no s'acaba de decidir qu\u00e8 visionar.\nAquesta paradoxa descriu a la perfecci\u00f3 la tend\u00e8ncia a estar menys satisfets amb les pr\u00f2pies adquisicions quan existeixen m\u00e9s alternatives. Un estudi dut a terme el 1995 postul\u00e0 la possibilitat que un major nombre d'opcions disponibles debilita i dificulta la nostra capacitat per prendre les decisions m\u00e9s adequades.\nEl problema de la paradoxa de l'elecci\u00f3 no resideix en all\u00f2 amb el qual ens quedem, sin\u00f3 en all\u00f2 que rebutgem o renunciem, ja que ning\u00fa pot prendre dos camins simultanis. La capacitat d'assumir la inevitabilitat d'aquesta ren\u00fancia forma part del proc\u00e9s de maduraci\u00f3 com a \u00e9ssers humans.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Mortalium Animos (llat\u00ed: l'esperit dels mortals) \u00e9s una enc\u00edclica escrita pel papa Pius XI sobre el tema de l'ecumenisme i \u00abla unitat de la veritable esgl\u00e9sia\u00bb, publicat a l'ocasi\u00f3 de l'epifania el 6 de gener de l'any 1928. Abans del Concili del Vatic\u00e0 II, l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica veia amb molt mals ulls la relaci\u00f3 amb els altres cristians. \u00abL'enc\u00edclica Mortalium animos en va ser l'exemple m\u00e9s clar.\u00bb Era entre d'altres, una reacci\u00f3 contra les \u00abconverses de Mechelen\u00bb amb l'esgl\u00e9sia anglicana engegades pel metropolit\u00e0 belga D\u00e9sir\u00e9-Joseph Mercier (1851-1926).\nArgumentCondemna el moviment ecumenista en la mesura que sigui relativista, reconegui elements de la teologia protestant o posi en dubte la \u00absola veritat\u00bb i els dogmes de l'\u00fanica esgl\u00e9sia veritable, la de Roma \u00abon Pere i Pau van vessar la seva sang\u00bb. Segons Pius XI, ning\u00fa no pot estar-se, ning\u00fa no pot quedar-se en la \u00ab\u00fanica esgl\u00e9sia del Crist\u00bb si no reconeix, per obedi\u00e8ncia l'autoritat i el poder de Pere i els seus successors leg\u00edtims. S'obre nom\u00e9s amb caritat cristiana als feligresos de la di\u00e0spora protestant, en la mesura que aquests \u00abgermans extraviats\u00bb es convertissin i amb un prec humil implorin la llum celestial i reconeguin l'\u00fanica veritable esgl\u00e9sia del Crist. Prohibeix qualsevol assemblea de cat\u00f2lics amb els protestants, que no servi a empentar \u00abaquests dissidents\u00bb a tornar a l'esgl\u00e9sia de la qual al passat, malauradament, se'n van separar. Qualsevol altra actitud conduiria a indiferentisme, relativisme i modernisme.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Chikan (\u75f4\u6f22, \u30c1\u30ab\u30f3, o \u3061\u304b\u3093) \u00e9s un terme japon\u00e8s que es refereix a l'assetjament sexual o qualsevol altre acte obsc\u00e8 dut a terme contra la voluntat de la v\u00edctima, o b\u00e9 a la persona que comet aquest acte. El terme \u00e9s utilitzat de manera freq\u00fcent per descriure homes s'aprofiten de la massificaci\u00f3 que es dona al transport p\u00fablic per grapejar a la gent amb certa impunitat. Si b\u00e9 el terme no es troba definit en el sistema legal japon\u00e8s, l'\u00fas vernacle de la paraula descriu actes que violen diverses lleis. El neologisme que refereix al femen\u00ed de chikan \u00e9s chijo.\nEn psicologia cl\u00ednica, aquest desig \u00e9s anomenat frotteurism. Tot i que les dones que van en els massificats vagons del metro japon\u00e8s son els principals objectius dels chikan, ambd\u00f3s sexes pateixen abusos d'aquest tipus. Una altra situaci\u00f3 \u00e9s la que es dona als aparcaments de bicicletes, on l'assetjador esperar\u00e0 fins que una dona (o un home) s'ajupi per treure el pany de la bicicleta i la grapejar\u00e0 des de darrere.\nEl chikan \u00e9s, sovint, un element caracter\u00edstic de la pornografia japonesa, juntament amb altres situacions sexuals no consentides. Com a mesura per combatre'l, algunes empreses de tren i metro han reservat vagons nom\u00e9s per dones.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La paradoxa de Moravec \u00e9s el descobriment en el camp de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (IA) i rob\u00f2tica que, de manera antiintu\u00eftiva, el pensament raonat hum\u00e0 (el pensament intel\u00b7ligent i racional) requereix relativament de poca computaci\u00f3, mentre que les habilitats sensorials i motores , no conscients i compartides amb molts altres animals, requereixen de grans esfor\u00e7os computacionals. Aquest principi va ser postulat per Hans Moravec, Rodney Brooks, Marvin Minsky i altres a la d\u00e8cada de 1980. Moravec va afirmar: \u00abcomparativament \u00e9s f\u00e0cil aconseguir que els ordinadors mostrin capacitats similars a les d'un hum\u00e0 adult en tests d'intel\u00b7lig\u00e8ncia, i dif\u00edcil o impossible aconseguir que tinguin les habilitats perceptives i motrius d'un nad\u00f3 d'un any\u00bb.Marvin Minsky va escriure \u00abEn general, no som conscients de les nostres millors habilitats\u00bb, afegint que \u00absom m\u00e9s conscients dels petits processos que ens costen que dels complexos que es realitzen de forma fluida\u00bb\nUna explicaci\u00f3 possible a la paradoxa deriva de la teoria de l'evoluci\u00f3. D'acord amb la selecci\u00f3 natural, les capacitats humanes han estat mantingudes i optimitzades; m\u00e9s encara, com m\u00e9s antigues s\u00f3n aquestes habilitats, m\u00e9s temps hi ha hagut per perfeccionar-les. D'aquesta manera, com que el pensament abstracte \u00e9s un descobriment relativament recent en termes evolutius, podria ser que no s'hagu\u00e9s aconseguit una soluci\u00f3 eficient per manca de temps.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El  Syllabus Errorum o S\u00edl\u00b7labus dels errors, o amb el seu t\u00edtol complet Syllabus complectens praecipuos nostrae aetatis errores \u00e9s una llista de 80 idees, conviccions pol\u00edtiques i teories filos\u00f2fiques que el papa Pius IX va desaprovar vehementment com a heterod\u00f2xies incompatibles amb la doctrina cat\u00f2lica. \u00c9s una compilaci\u00f3 dels seus escrits anteriors. Pius va publicar-lo el 8 de desembre de 1864 com a ap\u00e8ndix a la seva enc\u00edclica Quanta Cura. El document \u00e9s considerat com una de les causes majors de l'endarreriment del desenvolupament de la ci\u00e8ncia moderna a estats dins dels quals l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica tenia una influ\u00e8ncia important en la pol\u00edtica educativa i cient\u00edfica, com Espanya, Irlanda o It\u00e0lia.Molt controvertit en publicar-se, el Syllabus \u00e9s avui totalment anacr\u00f2nic i obsolet. El papa hi va condemnar idees \u00abmodernes\u00bb a les que un segle m\u00e9s tard el Concili del Vatic\u00e0 II (1962-1965) es va adherir, com ara la llibertat de pensament de mestres i escriptors cat\u00f2lics, o la separaci\u00f3 de l'esgl\u00e9sia i l'estat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'amoralisme \u00e9s una doctrina filos\u00f2fica segons la qual no hi ha cap moral amb fonament objectiu i universal. Plantejat al segle xix pels alemanys Stirner i Nietzsche, estableix la norma de la conducta humana en quelcom independent del b\u00e9 i del mal moral, negant tota obligaci\u00f3 i tota sanci\u00f3 envers aquests.\u00c9s una moral alterna fonamentada en la ra\u00f3 i la felicitat individual, rebutjant manaments i imposicions ja siguin creences de qualsevol tipus, tradicions, costums, lleis o reglaments; no planteja el contrari al b\u00e9 com equivocadament podria entendre's, sin\u00f3 una valoraci\u00f3 de la conducta i de les normes de conviv\u00e8ncia enfocades a la voluntat de les exist\u00e8ncies humanes. El dan\u00e8s Kierkegaard tamb\u00e9 t\u00e9 un concepte similar sobre com viure amoralment per\u00f2 amb espiritualitat, basant-se en la fe cristiana.\nL'amoralisme est\u00e0 relacionat amb conceptes vitalistes en filosofia, contractualistes en el dret, voluntaristes en la pol\u00edtica. L'amoralisme \u00e9s un element que pot trobar-se en les filosofies egoistes, en l'existencialisme o en la filosofia de l'absurd.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El terme psicon\u00e0utiques (Del grec \u03c8\u03c5\u03c7\u03ae psych\u0113 [\"\u00e0nima\", \"esperit\" o \"ment\"] i \u03c8\u03c5\u03c7\u03ae na\u00fat\u0113s [\"mariner\" o \"explorador\"] \u2014 \"un mariner de l'\u00e0nima\") es refereix a una metodologia per descriure i explicar els efectes subjectius dels estats alterats de la consci\u00e8ncia, incloent aquells indu\u00efts per meditaci\u00f3 o subst\u00e0ncies que alteren la ment, i a un paradigma de recerca on l'investigador per voluntat pr\u00f2pia s'immergeix en un estat mental alterat per tal d'explorar les experi\u00e8ncies acompanyants.El terme psicon\u00e0utica deriva del terme anterior psicon\u00e0uta, normalment atribu\u00efda a l'autor Ernst J\u00fcnger per haver-lo utilitzat descrivint Arthur Heffter al seu assaig del 1970 a les seues experi\u00e8ncies amb droga Ann\u00e4herungen: Drogen und Rausch (literalment: \"Aproximacions: Drogues i Inebriaci\u00f3\").El psiqui\u00e0tra cl\u00ednic Jan Dirk Blom descriu la psicon\u00e0utica com \"l'exploraci\u00f3 del psique mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques com els somnis l\u00facids, entrenament de les ones cerebrals, privaci\u00f3 sensorial, i l'\u00fas d'al\u00b7lucin\u00f2gens o enteogens\", i un psicon\u00e0uta com a qui \"cerca fer una recerda de la seua ment utilitzant intencionadament estats alterats de consci\u00e8ncia indu\u00efts\" per a prop\u00f2sits espirituals, cient\u00edfics o d'investigaci\u00f3.", "target": "Filosofia"}, {"text": "En un primer nivell, s'ent\u00e9n el determinisme com una doctrina filos\u00f2fica que defensa que tot succ\u00e9s, incloent-hi el pensament i la conducta humans, la decisi\u00f3 i l'acci\u00f3, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseq\u00fc\u00e8ncies, sense que l'atzar hi prengui un paper en cap moment. Una formulaci\u00f3 alternativa del determinisme \u00e9s la tesi que de cada instant tan sols se'n pot desenvolupar exactament un possible futur. Sota aquest sentit general, tamb\u00e9 s'ha aplicat la noci\u00f3 de determinisme a la hist\u00f2ria, concebent-la com un proc\u00e9s universal.\nPrenent aquesta definici\u00f3 laxa de determinisme, totes les doctrines que defensen que existeix un dest\u00ed ineluctable o la predestinaci\u00f3 en l'\u00e9sser hum\u00e0 estan englobades en el determinisme. En un sentit m\u00e9s estricte, per\u00f2, es considera que el determinisme no concerneix l'\u00e0mbit hum\u00e0 (tot i que hi pot influir), sin\u00f3 que \u00e9s universal, associat a la idea d'una causalitat que regeix l'univers sencer. Aquest fet ha propiciat que, a vegades, s'hagi identificat el determinisme amb el mecanicisme.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Pensaments (t\u00edtol original franc\u00e8s: Pens\u00e9es) \u00e9s el t\u00edtol d'uns reculls p\u00f2stums de Blaise Pascal destinats a ser una apologia del cristianisme, amb to marcadament asc\u00e8tic. Les notes van ser publicades el 1670 i els manca l'ordenaci\u00f3 definitiva en format de llibre, tot i aix\u00f2 han influ\u00eft notablement diversos pensadors i religiosos. Destaca el seu pessimisme existencial.\nEn aquesta obra, Pascal defensa una societat jer\u00e0rquica governada per un rei il\u00b7lustrat que no tingui aspiracions d'esdevenir un tir\u00e0. Aquest rei ha de garantir sobretot la pau social, encara que sigui a la for\u00e7a. Ha d'intentar contenir els baixos instints del poble, ja que l'\u00e9sser hum\u00e0 t\u00e9 un component essencial de tristesa que el pot fer provocar avalots per intentar millorar la seva vida.\nLa vida humana est\u00e0 governada pel pecat, especialment l'orgull i la lux\u00faria, que fan que la persona no es deixi guiar per la ra\u00f3. Un altre risc \u00e9s deixar-se guiar per les aparences, ja que els sentits i la imaginaci\u00f3 s\u00f3n enganyosos. Ser conscient de la seva situaci\u00f3 \u00e9s un dels fets que distingeix l'\u00e9sser hum\u00e0 dels animals, i font de la seva grandesa, malgrat que el porti a la infelicitat. Aquesta grandesa l'ajudar\u00e0 a apropar-se a D\u00e9u.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Una explicaci\u00f3 \u00e9s una declaraci\u00f3 que descriu les causes, el context i les conseq\u00fc\u00e8ncies d'un assumpte, proc\u00e9s o estat, aix\u00ed com les normes o lleis en relaci\u00f3 amb aquest tema. Alguns elements de l'explicaci\u00f3 poden ser impl\u00edcits.\nLes explicacions poden ser donades solament per aquells que entenen el tema explicat. En la investigaci\u00f3 cient\u00edfica, l'explicaci\u00f3 \u00e9s un dels tres objectius de la recerca (els altres dos s\u00f3n l'exploraci\u00f3 i la descripci\u00f3). L'explicaci\u00f3 \u00e9s el descobriment de les relacions i la presentaci\u00f3 d'informes entre els diferents aspectes del fenomen estudiat. En epistemologia i teoria del coneixement sovint es distingeix \"explicaci\u00f3\" de \"comprensi\u00f3\".Una explicaci\u00f3 pot ser Deductiva, Funcional, Hist\u00f2rica, Psicol\u00f2gica, Reductiva o Teleol\u00f2gica.", "target": "Filosofia"}, {"text": "H\u00e9l\u00e8ne Cixous (Or\u00e0, Alg\u00e8ria, 5 de juny de 1937) \u00e9s una fil\u00f2sofa, assagista i professora francesa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Janna Thompson, nascuda com a Janna Lea Thompson (1942) \u00e9s una fil\u00f2sofa i professora universit\u00e0ria australiana.\nExperta en filosofia pol\u00edtica, va estudiar filosofia a la Universitat d'Oxford i anys m\u00e9s tard va ser professora visitant a la c\u00e0tedra Humphrey en Feminisme Modern a la Universitat de Waterloo, al Canad\u00e0. Ha exercit com a professora a la Universitat La Trobe de Melbourne.Thompson \u00e9s especialista en \u00e8tica del medi ambient, feminisme, just\u00edcia global i comunitarisme. Va guanyar el premi Eureka Prize for Research in Ethics el 2006 pel seu llibre Taking Responsability for the Past: Reparation and Historical Injustice (2002). Tamb\u00e9 ha escrit altres llibres com Discourse and Knowledge: Defense of a Collectivist Ethics (1998) i Intergenerational Justice: Rights and Responsabilities in an Intergenerational Polity (2009).", "target": "Filosofia"}, {"text": "Un objecte \u00e9s un ens limitat amb una funci\u00f3 precisa i que pot definir-se per mitj\u00e0 de les relacions externes amb el seu medi. T\u00e9 dimensions concretes i \u00e9s constru\u00eft per mat\u00e8ria potencialment perceptible alhora pels sentits del tacte i de la vista. Pel que fa a l'origen, generalment s'associa a la fabricaci\u00f3 humana. En general, no s'anomena \"objecte\" a entitats o organismes amb vida.\nPer extensi\u00f3, un objecte pot ser qualsevol representaci\u00f3 realitzada per mitj\u00e0 d'un medi artificial. No es consideren objectes, per exemple, una muntanya, que no t\u00e9 una funci\u00f3 espec\u00edfica, ni tampoc l'aigua del mar, que no t\u00e9 un l\u00edmit definit, ni l'olor d'una flor, no perceptible pel tacte ni la vista.\nL'Organitzaci\u00f3 Internacional de Normalitzaci\u00f3 (ISO) t\u00e9 un punt de vista m\u00e9s general, de fet, \u00e9s el m\u00e9s general possible, sobre el concepte d'objecte. En la norma ISO 10178-1, un objecte es defineix com a tot el que es pot percebre o dissenyar. Seguint aquesta definici\u00f3, els objectes poden ser imaginaris (per exemple el d\u00e9u Zeus, el pa\u00eds anomenat Xauxa) o reals, que al seu torn poden ser materials (com una persona o una pedra) o immaterials (com l'electromagnetisme o l'amor).\n\n", "target": "Filosofia"}, {"text": "M\u00e9s enll\u00e0 del b\u00e9 i del mal. Preludi d\u2019una filosofia del futur \u00e9s una obra de Friedrich Nietzsche publicada el 1886 i t\u00e9 per objectiu criticar els conceptes morals tradicionals.L'obra constitueix la transici\u00f3 del per\u00edode creatiu mitj\u00e0 de Nietzsche, m\u00e9s aviat po\u00e8tic i positiu, a la seva obra posterior dominada pel pensament filos\u00f2fic. Aix\u00f2 tamb\u00e9 s'expressa al subt\u00edtol de l\u2019obra \u00abPreludi d'una filosofia del futur\u00bb. M\u00e9s enll\u00e0 del b\u00e9 i del mal \u00e9s com es pensava en temps prehist\u00f2rics, quan les accions es jutjaven pel seu efecte. En canvi, la moralitat es produeix quan les accions s\u00f3n jutjades per la seva intenci\u00f3. La proposta de Nietzsche \u00e9s tornar a la perspectiva dels temps premorals. Buscava una moral que an\u00e9s m\u00e9s enll\u00e0 de les normes i valors existents i no estigu\u00e9s lligada a la tradici\u00f3 hist\u00f2rica influenciada per la religi\u00f3 judeocristiana. La seva alternativa \u00e9s una nova filosofia de la \u00abimmoralitat\u00bb que est\u00e0 lligada a les respectives perspectives de la persona. Aix\u00f2 ho va combinar amb el concepte de voluntat de poder, que \u00e9s el principi que determina totes les persones i tota la natura. Al mateix temps, Nietzsche va fer una cr\u00edtica fonamental a la societat del seu temps, de la qual va exigir una revaloritzaci\u00f3 de tots els valors, que es basessin en la voluntat de poder i en una vida noble.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Generalitzaci\u00f3 \u00e9s un element fonamental de la l\u00f2gica i el raonament hum\u00e0. \u00c9s la base essencial de tota infer\u00e8ncia deductiva v\u00e0lida. El concepte de generalitzaci\u00f3 t\u00e9 \u00e0mplia aplicaci\u00f3 en moltes disciplines, de vegades tenint un significat especialitzat segons el context. El text ha d'estar ben formulat perqu\u00e8 aquest tingui al seu torn m\u00e9s relaci\u00f3 al que \u00e9s la generalitzaci\u00f3.\nDonats amb conceptes relacionats, A i B, el concepte A \u00e9s una generalitzaci\u00f3 del concepte B si i nom\u00e9s si:\n\nCada inst\u00e0ncia del concepte B \u00e9s tamb\u00e9 una inst\u00e0ncia del concepte A.\nHi ha inst\u00e0ncies del concepte A que no s\u00f3n inst\u00e0ncies del concepte B.En forma equivalent, A \u00e9s una generalitzaci\u00f3 de B si B \u00e9s una especialitzaci\u00f3 d'A.\nPer exemple, animal \u00e9s una generalitzaci\u00f3 d'au perqu\u00e8 tota au \u00e9s un animal, i hi ha animals que no s\u00f3n aus (ela gossos, per exemple).\nAquest tipus de generalitzaci\u00f3 versus especialitzaci\u00f3 es reflecteix en qualsevol de les paraules contrastants del parell de paraules hiper\u00f2nim i hip\u00f2nim. Un hiper\u00f2nim es refereix a un tipus o grup de coses del mateix nivell, tal com arbre ho \u00e9s per ocre, o vaixell ho \u00e9s per creuer. D'altra banda, un hip\u00f2nim \u00e9s un conjunt de paraules que s\u00f3n dins l'hiper\u00f2nim, tal com margarida s'inclou en flor, i au i peix s'inclouen en animal. Un hiper\u00f2nim \u00e9s supraordinat a un hip\u00f2nim, i un hip\u00f2nim \u00e9s subordinat a un hiper\u00f2nim.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Natura non facit saltus (\"la natura no fa salts\", en llat\u00ed) ha estat un principi de la filosofia natural com a m\u00ednim des de l'\u00e8poca d'Arist\u00f2til. Apareix en forma d'axioma a les obres de Gottfried Leibniz (Nous assaigs, IV, 16) i Isaac Newton, els coinventors del c\u00e0lcul infinitesimal, vegeu principi de continu\u00eftat. Tamb\u00e9 \u00e9s un element clau de la descripci\u00f3 que feu Charles Darwin de la selecci\u00f3 natural a la seva obra L'origen de les esp\u00e8cies. L'expresis\u00f3 prov\u00e9 de l'obra de Carl von Linn\u00e9 Philosophia Botanica.El principi expressa la idea que les coses i les propietats naturals canvien de manera gradual, no sobtadament. En un context matem\u00e0tic, aix\u00f2 permet assumir que les equacions que governen els fen\u00f2mens s\u00f3n cont\u00ednues i en certa manera derivables. A vegades es diu que la mec\u00e0nica qu\u00e0ntica d'avui en dia viola aquest principi a causa del concepte de transici\u00f3 qu\u00e0ntica, que Erwin Schr\u00f6dinger critic\u00e0 utilitzant el principi.\nEn un context biol\u00f2gic, el principi fou utilitzat per Darwin i altres per defensar el postular evolucionista que diu que totes les esp\u00e8cies sorgeixen d'esp\u00e8cies anteriors a trav\u00e9s de canvis graduals i \u00ednfims, i no a trav\u00e9s de l'aparici\u00f3 sobtada de formes noves. La biologia evolutiva d'avui en dia fa servir terminologia que es refereix tant a canvis constants, com ara la deriva gen\u00e8tica, com variaci\u00f3 discont\u00ednua, com ara les mutacions. Tanmateix, com que l'estructura b\u00e0sica de l'ADN \u00e9s diferenciada, actualment se sap que la natura s\u00ed que fa salts des d'un punt de vista biol\u00f2gic, tot i que a una escala molt petita.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El sentit com\u00fa \u00e9s \"la consci\u00e8ncia del sentir\", segons el Diccionari de Filosofia de Josep Ferrater Mora. No respon a cap \u00f2rgan sensible espec\u00edfic, sin\u00f3 que es tracta d'una funci\u00f3 intel\u00b7lectual que unifica tots els altres sentits; com a tal, permet discriminar i comparar les dades sensibles, percebre i ordenar sensacions constituint aix\u00ed l'eina que fa possible fonamentar la consci\u00e8ncia sobre la realitat sensible i donar una estructura a la imaginaci\u00f3. Aquest concepte, que en catal\u00e0 \u00e9s sovint associat al seny, t\u00e9 una llarga tradici\u00f3 en filosofia, que ja fou emprat per Arist\u00f2til al De Anima (III, I, 425 a 14 i ss).", "target": "Filosofia"}, {"text": "Walden, o la vida als boscos (t\u00edtol original: Walden; or, Life in the woods) \u00e9s un relat basat en fets reals de l'escriptor i pensador Henry David Thoreau.\nPublicat el 1854, conta la vida que Thoreau va passar en una cabana durant dos anys, dos mesos i dos dies, al bosc que pertanyia al seu amic i mentor Ralph Waldo Emerson, davant l'estany de Walden (Walden Pond), no lluny dels seus amics i de la seva fam\u00edlia, que residien a Concord, a Massachusetts. Walden est\u00e0 escrit de manera que el temps sembla que dura nom\u00e9s un any, i en qu\u00e8 destaquen els canvis d'estacions.No \u00e9s ni una novel\u00b7la ni una veritable autobiografia, sin\u00f3 una cr\u00edtica del m\u00f3n occidental; cada cap\u00edtol aborda un aspecte de la humanitat sota l'estil del pamflet o de l'elogi. Dedica tamb\u00e9 l'atenci\u00f3 a la mateixa naturalesa de l'estany de Walden, descrivint els animals i la manera com la gent el considera en resposta al seu a\u00efllament, tot desprenent-ne conclusions filos\u00f2fiques. Aquests llargs passatges en relaci\u00f3 amb la natura han estat sovint interpretats com a part de l'ensenyament que transcendentalistes com Thoreau o Emerson predicaven.\nM\u00e9s d'un segle m\u00e9s tard, Walden continua sent una pe\u00e7a important d'un cert moviment de tornada a la natura, ens proposa un itinerari \u00e8tic que afecta a com ens relacionem amb el nostre entorn, per assolir una vida sostenible.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'esperit de les lleis (t\u00edtol original en franc\u00e8s: De l'esprit des lois) \u00e9s una obra del fil\u00f2sof i assagista franc\u00e8s Charles Louis de Secondat, bar\u00f3 de Montesquieu.\n\u00c9s un tractat de teoria pol\u00edtica publicat per Montesquieu a Ginebra el 1748, gr\u00e0cies a l'ajuda financera de Mme. de Tencin. En aquesta obra va esmer\u00e7ar 14 anys de treball; va ser publicada primer sense el nom de l'autor a causa de la censura, i afegida a l'Index Librorum Prohibitorum el 1751.\nQuan es va publicar aquesta obra, Montesquieu va ser objecte de grans cr\u00edtiques dels pol\u00edticament conservadors i dels eclesi\u00e0stics. Els elogis els va rebre dels enciclopedistes com D'Alembert, fill natural de Mme. de Tencin. Certs enciclopedistes li retreuen una certa forma de conservadorisme (Montesquieu era partidari de l'aristocr\u00e0cia), o un cert determinisme en la seva teoria dels climes. Montesquieu va respondre a totes les cr\u00edtiques en el seu D\u00e9fense de l'esprit des lois, publicat el 1750.\nMontesquieu es basa en el model pol\u00edtic angl\u00e8s \u2013pres, al seu torn, dels pobles germ\u00e0nics\u2013, partidari del sistema de separaci\u00f3 de poders i de la monarquia constitucional, que Montesquieu considera el tipus que ofereix m\u00e9s garantia contra el despotisme.\nS'oposa a l'enfocament pol\u00edtic que fa John Locke en el seu Tractat del govern civil, i al de Jean-Jacques Rousseau en Del contracte social. Defensa una teoria original de la llei i en fa una relaci\u00f3 a observar i a ajustar entre les variables. Entre aquestes variables, ell distingeix entre les causes culturals (tradicions, religi\u00f3, etc.) i les causes naturals (clima, geografia, etc.). Aqu\u00ed el llibre \u00e9s un estudi sociol\u00f2gic del comportament pol\u00edtic.\nSegons l'autor, els poders executiu, legislatiu i judicial no s'han de concentrar en les mateixes mans. Es tracta d'una teoria de contrapesos, en qu\u00e8 cada poder equilibra els altres.\nSegons Montesquieu, en la monarquia, els poders intermedis \u2013noblesa, clergat, parlaments\u2013 actuen com a equilibradors nats que impedeixen els excessos del poder, siguin per part del monarca o per part del poble. Al seu torn, aquests poders intermedis s'equilibren entre si. \u00c9s notable la manera en qu\u00e8 aquesta idea de combinaci\u00f3 equilibrada es relaciona amb la imatge de l'univers de Newton, on els elements s'atrauen sense perdre la seva identitat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Cheng Hao (xin\u00e8s simplificat: \u7a0b\u98a2; tradicional: \u7a0b\u9865; pinyin: Ch\u00e9ng H\u00e0o; 1032-1085), fou un fil\u00f2sof xin\u00e8s de la Dinastia Song, germ\u00e0 de Cheng Yi (1033-1107). Representant del neoconfucianisme, \u00e9s considerat el principal iniciador de l'Escola de l'Esperit.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Les paradoxes de Zen\u00f3 s\u00f3n una s\u00e8rie de paradoxes o apories, ideades per Zen\u00f3 d'Elea (fil\u00f2sof de l'escola d'Elea), per donar suport a la doctrina de Parm\u00e8nides que les sensacions que obtenim del m\u00f3n s\u00f3n il\u00b7lus\u00f2ries, i concretament, que no existeix el moviment. Racionalment, una persona no pot rec\u00f3rrer un estadi de longitud, perqu\u00e8 primer ha d'arribar a la meitat d'aquest, abans a la meitat de la meitat, per\u00f2 abans encara hauria de rec\u00f3rrer la meitat de la meitat de la meitat i aix\u00ed eternament fins a l'infinit. D'aquesta manera, te\u00f2ricament, una persona no pot rec\u00f3rrer un estadi de longitud, encara que els sentits mostrin que s\u00ed que \u00e9s possible.\nPertanyen a la categoria de paradoxes anomenades sofismes, a\u00e7\u00f2 \u00e9s, que no sols aconsegueixen un resultat que sembla fals, sin\u00f3 que a m\u00e9s ho \u00e9s. Aix\u00f2 \u00e9s degut a una fal\u00b7l\u00e0cia en el raonament, produ\u00eft per la falta de coneixements sobre el concepte d'infinit en l'\u00e8poca en qu\u00e8 van ser formulades.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La Guia de perplexos (en hebreu \u05de\u05d5\u05e8\u05d4 \u05e0\u05d1\u05d5\u05db\u05d9\u05dd, Mor\u00e9 Nevukhim) \u00e9s l'obra m\u00e9s important de Maim\u00f2nides i resumeix en forma de carta els postulats b\u00e0sics de la seva teologia. Escrita al segle xii, la guia va aixecar des de l'inici una forta pol\u00e8mica i va difondre's entre els jueus per\u00f2 tamb\u00e9 entre pensadors d'altres religions. L'objectiu expl\u00edcit \u00e9s reconciliar la filosofia amb la fe i els ensenyaments b\u00edblics.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La filosofia social \u00e9s una branca de la filosofia que s'encarrega d'estudiar el comportament hum\u00e0 en grup. Inclou les bases filos\u00f2fiques de la psicologia, la legitimitat de les lleis, el funcionament general de la cultura, l'\u00e8tica pol\u00edtica, la identitat social, les diferents ideologies o la recepci\u00f3 del coneixement i les normes per part d'una comunitat. Analitza com es configura el jo respecte als altres, com afecten aquests altres a la llibertat personal i com es construeixen les societats en sentit ampli.\nMolts dels seus focus d'atenci\u00f3 coincideixen amb altres disciplines, com la sociologia o la psicologia social. Tot i que la majoria de pensadors s'han dedicat a les q\u00fcestions relacionades amb les relacions entre persones, la disciplina neix a finals del segle xviii com a branca aut\u00f2noma.\nEls fil\u00f2sofs socials fan \u00e8mfasi en la comprensi\u00f3 dels contextos socials per a les q\u00fcestions pol\u00edtiques, jur\u00eddiques, morals i culturals, i al desenvolupament de marcs te\u00f2rics, des de l'ontologia social fins a les teories cosmopolites de la democr\u00e0cia, els drets humans i la just\u00edcia global.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Nirvana \u00e9s una paraula del s\u00e0nscrit (\u0928\u093f\u0930\u094d\u0935\u093e\u0923) procedent del pali (\u0928\u093f\u092c\u094d\u092c\u093e\u0928, Nibb\u0101na) que literalment significa \"extinci\u00f3\", 'nir' = sense, 'vana' = fusta. A les religions i filosofies orientals, sobretot al budisme, descriu l'estat espiritual lliure de contaminants de la ment (kilesa) com la lux\u00faria, la por o l'\u00e0nsia. Depenent de cada context religi\u00f3s, el nirvana t\u00e9 diferents implicacions. Al budisme vol dir quietud, serenitat i pau. Es diu que qui arriba al nirvana \u00e9s com un foc que ha acabat la llenya. Aquesta llenya seria la falsa idea del jo, que causa (i \u00e9s causada per) el desig, la necessitat, la consci\u00e8ncia, el naixement, la mort, la cobd\u00edcia, l'odi, la confusi\u00f3, la ignor\u00e0ncia.Sidharta Gautama va redefinir la consecuci\u00f3 del nirvana present en l'hinduisme mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s de meditaci\u00f3 en el qual s'analitza el cos i la ment com a mancats d'una individualitat intr\u00ednseca.\nEls jaines celebren el Divali com el dia en qu\u00e8 Mahavira va aconseguir el seu nirvana. El Kalpasutra narra detalladament el nirvana de Mahavira.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La summa \u00e9s un g\u00e8nere literari did\u00e0ctic medieval escrit en llat\u00ed que nasqu\u00e9 a finals del segle XII i es desenvolup\u00e0 durant el segle xiii i posteriors. Es tracta d'un tipus d'enciclop\u00e8dia que desenvolupava una mat\u00e8ria o disciplina (dret, teologia i filosofia sobretot) d'una forma quelcom m\u00e9s particular que el tractatus (tractat), ja que se dividien en quaestiones (q\u00fcestions) i aquestes en articles. Els articles, aix\u00ed mateix, posse\u00efen la seg\u00fcent estructura:\n\n1. T\u00edtol de l'article en forma interrogativa i presentant dos postures contraposades (disputatio).\n2. Objeccions o arguments en contra d'una de les alternatives, en general la que sost\u00e9 l'autor.\n3. Arguments a favor de tal alternativa, fundats en l'autoritat de les Sagrades Escritures, dels Sants Pares en segon lloc, etc\u00e8tera.\n4. Soluci\u00f3, que inclou un conjunt d'arguments que combinen fe i ra\u00f3 i expressen el pensament de l'autor.\n5. La sententia o resposta a la pregunta, que consisteix en la refutaci\u00f3 de les objeccions inicials contr\u00e0ries a la soluci\u00f3 de l'autor.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'hilozoisme \u00e9s un concepte filos\u00f2fic, sorgit en la filosofia grega antiga. La paraula procedeix de la composici\u00f3 de les paraules gregues h\u00fdl\u0113 ('mat\u00e8ria'), i z\u00f2on ('vida'). Serveix per a referir-se a la doctrina que concep la mat\u00e8ria com una for\u00e7a din\u00e0mica vivent, que cont\u00e9 en si mateixa moviment i sensibilitat sense cap intervenci\u00f3 de principi animador extern.\n\nEl terme va ser creat pel fil\u00f2sof angl\u00e8s d'inclinaci\u00f3 plat\u00f2nica Ralph Cudworth (1617-1688) i l'aplicava referint-se al pensament materialista d'Estrat\u00f3 de L\u00e0mpsac i de Spinoza.\nEl terme tamb\u00e9 fou emprat per Kant, en la seva obra Cr\u00edtica del judici, com la doctrina que \"fonamenta la finalitat de la natura sobre all\u00f2 que \u00e9s an\u00e0leg a la facultat de poder actuar amb intenci\u00f3: la vida de la mat\u00e8ria\".Aquesta doctrina filos\u00f2fica era present en els fil\u00f2sofs presocr\u00e0tics, per als quals la subst\u00e0ncia primordial i material \u00e9s una cosa viva; i tamb\u00e9 en els estoics, els quals teoritzaven sobre l'exist\u00e8ncia d'un foc div\u00ed principi animador del l'univers.\nPodem tornar a trobar l'hilozoisme en la filosofia natural renaixentista, com ara en Bernardino Telesio, Giordano Bruno o Tommaso Campanella, els quals coincidien en la idea que hi ha un substrat material, per si inert, que rep vida i moviment de dues forces materials: la calor i el fred.\nAl segle xix, l'hilozoisme torna a apar\u00e8ixer en alguns autors materialistes que creien que l'animaci\u00f3 estava present en els \u00e0toms i en l'\u00e8ter, i en l'\u00e0mbit de l'anomenada psicosofia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La cr\u00edtica social \u00e9s la cr\u00edtica d'una societat, ja sigui del tot o, almenys, d'aspectes substantius d'aquesta. Aquesta cr\u00edtica es fa t\u00edpicament sobre una base radical, per\u00f2 el terme no \u00e9s excloent. S'ha argumentat que tota la cr\u00edtica social implica una idea de la felicitat o del desenvolupament hum\u00e0, juntament amb una idea del deure d'\u00e9sser: de com una societat hauria d'organitzar-se o els seus membres haurien de comportar-se a fi de copsar la idea de felicitat o de desenvolupament hum\u00e0.", "target": "Filosofia"}, {"text": "C\u00e0ndid o l'optimisme (Candide, ou l'Optimisme) \u00e9s una novel\u00b7la filos\u00f2fica de fantasia, escrita per Voltaire i un dels escrits m\u00e9s populars de l'autor.\nEn un g\u00e8nere tan pr\u00f2xim a la forma d'escriure t\u00e8cnica, molt seriosa i suposadament objectiva com s\u00f3n els escrits de filosofia (els textos d'Arist\u00f2til i de Hegel en s\u00f3n alguns dels exemples m\u00e9s evidents), la novel\u00b7la brilla per la seva fina ironia. Cal destacar que aquest tret sol abundar m\u00e9s en g\u00e8neres com les obres de teatre i els contes literaris. Quant al conreu de contes d'estil filos\u00f2fic, es pot dir que aquests s\u00f3n m\u00e9s aviat rars. En trobem en comptades ocasions. Per\u00f2 C\u00e0ndid i alguns escrits de Plat\u00f3 i de Sartre, entre altres exemples, s'adscriuen a aquest g\u00e8nere.\nVoltaire va prendre la idea per desenvolupar C\u00e0ndid de l'idealisme alemany, d'autors com Hegel o Leibniz.\nEl conte C\u00e0ndid es pot considerar, com assenyala el mateix Voltaire en alguns fragments, com una cr\u00edtica frontal de l'optimisme metaf\u00edsic de Leibniz, i, en general, com una esp\u00e8cie de \"demostraci\u00f3 del pessimisme\". Leibniz va parlar que D\u00e9u ens ha concedit el millor dels mons possibles. Tamb\u00e9 va justificar en certa manera que aquestes representacions del mal que aconseguim detectar en certes coses, malgrat que no s\u00f3n creades per D\u00e9u, s\u00f3n necess\u00e0ries en la mesura que justifiquen un b\u00e9 m\u00e9s gran. Voltaire, per la seva banda, va fer a la seva obra una gran cr\u00edtica a aquest pensament i va atacar, amb ironia i sarcasme, alguns valors com la intoler\u00e0ncia, el fanatisme o l'engany. El prop\u00f2sit de l'autor, doncs, no era desenvolupar la trama sin\u00f3 la cr\u00edtica a les injust\u00edcies del m\u00f3n ia la interpretaci\u00f3 consoladora que vivim en \u00abel millor m\u00f3n possible\u00bb.\nTamb\u00e9 \u00e9s una cr\u00edtica dels mals de la societat de Voltaire, molts dels quals, en major o menor mesura, es repeteixen en la societat d'avui, i per aix\u00f2 la cr\u00edtica de Voltaire no ha perdut vig\u00e8ncia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El judici o ju\u00ed \u00e9s l'acte mitjan\u00e7ant el qual es comparen dos conceptes i s'afirma o nega la seva conveni\u00e8ncia o veracitat. Per exemple en el judici \"la neu \u00e9s blanca\", la ment afirma que la blancor conv\u00e9 a la neu. En l'\u00e0mbit moral, el judici de valor tracta de discernir i resoldre un conflicte, sempre tendint a propugnar el bo i condemnar el dolent, des d'una actitud raonable.\nViccionari", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'art per l'art \u00e9s un sistema de creences que defensa l'autonomia de l'art, tot deslligant-lo de raons funcionals, pedag\u00f2giques o morals, i privilegiant l'est\u00e8tica.\nL'origen d'aquest concepte es remunta a Arist\u00f2til, per\u00f2 nom\u00e9s es va desenvolupar i consolidar a mitjans del segle xviii. El seu primer formulador fou Alexander Baumgarten, qui va encunyar la paraula \u00abest\u00e8tica\u00bb el 1750, i la va definir com a aliena a la moral i fins i tot al plaer. Kant immediatament despr\u00e9s va aprofundir el tema dient que el plaer est\u00e8tic \u00e9s desinteressat i no est\u00e0 destinat a altres objectes que a si mateix, concepte va trobar suport en les idees de Schelling i Hegel. El 1804, Benjamin Constant va resumir el debat encunyant la frase \u00abart per l'art\u00bb.\nFou una tesi utilitzada pels rom\u00e0ntics alemanys, per\u00f2 aviat Fran\u00e7a es convert\u00ed en el centre d'aquesta teoria, amb el seu gran divulgador Th\u00e9ophile Gautier, que l'utilitzva per atacar el moralisme i l'utilitarisme que ell veia com a enemics del veritable art, fins al punt posar en oposici\u00f3 la bellesa i la funcionalitat. La influ\u00e8ncia de les seves idees es van estendre als Estats Units, on va tenir en Edgar Allan Poe divulgador de pes, que va aconseguir convertir Baudelaire i Mallarm\u00e9 a aquest sistema. A Anglaterra, la teoria fou defensada per Swinburne, i en aquest pa\u00eds adquir\u00ed un significat profund amb l'obra de John Keats, qui identificava Bellesa i Veritat i tamb\u00e9 situava l'Est\u00e8tica en primer pla. Des d'aleshores, \u00abl'art per l'art\u00bb \u00e9s un sin\u00f2nim de l'esteticisme.", "target": "Filosofia"}, {"text": "De Cive (Sobre el ciutad\u00e0) \u00e9s una de les principals obres de Thomas Hobbes. \u00abEl llibre va ser publicat origin\u00e0riament en llat\u00ed a Par\u00eds el 1642, seguit d'altres dues edicions llatines a Amsterdam el 1647. La traducci\u00f3 anglesa de l'obra va apar\u00e8ixer per primera vegada quatre anys despr\u00e9s (Londres 1651) sota el t\u00edtol de Philosophicall rudiments concerning government and society\u00bb.Anticipa temes del Leviatan m\u00e9s conegut. La famosa frase bellum omnium contra omnes (guerra de tots contra tots) va apar\u00e8ixer primer a De Cive.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Nou ateisme \u00e9s el terme que fa refer\u00e8ncia a un moviment dins d'ateisme al segle xxi.\nEl nou ateisme \u00e9s un moviment molt cr\u00edtic amb la religi\u00f3. Estableix que l'ateisme, basat en el fort avan\u00e7 cient\u00edfic en els \u00faltims anys, ha arribat a un punt segons el qual ha de deixar de tenir una actitud tan acomodat\u00edcia amb la religi\u00f3, la superstici\u00f3 i el fanatisme religi\u00f3s com ha vingut tenint fins ara i que ha estat estesa pels moviments seculars i alguns moviments ateus.Segons la cadena CNN, el que els nous ateus comparteixen \u00e9s la idea que la religi\u00f3 no hauria simplement ser tolerada, sin\u00f3 portada a l'an\u00e0lisi i cr\u00edtica mitjan\u00e7ant arguments racionals, all\u00e0 on la seva influ\u00e8ncia creix.\nApareix el novembre de 2006 a la revista Wired i s'aplica, algunes vegades de forma pejorativa, a la s\u00e8rie de sis supervendes de cinc autors que van apar\u00e8ixer en el per\u00edode 2004-2008. Aquests autors s\u00f3n Sam Harris, Daniel C. Dennett, Richard Dawkins, Victor J. Stenger i Christopher Hitchens. La representaci\u00f3 de Harris, Dawkins, Dennett i Hitchens ha estat tamb\u00e9 anomenada \" els quatre genets \", a partir d'un debat en 2007.", "target": "Filosofia"}, {"text": "En la filosofia marxista, l'ateisme marxista-leninista (tamb\u00e9 anomenat ateisme cient\u00edfic marxista-leninista) \u00e9s l'element irreligi\u00f3s i anticlerical del marxisme-leninisme, la ideologia estatal oficial de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. Partint d'una comprensi\u00f3 dial\u00e8ctica-materialista sobre el lloc de la humanitat a la Naturalesa , l'ateisme marxista-leninista proposa que la religi\u00f3 \u00e9s l'opi del poble, destinada a promoure la acceptaci\u00f3 passiva de la pobresa i explotaci\u00f3 com a forma normal de la vida humana a la Terra, amb l'esperan\u00e7a d'una recompensa espiritual despr\u00e9s de la mort; aix\u00ed, el marxisme-leninisme propugna l'ateisme, i no pas la creen\u00e7a religiosa.Per donar suport a aquestes premisses ideol\u00f2giques, l'ateisme marxista-leninista explica l'origen de la religi\u00f3 i explica m\u00e8todes per a la cr\u00edtica cient\u00edfica de la religi\u00f3. Les arrels filos\u00f2fiques de l'ateisme materialista es troben en les obres de Georg Wilhelm Friedrich Hegel (1770-1831) i de Ludwig Feuerbach (1804-1872), de Karl Marx (1818-1883) i de Vladimir Lenin (1870-1924). A m\u00e9s, a difer\u00e8ncia del marxisme sovi\u00e8tic, altres varietats de la filosofia marxista no s\u00f3n anti-religioses, com la teologia de l'alliberament desenvolupada pels marxistes llatinoamericans.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Sittlichkeit \u00e9s el concepte de \u00abvida \u00e8tica\u00bb o \u00abordre \u00e8tic\u00bb proposat pel fil\u00f2sof Georg Wilhelm Friedrich Hegel a la seva obra de 1807 Fenomenologia de l'esperit i a l'obra del 1821 Elements de la filosofia del dret.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Antoni Defez i Mart\u00edn (Val\u00e8ncia, 1958) \u00e9s un doctor en filosofia, poeta i assagista valenci\u00e0 d'orientaci\u00f3 wittgensteiniana. Estudi\u00e0 Magisteri i Filosofia a la Universitat de Val\u00e8ncia. Ha treballat com a professor de prim\u00e0ria i batxillerat, com a professor associat a la Universitat de Val\u00e8ncia i a la Universitat d'Alacant, i des de 1994 \u00e9s professor de Filosofia de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Tamb\u00e9 ha estat membre directiu de la Societat de Filosofia del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i secretari de la revista Quaderns de filosofia i ci\u00e8ncia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "De la certesa (alemany: \u00dcber Gewissheit, fent servir l'ortografia de l'\u00e8poca, \u00dcber Gewi\u00dfheit, publicat en angl\u00e8s com On Certainty) \u00e9s un llibre filos\u00f2fic inacabat on s'apleguen apunts escrits pel pensador d'origen austr\u00edac Ludwig Wittgenstein, separats en quatre per\u00edodes diferenciats en els divuit mesos que van precedir la seva mort el 29 d'abril de 1951.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La filosofia de la ci\u00e8ncia \u00e9s una branca de l'epistemologia que intenta estudiar la validesa dels enunciats cient\u00edfics i provar si aquesta s'adequa a la realitat. En general, una teoria cient\u00edfica \u00e9s un conjunt d'enunciats que pret\u00e9n descriure la realitat (o una part d'aquesta), a partir d'un nombre parc (tan redu\u00eft com sigui possible) d'hip\u00f2tesis. Entre les dues guerres mundials, el Cercle de Viena, influ\u00eft per fil\u00f2sofs empiristes i positivistes, com Hume, Compte o Mill, va donar un gran impuls a la filosofia de la ci\u00e8ncia. Els membres del cercle van definir el seu pensament com a neopositivisme o positivisme l\u00f2gic que es caracteritza per la seva actitud contra la metaf\u00edsica i pels an\u00e0lisi profunds sobre el llenguatge, l'estructura, els m\u00e8todes de les ci\u00e8ncies naturals i els fonaments de les matem\u00e0tiques. La q\u00fcesti\u00f3 de fons del cercle \u00e9s el principi de verificaci\u00f3 segons el qual nom\u00e9s tenen sentit les proposicions que es poden verificar emp\u00edricament per mitj\u00e0 de l'experi\u00e8ncia. Aquest principi neopositivista es posiciona en contra de qualsevol teoria metaf\u00edsica i teol\u00f2gica, ja que, en no ser verificables de manera f\u00e0ctica les q\u00fcestions que plantegen, aquestes esdevenen simples preguntes aparents. Gr\u00e0cies al cercle de Viena la filosofia de la ci\u00e8ncia proporciona una explicaci\u00f3 conscient i sistem\u00e0tica del m\u00e8tode i de les condicions de validesa de les afirmacions efectuades pels cient\u00edfics.\nTanmateix, les tesis neopositivistes van quedar superades per Ludwig Wittgenstein quan a la segona part de la seva carrera revisa profundament el Tractatus Logico-Philosophicus. Tamb\u00e9 es van veure superades pel treball del grup de fil\u00f2sofs de l''Escola de Frankfurt que amb autors com Theodor Adorno, Max Horkheimer o J\u00fcrgen Habermas, van plantejar una revisi\u00f3 cr\u00edtica no nom\u00e9s de la societat i la cultura, sin\u00f3 tamb\u00e9 de la ci\u00e8ncia i la tecnologia. I sobretot van quedar superades per l'epistemologia de la falsabilitat de Karl Popper en substituir el principi de verificaci\u00f3 introdu\u00eft pel Cercle, al qual va influir de forma decisiva. L'objectiu de la ci\u00e8ncia era, per a Popper, l'obtenci\u00f3 de teories cada vegada m\u00e9s properes a la veritat.\nA mitjans del segle xx, Thomas S. Kuhn obre el pensament cient\u00edfic amb noves idees i plantejaments en el camp dels estudis sobre ci\u00e8ncia, tecnologia i societat; en aquest marc, al seu llibre L'estructura de les revolucions cient\u00edfiques, Khun ens parla de nous paradigmes. Aquests, oposats als enfocaments formalistes derivats de l'empirisme l\u00f2gic, van subvertir l'ordre de preponder\u00e0ncia que la filosofia de la ci\u00e8ncia li atorgava a l'an\u00e0lisi l\u00f2gica de la ci\u00e8ncia i el coneixement cient\u00edfic, a partir de la inclusi\u00f3 d'elements hist\u00f2rics, sociol\u00f2gics i psicol\u00f2gics.\nSi en las primeres d\u00e8cades del segle XX el positivisme l\u00f2gic dominava la reflexi\u00f3 te\u00f2rica sobre la ci\u00e8ncia, cap a les d\u00e8cades centrals amb la introducci\u00f3 de las nocions de Kuhn, els plantejaments te\u00f2rics d'altres autors de l'\u00e8poca, com Imre Lakatos, Paul K. Feyerabend, Ernest Nagel o Larry Laudan i la progressiva entrada de la dona en el m\u00f3n cient\u00edfic, es produeix un gir conceptual i metodol\u00f2gic per a enfocar l'an\u00e0lisi de la ci\u00e8ncia, la seva hist\u00f2ria i l'esdevenir sociocultural de la nostra societat; una nova realitat assetjada per problemes \u00e8tics, pol\u00edtics, socials i ecol\u00f2gics totalment nous. En aquest nou marc, la filosofia de la ci\u00e8ncia deixa de ser \u00fanicament una filosofia te\u00f2rica basada en el coneixement cient\u00edfic, per passar a ser, a m\u00e9s a m\u00e9s, una filosofia pr\u00e0ctica; \u00e9s a dir; una filosofia de l'activitat cient\u00edfica.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Beyond Freedom and Dignity \u00e9s l'obra m\u00e9s coneguda de Burrhus Frederic Skinner, en qu\u00e8 s'exposen els principis b\u00e0sics del conductisme. Publicada el 1971, ataca el concepte de lliure albir per no estar cient\u00edficament provat i proposa estudiar les motivacions del comportament hum\u00e0 per tal d'establir una societat millor (utopia).\nSkinner afirma que els humans, des que neixen, reben premis o c\u00e0stigs per la seva conducta, que la reforcen o la inhibeixen, i aix\u00ed es forma una concepci\u00f3 del que \u00e9s correcte fer. Per\u00f2 els c\u00e0stigs tenen massa efectes negatius sobre el subjecte; cal guiar-lo d'una manera racional i no punitiva (alternativa que va desenvolupar en una novel\u00b7la, Walden 2).\nUna societat m\u00e9s ben educada mitjan\u00e7ant una enginyeria de la conducta podria acabar amb les xacres de la fam, la contaminaci\u00f3 i l'amena\u00e7a constant de la guerra. Aquesta enginyeria ha de basar-se en l'aplicaci\u00f3 i sistematitzaci\u00f3 de refor\u00e7aments dels aspectes considerats positius.", "target": "Filosofia"}, {"text": "John Leslie Mackie   (Sydney, 25 d'agost de 1917 \u2013 Oxford, 12 de desembre de 1981) fou un fil\u00f2sof c\u00e8lebre per la seva negaci\u00f3 de l'exist\u00e8ncia objectiva dels valors (d'aquesta abs\u00e8ncia deriva tamb\u00e9 la inexist\u00e8ncia de D\u00e9u), tot i que va defensar la necessitat d'una \u00e8tica per a la conviv\u00e8ncia, per\u00f2 sempre basada en convencions i no en absoluts independents de la comunitat de refer\u00e8ncia. Segueix la l\u00ednia de pensament de Richard Dawkins, David Hume i abans d'ells els fil\u00f2sofs medievals del nominalisme. Un cop acceptat el car\u00e0cter convencional dels valors, assegura que se segueix millor un codi \u00e8tic basat en el respecte que en el simple deure, ja que la voluntat \u00e9s m\u00e9s feble que l'apropiaci\u00f3 subjectiva dels principis.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La filosofia de pub \u00e9s un terme emprat de vegades per descriure les reunions organitzades en cases p\u00fabliques per discussions filos\u00f2fiques. Diverses s\u00e8ries d'esdeveniments en el Regne Unit i en altres llocs ofereixen la filosofia de bar/bar musical en una varietat de formats, en general impliquen un orador convidat i algun grau de debat obert. Entre els m\u00e9s antics d'aquests es pot destacar:\n\nBig Ideas (situat a Londres, RU)\nKant's Cave (celebrat a Londres, RU, per Philosophy For All)\nLiving Philosophy (localitzat a Tintern, RU)\nPhiloMadrid (localitzat a Madrid, Espanya)\nPhilosophy In Pubs (localitzat a Liverpool, RU)\nPIPS Brighton (localitzat a Brighton, RU)\nThe Stoa (localitzat a Faversham, Kent, RU)\nSkeptics in the PubEls Grups Pub Filosofia, s\u00f3n sovint dirigits per aficionats, de vegades han estat reclutats per les principals institucions m\u00e9s que res per proporcionar un f\u00f2rum p\u00fablic clarament participatiu. Aquestes aliances han incl\u00f2s el Tate Liverpool treballant amb la filosofia de Bars, el Brighton Science Festival 2010 treballant amb PIPS Brighton i l'Escola d'Econ\u00f2miques de Londres produint un esdeveniment en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Big Ideas.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Incel, abreviatura de l'expressi\u00f3 anglesa involuntary celibacy ('celibat involuntari'), \u00e9s una subcultura que consisteix en comunitats virtuals de persones que diuen ser incapaces de tenir relacions sexuals amb una parella, tot i tenir-ne ganes. Els que s'identifiquen com a incels son gaireb\u00e9 exclusivament homes heterosexuals. Aquesta subcultura forma part d'una subcultura m\u00e9s gran anomenada en angl\u00e8s manosphere, al qual pertanyen altres moviments com el moviment pels drets dels homes i el moviment del Men Going Their Own Way.Les discussions que es desenvolupen als f\u00f2rums incel solen caracteritzar-se pel ressentiment, la misantropia, la misog\u00ednia, el supremacisme blanc i l'apologia de la viol\u00e8ncia contra les dones i contra els homes que se suposen sexualment actius. El Southern Poverty Law Center ha descrit aquesta subcultura com a \"part de l'ecosistema del supremacisme masclista a internet\" i l'analista d'aquest centre tamb\u00e9 va cridar l'atenci\u00f3 que aquest moviment tenia relacions amb l'extrema dreta servint als membres d'aquesta subcultura i la dels drets dels homes per a traslladar-los a altres \u00e0rees de l'extrema dreta. Alguns individus que s'anomenen ells mateixos incels han com\u00e8s diversos assassinats massius als Estats Units i al Canad\u00e0.\nExisteix tamb\u00e9 el terme femcel, el qual defineix la comunitat de dones en l\u00ednia que es descriuen com a incapaces de tenir relacions sexuals o rom\u00e0ntiques com a resultat d'una barreja t\u00f2xica de misog\u00ednia i est\u00e0ndards de bellesa impossibles. Amb comunitats com Involuntary Celibate Project creada el 1997, la qual va crear aquest espai per sentir-se confortada, rebre suport en la soledat i protegir-se de les persones que l'havien fet mal. Tamb\u00e9 existeixen altres comunitats com ThePinkPill que giren al voltant del rebuig del poder del sexe amb penetraci\u00f3 dels homes contra les dones i del tracte com a objectes sexuals per part d'aquests. A difer\u00e8ncia del moviment incel, les femcels no han demostrat un comportament violent contra la societat, i s'han expressat decididament com a pacifiques, i amb cap vincle amb la viol\u00e8ncia ni el terrorisme.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Manuel Rub\u00e9n Abimael Guzm\u00e1n Reynoso (Mollendo, Arequipa, 3 de desembre de 1934 - Base naval de Callao, 11 de setembre de 2021), m\u00e9s conegut pel nom de guerra de President Gonzalo, fou un militant comunista peru\u00e0, l\u00edder-fundador de la guerrilla maoista Sendero Luminoso fins a la seva detenci\u00f3 l'any 1992. Se l'acusa de ser responsable de la mort de milers de civils.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Robert L. Bernasconi (Newcastle, Regne Unit, 1950) \u00e9s Edwin Erle Sparks Professor de filosofia a la universitat de l'estat de Pennsilv\u00e0nia (EUA) \u00c9s conegut com a lector de Martin Heidegger i Emmanuel Levinas, i pel seu treball en el concepte de \"ra\u00e7a\". Tamb\u00e9 ha escrit diversos llibres sobre hist\u00f2ria.Bernasconi va rebre el seu doctorat de la Universitat de Sussex. Va ser mestre a la Universitat d'Essex durant tretze anys abans d'ocupar un lloc a la Universitat de Memphis. A la tardor de 2009 va traslladar-se de Memphis al departament de filosofia a la Universitat Estatal de Pennsilv\u00e0nia. Bernasconi prov\u00e9 d'una fam\u00edlia acad\u00e8mica d'origen su\u00eds. El seu germ\u00e0 John \u00e9s el director general de Belles Arts a la Universitat de Hull.\nA m\u00e9s d'un extens treball sobre Heidegger i Levinas, Bernasconi ha escrit sobre Immanuel Kant, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Hannah Arendt, Hans-Georg Gadamer, Jean-Paul Sartre, Frantz Fanon, Jacques Derrida, entre altres altres. A principis de 1990 Bernasconi va comen\u00e7ar a desenvolupar un inter\u00e8s en els conceptes de ra\u00e7a i el racisme, en relaci\u00f3 amb la hist\u00f2ria de la filosofia. A m\u00e9s d'escriure nombrosos articles sobre el racisme, l'esclavisme, la filosofia africana i altres temes relacionats, que tamb\u00e9 ha editat i publicat una gran quantitat de mat\u00e8ria primera en relaci\u00f3 amb aquests temes.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El Dia Mundial de la Filosofia \u00e9s un dia internacional proclamat per la UNESCO que se celebra cada tercer dijous de novembre. Es va celebrar per primera vegada el 21 de novembre de 2002.\nCelebrant el Dia Mundial de la Filosofia cada any, la UNESCO subratlla el valor durador de la filosofia per al desenvolupament del pensament hum\u00e0 per a cada cultura i per a cada individu, pel que fa al sentit a la vida i a l'acci\u00f3 en el context internacional.El 2005, la Confer\u00e8ncia General de la UNESCO va destacar la import\u00e0ncia d'aquesta disciplina, especialment per al jovent, i va destacar que \u00abla filosofia \u00e9s una disciplina que fomenta el pensament cr\u00edtic i independent, i \u00e9s capa\u00e7 de treballar per a una millor comprensi\u00f3 del m\u00f3n, promoure la toler\u00e0ncia social i la pau\u00bb, amb el convenciment que \u00abla institucionalitzaci\u00f3 del Dia Mundial de la Filosofia faria guanyar reconeixement i donaria un important impuls a la filosofia i, en particular, a l'ensenyament de la filosofia al m\u00f3n\u00bb.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Arthur Schopenhauer    (Gda\u0144sk, 22 de febrer de 1788 \u2013 Frankfurt del Main, 21 de setembre de 1860) fou un fil\u00f2sof alemany.\nL'Arthur Schopenhauer [\u02cc\u02c0a\u02b6t\u02bfu\u0250\u032f \u02c8\u0283o\u02d0pm\u0329h\u0251\u0361\u028a\u032f\u0250] \u00e9s conegut sobretot per la seva obra El m\u00f3n com a voluntat i representaci\u00f3 de 1818 (ampliada el 1844), que caracteritza el fenomen com el producte d\u2019una voluntat noumenal cega i insaciable. Sobre la base de l'idealisme transcendental de Kant, Schopenhauer va desenvolupar un sistema ateu metaf\u00edsic i \u00e8tic que rebutja les idees contempor\u00e0nies de l'idealisme alemany. Va ser un dels primers pensadors de la filosofia occidental a compartir i afirmar principis significatius de la filosofia \u00edndia, com l'ascetisme, la negaci\u00f3 del jo i la noci\u00f3 del m\u00f3n com a aparen\u00e7a. La seva obra ha estat descrita com una manifestaci\u00f3 exemplar del pessimisme filos\u00f2fic.Tot i que la seva obra no va aconseguir captar una atenci\u00f3 substancial durant la seva vida, Schopenhauer va tenir un impacte p\u00f2stum en diverses disciplines, inclosa la filosofia, la literatura i la ci\u00e8ncia. Els seus escrits sobre est\u00e8tica, moralitat i psicologia han influ\u00eft en molts pensadors i artistes. Entre els que han citat la seva influ\u00e8ncia hi ha fil\u00f2sofs com Friedrich Nietzsche, Ludwig Wittgenstein, i Anthony Ludovici, cient\u00edfics com Erwin Schr\u00f6dinger i Albert Einstein, psicoanalistes com Sigmund Freud i Carl Jung, escriptors com Leo Tolstoi, Herman Melville, Thomas Mann, Hermann Hesse, George Bernard Shaw, Machado de Assis, Jorge Luis Borges, John Patric, Marcel Proust, Thomas Hardy, Rainer Maria Rilke i Samuel Beckett  aix\u00ed com compositors com Richard Wagner, Johannes Brahms, Arnold Schoenberg  i Gustav Mahler.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Desconstrucci\u00f3 o desconstructivisme \u00e9s un concepte que s'empra en la filosofia contempor\u00e0nia, la cr\u00edtica liter\u00e0ria i les ci\u00e8ncies socials, i que denota un proc\u00e9s pel qual els textos i els llenguatges de la filosofia adquireixen un nou significat a la llum dels seus propis sup\u00f2sits i abs\u00e8ncies. Jacques Derrida empr\u00e0 per primer cop aquest terme els anys seixanta.\nEl terme s'ha est\u00e8s a l'arquitectura, en qu\u00e8 es refereix als edificis que trenquen amb el volum \u00fanic i la geometria ordin\u00e0ria. Per la seva banda, el concepte en arquitectura ha inspirat per anomenar, en cuina, el fet de cuinar i emplatar diferentment, tamb\u00e9 trencant amb un volum \u00fanic i separant els elements en altres formes, textures, temperatures diferents que se surten de l'ordinari.", "target": "Filosofia"}, {"text": "En metal\u00f2gica, la decidibilitat \u00e9s una propietat dels sistemes formals quan, per a qualsevulla f\u00f3rmula en el llenguatge del sistema, existeix un m\u00e8tode efectiu per determinar si aquesta f\u00f3rmula pertany o no al conjunt de les veritats del sistema. Per exemple, la l\u00f2gica proposicional \u00e9s decidible, perqu\u00e8 existeix un algoritme (taula de veritat) que en un nombre finit de passos pot decidir si la f\u00f3rmula \u00e9s v\u00e0lida o no.\nQuan una f\u00f3rmula no pot ser provada vertadera ni falsa, es diu que la f\u00f3rmula \u00e9s independent, i que per tant el sistema \u00e9s no decidible. L'\u00fanica manera d'incorporar una f\u00f3rmula independent a les veritats del sistema \u00e9s postulant-la com a axioma. Dos exemples molt importants de f\u00f3rmules independents s\u00f3n l'axioma de l'elecci\u00f3 en la teoria de conjunts, i el cinqu\u00e8 postulat d'Euclides.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Problemes de g\u00e8nere (en angl\u00e8s: Gender trouble. Feminism and the subversion of identity) \u00e9s un llibre publicat el 1990 per la fil\u00f2sofa Judith Butler que es considera un dels texts fundacionals de la teoria queer i del feminisme postmodern i postestructuralista.Enquadrat en els debats de la tercera onada de feminisme, duu a terme una aproximaci\u00f3 interdisciplin\u00e0ria (que pren en compte la teoria feminista, la filosofia postestructuralista, la psicoan\u00e0lisi i la teoria liter\u00e0ria) a la pol\u00e8mica sobre el g\u00e8nere a la fi del s. XX, iniciant tot un seguit d'estudis que senten les primeres bases de la teoria performativa del g\u00e8nere.Butler, en el seu llibre i en la seua obra en general, assenyala la diferenciaci\u00f3 entre \u00absexe\u00bb (mascle-femella) i \u00abg\u00e8nere\u00bb (home-dona), proposa la idea que el \u00absexe \u00e9s a la natura el que g\u00e8nere \u00e9s a la cultura\u00bb i planteja que tant un com l'altre s\u00f3n constructes socioculturals del discurs i en els seus actes performatius.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Llibre de la disputa de Ramon el cristi\u00e0 i Omar el sarra\u00ed (Liber disputationis Raimundi christiani et Homeri Saraceni) \u00e9s una obra autobiogr\u00e0fica de Ramon Llull escrita el 1308 a Pisa. En ella es documenta el debat entre el fil\u00f2sof catal\u00e0 i un fil\u00f2sof musulm\u00e0 an\u00f2nim, al qual Llull anomena Homer i de qui no ens ha pervingut cap altra informaci\u00f3, tot i que podem suposar que el seu nom real era Omar. Llull presenta el llibre com la transcripci\u00f3 reelaborada de la disputa mantinguda sobre els dogmes cristians de la Trinitat i l'Encarnaci\u00f3, negats per Omar mitjan\u00e7ant reduccions a l'absurd de tipus escol\u00e0stic i afirmats per Llull valent-se del seu m\u00e8tode demostratiu \"a priori\", anomenat demonstratio per aequiparantiam. El llibre va ser escrit origin\u00e0riament en \u00e0rab durant la captivitat de Llull a Bugia (Alg\u00e8ria), perdent-se al naufragi que va patir de retorn a G\u00e8nova. Va reescriure'l en llat\u00ed a Pisa, enviant-ne una c\u00f2pia al Papa Climent V.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Acatal\u00e8psia (del grec \u03b1\u0309-\u03ba\u03b1\u03c4\u03b1\u03bb\u03b1\u03bc\u03b2\u03ac\u03bd\u03b5\u03b9\u03bd) en filosofia \u00e9s el que no pot ser compr\u00e8s, o la impossibilitat de comprendre o concebre una cosa. Els seguidors de Pirr\u00f3 d'Elis i els esc\u00e8ptics, i encara l'Acad\u00e8mia de Plat\u00f3 afirmaven una acatal\u00e8psia absoluta; segons ells tota la ci\u00e8ncia humana o coneixement eren nom\u00e9s meres elucubracions o versemblances.\n\u00c9s l'ant\u00edtesi de la doctrina estoica de catal\u00e8psia. Segons els estoics, la catal\u00e8psia era una percepci\u00f3 vertadera, per\u00f2 per als esc\u00e8ptics, totes les percepcions eren acatal\u00e8ptiques, \u00e7o \u00e9s, no tenien conformitat amb els objectes percebuts, o, en el cas que tinguessin alguna conformitat, mai no es podria saber.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Joan Lloren\u00e7 de Salaia (Val\u00e8ncia, ca. 1490 - Val\u00e8ncia, 5 de desembre de 1558) fou un fil\u00f2sof, f\u00edsic, matem\u00e0tic, cosm\u00f2leg i te\u00f2leg valenci\u00e0, pertanyent a l'escola nominalista inspirada per John Mair, que des de Par\u00eds mantingu\u00e9 una forta influ\u00e8ncia en el pensament europeu en els primers decennis del segle xvi.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'individu \u00e9s l'\u00e9sser \u00fanic, diferenciat dels seus iguals quant a caracter\u00edstiques i conducta. En l'\u00e9sser hum\u00e0 actua com a sin\u00f2nim de persona, per\u00f2 s'usa el terme individu per fer \u00e8mfasi en la difer\u00e8ncia de cadasc\u00fa i no en el que hi ha de com\u00fa a l'esp\u00e8cie o a la comunitat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "David George Ritchie (Jedburgh, 1853 \u2212 1903) va ser un fil\u00f2sof escoc\u00e8s que va tenir una carrera distingida a la universitat d'Edimburg, i al Balliol College, Oxford. Ritchie t\u00e9 gran part de la seva obra sobre \u00e8tica i filosofia pol\u00edtica. Un dels seus primers escrits va ser un assaig sobre la racionalitat de la hist\u00f2ria. Estava molt unit a la generaci\u00f3 de pensadors coneguts com els joves hegelians, en ser grans seguidors del pensament de Georg Wilhelm Friedrich Hegel.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Francesc Alcayde Vilar (Val\u00e8ncia, 30 de juny de 1889 - Val\u00e8ncia, 1973) va ser un fil\u00f2sof valenci\u00e0.\nL'any 1921 va ingressar al cos de catedr\u00e0tics d'Universitat en la disciplina de l\u00f2gica fonamental. Despr\u00e9s de passar per les universitats de Santiago de Compostel\u00b7la, Saragossa, Salamanca i Granada va ser catedr\u00e0tic de la Universitat de Val\u00e8ncia. Va ser signatari de les Normes de Castell\u00f3 (1932) i membre de la comissi\u00f3 valenciana promotora del Diccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear. La seua tasca com a investigador va centrar-se en l'estudi de la psicologia de les emocions i en la figura del fil\u00f2sof valencia Joan Llu\u00eds Vives.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El deure \u00e9s l'obligaci\u00f3 moral de fer o deixar de fer quelcom, independentment del desig d'acomplir-lo, fer d'acord amb l'imperatiu categ\u00f2ric segons el punt de vista kanti\u00e0. Es relaciona amb la llibertat, ja que \u00e9s la consci\u00e8ncia la que impulsa a exercir el lliure albir de manera que no contradigui el deure, per tranquil\u00b7litzar els escr\u00fapols i actuar \u00e8ticament. La disciplina que estudia el deure s'anomena deontologia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El ficcionalisme, en filosofia, \u00e9s una teoria metodol\u00f2gica que suggereix que un tipus de declaracions no han de ser preses literalment com una certesa, sin\u00f3 nom\u00e9s com una ficci\u00f3 \u00fatil. \u00c9s una doctrina de Hans Vaihinger que reconeix a la ficci\u00f3 una funci\u00f3 positiva pel que fa a l'expressi\u00f3 de judicis correctes sobre la realitat. L'\u00fas de les ficcions permet que hom s'adapti al medi.Dos aspectes importants de ficcionalisme s\u00f3n el ficcionalisme modal \u2013que estableix que els mons possibles, independentment de si existeixen o no, poden ser una part d'un discurs \u00fatil\u2013 i ficcionalisme matem\u00e0tic \u2013que diu que parlar de n\u00fameros i altres objectes matem\u00e0tics no \u00e9s m\u00e9s que una conveni\u00e8ncia per fer ci\u00e8ncia\u2013. Tamb\u00e9 a la meta\u00e8tica, hi ha una posici\u00f3 equivalent anomenada ficcionalisme moral.\nEl ficcionalisme consisteix en, almenys, les seg\u00fcents concepcions:\n\nLes reclamacions fetes en el domini del discurs es prenen com a \"veritat-apt\", \u00e9s a dir, vertader o fals.\nEl domini del discurs, s'ha d'interpretar en sentit literal; no es redueix al significat una altra cosa.\nL'objectiu del discurs en un domini donat, no \u00e9s veritat, per\u00f2 alguna virtut; per exemple, la senzillesa, l'abast de motius.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Out Campaign, (terme derivat de l'angl\u00e8s Outing, en el sentit de \"Campanya per donar-se a con\u00e8ixer\"), \u00e9s la denominaci\u00f3 d'una campanya promocional empresa el 2007 en mitjans de comunicaci\u00f3 i suports publicitaris de diversos pa\u00efsos en suport del lliure pensament i l'ateisme, organitzada per iniciativa de Richard Dawkins. Inspirada en l'\u00e8xit d'iniciatives i t\u00e8cniques promocionals adoptades per col\u00b7lectius a favor de l'homosexualitat, la Out Campaign \u00e9s un intent per destacar una imatge positiva de l'ateisme, alhora que proveint un mitj\u00e0 pel qual els ateus poden identificar-se els uns als altres, adoptant com a emblema una lletra A de color vermell, en refer\u00e8ncia a l'emblema de la \"lletra escarlata\", una manera ir\u00f2nica de den\u00fancia de l'estigma social que en alguns llocs t\u00e9 l'ateisme.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'abstracci\u00f3 (del llat\u00ed abstrahere, separar) \u00e9s, en filosofia, una operaci\u00f3 mental destinada a a\u00efllar conceptualment una caracter\u00edstica, essencial o accidental, del conjunt dels elements percebuts pels sentits, i reflexionar mentalment sobre aquesta, ignorant mentalment la resta d'elements.La primera teoria sobre l'abstracci\u00f3 es deu a Arist\u00f2til, que va introduir el terme aphairesis que es va traduir al llat\u00ed com abstractio. En contra del seu mestre Plat\u00f3, que creia en una intu\u00efci\u00f3 directa de les ess\u00e8ncies o idees, Arist\u00f2til considerava que tota idea universal es fonamenta en dades emp\u00edriques. Aix\u00ed, per exemple, la idea (o concepte) de \"taula\", procediria del proc\u00e9s de comparaci\u00f3 entre diverses classes d'objectes mobles que comparteixen entre si diverses caracter\u00edstiques semblants que podem abstreure i quedar-nos finalment amb all\u00f2 que comparteixen en com\u00fa. All\u00f2 que fa, doncs, que es pugui dir que tant una taula rodona, quadrada, de fusta, de ferro, amb tres o quatre potes, s\u00f3n totes elles \"taules\": ja que no \u00e9s ni la seva forma, ni el seu color, ni el seu material el que les defineixen. Comparant-les entre si, es pot fer abstracci\u00f3 tant del color, com del nombre de potes, com del material amb qu\u00e8 estan fetes i, finalment, i obtenir el concepte o idea de taula. Aquest concepte seria, doncs, fruit del proc\u00e9s d'abstracci\u00f3.\nSi a partir de la reflexi\u00f3 o la comparaci\u00f3 de m\u00faltiples objectes, la propietat, a\u00efllada es considera com\u00fa a aquests objectes, l'objecte de l'abstracci\u00f3 \u00e9s un universal.\nLa q\u00fcesti\u00f3 de si els universals existeixen o no, de si hi ha relaci\u00f3 o no entre objecte i subjecte, i quina \u00e9s la seva naturalesa en la seva relaci\u00f3 amb els individus, \u00e9s un dels temes a bastament discutits en metaf\u00edsica. \u00c9s un dels criteris fonamentals que separen empiristes i realistes, ja que mentre aquests \u00faltims sostenen que els universals s\u00f3n realitats independents de les coses, els empiristes creuen que solament s\u00f3n entitats mentals fruit dels proc\u00e9s d'abstracci\u00f3. Quan, a m\u00e9s, es pensa que l'\u00fanica exist\u00e8ncia dels universals \u00e9s el fet que s\u00f3n solament noms, \u00e9s a dir, quan es pensa que l'\u00fanica realitat que t\u00e9 el concepte \"taula\" \u00e9s ser el nom d'entitats mentals abstretes, llavors es parla de nominalisme.\n\n", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'ateisme de valors cristians o ateisme cristi\u00e0 \u00e9s una ideologia que rebutja el D\u00e9u del cristianisme, per\u00f2 segueix els ensenyaments de Jes\u00fas. En aquesta ideologia, les hist\u00f2ries de Jes\u00fas estan relacionades amb la vida moderna, per\u00f2 no han de ser preses literalment mentre que D\u00e9u \u00e9s nom\u00e9s un s\u00edmbol.\n\n", "target": "Filosofia"}, {"text": "Violacions de guerra fa refer\u00e8ncia a les violacions comeses pels soldats, altres combatents o civils durant els conflictes armats o les guerres, o durant una ocupaci\u00f3 militar, que es distingeixen de les agressions sexuals i violacions comeses entre les pr\u00f2pies tropes durant el servei militar. Tamb\u00e9 cobreix les situacions en les quals les dones es veuen obligades a exercir la prostituci\u00f3 o esclavitud sexual per una potencia ocupant, com en el cas de les dones de consol japoneses durant la Segona Guerra Mundial.\nDurant la guerra i els conflictes armats, la violaci\u00f3 s'utilitza sovint com a mitj\u00e0 d'una guerra psicol\u00f2gica amb la finalitat d'humiliar l'enemic i minar la seva moral. Les violacions de guerra s\u00f3n, sovint, sistem\u00e0tiques i exhaustives, i els l\u00edders militars en realitat poden fins i tot incentivar als seus soldats cap a la violaci\u00f3 de civils. Les violacions de guerra poden oc\u00f3rrer en una varietat de situacions, incloses l'esclavitud sexual institucionalitzada, les violacions de guerra associades a batalles espec\u00edfiques o massacres i els actes individuals o a\u00efllats de viol\u00e8ncia sexual. Les violacions de guerra tamb\u00e9 poden incloure la violaci\u00f3 en grup i la violaci\u00f3 amb objectes.\nPartint d'una pr\u00e0ctica generalitzada i sistem\u00e0tica, la violaci\u00f3 i l'esclavitud sexual, s\u00f3n ara reconeguts per la Convenci\u00f3 de Ginebra com crims de lesa humanitat I crims de guerra.\nLa violaci\u00f3 tamb\u00e9 est\u00e0 ara reconeguda com un element del delicte de genocidi, com\u00e8s amb la intenci\u00f3 de destruir, en tot o en part, a un grup espec\u00edfic. No obstant aix\u00f2, la violaci\u00f3 segueix sent generalitzada a les zones de conflicte.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La toler\u00e0ncia social \u00e9s la disposici\u00f3 a admetre que els altres pensin o actu\u00efn diferentment d'altres. Una acci\u00f3 tolerant ha de comportar una actitud oberta, capa\u00e7 d'acceptar les difer\u00e8ncies i de saber conviure en la discrep\u00e0ncia i una actitud dialogant i transigent, que sap escoltar i \u00e9s capa\u00e7 d'arribar a una entesa, cedint en unes coses per obtenir-ne d'altres, sense encasellar-se en les pr\u00f2pies posicions.\nPer a ser tolerant cal estar format en el reconeixement que les difer\u00e8ncies entre les persones \u00e9s un b\u00e9 de la humanitat. La maduresa d'una persona \u00e9s un factor important per a tenir un elevat grau de toler\u00e0ncia. La inseguretat i les personalitats \"febles\" s\u00f3n factors que afavoreixen la intoler\u00e0ncia. Aquestes persones originen actituds defensives, tancades i intransigents. La viol\u00e8ncia i els crits s\u00f3n els arguments nerviosos dels qui, amb la for\u00e7a exterior, intenten dissimular una extraordin\u00e0ria inseguretat interior.\nLa toler\u00e0ncia \u00e9s una capacitat personal que es desenvolupa com altres capacitats cognitives i emocionals al llarg de desenvolupament de l'individu. Els aprenentatges, l'experi\u00e8ncia, la reflexi\u00f3 i el pensament constructiu i cr\u00edtic afavoreixen una major toler\u00e0ncia. La toler\u00e0ncia \u00e9s una capacitat que creix amb el desenvolupament moral (Kohlberg). L'exposici\u00f3 a dilemes morals, per exemple \u00e9s un bon sistema per a aprendre a admetre altres punts de vista, i acceptar l'autocr\u00edtica i aix\u00ed augmentar la nostra toler\u00e0ncia.\nLa toler\u00e0ncia genera toler\u00e0ncia...No hi ha persones intolerants o tolerants, hi ha persones que exerceixen una baixa toler\u00e0ncia, per\u00f2 que poden apendre i modificar els seus esquemes cap a una major toler\u00e0ncia.\nNo hi ha \u00e9sser hum\u00e0 totalment intolerant; ni hi ha esser hum\u00e0 totament tolerant, \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de grau susceptible de modificaci\u00f3 en funci\u00f3 de l'entorn, l'experi\u00e8ncia... Gr\u00e0cies a la toler\u00e0ncia, s'aconsegueix tamb\u00e9 una actitud d'escolta, de respecte, de curiositat cap a l'altre, d'enriquiment personal.\nKarl Popper enuncia una paradoxa associada: si s'\u00e9s realment tolerant, s'hauria de tolerar la intoler\u00e0ncia, el contrari, per tant una societat tolerant acaba sent intolerant perqu\u00e8 no reprimeix l'aparici\u00f3 o manifestaci\u00f3 d'aquesta.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Mateu Cabot Ramis (Palma, Mallorca, 1961). Doctor en Filosofia i professor titular d'Est\u00e8tica i Teoria de les Arts a la Universitat de les Illes Balears.\nLlicenciat en filosofia i lletres (1985) amb la tesi \"Habermas i el concepte de treball en Marx\". Doctor en Filosofia (1990), amb la tesi \"Th. W. Adorno i la Modernitat. Una interpretaci\u00f3 de la dial\u00e8ctica negativa d'Adorno en la perspectiva de la cr\u00edtica de la modernitat\". Professor titular de la UIB (2002). Dirig\u00ed la col\u00b7lecci\u00f3 Pensamiento/Cl\u00e1sicos de l'editorial Alba (Barcelona), en la qual es publicaren textos de Kant, Scheler, Nietzsche, Descartes, Pater i Hazlitt, entre d'altres. El seu treball de recerca se centra en la q\u00fcesti\u00f3 de l'experi\u00e8ncia est\u00e8tica en la societat de mitjans audiovisuals de masses, des de la teoria est\u00e8tica inspirada en l'obra de T. W. Adorno. Des d'aquesta perspectiva, igualment, dirigeix la revista Constelaciones. Revista de Teoria Cr\u00edtica, editada per la Universidad de Salamanca.Ha publicat els llibres El pen\u00f3s cam\u00ed de la ra\u00f3. Th. W. Adorno i la crisi de la modernitat (1997), Imatges i conceptes. Introducci\u00f3 a l'est\u00e8tica (2001) i M\u00e1s que palabras. Est\u00e9tica en tiempos de cultura audiovisual (2007). Ha editat Th. W. Adorno: balance y perspectivas (2007), Ruptura de la tradici\u00f3n. Estudios sobre Walter Benjamin y Martin Heidegger (2008), Est\u00e8tica i noves tecnologies (2009) i \"L'\u00e0nima rom\u00e0ntica. Claus interpretatives per atendre el romanticisme\" (2009).", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'argument de les revelacions inconsistents, tamb\u00e9 conegut com \u00abevitant el problema de l'infern equivocat\u00bb \u00e9s un argument contra l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u.\nEn ell s'afirma que \u00e9s incert que d\u00e9u existeixi perqu\u00e8 moltes religions en la hist\u00f2ria, aix\u00ed com te\u00f2legs i creients carregats de fe han creat revelacions i m\u00fatuament excloents. En la resposta a la pregunta de l'exist\u00e8ncia de d\u00e9u cal tenir en compte a tots els d\u00e9us que potencialment han existit en les religions. Tamb\u00e9 s'argumenta que \u00e9s dif\u00edcil acceptar l'exist\u00e8ncia d'un d\u00e9u sense revelaci\u00f3 personal. La major part dels arguments a favor de l'exist\u00e8ncia de d\u00e9u no especifiquen una \u00fanica religi\u00f3 i poden ser aplicades a moltes religions amb una validesa similar. L'acceptaci\u00f3 d'una religi\u00f3, per tant, requereix el rebuig de les altres i quan una persona es col\u00b7loca davant de m\u00e9s d'una, amb l'abs\u00e8ncia d'una revelaci\u00f3 personal, \u00e9s molt dif\u00edcil decidir entre elles. Quan una revelaci\u00f3 personal s'explica a un no creient apareix el mateix problema de confusi\u00f3 en cada persona amb la qual el creient comparteix la revelaci\u00f3.\nEls cristians creuen que Jes\u00fas \u00e9s el salvador del m\u00f3n i fill de d\u00e9u, els jueus no. Els musulmans creuen que l'Alcor\u00e0 t\u00e9 autoritat divina, mentre jueus i cristians no. Hi ha molts exemples de contrastos similars en punts de vista sobre creences fonamentals que de fet provoquen cismes. El cristianisme, per exemple, t\u00e9 diverses branques, no totes compatibles entre si, un cas clar \u00e9s de la creen\u00e7a per part del catolicisme de la virginitat de la mare de Jes\u00fas, cosa que moltes esgl\u00e9sies protestants rebutgen.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El Discurs del M\u00e8tode \u00e9s la principal obra del fil\u00f2sof Ren\u00e9 Descartes i es considera una obra fonamental de la filosofia occidental amb implicacions al desenvolupament de la filosofia i de la ci\u00e8ncia.\nEs va publicar de forma an\u00f2nima a Leiden (Rep\u00fablica de les Set Prov\u00edncies Unides), l'any 1637. Consistia, en realitat, en el pr\u00f2leg de tres assajos: Di\u00f2ptrica, Meteoros i Geometria; agrupats sota el t\u00edtol conjunt d'Assaigs filos\u00f2fics.\nDescartes va titular aquesta obra Discurs del m\u00e8tode amb una finalitat molt precisa. En una carta que dirig\u00ed a Marin Mersenne li va explicar que l'havia titulat Discurs en lloc de Tractat per mostrar que no tenia intenci\u00f3 d'ensenyar, sin\u00f3 de parlar. Amb aix\u00f2 Descartes intenta allunyar-se de qualsevol problema que pugui sorgir amb els seus coetanis per les idees que cont\u00e9 aquesta obra i a m\u00e9s a m\u00e9s escapa d'una possible condemna eclesi\u00e0stica com li havia passat poc abans a Galileu amb les seves idees, les quals Descartes no considerava del tot encertades.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Hedwig Conrad-Martius (Berl\u00edn, 27 de febrer de 1888 - Starnberg, Munic, 15 de febrer de 1966) fou una fil\u00f2sofa alemanya.Fou deixebla de Husserl i companya d'estudis d'Edith Stein a G\u00f6ttingen. El 1912 es cas\u00e0 amb Theodor Conrad, tamb\u00e9 deixeble de Husserl. Va ser una de les primeres dones alemanyes que va cursar estudis universitaris i es pot considerar un dels membres principals del moviment fenomenol\u00f2gic. Durant la seva traject\u00f2ria, s'ocup\u00e0 especialment de l'aplicaci\u00f3 de la fenomenologia als problemes de l'ontologia. La seva obra principal de 1923 fou Realontologie. Segons la seva filosofia, a la natura existeixen molts fonaments potencials immanents i transf\u00edsics que poden explicar molts dels resultats paradoxals de les ci\u00e8ncies naturals. El 1930 va intentar aconseguir el t\u00edtol per a l'acc\u00e9s a l'ensenyament universitari, per\u00f2 la situaci\u00f3 pol\u00edtica d'aquella \u00e8poca i antecedents jueus llunyans l'hi van impedir. El 1949, per\u00f2, un cop acabada la guerra, va poder ingressar a la Universitat de Munic com a professora de filosofia natural.", "target": "Filosofia"}, {"text": "En filosofia la identitat \u00e9s la relaci\u00f3 que tota entitat mant\u00e9 nom\u00e9s amb si mateixa.La identitat pr\u00f2piament es refereix a la identitat num\u00e8rica, com diferent de la semblan\u00e7a exacta o identitat qualitativa. En canvi, la identitat num\u00e8rica es dona quan no hi ha pr\u00f2piament dues entitats, sin\u00f3 una de sola que potser duu dos noms. D'acord amb el principi d'identitat dels indiscernibles, dues entitats no poden compartir totes les seves qualitats i ser tanmateix num\u00e8ricament diferents.Diferents tipus d'entitats tenen criteris diferents per determinar la identitat num\u00e8rica. Per exemple, en matem\u00e0tiques, dues entitats s\u00f3n id\u00e8ntiques si i nom\u00e9s si en tots els seus elements es verifiquen el mateix. En canvi, als clubs, els membres poden canviar i el club romandre el mateix. Els criteris d'identitat moltes vegades s\u00f3n difusos i condueixen a paradoxes, com la paradoxa sorites o la paradoxa de Teseu.\nLa relaci\u00f3 d'identitat num\u00e8rica \u00e9s una relaci\u00f3 d'equival\u00e8ncia, sim\u00e8trica, reflexiva i transitiva. Tanmateix, de vegades els fil\u00f2sofs han proposat criteris d'identitat que no respecten totes aquestes propietats.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'ateisme feble (conegut tamb\u00e9 com a ateisme esc\u00e8ptic) \u00e9s la forma m\u00e9s comuna de l'ateisme. L'ateisme fort \u00e9s un terme general utilitzat per descriure als ateus que accepten la premissa \"D\u00e9u no existeix\" com a veritat. En canvi, l'ateisme feble no \u00e9s una creen\u00e7a en la inexist\u00e8ncia de D\u00e9u, sin\u00f3 una descreen\u00e7a.\nA causa de la flexibilitat en el concepte de \"d\u00e9u\", un ateu feble pot negar rotundament algunes representacions o creences divines, i en canvi nom\u00e9s descreure en altres.\n\n", "target": "Filosofia"}, {"text": "El codi secret de la B\u00edblia (The Bible Code) \u00e9s un llibre publicat el 1997, escrit per Michael Drosnin que parla d'un suposat codi ocult dins de la Tor\u00e0.\nEl llibre est\u00e0 basat en una t\u00e8cnica descrita a l'estudi \"Equidistant Letter Sequences in the Book of Genesis\" (\"Lletres equidistants en el llibre del G\u00e8nesi\"), d'Eliyahu Rips de la Universitat Hebrea d'Israel, conjuntament amb Doron Witztum i Yoav Rosenberg.\nDrosnin, que es declara ateu, parla en el llibre de com es descobr\u00ed el codi, en qu\u00e8 consisteix, la informaci\u00f3 amagada en la Tor\u00e0 referent a la hist\u00f2ria de la humanitat posterior a l'escriptura i que ajudaria a verificar que efectivament existeix informaci\u00f3 codificada i aventura alguna predicci\u00f3 catastr\u00f2fica sobre el futur. A m\u00e9s parla de les m\u00faltiples entrevistes que t\u00e9 ell amb importants persones de diversos governs en la seva recerca per evitar que aquestes prediccions catastr\u00f2fiques esdevinguin reals.\nEl llibre va estar durant molt de temps en les llistes dels m\u00e9s venuts i va tenir una seq\u00fcela amb el t\u00edtol El nou codi secret de la B\u00edblia (The Bible Code II) que es public\u00e0 el 2002. La seq\u00fcela no aportava res de nou. Simplement reflexionava sobre els possibles encerts i les errades de les preteses prediccions que havia realitzat des de la publicaci\u00f3 del primer llibre fins a l'aparici\u00f3 del segon i relatava m\u00e9s entrevistes amb dignataris dels pa\u00efsos implicats en les prediccions.\nDespr\u00e9s de la publicaci\u00f3 del llibre, aparegueren a disposici\u00f3 del p\u00fablic diversos programes d'ordinador, entre ells l'original que havia emprat Rips per desxifrar el codi i altres que l'imitaven amb millor o pitjor fortuna.\nAquest codi ha estat desacreditat a bastament. Amb el mateix sistema s'han trobat multitud de missatges i \"prediccions\" en els llibres m\u00e9s variats.", "target": "Filosofia"}, {"text": "En moltes religions i escoles filos\u00f2fiques, l'\u00e0nima \u00e9s la part immaterial o espiritual d'un \u00e9sser viu, sovint considerada com a eterna. Es creu, en general, que est\u00e0 constitu\u00efda per la consci\u00e8ncia i la personalitat de l'\u00e9sser, i pot ser sin\u00f2nim d'esperit, de ment o d'un mateix. A la teologia, l'\u00e0nima sovint es creu que viu en la persona despr\u00e9s de la mort, i algunes religions postulen que D\u00e9u crea \u00e0nimes. En algunes cultures s\u00f3n \u00e9ssers vius no humans, objectes inanimats i, a vegades, es diu de les \u00e0nimes una creen\u00e7a coneguda com l'animisme.L'\u00e0nima i l'esperit s\u00f3n termes que s'usen indistintament, encara que el primer es pot considerar com un aspecte de la persona m\u00e9s mund\u00e0 i menys transcendent que l'\u00faltim. Les paraules \u00e0nima i psique poden ser tractades com a sin\u00f2nimes, encara que psique t\u00e9 connotacions relativament m\u00e9s f\u00edsiques, mentre que \u00e0nima est\u00e0 connectada m\u00e9s de prop a la metaf\u00edsica i la religi\u00f3.L'\u00e0nima, segons algunes tradicions religioses i filos\u00f2fiques, \u00e9s el principi espiritual i immaterial que forma part de l'\u00e9sser hum\u00e0, separat del cos, i que el diferencia d'altres \u00e9ssers, tot i que algunes escoles creuen que l'\u00e0nima \u00e9s un principi vital i per tant pertany tamb\u00e9 als animals i les plantes. En general, l'\u00e0nima es concep com un principi intern, vital i espiritual, font de totes les funcions f\u00edsiques i, en concret, de les activitats mentals.\nA vegades s'ha usat com a sin\u00f2nim de consci\u00e8ncia o ment i sovint t\u00e9 connotacions religioses, afirmant que l'\u00e0nima va ser donada a l'home pels d\u00e9us i per tant \u00e9s immortal. Per aix\u00f2, l'\u00e0nima va lligada a un sentit de transcend\u00e8ncia a totes les cultures conegudes, ja que tenen la creen\u00e7a que pot existir independentment del cos. A moltes cultures contempor\u00e0nies de tradici\u00f3 oral, es diu que els \u00e9ssers humans tenen diverses \u00e0nimes (de vegades, fins a set) localitzades a diferents parts del cos, cadascuna amb diferents funcions. Aix\u00ed, la malaltia \u00e9s descrita sovint com la p\u00e8rdua de l'\u00e0nima, el que pot passar, per exemple, quan les bruixes roben l'\u00e0nima o els esperits del mal la segresten.\nTamb\u00e9 hi ha fil\u00f2sofs que consideren que l'\u00e0nima no existeix, i que, per tant, la ment formaria part del cos, i no d'una \u00e0nima immaterial.\nEn el transcurs de la hist\u00f2ria, el concepte \"\u00e0nima\" passa per diversos intents d'explicaci\u00f3. Des del dualisme de l'idealisme filos\u00f2fic i de la gnosi, a la interpretaci\u00f3 existencialista d'un tot amb dos aspectes espec\u00edfics que s\u00f3n: el material i l'immaterial.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Tot \u00e9s un concepte que s'oposa al no-res i que inclou la globalitat dels ens. Per aix\u00f2 a vegades s'usa com a sin\u00f2nim d'exist\u00e8ncia, o de conjunt d'\u00e9ssers existents. Tamb\u00e9 pot referir-se al m\u00f3n o a l'univers, com a marcs coneguts que englobarien aquests \u00e9ssers. Si s'empra en sentit metaf\u00edsic, pot ser alhora sin\u00f2nim d'absolut o de la divinitat (els atributs de la qual sovint passen per saber-ho i poder-ho tot). Si s'accepta la realitat dels pensaments i idees abstractes, el tot tamb\u00e9 inclou conceptes imaginaris, invencions i projeccions de futur.\nUna de les aspiracions hist\u00f2riques del coneixement hum\u00e0 \u00e9s arribar a entendre-ho tot, tant el concepte en si com les coses que inclogui, \u00e9s a dir, arribar al saber total. Per aix\u00f2 s'intenten establir teories comprensives que uneixin les diferents aportacions de la ci\u00e8ncia i altres formes de saber, entre les quals destaca la teoria del tot de la f\u00edsica, un postulat que va m\u00e9s enll\u00e0 de la teoria de camp unificat.\nViccionari", "target": "Filosofia"}, {"text": "Jean-Marie Guyau Tuillerie (Laval, Mayenne, 28 d'octubre de 1854 \u2013 Menton, Alps-Mar\u00edtims, 31 de mar\u00e7 de 1888) va ser un fil\u00f2sof i poeta franc\u00e8s. Les seves obres estan impregnades pel vitalisme i insisteixen en la felicitat d'una vida compartida amb els altres.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'estructuralisme \u00e9s una escola te\u00f2rica de les ci\u00e8ncies socials i humanes originada amb Ferdinand de Saussure i desenvolupada per L\u00e9vi Strauss. Considera l'objecte d'estudi com un sistema dividit en elements que es relacionen entre si. S\u2019atorga prioritat als significants, davant dels significats. La relaci\u00f3, i per tant, la comparaci\u00f3 \u00e9s el que origina el significat. Per analitzar-lo cient\u00edficament, cal, doncs, estudiar aquestes relacions i com n'afecten la globalitat, que adquireix un significat m\u00e9s enll\u00e0 de la suma de les parts. Per exemple, la difer\u00e8ncia entre el fred i la calor dota de significat a ambdues paraules. No podem entendre el fred si no concebem la calor.\nL'estructuralisme, a m\u00e9s, deixa de banda la idea humanista de que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s al centre, i es posen les estructures al centre. Per tant, els \u00e9ssers humans hem estat creats per les estructures on naixem i ens socialitzem.\nL'estructuralisme disposa, a m\u00e9s, d'un corrent important en art i arquitectura, desenvolupat b\u00e0sicament entre els anys 1950 i 1970 (estructuralisme (art)), aix\u00ed com una posici\u00f3 te\u00f2rica cient\u00edfica (estructuralisme cient\u00edfic) dins de la filosofia anal\u00edtica.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El no\u00fcmen (del grec \"\u03bd\u03bf\u03bf\u03cd\u03bc\u03b5\u03bdo\u03bd\" \"no\u00famenon\", \"el que \u00e9s pensat\" o \"el que es pret\u00e9n dir\") en la filosofia d'Immanuel Kant, \u00e9s un terme que s'introdueix per referir-se a un objecte no fenom\u00e8nic, \u00e9s a dir, que no pertany a una intu\u00efci\u00f3 sensible, sin\u00f3 a una intu\u00efci\u00f3 intel\u00b7lectual o suprasensible, la idea en si.Per una altra banda, el terme tamb\u00e9 ha estat utilitzat per parlar de la cosa en-si, \u00e9s a dir, l'exist\u00e8ncia pura independentment de qualsevol representaci\u00f3.En la filosofia de Plat\u00f3 representa una especie intel\u00b7ligible o idea que indica tot all\u00f2 que no pot ser percebut en el m\u00f3n tangible i la qual nom\u00e9s es pot arribar mitjan\u00e7ant la ra\u00f3. El no\u00fcmen \u00e9s el concepte fundamental de la metaf\u00edsica de Plat\u00f3, \u00e9s a dir, el m\u00f3n de les idees.La cosa en si mateixa, fora de la seva relaci\u00f3 amb la nostra manera d'intuirla o percebra-la; no \u00e9s objecte dels nostres sentits, ni per tant del nostre coneixement. Per Kant no cab un coneixement de la realitat no\u00fcm\u00e8nica per\u00f2 \u00e9s possible accedir aquesta realitat mitjan\u00e7ant la moral. Per exemple, tot i que nom\u00e9s puguem con\u00e8ixer'ns a nosaltres mateixos com \u00e9ssers sotm\u00e8s a la casualitat dominant en l'\u00e0mbit dels fen\u00f2mens, a saber, com no lliures, hem de presentar-nos tamb\u00e9 com lliures si volem acceptar la possibilitat d'una conducta sotmesa a l'imperatiu categ\u00f2ric, \u00e9s a dir una conducta moral.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El budisme laic, budisme ateu, budisme agn\u00f2stic, ateisme budista, la\u00efcisme budista o budisme secular \u00e9s un terme ample per a una forma emergent de budisme que es basa en l'humanisme, el naturalisme, els valors agn\u00f2stics i el pragmatisme m\u00e9s que en la religi\u00f3 i nega creences sobrenaturals.\nEls budistes laics interpreten els ensenyaments de Buda i els textos budistes d'una manera racional i evidencialista, considerant els contextos hist\u00f2rics i culturals dels temps en els quals Buda visqu\u00e9 i els sutres i textos t\u00e0ntrics foren escrits. En el context del budisme secular, la doctrina budista pot ser desmuntada en una combinaci\u00f3 poc espec\u00edfica de diverses creences tradicionals que poden ser considerades supersticioses i no poden ser demostrades mitjan\u00e7ant el m\u00e8tode cient\u00edfic: \u00e9ssers sobrenaturals (com els deves, bodhisattves, n\u0101gues, pretes, etc.), m\u00e8rits i la seva transfer\u00e8ncia mitjan\u00e7ant el karma, el renaixement, la cosmologia budista (incloent-hi l'exist\u00e8ncia de la terra pura i l'infern Naraka), etc.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La Nova escola atenenca es refereix al per\u00edode esc\u00e8ptic de l'antic Platonisme, que s'est\u00e9n des del 266 aC, quan Arcesilau esdevingu\u00e9 cap de l'Acad\u00e8mia de Plat\u00f3, fins al 90 aC, quan Ant\u00edoc d'Ascal\u00f3 va rebutjar l'escepticisme, tot i que fil\u00f2sofs individuals, com Favor\u00ed i el seu mestre Plutarc van seguir defensant l'escepticisme acad\u00e8mic despr\u00e9s d'aquesta data. A difer\u00e8ncia de l'escola esc\u00e8ptica existent, els pirronistes, creien que el coneixement del m\u00f3n \u00e9s impossible tot i no dubtar de l'exist\u00e8ncia de la veritat en si. Pensaven que les idees mai no s\u00f3n veritat; tanmateix, hi ha graus de probabilitat, i per tant graus de creen\u00e7a, que permeten que hom actu\u00ef. L'escola es caracteritzava pels seus atacs als estoics i per la seva creen\u00e7a en impressions convincents que porten al coneixement verdader. Els esc\u00e8ptics acad\u00e8mics m\u00e9s importants foren Arcesilau, Carn\u00e8ades i Fil\u00f3 de Larissa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Jos\u00e9 Antonio P\u00e9rez Tapias (Sevilla, 3 de juny de 1955) \u00e9s un pol\u00edtic, autor i professor universitari espanyol. Va ser membre de la vuitena i novena legislatures del Congr\u00e9s dels Diputats.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Alain Badiou \u00e9s un fil\u00f2sof, novel\u00b7lista, dramaturg i professor franc\u00e8s, nascut a Rabat (Marroc) el 17 de gener de 1937. \u00c9s molt coneguda la seva obra L'\u00catre et l'\u00c9v\u00e9nement (El ser i l'esdeveniment), i tamb\u00e9 el seu comprom\u00eds pol\u00edtic, la seva filiaci\u00f3 i defensa del maoisme, i les seves declaracions en favor dels treballadors estrangers en situaci\u00f3 irregular.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El m\u00f3n com a voluntat i representaci\u00f3 (Die Welt Als Wille und Vorstellung, en l'original alemany) \u00e9s el t\u00edtol de l'obra cabdal del fil\u00f2sof alemany Arthur Schopenhauer. Va ser publicada per primera vegada el 1819, per l'editorial Brockhaus, de Leipzig. El llibre \u00e9s considerat la m\u00e9s elaborada manifestaci\u00f3 del pessimisme filos\u00f2fic i ha influ\u00eft en multitud de pensadors i escriptors, de la categoria de Freud, Nietzsche, Popper, Cioran i Jorge Luis Borges, entre d'altres. Schopenhauer s'inspira principalment en l'idealisme de Kant, i en altres fil\u00f2sofs com Plat\u00f3, David Hume i Berkeley, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s tributari, en gran manera, de les filosofies hinduista (els Upanishads) i budista. El seu prop\u00f2sit \u00faltim \u00e9s l'explicaci\u00f3 com cal del m\u00f3n en tots els aspectes i sota tots els punts de vista, tasca que el fil\u00f2sof aborda amb els conceptes de voluntat i representaci\u00f3. Tot el seu treball posterior no suposar\u00e0 m\u00e9s que el desenvolupament de les idees fonamentals exposades en aquesta obra.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Monadologia \u00e9s una obra de Gottfried Wilhelm Leibniz dedicada a les m\u00f2nades o subst\u00e0ncies prim\u00e0ries, escrita en 90 aforismes i breus explicacions en prosa. Cada m\u00f2nada (terme ja usat a la filosofia grega) seria un ens material programat per actuar d'una determinada manera i interaccionar amb les altres m\u00f2nades. Aquesta programaci\u00f3 original justifica el paper de D\u00e9u com a creador del m\u00f3n i lluita contra el dualisme extrem (ja que totes les m\u00f2nades s\u00f3n part d'un U).\nLes m\u00f2nades no poden ser separades dels cossos a qu\u00e8 donen origen, existeixen com a abstracci\u00f3 i ess\u00e8ncia d'aquests (idealisme) i justifiquen el paper de cada \u00e9sser al m\u00f3n. Les m\u00f2nades, per tant, tenen realitat matem\u00e0tica (unitat del c\u00e0lcul), f\u00edsica, metaf\u00edsica, psicol\u00f2gica (actuen com a idees innates) i biol\u00f2gica. La seva principal qualitat \u00e9s la percepci\u00f3, que les ajuda a relacionar-se amb les altres, i l'autopercepci\u00f3 en el cas de formar part d'\u00e9ssers racionals.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Assaig de teodicea sobre la bondat de D\u00e9u, la llibertat de l'home i l'origen del mal (en l'original franc\u00e8s; Essais de Th\u00e9odic\u00e9e sur la bont\u00e9 de Dieu, la libert\u00e9 de l'homme et l'origine du mal), sovint abreujat Teodicea, \u00e9s el t\u00edtol d'una obra filos\u00f2fica de Gottfried Leibniz. Publicat el 1710, el llibre va introduir el mot teodicea en el vocabulari com\u00fa, mentre que la seva resoluci\u00f3 optimista sobre el problema del mal probablement fou la inspiraci\u00f3 principal del C\u00e0ndid de Voltaire, tot i que en forma de s\u00e0tira. \u00c9s l'\u00fanic dels principals escrits filos\u00f2fics de Leibniz que va ser publicat abans de la seva mort, i on apareix la seva famosa frase \"el millor dels mons possibles\".", "target": "Filosofia"}, {"text": "Johannes Rehmke (Elshorn, Schleswig-Holstein, 1848 -Greifswald, 1930) va ser un fil\u00f2sof alemany.La seva obra sobre l'epistemologia buscava superar els dualismes entre subjecte i objecte, t\u00edpics d'aquesta disciplina, tot intentant desenvolupar un m\u00e8tode que va anomenar \"ci\u00e8ncia fonamental\". Va ser professor a la Universitat de Greifswald i va publicar obres cr\u00edtiques amb Immanuel Kant. Tamb\u00e9 es va ocupar d'altres camps com el subjectivisme i el fenomenalisme.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El conatus \u00e9s la for\u00e7a vital o l'esfor\u00e7 de persist\u00e8ncia dels \u00e9ssers, \u00e9s a dir, la tend\u00e8ncia a perdurar i mantenir-se, ja es tracti d'esp\u00e8cies vives (que tendeixen a nodrir-se i reproduir-se), de mat\u00e8ria o energia (com il\u00b7lustra el principi de conservaci\u00f3). Aquest concepte filos\u00f2fic va n\u00e9ixer amb els estoics i va centrar part de les especulacions medievals i modernes sobre la vida.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El terme terra enganx\u00f3s fa refer\u00e8ncia a la barrera invisible que conformen les tasques i c\u00e0rregues que culturalment s'associen a les dones i que impedeixen el desenvolupament de la seva carrera professional en igualtat de condicions amb els homes.\n\u00c9s un terme creat recentment, amb equivalents formats paral\u00b7lelament en castell\u00e0 (suelo pegajoso) o en angl\u00e8s (sticky floor), molt relacionat conceptualment amb un altre terme creat tamb\u00e9 per met\u00e0fora: sostre de vidre i amb l'efecte Curie.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'utilitarisme \u00e9s un marc te\u00f2ric per a la moralitat, basat en la maximitzaci\u00f3 de la utilitat per a la societat o la humanitat. La moralitat de qualsevol acci\u00f3 o llei ve donada per la seva utilitat per a la societat. De vegades, es resumeix l'utilitarisme a partir del principi d'utilitat com a \u00abel m\u00e0xim benestar per al m\u00e0xim nombre de persones\u00bb.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Alan Ross Anderson (1925 - 1973) va ser un l\u00f2gic nord-americ\u00e0 i professor de filosofia a la Universitat Yale i la Universitat de Pittsburgh .\nUn col\u00b7laborador freq\u00fcent de Nuel Belnap, Anderson va tenir un paper decisiu en el desenvolupament de la l\u00f2gica rellev\u00e0ncia i la l\u00f2gica de\u00f2ntica.\nAnderson va morir de c\u00e0ncer en 1973.\nL\u00f2gica Rellev\u00e0ncia\nAnderson creu que la conclusi\u00f3 d'una infer\u00e8ncia v\u00e0lida ha de tenir alguna cosa a veure amb els locals . Formalment, es va apoderar d'aquesta \"condici\u00f3 rellev\u00e0ncia\" amb el principi que A implica B nom\u00e9s si A i B comparteixen almenys un constant no l\u00f2gic .\nTan simple com sembla aquesta idea, la seva implementaci\u00f3 en un sistema formal requereix un canvi radical de la sem\u00e0ntica de la l\u00f2gica cl\u00e0ssica . Anderson i Belnap (amb contribucions de J. Michael Dunn, Kit Fine, Alasdair Urquhart, Robert K. Meyer, Anil Gupta (l\u00f2gic), i altres ) van explorar les conseq\u00fc\u00e8ncies formals de la condici\u00f3 de rellev\u00e0ncia amb gran detall en els seus llibres d'Implicaci\u00f3 influents (vegeu refer\u00e8ncies m\u00e9s avall ), que s\u00f3n les obres m\u00e9s citades en el camp de la l\u00f2gica rellev\u00e0ncia.\nAnderson i Belnap no van trigar a observar que el concepte de rellev\u00e0ncia ha estat central en la l\u00f2gica des d'Arist\u00f2til, per\u00f2 s'havien descuidat indegudament des Gottlob Frege i George Boole van establir les bases del que vindria a ser conegut, amb certa ironia, com la l\u00f2gica \"cl\u00e0ssica\". Per veure un exemple del frac\u00e0s de la l\u00f2gica cl\u00e0ssica per satisfer la condici\u00f3 de rellev\u00e0ncia, veure l'article sobre el principi de l'explosi\u00f3.\nL\u00f2gica de\u00f2ntica\nAnderson va defensar l'opini\u00f3 que les sent\u00e8ncies de la forma \" Hauria de ser (el cas ) que A \" s'ha d'interpretar l\u00f2gicament com :\nA implica V ,\nOn V significa alguna cosa aix\u00ed com una norma ha estat violada. Va desenvolupar sistemes de l\u00f2gica de\u00f2ntica rellev\u00e0ncia que contenen una constant V especial ( notaci\u00f3 varia ) per a aquest prop\u00f2sit. Aquests sistemes a vegades s'han caracteritzat com a \"reduccions\" de l\u00f2gica de\u00f2ntica a la l\u00f2gica modal al\u00e9tica . Aix\u00f2 \u00e9s engany\u00f3s en el millor, per\u00f2, ja que les l\u00f2giques modals al\u00e9ticos generalment no contenen res per l'estil especial V constant d'Anderson.\nFilosofia de la l\u00f2gica\nAnderson era conegut per ser un plat\u00f2nic ( o realista, o monista ) sobre la l\u00f2gica; ell creia en \" l'\u00danic i Veritable Logic \" i que creia que era una l\u00f2gica rellev\u00e0ncia .\nRecursos\nAnderson, AR 1967 . Alguns problemes desagradables en la l\u00f2gica formal de l'\u00e8tica . Nous I (4 ) : 345-60 .\nAnderson, AR i Belnap, ND 1975 Vinculaci\u00f3 : . La l\u00f2gica de la rellev\u00e0ncia i la necessitat . Vol . . 1 Princeton : Princeton University Press .\nAnderson, AR, Belnap, ND, i Dunn, JM 1992 Vinculaci\u00f3 : . La l\u00f2gica de la rellev\u00e0ncia i la necessitat . Vol . . 2 Princeton : Princeton University Press . ISBN 0-691-07339-2\nMars, E. Sr 1992 . L\u00f2gica de\u00f2ntica Andersonian . Theoria 58 : 3-20", "target": "Filosofia"}, {"text": "En la filosofia de la ment el materialisme eliminatiu o eliminativisme \u00e9s una manera radical de materialisme (fisicalisme).", "target": "Filosofia"}, {"text": "Jos\u00e9 Luis L\u00f3pez-Aranguren Jim\u00e9nez (\u00c0vila, 9 de juny de 1909 - Madrid, 17 d'abril de 1996) fou un fil\u00f2sof, assagista i professor espanyol.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Adela Cortina Orts (Val\u00e8ncia, 1947) \u00e9s una fil\u00f2sofa valenciana, catedr\u00e0tica en \u00e8tica per la Universitat de Val\u00e8ncia. Des de 2008 forma part de la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies Morals i Pol\u00edtiques. \u00c9s directora de la Fundaci\u00f3 \u00c9TNOR (per a l'\u00c8tica dels Negocis i les Organitzacions).", "target": "Filosofia"}, {"text": "Neus Campillo Iborra, (Sueca, Ribera Baixa, 1945) \u00e9s catedr\u00e0tica de Filosofia i investigadora en l'Institut Universitari d'Estudis de la Dona (IUED) de la Universitat de Val\u00e8ncia. Doctora en Filosofia en la Universitat de Val\u00e8ncia fou directora del departament de Filosofia en dita universitat del 1999 al 2000, i actualment \u00e9s professora em\u00e8rita d'aquesta mateixa instituci\u00f3. Fou tamb\u00e9 directora de IUED de 1994 a 1996.\u00c9s una pensadora feminista emmarcada en la Segona onada del feminisme. Des de la seua posici\u00f3 de directora de l'IUED impuls\u00e0 els estudis feministes de les dones i del g\u00e8nere.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Un experiment amb el temps (\"An Experiment with time\" en el seu original angl\u00e8s) \u00e9s un assaig de J.W. Dunne sobre la precognici\u00f3 i l'experi\u00e8ncia humana del temps. Publicat per primera vegada el Mar\u00e7 de 1927, fou \u00e0mpliament llegit i les seves idees foren promogudes per altres autors, sobretot per J. B. Priestley.\nAltres llibres de l'autor s\u00f3n L'univers serial, La nova Immortalitat i Res mor (The Serial Universe, The New Immortality, and Nothing Dies).", "target": "Filosofia"}, {"text": "Sir Alfred Jules Ayer (Londres, Regne Unit, 29 d'octubre de 1910 - 27 de juny de 1989) fou un fil\u00f2sof i professor brit\u00e0nic, pare del positivisme l\u00f2gic. Divulgador al Regne Unit de l'obra i de la filosofia del Cercle de Viena. La seva obra principal va ser \u201cLlenguatge, Veritat i L\u00f2gica\u201d editada el 1936. Com a profossor universitari va treballar a la University College de Londres i a la Universitat d'Oxford.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Sostre de vidre \u00e9s un concepte amb el qual es fa refer\u00e8ncia a la barrera invisible que representen les limitacions amb qu\u00e8 es troben les dones per a ascendir en la seva carrera professional fins als c\u00e0rrecs de m\u00e9s responsabilitat. Es tracta d'un terme creat per met\u00e0fora, un proc\u00e9s de creaci\u00f3 for\u00e7a productiu especialment en \u00e0mbits com les ci\u00e8ncies socials, que juga amb el fet que sovint aquestes limitacions no s\u00f3n expresses, clares o evidents, sin\u00f3 que costa d'identificar-les perqu\u00e8 es presenten de manera subtil, amagada.En els estudis de g\u00e8nere, es denomina sostre de vidre a la limitaci\u00f3 soterrada de l'ascens laboral de les dones a l'interior de les organitzacions. Es tracta d'un sostre que limita les seves carreres professionals, dif\u00edcil de traspassar i que els impedeix seguir avan\u00e7ant. \u00c9s invisible perqu\u00e8 no existeixen lleis o dispositius socials establerts i oficials que imposin una limitaci\u00f3 expl\u00edcita en la carrera laboral a les dones.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'antimodernisme va ser un moviment religi\u00f3s contra el modernisme, la ci\u00e8ncia i el liberalisme dins de l'esgl\u00e9sia cat\u00f2lica al segle xix i principi del segle xx. Va culminar el 1907 amb l'enc\u00edclica Pascendi Dominici Gregis de Giuseppe Melchiore Sarto conegut com a papa Pius X. S'oposa entre d'altres contra l'estudi cient\u00edfic de la b\u00edblia i doctrina cat\u00f2liques amb el m\u00e8tode de la cr\u00edtica hist\u00f2rica, la llibertat religiosa, la llibertat de no en tenir cap i contra la separaci\u00f3 entre l'Esgl\u00e9sia i l'Estat.\nPel jurament antimodernista publicat al motu proprio Sacrorum Antistitum l'1 de setembre del 1910 els membres del clergat, professors de centres d'estudis eclesi\u00e0stics o catedr\u00e0tics a universitats pontif\u00edcies havien de repudiar les doctrines del modernisme.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'ateisme feminista o feminisme ateu defensa la igualtat de drets i deures entre homes i dones en una societat sense religi\u00f3.\nEl feminisme ateu senyala a la religi\u00f3 organitzada com la principal font d'opressi\u00f3 envers la dona, de desigualtat de g\u00e8nere i de supressi\u00f3 de la llibertat sexual i determinats drets humans b\u00e0sics. Per les feministes atees, la participaci\u00f3 en una fe \u00e9s l'acceptaci\u00f3 de la submissi\u00f3 al patriarcat i a les accions antifeministes de les religions organitzades.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Henosi (grec antic, \u1f15\u03bd\u03c9\u03c3\u03b9\u03c2) \u00e9s la paraula grega cl\u00e0ssica per \u00abunitat m\u00edstica\u00bb, \u00abuni\u00f3\u00bb o \u00abunitat\u00bb. En el platonisme, i especialment el neoplatonisme, l'objectiu de l'henosi \u00e9s uni\u00f3 amb el que \u00e9s fonamental en la realitat: l'Un (\u03a4\u00f3 \u1f1d\u03bd), la Font o la M\u00f2nada (\u03bc\u03bf\u03bd\u03ac\u03c2). El concepte neoplat\u00f2nic t\u00e9 precedents en les religions del misteri grec, aix\u00ed com paral\u00b7lels en la filosofia oriental. Es desenvolupa a m\u00e9s en el Corpus Hermeticum, en teologia cristiana, alevisme, soteriologia i misticisme, i \u00e9s un factor important en el desenvolupament hist\u00f2ric del monoteisme durant l'Antiguitat tardana.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Bartomeu Forteza Pujol (Felanitx, Mallorca, 17 de juny de 1939 - Barcelona, Barcelon\u00e8s, 6 de desembre de 2000) fou un fil\u00f2sof, investigador, traductor i professor balear.\nFormat a Mallorca, es llicenci\u00e0 en teologia a la Pontif\u00edcia Universitat Gregoriana de Roma el 1962, i especialitzat en patr\u00edstica, ampli\u00e0 estudis a Munic i obting\u00e9 la llicenciatura en filosofia tamb\u00e9 a la Universitat Gregoriana el 1977, i a la Universitat de Barcelona el 1978. Es doctor\u00e0 en filosofia per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre Thomas Hobbes (1993). El 1979 guany\u00e0 per oposici\u00f3 la pla\u00e7a de professor agregat de batxillerat de l'assignatura de filosofia i el 1981 la de catedr\u00e0tic. El 1999 pass\u00e0 a ser professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, on impart\u00ed un curs de doctorat sobre Hobbes. Fou membre de la Societat Catalana de Filosofia i corresponsal per Espanya del Bulletin Hobbes, publicaci\u00f3 anual dels Archives de Philosophie. Ha estat traductor i el m\u00e0xim coneixedor a l'estat espanyol del pensament de l'empirista angl\u00e8s Thomas Hobbes. Corresponsal a Espanya i Portugal del Butlletin Hobbes, destac\u00e0 per la seva tesi doctoral L'objectivitat a la filosofia ling\u00fc\u00edstica de Thomas Hobbes, publicada el 1999. Del pensador angl\u00e8s, en tradu\u00ed, al castell\u00e0, Libertad y necesidad y otros escritos (1991) i, al catal\u00e0, alguns textos que palesen les discrep\u00e0ncies que mantingu\u00e9 amb Descartes i, p\u00f2stumament, de De Corpore (2011).", "target": "Filosofia"}, {"text": "La Lliga d'Ateus Militants (en rus \u0421\u043e\u044e\u0437 \u0432\u043e\u0438\u043d\u0441\u0442\u0432\u0443\u044e\u0449\u0438\u0445 \u0431\u0435\u0437\u0431\u043e\u0436\u043d\u0438\u043a\u043e\u0432 Soyuz voinstvuyushchikh bezbozhnikov) va ser una organitzaci\u00f3 atea i antireligiosa de l'URSS que va existir entre 1921 i 1947. L'entitat va arribar a assolir els 3,5 milions d'afiliats, els quals es dedicaven a intentar conv\u00e8ncer i perseguir les persones del seu entorn que sabessin creients. Primerament s'hi van unir treballadors no qualificats desitjosos de congraciar-se amb el Partit Comunista, per\u00f2 posteriorment la seva influ\u00e8ncia va estendre's i van participar de les seves activitats persones de diferents condicions i or\u00edgens \u00e8tnics.\nEl seu m\u00e0xim \u00f2rgan d'expressi\u00f3 era el diari Bezbozhnik, que significa \"Sense D\u00e9u\", i que va ser concebut com un instrument de propaganda i formaci\u00f3 interna dels afiliats. Es considerava que qualsevol manifestaci\u00f3 religiosa era enemiga del socialisme i que per tant calia erradicar el culte i perseguir els religiosos perqu\u00e8 no propaguessin la seva fe. Inicialment es va optar per la reeducaci\u00f3 dels creients, per\u00f2 a partir de la d\u00e8cada de 1930 es va acceptar la viol\u00e8ncia com a manera leg\u00edtima de fer-los cessar en les pr\u00e0ctiques religioses, fins i tot si comportava la \"destrucci\u00f3 de vides humanes\", com es va aprovar en un congr\u00e9s de l'entitat.La Lliga d'Ateus Militants va preparar material propagand\u00edstic que difonia per escoles, associacions juvenils, f\u00e0briques i altres entitats afins al r\u00e8gim. En diversos opuscles s'animava a acabar amb la religi\u00f3 amb els mitjans disponibles, lluny de la l\u00ednia del primer marxisme que considerava que l'educaci\u00f3 de la gent en el socialisme faria morir per si sola la religi\u00f3. Des del govern es va dictaminar que era positiu que els membres del Komsomol ho fossin tamb\u00e9 de la Lliga, perqu\u00e8 els joves podien delatar les pr\u00e0ctiques secretes religioses dels seus familiars.\n\nEls comit\u00e8s locals podien demanar a la Lliga que tanqu\u00e9s els temples i llocs de culte de la seva comunitat si una majoria de la poblaci\u00f3 hi donava suport. Aix\u00f2 va provocar la destrucci\u00f3 d'esgl\u00e9sies i altres monuments lligats a la religi\u00f3, si b\u00e9 d'altres es van conservar per respecte a la hist\u00f2ria per pressions ve\u00efnals. Igualment es va dur a terme una campanya per a la retirada de les icones de les llars particulars, fet que va provocar un fort rebuig social.\nQuan els nazis van envair l'URSS van permetre la reobertura dels temples, als quals acudiren en massa els creients, contradient les estad\u00edstiques pr\u00e8vies de la Lliga sobre el seu \u00e8xit en l'erradicaci\u00f3 de la fe entre el poble sovi\u00e8tic. Els aliats van pressionar I\u00f3ssif Stalin perqu\u00e8 atur\u00e9s la seva persecuci\u00f3 a la religi\u00f3, amb l'amena\u00e7a de no ajudar-lo en la seva lluita contra els alemanys, ja que no volien que els nazis fossin vistos pels russos com els llibertadors que els permetien expressar la seva fe. Per aix\u00f2 Stalin va ordenar el desmantellament de la Lliga d'Ateus Militants i despr\u00e9s de la guerra, malgrat l'ateisme continuava sent una doctrina oficial, no la va reconstituir.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Tractat teol\u00f2gic i pol\u00edtic (t\u00edtol original Tractatus Theologico-Politicus) \u00e9s la segona i \u00faltima obra publicada en vida per Baruch Spinoza.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Una veritat a mitges  \u00e9s una declaraci\u00f3 enganyosa, que inclou algun element de veritat. La declaraci\u00f3 pot ser parcialment veritat, pot ser totalment certa, per\u00f2 nom\u00e9s d'una part de la veritat global, o usar un element engany\u00f3s, com una puntuaci\u00f3 inadequada, o un doble sentit, sobretot si la intenci\u00f3 \u00e9s enganyar, evadir, o tergiversar la veritatLes veritats a mitges , Juntament amb la veritat fora de context (que \u00e9s un altre tipus de mitja veritat), s\u00f3n pitjors que les mentides, ja que poden conv\u00e8ncer molt m\u00e9s f\u00e0cilment al receptor del missatge amb la part de veritat aportada. Els nazis van emprar en la seva propaganda (Goebbels en va ser l'\u00e0nima) des de la mentida directa, la mitja veritat i/o la veritat fora de context.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La consolaci\u00f3 de la filosofia (traducci\u00f3 del llat\u00ed: De consolatione philosophiae) \u00e9s una obra filos\u00f2fica escrita per Boeci cap a l'any 524. Ha estat una de les obres m\u00e9s importants i influents a Occident durant l'edat mitjana i el Renaixement i l'\u00faltima gran obra de l'Antiguitat cl\u00e0ssica.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El  trilema de M\u00fcnchhausen  \u00e9s un terme filos\u00f2fic que designa la impossibilitat de provar cap veritat fins i tot en els camps de la l\u00f2gica i la matem\u00e0tica. S'anomena aix\u00ed en honor del bar\u00f3 de M\u00fcnchhausen, de qui es deia que havia pogut treure\u2019s a si mateix i el cavall que muntava d'un pant\u00e0, estirant-se els seus propis cabells. Tamb\u00e9 s'anomena trilema d'Agripa pel fil\u00f2sof esc\u00e8ptic Agripa.\nVa ser encunyat en el context de la teoria del coneixement a mitjan segle XX pel popperi\u00e0 Hans Albert, tot i que tradicionalment el seu argument \u00e9s referit pel grec cl\u00e0ssic Di\u00f2genes Laerci, el fil\u00f2sof esc\u00e8ptic Agripa i \u00e9s un atac a la possibilitat d'aconseguir una justificaci\u00f3 \u00faltima per a qualsevol proposici\u00f3, fins i tot en les ci\u00e8ncies formals com la matem\u00e0tica i la l\u00f2gica. Un trilema \u00e9s un problema que admet nom\u00e9s tres solucions, totes les quals semblen inacceptables. L'argument discorre aix\u00ed: qualsevol sigui la manera en qu\u00e8 es justifiqui una proposici\u00f3, si el que es vol \u00e9s certesa absoluta, sempre ser\u00e0 necessari justificar els mitjans de la justificaci\u00f3, i despr\u00e9s els mitjans d'aquesta nova justificaci\u00f3, etc. Aquesta simple observaci\u00f3 condueix sense escapament a una de les seg\u00fcents tres alternatives (les tres banyes del trilema):\n\nUna regressi\u00f3 infinita: A es justifica per B, B es justifica per C, C es justifica per D, etc. ( regressus ad infinitum ).\nUn cercle l\u00f2gic: A es justifica per B, B es justifica per C, i C es justifica per A ( petitio principii ).\nUn tall arbitrari en el raonament: A es justifica per B, B es justifica per C, i C no es justifica. Aquesta \u00faltima proposici\u00f3 pot presentar-se com autoevident, de \"sentit com\u00fa\" o com un principi fonamental (postulat o axioma) de la ra\u00f3, per\u00f2 tot i aix\u00ed representaria una suspensi\u00f3 arbitr\u00e0ria del principi de ra\u00f3 suficient.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El neotomisme \u00e9s el corrent m\u00e9s fort del moviment filos\u00f2fic cat\u00f2lic de la neoescol\u00e0stica que volia revigorir i modernitzar les idees desenvolupades per Tom\u00e0s d'Aquino a l'edat mitjana com a alternativa al modernisme i la il\u00b7lustraci\u00f3. El moviment va ser encetat el 1879 per l'enc\u00edclica Aeterni Patris sobre la restauraci\u00f3 de la filosofia cristiana, publicada pel papa Lle\u00f3 XIII (1810-1903). En el marc del nacionalcatolicisme va ser el sol corrent filos\u00f2fic autoritzat a les universitats d'Espanya durant el franquisme.El moviment s'inscriu dins del moviment del romanticisme cat\u00f2lic. Uns dels protagonistes del moviment a Espanya van ser J. Gonz\u00e1lez Arintero i P. Mat\u00edas Garc\u00eda. Arintero s'oposa a la separaci\u00f3 dels poders i veu en la perfecte uni\u00f3 de l'Estat i de l'Esgl\u00e9sia un ideal, que l'esgl\u00e9sia no pot refusar sense fallar en la seva missi\u00f3. Segons Carrasco, aix\u00f2 \u00e9s un nacionalcatolicisme avant la lettre i un tradicionalisme de l'statu quo. El neotomisme nom\u00e9s es mou en el sentit que no vol repetir maquinalment les frases de Tom\u00e0s d'Aquino, per\u00f2 preconitza que s'ha de fer el que ell hauria fet si encara visqu\u00e9s, fidel al seu esperit. \u00c9s un moviment restaurador i antimodernista.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'agorisme \u00e9s la filosofia pol\u00edtica llibert\u00e0ria que defensa la meta d'aconseguir una societat en la qual totes les relacions entre les persones siguin intercanvis voluntaris per mitj\u00e0 de la lluita contra l'economia. Va ser creat pel fil\u00f2sof llibertari Samuel Edward Konkin III el 1975.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Top Girls \u00e9s una obra de teatre escrita per la dramaturga anglesa Caryl Churchill estrenada el 28 d\u2019agost del 1982 al Royal Court Theatre (Londres, Anglaterra). N\u2019\u00e9s considerada la seva obra m\u00e9s important.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El terme materialisme designa una disposici\u00f3 d'esperit que consisteix a servir-se de la realitat tangible o \"mat\u00e8ria\" com a base del saber i el coneixement i, per extensi\u00f3, d'una visi\u00f3 de la vida.\nSegons aquesta concepci\u00f3, el m\u00f3n -i per extensi\u00f3, l'univers- \u00e9s constitu\u00eft de mat\u00e8ria, la qual existeix objectivament fora de la consci\u00e8ncia i independentment d'aquesta. La mat\u00e8ria \u00e9s prim\u00e0ria i la consci\u00e8ncia i el pensament s\u00f3n propietats d'aquesta a partir d'un estat altament organitzat. El pensament \u00e9s un nivell superior del coneixement hum\u00e0, un proc\u00e9s en el qual es reflecteix la realitat objectiva. Des de la concepci\u00f3 materialista, es creu que, a m\u00e9s, la mat\u00e8ria no ha estat creada del no-res, que existeix l'eternitat i que el m\u00f3n i les seves regularitats s\u00f3n cognoscibles.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Immanuel Kant [AFI: \u026a\u02ccm\u0251n\u028a\u032f\u025bl \u02c8k\u02b0ant\u02bf] (K\u00f6nigsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat fil\u00f2sof prussi\u00e0. Fill d'un modest guarnicioner, Immanuel Kant fou educat en el pietisme. El 1740, entra en la Universitat de K\u00f6nigsberg, la seva ciutat natal, com a estudiant de teologia, i hi fou alumne de Martin Knutzen, que l'introdu\u00ed en la filosofia racionalista de Leibniz i Wolff i li va imbuir, aix\u00ed mateix, l'inter\u00e8s per les ci\u00e8ncies naturals, en particular per la mec\u00e0nica de Newton. Al llarg de la seva vida, Kant no va arribar a allunyar-se mai m\u00e9s d'un centenar de quil\u00f2metres de la seva ciutat natal, per la qual cosa la seva exist\u00e8ncia va transc\u00f3rrer pr\u00e0cticament a la seva ciutat natal mateixa. L'\u00fanica excepci\u00f3 fou quan va residir uns mesos a Arnsdorf, on treball\u00e0 com a preceptor, activitat a la qual es va dedicar per guanyar-se la vida despr\u00e9s de la mort del seu pare (1746).\nDespr\u00e9s de doctorar-se en la Universitat de K\u00f6nigsberg als trenta-un anys, Kant va exercir en aquest centre la doc\u00e8ncia i, el 1770, despr\u00e9s de fracassar dues vegades en l'intent d'obtenir una c\u00e0tedra i d'haver rebutjat oferiments d'altres universitats, finalment en fou nomenat professor ordinari de l\u00f2gica i metaf\u00edsica. Atret per la teologia i, despr\u00e9s, per la matem\u00e0tica i la f\u00edsica de Newton, es gradu\u00e0 i enseny\u00e0 en la universitat.\nEn la seva primera \u00e8poca es dedic\u00e0 als problemes de les ci\u00e8ncies, en relaci\u00f3 amb els sistemes de Leibniz i de Wolff; feu diversos cursos de geografia i elabor\u00e0 una teoria sobre l'origen del sistema solar, recollida posteriorment per Laplace i coneguda per teoria de Kant-Laplace. La dissertaci\u00f3 De mundi sensibilis atque intelligibilis forma et principiis (1770) inici\u00e0 el seu per\u00edode cr\u00edtic, en qu\u00e8, apartant-se de la filosofia leibnizianowolffiana i incorporant elements de l'empirisme de David Hume, an\u00e0 elaborant el seu sistema, que expos\u00e0 en les seves obres principals, entre les quals es poden destacar Kritik der reinen Vernunft (Cr\u00edtica de la ra\u00f3 pura, 1781; edici\u00f3 corregida, 1787), Kritik der praktischen Vernunft (Cr\u00edtica de la ra\u00f3 pr\u00e0ctica, 1788), Kritik der Urteilskraft (Cr\u00edtica del judici, 1790), i l'important Opus postumum (escrit entre el 1796 i el 1803, que no fou publicat, per\u00f2, \u00edntegrament fins al 1938). M\u00e0xim exponent de la Il\u00b7lustraci\u00f3 i pensador extraordin\u00e0riament influent en els segles xix i xx, Kant feu balan\u00e7 del saber del seu temps i es pregunt\u00e0 per qu\u00e8 la filosofia, entesa com a metaf\u00edsica, no havia encara empr\u00e8s el \"cam\u00ed segur d'una veritable ci\u00e8ncia\", a difer\u00e8ncia de la fisicomatem\u00e0tica newtoniana. La resposta a aquesta q\u00fcesti\u00f3 constitueix el contingut de la Cr\u00edtica de la ra\u00f3 pura.La vida que va portar ha passat a la hist\u00f2ria com a paradigma d'exist\u00e8ncia met\u00f2dica i rutin\u00e0ria. \u00c9s conegut el seu costum de fer un passeig vespert\u00ed, di\u00e0riament a la mateixa hora i amb id\u00e8ntic recorregut, fins al punt que arrib\u00e0 a convertir-se en una esp\u00e8cie de senyal horari per als seus conciutadans; es conta que l'\u00fanica excepci\u00f3 es va produir el dia en qu\u00e8 la lectura de l'\u00c9mile, de Rousseau, el va absorbir tant com per a fer-li oblidar el seu passeig, fet que va suscitar l'alarma dels seus coneguts.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Hist\u00f2ria social de la filosofia (en angl\u00e8s A History of Western Philosophy) \u00e9s un llibre de 1945 del fil\u00f2sof Bertrand Russell. \u00c9s un estudi de la filosofia occidental que va dels fil\u00f2sofs presocr\u00e0tics fins a principis del segle XX que va ser criticat per la seva generalitzaci\u00f3 i omissi\u00f3, en particular en el par\u00edode post-cartesi\u00e0, per\u00f2 que tanmateix va esdevenir un \u00e8xit comercial molt popular, i s'ha seguit imprimint des de la seva primera publicaci\u00f3. Quan es va concedir a Russell el Premi Nobel de Literatura, l'any 1950, el llibre es va citar com un dels que el van fer guanyar el premi. El llibre va proveir Russell d'estabilitat econ\u00f2mica en l'\u00faltim tram de la seva vida.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El realisme fa refer\u00e8ncia a una posici\u00f3 que considerava les formes plat\u00f2niques, o conceptes universals, com reals. En la filosofia de Plat\u00f3, un nom com\u00fa, com llit, es refereix a la naturalesa ideal de l'objecte, suggerida per la seva definici\u00f3, i aquesta naturalesa ideal t\u00e9 una exist\u00e8ncia metaf\u00edsica independent dels objectes particulars d'aquesta classe. Aix\u00ed, la circularitat existeix a part dels cercles particulars, la just\u00edcia, independentment dels individus o Estats justos particulars, i la idea de llit, independentment dels llits particulars. A l'edat mitjana,aquesta posici\u00f3 va ser defensada davant el nominalisme, que negava l'exist\u00e8ncia d'aquests universals. Els nominalistes afirmaven que els molts objectes anomenats per un \u00fanic nom no comparteixen res sin\u00f3 nom\u00e9s aquest nom. El terme mitj\u00e0 entre aquestes dues posicions inclo\u00efa el realisme moderat, que afirmava que els universals existeixen en els objectes del mateix tipus per\u00f2 no independents d'ells, i el conceptualisme, que mantenia que els universals podrien existir amb independ\u00e8ncia dels objectes d'un tipus particular, per\u00f2 nom\u00e9s com una idea de la ment, no com una entitat metaf\u00edsica que existeix en si mateixa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El mot actualisme t\u00e9 diversos significats segons s'apliqui al camp de la geologia, la filosofia o la psicologia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Pereant qui ante nos nostra dixerunt (llat\u00ed) o en catal\u00e0 que pereixin (o vagin al diable) aquells que digueren abans de nosaltres el que an\u00e0vem a dir \u00e9s una locuci\u00f3 llatina que Jeroni d'Estrid\u00f3 va atribuir al seu professor Eli Donat, tot i que el poeta Terenci ja l'hauria utilitzada. Jeroni va escriure: Nihil est dictum, quod non sit dictum prius: unde praeceptor meus Donatus, cum istum versiculum exponeret, \u00abpereant\u00bb inquit \u00abqui ante nos nostra dixerunt.\u00bb Tradu\u00eft: res no es diu que no s'hagi dit anteriorment, com el meu professor Donat va dir amb aquest proverbi: Que se'n vagin al diable, etc.\nVa esdevenir un proverbi per a indicar, amb cert humor, que alg\u00fa manlleva idees dels seus predecessors. S'utilitza quan alg\u00fa que pensa haver fet un treball original descobreix a posteriori que alg\u00fa altre ja havia dit o escrit el mateix. Persones acusades de plagi poden al\u00b7legar que, en el moment de fomular el seu pensament, no eren conscients de la font anterior.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Josep Maria Terricabras i Nogueras (Calella, 12 de juliol de 1946) \u00e9s un fil\u00f2sof, catedr\u00e0tic i pol\u00edtic catal\u00e0 i eurodiputat per ERC. Des del 10 de juny de 2014 \u00e9s president del grup de l'Alian\u00e7a Lliure Europea al Parlament Europeu.", "target": "Filosofia"}, {"text": "En el pensament indi, guna (en devanagari \u0917\u0941\u0923, transcripci\u00f3 IAST gu\u1e47a) \u00e9s cadascuna de les tres qualitats que componen l'univers:\n\nsattv\u00e0 (equilibri)\nrajas (activat)\ntamas (passivitat)Cadascuna no pot existir sense les altres i estan presents en diferents proporcions en tot el que existeix, des de la mat\u00e8ria (prakriti o 'natura') fins al m\u00e9s subtil, i tant a nivell f\u00edsic com emocional o mental.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La hist\u00f2ria de la filosofia de la hist\u00f2ria estudia la g\u00e8nesi i evoluci\u00f3 de la filosofia de la hist\u00f2ria. Existeixen diverses acceptacions sobre el seu origen com a disciplina: Voltaire en el segle xviii per l'encunyaci\u00f3 del terme, Jean Bodin en el XVI qualificant un autor grec com philosophitoricus. Encara que la m\u00e9s acceptada \u00e9s la de Giambattista Vico, en el segle xvii, en el seu Principi de la ci\u00e8ncia nova de la naturalesa comuna de les nacions, encara que s'acabaria assentant amb Voltaire.\nNo obstant aix\u00f2, els antics grecs tamb\u00e9 es van preocupar per la hist\u00f2ria i pels problemes filos\u00f2fics que plantejava, sense arribar, tanmateix, a ser una disciplina. La hist\u00f2ria plantejava una s\u00e8rie de q\u00fcestions com: Qu\u00e8 \u00e9s la hist\u00f2ria?, Quin \u00e9s el seu sentit?, Com coneixem el nostre passat?, entre altres.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La saviesa o sapi\u00e8ncia \u00e9s un atribut de l'\u00e9sser hum\u00e0, que li permet prendre decisions justes i perfectament equilibrades, i posar el coneixement en acci\u00f3; \u00e9s un car\u00e0cter que es desenvolupa amb l'aplicaci\u00f3 de la intel\u00b7lig\u00e8ncia a l'experi\u00e8ncia pr\u00f2pia, obtenint conclusions que ens donen un major enteniment, que al seu torn ens capaciten per a reflexionar, traient conclusions que ens donen discerniment de la veritat, sobre el que \u00e9s bo i el que \u00e9s dolent. La saviesa i la moral s'interrelacionen donant com a resultat un individu que actua amb bon judici. Algunes vegades es pren a la saviesa com una forma especialment ben desenvolupada de sentit com\u00fa. L'ideal del savi \u00e9s posterior al de l'heroi, primerament es destaca aquelles persones fortes o enginyoses i m\u00e9s endavant es reivindica la pot\u00e8ncia intel\u00b7lectual, que troben en els cavallers de l'edat moderna la combinaci\u00f3 d'ambd\u00f3s vessants.Dins el m\u00f3n de les ci\u00e8ncies de la informaci\u00f3, la saviesa constitueix el v\u00e8rtex de la pir\u00e0mide constitu\u00efda, de menor a major complexitat, per dada, informaci\u00f3, coneixement i saviesa.\nEn la sapi\u00e8ncia es destaca el judici sa basat en el coneixement i l'enteniment; l'aptitud de valer-se del coneixement amb \u00e8xit, i l'enteniment per a resoldre problemes, evitar o impedir perills, aconseguir certes metes, o aconsellar a uns altres. \u00c9s l'oposat a l'estupidesa, la ximpleria i la bogeria, i sovint es contrasta amb aquestes. Tom\u00e0s d'Aquino defineix la saviesa com \"el coneixement cert de les causes m\u00e9s profundes de tot\" (In Metaphysica, I, 2). Per aix\u00f2, per a ell, la saviesa t\u00e9 com a funci\u00f3 pr\u00f2pia ordenar i jutjar tots els coneixements. \u00edntimament \nLa saviesa pren les seves refer\u00e8ncies del que es denomina mem\u00f2ria a llarg termini. En altres termes, el viscut ha d'haver-se experimentat amb suficient freq\u00fc\u00e8ncia o intensitat com perqu\u00e8 no s'esborri del nostre record, s'insereixi en els esquemes del que considerem bo o dolent i es tingui en compte com a part dels processos de superviv\u00e8ncia de l'individu.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La llei de Hofstadter \u00e9s una m\u00e0xima autoreferencial sobre el temps en processos de recerca i desenvolupament cient\u00edfics i tecnol\u00f2gics, inventada per Douglas Hofstadter i inclosa dins de l'obra G\u00f6del, Escher, Bach, guanyadora del Premi Pulitzer l'any 1980.\n\nLa llei \u00e9s una declaraci\u00f3 pel que fa a la dificultat d'estimar amb precisi\u00f3 el temps que es triga a completar les tasques de certa complexitat substancial. Se cita sovint entre programadors inform\u00e0tics, especialment en les discussions sobre les t\u00e8cniques per a millorar la productivitat, com ara The Mythical Man-Month o programaci\u00f3 extrema. La naturalesa recursiva de la llei \u00e9s un reflex de l'experi\u00e8ncia universal de la dificultat experimentada en l'estimaci\u00f3 de tasques complexes malgrat tots els esfor\u00e7os, fins i tot sabent que la tasca \u00e9s complexa.\nLa llei es va introduir inicialment en el marc d'una discussi\u00f3 dels programes d'ordinadors que juguen als escacs. Els jugadors d'alt nivell es continuaven barallant amb les m\u00e0quines de tu a tu, tot i que les m\u00e0quines eren m\u00e9s potents que els jugadors en an\u00e0lisi recursiva. La intu\u00efci\u00f3 \u00e9s que els jugadors s\u00f3n capa\u00e7os de centrar-se en les posicions particulars en lloc de seguir cada possible l\u00ednia de joc fins al final.\nHofstadter va escriure:\n\"En els primers dies d'escacs per ordinador, la gent solia estimar que es necessitaria deu anys fins que un equip (o programa) arrib\u00e9s a ser campi\u00f3 del m\u00f3n. Per\u00f2, despr\u00e9s de passar deu anys, semblava que el dia que un ordinador es convertiria en campi\u00f3 del m\u00f3n era encara a m\u00e9s de deu anys de dist\u00e0ncia\".", "target": "Filosofia"}, {"text": "A grans trets, es pot considerar que la cr\u00edtica a l'ateisme est\u00e0 basada primordialment en una varietat d'arguments, entre els quals s'inclouen les apreciacions a l'entorn de la seva validesa, les conseq\u00fc\u00e8ncies de no tenir creences, el seu impacte en la moralitat, i l'afirmaci\u00f3 que alguns ateus s\u00f3n tamb\u00e9 dogm\u00e0tics.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Ave Caesar, morituri te salutant (lit. 'Ave Cesar, els qui moriran et saluden') \u00e9s la frase en llengua llatina que els gladiadors dirigien a l'emperador rom\u00e0 just abans del comen\u00e7ament dels jocs de gladiadors. Al llibre De Vita Caesarum de Suetoni, hi apareix la primera refer\u00e8ncia liter\u00e0ria a la frase, malgrat que \u00e9s escrita d'una manera no exactament igual que la que coneixem: Have imperator, morituri te salutant!.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Un mestre espiritual designa, en filosofia i religi\u00f3, aquell qui pertanyent a una certa tradici\u00f3 i havent estat iniciat, \u00e9s considerat capa\u00e7 de transmetre una doctrina o una pr\u00e0ctica espirituals, ja sigui p\u00fablicament o a un grup restret d'estudiants. \u00c9s doncs \"aquell qui pot, amb un desinteressament total, guiar el altres pel cam\u00ed que ell mateix ha recorregut, ajudant-los a passar els obstacles i perills que hi poden trobar i a comprendre les revelacions que apareixeran\".El mot 'Mestre', utilitzat en aquest sentit, es troba en hebreu on es diu rab\u00ed (Jes\u00fas de Natzaret era anomenat 'rab\u00ed' o 'mestre' pels seus deixebles); al Jap\u00f3 s'utilitza el mot sensei, que t\u00e9 la connotaci\u00f3 de 'germ\u00e0 gran' (aquell qui t\u00e9 m\u00e9s experi\u00e8ncia que el deixeble); en hindi hi ha el mot guru que significa 'el qui dissol les tenebres'; en l'islam, i especialment en el sufisme, hi ha el xeic; en el budisme tibet\u00e0, el lama.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Salvador de Broc\u00e0 i Tella (Barcelona, 1940) \u00e9s un fil\u00f2sof, historiador de la filosofia i professor universitari catal\u00e0.\nLlicenciat en Dret (1964) i en Filosofia (1968) per la Universitat de Barcelona i diplomat pel Goethe-Institut de Staufen im Breisgau a Alemanya (1966), des del 1974 ensenya hist\u00f2ria de la filosofia a la Universitat Rovira i Virgili, on exerceix de catedr\u00e0tic, fins a la seva jubilaci\u00f3 el 2007. Tamb\u00e9 ha exercit de professor a l\u00b4escolasticat de Poblet des de l\u00b4any 2005 i a l\u00b4Institut Sant Fructu\u00f3s de Teologia des de l'any 1994 fins al 2013.Els seus dos \u00e0mbits d'estudi principals han estat la cultura cl\u00e0ssica, grega i llatina, i el pensament modern. Ampli\u00e0 estudis de la seva especialitat a Heidelberg, Regensburg i Berl\u00edn. \u00c9s membre de la Societat Catalana de Filosofia de l'Institut d'Estudis Catalans, des del 1982 acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Bones Lletres de Barcelona, i des del 2016 acad\u00e8mic numerari a la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors. Entre les seves obres cal esmentar: Falange y filosof\u00eda (1976), El esp\u00edritu y la vida en Max Scheler (1982) i Les arrels rom\u00e0ntiques del present (1997). Un dels seus darrers llibres publicats \u00e9s \"El Renacimiento, alba de la modenidad\" del 2012.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'universalisme mascul\u00ed \u00e9s una concepci\u00f3 del m\u00f3n asexualitzada i homog\u00e8nia des del punt de vista de l'home (hum\u00e0 mascle). Altrament dit, \u00e9s un tipus de fals universalisme que inclou \"tots els homes\" i invisibilitza i discrimina la resta de g\u00e8neres. \u00c9s un tipus de discriminaci\u00f3 i de viol\u00e8ncia envers les dones que manifesta el masclisme d'una cultura o societat, especialment de tipus estructural (vegeu micromasclisme). Va ser un concepte clau dels primers feminismes: \"el m\u00f3n \u00e9s un, els sexes s\u00f3n dos\". Posteriorment, amb el desenvolupament de la teoria feminista i dels estudis de g\u00e8nere, es va considerar que no calia dividir entre \"home\" i un altre sexe o g\u00e8nere, ja que aix\u00f2 promovia la visi\u00f3 bin\u00e0ria dels rols sexuals.Tanmateix, de vegades s'usa per donar \u00e8mfasi a visions suposadament \"universalistes\" que inclouen un biaix cognitiu sexista o masclista. Sovint, a la societat occidental s'ha considerat \"universalista\" quelcom que nom\u00e9s ho \u00e9s per a un home heterosexual, ric, blanc i occidental; \u00e9s a dir, que l'estament \u00e9s \"universalista mascul\u00ed, heretosexual, ric, blanc i occidental\" i, en considerar aix\u00f2 el punt de vista \"universal\", est\u00e0 sent masclista, hom\u00f2fob, classista i racista.", "target": "Filosofia"}, {"text": "En filosofia, el terme no\u00e8tica es refereix a tot el que t\u00e9 a veure amb el pensament, especialment, l'objectiu i intel\u00b7ligible. S'usa, habitualment, en relaci\u00f3 amb Arist\u00f2til, la no\u00e8tica seria la seva doctrina de la intel\u00b7lig\u00e8ncia (de l'intel\u00b7lecte, de l'enteniment).\nLa paraula prov\u00e9 del verb grec noew (infinitiu, noein, el substantiu seria nous), que significa \"veure discernint\", d'on es deriva \"pensar\". Entre els fil\u00f2sofs grecs, era freq\u00fcent utilitzar el verb amb un significat proper a \"intuir\", en el sentit de veure intel\u00b7ligible  o veure pensant: all\u00f2 objecte de noein \u00e9s apreh\u00e8s directament i infal\u00b7liblement tal com \u00e9s.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'Orde Herm\u00e8tic de l'Alba Daurada  (en angl\u00e8s Hermetic Order of the Golden Dawn) va ser una fraternitat ocultista fundada a Londres el 1888 per William Robert Woodman, William Wynn Westcott i Samuel Liddell MacGregor, tots tres francma\u00e7ons. Es tractava d'una societat de car\u00e0cter secret que pretenia perpetuar \"la Saviesa de la tradici\u00f3 esot\u00e8rica occidental\". S'hi retroben nocions del saber herm\u00e8tic, cabal\u00edstic, alqu\u00edmic i te\u00fargic, aix\u00ed com del gnosticime cristi\u00e0 i de la tradici\u00f3 Rosacreu.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Micha\u0142 Kazimierz Heller (Tarn\u00f3w, Pol\u00f2nia, 1936) \u00e9s actualment professor de filosofia a l'Acad\u00e8mia Pontif\u00edcia de Teologia de la Crac\u00f2via i deg\u00e0 de la Facultat de Teologia de Tarn\u00f3w. Des de 1981 \u00e9s membre associat de l'Observatori Astron\u00f2mic Vatic\u00e0 i des de 1991 pertany a l'Acad\u00e8mia Pontif\u00edcia de les Ci\u00e8ncies.\nNascut al si d'una fam\u00edlia profundament creient, Heller i els seus pares hagueren de suportar la dominaci\u00f3 alemanya i russa, i foren deportats a Sib\u00e8ria durant sis anys. Despr\u00e9s de tornar a Pol\u00f2nia, quan el fill decid\u00ed entrar al seminari, el seu pare va patir diverses persecucions per part de les autoritats. Seria el pare de Heller, enginyer el\u00e8ctric i mec\u00e0nic, molt interessat durant tota la seva vida per les q\u00fcestions te\u00f2riques fonamentals, qui inspiraria l'amor a la ci\u00e8ncia al seu fill, influint decisivament en la seva vocaci\u00f3 investigadora.\nHeller va fer el batxillerat a Mo\u015bcice, estudi\u00e0 a la Universitat Cat\u00f2lica de Lublin i fou ordenat sacerdot el 1959. \u00c9s doctor en teologia (1959), filosofia (1965) i f\u00edsica (1966) per aquesta Universitat. Des dels anys seixanta particip\u00e0 en el grup de discussi\u00f3 interdisciplinar promogut per l'arquebisbe de Crac\u00f2via Karol Wojty\u0142a. Malgrat la creixent fama de Heller a Pol\u00f2nia i a l'estranger, no se li va concedir la possibilitat de sortir del pa\u00eds fins a mitjan des anys setanta, moment en qu\u00e8 va haver de rebre l'ajuda del seu amic Wojty\u0142a per al finan\u00e7ament dels primers viatges.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Z\u00f2on politikon (en grec \u03b6\u1ff7\u03bf\u03bd \u03c0o\u03bb\u03b9\u03c4\u03b9\u03ba\u03cc\u03bd, \"animal pol\u00edtic\") \u00e9s un concepte creat per Arist\u00f2til, el significat literal del qual \u00e9s \u00abanimal pol\u00edtic\u00bb o \u00abanimal c\u00edvic\u00bb i fa refer\u00e8ncia a l'\u00e9sser hum\u00e0, el qual a difer\u00e8ncia dels animals posseeix la capacitat de relacionar-se pol\u00edticament, \u00e9s a dir, de crear societats i organitzar la vida en ciutats (polis).Quan Arist\u00f2til definia l'home com a z\u00f2on politikon, feia refer\u00e8ncia a les seves dimensions social i pol\u00edtica. L'home i l'animal per natura s\u00f3n socials, per\u00f2 nom\u00e9s l'home \u00e9s pol\u00edtic, sempre que visqui en comunitat. Per tant, la dimensi\u00f3 social ajuda a constituir la base de l'educaci\u00f3 i la dimensi\u00f3 pol\u00edtica contribueix a l'extensi\u00f3 d'aquesta educaci\u00f3.\nArist\u00f2til es preocup\u00e0 tant per la natura de l'\u00e9sser hum\u00e0 com per les seves relacions sociopol\u00edtiques, creia que l'individu nom\u00e9s es pot realitzar plenament en societat, que posseeix la necessitat de viure amb altres persones. Tamb\u00e9 va expressar que aquells que s\u00f3n incapa\u00e7os de viure en societat o que no la necessiten per la seva pr\u00f2pia natura, \u00e9s perqu\u00e8 s\u00f3n b\u00e8sties o d\u00e9us.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'antiintel\u00b7lectualisme \u00e9s una posici\u00f3 filos\u00f2fica que critica la intel\u00b7lig\u00e8ncia pura com eina suprema de coneixement, i vol rehabilitar el paper de la sensibilitat, la imaginaci\u00f3 o la intu\u00efci\u00f3 sigui al context pol\u00edtic, religi\u00f3s, art\u00edstic o cient\u00edfic.\u00c9s una posici\u00f3 pr\u00f2pia del pessimisme i de l'escepticisme filos\u00f2fic. El pragmatisme \u00e9s una forma d'antiintel\u00b7lectualisme al sentit que dona prioritat al coneixement de les conseq\u00fc\u00e8ncies pr\u00e0ctiques dels actes que en una suposada comprensi\u00f3 fonamental de les coses. Tot i tenir arrels m\u00e9s llunyans, el moviment comen\u00e7a al segle xix, com una cr\u00edtica a savis i fil\u00f2sofs acad\u00e8mics, els escrits dels quals els anti-intel\u00b7lectualistes consideraven est\u00e8rils, massa allunyats de la cultura de masses i socialment irrelevants. Emil Cioran, Francesc Matheu, Georges Duhamel, Schopenhauer, Otto Weininger, Peter Wessel Zapffe i R\u00e9jean Ducharme s\u00f3n exponents d'aquest moviment en la seva forma filos\u00f2fica.\nSi una cr\u00edtica contra certs intel\u00b7lectuals per les seves teories de vegades lluny de la realitat pot justificar-se, en les seves conseq\u00fc\u00e8ncies extremes l'antiintel\u00b7lectualisme pot conduir a moviments populistes agressius amb s\u00edmptomes com atacs mortals contra intel\u00b7lectuals i la crema del s\u00edmbol per excel\u00b7l\u00e8ncia de la intel\u00b7lig\u00e8ncia, les biblioteques, fenomen freq\u00fcent en dictadures i teocr\u00e0cies. Quan cient\u00edfics des de la fi de l'edat mitjana van comen\u00e7ar a posar en dubte l'ensenyament secular de l'esgl\u00e9sia la inquisici\u00f3 va servir-se entre d'altres de l'antiintel\u00b7lectualisme popular per lluitar contra le p\u00e8rdua del seu poder. S'arriba a un antiintel\u00b7lectualisme demag\u00f2gic, una mena d'elogi de la ignor\u00e0ncia.Durant la Guerra Civil Espanyola el general insurrecte Jos\u00e9 Mill\u00e1n-Astray y Terreros (1879-1954) \u00e9s conegut per haver cridat a la universitat de Salamanca \u00abMuera la inteligencia, viva la muerte\u00bb al qual l'intel\u00b7lectual Miguel de Unamuno y Jugo (1864-1936) va respondre: \u00abVencer\u00e9is, porque ten\u00e9is sobrada fuerza bruta. Pero no convencer\u00e9is.\u00bb Les biblioteques incendiades pels nazisme, com la de Magnus Hirschfeld (1868-1935), les escoles destru\u00efdes i els mestres assassinats pels talibans, el moviment nihilista dels Khmers rojos per qui portar ulleres i tenir llibres a casa era una ra\u00f3 suficient per ser executat i el blaverisme s\u00f3n uns altres exemples d'excessos d'antiintel\u00b7lectualisme. Als Estats Units, el simplisme antiintel\u00b7lectualista de l'ala dreta del Partit Republic\u00e0 t\u00e9 tradici\u00f3. Des de Joseph Mccarthy fins a Sarah Palin i Donald Trump, \u00abl'arrog\u00e0ncia del coneixement\u00bb ha estat sospitosa per a una part dels Estats Units al m\u00f3n pol\u00edtic, art\u00edstic i acad\u00e8mic. Al Pa\u00eds Valenci\u00e0 el blaverisme es caracteritza per un populisme antiintel\u00b7lectualista: divideix la societat entre el \u00abpoble\u00bb i les \u00abelits catalanistes\u00bb.L'antiintel\u00b7lectualisme tamb\u00e9 \u00e9s la clau de volta de moltes religions i sectes: el pensar aut\u00f2nom s'hi considera com una amena\u00e7a contra la veritat revelada. En descorratjar la reflexi\u00f3 personal s'obt\u00e9 una eina de control social del pensament dels seus membres. Sovint una secta preconitza que posseeix un coneixement que nom\u00e9s els iniciats poden comprendre, i que queda inaccessible a la intel\u00b7lig\u00e8ncia normal. Dubtar de la veritat coneguda, el que forma la basi de la ci\u00e8ncia, tamb\u00e9 a l'esgl\u00e9sia cat\u00f2lica \u00e9s un dels sis pecats contra l'esperit sant, per als quals no hi ha cap perd\u00f3. El catecisme defineix aquest pecat com \u00abimpugnaci\u00f3 de la veritat coneguda per pecar amb m\u00e9s llibertat\u00bb.\u00c9s una de les caracter\u00edstiques del moviment ultramuntanista i antimodernista. Queda una font perp\u00e8tua de conflicte amb cat\u00f2lics m\u00e9s liberals i \u00e9s considerat com una de les causes de la demoran\u00e7a de la recerca universit\u00e0ria i cient\u00edfica al segle xix a Espanya. Al Syllabus Errorum, un addendum a la enc\u00edclica Quanta Cura, l'esgl\u00e9sia va publicar un inventori de les vuitanta idees que el papa Pius IX el 1864 va vilipendiar com els majors errors de pensament dels temps moderns. Hi figuren la llibertat acad\u00e8mica i la recerca cient\u00edfica que no admet cap impacte directe de forces transcendents en la creaci\u00f3.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El verificacionisme \u00e9s el terme que s'empra per oposici\u00f3 al falsacionisme. Si en aquest darrer el que se cerca \u00e9s el fet observacional que pugui anul\u00b7lar la hip\u00f2tesi inicial (i si no es troba, la hip\u00f2tesi es refor\u00e7a d'alguna manera), en el verificacionisme es considera que han d'afegir-s'hi fets observacionals que corroborin la hip\u00f2tesi, amb la qual cosa aquesta queda inductivament consolidada.\nAmbd\u00f3s conceptes (falsacionisme i verificacionisme) s'inscriuen en el problema de l'inductivisme, posat de manifest per primera vegada per David Hume. La cr\u00edtica al verificacionisme s'inscriu dins de les cr\u00edtiques que realitza Karl Popper al neopositivisme.\nEl problema de la inducci\u00f3 neix del fet que no es pot afirmar quelcom universal a partir de les dades particulars que ofereix l'experi\u00e8ncia. Per molts milions de corbs negres que es vegin, no ser\u00e0 possible afirmar que \u00abtots els corbs s\u00f3n negres\u00bb. En canvi, si es troba un sol corb que no sigui negre, es podr\u00e0 afirmar que \u00abno tots els corbs s\u00f3n negres\u00bb. Per aquesta ra\u00f3 Popper introdueix el falsacionisme com un criteri de demarcaci\u00f3 cient\u00edfica.Popper sentia una certa aversi\u00f3 per les teories de Marx i de Freud. En canvi, deia que la teoria de la relativitat d'Einstein tenia quelcom que la feia m\u00e9s cre\u00efble: era que el seu autor havia indicat les circumst\u00e0ncies en qu\u00e8 la teoria seria falsa. Popper conclogu\u00e9 que aquesta hauria de ser la vertadera actitud cient\u00edfica, que contrastaria amb les actituds dogm\u00e0tiques de Marx i de Freud, que constantment cercaven verificar llurs pr\u00f2pies teories. La vertadera actitud cient\u00edfica \u00e9s l'actitud cr\u00edtica, a causa que aquesta no apunta a la verificaci\u00f3 (no cerca proves per demostrar la seva veracitat), sin\u00f3 que busca les revisions cr\u00edtiques que puguin rebatre la teoria.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El sonn\u014d j\u014di (\u5c0a\u738b\u6518\u5937 reverenciar l'Emperador, expulsar als b\u00e0rbars) \u00e9s una filosofia pol\u00edtica aix\u00ed com un moviment pol\u00edtic del Jap\u00f3 derivat del Neo-confucianisme, es va convertir en l'esl\u00f2gan pol\u00edtic en els anys 1850 i 1860 en el moviment per enderrocar el shogunat Tokugawa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'individualisme \u00e9s una teoria o doctrina que determina que l'\u00fanica realitat \u00e9s la pr\u00f2pia de l'individu i en aquesta realitat regeixen les normes que li s\u00f3n pr\u00f2pies. L'individualisme propugna l'autonomia i la facultat de cada individu de governar-se per les seves pr\u00f2pies lleis i \u00e9s antag\u00f2nic a la servitud, a l'esclavatge, a la submissi\u00f3 i altres formes de depend\u00e8ncia i de sotmetiment.\nA causa de les diferents concepcions de partida, no s'ha de confondre l'individualisme amb l'egoisme, amb l'utilitarisme, amb el liberalisme, el narcisisme, el personalisme, etc. encara que tots ells tenen components individualistes. L'individualisme \u00e9s el contrari del col\u00b7lectivisme mentre que el contrari de l'egoisme \u00e9s l'altruisme. L'egoisme se centra en benefici propi i es pot manifestar utilitzant normes socials alienes al subjecte.\nPer l'individualista la individualitat t\u00e9 el concepte de valor suprem. Els defensors de l'individualisme sovint abonen l'egoisme \u00e8tic i el liberalisme econ\u00f2mic.\nEl terme \u00abindividualisme\u00bb comporta una gran confusi\u00f3. En totes les situacions on es presenta l'individualisme es poden trobar opinions que en altres situacions poden ser contr\u00e0ries, de favorable a desfavorable. En termes econ\u00f2mics, l'individualisme pot tenir opinions favorables de les mateixes entitats que s'hi oposen en, per exemple, la religi\u00f3.\nActualment l'individualisme es tracta majorit\u00e0riament en estudis de sociologia i economia tot i que la seva influ\u00e8ncia es fa notar en qualsevol activitat humana.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El terme fatalisme est\u00e0 format a partir de l'arrel fatum, que significa en llat\u00ed \u00abdest\u00ed\u00bb. Per tant el \u00abfatalista\u00bb creu en una necessitat que negant la llibertat s'imposaria irremeiablement a l'\u00e9sser hum\u00e0. En sentit corrent el fatalisme es refereix a la creen\u00e7a en el determinisme dels esdeveniments, dirigits per causes independents de la voluntat humana, procedesca aquest determinisme de D\u00e9u, de la necessitat natural o b\u00e9 de les lleis que dirigeixen la hist\u00f2ria.\nAquesta noci\u00f3 de fatalisme comporta una connotaci\u00f3 negativa, tant en el llenguatge corrent com en el filos\u00f2fic.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'Assassinat de Bianca Devins es produ\u00ed el 14 de juliol de 2019, Brandon Andrew Clark va assassinar Bianca Michelle Devins despr\u00e9s de veure-la fent un pet\u00f3 a un altre home, tot i que els informes policials digueren que l'assassinat fou premeditat. Tot seguit s'intent\u00e0 su\u00efcidar, per\u00f2 no ho aconsegu\u00ed i fou acusat d'assassinat en segon grau. En el judici se'l declar\u00e0 culpable d'assassinat i fou sentenciat a 25 anys de pres\u00f3.\nClark i Devins eren amics abans del seu assassinat; per\u00f2 no est\u00e0 clar el grau \u00edntim a qu\u00e8 varen arribar. Clark declar\u00e0 que era el seu xicot i que ell \"volia anar m\u00e9s enll\u00e0\" encara. La policia va confirmar que entre els dos si que hi havia una relaci\u00f3 \u00edntima. La germana de Devins afirm\u00e0 que Clark era un amic familiar proper, mentre que altres temien que era una persona explosiva. Un amic d'infantesa va declarar que el veia com una persona \"obsessiva\" i diversos usuaris en mitjans de comunicaci\u00f3 i xarxes socials el van descriure com a assetjador i un incel.\nL'assassinat de Devins va rebre molta atenci\u00f3 medi\u00e0tica i fou not\u00edcia a molts mitjans de comunicaci\u00f3 i xarxes socials. I els informes inicials acabaren plens de confusions i desinformacions fruit del rebombori. Les fotos del seu cad\u00e0ver van ser preses per Clark i compartides \u00e0mpliament en l\u00ednia, despertant tota mena de burles i tamb\u00e9. La resposta de les empreses propiet\u00e0ries de mitjans de comunicaci\u00f3 i xarxes socials fou subjecte a cr\u00edtica dirigida al fet que s'hauria d'haver introdu\u00eft legislaci\u00f3 inspirant-se en el cas de Devins. Els comentaristes parlaren de la naturalesa \u00fanica del delicte i la seva relaci\u00f3 amb l'estructura dels mitjans de comunicaci\u00f3 i xarxes socials.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'esdevenir \u00e9s un concepte filos\u00f2fic molt relacionat amb el temps i amb els conceptes de mutaci\u00f3 o canvi; per aix\u00f2 ha de ser ent\u00e8s per esdevenir el fet que, en la realitat res no \u00e9s est\u00e0tic, sin\u00f3 un flux o un corrent din\u00e0mic.\nEl terme esdevenir apunta al proc\u00e9s de ser, o al fet de ser com un proc\u00e9s. D'aquesta manera \u00e9s freq\u00fcent ubicar com a contraris esdevenir i ser. Amb aquest mot s'apunta a totes les formes d'arribar a ser, o \u2014en gerundi\u2014 d'estar sent.\nEls grecs, ja des dels presocr\u00e0tics, s'enfrontaven amb aquest inquietant problema, donant-hi solucions m\u00faltiples. B\u00e0sicament, tals pensaments discorren entre l'acceptaci\u00f3 de la mobilitat fins a la seva negaci\u00f3 racional, no emp\u00edrica.\nEl primer dels grups de pensadors a citar \u00e9s Her\u00e0clit, per a qui, segons una interpretaci\u00f3 de Plat\u00f3, \u00abning\u00fa no es banya dues vegades a les mateixes aig\u00fces d'un riu\u00bb. El pensament d'aquest fil\u00f2sof \u00e9s arquet\u00edpic per al problema de l'esdevenir en tota la filosofia occidental. L'esdevenir \u00e9s, per a Her\u00e0clit, la subst\u00e0ncia de ser, at\u00e8s que tota cosa est\u00e0 subjecta al temps i a la transformaci\u00f3. \u00c0dhuc all\u00f2 que sembla est\u00e0tic en la percepci\u00f3 sensorial, est\u00e0 en realitat en situaci\u00f3 din\u00e0mica i en continu canvi.\nAquesta idea la simbolitza amb el \"foc\", principi o arkh\u00e9 de totes les coses, car aquest element \u00e9s la met\u00e0fora per antonom\u00e0sia per al moviment perpetu, per a la vida fugitiva i la destrucci\u00f3 final i ineludible.\nL'esdevenir \u00e9s aix\u00ed la llei immutable, el logos, en virtut del qual tot canvia, tret de la pr\u00f2pia llei del moviment. La condici\u00f3 est\u00e0tica \u00e9s sin\u00f2nim de mort.\n\u00c9s comprensible, aleshores, que Her\u00e0clit afirmi que tot flueix (panta rei). La imatge del riu ho mostra. I, extremant les coses, el seu deixeble Cr\u00e0til objectar\u00e0 al seu mestre que no sols \u00e9s impossible banyar-se dues vegades al mateix riu, at\u00e8s que en realitat ni tan sols \u00e9s possible banyar-s'hi un sol cop, i aix\u00f2 en virtut que l'aigua que mulli en principi els peus, ja no ser\u00e0 la que mulli els turmells...\nEn Parm\u00e8nides, de l'escola d'Elea, s'hi troba una posici\u00f3 diametralment oposada. Concebut el ser com una totalitat est\u00e0tica, el moviment i el canvi hi s\u00f3n impossibles, nom\u00e9s aparents o fal\u00b7la\u00e7os. Perqu\u00e8 tant el moviment com el canvi s\u00f3n un passatge del ser, \"que s'\u00e9s\", en ser \"que no s'\u00e9s\" ara. I el no ser (o el no-res) no existeix ni pot existir. L'esfera parmen\u00eddia del ser \u00e9s \u2014conseq\u00fcentment\u2014 inamovible i no fluent, ingendrada, amb l\u00edmits o perif\u00e8ria, imperible, sense esquerdes, compacta, intemporal i tot plena de ser... Perqu\u00e8 aquestes caracter\u00edstiques poguessin no donar-se, s'hauria d'acceptar l'exist\u00e8ncia del no ser, i aix\u00f2 \u00e9s racionalment contradictori.\nJa en la filosofia cl\u00e0ssica de Gr\u00e8cia, Plat\u00f3 en dir\u00e0 que l'estatisme parmenidi conv\u00e9, de manera espec\u00edfica, al m\u00f3n de les idees, i no al dels \u00e9ssers sensibles. La propensi\u00f3 general de Plat\u00f3 \u00e9s fer de l'esdevenir una propietat espec\u00edfica de les coses, com a reflexos o c\u00f2pies nom\u00e9s aparents de les idees. Arist\u00f2til critic\u00e0 les concepcions de l'esdevenir proposades pels pensadors anteriors i intent\u00e0 eludir l'aporia parmen\u00eddia, apel\u00b7lant als conceptes de pot\u00e8ncia i acte. Una cosa \u00e9s una subst\u00e0ncia en acte, i eventualment un ser successiu o possible, en pot\u00e8ncia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La Societat Teos\u00f2fica \u00e9s una organitzaci\u00f3, creada a Nova York el 17 de novembre de 1875, que volia una \"fraternitat mundial per a despertar la saviesa i coneixement dels misteris de l'univers i de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0\". Els seus fundadors van ser Helena Petrovna Blavatsky, el coronel Henry Steel Olcott, William Quan Judge, Charles Sotheran, el doctor Seth Pancoast, George H. Felt i encara d'altres. Van establir-ne la seu a l'\u00cdndia, primer a Varanasi i despr\u00e9s a Adyar (prop de Chennai).\nSegons la cofundadora i figura de refer\u00e8ncia d'aquest moviment, H.P. Blavatsky, la Societat havia de difondre p\u00fablicament la teosofia, un ensenyament que fins aleshores havia restat ocult (esoterisme) i que ara calia fer p\u00fablic (exoterisme); un ensenyament primordial del qual totes les religions conserven residus parcials, conegut fins aleshores nom\u00e9s per uns pocs iniciats els quals en divulgaven certs aspectes adaptant-los a les condicions culturals de cada \u00e8poca i lloc.Fonamentalment sincr\u00e8tica, a la teosofia predominen els elements hind\u00fas i budistes barrejats amb conceptes europeus com l'evolucionisme, l'humanitarisme, el monisme filos\u00f2fic, etc. Malgrat les tend\u00e8ncies de tipus gn\u00f2stic i supraracional, la manca de culte no permet de considerar aquest moviment com una religi\u00f3.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La paradoxa de Peto \u00e9s l'observaci\u00f3 segons la qual la incid\u00e8ncia del c\u00e0ncer no es correlaciona amb el nombre de c\u00e8l\u00b7lules d'un organisme entre les diferents esp\u00e8cies. Per exemple, la incid\u00e8ncia del c\u00e0ncer en \u00e9ssers humans \u00e9s molt m\u00e9s alta que en les balenes, malgrat que una balena t\u00e9 moltes m\u00e9s c\u00e8l\u00b7lules que un \u00e9sser hum\u00e0. Si la probabilitat de carcinog\u00e8nesi fos constant per a totes les c\u00e8l\u00b7lules, s'esperaria que les balenes tinguessin una incid\u00e8ncia m\u00e9s alta de c\u00e0ncer que els \u00e9ssers humans.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La solidaritat \u00e9s un sentiment de pertinen\u00e7a a un mateix conjunt que fa paleses les obligacions entre els seus membres, sobretot pel que fa a l'ajuda m\u00fatua.\n\u00c9s un concepte relativament nou, que abans quedava englobat dins altres termes, com el de caritat o benevol\u00e8ncia. Es distingeix de la caritat perqu\u00e8 el que ajuda se sent responsable de l'altre i de la seva situaci\u00f3.\nS'acostuma a associar la solidaritat amb un valor que mou les persones a intentar compensar les injust\u00edcies socials afavorint els m\u00e9s pobres. Es canalitza sobretot a trav\u00e9s de les accions de voluntariat, les ONG i similars.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Louis-Claude de Saint-Martin \u00abel fil\u00f2sof desconegut\u00bb (18 de gener del 1743 - 13 d'octubre del 1803) fou un fil\u00f2sof. Va estudiar dret i va formar part del regiment de Foix. All\u00e0 va con\u00e8ixer a Martinez de Pasqually, te\u00f2leg i te\u00f2sof que va fundar l'any 1754, l'ordre dels elus cohen de l'Univers on la qual oferien ensenyaments m\u00edstics judio-cat\u00f2lics. L'any 1765, Saint-Martin va ingressar a l'ordre qu\u00e8 li va aportar molts coneixements a nivell te\u00f2ric per les seves obres seg\u00fcents. Entre els anys 1773 i 1774, va quedar-se a Lyon en casa de Jean-Baptiste Willermoz. \u00c9s en aquest habitatge on Louis Claude va comen\u00e7ar a escriure el llibre Dels errors i la veritat (1775). Despr\u00e9s de la seva mort l'any 1803, van apar\u00e8ixer nous estudiants de les seves peces filos\u00f2fiques-esot\u00e8riques i es va fundar el martinisme de la m\u00e0 de G\u00e9rard Encausse Papus i Augustin Chaboseau a partir de les obres del fil\u00f2sof desconegut i de Martinez de Pasqually.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Publicat al 2004 per la fil\u00f2sofa Judith Butler, aquest llibre s'emmarca en l'anomenat gir \u00e8tic que travessa bona part de la filosofia occidental contempor\u00e0nia. Si b\u00e9 \u00e9s cert que la producci\u00f3 del subjecte per mitj\u00e0 de processos discursius no s'abandona, ara es tracta de posar en relleu els punts cecs del discurs aix\u00ed com els seus l\u00edmits. Aleshores, mentre la primera refer\u00e8ncia a la despossessi\u00f3 \u00e9s indici d'una experi\u00e8ncia restringida en la constituci\u00f3 de la identitat (\u00abla conciencia surge con la prohibici\u00f3n internalitzada\u00bb); la segona, la mort de l'altre, evidencia els lligams que ens uneixen i alhora manifesta la vulnerabilitat inherent de la condici\u00f3 humana. Aix\u00ed les coses, el text s'inicia amb una situaci\u00f3 de partida que presenta, per a la te\u00f2rica del feminisme, una disjuntiva. La situaci\u00f3 de partida \u00e9s el context posterior als atemptats de l'11 de setembre.Aquesta situaci\u00f3, aleshores, presenta un enforcall. Per un costat, la primera contestaci\u00f3 es fonamenta en una superaci\u00f3 r\u00e0pida d'aquest atemptat. L'establiment d'un fort binarisme on tota cr\u00edtica als Estats Units \u00e9s interpretada com una tra\u00efci\u00f3; l'augment de les mesures de seguretat; la reducci\u00f3 dels drets civils i pol\u00edtics o la reactivaci\u00f3 de la din\u00e0mica de la viol\u00e8ncia per amagar el dolor provocat pels atacs formen part d'aquesta. Per l'altre, Judith Butler oposa una resposta \u00e8tica que no tracte de superar aquest sentit de la vulnerabilitat ans el mantinga com un element important en el proc\u00e9s de formaci\u00f3 de la comunitat. Amb aquest eix de discussi\u00f3, la fil\u00f2sofa desenvolupa una cr\u00edtica a la primera opci\u00f3 per tal d'aprofundir amb la segona. Per tal de realitzar tal tasca, el llibre es troba distribu\u00eft en cinc assajos.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'enteniment \u00e9s la facultat de comprendre d'una manera global que hom relaciona m\u00e9s aviat amb la intu\u00efci\u00f3 que amb la ra\u00f3. Durant la hist\u00f2ria de la filosofia, per\u00f2, se l'ha considerat de diferents maneres: a l'edat mitjana, era la facultat de la funci\u00f3 intel\u00b7lectual; amb l'adveniment de l'empirisme era sin\u00f2nim de percepci\u00f3, contraposat a la \"veritable\" coneixen\u00e7a procedent de les dades materials; Kant considerava que si la ra\u00f3 estructura els continguts intel\u00b7lectuals, l'enteniment estructura els de l'experi\u00e8ncia; Per a Hegel es tracta d'un simple moment interior del desenvolupament dial\u00e8ctic de la ra\u00f3.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El Postmodernism Generator (angl\u00e8s per a \u00abgenerador de postmodernisme\u00bb) \u00e9s un programari que realitza autom\u00e0ticament articles  amb tem\u00e0tica postmodernista amb refer\u00e8ncies que a la primera vista s'assemblen a veritables assajos filos\u00f2fics.Tot i que les frases s\u00f3n gramaticalment i sint\u00e0cticament correctes, \u00e9s garantit que no tenen cap sentit. Va ser creat el 1996 per Andres Bulhak, (Melbourne, Austr\u00e0lia) que va utilitzar el programari del Dada Engine. El programari va ser desenvolupat per qu\u00e8 l'argot complex i opac del postmodernisme, a m\u00e9s de la seva subjectivitat dona m\u00e9s facilitat per afirmar qualsevol tema \u00abpostmodern\u00bb. La redacci\u00f3 autom\u00e0tica de texts acad\u00e8mics de matem\u00e0tica o de f\u00edsica seria m\u00e9s difi\u00edcil per la imprescindible rigor cient\u00edfica. El 2011 va sortir la versi\u00f3 per a iOS. A m\u00e9s del programari tradicional l'apli permet de personalitzar la llargada de l'article i incorporar els noms de la llibreta d'adreces en les refer\u00e8ncies fingides. Segons Alan Sokal, el f\u00edsic americ\u00e0 que va escriure manualment un article postmodernista fingit, el programari que va sortir el mateix any que el seu article, base de l'afer Sokal, \u00e9s divertit, per\u00f2 encara queden imperfeccions. Nogensmenys, \u00e9s considerat com un dels programaris m\u00e9s divertits per crear PAO (par\u00f2dia assistida per ordinador). El programari utilitza de manera creativa la idea de mistificaci\u00f3 d'aquesta branca dels estudis socials. L'exist\u00e8ncia d'un programari que permet parodiar el postmodernisme, si m\u00e9s no \u00e9s un prova que aquest corrent filos\u00f2fic t\u00e9 una identitat estil\u00edstica particular. Richard Dawkins en diu: \u00ab\u00c9s una font liter\u00e0riament infinita de tonteries sint\u00e0cticament correctes generades aleat\u00f2riament, que es distingeix de texts postmoderns reals nom\u00e9s per ser m\u00e9s divertit de llegir.\u00bb", "target": "Filosofia"}, {"text": "Eugeni Trias i Sagnier, conegut com a Eugenio Tr\u00edas (Barcelona, 31 d'agost de 1942 \u2013 ibid., 10 de febrer de 2013) fou un fil\u00f2sof catal\u00e0. \u00c9s considerat, per bona part de la cr\u00edtica, el pensador d'escriptura castellana m\u00e9s important des d'Ortega i Gasset.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'Anuari de la Societat Catalana de Filosofia \u00e9s una publicaci\u00f3 de la Societat Catalana de Filosofia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.\nEn un primer moment, nom\u00e9s aparegu\u00e9 un volum de la publicaci\u00f3 l'any 1923, amb treballs de Ramon Turr\u00f3, Pere Coromines, Jaume Serra i Hunter, Georges Dwelshauvers, Bartomeu Xiberta i Roqueta, Tom\u00e0s Carreras i Artau, Adam Gottron i d'altres, a m\u00e9s d'una cr\u00f2nica de les tasques de la Societat i del moviment filos\u00f2fic als Pa\u00efsos Catalans i d'una bibliografia. Calgu\u00e9 esperar la recuperaci\u00f3 de la Societat Catalana de Filosofia per tal que el 1988 se'n reprengu\u00e9s la publicaci\u00f3. Des d'aleshores s'ha publicat ininterrompudament. N'han estat directors en aquesta darrera etapa Jordi Sales i Coderch i Josep Montserrat i Torrents. L'Anuari est\u00e0 dividit en una part d'articles, una de notes, una de recensions i una de cr\u00f2nica.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Clitofont \u00e9s un di\u00e0leg que normalment s'atribueix a Plat\u00f3, encara que hi ha cert desacord quant a la seva autenticitat. \u00c9s el m\u00e9s curt dels di\u00e0legs, i \u00e9s significatiu per centrar-se en el paper de S\u00f2crates exhortant la gent perqu\u00e8 s'involucrin en la investigaci\u00f3 filos\u00f2fica. Hi ha dos participants, Clitofont i S\u00f2crates, i la caracter\u00edstica central de la discussi\u00f3 \u00e9s llarga: Clitofont es queixa sobre S\u00f2crates. El quid d'aquesta den\u00fancia \u00e9s que, encara que ning\u00fa sobresurt a S\u00f2crates com a exhortador de les virtuts i la vida de la filosofia, ning\u00fa \u00e9s m\u00e9s in\u00fatil que un altre ja conven\u00e7ut de la seva import\u00e0ncia. S\u00f2crates no respon, o el di\u00e0leg no cont\u00e9 la seva resposta.\nAlguns estudiosos dubten de l'autenticitat del Clitofont perqu\u00e8 (tal com ens ha arribat) S\u00f2crates no surt victori\u00f3s en la batalla verbal. Una escola de pensament a favor de la seva autenticitat pensa que Plat\u00f3 el va escriure, per\u00f2 despr\u00e9s va decidir que l'argument l'escriuria a la Rep\u00fablica. El di\u00e0leg tamb\u00e9 ha estat interpretat com una pe\u00e7a acabada del corpus plat\u00f2nic, concebut per a ser llegit en la versi\u00f3 que actualment tenim.\nDe fet, mai l'antiga tradici\u00f3 dubta de l'autenticitat del di\u00e0leg, i \u00e9s coneguda com a obra de Plat\u00f3 per Olimpi\u00f2dor, Apuleu, Hip\u00f2lit i Alc\u00ednou. Les sospites sobre Clitofont semblen haver sorgit en el Renaixement, quan Marsilio Ficino va escriure: \"hic est Platonis llibertat no\" al capdavant de la seva traducci\u00f3 del di\u00e0leg. El Clitofont es va publicar (per error) entre els spuria plat\u00f2nics, en les edicions Aldine de Plat\u00f3, un error de qu\u00e8 es van retractar i en van demanar disculpes els editors, per\u00f2 no es va corregir.\nEstudis recents han considerat com a aut\u00e8ntic el di\u00e0leg, incloent-hi articles de Mark Kremer, Roochnik David, Orwin Clifford i Jan Blits. L'estudi m\u00e9s ampli del Clitofont \u00e9s el de S. R. Slings, (Plat\u00f3: Clitophon (Cambridge, 1999)): sost\u00e9 que el Clitofont \u00e9s aut\u00e8ntic; Slings va canviar d'opini\u00f3 respecte a l'autenticitat del di\u00e0leg vint anys despr\u00e9s de la seva tesi doctoral, en qu\u00e8 parlava en contra de la seva autenticitat. L'estudi m\u00e9s recent del Clitofont (G. S. Bowe, \"En defensa de Clitofont\", Filologia Cl\u00e1sica, 102: 3, 2007 p. 245-264) tamb\u00e9 advoca per la seva autenticitat i cont\u00e9 una revisi\u00f3 de la literatura rellevant, aix\u00ed com observacions sobre el significat de la Rep\u00fablica de Plat\u00f3.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'analogia del rellotger, en angl\u00e8s: watchmaker analogy o watchmaker argument, \u00e9s un argument teleol\u00f2gic. que mitjan\u00e7ant una analogia, aquest argument manifesta que un disseny implica un dissenyador. Aquesta analogia ha tingut un paper prominent en la teologia natural i l'\"argument del disseny,\" s'ha fet servir per donar suport als arguments sobre l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u i per al Disseny intel\u00b7ligent de l'univers. William Paley en el seu llibre publicat el 1802, Natural Theology or Evidences of the Existence and Attributes of the Deity va ser un dels que el va utilitzar.L'any 1859 es va fer p\u00fablica la teoria de la selecci\u00f3 natural de Charles Darwin la qual explicava el mecanisme de la diversitat biol\u00f2gica i proposava un argument contrari al de l'analogia del rellotger.\nAls Estats Units, des de la d\u00e8cada de 1960, els creacionistes han presentat versions revisades de l'analogia del rellotger per combatre els conceptes d'evoluci\u00f3 i selecci\u00f3 natural.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Ludwig Wittgenstein (alemany: Ludwig Josef Johann Wittgenstein) (pronunciaci\u00f3 en : /\u02c8v\u026at\u0261\u0259n\u02ccsta\u026an/) (Neuwaldegg, 26 d'abril de 1889 \u2013 Cambridge, 29 d'abril de 1951) fou un fil\u00f2sof austr\u00edac, nascut en una fam\u00edlia de l'alta burgesia industrial d'ascend\u00e8ncia jueva, rica i culta, fam\u00f3s per les seves recerques sobre el llenguatge.\nVa impartir doc\u00e8ncia a la c\u00e0tedra de filosofia de la Universitat de Cambridge entre 1939 i 1947. \u00c9s fam\u00f3s per haver inspirat dos dels principals moviments filos\u00f2fics del segle xx: el positivisme l\u00f2gic i la filosofia del llenguatge ordinari. Al llarg de la seva vida, tamb\u00e9 va publicar la ressenya d'un llibre, un article, un diccionari per a nens i el Tractatus Logico-Philosophicus (1921), de 75 p\u00e0gines. El 1999, en una enquesta sobre els llibres de filosofia m\u00e9s rellevants, la seva obra p\u00f2stuma, Investigacions filos\u00f2fiques (1953) es va considerar com el llibre m\u00e9s important de la filosofia del segle xx.Nascut a Viena en una de les fam\u00edlies m\u00e9s riques de l'Imperi austrohongar\u00e8s al comen\u00e7ament del segle, va regalar la seva her\u00e8ncia i es va veure obligat a vendre els mobles per cobrir les despeses quan treballava en el Tractatus. Com deia:\n\nTres dels seus germans es van su\u00efcidar i, en alguna ocasi\u00f3, ell i el seu altre germ\u00e0 consideraren la possibilitat d'intentar-ho. Bertrand Russell el va descriure com l'exemple m\u00e9s perfecte del geni, \"apassionat, profund, intens i dominant\", mentre que Richard Rorty opinava que Wittgenstein expressava aquest intens malestar amb ell mateix vers tothom amb qui es relacionava. Per exemple, s'enfadava amb els seus estudiants quan volien que els enseny\u00e9s filosofia i es va alegrar quan la dona de George Edward Moore li va dir que estava treballant en una f\u00e0brica de melmelada, pr\u00e0ctica que als ulls de Wittgenstein era una activitat molt \u00fatil.Va tractar de fugir de l'ensenyament de la filosofia diverses vegades, servint durant la Primera Guerra Mundial al front en l'ex\u00e8rcit austr\u00edac \u2013on fou reconeguda la seva valentia\u2013 o ensenyant en escoles de diversos pobles d'\u00c0ustria, on es va trobar amb problemes per colpejar nens. Tamb\u00e9 va treballar com a portalliteres durant la Segona Guerra Mundial al Guy's Hospital, de Londres, on nom\u00e9s uns pocs dels funcionaris sabien que el nou treballador era el professor de filosofia de Cambridge.El seu treball es divideix entre la primera etapa, exemplificada pel Tractatus, i la darrera etapa, amb les Investigacions filos\u00f2fiques. El primer Wittgenstein es referia a la relaci\u00f3 entre les proposicions i el m\u00f3n, i considera que, en donar compte d'aquesta relaci\u00f3, tots els problemes filos\u00f2fics poden ser resolts; creia que els problemes sorgeixen perqu\u00e8 la l\u00f2gica del llenguatge no \u00e9s evident en el nostre \u00fas habitual de la paraula. El segon Wittgenstein va rebutjar moltes de les conclusions del Tractatus, argumentant que el llenguatge \u00e9s una mena de bigarrat joc de sons en el qual el significat de les paraules deriva del seu \u00fas p\u00fablic. Malgrat les difer\u00e8ncies entre els primers treballs i els posteriors, les similituds inclouen una concepci\u00f3 de la filosofia com una mena de ter\u00e0pia, la preocupaci\u00f3 per les q\u00fcestions \u00e8tiques i religioses i un estil literari descrit sovint com a po\u00e8tic. Terry Eagleton el considerava el fil\u00f2sof dels poetes i compositors, dramaturgs i novel\u00b7listes.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El dubte met\u00f2dic (tamb\u00e9 anomenat dubte cartesi\u00e0, escepticisme cartesi\u00e0, escepticisme metodol\u00f2gic, dubte universal o dubte hiperb\u00f2lic) \u00e9s una forma d'escepticisme metodol\u00f2gic associat amb les obres i metodologia de Ren\u00e9 Descartes (1596-1650). Es tracta d'un proc\u00e9s sistem\u00e0tic que consisteix a ser esc\u00e8ptic sobre la veritat de les creences d'un mateix, la qual cosa ha esdevingut un m\u00e8tode particular en filosofia. Aquest m\u00e8tode de dubte fou popularitzat a bastament en la filosofia occidental per Descartes, qui cercava dubtar sobre totes les seves creences amb l'objectiu de poder determinar quines d'aquestes podia estar segur que eren certes.\nEl dubte met\u00f2dic es distingeix de l'escepticisme filos\u00f2fic pel fet que, mentre que el primer defensa que cal examinar totes les proposicions de coneixement amb l'objectiu de distingir les certes de les falses, el segon q\u00fcestiona la possibilitat d'un coneixement pur.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El mecanicisme \u00e9s una doctrina filos\u00f2fica que explica la realitat a partir de, tan sols, les lleis mec\u00e0niques del moviment. Afirma que l'\u00fanica forma de causalitat \u00e9s la influ\u00e8ncia f\u00edsica entre els elements materials que conformen el m\u00f3n real i, per tant, tamb\u00e9 defensa el materialisme. Aquesta necess\u00e0ria causalitat f\u00edsica fa que capacitats com el lliure albir, la consci\u00e8ncia o l'exist\u00e8ncia de l'\u00e8tica no tinguin sentit en la concepci\u00f3 mecanicista. A m\u00e9s, implica l'acceptaci\u00f3 del determinisme. Est\u00e0 oposada al vitalisme, que defensa que els organismes vius posseeixen forces no f\u00edsiques que els donen la vida.Al segle xvii, Descartes impuls\u00e0 l'avui anomenat mecanicisme cl\u00e0ssic, una visi\u00f3 f\u00edsica del m\u00f3n que arrib\u00e0 despr\u00e9s de les investigacions de Galileu, Huygens i Boyle. El mecanicisme cl\u00e0ssic est\u00e0 basat en dues doctrines: una d'ontol\u00f2gica i una altra de gnoseol\u00f2gica. L'ontologia mecanicista cartesiana contenia dues tesis principals: el m\u00f3n es comporta com una m\u00e0quina i tot all\u00f2 real \u00e9s f\u00edsic. La gnoseologia mecanicista, d'altra banda, afirmava que la reducci\u00f3 dels fenomens a les seves parts f\u00edsiques i a les seves interaccions mec\u00e0niques era suficient i necess\u00e0ria per explicar tots els successos.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Gabriel Liiceanu (R\u00e2mnicu V\u00e2lcea, 23 de maig de 1942) \u00e9s un fil\u00f2sof, int\u00e8rpret i escriptor roman\u00e8s. Deixeble del fil\u00f2sof Constantin Noica, durant el per\u00edode comunista fou conegut sobretot com a interprete del fil\u00f2sof alemany Martin Heidegger. Des del 1990 \u00e9s el director de l'Editorial Humanitas, una de les m\u00e9s importants institucions culturals romaneses, projecte ideat durant els anys de l'Escola de P\u0103ltini\u0219.\nDespr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 de 1989 ha participat en els principals espais p\u00fablics de l'espai cultural i pol\u00edtic roman\u00e8s, adquirint l'estatus d'intel\u00b7lectual p\u00fablic d'import\u00e0ncia, per\u00f2 alhora sent objecte de fortes cr\u00edtiques. El 1995 va apar\u00e8ixer en el documentari Apocalipsa dup\u0103 Cioran, narrada i escrita per ell mateix, que cont\u00e9 l'\u00fanica entrevista en roman\u00e8s filmada del fil\u00f2sof Emil Cioran. Despr\u00e9s del 2000, ha realitzat amb Andrei Ple\u0219u diferents emissions televisives d'\u00e0mbit cultural (Altfel, la Realitatea TV i 50 de minute cu Ple\u0219u \u0219i Liiceanu a la TVR1). Actualment \u00e9s membre de la Societat Romanesa de Fenomenologia i del Grup per al Di\u00e0leg Social.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Karl-Otto Apel (D\u00fcsseldorf, 15 de mar\u00e7 de 1922 - 15 de maig de 2017) fou un fil\u00f2sof alemany especialitzat en filosofia del llenguatge i \u00e8tica.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Philosophie Magazine \u00e9s una revista mensual de filosofia, publicada a Fran\u00e7a per la societat Philo \u00c9ditions.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Ethos \u00e9s una paraula grega (\u1f26\u03b8\u03bf\u03c2; plurals: ethe, Ethe) que pot ser tradu\u00efda de diferents maneres. Algunes possibilitats s\u00f3n 'punt de partida', 'apar\u00e8ixer', 'inclinaci\u00f3' i a partir d'aqu\u00ed, 'personalitat'.De la mateixa arrel grega, \u00e9s la paraula Ethik (\u1f20\u03b8\u03b9\u03ba\u03cc\u03c2), que significa 'teoria de la vida', i de la qual va derivar la paraula \u00e8tica.\nEl Diccionari de la llengua catalana de l'IEC incorpora la paraula ethos, que apareix definida com a \"conjunt de trets morals i est\u00e8tics que conformen el car\u00e0cter o la identitat d'una persona o una cultura.\"Dins l'art, l'ethos \u00e9s l'estatisme emocional, ent\u00e8s com a contrari del pathos, el dinamisme emocional. L'ethos forma part del c\u00e0non grec des de l'\u00e8poca arcaica a la prehel\u00b7len\u00edstica, i en tingu\u00e9 la seva major expressi\u00f3 en l'\u00e8poca cl\u00e0ssica.\nL'ethos \u00e9s tamb\u00e9 un dels les tres modes de persuasi\u00f3 en la ret\u00f2rica (juntament amb el pathos i el logos), segons la filosofia d'Arist\u00f2til.\nEthos significava inicialment 'estatge o lloc on habiten les persones i els animals'; sembla que va ser el poeta Homer el primer a donar aquesta primera accepci\u00f3. Posteriorment, Arist\u00f2til s'encarreg\u00e0 d'atorgar-li un segon sentit a aquest ethos, entenent-lo com a 'h\u00e0bit, car\u00e0cter o manera de ser', que va incorporat a l'\u00e9sser hum\u00e0 al llarg de la seva exist\u00e8ncia.\nEntendre l'ethos com un h\u00e0bit, com una manera de ser, constitueix per a la tradici\u00f3 grega una segona naturalesa. Es tracta d'una creaci\u00f3 genu\u00efna i necess\u00e0ria de l'\u00e9sser hum\u00e0, ja que aquest, des del moment en qu\u00e8 s'organitza en societat, sent la necessitat imperiosa de crear regles per regular el seu comportament i permetre modelar aix\u00ed el seu car\u00e0cter. En el sentit de \"costum, h\u00e0bit\", ethos \u00e9s equivalent al concept llat\u00ed mores.\nL'\u00fas que s'ha generalitzat en sociologia \u00e9s el punt de partida de les idees que conformen el car\u00e0cter de determinat sistema o escola de pensament. \u00c9s el lloc o \u00e0mbit intel\u00b7lectual des d'on es conforma una unitat te\u00f2rica.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El m\u00f3n de Sofia (en noruec, Sofies verden, t\u00edtol original de l'obra), de Jostein Gaarder, \u00e9s una novel\u00b7la que parla del desenvolupament hist\u00f2ric de la filosofia en el m\u00f3n occidental. Fou publicada per primer cop l'any 1991.\n\u00c9s la novel\u00b7la m\u00e9s coneguda escrita per Jostein Gaarder. Es va convertir en un aut\u00e8ntic best-seller, no nom\u00e9s a Europa sin\u00f3 tamb\u00e9 a tot el m\u00f3n: fou tradu\u00efda a 54 idiomes. Usant com a pretext una trama novel\u00b7lesca, l'autor fa una guia b\u00e0sica sobre la filosofia occidental. Aquesta novel\u00b7la, despr\u00e9s, va ser feta pel\u00b7l\u00edcula (tamb\u00e9 titulada El m\u00f3n de Sofia) el 1999, dirigida per Erik Gustavson, tamb\u00e9 noruec.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Alfred Schmidt (Berl\u00edn, 19 de maig 1931 \u2013 Frankfurt del Main, 28 d'agost 2012) fou un fil\u00f2sof i soci\u00f2leg alemany. Ha sigut professor a la Universitat de Frankfurt.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La paradoxa de la predestinaci\u00f3 estableix que si tots els actes que estan passant i que tindran lloc en un futur no poden ser modificats de cap manera, el que ha de passar, passar\u00e0 i \u00e9s inevitable.\nAquest model d'un m\u00f3n matematitzat i mecanitzat on res no pot ser alterat per res o per ning\u00fa xoca amb la teoria del lliure albir.\nSegons el model de la predestinaci\u00f3, l'\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s incapa\u00e7 de canviar el curs \u00fanic i inamovible que t\u00e9 el nostre futur. Els actes i la voluntat humana estan sotmesos al poder d'una entitat superior, entitat que t\u00e9 establerta com i en quin moment han de passar les coses.\nAix\u00f2 significa que, es faci el que es faci, es vulgui o no, s'est\u00e0 donant com a resultat l'acci\u00f3 que passar\u00e0 i que \u00e9s inevitable.\nPer exemple, si es decideix de no fer res per canviar el m\u00f3n, s'estar\u00e0 fent el que ja estava predestinat a succeir (el fet de no fer-ho).\nAquesta paradoxa tenia alguna l\u00f2gica amb la f\u00edsica newtoniana, per\u00f2 amb la qu\u00e0ntica ha quedat obsoleta.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La Fonamentaci\u00f3 de la metaf\u00edsica dels costums (en alemany: Grundlegung zur Metaphysik der Sitten), \u00e9s el primer dels treballs de maduresa d'Immanuel Kant en filosofia moral publicat el 1785 essent un dels m\u00e9s influents en el seu \u00e0mbit d'estudi.\nKant concep la seva investigaci\u00f3 com un treball d'\u00e8tiques fonamentals que obre el cam\u00ed per a futures investigacions a l'explicar els conceptes centrals i els principis d'una teoria moral, mostrant que aquests s\u00f3n normatius per a agents racionals. Kant aspira a revelar els principis fonamentals de la moralitat i mostrar que s\u00f3n aplicables per nosaltres. En el text, Kant argumenta que una acci\u00f3 moral est\u00e0 determinada pel car\u00e0cter del principi pel qual una persona decideix actuar, \u00e9s a dir, un principi estrictament pur o a priori (sense continguts emp\u00edrics o a posteriori). Per aquesta ra\u00f3, l'\u00e8tica kantiana pren una postura contr\u00e0ria a les teories teleol\u00f2giques morals que dominaven la filosofia moral en l'\u00e8poca que escrivia.\nEn aquesta obra Kant busca desenvolupar el sistema de tota la moralitat, podent-se considerar com l'\u00abedifici de la moralitat\u00bb. La base de l'obra \u00e9s aconseguir l'estudi de la moralitat pura, deixant de banda qualsevol principi emp\u00edric i assentant la moralitat en la bona voluntat, que seria l'\u00fanic principi aut\u00f2nom i sense restriccions, ja que remet a la llei moral que dicta la ra\u00f3 pura pr\u00e0ctica.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La paradoxa de les patates \u00e9s un c\u00e0lcul matem\u00e0tic que t\u00e9 un resultat contraintu\u00eftiu.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Josep Llu\u00eds Abad i Bueno (La Vall d'Uix\u00f3, 30 de desembre de 1959) \u00e9s un professor de filosofia d'educaci\u00f3 secund\u00e0ria i poeta valenci\u00e0. Llicenciat en filosofia i ci\u00e8ncies de l'educaci\u00f3 per la Universitat de Val\u00e8ncia, ha col\u00b7laborat en la revista Lunas Rojas i ha conreat la poesia i la narrativa. Membre fundador de El Pont Cooperativa de lletres, associaci\u00f3 formada per escriptors de les comarques de Castell\u00f3.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La controv\u00e8rsia entre el creacionisme i l'evolucionisme \u00e9s una disputa pol\u00edtica sobre l'origen de la Terra, de la humanitat, de la vida i de l'univers. Aquesta controv\u00e8rsia \u00e9s entre els que defineixen la validesa d'una creen\u00e7a religiosa particular (\u00e9s a dir, creacionista) i els que donen suport a les teories cient\u00edfiques, particularment en el camp de la biologia evolutiva, per\u00f2 tamb\u00e9 en geologia, paleontologia, termodin\u00e0mica, f\u00edsica nuclear i cosmologia.\nAquest debat \u00e9s principalment prevalent en algunes regions dels Estats Units d'Am\u00e8rica i ha assolit la m\u00e0xima rellev\u00e0ncia quant al curr\u00edculum educatiu: mentre que uns defensen que s'ha d'ensenyar la biologia m\u00e9s acceptada, amb suport de l'acad\u00e8mia i exempta de creences religioses (que pertanyen a l'\u00e0mbit privat), d'altres afirmen que cal permetre la llibertat de c\u00e0tedra dels docents, fomentar que diversos punts de vista convisquin a les aules i ensenyar que l'evoluci\u00f3 \u00e9s una teoria, depenent d'un paradigma, i per tant refutable o susceptible de cr\u00edtica i alternatives com el creacionisme. El debat s'ha portat en diverses ocasions als tribunals, amb sent\u00e8ncies favorables a les dues bandes.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Ab ovo \u00e9s una locuci\u00f3 que significa, literalment, \u201cdes de l'ou\u201d i, en sentit ampli, \u201cdes de l'origen\u201d, \u201cdes del principi\u201d. Prov\u00e9 d'Horaci que l'aplica als poetes que, al contrari d'Homer (el qual usa la t\u00e8cnica d'in medias res), inicien la narraci\u00f3 des dels seus inicis. Hi al\u00b7ludeix a l'ou doble o als dos ous postos per Leda, despr\u00e9s d'aparellar-se amb Zeus metamorfitzat en cigne, dels quals va n\u00e9ixer H\u00e8lena juntament amb els seus germans, la causa de la guerra de Troia. Si Leda no hagu\u00e9s post l'ou, H\u00e8lena no hauria nascut, aix\u00ed que Paris no podria haver-hi anat amb ella, de manera que no hi hauria hagut cap guerra de Troia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La rebel\u00b7li\u00f3 d'Atles (t\u00edtol original: Atlas Shrugged, literalment 'Atlas s'encong\u00ed d'espatlles') \u00e9s una novel\u00b7la de la fil\u00f2sofa/escriptora russoestatunidenca Ayn Rand, publicada als Estats Units l'any 1957. Aquesta novel\u00b7la fou la darrera obra de ficci\u00f3 d'Ayn Rand, abans de dedicar-se \u00fanicament a la filosofia. La novel\u00b7la t\u00e9 645.000 paraules i de 1.000 a 1.368 p\u00e0gines, segons edicions; \u00e9s tamb\u00e9 una de les novel\u00b7les m\u00e9s llargues que mai s'han escrit.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La condici\u00f3 humana \u00e9s un terme utilitzat per referir-se al conjunt de l'experi\u00e8ncia de l'\u00e9sser hum\u00e0 i en general a tot individu caracteritzat per una s\u00e8rie d'atributs biol\u00f2gics presents en la pr\u00e0ctica totalitat dels \u00e9ssers humans. Es tracta d'un terme filos\u00f2ficament conf\u00fas que s'est\u00e0 redefinint a ell mateix de forma constant per\u00f2 que s'usa amb freq\u00fc\u00e8ncia per referir-se a tota la humanitat sense cap mena de distinci\u00f3 social, cultural o de cap altre tipus.\nEl terme tamb\u00e9 \u00e9s usat sovint per descriure el conjunt de sensacions i emocions associades a l'exist\u00e8ncia humana, com la por associada a la pr\u00f2pia exist\u00e8ncia, al pas del temps i a la pr\u00f2pia mortalitat. \u00c9s la base per defensar drets com la dignitat.\nSegons Jeffrey Brodd, la condici\u00f3 humana est\u00e0 regida per tres paradoxes: la imaginaci\u00f3 pot endur-se el cos on sigui; \u00e9s la criatura capa\u00e7 de fer el b\u00e9 amb m\u00e9s intensitat per\u00f2 tamb\u00e9 el mal i \u00e9s l'\u00e9sser viu que busca sempre noves formes de destruir-se tot i t\u00e9mer a la mort i anhelar viure per sempre.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La noci\u00f3 del yin (\u9670 o \u9634; pinyin: y\u012bn) i el yang (\u967d o \u9633; y\u00e1ng) prov\u00e9 de la filosofia xinesa, tot i que se la retroba en gran part de la filosofia oriental en general. \u00c9s un principi cosmol\u00f2gic que explica la dualitat de tot all\u00f2 que existeix en l'univers: L'U o Tao (o Dao) es divideix en dues forces fonamentals, oposades per\u00f2 complement\u00e0ries, que es troben a l'origen de totes les coses.\nEl s\u00edmbol yin-yang dels taoistes i dels confucianistes, anomenat a la Xina \"els peixos yin i yang\" (\u9b5a\uff0c \u9c7c\uff0c y\u00fa), representa el taij\u00ed \u2014la unitat m\u00e9s enll\u00e0 del dualisme\u2014, causa i resultat de la din\u00e0mica d'aquests dos principis.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Charles Alexandre Dupuy (Le Puy-en-Velay, 5 de novembre de 1851 - Illa (Rossell\u00f3), 23 de juliol de 1923) fou un pol\u00edtic franc\u00e8s, tres vegades primer ministre de la Rep\u00fablica Francesa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'Idealisme alemany \u00e9s una escola filos\u00f2fica que es va desenvolupar a Alemanya a cavall dels segles XVIII i XIX. El seu naixement el marca l'obra d'Immanuel Kant Cr\u00edtica de la ra\u00f3 pura i est\u00e0 estretament lligada al Romanticisme i a la Il\u00b7lustraci\u00f3. Entre els pensadors d'aquesta escola filos\u00f2fica destaquen el mateix Kant, Johann Gottlieb Fichte, Friedrich Schelling i Georg Wilhelm Friedrich Hegel. En un segon pla trobar\u00edem autors com ara Friedrich Heinrich Jacobi, Gottlob Ernst Schulze, Karl Leonhard Reinhold i Friedrich Schleiermacher.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Affectio maritalis \u00e9s una locuci\u00f3 llatina que al\u00b7ludeix a la voluntat d'afecte, socors i auxili mutu entre els dos c\u00f2njuges durant el matrimoni. En dret, tamb\u00e9 s'al\u00b7ludeix a l'affectio maritalis per justificar que no hi ha obligaci\u00f3 de testificar contra el c\u00f2njuge o com atenuant o eximent d'encobriment. En alguns ordenaments jur\u00eddics, la desaparici\u00f3 d'aquest vincle emocional pot esgrimir-se com motiu de divorci. En la legislaci\u00f3 espanyola no cal invocar cap motiu.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'objectivisme \u00e9s el sistema filos\u00f2fic desenvolupat per la fil\u00f2sofa russoestadounidenca Ayn Rand (Alisa Zinovievna Rosenbaum, Sant Petersburg, 1905\u2014Nova York, 1982). Presenta posicions pr\u00f2pies en metaf\u00edsica, epistemologia, \u00e8tica, pol\u00edtica i est\u00e8tica.\nBreument, l'objectivisme sost\u00e9 que existeix una realitat independent de la ment humana, que els individus tenen contacte amb aquesta realitat per mitj\u00e0 de la percepci\u00f3 dels sentits i adquireixen coneixement processant les dades perceptives, utilitzant la ra\u00f3 (o la \u00abidentificaci\u00f3 no contradict\u00f2ria\u00bb). El prop\u00f2sit moral de la vida \u00e9s la cerca de la pr\u00f2pia felicitat o \u00abinter\u00e8s propi racional\u00bb, i que l'\u00fanic sistema social d'acord amb aquesta moralitat \u00e9s el del capitalisme pur (anomenat tamb\u00e9 capitalisme laissez-faire).\nRand presenta la seva filosofia \u00abper viure a la Terra\u00bb, arrelada a la realitat i orientada a la recerca del coneixement del m\u00f3n natural, refusant la religi\u00f3, i aconseguint interaccions harmonioses entre els \u00e9ssers humans i m\u00fatuament profitoses. Tot i ser relativament conegut, l'objectivisme \u00e9s una influ\u00e8ncia filos\u00f2fica important del pensament modern, i a la vegada controvertit.\nRand, considerada mentor ideol\u00f2gica dels economistes m\u00e9s liberals, defensava que l'egoisme era el \"b\u00e9\" i l'altruisme \"el mal\", que les persones pobres en el sistema capitalista eren \"par\u00e0sits\", i qualificava de superiors o \"superhomes\" els m\u00e9s rics, ja que sostenia la teoria que tots s'havien enfrontat lliurement als mateixos reptes, perills i circumst\u00e0ncies. Considerava per tant que havia de beneficiar els m\u00e9s \"valuosos\". S'oposava a tota mena de programes socials i a la mateixa exist\u00e8ncia de l'\"inter\u00e8s p\u00fablic\". El seu pensament s'ha popularitzat entre la dreta nord-americana.\nPer als cr\u00edtics amb l'objectivisme, aquesta filosofia \"No t\u00e9 cap altre prop\u00f2sit pr\u00e0ctic que promoure els interessos econ\u00f2mics de les persones riques que el financen, l'\u00fanica funci\u00f3 del seu pensament \u00e9s justificar la riquesa, excusar la pobresa i normalitzar el tipus de guerra hobbesiana de tots contra tots que Rand considerava la societat ideal\".", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'Ase de Buridan \u00e9s el nom que rep un argument -o experiment mental- de reducci\u00f3 a l'absurd proposat contra les tesis de Jean Buridan (c. 1300-1358), un te\u00f2leg escol\u00e0stic deixeble de Guillem d'Ockham i defensor del lliure albir i de la ponderaci\u00f3 de tota decisi\u00f3 per mitj\u00e0 de la ra\u00f3.\nA fi de satiritzar la seva posici\u00f3, alguns cr\u00edtics proposaren el cas d'un ase a punt de morir tant de set com de gana, i que \u00e9s situat just al centre entre una pila de blat i un gran cossi d'aigua. L'experiment afirma que l'animal mor de les dues mancances perqu\u00e8 \u00e9s incapa\u00e7 de triar un dels dos camins (el seu instint el porta alhora a tots dos i estan a la mateixa dist\u00e0ncia). Aquest experiment pretenia il\u00b7lustrar de manera extrema que entre dues alternatives igualment v\u00e0lides; no es pot optar per cap d'aquestes racionalment i sempre es perd un temps excessiu en la tria; una caracter\u00edstica inherent a l'\u00e9sser hum\u00e0, ja que aquest actua triant entre dos valors m\u00e9s o menys preferibles i, si s\u00f3n iguals, no podr\u00e0 optar per cap d'aquests ni racionalment ni amb les emocions i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, tendir\u00e0 a la par\u00e0lisi. Sembla que aquest experiment mental va ser inspirat per les lectures sobre la voluntat en Arist\u00f2til. La conclusi\u00f3 de l'experiment \u00e9s que el lliure albir se sustenta sobre una jerarquia de metes i valors i que, en abs\u00e8ncia d'aquesta, nom\u00e9s es pot actuar per atzar.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Giuseppe Di Giacomo \u00e9s un escriptor i un fil\u00f2sof itali\u00e0, destaca sobretot en el camp de l'est\u00e8tica i pels seus tractats sobre literatura. Autor d'un centenar de publicacions cient\u00edfiques que s'ocupen del vincle entre l'est\u00e8tica i la literatura, aix\u00ed com la relaci\u00f3 entre l'est\u00e8tica i les arts figuratives, amb especial refer\u00e8ncia a la cultura modernocontempor\u00e0nia i a problemes actuals com la imatge, la representaci\u00f3, la relaci\u00f3 art-vida, la mem\u00f2ria i la noci\u00f3 de testimonian\u00e7a.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Mortimer Adler   (Nova York, 28 de desembre de 1902 \u2013 Palo Alto, 28 de juny de 2001) va ser un fil\u00f2sof estatunidenc i divulgador cultural.\nEncarregat durant anys de l'equip de redacci\u00f3 de l'Encyclop\u00e6dia Britannica, va editar els Great Books of the Western World, un compendi dels llibres del saber i la literatura m\u00e9s famosos al llarg de la hist\u00f2ria. Va treballar com a professor a la Universitat de Chicago, especialitzat en jurisprud\u00e8ncia.\nVa proposar que l'educaci\u00f3 liter\u00e0ria i cultural es bas\u00e9s en llistats dels anomenats gran llibres, que s\u00f3n els que reuneixen tres condicions: parlen de problemes universals o rellevants per al lector, es poden rellegir des de diferents \u00f2ptiques per la mateixa o diverses persones, es considera rellevant o can\u00f2nic. Dins d'aquesta llista, per tant, se situen els anomenats cl\u00e0ssics. Diverses universitats van incloure la lectura d'aquestes llistes com a part del seu programa acad\u00e8mic.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Dugald Stewart (22 novembre 1753 - 11 juny 1828) \u00e9s un fil\u00f2sof escoc\u00e8s, nascut a Edimburg. El seu pare, Matthew Stewart (1715 - 1785), va ser professor de matem\u00e0tiques a la universitat d'Edimburg (1747 - 1772).\nFou el primer bi\u00f2graf d'Adam Smith (Riquesa de les nacions)", "target": "Filosofia"}, {"text": "Sapere aude o en catal\u00e0 \"atreveix-te a saber\" \u00e9s una locuci\u00f3 llatina que prov\u00e9 originalment de l'Ep\u00edstola II (Epistularum liber primus) del poeta llat\u00ed Horaci:\n\nDimidium facti qui coepit habet: sapere aude, incipe (\"Qui ha comen\u00e7at, ja ha fet la meitat: atreveix-te a saber, comen\u00e7a\".)La frase es troba en una ep\u00edstola d'Horaci adre\u00e7ada al seu amic Lollius Maximus, i publicada l'any 20 aC dins del Epistularum liber primus (\"Primer llibre de cartes\"). La carta tracta de les estrat\u00e8gies que Ulisses va idear durant el retorn de Troia per a superar els diferents obstacles amb qu\u00e8 es va trobar, de manera que la frase pot entendre's com \"tingues el valor de fer servir les teves habilitats per a pensar\". Hi ha tamb\u00e9 qui ho tradueix simplement com \"atreveix-te a pensar\".\n\u00c9s citada sobretot en la interpretaci\u00f3 de Kant, que en el 1784 la va declarar el lema de la Il\u00b7lustraci\u00f3: \"Habe Mut, dich deines eigenen Verstandes zu bedienen!\" \"Atreveix-te a fer \u00fas del teu propi enteniment\".\nEl fil\u00f2sof alemany Immanuel Kant va divulgar aquesta locuci\u00f3 en l'assaig c\u00e8lebre \"Qu\u00e8 \u00e9s la Il\u00b7lustraci\u00f3?\" (1784). En aquest altre cas, sapere aude s'acostuma a interpretar com \"tingues el valor de servir-te del teu propi enteniment\".", "target": "Filosofia"}, {"text": "Una doctrina, a la societat occidental actual, \u00e9s un conjunt coherent de posicions i instruccions basades en un sistema de creences o principis respecte a una mat\u00e8ria, sovint amb la pretensi\u00f3 de possessi\u00f3 de veritat general. \u00c9s pr\u00f2pia de maneres de fer d'algunes organitzacions, com empreses i alguns partits pol\u00edtics, algunes religions i maneres de transmetre coneixements i valors, per exemple.\nA nivell jur\u00eddic, t\u00e8cnicament una doctrina \u00e9s el conjunt d'opinions efectuades en la interpretaci\u00f3 de les normes pels coneixedors del dret i forma part de les fonts del dret, encara que en un lloc molt secundari.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Palingen\u00e8sia \u00e9s el concepte de regenerar-se o tornar a n\u00e9ixer que es troba en diferents camps com la filosofia, la teologia, la biologia o la pol\u00edtica. El mot prov\u00e9 del grec: 'palin' (de nou) i 'genesis' (naixement).\nEn filosofia, es refereix a la doctrina que afirma la regeneraci\u00f3 o reaparici\u00f3 peri\u00f2dica dels mateixos esdeveniments, de les mateixes \u00e0nimes i de la mateixa realitat com a conjunt, i equival a l'etern retorn. En teologia, la paraula pot referir-se a la reencarnaci\u00f3 o al renaixement espiritual cristi\u00e0 simbolitzat pel baptisme. En biologia, \u00e9s un terme equivalent a recapitulaci\u00f3, la hip\u00f2tesi avui refutada que afirma que les fases de desenvolupament d'un organisme passen pels mateixos canvis experimentats en la seva forma i estructura que en l'evoluci\u00f3 de l'esp\u00e8cie. En teoria pol\u00edtica, la palingen\u00e8sia \u00e9s un component central de l'an\u00e0lisi del feixisme de Roger Griffin com a ideologia fonamentalment modernista.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Les Ep\u00edstoles o Cartes de Plat\u00f3 s\u00f3n una s\u00e8rie de tretze cartes tradicionalment incloses en el corpus plat\u00f2nic. La seva autenticitat ha estat objecte de certa controv\u00e8rsia, i el consens dels experts s'ha despla\u00e7at cap enrere i endavant en el temps. A finals del segle xix, hi va haver acord general que cap de les cartes va ser escrita per Plat\u00f3. Ara, gaireb\u00e9 cada lletra t\u00e9 alguns defensors de la seva autenticitat. Les excepcions en s\u00f3n la primera, cinquena, novena i dotzena, que \u00e9s gaireb\u00e9 segur que s\u00f3n una falsificaci\u00f3 liter\u00e0ria.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Una cultura de la violaci\u00f3 \u00e9s tota cultura, en una societat i \u00e8poca determinades, a la qual la violaci\u00f3 \u00e9s acceptada i normalitzada a la pr\u00e0ctica social i culturalment a causa d'actituds sobre el g\u00e8nere i la sexualitat. Aquesta expressi\u00f3 \u00e9s d'\u00fas generalitzat des del 2012 per designar a qualsevol cultura que permet desacreditar, responsabilitzar o culpabilitzar les persones agredides, que representen el cos femen\u00ed com a disponible (\"violable\", mentre que el d'un home no ho \u00e9s) i la glamuritzaci\u00f3 i la banalitzaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia. Aquesta cultura es perpetua i normalitza a trav\u00e9s del llenguatge misogin. Pa\u00efsos sencers a Europa i Am\u00e8rica del nord han estat acusats de ser cultures de violaci\u00f3.Aquesta cultura provoca que, tot i gaudir d'unes lleis escrites suposadament igualit\u00e0ries, a la pr\u00e0ctica es promogui el masclisme i la viol\u00e8ncia envers les dones. Est\u00e0 tan arrelada a la societat catalana, entre d'altres, que es fa invisible i es legitima. Aix\u00ed, la violaci\u00f3 i les agressions contra les dones en general, es permeten, consenteixen i normalitzen socialment i incl\u00f2s a l'\u00e0mbit judicial. Un altre tret distintiu d'aquesta cultura \u00e9s el no reconeixement de que el violador pot ser qualsevol persona, que de fet solen ser pares de fam\u00edlia, coneguts i estimats per les seves v\u00edctimes i ve\u00efnat, i no que es tracten de casos a\u00efllats perpetrats per malalts mentals. A Catalunya, segons les estad\u00edstiques dels mossos d'esquadra, el 100% de violadors s\u00f3n homes.La cultura de la violaci\u00f3 implica tot un sistema i totes aquelles persones que normalitzen el delicte. Ho \u00e9s tamb\u00e9 tot sistema judicial patriarcal que negui el valor de la paraula a la dona, la q\u00fcestioni o la interpel\u00b7li des de la culpabilitat. Aix\u00ed, permet convertir en culpable la dona que ha patit l'ab\u00fas i en canvi confraternitza amb els violadors: q\u00fcestiona la dona abans, durant i despr\u00e9s de l'agressi\u00f3 amb l'\u00fanica finalitat de justificar el violador.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La di\u00e0noia (en grec \u03b4\u03b9\u03ac\u03bd\u03bf\u03b9\u03b1) \u00e9s un terme grec que sol traduir-se com \"ra\u00f3 discursiva\" i que remet a la capacitat de la ra\u00f3 per obtenir coneixements mitjan\u00e7ant la progressi\u00f3 de les premisses a una conclusi\u00f3 que en deriva necess\u00e0riament; el coneixement obtingut mitjan\u00e7ant causes i principis.\nEn aquest sentit, la di\u00e0noia o raonament discursiu s'oposa a la nous, compresa com aquella capacitat de la ra\u00f3 d'intuir de forma immediata el coneixement, dels primers principis del coneixement, si i nom\u00e9s si, \u00e9s de la realitat immediata, en el cas d'Arist\u00f2til, o de les idees tractant-se de Plat\u00f3. En els desenvolupaments filos\u00f2fics posteriors aquesta oposici\u00f3 entre di\u00e0noia i nous es reflecteix en l'oposici\u00f3 entre enteniment i ra\u00f3, respectivament.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El g\u00e8nere segons la l\u00f2gica d'Arist\u00f2til \u00e9s una de les maneres de dividir els objectes i \u00e9ssers, en g\u00e8neres i esp\u00e8cies, essent el g\u00e8nere el que aglutinava les caracter\u00edstiques comunes de les coses classificades. Per exemple, dins del g\u00e8nere \"mobles\" existeix l'esp\u00e8cie \"cadira\" per\u00f2 tamb\u00e9 \"armari\" o d'altres. El g\u00e8nere equival en el pla de l'ontologia a l'hiper\u00f2nim l\u00e8xic, al terme general o universal. El g\u00e8nere \u00e9s la primera part de qualsevol definici\u00f3, ja que caracteritza l'assumpte des del punt de vista de l'ess\u00e8ncia, responent a la pregunta b\u00e0sica \"qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2\".\nViccionari", "target": "Filosofia"}, {"text": "Victoria Camps i Cervera (Barcelona, 21 de febrer de 1941) \u00e9s una fil\u00f2sofa i professora catedr\u00e0tica catalana. \u00c9s catedr\u00e0tica de Filosofia moral i Pol\u00edtica a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona.Va cursar els seus estudis de Filosofia a la Universitat de Barcelona, on es doctor\u00e0 en 1975 amb la tesi La dimensi\u00f3n pragm\u00e1tica del lenguaje. Ha ocupat el lloc de vicerectora, professora i catedr\u00e0tica d'\u00e8tica de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Ha participat en els comit\u00e8s \u00e8tics de l'Hospital del Mar, de l'Hospital de la Vall d'Hebron i de la Fundaci\u00f3 Esteve de Barcelona, i fou presidenta del Comit\u00e8 de Bio\u00e8tica de Catalunya.\nFora de l'\u00e0mbit universitari, va ser senadora pel PSC-PSOE a les eleccions generals espanyoles de 1993, participant en la candidatura com a independent. Durant aquest temps va presidir la Comissi\u00f3 d'Estudi de continguts televisius del Senat. En l'actualitat \u00e9s membre del Comit\u00e8 de Bio\u00e8tica d'Espanya, presidenta de la Fundaci\u00f3 V\u00edctor Grifols i Lucas i membre del Consell de Redacci\u00f3 de les revistes Isegor\u00eda (de l'Institut de Filosofia del Consell Superior d'Investigacions Cient\u00edfiques) i Letra Internacional. Entre les seves obres es destaquen: La imaginaci\u00f3n \u00e9tica, Virtudes p\u00fablicas, El siglo de las mujeres, El gobierno de las emociones i Breve historia de la \u00e9tica.\nEs considera una de tants fil\u00f2sofs hereus de Jos\u00e9 Luis L\u00f3pez Aranguren i Josep Ferrater i Mora. En el seu treball ha destacat per la defensa del paper de la dona en la vida pol\u00edtica, denunciant-ne la seva exclusi\u00f3; la convicci\u00f3 en l'Estat del benestar com un valor a defensar enfront de la concepci\u00f3 liberal que pret\u00e9n reduir l'Estat al m\u00ednim; una activa defensora de la democr\u00e0cia participativa i d'una \u00e8tica que contribueixi a la formaci\u00f3 de la ciutadania. En el seu treball en la Comissi\u00f3 d'Estudi del Senat sobre els continguts televisius va defensar la televisi\u00f3 p\u00fablica com un escenari d'imparcialitat, sense ser els portaveus del govern de torn, que \u00e9s el que en la realitat tendeixen a ser. Quant als mitjans de comunicaci\u00f3 privats, ha advocat per una major transpar\u00e8ncia respecte a la titularitat dels mateixos i els poders econ\u00f2mics que els sustenten.\nEl 1996 form\u00e0 part dels signants dels manifests del Foro Babel. L'octubre de 2012 sign\u00e0, juntament amb un centenar de professionals, un manifest a favor del federalisme espanyol i en contra la independ\u00e8ncia de Catalunya.El 2008 reb\u00e9 el Premi Internacional Men\u00e9ndez Pelayo \u00abpel seu magisteri filos\u00f2fic i la influ\u00e8ncia moral del seu pensament tant a Espanya com a Am\u00e8rica\u00bb.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Dr. L\u00e9on Bollendorff (Wasserbillig, 31 de mar\u00e7 de 1915 - Ciutat de Luxemburg, 5 de juny de 2011) fou un professor, fil\u00f2leg i pol\u00edtic luxemburgu\u00e8s, membre del Partit Popular Social Cristi\u00e0.\nExerc\u00ed de President de la Cambra de Diputats de Luxemburg entre el 9 d'octubre de 1979 i el 18 de juliol de 1989.\nTamb\u00e9 fou membre del consell comunal de Ciutat de Luxemburg, exercint el c\u00e0rrec d'\u00e9chevin. Fou membre de la Resist\u00e8ncia luxemburguesa contra l'ocupaci\u00f3 alemanya. Durant la vaga general de 1942 fou detingut i enviat al camp de concentraci\u00f3 de Hinzert i despr\u00e9s al camp de treballs for\u00e7ats de Dombrowika, a Lublin (Pol\u00f2nia). Era casat amb Margot Kinnen fins al 2006, any de la seva mort, i van tenir quatre fills.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El te o de (en xin\u00e8s \u5fb7, pinyin d\u00e9, Wade-Giles te) \u00e9s un concepte clau del pensament xin\u00e8s que es tradueix com \"car\u00e0cter inherent, poder interior, integritat\" en el taoisme, \"car\u00e0cter moral, virtut\" en el confucianisme i \"qualitat, virtut\" o \"m\u00e8rit, accions virtuoses\" en el budisme xin\u00e8s. Laozi, en l'obra Dao De Jing (o \"llibre del Tao i de la seva for\u00e7a\"), explica que el de \u00e9s la \"for\u00e7a interior de cada cosa, adquirida quan aquesta est\u00e0 en harmonia amb el seu tao\".\nViccionari", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'ateisme jueu es refereix l'ateisme confessat per persones que s\u00f3n \u00e8tnica i culturalment jueves en major o menor mesura. At\u00e8s que el judaisme t\u00e9 connotacions tant \u00e8tniques com religioses, el terme \"ateisme jueu\" no implica necess\u00e0riament una contradicci\u00f3. Basat en l'\u00e8mfasi de la llei jueva en l'ascend\u00e8ncia matrilineal, les autoritats jueves ortodoxes, fins i tot les molt conservadores, accepten un ateu nascut d'una mare jueva com una persona completament jueva. Un estudi americ\u00e0 del 2011 constat\u00e0 que la meitat dels jueus d'aquest pa\u00eds tenien dubtes sobre l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u, en comparaci\u00f3 amb el 10-15% d'altres grups religiosos nord-americans.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Maya (devanagari \u092e\u093e\u092f\u093e, m\u0101y\u0101, en general tradu\u00eft com 'il\u00b7lusi\u00f3', 'engany', 'somni') \u00e9s una noci\u00f3 del pensament indi que presenta molts matisos diferents segons les diverses tradicions. B\u00e0sicament fa refer\u00e8ncia al fet que l'aparent realitat que ens envolta no existiria, sin\u00f3 que seria la manifestaci\u00f3 d'un principi \u00fanic i div\u00ed. Aquesta il\u00b7lusi\u00f3 faria que es perpetu\u00ef una exist\u00e8ncia humana basada en el dualisme, quan els homes i l'U creador nom\u00e9s formarien en realitat una mateixa cosa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La genealogia de la moral \u00e9s una obra filos\u00f2fica de Friedrich Nietzsche publicada el 1887. Consta d'un prefaci i tres tractats i \u00e9s un dels seus escrits m\u00e9s influents. No pren la forma d'aforismes, com la majoria de les seves obres, sin\u00f3 que es bada en textos sistem\u00e0tics m\u00e9s extensos i amb una vindicaci\u00f3 de car\u00e0cter acad\u00e8mic on s'hi exposen tesis sociol\u00f2giques, hist\u00f2riques i psicol\u00f2giques.A difer\u00e8ncia dels fil\u00f2sofs morals cl\u00e0ssics, Nietzsche no volia derivar ni justificar la moral, sin\u00f3 comprendre el desenvolupament hist\u00f2ric i els requisits psicol\u00f2gics de certs valors morals. Per tant, no es pregunta com han d'actuar les persones, sin\u00f3 per qu\u00e8 les persones (individus o grups) creuen que han d'actuar d'una manera determinada o volen que altres actu\u00efn d'una manera o altra.\nEl contrast entre una \u00abmoral d'esclaus\u00bb i una \u00abmoral noble\u00bb del primer tractat \u00e9s for\u00e7a conegut. El tercer tractat, en qu\u00e8 Nietzsche sotmet els ideals asc\u00e8tics a una cr\u00edtica detallada, \u00e9s fonamental per a la comprensi\u00f3 dels seus darrers treballs.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La filosofia de la tecnologia \u00e9s la disciplina que analitza els efectes de la tecnologia en la societat, especialment en les maneres de pensar i l'\u00e8tica. Es relaciona estretament amb la filosofia de la ci\u00e8ncia i amb les disciplines sociol\u00f2giques d'estudi de la tecnologia i com a \u00e0rea d'estudi independent va sorgir a finals del segle xix, si b\u00e9 les reflexions sobre tecnologia i \u00e9sser hum\u00e0 es remunten a l'Antiga Gr\u00e8cia.\nAlgunes q\u00fcestions d'estudi de la filosofia de la tecnologia s\u00f3n si la tecnonologia \u00e9s objectiva, quins aven\u00e7os s'han de promoure \u00e8ticament i quins no, com afecta la t\u00e8cnica a la relaci\u00f3 entre humans (per exemple l'aparici\u00f3 de la realitat virtual), els sabers t\u00e8cnics necessaris per al progr\u00e9s i l'educaci\u00f3 d'un pa\u00eds, quins lligams estableix la tecnologia amb la ci\u00e8ncia i com afecta l'estructura social a la recerca tecnol\u00f2gica, entre d'altres.\nEntre els autors destacats d'aquesta disciplina cal destacar Jean Baudrillard, Bruno Latour, Ernst Kapp, Hannah Arendt i Joseph Agassi.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La postveritat \u00e9s un concepte que descriu la situaci\u00f3 en la qual, a l'hora de crear l'opini\u00f3 p\u00fablica, els fets objectius tenen menys influ\u00e8ncia que les crides a l'emoci\u00f3 i a les creences personals. \u00c9s un eufemisme de novaparla per a mentida.\nOxford Dictionaries va triar post-truth, tradu\u00efda al catal\u00e0 com \u00abpostveritat\u00bb, com a expressi\u00f3 de l'any 2016. Segons l'entrada en el mateix diccionari, post-truth va ser usat per primera vegada en aquest sentit el 1992 pel dramaturg Steve Tesich, que, en refer\u00e8ncia a l'esc\u00e0ndol Iran-Contra i la guerra del Golf, va escriure: \u00abnosaltres, com a poble lliure, hem decidit lliurement que volem viure en un m\u00f3n de postveritat\u00bb.\u00c9s una variaci\u00f3 moderna al vell refrany cinic \u00abmundus vult decipi\u00bb o al poble li agrada ser enganyat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La Isagog\u00e8 (en grec \u0395\u1f30\u03c3\u03b1\u03b3\u03c9\u03b3\u03ae), t\u00edtol complet Introducci\u00f3 a les Categories d'Arist\u00f2til (en grec \u0395\u1f30\u03c3\u03b1\u03b3\u03c9\u03b3\u1f74 \u03b5\u1f30\u03c2 \u03c4\u1f70\u03c2 \u1f08\u03c1\u03b9\u03c3\u03c4\u03bf\u03c4\u03ad\u03bb\u03bf\u03c5\u03c2 \u03ba\u03b1\u03c4\u03b7\u03b3\u03bf\u03c1\u03af\u03b1\u03c2), \u00e9s un text escrit pel fil\u00f2sof neoplat\u00f2nic Porfiri i tradu\u00eft del grec al llat\u00ed per Boeci, esdevingu\u00e9 el manual est\u00e0ndard sobre l\u00f2gica durant almenys un mil\u00b7lenni despr\u00e9s de la mort de l'Estagirita. L'obra fou escrita entre els anys 268 i 270 dC, i inclou una detallada classificaci\u00f3 dels conceptes aristot\u00e8lics de g\u00e8nere i esp\u00e8cie. \u00c9s a partir d'aquesta revisi\u00f3 que s'ha constru\u00eft l'anomenat Arbre de Porfiri, que consisteix en una classificaci\u00f3 dicot\u00f2mica que pren com a punt de partida el g\u00e8nere de subst\u00e0ncia (el m\u00e9s general), descendent aix\u00ed a la resta dels individus, passant per les esp\u00e8cies.\nBoeci tradu\u00ed al llat\u00ed aquesta obra, la qual arrib\u00e0 a convertir-se r\u00e0pidament en un manual est\u00e0ndard de l\u00f2gica aristot\u00e8lica a les universitats europees, bo i establint una de les etapes m\u00e9s importants en el desenvolupament de l'escol\u00e0stica medieval: el tema dels universals. Molts escriptors, com Boeci, Averrois, Pere Abelard i el propi Joan Duns Escot, entre d'altres, escrigueren comentaris contra el llibre. D'altres escriptors, com Guillem d'Occam, els incorporaren en llurs manuals de l\u00f2gica.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'argument del no-cognitivisme teol\u00f2gic es basa en el fet que el llenguatge religi\u00f3s, i concretament paraules com \"D\u00e9u\", no tenen significat cognoscible. Alguns pensadors ho proposen com una manera de demostrar la inexist\u00e8ncia d'una cosa anomenada \"D\u00e9u\". I unes vegades \u00e9s considerat com a sin\u00f2nim d'ignosticisme.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Biosofia, prov\u00e9 de les arrels gregues Bios i Sophos, entenent per aquesta uni\u00f3 de termes, saviesa de la vida. La Biosofia correspon a un moviment humanista fortament influenciat per Baruch Spinoza, fil\u00f2sof del segle xvii. La Biosofia es defineix a si mateixa com \"la ci\u00e8ncia i l'art d'una\" vida intel\u00b7ligent \"(en angl\u00e8s, intelligent living), basades en la consci\u00e8ncia i la pr\u00e0ctica de valors espirituals, principis \u00e8tics i socials i caracter\u00edstiques de personalitat (o car\u00e0cter), essencials per a la llibertat individual i l'harmonia social.\nEl terme hauria estat usat per primera vegada per Ignaz Paul Vitalis Troxler (1806), fil\u00f2sof su\u00eds influenciat per Friedrich Schelling. M\u00e9s tard per Peter Wessel Zapffe.\nBi\u00f2sofs actuals inclouen Jong Bhak qui reinterpretar\u00eda la Biosofia com una manera de fer filosofia incloent en la reflexi\u00f3 desenvolupaments cient\u00edfics. La Biosofia de Jong Bhak, inspirada pel logicisme de Bertrand Russell, intentaria fer computable la filosofia de l'home.\nEl 1998, Anna \u00d6hman i Svenolov Lindgren van presentar un programa bios\u00f2fic a Internet. L'intent d'ambd\u00f3s seria el de sistematitzar i circumscriure en un marc filos\u00f2fic als estudis biol\u00f2gics. Alguns dels objectius del programa bios\u00f3fico tindrien actualitat, per exemple en el pla de la intern\u00e0utica, el de la integraci\u00f3 dels individus d'acord amb interessos mutus.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Manuel Polo y Peyrol\u00f3n (Ca\u00f1ete, 11 de juliol de 1846 \u2013 Val\u00e8ncia, abril de 1918) va ser un escriptor i parlamentari espanyol de tend\u00e8ncies cat\u00f2lica, carlina i ultraconservadora.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'harmonia \u00e9s la concordan\u00e7a i proporci\u00f3 de les parts d'un objecte o entitat o b\u00e9 la correlaci\u00f3 entre entitats d'ordres diferents, de manera que una reprodueix l'esquema de l'altra.\nEl concepte \u00e9s clau en el pensament grec: a l'harmonia ha de tendir l'home evitant els excessos (seguint els principis de l'\u00e8tica per a una correcta conducta), l'art ha de ser equilibrat i guardar simetria i el m\u00f3n terrenal reprodueix el celestial o div\u00ed (aquesta noci\u00f3 de Plat\u00f3 segons la qual les coses del m\u00f3n s\u00f3n una c\u00f2pia de la seva idea del m\u00f3n intel\u00b7ligible ser\u00e0 reformulada en termes cristians a l'Edat Mitjana). Arist\u00f2til la iguala a l'ordre i la unitat org\u00e0nica, un concepte que ve d'Her\u00e0clit en la seva cerca d'unificar els contraris. Pit\u00e0gores introdueix l'anomenada harmonia de les esferes per portar a l'extrem aquestes relacions a l'univers, ent\u00e8s com a cosmos o tot ordenat.\nEl personatge mitol\u00f2gic d'Harmonia (filla d'Ares) \u00e9s la personificaci\u00f3 d'aquest concepte filos\u00f2fic: \u00e9s la filla dels d\u00e9us de l'amor i de la guerra, les dues grans forces que mouen l'home (i que la psicoan\u00e0lisi reconvertir\u00e0 amb el nom de les pulsions d'eros i thanatos amb Sigmund Freud). Una persona harm\u00f2nica, per tant, equilibra les seves passions, un ideal que romandr\u00e0 intacte fins al romanticisme, on justament es defensar\u00e0 un art i una filosofia que fugin de l'harmonia i busquin en canvi l'extrem i l'originalitat.\nUn problema recurrent en filosofia \u00e9s explicar l'harmonia entre cos i \u00e0nima, si pertanyen a natures diferents com poden formar una unitat o influir-se? Aquesta pregunta \u00e9s una de les primordials del dualisme i va passar posteriorment a tota la reflexi\u00f3 sobre la ment.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El p\u00f3txvennitxestvo, rus: \u041f\u043e\u0447\u0432\u0435\u043d\u043d\u0438\u0447\u0435\u0441\u0442\u0432\u043e, AFI [\u02c8pot\u0361\u0255v\u02b2\u026ann\u02b2\u026at\u0361\u0255\u026astv\u0259], (m\u00e9s o menys \"retorn a la terra\", de \u043f\u043e\u0447\u0432\u0430, potxva, 's\u00f2l' o 'terra') va ser un moviment literari, pol\u00edtic i cultural rus del segle xix, sorgit en la d\u00e8cada del 1860. Rebutjava els ideals europeus com a universals i advocava per una defensa de les tradicions russes.En especial, aquesta ideologia marca un rebuig del nihilisme, del liberalisme i del marxisme.\nEra considerat de vegades un terme intermedi entre l'eslavofilisme i l'occidentalisme, dues tend\u00e8ncies oposades que florien en aquells anys, i d'altres vegades es veia com una variant m\u00e9s d'aquesta \u00abeslavof\u00edlia\u00bb. Es van oposar a la influ\u00e8ncia del materialisme i utilitarisme europeus en la societat russa. Algunes de les figures que han estat adscrites al moviment foren Fi\u00f3dor Dostoievski, Nikolai Str\u00e0khov i Apol\u00b7lon Grig\u00f3riev.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El di\u00e0leg El sofista o de l'\u00e9sser, pertany als di\u00e0legs tardans madurs (vellesa) de Plat\u00f3. En aquest di\u00e0leg, participen S\u00f2crates, Teodor, Teetet i un estranger d'Elea. El di\u00e0leg \u00e9s presentat per mitj\u00e0 de la conversa entre l'estranger d'Elea i Teetet. S'enraona sobre qui \u00e9s el sofista i a qu\u00e8 es dedica?. Despr\u00e9s s'endinsen en el problema de l'\u00e9sser i el no-\u00e9sser. Aquest di\u00e0leg t\u00e9 una estructura dial\u00e8ctica descendent, en la qual per mitj\u00e0 de la dia\u00edresis s'arriba a una conclusi\u00f3 sobre l'\u00e9sser i a l'acord de l'exist\u00e8ncia del no-\u00e9sser.\nLa identitat real sobre el misteri\u00f3s estranger d'Elea, fos qui fos, segueix sent desconeguda.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El principi d'utilitat \u00e9s un principi filos\u00f2fic creat per l'utilitarisme que considera que all\u00f2 que \u00e9s correcte \u00e9s all\u00f2 que proporciona el major b\u00e9 possible a la major quantitat de persones possible. Es tracta aix\u00ed d'un principi de l'\u00e8tica teleol\u00f2gica, que basa els judicis de la moral en les conseq\u00fc\u00e8ncies de les accions. Alguns dels autors fonamentals de l'Utilitarisme serien Jeremy Bentham, James Mill o John Stuart Mill.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El problema del mal o tamb\u00e9, paradoxa d'Epicur, \u00e9s estudiat en filosofia de la religi\u00f3, en teodicea i en metaf\u00edsica com el problema que resulta en considerar la compatibilitat entre la pres\u00e8ncia del mal i del patiment en el m\u00f3n amb l'exist\u00e8ncia d'un D\u00e9u omniscient, omnipresent, omnipotent i omnibenevolent.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'antiindustrialisme, antiproductivisme o cr\u00edtica de la tecnologia s\u00f3n moviments de cr\u00edtica contra el progr\u00e9s tecnol\u00f2gic. Veuen aquest progr\u00e9s tecnol\u00f2gic com una ideologia nascuda al segle xix durant la Revoluci\u00f3 Industrial i a partir de la Segona Guerra Mundial s'imposa en les consci\u00e8ncies, principalment sota l'efecte del maquinisme, de la informatitzaci\u00f3 i de les xarxes electr\u00f2niques.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Cam\u00ed de servitud (en angl\u00e8s, The road to serfdom) \u00e9s un llibre escrit per l'economista i fil\u00f2sof austr\u00edac Friedrich von Hayek entre 1940 i 1943, en el qual adverteix del perill d'acabar en una tirania que comporta el control de l'economia per part del govern a trav\u00e9s de la planificaci\u00f3 central. Argumenta que l'aband\u00f3 de l'individualisme i el liberalisme cl\u00e0ssic inevitablement condueix a una p\u00e8rdua de llibertat, la creaci\u00f3 d'un societat opressiva, la tirania d'un dictador, i la servitud de l'individu. Hayek va desafiar la visi\u00f3 general entre els acad\u00e8mics brit\u00e0nic sobre que el feixisme (i el nacionalsocialisme) era una reacci\u00f3 capitalista en contra del socialisme. Va argumentar que feixisme, socialisme i nacionalsocialisme tenien arrels comunes en la planificaci\u00f3 econ\u00f2mica central i donant la preponder\u00e0ncia a l'estat per sobre l'individu.\nDes de la seva publicaci\u00f3 el 1944, Cam\u00ed de servitud ha estat una influent i popular exposici\u00f3 de llibertarisme de mercat. Se n'han venut m\u00e9s de dos milions de c\u00f2pies.Cam\u00ed de Servitud havia de ser l'edici\u00f3 popular del segon volum del tractat de Hayek titulat L'ab\u00fas i la decad\u00e8ncia de la ra\u00f3 i el t\u00edtol estava inspirat en els escrits del pensador liberal cl\u00e0ssic franc\u00e8s del segle xix Alexis de Tocqueville en la \"carretera cap a la servitud\". El llibre fou inicialment publicat a la Gran Bretanya per Routledge el mar\u00e7 de 1944, durant la Segona Guerra Mundial, i es feu for\u00e7a popular, tot i que Hayek l'anomen\u00e0 \"el llibre que no es podia obtenir\", a causa del racionament de paper que hi havia durant la guerra. Va ser publicat als Estats Units per la University of Chicago Press el setembre de 1944 i aconsegu\u00ed gran popularitat. Per iniciativa de l'editor Max Eastman, la revista americana Reader's Digest en public\u00e0 una versi\u00f3 resumida l'abril de 1945, portant Cam\u00ed de servitud a assolir una \u00e0mplia audi\u00e8ncia m\u00e9s enll\u00e0 dels cercles acad\u00e8mics.\nCam\u00ed de servitud ha tingut un impacte significatiu en el moviment conservador i llibertari econ\u00f2mic del segle XX i encara avui \u00e9s citat amb freq\u00fc\u00e8ncia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Doxa (\u03b4\u03cc\u03be\u03b1) \u00e9s una paraula  grega que se sol traduir per 'opini\u00f3'. Va ser un concepte utilitzat per Parm\u00e8nides, en distingir la \u00abvia de la veritat\u00bb de la \u00abvia de l'opini\u00f3\u00bb, i m\u00e9s tard per Plat\u00f3.\nSegons Plat\u00f3 la doxa 'tracta d'un coneixement  fenom\u00e8nic i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, segons ell, engany\u00f3s. La doxa comprendria dos graus: eikasia (\u03b5\u1f30\u03ba\u03b1\u03c3\u03af\u03b1) i pistis (\u03c0\u03af\u03c3\u03c4\u03b9\u03c2), \u00e9s a dir, imaginaci\u00f3 i fe o creen\u00e7a. Plat\u00f3 contraposa la doxa a l'episteme, de vegades aquesta \u00faltima es tradueix com a coneixement cient\u00edfic per\u00f2, segons Plat\u00f3, l'episteme nom\u00e9s t\u00e9 desenvolupament al m\u00f3n de les idees (coneixement intel\u00b7lectual) i no al m\u00f3n sensible (coneixement sensible).\nPlat\u00f3 criticava la doxa, per\u00f2, sobretot, menyspreava els que feien del fals coneixement i de l'aparen\u00e7a de saviesa un mitj\u00e0 de lucre personal o d'ascend\u00e8ncia social. A aquests personatges els anomenava dox\u00f3foros, \u00abaquells les paraules dels quals a l'\u00c0gora van m\u00e9s r\u00e0pides que el seu pensament\u00bb. Una definici\u00f3 que b\u00e9 podria aplicar-se avui a la majoria dels impr\u00f2piament anomenats \u00abtertulians\u00bb en els mitjans de comunicaci\u00f3 actuals, mers \u00abprofessionals de l'opini\u00f3\u00bb.\nHi ha una relaci\u00f3 entre la doxa i l'episteme explicada a trav\u00e9s del mite de la caverna.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'ateisme agn\u00f2stic, tamb\u00e9 anomenat agnosticisme ateu, combina l'ateisme i l'agnosticisme. Els ateus agn\u00f2stics s\u00f3n ateus perqu\u00e8 no tenen creen\u00e7a en l'exist\u00e8ncia de cap d\u00e9u, i agn\u00f2stics perqu\u00e8 no tenen la pretensi\u00f3 de saber que un d\u00e9u no existeix. L'ateu agn\u00f2stic contrasta amb el teista agn\u00f2stic que creu que un o diversos d\u00e9us existeixen, per\u00f2 no pret\u00e9n afirmar tenir coneixement de la seva exist\u00e8ncia.\nEls individus que s'identifiquen com ateus agn\u00f2stics poden justificar la seva posici\u00f3 amb refer\u00e8ncia a l'epistemologia, la teoria de la justificaci\u00f3 o la navalla d'Occam.", "target": "Filosofia"}, {"text": "\u00c0stika (en s\u00e0nscrit: \u0906\u0938\u094d\u0924\u093f\u0915) \u00e9s un adjectiu que significa \"creient en la tradici\u00f3 v\u00e8dica\" i en sentit figurat \"ortodox\". \u00c9s un concepte que descriu les escoles tradicionals de pensament hind\u00fa que accepten els vedes com a Text sagrat. Per contraposici\u00f3 n\u00e0stika (\u0928\u093e\u0938\u094d\u0924\u093f\u0915) significa \"no creient especialment de l'autoritat dels vedes\" i en sentit figurat \"heterodox\" si no reconeixen els vedes . Per aquesta definici\u00f3, ny\u0101y\u00e1, vai\u015be\u1e63ika, s\u0101\u1e43khya, ioga, m\u012bm\u0101\u1e43s\u0101 i ved\u0101nta es classifiquen com a escoles \u00e0stika, mentre que c\u0101rv\u0101ka, \u0101j\u012bvika, el jainisme i el budisme es consideren n\u00e0stika.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'antiteisme \u00e9s una postura filos\u00f2fica que va m\u00e9s enll\u00e0 de l'ateisme, en no tan sols negar l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u, sin\u00f3 lluitar contra l'exist\u00e8ncia d'aquesta mateixa idea.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Ramon Prat i Pallar\u00e9s (Barcelona, 21 de mar\u00e7 de 1932 - 24 de juliol de 1986) va ser un sacerdot cat\u00f2lic, professor de les Facultats de Teologia i de Filosofia de Catalunya i rector del Seminari Conciliar de Barcelona entre 1976 i 1990.\nLlicenciat en filosofia el 1956 i en teologia el 1960 a la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia a la Universitat de Barcelona (1958), fou ordenat prevere al Colegio Espa\u00f1ol de Roma el 19 de marc de 1960. Durant un breu temps va ser coadjutor a la parr\u00f2quia de Santa Maria de Barber\u00e0. L'octubre de 1961 el Dr. Gregorio Modrego el va nomenar professor d'\u00e8tica i superior al Seminari Conciliar de Barcelona on va impartir llat\u00ed, exercicis literaris, criteriologia, filosofia moral, tipologia del coneixement cient\u00edfic i l\u00f2gica matem\u00e0tica.Fou professor de les Facultats de Teologia i de Filosofia de Catalunya. A partir del curs 1967-1968, a la Facultat de Teologia de Barcelona (secci\u00f3 de Sant Paci\u00e0) va impartir \u00e8tica, una mat\u00e8ria que va continuar ensenyant quan es van unificar les dues seccions. A partir del curs 1972-1973 va ser tamb\u00e9 ensenyant d'\u00e8tica a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. All\u00ed va impartir tamb\u00e9 seminaris sobre la filosofia del treball i de la praxi, sobre an\u00e0lisi del llenguatge moral -una de les seves grans preocupacions intel\u00b7lectuals- i sobre la meta\u00e8tica de Wittgenstein, una de les figures del pensament contemporani en qui m\u00e9s havia aprofundit. Havia estudiat tamb\u00e9 l'\u00e8tica de Jean Nabert, fil\u00f2sof franc\u00e8s seguidor de Fichte i de Kant. Va cedir el seu extens fitxer, fruit d'anys de recerca, a la Facultat Eclesi\u00e0stica de Filosofia i la seva rica biblioteca a la Biblioteca P\u00fablica Episcopal de Barcelona. Va participar en diverses activitats cient\u00edfiques i era autor, entre altres publicacions, d'un llibre sobre la vida sacerdotal: El sacerdot avui, vida i missi\u00f3 (1969).La seva tasca docent va anar acompanyada durant catorze anys de la responsabilitat diocesana com a rector del Seminari Major de Barcelona des de 1976 fins a 1990. Diverses generacions de preveres van gaudir del seu mestratge. Des de 1996 era president de la junta rectora de l'ICESB, Institut Cat\u00f2lic d'Estudis Socials de Barcelona.El 7 d'abril de 1968, mentre condu\u00efa, pat\u00ed un infart que li provoc\u00e0 un accident. Despr\u00e9s de tres mesos d'internament, en el decurs dels quals va recobrar la consci\u00e8ncia, va sofrir una nova crisi card\u00edaca que va ser definitiva.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Publicat el 1762, com el seu t\u00edtol ho indica, l'Emili, o De l'educaci\u00f3 (\u00c9mile, ou De l'\u00e9ducation) de Jean-Jacques Rousseau, \u00e9s un tractat d'educaci\u00f3 o, tamb\u00e9, un tractat sobre \u00abl'art de formar les persones\u00bb. \u00c9s una obra de den\u00fancia social, fins i tot va ser censurada per l'esgl\u00e9sia el 1772. Rousseau la va escriure per contraposar-se a la mentalitat educativa de la seva \u00e8poca; l'Emili \u00e9s la utopia de l'educaci\u00f3 i el que volia era reconstruir la societat a trav\u00e9s del nou ordre natural: sense classes i en contra del r\u00e8gim estamental de l'\u00e8poca.\nRoman, avui encara, una de les obres m\u00e9s llegides i m\u00e9s populars sobre l'assumpte, fins al punt que, al Jap\u00f3, l'autoritat per al desenvolupament del nen imposa a tots els educadors d'escoles maternals la lectura de l'\u00c9mile.\nEls quatre primers llibres descriuen l'educaci\u00f3 ideal d'un jove noi fictici, \u00c9mile, i s\u00f3n ordenats cronol\u00f2gicament, abordant, etapa per etapa, les preguntes educatives que emergeixen a mesura que creix. El darrer llibre tracta de l'educaci\u00f3 de les noies a partir d'un altre exemple fictici: Sophie, criada i educada per ser la muller d'\u00c9mile. Est\u00e0 basat a partir del pensament de que tot per naturalesa \u00e9s bo i que tot es degenera en mans de les persones. A m\u00e9s, considera que l'educaci\u00f3 sorgeix a partir de tres fonts: la naturalesa, les persones i les coses en aquest ordre de rellev\u00e0ncia.\n\nParal\u00b7lelament a les teories pr\u00f2piament pedag\u00f2giques, l'\u00c9mile compr\u00e8n la c\u00e8lebre Professi\u00f3 de fe del vicari savoi\u00e0 (llibre IV), ple sobre les idees religioses de Rousseau, amb precioses indicacions. Es definia com un model pel que fa a la manera d'introduir la gent jove a les q\u00fcestions religioses. El personatge del vicari savoi\u00e0 barrejaria els car\u00e0cters de dos religiosos que Rousseau havia conegut de petit: l'abat Gaime, de Tor\u00ed, i l'abat G\u00e2tier, d'Annecy.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La hip\u00f2tesi de Sapir-Whorf estableix que hi ha una certa relaci\u00f3 entre les categories gramaticals del llenguatge que una persona utilitza i la forma com la persona ent\u00e9n i conceptualitza el m\u00f3n. Tamb\u00e9 es coneix aquesta hip\u00f2tesi com PRL (principi \u2014o hip\u00f2tesi\u2014 de relativitat ling\u00fc\u00edstica). Podem distingir una formulaci\u00f3 forta i una de m\u00e9s d\u00e8bil de la manera seg\u00fcent:\n\nHip\u00f2tesi whorfiana forta: la llengua d'un parlant monoling\u00fce determina completament la manera com aquest conceptualitza, memoritza i classifica la \"realitat\" que l'envolta (aix\u00f2 es dona a escala fonamentalment sem\u00e0ntica, tot i que tamb\u00e9 influeix en la manera d'assumir els processos de transformaci\u00f3 i els estats de les coses expressats per les accions verbals). \u00c9s a dir, la llengua determina fortament el pensament dels parlants.Hip\u00f2tesi whorfiana feble: la llengua d'un parlant t\u00e9 una certa influ\u00e8ncia en la manera com aquest conceptualitza i memoritza la \"realitat\", fonamentalment a escala sem\u00e0ntica. Aix\u00f2 significaria que, igualment com tota la resta, poden haver-hi difer\u00e8ncies estad\u00edstiques significatives en la manera com dos parlants de diferents lleng\u00fces resolen o enfoquen certs problemes.La hip\u00f2tesi de Sapir-Whorf ha estat un dels temes principals en els debats a l'entorn del relativisme ling\u00fc\u00edstic.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Abram Moiss\u00e9ievitx Deborin, rus: \u0410\u0431\u0440\u0430\u0301\u043c \u041c\u043e\u0438\u0441\u0435\u0301\u0435\u0432\u0438\u0447 \u0414\u0435\u0431\u043e\u0301\u0440\u0438\u043d, cognom real Ioffe, rus: \u0418\u043e\u0301\u0444\u0444\u0435 (Kaunas, Litu\u00e0nia, 1881 \u2014 Moscou, 1963) va ser un fil\u00f2sof sovi\u00e8tic conegut amb el nom de Deborin. Inicialment menxevic el 1928 va fer-se membre del Partit Comunista de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i deixeble de Gueorgui Plekh\u00e0nov i va ser obligat a adoptar la ideologia oficial. Va ser professor a la Universitat Sverdlov de Moscou i acad\u00e8mic a l'Acad\u00e8mia Russa de les Ci\u00e8ncies.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Llista d'especialitats del camp 72 (Filosofia) de la Nomenclatura de la UNESCO:", "target": "Filosofia"}, {"text": "Th\u00e9mata \u00e9s una revista de filosofia que va n\u00e9ixer l'any 1984 amb la intenci\u00f3 de promoure el di\u00e0leg entre els estudiosos i investigadors de la filosofia i proporcionar-los un mitj\u00e0 per a la publicaci\u00f3 dels seus treballs, des d'una perspectiva interdisciplin\u00e0ria. Inicialment, van participar en el projecte les Universitats de M\u00farcia, M\u00e0laga i Sevilla, per\u00f2 aviat van quedar com a gestors de la revista un grup de professors del Departament de Filosofia de la Universitat de Sevilla. Els actuals directors de la revista s\u00f3n Jacinto Choza i Juan Arana Ca\u00f1edo-Arg\u00fcelles.\nDes del principi, s'ha caracteritzat per donar prioritat als continguts sobre les q\u00fcestions formals, i ha lluitat per no encasellar-se en corrents o escoles de pensament.\nEn el seu afany per la flexibilitat a l'hora d'acollir nous projectes, fomentar discussions sobre temes controvertits i obrir-se als nous valors de la filosofia, dona cabuda als investigadors joves.\nLa seq\u00fc\u00e8ncia de la publicaci\u00f3 \u00e9s anual, abans semestral, alternant nombres monogr\u00e0fics (en els quals predomina la problem\u00e0tica antropol\u00f2gica i cosmol\u00f2gica) i nombres miscel\u00b7lanis, que brinden al lector un panorama representatiu del rumb de la filosofia a Europa i Am\u00e8rica. Tamb\u00e9 dedica \u00e0mplia atenci\u00f3 a la cr\u00edtica de les novetats bibliogr\u00e0fiques, l'edici\u00f3 de textos cl\u00e0ssics in\u00e8dits i la publicaci\u00f3 d'elencs bibliogr\u00e0fics especialitzats.\nTots els articles, a m\u00e9s d'en paper (fins al n\u00famero 43), es podien llegir i descarregar en versi\u00f3 pdf a la web de la revista.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Matrix (t\u00edtol original en angl\u00e8s The Matrix) \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i acci\u00f3 del 1999, escrita i dirigida per les germanes Lilly i Lana Wachowski. Els protagonistes estan encarnats pels actors Keanu Reeves, Laurence Fishburne, Carrie-Anne Moss i Hugo Weaving. L'argument recull bona part de l'her\u00e8ncia liter\u00e0ria d'autors com Orwell o Huxley. Ha estat doblada al catal\u00e0", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'estructura de les revolucions cient\u00edfiques (1962) \u00e9s l'obra magna de Thomas Kuhn i un dels textos fonamentals de la filosofia de la ci\u00e8ncia. En aquest llibre, es proposa un model explicatiu de la ci\u00e8ncia, no pas com a acumulacions l'una sobre de l'altra, sin\u00f3 com un paradigma dominant en cada \u00e8poca, de manera que es lliga la ci\u00e8ncia al seu context hist\u00f2ric. Kuhn aporta exemples concrets d'algunes disciplines per il\u00b7lustrar la seva teoria i divideix el proc\u00e9s general de canvi cient\u00edfic en tres fases: la creaci\u00f3 de la ci\u00e8ncia normal, la crisi del model i el canvi de paradigma final.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La Creaci\u00f3 \u00e9s l'acte pel qual una divinitat forma el m\u00f3n, el cosmos o la vida. Constitueix una creen\u00e7a b\u00e0sica de les principals religions i mitologies. En l'\u00e8poca moderna s'ha intentat conjugar amb les explicacions cient\u00edfiques (creacionisme). Suposa una cosmogonia basada en una for\u00e7a sobrenatural o intel\u00b7ligent, que exclou l'atzar.", "target": "Filosofia"}, {"text": "M\u00f2nada (del grec \u03bc\u03bf\u03bd\u03ac\u03c2, \"unitat, un, sol, \u00fanic\") \u00e9s un concepte filos\u00f2fic que al\u00b7ludeix a la font, a l'Un, d'acord amb els pitag\u00f2rics, fou un terme per a D\u00e9u o el primer \u00e9sser o la unitat origin\u00e0ria, o per a la totalitat de tots els \u00e9ssers, amb el significat de \u00absense divisi\u00f3\u00bb.\nPer als pitag\u00f2rics, la generaci\u00f3 de la s\u00e8rie dels n\u00fameros es relaciona amb objectes de la geometria, aix\u00ed com amb la cosmogonia. Di\u00f2genes Laerci, de la m\u00f2nada s'evoluciona a la d\u00edada, d'ella als n\u00fameros, dels n\u00fameros als punts, despr\u00e9s a les l\u00ednies, les entitats de dues dimensions, les entitats de tres dimensions, els cossos i, finalment, els quatre elements: terra, aigua, foc i aire, a partir dels quals es construeix la resta del m\u00f3n.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Les Confessions \u00e9s el t\u00edtol de l'autobiografia filos\u00f2fica d'Agust\u00ed d'Hipona escrita en llat\u00ed entre els anys 397 i 398. El nom ve per la voluntat de l'autor de confessar i fer penit\u00e8ncia de la seva joventut en pecat, abans de convertir-se al cristianisme i seguir els seus ensenyaments. L'obra barreja l'estil b\u00edblic amb els preceptes cl\u00e0ssics sobre l'art d'escriure.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Alea iacta est \u00e9s una locuci\u00f3 llatina d'\u00fas actual que significa literalment 's'ha tirat el dau', 'el dau ha estat llan\u00e7at' o 'la sort ha estat donada'. \u00c9s una expressi\u00f3 atribu\u00efda per Suetoni a Juli C\u00e8sar en el moment de travessar el riu Rubic\u00f3, l\u00edmit entre It\u00e0lia i la G\u00e0l\u00b7lia Cisalpina (prov\u00edncia que el Senat Rom\u00e0 li havia assignat). Amb aquest pas, es va rebel\u00b7lar contra l'autoritat del Senat i va donar inici a la llarga Segona guerra civil romana contra Gneu Pompeu Magne i els Optimates.", "target": "Filosofia"}, {"text": "InteLex Past Masters Online \u00e9s una base de dades d'obres filos\u00f2fiques accessible a text complet en l\u00ednia duta per l'editorial Catalogue InteLex Corporation. Els documents textuals estan codificats seguit el format Text Encoding Initiative. Utilitza una plataforma XTF retocada. Fou considerada una de les millors bases de dades de l'any 2015 segons la revista Library Journal.Cont\u00e9 material pertanyent a les disciplines: filosofia americana, brit\u00e0nica, cl\u00e0ssica, continental i medieval, lletres angleses, estudis de la religi\u00f3, ci\u00e8ncies socials i escriptores. I cont\u00e9 170 col\u00b7leccions d'obres sobre persones com Plat\u00f3 i Mary Shelley. Els textos poden trobar-se de vegades en angl\u00e8s i en la llengua original.El m\u00e8tode de pagament consisteix en pagar una volta m\u00e9s un preu anual. Aquest preu segons Bivens \u00e9s baix i implica descomptes. Pel seu sistema de preus Wayne Bivens-Tatum considera que les biblioteques xicotetes poden adquirir part de les col\u00b7leccions oferides.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'Haskal\u00e0 o il\u00b7lustraci\u00f3 jueva (en hebreu: \u05d4\u05e9\u05db\u05dc\u05d4, \"il\u00b7lustraci\u00f3, \"educaci\u00f3\", de sekhel, \"intel\u00b7lecte\", \"ment\") va ser un moviment filos\u00f2fic i reivindicatiu del jueus europeus els segles XVIII i xix. Defensava l'adopci\u00f3 de les valors de la Il\u00b7lustraci\u00f3, advocant per una millor integraci\u00f3 dels jueus dins la societat europea i una major educaci\u00f3 en estudis seculars, l'idioma hebreu i la hist\u00f2ria dels jueus. En aquest sentit, va marcar l'inici d'un major comprom\u00eds dels jueus europeus amb el m\u00f3n secular, donant peu als primers moviments pol\u00edtics jueus de la modernitat i la lluita per l'emancipaci\u00f3 jueva. La divisi\u00f3 moderna de la comunitat asquenazita en diferents moviments religiosos o denominacions, especialment als EUA i Europa, va comen\u00e7ar hist\u00f2ricament com a reacci\u00f3 a l'Haskal\u00e0.\nL'\"Haskal\u00e0 primerenca\" va n\u00e9ixer en diferents llocs d'Europa, com Gal\u00edtsia, prop de Lviv (Ucra\u00efna), a la regi\u00f3 hist\u00f2rica de Pod\u00edl\u00b7lia (Ucra\u00efna) o al voltant de Xklow (Bielor\u00fassia), principalment a la segona meitat del segle xvii. L'anomenada \"Haskal\u00e0 de Berl\u00edn\", que es nodr\u00ed de les bases assentades per la primerenca, va n\u00e9ixer m\u00e9s tard (a partir del 1780) a Alemanya, on es desenvolup\u00e0 fonamentalment al voltant de la figura de Mois\u00e8s Mendelssohn (1729\u20131786), m\u00e0xim exponent de la filosofia jueva a l'edat moderna, per\u00f2 tamb\u00e9 a les figures d'Aaron Halle-Wolfssohn (1754\u20131835) i Josef Perl (1773\u20131839). Els defensors d'aquest corrent s'anomenaven els maskilim (\u05de\u05e9\u05db\u05d9\u05dc\u05d9\u05dd, els \"il\u00b7lustrats\").", "target": "Filosofia"}, {"text": "El pensament obert \u00e9s un corrent de pensament que advoca a l'adopci\u00f3 de models oberts tant en el disseny, producci\u00f3, edici\u00f3, distribuci\u00f3, com a la pr\u00e0ctica de qualsevol proc\u00e9s creatiu.\nEl pensament obert estimula la creativitat i identifica estrat\u00e8gies per ampliar l'enfocament davant la resoluci\u00f3 de problemes, emprant l'an\u00e0lisi cr\u00edtica i tenint en compte diferents punts de vista. Es tracta d'una disciplina sempre hipot\u00e8tica, provisional, millorable, corregible, o canviable. El sentit obert del m\u00e8tode, genera sempre solucions distribu\u00efdes. La seva ant\u00edtesi \u00e9s el pensament \u00fanic, que obeeix a un model tancat, centralitzat, unidireccional, no participatiu, on la soluci\u00f3 parteix d'un \u00fanic punt de vista o el pensament tancat, nom\u00e9s accessible als qui paguen.El concepte \u00e9s una emanaci\u00f3 de les teories sobre una societat oberta d'Henri Bergson (1859-1941) quan va desenvolupar el tema de la moral oberta i la moral tancada en la seva obra Les Deux Sources de la morale et de la religion (Les dues fonts de la moral i de la religi\u00f3) i Karl Popper en la seva obra La societat oberta i els seus enemics del 1947. Van fomentar models epistemol\u00f2gics i econ\u00f2mics que comprometin la llibertat d'\u00fas, compartici\u00f3, col\u00b7laboraci\u00f3, la inclusi\u00f3. Es distingeix igualment del pensament dual al qual la resposta ha de ser s\u00ed o no, en excloure a priori la possibilitat de qualsevol alternativa per descobrir. En la seva epistemologia el pensament obert aplica el principi que tota ci\u00e8ncia \u00e9s provisional, sotmesa al resultat de recerques i descobertes noves, i aix\u00ed diferent de sistemes tancats o dogm\u00e0tics que aspiren a formular respostes definitives.\nUnes generacions m\u00e9s tard, aquestes idees van continuar amb l'adveniment de les noves tecnologies, els successors de Bergson i Popper van afegir obres, eines, tecnologies i formats per models de codi obert, amb l'argument que aix\u00ed beneficien a tothom i que contribueixen a la creaci\u00f3 i manteniment de la societat del coneixement. \u00abReconeixem plenament que les tecnologies culturals disten molt de ser neutrals i que s\u00f3n el resultat de processos socials i relacions de poder. Com totes les tecnologies, es desenvolupen en \u00faltima inst\u00e0ncia, en inter\u00e8s dels beneficis industrials i corporatius, i rares vegades en el nom de la major participaci\u00f3 de la comunitat de l'autonomia creativa.\u00bb  El pensament obert comen\u00e7a a identificar-se a partir de diferents moviments com el programari lliure de codi obert, el moviment de la cultura lliure. L'\u00e8xit del programari lliure, aix\u00ed com l'acc\u00e9s obert han perm\u00e8s que es comenci a aplicar a altres activitats i disciplines com la cultura lliure, educaci\u00f3 2.0, la pol\u00edtica (democr\u00e0cia participativa) o l'economia (economia oberta).\nEn l'\u00e0mbit catal\u00e0, es van organitzar des del 1990 a la comarca d'Osona l'anual \u00abF\u00f2rum de Debat\u00bb i el 2004 \u00abI Jornades de pensament obert i cultura de la pau\u00bb.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Diego Gracia Guill\u00e9n (Madrid, 21 de maig de 1941) \u00e9s un metge i fil\u00f2sof espanyol, especialista en bio\u00e8tica i acad\u00e8mic de la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies Morals i Pol\u00edtiques.\nEl 1970 va obtenir la Llicenciatura en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Salamanca, on es va apropar a la c\u00e0tedra d'Hist\u00f2ria de la Medicina de Luis Granjel. Despr\u00e9s de realitzar en aquella universitat la seva tesina de llicenciatura (\"Psicologia Factorial de la Personalitat\"), va sol\u00b7licitar una carta de recomanaci\u00f3 a Granjel per a Pedro La\u00edn Entralgo i es va traslladar a Madrid.Deixeble de La\u00edn i de Xavier Zubiri, ha contribu\u00eft a l'\u00e8tica m\u00e8dica, desenvolupant el concepte de deliberaci\u00f3. Va ostentar la c\u00e0tedra d'Hist\u00f2ria de la Medicina de la Universitat Complutense de Madrid i va ser director del primer m\u00e0ster espanyol de Bio\u00e8tica.\u00c9s membre de la Reial Acad\u00e8mia Nacional de Medicina i de l'Acad\u00e8mia de Medicina de Xile, \u00e9s Doctor Honoris causa per les Universitats de C\u00f2rdova (Argentina) i San Marcos de Lima, director de la Fundaci\u00f3 Xavier Zubiri i president del Patronat de la Fundaci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El providencialisme \u00e9s la creen\u00e7a segons la qual la voluntat de D\u00e9u \u00e9s evident en cada esdeveniment. Pot, a m\u00e9s a m\u00e9s, ser descrit com la convicci\u00f3 que el poder de D\u00e9u (o Divina provid\u00e8ncia), \u00e9s tan completa que l'home no pot igualar la pot\u00e8ncia divina, ni comprendre la integritat del seu projecte. Un altre aspecte del providencialisme \u00e9s la convicci\u00f3 que el pla de D\u00e9u sobrepassa tot control hum\u00e0, i que, de vegades, all\u00f2 es pot expressar per esdeveniments aparentment nefastos sobrevenint a bones persones. Pot igualment ser compr\u00e8s com la convicci\u00f3 que, tot el que sobrev\u00e9, ho \u00e9s per al m\u00e9s gran b\u00e9.\nEl providencialisme va ser objecte de nombroses discussions en els cercles europeus que intentaven justificar l'imperialisme, al segle xix, at\u00e8s que els sofriments causats per la conquesta europea era justificat pels motius de la persecuci\u00f3 del pla de D\u00e9u i de la difusi\u00f3 del cristianisme als pa\u00efsos llunyans.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Kath\u00e8kon (en grec \u03ba\u03b1\u03b8\u1fc6\u03ba\u03bf\u03bd; en plural \u03ba\u03b1\u03b8\u03ae\u03ba\u03bf\u03bd\u03c4\u03b1, kath\u00e8konta) \u00e9s un concepte grec, forjat pel fundador de l'esto\u00efcisme, Zen\u00f3 de C\u00edtion, que significa \u00abcomportament adequat\u00bb, \u00abacci\u00f3 convenient a la naturalesa\u00bb o tamb\u00e9 \u00abfunci\u00f3 apropiada\u00bb. Kath\u00e8kon va ser tradu\u00eft al llat\u00ed per Cicer\u00f3 com officium, i per S\u00e8neca com convenentia. D'acord amb la filosofia estoica, l'home ha d'actuar d'acord amb la natura, que \u00e9s el sentit primari de kath\u00e8kon.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El budisme vajrayana (devanagari \u0935\u091c\u094d\u0930\u092f\u093e\u0928, \"Vehicle del Diamant\") tamb\u00e9 anomenat budisme t\u00e0ntric, tantrayana, mantrayana, mantra secret i budisme esot\u00e8ric, \u00e9s un sistema complex i multifac\u00e8tic del pensament i la pr\u00e0ctica budistes que es va desenvolupar durant diversos segles. Va apar\u00e8ixer a la mateixa \u00e8poca en qu\u00e8 es desenvolupava el tantrisme hind\u00fa, i un dels seus trets distintius \u00e9s la import\u00e0ncia donada al ritual, que es fa servir com a substitut o alternativa a les anteriors meditacions abstractes.\nSegons les escriptures sagrades d'aquesta branca, els Tantras, el budisme vajrayana \u00e9s \"una de les tres rutes cap a la il\u00b7luminaci\u00f3, les altres dos essent els corrents hinayana i mahayana\".\nEncara que els primers textos budistes t\u00e0ntrics van apar\u00e8ixer a l'\u00cdndia vers el segle iii i que van continuar apareixent-ne fins al segle xii, es considera que el corrent vajrayana va comen\u00e7ar a existir a partir dels segles vi o VII, mentre que el terme \"vajrayana\" va utilitzar-se per primer cop al segle viii.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Lettere di philosophia naturale (Cartes de filosofia natural en catal\u00e0) \u00e9s un tractat en forma epistolar de Camilla Erculiani publicat el 1584 a Crac\u00f2via. Erculiani explora en l'obra teories alternatives del camp de la filosofia natural, q\u00fcestionant la doctrina cient\u00edfica i teol\u00f2gica establerta amb diversos debats sobre meteorologia, la posici\u00f3 de Venus, astrologia, la causa cient\u00edfica rere el diluvi universal b\u00edblic, la medicina paracelsiana, alqu\u00edmia i la formaci\u00f3 dels arcs de Sant Mart\u00ed.L'obra est\u00e0 dedicada a Anna Jagell\u00f3 (1523\u201396), reina de Pol\u00f2nia, defensora del desenvolupament de les dones en disciplines cient\u00edfiques. \u00c9s probablement el primer exercici publicat sobre filosofia natural escrit per una dona italiana.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'\u00e0peiron (en grec antic \u1f00\u03c0\u03b5\u03af\u03c1\u03c9\u03bd / ape\u00edr\u00f4n) \u00e9s un concepte cosmol\u00f2gic introdu\u00eft pel fil\u00f2sof Anaximandre el segle vi aC i que designa el principi original o arkh\u00e9 que cercaven els membres de l'escola mil\u00e8sia. Tot i que s'ha perdut la major part de l'obra d'Anaximandre, pel que en conservem sabem que aquesta subst\u00e0ncia primig\u00e8nia era el que anomenava \u00e0peiron, que significa il\u00b7limitat, indefinit i indeterminat, principi i element constituent de tot all\u00f2 que existeix.\nL'\u00e0peiron mai no ha rebut una definici\u00f3 precisa i s'ha interpretat generalment (per exemple, per part d'Arist\u00f2til i Agust\u00ed d'Hipona) com una mena de caos primigeni. Representava els principis oposats de calor i fred, sec i moll, i governava el moviment de les coses. Les formes i difer\u00e8ncies que hi ha al m\u00f3n tamb\u00e9 hi troben el seu origen.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El Diccionario de filosof\u00eda \u00e9s un obra escrita per Josep Ferrater i Mora, publicada l'any 1941 a M\u00e8xic.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Una cr\u00edtica \u00e9s un judici de valor personal i subjectiu que es fa sobre les qualitats i els defectes d'una producci\u00f3 humana que pot ser liter\u00e0ria, pl\u00e0stica, musical o period\u00edstica, entre d'altres.\nEls cr\u00edtics solen ser especialistes que regularment opinen, jutgen o interpreten obres o accions de diversos \u00e0mbits professionals, sigui art\u00edstic, filos\u00f2fic, pol\u00edtic o social i, t\u00edpicament, publiquen les seves observacions, sovint en revistes i peri\u00f2dics. Aix\u00ed existeixen els cr\u00edtics d'arts pl\u00e0stiques, la cr\u00edtica liter\u00e0ria, de m\u00fasica, de televisi\u00f3, de cinema i de teatre, les persones que fan cr\u00edtica gastron\u00f2mica o les responsables de la cr\u00edtica cient\u00edfica, per citar alguns dels m\u00e9s representatius.\nEl terme tamb\u00e9 pot ser usat en el llenguatge informal en el sentit de desacord o d'oposici\u00f3 a l'objecte de cr\u00edtica, per\u00f2 en un sentit ampli la cr\u00edtica esdev\u00e9 de la confrontaci\u00f3 de les idees pr\u00e8vies respecte a aquesta nova construcci\u00f3 cultural.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Georg Wilhelm Friedrich Hegel   (Stuttgart, 27 d'agost de 1770 \u2013 Berl\u00edn, 14 de novembre de 1831) va ser un fil\u00f2sof alemany pertanyent a l'idealisme.\nVa rebre la seva formaci\u00f3 en el T\u00fcbinger Stift (seminari luter\u00e0 adscrit a la Universitat de T\u00fcbingen), on va fer amistat amb el futur fil\u00f2sof Friedrich Schelling i el poeta Friedrich H\u00f6lderlin. Posteriorment, va treballar com a professor en diverses universitats del m\u00f3n alemany, com ara les de Jena, Heidelberg o Berl\u00edn.\nEl van fascinar les obres de Spinoza, Kant i Rousseau, aix\u00ed com la Revoluci\u00f3 Francesa, la qual va acabar rebutjant quan va caure en mans del terror jacob\u00ed. Se'l considera l'\u00faltim dels m\u00e9s grans metaf\u00edsics. Va morir v\u00edctima d'una epid\u00e8mia de c\u00f2lera, que va fer estralls durant l'estiu i la tardor del 1831.\nConsiderat per la hist\u00f2ria cl\u00e0ssica de la filosofia com el representant de la cimera del moviment vuitcentista alemany de l'idealisme filos\u00f2fic i com un revolucionari de la dial\u00e8ctica, hauria de tenir un impacte profund en el materialisme hist\u00f2ric de Karl Marx. Hegel \u00e9s c\u00e8lebre com a fil\u00f2sof molt fosc, per\u00f2 molt original, transcendent per a la hist\u00f2ria de la filosofia i que sorpr\u00e8n a cada nova generaci\u00f3. La prova est\u00e0 que la profunditat del seu pensament va generar una s\u00e8rie de reaccions i revolucions que van inaugurar tota una nova visi\u00f3 de fer filosofia, que compr\u00e8n l'explicaci\u00f3 del materialisme marxista, el preexistencialisme de S\u00f8ren Kierkegaard, la fuita de la metaf\u00edsica de Friedrich Nietzsche, la cr\u00edtica a l'ontologia de Martin Heidegger, la filosofia de Jean Paul Sartre, el pensament nietzsche\u00e0 de Georges Bataille i la teoria de la desconstrucci\u00f3 de Jacques Derrida, entre d'altres. Des dels seus principis fins als nostres dies, els seus escrits continuen tenint gran repercussi\u00f3, en part donada a les m\u00faltiples interpretacions possibles que tenen els seus textos.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Alasdair MacIntyre (Glasgow, Regne Unit, 12 de gener de 1929) \u00e9s una figura clau en el recent inter\u00e8s en l'\u00e8tica de la virtut dins la comunitat. Posa com aspecte central les virtuts i el coneixement de com arriba l'individu a una vida bona, en la qual trobin plenitud tots els aspectes de la vida humana, en comptes de centrar-se en debats \u00e8tics espec\u00edfics com, posant un exemple, l'avortament. MacIntyre no omet parlar sobre aquests temes particulars, sin\u00f3 que s'acosta a ells des d'un context m\u00e9s ampli i menys legalista o normativista. \u00c9s aquest un enfocament de la filosofia moral que demostra com el judici d'un individu neix del desenvolupament del car\u00e0cter.\nMacIntyre subratlla la import\u00e0ncia del b\u00e9 moral definit en relaci\u00f3 a una comunitat de persones involucrades en una pr\u00e0ctica que demana b\u00e9ns interns o b\u00e9ns d'excel\u00b7l\u00e8ncia, i no en centrar-se en fen\u00f2mens independents d'una pr\u00e0ctica, com l'obligaci\u00f3 d'un agent moral (\u00e8tica deontol\u00f3gica) o en les conseq\u00fc\u00e8ncies d'un acte moral particular (utilitarisme). L'\u00e8tica de la virtut sol estar associada amb autors premoderns (p. ex. Plat\u00f3, Arist\u00f2til, Tom\u00e0s d'Aquino), encara que tamb\u00e9 es troba en altres sistemes \u00e8tics (p. ex. deontologia kantiana). MacIntyre afirma que la s\u00edntesi de Tom\u00e0s d'Aquino del pensament de Sant Agust\u00ed amb el d'Arist\u00f2til \u00e9s m\u00e9s profund que altres teories modernes, a l'ocupar-se del telos (finalitat) d'una pr\u00e0ctica social i de la vida humana, dintre del context en el qual la moralitat dels actes \u00e9s avaluada.\nMacIntyre va estudiar al Universitat Queen Mary, dins de la Universitat de Londres. M\u00e9s tard va continuar la seva formaci\u00f3 a les universitats de Manchester i Oxford. Ha treballat com a professor de filosofia a les universitats brit\u00e0niques de Leeds, Essex i Oxford i a les nord-americanes de Brandeis, Boston, Wellesley, Vanderbilt, Notre Dame, Yale i Duke, d'on \u00e9s professor em\u00e8rit des del 2007.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Hermann Alexander Diels (Biebrich, barri de Wiesbaden, 18 de maig de 1848 - Berlin-Dahlem 4 de juny de 1922), fil\u00f2leg hel\u00b7lenista i historiador de filosofia especialitzat en fil\u00f2sofs presocr\u00e0tics, pare del bot\u00e0nic Friedrich Ludwig Emil Diels. Alumne de la universitat de Bonn i de \nla de Humboldt a Berl\u00edn.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Caf\u00e8 filos\u00f2fic (\"cafe-filo\") \u00e9s un f\u00f2rum de base per a la discussi\u00f3 filos\u00f2fica, fundat pel fil\u00f2sof Marc Sautet (1947\u20131998) a Par\u00eds, Fran\u00e7a. Sautet va comen\u00e7ar la idea dels caf\u00e8s de filosofia al barri la Pla\u00e7a de la Bastilla de Par\u00eds, al Caf\u00e8 des Phares el 13 de desembre del 1992.", "target": "Filosofia"}, {"text": "William Stirling Hamilton (Glasgow, 8 de mar\u00e7 de 1788 - Edimburg, 6 de maig de 1856) va ser un fil\u00f2sof escoc\u00e8s.\nEl 1811 es va graduar com advocat a la Universitat d'Oxford. Va competir en 1820 per la c\u00e0tedra de filosofia moral a la Universitat d'Edimburg, per\u00f2 no va tenir \u00e8xit. No obstant aix\u00f2, va ser nomenat professor d'hist\u00f2ria c\u00edvica a la mateixa universitat l'any seg\u00fcent.\nLa seva revisi\u00f3 d'Edimburg, una cr\u00edtica de la filosofia de Victor Cousin, el dugu\u00e9 a l'amistat amb aquest autor. En articles successius en la filosofia alemanya va establir la seva posici\u00f3 com a fil\u00f2sof. En 1836 va ser elegit membre de la c\u00e0tedra de l\u00f2gica i metaf\u00edsica a Edimburg. El seu coneixement inclou, m\u00e9s enll\u00e0 de la filosofia, l'anatomia i la fisiologia. Es va fer conegut per la seva doctrina l\u00f2gica de la quantificaci\u00f3 dels predicats. Tracta d'unir a l'Escola escocesa del sentit com\u00fa, amb diversos corrents filos\u00f2fics d'Europa, especialment amb el kantisme.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Aquesta llista cronol\u00f2gica de fil\u00f2sofs orientals se centra en les tradicions de pensament sorgides de la filosofia del subcontinent indi i de la Xina i abasta des de l'antiguitat fins a l'any 1950. Pels fil\u00f2sofs contemporanis vegeu la categoria corresponent.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El dogmatisme \u00e9s una posici\u00f3 filos\u00f2fica que afirma la possibilitat de l'\u00e9sser hum\u00e0 d'accedir de forma total i segura al coneixement ple de la realitat que ens envolta. Planteja aix\u00ed una visi\u00f3 molt optimista sobre les capacitats humanes del coneixement cient\u00edfic. Un dels fil\u00f2sofs que es consideren dins del dogmatisme \u00e9s Ren\u00e9 Descartes, qui confiava plenament en qu\u00e8 la ra\u00f3 humana, a trav\u00e9s d'un m\u00e8tode correcte, pot accedir a la \"Veritat\". Aquesta visi\u00f3 s'enfronta amb l'escepticisme, que planteja la impossibilitat de l'acc\u00e9s total al coneixement.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Judeocristianisme o tradici\u00f3 judeocristiana \u00e9s un terme gen\u00e8ric utilitzat per caracteritzar el conjunt de creences comuns del judaisme i del cristianisme, aix\u00ed com l'her\u00e8ncia de la tradici\u00f3 jueva heretada pels cristians. Aquest terme \u00e9s apropiat per caracteritzar el conjunt dels llibres que componen l'Antic Testament i el Nou Testament com la principal font de les creences doctrinals jueves i cristianes.", "target": "Filosofia"}, {"text": "The Clergy Project (TCP) \u00e9s una organitzaci\u00f3 internacional sense \u00e0nim de lucre amb seu als Estats Units d'Am\u00e8rica creada el mar\u00e7 de 2011 per la coalici\u00f3 formada, entre d'altres, per American Atheists, la Freedom From Religion Foundation i la Fundaci\u00f3 Richard Dawkins que pret\u00e9n donar a presents o passats predicadors professionals no creients un espai on poden parlar de la seua descreen\u00e7a baix un pseud\u00f2nim. L'\u00e8xit del projecte radica en l'aprofitament de la connexi\u00f3 social que permet Internet.MacBain i DeWitt s\u00f3n dos exemples de persones que feren p\u00fablic la seua transici\u00f3 de creences al voltant de la religi\u00f3.L'origen del projecte es troba en la Convenci\u00f3 de la Uni\u00f3 Humanista i \u00c8tica Internacional del 2006, celebrada a Reykjavik, Isl\u00e0ndia, en la que Dan Barker, un expredicador, es reuni\u00f3 amb l'activista Richard Dawkins. En aquella convenci\u00f3, R. Dawkins express\u00e0 inter\u00e8s en la hist\u00f2ria de Barker com a exmembre del clergat per a comprendre millor les dificultats que venen amb deixar un c\u00e0rrec professional, perdent les estructures de suport.Des dels seus inicis, the Clergy Project ha centrat els seus esfor\u00e7os en la seua comunitat en l\u00ednia dels f\u00f2rums amb un lloc web segur i privat accessible a participants registrats del f\u00f2rum. Els qui volen unir-se deuen reunir les condicions de ser o haver sigut professionals religiosos i no creure en les coses sobrenaturals. Els membres poden demanar ajuda, cercar informaci\u00f3 i trobar-se en una comunitat on no s\u00f3n jutjats. L'acc\u00e9s al f\u00f2rum solament es dona mitjan\u00e7ant invitaci\u00f3.Molts anteriors membres del clergat estan molt preocupats que per deixar la seua feina i educaci\u00f3 religiosa no estan segur de si trobaran treballs per a donar suport econ\u00f2mic a les seues fam\u00edlies. Per aix\u00f2, Stiefel Freethought Foundation a trav\u00e9s de The Clergy Project dona ajudes econ\u00f2miques (Transitional Assistance Grant (TAG)).", "target": "Filosofia"}, {"text": "Els Arcans menors s\u00f3n un conjunt de 56 cartes que forment part del joc del Tarot, juntament amb els Arcans majors. Es troben dividides en quatre colls de 14 cartes: espases, copes, bastos i oros, com la Baralla espanyola, per\u00f2 del model m\u00e9s antic: cartes numerades de l'1 al 10, m\u00e9s els personatges de la cort: sota (o valet), cavall, reina i rei. Cada un dels colls representaria un dels nivells socials medievals: la noblesa, simbolitzada per les espases, els camperols, pels bastos, el clero, per les copes i els comerciants, pels oros.\nEl disseny dels naips \u00e9s divers, tot i que existeixen dissenys cl\u00e0ssics, com el del Tarot de Marsella (finals del segle xvii), que ha servit com a guia en l'elaboraci\u00f3 de les figures i la seva simbologia. Una baralla molt popular \u00e9s la Rider-White-Smith (o Rider-Waite o simplement Rider, ideada en 1910 per Arthur Edward Waite, elaborat per la seva deixeble Pamela Colman Smith i impresa per la Rider Company. Una altra baralla com\u00fa \u00e9s el Tarot de Thoth, ideat entre 1938 i 1942 pel mag angl\u00e8s Aleister Crowley i realitzat per la seva deixeble Frieda Harris; aquesta baralla es public\u00e0 en 1944, en blanc i negre, juntament amb el Llibre de Thoth, que explica la simbologia i l'\u00fas, per\u00f2 fou editat amb els seus colors originals fins 1977, a Nova York, per U. S. Games Systems i Samuel Weiser.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Susanne Katherina Langer (Manhattan, Nova York, 20 de desembre de 1895 \u2212 Old Lyme, Connecticut, 17 de juliol de 1985) va ser una fil\u00f2sofa estatunidenca seguidora de Ernst Cassirer i influ\u00efda per Ludwig Wittgenstein. \u00c9s coneguda principalment pel seu llibre Philosophy in a New Key. Langer realitza un estudi del simbolisme de la ra\u00f3, del ritu i de l'art. Va obtenir el t\u00edtol de doctorat a la Universitat Harvard el 1926 i posteriorment va exercir com a professora a Viena, al Radcliffe College, al Connecticut College de la Dona i a la Universitat de Col\u00fambia.\nLanger entenia que la investigaci\u00f3 filos\u00f2fica s'ha de centrar en els s\u00edmbols i en tota la simbolitzaci\u00f3 que realitzen les activitats humanes en l'art, la religi\u00f3 o la ci\u00e8ncia. Es va oposar tant a l'idealisme tant com a l'empirisme, distingint entre senyals (ja usades pels animals), signes (uni\u00f3 de significat i significant) i s\u00edmbols (usats per parlar sobre realitats). Aquests \u00faltims s\u00f3n el que distingeix els \u00e9ssers humans de la resta d'\u00e9ssers vius. Fins i tot els est\u00edmuls sensorials s\u00f3n s\u00edmbols per a l'home, ja que els interpreta com a indicadors d'altres entitats", "target": "Filosofia"}, {"text": "Un cervell de Boltzmann \u00e9s una entitat hipot\u00e8tica conscient de si mateixa, creada per fluctuacions aleat\u00f2ries en un estat de caos. El nom d'aquest concepte \u00e9s en honor del f\u00edsic estad\u00edstic Ludwig Boltzmann que va proposar que l'univers s'observa en un estat de no equilibri, a priori altament improbable, perqu\u00e8 \u00e9s una condici\u00f3 necess\u00e0ria per l'exist\u00e8ncia de cervells conscients que l'observin. Andreas Albrecht i Lorenzo Sorbo n'encunyaren el nom el 2004.El cervell de Boltzmann sovint s'enuncia com a paradoxa f\u00edsica. La paradoxa consisteix en el fet que si es compara la probabilitat de la nostra situaci\u00f3 actual com a entitats conscients que formen part d'un entorn organitzat amb la de l'exist\u00e8ncia d'entitats conscients en una \u00absopa\u00bb termodin\u00e0mica sense anomalies, aix\u00f2 segon hauria de ser vastament m\u00e9s probable.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La casu\u00edstica en \u00e8tica aplicada es refereix al raonament basat en casos. S'utilitza en q\u00fcestions \u00e8tiques i jur\u00eddiques, i sovint representa una cr\u00edtica del raonament basat en principis o regles. La casu\u00edstica \u00e9s utilitzar la ra\u00f3 per resoldre problemes morals aplicant regles te\u00f2riques a inst\u00e0ncies espec\u00edfiques. Els seus cr\u00edtics usen pejorativament els termes casu\u00edstic, casu\u00efsme i casuista, referint-se a l'\u00fas limitat de la intel\u00b7lig\u00e8ncia sense suficient ra\u00f3 (sofisma), especialment en relaci\u00f3 a q\u00fcestions morals i en relaci\u00f3 amb doctrines o opinions sostingudes per membres de la Companyia de Jes\u00fas (qualificades tamb\u00e9 com a probabilisme i laxisme); fins i tot a l'actitud que atribueixen a aquests (jesuitisme).", "target": "Filosofia"}, {"text": "El tradicionalisme \u00e9s, en la hist\u00f2ria de la filosofia, la tend\u00e8ncia a defensar les tradicions com el conjunt d'usos i costums heretats de la hist\u00f2ria que cal valorar, respectar i defensar.\nAquesta doctrina filos\u00f2fica postula que les tradicions s\u00f3n argument per defensar el paradigma social del passat i la seua preservaci\u00f3. En aquest sentit \u00e9s una de les doctrines m\u00e9s importants que han influ\u00eft en la \ndreta pol\u00edtica, oposant-se a altres corrents de la dreta pol\u00edtica com el liberalisme que defensa els canvis i les reformes que pot plantejar la societat, o el feixisme que propugna una transformaci\u00f3 de la societat a trav\u00e9s d'un estat totalitari.\nDins del tradicionalisme s'hi han desenvolupat diferents corrents; una pot ser el reaccionari, que en els cas catal\u00e0 el veur\u00edem representat pel carlisme, una altra el tradicionalisme identitari catal\u00e0 que vindria representat pel catalanisme conservador i cat\u00f2lic de Josep Torras i Bages; aix\u00ed mateix hi ha un tradicionalisme d'arrel conservadora molt rebec als canvis socials per\u00f2 que at\u00e9n als canvis que experimenten les societats i a fi de mantenir els valors troncals de la societat, postula l'adaptaci\u00f3 als canvis; aquest darrer tradicionalisme \u00e9s considerat com a fill del pensament d'Edmund Burke.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'exist\u00e8ncia \u00e9s el fet d'\u00e9sser, per exemple el fet d'\u00e9sser d'una manera absoluta, el fet de ser donat per a la percepci\u00f3, o fins i tot per a la consci\u00e8ncia. Exist\u00e8ncia s'oposa al mateix temps a l'ess\u00e8ncia (el que \u00e9s) i al no-res que \u00e9s la seva negaci\u00f3.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'\u00e8tica situacional \u00e9s una projecte \u00e8tic basat en el plantejament filos\u00f2fic de Joseph Fletcher (1905-1991), basat en l'amor com a motor de totes les accions humanes. La seva filosofia \u00e9s una proposta molt propera de la Religi\u00f3. El seu origen el troben en la B\u00edblia, tot i que, hi ha principis que es contradiuen amb el missatge de la B\u00edblia. Aix\u00ed, a tall d'exemple, estan tant a favor de l'eutan\u00e0sia com de l'avortament sempre que el motor d'aquestes accions sigui l'amor.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Mind \u00e9s una revista  brit\u00e0nica que publica articles de filosofia a la  tradici\u00f3 anal\u00edtica. La revista actualment \u00e9s publicada per l'Oxford University Press en nom de la Mind Association. Va ser fundada per Alexander Bain a 1876, amb George Croom Robertson com a editor, a la University College de Londres. Despr\u00e9s de la mort de Robertson en 1891, George Stout va passar a ser l'editor i va comen\u00e7ar una \u00abNova S\u00e8rie\u00bb. L'editor actual \u00e9s el professor Thomas Baldwin, de la universitat de York.\nEncara que la revista avui se centra en filosofia anal\u00edtica, va comen\u00e7ar com una revista dedicada a la q\u00fcesti\u00f3 de si la psicologia pot ser una ci\u00e8ncia natural leg\u00edtima. En el primer n\u00famero, Robertson va escriure:\n\nMolts assajos importants s'han publicat a Mind. Dos dels m\u00e9s famosos, potser, s\u00f3n Sobre la denotaci\u00f3 (On Denoting) de Bertrand Russell (1905), i Maquin\u00e0ria computacional i intel\u00b7lig\u00e8ncia (Computing Machinery and Intelligence) d'Alan Turing (1915), on es va proposar per primera vegada el test de Turing.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El lliure albir \u00e9s la hipot\u00e8tica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.\nAfrontar aquesta q\u00fcesti\u00f3 ha requerit comprendre la relaci\u00f3 entre la llibertat i la causa, aix\u00ed com esbrinar si les lleis de la natura s\u00f3n causalment determin\u00edstiques. Les diverses postures filos\u00f2fiques sobre el tema difereixen en la seva opini\u00f3 sobre si tots els esdeveniments estan determinats o no \u2013determinisme contra indeterminisme\u2013, aix\u00ed com en si la llibertat pot coexistir amb el determinisme \u2013compatibilisme contra incompatibilisme. Aix\u00ed doncs, els deterministes conven\u00e7uts argumenten que l'univers \u00e9s determin\u00edstic, i que aix\u00f2 fa que el lliure albir sigui impossible.\nEl principi del lliure albir t\u00e9 connotacions religioses, \u00e8tiques i cient\u00edfiques. Per exemple, en l'\u00e0mbit religi\u00f3s, el lliure albir pot implicar que una de\u00eftat omnipotent no exerceix el seu poder sobre les voluntats i eleccions individuals. En \u00e8tica, pot implicar que els individus poden ser responsabilitzats moralment per les seves accions. En l'\u00e0mbit cient\u00edfic, pot implicar que les accions del cos, incloent-hi el cervell i la ment, no estan completament determinades per la causalitat f\u00edsica. La q\u00fcesti\u00f3 del lliure albir ha estat un tema central des dels comen\u00e7aments del pensament filos\u00f2fic.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'existencialisme ateu \u00e9s una mena d'existencialisme que difereix clarament de les obres existencialistes cristianes de S\u00f8ren Kierkegaard, i es desenvolupa des d'un punt de vista ateu.La filosofia de S\u00f8ren Kierkegaard proveeix la fundaci\u00f3 te\u00f2rica de l'existencialisme al s. XIX. L'existencialisme ateu comen\u00e7a a ser reconegut despr\u00e9s de la publicaci\u00f3, el 1943, de L'\u00e9sser i el no-res de Jean-Paul Sartre, que hi al\u00b7ludeix en la seua obra L'existencialisme \u00e9s un humanisme, de 1946. Sartre havia escrit abans indirectament sobre l'existencialisme ateu (p. ex.: La n\u00e0usea (1938) i les narracions de la seua col\u00b7lecci\u00f3 de 1939 El mur).\nAlbert Camus (amb El mite de S\u00edsif) i Simone de Beauvoir tamb\u00e9 escrigueren des d'una perspectiva existencialista atea.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La naturalesa humana o naturalea humana \u00e9s el concepte filos\u00f2fic, segons el qual els \u00e9ssers humans tendeixen a compartir una s\u00e8rie de caracter\u00edstiques distintives inherents, que inclouen formes de pensar, sentir i actuar en el medi en el qual es desenvolupen.\nLa q\u00fcesti\u00f3 de qu\u00e8 origina aquestes caracter\u00edstiques distintives d'humanitat i com \u00e9s de fixa la naturalesa humana t\u00e9 importants implicacions en l'\u00e8tica, la moral, la pol\u00edtica i la teleologia causa que poden proveir normes o est\u00e0ndards perqu\u00e8 els humans jutgin quin \u00e9s la millor manera de viure. Les branques de la ci\u00e8ncia associades amb l'estudi de la naturalesa humana inclouen a la sociologia, sociobiologia, la filosofia i psicologia, en particular, la psicologia evolucionista, que estudia la selecci\u00f3 sexual en l'evoluci\u00f3 de l'\u00e9sser hum\u00e0, i la psicologia del desenvolupament.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Emil Cioran (pronunciaci\u00f3 en roman\u00e9s, AFI: [e\u02c8mil t\u0361\u0283jo\u02c8ran], R\u0103\u015finari, 8 d'abril del 1911 - Par\u00eds, 20 de juny del 1995) fou un escriptor i fil\u00f2sof roman\u00e9s radicat a Fran\u00e7a, on tamb\u00e9 era conegut com a Emil Michel Cioran. La major part de les seues obres es public\u00e0 en franc\u00e8s.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Peter Sloterdijk (Karlsruhe, Alemanya, 26 de juny de 1947) \u00e9s un fil\u00f2sof alemany.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La capacitat negativa era una frase utilitzada pel poeta rom\u00e0ntic John Keats el 1817 per caracteritzar la capacitat dels m\u00e9s grans escriptors (particularment Shakespeare) de perseguir una visi\u00f3 de bellesa art\u00edstica fins i tot quan els dirigeix a la incertesa i a la confusi\u00f3 intel\u00b7lectual, en contrast amb una prefer\u00e8ncia per la certesa filos\u00f2fica per sobre la bellesa art\u00edstica. El terme ha estat utilitzat per poetes i fil\u00f2sofs per descriure l'habilitat de l'individu de percebre, pensar, i operar m\u00e9s enll\u00e0 de qualsevol pressup\u00f2sit d'una capacitat predeterminada de l'\u00e9sser hum\u00e0.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Dial\u00e8ctica de la Il\u00b7lustraci\u00f3 (alemany: Dialektik der Aufkl\u00e4rung) \u00e9s un treball de filosofia i cr\u00edtica social escrit pels intel\u00b7lectuals de l'Escola de Frankfurt Max Horkheimer i Theodor W. Adorno. Va ser publicat en 1944, amb una edici\u00f3 revisada en 1947.\n\u00c9s un dels textos centrals de la Teoria cr\u00edtica, i un punt d'inflexi\u00f3 en l'evoluci\u00f3 de l'Escola de Frankfurt. Dial\u00e8ctica de la Il\u00b7lustraci\u00f3 explora l'statu-quo psicol\u00f2gic que, per a l'Escola de Frankfurt, va portar al frac\u00e0s de la Il\u00b7lustraci\u00f3. Juntament amb La Personalitat Autorit\u00e0ria (1950; tamb\u00e9 co-escrit per Adorno) i L'Home Unidimensional (1964) del tamb\u00e9 membre de l'Escola de Frankfurt Herbert Marcuse, ha tingut un efecte important en la filosofia del segle xx, aix\u00ed com en la sociologia, la cultura, i la pol\u00edtica, inspirant especialment la Nova Esquerra de les d\u00e8cades de 1960 i 1970.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El Conciliabulum (sin\u00f2nims en llat\u00ed de conciliable, conciliables) \u00e9s una paraula llatina que significa literalment lloc de reuni\u00f3.\nEn la hist\u00f2ria de l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica, s'aplica amb freq\u00fc\u00e8ncia com un diminutiu de les reunions dels bisbes o cardenals que no comptaven amb el reconeixement de Concilis de l'Esgl\u00e9sia, ja siguessin reunions regional o s\u00ednodes. Un exemple \u00e9s el Conciliabulum de Pisa de 1511 on es van reunir a Pisa sota l'auspici del rei Luis XII de Fran\u00e7a una representaci\u00f3 de cardenals, en oposici\u00f3 al Papa Juli II i sota prohibici\u00f3 expressa d'aquest.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Jostein Gaarder, pronunciat /\u02c8ju:sta\u026an \u02c8g\u0254\u02d0rd\u0259r/, (Oslo, 8 d'agost de 1952) \u00e9s escriptor en llengua noruega i fil\u00f2sof. Va ser professor d'hist\u00f2ria de les idees i de filosofia i \u00e9s un dels escriptors m\u00e9s destacats de Noruega, per les seves novel\u00b7les, contes i relats. En els seus vint anys de traject\u00f2ria com a escriptor, Jostein Gaarder ha desenvolupat un univers imaginatiu on la reflexi\u00f3 sobre el passat s'uneix a les q\u00fcestions sobre\nel futur. En aquest context, el fil\u00f2sof noruec proposa una Declaraci\u00f3 Universal de les Obligacions Humanes, amb especial atenci\u00f3 a la responsabilitat en mat\u00e8ria ecol\u00f2gica.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La filosofia (del grec \u03a6\u03b9\u03bb\u03bf\u03c3\u03bf\u03c6\u03af\u03b1 filossofia, 'amor per la saviesa') \u00e9s un camp d'estudi que cerca, per mitj\u00e0 d'arguments raonats, donar una explicaci\u00f3 de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa. \u00c9s l'estudi de q\u00fcestions generals i fonamentals sobre l'exist\u00e8ncia, el coneixement, els valors, la ra\u00f3, la ment i el llenguatge; que es problematitzen. El terme fou encunyat probablement per Pit\u00e0gores (-570 a 495). Els m\u00e8todes filos\u00f2fics inclouen el q\u00fcestionament, la discussi\u00f3 cr\u00edtica o l'argument racional i la presentaci\u00f3 sistem\u00e0tica, i tamb\u00e9, en altres situacions, l'aforisme o la frase enigm\u00e0tica, com en Her\u00e0clit o Nietzsche. Les q\u00fcestions filos\u00f2fiques cl\u00e0ssiques inclouen: es pot saber qualsevol cosa i demostrar que se sap? Qu\u00e9 \u00e9s real? Els fil\u00f2sofs tamb\u00e9 es pregunten q\u00fcestions m\u00e9s pr\u00e0ctiques i concretes com ara: existix una manera millor de viure? Els \u00e9sser humans tenen lliure albir?\nHist\u00f2ricament la \"filosofia\" englobava qualsevol cos de coneixement. Des de la Gr\u00e8cia antiga amb Arist\u00f2til fins al segle xix, la \"filosofia natural\" abastava l'astronomia, la medicina i la f\u00edsica. Per exemple, l'obra de Newton, Philosophi\u00e6 Naturalis Principia Mathematica (1687), \u00e9s classificada, molt m\u00e9s endavant, com a llibre de f\u00edsica. Durant el segle xix el creixement de les universitat de recerca modernes port\u00e0 la filosofia acad\u00e8mica i altres disciplines a professionalitzar-se i especialitzar-se. Din\u00e0mica de mercat, des del segle xix que totes aquestes especialitzacions s'acaben separant i hui tenim diversos camps del coneixement, \u00e9s a dir, de la ci\u00e8ncia.\nSent aix\u00ed, el camp de l'estudi de la filosofia pot abra\u00e7ar un conjunt de disciplines com ara les ci\u00e8ncies humanes i socials, les ci\u00e8ncies formals i les ci\u00e8ncies naturals. En aquest sentit, la filosofia ha engendrat estudis fonamentals tal que la teoria del coneixement, la filosofia pol\u00edtica, la metaf\u00edsica, l'\u00e8tica i la l\u00f2gica. A llarga carrera aquestes branques de la filosofia han vist n\u00e9ixer ramificacions com l'est\u00e8tica, la filosofia del dret, l'epistemologia o filosofia de les ci\u00e8ncies, la filosofia de l'esperit, l'antropologia filos\u00f2fica o la filosofia del llenguatge.\nAll\u00f2 que representa la filosofia \u00e9s un tema discutit i varia d'acord amb les mateixes diferents tradicions filos\u00f2fiques. Aix\u00ed, tamb\u00e9 ha estat definida com l'estudi dels conceptes i principis m\u00e9s fonamentals i generals relacionats amb el pensament, l'acci\u00f3 i la realitat. L'abast i la metodologia de la filosofia no s\u00f3n r\u00edgids i, tal com comen\u00e7\u00e0 a passar amb Tales i Anaximandre, el deixeble t\u00e9 dret a discrepar amb el professor.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El  principi del tercer excl\u00f2s o nefast, proposat i formalitzat per Arist\u00f2til, enunciat en llat\u00ed  principium tertium exclusum (o tamb\u00e9 conegut com a  tertium non datur  o  una tercera (cosa) no es dona ), \u00e9s un principi cl\u00e0ssic de la filosofia i de la l\u00f2gica segons el qual la disjunci\u00f3 d'una proposici\u00f3 i la seva negaci\u00f3 \u00e9s sempre vertadera. Per exemple, \u00e9s veritat que \"\u00e9s de dia o no \u00e9s de dia\", i que \"el Sol est\u00e0 cremant o no est\u00e0 cremant\". El principi del tercer excl\u00f2s freq\u00fcentment es confon amb el principi d'ambival\u00e8ncia, segons el qual tota proposici\u00f3 o b\u00e9 \u00e9s vertadera o b\u00e9 \u00e9s falsa. El principi del tercer excl\u00f2s \u00e9s, juntament amb el principi de no contradicci\u00f3 i el principi d'identitat, una de les lleis cl\u00e0ssiques del pensament.En la l\u00f2gica proposicional, el principi del tercer excl\u00f2s s'expressa:\n\n  \n    \n      \n        (\n        A\n        \u2228\n        \u00ac\n        A\n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle (A\\lor \\neg A)}\n  on  A  no \u00e9s una f\u00f3rmula del llenguatge, sin\u00f3 una metavariable que representa  qualsevol  f\u00f3rmula del llenguatge.\nEn la l\u00f2gica aristot\u00e8lica, es distingeix entre judicis contradictoris i judicis contraris. Donats dos judicis contradictoris, no pot donar-se un judici intermedi, per\u00f2 s\u00ed, en canvi, entre dos judicis contraris. Per exemple, si s'afirma \"Joan \u00e9s bo\" i \"aquesta proposici\u00f3 \u00e9s vertadera\", llavors els judicis contradictoris s\u00f3n \"Joan no \u00e9s bo\" i \"aquesta proposici\u00f3 no \u00e9s vertadera\", i no hi ha possibilitat d'un judici intermedi. Per\u00f2 en canvi, els judicis contraris s\u00f3n  Joan \u00e9s dolent  i  aquesta proposici\u00f3 \u00e9s falsa , i llavors s\u00ed que hi ha la possibilitat d'altres judicis intermedis.\nSegons Stuart Mill, la frase \"abracadabra \u00e9s una segona intenci\u00f3\" no \u00e9s ni vertadera ni falsa, sin\u00f3 que no t\u00e9 sentit.La negaci\u00f3 del principi del tercer excl\u00f2s d'un sistema l\u00f2gic dona lloc a les anomenades l\u00f2giques polivalents.", "target": "Filosofia"}, {"text": "usos d'aquest terme, vegeu Terminologia t\u00e8cnica\nEl tecnicisme \u00e9s un sistema filos\u00f2fic que fa refer\u00e8ncia a una confian\u00e7a predominant a la tecnologia i al coneixement t\u00e8cnic (vegeu T\u00e8cnica) com a factors primordials per a la societat en el seu conjunt.\nAquest s'associa de forma directa amb el m\u00e8tode cient\u00edfic i les ci\u00e8ncies aplicades, ja que tots dos en el seu conjunt s\u00f3n eines essencials pel desenvolupament de la tecnologia actual i a la inversa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "S'anomena filosofia oriental un conjunt de maneres de pensar que abasten religions com l'hinduisme i el jainisme, ensenyaments com el taoisme i el budisme, les t\u00e8cniques del ioga o els koan del Jap\u00f3 i, fins i tot, certes formes de l'islam i del cristianisme.\nDe fet, el terme es defineix m\u00e9s aviat per oposici\u00f3 i es refereix a una agrupaci\u00f3 geogr\u00e0fica m\u00e9s que conceptual, considerant l'Orient en el seu sentit m\u00e9s ampli. Aix\u00ed, i dins d'aquest \u00e0mbit geogr\u00e0fic, \u00e9s filosofia oriental tot all\u00f2 que no est\u00e0 dins la filosofia occidental cl\u00e0ssica, que comen\u00e7a a Gr\u00e8cia amb els presocr\u00e0tics i que suposa un intent racional d'explicar el m\u00f3n.\nTanmateix, d'una manera general, es pot dir que el pensament oriental t\u00e9 en com\u00fa considerar la ra\u00f3 com una via m\u00e9s per apropar-se a la veritat i no pas l'\u00fanica. Tamb\u00e9 acostuma a tenir una base oposada al dualisme, ja que considera el cosmos com un tot, incloent-hi l'\u00e9sser hum\u00e0. I, potser el m\u00e9s caracter\u00edstic, \u00e9s un pensament que parteix del tot (sovint tradu\u00eft pel \"no-res\") per a arribar al detall, contr\u00e0riament a la visi\u00f3 filos\u00f2fica occidental, en qu\u00e8 tradicionalment s'ha seguit la direcci\u00f3 inversa (la qual ha desembocat en el triomf de la ci\u00e8ncia com a m\u00e8tode per a trobar \"la veritat\").\nTamb\u00e9 \u00e9s destacable que en aquestes filosofies, en qu\u00e8 l'espiritualitat \u00e9s molt present, en general \u00e9s inconcebible practicar-les sense un vessant pragm\u00e0tic, per mitj\u00e0 d'una t\u00e8cnica o en la pr\u00f2pia vida quotidiana; de fet, llur pretensi\u00f3 \u00e9s permetre l'experimentaci\u00f3 de l'harmonia per tal d'entendre el funcionament del m\u00f3n i poder situar l'exist\u00e8ncia humana en el seu veritable context.\nTot i aix\u00ed, malgrat aquests punts comuns, es poden distingir dos vessants netament diferenciats: el que genera el pensament xin\u00e8s, molt pragm\u00e0tic i que impregnar\u00e0 tot l'Extrem Orient, i el que sorgeix del pensament de l'\u00cdndia, molt m\u00e9s espiritualista.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Ad honorem \u00e9s una locuci\u00f3 llatina que s'usa per a caracteritzar a qualsevol activitat que es porta a terme sense percebre cap retribuci\u00f3 econ\u00f2mica. Literalment, significa per l'honra, el prestigi o la satisfacci\u00f3 personal que la tasca brinda.Tamb\u00e9 s'usa al mateix efecte altra frase llatina pro bono, que significa literalment pel b\u00e9.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Joxe Azurmendi Otaegi (Zegama, 1941) \u00e9s un escriptor en \u00e8uscar i fil\u00f2sof basc. Ha publicat nombrosos articles i llibres d'assaig i poesia sobre \u00e8tica, pol\u00edtica, filosofia del llenguatge, tecnologia, literatura basca i filosofia.\n\u00c9s membre de Jakin i director de Jakin irakurgaiak, editorial que sota la seva adre\u00e7a ha publicat m\u00e9s de 40 llibres fins avui. Aix\u00ed mateix, ha col\u00b7laborat en la traducci\u00f3 a l'euskara d'obres filos\u00f2fiques en l'editorial Klasikoak. Va ser un dels fundadors de Udako Euskal Unibertsitatea. Actualment \u00e9s catedr\u00e0tic de Filosofia Moderna i professor a la Universitat del Pa\u00eds Basc. En 2010 va ser nomenat acad\u00e8mic d'honor per Euskaltzaindia. En definitiva, en opini\u00f3 de molts, Joxe Azurmendi \u00e9s un dels pensadors m\u00e9s prol\u00edfics i erudits del Pa\u00eds Basc.La seva obra m\u00e9s coneguda \u00e9s Espainolak eta euskaldunak (Els espanyols i els bascos) on tracta de rebatre les idees dominants en certs ambients intel\u00b7lectuals espanyols referents al fet que els bascos no van passar per un proc\u00e9s de romanitzaci\u00f3 i que la llengua basca pr\u00e0cticament no s'escriu. El va escriure el llibre com a reacci\u00f3 a un text de Claudio S\u00e1nchez-Albornoz que resa aix\u00ed: \"Els bascos s\u00f3n els \u00faltims que s'han civilitzat a Espanya; tenen mil anys menys de civilitzaci\u00f3 que qualsevol altre poble ... S\u00f3n persones rudes, senzilles, que a m\u00e9s es creuen fills de D\u00e9u i hereus de la seva gl\u00f2ria. I no s\u00f3n m\u00e9s que uns espanyols sense romanitzar \". En aquesta obra Joxe Azurmendi desmunta els t\u00f2pics sobre els bascos de certs intel\u00b7lectuals espanyols.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El dret sexual, dret sexual patriarcal, dret sexual mascul\u00ed o dret sexual mascul\u00ed damunt la dona \u00e9s la idea masclista de que els homes, en tant que mascles, tenen dret a satisfer el seu desig sexual independentment del desig i consentiment de l'altra persona. T\u00e9 validesa moral, efecte jur\u00eddic i component religi\u00f3s. Tot i que la idea i la pr\u00e0ctica \u00e9s antiga, formant part dels tradicionals \"drets i obligacions\" matrimonials, l'expressi\u00f3 per a esmentar-la no es va generalitzar fins a l'any 2012. La idea de dret sexual forma part de la cultura de la violaci\u00f3.El dret sexual preten legitimitzar la violaci\u00f3 dom\u00e8stica o a desconegudes, implicant en el primer cas que una dona ha d'oferir sexe a la seva parella encara que no li vingui de gust o que no li agradi el que li proposa, i en el segon cas que van ser elles les que van dir o fer alguna cosa que va provocar el desig del violador i que per tant tenen l'obligaci\u00f3 de satisfer-lo. Aix\u00ed, defensa l'esclavatge sexual dins de la fam\u00edlia, basant-se en la \"intimitat familiar i la singularitat cultural\", i justifica la prostituci\u00f3, considerant-la necess\u00e0ria pel fet de, segons aquesta ideologia, que existeix a \"totes les cultures\" (vegeu Androcentrisme i Universalisme mascul\u00ed).\u00c9s un dels factors socials que fan augmentar el risc de violacions. Contempla que l'home necessita satisfer immediatament el seu desig, que no \u00e9s capa\u00e7 de controlar-se i que qualsevol impediment atempta contra la seva persona. Pel dret sexual de l'home, el cos de la dona i dels infants \u00e9s \"violable\" mentre que el dels homes mai no ho \u00e9s. Aix\u00f2 t\u00e9 l'efecte que un home violat \u00e9s autom\u00e0ticament considerat \"menys home\".", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'ateisme fort (o ateisme positiu) consisteix en la negaci\u00f3 de l'exist\u00e8ncia de qualsevol d\u00e9u, ent\u00e8s com un \u00e9sser superior, preexistent 'per se' i creador de l'Univers, conscient de la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia, amb voluntat i coneixement perfectes. En definitiva, nega l'exist\u00e8ncia de qualsevol dels d\u00e9us que han donat lloc al conjunt de religions i sectes. \u00c9s una postura filos\u00f2fica respecte a l'exist\u00e8ncia de d\u00e9us i afirma que la consci\u00e8ncia de l'\u00e9sser hum\u00e0 desapareix quan mor.\nPer a Ayn Rand, per exemple, l'atribut \"creador de l'univers\" era una de les moltes contradiccions l\u00f2giques contingudes en la definici\u00f3 de D\u00e9u. Parlar de \"creador de l'Univers\" implica que hi ha alguna cosa fora de l'Univers, la qual cosa va en contra de la definici\u00f3 d'Univers (suma de tot el que ha existit, existeix o existir\u00e0).\nUna s\u00e8rie de preguntes sorgeixen immediata i inevitablement quan s'afirma que un ens superior va crear l'univers: Qu\u00e8 hi havia abans que D\u00e9u cre\u00e9s l'univers? On era D\u00e9u abans de crear l'univers si \u00e9s que aquest encara no existia? \u00c9s que D\u00e9u va crear l'univers des del mateix univers? Sona paradoxal.\nTots aquests q\u00fcestionaments ens porten cap a una conclusi\u00f3 inevitable i \u00e9s que l'univers sempre ha estat aqu\u00ed, i sempre hi ser\u00e0 encara que es transformi i no hi ha manera que sigui d'una altra manera, \u00e9s a dir, l'univers \u00e9s etern, perqu\u00e8 encara que desaparegui el que avui coneixem com a tal, aquest espai que quedi seguir\u00e0 llavors sent l'univers i no hi ha necessitat que sigui creat.\nExisteix una contradicci\u00f3 i evidentment una postura atea forta sobre l'exist\u00e8ncia d'un principi de l'univers cristi\u00e0, ja que per a ells, hi va haver un principi (un G\u00e8nesi) i un Apocalipsi de l'univers, una cosa que naturalment ha vingut en contraposici\u00f3 de la l\u00f2gica neutralista atea i/o cient\u00edfica afirmant que no necess\u00e0riament hi ha d'haver un principi d'alguna cosa, ja que per a un ateu, aix\u00f2 sonaria no com una necessitat o depend\u00e8ncia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La filosofia perenne (en angl\u00e8s: The Perennial Philosophy) \u00e9s un assaig de l'escriptor angl\u00e8s Aldous Huxley, elaborat el 1945. Tracta sobre el terme filos\u00f2fic hom\u00f2nim amb la intenci\u00f3 de recopilar totes aquelles obres que el defineixen i representen al llarg de la hist\u00f2ria i de la diversitat de cultures i tradicions.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Amor fati \u00e9s un concepte filos\u00f2fic emprat per Friedrich Wilhelm Nietzsche que t\u00e9 com a arrel llatina el significat d'amor al dest\u00ed o, altrament dit al fat (\"fatum\"), que no pas a la fatalitat o a la determinci\u00f3 o manca de llibertat. Aquest fil\u00f2sof utilitza aquesta expressi\u00f3 per a qualificar la suprema llibertat de la voluntat individual que anima el superhome (\u00dcbermensch), no solament a acceptar la vida que ha tocat viure, sin\u00f3 a viure amb tota la pot\u00e8ncia d'acci\u00f3 per assaborir la vida amb tota la seva intensitat i realitzar la seva voluntat individual creativa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El pensament feble \u00e9s un concepte encunyat per Gianni Vattimo propi de la postmodernitat que defensa un relativisme enfront de la caiguda de la ideologia anterior (\"forta\") i el perpetu canvi, que provoca manca de certesa, agreujada pel xoc cultural constant. El pensament feble no creu en la metaf\u00edsica, permet la interpretaci\u00f3 divergent d'un mateix fenomen i eleva la consideraci\u00f3 del sentit com\u00fa, el sentir popular i els moviments socials davant els partits pol\u00edtics. Rebutja l'exist\u00e8ncia d'un \u00fanic paradigma explicatiu de la realitat i es mou en l'eclecticisme entre els pensadors contemporanis. Situa l'individu en el centre, per\u00f2 l'ent\u00e9n com un \u00e9sser en permanent construcci\u00f3.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La navalla de Hanlon, un corol\u00b7lari de la llei de Finagle, \u00e9s un aforisme que diu: No atribueixis mai a la mal\u00edcia all\u00f2 que pot ser explicat adequadament per l'estupidesa. Tamb\u00e9 es pot enunciar com: No assumeixis mai mal\u00edcia quan l'estupidesa basta. Segons Joseph Bigler, la primera vegada que s'us\u00e0 aquest concepte fou el 1980, en qu\u00e8 Robert J. Hanlon de Scranton (Pennsilv\u00e0nia), l'envi\u00e0 a un llibre recopilatori d'acudits diversos relacionats amb la llei de Murphy, titulat Murphy's Law Book Two, More Reasons Why Things Go Wrong. El nom va ser inspirat en la navalla d'Occam.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Un efecte \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia causal d'una acci\u00f3 o un agent, que \u00e9s causa de l'efecte. L'efecte pot ser alhora causa d'altres efectes, un cas particular n'\u00e9s l'efecte en cadena. \u00c9s a dir, que una acci\u00f3 o fenomen \u00e9s efecte si es mira des del punt de vista de la causalitat respecte a un altre que l'ha produ\u00eft o ha contribu\u00eft a fer que es produeixi. Les relacions entre causes i efectes han estat estudiats a la filosofia (Arist\u00f2til, Hume i molts altres) i tamb\u00e9 a la ci\u00e8ncia i l'enginyeria, des del control estad\u00edstic de processos a modelitzacions de tota mena, estudis AMFE, causa-efecte i altres eines d'Ishikawa, cerques de correlacions entre variables o situacions, demostracions o no de causalitats i casualitats, aleatorietats, etc.Una mateixa causa pot tenir diversos efectes, tots alhora o respectius, segons circumst\u00e0ncies o altres factors. Un mateix efecte pot ser conseq\u00fc\u00e8ncia de m\u00e9s d'una causa o conjunt de causes. Les relacions entre causa i efecte s\u00f3n la base de les demostracions matem\u00e0tiques. A la f\u00edsica \u00e9s fonamental la distinci\u00f3 entre efectes reversibles i irreversibles. A la filosofia s\u00f3n importants especialment a corrents com el determinisme, el mecanicisme i l'empirisme, i tamb\u00e9 a la filosofia cl\u00e0ssica del m\u00e8tode cient\u00edfic newtoni\u00e0.\nEn medicina i psicologia, un medicament o tractament \u00e9s efectiu, o sigui, \"t\u00e9 efecte\", quan produeix un canvi en l'individu que el segueix. De vegades, a les proves cal que algunes persones o animals no segueixin el tractament per a comparar-les amb les que s\u00ed ho fan. Pot ser que prenguin un fals medicament, o subst\u00e0ncia neutra, que per exemple contingui nom\u00e9s expedient. En aquest cas, de vegades ha passat que el medicament neutre tingui un efecte mesurable, que podria ser d'origen psicol\u00f2gic, i que \u00e9s conegut amb el nom d'efecte placebo.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Abu-Bakr Muh\u00e0mmad ibn Zakariyy\u00e0 ar-Raz\u00ed conegut com a ar-Raz\u00ed i a Occident amb el nom llatinitzat de Rasis o Rhazes (Rayy, actual Iran, 865 - 925), fou un erudit persa, fil\u00f2sof, qu\u00edmic/alquimista, f\u00edsic i un dels metges m\u00e9s importants de l'edat mitjana. Versat en el coneixement de la medicina persa, grega i \u00edndia, va aportar aven\u00e7os fonamentals i duradors sobretot a trav\u00e9s de les seves pr\u00f2pies observacions i descobertes. \u00c9s considerat un dels primers exponents de la medicina experimental i el pare de la pediatria. Va realitzar la primera descripci\u00f3 coneguda de la verola, que els grecs havien conf\u00f3s amb el xarampi\u00f3. Multidisciplinari, tamb\u00e9 va destacar de manera notable en els camps de l'alqu\u00edmia, destil\u00b7lant queros\u00e8 la m\u00fasica i la filosofia, escrivint al voltant de 200 llibres i articles tractant dels diversos \u00e0mbits.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Adi\u00e0fora (plural d'adi\u00e0for, en grec cl\u00e0ssic \u1f00\u03b4\u03b9\u03ac\u03c6\u03bf\u03c1\u03b1, la negaci\u00f3 de \u03b4\u03b9\u03ac\u03c6\u03bf\u03c1\u03b1, difer\u00e8ncia, en el sentit de \"no diferenciable\", \"indiferent\") \u00e9s el conjunt de realitats que queden fora del camp de l'\u00e8tica, les que no poden ser jutjades en si mateixes com a bones o dolentes, a difer\u00e8ncia de la virtut (agath\u00e1) o el vici (kak\u00e1). El terme va ser encunyat pels estoics i va ser recollit pel cristianisme, en el sentit que un mateix acte pot ser considerat pecat o no segons la intenci\u00f3 que l'acompanya.A l'esto\u00efcisme adi\u00e0fora indica accions que la moral ni obliga ni prohibeix fer-les. En el context de l'esto\u00efcisme adi\u00e0fora es tradueix sovint com indifer\u00e8ncia.\nAl cinisme adi\u00e0fora representa la indifer\u00e8ncia envers les vicissituds de la vida.\nAl pirronisme, adi\u00e0fora indica coses que no poden ser diferenciades l\u00f2gicament. Al contrari que amb l'esto\u00efcisme, al pirronisme el terme no est\u00e0 lligat a la moral.Al cristianisme, les adi\u00e0fora s\u00f3n q\u00fcestions que no es consideren essencials per a la fe, per\u00f2 que s\u00f3n acceptables per als cristians o permeses a l'esgl\u00e9sia. Dep\u00e8n de cada punt de vista teol\u00f2gic el que sigui considerat com adi\u00e0fora.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Maurice N\u00e9doncelle (Roubaix, Flandes, 1905 \u2014 Estrasburg, 1976) va ser un fil\u00f2sof franc\u00e8s. Va ser professor a Lilla (1943) i a Estrasburg (1945). Era pr\u00f2xim al personalisme i inicialment va estar vinculat a la revista \u201cEsprit\u201d. Va concentrar-se en l'estudi de la filosofia de la religi\u00f3 anglesa del segle xix, particularment del cardenal Newman.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La  paradoxa del mentider  \u00e9s en realitat un conjunt de paradoxes relacionades. L'exemple m\u00e9s simple d'aquesta sorgeix en considerar l'oraci\u00f3: \u00abAquesta oraci\u00f3 \u00e9s falsa\". Donat el principi del tercer excl\u00f2s, aquesta oraci\u00f3 ha de ser vertadera o falsa. Si suposem que \u00e9s veritable, llavors tot el que l'oraci\u00f3 afirma \u00e9s el cas. Per\u00f2 l'oraci\u00f3 afirma que ella mateixa \u00e9s falsa, i aix\u00f2 contradiu la nostra suposici\u00f3 original que \u00e9s veritable. Suposem, doncs, que l'oraci\u00f3 \u00e9s falsa. Despr\u00e9s, el que afirma ha de ser fals. Per\u00f2 aix\u00f2 significa que \u00e9s fals que ella mateixa sigui falsa, la qual cosa torna a contradir la nostra suposici\u00f3 anterior. D'aquesta manera, no \u00e9s possible assignar un valor de veritat a l'oraci\u00f3 sense contradir-la.A trav\u00e9s dels segles, l'inter\u00e8s per resoldre aquesta paradoxa i les seves variants ha impulsat una enorme quantitat de treball en sem\u00e0ntica, l\u00f2gica i filosofia en general.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'historicisme (en alemany, historismus) designa aquelles doctrines filos\u00f2fiques que consideren tota la realitat humana com el producte d'un esdevenir hist\u00f2ric i la condici\u00f3 humana com a inscrita en unes coordenades existencials ineludibles de naturalesa hist\u00f2rica, ling\u00fc\u00edstica... S'empra a partir del romanticisme alemany.\nEl concepte pot ser ent\u00e8s de dues maneres diferents. \u00c9s, d'una banda, una noci\u00f3 usada en el debat al voltant de la filosofia de la hist\u00f2ria per descriure la tesi de la radical depend\u00e8ncia del present respecte del passat d'un grup. Per als rom\u00e0ntics, l'historiador aut\u00e8ntic havia de ser alhora historiador i profeta. (Troeltsch), de manera que la hist\u00f2ria havia d'oferir tamb\u00e9 les claus b\u00e0siques per a interpretar el futur. Aquesta tesi ha estat debatuda, amb arguments diversos, per fil\u00f2sofs com Edmund Husserl, Ernst Troeltsch i Martin Heidegger.\nPer\u00f2 l'historicisme fou, a m\u00e9s, un moviment d'historiadors, liderats per Niebuhr i l'antihegeli\u00e0 i herderi\u00e0 Ranke, molt important en el segle xix, que afirm\u00e0 la historicitat radical de les formes de vida i es dedic\u00e0 a l'estudi de la hist\u00f2ria nacional que per a ell \u00e9s la forma en qu\u00e8 la Idea d'humanitat es realitza temporalment, tesi que ha tingut, a m\u00e9s, influ\u00e8ncies significatives en el pensament feixista del segle xx. Per a l'historicisme, l'Historik (la teoria de la hist\u00f2ria) condensa el moviment de refundaci\u00f3 i de codificaci\u00f3 de les regles del m\u00e8tode hist\u00f2ric. En aquest sentit l'historicisme \u00e9s est\u00e0tic i aix\u00f2 l'oposa a la historicitat concreta que sempre \u00e9s din\u00e0mica.\nConceptualment, l'historicisme \u00e9s adversari de la Il\u00b7lustraci\u00f3. Mentre per als il\u00b7lustrats, i b\u00e0sicament per a Voltaire, la hist\u00f2ria \u00e9s l'expressi\u00f3 del progr\u00e9s de la ra\u00f3, per als historicistes en la hist\u00f2ria es retroba b\u00e0sicament l'esperit del poble d'ess\u00e8ncia eterna.\nEn definitiva, l'historicisme es concep com un tipus de determinisme (del present respecte del passat) i del col\u00b7lectiu respecte als individus concrets, i tendeix a relativitzar conceptes com el de veritat hist\u00f2rica. Per aix\u00f2 ha estat condemnat reiteradament pel pensament cristi\u00e0. Segons l'enc\u00edclica Fides et ratio, per comprendre correctament una doctrina del passat, aquesta ha de ser presentada en el seu context hist\u00f2ric i cultural, per\u00f2 la contextualitzaci\u00f3 tot i ser necess\u00e0ria no \u00e9s cap condici\u00f3 suficient. L'historicisme consisteix al contrari a establir la veritat d'una filosofia a partir de la seva adequaci\u00f3 a un per\u00edode determinat i una tasca determinada en la hist\u00f2ria, negant almenys impl\u00edcitament la validesa perenne de la veritat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Hippolyte Adolphe Taine (Vouziers, 21 d'abril de 1828 \u2013 Par\u00eds, 5 de mar\u00e7 de 1893), fou un professor, cr\u00edtic, historiador i escriptor franc\u00e8s. Va ser la principal influ\u00e8ncia te\u00f2rica del naturalisme franc\u00e8s, un dels principals defensors del positivisme sociol\u00f2gic. Tamb\u00e9 va ser un dels primers mestres de la cr\u00edtica historicista. L'historicisme literari com a moviment cr\u00edtic, hom diu que es va originar amb ell. Taine \u00e9s particularment recordat pel seu triple enfocament per a l'estudi del context d'una obra d'art, basat en els aspectes del que ell anomenava \u00abla ra\u00e7a, el medi, i el moment\u00bb.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Ren\u00e9 Gu\u00e9non (Blois, 25 de novembre de 1886 - el Caire, 7 de gener del 1951) (tamb\u00e9 anomenat Abd-al-Wahid Yahya despr\u00e9s d'iniciar-se al sufisme) va ser un fil\u00f2sof i metaf\u00edsic franc\u00e8s conegut pels seus escrits de car\u00e0cter espiritual i esot\u00e8ric, i com a divulgador del pensament oriental. La seva obra va modificar substancialment la percepci\u00f3 de l'esoterisme a Occident a partir de la segona meitat del segle XX i va tenir una profunda influ\u00e8ncia en escriptors tan diversos com Mircea Eliade, Raymond Queneau o Andr\u00e9 Breton. Igualment se l'associa amb Ananda Coomaraswamy, un altre gran metaf\u00edsic del segle xx.Gu\u00e9non contraposava les civilitzacions que s'han mantingut fidels a \"l'esperit tradicional\" i que, segons ell, \"nom\u00e9s en queden representants a Orient\", al conjunt de la civilitzaci\u00f3 moderna, que considerava com a \"desviada\". Aix\u00ed, es proposava ser un \"transmissor\" de certs aspectes de les doctrines metaf\u00edsiques d'Orient que definia com a \"universals\" (\u00e9s a dir, presents com a rerefons dels diversos corrents de pensament, des del taoisme fins al sufisme, passant per l'hinduisme) considerant-los com a essencialment \"no individuals\", connectats a un coneixement superior \"directe i immediat\", que ell anomenava la \"intu\u00efci\u00f3 intel\u00b7lectual\".\nVa publicar disset llibres en franc\u00e8s (tamb\u00e9 va contribuir en \u00e0rab a la revista El Maarifa) i p\u00f2stumament van apar\u00e8ixer deu col\u00b7leccions d'articles seus. La seva obra ha estat tradu\u00efda a m\u00e9s de vint idiomes.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Les paraules i les coses \u00e9s una obra de Michel Foucault publicada el 1966 i corresponent a la primera etapa del seu pensament, la denominada arqueol\u00f2gica, on es pregunta per l'origen i la hist\u00f2ria dels conceptes de la cultura. En aquest llibre analitza sobretot la idea d'episteme, entesa com a coneixement i les seves possibilitats, i com ha anat variant des dels temps moderns. Per la seva influ\u00e8ncia en el camp de les humanitats ha estat considerat un dels 100 llibres del segle de Le Monde.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Summum bonum \u00e9s una expressi\u00f3 introdu\u00efda per Cicer\u00f3 utilitzada en la filosofia, sobretot en la filosofia medieval i en la filosofia de Immanuel Kant, per descriure el fi \u00fanic i \u00faltim que l'\u00e9sser hum\u00e0 ha de perseguir. El summum bonum \u00e9s generalment considerat com un fi en si mateix, al mateix temps que cont\u00e9 tota la resta dels b\u00e9ns. A la filosofia cristiana, el b\u00e9 m\u00e9s elevat se defineix generalment com la vida dels justos, la vida que duien en la comuni\u00f3 amb D\u00e9u i d'acord amb els preceptes de D\u00e9u.\nEl concepte, aix\u00ed com les conseq\u00fc\u00e8ncies filos\u00f2fiques i teol\u00f2giques extretes de l'exist\u00e8ncia d'un sup\u00f2sit m\u00e9s o menys definint el summun bonum, podria remuntar-se a les primeres formes de monoteisme: per exemple el zoroastrisme i el judaisme. En el m\u00f3n occidental, el concepte va ser introdu\u00eft pels fil\u00f2sofs neoplat\u00f2nics, i es descriu com una caracter\u00edstica del D\u00e9u cristi\u00e0 per Sant Agust\u00ed: A De natura boni (escrit al voltant de l'any 399) Agust\u00ed nega l'exist\u00e8ncia positiva de la maldat absoluta, descriu un m\u00f3n amb D\u00e9u com el b\u00e9 suprem en el centre i defineix diferents graus de maldat com les diferents etapes de la llunyania sobre aquest centre.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Les dades sobre la demografia de l'ateisme s\u00f3n dif\u00edcils de quantificar. Si b\u00e9 la definici\u00f3 d'ateu (sense d\u00e9us) \u00e9s precisa, el terme sol ser interpretat de forma diferent per diferents cultures i persones, de manera que es torna complicat establir els l\u00edmits entre ateisme, creences no teistes i diverses creences tradicionals. D'altra banda, molts ateus oculten la seva condici\u00f3, per evitar ser marginats, discriminats i fins i tot perseguits en certes comunitats amb creences religioses molt arrelades. Tamb\u00e9 es dona la situaci\u00f3 inversa en societats amb governs pro-ateisme, on els seguidors d'una religi\u00f3 solen amagar les seves creences per evitar la condemna social. Segons l'\u00faltim estudi internacional fet per Gallup en 57 pa\u00efsos va llan\u00e7ar com a resultat que, de mitjana, el 13% de la poblaci\u00f3 s'identifica com atea, mentre que el 23% es considera com no religiosa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Christian Cay Lorenz Hirschfeld (Kirchn\u00fcchel, 1742 - Kiel, 1792) va ser un artista alemany, professor universitari de filosofia i hist\u00f2ria de l'art.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La Rep\u00fablica (en llat\u00ed: De republica; lit: Sobre la rep\u00fablica o Sobre l'Estat) \u00e9s una obra de filosofia pol\u00edtica de l'escriptor i pol\u00edtic Marc Tul\u00b7li Cicer\u00f3, on millor es pot reconstruir el seu pensament pol\u00edtic. Fou escrita entre el 54 aC i el 51 aC, quan Cicer\u00f3 ja no tenia un paper rellevant en la pol\u00edtica romana. De re publica \u00e9s un di\u00e0leg entre nou ciutadans romans, personatges hist\u00f2rics d'unes d\u00e8cades anteriors a la redacci\u00f3 de l'obra. L'acci\u00f3 transcorre el 129 aC, a la finca d'esbarjo de Publi Corneli Escipi\u00f3 Afric\u00e0 Menor, i es perllonga durant tres dies; cada dia ocupa dos dels sis llibres en qu\u00e8 est\u00e0 dividida l'obra.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La filosofia de la hist\u00f2ria \u00e9s una disciplina que intenta entendre com funciona la hist\u00f2ria. Aix\u00ed es q\u00fcestiona l'objectivitat en l'estudi del passat i les millors maneres d'accedir-hi i es planteja si la hist\u00f2ria \u00e9s un conjunt d'aven\u00e7os (progr\u00e9s), si funciona per cicles o no t\u00e9 cap forma global i \u00e9s nom\u00e9s un conjunt de per\u00edodes. Tamb\u00e9 analitza quin ha de ser l'objecte d'estudi, si la persona, l'\u00e8poca, la regi\u00f3 o el tema, i com canvia el panorama descrit segons la unitat adoptada. Per \u00faltim, s'interroga sobre si la hist\u00f2ria t\u00e9 un sentit en si mateixa o en relaci\u00f3 al present i si pot usar-se per a predir el futur o propiciar determinats canvis.\nEn qualsevol cas, les diverses filosofies de la hist\u00f2ria han de retre compte de dues dificultats conceptuals importants: \n\nDificultat te\u00f2rica: com explicar la hist\u00f2ria universal des d'un punt de vista cosmopolita, per usar l'expressi\u00f3 de Kant, evitant el racisme o la minusvaloraci\u00f3 imperialista i l'estigma envers determinats grups humans?\nDificultat pr\u00e0ctica: quin paper cal assignar a l'acci\u00f3 humana individual quan s'insereix en la hist\u00f2ria col\u00b7lectiva?", "target": "Filosofia"}, {"text": "Poesi \u00e9s un terme grec que significa \"creaci\u00f3\" o \"producci\u00f3\", derivat de \u03c0\u03bf\u03b9\u03ad\u03c9, \u201cfer\u201d o \u201ccrear\u201d. Plat\u00f3 el defineix a El convit com una \u201ccausa que converteix qualsevol cosa que considerem de no-ser a ser\u201d. S'ent\u00e9n per poesi tot proc\u00e9s creatiu.\n\u00c9s una forma de coneixement i tamb\u00e9 una forma l\u00fadica: l'expressi\u00f3 no exclou el joc. D'aquesta paraula en deriva el terme \u201cpoesia\u201d. Se sol utilitzar com un sufix, seria el cas de terme com ara la biologia hematopoesi i eritropoesi (la formaci\u00f3 de c\u00e8l\u00b7lules sanguines i la formaci\u00f3 de gl\u00f2buls vermells respectivament).", "target": "Filosofia"}, {"text": "La superveni\u00e8ncia implica l'ocurr\u00e8ncia de quelcom nou, addicional o inesperat. En filosofia la superveni\u00e8ncia \u00e9s una relaci\u00f3 de depend\u00e8ncia entre propietats d'\"alt nivell\" i de \"baix nivell\". Un grup de propietats X superv\u00e9 d'un grup de propietats Y quan les propietats del grup X estan determinades per les del grup Y. (En aquest sentit hi ha una certa relaci\u00f3 amb el concepte d'emergentisme).\nFormalment, un grup de propietats X superv\u00e9 d'un grup de propietats Y si i solament si, per a tots els objectes a i b es compleix qualsevol de les seg\u00fcents condicions (l\u00f2gicament equivalents):\n\na i b no poden diferir en les propietats del seu grup X sense diferir tamb\u00e9 de les propietats del grup Y.\nSi a i b tenen propietats id\u00e8ntiques a les del grup Y, llavors tamb\u00e9 tenen propietats id\u00e8ntiques a les del grup X.\nSi a i b no tenen propietats id\u00e8ntiques al grup X, llavors tampoc no tenen propietats id\u00e8ntiques a les del grup Y.Si les propietats d'A supervenen les propietats de B, les propietats de B s\u00f3n les propietats base i les d'A s\u00f3n les anomenades propietats supervenients. Si dues coses difereixen en les seves propietats supervenients, aix\u00f2 vol dir que han de diferir de les seves propietats de base.\nLa superveni\u00e8ncia ha estat emprada tradicionalment per descriure relacions entre conjunts de propietats de manera que no impliqui una simple relaci\u00f3 reduccionista.Exemple 1: si les propietats psicol\u00f2giques supervenen a all\u00f2 f\u00edsic, dues persones que siguin f\u00edsicament indistingibles haurien de ser psicol\u00f2gicament iguals. Igualment, si s\u00f3n psicol\u00f2gicament diferents haurien de ser f\u00edsicament diferents. El que \u00e9s interessant \u00e9s que all\u00f2 supervenient no \u00e9s sim\u00e8tric. Dues persones poden ser psicol\u00f2gicament iguals i no ser f\u00edsicament iguals, ja que les propietats psicol\u00f2giques tenen moltes maneres de ser possibles en el que \u00e9s f\u00edsic.\nExemple 2: si les propietats econ\u00f2miques supervenen a les propietats f\u00edsiques, llavors, si dos mons fossin iguals f\u00edsicament haurien de ser iguals econ\u00f2micament, no obstant aix\u00f2 no significa que l'economia pugui ser simplement \"redu\u00efda\" d'una manera directa i simple a all\u00f2 f\u00edsic. La superveni\u00e8ncia permet assumir que els \"nivells alts\" (com l'economia o la psicologia) depenen finalment del que \u00e9s f\u00edsic, per\u00f2 no poden estudiar els fen\u00f2mens d'\"alt nivell\" emprant mitjans que, si b\u00e9 s\u00f3n \u00fatils per estudiar el m\u00f3n f\u00edsic, no ho s\u00f3n per estudiar els nivells alts. Per aix\u00f2 el terme superveni\u00e8ncia implica l'ocurr\u00e8ncia de quelcom nou, addicional o inesperat.\nEl concepte de superveni\u00e8ncia \u00e9s generalment emprat en l'\u00e0mbit de la filosofia de la ment on la tesi segons la qual all\u00f2 mental superv\u00e9 all\u00f2 f\u00edsic ha estat especialment desenvolupada pel fil\u00f2sof Donald Davidson que als anys 1970 va ser el primer a utilitzar aquest terme per estudiar de manera fisicalista, per\u00f2 no reduccionista, la relaci\u00f3 entre ment i cos. Posteriorment, altres fil\u00f2sofs com Terry Horgan, David Lewis i, especialment, Jaegwon Kim, han formalitzat aquest concepte.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La maldat, o tamb\u00e9 conegut com a mal, \u00e9s el terme que determina la manca de bondat que ha de tenir un segons la seva naturalesa o dest\u00ed. D'aquesta forma, el mal \u00e9s el valor atorgat a una cosa que reuneix l'esmentada caracter\u00edstica, de vegades apartant-se del l\u00edcit o honest, perpetrant desgr\u00e0cia o calamatidat, convertint-se en conseq\u00fc\u00e8ncia en una amena\u00e7a.\u00c9s un terme ample solia indicar un judici moral o \u00e8tic negatiu, sovint utilitzat per descriure actes intencionals que s\u00f3n cruels, injustos, o egoistes. Les personificacions del Mal m\u00e9s conegudes i temudes s\u00f3n Satan i Ahriman. En moltes cultures, \u00e9s utilitzat descriure actes o idees que s\u00f3n al contrari d'alguna religi\u00f3.\n\n", "target": "Filosofia"}, {"text": "El Pensament religi\u00f3s \u00e9s el pensament que tracta temes religiosos o que s'inspira en l'experi\u00e8ncia religiosa i, alhora, el pensament cultivat i expressat per homes i dones religiosos. Pel que fa al cristianisme, \u00e9s el pensament dels te\u00f2legs cristians que, com a tals, parlen de D\u00e9u en el context de la comunitat acad\u00e8mica. En aquest sentit, cal deixar de banda els pensadors laics, com Joan Maragall.", "target": "Filosofia"}, {"text": "En la filosofia cl\u00e0ssica grega, arkh\u00e9 (del grec \u1f00\u03c1\u03c7\u03ae : origen, font) era el principi fonamental, que era l'origen i causa de totes les coses. La determinaci\u00f3 de l'arkh\u00e9 va ser un dels objectius centrals dels fil\u00f2sofs presocr\u00e0tics.\nL'estudi de l'arkh\u00e9 girava al voltant de dues preguntes: \u00e9s possible que tots els \u00e9ssers naturals tinguin un origen (arkh\u00e9) com\u00fa? i, en cas afirmatiu, quin \u00e9s aquest component original i font de totes les coses?", "target": "Filosofia"}, {"text": "El concepte nadiu digital es refereix a una persona que ha crescut en l'era digital, en lloc d'haver adquirit familiaritat amb els sistemes digitals com a adult quan, aleshores, se l'ha de considerar com un immigrant digital. Els dos conceptes (nadiu digital i immigrant digital) es van usar ja en 1996, com a part de la \u201cDeclaraci\u00f3 d'Independ\u00e8ncia del Ciberespai\u201d. Sovint, ambdues nocions (o ambdues valoracions) s'utilitzen en vinculaci\u00f3 al concepte de bretxa digital, pel que fa a la diferent capacitat d'\u00fas tecnol\u00f2gic que existeix entre les persones nascudes a partir de 1980 en endavant i les nascudes amb anterioritat.La tecnologia digital va comen\u00e7ar a desenvolupar-se amb for\u00e7a al voltant de l'any 1978, i per tant, es considera que els que van n\u00e9ixer despr\u00e9s de 1979 i van tenir al seu abast (a les seves cases i/o a establiments d'estudi i de recreaci\u00f3) tant ordinadors com tel\u00e8fons m\u00f2bils, podrien considerar-se natius digitals: un exemple d'aix\u00f2 s\u00f3n els nens i els joves que agafen un m\u00f2bil, una tableta, o un ordinador, i ho utilitzen de manera intu\u00eftiva, sense necessitat d'un aprenentatge especial o de rebre un convenient entrenament previ.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Jean-Fran\u00e7ois Lyotard (Versalles, 10 d'agost de 1924 - Par\u00eds, 21 d'abril de 1998), fil\u00f2sof  franc\u00e8s associat al postestructuralisme i reconegut per la seva articulaci\u00f3 del postmodernisme a la fi de la d\u00e8cada del 1970.\nFou membre del grup Socialisme ou Barb\u00e0rie (Socialisme o barb\u00e0rie), un grup de l'esquerra cr\u00edtica integrat per intel\u00b7lectuals francesos i creat el 1956 durant les revoltes d'Hongria en oposici\u00f3 a l'estalinisme del comunisme sovi\u00e8tic. Socialisme o barb\u00e0rie va adoptar posicions consellistes i denunciava l'URSS com una forma de capitalisme d'estat. El 1959, Jean-Fran\u00e7ois Lyotard deixa Socialisme o barb\u00e0rie per fundar una nova organitzaci\u00f3 d'ultraesquerra que s'anomen\u00e0 Pouvoir ouvrier (Poder Obrer).\nProfessor a la Universitat de Par\u00eds VIII, a Saint-Denis, membre del Col\u00b7legi de Fran\u00e7a, professor em\u00e8rit de la Universitat de Par\u00eds, Lyotard va exposar en Li Diff\u00e9rend (1983) que el discurs hum\u00e0 es desplega en un variat per\u00f2 discret nombre de dominis incommensurables, cap dels quals t\u00e9 el privilegi de passar o emetre judicis de valor sobre els altres. Sent aix\u00ed, en Economia libidinal (1974), La condici\u00f3 postmoderna (1979) i Au juste: Conversations (1979), Lyotard va atacar teories liter\u00e0ries contempor\u00e0nies i va incitar al discurs experimental desprove\u00eft d'excessius interessos per la veritat. Va considerar que ja havia passat l'\u00e8poca dels \"grans relats\" o \"metarelats\" que intentaven donar un sentit a la marxa de la hist\u00f2ria.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Un principi \u00e9s una regla o norma que orienta l'acci\u00f3 d'un \u00e9sser hum\u00e0 canviant les seves facultats espirituals racionals. Els principis tenen car\u00e0cter general i universal. Els principis morals tamb\u00e9 es poden denominar m\u00e0ximes o precepte constitucional.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Josep Ferrater Mora (Barcelona, 30 d'octubre de 1912 - Barcelona, 30 de gener de 1991) fou un fil\u00f2sof i assagista catal\u00e0. \u00c9s el fil\u00f2sof catal\u00e0 m\u00e9s destacat del segle xx. El seu llegat \u00e9s una obra molt s\u00f2lida caracteritzada per haver integrat les diverses perspectives filos\u00f2fiques vigents.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Alfred Fouill\u00e9e (La Pou\u00ebze, Maine i Loira, 1838 \u2014 Li\u00f3, 1912) va ser un fil\u00f2sof franc\u00e8s  classificat sovint dins del corrent positivista. Va ser elegit membre de l'Acad\u00e8mia de les Ci\u00e8ncies Morals pels seus estudis sobre Plat\u00f3 i Arist\u00f2til i va ser professor en diverses institucions.\n\n", "target": "Filosofia"}, {"text": "El concepte de n\u00f2esis (en grec \u03bd\u03cc\u03b7\u03c3\u03b9\u03c2, 'intu\u00efci\u00f3, penetraci\u00f3') t\u00e9 el seu origen en el pensament filos\u00f2fic de Plat\u00f3. Ell cre\u00e0 una correspond\u00e8ncia entre els camps d'estudi de la metaf\u00edsica i l'epistemologia, basada en la divisi\u00f3 del m\u00f3n en all\u00f2 sensible i all\u00f2 intel\u00b7ligible; al m\u00f3n sensible correspon el criteri de la doxa (l'opini\u00f3) en tant que material, aparencial, finit, mutable, i per tant engany\u00f3s; a all\u00f2 intel\u00b7ligible, el m\u00f3n de les idees, correspon l'episteme, en tant que facultat de penetraci\u00f3 intel\u00b7lectiva.\nLa n\u00f2esis t\u00e9 cabuda en el m\u00f3n intel\u00b7ligible de Plat\u00f3, \u00e7o \u00e9s, en el m\u00f3n de les idees. Per a Arist\u00f2til, la n\u00f2esis es refereix a aquella capacitat de la ra\u00f3 d'intuir de forma immediata el coneixement, dels primers principis del coneixement, si, i nom\u00e9s si, \u00e9s de la realitat immediata, contr\u00e0ria a la compressi\u00f3 de les idees de Plat\u00f3.\nConcepte subjacent a bona part de la tradici\u00f3 filos\u00f2fica occidental, la n\u00f2esis fou particularment important en el pensament fenomenol\u00f2gic d'Edmund Husserl, per a qui represent\u00e0 l'experi\u00e8ncia viscuda en conjunt, des d'un punt de vista subjectiu, \u00e9s a dir, el conjunt d'actes de comprensi\u00f3 enfocats sobre l'objecte de l'experi\u00e8ncia, com la percepci\u00f3, la imaginaci\u00f3 o el record.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Els drets de l'home (angl\u00e8s: Rights of Man; publicat el 1791) \u00e9s una obra de Thomas Paine que defensa la legitimitat de la revoluci\u00f3 pol\u00edtica popular en el cas que un govern no protegeixi el seu poble, els seus naturals i els seus interessos nacionals. Basant-se en aquestes premisses iusnaturalistes, Paine elabora una defensa de Revoluci\u00f3 Francesa i es posiciona contra les tesis d'Edmund Burke en Reflexions sobre la Revoluci\u00f3 Francesa (1790).", "target": "Filosofia"}, {"text": "El fundacionalisme \u00e9s una teoria en epistemologia que accepta uns axiomes en el camp de la creences (anomenades creences b\u00e0siques) que justifiquen o permeten fonamentar o rebutjar qualsevol creen\u00e7a del mateix sistema.Sorgeix per trencar la regressi\u00f3 infinita segons la qual cada afirmaci\u00f3 ha d'estar fonamentada en una altra, que tamb\u00e9 ho ha d'estar, sense que tingui fi. Aquestes creences b\u00e0siques s\u00f3n els primers principis i marquen els l\u00edmits de la coher\u00e8ncia dels sistemes de creences (i altres que se'n derivin com els valors). Alguns exemples de creences b\u00e0siques serien el cogito ergo sum cartesi\u00e0 (que justifica el pensament i per tant la possibilitat de con\u00e8ixer), l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u en els sistemes religiosos o la bondat inherent de l'\u00e9sser hum\u00e0 en algunes teories \u00e8tiques. Friedrich Nietzsche \u00e9s un dels autors que ataca aquesta assumpci\u00f3 d'axiomes, justament revisant conceptes que es donen universalment per v\u00e0lids com el del b\u00e9.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La filosofia de la cultura \u00e9s la branca de la filosofia que estudia com afecta la cultura a l'individu, les condicions generals perqu\u00e8 es doni una determinada transmissi\u00f3 cultural i el marc te\u00f2ric que permet el treball amb la cultura com a concepte. Est\u00e0 relacionada amb la filosofia de la hist\u00f2ria, la hist\u00f2ria de la cultura i les idees, l'antropologia i la psicologia social.\nPensadors com Nietzsche, Montaigne o Giambattista Vico s'han ocupat de la filosofia de la cultura, analitzant-ne els trets definitoris, la relaci\u00f3 amb la persona i el canvi al llarg del temps. Els estudis culturals contemporanis s\u00f3n hereus d'aquest camp d'estudi, i han ajudat a introduir termes com el d'interculturalitat, que es fixa ja no en la relaci\u00f3 entre un \u00fanic subjecte i la seva cultura sin\u00f3 entre diversos patrons culturals, entenent que en un m\u00f3n globalitzat ja no s'acostuma a tenir una sola cultura.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La teodicea agustiniana \u00e9s un tipus de teodicea cristiana designada per respondre al problema del mal. Com a tal, intenta explicar la possibilitat d'un d\u00e9u omnipotent i omnibenevolent enmig d'evid\u00e8ncia de mal al m\u00f3n. Diferents variacions d'aquestes teodicea han estat proposades al llarg de la hist\u00f2ria, per\u00f2 normalment afirmen que D\u00e9u \u00e9s perfectament bo, que va crear el m\u00f3n del no-res i que el mal \u00e9s el resultat del pecat original dels humans. L'entrada del mal al m\u00f3n \u00e9s generalment explicada com el c\u00e0stig pel pecat i la seva cont\u00ednua exist\u00e8ncia es nodreix del mal \u00fas del lliure albir per part dels \u00e9ssers humans. La teodicea agustiniana sost\u00e9 que D\u00e9u \u00e9s perfectament bo i que no \u00e9s responsable del mal o del patiment.Sant Agust\u00ed d'Hipona va ser el primer a desenvolupar la teodicea. Va rebutjar la idea que el mal existeix en si; en canvi, el va considerar com una corrupci\u00f3 de la bondat, causada per l'ab\u00fas del lliure albir per part de la humanitat. Sant Agust\u00ed creia en l'exist\u00e8ncia d'un infern f\u00edsic com a c\u00e0stig pel pecat, per\u00f2 va afirmar que aquells que triaven acceptar la salvaci\u00f3 de Jesucrist anirien al cel. Sant Tom\u00e0s d'Aquino, influ\u00eft per Sant Agust\u00ed, va proposar una teodicea similar basades en la idea que D\u00e9u \u00e9s bondat i que no pot haver mal en ell. Creia que l'exist\u00e8ncia de la bondat permet que el mal existeixi per culpa dels humans. Agust\u00ed tamb\u00e9 va influir en Joan Calv\u00ed, que va donar suport a l'opini\u00f3 d'Agust\u00ed que el mal \u00e9s el resultat del lliure albir i va argumentar que el pecat corromp els humans, que requereixen la gr\u00e0cia divina per a una guia moral. La teodicea va ser criticada per Fortunat, un maniqueu contemporani de sant Agust\u00ed que debatia que D\u00e9u havia d'estar implicat en el mal.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Els Locals parroquials de Santa Maria Magdalena \u00e9s una obra postmodernista de Lleida (Segri\u00e0) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitect\u00f2nic de Catalunya.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La voluntat \u00e9s un concepte filos\u00f2fic que s'ha definit de formes molt diferents al llarg del temps. A un primer nivell es podria dir que \u00e9s la capacitat de dur a terme accions contr\u00e0ries a les nostres tend\u00e8ncies immediates en un moment donat. Aix\u00ed, la voluntat \u00e9s quelcom fonamental, ja que sense ella no s'\u00e9s capa\u00e7 de saber el que realment es desitja, ni tampoc es poden aconseguir els objectius fixats. Tot i aix\u00ed, no deixa de ser un dels conceptes m\u00e9s dif\u00edcils i debatuts al llarg de tota la hist\u00f2ria de la filosofia, sobretot quan \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 del lliure albir.\nFriedrich Nietzsche va definir la voluntat com \"all\u00f2 que interiorment motiva una acci\u00f3\". En aquest sentit, la voluntat \u00e9s quelcom dotat de certa independ\u00e8ncia. Per exemple, una persona que escull no robar perqu\u00e8 els Deu Manaments ho recomanen, est\u00e0 escollint exercir la seva pr\u00f2pia voluntat en la mesura en qu\u00e8 la seva elecci\u00f3 \u00e9s seguir les recomanacions dels Deu Manaments.\nAlg\u00fa que independentment forma el seu propi sistema moral o alg\u00fa que compon un tema musical per plaure's a si mateix, est\u00e0 exercint un acte de pr\u00f2pia voluntat.\nD'altra banda, existeix la q\u00fcesti\u00f3 de saber si es pot observar el que es desitja fer i, alhora, con\u00e8ixer les raons per les quals s'ha escollit fer aix\u00f2 i no una altra cosa. Els q\u00fcestionaments m\u00e9s profunds de l'exist\u00e8ncia humana giren sovint entorn de la voluntat, que seria el poder d'elecci\u00f3 de la consci\u00e8ncia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Gregorio Luri Medrano (Azagra, Navarra, 1955) \u00e9s un professor de filosofia.\n\u00c9s doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona, llicenciat tamb\u00e9 en ci\u00e8ncies de l'educaci\u00f3, premi extraordinari de llicenciatura en ci\u00e8ncies de l'educaci\u00f3 i premi de doctorat en filosofia. Ha treballat com a mestre de prim\u00e0ria, com a professor de filosofia en batxillerat i com a professor universitari.\nHa publicat diversos textos de car\u00e0cter filos\u00f2fic. \u00c9s coordinador del volum La ra\u00f3 del mite (2000), \u00e9s autor, entre altres textos, del Proc\u00e9s de S\u00f2crates (1998), Biografies d'un mite (2001) i Guia per a no entendre S\u00f2crates (2004). Tamb\u00e9 ha escrit L'escola contra el m\u00f3n (2008), on fa un rep\u00e0s als temes pol\u00e8mics de l'educaci\u00f3 des d'una \u00f2ptica cr\u00edtica i optimista. Tamb\u00e9 ha publicat Val m\u00e9s educar. Consells als pares sobre el sentit com\u00fa (2014) i Seguint les passes dels almog\u00e0vers (2014). Els seu darrer llibre \u00e9s Elogio de las familias sensatamente imperfectas (2017)\nCol\u00b7labora com a opinador al diari Ara.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'autorefer\u00e8ncia es produeix en els llenguatges naturals o formals, quan una frase, idea o f\u00f3rmula es refereix a si mateixa. La refer\u00e8ncia pot ser expressada ja sigui directament a trav\u00e9s d'alguna frase interm\u00e8dia o f\u00f3rmulada per mitj\u00e0 d'alguna codificaci\u00f3. L'autorefer\u00e8ncia \u00e9s possible quan hi ha dos nivells l\u00f2gics, un nivell i un meta-nivell. \u00c9s m\u00e9s comunament usada en matem\u00e0tiques, filosofia, programaci\u00f3 i ling\u00fc\u00edstica. Les oracions autoreferents poden conduir a paradoxes.\nEl Ouroboros, un drac que cont\u00ednuament es consumeix, s'utilitza com un s\u00edmbol per a l'autorefer\u00e8ncia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Ceteris paribus (en llat\u00ed cl\u00e0ssic caeteris paribus) \u00e9s una locuci\u00f3 llatina en forma d'ablatiu absolut i una cl\u00e0usula epistemol\u00f2gica que significa 'essent igual tota la resta'.\nS'utilitza un escenari ceteris paribus quan nom\u00e9s es t\u00e9 en compte la causa-efecte utilitzant una sola variable i es mant\u00e9 fixa la resta per reduir la complexitat. Al dret s'utilitza per indicar nom\u00e9s els canvis d'un text o un conveni i afirmar que res no canvia a tota la resta del text.\nEl seu corol\u00b7lari \u00e9s mutatis mutandis ('canviant all\u00f2 que calgui canviar'): quan nom\u00e9s es canvien aspectes accessoris.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Undoing Gender  \u00e9s un llibre publicat l'any 2004 per la fil\u00f2sofa Judith Butler. Vol contribuir a les \u00abnew gender politics\u00bb, per les quals \u00e9s influenciat. Reflexiona sobre l'exist\u00e8ncia dels individus transg\u00e8nere, transsexuals i intersexuals, aix\u00ed com la relaci\u00f3 d'aquesta amb la teoria feminista i la teoria queer aix\u00ed com sobre el g\u00e8nere i la sexualitat. Dona atenci\u00f3 a debats contemporanis sobre noves formes de parentiu, psicoan\u00e0lisi, categories diagn\u00f2stiques, viol\u00e8ncia social i transformaci\u00f3 social. Es preocupa d'aquest conjunt de temes que intenta situar en un context m\u00e9s ample de la superviv\u00e8ncia i persist\u00e8ncia humanes i les condicions de la personalitat, del reconeixement hum\u00e0 i de la viabilitat de la vida individual.En relaci\u00f3 a la resta de la seva producci\u00f3 filos\u00f2fica, Undoing Gender repr\u00e8n la pregunta per l'hum\u00e0, per com es defineix all\u00f2 que t\u00e9 valor de l'hum\u00e0 en les nostres societats actuals, i q\u00fcestiona l'exclusi\u00f3 i la viol\u00e8ncia latents en les respostes habituals a aquesta pregunta. Aix\u00ed mateix, s'orienta a canviar el marc d'intel\u00b7lecci\u00f3 majoritari de la categoria de subjecte des d'una preocupaci\u00f3 \u00e8tica i pol\u00edtica. Pren la reflexi\u00f3 sobre el g\u00e8nere i la sexualitat com un marc privilegiat per a pensar la connexi\u00f3 entre autonomia i subjecci\u00f3 i el vincle entre llibertat i no llibertat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Un autograma \u00e9s un tipus de frase autoreferencial, \u00e9s a dir una frase que cont\u00e9 informaci\u00f3 sobre si mateixa. Concretament, un autograma \u00e9s una frase que inclou el nombre de vegades que hi surt cada lletra. La seva caracter\u00edstica principal \u00e9s l'\u00fas dels noms sencers dels nombres cardinals per indicar el nombre de vegades que apareix cada lletra.\nAlguns exemples d'autogrames en catal\u00e0 s\u00f3n:\n\nAquesta frase t\u00e9 cinc As, cinc Cs, tres Ds, quinze Es, dues Fs, nou Is, sis Ns, dues Os, quatre Qs, set Rs, vint-i-set Ss, tretze Ts, vuit Us, tres Vs i tres Zs.\n\nAquesta oraci\u00f3 t\u00e9 set As, quatre Cs, quatre Ds, dotze Es, nou Is, quatre Ns, sis Os, cinc Qs, sis Rs, vint-i-sis Ss, dotze Ts, set Us, dues Vs i tres Zs.\n\nEls autogrames es poden classificar en pangram\u00e0tics i no-pangram\u00e0tics segons si contenen totes les lletres, formant un pangrama, o no. Els autogrames pangram\u00e0tics en general s\u00f3n m\u00e9s dif\u00edcils d'obtenir.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'eudaimonia (en grec \u03b5\u1f50\u03b4\u03b1\u03b9\u03bc\u03bf\u03bd\u03af\u03b1) \u00e9s un mot grec per designar prosperitat, bona fortuna, riquesa o felicitat. En els contexts filos\u00f2fics, aquest mot s'ha tradu\u00eft tradicionalment per felicitat. Arist\u00f2til escrigu\u00e9 que tots estan d'acord que l'eudaimonia \u00e9s el principal b\u00e9 per als \u00e9ssers humans, per\u00f2 hi ha una considerable difer\u00e8ncia d'opini\u00f3 quant al que consisteix eudaimonia. Arist\u00f2til estigu\u00e9 d'acord en qu\u00e8 la virtut \u00e9s una condici\u00f3 necess\u00e0ria per a l'eudaimonia, per\u00f2 sostingu\u00e9 que no era prou. Per la seva part, l'eudaimonia s'aplica m\u00e9s apropiadament no a cap moment particular de la vida d'una persona, sin\u00f3 a una vida plena que ha estat ben viscuda. Mentre que la virtut \u00e9s necess\u00e0ria per a una vida aix\u00ed, tamb\u00e9 argument\u00e0 que certs b\u00e9ns no morals poden contribuir a l'eudaimonia o restar-li per la seva abs\u00e8ncia. Arist\u00f2til defensava un est\u00e0ndard objectiu de felicitat humana basat en el seu realisme metaf\u00edsic. A \u00c8tica a Nic\u00f2mac argument\u00e0 que l'excel\u00b7l\u00e8ncia humana ha d'interpretar-se en termes del que ordin\u00e0riament caracteritza la vida humana. Aquest argument es basa clarament en la seva doctrina de la causalitat, segons la qual qualsevol membre d'una esp\u00e8cie natural es caracteritza per quatre causes: una causa formal, una causa material, una causa eficient i una causa final. La funci\u00f3 humana es troba en l'activitat de les nostres facultats racionals, particularment la saviesa pr\u00e0ctica i l'aprenentatge i aix\u00f2 conforma l'excel\u00b7l\u00e8ncia humana, que est\u00e0 objectivament determinada a l'\u00fas de les facultats racionals d'un mateix per aplicar amb \u00e8xit les regles generals de la vida virtuosa a situacions particulars que requereixen una deliberaci\u00f3 moral.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Lendopatia \u00e9s la traducci\u00f3 del concepte est\u00e8tic i filos\u00f2fic provinent de l'alemany einf\u00fchlung, fusi\u00f3 de visi\u00f3 i sentiment que t\u00e9 lloc quan es projecta el subjecte els seus sentiments sobre l'objecte intu\u00eft. Tamb\u00e9 es pot traduir com empatia o simpatia est\u00e8tica, o fins i tot projecci\u00f3 sentimental.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'ocasionalisme \u00e9s una doctrina elaborada inicialment pels seguidors de Descartes: Louis de la Forge, G\u00e9raud de Cordemoy, Johannes Clauberg i, sobretot, Arnold Geulincx. Va ser desenvolupada amb posterioritat per Malebranche (1638-1715), i afirma en l'essencial que l'\u00e0nima i el cos no actuen directament una sobre l'altre, i viceversa, sent com s\u00f3n subst\u00e0ncies totalment heterog\u00e8nies, sin\u00f3 que \u00e9s D\u00e9u qui produeix en l'\u00e0nima una sensaci\u00f3 quan el cos l'experimenta, i qui dona al cos un moviment quan l'\u00e0nima aix\u00ed ho desitja.L'acci\u00f3 rec\u00edproca de l'\u00e0nima i el cos no \u00e9s sin\u00f3 aparent, ja que el que realment passa \u00e9s que el que ens sembla una acci\u00f3 de l'\u00e0nima sobre el cos no \u00e9s m\u00e9s que una \"ocasi\u00f3\" de l'acci\u00f3 divina.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Johann Gottlieb Fichte (AFI: \u02c8jo\u02d0han \u02c8\u0261\u0254tli\u02d0p \u02c8f\u026a\u00e7t\u0259) (Rammenau, 19 de maig de 1762 - Berl\u00edn, 27 de gener de 1814) fou un fil\u00f2sof alemany de gran import\u00e0ncia en la hist\u00f2ria del pensament occidental. Com a continuador de la filosofia cr\u00edtica de Kant i precursor tant de Schelling com de la filosofia de l'esperit d'Hegel, \u00e9s considerat un dels pares de l'anomenat idealisme alemany. \u00c9s el creador de la tr\u00edade dial\u00e8ctica en la seva terminologia tesi-ant\u00edtesi-s\u00edntesi, que sol atribuir-se a Hegel, encara que aquest va utilitzar la denominaci\u00f3 abstracte-negatiu-concret.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Segons Plat\u00f3, podem distingir dos mons: el m\u00f3n sensible i el m\u00f3n intel\u00b7ligible.\nEl m\u00f3n sensible \u00e9s el m\u00f3n al qual tenim acc\u00e9s a trav\u00e9s dels sentits. Hi ha dos tipus d'entitats: les ombres i imatges dels objectes, i els objectes f\u00edsics.\nEls objectes f\u00edsics s\u00f3n canviants pel que qualsevol coneixement sobre ells \u00e9s relatiu i temporal.\nAquest m\u00f3n no \u00e9s veritablement real, sin\u00f3 que \u00e9s el m\u00f3n de la multiplicitat, del canvi i l'esdevenir. Com diria Her\u00e0clit, pura contradicci\u00f3.\nEl m\u00f3n sensible \u00e9s una c\u00f2pia defectuosa del m\u00f3n intel\u00b7ligible.\nD'acord amb el s\u00edmil de la l\u00ednia, aquest m\u00f3n es correspon amb el no-ser i la ignor\u00e0ncia. Les imatges dels objectes materials donen lloc a una representaci\u00f3 confusa (imaginaci\u00f3), mentre que els objectes materials donen lloc a una representaci\u00f3 m\u00e9s precisa (creen\u00e7a). Ambdues formes pertanyen a l'opini\u00f3 (doxa) i no constitueixen coneixement veritable.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El dualisme filos\u00f2fic \u00e9s la concepci\u00f3 que divideix l'\u00e9sser hum\u00e0 en dues parts, una \u00e9s el cos i l'altra rep diversos noms segons la tradici\u00f3: esperit, \u00e0nima, psique, ra\u00f3 o ment. El dualisme s'oposa al monisme antropol\u00f2gic, que considera que en l'home tot es pot explicar f\u00edsicament (materialisme) o b\u00e9 que tot \u00e9s producte de la ment.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Heterotopia \u00e9s un concepte desenvolupat pel fil\u00f2sof franc\u00e8s Michel Foucault amb el prop\u00f2sit de descriure la naturalesa de certs espais culturals, institucionals o discursius que, d'alguna manera, s\u00f3n altres o no hegem\u00f2nics: pertorbadors, intensos, incompatibles, contradictoris o transformadors. Les heterotopies s'entenen com a mons inserits en un altre, i que fan de mirall a la vegada que d'imatge distorsionada d'all\u00f2 que es troba fora, de manera que en cert sentit s\u00f3n la materialitzaci\u00f3 de l'utopia, o almenys d'all\u00f2 imaginari. Foucault fa servir uns quants exemples: vaixells, cementiris, bordells, presons, els jardins de l'antigor, fires o banys turcs, entre d'altres. La noci\u00f3 d'heterotopia rep especial atenci\u00f3 en la seva obra en tres ocasions entre 1966 i 1967. La seva exposici\u00f3 del terme m\u00e9s coneguda t\u00e9 com a context una xerrada que va donar per a un grup d'arquitectes. D'altra banda, la seva primera menci\u00f3 d'aquest concept \u00e9s al prefaci a L'ordre de les coses, on fa m\u00e9s refer\u00e8ncia a textos que no pas a espais socioculturals.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El Neoprimitivisme va ser un moviment d'art\u00edstic rus que va prendre el seu nom del manifest Neo-primitivizm de l'artista ucra\u00efn\u00e8s Aleksandr Xevtxenko. En el pamflet de 31 p\u00e0gines, Xevtxenko proposa un nou estil de pintura moderna que fusiona elements de Paul C\u00e9zanne, del cubisme i del futurisme amb convencions i motius tradicionals d'\u00abart folkl\u00f2ric rus\u00bb, sobretot de les icones russes i els lubki.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Hans Siggaard Jensen (Viborg, Dinamarca, 14 de juliol de 1947) \u00e9s un professor de filosofia de la ci\u00e8ncia i director del Centre de Recerca Educativa de la Universitat d'Aarhus (Campus de Copenhagen). Ha impartit, a la Universitat de Copenhagen, cursos d'epistemologia i de filosofia de l'educaci\u00f3 (1972-1974) i de filosofia de la ci\u00e8ncia (1974-1976). Va ser professor associat de la Universitat d'Aalborg (1976-1978), on va impartir cursos de filosofia de la tecnologia i cursos de teoria de l'educaci\u00f3, de la qual en va ser deg\u00e0. Va ser professor de la Copenhagen Business School (1987-2001) i director del programa de doctorat de l'escola. Va crear el Learning Lab Denmark (2001) en la nova Danish University of Education. El 1991 va ser el principal impulsor de l'European Doctoral Programme Association in Management and Business Administration, de la qual n'ha sigut el president durant una d\u00e8cada. Ha estat assessor de la Comunitat Europea en temes d'educaci\u00f3 a dist\u00e0ncia i pol\u00edtica cient\u00edfica i tamb\u00e9 assessor i president de comissions del Govern de Dinamarca i de la Nordic Research Academy. El 21 de novembre de 2013, a proposta de l'Escola Superior d'Administraci\u00f3 i Direcci\u00f3 d'Empreses (ESADE-URL) la Universitat Ramon Llull li va concedir el t\u00edtol de Doctor honoris causa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'escola franciscana de Par\u00eds fou un grup de te\u00f2legs i fil\u00f2sofs franciscans que, des de llur c\u00e0rrec com a mestres en la Universitat de Par\u00eds durant el segle xiii, exerciren una influ\u00e8ncia notable en el pensament cristi\u00e0, sobretot des de llur oposici\u00f3 al tomisme i llur acceptaci\u00f3 de les opinions de Sant Bonaventura, que parteix dels escrits d'Agust\u00ed d'Hipona.\nEntre els membres d'aquesta escola destaquen Guillem de la Mare, Mateu d'Acquasparta, que despr\u00e9s fou escollit cardenal, Guillem de Melton i el propi Bonaventura de Bagnoregio.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La doctrina secreta, s\u00edntesi de ci\u00e8ncia, religi\u00f3 i filosofia (t\u00edtol original: The Secret Doctrine, The Synthesis of Science, Religion, and Philosophy) \u00e9s una de les principals obres d'Helena Blavatsky. El llibre tracta sobre la s\u00edntesi del pensament cient\u00edfic, filos\u00f2fic i religi\u00f3s.\nL'obra original es va publicar el 1888 i es compon de dos volums. El primer es dedica a la cosmog\u00e8nesi i tracta sobre estudis de l'evoluci\u00f3 de l'univers, mentre que el segon es dedica a l'antropog\u00e8nesi. Els dos volums presenten un resum de les idees de la teosofia, moviment que va ajudar a fundar Blavatsky. Un tercer volum fou publicat per la Societat Teos\u00f2fica despr\u00e9s de la mort de Blavatsky. \u00c9s una col\u00b7lecci\u00f3 de diversos articles seus.\nEls t\u00edtols dels sis volums s\u00f3n:\n\nCosmog\u00e8nesi\nSimbolisme arcaic universal\nAntropog\u00e8nesi\nEl simbolisme arcaic de les religions, del m\u00f3n i de la ci\u00e8ncia\nCi\u00e8ncia, religi\u00f3 i filosofia\nObjecte dels misteris i pr\u00e0ctica de la filosofia ocultaEls volums I i II es corresponen amb el primer volum de l'edici\u00f3 original en angl\u00e9s i els volums III i IV es corresponen amb el segon volum de l'edici\u00f3 original. El volum V i VI es corresponen amb el volum publicat p\u00f2stumament per la Societat Teos\u00f2fica.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'idealisme subjectiu afirma que no existeix res natural, sin\u00f3 que tota realitat es constitueix d'\u00e9ssers immaterials. Nega, per tant, l'exist\u00e8ncia de la mat\u00e8ria. N'\u00e9s un exemple George Berkeley (1658-1753), per qui la realitat, les coses que coneixem mitjan\u00e7ant la percepci\u00f3, s\u00f3n immaterials, at\u00e8s que no s\u00f3n m\u00e9s que el despla\u00e7ament del pensament div\u00ed.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Tsundere, Heidegger, and Me \u00e9s una novel\u00b7la lleugera de Junji Hotta que est\u00e0 protagonitzat per una s\u00e8rie de fil\u00f2sofs (Descartes, Berkeley, Hume, Hegel, Descartes, Kant i Nietzsche) amb forma de xiques que estan a un col\u00b7legi. El personatge protagonista \u00e9s reencarnat com una estudiant d'institut de secund\u00e0ria despr\u00e9s d'un accident fatal i \u00e9s convocat pels 7 personatges per a lli\u00e7ons secretes de despr\u00e9s de classe. Fou publicada el 2011 i t\u00e9 set cap\u00edtols.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Optimisme \u00e9s una doctrina o convicci\u00f3 segons la qual el m\u00f3n \u00e9s el millor dels possibles, \u00e9s disposat de la millor manera possible dins.El terme optimisme sorgix del llat\u00ed optimus: 'el millor'. El terme va ser usat per primera vegada per a referir-se a la doctrina sostinguda pel fil\u00f2sof alemany Gottfried Wilhelm Leibniz (16146-1716) en la seua obra Assajos de Teodicea sobre la bondat de D\u00e9u, la llibertat de l'home i l'origen del mal (Amsterdam, 1710), segons la qual el m\u00f3n en qu\u00e8 vivim \u00e9s el millor dels mons possibles.\nComunament, es creu que Voltaire va ser el primer a usar la paraula el 1759, com a subt\u00edtol del seu conte filos\u00f2fic C\u00e0ndid, en el qual es burla en gaireb\u00e9 cada p\u00e0gina de la idea de Leibniz. En resum, una persona que \u00e9s optimista \u00e9s que pensa en positiu, que \u00e9s el contrari de pessimista, que pensa en negatiu.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Robert Nozick (16 de novembre de 1938 - 22 de gener de 2002) fou un fil\u00f2sof i professor de la Universitat Harvard. Nozick, va ensenyar a Columbia, Oxford i Princeton, va ser un prominent fil\u00f2sof pol\u00edtic nord-americ\u00e0 en els anys 70 i 80, i te\u00f2ric de la Filosofia del Dret. Va realitzar un addicional per\u00f2 menys influent treball en altres mat\u00e8ries tals com teoria de la decisi\u00f3 i epistemologia. La seva Anarquia, estat i utopia (1974) va ser una resposta liberal-llibert\u00e0ria a la Una teoria de la just\u00edcia de John Rawls, publicat en 1971.\nNozick va aconseguir que la filosofia pol\u00edtica llibert\u00e0ria fos respectada entre els acad\u00e8mics, amb la publicaci\u00f3 en 1974 de l'ara cl\u00e0ssic Anarquia, estat i utopia. Nozick parteix d'una de les principals conclusions de Rawls, segons la qual les desigualtats es justifiquen moralment mitjan\u00e7ant la consecuci\u00f3 que els m\u00e9s desfavorits arribin a la seva millor situaci\u00f3 possible. Per a Nozick, la distribuci\u00f3 de b\u00e9ns ser\u00e0 positiva solament quan es basi en el consentiment de cada individu, fins i tot en cas de desigualtat. Per a articular aquest argument, apel\u00b7la a la idea kantiana que les persones no han de ser tractades de forma instrumental, sin\u00f3 com un fi en si mateixes. No obstant aix\u00f2, la redistribuci\u00f3 for\u00e7osa veu l'individu com una font d'ingressos (instrument).", "target": "Filosofia"}, {"text": "La postmodernitat \u00e9s un conjunt de moviments art\u00edstics, culturals i filos\u00f2fics apareguts a partir del segle xx com a resposta als paradigmes de la modernitat, la ideologia heretada des de l'edat moderna i que inclou el racionalisme, l'exist\u00e8ncia d'una veritat \u00fanica, absoluta i universal, el cientifisme, el patriarcalisme, l'androcentrisme i en general el punt de vista centrat en l'home blanc ric del m\u00f3n occidental actual, a m\u00e9s del capitalisme i la ideologia social conseq\u00fcent afegida a partir de la industrialitzaci\u00f3. En oposici\u00f3, el postmodernisme pret\u00e9n no tenir cap metanarrativa central ni un c\u00e0non est\u00e8tic \u00fanic. Inclou el moviment New Age.La postmodernitat va n\u00e9ixer com a resposta als c\u00e0nons est\u00e8tics de la modernitat i per a posar en dubte l'exist\u00e8ncia de c\u00e0nons \"\u00fanics\" i \"universals\" als quals tothom s'havia de formar i pert\u00e0nyer. Una de les aportacions m\u00e9s conegudes a aquest debat va ser el text de La condici\u00f3 postmoderna (1974) de Jean-Fran\u00e7ois Lyotard, que posava en dubte el que al m\u00f3n occidental actual es considerava coneixement, als c\u00e0nons i les metanarratives en general.La ideologia postmoderna defensa la subjectivitat individual, la llibertat personal, l'analogisme enfront del dualisme, el relativisme, l'acceptaci\u00f3 de l'exist\u00e8ncia d'emocions, del cos f\u00edsic no separat de la ment, de relacions personals i d'espiritualitat a m\u00e9s de la ra\u00f3 pura, la hibridaci\u00f3, la cultura popular, la creaci\u00f3 i modificaci\u00f3 o adaptaci\u00f3 continuada de noves lleis i pol\u00edtiques per part de l'acci\u00f3 ciutadana, i en general la descentralitzaci\u00f3 de l'autoritat pol\u00edtica, intel\u00b7lectual i cient\u00edfica. D'altra banda, desconfia de les metanarratives i del que defineix com a grans relats, els grans sistemes de coneixement te\u00f2ric estructurats i presentats com a inq\u00fcestionables i inamovibles.\nEls diferents corrents del moviment postmodern van apar\u00e8ixer al llarg del ter\u00e7 central del segle xx. Hist\u00f2ricament, ideol\u00f2gicament i metodol\u00f2gicament diversos, comparteixen, per\u00f2, una semblan\u00e7a de fam\u00edlia centrada en la idea que la renovaci\u00f3 radical de les formes tradicionals en l'art, la cultura, el pensament i la vida social impulsada pel projecte de la modernitat havien fracassat en l'intent d'assolir l'emancipaci\u00f3 de la humanitat, i que \u00e9s impossible o inassolible un projecte semblant en les condicions actuals.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'entel\u00e8quia \u00e9s un terme filos\u00f2fic definit per Arist\u00f2til. El terme t\u00e9 el seu origen en la paraula grega \u1f10\u03bd\u03c4\u03b5\u03bb\u03ad\u03c7\u03b5\u03b9\u03b1 (entelecheia), combinaci\u00f3 de enteles ( 'complet'), telos ( 'fi', 'prop\u00f2sit') i echein ( 'tenir'). La paraula va ser creada pel mateix Arist\u00f2til, sent possible traduir-la com 'tenir el fi en si mateixa'. Fora de l'\u00e0mbit filos\u00f2fic, entel\u00e8quia s'utilitza amb el sentit de \u00abcosa irreal\u00bb, persona, cosa, etc., que nom\u00e9s existeix en la ment, que no t\u00e9 realitat objectiva.", "target": "Filosofia"}, {"text": "En el camp dels estudis de g\u00e8nere, la masculinitat hegem\u00f2nica \u00e9s una part de la teoria d'R.W. Connell sobre l'ordre del g\u00e8nere, la qual reconeix m\u00faltiples masculinitats que s\u00f3n canviants. Depenent del temps, la cultura i l'individu. \u00c9s una forma d'expressar el g\u00e8nere mascul\u00ed, la m\u00e9s acceptada a la societat. La masculinitat hegem\u00f2nica es defineix com la pr\u00e0ctica que legitima la posici\u00f3 dominant dels homes poderosos en la societat i justifica la subordinaci\u00f3 de la dona i d'aquells homes no estereotipats o transgressors.\n\nHi ha algun consens en relaci\u00f3 a les caracter\u00edstiques i definici\u00f3 que donem sobre masculinitat hegem\u00f2nica. Els ideals s\u00f3n els d'home vist com a heroi de pel\u00b7l\u00edcules, llibres o esdeveniments esportius. En aquesta societat i en el moment hist\u00f2ric que vivim, la masculinitat dominant o hegem\u00f2nica implica ser home blanc i heterosexual. Tot i aix\u00f2 hi ha molts homes que no viuen ni entren dins aquests t\u00f2pics per\u00f2 s\u00ed que se'n beneficien de la seva exist\u00e8ncia i en s\u00f3n c\u00f2mplices.", "target": "Filosofia"}, {"text": "En filosofia de la ci\u00e8ncia, el problema de la demarcaci\u00f3 intenta definir els l\u00edmits que han de configurar el concepte \u00abci\u00e8ncia\u00bb. Les fronteres se solen establir entre el coneixement cient\u00edfic i no cient\u00edfic, entre ci\u00e8ncia i metaf\u00edsica, entre ci\u00e8ncia i pseudoci\u00e8ncia, i entre ci\u00e8ncia i religi\u00f3. El plantejament d'aquest problema, conegut com a problema generalitzat de la demarcaci\u00f3, inclou aquests casos. El problema generalitzat cerca trobar criteris per poder decidir, entre dues teories donades, quina n'\u00e9s m\u00e9s \u00abcient\u00edfica\u00bb.\nM\u00e9s d'un segle despr\u00e9s de di\u00e0leg entre fil\u00f2sofs de la ci\u00e8ncia i cient\u00edfics en diferents camps, i malgrat un ampli consens sobre les bases generals del m\u00e8tode cient\u00edfic, els l\u00edmits que demarquen qu\u00e8 \u00e9s ci\u00e8ncia i qu\u00e8 no ho \u00e9s continuen debatent-se.El problema de la distinci\u00f3 entre la ci\u00e8ncia i la pseudoci\u00e8ncia t\u00e9 serioses implicacions \u00e8tiques i pol\u00edtiques. El Partit Comunista de l'URSS declar\u00e0 (1949) pseudocient\u00edfica la gen\u00e8tica mendeliana \u2014per \u00abburgesa i reaccion\u00e0ria\u00bb\u2014 i oblig\u00e0 els seus defensors com Vav\u00edlov a morir en camps de concentraci\u00f3. En l'altre extrem de l'espectre pol\u00edtic, algunes empreses i associacions de la ind\u00fastria del petroli, acer i autom\u00f2bils, entre altres, formaren grups de pressi\u00f3 per negar l'origen antropog\u00e8nic del canvi clim\u00e0tic contra l'aclaparant majoria de la comunitat cient\u00edfica.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El Calculus ratiocinator \u00e9s un marc te\u00f2ric de c\u00e0lcul l\u00f2gic universal, un concepte descrit en l'obra de Gottfried Leibniz, generalment emparellat amb la seva caracter\u00edstica universalis, un llenguatge conceptual universal.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Michel Seymour (1954) \u00e9s un fil\u00f2sof pol\u00edtic quebequ\u00e8s, escriptor i professor  a la Universitat de Montr\u00e9al des del 1990, especialitzat en la filosofia pol\u00edtica, la filosofia del llenguatge, la filosofia de la ment, els drets col\u00b7lectius i els nacionalismes.Llicenciat per la Universitat del Quebec a Montr\u00e9al, es va doctorar a la Universit\u00e9 de Trois-Rivi\u00e8res l'any 1986 i part del seu doctorat el va redactar a la Universitat d'Oxford i a la Universitat de Calif\u00f2rnia a Los Angeles. Fou el president de la Societat de Filosofia del Quebec de 1994 a 1996.Ha publicat articles a nombroses revistes filos\u00f2fiques cient\u00edfiques com a The Journal of Philosophy, a Philosophical Studies, a Canadian Journal of Philosoph  o a Nations and Nationalism, entre d'altres. \u00c9s l'autor llibres com La Nation en question, Pens\u00e9e, langage et communaut\u00e9, Le Pari de la d\u00e9mesure o De la tol\u00e9rance \u00e0 la reconnaissance \u2014premi al llibre de l'Association canadienne de philosophie de 2009 i premi Jean-Charles Falardeau de la F\u00e9d\u00e9ration canadienne des sciences humaines el 2010\u2014 i ha dirigit diverses obres com Le f\u00e9d\u00e9ralisme multinational, \u00c9tats-nations, multinations et organisations supranationales, Nationalit\u00e9, citoyennet\u00e9 et solidarit\u00e9 o La reconnaissance dans tous ses \u00e9tats.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Camale\u00f3 (Chamaeleon, \u03a7\u03b1\u03bc\u03b1\u03b9\u03bb\u03ad\u03c9\u03bd) fou un fil\u00f2sof peripat\u00e8tic nascut a Heraclea P\u00f2ntica, deixeble d'Arist\u00f2til. Va escriure obres sobre diversos poetes grecs com: \u03c0\u03b5\u03c4\u1f76 \u1f08\u03bd\u03b1\u03ba\u03c0\u03ad\u03bf\u03bd\u03c4\u03bf\u03c2, \u03c0\u03b5\u03c1\u1f76 \u03a3\u03b1\u03c0\u03c6\u03bf\u1fe6\u03c2, \u03c0\u03b5\u03c1\u1f76 \u03a3\u03b9\u03bc\u03c9\u03bd\u03af\u03b4\u03bf\u03c5, \u03c0\u03b5\u03c1\u1f76 \u0398\u03b5\u03c3\u03c0\u03af\u03b4\u03bf\u03c2, \u03c0\u03b5\u03c1\u1f76 \u0391\u1f30\u03bf\u03c7\u03cd\u03bb\u03bf\u03c5, \u03c0\u03b5\u03c1\u03b9 \u039b\u03ac\u03c3\u03bf\u03c5, \u03c0\u03b5\u03c1\u03b9 \u03a0\u03b9\u03bd\u03b4\u03ac\u03c1\u03bf\u03c5, \u03c0\u03b5\u03c1\u03b9 \u03a3\u03c4\u03b7\u03c3\u03b9\u03c7\u03cc\u03c1\u03bf\u03c5, i sobre la Il\u00edada, i una com\u00e8dia titulada \u03c0\u03b5\u03c1\u03b9 \u03ba\u03c9\u03bc\u1ff3\u03b4\u03af\u03b1\u03c2. Altres obres foren \u03c0\u03b5\u03c1\u1f76 \u03b8\u03b5\u1ff6\u03bd, \u03c0\u03b5\u03c1\u1f76 \u03c3\u03b1\u03c4\u03cd\u03c1\u03c9\u03bd, i els tractats morals \u03c0\u03b5\u03c1\u03b9 \u1f21\u03b4\u03bf\u03bd\u1fc6\u03c2, \u03c0\u03c1\u03bf\u03c4\u03c1\u03b5\u03c0\u03b9\u03ba\u03cc\u03bd, i \u03c0\u03b5\u03c1\u03b9 \u03bc\u03ad\u03b8\u03b7\u03c2.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Kaarlo Pentti Linkola (H\u00e8lsinki, 7 de desembre del 1932 - 5 d'abril de 2020) fou un seguidor de l'ecologia profunda fin\u00e8s i sovint presentat com un dels pensadors principals de l'anomenat ecofeixisme. Al llarg de la seva vida va fer \u00e8mfasi en l'austeritat i durant molt de temps va treballar de pescador.\nLinkola acusava l'\u00e9sser hum\u00e0 de la cont\u00ednua degradaci\u00f3 de l'entorn. Estava a favor de la disminuci\u00f3 r\u00e0pida de la poblaci\u00f3 humana (havent defensat postures genocides o eugen\u00e8siques) per tal de reduir la sobrepoblaci\u00f3. Igualment, estava a favor de la desindustrializaci\u00f3 i en contra de la democr\u00e0cia, a la qual s'hi referia com a \u00abreligi\u00f3 de la mort\u00bb, que considerava agent del capitalisme i del consumisme. Considerava que els defensors del creixement econ\u00f2mic ignoren els subtils efectes destructius que les pol\u00edtiques de lliure mercat han tingut durant els darrers dos segles.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La teleonomia \u00e9s un terme forjat per Jacques Monod que es refereix a la qualitat d'aparent prop\u00f2sit i d'orientaci\u00f3 a objectius de les estructures i funcions dels organismes vius, la qual deriva de la seva hist\u00f2ria i de la seva adaptaci\u00f3 evolutiva per l'\u00e8xit reproductiu.\nEl terme fou pensat per Monod en contraposici\u00f3 al de teleologia (aplicable a finalitats que s\u00f3n plantejades per un agent que pugui internament modelar o imaginar diversos futurs alternatius, proc\u00e9s en qu\u00e8 t\u00e9 cabuda la intenci\u00f3, el prop\u00f2sit i la previsi\u00f3) al voltant de 1970 i exposat al seu llibre L'atzar i la necessitat. Un proc\u00e9s teleon\u00f2mic, tanmateix, com podria entendre's per exemple la pr\u00f2pia evoluci\u00f3, dona lloc a productes complexos sense comptar amb aquesta guia o previsi\u00f3. L'evoluci\u00f3 compr\u00e8n en gran part la retrospecci\u00f3, car les variacions que la componen efectuen involunt\u00e0riament \u00abprediccions\u00bb sobre les estructures i funcions que millor poden fer front a circumst\u00e0ncies futures, participant en una competici\u00f3 que elimini els perdedors i seleccioni els guanyadors per a la generaci\u00f3 seg\u00fcent.\nA mesura que s'acumula informaci\u00f3 sobre les funcions i les estructures m\u00e9s beneficioses, es produeix la regeneraci\u00f3 de l'entorn mitjan\u00e7ant la selecci\u00f3 de les coalicions m\u00e9s aptes d'estructures i funcions. La teleonomia, en aquest sentit, estaria m\u00e9s relacionada amb efectes passats que amb prop\u00f2sits immediats.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El punt de vista \u00e9s la posici\u00f3, consideraci\u00f3 o actitud que sobre un fet, subjecte o q\u00fcesti\u00f3 t\u00e9 una determinada persona o entitat a causa del seu propi biaix cognitiu subjectiu, indisociable a ella. Tamb\u00e9 s'usa, com a sin\u00f2nim, perspectiva i, especialment en el context art\u00edstic, mirada. Aquesta expressi\u00f3 figurativa existeix a diverses lleng\u00fces i est\u00e0 referenciada per escrit des de 1760.\nDes de la perspectiva de la filosofia i les ci\u00e8ncies socials, existeixen models de punts de vista, com el punt de vista \"neutral\" (o neutralitat), el punt de vista natural i el punt de vista m\u00faltiple. D'altra banda, des de les arts, l'humor i la creaci\u00f3 (innovaci\u00f3, disseny, tecnologia) en general, les persones s'esmeren a oferir noves mirades, perspectives i punts de vista del m\u00f3n, real o fictici. Els infants s\u00f3n un exemple de persones que canvien el punt de vista lliurement, devant de les situacions que es van presentant.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Hasna Begum (bengal\u00ed: \u09b9\u09be\u09b8\u09a8\u09be \u09ac\u09c7\u0997\u09ae)  (Dacca, 24 de febrer de 1935 \u2013 1 de desembre de 2020) fou una fil\u00f2sofa i feminista de Bangladesh. Va ser professora de filosofia a la Universitat de Dhaka fins a la seva jubilaci\u00f3 el desembre del 2000.\nEs va doctorar en filosofia moral a la Universitat de Monash el 1978, on va treballar amb el fil\u00f2sof australi\u00e0 Peter Singer. El t\u00edtol de la seva tesi doctoral va ser \u00abMoore\u2019s Ethics: Theory and Practice\u00bb. Begum fou una autora prol\u00edfica i va traduir nombrosos cl\u00e0ssics filos\u00f2fics al bengal\u00ed.\nBegum va ser degana de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Dhaka del 1991 al 1994 i va ser nomenada membre de la Comissi\u00f3 Nacional Universit\u00e0ria el 2010. Va ser membre de la junta de l'Associaci\u00f3 Internacional de Bio\u00e8tica (IAB) del 1997 al 2005, va ser membre del consell editorial de Bioethics i membre del consell editorial de l'Eubios Journal of Asian and International Bioethics.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'Aristotelisme \u00e9s un moviment filos\u00f2fic on els autors tenen com a fonament filos\u00f2fic el pensament d'Arist\u00f2til, especialment a l'\u00e8poca medieval. Els isl\u00e0mics havien conservat les obres d'Arist\u00f2til, mentre que els cristians les desconeixien. El per\u00edode de pau entre Isl\u00e0mics i Cristians als segles XI -XII a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, permetr\u00e0 el desenvolupament de l'Escola de Traductors de Toledo, des d'on, entre d'altres, es traduiran les obres d'Arist\u00f2til des de l'\u00e0rab al llat\u00ed. Aix\u00f2 far\u00e0 que el pensament d'Arist\u00f2til vagi convertint-se de mica en mica en el centre filos\u00f2fic, i gr\u00e0cies a St. Albert el Gran, i St. Tom\u00e0s d'Aquino, la nova visi\u00f3 d'Arist\u00f2til acabar\u00e0 convertint-se en la doctrina oficial de l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica com ho \u00e9s encara avui en dia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El pensament isl\u00e0mic primerenc es divideix en dos corrents: el primer \u00e9s kalam, que tracta sobretot de q\u00fcestions teol\u00f2giques, i l'altre \u00e9s f\u00e0lsafa, que se centra en interpretacions de l'aristotelisme i el neoplatonisme. Hi hagu\u00e9 intents posteriors per part de fil\u00f2sofs-te\u00f2legs d'harmonitzar les dues tend\u00e8ncies, en particular els d'Avicenna i Averrois, i d'altres no tan rellevants com els d'Ibn al-H\u00e0ytham (Alhazen), Al-Birun\u00ed, Ibn Tufayl i Ibn an-Naf\u00eds.\nLa f\u00e0lsafa \u00e9s el conjunt de doctrines dels pensadors musulmans que s'originaren entre els segles ix i xii i que influ\u00efren en l'escol\u00e0stica medieval d'Europa.\nLa tradici\u00f3 \u00e0rab combina alguns pensaments del neoplatonisme i l'aristotelisme amb altres idees que hi foren incorporades per l'islam. Certs fil\u00f2sofs de pes, com els perses al-Kind\u00ed, al-Farab\u00ed i Avicenna, aix\u00ed com l'andalus\u00ed Averrois, precisaren algunes interpretacions d'Arist\u00f2til que despr\u00e9s foren apropiades pels intel\u00b7lectuals jueus i cristians.\nEls musulmans, com tamb\u00e9 ho feren en menor mesura els cristians i els jueus, contribu\u00efren al folklore \u00e0rab i es distanciaren entre si d'acord amb els seus dogmes filos\u00f2fics m\u00e9s que per les seves doctrines religioses. Quan els \u00e0rabs enva\u00efren la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, la literatura filos\u00f2fica \u00e0rab fou tradu\u00efda als idiomes hebreu i llat\u00ed, contribuint al desenvolupament de la filosofia europea contempor\u00e0nia.\nM\u00e9s o menys per les mateixes dates, a Egipte la tradici\u00f3 \u00e0rab fou cultivada per Ibn Khaldun i Maim\u00f2nides.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'efecte rebot, o m\u00e9s comunament la paradoxa de Jevons, denominada aix\u00ed pel seu descobridor William Stanley Jevons, afirma que a mesura que el perfeccionament tecnol\u00f2gic augmenta l'efici\u00e8ncia amb la qual s'utilitza un recurs, \u00e9s m\u00e9s probable un augment del consum de l'esmentat recurs que una disminuci\u00f3. Concretament la paradoxa de Jevons implica que la introducci\u00f3 de tecnologies amb major efici\u00e8ncia energ\u00e8tica poden, al final, augmentar el consum total d'energia.\nLa paradoxa va ser introdu\u00efda pel matem\u00e0tic i economista angl\u00e8s William Stanley Jevons en la seva obra La pregunta sobre el carb\u00f3 de 1865.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Misologia (del grec \u03bc\u03b9\u03c3\u03ad\u03c9, mis\u00e9\u014d 'odiar', i \u03bb\u03bf\u03b3\u03af\u03b1, log\u00eda 'tractat') \u00e9s un mot filos\u00f2fic introdu\u00eft per Plat\u00f3 amb el qual descrivia el rebuig envers els raonaments. Posteriorment, Kant va considerar que es tractava de la creen\u00e7a err\u00f2nia que la ra\u00f3 condueix a la felicitat, quan en realitat ha de portar a la moralitat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La psicotr\u00f2nica s\u00f3n algunes de les t\u00e8cniques dispars utilitzades en la parapsicologia per interpretar alguns fen\u00f2mens paranormals d'acord amb les teories del bioelectromagnetisme. Es basa en la utilitzaci\u00f3 d'un tipus d'energia que es produeix suposadament per la interacci\u00f3 d'energies ps\u00edquiques i at\u00f2miques. Les primeres provinents del psiquisme dels \u00e9ssers vius i les segones del bioplasma o camp estructurats de les formes. En l'actualitat el terme \u00e9s usat principalment per grups teos\u00f2fics i d'afeccionats a les ci\u00e8ncies ocultes i l'esoterisme.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El convencionalisme \u00e9s l'actitud que implica considerar que certs usos i costums, principis, valors o normes que regeixen el comportament social o fins i tot personal, estan basats en acords impl\u00edcits o expl\u00edcits de la societat m\u00e9s que en la realitat externa. Com a concepte s'aplica a molt diferents camps de coneixement, des de les regles de la gram\u00e0tica fins a la l\u00f2gica, l'\u00e8tica, el dret, la ci\u00e8ncia, etc. El convencionalisme \u00e9s un corrent de filosofia del llenguatge que defensa l'arbitrarietat de les paraules. En termes ling\u00fc\u00edstics, defensa la independ\u00e8ncia del significant del significat i la seva arbitrarietat. La ling\u00fc\u00edstica moderna \u00e9s, des de Ferdinand de Saussure, convencionalista. En propietat, es parla de convencionals per a referir-se als gram\u00e0tics grecs que defensaven que les lleng\u00fces s'han originat com una simple convenci\u00f3 entre els homes, oposant-se als naturalistes. Sostenen que no hi ha vincle necessari entre la paraula, el pensament i el m\u00f3n.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El principi de ra\u00f3 suficient \u00e9s un principi filos\u00f2fic segons el qual tot el que passa t\u00e9 una ra\u00f3 suficient per a ser aix\u00ed i no d'una altra manera; en altres paraules, tot t\u00e9 una explicaci\u00f3 suficient.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El fil\u00f2sof autodidacte (en \u00e0rab Hayy ibn Yaqzan, en llat\u00ed Philosophus autodidactus) \u00e9s la primera novel\u00b7la \u00e0rab i la primera novel\u00b7la filos\u00f2fica, escrita per Ibn Tufayl, fil\u00f2sof i metge del segle xii de l'Al-\u00c0ndalus. La novel\u00b7la es titul\u00e0 aix\u00ed pel conte al\u00b7leg\u00f2ric i filos\u00f2fic hom\u00f2nim escrit per Avicenna al segle xi a P\u00e8rsia.\nEl fil\u00f2sof autodidacte tingu\u00e9 una gran influ\u00e8ncia en la literatura \u00e0rab, persa i europea despr\u00e9s que fos tradu\u00eft al llat\u00ed el 1671 i a l'angl\u00e8s el 1686, tradu\u00eft tamb\u00e9 al neerland\u00e8s i a l'alemany el 1672. L'obra tingu\u00e9 gran influ\u00e8ncia no nom\u00e9s en la literatura isl\u00e0mic cl\u00e0ssica, sin\u00f3 tamb\u00e9 moderna, i arrib\u00e0 a tenir renom fins a la Il\u00b7lustraci\u00f3.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El Falun Gong, tamb\u00e9 conegut com a Falun Dafa, \u00e9s una disciplina espiritual xinesa que inclou la meditaci\u00f3, exercicis simples de qigong i un ensenyament basat en els principis de la veritat (\u771f), la compassi\u00f3 (\u5584) i la toler\u00e0ncia (\u5fcd). La pr\u00e0ctica emfasitza la moralitat i el cultiu de la virtut i es presenta com una pr\u00e0ctica del qigong de l'escola budista. A trav\u00e9s de la pr\u00e0ctica dels exercicis i tractant d'adequar-se als principis de Falun Dafa en la seva vida quotidiana, els practicants aspiren a ser millors persones, a mantenir-se en bona salut i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, a la il\u00b7luminaci\u00f3 espiritual.\nEl Falun Gong va ser ensenyat p\u00fablicament per primera vegada en el nord-est de la Xina el 1992 per Li Hongzhi. Durant els anys noranta es va difondre \u00e0mpliament a la Xina gr\u00e0ces al boca-orella, a causa dels excel\u00b7lents resultats obtinguts en la millora de la salut f\u00edsica i a la resson\u00e0ncia espiritual del seu ensenyament. Al principi, va rebre un suport considerable de les autoritats xineses, ja que la pr\u00e0ctica de qigong \u00e9s beneficiosa per a la salut i la moralitat dels ciutadans.Encara que la pr\u00e0ctica va gaudir inicialment de suport considerable per part del govern xin\u00e8s, a mitjan anys noranta, el Partit Comunista Xin\u00e8s i organitzacions de seguretat p\u00fablica van comen\u00e7ar a veure a Falun Gong com una amena\u00e7a potencial a causa de la seva grand\u00e0ria, independ\u00e8ncia de l'Estat, i ensenyaments espirituals. L'any 1999, el govern estimava que hi havia 70 milions de practicants de Falun Gong. Les tensions van culminar l'abril de 1999, quan m\u00e9s de 10.000 practicants de Falun Gong es van reunir pac\u00edficament a prop de l'edifici central del govern a Pequ\u00edn per a demanar reconeixement legal i llibertat d'interfer\u00e8ncia de l'estat. Aquesta manifestaci\u00f3 \u00e9s vista \u00e0mpliament com un catalitzador per a la persecuci\u00f3 subseg\u00fcent.El 20 de juliol de 1999, els l\u00edders del Partit Comunista van iniciar una campanya en contra de la pr\u00e0ctica la qual inclo\u00efa propaganda dedicada a erradicar-la. El govern va bloquejar l'acc\u00e9s a Internet a p\u00e0gines web que esmenten a Falun Gong, i l'octubre de 1999 la va declarar una \"organitzaci\u00f3 her\u00e8tica\" que amena\u00e7ava l'estabilitat social. Les organitzacions de drets humans reporten que els practicants de Falun Gong a la Xina sofreixen una varietat d'abusos dels seus drets humans: s'estima que centenars de milers han estat empresonats de manera extrajudicial, i altres practicants detinguts s\u00f3n obligats a fer treball for\u00e7at, sofreixen abusos psiqui\u00e0trics, tortura, i altres m\u00e8todes de coerci\u00f3 per a reformar els seus pensaments a m\u00e0 de les autoritats xineses. L'any 2009, almenys 2.000 practicants de Falun Gong van morir a causa d'abusos mentre es trobaven sota cust\u00f2dia. Alguns observadors calculen que la xifra \u00e9s molt m\u00e9s elevada, i reporten que desenes de milers poden haver estat assassinats per a nodrir la ind\u00fastria de trasplantament d'\u00f2rgans a la Xina. En els anys des que es va iniciar la persecuci\u00f3, els practicants de Falun Gong han participat activament a advocar pel respecte als drets humans a la Xina.El fundador de Falun Gong, Li Hongzhi ha viscut als Estats Units des de l'any 1996 i Falun Gong t\u00e9 un gran nombre de seguidors a nivell mundial. Dins de la Xina, algunes fonts estimen que desenes de milions de persones continuen practicant malgrat la persecuci\u00f3. S'estima que centenars de milers de persones practiquen Falun Gong fora de la Xina en m\u00e9s de 70 pa\u00efsos a nivell mundial.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Un semideu \u00e9s una criatura nascuda de la uni\u00f3 d'una divinitat amb un \u00e9sser hum\u00e0 o un \u00e9sser mortal que adquireix determinades caracter\u00edstiques divines, com els herois mitol\u00f2gics. Els semideus estan presents a les religions politeistes on protagonitzen gestes meravelloses i ajuden les persones a relacionar-se amb els d\u00e9us. Aquests tenen sovint moltes relacions sexuals, de les quals neixen nous semideus. Quan aquests tenen fills, tamb\u00e9 hereten alguns dels atributs sobrenaturals, que queden lligats al llinatge. Alguns exemples de semideus c\u00e8lebres s\u00f3n Enees, H\u00e8racles o Gilgamesh. Els semideus no eren immortals tot i que posse\u00efen algunes de les caracter\u00edstiques de la seva part divina (eren capa\u00e7os de realitzar prodigis i activitats fora de l'abast de qualsevol \u00e9sser hum\u00e0 com\u00fa.\nViccionari", "target": "Filosofia"}, {"text": "La difer\u00e8ncia salarial de g\u00e8nere \u00e9s la difer\u00e8ncia percentual que existeix entre la remuneraci\u00f3 que reben els homes i les dones a la feina. Les dones al m\u00f3n, generalment, reben un salari inferior al dels homes. No \u00e9s el mateix que la difer\u00e8ncia de remuneraci\u00f3 pel mateix treball fet per un home i una dona. Les mesures estad\u00edstiques d'aquest fenomen implica una gran complexitat que pot permetre fer an\u00e0lisis contradictoris i interessats del fenomen.Hi ha dues maneres diferents per valorar aquesta difer\u00e8ncia salarial; d'una banda, la \"no ajustada\" i, de l'altra, la \"ajustada\". La darrera t\u00e9 en consideraci\u00f3 la difer\u00e8ncia entre les hores treballades, les ocupacions escollides, l'educaci\u00f3 i l'experi\u00e8ncia pr\u00e8via en una feina. Per exemple, una persona que s'agafa un temps personal fora del lloc de treball (com, per exemple, la baixa per maternitat) segurament no rebr\u00e0 tant com una persona que no s'agafa aquest temps personal al treball. Factors com aquest contribueixen a qu\u00e8 les dones aconsegueixin, anualment, salaris inferiors; tot i que la difer\u00e8ncia salarial s'ha escur\u00e7at al llarg del temps, encara hi ha una difer\u00e8ncia substancial segons el g\u00e8nere, fins i tot quan es tenen en consideraci\u00f3 aquests factors externs. Les difer\u00e8ncies salarials \"no ajustades\" encara s\u00f3n m\u00e9s grans. Als Estats Units, per exemple, el percenttge de salari no ajustat de les dones, anualment, ha estat citat com essent el 78% del salari dels homes, comparat amb el 88-93% del percentatge ajustat dels graduats universitaris.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Un d\u00e9u o divinitat \u00e9s un \u00e9sser superior, no hum\u00e0, que representa el sagrat. En ambients cristians, s'acostuma a escriure en min\u00fascula els d\u00e9us de les religions politeistes (estudiats per la mitologia) i en maj\u00fascula l'entitat abstracta del monoteisme (el Creador omnipotent, estudiat per la teologia i centre de la religi\u00f3). Si la religi\u00f3 corresponent inspira la llei secular, la societat o el r\u00e8gim pol\u00edtic s'anomena teocr\u00e0cia (\u00e9s a dir, 'el govern de D\u00e9u').\nPer als que hi creuen i especialment en les religions monoteistes, d\u00e9u \u00e9s la paraula per designar la subst\u00e0ncia comuna de tots els \u00e9ssers i totes les coses, de la qual tot s'ha originat de forma temporal i a la qual tot retorna per gaudir novament de la seva qualitat d'unicitat i plenitud original. Creuen que m\u00e9s enll\u00e0 de tot d\u00e9u transcendeix el temps, l'espai i qualsevol altra dimensi\u00f3, per tant D\u00e9u \u00e9s previ, i posterior m\u00e9s enll\u00e0 de qualsevol forma, nom, dogma i paraula, i a la vegada creuen que D\u00e9u \u00e9s la subst\u00e0ncia present en qualsevol forma, nom, dogma i paraula.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Errare humanum est \u00e9s una locuci\u00f3 llatina antiga de la qual hi ha diverses variants i que significa: \u00e9s hum\u00e0 de fer errors. El refrany catal\u00e0 \u00abQui t\u00e9 boca, s'equivoca\u00bb expressa la mateixa idea. Sovint s'hi afegeix el complement, perseverare autem diabolicum: perseverar en l'error \u00e9s diab\u00f2lic.\nLa frase \u00e9s un proverbi popular utilitzat per a excusar una persona o un mateix amb una certa eleg\u00e0ncia. N'hi ha diversos antecedents en l'obra d'autors cl\u00e0ssics Titus Livi, Cicer\u00f3 i d'autors cat\u00f2lics primerencs. Generalment, la locuci\u00f3 \u00e9s atribu\u00efda a l'Agust\u00ed d'Hipona. Per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil atribuir la paternitat definitiva de la idea a qualsevol autor, perqu\u00e8 \u00e9s molt antiga i es remunta al sentit com\u00fa de tots els temps.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Animal Liberation (en catal\u00e0: Alliberaci\u00f3 Animal) \u00e9s un llibre del fil\u00f2sof australi\u00e0 Peter Singer, publicat el 1975. Si b\u00e9 Singer no \u00e9s la primera persona que aplica el concepte de posicionament moral davant els animals no humans (el mateix Singer diu que va escoltar el concepte per part d'un company d'estudis seu en comptes de ser originari en ell) el llibre \u00e9s \u00e0mpliament considerat dins el moviment dels drets dels animals com un la fundaci\u00f3 d'un establiment filos\u00f2fic de les seves idees. El mateix Singer ha rebutjat d'utilitzaci\u00f3 del marc te\u00f2ric dels drets quan es tracta d'animals humans i no humans: ell argumenta que els interessos dels animals han d'\u00e9sser considerats per la seva habilitat de sofrir i que la idea de drets no \u00e9s necess\u00e0ria per a poder tenir-los en consideraci\u00f3. Introdueix i popularitza el terme especisme al llibre, que va ser originalment encunyat per Richard Ryder.L'argument central del llibre \u00e9s l'expansi\u00f3 de la idea utilitarista que \"el major b\u00e9 pel major nombre\" \u00e9s l'\u00fanica mesura del b\u00e9 o el comportament \u00e8tic. Singer argumenta que no hi ha ra\u00f3 per no aplicar aix\u00f2 a altres animals.\nAl llarg dels anys s'han fet moltes edicions del llibre, cadascuna m\u00e9s cr\u00f2nica del progr\u00e9s del moviment d'alliberaci\u00f3 animal. La majoria de les edicions contenen un prefaci. L'organitzaci\u00f3 pels drets dels animals PETA (People for the Ethical Treatment of Animals) ha donat molt de suport a aquest llibre d'en\u00e7\u00e0 a la seva fundaci\u00f3 el 1980.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Mokxa (en s\u00e0nscrit \u092e\u094b\u0915\u094d\u0937 mok\u1e63a o \u092e\u0941\u0915\u094d\u0924\u093f mukti, \"realitzaci\u00f3\", de l'arrel muc, \"deixar anar\", \"abandonar\") \u00e9s un concepte filos\u00f2fic-espiritual de l'\u00e0mbit del pensament de l'\u00cdndia que fa refer\u00e8ncia a l'estat d'alliberaci\u00f3 individual del cicle del samsara (cicle de mort i renaixen\u00e7a). En el budisme el concepte d'alliberament s'anomena nirvana. Se'l defineix com \"la major felicitat\" i \u00e9s l'objectiu de la via budista.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Les nou claus de la modernitat (en franc\u00e8s: Les neuf cl\u00e9s de la modernit\u00e9) \u00e9s un llibre del fil\u00f2sof, polit\u00f2leg i soci\u00f2leg quebequ\u00e8s Jean-Marc Piotte sobre diferents aspectes de la modernitat, aparegut el 2001. En aquest assaig, Piotte cita les claus que permeten comprendre les difer\u00e8ncies culturals entre la modernitat i els per\u00edodes que la precedeixen s\u00f3n:\n\nl'individu \u00e9s lliure;\nels individus s\u00f3n iguals;\nla ra\u00f3 al servei de la passi\u00f3;\nel treball abans que la saviesa, l'honor i la preg\u00e0ria;\nl'amor i no la reproducci\u00f3;\nel mercat \u00e9s m\u00e9s important que la comunitat;\nun nou tipus d'Estat o democr\u00e0cia representativa;\nla naci\u00f3 per sobre de la religi\u00f3;\nla religi\u00f3 esdev\u00e9 un assumpte privat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La revista Comprendre: revista catalana de filosofia \u00e9s una publicaci\u00f3 acad\u00e8mica, fundada l'any 1999 per la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, que n'\u00e9s tamb\u00e9 l'editora.La revista t\u00e9 un doble objectiu: en primer lloc, promoure la investigaci\u00f3 i divulgar els estudis de filosofia a Catalunya; i en segon lloc, presentar i difondre el panorama internacional actual dels estudis filos\u00f2fics contemporanis. Des del 2011 ha iniciat una nova etapa, tot aprofundint en els seus principals eixos intel\u00b7lectuals i en les seves principals \u00e0rees tem\u00e0tiques, que serien l'epistemologia, la metaf\u00edsica, la l\u00f2gica, l'antropologia, la hist\u00f2ria de la filosofia, l'\u00e8tica, la filosofia de la ci\u00e8ncia, l'hermen\u00e8utica o l'est\u00e8tica, entre d'altres. Els seus directors fins al moment han estat: Josep Monserrat i Molas (1999-2006), Ignasi Rovir\u00f3 i Alemany (2006-2010) i Armando Pego Puigb\u00f3 (2011-).La revista est\u00e0 indexada a diverses bases de dades, com ara a Erih Plus, CIRC, IBR, IBZ, IBZ Online ISOC, Latindex, Dialnet, Scopus, Raco.cat, Philosopher's Index i R\u00e9pertoire bibliographique de la philosophie (Universit\u00e9 de Louvain). Disposa actualitzat el Segell de Qualitat FECYT (Fundaci\u00f3 Espanyola per a la Ci\u00e8ncia i la Tecnologia), i tamb\u00e9 el Segell de Qualitat Carhus Plus+C em\u00e8s per l'AGAUR (Ag\u00e8ncia de Gesti\u00f3 d'Ajuts Universitaris i de Recerca). El seu ICDS, de 9,8, est\u00e0 incl\u00f2s a MIAR (Matriu d'Informaci\u00f3 per a l'An\u00e0lisi de Revistes) de la Universitat de Barcelona. Forma part tamb\u00e9 de REDIB (Red Iberoamericana de Innovaci\u00f3n y Conocimiento cient\u00edfico). Tamb\u00e9 est\u00e0 present al SJR (Scimago Journal & Country Rank).", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'innatisme \u00e9s un corrent filos\u00f2fic que afirma que l'\u00e9sser hum\u00e0 neix ja amb una s\u00e8rie de coneixements que el possibiliten d'aprendre'n d'altres, a difer\u00e8ncia de l'empirisme radical, que sost\u00e9 que tot coneixement ha de derivar de l'experi\u00e8ncia. L'innatisme extrem afirma que la ment cont\u00e9 certes idees des de la seva formaci\u00f3 (com en les tesis de Plat\u00f3), mentre que l'innatisme relatiu se centra en les estructures o facultats que permeten l'aprenentatge (com el llenguatge universal de Noam Chomsky). L'innatisme acostuma a estar lligat amb el racionalisme.\nL'origen d'aquestes idees innates pot ser un \u00e9sser superior, d\u00e9u o similar, o provenir de l'evoluci\u00f3 de l'esp\u00e8cie, com un instint lligat al saber. Plat\u00f3, fins i tot, afirmava que aquestes idees eren les \u00faniques que es podien tenir, que en realitat con\u00e8ixer \u00e9s recordar-les (doctrina de l'an\u00e0mnesi) i, per tant, \u00e9s fals que es pugui aprendre res del m\u00f3n exterior. Aquesta postura no \u00e9s la m\u00e9s compartida entre els innatistes, que s'inclinen per un model intermedi: certs conceptes s\u00f3n innats i d'altres adquirits, en una via similar a la m\u00e9s acceptada a la pol\u00e8mica entre gen\u00e8tica i educaci\u00f3 pel que fa a la conducta. Per aix\u00f2, les idees innates acostumen a tenir un alt grau d'abstracci\u00f3, que permet adaptar-les als contextos particulars de cada individu i les experi\u00e8ncies que li proporciona la seva comunitat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La imaginaci\u00f3 dial\u00f2gica (en angl\u00e8s \"dialogic imagination\") \u00e9s la necessitat de crear significats a partir de la interacci\u00f3 amb altres persones de forma dial\u00f2gica, relacionant el llenguatge, la interacci\u00f3 i la transformaci\u00f3 social. En primer lloc, cada individu interioritza una paraula o concepte utilitzant la intersubjectivitat, \u00e9s a dir, partint dels esquemes socials. A partir d'aqu\u00ed, progressivament s'interioritza com un coneixement propi, de manera intrasubjectiva.\nSegons Mija\u00edl Bajt\u00edn (Mikhail Mikhailovich Bakhtin), l'elaborador principal de la imaginaci\u00f3 dial\u00f2gica, \"l'individu no existeix fora del di\u00e0leg\" , \u00e9s a dir, el di\u00e0leg estableix la participaci\u00f3 i l'exist\u00e8ncia d'aquest. A partir de les reflexions dial\u00f2giques produ\u00efdes per les persones, es creen nous significats els quals, posteriorment, son integrats en futures converses, afirmant l'exist\u00e8ncia d'una \"cadena de di\u00e1logos\", gr\u00e0cies a la naturalesa dial\u00f2gica de la imaginaci\u00f3.Aquest terme est\u00e0 molt present en la investigaci\u00f3 de l'aprenentatge dial\u00f2gic, el qual ha sigut objecte d'estudi per autors com Mikhail Mikhailovich Bakhtin,Martin Buber, Bertolt Brecht o Paulo Freire", "target": "Filosofia"}, {"text": "Pathos \u00e9s un vocable grec (\u03c0\u03ac\u03b8\u03bf\u03c2) que pot prendre diverses accepcions. \u00c9s un dels tres modes de persuasi\u00f3 en la ret\u00f2rica (juntament amb l'ethos i el logos), segons la filosofia d'Arist\u00f2til. En la Ret\u00f2rica d'Arist\u00f2til (llibre 1, 1356), el pathos \u00e9s l'\u00fas dels sentiments humans per afectar el judici d'un jurat. Un \u00fas t\u00edpic seria intentar transmetre a l'audi\u00e8ncia un sentiment de rebuig cap al subjecte d'un judici per intentar amb aix\u00f2 influir en la seva sent\u00e8ncia. En aquest sentit, es pot dir que crear en l'audi\u00e8ncia un sentiment de rebuig cap al subjecte jutjat, al marge del fet que s'est\u00e0 jutjant, \u00e9s en el sentit etimol\u00f2gic de la paraula crear un argument pat\u00e8tic.\nEs pot utilitzar aquest terme per a referir-se al sofriment hum\u00e0 normal d'una persona, el sofriment existencial, propi de l'\u00e9sser hum\u00e0 en el m\u00f3n i contrari al patiment patol\u00f2gic o m\u00f2rbid. Significa tamb\u00e9 passi\u00f3, disbauxa passional no patol\u00f2gica per\u00f2 indu\u00efda.\nEn la cr\u00edtica art\u00edstica, la paraula pathos s'utilitza per a referir-se a l'\u00edntima emoci\u00f3 present en una obra d'art que desperta una altra emoci\u00f3 similar en qui la contempla.\nEs pot definir com: \u00abtot el que se sent o experimenta: estat de l'\u00e0nim, tristesa, passi\u00f3, patiment, malaltia\u00bb.\nConcepte \u00e8tic referit a tot el rebut per la persona, biol\u00f2gicament i cultural.Dins del binomi eros-pathos, s'ent\u00e9n com la bipolaritat permanent d'amor-mort, del cicle gen\u00e8sic que enlla\u00e7a amb el patiment de l'amor, o amb l'amor sofrent.", "target": "Filosofia"}, {"text": "En la filosofia i la religi\u00f3 el teisme (del grec theos, \"d\u00e9u\") \u00e9s el pensament, doctrina o creen\u00e7a en l'exist\u00e8ncia d'un d\u00e9u o d\u00e9us.De manera espec\u00edfica, \u00e9s la creen\u00e7a en un \u00e9sser suprem que ha creat i que sost\u00e9 l'univers, tot restant diferenciat d'aquest univers; altrament dit, \u00e9s la creen\u00e7a en un d\u00e9u personal, creador i provident.El teisme \u00e9s un pensament eminentment teol\u00f2gic, per\u00f2 pot ser tamb\u00e9 una opci\u00f3 filos\u00f2fica o espiritual personal, sense el suport de cap doctrina religiosa en particular, que admet l'exist\u00e8ncia d'un d\u00e9u que ha creat l'univers i el transcendeix.\nAquesta doctrina s'oposa a l'ateisme, que nega l'exist\u00e8ncia de la divinitat, i a l'agnosticisme, segons el qual l'exist\u00e8ncia o no d'un d\u00e9u o una mitologia de de\u00eftats \u00e9s desconeguda i, per tant, irrellevant.\nA difer\u00e8ncia dels deistes, que tamb\u00e9 afirmen l'exist\u00e8ncia d'un d\u00e9u per\u00f2 nom\u00e9s en tant que \u00e9sser creador, negant-ne la transcend\u00e8ncia, els teistes sostenen que d\u00e9u interv\u00e9 activament en els afers humans i que, a m\u00e9s, hom pot recon\u00e8ixer la seva natura i atributs (com ara l'omnipot\u00e8ncia, l'omnisci\u00e8ncia, la immutabilitat i la impassibilitat).", "target": "Filosofia"}, {"text": "Logos (en grec antic \u03bb\u00f3\u03b3\u03bf\u03c2) significa 'estudi', 'argumentaci\u00f3', 'tractat' o 'discurs'. Tamb\u00e9 es pot entendre com a 'intel\u00b7lig\u00e8ncia', 'pensament', 'ci\u00e8ncia', 'estudi', 'sentit'. Logos significa 'intel\u00b7lig\u00e8ncia' pura de l'\u00e9sser hum\u00e0 i tamb\u00e9 la 'paraula', lligant per primer cop llenguatge i pensament racional.\nHist\u00f2ricament, ha estat fet equivalent a la ra\u00f3 (a Gr\u00e8cia) i al D\u00e9u creador i ordenador (edat mitjana). En el dualisme tradicional, criticat per Nietzsche, equival a la part cerebral de l'\u00e9sser hum\u00e0, en oposici\u00f3 a l'instint i la passi\u00f3.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'ontologia \u00e9s l'estudi de l'\u00e9sser o de l'exist\u00e8ncia. T\u00e9 com a objectiu descriure o posar les categories i relacions b\u00e0siques de l'\u00e9sser o de l'exist\u00e8ncia per a definir els ens i els tipus d'ens dins d'aquest context. L'ontologia tamb\u00e9 pot definir-se com l'estudi de les concepcions de la realitat. L'ontologia sovint, per\u00f2 no sempre, t\u00e9 una relaci\u00f3 estreta amb la metaf\u00edsica. Hom podria dir que l'ontologia fou suggerida indirectament per primer cop per Anaximandre, i que fou definida per primer cop per Parm\u00e8nides. El mot en catal\u00e0 \"ontologia\" prov\u00e9 del grec \u1f44\u03bd (en forma genitiva: \u1f44\u03bd\u03c4\u03bf\u03c2) \"de l'\u00e9sser\" (participi de \u03b5\u1f36\u03bd\u03b1\u03b9, \u00e9sser) i -\u03bb\u03bf\u03b3\u03af\u03b1, \"ci\u00e8ncia, estudi o teoria\".\nAlguns fil\u00f2sofs, especialment de l'escola plat\u00f2nica, proposen que tots els noms substantius es refereixen a ens. D'altres proposen que alguns noms substantius no es refereixen a ens, sin\u00f3 que s\u00f3n una manera de referir-se a un conjunt d'objectes o esdeveniments. Segons aquest \u00faltim punt de vista, en comptes de referir-se a un ens, es refereix a un conjunt d'esdeveniments mentals experimentats per la persona; per exemple, la \"societat\" es refereix al conjunt de persones amb interaccions comunes, la \"geometria\" es refereix al conjunt d'un tipus espec\u00edfic d'activitat intel\u00b7lectual.\nQualsevol ontologia ha d'explicar quines paraules es refereixen a ens i quines no, perqu\u00e8, i quines categories en s\u00f3n el resultat. Quan hom aplica aquest proc\u00e9s als substantius com ara electrons, energia, contracte, felicitat, temps, veritat, casualitat i D\u00e9u, l'ontologia es converteix en el fonament de moltes de les branques de la filosofia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Les fal\u00b7l\u00e0cies de causa q\u00fcestionable, \u00e9s a dir, les  fal\u00b7l\u00e0cies causals o non causa pro causa, s\u00f3n fal\u00b7l\u00e0cies informals en qu\u00e8 una causa \u00e9s identificada de manera incorrecta.\nAlgunes d'aquestes s\u00f3n:\n\nLa correlaci\u00f3 de dos implica que un n'\u00e9s la causa o tamb\u00e9 (Cum hoc, ergo propter hoc).\nFal\u00b7l\u00e0cia de l'\u00fanica causa o efecte conjunci\u00f3, o relaci\u00f3 fict\u00edcia o relaci\u00f3 esp\u00faria: aquesta fal\u00b7l\u00e0cia es produeix en pensar que hi ha una \u00fanica causa per a la consecuci\u00f3 d'un efecte quan en realitat n'\u00e9s la combinaci\u00f3 de diverses. \u00c9s anomenada tamb\u00e9 relaci\u00f3 fict\u00edcia perqu\u00e8 es crea una relaci\u00f3 fict\u00edcia entre l'\u00fanica causa proposta i el seu efecte, quan la realitat \u00e9s que hi ha una o diverses causes que es desconeixen anomenades variables ocultes que, nom\u00e9s en conjunci\u00f3 o per si soles, \u00e9s a dir, sense necessitat fins i tot de la causa proposada, desencadenen l'efecte. Ex.: Puja la venda de gelats. Alguns veuen relaci\u00f3 causa - efecte entre la baixada de preus dels gelats i l'augment de vendes. No obstant aix\u00f2, aquesta va poder ser deguda a l'onada de calor i l'increment de m\u00e0rqueting.\nCircularitat a causa conseq\u00fc\u00e8ncia: \u00e9s una fal\u00b7l\u00e0cia l\u00f2gica en qu\u00e8 la conseq\u00fc\u00e8ncia d'un fenomen \u00e9s cridat a ser l'arrel o causa principal del problema. Aix\u00f2 \u00e9s anomenat moltes vegades com fal\u00b7l\u00e0cia de l'ou o la gallina. Un cicle o circularitat molt com\u00fa en causa i conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s que un no pot tenir una feina sense experi\u00e8ncia, per\u00f2 no pot adquirir experi\u00e8ncia sense feina. Aquesta fal\u00b7l\u00e0cia es resol trencant el cicle de nom\u00e9s dues possibilitats i introduint noves possibilitats o ampliant l'espectre d'accepcions en la definici\u00f3 dels termes.\nPost hoc ergo propter hoc.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Divini Illius Magistri (inici en llat\u00ed de la frase que diu \u00abEn ser el representant a la Terra d'Aquell Mestre Div\u00ed\u2026) \u00e9s una enc\u00edclica escrita pel papa Pius XI, promulgada el 31 de desembre de 1929 sobre el tema de l'educaci\u00f3 i l'escolaritzaci\u00f3. Defineix l'educaci\u00f3 com la col\u00b7laboraci\u00f3 harm\u00f2nica entre tres entitats, dues de \u00abnaturals\u00bb, la fam\u00edlia i la societat civil, i la tercera d'ordre \u00absobrenatural\u00bb, l'Esgl\u00e9sia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El problema de Molyneux \u00e9s un experiment mental plantejat per William Molyneux. El fil\u00f2sof es pregunta si un cec que reconegu\u00e9s les formes amb el tacte podria recon\u00e8ixer-les amb la vista si de sobte la recobr\u00e9s. Amb aquest experiment sorgeixen problemes com qu\u00e8 vol dir el coneixement o la manca de connexi\u00f3 entre dades dels diferents sentits, encara que es considerin com un bloc, l'experi\u00e8ncia, des de l'empirisme.\nL'experiment va donar lloc a hip\u00f2tesis similars, com el de \u00abl'habitaci\u00f3 de Mary\u00bb referit al color. Formulat al segle xvii, el problema de Molyneux va ser citat per John Locke, Denis Diderot o George Berkeley, entre altres pensadors notables.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El pragmatisme \u00e9s un moviment filos\u00f2fic que considera que les conseq\u00fc\u00e8ncies pr\u00e0ctiques i els efectes reals s\u00f3n components vitals del significat i la veritat. El pragmatisme comen\u00e7\u00e0 a la darreria del segle xix amb Charles Sanders Peirce. Al llarg del principi del segle xx, va ser desenvolupat pels treballs de William James, l'instrumentalisme, la variant desenvolupat per John Dewey i d'una manera no gaire ortodoxa per George Santayana. Altres importants aspectes del pragmatisme s\u00f3n l'anticartesianisme, l'empirisme radical, l'instrumentalisme, l'antirealisme, el verificacionisme, el conceptualisme, el rebuig de la distinci\u00f3 entre fet i valor, una gran consideraci\u00f3 per la ci\u00e8ncia i el falibilisme.A partir de la d\u00e8cada de 1960, el pragmatisme va renovar-se amb una nova escola de filosofia anal\u00edtica, amb W. V. O. Quine i Wilfrid Sellars, que revis\u00e0 el pragmatisme i critic\u00e0 el positivisme l\u00f2gic que dominava la filosofia dels Estats Units i la Gran Bretanya des de la d\u00e8cada de 1930. Richard Rorty, posteriorment, va desenvolupar d'epistemologia naturalitzada.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Josep Climent i Avinent (Castell\u00f3 de la Plana, 11 de mar\u00e7 de 1706 - 25 de novembre de 1781) fou un religi\u00f3s valenci\u00e0, canonge de la seu, catedr\u00e0tic de filosofia de la Universitat de Val\u00e8ncia i claustral, i bisbe de Barcelona.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Una acci\u00f3 \u00e9s un moviment d'un \u00e9sser viu fet amb voluntari i amb una intenci\u00f3 determinades. \u00c9s l'objecte principal d'estudi de la filosofia de l'acci\u00f3, tot i que tamb\u00e9 s'estudia a altres branques de la filosofia, com la filosofia pol\u00edtica i la filosofia de la ment, destacant els treballs de Hannah Arendt, Henri Bergson i Jean-Paul Sartre. \u00c9s igualment l'objecte principal d'estudi i de treball de l'actor, des de la perspectiva de les arts esc\u00e8niques.Alguns autors fan difer\u00e8ncia entre l'acci\u00f3 f\u00edsica, que podem veure o percebre pels sentits, i una acci\u00f3 que es podria anomenar \"interna\", \"mental\" o \"ps\u00edquica\" i seria un moviment o modificaci\u00f3 a la psique; per exemple t\u00e9 una idea, canvia d'estrat\u00e8gia o decideix alguna cosa. Aquestes accions interiors no es veuen, l'actor no t\u00e9 m\u00e9s remei que verbalitzar-les o mostrar-les mitjan\u00e7ant accions f\u00edsiques. Per a Eugenio Barba no existeix una acci\u00f3 f\u00edsica que no sigui tamb\u00e9 mental, o resultat d'una mental.Arist\u00f2til i altres fil\u00f2sofs de l'antiguitat i posteriors, sobretot abans de desenvolupar-se la f\u00edsica cl\u00e0ssica, de vegades es referien a les accions corporals tamb\u00e9 entre cossos no humans. Per exemple Leibniz, contemporani de Newton, teoritzava sobre les accions de cossos f\u00edsics i subst\u00e0ncies en general. Per a ell la realitat de l'acci\u00f3 era la realitzaci\u00f3 del subjecte, i per tant tota subst\u00e0ncia realitza una acci\u00f3 i en cont\u00e9 les raons. Les ments assumeixen les seves accions, al contrari que la mat\u00e8ria. No considera la intenci\u00f3, que implica llibertat d'acci\u00f3. Des de la f\u00edsica, s'ha desenvolupat el concepte d'acci\u00f3, com a concepte amb equacions que depenen de la posici\u00f3, la massa, la velocitat i el temps per a cossos no vius, sense voluntat ni intenci\u00f3. (Vegeu Acci\u00f3 (f\u00edsica))", "target": "Filosofia"}, {"text": "A la filosofia de la ment, el realisme ingenu, tamb\u00e9 conegut com a realisme directe o realisme del seny, \u00e9s la idea que els sentits ens proporcionen una consci\u00e8ncia directa dels objectes tal com realment s\u00f3n. Els objectes obeeixen les lleis de la f\u00edsica i conserven totes les seves propietats si hi ha alg\u00fa que les observi. Consten de la mat\u00e8ria, ocupen l'espai i tenen caracter\u00edstiques, com ara mida, forma, textura, olor, gust i color, que es perceben en general correctament.\nPer contrast, algunes formes d'idealisme afirmen que cap m\u00f3n existeix a part de les idees dependents de la ment i algunes formes d'escepticisme diuen que no es pot confiar en els nostres sentits. El realisme na\u00eff es coneix com directament contra el realisme indirecte o representatiu quan els seus arguments es desenvolupen per contrarestar aquesta \u00faltima posici\u00f3, tamb\u00e9 coneguda com a dualisme epistemol\u00f2gic; que la nostra experi\u00e8ncia conscient no \u00e9s del m\u00f3n real sin\u00f3 d'una representaci\u00f3 interna del m\u00f3n.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Chovot ha-Levavot (en hebreu: \u05ea\u05d5\u05e8\u05ea \u05d7\u05d5\u05d1\u05d5\u05ea \u05d4\u05dc\u05d1\u05d1\u05d5\u05ea) (en catal\u00e0: Els deures del cor), \u00e9s l'obra principal del rab\u00ed i fil\u00f2sof jueu, Bahya ben Joseph ibn Pakuda. El rab\u00ed va viure a Saragossa, Regne d'Arag\u00f3, durant la primera meitat del segle xi. El llibre va ser escrit l'any 1040, amb el t\u00edtol \"Guia dels deures del cor\" (en \u00e0rab: \u0643\u062a\u0627\u0628 \u0627\u0644\u0647\u062f\u0627\u064a\u0629 \u0627\u0644\u0649 \u0641\u0631\u0627\u0626\u0636 \u0627\u0644\u0642\u0644\u0648\u0628). L'obra va ser tradu\u00efda a l'idioma hebreu, per Judah ben Saul ibn Tibbon, durant els anys 1161 i 1180, amb el t\u00edtol Chovot ha-Levavot.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Taxa rosa o taxa a la dona \u00e9s com es coneix popularment la difer\u00e8ncia de preu que t\u00e9 en el mercat un producte etiquetat per al p\u00fablic femen\u00ed respecte a un d'igual, per\u00f2 que no porta aquesta etiqueta. A alguns pa\u00efsos europeus, el fet que un producte sigui dirigit especialment per a dones fa que el seu preu augmenti entre un 20% i un 50%, encara que la qualitat no sigui superior. Sovint l'\u00fanica difer\u00e8ncia \u00e9s que el producte passi a ser de color rosa, com t\u00edpicament les fulles d'afaitar, encara que nom\u00e9s per a un 3% de dones aquest sigui el seu color favorit. Ha estat denunciat per diversos col\u00b7lectius socials, els quals el consideren un \"impost ocult\" discriminatori per a les dones, ja que les fa pagar de m\u00e9s pel mateix producte.A Fran\u00e7a, el col\u00b7lectiu Georgette Sand va presentar al Ministeri d'Economia prop de 50.000 signatures per a exigir l'aprovaci\u00f3 de mesures per a posar fi a aquesta discriminaci\u00f3, basant-se en l'estudi sobre les difer\u00e8ncies de preu de certs productes i serveis segons el g\u00e8nere del p\u00fablic a qui va dirigit, realitzat per la secretaria d'Estat dels drets de les dones i per la direcci\u00f3 general de la compet\u00e8ncia, del consum i de la repressi\u00f3 del frau. Aquest estudi no contempla alguns productes i serveis, com per exemple, la perruqueria, on tamb\u00e9 les dones solen pagar preus m\u00e9s alts que els homes. Una dona pot arribar a pagar prop de 1.400 euros m\u00e9s a l'any que els homes per productes similars. A Fran\u00e7a el salari mitj\u00e0 de les dones \u00e9s un 27% inferior al dels homes i a Catalunya, un 28%. La lluita contra la taxa rosa reivindica que les dones tenen dret al mateix poder econ\u00f2mic que els homes, i no a cobrar menys i pagar m\u00e9s. A Catalunya la lluita contra la taxa rosa \"comen\u00e7a a prendre volada\".", "target": "Filosofia"}, {"text": "Gary Francione   (Nova York, 24 de maig de 1954) \u00e9s professor de Dret i Filosofia a la Universitat Rutgers de Nova Jersey. Va ser el fundador i director del Rutgers Animal Rights Law Centre. \u00c9s especialista en drets dels animals i un dels pioners en la teoria abolicionista de drets dels animals no humans. Considera que el moviment reformista pel benestar dels animals no humans \u00e9s erroni en la teoria i la pr\u00e0ctica, ja que els animals s\u00f3n en l'actualitat considerats com una propietat m\u00e9s. Francione considera que el moviment abolicionista ha de tenir una l\u00ednia de demarcaci\u00f3 moral en el veganisme, rebutjant el consum de qualsevol producte d'origen animal. Els seus treballs sobre els animals s'han centrat en tres temes: (1) l'estatus dels animals no humans com a propietat, (2) les difer\u00e8ncies entre drets dels animals i benestar animal, i (3) una teoria dels drets dels animals basada en la sola sintiencia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Sobre la llibertat (angl\u00e8s: On Liberty) \u00e9s una obra filos\u00f2fica publicada l'any 1859 pel pensador angl\u00e8s John Stuart Mill. Els lectors de l'\u00e8poca victoriana la consideraren una obra de gran radicalitat per la seva defensa de la llibertat dels individus respecte de l'estat, tant en els aspectes morals com en els econ\u00f2mics.\nProbablement, la idea m\u00e9s important introdu\u00efda per Mill en el llibre, i el fonament de la seva noci\u00f3 de llibertat \u00e9s que \"sobre si mateix, sobre el seu cos i la seva ment, l'individu \u00e9s sobir\u00e0\". Mill fa aquesta afirmaci\u00f3 en contra del que anomena la tirania de la majoria, en la qual les regulacions de l'etiqueta i la moral serveixen el rol de control il\u00b7leg\u00edtim i potencialment perill\u00f3s. L'obra de Mill pot ser considerada una reacci\u00f3 al control social de la majoria en la seva \u00e8poca. L'anomenat principi del dany (harm principle), un dels principis de llibertat, tamb\u00e9 \u00e9s definit en aquest llibre: hom pot fer el que vulgui sempre que no faci mal als altres. Totes les branques del liberalisme, aix\u00ed com d'altres ideologies pol\u00edtiques, el consideren com un dels seus principis essencials. Tanmateix, all\u00f2 en qu\u00e8 consisteix fer mal als altres no \u00e9s objecte d'unanimitat. Mill planteja en l'obra la relaci\u00f3 dels drets individuals amb la funci\u00f3 i l\u00edmits de l'estat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La filosofia del llenguatge ordinari \u00e9s una metodologia filos\u00f2fica que veu l'origen dels problemes filos\u00f2fics tradicionals en la distorsi\u00f3 o l'oblit del significat real que tenen les paraules en l'\u00fas diari. \"Tal \u00fas 'filos\u00f2fic' de la llengua, des d'aquesta perspectiva, crea els mateixos problemes filos\u00f2fics que pret\u00e9n resoldre\". La filosofia del llenguatge ordinari \u00e9s una branca de la filosofia ling\u00fc\u00edstica relacionada fortament amb el positivisme l\u00f2gic.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La  paradoxa de Leontief deu el seu nom al seu autor, Wassily Leontief (1906\u20131999), segons el qual, si es concep la m\u00e0 d'obra no com una mercaderia homog\u00e8nia sin\u00f3 per categories, els pa\u00efsos industrialitzats tenen una oferta m\u00e9s abundant de m\u00e0 d'obra bastant formada o for\u00e7a de treball qualificada (en la qual s'ha realitzat una elevada inversi\u00f3 de capital) que d'altres tipus amb menys formaci\u00f3.\nLa paradoxa va ser formulada en investigar el teorema de Heckscher-Ohlin (exposat per Eli Heckscher i reformulat per Bertil Ohlin), segons el qual en les exportacions dels pa\u00efsos desenvolupats predominen els b\u00e9ns intensius en capital, en canvi, els pa\u00efsos menys desenvolupats exporten especialment b\u00e9ns intensius en m\u00e0 d'obra. No obstant aix\u00f2, Leontief va observar que les exportacions dels Estats Units s\u00f3n m\u00e9s intensives en for\u00e7a de treball qualificada que en capital.\nLlavors, les exportacions dels pa\u00efsos industrials suposen una major proporci\u00f3 de professionals, com cient\u00edfics i enginyers, i de t\u00e8cnics, cosa que significa que aquests pa\u00efsos aprofiten aquests factors de producci\u00f3 m\u00e9s abundants. Les exportacions dels pa\u00efsos menys desenvolupats s\u00f3n molt intensives en m\u00e0 d'obra, per\u00f2 menys qualificada i de vegades poden ser intensives en capital, en part com a resultat d'inversions transnacionals.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El compatibilisme \u00e9s la teoria filos\u00f2fica que sost\u00e9 el lliure albir coexisteix amb un determinisme de les accions. Aix\u00f2 es pot explicar des de diversos vessants. El primer argumenta que els actes humans estan predestinats, sigui pel dest\u00ed com per les lleis de la natura, per\u00f2 que quan no hi ha coacci\u00f3 externa, la persona se sent lliure. Un altre vessant, d'arrel a l'esto\u00efcisme, sost\u00e9 que les accions no s\u00f3n lliures per\u00f2 que cada persona pot escollir com acceptar i viure aquest fet (l\u00ednia que cobraria de nou for\u00e7a amb la logoter\u00e0pia).\nEl compatibilisme uneix els conceptes de llibertat i necessitat en un pla te\u00f2ric i sost\u00e9 que els factors que limiten les possibilitats d'acci\u00f3 i que la fan necess\u00e0ria s\u00f3n alhora els que la caracteritzen i possibiliten.\nAquest concepte \u00e9s una exig\u00e8ncia per mantenir el concepte de l'omnisci\u00e8ncia de D\u00e9u: la divinitat creadora ja sap com actuar\u00e0 l'home en cada cas, i aix\u00f2 vol dir que les seves accions estan en certa manera escrita (si depenguessin de l'atzar o de l'elecci\u00f3 del moment, D\u00e9u no podria con\u00e8ixer el seu resultat, que seria incert) per\u00f2 l'acte mateix de dur-les a terme dep\u00e8n de la persona, que t\u00e9 m\u00e9s marge que els altres \u00e9ssers vius, marcats per l'instint.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El jurament antimodernista \u00e9s el text d'un jurament que el papa Pius X va decretar dins del seu motu proprio Sacrorum Antistitum, promulgat l'1 de setembre del 1910.Per aquest jurament, els membres del clergat, professors de centres d'estudis eclesi\u00e0stics o catedr\u00e0tics a universitats pontif\u00edcies havien de repudiar les doctrines del modernisme. Se l'ha de situar en el context de l'acci\u00f3 de l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica que des de la il\u00b7lustraci\u00f3 va comen\u00e7ar perdent la preemin\u00e8ncia i la darrera paraula en el debat cient\u00edfic i filos\u00f2fic. El jurament i les altres lleis del motu proprio havien d'\u00abapartar el perill del modernisme\u00bb. Aquest decret \u00e9s la continuaci\u00f3 de l'activisme antimodernista de l'Esgl\u00e9sia, un neguit que ja es va trobar, entre d'altres en publicacions com Quanta Cura i el  S\u00edl\u00b7labus dels errors del 1864, Aeterni Patris (1879), Pascendi Dominici Gregis (1907) i el 1928 va continuar amb Mortalium Animos.\nDurant el Concili del Vatic\u00e0 II el 1967 el papa Pau VI va suprimir aquesta pr\u00e0ctica. Aquesta llibertat relativa no va durar gaire i nom\u00e9s vint-i-dos anys m\u00e9s tard, el 1989, Joseph Ratzinger, durant el papat del conservador Karol Wojty\u0142a (Joan Pau II) va decretar un nou \u00abjurament de fidelitat a l'acceptar d'un ofici que s'ha d'exercir en nom de l'Esgl\u00e9sia\u00bb.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Ksenija Atanasijevi\u0107 (Belgrad, Regne de S\u00e8rbia, 5 de febrer de 1894 - Belgrad, Rep\u00fablica Federal Socialista de Iugosl\u00e0via, 28 de setembre de 1981) va ser la primera dona fil\u00f2sofa s\u00e8rbia important reconeguda, i una de les primeres dones professores de la Universitat de Belgrad, on es va graduar. Va escriure sobre Giordano Bruno, l'antiga filosofia grega i la hist\u00f2ria de la filosofia de S\u00e8rbia, i va traduir algunes de les obres filos\u00f2fiques m\u00e9s importants a la llengua s\u00e8rbia, incloses les obres d'Arist\u00f2til i Plat\u00f3. Tamb\u00e9 va ser una escriptora feminista primerenca s\u00e8rbia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "No-aferrament \u00e9s un concepte de diverses cultures espirituals que es referix a un estat en el qual l'individu no es troba afectat per les situacions que l'envolten.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La hip\u00f2tesi del geni maligne \u00e9s un recurs argumentatiu proposat per Ren\u00e9 Descartes a les Meditacions Metaf\u00edsiques. Amb ella, Descartes culmina el dubte met\u00f2dic, que adquireix aix\u00ed la m\u00e0xima radicalitat.\nDescartes suggereix que potser hem estat creats per un D\u00e9u que ens obliga a enganyar-nos sistem\u00e0ticament, que ha disposat la nostra naturalesa de tal manera que creiem estar a la veritat quan realment estem en l'error. Amb aquesta hip\u00f2tesi es q\u00fcestiona la legitimitat de les proposicions que semblen tenir la m\u00e0xima evid\u00e8ncia, les que es presenten amb \"claredat i distinci\u00f3\" (excepte les referides a la pr\u00f2pia ment, com mostrar\u00e0 el descobriment del cogito), proposicions del tipus \"dos m\u00e9s tres \u00e9s cinc\" o \"la suma dels rectangles de tot triangle \u00e9s igual a dos rectes\". Per tant, arriba a q\u00fcestionar la veracitat de la mateixa matem\u00e0tica.\nL'objectiu d'aquest estrany cas \u00e9s investigar si \u00e9s possible trobar alguna cosa que sigui absolutament indubtable: si trobem una creen\u00e7a que arribi a superar aquesta hip\u00f2tesi, la seva qualitat com a veritat ser\u00e0 extraordin\u00e0ria. Encara que Descartes no explica ni justifica acuradament la hip\u00f2tesi del geni maligne, sembla que es referia a les seg\u00fcents q\u00fcestions: podem considerar que el nostre reconeixement d'una cosa com a veritable \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia de la nostra naturalesa (nosaltres dir\u00edem ara del nostre cervell) i podr\u00edem pensar que veiem alguna cosa com a veritable perqu\u00e8 estem fets com estem fets, de tal manera que a diferent constituci\u00f3, diferent coneixement.\nPotser les coses que puguin considerar veritables \u00e9ssers pertanyents a altres esp\u00e8cies, o \u00e9ssers racionals que hagin patit una evoluci\u00f3 biol\u00f2gica diferent (per exemple, els extraterrestres), poden ser diferents de les nostres. Cal dubtar que la matem\u00e0tica, per exemple, tingui una validesa universal, en el sentit que potser per altres \u00e9ssers, \u00e9ssers amb una naturalesa psicol\u00f2gica o f\u00edsica diferent de la nostra, les veritats matem\u00e0tiques siguin tamb\u00e9 diferents de les nostres. En definitiva, si reflexions d'aquest tipus ens porten a pensar que el reconeixement d'alguna cosa com a veritable dep\u00e8n de la nostra pr\u00f2pia naturalesa o manera de ser, sembla que fins i tot els coneixements m\u00e9s ferms poden posar-se en q\u00fcesti\u00f3. \u00c9s possible que Descartes introdu\u00eds la hip\u00f2tesi del geni maligne per assenyalar aquest \u00faltim dubte.\nPel que fa a la paraula \"geni\" ens diu Descartes que podr\u00edem anomenar aix\u00ed al D\u00e9u que potser ens ha fet d'aquesta manera tan fal\u00b7lible per a no confondre'l amb el D\u00e9u cristi\u00e0, del qual es predica sempre la bondat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Tortugues fins el fons \u00e9s una expressi\u00f3 del problema de regressi\u00f3 infinita. La frase fa refer\u00e8ncia a la idea mitol\u00f2gica d'una tortuga c\u00f2smica sobre la que descansa la Terra plana. Suggereix que sota aquesta tortuga hi ha una altra tortuga, i aix\u00ed indefinidament.\nL'origen exacte de la frase no est\u00e0 clar. La frase \"roques fins al fons\" (\"Rocks all the way down\"), es pot trobar ja el 1838. Tamb\u00e9 es troben refer\u00e8ncies als antecedents mitol\u00f2gics hind\u00fas de la frase , a la tortuga c\u00f2smica i a l'elefant c\u00f2smic, en autors dels segles XVII i XVIII.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La Constituci\u00f3 d'Atenes \u00e9s una obra d'un grup de treball dirigit per Arist\u00f2til. Es tracta de la primera d'una s\u00e8rie de 158 constitucions que el fil\u00f2sof grec tindria en projecte escriure amb el fi de reflectir enciclop\u00e8dicament la cultura legislativa del seu temps.A la Constituci\u00f3 d'Atenes, Arist\u00f2til reflecteix tant la realitat legislativa de la gran ciutat estat i el context en qu\u00e8 aquesta va anar-se plasmant al llarg de la hist\u00f2ria, com els principals moments d'ella mateixa pel que es refereix a diferents innovacions de tipus politicoadministratives. L'obra mostra, a m\u00e9s a m\u00e9s, el pensament hel\u00b7l\u00e8nic sobre la configuraci\u00f3 pol\u00edtica i socio-cultural de l'Atenes.\nEl m\u00e8tode que s'utilitza en l'obra \u00e9s el descriptiu, similar a l'utilitzat per Arist\u00f2til en les seves obres cient\u00edfiques, combinant all\u00f2 emp\u00edric amb all\u00f2 observacional, i amb rellevants contribucions cr\u00edtiques i valoratives.\nB\u00e0sicament, s\u00f3n dos els assumptes que centren l'atenci\u00f3 del text: un recorregut por la hist\u00f2ria pol\u00edtica d'Atenes i una descripci\u00f3 del sistema i organitzaci\u00f3 de l'Estat atenenc.\nEl papir que cont\u00e9 el text fou descobert a Egipte cap a 1891 per Sir Frederick G. Kenyon.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'ignosticisme \u00e9s la posici\u00f3 respecte a la creen\u00e7a en D\u00e9u en qu\u00e8 en primer lloc se'n q\u00fcestiona la definici\u00f3. L'ign\u00f2stic es pregunta: \"\u00bfQu\u00e8 s'ent\u00e9n per D\u00e9u?\", per a, un cop coneguda la resposta, poder comprovar si existeix o no existeix. Aquesta postura filos\u00f2fica dona una gran import\u00e0ncia al concepte de D\u00e9u i a altres conceptes teol\u00f2gics abans d'argumentar sobre la probabilitat de la seva exist\u00e8ncia, al contrari d'altres posicions teol\u00f2giques o metaf\u00edsiques (incloent-hi l'agnosticisme). El terme ignosticisme va ser encunyat pel rab\u00ed Sherwin Wine, fundador del judaisme humanista.L'ignosticisme es pot definir com un q\u00fcestionament que abasta dos punts de vista sobre l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u: \n\nLa definici\u00f3 de D\u00e9u. El primer punt de vista \u00e9s que una definici\u00f3 coherent de D\u00e9u ha de ser presentada abans de discutir-ne l'exist\u00e8ncia. A m\u00e9s, si aquesta definici\u00f3 no pot ser falsable, l'ign\u00f2stic pren la posici\u00f3 no cognitivista teol\u00f2gica que tal q\u00fcesti\u00f3 sobre l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u, per definici\u00f3, no t\u00e9 sentit. En aquest cas, el concepte de D\u00e9u no es considera sense sentit, per\u00f2 el terme D\u00e9u es considera que no t\u00e9 sentit.\nQu\u00e8 s'ent\u00e9n per D\u00e9u? El segon punt de vista \u00e9s veure-ho com a sin\u00f2nim del no-cognitivisme teol\u00f2gic, i se salta el pas de la primera preguntant \"qu\u00e8 s'ent\u00e9n per D\u00e9u?\" abans de proclamar sense sentit la pregunta origin\u00e0ria \"existeix D\u00e9u?\".Alguns fil\u00f2sofs han vist l'ignosticisme com una variaci\u00f3 d'ateisme o agnosticisme, mentre que d'altres han considerat que \u00e9s diferent. Un ign\u00f2stic no pot dir si \u00e9s teista o ateu fins que es presenti una millor definici\u00f3 del teisme.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La intersubjectivitat \u00e9s la percepci\u00f3 o consci\u00e8ncia d'una realitat on hi ha m\u00e9s d'un subjecte i l'hum\u00e0 com a \u00e9sser essencialment social.Com que no es pot assegurar l'exist\u00e8ncia de quelcom extern a un mateix i tot coneixement t\u00e9 un component subjectiu, aquesta idea salvaguarda parcialment la veritat d'algunes afirmacions, en considerar que s\u00f3n v\u00e0lides si s\u00f3n acceptades com a tals de manera intersubjectiva (consens) fins que un altre grup de subjectes o un altre fenomen els demostri com a falsos.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Francesc de Barbens, nascut com a Ram\u00f3n Janer Isan (Barbens, Pla d'Urgell, 20 de desembre de 1875 - Barcelona, 7 de novembre de 1920) fou un religi\u00f3s caputx\u00ed (1891) i professor de filosofia i teologia catal\u00e0.Nascut com a Ram\u00f3n Janer Isan, va canviar el seu nom pel de Francesc de Barbens amb el qual va signar els seus llibres i treballs. Va estudiar a l'Escola Pia de T\u00e0rrega, i va entrar en l'Orde Caputx\u00ed en 1891. Va estudiar en els seminaris de Pamplona i Sarri\u00e0, i es va ordenar sacerdot el 1898. Exerceix de professor de Teologia a Sarri\u00e0 i a Manresa. El 1903, va ser nomenat professor de filosofia en el convent d'Olot, a Girona, i va publicar els seus primers articles en publicacions locals -Revista Olotina i El Deber-. Des de 1908, va col\u00b7laborar en Estudios Franciscanos i el 1909 va ser traslladat al convent de Nostra Senyora de Pompeia, a Barcelona, on va romandre la resta dels seus dies, quan va morir a causa d'un coma diab\u00e8tic.Es va interessar en la psicopedagogia i col\u00b7labor\u00e0 a l'Escola de Mestres de Barcelona, que va haver aviat de tancar. Va impartir algun curs de psicologia per a mestres, com ara a l'Escola d'Estiu de la Mancomunitat de Catalunya de 1915, a la Universitat Industrial de Barcelona. Preocupat pel desenvolupament de la \"filosofia materialista i agnosticista\" a Espanya, va respondre elaborant una psicologia de base espiritualista. En la seva obra van influir autors com Santiago Ram\u00f3n i Cajal, el cardenal Mercier, i el catedr\u00e0tic de filosofia Antonio Hern\u00e1ndez Fajarn\u00e9s.Conven\u00e7ut de la necessitat que el mestre tingu\u00e9s algunes idees b\u00e0siques de psicologia normal i patol\u00f2gica, en la seva tasca d'ensenyament i formaci\u00f3 d'escolars, va elaborar alguns manuals did\u00e0ctics, a la llum d'una ideologia cristiana i espiritualista, i d'altres sobre la situaci\u00f3 dels manicomis i les reformes que l'autor estimava necessari introduir-hi. Va rebre la influ\u00e8ncia europea que el va portar a defensar la Psicologia experimental. I, al mateix temps, el pensament neotomista de l'\u00e8poca, des de la Universitat de Lovaina, el va portar a explicar les relacions entre mat\u00e8ria i esperit i l'enlla\u00e7 funcional amb el sistema nervi\u00f3s.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La p\u00edndola vermella i la p\u00edndola blava s\u00f3n s\u00edmbols de cultura popular provinents de la pel\u00b7l\u00edcula de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 Matrix. Es tracta d'una met\u00e0fora que representa l'elecci\u00f3 entre el coneixement, la llibertat i la dolorosa i cruel veritat de la realitat (p\u00edndola vermella) o la seguretat, felicitat i plaent ignor\u00e0ncia de la il\u00b7lusi\u00f3 (p\u00edndola blava).\nEls termes, popularitzats en la cultura de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, provenen de la pel\u00b7l\u00edcula Matrix del 1999. A la pel\u00b7l\u00edcula, el capit\u00e0 rebel Morfeu ofereix al personatge principal Neo l'elecci\u00f3 entre una p\u00edndola vermella i una p\u00edndola blava. La pastilla vermella l'alliberaria del control del m\u00f3n dels somnis generat per una m\u00e0quina, i es podria escapar al m\u00f3n real per\u00f2 alhora viure la dura i dif\u00edcil \u00abveritat de la realitat\u00bb. D'altra banda, la pastilla blava el mantindria en la c\u00f2moda realitat virtual simulada de la \u00abMatriu\u00bb.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La paradoxa d'Olbers estableix que s\u00f3n incompatibles l'obscuritat del cel nocturn i l'exist\u00e8ncia d'un univers infinit i est\u00e0tic. En altres paraules, si l'univers fos infinit i no estigu\u00e9s ni en contracci\u00f3 ni en expansi\u00f3, llavors el cel nocturn hauria d'estar completament il\u00b7luminat, sense regions obscures.\nAquesta paradoxa fou descrita en el segle XVI per Johannes Kepler, en el segle xviii per altres astr\u00f2noms com Halley i Cheseaux, i finalment l'any 1823 per l'astr\u00f2nom alemany Heinrich Wilhelm Olbers. El model de formaci\u00f3 de l'univers conegut com a big bang \u00e9s una possible soluci\u00f3 d'aquesta paradoxa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Theodor Wiesengrund Adorno (Frankfurt, Hesse-Nassau, Pr\u00fassia, Imperi Alemany, 11 de setembre del 1903 - Visp, Valais, Su\u00efssa, 6 d'agost del 1969) fou un fil\u00f2sof, music\u00f2leg i soci\u00f2leg alemany, aix\u00ed com un dels representants m\u00e9s importants de la teoria cr\u00edtica de l'Escola de Frankfurt i de la filosofia marxista. Estudi\u00e0 filosofia amb Cornelius i Kracauer, m\u00fasica amb Sch\u00f6nberg i Berg, i desenvolup\u00e0 la sociologia cr\u00edtica amb Horkheimer i altres membres de l'Escola de Frankfurt.\n\n", "target": "Filosofia"}, {"text": "Fatum, mot el qual describeix la necessitat o ra\u00f3 universal (el \"logos spermatik\u00f3s\"), ha estat introdu\u00eft pels pensadors estoics.\nSegons Leibniz, hi hauria de tres tipus:\n\nfatum mahometanum: la necessitat nexorable, la qual anula la voluntat de l'home\nfatum stoicum: amb el qual l'\u00e9sser hum\u00e0 accepta la inexorabilitat del dest\u00ed\nfatum cristianum: implica el mateix tipus d'acceptaci\u00f3 anterior, alhora que amb confian\u00e7a en la provid\u00e8ncia divina.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Utopia (del grec \u03bf\u1f50, \u00abno\u00bb i \u03c4\u03cc\u03c0\u03bf\u03c2, \u00abindret\u00bb, literalment: \u00abenlloc\u00bb) \u00e9s un neologisme inventat per Thomas More al segle xvi per a descriure una illa imagin\u00e0ria que acull una societat perfecta en tots els sentits. Amb el pas del temps, degut a les implicacions filos\u00f2fiques contradict\u00f2ries de la noci\u00f3 de \u00absocietat perfecta\u00bb, el mot s'ha acabat utilitzant amb diverses accepcions. Aix\u00ed, en el sentit estricte, una utopia \u00e9s la concepci\u00f3 imagin\u00e0ria d'una societat ideal. En el llenguatge corrent, una utopia designa un ideal irrealitzable; en aquest sentit, se l'ent\u00e9n com a sin\u00f2nim de somni, il\u00b7lusi\u00f3 o quimera.Com a concepte filos\u00f2fic, la utopia es pot entendre com un pensament idealitzat amb la funci\u00f3 de criticar l'statu quo, aix\u00f2 \u00e9s, la situaci\u00f3 social en qu\u00e8 hom viu. La difer\u00e8ncia entre \u00aball\u00f2 que \u00e9s\u00bb i \u00aball\u00f2 que hauria de ser\u00bb marca el terreny de la utopia. En aquest cas, la utopia que proposa un final feli\u00e7, una evoluci\u00f3 de la societat cap a un futur millor, s'anomena tamb\u00e9 \u00abeutopia\u00bb, i la que preveu una deriva vers el pitjor, \"distopia\".Aquesta idea s'ha expressat principalment a trav\u00e9s de la literatura ut\u00f2pica, un g\u00e8nere en si que narra en general una aventura vers un pa\u00eds desconegut (sovint una illa) on es descobreix la societat ideal.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'efecte Mpemba \u00e9s un fenomen que ocorre durant la congelaci\u00f3 de l'aigua. L'enunciat diu que en algunes circumst\u00e0ncies l'aigua calenta es congela abans que l'aigua freda.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El cos fa refer\u00e8ncia a un concepte filosifoco-teol\u00f2gic, de prevalen\u00e7a plat\u00f2nica com a contraposici\u00f3 de l'\u00e0nima.\nSant Joan Pau II desenvolup\u00e0 la Teologia de Cos per evitar dos extrems: una visi\u00f3 negativa i una altra d'hedonista. Tanmateix, la distinci\u00f3 entre cos i \u00e0nima nom\u00e9s pot pensar-se, at\u00e8s que aquesta concepci\u00f3 antagonista on cos i \u00e0nima van separats faria impossible que l'home arrib\u00e9s a la seva plenitud. No s'estima nom\u00e9s amb el cos ni nom\u00e9s amb l'\u00e0nima. Estima la persona sencera, cos i \u00e0nima. \u00c9s en el cos on l'home s'obre a l'encontre amb el m\u00f3n i hi descobreix una promesa de felicitat. El cos ha estat fet per D\u00e9u per ser un pont que uneixi les persones.\nViccionari", "target": "Filosofia"}, {"text": "Enrahonar. Quaderns de Filosofia \u00e9s una revista acad\u00e8mica editada pel Departament de Filosofia de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Una deessa \u00e9s un de\u00eftat femenina en les religions politeistes. Sovint les caracter\u00edstiques femenines s\u00f3n les principals de les seves formes. Tanmateix, algunes deesses encarnen caracter\u00edstiques masculines i femenines (com Sofia), o fins i tot poden tenir elements que tradicionalment s'associen al g\u00e8nere mascul\u00ed (per exemple, Artemis). Les deesses han estat especialment vinculades amb les virtuts de la bellesa, l'amor, la maternitat i la fertilitat (El culte a la mare-deessa en la prehist\u00f2ria), per\u00f2 a causa de la seva flexibilitat dins g\u00e8nere del retrat, tamb\u00e9 han estat associades amb idees com la guerra, la creaci\u00f3, i la mort.\nDins algunes fes, una figura femenina sagrada t\u00e9 un lloc central en l'adoraci\u00f3 i l'oraci\u00f3 religiosa. Per exemple, en el Xactisme, una de les tres sectes m\u00e9s importants de l'Hinduisme, s'adora una for\u00e7a femenina que anima el m\u00f3n. En el budisme tibet\u00e0, el m\u00e9s elevat que qualsevol persona pot aconseguir \u00e9s esdevenir com la femella gran femella Buddhas (p. ex. Arya Tara), que es representa com una protectora suprema, agosarada i plena de compassi\u00f3 amb tothom.\nLa primacia d'una monoteista o gaireb\u00e9 monoteista \"Gran deessa\" \u00e9s defensada per algun matriarcat modern com una versi\u00f3 femenina, que precedeix o es pot comparar al D\u00e9u abrah\u00e0mic associat amb el relat hist\u00f2ric del monoteisme al Mediterrani en l'Edat Axial.\nLes religions politeistes, incloent els reconstruccionalismes politeistes, honoren a diverses deesses i d\u00e9us, i normalment els entenen com a d\u00e9us separats. Aquestes de\u00eftats poden formar part d'un pante\u00f3, o diferents religions poden tenir de\u00eftats tutelars. Els reconstruccionistes, com els seus antics predecessors, honoren les de\u00eftats particulars dels seus territoris o pa\u00eds d'origen.", "target": "Filosofia"}, {"text": "John Bordley Rawls (Baltimore, 21 de febrer de 1921 - Lexington, 24 de novembre de 2002) fou un fil\u00f2sof pol\u00edtic i moral estatunidenc, un dels m\u00e9s rellevants de la segona meitat del segle xx.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'intel\u00b7lectualisme socr\u00e0tic o intel\u00b7lectualisme moral \u00e9s el que identifica la virtut amb el coneixement. Segons S\u00f2crates, era prou el coneixement d'all\u00f2 just (l'autognosi) per a obrar correctament. Segons aquesta doctrina, les males accions s\u00f3n producte del desconeixement, \u00e9s a dir, no s\u00f3n volunt\u00e0ries, car el coneixement d'all\u00f2 just seria prou per a obrar virtuosament.L'intel\u00b7lectualisme socr\u00e0tic va dominar el pensament grec fins a l'aparici\u00f3 d'Arist\u00f2til, el qual va introduir elements voluntaristes en la conducta moral.Segons S\u00f2crates, n'hi ha prou amb el coneixement d'all\u00f2 just (l'autognosi) per a obrar correctament. La perfecci\u00f3 humana l'obtenim quan som conscients d'all\u00f2 que realment val la pena en la vida i, per a aix\u00f2, cal el coneixement i la reflexi\u00f3. \"No \u00e9s bo el que tothom diu, sin\u00f3 el que est\u00e0 d'acord amb tu mateix\".\nQuan una persona adquireix coneixement s'adona que el millor \u00e9s el b\u00e9 i que el b\u00e9 \u00e9s l'\u00fanic que porta a la felicitat. Quan un \u00e9s un ignorant, s'equivoca a fer la tria de qu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s convenient. Segons l'intel\u00b7lectualisme moral, si coneixem el b\u00e9 i les seves excel\u00b7l\u00e8ncies (proc\u00e9s intel\u00b7lectual), ens veurem abocats a practicar-lo (acci\u00f3 moral), ja que \u201cla ra\u00f3\u201d (i no la passi\u00f3) sempre empeny cap a la virtut. Nom\u00e9s aquell qui ignora que existeix el b\u00e9, pot fer el mal.\nSegons aquesta doctrina, les males accions s\u00f3n producte del desconeixement: no hi ha persones dolentes, nom\u00e9s persones ignorants. Ning\u00fa s'equivoca o fa el mal volent o sabent que l'est\u00e0 fent. Aix\u00ed doncs, el saber ens condueix a la virtut (o excel\u00b7l\u00e8ncia); qui pensa correctament, actua correctament; qui coneix el que \u00e9s recte, actuar\u00e0 amb rectitud; qui coneix el que \u00e9s la just\u00edcia, actuar\u00e0 conforme el que \u00e9s just.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El relativisme \u00e9s una posici\u00f3 que considera que quelcom (un enunciat, una pauta de conducta, una norma, una concepci\u00f3) est\u00e0 vinculat a una altra entitat i, per tant, no es pot entendre si no \u00e9s amb refer\u00e8ncia a aquesta. Es pot distingir, entre d'altres, el relativisme cultural, el cognoscitiu, el moral, el ling\u00fc\u00edstic i l'epistemol\u00f2gic.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El principi de no-agressi\u00f3 \u00e9s una posici\u00f3 moral que afirma que l'agressi\u00f3 \u00e9s intr\u00ednsecament il\u00b7leg\u00edtima. Aquest principi est\u00e0 vinculat amb el dret a la propietat privada, ja que per analitzar una determinada agressi\u00f3 a vegades conv\u00e9 saber quins drets t\u00e9 sobre una determinada propietat. Una agressi\u00f3, tenint en compte el principi de propietat privada, \u00e9s la iniciaci\u00f3 o amena\u00e7a de viol\u00e8ncia contra una persona o propietat leg\u00edtimament d'un altre. En concret, les accions preses que no han estat sol\u00b7licitades per altres i que afecten f\u00edsicament la propietat d'un individu, independentment de si el seu resultat \u00e9s perjudicial o no per al propietari, s\u00f3n considerades violentes o agressives quan van en contra de la lliure voluntat del propietari i poden interferir amb el seu dret a l'autodeterminaci\u00f3 i al principi de no-agressi\u00f3. Els partidaris del principi de no-agressi\u00f3 hi apel\u00b7len com un argument a favor de la immoralitat d'un robatori, un acte vand\u00e0lic, un assalt i un frau. A difer\u00e8ncia del principi de la no-viol\u00e8ncia, el principi de la no-agressi\u00f3 no s'oposa a la viol\u00e8ncia utilitzada en la defensa pr\u00f2pia o en defensa d'altres. Molts partidaris argumenten que el principi de no-agressi\u00f3 s'oposa a pol\u00edtiques com les lleis que afecten els crims sense v\u00edctimes, impostos coercitius i el servei militar. El principi de no-agressi\u00f3 \u00e9s el fonament de la filosofia llibert\u00e0ria.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Una idea \u00e9s un producte del pensament, l'expressi\u00f3 d'un concepte. El terme idea tradueix la paraula grega eidos, que tamb\u00e9 es pot traduir per 'forma', i t\u00e9 relaci\u00f3 directa amb el significat d'all\u00f2 que es veu, all\u00f2 que es pot veure. Tenint en compte que el terme \"forma\" (relacionat amb idea) s'ha d'entendre en el sentit que t\u00e9 en paraules com informaci\u00f3, i que el terme grec relacionat amb \"veure\" \u00e9s teorein ('teoria'), es mostra la relaci\u00f3 entre aquests significats. Aix\u00ed, una idea seria tot all\u00f2 que es pot concebre mentalment, l'objecte de les teories o, m\u00e9s acuradament, el significat d'una oraci\u00f3. Els conceptes, en canvi, farien refer\u00e8ncia m\u00e9s aviat als termes generals.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El problema de l'infern sorgeix quan en la teologia cristiana s'afirma al mateix temps que D\u00e9u \u00e9s tot B\u00e9 i Amor i alhora que existeix un infern. Si l'infern \u00e9s la condemnaci\u00f3 de l'\u00e0nima per les males accions a la Terra i suposa un c\u00e0stig etern i cruel, com \u00e9s que un D\u00e9u bo el pot permetre? Per tant relaciona l'omnibenevol\u00e8ncia divina proclamada per la religi\u00f3 amb alguns dogmes sobre l'altre m\u00f3n, essent el paral\u00b7lel transcendent del problema del mal, que s'aplica al m\u00f3n finit dels \u00e9ssers humans. Un D\u00e9u bo ha de tenir miseric\u00f2rdia i per tant hauria d'atorgar el perd\u00f3 final a tothom, per\u00f2 un D\u00e9u bo ha de ser tamb\u00e9 just i en conseq\u00fc\u00e8ncia cadasc\u00fa anar al cel o l'infern segons els actes comesos, fet que complica la paradoxa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Nous (en grec antic \u03bd\u03bf\u1fe6\u03c2, intel\u00b7lecte o intel\u00b7lig\u00e8ncia) \u00e9s un concepte de la filosofia cl\u00e0ssica que qualifica la facultat necess\u00e0ria de la ment humana per a comprendre la realitat. El seu significat \u00e9s proper al d'intu\u00efci\u00f3 o sentit com\u00fa, ja que descriu una percepci\u00f3 procedent del mental (\"ull de la ment\") diferent de la percepci\u00f3 que ofereixen els sentits f\u00edsics. El mot tamb\u00e9 es pot traduir com a \"comprensi\u00f3\" o \"ment\" i de vegades com a \"ra\u00f3\" o \"pensament\".\nA m\u00e9s de referir-se a una facultat de la ment humana, aquest concepte filos\u00f2fic tamb\u00e9 s'aplica per a descriure l'origen de l'ordre en la pr\u00f2pia naturalesa.\nViccionari", "target": "Filosofia"}, {"text": "Panta rei (del grec \u03a0\u03ac\u03bd\u03c4\u03b1 \u1fe5\u03b5\u1fd6) \u00e9s un concepte atribu\u00eft per Plat\u00f3 al fil\u00f2sof presocr\u00e0tic Her\u00e0clit que esquematitza la seva suposada opini\u00f3 que tot est\u00e0 en canvi continu.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El canvi \u00e9s l'alteraci\u00f3 d'un \u00e9sser o de la realitat, la modificaci\u00f3 dels seus atributs. Hi ha dos debats filos\u00f2fics que tracten amb el canvi: el primer \u00e9s si el canvi es produeix en la realitat o \u00e9s nom\u00e9s aparen\u00e7a. I el segon \u00e9s que, si s'accepta el canvi, com es pot mantenir la identitat?", "target": "Filosofia"}, {"text": "El principi de la navalla d'Occam (o navalla d'Ockham) \u00e9s atribu\u00eft al frare francisc\u00e0 Guillem d'Occam, l\u00f2gic del segle xiv, i que forma la base del m\u00e8tode reduccionista.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Bertrando Spaventa (Bomba, Abru\u00e7os, 26 de juny de 1817 - N\u00e0pols, 20 de febrer de 1883) va ser un fil\u00f2sof, historiador de la filosofia, pol\u00edtic, periodista i professor itali\u00e0.Nascut en el si d'una fam\u00edlia burgesa, despr\u00e9s d'haver completat els seus primers estudis al seu pa\u00eds, fou enviat pel seu pare al seminari de Chieti. Despr\u00e9s, es va traslladar a Montecassino, on va ensenyar matem\u00e0tiques i filosofia, i on el 1840 fou ordenat sacerdot, m\u00e9s per la necessitat econ\u00f2mica de la seva fam\u00edlia que per vocaci\u00f3. Al final d'aquell any, juntament amb el seu germ\u00e0, Bertrando es va traslladar a N\u00e0pols on va establir contactes amb els cercles liberals i amb els fil\u00f2sofs Ottavio Colecchi i Antonio Tari; i on va continuar la seva educaci\u00f3 aprenent l'angl\u00e8s i l'alemany, la qual cosa li va permetre poder llegir les obres dels fil\u00f2sofs estrangers en la llengua original. Aix\u00f2 li va permetre contribuir a la difusi\u00f3 de la filosofia alemanya i el pensament kanti\u00e0, en particular.A la ciutat de N\u00e0pols es va dedicar a l'ensenyament, fundant una escola de filosofia privada el 1846, juntament amb el seu germ\u00e0 Silvio, a la sala del Collegio dei Nobili. Tamb\u00e9 va col\u00b7laborar en l'edici\u00f3 del diari \"Il Nazionale\", fundat el 1848 pel seu germ\u00e0 amb la intenci\u00f3 de donar suport a la lluita per la independ\u00e8ncia i la unificaci\u00f3 d'It\u00e0lia, per\u00f2 la situaci\u00f3 pol\u00edtica agitada despr\u00e9s de la revocaci\u00f3 de la Constituci\u00f3 que tenia el suport de Ferran II l'oblig\u00e0 a tancar l'escola i deixar N\u00e0pols, traslladant-se a Flor\u00e8ncia. Entre 1848 i 1850 va fer de preceptor del fill del general Pignatelli. Despr\u00e9s de deixar l'ofici de tutor i renunciar a l'h\u00e0bit sacerdotal, i el 1850, es va traslladar a Tor\u00ed, que en aquella \u00e8poca representava el punt de trobada de la llibertat i la vida moral i intel\u00b7lectual del Regne de Sardenya. Amb l'oposici\u00f3 de l'entorn social no va poder obtenir una doc\u00e8ncia, i va haver de guanyar-se la vida amb traduccions i articles, \ndeixant durant un temps a un costat els escrits filos\u00f2fics. Aix\u00f2 el va portar a prendre una posici\u00f3 respecte a problemes importants com la llibertat d'ensenyament, dedicant-se al periodisme i a escriure articles pol\u00edtics en diferents diaris com \u201cIl Progresso\u201d, \u201cIl Cimento\u201d, \u201cIl Piemonte\u201d o \u201cRivista Contemporanea\u201d. Public\u00e0 nombrosos assajos i articles que despr\u00e9s serien recollits per Giovanni Gentile en \"Opere\". L'activitat period\u00edstica, per\u00f2, era avorrida i dif\u00edcil per a ell. Durant la seva carrera com a periodista va entrar en controv\u00e8rsia amb \"La Civilt\u00e0 Cattolica\".Spaventa tamb\u00e9 va realitzar activitats pol\u00edtiques. Va ser membre del Consell Superior d'Instrucci\u00f3 P\u00fablica el 1861 i prove\u00efdor d'estudis a la Prov\u00edncia de N\u00e0pols de 1866 a 1870. Tamb\u00e9 va ser diputat durant tres legislatures, la X, XI i XII. Fins i tot la pol\u00edtica de Bertrando Spaventa es va inspirar en Hegel. El seu era un pensament secular vinculat a un fort sentit de la centralitat de l'Estat considerat com un organisme que dona valor a la naci\u00f3 i com a origen dels principis i valors als quals s'hauria d'inspirar el desenvolupament civil. D'aquesta manera, va elaborar la teoria de l'estat \u00e8tic que despr\u00e9s va assumir Giovanni Gentile. Va ser membre de l'Acad\u00e8mia napolitana de Ci\u00e8ncies, Morals i Pol\u00edtica (1862), de l'Acad\u00e8mia Pontaniana (1868) i de l'Accademia Nazionale dei Lincei (1876).Portat pel nacionalisme del moment, procur\u00e0 d'elevar el nivell de la filosofia del seu pa\u00eds i actualitzar-la, cosa que per a ell significava l'assimilaci\u00f3 del pensament de Hegel. Sovint s'ha considerat que ell i Augusto Vera -ambd\u00f3s professors a la Universitat de N\u00e0pols- s\u00f3n els precedents de la important tradici\u00f3 hegeliana de la It\u00e0lia del segle XX que tindr\u00e0 una influ\u00e8ncia decisiva sobre personalitats com Giovanni Gentile o Benedetto Croce.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'art postmodern, per oposici\u00f3 a l'anomenat art modern, \u00e9s l'art propi de la postmodernitat, teoria sociocultural que postula l'actual vig\u00e8ncia d'un per\u00edode hist\u00f2ric que hauria superat el projecte modern, \u00e9s a dir, l'arrel cultural, pol\u00edtica i econ\u00f2mica pr\u00f2pia de l'edat contempor\u00e0nia, marcada en termes culturals per la Il\u00b7lustraci\u00f3, en el pol\u00edtic per la Revoluci\u00f3 Francesa i en l'econ\u00f2mic per la Revoluci\u00f3 industrial. El postmodernisme \u00e9s un dels moviments m\u00e9s controvertits de la hist\u00f2ria de l'art i el disseny. Sorgit tant a Europa com als Estats Units, entre la d\u00e8cada de 1970 i la d\u00e8cada de 1990 va trencar les idees establertes sobre art i el disseny, aportant una nova consci\u00e8ncia sobre l'estil mateix amb una barreja inestable d'all\u00f2 teatral i te\u00f2ric, el postmodernisme va des del rid\u00edcul al lux\u00f3s: un estil visualment emocionant i polifac\u00e8tic. i va trencar les barreres entre l'alta cultura i la cultura popular.L'art postmodern emmarca diversos moviments com s\u00f3n la transavantguarda italiana, el neoexpressionisme alemany, el neomanierisme, el neominimalisme i el neoconceptualisme, entre altres moviments que tenen poc en com\u00fa, tret d'una voluntat de negaci\u00f3, superaci\u00f3 o simplement constataci\u00f3 que s\u00f3n manifestacions realitzades amb posterioritat a l'art modern.\nNo s'ha de confondre amb l'art contemporani, que per definici\u00f3 \u00e9s l'art que es produeix actualment (des dels anys 50 aproximadament), indepentment del seu estil o intenci\u00f3 art\u00edstica. Arthur Danto argumenta a After the end of art que la contemporane\u00eftat \u00e9s el terme m\u00e9s ampli, i que els objectes postmoderns representen un subsector del moviment contemporani que reempla\u00e7a la modernitat i el modernisme, mentre que altres cr\u00edtics notables, com Hilton Kramer, Robert C. Morgan, Kirk Varnedoe i Jean-Fran\u00e7ois Lyotard, han sostingut que els objectes postmoderns s\u00f3n en el millor dels casos una continuaci\u00f3 dels treballs de l'art modern.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Masao Abe (\u963f \u90e8 \u6b63\u96c4, Abe Masao, Osaka, 1915 - 10 de setembre de 2006) va ser un fil\u00f2sof budista japon\u00e8s professor de la Universitat de Nara. Membre de l'Escola de Kioto. Reconegut, innovador i influent estudi\u00f3s del budisme zen, del di\u00e0leg interreligi\u00f3s i de la filosofia comparada.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La Campanya Bus Ateu (en angl\u00e8s: Atheist Bus Campaign) \u00e9s la denominaci\u00f3 d'una campanya promocional empresa en suport del lliurepensament i l'ateisme, i caracteritzada per la difusi\u00f3 de l'esl\u00f2gan: \u00abProbablement D\u00e9u no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la teva vida\u00bb, ideada i anunciada el juny de 2008 per la periodista brit\u00e0nica Ariane Sherine, i l'\u00fas dels suports publicitaris dels autobusos i altres mitjans de transport p\u00fablic. La iniciativa, que en un principi nom\u00e9s era pensada per la ciutat de Londres, ha assolit una major difusi\u00f3 gr\u00e0cies a l'impuls de diverses organitzacions, sent estesa no solament a altres ciutats del Regne Unit, sin\u00f3 tamb\u00e9 a nivell internacional.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Anselm Jappe (Bonn, 1962) \u00e9s un fil\u00f2sof alemany. \u00c9s professor d'est\u00e8tica a l'Accademia di Belle Arti de Frosinone (It\u00e0lia). La seva perspectiva de treball gira entorn del concepte de \u201cfetitxisme de la mercaderia\u201d i es basa en una relectura de les categories cr\u00edtiques de Karl Marx, aix\u00ed com en les idees de Guy Debord: Les aventures de la marchandise. Pour une nouvelle critique de la valeur, Deno\u00ebl, 2003; L'avant-garde inacceptable. R\u00e9flexions sur Guy Debord, Lignes, 2004 (tr. cast., El absurdo mercado de los hombres sin cualidades. Ensayos sobre el fetichismo de la mercancia -con Robert Kurz i Claus Peter Ortlieb-, Pepitas de Calabaza, 2009).", "target": "Filosofia"}, {"text": "El terme historicitat s'empra en filosofia de la hist\u00f2ria per designar la caracter\u00edstica de tot all\u00f2 que \u00e9s hist\u00f2ric. El concepte s'usa en ci\u00e8ncies socials en dos sentits ben diferents: d'una banda all\u00f2 que \u00e9s hist\u00f2ric s'oposa al que \u00e9s m\u00edtic o llegendari. La historicitat es caracteritza pel fet que pot ser testimoniada per documents. Epistemol\u00f2gicament, nom\u00e9s hi ha hist\u00f2ria si ha document. En aquest sentit un historiador pot q\u00fcestionar la historicitat de la Guerra de Troia, un te\u00f2leg pot posar en dubte la historicitat de Jes\u00fas o un folklorista pot ironitzar sobre la llegenda d'Eul\u00e0lia de Barcelona, per posar uns exemples, en la mesura que s\u00f3n fets poc o mal documentats.\nEn un segon sentit, ontol\u00f2gic, m\u00e9s propi de la filosofia de la historia, la historicitat \u00e9s una caracter\u00edstica pr\u00f2pia de tots els humans i una condici\u00f3 a priori necess\u00e0ria de la vida humana, en tant que inscrita en el temps. La historicitat constitueix la manera en qu\u00e8 els humans es despleguen en el temps i determina la consci\u00e8ncia que en tenen. En aquest sentit el debat sobre la historicitat \u00e9s un element central en l'historicisme.\nPer\u00f2 mentre l'historicisme habitualment propugna la depend\u00e8ncia absoluta del passat respecte al present, la historicitat \u00e9s din\u00e0mica: la forma com un col\u00b7lectiu ent\u00e9n la seva realitat hist\u00f2rica condiciona la seva identitat i es reinterpreta peri\u00f2dicament. Segons Dilthey (a la Teoria de les concepcions del m\u00f3n): En la historicitat aquest tipus immutable que era l'home desapareix com fos en el proc\u00e9s que \u00e9s la hist\u00f2ria. (G.S. VIII, p. 6).", "target": "Filosofia"}, {"text": "Emunoth ve-Deoth (en hebreu \u05e1\u05e4\u05e8 \u05d4\u05d0\u05de\u05d5\u05e0\u05d5\u05ea \u05d5\u05d4\u05d3\u05e2\u05d5\u05ea, Sefer ha-Emunot ve-Deot) \u00e9s el nom d'un text de la filosofia del judaisme escrit l'any 933 per Saadia Gaon, considerat un dels primers intents de racionalitzar la fe jueva. Influ\u00eft per l'escola del mutazilisme, el seu autor va intentar posar per escrit les tradicions orals del judaisme rab\u00ednic fent \u00e8mfasi en la seva compatibilitat amb la ra\u00f3. Considera que el coneixement pot provenir dels sentits, de la reflexi\u00f3 o de la revelaci\u00f3 i que els fruits de les diferents fonts porten a una \u00fanica veritat. Refuta autors grecollatins, tradicions religioses diferents i creences populars de la zona eg\u00edpcia que han propagat idees contr\u00e0ries a la fe jueva.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El qi o txi (en xin\u00e8s tradicional \u6c23, en xin\u00e8s simplificat \u6c14, en pinyin q\u00ec, en Wade-Giles ch'i, en japon\u00e8s ki, en core\u00e0 gi, en vietnamita khi, literalment \u00abbuf, al\u00e8\u00bb) \u00e9s un dels conceptes fonamentals del pensament xin\u00e8s antic, sovint tradu\u00eft per \u00abfor\u00e7a vital\u00bb. La paraula es troba en mots com aikido, txikung o reiki.\nEs tracta d'una mena d'energia que seria en tot l'univers i que constituiria el principi de formaci\u00f3 de la realitat, ja sigui f\u00edsica o metaf\u00edsica. Aix\u00ed, segons aquest concepte, existeix una continu\u00eftat entre l'espiritual i el f\u00edsic; tots dos s\u00f3n una creaci\u00f3 d'aquest al\u00e8 vital que va de l'invisible fins a la materialitzaci\u00f3.Per exemple, l'home \u00e9s considerat com una simple configuraci\u00f3 de txi el qual, en la seva manifestaci\u00f3 m\u00e9s subtil, constitueix la seva energia moral. El pensament xin\u00e8s considera que el txi de l'home es pot modificar i totes les disciplines m\u00e8diques tenen com a \u00faltim objectiu l'harmonitzaci\u00f3 d'aquesta energia interna i consideren que \u00e9s aix\u00f2 el que restableix la salut. Segons la medicina tradicional xinesa, el txi \u00e9s una energia que flueix cont\u00ednuament per la natura, i la interrupci\u00f3 del seu lliure flux en el cos \u00e9s la base dels trastorns f\u00edsics i psicol\u00f2gics.Tals conceptes vitalistes s\u00f3n populars en moltes cultures com a prana en la cultura \u00edndia tradicional, orgone de Wilhelm Reich, \u00e9lan vital d'Henri Bergson, pneuma en la medicina occidental fins al segle xix i molts altres. La teoria de l'acupuntura es fonamenta en el concepte de les pautes d'energia txi necess\u00e0ries per mantenir la salut i que s'han de restaurar en cas de malaltia. La utilitzaci\u00f3 del concepte d'energia vital amb la seva definici\u00f3 for\u00e7a vaga -que el fa dif\u00edcil de mesurar- en texts de New Age i medicina alternativa, \u00e9s subjecte de cr\u00edtica pels esc\u00e8ptics. La paraula 'energia' t\u00e9 una definici\u00f3 precisa en f\u00edsica; el seu \u00fas metaf\u00f2ric fora de context pot insinuar una cientificitat que en realitat no t\u00e9 pas.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Novum Organum \u00e9s el t\u00edtol de l'obra m\u00e9s important de Francis Bacon, publicada el 1620. Rep el seu nom perqu\u00e8 pret\u00e9n ser una superaci\u00f3 del tractat sobre l\u00f2gica d'Arist\u00f2til, anomenat Organon. Es basa a trobar la causa de tot fenomen per inducci\u00f3, observant quan passa i quan no i extrapolant aleshores les condicions que fan que es doni. Aquest raonament va influir decisivament en la formaci\u00f3 del m\u00e8tode cient\u00edfic, especialment en la fase d'elaboraci\u00f3 d'hip\u00f2tesis.\nTamb\u00e9 indica que el prejudici \u00e9s l'enemic de la ci\u00e8ncia, perqu\u00e8 impideix generar noves idees. Els prejudicis m\u00e9s comuns s'expliquen amb la met\u00e0fora de l'\u00eddol o all\u00f2 que \u00e9s falsament adorat. Existeixen \u00eddols de la tribu (comuns a tots els \u00e9ssers humans per la seva naturalesa), de la caverna (procedents de l'educaci\u00f3), del f\u00f2rum (causats per un \u00fas incorrecte del llenguatge) i del teatre (basats en idees anteriors err\u00f2nies, notablement en filosofia).", "target": "Filosofia"}, {"text": "Aret\u00e9 (en grec \u1f00\u03c1\u03b5\u03c4\u03ae, 'excel\u00b7l\u00e8ncia') \u00e9s un dels conceptes crucials de l'antiga Gr\u00e8cia; tanmateix, \u00e9s dif\u00edcil precisar amb exactitud el seu significat estrany i ambigu. En la seva forma m\u00e9s general, per a alguns sofistes l'aret\u00e9 \u00e9s l'\u00abexcel\u00b7l\u00e8ncia\u00bb o promin\u00e8ncia en el cultiu de l'eloq\u00fc\u00e8ncia; l'arrel etimol\u00f2gica del terme \u00e9s la mateixa que la d'\u03b1\u03c1\u03b9\u03c3\u03c4\u03bf\u03c2 ('millor'), que designa el compliment acabat del prop\u00f2sit o funci\u00f3.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Un dilema (del llat\u00ed dilemma) \u00e9s un problema que es pot resoldre mitjan\u00e7ant dues solucions, cap de les quals \u00e9s completament acceptable (pensem en els extrems). Un dilema planteja dues opcions (A) o (B), sent ambdues igualment factibles i defensables. L'individu es troba, doncs, davant d'una inevitable situaci\u00f3. El dilema es fa servir, de vegades, com a recurs ret\u00f2ric, en la forma \"has d'optar per A o B\"; en aquest cas, A i B serien proposicions que condueixen a conclusions addicionals. Utilitzat d'aquesta manera, el dilema pot, en algunes ocasions, arribar a proposar tres solucions; en aquest cas no es parla de dilema sin\u00f3 de trilema, dilema de tres solucions, cap de les quals \u00e9s completament acceptable, (A, B o C). L'aparici\u00f3 d'un dilema al llarg d'una argumentaci\u00f3 pot invalidar la seva efic\u00e0cia, sent aix\u00ed considerada una fal\u00b7l\u00e0cia. El dilema plantejat com argument \u00e9s anomenat argument cornuto.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El cordill vermell del dest\u00ed, tamb\u00e9 anomenat fil vermell de la sort, fil vermell del dest\u00ed, i altres variants, \u00e9s una creen\u00e7a d'\u00c0sia Oriental que t\u00e9 l'origen en llegendes xineses i japoneses. El mite diu que els d\u00e9us lliguen un cordill vermell invisible als turmells d'aquells que estan destinats a unir les seves vides.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'empiriocriticisme \u00e9s una doctrina filos\u00f2fica i epistemol\u00f2gica fundada pel fil\u00f2sof Richard Avenarius, i comunament assignada al f\u00edsic Ernst Mach, que fou represa en la vig\u00edlia de la revoluci\u00f3 bolxevic per una s\u00e8rie de pensadors russos, especialment marxistes.Parteix d'una cr\u00edtica a l'experi\u00e8ncia (d'aqu\u00ed l'expressi\u00f3 composta \u00ab empirio-criticisme \u00bb) destinada a eliminar representacions imagin\u00e0ries i sup\u00f2sits arbitraris, ara relegades al costat de la metaf\u00edsica de la religi\u00f3 o la ideologia. Es presenta com una alternativa filos\u00f2fica al conflicte secular que oposa idealisme i materialisme.\nL'empirocriticisme intenta abolir qualsevol separaci\u00f3 entre la dimensi\u00f3 psicol\u00f2gica de l'exist\u00e8ncia i la seva dimensi\u00f3 f\u00edsica, en establir la seva unitat sobre principis comuns. Implica la possibilitat de reduir tots els enunciats cient\u00edfics a enunciats referits a sensacions i tots els objectes f\u00edsics a \u00abcomplexos de sensacions\u00bb, de manera que ja no hem de distingir entre el \u00absubjectiu\u00bb i l' \u00abobjectiu\u00bb, entre l' \u00ab interior \u00bb i l' \u00ab exterior \u00bb, ni plantejar el problema metaf\u00edsic considerat superflu de la font externa de sensacions.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Els novatores (nom llat\u00ed que significa 'innovadors') constitueixen un grup de pensadors, cient\u00edfics, fil\u00f2sofs, etc., de comen\u00e7aments del segle xviii que al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i en altres llocs del m\u00f3n hisp\u00e0nic desenvolupen un inter\u00e8s preil\u00b7lustrat per les novetats cient\u00edfiques atomistes en oposici\u00f3 a l'escolasticisme tomista i neoaristot\u00e8lic, mitjan\u00e7ant l'\u00fas de l'empirisme i el racionalisme. En actiu des del darrer ter\u00e7 del segle xvii, els novatores van ser l'avantguarda cient\u00edfica de la intel\u00b7lectualitat espanyola del moment.Els novatores eren molt conscients de l'endarreriment cient\u00edfic de l'Espanya de la primeria del segle xviii i en culpaven la r\u00e8mora de l'escolasticisme universitari i la marginalitat respecte als grans corrents de pensament europeus. Els novatores van difondre les idees renovadores fora de les aules universit\u00e0ries, i van ser proscrits i defensats a parts iguals. Igualment, prefereixen fer servir les lleng\u00fces modernes abans que les cl\u00e0ssiques per publicar la seua obra.\nLes seues contribucions van fer que Espanya s'incorporara a la ci\u00e8ncia moderna i es generalitzara la difusi\u00f3 del coneixement, tot incorporant-se a la revoluci\u00f3 cient\u00edfica. Tanmateix, les difer\u00e8ncies de ritme respecte a la il\u00b7lustraci\u00f3 europea va fer que algunes branques de la ci\u00e8ncia avan\u00e7aren m\u00e9s lentament en el cas espanyol. Va ser el cas de les ci\u00e8ncies estrictes, ja que la introducci\u00f3 d'Espanya a la revoluci\u00f3 cient\u00edfica es va fer mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s lent.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Les dues cultures \u00e9s el nom d'un estereotip cultural contemporani que deriva del t\u00edtol d'una influent confer\u00e8ncia de C. P. Snow, pronunciada en 1959. La seva tesi radicava que la ruptura de comunicaci\u00f3 entre les ci\u00e8ncies i les humanitats i la falta d'interdisciplinarietat \u00e9s un dels principals inconvenients per a la resoluci\u00f3 dels problemes mundials.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Jacques Derrida (El-Bihar, Alg\u00e8ria, 15 de juliol del 1930 - Par\u00eds, 8 d'octubre del 2004), franc\u00e8s nascut a Alg\u00e8ria fou un pensador i fil\u00f2sof. Professor a l'\u00c9cole Normale Sup\u00e9rieure i director d'estudis a l'\u00c9cole des Hautes \u00c9tudes en Sciencies Sociales, \u00e9s conegut per haver desenvolupat una escola de pensament coneguda com a desconstruccionisme, que posa en q\u00fcesti\u00f3 la fenomenologia i la metaf\u00edsica tradicionals i introdueix una nova manera de concebre les ci\u00e8ncies humanes. En aquest sentit, Derrida \u00e9s una de les principals figures associades amb el postestructuralisme i la filosofia postmoderna.Al llarg de la seva carrera, Derrida va publicar m\u00e9s de 40 llibres, aix\u00ed com centenars d'assajos i de confer\u00e8ncies. La seva influencia va ser significativa en gran varietat de camps de les humanitats i les ci\u00e8ncies socials, com la filosofia, la literatura, el dret, l'antropologia, la historiografia, la ling\u00fc\u00edstica aplicada, la socioling\u00fc\u00edstica, la psicoan\u00e0lisi, la teoria pol\u00edtica, els estudis religiosos, el feminisme i els estudis queer. La seva obra ha tingut i segueix tenint un gran ress\u00f2 als Estats Units, a l'Europa continental, a Sud-am\u00e8rica i en general als pa\u00efsos on la filosofia continental ha estat influent.\nAlguns dels seus treballs considerats m\u00e9s rellevants s\u00f3n De la Grammatologia (1967), L'\u00e9criture et la diff\u00e9rence (1967), Marges de la philosophie (1972) i al La voix et le ph\u00e9nom\u00e8ne (1967). En els seus \u00faltims escrits Derrida va abordar temes relatius a l'\u00e8tica i la pol\u00edtica, que van influenciar diversos moviments de car\u00e0cter activista i pol\u00edtic. Va convertir-se en un personatge \u00e0mpliament conegut i controvertit, a causa de la seva particular aproximaci\u00f3 a la filosofia i a la complexitat del seu treball.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Jean Andr\u00e9 Wahl, nascut el 25 de maig 1888 a Marsella i mort el 19 de juny 1974 a Par\u00eds, \u00e9s un fil\u00f2sof franc\u00e8s. Va ser professor a la Sorbonne de 1936 a 1967, excepte durant la Segona Guerra mundial. Es va refugiar als Estats Units de 1941 a 1945 (on va ensenyar), havent-hi estat pres en tant que jueu al camp de concentraci\u00f3 de Drancy, d'on es va escapar.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'hipok\u00e9imenon (del grec \u1f51\u03c0\u03bf\u03ba\u03b5\u03af\u03bc\u03b5\u03bd\u03bf\u03bd) \u00e9s un terme emprat en metaf\u00edsica que significa 'all\u00f2 subjacent', tradu\u00eft de vegades en llat\u00ed com subiectum, que passa al catal\u00e0 en la forma de subjecte.\nQuan es parla d'hipok\u00e9imenon es parla de la teoria substancial que persisteix en quelcom a trav\u00e9s de qualsevol canvi, n'\u00e9s l'ess\u00e8ncia b\u00e0sica. D'acord amb la definici\u00f3 d'Arist\u00f2til en categories, l'hipok\u00e9imenon \u00e9s quelcom que es pot predicar per altres coses, per\u00f2 no es pot predicar per altres persones.\nL'exist\u00e8ncia del substrat material fou teoritzada per John Locke amb semblan\u00e7a conceptual a la subst\u00e0ncia de Baruch Spinoza i el concepte de no\u00fcmen.\nLocke teoritz\u00e0 aquest concepte quan totes les propietats sensibles fossin abstretes de l'objecte, com ho s\u00f3n el color, el pes, la densitat o el gust, i continuaren sent quelcom de m\u00e9s respecte de les propietats adherides, cosa que permetria a l'objecte l'exist\u00e8ncia independent de les propietats sensibles que es manifesta en l'observador. Locke vei\u00e9 aquest ingredient ontol\u00f2gic com necessari si vol\u00edem ser capa\u00e7os de considerar objectes a tota exist\u00e8ncia independent de la nostra ment. El substrat material mostra una dificultat idealista en Locke, com ho \u00e9s la seva naturalesa existencial que pot no ser directament probable en la manera que defensa l'empirisme (prova per exhibici\u00f3 experimental). Tanmateix, ell creia que les raons filos\u00f2fiques eren prou fortes perqu\u00e8 l'experi\u00e8ncia fos aprovada.\nL'exist\u00e8ncia del substrat fou negada per George Berkeley, que mant\u00e9 que un objecte consisteix en res m\u00e9s que aquelles propietats sensibles que l'objecte manifesta, i aquestes propietats nom\u00e9s existeixen en l'acte de la percepci\u00f3 sobre elles.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Contractus lex \u00e9s una locuci\u00f3 llatina que significa llei del contracte i que es fa servir per referir-se al principi general del dret civil que estableix que el contracte \u00e9s norma jur\u00eddica v\u00e0lida entre les parts. Tamb\u00e9 es pot dir que el contracte \u00e9s llei entre parts. La definici\u00f3 actual determina que el contracte crea una vinculaci\u00f3 basada en l'ordenament jur\u00eddic entre les parts contractants aix\u00ed com una vinculaci\u00f3 per determinats beneficiaris del contracte (contracte a favor de tercers) basada en l'autonomia de la voluntat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El contextualisme \u00e9s una teoria filos\u00f2fica que analitza el context en qu\u00e8 es desenvolupa una acci\u00f3 per jutjar-la. Aplicada de forma estricta porta al relativisme, ja que el significat d'una expressi\u00f3 o conducta varia tant segons el context que acaba per no tenir un sentit propi en ella mateixa. Les cr\u00edtiques cap a aquest corrent subratllen aquest relativisme o b\u00e9 argumenten que tota teoria \u00e9s en certa manera contextualista, ja que sempre s'han de tenir en compte les circumst\u00e0ncies en qu\u00e8 va sorgir una idea o un acte. En l'est\u00e8tica, el contextualisme vol que una obra nom\u00e9s es pot comprendre i fruir plenament si es coneix b\u00e9 el context hist\u00f2ric, social i geogr\u00e0fic on va ser creada, i el concepte oposat \u00e9s l'a\u00efllacionisme que preconitza que es pot gaudir plenament en absolut, sense saber res del context.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Un ideal \u00e9s un principi o valor que una entitat persegueix activament com a objectiu i mant\u00e9 per sobre d'altres preocupacions percebudes com a menys significatives. Els termes relacionats amb la creen\u00e7a general en els ideals inclouen l'idealisme \u00e8tic, l'idealisme moral, i l'idealisme de principis. Un idealista \u00e8tic, un idealista moral, un idealista de principis o simplement un idealista insisteix a mantenir els ideals fins i tot a un cost considerable com a conseq\u00fc\u00e8ncia de mantenir aquesta creen\u00e7a.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Una distopia, contrautopia o antiutopia \u00e9s una utopia negativa on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal, \u00e9s a dir, vers una societat opressiva, totalit\u00e0ria o indesitjable. El terme va ser encunyat com a ant\u00f2nim d'utopia i s'usa principalment per a fer refer\u00e8ncia a una societat fict\u00edcia (freq\u00fcentment empla\u00e7ada en el futur) on les tend\u00e8ncies socials es duen a extrems apocal\u00edptics. Es tracta, en realitat, d'un subg\u00e8nere dins de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'ec\u00e8tica \u00e9s un concepte a cavall entre la filosofia i la geografia que estudia la relaci\u00f3 entre l'activitat humana i la geomorfologia. Fou encunyat pel ge\u00f2graf i naturalista catal\u00e0 Emili Huguet del Villar (1871-1951), que el defin\u00ed com la ci\u00e8ncia que estudia les condicions del medi geogr\u00e0fic per a promoure el desenvolupament de la vida humana. Ja des de 1911 havia formulat les primeres idees que culmin\u00e0 en el seu llibre en castell\u00e0 El valor geogr\u00e1fico de Espa\u00f1a, ensayo de ec\u00e9tica (tradu\u00efble al catal\u00e0 com a 'El valor geogr\u00e0fic d'Espanya, assaig d'ec\u00e8tica').El valor ec\u00e8tic d\u2019un territori no dep\u00e8n, segons Huguet del Villar, exclusivament del medi, sin\u00f3 que hi interv\u00e9 tamb\u00e9 la capacitat cultural i t\u00e8cnica de l\u2019home. Aquest valor tampoc no \u00e9s considerat com una constant per l'autor del concepte, sin\u00f3 que varia segons les necessitats de la societat i de la seva capacitat per a obtenir el seu m\u00e0xim valor. D'aquesta manera, la maduresa d'aquesta reflexi\u00f3 te\u00f2rica geogr\u00e0fica esdev\u00e9 la base del pensament ecol\u00f2gic i del seu raonament posterior en la geobot\u00e0nica i en l'edafologia. Es pot considerar, doncs, com un concepte filos\u00f2fic precursor de l'ecologia contempor\u00e0nia i dels vincles acad\u00e8mics entre l'antropologia i el modelatge de l'entorn.\u00c9s un neologisme format amb la combinaci\u00f3 del prefix ec- de l'arrel grec \u03bf\u1f36\u03ba\u03bf\u03c2 (oikos, 'habitatge'), que \u00e9s troba tamb\u00e9 present en els mots \u00abeconomia\u00bb i \u00abecologia\u00bb.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'ateisme d'Estat \u00e9s la promoci\u00f3 estatal de l'ateisme, ocasionalment a trav\u00e9s de la supressi\u00f3 de la llibertat d'expressi\u00f3 i de culte. L'ateisme d'Estat s'ha imposat hist\u00f2ricament en la majoria de les ocasions en pa\u00efsos socialistes com l'antiga Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, Xina, l'Alb\u00e0nia comunista, la Rep\u00fablica Popular de Mong\u00f2lia o Corea del Nord. En aquests r\u00e8gims l'ateisme era considerat intr\u00ednsec al comunisme. No obstant aix\u00f2, si la persecuci\u00f3 de la religi\u00f3 era deguda espec\u00edficament a l'ateisme d'estat \u00e9s discutible.\nL'ateisme d'estat podia incloure una persecuci\u00f3 activa (i, de vegades, violenta) de les religions, les seves institucions, els seus l\u00edders i els seus creients. La Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica va mantenir un llarg historial d'ateisme d'estat, dues de les condicions de l'\u00e8xit social era la proclamaci\u00f3 de l'ateisme i mantenir-se allunyat de qualsevol esgl\u00e9sia; aquesta actitud va ser especialment important durant el mandat d'Stalin. La Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica tamb\u00e9 va imposar l'ateisme d'estat sobre les seves \u00e0mplies \u00e0rees d'influ\u00e8ncia, inclosa l'\u00c0sia Central. La Rep\u00fablica Socialista Popular d'Alb\u00e0nia sota el mandat d'Enver Hoxha va arribar a proclamar expl\u00edcitament el car\u00e0cter ateu de l'Estat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'alienaci\u00f3 \u00e9s un fenomen no innat en les persones, de disposici\u00f3 psicol\u00f2gic-mental. \u00c9s una forma d'adaptaci\u00f3, acceptaci\u00f3, separaci\u00f3 i alineaci\u00f3 de l'individu amb la seua realitat.Es distingeix l'individual de la social: l'alienaci\u00f3 individual \u00e9s l'alienaci\u00f3 mental; una pertorbaci\u00f3 mental en la qual es pot presentar una anul\u00b7laci\u00f3 de la personalitat individual, confusi\u00f3 del raciocini, excitaci\u00f3 psicomotora, incoher\u00e8ncia del pensament, perplexitat, s\u00edmptomes al\u00b7lucinatoris oniroids o bogeria. En canvi, l'alienaci\u00f3 social va de la m\u00e0 amb la manipulaci\u00f3 social, l'aniquilaci\u00f3 cultural, la dominaci\u00f3 pol\u00edtica i l'opressi\u00f3 de la persona o col\u00b7lectiu alienat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "S'ent\u00e9n per fraternitat o germanor la uni\u00f3 i bona correspond\u00e8ncia entre persones germanes o entre aquelles que es tracten com a tals. Proclamada com a \u00abvirtut\u00bb en l'Antic i el Nou Testament, la fraternitat ha estat ensenyada tamb\u00e9 com a principi filos\u00f2fic per l'esto\u00efcisme grec i rom\u00e0.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Fernando Montero Moliner (Val\u00e8ncia, 25 de febrer de 1922 - Val\u00e8ncia, 3 de setembre de 1995) fou un fil\u00f2sof valenci\u00e0.\nEstudi\u00e0 Filosofia i Lletres en la Universitat Complutense de Madrid, on es doctor\u00e0 el 1952 amb una tesi sobre La teor\u00eda de la significaci\u00f3n en Husserl y Heidegger. Des del 1950 fou catedr\u00e0tic numerari de filosofia a l'institut d'ensenyament mitj\u00e0 Sagasta, de Logronyo, a l'Ausi\u00e0s March de Barcelona i al Llu\u00eds Vives de Val\u00e8ncia, abans d'impartir fonaments de filosofia en la Universitat de Santiago de Compostel\u00b7la (1964-1966) i en la de M\u00farcia (1966-1967). El curs seg\u00fcent ocup\u00e0 la c\u00e0tedra d'hist\u00f2ria de la filosofia de la Universitat de Val\u00e8ncia, fins a la seua jubilaci\u00f3 el 1987, i a partir d'aquesta data en fou professor em\u00e8rit fins a la seua mort el 1995. Particip\u00e0 en el II Congr\u00e9s de Teoria i Metodologia de la Ci\u00e8ncia, celebrat el 1983 a Oviedo, amb una pon\u00e8ncia sobre \u00abLa fenomenolog\u00eda y la historia de la filosof\u00eda\u00bb, i el 1988, en constituir-se la Societat Espanyola de Fenomenologia, en fou nomenat president honor\u00edfic. Dirig\u00ed m\u00e9s de cinquanta tesis doctorals.\nCom a historiador de la filosofia, Montero tracta de dilucidar com es conjuguen les estructures emp\u00edriques amb el dinamisme ling\u00fc\u00edstic que formula els principis rectors de l'ontologia d'un sistema o els que marquen les pautes de la conducta pr\u00e0ctica en general. Per la seua part, tendeix a conciliar l'\u00faltima etapa de Husserl amb la fenomenologia de Heidegger i de Merleau-Ponty i l'an\u00e0lisi del llenguatge d'Austin i de Strawson. Considera el llenguatge com el fenomen originari de la \u00abpres\u00e8ncia\u00bb de l'home i del m\u00f3n, la qual nom\u00e9s pot ser fixada per les objectivitats parlades que resulten de la projecci\u00f3 de les seues activitats; per\u00f2 considera que aquestes objectivitats provenen no sols del dinamisme que es manifesta amb el llenguatge, sin\u00f3 tamb\u00e9 de la regularitat emp\u00edrica en qu\u00e8 aquest es fonamenta i que orienta i demana les funcions de la parla. En la seua interpretaci\u00f3 del pensament kanti\u00e0, l'a priori \u00e9s la formulaci\u00f3 sistem\u00e0tica i rigorosa d'unes estructures emp\u00edriques que, en definitiva, s\u00f3n les que donen sentit i significaci\u00f3 als conceptes purs.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La individualitzaci\u00f3 (o individuaci\u00f3) pot definir-se com un proc\u00e9s pel qual els individus esdevenen unitats reproductives viables en la vida social, de tal manera que passen a acomplir l'antic paper que feien les fam\u00edlies des de temps immemorials.\nFou \u00c9mile Durkheim, un dels fundadors de la sociologia, qui ja observ\u00e0 en la De la divisi\u00f3 del treball social que l'aven\u00e7 de la divisi\u00f3 del treball implicava un creixement de l'autonomia dels individus. En aquesta obra plantejava la paradoxa de com \u00e9s possible que, tot i esdevenir m\u00e9s aut\u00f2nom, en els pa\u00efsos avan\u00e7ats l'individu arribi a dependre m\u00e9s estretament de la societat. En altres escrits tamb\u00e9 defensa que l'expansi\u00f3 de les funcions i de l'acci\u00f3 de l'Estat contribueix a la individualitzaci\u00f3. Aix\u00ed, el reconeixement per part de l'Estat dels drets de l'individu suposa l'erosi\u00f3 de tots aquells grups secundaris com la fam\u00edlia, les associacions comercials i professionals, l'esgl\u00e9sia o les corporacions territorials, que tendeixen a absorbir la personalitat dels seus membres.\nLa teoria moderna de la individualitzaci\u00f3 fou formulada per Ulrich Beck el 1986. Segons aquest autor, constitueix un concepte que descriu la transformaci\u00f3 estructural i sociol\u00f2gica de les institucions socials aix\u00ed com la relaci\u00f3 que mantenen els individus amb la societat. Suposa l'alliberament dels individus dels seus rols i constrenyiments tradicionals en diversos sentits. L'individu es veu separat dels seus lligams i xarxes de suport tradicionals, per\u00f2 els substitueix per les limitacions i controls imposats pel mercat de treball i per altres ag\u00e8ncies i institucions secund\u00e0ries. En la mesura en qu\u00e8 els individus han estat destradicionalitzats, es veuen deseixits del seu dest\u00ed de classe. Aix\u00ed mateix les dones es veuen alliberades del seu treball dom\u00e8stic obligatori i de la supeditaci\u00f3 als seus marits com a rols adscrits. Finalment, les velles formes de treball rutinari i disciplinari es troben en declivi amb l'aparici\u00f3 d'horaris de treball flexibles, ocupacions prec\u00e0ries i llocs de treball descentralitzats.\nA partir d'an\u00e0lisis desenvolupades per Talcott Parsons, el terme individualitzaci\u00f3 es fa servir tamb\u00e9 m\u00e9s recentment en el sentit d'individualisme institucionalitzat. En la mesura en qu\u00e8 gran part dels beneficis de l'Estat de benestar pressuposen tenir una ocupaci\u00f3 remunerada basada en un contracte de treball i que els drets que generen s\u00f3n b\u00e0sicament individuals, podem parlar d'institucionalitzaci\u00f3 de l'individualisme. De tota manera, f\u00f3ra un error confondre d'individualitzaci\u00f3 com a proc\u00e9s amb l'individualisme com a ideologia o com a resultat. Una col\u00b7lectivitat individualitzada no \u00e9s necess\u00e0riament una societat de massa atomitzada en qu\u00e8 hagin desaparegut els vincles i les solidaritats entre els individus. La teoria de la individualitzaci\u00f3 tan sols destaca els nous condicionants estructurals en qu\u00e8 es produeixen i es mantenen les relacions socials.\nL'adveniment de la individualitzaci\u00f3 es produeix en la nova societat del risc, caracteritzada per una modernitat reflexiva en contraposici\u00f3 amb la societat industrial cl\u00e0ssica. Mentre que el principi b\u00e0sic d'aquesta era la distribuci\u00f3 de b\u00e9ns, en la societat del risc passa a primer pla la distribuci\u00f3 de \u2018mals' o perills. Una de les dimensions essencials de la societat del risc \u00e9s la l\u00f2gica de la distribuci\u00f3 dels riscos associats amb la modernitzaci\u00f3, per\u00f2 a aquests se li afegeixen noves inseguretats socials, biogr\u00e0fiques i culturals.\nDe fet, la modernitzaci\u00f3 reflexiva implica no tan sols un canvi estructural, sin\u00f3 la transformaci\u00f3 de la relaci\u00f3 entre les estructures i els agents socials. Quan s'assoleix un cert nivell en el proc\u00e9s de modernitzaci\u00f3, els agents tendeixen a esdevenir m\u00e9s individualitzats, \u00e9s a dir, menys constrets per les estructures. En efecte, el canvi estructural for\u00e7a els actors a alliberar-se de les estructures. Per tal que la modernitzaci\u00f3 avanci amb \u00e8xit, els agents s'han de deseixir de les constriccions estructurals i contribuir activament a conformar el proc\u00e9s de modernitzaci\u00f3.\nLa teoria de la individualitzaci\u00f3 resulta un dels enfocaments m\u00e9s fecunds a l'hora d'explicar els canvis esdevinguts en la fam\u00edlia en els darrers temps. Mentre que en la societat preindustrial la fam\u00edlia era sobretot una comunitat de necessitat mantinguda unida per una obligaci\u00f3 de solidaritat, en el m\u00f3n contemporani el desig d'autorealitzaci\u00f3 ha fet passar a primer pla la l\u00f2gica d'unes vides projectades individualment. Aix\u00ed la fam\u00edlia est\u00e0 esdevenint cada vegada m\u00e9s una relaci\u00f3 electiva i una associaci\u00f3 de persones individuals m\u00e9s que no pas un col\u00b7lectiu permanent amb una forta densitat institucional. Igualment, els vincles dins la fam\u00edlia tendeixen a assemblar-se a la relaci\u00f3 pura. Tant el mateix proc\u00e9s d'individualitzaci\u00f3 com el car\u00e0cter optatiu de la fam\u00edlia afebleixen la instituci\u00f3 del matrimoni i donen carta de legitimitat a un seguit de tipus de llars amb fills a c\u00e0rrec que, tot i existir abans, gaudien d'una escassa visibilitat p\u00fablica i eren considerats com a poc convencionals.\nMalgrat que la individualitzaci\u00f3 implica un augment de l'autonomia personal, l'exist\u00e8ncia privada individualitzada cau cada vegada m\u00e9s sota la depend\u00e8ncia de situacions i condicions que es troben completament fora de l'abast de l'individu. Hist\u00f2ricament l'expansi\u00f3 del mercat de treball fou un dels principals motors de la individualitzaci\u00f3. Amb l'increment de l'activitat econ\u00f2mica femenina aquest proc\u00e9s s'intensific\u00e0. Gr\u00e0cies a la seva entrada al mercat laboral, les dones treballadores resten alliberades de la seva depend\u00e8ncia de les xarxes tradicionals, per\u00f2 passen a estar sotmeses a les limitacions imposades pels mercats i per la seva regulaci\u00f3.\nSota les condicions de l'Estat de benestar, les biografies de classe, que tenien un fort car\u00e0cter vinculant, es transformen en biografies reflexives que tendeixen a dependre de les decisions dels actors. El marge per a la presa d'aquestes decisions varia molt en funci\u00f3 del grau de desenvolupament de l'Estat de benestar. A mesura que se expandeix l'\u00e0mbit dels drets socials de ciutadania, \u00e9s a dir, a mesura que augmenta la capacitat de desmercantilitzaci\u00f3 i de desfamiliaritzaci\u00f3 de l'Estat de benestar, aquest marge de decisi\u00f3 tendeix a ampliar-se.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Homo mensura o L'home \u00e9s la mesura de totes les coses \u00e9s un pensament atribu\u00eft a Prot\u00e0gores (480-410 aC).\nAquesta expressi\u00f3 planteja un problema d'interpretaci\u00f3, car pot entendre's que cada individu \u00e9s la mesura de totes les coses o que el g\u00e8nere hum\u00e0 \u00e9s la mesura de totes les coses. En el primer cas, obtindr\u00edem un relativisme de car\u00e0cter individual. Cada persona percep la realitat d'una forma. En el segon, un relativisme respecte de l'esp\u00e8cie humana. La humanitat, la societat, \u00e9s la que construeix els valors i els costums, res no est\u00e0 donat en la natura.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'\u00e9sser i el no-res \u00e9s una obra de Jean-Paul Sartre publicada el 1943. A partir de la influ\u00e8ncia de Martin Heidegger, ja evident al t\u00edtol, Sartre intenta definir qu\u00e8 vol dir existir i \u00e9sser en un dels tractats d'ontologia m\u00e9s importants de la hist\u00f2ria de la filosofia, segons Martin Seymour-Smith.Sartre defineix el no-res b\u00e0sicament per les expectatives no complertes, el buit existencial que deixen constitueix en cada persona tant com el que \u00e9s, ja que la decepci\u00f3 \u00e9s una caracter\u00edstica essencial ja des del moment del naixement: no es poden tenir sempre els propis desitjos satisfets (aquest pessimisme \u00e9s un dels trets identitaris de l'existencialisme). En la persona, aix\u00f2 s'accentua pels rols socials, que defineixen tant el que hom \u00e9s com el que hom no \u00e9s (definici\u00f3 per negaci\u00f3). Cadasc\u00fa ha de procurar un equilibri entre el que voldria ser, la possibilitat i els rols socials per arribar a la plenitud.\nAquest equilibri sovint atempta contra la moral burgesa, que reprimeix una part molt important de la personalitat. La repressi\u00f3 sorgeix en adonar-se de la pres\u00e8ncia de l'altre, que esdev\u00e9 objecte; al mateix temps que hom esdev\u00e9 objecte per a un altre subjecte. Aquesta percepci\u00f3 doble fa que s'intenti arribar a l'entesa, sent l'objecte que l'altri vol per tal de guanyar-se el seu afecte i a la inversa. La moral no corrompuda no tracta els altres com a objectes, sin\u00f3 com a subjectes, i per tant permet que cadasc\u00fa sigui sempre subjecte per als altres. Per\u00f2 la moral a l'\u00fas redueix la persona a un aspecte concret, jutjant-la i encasellant-la dins d'un rol, omplint-la de no-res perqu\u00e8 limita les seves possibilitats d'\u00e9sser. Per aquest motiu, Sartre afirma que els altres s\u00f3n l'infern.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El problema de la inducci\u00f3 \u00e9s el problema filos\u00f2fic que es planteja si els raonaments inductius s\u00f3n justificats, i en quina mesura.\nFins a mitjans del segle xx, els raonaments inductius eren considerats una classe bastant espec\u00edfica d'infer\u00e8ncia: infer\u00e8ncia d'una proposici\u00f3 universal afirmativa (\u00abtotes les maragdes s\u00f3n verdes\u00bb) a partir de les seves inst\u00e0ncies (\u00abaquesta \u00e9s una maragda verda, aquella \u00e9s una maragda verda, aquella altra tamb\u00e9\u00bb, etc.). Aquesta classe de raonaments s\u00f3n molt freq\u00fcents en la ci\u00e8ncia i en la vida quotidiana, per\u00f2 tanmateix no s\u00f3n deductivament v\u00e0lids; \u00e9s a dir, la veritat de les premisses no garanteix la veritat de la conclusi\u00f3: en teoria, podria ser que la propera maragda que es trobi sigui vermella, i no verda. El problema de la inducci\u00f3 consisteix, llavors, en determinar si aquesta classe particular de raonaments estan justificats, i en quina mesura.\nA partir de la segona meitat del segle xx, s'aprofund\u00ed en la comprensi\u00f3 de la inducci\u00f3 i el problema cl\u00e0ssic esdev\u00e9 un cas especial d'un problema m\u00e9s ampli. Ja no \u00e9s possible prendre com a criteri de raonament inductiu les infer\u00e8ncies des de casos particulars fins a proposicions universals, perqu\u00e8 hi ha arguments d'aquest tipus que s\u00f3n deductivament v\u00e0lids. Per exemple:\n\nFran\u00e7a \u00e9s a Europa.\nEspanya \u00e9s a Europa.\nPer tant, tot el que sigui Fran\u00e7a o Espanya \u00e9s a Europa.A m\u00e9s, existeixen arguments inductius intu\u00eftivament acceptables, per\u00f2 que parteixen de premisses generals i conclouen proposicions particulars. Per exemple:\n\nTots els corbs observats fins al moment han estat negres.\nPer tant, el proper corb que sigui observat ser\u00e0 negre.Tot i la dificultat que hi ha per definir el que \u00e9s un raonament inductiu, hi ha dues caracter\u00edstiques que els distingeixen dels raonaments deductius: en primer lloc, en els raonaments inductius sempre \u00e9s possible que les premisses siguin totes verdaderes i la conclusi\u00f3 falsa, mentre que en els raonaments deductius, si les premisses s\u00f3n vertaderes, aleshores cal que la conclusi\u00f3 tamb\u00e9 ho sigui. En segon lloc, els raonaments inductius s\u00f3n ampliatius, la qual cosa vol dir que ens donen informaci\u00f3 que va m\u00e9s enll\u00e0 de la informaci\u00f3 continguda en les premisses. Els raonaments deductius, en canvi, nom\u00e9s poden analitzar i reorganitzar les premisses sense afegir res al seu contingut.El problema de la inducci\u00f3 contempor\u00e0nia resideix en si els raonaments inductius estan racionalment justificats i, en cas que aix\u00ed sigui, sobre quins s\u00f3n els criteris per a distingir un bon raonament inductiu d'un de dolent.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'educaci\u00f3 diferenciada, educaci\u00f3 segregada o educaci\u00f3 separada per sexes \u00e9s un m\u00e8tode educatiu que separa els alumnes en classes, edificis o escoles diferents segons el seu sexe, amb l'objectiu d'atendre els diferents ritmes de maduraci\u00f3 i els diferents estils d'aprenentatge de nens i de nenes. Est\u00e0 contraposada per tant a la coeducaci\u00f3 i a l'educaci\u00f3 mixta, els models majoritaris als pa\u00efsos occidentals.\n\nAquest m\u00e8tode va ser usual abans del segle xix, especialment en l'educaci\u00f3 secund\u00e0ria i superior. L'escolaritzaci\u00f3 de les dones havia sigut for\u00e7a rudiment\u00e0ria sin\u00f3 inexistent. Quan es van difondre les idees d'ensenyament general i obligatori per a tots des de mitjan segle xvii es va posar la q\u00fcesti\u00f3 com organitzar-lo.\nLes cultures basades en la revelaci\u00f3 (juda\u00efsme, catolicisme i islam) sovint van propugnar e propugnen l'educaci\u00f3 segregada basant-se en la tradici\u00f3 i la religi\u00f3. A Occident, fins a ben entrat al segle xx l'entrada de les dones a les universitats era prohibida, de facto eren institucions unisexuals. Els partidaris contemporanis d'un ensenyament segregat hi veuen una adaptaci\u00f3 a les difer\u00e8ncies de desenvolupament psicol\u00f2gic de nens i nenes. Tanmateix, les recerques cient\u00edfiques que suposadament recolzen aquestes afirmacions han estat caracteritzades de pseudoci\u00e8ncia, argumentant que \u00abno existeixen estudis ben dissenyats que demostrin que l'educaci\u00f3 separada per sexes millori el rendiment acad\u00e8mic dels estudiants, per\u00f2 en canvi s\u00ed que hi ha proves cient\u00edfiques que la segregaci\u00f3 per sexes augmenta els estereotips de g\u00e8nere i legitima el sexisme institucional\u00bb. La segregaci\u00f3 com resposta pedag\u00f2gica a una difer\u00e8ncia (sigui de sexe, de discapacitat, de llengua materna\u2026) \u00e9s contr\u00e0ria a la idea de l'educaci\u00f3 inclusiva que respon a les necessitats particulars, no per edificis o classes segregats, per\u00f2 en adaptar l'escola per a tots (infraestructura, eines i cos ensenyant) de manera que pot accollir tothom.", "target": "Filosofia"}, {"text": "De la natura (en llat\u00ed: De rerum natura) \u00e9s un poema did\u00e0ctic de tem\u00e0tica filos\u00f2fica i cient\u00edfica, escrit per Lucreci el segle i aC, que constitueix l'exposici\u00f3 m\u00e9s completa i coherent conservada de la filosofia i de la f\u00edsica epic\u00faries. \u00c9s, de fet, l'\u00fanica obra coneguda i conservada d'aquest autor. Est\u00e0 dedicat a Gai Memmi i est\u00e0 estructurat en sis llibres, compostos en hex\u00e0metres. L'objectiu principal del poema \u00e9s el d'alliberar els homes de la por i del patiment, provinents de prejudicis i creences, explicant clarament les causes i el funcionament del cosmos, per a, aix\u00ed, assolir l'atar\u00e0xia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Anton Marty (Schwyz, 1847 \u2014 Praga, 1914) va ser un fil\u00f2sof deixeble de Franz Brentano i Hermann Lotze i professor a Praga. Estava interessat en l'estudi del llenguatge des d'un punt de vista psicol\u00f2gic i va protagonitzar diverses pol\u00e8miques amb el tamb\u00e9 fil\u00f2sof Alexius Meinong. Public\u00e0 \u00dcber den Ursprung der Sprache (\u2018Sobre l'origen del llenguatge\u2019, 1875) i Untersuchungen zur Grundlegung der allgemeinen Grammatik und Sprachphilosophie (\u2018Investigacions sobre els fonaments de la gram\u00e0tica general i la filosofia del llenguatge\u2019, 1908)", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'ateisme impl\u00edcit i expl\u00edcit s\u00f3n una subcategoria o subconjunt de l'ateisme, ambd\u00f3s termes encunyats per George H. Smith. L'ateisme impl\u00edcit pot ser definit per Smith com \"l'abs\u00e8ncia de creen\u00e7a teista sense un rebuig conscient de la mateixa\". L'ateisme expl\u00edcit es defineix llavors com \"l'abs\u00e8ncia de creen\u00e7a teista a causa del rebuig conscient del mateix\". Els ateus expl\u00edcits han considerat l'exist\u00e8ncia de de\u00eftats i han rebutjat la creen\u00e7a en ella. Els ateus impl\u00edcits, llavors, no han donat molta o cap consideraci\u00f3 a l'exist\u00e8ncia de de\u00eftats, o, encara que no creuen en elles, no han rebutjat la fe.", "target": "Filosofia"}, {"text": "De doctrina Christiana \u00e9s una obra escrita per Agust\u00ed d'Hipona sobre les Escriptures, la seva ex\u00e8gesi i com es relaciona la teologia cristiana amb la ci\u00e8ncia o el saber com\u00fa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La paradoxa de Fermi \u00e9s una paradoxa de la f\u00edsica que sorgeix de la contradicci\u00f3 entre la possibilitat que hagin aparegut un gran nombre de civilitzacions tecnol\u00f2gicament avan\u00e7ades a l'univers i el fet constatat que no ens n\u2019ha arribat cap senyal i nom\u00e9s es coneix civilitzaci\u00f3 a la Terra.\nL'edat de l'univers i el gran nombre d'estels nom\u00e9s a la nostra gal\u00e0xia, juntament amb l'equaci\u00f3 de Drake per a estimar el nombre de civilitzacions extraterrestres amb les quals eventualment podr\u00edem posar-nos en contacte, semblen implicar que la vida extraterrestre intel\u00b7ligent no hauria de ser extremadament rara. Ara b\u00e9, si hi ha un gran nombre de civilitzacions extraterrestres, \u00bfper qu\u00e8 no en tenim cap prova, com sondes, naus espacials o transmissions de r\u00e0dio? El f\u00edsic Enrico Fermi es demanava \u201cOn s\u00f3n, doncs?\u201d. La paradoxa es pot formular m\u00e9s precisament de la seg\u00fcent manera:\n\nLa creen\u00e7a que l'univers cont\u00e9 moltes civilitzacions tecnol\u00f2gicament avan\u00e7ades, combinada amb la nostra manca de proves observacionals per donar suport a aquesta idea, \u00e9s inconsistent. O b\u00e9 la premissa \u00e9s incorrecta \u2014i, per tant, la vida intel\u00b7ligent \u00e9s molt m\u00e9s escassa que no creiem\u2014 o b\u00e9 les observacions actuals s\u00f3n incompletes \u2014simplement, encara no les hem detectades\u2014 o b\u00e9 els nostres m\u00e8todes de recerca s\u00f3n incorrectes i no estem cercant els indicadors correctes.Aquells que creuen que la manca d'una prova clara \u00e9s un argument conclusiu per a la no-exist\u00e8ncia de civilitzacions extraterrestres avan\u00e7ades a una dist\u00e0ncia de la Terra que permeti la comunicaci\u00f3, es refereixen a aquesta manca de proves com el principi de Fermi. Sociol\u00f2gicament, \u00e9s interessant de notar que la formulaci\u00f3 de la paradoxa va sorgir en una \u00e8poca en qu\u00e8 en Fermi estava treballant en el projecte Manhattan, la finalitat del qual era el desenvolupament de la bomba at\u00f2mica. La resposta de Fermi a la seva paradoxa \u00e9s que tota civilitzaci\u00f3 avan\u00e7ada desenvolupa, amb la seva tecnologia, el potencial d'exterminar-se si mateixa, tal com considerava que estava passant en la seva \u00e8poca. El fet de no trobar altres civilitzacions extraterrestres implicava per a ell un tr\u00e0gic dest\u00ed per a la humanitat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'atomisme \u00e9s un sistema filos\u00f2fic que va sorgir a Gr\u00e8cia durant el segle v aC, segons el qual l'univers est\u00e0 constitu\u00eft per combinacions de petites part\u00edcules indivisibles denominades \u00e0toms (en grec significa que no es pot dividir).\nL'\u00e0tom \u00e9s definit com l'element m\u00e9s petit, alhora extens i indivisible, del qual estan fetes totes les coses. Segons l'atomisme mecanicista de Leucip i Dem\u00f2crit (segles V i IV aC), els \u00e0toms s\u00f3n unes part\u00edcules materials indestructibles, desprove\u00efdes de qualitats, que no es distingeixen entre si m\u00e9s que per la forma i dimensi\u00f3, i que per les seves diverses combinacions en el buit constitu\u00efxen els diferents cossos. La concepci\u00f3 de la natura \u00e9s absolutament materialista, i explica tots els fen\u00f2mens naturals en termes de nombre, forma i grand\u00e0ria dels \u00e0toms. Fins i tot, redueix les propietats sensorials de les coses a les difer\u00e8ncies quantitatives dels \u00e0toms. Aquest moviment filos\u00f2fic tindr\u00e0 continu\u00eftat amb la filosofia d'Epicur i Lucreci.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Lluis Xabel \u00c1lvarez Garc\u00eda, (conegut tamb\u00e9 pel sobrenom de Texuca), (Sama, 1948) \u00e9s un fil\u00f2sof, escriptor i professor de la Universitat d'Oviedo. Curs\u00e0 els seus estudis en les universitats de Val\u00e8ncia i d'Oviedo. Es va incorporar al Departament de Filosofia d'aquesta \u00faltima quan la dirigiria Gustavo Bueno, dedicant-se especialment a fer classes de Filosofia, Llenguatge, Est\u00e8tica i Filosofia de l'Art. El 1977 va col\u00b7laborar en la creaci\u00f3 de la Societat Asturiana de Filosofia i va ser un dels cofundadores del Conceyu Bable el 1974. De la seva obra com escriptor t\u00e9 un llibre de poemes en asturi\u00e0: Poemes y tornes (1990), a m\u00e9s de l'assaig Di\u00e1logu de Pumar\u00edn y otros trabayos de raz\u00f3n local (1999). \u00c9s acad\u00e8mic de l'Acad\u00e8mia de la Llengua Asturiana des de la seva constituci\u00f3 el 1981.", "target": "Filosofia"}, {"text": "En el curs de la filosofia medieval, el debat sobre els universals \u00e9s un bon reflex de les dificultats per dotar de nous sentits les velles aspiracions sobre el coneixement.\nDes del punt de vista hist\u00f2ric, el problema t\u00e9 el seu origen en el problema de fons grec: la soluci\u00f3 al problema de la unitat vers la pluralitat (d'aqu\u00ed universals, un-vers-alia, un vers els altres). Els inicis del problema es troben ja en el debat entre Plat\u00f3 i Arist\u00f2til: per Plat\u00f3 les Idees (com ara home, cavall o taula) existeixen realment, i els objectes concrets nom\u00e9s s\u00f3n reflexes d'aquestes. Arist\u00f2til, per contra, rebutja aquest pensament idealista: tot i que mant\u00e9 la distinci\u00f3 hilemorfista entre mat\u00e8ria i forma, i no accepta que les Idees puguin existir com a entitats separades.\nA partir dels comentaris de Porfiri a l'obra d'Arist\u00f2til, i de Boeci a l'obra de Porfiri, la problem\u00e0tica arriba a l'\u00e8poca medieval, en forma de pregunta tant epistemol\u00f2gica com ontol\u00f2gica: 'La realitat est\u00e0 constitu\u00efda per conceptes universals o b\u00e9 pels individus als quals s'apliquen aquests conceptes?'.\nEs tracta d'una confrontaci\u00f3 entre realitat ideal i material. En acceptar la primera opci\u00f3, se salva el valor de la ra\u00f3. Amb la segona, s'anteposa el coneixement sensible al racional.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Ursula Wolf (Karlsruhe, 1951) \u00e9s una professora de filosofia i escriptora alemanya.Ha sigut professora de filosofia a la Universitat Lliure de Berl\u00edn, a la Universitat de Frankfurt i, actualment, a la Universitat de Mannheim, on \u00e9s catedr\u00e0tica d'aquesta especialitat.Alguns dels seus llibres s\u00f3n:\n\nDas Tier in der Moral. Vittorio Klosterman, 1990\nPlatons Fr\u00fchdialoge. Rowohlt, 1996\nDie Philosophie und die Frage nach dem guten Leben. Rowohlt, Reinbek bei Hamburg 1999, ISBN 3-499-55572-7", "target": "Filosofia"}, {"text": "Les Investigacions Filos\u00f2fiques s\u00f3n una obra p\u00f2stuma del fil\u00f2sof Ludwig Wittgenstein. Escrita de manera fragment\u00e0ria, el seu tema principal \u00e9s la filosofia del llenguatge i la cr\u00edtica a les teories ling\u00fc\u00edstiques sem\u00e0ntiques elaborades pels referencialistes com Russell, Frege, o el mateix Wittgenstein al Tractatus. Considerada l'obra m\u00e9s important del segon per\u00edode del pensament del fil\u00f2sof vien\u00e8s (l'anomenat \"segon Wittgenstein\") i una de les m\u00e9s notables de la filosofia del segle xx, aborda temes que van des de la filosofia de la matem\u00e0tica fins a l'epistemologia i la filosofia de la ment, tot al voltant de la tesi principal consistent en sostenir que el significat d'un mot est\u00e0 en el seu \u00fas.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Meditacions (en grec: \u03a4\u1f70 \u03b5\u1f30\u03c2 \u1f11\u03b1\u03c5\u03c4\u03cc\u03bd, Ta eis heauton, literalment 'pensament adre\u00e7at a mi') \u00e9s el t\u00edtol d'un recull d'escrits de l'emperador rom\u00e0 Marc Aureli (121-180 dC) en qu\u00e8 descriu reflexions personals. Els seus escrits tenen la forma de diverses sent\u00e8ncies amb reflexions filos\u00f2fiques que van des d'una simple frase fins a par\u00e0grafs llargs.\nEl pensament de Marc Aureli s'emmarca dins de la filosofia estoica i se centra a evitar les emocions, ja que segons ell \u00e9s l'\u00fanica manera que els altres et puguin fer mal. La ra\u00f3 ha de permetre viure en harmonia amb l'ordre o logos, i elevar-se per sobre de les percepcions de \"b\u00e9\" i \"mal\".\nLes Meditacions, escrites en grec koin\u00e9, van ser escrites per Marc Aureli com a apunts personals per a la seva reflexi\u00f3 i per aclarir els seus pensaments. Es desconeix si tenia intenci\u00f3 que els seus escrits fossin publicats.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Esprit \u00e9s una revista en llengua francesa. Fou fundada per Emmanuel Mounier l'any 1932. A Esprit es varen definir les orientacions del corrent filos\u00f2fic conegut com a personalisme i que se situa en l'\u00e0mbit del grup \"Ordre Nouveau\" dins el moviment dels \"no-conformistes\" francesos dels anys 30. Mounier es va inspirar principalment en el fil\u00f2sof Jacques Maritain (Par\u00eds 1882 - Tolosa de Llenguadoc 1973) qui tamb\u00e9 particip\u00e0 en el projecte.La identitat personalista de la revista s'ha atenuat afirmant el seu nucli intel\u00b7lectual. Esprit continua publicant-se amb una tirada de 10.000 exemplars, el doble que a finals de la d\u00e8cada dels 80.\nLa revista l'edita \"\u00c9ditions Esprit\" dins la societat Transfaire.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Nicolas Grimaldi \u00e9s un fil\u00f2sof franc\u00e8s nascut el 1933. \u00c9s professor em\u00e8rit de la Universitat de Par\u00eds IV-Sorbona dins de la qual ha ocupat successivament les c\u00e0tedres d'hist\u00f2ria de la filosofia moderna i de metaf\u00edsica, Nicolas Grimaldi \u00e9s autor de nombrosos assaigs filos\u00f2fics. Les seves tem\u00e0tiques preferides, que aborden sovint una via no sistem\u00e0tica que condueixen a una lliure reflexi\u00f3 que compr\u00e8n nocions tan diverses com l'imaginari, el temps, el desig, el jo, l'espera,etc. S'ha interessat per diferents branques de la filosofia (metaf\u00edsica, \u00e8tica, est\u00e8tica), i s'ha especialitzat en el pensament de Descartes el qual \u00e9s una refer\u00e8ncia dins dels seus textos i que trobem en nombroses refer\u00e8ncies filos\u00f2fiques (els presocr\u00e0tics als existencialistes) i literaris (Kafka, Baudelaire, Simenon, Tolstoi\u2026).", "target": "Filosofia"}, {"text": "Marsili d'Inghen (c.1340\u20131396) fou un fil\u00f2sof escol\u00e0stic holand\u00e8s c\u00e8lebre pels seus escrits sobre l\u00f2gica. Defensava el nominalisme i l'empirisme (tot i que aquests corrents encara no rebien aquest nom). Creia que la filosofia era una bona manera d'apropar-se a D\u00e9u, ja que era la via per con\u00e8ixer la seva obra i aix\u00ed admirar-se de la perfecci\u00f3 divina. Distingia entre els atributs divins cognoscibles (la voluntat plasmada en el m\u00f3n, la seva exist\u00e8ncia) d'aquells que s'havien d'acceptar per la fe (com l'omnipot\u00e8ncia, que portava a paradoxes l\u00f2giques).", "target": "Filosofia"}, {"text": "Xavier Zubiri (Sant Sebasti\u00e0, 4 de desembre de 1898 - Madrid, 21 de setembre de 1983) va ser un fil\u00f2sof basc, sacerdot cat\u00f2lic secularitzat i catedr\u00e0tic de filosofia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'averroisme \u00e9s el terme aplicat a dues tend\u00e8ncies filos\u00f2fiques de l'escol\u00e0stica des de finals del segle xiii, la primera de les quals estava basada en les interpretacions de l'aristotelisme pel fil\u00f2sof Averrois i el seu intent de conciliar-ho amb l'islam. Els fil\u00f2sofs cristians alhora aplicaven aquestes idees als escrits d'Arist\u00f2til per fer all\u00f2 propi amb el cristianisme. A m\u00e9s d'Averrois, els principals autors involucrats en el moviment averroista foren Siger de Brabant i Boeci de D\u00e0cia. Les principals idees del primitiu concepte filos\u00f2fic averroista eren:\n\nEl m\u00f3n \u00e9s etern\nL'\u00e0nima es divideix en dues parts: una d'individual i una altra de divina\nL'\u00e0nima individual no \u00e9s eterna\nTots els homes comparteixen en un nivell b\u00e0sic la mateixa \u00e0nima divina (idea denominada monopsiquisme)\nLa resurrecci\u00f3 dels morts no \u00e9s possible (proposici\u00f3 de Boeci)En tal punt es produ\u00efren les dues condemnes a Par\u00eds del 1270 i 1277 pel bisbe \u00c9tienne Tempier. Tempier especific\u00e0 219 tesis averroistes inacceptables.\nPer resoldre el problema, Siger intent\u00e0 argumentar l'exist\u00e8ncia d'una doble veritat: una veritat factual o \"dura\" que s'hi arriba amb la ci\u00e8ncia i la filosofia i una veritat religiosa que s'hi arriba a trav\u00e9s de la religi\u00f3. Aquesta idea no era original d'Averrois; el seu plantejament era que hi havia una \u00fanica veritat a la qual s'arribava per diferents vies, per\u00f2 no dues veritats.\nEl concepte posterior de l'averroisme fou la idea que els mons filos\u00f2fic i religi\u00f3s s\u00f3n entitats separades. No obstant aix\u00f2, despr\u00e9s de fer l'escrutini de les 219 tesis condemnades per Tempier, era obvi que no gaires d'elles estaven originades per Averrois. Aristotelisme radical i aristotelisme heterodox foren els termes comunament emprats per un temps per referir-se al moviment filos\u00f2fic suscitat per Siger i Boeci i diferenciat de l'averroisme; tanmateix, en l'actualitat la majoria dels autors anomenen tot el conjunt \"averroisme\".\nTom\u00e0s d'Aquino atac\u00e0 espec\u00edficament la doctrina del monopsiquisme en el seu llibre De unitate intellectus contra els averroistes. En aquest context, el terme averroisme era utilitzat amb propietat.\nTot i que condemnades des del 1277, des d'aquella data l'averroisme fou a Occident gaireb\u00e9 un sin\u00f2nim d'impietat, moltes tesis averroistes sobrevisqueren fins al segle xvi i poden trobar-se en fil\u00f2sofs de l'humanisme renaixentista, com Giordano Bruno, Pico della Mirandola i Cesare Cremonini. Llurs tesis parlen de la superioritat dels fil\u00f2sofs sobre la gent comuna i la relaci\u00f3 entre l'intel\u00b7lecte i la dignitat humana.\nLa idea de separaci\u00f3 entre filosofia i religi\u00f3 influenci\u00e0 en el desenvolupament del secularisme modern. Com a resultat d'aix\u00f2, alguns consideren Averrois el pare fundador del pensament seglar \u00e0dhuc a Europa Occidental.", "target": "Filosofia"}, {"text": "En filosofia, la l\u00f2gica tradicional, tamb\u00e9 coneguda com a l\u00f2gica sil\u00b7log\u00edstica o l\u00f2gica aristot\u00e8lica, \u00e9s un nom fluix per a una aproximaci\u00f3 a la l\u00f2gica que va comen\u00e7ar amb Arist\u00f2til i que es va desenvolupar a l'antiguitat principalment pels seus seguidors, els peripat\u00e8tics, per\u00f2 que va caure en gran manera en decad\u00e8ncia al segle III dC. La l\u00f2gica del terme revifada a l'\u00e8poca medieval, primer en la l\u00f2gica isl\u00e0mica per Alrabrab al segle X, i m\u00e9s tard a l'Europa cristiana del segle XII amb l'arribada de la nova l\u00f2gica, i va romandre dominant fins a l'aparici\u00f3 de la l\u00f2gica moderna de predicats a finals del segle XIX. Aquesta entrada \u00e9s una introducci\u00f3 al terme l\u00f2gica necess\u00e0ria per entendre els textos de filosofia escrits abans que fos substitu\u00eft com a sistema l\u00f2gic formal per l\u00f2gica de predicat. Els lectors que no coneixen la terminologia i les idees b\u00e0siques de la l\u00f2gica de termes poden tenir dificultats per comprendre aquests textos, perqu\u00e8 els seus autors solien con\u00e8ixer el terme l\u00f2gica.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Aaron Sloman (Que Que, Rhod\u00e8sia del Sud, 1936) \u00e9s un fil\u00f2sof que s'ha especialitzat en la cognici\u00f3 i la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. Seguint les idees de Kant sobre el paper de les matem\u00e0tiques i la l\u00f2gica en el raonament va estudiar els components que afecten al raonament, especialment l'emoci\u00f3, i com aquests poden afectar la seq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica i fins i tot la percepci\u00f3. Ho considera un element essencial de l'evoluci\u00f3 de la intel\u00b7lig\u00e8ncia en els \u00e9ssers humans i mira d'entendre com funciona a partir d'intentar replicar-ho en m\u00e0quines de manera que es reprodueixi a manera d'experiment.\nSloman va n\u00e9ixer l'any 1936 a la poblaci\u00f3 de Que Que (actualment conegut com a Kwekwe), Rhod\u00e8sia del Sud (actualment conegut com a Zimbabwe).", "target": "Filosofia"}, {"text": "Les Cr\u00f2niques de l'Akaix\u00e0 o Registres ak\u00e0ixics (del s\u00e0nscrit \u0101k\u0101\u015ba, 'cel', 'espai' o '\u00e8ter') serien una mena de mem\u00f2ria de tot el que ha esdevingut des de l'inici dels temps que romandria enregistrada a l'\u00e8ter. All\u00e0 s'emmagatzemaria tot el que ha succe\u00eft des de l'inici dels temps i tots els coneixements de l'univers. Les persones que les descriuen afirmen que s'hi pot accedir a trav\u00e9s d'estats modificats de la consci\u00e8ncia.Aquesta idea va ser popularitzada a finals del del segle xix per la brit\u00e0nica Annie Besant (1847-1933), fundadora de la teosofia, basant-se en el concepte indi de l'akaix\u00e0 (un fluid impalpable, immaterial, subtil i intangible, que els antics hind\u00fas suposaven que penetrava tot l'univers sent el vehicle del so i de la vida).Actualment molts adeptes de la New Age creuen en aquestes Cr\u00f2niques.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Alexander Gottlieb Baumgarten (1714 - 1762) va ser un fil\u00f2sof alemany conegut per ser el pare del mot est\u00e8tica en el seu sentit actual i per haver donat a aquesta branca del pensament els seus fonaments te\u00f2rics moderns.L'est\u00e8tica \u00e9s el judici sobre la bellesa i l'art, que neix del gust i no pas de la ra\u00f3, per\u00f2 d'un gust educat i que \u00e9s regit pel reconeixement del plaer que causa l'obra art\u00edstica, capa\u00e7 de copsar la complexitat del m\u00f3n i de l'\u00e9sser hum\u00e0. L'est\u00e8tica forma part del coneixement sensible i dep\u00e8n de la subjectivitat, encara que l'obra tingui trets objectivament bells (fins aquell moment, es considerava que es podien aplicar regles a la bellesa segons el seu grau de fidelitat a models ideals).", "target": "Filosofia"}, {"text": "Henri Louis Bergson (Par\u00eds, Fran\u00e7a, 18 d'octubre del 1859 - \u00edd. 4 de gener del 1941) fou un escriptor, fil\u00f2sof i professor universitari franc\u00e8s guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1927.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Vincent Peillon (Suresnes, 7 de juliol de 1960 \u00e0 Suresnes) \u00e9s un pol\u00edtic socialista i professor de filosofia franc\u00e8s.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Braman o br\u00e0man (o brahman o br\u00e0hman) (en s\u00e0nscrit, br\u0101hma\u1e47, \"expansi\u00f3\") \u00e9s un concepte filosoficoespiritual indi que fa refer\u00e8ncia al principi originari de l'univers. En els Upanixad (comentaris dels Veda escrits a partir del segle VII aC), se'l descriu com l'absolut omnipresent i transcendent, l'ess\u00e8ncia immanent i la causa eficient de tot all\u00f2 que existeix. \"Absolut de totes les coses conegudes\", \u00e9s impossible a una cosa, o fins i tot a la totalitat de les coses, de caracteritzar-lo o de circumscriure'l; \u00e9s suposat ser el subjecte m\u00e9s aviat que l'objecte del pensament.\nL'objectiu de l'hinduisme \u00e9s d'at\u00e8nyer, pel coneixement personal i gr\u00e0cies a una revelaci\u00f3 directa, la comprensi\u00f3 de l'ess\u00e8ncia del braman, \u00e9s a dir, experimentar el fet que l'atman (l'\u00e0nima individual) no \u00e9s m\u00e9s que un fragment del braman, que els dos s\u00f3n la mateixa cosa. La doctrina espec\u00edfica dedicada al braman \u00e9s l'advaita vedanta (o l'estudi de la no-dualitat).\nEn la mitologia hind\u00fa, s'assimila el braman amb el d\u00e9u creador Brama.\nEl Ch\u00e2ndogya Upanixad, del segle vii aC, el descriu aix\u00ed:", "target": "Filosofia"}, {"text": "Julia Elizabeth Annas (nascuda el 1946) \u00e9s una fil\u00f2sofa brit\u00e0nica que ha estat professora als Estats Units durant l'\u00faltim quart de segle xx. \u00c9s catedr\u00e0tica universit\u00e0ria (Regents Professor) de Filosofia a la Universitat d'Arizona.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La fr\u00f2nesi (en grec \u03c6\u03c1\u03cc\u03bd\u03b7\u03c3\u03b9\u03c2) \u00e9s, segons l'\u00c8tica a Nic\u00f2mac d'Arist\u00f2til, la virtut del pensament moral, normalment tradu\u00efda com 'saviesa pr\u00e0ctica', de vegades tamb\u00e9 com a 'prud\u00e8ncia' (en cert sentit es contraposa a l'hibris o 'desmesura'). \u00c9s m\u00e9s espec\u00edficament una forma de saviesa rellevant a les coses pr\u00e0ctiques, requerint una habilitat per discernir com o per qu\u00e8 actuar virtuosament i fomentar la virtut en la pr\u00e0ctica i l'excel\u00b7l\u00e8ncia del car\u00e0cter. Fr\u00f2nesi era un t\u00f2pic com\u00fa de discussi\u00f3 en l'antiga filosofia grega.\nA difer\u00e8ncia de la sofia, la fr\u00f2nesi \u00e9s l'habilitat per pensar com i per qu\u00e8 hem d'actuar per canviar les coses, especialment per canviar les nostres vides a millor.\nEl mot en catal\u00e0 \u00abprud\u00e8ncia\u00bb prov\u00e9 del llat\u00ed prudentia. La seva definici\u00f3 era 'consci\u00e8ncia', \u00e7o \u00e9s, la comprensi\u00f3 de la difer\u00e8ncia entre el b\u00e9 i el mal. La paraula fr\u00f2nesi prov\u00e9 de froneo, que significa 'comprendre'.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'esteticisme va ser un moviment art\u00edstic angl\u00e8s de finals del segle xix, basat en la doctrina que l'art existeix per a benefici de la seva exclusiva bellesa i que aquesta ha de ser elevada per sobre de la moral i dels temes socials. Representa les mateixes tend\u00e8ncies que el simbolisme, i en particular el decadentisme, nascuts a Fran\u00e7a, de manera que podria ser considerat com la branca anglesa d'aquests moviments.\nEs va originar com a oposici\u00f3 a la filosofia utilitarista imperant, i contra la lletjor i materialisme aparents de l'\u00e8poca industrial. Els seus fonaments filos\u00f2fics van ser assentats per Immanuel Kant, que va proposar que les normes est\u00e8tiques podien ser separades de la moralitat, la utilitat o el plaer.\nEls escriptors brit\u00e0nics decadents van ser influenciats per Walter Pater i els seus escrits, en els quals va establir que la vida ha de ser viscuda intensament, seguint com a ideal la bellesa. Els seus estudis en la hist\u00f2ria del Renaixement es van convertir en la b\u00edblia dels joves cercadors de l'art. James McNeill Whistler, Oscar Wilde i St\u00e9phane Mallarm\u00e9 van avivar el patr\u00f3 de refinament del corrent amb delicada sensibilitat, potser, fins al seu punt m\u00e9s alt. \u00c9s la concepci\u00f3 de l'art per l'art.\nD'altra banda, els principis amb qu\u00e8 s'associa l'esteticisme no es limiten al segle xix, sin\u00f3 que s'estenen tamb\u00e9 en el segle XX amb exponents en la cr\u00edtica liter\u00e0ria com el nord-americ\u00e0 Harold Bloom. En la seva obra, s'ha oposat a la projecci\u00f3 d'ideologia pol\u00edtica i social en l'an\u00e0lisi d'obres liter\u00e0ries, que ha identificat com un dels problemes principals dels departaments d'humanitats.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Epokh\u00e9, del grec \u1f10\u03c0\u03bf\u03c7\u03ae, 'suspensi\u00f3' o 'abstenci\u00f3', \u00e9s un concepte originat en la filosofia grega, utilitzat principalment pel corrent de l'escepticisme. En els temps moderns, va ser revitalitzat per la fenomenologia d'Edmund Husserl, si b\u00e9 no en la seva accepci\u00f3 inicial. Origin\u00e0riament, segons la definici\u00f3 donada per Sixt Emp\u00edric, significa un estat mental de \"suspensi\u00f3 del judici\u00bb, un estat de la consci\u00e8ncia en el qual ni es nega ni s'afirma res. Per a Husserl, l'epokh\u00e9 consisteix en la posada entre par\u00e8ntesis no sols de les doctrines sobre la realitat, sin\u00f3 tamb\u00e9 de la realitat mateixa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Discurs de la servitud volunt\u00e0ria \u00e9s un breu requisitori en honor de la llibertat i contra l'absolutisme escrit el 1549 per \u00c9tienne de La Bo\u00e9tie, quan tenia menys de divuit anys, i que es va publicar per primera vegada el 1574. Aquest text q\u00fcestiona la legitimitat de qualsevol tipus d'autoritat sobre una poblaci\u00f3 i intenta analitzar les raons per la qual s'hi sotmet. Fa refer\u00e8ncia a l'\u00e8poca en qu\u00e8 est\u00e0 redactat, en un context de govern mon\u00e0rquic que est\u00e0 augmentant el seu poder, tot i que per a evitar la censura els exemples que dona s\u00f3n de l'antiguitat.\nPlanteja la mateixa q\u00fcesti\u00f3 que Maquiavel a El pr\u00edncep, de quina manera una sola persona pot tiranitzar una multitud, per\u00f2 no des del punt de vista del pr\u00edncep sin\u00f3 del poble. El tir\u00e0 no tindria res a fer si el poble no tingu\u00e9s la voluntat de ser esclau. L'obra de La Bo\u00e9tie suggereix un idealisme jur\u00eddic i el sentiment de dret natural dels pobles que l'oposen a Maquiavel.L'originalitat de La Bo\u00e9tie va ser relacionar els conceptes \"servitud\" i \"volunt\u00e0ria\", descrivint un model de servitud i les causes de la seva aparici\u00f3 i manteniment. Encara que sigui anacr\u00f2nic qualificar-la de text anarquista, avui ressona a la reflexi\u00f3 llibert\u00e0ria contra el principi d'autoritat. Juntament amb La desobedi\u00e8ncia civil de Henry David Thoreau, el Discurs de la servitud volunt\u00e0ria \u00e9s una obra fundadora del concepte de la desobedi\u00e8ncia civil.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'atribut en filosofia \u00e9s una forma, propietat o qualitat que manifesta un ens. En catal\u00e0 es pot expressar l'atribut a trav\u00e9s dels verbs ser, estar i semblar.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La metanarrativa, m\u00e9s coneguda com a consci\u00e8ncia popular o realitat col\u00b7lectiva, \u00e9s una narrativa o hist\u00f2ria que \u00e9s simult\u00e0niament possible i desitjable construir. Es tracta del discurs oficialista que fa el poder per tal de crear un sentit de benestar i felicitat entre els individus. Una imatge de com s'ha de construir, mantenir i organitzar la societat.\nLa metanarrativa consta d'imatges (s\u00edmbols), visions, percepcions i hist\u00f2ries que formen aquesta realitat col\u00b7lectiva que aporta als seus membres benestar i felicitat. S'utilitza normalment com a reproducci\u00f3 fidedigna de la realitat per tal de justificar i legitimar el model social i pol\u00edtic establert. Diu qu\u00e8 \u00e9s bo i perqu\u00e8 \u00e9s bo.\nPerd l'efectivitat quan la dist\u00e0ncia entre la realitat i la metanarrativa, o la percepci\u00f3 de com funciona el m\u00f3n i la forma en qu\u00e8 s'ha explicat \u00e9s tan gran que ja no \u00e9s cre\u00efble. En canvi, t\u00e9 efectivitat quan la realitat i la hist\u00f2ria narrada s\u00f3n similars.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'escala de la natura, scala natur\u00e6, gran cadena de la vida o gran cadena de l'\u00e9sser, \u00e9s una idea recurrent en la hist\u00f2ria de la biologia segons la qual tots els organismes poden ser ordenats de forma lineal, cont\u00ednua i progressiva, comen\u00e7ant pel m\u00e9s senzill fins a arribar al m\u00e9s complex, que normalment s'identifica amb l'home.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'axiologia \u00e9s una branca de la filosofia que estudia els valors, tant en el sentit de l'\u00e8tica com de l'est\u00e8tica, per decidir sobre el seu car\u00e0cter objectiu o subjectiu i la n\u00f2mina dels m\u00e9s importants per a les diferents cultures. Juntament amb la deontologia forma la meta\u00e8tica. Es considera una de les grans branques de la filosofia, juntament amb l'epistemologia o l'ontologia.\nSi b\u00e9 la paraula va sorgir al segle ii, fins al segle xix no es va convertir en una disciplina independent, amb te\u00f2rics com Max Scheler o Friedrich Wilhelm Nietzsche. Posteriorment destaquen les contribucions de Max Weber.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El Corpus Hermeticum \u00e9s un conjunt de 24 textos sagrats escrits en llengua grega que contenen els principals axiomes i creences de les tend\u00e8ncies herm\u00e8tiques. En ells es tracta de temes com la naturalesa del div\u00ed, el sorgiment del Cosmos, la caiguda de l'Home del parad\u00eds, aix\u00ed com les nocions de Veritat, de B\u00e9 i de Bellesa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La locuci\u00f3 llatina alter ego (a vegades adaptada gr\u00e0ficament en catal\u00e0 com a \u00e0lter ego) pot ser entesa literalment com 'un altre jo', \u00e9s a dir, una altra personalitat d'una mateixa persona. Tamb\u00e9 \u00e9s una manera de definir alg\u00fa en qui es t\u00e9 una absoluta confian\u00e7a. El terme s'utilitza habitualment en an\u00e0lisi liter\u00e0ria per a indicar una identitat secreta d'algun personatge o per a qualificar un personatge que s'identifica amb el mateix autor, generalment de manera no expl\u00edcita. Tamb\u00e9 s'utilitza entre els personatges per a designar al millor amic de l'altre.\nEn el camp de la psicologia, l'alter ego \u00e9s el \"jo\" inconscient.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Vaixells dels fil\u00f2sofs (rus: \u0424\u0438\u043b\u043e\u0441\u043e\u0301\u0444\u0441\u043a\u0438\u0439 \u043f\u0430\u0440\u043e\u0445\u043e\u0301\u0434 Filoss\u00f3fski parokhod) \u00e9s el nom col\u00b7lectiu per als vaixells que transportaren intel\u00b7lectuals expulsats de la R\u00fassia sovi\u00e8tica el 1922.\nLa tasca principal del transport estigu\u00e9 a c\u00e0rrec de dos vaixells alemanys, l'Oberb\u00fcrgermeister Haken i el Preu\u00dfen, que transportaren m\u00e9s de 160 intel\u00b7lectuals russos expulsats al setembre i novembre de 1922, des de Petrograd a Stettin a Alemanya (ara a Pol\u00f2nia). Les tres llistes de detenci\u00f3 van incloure 228 persones, 32 d'elles estudiants.\nEl 1923 altres intel\u00b7lectuals van ser transportats per tren a Riga (Let\u00f2nia) o en vaixell des d'Odessa a Constantinoble.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Transcend\u00e8ncia al context filos\u00f2fic o religi\u00f3s \u00e9s la qualitat d'all\u00f2 que es troba enll\u00e0 del limit de l'univers f\u00edsic o del m\u00f3n. Per a fil\u00f2sofs com Kant el transcendent \u00e9s el que \u00e9s fora del domini del coneixement, el que transcendeix el temps i l'espai. Situa conceptes espirituals com d\u00e9u, \u00e0nima o immortalitat en aquesta categoria, que considera com tenir una naturalesa diferent. \u00c9s l'ant\u00f2nim d'immanent.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Francesc Abel i Fabre (Badalona, 3 de desembre de 1933 - Sant Cugat del Vall\u00e8s, 31 de desembre de 2011) fou un metge, te\u00f2leg i religi\u00f3s jesu\u00efta catal\u00e0. Fou el fundador de l'Institut Borja de Bio\u00e8tica, i pioner en introduir i fomentar la bio\u00e8tica a Espanya i a Europa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'ou o la gallina? \u00c9s un dilema que prov\u00e9 de l'expressi\u00f3 \"qu\u00e8 va ser primer: l'ou o la gallina?\", ja que les gallines ponen ous i d'aquests provenen els pollets que esdevindran pollastres o gallines. Aquesta expressi\u00f3 plena d'ambig\u00fcitat va conduir a fil\u00f2sofs antics a la pregunta de com es va originar la vida i l'univers.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La paradoxa del penjat apareix a l'obra El Quixot de Miguel de Cervantes, concretament al cap\u00edtol LI de la segona part. All\u00e0 li plantegen un cas a Sancho Panza quan est\u00e0 actuant com a governador que \u00e9s una paradoxa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El llibre dels m\u00e8diums (t\u00edtol original en franc\u00e8s Le Livre des m\u00e9diums) \u00e9s un dels cinc llibres b\u00e0sics de l'espiritisme. \u00c9s el resultat d'un treball de s\u00edntesi de Allan Kardec, que va editar i va publicar per primera vegada a Par\u00eds el gener de 1861. Cont\u00e9 una introducci\u00f3 als fen\u00f2mens espirituals i un resum detallat sobre els m\u00e8todes de comunicaci\u00f3 amb el m\u00e9s enll\u00e0, identificats en el segle xix. Des del seu llan\u00e7ament, \u00abEl llibre dels m\u00e8diums\u00bb \u00e9s constantment reprodu\u00eft per diversos editors en diversos idiomes.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'absolut \u00e9s un concepte en metaf\u00edsica que designa una realitat que engloba tot, l'acte i el potencial i alhora ho transcendeix, identificat sovint amb D\u00e9u en el pensament religi\u00f3s. Es defineix per negaci\u00f3, per l'abs\u00e8ncia de l\u00edmits, de conting\u00e8ncia i de concreci\u00f3, com una idea abstracta que no sempre es pot assolir amb el coneixement hum\u00e0, per definici\u00f3 limitat, L'absolut \u00e9s inconcebible i inefable, per\u00f2 es pot arribar a entendre que est\u00e0 present en la consci\u00e8ncia, i es manifesta en la natura i l'esperit finit.Cada filosofia l'ha reinterpretat a la seva manera. El concepte de l'Absolut s'ha utilitzat per interpretar els primers textos de les religions \u00edndies com els atribu\u00efts a Yajnavalkya, Nagarjuna i Adi Shankara. En el jainisme, el Coneixement Absolut o Kewalya Gnan, es diu que l'assoleixen els Arihantas i Tirthankaras, que reflecteixen en el seu coneixement els 360 graus de la veritat i els esdeveniments del passat, present i futur. Els 24 Tirthankaras i molts altres s\u00f3n Kewalya Gnani o Portadors del Coneixement Absolut. Segons Takeshi Umehara, alguns textos antics del budisme afirmen que \"el veritablement Absolut i el veritablement Lliure ha de ser el no-res\", el \"buit\". No obstant aix\u00f2, el primer erudit budista Nagarjuna, afirma Paul Williams, no presenta el \"buit\" com una mena d'Absolut, sin\u00f3 que \u00e9s \"la mateixa abs\u00e8ncia (una pura no-exist\u00e8ncia) d'exist\u00e8ncia inherent\" a l'escola M\u0101dhyamaka de la filosofia budista. Segons Glyn Richards, els primers textos de l'hinduisme afirmen que el Brahman o el Brahman-Atman no dual \u00e9s l'Absolut. El terme tamb\u00e9 ha estat adoptat per Aldous Huxley en la seva filosofia perenne per interpretar diverses tradicions religioses, incloses les religions \u00edndies, i va influir en altres fils del pensament no dualista i de la Nova Era.\nSi b\u00e9 el concepte general d'un \u00e9sser suprem ha estat present des de l'antiguitat, el terme exacte \"Absolut\" va ser introdu\u00eft per primera vegada per Georg Wilhelm Friedrich Hegel, i ocupa un lloc destacat en el treball de molts dels seus seguidors. Als corrents propers a l'idealisme s'identifica amb l'\u00e9sser o subst\u00e0ncia; per a Kant \u00e9s el no\u00fcmen; per al nominalisme \u00e9s solament una etiqueta l\u00e8xica que no t\u00e9 correspond\u00e8ncia emp\u00edrica i per a Plot\u00ed \u00e9s l'U suprem del qual emana tota la resta i que posseeix una intel\u00b7lig\u00e8ncia universal, entre d'altres.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La mort s'ha representat com una figura antropomorfa o com un personatge fictici en moltes mitologies i cultures populars.\nLa personificaci\u00f3 de la mort en tant que entitat viva, conscient i sensible, \u00e9s lligada a la idea de la mort i al seu pes hist\u00f2ric i filos\u00f2fic considerable. Segons les lleng\u00fces, \u00e9s un personatge o b\u00e9 femen\u00ed, o b\u00e9 mascul\u00ed. \u00c9s sovint representada sota forma d'un esquelet (o d'un cos esquel\u00e8tic presentant alguns escassos esquin\u00e7alls de pell sobre certs ossos), de vegades vestida d'un gran abric negre a caputxa i d'una capa.\nEn moltes lleng\u00fces, principalment les eslaves i rom\u00e0niques, incl\u00f2s el catal\u00e0, la mort \u00e9s tractada com una figura femenina, mentre que en altres, com l'angl\u00e8s i l'alemany, com a masculina.\nEn el folklore occidental modern, la Mort sol representar-se com un esquelet que porta una t\u00fanica, un vestit negre amb caputxa i possiblement amb una dalla gran. La mort es coneix llavors com \" la fosca segadora \"O simplement \"parca\".\nAquest s\u00edmbol d'origen itali\u00e0 \u00e9s molt present al llarg de l'Edat mitjana i el Renaixement, en quadres apocal\u00edptics i macabres com el de Pieter Brueghel el Vell (El triomf de la mort). En un moment en qu\u00e8 la Pesta Negra feia furor, la Parca va representar un \u00e9sser terror\u00edfic que havia vingut a agafar els vius amb un cop de fulla. Les al\u00b7legories de la mort s'han repetit moltes vegades en treballs m\u00e9s recents, sobretot relacionats amb la fantasia, amb el mateix simbolisme que al seu origen.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Raciovitalisme o filosofia de la ra\u00f3 vital (raciovitalismo o filosof\u00eda de la raz\u00f3n vital, en castell\u00e0), iniciat amb Ni vitalismo ni racionalismo (1924), van ser les expressions que va utilitzar Ortega y Gasset per la seva doctrina filos\u00f2fica.\nEn el pensament del fil\u00f2sof madrileny s'accepten elements del vitalisme i del racionalisme, encara s'oposa al racionalisme grec i a qualsevol intenci\u00f3 d'absorbir l'un amb l'altre. En aquest sentit, tot i que rebutjava el racionalisme cl\u00e0ssic, no arribava fins a posicions irracionalistes.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Willard van Orman Quine   (Akron, 25 de juny de 1908 \u2013 Boston, 25 de desembre de 2000), fil\u00f2sof estatunidenc, reconegut pel seu treball en l\u00f2gica matem\u00e0tica i les seves contribucions al pragmatisme com una teoria del coneixement.\nNascut a Akron (Ohio), va ser educat en l'Oberlin College i en la Universitat Harvard, on va ser deixeble de Whitehead i d'on va arribar a ser professor el 1936, tamb\u00e9 va realitzar estudis a Viena, Vars\u00f2via i Praga. Va morir el 25 de desembre de 2000 a Boston.\nSegons Quine, la manera que l'individu usa el llenguatge determina quina classe de coses est\u00e0 comprom\u00e8s a dir que existeixen. A m\u00e9s, la justificaci\u00f3 per a parlar d'una manera en lloc d'una altra, igual que la justificaci\u00f3 d'adoptar un sistema conceptual i no altre, \u00e9s per a Quine una manifestaci\u00f3 absolutament pragm\u00e0tica.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El Tractat sobre els principis del coneixement hum\u00e0 \u00e9s l'obra cabdal de George Berkeley. Publicat en 1710, pretenia refutar alguna de les idees de John Locke sobre l'empirisme, especialment la noci\u00f3 d'objecte extern com a causa de les experi\u00e8ncies sensorials.\nL'ess\u00e8ncia de les coses \u00e9s ser percebudes; la persona nom\u00e9s \u00e9s conscient de l'exist\u00e8ncia de quelcom quan ho percep, ja que tot coneixement sorgeix d'aquesta percepci\u00f3, d'aquesta entitat que es grava a la ment. Per\u00f2, all\u00f2 que es percep es processa com a idea i no es pot afirmar l'exist\u00e8ncia de l'objecte m\u00e9s enll\u00e0 d'aquesta idea formada d'aquest: per a l'\u00e9sser hum\u00e0, el m\u00f3n exterior est\u00e0 fet d'idees que poden ser percebudes i conegudes. Totes les lleis de les matem\u00e0tiques i altres ci\u00e8ncies sobre la realitat no tracten sobre els objectes materials, sin\u00f3 sobre com s'apareixen i s'apareixeran en el futur les idees relacionades amb aquests suposats objectes, fins i tot les idees prim\u00e0ries com magnitud o nombre, que no deixen de ser conceptes.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Friedrich Heinrich Jacobi (D\u00fcsseldorf, 25 de gener de 1743 - Munic, 10 de mar\u00e7 de 1819) va ser un fil\u00f2sof alemany. El punt central de la filosofia de Jacobi era la necessitat d'anar m\u00e9s enll\u00e0 del coneixement demostrable, m\u00e9s enll\u00e0 del saber intel\u00b7lectual per arribar a un coneixement immediat de l'absolut. El pensament conceptual era sospit\u00f3s i Jacobi oposava a aquest la primacia de la creen\u00e7a i del sentiment. Per\u00f2, per a ell, la fe no equival necess\u00e0riament a la creen\u00e7a en realitats transcendents o ocultes, es tracta de certeses immediates, com ara l'exist\u00e8ncia del nostre \u00e9sser i d'altres \u00e9ssers, certeses que fonamentarien el pensament discursiu.\nDespr\u00e9s de treballar com a comerciant i conseller de finances dels ducats de Berg i Juliers, es va dedicar a la filosofia, convertint-se en President de l'Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies de Baviera, des del 1807 al 1813. A la casa de camp en Pempelfort, prop de D\u00fcsseldorf, rebia l'elit intel\u00b7lectual de l'Alemanya del seu temps. Especialment lligat a Johann Gottfried Herder, Johann Georg Hamann i Goethe. Deixeble de Jean-Jacques Rousseau, Jacobi va combatre vivament als hereus idealistes de Kant, particularment Johann Gottlieb Fichte i Friedrich Schelling. Un dels seus deixebles m\u00e9s destacats va ser Carl August von Eschenmayer, que tamb\u00e9 va polemitzar amb Schelling.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Puruixartha (en s\u00e0nscrit \u092a\u0941\u0930\u0941\u0937\u093e\u0930\u094d\u0925, puru\u1e63\u0101rtha) \u00e9s un concepte del pensament indi que significa 'objectiu de l'exist\u00e8ncia humana'. En l'hinduisme, aquest objectiu se subdivideix en quatre etapes:\nDharma: rectitud espiritual i ritual a nivell religi\u00f3s, social i moral\nArtha: prosperitat material\nKama: plaer material\nMokxa: alliberament espiritual", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'\u00e9lan vital (expressi\u00f3 francesa) \u00e9s un concepte introdu\u00eft pel fil\u00f2sof Henri Bergson a la seva obra L'\u00e9volution cr\u00e9atrice (literalment: L'evoluci\u00f3 creadora), que es pot traduir com \u00abfor\u00e7a o impuls vital\u00bb. \u00c9s una for\u00e7a hipot\u00e8tica que causaria l'evoluci\u00f3 i el desenvolupament dels organismes. \u00c9lan vital \u00e9s una traducci\u00f3 literal del que el fil\u00f2sof americ\u00e0 Ralph Waldo Emerson va anomenar vital force.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Un postulat \u00e9s una proposici\u00f3 fonamentada en una veritat que s'admet sense proves i que \u00e9s necess\u00e0ria per a servir com a base per a deduccions ulteriors. En la metodologia antiga era contraposat a l'axioma, pel fet de no \u00e9sser evident ni universalment acceptat, i al teorema, pel fet de no \u00e9sser demostrable. En la metodologia postulat i axioma s'utilitzen com a sin\u00f2nims sense criteris d'evid\u00e8ncia o de certesa, per\u00f2 es recolza entre d'altres en la comptabilitat amb altres posulats i el nombre de conseq\u00fc\u00e8ncies que se'n poden deduir.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Max Scheler (Munic, Baviera, 22 d'agost del 1874 - Frankfurt del Main, 19 de maig 1928) fou un fil\u00f2sof social i religi\u00f3s alemany.Fou professor a les universitats de Jena, Munic, i Col\u00f2nia des del 1919. Era deixeble de Rudolf Eucken; simpatitz\u00e0 aviat amb les teories vitalistes de Henri Bergson i despr\u00e9s d'Edmund Husserl, i es convert\u00ed en el primer defensor de la fenomenologia.\nRetorn\u00e0 al protestantisme, que havia abandonat pel catolicisme, evoluci\u00f3 que deix\u00e0 empremta en el seu pensament, dominat per l'intent d'entroncar l'idealisme platonitzant de la fenomenologia husserliana amb la tradici\u00f3 afectiva de pensadors cristians com sant Agust\u00ed i Blaise Pascal. Coincideix amb Immanuel Kant en la import\u00e0ncia del coneixement a priori, per\u00f2 a m\u00e9s del m\u00f3n de les ess\u00e8ncies (com diu Edmund Husserl), admet el m\u00f3n dels valors (est\u00e8tics, jur\u00eddics, religiosos, gnoseol\u00f2gics, etc.), tan objectiu com aquell i que obliga l'\u00e9sser hum\u00e0 a \"realitzar-los\" en els seus actes \u2014que aix\u00ed adquireixen el valor \"moral\"\u2014, fent al mateix temps que l'individu passi a ser pr\u00f2piament una persona.\nAquests valors s'organitzen com a pols oposats al voltant de certes categories morals: all\u00f2 sagrat, els valors intel\u00b7lectuals (bellesa, veritat i just\u00edcia, seguint les idees supremes plat\u00f2niques), la noblesa, la utilitat i el plaer. Aquests valors s'ordenen jer\u00e0rquicament (i n'\u00e9s el plaer l'inferior) i, davant d'una tria, la persona s'ha d'inclinar pel valor positiu i superior.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El principi de la m\u00e0 invisible \u00e9s una forma metaf\u00f2rica encunyada per l'economista escoc\u00e8s Adam Smith. La trobem en diversos dels seus escrits i de forma especial en La Riquesa de les Nacions. La met\u00e0fora intenta descriure el mecanisme pel qual un individu que pret\u00e9n obtenir un benefici personal i que posa el seu esfor\u00e7 en aconseguir-ho, acaba estimulant l'economia de la seva comunitat i millorant el nivell de benestar d'aquesta, sense que aix\u00f2 form\u00e9s part de les seves pretensions inicials.\n\n\"No \u00e9s per la benevol\u00e8ncia del carnisser, del cerveser ni del forner que esperem poder sopar, sin\u00f3 perqu\u00e8 aquests miren pels seus propis interessos\".Els seus propis interessos s\u00f3n els d'obtenir uns beneficis derivats de les vendes dels seus productes a uns potencials consumidors. Per la seva banda, aquests consumidors veuran satisfetes unes necessitats gr\u00e0cies a l'inter\u00e8s egoista del carnisser, del cerveser i del forner. Tanmateix, la idea inicial d'aquests no \u00e9s la de millorar el nivell de benestar de la comunitat sin\u00f3 simplement la d'obtenir un benefici.\n\n\"...gestionant aquesta ind\u00fastria de manera que el seu producte sigui del major valor possible, ell cerca \u00fanicament el seu propi benefici, i en aix\u00f2, com en molts altres casos, \u00e9s dirigit per una m\u00e0 invisible per assolir una fi que no era part de la seva intenci\u00f3\".", "target": "Filosofia"}, {"text": "Volkert Simon Maarten van der Willigen, conegut tamb\u00e9 com a Volcardus Simon Martinus van der Willigen, (Rockanje, Westvoorne, 9 de maig de 1822 \u2013 Haarlem, 19 de febrer de 1878) fou un matem\u00e0tic, f\u00edsic i professor neerland\u00e8s.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El tractat sobre la naturalesa humana (A Treatise of Human Nature) \u00e9s una de les obres m\u00e9s conegudes del fil\u00f2sof David Hume. Publicada el 1739, resumeix la teoria d'aquest pensador sobre el coneixement i l'\u00e8tica.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La Cr\u00edtica de la Ra\u00f3 pr\u00e0ctica \u00e9s el segon dels textos fonamentals d'Immanuel Kant, publicat l'any 1788 a Riga, on exposa les seves idees en el terreny de l'\u00e8tica. Juntament amb la Cr\u00edtica de la ra\u00f3 pura, \u00e9s una de les obres clau del pensament kanti\u00e0.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Fr\u00e9d\u00e9ric Rauh (Saint-Martin-le-Vinoux, 1861 \u2014 Par\u00eds, 1909) va ser un fil\u00f2sof franc\u00e8s, professor a la Universitat de Tolosa i posteriorment a la Sorbona (1903), on s'ocup\u00e0 principalment dels problemes relatius a la fonamentaci\u00f3 dels sistemes morals. Marcat pel positivisme, s'interess\u00e0 per la sociologia i la metaf\u00edsica.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Mudr\u0101 \u00e9s un terme procedent del s\u00e0nscrit (\u092e\u0941\u0926\u094d\u0930\u093e, IAST: mudr\u0101; en tibet\u00e0: \u0f55\u0fb1\u0f42\u0f0b\u0f62\u0f92\u0fb1\u0f0b, THL: chakgya) que es pot traduir com a segell. En xin\u00e8s s'anomena yin (en xin\u00e8s tradicional i simplificat: \u5370; en pinyin: y\u00ecn) o b\u00e9 yinxiang (en xin\u00e8s: \u5370\u76f8; en pinyin: y\u00ecnxi\u00e0ng). En japon\u00e8s es fan servir els mateixos car\u00e0cters que en xin\u00e8s, si b\u00e9 la pronunciaci\u00f3 varia, essent in, inz\u014d o b\u00e9 ins\u014d, respectivament. En context core\u00e0 es coneix com insang.\nAquests gestos simb\u00f2lics els trobem en context budista, hinduista i jain. Els mudres no s\u00f3n invencions budistes, sin\u00f3 que venen del substrat cultural indi, i per aquesta ra\u00f3 el seu \u00fas no \u00e9s exclusiu de les arts pl\u00e0stiques religioses. Altres disciplines que els fan servir s\u00f3n les arts marcials, el ioga i les danses tradicionals \u00edndies (Natyam, Kathakali, Odissi, Bharatanatyam i Mohiniyattam).Generalment, trobem un ampli repertori de mudres, ja que n'hi ha m\u00e9s de cent. A les cerim\u00f2nies i la dansa els mudres emprats s\u00f3n nombrosos i complicats, normalment amb una forta c\u00e0rrega esot\u00e8rica, mentre que a les arts pl\u00e0stiques hi apareixen en menor quantitat, sent Jap\u00f3 el punt final del desenvolupament de la tradici\u00f3 budista amb un art il\u00b7lustratiu de mutacions iconogr\u00e0fiques. A les cerim\u00f2nies, especialment a les budistes, acostumen a anar acompanyats de mantras, amb l'objectiu de ser segells visuals i auditius que protegeixen dels esperits malignes.D'altra banda, tamb\u00e9 cal mencionar el hasta (literalment \"m\u00e0, avantbra\u00e7\" en s\u00e0nscrit), que \u00e9s considerat el gest menor, per tant menys important i que no veurem en figures principals com la de Buda, per\u00f2 que tamb\u00e9 \u00e9s molt utilitzat en la dansa i en l'art budista, hinduista i jain.", "target": "Filosofia"}, {"text": "En termodin\u00e0mica i mec\u00e0nica estad\u00edstica, la paradoxa de Gibbs, plantejada per Josiah Willard Gibbs, part d'una expressi\u00f3 no extensiva de l'entropia segons la qual, si en un sistema tancat es dona un proc\u00e9s isob\u00e0ric i isot\u00e8rmic de difusi\u00f3 pel qual es barregen dos gasos ideals qualssevol, la variaci\u00f3 d'entropia del sistema sempre ser\u00e0 positiva, fins i tot si tots dos gasos s\u00f3n iguals.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La cacera de bruixes als Pa\u00efsos Catalans  fou un conjunt de mesures empreses majorit\u00e0riament per tribunals civils (i no inquisitorials com resa el t\u00f2pic) contra persones sospitoses de bruixeria, a les terres de parla catalana. Fou un proc\u00e9s en certa manera paral\u00b7lel al d'altres pa\u00efsos del m\u00f3n cristi\u00e0 d'Europa Occidental, Oriental o fins i tot les col\u00f2nies al nou m\u00f3n, fossin cat\u00f2lics o protestants. Dones acusades de ser bruixes en benefici del dimoni van ser perseguides en una \"cacera de bruixes\" i condemnades, centenars d'elles executades, des finals de l'edat mitjana fins al segon ter\u00e7 del segle xviii. Se les acusava d'invocar qualsevol cat\u00e0strofe natural, com inundacions, maltempsades, terratr\u00e8mols, o calamarsa, i tamb\u00e9 de provocar infertilitat, avortaments naturals o morts infantils.\nD'en\u00e7\u00e0 que, a l'edat mitjana, les dones van comen\u00e7ar a tenir oficis i ocupar espai a la religi\u00f3, l'art i la ci\u00e8ncia, es van convertir en un problema per a l'elit feudal i patriarcal formada per homes. El cristianisme i el poder patriarcal en general, especialment al Renaixement amb l'home com a centre del m\u00f3n, va desenvolupar un corrent misogin que cercava el control mascul\u00ed del coneixement i una regressi\u00f3 per a les dones en tots els \u00e0mbits. Aix\u00ed, \u00e8ren considerades bruixes totes les dones que quedessin fora del control mascul\u00ed.\nAls Pa\u00efsos Catalans van ser executades multitud de dones acusades de ser bruixes, cada vegada hi ha m\u00e9s estudis en profunditat que permeten donar llum a un munt de processos irregulars -sense documentaci\u00f3 conservada o b\u00e9 destru\u00efda-. La majoria d'aquests processos no els van realitzar els tribunals de la Inquisici\u00f3, sin\u00f3 la just\u00edcia local.", "target": "Filosofia"}, {"text": "S'ent\u00e9n per predicable o categorama les diferents maneres de relaci\u00f3 que es donen entre el subjecte i el predicat d'una proposici\u00f3 l\u00f2gica.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'humanisme secular (o tamb\u00e9 anomenat en alguns pa\u00efsos humanisme laic) \u00e9s un sistema que ha estat usat en els \u00faltims trenta anys per a descriure la realitat humana que consta d'una \u00e8tica pr\u00f2pia juntament amb la interpretaci\u00f3 racional dels fen\u00f2mens naturals.\nBasat en el m\u00e8tode cient\u00edfic, l'\u00e8tica, i el naturalisme filos\u00f2fic, descarta el dogma religi\u00f3s, el sobrenaturalisme, la pseudoci\u00e8ncia, i la superstici\u00f3 com a base per a la moralitat i la presa de decisions. La cosmovisi\u00f3 moderna de l'humanisme secular pret\u00e9n aplicar la ci\u00e8ncia i la tecnologia per a millorar la condici\u00f3 humana. Segons Mario Bunge, la marca distintiva de l'humanisme secular \u00e9s la seva preocupaci\u00f3 per la totalitat de la humanitat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El nihilisme (del llat\u00ed nihil, 'no-res') \u00e9s una doctrina filos\u00f2fica que nega radicalment la possibilitat del coneixement. Nietzsche ho definia com la \u00abdesvaloritzaci\u00f3 dels valors suprems\u00bb. Per altra part, es consideren nihilistes aquelles persones que no donen cr\u00e8dit a cap valor absolut i que, a la vegada, donen un sentit pr\u00e0ctic al nihilisme per tal de destruir els antics valors i aix\u00ed construir-ne de nous. Els nihilistes poden creure aquestes tres coses: \n\nQue no existeix cap finalitat o prop\u00f2sit superior. Nom\u00e9s hi ha el no-res.\nQue la realitat que experimentem els humans no existeix tal com la veiem.\nQue la realitat no es pot con\u00e8ixer; per tant, intentar entendre-la seria in\u00fatil en la pr\u00e0ctica i sense cap sentit te\u00f2ric.Tot i aix\u00f2, aquestes definicions de nihilisme s\u00f3n de la primera fase d'aquest, en la qual res no t\u00e9 valor. Seguidament a l'actuaci\u00f3 tant a nivell individual com en l'\u00e0mbit social del nihilisme, el podem trobar com un m\u00e8tode per arribar a un fi, \u00e9s a dir, podem trobar persones que no creuen en l'exist\u00e8ncia real dels valors, per\u00f2 s\u00ed que creuen en la seva utilitat.\nPer altra part, podem dividir els nihilistes en dos grups: els nihilistes socials, que fan servir el nihilisme com un m\u00e8tode pr\u00e0ctic per a destruir la societat i crear-ne aix\u00ed una de nova (comunistes i sobretot anarquistes, encara que podem trobar pinzellades de nihilisme fins i tot en el nacionalsocialisme), i els nihilistes individualistes, el m\u00e0xim representant dels quals \u00e9s Nietzsche, amb tend\u00e8ncia a creure que s'ha d'aniquilar del tot l'antiga moral (s\u00f3n amoralistes en el sentit de la moral establerta) per, aix\u00ed, aconseguir una nova \u00e8tica que no refuti l'ess\u00e8ncia de la vida.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Aeterni Patris (llat\u00ed, \u00abdel pare etern\u00bb) \u00e9s una enc\u00edclica sobre la restauraci\u00f3 de la filosofia cristiana i particularment el tomisme, per aturar l'\u00e8xit de corrents filos\u00f2fics modernistes i els m\u00e8todes cient\u00edfiques basades en el lliure examen. Va ser publicada el 4 d'agost del 1879 pel papa Lle\u00f3 XIII (1810-1903).Va donar un est\u00edmul considerable al romanticisme cat\u00f2lic i el corrent filos\u00f2fic del neotomisme, que volia crear una actualitzaci\u00f3 de les idees de Tom\u00e0s d'Aquino en un intent de recuperar el terreny perdut a corrents filos\u00f2fics del segle xix com el modernisme, el racionalisme el naturalisme, el positivisme i el relativisme que es van desenvolupar fora de l'\u00e0mbit de l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica. Per aquests aven\u00e7os i noves idees, la posici\u00f3 del \u00absobrenatural\u00bb no quedava clar, i hi havia \u00abhomes, en fi, fascinats per les noves ci\u00e8ncies, i especialment per les ci\u00e8ncies auxiliars de la hist\u00f2ria que comen\u00e7aren a afeblir la confian\u00e7a en els continguts hist\u00f2rics de la B\u00edblia.\u00bb una evoluci\u00f3 davant la qual l'Esgl\u00e9sia no volia quedar-se inactiva.A Catalunya, Josep Torras i Bages (1846-1916) en va ser un dels principals defensors. Dona la culpa de la proliferaci\u00f3 de les idees de l'\u00abhumanisme vici\u00f3s\u00bb de la ci\u00e8ncia, contra el qual Lle\u00f3 XIII \u00abilustrador de la Italia y de la Europa y del universo mundo\u00bb va actuar, als diaris que s\u00f3n un obstacle a l'exercici de la perfecci\u00f3 cristiana i a la santedat. Segons Bages, la premsa, tot i cat\u00f2lica \u00aba lo menos a Espa\u00f1a\u00bb no compleix el seu deure d'edificar els lectors segons les instruccions del papa.En aplicaci\u00f3 de l'enc\u00edclica, tot arreu al m\u00f3n cat\u00f2lic es van crear acad\u00e8mies (neo)tom\u00edstes que havien de sostenir l'ofensiva per restaurar la preemin\u00e8ncia de l'esgl\u00e9sia en el debat filos\u00f2fic i cient\u00edfic, considerada com la principal adquisici\u00f3 de Tom\u00e0s d'Aquino. Aix\u00ed, el 1880 va obrir a Barcelona l'Academia Teol\u00f3gico-filos\u00f3fico-literaria de Sto. Tom\u00e1s de Aquino y de Sn. Juan Cris\u00f3stom dins del Seminari Conciliar.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La paradoxa de Levinthal \u00e9s un experiment mental en la teoria del plegament de les prote\u00efnes. L'any 1969 Cyrus Levinthal va plantejar que, degut al gran nombre de graus de llibertat d'una cadena polipept\u00eddica desplegada la mol\u00e8cula t\u00e9 un nombre astron\u00f2mic de conformacions possibles. En una de les seves publicacions una estimaci\u00f3 per aquest nombre \u00e9s de 3300 (10143).\nPer exemple, considerant un polip\u00e8ptid de 100 residus, si cada residu pot assolir tres conformacions possibles el nombre total d'estructures possibles seria de 3100 (5\u00b71047). Si el temps d'interconversi\u00f3 entre estructures \u00e9s de 10-13 segons, el temps total de provar aleat\u00f2riament les diferents conformacions fins a assolir la m\u00e9s estable seria de 5\u00b71034 segons o 1,6\u00b71027 anys, un temps molt superior a l'edat de l'univers. La paradoxa \u00e9s que, tanmateix, el plegament de la majoria de prote\u00efnes petites es produeix espont\u00e0niament en una escala de temps de mil\u00b7lisegons o microsegons.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'\u00fanic i la seva propietat (en alemany, Der Einzige und sein Eigentum) \u00e9s un llibre de l'autor alemany Max Stirner (Johann Caspar Schmidt).\n\u00c9s una cr\u00edtica radical de la societat prussiana de la seva \u00e8poca, feta d'un punt de vista antiautoritari i individualista. Segons el llibre, totes les religions, ideologies i institucions que pretenen tenir autoritat sobre els individus estan basades en conceptes buits.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La viol\u00e8ncia masclista \u00e9s definida per les Nacions Unides com aquells actes vers les dones i nenes que puguin tenir com a resultat un dany o patiment f\u00edsic, sexual o psicol\u00f2gic per a la dona, aix\u00ed com les amenaces d'aquests actes, la coacci\u00f3 o la privaci\u00f3 arbitr\u00e0ria de llibertat, tant si es produeixen a la vida p\u00fablica com privada. Viol\u00e8ncia masclista tamb\u00e9 \u00e9s el terme que ha usat el Parlament de Catalunya per regular el marc normatiu en relaci\u00f3 amb la viol\u00e8ncia contra les dones. La Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la viol\u00e8ncia masclista, utilitza l'expressi\u00f3 viol\u00e8ncia masclista perqu\u00e8 considera que el masclisme \u00e9s el concepte que de manera m\u00e9s general defineix les conductes de domini, control i ab\u00fas de poder dels homes sobre les dones i que, alhora, ha imposat un model de masculinitat que encara \u00e9s valorat per la societat com a superior. La llei defineix, en la l\u00ednia del que marca l'ONU, que la viol\u00e8ncia masclista \u00e9s aquella que s'exerceix contra les dones com a manifestaci\u00f3 de la discriminaci\u00f3 i de la situaci\u00f3 de desigualtat en el marc del sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que \u2014produ\u00efda per mitjans f\u00edsics, econ\u00f2mics o psicol\u00f2gics\u2014 pugui tenir com a resultat un dany o patiment f\u00edsic, sexual o psicol\u00f2gic per a la dona, aix\u00ed com les amenaces d'aquests actes, la coacci\u00f3 o la privaci\u00f3 arbitr\u00e0ria de llibertat, tant si es produeixen a la vida p\u00fablica com privada.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Etern retorn \u00e9s el nom donat per Friedrich Nietzsche a una concepci\u00f3 filos\u00f2fica del temps que t\u00e9 els seus or\u00edgens en l'antic Egipte, i que forma part de la ret\u00f2rica de Pit\u00e0gores, i de les teories cosmol\u00f2giques dels primers estoics. La teoria es pot esquematitzar en la idea que el temps no \u00e9s infinit, sin\u00f3 que es troba ocupat per un nombre finit d'accions possibles en l'univers, i que totes aquestes accions i fets tenen lloc un nombre indefinit de cops de forma repetida. Un lloc central en aquesta teoria l'ocupa la idea que l'univers no t\u00e9 un estat final, i que en lloc d'aix\u00f2 simplement reviu cicles sense cap dest\u00ed. El temps, doncs, es percep com quelcom c\u00edclic, contr\u00e0riament a la visi\u00f3 aristot\u00e8lica del temps, que \u00e9s rectil\u00ednia, i que s'ha transm\u00e8s a trav\u00e9s de la tradici\u00f3 abrah\u00e0mica.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Misog\u00ednia prov\u00e9 del grec \u03bc\u03b9\u03c3\u03bf\u03b3\u03c5\u03bd\u03af\u03b1, i significa 'odi a la dona'. La misog\u00ednia doncs es defineix com l'odi o l'aversi\u00f3 cap a les dones.\nD'acord amb la teoria feminista, la misog\u00ednia pot manifestar-se de diverses maneres, que inclouen denigraci\u00f3, discriminaci\u00f3, viol\u00e8ncia contra la dona, cultura de la violaci\u00f3 i l'objectificaci\u00f3 sexual de la dona.La misog\u00ednia va existir en moltes de les mitologies del m\u00f3n antic, aix\u00ed com en algunes de les religions. A m\u00e9s, molts dels pensadors m\u00e9s influents de la filosofia occidental han estat catalogats com a mis\u00f2gins.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El Lie Zi (Xin\u00e8s: \u5217\u5b50; Pinyin: li\u00e8 z\u012d; Wade-Giles: Lieh Tzu) \u00e9s una de les tres obres fonamentals del taoisme filos\u00f2fic, juntament amb les m\u00e9s conegudes de Laozi i Zhuangzi. \u00c9s atribu\u00eft a Lie Yukou (Liezi), a qui es considera un personatge llegendari.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El constructivisme \u00e9s una perspectiva epistemol\u00f2gica en filosofia que tracta sobre la naturalesa del coneixement cient\u00edfic. Els constructivistes mantenen que el coneixement cient\u00edfic \u00e9s creat pels cient\u00edfics i no descobert a partir del m\u00f3n. El constructivisme considera que no existeix una metodologia \u00fanica v\u00e0lida i que hi ha altres metodologies per a la ci\u00e8ncia social: com la recerca qualitativa. Per tant, s'oposa al positivisme, que \u00e9s una filosofia que sost\u00e9 que l'\u00fanic coneixement aut\u00e8ntic \u00e9s el que es basa en l'experi\u00e8ncia sensorial real.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'accident \u00e9s el conjunt de propietats circumstancials d'un ens, oposant-se a l'ess\u00e8ncia, que \u00e9s el que el defineix com all\u00f2 i no pas una altra cosa qualsevol. Per exemple, \u00e9s part de l'ess\u00e8ncia d'un jersei tenir un cos i unes m\u00e0nigues, per\u00f2 \u00e9s un accident ser de llana o de color blau. La distinci\u00f3 entre els dos tipus de caracter\u00edstiques prov\u00e9 d'Arist\u00f2til. L'accident \u00e9s sempre contingent, mentre que l'ess\u00e8ncia \u00e9s necess\u00e0ria perqu\u00e8 quelcom existeixi o s'esdevingui. Durant l'edat mitjana aquesta separaci\u00f3 va ser cabdal per a la teologia, en l'intent de definir la divinitat. Willard van Orman Quine va negar que exist\u00eds una divisi\u00f3 entre els atributs d'un subjecte, per a ell tot s\u00f3n accidents.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'hilemorfisme (del grec \u1f55\u03bb\u03b7, 'mat\u00e8ria', \u03bc\u03bf\u03c1\u03c6\u03ae, 'forma', i el sufix -isme) \u00e9s una teoria filos\u00f2fica ideada per Arist\u00f2til i seguida per la majoria dels escol\u00e0stics, segons la qual tota subst\u00e0ncia est\u00e0 constitu\u00efda per dos principis essencials, que s\u00f3n la mat\u00e8ria i la forma.La forma \u00e9s superior a la mat\u00e8ria, ja que \u00e9s el que determina qu\u00e8 acaba sent aquell \u00e9sser, mentre que la mat\u00e8ria limita les possibilitats d'exist\u00e8ncia (no totes les mat\u00e8ries admeten totes les formes, per exemple no es pot fer una taula d'aigua). Per aix\u00f2, la mat\u00e8ria \u00e9s pot\u00e8ncia i la forma, acte (realitzaci\u00f3 efectiva).\nAplicat l'hilemorfisme a l'\u00e9sser hum\u00e0, la mat\u00e8ria seria el cos i la forma, l'\u00e0nima.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Assaigs sobre empirisme radical, de William James, \u00e9s una col\u00b7lecci\u00f3 editada i publicada p\u00f2stumament pel seu company i bi\u00f2graf Ralph Barton Perry el 1912. La formen deu articles d'una col\u00b7lecci\u00f3 de dotze reimpresos publicats de 1904 a 1905 que James havia deixat l'agost de 1906 a la biblioteca de la Universitat Havard, en el Departament de Filosofia per a \u00fas dels seus alumnes. Perry reempla\u00e7\u00e0 dos assaigs de la llista amb altres, dels quals un no existia abans.\n\u00c9s una col\u00b7lecci\u00f3 d'assaigs que s'escrigueren durant un cert per\u00edode, sense haver estat seleccionats ni reunits per l'autor: per aix\u00f2 no \u00e9s una exposici\u00f3 sistem\u00e0tica dels seus pensaments, malgrat que Perry en suggereix el contrari en el prefaci. Aquesta circumst\u00e0ncia, sumada a l'evoluci\u00f3 de la postura filos\u00f2fica de James, ha causat una \u00e0mplia variaci\u00f3 en la comprensi\u00f3 i l'opini\u00f3 cr\u00edtica de l'empirisme radical.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La paradoxa de les fulles de te \u00e9s un fenomen en qu\u00e8 les fulles de te en una tassa de te migren cap al centre i la part inferior de la tassa despr\u00e9s de ser agitades en lloc de ser for\u00e7ades a les vores de la tassa, com s'esperaria en una centr\u00edfuga en espiral. L'explicaci\u00f3 f\u00edsica correcta de la paradoxa va ser donada per primera vegada per James Thomson el 1857. Va connectar correctament l'aparici\u00f3 del flux secundari (tant a l'atmosfera terrestre com a la tassa de te) amb \u2033fricci\u00f3 al fons\u2033. Boussinesq va tractar te\u00f2ricament la formaci\u00f3 de fluxos secundaris en un canal anular ja el 1868. El 1913 A. Ya. Milovich va investigar experimentalment la migraci\u00f3 de part\u00edcules de fons a fluxos de revolt. La soluci\u00f3 va venir per primera vegada d'Albert Einstein en un document de 1926 en qu\u00e8 va explicar l'erosi\u00f3 dels bancs als rius, i va rebutjar la llei de Baer.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El terme naturalisme, del llat\u00ed naturalis, el que est\u00e0 d'acord i es deriva de la naturalesa (natura). En filosofia, el naturalisme \u00e9s la idea que nom\u00e9s les lleis i les forces naturals (a difer\u00e8ncia de les sobrenaturals o espirituals) operen a l'univers. Els adherents al naturalisme afirmen que les lleis naturals s\u00f3n les \u00faniques regles que regeixen l'estructura i el comportament del m\u00f3n natural i que l'univers canviant \u00e9s en totes les etapes producte d'aquestes lleis.\nS'usa sovint per designar realitats diverses, dues de les quals, especialment, han quallat al llarg de la hist\u00f2ria en dos moviments que s'han designat a si mateixos amb la paraula naturalisme: en primer lloc, totes aquelles concepcions filos\u00f2fiques, de molt divers contingut, que tenen com a caracter\u00edstica unificadora considerar la natura, quant a totalitat de realitats f\u00edsiques existents, com el principi \u00fanic i absolut de la realitat; \u00e9s aquest un naturalisme filos\u00f2fic, en segon lloc, un moviment est\u00e8tic, representat sobretot en literatura, que s'ocupa, com a objecte de representaci\u00f3 art\u00edstica, exclusivament de les produccions de la naturalesa, \u00e9s aquest un naturalisme literarioart\u00edstic.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El victimisme \u00e9s la tend\u00e8ncia a considerar o fer-se passar per v\u00edctima. Una v\u00edctima \u00e9s qui pateix un dany personalitzable per cas fortu\u00eft o culpa aliena. El victimista es disfressa, per tant, de v\u00edctima conscient o inconscientment simulant una agressi\u00f3 o menyscapte inexistent, i/o responsabilitzant err\u00f2niament a l'entorn o als altres.\nEn l\u00f2gica, el victimisme \u00e9s una ret\u00f2rica demag\u00f2gica que busca desprestigiar d'una forma fal\u00b7la\u00e7 l'argumentaci\u00f3 de l'adversari denotant com imposada o autorit\u00e0ria. Per aix\u00f2, el subjecte victimista posiciona al seu adversari de forma impl\u00edcita com atacant en adoptar una postura de v\u00edctima en el context de la discussi\u00f3.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Summa contra Gentiles \u00e9s una obra escrita per Tom\u00e0s d'Aquino en llat\u00ed, que defensa la fe cristiana i \u00e9s considerada un dels escrits de l'apolog\u00e8tica medieval. La seva funci\u00f3 \u00e9s fornir d'arguments els missioners i altres persones que es trobessin en contacte amb persones no creients. La tradici\u00f3, no demostrada, afirma que fou Ramon de Penyafort qui encarreg\u00e0 aquest llibre, el qual en un principi es titulava Liber de veritate catholicae fidei contra errores infidelium (\"Llibre de la veritat de la fe cat\u00f2lica contra els erros dels infidels\"). Es va publicar una traducci\u00f3 a l'hebreu per mirar de convertir els jueus al cristianisme aprofitant les extenses citacions del Pentateuc que aquests ja acceptaven.\nL'obra es divideix en quatre llibres. El primer tracta el concepte de D\u00e9u. El segon s'ocupa de la seva creaci\u00f3, on destaca l'home i la seva \u00e0nima immortal. Al tercer s'aborden q\u00fcestions \u00e8tiques i es nega l'exist\u00e8ncia d'un dest\u00ed prefixat i al darrer llibre es detallen els fonaments de la fe cristiana en assumptes com la Sant\u00edssima Trinitat, els sagraments, la resurrecci\u00f3 de Jes\u00fas i el judici final.\nLa difer\u00e8ncia entre els tres primers llibres i el quart \u00e9s que els temes d'aquest no s\u00f3n accessibles per la ra\u00f3, que s'ha de subordinar a la doctrina. El llibre IV \u00e9s un mirall dels altres tres: si al primer llibre es parlava de la naturalesa divina, a la primera part del quart s'aborda el fet que aquesta \u00e9s trinit\u00e0ria; si al segon llibre s'estudiava l'acci\u00f3 d'aquest D\u00e9u (crear el m\u00f3n), a l'\u00faltim es contempla l'acci\u00f3 definitiva que \u00e9s enviar el seu fill a la Terra i si a la tercer llibre s'analitzava la correcta conducta del creient, a la darrera part es relaciona amb la condemna o salvaci\u00f3 eterna de la seva \u00e0nima com a conseq\u00fc\u00e8ncia dels seus actes.\nCada llibre est\u00e0 al seu torn dividit en diversos cap\u00edtols, que sempre tenen la mateixa estructura: exposici\u00f3 d'una doctrina considerada her\u00e8tica o err\u00f2nia, contraarguments i citacions b\u00edbliques que emparen el raonament de l'autor. Aquesta estructura respon al model dels debats de l'escol\u00e0stica. Segons l'audi\u00e8ncia de cada teoria que es vol combatre, s'usen diferents tipus d'arguments: es citen passatges de l'Antic Testament si la crida est\u00e0 dirigida a jueus, de tota la B\u00edblia si els destinataris s\u00f3n heretges cristians i arguments purament filos\u00f2fics si s'apel\u00b7la a seguidors d'altres religions, donat que Tom\u00e0s d'Aquino considera que la ra\u00f3 \u00e9s comuna a tots els \u00e9ssers humans (anomena a la capacitat d'entendre els assumptes debatuts \"ra\u00f3 natural\").\nLa summa compr\u00e8n gran part del pensament filos\u00f2fic de Tom\u00e0s d'Aquino, que es basa en la teoria d'Arist\u00f2til, el qual apareix abastament citat, juntament amb els seus principals comentaristes, Averrois i Maim\u00f2nides (censurats per la seva fe).", "target": "Filosofia"}, {"text": "Hans Kelsen AFI [\u02c8hans \u02c8k\u025bls\u0259n]; (Praga, Imperi austrohongar\u00e8s, 1881- Orinda , Berkeley, Estats Units, 1973) fou un jurista, fil\u00f2sof, professor i pol\u00edtic austr\u00edac d'origen jueu. \u00c9s considerat un dels juristes m\u00e9s importants del segle xx.\n\u00c9s autor de la constituci\u00f3 austr\u00edaca de 1920, que encara en gran manera continua vigent. A causa de l'augment del totalitarisme a \u00c0ustria (i un canvi constitucional de 1929) Kelsen se'n va anar a Alemanya el 1930 per\u00f2 va ser obligat a abandonar aquest lloc despr\u00e9s de la presa del poder de Hitler el 1933 a causa de la seva ascend\u00e8ncia jueva. Aquest any va partir a Ginebra i despr\u00e9s es va traslladar als Estats Units el 1940. El 1934, Roscoe Pound va qualificar Kelsen com \"el jurista m\u00e9s important del moment\". Mentre s'estigu\u00e9 a Viena, Kelsen va con\u00e8ixer Sigmund Freud i el seu cercle i va escriure sobre la psicologia social i la sociologia.\nAls anys quaranta, la reputaci\u00f3 de Kelsen ja estava ben establerta als Estats Units per la seva defensa de la democr\u00e0cia i per la seva teoria pura del dret. L'envergadura acad\u00e8mica de Kelsen va superar per si sola la teoria legal i es va estendre a la filosofia pol\u00edtica i la a teoria social tamb\u00e9. La seva influ\u00e8ncia abast\u00e0 els camps de la filosofia, la ci\u00e8ncia jur\u00eddica, la sociologia, la teoria de la democr\u00e0cia i les relacions internacionals.\nA les darreries de la seva carrera a la Universitat de Calif\u00f2rnia a Berkeley, tot i que es va retirar oficialment el 1952, Kelsen va reescriure el seu llibre curt de 1934, Reine Rechtslehre (Teoria pura del dret), en un \"segona edici\u00f3\" molt ampliada publicada el 1960 (va apar\u00e8ixer en una traducci\u00f3 anglesa el 1967). Al llarg de la seva carrera activa, Kelsen tamb\u00e9 va contribuir significativament a la teoria de la revisi\u00f3 judicial, la teoria jer\u00e0rquica i din\u00e0mica del dret positiu i la ci\u00e8ncia del dret. En filosofia pol\u00edtica, va ser un defensor de la teoria de la identitat del dret estatal i un defensor de la contrastaci\u00f3 expl\u00edcita dels temes de centralitzaci\u00f3 i descentralitzaci\u00f3 en la teoria del govern. Kelsen tamb\u00e9 va ser un defensor de la posici\u00f3 de separaci\u00f3 dels conceptes d'Estat i de societat en la seva relaci\u00f3 amb l'estudi de la ci\u00e8ncia del dret.\nLa recepci\u00f3 i la cr\u00edtica de l'obra i les contribucions de Kelsen han estat extenses, tant amb partidaris com en detractors ardents. Les contribucions de Kelsen a la teoria legal dels processos de Nuremberg van rebre el suport i foren i contestades per diversos autors, incloent Dinstein a la Universitat hebrea de Jerusalem. La defensa neokantiana del positivisme legal continental de Kelsen va rebre el suport de H. L. A. Hart en la seva forma contrastada de positivisme jur\u00eddic angloameric\u00e0, que va ser debatut en la seva forma angloamericana per erudits com Ronald Dworkin i Jeremy Waldron.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Kumba Ial\u00e1 Embal\u00f3 o Kumba Yal\u00e1 Embal\u00f3 (Bula, Guinea Portuguesa, 15 de mar\u00e7 de 1953 - Bissau, 4 d'abril de 2014) fou un pol\u00edtic de Guinea Bissau, president de la Rep\u00fablica de Guinea Bissau. Va assumir el c\u00e0rrec el 17 de febrer de 2000 i va romandre en aquell fins a ser deposat per un cop d'estat militar el 14 de setembre de 2003. Des de 2008 Ial\u00e1 \u00e9s musulm\u00e0 adoptant el nom Mohamed Ial\u00e1 Embal\u00f3, encara que pr\u00e8viament havia estat cat\u00f2lic, i d'origen balanta.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'ateisme \u00e9s, en un sentit ampli, la no creen\u00e7a en de\u00eftats o altres \u00e9ssers sobrenaturals. El grau en qu\u00e8 una persona pot ser considerada atea i al mateix temps seguidora d'una secta religiosa monoteista, politeista, o no teista \u00e9s objecte de debat teol\u00f2gic. Algunes persones espiritualistes se solen considerar atees, mentre que altres consideren aquesta posici\u00f3 una contradicci\u00f3 en els termes.\n\n", "target": "Filosofia"}, {"text": "El quadr\u00edvium o quadrivi (del llat\u00ed quadrivium, 'quatre vies'; plural: quadrivia) tracta dels quatre temes, o arts, ensenyats despr\u00e9s d'ensenyar el Trivium.\nLa paraula \u00e9s llatina, que significa \u00abquatre vies\u00bb, i s'utilitza als quatre temes que han estat atribu\u00efts a Boeci o Cassiodor al segle vi. Junts, el trivi i el quadr\u00edvium comprenien les set arts liberals (basades en les habilitats del pensament), tan distingides de les arts pr\u00e0ctiques (com la medicina i l'arquitectura).\nEl quadr\u00edvium consistia en aritm\u00e8tica, geometria, m\u00fasica i astronomia. Aquest va seguir el treball preparatori del trivi, que consistia en gram\u00e0tica, l\u00f2gica i ret\u00f2rica. Al seu torn, el quadr\u00edvium va ser considerat el treball preparatori per a l'estudi de la filosofia (de vegades anomenat \u00abart liberal per excel\u00b7l\u00e8ncia\u00bb) i la teologia.\nVa \u00e9sser especialment aquesta branca de coneixement la que va rebre m\u00e9s impuls amb els m\u00faltiples contactes dels monestirs catalans amb l'islam; un clar exemple es troba en els avan\u00e7ats estudis matem\u00e0tics que Gerbert d'Orlhac va portar a terme amb el bisbe At\u00f3 de Vic durant la seva estada a Catalunya. A trav\u00e9s de l'islam es van con\u00e8ixer els treballs de Maslama sobre l'astrolabi, l'establiment de les taules astron\u00f2miques, l'\u00fas de les xifres \u00e0rabs i del zero i es van ampliar els coneixements sobre \u00e0lgebra en el m\u00f3n cristi\u00e0. Els nous coneixements van facilitar i millorar l'estudi de la geometria, l'aritm\u00e8tica i l'astronomia en els diferents centres d'ensenyament.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Shizuteru Ueda (\u4e0a\u7530 \u9591\u7167, Shizuteru Ueda?  nascut el 17 de gener de 1926) \u00e9s un fil\u00f2sof japon\u00e8s especialista en filosofia de la religi\u00f3.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Criterion fou la primera revista de filosofia en catal\u00e0, dirigida pel caputx\u00ed Miquel d'Esplugues. La seva publicaci\u00f3 era trimestral, entre 1925 i 1936. Es torn\u00e0 a editar despr\u00e9s de la Guerra civil, ara com a col\u00b7lecci\u00f3 de temes filos\u00f2fics i religiosos, en 1959. Basili de Rub\u00ed en fou el nou iniciador, i el seu successor, per poc temps, \u00c0lvar Maduell. La col\u00b7lecci\u00f3 havia de ser en principi revista, per\u00f2 les lleis de premsa del ministre Manuel Fraga Iribarne no li donaren pas, i la revista tanc\u00e0 en 1969.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Un bucle estrany es produeix quan, en moure cap amunt o cap avall a trav\u00e9s d'un sistema jer\u00e0rquic, un es troba de nou on havia comen\u00e7at. Els bucles estranys poden implicar autorefer\u00e8ncia i paradoxa. El concepte de bucle estrany es va proposar i es va discutir \u00e0mpliament per Douglas Hofstadter en G\u00f6del, Escher, Bach, i amb m\u00e9s detall en el llibre de Hofstadter S\u00f3c un bucle estrany, que va apar\u00e8ixer el 2007. Una jerarquia enredada \u00e9s un sistema jer\u00e0rquic en el qual apareix un bucle estrany.\nLa paradoxa de l'ou o la gallina \u00e9s potser el bucle estrany m\u00e9s popular.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El corrent esc\u00e8ptic o escepticisme fou un corrent filos\u00f2fic iniciat per Pirr\u00f3 d'Elis (360 aC-270 aC). La primera forma d'escepticisme tradicionalment admesa fou el pirronisme. Els primers esc\u00e8ptics, a part d'esc\u00e8ptics o pirr\u00f2nics, tamb\u00e9 rebien el nom menys habitual de z\u00e8tics; aquest darrer terme significa \"buscadors que busquen sense trobar res\".\nEncara que hi ha postures esc\u00e8ptiques en molts per\u00edodes de la hist\u00f2ria (des de la primera sof\u00edstica fins a la postura radicalment cr\u00edtica de Nietzsche, i encara m\u00e9s endavant), el moviment conegut popularment com a escepticisme est\u00e0 format principalment pel seu fundador Pirr\u00f3, pel seu deixeble Tim\u00f3, pels plat\u00f2nics Arcesilau i Carn\u00e8ades i, segles despr\u00e9s, per Enesidem i per Sext Emp\u00edric (i altres membres secundaris de l'escola).\nEls esc\u00e8ptics desconfiaven de la capacitat de la ra\u00f3 per a descobrir la veritat, ja que les sensacions per les quals es percep la realitat nom\u00e9s mostren l'aparen\u00e7a de les coses.\nLes idees centrals de l'escepticisme s\u00f3n:\n\nNo es poden saber com s\u00f3n les coses en si mateixes (com a m\u00e0xim, se'n poden con\u00e8ixer \"les aparences\" que se'n veuen), i el m\u00e9s prudent \u00e9s abstenir-se de formular-hi cap judici, ja que res \u00e9s fals ni vertader.\nHom no pot fiar-se de la ra\u00f3, ja que els seus coneixements es fonamenten en les sensacions.\nVoler arribar a coneixements absoluts \u00e9s una font d'intranquil\u00b7litat. L'epokh\u00e9 (abstenci\u00f3 de judici, \u00e9s a dir, d'opini\u00f3 i de cr\u00edtica) \u00e9s el pas previ a la felicitat i a l'atar\u00e0xia.\nL'\u00fanica cosa que interessa en la vida, com hem dit, \u00e9s aconseguir la tranquil\u00b7litat d'esperit o atar\u00e0xia. En aquest punt, l'escepticisme t\u00e9 punts de contacte amb l'epicureisme i, encara que en menor mesura, amb l'esto\u00efcisme.\nTot l'extern a l'\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s indiferent.\nAt\u00e8s que s'ha de viure en un m\u00f3n d'aparences, sempre caldr\u00e0 inclinar-se pel m\u00e9s probable. (En aquest punt, l'esc\u00e8ptic Carn\u00e8ades va fer una taula de coneixements probables, en qu\u00e8 volia donar la seva opini\u00f3 sobre quins fets tenen una major probabilitat, i quins una probabilitat menor.)Cal dir, per\u00f2, que l'escepticisme dels primers esc\u00e8ptics t\u00e9 poc o molt poc a veure amb l'anomenat escepticisme modern, o amb l'escepticisme que prediquen alguns pensadors individuals (com ara David Hume). Tamb\u00e9 hi ha pensadors que practiquen un escepticisme moderat, o fins a un escepticisme que serveix de portal a altres coneixements dogm\u00e0tics, per exemple, Descartes o Kant.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'atomisme l\u00f2gic \u00e9s una creen\u00e7a filos\u00f2fica que es va originar a comen\u00e7aments del segle XX amb el desenvolupament de la filosofia anal\u00edtica. Els seus principals exponents van ser el fil\u00f2sof brit\u00e0nic Bertrand Russell, els primers treballs del seu col\u00b7lega d'origen austr\u00edac Ludwig Wittgenstein i el seu hom\u00f2leg alem\u00e1n Rudolf Carnap.La teoria sost\u00e9 que el m\u00f3n consisteix en \u00abfets\u00bb l\u00f2gics finals (o \u00ab\u00e0toms\u00bb) que no poden desglossar-se m\u00e9s. Wittgenstein va proposar aquesta actitud origin\u00e0riament e] la seva obra Tractatus logico-philosophicus, que m\u00e9s tard la va rebutjar en els seus posteriors Investigacions filos\u00f2fiques (seccions 46-49, 91 i secci\u00f3 81).El nom d'aquest tipus de teoria va ser donat el 1918 per Russell en resposta al que ell va nomenar \u00abholisme l\u00f2gic\u00bb, \u00e9s a dir, la creen\u00e7a que el m\u00f3n opera de tal manera que cap part pot con\u00e8ixer-se sense que primer es conegui el tot. Aquesta creen\u00e7a \u00e9s comunament nomenada monisme i en particular, Russell i George Edward Moore, estaven reaccionant a l'idealisme absolut dominant aleshores a Gran Bretanya i exemplificat als treballs de Francis Herbert Bradley i J. M. E. McTaggart.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Francesco Adorno (Siracusa, It\u00e0lia, 9 d'abril de 1921 - Flor\u00e8ncia, 19 de setembre de 2010) fou un fil\u00f2sof i historiador de la filosofia itali\u00e0.\nGraduat en Filosofia per la Universitat de Flor\u00e8ncia el 1944 i professor en la de Bari, en la de Bolonya i en la de Flor\u00e8ncia, fou president de l'Accademia Toscana di Scienze e Lettere \u00abLa Colombaria\u00bb, del Museo e Istituto Fiorentino di Preistoria \u00abPaolo Graziosi\u00bb i de l'Accademia delle arti del disegno de Flor\u00e8ncia. Dirig\u00ed la publicaci\u00f3 del Corpus dei papiri filosofici greci e latini.\nEstudi\u00e0 la relaci\u00f3 entre l'ensenyament socr\u00e0tic i la sof\u00edstica, interessant-se tamb\u00e9 en Plat\u00f3, en l'esto\u00efcisme i en l'epicureisme; a m\u00e9s, estudi\u00e0 aspectes de la cultura grecollatina i cristiana entre el segle i aC i el segle VI dC, com tamb\u00e9 el pensament medieval tard\u00e0 i  human\u00edstic.\nAdorno utilitz\u00e0 el m\u00e8tode filol\u00f2gic per a la descripci\u00f3 dels autors del pensament antic de l'Escola J\u00f2nica, de S\u00f2crates, de Plat\u00f3, de la primera Acad\u00e8mia, de les escoles hel\u00b7len\u00edstiques, d'Epicur, de S\u00e8neca, etc.\nLa seua formaci\u00f3 cultural arrel\u00e0 en els cercles intel\u00b7lectuals i pol\u00edtics florentins dels anys de 1930 a 1945, i particularment reb\u00e9 la influ\u00e8ncia de Benedetto Croce en la interpretaci\u00f3 de la filosofia com a reflexi\u00f3 te\u00f2rica no separada mai de la situaci\u00f3 hist\u00f2rica real. En nom d'aquesta concreci\u00f3 antimetaf\u00edsica i de la necessitat d'una descripci\u00f3 hist\u00f2rica del pensament filos\u00f2fic, Adorno s'adher\u00ed al m\u00e8tode marxista i a la filosofia del llenguatge, per a interpretar els textos cl\u00e0ssics des del seu aut\u00e8ntic i concret rerefons pol\u00edtic i cultural.\n\n", "target": "Filosofia"}, {"text": "Mikel Louis Dufrenne (Clermont, Oise, 9 de gener de 1910 - Par\u00eds, 10 de juny de 1995) va ser un fil\u00f2sof franc\u00e8s.\nSeguidor del corrent fenomenol\u00f2gic franc\u00e8s, i influenciat per Edmund Husserl, Martin Heidegger, Jean-Paul Sartre i Maurice Merleau-Ponty, aplic\u00e0 aquest m\u00e8tode a q\u00fcestions relacionades amb l'est\u00e8tica, especialment els problemes que es deriven de la relaci\u00f3 entre l'objecte est\u00e8tic i l'espectador. Va fundar el departament de filosofia a la Universitat de Par\u00eds X Nanterre als anys seixanta, convidant Emmanuel L\u00e9vinas i Paul Ricoeur a unir-s'hi. Fou editor de La Revue d'Esth\u00e9tique i dirig\u00ed la s\u00e8rie de llibres titulada Collection d'Esth\u00e9tique. Va difondre una est\u00e8tica distintivament fenomenol\u00f2gica per tot Occident. A la seva mort, era considerat el deg\u00e0 de la filosofia de l'art a Europa i fou molt apreciat tamb\u00e9 a altres llocs, inclosos els Estats Units i el Quebec, on va ensenyar durant els seus \u00faltims anys. Entre les seves obres, cal esmentar Ph\u00e9nom\u00e9nologie de l'exp\u00e9rience esth\u00e9tique (1967), Pour l'homme: essai (1968), o Art et Politique (1974).", "target": "Filosofia"}, {"text": "Maria Casado Gonzalez (Cartaya, Huelva, 31 de gener de 1952) \u00e9s una jurista espanyola especialitzada en bio\u00e8tica. Catedr\u00e0tica d'Universitat, professora titular de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona, directora i investigadora principal del Observatori de Bio\u00e8tica i Dret de la Universitat de Barcelona i titular de la C\u00e0tedra UNESCO de Bio\u00e8tica de la mateixa universitat. \u00c9s creadora i Directora del M\u00e0ster en Bio\u00e8tica i Dret de la Universitat de Barcelona. Fundadora i codirectora de la Revista de Bio\u00e9tica y Derecho de la Universitat de Barcelona.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'atar\u00e0xia (en grec antic \u1f00\u03c4\u03b1\u03c1\u03b1\u03be\u03af\u03b1) \u00e9s la disposici\u00f3 de l'\u00e0nima proposada pels epicuris, estoics i esc\u00e8ptics, gr\u00e0cies a la qual assolim l'equilibri emocional, mitjan\u00e7ant la disminuci\u00f3 de la intensitat de les nostres passions i desigs i la fortalesa de l'\u00e0nima davant l'adversitat, i finalment la felicitat, que \u00e9s la finalitat d'aquests tres corrents filos\u00f2fics. L'atar\u00e0xia \u00e9s, per tant, tranquil\u00b7litat, serenitat i impertorbabilitat en relaci\u00f3 amb l'\u00e0nima, la ra\u00f3 i els sentiments.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Un comentari de text filos\u00f2fic, \u00e9s un estudi d'un text de car\u00e0cter filos\u00f2fic, que es realitza des de diversos punts de vista, i que permet analitzar les seves caracter\u00edstiques i naturalesa.El comentari ha sigut una eina de gran utilitat i import\u00e0ncia. Una gran part de les escoles de pensament es van originar arran de l'an\u00e0lisi que comentaristes desenvolupen amb destacades obres filos\u00f2fiques. En l'antiga Gr\u00e8cia i Roma, destacades escoles de pensadors van elaborar alguns dels seus pensaments a partir dels comentaris de textos d'Arist\u00f2til i Plat\u00f3. \u00c9s possible considerar a una part substantiva del pensament filos\u00f2fic de Sant Tom\u00e0s d'Aquino un significatiu comentari a determinades idees Aristot\u00e8liques.El comentari de text en Filosofia t\u00e9 la seva base en la import\u00e0ncia que la filosofia atorga a l'an\u00e0lisi del llenguatge i la interpretaci\u00f3 d'un text.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Judith Andre \u00e9s una fil\u00f2sofa professora (retirada) i te\u00f2rica de la virtut.\nAndr\u00e9 va obtenir el seu doctorat en la Universitat Estatal de Michigan el 1979 i ha impartit cursos sobre q\u00fcestions \u00e8tiques mundials de salut p\u00fablica, l'\u00e8tica i el desenvolupament, el benestar animal, i la teoria de la virtut en l'Old Dominion University i la Universitat Estatal de Michigan abans de retirar-se. El treball de la Dra. Andre se centra en els problemes \u00e8tics provocats per la globalitzaci\u00f3", "target": "Filosofia"}, {"text": "Ernst Bloch (8 de juliol de 1885 a Ludwigshafen am Rhein, Ren\u00e0nia-Palatinat - 4 d'agost de 1977 a Tubinga) va ser un fil\u00f2sof alemany marxista.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La tekne, tekn\u00e8, tekhne o tekhn\u00e8 (en grec \u03c4\u03ad\u03c7\u03bd\u03b7) designa la \u00abproducci\u00f3\u00bb o \u00abfabricaci\u00f3 material\u00bb, l'acci\u00f3 efica\u00e7, a l'antiga Gr\u00e8cia. S'oposa a la praxis d'Arist\u00f2til, que \u00e9s l'esfera de l'acci\u00f3 pr\u00f2piament dita. Els antics grecs diferenciaven la ci\u00e8ncia de la tekne: la ci\u00e8ncia pertany a l'\u00e0mbit de la ra\u00f3, la tekne al de l'enteniment, en el sentit de coneixement. Mitjan\u00e7ant la tekne \u00e9s possible transformar all\u00f2 natural en artificial. El seu concepte d'artificial inclo\u00efa all\u00f2 art\u00edstic.\nA l'edat mitjana la noci\u00f3 de tekne fou represa, per\u00f2 no considerada com un coneixement superior. S'interessava pel \u00abcom\u00bb i s'ensenyava a les escoles. L'altra part del coneixement, l'episteme, s'ocupava del \u00abper qu\u00e8\u00bb; era el coneixement superior, i s'ensenyava als studia humanitatis.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Una tesi (del grec \u03b8\u03ad\u03c3\u03b9\u03c2 th\u00e9sis, 'establiment, proposici\u00f3', ac\u00ed en el sentit de \u00abel que s'ha proposat, afirmat\u00bb) assenyala una proposici\u00f3 cient\u00edfica, un axioma o un fet demostrable. Per extensi\u00f3 s'aplica al document, per exemple la tesi doctoral, al qual s'ha desenvolupat la idea. La paraula \u00e9s derivada del verb \u03c4\u03af\u03b8\u03b7\u03bc\u03b9, tithemi que significa posar, col\u00b7locar.Designa la proposici\u00f3 que alg\u00fa mant\u00e9 amb raonaments i arguments per a arribar a una conclusi\u00f3 v\u00e0lida, fundada. La tesi era, a l'origen, un exercici oral, una discussi\u00f3 o prova dial\u00e8ctica que el candidat o doctor havia de sostenir en p\u00fablic i defensar contra les objeccions que li oposaven els examinadors. Una tesi es considera hip\u00f2tesi per a la qual pot fins i tot no existir cap tipus d'evid\u00e8ncia inicial i els fets que li donen suport poden estar en gran manera per descobrir. Una tesi s'interpreta generalment com una proposici\u00f3 demostrable l'objectiu de la qual consisteix a fer v\u00e0lid, en un sentit efica\u00e7ment pragm\u00e0tic, l'essencial del complex de les proposicions.\nEn la ci\u00e8ncia, els passos encaminats a validar o invalidar una hip\u00f2tesi, per a establir-la provisionalment com acceptada s\u00f3n reglamentats, i depenen de l'epistemologia vigent. En la dial\u00e8ctica hegeliana s'explica l'evoluci\u00f3 de les idees humanes en un cicle repetitiu de tesi, ant\u00edtesi i s\u00edntesi, al qual cada s\u00edntesi \u00e9s una tesi per al cicle seg\u00fcent.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El terme indeterminabilitat \u00e9s un concepte de la filosofia est\u00e8tica desenvolupat per Juan Ben\u00edtez Jamchen que es recolza en el temperament intermedi de Friedrich Schiller i que sorgeix de la necessitat de repassar els conceptes de la determinabilitat schilleriana i de crear una est\u00e8tica que puga assegurar el seu propi exercici subjectiu. L'autor defineix l'est\u00e8tica de la indeterminabilitat com: \"aquell corrent de la filosofia est\u00e8tica on, des dels \u00e0mbits subjectius kantians i intersubjectius hursselians, se situen aquells espais temperats necessaris que obren les fronteres dels propis patrons de la mateixa est\u00e8tica, permetent que intervinga la realitat esdevinguda que es determina o estableix, aix\u00ed com que aquesta tinga la qualitat mateixa de la seua subjectivitat, sense que puguen arribar a ser deterministes o objectivistes, per l'exercici propi d'algun patr\u00f3, que \u00e9s la tend\u00e8ncia, fins i tot est\u00e8tica, de tot pensament.\"\nEl significat sem\u00e0ntic de la indeterminabilitat \u00e9s: la qualitat d'all\u00f2 indeterminable, o conjunt de caracter\u00edstiques que fan que una cosa siga indeterminable. All\u00f2 que \u00e9s indeterminable \u00e9s una cosa que pot ser indeterminada, per la qual cosa \u00e9s all\u00f2 que tendeix a la indeterminaci\u00f3 per\u00f2 no est\u00e0 encara completament indeterminat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El neokantisme va ser un moviment filos\u00f2fic europeu, d'origen predominantment alemany, que va preconitzar un retorn als principis filos\u00f2fics de la doctrina d'Immanuel Kant davant la llavors imperant doctrina de l'idealisme absolut de Georg Wilhelm Friedrich Hegel. El neokantisme es mostrava esc\u00e8ptic enfront del que considerava un indegut \u00e8mfasi especulatiu del pensament hegeli\u00e0, i buscava recuperar la doctrina kantiana de la cr\u00edtica del coneixement davant el predomini de la metaf\u00edsica.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'haecceitas o ecce\u00eftat (del llat\u00ed per designar \u00abess\u00e8ncia\u00bb) \u00e9s un terme de l'escol\u00e0stica medieval forjat pels seguidors de Joan Duns Escot (1266-1308) per descriure un concepte que denota les qualitats discretes, propietats o caracter\u00edstiques d'una cosa que la fa ser una cosa particular. L'haecceitas \u00e9s l'\u00abestitat\u00bb d'una persona o d'un objecte, la difer\u00e8ncia individualitzadora que existeix entre el concepte d'\u00abun home\u00bb i el concepte \u00abhome concret\u00bb. Haecceitas \u00e9s una traducci\u00f3 literal del terme equivalent en grec \u03c4\u1f78 \u03c4\u03af \u1f10\u03c3\u03c4\u03b9 - \u00abel que \u00e9s\u00bb\"", "target": "Filosofia"}, {"text": "Les Temps modernes \u00e9s una revista pol\u00edtica, liter\u00e0ria i filos\u00f2fica, fundada per Jean-Paul Sartre l'octubre de 1945. Pren el nom de la pel\u00b7l\u00edcula Modern Times de Charlie Chaplin. Aquesta revista es considera com una de les tres revistes de l'esquerra independent m\u00e9s influents de la segona meitat del segle xx, al costat de l'americana Monthly Review creada per Paul Sweezy i la brit\u00e0nica New Left Review.El comit\u00e8 director en fou creat el 1944. El formaven Raymond Aron, Simone de Beauvoir, Michel Leiris, Maurice Merleau-Ponty, Albert Olivier, Jean Paulhan i Jean-Paul Sartre. Andr\u00e9 Malraux i Albert Camus ho refusaren, per raons diverses.Durant els anys seixanta i setanta va adquirir for\u00e7a prestigi, per\u00f2 els seus punts de vista es van estancar i les xifres de venda van baixar considerablement despr\u00e9s que la direcci\u00f3 fos assumida per Claude Lanzmann, el qual li don\u00e0 una orientaci\u00f3 pol\u00edtica molt proisraeliana, tot excloent els altres punts de vista.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Experi\u00e8ncia \u00e9s un concepte general que compr\u00e8n el coneixement d'alguna cosa o d'algun fet, per mitj\u00e0 de l'exposici\u00f3 a aquestes. Est\u00e0 molt lligada amb l'experiment. La pregunta filos\u00f2fica sobre qu\u00e8 significa realment l'experi\u00e8ncia ha estat constant al llarg de la tradici\u00f3 filos\u00f2fica.Als darrers segles al m\u00f3n occidental, s'ha separat a la filosofia el coneixement emp\u00edric del m\u00e8tode cient\u00edfic. Tamb\u00e9 dins de la filosofia, Kant establ\u00ed distincions entre el coneixement a priori (anal\u00edtic, independent de l'experi\u00e8ncia) i el coneixement a posteriori (emp\u00edric, que prov\u00e9 de l'experi\u00e8ncia o m\u00f3n exterior).", "target": "Filosofia"}, {"text": "Les Meditacions Metaf\u00edsiques \u00e9s un dels llibres fonamentals del pensament de Descartes, fil\u00f2sof i cient\u00edfic del segle xvii preocupat pel m\u00e8tode de la ci\u00e8ncia i publicat l'any 1641.", "target": "Filosofia"}, {"text": "En la ret\u00f2rica cl\u00e0ssica la parresia era una manera de \u00abparlar amb franquesa o d'excusar-se per parlar aix\u00ed\u00bb. El terme prov\u00e9 del grec \u03c0\u03b1\u03c1\u03c1\u03b7\u03c3\u03af\u03b1 parrh\u0113s\u00eda (\u03c0\u03b1\u03bd = tot + \u03c1\u03b7\u03c3\u03b9\u03c2/\u03c1\u03b7\u03bc\u03b1 = locuci\u00f3, discurs) que significa literalment \u00abdir-ho tot\u00bb i, per extensi\u00f3, \u00abparlar lliurement\u00bb. Implica no nom\u00e9s la llibertat d'expressi\u00f3 sin\u00f3 l'obligaci\u00f3 de parlar amb la veritat per al b\u00e9 com\u00fa, \u00e0dhuc davant d'un perill individual.\nSegons explica el fil\u00f2sof franc\u00e8s Michel Foucault, aquesta paraula del grec antic t\u00e9 tres formes diferents: Parrhesia \u00e9s un substantiu, que significa \"lliure d'expressi\u00f3\"; Parrhesiazomai \u00e9s un verb, que significa \"fer servir la parrhesia\"; i Parrhesiastes \u00e9s un substantiu, que vol dir aquell que utilitza parrhesia, o \"aquell que diu la veritat\".El terme apareix per primer cop a la literatura grega emprat per Eur\u00edpides, i es pot trobar en textos grecs antics de finals del segle V a.C. fins al segle V d.C. Implica no nom\u00e9s llibertat d'expressi\u00f3, sin\u00f3 l'obligaci\u00f3 de dir la veritat pel b\u00e9 com\u00fa, fins i tot a risc de posar la vida o la reputaci\u00f3 personal en perill.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Xavier Rubert de Vent\u00f3s   (Barcelona, 1 de setembre de 1939) \u00e9s un fil\u00f2sof i professor universitari, catedr\u00e0tic em\u00e8rit d'Est\u00e8tica a l'Escola T\u00e8cnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), escriptor i pol\u00edtic catal\u00e0.Particip\u00e0 en la resist\u00e8ncia antifranquista com a membre del Front Obrer Catal\u00e0 (FOC) i fou expulsat de la seva c\u00e0tedra de la Universitat de Barcelona mitjan\u00e7ant un expedient administratiu per abandono de c\u00e1tedra quan l'any 1975 hagu\u00e9 d'exiliar-se a Par\u00eds per amenaces dels falangistes. Molt actiu en la vida p\u00fablica catalana, col\u00b7labora habitualment en diversos mitjans de televisi\u00f3, r\u00e0dio i premsa escrita.El 1976, fund\u00e0 amb Eugeni Trias el Col\u00b7legi de Filosofia, grup que renov\u00e0 la filosofia catalana en la Transici\u00f3 democr\u00e0tica espanyola i que alhora enlla\u00e7ava amb la tradici\u00f3 republicana de Joaquim Xirau. Les seves obres, especialment centrades en l'\u00e0mbit de l'est\u00e8tica en un primer per\u00edode, i en la filosofia pol\u00edtica a partir de 1982, gaudeixen de reconeixement internacional, com ho demostra el fet d'haver estat tradu\u00eft al castell\u00e0, l'angl\u00e8s, l'itali\u00e0 i l'alemany. Fou amic de la inf\u00e0ncia de Pasqual Maragall, amb qui milit\u00e0 a la clandestinitat al FOC.\nHa estat membre del Partit dels Socialistes de Catalunya i diputat al Congr\u00e9s (1982-1986) i al Parlament Europeu (1987-1994). El novembre de 2012 va signar un manifest p\u00fablic en el qual donava suport a la candidatura de Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3 a les eleccions al Parlament de Catalunya. Fou un dels impulsors del Set\u00e8 Congr\u00e9s de l'International Council of Societies of Industrial Design. De 2004 a 2018 ha estat president delegat del jurat del Premi Internacional Catalunya.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La filosofia de l'absurd proclama que qualsevol esfor\u00e7 hum\u00e0 per trobar un sentit a l'univers acabar\u00e0 fracassant de manera irremeiable. L'esfor\u00e7 esdevindr\u00e0 absurd perqu\u00e8 aquest sentit, almenys pel que fa a l'\u00e9sser hum\u00e0, no existeix.\nLa filosofia de l'absurd es caracteritza aix\u00ed pel seu escepticisme vers tot el que envolta els principis de l'exist\u00e8ncia. \u00c9s una filosofia que va lligada a l'existencialisme, tot i que no se l'hauria de confondre amb aquest. Les seves arrels es troben en el fil\u00f2sof dan\u00e8s del segle XIX S\u00f8ren Kierkegaard, si b\u00e9 com a concepte va n\u00e9ixer del moviment existencialista, quan el fil\u00f2sof i escriptor franc\u00e8s Albert Camus va trencar amb aquesta l\u00ednia de pensament i va publicar el manuscrit El mite de S\u00edsif.\nLa destrucci\u00f3 provocada per la Segona Guerra mundial va generar un ambient social que va estimular els punts de vista de l'absurd i en va permetre el seu desenvolupament, de forma especial a la devastada Fran\u00e7a.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Josep Llu\u00eds Blasco i Estell\u00e9s (Sagunt, 1941 - 8 de mar\u00e7 de 2003) fou un fil\u00f2sof i pol\u00edtic valenci\u00e0.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La paradoxa de Teseu, tamb\u00e9 coneguda com el vaixell de Teseu, \u00e9s un experiment mental que planteja la q\u00fcesti\u00f3 que, si a un objecte se li han canviat tots els seus components, continua sent el mateix objecte. La paradoxa es troba documentada notablement per Plutarc en La vida de Teseu, de les darreries del segle i. Plutarc es preguntava si un vaixell que era restaurat reempla\u00e7ant totes i cadascuna de les seves parts de fusta seguia sent el mateix vaixell.\nLa paradoxa ha estat debatuda per m\u00e9s fil\u00f2sofs de l'antiguitat, tals com Her\u00e0clit, S\u00f2crates i Plat\u00f3 abans que Plutarc escrigu\u00e9s la seva obra; m\u00e9s recentment, Thomas Hobbes i John Locke tamb\u00e9 la discutiren. N'existeixen moltes variants, la m\u00e9s notable de les quals \u00e9s \"la destral de l'avi\". Aquest experiment mental \u00e9s \"un model per als fil\u00f2sofs\"; alguns diuen que el vaixell \"continu\u00e0 sent el mateix\", i alguns que \"no era pas el mateix\".", "target": "Filosofia"}, {"text": "Els pitag\u00f2rics eren una organitzaci\u00f3 d'astr\u00f2noms, m\u00fasics, matem\u00e0tics i fil\u00f2sofs d'origen grec establerts a Crotona, col\u00f2nia grega de la M\u00e0gna Gr\u00e8cia a It\u00e0lia, que creien que totes les coses s\u00f3n, en ess\u00e8ncia, nombres. El grup va mantenir en secret el descobriment dels nombres irracionals. El pensament pitag\u00f2ric estava dominat per les matem\u00e0tiques, alhora que era profundament m\u00edstic. En l'\u00e0rea de la cosmologia, no hi ha acord sobre si el mateix Pit\u00e0gores impartia ensenyaments, per\u00f2 molts erudits creuen que la idea pitag\u00f2rica de la transmigraci\u00f3 de l'\u00e0nima \u00e9s massa important per a haver estat afegida per un seguidor posterior a Pit\u00e0gores.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El  problema de la justificaci\u00f3 de la deducci\u00f3  \u00e9s el problema de la filosofia de la l\u00f2gica sobre com justificar els m\u00e8todes deductius propis de les ci\u00e8ncies formals, suposant que necessiten ser justificats.\nEn 1895, Lewis Carroll va publicar un breu assaig titulat  El que la tortuga li va dir a Aquil\u00b7les , on per mitj\u00e0 d'un di\u00e0leg entre aquests dos personatges, exposa un problema en la justificaci\u00f3 de la deducci\u00f3. Carroll observa que per a acceptar la veritat d'una conclusi\u00f3 basant-se en un argument deductiu, cal acceptar tant la veritat de les premisses com la validesa de l'argument. No obstant aix\u00f2, la validesa de l'argument pot alhora ser considerada una premissa addicional, que per tant ha sumar-se a les premisses que ja tenia. Per\u00f2 aix\u00f2 genera un nou argument, diferent a l'anterior, amb  n + 1 premisses, i si es vol acceptar la conclusi\u00f3 original d'acord amb aquest nou argument, aleshores s'ha d'acceptar que el nou argument amb  n + 1  premisses \u00e9s v\u00e0lid. Per\u00f2 acceptar aix\u00f2, una altra vegada, \u00e9s introduir una nova premissa, que genera un argument amb  n + 2 premisses, diferent a l'anterior. I aix\u00ed  ad infinitum .\nEn un article de 1976, Susan Haack revela diversos paral\u00b7lelismes entre el problema de la justificaci\u00f3 de la deducci\u00f3, i el problema de la inducci\u00f3. Segons Haack, tant la inducci\u00f3 com la deducci\u00f3 es poden justificar tant deductivament com inductivament. En el cas de la inducci\u00f3, una justificaci\u00f3 deductiva resultaria  massa forta , perqu\u00e8 mostraria que  sempre  que les premisses siguin vertaderes, la conclusi\u00f3 tamb\u00e9 ho ser\u00e0, i una justificaci\u00f3 inductiva resultaria  circular . An\u00e0logament, en el cas de la deducci\u00f3, una justificaci\u00f3 inductiva resultaria  massa feble , perqu\u00e8 mostraria que  gaireb\u00e9 sempre  que les premisses siguin vertaderes, la conclusi\u00f3 tamb\u00e9 ho ser\u00e0, mentre que una justificaci\u00f3 deductiva resultaria  circular .Paul Boghossian, en el seu treball titulat  Knowledge of Logic , esmenta un altre possible cam\u00ed de justificaci\u00f3 per a la deducci\u00f3: el cam\u00ed no inferencial, segons el qual \u00e9s possible una cosa aix\u00ed com una  intu\u00efci\u00f3 racional  de la veritat de les bases de la deducci\u00f3 (Boghossian es refereix en particular al modus ponens). Aquest cam\u00ed, diu, encara que ha estat hist\u00f2ricament influent, sembla m\u00e9s un nom per al problema que una soluci\u00f3 real del problema.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'aposta de Pascal \u00e9s un argument creat per Blaise Pascal, fil\u00f2sof, matem\u00e0tic i f\u00edsic franc\u00e8s. Suposa que els humans aposten amb les seves vides si D\u00e9u existeix o no.\nPascal argumenta que una persona racional hauria de viure com si D\u00e9u exist\u00eds, i buscar creure en D\u00e9u. Si D\u00e9u no existeix, aquesta persona nom\u00e9s tindr\u00e0 una p\u00e8rdua finita (alguns plaers, riquesa, etc.), mentre que opta a tenir un guany infinit (representat per l'eternitat en el Parad\u00eds) i evita tenir una p\u00e8rdua infinita (l'eternitat a l'Infern).L'aposta de Pascal estava basada en la idea del D\u00e9u cristi\u00e0, tot i que hi ha arguments similars en altres tradicions religioses. L'aposta original estava descrita a la secci\u00f3 233 del llibre Pens\u00e9es (\"Pensaments\", publicat p\u00f2stumament). Aquestes notes anteriorment no publicades es van ordenar per formar un tractat incomplet sobre l'apolog\u00e8tica cristiana.\nA nivell hist\u00f2ric, l'aposta de Pascal va ser trencadora, ja que va explorar territori nou en teoria de probabilitat, va marcar el primer \u00fas formal de teoria de decisions i va anticipar filosofies posteriors com l'existencialisme, el pragmatisme i el voluntarisme.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El jo \u00e9s la construcci\u00f3 d'una persona, l'ess\u00e8ncia que aglutina els diferents trets de la personalitat i que la distingeix com a individu diferent dels altres; \u00e9s la consci\u00e8ncia de ser un mateix enfront l'alteritat. Cadasc\u00fa \u00e9s un \"jo\" per a ell mateix. La paraula tamb\u00e9 fa refer\u00e8ncia al pronom personal t\u00f2nic que s'usa per referir-se a aquesta entitat abstracta.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'\u00c8tica \u00e9s considerada generalment l'obra m\u00e9s important del fil\u00f2sof Spinoza, publicada p\u00f2stumament el 1677. El seu t\u00edtol complet \u00e9s \u00c8tica demostrada segons l'ordre geom\u00e8tric (sense l'article \"la\"). Adopta alguns dels aspectes de l'\u00e8tica cartesiana; accepta l'exist\u00e8ncia d'un D\u00e9u totpoder\u00f3s i omnipresent (tota realitat \u00e9s, o D\u00e9u mateix, o algun atribut o mode d'aquest), elimina la idea de casualitat i de lliure voluntat (res no pot no ser necessari; la llibertat \u00e9s una confusi\u00f3 dels sentits, i no t\u00e9 exist\u00e8ncia real; tot est\u00e0 absolutament i inevitablement predestinat per avan\u00e7at per la voluntat del d\u00e9u espinozista, segons l'\u00c8tica; la necessitat \u00e9s absoluta), i tota l'obra est\u00e0 escrita seguint el mode geom\u00e8tric (amb axiomes, postulats, comentaris, etc.). En l'opini\u00f3 de Spinoza, tot est\u00e0 predestinat i decidit per D\u00e9u per avan\u00e7at, la seva postura \u00e9s semblant a la dels importants pastors protestants Luter i Calv\u00ed.\nL'\u00c8tica no fou publicada en vida de Spinoza, sin\u00f3 pocs mesos despr\u00e9s de la seva mort; aix\u00f2 no obstant, aquest curios\u00edssim llibre tingu\u00e9 for\u00e7a \u00e8xit en la filosofia posterior (Leibniz, Hegel, etc.) i tamb\u00e9 molts detractors (especialment Hume, i altres autors), sense comptar que, de fet, gent de moltes condicions i classes socials han tingut actituds, a favor i en contra, de l'\u00c8tica espinozista, per exemple els sectors religiosos.\nLa fascinaci\u00f3 per l'\u00c8tica de Spinoza no ha desaparegut encara. \u00c9s llegida amb un cert inter\u00e8s per for\u00e7a p\u00fablic, especialment els m\u00e9s amants de la filosofia. Actualment, en un temps en qu\u00e8 potser la religi\u00f3 oficial i conservadora ja ha perdut un cert pes, l'\u00c8tica i la seva particular visi\u00f3 dels mites, de la religi\u00f3 i de l'ontologia, mant\u00e9 alguna import\u00e0ncia.\nEn catal\u00e0, ha estat publicada per Marbot, amb traducci\u00f3 de Josep Olesti, el 2013.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Felice Battaglia (Palmi, Reggio di Calabria, 23 de maig de 1902 - Bolonya, 28 de mar\u00e7 de 1977) va ser un fil\u00f2sof, escriptor i professor universitari itali\u00e0.\nExerc\u00ed de professor a la Universitat de Siena i a la Universitat de Bolonya, de la qual tamb\u00e9 fou rector. Fou soci de l'Accademia Nazionale dei Lincei des de 1965. S'ocup\u00e0 d'estudis hist\u00f2rics relacionats amb l'experi\u00e8ncia jur\u00eddica i pol\u00edtica, per despr\u00e9s interessar-se sobretot en la investigaci\u00f3 te\u00f2rica segons els principis de l'espiritualisme cristi\u00e0. Feu una an\u00e0lisi i una cr\u00edtica de l'idealisme de Giovanni Gentile i de Benedetto Croce i del subjectivisme historicista i s'orient\u00e0 vers un espiritualisme personalista i una axiologia de valors absoluts.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El D\u00e9u amagat (llat\u00ed: Deus absconditus) es refereix a la idea cristiana de la impossibilitat fonamental de con\u00e8ixer l'ess\u00e8ncia de D\u00e9u. El nom ve de la B\u00edblia, concretament del llibre d'Isa\u00efes a l'Antic Testament: \"Realment ets un D\u00e9u que s'amaga, D\u00e9u d'Israel, salvador.\" (45:15). Aquest concepte fou particularment important en el pensament de Nicolau de Cusa, Blaise Pascal, Jean Cauvin i Mart\u00ed Luter.\nLuter desenvolup\u00e0 els seus punts de vista sobre el Deus absconditus a la seva obra en llat\u00ed De servo arbitrio el 1525. Per\u00f2 ja havia apuntat aquesta idea a les seves exposicions sobre els Salms i la seva exposici\u00f3 sobre la Carta als Romans deu anys abans. El contrari de Deus absconditus en la teologia luterana \u00e9s el Deus revelatus (el D\u00e9u revelat).", "target": "Filosofia"}, {"text": "La noci\u00f3 de filosofia perenne (en llat\u00ed, philosophia perennis) suggereix l'exist\u00e8ncia d'un conjunt universal de veritats i valors comuns a tots els pobles i cultures. El terme fou emprat en primer lloc al segle xvi per Agostino Steuco en el seu llibre titulat: De perenni philosophia libri X (1540), en qu\u00e8 la filosofia escol\u00e0stica \u00e9s vista com el pinacle de la saviesa cristiana, a la qual tots els altres corrents filos\u00f2fics apunten d'un mode o un altre. La idea fou posteriorment assumida pel fil\u00f2sof i matem\u00e0tic alemany Gottfried Leibniz, que la va fer servir per a designar la filosofia comuna i eterna que hi ha al darrere de totes les religions i, en particular, al darrere dels corrents m\u00edstics. Aquest terme fou popularitzat de forma m\u00e9s recent per Aldous Huxley en el seu llibre del 1945: La filosofia perenne. L'expressi\u00f3 filosofia perenne tamb\u00e9 s'ha fet servir com una translaci\u00f3 del concepte hind\u00fa de Sanatana Dharma, la \"veritat (o norma) eterna i immutable\".\nL'exist\u00e8ncia d'una filosofia perenne \u00e9s el principi fonamental del tradicionalisme, formalitzat en els escrits dels pensadors del segle XX Ren\u00e9 Gu\u00e9non i Frithjof Schuon. L'erudit i escriptor indi Ananda Coomarasuami, associat amb el tradicionalisme, tamb\u00e9 n'escrigu\u00e9 extensament.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La Schola Philosophicae Initiationis va ser una organitzaci\u00f3 teos\u00f2fica-inici\u00e0tica de car\u00e0cter teos\u00f2fic creada a Madrid l'any 1928 pels espanyols Eduardo Alfonso y Hern\u00e1n i Mario Roso de Luna, en resposta a les desviacions doctrinals de la Societat Teos\u00f2fica, especialment en el que es refereix a la proclamaci\u00f3 de Jiddu Krishnamurti com l'Instructor del m\u00f3n.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Assaig sobre l'enteniment hum\u00e0 \u00e9s el t\u00edtol de l'obra m\u00e9s important del fil\u00f2sof John Locke i un dels textos claus de l'empirisme. Publicat el 1689 i dividit en quatre llibres, es considera un dels assajos m\u00e9s influents del pensament occidental modern i de gran influ\u00e8ncia sobre David Hume.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La ideologia pol\u00edtica \u00e9s un tipus determinat d'ideologia especialitzat en l'estructuraci\u00f3 de societats humanes. Per tal motiu, ha de respondre a criteris genu\u00efnament humans, deixant de banda consideracions religioses i similars, que s'englobarien dins la categoria d'ideologies parapol\u00edtiques.\nEl tret caracter\u00edstic de les ideologies pol\u00edtiques \u00e9s, doncs, la recerca del m\u00e0xim benestar hum\u00e0, seguint aix\u00ed l'\u00e8tica utilitarista i el positivisme. Les difer\u00e8ncies son producte de la concepci\u00f3 de l'home i la seva satisfacci\u00f3 (difer\u00e8ncies horitzontals), aix\u00ed com de la rigidesa de les relacions i estructures pol\u00edtiques (difer\u00e8ncies verticals).", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'empiriomonisme \u00e9s una teoria filos\u00f2fica desenvolupada per Aleksandr Bogd\u00e0nov a partir de 1904 en una obra ep\u00f2nima (\"L'empiriomonisme\", rus: \u042d\u043c\u043f\u0438\u0440\u0438\u043e\u043c\u043e\u043d\u0438\u0437\u043c Empiriomonizm). Es basa en una interpretaci\u00f3 monista de la realitat com a \u00ab experi\u00e8ncia \u00bb.\nAmb l'empiriomonisme, Bogd\u00e0nov cerca reintegrar la filosofia marxista en l'evoluci\u00f3 general de la cultura cient\u00edfica i filos\u00f2fica occidental i intenta fer una s\u00edntesi entre el marxisme i el positivisme. Va ser durament criticada pels col\u00b7laboradors de l'autor (Lenin i Plekhanov) pel seu revisionisme i idealisme subjectiu.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Onmy\u014dd\u014d (en japon\u00e8s: \u9670\u967d\u9053 Cam\u00ed del yin i el yang o Teoria japonesa del yin i el yang) \u00e9s una pr\u00e0ctica religiosa basada en la teoria del yin i el yang i la teoria dels cinc elements del daoisme xin\u00e8s. Els practicants de l'onmy\u014dd\u014d s'anomenen onmy\u014dji (en japon\u00e8s: \u9670\u967d\u5e2b).L'arribada al Jap\u00f3 al segle IX del budisme t\u00e0ntric tingu\u00e9 influ\u00e8ncia sobre l'onmy\u014dd\u014d. Les conseq\u00fc\u00e8ncies foren l'adhesi\u00f3 dels rituals de culte a les Set Estrelles del Carro Gran (hokuto shichisei) i a la divinitat de l'Estrella Polar, Myoken Bosatsu.La seua cosmologia \u00e9s una fusi\u00f3 de la budista i la xinesa. Practicaven la topom\u00e0ncia.Un dels textos de l'onmy\u014dd\u014d \u00e9s el Hoki naiden, atribu\u00eft popularment a Abe no Seimei. Els investigadors el daten a una \u00e8poca llunyana al suposat autor: el segle xiv. Consisteix en un compendi de t\u00e8cniques i creences no sistematitzades.A la ficci\u00f3 la s\u00e8rie d'anime i novel\u00b7les lleugeres Tokyo Ravens l'onmy\u014dd\u014d t\u00e9 pres\u00e8ncia a la fam\u00edlia del protagonista, els quals en s\u00f3n practicants.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El test de l'habitaci\u00f3 xinesa \u00e9s un experiment mental, proposat originalment per John Searle i popularitzat per Roger Penrose, mitjan\u00e7ant el qual es tracta de rebatre la validesa del Test de Turing i de la creen\u00e7a que una m\u00e0quina pot arribar a pensar.Searle s'enfronta a l'analogia entre ment i ordinador quan es tracta d'abordar la q\u00fcesti\u00f3 de la consci\u00e8ncia. La ment implica no nom\u00e9s la manipulaci\u00f3 de s\u00edmbols, sin\u00f3 que a m\u00e9s a m\u00e9s d'una sintaxi fa servir una sem\u00e0ntica.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Principia philosophiae (Principis de filosofia) \u00e9s una obra de Ren\u00e9 Descartes. Va ser escrita en llat\u00ed el 1644, i dedicada a la Princesa Elisabet de Bohemia, amiga i corresponent de Descartes. Es va publicar la traducci\u00f3 al Franc\u00e9s, feta per l'abat Claude Picot, l'any 1647 (Les Principes de la Philosophie). En el pr\u00f2leg de l'edici\u00f3 en franc\u00e8s, escrit per Descartes, fa un resum del contingut de l'obra. El llibre consta de dos parts, la primera tracta sobre la metaf\u00edsica, i per comprendre-la millor \u00e9s recomanable llegir primer Meditacions Metaf\u00edsiques. La segona cont\u00e9 les nocions generals de f\u00edsica, principalment la composici\u00f3 de l'univers i les seves lleis, particularment de la terra i els seus components, l'aire, l'aigua, el foc, i el magnetisme, i les propietats que trobem en aquests cossos, com la calor, el pes, la llum, etc. Per completar tot el coneixement caldria tractar dels minerals, les plantes, els animals i l'home, i finalment de la medicina la mec\u00e0nica i la moral. Si b\u00e9 creu que tindria la capacitat per fer-ho, diu que es requereixen uns mitjans per fer experimentacions dels quals no disposa, no obstant no dubte que en etapes posteriors altres homes ho faran.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La Cr\u00edtica del judici (1790) \u00e9s una obra de Kant que complementa a les anteriors Cr\u00edtica de la ra\u00f3 pura i Cr\u00edtica de la ra\u00f3 pr\u00e0ctica per establir els l\u00edmits i condicions del coneixement hum\u00e0. El llibre aborda dos tipus de judicis: els referits a l'est\u00e8tica i els teleol\u00f2gics. Ambd\u00f3s tenen un component intr\u00ednsecament valoratiu, a difer\u00e8ncia de les operacions mentals de les altres cr\u00edtiques.\nKant afirma que els judicis poden ser determinatius o reflexius, que s\u00f3n dels que tracta l'obra. Un judici reflexiu sost\u00e9 que quelcom \u00e9s agradable, bell, sublim, bo o b\u00e9 els seus contraris. Quelcom \u00e9s agradable quan proporciona plaer als sentits. La bellesa sorgeix quan un objecte assoleix la forma m\u00e9s perfecta segons la seva finalitat i tot i ser quelcom subjectiu, cada persona creu que el seu criteri est\u00e8tic hauria d'imposar-se a la resta, ja que t\u00e9 la for\u00e7a del convenciment. Prov\u00e9 dels sentits per\u00f2 introdueix la ra\u00f3, que compara la forma oferta amb l'ideal. El sublim \u00e9s tot el que s'escapa a la comprensi\u00f3 i aporta emocions extremes, d'admiraci\u00f3 o terror. El b\u00e9, com a qualitat moral, \u00e9s absolut: hi ha coses i accions bones i d'altres que no ho s\u00f3n, i depenen dels criteris de l'\u00e8tica deontol\u00f2gica (\u00e9s bo el que s'adequa al deure individual, sense tenir cap relaci\u00f3 amb una possible recompensa o sensaci\u00f3 positiva en acomplir-ho).\nPosteriorment afirma que cada \u00e9sser i cos a la natura tendeix a una finalitat, seguint les teories d'Arist\u00f2til. Hi ha persones, els genis, que tenen com a fi elaborar obres belles i sublims que condensin la perfecci\u00f3 art\u00edstica gr\u00e0cies a la suma del seu enteniment i la imaginaci\u00f3. Aquesta teoria, juntament amb la idea del sublim, ser\u00e0 uns dels eixos de la teoria est\u00e8tica del romanticisme posterior i s'allunyen de l'ideal racionalista propi de la il\u00b7lustraci\u00f3 de la resta del pensament kanti\u00e0.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Laura Maria Catarina Bassi (Bolonya, 31 d'octubre de 1711 - 20 de febrer de 1778) fou una f\u00edsica italiana del segle XVIII, coneguda per haver estat la primera professora i catedr\u00e0tica d'una universitat europea.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El conceptualisme en filosofia \u00e9s una teoria que es troba a mig cam\u00ed entre el nominalisme i l'anomenat realisme medieval o l\u00f2gic. El conceptualisme mant\u00e9 que, tot i que els universals (abstraccions o idees abstractes) no tenen exist\u00e8ncia en el m\u00f3n exterior, s\u00ed que existeixen com a idees o conceptes en la ment i que hi impliquen alguna cosa m\u00e9s que paraules. Aquesta teoria est\u00e0 en oberta oposici\u00f3 al nominalisme, que defensa que les abstraccions (universals) s\u00f3n simples sorolls guturals sense cap materialitat i que nom\u00e9s els objectes individuals i concrets tenen exist\u00e8ncia real.\nEl conceptualisme va ser adoptat, entre d'altres, pel fil\u00f2sof escol\u00e0stic franc\u00e8s Pere Abelard. Posteriorment, va ser \u00e0mpliament dif\u00f3s pels fil\u00f2sofs jesu\u00eftes com Hurtado de Mendoza o Francisco Oviedo.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Jean-Paul Charles Aymard Sartre, m\u00e9s conegut com a Jean-Paul Sartre, (Par\u00eds, 21 de juny de 1905 - Par\u00eds, 15 d'abril de 1980) fou un fil\u00f2sof, professor, cr\u00edtic literari i escriptor (teatre, novel\u00b7la, periodisme) franc\u00e8s. La seva vida intel\u00b7lectual compromesa suscit\u00e0 for\u00e7a pol\u00e8miques i resist\u00e8ncies, s'interess\u00e0 per la filosofia des de la d\u00e8cada del 1920 gr\u00e0cies a la lectura de Essai sur les donn\u00e9es imm\u00e9diates de la conscience, de Henri Bergson.\nAutor prol\u00edfic i hiperactiu, \u00e9s m\u00e9s conegut per la seva obra, especialment pels seus paradigmes filos\u00f2fics agrupats sota el nom d'existencialisme. Va deixar una colossal obra en forma de novel\u00b7les, assaigs, obres de teatre, biografies i escrits filos\u00f2fics. La seva filosofia va marcar la postguerra, i ell fou el s\u00edmbol, l'arquetip de l'intel\u00b7lectual comprom\u00e8s. Des de la seva participaci\u00f3 en la resist\u00e8ncia el 1941 fins a la seva mort el 1980, Sartre no va deixar de cobrir amb passi\u00f3 totes les causes que li semblaven justes. Fou una mena de Voltaire del segle xx. Sartre va lluitar incansablement, fins al final de la seva vida.\nIntransigent i fidel a si mateix i a les seves idees, sempre va rebutjar els honors, incloent el Premi Nobel de Literatura de 1964. Sartre \u00e9s tamb\u00e9 conegut com el company sentimental de Simone de Beauvoir.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Melissa va ser una fil\u00f2sofa pitag\u00f2rica i matem\u00e0tica del segle III a. C.Nom\u00e9s se la coneix per una carta escrita a una altra dona anomenada Clareta (o Clearete). En la carta en dialecte grec d\u00f2ric, se li exposa a Clareta que el luxe no \u00e9s el que defineix la bellesa d'una dona, sin\u00f3 l'honestedat, i \u00e9s innecessari agradar al seu marit amb robes elegants. La carta discuteix la necessitat que una esposa sigui modesta i virtuosa, i subratlla que ha d'obeir el seu marit. S'afirma tamb\u00e9 que el rostre de les dones honestes ha de ser embellit nom\u00e9s pel color vermell, ja que \u00e9s el que representa al vergonya, i que la bellesa pot ser esborrada per la malaltia. El contingut ha fet suggerir que va ser escrit per un home amb un pseud\u00f2nim. D'altra banda, l'autor de la carta en cap moment no suggereix que la dona siga naturalment inferior o feble, o que necessite d'un home per ser virtuosa.Plutarc, en el seu llibre Vides paral\u00b7leles, dins dels cap\u00edtols pertanyents al tom II en dedica un a P\u00e8ricles i en aquest apartat, Plutarc recorda Melissos, fil\u00f2sof de l'Antiga Gr\u00e8cia, de qui diu que pertany a la fam\u00edlia de Melissa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Una idiosincr\u00e0sia \u00e9s una peculiaritat de la constituci\u00f3 f\u00edsica o mental d'alg\u00fa, temperament personal, que no pot ser atribu\u00eft a cap desenvolupament f\u00edsic o psicol\u00f2gic general conegut (encara que tamb\u00e9 hi ha altres usos, vegeu m\u00e9s avall). Tamb\u00e9 pot significar una mania estranya. El terme s'utilitza sovint per expressar excentricitat o peculiaritat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El feminisme postestructuralista o postfeminisme \u00e9s un corrent de la teoria feminista que fa una revisi\u00f3 cr\u00edtica de les segona i tercera onades del feminisme i, des del marc d'una perspectiva postmoderna i de la globalitzaci\u00f3, es marca com a objectiu atendre les seves contradiccions i omplir-ne les abs\u00e8ncies: categories de difer\u00e8ncia com l'edat i la posici\u00f3 social en un principi de les dones, aix\u00ed com l'\u00e8tnia, estan lligades a corrents com el feminisme postcolonial. Es troba igualment al marc de la teoria queer i del moviment LGBT, afegint tots els g\u00e8neres i prefer\u00e8ncies sexuals, a m\u00e9s de posicionar-se en contra del concepte binarista de g\u00e8nere i dels rols de g\u00e8nere. Una de les aportacions m\u00e9s rellevants al respecte la fa Judith Butler al llarg de la seva obra, tot definint el g\u00e8nere com a acte i constructe performatiu.\nD'altres autors i autores consideren el feminisme postestructuralista una quarta onada de feminisme mentre que per a d'altres el mateix mot \"feminisme\" \u00e9s ginoc\u00e8ntric i el postfeminisme ja no ho \u00e9s, teoritzant (estudis de g\u00e8nere) i lluitant per la igualtat de drets i oportunitats de les persones de qualsevol g\u00e8nere.Es configura paral\u00b7lelament al feminisme de la difer\u00e8ncia, que tamb\u00e9 defensa que les dones (no \"la dona\", el plural n'\u00e9s una innovaci\u00f3) puguin ser diferents entre elles i que no cal que siguin com un home (ni com homes) per a tenir els mateixos drets i oportunitats. El postfeminisme vol desconstruir i erradicar la categoria \"dona\" com a categoria d'identitat universal. A m\u00e9s, incorpora cr\u00edtiques culturals, socials i cient\u00edfiques a certes formes de pensament cultural i filos\u00f2fic que romanen encara en la societat actual des de l'\u00e8poca de la Il\u00b7lustraci\u00f3 i la modernitat.El postfeminisme se centra tamb\u00e9 en la lluita contra els micromasclismes (masclismes socialment acceptats) exercits pels poders pol\u00edtics i econ\u00f2mics en els mitjans de comunicaci\u00f3. Per exemple, denuncia que en p\u00e0gines informatives serioses de la premsa es destrueixi la credibilitat de les dones fent refer\u00e8ncia a aspectes seus com l'aspecte f\u00edsic (cosificaci\u00f3 de les dones), els costums o la vida privada, en comptes de centrar-se \u00fanicament en el seu treball o carrera (vegeu Test de Finkbeiner). Tamb\u00e9 que tr\u00efin de parlar de persones menys interessants per apartar el focus dels veritables protagonistes i aix\u00ed no afrontar els conflictes reals. Demana canvis institucionals que, m\u00e9s enll\u00e0 de lleis de paritat, afegeixin veritablement totes les voluntats i punts de vista als \u00f2rgans pr\u00e0ctics i decisius de govern i de direcci\u00f3 als diferents poders p\u00fablics i privats.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Juliana Sokolov\u00e1 (19 de juliol de 1981, Ko\u0161ice, Eslov\u00e0quia) \u00e9s una fil\u00f2sofa i escriptora eslovaca. Juliana Sokolov\u00e1 pass\u00e0 una part de la seva inf\u00e0ncia a Misratah (L\u00edbia). Feu estudis de filosofia a la Universitat de York (Anglaterra). La seva tesi tract\u00e0 sobre la fenomenologia d'Emmanuel L\u00e9vinas. Visqu\u00e9 del 2005 al 2008 als Balcans, a Kosovo i a Sarajevo. Visqu\u00e9 tamb\u00e9 a Brighton, Londres i Berl\u00edn. El 2008 reb\u00e9 una beca del govern brit\u00e0nic per fer recerca sobre la problem\u00e0tica de les imatges medi\u00e0tiques del sofriment al King's College de Londres. D'en\u00e7\u00e0 el 2010, \u00e9s professora-assistent de filosofia de l'art al departament de teoria i d'hist\u00f2ria de l'art de la facultat de belles arts de la Universitat T\u00e8cnica de Ko\u0161ice. Les seves recerques tracten sobre la filosofia de l'antiga Gr\u00e8cia (sobretot el cinisme), la teoria de l'arquitectura i del cinema. Treballa tamb\u00e9 sobre la q\u00fcesti\u00f3 de les lleng\u00fces i la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva en l'espai urb\u00e0, en particular a Ko\u0161ice. El 2012 fou comiss\u00e0ria de l'exposici\u00f3 To nen\u00ed obraz, to je st\u00edn de J\u00e1n Durina i el 2013 de Meet me in the middle de Juka Araikawa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El criticisme \u00e9s una posici\u00f3 filos\u00f2fica presentada per Immanuel Kant, amb l'objectiu d'eliminar la pol\u00e8mica existent entre el dogmatisme i l'escepticisme sobre la capacitat humana d'arribar al coneixement ple de la realitat que ens envolta. Aix\u00ed, mentre que el dogmatisme afirma la plena capacitat humana d'arribar al coneixement de la realitat, l'escepticisme afirma la impossibilitat d'arribar-ne a un coneixement segur. El criticisme afirma que el coneixement \u00e9s possible (contra l'escepticisme), per\u00f2 que aquest coneixement no \u00e9s un coneixement definitiu (contra el dogmatisme), ja que el coneixement ha de ser considerat com a provisional. Ha de ser objecte de cont\u00ednues cr\u00edtiques i revisions, ja que sempre hem de deixar la porta oberta a la possibilitat que el que fins ara hem considerat com a cert, pugui ser fals.\nAquesta postura ha estat defensada per altres autors, entre els quals podem destacar a Karl Popper.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El sincretisme \u00e9s la visi\u00f3 del m\u00f3n o la cultura basada en la fusi\u00f3 d'elements provinents d'altres cultures; \u00e9s el mestissatge aplicat a la concepci\u00f3 filos\u00f2fica. Aix\u00ed, es parla d'ideologies o religions sincr\u00e8tiques quan s'han format per la suma d'elements d'altres maneres de pensar i creure. Fou un terme utilitzat per Plutarc.La majoria de moviments culturals o de pensament tenen aspectes sincr\u00e8tics perqu\u00e8 cap neix del no-res. Per exemple, el cristianisme adapta molts ritus antics o est\u00e0 influ\u00eft per la filosofia grega. Per\u00f2 normalment es reserva el terme per parlar de pensaments que ja neixen com a fusi\u00f3, tals com les religions caribenyes o aquells pensadors que volen conscientment fer una s\u00edntesi de dos autors precedents enfrontats.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Al\u00e9theia (en grec \u1f00\u03bb\u03ae\u03b8\u03b5\u03b9\u03b1, 'veritat') \u00e9s el concepte filos\u00f2fic que es refereix a la sinceritat dels fets i de la realitat. Literalment la paraula significa 'all\u00f2 que no est\u00e0 amagat, all\u00f2 que \u00e9s evident', el que '\u00e9s vertader'. Tamb\u00e9 fa refer\u00e8ncia al 'desocultament de l'\u00e9sser'.\nEs tracta d'un concepte significatiu en els estudis filos\u00f2fics i epistemol\u00f2gics, perqu\u00e8 en definir la veritat com al\u00e9theia se la distingeix d'altres teories com ho s\u00f3n la de la correspond\u00e8ncia o la de la coher\u00e8ncia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'alteritat \u00e9s la concepci\u00f3 de les altres persones com a diferents de la pr\u00f2pia identitat. \u00c9s un concepte filos\u00f2fic encunyat per Emmanuel L\u00e9vinas per\u00f2 de llarga tradici\u00f3 hist\u00f2rica, ja que un dels objectius de la filosofia ha estat sempre saber qu\u00e8 vol dir ser \"jo\" per oposici\u00f3 a la resta. \u00c9s un concepte filos\u00f2fic que consisteix a substituir la pr\u00f2pia perspectiva per la de l'altre. Aix\u00ed l'alteritat consisteix a prendre consci\u00e8ncia del punt de vista de l'altre, considerar-lo com a v\u00e0lid i tenir-lo present.\nL'alteritat reconeix que les altres persones tenen caracter\u00edstiques diferents, per aix\u00f2 se sol usar per definir grups culturals. Davant de la difer\u00e8ncia, hom estableix una imatge mental dels que l'envolten i interacciona amb aquesta imatge. Aix\u00ed, l'alteritat pot ser una altra ra\u00e7a, pa\u00eds, sexe, classe social o el conjunt de la humanitat, en funci\u00f3 de la imatge que hom tingui d'un mateix, del rol que adopti. Per exemple, en tant que una persona es percep com a metge, l'alteritat \u00e9s tota la resta de professions. Per\u00f2 quan es percebi com a ciutad\u00e0 europeu, canviar\u00e0 el concepte de l'altre. Per aix\u00f2 es parla sempre d'imatges d'alteritat.\nL'alteritat tal com la coneixem actualment est\u00e0 molt influenciada pels estudis d'Emmanuel L\u00e9vinas, qui va desenvolupar i va donar nom a diverses alteritats. Dins dels diferents tipus d'alteritats que ens va presentar L\u00e9vinas destaca l'alteritat radical. Aquesta sembla que \u00e9s la que aplica de forma m\u00e9s estrica la idea d'alteritat buscant nous sentits als conceptes que aplica. L\u00e9vinas diu que el \u201csentit com\u00fa\u201d, en el que tota persona basa la seva exist\u00e8ncia perqu\u00e8 \u00e9s la base de l'estructura de la nostra realitat, deixant fora de combat l'alteritat, la capacitat de posar-se en la pell de l'altre.\nL'alteritat radical doncs consisteix a donar un nou sentit al \u201csentit com\u00fa\u201d. Segons L\u00e8vinas el fet que la filosofia occidental estructur\u00e9s les idees donant-li una racionalitat basada en una societat influenciada per uns objectius era un error i proposa buscar a l'infinit i posar en dubte el \u201ctot\u201d per poder anar m\u00e9s enll\u00e0 i poder observar un nou \u201csentit\u201d. Aix\u00ed doncs l'alteritat radical consisteix a buscar un nou sentit al \u201csentit com\u00fa\u201d per poder posar-se en la pell d'un altre sense influ\u00e8ncies i aix\u00ed poder comprendre millor el \u201csentir\u201d de l'altre sense influ\u00e8ncies de cap mena.\nL'alteritat en literatura. S'ent\u00e9n per certs corrents literaris i historiadors que per tal d'estudiar textos literaris d'\u00e8poques passades (com per exemple textos medievals) \u00e9s important entendre la hist\u00f2ria i el passat per copsar el significat que els lectors, en un per\u00edode hist\u00f2ric concret, podien donar a les seves lectures. Segons Jauss la literatura transforma la societat alhora que l'experi\u00e8ncia del lector condiciona la interpretaci\u00f3 liter\u00e0ria, el significat literari dep\u00e8n precisament d'aquesta relaci\u00f3 entre el lector i el text. De la mateixa manera, un text que, per una determinada \u00e8poca, no \u00e9s molt significatiu, ho pot ser en un futur, per uns altres lectors.", "target": "Filosofia"}, {"text": "J\u00fcrgen Habermas (/\u02c8j\u028f\u0281\u0261n\u0329 \u02c8ha\u02d0b\u0250ma\u02d0s/) (D\u00fcsseldorf, 18 de juny de 1929) \u00e9s un fil\u00f2sof i soci\u00f2leg alemany reconegut en tot el m\u00f3n pels seus treballs en filosofia pr\u00e0ctica (\u00e8tica, filosofia pol\u00edtica i de dret).\n\u00c9s el principal representant de la \"Segona Generaci\u00f3\" de l'Escola de Frankfurt i un dels exponents de la Teoria Cr\u00edtica desenvolupada a l'Institut d'Investigaci\u00f3 Social. El seu contacte amb la Teoria Cr\u00edtica li va servir per a ampliar els seus interessos intel\u00b7lectuals i endinsar-se en dos corrents de pensament que han marcat la seva obra: el marxisme i la psicoan\u00e0lisi.Gr\u00e0cies a una activitat regular com a professor en universitats estrangeres, especialment als Estats Units, aix\u00ed com per la traducci\u00f3 dels seus treballs m\u00e9s importants a m\u00e9s de trenta idiomes, les seves teories s\u00f3n conegudes, estudiades i discutides al m\u00f3n sencer. Entre les seves aportacions destaquen la construcci\u00f3 te\u00f2rica de l'acci\u00f3 comunicativa i la democr\u00e0cia deliberativa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Una \u00e8tica cosmocentrista sost\u00e9 que l'estat natural del nostre univers hauria de ser preservat, sense intents humans per terraformar planetes per l'habitabilitat humana. Aix\u00f2 ha estat anomenat com una forma d'antihumanisme pels seus oponents. No s'ha de confondre amb Kosmocentrisme, amb \"K\" maj\u00fascula, que descriu un nivell de consci\u00e8ncia (en el model d'egocentrisme i etnocentrisme).", "target": "Filosofia"}, {"text": "Jacobo Mu\u00f1oz Veiga (Val\u00e8ncia, 1942 - Madrid, 23 de febrer de 2018) fou un fil\u00f2sof, professor de filosofia i traductor valenci\u00e0.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El subjecte en filosofia \u00e9s l'entitat oposada a l'objecte i que es defineix per la consci\u00e8ncia i individualitat. Tot all\u00f2 extern al subjecte, inclosos altres subjectes, cauen sota la\nViccionari\nCategoria d'objecte.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'argument de la no-creen\u00e7a o argument de l'ocultaci\u00f3 divina \u00e9s un argument filos\u00f2fic contra l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u, espec\u00edficament el d\u00e9u del teisme.\nLa premissa de l'argument \u00e9s que si D\u00e9u exist\u00eds (i voldria que la humanitat ho sab\u00e9s), hauria creat una situaci\u00f3 en qu\u00e8 qualsevol persona raonable cregu\u00e9s en ell, per\u00f2, hi ha persones raonables que no creuen en d\u00e9u, cosa que apunta contra de la seva exist\u00e8ncia.\nAquest argument \u00e9s similar al cl\u00e0ssic problema del mal, en el qual s'afirma la inconsist\u00e8ncia entre el m\u00f3n que existeix i el que hauria d'existir si d\u00e9u tingu\u00e9s desitjos combinats amb el poder de veure mitjan\u00e7ant totes les coses. De fet, des que la ignor\u00e0ncia de d\u00e9u pot ser vista com un dimoni natural, el problema pot categoritzar-se com una inst\u00e0ncia del problema del dimoni.\nL'argument apareix en el t\u00edtol del llibre de J. L. Schellenberg Divine Hiddenness and Human Reason, editat el 1993, i ha estat apuntat tamb\u00e9 per altres fil\u00f2sofs com Theodore Drange.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La modernitat tardana o modernitat l\u00edquida \u00e9s la caracteritzaci\u00f3 de les societats globals de l'autodenominat \"primer m\u00f3n\" d'avui dia, entesa com la continuaci\u00f3 (o desenvolupament) de la modernitat independentment del paradigma ideol\u00f2gic de la postmodernitat, amb el que conviu.\nPresentada amb l'expressi\u00f3 modernitat l\u00edquida pel soci\u00f2leg Zygmunt Bauman, la modernitat tardana est\u00e0 marcada per les economies capitalistes globals amb la seva privatitzaci\u00f3 creixent de serveis i per la revoluci\u00f3 de la informaci\u00f3 on, en una era de canvi i moviment constant, l'home est\u00e0 orfe de refer\u00e8ncies consistents i els conceptes s\u00f3n m\u00e9s inestables que mai.", "target": "Filosofia"}, {"text": "En filosofia, absolutisme moral \u00e9s la posici\u00f3 sobre certs est\u00e0ndards en contra de normes morals que poden ser jutjades, i que algunes accions s\u00f3n correctes o incorrectes, amb independ\u00e8ncia del context de l'acte.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Una tricotomia \u00e9s una classificaci\u00f3 al voltant del nombre tres, freq\u00fcent en els sistemes religiosos i filos\u00f2fics. Segons Georges Dum\u00e9zil aquesta abund\u00e0ncia ve pel fet que els indoeuropeus dividien el cosmos en tres estaments, posteriorment lligats a divinitats i classes socials (hip\u00f2tesi de la trifuncionalitat), una separaci\u00f3 que es pot veure en els models ut\u00f2pics de Plat\u00f3 o en els grups socials occidentals.La dial\u00e8ctica tamb\u00e9 \u00e9s un exemple de tricotomia, en aquest cas concepte els fen\u00f2mens d'estudi com a fases o moments d'un canvi, que es descriu per la situaci\u00f3 inicial, el moment de mutaci\u00f3 i el resultat final. Aquest esquema temporal s'ha aplicat a la narraci\u00f3 convencional i a corrents d'hist\u00f2ria de la filosofia com els de Hegel (tesi/ant\u00edtesi/s\u00edntesi) o August Comte.El simbolisme del tres en el cristianisme va fer que molts pensadors medievals es basessin en tricotomies, com les reduccions de Sant Tom\u00e0s del pensament d'Arist\u00f2til o les facultats mentals b\u00e0siques acceptades a l'edat moderna.\nLa tricotomia tamb\u00e9 \u00e9s l'eix essencial de l'anomenat triangle semi\u00f2tic, que relaciona significat, paraules i conceptes designats per aquestes i que constitueix un dels camps d'estudi principals de la filosofia del llenguatge.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La quidditat, traducci\u00f3 al catal\u00e0 del llat\u00ed quidditas (provinent del pronom interrogatiu quid 'qu\u00e8'), \u00e9s en filosofia emprat en l'escol\u00e0stica medieval per Sant Tom\u00e0s d'Aquino al segle XIII com a sin\u00f2nim d'ess\u00e8ncia o naturalesa.\n\nPer aix\u00f2, que la quidditat sigui l'ess\u00e8ncia derivada de la definici\u00f3 pr\u00f2pia de les coses, \u00e7o \u00e9s, la resposta al quid, al qu\u00e8, dels \u00e9ssers, el que constitueix el seu \u00e9sser amb independ\u00e8ncia de la seva exist\u00e8ncia:\n\nEn aquest sentit, el fil\u00f2sof dominic l'empra en substituci\u00f3 de l'expressi\u00f3 d'Arist\u00f2til \u00abel que cada cosa \u00e9s\u00bb (\u03c4\u03cc \u03c4\u03af \u03ae\u03bd \u03b5\u03af\u03bd\u03b1\u03b9), i per adequar el terme \u00e0rab mahiya (\u0645\u0627\u0647\u064a\u0629) emprat pel seu comentador Avicenna. Diferenciant aix\u00ed l'exist\u00e8ncia de l'ess\u00e8ncia, donant al seu terme quidditat la segona accepci\u00f3.\nAl pensament tomista, l'ess\u00e8ncia i l'exist\u00e8ncia es diferencien en tots els \u00e9ssers contingents, \u00e9s a dir, el que poden ser o no ser, en termes teol\u00f2gics: tot \u00e9sser creat. Aix\u00ed doncs, segons el pensador dominic, nom\u00e9s en D\u00e9u la seva ess\u00e8ncia \u00e9s el mateix que l'exist\u00e8ncia:\n\nEn la llista d'errors que es trobarien a les obres d'Antonio Rosmini, la Congregaci\u00f3 de la doctrina de la Fe menciona que el fil\u00f2sof sostenia que la quidditat de l'ens finit seria el seu l\u00edmit (a difer\u00e8ncia de l'infinit la quidditat del qual \u00e9s la seva mateixa entitat). Aix\u00ed introduiria una definici\u00f3 negativa per a la quidditat dels ens, la qua cosa aniria contra la doctrina cat\u00f2lica.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Daniel Bensa\u00efd (Tolosa, 25 de mar\u00e7 de 1946 - Par\u00eds, 12 de gener de 2010) va ser un fil\u00f2sof franc\u00e8s. Fou un dels dirigents estudiantils del Maig de 1968, militant a les files de les Jeunesses Communistes R\u00e9volutionnaires, al costat d'Alain Krivine. Des de llavors, va ser una de les personalitats destacades del panorama de l'esquerra anticapitalista i de la vida intel\u00b7lectual francesa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Bernat Riutort Serra (Palma, 1953), \u00e9s un professor de filosofia i assagista mallorqu\u00ed.\nDespr\u00e9s d'estudiar a la Facultat de Filosofia i Lletres de Palma, va ser professors a la Universitat de les Illes Balears i investigador principal, juntament amb Joaqu\u00edn Valdivielso, del grup de recerca Filosofia pr\u00e0ctica, de la mateixa Universitat, un grup que va ser creat el 1993 pel desaparegut professor Albert Saoner, de qui Riutort es considera deixeble.\n\u00c9s autor de diversos llibres: La gran ofensiva, poder y econom\u00eda (Icaria, 2014), Alberto Saoner. Historia de \u00c9tica y Filosof\u00eda Pol\u00edtica (UIB, 2004) i Raz\u00f3n pol\u00edtica, globalizaci\u00f3n y modernidad compleja (El Viejo Topo, 2001). Tamb\u00e9 ha participat com a editor a les obres col\u00b7lectives Indagaciones sobre la ciudadan\u00eda (Icaria, 2007) i Conflictos b\u00e9licos y nuevo orden mundial (Icaria, 2003), entre d'altres. Les seves l\u00ednies d'investigaci\u00f3 se centren en estudiar els efectes socioambientals de la globalitzaci\u00f3 i de la crisi econ\u00f2mica actual, aix\u00ed com les transformacions socials contempor\u00e0nies i els seus problemes. Tamb\u00e9 s'ha interessat per pensar la crisi de la modernitat i les transformacions que han experimentat les principals categories filos\u00f2fiques i pol\u00edtiques modernes, ha indagat especialment en el sentit de les noves concepcions de la pol\u00edtica, la ciutadania i la democr\u00e0cia i els contrapoders al nou ordre mundial; aplicant a tots aquests temes un enfocament interdisciplinari i cr\u00edtic, basat sobretot en pensadors postmarxistes.\nRiutort \u00e9s autor de diversos llibres: La gran ofensiva, poder y econom\u00eda (Icaria, 2014), Alberto Saoner. Historia de \u00c9tica y Filosof\u00eda Pol\u00edtica (UIB, 2004) i Raz\u00f3n pol\u00edtica, globalizaci\u00f3n y modernidad compleja (El Viejo Topo, 2001). Tamb\u00e9 ha participat com a editor a les obres col\u00b7lectives Indagaciones sobre la ciudadan\u00eda (Icaria, 2007) i Conflictos b\u00e9licos y nuevo orden mundial (Icaria, 2003), entre d'altres. Les seves l\u00ednies d'investigaci\u00f3 se centren en estudiar els efectes socioambientals de la globalitzaci\u00f3 i de la crisi econ\u00f2mica actual, aix\u00ed com les transformacions socials contempor\u00e0nies i els seus problemes. Tamb\u00e9 s'ha interessat per pensar la crisi de la modernitat i les transformacions que han experimentat les principals categories filos\u00f2fiques i pol\u00edtiques modernes, ha indagat especialment en el sentit de les noves concepcions de la pol\u00edtica, la ciutadania i la democr\u00e0cia i els contrapoders al nou ordre mundial; aplicant a tots aquests temes un enfocament interdisciplinari i cr\u00edtic, basat sobretot en pensadors postmarxistes.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La filosofia de l'educaci\u00f3 \u00e9s una disciplina relativament moderna (requereix aclariment) que estudia el fenomen educatiu i les teories sobre el mateix des d'una perspectiva racional, amb el desig d'oferir una explicaci\u00f3 sobre l'educaci\u00f3 humana. Tamb\u00e9, mostra una seq\u00fc\u00e8ncia de reflexions o q\u00fcestionaments sobre l'educaci\u00f3 des d'un punt de vista metaf\u00edsic o d'alguna teoria del coneixement. Est\u00e0 enriquida per altres branques de la filosofia per\u00f2 alhora \u00e9s necessari que tingui el seu propi valor aut\u00f2nom.La filosofia de l'educaci\u00f3 que \u00e9s considerada des de la seva proced\u00e8ncia com el coneixement m\u00e9s general i profund sobre l'educaci\u00f3, t\u00e9 el seu origen remot en el m\u00f3n antic, sobretot en autors com Plat\u00f3 i Arist\u00f2til, que van parlar cont\u00ednuament de l'educaci\u00f3 humana i de la manera ideal en la que hauria de ser format el nen/a per entrar a formar part de la vida social. Suposa la consagraci\u00f3 del relativisme filos\u00f2fic en una ci\u00e8ncia que freq\u00fcentment recull diverses pedagogies, ja que estudia el ser o la naturalesa de l'educaci\u00f3.\nA partir del Renaixement i en els inicis de l'Edat moderna es va produir un ampli desenvolupament de teories educatives. Llu\u00eds Vives, Erasme de Rotterdam, Comenius, Jean-Jacques Rousseau, John Locke, Immanuel Kant, Fr\u00f6bel, i altres autors, van oferir diverses reflexions sobre l'educaci\u00f3 de l'home i sobre el cam\u00ed que el portaria al seu perfeccionament com a individu i com a membre de la societat.Segons Piaget el fil\u00f2sof realitza una an\u00e0lisi de la totalitat de manera sistem\u00e0tica, en ser persones racionals considera que cada individu elabora una ra\u00f3 de ser de les coses i una justificaci\u00f3 de les seves accions amb la qual no es pot evitar filosofar. Aix\u00f2, succeeix en activitats humanes per antonom\u00e0sia com \u00e9s la de l'educaci\u00f3, ja que es forma un tipus de persona i una s\u00e8rie de valors per tant, educar, \u00e9s posar en joc una determinada filosofia.El fi principal d'aquest concepte \u00e9s la contemplaci\u00f3 de l'autenticitat educativa i la millora d'aquesta. Hi ha educadors que menyspreen aquesta idea, ja que veuen l'educaci\u00f3 nom\u00e9s com un m\u00e8tode pr\u00e0ctic i no troben que aquest saber els pugui orientar en la seva tasca educativa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Postmodernitat \u00e9s el nom donat sovint al per\u00edode hist\u00f2ric actual, en refer\u00e8ncia a l'estat econ\u00f2mic, cultural i ideol\u00f2gic de la societat, en la mesura en qu\u00e8 es consideri com a per\u00edode realment existent, posterior al de la modernitat (concepte, aquest darrer, similar, per\u00f2 no id\u00e8ntic, al d'edat contempor\u00e0nia). Segons certes escoles de pensament, el per\u00edode de la modernitat hauria concl\u00f2s en el darrer quart del segle xx, substitu\u00eft per la postmodernitat; d'altres consideren que el per\u00edode definit com a postmodern no \u00e9s sin\u00f3 una etapa de la modernitat.\nEn un altre sentit, hom denomina tamb\u00e9 postmodernitat una s\u00e8rie de corrents o moviments ideol\u00f2gics, filos\u00f2fics, art\u00edstics, etc., que s'autoidentifiquen amb aquest per\u00edode i el celebren; vegeu l'article postmodernitat.\nSegons un dels pioners de l'\u00fas del terme, el franc\u00e8s Jean-Fran\u00e7ois Lyotard, la \"condici\u00f3 postmoderna\" es caracteritza per la fi dels metarelats [compte amb l'anglicisme \"metanarratives\", retradu\u00eft de la traducci\u00f3 anglesa de l'original franc\u00e8s!]: els grans esquemes explicatius haurien caigut en descr\u00e8dit i ja no hi hauria \"garanties\", ja que la ci\u00e8ncia mateixa ja no podria ser considerada com a font de veritat (La condition postmoderne, 1979).\nPer al cr\u00edtic marxista estatunidenc Fredric Jameson, la postmodernitat \u00e9s la \"l\u00f2gica cultural del tardocapitalisme\" (La postmodernitat o la l\u00f2gica cultural del tardocapitalisme, 1982, 1984), corresponent a la tercera fase del capitalisme, d'acord amb l'esquema proposat per Ernest Mandel.\nAltres autors prefereixen evitar el terme. El soci\u00f2leg polon\u00e8s Zygmunt Bauman, un dels popularitzadors principals del terme postmodernitat en el sentit de 'forma posterior a la modernitat', actualment prefereix emprar l'expressi\u00f3 modernitat l\u00edquida: una realitat ambigua, multiforme, en la qual, com en la cl\u00e0ssica expressi\u00f3 marxiana, \"tot el que \u00e9s s\u00f2lid s'esvaeix a l'aire\" (la qual cosa suggereix que, per a Bauman, abans la realitat era un\u00edvoca i uniforme).\nEl fil\u00f2sof franc\u00e8s Gilles Lipovetsky prefereix el terme hipermodernitat, perqu\u00e8 considera que, de fet, no hi ha hagut ruptura amb la modernitat, contra el que dona entenent el prefix post. Segons Lipovetsky, els temps actuals s\u00f3n \"moderns\", per\u00f2 amb una exacerbaci\u00f3 de certes caracter\u00edstiques de les societats modernes, tals com l'individualisme, el consumisme, l'\u00e8tica, l'hedonisme i la fragmentaci\u00f3 del temps i de l'espai.\nJa el 1980-1981, el fil\u00f2sof alemany J\u00fcrgen Habermas relacionava el concepte de postmodernitat amb tend\u00e8ncies pol\u00edtiques i culturals neoconservadores i neoirracionalistes, decidides a combatre els ideals il\u00b7lustrats.\nQuant al terme mateix de postmodernitat, n'hi hagu\u00e9 usos espor\u00e0dics des de mitjan segle xx, generalment amb valor pejoratiu. En sentit similar a l'actual, comen\u00e7a a tenir una certa pres\u00e8ncia als anys seixanta i setanta en el m\u00f3n cultural anglosax\u00f3, sobretot entre cr\u00edtics literaris i art\u00edstics. L'\u00e8xit internacional del terme, per\u00f2, es produ\u00ed el 1979 amb l'obra ja esmentada de Lyotard, la qual comport\u00e0 tamb\u00e9 la cristal\u00b7litzaci\u00f3 del concepte, omnipresent des de llavors.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La filosofia cristiana \u00e9s un desenvolupament de la filosofia que est\u00e0 caracteritzat per l'arribada de la tradici\u00f3 cristiana dins de l'\u00e0rea d'influ\u00e8ncia de la filosofia grega, el que representar\u00e0 una nova etapa del pensament, un nou cap\u00edtol en la hist\u00f2ria de la filosofia, una nova forma perfectament diferenciada d'interpretar el m\u00f3n.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Formaci\u00f3 social (alemany: Gesellschaftsformation) \u00e9s un concepte marxista (sin\u00f2nim de \u00absocietat\u00bb) que fa refer\u00e8ncia a l\u2019articulaci\u00f3 hist\u00f2rica concreta entre el mode de producci\u00f3 capitalista, el manteniment dels modes de producci\u00f3 precapitalistes i el context institucional de l\u2019economia. Aquesta teoria del mode de producci\u00f3 capitalista es pot trobar al Capital de Karl Marx.\nMarx va utilitzar el terme en l'an\u00e0lisi del desenvolupament econ\u00f2mic i pol\u00edtic de la societat. Karl Marx no postulava que la q\u00fcesti\u00f3 de les formacions socioecon\u00f2miques finalment es pogu\u00e9s resoldre i distingia diferents formacions en diferents treballs. Tot i que Marx no va formular una teoria completa de les formacions socioecon\u00f2miques, la generalitzaci\u00f3 de les seves afirmacions es va convertir en la base perqu\u00e8 els historiadors sovi\u00e8tics concloguessin que distingia cinc formacions d'acord amb les relacions industrials i les formes de propietat imperants: Prehist\u00f2ria, Esclavitud, Feudalisme, Capitalisme i Comunisme.\nMarx va adoptar un paradigma per entendre les relacions de poder entre capitalistes i treballadors assalariats: \"en els sistemes precapitalistes era obvi que la majoria de la gent no controlava el seu propi dest\u00ed, per exemple, sota el feudalisme, els serfs havien de treballar per als seus senyors. El capitalisme sembla diferent perqu\u00e8, en teoria, la gent \u00e9s lliure de treballar per a ells mateixos o per als altres com ells tri\u00efn. Tot i aix\u00f2, la majoria dels treballadors tenen tan poc control sobre les seves vides com els serfs feudals \".", "target": "Filosofia"}, {"text": "El tractament talib\u00e0 de la dona est\u00e0 basat en el sexisme (masclisme) i la misog\u00ednia amb les dones per part dels talibans durant l'Emirat Isl\u00e0mic de l'Afganistan. El seu objectiu era crear \"un entorn segur on la castedat i la dignitat de la dona pugui tornar a ser sagrada\", aplicant una interpretaci\u00f3 extrema de les creences del paixtuwali sobre la vida a la purdah.Les dones afganeses eren for\u00e7ades a portar el burca en p\u00fablic en tot moment perqu\u00e8, segons un portaveu talib\u00e0, \"la cara d'una dona \u00e9s una font de corrupci\u00f3\" pels homes no relacionats amb ella. Era una segregaci\u00f3 sistem\u00e0tica que es pot anomenar apartheid de g\u00e8nere, on no es permetia treballar a les dones, ni rebre educaci\u00f3 a partir dels vint anys, i fins llavors nom\u00e9s podien estudiar l'Alcor\u00e0.Les dones que volien rebre educaci\u00f3 havien d'assistir a escoles clandestines, on s'exposaven a morir executades si les descobrien. No podien rebre atenci\u00f3 m\u00e8dica per part de facultatius masculins, excepte si les acompanyava un home. Algunes van rebre assots p\u00fablics i fins i tot se'ls hi va aplicar la pena de mort per haver violat les lleis dels talibans. Els talibans permetien en alguns casos el matrimoni de nenes menors de 16 anys. Amnistia Internacional va informar que el 80% dels matrimonis afganesos van ser for\u00e7ats.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La c\u00e0bala (hebreu: \u05e7\u05b7\u05d1\u05b8\u05bc\u05dc\u05b8\u05d4\u200e) \u00e9s la tradici\u00f3 m\u00edstica del judaisme. El nom c\u00e0bala prov\u00e9 de l'arrel hebrea q-b-l i significa 'rebre'. Les arrels primeres de la c\u00e0bala es troben a la Tor\u00e0, les escriptures sagrades del judaisme. A causa de la tradici\u00f3 oral centen\u00e0ria, la c\u00e0bala va incorporar influ\u00e8ncies diverses, com ara gn\u00f2stiques, neoplat\u00f2niques i cristianes.\nCom tots els misticismes, la c\u00e0bala escapa als intents de classificaci\u00f3 cient\u00edfica un\u00edvoca. Es pot considerar un coneixement esot\u00e8ric, que pot aprendre's mitjan\u00e7ant l'estudi i tamb\u00e9 mitjan\u00e7ant l'experi\u00e8ncia. Aquesta experi\u00e8ncia inici\u00e0tica es transmet primer per tradici\u00f3 oral i, posteriorment, per escrit; \u00e9s per aix\u00f2 que la relaci\u00f3 entre el mestre i l'alumne esdev\u00e9 essencial, ja que el mestre mostra a l'alumne els principis b\u00e0sics de la tradici\u00f3 i aquest \u00faltim apr\u00e8n el m\u00e9s important sobre l'\u00e9sser hum\u00e0, D\u00e9u i el m\u00f3n. La c\u00e0bala sempre tracta de la relaci\u00f3 directa entre l'individu i D\u00e9u i la formaci\u00f3 del seu esperit.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Un cercle vici\u00f3s o dial\u00b7lel (del grec diall\u0113los, 'rec\u00edproc') \u00e9s una situaci\u00f3 sense sortida, en la qual les possibles solucions no poden ser obtingudes sin\u00f3 per mitj\u00e0 d'aquestes mateixes solucions. Tamb\u00e9 s'anomena peix que es mossega la cua; \u00e9s una fal\u00b7l\u00e0cia que consisteix en una petici\u00f3 de principi per la qual s'intenta provar una cosa mitjan\u00e7ant una altra, i aquesta segona mitjan\u00e7ant la primera.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'holisme \u00e9s la concepci\u00f3 filos\u00f2fica que considera un determinat camp d'estudi o reflexi\u00f3 com un tot que supera la suma de les parts, seguint la definici\u00f3 d'Arist\u00f2til, tot i que el terme va apar\u00e8ixer per primer cop el 1926 en una obra del pol\u00edtic Jan Smuts. En determinats contextos, es parla de \"pensament sist\u00e8mic\" i en altres d'holisme metodol\u00f2gic\". Se sol presentar com a oposat o b\u00e9 al reduccionisme o b\u00e9 a \"l'individualisme metodol\u00f2gic\".", "target": "Filosofia"}, {"text": "Eudemonolog\u00eda \u00e9s un terme encunyat per Schopenhauer -Parerga i Paralipomena, 1851 - per designar l'estudi o teoria de la vida feli\u00e7 per a l'home en la mesura de les seves possibilitats. D'altra banda, i ja en un sentit m\u00e9s ampli, es pot dir que les consideracions eudemonol\u00f2giques s\u00f3n tan antigues com la filosofia mateixa. Tant \u00e9s aix\u00ed que, per exemple, Plat\u00f3 posa en boca de S\u00f2crates la idea que \"una vida no examinada no \u00e9s digna de ser viscuda\" (Apologia, 38a7). L'\u00e8tica d'Arist\u00f2til, per la seva banda, considera que la finalitat \u00faltima de l'home \u00e9s assolir la felicitat (\u03b5\u1f50\u03b4\u03b1\u03b9\u03bc\u03bf\u03bd\u03af\u03b1) mitjan\u00e7ant l'exercici d'una vida contemplativa (\u03b2\u03af\u03bf\u03c2 \u03b8\u03b5\u03c9\u03c1\u03b7\u03c4\u03b9\u03ba\u03cc\u03c2). Tamb\u00e9 les \u00e8tiques del per\u00edode hel\u00b7len\u00edstic reserven un lloc destacat per les especulacions eudemonol\u00f2giques (Epicureisme, Esto\u00efcisme\u2026).", "target": "Filosofia"}, {"text": "Gon\u00e7al Anaya Santos (Burgos, 1914 - Val\u00e8ncia, 11 de juny de 2008) fou un mestre, pedagog i catedr\u00e0tic de filosofia vinculat a Val\u00e8ncia que s'autodefinia com \u00abun mestre de la Rep\u00fablica\u00bb.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El panteisme (en grec: pan, \"tot\" i theos, \"d\u00e9u\": literalment \"D\u00e9u \u00e9s tot\" i \"tot \u00e9s D\u00e9u\") \u00e9s una doctrina filos\u00f2fica segons la qual l'Univers, la naturalesa i D\u00e9u s\u00f3n equivalents. La llei natural, l'exist\u00e8ncia i l'univers (la suma de tot el que va ser, \u00e9s i ser\u00e0) es representa per mitj\u00e0 del concepte teol\u00f2gic de \"D\u00e9u\".\nEl panteisme \u00e9s la creen\u00e7a que el m\u00f3n i D\u00e9u s\u00f3n el mateix, \u00e9s m\u00e9s una creen\u00e7a filos\u00f2fica que religiosa. El panenteisme, per la seva banda, \u00e9s la creen\u00e7a que cada criatura \u00e9s un aspecte o una manifestaci\u00f3 de D\u00e9u, que \u00e9s concebut com l'actor div\u00ed que ocupa alhora els innombrables papers d'humans, animals, plantes, estrelles i forces de la naturalesa. Alguns fil\u00f2sofs que han presentat aquesta visi\u00f3 de D\u00e9u serien Spinoza, Nicolau de Cusa o Pierre Charron.\nEl panteisme \u00e9s incompatible amb la creen\u00e7a en un D\u00e9u personal, \u00e9s per aix\u00f2 que per a alguns sigui una expressi\u00f3 de l'ateisme.\nNo obstant aix\u00f2 tamb\u00e9 aporta un nexe d'uni\u00f3 entre diferents religions, per exemple hi ha poca difer\u00e8ncia entre aquesta visi\u00f3 o el D\u00e9u cristi\u00e0 omnipresent, o el qual per als budistes \"l'un \u00e9s el tot\".", "target": "Filosofia"}, {"text": "Kitar\u014d Nishida (en japon\u00e8s: \u897f\u7530 \u5e7e\u591a\u90ce, Nishida Kitar\u014d) (Kahoku, Prefectura d'Ishikawa, 19 de maig de 1870 - Kamakura, Prefectura de Kanagawa, 7 de juny de 1945) va ser un fil\u00f2sof japon\u00e8s, considerat habitualment com el precursor de l'Escola de Kioto.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Jos\u00e9 Sanmart\u00edn Esplugues   (Val\u00e8ncia, 17 de mar\u00e7 de 1948 \u2013 Val\u00e8ncia, 19 d'agost de 2020) fou un fil\u00f2sof i escriptor valenci\u00e0, les aportacions del qual es realitzaren en l'\u00e0rea de les relacions entre ci\u00e8ncia, tecnologia i societat, i en els estudis sobre viol\u00e8ncia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El concepte filos\u00f2fic de causalitat es refereix a les relacions causa-efecte. \u00c9s a dir, \u00e9s la relaci\u00f3 establerta entre els esdeveniments, objectes, variables, o estats de l'assumpte de qu\u00e8 es tracti. La causa precedeix cronol\u00f2gicament l'efecte. Sempre que es tornin a repetir les mateixes causes, es tornaran a produir els mateixos efectes; no obstant aix\u00f2, no implica que sempre que es produeixi un efecte B, hagi estat la mateixa causa A la qual l'ha 'causat'.David Hume va negar el concepte de causalitat, ja que segons ell nom\u00e9s per associaci\u00f3 de dos esdeveniments que acostumen a succeir alhora la ment infereix la idea de causa, que no t\u00e9 cap prova real (no hi ha impressi\u00f3 o captaci\u00f3 de la causa, solament dels dos fets). L'\u00e9sser hum\u00e0, per\u00f2, accepta que existeix aquest concepte abstracte per poder fer infer\u00e8ncies i prediccions tant en la seva vida quotidiana com en la ci\u00e8ncia, suposant una connexi\u00f3 de motiu, l\u00f2gica, entre diferents aspectes de la realitat. Tot i que el mateix Hume critic\u00e0 la causalitat, \u00e9s un m\u00e8tode t\u00edpic dels empiristes. Ja que \u00e9s l'observaci\u00f3 de l'experi\u00e8ncia (nombre n de casos d'estudi) que porta a una conclusi\u00f3 per generalitzaci\u00f3, principi que s'aplica tant en relaci\u00f3 causa-efecte com en d'altres.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Reflexions sobre la Revoluci\u00f3 Francesa (angl\u00e8s: Reflections on the Revolution in France) \u00e9s un assaig d'Edmund Burke, escriptor i pol\u00edtic irland\u00e8s, escrit l'any 1790. Es tracta d'un dels m\u00e9s famosos atacs a la Revoluci\u00f3 Francesa, considerada des de la perspectiva conservadora de l'autor. La tesi principal de Burke \u00e9s la falta de fonament real de la naixent revoluci\u00f3: els seus ide\u00f2legs, pretenent-la racional i inevitable, ignoren la veritable naturalesa de l'\u00e9sser hum\u00e0. Ha exercit una notable influ\u00e8ncia posterior entre certs pensadors d'ideologia conservadora i liberal cl\u00e0ssica del segle xx, reformulant les posicions Whig de Burke per criticar el comunisme i el socialisme revolucionari.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La noci\u00f3 (en llat\u00ed notio) \u00e9s un terme ling\u00fc\u00edstic de contingut conceptual divers. La seva etimologia, notio, deriva com l'acci\u00f3 del verb noscere 'con\u00e8ixer, notar', amb el sentit \u00abacci\u00f3 de con\u00e8ixer\u00bb o \u00abacte del coneixement\u00bb.\nSignificats que cal considerar:\n\nIdea sobre un afer, equivalent a mera 'not\u00edcia'. Es t\u00e9 coneixement d'un fet o de quelcom per\u00f2 no s'hi entra de ple a con\u00e8ixer-lo en profunditat.\nIdea general que permet interpretar el coneixement d'una cosa o d'un fet.\nDefinici\u00f3 de quelcom com a conseq\u00fc\u00e8ncia del significat anterior.\nIdees ja sabudes. A l'ensenyament pedag\u00f2gic de les ci\u00e8ncies s'empra amb freq\u00fc\u00e8ncia en aquest sentit. Es consideren en la introducci\u00f3 o presentaci\u00f3 d'un contingut, com \u00abnocions pr\u00e8vies\u00bb que es donen per \u00absabudes\u00bb. Continguts conceptuals que s'han de tenir com requisits per poder comprendre el que ve despr\u00e9s. Tamb\u00e9 es publiquen llibres com Nocions d'aritm\u00e8tica o de qualsevol altra ci\u00e8ncia, en el sentit de \u00abconeixement dels elements inicials\u00bb que serveixen d'introducci\u00f3 al coneixement m\u00e9s profund de la ci\u00e8ncia en q\u00fcesti\u00f3.\nNocions comunes recuperades pel racionalisme com idees innates anteriors a la formaci\u00f3 dels conceptes emp\u00edrics. Aquest significat est\u00e0 pr\u00e0cticament oblidat en el pensament de la filosofia actual, per\u00f2 fou filos\u00f2ficament important a l'edat moderna en la pol\u00e8mica racionalisme-empirisme sobretot en Spinoza i Leibniz.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Filosofia, ara! \u00e9s una revista acad\u00e8mica sobre filosofia, d'\u00e0mbit catal\u00e0, fundada el desembre de 2015 a Catalunya. Coordinada per Xavier Serra Besal\u00fa i Anna Sarsanedas Darn\u00e9s, est\u00e0 inspirada en les publicacions Philosophie Magazine i Philosophy Now. La revista, de periodicitat semestral, s'adre\u00e7a principalment a estudiants de batxillerat, estudiants universitaris i postuniversitaris, docents, intel\u00b7lectuals, creatius i tothom qui valori la filosofia en general. Al primer n\u00famero van fer un monogr\u00e0fic sobre els autors que entren a la prova d'hist\u00f2ria de la filosofia de la selectivitat (Plat\u00f3, Ren\u00e9 Descartes, John Locke, John Stuart Mill i Friedrich Nietzsche).La revista proposa un tema monogr\u00e0fic, i inclou tamb\u00e9 seccions amb articles, ressenyes, documentaci\u00f3, traduccions, experi\u00e8ncies educatives d'\u00e8xit, una \u00e0rea destinada a nous valors (El balc\u00f3 de l'estudiant), i una Contraportada que expressa i evidencia la vitalitat del pensament a la seva \u00e0rea d'influ\u00e8ncia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La Societat Catalana de Filosofia \u00e9s una entitat fundada el 1923 com a filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), adscrita a la Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials. Conrea la filosofia en tots els seus aspectes per estendre'n el coneixement i aplegar i publicar els treballs dels qui s'hi dediquen.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La filosofia de les ci\u00e8ncies socials \u00e9s una disciplina que investiga el car\u00e0cter de ci\u00e8ncia dels estudis socials, posat en q\u00fcesti\u00f3 enfront de les denominades ci\u00e8ncies experimentals, aix\u00ed com els postulats te\u00f2rics que impulsen la recerca i descripci\u00f3 de fen\u00f2mens. Es divideix en diferents camps, segons les disciplines socials cl\u00e0ssiques: filosofia de la hist\u00f2ria, filosofia del dret...\nLa pol\u00e8mica sobre l'estatus de les ci\u00e8ncies socials rau a les seg\u00fcents caracter\u00edstiques:\n\nl'observador no pot situar-se fora d'all\u00f2 observat\nl'objectivitat o generalitzaci\u00f3 \u00e9s dubtosa quan es parla de trets culturals\nno usa lleis predictives o un llenguatge formal per descriure el seu camp d'estudiAquest debat incideix en la cr\u00edtica sobre els m\u00e8todes d'an\u00e0lisi usats: si el positivisme sembla reduccionista per a parlar de fen\u00f2mens humans, que compten amb la llibertat i per tant no estan determinats d'antuvi, l'hermen\u00e8utica o la cr\u00edtica cultural s\u00f3n titllades d'acient\u00edfiques, perqu\u00e8 depenen en part de la posici\u00f3 personal de l'estudi\u00f3s enfront all\u00f2 descrit.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Jos\u00e9 Ortega y Gasset (Madrid, 9 de maig de 1883 \u2014 Madrid, 18 d'octubre de 1955) fou un fil\u00f2sof espanyol.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La concordan\u00e7a o concord\u00e0ncia \u00e9s la conc\u00f2rdia, harmonia, acord i conformitat entre dues o m\u00e9s coses, persones, punts de vista, aspectes, estils, idees, valors, parers o sentiments. Dues coses que no concorden produeixen una contrarietat o conflicte, i aquest provoca tensi\u00f3, moviment o creaci\u00f3. La concordan\u00e7a \u00e9s un dels divuit principis que presenta Ramon Llull al seu Ars magna, on explica que per a ell es tracta d'un principi relatiu i que la contrarietat, que sorgeix en destruir la concordan\u00e7a, \u00e9s sempre un accident.En filosofia s'ha estudiat a bastament la concordan\u00e7a entre realitat i aparen\u00e7a, o percepci\u00f3, o veritat, de la consci\u00e8ncia amb la veritat, o d'aquesta amb el m\u00f3n, per exemple. Tamb\u00e9 la concordan\u00e7a d'un mateix sistema filos\u00f2fic. Per a alguns autors el veritable resultat de la hist\u00f2ria de la filosofia \u00e9s precisament aquesta concordan\u00e7a del pensament filos\u00f2fic amb ell mateix.La l\u00f2gica tracta la concordan\u00e7a entre diferents proposicions i la concordan\u00e7a interna de sistemes, entre altres coses. \u00c9s fonamental a la tecnologia, l'enginyeria, l'organitzaci\u00f3 industrial i la programaci\u00f3 inform\u00e0tica. En ci\u00e8ncies pol\u00edtiques s'estudia tamb\u00e9 la concordan\u00e7a entre valors, interessos i postures dels agents implicats. Normalment els partits pol\u00edtics de democr\u00e0cies sanes cerquen obtenir sempre el consens.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El s\u00edmbol del pentalfa (o pentacle  o pentagrama) \u00e9s un pol\u00edgon estrellat de cinc puntes. Ha estat utilitzat en diferents cultures amb diversos significats. El seu significat varia segons si apunta cap amunt o cap avall, o si apareix sol o acompanyat d'altres signes. Sovint apareix en manuscrits o amulets amb poders m\u00e0gics.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La Naturphilosophie o Filosofia de la Naturalesa va ser un corrent de la tradici\u00f3 filos\u00f2fica de l'idealisme alemany del segle XIX lligada al Romanticisme. Inspirada en la Cr\u00edtica del Judici de Kant i en l'obra de Fichte, Friedrich Schelling va ser el seu principal promotor. Enfront del mecanicisme de la f\u00edsica cl\u00e0ssica, la Naturphilosophie va defensar una concepci\u00f3 org\u00e0nica de la ci\u00e8ncia en la qual el subjecte t\u00e9 un paper essencial, concebent-se el m\u00f3n com una projecci\u00f3 de l'observador.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Necropol\u00edtica \u00e9s un concepte filos\u00f2fic que fa refer\u00e8ncia a l'\u00fas del poder social i pol\u00edtic per a dictar com algunes persones poden viure i com algunes han de morir, \u00e9s a dir, en la distribuci\u00f3 desigual de l'oportunitat de viure i de morir en el sistema capitalista actual.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La cosificaci\u00f3 de la dona \u00e9s l'\u00fas que es fa d'una dona en particular, del concepte de dona o de la seva imatge per a finalitats que no la dignifiquen com a \u00e9sser hum\u00e0, com per exemple qualificant-la en funci\u00f3 de la seva bellesa o de la seva correspond\u00e8ncia amb el desig sexual mascul\u00ed, sense fer refer\u00e8ncia ni a la seva capacitat racional ni a la seva dignitat humana. Sovint el cos de la dona es mostra i tracta com un mer objecte que ha de ser explotat i exposat, de vegades juntament amb altres objectes i productes.La cosificaci\u00f3 (de \"cosa\") o objectitzaci\u00f3 (d'\"objecte\") de la dona \u00e9s un concepte sorgit de les teories feministes, que consideren que \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia de la desigualtat social entre sexes. Exemples t\u00edpics de cosificaci\u00f3 de la dona s\u00f3n l'\u00fas que se'n fa a la majoria de la pornografia, els implants de mames i en general la cirurgia pl\u00e0stica per a embellir-se i, en els mitjans de comunicaci\u00f3, l'\u00fas del seu cos com a objecte publicitari i el concepte de sex symbol. De fet, la forma m\u00e9s freq\u00fcent n'\u00e9s la cosificaci\u00f3 sexual, en la que la dona \u00e9s tractada com un objecte sexual a disposici\u00f3 de l'home. Els homes que no veuen les dones com a iguals, per a no compartir el seu poder, les idealitzen i aix\u00ed les converteixen en objecte, com \u00e9s el cas de les models i les muses.La cosificaci\u00f3 de la dona es considera una forma de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, tot i que a la societat actual roman acceptada en general, com passa per exemple tamb\u00e9 amb els micromasclismes i al contrari d'altres formes que s\u00ed que solen generar rebuig, com una bufetada o una violaci\u00f3. La teoria de la cosificaci\u00f3 postula que les dones, des de nenes, acumulen experi\u00e8ncies en les quals s\u00f3n valorades pel seu cos i aspecte f\u00edsic i que, en canviar-ne l'aparen\u00e7a, sembla que augmenta el risc de patir problemes de salut mental associats a la vergonya, l'ansietat, la depressi\u00f3 o trastorns alimentaris.En una societat androc\u00e8ntrica i, per tant, amb biaix de g\u00e8nere mascul\u00ed, les pr\u00e0ctiques i pol\u00edtiques sobre dones, si n'hi ha, tracten aquestes com una \"cosa social\". Una \"cosa\" m\u00e9s a incloure en pol\u00edtiques assistencials, per exemple, per haver una car\u00e8ncia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Francesc Estapoll (Palma, Mallorca, 1641 - Ma\u00f3, 19 d'abril de 1718) fou un francisc\u00e0, catedr\u00e0tic de filosofia escotista i regent d'estudis de la Universitat Lul\u00b7liana de Mallorca.Amb quinze anys vest\u00ed l'h\u00e0bit francisc\u00e0 al Convent de Sant Francesc d'Ass\u00eds de la seva ciutat natal. Despr\u00e9s que el 1692 fos designat catedr\u00e0tic de Prima -c\u00e0rrec que conserv\u00e0 fins a 1702- i el 1693 es gradu\u00e9s com a catedr\u00e0tic de Teologia, va exercir com a professor a la Universitat Lul\u00b7liana de Mallorca i fou seguidor del pensament escotista. Durant alguns anys tamb\u00e9 fou regent d'estudis. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia dels seus grans coneixements i en reconeixement als serveis prestats a l'Orde, el Pare General el nomen\u00e0 lector jubilat amb la dignitat de Pare de prov\u00edncia. Tamb\u00e9 fou qualificador del Sant Ofici. El 1718 moria al Convent de Ma\u00f3. Entre la seva obra es troben, in\u00e8dits, diversos tractats filos\u00f2fics en llat\u00ed.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La filosofia occidental fa refer\u00e8ncia al pensament filos\u00f2fic i al seu desenvolupament a occident, distingint-se aix\u00ed de la filosofia oriental o d'altres tend\u00e8ncies observades entre diversos pobles ind\u00edgenes. El terme \u00e9s recent i es va encunyar per referir-se al pensament filos\u00f2fic de la civilitzaci\u00f3 occidental a partir de les seves arrels gregues, a l'antiga Gr\u00e8cia, i abasta una gran part del m\u00f3n, incloses Am\u00e8rica del Nord i Austr\u00e0lia. La paraula \"filosofia\" es correspon a la paraula de l'antiga Gr\u00e8cia \u03c6\u03b9\u03bb\u03bf\u03c3\u03bf\u03c6\u03af\u03b1, literalment, \"amor a la saviesa\" (\u03a6\u03b9\u03bb\u03b5\u1fd6\u03bd - philein \"Apreci\" i \u03c3\u03bf\u03c6\u03af\u03b1 - sophia \"saviesa\", en el sentit del coneixement). En el seu sentit contemporani, la filosofia occidental fa refer\u00e8ncia a les dues tradicions contempor\u00e0nies de la filosofia: filosofia anal\u00edtica i filosofia continental.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Escola tomista de Barcelona \u00e9s un grup de fil\u00f2sofs catalans de tend\u00e8ncia neoescol\u00e0stica aplegats al voltant de la c\u00e0tedra de metaf\u00edsica de la Universitat de Barcelona que han ocupat ininterrompudament al llarg d'un segle. Com a grup cat\u00f2lic t\u00e9 la particularitat d'haver estat dirigit gaireb\u00e9 sempre per laics. Han treballat sobretot en el problema filos\u00f2fic de l'analogia i la seva orientaci\u00f3 ha consistit a restaurar el pensament de sant Tom\u00e0s d'Aquino, segons l'esperit del corrent conservador del neotomisme europeu.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Les runes armanen o futharkh armanen s\u00f3n un conjunt de 18 runes ideades com a oracles el 1902 per l'ocultista i m\u00edstic regeneracionista del paganisme germ\u00e0nic Guido von List; foren publicades juntament amb les seves teories endevinat\u00f2ries a la seva obra de 1908 El secret de les runes.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El Liber de causis (Llibre de les causes, tamb\u00e9 conegut com a Liber de bonitate pura) \u00e9s una col\u00b7lecci\u00f3 de trenta-dues proposicions neoplat\u00f2niques, reunides en una obra atribu\u00efda err\u00f2niament a Arist\u00f2til. Va arribar a ser molt conegut a l'edat mitjana, primer en els pa\u00efsos \u00e0rabs i isl\u00e0mics i despr\u00e9s a Occident. La identitat de l'autor real \u00e9s un misteri, per\u00f2 la major part del contingut est\u00e0 presa dels Elements de teologia de Procle. Aix\u00f2 ho va sostenir per primera vegada Sant Tom\u00e0s d'Aquino, a qui va seguir Guillem de Moerbeke en la seva traducci\u00f3 de les obres de Procle al llat\u00ed.\nEl t\u00edtol original en llengua \u00e0rab va ser Kit\u0101b ul-\u012b\u1e0d\u0101\u1e25 li-Aris\u0163\u016b\u0163\u0101lis fi'l-khayri'l-Mahd, \u00abEl llibre de l'explicaci\u00f3 d'Arist\u00f2til sobre la bondat pura\u00bb. El t\u00edtol Liber de causis va comen\u00e7ar a usar-se a partir de la traducci\u00f3 llatina de Gerard de Cremona.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Erich Seligmann Fromm (Frankfurt del Main, 23 de mar\u00e7 del 1900 - Muralto, Su\u00efssa, 18 de mar\u00e7 del 1980) fou un psicoanalista i soci\u00f2leg alemany nacionalitzat dels Estats Units.El 1918, estudi\u00e0 uns mesos jurisprud\u00e8ncia a Frankfurt, per\u00f2 el 1919 ho deix\u00e0 per a estudiar sociologia amb Alfred Weber (germ\u00e0 de Max Weber), Karl Jaspers i Heinrich Rickert a Heidelberg. A partir dels anys trenta, enseny\u00e0 a l'Institut de Psicoan\u00e0lisi de Frankfurt, adscrit a l'Escola de Frankfurt, on desenvolup\u00e0 els elements d'una antropologia freudomarxista i estudi\u00e0 els factors socioecon\u00f2mics en el desenvolupament de les neurosis. Net i besnet de rabins ortodoxos, el 1926 abandon\u00e0 el judaisme ortodox i adopt\u00e0 postures secularistes i laiques.\nHagu\u00e9 d'emigrar el 1934 als Estats Units d'Am\u00e8rica, on posteriorment n'adopt\u00e0 la nacionalitat. Fou director del Departament de Psicoan\u00e0lisi de l'Escola de Medicina de M\u00e8xic (1955); aplic\u00e0 la psicoan\u00e0lisi a les investigacions historicosocials i determin\u00e0 com a element b\u00e0sic dels dogmes religiosos el manteniment de l'autoritat de l'Estat mitjan\u00e7ant l'autoritat familiar i la por de la llibertat. Afirm\u00e0 que el radicalisme es basa en el lema De omnibus dubitandum: tot s'ha de q\u00fcestionar, i tot s'ha de sotmetre a la cr\u00edtica, per\u00f2 sobretot aquells conceptes i postulats que es consideren immutables, s\u00f2lidament establerts. Aquells que \u00abs\u00f3n aix\u00ed, perqu\u00e8 sempre han estat aix\u00ed\u00bb. Tamb\u00e9 estudi\u00e0 el Talmud i els mites b\u00edblics per a explicar la concepci\u00f3 del b\u00e9 i del mal de la cultura occidental.\nVa ser un ferotge cr\u00edtic de Sigmund Freud tal com es pot apreciar en els seus llibres, personatge al qual hi t\u00e9 un llibre de cr\u00edtica dedicat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El Perspectivisme \u00e9s una posici\u00f3 filos\u00f2fica presentada per Ortega y Gasset, segons la qual, en el terreny del coneixement, cada subjecte coneix la realitat des del seu punt de vista o perspectiva particular, i, per tant, la visi\u00f3 que cada subjecte posseeix d'aquesta realitat \u00e9s una visi\u00f3 aut\u00e8ntica, per\u00f2 parcial. Ortega y Gasset pret\u00e9n, amb aquesta postura superar la pol\u00e8mica entre el dogmatisme i l'escepticisme.\nA difer\u00e8ncia del relativisme, el perspectivisme no nega l'exist\u00e8ncia d'una veritat absoluta, ja que aquesta seria la uni\u00f3 de totes les perspectives possibles.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Alphonse Darlu (Liborna, 20 de mar\u00e7 de 1849 - Par\u00eds, 5 de maig de 1921)  fou un professor de filosofia franc\u00e8s. Professor al liceu Condorcet a Par\u00eds, \u00e9s sobretot conegut per haver estat el mestre de Marcel Proust, tot i que tamb\u00e9 tingu\u00e9 com a alumnes \u00c9lie Hal\u00e9vy, L\u00e9on Brunschvicg, Louis Couturat o Xavier L\u00e9on. Representant de la tradici\u00f3 francesa del magisteri filos\u00f2fic, Darlu va publicar poc, per\u00f2 la seva influ\u00e8ncia fou gran sobre entre la seva audi\u00e8ncia. El seu ensenyament \u00e9s caracter\u00edstic de la filosofia oficial de la Tercera Rep\u00fablica.\nEs va interessar per la filosofia descobrint Plat\u00f3 als llibres d'Alfred Fouill\u00e9e. Agregat de filosofia l'any 1871, fou nomenat professor de filosofia a Perig\u00fas, a Angulema i a Bordeus. L'any 1882 esdevingu\u00e9 professor al Lyc\u00e9e Saint-Louis a Par\u00eds i a continuaci\u00f3 al Lyc\u00e9e Henri-IV. L'any 1885, fou nomenat per al Lyc\u00e9e Condorcet Tot seguit fou professor a les escoles normals superiors de Fontenay i de S\u00e8vres. L'any 1893, funda amb alguns dels seus alumnes la Revue de m\u00e9taphysique et de morale. Fou inspector general de la Instrucci\u00f3 p\u00fablica des de 1901 fins a la seva jubilaci\u00f3 l'any 1919.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Els esquemes(del llat\u00ed schema, i aquest del grec \u03c3\u03c7\u1fc6\u03bc\u03b1, \"figura\") s\u00f3n representacions gr\u00e0fiques simplificades de conjunts funcionals complicats. Per dibuixar esquemes s'empren s\u00edmbols que representen elements o components que s\u00f3n presents en el conjunt, instal\u00b7laci\u00f3 o circuit del que fem l'esquema. Els esquemes no sempre s\u00f3n dibuixats a escala i els s\u00edmbols iguals solen ser entre ells de la mateixa mida per facilitar la comprensi\u00f3 visual.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La imman\u00e8ncia \u00e9s l'ens intr\u00ednsec d'un cos; en filosofia, es qualifica tota aquella activitat com a immanent a un \u00e9sser quan l'acte mantingut en el seu interior t\u00e9 la seva fi el mateix \u00e9sser. S'oposa, per tant, a transcend\u00e8ncia.\nAix\u00ed, Agust\u00ed d'Hipona va poder dir que la imman\u00e8ncia \u00e9s, precisament, la propietat per la qual una determinada realitat roman com a tancada en si mateixa, exhaurint en ella tot el seu \u00e9sser i el seu actuar. La transcend\u00e8ncia suposa, per tant, la imman\u00e8ncia com un dels seus moments, al qual s'afegeix la superaci\u00f3 que el fet de transcendir representa.\nAquests conceptes van ocupar tamb\u00e9 un paper important en la filosofia escol\u00e0stica, de la qual emanen els termes actio immanens i actio transient i es constitueix l'absoluta difer\u00e8ncia entre les dues expressions. Autors com Wolff i Spinoza van adoptar aquesta interpretaci\u00f3, sobretot aquest \u00faltim, en qu\u00e8 la imman\u00e8ncia s'erigeix com un punt de suport i noci\u00f3 elemental del m\u00e8tode espinozista. Aix\u00f2 es deu al fet que, segons Spinoza, D\u00e9u \u00e9s causa immanent en oposici\u00f3 a causa transitiva de totes les coses en aquest m\u00e8tode. Si D\u00e9u \u00e9s la causa de totes les coses que resideixen en ell, i que tot est\u00e0 en D\u00e9u, fora d'ell no \u00e9s concebible l'exist\u00e8ncia de cap cos, perqu\u00e8 D\u00e9u \u00e9s causa immanent i no transitiva de tot el que existeix. Aquest corrent, qualificat tamb\u00e9 com a \u00abimmanentisme racionalista\u00bb, \u00e9s propi del pensament modern, la transcend\u00e8ncia se sol situar en les filosofies contempor\u00e0nies.\nEl sistema de Spinoza s'identifica amb qualsevol plantejament filos\u00f2fic pertanyent al panteisme, de manera que imman\u00e8ncia en aquest cas \u00e9s un concepte en el qual l'exist\u00e8ncia de tots els \u00e9ssers no pot ser explicada sense la pres\u00e8ncia de D\u00e9u.\nTamb\u00e9 es considera filosofia immanentista la que mant\u00e9 la preemin\u00e8ncia de l'experi\u00e8ncia religiosa interna per sobre de la sapi\u00e8ncia reflexiva de D\u00e9u. En l'obra de Maurice Blondel, i sobretot en la d'Edouard Le Roy, tenim una ac\u00e8rrima defensa d'aquesta perspectiva.\nEl concepte d'imman\u00e8ncia, ent\u00e8s aqu\u00ed com a total i conscient rebuig de la transcend\u00e8ncia, \u00e9s tamb\u00e9 important en la tradici\u00f3 marxista. Particularment, Antonio Gramsci qualifica la filosofia de la praxi com un \u00abimmanentisme absolut\u00bb, un \u00abhistoricisme absolut\u00bb i un \u00abhumanisme absolut\u00bb.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Les Observacions a la Branca Daurada de Frazer \u00e9s un volum extret de les anotacions del fil\u00f2sof vien\u00e8s Ludwig Wittgenstein en el qual s'exposen reflexions sobre el llibre de James George Frazer titulat La Branca Daurada. Aquesta obra antropol\u00f2gica, que va causar tanta pol\u00e8mica com va inspirar artistes, antrop\u00f2legs i el Zeitgeist de comen\u00e7aments de segle xx, \u00e9s rebatuda segons les posicions epistemol\u00f2giques i sobre la naturalesa del llenguatge que trobem en l'anomenat \"segon Wittgenstein\", el de les Investigacions L\u00f2giques. El volum \u00e9s fruit de la recopilaci\u00f3 de Rush Rhees, i consisteix en dos grups d'anotacions en les quals el fil\u00f2sof polemitza amb Frazer. El primer data de 1930 o 1931, mentre que la segona part del llibre prov\u00e9 de textos escrits entre 1936 i 1948. Es va publicar originalment sota el t\u00edtol alemany de Bemerkungen \u00fcber Frazers The Golden Bough a la revista Synthese, vol. XVII, el 1967.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Kant va ser el fil\u00f2sof que va reivindicar per primera vegada la necessitat d'una \u00e8tica formal. Segons aquest autor, nom\u00e9s una \u00e8tica d'aquestes caracter\u00edstiques podria ser universal i garantir l'autonomia moral pr\u00f2pia d'un \u00e9sser lliure i racional com \u00e9s l'\u00e9sser hum\u00e0.\nLa llei o norma moral, ha de ser la ra\u00f3 humana la que s'ha de donar a ella mateixa una llei. Si la ra\u00f3 legisla sobre ella mateixa, la llei ser\u00e0 universal, ja que ser\u00e0 v\u00e0lida per a tot \u00e9sser racional. Aquesta llei, que estableix com hem d'actuar per a fer-ho correctament, tan sols \u00e9s expresable mitjan\u00e7ant imperatius (mandats) categ\u00f2rics (incondicionats).\nUn imperatiu hipot\u00e8tic expressa una norma que nom\u00e9s t\u00e9 validesa com a mitj\u00e0 per a assolir una finalitat. Per exemple, l'imperatiu \u201cno mengis en exc\u00e9s\u201d expressa una norma que nom\u00e9s t\u00e9 sentit si la nostra finalitat \u00e9s la salut. En canvi, no t\u00e9 sentit si pensem que la finalitat humana \u00e9s viure de forma plaent sense escatimar.\nL'imperatiu categ\u00f2ric que formula Kant \u00e9s: \u201cactua de manera que la teva acci\u00f3 pugui convertir-se en norma universal\u201d. Fixa\u2019t que aquest imperatiu no dep\u00e8n de cap finalitat i, a m\u00e9s, no ens diu qu\u00e8 hem de fer, sin\u00f3 que serveix de criteri per a saber quines normes s\u00f3n morals i quines no. L'imperatiu categ\u00f2ric diu que nom\u00e9s aquelles normes que siguin universalitzables seran realment normes morals.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Gayatri Chakravorty Spivak (Calcuta, \u00cdndia, 24 de febrer de 1942) \u00e9s una cr\u00edtica liter\u00e0ria i te\u00f2rica de la literatura, actualment professora a la Universitat de Col\u00fambia. La seva aportaci\u00f3 m\u00e9s reconeguda \u00e9s el monogr\u00e0fic Can the Subaltern Speak? ('Poden parlar els subalterns?'), considerat una obra essencial dels estudis postcolonials, aix\u00ed com la seva traducci\u00f3 de Sobre la gramatologia de Jacques Derrida a la llengua anglesa. Spivak es descriu a si mateixa com \"marxista-feminista-desconstructivista pr\u00e0ctica\". Tamb\u00e9 \u00e9s professora visitant al Centre for Studies in Social Sciences de Calcuta. La teoria cultural i cr\u00edtica de Spivak critica all\u00f2 que anomena el \"llegat del colonialisme\" i els condicionants i elements que estructuren la lectura liter\u00e0ria i l'aproximaci\u00f3 a la cultura. Sovint treballa en textos culturals marginats o deixats de banda per la cultura occidental hegem\u00f2nica: la nova immigraci\u00f3, la classe obrera, les dones i altres \"subjectes postcolonials\".", "target": "Filosofia"}, {"text": "La interdepend\u00e8ncia \u00e9s la din\u00e0mica de ser m\u00fatuament responsable i de compartir un conjunt com\u00fa de principis amb altres. Aquest concepte difereix substancialment de la \"depend\u00e8ncia\", ja que la relaci\u00f3 interdependent implica que tots els participants siguin emocional, econ\u00f2mica i/o moralment \"independents\". Alguns advoquen per la llibertat o la independ\u00e8ncia com una mena de b\u00e9 desitjable superior; altres creuen el mateix pel que fa a la fam\u00edlia, la comunitat o la societat sencera. La interdepend\u00e8ncia reconeix la veritat (o la validesa) en cadascuna de les posicions, i les desenvolupen junts.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Un h\u00f2lon (del grec \u1f45\u03bb\u03bf\u03bd, \"sencer\") \u00e9s quelcom que \u00e9s alhora un tot i una part. El mot apareix amb Arthur Koestler en el seu llibre El fantasma a la m\u00e0quina. Koestler proposa aquest concepte a partir de dues observacions.\nLa primera \u00e9s influenciada per la par\u00e0bola dels dos rellotgers del premi Nobel d'economia Herbert Simon, en qu\u00e8 Simon conclou que l'evoluci\u00f3 de sistemes simples vers sistemes complexos ser\u00e0 m\u00e9s r\u00e0pida si hi ha estats intermediaris estables en el proc\u00e9s evolutiu que no pas si en s\u00f3n absents. La segona observaci\u00f3 prov\u00e9 del mateix Koestler, en la seva an\u00e0lisi de les jerarquies i estats intermediaris estables en el si dels organismes vius i de les organitzacions socials. Koestler conclou que, encara que sigui f\u00e0cil identificar subconjunts o parts, els conjunts i parts no existeixen enlloc en un sentit absolut.\nProposa aleshores el mot h\u00f2lon per a descriure la natura h\u00edbrida dels subconjunts i de les parts de sistemes in vivo. Des d'aquest punt de vista, els h\u00f2lons existeixen alhora en tant que conjunts autocontinguts en relacions amb llurs parts subordinades, i en tant que parts dependents en l'altre sentit. Koestler diu tamb\u00e9 que els h\u00f2lons s\u00f3n unitats aut\u00f2nomes i autosuficients que posseeixen un cert grau d'independ\u00e8ncia i gestionen imprevistos sense referir-se a les autoritats superiors.\nAl mateix temps, aquests h\u00f2lons estan subjectes al control d'una o diverses d'aquestes autoritats superiors. Mentre que la primera propietat assegura que els h\u00f2lons s\u00f3n estats estables, capa\u00e7os de resistir a les anomalies, l'\u00faltima indica que s\u00f3n estats intermediaris, que proveeixen al conjunt superior un context de funcionalitat apropiada.\nFinalment, Koestler defineix l'holarquia com una jerarquia d'h\u00f2lons autoregulats que funcionen al principi com a conjunts supraordenats de llurs components, despr\u00e9s en tant que parts dependents i subordinades al control de nivells superiors, i finalment en coordinaci\u00f3 amb llur medi local.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La rigor \u00e9s una condici\u00f3 de rigidesa. La rigor, sovint, \u00e9s un proc\u00e9s d'adheriment absolut a certes restriccions, o la pr\u00e0ctica de mantenir la coher\u00e8ncia estricta amb certs par\u00e0metres predefinits. Aquestes restriccions poden ser imposades al medi ambient, com ara \"les rigors de la fam\"; l\u00f2gicament impost, com ara proves matem\u00e0tiques que ha de mantenir respostes coherents ; o socialment imposada, com ara el proc\u00e9s de definici\u00f3 de l'\u00e8tica i el dret.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'enneagrama \u00e9s una figura que agrupa la personalitat en nou estils b\u00e0sics. Els seus principals defensors s\u00f3n \u00d3scar Ichazo i Claudio Naranjo. Diuen que, a m\u00e9s de saber com som, l'ennegrama permet conrear determinats trets del car\u00e0cter per assolir la il\u00b7luminaci\u00f3 o el ple desenvolupament. Els seus detractors diuen que \u00e9s pseudoci\u00e8ncia, que els estils s\u00f3n arbitraris, i que les caracter\u00edstiques s\u00f3n prou \u00e0mplies perqu\u00e8 qualsevol pugui sentir-se identificat amb molts estils, i que varien segons la connotaci\u00f3 que es doni a cada mot. Han sorgit unes quantes escoles a partir de l'enneagrama original, moltes d'elles enfrontades. Algunes d'elles han intentat trobar una correlaci\u00f3 f\u00edsica al cervell que expliqui la predominan\u00e7a d'un estil o un altre, per\u00f2 els resultats no s\u00f3n concloents.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'ortod\u00f2xia (del grec antic \u1f40\u03c1\u03b8\u03cc\u03c2 - Orthos, 'correcte' - i \u03b4\u03cc\u03be\u03b1 - doxa, literalment 'opini\u00f3 recta i veritable') \u00e9s la doctrina o ideologia que \u00e9s sostinguda i defensada per la major part d'una societat, especialment en el terreny religi\u00f3s, en contraposici\u00f3 a l'heterod\u00f2xia, o doctrina sostinguda per un grup menor o grups menors que no comparteixen aquesta doctrina o es mostren dissidents d'aquesta.\nL'ortod\u00f2xia \u00e9s assumida per l'ortod\u00f2xia del poder i se sustenta o sol sustentar-se a trav\u00e9s d'aquest i dels mitjans de comunicaci\u00f3, mentre que l'heterod\u00f2xia troba m\u00e9s dificultat en poder manifestar-se o senzillament \u00e9s ignorada o eliminada, segons el grau de democr\u00e0cia, representaci\u00f3 i heterogene\u00eftat que admet una societat. Un nivell suficient d'ortod\u00f2xia permet el consens, l'estabilitat pol\u00edtica i social i la governabilitat d'un poble en assegurar la cohesi\u00f3 social i un cert grau d'assimilaci\u00f3 dels individus an\u00f2mics o heterodoxos d'aquesta.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La Cr\u00edtica de la ra\u00f3 pura \u00e9s un text filos\u00f2fic publicat per Immanuel Kant l'any 1781, on exposa els elements centrals de la seva teoria del coneixement. Juntament amb la Cr\u00edtica de la ra\u00f3 pr\u00e0ctica \u00e9s una de les obres clau del pensament kanti\u00e0.\nSobre el m\u00e8tode de coneixement, segons Kant, hi ha hagut tres respostes al llarg de la hist\u00f2ria del pensament:\n\nEl racionalisme. Afirmen que la ra\u00f3 sola, al marge de l'experi\u00e8ncia pot arribar a assolir el coneixement.\nL'empirisme. Redueixen tot el coneixement a l'experi\u00e8ncia, afirmant que no \u00e9s possible sense ella.\nL'irracionalisme. Admeten com a \u00fanica font possible de coneixement els sentiments.Tots aquests moviments filos\u00f2fics afirmen que el centre del proc\u00e9s de coneixement \u00e9s l'objecte, al voltant del qual gira el subjecte. Aix\u00ed en el proc\u00e9s de coneixement la clau \u00e9s: com \u00e9s l'objecte, i no la forma que t\u00e9 el subjecte de con\u00e8ixer l'objecte. Kant invertir\u00e0 els termes de l'an\u00e0lisi del coneixement, centrant l'atenci\u00f3 no en l'objecte sin\u00f3 en el subjecte. El subjecte \u00e9s l'element actiu del proc\u00e9s de coneixement. L'objecte nom\u00e9s \u00e9s conegut quan aquest \u00e9s integrat dins del sistema cognitiu del subjecte. A aquest proc\u00e9s d'invertir el centre d'atenci\u00f3 del proc\u00e9s cognitiu Kant l'anomena 'revoluci\u00f3 copernicana en el terreny del coneixement'.\nEl que pret\u00e9n Kant \u00e9s sotmetre la ra\u00f3 a judici cr\u00edtic. Aix\u00f2 \u00e9s absolutament necessari, ja que hi ha molta gent que no viu de forma il\u00b7lustrada, \u00e9s a dir, sense fer cas de l'aut\u00e8ntica ra\u00f3. Per aix\u00f2 considera que cal fer aquesta visi\u00f3 cr\u00edtica, per arribar a assolir la majoria d'edat. La Humanitat, segons Kant, viur\u00e0 en una minoria d'edat fins que no sigui capa\u00e7 de treballar amb la ra\u00f3. Cal fer fora els prejudicis i supersticions, i l'\u00fanica forma de fer-ho \u00e9s a trav\u00e9s d'analitzar la ra\u00f3 per recon\u00e8ixer els seus l\u00edmits i les seves possibilitats. Aix\u00f2 permetr\u00e0 que els \u00e9ssers humans arribin a l'aut\u00e8ntica llibertat. Per aix\u00f2 la Il\u00b7lustraci\u00f3 \u00e9s tan important, ja que ella representa l'arribada a la majoria d'edat que permetr\u00e0 que l'\u00e9sser hum\u00e0 sigui aut\u00e8nticament lliure a trav\u00e9s de la cr\u00edtica.\nKant afirmar\u00e0 aix\u00ed que cal considerar les dues fonts de les quals parlaven empiristes i racionalistes: La sensibilitat i l'enteniment. La sensibilitat \u00e9s passiva, ja que nom\u00e9s rep les impressions de l'exterior, mentre que l'enteniment produeix espont\u00e0niament conceptes que no provenen de l'experi\u00e8ncia. Per aix\u00f2 afirmar\u00e0 que hi ha conceptes que no neixen de l'experi\u00e8ncia (contra el que afirmen els empiristes), per\u00f2 al mateix temps, aquests conceptes nom\u00e9s tenen aplicaci\u00f3 dins l'\u00e0mbit de l'experi\u00e8ncia (contra el que afirmen els racionalistes).\nAqu\u00ed neix un greu problema que ser\u00e0 plantejat a l'inici de la q\u00fcesti\u00f3 del coneixement i que no tindr\u00e0 una resposta clara fins al final de l'an\u00e0lisi sobre el coneixement: \u00e9s la metaf\u00edsica una ci\u00e8ncia? La pregunta t\u00e9 molt de sentit, ja que existeixen una s\u00e8rie de problemes relacionats amb la metaf\u00edsica que s\u00f3n s\u00edmptomes que alguna cosa est\u00e0 succeint:\n\nLa ci\u00e8ncia progressa mentre que en el terreny de la metaf\u00edsica ens estem plantejant exactament els mateixos problemes una vegada i una altra.\nEls cient\u00edfics arriben a acords mentre que els fil\u00f2sofs, en el terreny de la metaf\u00edsica, no arriben mai a cap acord definitiu.Aquest problema s'ha de solucionar r\u00e0pidament i si la metaf\u00edsica \u00e9s una ci\u00e8ncia, caldr\u00e0 analitzar quin seria el millor m\u00e8tode per fer-la funcionar, mentre que si no ho \u00e9s, caldr\u00e0 oblidar-la de forma definitiva. Per fer-ho caldr\u00e0 analitzar en primer lloc si \u00e9s possible la ci\u00e8ncia i com es produeix el coneixement i finalment analitzar el tema de la possibilitat de la Metaf\u00edsica com a ci\u00e8ncia.\nKant afirma que hi ha una s\u00e8rie de condicions que fan possible el coneixement cient\u00edfic:\n\nCondicions emp\u00edriques. S\u00f3n condicions que permeten l'experi\u00e8ncia i que s\u00f3n perfectament modificables, com per exemple: la llum, la temperatura...\nCondicions transcendentals. S\u00f3n condicions que no poden ser modificades de cap manera, ja que s\u00f3n condicions necess\u00e0ries per al nostre coneixement. S\u00f3n el temps i l'espai. Mai no es pot tenir una experi\u00e8ncia sense temps i sense espai: Tota experi\u00e8ncia t\u00e9 un quan i un on; per tant, temps i espai no s\u00f3n experimentats, sin\u00f3 que s\u00f3n les condicions de l'experi\u00e8ncia. S\u00f3n universals, necessaris i a priori. Fan possible l'experi\u00e8ncia i s\u00f3n transcendentals, ja que s\u00f3n anteriors a tota experi\u00e8ncia.Un cop analitzades quines s\u00f3n les condicions que permeten el coneixement, intentarem analitzar quines s\u00f3n les propietats de la ci\u00e8ncia, i aix\u00ed, ens trobem que la ci\u00e8ncia est\u00e0 formada per judicis: (La Terra \u00e9s esf\u00e8rica, J\u00fapiter gira en \u00f2rbita el\u00b7l\u00edptica...). Caldr\u00e0 analitzar quins tipus de judicis hi ha, per posteriorment analitzar quins fan possible la ci\u00e8ncia.\nKant considera que existeixen dos tipus de judicis:\n\nJudicis anal\u00edtics. En els judicis anal\u00edtics el predicat \u00e9s dins del subjecte: Els abrics verds s\u00f3n verds. Aquests judicis s\u00f3n universals i necessaris, per\u00f2 no proporcionen un coneixement que no ten\u00edem.\nJudicis sint\u00e8tics. En els judicis sint\u00e8tics el predicat no \u00e9s incl\u00f2s dins del subjecte: Els abrics s\u00f3n verds. Aquests judicis no s\u00f3n universals, per\u00f2 s\u00ed que proporcionen coneixement nou (s\u00f3n extensius) tot i que poden ser falsos.Judicis a priori. La seva veritat no dep\u00e8n de l'experi\u00e8ncia. El tot \u00e9s m\u00e9s gran que la part.\nJudicis a posteriori. La seva veritat s\u00ed que dep\u00e8n de l'experi\u00e8ncia. El llapis \u00e9s blau.Els judicis anal\u00edtics s\u00f3n a priori, i els judicis sint\u00e8tics solen ser a posteriori. Per\u00f2 si aquests fossin els \u00fanics judicis possibles la ci\u00e8ncia, seria impossible, perqu\u00e8 els judicis anal\u00edtics a priori no s\u00f3n cient\u00edfics, ja que, malgrat ser sempre veritat, el seu coneixement no \u00e9s extensiu, i els judicis sint\u00e8tics a posteriori tampoc s\u00f3n cient\u00edfics, ja que, malgrat ser extensius poden ser falsos. L'\u00fanica possibilitat de l'exist\u00e8ncia de la ci\u00e8ncia \u00e9s l'exist\u00e8ncia de judicis sint\u00e8tics a priori els quals serien necessaris i extensius al mateix temps. Per tant, gr\u00e0cies a l'exist\u00e8ncia dels judicis sint\u00e8tics a priori, la ci\u00e8ncia existeix; ara caldr\u00e0 analitzar com es produeix el coneixement i quins s\u00f3n els elements que hi intervenen. Kant afirmar\u00e0 l'exist\u00e8ncia de tres facultats del coneixement: sensibilitat, enteniment i ra\u00f3, dedicant un cap\u00edtol de La Cr\u00edtica de la Ra\u00f3 Pura a cadascuna: Est\u00e8tica Transcendental, que estudiar\u00e0 la sensibilitat. Anal\u00edtica Transcendental, que estudiar\u00e0 l'enteniment. Dial\u00e8ctica Transcendental, que estudiar\u00e0 la ra\u00f3.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'hermetisme \u00e9s l'estudi i la pr\u00e0ctica de la filosofia oculta i m\u00e0gica, relacionada amb els escrits atribu\u00efts a Hermes Trismegist (Hermes Tres vegades Gran), una divinitat sincr\u00e8tica que combina aspectes de la mitologia del d\u00e9u grec Hermes i el d\u00e9u egipci Thoth. Aquestes creences van influir en la saviesa oculta a Europa en el Renaixement, quan van ser reviscudes per figures com Giordano Bruno i Marsilio Ficino. Per la dificultat d'interpretaci\u00f3 i incomprensibilitat de molts texts d'aquest corrent filos\u00f2fic, hermetisme i herm\u00e8tic va esdevenir sin\u00f3nim d'incomprensible.L'hermetisme filos\u00f2fic s'erigeix sobre la base d'un conjunt d'escrits suposadament apareguts a Egipte sota el per\u00edode de dominaci\u00f3 romana (entre els segles I i IV dC), i posats sota l'advocaci\u00f3 d'Hermes Trismegist. Probablement, l'hermetisme sigui l'\u00abntent hel\u00b7l\u00e8nic\u00bb de sistematitzar filos\u00f2ficament part de les doctrines religioses i m\u00edstiques de la cultura eg\u00edpcia (encara que no s'ha de descartar altres influ\u00e8ncies orientals, com la israeliana, per exemple). Aix\u00ed mateix, \u00e9s molt probable que aquesta sistematitzaci\u00f3 filos\u00f2fica es dugu\u00e9s a terme sobre la base d'altres escrits anteriors de ci\u00e8ncies ocultes (l'anomenat hermetisme t\u00e8cnic o popular).", "target": "Filosofia"}, {"text": "Apercepci\u00f3 \u00e9s un terme introdu\u00eft pel pensador Leibniz (1646 - 1716) per a definir una forma particular de la percepci\u00f3: la percepci\u00f3 acompanyada de la consci\u00e8ncia o \"percepci\u00f3 de la percepci\u00f3\". Implica posar ordre en les dades sensorials de la percepci\u00f3 com a pas previ a atorgar-los un significat. Aquest ordre es fa segons l'experi\u00e8ncia pr\u00e8via de fen\u00f2mens similars i \u00e9s un dels processos centrals de la metacognici\u00f3.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Una propietat \u00e9s all\u00f2 que quan \u00e9s posse\u00eft per un objecte contribueix a fer que aquest objecte sigui com \u00e9s. Una propietat concreta es pot considerar com una forma de ple dret de l'objecte, que a m\u00e9s en general tindr\u00e0 tamb\u00e9 altres propietats. Comprendre com diferents ens determinades poden d'alguna manera compartir algunes mateixes propietats \u00e9s al fonament del problema dels universals.\nAix\u00ed, una propietat es diferencia dels objectes individuals en que pot ser instanciada, i sovint a m\u00e9s d'una cosa. Es diferencia de la classe l\u00f2gica i matem\u00e0tica en que no inclou cap concepte d'extensionalibilitat que la propietat es considera distinta dels objectes que la posseeixen. Les propietats poden o no ser quantificables, i per tant ser o no mesurades en quantitats. El terme atribut t\u00e9 el mateix significat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El progr\u00e9s \u00e9s una evoluci\u00f3 cap a estadis m\u00e9s perfectes, per tant en positiu, sovint oposant-se a involuci\u00f3 o decad\u00e8ncia. Se sol usar el terme en un sentit no material, \u00e9s a dir, una desc\u00e0rrega inform\u00e0tica pot progressar per exemple, en el sentit que avan\u00e7a, per\u00f2 usualment es reserva la paraula per parlar de canvis socials o ideol\u00f2gics.\nAquesta idea que la vida o la humanitat avancen suposa una determinada concepci\u00f3 del temps, per aix\u00f2 \u00e9s impossible en cultures que creuen que el temps \u00e9s c\u00edclic i a m\u00e9s a m\u00e9s implica optimisme i una visi\u00f3 teleol\u00f2gica (creure que tots els \u00e9ssers es van perfeccionant i igualment les comunitats a qu\u00e8 pertanyen). Per aix\u00f2 va sorgir amb la Il\u00b7lustraci\u00f3 i va consolidar-se al segle xix, amb els grans canvis t\u00e8cnics associats a la Revoluci\u00f3 Industrial.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Martin Heidegger (/\u02c8ha\u026ad\u025b\u0261\u0259r, \u02c8ha\u026ad\u026a\u0261\u0259r/) alemany: [\u02c8ma\u0281ti\u02d0n \u02c8ha\u026ad\u025b\u0261\u0250]; (1889 \u2013 1976) fou un fil\u00f2sof alemany que \u00e9s \u00e0mpliament considerat com un dels fil\u00f2sofs m\u00e9s importants del segle xx. \u00c9s conegut sobretot per les seves contribucions a la fenomenologia, l'hermen\u00e8utica i l'existencialisme.Al text fonamental de Heidegger L'\u00e9sser i el temps (1927), s'introdueix el terme 'Dasein' per al tipus d'\u00e9sser espec\u00edfic que posseeixen els humans. Dasein \u00e9s un mode d'\u00e9sser que s'ha tradu\u00eft com \"exist\u00e8ncia\", \"realitat humana\" o principalment \"ser aqu\u00ed\". Heidegger creu que Dasein ja t\u00e9 una comprensi\u00f3 \"pre-ontol\u00f2gica\" i no abstracta que dona forma a la seva vida. Els comentaristes han assenyalat que Dasein i \"estar al m\u00f3n\" s\u00f3n conceptes unitaris en contrast amb la visi\u00f3 \"subjecte / objecte\" de la filosofia racionalista, almenys des de Ren\u00e9 Descartes. Heidegger utilitza una an\u00e0lisi de Dasein per abordar la q\u00fcesti\u00f3 del significat de l'\u00e9sser, que l'erudit de Heidegger Michael Wheeler descriu com \"preocupat per all\u00f2 que fa que els \u00e9ssers siguin intel\u00b7ligibles com a \u00e9ssers\".El treball posterior de Heidegger inclou cr\u00edtiques a la visi\u00f3, comuna en la tradici\u00f3 occidental, que tota la natura \u00e9s una \"reserva permanent\" de gu\u00e0rdia, com si fos una part de l'inventari industrial.Va ser un membre actiu del Partit Nazi de 1933 a 1945. Hi ha controv\u00e8rsia sobre la relaci\u00f3 entre la seva filosifia i el nazisme.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Un trop \u00e9s la substituci\u00f3 d'una expressi\u00f3 per una altra amb el sentit figurat. Es tracta d'un terme propi de la ret\u00f2rica que prov\u00e9 del grec \u03c4\u03c1\u03cc\u03c0\u03bf\u03c2,  trops, que significava \u00abdirecci\u00f3\u00bb. En aquest sentit, el trop \u00e9s el canvi de  direcci\u00f3  d'una expressi\u00f3 que  es desvia  del seu contingut original per a adoptar un altre contingut. En llat\u00ed, el terme es va adaptar com a tropus.\nL'\u00fas dels trops \u00e9s un constituent principal de l'ornatus ret\u00f2ric, una de les qualitats de la elocutio.\nEl nombre i la identitat dels trops ha variat al llarg de la hist\u00f2ria de la ret\u00f2rica, entre els previstos m\u00e9s habitualment hi ha la met\u00e0fora, l'al\u00b7legoria, la hip\u00e8rbole, la meton\u00edmia, la sin\u00e8cdoque, l'antonom\u00e0sia, l'\u00e8mfasi, la ironia, etc.\nLa ret\u00f2rica cl\u00e0ssica constava d'un tractat anomenat De tropis on s'estudiava l'\u00fas de les paraules en un sentit diferent de l'habitual. Els trops ocupen un lloc important en el llenguatge literari, especialment en la poesia l\u00edrica, encara que no exclusivament: poden trobar-se tamb\u00e9 en el llenguatge col\u00b7loquial.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La paradoxa de Condorcet, o efecte Condorcet, en realitat \u00e9s m\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 espinosa de la teoria de la decisi\u00f3 o un dilema de la democr\u00e0cia que no pas una paradoxa l\u00f2gica.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La dignitat \u00e9s un dret innat de les persones a ser tractades amb respecte, de manera justa i a recon\u00e8ixer la seva v\u00e0lua en tant que humans. \u00c9s objecte de protecci\u00f3 per les lleis internacionals i pels principis de l'\u00e8tica. \u00c9s el centre de la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans, el principi del qual es deriven tots els altres. Altres autors, com M.E. Banyan, exposa que la dignitat, com qualsevol virtut c\u00edvica, no \u00e9s una qualitat inherent en la naturalesa humana. Ser digne \u00e9s una virtud que s'adquireix en practicar-la i es perd si no es practica, com Arist\u00f2til exposa a l'\u00c8tica a Nic\u00f2mac, Teoria de la virtut i comporta altres qualitats com la temperan\u00e7a, la voluntat i la const\u00e0ncia entre altres.\nPer Immanuel Kant, les persones son fins pr\u00f2piament per ells mateixos i s\u00f3n objecte de respecte. El tracte digne a persones i \u00e9ssers racionals \u00e9s un instrument que porta a respectar la persona i els seus drets.La dignitat humana pot veure's amena\u00e7ada pel tracte vexatori, sigui en el cas de la discriminaci\u00f3, de la tortura, l'esclavatge o les condicions f\u00edsiques que impedeixin la vida amb un m\u00ednim benestar. Igualment es q\u00fcestiona en els dilemes de la bio\u00e8tica, on funciona com a l\u00edmit per a les intervencions cient\u00edfiques i en el paper de l'Estat sobre l'individu.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'emotivisme moral \u00e9s un moviment filos\u00f2fic que considera que l'aut\u00e8ntic fonament b\u00e0sic del judici moral no s\u00f3n informatius (no tenen contingut objectivable), sin\u00f3 que exerceixen nom\u00e9s la funci\u00f3 d'expressar o suscitar sentiments o emocions. S\u00f3n els sentiments els que poden mostrar la bondat o maldat de les accions humanes. Aix\u00f2 t\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s important la no exist\u00e8ncia d'una moral general basada en la ra\u00f3, sin\u00f3 que la moral est\u00e0 basada en els sentiments, en un gust similar al gust est\u00e8tic, i, per tant la pretensi\u00f3 de crear normes morals racionals no t\u00e9 sentit. No se sap, racionalment, que una acci\u00f3 \u00e9s moralment reprovable, sin\u00f3 que se sent.\nDavid Hume, un dels m\u00e0xims exponents de l'emotivisme moral, no nega que la ra\u00f3 intervingui al crear el judici moral. El que nega \u00e9s que sigui l'\u00fanica que interv\u00e9, fins i tot nega que sigui l'element m\u00e9s important, per\u00f2 sense arribar a afirmar que la ra\u00f3 estigui totalment fora de l'elaboraci\u00f3 del judici moral. La postura de Hume no \u00e9s l'\u00fanica versi\u00f3 de l'Emotivisme Moral. Existeixen altres autors com Shaftesbury, Hutcheson al segle xviii o Alfred Jules Ayer al segle xx, entre d'altres.\nLa versi\u00f3 contempor\u00e0nia de l'emotivisme va ser proposada inicialment per I A Richards i C K Ogden, en El significat del significat (1923), i la van acceptar autors com Bertrand Russell, A.J. Ayer i sobretot C L Stevenson (\u00c8tica i llenguatge, 1945) i, en general, aquells que s'oposaven a l'intu\u00efcionisme \u00e8tic. Segons Ayer, l'enunciat \u00abvas fer malament al mentir\u00bb t\u00e9 el mateix valor de fet o de coneixement que l'enunciat \u00abhas mentit\u00bb, encara que hi afegeix un cert to de reprovaci\u00f3. El contingut dels enunciats \u00e8tics, llavors, no \u00e9s un altre que l'expressi\u00f3 dels propis sentiments cap aquest fet, aix\u00ed com el desig d'incitar als altres a aquests mateixos sentiments. Els conceptes morals revelen els estats d'\u00e0nim de qui les profereix i no s\u00f3n verificables. Per aix\u00f2, els judicis morals, al no ser descriptius, no s\u00f3n ni vertaders ni falsos i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, l'\u00e8tica no admet cap tractament racional i, per tant, acaba en una forma d'irracionalisme. Per tal de superar aquest aspecte irracionalista s'han desenvolupat altres teories \u00e8tiques com el descriptivisme i el prescriptivisme. T\u00e8cnicament, l'emotivisme constitueix la teoria contr\u00e0ria al racionalisme moral.\nDes del punt de vista de l'epistemologia sovint es defensa que l'emotivisme \u00e8tic es fonamenta en la teoria \u00e8tica de David Hume, pel qual \u00abla moralitat es determina mitjan\u00e7ant el sentiment\u00bb. Per\u00f2 per a Hume, aix\u00f2 vol dir que en tot home hi ha una mateixa natura emotiva, igual a la de qualsevol altre home, que li permet sentir la moralitat de la mateixa manera. Aix\u00f2 permet poder parlar d'una moralitat universal; l'emotivisme, en canvi, que es remet a les emocions particulars de cadasc\u00fa, no. Per altra part, l'emotivisme moral de Hume, en estar basat en la natura emotiva, que t\u00e9 evidentment una base biol\u00f2gica des de la perspectiva evolucionista, permet estendre la consideraci\u00f3 \u00e8tica als animals i no solament als humans.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La hist\u00f2ria de la filosofia \u00e9s el conjunt de problemes i pensadors que han dominat el pensament al llarg dels segles, amb influ\u00e8ncies constants entre per\u00edodes i relectures de les afirmacions de fil\u00f2sofs anteriors. \u00c9s dif\u00edcil parlar d'una sola hist\u00f2ria de la filosofia, per\u00f2, ja que al marge de la divisi\u00f3 entre filosofia oriental i filosofia occidental, cada disciplina de la filosofia t\u00e9 la seva pr\u00f2pia evoluci\u00f3 i sovint els aven\u00e7os es deuen a altres ci\u00e8ncies afins.\nNo obstant aix\u00f2, es poden establir grans per\u00edodes, marcats per una manera de fer i un conjunt de temes com a preocupacions centrals:\n\nFilosofia antiga: nascuda a Gr\u00e8cia per l'intent de racionalitzar la mitologia. Senta les bases de totes les disciplines, el centre de recerca \u00e9s l'home i la seva relaci\u00f3 amb el cosmos (de manera que sorgeixen les preguntes claus de qu\u00e8 vol dir \u00e9sser i com ha d'actuar l'home civilitzat). Hi ha un transvasament total entre filosofia i la ci\u00e8ncia incipient.Filosofia medieval: preocupada b\u00e0sicament per la relaci\u00f3 entre pensament racional i religi\u00f3, est\u00e0 dividida en diverses branques segons les creences dels pensadors i mostra una gran depend\u00e8ncia de la filosofia antiga.Filosofia moderna: impulsada per l'auge de la ci\u00e8ncia, el centre d'inter\u00e8s es despla\u00e7a cap al coneixement i els seus l\u00edmits, incloent l'\u00e8tica com a camp de coneixement moral. Comencen les divisions en escoles segons nacionalitats.Filosofia contempor\u00e0nia: neix amb l'anomenat gir ling\u00fc\u00edstic, que q\u00fcestiona l'\u00fas de la llengua ordin\u00e0ria. La majoria de problemes filos\u00f2fics tradicionals es redueixen a una q\u00fcesti\u00f3 sem\u00e0ntica. S'impulsa per aquest motiu la l\u00f2gica (en relaci\u00f3 amb l'aven\u00e7 de les matem\u00e0tiques i la computaci\u00f3). Sorgeixen noves subdisciplines, el pensament s'especialitza i rep influ\u00e8ncies ben diverses.No hi ha un acord un\u00e0nime sobre una divisi\u00f3 temporal estricta en la filosofia occidental, tot i que \u00e9s m\u00e9s o menys acceptada una divisi\u00f3 segons els per\u00edodes tradicionals de la hist\u00f2ria occidental: edat antiga, edat mitjana, Renaixement, edat moderna i edat contempor\u00e0nia. No obstant aix\u00f2, hi ha qui creu que la filosofia moderna i contempor\u00e0nia formen un \u00fanic bloc, o b\u00e9 que la filosofia medieval \u00e9s nom\u00e9s la visi\u00f3 religiosa de les q\u00fcestions de la filosofia antiga. D'altres pensadors afirmen que no es pot assimilar l'evoluci\u00f3 de les etapes filos\u00f2fiques a les edats de la hist\u00f2ria.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Gilles Deleuze (Par\u00eds, 1925 - 1995), fou un fil\u00f2sof franc\u00e8s. Entre 1944 i 1948, va cursar els seus estudis de filosofia a La Sorbona. Alguns dels seus professors van ser Ferdinand Alqui\u00e9, Georges Canguilhem, Maurice de Gandillac i Jean Hippolyte. Despr\u00e9s de finalitzar els seus estudis el 1948, es va consagrar a realitzar una s\u00e8rie de monografies sobre alguns fil\u00f2sofs (Kant, Spinoza, Nietzsche, Bergson), els quals, malgrat el seu eminent valor did\u00e0ctic, contenen les primeres formes de consolidaci\u00f3 del seu propi pensament intel\u00b7lectual.\nAquest pensament es configura plenament amb la publicaci\u00f3 de Difer\u00e8ncia i repetici\u00f3 i L\u00f2gica del sentit, el primer de 1968 i el segon de 1969. Tamb\u00e9 el 1969, coneix a F\u00e9lix Guattari, un psicoanalista heterodox, amb el qual comen\u00e7ar\u00e0 una llarga i fruct\u00edfera col\u00b7laboraci\u00f3, que cristal\u00b7litzar\u00e0 en els dos volums de Capitalisme i esquizofr\u00e8nia: L'Anti-\u00c8dip i Mil altiplans. Arran d'aquesta col\u00b7laboraci\u00f3 \u00e9s que apareix la famosa declaraci\u00f3 de Deleuze en la qual s'estableix que \"El que defineix un sistema pol\u00edtic \u00e9s el cam\u00ed pel qual la seva societat ha transitat\u201d.\nA m\u00e9s de les seves obres de relectura del treball d'altres fil\u00f2sofs, Deleuze va escriure tamb\u00e9 sobre escriptors (Kafka, Alfred Jarry, Proust, Sacher-Masoch) i sobre el cinema. Gilles Deleuze es retirar\u00e0 de la vida universit\u00e0ria el 1987.\n\u00abUn dia, el segle ser\u00e0 deleuzi\u00e0\u00bb, va ser l'expressi\u00f3 de Michel Foucault en relaci\u00f3 a un fil\u00f2sof que va marcar profundament el pensament de la segona meitat del segle xx. \u00abLa filosofia \u00e9s l'art de formar, d'inventar, de fabricar els conceptes\u00bb, dir\u00e0 el mateix Deleuze en Qu'est-ce que la philosophie? (Qu\u00e8 \u00e9s la filosofia?).\nEn els seus \u00faltims anys de vida, Deleuze va sofrir d'una greu insufici\u00e8ncia respirat\u00f2ria. Es va llevar la vida el 4 de novembre de 1995 llan\u00e7ant-se al buit per una finestra del seu apartament en la Avenue Niel.", "target": "Filosofia"}, {"text": "David Woodard (nascut el 6 d'abril de 1964) \u00e9s un escriptor i director d'orquestra estatunidenc. Durant la d\u00e8cada dels noranta, va inventar el terme \u201cpr\u00e8quiem\u201d, una paraula composta per la uni\u00f3 de preventiu i r\u00e8quiem, per descriure la seva pr\u00e0ctica budista de compondre m\u00fasica dedicada a ser tocada durant o poc abans de la mort del seu subjecte.Els serveis memorials de Los Angeles, en els quals Woodard ha estat director o director de m\u00fasica, inclouen una cerim\u00f2nia c\u00edvica de 2001 celebrada a l'ara obsolet funicular ferroviari Angels Flight, en honor de l'accident a causa del qual Leon Praport va morir i en el qual la seva v\u00eddua Lola va resultar lesionada. Ha realitzat diversos r\u00e8quiems per la fauna, incloent un per un pelic\u00e0 bru de Calif\u00f2rnia, a la cresta de berma d'una platja en qu\u00e8 va caure l'animal.Woodard \u00e9s conegut per les seves r\u00e8pliques de la Dreamachine (m\u00e0quina de somnis), un l\u00e0mpada lleugerament psicoactiva que han estat exhibides en museus d'art a tot el m\u00f3n. A Alemanya i el Nepal, \u00e9s conegut per les seves contribucions a la revista liter\u00e0ria Der Freund, incloent escrits sobre el karma interesp\u00e8cie, la consci\u00e8ncia de les plantes, i l'assentament paraguai\u00e0 a Nova Germania.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Marshall Howard Berman (Bronx, Nova York,1940 - 2013) va ser un fil\u00f2sof i escriptor marxista humanista estatunidenc. Va ser professor de ci\u00e8ncies pol\u00edtiques al City College de Nova York i al Graduate Center de la City University de Nova York, ensenyant filosofia pol\u00edtica i urbanisme.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Cui prodest, tamb\u00e9 Cui bono (\u00abqui se'n beneficia?\u00bb), \u00e9s una locuci\u00f3 llatina que fa refer\u00e8ncia al fet que en molts casos, a l'hora de determinar l'autor d'un acte, pot ser molt aclaridor preguntar-se qui es beneficiaria dels resultats. En el cas d'un delicte sovint aix\u00ed es pot arribar a trobar indicis per a determinar-ne el culpable. \u00c9s considerat un dels principis del Dret rom\u00e0.Encara que aquest principi \u00e9s molt usat en criminal\u00edstica, no \u00e9s senzill determinar qui \u00e9s o qui s\u00f3n els que es poden beneficiar d'un fet, ni tampoc pressuposar que tots els beneficiats per for\u00e7a hi han d'estar implicats, encara m\u00e9s quan el culpable els pot fer servir de cap de turc per a encaminar l'atenci\u00f3 lluny de la seva persona.\nCicer\u00f3 atribu\u00ed la frase cui bono a l'antic censor i c\u00f2nsol rom\u00e0 Luci Cassi Long\u00ed Ravil\u00b7la, i va popularitzar-ne el seu \u00fas:\n\nS\u00e8neca va utilitzar l'expressi\u00f3 cui prodest en Medea (acte primer, escena primera, versos 500-501): \u00abcui prodest scelus, is fecit\u00bb (aquell a qui aprofita el crim \u00e9s qui l'ha com\u00e8s). S\u00e8neca utilitza la locuci\u00f3 en la seva an\u00e0lisi, no criminalistica, de l'ess\u00e8ncia dels diversos beneficis i regals.Hi ha un \u00fas alternatiu molt est\u00e8s per\u00f2 erroni de la locuci\u00f3: Quid prodest? (en interrogatives indirectes sense signe interrogatiu), encara que en aquest cas significa \"qu\u00e8 \u00e9s \u00fatil?\" o \"quina cosa beneficia?\", ja que quid \u00e9s la forma neutra, en nominatiu, del pronom indefinit interrogatiu llat\u00ed quis, amb la qual cosa la interrogaci\u00f3 d'autoria resta totalment desvirtuada.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Un B\u00e9 de Giffen \u00e9s un producte que posse\u00efx una corba de demanda amb pendent positiu. Aix\u00f2 significa que a mesura que el preu del b\u00e9 augmenta, els consumidors en desitjaran adquirir una major quantitat, i quan el preu d'aquest b\u00e9 comenci a descendir, voldran adquirir-ne una quantitat cada vegada menor. Es pot discutir l'exist\u00e8ncia d'aquests b\u00e9ns en el m\u00f3n real, per\u00f2 hi ha un model econ\u00f2mic que explica com una cosa aix\u00ed pot existir. Aquests b\u00e9ns reben el nom de Robert Giffen, a qui atribu\u00efx aquesta idea Alfred Marshall en el seu llibre Principles of Economics.Per a la majoria dels productes, l'elasticitat preu-demanda \u00e9s negativa. En altres paraules, preu i demanda es mouen en direcci\u00f3 contr\u00e0ria; si el preu puja, la quantitat demanada baixa, i a l'inrev\u00e9s. Els b\u00e9ns de Giffen s\u00f3n una excepci\u00f3 a aix\u00f2. La seva elasticitat preu-demanda \u00e9s positiva. Quan el preu puja, la demanda augmenta, i al rev\u00e9s. Per a ser un veritable b\u00e9 Giffen, el preu ha de ser l'\u00fanica cosa que canvi\u00ef per a obtenir una variaci\u00f3 en la quantitat demandada, de manera que els b\u00e9ns de luxe en queden al marge. L'exemple cl\u00e0ssic de Marshall \u00e9s el b\u00e9 inferior dels aliments b\u00e0sics, la demanda dels quals ve definida per la pobresa que fa als seus consumidors no poder consumir menjar de millor qualitat. Segons augmenta el preu dels aliments b\u00e0sics, els consumidors no es poden permetre adquirir altres tipus d'aliments pel que han d'augmentar-ne el consum.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Mircea Eliade  (pronunciaci\u00f3 en roman\u00e8s: /\u02c8mirt\u0361\u0283e\u032fa eli\u02c8ade/) (Bucarest, 9 de mar\u00e7 de 1907 \u2013 Chicago, 22 d'abril de 1986) fou un estudi\u00f3s roman\u00e8s especialitzat en mitologia i hist\u00f2ria de la religi\u00f3. Gran coneixedor d'idiomes i amb formaci\u00f3 en filosofia, va divulgar i analitzar relats i s\u00edmbols relacionats amb les creences del m\u00f3n europeu i oriental.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La paradoxa de la informaci\u00f3 (o paradoxa de la informaci\u00f3 de Hawking) fou una hip\u00f2tesi formulada pel f\u00edsic brit\u00e0nic Stephen Hawking cap als anys 70.\nVa ser desenvolupada per respondre a una misteriosa q\u00fcesti\u00f3 relacionada amb els forats negres; qu\u00e8 succeeix amb la informaci\u00f3 de la mat\u00e8ria absorbida d'un forat negre despr\u00e9s que aquest desapareix? Hawking argument\u00e0 que la informaci\u00f3 acabava perdent-se, vulnerant d'aquesta manera un dels majors principis de la f\u00edsica, el de la informaci\u00f3, que estableix que aquesta mai desapareix.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La paradoxa de l'estalvi (en angl\u00e8s paradox of thrift) \u00e9s una paradoxa econ\u00f2mica formulada per John Maynard Keynes.\nLa paradoxa demostra que si tothom estalvia m\u00e9s diners durant un per\u00edode de recessi\u00f3, llavors el nivell de demanda agregada caur\u00e0 i aix\u00f2 repercutir\u00e0 en un nivell total d'estalvi de l'economia menor. Aix\u00f2 s'explica perqu\u00e8 un augment de l'estalvi de tots els individus implica una disminuci\u00f3 del consum total i una disminuci\u00f3 de la demanda agregada es tradueix en un menor creixement (o decreixement) econ\u00f2mic. Aquesta paradoxa es basa en l'assumpci\u00f3 keynesiana que les recessions econ\u00f2miques s\u00f3n degudes a caigudes de la demanda agregada.\nEs tracta doncs d'una variant del dilema del presoner, ja que estalviar \u00e9s benefici\u00f3s per a cada individu per\u00f2 si tothom estalvia llavors \u00e9s nociu per a l'economia en conjunt. \u00c9s una paradoxa perqu\u00e8 \u00e9s exactament el contrari que suggereix el sentit com\u00fa.\nEconomistes no keynesians critiquen aquesta teoria basant-se en dos aspectes. En primer lloc si la demanda cau i els preus baixen, els preus baixos estimularan la demanda i aix\u00f2 amortitzar\u00e0 la caiguda i reactivar\u00e0 el cicle econ\u00f2mic. I en segon lloc, l'estalvi s\u00f3n fons disponibles per a pr\u00e9stecs. Aix\u00ed doncs un augment de l'estalvi far\u00e0 disminuir el tipus d'inter\u00e8s i estimular\u00e0 la demanda de pr\u00e9stecs i la inversi\u00f3.\nEs va afirmar ja l'any 1714 a La faula de les abelles i pensaments similars daten de l'antiguitat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Joan Andreu Estrany (Val\u00e8ncia, ? - Val\u00e8ncia, 1530) va ser un sacerdot, te\u00f2leg i humanista valenci\u00e0.\nVa estudiar a Alcal\u00e0, on un dels seus mestres fou Antonio de Nebrija, i a Par\u00eds, des d'on va tornar a Val\u00e8ncia essent ja un prestigi\u00f3s mestre en arts. En la Universitat de Val\u00e8ncia es va doctorar, hi va exercir successivament les c\u00e0tedres de filosofia moral (1515 i 1517), filosofia natural (1516) i l\u00f2gica (1517 i 1522), i en va ser nomenat rector el 1517. Alguns dels seus deixebles foren Miquel Jeroni Ledesma, Cosme Dami\u00e0 i Pere Joan Nunyes. Joan de Borja, tercer duc de Gandia, sol\u00b7licit\u00e0 ser instru\u00eft per ell i l'afavor\u00ed amb el seu mecenatge. Meresqu\u00e9 l'elogi del seu amic Llu\u00eds Vives: \u00abHomo qui summae eruditioni summam quoque probitatem adjunxit\u00bb, i d'altres personalitats eminents com ara Pere Antoni Beuter, Vicent Mariner i Gregori Maians.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La condici\u00f3 postmoderna: Informe sobre el saber \u00e9s un assaig de cent-nou p\u00e0gines que Jean-Fran\u00e7ois Lyotard va escriure en 1974 i que posava en dubte el que al m\u00f3n occidental d'aleshores es considerava coneixement, a m\u00e9s dels c\u00e0nons i les metanarratives en general. El t\u00edtol original en franc\u00e8s va ser La condition postmoderne: rapport sur le savoir. Es considera una de les aportacions m\u00e9s conegudes al debat sobre la postmodernitat.Escrit per un autor que va popularitzar el paradigma est\u00e8tic del postmodernisme a l'entorn universitari franc\u00e8s, origin\u00e0riament es tractava d'un informe sobre el saber al segle xx que va encarregar-li el govern de Quebec. Lyotard considera que la q\u00fcesti\u00f3 del progr\u00e9s cient\u00edfic est\u00e0 alterat per la \"incredulitat\" contra les metanarratives, \u00e9s a dir, els esquemes narratius totalitaris i globalitzadors que pretenen explicar la integritat de la hist\u00f2ria humana, de la seva experi\u00e8ncia i el seu coneixement.Confrontant el saber cient\u00edfic al narratiu, s'interroga sobre aquestes categories des de la mirada dels canvis als quals han pogut estar sotmeses per la informatitzaci\u00f3 de la societat a l'era post-industrial. Les meta-narratives de la modernitat que posa en q\u00fcesti\u00f3 s\u00f3n l'emancipaci\u00f3 del subjecte racional i les interpretacions hegelianes de la hist\u00f2ria de la humanitat que, segons ell, van legitimar el projecte de les ci\u00e8ncies modernes (de l'edat contempor\u00e0nia) i dels seus poders econ\u00f2mics i pol\u00edtics. Lyotard considera que, despr\u00e9s de les atrocitats del nazisme i de la informatitzaci\u00f3 de la societat, aquestes meta-narratives han perdut tota credibilitat possible i que el \"saber\" proposat per aquests poders s'ha convertit en una simple mercaderia informacional.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Charles Taylor \u00e9s professor de dret i filosofia a la Northwestern University i professor em\u00e8rit del departament de filosofia de la Universitat McGill.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El presentisme \u00e9s una teoria de la filosofia que postula que nom\u00e9s existeix el present, ja que el passat ja no existeix i el futur \u00e9s una anticipaci\u00f3. Quan aquests instants s'esdevenen s\u00f3n sempre presents i per tant no t\u00e9 sentit distingir entre tots tres. Aquest concepte s'inspira en les teories d'Agust\u00ed d'Hipona i David Hume, segons el qual el jo es redu\u00efa a l'acumulaci\u00f3 d'impressions en un moment, negant aix\u00ed la consci\u00e8ncia o la identitat constru\u00efda com a realment existents.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Albert Saoner Barberis (Palma, 19 d'abril de 1934 - 31 de mar\u00e7 de 1999).Professor i fil\u00f2sof.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Irracional (del llat\u00ed irrationalis) es refereix a fets o idees que contradiuen la ra\u00f3 humana (del llat\u00ed ratio), o de la qual aquesta se li escapa. El bi\u00f2leg Albert Ellis afirm\u00e0 que la irracionalitat forma part de la naturalesa humana per trets innats.En matem\u00e0tiques, els nombres irracionals s\u00f3n aquells que no es poden expressar com a quocient de dos nombres enters, com el nombre Pi, que \u00e9s determinat per un algorisme matem\u00e0tic.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Carmen \u00c1valos del Pino \u00e9s Doctora en Filosofia (PhD) per la Universitat de Cambridge, Llicenciada en antropologia per la Universitat de Barcelona, i ha fet estudis de cinema a Par\u00eds (Ateliers Varan i \u00c9cole Pratique des Hautes \u00c9tudes-Sorbonne).\nHa treballat com a directora de documentals en diferents mitjans com TVE (programa Gran Angular), beteb\u00e9 (Nits Tem\u00e0tiques) o La Cinqu\u00e8me Fran\u00e7a (Programa G\u00e9n\u00e9ration 2000). Actualment t\u00e9 un llargmetratge en fase de preproducci\u00f3: \u201cCuando se giran las sombras\u201d, produ\u00eft per ORREAGA PRODUCCIONES, S.L. i FISHCORB FILMS.Des de fa m\u00e9s de 10 anys, \u00e9s analista de guions i directora de projectes de ficci\u00f3 i documentals, alguns t\u00edtols: \u201c48 grados\u201d (2012); \u201cRobin Bank\u201d, estrena prevista en 2021, \u201cThe man who wanted to see It all\u201d (2019), \u201cSer\u00e1s hombre\u201d (2018) o \"Els Nens del Nepal\" (Goya al millor curtmetratge 2004).\n\u00c9s professora de cinema a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona en els graus de Comunicaci\u00f3 Audiovisual i Publicitat, Humanitats i Periodisme. En els \u00faltims anys ha estat professora de diversos m\u00e0sters de l'\u00e0mbit audiovisual: m\u00e0ster de Documental Creatiu, m\u00e0ster de Periodisme Literari, m\u00e0ster de Comunicaci\u00f3 i G\u00e8nere, i del m\u00e0ster en estrat\u00e8gia i creativitat digital. \u00c9s professora en escoles de cinema com Bande \u00e0 Part de Barcelona i al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'instrumentalisme \u00e9s una doctrina filos\u00f2fica segons la qual les idees i les teories a la ci\u00e8ncia no posseeixen un valor absolut, sin\u00f3 que aquest dep\u00e8n de la seva habilitat en fer prediccions \u00fatils i verificables, i que no t\u00e9 la \"veritat\" com a objectiu, sin\u00f3 les necessitats i proposicions o reptes als quals s'enfronten els humans, els quals proposa resoldre per mitj\u00e0 de l'acci\u00f3.\nAix\u00ed, per als instrumentalistes, la filosofia ha de ser un instrument que permeti a les persones adaptar-se millor al m\u00f3n o transformar-lo.\nL'instrumentalisme (tamb\u00e9 conegut com a \"pragmatisme\") se centra en el desenvolupament actiu de l'individu en el seu entorn, \u00e9s a dir, la realitzaci\u00f3 del \"jo\" per la participaci\u00f3 en l'acci\u00f3 col\u00b7lectiva. Segons John Dewey, l'\u00e8sser hum\u00e0 viu un proc\u00e9s d'interacci\u00f3 amb el seu entorn: en primer lloc en presentar-se una situaci\u00f3 problem\u00e0tica es recerquen dades i par\u00e0metres per finalitzar amb una fase d'elaboraci\u00f3 reflexiva de les solucions i de proves per trobar la soluci\u00f3 que convingui. Aquesta metodologia es troba en alguns corrents pedag\u00f2gics i de presa de decisions.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El Col\u00b7legi de Cordelles, o Col\u00b7legi de Santa Maria i de Sant Jaume (el nom complet era Imperial i Reial Seminari de Nobles de Cordelles), fou una instituci\u00f3 educativa de Barcelona .", "target": "Filosofia"}, {"text": "Sinceritat i autenticitat (angl\u00e8s: Sincerity and Authenticity) \u00e9s un llibre de 1972 escrit per Lionel Trilling, basat en una s\u00e8rie de lli\u00e7ons que va donar quan ocupava la c\u00e0tedra Charles Eliot Norton de la Universitat Harvard (les anomenades Charles Eliot Norton Lectures), i que proposa una distinci\u00f3 filos\u00f2fica, no exacta, entre aquests dos conceptes fent servir exemples hist\u00f2rics extrets de la literatura en els quals s'examina la relaci\u00f3 entre el self (el jo, la pr\u00f2pia percepci\u00f3, la identitat) i la cultura de la seva \u00e8poca.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Edmund Husserl [\u02cc\u02c0\u025btm\u0325\u028ant \u035c \u02c8h\u028as\u0250l] (Prossnitz, Mor\u00e0via, Imperi austr\u00edac, 1859 - Friburg de Brisg\u00f2via, Alemanya, 1938) fou un fil\u00f2sof alemany d'origen jueu.\nFou alumne de Franz Brentano i Carl Stumpf a Halle, i el 1901 fou professor a G\u00f6ttingen i Friburg de Brisg\u00f2via, i cap de l'escola fenomenol\u00f2gica. La seva evoluci\u00f3 intel\u00b7lectual, marcada successivament per l'influx de Plat\u00f3, Ren\u00e9 Descartes i Immanuel Kant, descriu una mena d'arc que va del pol objectiu al pol subjectiu de la consci\u00e8ncia. La seva primera obra es caracteritza pel descobriment i la descripci\u00f3 del contingut ideal del coneixement: les \"ess\u00e8ncies\" de les coses. En obres posteriors, introdu\u00ed la problem\u00e0tica cr\u00edtica de l'epokh\u00e9 i transform\u00e0 aix\u00ed el realisme aparent de la primera \u00e8poca en una mena d'idealisme transcendental que cerca en la consci\u00e8ncia \u2014una consci\u00e8ncia transcendental a l'estil de Kant i, per tant, intersubjectiva\u2014 el fonament absolut del m\u00f3n d'objectes que s'hi constitueix. Endem\u00e9s, el 1887, es convert\u00ed al cristianisme luter\u00e0 i abandon\u00e0 el judaisme.\nEn les darreres obres aborda temes nous: la veritat prejudicial, la temporalitat de la consci\u00e8ncia, la mundanitat de l'\u00e9sser hum\u00e0, etc., que semblen preparar el futur pensament de Martin Heidegger. Considerat com a fundador de la fenomenologia, Husserl no concep el fenomen sin\u00f3 com la realitat mateixa, tal com \u00e9s donada a l'\u00e9sser hum\u00e0 immediatament en el coneixement. La primera etapa de la fenomenologia \u00e9s dominada, doncs, per l'admiraci\u00f3, gaireb\u00e9 plat\u00f2nica, per la pres\u00e8ncia de les coses en la consci\u00e8ncia. Hom subratlla alhora la intencionalitat del coneixement: la consci\u00e8ncia no \u00e9s mai solipsista, \u00e9s consci\u00e8ncia d'alguna cosa i tendeix sempre vers un objecte, i aix\u00ed la correlaci\u00f3 consci\u00e8ncia-cosa domina el pensament de Husserl. Resta nom\u00e9s a determinar si la cosa \u00e9s en si mateixa o \u00e9s per la consci\u00e8ncia. En decidir-se per la segona alternativa, Husserl transforma definitivament la primitiva fenomenologia de les ess\u00e8ncies en una fenomenologia transcendental, posant l'\u00e8mfasi en la reducci\u00f3 transcendental; per\u00f2, en lloc d'instal\u00b7lar-se definitivament en un dels dos pols de la relaci\u00f3 subjecte-objecte, se situa al bell mig de l'arc transcendental que els enlla\u00e7a, i des d'all\u00ed analitza i descriu les estructures essencials de l'un i de l'altre. Aquesta situaci\u00f3 \u00e9s inestable i el pensament de Husserl dona proves d'aquesta inestabilitat. Ell pensa, per\u00f2, que \u00e9s la situaci\u00f3 peculiar del fil\u00f2sof. Aquest pensament va influir posteriorment en Edith Stein (St. Teresa Benedicta de la Creu), Eugen Fink, Martin Heidegger, Jean-Paul Sartre, Maurice Merleau-Ponty i Max Scheler, el seu principal deixeble.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La filosofia anal\u00edtica \u00e9s un corrent filos\u00f2fic dominant durant el segle xx, que va centrar l'atenci\u00f3 en la l\u00f2gica matem\u00e0tica, l'an\u00e0lisi del llenguatge, i en general, la identificaci\u00f3 amb la concepci\u00f3 cient\u00edfica de la natura.\nEspec\u00edficament, el terme filosofia anal\u00edtica es pot referir a:\na) Un m\u00e8tode de fer filosofia que es caracteritza per l'\u00e8mfasi en l'argumentaci\u00f3 clara, sovint mitjan\u00e7ant l'\u00fas de la l\u00f2gica, l'estudi filos\u00f2fic del llenguatge, i el respecte per les ci\u00e8ncies naturals.b) Alguns desenvolupaments espec\u00edfics de la filosofia de principis del segle xx, com s\u00f3n les aportacions de Bertrand Russell, Gottlob Frege, i el positivisme l\u00f2gic. En aquest sentit, la filosofia anal\u00edtica t\u00e9 uns compromisos fil\u00f2sofics espec\u00edfics, no tots compartits per la filosofia anal\u00edtica contempor\u00e0nia, en particular:\nLa visi\u00f3 positivista que no hi ha veritats espec\u00edficament filos\u00f2fiques, i que l'objecte de la filosofia \u00e9s la clarificaci\u00f3 l\u00f2gica del pensament; aix\u00f2 es pot contrastar amb el fonamentisme tradicional, derivaci\u00f3 de l'aristotelisme, que veu la filosofia com un tipus especial de ci\u00e8ncia, la m\u00e9s alta, que investiga les raons fonamentals i els principis de tot. Com a resultat, molts fil\u00f2sofs anal\u00edtics han considerat les seves investigacions com a part de les ci\u00e8ncies naturals.La creen\u00e7a que la clarificaci\u00f3 del pensament nom\u00e9s es pot aconseguir mitjan\u00e7ant l'an\u00e0lisi de la forma l\u00f2gica de les proposicions filos\u00f2fiques. La forma l\u00f2gica d'una proposici\u00f3 \u00e9s una manera de representar-la, normalment utilitzant un m\u00e8tode formal de gram\u00e0tica i el simbolisme d'un sistema l\u00f2gic, per a ressaltar la seva semblan\u00e7a amb altres proposicions del mateix tipus. No obstant aix\u00f2, els fil\u00f2sofs anal\u00edtics no es posen d'acord sobre la forma l\u00f2gica correcta per a estudiar el llenguatge ordinari.El ref\u00fas a escombrar els sistemes filos\u00f2fics que donen m\u00e9s import\u00e0ncia al detall, el sentit com\u00fa, i el llenguatge ordinari.La filosofia anal\u00edtica s'ent\u00e9n sovint en contrast amb altres tradicions filos\u00f2fiques, sobretot les filosofies continentals com l'existencialisme, la fenomenologia i el hegelianisme.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El pr\u00edncep (Il Principe) \u00e9s un tractat de pol\u00edtica escrit per Nicolau Maquiavel (1469 - 1527), el qual ha estat tradu\u00eft al catal\u00e0 per Jordi Moners i Sinyol, i Carme Arenas. Pere Coromines va comen\u00e7ar a traduir El pr\u00edncep durant la segona d\u00e8cada del segle xx,\nper\u00f2 el va abandonar r\u00e0pidament. Va deixar alguns experiments de traducci\u00f3 per part del Tractat de Maquiavel: la dedicat\u00f2ria i els tres primers cap\u00edtols.\nL'obra, redactada el 1513, va fer que Maquiavel no pogu\u00e9s acabar el llibre Discursos sobre la primera d\u00e8cada de Titus Livi fins el primer semestre de 1514; fou dedicada a Lloren\u00e7 de M\u00e8dici, a qui va adre\u00e7at tamb\u00e9 el darrer cap\u00edtol (cap. xxvi), escrit versemblantment al mateix temps que la dedicat\u00f2ria per exhortar-lo a alliberar i unificar pol\u00edticament It\u00e0lia. El pr\u00edncep fou publicat p\u00f2stumament el 1532 i representa una fita en el desenvolupament d'una concepci\u00f3 realista de la pol\u00edtica. L'obra ha estat considerada com el punt de partida de la ci\u00e8ncia pol\u00edtica moderna, ja que Maquiavel, fonamentant-se en el naturalisme renaixentista, trenca la depend\u00e8ncia de la pol\u00edtica amb la moral, amb la religi\u00f3 o amb la idealitzaci\u00f3. I realitza una an\u00e0lisi i una descripci\u00f3 de la societat que es basa en la realitat efectiva, segons principis realistes i immanents i mostra com esdevenir i mantenir-se pr\u00edncep, analitzant exemples de la hist\u00f2ria antiga i la hist\u00f2ria italiana de l'\u00e8poca. Com que l'obra no donava consells morals al pr\u00edncep com els tractats cl\u00e0ssics dirigits als reis i, al contrari, aconsellava en determinats casos accions contr\u00e0ries a la bona moral, sovint se l'acusava d'immoralisme, i aix\u00f2 don\u00e0 lloc a l'ep\u00edtet maquiav\u00e8l\u00b7lic. No obstant aix\u00f2, l'obra ha gaudit d'una gran posteritat i ha estat elogiada i analitzada per molts pensadors.", "target": "Filosofia"}, {"text": "En teoria cr\u00edtica i desconstrucci\u00f3, falogocentrisme \u00e9s un neologisme encunyat per Jacques Derrida (i explicat en el seu text La farm\u00e0cia de Plat\u00f3) i utilitzat avui en ling\u00fc\u00edstica i sociologia, que fa refer\u00e8ncia al privilegi del mascul\u00ed en la construcci\u00f3 del significat.\nEl terme prioritza, com \u00e9s conegut en la seva filosofia, la import\u00e0ncia donada culturalment a la parla sobre l'escriptura i aquest fet \u00e9s, per Derrida, part del falocentrisme. Ha estat fonamental per a treballs literari-filos\u00f2fics sobre el tema dels g\u00e8neres.\nLa desconstrucci\u00f3 \u00e9s considerada com a filosofia de les indeterminacions i per tant apor\u00e8tica, oposada aix\u00ed a una altra apod\u00edctica. Derrida utilitza per a aquesta \u00faltima manera de fer filosofia el terme tamb\u00e9 conegut de logocentrisme.\nPr\u00f2piament, Derrida intenta exposar que el que avui ha esdevingut com a assumpte o problema de g\u00e8neres ha estat hist\u00f2ricament una generalitzaci\u00f3 del g\u00e8nere mascul\u00ed: aquesta assimilaci\u00f3 hist\u00f2rica, no eximeix de coerci\u00f3, est\u00e0 expressada en l'encolat que el fil\u00f2sof fa entre falocentrisme i logocentrisme, amb el resultat de \"falogocentrisme\".\nEl feminisme ha compartit aquesta terminologia del filosofo algeri\u00e0, per exemple en el cas de Catherine Cl\u00e9ment i H\u00e9l\u00e8ne Cixous a The Newly Born Woman (La dona nounada, 1975). En aquestes te\u00f2riques apareixen figures ret\u00f2riques semblants a les de colonitzaci\u00f3 territorial que ara s'atribueixen al g\u00e8nere femen\u00ed.\nWayne Borody, professor de filosofia de la Nipissing University, no acorda amb les postures radicals tals com les de les feministes de dalt, considerant que el terme ha simplificat la hist\u00f2ria occidental. Un exemple seria el que en la cultura occidental, m\u00e9s enll\u00e0 de la q\u00fcesti\u00f3 de g\u00e8neres, han tingut prevalesc\u00e8ncia idees apor\u00e8tiques, tant en la religi\u00f3, com en la filosofia i la ci\u00e8ncia. Per a Borody l'argument falogoc\u00e8ntric funciona de la mateixa manera que una metanarrativa, sostenint una actitud maniquea que s'assembla a la dels colonitzadors del Nou M\u00f3n quan anomenaven a les cultures natives \"salvatges\". (Vegeu Fletxa del temps)", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'Apologia de S\u00f2crates (t\u00edtol complet: Apologia de S\u00f2crates davant del jurat) \u00e9s una obra escrita per l'historiador grec Xenofont. S'hi tracta d'esclarir alguns aspectes sobre el judici i mort de S\u00f2crates, mestre de Plat\u00f3 i considerat un dels m\u00e9s grans fil\u00f2sofs de la hist\u00f2ria de la filosofia universal. El propi Xenofont hi explica quin contingut es propos\u00e0 abordar a l'hora d'escriure-la de forma molt exacta i precisa:\n\n\u00abPer\u00f2 jo no m'he esfor\u00e7at a narrar tot el que es digu\u00e9 en el proc\u00e9s, sin\u00f3 que m'ha estat prou amb mostrar que S\u00f2crates estimava per damunt de tot deixar clar que, amb relaci\u00f3 als d\u00e9us no havia estat impiu ni, amb relaci\u00f3 als homes, injust. No creia, a m\u00e9s a m\u00e9s, que havia de suplicar el no morir, sin\u00f3 que \u00e0dhuc considerava que era el moment oport\u00fa per concloure la seva vida\u00bb.Els especialistes creuen que la interpretaci\u00f3 del judici efectuada per Xenofont fou escrita com a resposta a la reacci\u00f3 liter\u00e0ria en general que segu\u00ed a l'esdeveniment, quan les figures p\u00fabliques i els artistes empraren el tema del judici de S\u00f2crates per exposar llurs punts de vista respecte de la seva culpabilitat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La paradoxa del gat amb mantega \u00e9s una paradoxa humor\u00edstica basada en el fet que un gat sempre cau sobre les seves potes, i una torrada amb mantega sempre cau sobre la part de la mantega. La paradoxa apareix quan es considera el que passaria si es lliga una torrada amb mantega (amb la cara amb mantega cap a l'exterior) sobre l'esquena d'un gat, i es deixa caure el gat des d'una altura important. La paradoxa va ser creada per l'artista John Frazee de Kingston i va guanyar el concurs de la revista Omni sobre paradoxes l'any 1993.Una an\u00e0lisi ir\u00f2nica pot portar a la conclusi\u00f3 que l'experiment produiria un efecte antigravitatori. Mentre el gat cau a terra es gira per caure sobre les seves potes, per\u00f2 alhora la torrada amb mantega ha de caure sobre la part amb mantega que \u00e9s a l'esquena del gat. Aleshores, el conjunt gat-torrada alentiria la caiguda i comen\u00e7aria a girar, per arribar finalment a un estat estacionari a prop del terra, on giraria r\u00e0pidament, ja que el costat de la torrada amb mantega i les potes del gat intentarien aterrar del seu costat. Es produeix, doncs, una m\u00e0quina de moviment perpetu. Sempre dins aquesta an\u00e0lisi ir\u00f2nica, es podria regular la quantitat de mantega per igualar la for\u00e7a de les potes del gat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'\u00e8tica a l'administraci\u00f3 p\u00fablica \u00e9s la branca de l'\u00e8tica que estudia la implementaci\u00f3 de l'\u00e8tica i els valors a l'administraci\u00f3 p\u00fablica. En aquest sentit, aquesta preocupaci\u00f3 neix des del moment que el funcionariat exerceix, el poder discrecional en la gesti\u00f3 dels recursos p\u00fablics, en la relaci\u00f3 amb els ciutadans i en l'execuci\u00f3 d'una pol\u00edtica determinada. Enquestes van palesar que la manca d'\u00e8tica p\u00fablica percebuda pels ciutadans despr\u00e9s casos de corrupci\u00f3 en partits pol\u00edtics i institucions ha esdevingut una preocupaci\u00f3 major dels ciutadans. L'antic model d'una administraci\u00f3 que sempre t\u00e9 ra\u00f3 i no ha de justificar-se tamb\u00e9 va contribuir a la desconfian\u00e7a. Per a fomentar la involucraci\u00f3 dels ciutadans cal un model d'administraci\u00f3 d'acord amb els principis d'efici\u00e8ncia, transpar\u00e8ncia i rendici\u00f3 de comptes. La \u00abcompra p\u00fablica \u00e8tica\u00bb \u00e9s una extensi\u00f3 dels principis morals que no nom\u00e9s l'administraci\u00f3 ha d'actuar segons regles i normes \u00e8tiques, per\u00f2 tamb\u00e9 ha el dret i l'obligaci\u00f3 d'exigir que les empreses privades que s\u00f3n els seus prove\u00efdors, produeixen de manera \u00e8tica.L'\u00e8tica \u00e9s un dels factors de control i equilibri m\u00e9s importants per impedir l'\u00fas arbitrari d'aquest poder p\u00fablic, i aix\u00ed es converteix en una eina vital en la creaci\u00f3 i el manteniment de la confian\u00e7a en l'administraci\u00f3 i les institucions. A m\u00e9s a m\u00e9s proporciona el criteri per jutjar les pr\u00e0ctiques, les convencions i la conducta. En aquest sentit, a nivell d'exemple, la Generalitat de Catalunya ha publicat l'Informe sobre bon govern i transpar\u00e8ncia administrativa el 2005 i el Llibre blanc de la funci\u00f3 p\u00fablica catalana.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El paper de les dones en la filosofia ha estat important al llarg de tota la hist\u00f2ria de la filosofia, per\u00f2 el seu pensament ha estat a voltes silenciat, o b\u00e9 s'ha transm\u00e8s de manera fragment\u00e0ria com a conseq\u00fc\u00e8ncia dels condicionaments socials i culturals que han relegat les dones a un segon pla respecte als homes. A aquesta falta de reconeixement han contribu\u00eft tamb\u00e9 les actituds clarament mis\u00f2gines d'alguns fil\u00f2sofs, que atribu\u00efen a l'home un car\u00e0cter racional i a la dona un potencial m\u00e9s emotiu i intu\u00eftiu. D'aquesta opini\u00f3 van ser Plat\u00f3, Arist\u00f2til, Pau de Tars, Tom\u00e0s d'Aquino, Rousseau, Hegel, Schopenhauer o Nietzsche, com ho mostren els seus escrits.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'esoterisme (del grec \u03b5\u03c3\u03c9, \"dins\", \"ocult\"), \u00e9s un conjunt d'ensenyances i doctrines que es mantenen apartades de l'atenci\u00f3 general, quedant reservades a un petit nucli d'iniciats. Aix\u00ed, el que \u00e9s esot\u00e8ric (ocult) s'oposa a l'exot\u00e8ric (mostrat). L'esoterisme es va practicar dins les comunitats filos\u00f2fiques de l'antiga Gr\u00e8cia i a la majoria de religions primitives. El fil\u00f2sof Arist\u00f2til, per exemple, va escriure uns texts anomenats \"esot\u00e8rics\" en contraposici\u00f3 als \"exot\u00e8rics\" (aquests \u00faltims perduts, tot i que queden restes dels apunts dels seus deixebles).\nSegons l'estudi\u00f3s Ren\u00e9 Gu\u00e9non, totes les doctrines tradicionals tenen un nucli esot\u00e8ric, que per la seua complexitat simb\u00f2lica roman ocult per a la majoria dels creients. La idea de l'esot\u00e8ric va unida a les d'iniciaci\u00f3 i ocultisme, perqu\u00e8 el sentit dels rituals inici\u00e0tics \u00e9s, precisament, penetrar en eixe cercle intern i accedir al coneixement ocult.\nS'ha de diferenciar entre l'esoterisme i les ci\u00e8ncies ocultes, ja que en el primer cas es busca el coneixement i, en el segon, s\u00f3n les anomenades m\u00e0ncies, que per a molts tenen car\u00e0cter de pseudoci\u00e8ncia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La filosofia de la religi\u00f3 \u00e9s la branca de la filosofia que s'ocupa de l'estudi reflexiu a profunditat de la religi\u00f3, incloent arguments sobre la naturalesa i exist\u00e8ncia de D\u00e9u, el problema del mal, la relaci\u00f3 entre la religi\u00f3 i altres sistemes de valors com la ci\u00e8ncia i l'\u00e8tica o la moral. \u00c9s freq\u00fcent distingir entre la filosofia de la religi\u00f3 i la filosofia religiosa. La primera refer\u00e8ncia al pensament filos\u00f2fic sobre la religi\u00f3, que pot ser dut a terme per creients i no-creients per igual, mentre que la segona fa refer\u00e8ncia a la filosofia inspirada i guiada per la religi\u00f3, com la filosofia cristiana i la filosofia isl\u00e0mica. No obstant aix\u00f2, poden considerar-se dins de l'an\u00e0lisi filos\u00f2fica de la religi\u00f3, q\u00fcestions basades en l'estructura de totes les religions; a manera de comparaci\u00f3 entre cadascuna, en proporci\u00f3 amb tem\u00e0tiques que aborden interrogants sobre la perfecci\u00f3 i el sentit de l'exist\u00e8ncia en relaci\u00f3 amb un cosmos perfecte i per tant un ens perfecte que els va crear. D'aqu\u00ed que poden considerar-se dins de les diferents religions altres manifestacions de la filosofia de i sobre la religi\u00f3, d'acord amb doctrines orientals com l'hinduisme i el budisme, interessats fortament en la idea d'un tot absolut, una ess\u00e8ncia que el revesteix tot; ja que crea esperan\u00e7a i desperta l'inter\u00e8s hum\u00e0 en el desenvolupament d'una dimensi\u00f3 m\u00e9s espiritual.", "target": "Filosofia"}, {"text": "En la filosofia de Nietzsche, l'apol\u00b7lini \u00e9s l'impuls intel\u00b7lectual que representa l'ideal d'ordre, mesura i harmonia.\nEn la seva an\u00e0lisi de la cultura grega i en general de la cultura occidental, Nietzsche assenyala l'oposici\u00f3 entre un element apol\u00b7lini i un de dionis\u00edac, aquest definit com a voluntat de viure, oposici\u00f3 que ell resolgu\u00e9 amb l'afirmaci\u00f3 del segon, \u00e9s a dir de l'element dionis\u00edac, ent\u00e8s com una afirmaci\u00f3 de la vida, com una voluntat de viure.Aquests adjectius s'inspiren en la mitologia grega: Apol\u00b7lo i Dion\u00eds s\u00f3n dos fills de Zeus. Apol\u00b7lo \u00e9s el d\u00e9u del Sol, dels somnis i de la ra\u00f3, mentre que Dion\u00eds \u00e9s el d\u00e9u del vi, l'\u00e8xtasi i l'embriaguesa. Els grecs no consideren als dos d\u00e9us que siguin contraris o rivals, tot i que sovint les dues de\u00eftats estan relacionades.\nNietzsche introdueix la dicotomia apol\u00b7lini i dionis\u00edac en la seva obra de joventut \"L'origen de la trag\u00e8dia en l'esperit de la m\u00fasica\" (1872).Nietzsche distingeix dos tipus de persones que pateixen. \"Per una banda, els que pateixen una sobreabund\u00e0ncia de vida, que volen un art dionis\u00edac i tamb\u00e9 una comprensi\u00f3 i una visi\u00f3 tr\u00e0gica de la vida. Per l'altre, els que pateixen d'un empobriment de la vida, que busquen, mitjan\u00e7ant l'art i el coneixement, la calma, el silenci, un mar de pau, la redempci\u00f3 de si mateix\" Serien la visi\u00f3 dionis\u00edaca i l'apol\u00b7l\u00ednia respectivament.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La  Paradoxa d'Epim\u00e8nides  \u00e9s una paradoxa, relacionada amb la filosofia i la l\u00f2gica. Pertany al grup de les paradoxes fals\u00eddiques, ja que aparenta autocontradir-se si se segueix un raonament, per\u00f2 es pot mostrar que aquest raonament no \u00e9s correcte.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El transhumanisme (a vegades simbolitzat com a >H o H+), terme sovint usat com a sin\u00f2nim de \"creixement personal\", \u00e9s un moviment intel\u00b7lectual i cultural internacional que dona suport a l'\u00fas de la ci\u00e8ncia i la tecnologia per millorar la ment, el f\u00edsic, les habilitats i les aptituds humanes i superar el que es consideren com els aspectes indesitjables i innecessaris de la condici\u00f3 humana, com s\u00f3n la incapacitat, el patiment, la malaltia, l'envelliment i la mort involunt\u00e0ria. Els pensadors transhumanistes estudien les possibilitats i conseq\u00fc\u00e8ncies de desenvolupar i utilitzar t\u00e8cniques de millorament hum\u00e0 i altres noves tecnologies per a aquestes finalitats.\nEls transhumanistes proposen que la humanitat evolucionar\u00e0 des dels humans actuals als posthumans. Encara que la primera menci\u00f3 del terme transhumanisme data de 1957, l'estat actual d'aquest moviment s'estableix a la d\u00e8cada dels anys vuitanta.\nEl moviment ha originat nombrosos seguidors i detractors. El cr\u00edtic Francis Fukuyama l'ha descrit com \"la idea m\u00e9s perillosa del m\u00f3n\", mentre que un partidari com Ronald Bailey la descriu com una \"idea auda\u00e7, valenta, imaginativa i idealista de la humanitat\". Alguns autors consideren que la humanitat ja seria transhumana, perqu\u00e8 els progressos m\u00e8dics en els darrers segles han alterat de manera significativa la nostra esp\u00e8cie. Tanmateix no ho seria d'una forma conscient i, per tant, transhumanista.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Enrique Dussel \u00e9s un fil\u00f2sof llatinoameric\u00e0 nascut a Mendoza, Argentina, el 1934. Radica des de 1975 a l'exili a M\u00e8xic, exponent del marxisme a l'Am\u00e8rica Llatina.\nLlicenciat i doctor en filosofia, llicenciat en Ci\u00e8ncies de la Religi\u00f3, doctor en Hist\u00f2ria, Doctor honoris causa (Fribourg, Su\u00efssa, 1981) i a la Universidad Mayor de San Andr\u00e9s, de La Paz, Bol\u00edvia. Professor d'\u00e8tica del departament de filosofia de l'Universidad Aut\u00f3noma Metropolitana, i a l'UNAM (M\u00e8xic), coordinador de l'Associaci\u00f3 de Filosofia i Alliberament.\nConsiderat com un dels grans exponents del pensament filos\u00f2fic llatinoameric\u00e0. Autor d'una gran quantitat de llibres. El seu pensament recorre temes com: teologia, pol\u00edtica, filosofia; incloent \u00e8tica, filosofia pol\u00edtica, est\u00e8tica i ontologia. Ha estat cr\u00edtic de la postmodernitat o tardomodernidad apel\u00b7lant un \"nou\" moment denominat transmodernitat. Ha mantingut di\u00e0leg amb fil\u00f2sofs com Karl-Otto Apel, Gianni Vattimo, J\u00fcrgen Habermas, Richard Rorty, Emmanuel L\u00e9vinas; sent un cr\u00edtic del pensament contemporani.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Peter Albert David Singer (Melbourne, Vict\u00f2ria, Austr\u00e0lia, 6 de juliol de 1946) \u00e9s un fil\u00f2sof utilitarista i professor australi\u00e0.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La societat oberta \u00e9s un concepte originalment suggerit a l'any 1932 pel fil\u00f2sof franc\u00e8s Henri Bergson i va desenvolupar-se durant la Segona Guerra Mundial pel fil\u00f2sof brit\u00e0nic, nascut austr\u00edac, Karl Popper.En Bergson descriu una societat tancada com un sistema tancat de llei o religi\u00f3. Com a tal, \u00e9s est\u00e0tica, com ara una ment tancada. En Bergson suggereix que si tots els rastres de civilitzaci\u00f3 desapareguessin, els instints de la societat ara tancada romandrien per l'inclusi\u00f3 o exclusi\u00f3 d'altres. En canvi, una societat oberta \u00e9s din\u00e0mica i tendeix a l'ideal de l'universalisme moral.\nEn Popper va veure la societat oberta com erigida des d'un cont\u00ednuum hist\u00f2ric i arribant des de la societat org\u00e0nica, tribal, o Autoritarisme tancada, a trav\u00e9s de la societat oberta marcada per una actitud de cr\u00edtica a la tradici\u00f3, fins a la societat abstracta o despersonalitzada mancant tota interacci\u00f3 cara-a-cara en les seves transaccions.En societats obertes, del govern s'espera esser sensible i tolerant, i dels mecanismes pol\u00edtics esser transparents i flexibles. Els defensors afirmen que s'oposa a l'autoritarisme.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Llu\u00eds Sala i Molins, m\u00e9s conegut com Louis Sala-Molins o Llu\u00eds Sala-Molins (Santpedor, 1935) \u00e9s un professor de filosofia catal\u00e0.Despr\u00e9s d'estudiar a Par\u00eds i a Friburg. Va ser l'alumne i posterior ajudant de Vladimir Jank\u00e9l\u00e9vitch als anys 60. Sota la seva direcci\u00f3, va escriure una tesi doctoral dedicada a La Philosophie de l'amour chez Raymond Lulle i defensada el 1975. El mateix any va entrar com a professor a la Sorbona.Professor em\u00e8rit de filosofia pol\u00edtica, va ensenyar a les universitats de Par\u00eds 1 i Tolosa 2. La majoria de les seves publicacions es refereixen a la filosofia del dret. Les seves publicacions tracten sobre les pr\u00e0ctiques de la Inquisici\u00f3 romana i la legislaci\u00f3 sobre l'esclavitud negra a les col\u00f2nies franceses sota l'Antic R\u00e8gim (sobretot el Code Noir). Aquestes \u00faltimes obres han generat pol\u00e8mica i cr\u00edtiques per part de diversos historiadors del tr\u00e0fic d'esclaus.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La teoria de models \u00e9s la branca de la matem\u00e0tica que estudia les estructures matem\u00e0tiques, com ara els grups, els cossos, els grafs o \u00e0dhuc els models de la teoria de conjunts, amb les eines de la l\u00f2gica matem\u00e0tica. Est\u00e0 estretament relacionada amb l'\u00e0lgebra i l'\u00e0lgebra universal. Els seus objectes d'estudi s\u00f3n models de teories en un llenguatge formal. Hom diu que un conjunt d'enunciats en un llenguatge formal \u00e9s una teoria; un model d'una teoria \u00e9s una estructura (p. ex., una interpretaci\u00f3) que satisf\u00e0 els enunciats d'aquesta teoria.\nLa teoria de models est\u00e0 \u00edntimament lligada amb una dualitat: examina els elements sem\u00e0ntics (significat i veritat) mitjan\u00e7ant els elements sint\u00e0ctics (f\u00f3rmules i demostracions) del llenguatge. Citant la primera p\u00e0gina de Chang & Keisler (1990):\n\u00e0lgebra universal + l\u00f2gica = teoria de models.La teoria de models es va desenvolupar r\u00e0pidament durant la d\u00e8cada de 1990, i Wilfrid Hodges en va donar una definici\u00f3 m\u00e9s moderna (1997):\n\nteoria de models = geometria algebraica \u2212 cossos,encara que els estudiosos de la teoria de models tamb\u00e9 estan interessats en l'estudi d'altres \u00e0rees, entre les quals es troben la combinat\u00f2ria, la teoria de nombres, la din\u00e0mica de l'aritm\u00e8tica, les funcions anal\u00edtiques i l'an\u00e0lisi no est\u00e0ndard.\nDe la mateixa manera que la teoria de la demostraci\u00f3, la teoria de models est\u00e0 situada a cavall entre les matem\u00e0tiques, la filosofia i les ci\u00e8ncies de la computaci\u00f3.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La refer\u00e8ncia \u00e9s una relaci\u00f3 entre certes expressions i all\u00f2 del que es parla quan es fan servir tals expressions. El segon objecte al qual es refereix el primer s'anomena referent del primer objecte.\nLes refer\u00e8ncies poden prendre moltes formes, incloent: un pensament, una percepci\u00f3 sensorial, \u00e9s a dir, audible (onomatopeies), la percepci\u00f3 visual l'olfactiva, o la t\u00e0ctil, l'estat emocional, la relaci\u00f3 amb altres, la coordinaci\u00f3 de l'espai temps, la simb\u00f2lica o l'alfanum\u00e8rica, un objecte f\u00edsic o una projecci\u00f3 d'energia.\nEn alguns casos s'utilitzen m\u00e8todes per amagar les refer\u00e8ncies, com ocorre en la criptografia.\nAlguns dels candidats m\u00e9s naturals a expressions que fan refer\u00e8ncies s\u00f3n:\n\nEls noms propis, com \"Alexandre Magne\", \"Peg\u00e0s\" o \"Homer\".\nLes descripcions definides, com \"el tercer planeta a partir del Sol\", \"el cavall alat\" i \"l'actual rei de Fran\u00e7a\"\nEls predicats com \"quars\", \"or\" i \"tigre\" que refereixen a classes naturals.\nLes expressions com \"tu\", \"jo\", \"ell\", \"aix\u00f2\" i \"aqueix\", que en angl\u00e8s s'anomenen indexicals, i que es caracteritzen pel fet que el seu referent varia depenent del context.El mecanisme pel qual una expressi\u00f3 \u00e9s capa\u00e7 de referir \u00e9s tema d'un profund debat filos\u00f2fic.\n\nRefer\u00e8ncia bibliogr\u00e0fica \u00e9s un conjunt m\u00ednim de dades que permet la identificaci\u00f3 d'una publicaci\u00f3 o una part d'ella.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Joan Ter\u00e8s i Borrull (Verd\u00fa, 29 de setembre de 1538 \u2013 Barcelona, 10 de juliol de 1603) fou prevere de Vic, bisbe auxiliar del Marroc (1575-1579) i de C\u00f2rdova (1579), bisbe d'Elna (1579-1586) i Tortosa (1586 - 1587), i arquebisbe de Tarragona (1587-1603). Fou virrei de Catalunya (1602-1603) i conseller del rei Felip III de Castella.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El vitalisme descriu certs corrents filos\u00f2fics i cient\u00edfics nascuts al segle xix. En resum, \u00e9s la creen\u00e7a que els \u201corganismes vius s\u00f3n fonamentalment diferents dels no-vius o inorg\u00e0nics perqu\u00e8 contenen algun element no-f\u00edsic o s\u00f3n governats per diferents principis que els objectes i animats.\u201dEl seu vessant filos\u00f2fic, que tamb\u00e9 rep el nom de \"filosofia de la vida\", es caracteritza per ser un corrent refractari als ideals de l'idealisme i el positivisme, arribant fins a posicions irracionalistes. Sorgit als \u00faltims anys del segle xix, alguns dels pensadors m\u00e9s destacats d'aquest corrent s\u00f3n Friedrich Wilhelm Nietzsche, Wilhelm Dilthey i Henri Bergson. Ortega y Gasset tamb\u00e9 defensava el \"raciovitalisme\", de connotacions similars.En ci\u00e8ncia, aquesta visi\u00f3, tamb\u00e9 anomenada \"neovitalisme\", va ser un corrent que entenia que els processos biol\u00f2gics s\u00f3n irreductibles a partir de processos fisicoqu\u00edmics. Va ser representat per Johannes Reinke Jakob von Uexk\u00fcll, Hans Driesch i pels bi\u00f2legs John Burdon Sanderson Haldane, Edward Stuart Russell i Ludwig von Bertalanffy.", "target": "Filosofia"}, {"text": "John Dewey   (Burlington, 20 d'octubre de 1859 \u2013 Nova York, 1 de juny de 1952) va \u00e9sser un fil\u00f2sof, pedagog i psic\u00f2leg estatunidenc. En la l\u00ednia pragm\u00e0tica de William James i el seu m\u00e8tode, la filosofia de Dewey \u00e9s una aplicaci\u00f3 del m\u00e8tode cient\u00edfic a la filosofia. La base de la seva pedagogia \u00e9s l'educaci\u00f3 per l'acci\u00f3. Les seves concepcions sobre socialitzaci\u00f3 i educaci\u00f3 social han exercit una gran influ\u00e8ncia en la pedagogia contempor\u00e0nia, especialment entre els educadors adscrits al moviment de l'escola nova.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Nigel Warburton   (Anglaterra, 1962) \u00e9s un fil\u00f2sof angl\u00e8s dedicat a l'ensenyament i la pr\u00e0ctica de la filosofia. Tot i haver publicat diversos t\u00edtols de car\u00e0cter acad\u00e8mic, \u00e9s conegut, sobretot, per la seva activitat divulgativa i per ser, juntament amb Dave Edmonds, el responsable del podcast Philosophy Bites.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Sobre la veritat mentida en sentit extramoral (en alemany: \u00dcber Wahrheit und L\u00fcge im au\u00dfermoralischen Sinn) \u00e9s un assaig filos\u00f2fic de Friedrich Nietzsche. Va ser escrit el 1873, un any despr\u00e9s d'El naixement de la trag\u00e8dia, tot i que va ser publicat per la seva germana Elisabeth el 1896 quan Nietzsche ja estava en estat catat\u00f2nic.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La divinitat o el div\u00ed \u00e9s una noci\u00f3 metaf\u00edsica usada de manera variable segons les diferents confessions i creences i, fins i tot, entre diferents individus dins d'una mateixa fe, per a referir-se a un poder transcendental o als seus atributs i manifestacions en el m\u00f3n; encara que pot fer-ho, no pressuposa l'exist\u00e8ncia de diversos d\u00e9us o d'un \u00fanic D\u00e9u absolut. Aquesta difer\u00e8ncia entre \"divinitat\" i \"de\u00eftat\" es pot il\u00b7lustrar per la visi\u00f3 cosmol\u00f2gica d'alguna religi\u00f3 no teista com el budisme, on la divinitat \u00e9s entesa principalment com la llei que governa el m\u00f3n, de manera infinita i eterna, i les de\u00eftats (devas) s\u00f3n mortals \u2014 encara que la seva longevitat es mesuri en milions d'anys \u2014 i no poden contrariar aquesta llei suprema.\nL'arrel de les paraules significa literalment, \"com D\u00e9u\" (del llat\u00ed deus, cf. Dyaus, estretament relacionat amb el zeus grec, el div en persa i el deva en s\u00e0nscrit), per\u00f2 l'\u00fas varia significativament en funci\u00f3 de quin d\u00e9u es parla.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La discriminaci\u00f3 retributiva \u00e9s el trencament del principi d'igualtat social entre les persones pel fet de rebre una remuneraci\u00f3 diferent per la realitzaci\u00f3 d'un treball igual o d'igual valor; fent refer\u00e8ncia tamb\u00e9 a la igualtat de tracte, d'oportunitats d'acc\u00e9s al treball i les possibilitats de promoci\u00f3. La discriminaci\u00f3 retributiva per raons de g\u00e8nere \u00e9s una de les facetes de discriminaci\u00f3 laboral a la dona, i en particular la discriminaci\u00f3 retributiva corresponent al salari, o discriminaci\u00f3 salarial, que pot incloure el salari base, els complements, dietes, pagues extres o altres conceptes.Les causes principals de la discriminaci\u00f3 salarial envers les dones s\u00f3n la menor valoraci\u00f3 dels llocs de treball que ocupen, una classificaci\u00f3 professional discriminat\u00f2ria en relaci\u00f3 amb el g\u00e8nere i la configuraci\u00f3 dels salaris i dels complements. Per exemple, l'any 2007, a Catalunya, les dones tenien un salari brut mitj\u00e0 anual de 18.137 euros mentre que el dels homes era un 38% m\u00e9s alt, de 25.110 euros. A la Uni\u00f3 Europea, Espanya \u00e9s un dels pa\u00efsos on les difer\u00e8ncies retributives entre homes i dones \u00e9s m\u00e9s acusada.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Alessandro Oliva   (Sassoferrato, 1407 \u2013 T\u00edvoli, 20 d'agost de 1463) fou un cardenal itali\u00e0.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La llibertat (del llat\u00ed libertas) \u00e9s la capacitat d'escollir. \u00c9s una idea que inclou el no estar sotm\u00e8s a un subjecte diferent d'un mateix, autoritat, poder que estableixi una alienaci\u00f3, deure, disciplina o qualsevol condici\u00f3 no establerta pel mateix subjecte. Designa la facultat de la persona humana que li permet decidir portar a terme una determinada obra o no portar-la a terme. En altres paraules, cosa que permet a la persona humana decidir si vol fer quelcom o no, el fa lliure, per\u00f2 tamb\u00e9 responsable dels seus actes.\nEl lliure albir \u00e9s un concepte que ha estat discutit durant centenars d'anys, especialment en contextos filos\u00f2fics i religiosos. Sol prendre el seu ple sentit en oposici\u00f3 a conceptes tals com: esclavitud, subjecci\u00f3 i opressi\u00f3 o determinisme entre altres.\nAltres conceptes relacionats amb la llibertat en general s\u00f3n les llibertats c\u00edviques, que s\u00f3n respectades o no per diferents tipus de govern. A difer\u00e8ncia de la llibertat a seques, la llibertat c\u00edvica \u00e9s la capacitat de fer actes que no estan inclosos en un determinat sistema penal d'un estat. Aquests actes inclouen el dret de reuni\u00f3 i associaci\u00f3, la possibilitat de convocar manifestacions o votar, la llibertat d'exercir p\u00fablicament una religi\u00f3 o defensar les pr\u00f2pies idees.", "target": "Filosofia"}, {"text": "trops s\u00f3n els arguments l\u00f2gics donats pels fil\u00f2sofs esc\u00e8ptics en contra de la possibilitat d'obtenir coneixements certs. La paraula trop prov\u00e9 del grec \u03c4\u03c1\u03ad\u03c0\u03c9 (trepa), que significa canviar, alterar.Sext Emp\u00edric, en \u03a0\u03c5\u03c1\u03c1\u03c9\u03bd\u03b5\u03af\u03b1\u03b9 \u1f51\u03c0\u03bf\u03c4\u03c5\u03c0\u03ce\u03c3\u03b5\u03b9\u03c2 (pyrrhone\u00edai hypotyp\u00f4seis); Esb\u00f3s de l'Escepticisme pirroni\u00e0, defineix els trops com un dels deu arguments esc\u00e8ptics per refutar dogmatismes.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'existencialisme i la saviesa dels pobles \u00e9s un llibre que cont\u00e9 cinc escrits publicats per la fil\u00f2sofa francesa Simone de Beauvoir entre els anys 1945 i 1946 per a la revista Les temps modernes, creada per ella mateixa i Jean Paul Sartre.\nEl llibre aparegu\u00e9 al 1948, amb un prefaci escrit per la mateixa Simone, i constitueix una f\u00e8rria defensa de l'existencialisme, m\u00e9s que no una definici\u00f3.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La filosofia postmoderna aplica el concepte de postmodernitat al pensament i q\u00fcestiona les bases hist\u00f2riques sobre les quals s'ha constru\u00eft la filosofia occidental.\nVa iniciar-se amb els escrits de Michel Foucault que relacionaven coneixement i poder, veient com el c\u00e0non i el saber privilegiat s'han unit sempre amb els dominadors, silenciant altres subcultures, que amb la postmodernitat reclamen una relectura del passat, per exemple des de l'\u00f2ptica feminista o les minories \u00e8tniques. Els te\u00f2rics d'aquest corrent s\u00f3n hereus de Nietzsche.\nTant Jean-Fran\u00e7ois Lyotard com Jacques Derrida, influenciats per Ludwig Wittgenstein, van interessar-se per l'an\u00e0lisi textual dels escrits filos\u00f2fics, aplicable despr\u00e9s a altres esferes que s\u00f3n texts expandits (fins i tot, si no estan escrits), com defensa la semi\u00f2tica. Aix\u00ed, molts dels problemes filos\u00f2fics s\u00f3n en realitat problemes de llenguatge i de definici\u00f3.\nEls pensadors d'aquest corrent van rebutjar la fe absoluta en el subjecte i en la ra\u00f3; van introduir el perspectivisme i van practicar un escepticisme radical, que q\u00fcestiona la noci\u00f3 de realitat. Van incorporar enfocaments d'altres disciplines per relacionar filosofia i societat i van afirmar que no hi havia res immutable o segur, en l\u00ednia amb una \u00e8poca que Zygmunt Bauman va qualificar de l\u00edquida.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La llibertat individual o autonomia individual \u00e9s aquella situaci\u00f3 d'autonomia o llibertat de l'individu respecte a tota for\u00e7a coercitiva de part d'altres individus o d'alguna instituci\u00f3. En filosofia pol\u00edtica, la llibertat individual \u00e9s equiparable a la llibertat negativa. En dret pol\u00edtic, la seva m\u00e0xima expressi\u00f3 en l'edat moderna han estat els drets individuals o drets de primera generaci\u00f3 en el marc del principi de legalitat, plantejats originalment pel liberalisme cl\u00e0ssic. Per a algunes ideologies i filosofies, especialment llibert\u00e0ries liberals, la llibertat individual tindria el seu origen natural i el seu fonament \u00e8tic en la sobirania individual o propietat d'un individu sobre si mateix.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El raonament inductiu, inducci\u00f3 o m\u00e8tode l\u00f2gic inductiu \u00e9s el proc\u00e9s de raonament pel qual s'arriba a una conclusi\u00f3 a partir de la generalitzaci\u00f3. Es parteix d'una s\u00e8rie d'exemples significatius on es dona una caracter\u00edstica concreta i s'infereix que es donar\u00e0 en els individus semblants o situacions an\u00e0logues. La inducci\u00f3 permet establir hip\u00f2tesis i avan\u00e7ar en el coneixement. El seu grau de veritat o certesa, per\u00f2, resta sempre en q\u00fcesti\u00f3, perqu\u00e8 es poden trobar contraexemples o excepcions que contradiguin la hip\u00f2tesi inicial.\nEl  raonament inductiu \u00e9s una modalitat del raonament no deductiu que consisteix a obtenir conclusions generals a partir de premisses que contenen dades particulars. Per exemple, de l'observaci\u00f3 repetida d'objectes o esdeveniments de la mateixa \u00edndole s'estableix una conclusi\u00f3 per a tots els objectes o esdeveniments d'aquesta naturalesa.\nPremisses: \u00c9s igual:\n\nHe observat el corb n\u00famero 1 i era de color negre.\nEl corb n\u00famero 2 tamb\u00e9 era negre.\nEl corb n\u00famero 3 tamb\u00e9.Conclusi\u00f3:\n\nAleshores, tots els corbs s\u00f3n negres.En aquest raonament, es generalitza per a tots els elements d'un conjunt la propietat observada en un nombre finit de casos. Ara b\u00e9, la veritat de les premisses (10.000 observacions favorables a aquesta conclusi\u00f3, per exemple) no converteix en veritable la conclusi\u00f3, ja que hi podria haver una excepci\u00f3. D'aqu\u00ed que la conclusi\u00f3 d'un raonament inductiu nom\u00e9s pugui considerar-se probable i, de fet, la informaci\u00f3 que obtenim per mitj\u00e0 d'aquesta modalitat de raonament \u00e9s sempre una informaci\u00f3 incerta i discutible. El raonament nom\u00e9s \u00e9s una s\u00edntesi incompleta de totes les premisses.\nEn un raonament inductiu v\u00e0lid, per tant, \u00e9s possible afirmar les premisses i, simult\u00e0niament, negar la conclusi\u00f3 sense contradir. Encertar en la conclusi\u00f3 ser\u00e0 una q\u00fcesti\u00f3 de probabilitats.Dins del raonament inductiu es distingeixen dos tipus:\n\n Complet: s'acosta a un raonament deductiu perqu\u00e8 la conclusi\u00f3 no aporta m\u00e9s informaci\u00f3 que la ja donada per les premisses. En aquest, s'estudien tots els individus abastats per l'extensi\u00f3 del concepte tractat, per exemple:La Jessica i l'Alan tenen tres fills: Sofia, Andrea i Kevin\n La Sofia \u00e9s rossa,\n L'Andrea \u00e9s rossa,\n En Kevin \u00e9s ros,\n Per tant, tots els fills de l'Alan i la Jessica s\u00f3n rossos. Incomplet: la conclusi\u00f3 va m\u00e9s enll\u00e0 de les dades que donen les premisses. A major quantitat de dades, major probabilitat. La veracitat de les premisses no garanteix la veracitat de la conclusi\u00f3. Per exemple: La Maria \u00e9s rossa,\nEn Joan \u00e9s ros,\nEn Pere \u00e9s ros,\nEn Jordi \u00e9s ros;\nPer tant, totes les persones s\u00f3n rosses.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El micromasclisme \u00e9s el masclisme normalitzat socialment. Aix\u00ed, es consideren micromasclismes tots els comportaments interpersonals, els comentaris verbals i les actituds exercides per homes o dones que contribueixen a la dominaci\u00f3 i viol\u00e8ncia contra les dones en la vida quotidiana. A difer\u00e8ncia d'altres formes de viol\u00e8ncia masclista que poden ser socialment condemnades i denunciades habitualment, aquestes pr\u00e0ctiques, m\u00e9s subtils, que reflecteixen i fomenten la desigualtat entre homes i dones, s\u00f3n legitimades per l'entorn social, com per exemple totes les relacionades amb el fet d'ignorar -o fins i tot menysprear- la menstruaci\u00f3 o aprofitar-se'n del \"treball de cura\" de la dona. Es considera, a m\u00e9s, que conformen la base i donen lloc a una tend\u00e8ncia que pot desenvolupar-se donant lloc a altres formes m\u00e9s agressives, ja considerades delicte, de maltractament emocional, psicol\u00f2gic, f\u00edsic, sexual o econ\u00f2mic. \u00c9s a dir, que els micromasclismes s\u00f3n la base de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere o viol\u00e8ncia masclista.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La paradoxa de Yablo pren el seu nom del seu creador, el fil\u00f2sof Stephen Yablo de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts, qui la va exposar en la seva forma m\u00e9s corrent el 1993, en la revista Mind (el petit article es diu, Paradox without self-reference, (Paradoxa sense autorefer\u00e8ncia)).La seva import\u00e0ncia resideix en que va en contra de la creen\u00e7a tradicional que l'autorefer\u00e8ncia \u00e9s condici\u00f3 necess\u00e0ria per a l'exist\u00e8ncia d'una paradoxa i, per tant, mostra les febleses dels nombrosos intents d'evitar paradoxes basades en la prohibici\u00f3 de l'autorefer\u00e8ncia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Extropia, paraula encunyada per Tom Bell (TO Morrow) el gener de 1988, es defineix com la mesura de la intel\u00b7lig\u00e8ncia d'un sistema de vida o d'organitzaci\u00f3, l'ordre funcional, la vitalitat, l'energia, la vida, l'experi\u00e8ncia, i la seva capacitat i conducci\u00f3 de millores i creixement. L'extropia expressa una met\u00e0fora, en lloc de servir com un terme t\u00e8cnic, i per aix\u00f2 no \u00e9s m\u00e9s que l'hipot\u00e8tic oposat de l'entropia de la informaci\u00f3.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La paradoxa de l'amistat \u00e9s un fenomen descrit per primera vegada pel soci\u00f2leg Scott L. Feld el 1991 segons el qual la majoria de la gent t\u00e9 menys amics que els seus amics, de mitjana. Aquest fenomen es pot explicar per un esbiaix de mostra en la qual la gent amb m\u00e9s amics t\u00e9 una probabilitat m\u00e9s gran de ser inclosa entre els amics de la majoria de la gent. Contradict\u00f2riament a aquest fenomen, la majoria de gent creu que t\u00e9 m\u00e9s amics que els seus amics.La mateixa observaci\u00f3 pot ser aplicada de forma m\u00e9s generalitzada a xarxes socials definides per altres tipus de relacions: per exemple, de mitjana, els amants de la majoria de persones han tingut m\u00e9s amants que aquestes persones.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La paradoxa del cocodril, tamb\u00e9 coneguda com el dilema del cocodril, \u00e9s una paradoxa l\u00f2gica de la mateixa fam\u00edlia de la paradoxa del mentider. La premissa declara que un cocodril, que ha robat un nen, promet a la mare que el seu nen ser\u00e0 retornat si i nom\u00e9s si poden pronosticar correctament si el cocodril retornar\u00e0 el nen o no.\nLa transacci\u00f3 \u00e9s l\u00f2gica per\u00f2 imprevisible si la mare endevina que el nen ser\u00e0 retornat, per\u00f2 un dilema sorgeix per al cocodril si la mare endevina que el nen no ser\u00e0 retornat. En efecte, en el cas que el cocodril decideixi mantenir el nen, violar\u00e0 els termes acordats: la predicci\u00f3 de la mare ha estat validada, i el nen hauria de ser retornat. Tanmateix, en el cas que el cocodril decideixi tornar el nen, tamb\u00e9 violar\u00e0 els termes, fins i tot si aquesta decisi\u00f3 \u00e9s basada en el resultat anterior: la predicci\u00f3 de la mare ha estat negada, i el nen no hauria de ser retornat. La q\u00fcesti\u00f3 de qu\u00e8 hauria de fer el cocodril \u00e9s doncs paradoxal, i no hi ha cap soluci\u00f3 justificable.El dilema de cocodril serveix per a exposar alguns dels problemes l\u00f2gics presents pel metaconeixement. En aquest sentit, \u00e9s similar en construcci\u00f3 a la paradoxa de l'examen sorpresa, el qual Richard Montague (1960) va utilitzar per demostrar que les suposicions seg\u00fcents sobre el coneixement s\u00f3n inconsistents quan es proven combinadament:\n(i) Si es sabut que \u03c1 \u00e9s cert, aleshores \u03c1.\n(ii) \u00c9s sabut que (i).\n(iii) Si \u03c1 implica \u03c3, i \u03c1 \u00e9s sabut ser cert, aleshores \u03c3 \u00e9s tamb\u00e9 sabut ser cert.Fonts gregues antigues parlen del dilema de cocodril per primer cop.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Pneuma (en grec \u03c0\u03bd\u03b5\u1fe6\u03bc\u03b1) \u00e9s un mot del grec antic que significa 'respiraci\u00f3', i que en contexts religiosos passa a significar 'esperit' (spiritus en llat\u00ed); concepte equivalent o diferenciat, segons el cas, al d' '\u00e0nima' (\u03c8\u03c5\u03c7\u03ae en grec, anima en llat\u00ed) i en qualsevol cas diferenciat o \u00e0dhuc oposat al de 'cos' (\u03c3\u1f60\u03bc\u03b1 en grec, corpus en llat\u00ed).\nS'empra amb diferents significats en els escrits m\u00e8dics i filos\u00f2fics de l'Antiguitat cl\u00e0ssica, particularment en el seu concepte fisiol\u00f2gic, i en les traduccions b\u00edbliques de paraules hebrees com nefesh, ruaj i nesham\u00e0.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El faneron (del grec \u03c6\u03b1\u03bd\u03b5\u03c1\u03cc\u03c2, 'visible o mostrable') \u00e9s la totalitat d'all\u00f2 present per a la ment o per a la consci\u00e8ncia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La paradoxa de Clausius, tamb\u00e9 coneguda com la paradoxa de la mort t\u00e8rmica o paradoxa termodin\u00e0mica, formulada el 1862 per Lord Kelvin, Hermann von Helmholtz i William John Macquorn Rankine, \u00e9s un argument reductio ad absurdum que utilitza la termodin\u00e0mica per a mostrar la impossibilitat d'un univers infinitament vell. Aquesta paradoxa \u00e9s basada en el model cl\u00e0ssic d'un univers etern. La paradoxa de Clausius \u00e9s una paradoxa de paradigma. Fou necessari d'esmenar les nostres idees fonamentals sobre l'univers, canviant de paradigma, per a resoldre-la.\nLa paradoxa era basada en l'aplicaci\u00f3 estricta del Segon principi de termodin\u00e0mica, postulat per Rudolf Clausius, segons el qual la calor nom\u00e9s pot ser transferida d'un objecte calent a un altre m\u00e9s fred. Si l'univers fos etern, tal com es suposava en el model cl\u00e0ssic estacionari, aquest hauria de ser totalment fred.Tot objecte calent transfereix calor al seu entorn m\u00e9s fresc, fins que tot el sistema \u00e9s a la mateixa temperatura. Per a dos objectes a la mateixa temperatura, els fluxos de calor d'un cos a l'altre s\u00f3n id\u00e8ntics, i l'efecte net \u00e9s nul. Si l'univers fos infinitament vell, hi hauria d'haver hagut prou temps per a les estrelles de refredar-se tot escalfant el seu entorn. La temperatura arreu hauria de ser la mateixa i no existiria cap estrella (o tot hauria de ser tan calent com les estrelles mateixes). Donat l'exist\u00e8ncia d'estrelles l'univers no \u00e9s en equilibri t\u00e8rmic i no pot ser infinitament vell.\nLa paradoxa no apareix en la cosmologia del Big Bang, on l'univers no \u00e9s prou vell per haver assolit l'equilibri t\u00e8rmic.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'Aufkl\u00e4rung \u00e9s un corrent de pensament que s'est\u00e9n aproximadament des dels anys 1720-1730 als anys 1775-1785, durant els quals es desenvolupar\u00e0 l'Sturm und Drang. Aquest corrent intel\u00b7lectual \u00e9s identificat sovint amb la Il\u00b7lustraci\u00f3. El terme Aufkl\u00e4rung nom\u00e9s s'utilitza a Alemanya a partir de 1770 i compr\u00e8n nocions dif\u00edcils de definir.", "target": "Filosofia"}, {"text": "En filosofia, el terme forquilla de Hume pot ser usat per a referir-se a una de les diverses distincions i dilemes elaborats per David Hume (tot i que aquesta distinci\u00f3 \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de cert desacord).\nS\u00f3n:\n1) \"Dilema del determinisme de Hume\": el problema que les nostres accions s\u00f3n causalment determinades o atzaroses. En qualsevol cas, no ens fem responsables d'aquestes.2) La distinci\u00f3 de Hume entre el \u00ab\u00e9s\u00bb i \u00abha de\u00bb.3) La distinci\u00f3 de Hume entre el raonament demostratiu i el probable. (Vegeu m\u00e9s avall)\nLa tercera distinci\u00f3 \u00e9s entre dues \u00e0rees diferents d'estudi:\n\nTots els objectes de la ra\u00f3 humana o de recerca, naturalment, es poden dividir en dos tipus, que s\u00f3n: relacions d'idees i q\u00fcestions de fet. De la primera classe s\u00f3n les ci\u00e8ncies de la geometria, \u00e0lgebra i aritm\u00e8tica... [que s\u00f3n] descobertes per la mera operaci\u00f3 del pensament ... Les q\u00fcestions de fet, que s\u00f3n el segon objecte de la ra\u00f3 humana, ni l'evid\u00e8ncia de la seva veritat, per molt gran que sigui, \u00e9s de la mateixa naturalesa que la precedent (la relativa a les relacions d'idees).\n-Investigaci\u00f3 sobre l'enteniment hum\u00e0En la forquilla de Hume, sovint divideix les afirmacions en dos tipus:\n\nLes afirmacions sobre idees - aquestes s\u00f3n anal\u00edtiques, necess\u00e0ries, afirmacions que s\u00f3n conegudes a priori.\nLes afirmacions sobre el m\u00f3n - aquestes s\u00f3n sint\u00e8tiques, contingents, cognoscibles a posteriori.En la terminologia moderna, els membres del primer grup s\u00f3n coneguts com a proposicions anal\u00edtiques i els membres d'aquest \u00faltim com proposicions sint\u00e8tiques. Aquesta terminologia ve de Kant (Introducci\u00f3 a la Cr\u00edtica de la ra\u00f3 pura, secci\u00f3 IV).\nEn la primera classe d'afirmacions, s'inclouen \"2 + 2 = 4\", \"tots els solters s\u00f3n solters\", i les veritats de les matem\u00e0tiques i la l\u00f2gica. En les afirmacions del segon tipus, hi caben afirmacions com \"el sol surt de mat\u00ed\", \"la Terra t\u00e9 una lluna\" i \"L'aigua es congela a 32 graus Fahrenheit\".\nHume vol demostrar que la seguretat no existeix en ci\u00e8ncia.\nEn primer lloc, Hume observa que les afirmacions del segon tipus no poden ser mai del tot segures, a causa de la falibilitat dels nostres sentits, la possibilitat de l'engany (vegeu per exemple la teoria del cervell en una cubeta) i altres arguments realitzats pels fil\u00f2sofs esc\u00e8ptics. Sempre \u00e9s l\u00f2gicament possible que qualsevol declaraci\u00f3 feta pel m\u00f3n sigui falsa. (Tingueu en compte que les declaracions com \"o b\u00e9 la Terra t\u00e9 una lluna o no\", no s\u00f3n realment les veritats de la l\u00f2gica, i no diuen res sobre el m\u00f3n).\nEn segon lloc, Hume afirma que la nostra creen\u00e7a en les relacions de causa-efecte entre els esdeveniments no es basa en la ra\u00f3, sin\u00f3 que sorgeix simplement per l'h\u00e0bit o pel costum. Suposem que un diu: \"Cada vegada que alg\u00fa a la terra solta una roca, aquesta cau.\" Si b\u00e9 podem admetre que, en tots els casos fins al moment, quan una roca ha caigut sobre la Terra ha anat cap avall, aix\u00f2 no ens dona cap ra\u00f3 per a pensar que, en el futur, les roques cauran cap avall en les mateixes circumst\u00e0ncies. Per a nosaltres \u00e9s un \u00fanic motiu, si hi afegim la premissa que el futur s'assemblar\u00e0 al passat. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s una cosa que podem con\u00e8ixer de l'experi\u00e8ncia adquirida -totes les experi\u00e8ncies passades ens podrien dir el que ha passat en el passat, el futur s'ha assemblat al passat.\nEn tercer lloc, Hume assenyala que les relacions de les idees nom\u00e9s es poden utilitzar per a provar altres relacions d'idees, i no signifiquen res fora del context de com es relacionen entre si, i per tant no ens diuen res sobre el m\u00f3n. Agafeu la declaraci\u00f3 \"Un triangle equil\u00e0ter t\u00e9 tres costats de la mateixa longitud.\" Mentre que alguns fil\u00f2sofs anteriors (sobretot Plat\u00f3 i Descartes) van sostenir que les declaracions l\u00f2giques d'aquest tipus figuren en la realitat m\u00e9s formal, ja que s\u00f3n sempre veritables i immutables, Hume va sostenir que, encara que cert, no contenen la realitat formal, perqu\u00e8 la veritat dels estats es basa en les definicions de les paraules contingudes en aquesta, i no en les coses reals en el m\u00f3n, ja que no hi ha tal cosa com un veritable triangle o la igualtat de la longitud exacta en el m\u00f3n. Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual les relacions de les idees no es poden utilitzar per a provar q\u00fcestions de fet.\nEls resultats reclamats per Hume a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva forquilla s\u00f3n dr\u00e0stics. Segons ell, les relacions d'idees es poden provar amb certesa (mitjan\u00e7ant l'\u00fas d'altres relacions d'idees), per\u00f2, en realitat, no vol dir res sobre el m\u00f3n. Com que no volen dir res sobre el m\u00f3n, les relacions de les idees no es poden utilitzar per a provar q\u00fcestions de fet. Com a causa d'aix\u00f2, les q\u00fcestions de fet no tenen la certesa i, per tant, no es poden utilitzar per a provar qualsevol cosa. Nom\u00e9s les coses certes es poden utilitzar per a provar altres coses amb certesa, per\u00f2 nom\u00e9s coses sobre el m\u00f3n poden ser usades per provar altres coses sobre el m\u00f3n. Per\u00f2 d'en\u00e7\u00e0 que ja no podem creuar la forquilla, res \u00e9s alhora cert i sobre el m\u00f3n, nom\u00e9s un o l'altre, de manera que \u00e9s impossible provar alguna cosa sobre el m\u00f3n amb certesa.\nSi \u00e9s acceptada, la forquilla de Hume fa que sigui in\u00fatil tractar de provar l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u (per exemple) com una q\u00fcesti\u00f3 de fet. Si D\u00e9u no \u00e9s, literalment, fet de mat\u00e8ria f\u00edsica, i no t\u00e9 un efecte observable en el m\u00f3n, fer una declaraci\u00f3 sobre D\u00e9u no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de fet. Per tant, una declaraci\u00f3 sobre D\u00e9u ha de ser una relaci\u00f3 de les idees. En aquest cas, si es demostra l'afirmaci\u00f3 \"D\u00e9u existeix\", en realitat no ens diu res sobre el m\u00f3n, \u00e9s un joc de paraules. \u00c9s f\u00e0cil veure com la forquilla de Hume anul\u00b7la l'argument causal i l'argument ontol\u00f2gic per l'exist\u00e8ncia d'un D\u00e9u no observable (no material). Tanmateix, aix\u00f2 no vol dir que la validesa de la forquilla de Hume implicaria que D\u00e9u definitivament no existeixi, nom\u00e9s que aix\u00f2 implicaria que l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u no pot ser provada com un fet sense proves terrenals.\nHume va rebutjar la idea d'una afirmaci\u00f3 significativa que no entrava dins d'aquest esquema, dient:\n\nSi agafem, per exemple, algun volum de teologia o de metaf\u00edsica escol\u00e0stica, preguntem-nos: cont\u00e9 algun raonament abstracte sobre la quantitat o el nombre? No. Cont\u00e9 algun raonament emp\u00edric sobre els fets d'exist\u00e8ncia? No. Confieu-lo llavors a les flames, car no pot contenir m\u00e9s que sofisteria i il\u00b7lusi\u00f3\".\n-Investigaci\u00f3 sobre l'enteniment hum\u00e0Aquesta mateixa idea ha perdurat en les escoles relativament contempor\u00e0nies de filosofia, com el positivisme l\u00f2gic. Aquesta actitud general \u00e9s notablement present en l'obra d'Alfred Ayer sobre l'empirisme l\u00f2gic Llenguatge, Veritat i L\u00f2gica.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Una homeomeria (en grec antic: \u1f41\u03bc\u03bf\u03b9\u03bf\u03bc\u03ad\u03c1\u03b5\u03b9\u03b1) \u00e9s, segons la filosofia d'Anax\u00e0gores, tota part elemental igual al conjunt que amb altres parts conforma, en qu\u00e8 el tot compost per les parts \u00e9s similar a les parts m\u00e9s elementals i indivisibles de la mat\u00e8ria. Dins de l'atomisme, un dels corrents filos\u00f2fics que circulaven durant el segle V aC en l'antiga Gr\u00e8cia, el concepte d'homeomeria va ser encunyat per Anax\u00e0gores per a explicar la seva doctrina de la pluralitat infinita de realitats materials qualitativament diferents. Anax\u00e0gores tamb\u00e9 es proposa ampliar les reflexions al voltant de les \"llavors\" (spermata, com les anomenava Anax\u00e0gores).\nSegons ho aclareix Murray Bookchin, en el seu llibre titulat L'ecologia de la llibertat, el sorgiment i la dissoluci\u00f3 de la jerarquia, les homeomeries, de fet, \"suposen una sofisticaci\u00f3 filos\u00f2fica d'una visi\u00f3 m\u00e9s primitiva en la qual la subst\u00e0ncia de la terra \u00e9s la terra mateixa, amb els seus minerals, flora, i fauna \".\nEl terme \u00e9s utilitzat en la filosofia de la natura per diversos autors de l'antiguitat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El Marxisme anal\u00edtic \u00e9s un enfocament de la teoria marxista que va ser prominent entre els fil\u00f2sofs i cient\u00edfics socials de parla anglesa durant els anys vuitanta. Es va associar principalment amb el Grup d'acad\u00e8mics de setembre, nomenataix\u00ed a causa de les seves reunions biennals durant setembre per discutir interessos comuns. Autodenominat com \u00abmarxisme sense ximpleses\u00bb,[1] el grup es va caracteritzar, en paraules de David Miller, per \u00abun pensament clar i rigor\u00f3s sobre q\u00fcestions que en general estan cobertes per la boira ideol\u00f2gica\u00bb.[2]Els membres d'aquesta escola cerquen aplicar les t\u00e8cniques de la filosofia anal\u00edtica, juntament amb les eines de la ci\u00e8ncia social moderna, com la teoria de l'elecci\u00f3 racional, a l'elucidaci\u00f3 de les teories de Karl Marx i els seus successors. El membre m\u00e9s conegut d'aquesta escola \u00e9s el fil\u00f2sof de la Universitat d'Oxford Gerald A. Cohen, la teoria del qual de Karl Marx Theory of History: A defence (1978) va ajudar a comen\u00e7ar aquesta escola. En aquest llibre, Cohen va intentar aplicar les eines de l'an\u00e0lisi l\u00f2gica i ling\u00fc\u00edstica per elucidar i defensar la concepci\u00f3 materialista de la hist\u00f2ria de Marx. Altres marxistes anal\u00edtics prominents inclouen l'economista John Roemer, el cient\u00edfic social Jon Elster, i el soci\u00f2leg Erik Olin Wright. Tots ells han intentat basar-se en el treball de Cohen aplicant m\u00e8todes moderns de les ci\u00e8ncies socials, com la teoria de l'elecci\u00f3 racional, per complementar l'\u00fas que fa Cohen de les t\u00e8cniques filos\u00f2fiques anal\u00edtiques en la interpretaci\u00f3 de la teoria marxista.\nEl propi Cohen m\u00e9s tard, es relacionaria directament amb la filosofia pol\u00edtica rawlsiana en un intent per promoure una teoria de la just\u00edcia socialista que contrasta tant amb el marxisme tradicional com amb les teories formulades per fil\u00f2sofs pol\u00edtics com el liberal d'esquerra John Rawls i el dret\u00e0 llibertari Robert Nozick. En particular, remarca la m\u00e0xima de Marx de \u00abcadascun segons la seva capacitat, a cadasc\u00fa segons la seva necessitat\u00bb, popularitzat a la Cr\u00edtica del programa de Gotha del 1875.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Tu Wei-ming (en xin\u00e8s : \u675c\u7dad\u660e; en xin\u00e8s simplificat: \u675c\u7ef4\u660e; en pinyin: D\u00f9 W\u00e9im\u00edng) \u00e9s un fil\u00f2sof i historiador xin\u00e8s nascut el 1940. Tu \u00e9s professor a la Universitat Harvard i un dels pilars del neoconfucianisme.\nTu Weiming va n\u00e9ixer a Kunming, Xina, i va estudiar a la Universitat de Tunghai i es va doctorar en Hist\u00f2ria i Lleng\u00fces de l'\u00c0sia Oriental a la Universitat Harvard. Posteriorment ha treballat com a professor d'hist\u00f2ria i filosofia xinesa en les universitats de Princeton, Berkeley i Harvard (des del 1981) on va esdevindre director de l'Institut de Harvard-Yenching entre 1996 i 2008. Ha donat confer\u00e8ncies a la Universitat de Pequ\u00edn, Universitat Nacional de Taiwan, Universitat xinesa de Hong Kong i a la Universitat de Par\u00eds. Ha publicat diversos llibres, com ara \"El pensament neo-confucianista: la juventud de Wang Yang-ming\", \"La import\u00e0ncia i la banalitzaci\u00f3, La humanitat i la cultura\" i \"El pensament confucianista: la individualitat com a transformaci\u00f3 creativa\" (t\u00edtols originals en angl\u00e8s: Neo-Confucian Thought: Wang Yang-ming's Youth; Centrality and Commonality, Humanity and Cultivation; and Confucian Thought: Selfhood as Creative Transformation)\nMembre del Comit\u00e8 sobre l'Estudi de la Religi\u00f3 a Harvard, professor del comit\u00e8 de reestructuraci\u00f3 de S\u00ednica Acad\u00e8mica de l'Institut de Literatura i Filosofia xinesa i amb un lloc a l'American Academy of Arts and Sciences, el professor Tu Wei-ming interpreta actualment l'\u00e8tica confucianista com recurs espiritual per a la comunitat global emergent.Ha participat en les confer\u00e8ncies del Mind and Life Institute, que facilita les trobades entre la ci\u00e8ncia i el budisme.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La paradoxa de l'omnipot\u00e8ncia \u00e9s una fam\u00edlia de paradoxes relacionades en abordar la q\u00fcesti\u00f3 de si l'exist\u00e8ncia d'una entitat omnipotent com per exemple D\u00e9u, \u00e9s l\u00f2gicament possible. Si un \u00e9sser pot realitzar qualsevol acci\u00f3, hauria de ser capa\u00e7 de crear una tasca que no pot realitzar, i per tant, no pot realitzar totes les accions. Per\u00f2, per contra, si no es pot crear una tasca que no pot complir, llavors hi ha una cosa que no pot fer i, per tant deixa de ser omnipotent.\nUna versi\u00f3 de la paradoxa de l'omnipot\u00e8ncia \u00e9s la paradoxa de la pedra: una de les m\u00e9s famoses \"Pot un \u00e9sser omnipotent crear una pedra tan pesada que fins i tot que l'\u00e9sser que l'ha creat no pugui aixecar?\" Si la pot crear, llavors no la podr\u00e0 aixecar, i per tant no \u00e9s omnipotent, i si no la pot crear tampoc \u00e9s omnipotent.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Un fet \u00e9s un esdeveniment o proposici\u00f3 que es pot comprovar i per tant pot constituir el fonament d'una afirmaci\u00f3 que contingui veritat, en oposici\u00f3 a l'opini\u00f3 o creen\u00e7a. Usualment s'aplica a quelcom que passa en la realitat, el referent existent d'una frase veritable, especialment en la teoria de la veritat com a correspond\u00e8ncia. Els fets per definici\u00f3 s\u00f3n objectius i s'estudien per part de la ci\u00e8ncia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La filosofia de la llengua \u00e9s una branca de la filosofia que s'ocupa de la naturalesa de la llengua (aprenentatge, creaci\u00f3, significat, refer\u00e8ncies, usos, etc.) aix\u00ed com de la interpretaci\u00f3, la comunicaci\u00f3 i la traducci\u00f3.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'antropologia filos\u00f2fica \u00e9s la disciplina que reflexiona sobre qu\u00e8 constitueix la humanitat de la persona, els seus trets distintius com a individu i les idees que estan al rerefons de l'antropologia general. Intenta unir les aportacions de les diferents ci\u00e8ncies per definir i caracteritzar l'\u00e9sser hum\u00e0 (d'on ve, que el fa \u00fanic, el sentit de la vida, com es relaciona amb l'entorn....). Com a disciplina de la filosofia independent sorgeix a principis del segle XX a Alemanya.\nEls principals autors d'aquesta branca del saber s\u00f3n Max Scheler, Ernst Cassirer, Martin Heidegger, Paul Ricoeur i Martin Buber.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Joaquim Xirau i Palau (Figueres, Alt Empord\u00e0 1895 - M\u00e8xic 1946) fou un fil\u00f2sof catal\u00e0, fill de l'advocat Ramon Xirau i Llorens, i germ\u00e0 del pol\u00edtic Antoni Xirau i Palau, del qu\u00edmic Joan Xirau i Palau i del jurista Josep Xirau i Palau. \u00c9s pare de l'escriptor i fil\u00f2sof Ramon Xirau i Subias.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El realisme cient\u00edfic \u00e9s una varietat del realisme cr\u00edtic que sost\u00e9, b\u00e0sicament que existeix una realitat objectiva, que l'objectiu primordial de la ci\u00e8ncia \u00e9s descriure i explicar (a m\u00e9s de predir) els fets de la realitat i que la ci\u00e8ncia aconsegueix el seu objectiu en certa manera i d'una manera especial, gr\u00e0cies a l'aplicaci\u00f3 del m\u00e8tode cient\u00edfic. Aquesta \u00e9s, \u00f2bviament, una caracteritzaci\u00f3 bastant general i vaga. La ra\u00f3 d'aix\u00f2 \u00e9s que hi ha nombroses varietats de realisme cient\u00edfic, gaireb\u00e9 tantes com a autors realistes cient\u00edfics, els quals fan \u00e8mfasi en diferents caracter\u00edstiques d'aquesta concepci\u00f3.\nEntre els fil\u00f2sofs que han defensat diverses varietats de realisme cient\u00edfic poden esmentar l'argent\u00ed Mario Bunge, els nord-americans Hilary Putnam, Philip Kitcher i Richard Boyd i el finland\u00e8s Ilkka Niiniluoto.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Elogi de la follia (en grec: Morias Enkomion, en llat\u00ed: Stultitiae Laus, en neerland\u00e8s: Lof der Zotheid) \u00e9s un escrit del 1509 d'Erasme de Rotterdam de gran influ\u00e8ncia posterior. Va ser ideat en una estada de l'autor amb el seu amic Thomas More, a qui lloa en el text com a defensor cr\u00edtic del catolicisme enfront de Luter. Segueix el g\u00e8nere de la s\u00e0tira de Lluci\u00e0, a qui Erasme havia tradu\u00eft.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Materialisme dial\u00e8ctic \u00e9s el corrent del materialisme filos\u00f2fic d'acord amb els plantejaments originals de Friedrich Engels i Karl Marx que posteriorment van ser enriquits per Vlad\u00edmir Ilitx Ul\u00e0nov Lenin i despr\u00e9s sistematitzats per membres de l'Acad\u00e8mia de les Ci\u00e8ncies de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica principalment. Aquest corrent filos\u00f2fic defineix la mat\u00e8ria com el substrat de tota realitat sigui concreta o abstracta (pensaments), s'emancipa la primacia i independ\u00e8ncia de la mat\u00e8ria davant la consci\u00e8ncia i l'espiritual, declara la cognoscibilitat del m\u00f3n en virtut de la seva naturalesa material, i aplica la dial\u00e8ctica -basada en les lleis dial\u00e8ctiques proposades per Georg Wilhelm Friedrich Hegel - per interpretar el m\u00f3n, amb la qual cosa supera el materialisme mecanicista. El materialisme dial\u00e8ctic \u00e9s un dels tres components -la base filos\u00f2fica- del comunisme marxista-leninista. Denominat diamat, el materialisme dial\u00e8ctic va ser la filosofia oficial de l'antiga Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica.El materialisme dial\u00e8ctic, com a sistema filos\u00f2fic, \u00e9s oposat a l'idealisme filos\u00f2fic que concep l'esperit com a principi de la realitat. Per al materialisme dial\u00e8ctic les idees tenen un origen f\u00edsic, \u00e9s a dir, el primer \u00e9s la mat\u00e8ria i la consci\u00e8ncia el derivat. Com a tal, el materialisme dial\u00e8ctic es basa en les dades, resultats i aven\u00e7os de les ci\u00e8ncies, i la seva ess\u00e8ncia es mant\u00e9 en correspond\u00e8ncia i vig\u00e8ncia amb la tradicional orientaci\u00f3 progressista del pensament racional cient\u00edfic. Aix\u00ed mateix, est\u00e0 oposat al corrent filos\u00f2fic de l'agnosticisme, ja que declara la cognoscibilitat del m\u00f3n en virtut de la seva materialitat i de la seva exist\u00e8ncia objectiva en el temps i en l'espai. Engels ho va manifestar d'aquesta manera: \u00abLes formes fonamentals de tot ser s\u00f3n l'espai i el temps, i un \u00e9sser concebut fora del temps \u00e9s tan absurd com ho seria un \u00e9sser concebut fora de l'espai\u00bb.\n\nEngels i Marx van sintetitzar el seu materialisme dial\u00e8ctic a partir de la seva demolidora cr\u00edtica del materialisme mec\u00e0nic de Ludwig Feuerbach i a la dial\u00e8ctica idealista de Hegel. Al materialisme de Feuerbach el van considerar com un materialisme influ\u00eft pels corrents del pensament filos\u00f2fic metaf\u00edsic i idealista. Famoses s\u00f3n les 11 tesis sobre Feuerbach de Marx i Engels, en particular l'onzena que diu aix\u00ed: \u00abEls fil\u00f2sofs no han fet m\u00e9s que interpretar de diverses maneres el m\u00f3n, per\u00f2 del que es tracta \u00e9s de transformar-lo\u00bb. De la dial\u00e8ctica hegeliana, Engels diu que aquesta es trobava cap per avall i que va ser Marx qui la va col\u00b7locar sobre els seus peus. Posteriorment, Engels va descriure les lleis de la dial\u00e8ctica en el seu Anti-D\u00fchring (obra pol\u00e8mica contra les teories propugnades pel fil\u00f2sof i economista alemany Karl Eugen D\u00fchring).\nDespr\u00e9s, en el segle XX a R\u00fassia, Lenin va contribuir a les idees materialistes dial\u00e8ctiques en desenvolupar pol\u00e8miques amb els seus adversaris, particularment amb fil\u00f2sofs (idealistes) positivistes com l'austr\u00edac Ernst Mach i els russos Aleksandr Bogd\u00e0nov i Vlad\u00edmir Baz\u00e0rov (nom real: Vladimir A. Rudnev), i, sobretot, el seu empiromonisme. La principal ra\u00f3 de la disputa entre Lenin i aquests fil\u00f2sofs era llur afirmaci\u00f3 que el positivisme idealista estava per damunt del debat filos\u00f2fic entre idealisme i materialisme. Lenin va fer la seg\u00fcent consideraci\u00f3: \"Materialisme \u00e9s recon\u00e8ixer els \u00abobjectes a si mateixos\u00bb o fora de la ment; les idees i les sensacions s\u00f3n c\u00f2pies o imatges d'aquests objectes. La doctrina oposada (idealisme) afirma que els objectes no existeixen \u00absense la ment\u00bb; els objectes s\u00f3n \u00abcombinacions de sensacions\u00bb\".", "target": "Filosofia"}, {"text": "La font, traducci\u00f3 de l'angl\u00e8s The Fountainhead, \u00e9s una novel\u00b7la de l'escriptora russa nacionalitzada estatunidenca Ayn Rand editada el 1943. El t\u00edtol es basa en una manifestaci\u00f3 de l'autora, una individualista radical i nietzscheana: \u201dman's ego is the fountainhead of human progress\u201d (\u201cl'ego de l'home \u00e9s la font del progr\u00e9s hum\u00e0\u201d). Un jove editor (de Bobbs-Merrill) va valorar positivament el manuscrit i el llibre va sortir publicat el 15 d'abril de 1943 als Estats Units.\nD'aquesta obra es va fer una adaptaci\u00f3 cinematogr\u00e0fica el 1949, dirigida per King Vidor i protagonitzada per Gary Cooper i Patricia Neal.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La paradoxa de toler\u00e0ncia va ser descrita pel fil\u00f2sof austr\u00edac Karl Popper (1902-1994) a l'any 1945. \u00c9s una paradoxa emmarcada dins de la teoria de la decisi\u00f3. La paradoxa declara que si una societat \u00e9s il\u00b7limitadament tolerant, la seva capacitat de ser tolerant finalment ser\u00e0 redu\u00efda o destru\u00efda pels intolerants. Popper va concloure que, encara que sembla paradoxal, per mantenir una societat tolerant, la societat ha de ser intolerant amb la intoler\u00e0ncia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Zygmunt Bauman (Pozna\u0144, Pol\u00f2nia, 19 de novembre del 1925 - Leeds, Regne Unit, 9 de gener de 2017) fou un soci\u00f2leg de prestigi internacional. El seu camp de recerca se centr\u00e0 en el concepte de modernitat i postmodernitat.Fou concebut i criat per una fam\u00edlia jueva polonesa. Cresqu\u00e9 sota el patiment de l'assetjament que li feren xiquets. Amb l'inici de la Segona Guerra Mundial, la seua fam\u00edlia va fugir a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. Va formar part de l'ex\u00e8rcit polon\u00e8s liderat per Zygmunt Berling, af\u00ed als sovi\u00e8tics.Va estar a l'ex\u00e8rcit fins 1953, quan es fet fora arran que son pare entre en contacte amb l'Embaixada d'Israel. Bauman no compartia el punt de vista sionista de son pare.Va ensenyar sociologia a la Universitat de Vars\u00f2via entre 1954 i 1968, any en qu\u00e8 va perdre, en una purga antisemita, la pla\u00e7a de professor i va emigrar a Israel, ensenyant a Tel Aviv. D'en\u00e7\u00e0 del 1971, viu a Anglaterra, on va ser professor de la Universitat de Leeds, fins que es va retirar el 1990. Les seves primeres obres eren en polon\u00e8s. D'en\u00e7\u00e0 del 1972, va publicar els seus assajos i estudis en angl\u00e8s.El maig del 2010 fou guardonat amb el Premi Pr\u00edncep d'Ast\u00faries de Comunicaci\u00f3 i Humanitats, que compart\u00ed amb Alain Touraine.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Quanta Cura (llat\u00ed: Quanta preocupaci\u00f3) \u00e9s una enc\u00edclica escrita pel papa Pius IX sobre el tema de la secularitzaci\u00f3 en general i la proclamaci\u00f3 del  Regne d'It\u00e0lia del 1861 en particular.\nPius IX va proclamar-la el 8 de desembre de 1864, junt amb el Syllabus Errorum. El seu t\u00edtol fa refer\u00e8ncia a la m\u00e0xima preocupaci\u00f3 de l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica despr\u00e9s dels canvis pol\u00edtics que van tocar tota Europa despr\u00e9s de la fi de l'antic r\u00e8gim. El document condemna amb vehem\u00e8ncia els principis liberals de l'escola p\u00fablica la\u00efcista, de la llibertat de culte i la llibertat d'expressi\u00f3 i defensa la legitimitat d'una religi\u00f3 d'estat. Tamb\u00e9 condemna certs excessos del capitalisme industrial, vists com un factor major en la pauperitzaci\u00f3 del proletariat. A les Espanyes va ser l'inici d'una llarga pol\u00e8mica entre conservadors i liberals durant la restauraci\u00f3 Isabelina.Quanta Cura s'ha de situar al context hist\u00f2ric i pol\u00edtic de la It\u00e0lia Unificada que s'inscriu en el Risorgimento que havia comen\u00e7at despr\u00e9s del Congr\u00e9s de Viena del 1814-15 que va terminar-se amb l'annexi\u00f3 dels Estats Pontificis i l'ocupaci\u00f3 de Roma el 1870. Els papes successius van considerar que posar en dubte el seu poder absolut i temporal era un error major, conseq\u00fc\u00e8ncia nefasta d'idees modernes com el liberalisme, el socialisme, el racionalisme, el relativisme o la separaci\u00f3 de l'Esgl\u00e9sia i l'Estat. L'enc\u00edclica va ser proclamada despr\u00e9s que Fran\u00e7a va decidir retirar les seves tropes de Roma amb la ineluctable integraci\u00f3 de la ciutat eterna al Regne d'It\u00e0lia i la subseg\u00fcent abolici\u00f3 definitiva dels Estats Pontificis.", "target": "Filosofia"}, {"text": "John Muir (Dunbar, East Lothian, Esc\u00f2cia, 21 d'abril de 1838 - Los Angeles, Calif\u00f2rnia, Estats Units, 24 de desembre de 1914) fou un escriptor estatunidenc nascut a Esc\u00f2cia. Va ser un dels primers naturalistes moderns, militant de la protecci\u00f3 de la natura.Els seus escrits (cartes, assajos i llibres) foren molt llegits en el seu temps i encara avui s\u00f3n for\u00e7a populars. Hi narra les seves aventures a la natura i la vida salvatge, especialment a les muntanyes de la Sierra Nevada a Calif\u00f2rnia. El seu activisme va contribuir a salvar la Vall de Yosemite i altres espais naturals. Va ser fundador del Sierra Club, que avui en dia \u00e9s una de les organitzacions de protecci\u00f3 del medi ambient m\u00e9s importants dels Estats Units. El seu pensament ha influ\u00eft fortament en la naixen\u00e7a del moviment ambientalista modern.", "target": "Filosofia"}, {"text": "\u00abNom\u00e9s s\u00e9 que no s\u00e9 res\u00bb (en grec cl\u00e0ssic \u1f13\u03bd \u03bf\u1f36\u03b4\u03b1 \u1f45\u03c4\u03b9 \u03bf\u1f50\u03b4\u1f72\u03bd \u03bf\u1f36\u03b4\u03b1, h\u00e8n o\u00eeda h\u00f3ti oud\u00e8n o\u00eeda ; en llat\u00ed  scio em nihil scire  o  scio em nescire ) \u00e9s una frase molt coneguda que deriva del fet relatat pel fil\u00f2sof  grec Plat\u00f3 a S\u00f2crates. Aix\u00ed mateix est\u00e0 relacionat amb una resposta oracular de la pitonissa de Delfos, que a la pregunta realitzada per Querefonte sobre si hi havia alg\u00fa m\u00e9s savi que S\u00f2crates, va respondre que ning\u00fa era m\u00e9s savi.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'ess\u00e8ncia (del llat\u00ed essentia) \u00e9s un concepte filos\u00f2fic que designa el conjunt d'atributs d'un objecte o subst\u00e0ncia que el fan ser el que \u00e9s, i que posseeix per necessitat, ja que sense ells perd la seva identitat. L'ess\u00e8ncia es contrasta amb l'accident, que s\u00f3n les propietats que es tenen de forma contingent, sense els quals es pot mantenir la identitat. El concepte d'ess\u00e8ncia s'origina amb Arist\u00f2til, que va utilitzar l'expressi\u00f3 grega to ti \u00ean einai, literalment 'el que ha de ser', o a vegades la frase escur\u00e7ada to ti esti, literalment 'el que \u00e9s', per expressar la mateixa idea. Aquesta frase va suposar tantes dificultats pels traductors al llat\u00ed que van encunyar la paraula ess\u00e8ncia per a designar l'expressi\u00f3 completa. Per a Arist\u00f2til i els seus seguidors escol\u00e0stics la noci\u00f3 d'ess\u00e8ncia est\u00e0 estretament lligada a la de definici\u00f3 (horismos).En la hist\u00f2ria del pensament occidental, l'ess\u00e8ncia ha estat un concepte \u00fatil per a les doctrines que tendeixin a individuar les diferents formes d'exist\u00e8ncia, aix\u00ed com les diferents condicions d'identitat per a objectes i les seves propietats. Des d'aquest punt de vista eminentment l\u00f2gic, el concepte ha bastit una forta base te\u00f2rica a tota la fam\u00edlia de teories l\u00f2giques basades en l'exist\u00e8ncia de \"mons possibles\", una analogia feta per Leibniz i desenvolupada cap a una forma l\u00f2gica per diversos autors, des de Carnap fins a Kripke, que despr\u00e9s seria q\u00fcestionada per fil\u00f2sofs com Quine.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Feminazisme o feminazi s\u00f3n termes despectius de mis\u00e0ndria o femellisme.\nLa paraula \u00e9s un mot creuat entre \u00abfeminista\u00bb i \u00abnazi\u00bb, com a analogia de la viol\u00e8nciai foment de l'odi per part del femellisme en contra d'un grup (en aquest cas els homes blancs cis-heteronormatius), tal com promovia el nazisme durant la Segona Guerra Mundial contra els jueus i altres \u00e8tnies.\nEl mot es forma a partir de \"feminista\", ja que el concepte \"femellista\" no es declara com a tal (perqu\u00e8 no t\u00e9 cap estructura de poder v\u00e0lida al darrere). Cal remarcar que els valors d'un i altre moviment son clarament diferents.Els mots foren popularitzats pel locutor de r\u00e0dio conservador Rush Limbaugh, als Estats Units i el Canad\u00e0. Limbaugh atribueix la invenci\u00f3 del mot al seu amic Tom Hazlett, professor d'economia a la Universitat de Calif\u00f2rnia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Jikji \u00e9s el t\u00edtol abreviat d'un llibre budista core\u00e0 impr\u00e8s l'any 1377 durant la Dinastia Goryeo. El seu t\u00edtol complet es pot traduir com a \u00abAntologia del monjo Baegun sobre les ensenyances del Gran Mestre sobre la identificaci\u00f3 de l'esperit de Buda a trav\u00e9s de la pr\u00e0ctica del zen\u00bb. \u00c9s el llibre m\u00e9s antic existent al m\u00f3n impr\u00e8s amb tipus m\u00f2bils met\u00e0l\u00b7lics per cada car\u00e0cter. La UNESCO el setembre de 2001, el va incloure al Programa Mem\u00f2ria del m\u00f3n.El Jikji es va publicar l'any 1377 al Temple Heungdeok, 78 anys abans la B\u00edblia de Johannes Gutenberg impresa durant els anys 1452-1455, amb el mateix procediment. La major part de l'obra s'ha perdut. Actualment nom\u00e9s se'n conserva el darrer volum, que \u00e9s a la divisi\u00f3 de Manuscrits Orientals de la Biblioteca Nacional de Fran\u00e7a. Va ser escrit pel monjo budista Baegun (1298-1374, amb el nom budista de Gyeonghan), que va ser monjo superior als temples d'Anguk i Shingwang a Haeju, i va ser publicat en dos volums al temple de Songbulsa (Seongbulsa) l'any 1372. Baegun va morir al Temple de Chwiam a Yeoju l'any 1374.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Claude L\u00e9vi-Strauss (pronunciaci\u00f3 francesa a AFI: [klod levi st\u0281os]) (Brussel\u00b7les, 28 de novembre del 1908 - Par\u00eds, 30 d'octubre del 2009) fou un antrop\u00f2leg franc\u00e8s. Professor de sociologia a la universitat de S\u00e3o Paulo del 1935 al 1939, s'interess\u00e0 per les poblacions ind\u00edgenes del Brasil i realitz\u00e0 diversos treballs de camp entre els indis bororo i nambikwara. El 1959, va ocupar la c\u00e0tedra d'antropologia social al Coll\u00e8ge de France, que va mantenir fins a la seva jubilaci\u00f3, el 1982. Te\u00f2ric destacat de l'estructuralisme, fou el seu introductor en el camp de l'antropologia cultural i social; tingu\u00e9 tamb\u00e9 una gran influ\u00e8ncia en pensadors com ara Roland Barthes, Michel Foucault, Gilles Deleuze, Jacques Derrida, Jacques Lacan o Judith Butler.", "target": "Filosofia"}, {"text": "A la cosmologia esot\u00e8rica, un plan, diferent de la pla f\u00edsic es concep com un estat subtil de consci\u00e8ncia que transcendeix, la f\u00edsica coneguda de l'univers.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Josep Llu\u00eds Barona i Vilar (Val\u00e8ncia, 1955) \u00e9s un historiador i professor valenci\u00e0, catedr\u00e0tic d'Hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia a la Universitat de Val\u00e8ncia. Despr\u00e9s de 2017 \u00e9s membre de l'Institut d'Estudis Catalans.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Georges Hulin de Loo (Gant, 10 de desembre de 1862 - Brussel\u00b7les, 27 de desembre de 1945) fou un historiador de l'art belga especialista en pintura flamenca.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La paradoxa de Prot\u00e0gores \u00e9s una an\u00e8cdota atribu\u00efda al fil\u00f2sof, que ben b\u00e9 podria il\u00b7lustrar la tesi contempor\u00e0nia segons la qual alguns problemes s\u00f3n indecidibles, tal com demostr\u00e0 Kurt G\u00f6del, seguint les propostes de David Hilbert:\nUn estudiant, Euatle, volia anar a les lli\u00e7ons de ret\u00f2rica del fil\u00f2sof, per poder exercir d'advocat, per\u00f2 no tenia diners per pagar-les. Va parlar amb Prot\u00e0gores, i aquest va veure que semblava un noi molt llest. Accept\u00e0 la seva assist\u00e8ncia amb la condici\u00f3 de pagar els honoraris quan guany\u00e0s el primer plet.\nEuatle va acabar la seva formaci\u00f3 seguint les lli\u00e7ons de Prot\u00e0gores, per\u00f2 despr\u00e9s decid\u00ed no exercir d'advocat, i per tant, no pagar. Prot\u00e0gores reclamava els honoraris, per\u00f2 l'estudiant deia que no tenia cap obligaci\u00f3 de pagar, car no havia guanyat el primer cas. Davant l'amena\u00e7a d'un plet judicial, es volia fer c\u00e0rrec de la defensa i argumentava:\n\u00abSi anam a judici i jo guany, per manament judicial no t'haur\u00e9 de pagar, i si perd tampoc, car no haur\u00e9 guanyat el meu primer plet, i aquesta era la nostra condici\u00f3. No anem a judici, Prot\u00e0gores, perdr\u00e0s.\u00bb\nProt\u00e0gores, que era expert en veure les dues cares d'una q\u00fcesti\u00f3, li respongu\u00e9:\n\u00abSi anam a judici, i jo guany, per manament judicial haur\u00e0s de pagar, mentre que, si perd, haur\u00e0s guanyat el teu primer plet, i segons el nostre pacte haur\u00e0s de pagar.\u00bb", "target": "Filosofia"}, {"text": "Intu\u00efci\u00f3 sensible a la filosofia d'Immanuel Kant \u00e9s la forma que t\u00e9 l'\u00e9sser hum\u00e0 de con\u00e8ixer, ineludiblement a trav\u00e9s dels sentits. Segons Kant, el coneixement que extraiem del m\u00f3n t\u00e9 certes condicions formals, que s\u00f3n:\n\nL'espai, consistent en un marc a priori on es troben els objectes sensibles. Kant explica que no podem comprendre ni imaginar un buit d'espai. Un exercici que pot ajudar a entendre aix\u00f2 seria imaginar un objecte (per exemple una capsa). Tenir la representaci\u00f3 de la capsa a la ment, intentar d'eliminar-la. A la ment ara ja no hi ha cap objecte, tanmateix continua existint un espai en qu\u00e8 formalment es representen els conceptes sensibles. D'aquesta manera, \u00e9s l\u00f2gic pensar que no podem imaginar el buit d'espai.\nEl temps, apr\u00e8s en percebre's successi\u00f3 i simultane\u00eftat d'esdeveniments i la mutabilitat progressiva de les representacions sensibles.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Aix\u00ed parl\u00e0 Zaratustra: Un llibre per a tothom i per a ning\u00fa (en l'original alemany: Also sprach Zarathustra: Ein Buch f\u00fcr Alle und Keinen) \u00e9s una obra del fil\u00f2sof alemany Friedrich Nietzsche, redactada en quatre parts entre 1883 i 1885. Moltes de les idees presentades tenen a veure amb l'etern retorn, la par\u00e0bola de la mort de D\u00e9u, i la profecia del superhome, temes que van ser introdu\u00efts per primer cop a La Gaia Ci\u00e8ncia.El llibre narra les explicacions i la doctrina d'un fil\u00f2sof, Zaratustra -en refer\u00e8ncia a Zaratustra, fundador del Zoroastrisme-. El llibre utilitza un estil similar al de la B\u00edblia luterana com a s\u00e0tira, per presentar d'aquesta manera idees oposades a la tradici\u00f3 i la moral cristiana i jueva.\n\n", "target": "Filosofia"}, {"text": "En estad\u00edstica, una  relaci\u00f3 esp\u00faria (o, de vegades, correlaci\u00f3 esp\u00faria) \u00e9s una relaci\u00f3 matem\u00e0tica en la qual dos esdeveniments no tenen connexi\u00f3 l\u00f2gica, encara que es pot implicar que la tenen a causa d'un tercer factor no considerat encara (anomenat \u00abfactor de confusi\u00f3\u00bb o \u00abvariable amagada\u00bb). La relaci\u00f3 esp\u00faria fa l'efecte de l'exist\u00e8ncia d'un vincle apreciable entre dos grups que \u00e9s inv\u00e0lid quan s'examina objectivament.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Jean Buridan (B\u00e9thune, c. 1300 - \u2020 Paris, Fran\u00e7a, 1385), en llat\u00ed Joannes Buridanus, va ser un fil\u00f2sof escol\u00e0stic i professor franc\u00e8s i un dels inspiradors de l'escepticisme religi\u00f3s a Europa. Va destacar en els estudis de l\u00f2gica i en els comentaris a Arist\u00f2til. Va ser defensor del principi de causalitat. Com a autor de treballs te\u00f2rics en \u00f2ptica i mec\u00e0nica, va formular una noci\u00f3 d'in\u00e8rcia intentant explicar el moviment amb la Teoria de l'\u00edmpetu. El seu nom est\u00e0 freq\u00fcentment associat amb l'experiment mental conegut com a l'\u00abase de Buridan\u00bb. i la paradoxa del pont de Buridan.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Aten\u00e0gores de Cumes (grec antic: \u1f08\u03b8\u03b7\u03bd\u03b1\u03b3\u03cc\u03c1\u03b1\u03c2, llat\u00ed: Athenagoras) fou un fil\u00f2sof plat\u00f2nic grec nascut a Cumes, a la Camp\u00e0nia. Boet li va dedicar una de les seves obres.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'androcentrisme \u00e9s el punt de vista segons el qual l'home \u00e9s el centre i la mesura del m\u00f3n. Est\u00e0 relacionat amb l'universalisme mascul\u00ed. Emmarca les capacitats de l'\u00e9sser mascul\u00ed com motor individual i universal de l'esdevenir hum\u00e0. Considera, doncs, el moment o configuraci\u00f3 de la ment masculina cl\u00e0ssica, com referent universal en oposici\u00f3 a l'imm\u00f2bil, a l'immutable, a l'est\u00e0tic. L'androcentrisme silencia i invisibilitza el pensament, l'experi\u00e8ncia i les representacions que no han estat escrites des de la ment de l'home sin\u00f3 per dones. La dona, si existeix, ho fa \u00fanicament en relaci\u00f3 amb algun home o com a objecte per a aquests.\nLa paraula androcentrisme prov\u00e9 del grec antic \u03b1\u03bd\u03b4\u03c1\u03bf, andro--> home, mascle i \u03c7\u03b5\u03bd\u03c4\u03c1\u03bf\u03bd, kentron, centre. La pr\u00f2pia visi\u00f3 androc\u00e8ntrica del m\u00f3n confon androcentrisme amb antropocentrisme i home amb \u00e9sser hum\u00e0.\nEl terme va comen\u00e7ar a ser utilitzat en el debat cient\u00edfic iniciat per Charlotte Perkins Gilman a comen\u00e7aments del segle xx al seu assaig The Man-Made World; or, Our Androcentric Culture (1911) on va fer una profunda descripci\u00f3 de les pr\u00e0ctiques androc\u00e8ntriques, aix\u00ed com de les conseq\u00fc\u00e8ncies que tot aquest sistema de dominaci\u00f3 ocasionava a les dones. Aquesta obra ha sigut tradu\u00efda al catal\u00e0 com El M\u00f3n de l'home o La nostra cultura androc\u00e8ntrica al 2017.Aix\u00ed, l'androcentrisme s'ha d'entendre com una praxi societ\u00e0ria on els agents components assumeixen rols funcionals universalitzats. Segons Perkins Gilman, tant els models vitals masculins com les actituds masculines s'afirmen com a universals, mentre que les de les dones s\u00f3n considerades complement\u00e0ries.\nLes persones deixen de ser totes iguals i una part de la poblaci\u00f3 (els homes) s'apropia de la governan\u00e7a sobre la resta de persones (dones i nenes) i expropia la seva autoritat i la seva independ\u00e8ncia com a individus lliures, passant a ser una classe de segona supeditada als arbitris i decisions del grup dominant, com un grup colonitzat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Cogito, ergo sum ('penso, per tant soc', origin\u00e0riament \"je pense, donc je suis\") \u00e9s una frase pronunciada per Descartes que resumeix el seu pensament respecte a la veritat i el coneixement. La formulaci\u00f3 apareix en franc\u00e8s, per primer cop en el Discurs del m\u00e8tode (1637), al primer par\u00e0graf de la quarta part del llibre i, posteriorment, en llat\u00ed en les Meditacions metaf\u00edsiques i s'inscriu en una llarga tradici\u00f3 de pensadors, des de Plat\u00f3 a Agust\u00ed d'Hipona, que van provar de fonamentar la realitat i l'autenticitat de la percepci\u00f3 humana. El sentit del \"donc\" en la frase no \u00e9s causal, sin\u00f3 simultani. Es tracta de mostrar l'absoluta impossibilitat de pensar sense existir i, per tant, que el pensament i l'exist\u00e8ncia s\u00f3n idees innates, evidents per si mateixes.\nDescartes no vol acceptar com a veritable res que no estigui absolutament comprovat (dubte met\u00f2dic), per fugir de possibles fonts d'error que s'acumulin en la construcci\u00f3 del saber. Per aix\u00f2, comen\u00e7a a q\u00fcestionar tot el que l'envolta. Comen\u00e7a pels sentits, que sovint proporcionen dades poc fiables (miratges, il\u00b7lusions...) i continua amb la ra\u00f3: ha d'admetre la possibilitat racional que tot all\u00f2 que pensa sigui mentida. Llavors, s'adona que tot i que dubti de tot, incl\u00f2s d'ell mateix, del seu raonament o del propi dubte, hi ha quelcom que roman: el subjecte que dubta. Sense pensar no existeixo i viceversa. Si dubta, hi ha alg\u00fa o alguna cosa que est\u00e0 dubtant (despr\u00e9s ho identificar\u00e0 amb el jo). D'aix\u00f2 no pot dubtar, encara que sembli una paradoxa (\u00e9s indubtable que alg\u00fa est\u00e0 dubtant). Aquest alg\u00fa que dubta, que pensa, existeix, aleshores formula el seu fam\u00f3s aforisme: \"penso, per tant existeixo\", pel qual demostra la realitat del subjecte com a primera veritat inq\u00fcestionable.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'utilitarisme \u00e9s una obra de John Stuart Mill on realitza una exposici\u00f3 i defensa cl\u00e0ssica de l'utilitarisme en \u00e8tica. L'assaig va apar\u00e8ixer per primera vegada com una s\u00e8rie de tres articles publicats a Fraser's Magazine el 1861 i es van aplegar com un llibre \u00fanic el 1863. L'objectiu de Mill \u00e9s explicar qu\u00e8 \u00e9s l'utilitarisme, mostrar per qu\u00e8 \u00e9s la millor teoria \u00e8tica i defensar-la contra una \u00e0mplia gamma d'objeccions i malentesos. L'utilitarisme fa un gran esfor\u00e7 per a popularitzar l'\u00e8tica utilitarista i ha estat considerat \u00abl'articulaci\u00f3 filos\u00f2fica m\u00e9s influent d'una moral humanista liberal que es va produir al segle XIX\u00bb.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Poimandres (grec:\u03a0\u03bf\u03b9\u03bc\u03ac\u03bd\u03b4\u03c1\u03b7\u03c2). Tamb\u00e9 coneguda com a Poemandres, Poemander o Pimander) \u00e9s un cap\u00edtol del Corpus Hermeticum. Va ser escrit originalment en grec, i el t\u00edtol es tradueix com el pastor dels homes.\n\u00c9s tamb\u00e9 una esp\u00e8cie de de\u00eftat o atribut de D\u00e9u. Citant la traducci\u00f3 de John Everard:\n\nLlavors vaig dir jo: \"Qui ets tu?\n\"Jo s\u00f3c\", va dir ell, \"Poimandres, la ment del gran senyor, el m\u00e9s poder\u00f3s i absolut Emperador: S\u00e9 el que tu vas voler tenir, i jo estic sempre present amb tu.\"I la traducci\u00f3 de G.R.S. Mead:\n\nI jo dic: Qui ets tu?\nEll diu: Jo s\u00f3c l'Home-Pastor [\u03a0\u03bf\u03b9\u03bc\u03ac\u03bd\u03b4\u03c1\u03b7\u03c2], la ment de tots els mestratges, s\u00e9 el que tu vols i estic amb tu a tot arreu.", "target": "Filosofia"}, {"text": "S'anomena xactisme (en s\u00e0nscrit \u0936\u093e\u0915\u094d\u0924\u0902 \u015a\u0101kta\u1e43, \"doctrina de la deessa\") a un conjunt de cultes hind\u00fas que conceben la divinitat suprema com a femenina, sota diverses formes, amb la denominaci\u00f3 comuna de Xacti. Aquesta visi\u00f3 tamb\u00e9 penetr\u00e0 al segle x el budisme mahayana. Els texts religiosos referents a aquests cultes s\u00f3n anomenats \u015aaktagama o Tantra.El xactisme est\u00e0 estretament relacionat amb el tantrisme. El ritual xacta est\u00e0 impregnat d\u2019un sagrat er\u00f2tic: la uni\u00f3 exemplar de Xiva i el seu Xacti es reprodueix en la uni\u00f3 sexual realitzada d\u2019acord amb regles de culte precises, considerant-se aix\u00ed com una veneraci\u00f3 de Xacti.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Es diu defecte en filosofia a la manca de les qualitats pr\u00f2pies i naturals d'una cosa o de qualsevulla imperfecci\u00f3 natural o moral.\nNo \u00e9s la sola manca d'una qualitat o perfecci\u00f3 o el grau limitat de posseir-la, sin\u00f3 aquestes mateixes negacions quan afecten un subjecte, la naturalesa concreta del qual requeria aquesta qualitat o perfecci\u00f3 o un grau superior. Aquesta idea \u00e9s la que etimol\u00f2gicament expressa la paraula, at\u00e8s que es deriva del verb llat\u00ed deficere 'faltar' o del verb fallere 'enganyar'; en tots dos casos indica privaci\u00f3 d'una qualitat necess\u00e0ria, l'abs\u00e8ncia de la qual fa que la cosa sigui deficient, incompleta, irregular o imperfecta.\nTot i que sin\u00f2nim en el llenguatge ordinari les veus defecte, imperfecci\u00f3, vici i falta no ho s\u00f3n en fet de veritat; la imperfecci\u00f3 es troba en els objectes de per si complets i tot i excel\u00b7lents i en qu\u00e8 no apareix defecte per tal concepte; \u00e9s defecte que manqui un bra\u00e7 al cos hum\u00e0, per\u00f2 no d'altra banda ben conformat, \u00e9s imperfecci\u00f3 que no siguin iguals tots dos bra\u00e7os; el defecte, per tant, \u00e9s m\u00e9s profund que la imperfecci\u00f3. Altrament, el vici encareix el defecte i tendeix com corrompre i desordenar tot l'\u00e9sser, en la falta es connota el defecte d'alguna manera causat per un agent moral. Cf. Tom\u00e0s d'Aquino Summa Theologiae I. q. 12, a. 4; q. 49, a. 1; II. II. q. 33, a. 4, Quaest. disp., De malo, q. 16, a. 5; De veritate, 1. 11, a.; Poujol; Dictionn. des facult. intell. et affect. de l'anime (Par\u00eds, 1863).\nEls defectes reben diverses denominacions segons es pot veure a Sant Tom\u00e0s a la Summa Theologiae, III, q. 14 i 15: poden ser f\u00edsics i morals, corporals o espirituals, est\u00e0tics i din\u00e0mics, \u00e7o \u00e9s, que afecten els \u00e9ssers en si o en les seves operacions o funcions.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Un ens  al sentit filos\u00f2fic \u00e9s tot all\u00f2 que la seva exist\u00e8ncia \u00e9s reconegut per algun sistema d'ontologia. \u00c9s el participi present artificial del verb llat\u00ed Esse (\u00c9sser), creat pels te\u00f2legs escolastics.Un ens pot per tant ser concret, abstracte, particular o universal. \u00c9s a dir, els ens no s\u00f3n nom\u00e9s objectes quotidians com cadires o persones, sin\u00f3 tamb\u00e9 propietats, relacions, esdeveniments, nombres, conjunts, proposicions, mons possibles, creences, pensaments, etc.\nEn l'analogia de l'ens Tom\u00e0s d'Aquino utilitza el concepte en els seus axiomes llatines famoses: \u00abEns et bonum convertuntur\u00bb (El que existeix i el b\u00f3 poden convertir-se) amb les implicacions escol\u00e0stiques \u00abEns et verum convertuntur\u00bb (el ver), \u00abEns et pulchrum convertuntur\u00bb (el bell) i la conclusi\u00f3 \u00abEns et Deus convertuntur\u00bb. El mal seria, segons aquesta teoria, l'abs\u00e8ncia del b\u00f3 i doncs l'abs\u00e8ncia de D\u00e9us.\n\nAl sentit jur\u00eddic o al llenguatge quotidi\u00e0 ens \u00e9s un sin\u00f2nim per a entitat o instituci\u00f3.", "target": "Filosofia"}, {"text": "l'enneagrama del quart cam\u00ed \u00e9s una figura publicada en 1949 en el llibre de Peter Demianovich Ouspensky Fragments d'un ensenyament desconegut. Es tracta d'una part integral de l'anomenat quart cam\u00ed, un sistema esot\u00e8ric associat al pensament de George Gurdjieff.\nEl terme enneagrama prov\u00e9 del grec \"ennea\" (nou) i \"grammos\" (grafia). \u00c9s aquest cas \u00e9s un graf incomplet de 9 nodes.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El vedisme (vers 1800 - 900 aC) va ser un conjunt de creences i de ritus religiosos basats en els quatre Vedes, considerats el fonament del pensament indi, que m\u00e9s tard es va desenvolupar amb el bramanisme i l'hinduisme. No s'ha pogut establir arqueol\u00f2gicament quina va ser la civilitzaci\u00f3 que don\u00e0 origen a aquesta religi\u00f3.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Atira \u00e9s la dea de la Terra en la cultura pawnee.\u00c9s l'esposa de Tirawa, el d\u00e9u creador. La seva manifestaci\u00f3 terrenal \u00e9s el blat de moro, que simbolitza la vida que dona la Mare Terra.Atira \u00e9s venerada en una cerim\u00f2nia anomenada Hako. En aquesta cerim\u00f2nia s'utilitza una panotxa de blat de moro pintada de blau (per representar el cel) amb plomes blanques unides (per representar un n\u00favol) com a s\u00edmbol d'Atira.\u00c9s la mare d'Uti Hiata, que va ensenyar al poble pawnee l'agricultura (com fer eines i produir aliments).", "target": "Filosofia"}, {"text": "Nihilisme terap\u00e8utic \u00e9s una afirmaci\u00f3 segons la qual la cura dels mals de la gent o les societats mitjan\u00e7ant el tractament \u00e9s impossible.\nEn medicina, es connecta a la idea que moltes \"cures\" fan m\u00e9s mal que b\u00e9, i que hom ha d'animar al cos a curar-se a si mateix. Michel de Montaigne abra\u00e7\u00e0 aquesta visi\u00f3 en la seva obra Essais. Aquesta posici\u00f3 fou molt popular, entre altres llocs, a Fran\u00e7a en els anys 1820 i 1830, per\u00f2 s'ha esva\u00eft bastant, en l'era moderna, a causa del desenvolupament de medicaments demostrablement efectius com ara antibi\u00f2tics, comen\u00e7ant per la fabricaci\u00f3 de sulfamides el 1936. Encara se sost\u00e9 una variant d'aquesta creen\u00e7a per part de moltes persones que practiquen l'homeopatia i altres formes de medicina alternativa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'escola de Budapest va ser un corrent del marxisme hongar\u00e8s que es va desenvolupar al voltant de Georg Luk\u00e1cs a la d\u00e8cada de 1960. L'escola estava fortament influenciada per Luk\u00e1cs, per\u00f2 no es pot reduir a la seva influ\u00e8ncia. Es va crear en el context hist\u00f2ric dels processos de desestalinitzaci\u00f3 de la URSS i els pa\u00efsos de l'Europa de l'Est. Els seus principals representants s\u00f3n \u00c1gnes Heller, Ferenc Feh\u00e9r, Gy\u00f6rgy M\u00e1rkus, Istv\u00e1n M\u00e9sz\u00e1ros, Mih\u00e1ly Vajda i Maria M\u00e1rkus. A grans trets, tamb\u00e9 s'hi poden incloure Mikl\u00f3s Alm\u00e1si i Istv\u00e1n Hermann.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Les ci\u00e8ncies ocultes \u00e9s el conjunt de creences i pr\u00e0ctiques mist\u00e8riques que des de l'antiguitat pretenen penetrar i dominar els secrets de la natura i desenvolupar els poders ocults de l'\u00e9sser hum\u00e0, per\u00f2 cient\u00edficament no comprovables.Es caracteritzen generalment pel seu hermetisme i per l'ambig\u00fcitat del seu llenguatge. Sovint tenen explicacions simples d'entendre per a fen\u00f2mens complexos o sense resposta cient\u00edfica. S\u00f3n catalogades com a pseudoci\u00e8ncies per la comunitat cient\u00edfica, que les identifica amb els processos del pensament m\u00e0gic i la superstici\u00f3 o desformats per un biaix cognitiu. Abans del desenvolupament sistem\u00e0tic del m\u00e8tode cient\u00edfic la frontera entre coneixement i saber \u00abocult\u00bb i ci\u00e8ncia cient\u00edfica era m\u00e9s fluixa. La florida de les ci\u00e8ncies ocultes desassossega el m\u00f3n cient\u00edfic: les ci\u00e8ncies ocultes semblen respondre a una necessitat de tenir respostes senzilles, completes i certituds dogm\u00e0tiques als neguits de l'home, als quals la ci\u00e8ncia nom\u00e9s pot donar respostes incompletes i provisionals.Pensen respondre a la incertesa i curiositat que l'\u00e9sser hum\u00e0 per comprendre tot all\u00f2 desconegut per la ci\u00e8ncia o pel seu desig de transcend\u00e8ncia espiritual. En aquest sentit, \u00e9s important recalcar que part d'aquestes creences al\u00b7ludeixen al paganisme, ra\u00f3 per la qual l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica ha estat una de les seves principals detractores. Va combatre amb igual vigor al llarg de la hist\u00f2ria, tant la ci\u00e8ncia que arribava a conclusions no conformes amb la b\u00edblia, com les ci\u00e8ncies ocultes, que considerava com a productes del diable, sorgides amb el prop\u00f2sit d'apartar els humans de la fe. Amb, per exemple a Barcelona fogueres de llibres al segle xix i afusellaments sota el franquisme i el nacionalcatolicisme.Aquests assumptes han suscitat la curiositat del p\u00fablic des de fa molt de temps i s'ha creat un mercat de fires, literatura i botigues especialitzades en les ci\u00e8ncies ocultes, caracteritzada pel gust pel misteri, la transcend\u00e8ncia espiritual o les explicacions alternatives.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El Llibre dels XXIV fil\u00f2sofs \u00e9s un compendi medieval d'autoria incerta que simula un encontre entre vint-i-quatre fil\u00f2sofs per respondre a la pregunta: \"Qu\u00e8 \u00e9s D\u00e9u?\". Les definicions respectives van gaudir d'una forta popularitat a la baixa edat mitjana i recullen les concepcions m\u00e9s comunes de la teologia de l'\u00e8poca. El primer manuscrit conservat data del segle xii, tot i que no \u00e9s segur que l'obra fou escrita en aquest segle, ja que les definicions provenen de la filosofia grega m\u00e9s que no pas de fonts cristianes. Els seus coetanis l'atribu\u00efen a Hermes Trismegist, Arist\u00f2til o diversos monjos. Cada definici\u00f3 va acompanyada d'un comentari d'estil escol\u00e0stic que intenta conjugar la definici\u00f3 amb l'ortod\u00f2xia i que mostren almenys adicions en dos moments diferents. Moltes d'aquestes definicions fan \u00e8mfasi en la literatura m\u00edstica.\nEl t\u00edtol no \u00e9s l'original del llibre, que era conegut per diversos apel\u00b7latius. Va ser el Mestre Eckhart qui li don\u00e0 el seu t\u00edtol definitiu en llat\u00ed (Liber viginti quattuor philosophorum), amb el qual ha passat a la modernitat. Fins a vint-i-sis manuscrits diferents recullen les definicions, no sempre de manera completa, de qu\u00e8 consta el llibre. Dins els comentaris es troben al\u00b7lusions a obres de l'antiguitat mal conservades, fet que augmenta el valor de l'obra.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Theophrastus redivivus \u00e9s un treball an\u00f2nim  escrit en llat\u00ed publicat en una data desconeguda en algun moment entre 1600 i 1700.El llibre ha estat descrit com \"un compendi d'arguments antics contra la religi\u00f3 i la creen\u00e7a en D\u00e9u\" i \"una antologia del pensament lliure\". Compr\u00e8n tractats materialistes i esc\u00e8ptics de fonts cl\u00e0ssiques com Pietro Pomponazzi, Lucilio Vanini, Michel de Montaigne, Maquiavel, Pierre Charron, i Gabriel Naud\u00e9. Theophrastus redivivus  \u00e9s fam\u00f3s per proclamar que tots els grans fil\u00f2sofs, incloent l'hom\u00f2nim Theophrastus, han estat ateus; les religions s\u00f3n obres ideades per homes; no hi ha cap prova v\u00e0lida per a l'exist\u00e8ncia de d\u00e9us, i els que afirmen de l'experi\u00e8ncia d'un d\u00e9u s\u00f3n desconcertats o malalts. No obstant aix\u00f2, a difer\u00e8ncia del Tractat dels tres impostors, un altre treball antireligi\u00f3s publicat al voltant del mateix temps, Theophrastus redivivus mai va ser mencionat pels fil\u00f2sofs i pensadors de l'Edat de la Il\u00b7lustraci\u00f3 del segle seg\u00fcent, tot i ser una de les primeres obres expl\u00edcitament anti-religioses publicades a l'Europa moderna.Avui nom\u00e9s es coneixen quatre c\u00f2pies: una a la Biblioteca Nacional francesa a Par\u00eds (donada per Claude Sallier l'any 1741), que suposadament la va comprar a la subhasta de Karl Heinrich von Hoym a l'agost de 1738), dos a la Biblioteca Nacional Austr\u00edaca de Viena, i una propietat d'un professor belga.El manuscrit comparteix el seu t\u00edtol amb un altre llibre impr\u00e8s tamb\u00e9 titulat Theophrastus redivivus, que va ser publicat a Frankfurt per El\u00edas Johann Hessling el 1659. El llibre de 1659, escrit en alemany i defensor del cient\u00edfic i ocultista alemany su\u00eds Paracels, no t\u00e9 connexi\u00f3 amb el treball an\u00f2nim. Es desconeix quins treballs precedeixen l'altre i per qu\u00e8 els dos llibres comparteixen el mateix t\u00edtol; cap dels dos treballa menciona l'altre.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La Sublim Porta (turc otom\u00e0: \u0628\u0627\u0628 \u0639\u0627\u0644\u06cc, B\u00e2b-\u0131 \u00c2li o Bab\u0131ali, de l'\u00e0rab \u0628\u0627\u0628, b\u0101b, \u2018porta\u2019 i de l'\u00e0rab \u0639\u0627\u0644\u064a, \u02bf\u0101l\u012b, \u2018alt\u2019) era el departament i resid\u00e8ncia del gran visir otom\u00e0, originalment anomenat Paix\u00e0 Kapusu o Vezir Kapusu (de kapu, \u2018porta\u2019 en turc). Llavors el palau imperial era el Babial\u00ed. Aquest nom es va imposar en el segle xviii despr\u00e9s de la pau de Passarowitz, i abans s'aplicava m\u00e9s aviat als palaus del sold\u00e0 o al Diwan-i Humayun.\nSovint, la cort, el palau o el govern d'un sobir\u00e0 era anomenat Porta o Sol, i aix\u00ed es deia entre els sass\u00e0nides, a l'Egipte fara\u00f2nic, al regne d'Israel i al Jap\u00f3. Els turcs van recollir aquest costum i van anomenar el govern m\u00f2bil del gran visir com Ali Kapu; aviat el govern va tenir car\u00e0cter estable a Istanbul (fins aleshores residia a Adrian\u00f2polis o Edirne) i llavors es va dir \u00abSublim Porta\u00bb sota el gran visir Nev\u015fehirli Damat \u0130brahim Pa\u015fa, el 1718.\nEn l'Imperi Otom\u00e0, parlar de \u00abla Porta\u00bb\" \u00e9s equivalent a parlar del govern. La Sublim Porta inclo\u00efa, a m\u00e9s de les depend\u00e8ncies del gran visir, el Ministeri de l'Interior, els despatxos del Ketkhuda Bey, el d'Afers Exteriors, els serveis del rais ul-k\u00fcttab o cap de secretaris, el Consell d'Estat i un parell de comissions.\nL'edifici en qu\u00e8 es desenvolupaven les funcions va servir com a seu de la delegaci\u00f3 a Istanbul del govern provisional d'Ankara, el 1922, i despr\u00e9s va ser la seu del govern de la wilaya d'Istanbul.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El debat entre aliments i biocombustibles \u00e9s el dilema pel que fa al risc de desviar terres de conreu o conreus per a la producci\u00f3 de biocombustibles en detriment del subministrament d'aliments. El debat sobre el preu dels biocombustibles i dels aliments implica una visi\u00f3 \u00e0mplia i \u00e9s un tema pol\u00e8mic de llarga durada en la literatura. Hi ha desacord sobre la import\u00e0ncia de la q\u00fcesti\u00f3, el que la causa i qu\u00e8 es pot fer o s'ha de fer per solucionar la situaci\u00f3. Aquesta complexitat i incertesa es deu al gran nombre d'impactes i bucles de retroalimentaci\u00f3 que poden afectar positivament o negativament el sistema de preus. A m\u00e9s, els punts forts relatius d'aquests impactes positius i negatius varien a curt i llarg termini, i comporten efectes retardats. La part acad\u00e8mica del debat tamb\u00e9 es difumina en l'\u00fas de diferents models econ\u00f2mics i en formes competitives d'an\u00e0lisi estad\u00edstica.La producci\u00f3 de biocombustibles ha augmentat en els darrers anys. Algunes mercaderies com el blat de moro, la canya de sucre o l'oli vegetal es poden utilitzar com a aliment, pinso o per fabricar biocombustibles. Per exemple, des del 2006, una part de terra que antigament s'utilitzava per conrear altres conreus als Estats Units ara s'utilitza per cultivar blat de moro per a biocombustibles, i una part m\u00e9s gran de blat de moro est\u00e0 destinada a la producci\u00f3 d'etanol, arribant al 25% el 2007. Els biocombustibles de segona generaci\u00f3 podrien combinar l'agricultura d'aliments i els biocombustibles i, a m\u00e9s, es podria generar electricitat simult\u00e0niament, cosa que podria ser beneficiosa per als pa\u00efsos en desenvolupament i les zones rurals dels pa\u00efsos desenvolupats. Amb la demanda global de biocombustibles a l'augment a causa de l'augment del preu del petroli que s'est\u00e0 produint des del 2003 i la voluntat de reduir la depend\u00e8ncia del petroli i de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, tamb\u00e9 hi ha por de la potencial destrucci\u00f3 d'h\u00e0bitats per convertir-los en terres de conreu. Els grups ecologistes han plantejat la preocupaci\u00f3 per aquesta paralitzaci\u00f3 durant diversos anys, per\u00f2 el debat va assolir una escala global a causa de la crisi mundial dels preus dels aliments de 2007-2008.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Uni\u00f3 Carlista va ser un partit pol\u00edtic espanyol fundat en 1978 per la Reg\u00e8ncia Nacional i Carlista d'Estella (RENACE), de Maurici de Sivatte, que s'oposava al franquisme des de posicions  tradicionalistes.\nLa proclamaci\u00f3 de RENACE en 1958 va aconseguir arrossegar a la gran majoria del carlisme catal\u00e0, encara que no tingu\u00e9s gran impacte en la resta d'Espanya. No obstant aix\u00f2 el moviment aviat va decaure, ja que la major part dels anomenats sivatistes, dirigits per Carles Feliu de Travy, acabarien tornant a 1964 a la Comuni\u00f3 Tradicionalista de Xavier de Borb\u00f3 i Parma. Per\u00f2 hi va haver una minoria, fonamentalment localitzada a Catalunya, que no es va reintegrar en el carlisme oficial i va mantenir RENACE.L'any 1978 RENACE crearia el partit Uni\u00f3 Carlista en col\u00b7laboraci\u00f3 amb els \u00faltims octavistes basc-navarresos, entre els quals es trobava Carlos Ib\u00e1\u00f1ez Quintana. El president del nou partit seria Alfonso Trivi\u00f1o de Villalain, mentre que el secretari general era Josep Maria Cusell Mallol. Un destacat militant d'Uni\u00f3 Carlista va ser el catal\u00e0 Joan Casa\u00f1as Balsells, que des de la mort el 1980 de Sivatte exerciria com a portaveu de la Reg\u00e8ncia d'Estella.Uni\u00f3 Carlista, que va rebutjar la Constituci\u00f3 de 1978, es va integrar finalment en la Comuni\u00f3 Tradicionalista Carlista l'any 1986.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Batlle o Batle era el delegat territorial d'un senyor feudal en un lloc determinat, als Pa\u00efsos Catalans de l'edat mitjana i moderna. La jurisdicci\u00f3 territorial sobre la qual actuava s'anomenava batllia. El seu senyor tant podia ser el sobir\u00e0 o un noble qualsevol (laic o eclesi\u00e0stic). B\u00e0sicament tenia dues funcions: administrar el patrimoni del senyor feudal en aquell lloc, i instruir la just\u00edcia en el seu nom.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "usos d'aquest terme, vegeu Terminologia t\u00e8cnica\nEl tecnicisme \u00e9s un sistema filos\u00f2fic que fa refer\u00e8ncia a una confian\u00e7a predominant a la tecnologia i al coneixement t\u00e8cnic (vegeu T\u00e8cnica) com a factors primordials per a la societat en el seu conjunt.\nAquest s'associa de forma directa amb el m\u00e8tode cient\u00edfic i les ci\u00e8ncies aplicades, ja que tots dos en el seu conjunt s\u00f3n eines essencials pel desenvolupament de la tecnologia actual i a la inversa.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Els partits de notables s\u00f3n un tipus de partit pol\u00edtic caracteritzats per estar encap\u00e7alats per persones de certa rellev\u00e0ncia social, cultural o econ\u00f2mica als quals es denomina \"notables\". Segons Weber, un notable \u00e9s una persona que per la seva situaci\u00f3 socioecon\u00f2mica, es troba en posici\u00f3 de dirigir i administrar de forma cont\u00ednua un grup, sempre com a professi\u00f3 secund\u00e0ria sense rebre un salari per aix\u00f2 o rebent un salari simb\u00f2lic.\nNeixen entre principis i intervinguts del segle XIX a Europa, en el marc de r\u00e8gims semidemocr\u00e0tics i de sufragi censatari, encara que no falten exemples posteriors a l'aparici\u00f3 del sufragi universal. Aquest tipus de partit pol\u00edtic, \u00e9s caracter\u00edstic de sistemes pol\u00edtics moderns poc desenvolupats en els quals el notable, de fet, o de dret compta amb una relaci\u00f3 especial amb el poder que \u00e9s utilitzada per servir de vincle entre aquest poder pol\u00edtic i la societat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Declaraci\u00f3 d'Edimburg \u00e9s un acord signat el 19 de gener de 2008 a la ciutat escocesa d'Edimburg, en el marc de la convenci\u00f3 anual del partit pol\u00edtic europeu Alian\u00e7a Lliure Europea.La declaraci\u00f3 t\u00e9 per objectiu reclamar a la Uni\u00f3 Europea que debati la possibilitat que si mai Catalunya, el Pa\u00eds Basc, Gal\u00edcia, Esc\u00f2cia, Gal\u00b7les o Flandes s\u00f3n independents, passin a ser de forma autom\u00e0tica Estats membres sense que hagin de passar per un per\u00edode d'adequaci\u00f3, ja que anteriorment a la secessi\u00f3 ja en formaven part com a \u00f2rgan subestatal. Aquest pacte vol generar un discurs sobre el paper que han de jugar les nacions sense Estat i els estats petits en el proc\u00e9s de construcci\u00f3 comunit\u00e0ria. A m\u00e9s a m\u00e9s, l'Alian\u00e7a Lliure Europea vol atraure amb aquest discurs l'inter\u00e8s dels partits progressistes d'estats petits europeus, com Irlanda, Finl\u00e0ndia, Dinamarca, Eslov\u00e8nia o els estats b\u00e0ltics, que poden compartir recels envers l'Europa de les grans pot\u00e8ncies. L'acta fou signada pel Grup d'Edimburg, \u00e9s a dir, pels presidents de cada un dels partits amb responsabilitat de govern: Josep-Llu\u00eds Carod-Rovira (ERC), Unai Ziarreta (EA), Anxo Quintana (BNG), Ian Hudgton (SNP), Ieuan Wyn Jones (Plaid Cymru) i Bettina Geysen (SPIRIT)", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La dominaci\u00f3 \u00e9s aquella situaci\u00f3 a la qual un individu o grup \u00e9s a la posici\u00f3 d'imposar (vegeu Autoritat) a un altre individu o grup (vegeu Submissi\u00f3 a l'autoritat) alguna de les seves idees, creences, veritats, suposicions, punts de vista, normes, regles o lleis; per qualsevol mitj\u00e0, incloent la for\u00e7a f\u00edsica i la dominaci\u00f3 econ\u00f2mica. Per a Max Weber \u00e9s l'oportunitat de trobar persones determinades que estiguin disposades a obeir una ordre de determinat contingut. Formes de dominaci\u00f3 s\u00f3n, per exemple, el sotmetiment d'una naci\u00f3 sobre una altra, que la domina, i el d'un poble per part d'un sobir\u00e0 dominador. Est\u00e0 relacionada amb la lluita de classes, l'exclusi\u00f3 i la discriminaci\u00f3 social.En pol\u00edtica econ\u00f2mica, l'ab\u00fas de posici\u00f3 dominant \u00e9s la influ\u00e8ncia a l'estructura d'un mercat per part d'una empresa o organitzaci\u00f3. Per a Fran\u00e7ois Perroux, la dominaci\u00f3 caracteritza la situaci\u00f3 a la qual una entitat econ\u00f2mica determinada mobilitza al seu profit elements per mitj\u00e0 dels quals, asim\u00e8tricament, pot influenciar de manera intensa i sostinguda al llarg del temps als altres actors que participen en el mateix mercat, incloent els ciutadans. Relaciona les diferents formes de domini i desarticulaci\u00f3 de les entitats financeres amb la desatenci\u00f3 ciutadana per part de l'Estat i amb la manca d'autonomia ciutadana per a poder-se desenvolupar amb llibertat. D'altra banda, la mateixa societat de classes es basa en el domini d'unes classes socials sobre unes altres per mitj\u00e0 de la producci\u00f3, que implica la propietat o explotaci\u00f3 d'elles, l'administraci\u00f3 i la comunicaci\u00f3, entre d'altres.El paradigma de la dominaci\u00f3, que dona import\u00e0ncia a l'individu que sobresurt per sobre dels altres, ha estat hist\u00f2ricament el model tradicional majoritari a Europa. Es basa en una visi\u00f3 del m\u00f3n on cadasc\u00fa t\u00e9 un valor i cal ser el millor, el m\u00e9s r\u00e0pid, el m\u00e9s fort, el m\u00e9s bell o el m\u00e9s ric per a ser valu\u00f3s. Socialment es basa en la jerarquia: els m\u00e9s valuosos dominen els inferiors i la manera d'aconseguir llibertat i autonomia \u00e9s estar al damunt de la pir\u00e0mide de poder, dominant els altres. L'ordre social resultant es caracteritza aix\u00ed per l'explotaci\u00f3 i dominaci\u00f3 d'uns grups sobre altres, que veuen com a \"natural\" la situaci\u00f3 a la que viuen i no com a processos hist\u00f2rics de creaci\u00f3 de relacions dominants. (Vegeu tamb\u00e9 Dominaci\u00f3 del m\u00f3n) En moltes cultures, el model de dominaci\u00f3 competeix amb el de cooperaci\u00f3, al qual tothom \u00e9s diferent i t\u00e9 el mateix valor.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La meritocr\u00e0cia \u00e9s una forma de govern o d'organitzaci\u00f3 social basada en l'habilitat, m\u00e8rit o talent en comptes de la riquesa, la posici\u00f3 familiar, el privilegi de la classe social o qualsevol altre determinant de la posici\u00f3 social. La paraula \"meritocr\u00e0cia\" tamb\u00e9 es pot utilitzar per descriure una societat en qu\u00e8 la riquesa i la posici\u00f3 social s'assignen per mitj\u00e0 de la compet\u00e8ncia i la demostraci\u00f3 del talent i en qu\u00e8 les posicions de confian\u00e7a, responsabilitat i prestigi socials han de ser guanyades i no pas heretades o assignades arbitr\u00e0riament. La meritocr\u00e0cia descriu les societats competitives que rebutgen la igualtat social sense m\u00e8rit, encara que donen suport a la doctrina de la igualtat d'oportunitats; \u00e9s a dir, accepten les disparitats de renda, riquesa i estatus entre la poblaci\u00f3 en funci\u00f3 del talent, el m\u00e8rit, la compet\u00e8ncia, la motivaci\u00f3 i l'esfor\u00e7 personal, per\u00f2, advoquen per les mateixes oportunitats de desenvolupament per a tots.\nMalgrat que algunes societats es consideren meritocr\u00e0cies, el cert \u00e9s que les influ\u00e8ncies, el nepotisme i altres mecanismes moltes vegades malbaraten els objectius que es pretenien cercar. A vegades, tamb\u00e9, es pretenen premiar els m\u00e8rits, per\u00f2 les recompenses es donen segons el caprici dels dirigents.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Foro Babel va n\u00e9ixer el 13 de desembre de 1996, creat al CCCB per un grup d'intel\u00b7lectuals amb la intenci\u00f3 d'esdevenir un grup de pressi\u00f3 a favor de l'\u00fas del castell\u00e0 a Catalunya. L'objectiu \u00e9s, segons ells, \"...crear un espai c\u00edvic per a la connexi\u00f3, comunicaci\u00f3, debat, elaboraci\u00f3, expressi\u00f3 i difusi\u00f3 de totes aquelles idees vinculades i relacionades amb la problem\u00e0tica de les societats multiculturals i del desenvolupament dels valors democr\u00e0tics en el seu si.\"", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Yasuhiro Nakasone (japon\u00e8s: \u4e2d\u66fd\u6839\u5eb7\u5f18)  (Takasaki, 27 de maig de 1918 \u2013 T\u00f2quio, 29 de novembre de 2019) va ser un pol\u00edtic japon\u00e8s que va arribar a ser primer ministre des del 27 de novembre de 1982 fins al 6 de novembre de 1987. Contemporani de Ronald Reagan, Helmut Kohl, Fran\u00e7ois Mitterrand, Felipe Gonzalez, Margaret Thatcher i Mikha\u00efl Gorbatxov, \u00e9s m\u00e9s conegut per emprendre la privatitzaci\u00f3 de companyies de propietat estatal i per ajudar a revitalitzar el nacionalisme japon\u00e8s durant el temps del seu mandat com primer ministre.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Els Yes Men s\u00f3n un duo d'activistes format per Andy Bichlbaum i Mike Bonanno. En les seves actuacions, imiten organitzacions que volen criticar, un m\u00e8tode que diuen \u00abcorrecci\u00f3 d'identitat\u00bb, que tracta b\u00e0sicament de desemmascarar les corporacions multinacionals i tot l'entramat d'interessos pol\u00edtics i econ\u00f2mics que tendeixen a la seva protecci\u00f3 en perjudici dels ciutadans del planeta.\nEs fan passar per persones poderoses i portaveus d'organitzacions prominents, accepten les invitacions rebudes a les seves p\u00e0gines web per apar\u00e8ixer en confer\u00e8ncies i programes de televisi\u00f3. Despr\u00e9s usen la seva autoritat recentment adquirida per expressar la idea que les corporacions i organitzacions governamentals sovint actuen en maneres deshumanizants cap al p\u00fablic en general.\nEl seu metode usual \u00e9s la s\u00e0tira: es fan passar per portaveus corporatius o del govern, solen fer comentaris xocants i denigrants sobre els treballadors i consumidors.\nEls Yes Men s'han fet passar per portaveus d'organitzacions tals com l'OMC, McDonald's, Dow Chemical, entre altres.\nObra cinematogr\u00e0ficaThe Yes Men (2003)\nThe Yes Men Fix the World (2009)\nThe Yes Men Are Revolting (2014)", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Rudolf Hilferding (Viena, 10 d'agost de 1877 - Par\u00eds, 11 de febrer de 1941) fou un economista marxista austr\u00edac que encap\u00e7al\u00e0 les teories i pol\u00edtiques socials del Partit Socialdem\u00f2crata d'Alemanya (SPD) durant l'\u00e8poca de la Rep\u00fablica de Weimar. Est\u00e0 reconegut universalment com el major te\u00f2ric de l'SPD del segle xx.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La plutocr\u00e0cia (del gec antic  \u03c0\u03bb\u03bf\u1fe6\u03c4\u03bf\u03c2) \u00e9s el sistema de govern en qu\u00e8 el poder l'exerceixen els que acumulen m\u00e9s riquesa. Sol ser un tipus d'oligarquia, ja que el capital s'acumula en poques mans influents. El primer \u00fas conegut del terme en angl\u00e8s data de 1631. A difer\u00e8ncia de la majoria de sistemes pol\u00edtics, la plutocr\u00e0cia no parteix de cap filosofia pol\u00edtica establerta.\nHi ha diversos mecanismes per assegurar que nom\u00e9s els m\u00e9s rics puguin accedir al govern: un \u00e9s determinar un capital m\u00ednim per entrar als c\u00e0rrecs, com passava a la Rep\u00fablica Romana; un altre \u00e9s restringir el dret a vot (sufragi censatari) i l'altre \u00e9s que de facto, per la corrupci\u00f3 del sistema (caciquisme, suborns, lobbies de pressi\u00f3), nom\u00e9s els m\u00e9s rics puguin optar a c\u00e0rrecs. El finan\u00e7ament de partits pol\u00edtics ha estat vist com una forma de plutocr\u00e0cia, en la qual les grans companyies formen grups de pressi\u00f3 pagant les campanyes dels candidats afins.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un governador general \u00e9s el representant reial d'un monarca en un o m\u00e9s territoris independents. El terme ha estat utilitzat amb diverses connotacions al llarg de la hist\u00f2ria en diferents regnes europeus i llurs col\u00f2nies en altres continents.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Lawfare (\u00abguerra jur\u00eddica\u00bb en angl\u00e8s) \u00e9s un blog dedicat a temes de seguretat nacional, publicat per l'\u00abInstitut Lawfare\u00bb en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Instituci\u00f3 Brookings. El van iniciar el 2010 per Benjamin Wittes (autor i exredactor editorial del The Washington Post), el professor de l'Escola de Dret Harvard, Jack Goldsmith, i el professor de dret de la Universitat de Texas a Austin, Robert M. Chesney. Goldsmith va ser el cap de l'Oficina d'Assessoria Jur\u00eddica del Departamt de Just\u00edcia durant la presid\u00e8ncia de George W. Bush, i Chesney va servir en un grup de treball de pol\u00edtica de detenci\u00f3 durant la presid\u00e8ncia de Barack Obama. Entre els escriptors d'aquest blog hi ha un gran nombre de professors de dret, estudiants de dret i funcionaris de Bush i Obama.David Ignatius va descriure Lawfare com \u00abun dels cronistes m\u00e9s justos dels temes de seguretat nacional\u00bb. Segons David W. Drezner, professor de pol\u00edtica internacional de la Universitat de Tufts, Lawfare \u00e9s un exemple d'intel\u00b7lectuals de fora que exerceixen una influ\u00e8ncia real en els assumptes de la seguretat nacional de l'era Trump.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "A la Uni\u00f3 Europea, la Commonwealth, Hong Kong, a Irlanda i als Estats Units llibre verd \u00e9s un informe provisional governamental, un document de consulta de propostes de pol\u00edtiques per al debat i discussi\u00f3, sense cap mena de comprom\u00eds d'actuaci\u00f3, el primer pas per a canviar una llei. Els llibres verds poden donar lloc a la producci\u00f3 d'un Llibre blanc.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Maria Sanudo (morta el 1426) fou Senyora de l'illa d'Andros al Ducat de Naxos entre 1372 i 1383, i Senyora de l'illa de Paros i d'un ter\u00e7 de Negroponte entre 1383 i 1426 en co-reg\u00e8ncia amb el seu espos, Gaspar Sommaripa.\nMaria era membre de la Casa de Sanudes i filla de Fiorenza I Sanudo i el seu segon marit Nicolau II Sanudo, i mitja germana de Nicolau III dalle Carceri, l'\u00faltim Duc de Naxos de la casa Sanudo.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La crisi del gas entre Ucra\u00efna i R\u00fassia, Conflicte del gas o Guerra del gas es refereixen a tota una s\u00e8rie de crisis que s'originaren arran de diverg\u00e8ncies pol\u00edtiques pel que fa al preu i a la distribuci\u00f3 del gas natural de R\u00fassia que transita per Ucra\u00efna. Aquests conflictes han tingut repercussions importants a diversos pa\u00efsos de la Uni\u00f3 europea que depenen del gas rus. El 2009, la crisi entre tots dos pa\u00efsos tingu\u00e9 un abast geopol\u00edtic considerable i gener\u00e0 problemes greus, com ara de calefacci\u00f3 en ple hivern.\nHist\u00f2ricament, es produ\u00efren tres crisis importants entre les dues societats que s'han especialitzat en el sector energ\u00e8tic, Gazprom que controla el govern rus, i Naftogaz que dep\u00e8n del govern ucra\u00efn\u00e8s:\n\nEl primer conflicte va comen\u00e7ar el mar\u00e7 del 2005 i arrib\u00e0 al seu punt \u00e0lgid l'1 de gener de 2006. Aleshores Gazprom es va negar a alimentar els gasoductes ucra\u00efnesos arran d'una desavinen\u00e7a respecte al preu de tr\u00e0nsit pels gasoductes ucra\u00efnesos. El conflicte s'apaivag\u00e0 el 4 de gener de 2006 despr\u00e9s d'un acord preliminari entre R\u00fassia i Ucra\u00efna.\nUna segon crisi esclat\u00e0 a l'octubre del 2007 pertocant a uns deutes relatius al gas i s'agreuj\u00e0 considerablement al mar\u00e7 del 2008.\nA les darreries del 2008, les relacions entre Gazprom i Naftogaz tornaren a enterbolir-se despr\u00e9s d'una dissensi\u00f3 sobre l'import del deute que havia de pagar Naftogaz.El gener del 2009, Gazprom i Naftogaz mantenen un litigi per diverses raons: el preu del gas natural, el volum de gas que ha de transitar per Ucra\u00efna i el pagament del deute de Naftogaz. El 16 de gener de 2009, a conseq\u00fc\u00e8ncia d'aquesta batalla, 18 estats europeus declararen que havien patit une davallada important, o fins i tot un tall, en el prove\u00efment del gas natural que prov\u00e9 de R\u00fassia i transita per Ucra\u00efna.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Llu\u00eds Llerin\u00f3s i G\u00f3mez (1947 - 8 de maig de 2013) fou un sindicalista i pol\u00edtic catal\u00e0. A les eleccions municipals de 1979 fou escollit regidor a Malgrat de Mar pel PSAN, per\u00f2 despr\u00e9s fou candidat del BEAN a les eleccions generals espanyoles de 1979 i a la de Nacionalistes d'Esquerra a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980. Dedicat al m\u00f3n sindical, del 1983 al 1986 fou secretari general de la Confederaci\u00f3 Sindical de Treballadors de Catalunya (CSTC), i del 1986 al 1990 de la Confederaci\u00f3 Sindical Catalana (CSC). Entre 1998 i 2004 va ser president de la Intersindical-CSC.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El postcolonialisme i els estudis postcolonials s\u00f3n una disciplina acad\u00e8mica espec\u00edficament postmoderna en discurs que s'ocupa de la reacci\u00f3 al colonialisme i la seva an\u00e0lisi, particularment en l'\u00e0mbit dels pa\u00efsos descolonitzats, tractant les relacions de poder, imperialisme, neocolonialisme i la tensi\u00f3 cultural entre colonitzadors i colonitzats. Les teories que conformen aquests estudis abasten una enorme multiplicitat d'\u00e0mbits: hist\u00f2ria, antropologia, filosofia, ling\u00fc\u00edstica, cinema, ci\u00e8ncies pol\u00edtiques, arquitectura, geografia humana, sociologia, teoria marxista, feminisme, estudis sobre la religi\u00f3 i la teologia o la literatura i cr\u00edtica liter\u00e0ria.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Govern de l'\u00cdndia, oficialment conegut com el Govern de la Uni\u00f3, i tamb\u00e9 conegut com a Govern Central, va ser establert per la Constituci\u00f3 de l'\u00cdndia, i \u00e9s l'autoritat de govern de la uni\u00f3 dels 28 estats i set territoris de la Uni\u00f3, de manera col\u00b7lectiva el nom de Rep\u00fablica de l'\u00cdndia. Est\u00e0 assentat a Nova Delhi, la capital de l'\u00cdndia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Movimiento Revolucionario Tupac Katari (MRTK) \u00e9s un partit pol\u00edtic d'esquerres de Bol\u00edvia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Spir\u00eddon \"Spiros\" Markezinis (Atenes, 22 d'abril de 1909 - Atenes, 3 de gener de 2000) va ser un advocat i pol\u00edtic grec, membre del Vouli ton Ellinon (Parlament Grec) i per curt per\u00edode Primer Ministre de Gr\u00e8cia durant l'intent de la Junta Militar Grega (1967-1974) de Georgios Papad\u00f3pulos.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La teoria del d\u00f2mino \u00e9s el nom que rep la pol\u00edtica exterior dels Estats Units dels anys 50 als 80 i estava basada en la suposici\u00f3 que si un pa\u00eds queia sota la influ\u00e8ncia del comunisme, els seus ve\u00efns el seguirien, amb la qual cosa els americans perdrien influ\u00e8ncia en la Guerra Freda.\n\nLa teoria justificava la intervenci\u00f3 en estats allunyats aparentment dels interessos estatunidencs per tal de mantenir l'hegemonia mundial. Noam Chomsky afirma que aquestes intervencions eren en indrets on es duien a terme millores al benestar dels ciutadans que podien servir de \"mal exemple\" per a altres pa\u00efsos sotmesos als interessos capitalistes. El concepte va ser recuperat per George Walker Bush per justificar Invasi\u00f3 de l'Iraq de 2003.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'anticapitalisme \u00e9s una ideologia i una pr\u00e0ctica social i pol\u00edtica que s'oposa (d'una forma total o parcial) al capitalisme en creure que no \u00e9s el millor sistema per a la humanitat. L'anticapitalisme va n\u00e9ixer conseq\u00fcentment amb el naixement de les ciutats, la ind\u00fastria i el marxisme amb el qual hi mant\u00e9 una estreta relaci\u00f3. El terme anticapitalisme cobrix una molt extensa col\u00b7lecci\u00f3 d'ideologies (algunes de les quals fins i tot s'oposen amb igual o major feresa entre si que cap al capitalisme, com ara l'anarquisme socialista amb l'estatista). En general, alguns anticapitalistes poden estar a favor d'algun tipus de col\u00b7lectivisme o comunitarisme, econ\u00f2mic o social, per\u00f2 no tots i no necess\u00e0riament (existixen anticapitalistes que defenen diferents nivells de propietat privada). El seg\u00fcent \u00e9s una breu descripci\u00f3 de les ideologies, dels punts de vista i de les tend\u00e8ncies m\u00e9s notables del contracapitalisme. L'anticapitalisme \u00e9s una ideologia socialista estesa arreu del m\u00f3n amb un \u00fanic objectiu, posar fi al sistema capitalista. Tot i aix\u00f2, hi ha diferents sectors perqu\u00e8 hi ha diferents resolucions: uns volen el socialisme realment existent, altres un Estat fortament interventor, altres una socialdemocr\u00e0cia, altres l'anarquia, etc. A l'Europa de l'est amb l'auge del neostalinisme les idees contr\u00e0ries al capitalisme s'estan estenent. A Catalunya, EUiA, partit en coalici\u00f3 amb ICV t\u00e9 aquest terme en el seu programa pol\u00edtic, i tamb\u00e9 la CUP", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les operacions i missions de la Uni\u00f3 Europea en virtut de la seva Pol\u00edtica comuna de seguretat i defensa poden ser de tres tipus: militars, civils o civils-militars.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El minarquisme (tamb\u00e9 conegut com a estatisme m\u00ednim) \u00e9s una filosofia pol\u00edtica capitalista llibert\u00e0ria. En el sentit m\u00e9s estricte, sost\u00e9 que l'Estat \u00e9s necessari i que la seva \u00fanica funci\u00f3 leg\u00edtima \u00e9s la protecci\u00f3 de les persones contra l'agressi\u00f3, el robatori, l'incompliment del contracte i el frau, i que les \u00faniques institucions governamentals leg\u00edtimes s\u00f3n els militars, la policia i els tribunals. En el sentit m\u00e9s ampli, tamb\u00e9 inclou els departaments de bombers, les presons, l'executiu i les legislatures com a funcions leg\u00edtimes del govern.Aquests estats s\u2019anomenen generalment estats de vigilants nocturns.\nEls minarquistes argumenten que l'Estat no t\u00e9 cap autoritat per utilitzar el seu monopoli de la for\u00e7a per interferir en les transaccions lliures entre persones i consideren que l'\u00fanica responsabilitat de l'Estat \u00e9s garantir que els contractes entre particulars i propietats estiguin protegits, mitjan\u00e7ant un sistema de tribunals judicials i d'aplicaci\u00f3. Els minarquistes generalment creuen que \u00e9s probable que un enfocament del laissez-faire de l'economia condueixi a la prosperitat econ\u00f2mica.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La liberalitzaci\u00f3 de l'energia es refereix a la liberalitzaci\u00f3 dels mercats energ\u00e8tics, amb refer\u00e8ncia espec\u00edfica als mercats de generaci\u00f3 d'electricitat, fent arribar una major compet\u00e8ncia en els mercats d'electricitat i gas en inter\u00e8s de crear m\u00e9s mercats competitius i reduccions en el preu de la privatitzaci\u00f3. Com que el subministrament d'electricitat \u00e9s un monopoli natural, aix\u00f2 implica sistemes complexos i costosos de regulaci\u00f3 per fer complir un sistema de competici\u00f3.Un fort impuls per a la liberalitzaci\u00f3 es va produir en els mercats energ\u00e8tics de la Uni\u00f3 Europea en el canvi de mil\u00b7lenni, dirigit per les directives de la Comissi\u00f3 Europea afavorint la liberalitzaci\u00f3 del mercat promulgada el 1996, 2003 i 2009. Aquests programes van ser recolzats amb l'inter\u00e8s d'incrementar la interconnexi\u00f3 dels mercats energ\u00e8tics europeus i construir un mercat com\u00fa. Iniciatives similars, en diferents graus, s'han perseguit a nacions de tot el m\u00f3n, com Argentina, Xile i els Estats Units.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un  escorta o guardaespatlles \u00e9s el professional de la seguretat, p\u00fablica o privada, especialitzat en la protecci\u00f3 de persones concretes durant els seus despla\u00e7aments i al llarg del dia i, a vegades, tamb\u00e9 de la nit. El seu objectiu \u00e9s evitar les agressions de terceres persones i, fins i tot, rebre-les en lloc de la persona protegida. Els professionals acostumen a ser membres de les policies p\u00fabliques o treballen per empreses de seguretat privada. A m\u00e9s de la formaci\u00f3 b\u00e0sica han de realitzar un curs i un examen de capacitaci\u00f3. A la policia catalana l'organisme especialista en aquest camp \u00e9s l'\u00c0rea d'Escortes.\nA vegades passa el cas d'escortes que treballen de manera no professional i no habilitada, essent contractats directament per un particular perqu\u00e8 l'acompanya. Legalment no poden portar armes ni exercir funcions pr\u00f2pies d'un escorta. En aquests casos popularment se'ls anomena goril\u00b7les.\nEn altres casos i situacions tamb\u00e9 s'anomena escorta, generalment, al conjunt de persones, vehicles, vaixells o avions que exercixen conjuntament la missi\u00f3 d'escortar alguna cosa o alg\u00fa durant un trajecte.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La llista Lagarde \u00e9s un full de c\u00e0lcul que cont\u00e9 els noms d'uns 2.000 potencials evasors fiscals amb comptes no declarats al banc su\u00eds HSBC a Ginebra. Rep el nom de Lagarde per la ministra d'Economia francesa Christine Lagarde, que l'octubre de 2010 la va enviar a oficials grecs per ajudar-los a prendre mesures amb l'evasi\u00f3 fiscal. No obstant aix\u00f2, van passar dos anys m\u00e9s fins que la llista va ser coneguda p\u00fablicament, quan el periodista grec Kostas Vaxevanis la va publicar en la seva revista Hot Doc, protestant aix\u00ed contra el frac\u00e0s del govern grec per comen\u00e7ar una investigaci\u00f3.\nLa llista Lagarde \u00e9s nom\u00e9s un subconjunt d'un conjunt de dades molt m\u00e9s gran, amb uns 130.000 noms de clients del HSBC obtingudes per la policia francesa. No s'ha de confondre amb una altra llista del Banc de Gr\u00e8cia d'unes 54.000 persones que van treure del pa\u00eds un total de 2.200 milions d'euros, i que no ha estat investigat encara.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En les ci\u00e8ncies pol\u00edtiques, es considera que una crisi de legitimaci\u00f3 t\u00e9 lloc quan una estructura de govern continua mantenint l'autoritat legal de governar, per\u00f2 no \u00e9s capa\u00e7 de demostrar que el seu funcionament en la pr\u00e0ctica compleixi les funcions per a les quals va ser creada. Aquesta conceptualitzaci\u00f3 emana principalment del fil\u00f2sof pol\u00edtic alemany J\u00fcrgen Habermas i, en particular, de la seva obra del 1973 Legitimationsprobleme im Sp\u00e4tkapitalismus. Segons Habermas, hi ha tres caracter\u00edstiques b\u00e0siques vinculades a una crisi de legitimaci\u00f3:\n\nIncoher\u00e8ncia en l'aplicaci\u00f3 de pol\u00edtiques per part d'un govern: els membres o treballadors del govern es troben desbordats i en la situaci\u00f3 de no saber amb certesa qu\u00e8 tenen al seu davant.\nP\u00e8rdua de la voluntat institucional: el govern no es preocupa prou de no empitjorar la imatge o funcionament d'una instituci\u00f3 amb decisions que poden ser percebudes com a errors o que no tenen popularitat entre la poblaci\u00f3.\nP\u00e8rdua de confian\u00e7a popular: la societat comen\u00e7a a desconfiar la capacitat del govern d'actuar de manera eficient i efectiva.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'energia ha estat un aspecte clau en la cohesi\u00f3 europea com a necessitat comuna de les economies europees. Una de les actuals prioritats de les pol\u00edtiques europees en mat\u00e8ria energ\u00e8tica \u00e9s disminuir l'\u00fas dels combustibles f\u00f2ssils atenent a 3 fets principals:\n\nS\u00f3n els principals responsables de les emissions antropog\u00e8niques de gasos efecte hivernacle.\nS\u00f3n causants de preocupants efectes sobre el medi ambient i la salut humana.\nDegut als escassos jaciments de cru de petroli que hi ha a Europa, fan que depenem fortament de les exportacions d'altres pa\u00efsos, concretament d'un redu\u00eft nombre de pa\u00efsos exportadors (OPEP).En els darrers anys el pes de les energies renovables ha agafat una major import\u00e0ncia en el discurs i tamb\u00e9 la legislaci\u00f3 provinent de Brussel\u00b7les, i en aquesta s'emmarca el suport a l'aposta dels agrocombustibles.\nEls principals objectius de les estrat\u00e8gies energ\u00e8tiques europees (recollides en els Llibres Verds que elabora la Comissi\u00f3 Europea) s\u00f3n b\u00e0sicament els seg\u00fcents:\n\nEnfortir les pol\u00edtiques comunit\u00e0ries per tal d'assolir l'objectiu de duplicar en 15 anys la contribuci\u00f3 de les fonts d'energies renovables al consum energ\u00e8tic interior brut.\nTreballar en el cam\u00ed cap a la sostenibilitat.Les principals aportacions normatives en el camp dels agrocombustibles es resumeixen en la taula seg\u00fcent:", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una llista cremallera \u00e9s una llista electoral en qu\u00e8 homes i dones ocupen llocs alterns (els homes ocupen els llocs imparells i les dones els parells, o a l'inrev\u00e9s). Aix\u00ed, s'assegura que homes i dones de la llista tindran una representaci\u00f3 del 50% o en cas que el nombre de candidats escollits sigui imparell ser\u00e0 el m\u00e9s semblant possible al 50%.\nLa paritat, entesa com un repartiment en qu\u00e8 cap g\u00e8nere tindr\u00e0 una representaci\u00f3 superior al 60% ni inferior al 40% en trams de 5 persones, \u00e9s obligat\u00f2ria a les llistes electorals espanyoles des de 2007, quan la va instaurar la Llei org\u00e0nica 3/2007, de 22 de mar\u00e7, per a la igualtat efectiva de dones i homes.Al Regne d'Espanya, l'any 2019 el PSOE i Unides Podem van proposar l'obligatorietat de fer llistes cremallera per conc\u00f3rrer a eleccions.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Marianne Mikko (V\u00f5ru, 26 de setembre de 1961) \u00e9s una pol\u00edtica estoniana membre del Parlament Europeu pel Partit Social Dem\u00f2crata, que forma part del Partit Socialista Europeu.\nMikko \u00e9s la l\u00edder de la comissi\u00f3 del Parlament Europeu encarregada de la Cooperaci\u00f3 amb la Rep\u00fablica de Mold\u00e0via.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Sosibi de T\u00e0rent (en llat\u00ed Sosibius, en grec antic \u03a3\u03c9\u03c3\u03af\u03b2\u03b9\u03bf\u03c2) va ser un militar grec d'origen egipci, capit\u00e0 de la gu\u00e0rdia de Ptolemeu II Filadelf (283-246 aC).\nAlguns suposen, i no \u00e9s improbable, que era el pare del Sosibi que fou ministre principal de Ptolemeu IV Filop\u00e0tor i que va ajudar d'alguna manera a l'ascens del seu fill.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Hussein Maziq (1918- 12 de maig de 2006) fou un pol\u00edtic libi. Exerc\u00ed de governador de Cirenaica (maig de 1952-octubre 1961), de Ministre d'Afers Exteriors de L\u00edbia (gener de 1964-mar\u00e7 de 1965) i posteriorment de Primer ministre (mar\u00e7 de 1965-juny de 1967).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La nunciatura apost\u00f2lica \u00e9s una missi\u00f3 diplom\u00e0tica de m\u00e0xim rang de la Santa Seu davant els estats amb els quals mant\u00e9 relacions diplom\u00e0tiques. Al capdavant de la nunciatura de la Santa Seu hi ha un nunci (ambaixador papal). La nunciatura \u00e9s l'equivalent a una ambaixada, \u00e9s a dir, \u00e9s una missi\u00f3 diplom\u00e0tica de primera classe.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El vot amb els peus \u00e9s la capacitat de les persones de votar amb els peus, \u00e9s a dir, allunyar-se de situacions que no els agraden o b\u00e9 anant a les que troben interessants. Ilya Somin ho descriu com \"una eina per a exercir la llibertat pol\u00edtica: l'habilitat de les persones d'escollir el r\u00e8gim pol\u00edtic sota el qual desitgen viure\". Es pot aplicar a persones individuals, col\u00b7lectius diversos, entitats i organitzacions diverses, incloent empreses. Per exemple, un banc que canvia la seva seu de ciutat per beneficiar-se d'una altra fiscalitat vota amb els peus o, com va comentar Vladimir Lenin, per a ell van votar amb els peus els soldats russos que van desertar de l'armada dels tsars.Aquest concepte va ser popularitzat per l'economista Charles Tiebout, que va descriure el conegut com a model de Tiebout, una teoria pol\u00edtica positiva (una part de la teoria de l'elecci\u00f3 p\u00fablica) que pret\u00e9n que com a m\u00ednim hi ha una soluci\u00f3 no pol\u00edtica, en una governan\u00e7a local, al problema del poliss\u00f3.\nLa teoria de Tibaut respecte als negocis \u00e9s semblant a la de la demanda i l'oferta en un lliure mercat, i a la pr\u00e0ctica \u00e9s igualment una idealitzaci\u00f3 poc realista. A les seves premisses no t\u00e9 en compte per exemple els costos de despla\u00e7ament d'una comunitat a una altra, ni variacions en el cost de producci\u00f3 si augmenta el nombre de consumidors ni la complexitat de l'administraci\u00f3 fiscal per a atendre el nombre de jurisdiccions que satisfacin \u00f2ptimament les prefer\u00e8ncies de tots els ciutadans.Quant a ciutadans individuals, la idea \u00e9s moure's on hi hagi un govern que agradi m\u00e9s en comptes de voler, confiar i esperar que el govern sigui m\u00e9s agradable. A la pr\u00e0ctica podria ser \"t\u00e8cnicament impossible que cada individu pugui formar part de l'estat que vulgui, en part perqu\u00e8 els estats actuals okupen el territori\", en el sentit que, sense migrar i mantenint la seva vida en els seus indrets habituals, cada persona individualment es pugui adscriure al r\u00e8gim pol\u00edtic volgut. Per aix\u00f2 alguns autors proposen fer-ho, com a m\u00ednim, a nivell municipal.\n\n", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Objectiu 0,7 fou una campanya impulsada per l'associaci\u00f3 Just\u00edcia i Pau, va encap\u00e7alar l'any 1981, amb l'objectiu de sensibilitzar la societat i els pol\u00edtics de la necessitat de destinar aquest percentatge del PIB d'ajuda p\u00fablica als pa\u00efsos m\u00e9s necessitats. Despr\u00e9s de la presentaci\u00f3 al senat d'una proposici\u00f3 no de llei que fa una declaraci\u00f3 sobre la fam al m\u00f3n i on es convida al govern espanyol a donar el 0,7%.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Ousseynou Darboe (8 d'agost de 1948) \u00e9s un advocat i pol\u00edtic gambi\u00e0, ex vicepresident del Col\u00b7legi d'advocats de G\u00e0mbia, defensor dels drets humans, que el 1995 fou detingut pel r\u00e8gim militar de Yahya Jammeh i despr\u00e9s alliberat, i el 1996, al front del Partit de la Unitat Democr\u00e0tica, es va enfrontar a les eleccions presidencials a Jammeh, obtenint m\u00e9s del 35% dels vots. El seu partit va obtenir l'any seg\u00fcent vers el 34% dels vots, per\u00f2 nom\u00e9s 7 escons. El 2001 quasi es va repetir el resultat a les presidencials (vers el 33%) per\u00f2 el 2002 el seu partit no va participar en les legislatives. Aquest mateix any fou detingut, acusat d'instigar la mort d'un membre del partit del president, per\u00f2 el judici s'ha anat ajornant. El novembre de 2021, la Comissi\u00f3 Electoral Independent (CEI) valida la candidatura d'Ousanou Darboe per a les eleccions presidencials del 2021-22. El 14 de desembre de 2021, Ousainou Darboe va demanar al Tribunal Suprem que anul\u00b7l\u00e9s la proclamada reelecci\u00f3 del president sortint Adama Barrow a les eleccions presidencials de 2021.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Estat de les autonomies o regional \u00e9s una forma d'Estat interm\u00e8dia entre l'Estat federal i l'Estat unitari que busca compatibilitzar la idea d'unitat i descentralitzaci\u00f3 o autonomia. Aquest tipus d'estat, habitualment, posseeix divisions territorials denominades regions. Existeixen diferents denominacions similars, com a Estat unitari amb autogovern o, per al cas d'Espanya, Estat de les autonomies o Estat auton\u00f2mic (per organitzar-se en comunitats aut\u00f2nomes).\nPer a alguns no hi hauria una difer\u00e8ncia fonamental entre un Estat federal i un de regional. L'\u00fanica difer\u00e8ncia seria l'origen de les atribucions: mentre que en l'Estat federal s\u00f3n els estats federats els que decideixen cedir part de les seves atribucions a la federaci\u00f3, en el regional \u00e9s l'Estat central el que les cedeix a les entitats subnacionales que ho componen.\nNo obstant aix\u00f2, en general, es considera que un Estat regional \u00e9s m\u00e9s centralitzat que un de federal i menys centralitzat que un Estat unitari. Per a alguns autors, l'Estat regional no \u00e9s m\u00e9s que un subtipo d'Estat unitari en qu\u00e8 existeix un important grau de descentralitzaci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Mercedes Gloria Salguero Gross (Santa Ana, El Salvador, 24 de setembre de 1941 - ib\u00eddem, 1 de novembre de 2015) va ser una empres\u00e0ria i pol\u00edtica salvadorenca, i un dels fundadors del partit Alian\u00e7a Republicana Nacionalista (ARENA).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista dels estats sobirans i dels territoris dependents d'\u00c0frica amb informaci\u00f3 sobre les seves respectives capitals, lleng\u00fces, monedes, poblaci\u00f3, superf\u00edcie i renda per capita.\nMalta i parts de Fran\u00e7a, It\u00e0lia, Portugal i Espanya s\u00f3n geol\u00f2gicament en la placa continental africana, alguns m\u00e9s a prop d'\u00c0frica que d'Europa, per\u00f2 pol\u00edticament s\u00f3n considerats habitualment europeus per convenci\u00f3. De la mateixa manera, l'illa de Socotra tamb\u00e9 \u00e9s a la placa continental africana i molt a prop d'\u00c0frica, per\u00f2 en l'\u00e0mbit pol\u00edtic \u00e9s una part del Iemen, un estat asi\u00e0tic. Egipte, \u00e9s considerat un estat afric\u00e0 tot i que t\u00e9 una part a \u00c0sia, la Pen\u00ednsula del Sina\u00ed.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Muteferrika (literalment 'Diferents tasques') fou un cos de gu\u00e0rdia otom\u00e0 especialment fidel al sult\u00e0. Els membres de la gu\u00e0rdia eren els muteferrikes. No tenien car\u00e0cter militar i s'encarregaven tant de serveis a la cort com de missions fora (fins i tot diplom\u00e0tiques) que els hi eren encarregades especialment. Anaven muntats a cavall. Apareixen per primer cop el 1443. Al segle xvii el seu nombre m\u00e0xim es va establir en cent vint, per\u00f2 va augmentar posteriorment i al segle xix eren cinc-cents.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Ngwegunhmu \u00e9s el t\u00edtol d'alguns pr\u00ednceps shan de l'Estat Shan de Myanmar, sobretot de la regi\u00f3 del Myelat. Vol dir cap recaptador, i eren uns alts funcionaris encarregats de recaptar les taxes i els tributs per als reis birmans i m\u00e9s tard pels brit\u00e0nics.\n\n", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'autonomia jur\u00eddica (del grec auto i nomos, \"un mateix\" i \"llei\") \u00e9s la facultat dels ens administratius i organismes, dins l'estructura constitucional d'un estat, per donar-se lleis pr\u00f2pies.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El regent (del llat\u00ed regens, 'aquell qui governa') \u00e9s la figura que substitueix la del rei en una monarquia quan aquest \u00e9s menor, es troba absent o \u00e9s incapacitat. El mandat d'un regent o regents s'anomena reg\u00e8ncia. Si el regent que t\u00e9 aquesta posici\u00f3 \u00e9s en la l\u00ednia de successi\u00f3 familiar, se sol utilitzar el terme compost pr\u00edncep regent; si el regent d'un menor \u00e9s la seva mare, se sol referir com a reina regent.\nEn el m\u00f3n de l'empresa s'utilitza tamb\u00e9 per indicar la persona que, sense ser-ne administrador, en realitza les funcions tant jur\u00eddicament com efectiva.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Lu\u00eds Carbonell Fuster (Massalfassar, L'Horta, 16 de febrer de 1900, Massalfassar, L'Horta, 6 de mar\u00e7 de 1981), conegut com a Lu\u00eds el de la mestra, fou alcalde de Massalfassar i diputat a les Corts Espanyoles del 16 de mar\u00e7 de 1943 al 24 d'abril de 1946 a la legislatura 1943-1946 en l'apartat d'organitzaci\u00f3 Sindical subsecci\u00f3 Obrer del Sindicat Nacional de Fruits i Productes Hort\u00edcoles, elegit a les eleccions del 16 de mar\u00e7 de 1943, de professi\u00f3 era llaurador.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El 8 de gener de 2015 se celebraren eleccions presidencials de Sri Lanka, dos anys abans de la data que tocaria segons el calendari previst. El president en el c\u00e0rrec, Mahinda Rajapaksa, fou el canditat de l'Alian\u00e7a de la Llibertat del Poble Unit, cercant un tercer mandat. La coalici\u00f3 de l'oposici\u00f3, liderada pel Partit Nacional Unit, escoll\u00ed presentar Maithripala Sirisena, exministre de Sanitat del govern de Rajapaksa i secretari general del Partit de la Llibertat de Sri Lanka.Sirisena fou declarat guanyador despr\u00e9s de rebre el 51,28% de tots els vots dipositats, davant del 47,58% per Rajapaksa. El resultat fou percebut, en general, com a sorprenent. Quan Rajapaksa convoc\u00e0 les eleccions el novembre de 2014 sembla que tenia clar que guanyaria. L'11 de gener del mateix any el nou govern anunci\u00e0 una investigaci\u00f3 especial davant de les al\u00b7legacions d'un cop intentat per Rajapaksa.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un sistema de defensa a\u00e8ria port\u00e0til, anomenat MANPADS per les seves sigles en angl\u00e8s (man-portable air-defense system), \u00e9s un sistema de defensa antia\u00e8ria lleuger habitualment basat en un m\u00edssil superf\u00edcie-aire i un llan\u00e7ador utilitzable per una persona o petit grup. Normalment s\u00f3n armes guiades i s\u00f3n una gran amena\u00e7a per a les aeronaus en vol baix, especialment els helic\u00f2pters.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Gabriel Gonz\u00e1lez Videla (La Serena, 22 de novembre de 1898 \u2014 Santiago de Xile, 22 d'agost de 1980), fill de Gabriel Gonz\u00e1lez Castillo i de Teresa Videla Zepeda, va ser President de Xile entre 1946 i 1952. Advocat format per la Universitat de Xile el 1922. L\u00edder del Partit Radical, del qual va ser elegit president el 1937. Diputat pel seu districte natal en els per\u00edodes 1933-37 i 1937-41. Nomenat ambaixador en Fran\u00e7a el 1939. Senador el 1945. Candidat a President de la Rep\u00fablica per l'Alian\u00e7a Democr\u00e0tica (radicals, comunistes i dem\u00f2crates), va ser triat el 1946.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'indigenisme \u00e9s un corrent cultural, pol\u00edtic i antropol\u00f2gic centrat en l'estudi i la valoraci\u00f3 de les cultures ind\u00edgenes d'Am\u00e8rica. Aquest corrent q\u00fcestiona els mecanismes de discriminaci\u00f3 i l'etnocentrisme imperants als diversos estats americans.\nAquest corrent t\u00e9 diversos vessants, des de l'indigenisme literari de Ciro Alegr\u00eda o Jos\u00e9 Mar\u00eda Arguedas fins a l'indigenisme combatiu d'agrupacions com el Frente Revolucionario Indoamericano Popular i fins i tot guerrilleres com Quint\u00edn Lame.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'administraci\u00f3 interina, govern inter\u00ed o l'interinat, \u00e9s l'acompliment de les funcions pr\u00f2pies d'un c\u00e0rrec per part d'un funcionari que serveix en ell de manera transit\u00f2ria, suplint la falta d'una altra persona o cosa.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Reductio ad Hitlerum, tamb\u00e9 argumentum ad Hitlerum o reductio/argumentum ad Nazium \u00e9s un neollatinisme que significaria \"reducci\u00f3 a Hitler\" (o \"reducci\u00f3 als nazis\"). \u00c9s una fal\u00b7l\u00e0cia moderna del tipus Ad hominem. Va ser encunyada per l'acad\u00e8mic d'\u00e8tica Leo Strauss el 1950. A l'\u00fas d'aquesta argumentaci\u00f3 tamb\u00e9 se l'anomena jugar la carta dels Nazis.Generalment la fal\u00b7l\u00e0cia pren la forma seg\u00fcent:\n\nHitler (o els nazis) estaven a favor de X, per tant X \u00e9s necess\u00e0riament dolent i/o indesitjable.\nTanmateix, una forma habitual \u00e9s la inversi\u00f3 del predicat, de forma que:\n\nHitler (o els nazis) estaven en contra de Y, per tant Y \u00e9s necess\u00e0riament bo i/o desitjable.\nL'argument fa un \u00fas ret\u00f2ric de la c\u00e0rrega emocional que la comparaci\u00f3 amb Hitler o els nazis porta associada, car en la majoria de cultures tot all\u00f2 associat a Hitler o als nazis \u00e9s directament condemnable. L'argument pot ser emprat com a t\u00e0ctica per a desviar l'atenci\u00f3 en discussions, car una comparaci\u00f3 d'aquest tipus porta a respostes irades i menys raonades. Una variant de la fal\u00b7l\u00e0cia \u00e9s la comparaci\u00f3 dels arguments de l'oponent amb l'Holocaust. D'altres variants inclouen comparacions amb la Gestapo, amb les SS, de forma m\u00e9s general amb el feixisme o el totalitarisme, i encara m\u00e9s vagament amb el terrorisme.\nL\u00f2gicament, \u00e9s una fal\u00b7l\u00e0cia de direcci\u00f3 err\u00f2nia, dins de la fam\u00edlia de la causa q\u00fcestionable, alhora que \u00e9s una fal\u00b7l\u00e0cia del tipus culpabilitat per associaci\u00f3. D'una banda inverteix la relaci\u00f3 de causa-efecte, proposant que les accions o idees s\u00f3n malvades a causa de qui les comet, no per la seva naturalesa intr\u00ednseca. D'altra banda, associa l'acci\u00f3 o idea a un individu o un grup que s\u00f3n quasi universalment considerats com a malvats.\nLa refutaci\u00f3 de la fal\u00b7l\u00e0cia \u00e9s simple. Es pot fer mitjan\u00e7ant la l\u00f2gica formal, encara que s'incorre en el risc que el p\u00fablic general es perdi, o amb contraexemples:\n\nMahatma Gandhi era vegetari\u00e0, com Hitler.\nEls nazis consideraven molt important la puntualitat dels trens. La majoria d'usuaris de tren tamb\u00e9.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Govern \u00e9s un dels quatre \u00f2rgans de la sobirania de la Rep\u00fablica Portuguesa. Tamb\u00e9 \u00e9s l'\u00f2rgan que porta a terme la pol\u00edtica en general al pa\u00eds i l'\u00f2rgan superior en l'administraci\u00f3 p\u00fablica. \u00c9s anomenat Constitucional, ja que est\u00e0 definit en la constituci\u00f3 portuguesa.\nEl govern t\u00e9 funcions pol\u00edtiques, legislatives i administratives. Aquestes inclouen, entre altres coses, el poder de negociar amb altres pa\u00efsos o organitzacions internacionals, presentar projectes de llei a l'Assemblea de la Rep\u00fablica, emetre decrets i prendre decisions administratives.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Per\u00edcope (del grec \u03c0\u03b5\u03c1\u03b9\u03ba\u03bf\u03c0\u03b7, \"retall\") \u00e9s un fragment extret de certes obres liter\u00e0ries, especialment del Nou Testament, amb vista al seu estudi.Hist\u00f2ricament i bibliogr\u00e0ficament el terme es fa servir per designar alguns evangeliaris abreujats que contenen nom\u00e9s els passatges necessaris per a la missa, segons el calendari lit\u00fargic. S\u00f3n examples notables les per\u00edcopes d'Enric II, (ca. 1000-1012) i les per\u00edcopes de Salzburg (ca. 1020), exemples d'art otoni\u00e0 a la Il\u00b7luminaci\u00f3 de Manuscrits.\n\n\t\t\n\u00c9s tamb\u00e9 un concepte habitual en l'exegesi del Nou Testament. L'escola coneguda com a hist\u00f2ria de les formes el fa servir per a referenciar unitats textuals que corresponen a tradicions aut\u00f2nomes sobre Jes\u00fas de Natzaret, utilitzades pels evangelistes com a material per redactar els diferents Evangelis.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Aleksandr Dan\u00edlovitx M\u00e9nxikov (en rus: \u0410\u043b\u0435\u043a\u0441\u0430\u043d\u0434\u0440 \u0414\u0430\u043d\u0438\u043b\u043e\u0432\u0438\u0447 \u041c\u0435\u043d\u0448\u0438\u043a\u043e\u0432,16 de novembre de 1672 - 2 de novembre de 1729) fou un home pol\u00edtic i cap militar que es va fer con\u00e8ixer sobretot en l'\u00e8poca del seu amic Pere el Gran. Fou tamb\u00e9 governador general de Sant Petersburg del 12 d'octubre de 1702 al maig de 1704 i de gener 1725 al 8 de setembre de 1727.\n\n", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El multiculturalisme o la multiculturalitat \u00e9s l'exist\u00e8ncia pl\u00e0cida vista com a enriquidora en un mateix territori de dues o m\u00e9s cultures (on totes menys una solen ser fruit de la immigraci\u00f3), com la ideologia pol\u00edtica que es basa en la toler\u00e0ncia envers els costums de l'altre grup social. La diversitat cultural es veu com una riquesa que cal preservar; aix\u00ed, es duen a terme pol\u00edtiques que tendeixin a afavorir l'expressi\u00f3 de les particularitats de les diverses cultures. Tamb\u00e9 es permet l'exist\u00e8ncia d'estatuts (legals, administratius) espec\u00edfics per als membres d'una o altra comunitat cultural.\nEl multiculturalisme s'oposa, per tant, al racisme i a la xenof\u00f2bia, i a les seves manifestacions; per\u00f2 tamb\u00e9 a l'assimilacionisme o al segregacionisme. Tot aix\u00f2, en l'\u00e0mbit pol\u00edtic, comporta actuacions per evitar la discriminaci\u00f3 o l'exclusi\u00f3 social d'un dels grups: el m\u00e9s feble. El multiculturalisme es distingeix, aix\u00ed, de l'interculturalisme, que el que promou \u00e9s la interculturalitat i l'establiment, inexcusables, d'unes regles de conviv\u00e8ncia m\u00ednimes comunes (drets i deures ciutadans).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "GlobaLeaks \u00e9s un programari lliure de codi obert destinat a permetre iniciatives de den\u00fancies segures i an\u00f2nimes.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Solak (de sol, \u00abesquerr\u00e0\u00bb en turc) fou el nom d'un cos de la gu\u00e0rdia personal dels sultans otomans, format per quatre companyies de gen\u00edssers. Inicialment eren arquers que portaven l'arc a la m\u00e0 esquerra, fet que estaria a l'origen del seu nom. Eren un grup redu\u00eft, uns 60, menys de la meitat dels missatgers o peyks, que eren uns 150. Eren manats pel solak bashi. Anaven uniformats de manera espl\u00e8ndida i duien un barret presidit per una llarga ploma.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El federalisme mundial \u00e9s un moviment ciutad\u00e0 global que propugna que a fi de garantir la pau al m\u00f3n i assolir una gesti\u00f3 ordenada dels afers humans d'\u00e0mbit planetari, cal que els pobles aconsegueixin que, mitjan\u00e7ant la federaci\u00f3, els estats renunci\u00efn a alguns aspectes de la seva sobirania per a delegar-los en organismes supranacionals.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Els estats d'alarma, excepci\u00f3 i setge s\u00f3n els tres r\u00e8gims d'excepci\u00f3 previstos en l'article 116 de la Constituci\u00f3 espanyola de 1978 que atorguen poders excepcionals a les autoritats civils o militars d'Espanya per poder afrontar situacions extraordin\u00e0ries i greus.\nL'estat d'alarma est\u00e0 motivat per cat\u00e0strofes naturals, paralitzaci\u00f3 de serveis p\u00fablics essencials, epid\u00e8mies greus, o desprove\u00efment de productes de primera necessitat. Ho pot declarar el Govern espanyol per decret amb una durada m\u00e0xima de quinze dies, prorrogable amb autoritzaci\u00f3 de Congr\u00e9s dels Diputats.\nL'estat d'excepci\u00f3 est\u00e0 motivat per greus alteracions en l'exercici dels drets fonamentals, en el funcionament de les institucions de l'Estat o en l'ordre p\u00fablic. Ho pot declarar el Govern nom\u00e9s si pr\u00e8viament l'ha autoritzat al Congr\u00e9s dels Diputats amb una durada m\u00e0xima de trenta dies, prorrogable exclusivament per un termini igual, amb nova autoritzaci\u00f3 del Congr\u00e9s dels Diputats.\nL'estat de setge est\u00e0 motivat per una insurrecci\u00f3 o acte de for\u00e7a contra la sobirania o independ\u00e8ncia d'Espanya, la seva integritat territorial o l'ordenament constitucional. Ho pot declarar al Congr\u00e9s dels Diputats, per\u00f2 nom\u00e9s si pr\u00e8viament l'hi ha proposat el Govern.\nDes de l'aprovaci\u00f3 de la Constituci\u00f3 el 1978, s'ha decretat quatre vegades l'estat d'alarma. La primera va ser a finals de 2010 i principis de 2011, amb motiu d'una paralitzaci\u00f3 del servei p\u00fablic essencial del transport aeri, va durar 43 dies i va afectar nom\u00e9s als edificis propietat d'Aeroports Espanyols i Navegaci\u00f3 A\u00e8ria (AENA). Les tres seg\u00fcents van ser a causa de la crisi sanit\u00e0ria per la pand\u00e8mia de COVID-19 a Espanya: en primer lloc un estat d'alarma nacional de 98 dies entre mar\u00e7 i juny de 2020, en segon lloc un nou estat d'alarma de 15 dies a mitjans d'octubre limitat a alguns municipis de Madrid, i en tercer lloc de nou un nou estat d'alarma, que va comen\u00e7ar el 25 d'octubre de 2020 i que va acabar el 9 de maig de 2021.\nNo s'han declarat els estats d'excepci\u00f3 o de setge despr\u00e9s de la Transici\u00f3. A Espanya, l'\u00faltim estat d'excepci\u00f3 va decaure el 25 de juliol de 1975 despr\u00e9s de sufocar el Govern intents pertorbadors de car\u00e0cter subversiu i terrorista a Biscaia i Guip\u00fascoa. Per la seva banda, l'\u00faltim estat de setge va acabar l'1 d'abril de 1939, quan el Govern franquista va donar oficialment per acabada la Guerra Civil despr\u00e9s de prendre el control del port d'Alacant aquest mateix dia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El lerrouxisme \u00e9s la denominaci\u00f3 aplicada a l'ideari del republicanisme espanyolista iniciat pel pol\u00edtic Alejandro Lerroux els anys 1901-09 a Barcelona.Les seves principals caracter\u00edstiques foren l\u2019anticlericalisme, la propaganda antimon\u00e0rquica, l\u2019anticatalanisme, el populisme i una peculiar demag\u00f2gia obrerista, sovint enfrontada a l\u2019anarquisme. El lerrouxisme signific\u00e0 inicialment una superaci\u00f3 de les antigues fam\u00edlies republicanes i facilit\u00e0, juntament amb la Lliga Regionalista \u2014des de l'angle conservador\u2014, l'enfonsament el 1901 del sistema pol\u00edtic dels partits din\u00e0stics al Principat i la desfeta del caciquisme electoral durant el per\u00edode de la Restauraci\u00f3 borb\u00f2nica. En els seus or\u00edgens, aconsegu\u00ed per al republicanisme una renovaci\u00f3 del suport obrer i es fonament\u00e0 organitzativament en la multiplicaci\u00f3 dels centres republicans, en la celebraci\u00f3 de multitudin\u00e0ries \"meriendas fraternales\" i en la creaci\u00f3 de grups de \"J\u00f3venes B\u00e1rbaros\".\nEl moviment Solidaritat Catalana (1906), a part de provocar indirectament l'exacerbaci\u00f3 de l'espanyolisme de Lerroux, el dugu\u00e9 a la ruptura amb el republicanisme moderat que havia intentat incorporar anteriorment. Paral\u00b7lelament, el moviment Solidaritat Obrera li rest\u00e0 una bona part del suport de la massa treballadora. Despr\u00e9s de la seva participaci\u00f3 en els fets de la Setmana Tr\u00e0gica del juliol del 1909, Lerroux i el Partit Republic\u00e0 Radical prengueren diferents caracter\u00edstiques i, perduda l'embranzida obrerista anterior, intentaren de configurar el partit com un partit de classe mitjana.\nD'en\u00e7\u00e0 la desaparici\u00f3 de Lerroux i del moviment pol\u00edtic propi del Partido Republicano Radical, el terme lerrouxisme s'empra per a fer refer\u00e8ncia a tota demag\u00f2gia pol\u00edtica espanyolista i anticatalana feta des d'opcions pretesament d'esquerres a Catalunya\u02d0 L'intent de confrontar obrerisme i sobiranisme catal\u00e0 xoca amb l'internacionalisme d'esquerres cl\u00e0ssic basat en la fraternitat entre pobles lliures davant l\u2019imperialisme for\u00e7at d\u2019unes nacionalitats sobre altres.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Quart poder \u00e9s una expressi\u00f3 per a designar a la premsa, en al\u00b7lusi\u00f3 als tres poders proposats per Montesquieu. El seu origen es remuta a l'extraordin\u00e0ria influ\u00e8ncia que la premsa exercia als anys previs a la Revoluci\u00f3 Francesa, fins a l'arribada dels encara m\u00e9s poderosos mitjans de comunicaci\u00f3: televisi\u00f3, r\u00e0dio, internet, etc.\nLa seva creaci\u00f3 \u00e9s atribu\u00efda a l'escriptor, orador i pol\u00edtic anglo-irland\u00e8s, molt fam\u00f3s i influent en la seva \u00e8poca, Edmund Burke (1729-1797), donant-hi una prova gaireb\u00e9 prof\u00e8tica de perspic\u00e0cia pol\u00edtica, ja que en aquell moment la premsa no havia aconseguit, ni tan sols a Anglaterra, l'extraordinari poder que arribaria m\u00e9s tard a tots els pa\u00efsos lliures. En temps moderns molts cr\u00edtics consideren que la premsa no es limita a reflectir l'opini\u00f3 p\u00fablica, sin\u00f3 que pot crear aquesta mateixa opini\u00f3 p\u00fablica, proporcionant la quasi totalitat de la informaci\u00f3 amb la que aquesta compta en qualsevol moment donat, sent un dels generadors de l'anomenat mainstream (en catal\u00e0, \"corrent generalitzada\" o \"interessos comuns\").", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El manifest revulsista nord-catal\u00e0 \u00e9s un manifest redactat el 1998 pels creadors nord-catalans Pascal Comelade, Joan-Llu\u00eds Llu\u00eds i Aleix Reny\u00e9.\nEl manifest \u00e9s fonamentalment una cr\u00edtica de la gesti\u00f3 cultural de la Rep\u00fablica francesa i les seves pol\u00edtiques \"jacobines\", i una reivindicaci\u00f3 de la condici\u00f3 dels seus autors com a nord-catalans, i del seu territori com a \"part integrant dels Pa\u00efsos Catalans\".", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En ci\u00e8ncies socials, la marginaci\u00f3 o exclusi\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s multidimensional, multifactorial i din\u00e0mic que, mitjan\u00e7ant la coacci\u00f3 exercida tant per les institucions com pel conjunt del cos social, genera una situaci\u00f3 de precarizaci\u00f3 i exclusi\u00f3 econ\u00f2mic, jur\u00eddica, cultural, professional, pol\u00edtic o d'estatus social en un ciutad\u00e0 / a o segment de la ciutadania,. La marginaci\u00f3 pot ser l'efecte de pr\u00e0ctiques expl\u00edcites de discriminaci\u00f3-que deixen efectivament la classe social o grup social segregat al marge del funcionament social en algun aspecte- o, m\u00e9s indirectament, ser provocada per la defici\u00e8ncia dels procediments que asseguren la integraci\u00f3 dels factors socials, garantint-los l'oportunitat de desenvolupar-se plenament. Per tant, l'exclusi\u00f3 social deriva en una marginaci\u00f3 o allunyament respecte als drets ciutadans, generant tant una devaluaci\u00f3 \u00e9s estatus social com una estigmatitzaci\u00f3 social.\nLa marginaci\u00f3 pot definir-se com segregaci\u00f3 social, fins i tot en termes espacials o geogr\u00e0fics,[1] encara que el terme segregaci\u00f3 s'aplica m\u00e9s comunament per a plantejaments pol\u00edtics de discriminaci\u00f3 o intoler\u00e0ncia de tipus racial (apartheid), sexual (sexisme), religi\u00f3s (intoler\u00e0ncia religiosa) o ideol\u00f2gic (repressi\u00f3 pol\u00edtica). La marginaci\u00f3 que comporta l'exclusi\u00f3 social respon a un patr\u00f3 de comportament generat des de la desigualtat social i que es manifesta en l'acc\u00e9s diferencial a b\u00e9ns i serveis, tangibles i intangibles, que la societat valora. Per aix\u00f2, encara que la pauperitzaci\u00f3 econ\u00f2mica i les disfuncionalitats dels Estats de Benestar solen situar-se com les principals causes d'exclusi\u00f3 social, aquest fenomen pot ser degut a molts altres fen\u00f2mens de desprestigi que escapen del marc institucional de la pol\u00edtica, per situar-se a nivell de xarxes comunit\u00e0ries i parentiu.\nUn altre concepte vinculat amb l'exclusi\u00f3 social \u00e9s la discriminaci\u00f3 marginal. Aquest \u00e9s un fenomen vinculat amb l'estructura social, i est\u00e0 associat amb retard que s'originen en patrons hist\u00f2rics i desenvolupament d'un territori determinat. Els seus efectes impliquen unes repercussions de tipus cultural, social, educacional, econ\u00f2mic, entre d'altres. La pobresa pot ser un estat de la marginaci\u00f3 i viceversa, encara que el fet que hi hagi una, no necess\u00e0riament implica que existeixi l'altra.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Gabinet de Ministres de la Rep\u00fablica de l'Azerbaidjan (en \u00e0zeri: Az\u0259rbaycan Respublikas\u0131n\u0131n Nazirl\u0259r Kabineti) \u00e9s l'\u00f2rgan suprem executiu de la Rep\u00fablica de l'Azerbaidjan que supervisa als ministeris o altres \u00f2rgans executius assessors de President de la Rep\u00fablica de l'Azerbaidjan. Va ser establert el 7 de febrer de 1991 per ordre presidencial.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El reial decret llei sobre seguretat digital, conegut pels seus detractors com a llei mordassa digital o 155 digital, \u00e9s un reial decret llei espanyol, aprovat el 5 de novembre de 2019 pel govern en funcions de Pedro S\u00e1nchez, amb l'objectiu de capacitar la intervenci\u00f3 sense orde judicial de qualsevol xarxa inform\u00e0tica, servidor o servei de comunicaci\u00f3 electr\u00f2nic a Espanya, en cas que puguin afectar a l'ordre p\u00fablic, la seguretat p\u00fablica o la seguretat nacional.Oficialment rep el nom de reial decret llei 14/2019, de 31 d'octubre de 2019, pel que s'adopten mesures urgents per raons de seguretat p\u00fablica en mat\u00e8ria d'administraci\u00f3 digital, contractaci\u00f3 del sector p\u00fablic i telecomunicacions.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Estatitzaci\u00f3, estatalitzaci\u00f3 o nacionalitzaci\u00f3 \u00e9s el conjunt de disposicions i operacions mitjan\u00e7ant les quals l'Estat assumeix, en forma variada, l'administraci\u00f3 d'empreses privades, de grups d'empreses o de la totalitat de certs sectors econ\u00f2mics controlats amb anterioritat per particulars. L'estatitzaci\u00f3 \u00e9s l'oposat a la privatitzaci\u00f3. Tamb\u00e9 se l'anomena nacionalitzaci\u00f3 dels mitjans de producci\u00f3, encara que una empresa estatizada pot ser pr\u00e8viament tant de propietat nacional com estrangera.\nHi ha una renacionalitzaci\u00f3 quan hi ha hagut una privatitzaci\u00f3 i m\u00e9s tard es nacionalitza una altra vegada, sovint quan ho fa un partit pol\u00edtic diferent agafa el poder.\nLa nacionalitzaci\u00f3 era una de les estrat\u00e8gies principals propugnades per la transici\u00f3 socialista des del capitalisme al socialisme. Les ideologies socialistes que afavoreixen la nacionalitzaci\u00f3 t\u00edpicament es diuen socialisme d'estat.La nacionalitzaci\u00f3 pot oc\u00f3rrer amb compensaci\u00f3 pels anteriors propietaris o sense. Si t\u00e9 lloc sense compensaci\u00f3 \u00e9s un cas de confiscaci\u00f3. En la nacionalitzac\u00f3 el govern ret\u00e9 el control de la propietat nacionalitzada, a difer\u00e8ncia de la redistribuci\u00f3 de la propietat. Algunes nacionalitzacions tenen lloc quan un govern requisa propietats adquirides il\u00b7legalment. Per exemple l'any 1945 el govern franc\u00e8s requis\u00e0 vehicles als fabricants de Renault perqu\u00e8 els seus propietaris havien col\u00b7laborat amb els ocupants nazis de Fran\u00e7a.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Cinc races sota una uni\u00f3 (en xin\u00e8s tradicional: \u4e94\u65cf\u5171\u548c, pinyin: Yw\u01d4z\u00fa g\u014dngh\u00e9, \u00abcinc races o cinc grups \u00e8tnics junts en harmonia\u00bb) va ser un dels grans principis en el qual es va fundar originalment la Rep\u00fablica de la Xina. Aquest principi emfatitzava l'harmonia dels cinc principals grups \u00e8tnics en la Xina representats per les franges de colors en la Bandera de la Rep\u00fablica de Cinc Colors: els han (roig), els manx\u00fas (groc), els mongols (blau), els hui (blanc) i els tibetans (negre). Als hui en aquest context es referia principalment al grup dels uigurs, ja que el \"Territori Hui\" abastava el Turquestan xin\u00e8s durant la Dinastia Qing. El significat del terme \"\u00e8tnia hui\" gradualment va passar al seu context actual, durant el per\u00edode entre 1911 i 1949 de la Rep\u00fablica de la Xina. La bandera de les \"cinc races sota una uni\u00f3\" va deixar d'usar-se en 1928 quan el govern nacionalista del Kuomintang situat a Nanqu\u00edn va desmantellar al govern de Beiyang situat a Pequ\u00edn, posterior a l'Expedici\u00f3 del Nord. Variacions de la bandera van ser adoptades a l'Imperi de Yuan Shikai i en l'estat titella japon\u00e9s de Mengkukuo. A Mengkukuo, es va usar un esl\u00f2gan similar, per\u00f2 les cinc races van ser canviades a japonesos (roig), han (blau), mongols (blanc), coreans (negre) i manx\u00fas (groc).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Ag\u00e8ncia Internacional de l'Energia (AIE; en angl\u00e8s: International Energy Agency o IEA, en franc\u00e8s: Agence internationale de l'\u00e9nergie) \u00e9s una organitzaci\u00f3 intergovernamental aut\u00f2noma establerta a Par\u00eds en el marc de l'Organitzaci\u00f3 per a la Cooperaci\u00f3 i el Desenvolupament Econ\u00f2mic (OCDE), el 1974 arran de la crisi del petroli de 1973. L'AIE es va dedicar inicialment a respondre a les interrupcions f\u00edsiques en el subministrament de petroli, a m\u00e9s de servir com a font d'informaci\u00f3 amb estad\u00edstiques sobre el mercat internacional del petroli i altres sectors energ\u00e8tics.\nL'AIE actua com un assessor pol\u00edtic als seus estats membres, per\u00f2 tamb\u00e9 treballa amb pa\u00efsos tercers, especialment amb la Xina, \u00cdndia i R\u00fassia. El mandat de l'Organisme s'ha ampliat per centrar-se en tres camps d'una pol\u00edtica energ\u00e8tica s\u00f2lida: seguretat energ\u00e8tica, desenvolupament econ\u00f2mic i protecci\u00f3 del medi ambient. Aquest \u00faltim s'ha centrat a mitigar el canvi clim\u00e0tic. L'AIE t\u00e9 un ampli paper en la promoci\u00f3 de fonts d'energia alternatives (incloses les energies renovables), les pol\u00edtiques energ\u00e8tiques racionals, i la tecnologia de l'energia la cooperaci\u00f3 multinacional.\nEls pa\u00efsos membres de l'AIE estan obligats a mantenir uns nivells totals de reserves de petroli equivalents a almenys 90 dies d'importacions netes de l'any anterior. El juliol de 2009, els pa\u00efsos membres de l'AIE tenien unes reserves combinades de gaireb\u00e9 4.300.000.000 barrils (680 milions de m3) de petroli, i produeixen 14 milions de tones equivalents de petroli, de les quals 3,77 son de carb\u00f3, 4,47 de petroli, i 3,16 de gas natural.L'11 de mar\u00e7 de 2011, l'exministra neerlandesa d'Afers Econ\u00f2mics, Maria van der Hoeven, va ser elegida directora executiva funci\u00f3 que exercir fins al 31 d'agost de 2015, quan Fatih Birol la va succeir. Aix\u00ed l'1 de setembre de 2011, va substituir l'anterior, Nobuo Tanaka. El director executiu adjunt \u00e9s Paul E. Simons.\n\n", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La magistratura de triumvir nocturn (Triumvir nocturnus) era una magistratura regular de l'antiga Roma, d'elecci\u00f3 anual. La missi\u00f3 d'aquests magistrats era principalment prevenir els incendis nocturns (donat els materials en qu\u00e8 estava feta la ciutat de Roma, els focs eren relativament freq\u00fcents) per lo qual havien de donar tombs per la ciutat durant les hores sense llum (vigilias circumire). No se sap quan es van crear per\u00f2 ja existien l'any 304 aC. Al mateix temps feien una funci\u00f3 de vigil\u00e0ncia com una mena de policia o de vigilant nocturn. August va transferir les seves funcions als prefectes de vigil\u00e0ncia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La dignitat de Catalunya \u00e9s el t\u00edtol d'un editorial escrit conjuntament per consens i publicat en catal\u00e0 o castell\u00e0 als dotze diaris amb seu a Catalunya el 26 de novembre de 2009. Aquest fet va ser comentat a la majoria d'informatius catalans de r\u00e0dio i televisi\u00f3, aix\u00ed com a bona part de la premsa escrita, fins i tot tamb\u00e9 de fora dels Pa\u00efsos Catalans. Aquest editorial va tenir un tractament de not\u00edcia principal en molts mitjans, mentre que en altres va compartir aquesta preemin\u00e8ncia amb altres q\u00fcestions rellevants com el resultat de la votaci\u00f3 per la nova llei de l'avortament.\nL'editorial denunciava que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, creat i debatut durant anys, amb diferents governs i oposicions, al Parlament de Catalunya, aprovat pel Parlament i en un refer\u00e8ndum, fos l'\u00fanic estatut auton\u00f2mic que a m\u00e9s hagu\u00e9s hagut de passar pel Tribunal Constitucional d'Espanya, i que s'hi estigu\u00e9s durant quatre anys sense cap resoluci\u00f3. Aquesta va fer-se p\u00fablica finalment el 28 de juny de 2010.\nEls diaris que van subscriure i publicar l'editorial van ser: La Vanguardia, El Peri\u00f3dico de Catalunya, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Ma\u00f1ana, Regi\u00f3 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa. Tamb\u00e9 s'hi van adherir el Diari del Priorat, el Diari Ateneu i l'Associaci\u00f3 Catalana de la Premsa Gratu\u00efta i Mitjans Digitals.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Prescott Sheldon Bush (Columbus, 15 de maig de 1895 \u2013 Nova York, 8 d'octubre de 1972) va ser un pol\u00edtic estatunidenc, senador republic\u00e0 per Connecticut i un executiu bancari de Wall Street amb Brown Brothers Harriman. El seu fill, George H. W. Bush, i el seu net George W. Bush serien m\u00e9s tard Presidents dels Estats Units.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En alguns Estats amb una forma de govern parlament\u00e0ria, un president del govern \u00e9s el c\u00e0rrec del poder executiu que actua com a cap de govern.\nA nivell internacional, i en comparaci\u00f3 amb altres sistemes parlamentaris de govern, el \"president de govern\" \u00e9s l'equivalent del primer ministre o el canceller, ja que en la pr\u00e0ctica difereixen molt poc en algunes de les seves funcions. Per contra, les caracter\u00edstiques i funcions d'un president del govern no s\u00f3n equivalents a les dels presidents dels sistemes congressuals o presidencialistes (com ara els Estats Units) o semipresidencialistes (com ara Fran\u00e7a) malgrat la similitud en el nom del c\u00e0rrec.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Udalbiltza (acr\u00f2nim d'Euskal Herriko Udal eta Udal Hautetsien Biltzarra, Assemblea de Municipis i Electes Municipals d'Euskal Herria) \u00e9s una associaci\u00f3 de c\u00e0rrecs electes municipals que va ser creada pels partits nacionalistes bascos signants del pacte d'Estella el 1999, agrupant a alcaldes i regidors de les set prov\u00edncies d'Euskal Herria: \u00c0laba, Biscaia, Guip\u00fascoa i Navarra, a Hegoalde, i Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa, a Iparralde.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Cimera del G7 de 2019 (45a edici\u00f3) es va celebrar entre els dies 24 i 26 d'agost de 2019 a Bi\u00e0rritz (Lapurdi, Nova Aquit\u00e0nia). El mar\u00e7 de 2014, el G7 va declarar que actualment no era possible una discussi\u00f3 amb sentit ple amb R\u00fassia en el context del G8. Des de llavors, les reunions han continuat dins del proc\u00e9s del G7. Tanmateix, segons un portaveu oficial, Donald Trump i Emmanuel Macron havien acordat que R\u00fassia hauria de ser convidada a la Cimera del G7 de 2020.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El terme c\u00e0mera PTZ t\u00e9 dos usos dins la ind\u00fastria dels productes de seguretat de video i vigil\u00e0ncia. En primer lloc, \u00e9s un acr\u00f2nim de \"pan-tilt-zoom\" i pot referir-se nom\u00e9s a les caracter\u00edstiques de les c\u00e0meres de vigil\u00e0ncia espec\u00edfiques. En segon lloc, \u00abc\u00e0meres PTZ\u00bb tamb\u00e9 pot descriure tota una categoria de c\u00e0meres amb seguiment autom\u00e0tic, en qu\u00e8 el so, el moviment, els canvis en la petjada de calor -o una combinaci\u00f3 d'aquests factors- activa la c\u00e0mera, l'enfocament i canvis en el camp de visi\u00f3", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Marxa de la Llibertat fou una acci\u00f3 duta a terme l'estiu de 1976 per reclamar, de forma pac\u00edfica i no violenta, l'amnistia, les llibertats b\u00e0siques, la recuperaci\u00f3 de l'Estatut d'autonomia, tot donant a con\u00e8ixer aquestes reivindicacions en l'\u00e0mbit dels Pa\u00efsos Catalans. Sis columnes de marxaires recorreren els territoris de parla catalana per divulgar la g\u00e8nesi de la Marxa.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Iniciativa Feminista (Feministiskt initiativ en suec, abreujat com Fi o F!) \u00e9s un partit pol\u00edtic feminista a Su\u00e8cia. El partit va ser format (des d'un grup de pressi\u00f3 anterior, del mateix nom) el 2005, i el 9 de setembre de 2005 va anunciar que disputaria les eleccions legislatives sueques de 2006. En aquest plet, van obtenir entorn de 0,68% dels vots, sent el 4% el m\u00ednim per obtenir un esc\u00f3 al Riksdag.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Nonsense Club o Club de l'absurd era un club sat\u00edric i escandal\u00f3s fundat al voltant de 1750, entorn de l'escola de Westminster, a la Gran Bretanya.\nEls seus membres van incloure els poetes com Charles Churchill i Robert Lloyd, el parodista Bonnell Thornton, el poeta de la naturalesa William Cowper, i el dramaturg George Colman. A algunes de les reunions de grup sembla que hi va assistir tamb\u00e9 William Hogarth. El club va fomentar algunes de les discussions pol\u00edtiques m\u00e9s importants del seu temps.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Tanzeem-e-Islami \u00e9s una organitzaci\u00f3 religiosa musulmana, de car\u00e0cter islamista, amb seu a Lahore, Pakistan. Va ser fundada el 1975 per l'erudit religi\u00f3s Israr Ahmed, que advocava per l'establiment d'un califat isl\u00e0mic al Pakistan i arreu del m\u00f3n. El Tanzeem es va crear despr\u00e9s que Israr Ahmed se separ\u00e9s de la Jamaat-e-Islami el 1957, quan aquest \u00faltim partit va acceptar de participar en la pol\u00edtica electoral del Pakistan.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En pol\u00edtica, un partit-c\u00e0rtel o un partit pol\u00edtic-c\u00e0rtel \u00e9s un partit que utilitza els recursos de l'Estat per mantenir la seva posici\u00f3 dins del sistema pol\u00edtic. Richard Katz i Peter Mair sostenen que: \"Els partits d'Europa Occidental s'han adaptat a la disminuci\u00f3 dels nivells de participaci\u00f3 i implicaci\u00f3 en les activitats del partit, no nom\u00e9s recorren als recursos proporcionats per l'Estat, per\u00f2 en fer-ho de manera col\u00b7lus\u00f2ria\".El concepte fou proposat per primera vegada l'any 1992 com un mitj\u00e0 per cridar l'atenci\u00f3 als patrons de col\u00b7lusi\u00f3 o de cooperaci\u00f3 i no la compet\u00e8ncia entre partits, i com una manera d'emfatitzar la influ\u00e8ncia de l'Estat en el desenvolupament del partit. En termes de definici\u00f3, el partit-c\u00e0rtel \u00e9s un tipus de partit que sorgeix en les societats democr\u00e0tiques avan\u00e7ades i que es caracteritza per la interpenetraci\u00f3 del partit i l'Estat, i per un model de col\u00b7lusi\u00f3 entre els partits. Amb el desenvolupament del partit-c\u00e0rtel, l'objectiu de la pol\u00edtica es torna autoreferencial, professional i tecnocr\u00e0tica, i el poc que la compet\u00e8ncia entre partits continua sent converteix centrat en la gesti\u00f3 eficient i efica\u00e7 de la pol\u00edtica. Les campanyes electorals que es duen a terme per part dels c\u00e0rtels s\u00f3n intensius en capital, professionalitzada i centralitzada, i s'organitzen sobre la base d'una forta depend\u00e8ncia de l'Estat per les subvencions financeres i per altres beneficis i privilegis. Dins del partit, la distinci\u00f3 entre els membres del partit i els no membres es desdibuixa, en qu\u00e8 a trav\u00e9s d'eleccions prim\u00e0ries, la votaci\u00f3 electr\u00f2nica, i aix\u00ed successivament, les parts conviden a tots els seus simpatitzants, membres o no, per a participar en les activitats del partit i presa de decisions. Per sobre de tot, amb el sorgiment dels partits-c\u00e0rtel, la pol\u00edtica es converteix cada vegada m\u00e9s en menys polititzada.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Rita Irene Ottervik (11 de setembre de 1966, Hitra) \u00e9s una pol\u00edtica noruega del Partit Laborista, actual alcaldessa de Trondheim des del 2003.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Per l'actual Partit Socialista de Fran\u00e7a (PS), consulteu Partit Socialista (Fran\u00e7a).El Partit Socialista Franc\u00e8s (PSF) era un antic partit pol\u00edtic franc\u00e8s (1902-1905) d'esquerres que defensava el reformisme social, dirigit per Jean Jaur\u00e8s i que va constituir una etapa a la reunificaci\u00f3 dels socialistes francesos a la Segona Internacional de 1905.\nEl PSF es va crear l'any 1902 a Tours per fusi\u00f3 de la Federaci\u00f3 dels Treballadors Socialistes de Fran\u00e7a (FTSF), dirigida per Paul Brousse; del Partit Obrer Socialista Revolucionari (POSR), de Jean Allemane; i alguns socialistes independents entre els quals es trobava Jean Jaur\u00e8s.\nJean Jaur\u00e8s es va encarregar de dirigir el partit, que defendia un socialisme m\u00e9s aviat reformista. De vegades, per distingir aquest partit del de Guesde o del partit socialista actual, es parla de \"partit socialista de Fran\u00e7a de Jaur\u00e8s\".\nL'any 1905 es fusiona amb el  Partit Socialista de Fran\u00e7a (guesdista) per donar el SFIO, un partit que reagrupa els socialistes francesos fins a la Segona Guerra Mundial i que, despr\u00e9s d'un per\u00edode d'escissions i de decad\u00e8ncia, Fran\u00e7ois Mitterrand reagrupa entre 1965 i 1969 amb altres forces d'esquerres per donar l'actual Partit Socialista Franc\u00e8s (PS), la primera secret\u00e0ria del qual, actualment, \u00e9s Martine Aubry.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La International Authority Database (IAD) \u00e9s una base de dades que mesura el grau d'autoritat de les organitzacions internacionals sobre els estats a partir de com aquestes exerceixen set funcions pol\u00edtiques: l'establiment d'agenda, l'elaboraci\u00f3 de normes, la seva interpretaci\u00f3, seguiment, aplicaci\u00f3 i avaluaci\u00f3, aix\u00ed com la generaci\u00f3 de coneixement. La base de dades compta amb una mostra de trenta-quatre organitzacions internacionals i m\u00e9s de dues-centes institucions analitzades durant el per\u00edode de 1920\u20132013.La IAD mostra com les organitzacions internacionals han anat augmentant el seu poder pol\u00edtic al llarg del temps. Destaquen dos per\u00edodes de fort augment, al final de la Segona Guerra Mundial i al final de la Guerra Freda. En el primer per\u00edode, el creixement va ser impulsat per la fundaci\u00f3 de noves organitzacions, com les Nacions Unides, les institucions de Bretton Woods o les Comunitates Europees, mentre que en el segon per\u00edode, el creixement es va caracteritzar per un aprofundiment de les autoritats existents.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "\"Emilio Stanley\" Mwai Kibaki   (Gatuyaini, 15 de novembre de 1931 \u2013 Nairobi, 21 d'abril de 2022), economista i pol\u00edtic, fou el tercer president de Kenya. Pol\u00edtic de llarga experi\u00e8ncia, va ser diputat des de la independ\u00e8ncia del seu pa\u00eds, i ministre als governs dels dos primers presidents de Kenya, Jomo Kenyatta i Daniel arap Moi. Despr\u00e9s de l'establiment d'un sistema multipartidista a Kenya l'any 1991, Kibaki va abandonar el partit governant, KANU, per formar un nou partit, el Partit Democr\u00e0tic, que va liderar des de llavors. L'any 2002, va guanyar les terceres eleccions presidencials democr\u00e0tiques, succeint a Daniel arap Moi com a tercer president de Kenya.\nEl 13 d'abril de 2013 va cedir la presid\u00e8ncia del seu pa\u00eds a Uhuru Kenyatta degut al desgast que havia patit. Aix\u00ed, va posar fi a la seva vida de 50 anys de servei p\u00fablic.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La pol\u00edtica comuna de seguretat i defensa (PCSD, anteriorment pol\u00edtica europea de seguretat i defensa, PESD) \u00e9s l'actuaci\u00f3 planificada en el si del Consell, aix\u00ed com el seu disseny estrat\u00e8gic, que la Uni\u00f3 Europea desplega de manera aut\u00f2noma en l'\u00e0mbit militar i de la defensa. La pol\u00edtica comuna de seguretat i defensa forma part de la pol\u00edtica exterior i de seguretat comuna i s'integra dins la seva estructura jur\u00eddica, administrativa, estrat\u00e8gica i pol\u00edtica. Assumeix els seus mateixos principis i objectius (aplicats al terreny pol\u00edtic espec\u00edfic de la defensa) i se situa sota la mateixa autoritat jer\u00e0rquica i operativa superior, la de l'Alta Representant de la Uni\u00f3 per a Afers Exteriors i Pol\u00edtica de Seguretat. Com a branca de la PESC, la PCSD tamb\u00e9 forma part de l'acci\u00f3 exterior de la Uni\u00f3 (AE).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Aiaz Niazi oglu Mutalibov (Bak\u00fa, Rep\u00fablica Socialista Sovi\u00e8tica de l'Azerbaidjan, 12 de maig de 1938 \u2013 27 de mar\u00e7 de 2022) va ser un home pol\u00edtic \u00e0zeri, que va ser l'\u00faltim president de l'Azerbaidjan sovi\u00e8tic i el primer president de l'Azerbaidjan independent, elegit el 8 de setembre de 1991.\nEll \u00e9s l'\u00faltim l\u00edder del Partit Comunista de l'Azerbaidjan durant l'era sovi\u00e8tica.\nEl 6 de mar\u00e7 de 1992, sota la pressi\u00f3 del Front Popular de l'Azerbaidjan, \u00e9s for\u00e7at de dimitir.\nEl 14 de maig, el Tribunal suprem el restaura dins les seves funcions presidencials.\nEl 15, l'ex\u00e8rcit pren el control de l'assemblea nacional i deposa Mutalibov, que s'exilia a R\u00fassia fins al 2012.\nActualment \u00e9s el cap del Partit Socialdem\u00f2crata de l'Azerbaidjan.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Totum pro parte \u00e9s una locuci\u00f3 llatina i significa \"(prendre) el tot d'una banda\", es refereix a una forma de sin\u00e8cdoque. Quan s'utilitza dins d'un context ling\u00fc\u00edstic, significa que alguna cosa deu el seu nom a alguna cosa que \u00e9s nom\u00e9s una part (o nom\u00e9s una caracter\u00edstica limitada, i en si mateixa no necess\u00e0riament representativa del tot).  Pars pro toto  (en qu\u00e8 una part s'utilitza per descriure el tot) \u00e9s el contrari d'una inst\u00e0ncia de totum pro parte.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un Armer \u00e9s la persona dedicada a la fabricaci\u00f3, reparaci\u00f3, venda o neteja d'armes. Un armer fa reparacions a nivell de f\u00e0brica, actualitzacions (com l'aplicaci\u00f3 d'acabats met\u00e0l\u00b7lics, etc..), i tamb\u00e9 fa modificacions i alteracions per a usos especials. Els armers s\u00f3n tamb\u00e9 responsables d'afegir diferents accessoris a les armes, p.e.: baixos relleus, els gravats i altres elements decoratius d'una pistola, fusell o escopeta. L'entorn en qu\u00e8 tot aix\u00f2 es duu a terme sovint varia, depenent de cada lloc espec\u00edfic.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Exili interior. Situaci\u00f3 ideol\u00f2gica, pol\u00edtica o laboral, en la qual la persona no pot expressar lliurement les seves opinions. Per exemple, s'acostuma a parlar de la \"mem\u00f2ria hist\u00f2rica\" tan sols aplicada a l'\u00e0mbit republic\u00e0 d'esquerres durant la guerra civil de 1936-1939 i a la postguerra, per\u00f2 no es parla de la poblaci\u00f3 que rest\u00e0 sense exiliar-se, dels assassinats de persones religioses i conservadores en persecucions i confinaments com al m\u00f2dul 8 de la pres\u00f3 Model, la txeca del carrer d'Aviny\u00f3 de Barcelona o d'exterminis a cop de fusell al Camp de la Bota de Barcelona o del vaixell que era pres\u00f3 republicana al port de Barcelona.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'anomenat monopoli en l'\u00fas leg\u00edtim de la for\u00e7a f\u00edsica, conegut en la seva forma abreujada no sense certa controv\u00e8rsia com el monopoli de la viol\u00e8ncia \u00e9s un terme provinent de l'alemany Gewaltmonopol des Staates. Aquest concepte, proposat pel soci\u00f2leg Max Weber en el seu assaig La pol\u00edtica com a vocaci\u00f3 (1919), defineix l'Estat com qualsevol \"comunitat humana que (exitosament) reclami el monopoli de l'\u00fas leg\u00edtim de la for\u00e7a f\u00edsica en un espai f\u00edsic\". Per tant, \"l'estat modern \u00e9s una afiliaci\u00f3 obligat\u00f2ria que administra la dominaci\u00f3\". En altres paraules, Weber descriu l'Estat com una organitzaci\u00f3 qualsevol que exitosament garanteixi el dret excloent a utilitzar viol\u00e8ncia f\u00edsica directa contra els membres del seu domini territorial, amena\u00e7ar de fer-la servir, o a autoritzar a tercers d'emprar-la.\nAquesta definici\u00f3 de Weber implica al seu temps una correspond\u00e8ncia essencial entre el poder sobre un territori i l'Estat. Un tal monopoli, segons Weber, hauria d'assolir-se a trav\u00e9s d'un proc\u00e9s de legitimaci\u00f3. Segons Raymond Aron, les relacions internacionals es caracteritzen per l'abneica de l'\u00fas leg\u00edtim de for\u00e7a en la relaci\u00f3 entre estats.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La intenci\u00f3 directa de vot \u00e9s la voluntat de vot expressada en les enquestes sense cap correcci\u00f3 per part d'un centre d'estudis sociol\u00f2gic. En les enquestes d'intenci\u00f3 directa de vot no es tenen en compte aspectes clau de la demosc\u00f2pia, com el vot ocult o l'abstenci\u00f3, cosa que fa que algunes opcions quedin infrarepresentades, o viceversa. Un exemple d'enquesta d'intenci\u00f3 directa de vot en s\u00f3n algunes del Centre d'Estudis d'Opini\u00f3 (CEO).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Supremacia Constitucional \u00e9s un principi te\u00f2ric del Dret constitucional que postula, originalment, situar a la Constituci\u00f3 d'un pa\u00eds jer\u00e0rquicament per sobre de totes les altres normes jur\u00eddiques, internes i externes, que puguen arribar a regir sobre eixe pa\u00eds. Aix\u00f2 inclouria als tractats internacionals ratificats pel pa\u00eds i l'\u00e0mbit del qual l'aplicaci\u00f3 puga ser tamb\u00e9 sobre les relacions jur\u00eddiques internes.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El c\u00f2nsol, al Principat d'Andorra, \u00e9s un c\u00e0rrec electe escollit a les eleccions comunals que tenen lloc cada quatre anys. Hi ha dos tipus de c\u00f2nsols, el c\u00f2nsol major i el c\u00f2nsol menor. El c\u00f2nsol major \u00e9s qui presideix el com\u00fa, l'ens administratiu que governa les parr\u00f2quies d'Andorra.\nHi ha un c\u00f2nsol major i un c\u00f2nsol menor a cadascun dels set comuns. A m\u00e9s, aquests estan compostos pels consellers comunals, equivalent als regidors dels ajuntaments a Catalunya.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El prebost era un funcionari p\u00fablic elegit pel rei per a l'administraci\u00f3 econ\u00f2mica i judicial dels dominis que li eren confiats durant l'edat mitjana i l'Antic R\u00e8gim. En l'antic dret franc\u00e8s, prebost s'aplica diferents significats i s'aplica a diferents funcions. Etimol\u00f2gicament prov\u00e9 del llat\u00ed praepositus (encarregat) s'aplica a tota aquella persona que dirigeix una secci\u00f3 dedicada al servei p\u00fablic, una posici\u00f3 que, segons els vells principis, es correspon amb un dret de jurisdicci\u00f3.\nA partir del segle xi, els Capet van retirar l'administraci\u00f3 dels dominis reials als nobles per confiada als capitosts, generalment burgesos acomodats que tenien el dret de percebre les rendes del rei en el seu jurisdicci\u00f3 o prebostat. Aquesta pr\u00e0ctica, beneficiosa per a les finances reials, va propiciar greus abusos i, des de finals del segle xii, el prebost va estar controlat per un batlliu anomenat itinerant. Despr\u00e9s, en el segle xiii van ser controlats per un batlliu i un senescal amb resid\u00e8ncia fixa.\nCal distingir entre els prebosts reials, la jurisdicci\u00f3 comprenia un domini reial, dels diferents prebosts m\u00e9s avall esmentats, aix\u00ed com dels altres capitosts la jurisdicci\u00f3 abastava les terres senyorials, dependents del Regne de Fran\u00e7a.\nEls principals capitosts eren:\n\nPrebost reial\nPrebost de mariscals\nPrebost de palau o Gran Prebost de Fran\u00e7a\nPrebost general o Gran Prebost d'economia\nPrebost de mercaders\nPrebost de Par\u00eds", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La sobirania fiscal \u00e9s una forma d'exercir la sobirania consistent a pagar els tributs i els imposts a una administraci\u00f3 que hom considera leg\u00edtima en comptes de fer-ho a una administraci\u00f3 considerada il\u00b7leg\u00edtima. De causes que puguin induir a exercir la sobirania fiscal com a forma de desobedi\u00e8ncia civil, n'hi ha de car\u00e0cter econ\u00f2mic (d\u00e8ficit fiscal, manca d'inversions, etc.) i n'hi ha de car\u00e0cter pol\u00edtic (manca de representativitat, necessitat d'empoderament popular, enfortiment de la sobirania per a assolir la independ\u00e8ncia, etc.).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El cap de govern \u00e9s la persona encarregada de l'exercici actiu del poder executiu del govern d'un estat. Especialment s'anomena cap de govern una persona que no t\u00e9 \u2014al mateix temps\u2014 el c\u00e0rrec de cap d'estat. D'acord amb la forma de govern que estableixi la constituci\u00f3 del pa\u00eds, el t\u00edtol i les funcions del cap de govern poden variar:\n\nSistema presidencialista: el cap de govern \u00e9s elegit de manera independent de la branca legislativa i exerceix tots els poders executius cerimonials i actius de la naci\u00f3; per tant, \u00e9s alhora el cap d'Estat i sovint rep el t\u00edtol de \"president\" de la naci\u00f3.\nSistema semipresidencialista: el cap de govern i el cap d'Estat s\u00f3n dues persones distintes i electes de manera separada; el cap de govern \u00e9s responsable davant el cos legislatiu i comparteix les funcions executives amb el cap d'Estat; el cap de govern sovint pren el t\u00edtol de \"primer ministre\" o \"canceller\", mentre que el cap d'Estat rep el t\u00edtol de \"president\".\nSistema parlamentari: el cap de govern prov\u00e9 de la branca legislativa i exerceix tots els poders executius pr\u00e0ctics en representaci\u00f3 d'un cap d'Estat que nom\u00e9s posseeix poders simb\u00f2lics i cerimonials; sovint rep el t\u00edtol de \"primer ministre\", \"canceller\", \"president del consell de ministres\" o \"president del Govern\".", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Consell de Cornualla (en angl\u00e8s, Cornwall Council) \u00e9s l'autoritat unit\u00e0ria de la Cornualla, en el Regne Unit. El consell t\u00e9 una llarga tradici\u00f3 de grups independents, havent estat controlat per independents en els 70 i els 80, i proporciona una \u00e0mplia gamma de serveis a m\u00e9s de mig mili\u00f3 d'habitants.\nT\u00e9 un pressupost anual de m\u00e9s d'1 bili\u00f3 de lliures i \u00e9s el major generador d'ocupaci\u00f3 a Cornualla, amb una plantilla de m\u00e9s de 22.000 persones. \u00c9s responsable de les escoles, els serveis socials, recollida d'escombraries, carreteres, planificaci\u00f3 i m\u00e9s.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Human Rights Watch (HRW, Observatori dels Drets Humans) \u00e9s una organitzaci\u00f3 no governamental internacional amb seu a Nova York que realitza recerca i defensa els drets humans. T\u00e9 oficines a Amsterdam, Beirut, Berl\u00edn, Brussel\u00b7les, Chicago, Ginebra, Johannesburg, Londres, Los Angeles, Moscou, Nairobi, Par\u00eds, San Francisco, Sydney, T\u00f2quio, Toronto, Washington DC i Zuric.Les despeses anuals de l'organitzaci\u00f3 assoliren el 2011 els 50,6 milions de d\u00f2lars, i 69,2 el 2014.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La monocameralitat \u00e9s la pr\u00e0ctica de tenir una assemblea legislativa composta d'una sola cambra parlament\u00e0ria que exerceix el poder legislatiu. Usualment els estats amb assemblees monocamerals s\u00f3n petits i homogenis i consideren innecess\u00e0ria la cambra alta.\nEls monocameralistes assenyalen que la cambra alta no t\u00e9 sentit en una democr\u00e0cia, sin\u00f3 que simplement es dedica a duplicar la participaci\u00f3 existent a la cambra baixa. Argumenten, aix\u00ed mateix, que les funcions d'una cambra alta, com les de revisar un projecte de llei aprovat, poden ser dutes endavant per part de comissions parlament\u00e0ries. Es critica que les cambres altes sovint constitueixen reserves dels interessos de les velles classes altes (Regne Unit) i d'interessos retardataris (Fran\u00e7a) i que tenen per funci\u00f3 aturar les iniciatives progressistes de les cambres baixes, les quals, en principi, serien d'elecci\u00f3 m\u00e9s democr\u00e0tica i, per aix\u00f2, de composici\u00f3 m\u00e9s representativa del conjunt de la poblaci\u00f3.\nD'altra banda, en estats d'estructura federal o federalitzant, i m\u00e9s encara quan aquesta estructura respon d'alguna manera a una composici\u00f3 multinacional de l'Estat, esdev\u00e9 necess\u00e0ria una segona cambra (alta) en representaci\u00f3 d'aqueixa estructura territorial, mentre que la cambra baixa representa els ciutadans independentment de la seva localitzaci\u00f3 territorial.\nEn moltes situacions aquests Estats han tingut una segona cambra, abolida posteriorment, com \u00e9s el cas de Nova Zelanda (abolida el 1951) o Dinamarca (abolida el 1953). Aix\u00f2 es pot deure al fet que la segona cambra obstru\u00efa l'aprovaci\u00f3 de la legislaci\u00f3, o perqu\u00e8 es va provar que no tenia cap efecte benefici\u00f3s per a la governabilitat.\nOcasionalment el terme monocameral s'utilitza en els pa\u00efsos que van optar per un sistema bicameral, per a designar a una iniciativa, una votaci\u00f3 o un esdeveniment, que es produeix \u00fanicament en una de les cambres que componen el poder legislatiu.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Astroturfing \u00e9s la pr\u00e0ctica d'emmascarar els patrocinadors d'un missatge o organitzaci\u00f3 (p. ex., pol\u00edtic, anunciant, relacions p\u00fabliques o religioses) per fer que una iniciativa, campanya o projecte sembli que s'ha iniciat des de la societat civil, els moviments socials, de base o comunitaris.\n\u00c9s una pr\u00e0ctica que intenta donar credibilitat als projectes i missatges emesos, per\u00f2 sense fer p\u00fablica l'organitzaci\u00f3 que hi ha al darrere, ni la connexi\u00f3 financera entre aquesta i el grup que inicia la campanya.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Ostpolitik (en alemany Pol\u00edtica de l'est) fou l'esfor\u00e7 realitzat per Willy Brandt, Ministre d'Exteriors primer i Canceller de l'Alemanya Occidental despr\u00e9s, per normalitzar les relacions amb les nacions de l'Europa de l'Est, incloent-hi l'Alemanya Oriental. L'origen del terme fa refer\u00e8ncia a la decisi\u00f3 d'Alemanya de mirar cap a l'Est en comptes de nom\u00e9s cap a l'Oest com havia fet fins aleshores Konrad Adenauer (el primer canceller de la Rep\u00fablica Federal d'Alemanya.Entre els elements principals de l'Ostpolitik destaquen l'abandonament de la Doctrina Hallstein i el reconeixement de la l\u00ednia Oder-Neisse com a frontera entre Pol\u00f2nia i l'Alemanya Oriental. Tamb\u00e9 es feren m\u00e9s estretes les relacions comercials amb l'Europa de l'Est i la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica.\nLes negociacions entre Brandt i el canceller de l'Alemanya Oriental Willi Stoph comen\u00e7aren r\u00e0pidament, per\u00f2 no fou possible arribar a un acord formal, ja que Brand no estava disposat a recon\u00e8ixer la part oriental com a estat sobir\u00e0. El 1970 l'Alemanya Occidental i la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica signaren el Tractat de Moscou i poc temps despr\u00e9s arribaren els acords amb Pol\u00f2nia 1971 i els altres pa\u00efsos del bloc sovi\u00e8tic.\nL'acord m\u00e9s controvertit fou l'anomenat Acord B\u00e0sic, signat el 1972 en la qual la RFA i la RDA es reconeixien m\u00fatuament com a estats. Aix\u00f2 fou durament criticat pels conservadors que creien que aquest reconeixement portaria a la divisi\u00f3 permanent d'Alemanya.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Concessi\u00f3 del servei p\u00fablic espanyol \u00e9s un contracte administratiu en forma de gesti\u00f3 indirecta de serveis p\u00fablics, que comporta que el concessionari assumeix la gesti\u00f3 i explotaci\u00f3 del servei sota el seu propi compte i risc, per a les quals aporta tots els recursos necessaris per dur-lo a terme.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Valeri Mas i Casas (Sant Mart\u00ed de Proven\u00e7als, 22 de maig de 1894 - Lissac, 19 de juliol de 1973). Anarcosindicalista. Representant de la CNT al Comit\u00e8 de Prove\u00efments els primers mesos de la guerra civil espanyola. El novembre de 1936 substitu\u00ed Mari\u00e0 Rodriguez V\u00e1zquez, en la secretaria del comit\u00e8 de la CRTC, c\u00e0rrec que ocup\u00e0 fins al maig de 1937. Pass\u00e0 a formar part del Govern de la Generalitat (5 de maig - 21 de juny de 1937), com a Conseller d'Economia, Serveis P\u00fablics, Sanitat i Assist\u00e8ncia Social. Particip\u00e0 en la creaci\u00f3 del Consell del MLE (Perpiny\u00e0, mar\u00e7 de 1939). L'any 1956 residia a Tolosa de Llenguadoc.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "John Tyler, Jr (29 de mar\u00e7 del 1790 - 18 de gener del 1862), fou el des\u00e8 president dels Estats Units entre el 1841 i el 1845. Ja havia estat Vicepresident durant el brev\u00edssim mandat del seu predecessor, William Henry Harrison. Va tenir problemes per governar a causa de l'oposici\u00f3 dels que anteriorment li havien donat suport. El fet principal de la seva presid\u00e8ncia fou l'annexi\u00f3 de Texas.\nVa proposar reformes fiscals per aconseguir m\u00e9s diners i eixugar el deute creixent del pa\u00eds, per\u00f2 els seus opositors van vetar gran part de les seves iniciatives (amb una fracassada moci\u00f3 de censura inclosa, la primera dels Estats Units). Sota el seu mandat va iniciar-se l'expansi\u00f3 cap al Pac\u00edfic, amb el refor\u00e7ament de l'ex\u00e8rcit naval.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Regne Ermit\u00e0 \u00e9s un terme que s'utilitza per referir-se a qualsevol pa\u00eds, organitzaci\u00f3 o societat que volunt\u00e0riament se separa, sigui metaf\u00f2ricament o f\u00edsicament, de la resta del m\u00f3n. El pa\u00eds d'\u00c0sia oriental de Corea del Nord es considera comunament un exemple excel\u00b7lent de regne ermit\u00e0, i el terme s'usa contempor\u00e0niament per descriure aquest pa\u00eds.\nLa Corea de l'\u00e8poca de la dinastia Joseon va ser el primer subjecte en qu\u00e8 es va usar el terme, al llibre de 1882 de William Elliot Griffis Corea: The Hermit Nation, i Corea tamb\u00e9 es va descriure amb freq\u00fc\u00e8ncia com un Regne Ermit\u00e0 fins al 1905 quan es va convertir en un protectorat del Jap\u00f3.Avui, el terme \u00e9s sovint aplicat a Corea del Nord en not\u00edcia i mitjans de comunicaci\u00f3 socials, i el 2009 va ser utilitzat per la Secret\u00e0ria d'Estat dels Estats Units Hillary Clinton.\nEl terme \u201cRegne Ermit\u00e0\u201d ha estat col\u00b7loquialment sovint descrit pels habitants locals d'Austr\u00e0lia Occidental des d'altres ciutadans d'altres estats durant la pand\u00e8mia de Covid-19 i tamb\u00e9 per part d'alguns mitjans de comunicaci\u00f3 que descrivien la situaci\u00f3 del pa\u00eds d'Austr\u00e0lia a\u00efllada de l'escena global.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Primer Ministre de Iugosl\u00e0via o el President del Consell Federal Executiu de Iugosl\u00e0via fou el cap de govern dels diferents estats que han conformat Iugosl\u00e0via al llarg de la hist\u00f2ria del segle xx, des de la creaci\u00f3 del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens l'any 1918 fins a la dissoluci\u00f3 de la Rep\u00fablica Federal Socialista de Iugosl\u00e0via l'any 1992.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una uni\u00f3 personal \u00e9s una situaci\u00f3 pol\u00edtica on una persona \u00e9s al mateix temps el sobir\u00e0 de dues o m\u00e9s terres (comtats, ducats, regnes\u2026), per la casualitat de casaments, heretatges i altres perip\u00e8cies de les cases reials. Al cas d'una uni\u00f3 personal, les lleis, usos i costums i institucions de cada component es queden intactes. S\u00f3n t\u00edpiques de les monarquies absolutes, per la qual cosa avui dia s\u00f3n molt rares. L'\u00faltima uni\u00f3 personal important contempor\u00e0nia \u00e9s la de la Reina del Regne Unit i el Commonwealth, tot i ser gaire m\u00e9s que cerimonial. De vegades les unions es queden confederals i s\u00f3n temporals, de vegades s\u00f3n una fase abans d'una fusi\u00f3 completa quan sovint l'estat m\u00e9s poder\u00f3s aboleix les institucions de l'altre.\nLa difer\u00e8ncia amb una confederaci\u00f3 rau al fet que les unions personals no s\u00f3n pas el resultat d'un pacte o d'un tractat entre dos o m\u00e9s estats decidit pels governs respectius. Ans al contrari les unions personals s\u00f3n el resultat de la situaci\u00f3 matrimonial del monarca. Els seus consellers solien cercar un esp\u00f2s o una esposa per raons geoestrat\u00e8giques. Per a evitar unions matrimonials malavingudes a terres a prop de les fronteres, l'emperador del Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic i altres sobirans preferien anomenar bisbes com pr\u00ednceps com era el cas al Principat de Lieja o a Tr\u00e8veris.\nEn l'administraci\u00f3 de les di\u00f2cesis de l'esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, l'equivalent de la uni\u00f3 personal es diu in persona episcopi.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El servei p\u00fablic o servici p\u00fablic es pot definir com a la reconducci\u00f3 d'un sector d'activitats socioecon\u00f2miques en l'\u00f2rbita del poder p\u00fablic o sector p\u00fablic. El concepte varia entre formes de govern i entre estats. En alguns casos es pot tractar d'un monopoli artificial del govern o poden estar lligats a monopolis i empreses privades.\nS\u00f3n oferts per determinades entitats (generalment l'estat), i satisfan primordialment les necessitats de la comunitat o societat a on aquests es duen a terme. Els serveis p\u00fablics sovint comporten una finalitat de benefici social. Poden incloure sistemes de transport, de sanitat, educaci\u00f3, aigua potable, electricitat, neteja d'espais p\u00fablics, atenci\u00f3 ciutadana, cura de la gent gran, cura del medi ambient, habitatge, etc.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La plutocr\u00e0cia (del gec antic  \u03c0\u03bb\u03bf\u1fe6\u03c4\u03bf\u03c2) \u00e9s el sistema de govern en qu\u00e8 el poder l'exerceixen els que acumulen m\u00e9s riquesa. Sol ser un tipus d'oligarquia, ja que el capital s'acumula en poques mans influents. El primer \u00fas conegut del terme en angl\u00e8s data de 1631. A difer\u00e8ncia de la majoria de sistemes pol\u00edtics, la plutocr\u00e0cia no parteix de cap filosofia pol\u00edtica establerta.\nHi ha diversos mecanismes per assegurar que nom\u00e9s els m\u00e9s rics puguin accedir al govern: un \u00e9s determinar un capital m\u00ednim per entrar als c\u00e0rrecs, com passava a la Rep\u00fablica Romana; un altre \u00e9s restringir el dret a vot (sufragi censatari) i l'altre \u00e9s que de facto, per la corrupci\u00f3 del sistema (caciquisme, suborns, lobbies de pressi\u00f3), nom\u00e9s els m\u00e9s rics puguin optar a c\u00e0rrecs. El finan\u00e7ament de partits pol\u00edtics ha estat vist com una forma de plutocr\u00e0cia, en la qual les grans companyies formen grups de pressi\u00f3 pagant les campanyes dels candidats afins.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Manifest de Tenerife, fet p\u00fablic el 29 de maig de 1983 a Puerto de la Cruz (Tenerife), \u00e9s el text precursor de l'ecologisme pol\u00edtic a Espanya, que iniciaria un proc\u00e9s que culminaria amb la fundaci\u00f3 del partit pol\u00edtic de Els Verds.\n\u00c9s redactat durant la segona edici\u00f3 del Festival de Cinema Ecol\u00f2gic i de Naturalesa a Puerto de la Cruz, aprofitant el viatge de diversos convidats a impartir confer\u00e8ncies i participar en diverses taules rodones. Va comptar a m\u00e9s amb el suport de la diputada verda alemanya Petra Kelly, i una de les figures hist\u00f2riques de la creaci\u00f3 i consolidaci\u00f3 de l'ecologisme pol\u00edtic a Alemanya i Europa.\nAquest text seria el punt de partida per a la creaci\u00f3 del partit pol\u00edtic Els Verds al novembre de 1984.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'acceleracionisme, en teoria pol\u00edtica i social, \u00e9s la idea que el capitalisme, o processos particulars que han caracteritzat hist\u00f2ricament el capitalisme, s'haurien d'accelerar per tal de superar-los i generar un canvi social radical. L'acceleracionisme tamb\u00e9 pot referir-se de manera m\u00e9s \u00e0mplia i, habitualment, de manera pejorativa, per donar suport a la intensificaci\u00f3 del capitalisme en la creen\u00e7a que aix\u00f2 accelerar\u00e0 les seves tend\u00e8ncies autodestructives i, finalment, el seu col\u00b7lapse.Alguns contemporanis de la filosofia acceleracionista comencen amb la teoria de Deleuze-Guattari anomenada desterritorialitzaci\u00f3, amb l'objectiu d'identificar i radicalitzar les forces socials que promouen aquest proc\u00e9s potencialment emancipador.La teoria acceleracionista s'ha dividit en variants m\u00fatuament contradict\u00f2ries d'esquerres i de dretes. L'acceleracionisme d'esquerres intenta pressionar \u201cel proc\u00e9s d'evoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica\u201d m\u00e9s enll\u00e0 de l'horitz\u00f3 constrictiu del capitalisme, per exemple, repoblant la tecnologia moderna amb finalitats emancipadores socialment beneficioses. L'acceleracionisme de dretes, en canvi, dona suport a la intensificaci\u00f3 indefinida del mateix capitalisme, sovint amb l'horitz\u00f3 expl\u00edcit de donar lloc a una singularitat tecnol\u00f2gica. Els escriptors acceleracionistes han distingit, a m\u00e9s, altres variants, com ara \"l'acceleracionisme incondicional\".", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Saad Zaghloul (\u00e0rab: \u0633\u0639\u062f \u0632\u063a\u0644\u0648\u0644, Sa\u02bfd Za\u1e21l\u016bl) (Ibyana, juliol de 1859 - el Caire, 23 d'agost de 1927) fou un pol\u00edtic i home d'estat egipci. Despr\u00e9s de dirigir el partit Wafd, es va convertir en primer ministre el 26 de gener de 1924, c\u00e0rrec que va ocupar fins al 24 de novembre de 1924. Era germ\u00e0 d'Ahmed Fathi Zaghloul, i com el seu germ\u00e0 va lluitar per la independ\u00e8ncia d'Egipte.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La societat estamental era la forma d'organitzaci\u00f3 social caracter\u00edstica de l'antic r\u00e8gim. La societat feudal es basa en el vassallatge i el feudalisme. Aquesta societat est\u00e0 dividida en estaments, normalment s\u00f3n: dos o tres estaments privilegiats: la noblesa (on hi ha el rei i el bra\u00e7 militar), l'Esgl\u00e9sia i el tercer estat o tercer estament (\u00e9s a dir, la resta de la societat, anomenat tamb\u00e9 el poble, l'estat pla o el poble menut), del qual parlava Siey\u00e8s en l'obra Qu\u00e8 \u00e9s el tercer estat?\nLa noblesa i l'esgl\u00e9sia estan per sobre del 90% de la poblaci\u00f3, o dit d'una altra manera, del Tercer estat. Nom\u00e9s constitu\u00efen el 10% de la poblaci\u00f3. Aquest tercer estat majorit\u00e0riament format per camperols, sota les ordres del Rei, del noble o clergue que pertanyia a la seva jurisdicci\u00f3. Els privilegiats argumentaven la seva postura pel dret div\u00ed.\nA la Revoluci\u00f3 Francesa el tercer estat es va rebel\u00b7lar contra els estaments privilegiats que tenien el poder pol\u00edtic. Qui dirigia la revoluci\u00f3 en els seus inicis va \u00e9sser la burgesia, la poblaci\u00f3 m\u00e9s rica del Tercer Estat, que volia trencar amb l'Antic r\u00e8gim perqu\u00e8 era massa arcaic i no deixava lliure comer\u00e7, ni fer mercantilisme. Amb la caiguda de l'antic r\u00e8gim a tot Europa mitjan\u00e7ant desamortitzacions, revolucions, pronunciaments, reformes comen\u00e7\u00e0 el nou ordre social i la nova \u00e8poca pol\u00edtica europea, el liberalisme.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Sublim Porta (turc otom\u00e0: \u0628\u0627\u0628 \u0639\u0627\u0644\u06cc, B\u00e2b-\u0131 \u00c2li o Bab\u0131ali, de l'\u00e0rab \u0628\u0627\u0628, b\u0101b, \u2018porta\u2019 i de l'\u00e0rab \u0639\u0627\u0644\u064a, \u02bf\u0101l\u012b, \u2018alt\u2019) era el departament i resid\u00e8ncia del gran visir otom\u00e0, originalment anomenat Paix\u00e0 Kapusu o Vezir Kapusu (de kapu, \u2018porta\u2019 en turc). Llavors el palau imperial era el Babial\u00ed. Aquest nom es va imposar en el segle xviii despr\u00e9s de la pau de Passarowitz, i abans s'aplicava m\u00e9s aviat als palaus del sold\u00e0 o al Diwan-i Humayun.\nSovint, la cort, el palau o el govern d'un sobir\u00e0 era anomenat Porta o Sol, i aix\u00ed es deia entre els sass\u00e0nides, a l'Egipte fara\u00f2nic, al regne d'Israel i al Jap\u00f3. Els turcs van recollir aquest costum i van anomenar el govern m\u00f2bil del gran visir com Ali Kapu; aviat el govern va tenir car\u00e0cter estable a Istanbul (fins aleshores residia a Adrian\u00f2polis o Edirne) i llavors es va dir \u00abSublim Porta\u00bb sota el gran visir Nev\u015fehirli Damat \u0130brahim Pa\u015fa, el 1718.\nEn l'Imperi Otom\u00e0, parlar de \u00abla Porta\u00bb\" \u00e9s equivalent a parlar del govern. La Sublim Porta inclo\u00efa, a m\u00e9s de les depend\u00e8ncies del gran visir, el Ministeri de l'Interior, els despatxos del Ketkhuda Bey, el d'Afers Exteriors, els serveis del rais ul-k\u00fcttab o cap de secretaris, el Consell d'Estat i un parell de comissions.\nL'edifici en qu\u00e8 es desenvolupaven les funcions va servir com a seu de la delegaci\u00f3 a Istanbul del govern provisional d'Ankara, el 1922, i despr\u00e9s va ser la seu del govern de la wilaya d'Istanbul.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Informe Fowler, publicat el 14 de mar\u00e7 de 2000, \u00e9s un informe de les Nacions Unides que detalla com diverses empreses, governs d'\u00c0frica i Europa, inclosos el d'Angola i l'ala pol\u00edtica d'UNITA, van violar el protocol de Lusaka, aix\u00ed com les sancions imposades per l'ONU. Robert Fowler, ambaixador del Canad\u00e0 a les Nacions Unides, va encap\u00e7alar la comissi\u00f3 que va compilar l'informe, que va generar una gran preocupaci\u00f3 internacional destacant el fort vincle entre el comer\u00e7 il\u00b7l\u00edcit de diamants i els conflictes del tercer m\u00f3n.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Consell N\u00f2rdic de Ministres, fundat el 1971, \u00e9s l'\u00f2rgan de col\u00b7laboraci\u00f3 oficial dels governs n\u00f2rdics en el marc de la cooperaci\u00f3 n\u00f2rdica. La seva seu es troba a Copenhaguen. No s'ha de confondre amb el Consell N\u00f2rdic malgrat els importants vincles entre les dues organitzacions: el Consell de Ministres fa de pont entre els respectius governs dels estats n\u00f2rdics, mentre que el Consell N\u00f2rdic en reuneix els parlaments.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El socialisme llibertari, o anarcosocialisme, \u00e9s un concepte pol\u00edtic tamb\u00e9 anomenat amb l'imprec\u00eds terme de esquerra llibert\u00e0ria. Les seves adherents no es consideren realment entre en el tradicional espectre pol\u00edtic de l'esquerra o la dreta: correspon a qualsevol grup pol\u00edtic dedicat a l'oposici\u00f3 de formes coercitives de l'autoritat i de jerarquia social; en particular, a les institucions del capitalisme i de l'Estat.\n\u00c9s una gamma de corrents anarquistes i afins que busca que les persones decideixin sobre les seves vides directament, i que propugna l'abolici\u00f3 de l'Estat i de tota autoritat jer\u00e0rquica involunt\u00e0ria. \u00c9s un corrent amb un rerefons de respecte i valoraci\u00f3 del subjecte o individu, i que considera la llibertat com el cam\u00ed i l'objectiu del socialisme. Advoca per l'autogesti\u00f3, la democr\u00e0cia directa, l'autonomia dels moviments socials, la descentralitzaci\u00f3 o distribuci\u00f3 del poder, la revoluci\u00f3 en tots els aspectes de la vida humana, les relacions socials, etc.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El moviment Mosque Me Too (#MosqueMeToo) \u00e9s predominantment un moviment de dones musulmanes on les dones peregrines parlen sobre l'ab\u00fas sexual experimentat en el Hajj, la peregrinaci\u00f3 isl\u00e0mica a un dels llocs m\u00e9s sagrats de l'islam, la Meca (Ar\u00e0bia Saudita). El moviment es va estendre entre les dones musulmanes, que van compartir experi\u00e8ncies d'ab\u00fas sexual en altres centres religiosos musulmans i llocs sagrats de tot el m\u00f3n com ara Jama Masjid, Nova Delhi (\u00cdndia).L'etiqueta \u00abMe Too\u00bb (de l'angl\u00e8s, jo tamb\u00e9) en el moviment prov\u00e9 del moviment Me Too que va guanyar protagonisme mundial a l'octubre de 2017.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El riverisme (en castell\u00e0, riverismo) fou un corrent del Partit Colorado de l'Uruguai que buscava continuar el moviment fundat per Fructuoso Rivera. El partit havia estat modificat per la reforma del batllisme. S'oposava a la postura estatista d'aquest \u00faltim corrent, aspirant a un partit m\u00e9s vinculat amb el liberalisme cl\u00e0ssic. El seu principal dirigent va ser Pedro Manini R\u00edos, autor del peri\u00f2dic La Ma\u00f1ana. El seu nom oficial va ser Partido Colorado Independiente Don Fructuoso Rivera.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una autocr\u00e0cia \u00e9s una filosofia o forma de govern en qu\u00e8 el poder pol\u00edtic \u00e9s ostentat per una sola persona. El terme aut\u00f2crata es deriva del grec autokrat\u00f4r (literalment \"autogovernant\" o \"el governant de si mateix\"). Els conceptes oposats s\u00f3n oligarquia, el govern d'una minoria o petit grup i democr\u00e0cia, govern de la majoria, el poble.\nEn l'actualitat aquest terme \u00e9s sin\u00f2nim de despotisme, tirania o dictadura, un govern exercit per un individu que posseeix poder il\u00b7limitat o absolut o que no reconeix cap altre l\u00edmit. L'autocr\u00e0cia, per\u00f2, no \u00e9s sin\u00f2nim de totalitarisme, at\u00e8s que aquest concepte va ser encunyat per distingir els r\u00e8gims moderns que van sorgir a partir de 1930 i les dictadures tradicionals. Tampoc no \u00e9s sin\u00f2nim de dictadura militar, at\u00e8s que una dictadura militar pot tenir la forma d'una \"presid\u00e8ncia col\u00b7lectiva\" (com ara les \"juntes sud-americanes\"). No obstant aix\u00f2, l'autocr\u00e0cia pot tenir caracter\u00edstiques de totalitarisme i dictadura.\nEl concepte de \"monarquia\" difereix del de l'autocr\u00e0cia, at\u00e8s que el primer comporta un t\u00edtol hereditari. A m\u00e9s, el poder real del monarca, en l'actualitat, pot ser limitat o merament cerimonial. Hist\u00f2ricament els monarques governaven autocr\u00e0ticament, per\u00f2, amb el temps, llur poder va disminuir o va ser eliminat amb l'aparici\u00f3 de les primeres constitucions que donaven al poble el poder per prendre decisions per mitj\u00e0 de cossos representatius de govern.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una fiscalitat energ\u00e8tica sostenible \u00e9s un sistema d'imposts relacionats amb l'energia i que incorporen a la seva configuraci\u00f3 l'argument de la sostenibilitat, d'una manera que pot ser econ\u00f2mica, social o ambiental. Presenta avantatges en forma d'est\u00edmuls sobre les decisions de les empreses i de les persones perqu\u00e8 siguin favorables al desenvolupament sostenible des del punt de vista energ\u00e8tic. En canvi, no tenen com a objectiu la recaptaci\u00f3 de diners per part del govern, cosa per la qual no suposen necess\u00e0riament una major pressi\u00f3 fiscal. Ha d'estar englobada en el marc d'una fiscalitat sostenible general (no nom\u00e9s energ\u00e8tica).\nEls incentius fiscals relacionats amb l'estalvi i l'efici\u00e8ncia energ\u00e8tics, per exemple, estarien dins d'aquest sistema fiscal, ja que promouen un tipus d'economia i consum m\u00e9s baixos en intensitat energ\u00e8tica (menor consum de combustibles f\u00f2ssils) i per tant amb una menor emissi\u00f3 de carboni a l'aire (menor contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica i menor efecte Callendar).\nLa fiscalitat energ\u00e8tica existent actualment a Espanya no inclou cap element pensat per assolir un desenvolupament energ\u00e8tic sostenible. D'altra banda, els governs auton\u00f2mics a Espanya tenen una redu\u00efda capacitat normativa en mat\u00e8ria de fiscalitat energ\u00e8tica sostenible. Per aix\u00f2, des de la Generalitat de Catalunya \"s'haur\u00e0 de defensar davant l'Estat aquelles figures impositives m\u00e9s adequades per al desenvolupament de la sostenibilitat energ\u00e8tica a la societat\".", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Carrefour de l'Horloge, anteriorment Club de l'Horloge (1974\u20132015), \u00e9s un laboratori d'idees d'extrema-dreta franc\u00e8s, fundat el 1974 i presidit per Henry de Lesquen. L'organitzaci\u00f3 promou una filosofia neo-darwinista, caracteritzada per una forma de liberalisme econ\u00f2mic influenciat pel nacionalisme \u00e8tnic.Nascut com una escissi\u00f3 de GRECE, el Carrefour de l'Horloge comparteix moltes similituds amb la  Nouvelle Droite, tot i que destaca per la seva defensa del Catolicisme i del liberalisme econ\u00f2mic. Com la Nouvelle Droite, utilitzen meta-estrat\u00e8gies pol\u00edtiques per difondre les seves idees al gruix de la societat; tanmateix, el Carrefour de l'Horloge fa servir m\u00e8todes m\u00e9s directes, com entryism als principals partits pol\u00edtics i espais de poder, juntament amb la creaci\u00f3 d'esl\u00f2gans per influir el debat p\u00fablic. S\u00f3n els responsables de conceptes com la prioritat nacional, o la re-informaci\u00f3, i va participar en la difusi\u00f3 dels conceptes \"Gran reempla\u00e7ament\" i la \"remigraci\u00f3\" a Fran\u00e7a.El setembre de 2015, el Club de l'Horloge va ser rebatejat com \"Carrefour de l'Horloge\", i es va fusionar amb les associacions m\u00e9s petites Voix des Fran\u00e7ais, Renaixement 95, SOS Identit\u00e9 i el Mouvement associatif pour l'union de la droite.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Kim Yong-nam (\uae40\uc601\ub0a8 en core\u00e0) (4 de febrer de 1928) \u00e9s el president de l'Assemblea Suprema del Poble de Corea del Nord des del 5 de setembre de 1998 - 11 de abril de 2019, Pr\u00e8viament va ser ministre d'Exteriors de 1983 a 1998. En funci\u00f3 del seu c\u00e0rrec, representa Corea del Nord en viatges internacionals i aix\u00ed ha fet visites institucionals a diversos pa\u00efsos com Mong\u00f2lia, Alg\u00e8ria, Egipte i Singapur, a m\u00e9s d'una gira per \u00c0frica al mar\u00e7 de 2008.Successor : Choe Ryong-hae", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La per\u00edfrasi \u00e9s una figura de ret\u00f2rica amb la qual el significat d'una paraula o d'una frase ve expressat mitjan\u00e7ant la descripci\u00f3 de la seva relaci\u00f3 amb uns altres elements: aix\u00ed s'obt\u00e9 una s\u00e8rie diversa de paraules o de frases, en general m\u00e9s llarga. Aquesta paraula prov\u00e9 del grec, per\u00ed, entorn, phr\u00e1zo, dir, mentre que el seu sin\u00f2nim circumlocuci\u00f3 (o circumloqui) procedeix del llat\u00ed. Signifiquen totes dues \u00abfer una frase a l'entorn\u00bb.\nLes per\u00edfrasis es poden emprar a la llengua formal per a defugir una repetici\u00f3 del mateix mot o nom, per a fer m\u00e9s entenedor un concepte complicat des del punt de vista t\u00e8cnic, o tamb\u00e9 per a evitar unes paraules que es poden interpretar com a no respectuoses (eufemismes), per\u00f2 tamb\u00e9 per a donar tonalitats diverses a l'objecte (amb una tonalitat celebrativa, ridiculitzant o d'altra mena). Existeixen, a m\u00e9s, les per\u00edfrasis verbals.\nExemples:\n\nEl cap i casal (la capital)\nLa ciutat dels ponts (Alcoi)\nLa subst\u00e0ncia grisa (la intel\u00b7lig\u00e8ncia)\nEl rei dels animals (per al lle\u00f3)\nEl pa\u00eds del futbol (referint-se al Brasil)", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Partit Humanista de Catalunya \u00e9s la secci\u00f3 catalana del moviment humanista, fundat a Espanya el 1984.\nEl seu origen cal cercar-lo en la Comunidad para el Desarrollo Humano, creada pel gur\u00fa llatinoameric\u00e0 Silo. Va participar en les eleccions catalanes del 2006 obtenint 2.608 vots (0,09%). Present\u00e0 candidatura a les eleccions del 2010.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una candidatura \u00e9s el conjunt de candidats que, constituint una llista, es presenta en una circumscripci\u00f3 electoral per un partit pol\u00edtic, coalici\u00f3 de partits o agrupaci\u00f3 d'electors, d'acord amb els criteris i requisits fixats per la llei.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El psiquisme hist\u00f2ric \u00e9s una teoria social, pol\u00edtica i econ\u00f2mica postulada pel neur\u00f2leg Raphael Friedeberg segons la qual l'alliberament hum\u00e0 pot realitzar-se a trav\u00e9s d'una educaci\u00f3 no constrictiva, lliure del dogmatisme socio-religi\u00f3s de la burgesia. Aix\u00ed, per a un bon desenvolupament i \u00e8xit social pesa m\u00e9s la psicologia individual pr\u00f2pia d'una persona que les seves condicions econ\u00f2miques i possessions materials. Es tractaria doncs d'una visi\u00f3 de la lluita de classes que no \u00e9s materialista i que no inclou la consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva de classe social sin\u00f3 el desenvolupament personal i la rebel\u00b7li\u00f3 individual com a motor d'aquesta lluita. Friedeberg el contraposava al materialisme hist\u00f2ric del marxisme indicant que les \"relacions espirituals [...] tenen el poder sobre les relacions materials\". Friedeberg va obrir a Ascona (als Alps) el sanatori Monte Verit\u00e0 en 1904, que va dirigir fins a 1939 i al qual aplicava la \"medicina natura\", basada en la seva idea de psiquisme hist\u00f2ric. Es tractava d'una mena de comuna revolucion\u00e0ria anarquista fonamentada en el vegetarianisme, el naturisme, la teosofia, l'espiritualitat, l'amor lliure, la m\u00fasica, la dansa i altres disciplines.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'activisme \u00e9s l'activitat sostinguda amb la intenci\u00f3 d'efectuar un canvi d'\u00edndole social o pol\u00edtic, usualment dirigida a favor d'una postura particular. Fins als anys 80 del segle xx, l'activisme \"tradicional\" es basava especialment en el moviment obrer i la lluita sindical, mentre que els nous moviments van incorporar grans temes com el feminisme, l'ecologisme, els drets humans, la pau, la sostenibilitat i l'antiglobalitzaci\u00f3. Tamb\u00e9 inclou l'\"activitat social\" que es fa a nivell de barris, per exemple, o a petita escala i molt concreta.\nLa paraula \"activisme\" pot sorgir de qualsevol tipus d'orientaci\u00f3 pol\u00edtica i expressar-se de maneres ben diverses: editant o col\u00b7laborant als mitjans de comunicaci\u00f3, fent formaci\u00f3 formal, informal o no formal, fent campanyes i promocionant boicots que pretenen incidir a nivell econ\u00f2mic, organitzant manifestacions de carrer, vagues, casserolades, instal\u00b7lacions o accions art\u00edstiques, hacktivisme, ciberactivisme, etc. sota una t\u00e0ctica no-violenta o de qualsevol altre tipus, incloent les guerrilles, segons el tipus d'activisme.\nA alguns activismes religiosos, feministes o vegetarians es mira de persuadir la gent de canviar la seva conducta directament, mentre d'altres a m\u00e9s cerquen pressionar als governs per canviar les lleis. Un cas particular, el cooperativisme o moviment cooperatiu, sovint procura construir institucions noves, i extitucions, que s'ajustin a principis cooperatius.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Raya o Raia \u00e9s un terme usat en historiografia romanesa per a referir-se als antics territoris dels principats medievals de Val\u00e0quia i Mold\u00e0via que eren sota l'administraci\u00f3 directa de l'Imperi Otom\u00e0, en contraposici\u00f3 als principats que mantenien la seva autonomia interna sota la suzerania. El terme prov\u00e9 de rayah, un nom gen\u00e8ric per als subjectes no musulmans de l'Imperi Otom\u00e0. Tot i que estava poblada principalment per poblaci\u00f3 cristiana, una raya era governada segons la llei otomana.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Confer\u00e8ncia Bilderberg \u00e9s una reuni\u00f3 anual a la qual nom\u00e9s es pot accedir mitjan\u00e7ant una invitaci\u00f3, t\u00e9 prop d'uns 130 convidats, que acostumen a ser persones d'influ\u00e8ncia en els cercles empresarials, acad\u00e8mics i pol\u00edtics. A causa de la informalitat de les seves discussions, aquestes s\u00f3n motiu de moltes teories de la conspiraci\u00f3. El grup queda una vegada a l'any, en secret, en complexos hotelers de cinc estrelles, normalment a Europa, tot i que alguns cops queden als EUA o Canad\u00e0. El grup t\u00e9 una oficina a Leiden, Holanda Meridional.\nEl t\u00edtol de \"Bilderberg\" ve motivat pel nom del lloc de la primera trobada el 1954, l'Hotel de Bilderberg a Oosterbeek, prop d'Arnhem als Pa\u00efsos Baixos. Malgrat que la confer\u00e8ncia no \u00e9s oficialment observada com un club, molts dels membres s\u00f3n assistents regulars, i els convidats s\u00f3n sovint vistos com a membres d'un selecte i reservat Grup Bilderberg.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Mihai-R\u0103zvan Ungureanu (mi\u02c8haj r\u0259z\u02c8van un\u0261u\u02c8re\u032fanu en roman\u00e8s; nascut el 22 de setembre de 1968) \u00e9s un historiador i pol\u00edtic roman\u00e8s.\nVa ser ministre d'exteriors de Romania del 28 de desembre de 2004 al 12 de mar\u00e7 de 2007, nomenat pel Primer Ministre C\u0103lin Popescu-T\u0103riceanu. A finals de 2007 va ser nomenat Director del Servei Secret Roman\u00e8s, carrec que va abandonar el 2012, per exercir com a Primer Ministre de Romania durant tres mesos, del 9 de febrer al 7 de maig, fins el nomenament de Victor Ponta.Entre el 19 de desembre de 2012 i el primer de juliol de 2015, va ocupar el c\u00e0rrec de Senador.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un districte escolar \u00e9s una forma concreta que adopta l'administraci\u00f3 educativa en pa\u00efsos com els Estats Units i Canad\u00e0. Els districtes escolars s\u00f3n responsables de l'administraci\u00f3 de totes les escoles p\u00fabliques en un lloc concret, que pot ser un municipi sencer o part. \u00c9s un cos pol\u00edtic \u00fanic, equivalent al d'una ciutat o al d'un comtat, ja que tenen diversos poders, com el de cobrar impostos, per exemple.\nEls districtes escolars tenen un cos legislatiu, anomenat consell escolar, consell de trustees o comit\u00e8 escolar, els membres s\u00f3n elegits directament per la poblaci\u00f3 mitjan\u00e7ant la celebraci\u00f3 d'unes eleccions. Aquests membres, per la seva banda, tenen la responsabilitat de triar a un superintendent (supervisor), generalment un professor altament qualificat, per actuar com a cap executiu del consell, responsable tamb\u00e9 de prendre decisions i posar en marxa les pol\u00edtiques. De vegades, el districte pot actuar com judicatura, aplicant sancions als empleats o estudiants.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una uni\u00f3 personal \u00e9s una situaci\u00f3 pol\u00edtica on una persona \u00e9s al mateix temps el sobir\u00e0 de dues o m\u00e9s terres (comtats, ducats, regnes\u2026), per la casualitat de casaments, heretatges i altres perip\u00e8cies de les cases reials. Al cas d'una uni\u00f3 personal, les lleis, usos i costums i institucions de cada component es queden intactes. S\u00f3n t\u00edpiques de les monarquies absolutes, per la qual cosa avui dia s\u00f3n molt rares. L'\u00faltima uni\u00f3 personal important contempor\u00e0nia \u00e9s la de la Reina del Regne Unit i el Commonwealth, tot i ser gaire m\u00e9s que cerimonial. De vegades les unions es queden confederals i s\u00f3n temporals, de vegades s\u00f3n una fase abans d'una fusi\u00f3 completa quan sovint l'estat m\u00e9s poder\u00f3s aboleix les institucions de l'altre.\nLa difer\u00e8ncia amb una confederaci\u00f3 rau al fet que les unions personals no s\u00f3n pas el resultat d'un pacte o d'un tractat entre dos o m\u00e9s estats decidit pels governs respectius. Ans al contrari les unions personals s\u00f3n el resultat de la situaci\u00f3 matrimonial del monarca. Els seus consellers solien cercar un esp\u00f2s o una esposa per raons geoestrat\u00e8giques. Per a evitar unions matrimonials malavingudes a terres a prop de les fronteres, l'emperador del Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic i altres sobirans preferien anomenar bisbes com pr\u00ednceps com era el cas al Principat de Lieja o a Tr\u00e8veris.\nEn l'administraci\u00f3 de les di\u00f2cesis de l'esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, l'equivalent de la uni\u00f3 personal es diu in persona episcopi.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La sociologia fiscal \u00e9s la branca de la sociologia que investiga la societat humana basant-se en l'estudi de l'hisenda p\u00fablica. \u00c9s definidica com la \"disciplina que estudia el problema de l'Hisenda p\u00fablica en termes de relacions socials i de defer\u00e8ncies entre cultures, mitjan\u00e7ant l'an\u00e0lisi emp\u00edric i hist\u00f2ric de les institucions i dels sistemes de creences i valors dels ciutadans\".", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Front Unit d'Alliberament Kuki (United Kuki Liberation Front, UKLF) \u00e9s una organitzaci\u00f3 kuki de Manipur que lluita per un estat separat kuki (Kukiland). Es va fundar el 29 de mar\u00e7 de 2000. La branca armada \u00e9s l'Ex\u00e8rcit Unit d'Alliberament Kuki.\nEl comandant en cap \u00e9s S.S. Haokip. Actua principalment al districte de Churachandpur a Manipur, i ocasionalment als districtes de Chandel i Senapati. Es finan\u00e7a amb contribucions de particulars i taxes de protecci\u00f3.\nA difer\u00e8ncia d'altres grups est\u00e0 aliat al Consell Nacional Socialista de Nagalim el que li ha costat una escissi\u00f3 (Front/Ex\u00e8rcit Unit d'Alliberament de les Minories).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Arbaces (persa antic Arbaku) fou un governant del principat mede d'Arn\u00e0sia.\nArbaces era un dels nombrosos pr\u00ednceps medes que pagaven tribut al rei d'Ass\u00edria Sargon II, apareixent testimoniat el 713 aC.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Dolors Mart\u00ed Dom\u00e8nech (Tivissa, 1901 - Bordeus, 1970) Fou l'\u00fanica dona a Tarragona amb c\u00e0rrec p\u00fablic i responsabilitat pol\u00edtico-executiva a la Generalitat Republicana des de finals de 1937 a inicis del 1939. Mor\u00ed a l'exili.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un c\u00e0rrec de confian\u00e7a \u00e9s una pla\u00e7a laboral que cobreix un pol\u00edtic; aquest supleix els d\u00e8ficits del c\u00e0rrec electe, no figura a cap llista electoral i ha estat elegit per elecci\u00f3 directa segons es dictamini dins la disciplina de partit. Per tant, no ha passat cap prova que avali l'aptitud de l'individu per desenvolupar la seva tasca. El seu contracte \u00e9s temporal subjecte als canvis pol\u00edtics.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Des de 1995, Transpar\u00e8ncia Internacional (TI) anualment publica l'\u00edndex de percepci\u00f3 de la corrupci\u00f3 (CPI) la classificaci\u00f3 de pa\u00efsos \"pels seus nivells de percepci\u00f3 de corrupci\u00f3, segons el que determina les avaluacions d'experts i enquestes d'opini\u00f3\". el CPI defineix generalment la corrupci\u00f3 com \"l'ab\u00fas del poder p\u00fablic per al benefici privat\".A 2012, el CPI classifica a 176 pa\u00efsos \"en una escala de 100 (molt net) a 0 (altament corrupte)\". En anys anteriors, l'escala anava des de 10 a 0.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La teoria de l'elecci\u00f3 o opci\u00f3 p\u00fablica \u00e9s una teoria econ\u00f2mica i pol\u00edtica que tracta de lligar l'economia amb la pol\u00edtica a trav\u00e9s de l'estat, ent\u00e8s com la suma de voluntats individuals, per saber quins s\u00f3n els factors que determinen quines s\u00f3n les pol\u00edtiques que tria l'estat d'entre les diferents opcions que a aquest se li presenten. Es divideix en \u00abelecci\u00f3 p\u00fablica positiva\u00bb, que estudia les decisions col\u00b7lectives o p\u00fabliques dels agents pol\u00edtics, i en \u00abeconomia pol\u00edtica constitucional\u00bb, que pret\u00e9n desenvolupar un marc institucional que disminueixi el poder pol\u00edtic davant la societat civil.\nPartint de l'individualisme metodol\u00f2gic, sost\u00e9 la premissa que el comportament dels bur\u00f2crates i pol\u00edtics \u00e9s maximitzador del pressupost p\u00fablic, at\u00e8s que principalment tracten de satisfer els seus propis interessos, i despr\u00e9s cerquen el benestar social. A m\u00e9s, estudia les eleccions fora del mercat, \u00e9s a dir, eleccions com a proc\u00e9s social que involucra els individus, independentment de la seva voluntat per prendre decisions col\u00b7lectives i p\u00fabliques.\nEn general, estudia les \"errades del govern\" com una resposta davant d'aquells que sostenen que el govern ha d'intervenir davant de les denominades fallades de mercat; aix\u00ed, postula que l'evid\u00e8ncia assenyalaria el govern -i no al mercat- com l'ens que ha de ser limitat o redu\u00eft pel benestar de la societat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "PISM (acr\u00f2nim de Institut Polon\u00e8s d'Afers Internacionals, en polon\u00e8s: Polski Instytut Spraw Mi\u0119dzynarodowych) \u00e9s una instituci\u00f3 del tipus laboratori d'idees establert inicialment a la ciutat de Vars\u00f2via l'any 1947 i amb l'objectiu de recerca en temes de relacions internacionals. Amb una plantilla de 35 persones, el PISM investiga en els camps dels afers de la Uni\u00f3 Europea i tamb\u00e9 en el seu entorn m\u00e9s pr\u00f2xim com per exemple Ucra\u00efna, pol\u00edtiques de seguretat de la UE, control d'armament i energia. El PISM genera informes sobre an\u00e0lisi de proliferaci\u00f3 d'armament de destrucci\u00f3 massiva (especialment armes nuclears).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "John Calvin Coolidge (4 de juliol de 1872 a Plymouth, Vermont, Estats Units- 5 de gener de 1933) va ser president dels Estats Units entre el 3 d'agost de 1923 i el 3 de mar\u00e7 de 1929. Anteriorment al c\u00e0rrec va ser advocat, funcionari, governador de l'estat de Massachusetts i Vicepresident durant la presid\u00e8ncia de Harding. En morir el President Harding, va assumir la presid\u00e8ncia, i despr\u00e9s va complir un altre per\u00edode com a President electe.\nEl seu mandat destaca pel creixement econ\u00f2mic, lligat a la innovaci\u00f3 en les comunicacions i la rebaixa general dels impostos sobre la majoria de la poblaci\u00f3. Per contra, va protagonitzar un per\u00edode de relatiu a\u00efllacionisme exterior.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La novena legislatura de la Catalunya auton\u00f2mica es va iniciar el dijous 16 de desembre de 2010. N\u00faria de Gispert, d'UDC, va ser escollida presidenta de la Cambra, essent la primera dona que ocupava aquest c\u00e0rrec.\nVa finalitzar prematurament al cap de dos anys de comen\u00e7ar, despr\u00e9s de les eleccions anticipades convocades el 25 de novembre del 2012.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Azon, Azo o Azoy (en georgi\u00e0: \u10d0\u10d6\u10dd; \u10d0\u10d6\u10dd\u10f2; \u10d0\u10d6\u10dd\u10dc\u10d8) fou un governant dels georgians, quan aquell pa\u00eds es redu\u00efa al Kartli, o el que en els autors grecoromans anomenaven Ib\u00e8ria. El seu nom apareix esmentat en les cr\u00f2niques georgianes on se'l relaciona amb Alexandre Magne, per\u00f2 hi ha diverses versions sobre el seu origen, cosa que fa dif\u00edcil separar la veritat de la llegenda.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La redistribuci\u00f3 de la riquesa, o redistribuci\u00f3 de recursos, \u00e9s un conjunt de transfer\u00e8ncies econ\u00f2miques entre els actors econ\u00f2mics del pa\u00eds (empreses i ciutadans) organitzades per les autoritats pol\u00edtiques per a assolir els seus objectius. Aquests poden ser de diferents tipus, com ara:\n\nreducci\u00f3 (o manteniment i amplificaci\u00f3) de l'estratificaci\u00f3 social\njust\u00edcia social, per tal de reduir les difer\u00e8ncies de riquesa entre individus\ncohesi\u00f3 social i pau social\nsolidaritat imposada, per tal de finan\u00e7ar les transfer\u00e8ncies de les prestacions socials\nlluita contra la pobresa\npol\u00edtica natalista\ndesenvolupament econ\u00f2mic (des d'una perspectiva keynesiana)Aquestes mesures sovint s\u00f3n de tipus fiscal i social (grav\u00e0mens obligatoris d'una banda i prestacions socials, desgravaci\u00f3 i subvencions de l'altra). Existeixen tamb\u00e9 pol\u00edtiques de redistribuci\u00f3 de la riquesa entre estats, notablement mitjan\u00e7ant l'ajuda al desenvolupament.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La distribuci\u00f3 de la riquesa \u00e9s la manera com es reparteixen els recursos entre els membres d'una poblaci\u00f3. El terme riquesa (o riquea) pertany a l'economia cl\u00e0ssica i se sol associar amb la quantitat de diners, per\u00f2 actualment incorpora el conjunt de recursos de tota mena i el benestar personal i social. Aix\u00ed, per exemple, un pa\u00eds sense sanitat ni escoles p\u00fabliques es considera amb menys riquesa que un que s\u00ed que en tingui, a igual quantitat de diners per habitant que guardi a les seves arques. L'\u00edndex de Gini permet mesurar les desigualtats a la distribuci\u00f3 de la riquesa. Els impostos progressius, com l'IRPF, tenen l'objectiu de minvar aquestes desigualtats. De com interfereix a la pr\u00e0ctica el sector p\u00fablic en la distribuci\u00f3 de la riquesa pot dependre el bon funcionament de l'economia en general i del progr\u00e9s social.Totes les ideologies pol\u00edtiques democr\u00e0tiques consideren perillosa una distribuci\u00f3 desigual a causa dels conflictes socials que pot generar, que poden abocar en greus inestabilitats econ\u00f2miques de tota una societat i fins i tot conflictes b\u00e8l\u00b7lics. Des d'un punt de vista econ\u00f2mic i ambiental, donada l'actual globalitzaci\u00f3 i sistema organitzatiu, d'una correcta distribuci\u00f3 de la riquesa dep\u00e8n la vida dels humans que habiten ara el planeta. A l'inici del segle xxi ens trobem en el tercer col\u00b7lapse de capacitat de c\u00e0rrega a nivell global que ha patit la humanitat al llarg de la hist\u00f2ria. Altres col\u00b7lapses locals anteriors han fet desapar\u00e8ixer civilitzacions senceres. Part d'aquest col\u00b7lapse o crisi es manifesta a la crisi econ\u00f2mica i financera actual i el fenomen dels \"indignats\" (crisi social). Cal una nova organitzaci\u00f3 econ\u00f2mica que sigui sostenible, la insosteniblitat condueix a la desaparici\u00f3 de l'esp\u00e8cie. La quantitat de generacions que aconsegueixin sobreviure dep\u00e8n de l'equilibri entre la quantitat de poblaci\u00f3 i el consum de recursos, \u00e9s a dir en una efica\u00e7 distribuci\u00f3 de la riquesa.La tend\u00e8ncia actual \u00e9s que a la Terra hi ha cada cop menys rics, que s\u00f3n cada vegada m\u00e9s rics, i cada vegada m\u00e9s quantitat de pobres, que cada cop ho s\u00f3n m\u00e9s. Si ordenem la poblaci\u00f3 per ingressos que rep i l'agrupen en cinc franges de m\u00e9s a menys rics, tenim que la franja poblaci\u00f3 m\u00e9s rica disposa de m\u00e9s de quatre cinquenes parts de la riquesa mundial (concretament un 82,7%), mentre qua la franja formada pels m\u00e9s pobres nom\u00e9s rep un 1,4% dels ingressos totals del m\u00f3n. L'increment de la riquesa dels m\u00e9s rics va acompanyada d'excessos i tipus de consum insostenibles, mentre que l'augment de la pobresa dels m\u00e9s pobres comporta tend\u00e8ncies \"de superviv\u00e8ncia\" no sempre respectuoses amb el medi ambient, com per exemple haver de talar arbres per a poder cultivar o fer foc per a poder sobreviure.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Comit\u00e8 de Seguretat Nacional de la Rep\u00fablica del Kazakhstan \u00e9s l'ag\u00e8ncia d'intel\u00b7lig\u00e8ncia del Kazakhstan. \u00c9s abreujat com a NSC, i KNB. Tamb\u00e9 \u00e9s coneguda de manera no oficial com al Servei de Seguretat Nacional Kazakh. \u00c9s la branca del servei d'intel\u00b7lig\u00e8ncia que s'encarrega dels assumptes interns, en complementaci\u00f3 de Syrbar, que \u00e9s el servei d'intel\u00b7lig\u00e8ncia kazakh encarregat en afers exteriors. Dep\u00e8n directament del president del Kazakhstan. Alhora, les forces frontereres depenen de l'ag\u00e8ncia. \u00c9s considerat que viola drets humans.L'ag\u00e8ncia fou creada per una llei aprovada al parlament el juliol de 1992 que autoritz\u00e0 la creaci\u00f3 d'una ag\u00e8ncia que substitu\u00efra la KGB, l'aparell de seguretat nacional sovi\u00e8tic anterior. Al principi hi havia la major part dels treballadors que la KGB tenia com a empleats a Kazakhstan: el primer cap, Bulat Baekenov, havia treballat per a la KGB durant m\u00e9s de dos d\u00e8cades. Els primers anys d'exist\u00e8ncia de l'ag\u00e8ncia kazakh es caracteritzaren principalment per ser cooperant amb el govern de R\u00fassia per als assumptes de seguretat fronterera i intel\u00b7lig\u00e8ncia defensiva contra suposats espies estrangers.Entre 1999 i el 2002 el primer gendre del president, Rakhat Aliyev, va pujar posicions al KNB i al servei de seguretat presidencial.El 2009 un exministre de defensa del pa\u00eds acus\u00e0 a l'ag\u00e8ncia d'interceptar les seues cridades telef\u00f2niques i d'altres membres del parlament. \"El 2012 uns membres de l'ag\u00e8ncia foren acusats de coaccionar als testimonis de 37 acusats d'organitzar protestes en massa utilitzant viol\u00e8ncia\".El 2014 es va fer p\u00fablic que les empreses Verint Israel i NICE systems van proveir de centres de vigil\u00e0ncia a aquesta organitzaci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una violaci\u00f3 de dades (de l'angl\u00e8s data breach) \u00e9s la divulgaci\u00f3 d'informaci\u00f3 especialment protegida en un entorn no segur, sigui de manera intencionada o no intencionada. Tamb\u00e9 se la coneix per d'altres termes en angl\u00e8s com data compromise (comprom\u00eds de dades), unintentional information disclosure (divulgaci\u00f3 involunt\u00e0ria d'informaci\u00f3), data leak (fuita de dades) i tamb\u00e9 data spill (abocament de dades).\nAquesta mena d'incident abasta des d'un atac concertat dels barrets negres (hackers) recolzat pel crim organitzat o per governs nacionals, fins al fet de desfer-se de manera irresponsable o descurada d'ordinadors, tablets, m\u00f2bils, etc. o dispositius de magatzematge de dades.\n\n Definici\u00f3: \"Una violaci\u00f3 de dades \u00e9s un incident de seguretat en qu\u00e8 dades sensibles, progetides o confidencials s\u00f3n copiades, transmeses, visionades, robades o utilitzades per una persona que no est\u00e0 autoritzada a fer-ho\". Les violacions de dades poden afectar informaci\u00f3 financera (targetes de cr\u00e8dit o detalls bancaris), dades de salut personals, informaci\u00f3 personal que ens identifiqui (sexe, DNI, correu electr\u00f2nic, n\u00famero de tel\u00e8fon, etc), secrets comercials o propietat intel\u00b7lectual. Definici\u00f3: \"Comprom\u00eds de la seguretat que comporta, de manera accidental o il\u00b7legal, la destrucci\u00f3, p\u00e8rdua, alteraci\u00f3, divulgaci\u00f3 no autoritzada o acc\u00e9s, a dades protegides que s\u00f3n transmeses, magatzemades o processades\".", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'auditoria energ\u00e8tica \u00e9s l'an\u00e0lisi d'un edifici, sistema o proc\u00e9s productiu per a la minimitzaci\u00f3 de la despesa d'energia. \u00c9s un proc\u00e9s sistem\u00e0tic i una eina mitjan\u00e7ant la qual s'obt\u00e9 un coneixement suficientment fiable del consum energ\u00e8tic. A conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi del petroli, es pos\u00e0 en relleu la necessitat de racionalitzar el consum energ\u00e8tic i fer un \u00fas adequat d'aquest. Actualment, l'efici\u00e8ncia energ\u00e8tica i la reducci\u00f3 de la demanda d'energia \u00e9s un aspecte cabdal en la lluita contra el canvi clim\u00e0tic, essent important actuar en l'edificaci\u00f3, la industria i les infraestructures. Per aconseguir-ho, es realitzen estudis t\u00e8cnics i econ\u00f2mics que persegueixen analitzar la situaci\u00f3 actual i proposar mesures per reduir el consum d'energia. Entre d'altres, els m\u00e8todes per aconseguir optimitzar el consum d'energia es plantegen actuacions que permeten reduir la demanda d'energia i la introducci\u00f3 de nous equipaments amb millors rendiments que en redueixen el consum.\nLa norma UNE-EN 16247 defineix el concepte com una inspecci\u00f3 i an\u00e0lisi sistem\u00e0tica de l'\u00fas i consum d'energia en un empla\u00e7ament, edifici, sistema o organitzaci\u00f3 amb l'objectiu d'identificar i informar sobre els fluxos d'energia i del potencial de millora de l'efici\u00e8ncia energ\u00e8tica.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Shehu Osman Dan Fodia o Shaihu Usman dan Fodio, nascut Usuman \u0253ii Foduye, i tamb\u00e9 esmentat com Shaikh Usman ibn Fodio, Shehu Uthman Dan Fuduye o Shehu Usman dan Fodio, entre altres, o, en \u00e0rab, xeic Uthman ibn Fudi (\u00e0rab: \u0639\u062b\u0645\u0627\u0646 \u0628\u0646 \u0641\u0648\u062f\u064a, \u02bfU\u1e6fm\u0101n b. F\u016bd\u012b) (15 de desembre de 1754-20 d'abril de 1817) fou un erudit i religi\u00f3s fulani musulm\u00e0, fundador del Sultanat de Sokoto el 1809. Dan Fodio era d'una classe de fulanis urbanitzats que vivia als estats hausses, al territori que actualment \u00e9s el nord de Nig\u00e8ria. Professor de l'escola jur\u00eddica maliquita i membre de l'ordre de suf\u00ed qadiriyya, vivia a la ciutat estat de Gobir fins al 1802 quan, motivat per les seves idees reformistes i sota la repressi\u00f3 creixent de les autoritats locals, va marxar amb els seus seguidors a l'exili. Aquest exili va iniciar una revoluci\u00f3 pol\u00edtica i social que es va estendre de Gobir a trav\u00e9s de la Nig\u00e8ria moderna i el Camerun, i es repetia en un moviment de gihad \u00e8tnic fulbe a trav\u00e9s d'\u00c0frica occidental. Dan Fodio declinava molta de la pompa de governant, i mentre desenvolupava contactes amb reformistes religiosos i l\u00edders gihadistes a trav\u00e9s de l'\u00c0frica, i aviat va passar el lideratge real de l'estat de Sokoto al seu fill, Muhammad Bello.\nDan Fodio va escriure m\u00e9s que cent llibres de religi\u00f3, govern, cultura i societat. Desenvolup\u00e0 una cr\u00edtica de les elits musulmanes africanes per al que veia com la seva cobd\u00edcia, paganisme, o violaci\u00f3 dels est\u00e0ndards de la llei isl\u00e0mica o xaria, i els alts impostos. Fomentava l'alfabetitzaci\u00f3, incloent-hi a les dones, i unes quantes de les seves filles emergiren com estudioses i escriptores. Els seus escrits i dites es continuen citant avui, i afectuosament \u00e9s sovint esmentat com a Shehu, a Nig\u00e8ria. Alguns seguidors consideren que Dan Fodio ha estat un muj\u00e0ddid, un \u00abreformista de l'islam\u00bb, inspirat per D\u00e9u.La revolta de Dan Fodio \u00e9s un episodi essencial dins l'establiment de l'hegemonia fulani als segles xvii, xviii i xix. Va fer el gihad de manera reeixida entre 1650 i 1750, portant a la creaci\u00f3 de tres estats isl\u00e0mics. Al seu torn Shehu inspirava un cert nombre de gihads posterior a l'\u00c0frica Occidental, incloent-hi els del fundador de Macina (Masina) Seku Amadu, al fundador de l'imperi Tucolor, Al-Hadjdj Umar (que es va casar amb una de les netes de Dan Fodio) i el fundador de l'Emirat d'Adamaua Modibo Adama.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En l'actualitat, diferents estats responen a la forma socialista, amb un grau d'adhesi\u00f3 variat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Groupement de Recherche et d'\u00c9tudes pour la Civilisation Europ\u00e9enne (Grup de Recerca i d'Estudis per a la Civilitzaci\u00f3 Europea\"), m\u00e9s conegut pel seu acr\u00f2nim GRECE, \u00e9s un laboratori d'idees etnonacionalistes franc\u00e8s, fundat el 1968 per promoure les idees de la Nouvelle Droite. GRECE va ser fundat per Alain de Benoist.Altres membres destacatas del think tank s\u00f3n Guillaume Faye i Jean-Yves Le Gallou.\nGRECE \u00e9s profundament oposat al multiculturalisme, a la democr\u00e0cia liberal, al capitalisme, i es distingeix d'altres organitzacions conservadores pel seu rebuig expl\u00edcit al cristianisme i pel seu suport del neopaganisme. El grup defensa una revoluci\u00f3 conservadora que apunta a rejuvenir el concepte d'identitat pan-europea nacionalista, mentre recolzant la preservaci\u00f3 i separaci\u00f3 de cultures i grups \u00e8tnics a nivell mundial. Els membres han conceptualitzat i dif\u00f3s idees influents en la ultradreta Occidental, com les de etnopluralisme i arqueofuturisme.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La consci\u00e8ncia de classe \u00e9s un concepte propi del socialisme i prov\u00e9 principalment de la teoria marxista, que fa refer\u00e8ncia a la possibilitat que una classe social tingui consci\u00e8ncia de la seva pr\u00f2pia posici\u00f3 social i de la seva capacitat d'actuar per promoure els seus interessos.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Muixir al-Dawla (Conseller d'Estat) fou un t\u00edtol de P\u00e8rsia sota la Dinastia Qajar que es va concedir a sis persones que van servir d'ambaixadors o diplom\u00e0tics en diverses missions, i cinc d'ells (tots menys el primer) foren ministres d'afers exteriors. El primer fou Mirza Sayyid Djafar Khan Trabrizi conegut com a Muhandis Baixi (?-1862), al qual li fou concedit el 1860. El darrer fou Muixir al-Dawla Mirza Hasan Khan Pirniya (1874-1935), que el va rebre el 1920 en la sisena vegada que exercia com a primer ministre (agost de 1918 a 21 de febrer de 1921).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Sebastian Matthias Nerz (Reutlingen, Baden-W\u00fcrttemberg, 13 de juliol de 1983) \u00e9s un pol\u00edtic alemany l\u00edder del Partit Pirata d'Alemanya (PIRATEN) des de maig del 2011. Estudia bioinform\u00e0tica a la Universitat de Tubinga.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un trop \u00e9s la substituci\u00f3 d'una expressi\u00f3 per una altra amb el sentit figurat. Es tracta d'un terme propi de la ret\u00f2rica que prov\u00e9 del grec \u03c4\u03c1\u03cc\u03c0\u03bf\u03c2,  trops, que significava \u00abdirecci\u00f3\u00bb. En aquest sentit, el trop \u00e9s el canvi de  direcci\u00f3  d'una expressi\u00f3 que  es desvia  del seu contingut original per a adoptar un altre contingut. En llat\u00ed, el terme es va adaptar com a tropus.\nL'\u00fas dels trops \u00e9s un constituent principal de l'ornatus ret\u00f2ric, una de les qualitats de la elocutio.\nEl nombre i la identitat dels trops ha variat al llarg de la hist\u00f2ria de la ret\u00f2rica, entre els previstos m\u00e9s habitualment hi ha la met\u00e0fora, l'al\u00b7legoria, la hip\u00e8rbole, la meton\u00edmia, la sin\u00e8cdoque, l'antonom\u00e0sia, l'\u00e8mfasi, la ironia, etc.\nLa ret\u00f2rica cl\u00e0ssica constava d'un tractat anomenat De tropis on s'estudiava l'\u00fas de les paraules en un sentit diferent de l'habitual. Els trops ocupen un lloc important en el llenguatge literari, especialment en la poesia l\u00edrica, encara que no exclusivament: poden trobar-se tamb\u00e9 en el llenguatge col\u00b7loquial.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Moviment de Vida Independent (MVI) \u00e9s un moviment social sorgit als anys seixanta del segle XX als Estats Units i que s'ha est\u00e8s arreu del m\u00f3n. Aquest moviment t\u00e9 per objectiu superar les barreres f\u00edsiques, socials i psicol\u00f2giques que impedeixen que les persones amb discapacitat participin en tots els aspectes de la vida personal, econ\u00f2mica, pol\u00edtica, cultural i social en condicions d'igualtat i llibertat, un dret civil previst per la Convenci\u00f3 sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de 2006.A nivell individual, l'objectiu del moviment \u00e9s que les persones amb discapacitat adoptin \u201cla responsabilitat i l'orgull de desenvolupar una vida independent i autodeterminada en el mateix grau que (...) els seus conciutadans\u201d (Mara\u00f1a, 2004, p. 15).Les persones que integren el Moviment de Vida Independent segueixen l'anomenada Filosofia de Vida Independent, un paradigma alternatiu al paradigma dominant de la rehabilitaci\u00f3. Els principis de la Filosofia de Vida Independent s\u00f3n difosos i promoguts a trav\u00e9s de les Oficines de Vida Independent (OVI) o Centres de Vida Independent (CVI).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El moviment nihilista va ser un moviment rus en la d\u00e8cada del 1860 que va rebutjar totes les autoritats. Es deriva del llat\u00ed nihil, que significa \u00abres\u00bb. Despr\u00e9s de l'assassinat del tsar Alexandre II el 1881, els nihilistes foren coneguts a tot Europa com a defensors de l'\u00fas de la viol\u00e8ncia per tal d'aconseguir un canvi pol\u00edtic.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La metanarrativa, m\u00e9s coneguda com a consci\u00e8ncia popular o realitat col\u00b7lectiva, \u00e9s una narrativa o hist\u00f2ria que \u00e9s simult\u00e0niament possible i desitjable construir. Es tracta del discurs oficialista que fa el poder per tal de crear un sentit de benestar i felicitat entre els individus. Una imatge de com s'ha de construir, mantenir i organitzar la societat.\nLa metanarrativa consta d'imatges (s\u00edmbols), visions, percepcions i hist\u00f2ries que formen aquesta realitat col\u00b7lectiva que aporta als seus membres benestar i felicitat. S'utilitza normalment com a reproducci\u00f3 fidedigna de la realitat per tal de justificar i legitimar el model social i pol\u00edtic establert. Diu qu\u00e8 \u00e9s bo i perqu\u00e8 \u00e9s bo.\nPerd l'efectivitat quan la dist\u00e0ncia entre la realitat i la metanarrativa, o la percepci\u00f3 de com funciona el m\u00f3n i la forma en qu\u00e8 s'ha explicat \u00e9s tan gran que ja no \u00e9s cre\u00efble. En canvi, t\u00e9 efectivitat quan la realitat i la hist\u00f2ria narrada s\u00f3n similars.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Economia pol\u00edtica va ser el terme original utilitzat per a l'estudi de les relacions de producci\u00f3, especialment entre les tres classes principals de la societat capitalista o burgesa: capitalistes, proletaris i terratinents. En contraposici\u00f3 amb les teories de la fisiocr\u00e0cia, en les quals la terra era vista com l'origen de tota riquesa, l'economia pol\u00edtica va proposar (primer amb Adam Smith) la teoria del valor-treball, segons la qual el treball \u00e9s la font real del valor. A finals del segle xix, el terme economia pol\u00edtica fou substitu\u00eft de mica en mica pel terme economia, usat per aquells que buscaven abandonar la visi\u00f3 classista de la societat, reempla\u00e7ant-la per l'enfocament matem\u00e0tic, axiom\u00e0tic i avaloratiu dels estudis econ\u00f2mics actuals i que concebia el valor originat en la utilitat que el b\u00e9 generava en l'individu.\nActualment, el terme economia pol\u00edtica s'utilitza comunament per a referir-se a una \u00e0rea de les ci\u00e8ncies socials interdisciplinaria que es basen en el coneixement de l'economia, la sociologia, el dret i la ci\u00e8ncia pol\u00edtica per a entendre com les institucions i els entorns pol\u00edtics, socials i culturals influencien la conducta dels mercats. Consisteix a estendre l'estudi de l'economia m\u00e9s enll\u00e0 de l'equilibri econ\u00f2mic per incorporar nocions com ara l'equilibri pol\u00edtic i social. Dintre de la ci\u00e8ncia pol\u00edtica, el terme es refereix principalment a les teories liberals, marxistes, o d'altre tipus, que estudien les relacions entre l'economia i el poder pol\u00edtic dintre dels estats. Economia pol\u00edtica internacional \u00e9s en canvi una branca de les ci\u00e8ncies socials que estudia el comer\u00e7 i les finances internacionals, i les pol\u00edtiques estatals que afecten l'intercanvi internacional, com les pol\u00edtiques de distribuci\u00f3 de la riquesa (determinaci\u00f3 de lleis que la redistribueixin), les de sostenibilitat, les monet\u00e0ries i les fiscals.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Govern de Sa Majestat de Gibraltar \u00e9s el govern democr\u00e0ticament elegit del territori brit\u00e0nic d'ultramar de Gibraltar. El govern t\u00e9 la reina Isabel II (representada per un governador - en l'actualitat, Sir Edward Davis) com la seva cap d'Estat. Les eleccions se celebren cada quatre anys, amb un Parlament unicameral de 18 membres (17 membres elegits per vot popular i un membre, el \u00abSpeaker\u00bb, nomenat pel Parlament). Els mandats tamb\u00e9 s\u00f3n de quatre anys.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "A principis de segle xxi un altre tipus de nacionalisme sorgeix arrel del q\u00fcestionament a Europa -sobretot- de les entitats supranacionals com ara la Uni\u00f3 Europea. Es tracta d'un nacionalisme a doble eix que hom anomena \"sobiranisme\" o \"nacionalisme d'Estat\". Diferents partits pol\u00edtics van comen\u00e7ar a sorgir -els uns m\u00e9s recents que els altres- una mica per tot Europa amb la intenci\u00f3 de trencar amb la Uni\u00f3 Europea per retornar la sobirania al poble, que els mateixos partits argumenten que la EU els ha tret. \u00c9s un tipus de nacionalisme que pot estar del costat dret com esquerra i que comparteix radicalitat. \u00c9s el cas del Front Nacional a Fran\u00e7a (pel que fa a la dreta) o Podem a Espanya (pel que fa l'esquerra). D'aquest nacionalisme (ex.: Podem) se l'acostuma a anomenar \"moviment sobiranista\". En contraposici\u00f3 est\u00e0 el nacionalisme d'Estat, \u00e9s a dir, el segon eix. Els partits tradicionals contraposen aquest moviment sobiranista reivindicant-se com a \"no nacionalista\", \"moderats\" i de \"centre\". Es tracta del PP (pel que fa a la dreta) o el PSOE (pel que fa a l'esquerra) a Espanya. Tanmateix, sigui per les pol\u00edtiques, sigui per l'actitud en mantenir l'statu quo o encara en el negacionisme vers els opositors o el reconeixement d'altres nacions fa evident que es tracta d'un nacionalisme del mateix estil que el sobiranista. En aquest sentit valdria utilitzar dues expressions. El primer traduiria \"una naci\u00f3 i despr\u00e9s l'estat\" (el sobiranista), mentre que el segon es tradueix en l'\"estat i despr\u00e9s la naci\u00f3\" (nacionalisme d'Estat). \u00c9s a dir, el primer vindria de baix, el segon de dalt. Els dos comparteixen radicalitat (declarada o no), la defensa de la sobirania (estatal o popular) i que imposarien (per baix o per dalt).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Consell de Castella, conegut oficialment en castell\u00e0 com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hisp\u00e0nica durant l'edat moderna (segles XVI al xix), \u00e8poca que es coneix com a polisinodal, \u00e9s a dir, amb multiplicitat de Consells.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El terme anci\u00e0 (o l'\u00fas equivalent en una altra llengua) ha estat usat a moltes nacions o organitzacions per indicar una posici\u00f3 o una autoritat. Aquest \u00fas deriva generalment de la convicci\u00f3 que els m\u00e9s membres m\u00e9s grans d'un grup s\u00f3n els m\u00e9s savis i per tant els m\u00e9s qualificats per governar, donar consells o altres formes de lideratge.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Programa PISA de 2003 va incloure una enquesta complement\u00e0ria sobre les pol\u00edtiques i pr\u00e0ctiques nacionals per ajudar els estudiants immigrats a aconseguir el domini de la llengua d'instrucci\u00f3. Les principals conclusions d'aquest cap\u00edtol sobre pol\u00edtiques i pr\u00e0ctiques s\u00f3n:\n\nGaireb\u00e9 tots els pa\u00efsos que van completar el q\u00fcestionari ofereixen classes als adults nouvinguts. En alguns pa\u00efsos europeus, la participaci\u00f3 en classes d'idiomes \u00e9s obligatori i el no assistir a aquests programes pot resultar en sancions.\nLa majoria dels pa\u00efsos recopilen informaci\u00f3 sobre les compet\u00e8ncies ling\u00fc\u00edstiques de l'alumnat immigrant durant l'educaci\u00f3 pre-prim\u00e0ria (ISCED 0) o prim\u00e0ria (ISCED 1).\nMolt pocs pa\u00efsos ofereixen suport ling\u00fc\u00edstic sistem\u00e0tic basat en un curr\u00edculum expl\u00edcit en l'educaci\u00f3 pre-prim\u00e0ria (ISCED 0).\nEl m\u00e8tode m\u00e9s generalitzat per donar suport als alumnes immigrants amb coneixements limitats de l'idioma d'instrucci\u00f3 \u00e9s la immersi\u00f3, amb el suport sistem\u00e0tic al llenguatge en l'ensenyament primari (ISCED 1) i secundari (ISCED 2).\nDiversos pa\u00efsos ofereixen programes d'immersi\u00f3 amb una fase preparat\u00f2ria per als alumnes acabats d'arribar. Aquest enfocament s'adopta m\u00e9s en l'educaci\u00f3 secund\u00e0ria inferior (ISCED 2) que en l'educaci\u00f3 prim\u00e0ria (ISCED 1).\nEls programes de suport biling\u00fce de l'idioma, involucrant tant l'idioma natiu de l'estudiant i la llengua d'instrucci\u00f3, s\u00f3n relativament poc comuns.\nDiversos pa\u00efsos o administracions sub-nacionals tenen plans expl\u00edcits o documents marc curriculars per donar suport a la segona llengua.\nMolt pocs pa\u00efsos en general ofereixen classes complement\u00e0ries per millorar l'idioma natiu de l'alumne en el si de les seves escoles.\nTots els pa\u00efsos participants en l'enquesta proporcionen recursos especials a les escoles que tenen un alt percentatge d'immigrants.Eurydice va publicar el 2004 un informe que permet una visi\u00f3 comparada dels pa\u00efsos de l'Europa comunit\u00e0ria i de l'Espai Econ\u00f2mic Europeu (EEE).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'1 de juny de 2022 es va celebrar a Dinamarca un refer\u00e8ndum sobre la ren\u00fancia de la cl\u00e0usula d'exclusi\u00f3 de defensa, una de les cl\u00e0usules d'exclusi\u00f3 del pa\u00eds de la Uni\u00f3 Europea. El refer\u00e8ndum es va anunciar el 6 de mar\u00e7 de 2022 despr\u00e9s d'un ampli acord multipartidista en mat\u00e8ria de defensa aconseguit durant la invasi\u00f3 russa d'Ucra\u00efna en 2022. Les Illes F\u00e8roe o Groenl\u00e0ndia, territoris que pertanyen a Dinamarca, no van participar en el refer\u00e8ndum.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Derg (amh\u00e0ric: \u12f0\u122d\u130d; literalment \u2018comit\u00e8\u2019 o \u2018consell\u2019 en les lleng\u00fces eti\u00f2piques) fou la junta militar et\u00edop que va pujar al poder el 1974 despr\u00e9s de la caiguda de l'emperador Haile Selassie i que va governar directament el pa\u00eds fins al 1987, per continuar despr\u00e9s fent-ho de facto -fins al 1991- sota cobertura d'un r\u00e8gim constitucional republic\u00e0.Durant el seu lideratge es va lluitar la Guerra Civil d'Eti\u00f2pia. La seva figura dirigent fou el coronel Mengistu Haile Mariam, president del Derg (1977-1987) i del pa\u00eds (1987-1991).El maig de 1991, l'alian\u00e7a antiderg entre el Front Popular d'Alliberament de Tigre i l'EPRDF finalment va obtenir el control; primer, el Front Democr\u00e0tic Revolucionari Popular Et\u00edop va prendre Addis Abeba i, despr\u00e9s, pocs dies despr\u00e9s, el Front d'Alliberament del Poble Eritreu va guanyar el control d'Asmara. Despr\u00e9s de la caiguda del Derg, l'EPRDF al juliol va establir un govern de transici\u00f3 que hauria d'haver condu\u00eft Eti\u00f2pia cap a la democr\u00e0cia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Heyd\u0259r \u018flirza o\u011flu \u018fliyev (Nax\u00e7\u0131van, 10 de maig de 1923 \u2013 Cleveland, 12 de desembre de 2003) fou secretari general del Partit Comunista de l'Azerbaidjan (Az\u0259rbaycan Kommunist Partiyas\u0131) i president de l'Azerbaidjan sovi\u00e8tic entre 1969 i 1982, i despr\u00e9s de l'Azerbaidjan independent pel Partit del Nou Azerbaidjan (Yeni Az\u0259rbaycan Partiyas\u0131) des d'octubre del 1993 fins a octubre del 2003, quan el va succeir el seu fill Ilham Al\u00edev, en el que constitueix el primer cas de dinastia pol\u00edtica als pa\u00efsos sorgits de l'antiga URSS.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Separaci\u00f3 entre l'Esgl\u00e9sia i l'Estat \u00e9s el concepte legal i pol\u00edtic pel qual les institucions de l'Estat i religioses (Esgl\u00e9sia) es mantenen separades i l'Esgl\u00e9sia no interv\u00e9 en els afers p\u00fablics; cada part t\u00e9 una autonomia per tractar els temes relacionats amb les seves esferes d'influ\u00e8ncia. \u00c9s una de les mesures per les quals es busca l'establiment d'un Estat laic o aconfessional, aix\u00ed com parteix del proc\u00e9s de secularitzaci\u00f3 d'una societat. La separaci\u00f3 Esgl\u00e9sia-Estat est\u00e0 relacionada amb l'extensi\u00f3 de la llibertat de culte a tots els ciutadans; i, es condiciona a partir d'aquest dret la relaci\u00f3 entre l'Estat i l'Esgl\u00e9sia. Ocorre sobretot aquells estats amb religi\u00f3 d'Estat o oficial que afavoreixen legal i/o informalment una religi\u00f3 en detriment de les altres per mitj\u00e0 del patronat reial o altres accions similars.\nLa idea de la separaci\u00f3 entre Esgl\u00e9sia (sigui aquesta anglicana, cat\u00f2lica, luterana, presbiteriana) i Estat \u00e9s un fenomen que sorgeix a partir de l'humanisme, durant el Renaixement. Es consolida amb la Il\u00b7lustraci\u00f3, per mitj\u00e0 del corrent filos\u00f2fic racionalista, arribant a ser una pol\u00edtica oficial durant la Revoluci\u00f3 francesa, la Independ\u00e8ncia nord-americana i les revolucions burgeses que desfan la \"alian\u00e7a entre el tron i l'altar\".\nActualment, la separaci\u00f3 entre l'esgl\u00e9sia i l'Estat es troba plasmada en la major part de les constitucions nacionals, mitjan\u00e7ant l'establiment d'un estat laic. De fet la tend\u00e8ncia al m\u00f3n des de l'edat moderna \u00e9s cap a una secularitzaci\u00f3 de l'Estat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El F\u00f2rum d'Estabilitat Financera (abreviat en angl\u00e8s: FSF de Financial Stability Forum) era un grup format per les principals autoritats financeres nacionals com ara ministeris de finances, banquers centrals i organismes financers internacionals. Es va convocar per primera vegada l'abril de 1999 a Washington. A la cimera de Londres del G20 del 2009, les nacions del G-20 van establir un successor per l'FSF, l'anomenat Comit\u00e8 d'Estabilitat Financera amb una ampliaci\u00f3 de membres i un mandat ampliat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Franquisme sociol\u00f2gic \u00e9s una expressi\u00f3 utilitzada per a evidenciar la perviv\u00e8ncia de trets socials propis del Franquisme en la societat espanyola posterior a la mort de Francisco Franco (1975), especialment durant la Transici\u00f3, per\u00f2 fins i tot m\u00e9s enll\u00e0.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Gu\u00e0rdia Civil (en hebreu: \u05d4\u05de\u05e9\u05de\u05e8 \u05d4\u05d0\u05d6\u05e8\u05d7\u05d9) (transliterat: HaMixmar Ezrahi) \u00e9s una organitzaci\u00f3 de ciutadans voluntaris israelians que ajuda a les forces de la Policia d'Israel. La Gu\u00e0rdia Civil ha estat creada amb el suport de la policia israeliana, que proporciona les armes, l'equipament, la capacitaci\u00f3 i els agents necessaris a les bases locals de la Gu\u00e0rdia Civil. Encara que la Gu\u00e0rdia Civil forma part de la policia, el seu personal est\u00e0 format principalment per voluntaris civils. Els seus membres s\u00f3n capacitats per proporcionar una resposta inicial a una situaci\u00f3 de risc fins que arribi la policia. La majoria de voluntaris de la Gu\u00e0rdia Civil estan armats amb carrabines M1 i amb pistoles autom\u00e0tiques (si l'usuari posseeix una llic\u00e8ncia d'armes). La Gu\u00e0rdia Civil est\u00e0 formada principalment per voluntaris que fan les patrulles (en cotxe o a peu). Passen a trav\u00e9s de la formaci\u00f3 b\u00e0sica i tenen poders policials mentre estan en servei. Poden detenir a una persona sospitosa si \u00e9s necessari. El seu equip general consisteix en una armilla groga fluorescent de la policia, llanterna, r\u00e0dio, armes de foc, manilles i tot all\u00f2 necessari en una patrulla. L'equip \u00e9s retornat al final del torn. La majoria dels voluntaris duen a terme al voltant d'un torn a la setmana (2 a 4 hores), mentre que el requisit m\u00ednim \u00e9s de 12 hores al mes. Tamb\u00e9 hi ha Matmid (\u05de\u05ea\u05de\u05d9\"\u05d3) voluntaris que treballen m\u00e9s intensament. Els Yatam (\u05d9\u05ea\"\u05de) s\u00f3n uns voluntaris que treballen principalment en el control del tr\u00e0nsit. Tots dos, els Matmid i els Yatam son policies voluntaris. Tenen gaireb\u00e9 totes les autoritats d'un agent de la policia regular. Els agents reben una capacitaci\u00f3 avan\u00e7ada i l'uniforme convencional de la policia. La Gu\u00e0rdia Civil tamb\u00e9 disposa d'equips de recerca i rescat), els seus membres han de passar per un entrenament addicional i tenen un major nivell de comprom\u00eds (fan m\u00e9s hores que els voluntaris al mes).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una batllia o batlliu (bailliage en llengua francesa) \u00e9s l'\u00e0rea de jurisdicci\u00f3 d'un batlle (bailli en llengua francesa); sent una senescalia (s\u00e9n\u00e9chauss\u00e9e en llengua francesa) l'\u00e0rea de jurisdicci\u00f3 que est\u00e0 a c\u00e0rrec d'un senescal.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "N\u00e9stor Carlos Kirchner Ostoic (R\u00edo Gallegos, 25 de febrer de 1950 - El Calafate, 27 d'octubre de 2010) va ser un pol\u00edtic i advocat argent\u00ed, pertanyent al Partit Justicialista i al Front per a la Vict\u00f2ria, 54\u00e8 President de la Naci\u00f3 Argentina, c\u00e0rrec que va exercir des del 25 de maig de 2003 fins al 10 de desembre de 2007. Va succeir Eduardo Duhalde, que havia de completar el mandat inconcl\u00fas de Fernando de la R\u00faa per\u00f2 va renunciar abans de temps, pel que va exercir el seu mandat en els quatre anys corresponents a m\u00e9s dels pocs mesos restants del mandat inconcl\u00fas de l'expresident radical. Kirchner va ser succe\u00eft el 2007 per la seva dona Cristina Fern\u00e1ndez. En conseq\u00fc\u00e8ncia, es va convertir en el primer primer cavaller de la hist\u00f2ria argentina.\nAbans, havia estat intendent de R\u00edo Gallegos (1987-1991) i governador de la prov\u00edncia de Santa Cruz (1991-2003). El 2009 va ser elegit diputat de la Naci\u00f3 Argentina per la Prov\u00edncia de Buenos Aires, amb mandat des del 10 de desembre de 2009 fins al 10 de desembre de 2013. Des del 4 de maig de 2010 exercia com a secretari general de la Uni\u00f3 de Nacions Sud-americanes (Unasur).\nDurant el seu govern, van ser anul\u00b7lades les lleis de Punt Final i d'Obedi\u00e8ncia Deguda. Fou succe\u00eft en el c\u00e0rrec de president per la seva esposa, Cristina Fern\u00e1ndez.\nMor\u00ed el 27 d'octubre de 2010 en una cl\u00ednica de la poblaci\u00f3 argentina d'El Calafate, als 60 anys, a causa d'un atac de cor.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La societat industrial i el seu futur (l'original en angl\u00e8s \u00e9s anomenat Industrial Society and Its Future), \u00e0mpliament conegut com a Manifest Unabomber, \u00e9s un assaig de 35.000 paraules de Theodore John Kaczynski que afirma que la Revoluci\u00f3 Industrial va iniciar un proc\u00e9s nociu d'aven\u00e7 tecnol\u00f2gic que destru\u00efa la natura, mentre obligava els humans a adaptar-se a les m\u00e0quines i creava un ordre sociopol\u00edtic que suprimeix la llibertat i el potencial hum\u00e0. El manifest va formar la base ideol\u00f2gica de la campanya de paquets bomba de Kaczynski de 1978 a 1995, dissenyada per protegir les zones naturals salvatges accelerant el col\u00b7lapse de la societat industrial.\nVa ser impr\u00e8s originalment l'any 1995 en suplements de The Washington Post i The New York Times despr\u00e9s que Kaczynski s'ofer\u00eds a posar fi a la seva campanya d'enviament de bombes i opt\u00e9s a exposar-se a nivell nacional. La fiscal general Janet Reno va autoritzar la impressi\u00f3 per ajudar l'FBI a identificar l'autor. Les impressions i la publicitat al seu voltant van eclipsar els bombardeigs en notorietat i van portar a la identificaci\u00f3 de Kaczynski pel seu germ\u00e0, David Kaczynski.\nEl manifest argumenta en contra d'acceptar els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics individuals com a purament positius sense tenir en compte el seu efecte global, que inclou la caiguda de la vida a petita escala i l'augment de ciutats inhabitables. Tot i que origin\u00e0riament es considerava una cr\u00edtica reflexiva de la societat moderna, amb arrels en el treball d'autors acad\u00e8mics com Jacques Ellul, Desmond Morris i Martin Seligman, el judici de Kaczynski de 1996 va polaritzar l'opini\u00f3 p\u00fablica al voltant de l'assaig, i els advocats de Kaczynski designats pel tribunal van intentar justificar la seva defensa de bogeria en caracteritzar el manifest com l'obra d'un boig, i els advocats de la fiscalia van basar el seu cas en qu\u00e8 era produ\u00eft per una ment l\u00facida.\nSi b\u00e9 la viol\u00e8ncia de Kaczynski va ser generalment condemnada, el seu manifest va expressar idees que continuen sent compartides comunament entre el p\u00fablic nord-americ\u00e0.  Un article de Rolling Stone del 2017 va afirmar que Kaczynski va ser un dels primers adoptants del concepte que:\n\n\"Renunciem a una part de nosaltres mateixos sempre que ens adaptem per adaptar-nos als est\u00e0ndards de la societat. Aix\u00f2, i estem massa endollats. Estem deixant que la tecnologia es faci c\u00e0rrec de les nostres vides, de bon grat.\"La Col\u00b7lecci\u00f3 Labadie de la Universitat de Michigan acull una c\u00f2pia d'Industrial Society and its Future, que s'ha tradu\u00eft al franc\u00e8s, es mant\u00e9 a les llistes de lectura de les universitats i es va actualitzar a Anti-Tech Revolution: Why and How de Kaczynski l'any 2016, que defensa la seva filosofia pol\u00edtica amb m\u00e9s profunditat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un tir\u00e0 (del llat\u00ed tyrannis i aquest del grec \u03c4\u03cd\u03c1\u03b1\u03bd\u03bd\u03bf\u03c2 t\u00fdrannos) \u00e9s un individu que t\u00e9 poder absolut per mitj\u00e0 del poble d'un estat o una organitzaci\u00f3. Tirania \u00e9s la forma de govern que exerceix un tir\u00e0. En l'antiga Gr\u00e8cia, els tirans eren sovint arist\u00f2crates que havien guanyat poder sobre d'altres aconseguint el suport dels pobres en oferir-los terres o llibertat de l'esclavatge.\nEl terme grec original no t\u00e9 cap censura \u00e8tica; simplement feia refer\u00e8ncia a qualsevol individu que havia enderrocat el govern establert d'una ciutat estat (sovint per mitj\u00e0 del suport del poble) per convertir-se en dictador o hereu d'un dictador. El suport dels tirans provenia de les classes creixents de comerciants i dels pagesos que no tenien cap terra que llaurar o que tenien grans deutes. Si els tirans no eren pas arist\u00f2crates no tenien el dret legal de regnar, per\u00f2 el poble els preferia en comptes dels reis i els altres arist\u00f2crates. Els tirans grecs romanien en el poder contractant soldats mercenaris d'altres ciutats estat.\nLa tirania grega va sortir com a resultat de la lluita de les classes populars en contra de l'aristocr\u00e0cia o en contra dels reis-sacerdots que, d'acord amb les tradicions i la mitologia d'aleshores, tenien el dret hereditari o tradicional a governar. Els cops d'Estat posaven en el poder als tirans. Els primers anys de llurs regnats, els tirans eren populars, at\u00e8s que donaven privilegis o exempci\u00f3 d'impostos als pagesos. No obstant d'altres es tornaven molt opressius.\nAvui dia, el terme \"tir\u00e0\", literalment o metaf\u00f2ricament, t\u00e9 una connotaci\u00f3 negativa, sovint associada amb els governadors d\u00e8spotes cruels que posen llurs propis interessos o els interessos d'una petita oligarquia sobre els interessos de la poblaci\u00f3 en general.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un front popular \u00e9s una coalici\u00f3 electoral entre partits amb una sensibilitat democr\u00e0tica que abasta des de sectors de la classe mitjana dem\u00f2crata fins a les forces populars de la base treballadora de partits d'esquerra i esquerra radicals formades en la d\u00e8cada de 1930. Els seus components principals eren partits burgesos liberals o de centreesquerra (radicals o republicans) al costat dels partits d'esquerra (socialistes i comunistes).\nA Catalunya el president durant el govern del Front Popular va ser Llu\u00eds Companys, l\u00edder d'Esquerra Republicana de Catalunya i que havia exercit d'advocat dels sindicalistes de la CNT. Els membres del Front Popular tenien ideologies diferents dintre de l'esquerra pol\u00edtica, per\u00f2 els unia una sensibilitat democr\u00e0tica que abastava des de sectors de la classe mitjana dem\u00f2crata fins a les forces populars de la base treballadora de partits d'esquerra i esquerra radicals formades en la d\u00e8cada de 1930. Els seus components principals eren partits burgesos liberals o de centreesquerra (radicals o republicans) al costat dels partits d'esquerra (socialistes i comunistes).\n\nEls fronts populars no es van crear a Espanya \u00fanicament, sin\u00f3 que va ser una tend\u00e8ncia molt estesa de les ideologies d'aquells temps que apostaven per a una gran alian\u00e7a d'esquerres per a combatre el creixement del feixisme a Europa. Tamb\u00e9 concordava amb la pol\u00edtica de la Internacional Comunista.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Witches of Scotland (en catal\u00e0 Bruixes d'Esc\u00f2cia) \u00e9s una campanya per tal que es faci p\u00fablic un perd\u00f3 actual i una just\u00edcia hist\u00f2rica pels milers de persones que van ser processades per bruixeria i executades a Esc\u00f2cia entre 1563 i 1736.\nA Esc\u00f2cia, la Llei de Bruixeria va romandre vigent fins al 1736. La bruixeria era un delicte capital i castigada amb l'estrangulaci\u00f3 i la crema a la foguera. El 84% dels acusats, torturats i assassinats eren dones. El grup de campanya actual en contra d'aquesta llei es bas\u00e0 llavors en dades hist\u00f2riques de l'Enquesta sobre la bruixeria escocesa i pression\u00e0 al Parlament escoc\u00e8s un indult, disculpes i un monument nacional. Liderada per Claire Mitchell QC la campanya va obtenir cobertura medi\u00e0tica el 2021 i el suport d'escriptors d'alt perfil que han investigat o escrit novel\u00b7les basades en relats hist\u00f2rics. Els podcasts publicats per la campanya inclogueren contribucions de Carolyn Jess Cooke, Sara Sheridan, Julia Campanelli, Julian Goodare i Alice Tarbuck.El lloc web de la campanya descriu com el rei Jaume VI d'Esc\u00f2cia es considerava un expert en bruixeria i va escriure Daemonologie. I com es calcula que 3837 persones van ser acusades de bruixeria.Claire Mitchell QC proporciona proves que Esc\u00f2cia va executar cinc vegades m\u00e9s persones per c\u00e0pita que a qualsevol altre lloc d'Europa. \"Vam excel\u00b7lir absolutament en trobar dones per cremar a Esc\u00f2cia. Les dones executades no eren culpables, aix\u00ed que haurien de ser absoltes\u201d.En el fons de la seva petici\u00f3, els proposants argumenten que les condemnes van ser terribles errors judicials i que ara \u00e9s l'opini\u00f3 popular que les condemnes no haurien d'haver-se produ\u00eft. Es poden concedir indults p\u00f2stums i disculpes a persones condemnades i acusades. Suggereixen que un memorial nacional facilitaria millor una reflexi\u00f3 adequada sobre les hist\u00f2ries d'aquestes dones i homes a Esc\u00f2cia.El desembre de 2021, un projecte de llei per netejar els noms dels acusats va ser recolzat al Parlament escoc\u00e8s.La campanya va pressionar perqu\u00e8 la primera ministra d'Esc\u00f2cia, Nicola Sturgeon, fes una declaraci\u00f3 en el Dia Internacional de la Dona del 8 de mar\u00e7 de 2021.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El jurat ciutad\u00e0 (en angl\u00e8s: citizens' jury) \u00e9s un comit\u00e8 de persones elegides a l'atzar entre la poblaci\u00f3 que debat sobre una q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica i elabora recomanacions per a les autoritats pol\u00edtiques. Es tracta d'un mecanisme de participaci\u00f3 ciutadana que permet involucrar la poblaci\u00f3 en la formaci\u00f3 de pol\u00edtiques p\u00fabliques i incrementa la legitimitat democr\u00e0tica de les decisions institucionals.Els membres del jurat s'elegeixen generalment de forma aleat\u00f2ria i representativa, amb una mostra estratificada a partir del cens de poblaci\u00f3. En el proc\u00e9s deliberatiu reben informaci\u00f3 d'expertes, testimonis i defensores dels diversos punts de vista. Tamb\u00e9 debaten sobre els problemes i elaboren unes conclusions.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Venceslau Br\u00e1s Pereira Gomes (Bras\u00f3polis (llavors S\u00e3o Caetano da Vargem Grande), 26 de febrer de 1868 \u2014 Itajub\u00e1, 15 de maig de 1966) va ser un advocat i pol\u00edtic brasiler; president de Brasil entre 1914 i 1918, amb un petit allunyament d'un mes el 1917 per una malaltia. El seu vicepresident va ser Urbano Santos da Costa Ara\u00fajo.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Jerzy Karol Buzek (Smilowitz, 3 de juliol de 1940) \u00e9s un enginyer i pol\u00edtic polon\u00e8s, que va ser Primer Ministre de Pol\u00f2nia entre 1997 i 2001. Del 14 de juliol de 2009 al 17 de gener de 2012 fou President del Parlament Europeu en substituci\u00f3 de Hans-Gert P\u00f6ttering.\nEst\u00e0 casat amb Ludgarda Buzek i \u00e9s pare de l'actriu Agata Buzek.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les diction lessons s\u00f3n unes lli\u00e7ons de dicci\u00f3 que s'imparteixen a les \"acad\u00e8mies de dicci\u00f3\" per a la reducci\u00f3 de l'accent, tamb\u00e9 coneguda com a modificaci\u00f3 o neutralitzaci\u00f3 de l'accent, \u00e9s un enfocament sistem\u00e0tic per aprendre o adoptar un nou accent de parla. \u00c9s el proc\u00e9s d'aprenentatge del sistema sonor (o fonologia ) i l'entonaci\u00f3 mel\u00f2dica d'una llengua perqu\u00e8 el parlant no nadiu pugui comunicar-se amb claredat. En alguns casos, l'objectiu de l'estudiant pot consistir en eliminar completament el seu accent original.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El concepte de viol\u00e8ncia simb\u00f2lica (tamb\u00e9 tradu\u00eft com a poder simb\u00f2lic) va fer aparici\u00f3 per primer cop en l'obra sociol\u00f2gica de Pierre Bourdieu per tal de definir els modes t\u00e0cits i gaireb\u00e9 inconscients en els quals s'exerceix dominaci\u00f3 social i cultural, i m\u00e9s exactament des dels mateixos h\u00e0bits socials del dia a dia que s'exerceixen sobre subjectes conscients. Aquesta viol\u00e8ncia \u00e9s simb\u00f2lica en tant que t\u00e9 el rol de disciplina emprada contra un altre per recordar i confirmar el lloc que li pertoca en la jerarquia de la societat. Un terme proper a algunes de les seves connotacions \u00e9s del \"poder tou\". La viol\u00e8ncia simb\u00f2lica implica accions expl\u00edcites o impl\u00edcites que tenen un sentit discriminatori o insultant, sempre retornant a la q\u00fcesti\u00f3 de qui mant\u00e9 l'hegemonia en una societat. Per exemple, la dominaci\u00f3 de g\u00e8nere i el racisme. Aquesta viol\u00e8ncia mant\u00e9 el seu efecte malgrat una percepci\u00f3 err\u00f2nia de les relacions del poder que tenen lloc en un indret donat. Mentre que la viol\u00e8ncia simb\u00f2lica requereix un dominant, tamb\u00e9 requereix que un dominat reconegui la posici\u00f3 que se li ha assignat en l'intercanvi de valor social que t\u00e9 lloc entre tots dos.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Brutus \u00e9s un tractat de ret\u00f2rica de l'escriptor i pol\u00edtic rom\u00e0 Cicer\u00f3. Va escriure diversos tractats te\u00f2rics de ret\u00f2rica, entre ells Orator, De Oratore, Topica,... i Brutus. El t\u00edtol Brutus li ve del nom d'un dels personatges d'aquesta obra, Brutus, un jove amic de Cicer\u00f3 que despuntava en eloq\u00fc\u00e8ncia. Aquesta obra \u00e9s comunament subtitulada com a De illustribus oratoribus o De oratoribus claris, \u00e9s a dir, \"sobre els oradors distingits\". Est\u00e0 compost com un di\u00e0leg entre tres personatges, Brutus, \u00c0tic i el mateix Cicer\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Germinal Vidal (Barcelona, 1915 - 1936) fou un dirigent comunista catal\u00e0. De formaci\u00f3 autodidacta, era membre del Bloc Obrer i Camperol, i dirig\u00ed les joventuts comunistes primerament del Bloc i despr\u00e9s del Partit Obrer d'Unificaci\u00f3 Marxista (POUM), conegudes com a Joventut Comunista Ib\u00e8rica (JCI) des del 1934. Particip\u00e0 en els fets del sis d'octubre com a membre de l'Alian\u00e7a Obrera i despr\u00e9s pass\u00e0 a la clandestinitat.Va morir lluitant el 19 de juliol de 1936 a la pla\u00e7a de la Universitat, en intentar resistir l'avan\u00e7 de les tropes militars revoltades del general Manuel Goded Llopis. Durant els primers mesos de la guerra fou destacat per la propaganda comunista i republicana com un dels primers m\u00e0rtirs de la resist\u00e8ncia antifeixista.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El feixisme clerical \u00e9s una ideologia que combina les doctrines pol\u00edtiques i econ\u00f2miques del feixisme amb elclericalisme. El terme s'ha utilitzat per descriure organitzacions i moviments que combinen elements religiosos amb el feixisme, reben suport d'organitzacions religioses que defensen la simpatia pel feixisme o r\u00e8gims feixistes en qu\u00e8 el clergat t\u00e9 un paper protagonista.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Ibrahim Boubacar Ke\u00efta   (Koutiala, 29 de gener de 1945 \u2013 Bamako, 16 de gener de 2022) va ser un pol\u00edtic i president de Mali. Va ser ambaixador de Mali entre 1992 i 1993, Primer Ministre de Mali entre 1994 a 2000 i President de l'Assemblea Nacional de Mali des de 2002 a 2007. Va fundar un partit pol\u00edtic, \"Assemblea per Mali\" en 2001, i va dirigit el partit des de llavors. El 12 d'agost de 2013, Ke\u00efta va ser escollit com a president del pa\u00eds.\nEl 18 d'agost de 2020 va ser arrestat per militars que estaven duent a terme un cop d'estat. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia Ibrahim Boubacar Ke\u00efta es va veure obligat a dimitir i a dissoldre el govern i el parlament.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'anocr\u00e0cia \u00e9s una forma de govern o r\u00e8gim pol\u00edtic caracteritzat per la mestria d'una elit en la qual el l\u00edder canvia, que no \u00e9s ni plenament una democr\u00e0cia ni totalment une autocr\u00e0cia, essent sovint subjecte a la inestabilitat pol\u00edtica. \"Una anocr\u00e0cia de cada dues pateix, en efecte, un canvi de r\u00e8gim major menys de cinc anys despr\u00e9s d'haver estat institu\u00efda\"No \u00e9s una oligarquia (puix que a cada moment mana un sol individu) per\u00f2 tampoc una autocr\u00e0cia (per la inestabilitat del l\u00edder i el poder a l'ombra dels rivals).\nEl terme anocr\u00e0cia s'utilitza sovint per als r\u00e8gims de transici\u00f3. Sobretot despr\u00e9s de la caiguda d'un r\u00e8gim o d'una revoluci\u00f3, com la Terror, despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 Francesa, o el per\u00edode d'inestabilitat despr\u00e9s de la Primavera \u00e0rab a Tun\u00edsia.\nPolitic\u00f2legs de pa\u00efsos anglosaxons parlen danocr\u00e0cia oberta (m\u00e9s a prop d'una democr\u00e0cia) i danocr\u00e0cia tancada (m\u00e9s a prop d'una dictadura) Tamb\u00e9 \u00e9s la pol\u00edtica pr\u00f2pia dels pa\u00efsos amb uns senyors de la guerra poderosos, que competeixen entre si pel domini del territori amb l'ajut dels seus clans i aliats. Els pa\u00efsos anocr\u00e0tics acostumen a estar en un estat de forta viol\u00e8ncia permanent i sovint en transici\u00f3 entre diversos r\u00e8gims pol\u00edtics. La viol\u00e8ncia es produeix tant en el passatge d'un l\u00edder a un altre (guerra) com en la repressi\u00f3 exercida quan una facci\u00f3 assoleix la dominaci\u00f3.\nUn exemple de pa\u00eds en anocr\u00e0cia \u00e9s Som\u00e0lia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Cesaropapisme, mot nascut a mitjans del segle xix, designa un sistema de govern temporal (c\u00e8sar) qui, amb voluntat de dominaci\u00f3 universal, cerca exercir el seu poder sobre els afers espirituals (el poder espiritual del Papa). L'emperador usurpa doncs el poder sobre els afers de l'Esgl\u00e9sia. Ocupa, a m\u00e9s, un lloc privilegiat a l'esfera legislativa i teol\u00f2gica de l'Esgl\u00e9sia. En el cas de les monarquies, es pot parlar de teocr\u00e0cia reial. El problema que posen les relacions entre els poders temporal i espiritual \u00e9s el seg\u00fcent: que \u00e9s saber que dirigeix el nom de D\u00e9u; cal, per tant, determinar si \u00e9s el Papa o el Patriarca qui est\u00e0 sotm\u00e8s a l'emperador en tant que ciutad\u00e0 rom\u00e0 o si l'emperador est\u00e0 sotm\u00e8s al papa en tant que cristi\u00e0. El naixement del cesaropapisme \u00e9s contemporani a la conversi\u00f3 de l'emperador Constant\u00ed a inicis del segle iv. Aquesta mena de govern est\u00e0 lligada a l'antiguitat tardana i a l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient. A Occident, es refereix al per\u00edode otoni\u00e0.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Sistema d\u2019Informaci\u00f3 de Schengen (SIS) \u00e9s una base de dades governamental mantinguda per la Comissi\u00f3 Europea. El SIS \u00e9s utilitzat per 31 pa\u00efsos europeus per trobar informaci\u00f3 sobre persones i entitats a efectes de seguretat nacional, control de fronteres i aplicaci\u00f3 de la llei des del 2001. Una segona versi\u00f3 t\u00e8cnica d'aquest sistema, SIS II, va entrar en funcionament el 9 d'abril de 2013.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'autogovern \u00e9s l'autonomia d'una jurisdicci\u00f3 que es regeix a si mateixa, en qu\u00e8 cap poder extern t\u00e9 autoritat sobre aquesta. L'autogovern constitueix una forma de sobirania. En el dret, l'autogovern pot referir-se a nacions, ciutats i altres entitats en el dret p\u00fablic i a associacions en el dret privat.\nEn la filosofia pol\u00edtica, quan el terme autogovern \u00e9s emprat per a referir-se a una naci\u00f3 o democr\u00e0cia acostuma a intercanviar-se amb el d'autodeterminaci\u00f3 o sobirania nacional. En canvi, quan el terme es refereix al projecte pol\u00edtic de l'anarquisme es refereix a l'ordre legal voluntari, d'una societat sense Estat, basat en la sobirania individual.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'assistencialisme consisteix en la feina que fan els organismes governamentals o privats de proveir serveis a les persones sense casa com ara dutxes p\u00fabliques, serveis de bugaderia, albergs o menjadors socials a preus molt redu\u00efts o gratu\u00eftament.\nEntre els operadors moderns de la cooperaci\u00f3 internacional, el concepte d'assistencialisme \u00e9s considerat poc convenient, es veu com un pal\u00b7liatiu que, en la major part dels casos, no porta a la soluci\u00f3 dels problemes socials dels individus o dels grups m\u00e9s necessitats de la societat. Seria el contrari de l'adagi atribu\u00eft a Gandhi: \"No li regalis un peix, ensenya'l a pescar\".", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Manifest de Juneda \u00e9s un manifest que va redactar Pasqual Maragall al municipi de Juneda (les Garrigues) i publicat pel diari Segre que proposa que els catalans deixin de pagar alguns impostos si en el termini de 30 dies el Constitucional no ha dictat una sent\u00e8ncia \"ferma i justa\" sobre l'Estatut.El text recupera una iniciativa que van aplicar el 1899 comerciants i empresaris de Catalunya (b\u00e0sicament de Barcelona) denominada \"tancament de caixes\" i que va consistir a deixar de pagar una nova contribuci\u00f3 imposada per una llei del llavors gabinet Francisco Silvela i el seu ministre d'Economia Raimundo Fern\u00e1ndez Villaverde.\nEl manifest va ser signat per diverses persones i dirigents d'entitats de la societat lleidatana. Entre aquestes hi ha la presidenta de la Cambra de T\u00e0rrega, Sylvia Falip; exdirigents sindicalistes agraris com Josep Puigpelat o Josep Maria Besora (exdirector general de Desenvolupament Rural) i responsables d'entitats agroramaderes, entre ells Antoni Pan\u00e9 (gerent de la cooperativa d'Ivars) i Ramon Armengol (responsable de porc\u00ed de la Federaci\u00f3 de Cooperatives de Catalunya).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Sol\u00b7licitud d'Informaci\u00f3 Complement\u00e0ria a l'Entrada Nacional (en angl\u00e8s: Supplementary Information Request at the National Entry, SIRENE) \u00e9s un sistema d'intercanvi entre els Estats membres de l'espai Schengen d'informaci\u00f3 complement\u00e0ria sobre descripcions, la finalitat del qual \u00e9s el manteniment de la seguretat p\u00fablica, el suport a la policia, la cooperaci\u00f3 judicial i la gesti\u00f3 del control de les fronteres exteriors.Les Oficines SIRENE a cada Estat membre de l'espai Schengen comuniquen la informaci\u00f3 complement\u00e0ria sobre descripcions, coordinen les operacions relatives a les descripcions registrades al Sistema d'Informaci\u00f3 Schengen (SIS) i garanteixen que es prenen les mesures adequades quan es det\u00e9 una persona buscada, quan intente tornar a entrar una persona a qui ja ha estat denegada l'entrada a l'espai Schengen, quan es trobe una persona desapareguda, quan es confisque un cotxe o un document d'identitat robats, etc. A m\u00e9s, les Oficines SIRENE tamb\u00e9 intercanvien dades rellevants per a la cooperaci\u00f3 policial i judicial, consulten les bases de dades, coordinen les operacions transfrontereres, etc.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Judici d'intenci\u00f3 en ret\u00f2rica \u00e9s una cr\u00edtica, acusaci\u00f3 o condemna no dels actes o del mal que una persona ha fet, sin\u00f3 de les suposades i sovint mal interpretades intencions d'aquesta persona. L'expressi\u00f3 \u00e9s d'origen franc\u00e8s: proc\u00e8s d'intention i data de principis del segle xix. \u00c9s una de les t\u00e8cniques ret\u00f2riques per rebutjar un acte o una proposici\u00f3 amb el pretext que dissimula idees o intencions inconfessables. L'error en la premissa \u00e9s que pren una suposici\u00f3 com un fet sense provar-la. Es pot considerar com una subcategoria de l'argumentum ad hominem. La suposada mala intenci\u00f3 no \u00e9s sempre un argument arbitrari, si a m\u00e9s del judici, l'enunciant porta proves contundents i acceptats d'aquesta intenci\u00f3.En dret penal, la prova de la intencionalitat d'un acte criminal \u00e9s un element crucial per diferenciar entre delictes dolosos i delictes imprudents. La dificultat \u00e9s comprovar-ne la intencionalitat, que \u00e9s un element subjectiu d'una acci\u00f3 que nom\u00e9s es pot inferir amb molta prud\u00e8ncia des de fets concrets o indicis verificats. D'un costat hi ha la materialitat objectiva d'una acci\u00f3 i els seus efectes, i de l'altre costat la dif\u00edcil q\u00fcesti\u00f3 de la motivaci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Govern titella i r\u00e8gim titella \u00e9s un estat independent de jure per\u00f2 de fet totalment dependent d'un poder extern i sotm\u00e8s a les seves ordres. Els estats titella tenen sobirania nominal, per\u00f2 una pot\u00e8ncia estrangera exerceix efectivament el control mitjan\u00e7ant mitjans com ara interessos financers, suport econ\u00f2mic o militar.\n\nEls estats titella es distingeixen dels aliats, que trien les seves accions pel seu compte o d'acord amb els tractats als quals van signar volunt\u00e0riament. Els estats titella es veuen obligats a donar suport legal a les accions que ja ha fet una pot\u00e8ncia estrangera.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una comissi\u00f3 del Congr\u00e9s \u00e9s una suborganitzaci\u00f3 legislativa del Congr\u00e9s dels Estats Units que s'ocupa d'una tasca en q\u00fcesti\u00f3 (en lloc d'encarregar-se de les tasques gen\u00e8riques del Congr\u00e9s). Els membres d'una comissi\u00f3 adquireixen coneixements especialitzats dels temes sota la seva jurisdicci\u00f3. Com a \u00abpetites assemblees\u00bb que s\u00f3n, les comissions supervisen les operacions del govern, identifiquen \u00e0mbits que podrien necessitar revisi\u00f3 legislativa, reuneixen i avaluen informacions i emeten recomanacions al Congr\u00e9s.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Homo sacer (expressi\u00f3 llatina que significa \u00abhome sagrat\u00bb) \u00e9s un estatus que prov\u00e9 del dret rom\u00e0 arcaic: es tracta d'una persona que \u00e9s exclosa, a qui qualsevol pot matar sense que es consideri homicidi (qui occidit parricidi no damnatur), per\u00f2 que no pot \u00e9sser l'objecte d'un sacrifici hum\u00e0 en el marc d'una cerim\u00f2nia religiosa (neque fas est eum immolari). Aquesta persona no disposa ja de cap dret c\u00edvic.\nEn el seu tractat De Verborum Significatione (Sobre el significat de les paraules), Sext Pompeu Fest, sota la r\u00fabrica Sacer mons, despr\u00e9s de la refer\u00e8ncia al Mont sagrat que els plebeus varen consagrar a J\u00fapiter en el moment de la seva secessi\u00f3, indica:\n\n\"Per\u00f2 hom anomena home sagrat (homo sacer) a l'home a qui el poble ha jutjat per ra\u00f3 d'un crim; no est\u00e0 perm\u00e8s sacrificar-lo, per\u00f2 qui el mati no ser\u00e0 condemnat per homicidi, ja que en la primera llei tribun\u00edcia es preveu: \u00abSi alg\u00fa mata un individu que sigui sagrat d'acord amb aquest plebiscit, no ser\u00e0 considerat homicida\u00bb. D'aqu\u00ed que s'acostumi a anomenar sagrat a l'home dolent o impur.\"Es tracta, amb el ritual primari del sacrifici, d'un dels elements fundadors del pensament m\u00e0gic-ritualista que sorgeix en la hist\u00f2ria de Roma.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El segon govern Philippe \u00e9s el quaranta-un\u00e8 govern de la Cinquena Rep\u00fablica francesa. \u00c9s el segon govern format per \u00c9douard Philippe sota el President Emmanuel Macron, despr\u00e9s de les Eleccions legislatives franceses de 2017 i la dissoluci\u00f3 del primer govern Philippe el 19 de juny de 2017.\nEl segon govern Philippe va ser format despr\u00e9s d'un esc\u00e0ndol entre ministres durant el primer govern Philippe. La R\u00e9publique En Marche!, aliats del Moviment Dem\u00f2crata (M\u00f2dem) va fer front a un esc\u00e0ndol despr\u00e9s que el partit va utilitzar fons de l'UE per pagar treballadors de partit. La ministra de defensa Sylvie Goulard va ser la primera en fer un pas, dimitint el 20 de juny de 2017. L'endem\u00e0, el ministre de Justicia Fran\u00e7ois Bayrou i la ministra d'Afers europeus, Marielle de Sarnez van fer el mateix. Richard Ferrand, Ministre de Cohesi\u00f3 Territorial, va dimitir el 19 de juny de 2017 seguint les al\u00b7legacions editorials de nepotisme de Le Canard Encha\u00een\u00e9 el 24 de maig de 2017. Macron va defensar Ferrand malgrat les al\u00b7legacions i l'enquesta p\u00fablica que mostrava que el 70% dels enquestats volien que Ferrand plegu\u00e9s. L'1 de juliol de 2017, un fiscal regional va anunciar que les autoritats havien llan\u00e7at una investigaci\u00f3 preliminar a Ferrand. Ferrand va respondre a les al\u00b7legacions dient que tot era \"legal, p\u00fablic i transparent\". Va ser un dels membres fundadors de La R\u00e9publique En Marche! I actualment \u00e9s el President de l'Assemblea Nacional.El 31 de juliol de 2018, el segon Philippe govern va sobreviure a dos mocions de confian\u00e7a despr\u00e9s de l' Cas Benalla: la primera (presentada per El grup de Republicans) va obtenir 103 sis, mentre la segona (presentada pels grups Socialistes et apparent\u00e9s, Gauche d\u00e9mocrate et r\u00e9publicaine i La France Insoumise) va obtenir 63 vots. Ambd\u00f3s moviments no van assolir el qu\u00f2rum de 289 vots requerits a l'Assemblea Nacional.Despr\u00e9s del moviment d'armilles grogues es va iniciar una moci\u00f3 de confian\u00e7a pel Partit Socialista, el Partit Comunista Franc\u00e8s i La France Insoumise el 13 de desembre de 2018 per\u00f2 el govern va sobreviure f\u00e0cilment, ja que nom\u00e9s van tenir 70 vots a favor lluny del n\u00famero requerit de 289.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Jaan T\u00f5nisson (Parr\u00f2quia de Viiratsi, Viljandi, 22 de desembre de 1868 - 1941?) va ser un pol\u00edtic estoni\u00e0, que va ocupar el c\u00e0rrec de Primer Ministre d'Est\u00f2nia en dues ocasions entre 1919 i 1920 i com a ministre de Relacions Exteriors d'Est\u00f2nia des del 1931 fins a 1932.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Jos\u00e9 Toh\u00e1 Gonz\u00e1lez (Chill\u00e1n, 6 de febrer de 1927 -Santiago de Xile, 15 de mar\u00e7 de 1974) fou un periodista i pol\u00edtic xil\u00e8 d'ascend\u00e8ncia catalana que fou Ministre de l'Interior i Defensa al govern de Salvador Allende, fou assassinat a comen\u00e7aments del r\u00e8gim militar d'Augusto Pinochet.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En pol\u00edtica, un pol\u00edtic independent \u00e9s una persona no afiliada a cap partit pol\u00edtic. Els independents poden tenir un punt de vista de centre entre els dels principals partits pol\u00edtics, o poden tenir un punt de vista sobre la base de q\u00fcestions que no sembla que cap direcci\u00f3 dels grans partits. Altres candidats independents s'associen amb un partit pol\u00edtic i potser exmembres d'aquesta, per\u00f2 optar per no posar-se sota de l'etiqueta. Una tercera categoria dels independents s\u00f3n els que poden pert\u00e0nyer o donar suport a un partit pol\u00edtic, per\u00f2 creuen que no hauria de representar formalment i per tant estar subjectes a les seves pol\u00edtiques. Finalment, alguns candidats independents poden formar un partit pol\u00edtic a efectes de candidats a c\u00e0rrecs p\u00fablics.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El federalisme fiscal \u00e9s el sistema de pagament de transfer\u00e8ncies o garanties amb el qual un govern federal comparteix els seus ingressos amb nivells de govern inferiors. Els governs federals fan servir aquest poder per enfortir les regles nacionals i els nivells.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Els Estats Units d'Am\u00e8rica celebren les seves eleccions el primer dimarts despr\u00e9s del primer dilluns del mes de novembre.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Gabrielle Alina Eugenia Maria Petit (Tournai, 20 de febrer de 1893-Schaarbeek, 1 d'abril de 1916) va ser una dona belga que va treballar i espiar pel servei secret brit\u00e0nic durant la Primera Guerra Mundial. Va morir executada el 1916. Va esdevenir una hero\u00efna nacional belga en acabar la guerra.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Le Partit Liberal d'Austr\u00e0lia (en angl\u00e8s: Liberal Party of Australia, que ben sovint s'abreuja en Liberals o en Libs) \u00e9s un partit pol\u00edtic australi\u00e0. Va ser fundat el 1944, un any despr\u00e9s de les eleccions federals per a substituir el Partit de la Unitat d'Austr\u00e0lia (en angl\u00e8s: United Australia Party).\nSe situa al centre-dret de l'escenari pol\u00edtic australi\u00e0 i s'oposa al seu adversari de centreesquerra, el Partit Laborista d'Austr\u00e0lia (en angl\u00e8s: Australian Labor Party) durant les eleccions federals o territorials. Pel que fa al nivell internacional, \u00e9s membre de la Uni\u00f3 democr\u00e0tica internacional. El partit ha dirigit el govern federal entre 1949 i 1972, del 1975 al 1983 i del 1996 al 2007.\n\n", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En l\u00f2gica, Secundum quid o generalitzaci\u00f3 precipitada, \u00e9s una fal\u00b7l\u00e0cia que es comet en inferir una conclusi\u00f3 general a partir d'una evid\u00e8ncia insuficient. Una generalitzaci\u00f3 precipitada pot ser entesa com una mala inducci\u00f3 (sense cog\u00e8ncia). Per exemple, considereu l'argument seg\u00fcent:\n\nEl Joan \u00e9s alt i \u00e9s r\u00e0pid.\nLa Maria \u00e9s alta i \u00e9s r\u00e0pida.\nEl Matias \u00e9s alt i \u00e9s r\u00e0pid.\nPer tant, totes les persones altes s\u00f3n r\u00e0pides.Concloure que totes les persones altes s\u00f3n r\u00e0pides, perqu\u00e8 n'hi hagi tres que ho siguin, \u00e9s una generalitzaci\u00f3 precipitada. \u00c9s molt probable que hi hagi persones que siguin altes i que, no obstant aix\u00f2, no siguin r\u00e0pides.\nEl l\u00edmit entre una generalitzaci\u00f3 precipitada i una bona inducci\u00f3 de vegades pot ser dif\u00fas, i establir un criteri clar per a distingir-les \u00e9s part del problema de la inducci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En ret\u00f2rica, s'anomena ep\u00edmone a una figura que consisteix a repetir sense interval una mateixa paraula per donar \u00e8mfasi al que es diu, o a intercalar diverses vegades en una composici\u00f3 po\u00e8tica un mateix vers o una mateixa expressi\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'ambaixador extraordinari i plenipotenciari \u00e9s el cap d'una missi\u00f3 diplom\u00e0tica o ambaixada. Funcionari diplom\u00e0tic de primera classe, amb Missi\u00f3 permanent a prop d'un altre Govern, representant de l'Estat sobir\u00e0 que li envia i, a m\u00e9s, de la persona del seu Cap d'Estat. Antigament, es designava aix\u00ed aquells ambaixadors no residents en missions temporals per diferenciar-los dels ambaixadors normals permanents. Aquesta apel\u00b7laci\u00f3 va provocar disc\u00f2rdies amb aquests \u00faltims per les connotacions negatives del terme, que suggerien un rang inferior, per la qual cosa es va estendre aquesta denominaci\u00f3 a tots els ambaixadors. L'expressi\u00f3 \u00abplenipotenciari\u00bb tamb\u00e9 est\u00e0 caient en des\u00fas, ja que significa la possessi\u00f3 de plens poders per exercir les funcions normals d'un ambaixador.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Rep\u00fablica en Marxa o En Marxa (en franc\u00e9s: La R\u00e9publique En Marche!, LaREM), tamb\u00e9 conegut pel seu nom oficial Association pour le renouvellement de la vie politique (Associaci\u00f3 per la renovaci\u00f3 de la vida pol\u00edtica), \u00e9s un partit pol\u00edtic franc\u00e8s socioliberal creat el 6 d'abril del 2016 per Emmanuel Macron, exministre d'Economia, Ind\u00fastria i Afers Digitals, i candidat a les eleccions presidencials franceses de 2017. Macron considera que En marche! \u00e9s un moviment progressista. El nom del partit t\u00e9 les seves mateixes inicials.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un  becari  \u00e9s, per extensi\u00f3 qualsevol persona que gaudeix d'una beca ja sigui estatal o per part d'una entitat privada.La concepci\u00f3 moderna ens apropa m\u00e9s al concepte d'un estudiant que dins d'un organisme p\u00fablic o privat pot realitzar pr\u00e0ctiques en empreses, ja sigui amb retribuci\u00f3 econ\u00f2mica o sense, i amb l'objectiu d'anar endinsant-se al m\u00f3n laboral o prestant el coneixement adquirit en els seus estudis per desenvolupar projecte sobre investigacions\nEs podrien citar molts exemples, com pot ser el  Programa Leonardo  que formant part del Programa d'Aprenentatge Permanent de la Uni\u00f3 Europea permet l'estudiant que ja ha finalitzat els seus estudis realitzar pr\u00e0ctiques a l'estranger, rebent a canvi una quantitat econ\u00f2mica.\nDe vegades s'empra com a sin\u00f2nim del terme \"passant\", encara que en la realitat s\u00f3n dues coses diferents, ja que en aquest cas seria qui, havent culminat els estudis corresponents, sigui contractat amb l'\u00fanica finalitat que desenvolupi una primera experi\u00e8ncia laboral relacionada amb els objectius educatius de la formaci\u00f3 rebuda.\nM\u00e9s recentment els becaris s\u00f3n els que sent estudiants, s\u00f3n contractats per una entitat (estatal o no), amb la finalitat de brindar un ajut econ\u00f2mic per contribuir al cost dels seus estudis (tot millorant els seus coneixements amb la pr\u00e0ctica), a canvi de la prestaci\u00f3 de tasques.\nEn l'actualitat, la concessi\u00f3 de beques a titulats \u00e9s objecte de controv\u00e8rsia a Espanya, ja que es consideren com a treball encobert (per tant, serien un frau a la Seguretat Social i a l'Estatut dels treballadors).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un partit d'arreplega o partit arreplegador \u00e9s un partit pol\u00edtic que pret\u00e9n atraure votants d'ideologies i punts de vista diversos. Aix\u00f2 contrasta amb el que fan habitualment els partits pol\u00edtics que defensen una ideologia clara i cerquen que els votants s'adhereixin a aquesta ideologia i convencin la gent cap a ella.El terme va ser introdu\u00eft per Otto Kirchheimer el 1966 per referir-se a una nova tipologia de partit que apareix despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial a causa de l'exig\u00e8ncia per part dels partits de masses d'atraure el m\u00e0xim nombre d'electors i de transcendir els interessos de grup per tal d'aconseguir una major confian\u00e7a general.\nAlgunes caracter\u00edstiques que distingeixen el partit d'arreplega del que cerca un tipus concret de votant serien:\n\nUna dr\u00e0stica reducci\u00f3 del bagatge ideol\u00f2gic\nUn menor \u00e8mfasi en una determinada classe social per reclutar electors entre tota la poblaci\u00f3\nAssegurar l'acc\u00e9s a diversos grups d'inter\u00e8s.De la mateixa manera, la principal caracter\u00edstica d'aquests partits, segons Kirchheimer, \u00e9s la de concentrar les seves energies en la competici\u00f3 electoral a trav\u00e9s de l'elecci\u00f3 de temes amb els que cerquen un ampli consens amb la poblaci\u00f3 general (com pot ser la seguretat ciutadana, un tema utilitzat des de diverses perspectives per les principals forces pol\u00edtiques que aspiren al govern).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El consociativisme (adaptaci\u00f3 de l'angl\u00e8s consociationalism) \u00e9s una forma de govern que es dona en els sistemes pol\u00edtics democr\u00e0tics en qu\u00e8 les societats estan dividides en diferents nacions sota un mateix estat, com per exemple B\u00e8lgica. Consisteix a repartir el poder pol\u00edtic de manera que la majoria l\u00f2gica operi tenint en compte la majoria per\u00f2 alhora tamb\u00e9 les minories \u00e8tniques, ling\u00fc\u00edstiques o religioses de diferents grups socioculturals o nacionals. Aix\u00ed, les institucions pol\u00edtiques del pa\u00eds estan compostes per percentatges equitatius a partir de les sensibilitats existents.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una gran coalici\u00f3 (de l'alemany Gro\u00dfe Koalition) \u00e9s un govern de coalici\u00f3 que es desenvolupa en un sistema parlamentari multipartidista en el qual els dos grans partits pol\u00edtics s'uneixen per constituir un coalici\u00f3 de govern.\nEl terme s'utilitza habitualment als pa\u00efsos on hi ha dos partits predominants amb orientacions ideol\u00f2giques diferents, a m\u00e9s d'altres partits menors que s\u00f3n capa\u00e7os d'assegurar-se una representaci\u00f3 al parlament. Els dos grans partits intenten obtenir suficients escons per poder formar un govern majoritari, i si aix\u00f2 no passa, cadascun dels dos grans partits intenta entrar en coalici\u00f3 amb partits menors que tinguin una orientaci\u00f3 ideol\u00f2gica similar.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una secessi\u00f3 \u00e9s l'acte de retirar-se d'una organitzaci\u00f3, uni\u00f3 o entitat pol\u00edtica. T\u00edpicament, hi ha un fort factor diferencial que motiva la retirada. La paraula deriva del llat\u00ed secessio. que significa \u00abapart, col\u00b7loqui reservat\u00bb i m\u00e9s tard \u00absecessi\u00f3 i retirada\u00bb.La secessi\u00f3 pot ser un fet o un dret. Com a dret el fenomen pol\u00edtic de la secessi\u00f3 requereix la pr\u00e8via exist\u00e8ncia d'un Estat Federal o Confederal, del qual forma part l'Estat que manifesta la seva voluntat de separar-se'n. La secessi\u00f3 en els fet es semblant a la independ\u00e8ncia o el cisma: separar-se d'una entitat pol\u00edtica amb la qual hom ha estat unit per formar una entitat o estat nou.\nQuan afecta a un territori o divisi\u00f3 administrativa, la secessi\u00f3 es pot produir de diverses maneres. D'una banda cal observar si l'antiga unitat es dissol en fragments o b\u00e9 una porci\u00f3 se'n separa per\u00f2 la resta roman id\u00e8ntica. D'altra banda cal analitzar si la nova entitat esdev\u00e9 un nou agent com un tot independent o b\u00e9 s'agrega a altres entitats ve\u00efnes (relaci\u00f3 amb l'irredemptisme) o fins i tot es divideix en territoris m\u00e9s petits diferents. Per \u00faltim, cal distingir entre el poder dels territori afectats i si aquesta secessi\u00f3 inclou minories contr\u00e0ries a la separaci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La finestra d'Overton, o tamb\u00e9 finestra de discurs, \u00e9s el rang, dins d'una gamma d'idees, que directors, polemistes i tertulians als mitjans de comunicaci\u00f3 consideren aptes o acceptables per al seu p\u00fablic. Aquesta teoria es considera descrita per primera vegada per Joseph Overton, un antic vicepresident del Mackinac Center for Public Policy, per a qui la viabilitat pol\u00edtica d'una proposta o idea dep\u00e8n en gran part del fet que aquesta estigui dins d'aquesta finestra o rang, m\u00e9s que de les prefer\u00e8ncies individuals dels pol\u00edtics.Per a Overton, els graus d'acceptaci\u00f3 per part de l'anomenada \"opini\u00f3 p\u00fablica\" d'una poblaci\u00f3 donada s\u00f3n impensable, radical, acceptable, assenyada, popular i pol\u00edtica. Aix\u00ed, per a fer viable una idea, sempre segons ell, l'estrat\u00e8gia hauria de ser primer de tot situar-la dins de la finestra, si no hi era, per a despr\u00e9s anar-la despla\u00e7ant des de l'inacceptable a popular i pol\u00edtica. La finestra es pot despla\u00e7ar, escur\u00e7ar i allargar.Despr\u00e9s d'ell, altres autors han desenvolupat m\u00e9s aquesta teoria, especialment buscant estrat\u00e8gies per a incloure dins de la finestra idees que majorit\u00e0riament n'estan excloses, dites \"en la franja externa\", \u00e9s a dir, considerades inacceptables i marginals. Una de les t\u00e8cniques m\u00e9s aplicades \u00e9s la de promoure expressament idees molt inacceptables, de manera que per \"equidist\u00e0ncia\" o comparaci\u00f3 la finestra s'hi acosta, esdevenint acceptables o fins i tot populars idees que mai abans s'haurien plantejat com a acceptables.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Ag\u00e8ncia Europea de Defensa (EDA) \u00e9s una ag\u00e8ncia de la Uni\u00f3 Europea (UE) encarregada de vetllar per la seguretat dels Estats membres de la Uni\u00f3.\n\n", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les Forces d'Alliberament Africanes de Maurit\u00e0nia (FLAM) s\u00f3n una organitzaci\u00f3 pol\u00edtica i militar de Maurit\u00e0nia. Foren creades el 1983 per un grup de caps negres mauritans que volien unificar les diferents faccions oposades a la dominaci\u00f3 dels \u00e0rabs i a les pr\u00e0ctiques d'esclavatge sovint aplicats a les poblacions negres. Es considera una organitzaci\u00f3 nacional oberta a totes les comunitats. La seva activitat militar \u00e9s molt redu\u00efda.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'escolta telef\u00f2nica \u00e9s la vigil\u00e0ncia sobre converses telef\u00f2niques convencionals o sobre Internet, sovint per mitjans dissimulats. Les disposicions legals permeten a la just\u00edcia autoritzar l'escolta telef\u00f2nica per les autoritats o ag\u00e8ncies d'informaci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La monarquia heredit\u00e0ria \u00e9s la forma m\u00e9s comuna de monarquia. La corona es passa entre membres de la mateixa fam\u00edlia o dinastia. Aquest sistema compta amb els avantatges de l'estabilitat, la continu\u00eftat i la previsibilitat. Quan el rei o la reina mor o abdica, el poder passa a mans d'alg\u00fa de la propera generaci\u00f3, usualment per ordre d'edat. Normalment l'ordre de successi\u00f3 es fixa mitjan\u00e7ant una llei espec\u00edfica. Prima l'edat, per\u00f2 en el passat es van emprar altres par\u00e0metres com la rotaci\u00f3 o el tanistry irland\u00e8s.\nUna q\u00fcesti\u00f3 espec\u00edfica \u00e9s l'ordre dels homes i les dones. La llei s\u00e0lica, per exemple, fixa que tenen prefer\u00e8ncia els barons de la fam\u00edlia, tot i que no exclou l'acc\u00e9s al tron de les dones, com s\u00ed que passa en l'anomenada successi\u00f3 agnat\u00edcia. Per contra, la successi\u00f3 cognat\u00edcia no t\u00e9 en compte el sexe de l'hereu sin\u00f3 nom\u00e9s qui \u00e9s el fill o la filla gran dels actuals reis.\nLa monarquia heredit\u00e0ria pot ser electiva, en el sentit que es pot elegir monarca per\u00f2 nom\u00e9s entre els membres de la fam\u00edlia que compleixin determinats requisits. Aquest m\u00e8tode, usual en el passat, solia consistir en el fet que el rei elegia el seu successor ja en vida i influ\u00efa la voluntat de la cort, de manera que en morir aquests escollien el candidat desitjat. Aquest sistema va ser freq\u00fcent a l'edat mitjana, si b\u00e9 les regles de la majoria de pa\u00efsos es van fixar a comen\u00e7ament de l'Edat moderna per garantir una monarquia heredit\u00e0ria s\u00f2lida.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El prebost era un funcionari p\u00fablic elegit pel rei per a l'administraci\u00f3 econ\u00f2mica i judicial dels dominis que li eren confiats durant l'edat mitjana i l'Antic R\u00e8gim. En l'antic dret franc\u00e8s, prebost s'aplica diferents significats i s'aplica a diferents funcions. Etimol\u00f2gicament prov\u00e9 del llat\u00ed praepositus (encarregat) s'aplica a tota aquella persona que dirigeix una secci\u00f3 dedicada al servei p\u00fablic, una posici\u00f3 que, segons els vells principis, es correspon amb un dret de jurisdicci\u00f3.\nA partir del segle xi, els Capet van retirar l'administraci\u00f3 dels dominis reials als nobles per confiada als capitosts, generalment burgesos acomodats que tenien el dret de percebre les rendes del rei en el seu jurisdicci\u00f3 o prebostat. Aquesta pr\u00e0ctica, beneficiosa per a les finances reials, va propiciar greus abusos i, des de finals del segle xii, el prebost va estar controlat per un batlliu anomenat itinerant. Despr\u00e9s, en el segle xiii van ser controlats per un batlliu i un senescal amb resid\u00e8ncia fixa.\nCal distingir entre els prebosts reials, la jurisdicci\u00f3 comprenia un domini reial, dels diferents prebosts m\u00e9s avall esmentats, aix\u00ed com dels altres capitosts la jurisdicci\u00f3 abastava les terres senyorials, dependents del Regne de Fran\u00e7a.\nEls principals capitosts eren:\n\nPrebost reial\nPrebost de mariscals\nPrebost de palau o Gran Prebost de Fran\u00e7a\nPrebost general o Gran Prebost d'economia\nPrebost de mercaders\nPrebost de Par\u00eds", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'emprenedoria social \u00e9s un enfocament de persones, grups, empreses de nova creaci\u00f3 o emprenedors, en el qual desenvolupen, financen i implementen solucions a problemes socials, culturals o mediambientals. Aquest concepte es pot aplicar a una \u00e0mplia gamma d'organitzacions, que varien en mida, objectius i creences. Els emprenedors amb \u00e0nim de lucre solen mesurar el rendiment mitjan\u00e7ant m\u00e8triques empresarials com el benefici, la xifra de negoci i l'augment dels preus de les accions. Tanmateix, els emprenedors socials no tenen \u00e0nim de lucre o combinen objectius amb finalitats de lucre amb generar un \"retorn a la societat\" positiu. Per tant, utilitzen m\u00e8triques diferents. L'emprenedoria social acostuma intentar ampliar els objectius socials, culturals i mediambientals sovint associats al tercer sector en \u00e0rees com la reducci\u00f3 de la pobresa, l'atenci\u00f3 sanit\u00e0ria i el desenvolupament comunitari.\nDe vegades, es poden constituir empreses socials amb \u00e0nim de lucre per donar suport als objectius socials o culturals de l'organitzaci\u00f3, per\u00f2 no com a finalitat en si mateixes. Per exemple, una organitzaci\u00f3 que t\u00e9 com a objectiu proporcionar habitatge i ocupaci\u00f3 a les persones sense llar pot gestionar un restaurant, tant per recaptar diners com per proporcionar ocupaci\u00f3 a les persones sense llar.\nA la d\u00e8cada de 2010, l'emprenedoria social va ser facilitada per l'\u00fas d'Internet, en particular les xarxes socials. Aquests llocs web permeten als emprenedors socials arribar a nombroses persones que no estan geogr\u00e0ficament properes i que comparteixen els mateixos objectius i animar-les a col\u00b7laborar en l\u00ednia, a con\u00e8ixer els problemes, a difondre informaci\u00f3 sobre els esdeveniments i activitats del grup i recaptar fons mitjan\u00e7ant el micromecenatge.\nEn els darrers anys, els investigadors demanen una millor comprensi\u00f3 de l'ecosistema en qu\u00e8 es desenvolupa l'emprenedoria social i de les empreses socials. Aix\u00f2 els ajudar\u00e0 a formular una millor estrat\u00e8gia i a ajudar a assolir el seu objecte de doble bottom line.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La dreta alternativa (abreujat i conegut en angl\u00e8s com alt-right) \u00e9s una ideologia de dretes que es presenta com a alternativa al conservadorisme tradicional estatunidenc. Es diu que el terme va ser encunyat pel professor Paul Gottfried en una carta al Club H. L. Mencken, popularitzant despr\u00e9s el seu \u00fas el president del National Policy Institute i fundador de la revista Alternative Right, Richard Spencer.Encara que no hi hagi posicions oficials definides, \u00e9s un moviment al qual diferents autors li assignen trets com ara el suprematisme blanc i el nativisme pol\u00edtic. Arran de les eleccions presidencials del 2016 la majoria dels seguidors han donat suport al candidat del Partit Republic\u00e0 a la presid\u00e8ncia dels Estats Units, Donald Trump. Hi ha a m\u00e9s un tret associat als membres de l'alt-right que \u00e9s el gust fetitxista per les dones \u00e8tnicament asi\u00e0tiques.Abans de comen\u00e7ar a fer-se'n ress\u00f2 pels mitjans de masses, les idees eren compartides sovint mitjan\u00e7ant mems en f\u00f2rums en l\u00ednia com 4chan. Un dels considerats difusors m\u00e9s destacats \u00e9s Milo Yiannopoulos.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La llibertat econ\u00f2mica \u00e9s la llibertat per produir, comerciar i consumir qualsevol b\u00e9 o servei adquirit sense l'\u00fas de la for\u00e7a, frau o robatori. La llibertat econ\u00f2mica encarnada a l'estat de dret, els drets de propietat i la llibertat contractual, i caracteritzada per l'obertura interna i externa dels mercats, la protecci\u00f3 dels drets de propietat i la llibertat d'iniciativa econ\u00f2mica. Actualment, el concepte s'utilitza i s'associa amb el sistema de mercat lliure.\nEls \u00edndexs de llibertat econ\u00f2mica assagen de mesurar la llibertat econ\u00f2mic, i els estudis emp\u00edrics basats en alguns d'aquests r\u00e0nquings han demostrat que estan correlacionats amb el creixement econ\u00f2mic i la reducci\u00f3 de la pobresa.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un estat multinacional \u00e9s un estat-naci\u00f3 compost per diverses cultures, en ocasions rivals, que barallen pel seu control. En ell \u00e9s freq\u00fcent una situaci\u00f3 tibant, per\u00f2 pot arribar a estabilitzar-se per llargs per\u00edodes si l'equilibri de poder s'administrara acuradament.\nLa majoria d'aquests estats solen concloure les disputes amb una opci\u00f3 dins d'un xicotet conjunt:\n\nuna federaci\u00f3 que delega a cada naci\u00f3 algunes compet\u00e8ncies dins de l'estat, com el cas del Canad\u00e0, Su\u00efssa, R\u00fassia, \u00cdndia, Nig\u00e8ria com a Estats Aut\u00f2noms; Bol\u00edvia, Equador, B\u00e8lgica, Espanya, Xina, Nicaragua com a Regions Aut\u00f2nomes; Guyana, Finl\u00e0ndia, Maced\u00f2nia del Nord com a Municipis Aut\u00f2noms; Col\u00f2mbia, Vene\u00e7uela, M\u00e8xic com a Localitats Aut\u00f2nomes. Aquest tipus d'Estat \u00e9s conegut sovint com a Federaci\u00f3 Multicultural.\nsecessi\u00f3 d'una naci\u00f3 dins del estat, com la partici\u00f3 amistosa de Txecoslov\u00e0quia en Eslov\u00e0quia i la Rep\u00fablica Txeca.\nguerra civil que condueix a una secessi\u00f3, federaci\u00f3 o un nou equilibri de poder que situa a una de les nacionalitats subordinada a una altra, cas de la guerra entre hutus i tutsis a mitjan d\u00e8cada dels 90 en Ruanda.La llengua \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 important en quasi totes les diverg\u00e8ncies culturals i pol\u00edtiques. La colonitzaci\u00f3 ha derivat en molts estats multiculturals, incloent els Estats Units, Canad\u00e0, M\u00e8xic i quasi tots els de Sud-am\u00e8rica. Hait\u00ed i la Rep\u00fablica Dominicana comparteixen l'illa de L'Espanyola i parlen idiomes diferents, sent una illa binacional --una illa amb dos estats, com Xipre, encara que un dels estats all\u00ed presents no est\u00e0 reconegut per cap altre pa\u00eds que Turquia.\nUn estat multinacional requereix un gran esfor\u00e7 per a mantenir-se unit. L'\u00e8xit o el frac\u00e0s dependran de la creaci\u00f3 d'una societat multi\u00e8tnica. Hi ha no obstant aix\u00f2 pressions militars i econ\u00f2miques externes que poden originar la distinci\u00f3 d'un grup social dins d'un estat. Aix\u00ed doncs, un estat multinacional no sempre implica una societat multi\u00e8tnica. Hi ha diversos pobles o nacions units per una altra cosa que per l'\u00e8tnia, com per exemple la religi\u00f3. Hi ha tamb\u00e9 nacions que no tenen cap estat, o que estan dividides en diversos estats, com els kurds, poc integrats en diverses societats feblement multi\u00e8tniques, alguns dels quals, com l'Iraq o Turquia, poden denominar-se estats multinacionals.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les operacions de bandera falsa s\u00f3n operacions amagades i encobertes, dutes a terme per governs, corporacions i d'altres organitzacions, que mitjan\u00e7ant enganys i propaganda, fan creure a l'opini\u00f3 p\u00fablica que han sigut realitzades per altres col\u00b7lectius. El nom es deriva del concepte militar d'aixecar colors falsos, que significa dur hissada una bandera d'un altre pa\u00eds, t\u00e0ctica molt utilitzada en les batalles navals.\nSovint s'ha descobert que atacs terroristes a diferents pa\u00efsos han sigut duts a terme pel govern del propi pa\u00eds que els ha patit, amb l'objectiu de fer creure a l'opini\u00f3 p\u00fablica quelcom que beneficia els objectius d'aquest govern. Per exemple, uns dels casos d'operacions de bandera falsa m\u00e9s clars varen ser els que van succeir als anys 70 a It\u00e0lia, quan diverses bombes van fer explosi\u00f3 i el govern les va atribuir a organitzacions d'extrema esquerra, per\u00f2 en realitat va ser una estrat\u00e8gia de les organitzacions d'extrema dreta, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb els serveis secrets italians, amb l'objectiu de causar crispaci\u00f3 i tensar els aires pol\u00edtics del moment, alhora que desacreditava i acusava de terroristes als moviments socials, i aix\u00ed justificar la repressi\u00f3 sobre aquests. Aquesta operaci\u00f3 de bandera falsa \u00e9s coneguda com a estrat\u00e8gia de tensi\u00f3 d'It\u00e0lia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un monarca \u00e9s la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposici\u00f3 a la Rep\u00fablica) i una forma de govern en la qual una entitat pol\u00edtica \u00e9s governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funci\u00f3 per her\u00e8ncia i l'exercir\u00e0 de per vida o fins a l'abdicaci\u00f3. Els monarques poden ser aut\u00f2crates -monarquia absoluta- o caps d'estat cerimonials amb auctoritas per\u00f2 sense potestas de govern, la qual \u00e9s exercida pel parlament -monarquia constitucional-. El monarca pot tenir qualsevol dignitat (t\u00edtol) -rei, duc, comte, etc- o reunir-ne m\u00faltiples en la seva mateixa persona. Hist\u00f2ricament els monarques han estat governants absoluts, per\u00f2 la majoria dels monarques actual s\u00f3n caps d'estat cerimonials. La paraula \u00abmonarca\u00bb prov\u00e9 del grec monos archein que significa \u00ab\u00fanic governant\u00bb i feia refer\u00e8ncia a un governant absolut de l'antiga Gr\u00e8cia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "N\u00e0zir fou un c\u00e0rrec administratiu que apareix a algunes ciutats sota domini abb\u00e0ssida o fatimita.\nEl n\u00e0zir era el superintendent o controlador. Es va generalitzar al Soldanat Mameluc, on hi havia n\u00e0zirs de l'ex\u00e8rcit, del fisc, dels dominis reials, dels ingressos personals del sult\u00e0, de l'armament i de la caritat. El c\u00e0rrec tamb\u00e9 apareix entre els mogols de l'\u00cdndia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'imperi de la llei implica el domini o govern de la llei sobre la societat. Es considera una restricci\u00f3 al comportament individual i institucional; per tant \u00e9s el principi pel qual tots els membres d'una societat (inclosos els del govern) es consideren igualment sotmesos a codis i processos legals divulgats p\u00fablicament. El terme \"imperi de la llei\" t\u00e9 una estreta relaci\u00f3 amb el \"constitucionalisme\" i amb el \"Rechtsstaat\", i fa refer\u00e8ncia a una situaci\u00f3 pol\u00edtica; no a cap norma legal espec\u00edfica.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Vulcanus in Japan programme (en valenci\u00e0 programa Vulcanus), establert en 1997, consisteix en un programa d'intercanvi per a estudiants de la Uni\u00f3 Europea dirigit cap a l'\u00e0mbit laboral. Va ser establit pel centre per a la Cooperaci\u00f3 Industrial EU-Jap\u00f3, una joint venture entre la Comissi\u00f3 Europea i el Ministeri d'Economia, Comer\u00e7 i Ind\u00fastria del Jap\u00f3. El seu objectiu principal \u00e9s promocionar la cooperaci\u00f3 industrial entre les empreses europees i japoneses.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Annise Danette Parker (Houston, Texas, 17 de maig de 1956) \u00e9s una pol\u00edtica estatunidenca que fou alcaldessa de Houston. Aquesta \u00e9s la ciutat m\u00e9s gran del pa\u00eds en escollir una alcaldessa obertament lesbiana. \u00c9s membre del Partit Dem\u00f2crata i va ser membre del Consell de la Ciutat de Houston.\nEl 16 de gener de 2014 es va casar a Calif\u00f2rnia (un dels estats on est\u00e0 legalitzat el matrimoni entre persones del mateix sexe) amb Kathy Hubber, despr\u00e9s de 23 anys de relaci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Laurent-D\u00e9sir\u00e9 Kabila (Baudouinville, 27 de novembre de 1939 \u2013 Kinshasa, 18 de gener de 2001) fou president de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo (1997-2001). D'\u00e8tnia luba (tot i que la seva mare era lunda, durant la Crisi del Congo (1960-1965), va prosperar a les ordres de Mobutu Sese Seko. El 1965, la seva guerrilla va rebre el suport d'un centenar de cubans dirigits pel Che Guevara, que pretenia generar al Congo una revoluci\u00f3 a l'estil de la Revoluci\u00f3 cubana. Segons el Che, Kabila, que aleshores tenia 26 anys, estava massa dispers i no era \u00abl'home del moment\u00bb de qui ell havia parlat. La poca col\u00b7laboraci\u00f3 entre ambd\u00f3s l\u00edders va precipitar el frac\u00e0s de la guerrilla aquell mateix any i Kabila va haver d'exiliar-se a Tanz\u00e0nia. El 1967 va tornar al pa\u00eds i va crear un petit estat comunista a la prov\u00edncia de Sud-Kivu, que li va servir per fer-se una gran fortuna personal, fins que el 1988 va haver de desapar\u00e8ixer literalment i passar per mort. El 1996 Kabila va tornar al Zaire amb una revolta contra el president Mobutu i el va obligar a dimitir el 1997, proclamant-se ell mateix nou president i recuperant el nom de Congo per al pa\u00eds. El seu r\u00e8gim era formalment marxista, per\u00f2 hi dominaven l'autoritarisme, la corrupci\u00f3, l'ab\u00fas dels drets humans i el culte a la personalitat. Kabila va ser assassinat per un dels seus guardaespatlles el 2001. El va succeir el seu fill Joseph Kabila, que encara ocupa el c\u00e0rrec.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'antiespanyolisme \u00e9s l'aversi\u00f3 per l'estat espanyol, pel nacionalisme espanyol, o per la cultura i llengua espanyola. Existeixen diferents llocs, especialment aquells on existeix un fort sentiment nacional propi i/o poc o gens espanyolista, on hi ha un nombre significatiu d'entitats, mitjans o individus antiespanyolistes. Dins de l'antiespanyolisme, tamb\u00e9 hi ha a vegades una corrent de hispanof\u00f2bia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Va ser la denominaci\u00f3 oficial de l'Associaci\u00f3 legal creada a l'inici del Sexenni Revolucionari pels carlins per participar en la pol\u00edtica parlament\u00e0ria. Per primera vegada en la seva hist\u00f2ria el carlisme deixava de ser un partit il\u00b7legal i es constitu\u00efa com a entitat legal dins de la vida p\u00fablica \"treballar legalment pel triomf dels principis simbolitzats en don Carles de Borb\u00f3\"\nDespr\u00e9s del frac\u00e0s d'un nou aixecament armat en l'estiu de 1869, Ramon Cabrera i Griny\u00f3, defensor de la utilitat de la lluita civil dins del nou marc pol\u00edtic, impulsar\u00e0 una estructura de juntes designades per la base en els diferents nivells territorials (local, de districte, provincial). Com a m\u00e0xim \u00f2rgan es crear\u00e0 una Junta Central, que presidia el marqu\u00e8s de Villadarias.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La geografia pol\u00edtica \u00e9s la disciplina dins la geografia humana que descriu la divisi\u00f3 de la Terra segons q\u00fcestions pol\u00edtiques, aix\u00ed com els processos que porten a aquesta divisi\u00f3, estudiant els resultats desiguals en els processos pol\u00edtics i les formes en qu\u00e8 es veuen afectats per les estructures espacials. Convencionalment la geografia pol\u00edtica adopta una estructura d'escala de tres amb el prop\u00f2sit d'an\u00e0lisi amb l'estudi de l'Estat al centre, per sobre d'aix\u00f2 \u00e9s l'estudi de relacions internacionals (o geopol\u00edtica), i sota d'ells l'estudi de les localitats. Les principals preocupacions de la subdisciplina es poden resumir en les interrelacions entre les persones, l'estat i territori.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'horitzontalitat \u00e9s una pr\u00e0ctica difosa dins de diverses organitzacions espec\u00edfiques i grups d'afinitat anarquistes que implica desenvolupar o incentivar un poder de decisi\u00f3 m\u00e9s o menys igualitari entre els individus que conformen les dites organitzacions militants. L'horitzontalitat \u00e9s opcional per a una organitzaci\u00f3 d'este tipus, mentre que els principis i la proposta general continuen sent l'associaci\u00f3 volunt\u00e0ria i la igualtat de llibertat.Dins de l'organitzaci\u00f3 cooperativista hi ha una pol\u00edtica semblant entre els socis d'aquesta: una persona equival a un vot.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El KM-SAM, que tamb\u00e9 es coneix com a Cheolmae-2 o Cheongung o M-SAM, \u00e9s un sistema de m\u00edssils de superf\u00edcie a\u00e8ria (SAM) de Corea del Sud, desenvolupat per l'Ag\u00e8ncia per al Desenvolupament de la Defensa (ADD) amb suport t\u00e8cnic d'Almaz-Antey i Fakel, basats en la tecnologia del m\u00edssil 9M96 usat en sistemes de m\u00edssils S-350E i S-400.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La reg\u00e8ncia mexicana va ser el govern del Primer Imperi Mexic\u00e0 (1821-1823) i el Segon Imperi Mexic\u00e0 (1864-1867) en abs\u00e8ncia de l'emperador de M\u00e8xic durant tres per\u00edodes de govern.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Parteni (Parthenius o Partenius) (Arle vers 485 - Tr\u00e8veris 548) fou un funcionari gal\u00b7lorom\u00e0 d'origen arvern que va servir alhora als ostrogots i als francs.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Tute Bianche (literalment \"bates blanques\") va ser un moviment antiglobalitzaci\u00f3 actiu entre 1994 i 2001, inspirat en les idees anarcozapatistes.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Els estats d'alarma, excepci\u00f3 i setge s\u00f3n els tres r\u00e8gims d'excepci\u00f3 previstos en l'article 116 de la Constituci\u00f3 espanyola de 1978 que atorguen poders excepcionals a les autoritats civils o militars d'Espanya per poder afrontar situacions extraordin\u00e0ries i greus.\nL'estat d'alarma est\u00e0 motivat per cat\u00e0strofes naturals, paralitzaci\u00f3 de serveis p\u00fablics essencials, epid\u00e8mies greus, o desprove\u00efment de productes de primera necessitat. Ho pot declarar el Govern espanyol per decret amb una durada m\u00e0xima de quinze dies, prorrogable amb autoritzaci\u00f3 de Congr\u00e9s dels Diputats.\nL'estat d'excepci\u00f3 est\u00e0 motivat per greus alteracions en l'exercici dels drets fonamentals, en el funcionament de les institucions de l'Estat o en l'ordre p\u00fablic. Ho pot declarar el Govern nom\u00e9s si pr\u00e8viament l'ha autoritzat al Congr\u00e9s dels Diputats amb una durada m\u00e0xima de trenta dies, prorrogable exclusivament per un termini igual, amb nova autoritzaci\u00f3 del Congr\u00e9s dels Diputats.\nL'estat de setge est\u00e0 motivat per una insurrecci\u00f3 o acte de for\u00e7a contra la sobirania o independ\u00e8ncia d'Espanya, la seva integritat territorial o l'ordenament constitucional. Ho pot declarar al Congr\u00e9s dels Diputats, per\u00f2 nom\u00e9s si pr\u00e8viament l'hi ha proposat el Govern.\nDes de l'aprovaci\u00f3 de la Constituci\u00f3 el 1978, s'ha decretat quatre vegades l'estat d'alarma. La primera va ser a finals de 2010 i principis de 2011, amb motiu d'una paralitzaci\u00f3 del servei p\u00fablic essencial del transport aeri, va durar 43 dies i va afectar nom\u00e9s als edificis propietat d'Aeroports Espanyols i Navegaci\u00f3 A\u00e8ria (AENA). Les tres seg\u00fcents van ser a causa de la crisi sanit\u00e0ria per la pand\u00e8mia de COVID-19 a Espanya: en primer lloc un estat d'alarma nacional de 98 dies entre mar\u00e7 i juny de 2020, en segon lloc un nou estat d'alarma de 15 dies a mitjans d'octubre limitat a alguns municipis de Madrid, i en tercer lloc de nou un nou estat d'alarma, que va comen\u00e7ar el 25 d'octubre de 2020 i que va acabar el 9 de maig de 2021.\nNo s'han declarat els estats d'excepci\u00f3 o de setge despr\u00e9s de la Transici\u00f3. A Espanya, l'\u00faltim estat d'excepci\u00f3 va decaure el 25 de juliol de 1975 despr\u00e9s de sufocar el Govern intents pertorbadors de car\u00e0cter subversiu i terrorista a Biscaia i Guip\u00fascoa. Per la seva banda, l'\u00faltim estat de setge va acabar l'1 d'abril de 1939, quan el Govern franquista va donar oficialment per acabada la Guerra Civil despr\u00e9s de prendre el control del port d'Alacant aquest mateix dia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'activisme per a la conservaci\u00f3 dels oceans s\u00f3n els esfor\u00e7os d'organitzacions no governamentals i persones per promoure canvis socials i pol\u00edtics en l'\u00e0mbit de la conservaci\u00f3 dels oceans. La conservaci\u00f3 dels mars i els oceans consisteix en un conjunt d'estrat\u00e8gies de gesti\u00f3 que serveixin per protegir i preservar els ecosistemes marins i oce\u00e0nics. Els activistes duen a terme campanyes de conscienciaci\u00f3 entre el p\u00fablic i empenyen els governs i les empreses a gestionar els oceans de manera sostenible, adoptar pol\u00edtiques ecologistes i aplicar les lleis i pol\u00edtiques en vigor a trav\u00e9s de reglaments efica\u00e7os. Hi ha molts tipus d'organitzacions i ag\u00e8ncies que persegueixen aquests objectius comuns i lluiten contra la contaminaci\u00f3, la sobrepesca, la ca\u00e7a de balenes i la captura access\u00f2ria, alhora que donen suport a les \u00e0rees marines protegides.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Seretse Khama Ian Khama (Surrey, Regne Unit, 27 de febrer de 1953) \u00e9s el President de Botswana i el cap de la tribu africana Bamangwato. \u00c9s el fill major de Sir Seretse Khama -home que li va donar la independ\u00e8ncia a Botswana- i qui va ser President de 1966 a 1980. Actualment ostenta el c\u00e0rrec de Comandant General. L'abril de 2022, Ian Khama va ser citat per la just\u00edcia del seu pa\u00eds. L'excap d'Estat est\u00e0 acusat, entre altres coses, de tinen\u00e7a il\u00b7legal d'arma de foc. El cas es remunta al 2016.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "AUKUS \u00e9s el nom d'una alian\u00e7a militar a tres bandes, acordada entre els Estats Units, el Regne Unit i Austr\u00e0lia. De fet, les sigles AUKUS s\u00f3n un acr\u00f2nim del nom d\u2019aquests tres pa\u00efsos en angl\u00e8s. Aquesta alian\u00e7a fou anunciada el 15 de setembre del 2021 en una videoconfer\u00e8ncia amb la participaci\u00f3 simult\u00e0nia dels presidents dels tres pa\u00efsos: Joe Biden, Boris Johnson i Scott Morrison.L\u2019acord establert entre els tres pa\u00efsos pret\u00e9n clarament de desenvolupar una alian\u00e7a en mat\u00e8ria de seguretat per fer front al domini de la Rep\u00fablica Popular de la Xina (RPX) a la regi\u00f3 Indo-Pac\u00edfica, encara que ning\u00fa esmenti expl\u00edcitament al gegant asi\u00e0tic. De fet, l\u2019acord permet a Austr\u00e0lia desenvolupar submarins de propulsi\u00f3 nuclear, amb l\u2019ajut i els coneixements tecnol\u00f2gics dels seus dos socis, cosa que permetria al pa\u00eds oce\u00e0nic patrullar zones en disputa que Pequ\u00edn mira de consolidar sota la seva sobirania. La RPX va reaccionar immediatament amena\u00e7ant a Austr\u00e0lia d\u2019haver-se situat ella mateixa com a advers\u00e0ria de la RPX i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, les seves tropes com a eventual objectiu al mar del sud xin\u00e8s.L\u2019AUKUS \u00e9s un instrument m\u00e9s de les pot\u00e8ncies occidentals per a intentar contenir l'expansionisme xin\u00e8s a la zona del Pac\u00edfic. La Rep\u00fablica Popular de la Xina va denunciar tamb\u00e9, en el seu moment, el f\u00f2rum Quad creat el 2007 per Austr\u00e0lia, Estats Units, \u00cdndia i Jap\u00f3, al qual va qualificar de \u00abOTAN asi\u00e0tica\u00bb. Els pa\u00efsos de la zona es mostren cada cop m\u00e9s preocupats per l\u2019intervencionisme creixent de la Xina, que va obrint nous contenciosos fronterers siguin terrestres (per exemple amb l\u2019\u00cdndia) o mar\u00edtims (reivindicant nous illots o zones mar\u00edtimes d\u2019influ\u00e8ncia). Per la seva banda, els Estats Units mantenen l'estrat\u00e8gia de contenir l'expansi\u00f3 xinesa tot refor\u00e7ant les aliances amb els altres pa\u00efsos del Pac\u00edfic.La creaci\u00f3 d'AUKUS, d'altra banda, ha despertat certs recels tamb\u00e9 en alguns pa\u00efsos occidentals tradicionalment aliats dels Estats Units. Uns recels no pas pels objectius i la l\u00ednia estrat\u00e8gica de l'alian\u00e7a, sin\u00f3 perqu\u00e8 veuen perillar algun dels seus interessos particulars com la transfer\u00e8ncia de tecnologia a un tercer pa\u00eds (Austr\u00e0lia) o perqu\u00e8 l'adquisici\u00f3 de submarins nuclears per part del govern australi\u00e0 ha significat a Fran\u00e7a la p\u00e8rdua de contractes de venda de submarins convencionals que hi tenia emparaulada.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Federaci\u00f3 Anarquista-Comunista d'Occit\u00e0nia (FACO) va ser un partit pol\u00edtic comunista creat l'any 1969 per en Guy Malouvier i desaparegut cap a l'any 1975. En Guy Malouvier havia estat militant de l'Organitzaci\u00f3 Revolucion\u00e0ria Anarquista (ORA) i va crear la FACO en principi com una branca d'aquesta. Al llarg de l'any 1970 la FACO es va anant independitzant fins a esdevenir una organitzaci\u00f3 espec\u00edfica al final de l'any. Ha publicat durant almenys cinc anys un irr\u00e9gulomadaire (diari no peri\u00f2dic) anomenat Occitania libertaria, en franc\u00e8s i en occit\u00e0, que comptava amb uns cent abonats.\nA fi dels anys 60 apareix a Europa una nova generaci\u00f3 de militants anarquistes decebuda per les federacions sintetistes europees la ra\u00f3 de ser de les quals \u00e9s reagrupar totes les tend\u00e8ncies de l'anarquisme, que ells veuen com un treball purament ideol\u00f2gic. Aquests militants comencen a agrupar-se en tend\u00e8ncies dintre d'aquests vells grups. En 1967 els comunistes libertaris, que s'havien fusionat pr\u00e8viament amb altres grups per a formar la Federaci\u00f3 Anarquista (FA), es reagrupen per a formar una tend\u00e8ncia organitzada dins d'aquesta, l'ORA, que edita una publicaci\u00f3, L'Insurg\u00e9 (L'Insurrecte). Aquestes organitzacions, que en un inici mantenien una certa organitzaci\u00f3 internacional (una prova \u00e9s que a diferents pa\u00efsos, com el Regne Unit, It\u00e0lia o Fran\u00e7a, totes aquestes escissions van prendre el mateix nom: organitzaci\u00f3 revolucion\u00e0ria anarquista), a partir dels 70 comencen a separar-se en organitzacions per pa\u00efsos.En 1969 neix la FACO, que adhereix l'ORA, encara tend\u00e8ncia dins de la FA. L'any 1970 l'ORA s'independitza de la FA. Els francesos comencen a impulsar la creaci\u00f3 d'una organitzaci\u00f3 central que reagrupi de nou els diferents pa\u00efsos. En 1971 Daniel Gu\u00e9rin intenta unir l'ORA amb el Moviment de Lluita pel Canvi (MLC), en franc\u00e8s, Mouvement de Lutte pour le Changement. Els dos partits no arriben a fusionar-se per\u00f2, per una banda, un grup de militants del MLC passaran a l'ORA mentre que altres grups de l'ORA s\u00ed que s'uniran al MLC per a constituir la primera Organitzaci\u00f3 Comunista LLibert\u00e0ria (OCL-1). La FACO, per la seva banda, es retira de l'ORA a causa de desacords ideol\u00f2gics, entre els quals es troba el tema de la nacionalitat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La filosofia pol\u00edtica \u00e9s una branca de la filosofia que estudia els conceptes sobre el poder, l'organitzaci\u00f3 pol\u00edtica, les lleis i la relaci\u00f3 social entre els individus. S'acostuma a considerar part integrant de l'\u00e8tica aplicada.\nA l'antiguitat cl\u00e0ssica inclo\u00efa tot all\u00f2 que no era ontologia o filosofia sobre la natura i el m\u00f3n f\u00edsic, i es basava a definir el paper de l'individu a la societat, aix\u00ed com la forma id\u00f2nia de govern. A l'Edat Mitjana les q\u00fcestions tractades es van ampliar per incloure la relaci\u00f3 entre pol\u00edtica i religi\u00f3, mentre que a partir de l'Edat Moderna les tesis del contracte social van centrar el debat pol\u00edtic. Modernes s\u00f3n tamb\u00e9 les principals escoles pol\u00edtiques, amb un rerefons filos\u00f2fic evident, que van desembocar en la ideologia pol\u00edtica contempor\u00e0nia, unida a l'an\u00e0lisi econ\u00f2mica.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Som Valencians, tamb\u00e9 conegut amb les sigles SOMVAL, \u00e9s un partit pol\u00edtic regionalista d'\u00e0mbit valenci\u00e0 fundat l'any 2014. Es va presentar en societat el gener de 2015.Des de febrer de 2016 el seu l\u00edder \u00e9s Joan Ignaci Culla i Hern\u00e1ndez, destacat membre del Grup d'Acci\u00f3 Valencianista des de la seua fundaci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Tractat de fronteres mar\u00edtimes entre Guinea Equatorial i S\u00e3o Tom\u00e9 i Pr\u00edncipe \u00e9s un tractat internacional signat en 1999 entre Guinea Equatorial i S\u00e3o Tom\u00e9 i Pr\u00edncipe que delimita la frontera mar\u00edtima entre ambd\u00f3s estats.El tractat va ser signat a Malabo el 26 de juny de 1999. El l\u00edmit que figura en el text del tractat es compon de dues parts separades. La primera part de la frontera separa Annob\u00f3n de Guinea Equatorial i l'illa de S\u00e3o Tom\u00e9. Aquesta porci\u00f3 de la frontera consta de quatre segments mar\u00edtims en l\u00ednia recta definits per cinc punts de coordenades individuals. El l\u00edmit \u00e9s una l\u00ednia equidistant aproximada entre les dues illes.\nLa segona part de la frontera definida separa Mbini (Guinea Equatorial continental) de l'illa de Pr\u00edncipe. Aquesta porci\u00f3 de la frontera \u00e9s m\u00e9s complexa, ja que consisteix en 14 segments de l\u00ednia recta definida per 15 punts de coordenades individuals. Igual que la primera part, aquesta part de la frontera \u00e9s una l\u00ednia equidistant aproximada entre els dos estats.\nEl tractat va entrar en vigor provisionalment immediatament despr\u00e9s de la seva signatura. Encara no ha estat ratificar pels pa\u00efsos, en aquest cas entraria \"definitivament\" en vigor. El nom complet del tractat \u00e9s tractat pel que fa a la delimitaci\u00f3 de la frontera mar\u00edtima entre la Rep\u00fablica de Guinea Equatorial i la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica de S\u00e3o Tom\u00e9 i Pr\u00edncipe.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'elusi\u00f3 fiscal \u00e9s qualsevol acci\u00f3, en principi per vies legals, que persegueix evitar o minimitzar el pagament d'impostos. B\u00e0sicament l'elusi\u00f3 fiscal \u00e9s una maniobra l\u00edcita i v\u00e0lida, l'objecte de la qual no \u00e9s evadir imposts sin\u00f3 rebaixar la quantia d'aquests.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El dret d'acc\u00e9s a la informaci\u00f3 p\u00fablica \u00e9s el dret ciutad\u00e0 a accedir a la informaci\u00f3 p\u00fablica en poder del Govern i les institucions p\u00fabliques. Es tracta d'un dret p\u00fablic subjectiu que articula i protegeix el dret fonamental a saber, a m\u00e9s de ser un instrument de control democr\u00e0tic de les institucions p\u00fabliques que fa efectiu el principi de transpar\u00e8ncia pol\u00edtica.\nA l'Estat espanyol aquest dret est\u00e0 regulat a nivell estatal per la Llei de transpar\u00e8ncia, acc\u00e9s a la informaci\u00f3 p\u00fablica i bon govern, la qual reconeix que totes les persones tenen dret a accedir a la informaci\u00f3 p\u00fablica, en els termes prevists a l'article 105.b) de la Constituci\u00f3 Espanyola, aix\u00ed com en la corresponent normativa auton\u00f2mica segons l'\u00e0mbit de les respectives compet\u00e8ncies.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Javier Rodrigo de Santos L\u00f3pez \u00e9s un pol\u00edtic mallorqu\u00ed del PP que fou tinent de batle d'urbanisme de Palma entre els anys 2003 i 2007. Entre 1997 i 2001, fou el m\u00e0xim responsable de la sanitat a les Illes Balears com a Director Provincial de les Illes Balears de l'INSALUD, abans que les compet\u00e8ncies en sanitat fossin transferides al Govern de les Illes Balears. Es feu fam\u00f3s per gastar 50804 \u20ac de diners p\u00fablics municipals en el que s'anomen\u00e0 Cas De Santos.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Manifest de les 343, en franc\u00e8s le manifeste des 343, va ser una declaraci\u00f3 signada per 343 dones admetent haver tingut un avortament, exposant-se llavors a ser processades criminalment. El manifest va apar\u00e8ixer a la revista francesa Le Nouvel Observateur el 5 d'abril de 1971. Tamb\u00e9 seria conegut com el \"Manifest de les 343 putes\" (en franc\u00e8s, le manifeste des 343 salopes) o el \"Manifest de les 343 prostitutes\".", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Mohamed Salem Ould Salek (en \u00e0rab: \u0645\u062d\u0645\u062f \u0633\u0627\u0644\u0645 \u0648\u0644\u062f \u0633\u0627\u0644\u0643, Mu\u1e25ammad S\u0101lim walad S\u0101lik) \u00e9s un pol\u00edtic saharaui, que exerceix de ministre d'Afers exteriors de la Rep\u00fablica \u00c0rab Sahrau\u00ed Democr\u00e0tica (RASD) des del 21 de gener de 1998. A nivell acad\u00e8mic, es va llicenciar en Ci\u00e8ncies pol\u00edtiques a la Universitat Mohammed V de Rabat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'indult o perd\u00f3 \u00e9s l'acte mitjan\u00e7ant el qual es causa l'extinci\u00f3 de la responsabilitat penal, i suposa el perd\u00f3 de la pena. \u00c9s una situaci\u00f3 diferent de l'amnistia, perqu\u00e8 en aquesta els beneficiaris s\u00f3n exonerats tant de la pena com del delicte que la motivava, mentre que l'indult nom\u00e9s exonera del compliment de la pena, per\u00f2 no de l'atribuci\u00f3 del delicte. Aix\u00ed la persona continua estant culpable per\u00f2 no ha de complir la pena. Cada estat en t\u00e9 una legislaci\u00f3 pr\u00f2pia, per\u00f2 a grans trets es poden assenyalar algunes caracter\u00edstiques comunes de les legislacions dels diferents pa\u00efsos. L'indult pot \u00e9sser total o parcial. Tamb\u00e9 pot \u00e9sser general o particular.\n\nL'indult total compr\u00e8n la remissi\u00f3 de totes les penes les quals va rebre la persona i que encara no han estat complides.\nL'indult parcial implica la remissi\u00f3 d'alguna o algunes de les penes imposades o el seu canvi per altres menys greus.A Espanya l'indult est\u00e0 regulat per la llei d'indult del 1988 que modificava formalment la norma del 1870\nEn els darrers anys els successius governs han atorgat centenars d'indults anualment. Aquesta atribuci\u00f3 no est\u00e0 sotmesa a l'aprovaci\u00f3 de ning\u00fa m\u00e9s que el ministeri de Just\u00edcia, que no est\u00e0 obligat a justificar-ne les causes que el motiven i que no est\u00e0 controlada pel poder judicial i no es pot rec\u00f3rrer en cap cas.\nTanmateix aquesta regulaci\u00f3 ha estat criticada per la seva indefinici\u00f3 que permet una aplicaci\u00f3 arbitr\u00e0ria d'aquesta prerrogativa del govern d'Espanya", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El postmaterialisme \u00e9s una tend\u00e8ncia de canvi cultural identificada pel polit\u00f2leg i soci\u00f2leg Ronald Inglehart com a resultat de l'augment general de la seguretat econ\u00f2mica i el creixement econ\u00f2mic.\nEl treball de Inglehart en els \u00faltims temps s'ha basat en un ambici\u00f3s estudi comparatiu internacional anomenat Enquesta Mundial de Valors (World Values Survey). Inicialment Ronald Inglehart, va idear l'escala de postmaterialisme el 1970, exposada en el seu llibre \"The Silent Revolution\" (1977), i amb ella pretenia mesurar objectivament el canvi de valors en les societats contempor\u00e0nies. El treball de Inglehart aporta nombroses evid\u00e8ncies que les societats actuals tendeixen a una societat basada m\u00e9s en idees d'autorrealizaci\u00f3 i participaci\u00f3 (\"postmaterialisme\") que estadis anteriors en qu\u00e8 l'ampliaci\u00f3 de la seguretat econ\u00f2mica i la seguretat ciutadana (\"materialisme\") ocupaven un espai m\u00e9s prominent als programes electorals a la fi dels anys 1970 i principis dels anys 1980. Inglehart argumenta convincentment que les \"societats postmaterialistes\" emergeixen despr\u00e9s d'una \"societat materialista\" d'escassetat, mitjan\u00e7ant l'an\u00e0lisi de la \"orientaci\u00f3 dels valors individuals\".\nEl concepte va ser aplicat a Espanya des de 1988 en els treballs de Juan D\u00edez Nicol\u00e1s, qui va publicar \"L'escala de Postmaterialisme com a mesura del canvi de valors en les societats contempor\u00e0nies\" en el 2000.\nL'origen de l'escala va oc\u00f3rrer en sis pa\u00efsos de la Comunitat Europea, que despr\u00e9s de la prosperitat que va seguir a la II Guerra Mundial, i en l'abs\u00e8ncia de guerres totals, van sofrir canvis estructurals d'orientaci\u00f3 des de la seguretat f\u00edsica i econ\u00f2mica a una altra m\u00e9s expressiva.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Perqu\u00e8 no ens fotin el tren \u00e9s un col\u00b7lectiu ciutad\u00e0 que treballa i es mobilitza per aconseguir millores i evitar retrocessos en el servei de tren de la l\u00ednia R3 de Rodalies de Catalunya (Hospitalet de Llobregat - La Tour de Carol). El col\u00b7lectiu va n\u00e9ixer el gener de l'any 2013, com a resultat de les protestes pel tancament de l'estaci\u00f3 de tren de Torell\u00f3. Entre les fites aconseguides, destaquen evitar el tancament de l'estaci\u00f3 de Torell\u00f3 (2013) (que a maig de 2019 encara roman oberta i amb personal de Renfe), la inclusi\u00f3 de diverses estacions del nord d'Osona i el Ripoll\u00e8s al sistema tarifari integrat de Rodalies (2014) o l'ampliaci\u00f3 dels horaris de la R3 en els trams nord de la l\u00ednia (2018). Actualment (2019), treballa per la racionalitzaci\u00f3 dels horaris i la millora de l'accessibilitat als trens i les estacions, q\u00fcestions per les quals fa anys que lluita.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El lloctinent general va ser del segle xv al XVIII un oficial reial, representant del rei, durant l'abs\u00e8ncia d'aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa.T\u00e9 l'origen en l'absentisme reial, que arrib\u00e0 a \u00e9sser quasi permanent. El c\u00e0rrec fou institucionalitzat per Ferran II de Catalunya-Arag\u00f3 des del nomenament, el 1479, del seu cos\u00ed, l'infant Enric d'Arag\u00f3, com a lloctinent general de Catalunya, i el 1492 Juan de Lanuza ho era del regne d'Arag\u00f3. Al Regne de Val\u00e8ncia, el c\u00e0rrec no s'institucionalitz\u00e0 de manera permanent fins al 1520, amb Diego de Mendoza y de Lemos, que ho fou nominalment tamb\u00e9 del Principat de Catalunya. Als regnes de Sic\u00edlia i de N\u00e0pols prevalgu\u00e9 el nom de virrei, denominaci\u00f3 que, des del s. XVI, tend\u00ed a substituir arreu la de lloctinent general. Era el magistrat m\u00e9s important del regne. Tingu\u00e9, en un principi, car\u00e0cter permanent, per\u00f2 cessava autom\u00e0ticament si el rei entrava al regne, i tend\u00ed a \u00e9sser renovat, despr\u00e9s, cada trienni. Era assessorat per l'audi\u00e8ncia, tenia jurisdicci\u00f3 civil i criminal \u2014per a aquesta darrera necessitava un breu del papa\u2014 i mer i mixt imperi. El c\u00e0rrec recaigu\u00e9 en una alta personalitat civil o eclesi\u00e0stica, inicialment del pa\u00eds, per\u00f2 que, des de la segona meitat del s. XVI, fou primordialment castellana. Des del 1512, al Principat de Catalunya, li fou adherit tamb\u00e9 el c\u00e0rrec de capit\u00e0 general. A Mallorca, a causa de les atribucions especials de qu\u00e8 gaudia el governador general, aquest prengu\u00e9 tamb\u00e9, des del s. XVI, el nom de lloctinent general o virrei. Al s. XVII, la instituci\u00f3 fou respectada durant l'ocupaci\u00f3 francesa del Principat de Catalunya (1641-52 i 1697-98) i coexistiren, aix\u00ed, dos lloctinents generals, nomenats, respectivament, pel rei de Fran\u00e7a i pel de Castella. El c\u00e0rrec fou suprimit pels decrets de Nova Planta. Nom\u00e9s subsist\u00ed a Sardenya sota el govern dels \u00c0ustries (fins al 1720) i dels Savoia (fins al 1847).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'identitarisme \u00e9s una ideologia pol\u00edtica associada al nacionalisme aparegut a finals del segle xx a Europa sovint catalogada com a extrema dreta i populista.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En filosofia pol\u00edtica, el dret de rebel\u00b7li\u00f3 o dret a la revoluci\u00f3 \u00e9s el dret o el deure del conjunt d'una naci\u00f3 d'enderrocar un govern que actu\u00ef en contra dels seus interessos comuns i/o posi en perill la seguretat de les persones sense causa probable. Emprat al llarg de la hist\u00f2ria d'una manera o altra, la creen\u00e7a en aquest dret s'ha utilitzat per justificar diverses revolucions, incloent la Guerra Civil Anglesa, la Revoluci\u00f3 Americana i la Revoluci\u00f3 Francesa.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "M\u00e9s Esquerra (M\u00e9s-Esquerra) \u00e9s una coalici\u00f3 electoral sobiranista, formada per M\u00e9s per Mallorca, M\u00e9s per Menorca i Esquerra Republicana de les Illes Balears. La candidatura es va fer p\u00fablica el 23 de setembre de 2019 per tal de presentar-se a les eleccions espanyoles de 2019 i \u00e9s continuadora de Veus Progressistes.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Interregne \u00e9s una interrupci\u00f3 en la normal successi\u00f3 dels monarques, com els reis, papes o emperadors.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La correg\u00e8ncia \u00e9s la forma de governar en la qual un monarca exerceix les seves funcions conjuntament amb una altra persona: el corregent. Normalment s'establia entre el rei i el seu fill hereu, encara que podia ser amb altres persones de la fam\u00edlia reial, la noblesa o m\u00e9s rarament amb alts dignataris de l'Estat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "William \"Bill\" Howard White (San Antonio, Texas, 16 de juny de 1954) fou el 60\u00e8 alcalde de la ciutat de Houston, des del 2 de gener de 2004 al 2 de gener de 2010. \u00c9s membre del Partit Dem\u00f2crata.Despr\u00e9s d'acabar els estudis secundaris en l'Institut Churchill, va assistir a la Universitat Harvard, gr\u00e0cies a una beca de la Legi\u00f3 Nord-americana, i va obtenir el cum laude amb la llicenciatura d'Economia. Despr\u00e9s va assistir a la facultat de Dret de la universitat de Texas, on es va graduar amb alts honors. Va treballar en un bufet d'advocats capdavanter d'Houston, des de 1979 fins a 1993.Des de 1995 fins a 1998, va ser president del Partit Dem\u00f2crata, i de 1993 a 1995 i secretari d'estat d'Energia sota la presid\u00e8ncia de Bill Clinton.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Visir de la C\u00fapula (turc otom\u00e0: Kubbe Veziri) fou el nom donat pels otomans als membres del diwan imperial que es reunien diversos matins a la setmana a la sala de la C\u00fapula (aix\u00ed anomenada per ser una sala coberta amb c\u00fapula) del palau de Topkap\u0131 a Istanbul. Aquestos visirs eren els kadiaskers de Rum\u00e8lia i Anat\u00f2lia, el cadi d'Istanbul, el deferdar, el nishandji, els agha dels gen\u00edssers, el comandant de la cavalleria i el Kapudan Paix\u00e0.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El tradicionalisme \u00e9s, en la hist\u00f2ria de la filosofia, la tend\u00e8ncia a defensar les tradicions com el conjunt d'usos i costums heretats de la hist\u00f2ria que cal valorar, respectar i defensar.\nAquesta doctrina filos\u00f2fica postula que les tradicions s\u00f3n argument per defensar el paradigma social del passat i la seua preservaci\u00f3. En aquest sentit \u00e9s una de les doctrines m\u00e9s importants que han influ\u00eft en la \ndreta pol\u00edtica, oposant-se a altres corrents de la dreta pol\u00edtica com el liberalisme que defensa els canvis i les reformes que pot plantejar la societat, o el feixisme que propugna una transformaci\u00f3 de la societat a trav\u00e9s d'un estat totalitari.\nDins del tradicionalisme s'hi han desenvolupat diferents corrents; una pot ser el reaccionari, que en els cas catal\u00e0 el veur\u00edem representat pel carlisme, una altra el tradicionalisme identitari catal\u00e0 que vindria representat pel catalanisme conservador i cat\u00f2lic de Josep Torras i Bages; aix\u00ed mateix hi ha un tradicionalisme d'arrel conservadora molt rebec als canvis socials per\u00f2 que at\u00e9n als canvis que experimenten les societats i a fi de mantenir els valors troncals de la societat, postula l'adaptaci\u00f3 als canvis; aquest darrer tradicionalisme \u00e9s considerat com a fill del pensament d'Edmund Burke.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Llei Org\u00e0nica 4/2015, de 30 de mar\u00e7, de Protecci\u00f3 de la Seguretat Ciutadana, coneguda pels seus detractors com a llei mordassa, \u00e9s una llei org\u00e0nica estatal que va entrar en vigor l'1 de juliol de 2015.L'avantprojecte de la llei es va presentar el 29 de novembre del 2013, basant-se en l'anterior Llei Org\u00e0nica de Protecci\u00f3 de la Seguretat Ciutadana del 1992 o llei Corcuera. La llei va generar controv\u00e8rsia en diverses inst\u00e0ncies, i s'hi van presentar en contra diversos recursos d'inconstitucionalitat, posteriorment desestimats pel Tribunal Constitucional espanyol. El text va ser aprovat el dia 11 de desembre del 2014 al Congr\u00e9s espanyol amb els vots de la majoria absoluta del Partit Popular.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Govern obert \u00e9s un concepte al qual es vinculen els tres grans principis de transpar\u00e8ncia, participaci\u00f3 i col\u00b7laboraci\u00f3 que sovint es concreten en projectes al voltant de l'obertura de les dades de qu\u00e8 disposa l'administraci\u00f3 (dades obertes), i la democr\u00e0cia electr\u00f2nica (e-democr\u00e0cia).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Haidar Ali kan Bahadur, tamb\u00e9 apareix com Haydar Ali, Hayder Ali i Haider Ali (Dodballapur 1721-Narasingarayanpet 1781) fou governant efectiu de Mysore (1762-1782).\nEl seu besavi era un faquir de Gulbarga. La seva fam\u00edlia pretenia ser descendent dels quraixites de la Meca des d'eon hauria emigrat al segle XVI. El seu pare Fath Muhammad, un soldat mercenari, va morir el 1726 al servei del nawab de Sira, i fou recollit pel seu cos\u00ed Haydar Sahib, oficial de l'ex\u00e8rcit de Mysore.\nDe jove va entrar al servei d'Abd al-Wahhab, germ\u00e0 del nawab del Carn\u00e0tic Muhammad Ali, i va obtenir un petit comandament a l'ex\u00e8rcit de Mysore. Va destacar al setge de Devanhulli (1749) i per m\u00e8rits militars el general Nanja Raj, comandant en cap (dalawayi) li va donar el t\u00edtol de khan. Va lluitar al Carn\u00e0tic i Nanja Raj el va nomenar fawjdar (governador militar) de Dindigul (1755). El 1758 va rebre el comandament de la fortalesa de Bangalore o Mangalore, i poc despr\u00e9s el t\u00edtol de bahadur, per haver rebutjat una invasi\u00f3 dels marathes. El juny de 1759 es va retirar Nanja Raj i Haidar el va substituir; el seu diwan Khande Rao no va tardar a conspirar contra ell, amb el suport del raja de Mysore (agost de 1760) per\u00f2 fou derrotat i empresonat. Llavors ocupava tot el poder per\u00f2 va permetre al raja mantenir el tron nominalment. El t\u00edtol de nawab de Sira li fou concedit per Basalat Jang (germ\u00e0 del nizam d'Hyderabad) i confirmat per l'emperador mogol.\nVa fer conquestes a Sira, Bednore, Sunda i la Costa Malabar (1761-1766). Entre 1764 i 1772 el peshwa maratha Madhav Rao va envair tres vegades el regne i va poder annexionar alguns districtes al sud del Kistna per\u00f2 a la seva mort el 1772 Haidar Ali els va recuperar.\nEl nizam d'Hyderabad i la Companyia Brit\u00e0nica de les \u00cdndies Orientals es van aliar contra Haidar (12 de novembre de 1766) i van envair Mysore. Per\u00f2 Haidar es va reconciliar amb el nizam i la petita for\u00e7a brit\u00e0nica del coronel Joseph Smith es va trobar enfront d'un ex\u00e8rcit de cinquanta mil homes i 100 canons (units el nizam i Haidar); Haidar va portar la guerra al Carn\u00e0tic i va lliurar batalla contra els brit\u00e0nics i sipais al pas de Chengam (3 de setembre de 1767), assetjant Ambur, per\u00f2 fou derrotat pel coronel Joseph Smith a Tiruvannamalai (Trinornalai) i va aixecar el setge i es va retirar a Kaveripak. El febrer de 1768 els brit\u00e0nics van ocupar temporalment Bangalore, per\u00f2 Haydar la va recuperar avan\u00e7at l'any; els portuguesos havien ofert ajut a Haidar Ali per\u00f2 el van trair, i llavors Haider es va revenjar en els cat\u00f2lics de la ciutat (que havien estat convertits pels portuguesos) i m\u00e9s de 15000 cat\u00f2lics foren fets presoners i quasi tots van morir o es van convertir a l'islam. El 1768 el nizam es va retirar del conflicte per\u00f2 Haidar va mantenir la lluita i va aconseguir un tractat de pau favorable el 4 d'abril de 1769.\nEls brit\u00e0nics li van refusar ajut contra els marathes i Haidar Ali es va costar als francesos i va preparar la guerra contra els brit\u00e0nics; l'excusa fou un atac brit\u00e0nic a Mahe, que era possessi\u00f3 dels francesos per\u00f2 estava sota protecci\u00f3 de Mysore, i el juliol de 1780 va envair el Carn\u00e0tic pel mateix pas de Chengam i es va lluitar a Cuddalore, Tyaga Durgam i Chidambaram, va devastar Vellore i el territori proper i va assetjar Arcot. Quan Haidar Ali va tenir not\u00edcia que un ex\u00e8rcit brit\u00e0nic manat per Sir Hector Munro anava cap all\u00ed, va desistir de conquerir la ciutat, per\u00f2 va poder derrotar a un destacament angl\u00e8s manat pel coronel Baillie, a Pollilore, prop de Palur a la taluka de Walajapet i llavors va tornar a reprendre el setge. Arcot es va rendir i Ambur tamb\u00e9 fou conquerida.\nLlavors Haidar Ali va assetjar Vellore i Wandiwash. Aquesta darrera fou valentament defensada pel tinent Flint i fou finalment alliberada per Sir Eyre Coote, que ara era comandant de Madras i va dirigir un ex\u00e8rcit d'ajut. Coote tot seguit va marxar cap a Vellore i va ser interceptar per Haidar Ali a Sholinghur; l'acci\u00f3 no fou decisiva, i fins i tot probablement favorable a Haidar, per\u00f2 aquest va tenir masses baixes i Coote llavors va poder avan\u00e7ar fins a Vellore i portar subministraments per tres mesos. Hayder Ali va envair Tanjore el 1781 en mig de la guerra. El coronal Braithwaite va intentar impedir el seu avan\u00e7 per\u00f2 fou derrotat i es va haver de rendir i Tanjore fou assolat; el sobir\u00e0 local maratha Thuljaji es va declarar vassall de Mysore.\nEl 1782 Coote va ajudar altre cop a Wandiwash, a la qual Haidar Ali havia tornat a assetjar (deixant Vellore) i on Flint tornava a resistir amb \u00e8xit. Es va lliurar finalment la important batalla de Porto Novo en qu\u00e8 Haidar fou derrotat per Sir Eyre Coote. Haidar Ali va morir sobtadament a Narasingarayanpet, prop de Chitor, el 7 de desembre de 1782. El va succeir el seu fill Tipu Sultan. La guerra va acabar el 1783 amb la signatura d'un tractat.\nHaidar Ali mai va agafar el t\u00edtol reial que entre el 1761 i el 1782 van conservar els rages de la dinastia Wadiyar de Mysore, Krishnaraja II (1734-1766), Nanjaraja (1766-1770), Bettada Chamaraja VII (1770-1776) i Khasa Chamaraja VIII (1776-1796). El seu t\u00edtol era de dalawayi (comandant en cap) i nawab de Sira (virrei).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les c\u00e0meres de seguretat falses (o c\u00e0meres ximples, c\u00e0meres simulades, o c\u00e0meres de cimbell) \u00e9s una vigil\u00e0ncia no funcional basada en c\u00e0meres dissenyades per enganyar a intrusos, o qualsevol que presumptament estigui mirant. Aquestes c\u00e0meres s\u00f3n intencionadament col\u00b7locades en un lloc destacat, aix\u00ed quan passen les persones poden notar visiblement la seva pres\u00e8ncia i creuen l'\u00e0rea pensant que s\u00f3n controlades pel circuit tancat de televisi\u00f3.\nLes c\u00e0meres de seguretat de falsificaci\u00f3 m\u00e9s barates poden ser reconegudes per no tenir ni una lent real (o que l'\"objectiu\" sigui nom\u00e9s una pe\u00e7a opaca de pl\u00e0stic). Altres c\u00e0meres falses inclouen models reals trencats, sensors de moviment transformats en c\u00e0meres, o carcasses de c\u00e0mera buides. Poden tenir llums i flaix, o un motor per simular moviment; l'antiguitat de la c\u00e0mera pot ser un indicatiu que aquesta pugui ser una falsificaci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Gestore dei Servizi Energetici GSE S.p.A. \u00e9s una societat italiana controlada pel Ministeri d'Economia i Finances, que ofereix incentius econ\u00f2mics per a la producci\u00f3 d'energia el\u00e8ctrica a partir de fonts renovables i portar a terme la informaci\u00f3 per promoure la cultura de l'\u00fas de l'energia compatible i sostenible amb el medi ambient. GSE t\u00e9 un paper central al foment i desenvolupament dels recursos renovables a It\u00e0lia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'adhesi\u00f3 de Su\u00e8cia i Finl\u00e0ndia a l'OTAN \u00e9s el proc\u00e9s d\u00b4incorporaci\u00f3 de Su\u00e8cia i Finl\u00e0ndia a l'Organitzaci\u00f3 del Tractat de l'Atl\u00e0ntic Nord.L'OTAN \u00e9s una alian\u00e7a militar de 28 pa\u00efsos d'Europa i 2 d'Am\u00e8rica que constitueixen un sistema de defensa col\u00b7lectiva. Amb l'adhesi\u00f3 de tots dos pa\u00efsos, serien 32 els pa\u00efsos membres de l'alian\u00e7a.La sol\u00b7licitud es va presentar a causa de la invasi\u00f3 russa d'Ucra\u00efna del 2022, despr\u00e9s que aquest darrer, Ucra\u00efna intent\u00e9s unir-se a l'OTAN sense \u00e8xit.Amb aquesta adhesi\u00f3, Su\u00e8cia i Finl\u00e0ndia trenquen la neutralitat de m\u00e9s de 200 anys.L'adhesi\u00f3 \u00e9s hist\u00f2rica no sols per trencar amb la neutralitat dels pa\u00efsos, sin\u00f3 per ser r\u00e0pida i recolzada.Diversos mandataris internacionals s'oposen a l'adhesi\u00f3 de Su\u00e8cia i Finl\u00e0ndia a l'OTAN.La primera a sol\u00b7licitar l'adhesi\u00f3 va ser Finl\u00e0ndia, encara que m\u00e9s tard es va unir Su\u00e8cia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Marfa Bor\u00e9tskaia, tamb\u00e9 coneguda com a Marta, la Poss\u00e0dnitsa, rus: \u041c\u0430\u0440\u0444\u0430 \u041f\u043e\u0441\u0430\u0434\u043d\u0438\u0446\u0430 (diferents fonts indiquen que el seu patron\u00edmic era Semi\u00f3nova, rus: \u0421\u0435\u043c\u0451\u043d\u043e\u0432\u043d\u0430 o Iv\u00e0nova, rus: \u0418\u0432\u0430\u043d\u043e\u0432\u043d\u0430) fou la dona d'Isaak Boretski, poss\u00e0dnik de N\u00f3vgorod de 1438 a 1439 i una altra vegada el 1453. Segons la llegenda i la tradici\u00f3 hist\u00f2rica, va liderar la lluita de la rep\u00fablica contra Mosc\u00f2via des de la mort del seu marit i l'annexi\u00f3 de la ciutat per Ivan III de R\u00fassia el 1478. Un cop perduda la ciutat, va fer vots mon\u00e0stics i va morir al monestir, o b\u00e9 fou executada.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La pol\u00edtica social \u00e9s una \u00e0rea de coneixement interdisciplin\u00e0ria i aplicada que t\u00e9 com a finalitat l'an\u00e0lisi de les transformacions de l'estat del benestar i les respostes socials a les necessitats, els reptes i els riscos socials.\nSe centra a examinar aquells aspectes de l'economia, la societat, la poblaci\u00f3 i la pol\u00edtica que s\u00f3n necess\u00e0ries per a l'exist\u00e8ncia social digna aix\u00ed com els medis per assolir-la. Principalment el disseny de programes d'intervenci\u00f3 social que redueixin desigualtats, millorin l'efici\u00e8ncia i la qualitat de vida, alliberin a la societat de quotes de pobresa i augmentin la participaci\u00f3 i la inclusi\u00f3 social dels ciutadans.\nLes necessitats socials a les que fa refer\u00e8ncia s\u00f3n: alimentaci\u00f3 i habitatge (per exemple: Primer l'habitatge), seguretat i sostenibilitat ambiental, promoci\u00f3 de la salut i els serveis sanitaris, atenci\u00f3 social i suport a aquells que no poden viure una vida independent i finalment educaci\u00f3 i formaci\u00f3 dels individus per tal que puguin participar amb igualtat de condicions en la societat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Poul Nyrup Rasmussen (Esbjerg, 1943) \u00e9s un pol\u00edtic dan\u00e8s que, en l'actualitat, \u00e9s el president del Partit Socialista Europeu. Tamb\u00e9 fou primer ministre de Dinamarca entre 1993 i 2001.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Els Tres Principis del Poble o la Doctrina San-min (xin\u00e8s tradicional: \u4e09\u6c11\u4e3b\u7fa9; xin\u00e8s simplificat: \u4e09\u6c11\u4e3b\u4e49; pinyin: S\u0101n M\u00edn Zh\u01d4y\u00ec) \u00e9s una filosofia pol\u00edtica desenvolupada per Sun Yat-sen com a part d'una filosofia que convertiria a la Xina en una naci\u00f3 pr\u00f2spera, poderosa i lliure. El llegat d'aquesta filosofia s'implementa en l'organitzaci\u00f3 governamental de la Rep\u00fablica de la Xina, que administra actualment les illes de Taiwan, Penghu, Kinmen i Matsu. Aquesta filosofia \u00e9s tamb\u00e9 considerada com la punta de llan\u00e7a de la pol\u00edtica de la Rep\u00fablica de la Xina pel Kuomintang. Els principis tamb\u00e9 apareixen en la primera l\u00ednia de l'Himne Nacional de la Rep\u00fablica de la Xina.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "C\u0103t\u0103lin Marian Predoiu (Buz\u0103u, 1968) \u00e9s un pol\u00edtic roman\u00e8s, membre del Partit Nacional Liberal. Ha sigut ministre de just\u00edcia en dues etapes i fou primer ministre inter\u00ed durant tres dies, el febrer de 2012.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La segregaci\u00f3 racial \u00e9s la separaci\u00f3 sist\u00e8mica de les persones en grups \u00e8tnics o racials en la vida di\u00e0ria. La segregaci\u00f3 pot implicar una separaci\u00f3 espacial de les races i l'\u00fas obligatori de diferents institucions, com ara escoles i hospitals per part de persones de diferents races. Concretament, pot aplicar-se a activitats com menjar en un restaurant, beure d'una font d'aigua, utilitzar un bany p\u00fablic, assistir a l'escola, anar al cinema, anar en autob\u00fas o en el lloguer o la compra d'una casa o en les habitacions d'un hotel. A m\u00e9s, la segregaci\u00f3 sovint permetia un contacte estret en situacions jer\u00e0rquiques, com ara permetre a una persona d'una ra\u00e7a treballar com a servent per a un membre d'una altra ra\u00e7a.\nLa segregaci\u00f3 est\u00e0 definida per la Comissi\u00f3 Europea contra el Racisme i la Intoler\u00e0ncia com \"l'acte pel qual una persona (f\u00edsica o jur\u00eddica) separa a altres persones sobre la base d'un dels motius enumerats sense una justificaci\u00f3 objectiva i raonable, d'acord amb la definici\u00f3 proposada de discriminaci\u00f3. Com a resultat, l'acte voluntari de separar-se de les altres persones sobre la base d'un dels motius enumerats no constitueix una segregaci\u00f3\". Segons el F\u00f2rum de les Nacions Unides sobre les q\u00fcestions de minories, \"La creaci\u00f3 i desenvolupament de classes i escoles que imparteixen educaci\u00f3 en idiomes minoritaris no hauria de ser considerada una segregaci\u00f3 no permesa, si l'assignaci\u00f3 a aquestes classes i escoles \u00e9s de car\u00e0cter voluntari\".La segregaci\u00f3 racial ha estat prohibida generalment a tot el m\u00f3n.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La ret\u00f2rica o eloq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s \u00abl'art de parlar b\u00e9\u00bb, en altres paraules, \u00e9s l'art o la t\u00e8cnica de la persuasi\u00f3, normalment mitjan\u00e7ant l'\u00fas de la paraula. El mot en catal\u00e0 prov\u00e9 del grec antic \u1fe5\u03b7\u03c4\u03bf\u03c1\u03b9\u03ba\u1f74 \u03c4\u03ad\u03c7\u03bd\u03b7 rh\u00eatorik\u1ec1 [t\u00e9khn\u00ea], que significa t\u00e8cnica i art oratori. La ret\u00f2rica, la dial\u00e8ctica i la gram\u00e0tica constitueixen el trivi, que forma amb el quadrivi les set arts liberals de la cultura occidental. A l'edat antiga i l'edat mitjana, la ret\u00f2rica estava enfocada en la persuasi\u00f3 en els contextos p\u00fablics i pol\u00edtics, aix\u00ed com a les assemblees i els tribunals. D'aquesta manera, es va desenvolupar en societats obertes i democr\u00e0tiques, els drets d'expressi\u00f3, de lliure reuni\u00f3 i els drets pol\u00edtics d'una part de la poblaci\u00f3.\nEl concepte de ret\u00f2rica ha variat durant els 2500 anys d'exist\u00e8ncia de la paraula. Fins als nostres dies, la ret\u00f2rica es descriu en un sentit ampli, com l'art o la pr\u00e0ctica de la persuasi\u00f3 sigui quin sigui el mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3, per\u00f2 utilitzant el llenguatge verbal. Els termes \u00abret\u00f2rica\u00bb o \u00absofisme\u00bb s'utilitzen sovint en sentit pejoratiu, quan es vol oposar a les paraules sense fets o separar la informaci\u00f3 de la desinformaci\u00f3, de la propaganda, fins i tot per qualificar de dubt\u00f3s un discurs pseudo-argumentatiu. Sigui quin sigui, aix\u00ed com l'art de la persuasi\u00f3, la ret\u00f2rica continua jugant un rol important dins la vida p\u00fablica contempor\u00e0nia.\nLa ret\u00f2rica \u00e9s la ci\u00e8ncia que estudia la capacitat de persuadir per mitj\u00e0 de les paraules. La ret\u00f2rica \u00e9s a la vegada la ci\u00e8ncia (en un sentit d'estudi estructurat) i l'art (en un sentit pr\u00e0ctic recolzat sobre un coneixement provat) que es refereix a l'acci\u00f3 del discurs de l'\u00e0nima (l'\u00e0nima \u00e9s qui parla). En un principi, la ret\u00f2rica \u00e9s \u00fanicament oral, per\u00f2 evidentment tamb\u00e9 es preocupa pel discurs escrit, en una mesura en qu\u00e8 aquest \u00e9s, de manera m\u00e9s o menys estreta, una transcripci\u00f3 o una mimesi de l'oral. La definici\u00f3 de ret\u00f2rica canviar\u00e0 amb el pas dels segles, de les aportacions dels grecs i dels oradors romans, fins als europeus.\nFinalment, avui en dia la ret\u00f2rica es construeix de manera entenedora i que arribi f\u00e0cilment al p\u00fablic.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "White Resistance Manual o Manual de la resist\u00e8ncia blanca \u00e9s un manual supremacista blanc similar a The Anarchist Cookbook. Promou la fundaci\u00f3 de petites c\u00e8l\u00b7lules supremacistes blanques independents, convertir els individus captats en \"llops solitaris\" adoctrinats i instruir-los en la \"guerra de guerrilles\" per \"lluitar contra el sistema\", i tamb\u00e9 \u00e9s un manual d'instruccions sobre com dur a terme activitats il\u00b7legals com la fabricaci\u00f3 d'armes i el terrorisme, a m\u00e9s de la violenta guerra de guerrilles contra el Govern. Tamb\u00e9 cont\u00e9 una secci\u00f3 de sabotatge que inclou la generaci\u00f3 i distribuci\u00f3 d'energia el\u00e8ctrica, i assenyala que els sistemes d'alimentaci\u00f3 es poden \"derrocar\" amb explosius, incendis provocats i foc de rifles de llarg abast. Posteriorment, el manual aconsella que els mitjans esmentats es poden utilitzar contra subestacions, transformadors i pilones de suspensi\u00f3. El llibre va ser popular a llocs web neonazis fins que va atreure l'atenci\u00f3 dels mitjans de comunicaci\u00f3 i de les forces de l'ordre, fet que va provocar que molts llocs el retiressin. L'activista anarquista Sherman Austin que fou empresonar un any per difondre informaci\u00f3 d'accions directes anarquistes va dir sobre el llibre:\n\nLa possessi\u00f3 del manual \u00e9s il\u00b7legal al Regne Unit, i se n'han trobat exemplars a grups supremacistes blancs de diversos pa\u00efsos com Espanya.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En la filosofia pol\u00edtica de l'antiga Gr\u00e8cia, la timocr\u00e0cia era una forma de govern en la qual els \u00fanics que participen en el govern s\u00f3n els ciutadans que posseeixen un determinat cabal o un cert tipus de propietats; i la recerca de l'honor \u00e9s un dels fonaments del r\u00e8gim pol\u00edtic. El terme deriva de les paraules gregues \u03c4\u03b9\u03bc\u03b7, tim\u00e9, \u00abhonor\u00bb; i \u03ba\u03c1\u03b1\u03c4\u03b9\u03b1, kr\u00e1tia, \u00abgovern\u00bb.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'imperialisme cultural compr\u00e8n els aspectes culturals de l'imperialisme. Amb el terme imperialisme es refereix a la creaci\u00f3 i manteniment de relacions desiguals entre civilitzacions, afavorint una civilitzaci\u00f3 m\u00e9s poderosa. D'aquesta manera, l'imperialisme cultural \u00e9s la pr\u00e0ctica de promoure i imposar una cultura, generalment la d'una naci\u00f3 poderosa pol\u00edticament, sobre una societat menys poderosa; \u00e9s a dir, l'hegemonia cultural dels pa\u00efsos industrialitzats o econ\u00f2micament influents que determinen els valors culturals generals i estandarditzen civilitzacions arreu del m\u00f3n. El terme s'utilitza especialment en els camps de la hist\u00f2ria, estudis culturals i teoria postcolonial. Normalment s'utilitza en sentit pejoratiu, sovint juntament amb mesures per rebutjar aquesta influ\u00e8ncia. L'imperialisme cultural pot adoptar diverses formes, com ara una actitud, una pol\u00edtica formal o una acci\u00f3 militar, en la mesura que refor\u00e7a l'hegemonia cultural.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Servei de Seguretat d'Ucra\u00efna, ucra\u00efn\u00e8s: \u0421\u043b\u0443\u0436\u0431\u0430 \u0431\u0435\u0437\u043f\u0435\u043a\u0438 \u0423\u043a\u0440\u0430\u0457\u043d\u0438, transliterat Slujba bezpeki Ukra\u00efni, \u00e9s una ag\u00e8ncia de seguretat ucra\u00efnesa. L'acr\u00f2nim SBU, ucra\u00efn\u00e8s: \u0421\u0411\u0423, \u00e9s el nom com\u00fa empleat pels ucra\u00efnesos per referir-se als serveis secrets. El SBU \u00e9s el responsable de la seguretat de l'Estat, de les seves institucions i els seus representants. Igualment, tamb\u00e9 est\u00e0 a c\u00e0rrec del contraespionatge, de la lluita contra el terrorisme, el contraban i el tr\u00e0fic d'armes. L'SBU va ser creat el 20 de setembre de 1991, just despr\u00e9s que Ucra\u00efna guany\u00e9s la seva independ\u00e8ncia, i \u00e9s hereu de l'antiga secci\u00f3 ucra\u00efnesa del KGB. Durant els seus primers anys va mantenir a la major part del personal procedent de l'etapa sovi\u00e8tica. En 2004 el Departament d'intel\u00b7lig\u00e8ncia de l'SBU va ser reorganitzat en una ag\u00e8ncia independent que es va denominar \"Servei d'Intel\u00b7lig\u00e8ncia Estrangera d'Ucra\u00efna\", sent responsable tant de la intel\u00b7lig\u00e8ncia estrangera com de la seguretat externa.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La correg\u00e8ncia \u00e9s la forma de governar en la qual un monarca exerceix les seves funcions conjuntament amb una altra persona: el corregent. Normalment s'establia entre el rei i el seu fill hereu, encara que podia ser amb altres persones de la fam\u00edlia reial, la noblesa o m\u00e9s rarament amb alts dignataris de l'Estat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El centrisme o centre pol\u00edtic o \u00e9s una ideologia pol\u00edtica que es defineix per la seva ret\u00f2rica centrista en oposici\u00f3 a les posicions d'esquerra i dreta. El seu contingut canvia segons el moment hist\u00f2ric i el lloc, ja que dep\u00e8n dels moviments pol\u00edtics, ideol\u00f2gics i socials que sorgeixin en un indret donat. Actualment, a Espanya, correspon a la ideologia autoconsiderada ni de dretes, ni d'esquerres. El centrisme pot estar estretament relacionat amb el populisme, tot i que en l'actualitat la ret\u00f2rica de centre tendeix a anomenar populistes als altres. A vegades se l'identifica amb l'anomenada tercera via, tot i que els seus or\u00edgens s\u00f3n anteriors.\nHi ha hagut intervals hist\u00f2rics al m\u00f3n occidental en els quals moltes persones enquestades responien considerar-se de classe mitjana, ho fossin o no, i aix\u00f2 ha estat utilitzat a la ret\u00f2rica per a voler-se autodefinir com a partit pol\u00edtic amb ideologia \"de centre\", induint a la fal\u00e0cia de que respon als interessos de les classes socials situades \"al centre\", ni molt pobres ni molt riques, \u00e9s a dir, a la classe mitjana.\nEls valors i interessos que defensen els grups que es denominen centristes s\u00f3n a la pr\u00e0ctica i per definici\u00f3 heterogenis i d'ideologia ambigua, desconeguda o canviant. Tanmateix, cercant trets comuns als que actualment i al llarg de la hist\u00f2ria s'han autoproclamat com a tals, sembla que proposen una economia capitalista i solen defendre la religiositat, predominant al m\u00f3n occidental en ells la influ\u00e8ncia cristiana.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un bellwether \u00e9s una paraula anglesa per a indicar qualsevol entitat en un \u00e0mbit donat que serveix per crear o influir en les tend\u00e8ncies o presagiar esdeveniments futurs. Deriva de la paraula bellewether que significa \u00abesqueller\u00bb, el cap de bestiar que porta l'esquella i serveix de guia al ramat. Els moviments del ramat es podien intuir en escoltar la campana, fins i tot abans que el ramat estigu\u00e9s a la vista. En sociologia, el terme s'aplica en el sentit actiu a una persona o grup de persones que tendeixen a crear, influ\u00e8ncia o establir tend\u00e8ncies.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Tropes d'assalt \u00e9s el terme gen\u00e8ric amb qu\u00e8 es designen les unitats d'elit desenvolupades pels principals ex\u00e8rcits contendents durant la Primera Guerra Mundial per a realitzar cops de m\u00e0 en el marc de la guerra de trinxeres. El terme procedeix de l'alemany Sturmtruppen mitjan\u00e7ant l'adaptaci\u00f3 francesa troupes d'assaut, la qual establ\u00ed la pauta per a les altres lleng\u00fces rom\u00e0niques. El concepte \u00e9s proper a l'actual de forces especials.\nHi hagu\u00e9 tropes d'assalt als ex\u00e8rcits franc\u00e8s, austrohongar\u00e8s, etc., per\u00f2 hi destaquen les dels ex\u00e8rcits alemany (Sturmtruppen) i itali\u00e0 (arditi). Aquests darrers foren els \u00fanics a enquadrar-se com a cos separat i dotat d'uniforme propi; en altres ex\u00e8rcits les tropes d'assalt s'enquadraven en meres unitats, generalment al si de l'arma d'infanteria, i duent l'uniforme de l'arma de proced\u00e8ncia.\nEls atacs de les tropes d'assalt havien d'\u00e9sser necess\u00e0riament fulminants, per la rapidesa i la brutalitat; llurs membres, generalment voluntaris, eren (o esdevingueren) homes endurits. Per la naturalesa de llur tasca, que exigia un m\u00e0xim de llibertat de moviments amb el m\u00ednim de pes, els membres de les tropes d'assalt usaven armes de foc lleugeres, f\u00e0cils de manejar, com ara pistoles i subfusells, aix\u00ed com armes blanques (baionetes, punyals de trinxera). De la mateixa manera, llur equipament es redu\u00efa a la m\u00ednima expressi\u00f3; per exemple, un sarr\u00f3 carregat de granades. No era rar que hi afegissin elements irreglamentaris, sovint de fabricaci\u00f3 artesanal (per exemple, cascos de llauna de disseny caprici\u00f3s, entre els arditi). Un bon nombre duia cuirassa.\nAl si de les tropes d'assalt, i entorn seu, tend\u00ed a desenvolupar-se un culte de l'heroisme amb aspectes de m\u00edstica de la viol\u00e8ncia, tot plegat amb elements feixistitzants. De fet, un cop desmobilitzats, molts exmembres de les tropes d'assalt, incapa\u00e7os de reincorporar-se a la vida civil, participaren en la creaci\u00f3 d'organitzacions feixistes i altres d'extrema dreta, en qu\u00e8 sovint formaven la base de les mil\u00edcies; a Alemanya, per exemple, molts passaren pels cossos francs.\nEl m\u00f3n de les tropes d'assalt est\u00e0 for\u00e7a ben representat en el film franc\u00e8s Capitain Conan.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En la biologia evolutiva, coopci\u00f3 \u00e9s un sin\u00f2nim d'exaptaci\u00f3 que es refereix al canvi en la funci\u00f3 d'una adaptaci\u00f3, i \u00e9s un terme molt similar a la preadaptaci\u00f3.\nEn la sociologia, coopci\u00f3 es refereix a una idea que s'incoprpora en el corrent general cultural.La Cooptaci\u00f3, coopci\u00f3 o cooptar es refereix a una acci\u00f3 feta en un gran nombre de camps on un oponent \u00e9s anul\u00b7lat o neutralitzat per absorci\u00f3, per\u00f2 hi ha tamb\u00e9 altres accepcions.\nAquest terme es pot referir a una elecci\u00f3 en la qual els membres del comit\u00e8 o grup similar voten per tal de suplir una vacant en aquest comit\u00e9 o grup. Quan s'elegeix un petit comit\u00e8 fent servir el m\u00e8tode de la representaci\u00f3 proporcional, una coopci\u00f3 pot no ser adequada, ja que els nous membres elegits no representaran necess\u00e0riament els interessos del grup representat pel membre vacant.\n\u00c9s un sistema d'elecci\u00f3 dels nous membres d'un organisme o comunitat basat en la designaci\u00f3 pels membres que ja formen part d'aquella inst\u00e0ncia. S'utilitza per exemple per designar els administradors de les Societats an\u00f2nimes a Fran\u00e7a.\nTamb\u00e9 es pot referir a la t\u00e0ctica de neutralitzar o guanyar sobre una minoria mitjan\u00e7ant la seva assimilaci\u00f3 dins del grup cultural establert.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El liberalisme cl\u00e0ssic \u00e9s una filosofia pol\u00edtica i una ideologia que pertany al liberalisme en qu\u00e8 es posa l'\u00e8mfasi en assegurar la llibertat de l'individu, tot limitant el poder del govern. La filosofia va sorgir com una resposta a la Revoluci\u00f3 Industrial i la urbanitzaci\u00f3 al segle xix a Europa i els Estats Units. Defensa les llibertats civils amb un govern limitat sota l'imperi de la llei, els drets de propietat privada, i la creen\u00e7a en el laissez-faire del liberalisme econ\u00f2mic. El liberalisme cl\u00e0ssic es basa en idees que ja havien sorgit a finals del segle xviii, incloent idees d'Adam Smith, John Locke, Jean-Baptiste Say, Thomas Malthus, i David Ricardo. Es va basar en una comprensi\u00f3 psicol\u00f2gica de la llibertat individual, el dret natural, l'utilitarisme, i la creen\u00e7a en el progr\u00e9s.Al segle xx, els liberals es van dividir en diversos temes, i en els Estats Units en particular, va cr\u00e9ixer una distinci\u00f3 entre els liberals cl\u00e0ssics i liberals socials.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Es denomina  non sequitur  (en llat\u00ed \u00abno se segueix\u00bb) a un tipus general de fal\u00b7l\u00e0cia en la qual la conclusi\u00f3 no es dedueix (\u00abno se segueix\u00bb) de les premisses. En sentit ampli, s'aplica a qualsevol raonament inconseq\u00fcent.\nUn exemple de non sequitur s\u00f3n els casos en qu\u00e8 hom afirma el conseq\u00fcent en un pseudosil\u00b7logisme o sil\u00b7logisme equivocat:\n\nSi soc hum\u00e0, llavors soc mam\u00edfer.\nSoc mam\u00edfer.\nPer tant, soc hum\u00e0.Vist des de la perspectiva de la l\u00f2gica simb\u00f2lica, la fal\u00b7l\u00e0cia en aquest argument es pot veure de la seg\u00fcent manera:\n\nSi soc hum\u00e0, llavors soc mam\u00edfer, es representa en s\u00edmbols de la seg\u00fcent manera:\na \u2192 b\nSoc mam\u00edfer, es representa com:\nb\nLlavors, at\u00e8s que la primera premissa \u00e9s un condicional, que dep\u00e8n de \"a\" per poder arribar a \"b\",\ni la segona premissa \u00e9s el conseq\u00fcent del condicional de la primera premissa, \u00e9s a dir \"b\",\nllavors no es pot concloure \"a\" de cap manera, aix\u00f2 s'ent\u00e9n perqu\u00e8 la primera premissa \u00e9s un condicional \"\u2192\" la qual cosa significa que l'antecedent \u00e9s suficient per al conseq\u00fcent, per\u00f2 no viceversa.\n\nUn exemple m\u00e9s evident \u00e9s el seg\u00fcent, basat en la petici\u00f3 de principi \u00abSi A \u00e9s cert i B \u00e9s cert, llavors C \u00e9s cert\u00bb. Exemple:\n\nSi soc a Kyoto (A), llavors soc al Jap\u00f3 (B).\nSoc al Jap\u00f3.\nLlavors, soc a Kyoto.En el primer exemple, encara que les proposicions siguin correctes, la conclusi\u00f3 no t\u00e9 validesa: no tots els mam\u00edfers s\u00f3n humans.\nEn el segon exemple, encara que \u00e9s correcte que Kyoto \u00e9s al Jap\u00f3, no sempre que s'\u00e9s al Jap\u00f3 s'\u00e9s a Kyoto.\nLa conclusi\u00f3 desmesurada i la petici\u00f3 de principi s\u00f3n tamb\u00e9 tipus de  non sequitur .", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Corrupci\u00f3 a Luxemburg \u00e9s el nivell de corrupci\u00f3 a Luxemburg, en general molt baix. Al pa\u00eds hi ha un fort marc legal per a la lluita contra la corrupci\u00f3.\nLes lleis anticorrupci\u00f3 s'apliquen de manera efica\u00e7, malgrat aix\u00f2, la corrupci\u00f3 pol\u00edtica apareix. Segons el Bar\u00f2metre Global de Transpar\u00e8ncia Internacional de la Corrupci\u00f3 de l'any 2013, el 53% de les llars sotmeses a enquesta donen als partits pol\u00edtics \u00abcorruptes\u00bb o \u00abextremament corruptes\u00bb, i el 33% tenen la mateixa opini\u00f3 sobre el Parlament. D'altra banda, un nombre significatiu de les llars sotmeses a enquesta consideren que la lluita del govern contra la corrupci\u00f3 \u00e9s \u00abinefica\u00e7\u00bb i la corrupci\u00f3 ha augmentat en els \u00faltims dos anys.Pel que fa als negocis i la corrupci\u00f3, les empreses no consideren la corrupci\u00f3 un obstacle per fer negocis a Luxemburg, segons l'Informe de Competitivitat Global 2013-2014 del F\u00f2rum Econ\u00f2mic Mundial. Tanmateix, d'altres fonts indiquen que la coincid\u00e8ncia entre els negocis i la pol\u00edtica a Luxemburg dona oportunitats per a la corrupci\u00f3, i no existeix un codi de comportament centrat en la corrupci\u00f3, de conflicte d'interessos i el favoritisme de contractaci\u00f3 dels funcionaris.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les \u00c0rees de Govern Local (AGL) de Nig\u00e8ria, cada \u00e0rea del govern local \u00e9s administrada per un Consell Local de Govern compost per un president que \u00e9s el Director Administratiu de l'AGL, i altres membres electes que es coneixen com a Consellers.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Zayed Bin-Sultan Al Nahyan \u2014\u00e0rab: \u0632\u0627\u064a\u062f \u0628\u0646 \u0633\u0644\u0637\u0627\u0646 \u0623\u0644 \u0646\u0647\u064a\u0627\u0646, Z\u0101yid b. Sul\u1e6d\u0101n \u0100l Nahy\u0101n\u2014 (Al Ain, 1918 - Abu Dhabi, 2 de novembre 2004) fou el primer president dels Emirats \u00c0rabs Units.\nEl 6 d'agost de 1966 succe\u00ed el seu germ\u00e0, el xeic Shakhbut Bin-Sultan Al Nahyan, com a emir d'Abu Dhabi. L'any 1971 fou escollit pel Consell Suprem de Xeics president dels Emirats \u00c0rabs Units, c\u00e0rrec en el qual fou reelegit els anys 1976, 1981, 1986 i 1991. Despr\u00e9s de la seva mort, l'any 2004, fou succe\u00eft pels seu fill gran Khalifa bin Zayed Al Nahayan.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Yoshihiko Noda (\u91ce\u7530 \u4f73\u5f66, , Noda Yoshihiko?, 20 de maig de 1957) \u00e9s un pol\u00edtic japon\u00e8s del Partit Dem\u00f2crata del Jap\u00f3 (PDJ), membre de la Cambra dels Representants (cambra baixa) en la Dieta del Jap\u00f3 (el parlament nacional). El 2 de setembre del 2011 fou nomenat primer ministre del Jap\u00f3.Noda \u00e9s nascut a Funabashi, Prefectura de Chiba, fill d'un militar de la For\u00e7a Terrestre d'Autodefensa del Jap\u00f3 (Ex\u00e8rcit de Terra del Jap\u00f3 despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial). Es va graduar a la Universitat de Waseda el 1980. Fou escollit membre de l'Assemblea de la Prefectura de Chiba el 1987.El 1993 va ser elegit diputat pel Partit Nou Jap\u00f3 de la Cambra de Representants de la Dieta per l'antic districte electoral parlamentari n\u00famero 1 de Chiba. El 1996 perd\u00e9 l'esc\u00f3, per\u00f2 el 2000 va tornar a guanyar-lo, aquest cop en el districte electoral parlamentari n\u00famero 4 de Chiba (districte creat l'any 1994). Fou reescollit el 2003, 2005 i 2009. Noda es va inscriure al Partit Dem\u00f2crata del Jap\u00f3 (PDJ) el 1998, on assum\u00ed diferents tasques, i prengu\u00e9 el c\u00e0rrec de ministre principal financer quan el PDJ va assolir el control de la Dieta, el setembre del 2009. El 8 de juny del 2010 va ser nomenat ministre d'Hisenda pel primer ministre Naoto Kan.El 29 d'agost del 2010, en una votaci\u00f3 interna, es va imposar per 215 vots a 177 al candidat Banri Kaieda com a l\u00edder del partit, cosa que el va convertir en virtual primer ministre. El 30 d'agost del 2011 la Cambra de Representants del Jap\u00f3 va escollir formalment Noda com a primer ministre del pa\u00eds (308 vots a favor i 157 en contra).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Antimo Esono Ndongo Maye (1954 - 1996), fil\u00f2leg, escriptor i pol\u00edtic de Guinea Equatorial.\nVa n\u00e9ixer a Ebebiy\u00edn, a la part continental del pa\u00eds. La seva llengua materna era el fang i despr\u00e9s va aprendre el castell\u00e0. Va cursar estudis universitaris de filologia als centres de la UNED de Guinea. Va participar activament en pol\u00edtica, al partit Alian\u00e7a Democr\u00e0tica Progressista de Guinea Equatorial.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Fundaci\u00f3 Rosa Luxemburg (en alemany: Rosa-Luxemburg-Stiftung) \u00e9s una organitzaci\u00f3 alemanya fundada en 1990 com l'Associaci\u00f3 per a l'An\u00e0lisi Social i l'Educaci\u00f3 Pol\u00edtica. En 1992 va ser reconeguda pel partit esquerr\u00e0 alemany Partit del Socialisme Democr\u00e0tic (avui Die Linke) com a organitzaci\u00f3 propera per a l'educaci\u00f3 i cooperaci\u00f3 internacional. Fomenta el socialisme democr\u00e0tic a nivell internacional. Per contra del que diu el seu nom, la seva forma jur\u00eddica no \u00e9s la d'una Fundaci\u00f3 sin\u00f3 la d'una \u00abAssociaci\u00f3 registrada\u00bb (Eingetragener Verein - i.V.), com \u00e9s el cas tamb\u00e9 d'altres \u00abfundacions\u00bb properes als partits pol\u00edtics. El nom de la fundaci\u00f3 \u00e9s en honor de la pol\u00edtica i escriptora Rosa Luxemburg.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Els Guerrers de la just\u00edcia social (en angl\u00e8s: Social Justice Warriors) s\u00f3n unes persones que expressen i promouen unes visions socialment progressistes. \u00c9s un terme que \u00e9s considerat actualment com a pejoratiu, en refer\u00e8ncia una persona que es veu a si mateixa com \"pol\u00edticament correcta\", pel fet de seguir unes postures socialment considerades com a progressistes o d'esquerres, incloent el feminisme, els drets civils, el multiculturalisme, i la identitat pol\u00edtica o cultural.L'acusaci\u00f3 de ser un SJW (un guerrer de la just\u00edcia social), implica que la persona cerca la validaci\u00f3 personal sobre qualsevol convicci\u00f3 profundament arrelada, i que fa servir uns arguments de just\u00edcia social o d'activisme, per a elevar la seva pr\u00f2pia reputaci\u00f3 personal, el seu propi egocentrisme, o per justificar el seu propi odi i racisme contra algun grup \u00e8tnic determinat, quelcom que tamb\u00e9 \u00e9s conegut com la \"senyalitzaci\u00f3 de la virtut\".", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les Comissions d'Estudiants Socialistes, CES [original en castell\u00e0: Comisiones de Estudiantes Socialistas], van ser una plataforma creada conjuntament per Universitat Popular (UP) i la branca universit\u00e0ria del FOC (Front Obrer Catal\u00e0, partit de les organitzacions Frente), a l'octubre de 1967, tot i que el FOC es va desentendre de les CES poc temps despr\u00e9s.\nEl prop\u00f2sit fundacional era ampliar la base estudiantil de l'acci\u00f3 a la Universitat amb militants que podien acceptar els objectius de la lluita universit\u00e0ria contempor\u00e0nies (enfortiment de l'SDEUB, democratitzaci\u00f3 i reforma de la Universitat, posicions antifranquistes, complicitat amb el moviment obrer, etc.) sense vincular-se necess\u00e0riament amb la ideologia i l'aparell partidista.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La For\u00e7a Europea Dem\u00f2crata (en franc\u00e8s, Force europ\u00e9enne d\u00e9mocrate, FED) \u00e9s un partit pol\u00edtic de centre-dreta de Fran\u00e7a fundat al juliol de 2012 per Jean-Christophe Lagarde i altres dissidents de Els Centristes que s'oposaven al lideratge d'Herv\u00e9 Morin. \u00c9s membre de la Uni\u00f3 dels Dem\u00f2crates i Independents.\nDiputats: Jean-Christophe Lagarde, Fran\u00e7ois Rochebloine, Andr\u00e9 Santini i Fran\u00e7ois Sauvadet\nSenadors: Vincent Capo-Canellas, Herv\u00e9 Marseille, Michel Mercier i Yves Pozzo di Borgo\nPresidents de consells generals: Fran\u00e7ois Sauvadet (C\u00f4te-d'Or) i Danielle Chuzeville (Roine)", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Arxiu Jano o tamb\u00e9 anomenat Control Integral Central (CIC), \u00e9s un suposat compendi de fitxes on figurarien tot de noms de persones influents de la pol\u00edtica, just\u00edcia, diplom\u00e0cia, empresariat i altres sectors de l'Estat espanyol, amb una an\u00e0lisi minuci\u00f3s de les seves dades personals, localitzacions i vulnerabilitats elaborat pels serveis d'intel\u00b7lig\u00e8ncia espanyols, tal com afirm\u00e0 l'excomissari Jos\u00e9 Manuel Villarejo en una carta oberta al president Pedro S\u00e1nchez. El mateix excomissari Villarejo afirm\u00e0 tenir-lo en el seu poder, per\u00f2 oficialment no s'ha reconegut la seva exist\u00e8ncia i tan sols es parla d'una llista de personalitats rellevants localitzables en cas de crisi o cat\u00e0strofe, per\u00f2 en cap cas s'inclouen \"draps bruts\".Manuel Villarejo en una carta p\u00fablica parl\u00e0 d'\"un mili\u00f3 de fitxes individuals amb dades personals i privades de vicis i virtuts de les personalitats m\u00e9s importants\". I d'acord amb ell el Servei Central de Documentaci\u00f3 (SECED), creat en el Franquisme el 1972, inici\u00e0 una tasca de recopilaci\u00f3 de dades d'autoritats, amb els noms, c\u00e0rrecs, direccions, taques en la seva traject\u00f2ria professional o personal, amb el qual es podria \"t\u00f2rcer les seves voluntats\". En un principi la tasca era d'individus concrets, per\u00f2 acab\u00e0 sent una feina massificada amb milions de fitxes. Aquestes fitxes s\u00f3n sotmeses a actualitzaci\u00f3 permanent i servirien per a diversos usos, des d\u2019acumular l\u00ednies d'investigacions en marxa que puguin afectar interessos estatals fins a detallar els \"vicis\" de la judicatura.El nom de \"Jano\" per aquest arxiu, es deuria al mes en qu\u00e8 s'incorporaren aquestes fitxes que fou el mes de gener, i, per tant, el mes de Jano. Una altra versi\u00f3 sost\u00e9 que \"Jano\" s'hauria agafat pel d\u00e9u de la mitologia grega, el qual \u00e9s el guardi\u00e0 de les portes i representa sempre un \u00e9sser bifront amb una cara davant i l'altra darrere per poder veure en totes direccions i no perdre cap detall de qu\u00e8 el rodeja. L'estructura de l'arxiu cont\u00e9 tamb\u00e9 subarxius amb noms concrets com \"control de Togues\" aquest referit a les fitxes dirigides al m\u00f3n judicial.\"Control de Togues\" no es referiria nom\u00e9s a un subarxiu i existiria un departament sencer al CNI dedicat a controlar jutges i fiscals.El 1977 amb la caiguda del Franquisme, es renoven les estructures estatals, i el Servei Central de Documentaci\u00f3 deixa de mantenir-se amb la creaci\u00f3 del Centre Superior d'Informaci\u00f3 de la Defensa (CESID), heretant aquests els arxius i mantenint-los ocults, mentre seguiren ampliant les fitxes. I seguiria amb el pas del CESID al Centre Nacional d'Intel\u00b7lig\u00e8ncia (CNI).Se sospita que Joan Carles I entreg\u00e0 una c\u00f2pia de l'\"arxiu Jano\" a l'empres\u00e0ria d'origen dan\u00e8s Corinna zu Sayn-Wittgenstein, per tal que aquesta el pogu\u00e9s utilitzar en cas de veure perillar la seva vida.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Ibrahim Souss (Jerusalem, 1945) \u00e9s un escriptor i pol\u00edtic palest\u00ed.Va cursar els seus estudis a Fran\u00e7a i \u00e9s doctor d'estat en ci\u00e8ncies pol\u00edtiques de la Universitat de Par\u00eds. Cunyat de Yasser Arafat, ha estat el representant de la OLP (Organitzaci\u00f3 per a l'Alliberament de Palestina) a la Unesco des de 1975 fins al 1980 i des de 1983 al 1985 ha estat l'ambaixador de Palestina al Senegal, entre altres c\u00e0rrecs pol\u00edtics. L'any 1998 va ser Sotsdirector General i Director Regional de l'Oficina Internacional de Treball (OIT).\nA banda de la seva carrera pol\u00edtica, \u00e9s conegut per la seva carrera musical, com a pianista i compositor, i per la seva carrera liter\u00e0ria, com a poeta, novel\u00b7lista i assagista pol\u00edtic.\nAlgunes de les seves obres liter\u00e0ries s\u00f3n: Les Fleurs de l'olivier (1985), De la Paix en g\u00e9n\u00e9ral et des Palestiniens en particulier (1991), Letter to a Jewish Friend (2007).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Balcanitzaci\u00f3 \u00e9s un terme geopol\u00edtic per descriure el proc\u00e9s de fragmentaci\u00f3 o divisi\u00f3 d'un marc territorial que ha tingut un passat pol\u00edtic com\u00fa administrativament. El resultat obtingut s\u00f3n unitats nacionals o plurinacionals, sovint enfrontades entre si. Queden sovint disputes sobre la delimitaci\u00f3 del territori de cadasc\u00fa o entre grups ling\u00fc\u00edstics o religiosos.La paraula prov\u00e9 de la divisi\u00f3 i reorganitzaci\u00f3 que va comen\u00e7ar a partir de les Guerres Balc\u00e0niques (1912-1913) i de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) als Balcans, despr\u00e9s de l'esfondrament de l'Imperi Austrohongar\u00e9s i de l'imperi Otom\u00e0. Les fronteres imperials no tenien gaire compte de les sensibilitats diferents, i sovint n'aprofitaven segons l'antiga estrat\u00e8gia del divide et impera. Va ser caracteritzada per picabaralles constants entre d'altres entre romanesos i hongaresos principalment, i entre els diversos pobles de la zona que es va independentitzar de l'Imperi Otom\u00e0. Una part es va reunificar durant i despr\u00e9s de le segona guerra mundial pels partisans cond\u00fcits per Josip Broz Tito (1982-1980) i formar Iugosl\u00e0via (\u00abSl\u00e0via meridional\u00bb) que al seu torn es va desintegrar despr\u00e9s de les Guerres del Balcan entre 1991 i 2001.Tamb\u00e9 s'utilitza per descriure altres formes de desintegraci\u00f3; per exemple, la \u00abbalcanitzaci\u00f3 d'Espanya\u00bb, anhelada pels uns, temuda per d'altres. Fora de la geopol\u00edtca, \u00e9s parla entre d'altres de la balanitzaci\u00f3 d'Internet va comen\u00e7ar com una xarxa mundial. A poc a poc uns estats hi han creat fronteres per controlar els continguts als quals els ciutadans poden accedir.\n\n", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Bellum omnium contra omnes \u00e9s una locuci\u00f3 llatina que significa \"la guerra de tots contra tots\", \u00e9s la descripci\u00f3 que Thomas Hobbes d\u00f3na a l'exist\u00e8ncia humana en les seves obres De Cive (1642) i Leviatan (1651). Hobbes sost\u00e9 que l'estat natural dels humans \u00e9s un \"tots contra tots\". Per\u00f2 la humanitat, per a evitar tal condici\u00f3, opta per un contracte social, abdicant de certes llibertats a canvi d'una conviv\u00e8ncia pac\u00edfica en societat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Progr\u00e9s Municipal, oficialment Progr\u00e9s Municipal de Catalunya, \u00e9s una plataforma pol\u00edtica que agrupa totes les candidatures d'\u00e0mbit municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya i les independents afins. \u00c9s present sota les sigles PSC-PM en molts municipis de Catalunya.\nA les eleccions municipals de 2007, el PSC es present\u00e0 amb aquesta denominaci\u00f3 (Partit dels Socialistes de Catalunya-Progr\u00e9s Municipal) i va aconseguir 2.569 regidors en les 775 llistes que present\u00e0.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Observatori d\u2019Antropologia del Conflicte Urb\u00e0 (OACU) \u00e9s un col\u00b7lectiu d'investigadors socials fundat el 7 de novembre de 2012 a Barcelona (Espanya).Actualment l'OACU es dedica a la investigaci\u00f3 i a la formaci\u00f3, amb especial \u00e8mfasi a l'estudi de la ciutat i un dels seus elements constitutius: el conflicte. Integrat per investigadors i professionals independents o pertanyents a diversos centres d'investigaci\u00f3 internacionals, l'OACU t\u00e9 com a principal repte activar i promoure l'estudi de la ciutat fent dialogar les diferents perspectives de l'antropologia urbana: la sociologia, l'arquitectura, l'urbanisme, la geografia humana, la criminologia, etc.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una sessi\u00f3 conjunta, convenci\u00f3 conjunta o reuni\u00f3 conjunta \u00e9s la reuni\u00f3 de dos grups que sovint exerceixen llurs funcions per separat, en una sessi\u00f3 \u00fanica o extraordin\u00e0ria amb un prop\u00f2sit espec\u00edfic. En la majoria dels casos, es refereix a la reuni\u00f3 de les dues cambres d'un parlament o congr\u00e9s bicameral, com per exemple un Senat i la Cambra dels Diputats.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Merkhav Mugan (en hebreu: \u05de\u05e8\u05d7\u05d1 \u05de\u05d5\u05d2\u05df) \u00e9s un tipus de refugi antiaeri israeli\u00e0. L'Estat d'Israel requereix que tots els edificis tinguin acc\u00e9s a refugis antiaeris des de 1951, i tots els apartaments nous han de tenir acc\u00e9s a un refugi antiaeri. Totes les instal\u00b7lacions m\u00e8diques i educatives estan preparades per rebre atacs NRBQ (des de l'any 2010) (per exemple cada sala d'operacions ha estat constru\u00efda per aguantar l'impacte directe d'un m\u00edsil), algunes sales han estat constru\u00efdes amb circuits tancats d'aire, i s\u00f3n capa\u00e7es de resistir als agents qu\u00edmics durant per\u00edodes curts de temps, a m\u00e9s han d'incloure sistemes de filtres d'aire. Els refugis antiaeris p\u00fablics, \u00e9s fan servir habitualment com a espai de joc en temps de pau, de manera que els nens se sentin c\u00f2modes al entrar en els refugis, quan sigui necessari, i no estiguin espantats.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un sistema heteropatriarcal \u00e9s un sistema sociopol\u00edtic al qual l'home i l'heterosexualitat s\u00f3n superiors sobre els altres g\u00e8neres i sobre altres orientacions sexuals.\u00c9s un neologisme etimol\u00f2gicament format per hetero (d'heterosexualitat) i patriarcat. \u00c9s un tipus de patriarcat al qual, a m\u00e9s de les caracter\u00edstiques del sistema patriarcal en general, s'afegeix la supremacia de l'heterosexualitat sobre l'homosexualitat, bisexualitat i altres prefer\u00e8ncies sexuals. Tamb\u00e9 s'usa per ressaltar aquest aspecte del patriarcat, com per exemple en expressions com \"fam\u00edlia nuclear heteropatriarcal\", per definir el model tradicional de fam\u00edlia patriarcal formada per un pare home, una mare dona i els seus fills i filles.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Blut und Boden o Sang i terra \u00e9s una ideologia que considera la sang, emblema de la descend\u00e8ncia i de la ra\u00e7a i la terra, que nodreix gr\u00e0cies a l'agricultura i l'espai vital com el fonament essencial d'una societat estable i esponerosa. La classe dels conreadors que conserva i transmet la tradici\u00f3 n'\u00e9s la pedra angular.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La vigil\u00e0ncia massiva \u00e9s la vigil\u00e0ncia complexa d'un conjunt sencer o fracci\u00f3 important de la poblaci\u00f3. La vigil\u00e0ncia sovint l'exerceixen els governs o ag\u00e8ncies governamentals, per\u00f2 tamb\u00e9 pot ser duta a terme per empreses, ja sigui en nom dels governs o per iniciativa pr\u00f2pia. La legalitat de la vigil\u00e0ncia massiva i els permisos necessaris per dur-la a terme varien en funci\u00f3 de les lleis de cada pa\u00eds i dels seus sistemes judicials.\nSovint s'ha citat la necessitat de disposar d'una vigil\u00e0ncia massiva per a lluitar contra el terrorisme, per a evitar el malestar social, per a protegir la seguretat nacional, per a lluitar contra la pornografia infantil i per a protegir els nens. Per contra, s'ha criticat la vigil\u00e0ncia massiva amb la mateixa regularitat que se l'ha defensat, pel fet de violar el dret a la privacitat, limitar els drets i les llibertats civils i pol\u00edtiques, i per ser il\u00b7legal en alguns sistemes jur\u00eddics o constitucionals. Hi ha el temor que l'augment de la vigil\u00e0ncia massiva en \u00faltima inst\u00e0ncia pot conduir a un estat totalitari on la dissid\u00e8ncia pol\u00edtica es vegi soscavada per programes de contra-intel\u00b7lig\u00e8ncia. De vegades es fa refer\u00e8ncia a un estat d'aquest tipus com a estat policial.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Manifest d'Els Marges \u00e9s el nom que rep el document Una naci\u00f3 sense estat, un poble sense llengua, editorial que va publicar la revista de llengua i literatura catalanes Els Marges al seu n\u00famero 15, el 1979. Els seus autors, Joan A. Argenter, Jordi Castellanos, Manuel Jorba, Joaquim Molas, Josep Murgades, Josep M. Nadal i Enric Sull\u00e0, eren un col\u00b7lectiu de professors universitaris militants dels Grups de Defensa de la Llengua, i hi analitzaven la situaci\u00f3 de la llengua catalana en aquells moments per posar de manifest les greus mancances de l'\u00fas social del catal\u00e0 i les indeterminacions del discurs de la Generalitat de Catalunya pel que fa a la consideraci\u00f3 de la llengua catalana com a referent identitari.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La just\u00edcia ling\u00fc\u00edstica \u00e9s un camp de recerca interdisciplinar, amb contribucions des de la filosofia pol\u00edtica i des de la socioling\u00fc\u00edstica, entre d'altres.\nPel que fa a la filosofia pol\u00edtica (o teoria pol\u00edtica normativa), les dues principals escoles s\u00f3n el multiculturalisme, amb autors com Will Kymlicka i el liberalisme igualitari, amb autors com Philippe Van Parijs. Cadascuna d'elles ent\u00e9n el concepte de just\u00edcia ling\u00fc\u00edstica d'una manera diferent. En general, els multiculturalistes s\u00f3n partidaris de defensar els drets ling\u00fc\u00edstics de les minories, mentre els segons, seguidors de John Rawls, defensen una llengua comuna que garanteixi la igualtat d'oportunitats socio-econ\u00f2miques de tots els membres d'una mateixa comunitat pol\u00edtica. Per la seva banda, els socioling\u00fc\u00edstes retreuen als fil\u00f2sofs pol\u00edtics que aquests tendeixen a pensar que el m\u00f3n est\u00e0 dividit en comunitats homog\u00e8nies formades per individus monoling\u00fces quan en realitat els casos on aix\u00f2 succeeix s\u00f3n molt excepcionals. Aquests autors introdueixen conceptes com genocidi ling\u00fc\u00edstic o imperalisme ling\u00fc\u00edstic i s\u00f3n normalment partidaris de defensar la superviv\u00e8ncia de totes les lleng\u00fces del planeta. Robert Phillipson i Tove Skutnabb-Kangas en serien els exponents m\u00e9s destacats. En el debat interdisciplinar sobre la just\u00edcia ling\u00fc\u00edstica tamb\u00e9 hi participen economistes, ecoling\u00fcistes, interling\u00fcistes, estudiosos de les ci\u00e8ncies de l'educaci\u00f3 o dels drets humans ling\u00fc\u00edstics, aix\u00ed com investigadors de pau i resoluci\u00f3 de conflictes.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Partit Andal\u00fas de Catalunya va sorgir a mitjan d\u00e8cada del 1980, per arreplegar el vot de l'emigraci\u00f3 andalusa a Catalunya. Va tenir una exist\u00e8ncia ef\u00edmera i a les primeres eleccions auton\u00f2miques catalanes va incorporar a les llistes Federico Jim\u00e9nez Losantos.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les comissions parlament\u00e0ries s\u00f3n grups de treball permanents o constitu\u00efts amb una finalitat particular, encarregades de la discussi\u00f3 i informe especialitzat d'un projecte de llei o un tema sotm\u00e8s al seu coneixement.\nAquests grups de treball es divideixen en especialitats d'acord amb el que assenyalen les respectives Constitucions, lleis reguladores del funcionament del Congr\u00e9s o Parlament, o en els reglaments interns de les cambres legislatives.\n\nPermanents: aquelles establertes per llei i/o reglament encarregades de l'estudi i posterior informe especialitzat de les mat\u00e8ries i projectes de llei sotmeses al seu coneixement.Especials o Investigadores\nMixtes: composta per membres de les dues cambres del Congr\u00e9s.\nUnides: composta per membres d'una o m\u00e9s comissions diferents del Congr\u00e9s.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Moviment de Resist\u00e8ncia afrik\u00e0ner (afrikaans Afrikaanse Werstaands Beweging, AWB), \u00e9s un partit pol\u00edtic sud-afric\u00e0 fundat el 1973 com a grup paramilitar de car\u00e0cter nacionalista afrik\u00e0ner neonazi que ha fet manifestacions armades. Es declara preparat per usar la viol\u00e8ncia en defensa de la supremacia blanca. Ha boicotejat sistem\u00e0ticament el di\u00e0leg per acabar amb l'apartheid i no ha participat a CODESA malgrat haver-ne estat convidat. Fonamentat inicialment en els principis de Verwoed que proposaven la separaci\u00f3 total de races llevat en el pla econ\u00f2mic, per\u00f2 ara s\u00f3n m\u00e9s partidaris d'un Boerestaat (Estat B\u00f2er) que comprengui l'antiga Rep\u00fablica de Transvaal, Estat Lliure d'Orange i els districtes del nord del KwaZulu-Natal (Vryheid, Utrecht i Wakkerstrom).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El filferro d'ar\u00e7, filferro espin\u00f3s, filferro de punxes \u00e9s un tipus de filferro utilitzat com a obstacle. Les barreres de filferro d'ar\u00e7 poden arribar a tenir diversos metres de gruix i d'altura, formant una atape\u00efda malla de filferro amb punxes o amb elements tallants. Originalment, filats com aquests no van ser creats a prop\u00f2sit, sin\u00f3 accidentalment, en ajuntar en poc espai les restes de filats tradicionals danyades per atacs d'infanteria.\nAvui, en molts llocs rurals del m\u00f3n, aquest filferro s'usa per a materialitzar fronteres, o voltar certs llocs restringits, la qual cosa evita aix\u00ed certs intrusos. Recentment, un nou estil d'aquests filferros es col\u00b7loca sobre els reixats, per exemple, de les presons. Aquest nou estil consisteix m\u00e9s en l\u00e0mines de filferro que dels antics filferros filosos, ja que fa servir unes l\u00e0mines afilades de filferro, soldades a un filferro.\nEls filats de punxes, que juntament amb les metralladores, van ser les responsables del gran nombre de baixes en la guerra de trinxeres de la Primera Guerra Mundial.\nActualment, per a impedir el passatge de persones s'usen tamb\u00e9 els filats de fulles o ganivetes.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La pobresa energ\u00e8tica \u00e9s la situaci\u00f3 de persones que tenen un acc\u00e9s dif\u00edcil a l'energia necess\u00e0ria per conduir una vida digna i sana: per cuinar, escalfar, refredar, il\u00b7luminar, comunicar\u2026.\nEs distingeixen dues menes de pobresa energ\u00e8tica: d'un costat hi ha la pobresa doguda a l'abs\u00e8ncia de xarxes de distribuci\u00f3 ben desenvolupades accessibles a tothom, tal com \u00e9s la situaci\u00f3 entre d'altres a l'\u00c0frica subsahariana i l'\u00c0sia sudoriental i d'un altre costat hi la situaci\u00f3 d'una franja creixent de persones que no poden pagar les factures d'energia, una situaci\u00f3 m\u00e9s comuna a Occident. Generalment, s'hi incorpora l'insuficient acc\u00e9s a l'aigua potable, sigui per manca de xarxa o per manca de renda.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El reconeixement de locutor pertany a la branca de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i consisteix en la identificaci\u00f3 autom\u00e0tica d'una persona a trav\u00e9s de la seva veu. El fet de poder distingir un locutor d'un altre est\u00e0 relacionat majorit\u00e0riament amb les caracter\u00edstiques fisiol\u00f2giques i els h\u00e0bits ling\u00fc\u00edstics de cadascun d'ells. El reconeixement comporta un processament d'\u00e0udio que permet extreure aquest conjunt de trets inherents al locutor i la posterior cerca de possibles coincid\u00e8ncies mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s de reconeixement de patrons.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El ciberactivisme es refereix a l'activisme associat al conjunt de t\u00e8cniques i tecnologies de la comunicaci\u00f3, basades fonamentalment en internet (i telefonia m\u00f2bil). La utilitzaci\u00f3 d'aquests mitjans de comunicaci\u00f3 alternatius als tradicionals, permet eludir el monopoli, sobretot en pa\u00efsos poc democr\u00e0tics, de l'opini\u00f3 majorit\u00e0ria vessada en els mitjans oficials o majoritaris, tenint m\u00e9s llibertat i major impacte, tot facilitant l'expressi\u00f3 d'opinions diverses.\nHan utilitzat t\u00e8cniques de ciberactivisme organitzacions com Interm\u00f3n Oxfam, Amnistia Internacional, Greenpeace, la Electronic Frontier Foundation nord-americana o l'EZLN mexic\u00e0. A l'espai exsovi\u00e8tic, cert grau de ciberactivisme ha tingut un paper determinant en els processos coneguts com les Revolucions de colors.\nEn concret Interm\u00f3n Oxfam, Amnistia Internacional i Greenpeace proposen a les seves p\u00e0gines formes de voluntariat electr\u00f2nic o ciberactivisme participant en les seves cadenes d'enviaments de correus electr\u00f2nics, i cartes, com a protesta davant les accions lesives contra els drets humans, o el medi ambient, per part de multinacionals i governs.\nEl ciberactivisme pot tamb\u00e9 prendre una forma espont\u00e0nia, en la qual la tecnologia i les relacions en xarxa eliminen la divisi\u00f3 entre mobilitzadors i mobilitzats. Aquest \u00e9s del cas de les mobilitzacions espont\u00e0nies de protesta despr\u00e9s dels atemptats de l'11M a Espanya en 2004, el moviment EDSA II a les Filipines l'any 2001, en les revoltes estudiantils contra la CPE (llei de primer contracte) a Fran\u00e7a de 2005, les manifestacions per un habitatge digne a Espanya en 2006 o la Primavera \u00c0rab del 2010-2011.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La filosofia de la hist\u00f2ria \u00e9s una disciplina que intenta entendre com funciona la hist\u00f2ria. Aix\u00ed es q\u00fcestiona l'objectivitat en l'estudi del passat i les millors maneres d'accedir-hi i es planteja si la hist\u00f2ria \u00e9s un conjunt d'aven\u00e7os (progr\u00e9s), si funciona per cicles o no t\u00e9 cap forma global i \u00e9s nom\u00e9s un conjunt de per\u00edodes. Tamb\u00e9 analitza quin ha de ser l'objecte d'estudi, si la persona, l'\u00e8poca, la regi\u00f3 o el tema, i com canvia el panorama descrit segons la unitat adoptada. Per \u00faltim, s'interroga sobre si la hist\u00f2ria t\u00e9 un sentit en si mateixa o en relaci\u00f3 al present i si pot usar-se per a predir el futur o propiciar determinats canvis.\nEn qualsevol cas, les diverses filosofies de la hist\u00f2ria han de retre compte de dues dificultats conceptuals importants: \n\nDificultat te\u00f2rica: com explicar la hist\u00f2ria universal des d'un punt de vista cosmopolita, per usar l'expressi\u00f3 de Kant, evitant el racisme o la minusvaloraci\u00f3 imperialista i l'estigma envers determinats grups humans?\nDificultat pr\u00e0ctica: quin paper cal assignar a l'acci\u00f3 humana individual quan s'insereix en la hist\u00f2ria col\u00b7lectiva?", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Muhammad Allal al-Fassi \u2014en \u00e0rab, \u0639\u0644\u0627\u0644 \u0627\u0644\u0641\u0627\u0633\u064a, \u02bfAll\u0101l al-F\u0101s\u012b\u2014 (Fes, 10 de gener de 1910 - Bucarest, 13 de maig de 1974) va ser un pol\u00edtic, escriptor, poeta i estudi\u00f3s isl\u00e0mic marroqu\u00ed. Va fundar el partit nacionalista Istiqlal que era una for\u00e7a pol\u00edtica que propugnava la independ\u00e8ncia del Marroc del colonialisme franc\u00e8s. Va ser professor universitari a la Universitat de Fes el 1932, encara que a l'any seg\u00fcent es va haver d'exiliar del pa\u00eds a causa del seu activisme pol\u00edtic nacionalista.\nVa ser president del Consell Constitucional l'any 1961 i ministre d'afers isl\u00e0mics el 1962, despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia del Marroc. Tanmateix, dos anys despr\u00e9s, el 1963, pass\u00e0 a l'oposici\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'estat del benestar \u00e9s un gran conjunt de pol\u00edtiques consistents en la implantaci\u00f3, amb car\u00e0cter universal, de serveis p\u00fablics i socials que no s\u00f3n rendibles econ\u00f2micament per al sector privat. Aquests serveis tenen com a finalitat maximitzar el benefici social, garantir unes condicions de vida adequades a la poblaci\u00f3 (ensenyament, sanitat...) i evitar que les persones quedin desemparades en determinades circumst\u00e0ncies de car\u00e0cter problem\u00e0tic (jubilaci\u00f3, malaltia, incapacitat...). L'estat garanteix l'acc\u00e9s m\u00e9s o menys universal a aquests serveis. Sol finan\u00e7ar-se a trav\u00e9s dels impostos directes progressius per tal de contribuir a una veritable redistribuci\u00f3 de la riquesa.L'estat del benestar es diferencia del sistema liberal absolut, que refusa qualsevol intervenci\u00f3 de l'estat i que confia la responsabilitat a la iniciativa privada i la benefic\u00e8ncia de fundacions i esgl\u00e9sies. Els sistemes europeus s\u00f3n mixts i la repartici\u00f3 de les tasques entre l'estat i el privat \u00e9s el resultat de compromisos pol\u00edtics entre les ideologies vigents i els recursos financers disponibles.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Jakob Gijsbert \u00abJaap\u00bb de Hoop Scheffer (Amsterdam, 3 d'abril de 1948), \u00e9s un pol\u00edtic neerland\u00e8s.\nVa ser ministre de Relacions Exteriors dels Pa\u00efsos Baixos des del 22 de juliol de 2002 fins al 3 de desembre de 2003 durant el primer mandat de Jan Peter Balkenende i secretari general de l'OTAN des del 5 de gener de 2004 fins a l'1 d'agost de 2009.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El transversalisme \u00e9s un corrent ideol\u00f2gic que defensa la no vinculaci\u00f3 amb cap tipus d'idea pol\u00edtica preconcebuda. Defensa la superaci\u00f3 de l'espectre pol\u00edtic cl\u00e0ssic dividit entre esquerra-dreta, b\u00e9 situant-se m\u00e9s enll\u00e0 d'ell, b\u00e9 fagocitant-lo en acollir-lo en el seu si. Els partits transversals defensen que aix\u00ed prenen les propostes m\u00e9s beneficioses per a la societat i per als ciutadans d'un i d'altre costat de l'espectre cl\u00e0ssic.\nA Catalunya, l'exemple m\u00e9s conegut i rellevant d'aquest corrent ideol\u00f2gic \u00e9s el de la candidatura unit\u00e0ria Junts pel S\u00ed, que es present\u00e0 a les eleccions al Parlament de Catalunya el 27 de setembre del 2015, promovent el vot per la independ\u00e8ncia. Aquesta fou una candidatura transversal perqu\u00e8 integr\u00e0 partits de centre-dreta (Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica de Catalunya, Dem\u00f2crates de Catalunya) i d'esquerres (Esquerra Republicana de Catalunya, Moviment d'Esquerres), a part d'independents provinents d'entitats de la societat civil (Assemblea Nacional Catalana, \u00d2mnium Cultural, Associaci\u00f3 de municipis per la independ\u00e8ncia, S\u00famate).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El superhome o sobrehum\u00e0 (en alemany: der \u00dcbermensch) \u00e9s una noci\u00f3 polis\u00e8mica sobretot present en literatura i en filosofia, que representa de manera general la idea de superioritat que un tipus d'home (idealitzat) hauria adquirit vers la resta del g\u00e8nere hum\u00e0. En filosofia, el Superhome \u00e9s principalment associat al fil\u00f2sof alemany Friedrich Nietzsche. Richard Roos l'ha definit aix\u00ed :El Superhome de Nietzsche t\u00e9 una naturalesa similar a la divina. \u00c9s superior als homes i m\u00e9s per sobre d'aquests que aquests sobre del mico. No ha de preocupar-se dels homes, ni governar-los: la seva \u00fanica tasca \u00e9s la transfiguraci\u00f3 de l'exist\u00e8ncia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Quaternio terminorum (de la frase llatina que significa de quatre termes ) \u00e9s un tipus d'error en un raonament expressat en forma de sil\u00b7logisme sense evidenciar un quart terme que indueix a una fal\u00b7l\u00e0cia, quan les premisses major i menor no tenen en com\u00fa un terme mitj\u00e0.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les operacions ret\u00f2riques s\u00f3n les diferents maneres en qu\u00e8 hom pot actuar sobre el llenguatge per crear recursos literaris. Aquestes operacions, descrites ja als tractats romans, es poden resumir en addici\u00f3, supressi\u00f3, transposici\u00f3 i substituci\u00f3. El grup \u00b5 als anys 70 les va dividir en operacions substancials (s'afegeixen o es treuen elements) o relacionals (es juga amb els elements ja existents al discurs).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Liberum veto (del llat\u00ed: vet lliure) era un dispositiu parlamentari de la Rep\u00fablica de les Dues Nacions que permetia a qualsevol diputat d'un Sejm (qualsevol de les cambres del parlament polon\u00e8s) for\u00e7ar la suspensi\u00f3 de la sessi\u00f3 en curs i anul\u00b7lar-ne tot el contingut ja aprovat. El diputat que en volia l'anul\u00b7laci\u00f3 i suspensi\u00f3 nom\u00e9s havia de cridar \u00abNie pozwalam!\u00bb (del polon\u00e8s: no ho autoritzo!). El dispositiu en q\u00fcesti\u00f3 parteix del principi que tots els nobles polonesos s\u00f3n iguals entre ells i, per tant, les mesures preses al Sejm havien de ser acceptades per unanimitat. El Liberum Veto \u00e9s l'un dels punts clau del sistema pol\u00edtic de l'anomenada Rep\u00fablica de les Dues Nacions at\u00e8s que permetia el control del poder reial i en refor\u00e7ava els elements democr\u00e0tics, tot i haver d'estimar-se aquesta valoraci\u00f3 en el seu context.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En la ret\u00f2rica cl\u00e0ssica la parresia era una manera de \u00abparlar amb franquesa o d'excusar-se per parlar aix\u00ed\u00bb. El terme prov\u00e9 del grec \u03c0\u03b1\u03c1\u03c1\u03b7\u03c3\u03af\u03b1 parrh\u0113s\u00eda (\u03c0\u03b1\u03bd = tot + \u03c1\u03b7\u03c3\u03b9\u03c2/\u03c1\u03b7\u03bc\u03b1 = locuci\u00f3, discurs) que significa literalment \u00abdir-ho tot\u00bb i, per extensi\u00f3, \u00abparlar lliurement\u00bb. Implica no nom\u00e9s la llibertat d'expressi\u00f3 sin\u00f3 l'obligaci\u00f3 de parlar amb la veritat per al b\u00e9 com\u00fa, \u00e0dhuc davant d'un perill individual.\nSegons explica el fil\u00f2sof franc\u00e8s Michel Foucault, aquesta paraula del grec antic t\u00e9 tres formes diferents: Parrhesia \u00e9s un substantiu, que significa \"lliure d'expressi\u00f3\"; Parrhesiazomai \u00e9s un verb, que significa \"fer servir la parrhesia\"; i Parrhesiastes \u00e9s un substantiu, que vol dir aquell que utilitza parrhesia, o \"aquell que diu la veritat\".El terme apareix per primer cop a la literatura grega emprat per Eur\u00edpides, i es pot trobar en textos grecs antics de finals del segle V a.C. fins al segle V d.C. Implica no nom\u00e9s llibertat d'expressi\u00f3, sin\u00f3 l'obligaci\u00f3 de dir la veritat pel b\u00e9 com\u00fa, fins i tot a risc de posar la vida o la reputaci\u00f3 personal en perill.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Eusebio Ayala (Barrero Grande, 14 d'agost de 1875 \u2014 Buenos Aires, 4 de juny de 1942) fou un advocat, periodista i pol\u00edtic paraguai\u00e0, president del pa\u00eds en dues oportunitats, del 7 de novembre de 1921 fins al 12 d'abril de 1923 i del 15 d'agost de 1932 fins al 17 de febrer de 1936.Durant el seu segon mandat, va tenir lloc la Guerra del Chaco, contra Bol\u00edvia. Va ser derrocat per un cop d'estat donat pel coronel Rafael Franco i enviat cap a Buenos Aires, al costat del seu comandant, el general Jos\u00e9 F\u00e9lix Estigarribia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Servei d'Informaci\u00f3 de la Presid\u00e8ncia del Govern (SIPG) va ser un servei d'intel\u00b7lig\u00e8ncia que va existir durant la Dictadura franquista.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Jeremy Bernard Corbin (Chippenham, Anglaterra, 26 de maig de 1949) \u00e9s un pol\u00edtic brit\u00e0nic. Fou el l\u00edder del Partit Laborista del Regne Unit i el l\u00edder de l'oposici\u00f3 entre el 12 de setembre de 2015, en substituci\u00f3 d'Ed Miliband i el 4 d'abril de 2020, quan fou substitu\u00eft per Keir Starmer. \u00c9s membre del Parlament del Regne Unit per Islington (Londres) des del 1983. La seva gesti\u00f3 de diversos afers interns, com ara al\u00b7legacions d'antisemitisme i la gesti\u00f3 del Brexit, va generar un corrent cr\u00edtic important que, al febrer del 2019, es va escindir creant una nova entitat de tend\u00e8ncia centrista, el Grup Independent.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El secularisme (de secular: 'mund\u00e0', 'terrenal', per oposici\u00f3 a espiritual) \u00e9s la tend\u00e8ncia a ignorar o negar els principis de la fe i la religi\u00f3 en la interpretaci\u00f3 del m\u00f3n i de l'exist\u00e8ncia. En deriva el sistema moral laic (introdu\u00eft vers el 1850 per George Jacob Holyoake) que interpreta i ordena la vida d'acord amb els principis de la ra\u00f3, sense rec\u00f3rrer a la fe en D\u00e9u, i que propugna la separaci\u00f3 entre el poder de l'estat i el de l'esgl\u00e9sia (secularitzaci\u00f3).Existeixen diferents tradicions seculars a occident, com els models franc\u00e8s, turc i anglosax\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha models a l'\u00cdndia,[4] on l'\u00e8mfasi est\u00e0 m\u00e9s en la igualtat davant la llei i la neutralitat de l'Estat que en la separaci\u00f3 de poders en general. Els prop\u00f2sits i arguments en suport del secularisme varien \u00e0mpliament, des d'asseveracions que \u00e9s un element crucial de la modernitzaci\u00f3, fins que la religi\u00f3 i els valors tradicionals s\u00f3n endarrerits i divisius, o fins a l'afirmaci\u00f3 que \u00e9s l'\u00fanic garant de l'exercici religi\u00f3s lliure.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Grup Anticolonialista Balear fou una organitzaci\u00f3 pol\u00edtica independentista de les Illes Balears fundada el gener de 1978. El GAB denunciava que les Illes Balears s\u00f3n una col\u00f2nia espanyola i reclamava la seva independ\u00e8ncia, tant d'Espanya com de Catalunya. Aquest programa va deixar a\u00efllat el GAB respecte del corrent majoritari del nacionalisme d'esquerres, que defensava la integraci\u00f3 de les Illes en uns Pa\u00efsos Catalans que s'haurien d'independitzar en el futur de l'Estat Espanyol i Franc\u00e8s. Reivindicava el passat isl\u00e0mic de Mallorca.\nEl GAB va girar pol\u00edticament en l'\u00f2rbita del Partido Comunista de Espa\u00f1a (international) (PCE(i)).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Cambra de Representants \u00e9s el nom de diverses assemblees legislatives de molts Estats del m\u00f3n. En alguns pa\u00efsos, la Cambra de Representants \u00e9s la cambra baixa d'una assemblea bicameral. En d'altres, \u00e9s l'\u00fanica cambra parlament\u00e0ria.\nCambres de Representants com a cambres baixes:\n\nCambra de Representants d'Antigua i Barbuda\nCambra de Representants d'Austr\u00e0lia\nCambra de Representants de Bielor\u00fassia\nCambra de Representants de Belize\nCambra de Representants de B\u00f2snia i Hercegovina\nCambra de Representants de Col\u00f2mbia\nCambra de Representants dels Estats Units\nCambra de Representants de Fiji\nCambra de Representants de les Filipines\nCambra de Representants de Iemen\nCambra de Representants d'Indon\u00e8sia\nCambra de Representants d'Irlanda\nCambra de Representants de Jamaica\nCambra de Representants del Jap\u00f3\nCambra de Representants de Lib\u00e8ria\nCambra de Representants de Mal\u00e0isia\nCambra de Representants de Malta\nCambra de Representants de Myanmar\nCambra de Representants de Nepal\nCambra de Representants de Nig\u00e8ria\nCambra de Representants dels Pa\u00efsos Baixos\nCambra de Representants de Puerto Rico\nCambra de Representants de Somaliland\nCambra de Representants de Tail\u00e0ndia\nCambra de Representants de Trinitat i TobagoCambres de Representants com a assemblees unicamerals:\n\nCambra de Representants de Malta\nCambra de Representants de Nova Zelanda\nCambra de Representants de XipreA m\u00e9s a m\u00e9s, la majoria de les cambres baixes de les assemblees legislatives dels Estats dels Estats Units tamb\u00e9 porten aquest nom.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El pressupost participatiu \u00e9s el mecanisme de democr\u00e0cia directa que permet als ciutadans influir o decidir directament sobre els pressupostos p\u00fablics, generalment el pressupost del seu municipi, mitjan\u00e7ant processos de participaci\u00f3 ciutadana.\nLa primera experi\u00e8ncia de pressupost participatiu (Or\u00e7amento Participativo) va n\u00e9ixer a la ciutat de Porto Alegre (R\u00edo Grande do Sul, Brasil) l'any 1989 despr\u00e9s de l'acc\u00e9s al poder del Partido dos Trabalhadores. En un context de fortes desigualtats socials i escassetat de recursos, el nou govern municipal no podia fer front a totes les necessitats de la poblaci\u00f3 ni donar resposta a les expectatives que havia creat entre els m\u00e9s desafavorits. Calia marcar les prioritats d'acci\u00f3 i, per a fer-ho, va comptar amb la societat civil fortament organitzada, donant la paraula als moviments socials. A trav\u00e9s d'un sistema assembleari, es va crear una estructura que permet\u00e9s a la ciutadania decidir com calia distribuir la despesa municipal.\nL'objectiu principal del pressupost participatiu a Porto Alegre se centrava en la just\u00edcia social: donar poder als qui no en tenen ( empowerment ) i aconseguir que les necessitats dels m\u00e9s desvalguts, sovint oblidades, passin a un primer pla (inversi\u00f3 de prioritats).\nL'experi\u00e8ncia continua vigent, tot i que el canvi de govern municipal l'any 2004 ha introdu\u00eft modificacions substancials en el proc\u00e9s i els objectius.\nAltres ciutats a l'Am\u00e8rica Llatina i, m\u00e9s tard, a Europa, han adoptat el pressupost participatiu com a forma de participaci\u00f3 ciutadana i de gesti\u00f3 dels recursos municipals, adaptant l'experi\u00e8ncia de Porto Alegre al seu propi context i tradici\u00f3 democr\u00e0tica.\nEs considera que el pressupost participatiu \u00e9s una de les pol\u00edtiques de participaci\u00f3 ciutadana de major comprom\u00eds (at\u00e8s que es posa a deliberaci\u00f3 i decisi\u00f3 l'assignaci\u00f3 dels recursos p\u00fablics).\nUn pressupost participatiu pot dur-se a terme amb una gran varietat de metodologies i models, des de la simple consulta ciutadana sobre propostes fetes per l'administraci\u00f3, fins al proc\u00e9s vinculant sobre propostes elaborades per la mateixa ciutadania. Molt esquem\u00e0ticament, algunes de les caracter\u00edstiques d'un pressupost participatiu:\n\nPot tenir diferents abastos territorials (barri, districte, ciutat, comarca, autonomia, estat, etc.).\nPot participar-hi la ciutadania a t\u00edtol individual o la ciutadania organitzada associativament (o una combinaci\u00f3 dels dos tipus).\nPot ser vinculant o consultiu.\nPot fer-se sobre propostes de l'administraci\u00f3 o sobre propostes ciutadanes.\nPot dur-se a terme sobre propostes/prioritats o sobre un sostre pressupostari (o una combinaci\u00f3 d'ambd\u00f3s).\nPot afectar a un o diversos cap\u00edtols del pressupost.\nPot recolzar-se en inst\u00e0ncies i \u00f2rgans ja existents o crear-ne d'espec\u00edfics pel proc\u00e9s.\nPot dur-se a terme aut\u00f2nomament o vincular-se amb altres processos estrat\u00e8gics (participatius o no), com un Pla d'Actuaci\u00f3 Municipal (PAM), una Agenda-21, etc.\nPot desenvolupar-se a partir d'un model predeterminat o definit participativament.\nPot incloure un seguiment i una avaluaci\u00f3 participatives del proc\u00e9s o no.A Catalunya fins ara les experi\u00e8ncies de pressupost participatiu s'han donat nom\u00e9s en l'\u00e0mbit local. S'han desenvolupat experi\u00e8ncies de pressupost participatiu a municipis petits com Santa Cristina d'Aro, Figar\u00f3-Montmany, Rub\u00ed, Castellar del Vall\u00e8s o Parets del Vall\u00e8s, i tamb\u00e9 en ciutats com Sabadell, Sant Boi de Llobregat i Vilafranca del Pened\u00e8s. Tamb\u00e9, des de 2020. a la ciutat de Barcelona.\nA Mallorca, existeix com a m\u00ednim una experi\u00e8ncia de funcionament de pressupost participatiu en \u00e0mbit local a la Col\u00f2nia de Sant Pere, municipi d'Art\u00e0, que va ser posteriorment suprimida en un canvi de govern.\nAl Pa\u00eds Valenci\u00e0 es fa a la ciutat de Val\u00e8ncia des de 2015.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Eur\u00e0frica (un mot creuat de \"Europa\" i \"\u00c0frica\", originalment de l'alemany), es refereix a la idea alemanya d'associaci\u00f3 estrat\u00e8gica entre \u00c0frica i Europa. En les d\u00e8cades anteriors de la Segona Guerra Mundial, els alemanys que donaven suport a l'integraci\u00f3 europea van advocar per una fusi\u00f3 de les col\u00f2nies africanes com a primer pas cap a una Europa federal. Com a veritable projecte pol\u00edtic, va tenir un paper crucial en el desenvolupament primerenc de la Uni\u00f3 Europea per\u00f2 es va oblidar en gran manera posteriorment. En el context d'una estrat\u00e8gia renovada per a l'\u00c0frica i les controv\u00e8rsies sobre una Associaci\u00f3 Euromediterr\u00e0nia, el terme va passar per una mena de renaixement en els darrers anys.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Amb pol\u00edtica post-f\u00e0ctica es fa refer\u00e8ncia al pensament pol\u00edtic i a l'acci\u00f3 amb forma d'esl\u00f2gans en qu\u00e8 els fets no s\u00f3n al centre de l'atenci\u00f3. La veritat d'una declaraci\u00f3 es basa en l'efecte emocional de la declaraci\u00f3, especialment en inter\u00e8s del propi grup.\nSegons el fil\u00f2sof i soci\u00f2leg Habermas, l'ideal comunicatiu de la Il\u00b7lustraci\u00f3 requereix arguments de discurs que satisfacin pretensions objectives i \u00e8tiques, incloent-hi sobretot fets verificables: validabilitat com a part de la discursivitat. En canvi, en l'anomenada disputa post-f\u00e0ctica, els fets s\u00f3n negats, desviats d'ells mateixos o la seva objectivitat \u00e9s dilu\u00efda, sense que aix\u00f2 tingui cap import\u00e0ncia decisiva per al p\u00fablic objectiu. Decisiu pel grup destinatari de la pol\u00edtica post-f\u00e0ctica \u00e9s si els models explicatius oferts tenen una proximitat al seu m\u00f3n emocional.Els cr\u00edtics assenyalen que fins i tot aquest esl\u00f2gan pol\u00edtic es pot utilitzar malament i fins i tot es pot utilitzar \"post-f\u00e0cticament\" per a induir a emocions. El fenomen designat no \u00e9s nou ni t\u00edpic del present. Les opinions pol\u00edtiques basades en punts de vista del m\u00f3n i interessos diferents mai no estan orientades a fets purs, sin\u00f3 sempre i inevitablement a una perspectiva de percepcions de fets classificats i avaluats segons el seu propi sistema de valors. L'esl\u00f2gan pol\u00e8mic post-f\u00e0ctic es fonamentaria en un realisme ingenu.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El terme governan\u00e7a s'usa des de la d\u00e8cada de 1990 per designar l'efic\u00e0cia, qualitat i bona orientaci\u00f3 de la intervenci\u00f3 de l'Estat, que proporciona bona part de la seua legitimitat en el que de vegades es defineix com una \"nova forma de governar\" en la globalitzaci\u00f3 del m\u00f3n posterior a la caiguda del mur de Berl\u00edn (1989). Tamb\u00e9 s'utilitza el terme govern relacional i en moltes ocasions, la paraula gobern\u00e0ncia.\nSobretot s'emplea en termes econ\u00f2mics (el que tamb\u00e9 es coneix com una de les accepcions del terme cinqu\u00e8 poder), per\u00f2 tamb\u00e9 socials o de funcionament institucional, essencialment la interacci\u00f3 entre els seus diferents nivells, sobretot quan es produeixen grans cessions competencials cap amunt (per exemple la integraci\u00f3 en la Uni\u00f3 Europea) i cap avall (la descentralitzaci\u00f3 territorial, la qual cosa s'ha pogut designar amb el terme sis\u00e8 poder). Tamb\u00e9, i molt especialment, la forma d'interacci\u00f3 de les administracions p\u00fabliques amb el mercat i les organitzacions privades o de la denominada societat civil (empreses, patronals, sindicats i unes altres), que no obeeixen a una subordinaci\u00f3 jer\u00e0rquica, sin\u00f3 a una integraci\u00f3 en xarxa, en el que s'ha denominat \"xarxes d'interacci\u00f3 p\u00fablic-privat-civil al llarg de l'eix local/global\".", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'abdicaci\u00f3 \u00e9s la ren\u00fancia volunt\u00e0ria d'un monarca (com un rei/reina, emperador/a, etc.) al seu t\u00edtol, poder i drets. Quan un monarca abdica, el seu successor hereta el c\u00e0rrec; si no n'hi ha cap de designat, es passa a un per\u00edode de reg\u00e8ncia en el qual una persona assumeix la corona de manera temporal. En certes dinasties, com la japonesa, l'abdicaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent que en d'altres, en les quals sol ser deguda a circumst\u00e0ncies extremes com malaltia greu del rei, actes contraris a la llei o situaci\u00f3 pol\u00edtica de revolta.\n\n", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les Eleccions a l'Assemblea de C\u00f2rsega se celebren per a escollir per sufragi universal els 61 consellers membres de l'Assemblea de C\u00f2rsega. Inicialment estava previst que se celebressin cada cinc anys, com la resta d'eleccions regionals franceses, per\u00f2 l'estatut particular rebut en constituir-se com a Col\u00b7lectivitat Territorial de C\u00f2rsega (CTC) ha alterat la celebraci\u00f3 d'aquesta convocat\u00f2ria.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les eleccions generals de l'Uruguai de 1989 es van celebrar el diumenge 26 de novembre del 1989, en una primera i \u00fanica volta, amb la intenci\u00f3 d'escollir un nou president de la Rep\u00fablica Oriental de l'Uruguai, c\u00e0rrec que, fins a la data, ocupava el centredret\u00e0 Julio Mar\u00eda Sanguinetti Coirolo des de l'1 de mar\u00e7 de 1985. Tamb\u00e9, segons aquest sistema, es van presentar els candidats a intendents municipals pels seus respectius departaments.El candidat presidencial del Partit Nacional, el conservador Luis Alberto Lacalle, va sortir elegit amb el 58,07% dels vots del seu partit.Simult\u00e0niament es van celebrar les eleccions dels 19 intendents municipals i les corresponents Juntes Departamentals. Per primera vegada en la hist\u00f2ria, un partit no tradicional va assolir la Intend\u00e8ncia de Montevideo, resultant electe l'esquerr\u00e0 Tabar\u00e9 V\u00e1zquez del Front Ampli. A la resta del pa\u00eds, van ser elegits 16 intendents del Partit Nacional i 2 del Partit Colorado.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "At\u00e1ssut (en kalaallisut Sentiment de comunitat) \u00e9s un partit pol\u00edtic liberal de Groenl\u00e0ndia, fundat per Lars Chemnitz i company del Venstre dan\u00e8s.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Uni\u00f3 Agr\u00e0ria dels Senseterra (UAS) (en let\u00f3: Bezzemnieku agr\u0101r\u0101 savien\u012bba, BAS) fou un partit pol\u00edtic let\u00f3, fundat a inicis de la d\u00e8cada de 1920.\nEl partit va guanyar tres escons a les eleccions legislatives letones de 1920. Despr\u00e9s de les eleccions, fou \u00e0mpliament absorbit per la Uni\u00f3 d'Agricultors Letons, per\u00f2 continu\u00e0 existint com a secci\u00f3 diferenciada dins de la uni\u00f3. L'any 1925, una escissi\u00f3 de la Uni\u00f3 d'Agricultors es constitu\u00ed en Nous Agricultors-Partit dels Petits Terratinents, el quan tenia les seves arrels en la UAS. Els membres m\u00e9s radicals de la UAS es mantingueren a la Uni\u00f3 d'Agricultors fins al 1928, any en qu\u00e8 tamb\u00e9 abandonaren el partit per ajuntar-se a NA-PPT. L'any 1931, els membres encara m\u00e9s radicals van abandonar la UAS per fundar un nou partit: l'Associaci\u00f3 de Nous Agricultors, que va obtenir dos escons a les eleccions legislatives letones de 1931.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Walther Adrian Sch\u00fccking (M\u00fcnster, 6 de gener de 1875 - La Haia, 25 d'agost de 1935) va ser un pol\u00edtic liberal, professor de dret i primer jutge alemany permanent al Tribunal Internacional de Just\u00edcia de La Haia de 1930 a 1935.\nWalther Sch\u00fccking nasqu\u00e9 el 1875 al si d'una fam\u00edlia de juristes i de cient\u00edfics implantada durant segles a la regi\u00f3 de M\u00fcnster; era el net de Levin Sch\u00fccking (1814\u20131883), un amic de l'escriptora Annette von Droste-H\u00fclshoff. El seu germ\u00e0 gran, Lothar Engelbert era advocat i pacifista i ocup\u00e0 el c\u00e0rrec de batlle de Husum, i el seu germ\u00e0 petit, Levin Ludwig, va ser professor d'anglais i un estudi\u00f3s de l'obra de Shakespeare.\nWalther es va casar el 1902 amb una cosina distant Adelheid Irmgard Auguste Charlotte Marte von Laer (1881\u20131952).\nVa estudiar ci\u00e8ncies pol\u00edtiques i jur\u00eddiques a partir de 1894, i fins a 1897, a la Universitat de Munic i a G\u00f6ttingen. Despr\u00e9s present\u00e0 una tesi doctoral amb Ludwig von Bar, sobre dret internacional. Obtingu\u00e9 la seva agregaci\u00f3 a l'octubre del 1899 a la Universitat de G\u00f6ttingen amb un estudi que tractada de l'accessi\u00f3 al poder. El 1900, fou nomenat professor no titular, i va ser aix\u00ed el docent m\u00e9s jove de Pr\u00fassia en contra de la voluntat de la facultat a la Universitat de Wroc\u0142aw. Dos anys m\u00e9s tard, va ensenyar a la Universitat de Marburg i esdevingu\u00e9 catedr\u00e0tic el 190.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Chaudhary Charan Singh (1902-1987) va ser el cinqu\u00e8 primer ministre d'\u00cdndia. Va governar entre el 1979 i el 1980.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un faedor de reis \u00e9s un individu o un grup que exerceix una gran influ\u00e8ncia sobre la successi\u00f3 en una monarquia o altre sistema pol\u00edtic sense ser un candidat al c\u00e0rrec en q\u00fcesti\u00f3. Els faedors de reis poden mobilitzar recursos pol\u00edtics, financers, religiosos i militars per influir en la successi\u00f3. Per exemple, la gu\u00e0rdia pretoriana influ\u00ed de manera decisiva en la successi\u00f3 en alguns per\u00edodes de l'Imperi Rom\u00e0. En l'\u00e8poca moderna, tamb\u00e9 es fa servir l'expressi\u00f3 per referir-se a un partit pol\u00edtic que, si b\u00e9 no ha guanyat prou escons per governar per si mateix, s\u00ed que n'ha obtingut prou per decidir quin dels partits m\u00e9s grans acabar\u00e0 governant.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El terme col\u00b7laboracionisme (derivat del franc\u00e8s collaboration) designa tota mena d'activitats fetes amb intenci\u00f3 d'auxiliar o cooperar amb l'invasor en un pa\u00eds ocupat. Ent\u00e8s com a forma de tra\u00efci\u00f3, el col\u00b7laboracionisme fa refer\u00e8ncia a la cooperaci\u00f3 del govern o dels ciutadans d'un pa\u00eds amb les forces d'ocupaci\u00f3 enemigues. L'actitud oposada al col\u00b7laboracionisme \u2014la lluita contra l'invasor\u2014 \u00e9s representada hist\u00f2ricament pels moviments de resist\u00e8ncia. Els motius dels col\u00b7laboracionistes solen ser l'afinitat ideol\u00f2gica, la simpatia envers l'enemic o la coincid\u00e8ncia d'objectius; en alguns casos, perqu\u00e8 esperen obtenir guanys, enriquiment o favors de l'enemic. Tamb\u00e9 hi pot haver col\u00b7laboracionistes for\u00e7osos, que en s\u00f3n per coacci\u00f3 o fins i tot per por.\nEl terme va ser introdu\u00eft, durant la Rep\u00fablica de Vichy (1940-1944), a la Fran\u00e7a ocupada, pel mariscal P\u00e9tain en un discurs em\u00e8s per r\u00e0dio el 30 d'octubre de 1940, en qu\u00e8 exhortava els francesos a col\u00b7laborar amb l'invasor nazi. Posteriorment, la paraula pass\u00e0 a designar l'actitud de governs de pa\u00efsos europeus que donaren suport a l'ocupaci\u00f3 nazi durant la Segona Guerra Mundial. De col\u00b7laboracionisme tamb\u00e9 n'hi va haver en major o menor grau a B\u00e8lgica, als Pa\u00efsos Baixos, a l'Estat hel\u00b7l\u00e8nic (1941-1944), a Cro\u00e0cia, a Eslov\u00e0quia, a Hongria i a Noruega. Sovint els col\u00b7laboracionistes procedien de grups nacionalistes i minories \u00e8tniques oprimides (croats, eslovacs, ucra\u00efnesos, etc.) que veien en els alemanys uns aliats que podien afavorir llur alliberament nacional.Van ser col\u00b7laboracionistes notoris Pierre Laval a Fran\u00e7a, Milan Nedi\u0107 a S\u00e8rbia, L\u00e9on Degrelle i Staf de Clercq a B\u00e8lgica i Vidkun Quisling a Noruega. Aquest darrer va encap\u00e7alar un govern af\u00ed a l'Alemanya nazi. Precisament, la paraula quisling va esdevenir en diverses lleng\u00fces sin\u00f2nim de col\u00b7laboracionista.A l'\u00c0sia van ser col\u00b7laboracionistes l'estat-titella del Manxukuo amb l'emperador Pu Yi i el r\u00e8gim establert per Wang Jingweia Nanqu\u00edn.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Bicameralitat \u00e9s la pr\u00e0ctica de tenir dues cambres legislatives. En aquest sentit, un parlament bicameral \u00e9s un parlament o congr\u00e9s que posseeix dues cambres: una Cambra baixa, generalment denominada \"Assemblea Nacional\", \"Parlament\", \"Cambra de Diputats\", etc., i una Cambra alta, habitualment anomenada Senat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El cosmopolitisme \u00e9s la ideologia que postula que tots els \u00e9ssers humans pertanyen a una sola comunitat, basada en una moral compartida. Una persona que s'adhereix a la idea del cosmopolitisme en qualsevol de les seves formes es diu cosmopolita.\nUna comunitat cosmopolita podria basar-se en una moral inclusiva, una relaci\u00f3 econ\u00f2mica compartida o una estructura pol\u00edtica que abasti a diferents nacions. En una comunitat cosmopolita, individus de diferents llocs (per exemple, nacions-Estats) formen relacions de respecte mutu. Com a exemple, Kwame Anthony Appiah suggereix la possibilitat d'una comunitat cosmopolita en la qual individus de diferents ubicacions (f\u00edsiques, econ\u00f2miques, etc.) entren en relacions de respecte mutu malgrat les seves diferents creences (religioses, pol\u00edtiques, etc).Diverses ciutats i llocs, passats o presents, han estat o s\u00f3n identificats com a \"cosmopolites\"; aix\u00f2 no significa necess\u00e0riament que tots o la majoria dels seus habitants abracin conscientment la filosofia anterior. Per contra, els llocs es poden anomenar \"cosmopolites\" simplement perqu\u00e8 persones de diversos or\u00edgens \u00e8tnics, culturals i/o religiosos viuen en proximitat i interactuen entre si.\nEn origen, el cosmopolitisme suggereix l'establiment d'una cosmo polis o \"estat mundial\" que abastaria a tota la humanitat. El cosmopolitisme ha vingut a representar la pau i l'harmonia entre les nacions, fundada en la comprensi\u00f3, la toler\u00e0ncia i la interdepend\u00e8ncia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El model pol\u00edtic del mandala es refereix a les relacions de poder al sud-est asi\u00e0tic abans del colonialisme europeu. Amb la figura del mandala es fa refer\u00e8ncia als cercles conc\u00e8ntrics d'influ\u00e8ncia des dels regnes o ciutats m\u00e9s importants i les relacions de vassallatge de la perif\u00e8ria. A difer\u00e8ncia dels estats moderns, els mandales pol\u00edtics no tenien fronteres definides, sin\u00f3 que el poder s'anava diluint des del centre i podia anar solapant-se amb altres poblacions influents, de manera que una mateixa \u00e0rea podia dependre de dos centres en diferents graus. Els vassalls havien de proporcionar tributs i soldats al poder central, que garantia subministrament peri\u00f2dics de b\u00e9ns i protecci\u00f3 a canvi. Eren els l\u00edders locals qui establien els pactes o coaccions per mantenir el mandala i les persones que depenien d'aquests l\u00edders per diversos vincles heretaven les obligacions derivades d'aquests pactes.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La declamaci\u00f3 \u00e9s l'art d'interpretar o recitar textos utilitzant diverses formes expressives, com l'entonaci\u00f3 o altres accions. Les t\u00e8cniques de declamaci\u00f3 s'utilitzen, per exemple, en discursos. En la tradici\u00f3 liter\u00e0ria llatina, era un mig cam\u00ed entre la dicci\u00f3 i el cant.Les t\u00e8cniques de declamaci\u00f3 eren part essencial de la transmissi\u00f3 oral de la literatura cl\u00e0ssica i de l'Edat Mitjana, i van tractar de conservar-se en el pas a la literatura escrita.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El nomarca era el governant d'un nom\u00f3s de l'antic Egipte. Els nomarques van sorgir dels clans formats al neol\u00edtic, esdevenint senyors territorials sota una autoritat suprema despr\u00e9s de la unificaci\u00f3 d'Egipte.El c\u00e0rrec era hereditari o vinculat sempre a les mateixes fam\u00edlies, per\u00f2 quan el poder central era fort, el fara\u00f3 nomenava els nomarques sense seguir necess\u00e0riament l'ordre hereditari. Quan el poder central no podia controlar el pa\u00eds els nomarques es feien m\u00e9s independents i poderosos i s'establia una l\u00ednia heredit\u00e0ria; alguns nomarques van aprofitar aquestes circumst\u00e0ncies per a engrandir o embellir les seves capitals. Alguns van aspirar fins i tot a la corona eg\u00edpcia. El nomarca residia a la heka het, i tenia un emblema que el distingia dels altres; els nomarques tenien les seves festes i celebracions locals, i prohibicions rituals i aliment\u00e0ries espec\u00edfiques.\nHi havia 22 nomarques a l'Alt Egipte i 20 al Baix Egipte.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Prestaci\u00f3 de serveis p\u00fablics a Espanya ve recollida per l'article 128.2 de la Constituci\u00f3 espanyola que dicta que per mitj\u00e0 de llei es podr\u00e0 reservar al sector p\u00fablic recursos o serveis essencials, especialment en el cas de monopoli, i aix\u00ed mateix acordar la intervenci\u00f3 d'empreses, quan aix\u00ed ho exigeixi l'inter\u00e8s general. Cal assenyalar, per\u00f2, que la doctrina sobre el tema indica que no tota activitat econ\u00f2mica o empresarial que exerceix una administraci\u00f3 p\u00fablica es pot considerar servei p\u00fablic, ja que a m\u00e9s de ser desenvolupada per l'administraci\u00f3 p\u00fablica, el servei p\u00fablic ha de ser essencial perqu\u00e8 l'administraci\u00f3 se'n reservi la titularitat. Per tant, parlem d'un gran nombre de casos d'una simple activitat econ\u00f2mica que s'exerceix d'acord amb un r\u00e8gim privat, activitat que ha estat avalada per la jurisprud\u00e8ncia del Tribunal Suprem.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El centreesquerra \u00e9s l'espectre pol\u00edtic on s'ubica a les formacions pol\u00edtiques d'esquerra moderada, allunyades de les denominacions d'esquerra revolucion\u00e0ria o del comunisme. Les ideologies t\u00edpiques de centreesquerra a Occident, i especialment a Europa, s\u00f3n la socialdemocr\u00e0cia, la tercera via i el socioliberalisme. L'ecologisme o la democr\u00e0cia cristiana podrien estar inclosos en el centreesquerra depenent del pa\u00eds, per\u00f2 no ocorre sempre. En el cas dels Estats Units, a difer\u00e8ncia d'altres pa\u00efsos, el liberalisme sol ser posicionat al centreesquerra, degut a la preponder\u00e0ncia del conservadorisme i l'ultra-conservadorisme en aquell pa\u00eds. En el cas de les coalicions electorals o parlament\u00e0ries, el centreesquerra identificaria al conjunt de formacions de centre i d'esquerra. Als Pa\u00efsos Catalans les formacions m\u00e9s destacades d'aquesta ideologia s\u00f3n PSC-PSOE, PSPV-PSOE i PSIB-PSOE.\nEl terme centreesquerra va n\u00e9ixer a principis del segle xx per descriure les ideologies pol\u00edtiques relativament properes al socialisme per\u00f2 amb influ\u00e8ncia capitalista, encara que a partir de l'\u00e8poca de la caiguda del Mur de Berl\u00edn ha estat usada m\u00e9s pels promotors del \"capitalisme amb rostre hum\u00e0\" o el \"capitalisme popular\", i ha reempla\u00e7at aix\u00ed al terme \"esquerra moderada\".\nLa majoria de les forces pol\u00edtiques de centreesquerra s\u00f3n socialdem\u00f2crates; molts d'aquests partits (com el Partit Laborista del Regne Unit) en els seus or\u00edgens defensaven l'anomenat \"Socialisme democr\u00e0tic\", que era la transici\u00f3 pac\u00edfica i gradual a una economia socialista dins del sistema democr\u00e0tic dels pa\u00efsos occidentals capitalistes (en oposici\u00f3 al canvi violent i revolucionari acompanyat de dictadura que suposava el comunisme).\nNo obstant aix\u00f2, amb el pas del temps aquestes forces van comen\u00e7ar a renunciar a l'objectiu de socialitzar l'economia quan es va fer evident el frac\u00e0s de l'economia centralitzada als pa\u00efsos comunistes, i la caiguda del Mur de Berl\u00edn va accelerar el proc\u00e9s pel qual els partits socialistes democr\u00e0tics renunciaven al marxisme i acceptaven l'economia de lliure mercat.\nLes principals caracter\u00edstiques de centreesquerra en els pa\u00efsos occidentals (principalment a Europa) s\u00f3n les seg\u00fcents:\n\nDefensa de l'economia mixta com a model econ\u00f2mic viable, coincidint ideol\u00f2gicament amb el centredreta.\nReducci\u00f3 dels impostos i rebuig a retallades fiscals molt grans.\nMajor despesa p\u00fablica de la que est\u00e0 disposat a permetre el centredreta, especialment en programes socials, tot i que molts economistes de centreesquerra s'oposen a caure en excessos en la mat\u00e8ria. Menor que la defensada per l'esquerra.\nProcurar no caure en d\u00e8ficit fiscal.\nExtensi\u00f3 dels programes socials amb visi\u00f3 paternalista.\nRegulaci\u00f3 estricta dels mercats, per evitar abusos de l'empresa privada i defensar el consumidor.\nLegislaci\u00f3 laboral m\u00e9s r\u00edgida i proteccionista.\nLliure comer\u00e7 internacional, encara que alguns sectors de centreesquerra posen moltes restriccions als acords de lliure comer\u00e7 i s'inclinen per un cert proteccionisme moderat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Mathieu K\u00e9r\u00e9kou (2 de setembre de 1933 - 14 d'octubre de 2015) fou president de Benin des de 1972 fins a 1991, i despr\u00e9s tamb\u00e9 des de 1996 fins al 2006. Despr\u00e9s d'aconseguir el poder amb un cop d'estat militar, va governar el seu pa\u00eds durant 17 anys, la major part del temps sota la ideologia oficial marxista-leninista, fins que fou desposse\u00eft dels seus poders per la Confer\u00e8ncia Nacional de 1990. Va ser derrotat a les eleccions presidencials de 1991, per\u00f2 va recuperar la Presid\u00e8ncia a les noves eleccions de 1996 i reelegit enmig d'una gran pol\u00e8mica el 2001.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Llu\u00eds Marsans i Sol\u00e0 (Igualada, 1867 - Barcelona, 1955) fou un pol\u00edtic catal\u00e0.El 1895 fou nomenat secretari de l'Associaci\u00f3 Popular Regionalista. A l'Assemblea d'Olot de 1895, i posteriorment a la de Terrassa del 1901 fou escollit secretari de la Uni\u00f3 Catalanista, i com a tal va convocar una manifestaci\u00f3 de protesta davant el Monument a Rafael Casanova l'onze de setembre d'aquell any, que provoc\u00e0 enfrontaments amb la policia i uns 30 detinguts. El 1922 fou membre fundador del primer Consell d'Estat Catal\u00e0.\nVa publicar molts articles sobre diversos pseud\u00f2nims: A. Mallsol i Filat\u00e8lich a La Naci\u00f3 Catalana i Joan de les Hist\u00f2ries al setmanari barcelon\u00ed Metralla.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Isma\u00efl Omar Guelleh (n. 1947) \u00e9s el president de Djibouti des del 8 de maig de 1999. Ell va succeir el seu oncle, Hassan Gouled Aptidon.\nEl 4 de febrer de 1999, Hassan Gouled Aptidon va anunciar que no anava disputar a un altre mandat, i un congr\u00e9s extraordinari del partit va escollir Guelleh com a candidat. Ell va ser elegit amb 74,02% dels vots a l'abril i va assumir el c\u00e0rrec el 9 de maig de 1999.L'octubre de 2004 novament va ser escollit com a candidat. Sense opositors, va ser triat amb 100% dels vots el 8 d'abril de 2005.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Partit Socialista Revolucionari, en franc\u00e8s Parti socialiste r\u00e9volutionnaire, (PSR) en Fran\u00e7a va ser un partit pol\u00edtic (1898-1901) de tend\u00e8ncia blanquista. \u00c9s un dels partits d'esquerres francesos que es varen fusionar per fases entre 1901 i 1905 per donar lloc finalment al SFIO el 1905, precursor de l'actual Partit Socialista (PS) franc\u00e8s.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un doble mandat \u00e9s el pr\u00e0ctica en qu\u00e8 una mateixa persona ocupa m\u00e9s d'un c\u00e0rrec electe o p\u00fablic alhora.\nPer exemple, si un candidat \u00e9s elegit alcalde d'un poble o guanya un esc\u00f3 en una col\u00b7lectivitat en una elecci\u00f3, i despr\u00e9s la mateixa persona guanya un esc\u00f3 en l'assemblea legislativa estatal o provincial en una altra elecci\u00f3 general, es tracta d'un doble mandat.\nA vegades, la llei prohibeix el doble mandat. Per exemple, als estats federals, les persones que ocupen c\u00e0rrecs federals no poden ocupar-ne d'estatals. Als estats amb separaci\u00f3 de poders, els membres dels bra\u00e7os executiu, legislatiu i judicial s\u00f3n diferents, ja siguin c\u00e0rrecs electes o no. Als estats amb assemblees bicamerals, no es pot ser membre d'ambdues cambres alhora. El titular d'un c\u00e0rrec que sigui elegit a un altre en qu\u00e8 el doble mandat estigui prohibit ha de deixar el c\u00e0rrec que t\u00e9 o rebutjar el nou.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Direcci\u00f3 General de l'Organitzaci\u00f3 Mundial del Comer\u00e7 t\u00e9 la responsabilitat de supervisar i dirigir les funcions administratives de la OMC. At\u00e8s que les decisions de l'organitzaci\u00f3 s\u00f3n preses pels estats membres (a trav\u00e9s de la Confer\u00e8ncia Ministerial o del Consell General), qui assumeix la Direcci\u00f3 General t\u00e9 un poder redu\u00eft en mat\u00e8ries de pol\u00edtica, per la qual cosa el seu rol \u00e9s fonamentalment de consergeria i gerencial. El director o directora general \u00e9s elegit pels membres de l'OMC, i t\u00e9 un mandat de quatre anys renovable.L'actual directora general \u00e9s la nigeriana Ngozi Okonjo-Iweala, elegida el 15 de febrer de 2021. Ella succeeix al brasiler Roberto Carvalho d'Azevedo. \u00c9s la primera dona i la primera persona africana que assumeix aquest lloc.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Pr\u00edncep-bisbe era el t\u00edtol d'un bisbe que tenia tamb\u00e9 l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.\nA Anglaterra, Maced\u00f2nia, Pol\u00f2nia, Andorra i Montenegro era una situaci\u00f3 de fet, quan un bisbe local va adquirir molt de poder gr\u00e0cies a la posici\u00f3 estrat\u00e8gica de la seva di\u00f2cesi.\n\nAns al contrari, al Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic, la funci\u00f3 feia part de l'estructura pol\u00edtica de l'imperi fins a la seva desaparici\u00f3 el 1806. Molts principats bisbals es trobaven a posicions estrat\u00e8giques, sovint prop de la frontera. Tot i que de fet molts pr\u00ednceps-bisbes no respectaven gaire l'obligaci\u00f3 de celibat, de dret, els seus fills mai no podien esdevenir hereus. Aix\u00ed, l'emperador mantenia el control dels governadors d'aquests territoris i podia evitar el risc que passessin a cases reials enemigues pel joc de casaments estrat\u00e8gics.\nN'hi havia una trentena dels quals els m\u00e9s coneguts eren\n\nEl Principat de Lieja (980-1795)\nEl Bisbat d'Utrecht (1024-1528)\nL'arquebisbat de Col\u00f2nia (mig del segle x-1803)\nL'arquebisbat de Tr\u00e8veris (mig del segle x-1803)\nL'arquebisbat de Mag\u00fancia (mig del segle x-1803)\nL'arquebisbat de Salzburg (mig del segle x-1803)\nEl bisbat de Cambrai (907-1677)i tamb\u00e9 els bisbats d'Augsburg, Basilea, M\u00fcnster, Osnabr\u00fcck, Ratisbona, Estrasburg, Trento i Worms.\nAl cap del Principat de Stavelot-Malmedy es trobava un \u00abpr\u00edncep-abat\u00bb amb les mateixes prerrogatives d'un pr\u00edncep-bisbe, que de vegades formava una uni\u00f3 personal amb el pr\u00edncep de Lieja.\nDespr\u00e9s de la transformaci\u00f3 del principat bisbal de Montenegro el 1860, nom\u00e9s roman un \u00abcopr\u00edncep-bisbe\u00bb a Andorra: el bisbe d'Urgell.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Felip Sol\u00e9 i Oliv\u00e9 (Barcelona, 1880 - Barcelona, 1947) fou un pedagog i pol\u00edtic catal\u00e0, pare de Llu\u00eds Sol\u00e9 i Sabar\u00eds i Felip Sol\u00e9 i Sabar\u00eds, i avi d'Oriol Sol\u00e9 Sugranyes i Josep Maria Sol\u00e9 i Sabat\u00e9.Va ser professor a Gav\u00e0 fins que va guanyar la c\u00e0tedra de pedagogia de l'Institut de Lleida. Un cop a Lleida, va promoure la creaci\u00f3 de l'Escola Normal de Magisteri, de la qual en va ser director diverses ocasions. Quan el gener de 1934 en fou nomenat director en substituci\u00f3 de la directora Josefa \u00dariz Pi, que en fou destitu\u00efda, els alumnes fan una vaga de 48 hores, promoguda entre d'altres per Dolors Piera i Llobera i Josefa Reimundi, en protesta per aquest canvi.Va ser autor, entre altres, d'\u201cOrtografia Catalana\u201d (1922), destinada a l'ensenyament primari, i de diverses obres de pedagogia. Milit\u00e0 a la Lliga Regionalista, on arrib\u00e0 ser president de la demarcaci\u00f3 de Lleida dues vegades. Com a activista cultural, va lluitar per la modernitzaci\u00f3 cultural de la Lleida del seu temps, i va elaborar, des de les p\u00e0gines de Vida Lleidatana, un programa per a la modernitzaci\u00f3 de la cultura catalana a Lleida i per difondre els valors lligats a la tradici\u00f3 liter\u00e0ria de Ponent.Va ser ponent per les comarques de Lleida durant els treballs de la Divisi\u00f3 territorial de Catalunya de 1936 on defens\u00e0 la creaci\u00f3 de la comarca del Mig Segre, que no prosper\u00e0.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'administraci\u00f3 interina, govern inter\u00ed o l'interinat, \u00e9s l'acompliment de les funcions pr\u00f2pies d'un c\u00e0rrec per part d'un funcionari que serveix en ell de manera transit\u00f2ria, suplint la falta d'una altra persona o cosa.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Agenda 21 de la cultura \u00e9s el document de refer\u00e8ncia dels governs locals per elaborar pol\u00edtiques culturals. Es basa en els principis de la diversitat cultural, els drets humans, el di\u00e0leg intercultural, la democr\u00e0cia participativa, la sostenibilitat i la pau.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Julia Eileen Gillard (Y Barri, Gal\u00b7les, 29 de setembre de 1961) fou Primera Ministra d'Austr\u00e0lia i la l\u00edder del Partit Laborista. Des de 1998 \u00e9s membre de la Cambra de Representants d'Austr\u00e0lia per la circumscripci\u00f3 de Lalor.El 24 de juny de 2010 es va convertir en la primera dona de la hist\u00f2ria d'Austr\u00e0lia al capdavant del govern del pa\u00eds, despr\u00e9s que renunci\u00e9s al c\u00e0rrec el seu predecessor, el tamb\u00e9 laborista Kevin Rudd, per a evitar una moci\u00f3 de censura despr\u00e9s de perdre el suport del seu partit. Gillard fou presidenta fins al juny de 2013.Despr\u00e9s que Rudd dimit\u00eds en perdre el suport del partit arran de la revocaci\u00f3 de la llei de retallades en les emissions de gasos que ell mateix havia impulsat, fou elegida per substituir-lo i, un cop en el c\u00e0rrec, convoc\u00e0 eleccions anticipades, que se celebraren el mes d'agost de 2010. Al setembre Julia Gillard esdevenia la primera ministra d'Austr\u00e0lia. Confirm\u00e0 el lideratge en el congr\u00e9s extraordinari que convoc\u00e0 al febrer del 2012 i durant el seu mandat dedic\u00e0 els esfor\u00e7os a les pol\u00edtiques del medi ambient i les mesures destinades a afrontar el creixent nombre de sol\u00b7licitants d'asil. Al juny del 2013, Rudd la derrot\u00e0 en unes noves eleccions com a l\u00edder del Partit Laborista i Gillard dimit\u00ed com a primera ministra.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Organitzaci\u00f3 Contrasubversiva Nacional (OCN) va ser un servei d'intel\u00b7lig\u00e8ncia espanyol creat en 1968, arran dels moviments estudiantils sorgits aquell any.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La pol\u00edtica social \u00e9s una \u00e0rea de coneixement interdisciplin\u00e0ria i aplicada que t\u00e9 com a finalitat l'an\u00e0lisi de les transformacions de l'estat del benestar i les respostes socials a les necessitats, els reptes i els riscos socials.\nSe centra a examinar aquells aspectes de l'economia, la societat, la poblaci\u00f3 i la pol\u00edtica que s\u00f3n necess\u00e0ries per a l'exist\u00e8ncia social digna aix\u00ed com els medis per assolir-la. Principalment el disseny de programes d'intervenci\u00f3 social que redueixin desigualtats, millorin l'efici\u00e8ncia i la qualitat de vida, alliberin a la societat de quotes de pobresa i augmentin la participaci\u00f3 i la inclusi\u00f3 social dels ciutadans.\nLes necessitats socials a les que fa refer\u00e8ncia s\u00f3n: alimentaci\u00f3 i habitatge (per exemple: Primer l'habitatge), seguretat i sostenibilitat ambiental, promoci\u00f3 de la salut i els serveis sanitaris, atenci\u00f3 social i suport a aquells que no poden viure una vida independent i finalment educaci\u00f3 i formaci\u00f3 dels individus per tal que puguin participar amb igualtat de condicions en la societat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En les eleccions al Parlament Europeu de 1996 en Finl\u00e0ndia, celebrades al juny, es va escollir als 16 representants d'aquest pa\u00eds per a la quarta legislatura del Parlament Europeu. Despr\u00e9s de la seua recent incorporaci\u00f3 a la Uni\u00f3 Europea, \u00e9s la primera participaci\u00f3 de Finl\u00e0ndia en uns comicis europeus, celebrats de forma intercalada enmig d'una legislatura.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Fear, uncertainty and doubt (Por, incertesa i dubte), normalment escur\u00e7at com FUD i tradu\u00eft alternativament com a \u00abincertesa davant la por i desinformaci\u00f3\u00bb, \u00e9s una estrat\u00e8gia de desinformaci\u00f3 utilitzada en vendes, m\u00e0rqueting, relacions p\u00fabliques, pol\u00edtica, cultes, i propaganda. \u00c9s una expressi\u00f3 amb la qual es qualifica a una determinada estrat\u00e8gia per tal d'influir en la percepci\u00f3 mitjan\u00e7ant la difusi\u00f3 d'informaci\u00f3 negativa i dubtosa, esbiaixada o falsa, i una manifestaci\u00f3 de l'apel\u00b7laci\u00f3 a la por.\nMentre que la frase data almenys de principis del segle xx, l'\u00fas generalitzat de la desinformaci\u00f3 relacionada amb les ind\u00fastries de programari, hardware i tecnologia va apar\u00e8ixer en la d\u00e8cada de 1970 per descriure la desinformaci\u00f3 en la ind\u00fastria del hardware, i des de llavors s'ha utilitzat de manera m\u00e9s \u00e0mplia, especialment en pol\u00edtica i en m\u00e0rqueting.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Quartet de Normandia (en franc\u00e8s: Format Normandie) \u00e9s un grup diplom\u00e0tic compost per representants d'alt nivell de quatre pa\u00efsos europeus (Alemanya, R\u00fassia, Ucra\u00efna i Fran\u00e7a) per resoldre el conflicte b\u00e8l\u00b7lic en l'Est d'Ucra\u00efna. El quartet de Normandia opera principalment a trav\u00e9s de trucades telef\u00f2niques entre els presidents ucra\u00efn\u00e8s, rus i franc\u00e8s, la canceller alemanya i els seus respectius ministres d'afers exteriors, i en algunes de les cimeres s'hi han incorporat Bielor\u00fassia, el Regne Unit o It\u00e0lia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Woke \u00e9s un terme d'origen estatunidenc que fa refer\u00e8ncia a un estat de consci\u00e8ncia sobre les diferents desigualtats i opressions socials i lligat a les pol\u00edtiques progressistes i de la identitat. Amb la seva extensi\u00f3 ha adquirit un mat\u00eds ir\u00f2nic o pejoratiu entre determinats sectors, tant entre els conservadors com entre els cr\u00edtics que hi veuen una forma de pensament \u00fanic i de censura. La paraula nasqu\u00e9 lligada al moviment afroameric\u00e0 pels drets civils com un esl\u00f2gan que instava a romandre desperts i alerta davant la injust\u00edcia i es va popularitzar amb el moviment Black Lives Matter.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'agermanament entre dues ciutats \u00e9s l'establiment oficial de lligams de cooperaci\u00f3 m\u00fatua. Les ciutats agermanades tenen alguna caracter\u00edstica en com\u00fa i es comprometen a millorar la coneixen\u00e7a m\u00fatua i l'ajuda bilateral.\nLa carta fundacional del que avui \u00e9s la Federaci\u00f3 Mundial de les Ciutats Unides, defineix l'agermanament com\n\nLa idea va sorgir despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial dintre del proc\u00e9s d'integraci\u00f3 europea, i avui compta amb el suport de la Uni\u00f3 Europea. La primera poblaci\u00f3 a posar en marxa la iniciativa va ser l'anglesa Coventry, que es va agermanar amb Stalingrad, a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. A fi de la Guerra Freda van ser les ciutats de l'OTAN que es van agermanar amb les ciutats del Pacte de Vars\u00f2via. A partir de la d\u00e8cada del 1970, sorgeixen els agermanaments de cooperaci\u00f3 pel desenvolupament del Tercer M\u00f3n en el marc de relacions de solidaritat Nord-Sud.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les Corts de Castella era l'\u00f2rgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707. Hi eren representats la noblesa en un bloc, el clero sacerdotal en un altre i un tercer compost per burgesia i la baixa noblesa urbana, en una reuni\u00f3 que presidia el monarca.\nEl 1188 el rei lleon\u00e8s Alfons IX va convocar per primera vegada el poble pla a participar en les decisions de la c\u00faria r\u00e8gia, les Corts de Lle\u00f3 de 1188, mentre que el rei castell\u00e0 Alfons VIII havia perm\u00e8s mesos abans a Carri\u00f3n de los Condes l'assist\u00e8ncia dels ciutadans sense possibilitat de vot. Lle\u00f3 va ser la primera convocat\u00f2ria de corts amb participaci\u00f3 popular efectiva de la hist\u00f2ria d'Europa despr\u00e9s de la caiguda de l'Imperi Rom\u00e0 cinquanta anys abans que les corts angleses i aix\u00ed est\u00e0 reconegut per la UNESCO. Amb el temps, les corts lleoneses es van comen\u00e7ar a convocar al costat de les castellanes, encara que per separat, fins i tot en una mateixa ciutat (Valladolid, 1293), fins al segle xv.\nDespr\u00e9s del regnat dels Reis Cat\u00f2lics es van comen\u00e7ar a denominar Corts de Castella. Les corts castellanes es convocaven per separat de les d'altres regnes. Les \u00faltimes corts independents d'Arag\u00f3 es van produir a 1706 en la ciutat de Barcelona [vegeu Corts de Barcelona (1706)]. Amb l'extinci\u00f3 de la casa d'Habsburg dels regnes hisp\u00e0nics amb la mort de Carles II, en 1707, arran de la supressi\u00f3 borb\u00f2nica de les diferents corts de la Corona d'Arag\u00f3 (Corts d'Arag\u00f3, Catalunya i Val\u00e8ncia), les Corts de Castella es van convertir en les Corts Generals en integrar les desaparegudes en una unificada basada en el model castell\u00e0.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Partit Nacional de les Panteres de Jammu i Caixmir (Jammu & Kashmir National Panthers Party) \u00e9s un partit pol\u00edtic de Jammu i Caixmir, de nivell regional dirigit per Bhim Singh que defensa els interessos dels pandit. Des del 2002 el partit va donar suport al govern regional, per\u00f2 un dels ministres del govern, Harsh Dev Singh, nebot de Bhim Singh, es va enfrontar al seu oncle en l'estrat\u00e8gia. El 2005 Bhim Singh va decidir no donar suport al nou govern i Harsh Dev Singh va trencar amb el partit. Bhim va ocupar el lloc del seu nebot al govern.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Maurice Couve de Murville (Reims, 24 de gener de 1907 \u2013 Par\u00eds, 24 de desembre de 1999) fou un pol\u00edtic franc\u00e8s, partidari de Charles de Gaulle, sota la presid\u00e8ncia del qual ocup\u00e0 els c\u00e0rrecs de Ministre d'Afers Exteriors (1958-1968), Ministre d'Hisenda (1968), i Primer Ministre (1968-1969).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un esc\u00f3 (tamb\u00e9 se'n pot dir escon) \u00e9s el seient dels parlamentaris en les diferents cambres de representaci\u00f3 legislativa de cada pa\u00eds. Avui en dia aquest nom es fa extensiu a la seva acta de diputat.\nOriginalment un esc\u00f3 era un banc llarg amb respatller ample.En funci\u00f3 de cada pa\u00eds i tipus de cambra (cambra alta o cambra baixa) el n\u00famero varia, sent el seu nombre proporcional a la seva poblaci\u00f3 o fix per territoris.\nActualment el Parlament de Catalunya compta amb 135 escons, el Parlament de les Illes Balears amb 59 escons i les Corts Valencianes compten amb 99 escons.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Leviatan (en angl\u00e8s, Leviathan) \u00e9s un llibre sobre pol\u00edtica del fil\u00f2sof Thomas Hobbes. Fou publicat el 1651 i es divideix en quatre parts: \"L'home\", \"La comunitat\", \"La comunitat cristiana\" i \"El regne de la foscor\".\nCom l'estat \u00e9s creat per \u00e9ssers humans, es proposa descriure la naturalesa humana. Remarca que tots els humans s\u00f3n mentalment i f\u00edsicament iguals i, per aix\u00f2, propensos a lluitar els uns contra els altres. Arriba a la conclusi\u00f3 que la condici\u00f3 natural de la humanitat \u00e9s un estat de guerra perp\u00e8tua i manca de moral. La moral, segons Hobbes, consisteix en lleis de la natura que l'autor dedueix usant un model de raonament derivat de la geometria.\nEn el llibre, dona arguments perqu\u00e8 les persones, abandonant la seva llibertat individual tan problem\u00e0tica, estableixin un contracte social i que aquest contracte estigui regit per un monarca. Expl\u00edcitament, rebutja la idea de la separaci\u00f3 de poders, tal com actualment es posa en pr\u00e0ctica en les democr\u00e0cies. Tamb\u00e9 s'oposa a la tesi que el poder del rei sigui d'origen div\u00ed i considera que un r\u00e8gim parlamentari no \u00e9s convenient. Subordina el poder religi\u00f3s al civil i defensa una separaci\u00f3 completa entre l'estat i l'Esgl\u00e9sia, que vol buidar de qualsevol poder temporal.\nEl t\u00edtol del llibre est\u00e0 agafat d'un monstre mar\u00ed citat per l'Antic Testament (vegeu Leviatan), que simbolitza el poder del sobir\u00e0 a qu\u00e8 la humanitat ha hagut de rec\u00f3rrer. Actualment, es fa refer\u00e8ncia al Leviatan quan els poders dels estats s'excedeixen.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'erosi\u00f3 de la base imposable i trasllat de beneficis (BEPS, de l'angl\u00e8s Base erosion and profit shifting) es refereix a les estrat\u00e8gies de planificaci\u00f3 d'impostos de les empreses multinacionals que utilitzen per \u201cdespla\u00e7ar\u201d els beneficis de les jurisdiccions d'impostos alts a les jurisdiccions d'impostos baixos, aix\u00ed \u201cerosionant\u201d la \u201cbase tribut\u00e0ria\u201d de les jurisdiccions d'impostos alts.L'Organitzaci\u00f3 per a la Cooperaci\u00f3 i el Desenvolupament Econ\u00f2mic (OCDE) defineix les estrat\u00e8gies BEPS com a \"explotaci\u00f3 de buits i desajustos en les regles fiscals\"; no obstant aix\u00f2, els acad\u00e8mics van demostrar que hi ha paradisos fiscals per a empreses (com Irlanda, el Carib, Luxemburg, Pa\u00efsos Baixos, Singapur, Su\u00efssa i Hong Kong), que s\u00f3n els centres de BEPS mundials m\u00e9s importants, utilitzant estructures d'impostos i eines BEPS conformes amb l'OCDE.Els paradisos fiscals de les empreses ofereixen eines BEPS per \"despla\u00e7ar\" els beneficis al refugi, i eines addicionals BEPS per evitar pagar impostos dins del refugi (per exemple, el \"Jersey verd\" d'Irlanda). Les eines BEPS estan associades principalment a la tecnologia i les multinacionals de ci\u00e8ncies de la vida dels Estats Units. Els acad\u00e8mics fiscals van mostrar l'\u00fas de les eines BEPS per part de multinacionals nord-americanes, a trav\u00e9s de paradisos fiscals, maximitzats els rebuts per la hisenda nord-americana i la devoluci\u00f3 dels accionistes, a costa d'altres. Les iniciatives per frenar els BEPS de l'OCDE i l'administraci\u00f3 Trump han fracassat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'ars dictandi ('art de dir') sorgeix al segle xiv gr\u00e0cies a la Cancelleria Reial. Mostrava com utilitzar la ret\u00f2rica, posava regles i exemples sobre com escriure el pr\u00f2leg de les cartes i altres m\u00e8todes d'escriptura catalana.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Front per a la Vict\u00f2ria (FPV) \u00e9s una alian\u00e7a electoral d'orientaci\u00f3 centreesquerrista de l'Argentina fundada en 2003 per a sostenir la candidatura presidencial de N\u00e9stor Kirchner, qui finalment result\u00e0 electe president de la Naci\u00f3 per al per\u00edode 2003-2007. En les eleccions presidencials de 2007 el FPV sosten\u00ed la candidatura de Cristina Fern\u00e1ndez de Kirchner, electa per al per\u00edode 2007-2011. El Front per a la Vict\u00f2ria s'identifica amb el que s'ha denominat kirchnerisme, provinent de les files m\u00e9s progressistes del Partit Justicialista. Legalment, no ha de confondre's el Front amb el Partit de la Vict\u00f2ria, que \u00e9s nom\u00e9s un dels partits pol\u00edtics que ho integren.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Cimera d'\u00c0sia Oriental (EAS) \u00e9s una trobada que, despr\u00e9s de la cimera de l'Associaci\u00f3 de Nacions del Sud-est Asi\u00e0tic (ENDRECEN), pret\u00e9n arribar a acords que facilitin la pau i l'estabilzaci\u00f3 de les regions d'\u00c0sia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La pol\u00edtica agr\u00e0ria descriu un conjunt de lleis relacionades amb l'agricultura nacional i les importacions de productes agr\u00edcoles estrangers. Els governs solen implementar pol\u00edtiques agr\u00edcoles amb l'objectiu d'aconseguir un resultat espec\u00edfic en els mercats nacionals de productes agr\u00edcoles.\nLes pol\u00edtiques agr\u00edcoles utilitzen metes, objectius i itineraris predeterminats establerts per un individu o un govern amb el prop\u00f2sit d'aconseguir un resultat determinat, en benefici de l'individu, la societat i l'economia de les nacions en general. Les pol\u00edtiques agr\u00e0ries tenen en compte els processos primaris, secundaris i terciaris en la producci\u00f3 agr\u00edcola. Els resultats poden incloure, per exemple, un nivell de subministrament garantit, estabilitat de preus, qualitat del producte, selecci\u00f3 de productes, \u00fas del s\u00f2l o ocupaci\u00f3.\nL'agricultura t\u00e9 grans impactes sobre el canvi clim\u00e0tic, que s'estima que contribueix entre el 20 i el 25% de les emissions anuals mundials a partir del 2010. A m\u00e9s, l'agricultura \u00e9s molt vulnerable als impactes negatius del canvi clim\u00e0tic, com ara la disminuci\u00f3 de l'acc\u00e9s a l'aigua, els processos geof\u00edsics com l'augment del nivell dels oceans i el canvi clim\u00e0tic, i els processos socioecon\u00f2mics que afecten els agricultors, molts dels quals es troben en condicions econ\u00f2miques de subsist\u00e8ncia. Perqu\u00e8 la mitigaci\u00f3 i l'adaptaci\u00f3 al canvi clim\u00e0tic siguin efectives, cal implementar una \u00e0mplia gamma de pol\u00edtiques per reduir el risc d'impactes negatius del canvi clim\u00e0tic en l'agricultura i les emissions de gasos d'efecte hivernacle del sector agr\u00edcola.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Ilham Al\u00edev (nom complet en \u00e0zeri: \u0130lham Heyd\u0259r o\u011flu \u018fliyev) (Bak\u00fa, 24 de desembre de 1961) \u00e9s el president de l'Azerbaidjan des del 2003. Va succeir el seu pare, Heidar Al\u00edev, que havia presidit el pa\u00eds entre 1993 i 2003. \u00c9s el l\u00edder del Partit del Nou Azerbaidjan (Yeni Az\u0259rbaycan Partiyas\u0131). Parla \u00e0zeri, turc, angl\u00e8s, franc\u00e8s i rus, i \u00e9s musulm\u00e0 xi\u00efta.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El nou ordre mundial \u00e9s una teoria de la conspiraci\u00f3 que afirma l'exist\u00e8ncia d'un pla dissenyat per tal d'imposar un govern \u00fanic - col\u00b7lectivista, burocr\u00e0tic i controlat per sectors elitistes i plutocr\u00e0tics, etc\u00e8tera - a nivell mundial.L'expressi\u00f3 Nou Ordre Mundial s'ha usat per referir-se a un nou per\u00edode de la hist\u00f2ria i es pret\u00e9n, d'aquesta manera, que hi ha proves de canvis dram\u00e0tics en les ideologies pol\u00edtiques i en l'equilibri de poders. El primer \u00fas d'aquesta expressi\u00f3 apareix en el document dels Catorze Punts del president Woodrow Wilson, que fa una crida, despr\u00e9s de la Primera Guerra Mundial, per a la creaci\u00f3 de la Lliga de Nacions, avantpassada de l'Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides.\nLa frase es va usar amb certa reserva al final de la Segona Guerra Mundial, quan es descrivien els plans per a la creaci\u00f3 de les Nacions Unides i els acords de Bretton Woods causa de l'associaci\u00f3 negativa resultant del frac\u00e0s de la Lliga de Nacions. L'\u00fas m\u00e9s ampli i recent d'aquesta expressi\u00f3 s'origina sobretot amb el final de la Guerra Freda.\nEls presidents Mikha\u00efl Gorbatxov i George H. W. Bush van usar el terme per tractar de definir la naturalesa de la postguerra freda i l'esperit de cooperaci\u00f3 que es buscava materialitzar entre les grans pot\u00e8ncies. En una refer\u00e8ncia a les hostilitats a l'Iraq i Kuwait, la revista Time del 28 gener 1991 va expressar: \"Mentre queien les bombes i es disparaven els m\u00edssils, les esperances d'un nou ordre mundial van cedir lloc al desordre com\u00fa\". Va afegir: \"Ning\u00fa ha de forjar il\u00b7lusions pensant que el nou ordre mundial, del qual tant ostentaci\u00f3 es fa, s'ha establert o \u00e9s a prop.\"Mai s'ha aconseguit la cooperaci\u00f3 entre les nacions, i aix\u00f2 perjudica els esfor\u00e7os per establir un nou ordre mundial. En un informe a la revista The World and I de gener de 1991, un grup de perits van examinar \"les pol\u00edtiques exteriors que van sorgint entre les superpot\u00e8ncies i l'efecte que probablement tinguin en el nou ordre mundial\". L'editor va arribar a aquesta conclusi\u00f3: \"La hist\u00f2ria ens porta a pensar que en el millor dels temps es pot passar molt f\u00e0cilment de la pau a la guerra. La cooperaci\u00f3 internacional, particularment entre les pot\u00e8ncies principals, \u00e9s crucial per a una transici\u00f3 d'\u00e8xit de la Guerra Freda a un nou ordre mundial. \"", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Pater patriae (llat\u00ed, plural Patres patriae) \u00e9s un t\u00edtol honor\u00edfic atorgat pel Senat rom\u00e0, que significa \u00abpare de la p\u00e0tria\u00bb, i que fou portat per gaireb\u00e9 tots els emperadors romans, des d'August, despr\u00e9s per diversos emperadors del Baix Imperi.\nFigura a les monedes imperials o a inscripcions monumentals sota l'abreviatura P P.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El segon govern Philippe \u00e9s el quaranta-un\u00e8 govern de la Cinquena Rep\u00fablica francesa. \u00c9s el segon govern format per \u00c9douard Philippe sota el President Emmanuel Macron, despr\u00e9s de les Eleccions legislatives franceses de 2017 i la dissoluci\u00f3 del primer govern Philippe el 19 de juny de 2017.\nEl segon govern Philippe va ser format despr\u00e9s d'un esc\u00e0ndol entre ministres durant el primer govern Philippe. La R\u00e9publique En Marche!, aliats del Moviment Dem\u00f2crata (M\u00f2dem) va fer front a un esc\u00e0ndol despr\u00e9s que el partit va utilitzar fons de l'UE per pagar treballadors de partit. La ministra de defensa Sylvie Goulard va ser la primera en fer un pas, dimitint el 20 de juny de 2017. L'endem\u00e0, el ministre de Justicia Fran\u00e7ois Bayrou i la ministra d'Afers europeus, Marielle de Sarnez van fer el mateix. Richard Ferrand, Ministre de Cohesi\u00f3 Territorial, va dimitir el 19 de juny de 2017 seguint les al\u00b7legacions editorials de nepotisme de Le Canard Encha\u00een\u00e9 el 24 de maig de 2017. Macron va defensar Ferrand malgrat les al\u00b7legacions i l'enquesta p\u00fablica que mostrava que el 70% dels enquestats volien que Ferrand plegu\u00e9s. L'1 de juliol de 2017, un fiscal regional va anunciar que les autoritats havien llan\u00e7at una investigaci\u00f3 preliminar a Ferrand. Ferrand va respondre a les al\u00b7legacions dient que tot era \"legal, p\u00fablic i transparent\". Va ser un dels membres fundadors de La R\u00e9publique En Marche! I actualment \u00e9s el President de l'Assemblea Nacional.El 31 de juliol de 2018, el segon Philippe govern va sobreviure a dos mocions de confian\u00e7a despr\u00e9s de l' Cas Benalla: la primera (presentada per El grup de Republicans) va obtenir 103 sis, mentre la segona (presentada pels grups Socialistes et apparent\u00e9s, Gauche d\u00e9mocrate et r\u00e9publicaine i La France Insoumise) va obtenir 63 vots. Ambd\u00f3s moviments no van assolir el qu\u00f2rum de 289 vots requerits a l'Assemblea Nacional.Despr\u00e9s del moviment d'armilles grogues es va iniciar una moci\u00f3 de confian\u00e7a pel Partit Socialista, el Partit Comunista Franc\u00e8s i La France Insoumise el 13 de desembre de 2018 per\u00f2 el govern va sobreviure f\u00e0cilment, ja que nom\u00e9s van tenir 70 vots a favor lluny del n\u00famero requerit de 289.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Maiorga Ramirez Erro (Tafalla, 1976) \u00e9s un pol\u00edtic navarr\u00e8s. Llicenciat en filosofia per la Universitat del Pa\u00eds Basc i feu estudis de doctorat a la UNED. La seva traject\u00f2ria pol\u00edtica comen\u00e7\u00e0 el 1995 quan s'afili\u00e0 a Eusko Alkartasuna (EA) i Gazte Abertzaleak, les joventuts del partit. Des de 2004 presideix el partit a Navarra. Des de les eleccions municipals de 2003 \u00e9s regidor d'EA, despr\u00e9s de Nafarroa Bai i posteriorment de Bildu. En l'actualitat \u00e9s diputat de Euskal Herria Bildu al Parlament de Navarra.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Gabinet de Ministres de la Rep\u00fablica de l'Azerbaidjan (en \u00e0zeri: Az\u0259rbaycan Respublikas\u0131n\u0131n Nazirl\u0259r Kabineti) \u00e9s l'\u00f2rgan suprem executiu de la Rep\u00fablica de l'Azerbaidjan que supervisa als ministeris o altres \u00f2rgans executius assessors de President de la Rep\u00fablica de l'Azerbaidjan. Va ser establert el 7 de febrer de 1991 per ordre presidencial.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La fiscalitat es refereix a dues coses: la primera fa esment a la legislaci\u00f3 fiscal entesa com el conjunt de les lleis i de les normes que es refereixen als impostos, la segona \u00e9s el sistema fiscal, conjunt d'instruments establerts per les administracions per regular l'obtenci\u00f3 de recursos econ\u00f2mics provinents especialment de la recaptaci\u00f3 d'impostos.Tant els sistemes com el corpus legislatiu tributari canvien al llarg del temps i s\u00f3n inspirats de manera molt diferent segons la ideologia dels partits governants, de manera que actualment les difer\u00e8ncies en la pol\u00edtica fiscal \u00e9s un dels principals trets diferenciadors entre els partits conservadors i progressistes.\nEn els Pa\u00efsos Catalans, tant pel que fa a la legislaci\u00f3 com al sistema fiscal, hi ha una gran diversitat. D'una banda la Uni\u00f3 Europea marca unes directrius per als Estats membres i per tant que nom\u00e9s afecten Andorra en la part que s'arribi a pactes entre les dues parts. A m\u00e9s els estats franc\u00e8s, espanyol i Itali\u00e0 (L'Alguer) tenen una fiscalitat pr\u00f2pia. Dins de l'\u00e0mbit de les seves compet\u00e8ncies tenen capacitat o no de crear o gestionar tributs les comunitats aut\u00f2nomes de Catalunya, Arag\u00f3, Pa\u00eds Valenci\u00e0 i Illes Balears i a m\u00e9s la Regi\u00f3 Aut\u00f2noma de Sardenya. A Andorra la seva Constituci\u00f3 determina que les atribucions de compet\u00e8ncies tribut\u00e0ries es reparteixen entre els comuns (municipis) i el govern andorr\u00e0.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Rep\u00fablica bananera \u00e9s un terme pol\u00edtic pejoratiu que designa un pa\u00eds pol\u00edticament inestable dependent del sector econ\u00f2mic primari (per exemple de les bananes) que \u00e9s regit per una plutocr\u00e0cia, un petit i autoelegit grup acabalat que explota el pa\u00eds com una oligarquia pol\u00edtica i econ\u00f2mica. El terme rep\u00fablica bananera origin\u00e0riament designa la fict\u00edcia \u201cRep\u00fablica d'Anchuria\u201d, una \u201cdictadura servil\u201d amb corrupci\u00f3 pol\u00edtica que explota grans plantacions agr\u00edcoles, especialment de bananes. En la pol\u00edtica dels Estats Units, aquest terme va ser utilitzat primer per l'escriptor O. Henry en el seu llibre Cabbages and Kings (1904), que deriva de la seva resid\u00e8ncia a Honduras entre 1896\u201397 quan s'amagava d'un cas de corrupci\u00f3 banc\u00e0ria.A la pr\u00e0ctica, una rep\u00fablica bananera \u00e9s un pa\u00eds que opera amb els beneficis com si fos una empresa privada i amb monopolis afavorits, els deutes, en canvi s\u00f3n responsabilitat p\u00fablica.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La corrupci\u00f3 policial \u00e9s una forma de mala praxi policial en qu\u00e8 els agents de l'ordre trenquen el seu contracte social i abusen del seu poder per a benefici personal o del departament. L'abast de la definici\u00f3 varia entre diferents autors. Generalment s'accepta que la corrupci\u00f3 policial implica un cert ab\u00fas d'autoritat, ja sigui perqu\u00e8 la policia comet actes criminals protegint-se amb aquesta autoritat o perqu\u00e8 la seva posici\u00f3 de poder \u00e9s utilitzada per donar serveis a canvi de diners. La corrupci\u00f3 policial inclou tamb\u00e9 actes que no s\u00f3n necess\u00e0riament criminals, com ara acceptar propines o favors; que no impliquen una oferta de serveis, com ara l'abs\u00e8ncia d'actuar quan s'hauria de fer; o que no impliquen l'intercanvi de diners. Segons una definici\u00f3 inclusiva, la corrupci\u00f3 policial \u00e9s l'exercici o la manca d'exercici de l'autoriat fet amb la intenci\u00f3 principal d'aconseguir un avantatge personal o corporatiu.Una forma comuna de corrupci\u00f3 policial consisteix a demanar o acceptar suborns a canvi de no informar de casos de tr\u00e0fic de drogues o relacionats amb la prostituci\u00f3 i altres activitats il\u00b7legals. Un altre exemple \u00e9s el de policies que desobeeixen el codi de conducta de la policia amb la finalitat d'assegurar la condemna de sospitosos, per exemple a trav\u00e9s de l'\u00fas de proves falsificades. M\u00e9s rarament, els agents de policia poden participar deliberadament i sistem\u00e0tica en el crim organitzat ells mateixos.\nLa corrupci\u00f3 dins dels \u00f2rgans policials es pot separar entre la corrupci\u00f3 administrativa, si t\u00e9 a veure nom\u00e9s amb la gesti\u00f3 de recursos humans i materials, i per tant \u00e9s similar a la que pot tenir lloc en altres institucions p\u00fabliques, i la corrupci\u00f3 operativa, \u00e9s a dir, aquella relacionada amb el medi extern a la instituci\u00f3 i que pot incloure, per exemple, acceptar o demanar diners per evitar una multa o detenci\u00f3, extraviar proves o produir-ne de falses o protegir delinq\u00fcents.Tot acte de corrupci\u00f3 policial constitueix un acte d'ab\u00fas d'autoritat, ja que qui la comet s'aprofita de la seva posici\u00f3 i el poder associat que t\u00e9.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Juan Antonio Escurra (Caraguatay, 6 de maig de 1859 \u2014 Villa Hayes, 24 d'agost de 1919) va ser un dels presidents del Paraguai que va governar al pa\u00eds entre els anys 1902 i 1904.\nNascut en Caraguatay, en el departament de Cordillera. Va estar casat amb Josefa M. Rojas, dona d'una tradicional fam\u00edlia, qui m\u00e9s tard passaria a convertir-se en la primera dama de la naci\u00f3. La seva fam\u00edlia es va dedicar a la collita de cot\u00f3, blat de moro i fruites. Despr\u00e9s de Uriarte i Egusquiza va ser el tercer president amb cognom basc.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Es denomina majoria simple, majoria ordin\u00e0ria, o simplement majoria el sistema de votaci\u00f3 mitjan\u00e7ant el qual es requereix, per aprovar una decisi\u00f3, m\u00e9s vots a favor dels que estan en contra. \u00c9s a dir, es tria l'opci\u00f3 que obtingui m\u00e9s vots que les altres. Si hagu\u00e9s abstencions, vots nuls o vots en blanc, aquests no es tenen en compte per al recompte.\nLa votaci\u00f3 pot ser de diferents tipus:\n\nBipolar\nLes \u00faniques possibilitats s\u00f3n votar a favor, en contra o abstenir-se. En aquest cas amb majoria ordin\u00e0ria venceria l'opci\u00f3 \"a favor\" o \"en contra\" que m\u00e9s vots obtingui.\nM\u00faltiple\nEn aquest cas, la decisi\u00f3 cal fer-la entre m\u00e9s de dues opcions. Venceria l'opci\u00f3 que rebi m\u00e9s vots que tota la resta.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En Robert Badinter (Par\u00eds, 1928) \u00e9s un advocat i pol\u00edtic franc\u00e8s. Es va manifestar i va prendre accions contra la pena de mort a Fran\u00e7a. De 1986 a 1995 va ser president del Consell Constitucional franc\u00e8s. Des de 1995 \u00e9s senador pel Partit Socialista, va ser reescollit el 2004, mandat que finalitzar\u00e0 l'u d'octubre de 2010.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La careta antig\u00e0s GP-5 (\u0413\u0440\u0430\u0436\u0434\u0430\u0301\u043d\u0441\u043a\u0438\u0439 \u041f\u0440\u043e\u0442\u0438\u0432\u043e\u0433\u0430\u0301\u0437-5 , Grazhdanskii Protivogaz-5) es una careta antig\u00e0s de fabricaci\u00f3 sovi\u00e8tica, d'un filtre. Va comen\u00e7ar a ser produ\u00efda el 1962, per a protegir els portadors de armes qu\u00edmiques i biol\u00f2giques, i amb un vestit de protecci\u00f3 radioactiva, tamb\u00e9 et protegeix de residus radioactius. La seva producci\u00f3 va acabar el 1989. \u00c9s una careta molt lleugera, pesa 1,09 kg, i pot operar a temperatures m\u00e0ximes de -40 graus negatius fins a 114 graus. Aquesta careta, es va repartir per tots els refugis nuclears de la URSS, i podia aguantar situacions de risc nuclear, biol\u00f2gica i qu\u00edmic amb un m\u00e0xim d'un dia.\nT\u00e9 un filtre de 40 mm, que \u00e9s el responsable de netejar l'aire que es respira a dins de la careta.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Dieta Imperial (Reichstag) era el parlament del Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic.\nEl mateix nom va ser utilitzat dins de la Confederaci\u00f3 Alemanya del Nord i l'Imperi d'Alemanya fins a 1945.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Pangermanisme (del grec p\u0101n-, tot, i Germania) \u00e9s un moviment ideol\u00f2gic i pol\u00edtic partidari de la unificaci\u00f3 de tots els pobles d'origen alemany en la Grossdeutschland (Gran Alemanya). Els seus or\u00edgens es troben en el concepte de predestinaci\u00f3 d'Alemanya com rectora del m\u00f3n. Amb el suport per la pol\u00edtica econ\u00f2mica proteccionista de Friedrich List, es va impregnar amb Joseph-Arthur Gobineau d'un mat\u00eds racista, que va ser heretat pel nazisme d'Adolf Hitler.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una jerarquia \u00e9s una ordenaci\u00f3 d'elements en qu\u00e8 hi ha superiors i subordinats distribu\u00efts en almenys dos estrats, capes o fases diferenciats. S'al\u00b7ludeix tamb\u00e9 a l'estructura vertical d'un sistema, organitzaci\u00f3 o estat de coses. La paraula prov\u00e9 de dos mots en llengua grega antiga: \u1f31\u03b5\u03c1\u03cc\u03c2 hieros \"sagrat\", i \u1f00\u03c1\u03c7\u03ae arch\u0113 \"principi\".\n\nEn pol\u00edtica i societat els elements s\u00f3n persones. Aix\u00ed doncs, l'organitzaci\u00f3 jer\u00e0rquica n'\u00e9s la que estableix que n'hi ha de superiors i d'inferiors, sotmeses unes a les altres en un o m\u00e9s nivells, com t\u00edpicament a l'ex\u00e8rcit, o en una monarquia, oligarquia, feudalisme, dictadura, democr\u00e0cia no directa, etc.\nInformalment algunes persones al\u00b7ludeixen a la jerarquia hom es refereix a les castes privilegiades o persones que manen, com per exemple quan alguns parlen de la jerarquia de l'esgl\u00e9sia o de l'Estat. En aquestes ocasions el terme pot tenir un mat\u00eds despectiu i autoritari.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Anders Fogh Rasmussen (Ginnerup, municipi de Norddjurs, 1953) pol\u00edtic dan\u00e8s, fou primer ministre de Dinamarca des del 27 de novembre de 2001 fins al 5 d'abril de 2009. Cap del partit Venstre, despr\u00e9s de les eleccions legislatives daneses de 2007 va mantenir el c\u00e0rrec. Fou substitu\u00eft per ocupar el c\u00e0rrec de Secretari General de l'OTAN a partir de l'1 d'agost del 2009. Al seu torn, fou rellevat pel noruec Jens Stoltenberg l'1 d'octubre del 2014.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La conscripci\u00f3 o reclutament for\u00e7\u00f3s \u00e9s el reclutament obligatori de persones en algun tipus de servei estatal, amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia el servei militar. La conscripci\u00f3 es remunta a l'antiguitat i continua vigent en alguns pa\u00efsos sota diferents denominacions. El modern sistema de reclutament estatal obligatori d'homes joves per al servei militar, est\u00e8s per una part molt significativa de pa\u00efsos, es remunta a la Revoluci\u00f3 Francesa a la d\u00e8cada de 1790, on es va convertir en la base que va fer possible l'exist\u00e8ncia d'un ex\u00e8rcit molt gran i poder\u00f3s. M\u00e9s tard la majoria de les nacions europees van copiar per a temps de pau el sistema segons el qual els homes de certa edat servirien d'1 a 3 anys en servei actiu i despr\u00e9s serien traslladats a la for\u00e7a de reserva, cridats a files nom\u00e9s en cas de conflicte.\nCom un dels antecedents m\u00e9s antics a la Xina, l'Estat de Qin va instituir el servei militar obligatori despr\u00e9s fer un registre de totes les llars. Aix\u00f2 va permetre formar grans ex\u00e8rcits que no havien de ser remunerats, i va ser un factor clau en la creaci\u00f3 de l'Imperi Qin que va conquistar tota la Xina el 221 dC.\nHi ha formes de conscripci\u00f3 que forcen a fer serveis no militars o serveis militaritzats per\u00f2 sense \u00fas de les armes. \u00c9s el cas del Servei Social obligatori per les dones institu\u00eft pel r\u00e8gim fanquista que va ser dirigit per la Secci\u00f3 Femenina de la Falange i tamb\u00e9 el reclutament majorit\u00e0riament for\u00e7\u00f3s de joves per treballar a la mineria al Regne Unit durant la 2a Guerra Mundial o de les tasques sense armes encomanades per l'ex\u00e8rcit nord-americ\u00e0 als objectors de consci\u00e8ncia. Tamb\u00e9 \u00e9s el cas de la Prestaci\u00f3 Social Substitut\u00f2ria (PSS) que la llei espanyola va instituir per als objectors de consci\u00e8ncia al servei militar i que va estar vigent des de 1988 fins a la seva abolici\u00f3 l'any 2001.La conscripci\u00f3 \u00e9s pol\u00e8mica perqu\u00e8 suposa una conculcaci\u00f3 de la llibertat i els drets individuals. \u00c9s contestada a trav\u00e9s de l'objecci\u00f3 a la prestaci\u00f3 del servei per raons de consci\u00e8ncia o per l'objecci\u00f3 pol\u00edtica al servei d'un govern amb qu\u00e8 no s'est\u00e0 d'acord o a una guerra que \u00e9s impopular i amb actes d'insubmissi\u00f3 i desobedi\u00e8ncia a la llei que \u00e9s considerada injusta. En alguns casos els conscriptors poden evadir legalment el servei sortint del pa\u00eds, per\u00f2 la major part de legislacions ho impedeixen. Alguns sistemes de reclutament militar recullen un servei civil substitutori sense armes, com el vigent a \u00c0ustria i Su\u00efssa.\n\nA partir de principis del segle xxi, molts estats han passat a formar les seves tropes amb soldats voluntaris o professionals i han deixat d'exercir el reclutament obligatori. Per\u00f2 en la majoria d'aquests la conscripci\u00f3 no s'ha abolit legalment i es reserva la possibilitat de ser utilitzada en cas de guerra o crisi. En els Estats Units, el servei militar va acabar el 1973, per\u00f2 els homes entre 18 i 25 anys estan obligats registrar-se al Sistema de Servei Selectiu per permetre la reintroducci\u00f3 del servei militar obligatori si calgu\u00e9s. A Espanya el servei militar va desapar\u00e8ixer el 2001 per\u00f2 l'obligatorietat no s'ha tret de la Constituci\u00f3 i \u00e9s recollida a la llei.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'argument ad hominem (en llat\u00ed argumentum ad hominem, 'argument a l'home') \u00e9s una fal\u00b7l\u00e0cia l\u00f2gica que consisteix a replicar a una afirmaci\u00f3 o a un argument referint-se a la persona que l'ha formulat en lloc de referir-se al mateix argument o afirmaci\u00f3.El raonament fal\u00b7la\u00e7 ad hominem es categoritza com a fal\u00b7l\u00e0cia informal, m\u00e9s concretament com a fal\u00b7l\u00e0cia gen\u00e8tica.Uns quants exemples s\u00f3n: \u00abdius aix\u00f2 perqu\u00e8 ets un burg\u00e8s\u00bb, \u00abtu no ets dona, per tant, no pots opinar sobre el feminisme\u00bb, \u00abmolt comunista per\u00f2 tens un Iphone\u00bb o \u00abtu qu\u00e8 en saps de la URSS si ets molt jove i no hi vas viure?\u00bb", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La gesti\u00f3 de l'activitat de prestaci\u00f3 o de servei p\u00fablic que pot ser desenvolupada per l'administraci\u00f3 en r\u00e8gim de dret p\u00fablic o mitjan\u00e7ant organitzacions privades, s'anomena Gesti\u00f3 dels serveis p\u00fablics a Espanya.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El govern polon\u00e8s a l'exili, formalment conegut com el Govern de la Rep\u00fablica de Pol\u00f2nia a l'exili (en polon\u00e8s, Rz\u0105d Rzeczypospolitej Polskiej na uchod\u017astwie), va ser el govern a l'exili de Pol\u00f2nia format arran de la invasi\u00f3 de Pol\u00f2nia de setembre de 1939, i la subseg\u00fcent ocupaci\u00f3 de Pol\u00f2nia per l'Alemanya nazi i la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, que va posar fi a la Segona Rep\u00fablica Polonesa fundada el 1918. Tot i l'ocupaci\u00f3 de Pol\u00f2nia per les pot\u00e8ncies hostils, el govern a l'exili va exercir una influ\u00e8ncia considerable a Pol\u00f2nia a trav\u00e9s de les estructures de l'Estat Polon\u00e8s Clandest\u00ed i el seu bra\u00e7 armat, l'Armia Krajowa (Ex\u00e8rcit Nacional) de resist\u00e8ncia.\nEncara que en gran part no reconegut i sense poder efectiu despr\u00e9s del final de la Segona Guerra Mundial, es va mantenir en funcionament fins a finals del r\u00e8gim comunista a Pol\u00f2nia el 1990, en oposici\u00f3 a la Rep\u00fablica Popular de Pol\u00f2nia, un estat sat\u00e8l\u00b7lit sovi\u00e8tic, quan van ser formalment transferides les seves responsabilitats al nou govern.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Comisi\u00f3n Superior de Seguridad Ol\u00edmpica (Comissi\u00f3 Superior de Seguretat Ol\u00edmpica en catal\u00e0) va ser un \u00f2rgan creat el 15 de juny de 1987 amb l'objectiu de conformar el model de seguretat dels Jocs Ol\u00edmpics de Barcelona de 1992. Aquest \u00f2rgan estava controlat pel Ministeri de l'Interior, i comptava amb la participaci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i el Comit\u00e9 Ol\u00edmpico Organizador Barcelona 92, SA (COOB 92).La constituci\u00f3 del comit\u00e8, que havia de controlar directament l'operaci\u00f3 de seguretat dels Jocs, es va realitzar amb la pres\u00e8ncia de Rafael Vera, secretari d'Estat per la Seguretat; el conseller Agust\u00ed Bassols, en representaci\u00f3 de la Generalitat; i el regidor Guerau Ruiz Pena, en representaci\u00f3 de l'Ajuntament de Barcelona.La funci\u00f3 principal funci\u00f3 del Comit\u00e8 consistia en la prevenci\u00f3 d'actes de car\u00e0cter terrorista, aix\u00ed com l'acci\u00f3 de delinq\u00fcents comuns. A m\u00e9s, durant els jocs tamb\u00e9 havia de vetllar per la seguretat d'esportistes, periodistes, directius i p\u00fablic que assist\u00eds a les instal\u00b7lacions ol\u00edmpiques.La seguretat es va planificar en diverses fases, iniciades a partir d'una planificaci\u00f3 gen\u00e8rica, que l'any seg\u00fcent, el 1989, es convertiria en una operativa, i que finalment passaria a una fase d'implementaci\u00f3 i operaci\u00f3. A m\u00e9s, es van definir dos \u00e0mbits, autoprotecci\u00f3 i protecci\u00f3, i tres nivells de seguretat: el del centre de seguretat base, el d'\u00e0rea, i el superior de seguretat ol\u00edmpica, que tamb\u00e9 es dividia en tres nivells: normalitat, amena\u00e7a general i amena\u00e7a espec\u00edfica.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Paramilitar o paramilitarisme s\u00f3n organitzacions civils que tenen una estructura i disciplina similar a la d'un ex\u00e8rcit, per\u00f2 no formen part de manera formal a les forces militars d'un estat. Les organitzacions paramilitars, poden o no, servir als interessos de l'estat i generalment estan per fora de la llei. Dins dels seus membres hi pot haver forces policials, mercenaris, escamots d'assalt o grups de seguretat privats. Aquests grups generalment tenen un car\u00e0cter irregular pel que combaten sense obeir les convencions nacionals i internacionals per a l'exercici de la guerra.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una metr\u00f2poli \u00e9s una ciutat o \u00e0rea urbana molt gran, que actua com a centre econ\u00f2mic, pol\u00edtic i cultural significatiu per a un pa\u00eds o regi\u00f3, i un centre important per a connexions regionals o internacionals i comunicacions. La ciutat de Nova York \u00e9s sovint citada com a paradigma contemporani de metr\u00f2poli, exercint un impacte significatiu al comer\u00e7 global, finances, mitjans de comunicaci\u00f3, art, moda, recerca, tecnologia, educaci\u00f3 i diversi\u00f3 i sent \u00e0mpliament considerada una de les capitals econ\u00f2miques i culturals del m\u00f3n.\n Originalment, una metr\u00f2poli, literalment una \"ciutat mare\", era la ciutat o estat que colonitzava noves \u00e0rees (a partir de l'antiga Gr\u00e8cia. Aix\u00f2 fou m\u00e9s tard generalitzat a una ciutat considerada com a centre d'una activitat especifica, o qualsevol ciutat important gran.\nLa paraula ve del grec \u03bc\u03ae\u03c4\u03b7\u03c1;, m\u0113t\u0113r que significa \"mare\" i \u03c0\u03cc\u03bb\u03b9\u03c2;, p\u00f3lis significat \"ciutat\"/\"poblament\", que \u00e9s com es referien les col\u00f2nies gregues de l'antiguitat a les seves ciutats originals, amb qui retenien connexions de culte, pol\u00edtiques i culturals. La paraula s'utilitzava en llat\u00ed postcl\u00e0ssic per a la ciutat principal d'una prov\u00edncia, la seu del govern i, en particular, eclesi\u00e0sticament per a la seu d'un bisbe metropolit\u00e0 a qui responien els bisbes sufraganis. Aquest \u00fas equipara la prov\u00edncia amb la di\u00f2cesi o seu episcopal.\nEn l'\u00fas modern la paraula ha vingut referir-se a una \u00e0rea metropolitana, un conjunt de ciutats adjacents i interconnectades, agrupades al voltant d'un centre urb\u00e0 essencial. En aquest sentit \u00abmetropolit\u00e0\u00bb normalment significa \"el que abasta la metr\u00f2poli sencera\" (com en \"administraci\u00f3 metropolitana\"); i oposat a \"provincial\" o \"rural\").\nEn el passat \u00abmetr\u00f2poli\u00bb era la designaci\u00f3 per a una ciutat o estat d'origen d'una col\u00f2nia. Moltes ciutats grans fundades per civilitzacions antigues s'han considerat metr\u00f2polis mundials importants dels seus temps a causa de les seves poblacions grans i import\u00e0ncia. Algunes d'aquestes metr\u00f2polis antigues sobrevivien fins als dies moderns i s\u00f3n entre les ciutats cont\u00ednuament habitades m\u00e9s velles del m\u00f3n.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Els jurats eren magistrats municipals amb facultats rectores i executives, de les poblacions dels regnes de Val\u00e8ncia, Mallorca i Arag\u00f3 i en algunes del Principat de Catalunya (Girona, Vic, Vilafranca del Pened\u00e8s) equivalent a conseller, c\u00f2nsol, paer o procurador.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El s\u00edndic de greuges, conegut en altres llocs com a Ombudsman o Defensor del poble, \u00e9s el funcionari d'un estat o d'un govern regional encarregat de representar els interessos dels ciutadans i de defensar-los dels abusos que puguin cometre els funcionaris d'un estat o de govern.A Catalunya, la figura del S\u00edndic de greuges t\u00e9 precedents hist\u00f2rics en les assemblees de pau i treva del s. XI aix\u00ed com en els provisors de greuges de l'edat mitjana. El c\u00e0rrec de s\u00edndic de greuges modern va apar\u00e8ixer per primer cop a la constituci\u00f3 sueca que el va establir el 1809 per solucionar els problemes dels abusos per la via burocr\u00e0tica o judicial. Per aix\u00f2, sovint es coneix amb el seu nom suec d'Ombudsman. La seva efic\u00e0cia \u00e9s limitada, at\u00e8s que no pot sancionar les actuacions de l'administraci\u00f3 o les autoritats, i per tant t\u00e9 un car\u00e0cter m\u00e9s pol\u00edtic que no pas judicial. En alguns pa\u00efsos, entre ells Espanya, tal com consta en l'article 162.1.b de la Constituci\u00f3 Espanyola actual, el defensor del poble t\u00e9 la potestat de presentar accions davant un Tribunal Constitucional. En alguns estats el defensor del poble pot comen\u00e7ar processos judicials a la Cort Constitucional.\nL'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979 va preveure el nomenament d'un S\u00edndic de Greuges. Aquesta figura va ser regulada en una llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 20 de mar\u00e7 de 1984. A Espanya, el defensor del poble est\u00e0 regulat en l'article 54 de la Constituci\u00f3 espanyola de 1978", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una gerontocr\u00e0cia \u00e9s una forma de govern olig\u00e0rquica en qu\u00e8 el poder recau sobre els ancians de la poblaci\u00f3. Sovint l'estructura pol\u00edtica permet que el poder de la classe governant augmenti amb l'edat, de manera que el m\u00e9s vell \u00e9s el que t\u00e9 m\u00e9s poder. Aix\u00ed els sistemes que posen una edat m\u00ednima (diferent a la majoria d'edat) per assolir un c\u00e0rrec s\u00f3n gerontacr\u00e0tics, encara que el c\u00e0rrec sigui elegit democr\u00e0ticament o hereditari. L'Antiga Gr\u00e8cia va justificar te\u00f2ricament aquesta prefer\u00e8ncia: els vells no estan tan subjectes a la passi\u00f3 i per tant poden ser m\u00e9s justos i racionals en les decisions que afectin al conjunt dels ciutadans i a m\u00e9s a m\u00e9s acumulen experi\u00e8ncia a la vida. Els or\u00edgens es poden situar en \u00e8poques remotes; ja al final del Neol\u00edtic a les comunitats sedent\u00e0ries a la vall del Nil els ancians controlaven els joves que sortien de la seva comunitat per establir-se en una de nova aprofitant nous recursos naturals.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En ret\u00f2rica, l'\u00e8mfasi \u00e9s un trop que consisteix a emprar una paraula o expressi\u00f3 en un sentit m\u00e9s restringit i prec\u00eds del que habitualment t\u00e9 en la llengua comuna, per tal d'intensificar un determinat sentit. Es pot considerar una forma de sin\u00e8cdoque. Per exemple: en \"\u00e9s tot un home\", la paraula  home  no designa l'\u00e9sser hum\u00e0 home, sin\u00f3 al conjunt de qualitats pr\u00f2pies de la virilitat. D'aquesta manera, l'aplicaci\u00f3 d'aquesta frase a un home es fa per tal de subratllar la masculinitat de la persona en q\u00fcesti\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Congr\u00e9s Obrer de 1870 fou el primer congr\u00e9s obrer d'\u00e0mbit estatal i celebrat a Barcelona entre el 18 i el 25 de juny de 1870.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Xarxa Pol\u00edtica Ciutadana del Jap\u00f3 (\u5168\u56fd\u5e02\u6c11\u653f\u6cbb\u30cd\u30c3\u30c8\u30ef\u30fc\u30af), sovint tradu\u00efda oficialment a l'angl\u00e9s com a Japan People's Political Network \u00e9s un moviment pol\u00edtic independent de car\u00e0cter local que aglutina diferents partits independents del Jap\u00f3 que comparteixen la mateixa ideologia. L'associ\u00f3 que posteriorment es convert\u00ed en una xarxa de partits va ser fundada el maig de 1977 com una branca pol\u00edtica del Seikatsu Club, una associaci\u00f3 i cooperativa de defensa dels drets del consumidor. L'ideologia dels partits i l'associaci\u00f3 sol estar basada en la socialdemocr\u00e0cia, el localisme i el feminisme. Des dels seus comen\u00e7aments, la xarxa ha col\u00b7laborat amb el Partit Socialista del Jap\u00f3, el Partit Democr\u00e0tic, el Partit Socialdem\u00f2crata, el Partit Comunista del Jap\u00f3 i el Partit Democr\u00e0tic Constitucional; de fet, molts dels partits membres de la xarxa fan grups parlamentaris conjunts amb el PD/PDC als parlaments prefecturals i als ajuntaments. La gran majoria dels seus membres s\u00f3n dones, i la totalitat dels seus c\u00e0rrecs electes tamb\u00e9 ho s\u00f3n. Un dels principis comuns als partits membres \u00e9s el de limitar el mandat dels seus c\u00e0rrecs electes a vuit anys (dues legislatures), tot i que alguns d'estos despr\u00e9s d'exhaurir el temps previst, es presenten com independents al marge de la xarxa.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Witenagemot (tamb\u00e9 anomenat Witan, t\u00edtol dels seus membres) fou una instituci\u00f3 pol\u00edtica de l'Anglaterra anglosaxona que funcion\u00e0 entre el segle vii i el segle xi.\nEl nom de \"Witenagemot\" prov\u00e9 de l'angl\u00e8s antic i significa \"assemblea d'homes savis\" (\"witan\", savi o conseller; \"gemot\", assemblea). Era l'her\u00e8ncia de les antigues assemblees tribals que despr\u00e9s es van convertir en consells on es reunien les persones m\u00e9s importants de la zona, entre els quals es trobaven bisbes, abats i consellers del rei.\nEl Witan t\u00e9 els seus or\u00edgens en les assemblees germ\u00e0niques creades per a vigilar les concessions reials de terres. Abans de la unificaci\u00f3 d'Anglaterra en el segle ix, diversos dels seus membres eren convocats pels reis d'Essex, Kent, Mercia, Northumbria, Sussex i Wessex. Fins i tot despr\u00e9s que aquest \u00faltim es convert\u00eds en el regne dominant els \"witans\" van seguir reunint-se fins al 1065.\nConvocats pel rei (i m\u00e9s tard pel jarl local), els \"witans\" aconsellaven sobre l'administraci\u00f3 i organitzaci\u00f3 del regne, tractant temes com els impostos, jurisprud\u00e8ncia i seguretat. El seu suport era necessari per a aprovar el nomenament de cada rei. El nou monarca podia ser qualsevol, no necess\u00e0riament un descendent de l'anterior. Tant els reis com els jarls podien ser cessats per un Witenagemot. De fet, Sigebert de Wessex fou destitu\u00eft el 755 i, poc despr\u00e9s, el 765, Etevald de Northumbria.\nEl Witenagemot era, en alguns assumptes, predecessor del Parlament, per\u00f2 tenia poders diferents i majors limitacions com una falta d'organitzaci\u00f3, procediments o lloc de trobada. El rei tenia un paper similar al de l'actual president. Per tant, els \"witans\" eren una esp\u00e8cie de control reial, evitant l'autocr\u00e0cia i sent el govern en funcions entre la mort d'un rei i el nomenament del seg\u00fcent.\nEls \"witans\" es reunien almenys una vegada a l'any per\u00f2 generalment ho feien m\u00e9s sovint. Com s'ha dit, i igual que el rei, no tenien una seu fixa; seguien al monarca all\u00e0 on estigu\u00e9s. Es coneixen 116 llocs en els quals es van reunir, entre ells, Amesbury, Cheddar, Gloucester, Winchester i Londres. Els punts de trobada eren normalment seus reials, encara que de vegades eren convocats en prats, pujols o arbres famosos.\nL'assemblea m\u00e9s famosa del Witenagemot va oc\u00f3rrer el 5 de gener de 1066, quan van aprovar la successi\u00f3 al tron a Harold II despr\u00e9s de la mort d'Eduard el Confessor.El Witenagemot va acabar amb la invasi\u00f3 dels normands el 1066, sent reempla\u00e7ats per la Curia Regis, o cort reial que cre\u00e0 Guillem I d'Anglaterra a imatge de les institucions normandes. No obstant aix\u00f2, i com a exemple de la llarga her\u00e8ncia del Witenagemot, la Curia Regis fou anomenada Witan pels cronistes de l'\u00e8poca fins al segle xii.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Grassroots \u00e9s una forma d'associaci\u00f3, constitu\u00eft pels membres d'una comunitat. Implica que la creaci\u00f3 del moviment i el suport del grup \u00e9s natural i espont\u00e0nia, destacant les difer\u00e8ncies amb comunitats promogudes per les estructures de poder.\nAls Estats Units, on hi tenen el seu origen, els moviments Grassroots existeixen a nivell local, amb voluntaris en la comunitat que donen el seu temps per recolzar un partit pol\u00edtic local que m\u00e9s tard donar\u00e0 suport a un partit a nivell nacional. Per exemple, un moviment d'aquest tipus anima a registrar votants per a un partit pol\u00edtic determinat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Yuan Executiu (xin\u00e8s tradicional:\u884c\u653f\u9662, pinyin: X\u00edngzh\u00e8ng Yuan, literalment \"Cort executiva\") \u00e9s la branca executiva del govern de la Rep\u00fablica de la Xina.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Grup d'Acci\u00f3 Financera Internacional (GAFI) (originalment en franc\u00e8s Groupe d'action financi\u00e8re, GAFI, o en angl\u00e8s Financial Action Task Force, FATF) \u00e9s un cos intergovernamental el prop\u00f2sit del qual \u00e9s el desenvolupament i promoci\u00f3 de pol\u00edtiques, tant en nivells nacionals com internacionals, per combatre blanqueig de diners i finan\u00e7ament del terrorisme.\nEl GAFI \u00e9s un organisme que treballa per generar la voluntat pol\u00edtica necess\u00e0ria perqu\u00e8 a nivell estatal s'efectu\u00efn les reformes legislatives i reguladores adequades en les \u00e0rees de la seva compet\u00e8ncia. El GAFI controla el progr\u00e9s dels seus membres en la implementaci\u00f3 de les mesures necess\u00e0ries, examina les t\u00e8cniques i contramesures contra el blanqueig de diners i el finan\u00e7ament del terrorisme, i promou l'adopci\u00f3 i aplicaci\u00f3 de mesures apropiades a nivell mundial. En aquesta tasca el GAFI col\u00b7labora amb altres organismes internacionals implicats en la lluita contra el blanqueig de diners i el finan\u00e7ament del terrorisme.\nEl GAFI el va crear el G7 l'any 1989 com a resposta a les preocupacions creixents que a nivell internacional hi havia en relaci\u00f3 amb el blanqueig de capitals. No t\u00e9 una constituci\u00f3 clarament definida o una vida il\u00b7limitada, revisa la seva missi\u00f3 cada cinc anys. El 2004, els representants dels 33 membres del GAFI van estendre el seu mandat fins a l'any 2012.\nEl treball d'aquest organisme es basa en la formulaci\u00f3 de les normes de conducta que els estats han de complir per tal de lluitar d'una forma efica\u00e7 contra el blanqueig de diners i contra el finan\u00e7ament del terrorisme. En un primer estadi el GAFI va publicar les 40 recomanacions contra el blanqueig de diners. Aquestes recomanacions han estat actualitzades i tenen un text complementari per tal de facilitar-ne la interpretaci\u00f3. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, es van publicar les 8 recomanacions especials contra el finan\u00e7ament del terrorisme, a les que posteriorment es va afegir una novena recomanaci\u00f3. Aquestes recomanacions tamb\u00e9 tenen un text interpretatiu complementari.\nDes del 2000 mant\u00e9 una llista negra i una llista gris de pa\u00efsos o territoris no col\u00b7laboradors en la lluita contra el blanqueig i contra el finan\u00e7ament del terrorisme.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Biopoder \u00e9s un terme origin\u00e0riament forjat pel fil\u00f2sof franc\u00e8s Michel Foucault per referir-se a la pr\u00e0ctica dels estats moderns d'\u00abexplotar nombroses i diverses t\u00e8cniques per subjugar els cossos i controlar la poblaci\u00f3\u00bb. Foucault introdu\u00ed aquest concepte a La voluntat de saber, el primer volum de la seva Hist\u00f2ria de la sexualitat. D'altres pensadors han pres aquest concepte i li han donat la seva interpretaci\u00f3 particular.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Partit Liberal del Canad\u00e0 (en angl\u00e8s: \"Liberal Party of Canada\"; en franc\u00e8s: \"Parti lib\u00e9ral du Canada\") \u00e9s un partit federal a Canad\u00e0. Ha estat en el poder gran part del temps en el passat segle.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Richard Bruce \"Dick\" Cheney (Lincoln, 30 de gener de 1941) \u00e9s un pol\u00edtic i empresari estatunidenc. Va ser el 46\u00e8 Vicepresident dels Estats Units durant el mandat de George W. Bush (2001-2009). Pr\u00e8viament va ocupar el c\u00e0rrec de Secretari de Defensa durant la major part de la presid\u00e8ncia de George H. W. Bush (entre 1989 i 1993).Cheney va representar Wyoming a la Cambra de Representants de 1979 a 1989. Va abandonar moment\u00e0niament la pol\u00edtica per presidir la corporaci\u00f3 petroliera Halliburton (1995-2000).Actualment, Dick Cheney es troba retirat tant de la vida pol\u00edtica com del m\u00f3n dels negocis.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Rep\u00fablica Socialista d'Eslov\u00e8nia (en eslov\u00e8: Socialisti\u010dna republika Slovenija) fou un estat socialista integrant de la Rep\u00fablica Federal Socialista de Iugosl\u00e0via des de 1944 fins a 1991, el predecessor de la moderna Eslov\u00e8nia. Va ser la m\u00e9s pr\u00f2spera de les sis rep\u00fabliques socialistes iugoslaves.\nLjubljana n'era la capital, i ho continu\u00e0 sent despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El cunerisme era la pr\u00e0ctica, corrent en el sistema de la Restauraci\u00f3 borb\u00f2nica, de presentar candidats externs al pa\u00eds a les eleccions a diputats a Corts i senadors, candidats sense relaci\u00f3 amb les realitats econ\u00f2miques, socials o culturals de la circumscripci\u00f3, i desconeixedors per complet d'aquestes. Els candidats cuners eren imposats des del Govern i normalment es tractava de figures del partit o compromisos personals i pol\u00edtics que eren col\u00b7locats a territoris controlats pel caciquisme per a la seva elecci\u00f3 sense dificultats. La paraula cunero, per tant, s'aplicava al diputat electe per un districte amb el qual no el lligaven m\u00e9s vincles que els de la recomanaci\u00f3 oficial. El cunerisme anava junt amb la pr\u00e0ctica de l'encasellat (\"encasillado\"), o nominaci\u00f3 des del Govern Civil de la prov\u00edncia dels candidats que havien de sortir elegits.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Biotic Baking Brigade (BBB) \u00e9s un grup d'activistes coneguts per haver llan\u00e7at pastissos a les cares de coneguts personatges de pes internacional. L'art de llan\u00e7ar una exquisidesa recent feta a la cara d'una pomposa personalitat t\u00e9 una llarga i tradici\u00f3, i funciona com una manera de posar en relleu una causa particular, sovint afegint-hi aix\u00ed una incrementada atenci\u00f3 dels mitjans de comunicaci\u00f3. Al llarg de la seva traject\u00f2ria, la Biotic Baking Brigade ha llan\u00e7at pastissos a les cares de personatges com Bill Gates, el premi Nobel d'Economia Milton Friedman, l'exalcalde de San Francisco Willie Brown, Sylvester Stallone, el rei Carles Gustau de Su\u00e8cia o l'exdirector de l'Organitzaci\u00f3 Mundial del Comer\u00e7 Renato Ruggiero.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La 'Ret\u00f2rica a Herenni', en llat\u00ed Rhetorica ad Herennium, fou una obra d'un autor an\u00f2nim del segle I abans de Crist. \u00c9s el manual de ret\u00f2rica m\u00e9s antic conegut. Encara actualment \u00e9s una obra de refer\u00e8ncia per a tots aquells que estudien l'art de l'orat\u00f2ria. Fou una obra fonamental per als estudiants de lletres a l'edat mitjana i al Renaixement. Hi ha una traducci\u00f3 al catal\u00e0 de la Ret\u00f2rica a Herenni, feta per Jaume Medina i Casanovas, publicada a la Col\u00b7lecci\u00f3 Fundaci\u00f3 Bernat Metge.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Big Society (en catal\u00e0, gran societat) va ser el reclam del manifest electoral del Partit Conservador (Regne Unit) l'any 2010. Form\u00e0 part del programa legislatiu acord de coalici\u00f3 Partit Conservador\u2013Liberal Democrat Coalition. El prop\u00f2sit \u00e9s \"crear un clima que porti al poder poblaci\u00f3 local i comunitats, construint una gran societat que \"prendr\u00e0 el poder arreu des de la pol\u00edtica i ho lliurar\u00e0 al poble\". L'opini\u00f3 est\u00e0 dividida com si es tract\u00e9s d'una pol\u00edtica d'entesa.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Euroeslavisme \u00e9s un concepte pol\u00edtic del qual va evolucionar del paneslavisme. T\u00e9 com a objectiu resoldre problemes dels eslaus a l'Uni\u00f3 Europea. Els euroeslaus promouen la cooperaci\u00f3 i la unitat entre els pobles eslaus, cosa que es pot aconseguir a trav\u00e9s de l'integraci\u00f3 europea.Va obtenir forma a partir d\u2019una branca m\u00e9s gran i m\u00e9s antiga de l'ideologia del paneslavisme. Es considera que l'euroslavisme \u00e9s una forma moderna dels moviments d'austroeslavisme i neoeslavisme.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Partit d'Acci\u00f3 Popular o PAP (en angl\u00e8s: People's Action Party; en xin\u00e8s: \u4eba\u6c11\u884c\u52a8\u515a R\u00e9nm\u00edn X\u00edngd\u00f2ngd\u01ceng; en malai: Parti Tindakan Rakyat; en t\u00e0mil: \u0bae\u0b95\u0bcd\u0b95\u0bb3\u0bcd \u0b9a\u0bc6\u0baf\u0bb2\u0bcd \u0b95\u0b9f\u0bcd\u0b9a\u0bbf) \u00e9s un partit pol\u00edtic que actua a Singapur i Mal\u00e0isia minorit\u00e0riament. Generalment se situa en l'espectre de la centredreta pol\u00edtica. Des de la seva vict\u00f2ria en les eleccions generals de 1959, el PAP ha dominat completament la vida pol\u00edtica del pa\u00eds. Encara que les eleccions a Singapur s\u00f3n netes, la llarga influ\u00e8ncia del PAP al govern i el seu control sobre els mitjans de comunicaci\u00f3, sumat a diverses restriccions a les llibertats civils, han portat al fet que habitualment es descrigui a Singapur com un \"estat de partit \u00fanic de facto\" i al seu sistema de govern com a \"antidemocr\u00e0tic\".Fundat inicialment com un partit marxista tradicional, la facci\u00f3 d'esquerra va ser expulsada del partit en 1961 per Lee Kuan Yew, enmig de la fusi\u00f3 de Singapur amb Mal\u00e0isia, per tractar moure el partit cap al centre. No obstant aix\u00f2, a partir de la d\u00e8cada de 1960 el partit va comen\u00e7ar a moure's r\u00e0pidament cap a la dreta.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Allibera el mugr\u00f3 (en angl\u00e8s, Free the Nipple) \u00e9s un moviment creat al 2012 per l'activista i cineasta Lina Esco, qui q\u00fcestiona la convenci\u00f3 de considerar indecent l'exposici\u00f3 dels pits de la dona, al contrari que l'exposici\u00f3 del tors de l'home. La campanya no defensa exclusivament que les dones puguin despullar-se el tors en qualsevol moment, sin\u00f3 que busca l'eliminaci\u00f3 de les tend\u00e8ncies de la societat de sexualitzar la part superior del cos de les dones, cridant l'atenci\u00f3 a hipocresies i inconsist\u00e8ncies a la cultura nord-americana i els seu sistema legal que refor\u00e7a els tab\u00fas. \u00daltimament, la campanya tracta de descriminalitzar el despullat del tors femen\u00ed als Estats Units i l'empoderament de dones al voltant dels pa\u00efsos occidentals, en una major lluita en contra de la desigualtat de g\u00e8nere d'arreu del m\u00f3n.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les Corts de Cadis \u00e9s com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis (Andalusia) fins a 1814 durant la Guerra del Franc\u00e8s.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Institut d'Estudis de Seguretat de la Uni\u00f3 Europea (ISS) \u00e9s un \u00f2rgan descentralitzat o ag\u00e8ncia de la Uni\u00f3 Europea (UE), l'objectiu del qual \u00e9s ajudar a crear una cultura europea comuna de seguretat i contribuir al debat estrat\u00e8gic.\nAquesta ag\u00e8ncia contribueix al desenvolupament de la Pol\u00edtica Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) disposant d'un car\u00e0cter aut\u00f2nom que no representa ni defensa cap inter\u00e8s nacional particular. La seva seu s'ubica a la ciutat francesa de Par\u00eds.\nEl seu director executiu \u00e9s l'Alt representant de la Uni\u00f3 Europea per a Afers exteriors i Pol\u00edtica de Seguretat Catherine Ashton.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Joan Manuel Nadal i Gaya (Barcelona, 1920 - Lleida, 26 d'abril de 2013) va ser un enginyer, tractadista d'art i pol\u00edtic catal\u00e0, germ\u00e0 de Santiago Nadal i Gaya, Carles Nadal i Gaya i Eugeni Nadal i Gaya.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Daniel arap Moi (Sacho, Kenya, 1924 - 4 de febrer de 2020) va ser president de Kenya durant 24 anys, entre 1978 i 2002, despr\u00e9s d'haver exercit com a vicepresident tercer des del 1967 al 1978.\nMoi era popularment conegut pels Keniates com a \"Nyayo\", una paraula Suahili que significa \"passes\", perqu\u00e8 es diu que va \"seguir les passes\" del primer president Jomo Kenyatta.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Adelaida Abarca Izquierdo (Madrid,1923) Coneguda amb el sobrenom de La Deli, fou una activista pol\u00edtica republicana. Militant de les Joventuts Socialistes Unificades i companya del grup de Les Tretze Roses, fou represaliada pel Franquisme i condemnada a 20 anys de pres\u00f3. Reclosa a les presons de Las Ventas de Madrid, Les Oblates de Tarragona, La Pres\u00f3 de Girona, i la Pres\u00f3 de les Corts de Barcelona, el 1946 va organitzar la fuga de Vict\u00f2ria Pujolar Amat, Angela Ramis i la seva pr\u00f2pia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "W\u0142adys\u0142aw Dominik Grabski (1874-1938) va ser un pol\u00edtic polon\u00e8s, primer ministre del seu pa\u00eds en 2 ocasions: 1920, i entre el 1923 i el 1925. Ell va proposar la reforma monet\u00e0ria de la Segona Rep\u00fablica Polonesa. El seu germ\u00e0 Stanis\u0142aw Grabski era tamb\u00e9 economista i pol\u00edtic.\nGrabski va n\u00e9ixer en Borovo (part de Gmina Bielawy), llavors parteix de l'Imperi Rus. Va estudiar Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques en Par\u00eds i hist\u00f2ria en la Universitat de Sorbonne.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Alessandro Minuto-Rizzo \u00e9s un diplom\u00e0tic itali\u00e0 que va exercir com a adjunt al secretari general de l'OTAN de 2001 a 2007, i com a Secretari General Inter\u00ed de l'OTAN entre el 17 de desembre de 2003 i l'1 de gener de 2004, entre les mandats de George Robertson i Jaap de Hoop Scheffer. Abans de ser nomenat secretari general adjunt, va exercir com a ambaixador d'It\u00e0lia davant la Uni\u00f3 Europea Occidental i el Comit\u00e8 de Pol\u00edtica i Seguretat de la Uni\u00f3 Europea.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un estat socialista es aquell estat que es proclama pertanyent al socialisme, com a sistema econ\u00f2mic i social, incloent la propietat estatal o cooperativa dels mitjans de producci\u00f3 i del s\u00f2l, si b\u00e9 van existir grans difer\u00e8ncies de concepte entre estats caracteritzats per si mateixos com socialistes, els quals, per raons geopol\u00edtiques (o en el cas de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica de lluites pel poder), van acabar per adoptar en la seua gran majoria el sistema conegut com a socialisme a un sol pa\u00eds, segons les idees i pr\u00e0ctiques pol\u00edtiques defensades per Stalin i altres seguidors. Se sol parlar d'estats nominalment socialistes en refer\u00e8ncia a les cridades democr\u00e0cies populars que tenen al marxisme-leninisme o alguna de les seues interpretacions com ideologia oficial, i mai de pa\u00efsos capitalistes governats per partits socialdem\u00f2crates, encara que aquests en molts casos s'autodenominen socialistes.\nVan ser aix\u00ed mateix qualificats amb el nom de socialisme real o socialisme realment existent amb la finalitat de diferenciar-los de les construccions te\u00f2riques i \u2014en certa forma\u2014 justificar les difer\u00e8ncies amb aquestes i amb partits o grups que pogueren considerar-se socialistes per\u00f2 oposats a aquest tipus de r\u00e8gims. Altres denominacions que tamb\u00e9 s'han emprat per a referir-se a ells a tal fi \u2014especialment en cercles trotskistes, comunistes i llibertaris\u2014 s\u00f3n les d'Estat obrer amb deformacions burocr\u00e0tiques i, en termes m\u00e9s estrictament econ\u00f2mics, capitalisme d'Estat. Tampoc \u00e9s rar veure'ls englobats dins conceptes com el d'estalinisme o maoisme.\nA vegades tamb\u00e9 s'empra el nom Estat comunista, usat per la premsa \"capitalista\" durant la Guerra Freda en refer\u00e8ncia al sistema de partit \u00fanic i el govern de l'estat. Esta denominaci\u00f3 \u00e9s en realitat un ox\u00edmoron, donat que la teoria marxista planteja el socialisme com fase seg\u00fcent al capitalisme i pr\u00e8via al comunisme, en qu\u00e8 l'Estat deixaria d'existir. Quasi tots aquests estats destacaren el seu car\u00e0cter socialista en el seu nom oficial i quatre dels cinc que avui existeixen ho segueixen fent. Aix\u00ed \u00e9s que molts d'aquests estats contenen els adjectius popular, socialista i democr\u00e0tic en la seua denominaci\u00f3. Existeixen tamb\u00e9 estats que contenen aquests termes en el seu nom encara que no hagen adoptat eixe sistema, com la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica Socialista de Sri Lanka o la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica Popular d'Alg\u00e8ria.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un duumvirat \u00e9s una alian\u00e7a entre dues forces pol\u00edtiques o l\u00edders militars.Andorra \u00e9s t\u00e8cnicament un duumvirat en el qual els copr\u00ednceps d'Andorra s\u00f3n el president de la Rep\u00fablica Francesa i el bisbe de la di\u00f2cesi d'Urgell.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La pol\u00edtica sobre l'energia nuclear \u00e9s una pol\u00edtica nacional i internacional en relaci\u00f3 amb alguns o tots els aspectes de l'energia nuclear, com la mineria per al combustible nuclear, extracci\u00f3 i processament de combustible nuclear a partir del mineral, la generaci\u00f3 d'electricitat mitjan\u00e7ant l'energia nuclear, l'enriquiment i l'emmagatzematge de combustible nuclear gastat i el reprocessament del combustible nuclear.\nLes pol\u00edtiques d'energia nuclear sovint inclouen la regulaci\u00f3 de l'\u00fas de l'energia i de les normes relatives al cicle del combustible nuclear. Altres mesures inclouen normes d'efici\u00e8ncia, les normes de seguretat, normes d'emissi\u00f3, les pol\u00edtiques fiscals i la legislaci\u00f3 sobre el comer\u00e7 de l'energia, el transport dels residus nuclears i materials contaminats, aix\u00ed com el seu emmagatzematge. Els governs poden subsidiar l'energia nuclear i organitzar els tractats internacionals i els acords comercials sobre la importaci\u00f3 i exportaci\u00f3 de tecnologia nuclear, l'electricitat, els residus nuclears i l'urani.\nDes d'aproximadament 2001, el terme de renaixement nuclear s'ha utilitzat per referir-se a una possible reactivaci\u00f3 de la ind\u00fastria d'energia nuclear, per\u00f2 la generaci\u00f3 d'electricitat d'origen nuclear el 2012 es trobava en el seu nivell m\u00e9s baix des de 1999.Despr\u00e9s de l'accident nuclear de Fukushima I, la Xina, Alemanya, Su\u00efssa, Israel, Mal\u00e0isia, Tail\u00e0ndia, Regne Unit i Filipines estan revisant els seus programes d'energia nuclear. Tot i aix\u00ed, Indon\u00e8sia i Vietnam encara planegen construir centrals nuclears. Trenta-un pa\u00efsos posseeixen centrals nuclears, i hi ha un nombre considerable de nous reactors en construcci\u00f3 a la Xina, Corea del Sud, \u00cdndia, i R\u00fassia. El juny de 2011, pa\u00efsos com Austr\u00e0lia, \u00c0ustria, Dinamarca, Gr\u00e8cia, Irlanda, Let\u00f2nia, Liechtenstein, Luxemburg, Malta, Portugal, Israel, Mal\u00e0isia, Nova Zelanda i Noruega no tenen centrals nuclears i s'oposen a l'energia nuclear.At\u00e8s que l'energia nuclear i les tecnologies d'armes nuclears estan estretament relacionades, les aspiracions militars poden actuar com un factor en les decisions de pol\u00edtica energ\u00e8tica. La por a la proliferaci\u00f3 nuclear influeix en algunes pol\u00edtiques d'energia nuclear internacional.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El xeic Khalifa bin Zayed bin Sultan Al Nahyan (\u00e0rab: \u062e\u0644\u064a\u0641\u0629 \u0628\u0646 \u0632\u0627\u064a\u062f \u0628\u0646 \u0633\u0644\u0637\u0627\u0646 \u0622\u0644 \u0646\u0647\u064a\u0627\u0646, \u1e2aal\u012bfa ibn Z\u0101yid ibn Sul\u1e6d\u0101n \u0100l Nahy\u0101n) (Al-Ain, EAU, 7 de setembre de 1948- 13 de maig de 2022) fou emir d'Abu Dhabi i president dels Emirats \u00c0rabs Units (EAU). Va accedir al c\u00e0rrec el 3 de novembre de 2004, reempla\u00e7ant el seu pare Zayed II bin Sultan Al Nahayan, que havia mort el dia anterior. Anteriorment ja havia exercit com a president interinament mentre el seu pare estava malalt.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El lideratge \u00e9s el conjunt de capacitats que una persona t\u00e9 per influir en la ment de les persones o en un grup de persones determinat, fent que aquest equip treballi amb entusiasme, encara que la realitat sigui diferent, en l'assoliment de metes i objectius. Tamb\u00e9 s'ent\u00e9n com la capacitat de prendre la iniciativa, gestionar, convocar, promoure, incentivar, motivar i avaluar un grup o equip. En l'administraci\u00f3 d'empreses el lideratge \u00e9s l'exercici de l'activitat executiva en un projecte, de forma efica\u00e7 i eficient, sigui aquest personal, gerencial o institucional (dins del proc\u00e9s administratiu de l'organitzaci\u00f3).\nEl Diccionari de Ci\u00e8ncies de la Conducta (1956), defineix el lideratge com a les \"qualitats de personalitat i capacitat que afavoreixen la guia i el control d'altres individus\". Altres definicions s\u00f3n: - \"El lideratge \u00e9s un intent d'influ\u00e8ncia interpersonal, dirigit a trav\u00e9s del proc\u00e9s de comunicaci\u00f3, a l'assoliment d'una o diverses metes\"\nEl fil\u00f2sof Hugo Landolfi defineix el lideratge com: \"L'exercici manifestatiu de les actualitzacions i perfeccionaments d'un \u00e9sser hum\u00e0, denominat l\u00edder, que per la seva acci\u00f3 es col\u00b7loca al servei de l'assoliment, a trav\u00e9s d'una missi\u00f3, d'un o diversos objectius proposats per una visi\u00f3. L'esmentada visi\u00f3 ha d'alinear-se i subordinar-se necess\u00e0riament al B\u00e9 \u00daltim de l'home. Els objectius proposats per la visi\u00f3 han d'incloure i considerar a aquells objectius que s\u00f3n individuals -de cadascuna de les persones que conformen l'equip de lideratge-, conjuntament amb aquells que s\u00f3n organitzacionals\".Rallph M. Stogdill, en el seu resum de teories i investigaci\u00f3 del lideratge, assenyala que \"existeixen gaireb\u00e9 tantes definicions del lideratge com persones que han tractat de definir el concepte. Aqu\u00ed, s'entendr\u00e0 el lideratge gerencial com el proc\u00e9s de dirigir les activitats laborals dels membres d'un grup i d'influir-hi. Aquesta definici\u00f3 t\u00e9 quatre implicacions importants.\nImplica que hi hagi una persona (l\u00edder o no) que pugui influir i motivar els altres (seguidors). I per aix\u00f2 en els estudis sobre lideratge es fa \u00e8mfasi en la capacitat de persuasi\u00f3 i influ\u00e8ncia. Tradicionalment, hom ha denominat carisma a la suma d'aquestes dues variables. Tanmateix, els estudis actuals en psicologia i sociologia han concl\u00f2s que el carisma no t\u00e9 la import\u00e0ncia que hist\u00f2ricament se li havia atorgat i que tamb\u00e9 hi ha altres factors que s\u00f3n m\u00e9s determinants a l'hora de construir el veritable lideratge.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Es coneix com a cintur\u00f3 roig aquells municipis al voltant de Barcelona, per aix\u00f2 cintur\u00f3, on s'havia votat majorit\u00e0riament el PSC, o altres partits d'esquerra (i per aix\u00f2 roig), des de la restauraci\u00f3 de la democr\u00e0cia espanyola. Tot i aix\u00ed, durant els darrers anys el suport a aquests partits ha anat minvant en aquests municipis per altres partits d'una adscripci\u00f3 m\u00e9s dretana i alhora m\u00e9s clarament espanyolista.A les eleccions municipals del 2019 es reverteix aquesta tend\u00e8ncia amb majoria absoluta del Partit dels Socialistes de Catalunya a ciutats com l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet o Cornell\u00e0 de Llobregat, entre d'altres.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una societat ac\u00e8fala \u00e9s una societat que no t\u00e9 l\u00edders o jerarquies pol\u00edtiques. Tals grups es coneixen tamb\u00e9 com societats igualit\u00e0ries, no estratificades o bandes. Prenen decisions mitjan\u00e7ant consens en comptes de nomenar caps o reis permanents. T\u00edpicament s\u00f3n societats menudes. \u00c9s possible considerar com ac\u00e8fales les societats anarquistes i soci-llibert\u00e0ries modernes que han abolit la desigualtat social.\nEn relaci\u00f3 a l'aportaci\u00f3 de Hobbes a les disputes filos\u00f2fiques sobre la necessitat d'una autoritat per a la superviv\u00e8ncia d'una societat qualsevol s'ha demostrat emp\u00edricament amb les investigacions antropol\u00f2giques que la tesi de Hobbes estava equivocada. De fet durant un llarg temps (uns 30.000 anys) en la Prehist\u00f2ria s'ha viscut sense caps suprems ni estat. La majoria de societats de ca\u00e7adors/recol\u00b7lectors s\u00f3n ac\u00e8fales.S\u00f3n considerades dins l'escala de complexitat pol\u00edtica com les m\u00e9s senzilles.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'universalisme \u00e9s una actitud en virtut de la qual es considera una certa visi\u00f3 del m\u00f3n com a radicalment oberta a tots els humans, pobles i \u00e8tnies. A nivell religi\u00f3s, aquest ha estat un dels components caracter\u00edstics del cristianisme, de l'islam i del budisme, que s\u00f3n tres religions universalistes. Es contraposa, per exemple, amb el particularisme del judaisme o de l'hinduisme. Referint-se a l'\u00e0mbit de la pol\u00edtica, l'universalisme tendeix a la unificaci\u00f3 de tots els pobles i Estats del m\u00f3n, i amb conseq\u00fc\u00e8ncia, a l'eliminaci\u00f3 dels obstacles que impedeixen les seves relacions m\u00fatues.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Mustafa Ben Halim (\u00e0rab: \u0645\u0635\u0637\u0641\u0649 \u0628\u0646 \u062d\u0644\u064a\u0645, Mu\u1e63\u1e6daf\u00e0 ibn \u1e24al\u012bm) (Alexandria, Egipte, 29 de gener de 1921 \u2013 7 de desembre de 2021) fou un pol\u00edtic libi. Fou primer ministre de L\u00edbia entre abril de 1954 i de maig 1957.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La xiulada a l'himne d'Espanya \u00e9s un acte de protesta sonor i col\u00b7lectiu que consisteix en xiular i esbroncar la Marxa Reial, himne d'Espanya. Es sol produir de manera espont\u00e0nia en esdeveniments esportius i sol coincidir amb la pres\u00e8ncia del Cap d'Estat, per la qual cosa es pot interpretar com una reivindicaci\u00f3 antimon\u00e0rquica o de rebuig general a Espanya. La m\u00e9s popular \u00e9s la tradicional xiulada a la final de la copa del rei de futbol, que \u00e9s especialment sonora quan hi coincideixen el FC Barcelona i l'Athletic Club.La primera xiulada hist\u00f2rica consta de 1925 al camp de les Corts (Barcelona), en un partit amist\u00f3s disputat entre el Futbol Club Barcelona i el Club Esportiu J\u00fapiter. Altres xiulades destacades s\u00f3n la de 1989 durant la inauguraci\u00f3 de l'Estadi Ol\u00edmpic de Montju\u00efc de Barcelona o la de 2009 a la final de la copa del rei de futbol, disputada entre el FC Barcelona i l'Athletic Club.La xiulada m\u00e9s sonora de la qual hi ha const\u00e0ncia fou la que es produ\u00ed el 2015 al Camp Nou durant la final de la copa del rei de futbol, disputada entre el FC Barcelona i l'Athletic Club. En contra del que sol ser habitual, aquesta xiulada no fou espont\u00e0nia sin\u00f3 que diverses organitzacions havien repartit abans 10.000 xiulets entre les afeccions cul\u00e9s i de San Mam\u00e9s. L'esbroncada va arribar a 119 decibels durant els 48 segons que va durar la versi\u00f3 abreviada de l'himne d'Espanya.Entre 2014 i 2018 tingueren lloc 5 xiulades consecutives a la final de la copa del rei de futbol, propiciades pel fet que el FC Barcelona havia aconseguit sempre ser finalista. Les esbroncades al monarca i a la Marxa Reial es produ\u00efren en un context pol\u00edtic marcat pel proc\u00e9s independentista catal\u00e0. Aix\u00ed mateix, en q\u00fcesti\u00f3 d'una d\u00e8cada (de 2009 a 2018) es produ\u00efren un total de vuit xiulades a la final, fet pel qual aquesta reivindicaci\u00f3 sonora es va convertir en un fet previsible i habitual, i els mitjans de comunicaci\u00f3 ja parlaven amb naturalitat de \"xiulada cl\u00e0ssica\".En altres competicions esportives com el b\u00e0squet tamb\u00e9 s'han produ\u00eft xiulades a l'himne. Una de les m\u00e9s not\u00f2ries fou la de 2010 a la final de la copa del rei, disputada a Bilbao entre el FC Barcelona i el Reial Madrid. Aquesta xiulada fou seguida per la de 2013 a la final disputada a Vit\u00f2ria entre el FC Barcelona i el Val\u00e8ncia. Al juny del mateix any, la nataci\u00f3 tamb\u00e9 vivia una xiulada, en ocasi\u00f3 de la inauguraci\u00f3 a Barcelona del Campionat del M\u00f3n de nataci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L' invectiva (del llat\u00ed tard\u00e0 invectus) \u00e9s un llenguatge abusiu, difamador o de retrets, una forma d'expressi\u00f3 o de discurs groller, destinat a ofendre o a ferir amb vituperaci\u00f3 i mala voluntat profundament arrelada,  S'utilitza per a censurar a alg\u00fa, culpant-lo d'alguna cosa.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El dewan, diwan o divan, \u00e9s un mot persa que, al llarg de la hist\u00f2ria isl\u00e0mica, ha tingut diversos significats i funcions, diferents per\u00f2 alhora similars. La paraula \u00e9s d'origen indi/persa i va ser adoptada per l'\u00e0rab: \u062f\u064a\u0648\u0627\u0646, d\u012bw\u0101n. El significat original era \u2018paquet (de fulls escrits)\u2019, d'on derivaria el significat de \u2018llibre\u2019, especialment \u2018llibre de comptes\u2019, i, d'aquest, \u2018oficina de comptes\u2019, \u2018casa de duanes\u2019, \u2018sala del consell\u2019. El significat de divan (seient llarg encoixinat) \u00e9s degut als seients que hi havia al llarg de les parets de les cambres de consell a l'Orient Mitj\u00e0. La paraula apareix per primer cop durant el califat d'\u00damar ibn al-Khattab (634-644 dC). Quan el califat es va convertir en un estat m\u00e9s complex, el terme es va estendre a totes les oficines del govern.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'expressi\u00f3 geopol\u00edtica de l'esport designa l'\u00fas de l'esport com a forma de pol\u00edtica propagand\u00edstica per part d'estats imperials amb qu\u00e8 procuren diversos beneficis, com ara una reputaci\u00f3 a l'exterior, un apropament a altres pa\u00efsos, la cohesi\u00f3 i exaltaci\u00f3 de la poblaci\u00f3, aix\u00ed com l'acc\u00e9s a recursos naturals aliens.\nLa geopol\u00edtica de l'esport mira doncs de trobar les implicacions geopol\u00edtiques que hi ha rere les pol\u00edtiques estatals sobre les diverses disciplines esportives. L'expressi\u00f3 apareix de forma m\u00e9s o menys volguda a partir de la d\u00e8cada dels 1970 del segle XX als pa\u00efsos franc\u00f2fons i anglosaxons. L'esport hi \u00e9s comentat com un marcador jer\u00e0rquic social i pol\u00edtic, de forma que hauria de permetre visualitzar els conflictes que porten a terme els estats.\nL'\u00fas de l'esport com a forma de propaganda no \u00e9s gens nou. Forma part de l'anomenada pol\u00edtica tova d'un estat i consistix a fer la guerra per mitjans no violents. Des de l'antiguitat cl\u00e0ssica grega que s'utilitza l'esport amb finalitats pol\u00edtiques. \u00c9s el cas de les ciutats estat gregues i els Jocs Ol\u00edmpics que servien per exaltar els sentiments grupals de la poblaci\u00f3 a mode de propaganda. Atenes i el m\u00f3n grec estenia el seu prestigi a fora.\nLa represa a Europa dels Jocs Ol\u00edmpics al final del segle XIX torn\u00e0 l'esport en una nova manera de fer pol\u00edtica per altres mitjans. La intenci\u00f3 era exaltar el nacionalisme i potenciar el soft-power de les pot\u00e8ncies europees. S'havia de fer dels Jocs Ol\u00edmpics la nova exposici\u00f3 universal del segle XX. En efecte, les exposicions universals del segle XIX van servir amb intencionalitats pol\u00edtiques, com ara l'al\u00e7ament d'una imatge positiva a l'exterior dels pa\u00efsos que rebien l'exposici\u00f3, aix\u00ed com una vitrina del model de ciutat global de les capitals que les rebien.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Elocuci\u00f3 \u00e9s l'estudi de la parla formal respecte la pronunciaci\u00f3, la gram\u00e0tica, l'estil i el to.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Hans Blix (Uppsala, Su\u00e8cia, 28 de juny de 1928) \u00e9s un diplom\u00e0tic, alt funcionari internacional i pol\u00edtic del Partit Popular Liberal de Su\u00e8cia. Va ser Ministre d'Afers Exteriors suec de 1978 a 1979. Blix es feu fam\u00f3s en el per\u00edode 2002-2003 arran de la seva responsabilitat com a Director de la Comissi\u00f3 de Monitoratge, Verificaci\u00f3 i Inspecci\u00f3 de les Nacions Unides a Iraq, els inspectors internacionals que havien de revisar els estocs d'armes de destrucci\u00f3 massives d'Iraq.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Pantisocr\u00e0cia (del grec \u03c0\u1fb6\u03bd i \u1f30\u03c3\u03bf\u03ba\u03c1\u03b1\u03c4\u03af\u03b1 que significa \"govern igual o anivellat per / per a tots\" \u00e9s una forma de govern teoritzada pels escriptors rom\u00e0ntics Samuel Taylor Coleridge i Robert Southey vers el 1794. Es tracta d'un govern ut\u00f2pic, imaginat per fugir de la -segons els autors- corrupta societat europea de l'\u00e8poca i per fundar petites comunitats a\u00efllades dirigides sota aquest sistema.\nEl mot \"pantisocr\u00e0cia\" s'origina de les arrels gregues de pantos- i isocratia, aix\u00f2 \u00e9s tothom i poder d'iguals. S'ajusta a la significaci\u00f3 que Coleridge i Southey volien donar a les seves comunitats. Concebien un \"govern d'iguals\", en el qual totes les persones tinguessin plena igualtat. Es tractava d'un projecte d'igualitarisme radical, marcat per les concepcions anarquistes primerenques de William Godwin, que donava suport a projectes de petites comunitats autogestionades a Am\u00e8rica, on es creia possible d'edificar una nova societat sense els vicis de la vella civilitzaci\u00f3 occidental europea. Tot i que Coleridge i Southey planificaren la fundaci\u00f3 d'una comunitat als Estats Units d'Am\u00e8rica, mai s'arrib\u00e0 a dur a terme.\nLa *pantisocracia ) va ser un esquema ut\u00f2pic ideat en 1794 per, entre altres, els poetes Samuel Taylor *Coleridge i Robert *Southey per a una comunitat igualit\u00e0ria . \u00c9s un sistema de govern on tots governen per igual. Originalment tenien la intenci\u00f3 d'establir una comunitat d'aquest tipus als Estats Units, triant un lloc a la vora del riu *Susquehanna despr\u00e9s de considerar altres llocs com Kentucky. [1] En 1795, *Southey tenia dubtes sobre la viabilitat d'aix\u00f2 i va proposar traslladar el projecte a Gal\u00b7les . Els dos homes no van poder posar-se d'acord sobre la ubicaci\u00f3, la qual cosa va provocar el col\u00b7lapse del projecte.[2] Altres involucrats van incloure al poeta Robert *Lovell i tres de les germanes *Fricker, Sara, Edith i Mary, que es van casar amb els tres poetes, i George *Burnett (qui li va proposar matrimoni sense \u00e8xit a una altra germana *Fricker, Martha). El seu amic Thomas *Poole no formava part del pla, per\u00f2 va considerar mudar-se a algun lloc pr\u00f2xim, escrivint:\nSi pogueren realitzar [el seu pla], de fet, s'adonarien de l'edat de la ra\u00f3; per\u00f2 per m\u00e9s perfectible que siga la naturalesa humana, em tem que encara no \u00e9s prou perfecta per a existir durant molt de temps sota les regulacions de tal sistema, particularment quan els Executors del pla s\u00f3n presos d'una societat en un alt grau civilitzada i corrupta ... Crec que un L'home faria b\u00e9 primer a veure el pa\u00eds i les seues esperances futures, abans d'eliminar les seues connexions o una gran part de la seua propietat, all\u00ed. Crec que podria viure als Estats Units, per a la meua satisfacci\u00f3 i cr\u00e8dit, sense unir-me a aqueix pla ... encara que m'agradaria acompanyar-los i veure quins avan\u00e7os fan.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La seguretat ciutadana \u00e9s l'acci\u00f3 integrada que desenvolupa l'Estat amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la ciutadania i d'altres organitzacions de b\u00e9 p\u00fablic, destinada a assegurar la conviv\u00e8ncia pac\u00edfica, l'erradicaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia, l'\u00fas pac\u00edfic i ordenat de vies i d'espais p\u00fablics i, en general, evitar la comissi\u00f3 de delictes i faltes contra les persones i contra llurs b\u00e9ns.En termes generals, per seguretat ciutadana s'ent\u00e9n el conjunt d'accions democr\u00e0tiques a favor de la seguretat dels habitants i dels seus b\u00e9ns, i ajustades al dret de cada pa\u00eds. De fet, el repte actual \u00e9s harmonitzar l'exercici dels Drets Humans de cada un amb les diferents pol\u00edtiques en mat\u00e8ria de seguretat ciutadana dels estats. Per exemple, l'Organitzaci\u00f3 dels Estats Americans planteja que de vegades s'apliquen pol\u00edtiques que s'han demostrat ineficaces com augmentar les penes, la reducci\u00f3 de garanties processals o mesures per aplicar el dret penal a menors d'edat; que poden derivar en moviments paramilitars o parapolicials quan l'Estat no \u00e9s capa\u00e7 de reaccionar d'una forma efica\u00e7 contra la viol\u00e8ncia i el delicte, i per tant la situaci\u00f3 s'agreuja.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El sector p\u00fablic \u00e9s aquell sector de l'economia i de l'administraci\u00f3 p\u00fablica destinat a produir b\u00e9ns i serveis de m\u00e0xim benefici social per al govern nacional, regional o local. El govern participa directament en les activitats econ\u00f2miques del sector p\u00fablic o mitjan\u00e7ant inst\u00e0ncies p\u00fabliques sotaposades. Algunes activitats del sector p\u00fablic s\u00f3n la seguretat social, l'educaci\u00f3 p\u00fablica, l'administraci\u00f3 del planejament urb\u00e0, el servei de bombers, la seguretat vi\u00e0ria, el sistema judicial, el sistema penitenciari, l'organitzaci\u00f3 de la defensa nacional, etc. El sector p\u00fablic es finan\u00e7a amb els impostos dels ciutadans de la naci\u00f3, regi\u00f3 o municipi.\nDintre del sector p\u00fablic podem distingir tres grups d'organismes:\nles administracions p\u00fabliques: produeixen serveis que s\u00f3n oferts al p\u00fablic de franc o a un preu molt inferior al seu cost.\nles empreses p\u00fabliques: produeixen b\u00e9ns i serveis de les mateixes caracter\u00edstiques que els de les empreses privades.No obstant aix\u00f2, la seva pol\u00edtica de preus i de distribuci\u00f3 no est\u00e0 relacionada amb el benefici empresarial sin\u00f3 amb el benestar del pa\u00eds. Es financen, d'una banda, amb els ingressos que obtenen del mercat i, de l'altre, amb els fons que procedeixen de les administracions p\u00fabliques que en s\u00f3n titulars.\nel sistema de la Seguretat Social: ofereix serveis socials i obt\u00e9 els recursos principals a partir de les cotitzacions socials.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Guillermo Le\u00f3n Valencia Mu\u00f1oz (1909-1971), advocat, periodista e pol\u00edtic, que es va exercir com a President de Col\u00f2mbia entre els anys 1962 i 1966.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista dels diputats en representaci\u00f3 de Let\u00f2nia durant la VII Legislatura del Parlament Europeu (2009\u201314). Una persona d'Uni\u00f3 C\u00edvica va entrar al Parlament el desembre de 2011, amb el que el nombre de diputats \u00e9s de nou.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'extremisme \u00e9s una ideologia pol\u00edtica considerada radical o allunyada del centre, sigui pels seus partidaris o, m\u00e9s sovint per les connotacions negatives del terme, pels seus detractors. Es caracteritza pel q\u00fcestionament de l'ordre moral i institucional establert i pot emprar la viol\u00e8ncia, verbal o f\u00edsica, per assolir els seus objectius. S'associa al dogmatisme en el pensament i la inflexibilitat en els plantejaments, pel rebuig del consens establert. S'oposa al terme de \"moderat\".\nS'han caracteritzat d'extremismes el fonamentalisme de tots els signes, l'extrema dreta i l'extrema esquerra pol\u00edtiques aix\u00ed com certs moviments antiglobalitzaci\u00f3. El feixisme en els seus diferents vessants es considera tamb\u00e9 extremisme.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un circuit tancat de televisi\u00f3 o el seu acr\u00f2nim CCTV el qual b\u00e9 de l'angl\u00e8s: Closed Circuit Television \u00e9s una tecnologia de videovigil\u00e0ncia dissenyada per supervisar una varietat d'ambients i activitats. \u00c9s un circuit tancat perqu\u00e8, al contrari del que passa amb la transmissi\u00f3, tots els seus components estan enlla\u00e7ats. A m\u00e9s, a difer\u00e8ncia de la televisi\u00f3 convencional, \u00e9s un sistema pensat per a un nombre limitat d'espectadors. El circuit pot estar compost, simplement, per una o m\u00e9s c\u00e0meres de vigil\u00e0ncia connectades a un o m\u00e9s monitors o televisors, que reprodueixen les imatges capturades per les c\u00e0meres. Encara que, per millorar el sistema, s'hi solen connectar directament o enlla\u00e7ar per xarxa altres components com v\u00eddeos i/o ordinadors. Les c\u00e0meres poden estar sostingudes per alg\u00fa, encara que normalment es troben fixes en un lloc determinat. En un sistema modern les c\u00e0meres que s'utilitzen poden estar controlades remotament des d'una sala de control, on es pot configurar la seva panor\u00e0mica, inclinaci\u00f3 i zoom.\nAquests sistemes inclouen visi\u00f3 nocturna, operacions assistides per ordinador i detecci\u00f3 de moviment, que facilita al sistema posar\u2013se en estat d'alerta quan alguna cosa es mou enfront de les c\u00e0meres. La claredat de les imatges pot ser excel\u00b7lent, es poden transformar de nivells foscos a clars... Totes aquestes qualitats fan que l'\u00fas del CCTV hagi crescut extraordin\u00e0riament en aquest \u00faltim temps.\nAl principi s'instal\u00b7lava per dissuadir o detectar robatoris i, avui en dia, no nom\u00e9s s'empra per seguretat, sin\u00f3 tamb\u00e9 per a altres prop\u00f2sits espec\u00edfics com poden ser els m\u00e8dics, educatius o antisocials. En un gran nombre de cases es fan servir com a sistemes de seguretat encara que, tamb\u00e9 hi poden desenvolupar una altra funci\u00f3 com \u00e9s la de recopilar evid\u00e8ncia de viol\u00e8ncia dom\u00e8stica. Tamb\u00e9 es col\u00b7loquen en bancs, casinos, centres comercials, vies de circulaci\u00f3, aeroports, \u00e0rees i instal\u00b7lacions p\u00fabliques, entre molts altres llocs.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Maria Renske (Marietje) Schaake (Leiden, 28 d'octubre de 1978) \u00e9s una pol\u00edtica neerlandesa militant dels Dem\u00f2crates 66 que \u00e9s diputada del Parlament Europeu, amb el Partit de l'Alian\u00e7a dels Liberals i Dem\u00f2crates per Europa (ALDE) des de juliol de 2009.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Atlas Network \u00e9s la xarxa de think tanks liberals ultraconservadors m\u00e9s important del m\u00f3n. Amb seu a Arlignton, Virginia, es tracta d'una organitzaci\u00f3 fundada el 1981 per Sir Anthony Fisher, empresari brit\u00e0nic, pilot de la Royal Air Force durant la Segona Guerra Mundial i mecenes de diverses fundacions de pensament liberal. La xarxa est\u00e0 integrada per gaireb\u00e9 500 think tanks d'arreu del m\u00f3n, entre els quals destaquen el Cato Institute i l'American Enterprise Institute (AEI) o l'Heritage Foundation af\u00ed al partit republic\u00e0 dels Estats Units, el Fraser Institute canadenc; l'Adam Smith Institute (ASI) i l'Institute of Economic Affairs (IEA) al Regne Unit; l'Institut Timbro a \u00c0ustria o el Centre for Civil Society a la \u00cdndia.\nAls Estats Units, Atlas ha rebut finan\u00e7ament de les fundacions de la fam\u00edlia Koch, saga empresarial reconeguda pel seu suport als grups de dreta neoconservadora m\u00e9s radical, entre altres. L'Atlas Network disposava de connexions directes amb els principals funcionaris de l'administraci\u00f3 Trump i d\u00f3na suport a m\u00e9s de 450 organitzacions de tot el m\u00f3n per promoure la seva visi\u00f3 del \"lliure mercat\", un eufemisme per referir-se a pol\u00edtiques per eliminar les regulacions governamentals, retrocedir les lleis mediambientals, rebaixar impostos a les grans fortunes i emrpeses i reduir la despesa p\u00fablica en els interessos dels grans empresaris que la financen. Els grups de reflexi\u00f3 d\u2019Atlas Network estan finan\u00e7ats per alguns dels principals productors i finan\u00e7adors de combustibles f\u00f2ssils nord-americans que han fomentat el negacionisme de la ci\u00e8ncia del clima, com els esmentats germans Koch (a trav\u00e9s de la Fundaci\u00f3 Koch i Donors Trust), ExxonMobil i MasterCard.\nA Europa, la xarxa Atlas Network ha estat involucrada en diverses iniciatives de la dreta m\u00e9s conservadora i radical. Al Regne Unit, impuls\u00e0 activament grups, think thanks i lobbies de dreta radical partidaris de les campanyes de Boris Johnson, el hard brexit i campanyes de negaci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic i antiecologiestes. Segons el diari brit\u00e0nic The Guardian:\"Una estrat\u00e8gia clau d\u2019Atlas consisteix a utilitzar els mitjans de comunicaci\u00f3 per donar forma al debat pol\u00edtic. En fomentar la creaci\u00f3 de m\u00e9s i m\u00e9s grups de pensament, una l\u00ednia de producci\u00f3 interminable de nous \"instituts\", \"centres\" i \"fundacions\", les sigles dels quals es difonen, la xarxa pot generar un \"riu constant de comentaris\" a partir dels seus experts. Els mitjans brit\u00e0nics predominantment de dreta s\u00f3n feli\u00e7os de donar-los espai. Aix\u00f2 d\u00f3na la impressi\u00f3 d\u2019un ampli suport a all\u00f2 que pot ser un punt de vista minoritari o marginal\".A Espanya s\u00f3n membres de la xarxa Atlas institucions com la Fundaci\u00f3n para el An\u00e1lisis y Estudios Sociales (FAES) dirigida per Jos\u00e9 Maria Aznar, o la Red Floridablanca, que aplega els joves dirigents m\u00e9s dretans del Partit Popular.A Am\u00e8rica Llatina les empreses i fundacions de la Atlas Network, com la Fundaci\u00f3n Libertad amb dirigents com Mario Vargas Llosa (Per\u00fa), Sebasti\u00e1n Pi\u00f1era, (Xile) o Guillermo Lasso (Equador), Alejandro Chafuen (Argentina) han protagonitzat les campanyes de la dreta contra els governs progressistes del continent. Al Brasil, la quinzena de grups de pressi\u00f3 i think tanks d'Atlas han destacat en el seu suport al govern ultradret\u00e0 de Jair Bolsonaro, la campanya contra els governs del PT de Lula Da Silva i Dilma Rouseff i l'impuls mesures legals contra els sindicats brasilers i contra les lleis de protecci\u00f3 ambiental. Recentment diversos dels seus l\u00edders s'han vist implicats en els casos d'evasi\u00f3 fiscal dels Papers de Pandora. A Argentina, la Xarxa ha impulsat manifestacions i actes contra les mesures antiCOVID, juntament amb altrees grups de dreta.L'Institut Ostrom Catalunya \u00e9s membre oficial de l'Atlas Network des d'agost del 2020.El 2016, Atlas Network va declarar un pressupost operatiu de m\u00e9s de 15 milions de d\u00f2lars.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El terme secretari general o primer secretari \u00e9s la designaci\u00f3 utilitzada per identificar el principal cap o l\u00edder de certes organitzacions sindicals, partits, associacions nacionals i internacionals o empreses. \u00c9s comunament utilitzat per designar el c\u00e0rrec m\u00e9s important dins d'una organitzaci\u00f3 internacional multilateral. Tanmateix, pot ser utilitzat per denominar al c\u00e0rrec immediatament inferior al president d'una organitzaci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Departament de Banda Ampla, Comunicacions, i Economia Digital (en angl\u00e8s Department of Broadband, Communications and the Digital Economy) va ser un departament (de nivell ministerial) del Govern d'Austr\u00e0lia. El citat departament va ser institu\u00eft l'any 2007 i dissolt l'any 2013. Les seves funcions van ser assumides pel llavors creat Department of Communications d'Austr\u00e0lia.\nAquesta estructura jer\u00e0rquica de govern va tenir al seu c\u00e0rrec la responsabilitat del desenvolupament de la banda ampla (en angl\u00e8s: broadband) a Austr\u00e0lia, i en general de tot sector de les comunicacions en aquest pa\u00eds (incloent els serveis a trav\u00e9s de senyals de radi i televisi\u00f3), i de manera que aquest desenvolupament fos sostenible i convenient, promovent l'economia digital i la competitivitat en amplis sectors, en benefici dels australians.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'espectre pol\u00edtic \u00e9s el conjunt de totes les ideologies pol\u00edtiques coexistents en un grup social en un instant determinat de la seva hist\u00f2ria. En un parlament d'un sistema democr\u00e0tic, per exemple, es solen trobar les opcions pol\u00edtiques resultat d'una elecci\u00f3, que \u00e9s un subconjunt de totes les existents.\nEs pot descriure en forma de llistat, de descripci\u00f3 redactada, d'esquema o tamb\u00e9 es pot representar d'altres maneres m\u00e9s visuals, com mitjan\u00e7ant grafs, gr\u00e0fiques i altres medis.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Ennatu Domingo Soler   (Wereta, 1996)  \u00e9s una investigadora i escriptora nascuda a Eti\u00f2pia, analista de la pol\u00edtica i centrada en prevenci\u00f3 de conflictes i resoluci\u00f3 d'aquests en geopol\u00edtica. El seu \u00e0mbit \u00e9s l'entorn europeu i afric\u00e0, les relacions internacionals, la diplom\u00e0cia, les din\u00e0miques pol\u00edtiques, les regions del corn d'\u00c0frica i el Mar Roja, sobretot en l'\u00e0mbit d'Eti\u00f2pia. \u00c9s llicenciada en Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques per la Universitat de Kent a Canterbury (Anglaterra) i m\u00e0ster en Conflicte Internacional i Seguretat per la Universitat de Kent a Brussel\u00b7les (B\u00e8lgica). Ha treballat com a bec\u00e0ria a International Crisis Group (ICG), a la seu de Nairobi (Kenya), on va obtenir una Beca Schuman per treballar al Departament d'Afers Exteriors del Parlament Europeu a Brussel\u00b7les, en l'\u00e0mbit de les relacions entre la Uni\u00f3 Europea amb els pa\u00efsos de l'\u00c0frica, el Carib i el Pac\u00edfic. A actualment \u00e9s assistent de recerca del think tank European Center for Development Policy Management (ECDPM), a la seu de Maastricht (Holanda).A la seva autobiografia \"Fusta d'eucaliptus cremada\" explic\u00e0 la hist\u00f2ria de la seva mare Yamrot, maltractada, prostitu\u00efda i que mor\u00ed de sida l'any 2003 amb 25 anys. Ennatu fou adoptada quan ja tenia 7 anys per una fam\u00edlia de Barcelona, Anna Soler-Pont i Ricard Domingo, i an\u00e0 a viure al barri de Gr\u00e0cia. De petita a Eti\u00f2pia no fou matriculada a l'escola, per\u00f2 ella hi acced\u00ed cosa que li comport\u00e0 una esbroncada del professor, ja que no estava matriculada.\u00c9s afiliada a Junts per Catalunya, i es present\u00e0 en el lloc 28 a la llista per Barcelona a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021. Ella mateixa es defineix com a feminista, ecologista, i independentista catalana.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "President (en femen\u00ed: presidenta) \u00e9s un t\u00edtol que prenen l\u00edders d'organitzacions molt diverses, empreses i estats.Originalment, el terme es referia a qui presidia una cerim\u00f2nia o assemblea. Avui en dia es refereix habitualment a una persona amb poders executius.\nEtimol\u00f2gicament, un president \u00e9s qui seu com a l\u00edder (del llat\u00ed prae, \"abans\", i sedere, \"seure\").", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La idea d'una possible governan\u00e7a mundial \u00e9s una tesi que est\u00e0 essent discutida en alguns cercles intel\u00b7lectuals, i es basa en l'observaci\u00f3 que la creixent complexitat d'un mon com m\u00e9s va m\u00e9s globalitzat, i davant l'acceleraci\u00f3 de les interdepend\u00e8ncies \u2013a escala mundial\u2013 entre les societats humanes i tamb\u00e9 entre la humanitat i la biosfera, podria necessitar en un futur proper alguna forma de regulaci\u00f3 aplicable a nivell global.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La ciutadania \u00e9s l'estatus reconegut pels costums o la llei i que permet a una persona ser membre d'un estat. Una persona pot tenir ciutadanies m\u00faltiples i una persona que no t\u00e9 la ciutadania de cap estat es considera un ap\u00e0trida. La ciutadania i la nacionalitat tenen significats diferents, an\u00e0legs als que es desprenen de les difer\u00e8ncies de significat entre estat i naci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'er\u00edstica \u00e9s un m\u00e8tode d'ensenyament dial\u00f2gic usat per alguns fil\u00f2sofs basat en la controv\u00e8rsia. No es tracta de descobrir la veritat, sin\u00f3 de mostrar les incongru\u00e8ncies l\u00f2giques de l'interlocutor per v\u00e8ncer en el debat. Va sorgir entre els sofistes i va ser criticada fortament per Plat\u00f3, el qual considerava que ajudava al plaer de la discussi\u00f3 per la discussi\u00f3 i que no buscava ni il\u00b7luminar l'oponent ni arribar a una conclusi\u00f3 sobre un problema real.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El radicalisme en el sentit filos\u00f2fic pot ser definit com una doctrina pol\u00edtica reformista. Proposa la transformaci\u00f3 pol\u00edtica i social completa en forma gradual. El radicalisme pr\u00f2piament dit \u00e9s un variant del liberalisme cl\u00e0ssic que difon el reformisme en forn la revoluci\u00f3 social. Va ser una for\u00e7a pol\u00edtica important de centreesquerra a Europa en el segle xix. El millor exemple va ser el Partit Radical i Radical Socialista franc\u00e8s el qual molts grups de diferents pa\u00efsos s'inspiraven en el seu programa i organitzaci\u00f3 per crear partits radicals en els seus respectius estats.\nEl concepte del radicalisme t\u00e9 les seves arrels al del darrer decenni del segle xviii i es va iniciar al segle xix durant la revoluci\u00f3 francesa, es va iniciar amb la proposta del comportament jacob\u00ed de determinats grups que demanaven un canvi en les estructures socials, a trav\u00e9s de les reformes absolutes. A la Gran Bretanya el terme radicalisme va ser introdu\u00eft pel diputat de la C\u00e0mera del Comuns, Charles James Fox el 1797 (En plena revoluci\u00f3 francesa) manifestant que l'estat exigia una reforma radical en el sistema electoral, un sufragi universal (En aquell temps el Regne Unit hi havia un sufragi limitat als terratinents). Aix\u00f2 va portar a un \u00fas general del terme per identificar tots els moviments de reforma parlament\u00e0ria. Els radicalistes anglesos s'inclo\u00efen dins del partit Whig, posteriorment alguns formarien part del Partit Liberal.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Movimiento Nacional Justicialista o peronisme (peronismo originalment en castell\u00e0) \u00e9s un moviment de masses argent\u00ed creat al voltant de la figura de Juan Domingo Per\u00f3n que va protagonitzar els \u00faltims 60 anys de la hist\u00f2ria de l'Argentina. El nom formal del partit \u00e9s Partido Justicialista.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La hist\u00f2ria pol\u00edtica del m\u00f3n \u00e9s la hist\u00f2ria de les diverses entitats pol\u00edtiques creades per l'esp\u00e8cie humana al llarg de la seva exist\u00e8ncia a la Terra i la forma en qu\u00e8 aquests estats defineixen les fronteres. Al llarg de la hist\u00f2ria, les entitats pol\u00edtiques s'han est\u00e9s des dels sistemes b\u00e0sics de l'autonomia i la monarquia a la complexitat dels sistemes democr\u00e0tics i comunistes que existeixen avui en dia; en paral\u00b7lel, els sistemes pol\u00edtics s'han expandit des dels l\u00edmits fronterers definits vagament, fins als l\u00edmits clarament definits que existeixen en l'actualitat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Abu-l-Fat\u00b7h Muh\u00e0mmad ibn Annaz fou el fundador de la dinastia ann\u00e0zida. Era un cap kurd; els seus t\u00edtols eren h\u00e0jib i nadjib pel que cal suposar que era un funcionari del buw\u00e0yhida Baha al-Dawla (980-1013) i va poder governar a Hulwan del 991 al 1010.\nEl 997 es va apoderar de Dakuka que pertanyia als Banu Uqayl. El 999 va aniquilar el petit feu local de Zahman ibn Hindi a Khanikin. El 1002 va lluitar contra el Banu Mazyad (mazy\u00e0dides) aliat al cap Hadjdjadj ibn Hormuz. El mateix any es va posar al servei de Amid al-Djuyush.\nEl 1006 fou expulsat de Hulwan pel kurd Badr ibn Hasanwayh aliat a Abu l-Hasan Ali ibn Mazyad, i es va retirar a Bagdad amb el visir Amid al-Djuyush Abu Ali Hasan ibn Abi Djafar, i al cap d'uns mesos es va signar un tractat amb el cap kurd rival pel qual es va declarar vassall hasanw\u00e0yhida i va recuperar Hulwan (1007) o en tot cas abans del 1010, perqu\u00e8 segon Ibn al-Athir va morir aquest any en aquesta ciutat.\nEl va succeir a Hulwan el seu fill Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris, per\u00f2 altres germans van obtenir alguns territoris: Muhalhil ibn Muhammad a Shahrazur, i Surkhab ibn Muhammad a Bandanidjin (Mandali) al sud, prop dels territoris dels luris.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El corporativisme \u00e9s la doctrina pol\u00edtica i social que propugna la intervenci\u00f3 de l'Estat en la soluci\u00f3 dels conflictes d'ordre laboral, mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 de corporacions professionals que agrupen a treballadors i empresaris.\nA difer\u00e8ncia del corporativisme gremial cl\u00e0ssic, l'actual corporativisme \u00e9s una doctrina que defensa un sistema econ\u00f2mic basat en la unificaci\u00f3, mitjan\u00e7ant corporacions dins de l'Estat, de totes les organitzacions sindicals: empresarials, laborals, professionals, etc. \u00c9s una forma d'organitzaci\u00f3 socioecon\u00f2mica per part de r\u00e8gims nacionalsocialistes, i que feu \u00e8mfasi en el sindicat i l'economia planificada.\nEl terme ha de distingir-se del que s'usa amb sentit pejoratiu per a designar qualsevol pol\u00edtica intervencionista d'un govern dissenyada per a afavorir a les corporacions, entenent en aquest cas per \u00abcorporaci\u00f3\u00bb la seua altra accepci\u00f3 terminol\u00f2gica que refereix a les societats an\u00f2nimes caracter\u00edstiques dels sistemes capitalistes moderns.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Dissid\u00e8ncia \u00e9s un desacord parcial o total amb l'ordre establert en la societat o en algun dels seus \u00e0mbits. Amb freq\u00fc\u00e8ncia s'utilitza aquest terme de manera col\u00b7lectiva, per definir el conjunt de persones dissidents amb una societat determinada o algun dels seus \u00e0mbits, encara que no ho facin necess\u00e0riament des del mateix punt de vista i per tant no constitu\u00efxen una for\u00e7a homog\u00e8nia. El conjunt de persones que compartixen aquesta visi\u00f3 cr\u00edtica se sol denominar dissid\u00e8ncia, encara que ho facin des de diferents perspectives.\nEn temps moderns, s'ha utilitzat aquest terme sobretot per referir-se als qui, per motius de consci\u00e8ncia, assumint desavantatges o fins i tot persecuci\u00f3, han al\u00e7at la seva veu des de dins de pa\u00efsos dominats per r\u00e8gims totalitaris, dictatorials o opressors o que no permetien el desenvolupament de certes minories. En efecte, molts d'ells han patit la p\u00e8rdua del seu lloc professional, la pres\u00f3 o l'internament en camps de concentraci\u00f3 o en unitats psiqui\u00e0triques, l'exili, l'assassinat o fins i tot la tortura. En alguns casos es tracta de persones que van donar suport al r\u00e8gim totalitari, fins i tot si eren membres del partit que els sustentava i despr\u00e9s se'n van apartar.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Partit Socialdem\u00f2crata Obrer d'Alemanya (alemany: Sozialdemokratische Arbeiterpartei Deutschlands, SDAP) fou un partit pol\u00edtic socialista marxista a la Confederaci\u00f3 d'Alemanya del Nord durant el per\u00edode d'unificaci\u00f3.\nFundat a Eisenach el 1869, el SDAP va perdurar durant els primers anys de l'Imperi Alemany. Sovint anomenat Eisenachers, el SDAP va ser una de les primeres organitzacions pol\u00edtiques establertes entre els naixents sindicats obrers alemanys del segle xix. Va existir oficialment amb el nom de SDAP nom\u00e9s durant sis anys (1869-1875), per\u00f2 a trav\u00e9s dels canvis de nom i de les associacions pol\u00edtiques el seu llinatge es pot remuntar a l'actual Partit Socialdem\u00f2crata d'Alemanya (SPD).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "'Cleptocr\u00e0cia (del grec clepto, 'furtar', i cracia, 'for\u00e7a = domini dels lladres) \u00e9s l'establiment i desenvolupament del poder basat en el robatori de capital, a trav\u00e9s de la institucionalitzaci\u00f3 de la corrupci\u00f3 i els seus derivats, com ara el nepotisme, el clientelisme pol\u00edtic o el peculat, de manera que aquestes accions delictives queden impunes, a causa del fet que tots els sectors del poder estan corromputs, des de la just\u00edcia, funcionaris de la llei i tot el sistema pol\u00edtic i econ\u00f2mic.\n\u00c9s un terme de creaci\u00f3 recent, i se sol emprar despectivament per dir que un govern \u00e9s corrupte i lladre.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Moviment Electoral del Poble (en papiament: Movimiento Electoral di Pueblo, MEP) \u00e9s un partit pol\u00edtic social-dem\u00f2crata d'Aruba.\nA les eleccions d'Aruba del 28 de setembre de 2001, va aconseguir el 52,4% de vots, obtenint 12 dels 21 escons. A les del 23 de setembre de 2005 disminu\u00ed el seu suport fins al 43% dels sufragis, comportant la p\u00e8rdua d'un esc\u00f3, tot i mantenir la majoria necess\u00e0ria de govern liderada per Nelson Oduber. A les seg\u00fcents eleccions del 25 de setembre de 2009 perderen la majoria parlament\u00e0ria aconseguint 8 dels 21 escons.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Moviment al Socialisme (Movimiento al Socialismo en castell\u00e0), m\u00e9s conegut pel seu acr\u00f2nim MAS, \u00e9s un partit pol\u00edtic de Vene\u00e7uela.\nLa seva bandera \u00e9s taronja, amb les lletres blanques de vora negra o blava. Fou fundat per dissidents comunistes (de tend\u00e8ncia socialdem\u00f2crata radical) el 1971.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'elecci\u00f3 presidencial dels Estats Units del 2000 va ser la contesa entre el candidat dem\u00f2crata Al Gore, llavors vicepresident, i el candidat republic\u00e0 George W. Bush, llavors governador de Texas i fill de l'expresident George H. W. Bush (1989-1993).\nBill Clinton, el president sortint, desocupava la posici\u00f3 de president despr\u00e9s d'haver servit un m\u00e0xim de dos per\u00edodes permesos per la Vint-i-dosena Esmena.\nBush va guanyar la renyida elecci\u00f3 el dimarts 7 de novembre, amb 271 vots electorals contra els 266 de Gore (amb un vot tr\u00e0nsfuga abstingut en el recompte oficial).\nDurant les eleccions es va generar la controv\u00e8rsia sobre qui havia guanyat els 25 vots electorals de Florida (i, per tant, la Presid\u00e8ncia).\nEn el sistema estatunidenc de les eleccions presidencials, el vot electoral determina el guanyador, i Bush va guanyar aquest compte, encara que Gore va rebre el major nombre de vots (l'anomenada \"votaci\u00f3 popular\").", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El regionalisme \u00e9s un moviment cultural i pol\u00edtic de recuperaci\u00f3 de la identitat pr\u00f2pia (idioma, hist\u00f2ria, dret, tradicions i altres peculiaritats). Les reclamacions pol\u00edtiques del moviment es limiten a l'assoliment de certs graus d'autonomia jur\u00eddica, encara que mantenint sempre la depend\u00e8ncia pol\u00edtica, motiu per la qual hom el considera una forma d'unionisme.En el cas concret de Catalunya i el Pa\u00eds Valenci\u00e0 va sorgir durant els primers anys de la Restauraci\u00f3 borb\u00f2nica (darrer ter\u00e7 del segle xix). Pol\u00edticament, els regionalistes eren partidaris de la descentralitzaci\u00f3 administrativa i, en algun casos, de l'autonomia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Enno Penno (Tallinn, 22 d'abril de 1930 - Estocolm, 16 de novembre de 2016) fou un pol\u00edtic estoni\u00e0, que va ocupar interinament el c\u00e0rrec de Primer Ministre d'Est\u00f2nia de l'1 de mar\u00e7 de 1990 al 15 de setembre de 1992.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un vicepresident \u00e9s un funcionari (de carrera o de facto) de Govern, o un empresari, que est\u00e0 sota el president en la jerarquia organitzacional. El nom deriva del llat\u00ed \u00abvice\u00bb (en lloc de).El vicepresident del pa\u00eds \u00e9s el designat a substituir el president en cas d'abs\u00e8ncia, temporal o definitiva. \u00c9s la persona que, b\u00e9 el poble, b\u00e9 el mateix president del Govern de manera directa, es nomena per a substituir en cas necessari el president sense requerir noves eleccions o discussions parlament\u00e0ries.\nEl vicepresident sempre ser\u00e0 vicepresident mentre el president visqui i sigui legalment el cap del Govern. Els viatges del president no l'inhabiliten del seu c\u00e0rrec, ja que no hi ha raons perqu\u00e8 abandoni la presid\u00e8ncia pel sol fet d'estar fora de la seva seu.\nEn determinats pa\u00efsos un vicepresident actua en funcions de president al vacar el titular i en no tornar a sostenir el poder. En pa\u00efsos on hi ha designats a la presid\u00e8ncia, no existeix el concepte de vicepresident sin\u00f3 que els designats s\u00f3n potencials vicepresidents que s'hauran de subjectar a l'assemblea o al mandat presidencial per ocupar la presid\u00e8ncia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Llei de Godwin, tamb\u00e9 anomenada Regla de Godwin de l'analogia amb els nazis (de l'angl\u00e8s Godwin's Rule of Nazi Analogies) \u00e9s un adagi formulat per Mike Godwin el 1990. La llei proposa el fet seg\u00fcent:\n\nLa Llei de Godwin \u00e9s citada habitualment a les discussions en l\u00ednia com un av\u00eds contra l'\u00fas de ret\u00f2rica incendi\u00e0ria, especialment contra arguments fal\u00b7la\u00e7os de la forma reductio ad Hitlerum.\nLa regla no diu si l'\u00fas de la comparaci\u00f3 amb els nazis o Hitler en cada cas concret \u00e9s adequada, nom\u00e9s afirma que \u00e9s probable que s'esdevingui. Precisament pel fet que una comparaci\u00f3 aix\u00ed pot ser adequada, Godwin ha argumentat que el sobre\u00fas d'aquestes comparacions s'hauria d'evitar, perqu\u00e8 treu for\u00e7a als usos leg\u00edtims.\nEn l'\u00e0mbit cultural catal\u00e0 aquesta regla \u00e9s tamb\u00e9 v\u00e0lida, encara que la probabilitat de comparaci\u00f3 amb els feixistes, franquistes o amb Franco \u00e9s tamb\u00e9 alta, a falta d'estudis cient\u00edfics que ho corroborin.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'autoritarisme descriu una forma de govern caracteritzada per l'obedi\u00e8ncia estricta a l'autoritat de l'Estat el qual mant\u00e9 el control social per mitj\u00e0 de pol\u00edtiques opressives. El terme tamb\u00e9 s'utilitza per descriure una personalitat o un tipus de gesti\u00f3 d'una organitzaci\u00f3 en qu\u00e8 un individu vol dominar la resta dels seus companys i que no vol aconseguir cap consens en la presa de decisions.En un estat autoritari, els ciutadans s\u00f3n subjectes a l'autoritat de l'Estat en molts aspectes de llurs vides, incloent-hi les \u00e0rees que altres filosofies pol\u00edtiques considerarien com a eleccions personals. Hi ha diversos graus d'autoritarisme; fins i tot alguns estats democr\u00e0tics i liberals apliquen mesures autorit\u00e0ries sobretot pel que fa a la seguretat nacional. Els r\u00e8gims autoritaris concedeixen amplis poders als cossos policials, fins i tot amb la creaci\u00f3 d'una policia d'Estat. Als r\u00e8gims autoritaris pot existir l'estat de dret. Hi ha diversos estils i modalitats d'autoritarisme, com per exemple el paternalisme.Des de les societats feudals medievals, o les invasions de tribus germ\u00e0niques a la Roma imperial, la hist\u00f2ria recent ha viscut tamb\u00e9 episodis autoritaristes. Les dictadures llatinoamericanes fins als anys 90 del segle xx, amb el suport dels Estats Units, les dictadures a Europa, amb Franco i els cops d'estat militars a Portugal o Gr\u00e8cia, per no mencionar el nacionalsocialisme alemany del Tercer Reich, han dibuixat un gran mapa de l'autoritarisme a la hist\u00f2ria recent.Els grups anti-autoritaris m\u00e9s recents (n'hi ha una llarga relaci\u00f3) estan tenint un paper a Turquia, un pa\u00eds amb deriva islamista, en aquests dies. Moviments post anarquistes i post comunistes (nascuts en origen en el canvi de segle xix - XX), en tot cas qualsevol moviment social anti-autoritari, estan tenint una certa repercussi\u00f3 als mitjans de comunicaci\u00f3 amb motiu de la crisi econ\u00f2mica del 2008. Turquia \u00e9s ara la \"pla\u00e7a\" dels indignats.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Convenci\u00f3 de les Nacions Unides contra la Delinq\u00fc\u00e8ncia Organitzada Transnacional (UNTOC), m\u00e9s coneguda com la Convenci\u00f3 de Palerm, \u00e9s un tractat multilateral patrocinat per Nacions Unides en contra del crim organitzat transnacional, va ser adoptat en 2000. Els seus tres protocols (els Protocols de Palerm) s\u00f3n:\nProtocol de les Nacions Unides per Prevenir, Reprimir i Sancionar el Tr\u00e0fic de Persones, Especialment Dones i Nens; i\nProtocol de les Nacions Unides contra el Contraban de Migrants per Terra, Mar i Aire.\nProtocol de les Nacions Unides contra la fabricaci\u00f3 i el tr\u00e0fic il\u00b7l\u00edcit d'armes de focTots aquests tres instruments contenen elements de les actuals lleis internacionals sobre el tr\u00e0fic de persones i el tr\u00e0fic il\u00b7legal d'armes. La convenci\u00f3 i el protocol estan sota la jurisdicci\u00f3 de l'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC).\nLa convenci\u00f3 va entrar en vigor el 29 de setembre de 2003. Per 6 d'octubre de 2008, la convenci\u00f3 de Palerm comptava amb 147 estats membres. El 19 de setembre de 2017 hi havia 189 signataris, que inclou 184 Estats membres, les illes Cook, la Santa Seu, Niue, Estat de Palestina, i Uni\u00f3 Europea. Els nou Estats membres de les Nacions Unides que \"no\" s\u00f3n part en la Convenci\u00f3 (*indica que l'estat ha signat per\u00f2 no ha ratificat la Convenci\u00f3):", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Tribunal Suprem (tamb\u00e9 conegut com a Cort Suprema o tribunal d'\u00faltima inst\u00e0ncia) \u00e9s el m\u00e0xim \u00f2rgan judicial d'un sistema judicial, les decisions de les quals no estan subjectes a una revisi\u00f3 posterior per cap altre tribunal.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Partit Accessibilitat Sense Exclusi\u00f3 \u00e9s un partit pol\u00edtic de Costa Rica, d'ideologia conservadora i fonamentat per lluitar pels drets de les persones amb discapacitat encara que conservador en altres temes i oposat als drets per a persones homosexuals, fertilitzaci\u00f3 in vitro i estat laic. En els seus inicis es va establir com a partit provincial a la capital San Jos\u00e9.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Marek Marian Belka (\u0141\u00f3d\u017a, 1 de gener de 1952) va ser el primer ministre de Pol\u00f2nia des de 2 de maig de 2004 fins al 31 d'octubre de 2005. Durant el seu mandat es va dur a terme la retirada de tropes en l'Iraq.\nMarek Belka \u00e9s Membre de la Fundaci\u00f3 Internacional Raoul Wallenberg.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Kulturkampf, mot que, literalment significa \u00abcombat o lluita per la cultura\u00bb, \u00e9s un conflicte que va oposar el Canceller imperial Otto von Bismarck a l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica romana i al Zentrum, el partit dels cat\u00f2lics alemanys, entre 1871 i 1880.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El sector p\u00fablic \u00e9s aquell sector de l'economia i de l'administraci\u00f3 p\u00fablica destinat a produir b\u00e9ns i serveis de m\u00e0xim benefici social per al govern nacional, regional o local. El govern participa directament en les activitats econ\u00f2miques del sector p\u00fablic o mitjan\u00e7ant inst\u00e0ncies p\u00fabliques sotaposades. Algunes activitats del sector p\u00fablic s\u00f3n la seguretat social, l'educaci\u00f3 p\u00fablica, l'administraci\u00f3 del planejament urb\u00e0, el servei de bombers, la seguretat vi\u00e0ria, el sistema judicial, el sistema penitenciari, l'organitzaci\u00f3 de la defensa nacional, etc. El sector p\u00fablic es finan\u00e7a amb els impostos dels ciutadans de la naci\u00f3, regi\u00f3 o municipi.\nDintre del sector p\u00fablic podem distingir tres grups d'organismes:\nles administracions p\u00fabliques: produeixen serveis que s\u00f3n oferts al p\u00fablic de franc o a un preu molt inferior al seu cost.\nles empreses p\u00fabliques: produeixen b\u00e9ns i serveis de les mateixes caracter\u00edstiques que els de les empreses privades.No obstant aix\u00f2, la seva pol\u00edtica de preus i de distribuci\u00f3 no est\u00e0 relacionada amb el benefici empresarial sin\u00f3 amb el benestar del pa\u00eds. Es financen, d'una banda, amb els ingressos que obtenen del mercat i, de l'altre, amb els fons que procedeixen de les administracions p\u00fabliques que en s\u00f3n titulars.\nel sistema de la Seguretat Social: ofereix serveis socials i obt\u00e9 els recursos principals a partir de les cotitzacions socials.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Llei Org\u00e0nica 1/1992, de 21 de febrer, sobre Protecci\u00f3 de la Seguretat Ciutadana va ser una Llei Org\u00e0nica d'Espanya publicada al Butllet\u00ed Oficial de l'Estat el 21 febrer 1992 i vigent entre el 13 de mar\u00e7 del 1992 i l'1 de juliol del 2015. Va ser derogada per la disposici\u00f3 derogat\u00f2ria \u00fanica de la L.O. 4/2015, de 30 de mar\u00e7, de protecci\u00f3 de la seguretat ciutadana l'1 de juliol del 2015.\u00c9s coneguda com a Llei Corcuera, pel fet que fou aprovada durant el mandat de Jos\u00e9 Luis Corcuera com a titular del Ministeri de l'Interior, i com a Llei de la puntada de peu a la porta, perqu\u00e8 facultava a les forces de l'ordre a entrar en una propietat privada en la qual se sospit\u00e9s que podia estar cometent un delicte, sense necessitat d'ordre o autoritzaci\u00f3 judicial pr\u00e8via.El 2015 va ser substitu\u00efda per una nova llei de seguretat ciutadana, la Llei Org\u00e0nica de Protecci\u00f3 de la Seguretat Ciutadana, aprovada exclusivament amb els vots del Partit Popular i que la resta de grups parlamentaris van qualificar de llei mordassa.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un estat d'excepci\u00f3 \u00e9s un concepte en la teoria jur\u00eddica de Carl Schmitt similar a un estat d'emerg\u00e8ncia, per\u00f2 en la que se susp\u00e8n l'estat de dret en el nom del b\u00e9 p\u00fablic. Aquest concepte es desenvolupa en una obra de Giorgio Agamben, \"Estat d'excepci\u00f3\". L'Estat que es trobi en aquesta situaci\u00f3 declara un r\u00e8gim d'excepci\u00f3, durant el qual se susp\u00e8n el lliure exercici d'alguns drets per part dels ciutadans. El control de l'ordre intern passa a ser controlat per les Forces Armades.\nDavant situacions d'extrema gravetat dins d'un estat, s'estableixen mesures. Aquests estats s\u00f3n l'estat d'alarma, estat d'excepci\u00f3 i estat de setge.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Festus Gontebanye Mogae (n. en Serowe, Botswana, 21 d'agost de 1939) \u00e9s un pol\u00edtic de Botswana, membre del Partit Democr\u00e0tic de Botswana i President de la Rep\u00fablica entre l'1 d'abril de 1998 i l'1 d'abril de 2008.\nDespr\u00e9s de realitzar els seus estudis d'economia a la Universitat d'Oxford, Mogae va exercir diversos c\u00e0rrecs com a funcionari en institucions financeres com ara el FMI i el Banc de Botswana. Va ser nomenat vicepresident de Botswana el 1992 i per tant en m\u00e0 dreta del president de l'\u00e8poca, Quett Joni Masire, a qui va succeir en la magistratura suprema l'1 d'abril de 1998.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'ecosocialisme \u00e9s una ideologia pol\u00edtica sorgida a finals del segle xx que integra les idees del socialisme amb les de l'ecologisme pol\u00edtic.Partint, com el socialisme, de la cr\u00edtica al capitalisme com un sistema socialment injust, l'ecosocialisme denuncia que el capitalisme tamb\u00e9 \u00e9s un sistema depredador del medi ambient que porta a mitj\u00e0 i llarg termini a la destrucci\u00f3 del planeta. Davant d'aix\u00f2, l'ecosocialisme propugna transformar la societat a partir dels valors de la just\u00edcia social, la solidaritat, la igualtat d'oportunitats, el respecte i la defensa de les llibertats personals, la pau, l'emancipaci\u00f3 personal i la sostenibilitat; la seva aspiraci\u00f3 \u00e9s aconseguir una societat basada en la democr\u00e0cia i el socialisme, de persones lliures i aut\u00f2nomes en una Terra habitable.\nAltres denominacions que, a vegades, s'utilitzen per designar l'ecosocialisme s\u00f3n ecopacifisme o socialisme verd.\n\nVegeu tamb\u00e9: Bretxa metab\u00f2lica, Decreixement, Ecofeminisme, Economia ambiental, Economia ecol\u00f2gica, i Metabolisme social", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Primer Ministre de Zimb\u00e0bue (en angl\u00e8s: Prime Minister of Zimbabwe) \u00e9s la denominaci\u00f3 del cap de govern de Zimb\u00e0bue. Robert Mugabe ha estat durant 21 anys l'\u00fanic primer ministre en la hist\u00f2ria de Zimb\u00e0bue. Va agafar el c\u00e0rrec quan Rhod\u00e8sia del Sud es convert\u00ed en la Rep\u00fablica de Zimbabue el 17 d'abril de 1980. Aquest c\u00e0rrec s'abol\u00ed quan la constituci\u00f3 s'esmen\u00e0 el 1987 i Mugabe es va convertir en President de Zimbabue, assumint tant les responsabilitat de cap d'Estat com de cap de govern. L'11 de febrer de 2009, el l\u00edder oposicional, Morgan Tsvangirai es convert\u00ed en primer ministre despr\u00e9s de les negociacions per a constituir un govern d'unitat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'il\u00b7liberalisme \u00e9s el moviment que nega els principis del liberalisme per\u00f2 que accedeix al govern mitjan\u00e7ant procediments formalment democr\u00e0tics. Un cop assolit el poder, els il\u00b7liberals neguen la participaci\u00f3 ciutadana i retallen drets civils, mentre intenten eliminar la possibilitat de l'alternan\u00e7a pol\u00edtica o l'oposici\u00f3 al seu r\u00e8gim. El terme prov\u00e9 d'un article de Fareed Rafiq Zakaria de 1997 i ha estat aplicat tant a estats sencers (com l'Hongria de Viktor Orb\u00e1n) com a determinades pr\u00e0ctiques de partits, com les proposades per Donald Trump. Sovint els l\u00edders il\u00b7liberals apliquen un forta repressi\u00f3 acompanyada de discursos i mesures populistes.\nMatthijs Bogaards afirma que poden considerar-se democr\u00e0cies il\u00b7liberals tant les democr\u00e0cies tancades (on s'impedeix o dificulta la participaci\u00f3 de la ciutadania i l'oposici\u00f3 o b\u00e9 s'alteren els comicis electorals) com les democr\u00e0cies delegatives, on la manca d'informaci\u00f3 sobre la gesti\u00f3 del govern i els mecanismes repressius impossibiliten per part de ciutadans i institucions el control o limitaci\u00f3 del poder del govern, que aleshores esdev\u00e9 dictatorial encara que hi hagi accedit vencent en unes eleccions.El terme no \u00e9s un\u00edvoc i s'ha defensat que nom\u00e9s es pot aplicar en grau, \u00e9s a dir, hi ha pa\u00efsos menys i m\u00e9s liberals, segons les condicions d'apertura pol\u00edtica o vulneraci\u00f3 de drets, que \u00e9s contextual.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un centre financer extraterritorial es defineix com un pa\u00eds o jurisdicci\u00f3 que proporciona serveis financers a no residents en una escala que no coincideixi amb la mida i el finan\u00e7ament de la seva economia nacional. Extraterritorial \u00e9s la traducci\u00f3 de l'angl\u00e8s d'offshore, d'aqu\u00ed l'abreviatura anglesa m\u00e9s utilitzada d'OFC. \"Offshore\" no es refereix a la ubicaci\u00f3 de l'OFC (molts OFC de l'FSF-FMI, com ara Luxemburg i Hong Kong, es troben \"onshore\"), per\u00f2 al fet que els majors usuaris de l'OCC no s\u00f3n residents (per exemple, s\u00f3n \"extraterritorials\"). L'FMI enumera els OFC com una tercera classe de centres financers, amb els centres financers internacionals (IFC) i els centres financers regionals (RFC); n'hi ha de solapats (per exemple, Singapur \u00e9s un RFC i un OFC).\n\nDurant els mesos d'abril a juny de 2000, l'FSF-FMI va elaborar la primera llista de 42-46 OFCs mitjan\u00e7ant un enfocament qualitatiu. A l'abril de 2007, l'FMI va elaborar una llista revisada basada en quantitats de 22 OFC, i el juny de 2018, una altra llista revisada basada en quantitats de vuit principals OFC, que s\u00f3n responsables del 85% dels fluxos financers d'OC (que inclou, Irlanda, el Carib, Luxemburg, Singapur, Hong Kong i Pa\u00efsos Baixos. L'eliminaci\u00f3 dels controls de moneda i de capital, el principal motor de la creaci\u00f3 i l'\u00fas de molts OFC a la d\u00e8cada de 1960 i 1970, (Johnston (1982); Park (1994); IMF (1995); Hampton (1996)) van veure que els r\u00e8gims de fiscalitat i/o regulaci\u00f3 es converteixen en els principals motius per utilitzar OFC a partir de la d\u00e8cada de 1980. Els aven\u00e7os a partir de 2000 a partir d'iniciatives de l'FMI-OCDE-FATF sobre normes comunes, compliment regulatori i transpar\u00e8ncia banc\u00e0ria, han debilitat notablement l'atracci\u00f3 reguladora dels OFC. Els acad\u00e8mics consideren ara que, per les activitats, els OFC s\u00f3n sin\u00f2nims de paradisos fiscals, amb un enfocament especial en les eines BEPS de planificaci\u00f3 de l'impost de societats, vehicles amb tracte de neutralitat fiscal, i banca a l'ombra/titulitzaci\u00f3 d'actius.\n\nLes investigacions del 2013-2014 van mostrar que les OFC tenien un 8\u201310% de la riquesa mundial en estructures neutres en impostos i actuen com a eixos per a les multinacionals nord-americanes, especialment per evitar impostos sobre les empreses mitjan\u00e7ant eines d'erosi\u00f3 de la base imposable i trasllat de beneficis (\"BEPS\") (per exemple, el \"doble irland\u00e8s\"). Un estudi de juliol de 2017, es van classificar els OFC en OFC Conduit (conducte) i OFC Sink (desaigua); obtenint aix\u00ed 5 OFC conducte (per exemple, l'impost modern sobre societats paradisos, pels quals es despla\u00e7a una quantitat immensa de valors cap als OFC desaigua) i 24 OFC desaigua (per exemple, paradisos fiscals tradicionals, als quals desapareix una quantitat immensa de valors del sistema econ\u00f2mic). El juny de 2018, la investigaci\u00f3 va demostrar que els OFC s'havien convertit en les ubicacions dominants per als esquemes BEPS d'evitaci\u00f3 d'impostos de les empreses, amb un cost de 200 milions de d\u00f2lars en ingressos fiscals anuals perduts. Un estudi conjunt de l'IMF de juny de 2018 va mostrar que gran part de la IED dels OFC, a pa\u00efsos amb impostos m\u00e9s elevats, provenia de pa\u00efsos amb impostos m\u00e9s elevats (per exemple, els Estats Units s\u00f3n el major inversor de si mateix, a trav\u00e9s dels OFC).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El dret a la ciutat \u00e9s una idea apareguda durant la segona meitat del segle XX que defensa la realitzaci\u00f3 i producci\u00f3 social de la ciutat des dels principis de la just\u00edcia social, la igualtat, la democr\u00e0cia i la sostenibilitat. M\u00e9s concretament, l'espai urb\u00e0 emergeix com un escenari on localitzar de forma efectiva els drets humans reconeguts en tractats internacionals com la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans, aix\u00ed com agendes internacionals del desenvolupament com els Objectius de Desenvolupament Sostenible, al mateix temps que es fa front a una dimensi\u00f3 de problemes urbans que aquests plantejaments no han tractat amb tanta freq\u00fc\u00e8ncia, com ara les causes i les conseq\u00fc\u00e8ncies de l'exclusi\u00f3 socio-espacial, la privatizaci\u00f3 dels espais p\u00fablics o la mercantilitzaci\u00f3 de la vida urbana. D'altra banda, aquest concepte es indestriable de la noci\u00f3 de la democr\u00e0cia participativa, on els habitants de l'espai urb\u00e0 s\u00f3n protagonistes de la governan\u00e7a sense cap tipus d'exclusi\u00f3, no nom\u00e9s mitjan\u00e7ant la participaci\u00f3 en institucions de govern, sin\u00f3 generant de forma efectiva din\u00e0miques de producci\u00f3 social de l'espai en alternativa al mercat.\nL'origen te\u00f2ric del terme es troba en l'escola estructuralista francesa, i m\u00e9s concretament en l'aportaci\u00f3 del fil\u00f2sof marxista Henri Lefebvre, qui el va desenvolupar als anys 60 com \u201cla demanda d'un acc\u00e9s transformat i renovat a la vida urbana\u201d. Sorgit com una reacci\u00f3 col\u00b7lectiva a l'impacte negatiu patit per les ciutats en el marc econ\u00f2mic del capitalisme, la idea del dret a la ciutat ha estat entesa des de ben aviat com un concepte militant i fortament orientat a la pr\u00e0ctica, el que tamb\u00e9 ha portat a una certa divisi\u00f3 en la seva conceptualitzaci\u00f3 i desenvolupament efectiu.\nEn qualsevol cas, i des dels anys noranta, un bon nombre de moviments populars han reivindicat el dret a la ciutat en el marc de les seves lluites, com els habitants de cabanes Abahlali baseMjondolo a Sud-\u00e0frica, el Right to the City Alliance als Estats Units, o el moviment Recht auf Stadt, una xarxa d'okupes, llogaters i artistes d'Hamburg. Altrament, nombrosos governs locals i nacionals han incorporat el dret a la ciutat com a punt de refer\u00e8ncia per la seva acci\u00f3 en mat\u00e8ria de drets, com ara l'Estatut Urb\u00e0 de 2001 del Brasil, que va introduir el dret a la ciutat dins de la llei federal del pa\u00eds, el Pla Barcelona Ciutat de Drets promogut al 2016 per l'Ajuntament de Barcelona o la Constituci\u00f3 Pol\u00edtica de la Ciutat de M\u00e8xic del 2017. Val a dir, a m\u00e9s a m\u00e9s, que en els darrers anys el dret a la ciutat tamb\u00e9 ha avan\u00e7at en el seu reconeixement internacional, amb la primera menci\u00f3 per part de les Nacions Unides en el document final de la Nova Agenda Urbana d'Habitat (Programa de les Nacions Unides per als Assentaments Humans). Al setembre del mateix 2016, Ciutats i Governs Locals Units, organitzaci\u00f3 que agrupa la majoria dels governs locals i regionals del m\u00f3n, tamb\u00e9 va recon\u00e8ixer el Dret a la Ciutat com a part de la seva agenda pol\u00edtica.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El diner negre (o diner B) \u00e9s aquell diner que no ha estat declarat a la hisenda p\u00fablica.El diner negre pot ser de dos tipus:\n\nDiner negre pr\u00f2piament dit: \u00c9s aquell que procedeix d'activitats il\u00b7legals (tr\u00e0fic de drogues, prostituci\u00f3, contraban, etc.). No pot ser declarat directament a Hisenda perqu\u00e8 suposaria una confessi\u00f3 d'un delicte.\nDiner negre en sentit ample (tamb\u00e9 denominat de vegades diner brut): \u00c9s aquell que no ha estat declarat a Hisenda pel motiu que sigui. Normalment, el motiu \u00e9s simplement l'evasi\u00f3 d'impostos.Com a producte de l'evasi\u00f3 d'impostos, el diner negre pot suposar un problema per al seu propietari, perqu\u00e8 \u00e9s un indici clar d'un possible delicte tributari, i ha d'intentar ocultar a Hisenda la seva exist\u00e8ncia (evitant, per exemple, les entitats banc\u00e0ries i gastant-lo en b\u00e9ns que no deixin rastre fiscal).\nCom a producte d'activitats il\u00b7legals, el diner negre pot ser un indici d'aquestes activitats (la persona t\u00e9 una riquesa que no pot explicar). En aquests casos, al procediment mitjan\u00e7ant el qual el diner negre es fa passar per diner obtingut legalment se l'anomena blanqueig de capitals, i el seu objectiu \u00e9s fer que aquest diner tributi i figuri oficialment com a procedent d'una activitat l\u00edcita.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Per l'actual Partit Socialista de Fran\u00e7a (PS), consulteu Partit Socialista (Fran\u00e7a).El Partit Socialista de Fran\u00e7a (PSdF) o en franc\u00e8s, Parti Socialiste de France, va ser un partit pol\u00edtic franc\u00e8s creat oficialment el 1902 i que constitueix una etapa a la reunificaci\u00f3 dels socialistes francesos a la Segona Internacional de 1905. El 1901 ja s'havia unificat amb el nom d'Unitat Socialista Revolucion\u00e0ria (USR).\nEl Partit Socialista de Fran\u00e7a es va crear oficialment al congr\u00e9s de Commentry, l'any 1902, per fusi\u00f3 de dos partits, el marxista Partit Obrer Franc\u00e8s (POF), de Jules Guesde, i el blanquista Partit Socialista Revolucionari de Fran\u00e7a, dirigit per \u00c9douard Vaillant. Els antics militants del POF formaven les 5/6 parts d'aquest nou partit, \u00e9s per aix\u00f2 que, de vegades, es parla d'aquest partit com al \"partit socialista de Fran\u00e7a guesdista\", per diferenciar-lo per exemple del PS actual.\nL'any 1905 es fusiona amb el Partit Socialista Franc\u00e8s (PSF) per donar el SFIO, un partit que reagrupa els socialistes francesos fins a la Segona Guerra Mundial i que, despr\u00e9s d'un per\u00edode d'escisions i de decad\u00e8ncia, Fran\u00e7ois Mitterrand reagrupa entre 1965 i 1969 amb altres forces d'esquerres per donar l'actual Partit Socialista Franc\u00e8s (PS), la primera secret\u00e0ria del qual, actualment, \u00e9s Martine Aubry.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Thomas Yayi Boni (n. en Tchaourou, Ben\u00edn el 1952) \u00e9s l'actual president de la Rep\u00fablica de Ben\u00edn. Despr\u00e9s de guanyar la segona volta de les eleccions presidencials celebrada el 19 de mar\u00e7 de 2006, Boni va jurar el seu c\u00e0rrec el 6 d'abril, succeint com a president al veter\u00e0 pol\u00edtic Mathieu K\u00e9r\u00e9kou. El setembre de 2021, Patrice Talon i Thomas Boni Yayi, aliats pol\u00edtics que s'han convertit en enemics \u00edntims, es van reunir al Marina Palace de Cotonou. Durant aquest enfrontament, Thomas Boni Yayi va presentar a Patrice Talon una s\u00e8rie de propostes i sol\u00b7licituds, relacionades en particular amb l'alliberament de \"detinguts pol\u00edtics\".", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El finan\u00e7ament dels territoris aut\u00f2noms consisteix en les t\u00e8cniques emprades per a finan\u00e7ar els territoris amb autonomia, com s\u00f3n els estats federals i els estats regionals.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El dret de cuixa o, en llat\u00ed vulgar medieval, ius primae noctis (tamb\u00e9, antigament, \"dret de pernada\") seria un hipot\u00e8tic dret o privilegi del senyor de mantenir relacions sexuals amb una dona del seu domini en la seva nit de noces, i per tant a gaudir de la seva virginitat, o b\u00e9 qualsevol altre nit o dia.\nEls privilegis o drets del mascle alfa o mascle dominant han format part de la majoria de les societats humanes que han existit fins ara i continuen existint en determinats indrets. Reductes d'aix\u00f2, que encara es practiquen en entorns extremadament masclistes, s\u00f3n el dret del marit de tenir relacions sexuals a voluntat amb la seva dona i el dret d'homes poderosos a tenir-lo amb les dones amb menys poder, sovint treballadores o candidates a treballar per a ell. Aquestes pr\u00e0ctiques poden ser acceptades per la societat malgrat el no consentiment o consentiment no lliure de les dones afectades, de la mateixa manera en qu\u00e8 es podria haver acceptat el ius primae noctis en altres \u00e8poques.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un peshwa (en marathi \u092a\u0947\u0936\u0935\u0947 pe\u015bv\u0101) era un braman Primer Ministre dels txattrapatis(reis) marathes. Els peshves van comen\u00e7ar comandant els ex\u00e8rcits marathes i posteriorment van esdevenir els governants hereditaris de l'Imperi Maratha del centre de l'\u00cdndia de 1749 a 1818. Abans del 1700, un peshwa rebia l'estatus de rei durant vuit o nou anys. Durant el seu regnat, l'imperi va assolir el seu zenit dominant la major part del subcontinent indi. Van dirigir la major expansi\u00f3 de l'Imperi Maratha als voltants de 1760 amb l'ajut dels sardars (Generals) Holkar, Shinde, Bhosale, Pantpratinidhi, Gaikwar, Panse, Vinchurkar, Pethe, Raste, Phadke, Patwardhan, Pawar, Pandit i Purandare, i tamb\u00e9 com l'eventual annexi\u00f3 a la Companyia Brit\u00e0nica de les \u00cdndies Orientals el 1818.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Charlotte Perkins Gilman (Hartford, 3 de juliol de 1860-Pasadena, 17 d'agost de 1935) va ser una escriptora, soci\u00f2loga i activista pol\u00edtica estatunidenca, molt activa en defensa dels drets civils de les dones entre finals de 1890 i mitjans de 1920. La seva obra m\u00e9s coneguda \u00e9s El paper de paret groc (1892), un relat breu amb trets autobiogr\u00e0fics escrit despr\u00e9s d'una profunda depressi\u00f3 postpart. La seva utopia Terra d'elles (1915) \u00e9s considerada la precursora de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 feminista moderna. La seva figura servir\u00e0 de model per a futures generacions de dones a causa de les seves idees i el seu estil de vida poc convencional per l'\u00e8poca.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Derg (amh\u00e0ric: \u12f0\u122d\u130d; literalment \u2018comit\u00e8\u2019 o \u2018consell\u2019 en les lleng\u00fces eti\u00f2piques) fou la junta militar et\u00edop que va pujar al poder el 1974 despr\u00e9s de la caiguda de l'emperador Haile Selassie i que va governar directament el pa\u00eds fins al 1987, per continuar despr\u00e9s fent-ho de facto -fins al 1991- sota cobertura d'un r\u00e8gim constitucional republic\u00e0.Durant el seu lideratge es va lluitar la Guerra Civil d'Eti\u00f2pia. La seva figura dirigent fou el coronel Mengistu Haile Mariam, president del Derg (1977-1987) i del pa\u00eds (1987-1991).El maig de 1991, l'alian\u00e7a antiderg entre el Front Popular d'Alliberament de Tigre i l'EPRDF finalment va obtenir el control; primer, el Front Democr\u00e0tic Revolucionari Popular Et\u00edop va prendre Addis Abeba i, despr\u00e9s, pocs dies despr\u00e9s, el Front d'Alliberament del Poble Eritreu va guanyar el control d'Asmara. Despr\u00e9s de la caiguda del Derg, l'EPRDF al juliol va establir un govern de transici\u00f3 que hauria d'haver condu\u00eft Eti\u00f2pia cap a la democr\u00e0cia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El partit popular o populars (en llat\u00ed populares, en singular popularis, literalment els de la facci\u00f3 del poble) eren un grup constitu\u00eft pels caps aristocr\u00e0tics romans que durant la Rep\u00fablica Romana tardana buscaven utilitzar les assemblees romanes per acabar amb el domini que exercien els Nobiles i els optimates a trav\u00e9s del senat en la vida pol\u00edtica.El terme populars es poc concret. No significa un 'partit' coordinat amb un car\u00e0cter ideol\u00f2gic coherent, ni una mena d'agrupaci\u00f3 pol\u00edtica, que pel que se'n sap, no existia a Roma, sin\u00f3 que simplement al\u00b7ludeix a un senador que almenys en un moment donat est\u00e0 actuant com a home del poble. Una definici\u00f3 possible la dona Nicola Mackie quan diu que el popular \"\u00e9s una persona que [adopta] un cert m\u00e8tode de treball pol\u00edtic, per utilitzar el poble, i no el senat, com a mitj\u00e0 per a un fi; la finalitat \u00e9s, molt probablement, un avantatge personal.\"Els populares necessitaven un gran suport del poble per poder anular les decisions del senat, que acostumaven a ser favorables a les minories dels nobiles i els optimates. Dins dels plans dels populars hi havia el dotar d'una certa mobilitat dels ciutadans romans, traslladant a les col\u00f2nies provincials, l'extensi\u00f3 de la ciutadania a comunitats externes a Roma i fins i tot a la pen\u00ednsula It\u00e0lica, i la modificaci\u00f3 del repartiment de gra i del valor de les monedes. Tot aix\u00f2 es feia de cara al recolzament a les assemblees de les decisions dels membres dels populares per a aconseguir prestigi i aplicar la seva pol\u00edtica. La causa popular assol\u00ed el seu apogeu durant la dictadura de Juli C\u00e8sar, el cap popular de m\u00e9s prestigi, del que es deia que no era tant el que donava al poble all\u00f2 que el feia important sin\u00f3 all\u00f2 que n'esperava rebre. Amb el nomenament del Segon Triumvirat (del 43 aC al 33 aC), la causa popular va desapar\u00e8ixer. Des d'un punt de vista pol\u00edtic els populars propugnaven mesures que poguessin acontentar el poble, mentre que els optimats tenien postures conservadores, encara que aquests paral\u00b7lelismes s'hagin de prendre amb molta cautela en ser distincions modernes que no s\u00f3n totalment aplicables als pol\u00edtics romans. A m\u00e9s de C\u00e8sar, dins la facci\u00f3 dels populars s'hi van allistar els germans Gracs, Gai Mari, Publi Clodi Pulcre i, durant el Primer Triumvirat, Marc Licini Cras Dives i Gneu Pompeu (que pr\u00e8viament havia estat alineat amb els optimats).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una division bell (en catal\u00e0, campana de divisi\u00f3) \u00e9s un toc de campanes dins o al voltant d'un parlament per indicar una divisi\u00f3 i per aix\u00ed cridar tots els membres de la cambra afectats per la votaci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Govern de la Regi\u00f3 de Brussel\u00b7les-Capital (franc\u00e8s Gouvernement de la R\u00e9gion de Bruxelles-Capitale, neerland\u00e8s Brusselse Hoofdstedelijke Regering) \u00e9s l'\u00f2rgan executiu del govern de la Regi\u00f3 de Brussel\u00b7les-Capital. \u00c9s nomenat pel Parlament de la Regi\u00f3 de Brussel\u00b7les-Capital i est\u00e0 format per un ministre-president (franc\u00f2fon), 4 ministres (dos franc\u00f2fons i dos neerland\u00f2fons) i tres secretaris d'estat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La poliarquia \u00e9s una ideologia pol\u00edtica que propugna que cada individu hauria de ser lliure d'elegir el sistema en el qual viu, i que, per tant, diferents sistemes d'organitzaci\u00f3 pol\u00edtica haurien de conviure en un mateix espai geogr\u00e0fic.\nEs relaciona fortament amb l'anarcocapitalisme i l'autodeterminisme. Amb el primer, per compartir una visi\u00f3 individualista no-estatista. Amb el segon, per la capacitat dels individus d'organitzar-se en sistemes pol\u00edtics independents i la seva visi\u00f3 en com\u00fa sobre el contracte social.\nTamb\u00e9 s'utilitza la paraula per a denominar els sistemes en qu\u00e8 el poder efectiu es reparteix entre m\u00faltiples elits, que arriben a un equilibri de poder. Alguns polit\u00f2legs, com Robert Dahl, consideren els Estats Units d'Am\u00e8rica com a exemple t\u00edpic de poliarquia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Asociaci\u00f3n Nacional para el Estudio de los Problemas Actuales (ANEPA) fou una associaci\u00f3 del Movimiento Nacional, creada el 1969 per a organitzar confer\u00e8ncies i altres actes culturals en el tardofranquisme. El seu president fou Enrique Thomas de Carranza i d'altres membres destacats foren Jos\u00e9 Ram\u00f3n Alonso i Pedro Perez Alhama. El 1975 va promoure una associaci\u00f3 pol\u00edtica, Nueva Pol\u00edtica Espa\u00f1ola, que no va fructificar, i fins i tot van pensar a canviar-li el nom per Asociaci\u00f3n Popular Democr\u00e1tica. Tot i el seu fort anticomunisme, es mostraren partidaris d'una democr\u00e0cia liberal. A les eleccions generals espanyoles de 1977 va obtenir 18.113 vots. El 1977 es va integrar en Alian\u00e7a Popular.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La iniciativa legislativa popular (ILP) o iniciativa popular (IP) \u00e9s la potestat per la qual una petici\u00f3 de la ciutadania, firmada per un nombre m\u00ednim de ciutadans o votants registrats, pot obligar a realitzar una votaci\u00f3 p\u00fablica (plebiscit) sobre una proposta d'una llei, esmena constitucional, reforma d'una llei o ordenan\u00e7a, en alguns casos pot obligar a la votaci\u00f3 d'una proposta de llei a l'assemblea legislativa, o, en la seva forma m\u00e9s redu\u00efda, simplement obligar el poder legislatiu o executiu a considerar el tema en q\u00fcesti\u00f3 incloent-lo en l'ordre del dia. Dep\u00e8n de com s'articuli es pot considerar una forma de democr\u00e0cia directa o de democr\u00e0cia participativa.\nLa iniciativa pot prendre la forma d'iniciativa directa o iniciativa indirecta. En la iniciativa directa, la proposta es posa directament a votaci\u00f3 despr\u00e9s d'haver-se presentat una petici\u00f3 que compleixi els requisits corresponents. En la iniciativa indirecta, la proposta primer ha de passar el filtre del legislatiu, i si \u00e9s aprovada per aquest cos, a vegades amb esmenes, pot sortir a votaci\u00f3 popular o ser aprovada directament pel poder legislatiu. Una consulta popular sobre una mesura espec\u00edfica nom\u00e9s s'anomena refer\u00e8ndum quan s'ha originat en el poder legislatiu.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un poss\u00e0dnik (en rus \u043f\u043e\u0441\u0430\u0434\u043d\u0438\u043a) era un batlle t\u00edpic de ciutats i pobles eslaus, equivalent al Stadhouder neerland\u00e8s o al podest\u00e0 itali\u00e0. Els poss\u00e0dniks m\u00e9s rellevants de la R\u00fassia medieval foren els de N\u00f3vgorod i el de Pskov.\nEl terme poss\u00e0dnik prov\u00e9 de l'eslau eclesi\u00e0stic antic (literalment: posat en el lloc), ja que el Pr\u00edncep de K\u00edev els nomenava al comen\u00e7ament per governar en nom seu, i ja a partir del segle xii van comen\u00e7ar a ser escollits de forma local.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Seneg\u00e0mbia (oficialment la Confederaci\u00f3 de la Seneg\u00e0mbia) fou una confederaci\u00f3 formada pels estats africans del Senegal i G\u00e0mbia.Va existir des de l'1 de febrer de 1982 fins al 30 de setembre de 1989. L'acord per constituir la confederaci\u00f3 es va signar el 12 de desembre de 1981. La federaci\u00f3 estava destinada a fomentar la cooperaci\u00f3 entre els dos pa\u00efsos, per\u00f2 fou dissolta pel Senegal quan G\u00e0mbia va rebutjar avan\u00e7ar cap a la uni\u00f3 dels dos estats.\nEl nom de la confederaci\u00f3 fa refer\u00e8ncia als noms dels dos estats que la integraven, noms que a la vegada deriven dels rius Senegal i G\u00e0mbia.\nSeneg\u00e0mbia va ser tamb\u00e9 el nom de la col\u00f2nia brit\u00e0nica que inclo\u00efa les dues col\u00f2nies (el Senegal i G\u00e0mbia) entre el 25 de maig de 1765 i el 30 de gener de 1779, quan el Senegal va tornar a mans franceses.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Corporatocr\u00e0cia \u00e9s un terme que s'utilitza per referir-se a un sistema econ\u00f2mic i pol\u00edtic controlat per les corporacions o interessos corporatius. \u00c9s en general un terme pejoratiu utilitzat sovint pels cr\u00edtics de l'actual situaci\u00f3 econ\u00f2mica d'un pa\u00eds, especialment als Estats Units. El concepte \u00e9s diferent del corporativisme, el qual \u00e9s l'organitzaci\u00f3 de la societat en grups amb interessos comuns. Corporatocr\u00e0cia com a terme s'utilitza sovint pels cr\u00edtics liberals i d'esquerres, per\u00f2 tamb\u00e9 alguns cr\u00edtics econ\u00f2mics i altres observadors pol\u00edtics a trav\u00e9s de l'espectre pol\u00edtic.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Europeisme \u00e9s un corrent ideol\u00f2gic del segle xx que defensa la unificaci\u00f3 pol\u00edtica d'Europa. Una persona favorable a la idea d'una unificaci\u00f3 Europea es diu europeista o proeuropeu. Els opositors es diuen antieuropeistes o euroesc\u00e8ptics o eurocr\u00edtics segons el grau d'apreciaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea o Europa. De vegades es fa servir l'oposici\u00f3 \u00abeur\u00f2fil\u00bb - \u00abeur\u00f2fob\u00bb. Els termes poden ser ambigus: el prefix euro-, segons el context pot significar la Uni\u00f3 Europea, el continent europeu o la moneda europea.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El vot amb els peus \u00e9s la capacitat de les persones de votar amb els peus, \u00e9s a dir, allunyar-se de situacions que no els agraden o b\u00e9 anant a les que troben interessants. Ilya Somin ho descriu com \"una eina per a exercir la llibertat pol\u00edtica: l'habilitat de les persones d'escollir el r\u00e8gim pol\u00edtic sota el qual desitgen viure\". Es pot aplicar a persones individuals, col\u00b7lectius diversos, entitats i organitzacions diverses, incloent empreses. Per exemple, un banc que canvia la seva seu de ciutat per beneficiar-se d'una altra fiscalitat vota amb els peus o, com va comentar Vladimir Lenin, per a ell van votar amb els peus els soldats russos que van desertar de l'armada dels tsars.Aquest concepte va ser popularitzat per l'economista Charles Tiebout, que va descriure el conegut com a model de Tiebout, una teoria pol\u00edtica positiva (una part de la teoria de l'elecci\u00f3 p\u00fablica) que pret\u00e9n que com a m\u00ednim hi ha una soluci\u00f3 no pol\u00edtica, en una governan\u00e7a local, al problema del poliss\u00f3.\nLa teoria de Tibaut respecte als negocis \u00e9s semblant a la de la demanda i l'oferta en un lliure mercat, i a la pr\u00e0ctica \u00e9s igualment una idealitzaci\u00f3 poc realista. A les seves premisses no t\u00e9 en compte per exemple els costos de despla\u00e7ament d'una comunitat a una altra, ni variacions en el cost de producci\u00f3 si augmenta el nombre de consumidors ni la complexitat de l'administraci\u00f3 fiscal per a atendre el nombre de jurisdiccions que satisfacin \u00f2ptimament les prefer\u00e8ncies de tots els ciutadans.Quant a ciutadans individuals, la idea \u00e9s moure's on hi hagi un govern que agradi m\u00e9s en comptes de voler, confiar i esperar que el govern sigui m\u00e9s agradable. A la pr\u00e0ctica podria ser \"t\u00e8cnicament impossible que cada individu pugui formar part de l'estat que vulgui, en part perqu\u00e8 els estats actuals okupen el territori\", en el sentit que, sense migrar i mantenint la seva vida en els seus indrets habituals, cada persona individualment es pugui adscriure al r\u00e8gim pol\u00edtic volgut. Per aix\u00f2 alguns autors proposen fer-ho, com a m\u00ednim, a nivell municipal.\n\n", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Ethos \u00e9s una paraula grega (\u1f26\u03b8\u03bf\u03c2; plurals: ethe, Ethe) que pot ser tradu\u00efda de diferents maneres. Algunes possibilitats s\u00f3n 'punt de partida', 'apar\u00e8ixer', 'inclinaci\u00f3' i a partir d'aqu\u00ed, 'personalitat'.De la mateixa arrel grega, \u00e9s la paraula Ethik (\u1f20\u03b8\u03b9\u03ba\u03cc\u03c2), que significa 'teoria de la vida', i de la qual va derivar la paraula \u00e8tica.\nEl Diccionari de la llengua catalana de l'IEC incorpora la paraula ethos, que apareix definida com a \"conjunt de trets morals i est\u00e8tics que conformen el car\u00e0cter o la identitat d'una persona o una cultura.\"Dins l'art, l'ethos \u00e9s l'estatisme emocional, ent\u00e8s com a contrari del pathos, el dinamisme emocional. L'ethos forma part del c\u00e0non grec des de l'\u00e8poca arcaica a la prehel\u00b7len\u00edstica, i en tingu\u00e9 la seva major expressi\u00f3 en l'\u00e8poca cl\u00e0ssica.\nL'ethos \u00e9s tamb\u00e9 un dels les tres modes de persuasi\u00f3 en la ret\u00f2rica (juntament amb el pathos i el logos), segons la filosofia d'Arist\u00f2til.\nEthos significava inicialment 'estatge o lloc on habiten les persones i els animals'; sembla que va ser el poeta Homer el primer a donar aquesta primera accepci\u00f3. Posteriorment, Arist\u00f2til s'encarreg\u00e0 d'atorgar-li un segon sentit a aquest ethos, entenent-lo com a 'h\u00e0bit, car\u00e0cter o manera de ser', que va incorporat a l'\u00e9sser hum\u00e0 al llarg de la seva exist\u00e8ncia.\nEntendre l'ethos com un h\u00e0bit, com una manera de ser, constitueix per a la tradici\u00f3 grega una segona naturalesa. Es tracta d'una creaci\u00f3 genu\u00efna i necess\u00e0ria de l'\u00e9sser hum\u00e0, ja que aquest, des del moment en qu\u00e8 s'organitza en societat, sent la necessitat imperiosa de crear regles per regular el seu comportament i permetre modelar aix\u00ed el seu car\u00e0cter. En el sentit de \"costum, h\u00e0bit\", ethos \u00e9s equivalent al concept llat\u00ed mores.\nL'\u00fas que s'ha generalitzat en sociologia \u00e9s el punt de partida de les idees que conformen el car\u00e0cter de determinat sistema o escola de pensament. \u00c9s el lloc o \u00e0mbit intel\u00b7lectual des d'on es conforma una unitat te\u00f2rica.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El contraterrorisme o antiterrorisme es refereix a les pr\u00e0ctiques, t\u00e0ctiques i estrat\u00e8gies de governs, ex\u00e8rcits i altres grups especialitzats a adoptar mesures contra el terrorisme. El contraterrorisme no \u00e9s espec\u00edfic a cap \u00e0rea o organitzaci\u00f3 i s\u00ed que implica a entitats de tots els nivells de la societat. La policia, els bombers i l'assist\u00e8ncia m\u00e8dica d'emerg\u00e8ncia tenen projectes especials per a atacs terroristes. Els ex\u00e8rcits realitzen operacions de combat contra el terrorisme, utilitzant sovint a les forces especials. La creaci\u00f3 d'equips especials de contraterrorisme implica a tots els segments de la societat i de variades organitzacions estatals. La falsa propaganda i l'adoctrinament \u00e9s la base del terrorisme. \u00c9s aix\u00ed que, comprenent-ne el perfil i funcionament, augmenta la capacitat de contrarestar el terrorisme amb major efic\u00e0cia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Ag\u00e8ncia Catalana de l'Aire (ACAIR) \u00e9s un organisme de la Generalitat de Catalunya previst pel Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya que integra tots els aspectes relacionats amb el medi receptor atmosf\u00e8ric, abastant els riscos, la mesura, el control i la reducci\u00f3 de la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Impost revolucionari \u00e9s la denominaci\u00f3 que solen donar determinades organitzacions armades a la recaptaci\u00f3 de fons econ\u00f2mics per a finan\u00e7ar la seva lluita mitjan\u00e7ant m\u00e8todes d'extorsi\u00f3. Algunes d'aquestes organitzacions, que l'han exercit o encara l'exerceixen, s\u00f3n l'IRA a Irlanda, ETA a Euskal Herria o les FARC a Col\u00f2mbia.\nDurant la Revoluci\u00f3 Cubana, el Moviment 26 de juliol va obtenir recursos per aquest mitj\u00e0, cobrant principalment als ingenis sucrers, els ramaders i la banca.Habitualment, encara avui en el cas d'ETA, l'anomenat impost revolucionari t\u00e9 l'origen en el xantatge, basat en diferents exig\u00e8ncies, depenent de la situaci\u00f3 pol\u00edtica, incloent-hi des de peticions cordials per a la construcci\u00f3 del fi pol\u00edtic de l'organitzaci\u00f3 fins a amenaces de mort contra els subjectes elegits o les seves fam\u00edlies (empresaris, professionals, etc.) en el cas que no paguessin la quantitat exigida. Tot el proc\u00e9s de selecci\u00f3, informaci\u00f3, pressions i cobrament efectiu, est\u00e0 marcat per caracter\u00edstiques conegudes en les organitzacions de crim organitzat (mafioses), en alguns casos, realitzat en gran manera per persones que pertanyen a les diferents organitzacions \"legals\" de l'entorn de les organitzacions armades. En el cas d'ETA el 2005 hom calcula que recaptava aproximadament 1,5 milions d'euros cada any per aquesta via. [1]. El 28 d'abril del 2011, ETA anuncia que elimina l'impost revolucionari als empresaris de Navarra.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Triangle d'Energia \u00e9s un pla d'extracci\u00f3 de gas natural entre el tres pa\u00efsos aliats; Xipre, Israel i Gr\u00e8cia. Els tres pa\u00efsos van acordar utilitzar els camps de gas Tamar, Leviathan i Afrodita; que es van trobar en 2009, 2010 i 2011, respectivament. Aproximadament 40 bilions de peus c\u00fabics (tcf) de gas natural es van trobar entre Xipre i Israel, donant a ambd\u00f3s pa\u00efsos un avantatge al comer\u00e7 dins de la regi\u00f3. Europa requereix 19 tcf de gas natural l'any i el govern xipriota considera que la seva Zona Econ\u00f2mica Exclusiva (EEZ) te 60 tcf. Xipre va perseguir aquesta opci\u00f3 econ\u00f2micament beneficiosa per al Triangle de l'Energia per proporcionar energia a la Uni\u00f3 Europea.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Institut Catal\u00e0 d'Energia \u00e9s una entitat de dret p\u00fablic, creada pel Parlament de Catalunya mitjan\u00e7ant la Llei 9/1991 de 3 de maig (DOGC n\u00fam. 1.440). Des de juny de 2021, la seva directora \u00e9s Marta Morera. Anteriorment, ho havia sigut Manel Torrent i Aixa, des de 2018.L'Institut s'adscriu al Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, t\u00e9 personalitat jur\u00eddica pr\u00f2pia i l'activitat que du a terme s'ajusta a l'ordenament jur\u00eddic privat.\nL'Institut Catal\u00e0 d'Energia \u00e9s l'entitat de la Generalitat de Catalunya encarregada d'elaborar i dur a terme la pol\u00edtica energ\u00e8tica catalana, especialment en el camp de la millora de l'estalvi i l'efici\u00e8ncia energ\u00e8tica i el desenvolupament de les energies renovables.\nL'Institut Catal\u00e0 d'Energia t\u00e9 dos \u00f2rgans de govern: el Consell d'Administraci\u00f3 i la Direcci\u00f3.\nEl Consell d'Administraci\u00f3 \u00e9s l'\u00f2rgan de direcci\u00f3 i control de l'Institut, i en formen part el president, que \u00e9s el conseller del Departament d'Empresa i Ocupaci\u00f3, el vicepresident, que \u00e9s el Director general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial, la Directora de l'Institut i sis vocals representants de l'Administraci\u00f3. Compta, a m\u00e9s a m\u00e9s, amb l'orientaci\u00f3 i l'assist\u00e8ncia d'un Consell Assessor, de car\u00e0cter consultiu, en el qual hi ha representades personalitats de l'\u00e0mbit energ\u00e8tic.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Declaraci\u00f3 de San Mam\u00e9s fou un acord de col\u00b7laboraci\u00f3 en mat\u00e8ria esportiva entre els governs catal\u00e0, basc i gallec. Va ser signada el 29 de desembre de 2007 pel Conseller de la Vicepresid\u00e8ncia de la Generalitat de Catalunya, Josep Llu\u00eds Carod-Rovira, la consellera de Cultura i Esport de Gal\u00edcia, \u00c1nxela Bugallo, i la consellera de Cultura i portaveu del Govern Basc, Miren Azcarate.A la declaraci\u00f3, signada a l'estadi San Mam\u00e9s de Bilbao, els tres governs es comprometen a treballar plegats pel reconeixement oficial de les seves seleccions esportives.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La meritocr\u00e0cia \u00e9s una forma de govern o d'organitzaci\u00f3 social basada en l'habilitat, m\u00e8rit o talent en comptes de la riquesa, la posici\u00f3 familiar, el privilegi de la classe social o qualsevol altre determinant de la posici\u00f3 social. La paraula \"meritocr\u00e0cia\" tamb\u00e9 es pot utilitzar per descriure una societat en qu\u00e8 la riquesa i la posici\u00f3 social s'assignen per mitj\u00e0 de la compet\u00e8ncia i la demostraci\u00f3 del talent i en qu\u00e8 les posicions de confian\u00e7a, responsabilitat i prestigi socials han de ser guanyades i no pas heretades o assignades arbitr\u00e0riament. La meritocr\u00e0cia descriu les societats competitives que rebutgen la igualtat social sense m\u00e8rit, encara que donen suport a la doctrina de la igualtat d'oportunitats; \u00e9s a dir, accepten les disparitats de renda, riquesa i estatus entre la poblaci\u00f3 en funci\u00f3 del talent, el m\u00e8rit, la compet\u00e8ncia, la motivaci\u00f3 i l'esfor\u00e7 personal, per\u00f2, advoquen per les mateixes oportunitats de desenvolupament per a tots.\nMalgrat que algunes societats es consideren meritocr\u00e0cies, el cert \u00e9s que les influ\u00e8ncies, el nepotisme i altres mecanismes moltes vegades malbaraten els objectius que es pretenien cercar. A vegades, tamb\u00e9, es pretenen premiar els m\u00e8rits, per\u00f2 les recompenses es donen segons el caprici dels dirigents.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un varvassor (del llat\u00ed medieval vassus vassorum, vassall de vassalls) era - a la Catalunya feudal on el sobir\u00e0 era el comte- un vassall d'algun dels grans vassalls del pa\u00eds. En els Usatges de Barcelona s\u00f3n situats per sota dels comdors (comanadors) i per sobre dels cavallers.\nEl t\u00edtol havia entrat en des\u00fas, per\u00f2 a principis de l'edat moderna, amb la divulgaci\u00f3 de la llegenda dels Nou Barons de la Fama, on es deia que per cada comte hi havia un varvassor, en determinats indrets es recuper\u00e0 aquest t\u00edtol, que pervisqu\u00e9 ja fins a la fi de l'antic r\u00e8gim, tot i que sovint fusionat amb altres t\u00edtols nobiliaris. Les varvassories de qu\u00e8 es t\u00e9 not\u00edcia a Catalunya s\u00f3n les de Boixadors, Enveig, Foix\u00e0, Guimer\u00e0, Montescot, Toralla i Vilademany.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Estrat\u00e8gia ABC (les inicials angleses de les paraules abstin\u00e8ncia, fidelitat, i \u00fas del cond\u00f3) \u00e9s una pol\u00edtica d'educaci\u00f3 sexual que prioritza l'abstin\u00e8ncia sexual per\u00f2 tamb\u00e9 contempla l'educaci\u00f3 en la fidelitat per a reduir el nombre de parelles i no descarta l'\u00fas dels m\u00e8todes anticonceptius. L'ordre en qu\u00e8 apareixen les inicials dels termes no \u00e9s gratu\u00eft, en primer lloc es recomana l'abstin\u00e8ncia sexual fora del matrimoni, es fomenta una sola parella sexual a llarg termini i es defensa l'\u00fas dels condons si no \u00e9s possible tenir una \u00fanica parella sexual. Despr\u00e9s de comprovar que fomentar exclusivament l'abstin\u00e8ncia sexual no era efectiu, diversos pa\u00efsos africans van aplicar aquest enfocament.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Moviment d'Alliberament del Congo, MAC (Mouvement de Lib\u00e9ration Congolais (MLC) \u00e9s un partit pol\u00edtic de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo (Kinshasa), considerat prougand\u00e8s, liderat per l'empresari congol\u00e8s Jean-Pierre Bemba, que controla la prov\u00edncia fronterera amb la Rep\u00fablica Centreafricana.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'estat d'emerg\u00e8ncia \u00e9s un dels r\u00e8gims d'excepci\u00f3 que pot dictar el govern d'un pa\u00eds en situacions excepcionals. Aquest estat d'emerg\u00e8ncia es dicta, generalment, en cas de pertorbaci\u00f3 de la pau o de l'ordre intern d'un estat, ja sigui a conseq\u00fc\u00e8ncia de cat\u00e0strofes, brots epid\u00e8mics contagiosos, greus circumst\u00e0ncies pol\u00edtiques o civils que afecten i impedeixen la vida normal d'una comunitat, regi\u00f3 o pa\u00eds. Durant aquest, aix\u00ed anomenat r\u00e8gim d'excepci\u00f3, el govern es reserva el poder de restringir o suspendre l'exercici d'alguns drets ciutadans. Els drets restringits poden ser els relatius a la llibertat i seguretat personals, la inviolabilitat de domicili i la llibertat de reuni\u00f3 i de tr\u00e0nsit. Durant aquest estat les forces armades d'un pa\u00eds poden assumir el control d'ordre intern.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Jordi Planasdemunt i Gubert (Breda, la Selva 1928 - 1998), economista i pol\u00edtic catal\u00e0. Fou secretari general de la Borsa de Barcelona fins a 1980, despr\u00e9s fou director general del Tresor i Patrimoni i m\u00e9s tard ho fou de Pol\u00edtica Financera de la Generalitat de Catalunya. Ocup\u00e0 el c\u00e0rrec de conseller d'Economia i Finances durant 1982 i 1983, substituint l'hist\u00f2ric Ramon Trias Fargas. Despr\u00e9s d'abandonar el Departament fou nomenat s\u00edndic de la Borsa de Barcelona, c\u00e0rrec que desenvolup\u00e0 fins a 1989, any que Trias Fargas, de nou conseller d'Economia, li encarreg\u00e0 la direcci\u00f3 general de l'Institut Catal\u00e0 de Finances (ICF). L'any 1994, mentre desenvolupava aquest c\u00e0rrec, es va veure implicat de ple en el cas BFP. BFP fou una empresa creada pel mateix Planasdemunt que organitz\u00e0 una xarxa de pagar\u00e9s falsos per valor de 4.000 milions de pessetes. Per aquest delicte fou condemnat a set anys de pres\u00f3 pel jutge Llu\u00eds Pascual Estevill. D'aquests nom\u00e9s en compl\u00ed tres, perqu\u00e8 el 1997 l'alliberaren per raons de salut. Planasdemunt mor\u00ed l'any seg\u00fcent a Barcelona, als 70 anys.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'estat liberal \u00e9s el que sorgeix com a resultat de la Revoluci\u00f3 Liberal en substituci\u00f3 de la Monarquia absoluta pr\u00f2pia de l'Antic R\u00e8gim. \u00c9s el sistema pol\u00edtic propi del comen\u00e7ament de l'edat contempor\u00e0nia, en la nova formaci\u00f3 econ\u00f2mica social que pot anomenar-se Nou R\u00e8gim o R\u00e8gim Liberal. La seva durada en el temps pot entendre's com a cont\u00ednua fins a l'actualitat o limitar-se fins al per\u00edode d'entreguerres (1918\u20131939), en qu\u00e8 clarament entra en crisi.\nLa forma d'estat no \u00e9s determinant per a la seva caracteritzaci\u00f3 at\u00e8s que pot ser tant una monarquia constitucional (com en la Constituci\u00f3 de 1812 a Espanya), una monarquia parlament\u00e0ria (com en el model angl\u00e8s que es remunta a la Revoluci\u00f3 Anglesa del segle xvii) o una rep\u00fablica (com en el cas de la Revoluci\u00f3 francesa).\nEn qualsevol cas, all\u00f2 que caracteritza al nou sistema pol\u00edtic \u00e9s el paper de l'estat liberal com a instrument en el triple proc\u00e9s que s'ha anomenat Revoluci\u00f3 burgesa, Revoluci\u00f3 industrial i Revoluci\u00f3 Liberal, de transformaci\u00f3 social, econ\u00f2mica i pol\u00edtica en benefici de:\n\nLa nova classe social dominant: la burgesia,\nEl mode de producci\u00f3 dominant: el capitalisme,\nLa ideologia dominant: el liberalisme.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Johan Henri Eliza Ferrier (Paramaribo, 12 de maig de 1910 - Oegstgeest, 4 de gener de 2010) fou un pol\u00edtic de Surinam que va servir com la primera president de Surinam del 25 de novembre de 1975, fins al 13 d'agost de 1980. Ell va ser l'\u00faltim governador d'aquest pa\u00eds abans de la independ\u00e8ncia, de 1968 a 1975, i el primer president despr\u00e9s que va obtenir la seva independ\u00e8ncia dels Pa\u00efsos Baixos. Va ser deposat en un cop militar el 13 d'agost de 1980.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Estat social \u00e9s el model d'estat que superaria l'estat liberal. L'estat liberal es limita a garantir els drets i llibertats per als particulars i concep la igualtat com a igualtat d'oportunitats mentre que l'estat social orienta les seues activitats a promoure la igualtat i assegurar a tots els ciutadans un nivell de benestar suficient.La Constituci\u00f3 espanyola de 1978 estableix que l'Estat espanyol \u00e9s un estat social.Els drets que es reconeixen en aquest tipus d'estat s\u00f3n els drets socials com s\u00f3n el dret a la vivenda, el dret a la seguretat social i el dret al treball.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Global Network Initiative (GNI) \u00e9s una organitzaci\u00f3 no governamental amb el doble objectiu d'evitar censura d'Internet per governs autoritaris i protegir els drets d'intimitat d'Internet d'individus. \u00c9s patrocinat per una coalici\u00f3 de corporacions multinacionals, organitzacions sense \u00e0nim de lucre i universitats.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Consell Executiu de Berna (alemany: Regierungsrat; franc\u00e9s: Conseil-ex\u00e9cutif) \u00e9s el govern del cant\u00f3 de Berna, a Su\u00efssa. Actualment, la Presidenta del Consell Executiu pel mandat 2021-2022 \u00e9s na Beatrice Simon, del Partit Burgu\u00e9s Democr\u00e0tic-El Centre.El Consell Executiu \u00e9s un \u00f2rgan col\u00b7legiat format per set membres. Abans de l'any 1990, n'estava format per nou. Per regla general, el consell es reuneix tots els dimecres a l'ajuntament de Berna, la capital cantonal. El consell est\u00e0 dirigit per un president del govern, suplit per un vicepresident. Els membres del govern bern\u00e9s no poden ser membres del Consell Nacional de Su\u00efssa o del Consell dels Estats durant el seu mandat al govern cantonal. Cadascun dels membres del consell est\u00e0n al capdavant d'una \"direcci\u00f3\" o \u00e0rea de govern (semblant als ministeris o departaments).\nEls membres del Consell Executiu s\u00f3n elegits cada quatre anys per sistema electoral majorit\u00e0ri en dues voltes alhora que el Gran Consell de Berna, l'\u00f2rgan legislatiu cantonal. El president i vicepresident del consell s\u00f3n elegits cada any pel Gran Consell, governant per un mandat entre l'1 de juny al 31 de maig de l'any seg\u00fcent. Degut al car\u00e0cter biling\u00fce (alemany i franc\u00e9s) de Berna, la constituci\u00f3 bernesa garanteix un lloc al Consell Executiu a un membre franc\u00f2fon.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La pol\u00edtica p\u00fablica \u00e9s una proposta institucionalitzada per resoldre problemes rellevants i del m\u00f3n real, guiada per una concepci\u00f3 i implementada per programes com un curs d'acci\u00f3 creat o promulgat, normalment per un govern, en resposta a q\u00fcestions socials. M\u00e9s enll\u00e0 d'aquesta definici\u00f3 \u00e0mplia, les pol\u00edtiques p\u00fabliques s'han conceptualitzat de diferents maneres.\nUna manera popular d'entendre i participar en les pol\u00edtiques p\u00fabliques \u00e9s a trav\u00e9s d'una s\u00e8rie d'etapes conegudes com \"el cicle pol\u00edtic\". La caracteritzaci\u00f3 d'etapes particulars pot variar, per\u00f2 una seq\u00fc\u00e8ncia b\u00e0sica \u00e9s: establiment de l'agenda \u2013 formulaci\u00f3 \u2013 legitimaci\u00f3 \u2013 implementaci\u00f3 \u2013 avaluaci\u00f3.\nEls funcionaris considerats com a responsables pol\u00edtics tenen la responsabilitat de reflectir els interessos d'una s\u00e8rie de diferents parts interessades. El disseny de pol\u00edtiques implica un esfor\u00e7 conscient i deliberat per definir els objectius de la pol\u00edtica i mapejar-los instrumentalment. Els acad\u00e8mics i altres experts en estudis pol\u00edtics han desenvolupat una s\u00e8rie d'eines i enfocaments per ajudar en aquesta tasca.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'iberisme (no nacionalisme ib\u00e8ric) \u00e9s un moviment pol\u00edtic i cultural que propugna l'acostament i la millora de relacions a tots els nivells entre Portugal, Espanya i Andorra i, en darrer terme, la unitat pol\u00edtica d'aquests. Aquests ideals van ser promoguts principalment per moviments republicans i socialistes d'ambd\u00f3s pa\u00efsos, especialment durant el segle xix, quan van tenir major predicament els ideals nacionalistes de car\u00e0cter integrador, com el Risorgimento itali\u00e0 o la Unificaci\u00f3 alemanya.\nL'iberisme \u00e9s un projecte de construcci\u00f3 d'un Estat ib\u00e8ric al que es vol dotar d'entitat pol\u00edtica. No ha de confondre's amb un simple intent d'expansi\u00f3 territorial d'Espanya a costa de Portugal.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Pol\u00e8mica  \u00e9s la pr\u00e0ctica dels contendents religiosos, filos\u00f2fics, o pol\u00edtics. Com a tal, un text pol\u00e8mic sobre un tema sovint est\u00e0 escrit espec\u00edficament per impugnar o refutar una posici\u00f3 o una teoria o si no una opini\u00f3 generalitzada que es vol atacar.\n\nLa paraula prov\u00e9 del grec polemikos (\u03c0\u03bf\u03bb\u03b5\u03bc\u03b9\u03ba\u03c9\u03c2), que vol dir hostil (en un entorn b\u00e8l\u00b7lic -polemos \u21d2 guerra).\nL'ant\u00f2nim d'una pol\u00e8mica \u00e9s una apologia.\nLa pol\u00e8mica era una antiga disciplina militar que ensenyava la manera de defensar o atacar un territori.\nEl periodisme pol\u00e8mic era com\u00fa a l'Europa continental quan les lleis de difamaci\u00f3 no eren estrictes.\nHi ha altres accepcions de la paraula. Pol\u00e8mica \u00e9s tamb\u00e9 una branca de la teologia, en relaci\u00f3 amb la hist\u00f2ria o la conducta amb controv\u00e8rsia dels eclesi\u00e0stics.\n\u00c9s tamb\u00e9 el Programa de Suport a la Recerca de Biblioteques \"Pamflet i pol\u00e8mica: pamflets com a guia per a les controv\u00e8rsies dels segles 17 al 19\", coadministrat per la Universitat de St Andrews, la Universitat d'Aberdeen, i la Universitat de Lampeter de Gal\u00b7les, que ha recollit i col\u00b7locat milers de pamflets a la web per a un estudi de la ret\u00f2rica de la pol\u00e8mica.\nPlat\u00f3 va utilitzar un personatge anomenat Polemarchus a la Rep\u00fablica de Plat\u00f3 com un vehicle que permetia impulsar un debat \u00e8tic.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Sucursalisme \u00e9s el nom que es dona a la pr\u00e0ctica pol\u00edtica pr\u00f2pia de les seccions provincials o regionals dels partits pol\u00edtics espanyols centralitzats. Aquesta forma d'actuaci\u00f3 est\u00e0 caracteritzada per la depend\u00e8ncia cap a les directrius emanades del centre pol\u00edtic i per la subordinaci\u00f3 a aquest primer criteri de la defensa dels interessos del pa\u00eds o del territori.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La trampa de Tuc\u00eddides \u00e9s, en mat\u00e8ria de relacions internacionals, una situaci\u00f3 hist\u00f2rica que veu una pot\u00e8ncia dominant entrar en guerra amb una pot\u00e8ncia emergent empesa per la por que desperta en la primera l'aparici\u00f3 de la segona.\nAquest concepte polemol\u00f2gic va ser creat per Graham T. Allison en refer\u00e8ncia a un passatge de la Guerra del Pelopon\u00e8s en el qual Tuc\u00eddides considera com un casus belli important, encara que no reconegut, de l'esmentada guerra del Pelopon\u00e8s la preocupaci\u00f3 que van desenvolupar els Lacedemonis tot assenyalant el r\u00e0pid desenvolupament d'Atenes.\nPer a l'especialista nord-americ\u00e0, la hist\u00f2ria del m\u00f3n des d'aquest antic conflicte est\u00e0 plena de xocs armats desencadenats per la paranoia d'un actor consolidat davant l'hibridisme d'un nou rival i considera que els Estats Units i la Xina, a causa del desenvolupament d'aquest darrer, ja es troben, a principis del segle XXI, compromesos amb un pendent quasi inevitable que els portar\u00e0 a mesurar-se militarment. El professor Alison desenvolupa la seva teoria al llibre Destined for war: can America and China escape Thucydides's trap? i tamb\u00e9 exposa el seu pensament i el concepte durant una xerrada de TEDx titulada \"La guerra entre la Xina i els Estats Units \u00e9s inevitable?\".", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Govern de Sa Majestat de Gibraltar \u00e9s el govern democr\u00e0ticament elegit del territori brit\u00e0nic d'ultramar de Gibraltar. El govern t\u00e9 la reina Isabel II (representada per un governador - en l'actualitat, Sir Edward Davis) com la seva cap d'Estat. Les eleccions se celebren cada quatre anys, amb un Parlament unicameral de 18 membres (17 membres elegits per vot popular i un membre, el \u00abSpeaker\u00bb, nomenat pel Parlament). Els mandats tamb\u00e9 s\u00f3n de quatre anys.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Necropol\u00edtica \u00e9s un concepte filos\u00f2fic que fa refer\u00e8ncia a l'\u00fas del poder social i pol\u00edtic per a dictar com algunes persones poden viure i com algunes han de morir, \u00e9s a dir, en la distribuci\u00f3 desigual de l'oportunitat de viure i de morir en el sistema capitalista actual.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Joyce Hilda Banda (n. 12 d'abril de 1950) \u00e9s advocada i pol\u00edtica de Malawi. Va exercir les funcions de Presid\u00e8ncia de la Rep\u00fablica des del 7 d'abril de 2012, despr\u00e9s de la defunci\u00f3 del president Bingu wa Mutharika., fins al dia 31 de maig de 2014", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El legitimisme \u00e9s una doctrina pol\u00edtica sorgida en l'onada revolucion\u00e0ria de finals del segle xviii, principis del xix, que s'oposava als principis liberals i racionals de la Revoluci\u00f3 Francesa i que creia que els monarques havien de ser homes de la dinastia tradicional. Fa refer\u00e8ncia especialment als partidaris -despr\u00e9s de la revoluci\u00f3 del 1830- de la branca dels Borbons francesos representants de Chambord, net de Carles X.Va ser teoritzada pels contra-revolucionaris o emigrats francesos, que varen abandonar el pa\u00eds durant la Revoluci\u00f3 per oposici\u00f3 a la qual. Defensava el dret din\u00e0stic i div\u00ed enfront dels nous principis il\u00b7lustrats que q\u00fcestionaven la legitimitat heretada.\nEn el Congr\u00e9s de Viena de 1815 i en la Santa Alian\u00e7a hi \u00e9s molt present la ideologia legitimista i servia per enquadrar en ella a qualsevol defensa del tradicionalisme enfront de les demandes oberturistes de la burgesia.\nUn gran exponent en s\u00f3n els monarques de l'est d'Europa com \u00c0ustria o Pr\u00fassia i alguns pol\u00edtics com Metthernich.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Manon Aubry (nascuda el 22 de desembre del 1989 a Frej\u00fas) \u00e9s una pol\u00edtica francesa i activista pels drets humans qui representa el partit Fran\u00e7a Insubmisa. Fins al desembre del 2018 tamb\u00e9 va ser portaveu de l'ONG Oxfam en q\u00fcestions relacionades amb la lluita contra el frau fiscal i les il\u00b7legalitats socials. A les eleccions europees del 2019, Manon \u00e9s la cap de llista de La Fran\u00e7a Insumisa (LFI) i llavors \u00e9s escollida copresidenta del grup Esquerra Unit\u00e0ria Europea/Esquerra Verda N\u00f2rdica. Manon \u00e9s diplomada en afers internacionals i drets de l'home a l'Institut d'Estudis Pol\u00edtics de Par\u00eds, on l'any 2009 presideix la Uni\u00f3 Nacionals dels Estudiants de Fran\u00e7a.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La tetrarquia \u00e9s un nou sistema ideol\u00f2gic, pol\u00edtic i d'administratiu que estableix Diocleci\u00e0 a l'Imperi Rom\u00e0 durant al segle iv (293-324) mitjan\u00e7ant el qual el poder pol\u00edtic, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les compet\u00e8ncies de la nova estructura organitzativa imperial. Aix\u00ed, hi haur\u00e0 un august i un c\u00e8sar a Orient i un altre august i un altre c\u00e8sar a Occident.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista dels diputats en representaci\u00f3 de Let\u00f2nia durant la VIII Legislatura del Parlament Europeu (2014\u201319).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una sindicatura o tribunal de comptes \u00e9s una instituci\u00f3 superior d'auditoria, \u00e9s a dir, una instituci\u00f3 governamental destinada a realitzar l'auditoria financera i/o jur\u00eddica en la branca executiva del poder. La Sindicatura de Comptes \u00e9s el nom que rep a Catalunya, a Val\u00e8ncia i a les Illes Balears, la instituci\u00f3 encarregada de fiscalitzar la gesti\u00f3 econ\u00f2mica, financera i comptable del sector p\u00fablic d'aquestes regions, i del control d'efici\u00e8ncia del govern \u2013la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana o el Govern de les Illes Balears.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Wolf warriors \u00e9s el nom que a principis de la d\u00e8cada del 2020 van rebre els diplom\u00e0tics de la Rep\u00fablica Popular de la Xina que seguiren un nou estil m\u00e9s agressiu que all\u00f2 que havia estat tradicional. El nom ve de la pel\u00b7l\u00edcula Wolf Warrior, inici d'una nissaga cinematogr\u00e0fica d'acci\u00f3 comparable amb el que fou Rambo als Estats Units d'Am\u00e8rica.L'aparici\u00f3 del terme es produeix a mitjans occidentals arran que la diplom\u00e0cia xinesa es mostrara ferma amb pa\u00efsos com els Estats Units i Austr\u00e0lia. Tot i la suposada major agressivitat diplom\u00e0tica, la influ\u00e8ncia exterior xinesa no es produeix ni militar ni diplom\u00e0ticament, sin\u00f3 mitjan\u00e7ant el comer\u00e7. A m\u00e9s, des de la d\u00e8cada del 1980, la Xina s'ha caracteritzat per no exportar el seu sistema pol\u00edtic.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La primavera de Damasc va ser un per\u00edode d'intens debat pol\u00edtic i social a S\u00edria, que va comen\u00e7ar despr\u00e9s de la mort del president Hafez al-\u00c0ssad, el juliol del 2000 \u2014en esdevenir Baixar al-\u00c0ssad president\u2014, fins a la tardor del 2001.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Llista d'especialitats del camp 59 (Ci\u00e8ncies pol\u00edtiques) de la Nomenclatura de la UNESCO:", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La corrupci\u00f3 (del llat\u00ed corruptio) \u00e9s l'alteraci\u00f3 perjudicial de la subst\u00e0ncia d'alguna cosa o persona. Referida a alg\u00fa en concret, suposa induir-lo a actuar il\u00b7legalment o pervertir-lo. Penalment, s'identifica amb els delictes de prevaricaci\u00f3, suborn i negociacions prohibides als funcionaris.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Centre de Registres Br\u00f8nn\u00f8ysund (en noruec bokm\u00e5l: Br\u00f8nn\u00f8ysundregistrene, oficialment Registerenheten i Br\u00f8nn\u00f8ysund; en noruec nynorsk: Br\u00f8nn\u00f8ysundregistra) \u00e9s una ag\u00e8ncia governamental noruega que s'encarrega de la gesti\u00f3 de nombrosos registres p\u00fablics per a Noruega, i els sistemes governamentals d'intercanvi digital d'informaci\u00f3. L'ag\u00e8ncia es responsabilitza del desenvolupament i funcionament d'Altinn, un portal nacional per a la comunicaci\u00f3 digital entre l'Estat, les empreses i la poblaci\u00f3. L'ag\u00e8ncia tamb\u00e9 mant\u00e9 el repositori noruec de metadades SERES i ELMER, un est\u00e0ndard per al disseny de formularis web. El registre deu el seu nom a la ciutat de Br\u00f8nn\u00f8ysund, a Nordland, indret on est\u00e0 situat.\nLa majoria dels registres estan relacionats amb el comer\u00e7, tot i aix\u00ed tamb\u00e9 duu a terme un bon nombre de registres personals. El registre \u00e9s part del Registre Europeu d'Empreses (EBR) i \u00e9s dirigit per Erik Fossum. El registre \u00e9s propietat del Ministeri de Comer\u00e7 i Ind\u00fastria de Noruega.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Centristas de Ourense va ser un partit pol\u00edtic gallec l'\u00e0mbit del qual d'actuaci\u00f3 era la prov\u00edncia d'Ourense. Va sorgir el 1983 de la desintegraci\u00f3 de la Uni\u00f3 de Centre Democr\u00e0tic, agrupant a alcaldes i regidors de la prov\u00edncia. Fundat per Eulogio G\u00f3mez Franqueira, entre els seus dirigents va estar Victorino N\u00fa\u00f1ez. Va formar part de Coalici\u00f3 Gallega i en aquesta formaci\u00f3 acabaria integrant-se.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La teocr\u00e0cia (del grec \u03b8\u03b5\u03cc\u03c2 [the\u00f3s], \u2018Deu\u2019 y \u03ba\u03c1\u03ac\u03c4\u03bf\u03c2 [kratos], \u2018poder\u2019, \u2018govern: \u00abgovern de Deu\u00bb) \u00e9s una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble, com en el cas de la democr\u00e0cia, sin\u00f3 que pertany a D\u00e9u, i per tant, als seus representants ac\u00ed a la Terra. Estableix una jerarquia religiosa que interpreta la Paraula de D\u00e9u per a legislar i governar, i que sol imposar una religi\u00f3 d'estat o limitar immensament les llibertats civils (tot i que aix\u00f2 no es compleix necess\u00e0riament, com \u00e9s el cas del Vatic\u00e0). Els te\u00f2crates governen sia sols, sia mitjan\u00e7ant una monarquia o un govern elegit m\u00e9s o menys democr\u00e0ticament.\nHi ha estats que, tot i no \u00e9sser purament una teocr\u00e0cia, imposen una religi\u00f3 d'estat en atorgar poques o gens llibertats als seguidors d'altres postures religioses o creences. Tamb\u00e9 han existit hist\u00f2ricament estats que han imposat un ateisme d'estat, fonamentalment les rep\u00fabliques socialistes. D'altra banda, hi ha estats on, tot i no tenir una religi\u00f3 d'estat, certs grups religiosos tenen molta influ\u00e8ncia. Els oponents a aquesta preponder\u00e0ncia religiosa solen emprar el mot teocr\u00e0cia en les seves cr\u00edtiques.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Constru\u00efm el nou cicle \u00e9s un manifest signat per m\u00e9s de 50 personalitats vinculades als moviments socials, el m\u00f3n de la cultura i la lluita internacionalista de suport a la Candidatura d'Unitat Popular a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021.El manifest defensa que \u00absense sobirania no hi ha independ\u00e8ncia\u00bb, i que \u00absense unes condicions m\u00ednimes de vida garantides no hi ha llibertat\u00bb. El text reconeix \u00ables limitacions de la pol\u00edtica institucional\u00bb i la necessitat de canviar-la si les \u00abaspiracions socials i democr\u00e0tiques de la societat no tenen cabuda\u00bb. En aquesta l\u00ednia, el manifest aposta fermament per \u00abaquelles que s'han demostrat capaces de plantar-se i combatre tot all\u00f2 que atempta contra la vida de la majoria\u00bb. El document tamb\u00e9 aposta pel \u00abfeminisme com a recepta necess\u00e0ria\u00bb i l'ecologisme \u00abcom a horitz\u00f3 per poder imaginar el m\u00f3n de dem\u00e0\u00bb.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "H\u00e9ctor Jos\u00e9 C\u00e1mpora (Mercedes, Buenos Aires, Argentina, 26 de mar\u00e7 de 1909 - Cuernavaca, M\u00e8xic, 19 de desembre de 1980), anomenat afectuosament El T\u00edo (\"L'Oncle\"), va ser un pol\u00edtic i odont\u00f2leg argent\u00ed. Va ser president de la Naci\u00f3 durant 49 dies l'any 1973.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un centre administratiu \u00e9s la seu de l'administraci\u00f3 regional o local, o d'una ciutat comtat, o de l'indret a on es troba l'administraci\u00f3 central d'un municipi. A R\u00fassia, el terme s'aplica a les localitats habitades que serveixen de seu de govern de les entitats dels diferents nivells. L'\u00fanica excepci\u00f3 a aquesta regla s\u00f3n les Rep\u00fabliques de R\u00fassia, per les quals el terme \"capital\" es fa servir per a referir-se a la seu del govern. La capital de R\u00fassia \u00e9s tamb\u00e9 una entitat a la qual no s'aplica el terme \"centre administratiu\". Una disposici\u00f3 similar existeix a Ucra\u00efna. Al Regne Unit \u00e9s el centre d'una autoritat local, a on es diferencia un comtat hist\u00f2ric d'una ciutat comtat.\nEn pa\u00efsos que tenen el franc\u00e9s com una de les seues lleng\u00fces oficials (tals com B\u00e8lgica, Luxemburg, Su\u00efssa o molts pa\u00efsos africans) i en alguns altres pa\u00efsos (tals com It\u00e0lia, cf. paraula relacionada capoluogo), un chef-lieu (\u0283\u025bflj\u00f8, forma plural chefs-lieux (literalment \"cap i casal\" o \"lloc principal\"), \u00e9s un poble o ciutat preeminent des d'una perspectiva administrativa. La \u2018f\u2019 en chef-lieu \u00e9s pronunciada, en contrast amb chef-d'oeuvre on \u00e9s muda.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El vierisme (en castell\u00e0, vierismo) \u00e9s el nom donat a una escissi\u00f3 del batllisme sorgida el 1919 i dirigida per l'expresident Feliciano Viera. Una de les seves figures m\u00e9s destacades va ser el pol\u00edtic Eduardo Blanco Acevedo. Va utilitzar el nom de Partido Colorado Radical, que va rebre de part d'un dels seus joves dirigents m\u00e9s radicals, Ra\u00fal Jude.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les eleccions generals de l'Uruguai de 1984 es van celebrar el diumenge 25 de novembre del 1984, en una primera i \u00fanica volta, amb la intenci\u00f3 d'escollir un nou president de la Rep\u00fablica Oriental de l'Uruguai, c\u00e0rrec que, fins a la data, ocupava el militar Rafael Addiego Bruno. Tamb\u00e9, segons aquest sistema, es van presentar els candidats a intendents municipals pels seus respectius departaments.\nEl candidat presidencial del Partit Colorado, el centredret\u00e0 Julio Mar\u00eda Sanguinetti Coirolo, va sortir elegit amb el 31,39% dels vots escrutats. Aquestes eleccions van marcar un moment hist\u00f2ric de transici\u00f3 cap a la democr\u00e0cia, ja que suposaven el final d'un per\u00edode de dictadura militar que va comen\u00e7ar amb el cop d'Estat de 1973.Simult\u00e0niament es van celebrar les eleccions dels 19 intendents municipals i les corresponents Juntes Departamentals. En van resultar electes 12 intendents del Partit Colorado i 7 del Partit Nacional.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Wanis al-Qaddafi (\u00e0rab: \u0648\u0646\u064a\u0633 \u0627\u0644\u0642\u0630\u0627\u0641\u064a, Wan\u012bs al-Qa\u1e0f\u1e0f\u0101f\u012b) (Bengasi, 4 de setembre de 1924 - L\u00edbia, 21 de desembre de 1986) fou un pol\u00edtic libi.\nFou primer ministre de L\u00edbia entre setembre de 1968 i el 31 d'agost de 1969.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La pol\u00edtica energ\u00e8tica a la Xina \u00e9s el conjunt de les decisions adoptades per la Rep\u00fablica Popular de la Xina pel que fa a l'energia i els recursos energ\u00e8tics. El pa\u00eds \u00e9s actualment el major emissor mundial de gasos amb efecte d'hivernacle d'acord amb una ag\u00e8ncia d'investigacions dels Pa\u00efsos Baixos. No obstant aix\u00f2, a la Xina les emissions per capita segueixen molt per darrere de pa\u00efsos desenvolupats. A m\u00e9s, Xina tamb\u00e9 \u00e9s el productor mundial l\u00edder en energies renovables.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Departament de Banda Ampla, Comunicacions, i Economia Digital (en angl\u00e8s Department of Broadband, Communications and the Digital Economy) va ser un departament (de nivell ministerial) del Govern d'Austr\u00e0lia. El citat departament va ser institu\u00eft l'any 2007 i dissolt l'any 2013. Les seves funcions van ser assumides pel llavors creat Department of Communications d'Austr\u00e0lia.\nAquesta estructura jer\u00e0rquica de govern va tenir al seu c\u00e0rrec la responsabilitat del desenvolupament de la banda ampla (en angl\u00e8s: broadband) a Austr\u00e0lia, i en general de tot sector de les comunicacions en aquest pa\u00eds (incloent els serveis a trav\u00e9s de senyals de radi i televisi\u00f3), i de manera que aquest desenvolupament fos sostenible i convenient, promovent l'economia digital i la competitivitat en amplis sectors, en benefici dels australians.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Tractat de Preobraj\u00e8nskoie fou negociat per Johann Patkul, delegat d'August II el Fort i signat l'11 de novembre (C.J.) / 22 de novembre (C.G.) de 1699 a Preobraj\u00e8nskoie (ara una part de Moscou, una col\u00f2nia residencial basada en el model alemany, i amb molts immigrants que gaudia del favor del tsar Pere I de R\u00fassia. Fou conseq\u00fc\u00e8ncia de la reuni\u00f3 informal de Pere i August a Rava (Rawa, Rava-Ruska, Rava-Ruskaya) l'agost de 1698. Patkul fou l'autor de totes aquestes consideracions, ell havia intentat uns mesos enrere, una alian\u00e7a entre Dinamarca i Brandenburg, i August el Fort. El maig de 1699, Patkul obtingu\u00e9 el suport del monarca dan\u00e8s Frederic IV.\nEl tractat detallava la partici\u00f3 de l'Imperi Suec entre Dinamarca, R\u00fassia, Sax\u00f2nia i la Confederaci\u00f3 de Pol\u00f2nia i Litu\u00e0nia. No obstant aix\u00f2, l'elector Frederic III de Brandenburg] no va tenir cap inter\u00e8s a intervenir-hi. Despr\u00e9s del tractat, el febrer de 1700 comen\u00e7aria la Gran Guerra del Nord.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En la majoria dels pa\u00efsos les forces especials o cossos d'elit \u00e9s un terme gen\u00e8ric per equips militars altament capacitats i unitats especialitzades que porten a terme operacions com ara el reconeixement, la guerra no convencional, i la lluita contra el terrorisme. Als Estats Units, el terme Forces d'Operacions Especials (SOF, Special Operations Forces) s'utilitza en lloc de forces especials per referir-se a les esmentades unitats de Forces Especials, perqu\u00e8 es refereix a una unitat espec\u00edfica, les Forces Especials de l'Ex\u00e8rcit dels Estats Units, coneguts com a \"boines verds\".\nAlgunes operacions de forces especials, com la lluita contra el terrorisme, poden ser portades a terme a nivell nacional sota certes circumst\u00e0ncies. Unitats de forces especials normalment estan compostes per grups relativament xicotets de personal molt capacitat amb un equip d'especialistes i armament, que opera sota els principis d'autosufici\u00e8ncia, sigil, rapidesa, treball en equip i estreta, sovint transportades per helic\u00f2pter, menuts vaixells o submarins, paracaigudes des de les aeronaus, o la infiltraci\u00f3 sigil per la terra. Les forces especials s\u00f3n a vegades considerats un multiplicador de for\u00e7a, com quan tren ind\u00edgenes forces per lluitar contra la guerra de guerrilles.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En veu alta (originalment en franc\u00e8s, \u00c0 voix haute) \u00e9s un documental franc\u00e8s dirigit per St\u00e9phane de Freitas i Ladj Ly em\u00e8s per primera vegada a France 2 el 2016 i despr\u00e9s estrenat als cinemes en una versi\u00f3 m\u00e9s llarga el 2017. Ha estat subtitulat al catal\u00e0.El documental segueix el desenvolupament del concurs Eloquentia que cada any se celebra a la Universitat Par\u00eds 8. Vincennes - Saint-Denis. L'objectiu d\u2019aquesta acci\u00f3 \u00e9s ajudar els joves dels suburbis a dominar l'art de l'orat\u00f2ria i alhora a assolir la confian\u00e7a necess\u00e0ria per tirar endavant els seus somnis. El concurs est\u00e0 obert a la participaci\u00f3 de 100 joves de 18 a 30 anys del districte Sena Saint-Denis.Durant unes setmanes, guiats per un professorat integrat per advocats, directors i cantants, els joves aprenen els subtils mecanismes de la ret\u00f2rica i afirmen els seus talents, donant-se a con\u00e8ixer als altres i, per damunt de tot, a si mateixos.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La moci\u00f3 de censura constructiva (en alemany, konstruktives Misstrauensvotum, \u00abvot de censura constructiu\u00bb) \u00e9s una variant de la cl\u00e0ssica moci\u00f3 de censura dels sistemes de govern parlamentaris en la qual el parlament nom\u00e9s pot retirar la confian\u00e7a al primer ministre (for\u00e7ant per tant la caiguda del seu govern) si i nom\u00e9s si ja ha estat pr\u00e8viament triat un successor per una majoria de vots, enfortint d'aquesta manera l'estabilitat del govern.\nAquest concepte va ser originalment inventat a Alemanya despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial per la Llei fonamental d'Alemanya (Grundgesetz), que impedeix qualsevol coalici\u00f3 circumstancial (o \u00abcoalici\u00f3 d'extrems\u00bb) entre parts que, un cop aprovada la moci\u00f3 de censura, no es poden posar d'acord sobre el nom del nou cap de govern (aquesta va ser una conseq\u00fc\u00e8ncia directa de la inestabilitat governamental de la Rep\u00fablica de Weimar, on els comunistes i els nazis formaven aliances circumstancials per enderrocar els successius governs a un ritme fren\u00e8tic).\nEn l'actualitat tamb\u00e9 \u00e9s usat a Alb\u00e0nia, Arm\u00e8nia, B\u00e8lgica, Eslov\u00e8nia, Espanya, Hongria, Israel (amb algunes modificacions espec\u00edfiques), Lesotho, Nepal i Pol\u00f2nia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Els tributs s\u00f3n ingressos de dret p\u00fablic que consisteixen en prestacions pecuni\u00e0ries obligat\u00f2ries, imposades unilateralment per l'estat, exigides per una administraci\u00f3 p\u00fablica com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la realitzaci\u00f3 del fet imposable a qu\u00e8 la llei vinculi al ciutad\u00e0 en el deure de contribuir. La seva finalitat principal \u00e9s obtenir els ingressos necessaris per al sosteniment de la despesa p\u00fablica, sense perjudici de la seva possibilitat de vinculaci\u00f3 a altres fins. Tamb\u00e9 destacar que \u00e9s un subgrup dintre dels ingressos de dret p\u00fablic de les administracions. Es diferencien dels ingressos de naturalesa privada, que tamb\u00e9 poden percebre les administracions, perqu\u00e8 les relacions que s'estableixen entre cobrador (o subjecte actiu), i pagador (o subjecte passiu), i les causes que els originen, neixen de normes que formen part del Dret p\u00fablic i m\u00e9s concretament del tributari. Mentre que els ingressos privats, de les administracions o dels particulars, estan regulats pel dret privat (dret civil, dret mercantil, etc.) i es deriven de relacions o negocis privats. Es diferencien dels altres ingressos p\u00fablics pel fet d'exigir-se de manera coactiva, per\u00f2 sense arribar a tenir car\u00e0cter sancionador.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un govern provisional, tamb\u00e9 anomenat govern inter\u00ed, govern d'emerg\u00e8ncia o govern de transici\u00f3, \u00e9s una autoritat governamental d'emerg\u00e8ncia creada per gestionar una transici\u00f3 pol\u00edtica generalment en els casos de noves nacions o despr\u00e9s del col\u00b7lapse de l'administraci\u00f3 de govern anterior. Els governs provisionals es nomenen generalment, i sovint sorgeixen, ja sigui durant o despr\u00e9s de guerres civils o estrangeres.\nEls governs provisionals mantenen el poder fins que es pugui nomenar un nou govern mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s pol\u00edtic regular, que generalment s\u00f3n eleccions. Poden estar implicats en la definici\u00f3 de l'estructura legal dels r\u00e8gims posteriors, les directrius relacionades amb els drets humans i les llibertats pol\u00edtiques, l'estructura de l'economia, les institucions governamentals i l'alineaci\u00f3 internacional. Els governs provisionals es diferencien dels governs provisionals, que s\u00f3n responsables de governar dins d'un sistema parlamentari establert i serveixen com a marcadors de posici\u00f3 despr\u00e9s d'una moci\u00f3 de censura o despr\u00e9s de la dissoluci\u00f3 de la coalici\u00f3 governant.Segons Yossi Shain i Juan J. Linz, els governs provisionals es poden classificar en quatre grups:\nGoverns provisionals revolucionaris (quan l'antic r\u00e8gim \u00e9s enderrocat i el poder \u00e9s del poble que l'ha enderrocat).\nPoder compartit governs provisionals (quan el poder es reparteix entre l'antic r\u00e8gim i els que estan intentant canviar-lo).\nGoverns provisionals en funcions (quan el poder durant el per\u00edode de transici\u00f3 pertany a l'antic r\u00e8gim).\nGoverns provisionals internacionals (quan el poder durant el per\u00edode de transici\u00f3 pertany a la comunitat internacional).Els primers governs provisionals foren creats en preparaci\u00f3 per al retorn del govern reial. Les assemblees que es reunien durant la Revoluci\u00f3 Anglesa, com ara la Irlanda Confederada (1641-1649), foren descrites com a \"provisionals\". La pr\u00e0ctica de fer \u00fas del nom formal de \"govern provisional\" comen\u00e7\u00e0 amb el govern de Talleyrand el 1814. El nombrosos governs provisionals durant les Revolucions de 1848 donaren a la paraula el seu significat modern m\u00e9s com\u00fa: un govern establert per a convocar a eleccions.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Strategic Forecasting Inc., m\u00e9s coneguda per l'acr\u00f2nim StratFor, en catal\u00e0 Predicci\u00f3 Estrat\u00e8gica, \u00e9s una empresa privada nord-americana especialitzada en serveis d'intel\u00b7lig\u00e8ncia i espionatge.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Els estats post-sovi\u00e8tics, coneguts tamb\u00e9 sota el nom de les antigues rep\u00fabliques sovi\u00e8tiques, s\u00f3n les nacions independents que van sorgir de la dissoluci\u00f3 de la Uni\u00f3 de Rep\u00fabliques Socialistes Sovi\u00e8tiques l'any 1991. Ex rep\u00fabliques sovi\u00e8tiques o Estats postsovi\u00e8tics s\u00f3n termes sin\u00f2nims utilitzats per referir-se a les antigues rep\u00fabliques que conformaven la Uni\u00f3 de Rep\u00fabliques Socialistes Sovi\u00e8tiques (URSS). Despr\u00e9s de la caiguda de l'URSS el 1991, aquesta es va dividir en 15 pa\u00efsos independents. Cadascun d'aquests pa\u00efsos t\u00e9 la seva pr\u00f2pia cultura i llengua, per\u00f2, arran d'aquesta uni\u00f3 es tenen encara alguns lligams culturals entre els pa\u00efsos independitzats. Entre altres aspectes ressalten l'\u00fas del rus com a llengua franca. No obstant aix\u00f2, poden citar-se casos extrems: Ucra\u00efna ha adoptat l'ucra\u00efn\u00e8s com a llengua oficial, Let\u00f2nia requereix que els seus habitants aprovin un examen en let\u00f3 per a poder adquirir els drets de la ciutadania de la Uni\u00f3 Europea i en Bielor\u00fassia s'usa el rus en gaireb\u00e9 tots els assumptes oficials.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "F\u00e9lix Houphou\u00ebt-Boigny   (N\u2019Gokro, 18 d'octubre de 1905 \u2013 Yamoussoukro, 7 de desembre de 1993) va ser el primer president de Costa d'Ivori, des de 1960 fins a la seva mort el 1993. Durant el seu govern es va traslladar la capital del seu pa\u00eds d'Abidjan a Yamoussoukro i s'hi van construir diverses obres d'infraestructura, entre les quals es destaca la Bas\u00edlica de Nostra Senyora de la Pau de Yamoussoukro.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Heidi Anneli Hautala (Oulu, Finl\u00e0ndia, 14 de novembre de 1955) \u00e9s una dirigent pol\u00edtica ecologista finlandesa, Vicepresidenta del Parlament Europeu.Va ser presidenta de la Lliga Verda (en fin\u00e8s: Vihre\u00e4 liitto) de 1987 a 1991, i candidata presidencial en 2000 i 2006. En aquest \u00faltim any va arribar al 3,5% dels vots (sent la quarta for\u00e7a m\u00e9s votada amb 105.248 vots). Va ser membre del Parlament Nacional de 1991 a 1995.\nDespr\u00e9s de la incorporaci\u00f3 de Finl\u00e0ndia a la Uni\u00f3 Europea el 1995, va ser escollida per al Parlament Europeu en 1996. Va tornar al parlament nacional en les eleccions de 2003, tornant a ser escollida eurodiputada en el 2009. Des de l'octubre de 2017 \u00e9s Vicepresidenta del Parlament Europeu.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Pak Pong-ju (core\u00e0: \ubc15\ubd09\uc8fc; nascut el 24 d'octubre de 1939 a Hamgyong del Nord) \u00e9s un pol\u00edtic i va ser Premier de Corea del Nord electe per l'Assemblea Suprema del Poble de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica Popular de Corea des del 3 de setembre de 2003 fins a l'11 d'abril de 2007. Ocupa novament el c\u00e0rrec de Premier des de l'1 d'abril de 2013.\nEl 1962 va ser gerent d'una f\u00e0brica de menjar a la prov\u00edncia de Pyongan del Nord. Es va convertir en membre alternatiu del Comit\u00e8 Central del Partit dels Treballadors de Corea a l'octubre de 1980. Al maig de 1993 va ser nomenat subdirector del Departament d'Ind\u00fastries de la Llum del Partit dels Treballadors i al mar\u00e7 de 1994 va ser subdirector del Departament de Supervisi\u00f3 de Pol\u00edtica Econ\u00f2mica del partit. El juliol del mateix any, Pak va estar en el rang 188 dels 273 membres al comit\u00e8 del funeral del l\u00edder Kim Il-sung, indicant que va estar en la perif\u00e8ria de la jerarquia d'elit. No obstant aix\u00f2, al setembre de 1998 va ser nomenat al Ministeri de Qu\u00edmica i Ind\u00fastria en el govern del premier Hong Song-nam i el va reempla\u00e7ar el 2003.L'11 d'abril de 2007, l'Ag\u00e8ncia Central de Not\u00edcies Coreana va informar que durant la 5a sessi\u00f3 de l'11a Assemblea Suprema del Poble de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica de Corea, Pak va ser \"rellevat. .. del govern\" i Kim Yong-il va ser triat com a nou premier. No se l'havia vist en p\u00fablic des del maig de 2006 i es creu que va ser destitu\u00eft del c\u00e0rrec per malversaci\u00f3 d'oli que seria usat en el sector agr\u00edcola o perqu\u00e8 estava molt enfocat a desenvolupar pol\u00edtiques econ\u00f2miques similars a la Rep\u00fablica Popular Xina, en comptes d'aplicar pol\u00edtiques nacionals.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Sota la doctrina de la separaci\u00f3 de poders, l'executiu \u00e9s la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat. La figura principal del poder executiu \u00e9s el cap de govern. L'executiu \u00e9s anomenat \"l'administraci\u00f3\" en els sistemes presidencialistes o \"el govern\" en els sistemes parlamentaris. El cap de govern dels sistemes presidencialistes (anomenat \"president\") t\u00e9 m\u00e9s independ\u00e8ncia de la branca legislativa, ja que, a difer\u00e8ncia dels sistemes parlamentaris, no \u00e9s elegit pel parlament pel partit o la coalici\u00f3 amb m\u00e9s seients, sin\u00f3 que \u00e9s elegit directament pel poble per sufragi. A m\u00e9s, el president \u00e9s alhora el cap d'Estat.\nEn les monarquies constitucionals, com Espanya, el monarca, qui \u00e9s el cap d'Estat, \u00e9s el cap del poder executiu de iure, i el primer ministre (o president del govern, en el cas espanyol), a qui t\u00e8cnicament designa, \u00e9s el cap del govern del monarca. En la pr\u00e0ctica, per\u00f2, el cap d'Estat t\u00e9 un poder molt limitat, i designa com a primer ministre a qui la poblaci\u00f3 va elegir per mitj\u00e0 del sufragi, encara que les decisions es realitzen a nom del monarca.\nEn conjunci\u00f3 amb el president o el primer ministre, la branca executiva consisteix del gabinet i dels departaments o ministeris executius del govern.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un sentinella \u00e9s un gu\u00e0rdia o guaita militar situat en un lloc d'observaci\u00f3 per a protegir un lloc, instal\u00b7lacions, material o persones, descobrint qualsevol persona en els voltants; franquejant el pas als portadors d'una clau, impedint els altres i donant l'alarma en cas d'atac o qualsevol altra eventualitat. En la legislaci\u00f3 militar espanyola es considera sentinelles aquells militars de la gu\u00e0rdia que romanen en llocs fixos (usualment en garites) o realitzen curts itineraris de vigil\u00e0ncia, en solitari o en grup, per\u00f2 sempre de cara a l'exterior i amb llic\u00e8ncia per a l'\u00fas immediat de la seva arma reglament\u00e0ria en defensa de les ordres rebudes i en defensa del seu lloc. Aquesta normativa destria els sentinelles dels simples vigilants, amb funcions fonamentalment de r\u00e8gim interior, i que tan sols tenen autoritzat l'\u00fas de l'arma en defensa pr\u00f2pia. Unes altres legislacions militars contenen regulacions substancialment similars. L'etimologia del mot ha estat objecte d'una gran controv\u00e8rsia. El terme original sembla l'itali\u00e0 \u00absentinella\u00bb, adaptat al franc\u00e8s com a \u00abSentinelle\u00bb (el terme militar modern en franc\u00e8s \u00e9s \u00abfactionnaire\u00bb, com en alemany \u00e9s \u00abFachmann\u00bb), i a l'angl\u00e8s com \u00absentinel\u00bb.\nPer al vocable itali\u00e0 s'ha suggerit l'origen en el verb \u00absentire\u00bb (sentir, percebre), per\u00f2 hi ha objeccions filol\u00f2giques a aquesta hip\u00f2tesi, i \u00e9s m\u00e9s plausible la relaci\u00f3 amb sentina (sentina, el dip\u00f2sit inferior de deixalles i aig\u00fces residuals d'un vaixell, figuradament \u00abel m\u00e9s baix, immund\u00edcia\u00bb). Si es deixa a part l'origen itali\u00e0, segons concorden la major part de les autoritats, el terme franc\u00e8s suggereix una adequada formaci\u00f3 com a diminutiu de \u00absentier\u00bb (sender), del llat\u00ed semita, significant apropiadament 'l'avantguarda del guaita'. El mot franc\u00e8s \u00absenteret\u00bb (una forma de \u00absentier\u00bb) hauria originat el mot angl\u00e8s \u00absentry\u00bb.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Centre d'Estudis de Temes Contemporanis (CETC) \u00e9s una unitat dedicada a l'an\u00e0lisi i el debat (think tank) amb seu al carrer de la Tapineria n\u00famero 10 de Barcelona. Va n\u00e9ixer l'any 1989 i actualment est\u00e0 integrada a la Secretaria General del Departament d'Acci\u00f3 Exterior, Relacions Institucionals i Transpar\u00e8ncia de la Generalitat de Catalunya.Els seus directors han estat: Jaume Lor\u00e9s (1989-1998), \u00c0ngel Casti\u00f1eira Fern\u00e1ndez (1998-2004), Jaume Renyer (2004-2005), Enric Pujol (2005-2006), Joaquim Albareda (2006), Alfred Bosch (2007-2010), Ferran S\u00e1ez Mateu (2011-2015) i Quim Torra (2016-2017). L'actual director \u00e9s Pere Almeda Samaranch.El CETC analitza els principals reptes i debats globals a partir dels monogr\u00e0fics de la revista Idees, la publicaci\u00f3 de pensament contemporani que edita des de l'any 1999. Tamb\u00e9 organitza actes, di\u00e0legs i confer\u00e8ncies. El primer monogr\u00e0fic de la nova etapa digital de la revista es va publicar el mar\u00e7 de 2019 i estava centrat en el futur del projecte Europeu. La revista IDEES tamb\u00e9 ha publicat els dossiers \"Feminisme(s)\", \"Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial\", \"Catalunya-Espanya: del conflicte al di\u00e0leg pol\u00edtic?\", \"L'Agenda 2030: transformem el m\u00f3n davant l'emerg\u00e8ncia planet\u00e0ria\", \"En defensa de la democr\u00e0cia: els drets civils i pol\u00edtics amena\u00e7ats al segle XXI\" i \"Una nova visi\u00f3 per a la Mediterr\u00e0nia\".\nSegons el Decret 83/2019 de reestructuraci\u00f3 del Departament d'Acci\u00f3 Exterior, Relacions Institucionals i Transpar\u00e8ncia, al CETC li corresponen les seg\u00fcents funcions:\n\nEstudiar, diagnosticar i avaluar, especialment des del prisma de les relacions internacionals, els fets, els esdeveniments i les tend\u00e8ncies de l'entorn contemporani que afecten la realitat catalana i universal, especialment els relacionats amb l'an\u00e0lisi i prospectiva dels camps tecnoecon\u00f2mic, sociopol\u00edtic, de g\u00e8nere, \u00e8tic, ideol\u00f2gic, cultural, espiritual, del pensament i dels valors, aix\u00ed com les repercussions que se'n derivin per a la definici\u00f3 de les pol\u00edtiques del departament responsable de l'acci\u00f3 exterior.\nImpulsar, coordinar i donar suport a l'organitzaci\u00f3 d'activitats i publicacions relacionades amb els diferents camps descrits en la lletra anterior.\nCol\u00b7laborar amb i assessorar els diferents departaments del Govern de la Generalitat en l'organitzaci\u00f3 de seminaris, jornades, congressos i confer\u00e8ncies vinculats a l'\u00e0mbit de les funcions pr\u00f2pies del Centre.\nCrear espais de debat oberts i plurals per a l'an\u00e0lisi de la realitat sociopol\u00edtica i de pensament actual.\nImpulsar una xarxa de pensament contemporani a Catalunya conjuntament amb les institucions i centres existents i participar en, col\u00b7laborar amb i assessorar altres think tanks i centres an\u00e0legs d'arreu del m\u00f3n.\nIdentificar i impulsar la participaci\u00f3 del Govern de la Generalitat i dels diferents actors rellevants en les diferents mat\u00e8ries a Catalunya en els f\u00f2rums i debats internacionals i donar a con\u00e8ixer els principals debats internacionals a Catalunya a trav\u00e9s de les activitats pr\u00f2pies del Centre.\nCoordinar la difusi\u00f3 dels informes i els resultats de les recerques en tots els formats disponibles, i especialment mitjan\u00e7ant la revista editada pel Centre.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "President del Consell de Ministres de l'URSS (en rus \u041f\u0440\u0435\u0434\u0441\u0435\u0434\u0430\u0442\u0435\u043b\u044c \u0421\u043e\u0432\u0435\u0442\u0430 \u041c\u0438\u043d\u0438\u0441\u0442\u0440\u043e\u0432 \u0421\u0421\u0421\u0420, Predsed\u00e0tel Soveta Min\u00edstrov SSSR) fou la denominaci\u00f3 que va rebre el cap de govern de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica entre 1946 i 1991. Pr\u00e8viament, entre 1923 i 1946, la denominaci\u00f3 era President del Consell de Comissaris del Poble de l'URSS. Durant l'\u00faltim any d'exist\u00e8ncia de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica el c\u00e0rrec va deixar d'existir com a tal \u2014juntament amb el Consell de Ministres mateix\u2014 i fou reempla\u00e7at pel de Primer Ministre de l'URSS. El President del Consell de Ministres era elegit dintre d'aquest \u00f2rgan col\u00b7legiat i podia ser rellevat pel Pres\u00eddium del Soviet Suprem, cap d'Estat col\u00b7lectiu.\nA c\u00e0rrec del President del Consell de Ministres estava el poder executiu de l'Estat a nivell federal, ja que cada una de les rep\u00fabliques de l'URSS tenia el propi. Tot i aix\u00f2, el poder pol\u00edtic estava a mans del Secretari General del Partit Comunista de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica (PCUS); les decisions m\u00e9s importants es prenien de com\u00fa acord amb el seu politbur\u00f3. De fet, era com\u00fa que el Secretari General del PCUS ocup\u00e9s algun dels dos c\u00e0rrecs m\u00e9s importants del govern, la presid\u00e8ncia del Consell de Ministres o b\u00e9 la presid\u00e8ncia del Pres\u00eddium. Fins a Nikita Khrusxov fou com\u00fa que el Secretariat General del PCUS f\u00f3ra el President del Consell de Ministres, per\u00f2 a partir de Leonid Br\u00e9jnev s'establ\u00ed el costum que ocup\u00e9s la presid\u00e8ncia de l'Estat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Director Suprem de les Prov\u00edncies Unides del Riu de la Plata va ser el poder executiu unipersonal creat el 31 de gener del 1814 per l'Assemblea de l'Any XIII per a les Prov\u00edncies Unides del Riu de la Plata, d'acord amb el qual, un director suprem exercia el govern per un mandat de dos anys.\nA difer\u00e8ncia dels governs que van tenir lloc despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 de Maig l'autoritat era exercida per una sola persona enlloc d'un grup de persones, procurant aix\u00ed fer front a l'amena\u00e7a de l'Ex\u00e8rcit Reialista, agreujada pels enfrontaments interns patriotes. El t\u00edtol no tenia les caracter\u00edstiques pr\u00f2pies d'un sistema presidencial.\nComunament conegut amb el nom institucional de Directori, i amb la finalitat d'evitar els abusos de poder, havia d'estar integrat a m\u00e9s per un Consell d'Estat format per set persones, i havien de respondre davant d'un Congr\u00e9s destinat a exercir les funcions legislatives.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Jalal-ad-Din Firuz-Xah Khalj\u00ed fou el fundador de la dinastia khalji de Delhi.\nEra fill de Yughrush i estava al servei del sult\u00e0 Giyath al-Din Balban Ulugh Khan (1266-1287/1288) que el va enviar (1280) amb el seu fill Nasir al-Din Bughra (governador de Bengala 1282-1291) per combatre la rebel\u00b7li\u00f3 de Mughis al-Din Toghril al que va derrotar el 1281. El 1289 Bughra el va assignar al servei del seu propi fill Muizz al-Din Kaykubad ibn Bugra Khan (1287/1288-1290) que havia arribat al tron de Delhi.\nKaykubad el va nomenar governador de Samana i despr\u00e9s de Baran i finalment fou cridat a Delhi per exercir com a arid-i mamalik amb el t\u00edtol de Shaista Khan. El 1290 Kaykubad es va posar malalt i va patir par\u00e0lisi suposadament a causa dels excessos, i els amirs van proclamar sult\u00e0 al seu fill Shams al-Din Kayumarth o Gayumarth, un menor d'edat (3 anys); per\u00f2 al cap de poc Firuz Khalji va fer assassinar els seus rivals a la cort, Kachan i Surkha, i va fer tancar al jove sult\u00e0, prenent possessi\u00f3 de la ciutat de Delhi, i uns dies despr\u00e9s (13 de juny de 1290) es va fer proclamar sult\u00e0 obrint al dinastia khalji.\nKaykubad fou assassinat per un amir al que el sult\u00e0 havia fet matar el pare. En general els khaljis no eren vistos com a turcs i hi va haver una certa oposici\u00f3 a la nova dinastia.\nDjalal al-Din es va instal\u00b7lar al palau de Kilukheri reanomenat Shahr-i Naw (Vila Nova). Entre els nomenaments que va fer hi havia el d'un nebot de Balban, Malik Chajju Kishli Khan, que va rebre l'ikta (feu) de Kara Makikpur, el qual el 1292 es va revoltar i es va dirigir cap a Delhi; Djalal al-Din Firuz va deixar a la ciutat al seu fill Khan Khanan, el m\u00e9s gran dels seus fills, i es va dirigir a Badaun (Badayun), i la seva avantguarda dirigida pel seu fill petit Arkali Khan, va creuar el Ganges, va sorprendre els rebels i els va derrotar; Kishli va fugir i es va refugiar amb un cap hind\u00fa (mukaddam) que el va entregar a Firuz; el sult\u00e0 el va tractar b\u00e9 i el va enviar a Multan el govern del qual havia donar a Arkali. Tamb\u00e9 va tenir un comportament suau amb els rebels reconvertits a bandits (thags) que foren deportats a Bengala. En canvi va permetre que el seu fill Arkali mat\u00e9s al dervix Sidi Muwallih, molt popular i del que existia el temor que no volgu\u00e9s assolir el tron.\nDespr\u00e9s d'aix\u00f2 va intentar una expedici\u00f3 contra Rathambor que finalment va abandonar; un net d'Hulegu va envair territori del sultanat per\u00f2 Firuz el va anar a combatre i el va derrotar prop de Sunam, obligant-lo a retirar-se (1292). Uns tres mil mongols es van convertir a l'islam i van restar a l'\u00cdndia. El mateix 1292 Firuz va enviar a Malwa al seu nebot (i gendre) Ali Garshasp (despr\u00e9s Ala al-Din Muhammad Shah I Khalji) que va capturar Bhilsa i va fer un bot\u00ed considerable amb el que va tornar a Delhi rebent Oudh en ikta (ja era feudatari de Kara Maikpur).\nEl 1294 Ali Garshasp va anar a conquerir Deogir (Devagiri), capital del raja yadava Rama Chandra; amb uns set mil soldats es va dirigir a Ellichpur (al Berar) on va fer creure que era un noble descontent que anava al sud a posar-se al servei de Rajamundri al sud de Telingana. Aix\u00ed va sorprendre al raja yadava al que va derrotar en una batalla prop de la ciutat de Deogiri; Rama Chandra es va refugiar a la fortalesa; Ali va derrotar tanmateix al fill gran del raja Shankar (Singhanader o Sankhder segons altres fonts) que va haver de demanar la pau i cedir la prov\u00edncia d'Ellichpur i pagar un tribut en or, plata, joies, cavalls i elefants. Llavors va tornar a Kara Manikpur.\nFiruz va deixar passar que havia fet l'atac a Deogiri sense el seu perm\u00eds. Suposadament penedit per haver actuat sense ordes del sult\u00e0, va aconseguir que Firuz el visit\u00e9s a Kara Manikpur i el perdon\u00e9s formalment; quan Firuz era prop de Kara Manikpur va trobar acampat a la riba del Ganges al seu nebot que l'esperava; en el moment de la trobada, quan s'anaven a saludar, Ala al-Din el va assassinar i es va proclamar immediatament sult\u00e0 (19 de juliol de 1296) dirigint-se tot seguit a Delhi.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Els Verds - Esquerra Ecologista \u00e9s associaci\u00f3 pol\u00edtica d'esquerra ecologista i verda, tot i que es fund\u00e0 l'any 2002 com a partit pol\u00edtic amb la marca Esquerra Ecologista-Verds. La seva acci\u00f3 pol\u00edtica es desenvolupa al Baix Llobregat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Pere de Canal (Bolvir, 1650 - ?) fou veguer de Cerdanya i defensor de Puigcerd\u00e0 en 1707 enfront de l'ex\u00e8rcit franc\u00e8s que, derrotat, es retir\u00e0 a la vila de Ll\u00edvia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Partit Constitucional Democr\u00e0tic Rus (KD) en rus Konstitutsionno-demokrat\u00edtxeskaia partia, el qual es proposava la transformaci\u00f3 de l'imperi en un r\u00e8gim parlamentari constitucional. El partit fou creat el 1904 i P\u00e0vel Miliukov, el seu dirigent m\u00e9s rellevant, fou ministre d'afers estrangers el 1917 en el govern provisional encap\u00e7alat per Aleksandr K\u00e9renski, per\u00f2 el partit es retir\u00e0 aquell mateix any de la coalici\u00f3 i desaparegu\u00e9 dissolt amb la presa del poder dels bolxevics.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'absolutisme fou una filosofia pol\u00edtica caracter\u00edstica de l'Europa d'\u00e8poca moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, \u00e9s a dir sense l\u00edmits i sense compartir-lo, i per aix\u00f2 anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.\nIntel\u00b7lectualment aquest pensament el van formalitzar com a tal diversos fil\u00f2sofs durant el segle xvi i XVII. Un dels primers fou Jean Bodin (1530-1596), que proposava una monarquia sense limitacions jur\u00eddiques (per\u00f2 s\u00ed les religioses) a qui tots els s\u00fabdits havien de retre obedi\u00e8ncia (per\u00f2 admetia que aquest sistema podia degenerar en una tirania). El te\u00f2ric m\u00e9s important per definir l'absolutisme fou l'angl\u00e8s Thomas Hobbes (1588-1679). Ell considerava que els humans en estat natural s\u00f3n dolents i lluiten entre ells per sobreposar-se els uns damunt dels altres; per aix\u00f2 considerava necessari que renunciessin a la seva llibertat en favor d'un ens sobir\u00e0 omnipotent que vetll\u00e9s pel benestar general. Finalment, l'influent clergue Bossuet (1627-1704) va aportar la teoria de l'origen div\u00ed de la monarquia francesa durant l'enfrontament que aquesta mantenia amb el Papa de Roma sobre qui devia obedi\u00e8ncia a qui, teoria que despr\u00e9s van reivindicar totes les monarquies (i posteriorment algunes dictadures, admiradores de l'absolutisme). Alguns pensadors sostenien que, com que el rei \u00e9s escollit per D\u00e9u, el monarca ha de tenir en l'exercici de les seves funcions els mateixos l\u00edmits que la divinitat, \u00e9s a dir, cap.\nTot i que l'absolutisme te\u00f2ric no va imposar-se plenament, les monarquies van utilitzar els seus diversos arguments i les necessitats creades per les guerres continuades de l'\u00e8poca moderna per refor\u00e7ar la seva capacitat de mobilitzaci\u00f3 i concentraci\u00f3 de recursos militars, fiscals i burocr\u00e0tics. Paral\u00b7lelament els corrents jur\u00eddics admiradors del dret rom\u00e0 justificaren tamb\u00e9 la monarquia absoluta en nom del dret p\u00fablic, en contraposici\u00f3 dels vells drets feudals privats.L'oraci\u00f3 \"Tot per al poble, per\u00f2 sense el poble\" fou el lema que adoptaren els intel\u00b7lectuals partidaris de la monarquia absoluta que creien sincerament en un bon govern incontestable que apliqu\u00e9s les mesures m\u00e9s convenients pel b\u00e9 general, per\u00f2 sense que la societat tingu\u00e9s drets pol\u00edtics per evitar les lluites entre grups. Aquest corrent de pensament s'anomenava despotisme il\u00b7lustrat.\nL'absolutisme -un dels pals de paller de la societat d'antic r\u00e8gim- don\u00e0 nom al concepte de Monarquia absoluta (o autorit\u00e0ria) que va ser la forma de govern caracter\u00edstica de les monarquies europees dels segles xvi, xvii i xviii. Els trets caracter\u00edstics i fonamentals de tota monarquia absoluta s\u00f3n dos:\n\nLa creen\u00e7a en una monarquia de dret div\u00ed: Els defensors de l'absolutisme sostenien que el rei havia rebut el poder directament de D\u00e9u, ra\u00f3 per la qual ning\u00fa no podia contradir la seva voluntat. Oposar-se als designis del monarca era una ofensa directa a D\u00e9u i era nom\u00e9s a ell a qui el rei havia de retre comptes.\nL'exist\u00e8ncia d'un poder il\u00b7limitat dels reis, pel qual els monarques concentraven tots els poders en la seva persona (els quals posteriorment Montesquieu classificaria en el legislatiu (fer lleis), l'executiu (dirigir el govern) i el judicial (aplicar just\u00edcia).Per tot plegat \u00e9s habitual que els historiadors es refereixin a aquestes monarquies com a Monarquies absolutes de dret div\u00ed at\u00e8s que amb aquesta designaci\u00f3 es recullen alhora les dues caracter\u00edstiques b\u00e0siques que acabem de citar. Tradicionalment s'ha considerat que el monarca absolut per excel\u00b7l\u00e8ncia fou Llu\u00eds XIV, anomenat el Rei Sol.\nLa complexitat organitzativa de les monarquies absolutes feu del tot necess\u00e0ria la creaci\u00f3 d'una complexa xarxa diplom\u00e0tica i burocr\u00e0tica connectada al monarca per fer complir les seves decisions. Aquest fet establia el precedent de la centralitzaci\u00f3 de l'estat modern.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Partit Socialista dels EUA (en angl\u00e8s, Socialist Party of USA) \u00e9s un partit pol\u00edtic nord-americ\u00e0, descendent del Partit Socialista d'Am\u00e8rica d'Eugene V. Debs i Norman Thomas.\nAquest partit advoca pel socialisme democr\u00e0tic i per una revoluci\u00f3 democr\u00e0tica des de baix. La seva organitzaci\u00f3 juvenil \u00e9s la Lliga Socialista dels Joves (Young People's Socialist League).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una superpot\u00e8ncia \u00e9s un estat que pel seu lideratge i pes espec\u00edfic al m\u00f3n influeix en les decisions d'altres estats de manera clau. El terme va sorgir despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial per definir el rol dels Estats Units al m\u00f3n per\u00f2 s'aplica tamb\u00e9 a altres pa\u00efsos emergents amb capacitat per situar-se en aquests llocs de pes, com ara la Xina. Altres candidats, menys un\u00e0nimes, per accedir a aquesta denominaci\u00f3 s\u00f3n R\u00fassia, la Uni\u00f3 Europea i l'\u00cdndia.\nEs considera que una superpot\u00e8ncia t\u00e9 hegemonia:\n\nmilitar: amb un ex\u00e8rcit ben entrenat, armes d'\u00faltima tecnologia i capacitat per suposar una amena\u00e7a o aturar conflictes internacionals\necon\u00f2mica: amb una moneda forta, abund\u00e0ncia de recursos o un mercat competitiu, de tal forma que la seva economia local acaba influint a les borses mundials (un dels efectes de la globalitzaci\u00f3)\ncultural: amb un model de vida marcat que pot imposar a d'altres per la via d'imitaci\u00f3 (poder tou o imperialisme ideol\u00f2gic)A m\u00e9s a m\u00e9s les superpot\u00e8ncies acostumen a tenir un pes demogr\u00e0fic rellevant en el conjunt de la poblaci\u00f3, lligat a la seva mida territorial; dif\u00edcilment podr\u00e0 ser una superpot\u00e8ncia un pa\u00eds petit o depenent en exc\u00e9s d'altres estats ve\u00efns. Les superpot\u00e8ncies, igual que els imperis hist\u00f2rics, tendeixen cap a l'expansi\u00f3 territorial o b\u00e9 a l'assimilaci\u00f3 de nacions al seu estil de vida i prioritats pol\u00edtiques (com es va evidenciar a la Guerra Freda).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "European Journal of Political Research (literalment, en catal\u00e0, \"Revista europea d'investigaci\u00f3 pol\u00edtica\") \u00e9s una revista europea d'avaluaci\u00f3 d'experts editada en angl\u00e8s sobre pol\u00edtica comparada. \u00c9s patrocinada per l'European Consortium for Political Research (ECPR) i \u00e9s una de les revistes m\u00e9s respectades sobre la disciplina, el 2018 tenia un factor d'impacte de 3.066 i ocupava el 21\u00e8 lloc (sobre 176) del r\u00e0nquing de revistes sobre ci\u00e8ncies pol\u00edtiques del Journal Citation Reports. Actualment, editen la revista Isabelle Engeli (Universitat d'Exeter), Emiliano Grossman (Sciences Po / CEE) i Sofia Vasilopoulou (Universitat de York).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Kompromat \u00e9s un terme rus per referir-se a documents i informaci\u00f3 comprometedors pol\u00edticament o en altres vessants de la vida privada d'una figura p\u00fablica, recollits per la policia pol\u00edtica o pels serveis secrets. \u00c9s un mot creuat d'origen rus, \u043a\u043e\u043c\u043f\u0440\u043e\u043c\u0430\u0442, compost de \u041a\u043e\u043c\u043f\u0440\u043e\u043c\u0435\u0442\u0438\u0301\u0440\u0443\u044e\u0449\u0438\u0439 \u043c\u0430\u0442\u0435\u0440\u0438\u0430\u0301\u043b, kompromet\u00edruiusxi material, que vol dir \u00abmaterial comprometedor\u00bb.Aquests tipus de documents, fotos, \u00e0udios, v\u00eddeos\u2026 reals o fabricats, es fan servir per a campanyes de publicitat negatives, xantatge, o per assegurar lleialtat. El kompromat \u00e9s una eina molt habitual en la pol\u00edtica interna i internacional que va ser desenvolupada a la perfecci\u00f3 pels serveis secrets de la R\u00fassia sovi\u00e8tica que continuen fent servir alegrement a R\u00fassia, els estats postsovi\u00e8tics i altres estats, com ara Espanya, on Jos\u00e9 Manuel Villarejo n'hauria desenvolupat una versi\u00f3 ib\u00e8rica.El \u00abkompromat\u00bb feia part del manual b\u00e0sic dels agents de la policia secreta russa, el KGB, on, entre molts altres, el jove Vlad\u00edmir Putin va rebre la seva educaci\u00f3. Ja el 2012, el periodista Enric Juliana i Ricart escrivia: \u00abEl kompromat s'ha convertit en una t\u00e0ctica de combat habitual a la R\u00fassia postsovi\u00e8tica.\u00bb Els temps de les fotos obscures en cases de barrets dels films d'espionatge s'han acomplert. Els m\u00e8todes s'han modernitzat: ara furoners pengen, per exemple, pornografia infantil a l'ordenador personal d'adversaris. Kompromat em\u00e9s a la televisi\u00f3 de l'estat rus, ha contribu\u00eft, entre molts altres, a la caiguda del fiscal general Iuri Skuratov el 1999 quan aquest comen\u00e7ava investigar la corrupci\u00f3 al Kremlin i que Bor\u00eds Ieltsin (1931-2007) va demanar ajuda a Putin. Poc despr\u00e9s, Putin va ser promogut primer ministre.Sobretot en relaci\u00f3 amb R\u00fassia, quan un comportament o l'actitud pror\u00fas d'un pol\u00edtic occidental sembla incomprensible, aviat surten sospites que els serveis russos tenen \u00abkompromat\u00bb, com va ser el cas el 2017 amb Donald Trump. En aquest cas, el cap del servei de premsa de Putin va negar rotundament: \u00abEl Kremlin no recull material comprometedor\u00bb, tot i que hi ha proves que ho continuen fent. En la crisi d'Ucra\u00efna de 2022, hi ha fonts que atribueixen l'actitud vacil\u00b7lant de pol\u00edtics alemanys, com ara l'excanceller Gerhard Schroeder, a l'exist\u00e8ncia de kompromat.A m\u00e9s, des del comen\u00e7ament del segle xxi l'empresari Serge\u00ef G\u00f2rxkov ha desenvolupat una web especialitzada en la publicaci\u00f3 de kompromat. Per un grapat de d\u00f2lars, s'hi publica qualsevol document sobre qualsevol persona. Com tamb\u00e9 van publicar material sobre pol\u00edtics russos que encara eren en \u00abestat de gr\u00e0cia\u00bb van tenir problemes, algunes webs van ser bloquejades per R\u00fassia i els seus propietaris van ser assetjats per ag\u00e8ncies del govern.\nVegeu tamb\u00e9: difamaci\u00f3 i inj\u00faria", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Hastings Kamuzu Banda o Hastings Banda (1896 \u2013 1997) va ser el l\u00edder del Congr\u00e9s Afric\u00e0 de Nyasal\u00e0ndia el 1958, durant la Federaci\u00f3 de Rhod\u00e8sia i Nyasal\u00e0ndia. El 6 de juliol de 1964 es va proclamar la independ\u00e8ncia de Nyasal\u00e0ndia per esdevenir rep\u00fablica al cap de dos anys en la mateixa data. Banda va ser el primer president del pa\u00eds rebatejat com a Malawi i el seu partit va ser rebatejat com a Partit del Congr\u00e9s de Malawi. Despr\u00e9s d'exercir uns anys com a president, Banda va esdevenir un dictador de car\u00e0cter paternalista.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La diarquia \u00e9s una forma de govern en qu\u00e8 dos dirigents regnen sobre una societat amb el mateix rang i consideraci\u00f3 tots dos. Esparta, Roma, Cartago, l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient, l'Imperi Germ\u00e0nic, l'\u00cdndia i algunes tribus d\u00e0cies han estat diarquies.\nAndorra i San Marino s\u00f3n exemples de diarquies contempor\u00e0nies.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Assemblea del Poble (en llengua \u00e0rab \u0645\u062c\u0644\u0633 \u0627\u0644\u0634\u0639\u0628: Majlis aix-Xab) \u00e9s la cambra baixa el parlament bicameral d'Egipte. \u00c9s la cambra m\u00e9s important en les funcions legislatives en comparaci\u00f3 amb la cambra alta, el Consell de la Xura. D'acord amb la constituci\u00f3 d'Egipte, una llei separada ha de determinar el nombre total dels membres electes de l'Assemblea, tot i que no poden ser menys de 350. En l'actualitat, n'hi ha 444, de membres electes, a m\u00e9s de 10 membres designats pel president de la Rep\u00fablica. El pa\u00eds est\u00e0 dividit en 222 circumscripcions electorals; cada circumscripci\u00f3 elegeix dos membres, sempre que almenys un sigui un camperol o un treballador; per llei, almenys la meitat de l'Assemblea ha de ser integrada per treballadors i camperols. Els membres de l'Assemblea hi s\u00f3n elegits per per\u00edodes de cinc anys, tot i que pot dissoldre's per ordre presidencial. Tots els seients de l'Assemblea s'han de renovar en cada elecci\u00f3 segons el m\u00e8tode d'escrutini uninominal majoritari.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Transpar\u00e8ncia Internacional (en angl\u00e8s: Transparency International) o TI \u00e9s una organitzaci\u00f3 no governamental que supervisa i difon la corrupci\u00f3 empresarial i pol\u00edtica en el desenvolupament internacional. Originalment fundada a Alemanya al maig 1993 com una organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre, Transpar\u00e8ncia Internacional \u00e9s ara una organitzaci\u00f3 internacional no governamental. Publica un \u00cdndex de percepci\u00f3 de corrupci\u00f3 anual, que \u00e9s un llistat comparatiu de la corrupci\u00f3 a tot el m\u00f3n. La seu es troba a Berl\u00edn, Alemanya .L'organitzaci\u00f3 defineix la corrupci\u00f3 com l'ab\u00fas del poder per a benefici privat.Transpar\u00e8ncia Internacional es compon de cap\u00edtols - establerts a nivell local, com organitzacions independents - que avaluen directament la corrupci\u00f3 en els seus respectius pa\u00efsos. Des de petits suborns als saquejos a gran escala, la corrupci\u00f3 difereix de pa\u00eds a pa\u00eds. Ja que els cap\u00edtols compten amb personal amb experts locals, estan en una posici\u00f3 ideal per determinar les prioritats i els enfocaments m\u00e9s adequats per combatre la corrupci\u00f3 en els seus pa\u00efsos. Aquest treball abasta des de la visita a les comunitats rurals per proporcionar assist\u00e8ncia legal gratu\u00efta a assessorar al seu govern sobre la reforma pol\u00edtica. La corrupci\u00f3 no s'atura en les fronteres nacionals. Els cap\u00edtols tenen un paper crucial en la formaci\u00f3 del seu treball col\u00b7lectiu i la realitzaci\u00f3 dels seus objectius regionals i globals, com l'Estrat\u00e8gia 2015.\nEl 2013 Transpar\u00e8ncia Internacional va publicar Government Defence Anti-corruption Index amb el qual es va mesurar la corrupci\u00f3 en el sector de la defensa de 82 pa\u00efsos. Alguns governs van expressar cr\u00edtiques a la metodologia de l'informe. Marc Pyman va defensar l'informe en una entrevista i va destacar la import\u00e0ncia de la transpar\u00e8ncia en el sector militar. Es preveu publicar l'\u00edndex de cada dos anys.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Dragan \u0110okanovi\u0107 (en serbi:\u0414\u0440\u0430\u0433\u0430\u043d \u0402\u043e\u043a\u0430\u043d\u043e\u0432\u0438\u045b), (Sarajevo, 1958), \u00e9s un pol\u00edtic serbi de B\u00f2snia, doctor de medicina. \u00c9s el president del Partit Democratic dels Federalistes.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Tr\u00e0nsfuga \u00e9s una denominaci\u00f3 atribu\u00efda en pol\u00edtica a aquells representants que, elegits en les llistes d'un partit, no abandona el c\u00e0rrec despr\u00e9s de separar-se del partit que el present\u00e0 com a candidat. Apartant-se individualment, o en grup, del criteri fixat pels \u00f2rgans competents de les formacions pol\u00edtiques que els han presentat, o havent estat expulsats d'aquestes, pacten amb altres forces pol\u00edtiques per a canviar o mantenir la majoria governant, o b\u00e9 dificulten o fan impossible a dita majoria el govern de l'entitat.\nLa moral occidental castiga amb severitat el transfuguisme, encara que des del punt de vista legal \u00e9s molt dif\u00edcil d'impedir. Un dels casos m\u00e9s coneguts de transfuguisme a Espanya, els darrers anys, va ser el cas d'Eduardo Tamayo i Maria Teresa S\u00e1ez, antics militants del PSOE, que va provocar el 2003 la dissoluci\u00f3 anticipada de l'Assemblea Legislativa de la Comunitat de Madrid.Tamb\u00e9 a l'\u00e0mbit valenci\u00e0 va tenir ress\u00f2 el cas que va envoltar l'ex-president de la Generalitat Valenciana i ex-portaveu del govern espanyol Eduardo Zaplana, del PP, qui va arribar a l'alcaldia de Benidorm l'any 1991 gr\u00e0cies al vot d'una tr\u00e0nsfuga del PSPV.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La secularitzaci\u00f3 \u00e9s la separaci\u00f3 entre l'Esgl\u00e9sia i l'Estat, proc\u00e9s en la direcci\u00f3 del secularisme. Es dona a la majoria dels pa\u00efsos occidentals. La secularitzaci\u00f3 \u00e9s el resultat d'un llarg proc\u00e9s hist\u00f2ric ple de tensions i d'incomprensions entre l'Estat i l'Esgl\u00e9sia, alguns dels quals s\u00f3n els seg\u00fcents:", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La monarquia electiva \u00e9s una forma de govern en la qual el monarca \u00e9s triat per votaci\u00f3 a trav\u00e9s d'algun mecanisme de naturalesa variable. A difer\u00e8ncia de la democr\u00e0cia, els electors i els candidats pertanyen a algun cos restringit, pel c\u00e0rrec ocupat, la pertinen\u00e7a a un estament (naixement), o algun tipus de condici\u00f3 personal o social. Actualment Cambodja, Samoa, l'Orde Sobirana i Militar de Malta, el Vatic\u00e0, els Emirats \u00c0rabs Units i Mal\u00e0isia s\u00f3n les \u00faniques monarquies electives vigents.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Els Demokraatit (kalaallisut Dem\u00f2crates) s\u00f3n un partit pol\u00edtic liberal de Groenl\u00e0ndia. A les eleccions del 15 de novembre de 2005, el partit va obtenir el 22,8% dels vots populars i 7 dels 31 escons, augmentant dels 15,6% i 5 de 31 escons que van obtenir el 2002.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Realpolitik (\u00abpol\u00edtica dels fets reals\u00bb en alemany) \u00e9s la pol\u00edtica basada en el racionalisme pr\u00e0ctic m\u00e9s que en principis absoluts \u00e8tics o ideol\u00f2gics. \u00c9s una forma de pragmatisme. Hom ha defensat que la realpolitik \u00e9s imprescindible per a poder realitzar una part dels objectius i ideals, i protegeix contra l'aplicaci\u00f3 totalit\u00e0ria de principis per majories absolutes. Queda un dilema \u00e8tic entre el realisme del possible, el pragmatisme pol\u00edtic i el cinisme de la realpolitik econ\u00f2mica que nom\u00e9s veu els valors financers sense tenir compte de valors ecol\u00f2gics, culturals o socials.Otto von Bismarck va encunyar el terme complint la petici\u00f3 del pr\u00edncep Klemens von Metternich de trobar un m\u00e8tode per a balancejar el poder entre els imperis europeus. El balan\u00e7 de poders significava la pau, i els practicants de la realpolitik intentaven evitar la carrera armamentista.No obstant aix\u00f2, durant els primers anys del segle xx, la realpolitik va ser abandonada i en el seu lloc es va implementar la doctrina \"Weltpolitik\" i la carrera armamentista va recobrar el seu ritme, donant lloc a la Primera Guerra Mundial. Un dels seus precursors m\u00e9s famosos va ser Nicolau Maquiavel, conegut per la seva obra El pr\u00edncep. Maquiavel sostenia que l'\u00fanica preocupaci\u00f3 d'un pr\u00edncep deuria ser la de buscar i retenir el poder, sense importar consideracions \u00e8tiques o religioses. Les seves idees van ser m\u00e9s tard expandides i implementades pel Cardenal Richelieu en el seu Raison d'etat durant la Guerra dels Trenta Anys. Ja en uns texts del segle VII-VI aC de l'antiga Gr\u00e8cia s'han trobat traces d'una veritable realpolitik per a resoldre problemes de la realitat quotdiana. L'historiador grec Tuc\u00eddides, qui va escriure la Hist\u00f2ria de la Guerra del Pelopon\u00e8s, tamb\u00e9 \u00e9s citat com un precursor ideol\u00f2gic de la realpolitik.\nEn alemany, el terme Realpolitik \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcentment utilitzat per a distingir a les pol\u00edtiques moderades o \u00abrealistes\u00bb de les pol\u00edtiques de canvi radical. En la pol\u00edtica de pactes, quan ning\u00fa t\u00e9 majoria, fer realpolitik sembla l'\u00fanica possibilitat per avan\u00e7ar. Dins d'un mateix partit aquesta situaci\u00f3 pot crear tensions entre l'ala pragm\u00e0tica (en alemany realos) i l'ala que vol la coher\u00e8ncia total amb els principis sense concessions (en alemany fundis).En catal\u00e0, s'ha d'escriure la paraula entre cometes o amb cursiva.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "C\u00e0ritas (del llat\u00ed Caritas: amor, caritat) \u00e9s un organisme de l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica dedicat a la coordinaci\u00f3 de la benefic\u00e8ncia humanit\u00e0ria. En el seu vessant internacional (Caritas International) agrupa 162 organitzacions cat\u00f2liques d'assist\u00e8ncia, desenvolupament i servei social. Els treballs humanitaris de C\u00e0ritas s\u00f3n realitzats sense tenir en compte la confessi\u00f3, ra\u00e7a, g\u00e8nere o \u00e8tnia de les persones benefici\u00e0ries, i \u00e9s una de les xarxes humanit\u00e0ries m\u00e9s \u00e0mplies de tot el m\u00f3n.\nLa missi\u00f3 de C\u00e0ritas \u00e9s resultat de la doctrina social de l'Esgl\u00e9sia, i centra les seves activitats en la dignitat de la persona humana. C\u00e0ritas \u00e9s una organitzaci\u00f3 dedicada al combat de la pobresa, de l'exclusi\u00f3 social, de la intoler\u00e0ncia i de la discriminaci\u00f3, habilita a les persones en la pobresa a participar els afers que afecten directament les seves vides, i a m\u00e9s intercedeix per elles als f\u00f2rums nacionals i internacionals. \u00c9s membre de l'ONG europea Finance Watch. C\u00e0ritas declara que \"el que fa \u00fanica a C\u00e0ritas \u00e9s la seva pres\u00e8ncia constant en les comunitats abans, durant i despr\u00e9s de les crisis\". Mentre que alguns altres grups humanitaris ajuden nom\u00e9s despr\u00e9s d'una crisi i per un per\u00edode determinat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Consell Federal Executiu \u00e9s l'\u00f2rgan de govern formal que exerceix el poder o autoritat executiva a Austr\u00e0lia segons el que estableix la constituci\u00f3 australiana. Les seves caracter\u00edstiques i funcions s\u00f3n equivalents als altres Consells Executius dels Territoris del Commonwealth, com ara el Consell Executiu de Nova Zelanda o el Consell Privat del Canad\u00e0 i el Regne Unit. El Consell Executiu \u00e9s presidit pel governador-general d'Austr\u00e0lia amb la funci\u00f3 d'\"aconsellar-lo\" en la gesti\u00f3 de govern. A difer\u00e8ncia dels consells brit\u00e0nics i canadencs, el l\u00edder de l'oposici\u00f3 no hi \u00e9s designat com a membre.\nSegons la secci\u00f3 62 de la constituci\u00f3, tots els ministres d'Estat\u2014\u00e9s a dir, els ministres i els secretaris parlamentaris\u2014s\u00f3n membres del Consell. Tots els membres s\u00f3n vitalicis, tot i que nom\u00e9s els ministres de govern en servei assisteixen a les assemblees. El Consell Executiu difereix del gabinet en qu\u00e8 el gabinet inclou nom\u00e9s els ministres en funcions actuals. Els membres del Consell Executiu reben el t\u00edtol d'\"Honorables\". Tot i que els ex-ministres, incloent-hi els que s'han retirat de la vida pol\u00edtica, no s\u00f3n convidats a assistir a les assemblees i reunions executives, formalment s\u00f3n \"consellers executius de gu\u00e0rdia\".", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Segon Triumvirat va ser l'\u00f2rgan executiu i col\u00b7legiat, integrat per tres membres, que va substituir al Primer Triumvirat i que va governar les Prov\u00edncies Unides del Riu de la Plata entre el 8 d'octubre del 1812 i el 31 de gener del 1814.\nEls seus membres van ser:\n\nDes del 8 d'octubre del 1812: Nicol\u00e1s Rodr\u00edguez Pe\u00f1a, Antonio \u00c1lvarez Jonte i Juan Jos\u00e9 Paso.\nDes del 20 de febrer del 1813: Nicol\u00e1s Rodr\u00edguez Pe\u00f1a, Antonio \u00c1lvarez Jonte i Jos\u00e9 Juli\u00e1n P\u00e9rez.\nDes del 19 d'agost de 1813: Nicol\u00e1s Rodr\u00edguez Pe\u00f1a, Jos\u00e9 Juli\u00e1n P\u00e9rez i Gervasio Posadas.\nDes del 5 de novembre de 1813: Nicol\u00e1s Rodr\u00edguez Pe\u00f1a, Gervasio Posades i Juan Larrea.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Swaraj (hindi \u0938\u094d\u0935\u0930\u093e\u091c swa- Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. \"auto\", raj \"govern\") pot significar generalment autonomia jur\u00eddica i es va usar com un sin\u00f2nim d'autonomia per part de Maharishi Dayanand Saraswati i m\u00e9s tard per part de Mahatama Gandhi. per\u00f2 aquest terme normalment es refereix al concepte de Gandhi per al Moviment d'Independ\u00e8ncia de l'\u00cdndia de la dominaci\u00f3 estrangera. El terme de Swaraj reposa en el govern no jer\u00e0rquic sin\u00f3 en l'autogovern per construcci\u00f3 de la comunitat (community building). Es focalitza en la descentralitzaci\u00f3 pol\u00edtica. S. Satyamurti, Chittaranjan Das i Motilal Nehru van estar entre els grups de Swarajistes de la democr\u00e0cia parlament\u00e0ria a l'\u00cdndia. No es van implementar totalment els conceptes del Swaraj a l'\u00cdndia per\u00f2 va servir de model pol\u00edtic.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un govern \u00e9s un cos o un ens que t\u00e9 l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organitzaci\u00f3 civil, corporativa, religiosa o acad\u00e8mica. En un sentit ampli, governar significa administrar o supervisar, ja sigui un estat, un grup de persones, o un conjunt d'actius; \u00e9s a dir, \u00e9s la forma pol\u00edtica amb la qual un estat \u00e9s governat. La paraula catalana \"govern\" es deriva del grec \u039a\u03c5\u03b2\u03b5\u03c1\u03bd\u03ae\u03c4\u03b7\u03c2 (kyvernites). El govern d'un estat constitueix el centre des del qual s'exerceix el poder pol\u00edtic sobre una societat.\nEncara que en la pol\u00edtica moderna, el govern, en un sentit ampli i com a organitzaci\u00f3 del poder p\u00fablic de la societat, es divideix en tres branques (executiva, legislativa i judicial), als pa\u00efsos la forma de govern basada en el parlamentarisme, la paraula \"govern\" sovint es refereix nom\u00e9s a les funcions de la branca executiva de l'Estat, o a l'executiu governant (com \u00e9s el cas dels governs de l'estat espanyol o el de la Generalitat de Catalunya), all\u00f2 que als estats presidencialistes s'anomena l'administraci\u00f3 o gesti\u00f3, (com per exemple el cas dels Estats Units d'Am\u00e8rica on parlem de l'administraci\u00f3 Bush o Obama).Els governs efectius han de posseir dos atributs: autoritat i legitimitat. L'autoritat \u00e9s l'habilitat per a compel\u00b7lir a l'obedi\u00e8ncia. Tots els governs utilitzen algun tipus de coacci\u00f3 f\u00edsica en la seva autoritat; per exemple empresonament, amenaces o exili. La legitimitat \u00e9s l'atribut que motiva el poble a sotmetre's a l'autoritat. La legitimitat es guanya a trav\u00e9s de l'adquisici\u00f3 i l'aplicaci\u00f3 del poder d'acord amb els principis i est\u00e0ndards establerts.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Khajidsuren Bolormaa o Khajidsurengiin Bolormaa (mongol: \u0425\u0430\u0436\u0438\u0434\u0441\u04af\u0440\u044d\u043d \u0411\u043e\u043b\u043e\u0440\u043c\u0430\u0430) (Ulan Bator, 18 de gener de 1965) \u00e9s una enginyera mineralogista mongola, aix\u00ed com un defensora de la salut i els drets dels infants, que va exercir de primera dama de Mong\u00f2lia del 2009 al 2017. Bolormaa \u00e9s l'esposa de l'expresident Tsakhiagiin Elbegdorj. El 2006, Bolormaa va fundar la Fundaci\u00f3 Bolor, que t\u00e9 cura dels orfes a Mong\u00f2lia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El govern Jean Castex \u00e9s el quaranta-segon govern de Fran\u00e7a sota la Cinquena Rep\u00fablica. Dirigit pel Primer ministre Jean Castex, es tracta del tercer govern format sota la presid\u00e8ncia d'Emmanuel Macron.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Primer l'habitatge (en angl\u00e8s housing first) \u00e9s un programa de pol\u00edtica social relacionat amb el tractament de les persones sense llar des de fa anys i que no es vinculen als recursos existents. El model va n\u00e9ixer a Nova York de la m\u00e0 del psiquiatre Sam Tsemberis i fou adoptada per Philip Mangano durant el govern de George W. Bush en 2004, i tracta de donar un habitatge social als sense llar de llarga durada.\nL'enfocament dels programes primer l'habitatge per adults sense llar amb malalties mentals greus ha guanyat suport com a alternativa al corrent principal primer el tractament, en quant els primers presenten taxes significativament m\u00e9s baixes de consum i ab\u00fas de subst\u00e0ncies, i son significativament menys propensos a abandonar el seu programa, doncs als pa\u00efsos on s'ha aplicat el 85% de les persones no torna al carrer. L'impacte positiu dels programes primer l'habitatge contrasten amb les dificultats per retenir als usuaris que tenen els programes primer el tractament i en evitar l'increment de l'\u00fas de subst\u00e0ncies i la possible recaiguda.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La desaparici\u00f3 de Santiago Maldonado es refereix al cas de la desaparici\u00f3 de Santiago Andr\u00e9s Maldonado l'1 d'agost de 2017, investigat en les causes 8232/2017 i 8233/2017 de la just\u00edcia federal argentina, v\u00edctima d'una presumpta desaparici\u00f3 for\u00e7ada en el marc de la repressi\u00f3 d'una protesta que va incloure talls de ruta, realitzada per la comunitat maputxe Pu Lof en Resist\u00e8ncia de Cushamen, situat a la prov\u00edncia argentina del Chubut. La repressi\u00f3 va ser duta a terme per la Gendarmer\u00eda Nacional, una for\u00e7a de seguretat que opera en l'\u00e0mbit del Ministeri de Seguretat del Poder Executiu.El president de l'Argentina Mauricio Macri, el Cap de Gabinet de Ministres Marcos Pe\u00f1a, la ministra de Seguretat Patricia Bullrich i altres alts funcionaris del govern nacional van ser denunciats per la Lliga Argentina pels Drets de l'Home \u00abper la figura penal t\u00edpica de desaparici\u00f3 for\u00e7ada de persones en concurs amb encobriment i violaci\u00f3 dels deures de funcionari p\u00fablic i ab\u00fas d'autoritat\u00bb, segons diu textualment l'objecte de la den\u00fancia. El 18 d'octubre de 2017 la fiscal de la causa va informar que des de diversos dies enrere, un dels gendarmes que va actuar en l'operatiu repressiu havia quedat en situaci\u00f3 d'imputat.La desaparici\u00f3 de Santiago Maldonado va motivar una resoluci\u00f3 del Comit\u00e8 contra les Desaparicions For\u00e7ades de les Nacions Unides perqu\u00e8 l'Estat argent\u00ed adopti \u00abuna estrat\u00e8gia integral i exhaustiva per a la cerca i localitzaci\u00f3\u00bb i una mesura cautelar de la Comissi\u00f3 Interamericana de Drets Humans (CIDH) amb la finalitat de protegir els seus drets a la vida i integritat personal.El 18 d'octubre de 2017 va ser trobat el seu cad\u00e0ver prop del punt en el qual es va denunciar la seva desaparici\u00f3. Santiago Maldonado havia nascut el 25 de juliol de 1989 en la localitat de 25 de Mayo, a la prov\u00edncia de Buenos Aires, i va romandre desaparegut durant 78 dies.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Primer ministre de la Rep\u00fablica Popular de Luhansk \u00e9s el cap del govern de la Rep\u00fablica Popular de Luhansk i, per tant del seu Consell de Ministres, en tant que \u00f2rgan estatal suprem del poder executiu de l'estat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Abd-Al\u00b7lah ibn Ubayy ibn Salul \u2014\u00e0rab: \u0639\u0628\u062f \u0627\u0644\u0644\u0647 \u0628\u0646 \u0623\u0628\u064a \u0628\u0646 \u0633\u0644\u0648\u0644, \u02bfAbd All\u0101h b. Ubayy b. Sal\u016bl\u2014 o, senzillament, Abd-Al\u00b7lah ibn Ubayy, fou el cap dels S\u00e0lim o Ba-l-Hubla del clan Awf dels Kh\u00e0zraj, a Medina abans de l'H\u00e8gira.\nEs va convertir a l'islam vers el 620, per\u00f2 mai no fou un aut\u00e8ntic devot. No va seguir les ordres de Mahoma i la tradici\u00f3 isl\u00e0mica l'ha considerat cap dels hip\u00f2crites, (al-munafiqun), \u00e9s a dir aquells medinesos que m\u00e9s o menys encobertament s'oposaren a Mahoma.\nVa morir el 631. Els seus fills s\u00ed que foren musulmans devots.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Identitat, Tradici\u00f3, Sobirania va ser un partit pol\u00edtic europeu d'extrema dreta amb vint diputats al Parlament Europeu, fundat el gener de 2007 i dissolt el 15 de novembre de 2007 del mateix any.\nEl president d'aquest grup fou Bruno Gollnisch, i alguns dels eurodiputats del grup eren Jean-Marie Le Pen, Alessandra Mussolini i Marine Le Pen.\nEl grup parlamentari va ser dissolt al perdre la quota m\u00ednima de 20 diputats que exigeix el Parlament Europeu. Aix\u00f2 es va deure a la sortida dels 5 eurodiputatts romanesos del Partit de la Gran Romania, a causa d'un impasse amb l'eurodiputada Alessandra Mussolini que en unes declaracions despr\u00e9s de l'assassinat d'una dona italiana per uns romanesos va afirmar que els romanesos eren criminals.A continuaci\u00f3, diversos dels restants partits membres del grup van formar l'alian\u00e7a Euronat, que, no obstant aix\u00f2, no compleix els requisits m\u00ednims per a ser reconegut com un partit pol\u00edtic europeu o per a formar un grup parlamentari al Parlament Europeu.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'economia participativa -freq\u00fcentment abreujada com a parecon- \u00e9s un sistema econ\u00f2mic proposat que usa una presa de decisions participativa com a mecanisme econ\u00f2mic en una societat donada. Proposat com a alternativa llibert\u00e0ria a les economies de mercat capitalistes vigents, i tamb\u00e9 al socialisme de planificaci\u00f3 central, i davant de la necessitat d'aplicaci\u00f3 present dels principis i aspectes constructius de l'anarquisme: autogesti\u00f3 i federalisme en les empreses. Va sorgir del treball de l'activista i te\u00f2ric pol\u00edtic Michael Albert, i de l'economista radical Robin Hahnel, en les d\u00e8cades de 1980 i 1990.\n\nLa idea de l'economia participativa o parecon, va ser constru\u00efda barrejant part dels conceptes anarquistes col\u00b7lectivistes, del cooperativisme, part dels conceptes d'altres corrents socialistes d'encuny llibertari, com \u00e9s el cas dels comunistes de consells, i desenvolupa caracter\u00edstiques pr\u00f2pies, aprofundint o modificant algunes de les tradicions cl\u00e0ssiques.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "P\u00e1l Janos Ede, comte Teleki de Sz\u00e9k (en hongar\u00e8s: Teleki P\u00e1l, 1 de novembre de 1879 \u2013 3 d'abril de 1941) va ser un pol\u00edtic hongar\u00e8s, dues vegades primer ministre (19 de juliol de 1920 fins a 14 d'abril de 1921 i de 16 de febrer de 1939 fins a 3 d'abril de 1941.). Expert en geografia, va ser membre de l'Acad\u00e8mia Hongaresa de Ci\u00e8ncies i president de l'associaci\u00f3 d'Escoltes hongaresa.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La For\u00e7a Socialista Federal (FSF) va n\u00e9ixer el 1962-1963 fruit de l'evoluci\u00f3 de CC i va desapar\u00e8ixer el 1968 donant lloc a una nova organitzaci\u00f3, el Partido Comunista Revolucionario (PCR), en all\u00f2 que alguns van denominar la primera i la segona ruptura dins del proc\u00e9s des d'un extrem a l'altre de l'espectre pol\u00edtic.En aquest per\u00edode va desplegar la seva acci\u00f3 en l'intent de promoure la consci\u00e8ncia de classe dels treballadors; en l'assaig d'una democratitzaci\u00f3 antifranquista en el si de la universitat i en la difusi\u00f3 \u2013per mitjans paralegals\u2013 de la ideologia socialista-comunista independent de les postures del PSUC.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El reformisme \u00e9s una tend\u00e8ncia pol\u00edtica partid\u00e0ria de la transformaci\u00f3 progressiva de la societat capitalista dins el marc de les institucions vigents, mitjan\u00e7ant reformes legislatives successives i sense rec\u00f3rrer a la viol\u00e8ncia.El reformisme ent\u00e9n que la societat de qualsevol pa\u00eds o instituci\u00f3 est\u00e0 sotmesa al temps i a l'evoluci\u00f3 i per tant mant\u00e9 una constant arrel de transformaci\u00f3 necess\u00e0ria per seguir essent un instrument \u00fatil. El reformisme no defensa la Revoluci\u00f3 o els actes violents que es desemboquen de la demanda de canvis. Un reformista \u00e9s en realitat un anti-revolucionari que s'hi oposa frontalment entenent que son m\u00e9s \u00fatils els canvis pausats, progressius i ben estudiats.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En el moviment d'alliberament animal, la  no-experimentaci\u00f3 animal designa els productes o activitats que no danyen ni maten animals. Es considera no provat amb animals tot aquell producte que no est\u00e0 testat en animals, ja que les proves s\u00f3n, generalment, doloroses i causen sofriment a milions d'animals cada any.\n\u201cTots els productes, totes les accions i totes les decisions del dia a dia poden ser una oportunitat per a causar menys dolor\u201d\u2014Zoe Weil, de la revista The Animals\u2019 Agenda (Els interessos dels animals)", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Isaias Afwerki (tigrinya: \u12a2\u1233\u12ed\u12eb\u1235 \u12a3\u1348\u12c8\u122d\u1242) (Asmara, Eritrea, 2 de febrer de 1946) \u00e9s el primer i actual president d'Eritrea, c\u00e0rrec al qual acced\u00ed amb la independ\u00e8ncia del pa\u00eds, el 1993.\nEl 1966 es va incorporar al Front per a l'Alliberament d'Eritrea (FLE) i va viatjar a la Xina on va ingressar en l'Ex\u00e8rcit per a la seva formaci\u00f3. M\u00e9s tard va ser cofundador del Front Popular per a l'alliberament d'Eritrea, i va ser nomenat secretari general l'any 1987. Despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia del seu pa\u00eds, es va convertir en el primer president i va dirigir els enfrontaments armats que es van succeir despr\u00e9s amb Eti\u00f2pia. Va convertir el FPLE en Front Popular per a la Democr\u00e0cia i la Just\u00edcia (PFDJ) que funciona com a partit \u00fanic.\nConsiderat per molts analistes internacionals com un dictador, no ha convocat eleccions lliures des del seu acc\u00e9s a la Presid\u00e8ncia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Refer\u00e8ndum sobre la Llei d'Assegurances de Let\u00f2nia de 1934 va tenir lloc a Let\u00f2nia el 24 i 25 de febrer de 1931.Un projecte de llei que va modificar la llei de pensions de l'estat havia estat aprovada pel Saeima el 5 d'agost. Es proposava, entre altres esmenes, l'edat de jubilaci\u00f3, que en aquest moment era de 60 anys per als homes i 57,5 per a les dones, en una transacci\u00f3 gradual per a tots dos sexes a 62 anys a partir de l'any 2006.Als votants se'ls va fer la seg\u00fcent pregunta : \u00abs\u00f3n a favor o en contra de la derogaci\u00f3 de les esmenes a la Llei de pensions de l'Estat de 08/05/1999?\u00bb Una gran majoria (94,6%) va votar a favor de la derogaci\u00f3 de la llei, encara que la participaci\u00f3 electoral va ser nom\u00e9s el 25,1%.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El President de Rep\u00fablica Centreafricana  \u00e9s el Cap d'Estat de Rep\u00fablica Centreafricana. El c\u00e0rrec fou creat en 1960.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Els monarc\u00f2macs (del grec antic \u03bc\u03cc\u03bd\u03b1\u03c1\u03c7\u03bf\u03c2 monarchos monarc i \u03bc\u03ac\u03c7\u03bf\u03bc\u03b1\u03b9 machomai lluitar) van ser un grup d'escriptors i fil\u00f2sofs adversaris de la monarquia absoluta des de finals del segle xvi.La paraula, originalment considerada com un insult, va ser inventada pel jurista escoc\u00e8s i monarquista conven\u00e7ut William Barclay (1546\u20131608), en un seu pamflet contra els autors calvinistes que refusaven el principi de l'absolutisme. El llibre Vindiciae contra tyrannos (Reivindacions contra els tirans), atribu\u00eft als hugonots Hubert Languet (1518-1581) o Philippe du Plessis-Mornay (1549-1623) en va ser una de les obres clau. En aquesta \u00e8poca, la cr\u00edtica de l'absolutisme no es limitava al m\u00f3n protestant. A la seva obra De Rege et institutione regis del 1598, el jesu\u00efta Juan de Mariana (1536-1624) va desenvolupar idees sobre el tiranicidi justificat quan el pr\u00edncep s'apodera de l'estat amb for\u00e7a i armes.La idea de la leg\u00edtima resist\u00e8ncia contra lleis i la desobedi\u00e8ncia contra tirans \u00e9s anterior. Els monarc\u00f2macs van modernitzar-la en introduir idees de lleis constitucionals, considerades com un contracte entre el monarca i el poble. Si el monarca no respectava el contracte, el poble no nom\u00e9s tenia el dret de no obeir, per\u00f2 tamb\u00e9 l'obligaci\u00f3 de resistir o destituir el monarca. Les teories monarc\u00f2maques van inspirar el jurista i primer escriv\u00e0 dels Estats Generals dels Pa\u00efsos Baixos, Jan Van Asseliers (\u00b11520-\u00b11584) en el seu Plakkaat van Verlatinghe (1581) on donava els arguments per desposseir la Corona de Castella als Pa\u00efsos Baixos espanyols.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La teoria pluralista de l'estat (o pluralisme pol\u00edtic) estipula que en la participaci\u00f3 representativa existeixen diverses elits competint per obtenir el poder pol\u00edtic. El seu principal ide\u00f2leg \u00e9s Robert Dahl.A difer\u00e8ncia de la teoria elitista, el pluralisme reconeix la participaci\u00f3 de diversos grups que no necess\u00e0riament formen part de l'aristocr\u00e0cia. Les parts que competeixen en el pluralisme es caracteritzen per l'heterogene\u00eftat ideol\u00f2gica i social, independentment dels recursos econ\u00f2mics que tinguin.Segons la definici\u00f3 aportada per Philippe C. Schmitter, el pluralisme es pot definir com un \u00absistema de representaci\u00f3 d'interessos en qu\u00e8 les unitats constitutives estan organitzades en un nombre no especificat de categories m\u00faltiples, volunt\u00e0ries, competitives, no jer\u00e0rquicament ordenades i autodeterminades, que no estan especialment autoritzades, reconegudes, subsidiades, creades o d'alguna manera controlades per l'Estat en la selecci\u00f3 de dirigents o l'articulaci\u00f3 dels seus interessos, i que no exerceixen un monopoli de l'activitat representativa dins de les seves respectives categories\u00bb.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Primer Just\u00edcia (Movimiento Primero Justicia en castell\u00e0) \u00e9s un partit pol\u00edtic vene\u00e7ol\u00e0 fundat l'any 2000 i liderat per Julio Borges.\nSuccessor de l'associaci\u00f3 civil del mateix nom, Primer Just\u00edcia va participar activament en el fracassat cop d'estat de l'11 d'abril de 2002 durant el qual alguns dels seus dirigents van liderar el setge i l'intent d'assalt de l'ambaixada cubana a Caracas.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'herrerisme (castell\u00e0: herrerismo) \u00e9s un moviment del Partit Nacional de l'Uruguai (o Partit blanco), el qual es presenta hist\u00f2ricament a Montevideo sota la llista electoral 71. El seu nom ve de Luis Alberto de Herrera, qui va tenir un paper important a l'escena pol\u00edtica del pa\u00eds durant algunes d\u00e8cades, oposant-se al batllisme del Partit Colorado, moviment reformista i liberal liderat per Luis Batlle Berres.\nDespr\u00e9s de les eleccions de 1958, guanyades per primera vegada pel Partit Nacional al segle xx, l'herrerisme va ser el sector dominant del llavors Consell Nacional de Govern. Tradicional i autoritari cap a la primera meitat del segle xx, l'herrerisme va resorgir durant els anys 1980-90, amb tend\u00e8ncies m\u00e9s properes al neoliberalisme.El net d'Herrera i expresident de l'Uruguai Luis Alberto Lacalle (1990-1995) tamb\u00e9 forma part d'aquest sector i va ser elegit senador per l'herrerisme.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La cal\u00famnia consisteix a imputar un delicte a una persona tot i tenir coneixement que \u00e9s una falsedat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El President de la Rep\u00fablica de Zimb\u00e0bue (en angl\u00e8s: President of the Republic of Zimbabwe) \u00e9s el cap d'Estat de Zimb\u00e0bue. Des de 2017 ostenta el c\u00e0rrec Emmerson Mnangagwa.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Els Indicadors de Laeken s\u00f3n un conjunt d'indicadors estad\u00edstics europeus comuns sobre la pobresa i l'exclusi\u00f3 social que va establir al Consell Europeu el desembre 2001 a Laeken, suburbi de Brussel\u00b7les (B\u00e8lgica). Es van desenvolupar com a part de l'Estrat\u00e8gia de Lisboa de l'any anterior, que preveia la coordinaci\u00f3 de les pol\u00edtiques socials europees a nivell de pa\u00eds a partir d'un conjunt d'objectius comuns.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Segona Bis, nom abreujat dels Serveis d'Informaci\u00f3 de l'Ex\u00e8rcit de Terra, l'Armada i l'Ex\u00e8rcit de l'Aire, fou un servei d'informaci\u00f3 i contra-informaci\u00f3 militar espanyol. Estaven adscrits a les Segones Seccions, o d'Intel\u00b7lig\u00e8ncia, de les respectives Casernes Generals. Va ser format despr\u00e9s de la Guerra Civil espanyola, i es va mantenir actiu fins que va ser remodelat i transformat en els nous serveis d'intel\u00b7lig\u00e8ncia amb el nom de CESID i aquest alhora deixaria pas al CNI.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Manifest Anarquista (Manifeste de l'Anarchie), \u00e9s una obra en franc\u00e8s d'Anselme Bellegarrigue i destaca per ser el primer manifest anarquista. Va ser escrit el 1850 i publicat en el primer n\u00famero del peri\u00f2dic L'anarchie, journal de l'ordre, deu anys despr\u00e9s que Pierre-Joseph Proudhon es convert\u00eds en la primera persona autoanomenada anarquista amb la publicaci\u00f3 de Qu\u00e8 \u00e9s la propietat?.\nEn ell, Bellegarrigue advoca per ignorar l'Estat i als partits pol\u00edtics, crida a exercir la sobirania individual, defensa un sistema pol\u00edtic democr\u00e0tic basat en administracions locals de lliure adhesi\u00f3 i cooperaci\u00f3, i defensa una economia de mercat popular i antimonopolista contra les elits i el govern.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Hemicicle \u00e9s una sala, graderia o altra construcci\u00f3 de forma semicircular (deriva d'hemi, mig, i cicle, c\u00e8rcol). L'hemicicle a l'\u00e8poca cl\u00e0ssica fou un lloc semicircular per l'acomodaci\u00f3 de les persones per a conversar, b\u00e9 en cases de car\u00e0cter privat o en places o llocs p\u00fablics; tamb\u00e9 va rebre aquest nom la seu semicircular del tribunal a una bas\u00edlica.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Panegyrici Latini o Paneg\u00edrics Llatins \u00e9s una col\u00b7lecci\u00f3 de dotze discursos paneg\u00edrics que enalteixen les activitats de diversos emperadors romans, realitzats per diferents autors de l'Imperi entre finals del segle I EC i finals de l'IV EC.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Duce era l'apel\u00b7latiu propagand\u00edstic mitjan\u00e7ant el qual el cabdill feixista Benito Mussolini es don\u00e0 a con\u00e8ixer a la vida pol\u00edtica italiana des de 1922 fins a la seva mort. L'apel\u00b7latiu Il Duce emprat per aquest dictador \u00e9s una derivaci\u00f3 de la veu llatina Dux/duce.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La tecnocr\u00e0cia \u00e9s una forma de govern formada per funcionaris i altres c\u00e0rrecs p\u00fablics escollits en virtut de la seva preparaci\u00f3 t\u00e8cnica. Es diu tecn\u00f2crata tant a una persona partid\u00e0ria d'aquest sistema com una de les persones que en formen part. L'objectiu \u00e9s disposar d'un grup de persones competents que s\u00e0piguen dissenyar plans i resoldre problemes de manera efica\u00e7 i fer-ho b\u00e9. Aquest ideal no t\u00e9 en compte que no hi ha una veritat \u00fanica, ni tan sols t\u00e8cnica ni cient\u00edfica, ni que, a la pr\u00e0ctica concreta de casos reals, termes com \"efica\u00e7\" i \"bo\" s\u00f3n subjectius i responen a desitjos, valors, principis, interessos i plantejaments subjectius, diferents per a cada persona, de manera que una proposta pot ser m\u00e9s o menys eficient, efica\u00e7 o contra-efica\u00e7, segons les prefer\u00e8ncies i la ideologia de cada persona.\nLa tecnocr\u00e0cia pot tenir diverses ideologies i, de fet, sempre actua segons la pr\u00f2pia, de cada persona o col\u00b7lectiu tecn\u00f2crata, i que pot ser tant d'esquerres com de dretes, per exemple, si est\u00e0 per ella mateixa al poder. En cas contrari, no \u00e9s tampoc mai neutra sin\u00f3 que defensa els interessos i la ideologia de qui a la pr\u00e0ctica t\u00e9 el poder en una organitzaci\u00f3 o societat. Aix\u00ed, el primer esment escrit occidental de tal forma de govern es troba al llibre La Rep\u00fablica de Plat\u00f3 que en malfiar-se de la saviesa del poble, somiava un ideal de rep\u00fablica governada per un consell de savis. Al confucianisme es troben idees semblants en la seva definici\u00f3 de la responsabilitat i del paper del dirigent. Finalment, el concepte s'apropa tamb\u00e9 de la filosofia del despotisme il\u00b7lustrat del segle xviii. Fora de sistemes desp\u00f2tics o teocr\u00e0tics, la dificultat filos\u00f2fica i pol\u00edtica del concepte rau al problema de la investidura o la definici\u00f3 de l'autoritat que avalua la compet\u00e8ncia i que atorga o trau el poder al tecn\u00f2crata. A Espanya, l'any 1959, el franquisme va encetar l'anomenat \"Pla d'Estabilitzaci\u00f3\" (econ\u00f2mica) que va comptar amb tecn\u00f2crates formats a l'estranger als quals se'ls va demanar una reforma \"modernitzadora\", que en la ideologia franquista constava a desmantellar el moviment obrer, disminuir els beneficis socials i assegurar la futura instauraci\u00f3 d'una monarquia autorit\u00e0ria.En certs texts cr\u00edtics, el mot pot prendre una significaci\u00f3 pejorativa quan serveix per a designar t\u00e8cnics privats o p\u00fablics que decideixen de l'inter\u00e8s p\u00fablic sense haver de justificar-se davant un electorat, un retret fet a organismes com l'OCDE, el FMI, les ag\u00e8ncies de qualificaci\u00f3 dels riscos durant la crisi financera 2007-2010 i fins i tot tamb\u00e9 als eur\u00f2crates. Algunes mirades cr\u00edtiques posen de manifest que alguns mitjans de comunicaci\u00f3, governs i altres entitats escoltin, donin visibilitat i acceptin \u00fanicament les propostes d'entitats econ\u00f2miques i financeres que defensen un banc o un grup d'accionistes, per exemple, considerant-los \"neutres\", posse\u00efdors de l'\u00fanica veritat i coneixement absolut i com si el seu inter\u00e8s fos el de tothom, i en canvi no es faci el mateix amb altres experts amb diferents ideologies o que defensen els interessos d'altres persones.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una fiscalitat energ\u00e8tica sostenible \u00e9s un sistema d'imposts relacionats amb l'energia i que incorporen a la seva configuraci\u00f3 l'argument de la sostenibilitat, d'una manera que pot ser econ\u00f2mica, social o ambiental. Presenta avantatges en forma d'est\u00edmuls sobre les decisions de les empreses i de les persones perqu\u00e8 siguin favorables al desenvolupament sostenible des del punt de vista energ\u00e8tic. En canvi, no tenen com a objectiu la recaptaci\u00f3 de diners per part del govern, cosa per la qual no suposen necess\u00e0riament una major pressi\u00f3 fiscal. Ha d'estar englobada en el marc d'una fiscalitat sostenible general (no nom\u00e9s energ\u00e8tica).\nEls incentius fiscals relacionats amb l'estalvi i l'efici\u00e8ncia energ\u00e8tics, per exemple, estarien dins d'aquest sistema fiscal, ja que promouen un tipus d'economia i consum m\u00e9s baixos en intensitat energ\u00e8tica (menor consum de combustibles f\u00f2ssils) i per tant amb una menor emissi\u00f3 de carboni a l'aire (menor contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica i menor efecte Callendar).\nLa fiscalitat energ\u00e8tica existent actualment a Espanya no inclou cap element pensat per assolir un desenvolupament energ\u00e8tic sostenible. D'altra banda, els governs auton\u00f2mics a Espanya tenen una redu\u00efda capacitat normativa en mat\u00e8ria de fiscalitat energ\u00e8tica sostenible. Per aix\u00f2, des de la Generalitat de Catalunya \"s'haur\u00e0 de defensar davant l'Estat aquelles figures impositives m\u00e9s adequades per al desenvolupament de la sostenibilitat energ\u00e8tica a la societat\".", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En la pol\u00edtica del Per\u00fa, el govern a nivell regional (sic) \u00e9s la conducci\u00f3 de la gesti\u00f3 p\u00fablica que es fa en cadascuna de les regions i departaments del pa\u00eds. Aquesta funci\u00f3 es porta a terme en cadascuna d'aquestes circumscripcions pel seu respectiu Govern Regional, persona jur\u00eddica de dret p\u00fablic amb autonomia pol\u00edtica, econ\u00f2mica i administrativa en els assumptes de la seua compet\u00e8ncia.\nAquest nivell de govern va ser introdu\u00eft a la legislaci\u00f3 peruana amb l'entrada en vigor de la Constituci\u00f3 del 79, per\u00f2 va iniciar la seua activaci\u00f3 en la forma que en l'actualitat t\u00e9 a partir dels anys 2000, en modificar-se la constituci\u00f3 per a afegir-la. En el proc\u00e9s que es contempla en ella i en l'ordre jur\u00eddic peru\u00e0, tots els departaments del pa\u00eds han d'integrar-se per a conformar regions mitjan\u00e7ant refer\u00e8ndum] fins que la totalitat del territori es trobe regionalitzat, excepte la Prov\u00edncia Constitucional del Callao i la Prov\u00edncia de Lima, territori \u00faltim el qual compte amb autonomia regional per ser la seu de la cabdal, Lima, puix que la Municipalitat t\u00e9 tant funcions de Govern Regional com de Municialitat Provincial.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "A l'Occident cristi\u00e0, el poder es divideix entre autoritats temporals i espirituals :\n\na l'Esgl\u00e9sia es reconeix un poder espiritual exercit sobre les \u00e0nimes, pel que fa a la salvaci\u00f3 mitjan\u00e7ant la definici\u00f3 i el manteniment del dogma (tradici\u00f3, concilis, etc.) en el marc de la religi\u00f3;\nals sobirans i als poders civils es reconeix el poder temporal, restringit als afers humans i a l'ordre social, i exercit sobre els cossos i els b\u00e9ns.S'han establert dues jurisdiccions separades i han definit les seves respectives jurisdiccions . L'Esgl\u00e9sia ha gaudit per\u00f2, a l'edat mitjana (doctrina de les dues espases) i a l'\u00e8poca moderna (doctrina dels dos regnes, ultramontanisme), d'una extensi\u00f3 del seu poder en el domini temporal.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Victor Carton Vidal (1902 \u2013 11 d'abril de 1970) va \u00e9sser un pol\u00edtic irland\u00e9s. Va \u00e9sser membre del Seanad \u00c9ireann des 1954 fins a 1969. Va ser elegit per primera vegada com a 8th Seanad l'any 1954 pel Labour Panel, i reelegit a les eleccions de 1957, 1961 i 1965. No va presentar-se a les eleccions de 1969. Va presentar-se a les eleccions de D\u00e1il \u00c9ireann en quatre ocasions per\u00f2 mai va sortir elegit.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Oficina de les Nacions Unides pel Suport a la Consolidaci\u00f3 de la Pau a Guinea Bissau (UNOGBIS) va ser establerta pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides en la seva Resoluci\u00f3 1233 a l'abril de 1999 per facilitar les eleccions generals i l'aplicaci\u00f3 de l'Acord d'Abuja.A aix\u00f2 va seguir a un acord d'alto el foc signat a Praia el 26 d'agost de 1998 reafirmat l'1 de novembre (conegut com l'Acord d'Abuja) amb la promesa d'eleccions amb un protocol addicional per a l'organitzaci\u00f3 d'un govern d'unitat nacional signat el 15 de desembre i refor\u00e7at per resoluci\u00f3 1216 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. L'acord va ser supervisat per ECOMOG i la Comunitat Econ\u00f2mica dels Estats d'\u00c0frica Occidental (CEDEAO).\nEl mandat de la UNOGBIS es va ampliar despr\u00e9s de les eleccions de 1999 en el per\u00edode postelectoral. Hi ha hagut nombrosos informes presentats i les reunions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides en els \u00faltims anys.\nEl mandat de la UNOGBIS va ser ampliada i revisada el 2004.S'hi van plantejar preocupacions relacionades amb el tr\u00e0fic de drogues des d'Am\u00e8rica Llatina aix\u00ed com l'estabilitat financera.Va ser substitu\u00efda pel Oficina Integrada de les Nacions Unides per la Consolidaci\u00f3 de la Pau a Guinea Bissau (UNIOGBIS) el 2009.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En ret\u00f2rica, la retic\u00e8ncia o aposiopesis (\u1f00\u03c0\u03bf\u03c3\u03b9\u03ce\u03c0\u03b7\u03c3\u03b9\u03c2, 'silenciamient') \u00e9s, dins de les figures liter\u00e0ries, una de les figures d'omissi\u00f3. Consisteix a deixar incompleta una frase, destacant-se m\u00e9s el que calla.Exemple: \"Si jo parl\u00e9s...\".\nEn el negoci de les assegurances, per exemple, el concepte de retic\u00e8ncia refereix al fet de no dir tot el que se sap. En efecte, en un contracte de segur, l'assegurat t\u00e9 l'obligaci\u00f3 i el deure d'informar totalment a l'assegurador sobre totes les circumst\u00e0ncies que permeten avaluar precisament els riscos. Aquest assumpte revesteix major import\u00e0ncia pel que fa a l'asseguran\u00e7a de vida, per exemple. Per aix\u00f2, les empreses d'assegurances tenen mitjans d'informaci\u00f3, com a m\u00e8dics, que li poden proporcionar dades, la qual cosa no eximeix a l'assegurat de responsabilitat per la seva falsedat o retic\u00e8ncia, at\u00e8s que en certs casos nom\u00e9s l'assegurat pot proporcionar dades completes.\nEn el que refereix a les conseq\u00fc\u00e8ncies, l'art. 640 consagra un r\u00e8gim de nul\u00b7litat fundat en l'error de l'assegurador, sobre el risc. Es tracta de l'aplicaci\u00f3 de la doctrina general de l'error substancial, que pot fer variar el consentiment. Se sanciona amb nul\u00b7litat encara que hagi intervingut bona fe de part de l'estipulant.\nEl sistema \u00e9s objectiu, perqu\u00e8 no pren en compte la intenci\u00f3 de l'assegurat per jutjar anul\u00b7lable el contracte. No importa que l'assegurat hagi actuat de bona o mala fe. No obstant aix\u00f2, el legislador s\u00ed pren en compte la intenci\u00f3, en disposar sancions per a l'assegurat reticent o que va efectuar declaracions falses (arts. 666 i 667).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Els acords de Lom\u00e9 van ser uns acords signats a la ciutat de Lom\u00e9, al Togo, el 7 de juliol del 1999, amb l'objectiu era el de posar fi a la guerra civil de Sierra Leone entre el Front d'Uni\u00f3 Revolucion\u00e0ria (en angl\u00e8s, Revolutionary United Front, RUF) i el govern de Sierra Leone. La reuni\u00f3 a Lom\u00e9 fou una iniciativa del president del Togo, Gnassingb\u00e9 Eyad\u00e9ma, que tamb\u00e9 presidia en aquell moment la Comunitat Econ\u00f2mica dels Estats de l'\u00c0frica Occidental (CEDEAO). La reuni\u00f3 va comen\u00e7ar el 25 de maig del 1999 a Lom\u00e9, en pres\u00e8ncia de cinc presidents dels pa\u00efsos de l'\u00c0frica Occidental:\n\nBlaise Compaor\u00e9 (Burkina Faso)\nCharles Taylor (Lib\u00e8ria)\nOlusegun Obasanjo (Nig\u00e8ria)\nAhmad Tejan Kabbah (Sierra Leone)\nGnassngb\u00e9 Eyad\u00e9ma (Togo)a m\u00e9s dels representants de l'Organitzaci\u00f3 per a la Unitat Africana (OUA), de l'ONU, dels Estats Units d'Am\u00e8rica i del Regne Unit.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un microestat \u00e9s un estat sobir\u00e0 amb poca poblaci\u00f3 o amb un territori (superf\u00edcie terrestre o mar\u00edtima) molt redu\u00eft, o totes dues coses alhora.Els microestats tenen una important influ\u00e8ncia relativa a l'Assemblea General de les Nacions Unides, on cada estat t\u00e9 un vot.\nAlguns exemples propers s\u00f3n: la Ciutat del Vatic\u00e0, M\u00f2naco, San Marino, Liechtenstein, Andorra, Malta, o Luxemburg.\nNo s'han de confondre els microestats amb les micronacions, que no s\u00f3n reconegudes com a estats sobirans. Els territoris, tot i amb sobirania plena, com les Illes Anglonormandes, no es consideren microestats.\nEl microestat sobir\u00e0 m\u00e9s petit \u00e9s la Ciutat del Vatic\u00e0, que el 2003 tenia 911 ciutadans i una superf\u00edcie de nom\u00e9s 0,44 quil\u00f2metres quadrats. En realitat nom\u00e9s ocupa un barri antic amb alguns edificis i parcs al centre de Roma (It\u00e0lia). Potser \u00e9s el pa\u00eds m\u00e9s inusual amb govern propi, ex\u00e8rcit, missions diplom\u00e0tiques, per\u00f2 sense poblaci\u00f3 nativa permanent (la ciutadania nom\u00e9s es concedeix a les persones que treballen al Vatic\u00e0 i a les seves missions a l'estranger). A Roma, It\u00e0lia, l'Orde Sobir\u00e0 i Militar de Malta \u2014que no ha de confondre's amb Malta, un microestat insular del Mediterrani\u2014 \u00e9s una entitat efectiva no territorial sobirana que podria ser tamb\u00e9 considerat un microestat: la seva sobirania \u00e9s reconeguda per 105 estats, 100 dels quals participen en relacions diplom\u00e0tiques, per\u00f2, a difer\u00e8ncia de la Ciutat del Vatic\u00e0, no t\u00e9 cap base territorial substancial. Ni el Vatic\u00e0 ni l'Orde Sobir\u00e0 i Militar de Malta s\u00f3n membres de les Nacions Unides, si b\u00e9 tots dos hi tenen estatus d'observador permanent, el primer com a \"estat no membre\", amb el nom at\u00edpic de Santa Seu, i el segon, com a \"altra entitat\".\nMolts dels estats classificats entre els 30 m\u00e9s petits del m\u00f3n, tenen algunes caracter\u00edstiques comunes. La majoria s\u00f3n microestats europeus o les petites illes del Carib, el Pac\u00edfic Sud i l\u2019oce\u00e0 \u00cdndic (la majoria de les antigues col\u00f2nies d\u2019ultramar van guanyar la seva independ\u00e8ncia a la segona meitat del segle XX). [...] Cal tenir en compte que hi ha territoris dependents i oficialment no reconeguts com a estats, com Puerto Rico que \u00e9s una part dels EUA, o Bermudes que \u00e9s el territori brit\u00e0nic d'ultramar.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una camarilla o coteria \u00e9s una associaci\u00f3 entre individus o grups d'individus, units per un inter\u00e8s com\u00fa, i que s'orienten a afavorir els interessos dels qui formen part del grup, a l'una d'amb freq\u00fc\u00e8ncia obstaculitzar o dificultar els interessos relacionats dels qui no formen part d'aquest grup. L'inter\u00e8s com\u00fa o objectiu d'una coteria, amb freq\u00fc\u00e8ncia s'orienta a promoure els seus punts de vista privats o els seus particulars interessos en una Esgl\u00e9sia, en un Estat, o en una altra comunitat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La sobirania nacional \u00e9s un concepte que dona tot el poder a la naci\u00f3, \u00e9s a dir, a la ciutadania. Aquesta deixa const\u00e0ncia en la constituci\u00f3 que li cedeix el poder a l'estat. Ara el rei esdev\u00e9 un representant ideol\u00f2gic sorgit de la teoria pol\u00edtica liberal, que pot remuntar-se a Locke i Montesquieu (finals del segle xvii a Anglaterra, segle xviii a Fran\u00e7a).\nFa pert\u00e0nyer la sobirania a la naci\u00f3, una entitat abstracta i \u00fanica, vinculada normalment a un espai f\u00edsic (la \"terra p\u00e0tria\"), a la qual pertanyen els ciutadans presents tant com els passats i futurs, i es defineix com a superior als individus que la componen. El mateix concepte de ciutad\u00e0 (subjecte de drets, en igualtat de drets amb els altres membres de la naci\u00f3, i no s\u00fabdit o objecte passiu de pertinen\u00e7a a una entitat pol\u00edtica que se li imposa) est\u00e0 associat al principi de sobirania nacional. En la teoria cl\u00e0ssica, la sobirania nacional es tradueix en un r\u00e8gim representatiu, perqu\u00e8 la naci\u00f3 no pot governar-se a si mateixa directament (ni tan sols en els sistemes de democr\u00e0cia directa, donada la impossibilitat de reunir, de fet, la \"naci\u00f3 sencera\"). La simple majoria del poble (concepte tamb\u00e9 dif\u00fas, per\u00f2 m\u00e9s equivalent al conjunt dels habitants d'una naci\u00f3) no \u00e9s necess\u00e0riament la voluntat de la naci\u00f3, si aquesta \u00e9s superior als ciutadans individuals.\nEn prendre el cos civil com un cos pol\u00edtic organitzat, amb vida pr\u00f2pia i necessitats comunes, s'encunya el terme sobirania nacional en la Revoluci\u00f3 Francesa (1789), esqueixant l'individu de la capacitat individual de decisi\u00f3 i portant-la al cos nacional. En els debats previs, va ser notable l'aportaci\u00f3 de l'abat Siey\u00e8s amb el seu pamflet Qu\u00e8 \u00e9s el tercer estat, en qu\u00e8 identificava els interessos d'aquest (el tercer estat, o sigui, els no privilegiats; en la pr\u00e0ctica, la burgesia), amb els de la naci\u00f3 francesa. La formulaci\u00f3 que es va encunyar en l'article 3 de la Declaraci\u00f3 dels Drets Humans i del Ciutad\u00e0 va determinar que \"tota sobirania resideix essencialment en la naci\u00f3\". Aix\u00ed, la sobirania nacional es concebr\u00e0 com una, indivisible i inalienable, que no es pot confondre amb els individus que la conformen.\nEn perfilar aix\u00ed el concepte, l'individu \u00e9s part de la naci\u00f3, per\u00f2 aquesta \u00e9s un tot que no el representa directament. No ser\u00e0, doncs, autom\u00e0tica l'aplicaci\u00f3 del sufragi universal igual per a tots i amb poder de decisi\u00f3, tal com es pretendr\u00e0 amb el concepte de sobirania popular. En la concepci\u00f3 restringida de sobirania nacional, el vot no \u00e9s un dret de l'individu, sin\u00f3 que aquesta funci\u00f3 ser\u00e0 reservada per als que reuneixin la dignitat suficient, generalment unida a la riquesa personal (per entendre que estaran m\u00e9s identificats amb els interessos de la naci\u00f3) i, per tant, es justifica el sufragi censatari.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Senat \u00e9s una cambra de representaci\u00f3, existent en els pa\u00efsos amb sistemes bicamerals, i que \u00e9s considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Oclocr\u00e0cia o govern de la multitud o de la turba (del grec \u1f40\u03c7\u03bb\u03bf\u03ba\u03c1\u03b1\u03c4\u03af\u03b1 ojlokrat\u00eda, llat\u00ed ochlocratia) \u00e9s una de les formes de degeneraci\u00f3 de la democr\u00e0cia, de la mateixa manera que la monarquia pot degenerar en tirania o l'aristocr\u00e0cia degenera en oligarquia. De vegades es confon amb la tirania de la majoria at\u00e8s que tots dos termes estan \u00edntimament relacionats.El terme va ser encunyat per Polibi, historiador grec, en la seva obra Hist\u00f2ries (VI, 3, 5-12; 4, 1-11) escrita entorn de l'any 200 a.C. Polibi va desenvolupar la seva pr\u00f2pia teoria de l'anaciclosi basant-se en les tres formes de govern aristot\u00e8liques i les seves corresponents formes impures, substituint la demag\u00f2gia, com a forma degenerada de la democr\u00e0cia, pel nou concepte d'oclocr\u00e0cia.Mentre que, etimol\u00f2gicament, la democr\u00e0cia \u00e9s el govern del poble que amb la voluntat general legitima al poder estatal, l'oclocr\u00e0cia \u00e9s el govern de la multitud, \u00e9s a dir, \"la multitud, massa o gentada \u00e9s un agent de producci\u00f3 biopol\u00edtica que a l'hora d'abordar assumptes pol\u00edtics presenta una voluntat viciada, evicciosa, confusa, injuiciosa o irracional, i per aix\u00f2 manca de capacitat d'autogovern i, per tant, no conserva els requisits necessaris per ser considerada com \u00abpoble\u00bb\".No s'ha de confondre amb l'estococr\u00e0cia, on la composici\u00f3 del govern i de diferents c\u00e0rrecs p\u00fablics \u00e9s triat aleat\u00f2riament entre els ciutadans. Tampoc ha de ser confosa amb la denominada tirania de la majoria, quan un grup aconsegueix imposar els seus interessos sobre els de la resta de grups existents.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Manuel Pag\u00e8s i Mercader (Barcelona, 20 d'abril de 1883 - Barcelona, 24 de febrer de 1968) fou un pol\u00edtic nacionalista catal\u00e0.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La separaci\u00f3 de poders \u00e9s un principi que estableix que els poders d'un govern sobir\u00e0 han d'estar dividits entre dues o m\u00e9s entitats fortament independents, aix\u00ed doncs, prevenint que una persona o un grup tingui massa poder.La idea que les diferents funcions dels estats han d'atribuir-se a les diferents institucions es va fer servir per primera vegada a l'antiga Gr\u00e8cia, i en els segles xvii i xviii, el concepte va ser refinat per James Harrington i John Locke.\nMontesquieu va escriure cr\u00edtiques sobre la monarquia francesa fins a elaborar una proposta de separaci\u00f3 de poders que ha estat invocada per la majoria de les constitucions fins ara. Les seves teories estaven basades en un estudi sobre els escrits de Locke i en un coneixement imperfecte de la constituci\u00f3 anglesa del segle xviii.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un regne o reialme \u00e9s una mena d'entitat pol\u00edtica la qual est\u00e0 regida per un rei o b\u00e9 el r\u00e8gim pol\u00edtic de la qual \u00e9s la monarquia, per\u00f2 que no necess\u00e0riament s'identifica amb un Estat. En realitat, l'\u00fas dels dos termes en la hist\u00f2ria de les doctrines pol\u00edtiques \u00e9s molt ambigu, i conflueix amb d'altres com \u00abnaci\u00f3\u00bb o \u00abrep\u00fablica\u00bb.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El camuflatge militar \u00e9s la t\u00e8cnica de disfressar objectes, vehicles o tropes tot mimetitzant-los amb el terreny circumdant per tal d'ocultar-los a la detecci\u00f3 i identificaci\u00f3 de l'enemic. Aix\u00f2 es pot fer per dues vies:\n\ncobrint all\u00f2 que hom vol dissimular amb objectes naturals (per exemple, vegetaci\u00f3) o fabricats (per exemple, xarxes sobre empla\u00e7aments artillers).\nmitjan\u00e7ant colors pintats (en peces artilleres, tancs, equipament, etc.) o estampats (en uniformes) que es corresponen amb el medi, sovint en dissenys que dissimulen la forma.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Carles M\u00f3ra i Tuxans (Arenys de Mar, 21 de maig de 1955) va ser l'alcalde d'Arenys de Munt per AM2000 (Arenys de Munt 2000) des de les eleccions municipals del 2007 fins al 2011. Ha estat membre de la Plataforma C\u00edvicoambiental d'Arenys de Munt i del Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminaci\u00f3.\nEl 15 de gener de 2010, s'oficialitza la seva adhesi\u00f3 a l'associaci\u00f3 Reagrupament Independentista, en un acte al Col\u00b7legi de Periodistes de Barcelona.Tamb\u00e9 es dedica a la doc\u00e8ncia a l'Escola Pia Santa Anna-Matar\u00f3, sent professor de Llengua i Literatura Catalanes.Est\u00e0 casat i t\u00e9 quatre fills.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un dispositiu automatitzat de supressi\u00f3 de vendes (en angl\u00e8s automated sales suppression device) o zapper \u00e9s un programari que falsifica els registres electr\u00f2nics de punt de venda (POS) i altres sistemes pel prop\u00f2sit d'evadir impostos. Tamb\u00e9 pot ser anomenat \"software de doble \u00fas\" o \"dual-use software\", i \"supressi\u00f3 electr\u00f2nica de vendes\".", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Modest Sabat\u00e9 i Puig (Cass\u00e0 de la Selva, Giron\u00e8s, 1909 - el Vol\u00f3, Rossell\u00f3, 1986) fou un pol\u00edtic i industrial catal\u00e0. Es llicenci\u00e0 en lletres per la Universitat de Barcelona i fou redactor pol\u00edtic i comentarista de teatre de La Veu de Catalunya des del 1928 fins al 1936. En esclatar la guerra civil espanyola s'exili\u00e0 al Rossell\u00f3, on regent\u00e0 negocis, i va intentar reconstituir a l'exili la Lliga Catalana el 1945-46.\nEl 1976 fou un dels fundadors amb Octavi Saltor i Salvador Millet i Bel de la Lliga Liberal Catalana. La seva tasca com a promotor del catal\u00e0 a la Catalunya del Nord fa que doni nom a un premi literari de Perpiny\u00e0.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La s\u00edndrome de l'acr\u00f2nim redundant o s\u00edndrome SAR \u00e9s un terme l\u00fadic per definir expressions formades per una paraula i un acr\u00f2nim en qu\u00e8 la paraula es repeteix. En s\u00f3n exemples, entre d'altres,\"n\u00famero PIN\" (n\u00famero d'identificaci\u00f3 personal: en angl\u00e8s es repeteix \"n\u00famero\") o \"pantalla LCD\" (en angl\u00e8s es repeteix \"pantalla\") o \"virus VIH\" (es repeteix \"virus\") o \"mem\u00f2ria RAM\" (es repeteix \"mem\u00f2ria\"). El terme va apar\u00e8ixer en un article ir\u00f2nic a New Scientist.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Abdul Majid Kubar \u2014en \u00e0rab \u0639\u0628\u062f \u0627\u0644\u0645\u062c\u064a\u062f \u0643\u0639\u0628\u0627\u0631, \u02bfAbd al-Maj\u012bd Ku\u02bfb\u0101r\u2014 (1909-1986) fou un pol\u00edtic libi. Fou primer ministre de L\u00edbia entre maig de 1957 i octubre de 1960.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Els Woodrow Wilson Awards (o Premis Woodrow Wilson) s\u00f3n una s\u00e8rie de premis distribu\u00efts pel Woodrow Wilson International Center for Scholars (o Centre Internacional per a Acad\u00e8mics Woodrow Wilson) del Smithsonian Institution. Es donen als individus en l'\u00e0mbit p\u00fablic i privat els quals han demostrat un comprom\u00eds excepcional amb el somni del president Woodrow Wilson, en la pol\u00edtica, en la doc\u00e8ncia i en la pol\u00edtica d'integraci\u00f3 pel ben com\u00fa.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Els menxevics (en rus: \u043c\u0435\u043d\u044c\u0448\u0435\u0432\u0438\u043a\u0438, menxeviki, \"minoritaris\") eren la facci\u00f3 moderada del Partit Socialdem\u00f2crata Obrer Rus (PSDOR), que va emergir del seu segon congr\u00e9s a l'estiu de 1903despr\u00e9s de la disputa entre Vlad\u00edmir Lenin i Iuli M\u00e0rtov. Corrent diferenciat dins del marxisme rus, el 1912 es va convertir en un partit separat. Va tenir un destacat paper en el per\u00edode interrevolucionari de 1917, tant pel seu control del Soviet de Petrograd i del Comit\u00e8 Executiu Central Panr\u00fas (VTsIK) com per la seva participaci\u00f3 en el Govern provisional enderrocat durant la Revoluci\u00f3 d'Octubre.\nMai no va arribar a formar un moviment cohesionat en ideologia o organitzaci\u00f3. Els seus dirigents sovint dissentien entre si, es trobaven en ocasions m\u00e9s a prop dels bolxevics , principals rivals pel suport de la classe obrera, que d'altres menxevics i van variar  la seva postura sobre assumptes fonamentals en diverses ocasions. P\u00e0vel Akselrod i Iuli M\u00e0rtov es convertiren en els principals ide\u00f2legs del corrent menxevic.Molt actius en l'organitzaci\u00f3 dels soviets, especialmente del Soviet de Petrograd, durant la Revoluci\u00f3 de 1905, despr\u00e9s del frac\u00e0s d'aquesta abandonaren la idea de la lluita armada, se centraren en tractar de formar un partit legal i advocaren per una liquidaci\u00f3 progressiva del tsarisme mitjan\u00e7ant una revoluci\u00f3 burgesa, en la qual el tercer estat compart\u00eds el poder. La seva separaci\u00f3 del partit esdevingu\u00e9 definitiva el 1912.\nVan dominar els soviets del pa\u00eds entre la Revoluci\u00f3 de febrer i la d'octubre, juntament amb els socialrevolucionaris, excepte els de Petrograd i Moscou, el control del qual van perdre abans. Conven\u00e7uts de la impossibilitat que el proletariat rus prengu\u00e9s el poder en solitari i que una revoluci\u00f3 socialista prematura conduiria a la guerra civil i a la seva derrota, van cooperar amb el nou Govern provisional i van tractar de moderar les exig\u00e8ncies de la poblaci\u00f3. Van entrar al segon gabinet dos mesos despr\u00e9s de la primera revoluci\u00f3 i van tractar en va d'evitar la polaritzaci\u00f3 social.Incapa\u00e7os de conjugar el que consideraven interessos de l'Estat amb les reformes anhelades pels seus seguidors, des de mitjans de l'estiu el partit va caure en la par\u00e0lisi. Tot i el frac\u00e0s del Govern de coalici\u00f3 i de la p\u00e8rdua de poder en els successius gabinets, els menxevics van seguir rebutjant l'alternativa d'un Govern basat en els soviets, que creien que afavoriria els bolxevics.Despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 d'Octubre i fins a la dissoluci\u00f3 for\u00e7osa de l'Assemblea Constituent pels bolxevics, els menxevics van tractar d'intervenir entre el nou Govern bolxevic i els socialrevolucionaris i d'arribar a un acord pac\u00edfic entre els partits pol\u00edtics socialistes. Despr\u00e9s de la dissoluci\u00f3, intentaren arrabassar el poder als bolxevics no mitjan\u00e7ant insurreccions, sin\u00f3 a trav\u00e9s de vict\u00f2ries electorals que els retornessin la influ\u00e8ncia perduda el 1917. La seva popularitat va augmentar a la primavera de 1918, tant per la crisi econ\u00f2mica com per les seves propostes pol\u00edtiques i econ\u00f2miques.  Com a reacci\u00f3 a les vict\u00f2ries electorals de l'oposici\u00f3, el Govern bolxevic va dissoldre els soviets, dels quals havia perdut el control, la qual cosa va conduir a protestes que van provocar la repressi\u00f3 governamental. La premsa de l'oposici\u00f3 va ser clausurada, alguns dels seus dirigents van ser arrestats i es va expulsar menxevics i socialrevolucionaris del Comit\u00e8 Executiu Central Panr\u00fas  Despr\u00e9s de diversos per\u00edodes de repressi\u00f3 i certa toler\u00e0ncia durant la guerra civil, el partit fou finalment prohibit el 1921. Alguns dels seus membres van marxar a l'exili, mentre que altres van cooperar amb el Govern bolxevic.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un parad\u00eds fiscal corporatiu (o parad\u00eds fiscal per a empreses) \u00e9s una jurisdicci\u00f3 atractiva per a les empreses multinacionals (un parad\u00eds fiscal -o refugi financer- per a empreses) per establir-hi filials o incorporar-hi la seu (ja sigui alguna de regional o la principal), principalment a causa de r\u00e8gims fiscals favorables (no nom\u00e9s el tipus impositiu principal), i/o lleis de secret favorables (com ara evitar regulacions o divulgar esquemes fiscals), i/o r\u00e8gims reguladors favorables (com ara lleis febles de protecci\u00f3 de dades o d'ocupaci\u00f3).\nEls paradisos fiscals corporatius moderns (com Irlanda, Pa\u00efsos Baixos i Singapur) difereixen dels paradisos fiscals corporatius tradicionals (com ara Bermudes, Illes Caiman i Jersey) en la seva capacitat de mantenir el compliment de l'OCDE, mentre que s'utilitzen eines BEPS basades en la llista de propietat intel\u00b7lectual de l'OCDE; i eines BEPS basades en el deute, que no arxiven comptes p\u00fablics, per permetre a la corporaci\u00f3 evitar impostos, no nom\u00e9s al parad\u00eds corporatiu, sin\u00f3 a tots els pa\u00efsos operatius que tenen tractats fiscals amb el refugi.\nMentre que el tipus d'impost sobre una societat \"principal\" als paradisos corporatius sempre est\u00e0 per sobre de zero (per exemple, als Pa\u00efsos Baixos est\u00e0 al 25%, Regne Unit al 19%, Singapur al 17% i Irlanda al 12,5%), el tipus impositiu \"efectiu\" aplicat a la multinacional, ajustat amb les eines BEPS, \u00e9s molt a prop de zero. Les estimacions dels impostos anuals perduts als paradisos corporatius oscil\u00b7len entre 100 i 250 milions de d\u00f2lars. Per augmentar la respectabilitat i l'acc\u00e9s als tractats fiscals, alguns paradisos com Singapur i Irlanda requereixen que les empreses tinguin una \u201cpres\u00e8ncia substancial\u201d, equivalent a un \u201cimpost d'ocupaci\u00f3\u201d, d'aproximadament del 2-3% dels beneficis protegits a trav\u00e9s del refugi (si aquesta \"pres\u00e8ncia\" \u00e9s real, en llocs de treball, etc. es redueix l'impost).\nA les llistes dels paradisos corporatius de les \"connexions Orbis\" de CORPNET, indiquen els Pa\u00efsos Baixos, EUA, Su\u00efssa, Irlanda i Singapur com a paradisos fiscals corporatius m\u00e9s importants del m\u00f3n. En el \"quantum de fons\" de Zucman Irlanda ocupa el parad\u00eds fiscal m\u00e9s gran a nivell mundial. A les proves de proxy, Irlanda \u00e9s el principal destinatari de les inversions fiscals dels Estats Units (el mateix EUA \u00e9s el tercer, els Pa\u00efsos Baixos \u00e9s el cinqu\u00e8). La eina doble BEPS irland\u00e8s t\u00e9 l'obtenci\u00f3 de la quantitat m\u00e9s gran d'efectius corporatius no gravats de la hist\u00f2ria. Luxemburg i Hong Kong i la \"tr\u00edada\" del Carib (Illes Verges Brit\u00e0niques-Illes Caiman-Illes Bermudes) tenen elements de paradisos fiscals corporatius, per\u00f2 tamb\u00e9 de paradisos fiscals tradicionals.\nA difer\u00e8ncia dels paradisos fiscals tradicionals, els paradisos fiscals corporatius moderns rebutgen tenir res a veure amb taxes impositives efectives gaireb\u00e9 nul\u00b7les, per la necessitat d'incentivar les jurisdiccions a contractar tractats bilaterals que acceptin les eines BEPS del refugi. CORPNET mostra que cada parad\u00eds fiscal corporatiu est\u00e0 fortament relacionat amb paradisos fiscals tradicionals espec\u00edfics (a trav\u00e9s d'una eina addicional \"BEPS\" posterior, com el \"doble irland\u00e8s\", el \"sandvitx holand\u00e8s\" i el \"malta \u00fanic\"). Els paradisos fiscals corporatius es promouen com a \"economies del coneixement\" i la propietat intel\u00b7lectual com a actiu de la \"nova economia\", m\u00e9s que ser una eina de gesti\u00f3 d'impostos (BEPS) com a activitat principal. Aquesta respectabilitat percebuda anima les empreses a utilitzar paradisos com a seus regionals (per exemple, Google, Apple i Facebook utilitzen Irlanda, els pa\u00efsos de l'EMEA utilitzen Luxemburg i Singapur; els de l'APAC utilitzen Hong Kong/Taiwan; cap utilitza la \"tr\u00edada\" del Carib com a seu.\nEls paradisos corporatius m\u00e9s petits compleixen la definici\u00f3 del FMI d'un centre financer fora de mar, ja que els fluxos de comptabilitat no gravats de les eines BEPS distorsionen artificialment les estad\u00edstiques econ\u00f2miques del refugi (per exemple, l'economia del leprechaun d'Irlanda en el PIB, la proporci\u00f3 del 70% a Luxemburg del RNB/PIB, la majoria dels deu principals paradisos fiscals es troben a la llista de dels primers 15 refugis fiscals per PIB per capita). La distorsi\u00f3 pot provocar un exc\u00e9s de palanquejament en l'economia del parad\u00eds (i bombolles immobili\u00e0ries), fent-los propensos a cicles de cr\u00e8dit severs.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Constitueix el Govern de Gr\u00e8cia (en grec: \u039a\u03c5\u03b2\u03ad\u03c1\u03bd\u03b7\u03c3\u03b7 \u03c4\u03b7\u03c2 \u0395\u03bb\u03bb\u03ac\u03b4\u03b1\u03c2), el Gabinet de Gr\u00e8cia, oficialment denominat Consell Ministerial (en grec:Y\u03c0\u03bf\u03c5\u03c1\u03b3\u03b9\u03ba\u03cc \u03a3\u03c5\u03bc\u03b2\u03bf\u03cd\u03bb\u03b9\u03bf), \u00e9s l'\u00f2rgan de presa de decisions col\u00b7lectives de la Rep\u00fablica Hel\u00b7l\u00e8nica, integrat pel Primer Ministre (Cap del Govern) i els Ministres del Gabinet. Un o m\u00e9s ministres poden ser nomenats pel viceprimer Ministre, a mandat del Primer Ministre, o pel President de la Rep\u00fablica (Cap d'Estat), tamb\u00e9 amb el consentiment del Primer Ministre.\nEl Consell Ministerial defineix i dirigeix la pol\u00edtica general del pa\u00eds, d'acord amb la Constituci\u00f3 i les lleis. Despr\u00e9s de les eleccions, el President de la Rep\u00fablica convoca el Primer Ministre, i li encomana la feina de formar govern. Els ministres i viceministres s\u00f3n designats oficialment mitjan\u00e7ant decret pel President de la Rep\u00fablica, amb l'assessorament del Primer Ministre. Els ministres i viceministres s\u00f3n juramentats i prenen possessi\u00f3 del seu c\u00e0rrec al Palau Presidencial d'Atenes, en pres\u00e8ncia del President de la Rep\u00fablica i de La seva Emin\u00e8ncia l'Arquebisbe d'Atenes i Primat de l'Esgl\u00e9sia Ortodoxa Grega.\nEl gabinet es reuneix al Sal\u00f3 del Consell Ministerial (en grec: \u0391\u03af\u03b8\u03bf\u03c5\u03c3\u03b1 \u03a5\u03c0\u03bf\u03c5\u03c1\u03b3\u03b9\u03ba\u03bf\u03cd \u03a3\u03c5\u03bc\u03b2\u03bf\u03c5\u03bb\u03af\u03bf\u03c5) de l'edifici del Parlament Hel\u00b7l\u00e8nic. Les reunions s\u00f3n presidides pel Primer Ministre.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La funci\u00f3 d'un detector de moviment, tal com diu el seu propi nom, \u00e9s la de detectar qualsevol cosa o persona en moviment. Es troben, generalment, en sistemes de seguretat i/o en circuits tancats de televisi\u00f3.\nEl sistema pot estar compost, simplement, per una c\u00e0mera de vigil\u00e0ncia connectada a un ordinador, que s'encarrega de generar un senyal d'alarma o posar el sistema en estat d'alerta quan alguna cosa es mou enfront de la c\u00e0mera. Encara que, per millorar el sistema, se sol utilitzar m\u00e9s d'una c\u00e0mera, multiplexors i gravadors digitals.\nA part d'aix\u00f3, es maximitza l'espai d'enregistrament, nom\u00e9s gravant quan es detecta moviment.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Francesc Xavier Casals i Vidal (Badalona, 29 de juny de 1880 - Barcelona, 25 d'agost de 1954) fou un sindicalista i pol\u00edtic catal\u00e0. Assum\u00ed internament la presid\u00e8ncia del FC Barcelona durant els darrers mesos de la guerra civil.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una armeria \u00e9s un lloc on es guarden o es venen diferents tipus d'armes, particularment armes de foc.\nA les armeries comercials s'hi poden comprar armes de foc (llargues i curtes), aix\u00ed com d'altres tipus (per exemple, les armes blanques de tall o punxants). Tamb\u00e9 s'hi pot comprar qualsevol tipus de munici\u00f3 de la utilitzada per a l'esport, per a la ca\u00e7a o, en casos especials, per a la defensa.\nA part de comptar amb els permisos normals de qu\u00e8 han de disposar totes les botigues, les armeries han de tenir una llic\u00e8ncia espec\u00edfica expedida per la policia, tenint en compte el perill potencial dels b\u00e9ns que s'hi venen.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Partit de la Unitat Letona  (en let\u00f3: Latvijas Vien\u012bbas partija, LVP) fou un partit pol\u00edtic d'extrema dreta let\u00f3 de la d\u00e8cada de 1990. Establert el desembre de 1992, el partit represent\u00e0 inicialment a antics comunistes.El partit configur\u00e0 una llista a les eleccions legislatives letones de 1993, per\u00f2 nom\u00e9s aconsegu\u00ed un 0,1% dels vots: lluny de la barrera electoral del 4%. Posteriorment, guany\u00e0 una nova esperan\u00e7a amb la incorporaci\u00f3 d'Alberts Kauls, el l\u00edder fam\u00f3s d'un antic col\u00b7lectiu. Ens els seg\u00fcents sufragis a la Saeima obtingu\u00e9 vuit escons a les eleccions de 1995. Del 21 de desembre de 1995 al 13 de febrer de 1997 s'un\u00ed a una gran coalici\u00f3 governamental sota la presid\u00e8ncia d'Andris \u0160\u0137\u0113le. Inicialment, Alberts Kauls actu\u00e0 com Primer Ministre-diputat i ministre d'Agricultura, per\u00f2 \u0160\u0137\u0113le el va fer dimitir el 6 de maig de 1996, i el c\u00e0rrec fou traspassat al company de partit del PUL, Roberts Dilba, fins a la caiguda de la coalici\u00f3 el febrer de 1997. La majoria dels seus diputats abandonaren el partit el mar\u00e7 de 1997, adherint-se al grup parlamentari de la Uni\u00f3 d'Agricultors Letons-Uni\u00f3 Dem\u00f2crata Cristiana. A les eleccions de 1998, el partit no aconsegu\u00ed cap esc\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Pa\u00efsos constituents o nacions constitutives \u00e9s un terme usat, normalment per institucions oficials, en contextos en els quals un nombre de pa\u00efsos componen una entitat o agrupaci\u00f3 pol\u00edtica m\u00e9s gran, sovint un estat sobir\u00e0. Aix\u00ed, l'OCDE ha usat la frase en refer\u00e8ncia a l'antiga Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica o la Iugosl\u00e0via (vegeu exemple ac\u00ed). Nogensmenys, les institucions europees com el Consell d'Europa tamb\u00e9 la fan servir en refer\u00e8ncia a agrupacions d'estats, com la Uni\u00f3 Europea (vegeu exemple ac\u00ed). No es tracta d'un terme t\u00e8cnic ni t\u00e9 un sentit legal definit; 'constituent' \u00e9s simplement un adjectiu, i el terme nom\u00e9s t\u00e9 un sentit clar dins del context de l'entitat o agrupaci\u00f3 dins la qual els pa\u00efsos s\u00f3n considerats constituents.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Informe Garcia \u00e9s el nom donat a un informe fet per Michael J. Garcia sobre les acusacions de corrupci\u00f3 en el m\u00f3n del futbol. Va ser encarregat per la FIFA, l'organisme rector del futbol associat, el juliol de 2012. Garcia va entregar la seva investigaci\u00f3 a la FIFA el 5 de setembre de 2014.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Taoiseach (pronunciaci\u00f3: /ti:\u0283\u0252x/ o \"t\u00edxokh\"; en plural Taoisigh, pronunciaci\u00f3 /ti:\u0283i:/ o \"tixi\") \u00e9s el cap de govern de la Rep\u00fablica d'Irlanda i el l\u00edder del gabinet irland\u00e8s, c\u00e0rrec equivalent al primer ministre de les democr\u00e0cies parlament\u00e0ries sota el sistema de Westminster.\nEl Taoiseach \u00e9s nomenat pel president d'Irlanda despr\u00e9s de ser elegit pel D\u00e1il \u00c9ireann (la cambra baixa del parlament). El Taoiseach actual \u00e9s Leo Varadkar, teachta d\u00e1la (\"delegat de l'assemblea\", equivalent a diputat) del partit Fine Gael. El Taoisech designa al T\u00e1naiste (\"diputat primer ministre\") que despr\u00e9s \u00e9s nomenat pel president. El c\u00e0rrec de T\u00e1naiste \u00e9s similar, per\u00f2 no pas equivalent, al del vicepresident del govern. El Taoisech tamb\u00e9 nomena la resta del ministres del gabinet i onze membres del Senat irland\u00e8s.\nEls t\u00edtols de taoiseach i t\u00e1naiste, en llengua irlandesa, s\u00f3n d'or\u00edgens antics. Encara que la constituci\u00f3 irlandesa descriu el Taoiseach com a \"cap de govern o primer ministre\", la seva traducci\u00f3 literal \u00e9s de \"l\u00edder\" o simplement \"cap\". Alguns historiadors suggereixen que a la Irlanda Antiga (\u00e8poca en qu\u00e8 sorgeixen aquests termes), un taoiseach era un rei menor, mentre que el t\u00e1naiste era un governador d'un regne el rei del qual havia estat deposat, o l'hereu possible. En el ga\u00e8lic escoc\u00e8s, t\u00f2iseach es tradueix com a \"cap del clan\" i ambd\u00f3s mots semblen haver tingut un significat similar en les lleng\u00fces goid\u00e8liques d'Irlanda i Esc\u00f2cia.\nEl c\u00e0rrec modern del Taoiseach va ser establert en la constituci\u00f3 d'Irlanda de 1937, reempla\u00e7ant el c\u00e0rrec de \"President del Consell Executiu\" de l'Estat Lliure Irland\u00e8s de 1922-1937. No obstant aix\u00f2, les funcions del Taoiseach i el President del Consell Executiu difereixen en alguns aspectes fonamentals. Per exemple, el president el Consell Executiu no tenia la capacitat de remoure un dels ministres del govern. El gabinet de l'Estat Lliure Irland\u00e8s, anomenat el Consell Executiu, havia de ser reformat completament si es volia renovar un c\u00e0rrec. El president del Consell Executiu tampoc no podia dissoldre el D\u00e1il \u00c9ireann; aquesta era una decisi\u00f3 col\u00b7lectiva del Consell Executiu. El Taoiseach, per contra, t\u00e9 un paper molt m\u00e9s important amb m\u00e9s poder executiu amb la capacitat de remoure un ministre i de dissoldre el parlament.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La subjectivitat, segons la teoria del coneixement, \u00e9s la propietat de les percepcions, els arguments i el llenguatge basats en el punt de vista del subjecte, i per tant influ\u00efts pels interessos i desitjos particulars d'aquest.\nLa propietat oposada \u00e9s l'objectivitat, que els basa en un punt de vista suposadament distant i separat, de manera que els conceptes en q\u00fcesti\u00f3 siguin tractats com a objectes.\nLes postures envers la subjectivitat es poden tipificar de diferents maneres. Es diu, per exemple, que \"tot \u00e9s subjectiu\", ja que \u00e9s impossible jutjar o aplicar la percepci\u00f3 fora dels propis sentits, emocions i pensaments. Altrament, s'afirma que la subjectivitat \u00e9s evitable i s'ha de limitar al m\u00e0xim, fins i tot en \u00e8tica, per a garantir normes universals i consens cient\u00edfic (cristianisme, modernisme, cientifisme, absolutisme, etc.). Tamb\u00e9 es defensa que hi ha \u00e0mbits estrictament subjectius (els qualia, els valors) i d'altres que poden tendir a l'objectivitat. Dins aquest corrent hi ha pol\u00e8mica sobre qu\u00e8 \u00e9s necess\u00e0riament subjectiu.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Sota la doctrina de la separaci\u00f3 de poders, l'executiu \u00e9s la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat. La figura principal del poder executiu \u00e9s el cap de govern. L'executiu \u00e9s anomenat \"l'administraci\u00f3\" en els sistemes presidencialistes o \"el govern\" en els sistemes parlamentaris. El cap de govern dels sistemes presidencialistes (anomenat \"president\") t\u00e9 m\u00e9s independ\u00e8ncia de la branca legislativa, ja que, a difer\u00e8ncia dels sistemes parlamentaris, no \u00e9s elegit pel parlament pel partit o la coalici\u00f3 amb m\u00e9s seients, sin\u00f3 que \u00e9s elegit directament pel poble per sufragi. A m\u00e9s, el president \u00e9s alhora el cap d'Estat.\nEn les monarquies constitucionals, com Espanya, el monarca, qui \u00e9s el cap d'Estat, \u00e9s el cap del poder executiu de iure, i el primer ministre (o president del govern, en el cas espanyol), a qui t\u00e8cnicament designa, \u00e9s el cap del govern del monarca. En la pr\u00e0ctica, per\u00f2, el cap d'Estat t\u00e9 un poder molt limitat, i designa com a primer ministre a qui la poblaci\u00f3 va elegir per mitj\u00e0 del sufragi, encara que les decisions es realitzen a nom del monarca.\nEn conjunci\u00f3 amb el president o el primer ministre, la branca executiva consisteix del gabinet i dels departaments o ministeris executius del govern.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un prohom era, en l'\u00e0mbit dels pa\u00efsos de llengua catalana, una persona digna d'especial consideraci\u00f3, que era elegible o exercia un c\u00e0rrec representatiu, tant per les seves condicions personals com per la seva situaci\u00f3 econ\u00f2mica. Origin\u00e0riament home de prou, antigament de profit.\nAl segle xii, a Catalunya, era una persona notable o principal d'una localitat, generalment cap de casa, dit abans home bo, que assistia o assessorava el senyor jurisdiccional o el seu representant o batle en actes arbitrals i pericials o com a testimoni en donacions, vendes, conc\u00f2rdies, etc., i que adquir\u00ed aviat una funci\u00f3 de representant de la poblaci\u00f3 en el per\u00edode incipient del seu r\u00e8gim municipal.Des del segle xii, continuant amb la tend\u00e8ncia a una institucionalitzaci\u00f3 de la prohomenia, els prohoms foren membres d'alguns consells municipals catalans com Perpiny\u00e0, Tortosa, etc., anomenats tamb\u00e9 jurats o consellers. En el regne de Mallorca els prohoms aparegueren tot d'una despr\u00e9s de la conquesta. La figura ja \u00e9s citada a la Carta de franquesa de 1230.\nUn prohom tamb\u00e9 era un caporal o sobreposat d'un ofici o confraria gremial. La prohomenia estava formada pels mestres m\u00e9s reputats de l'ofici i assessorava els sobreposats. Les seves funcions eren de defensar la comunitat de treballadors i de fer de testimoni entre les parts en casos de discussions o plets. Aix\u00ed mateix hi havia la figura del prohom dels obrers que acompanyava els sobreposats a l'hora d'inspeccionar les feines realitzades per aquella categoria.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una amnistia fiscal \u00e9s una oportunitat de temps limitat per a un grup espec\u00edfic de contribuents que els permet pagar una quantitat determinada, a canvi de la condonaci\u00f3 d'un deute tributari (incloent interessos i multes), relativa a un per\u00edode/s impositiu anterior fent-los immunes a la persecuci\u00f3 penal. En general expira quan alguna autoritat inicia una recerca fiscal dels impostos endarrerits. En alguns casos, la legislaci\u00f3 imposa penes m\u00e9s severes als que, podent optar a acullir-se a l'amnistia, no ho fan.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Govern de Romania (Roman\u00e8s: Guvernul Rom\u00e2niei) forma la meitat de la branca executiva del govern de Romania (l'altra meitat sent l'oficina del President de Romania). El cap \u00e9s el Primer ministre de Romania, i consisteix dels ministeris, diverses institucions i ag\u00e8ncies subordinades, i el 42 prefectures. La seu del Govern Roman\u00e8s \u00e9s al Palau Victoria a Bucarest.\nEl Govern \u00e9s l'autoritat p\u00fablica del poder executiu que funciona en base el vot de confian\u00e7a concedit pel Parlament, assegurant la consecuci\u00f3 de pol\u00edtica dom\u00e8stica i estrangera del pa\u00eds i que exercita el lideratge general d'administraci\u00f3 p\u00fablica. El Govern \u00e9s fixat pel President de Romania en la base del vot de confian\u00e7a concedida al Govern pel Parlament de Romania.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Kenya \u00e9s una rep\u00fablica unit\u00e0ria multipartidista dins l'\u00e0mbit del Commonwealth.\nSegons la Constituci\u00f3 del 1963 (esmenada nou vegades fins al 2001), el cap d'estat i de govern \u00e9s el president, el qual, dotat d'amplis poders, \u00e9s elegit cada cinc anys per sufragi universal directe i nomena el govern. El poder legislatiu consta d'un parlament unicameral (Assemblea Nacional o Bunge) de 224 membres, elegits per sufragi universal per un per\u00edode de cinc anys, llevat de 12 membres directament designats pel president. Kenya \u00e9s membre de l'ONU, de l'OUA (des del 2002, Uni\u00f3 Africana) i del Commonwealth, a m\u00e9s d'altres organitzacions. Del 1982 al 1992 la Kenya African National Union (KANU) fou l'\u00fanic partit autoritzat fins al 2002, en les que una \u00e0mplia coalici\u00f3 de forces de l'oposici\u00f3, sota la direcci\u00f3 de Mwai Kibaki, va derrotar a la KANU. El govern del president Kibaki va prometre la redacci\u00f3 d'una nova constituci\u00f3 que limitaria els poders del president. El debat sobre la nova constituci\u00f3 va desencadenar tensions entre els membres de la coalici\u00f3, i disturbis violents en el pa\u00eds entre els anys 2004 i 2005. El projecte final de nova constituci\u00f3 va ser rebutjat en refer\u00e8ndum el 21 de novembre de 2005. Aquest resultat ha dut a l'oposici\u00f3 pol\u00edtica a demanar la dimissi\u00f3 del president Kibaki i a exigir la convocat\u00f2ria d'eleccions anticipades.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Amb el nom d'ultratge a la bandera es coneixen diferents actes d'ofensa a una bandera, habitualment la d'un estat o un pa\u00eds. L'acci\u00f3 acostuma a circumscriure's com a cr\u00edtica a un pa\u00eds o a les seues pol\u00edtiques. Alguns estats disposen de lleis que prohibeixen diferents m\u00e8todes d'ultratge (com ara la crema) o en prohibeix certs usos (com ara els comercials). Aquestes lleis poden distingir l'ultratge de la bandera pr\u00f2pia de l'estat com tamb\u00e9 la d'altres estats. Alhora tamb\u00e9 n'hi ha d'altres que tenen lleis que en protegeixen la crema com a garantia de llibertat d'expressi\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El satyagraha (en s\u00e0nscrit: \u0938\u0924\u094d\u092f\u093e\u0917\u094d\u0930\u0939 saty\u0101graha), tradu\u00eft lliurement com la \"for\u00e7a de l'\u00e0nima\" o la \"for\u00e7a de la veritat\" \u00e9s una particular filosofia i una pr\u00e0ctica dins de la categoria m\u00e9s \u00e0mplia generalment coneguda com a resist\u00e8ncia no-violenta o resist\u00e8ncia civil. El terme \"satyagraha\" va ser concebut i desenvolupat per Mohandas Gandhi. Ell va desplegar el satyagraha en el moviment d'independ\u00e8ncia de l'\u00cdndia, i tamb\u00e9 durant les seves lluites anteriors a Sud-\u00e0frica. La teoria de la satyagraha influenci\u00e0 en la lluita de Nelson Mandela en Sud-\u00e0frica sota l'apartheid, en les campanyes de Martin Luther King durant el moviment afroameric\u00e0 pels drets civils en els Estats Units, i molts altres moviments similars per la just\u00edcia social. Una persona que pr\u00e0ctiques satyagraha \u00e9s un satyagrahi.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Els Nababs de Bengala eren els Nazims o Subahdars (governadors provincials) hereditaris del Subah (prov\u00edncia) de Bengala durant l'era de l'imperi Mogol i governadors de-facto de la prov\u00edncia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Infrahome \u00e9s un concepte, emprat de forma especial en pol\u00edtica i psiquiatria al primer ter\u00e7 del segle XX, creat per oposici\u00f3 al de Superhome. Prov\u00e8 de l'Alemanya, on Untermensch \u00e9s emprat pels nacionalsocialistes i els eugenistes. En la ideologia nacionalsocialista , els \"aris\", \u00e9s a dir, especialment els pobles germ\u00e0nics, eren considerats superiors a la resta. Els representants d'altres creences tamb\u00e9 van utilitzar aquest terme, encara que no necess\u00e0riament en contexts racistes.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Arthur Peter Mutharika (n. 1940 a Chisoka, Niassal\u00e0ndia) \u00e9s un pol\u00edtic de Malawi, educador i advocat que ha estat President de Malawi des del 31 de maig de 2014.\nMutharika ha treballat a l'\u00e0rea de la just\u00edcia internacional a nivell internacional. Ell \u00e9s un expert en dret econ\u00f2mic internacional, dret internacional i dret constitucional comparat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El fenicisme \u00e9s un corrent nacionalista liban\u00e8s basat en la reivindicaci\u00f3 d'un presumpte origen fenici de la poblaci\u00f3 del L\u00edban. \u00c9s, per tant, una ideologia oposada al nacionalisme \u00e0rab, i la sostenen sobretot sectors cristians, entre els quals destaquen les Falanges Libaneses. La q\u00fcesti\u00f3 del fenicisme \u00e9s objecte de debat al L\u00edban.\nEls defensors d'aquest nacionalisme anti\u00e0rab no solen, tanmateix, anomenar-se a si mateixos fenicistes, ja que el terme ha adquirit un car\u00e0cter pejoratiu a causa del prol\u00edfic \u00fas despectiu que els enemics d'aquesta idea n'han fet.\nMolts cr\u00edtics del fenicisme argumenten que si exist\u00eds un grup hum\u00e0 que pogu\u00e9s considerar-se descendent directe dels antics fenicis serien les persones ori\u00fcndes de la costa (i no \u00fanicament la libanesa, sin\u00f3 des del L\u00edban fins a Gaza), i no els habitants de la muntanya. Paradoxalment, la majoria dels fenicistes s\u00f3n cristians maronites, originaris de les muntanyes libaneses, mentre que la costa ha estat habitada tradicionalment per musulmans i cristians ortodoxos.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El secretari general de l'ASEAN (Associaci\u00f3 de Nacions del Sud-est Asi\u00e0tic) \u00e9s nomenat per la cimera de l'ASEAN que ho tria entre els nacionals dels estats membres de l'ASEAN per rotaci\u00f3 alfab\u00e8tica per a un per\u00edode de cinc anys.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Consell de Ministres de l'Imperi Mexic\u00e0 \u00e9s un \u00f2rgan creat amb la intenci\u00f3 de preparar l'organitzaci\u00f3 definitiva del Primer Imperi Mexic\u00e0 (1821-1823) i el Segon Imperi Mexic\u00e0 (1864-1867), la forma de govern proclamada per la naci\u00f3 independent, i acceptada per l'emperador de M\u00e8xic, la qual era la monarquia constitucional.\n\n", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Manifest Comunista (tamb\u00e9 Manifest del Partit Comunista, a partir del seu t\u00edtol original en alemany, Manifest der Kommunistischen Partei) fou el programa te\u00f2ric i pr\u00e0ctic destinat a la publicitat de la Lliga Comunista, una organitzaci\u00f3 obrera internacional. Va ser redactat el novembre de 1847 per Karl Marx i Friedrich Engels, per enc\u00e0rrec del partit.\nPublicat inicialment en alemany (1848), no veu la llum a Anglaterra fins al 1850. Assol\u00ed una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona meitat del segle xix i fou reeditat en nombroses ocasions i tradu\u00eft a la major part de les lleng\u00fces europees.\nLa primera traducci\u00f3 al catal\u00e0 data de l'any 1930 i va ser encarregada per Manuel Gonz\u00e1lez Alba a Emili Granier i Barrera per ser publicada a la seva editorial Arc de Bar\u00e0. Granier va fer la traducci\u00f3 sobre la versi\u00f3 francesa de Laura Lafargue. La primera traducci\u00f3 directa de l'alemany, la va fer el 1936 Pau Cirera per a la Uni\u00f3 Socialista de Catalunya. El manuscrit va ser tradu\u00eft a diverses lleng\u00fces europees als pocs mesos de ser acabat. El 1848 van apar\u00e8ixer-ne versions en franc\u00e8s, polon\u00e8s, itali\u00e0, dan\u00e8s, neerland\u00e8s i el suec. Als diversos pr\u00f2legs que van escriure Marx i Engels, i despr\u00e9s, a la mort de Marx, nom\u00e9s el segon, es deixa const\u00e0ncia de les distintes edicions i traductors al llarg dels anys. Segons el pr\u00f2leg a l'edici\u00f3 alemana de 1872, la primera traducci\u00f3 a l'angl\u00e8s, publicat al peri\u00f2dic Red Republican, va ser un treball de la periodista Helen Macfarlane. L'edici\u00f3 francesa va ser publicada a Par\u00eds el 1848, segons aquest pr\u00f2leg. A Londres es van publicar tamb\u00e9 les primeres traduccions al polon\u00e8s i a l'alemany. La primera traducci\u00f3 al rus, la va realitzar l'anarquista Mikha\u00efl Bakunin. La primera traducci\u00f3 al castell\u00e0, feta pel socialista Jos\u00e9 Mesa Leompart, va ser publicada el 1872 a la revista La Emancipaci\u00f3n de Madrid, el 1886. La primera edici\u00f3 a l'afrikaans va apar\u00e8ixer amb un prefaci de Lev Trotski, Noranta anys del Manifest Comunista.\"Un fantasma recorre Europa, el comunisme\" i \"Proletaris de tots els pa\u00efsos, uniu-vos!\" obren i tanquen el manifest respectivament. Ambdues mostren clarament la intencionalitat pol\u00edtica d'un manifest destinat a conv\u00e8ncer el moviment obrer que hi ha una alternativa al capitalisme, que en tots els pa\u00efsos industrialitzats hi ha un moviment obrer emergent i que la internacionalitzaci\u00f3 de la lluita obrera \u00e9s el cam\u00ed per al triomf del comunisme.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El qad\u00e0 o kaz\u00e2 (\u00e0rab: \u0642\u0636\u0627\u0621, qa\u1e0d\u0101\u02be, en plural \u0623\u0642\u0636\u064a\u0629, aq\u1e0diya; turc otom\u00e0: kaz\u00e2) \u00e9s una divisi\u00f3 administrativa hist\u00f2ricament usada en l'Imperi Otom\u00e0 i posteriorment en diversos dels estats que el succe\u00efren. El terme prov\u00e9 del turc otom\u00e0 i significa \u2018(territori sota la) jurisdicci\u00f3 (d'un cadi)\u2019; sovint \u00e9s tradu\u00eft com \u2018districte\u2019, \u2018subdistricte\u2019 (terme que tamb\u00e9 s'aplica a n\u00e0hiya) o \u2018districte judicial\u2019.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En els EUA, un comit\u00e8 d'acci\u00f3 pol\u00edtica (en angl\u00e8s: Political Action Committee o PAC) \u00e9s el nom comunament utilitzat per a designar, amb independ\u00e8ncia de la seva grand\u00e0ria, una organitzaci\u00f3 privada amb el prop\u00f2sit d'ajudar o interferir en les eleccions i encoratjar o desanimar l'adopci\u00f3 de certes lleis.\nLes condicions que determinen si una organitzaci\u00f3 est\u00e0 classificada com PAC, s\u00f3n establertes per les lleis estatals i federals. Aix\u00ed, sota la llei en les campanyes electorals federals (Llei Federal de Campanyes Electorals), una organitzaci\u00f3 rep la condici\u00f3 de \"comit\u00e8 pol\u00edtic\" si rep subvencions o fa que les seves despeses passen dels 1000 d\u00f2lars, aix\u00f2 amb la finalitat d'influir en una elecci\u00f3 federal.\nQuan un grup d'inter\u00e8s vol involucrar-se directament amb l'electorat, es crea un comit\u00e8 d'acci\u00f3 pol\u00edtica. Aquesta PAC recull i rep diners dels membres del grup de pressi\u00f3, cosa que li permet, en els interessos d'aquest grup, contribuir financerament a les campanyes pol\u00edtiques.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Kabin\u00e9 Komara, sovint amb el nom escrit Kabinet, Kabineh o Kabin\u00e8 (?, 1950) \u00e9s un pol\u00edtic guine\u00e0, actual Primer Ministre de Guinea, des del 30 de desembre del 2008. Fou nomenat pel cap de la junta militar (CNDD) i actual president de la Rep\u00fablica, Moussa Dadis Camara, despr\u00e9s del Cop d'estat a Guinea el 2008.Abans de ser Primer Ministre, fou director de departament al Banc Afric\u00e0 d'Import-Export al Caire.\nL'octubre de 2021, Kabin\u00e9 Komara d\u00f3na el seu suport a la junta que va dur a terme un cop d'estat a Guinea.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Ala al-Din Husayn Xah, nom extens Sayyid al-Sadat Ala al-Din Abu l-Muzaffar Xah Husayn Sultan ibn al-Sayyid \u00c0ixraf al-Husayni al-Makki, (s. XV - XVI) fou el fundador de la dinastia husseinita de Bengala. S'autoproclamava descendent del xerifs de la Meca. Va ser un sobir\u00e0 liberal i va tractar amb respecte als seus s\u00fabdits hind\u00fas, molts dels quals van arribar a alts c\u00e0rrecs de l'estat sota el seu govern.\nEl seu pare vivia a Tirmidh al Gran Khorasan i va emigrar a Bengala establint-se a Radh al districte de Chandpur a Bengala; Husayn va rebre instrucci\u00f3 del cadi local i es va casar amb la seva filla. Va entrar al servei del sult\u00e0 habshi Shams al-Din Muzaffar Shah (vers 1490-1494) i per la seva habilitat personal va arribar a ministre.\nLlavors va agafar la direcci\u00f3 d'una revolta contra Muzaffar que era un tir\u00e0, el va derrotar i el va assetjar a la ciutadella de Gaur; Muzaffar es va rendir al cap de quatre mesos i Husayn el va fer matar (Ferishta diu que va morir en una sortida per\u00f2 cap altra font ho assenyala). Husayn es va proclamar sult\u00e0 i va traslladar la capital de Gaur a Ikdala. Va castigar els soldats desobedients i en va matar dotze mil i va llicenciar als payks o gu\u00e0rdies de palau hind\u00fas sospitosos de simpaties per la dinastia Ganesh (derrocada no obstant uns seixanta anys abans); tamb\u00e9 foren expulsats del regne els habshis molts del qual van anar al D\u00e8can.\nEl 1495 Husayn Shah Sharki, sult\u00e0 de Jaunpur, derrotat definitivament per Sikandar Lodi de Delhi (1489-1517) va fugir dels seus dominis a Bihar cap al regne de Gaur a Bengala, ja que era parent d'Husayn, on fou ben rebut i se li va donar resid\u00e8ncia a Kahlgaon on va romandre fins a la seva mort el 1500. Husayn no obstant va signar un pacte de no agresssi\u00f3 amb Sikandar Lodi.\nEl 1498 va iniciar una campanya de conquesta cap a Kamrup i altres regnes d'Assam que foren dominats f\u00e0cilment, i va estendre tanmateix la seva sobirania fins a Orissa en una data incerta.\nVa morir en una data que varia segons les fonts entre 1518 i 1520 i el va succeir el seu fill Nasir al-Din Nusrat Shah (1518/1520-1533).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Els Montpalau, Monpalau o Mompalau, cavallers, senyors, virreis i batlles, foren una fam\u00edlia noble del Principat, de les illes Balears, del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i de Sardenya. Diversos components d'aquesta fam\u00edlia participaren en la conquesta de Mallorca. Una part del llinatge es va establir al regne de Val\u00e8ncia almenys des del segle xiv. Segons Gaspar Escolano, dos Montpalau valencians van ser jurats de Val\u00e8ncia al segle xiv, i un altre posterior va servir amb el rei Joan II d'Arag\u00f3; semblen m\u00e9s rellevants, per\u00f2, Seraf\u00ed de Montpalau, qui particip\u00e0 en el setge de Tunis l'any 1535, i Francesc de Montpalau, de l'orde militar de Sant Joan, el qual es va distingir a V\u00e9lez de la Gomera (1564), i l'any seg\u00fcent a Malta, on va morir lluitant contra els turcs.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La burocr\u00e0cia (literalment el \"poder de l'oficina\") \u00e9s el conjunt de tr\u00e0mits i regles que regulen les societats complexes, provinents de l'administraci\u00f3 i de les lleis que s'apliquin en cada cas. Inclou un seguit de tasques especialitzades de gesti\u00f3, tant del govern com dels serveis civils, una jerarquia i documents que registren els diferents passos i protocols. Usualment s'empra amb un sentit despectiu.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El terme  sobirania popular  es va encunyar enfront del de sobirania nacional, que interpretava d'una forma restrictiva com la sobirania resident a la naci\u00f3, terme de dif\u00edcil definici\u00f3 que pot identificar-se amb m\u00e9s dificultat i restringir-se en la seva representaci\u00f3 efectiva a les capes m\u00e9s elevades de la societat (sufragi censatari), mentre que el principi de la sobirania popular fa residir la sobirania en el poble, que estaria format per la totalitat del cos social, en especial pels m\u00e9s humils (el poble menut), i que nom\u00e9s podria expressar-se mitjan\u00e7ant el sufragi universal.\nLa Constituci\u00f3 francesa de 1793 va ser el primer text legal que va establir que  \"la sobirania resideix en el poble ...\" . Jean Jacques Rousseau, en El contracte social, atribueix a cada membre de l'Estat una part igual de la que anomena l' \"autoritat sobirana\" . Aquesta \u00e9s probablement la primera refer\u00e8ncia te\u00f2rica sobre la sobirania popular.\nD'acord amb les diverses tesis mantingudes fins ara, es pot definir com  \"que la resid\u00e8ncia legal i efectiva del poder de comandament d'un conjunt social es troba i s'exerceix en i per la universalitat dels ciutadans \", i particularment en els Estats democr\u00e0tics. Aix\u00ed el sufragi universal es converteix en un dret fonamental i la condici\u00f3 ciutadana \u00e9s igual per a tots amb independ\u00e8ncia de qualsevol altra consideraci\u00f3, llevat de les limitacions d'edat o judici.\nLa constituci\u00f3 de l'Argentina inclou des de 1853 el \"principi de la Sobirania del Poble\" en el seu article 33, considerant, al costat de la  forma republicana de govern, com a fonament dels drets i garanties constitucionals.\n\nLa Constituci\u00f3 Espanyola de 1978, en l'article 1.2, afirma:  \"La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat\".", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Samajwadi Party \u00e9s un partit pol\u00edtic de l'\u00cdndia que propugna un sol estat per l'\u00cdndia, Pakistan i Bangladesh (Mahasangh) i no accepta difer\u00e8ncies religioses o \u00e8tniques; es considera un partit progressista i de classe, oposat a les multinacionals. El Samajwadi fou fundat a Lucknow el 4 d'octubre de 1992. El primer president fou Shri Mulayam Singh Yadav. Mulayam Singh Yadav \u00e9s el president del partit. Propugna un sol estat unificat per \u00cdndia, Pakistan i Bangladesh, ja que no accepta difer\u00e8ncies religioses o \u00e8tniques i es considera un partit progressista i de classe, oposat a les multinacionals. La bandera \u00e9s vermella i verda horitzontal amb dos ter\u00e7os de vermell a la part superior i un ter\u00e7 de verd a la inferior, i l'emblema del partit, una bicicleta, al centre de la franja vermella. Se'n coneixen nombroses variants.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Partit Patri\u00f2tic Bielor\u00fas (bielor\u00fas: \u0411\u0435\u043b\u0430\u0440\u0443\u0441\u043a\u0430\u044f \u043f\u0430\u0442\u0440\u044b\u044f\u0442\u044b\u0447\u043d\u0430\u044f \u043f\u0430\u0440\u0442\u044b\u044f) \u00e9s un partit pol\u00edtic de Bielor\u00fassia. Aquest partit \u00e9s lleial al govern d'Aleksandr Lukaixenko.El partit es va establir en l'any 1994, i inicialment va ser anomenat Moviment Patri\u00f2tic Bielor\u00fas.\nEl partit va aconseguir un esc\u00f3 en la segona ronda de les votacions en les Eleccions presidencials bielorusses de 1995.En l'any 1996, el partit va canviar el seu nom i comen\u00e7ar a anomenar-se Partit Patri\u00f2tic Bielor\u00fas. El partit va nominar a Nikolai Ulakhovitx com el seu candidat a les eleccions presidencials de 2015. Ulakhovitx va aconseguir la quarta posici\u00f3 entre quatre candidats amb l'1,7% dels vots.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'alcalde de Badalona \u00e9s la m\u00e0xima autoritat pol\u00edtica de l'Ajuntament de Badalona i del Govern de la ciutat de Badalona.\nD'acord amb la Llei Org\u00e0nica 5/1985, de 19 de juny, del R\u00e8gim Electoral General, l'alcalde o alcaldessa \u00e9s elegit per la corporaci\u00f3 municipal, formada pels regidors, que a la vegada s\u00f3n escollits per sufragi universal pels ciutadans de Badalona amb dret a vot, mitjan\u00e7ant eleccions municipals celebrades cada quatre anys. En la mateixa sessi\u00f3 plen\u00e0ria de constituci\u00f3 de la corporaci\u00f3 es procedeix a l'elecci\u00f3 de l'alcalde o alcaldessa, on poden ser candidats a alcalde tots els regidors que encap\u00e7alin les corresponents llistes electorals de cada candidatura. \u00c9s proclamat electe el candidat que obt\u00e9 majoria absoluta de vots, si cap obt\u00e9 dita majora \u00e9s proclamat alcalde el regidor que encap\u00e7ala la llista m\u00e9s votada.\nAlguns alcaldes han quedat en la mem\u00f2ria o algun carrer o pla\u00e7a de Badalona ha rebut el seu nom: \u00e9s el cas de Francesc d'Ass\u00eds Guixeras (1888), Mart\u00ed Pujol (1930), que dona nom a la riera de Canyet, una de les vies m\u00e9s importants de la ciutat. Posteriorment, ha estat significatiu el bateig de diversos espais amb el nom dels alcaldes de la Segona Rep\u00fablica, Joan Manent (1986), Josep Mart\u00ednez (1991), l'afusellat al Camp de la Bota en acabar la Guerra Civil Frederic Xifr\u00e9 (1979) o Joan Deulofeu (1979), m\u00e9s recordat al nomencl\u00e0tor per la seva faceta d'enginyer. Finalment, esmentar l'espai del Parc Serentill, on s'ubiquen diversos equipaments, que va rebre el nom de Salvador Serentill (1975), un dels primers alcaldes del franquisme, que va fer donaci\u00f3 d'aquests extensos terrenys a la ciutat el 1958.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Etnocr\u00e0cia \u00e9s una forma de govern en la qual l'\u00e8tnia pren preemin\u00e8ncia sobre el demos en la presa de decisions i organitzaci\u00f3 de la societat, i en la qual els representants d'un particular grup \u00e8tnic retenen un nombre de llocs de poder social i pol\u00edtic superior al percentatge de poblaci\u00f3 que aquest grup representa, amb l'objectiu d'usar-los per avan\u00e7ar la seva posici\u00f3 en detriment d'uns altres.Les etnocr\u00e0cies s\u00f3n el resultat i l'objectiu de l'etnonacionalisme o nacionalisme \u00e8tnic, i han estat diferenciades de les democr\u00e0cies \u00e8tniques en el grau de coacci\u00f3 que exerceix la comunitat dominant, o s'han contraposat a les democr\u00e0cies liberals, on la pertinen\u00e7a \u00e8tnica no representa un motiu pol\u00edtic.En una etnocr\u00e0cia, els grups \u00e8tnics minoritaris s\u00f3n sistem\u00e0ticament discriminats per l'Estat, i podrien ser objecte d'intimidaci\u00f3, coerci\u00f3, o de violacions dels drets humans, a les mans dels \u00f2rgans de poder.\nUna etnocr\u00e0cia tamb\u00e9 podria atorgar els seus drets de ciutadania sobre la base de la filiaci\u00f3 \u00e8tnica al grup, filiaci\u00f3 definida en termes de ra\u00e7a, llinatge, religi\u00f3 o llengua, com a principis fonamentals de pertinen\u00e7a.\nGeneralment, la ra\u00f3 de ser d'un govern etnocr\u00e0tic \u00e9s assegurar els instruments essencials de poder a les mans d'una comunitat espec\u00edfica. Tota una altra consideraci\u00f3 respecte a la distribuci\u00f3 del poder estaria subordinada a aquesta intenci\u00f3 original. Les etnocr\u00e0cies estan generalment considerades no-democr\u00e0tiques en la seva naturalesa.\nLes etnocr\u00e0cies es caracteritzen pel seu control del sistema \u2014legal, institucional, cultural i econ\u00f2mic\u2014 i de tots aquells instruments considerats necessaris per assegurar el domini d'un grup \u00e8tnic determinat sobre els altres. El grau de discriminaci\u00f3 del sistema pot variar enormement, en funci\u00f3 del pes demogr\u00e0fic del grup dominant: si el grup dominant \u00e9s una majoria o est\u00e0 proper a ella, la repressi\u00f3 per mantenir l'statu quo ser\u00e0 menor que si es tracta d'una clara minoria (per exemple, un 20% de la poblaci\u00f3 total).\nUna altra possibilitat pot donar-se quan la participaci\u00f3 democr\u00e0tica est\u00e0 \u00fanicament reservada a una part privilegiada de la poblaci\u00f3, i no \u00e9s oferta a la resta de grups (com en el cas de l'antic Apartheid a \u00c0frica del Sud).\nHan estat descrits com a etnocr\u00e0cies diferents pa\u00efsos, com \u00c0frica del Sud, B\u00e8lgica, Est\u00f2nia i Let\u00f2nia, Israel, Mal\u00e0isia, S\u00e8rbia i Uganda.L'estat espanyol es pot considerar una etnocr\u00e0cia castellana. La pres\u00e8ncia de catalans \u00e8tnics al nucli de l'estat (ex\u00e8rcit, diplom\u00e0cia, judicatura, executiu) \u00e9s molt inferior a la seva proporci\u00f3 poblacional [1]. Hist\u00f2ricament, l'estat espanyol ha seguit una pol\u00edtica de castellanitzaci\u00f3 i assimilaci\u00f3 \u00e8tnica i cultural enfront la resta de pobles sota el seu domini.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Moviment per a l'Alliberament dels Pobles (MLP, en les seves sigles en castell\u00e0) \u00e9s un partit pol\u00edtic de Guatemala.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un ministre d'Espanya \u00e9s un c\u00e0rrec pol\u00edtic en l'administraci\u00f3 p\u00fablica central espanyola i membre del govern d'Espanya junt al President del Govern d'Espanya. S\u00f3n els \u00f2rgans individuals m\u00e9s importants d'aquesta administraci\u00f3 i estan especialitzats en les branques d'aquesta, anomenades ministeris o departaments ministerials. Diversifiquen l'activitat administrativa estatal i recondueixen els diversos \u00f2rgans que formen els ministeris.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Agrupaci\u00f3n Herre\u00f1a Independiente (AHI) \u00e9s un partit pol\u00edtic nacionalista canari de l'illa can\u00e0ria del Hierro que des de la seva fundaci\u00f3 l'any 1979 ha estat sempre el partit m\u00e9s votat de l'illa. Va ser fundat per Tom\u00e1s Padr\u00f3n Hern\u00e1ndez.\n\n", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La vigil\u00e0ncia \u00e9s el monitoratge del comportament, d'activitats, o d'altres informacions confidencials, generalment de persones amb el prop\u00f2sit d'influir-les, governar-les o protegir-les. Aquest terme pot incloure l'observaci\u00f3 a dist\u00e0ncia per mitj\u00e0 d'equips electr\u00f2nics (com c\u00e0meres de circuit tancat el que comportaria una videovigil\u00e0ncia), o la intercepci\u00f3 de la informaci\u00f3 transmesa electr\u00f2nicament (a trav\u00e9s d'internet, principalment del correu electr\u00f2nic, o de trucades de tel\u00e8fon).La vigil\u00e0ncia \u00e9s utilitzada per:\n\nGoverns, per a la recopilaci\u00f3 d'informaci\u00f3, la prevenci\u00f3 del delicte, la protecci\u00f3 d'actuacions, persones, organitzacions o objectes, o per a la investigaci\u00f3 dels delictes.\nOrganitzacions criminals, per planejar i cometre delictes com el robatori i el segrest.\nEmpreses.\nInvestigadors privats.La vigil\u00e0ncia \u00e9s sovint una violaci\u00f3 de la privacitat, i t\u00e9 l'oposici\u00f3 de diversos grups i activistes dels drets humans. Les democr\u00e0cies liberals tenen lleis que restringeixen el seu \u00fas per part del mateix govern i l'\u00fas privat de la vigil\u00e0ncia, generalment limitant-los als casos en qu\u00e8 la seguretat p\u00fablica est\u00e0 en risc. Els governs autoritaris poques vegades tenen cap restricci\u00f3 en el seu \u00fas; i la vigil\u00e0ncia per espionatge internacional \u00e9s comuna entre tots els tipus de pa\u00efsos.\nEn els m\u00e8todes de vigil\u00e0ncia d'avui en dia beuen les dades massives, ja que hi ha moltes dades acumulades sobre cada persona.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'interculturalisme es pot entendre, sempre a partir del fet de l'exist\u00e8ncia en un mateix territori de dues o m\u00e9s cultures (on totes menys una solen ser fruit de la immigraci\u00f3), com una ideologia pol\u00edtica l'objectiu principal de la qual \u00e9s desenvolupar una cultura c\u00edvica comuna basada en els valors de la democr\u00e0cia, la llibertat i els drets humans, que cal respectar, tal com pressuposa la \"civilitzaci\u00f3 occidental\", mentre que fomenta la interacci\u00f3 entre les diverses comunitats que viuen en un mateix pa\u00eds.\nL'interculturalisme promou els drets individuals per a tothom, sense discriminaci\u00f3. Aix\u00f2 significa, en particular, que les persones tenen dret a mantenir la seva filiaci\u00f3 amb un grup \u00e8tnic concret i el dret a les difer\u00e8ncies culturals i religioses, que es poden mostrar lliurement en p\u00fablic. No obstant aix\u00f2, la societat sencera ha d'adherir-se a una mateixa constituci\u00f3 de drets i deures fonamentals, sense excepci\u00f3. L'interculturalisme no accepta que les difer\u00e8ncies culturals s'utilitzin com a excusa per reduir els drets de certs grups. Aquest enfocament condueix a una \u00e8tica de la toler\u00e0ncia m\u00e0xima per a les opcions de l'individu i de la toler\u00e0ncia m\u00ednima per als sistemes totalitaris i teocr\u00e0tics, que imposen idees que podrien soscavar els fonaments mateixos d'una societat democr\u00e0tica.\nL'interculturalisme s'oposa, per tant, al racisme i a la xenof\u00f2bia, i a les seves manifestacions; per\u00f2 tamb\u00e9 a l'assimilacionisme o al segregacionisme. Tot aix\u00f2, en l'\u00e0mbit pol\u00edtic, comporta actuacions per evitar la discriminaci\u00f3 o l'exclusi\u00f3 social d'un dels grups: el m\u00e9s feble.\nEs distingeix, aix\u00ed del multiculturalisme, en qu\u00e8 aquest promou la persist\u00e8ncia de la diversitat cultural.\nEs parla d'interculturalitat per designar la realitat sociol\u00f2gica de la interacci\u00f3 entre cultures en aquesta realitat multicultural.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una acci\u00f3 positiva \u00e9s una mesura concreta, compensat\u00f2ria, correctiva, dissenyada amb una finalitat espec\u00edfica, de car\u00e0cter quantificable i temporal que pret\u00e9n rescabalar un dany hist\u00f2ric mitjan\u00e7ant pol\u00edtiques d'integraci\u00f3 social adre\u00e7ades a persones socialment discriminades.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El progr\u00e9s \u00e9s una evoluci\u00f3 cap a estadis m\u00e9s perfectes, per tant en positiu, sovint oposant-se a involuci\u00f3 o decad\u00e8ncia. Se sol usar el terme en un sentit no material, \u00e9s a dir, una desc\u00e0rrega inform\u00e0tica pot progressar per exemple, en el sentit que avan\u00e7a, per\u00f2 usualment es reserva la paraula per parlar de canvis socials o ideol\u00f2gics.\nAquesta idea que la vida o la humanitat avancen suposa una determinada concepci\u00f3 del temps, per aix\u00f2 \u00e9s impossible en cultures que creuen que el temps \u00e9s c\u00edclic i a m\u00e9s a m\u00e9s implica optimisme i una visi\u00f3 teleol\u00f2gica (creure que tots els \u00e9ssers es van perfeccionant i igualment les comunitats a qu\u00e8 pertanyen). Per aix\u00f2 va sorgir amb la Il\u00b7lustraci\u00f3 i va consolidar-se al segle xix, amb els grans canvis t\u00e8cnics associats a la Revoluci\u00f3 Industrial.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Dictadura del proletariat (alemany Diktatur des Proletariats) \u00e9s una forma de govern postulada pel marxisme com a inst\u00e0ncia de transici\u00f3 revolucion\u00e0ria entre el capitalisme i la societat comunista. D'acord amb el marxisme, l'exist\u00e8ncia mateixa de qualsevol tipus d'estat implica la dominaci\u00f3 d'una classe social sobre una altra.\nD'acord amb Karl Marx, en el r\u00e8gim capitalista, fins i tot en condicions de democr\u00e0cia, existeix una dictadura de la burgesia, en detriment dels treballadors i el conjunt del poble. Marx postula la necessitat d'una revoluci\u00f3 en la qual el proletariat s'estableixi com a classe dominant, per a dissoldre's a poc a poc com a tal, en la transici\u00f3 cap a una societat sense classes. La dictadura del proletariat seria l'etapa immediatament posterior a la presa del poder per part de la classe obrera, en la qual es crea un Estat Obrer, el qual, com tot estat, seria una dictadura d'una classe sobre altra (en aquest cas, del proletariat sobre la burgesia).\nEn aquesta fase, el proletariat aconsegueix el poder i l'utilitza per a acabar amb l'explotaci\u00f3 capitalista, consolidar la revoluci\u00f3 i evitar els intents de retornar al r\u00e8gim anterior per part de la burgesia. Un cop acomplerts aquests objectius l'\u00faltima missi\u00f3 de la dictadura del proletariat \u00e9s l'abolici\u00f3 de l'estat per poder donar pas a l'establiment del comunisme.\nEl concepte de dictadura del proletariat va ser enunciat per Karl Marx al Manifest Comunista (1848) i posteriorment desenvolupat per Lenin a L'estat i la revoluci\u00f3 (1917).\nEn paraules de Lenin: \"La dictadura del proletariat, \u00e9s a dir, l'organitzaci\u00f3 de l'avantguarda dels oprimits com la classe dominant, amb el prop\u00f2sit de suprimir als opressors, no pot resultar simplement en una expansi\u00f3 de la democr\u00e0cia. Simult\u00e0niament amb una immensa expansi\u00f3 de la democr\u00e0cia, la qual per primera vegada es torna democr\u00e0cia per als pobres, democr\u00e0cia per al poble, i no democr\u00e0cia per als sacs de diners, la dictadura del proletariat imposa una s\u00e8rie de restriccions en la llibertat dels opressors, els explotadors, els capitalistes. Hem de suprimir-los per a alliberar la humanitat de l'esclavitud assalariada; la seva resist\u00e8ncia ha de ser aixafada per la for\u00e7a; \u00e9s clar que no hi ha llibertat ni democr\u00e0cia all\u00ed on hi ha supressi\u00f3 i on hi ha viol\u00e8ncia\"\u00c9s important diferenciar dues etapes en la hist\u00f2ria de la concepci\u00f3 de la dictadura del proletariat. Inicialment, Marx i Friedrich Engels nom\u00e9s parlaven de la presa del poder estatal per part de la classe treballadora; no obstant aix\u00f2, despr\u00e9s de l'experi\u00e8ncia de la Comuna de Par\u00eds, van concloure que per a exercir la Dictadura del Proletariat, la classe obrera no podia simplement omplir les estructures estatals existents, sin\u00f3 que havia de procedir a destruir l'estat burg\u00e8s i posar en peus un estat obrer basat en l'organitzaci\u00f3 col\u00b7lectiva (Comunes o Consells) de la classe obrera", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Manifest Russell-Einstein \u00e9s un text redactat per Bertrand Russell a Londres el 9 de juliol del 1955, enmig del per\u00edode hist\u00f2ric conegut com a Guerra Freda. Ressalta els perills de les armes nuclears i fa una crida als l\u00edders mundials per buscar solucions pac\u00edfiques al conflicte internacional. Va ser signat per 11 preeminents intel\u00b7lectuals i cient\u00edfics, entre ells Albert Einstein, dies abans de la seva mort el 18 d'abril del 1955. Uns dies despr\u00e9s de ser publicat, el filantrop Cyrus Eaton es va oferir a esponsoritzar una confer\u00e8ncia -demanada en el manifest- a Pugwash, Nova Esc\u00f2cia (Canad\u00e0), el lloc on Eaton va n\u00e9ixer. Aquesta confer\u00e8ncia, que va tenir lloc el juliol de 1957, va ser la primera de les Confer\u00e8ncies Pugwash de Ci\u00e8ncia i Afers Mundials.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "General\u00edssim \u00e9s un rang militar de m\u00e0xim grau, superior al de Mariscal de Camp o al de Gran Almirall, i comparable al de Comandant en Cap o al de General dels Ex\u00e8rcits.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Coalici\u00f3 per Arag\u00f3 (CA) \u00e9s una coalici\u00f3 pol\u00edtica que es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1979. Estava formada pel Partit Socialista d'Arag\u00f3 (PSA) i el Partit Social Dem\u00f2crata Aragon\u00e8s (PSDA). Va obtenir un total de 19.220 vots, el 3,97% de la prov\u00edncia de Saragossa, l'1,12% de la prov\u00edncia d'Osca i el 0,74% de la prov\u00edncia de Terol, i cap diputat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Kotwal \u00e9s un terme medieval per designar un comandant de fortalesa o de poblaci\u00f3, en el m\u00f3n irani\u00e0, a l'\u00cdndia (estats musulmans) i l'\u00c0sia Central. Les variants s\u00f3n ketaul, k\u00fcta\u00fcl i altres. Deriva del persa kot (fortalesa) i wala (governador).\nEl c\u00e0rrec s'esmenta ja sota Mahmud de Gazni el 1015. Especialment utilitzat fou a l'\u00cdndia sota la dinastia mogol. Els brit\u00e0nics de l'\u00cdndia van adoptar el nom per designar a un funcionari responsable de l'orde p\u00fablic o dels serveis p\u00fablics en una ciutat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Socialisme imperial \u00e9s un terme utilitzat per membres l'esquerra pol\u00edtica per dos usos distints: un \u00fas pol\u00edtic i un acad\u00e8mic.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El despotisme il\u00b7lustrat \u00e9s un concepte pol\u00edtic sorgit durant la segona meitat del segle xviii a Europa caracter\u00edstic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic R\u00e8gim influenciat per les idees de la Il\u00b7lustraci\u00f3, segons les quals les decisions humanes s\u00f3n guiades per la racionalitat. Els monarques d'aquesta doctrina van contribuir a l'enriquiment de la cultura dels seus pa\u00efsos i van adoptar un discurs paternalista. Tamb\u00e9 se'l sol anomenar despotisme benvolent o absolutisme il\u00b7lustrat. Es podria resumir amb el lema de \u00abtot per al poble, per\u00f2 sense el poble\u00bb.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El cartisme, fou un moviment per a la reforma pol\u00edtica i social en el Regne Unit, a mitjans del Segle XIX. El seu nom prov\u00e9 del People's Charter de 1838, on es van postular els objectius principals del moviment:\n\nSufragi universal mascul\u00ed per als majors de 21 anys\nQue no fos necessari \u00e9sser propietari per a ser membre del Parlament\nUn sou per als membres del Parlament\nCircumscripcions electorals d'igual grand\u00e0ria\nVotaci\u00f3 per mitj\u00e0 del sufragi secret\nParlaments anualsEn la primera fase, el Parlament brit\u00e0nic no va acceptar la demanda que recollia la Carta del Poble. El cartisme no havia previst la no acceptaci\u00f3 de la Carta per part del Cambra dels Comuns, que va provocar la dissoluci\u00f3 de la majoria dels qui donaven suport. En tot, hi va haver una minoria que va crear un partit. Aquest nou partit, intenta que el moviment no es dilueixi i segueixi ferm. Vol que aquest moviment sigui m\u00e9s fort. Arrenca aix\u00ed la segona fase amb el partit, la Lliga Nacional Cartista, que va agrupar desenes de milers de persones. La LNC radicalitza el discurs i les formes, i amena\u00e7a de vaga en el cas que es tornin a negar les seves peticions. Davant d'aquesta amena\u00e7a, els patrons contraatquen i amena\u00e7en en tancar les f\u00e0briques. En tot aix\u00f2, el Govern aprofita per reprimir als dirigents de la LNC, que provocar\u00e0 l'exili i l'amagatall d'aquests. El 1840 acaba la segona fase del cartisme, amb el protagonisme de la LNC. 8 anys despr\u00e9s hi haur\u00e0 una tercera fase, quan entre el mar\u00e7-abril d'aquell mateix any, es recolliran m\u00e9s de dos milions de firmes a favor de la Carta del Poble. En aquests anys a Europa es donava la Primavera dels Pobles.\n\nEls brit\u00e0nics van ser els primers a organitzar moviments obrers, per\u00f2 tamb\u00e9 van ser els primers a organitzar-se sindicalment, no pol\u00edticament.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La llista de partits pol\u00edtics dels Pa\u00efsos Catalans recull els partits pol\u00edtics amb seu als Pa\u00efsos Catalans classificats per ideologia i filiaci\u00f3 a un partit pol\u00edtic europeu. Nom\u00e9s s'hi inclouen els partits independents, aix\u00f2 \u00e9s constitu\u00efts com a tals, i no federacions pol\u00edtiques que formen part de partits. El partits amb un asterisc s\u00f3n partits observadors d'un partit europeu.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La hist\u00f2ria del comunisme est\u00e0 summament unida al pensament que el fil\u00f2sof alemany Karl Marx va delinear en el segle xix. Aquest va veure el comunisme com l'estat original, l'estat de ca\u00e7ador recol\u00b7lector, quan el g\u00e8nere hum\u00e0 va sorgir. Per a Marx, nom\u00e9s despr\u00e9s que la humanitat era capa\u00e7 de produir en exc\u00e9s, la propietat privada es desenvolupa de manera massiva i permanent. No obstant aix\u00f2 a Occident el comunisme era una idea d'una societat basada en la propietat comuna, idea que es remunta fins i tot a l'antiguitat cl\u00e0ssica. La seva forma moderna com un moviment pol\u00edtic de masses va sorgir a Europa amb el moviment dels treballadors durant la Revoluci\u00f3 industrial en el segle xix.\nAl segle xix, l'ascens del comunisme com una idea pol\u00edtica va ser expressada per Karl Marx, que va desenvolupar el marxisme, i Friedrich Engels, que desenvolup\u00e0 la concepci\u00f3 moderna de comunisme com el resultat d'una revolucion\u00e0ria lluita de classes entre el proletariat i la burgesia.\nLa primera vegada en qu\u00e8 un Partit Comunista va aconseguir el poder fou en la Revoluci\u00f3 russa de 1917. El marxisme leninisme va sorgir com la bandera principal del comunisme en la pol\u00edtica mundial. Posteriorment van sorgir altres corrents comunistes com el maoisme, que accentua el paper de la classe camperola com a agents de revoluci\u00f3. El comunisme s'ha desenvolupat organitzativament al llarg de la hist\u00f2ria per mitj\u00e0 de diversos moviments pol\u00edtics. Aquest desenvolupament s'ha dut a terme amb la formaci\u00f3 de les Internacionals Comunistes.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Els s\u00edndics forans constitu\u00efen la representaci\u00f3 permanent de La Universitat Forana, que era la comunitat de les viles de la Part Forana de Mallorca.La Universitat Forana o Sindicat de Fora va ser creada el 1315 per una sent\u00e8ncia arbitral del rei San\u00e7 de Mallorca. La nova instituci\u00f3 havia d'actuar mitjan\u00e7ant tres \u00f2rgans: el Consell del Sindicat, la comissi\u00f3 dels deu s\u00edndics i els s\u00edndics clavaris. Aquesta comissi\u00f3 dels deu s\u00edndics, que era la representaci\u00f3 permanent del sindicat, tenia un mandat anual. Entre els deu s\u00edndics s'elegien els dos s\u00edndics clavaris, que eren els administradors de la hisenda de la Universitat Forana, per\u00f2 que tamb\u00e9 exercien la presid\u00e8ncia del Consell del Sindicat, convocaven l'assemblea, presidien les seves sessions i exercien la iniciativa. La comissi\u00f3 dels deu s\u00edndics havia de ser elegida amb criteris de representativitat.Amb el Decret de Nova Planta de 1715 se suprimiren les institucions representatives del Regne de Mallorca i el Sindicat de Fora va perdre les seves funcions, tot i que els s\u00edndics forans, per determinaci\u00f3 de la Reial Audi\u00e8ncia, es mantingueren en unes funcions molt limitades. A partir de 1721 els s\u00edndics forans foren nomenats anualment per la Reial Audi\u00e8ncia, essent per una part oficials de designaci\u00f3 reial i, per l'altra, representants legals de la Universitat Forana. En haver desaparegut el Consell del Sindicat, els s\u00edndics clavaris mantingueren algunes funcions per a facilitar la gesti\u00f3 econ\u00f2mica i fiscal. Els s\u00edndics forans no varen ser suprimits de manera definitiva fins al 3 d'abril de 1834.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Partit Nacional del Poble (PNP) (en angl\u00e8s: People's National Party ) \u00e9s un partit socialista democr\u00e0tic, socialdem\u00f2crata i socioliberal de Jamaica, fundat per Norman Manley, en l'any 1938. \u00c9s el partit m\u00e9s antic del Carib angl\u00f2fon, i un dels dos partits principals a Jamaica. \u00c9s considerat com un partit situat m\u00e9s cap a l'esquerra que el seu tradicional rival, el Partit Laborista Jamaic\u00e0 (JLP), que avui dia \u00e9s de centre-esquerra. El partit va tenir majoria parlament\u00e0ria en dues ocasions: primerament entre 1972 i 1980, i novament entre 1989 i 2007. \u00c9s membre de la Internacional Socialista.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El centrisme radical \u00e9s una filosofia pol\u00edtica que va sorgir als pa\u00efsos occidentals, especialment als Estats Units i la Gran Bretanya, en l'\u00faltim ter\u00e7 del segle xx. Al principi es va definir de moltes maneres per\u00f2 al comen\u00e7ament del segle XXI van apar\u00e8ixer una s\u00e8rie de textos i organitzacions d'investigaci\u00f3 (think tanks) que li van donar a aquesta filosofia una forma m\u00e9s desenvolupada.El terme \"radical\" es refereix a la bona disposici\u00f3 de la major part dels centristes radicals per a exigir una reforma profunda de les institucions.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Govern de Flensburg (en alemany: Flensburger Regierung o Regierung D\u00f6nitz) va ser una entitat governamental creada a Alemanya despr\u00e9s del su\u00efcidi d'Adolf Hitler al F\u00fchrerbunker durant la Batalla de Berl\u00edn, en els dies finals de la Segona Guerra Mundial. Aquest Govern estava presidit per l'almirall Karl D\u00f6nitz, a qui Hitler havia designat com a \"President del Reich\" en el seu testament el 30 d'abril de 1945. D\u00f6nitz i els seus col\u00b7laboradors van tractar de presentar-se davant dels Aliats i l'URSS com a autoritat governamental alemanya, encara que van fracassar per complet en aquest intent, sent dissolt aquest \"Govern\" per la intervenci\u00f3 de soldats brit\u00e0nics el 23 de maig de 1945.\nSi b\u00e9 el nom oficial d'aquesta administraci\u00f3 va ser Govern provisional del Reich (en alemany Gesch\u00e4ftsf\u00fchrende Reichsregierung), se li va dir \"Govern de Flensburg\" perqu\u00e8 la seva seu era al port b\u00e0ltic de Flensburg, proper a la frontera alemanya amb Dinamarca, i perqu\u00e8 l'autoritat real de l'almirall D\u00f6nitz nom\u00e9s es redu\u00efa a Flensburg i els seus voltants, sense tenir cap influ\u00e8ncia sobre la resta d'Alemanya, gaireb\u00e9 ja ocupada en la seva totalitat pels vencedors.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Espen Granberg Johnsen (17 d'octubre de 1976, Lillehammer) \u00e9s un pol\u00edtic noruec del Partit Laborista, actual alcalde de Lillehammer des del 2011.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Gu\u00e0rdia de Fronteres: \u00e9s una ag\u00e8ncia de seguretat nacional d'un pa\u00eds o Estat que est\u00e0 especialitzada en el control i la protecci\u00f3 de les fronteres, i en la seguretat de les fronteres nacionals del pa\u00eds. Algunes de les ag\u00e8ncies nacionals de gu\u00e0rdia de fronteres tamb\u00e9 realitzen un servei de guardacostes, funcions de serveis de recerca i rescat, serveis migratoris i duaners.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Pla Pleven de 1950 implicava la creaci\u00f3 de la Comunitat Europea de Defensa, d'un ex\u00e8rcit europeu i el rearmament d'Alemanya 5 anys m\u00e9s tard. Porta el nom de Ren\u00e9 Pleven, l'autor que el va liderar i sorgeix com a resposta a l'afany d'integraci\u00f3 europea que tenia aleshores Estats Units.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Alternativa Democratica (malt\u00e8s Alternattiva Demokratika, AD) \u00e9s un partit pol\u00edtic malt\u00e8s d'orientaci\u00f3 ecologista, i encara sense representaci\u00f3 parlament\u00e0ria. Es va fundar el 1989 quan l'ex president del Partit Laborista Toni Abela i l'ex diputat del Parlament Wenzu Mintoff es va unir a un grup d'activistes del medi ambient per formar un nou partit pol\u00edtic. Abela i Mintoff havien renunciat als seus escons en protesta per la pres\u00e8ncia de certs elements en el Partit Laborista implicats en casos de viol\u00e8ncia pol\u00edtica i corrupci\u00f3. Per aix\u00f2 Mintoff i Abela van ser expulsats del Partit Laborista. Mintoff va retenir el seu esc\u00f3 al Parlament i, entre 1989 i 1992 va ser de fet un diputat del nou partit, aix\u00ed com el seu primer President.\nAlternativa Democr\u00e0tica es va presentar per primer cop a les eleccions legislatives malteses de 1992, on va obtenir 1,69% dels vots (el seu millor resultat fins ara en una elecci\u00f3 general) i cap esc\u00f3. A les eleccions de 1996 i 1998 la quota de vot del Partit va reduir. Despr\u00e9s del resultat de 1998, Abela i Mintoff dimitiren i va tornar al Partit Laborista. Abela fou nomenat Cap Adjunt del Partit Laborista el 2008. Harry Vassallo substitu\u00ed Mintoff com a President del Partit.\nEl 2003 va fer campanya a votar S\u00ed a la Uni\u00f3 Europea, per\u00f2 aix\u00f2 no va fer baixar la tend\u00e8ncia a la baixa dels vots, i a les eleccions legislatives malteses de 2003 nom\u00e9s va obtenir el 0,7%. Nogensmenys, a les eleccions europees de 2004 va obtenir un sorprenent 9,33% dels vots i el seu cap Arnold Cassola va estar a punt d'obtenir l'esc\u00f3.\nA les eleccions legislatives malteses de 2008, el partit va augmentar a l'1,31%, per\u00f2 sense escons. Despr\u00e9s del resultat Vassallo va dimitir com a president i va ser substitu\u00eft per Cassola. Alternativa Democr\u00e0tica t\u00e9 una seu a cada un dels consells locals d'Attard, Sliema i Sannat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La responsabilitat pol\u00edtica \u00e9s la imputabilitat d'una valoraci\u00f3 per l'\u00fas que un \u00f2rgan o individu fa del poder. Aix\u00ed, per exemple, afirmar que el President X va anar pol\u00edticament responsable en el cas I, significa que s'atribueix al President X un grau de culpa i/o se li atribueix una sanci\u00f3 per la manera d'usar la seua autoritat en el cas I.\nAmb el sorgiment dels estats organitzats amb base en constitucions pol\u00edtiques, la responsabilitat dels governants davant els Parlaments o els tribunals pel seu \u00fas del poder \u00e9s un tipus de responsabilitat jur\u00eddica. Aquesta forma de responsabilitat pol\u00edtic-jur\u00eddica sol ser avaluada i adjudicada segons regles espec\u00edfiques (com el impeachement anglosax\u00f3) i davant autoritats espec\u00edfiques (com el Senat constitu\u00eft en c\u00e0mera jutjadora o un tribunal administratiu ad hoc).\nNo obstant aix\u00f2, la responsabilitat pol\u00edtica \u00e9s tamb\u00e9 avaluada pels ciutadans quan, assumint el paper d'electors en un sistema democr\u00e0tic, valoren l'\u00fas que els governants han fet del poder, aplicant qualsevol tipus de criteri per a avaluar el seu acompliment i no una norma jur\u00eddica. Per tant, la responsabilitat pol\u00edtica no se subsumeix sota la responsabilitat jur\u00eddica, com la legitimitat pol\u00edtica no se subsumeix sota la legalitat jur\u00eddica.\nUn criteri que sol emprar-se per a distingir la responsabilitat pol\u00edtica afirma que concerneix relacions verticals d'autoritat (la conducta de l'autoritat ordenadora enfront del governat subordinat). El judici de valor que un governat atribueix als actes de poder d'un governant constitueix, en efecte, una manera d'avaluar la responsabilitat pol\u00edtica que \u00e9s fonamental per a la vida democr\u00e0tica.\nD'acord amb Max Weber, el principi del \"menut n\u00famero\", a\u00e7\u00f2 \u00e9s, la superior capacitat de maniobra dels menuts grups dirigents, garanteix la responsabilitat pol\u00edtica enfront del p\u00fablic. Aquesta responsabilitat es volatilitzaria per complet en una assemblea polic\u00e8fala governant.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Distensi\u00f3 \u00e9s un terme usat en la diplom\u00e0cia. Ens indica un per\u00edode de treva en un enfrontament entre estats, quan el conflicte encara no ha estat resolt i entra en un per\u00edode de relaxament.La treva obtinguda, per tant, \u00e9s de car\u00e0cter temporal. Cap dels dos estats ha arribat a un acord, ni tampoc assegura que les relacions no tornaran a empitjorar. Aquest terme va adquirir gran import\u00e0ncia en conflictes com La Guerra Freda en les fases menys tibants.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "International Sport and Leisure (ISL) era una empresa su\u00efssa de patrocini esportiu que estava estretament vinculada a la FIFA.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La llista negra dels paradisos fiscals de la Uni\u00f3 Europea \u00e9s una llista que inclou pa\u00efsos i territoris o regions on certs impostos o comissions s\u00f3n escassos o inexistents, fet que implica que moltes empreses i individus amb elevat poder adquisitiu s'estableixin en aquests.\nLlista completa dels pa\u00efsos o territoris considerats paradisos fiscals de la Uni\u00f3 Europea.\nPrincipat d'Andorra\nAntilles Holandeses\nAruba\nEmirat de l'Estat de Bahrain\nSultanat de Brunei\nRep\u00fablica de Chipre\nUni\u00f3 dels Emirats \u00c0rabs Units\nGibraltar\nHong-Kong\nAnguilla\nAntigua i Barbuda\nLes Bahames\nBarbados\nBermudes\nIlles Caimans\nIslas Cook\nRep\u00fablica de Dominica\nGranada\nFiji\nIlles de Guernsey i de Jersey (Illes de Canal)\nJamaica\nRep\u00fablica de Malta\nIlles Malvines\nIlla de Man\nIlles Marianes\nMaurici\nMontserrat\nRep\u00fablica de Naur\u00fa\nIlles Salom\u00f3\nSaint Vincent i les Grenadines\nSanta Ll\u00facia\nRep\u00fablica de Trinitat i Tobago\nIlles Turks i Caicos\nRep\u00fablica de Vanuatu\nIlles Verges Brit\u00e0niques\nIlles Verges dels Estats Units d'Am\u00e8rica\nRegne Haiximita de Jord\u00e0nia\nRep\u00fablica Libanesa\nRep\u00fablica de Liberia\nPrincipat de Liechtenstein\nGran Ducat de Luxemburg, pel que fa a les rendes percebudes per les societats a qu\u00e8 es refereix el par\u00e0graf 1 del Protocol annex al Conveni, per evitar la doble imposici\u00f3, de 3 de juny de 1986\nMacau\nPrincipat de M\u00f2naco\nSultanat d'Oman\nRep\u00fablica de Panam\u00e1\nRep\u00fablica de San Marino\nRep\u00fablica de Seychelles\nRep\u00fablica de Singapur", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Tractat de Frederiksborg fou el tractat signat al Palau de Frederiksborg el 3 de juliol de 1720(14 de juliol (C.G.)) que acab\u00e0 la Gran Guerra del Nord entre Su\u00e8cia i Dinamarca i Noruega. Su\u00e8cia havia de pagar 600.000 Riksdaler com a danys de guerra, trencar l'alian\u00e7a amb Holstein i perdre el dret de passatge lliure de c\u00e0rrega a l'\u00d6resund. Tamb\u00e9, Dinamarca obtingu\u00e9 el ple control sobre el ducat de Slesvig.\nEl tractat establia el retorn de diverses \u00e0rees ocupades pels danesos a la Pomer\u00e0nia Sueca a Su\u00e8cia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El 8 de gener de 2015 se celebraren eleccions presidencials de Sri Lanka, dos anys abans de la data que tocaria segons el calendari previst. El president en el c\u00e0rrec, Mahinda Rajapaksa, fou el canditat de l'Alian\u00e7a de la Llibertat del Poble Unit, cercant un tercer mandat. La coalici\u00f3 de l'oposici\u00f3, liderada pel Partit Nacional Unit, escoll\u00ed presentar Maithripala Sirisena, exministre de Sanitat del govern de Rajapaksa i secretari general del Partit de la Llibertat de Sri Lanka.Sirisena fou declarat guanyador despr\u00e9s de rebre el 51,28% de tots els vots dipositats, davant del 47,58% per Rajapaksa. El resultat fou percebut, en general, com a sorprenent. Quan Rajapaksa convoc\u00e0 les eleccions el novembre de 2014 sembla que tenia clar que guanyaria. L'11 de gener del mateix any el nou govern anunci\u00e0 una investigaci\u00f3 especial davant de les al\u00b7legacions d'un cop intentat per Rajapaksa.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Llei 36/2015, de 28 de setembre, de Seguretat Nacional, tamb\u00e9 coneguda com a Llei de Seguretat Nacional (LSN), \u00e9s una llei espanyola que permet al seu Govern regular situacions que afectin a la seguretat nacional. La llei va ser aprovada gr\u00e0cies als vots del Partit Popular, Partit Socialista Obrer Espanyol i Uni\u00f3, Progr\u00e9s i Democr\u00e0cia, rebent el rebuig dels partits d'esquerra, dels nacionalistes i dels independentistes de tot l'espectre pol\u00edtic.Aquesta llei t\u00e9 com a objectiu principal \u00abprotegir la llibertat i el benestar dels seus ciutadans, a garantir la defensa d'Espanya i els seus principis i valors constitucionals, aix\u00ed com a contribuir al costat dels nostres socis i aliats a la seguretat internacional en compliment dels compromisos assumits\u00bb.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El President electe d'un estat \u00e9s el terme emprat principalment en els sistemes de govern presidencialistes per referir-se al candidat que ha guanyat les eleccions, per\u00f2 que encara no ha pres possessi\u00f3 del c\u00e0rrec, c\u00e0rrec que encara \u00e9s ostentat pel \"president sortint\". Si hi existeix la posici\u00f3 de vicepresident, i si aquest \u00e9s elegit per sufragi universal tamb\u00e9, el candidat electe \u00e9s anomenat vicepresident electe de l'Estat.\nEn altres sistemes de govern, sovint existeixen termes similars, com ara \"primer ministre electe\"; de la mateixa manera, el terme s'aplica a altres nivells d'administraci\u00f3, com ara \"governador electe\", \"alcalde electe\", etc.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'estatisme \u00e9s un terme usat a la filosofia pol\u00edtica per a posar \u00e8mfasi en el rol de l'Estat a l'an\u00e0lisi dels canvis pol\u00edtics o tamb\u00e9 per a descriure els corrents pol\u00edtics que recolzen l'\u00fas de l'Estat per a aconseguir certes fites. Alguns exemples d'estatismes s\u00f3n l'estatisme industrial, l'estatisme feixista, l'estatisme comunista, etc. Tamb\u00e9 existeix el corrent ideol\u00f2gic oposat: l'antiestatisme.\nL'estatisme pot ser portat en menor o major grau, en diferents \u00e0mbits i amb diferents objectius. Pot referir-se a la intervenci\u00f3 de l'Estat en l'economia per a, per exemple, no deixar que evolucioni nom\u00e9s en funci\u00f3 del m\u00e0xim benefici econ\u00f2mic de l'empresari i que tingui tamb\u00e9 objectius de benefici social, per a lluitar contra la creixent desigualtat de classes o per a protegir l'economia local davant la forana o per a protegir les petites empreses enfront de les grans. Alguns exemples poden ser les empreses p\u00fabliques, el proteccionisme, l'intervencionisme monetari, les taxes, els bonus i els malus. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s estatisme, encara que d'un altre tipus, social, la voluntat del govern de sotmetre la societat sota el seu control o la d'imposar la seva moral. Tamb\u00e9 \u00e9s un tipus d'estatisme el fet de voler utilitzar l'Estat per a beneficis particulars.\nAl segle XX alguns Estats totalitaris, com el nazisme de Hitler, el nacionalcatolicisme de Franco, el feixisme de Mussolini o el comunisme de Stalin, van portar l'estatisme a l'extrem, de manera que una sola persona, o un partit pol\u00edtic, governant un Estat es considerava amb el dret de dirigir la voluntat de tots els ciutadans, apropiant-se o depravant l'opini\u00f3 p\u00fablica, mitjan\u00e7ant la propaganda o per altres mitjans. Aix\u00ed, aquests Estats es convertien en el principal mitj\u00e0 de difusi\u00f3 de la informaci\u00f3 i de la visi\u00f3 del m\u00f3n des del punt de vista \u00fanicament del governant.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Forma de govern, forma pol\u00edtica, r\u00e8gim pol\u00edtic, r\u00e8gim de govern, sistema de govern, model de govern o model pol\u00edtic s\u00f3n alguna de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la ci\u00e8ncia pol\u00edtica i la teoria de l'estat o dret constitucional. Fa refer\u00e8ncia al model d'organitzaci\u00f3 del poder constitucional que adopta un Estat en funci\u00f3 de la relaci\u00f3 existent entre els diferents poders. La manera en qu\u00e8 s'estructura el poder pol\u00edtic per exercir la seva autoritat en l'Estat, coordinant totes les institucions que el formen, fa que cada forma de govern necessiti uns mecanismes de regulaci\u00f3 que li s\u00f3n caracter\u00edstics. Aquests models pol\u00edtics varien d'un estat a un altre i d'una \u00e8poca hist\u00f2rica a una altra. La seva formulaci\u00f3 se sol justificar ludint a moltes diferents causes: estructurals o idiosincr\u00e0tiques (imperatius territorials, hist\u00f2rics, culturals, religiosos, etc.) o conjunturals (per\u00edodes de crisi econ\u00f2mica, cat\u00e0strofes, guerres, perills o \"emerg\u00e8ncies\" de molta diferent naturalesa, buits de poder, manca de consens o de lideratge, etc.), per\u00f2 sempre com plasmaci\u00f3 pol\u00edtica d'un projecte ideol\u00f2gic (ideologia pol\u00edtica).\nLa denominacci\u00f3 corresponent a la forma o model de govern (a m\u00e9s de refer\u00e8ncies a la forma d'Estat, que indica l'estructura territorial) sol fins i tot incorporar-se al nom o denominaci\u00f3 oficial de l'estat, amb termes de gran diversitat i que, tot i que proporcionen certa informaci\u00f3 sobre el que proclamen, no responen a criteris comuns que permetin definir per si sols el seu r\u00e8gim pol\u00edtic. Per exemple: Rep\u00fablica del Per\u00fa, M\u00e8xic, Vene\u00e7uela, Espanya, Principat d'Andorra, Luxemburg, Federaci\u00f3 Russa, Nig\u00e8ria, Rep\u00fablica Popular Democr\u00e0tica de Corea, Uni\u00f3 dels Emirats \u00c0rabs Units, Iran o L\u00edbia. Entre els gaireb\u00e9 dos-cents estats, nom\u00e9s hi ha divuit que no afegeixen cap paraula m\u00e9s al seu nom geogr\u00e0fic, com per exemple: Jamaica, mentre que onze nom\u00e9s indiquen que s\u00f3n \"estats\". La forma m\u00e9s comuna \u00e9s \"rep\u00fablica\", amb 132 casos de molt diferent tipus. Les monarquies s\u00f3n 33 (18 d'elles \"regnes\").", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El National Center for Women & Information Technology (NCWIT) \u00e9s una organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre estatunidenca que es dedica a potenciar la participaci\u00f3 significativa de noies i dones a la programaci\u00f3 inform\u00e0tica. Va ser fundada el 2004 per Lucinda Sanders, que actualment tamb\u00e9 n'\u00e9s la directora, Telle Whitney i Robert Schnabel. El centre est\u00e0 ubicat a Boulder, a l'ATLAS Institute de la Universitat de Colorado a Boulder.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una f\u00e0brica d'idees o laboratori d'idees, conegut en angl\u00e8s com a think tank, \u00e9s una instituci\u00f3 de recerca que ofereix consells i idees sobre assumptes pol\u00edtics, econ\u00f2mics, ecol\u00f2gics, socials o militars. N'hi ha que s\u00f3n independents, altres tenen connexions estretes amb partits pol\u00edtics, lobbys de grups d'inter\u00e9s o d'empreses, institucions acad\u00e8miques\u2026 Normalment aquest terme es refereix espec\u00edficament a organitzacions on un grup d'estudiosos pluridisciplinaris elaboren an\u00e0lisis i recomanacions pol\u00edtiques. El nom prov\u00e9 de l'angl\u00e8s, per l'abund\u00e0ncia d'aquestes institucions als Estats Units, i significa dip\u00f2sit on es pensa.\nSolen ser instituci\u00f3s privades (sovint sota la forma de fundaci\u00f3 o entitats sense \u00e0nim de lucre). Sobretot als Estats Units, n'hi ha que s\u00f3n molt influents en la pol\u00edtica del pa\u00eds. A Europa tals institucions han comen\u00e7at a apar\u00e8ixer, per\u00f2 llur capacitat d'influ\u00e8ncia sobre la pol\u00edtica dels estats encara est\u00e0 molt lluny de la influ\u00e8ncia que tenen les americanes.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un armer o armari d'armes \u00e9s un contenidor per a emmagatzematge segur d'una, o m\u00e9s, armes de foc, i, o munici\u00f3 per a aquestes armes. Un armer s'utilitza principalment per impedir l'acc\u00e9s a persones no autoritzades, per a una protecci\u00f3 antirrobatori, i, en armers m\u00e9s robusts, per protegir el contingut del dany que podria rebre durant una inundaci\u00f3, un incendi, o un desastre natural.\nLa limitaci\u00f3 d'acc\u00e9s \u00e9s obligaci\u00f3 per llei en molts llocs, havent de ser l'armari de metall amb pany de seguretat. Els armers de metall han reempla\u00e7at en gran part els antics armers de fusta utilitzats de forma general durant d\u00e8cades, tot i que alguns armers moderns estan fets per semblar-se als armers de fusta.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'altereuropeisme \u00e9s un corrent pol\u00edtic, normalment enarborat per grups populistes, que cerca la cooperaci\u00f3 i un cert grau d'uni\u00f3 entre els pa\u00efsos europeus per\u00f2 que rebutja la definici\u00f3 d'europeisme que defensa actualment la Uni\u00f3 Europea.La majoria d'aquests grups rebutgen la integraci\u00f3 total dels estats membres de la Uni\u00f3 Europea en uns Estats Units d'Europa.Els grups populistes de dretes defensen una reforma que assoleixi una Europa d'estats sobirans. D'altra banda, els grups populistes d'esquerres reclamen una reforma cap a una Europa m\u00e9s centrada en els drets socials dels seus ciutadans i menys centrada en una integraci\u00f3 de car\u00e0cter econ\u00f2mic.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Nacional-revolucionari \u00e9s una ideologia considerada extrema dreta sorgida de la simbiosi de les dues grans ideologies socials del segle xx, el comunisme i el feixisme. De l'ess\u00e8ncia social i nacional d'aquestes ideologies, se sintetitza el corrent nacionalrevolucionari (NR), un moviment heterodox i ecl\u00e8ctic amb diferents tend\u00e8ncies internes.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La concertina \u00e9s un tipus de filferro d'ar\u00e7 que serveix com a sistema de defensa, es fabrica en grans bobines, que es poden desplegar com un acordi\u00f3. Els primers a fer aquest material van ser els soldats de la Primera Guerra Mundial era fabricat a m\u00e0. La tanca comprenia doble obstacle format per dos filferros en diagonal. La concertina eren elements de seguretat molt \u00fatil, per\u00f2 la seva construcci\u00f3 demorava molt temps. Aquest sistema de defensa \u00e9s elaborat amb m\u00faltiples l\u00ednies d'estaques, que s\u00f3n les encarregades de fer la defensa. Les concertines de transporten f\u00e0cilment en embalums compactes, aquest es desplega m\u00e9s f\u00e0cil que un filferro d'ar\u00e7 convencional\nEls soldats que s\u00f3n els fundadors d'aquest m\u00e8tode de defensa tenen m\u00e9s facilitat de desplegar una concertina, ho fan a un ritme d'un quil\u00f2metre per hora. Actualment es fabriquen en forma industrial i est\u00e0 disponible en formats que permeten el seu r\u00e0pid desplegament.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El dret pol\u00edtic \u00e9s una branca jur\u00eddica que aglutina tots els \u00e0mbits d'estudi del dret que estan relacionats amb el fenomen pol\u00edtic. Per a alguns \u00e9s considerada una disciplina de l\u00edmits difusos, incloent no nom\u00e9s l'estudi del sistema pol\u00edtic sin\u00f3 tamb\u00e9 de la teoria de l'Estat i formes de govern, la filosofia pol\u00edtica i la sociologia electoral, entre d'altres.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una assemblea \u00e9s un \u00f2rgan pol\u00edtic que funciona mitjan\u00e7ant un aplec de gent reunida amb l'objectiu de deliberar i prendre decisions. A vegades assumeix totalment o parcialment el poder legislatiu i, a vegades, tots els poders possibles. Una assemblea es forma per moltes persones que pertanyen a l'organitzaci\u00f3, estan relacionats o tenen perm\u00eds expl\u00edcit de l'esmentada per participar-hi.\nMoltes organitzacions democr\u00e0tiques tenen una assemblea com a \u00f2rgan m\u00e0xim de decisi\u00f3, com \u00e9s el cas de les organitzacions socials, sindicals, professionals i els Estats governats per certs tipus de r\u00e8gims. Exemples d'assemblees s\u00f3n els parlaments i els congressos de diputats.\nAls Pa\u00efsos Catalans, Esquerra Republicana \u00e9s hist\u00f2ricament un partit pol\u00edtic assembleari, al qual les decisions preses en assemblea, a les quals poden assistir tots els militants, estan per sobre dels interessos particulars que puguin tenir els seus dirigents. Tamb\u00e9 s'organitzen en assemblees els anarquistes, moltes escales de ve\u00efns i els participants indignats del moviment 15 de maig, per exemple.En l'ideari anarquista i socialista, s'anomenen assemblees a les reunions on tots els afectats per un determinat assumpte o membres d'una mateixa organitzaci\u00f3 poden donar la seva opini\u00f3 o decidir sobre un tema directament i sense representants (democr\u00e0cia directa). En aquest tipus d'assemblees se sol preferir la decisi\u00f3 per consens per dur a terme acords m\u00ednims acceptables per tots els implicats i reservar-se les votacions pels casos en els quals no hi ha acord possible. El fet de no acceptar representants que decideixin per la resta no implica for\u00e7osament que no es puguin escollir portaveus que exposin les decisions de l'assemblea a tercers.\n\nAplec de persones reunides fonamentalment per a deliberar i eventualment per a prendre acords.\n(dret) Reuni\u00f3, sovint anomenada tamb\u00e9 junta, de tots els components d'una societat, d'una corporaci\u00f3 i, en general, de qualsevol persona jur\u00eddica, que constitueix llur m\u00e0xim \u00f2rgan deliberant.\n(ci\u00e8ncies pol\u00edtiques) Congr\u00e9s d'un partit pol\u00edtic.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La tarifa el\u00e8ctrica nocturna \u00e9s una tarifa redu\u00efda per fomentar l'\u00fas d'electricitat durant la nit, quan la demanda disminueix.\nAquesta tarifa s'ha de demanar a la companyia el\u00e8ctrica. A Espanya es fa un descompte del 55% en horari nocturn, en canvi s'afegeix una petita penalitzaci\u00f3 del 3% al consum durant el dia.\nPel que comen\u00e7a compensar quan el consum nocturn mitj\u00e0 \u00e9s un 5,5% del que es produeix durant el dia.\n\"L'horari bonificat, horari vall, \u00e9s de mar\u00e7 a octubre de 23.00 a 7.00, i d'octubre a mar\u00e7 de 24.00 a 8.00, coincidint, en ambd\u00f3s casos, amb els canvis horaris que es realitzen l'\u00faltim diumenge de mar\u00e7 i octubre.\"Encara que la tarifa nocturna no sembli un estalvi energ\u00e8tic real, sin\u00f3 nom\u00e9s econ\u00f2mic, la millora del repartiment del consum al llarg del dia evita sobredimensionar el parc de centrals i construir noves. Es disminueix l'\u00fas de centrals espec\u00edfiques per consums en horari punta i es fan servir les centrals de base prop de punt \u00f2ptim durant m\u00e9s temps.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un partit pol\u00edtic \u00e9s una organitzaci\u00f3 pol\u00edtica que s'adscriu a una ideologia determinada i/o representa algun grup en particular amb l'objectiu de participar en algun tipus d'elecci\u00f3 o sufragi. Tamb\u00e9 es poden formar entorn algun tema d'inter\u00e8s especial. Els partits pol\u00edtics en una democr\u00e0cia solen informar l'opini\u00f3 p\u00fablica dels seus plans i prop\u00f2sits. Els partits pol\u00edtics constitueixen unitats organitzatives a les quals se'ls reconeix el dret de participar en un proc\u00e9s d'elecci\u00f3 pol\u00edtica per mitj\u00e0 de la presentaci\u00f3 de candidats i programes d'acci\u00f3 o govern.\nEn els sistemes parlamentaris de govern, la majoria dels partits pol\u00edtics elegeixen un cap (o m\u00e9s); si el partit pol\u00edtic obt\u00e9 majoria en les eleccions, el cap del partit es converteix en el cap de govern. Per contra, en els sistemes presidencialistes, el partit pot seleccionar al seu cap com a candidat, per\u00f2, el president electe, sovint, ha de renunciar totes les connexions amb el seu partit tan bon punt comenci la seva gesti\u00f3.\nL'aparici\u00f3 dels partits de masses, des de la fi del segle xix i la import\u00e0ncia que han aconseguit al darrer ter\u00e7 del segle xx, els partits d'ampli abast ideol\u00f2gic i social, els atribueixen un paper primordial en el funcionament dels r\u00e8gims pol\u00edtics.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El secretari general del Comit\u00e8 Central del Partit Comunista de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica (rus: \u0413\u0435\u043d\u0435\u0440\u0430\u043b\u044c\u043d\u044b\u0439 \u0441\u0435\u043a\u0440\u0435\u0442\u0430\u0440\u044c \u0426\u0435\u043d\u0442\u0440\u0430\u043b\u044c\u043d\u043e\u0433\u043e \u041a\u043e\u043c\u0438\u0442\u0435\u0442\u0430 \u041a\u043e\u043c\u043c\u0443\u043d\u0438\u0441\u0442\u0438\u0447\u0435\u0441\u043a\u043e\u0439 \u043f\u0430\u0440\u0442\u0438\u0438 \u0421\u043e\u0432\u0435\u0442\u0441\u043a\u043e\u0433\u043e \u0421\u043e\u044e\u0437\u0430, abreujadament \u0413\u0435\u043d\u0435\u0440\u0430\u043b\u044c\u043d\u044b\u0439 \u0441\u0435\u043a\u0440\u0435\u0442\u0430\u0440\u044c \u0426\u041a \u041a\u041f\u0421\u0421 - o primer secretari entre 1953 i 1965) era la denominaci\u00f3 sin\u00f2nima al de l\u00edder de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica (URSS) despr\u00e9s de la consolidaci\u00f3 del poder per part de I\u00f3ssif Stalin durant la d\u00e8cada de 1920.\nDurant els primers anys l'URSS, entre 1919 i 1922, el c\u00e0rrec de Secretari Responsable (en rus: \u041e\u0442\u0432\u0435\u0442\u0441\u0442\u0432\u0435\u043d\u043d\u044b\u0439 \u0421\u0435\u043a\u0440\u0435\u0442\u0430\u0440\u044c) fou exercit per Iakov Sverdlov, Nikol\u00e1i Krestinski, Ielena (Yelena) St\u00e0ssova i Viatxeslav M\u00f3lotov. Tot i el seu nom, aquesta posici\u00f3 no representava un poder important dintre del PCUS on el l\u00edder de facto i indiscutible era Lenin. Tot i aix\u00f2, en aquella \u00e8poca els dirigents regionals o locals del partit i els seus comit\u00e8s que ostentaven el c\u00e0rrec de Secretari General eren els l\u00edders regionals m\u00e9s importants dintre del partit, incl\u00fas abans l'arribada al poder de Stalin.\nEl c\u00e0rrec de secretari general del partit constitu\u00efa, originalment, en un c\u00e0rrec administratiu quan aquest fou creat el 1922, essent Stalin el primer titular. Amb la consolidaci\u00f3 de Stalin com a l\u00edder indiscutit del Politbur\u00f3 del Comit\u00e8 Central, el c\u00e0rrec de secretari general es va transformar en sin\u00f2nim del l\u00edder del partit i governant de facto de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica.\nDurant la reestructuraci\u00f3 del Comit\u00e8 Central i del Politbur\u00f3 despr\u00e9s de la mort de Stalin el lloc de secretari general es va mantenir breument vacant, tot i que tan Georgi Malenkov (el nou Primer Ministre) i Nikita Khrusxov foren inclosos al secretariat del partit. La defenestraci\u00f3 de Malenkov per les seves aproximacions amb Lavrenti B\u00e9ria el 14 de mar\u00e7 de 1953, va permetre a Khrusxov assumir el c\u00e0rrec de Primer Ministre i poder consolidar aix\u00ed la seva posici\u00f3 com a nou l\u00edder del partit. Durant el Ple del Comit\u00e8 Central del 7 de setembre de 1953, Khrusxov fou designat com a Primer secretari del Comit\u00e8 Central. Aquest t\u00edtol va durar fins al XXIII\u00e8 Congr\u00e9s del PCUS, quan despr\u00e9s de la destituci\u00f3 del primer secretari del Comit\u00e9 Central, en congr\u00e9s va modificar la Constituci\u00f3 de 1936 per tal d'establir aquest c\u00e0rrec. En el plenari del 8 d'abril de 1966, despr\u00e9s del Congr\u00e9s, el Comit\u00e8 Central va designar a Leonid Br\u00e9jnev com a secretari general.\nMikha\u00efl Gorbatxov va renunciar al seu c\u00e0rrec com a secretari general despr\u00e9s del cop d'estat d'agost de 1991, essent reempla\u00e7at per Vladimir Ivashko per cinc dies, fins que el PCUS fou proscrit pel Soviet Suprem el 29 d'agost d'aquell any.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un cacic era hist\u00f2ricament un cap de les comunitats ta\u00ednes de les Antilles i d'Am\u00e8rica Central. A partir de l'expansi\u00f3 colonial espanyola a Am\u00e8rica, el terme va ser emprat pels conqueridors per designar les autoritats pol\u00edtiques ind\u00edgenes, sense atendre la diversitat dels sistemes pol\u00edtics d'Am\u00e8rica ni a la nomenclatura aut\u00f2ctona. S\u00f3n derivats d'aquest terme les paraules cacicat i caciquisme.\nAlguns historiadors com Charles C. Mann a la seva obra 1491: New Revelations of the Americas Before Columbus (2005) han objectat l'\u00fas del terme cacic en lloc de rei per a referir-se als monarques ind\u00edgenes americans, encara que s\u00ed que s'utilitzi per a denominar als cabdills dels pobles anomenats b\u00e0rbars de la hist\u00f2ria europea (per exemple reis dels huns, els francs, i altres.)\nLa utilitzaci\u00f3 a Am\u00e8rica de la paraula cacic va ser activament promoguda per la monarquia espanyola. Una reial c\u00e8dula del 26 de febrer de 1538 insistia que qualsevol autoritat ind\u00edgena fos nom\u00e9s anomenada \u00abcacic\u00bb, igualant per aquesta f\u00f3rmula des dels m\u00e9s humils caps de bandes poc nombroses, fins als reis i nobles dels extints imperis prehisp\u00e0nics. Es posava en aquest document especial cura en prohibir el tractament de \u00absenyor\u00bb, que en castell\u00e0 podia implicar una autoritat efectiva i un tracte reverencial i insistia sobre aquest tema que:\n\nTot i que gran quantitat de cacics van ser executats en el fragor de la Conquesta, la instituci\u00f3 del cacicat, en les seves variades manifestacions \u00e8tniques, va sobreviure durant els segles colonials. I, de fet, encara subsisteix avui dia, encara que \u00e9s m\u00e9s usada, per\u00f2, l'expressi\u00f3 l\u00edder. La figura del cacic no sempre resultava comprensible per als europeus. La seva autoritat era molt relativa en la tradici\u00f3 cultural d'algunes \u00e8tnies. Les seves decisions no eren del tot vinculants i la seva autoritat estava finalment supeditada a la voluntat de les assemblees ind\u00edgenes.\n\nExistia un m\u00e8tode d'autogovern, en qu\u00e8 el cacic jugava un rol conjuntural com a portaveu, moderador, o prenent decisions nom\u00e9s enfront de situacions urgents. Aix\u00f2 resultava especialment desconcertant per als espanyols. Espanya sortia de la seva pr\u00f2pia revolta de les Comunitats de Castella, que havia finalitzat amb forts atacs oficials contra tota forma d'assemblearisme. Els conqueridors assimilaven la situaci\u00f3 d'aquestes tribus a un permanent caos i neglig\u00e8ncia del cap, de manera que van entendre que els cacics, com a individualitats, eren prescindibles.\nPer\u00f2 malgrat tot, dins del sistema de jerarquies colonials, la figura del cacic en si era considerada necess\u00e0ria. Tant, de fet, que hi ha diversos testimonis que asseguren que durant el per\u00edode colonial l'elecci\u00f3 dels cacics dels pobles indis va ser manipulada per hisendats i cures en nombroses ocasions.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "INPUD (International Network for People who Use Drugs, xarxa internacional per a les persones que usen drogues) \u00e9s una organitzaci\u00f3 internacional sense \u00e0nim de lucre que agrupa col\u00b7lectius de persones que consumeixen drogues il\u00b7l\u00edcites. INPUD es va fundar el 2006 a Vancouver, Canad\u00e0, i es va llan\u00e7ar formalment a Copenhaguen, Dinamarca, l'1 de novembre de 2008.INPUD t\u00e9 com a objectiu \"un m\u00f3n on les persones que consumeixen drogues siguin lliures de viure la seva vida amb dignitat\".Encara que els grups d'activistes de persones que consumeixen de drogues han existit arreu del m\u00f3n durant d\u00e8cades, l'organitzaci\u00f3 d'una xarxa internacional de persones que consumeixen drogues es remunta al Canad\u00e0.D'una banda, a la pr\u00e0ctica, a la Col\u00fambia Brit\u00e0nica, el lideratge de grups d'usuaris locals com VANDU va inspirar la creaci\u00f3 d'una xarxa m\u00e9s \u00e0mplia. Segons Kerr et al, \"l'any 1997 un grup de residents de Vancouver, inclosos consumidors de drogues, activistes i altres, es van unir per formar una organitzaci\u00f3 de consumidors de drogues com un mitj\u00e0 per abordar la crisi sanit\u00e0ria entre els usuaris locals de drogues injectables\" i la van anomenar Vancouver Area Network of Drug Users (VANDU)  Despr\u00e9s del llan\u00e7ament d'aquesta organitzaci\u00f3 local, es van establir una s\u00e8rie de reunions i trobades.\nD'altra banda, en teoria, ONG com la Canadian HIV/AIDS Legal Network (xarxa jur\u00eddica VIH/SIDA de Canad\u00e0) havien preparat documents de fons com l'informe Nothing About Us Without Us (Greater, Meaningful Involvement of People Who Use Illegal Drugs: A Public Health, Ethical, and Human Rights Imperative)  que emfatitzava que les mesures de reducci\u00f3 de danys relacionades amb el consum de drogues haurien de passar \"des de zero, amb persones que consumeixen drogues involucrades en cada part del proc\u00e9s\".Entre el 30 de maig i el 4 d'abril de 2006, es va celebrar a Vancouver la 17a Confer\u00e8ncia Internacional sobre la Reducci\u00f3 dels danys relacionat amb les drogues, on hi van assistir m\u00e9s de 1.300 assistents de 60 pa\u00efsos. Un dels resultats destacats va ser l'adopci\u00f3, el primer dia de la confer\u00e8ncia, de la Declaraci\u00f3 de Vancouver, subtitulada \"Per qu\u00e8 el m\u00f3n necessita una xarxa internacional d'activistes que consumeixen drogues\".Va servir de punt de partida per al desenvolupament d'una xarxa internacional i, posteriorment, d'agrupacions regionals i locals. La Declaraci\u00f3 de Vancouver \"ressalta la hist\u00f2ria de la marginaci\u00f3 i la discriminaci\u00f3 contra les persones que consumeixen drogues i promou el dret a l'autorepresentaci\u00f3 i l'apoderament\".L'ONG es va crear formalment com a organitzaci\u00f3 belga sense \u00e0nim de lucre i es va posar en marxa l'1 de novembre de 2008. L'INPUD tamb\u00e9 va declarar l'1 de novembre Dia Internacional dels Consumidors de Drogues .", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Donnons des elle au tour (posteriorment Donnons des elles au v\u00e9lo J-1) \u00e9s un projecte associatiu portat a terme per la secci\u00f3 de ciclisme femen\u00ed del Club Omnisport de Courcouronnes (COCCF) creat el juliol de 2015 per fer campanya de cara al retorn d'un Tour de Fran\u00e7a femen\u00ed, i promoure el desenvolupament del ciclisme femen\u00ed a Fran\u00e7a.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La ret\u00f2rica visual \u00e9s una forma de comunicaci\u00f3 visual que utilitza les figures ret\u00f2riques origin\u00e0ries de la literatura per transmetre missatges a trav\u00e9s de les imatges, normalment amb una finalitat persuasiva. Consisteix a comunicar una informaci\u00f3 de manera no literal, \u00e9s a dir, mostrar una cosa per a representar-ne una altra. Per aconseguir-ho s'afegeixen o eliminen elements d'una imatge per tal d'establir una s\u00e8rie de relacions entre ells, de manera que es crea una interacci\u00f3 psicol\u00f2gica entre la imatge i l'espectador. Aix\u00ed, aquest \u00faltim necessita fer un petit esfor\u00e7 mental per tal de desxifrar el missatge ocult que el dissenyador ha introdu\u00eft pr\u00e8viament de forma intencionada, i aix\u00f2 \u00e9s el que permet generar cert inter\u00e8s en el receptor. Aquestes t\u00e8cniques ret\u00f2riques aplicades a la imatge s\u00f3n molt emprades sobretot en publicitat per captar l'atenci\u00f3 dels consumidors.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Cato Institute \u00e9s un think tank liberal amb seu a Washington DC dedicat al lobby a favor de pol\u00edtiques p\u00fabliques liberals, no afiliat a partits pol\u00edtics i amb personalitat jur\u00eddica com a organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre. S'autodenomina \u00abdefensor de la llibertat individual, govern m\u00ednim, mercats lliures i la pau\u00bb. Cerca la discussi\u00f3 de pol\u00edtiques p\u00fabliques per promoure alternatives que siguin consistents amb els principis de llibertat individual des de la perspectiva liberal: govern m\u00ednim, mercats lliures i pau social.Actualment serveix de suport ideol\u00f2gic per a organitzacions i partits pol\u00edtics al voltant del m\u00f3n que s'ubiquen en el que \u00e9s classificat com a liberalisme cl\u00e0ssic i Llibertarisme moderat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'antiliberalisme \u00e9s l'oposici\u00f3 a la filosofia pol\u00edtica del liberalisme. Pot ser conservadorisme, autoritarisme, totalitarisme i en general qualsevol filosofia que s'oposa a les llibertats de l'individu. Hi ha grosso modo dues grans tend\u00e8ncies: l'antiliberalisme filos\u00f2fic i l'antiliberalisme econ\u00f2mic.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En l\u00f2gica, el domini del discurs, tamb\u00e9 anomenat univers del discurs o simplement domini, \u00e9s el conjunt de coses de qu\u00e8 es parla en un determinat context. Segons el domini de discurs, una mateixa proposici\u00f3 pot ser vertadera o falsa. Per exemple, en dir \"tots s\u00f3n amics\", si hom est\u00e0 parlant d'un petit grup de persones, la proposici\u00f3 potser \u00e9s vertadera, per\u00f2 si s'est\u00e0 parlant de tot el m\u00f3n, aleshores \u00e9s falsa.\nPer convenci\u00f3, el domini del discurs \u00e9s sempre un conjunt no buit.\nA la teoria de models, l'univers de discurs \u00e9s el conjunt d'entitats en qu\u00e8 un model es basa.\nUna base de dades \u00e9s un model d'algun aspecte de la realitat d'una organitzaci\u00f3. A aquesta realitat tamb\u00e9 se l'anomena l'univers o el domini del discurs.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "N\u00e0zir fou un c\u00e0rrec administratiu que apareix a algunes ciutats sota domini abb\u00e0ssida o fatimita.\nEl n\u00e0zir era el superintendent o controlador. Es va generalitzar al Soldanat Mameluc, on hi havia n\u00e0zirs de l'ex\u00e8rcit, del fisc, dels dominis reials, dels ingressos personals del sult\u00e0, de l'armament i de la caritat. El c\u00e0rrec tamb\u00e9 apareix entre els mogols de l'\u00cdndia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un parad\u00eds fiscal (prov\u00e9 d'una mala traducci\u00f3 de l'angl\u00e8s tax haven i no tax heaven, on haven significa refugi, port, mentre que heaven vol dir cel en sentit espiritual, parad\u00eds) o refugi fiscal \u00e9s un territori on certs impostos s\u00f3n molt baixos o no existeixen. A\u00e7\u00f2 anima empreses i individus adinerats a establir-se en eixes \u00e0rees que, d'altra manera, serien descartades. Algunes jurisdiccions s'especialitzen a ser paradisos per a diferents tipus d'impostos, i per a diferents tipus de gent i/o companyies. Els acad\u00e8mics consideren ara que, per les activitats, els paradisos fiscals s\u00f3n sin\u00f2nims dels centres financers extraterritorials (offshore),Malgrat haver-se intentat de diverses maneres, \u00e9s dif\u00edcil trobar una definici\u00f3 satisfact\u00f2ria o generalment acceptada d'all\u00f2 qu\u00e8 constitueix un parad\u00eds fiscal. The Economist ha adoptat, amb dubtes, la descripci\u00f3 feta per Colin Powell (ex-Assessor Econ\u00f2mic Presidencial per Jersey): \"All\u00f2 que identifica una \u00e0rea com a parad\u00eds fiscal \u00e9s l'exist\u00e8ncia d'una estructura composta d'impostos establerta deliberadament per a explotar i aprofitar-se d'una demanda mundial d'oportunitats de negoci per a aconseguir evasi\u00f3 legal d'impostos\". The Economist assenyala que aquesta definici\u00f3 encara exclouria un nombre de jurisdiccions que tradicionalment s\u00f3n considerades com paradisos fiscals. En molts casos es caracteritza per facilitar l'evasi\u00f3 fiscal mitjan\u00e7ant l'opacitat i el secretisme: aquests paradisos es neguen a donar i fins i tot con\u00e8ixer la identitat i l'origen de les inversions que reben.\nEls paradisos fiscals tradicionals, com Jersey, estan oberts amb taxes impositives molt baixes (poc m\u00e9s de zero), com a conseq\u00fc\u00e8ncia han limitat els tractats fiscals bilaterals. Els paradisos fiscals corporatius moderns tenen taxes impositives no \"zero\" i nivells elevats de compliment de l'OCDE i, per tant, tenen grans xarxes de tractats bilaterals. No obstant aix\u00f2, les seves eines d'erosi\u00f3 de la base imposable i trasllat de beneficis (\u201cBEPS\u201d) permeten a les empreses assolir taxes impositives \u201cefectives\u201d m\u00e9s properes a zero, no nom\u00e9s al refugi, sin\u00f3 a tots els pa\u00efsos amb els quals el refugi t\u00e9 tractats fiscals; posant-los en llistes de paradisos fiscals. Segons els estudis moderns, els 10 principals paradisos fiscals inclouen paradisos centrats en les empreses com els Pa\u00efsos Baixos, Singapur, Irlanda i el Regne Unit, mentre que Luxemburg, Hong Kong, el Carib (Caiman, Bermudes i Illes Verges Brit\u00e0niques) i Su\u00efssa com a paradisos fiscals tradicionals m\u00e9s importants i importants paradisos fiscals de les empreses. Els paradisos fiscals de les empreses solen ser \"conductes\" dels paradisos fiscals tradicionals.L'\u00fas de paradisos fiscals comporta una p\u00e8rdua d'ingressos fiscals per a pa\u00efsos que no s\u00f3n paradisos fiscals. Les estimacions de l'escala financera dels impostos evitats varien, per\u00f2 les m\u00e9s versemblants tenen un rang de 100-250 mil milions de d\u00f2lars anuals. Les estimacions de capital de paradisos fiscals tamb\u00e9 varien: les estimacions m\u00e9s versemblants se situen entre 7 i 10 bilions de d\u00f2lars americans (fins a un 10% dels actius mundials). El perjudici dels paradisos fiscals tradicionals i empresarials s'ha notat especialment en els pa\u00efsos en desenvolupament, on els ingressos fiscals s\u00f3n necessaris per construir infraestructures.M\u00e9s del 15% dels pa\u00efsos de vegades tenen l'etiqueta de paradisos fiscals. Els paradisos fiscals s\u00f3n economies principalment exitoses i ben governades, i el fet de ser refugi els hi ha aportat prosperitat. Els 10-15 principals pa\u00efsos per PIB per capita, excloent els exportadors de petroli i gas, s\u00f3n paradisos fiscals. A causa del PIB per capita inflat (a causa dels fluxos de comptabilitat BEPS), els paradisos s\u00f3n propensos a un exc\u00e9s de palanquejament (el capital internacional redueix el valor del deute artificial amb el PIB). Aix\u00f2 pot provocar greus cicles de cr\u00e8dit i/o crisis propietats/banca quan els fluxos de capital internacionals es revisen. En s\u00f3n un exemple el Celtic Tiger d'Irlanda i la posterior crisi financera el 2009-2013. Jersey \u00e9s un altre. La investigaci\u00f3 mostra que els EUA s\u00f3n els majors beneficiaris i l'\u00fas de paradisos fiscals per part de les empreses nord-americanes van maximitzar els rebuts per la hisenda nord-americana a llarg termini.L'atenci\u00f3 a la lluita contra els paradisos fiscals (per exemple, projectes de l'OCDE-FMI) s'ha centrat en els est\u00e0ndards comuns, la transpar\u00e8ncia i l'intercanvi de dades. L'augment dels paradisos fiscals de les empreses que conformen l'OCDE, les eines de la qual BEPS s\u00f3n les responsables de la majoria dels impostos perduts, ha provocat una cr\u00edtica d'aquest enfocament davant dels baixos impostos reals pagats. Les jurisdiccions d'impostos m\u00e9s elevats, com els Estats Units i molts estats membres de la Uni\u00f3 Europea, es van apartar del Projecte BEPS de l'OCDE el 2017-2018, per introduir r\u00e8gims d'impostos anti-BEPS, dirigits a l'augment d'impostos nets pagats per les empreses en paradisos fiscals.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un adelantado era un tipus d'alt dignatari espanyol que duia a terme o endavant (\u00abadelante\u00bb en castell\u00e0) una empresa jur\u00eddica, militar i civil per mandat, compte i sota designi reial. En Las siete partidas Alfons el Savi el va definir com hom\u00f2leg de les funcions del prefecte rom\u00e0. Tenia assignada i apoderada una jurisdicci\u00f3 nominada avan\u00e7ament i el seu rang de dignitat era an\u00e0leg al de l'almirall antic.\nDes d'una perspectiva diacr\u00f2nica, avui significaria apoderat de reialesa, de rei o de regne i com aquell \u00e9s avui, aquest va ser un c\u00e0rrec per enc\u00e0rrec fonamentat en la lleialtat i en les qualitats personals amb una encomana de naturalesa temporal indefinida.\nVa tenir dues formes principals hist\u00f2riques, l'\u00abadelantado mayor\u00bb (apoderat directe de rei o reina) i l'\u00abadelantado mayor de cortes\u00bb (apoderat per les Corts de Castella). A partir del descobriment d'Am\u00e8rica i despr\u00e9s l'evoluci\u00f3 de les Lleis d'\u00cdndies que van desembocar en les Lleis Noves de Carles I, l'antiga figura de l'adelantado mayor, amb arrels en l'alta noblesa, va ser freq\u00fcentment assumida per la baixa noblesa o les oficialitats basades en l'experi\u00e8ncia de carrera militar. Va quedar subrogada i enterament regulada per aquestes \u00abNoves lleis\u00bb des de 1542.\nA la primera meitat del segle xvii, Quevedo escriuria aquest sonet:", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La sociologia pol\u00edtica \u00e9s una disciplina que compara diferents sistemes pol\u00edtics, tant presents com hist\u00f2rics, per explicar-ne el funcionament general. Explica com es configuren els diversos grup socials, quina relaci\u00f3 mantenen amb el poder i com s'articula el govern d'una societat. Estudia la desigualtat social i com es mobilitza l'opini\u00f3 p\u00fablica en una situaci\u00f3 determinada, aix\u00ed com el context social de la ideologia pol\u00edtica, que pot provocar canvis en el model imperant al llarg del temps. Altres focus d'inter\u00e8s s\u00f3n les tend\u00e8ncies de vot a les eleccions i el paper de la propaganda. Els fundadors de la disciplina s\u00f3n Max Weber i Comte.\nL'obertura de la sociologia pol\u00edtica no vol dir que els temes antics han estat descartats. Tradicionalment hi havia quatre \u00e0rees principals de recerca:\n\nLa formaci\u00f3 sociopol\u00edtica de l'Estat modern;\n\"Qui mana\"? Com la desigualtat social entre els grups (classe, ra\u00e7a, g\u00e8nere, etc.) influeix en la pol\u00edtica.\nCom personalitats p\u00fabliques, moviment socials i tend\u00e8ncies fora de les institucions formals de poder pol\u00edtic afecten la pol\u00edtica formal.\nLes relacions de poder dins i entre els grups socials (per exemple, fam\u00edlies, llocs de treball, burocr\u00e0cia, mitjans de comunicaci\u00f3, etc.)En altres paraules, la sociologia pol\u00edtica tradicionalment es refereix a com les tend\u00e8ncies socials, din\u00e0miques i estructures de dominaci\u00f3 afecten els processos pol\u00edtics formals, aix\u00ed com l'exploraci\u00f3 de com les diverses forces socials treballin junts per canviar pol\u00edtiques p\u00fabliques. Des d'aquesta perspectiva, podem identificar tres grans marcs te\u00f2rics:  pluralisme, la teoria d'elit o de gesti\u00f3 i an\u00e0lisi de classe (relacionat amb l'an\u00e0lisi del marxisme). El pluralisme pol\u00edtic veu principalment com una compet\u00e8ncia entre els grups d'inter\u00e8s en compet\u00e8ncia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El localisme engloba les ideologies i filosofies pol\u00edtiques i socials que prioritzen all\u00f2 local. Pot estar contraposat a la globalitzaci\u00f3, en activistes que volen reivindicar la petita escala i el personalisme; i tamb\u00e9 \u00e9s freq\u00fcent en l'\u00e0mbit de l'ajut al tercer m\u00f3n, on la idea de l'acci\u00f3 i Desenvolupament econ\u00f2mic local s'oposa a l'almoina.\nEn general, el localisme prefereix les jerarquies planes, la independ\u00e8ncia i llibertat entre els membres d'una associaci\u00f3 i l'actuaci\u00f3 propera i directa. El localisme prioritza la producci\u00f3 i consum locals (per exemple, per mitj\u00e0 de cooperatives de consum responsable o a moviments com (quil\u00f2metre zero o slow food), acc\u00e9s local i directe a la presa de decisions (acci\u00f3 directa, anarcosindicalisme, etc.), control local del govern (regionalisme enfront de la mundialitzaci\u00f3 i govern dispers), i la defensa de la cultura i identitat local.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Herodes Filip (tamb\u00e9 Herodes Boet o Herodes II) fou fill d'Herodes el Gran i de Mariamne II. Es va casar amb Her\u00f2dies, que al cap d'un temps es va divorciar d'ell per casar-se contra la llei jueva amb Herodes Antipes, germanastre del seu primer marit. Fora d'aquesta circumst\u00e0ncia no se li coneix cap paper a la hist\u00f2ria.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Acad\u00e8mia Xinesa de Ci\u00e8ncies Socials (o CASS, pel seu acr\u00f2nim en angl\u00e8s), amb or\u00edgens hist\u00f2rics en l'Acad\u00e8mia S\u00ednica durant l'era de la Rep\u00fablica de la Xina, \u00e9s la principal organitzaci\u00f3 nacional de recerca acad\u00e8mica integral de la Rep\u00fablica Popular de la Xina per a l'estudi en els camps de la filosofia i les ci\u00e8ncies socials. T\u00e9 com a objectiu avan\u00e7ar i innovar en la recerca cient\u00edfica de la filosofia, les ci\u00e8ncies socials i la pol\u00edtica. Va ser descrit per la revista Foreign Policy com el principal think tank d'\u00c0sia. Est\u00e0 afiliada al Consell d'Estat de la Rep\u00fablica Popular Xina.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La llei de Goodhart enuncia, tot i que pot expressar-se amb diverses formulacions, que quan un indicador socioecon\u00f2mic o una altra mesurada substituta es converteix en l'objectiu de pol\u00edtiques socioecon\u00f2miques, perd el contingut informatiu que podia qualificar-la per jugar aquest paper. El seu promotor, Charles Goodhart, que va ser assessor del Banc d'Anglaterra i professor em\u00e8rit de la London School of Economics, va donar nom a la llei.\nGoodhart va enunciar en un article la llei per primera vegada en 1975, guanyant popularitat amb l'intent per part del govern del Regne Unit de Margaret Thatcher de dirigir la pol\u00edtica monet\u00e0ria sobre la base dels objectius de la massa monet\u00e0ria en sentit ampli i estret, encara que tal idea fos molt m\u00e9s antiga. Idees molt similars es coneixen amb altres noms, i.g., la llei de Campbell (1976) i la cr\u00edtica de Lucas (1976). La llei est\u00e0 impl\u00edcita en la idea econ\u00f2mica de les expectatives racionals.\nA pesar que es va originar en el context de les respostes del mercat, la llei t\u00e9 implicacions profundes per a la selecci\u00f3 dels objectius d'alt nivell en les organitzacions.S'ha enunciat que l'estabilitat de la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica que va tenir lloc en el Regne Unit sota el govern de John Major a la fi de 1992 i d'ara endavant va ser el resultat de la llei de Goodhart inversa: si la credibilitat econ\u00f2mica d'un govern est\u00e0 suficientment danyada, llavors els seus objectius es veuen com a irrellevants i els indicadors econ\u00f2mics recuperen la seva fiabilitat com a guia per a les pol\u00edtiques econ\u00f2miques.[cita", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El despotisme \u00e9s una forma de govern basada en l'autoritat singular d'una sola persona o un grup de persones estretament relacionades, que governa amb poder absolut. En la seva forma cl\u00e0ssica, un despotisme \u00e9s un estat on una sola persona, anomenada d\u00e8spota, t\u00e9 tot el poder i autoritat, i tots els altres es consideren el seu servents. Aquesta forma de despotisme fou la primera forma coneguda d'estat i civilitzaci\u00f3; el fara\u00f3 d'Egipte \u00e9s un exemple del D\u00e8spota cl\u00e0ssic.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La par\u00e0bola del vidre trencat va ser creada per Fr\u00e9d\u00e9ric Bastiat en el seu assaig de 1850 Ce qu'on voit et ce qu'on ne voit pas (El que veiem i el que no veiem) per il\u00b7lustrar la idea dels costos amagats (avui m\u00e9s coneguts com a costos d'oportunitat).\nLa par\u00e0bola explica com un nen trenca el vidre d'un comer\u00e7. Al principi tothom simpatitza amb el comerciant per\u00f2 aviat comencen a suggerir que el vidre trencat beneficia el vitraller, que comprar\u00e0 pa amb aquest benefici, i beneficiar\u00e0 el forner, qui comprar\u00e0 sabates, qui beneficiar\u00e0 el sabater, etc. Finalment la gent arriba a la conclusi\u00f3 que el nen no \u00e9s culpable de vandalisme, sin\u00f3 que ha fet un favor a la societat i ha creat benefici per a tota la ind\u00fastria.\nLa fal\u00b7l\u00e0cia d'aquest raonament segons Bastiat consisteix que es consideren els beneficis del vidre trencat, per\u00f2 s'ignoren els costos amagats; el comerciant est\u00e0 obligat a comprar una finestra nova, quan potser aniria a comprar pa i beneficiaria el forner. Al final, mirant el conjunt de la ind\u00fastria, s'ha perdut el valor d'un vidre, i Bastiat arriba a la conclusi\u00f3 que \"la societat perd el valor dels objectes in\u00fatilment destru\u00efts\" i que \"la destrucci\u00f3 no \u00e9s benefici\".", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El baasisme \u00e9s una ideologia pol\u00edtica panarabista, que est\u00e0 basada en les idees del Partit Baas iraqui\u00e0 i siri\u00e0. La ideologia baasista es basa oficialment en les teories de Zaki al-Arsuzi (d'acord amb la facci\u00f3 pro-siriana del moviment baasista), Michel Aflaq i Salah al-Din al-Bitar.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un llibre blanc (de l'angl\u00e8s white paper) \u00e9s un document o guia amb autoritat, que t\u00e9 com a objectiu d'ajudar els lectors a comprendre un tema, resoldre o afrontar un problema (per exemple dissenyant una pol\u00edtica governamental a llarg termini), o prendre una decisi\u00f3. Els llibres blancs s\u00f3n utilitzats especialment en dos \u00e0mbits: el governamental i el m\u00e0rqueting (per exemple per ajudar a prendre decisions pol\u00edtiques i de negocis).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Consell de la Vall (franc\u00e8s Conseil de la Vall\u00e9e, itali\u00e0 Consiglio della Valle) \u00e9s el nom oficial del Consell Regional de la Vall d'Aosta, denominaci\u00f3 aprovada en l'estatut especial de 1948.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista de reivindicacions territorials de territoris disputats. Es denominen territoris disputats a aquells territoris terrestres o mar\u00edtims, sobre els quals dos o m\u00e9s Estats disputen la seva sobirania o no han establert o demarcat les seves l\u00edmits fronterers. Per regla general estan sota l'administraci\u00f3 d'un Estat que no reconeix la reclamaci\u00f3 territorial d'un altre Estat, o en menys casos s\u00f3n \u00e0rees terrestres o mar\u00edtimes sobre les quals cap posseeix el control efectiu o nom\u00e9s ho t\u00e9 parcialment.\nS'inclouen tamb\u00e9 en aquest annex aquells territoris que, havent estat dividits, les parts no es reconeixen m\u00fatuament o aquells que pertanyent a un Estat busquen establir-se com a Estats sobirans de ple dret o s'han constitu\u00eft ja de fet. S'enumeren tamb\u00e9 territoris que romanen sota ocupaci\u00f3 militar d'un altre Estat, \u00e0rees arrendades i disputes territorials dormides o congelades.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les eleccions generals de l'Uruguai de 1946 es van celebrar el diumenge 24 de novembre del 1946, en una primera i \u00fanica volta, amb la intenci\u00f3 d'escollir un nou president de la Rep\u00fablica Oriental de l'Uruguai, c\u00e0rrec que, fins a la data, ocupava el centredret\u00e0 Juan Jos\u00e9 de Am\u00e9zaga, en guanyar les eleccions del 1942 al costat d'Alberto Guani. Tamb\u00e9, segons aquest sistema, es van presentar els candidats a intendents municipals pels seus respectius departaments.\nD'acord amb la Constituci\u00f3 del 1942, es van votar els c\u00e0rrecs de president i de vicepresident. Va triomfar novament el Partit Colorado amb la f\u00f3rmula de Tom\u00e1s Berreta Gandolfo - Luis Batlle Berres, que va assumir l'1 de mar\u00e7 de 1947. Juntament amb l'elecci\u00f3 del cap d'Estat, tamb\u00e9 es van votar els c\u00e0rrecs de senador i de diputat.\nSimult\u00e0niament es van celebrar les eleccions dels dinou governs departamentals. Va estar vigent el sistema pel qual es podien presentar lemes departamentals per escollir candidats segons conveni\u00e8ncia local (a difer\u00e8ncia d'altres eleccions, en les quals nom\u00e9s es podien postular candidats per lemes nacionals).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un home fort \u00e9s un l\u00edder pol\u00edtic que governa per la for\u00e7a un r\u00e8gim autoritari. El terme s'utilitza sovint de manera intercanviable amb \"dictador\", per\u00f2 es diferencia d'un \"senyor de la guerra\".\nUn home fort no \u00e9s necess\u00e0riament sempre un cap d'Estat oficial o cap de govern; de vegades els periodistes usen el terme per descriure una figura militar o pol\u00edtica que exerceix m\u00e9s influ\u00e8ncia sobre el govern de la que permet una Constituci\u00f3. El general Manuel Noriega, per exemple, va ser sovint anomenat l'\"home fort de Panam\u00e0\" per l'enorme quantitat de poder pol\u00edtic que exercia sobre Panam\u00e0, tot i que ell no era el president formal de l'Estat.\nDe la mateixa manera, no totes les an\u00e0lisis sobre un \"lideratge fort\" (o tota promesa de proporcionar tal lideratge) albiren el govern per un home fort.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Kulmiye \u00e9s el nom abreujat del partit pol\u00edtic de Somalil\u00e0ndia anomenat Partit de la Pau, la Unitat i el Desenvolupament (somali: Kulmiye Nabad, Midnimo iyo horumar). \u00c9s un dels tres partits pol\u00edtics reconeguts per la constituci\u00f3.\nA les eleccions presidencials del 14 d'abril de 2003 el seu candidat Ahmed Mohamed Mohamoud va obtenir el 42,1% dels vots i fou derrotat per poc marge per Dahir Riyale Kahin. En les eleccions parlament\u00e0ries del 29 de setembre del 2005 va obtenir el 34,1% i 28 escons (sobre 82). El partit va obtenir la vict\u00f2ria a les eleccions de 2010, convertint Ahmed Mohamed Mohamoud en president de la rep\u00fablica, c\u00e0rrec que va ocupar fins les seg\u00fcents eleccions en 2017, que va guanyar Muse Bihi Abdi tamb\u00e9 de Kulmiye.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Partit de Treballadors de Nova Zelanda (anteriorment anomenat com  Alian\u00e7a Anti-Capitalista ) era un partit pol\u00edtic socialista dins Nova Zelanda.Publicava una revista mensual que es deia \"The Spark\".  Al mes de  febrer de l'any 2013 el partit va ser transformat d'un \"partit de treballadors de la massa\" a  \"Grup de propaganda lluitadora\".  Finalment l'organitzaci\u00f3 va ser rebatejada a Fightback.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El canvi social o transformaci\u00f3 social \u00e9s un conjunt de transformacions o modificacions a l'estructura social, el funcionament o la cultura, sociol\u00f2gicament parlant, de l'organitzaci\u00f3 d'una societat, de manera que modifica el curs de la seva hist\u00f2ria. Per alguns autors, canvi social \u00e9s tamb\u00e9 sin\u00f2nim de canvi hist\u00f2ric, ja que representa tot proc\u00e9s o desenvolupament que fa canviar hist\u00f2ricament una estructura al m\u00f3n per mitj\u00e0 de la praxi o activitat humana.A la resta d'animals, els canvis sociol\u00f2gics m\u00e9s significatius acostumen a ser fruit de modificacions a l'ADN. Als homo s\u00e0piens, per\u00f2, s'han produ\u00eft reformes dr\u00e0stiques a  les estructures socials -en per\u00edodes relativament curts- sense canvis biol\u00f2gics. L'explicaci\u00f3 a aquesta singularitat \u00e9s que les persones formen jerarquies basades en les seves creences. Quan sorgeix una nova que conven\u00e7, el sistema social es transforma. Un exemple seria la Revoluci\u00f3 Francesa, que va escampar les idees de llibertat i igualtat gr\u00e0cies a les quals molts pa\u00efsos es van aixecar per a unificar-se, independitzar-se o democratitzar-se, canviant el seu funcionament sense cap alteraci\u00f3 al genoma.Actualment, nombrosos col\u00b7lectius aspiren a un canvi social, incloent la doc\u00e8ncia, la comunicaci\u00f3 de masses, l'enginyeria, el disseny i molts altres. S'enten sempre que el canvi \u00e9s a millor i que \u00e9s fet per les mateixes persones que conformen la societat. \u00c9s a dir, avui es tracta de processos voluntaris, participatius i democr\u00e0tics. No falten autors que posen m\u00e9s \u00e8mfasi al fet que sigui promogut i dirigit per les persones implicades, afectades o simplement formant part del grup social que volen transformar, m\u00e9s que al canvi en ell mateix.Per exemple, es pot parlar de la comunicaci\u00f3 pel canvi social com d'un di\u00e0leg en el que elles decideixen qui s\u00f3n, qu\u00e8 volen i qu\u00e8 han de fer i com per a millorar la seva vida. En altres paraules, un canvi social \u00e9s un canvi en la vida d'un grup social segons els par\u00e0metres decidits pel mateix grup, sense oblidar, sino, al contrari, millorar especialment, a les persones m\u00e9s marginades. Tamb\u00e9 \u00e9s avui cada vegada m\u00e9s habitual que el canvi social inclogui les relacions entre persones i les d'aquestes amb l'entorn, cercant un canvi sostenible amb la societat i el medi ambient.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La geopol\u00edtica (del grec antic: \u03b3\u1fc6 / g\u1ec5 \"terra\" i \u03c0\u03bf\u03bb\u03b9\u03c4\u03b9\u03ba\u03ae / politik\u1e17 \"pol\u00edtica\") \u00e9s l'estudi dels efectes de la pol\u00edtica i la diplom\u00e0cia sobre la geografia humana i f\u00edsica. La geopol\u00edtica \u00e9s un m\u00e8tode d'estudi de la pol\u00edtica exterior amb la finalitat de comprendre-la i explicar-la. El fet que siga utilitzada de vegades pels estats com a estri per a les seues pr\u00f2pies pol\u00edtiques exteriors fa que la disciplina siga tamb\u00e9 una eina per mirar de predir el comportament pol\u00edtic internacional a partir d'unes variables constants.\nPer b\u00e9 que el terme \u00e9s antic de 1679, moment en qu\u00e8 apar\u00efx en un manuscrit de Gottfried Wihelm Leibniz, l'associaci\u00f3 de la paraula amb la disciplina tindr\u00e0 nom\u00e9s lloc al segle xix, moment en qu\u00e8 es constitu\u00efx la disciplina mateixa. L'associaci\u00f3 la fe el professor de ci\u00e8ncies pol\u00edtiques i geografia suec Rudolf Kjell\u00e9n en un article de premsa amb qu\u00e8 parlava de les fronteres sueques. M\u00e9s tard, torn\u00e0 a empla\u00e7ar el terme a la seua obra Stormakterna, \u00e9s a dir, Les grans pot\u00e8ncies, escrit que finalment acaba expandint la disciplina.\nLa disciplina apar\u00efx entre Alemanya, els Estats Units i el Regne Unit al segle xix. El fet que fora utilitzada, primer, pel pannacionalisme alemany i, despr\u00e9s, pel feixisme alemany, fa que alguns pa\u00efsos la prohibissen, tal com efectivament succe\u00ed a Fran\u00e7a. Els Estats Units, per\u00f2, tornen a fer-ne \u00fas despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial per tal de portar a terme amb \u00e8xit les seues pol\u00edtiques exteriors de la Primera Guerra Freda. Aix\u00ed, s'utilitz\u00e0 per a la Guerra del Vietnam, fent que progressivament es reincorpore a les universitats franceses, entre altres.\nLa geopol\u00edtica \u00e9s doncs una \u00e0rea multidisciplin\u00e0ria que no s'identifica amb una \u00fanica disciplina, per\u00f2 s'utilitza principalment en teoria pol\u00edtica, geografia, ci\u00e8ncies humanes i ci\u00e8ncies socials. \u00c9s doncs una disciplina que servix a l'estat per tal de fer efectives les seues pol\u00edtiques territorials per\u00f2 que, de cara al p\u00fablic general, mira d'explicar les congru\u00e8ncies diverses de les estrat\u00e8gies adoptades pels Estats.\nDurant el segle XXI s'ha est\u00e8s de forma general la seua pr\u00e0ctica degut a la iniciativa d'estats com el franc\u00e8s o l'estatunidenc de divulgar-la novament a les universitats. Per tot plegat, la disciplina \u00e9s criticada ben sovint. Se l'acusa d'\u00e9sser una eina al servei de l'imperialisme occidental i de l'imperialisme de manera general. Dins les cr\u00edtiques, s'acusa la geopol\u00edtica d'\u00e9sser l'arma b\u00e8l\u00b7lica per\u00f2 teoritzada de les pol\u00edtiques imperialistes dels governs i les relacions internacionals d'\u00e9sser l'arma no b\u00e8l\u00b7lica per\u00f2 teoritzada de les pol\u00edtiques imperials dels governs. Per aix\u00f2, la seua divulgaci\u00f3 entre el gran p\u00fablic pot ser vista com un m\u00e8tode dels governs per fer propaganda a favor dels seus propis interessos.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Viktor Orb\u00e1n (Sz\u00e9kesfeh\u00e9rv\u00e1r, 31 de maig de 1963) \u00e9s l'actual primer ministre d'Hongria, des del 2010.\nAnteriorment, tamb\u00e9 fou primer ministre d'Hongria entre 1998 i 2002. Orb\u00e1n lidera el partit Fidesz \u2013 Uni\u00f3 C\u00edvica Hongaresa, membre del Partit Popular Europeu, que a les eleccions del 2010 va obtenir, en coalici\u00f3 amb la Democr\u00e0cia Cristiana, la majoria absoluta amb el 52,73% dels vots i dos ter\u00e7os dels escons del Parlament que va utilitzar per introduir importants reformes constitucionals i legislatives. Fidesz va conservar la seva majoria en les eleccions del 2014, del 2018 i 2022, quan tota la oposici\u00f3 va formar una iniciativa conjunta, liderada per P\u00e9ter M\u00e1rki-Zay.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Victor-Viorel Ponta (n. 20 de setembre de 1972) \u00e9s un pol\u00edtic roman\u00e8s, Primer Ministre de Romania entre 2012 i 2015. Tamb\u00e9 va ser president del Partit Socialdemocrata i diputat de Romania per Gorj des del 2004.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Centre de Registres Br\u00f8nn\u00f8ysund (en noruec bokm\u00e5l: Br\u00f8nn\u00f8ysundregistrene, oficialment Registerenheten i Br\u00f8nn\u00f8ysund; en noruec nynorsk: Br\u00f8nn\u00f8ysundregistra) \u00e9s una ag\u00e8ncia governamental noruega que s'encarrega de la gesti\u00f3 de nombrosos registres p\u00fablics per a Noruega, i els sistemes governamentals d'intercanvi digital d'informaci\u00f3. L'ag\u00e8ncia es responsabilitza del desenvolupament i funcionament d'Altinn, un portal nacional per a la comunicaci\u00f3 digital entre l'Estat, les empreses i la poblaci\u00f3. L'ag\u00e8ncia tamb\u00e9 mant\u00e9 el repositori noruec de metadades SERES i ELMER, un est\u00e0ndard per al disseny de formularis web. El registre deu el seu nom a la ciutat de Br\u00f8nn\u00f8ysund, a Nordland, indret on est\u00e0 situat.\nLa majoria dels registres estan relacionats amb el comer\u00e7, tot i aix\u00ed tamb\u00e9 duu a terme un bon nombre de registres personals. El registre \u00e9s part del Registre Europeu d'Empreses (EBR) i \u00e9s dirigit per Erik Fossum. El registre \u00e9s propietat del Ministeri de Comer\u00e7 i Ind\u00fastria de Noruega.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El supremacisme negre (en angl\u00e8s: Black supremacy) \u00e9s un corrent de pensament racista que creu que la ra\u00e7a negra \u00e9s superior, i per tant ha de dominar a les altres races. Aquesta definici\u00f3 ha estat utilitzada pel centre legal per la pobresa del sud (en angl\u00e8s: Southern Poverty Law Center) (SPLC), una organitzaci\u00f3 estatunidenca de defensa dels drets civils, per descriure a diversos grups minoritaris que promouen aquesta ideologia en els Estats Units. Aquesta ideologia va apar\u00e8ixer com una resposta al suprematisme blanc.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Pisa (Programme for International Student Assessment o Programa Internacional per a l'avaluaci\u00f3 d'estudiants) \u00e9s un projecte de la  OCDE (Organitzaci\u00f3 per la Cooperaci\u00f3 i Desenvolupament Econ\u00f2mic) basat en l'avaluaci\u00f3 de formaci\u00f3 d'alumnes de diferent pa\u00efsos, que arriben al final de l'ensenyan\u00e7a obligat\u00f2ria, amb l'objectiu de comprovar l'efic\u00e0cia dels sistemes educatius enfront de la vida i el m\u00f3n laboral.\nAquest an\u00e0lisis sorgeix del rendiment dels estudiants de 15 anys, mitjan\u00e7ant unes proves avaluaries que es realitzen cada tres anys en diversos pa\u00efsos. El disseny d'aquest projecte se situa l'any 1997, tot i que la seva implantaci\u00f3 fou l'any 2000. Al comen\u00e7ament participaven 43 pa\u00efsos i en el 2018 ja en s\u00f3n 80. Destacar que Catalunya participa amb mostra pr\u00f2pia des de l'any 2003 (Generalitat de Catalunya, 2019).\nPISA est\u00e0 encarat a obtenir informaci\u00f3 educativa tant en l'\u00e0mbit de les matem\u00e0tiques, la ci\u00e8ncia i la lectura com en les diverses necessitats de car\u00e0cter social com s\u00f3n el benestar de l'alumne, la motivaci\u00f3 i les diverses estrat\u00e8gies d'estudi, proporcionat un an\u00e0lisis complet del sistema en que \u00e9s educat l'alumne. Aquest an\u00e0lisis permet observar la situaci\u00f3 educativa dels pa\u00efsos involucrats i aix\u00ed adoptar decisions pol\u00edtiques per potenciar, millorar i desenvolupar els nivells educatius, contribuint aix\u00ed a un creixement econ\u00f2mic, social i cultural. Remarcar que l'estudi PISA no avalua als centres ni als alumnes, avalua els sistemes educatius.\nPer tant l'objectiu principal d'aquest projecte \u00e9s la competici\u00f3, valoraci\u00f3 i interpretaci\u00f3 d'aquesta informaci\u00f3 per millorar els m\u00e8todes educatius i donar resposta a les situacions actuals. Si m\u00e9s no l'engranatge principal de la societat es focalitza en l'educaci\u00f3, per tant es d'aut\u00e8ntica rellev\u00e0ncia la valoraci\u00f3 dels sistemes educatius i la aposta de millora, perpetrant aix\u00ed a una millora de car\u00e0cter social.\nPISA estableix un marc com\u00fa, internacional, de l'avaluaci\u00f3 del rendiment del estudiants de 15 anys mitjan\u00e7ant proves estandarditzades i s'hauria de potenciar una aproximaci\u00f3 m\u00e9s hol\u00edstica e interdisciplinari a les compet\u00e8ncies com es planteja en el projecte DeSeCo (Definici\u00f3n y Selecci\u00f3n de Competencias) de la OCDE  (Gallarfo et al, 2010).\nLes avaluacions externes com PISA permeten una visi\u00f3 de l'estat de l'art del sistema educatiu de diferents pa\u00efsos i tamb\u00e9 poden ser un motor per la millora de l'ensenyament cient\u00edfic (Luna et al. 2011).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un poble \u00e9s una pluralitat de persones considerades en conjunt, per exemple com a grup \u00e8tnic o com a naci\u00f3. Col\u00b7lectivament, per exemple, els jueus solen anomenar-se \"el poble jueu\", els gitanos europeus constitueixen la major part del \"poble roman\u00ed\", i els \u00e0rabs de Palestina s'han guanyat l'apel\u00b7latiu de \"poble palest\u00ed\". Per\u00f2, d'altra banda, tamb\u00e9 parlem del \"poble estatunidenc\" o del \"poble franc\u00e8s\" com els respectius cossos de ciutadania, que s\u00f3n l'origen i la ra\u00f3 de ser d'una rep\u00fablica, sense cap connotaci\u00f3 de tipus \u00e8tnic.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "F\u00e8lix Amat i Parcerisa (Barcelona, 1940 - Premi\u00e0 de Dalt, 2005) fou un pol\u00edtic catal\u00e0. Va cursar la carrera d'enginyeria t\u00e8cnica i un postgrau a ESADE, per\u00f2 aviat va dirigir els seus passos cap a la pol\u00edtica. El 1975 comen\u00e7\u00e0 a militar a Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica de Catalunya (CDC), de la que form\u00e0 part del Consell Nacional i del Comit\u00e8 Executiu, alhora que fou president de la Federaci\u00f3 de Barcelona del partit. De 1983 a 1995 va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona, i va presidir durant dotze anys el Consell Municipal del Districte de Sarri\u00e0-Sant Gervasi, on va treballar a favor de la descentralitzaci\u00f3 de la gesti\u00f3 municipal.\nDes del districte va promoure la recuperaci\u00f3 i l'aprofitament del patrimoni a Can Castell\u00f3, Can Ponsic, vil\u00b7la Am\u00e8lia, Can Sentmenat, els Jardins de la Tamarita, el Parc de l'Oreneta, la carretera de les Aig\u00fces o vil\u00b7la Joana, i va donar suport a iniciatives culturals i populars com les Jornades de Cant Coral, les Jornades Esportives o les festes majors.\nDurant aquests anys tamb\u00e9 va ser membre de la Corporaci\u00f3 Metropolitana de Barcelona i del Consell de la Mancomunitat de Municipis i de l'Entitat Metropolitana del Transport. Despr\u00e9s de la seva etapa al districte de Sarri\u00e0-Sant Gervasi, fou director de la Societat Municipal d'Aparcaments de Badalona i executiu d'ACESA i va formar part del comit\u00e8 executiu de l'Associaci\u00f3 Consell de Cent, una entitat que agrupa electes municipals del per\u00edode democr\u00e0tic. El 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona a t\u00edtol p\u00f2stum.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Conservative Political Action Conference, coneguda tamb\u00e9 amb l'acr\u00f2nim (CPAC) \u00e9s una gran cimera pol\u00edtica organitzada per la Uni\u00f3 Conservadora Americana, una organitzaci\u00f3 conservadora dels Estats Units d'Am\u00e8rica, aquesta cimera t\u00e9 lloc cada any a la ciutat de Washington DC. Es reuneixen fins a 10,000 participants, i s'hi troben les personalitats m\u00e9s importants dels diferents corrents del moviment conservador nord-americ\u00e0, tant carrecs electes, com militants de base, o dirigents d'organitzacions, aix\u00ed com diverses personalitats dels mitjans de comunicaci\u00f3. CPAC organitza igualment una votaci\u00f3 no formal del personatge m\u00e9s representatiu del moviment, que es sol considerar com un bar\u00f2metre per escollir al candidat republic\u00e0 a les eleccions presidencials nord-americanes. Diversos premis son entregats, un d'ells \u00e9s el premi Ronald Reagan Award, un altre \u00e9s el Jeane Kirkpatrick Academic Freedom Award, el Defender of the Constitution Award, el Charlton Heston Courage Under Fire Award, o fins i tot el Blogger of the Year Award.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Manifest per la declaraci\u00f3 d'independ\u00e8ncia \u00e9s un manifest que reivindica que el Parlament de Catalunya declari la independ\u00e8ncia de Catalunya, despr\u00e9s que el refer\u00e8ndum d'autodeterminaci\u00f3 de Catalunya don\u00e9s la vict\u00f2ria a l'opci\u00f3 favorable a la Rep\u00fablica Catalana independent. El document es va fer p\u00fablic el 5 d'octubre de 2017.Entre el sotasignants hi ha Antoni Abat, \u00d2scar Andreu, Txe Arana, Uriel Bertran, Carles Boix, Xavier Carmaniu, Antoni Castell\u00e0, \u00d2scar Dalmau, Oriol de Balanz\u00f3, N\u00faria de Gispert, Bernat Ded\u00e9u, Ra\u00fcl Garrigasait, August Gil Matamala, Jordi Graupera, Roderic Guig\u00f3, \u00c0lex Hinojo, Gerard Horta, Joel Joan, H\u00e8ctor L\u00f3pez Bofill, Joan Magran\u00e9, Josep Manel Ximenis, Roger Mas, Arcadi Navarro, Jordi Nopca, Elisenda Paluzie, Ada Parellada, Josep Pedrals, Andreu Pujol, Enric Pujol, Adri\u00e0 Pujol, Joan Safont, Anna Sahun, Xavier Sala-i-Martin, M\u00e0rius Serra, Joan Tod\u00f3, Quim Torra, Ramon Tremosa i Enric Vila, entre d'altres.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Pathos \u00e9s un vocable grec (\u03c0\u03ac\u03b8\u03bf\u03c2) que pot prendre diverses accepcions. \u00c9s un dels tres modes de persuasi\u00f3 en la ret\u00f2rica (juntament amb l'ethos i el logos), segons la filosofia d'Arist\u00f2til. En la Ret\u00f2rica d'Arist\u00f2til (llibre 1, 1356), el pathos \u00e9s l'\u00fas dels sentiments humans per afectar el judici d'un jurat. Un \u00fas t\u00edpic seria intentar transmetre a l'audi\u00e8ncia un sentiment de rebuig cap al subjecte d'un judici per intentar amb aix\u00f2 influir en la seva sent\u00e8ncia. En aquest sentit, es pot dir que crear en l'audi\u00e8ncia un sentiment de rebuig cap al subjecte jutjat, al marge del fet que s'est\u00e0 jutjant, \u00e9s en el sentit etimol\u00f2gic de la paraula crear un argument pat\u00e8tic.\nEs pot utilitzar aquest terme per a referir-se al sofriment hum\u00e0 normal d'una persona, el sofriment existencial, propi de l'\u00e9sser hum\u00e0 en el m\u00f3n i contrari al patiment patol\u00f2gic o m\u00f2rbid. Significa tamb\u00e9 passi\u00f3, disbauxa passional no patol\u00f2gica per\u00f2 indu\u00efda.\nEn la cr\u00edtica art\u00edstica, la paraula pathos s'utilitza per a referir-se a l'\u00edntima emoci\u00f3 present en una obra d'art que desperta una altra emoci\u00f3 similar en qui la contempla.\nEs pot definir com: \u00abtot el que se sent o experimenta: estat de l'\u00e0nim, tristesa, passi\u00f3, patiment, malaltia\u00bb.\nConcepte \u00e8tic referit a tot el rebut per la persona, biol\u00f2gicament i cultural.Dins del binomi eros-pathos, s'ent\u00e9n com la bipolaritat permanent d'amor-mort, del cicle gen\u00e8sic que enlla\u00e7a amb el patiment de l'amor, o amb l'amor sofrent.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Congr\u00e9s de la Rep\u00fablica del Per\u00fa o Congr\u00e9s Nacional del Per\u00fa, \u00e9s l'\u00f2rgan que assumeix el Poder Legislatiu en la Rep\u00fablica del Per\u00fa, ocupant una posici\u00f3 principal dins de l'Estat Peru\u00e0. \u00c9s, des de 1995, un congr\u00e9s unicameral puix que est\u00e0 conformat per una sola cambra legislativa de triats per districte m\u00faltiple (per cada departament d'acord amb la poblaci\u00f3 electoral) per a un per\u00edode de cinc anys, coincidint amb el per\u00edode presidencial. L'actual congr\u00e9s es va instal\u00b7lar el 26 de juliol del 2016 i exercir\u00e0 funcions fins al 26 de juliol del 2021.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La retroversi\u00f3 de la sobirania dels pobles, que problematitzava la legimitat de les autoritats colonials de l'Imperi Espanyol, va ser el principi m\u00e9s destacat tant en les guerres d'independ\u00e8ncia de les col\u00f2nies americanes i emprat pels anomenats \"patriotes\" per desmarcar-se de la metr\u00f2poli durant la Guerra del Franc\u00e8s. Aix\u00ed doncs, tant a Espanya com a Hispanoam\u00e8rica, es pot considerar un principi predecessor al concepte de la sobirania popular, que expressen avui en dia la majoria de sistemes constitucionals al llarg del m\u00f3n, i mitjan\u00e7ant el qual el poble delega les funcions de govern a uns l\u00edders tot mantenint la sobirania.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "For\u00e7a It\u00e0lia (en itali\u00e0: Forza Italia, FI) \u00e9s un partit pol\u00edtic itali\u00e0 de dreta dirigit per Silvio Berlusconi, quatre vegades President del Consell de Ministres d'It\u00e0lia. El partit, format per l'antic Poble de la Llibertat (PDL), \u00e9s un renaixement del difunt For\u00e7a It\u00e0lia, actiu entre 1994 i 2009, quan es va fusionar amb l'Alian\u00e7a Nacional (AN) i diversos partits minoritaris per crear el PdL.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Salvador Vidal Rosell (Bellver de Cerdanya, 1900 - M\u00e8xic, 14 de gener de 1993) fou un pol\u00edtic socialista catal\u00e0. Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera fou militant la Federaci\u00f3 Catalana del PSOE, i alhora el principal dirigent de la UGT a Catalunya i secretari de redacci\u00f3 del seu setmanari, La Internacional (1931) i secretari general de la Federaci\u00f3n de Obreros Textiles de Espa\u00f1a.\nEn formar-se el govern de la Rep\u00fablica Catalana presidit per Francesc Maci\u00e0, fou, en representaci\u00f3 d'UGT, conseller de treballs p\u00fablics del govern i d'abril a novembre del 1931 ocup\u00e0 el departament de foment i agricultura de la Generalitat de Catalunya, del qual va dimitir per discrepances amb la resta de consellers en aspectes sobre l\u00b4Estatut i l\u00b4aplicaci\u00f3 de l\u00b4\u00fas de la llengua catalana, ja que ell no estava d\u00b4acord en imposar-la. Durant la guerra civil espanyola presid\u00ed el Consejo de Trabajo del govern de la Segona Rep\u00fablica Espanyola. En acabar la guerra, el 1939 s'exili\u00e0 a Fran\u00e7a i el 1941 se n'an\u00e0 a M\u00e8xic. Sempre don\u00e0 suport tots els actes de car\u00e0cter obrer i catalanistes.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'assistencialisme consisteix en la feina que fan els organismes governamentals o privats de proveir serveis a les persones sense casa com ara dutxes p\u00fabliques, serveis de bugaderia, albergs o menjadors socials a preus molt redu\u00efts o gratu\u00eftament.\nEntre els operadors moderns de la cooperaci\u00f3 internacional, el concepte d'assistencialisme \u00e9s considerat poc convenient, es veu com un pal\u00b7liatiu que, en la major part dels casos, no porta a la soluci\u00f3 dels problemes socials dels individus o dels grups m\u00e9s necessitats de la societat. Seria el contrari de l'adagi atribu\u00eft a Gandhi: \"No li regalis un peix, ensenya'l a pescar\".", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un govern de coalici\u00f3 o un gabinet de coalici\u00f3 \u00e9s un gabinet del poder executiu del govern parlamentari en qu\u00e8 representants de diversos partits en s\u00f3n membres. Aquests governs es formen quan cap partit aconsegueix la majoria absoluta al parlament, i per tant dos o m\u00e9s partits han de cooperar per elegir un primer ministre o president. Un govern de coalici\u00f3 tamb\u00e9 pot formar-se en temps de crisi nacional, com ara en temps de guerra, per donar al govern un grau major de legitimitat pol\u00edtica i reduir les difer\u00e8ncies pol\u00edtiques internes; en aquests casos, tanmateix les coalicions sovint integren tots els partits en governs d'unitat nacional. Si una coalici\u00f3 es col\u00b7lapsa, es realitza una moci\u00f3 de censura per convocar eleccions.\nEls governs de coalici\u00f3 s\u00f3n comuns als Estats parlamentaris amb sistemes de representaci\u00f3 proporcional. Els Estats presidencialistes o congressuals no formen governs de coalici\u00f3, ja que el president \u00e9s elegit per vot directe de manera separada del Congr\u00e9s o Parlament, i \u00e9s ell qui nomena els membres del gabinet, amb aprovaci\u00f3 d'almenys una de les Cambres Legislatives.\nQuan cap partit no aconsegueix la majoria necess\u00e0ria en les eleccions generals, els partits poden formar gabinets de coalici\u00f3 amb el suport d'una majoria parlament\u00e0ria, o governs de minoria, si la constituci\u00f3 en permet un. Si els governs opten per la coalici\u00f3 amb una majoria parlament\u00e0ria, aquesta forma de govern tendeix a ser m\u00e9s estable i de m\u00e9s duraci\u00f3 que els governs de minoria. Els governs de coalici\u00f3 s\u00f3n subjectes a les lluites internes entre els diversos partits que en s\u00f3n membres. Els governs de minoria, per la seva banda, han d'aconseguir el suport del parlament per evitar una moci\u00f3 de censura.\nA Espanya, des de les eleccions municipals i auton\u00f2miques de 2015 Eleccions municipals espanyoles de 2015 Elecciones auton\u00f3micas de Espa\u00f1a de 2015, i des de les eleccions generals de 2019 Eleccions generals espanyoles de novembre de 2019; conformant governs amb diferents composicions.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'art de la lectura \u00e9s una t\u00e8cnica i activitat filol\u00f2gica i human\u00edstica arrelada en l'origen cl\u00e0ssic de la grammatik\u00e9 grega i, subseg\u00fcentment, de la Ret\u00f2rica llatina, aconseguint a adquirir disposici\u00f3 de disciplina aut\u00f2noma al segle xix, sobretot en la seva especialitzaci\u00f3 de \"lectura en veu alta\". Aix\u00f2 tant en els \u00e0mbits acad\u00e8mic i pedag\u00f2gic com a social i art\u00edstic.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La llista oberta \u00e9s una de les variants del sistema electoral de representaci\u00f3 proporcional on els votants exerceixen una influ\u00e8ncia en l'elecci\u00f3 dels candidats d'una llista electoral. Aix\u00f2 contrasta amb les llistes tancades, on l'ordre dels candidats i, per tant, l'elecci\u00f3 per part dels electors, est\u00e0 predeterminada per la mateixa llista.\nExisteixen diferents tipus de llistes obertes en les quals, el votant pot tenir una major o menor capacitat d'elecci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El contractualisme \u00e9s un corrent de la filosofia pol\u00edtica i del dret que t\u00e9 els seus or\u00edgens en el segle v aC. No \u00e9s una doctrina pol\u00edtica \u00fanica o uniforme, sin\u00f3 un conjunt d'idees amb un nexe com\u00fa, si b\u00e9 extremadament adaptable a diferents contextos, el que explica la seua vitalitat i la seva capacitat per anar evolucionant i redefinint-se fins a l'actualitat. Com a teoria pol\u00edtica \u00e9s possiblement una de les m\u00e9s influents dels darrers tres-cents anys, configurant, en major o menor grau, l'estructura actual dels diferents estats i nacions. No s'ha de confondre amb la democr\u00e0cia, ja que no totes les teories contractualistes defineixen models pol\u00edtics democr\u00e0tics. Tampoc s'ha de confondre amb el nacionalisme, perqu\u00e8 encara que tots dos moviments es poden considerar models pol\u00edtics nuclears i ben b\u00e9 simultanis dels estats moderns, expressen condicions diferents.Fa refer\u00e8ncia a una fam\u00edlia de teories pol\u00edtiques en la tradici\u00f3 del contracte social. Entre els seus te\u00f2rics m\u00e9s representatius es troben Hugo Grotius (1625), Thomas Hobbes (1651), Samuel Pufendorf (1673), John Locke (1689), Jean-Jacques Rousseau (1762) i Immanuel Kant (1797); M\u00e9s recentment, John Rawls (1971), David Gauthier (1986) i Philip Pettit (1997).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'economia del sector energ\u00e8tic tracta de l'energia des d'un punt de vista centrat a l'economia i la societat. M\u00e9s enll\u00e0 de les propietats i coneixements cient\u00edfics abstractes i objectius que tenim de l'energia, la manera de com s'usi a la tecnologia i sobretot el seu comer\u00e7 t\u00e9 importants implicacions socials i pol\u00edtiques, que van des de guerres a interessos legals (per exemple, l'impost sobre el carboni per part de la ind\u00fastria nuclear) passant per latifundis agr\u00edcoles al tercer m\u00f3n.\nLa utilitzaci\u00f3 de l'energia ha estat un element fonamental per al desenvolupament de les societats humanes, l'aprofitament de diferents formes d'energia ha ajudat l'home a controlar i modificar el medi ambient. La gesti\u00f3 de l'energia \u00e9s un aspecte inevitable i cabdal per a qualsevol societat que vulgui funcionar. Al m\u00f3n industrialitzat el desenvolupament de l'aprofitament dels recursos energ\u00e8tics ha esdevingut essencial per al funcionament de l'agricultura, el transport, la gesti\u00f3 dels residus, les tecnologies de la informaci\u00f3 o les telecomunicacions. L'increment de la utilitzaci\u00f3 d'energia des de la Revoluci\u00f3 Industrial ha comportat l'aparici\u00f3 de problemes seriosos com la contaminaci\u00f3 i l'escalfament global que avui dia s\u00f3n un perill que amena\u00e7a el futur del nostre m\u00f3n.\nFora del context de la ci\u00e8ncia el mot energia s'utilitza com a sin\u00f2nim de recurs energ\u00e8tic i sovint per a referir-se a subst\u00e0ncies com els combustibles, els productes derivats del petroli o l'electricitat. Les citades s\u00f3n fonts d'energia f\u00e0cilment utilitzables i poden ser transformades de manera senzilla en altres formes d'energia que poden ser utilitzades per a prop\u00f2sits espec\u00edfics. El principi fonamental de la f\u00edsica que postula la conservaci\u00f3 de l'energia (l'energia no es crea ni es destrueix, nom\u00e9s es transforma) \u00e9s v\u00e0lid per als recursos energ\u00e8tics que aprofita l'home, per\u00f2 malauradament un cop l'energia es transforma en certes formes, com pot ser la calor, la possibilitat de reutilitzar-la esdev\u00e9 molt limitada, fins al punt que hom considera que l'energia ha estat gastada o consumida.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Rep\u00fablica Socialista de B\u00f2snia i Hercegovina (en serbocroat: Socijalisti\u010dka Republika Bosna i Hercegovina, transcrit en cir\u00edl\u00b7lic: \u0421\u043e\u0446\u0438\u0458\u0430\u043b\u0438\u0441\u0442\u0438\u0447\u043a\u0430 P\u0435\u043f\u0443\u0431\u043b\u0438\u043a\u0430 \u0411\u043e\u0441\u043d\u0430 \u0438 \u0425\u0435\u0440\u0446\u0435\u0433\u043e\u0432\u0438\u043d\u0430) fou un Estat socialista que formava part de la ja extinta Rep\u00fablica Federal Socialista de Iugosl\u00e0via. \u00c9s el predecessor de la moderna B\u00f2snia i Hercegovina.\nAquest estat es va formar durant una sessi\u00f3 de la resist\u00e8ncia antifeixista a Mrkonji\u0107 Grad el 25 de novembre de 1943. La Rep\u00fablica Socialista es dissolgu\u00e9 el 1990, quan abandonaren les institucions comunistes i s'aprov\u00e0 un sistema democr\u00e0tic. La Rep\u00fablica de B\u00f2snia i Hercegovina va declarar-se independent de Iugosl\u00e0via el 1992, fet que desemboc\u00e0 en la Guerra de B\u00f2snia.Sarajevo n'era la capital, i ho continu\u00e0 sent despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una par\u00e0frasi \u00e9s una figura ling\u00fc\u00edstica en la qual es dona una versi\u00f3 m\u00e9s o menys lliure d'un text, amb altres paraules, per a fer-lo m\u00e9s f\u00e0cil d'entendre. Via el llat\u00ed paraphrasis prov\u00e9 del grec \u03c0\u03b1\u03c1\u03ac\u03c6\u03c1\u03b1\u03c3\u03b9\u03c2, derivat del verb \u03c0\u03b1\u03c1a\u03c6\u03c1\u03ac\u03b6\u03b5\u03b9\u03bd que significa \u00abdir el mateix, amb altres paraules\u00bb.En lexicografia s'utilitza la par\u00e0frasi de definici\u00f3 com per exemple: \u00abdemocr\u00e0cia, sistema pol\u00edtic on el govern \u00e9s elegit per la majoria.\u00bb La recerca de l'equival\u00e8ncia entre la primera frase i la par\u00e0frasi sempre \u00e9s un repte per al lexic\u00f2graf. Als diccionaris de traducci\u00f3, la par\u00e0frasi sovint \u00e9s l'\u00fanica soluci\u00f3 quan no existeix cap equival\u00e8ncia.\nEn la ret\u00f2rica era un dels exercicis b\u00e0sics a l'\u00e8poca romana que encara s'utilitza en la pedagogia avui: repetir amb paraules pr\u00f2pies all\u00f2 que un altre va dir. En l'ensenyament, la par\u00e0frasi pot ser un exercici per a verificar si l'alumne ha ben b\u00e9 compr\u00e9s el tema en mostrar que \u00e9s capa\u00e7 d'explicar-lo amb les seves pr\u00f2pies paraules.\nLa utilitzaci\u00f3 de par\u00e0frasis volunt\u00e0riament incorrectes i ir\u00f2niques de les quals tothom en reconeix immediatament l'original \u00e9s un procediment literari i period\u00edstic, com per exemple en aquestes par\u00e0frasis de lemes nacionals: \u00abUna, grande y corrupta\u00bb (Espanya franquista), o \u00abIn Money we Trust\u00bb (Estats Units d'Am\u00e8rica), \u00abLa uni\u00f3 fa la farsa\u00bb (B\u00e8lgica) o encara \u00abLibert\u00e9, \u00e9galit\u00e9, sexualit\u00e9\u00bb (Fran\u00e7a).\nEn la m\u00fasica, des de Franz Liszt \u00e9s un sin\u00f2nim de variaci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Parlament de Ge\u00f2rgia (georgi\u00e0 \u10e1\u10d0\u10e5\u10d0\u10e0\u10d7\u10d5\u10d4\u10da\u10dd\u10e1 \u10de\u10d0\u10e0\u10da\u10d0\u10db\u10d4\u10dc\u10e2\u10d8, Sakartvelos Parlamenti) \u00e9s el poder legislatiu de Ge\u00f2rgia. \u00c9s unicambral i consta de 150 diputats escollits cada quatre anys per sufragi universal.\nLa constituci\u00f3 de Ge\u00f2rgia garanteix al Parlament de Ge\u00f2rgia el poder legislatiu central, que \u00e9s limitat en el Parlament de les Rep\u00fabliques Aut\u00f2nomes d'Adj\u00e0ria i Abkh\u00e0zia. Des de les eleccions legislatives georgianes de 2008 el president del parlament \u00e9s David Bakradze", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El control de les armes de foc \u00e9s el conjunt de lleis o pol\u00edtiques que regulen la fabricaci\u00f3, venda, transfer\u00e8ncia, possessi\u00f3, modificaci\u00f3 o \u00fas d'armes de foc per part dels civils.\nLa majoria dels pa\u00efsos tenen una pol\u00edtica de control de les armes de foc restrictiva, amb nom\u00e9s unes poques legislacions categoritzades com a permissives. Les jurisdiccions que regulen l'acc\u00e9s a les armes de foc solen restringir l'acc\u00e9s nom\u00e9s a determinades categories d'armes de foc i despr\u00e9s a les categories de persones que poden tenir una llic\u00e8ncia per poder accedir a una arma de foc. En alguns pa\u00efsos com els Estats Units, el control d'armes es pot legislar a nivell federal o estatal.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El patriotisme \u00e9s la devoci\u00f3 que es pot sentir pel pa\u00eds propi, sentiment que \u00e9s aplicable a tots els grups humans en relaci\u00f3 a la terra on se situa cada un, tot i que la paraula pot tenir diferents sentits segons el context, l'\u00e8poca, el lloc i les idees pol\u00edtiques o filos\u00f2fiques. \u00c9s un sentiment molt proper al nacionalisme, que \u00e9s m\u00e9s aviat una ideologia pol\u00edtica.El mot patriota ve del grec \u03c0\u03b1\u03c4\u03c1\u03b9\u03ce\u03c4\u03b7\u03c2 (patri\u014dt\u0113s), que seria l'\"habitant de la contrada\", i que ve de \u03c0\u03b1\u03c4\u03c1\u03af\u03c2, \"p\u00e0tria\", \u00e9s a dir: \"terra dels pares\". El concepte de patriotisme apareix per primer cop a principis del segle xviii.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un despla\u00e7at intern (en angl\u00e8s Internally displaced person o IDP) \u00e9s una persona que ha de deixar la seva llar o va ser evacuada per a evitar les conseq\u00fc\u00e8ncies d'un conflicte armat o d'una situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia permanent, la violaci\u00f3 dels drets humans o els efectes d'un desastre natural o hum\u00e0 i que no ha creuat cap frontera reconeguda internacionalment.\u00c9s diferent del refugiat, que ell s\u00ed ha passat les fronteres del seu pa\u00eds d'origen.\nA la fi de 2006 s'estimava que el seu nombre total ascendia a 24,5 milions repartits en 52 pa\u00efsos: al voltant de la meitat dels quals eren africans. El nombre ha anat augmentant al llarg dels anys, aix\u00ed el 2015 el nombre de despla\u00e7ats era de m\u00e9s de 37 milions, el doble del nombre de refugiats, i 45,7 en 2019, quan els pa\u00efsos amb les majors poblacions de despla\u00e7ats van ser S\u00edria (6,6 milions), Vene\u00e7uela (3,7 milions), Afganistan (2,7 milions), Sudan del Sud (2,2 milions) i Myanmar (1,1 milions).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Vegeu tamb\u00e9: Partit per Catalunya (1996-2001)El Partit per la Independ\u00e8ncia (PI), va ser un partit pol\u00edtic independentista catal\u00e0 fundat per \u00c0ngel Colom i Pilar Rahola el 8 d'octubre de 1996 com a resultat d'una escissi\u00f3 d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), tamb\u00e9 independentista. Despr\u00e9s dels pobres resultats electorals obtinguts en les eleccions municipals del 1999, especialment a Barcelona on s'havia presentat Rahola com a alcaldable, el PI es va dissoldre. Posteriorment, Colom i una gran part de la direcci\u00f3 del partit es va integrar a Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica de Catalunya.\nEntre els seus membres hi van figurar Benet Tugues (nomenat secretari general en el Congr\u00e9s Fundacional del partit), Salvador Morera, Xavier Bosch i Joan Laporta, entre altres. El Partit per Catalunya va ser el seu partit germ\u00e0 a la Catalunya Nord.Entre el 1998 i 1999 va editar-ne un carnet de nacionalitat catalana, que es deix\u00e0 d'emetre despr\u00e9s de la seva dissoluci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Govern del Regne Unit (en angl\u00e8s Government of the United Kingdom), anomenat oficialment Her Majesty's Government, \u00e9s el govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, amb seu al n\u00famero 10 de Downing Street. A part del Regne Unit, la frase ha estat (i, de vegades, actualment \u00e9s) utilitzada per altres pa\u00efsos que reconeixen el cap d'Estat del Regne Unit com tamb\u00e9 la seva pr\u00f2pia.En el dret constitucional del Regne Unit, l'autoritat executiva te\u00f2ricament recau en el monarca i l'exerceix a trav\u00e9s dels ministres. En efecte, el govern \u00e9s una autoritat executiva que consisteix en els ministres del monarca. En \u00fas de la Commonwealth, el terme \"govern\" no est\u00e0 relacionada amb el parlament o els tribunals, per\u00f2 nom\u00e9s en la branca executiva.\nEls termes \"Her Majesty's Government in the United Kingdom\" (el govern de sa majestat al Regne Unit) o \"Her Britannic Majesty's Government\" (govern de sa majestat brit\u00e0nica) es pot utilitzar per evitar l'ambig\u00fcitat, quan sigui necessari.El Govern est\u00e0 actualment format pel Partit Conservador, i sota el mandat del primer ministre Boris Johnson.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El United States Secret Service (USSS) o simplement Secret Service (en catal\u00e0 Servei Secret dels Estats Units) \u00e9s una ag\u00e8ncia governamental dels Estats Units que dep\u00e8n del Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units (fins al mar\u00e7 del 2003, depenia del Departament del Tresor). T\u00e9 dues missions ben diferenciades: \n\nLluitar contra la falsificaci\u00f3 de moneda i el frau financer.\nAssegurar la protecci\u00f3 dels President dels Estats Units d'Am\u00e8rica, del vicepresident, de llurs fam\u00edlies, d'algunes personalitats (com ara els candidats a la presid\u00e8ncia o vicepresid\u00e8ncia, els antics presidents, alguns representants oficials, personalitats estrangeres que visiten els Estats Units) aix\u00ed com de llurs resid\u00e8ncies oficials, com ara la Casa Blanca.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Joseph Chatoyer (mort el 14 de mar\u00e7 de 1795) fou un cap carib negre (avantpassats dels garifunes) que va liderar dues revoltes contra el govern colonial brit\u00e0nic de Saint Vincent i les Grenadines. Fou el cap l\u00edder durant la Primera Guerra Carib i la Segona Guerra Carib. La primera va succeir a la d\u00e8cada del 1770 i la segona a la d\u00e8cada del 1790. En l'actualitat, Joseph Chatoyer \u00e9s considerat un heroi nacional de Saint Vincent i les Grenadines i de Belize. El representant permanent de Saint Vincent a les Nacions Unides, Camillo Gonsalves, el va descriure el 2011 com el seu \u00fanic heroi nacional.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'efecte cobra, en pol\u00edtica econ\u00f2mica, es produeix quan un intent de soluci\u00f3 a un problema en realitat empitjora la situaci\u00f3. Aquest terme s'utilitza per il\u00b7lustrar les causes de les iniciatives pol\u00edtiques i econ\u00f2miques desencertades. El terme efecte cobra s'origina d'una an\u00e8cdota datada en l'\u00e8poca del mandat brit\u00e0nic a l'\u00cdndia. El govern brit\u00e0nic estava alarmat per la gran quantitat de cobres verinoses que hi havia a Delhi, pel que ide\u00e0 una manera d'exterminar la poblaci\u00f3 de cobres pagant als habitants que portessin les pells de les serps que matessin. En veure l'oportunitat d'obtenir diners, la poblaci\u00f3 va comen\u00e7ar a criar cobres per despr\u00e9s matar-les i rebre la compensaci\u00f3 econ\u00f2mica. El govern cancel\u00b7l\u00e0 aquest programa quan s'adon\u00e0 del frau; com a conseq\u00fc\u00e8ncia, les serps criades restants foren alliberades, perqu\u00e8 deixaren de tenir valor monetari, exacerbant doncs el problema inicial de superpoblaci\u00f3 de cobres.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Institut Espanyol d'Estudis Estrat\u00e8gics (IEEE) \u00e9s el centre de recerca i pensament del Ministeri de Defensa d'Espanya en el nivell estrat\u00e8gic pol\u00edtic-militar responsable de coordinar, impulsar i difondre l'acci\u00f3 cultural d'aquest ministeri.L'IEEE va n\u00e9ixer l'any 1970 tenint com a refer\u00e8ncies a l'Institut Internacional d'Estudis Estrat\u00e8gics, de Londres, civil i privat; a l'Institut d'Alts Estudis de Defensa Nacional, de Par\u00eds, oficial i civil, i a l'Institut de Defensa Nacional (IDN) de Lisboa, oficial sota direcci\u00f3 militar.\nCal destacar de les seves publicacions els Cuadernos de Estrategia, el Panorama Estrat\u00e9gico, els Documentos informativos, Documentos de opini\u00f3n i Documentos de an\u00e1lisis.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una argumentaci\u00f3 \u00e9s un conjunt ordenat de premisses relacionades a trav\u00e9s de la l\u00f2gica i regles d'infer\u00e8ncia i procedimentals per a assolir i defendre conclusions o una tesi. S'empra en la ci\u00e8ncia, el debat, la negociaci\u00f3, la persuasi\u00f3, el di\u00e0leg i la conversa. Sovint es considera que una argumentaci\u00f3 \u00e9s un conjunt d'arguments en suport d'una tesi. Els autors van Eemeren, Grootendorst i Henkemans la defineixen com a \"una activitat verbal, social i racional destinada a conv\u00e8ncer un cr\u00edtic raonable de l'acceptabilitat d'un punt de vista tot presentant una constel\u00b7laci\u00f3 de proposicions que justifiquen o refuten la proposici\u00f3 expressada en el punt de vista\".No \u00e9s sin\u00f2nim de di\u00e0leg, sin\u00f3 que en forma una subclasse, la dels di\u00e0legs argumentatius. Segons Walton, entre els di\u00e0legs argumentatius es troben els tipus seg\u00fcents: Di\u00e0leg persuasiu, investigaci\u00f3, negociaci\u00f3, recerca d'informaci\u00f3, deliberaci\u00f3 i er\u00edstic.L'argumentaci\u00f3 \u00e9s alhora un proc\u00e9s, quelcom que es fa per defensar o atacar un punt de vista, i un producte, o conjunt d'elements, especialment arguments, que donen suport a aquest punt de vista. Com a proc\u00e9s, una argumentaci\u00f3 t\u00e9 les fases seg\u00fcents:\n\nConfrontaci\u00f3: Es palesa la difer\u00e8ncia de punts de vista\nObertura: Les persones interlocutores decideixen discutir i acorden les regles\nArgumentaci\u00f3: Les parts expressen els arguments i presenten i responen objeccions\nClausura: Una part assoleix la seva fita, l'altra concedeixL'argumentaci\u00f3 racional eludeix l'\u00fas de la fal\u00b7l\u00e0cia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les noies del radi (en angl\u00e8s: Radium Girls) van ser unes dones treballadores que van patir una s\u00edndrome d'irradiaci\u00f3 per pintar esferes de rellotges amb pintura luminescent a la f\u00e0brica de la United States Radium Corporation d'Orange, Nova Jersey, Estats Units d'Am\u00e8rica, al voltant de 1917. Les dones, que se les havia dit que la pintura era inofensiva, ingeriren quantitats mortals de radi en llepar els seus pinzells per a fer-los una punta m\u00e9s fina; algunes tamb\u00e9 es pintaven les ungles i les dents amb aquesta subst\u00e0ncia brillant.Cinc d'aquestes dones van desafiar l'empresa en un cas que va servir per a establir (als EUA) el dret individual dels treballadors que contrauen malalties professionals a demandar els empresaris.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Partit de Centre Democr\u00e0tic (en let\u00f3: Demokr\u0101tisk\u0101 centra partija) fou un petit partit pol\u00edtic de Let\u00f2nia, fundat el setembre de 1992. Particip\u00e0 en les eleccions legislatives letones de 1993, obtenint 5 dels 100 escons al parlament, i a les eleccions municipals de 1994 obtingu\u00e9 representaci\u00f3 a places importants com Riga, Jelgava o Jurmala. Alguns dels seus l\u00edders foren: Ints C\u0101l\u012btis, Aivars Kreituss, Juris Celmi\u0146\u0161 o M\u0101ris P\u016b\u0137is. L'agost de 1993 es refund\u00e0 amb el nom de Partit Democr\u00e0tic Let\u00f3 (Latvijas Demokr\u0101tisk\u0101 partija). L'abril de 1995 es refund\u00e0 en el Partit Democr\u00e0tic \u00abSaimnieks\u00bb despr\u00e9s de fusionar-se amb el Saimnieks.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Consell Nacional Catal\u00e0, Catalan National Council, \u00e9s una organitzaci\u00f3 d'\u00e0mbit internacional fundada com a resultat de la Confer\u00e8ncia Nacional Catalana de M\u00e8xic de 1953, on participaren representants procedents de tot Catalunya i en certa manera va \u00e9sser la represa del Consell Nacional de Catalunya, creat el 1940, a Londres. Fou constitu\u00eft per un consell general, amb representants de diverses tend\u00e8ncies, i un consell executiu, amb resid\u00e8ncia a M\u00e8xic.\nHa incidit diverses vegades a l'Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides (ONU), a la UNESCO, al Consell d'Europa, etc. Compta amb delegacions a EUA (Nova York, Los Angeles i San Francisco), Anglaterra (Londres), Israel (Caesarea), B\u00e8lgica (Brussel\u00b7les), M\u00e8xic (M\u00e8xic DF), l'Argentina (Buenos Aires), Fran\u00e7a (Par\u00eds), Alemanya (Berl\u00edn) i Su\u00efssa (Zuric), entre altres. Tamb\u00e9 ha mantingut negociacions directes amb diferents governs i ambaixades occidentals.\nTingu\u00e9 com a primer president Salvador Armendares i Torrent i com a secretari general Miquel Ferrer Sanxis, per\u00f2 a la mort d'Armentares el 1964 la presid\u00e8ncia rest\u00e0 vacant. El consell executiu fou traslladat a Europa, i Josep Maria Batista i Roca es feu c\u00e0rrec de la secretaria general. Mantingu\u00e9 a l'exili una pres\u00e8ncia important a trav\u00e9s de les Confer\u00e8ncies Nacionals de M\u00e8xic (1963) i Aviny\u00f3 (1969), treball\u00e0 per la difusi\u00f3 internacional de les reivindicacions catalanes en moments no gens f\u00e0cils, promogu\u00e9 els Aplecs de Toluges de 1965 i edit\u00e0 els butlletins del Servei d'Informaci\u00f3 Nacional Catal\u00e0 (SINC). Despr\u00e9s de la mort d'en Batista i Roca, n'assum\u00ed la presid\u00e8ncia Joan Lucas i Masjoan i, despr\u00e9s de la seva mort i fins a l'actualitat, Carles Camins i Gim\u00e9nez n'\u00e9s el president.\nEn l'actualitat el Consell Nacional Catal\u00e0 est\u00e0 duent a terme, entre altres activitats, campanyes d'afirmaci\u00f3 nacional i gestions internacionals per tal d'aconseguir un refer\u00e8ndum d'autodeterminaci\u00f3 que doti d'Estat propi la Naci\u00f3 Catalana.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Consell de Ministres de l'URSS (en rus \u0421\u043e\u0432\u0435\u0442 \u041c\u0438\u043d\u0438\u0441\u0442\u0440\u043e\u0432 \u0421\u0421\u0421\u0420, Sovet Min\u00edstrov SSSR) o Sovm\u00edn (\u0421\u043e\u0432\u043c\u0438\u043d) va ser el nom que va rebre entre 1946 i 1990 el bra\u00e7 administratiu del govern de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, que exercia el poder executiu. Pr\u00e8viament s'havia anomenat Consell de Comissaris del Poble de l'URSS, abreujat Sovnarkom. El 26 de desembre de 1990 el Consell de Ministres va ser reempla\u00e7at pel Gabinet de Ministres de l'URSS, \u00f2rgan que va perdurar fins a la dissoluci\u00f3 de la Uni\u00f3 el 25 de desembre de 1991.\nEl Consell de Comissaris del Poble va ser creat el 8 de novembre de 1917, en plena Revoluci\u00f3 d'octubre, durant el \u00abII Congr\u00e9s dels Soviets de totes les R\u00fassies\u00bb. El seu primer president va ser Vlad\u00edmir Lenin. Tot i que ja des de la seva creaci\u00f3 estava a c\u00e0rrec del poder executiu, la Constituci\u00f3 sovi\u00e8tica de 1918 el va fer expl\u00edcitament responsable de \"l'administraci\u00f3 general dels assumptes de l'Estat\", permetent sancionar decrets amb for\u00e7a de llei quan el Congr\u00e9s dels Soviets no es trob\u00e9s en per\u00edode de sessions. Temps despr\u00e9s el Congr\u00e9s dels Soviets va ser reempla\u00e7at pel Soviet Suprem.\nAmb la formaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, a la darreria de 1922, es va crear un nou Consell de Comissaris del Poble que tindria autoritat a nivell federal -l'anterior pertanyia a la Rep\u00fablica Socialista Federativa Sovi\u00e8tica de R\u00fassia-. Cada rep\u00fablica administrava en forma aut\u00f2noma els seus assumptes interns, de manera que cadascuna va mantenir el seu propi Consell de Comissaris del Poble. Finalment, el 1946 els comissariats del Poble van passar a ser ministeris i el Consell de Comissaris es va convertir llavors en Consell de Ministres.\nCompost pels titulars de les desenes de ministeris de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, el Consell de Ministres elegia a un president, que exercia de cap de govern. El Pres\u00eddium, cos col\u00b7legiat a c\u00e0rrec de la prefectura d'Estat, era l'encarregat de nomenar i destituir ministres, decisions que podien ser convalidades o denegades pel Soviet Suprem, m\u00e0xima autoritat legislativa de la Uni\u00f3. En cas que algun decret del Consell de Ministres contrari\u00e9s la legislaci\u00f3 vigent, el Pres\u00eddium tamb\u00e9 tenia potestat per a declarar-ne la nul\u00b7litat. Igual que d'altres institucions de govern, el Consell de Ministres tenia la seva seu al Kremlin de Moscou.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "A la Uni\u00f3 Europea, la Commonwealth, Hong Kong, a Irlanda i als Estats Units llibre verd \u00e9s un informe provisional governamental, un document de consulta de propostes de pol\u00edtiques per al debat i discussi\u00f3, sense cap mena de comprom\u00eds d'actuaci\u00f3, el primer pas per a canviar una llei. Els llibres verds poden donar lloc a la producci\u00f3 d'un Llibre blanc.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Doomer i doomerism s\u00f3n termes que van sorgir principalment a Internet per descriure persones preocupades per problemes globals com la superpoblaci\u00f3, el pic del petroli, el canvi clim\u00e0tic i la contaminaci\u00f3. Alguns doomers afirmen que hi ha la possibilitat que aquests problemes provoquin l'extinci\u00f3 humana.Alguns malthusians han relacionat el doomerisme amb el malthusianisme, una filosofia econ\u00f2mica que sost\u00e9 que l'\u00fas dels recursos humans eventualment superar\u00e0 la disponibilitat de recursos, donant lloc al col\u00b7lapse de la societat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El dret div\u00ed dels reis \u00e9s una doctrina pol\u00edtica i religiosa europea darrera de l'absolutisme pol\u00edtic. Se sol associar amb el per\u00edode medieval i amb l'Antic R\u00e8gim. Es pot resumir en la idea que el monarca deu nom\u00e9s el seu dret a governar a D\u00e9u, no pas a la voluntat dels seus s\u00fabdits, a l'aristocr\u00e0cia o a cap altra forma d'autoritat existent, i que per tant qualsevol intent de restringir el poder reial o d'obligar a abdicar el monarca va en contra de la voluntat de D\u00e9u.\nEl 753, el papa Esteve II va atorgar l'ep\u00edtet per a la primera vegada al rei caroling\u00ed Pip\u00ed el Breu, en agra\u00efment per al seu suport en la guerra contra els llombards, que assetjaven Roma. Tot i ser una filosofia amb una llarga tradici\u00f3 al continent europeu, a l'edat mitjana ja es van al\u00e7ar veus importants contr\u00e0ries a aquesta idea. Tom\u00e0s d'Aquino acceptava la revolta contra el rei o fins i tot el regicidi en casos de mal govern. El Vatic\u00e0 encara mant\u00e9 aquesta doctrina en el nomenament i justificaci\u00f3 del poder del Papa. De manera similar, al Jap\u00f3 l'emperador es considera descendent de la deessa Amaterasu, relaci\u00f3 amb la divinitat que legitimitza la seva dinastia.\nLa monarquia brit\u00e0nica encara conserva el simbolisme inherent a aquesta doctrina, com es pot veure en la seva cerim\u00f2nia de coronaci\u00f3, en la qual l'Arquebisbe de Canterbury els ordena reis per la gr\u00e0cia de D\u00e9u, l'abreviaci\u00f3 D.G. posada rere el nom en les monedes. El seu lema reial \u00e9s Dieu et mon droit, D\u00e9u i el meu dret. La majoria de monarquies europees tracen una geneaologia m\u00edtica que els enlla\u00e7a amb el rei David.\nA Espanya, el dictador Francisco Franco ostentava el seu t\u00edtol \u00abper la gr\u00e0cia de D\u00e9u\u00bb, afirmaci\u00f3 amb la qual volia legitimar el seu poder com si li hagu\u00e9s estat conferit per la divinitat i no pas per l'ab\u00fas de la for\u00e7a. Es pot veure aquesta idea \u00abCaudillo por la G. de Dios\u00bb encunyada a les monedes espanyoles del 1939 al 1975 any en qu\u00e8 va morir.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Sardar (Persa \u0633\u0631\u062f\u0627\u0631, IPA: [s\u0250rda\u02d0r]) \u00e9s un t\u00edtol d'origen persa, utilitzat pels l\u00edders pol\u00edtics i militars.\nEl seu cognat en persa, Sard\u00e2r, vol dir comandant. Literalment sar vol dir cap mentre que d\u00e2r vol dir posse\u00efdor en persa. Per tant, el terme Sardar tamb\u00e9 pot voler dir l\u00edder pol\u00edtic o militar, equiparable al cap d'una tribu.\nAl Pakistan, el l\u00edders de les tribu i clans dels Balutxi, Caixmiris, Paixtus, Panjabi, Seraiki i Sindi reben el t\u00edtol de Sardar.\nA l'\u00cdndia, en Panjabi, Hindi i altres lleng\u00fces \u00edndies, la paraula sovint es refereix als homes que professen la fe Sikh. Sovint, s'afegeix el sufixe -ji al t\u00edtol per indicar respectabilitat, donant lloc a la paraula Sardarji. La paraula pot adquirir diversos significats, sovint associats a l'autoritat militar.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Institut fran\u00e7ais d'histoire sociale (tamb\u00e9 conegut per les seves sigles IFHS) \u00e9s una instituci\u00f3 cient\u00edfica francesa creada el desembre de l'any 1948 per Georges Bourgin (director general dels Arxius de Fran\u00e7a) i \u00c9douard Doll\u00e9ans (a l'\u00e8poca professor a la facultat de dret de la Universitat de Par\u00eds i historiador del moviment obrer) amb la voluntat de reunir i unificar documentaci\u00f3 i arxius privats existents sobre la tem\u00e0tica dels moviments socials i els seus actors. L'IFHS \u00e9s una associaci\u00f3 reconeguda com d'utilitat p\u00fablica des d'un decret de 1957. La seva seu es troba en un local dels Arxius nationals francesos, al n\u00famero 60 de la rue des Francs-Bourgeois de la ciutat de Par\u00eds. El seu dirari oficial va veure la llum el 14 de gener de 1949.L'IFHS \u00e9s propietari de 622 fons que contenen llibres, folletons, peri\u00f2dics, cartells, dibuixos i fotografies. El fons, que consta de m\u00e9s de 10.000 volums i uns 30.000 folletons, va ser constitu\u00eft gr\u00e0cies a donacions i llegats. Aquests documents s'ocupen del per\u00edode hist\u00f2ric que abasta des del comen\u00e7ament del segle XIX fins a les acaballes del segle xx. Entre les seves tem\u00e0tiques s'hi poden trobar documents del fourierisme, la Comuna de Par\u00eds, la Revoluci\u00f3 Russa, la Revoluci\u00f3 social espanyola de 1936, aix\u00ed com la hist\u00f2ria de l'esquerra francesa i el sindicalisme. Les tend\u00e8ncies pertanyents a l'anarquisme hi gaudeixen de representaci\u00f3 en els fons de Lamberet, Delesalle, Doll\u00e9ans, Dommanget, Grave i Kropotkin.\nDegut a la manca de lloc suficient dins dels locals dels Arxius Nacionals de Fran\u00e7a, l'IFHS s'ha vist obligat a transferir les seves col\u00b7leccions de publicacions peri\u00f2diques als Arxius Contemporanis de Fontainebleau i de frenar l'adquisici\u00f3 de nous volums.\nL'IFHS organitza de manera freq\u00fcent confer\u00e8ncies i debats entorn a les noves tesis sobre la hist\u00f2ria social plantejades pels universitaris i assagistes. Actualment edita una revista anomenada Le Mouvement social. L'institut tamb\u00e9 \u00e9s membre del Collectif des centres de documentation en histoire ouvri\u00e8re i sociale (CODHOS).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Estat laic o Estat secular \u00e9s l'Estat, i per extensi\u00f3 una naci\u00f3 o pa\u00eds, independent o que prescindeix de qualsevol organitzaci\u00f3 o confessi\u00f3 religiosa. i on les autoritats pol\u00edtiques no s'adhereixen p\u00fablicament a cap religi\u00f3 determinada ni les creences religioses influeixen sobre la pol\u00edtica nacional.En un sentit estricte la condici\u00f3 d'Estat laic suposa la nul\u00b7la inger\u00e8ncia de qualsevol organitzaci\u00f3 o confessi\u00f3 religiosa en el seu govern, ja sigui, en el poder legislatiu, l'executiu o el judicial. En un sentit lax un Estat laic \u00e9s aquell que \u00e9s neutral en mat\u00e8ria de religi\u00f3 pel que no exerceix suport ni oposici\u00f3 expl\u00edcita o impl\u00edcita a cap organitzaci\u00f3 o confessi\u00f3 religiosa. Val a dir que no tots els Estats que es declaren laics ho s\u00f3n en la pr\u00e0ctica.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Generalitzaci\u00f3 \u00e9s un element fonamental de la l\u00f2gica i el raonament hum\u00e0. \u00c9s la base essencial de tota infer\u00e8ncia deductiva v\u00e0lida. El concepte de generalitzaci\u00f3 t\u00e9 \u00e0mplia aplicaci\u00f3 en moltes disciplines, de vegades tenint un significat especialitzat segons el context. El text ha d'estar ben formulat perqu\u00e8 aquest tingui al seu torn m\u00e9s relaci\u00f3 al que \u00e9s la generalitzaci\u00f3.\nDonats amb conceptes relacionats, A i B, el concepte A \u00e9s una generalitzaci\u00f3 del concepte B si i nom\u00e9s si:\n\nCada inst\u00e0ncia del concepte B \u00e9s tamb\u00e9 una inst\u00e0ncia del concepte A.\nHi ha inst\u00e0ncies del concepte A que no s\u00f3n inst\u00e0ncies del concepte B.En forma equivalent, A \u00e9s una generalitzaci\u00f3 de B si B \u00e9s una especialitzaci\u00f3 d'A.\nPer exemple, animal \u00e9s una generalitzaci\u00f3 d'au perqu\u00e8 tota au \u00e9s un animal, i hi ha animals que no s\u00f3n aus (ela gossos, per exemple).\nAquest tipus de generalitzaci\u00f3 versus especialitzaci\u00f3 es reflecteix en qualsevol de les paraules contrastants del parell de paraules hiper\u00f2nim i hip\u00f2nim. Un hiper\u00f2nim es refereix a un tipus o grup de coses del mateix nivell, tal com arbre ho \u00e9s per ocre, o vaixell ho \u00e9s per creuer. D'altra banda, un hip\u00f2nim \u00e9s un conjunt de paraules que s\u00f3n dins l'hiper\u00f2nim, tal com margarida s'inclou en flor, i au i peix s'inclouen en animal. Un hiper\u00f2nim \u00e9s supraordinat a un hip\u00f2nim, i un hip\u00f2nim \u00e9s subordinat a un hiper\u00f2nim.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Rebel\u00b7li\u00f3 \u00e9s el rebuig de l'obedi\u00e8ncia, sigui contra una autoritat leg\u00edtima o contra una injust\u00edcia. Es considera que \u00e9s el delicte com\u00e8s pels qui s'alcen en armes contra un govern constitu\u00eft. En dret penal, el delicte de rebel\u00b7li\u00f3 queda limitat a la conducta d'al\u00e7ar-se violentament i p\u00fablicament per aconseguir alguna de les finalitats indicades a la legislaci\u00f3 penal vigent.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Orgull Boig (en angl\u00e8s: Mad Pride) \u00e9s un moviment format per usuaris, exusuaris i supervivents dels serveis de salut mental i aliats, que prenent com a exemple, entre altres, al col\u00b7lectiu LGBT i el seu treball contra l'estigma i els prejudicis, reivindiquen la inclusi\u00f3 social i la igualtat de drets per a les persones amb algun trastorn o problema de salut mental a trav\u00e9s d'una identitat nova, diferent i positiva: \u00abboja\u00bb.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La protesta de Miss Am\u00e8rica va ser una manifestaci\u00f3 al passeig mar\u00edtim d'Atlantic City, celebrada durant el concurs de Miss Am\u00e8rica del 1969 (7 de setembre de 1968), a la qual van assistir al voltant de 400 feministes, a m\u00e9s de grups defensors dels drets civils. La protesta va ser organitzada pel grup New York Radical Women i va tenir com a acte simb\u00f2lic la instal\u00b7laci\u00f3 del Cubell d'Escombraries de la Llibertat (Freedom trash can) on es van llen\u00e7ar productes d'higiene femenins, a m\u00e9s d'olles, pestanyes postisses, pals de fregar, sostenidors i altres articles. Paral\u00b7lalemente dins de la sala del concurs, es va desplegar una gran pancarta amb la frase \"Alliberament de les Dones\", aconseguint aix\u00ed, l'atenci\u00f3 dels mitjans de comunicaci\u00f3 de tot el m\u00f3n i especialment als Estats Units cap al Moviment d'Alliberament de la Dona.La reportera Lindsy Van Gelder va fer una analogia en el seu reportatge entre les manifestants feministes que van llan\u00e7ar sostenidors en el cubell d'escombraries i els manifestants de la Guerra del Vietnam que van cremar les seves targetes de reclutament. Es va publicar sota el titular La crema de sostenidors i Miss Am\u00e9rica (Bra-Burners and Miss Am\u00e8rica). Aix\u00ed la frase 'la crema de sostenidors' es va associar err\u00f2niament i permanentment a l'esdeveniment i es va convertir en una consigna feminista.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Kjell Magne Bondevik (Molde, 3 de setembre de 1947) \u00e9s un religi\u00f3s i pol\u00edtic noruec.\nDes de 1979 \u00e9s pastor evang\u00e8lic luterano, encara que mai ha exercit a temps complet.\nVa ser primer ministre de Noruega de 1997 a 2000 i de 2001 a 2005. Pertany al partit Kristelig Folkeparti (\"Partit Popular Cristiano\"). Actualment no t\u00e9 cap c\u00e0rrec pol\u00edtic sin\u00f3 que \u00e9s el president del Centre d'Oslo per a la Pau i Drets Humans.\nKjell Magne Bondevik \u00e9s membre del Club de Madrid i Membre Honorari de la Fundaci\u00f3 Internacional Raoul Wallenberg.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Govern de Litu\u00e0nia (en litu\u00e0: Lietuvos Respublikos Vyriausyb\u0117 ) \u00e9s el gabinet de Litu\u00e0nia. Est\u00e0 compost pel Primer ministre, qui exerceix com a Cap de govern i 14 ministres.\n\nEl Primer ministre \u00e9s nomenat pel President i confirmat pel Seimas. L'actual primera ministra \u00e9s Ingrida \u0160imonyt\u0117 (designada el 24 de novembre de 2020).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Estat sat\u00e8l\u00b7lit \u00e9s un dels noms pejoratius que es dona en pol\u00edtica internacional a qualsevol Estat que, si b\u00e9 \u00e9s nominalment independent i reconegut per uns altres, en la pr\u00e0ctica es troba suposadament subjecte al domini pol\u00edtic o ideol\u00f2gic d'alguna pot\u00e8ncia. Igual que passa amb termes similars com el govern titella, la catalogaci\u00f3 d'un Estat com a sat\u00e8l\u00b7lit \u00e9s considerada partidista i pr\u00f2pia dels detractors dels governs en q\u00fcesti\u00f3.\nEl terme, analogia dels cossos celestes que orbiten al voltant d'un m\u00e9s gran, va ser inicialment utilitzat per la premsa occidental capitalista per a referir-se als pa\u00efsos del Pacte de Vars\u00f2via i la seva estreta relaci\u00f3 amb la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica durant la Guerra Freda. Altres pa\u00efsos en l'esfera d'influ\u00e8ncia sovi\u00e8tica, com Corea del Nord (particularment durant les d\u00e8cades posteriors a la Guerra de Corea) o Cuba (especialment despr\u00e9s d'integrar-se al Consell d'Assist\u00e8ncia Econ\u00f2mica M\u00fatua) tamb\u00e9 van ser en el seu moment catalogats com a sat\u00e8l\u00b7lits de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica.\nPer la seva banda, la premsa dels estats socialistes solia usar definicions de similar calibre per a referir-se a estats capitalistes perif\u00e8rics (El Salvador o Panam\u00e0 a Sud-am\u00e8rica o les Filipines a \u00c0sia) i als aliats dels Estats Units a l'OTAN, en contraposici\u00f3 al Pacte de Vars\u00f2via.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Fundaci\u00f3 anti-corrupci\u00f3 (rus: \u0424\u043e\u043d\u0434 \u0431\u043e\u0440\u044c\u0431\u044b \u0441 \u043a\u043e\u0440\u0440\u0443\u043f\u0446\u0438\u0435\u0439sa:  - Fons Borby s Korruptsie\u00ef o FBK) \u00e9s una ONG d'origen rus que t\u00e9 com a principal objectiu la lluita contra la corrupci\u00f3 del Govern de R\u00fassia. Va ser fundada per Aleksei Navalni l'any 2011. El seu finan\u00e7ament prov\u00e9 de donatius privats. Es va dissoldre el juliol de 2020.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una gerontocr\u00e0cia \u00e9s una forma de govern olig\u00e0rquica en qu\u00e8 el poder recau sobre els ancians de la poblaci\u00f3. Sovint l'estructura pol\u00edtica permet que el poder de la classe governant augmenti amb l'edat, de manera que el m\u00e9s vell \u00e9s el que t\u00e9 m\u00e9s poder. Aix\u00ed els sistemes que posen una edat m\u00ednima (diferent a la majoria d'edat) per assolir un c\u00e0rrec s\u00f3n gerontacr\u00e0tics, encara que el c\u00e0rrec sigui elegit democr\u00e0ticament o hereditari. L'Antiga Gr\u00e8cia va justificar te\u00f2ricament aquesta prefer\u00e8ncia: els vells no estan tan subjectes a la passi\u00f3 i per tant poden ser m\u00e9s justos i racionals en les decisions que afectin al conjunt dels ciutadans i a m\u00e9s a m\u00e9s acumulen experi\u00e8ncia a la vida. Els or\u00edgens es poden situar en \u00e8poques remotes; ja al final del Neol\u00edtic a les comunitats sedent\u00e0ries a la vall del Nil els ancians controlaven els joves que sortien de la seva comunitat per establir-se en una de nova aprofitant nous recursos naturals.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El corporativisme \u00e9s la doctrina pol\u00edtica i social que propugna la intervenci\u00f3 de l'Estat en la soluci\u00f3 dels conflictes d'ordre laboral, mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 de corporacions professionals que agrupen a treballadors i empresaris.\nA difer\u00e8ncia del corporativisme gremial cl\u00e0ssic, l'actual corporativisme \u00e9s una doctrina que defensa un sistema econ\u00f2mic basat en la unificaci\u00f3, mitjan\u00e7ant corporacions dins de l'Estat, de totes les organitzacions sindicals: empresarials, laborals, professionals, etc. \u00c9s una forma d'organitzaci\u00f3 socioecon\u00f2mica per part de r\u00e8gims nacionalsocialistes, i que feu \u00e8mfasi en el sindicat i l'economia planificada.\nEl terme ha de distingir-se del que s'usa amb sentit pejoratiu per a designar qualsevol pol\u00edtica intervencionista d'un govern dissenyada per a afavorir a les corporacions, entenent en aquest cas per \u00abcorporaci\u00f3\u00bb la seua altra accepci\u00f3 terminol\u00f2gica que refereix a les societats an\u00f2nimes caracter\u00edstiques dels sistemes capitalistes moderns.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Cas Banca Catalana fou un cas de presumptes irregularitats en la gesti\u00f3 de l'empresa Banca Catalana a principis dels anys 80. Ocorregut en el marc d'una crisi banc\u00e0ria que va afectar diverses institucions financeres de l'estat espanyol, el cas va assolir connotacions pol\u00edtiques arran la querella dels fiscals Jos\u00e9 Mar\u00eda Mena i Jim\u00e9nez Villarejo contra Jordi Pujol i Soley, llavors president de la Generalitat de Catalunya, acusant-lo d'apropiaci\u00f3 indeguda, falsedat en document p\u00fablic i mercantil i maquinaci\u00f3 per alterar el preu de les coses. Fins a 25 alts c\u00e0rrecs de la instituci\u00f3 serien investigats per aquests fets.\nEl presumpte desfalc en prejudici dels accionistes hauria ascendit a uns 20.000 milions de pessetes.En 1986 l'Audi\u00e8ncia de Barcelona va desestimar la querella contra Pujol amb 8 vots a favor i 33 en contra. Finalment el 1990 el jutge va declarar el \"sobreseiment\" del cas.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'antiautoritarisme \u00e9s l'oposici\u00f3 a l'autoritarisme, \u00e9s a dir, a all\u00f2 que es defineix com \"concentraci\u00f3 del poder en un l\u00edder o en una elit que no es fa responsable constitucionalment del poble\" o la doctrina que defensa l'absolutisme en el govern, com en les autocr\u00e0cies, en el despotisme, les dictadures i el totalitarisme. El terme \"antiautoritari\" s'empra sovint amb el significat ampliat del rebuig de totes les formes de coerci\u00f3 pol\u00edtica, social o econ\u00f2mica.\n\"Antiautoritari\" tamb\u00e9 es pot fer servir per parlar d'aquells que rebutgen la natura autorit\u00e0ria que veuen com a intr\u00ednseca en l'estat-naci\u00f3 o en el capitalisme, evidenciada en les seves accions de coerci\u00f3, les relacions asim\u00e8triques i injustes entre patrons/propietaris i treballadors/proletaris que hi tenen lloc, i la seva natura explotadora. Tamb\u00e9, en aquesta l\u00ednia, \"antiautoritari\" pot esdevenir un sin\u00f2nim d'anarquista, o un altre terme per referir-se a aquells que expressen el seu acord amb els ideals anticapitalistes, antijer\u00e0rquics i antiestatistes propis de l'anarquisme, per\u00f2 que rebutgen \u00e9sser classificats com a tal.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Sosibi de T\u00e0rent (en llat\u00ed Sosibius, en grec antic \u03a3\u03c9\u03c3\u03af\u03b2\u03b9\u03bf\u03c2) va ser un militar grec d'origen egipci, capit\u00e0 de la gu\u00e0rdia de Ptolemeu II Filadelf (283-246 aC).\nAlguns suposen, i no \u00e9s improbable, que era el pare del Sosibi que fou ministre principal de Ptolemeu IV Filop\u00e0tor i que va ajudar d'alguna manera a l'ascens del seu fill.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una empaperada tamb\u00e9 anomenada encartellada \u00e9s un m\u00e8tode de protesta l\u00fadica i no violent desenvolupat a la primera meitat del segle xxi als Pa\u00efsos Catalans.\nS'ha creat com a alternativa a la impremta tradicional quan aquestes empreses privades no eren accessibles o eren intervingudes pels cossos d'ordre p\u00fablic. Consisteix en la fabricaci\u00f3 dom\u00e8stica de cartells mitjan\u00e7ant impressores o fotocopiadores, generalment en format A4 per pal\u00b7liar la indisponibilitat de formats m\u00e9s grans a la majoria de les impressores i per la inaccessibilitat d'impremtes industrials. L'art aviat va trencar el quadre limitat del full A4 per la creaci\u00f3 de cartells grans, composts de petits fulls. Si les impremtes s\u00f3n accessibles, tamb\u00e9 s'utilitzen impressions normals, com que per tiratges grans, s\u00f3n m\u00e9s econ\u00f2miques que la fabricaci\u00f3 artesana. Nogensmenys per la popularitat d'impressores i fotocopiadores la producci\u00f3 artesana queda una eina pac\u00edfica per protegir la llibertat d'expressi\u00f3 en circumst\u00e0ncies adverses.\n\nCom es tracta d'un acte simb\u00f2lic, en llocs privats o vitrines, per a evitar despeses permanents generalment s'utilitza cinta adhesiva f\u00e0cilment destacable. En suports menys delicats, s'utilitza engrut dissoluble a l'aigua que permet la dissoluci\u00f3 amb el temps sense deixar traces d'aquest art ef\u00edmer.\nLa paraula prov\u00e9 del verb empaperar, que significa \u00abrevestir de paper les parets d'una cambra, el dins d'un bagul, etc.\u00bb Per extensi\u00f3 s'utilitza igualment per cobrir panells, parets, cotxes de cartells artesans en guisa de protesta.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'oligarquia (del grec \u1f48\u03bb\u03b9\u03b3\u03b1\u03c1\u03c7\u03af\u03b1, oligarkh\u00eda) \u00e9s una forma de govern o d'organitzaci\u00f3 social en qu\u00e8 la majoria o tot el poder pol\u00edtic recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els m\u00e9s poderosos en virtut de llur riquesa, llur posici\u00f3 familiar, llur poder militar o llur influ\u00e8ncia pol\u00edtica). La paraula catalana oligarquia prov\u00e9 de les paraules gregues \u1f40\u03bb\u03af\u03b3\u03bf\u03bd \u00f3ligon, \"poc\" i \u1f04\u03c1\u03c7\u03c9 arkh\u014d, \"governar\".\nHist\u00f2ricament, moltes oligarquies donaven el poder pol\u00edtic de manera legal i oberta a un grup minoritari anomenat l'aristocr\u00e0cia (el govern dels \"millors\"). Aquests estats eren controlats per fam\u00edlies poderoses els fills de les quals eren educats per a ser hereus del poder de l'oligarquia. No obstant aix\u00f2, en altres societats, aquest poder no s'exercia de manera oberta sin\u00f3 que els oligarques romanien \"darrere del tron\". Encara que Arist\u00f2til va ser el primer a utilitzar el terme com a sin\u00f2nim de \"govern dels rics\" (el terme exacte per aquest tipus de govern \u00e9s plutocr\u00e0cia), l'oligarquia no necess\u00e0riament \u00e9s un govern exercit per mitj\u00e0 de la riquesa sin\u00f3 per un grup privilegiat de la societat. I \u00e9s que aquesta societat grega antiga ja hi evidenci\u00e0 governs olig\u00e0rquics com els dels Trenta tirans, clarament descrits i criticats anal\u00edticament pel fil\u00f2sof cl\u00e0ssic Plat\u00f3 als seus escrits com el llibre de La Rep\u00fablica.\nAlguns polit\u00f2legs argumenten que tots els sistemes de govern s\u00f3n, invariablement, oligarquies, at\u00e8s que el poder recau nom\u00e9s sobre un grup social sense importar el sistema pol\u00edtic que es vulgui reivindicar. El nombre dels membres de l'oligarquia (absolut o relatiu) no \u00e9s un criteri fix. Cal analitzar m\u00e9s detalladament els criteris de la pertinen\u00e7a a l'oligarquia: com hi entrar, com romandre i com en sortir. Tota classe de criteris, m\u00e9s o menys oficials i m\u00e9s o menys estables en el temps, poden tenir un paper important.\nLes oligarquies s\u00f3n sistemes pol\u00edtics complexos, amb molts cercles de poder cada vegada m\u00e9s concentrats, amb especialitzacions segons el domini de poder (comercial, jur\u00eddic, religi\u00f3s, militar, tecnol\u00f2gic, etc.) i amb un exercici del poder sovint discret i col\u00b7legial. S\u00f3n, sovint, fam\u00edlies dominants per les quals la posici\u00f3 pol\u00edtica \u00e9s un element de patrimoni que es transmet als fills, i en qu\u00e8 l'educaci\u00f3 s'organitza d'acord amb aquesta perspectiva. Si l'oligarquia es troba en el centre mitol\u00f2gic, religi\u00f3s o racial, poden sorgir sistemes de castes.\nUna societat olig\u00e0rquica \u00e9s inestable; el poder es perd o es concentra amb el temps. El fenomen es complica, encara m\u00e9s, per les influ\u00e8ncies estrangeres:\n\nLes situacions de guerra permeten a un individu en espec\u00edfic concentrar poders de manera que l'oligarquia corre el risc de desapar\u00e8ixer despr\u00e9s d'una derrota (com va ser el cas de Cartago que va desapar\u00e8ixer en assajar de sostenir la fam\u00edlia dels Barca (Am\u00edlcar i despr\u00e9s Ann\u00edbal), o despr\u00e9s d'una vict\u00f2ria (com va ser el cas de la Rep\u00fablica olig\u00e0rquica de Roma que es va transformar en l'Imperi Rom\u00e0). Moltes de les monarquies europees es van establir d'aquesta manera durant l'edat mitjana.\nEl comer\u00e7 internacional i l'enriquiment molt concentrat fa sorgir una oligarquia (com va ser el cas de la fam\u00edlia M\u00e8dici de Flor\u00e8ncia). O en definitiva l'expansi\u00f3 de poder (com el cas de la fam\u00edlia Borja).\nLes oligarquies es poden imposar sobre el monarca o el dictador perqu\u00e8 comparteixin la distribuci\u00f3 dels poders sobre la societat. Un exemple d'aquest proc\u00e9s va ser la uni\u00f3 dels nobles d'Anglaterra que van for\u00e7ar el rei Joan d'Anglaterra a signar la Carta Magna el 1215, un reconeixement t\u00e0cit de l'exist\u00e8ncia d'un contrapoder i de l'afebliment del poder reial. La Carta Magna va ser revisada cont\u00ednuament, garantint m\u00e9s drets al poble i posant les bases de la futura monarquia constitucional.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Tercera Secci\u00f3 d'Informaci\u00f3 de l'Alt Estat Major (SIAEM), tamb\u00e9 denominat com a Servei d'Informaci\u00f3 de l'Alt Estat Major, va ser un servei d'intel\u00b7lig\u00e8ncia militar que va existir a Espanya durant la Dictadura franquista. En 1977 va desapar\u00e8ixer en integrar-se al Centre Superior d'Informaci\u00f3 de la Defensa (CESID).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'alcalde d'Atenes \u00e9s el cap del municipi d'Atenes, el districte m\u00e9s gran de la ciutat d'Atenes.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El principi de progressivitat, en dret tributari i hisenda p\u00fablica, implica que el tipus de gravamen es funci\u00f3 creixent de la base imposable: a\u00e7\u00f2 \u00e9s, a mesura que creix la capacitat econ\u00f2mica dels subjectes, creix el porcentatge de la seua riquesa o del seu ingr\u00e8s que l'Estat exigeix en forma de tribut.\nEl principio de progressivitat i el de proporcionalitat s\u00f3n diferents. En un tribut proporcional, la taxa de gravamen es mant\u00e9 fixa: per tant, el deute tributari creix solament en la mesura que ho fa la capacitat econ\u00f2mica. D'altra banda, en un tribut progressiu creix la taxa de gravamen al augmentar l'ingr\u00e9s brut o la capacitat econ\u00f2mica, normalment amb el l\u00edmit del principi de no confiscatorietat.La progressivitat fiscal uneix a la funci\u00f3 recaptat\u00f2ria altres com la de redistribuci\u00f3 de la renda.En el cas espanyol, la Constituci\u00f3 del 1978 estableix que el sistema tributari espanyol ha de seguir aquest principi.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Durant la vig\u00e8ncia de la Constituci\u00f3 de Cadis, el per\u00edode anterior a la divisi\u00f3 territorial en prov\u00edncies, Catalunya era representada per una sola diputaci\u00f3 provincial: la Diputaci\u00f3 Provincial de Catalunya.Sota l'autoritat del capit\u00e0 general Lacy, es va substituir la Junta Superior per la Diputaci\u00f3 Provincial de Catalunya, que es va constituir el 30 de novembre de 1812 i que l'any seg\u00fcent va reclamar a les Corts espanyoles la simb\u00f2lica Casa de la Diputaci\u00f3.\nAmb el retorn de Ferran VII i la restauraci\u00f3 de l'absolutisme l'any 1814, van desapareixent les institucions sorgides de la Constituci\u00f3 de Cadis, entre les quals la Diputaci\u00f3 Provincial de Catalunya, que va ser recuperada l'any 1820 a l'inici del Trienni Constitucional.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Caserna de la Gu\u00e0rdia Civil \u00e9s un conjunt d'habitatges i instal\u00b7lacions per al destacament de la Gu\u00e0rdia Civil al municipi de Canovelles (Vall\u00e8s Oriental) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitect\u00f2nic de Catalunya. Deu habitatges destinats a fam\u00edlies, un pavell\u00f3 de solters, un habitatge especial per al comandant, i el cos de gu\u00e0rdia, que consisteix en oficines i depend\u00e8ncies annexes. L'edifici est\u00e0 concebut com una casa pati, de forma circular, que es conforma per l'agrupaci\u00f3 radial de cases unifamiliars adossades de dos nivells. Un cos de geometria triangular interromp la forma circular creant una fa\u00e7ana alineada al vial paral\u00b7lel al riu, que es constitueix com la fa\u00e7ana principal amb un \u00fanic acc\u00e9s. Aquest cos reuneix el conjunt de depend\u00e8ncies del cos de gu\u00e0rdia. El volum circular es desenvolupa en dues plantes. Els habitatges tenen els dormitoris a la planta baixa i la sala d'estar i la cuina a la planta pis. El volum queda reculat a la planta superior per tal de disposar d'un espai de terrassa. La fa\u00e7ana principal es resol amb un mur i un gran arc rebaixat al centre: la porta.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Rafael Closas i Cendra (Barcelona 1895 - 1956) fou un advocat i pol\u00edtic catal\u00e0\nFill de Rafael Closas i Vives i de Josefa Cendra i Rexach. Casat amb Teresa Llur\u00f3 i Gutierrez, pares de l'actor Albert Closas i Llur\u00f3. Milit\u00e0 a la Joventut Nacionalista de la Lliga i fou membre de la comissi\u00f3 executiva que organitz\u00e0 la Confer\u00e8ncia Nacional Catalana de 1922, d'on sorg\u00ed Acci\u00f3 Catalana, partit al que es va afiliar. Col\u00b7labor\u00e0 a La Publicitat i a Revista de Catalunya.\nVa ser un dels advocats defensors dels acusats pel Complot del Garraf, l'any 1925.\nEl 26 de setembre de 1936 fou nomenat conseller sense cartera del govern de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra civil espanyola s'exili\u00e0 a Fran\u00e7a, per\u00f2 torn\u00e0 a Barcelona el 1945.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Biopol\u00edtica \u00e9s un concepte que al\u00b7ludeix a la relaci\u00f3 entre la pol\u00edtica i la vida, \u00e9s a dir, \u00e9s un camp interseccional entre la biologia i la pol\u00edtica. El significat ve a ser exercir el poder no nom\u00e9s sobre els territoris sin\u00f3 mitjan\u00e7ant els individus que hi habiten. T\u00e9 un significat que va en paral\u00b7lel amb el de biopoder. La biopol\u00edtica seria llavors el tipus de pol\u00edtica i de gesti\u00f3 que cerca aquest biopoder.\nEl terme va ser ideat per Rudolf Kjell\u00e9n, un polit\u00f2leg que tamb\u00e9 va plantejar el terme geopol\u00edtica en la seva obra Les grans pot\u00e8ncies (The Great Powers), del 1905. Kjell\u00e9n va intentar estudiar \"la guerra civil entre grups socials\" (que comprenia l'estat) des d'una perspectiva biol\u00f2gica i aix\u00ed va anomenar a aquesta disciplina\"biopol\u00edtica\". En la visi\u00f3 organicista de Kjell\u00e9n, l'estat era un organisme quasi biol\u00f2gic, una \"criatura superindividual\".\nLes formes m\u00e9s moderades serien posteriorment teoritzades per en Foucault, i, amb agressivitat creixent trobar\u00edem els pogroms, el genocidi cultural, la neteja \u00e8tnica, i, dins d'aquesta, la situaci\u00f3 extrema del genocidi.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Maurianos fou governador imperial d'Arm\u00e8nia del 654 al 656.\nEl 654 l'emperador Constant\u00ed II va ocupar Arm\u00e8nia. Quan va retornar a Constantinoble va deixar com a governador a Maurianos, del que no es coneixen dades anteriors.\nTeodor Reixtun\u00ed, l'ishkhan aliat als \u00e0rabs que havia estat destitu\u00eft, va sortir de la fortalesa d'Althamar al llac Van i es va reunir amb el seu gendre Hamazasp Mamikonian, que era el cap de la fam\u00edlia Mamikonian, va demanar ajut als \u00e0rabs que van enviar set mil homes i va intentar dominar el pa\u00eds. El califa li va donar poder per Arm\u00e8nia, Aghu\u00e0nia i Siunia. Un ex\u00e8rcit \u00e0rab va fer recon\u00e8ixer la sobirania del califa a tots els nakharark (655) i Maurianos va quedar en dif\u00edcil posici\u00f3 sobretot despr\u00e9s que Teodor va entrar a Dvin amb els \u00e0rabs.\nL'ex\u00e8rcit musulm\u00e0 va tornar a S\u00edria, si b\u00e9 el general Habib ibn M\u00e0slama es va establir al Aragadzotn com una esp\u00e8cie d'ambaixador i \u00e0rbitre, per\u00f2 els seus soldats no estaven acostumats al fred. Maurianos va reorganitzar les seves forces i va contraatacar i va poder restablir la situaci\u00f3, dominant altre cop el pa\u00eds en nom de l'Imperi. Els \u00e0rabs que havien quedat a Arm\u00e8nia van creuar l'Araxes en retirada i es van establir a Zarehavand (al Bagrevand). Maurianos va recuperar Dvin, per\u00f2 quan anava cap a Nakhichevan (656) fou sorpr\u00e8s pels \u00e0rabs i derrotat. Maurianos va fugir cap a Ge\u00f2rgia i els \u00e0rabs van recuperar tota Arm\u00e8nia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El filibusterisme \u00e9s una t\u00e8cnica espec\u00edfica d'obstruccionisme parlamentari mitjan\u00e7ant la qual s'abusa del reglament amb l'\u00fanica finalitat d'ajornar al m\u00e0xim una decisi\u00f3.Tot i que aquesta t\u00e8cnica s'ha utilitzat de manera recurrent des del temps de l'Antiga Roma, el terme es va generar al Senat dels Estats Units, quan el 1854 els oponents van intentar retardar la Llei de Kansas-Nebraska aprofitant que el reglament de la cambra establia que un senador podia continuar parlant sense l\u00edmit mentre no s'atur\u00e9s o s'assegu\u00e9s. Per extensi\u00f3, s'aplica a qualsevol forma d'obstruccionisme o d'interpretaci\u00f3 interessada dels reglaments i els usos parlamentaris.El mot filibuster t\u00e9 un origen recargolat: en el seu significat actual \u00e9s una evoluci\u00f3 del mot original neerland\u00e8s vrijbuiter, que significava aventurer o pirata. \u00c9s la paraula amb la qual es designaven els corsaris que terroritzaven el Carib entre Cuba i Nicaragua de 1680 a 1800. Durant el segle xix, era tamb\u00e9 el nom donat al qui treballava per l'emancipaci\u00f3 de les col\u00f2nies castellanes d'Am\u00e8rica, sobretot de Cuba.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El govern Jean Castex \u00e9s el quaranta-segon govern de Fran\u00e7a sota la Cinquena Rep\u00fablica. Dirigit pel Primer ministre Jean Castex, es tracta del tercer govern format sota la presid\u00e8ncia d'Emmanuel Macron.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un Nou Temps (Un Nuevo Tiempo) \u00e9s un partit pol\u00edtic regional vene\u00e7ol\u00e0 fundat el 1999. T\u00e9 la seva base a l'Estat de Zulia on ostenta la governaci\u00f3 de la m\u00e0 de Manuel Rosales.\nIntegrant de l'alian\u00e7a opositora contra el president de la rep\u00fablica Hugo Ch\u00e1vez, Un Nou Temps s'ha implantat arreu del pa\u00eds a partir del fet que Manuel Rosales va ser escollit per l'alian\u00e7a opositora com a candidat de consens per enfrontar-se a Ch\u00e1vez en les eleccions presidencial del 3 de desembre de 2006, eleccions en les quals va ser derrotat per un ampli marge.\nA difer\u00e8ncia d'altres l\u00edders opositors que s'havien enfrontat a Ch\u00e1vez a les urnes, Rosales va recon\u00e8ixer sense embuts la seva derrota electoral.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un mesclador de criptomoneda, cryptocurrency tumbler o cryptocurrency mixing service \u00e9s un servei ofert per barrejar moneda digital potencialment identificable i contaminada amb altra que no ho estigui, aix\u00ed com per enfosquir la part posterior o rastre dels fons originals. Normalment, aix\u00f2 es fa agrupant els fons d'origen de m\u00faltiples entrades durant un per\u00edode de temps gran i aleatori, i despr\u00e9s escopint-los a les adreces de destinaci\u00f3. Com que tots els fons s'agrupen i m\u00e9s tard es distribueixen a l'atzar, \u00e9s molt dif\u00edcil rastrejar les monedes exactes. Han sorgit mescladors per millorar l'anonimat de les criptomonedes, normalment bitcoin (d'aqu\u00ed el mesclador de Bitcoin), ja que les criptomonedes proporcionen un registre p\u00fablic de totes les transaccions.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En teoria de la decisi\u00f3, la paradoxa d'Arrow o teorema d'impossibilitat d'Arrow estableix que quan els votants tenen tres o m\u00e9s alternatives, no \u00e9s possible dissenyar un sistema de votaci\u00f3 que permeta reflectir les prefer\u00e8ncies dels individus en una de global comunit\u00e0ria de manera que alhora es complisquen certs criteris \"racionals\":\n\nAbs\u00e8ncia d'un \"dictador\", \u00e9s a dir, d'una persona que tinga el poder per canviar les prefer\u00e8ncies del grup.\n\u00d2ptim de Pareto.\nIndepend\u00e8ncia d'alternatives irrellevants.Aquest teorema el don\u00e0 a con\u00e9ixer i el demostr\u00e0 per primera vegada el Premi Nobel d'Economia Kenneth Arrow en la seua tesi doctoral Social choice and individual values, i es popularitz\u00e0 pel seu llibre del mateix nom editat al 1951. L'article original, A Difficulty in the Concept of Social Welfare, el public\u00e0 The Journal of Political Economy, l'agost del 1950.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Manifiesto por la lengua com\u00fan (Manifest per la llengua comuna, en catal\u00e0) de juny de 2008 \u00e9s un manifest anomenat aix\u00ed pels seus signants.Aquest manifest afirma que la llengua castellana \u00e9s l'\u00fanica comuna i oficial de tots els ciutadans espanyols. Segons el mateix manifest el que els mou no \u00e9s una inquietud cultural sin\u00f3 pol\u00edtica, car el castell\u00e0 \"gaudeix d'una puixan\u00e7a envejable i creixent...\", i la inquietud \u00e9s doncs, pels drets educatius i c\u00edvics dels qui tenen el castell\u00e0 com a llengua materna. Segons el manifest totes les lleng\u00fces oficials de l'Estat s\u00f3n espanyoles i dignes de protecci\u00f3, per\u00f2 hi ha una asimetria entre les lleng\u00fces espanyoles oficials i nom\u00e9s el castell\u00e0 \u00e9s oficial a tot l'Estat, la qual cosa suposa una gran riquesa per a la democr\u00e0cia.\nEl manifest proclama els drets ling\u00fc\u00edstics de tots els ciutadans, negant que siguin les lleng\u00fces mateixes les que tinguin drets i es posiciona clarament contra la normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, i els drets ling\u00fc\u00edstics dels ciutadans de parla no castellana. Segons els signants \u00e9s l\u00f2gic pensar que dins els diferents territoris hi hagi molts de ciutadans que vulguin desenvolupar la seva vida en castell\u00e0, coneixent la llengua auton\u00f2mica nom\u00e9s per conviure de forma cortesa amb els altres i gaudir de les manifestacions culturals.\nProposen una interpretaci\u00f3 de l'article tercer, apartat 3, de la Constituci\u00f3 Espanyola de 1978, que no faci una discriminaci\u00f3 o menyspreu dels ciutadans monoling\u00fces en castell\u00e0, per la qual cosa els signants demanen \u00e0dhuc un canvi de la Constituci\u00f3 i dels Estatuts auton\u00f2mics. Amb aquesta finalitat demanen una s\u00e8rie de mesures en defensa del castell\u00e0, incloent-hi la retolaci\u00f3 dels edificis oficials i les vies p\u00fabliques com a m\u00ednim en castell\u00e0 i la utilitzaci\u00f3 del castell\u00e0 pels representants pol\u00edtics en les relacions estatals dins i fora d'Espanya.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Renovaci\u00f3 Nacional (RN), en castell\u00e0 i oficialment Renovaci\u00f3n Nacional, \u00e9s un partit pol\u00edtic xil\u00e8 de centredreta conservadora-liberal fundat el 29 d'abril de 1987. El partit es caracteritza per ser la cara moderada de Chile Vamos, coalici\u00f3 pol\u00edtica que comparteix amb la Uni\u00f3 Dem\u00f2crata Independent (UDI), Evoluci\u00f3 Pol\u00edtica (Ev\u00f3poli) i el Partit Regionalista Independent Dem\u00f2crata (PRI).\nEl seu president \u00e9s Mario Desbordis, successor de Cristi\u00e1n Monckeberg, i actualment els seus principals l\u00edders s\u00f3n els senadors Manuel Jos\u00e9 Ossand\u00f3n, Andr\u00e9s Allamand i Francisco Chahu\u00e1n.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Assemblea General de les Nacions Unides va decidir que es proclami el 9 de desembre, el Dia Internacional contra la Corrupci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Al\u00ed Mardan (?- c. 1213) fou un aventurer khaldji, que el segle xiii es va emparar del poder a Lakhanawati, un petit estat de Bengala.\nEl general Malik Ikhtiyar al-Din Muhammad ben Bakhtiyar Khaldji, conqueridor de Bihar i Bengala per la naixent dinastia khaldji, el va nomenar per un alt c\u00e0rrec; va aprofitar la derrota del seu superior davant el rei de Kamrup, i que tot seguit es va poder malalt, per\u00f2 assassinar-lo a Diwkot (1205/1206). Llavors fou empresonat per Muhammad Shiran que el va posar sota cust\u00f2dia del kotwal Naran-go-e, que havia estat abans el seu superior. Gr\u00e0cies a l'ajut d'aquest Al\u00ed Mardan va poder fugir i es va dirigir a la cort del khaldji Qutb-ad-Din \u00c0ybak de Delhi al que va acompanyar a Gazni.\nQuan Tadj al-Din Yilduz el g\u00farida, va recuperar Gazni, Al\u00ed Mardan va quedar presoner de Yilduz (1208/1209). El 1209 va poder fugir i es va reunir altre cop amb Aybak a Lahore. El sult\u00e0 de Delhi li va confiar el govern de Lakhanawati.\nMardan es va dirigir a Diwkot i va assolir el poder a tota la prov\u00edncia assignada. A la mort d'Aybak poc despr\u00e9s (1210) va fer llegir la khutba en nom propi i va agafar el t\u00edtol de sult\u00e0 i el lakab d'Ala-al-Din. Els nobles turcoafganesos khaldjis de la regi\u00f3 el van haver d'obeir i va intimidar tamb\u00e9 als reis hind\u00fas ve\u00efns.\nLes seves maneres prepotents van molestar a la noblesa khaldji i probablement el 1213 (no abans del 1212 ni despr\u00e9s del 1214) una conspiraci\u00f3 encap\u00e7alada per Malik Husayn al-Din Iwaz el va assassinar.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Mohieddin Fikini \u2014en \u00e0rab \u0645\u062d\u064a\u064a \u0627\u0644\u062f\u064a\u0646 \u0641\u0643\u064a\u0646\u064a, Mu\u1e25y\u012b ad-D\u012bn Fik\u012bn\u012b\u2014 (1925-1994) fou un pol\u00edtic libi. Fou primer ministre de L\u00edbia entre mar\u00e7 de 1963 i gener de 1964.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Manifest dels 2.300 va ser un manifest aparegut el 25 de gener del 1981. Fou signat per un grup de persones que en principi residien a Catalunya, entre ells Federico Jim\u00e9nez Losantos, Santiago Tranc\u00f3n, Amando de Miguel, Carlos Sahag\u00fan i Jos\u00e9 Lu\u00eds Reinoso i suposadament fins a 2.300 persones m\u00e9s. En aquest es criticava la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica, especialment en educaci\u00f3, del nou govern de la Generalitat de Catalunya despr\u00e9s de la transici\u00f3 espanyola. Els primers l'acusaven de discriminar el castell\u00e0 i d'insolidaritat respecte d'Espanya.\nEl manifest, tot i que redactat el 25 de gener del 1981, havia de ser publicat a finals de febrer a Diario 16, que llavors dirigia el periodista Pedro J. Ram\u00edrez. Per\u00f2 eren temps convulsos; el 29 de gener, havia dimitit Adolfo Su\u00e1rez i el cop d\u2019estat del 23-F en va endarrerir la publicaci\u00f3 fins al 12 de mar\u00e7, un dia abans que s'aprov\u00e9s la LOAPA.Despr\u00e9s de l'atemptat de Terra Lliure contra Federico Jim\u00e9nez Losantos el maig de 1981, alguns dels firmants del manifest marxaren de Catalunya.\nLa idea del Manifest dels 2300 fou de Santiago Tranc\u00f3n, professor de literatura i llengua procedent de Valderas (Lle\u00f3); el sindicalista Jos\u00e9 Lu\u00eds Reinoso, i Carlos Sahag\u00fan, poeta d'Onil (Alcoi\u00e0), i defensor de l\u2019anarcosindicalisme. Tres perfils d\u2019esquerres que no se sentien c\u00f2modes amb el catalanisme del PSC i el PSUC. Els tres varen anar a buscar Federico Jim\u00e9nez Losantos, que llavors treballava de professor en un institut de Santa Coloma de Gramenet. I segons alguns testimonis Jim\u00e9nez Losantos va reescriure el primer esborrany de Tranc\u00f3n i tots quatre el portaren a Amando de Miguel, professor de sociologia a la Universitat de Barcelona, perqu\u00e8 volien un \"intel\u00b7lectual\" a la cap\u00e7alera del manifest.La veracitat sobre si el manifest tenia el suport de 2300 intel\u00b7lectuals s'ha posat en dubte. El poeta Gil de Biedma en public\u00e0 una cr\u00edtica a La Vanguardia i el defin\u00ed com a surrealista per la visi\u00f3 que mostrava el manifest d'un conflicte migratori que segons ell no existia, i tamb\u00e9 afirm\u00e0 que ell posava en dubte algunes firmes com la del soci\u00f2leg Esteban Pinilla de las Heras.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Abd-Al\u00b7lah ibn al-H\u00e0ssan ibn al-H\u00e0ssan ibn Al\u00ed ibn Abi-T\u00e0lib o, m\u00e9s senzillament, Abd-Al\u00b7lah ibn al-H\u00e0ssan fou un cap alida hass\u00e0nida, rebesnet del profeta Muh\u00e0mmad pel seu net al-H\u00e0ssan. Inicialment amb bona relaci\u00f3 amb el primer califa abb\u00e0ssida as-Saffah, despr\u00e9s fou sospit\u00f3s al seg\u00fcent califa, al-Mansur (754), especialment per causa dels seus dos fills Muh\u00e0mmad i Ibrahim ibn Abd-Al\u00b7lah. El califa envi\u00e0 Uqba ibn Salm amb cartes falses suposadament del Khorasan que demanaven a Abd-Al\u00b7lah d'unir-se a una revolta i aquest, inicialment prudent, va caure finalment al parany i va anunciar una futura revolta. El 758 al-Mansur el va cridar a la Meca i el va fer empresonar, per\u00f2 els dos fills es van poder escapar; el 762 el va portar a Babil\u00f2nia, on va morir a la pres\u00f3, als 75 anys, segurament assassinat per ordre d'al-Mansur.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Jurat en Cap fou un c\u00e0rrec pol\u00edtic del regne de Val\u00e8ncia i el regne de Mallorca. El c\u00e0rrec \u00e9s semblant al de Conseller en Cap que existia al principat de Catalunya. Al regne d'Arag\u00f3, tot i ser emprada aquesta denominaci\u00f3, variava segons el municipi, dient-se Jurat en Cap a Saragossa o Prior de Jurados (Prior de Jurats) a les ciutats d'Osca, Jaca i Barbastre.Fent potser refer\u00e8ncia al c\u00e0rrec de c\u00f2nsol rom\u00e0, hi havien dos Jurats en Cap; un representava l'estament nobili\u00e0ri i l'altre al popular o reial. El Jurat en Cap era elegit mitjan\u00e7ant un sorteig per la resta dels Jurats electes.\nAmb l'imposici\u00f3 dels Decrets de Nova Planta, que derogaven els Furs, els c\u00e0rrec pol\u00edtics i institucions compresos en aquests tamb\u00e9 van desapar\u00e8ixer. Al r\u00e8gim posterior, els Jurats van ser substitu\u00efts pels regidors i el Jurat en Cap per l'alcalde.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Celestino S\u00e1nchez Gonz\u00e1lez (Becedillas, Castella i Lle\u00f3, 1935 - Cerdanyola del Vall\u00e8s, Catalunya, 21 de maig de 2011) va ser el primer alcalde de Cerdanyola del Vall\u00e8s despr\u00e9s de la recuperaci\u00f3 de la democr\u00e0cia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una diputaci\u00f3 \u00e9s un \u00f2rgan col\u00b7legiat que t\u00e9 com a missi\u00f3 assumir les facultats que corresponen a les cambres legislatives quan aquestes han estat dissoltes. Hist\u00f2ricament, s'han creat diferents diputacions amb diferents prop\u00f2sits.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'ostracisme (del grec o\u03c3\u03c4\u03c1\u03b1\u03ba\u03b9\u03c3\u03bco\u03c2 ostrakism\u00f3s) fou una instituci\u00f3 jur\u00eddica de la democr\u00e0cia atenenca utilitzada per a castigar amb un exili temporal de 10 anys a tothom qui pogu\u00e9s representar un perill per a la ciutat. En l'\u00fas corrent l'ostracisme significa excloure alg\u00fa de la societat o de la comunitat impedint-ne la comunicaci\u00f3. Actualment, s'anomena ostracisme, per extensi\u00f3 de significat, a la sanci\u00f3 social consistent en l'a\u00efllament d'una persona, i que \u00e9s considerada un mecanisme de control social.Segons Arist\u00f2til l'ostracisme va ser ideat per Cl\u00edstenes el 510 aC, per\u00f2 segons alguns s'ha de datar la seva instituci\u00f3 vint anys despr\u00e9s, quan es va aplicar a Hiparc de Colarges, de la fam\u00edlia dels Pisistr\u00e0tides.\nL'ostracisme consistia en una votaci\u00f3, durant la vuitena prit\u00e0nia, quan el nom de l'individu penat havia de ser escrit en un tros de terracota o ostrakon. Es feia servir l'ostrakon perqu\u00e8 el papir era molt car i importat d'Egipte. Perqu\u00e8 la votaci\u00f3 fos v\u00e0lida hi havien de participar almenys 6.000 ciutadans. Molts notables pol\u00edtics democr\u00e0tics van patir ostracisme. En alguns casos es van aprovar lleis especials per recuperar a ciutadans exiliats, per exemple, en les guerres contra els perses es va recuperar Aristides.\nEl car\u00e0cter pol\u00edtic del judici d'ostracisme emergeix clarament del fet que la condemna no requereix i no comporta una acusaci\u00f3 penal: Plutarc, per exemple explica que Aristides va patir ostracisme perqu\u00e8 la seva bona fama i reputaci\u00f3 el feien, independentment de les seves intencions, un tir\u00e0 potencial.\nSegons Arist\u00f2til tamb\u00e9 a Argos es practicava l'ostracisme. A l'obra d'Arist\u00f2fanes es diu que a M\u00e8gara i a Milet tamb\u00e9 hi havia ostracisme.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Ara, Pa\u00eds Valenci\u00e0 va ser el nom d'una coalici\u00f3 electoral d'\u00e0mbit valenci\u00e0 que es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 2015 i que agrupava a Esquerra Republicana del Pa\u00eds Valenci\u00e0, Esquerra Nacionalista Valenciana i Els Verds del Pa\u00eds Valenci\u00e0.Tot i que aspirava a confluir tamb\u00e9 amb Comprom\u00eds, el pacte de la formaci\u00f3 taronja amb Podem trenc\u00e0 aquesta possibilitat. Tanmateix, Estat Valenci\u00e0 i Esquerra Valenciana, dos partits adherits a Comprom\u00eds, demanaren el vot per a Ara, Pa\u00eds Valenci\u00e0 en estar en desacord en fer un pacte electoral amb un partit d'\u00e0mbit estatal.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una m\u00edntaqa (\u00e0rab: \u0645\u0646\u0637\u0642\u0629, min\u1e6daqa; en plural \u0645\u0646\u0627\u0637\u0642, man\u0101\u1e6diq) \u00e9s una divisi\u00f3 administrativa de primer nivell a l'Ar\u00e0bia Saudita, el Txad i Israel i un terme per a una divisi\u00f3 administrativa de segon nivell en altres pa\u00efsos \u00e0rabs. Literalment significa \u2018cintur\u00f3\u2019, per\u00f2 per extensi\u00f3 s'empra per a \u2018\u00e0rea\u2019, \u2018zona\u2019, \u2018regi\u00f3\u2019, \u2018territori\u2019, \u2018contrada\u2019, aix\u00ed com per a \u2018districte\u2019, \u2018circumscripci\u00f3\u2019, \u2018prov\u00edncia\u2019 i fins i tot per a \u2018barri\u2019 o \u2018pa\u00eds\u2019.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Partit Progressista Serbi (en serbi: \u0421\u0440\u043f\u0441\u043a\u0430 \u043d\u0430\u043f\u0440\u0435\u0434\u043d\u0430 \u0441\u0442\u0440\u0430\u043d\u043a\u0430 / Srpska napredna stranka) \u00e9s un partit pol\u00edtic de S\u00e8rbia. Ideol\u00f2gicament, el partit s'autodefineix com a pro-europeu i conservador situant-se al centre dret. Amb tot, diverses veus cr\u00edtiques i alguns mitjans de comunicaci\u00f3 atribueixen un tarann\u00e0 nacionalista a aquest partit.Els desacords amb Vojislav \u0160e\u0161elj van fer que Tomislav Nikoli\u0107 form\u00e9s el nou grup parlamentari Napred Srbijo! (\"Endavant S\u00e8rbia!\") en 2008 amb altres membres del Partit Radical Serbi, que van ser expulsats de l'SRS. El secretari general de l'SRS, Aleksandar Vu\u010di\u0107, tamb\u00e9 va renunciar a l'SRS i van llan\u00e7ar llavors el Partit Progressista Serbi.El l\u00edder del partit, Aleksandar Vu\u010di\u0107, \u00e9s l'actual president de la Rep\u00fablica de S\u00e8rbia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Internacional Liberal \u00e9s la federaci\u00f3 mundial de partits pol\u00edtics liberals. Des del 26 d'abril de 2014 el president \u00e9s Juli Minoves.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El tinent o la tinenta d'alcalde \u00e9s un dels regidors d'un ajuntament que ha estat designat pel batlle com a membre amb veu i vot a la Junta de Govern Municipal. Tamb\u00e9 es coneix com tinent/a d'alcaldia, tinent/a batlle, paer segon/a a Lleida i Cervera, i c\u00f2nsol menor a Andorra, batlle adjunt, adjunt del batlle o adjunt al batlle.\nEl tinent d'alcalde t\u00e9 assignades les funcions que lliurement li delegui l'alcalde i, per llei, ha de substituir-lo en cas d'abs\u00e8ncia, malaltia, dimissi\u00f3 o defunci\u00f3. El nombre m\u00e0xim de tinents d'alcalde \u00e9s un ter\u00e7 del nombre de regidors del Ple. Segons la Llei org\u00e0nica 5/1985, de 19 de juny, del r\u00e8gim electoral general, el nombre de regidors \u00e9s donat pels habitants del municipi. Llevat en els municipis que funcionin en r\u00e8gim de consell obert.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una compensaci\u00f3 de carboni \u00e9s una reducci\u00f3 de les emissions de di\u00f2xid de carboni o d'altres gasos d'efecte hivernacle produ\u00efts per tal de compensar les emissions produ\u00efdes en un altre lloc. Les compensacions es mesuren en tones d'equivalents de di\u00f2xid de carboni (CO\u2082e). Una tona de compensaci\u00f3 de carboni representa la reducci\u00f3 d'una tona de di\u00f2xid de carboni o el seu equivalent en altres gasos d'efecte hivernacle.\nHi ha dos mercats de compensacions de carboni: \n\nEn el mercat m\u00e9s gran, de conformitat, les empreses, els governs o altres entitats compren compensacions de carboni per complir els l\u00edmits de quantitat total de di\u00f2xid de carboni que se'ls permet emetre. Per exemple, una entitat podria complir amb les obligacions de les parts de l'annex 1 del Protocol de Kyoto o d'entitats responsables del R\u00e8gim de comer\u00e7 de drets d'emissi\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea, entre d'altres. El 2006, es van comprar al mercat de compliment uns 5.500 milions de d\u00f2lars de compensaci\u00f3 de carboni, que representen uns 1.600 milions de tones m\u00e8triques de reducci\u00f3 de CO\u2082e.\nAl mercat molt m\u00e9s petit i voluntari, individus, empreses o governs compren compensacions de carboni per mitigar les seves pr\u00f2pies emissions de gasos d'efecte hivernacle procedents del transport, l'\u00fas d'electricitat i altres fonts. Per exemple, una persona pot adquirir compensacions de carboni per compensar les emissions de gasos d'efecte hivernacle causades pels despla\u00e7aments aeris personals. Els prove\u00efdors de compensaci\u00f3 de carboni ofereixen la compra directa de compensacions de carboni, sovint tamb\u00e9 ofereixen altres serveis, com ara designar un projecte de compensaci\u00f3 de carboni per donar suport o mesurar la petjada de carboni d'un comprador. El 2016, es van comprar al mercat voluntari uns 191,3 milions de d\u00f2lars de compensaci\u00f3 de carboni, que representen uns 63,4 milions de tones m\u00e8triques de reducci\u00f3 de CO\u2082e.Les compensacions normalment donen suport a projectes que redueixen l'emissi\u00f3 de gasos d'efecte hivernacle a curt o llarg termini. Un tipus com\u00fa s\u00f3n els projectes d'energia renovable, com ara parcs e\u00f2lics, energia de biomassa, digestors de biog\u00e0s o centrals hidroel\u00e8ctriques. Altres inclouen projectes d'efici\u00e8ncia energ\u00e8tica de cuines eficients, la destrucci\u00f3 de contaminants industrials o subproductes agr\u00edcoles, \u00fas del met\u00e0 d'abocadors i projectes forestals. Alguns dels projectes m\u00e9s famosos de compensaci\u00f3 de carboni des de la perspectiva corporativa s\u00f3n la millora de l'efici\u00e8ncia energ\u00e8tica i els aerogeneradors.El Protocol de Kyoto ha sancionat les compensacions com a manera perqu\u00e8 els governs i les empreses privades obtinguin cr\u00e8dits de carboni que es puguin negociar en un mercat. El protocol va establir el Clean Development Mechanism (CDM), que valida i mesura els projectes per assegurar-se que produeixen beneficis aut\u00e8ntics i que s\u00f3n activitats realment \"addicionals\" que no haurien estat realitzades. Les organitzacions que no puguin complir la seva quota d'emissions poden compensar les seves emissions mitjan\u00e7ant la compra de reduccions d'emissions certificades aprovades pel CDM.\nLes compensacions poden ser alternatives m\u00e9s barates o m\u00e9s convenients per reduir el propi consum de combustibles f\u00f2ssils. Tot i aix\u00f2, alguns cr\u00edtics s'oposen a les compensacions de carboni i posen en dubte els avantatges de certs tipus de compensacions. Es recomana una dilig\u00e8ncia deguda per ajudar les empreses a avaluar i identificar compensacions de \"bona qualitat\" per assegurar que la compensaci\u00f3 proporcioni els beneficis ambientals addicionals desitjats i per evitar el risc reputacional associat a compensacions de mala qualitat.Les compensacions es consideren una eina de pol\u00edtica important per mantenir economies estables i millorar la sostenibilitat. Un dels perills ocults de la pol\u00edtica de canvi clim\u00e0tic s\u00f3n els preus desiguals del carboni en l'economia, que poden causar danys econ\u00f2mics col\u00b7laterals si la producci\u00f3 flueix cap a regions o ind\u00fastries que tenen un preu m\u00e9s baix de compensaci\u00f3, tret que es pugui comprar la compensaci\u00f3 de carboni des d'aqueslla zona.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Dins l'ordenaci\u00f3 politicoadministrativa de la corona d'Arag\u00f3 el majordom era el primer funcionari de la cort tot retenint el control sobre gran part dels serveis de la casa reial. En llurs atribucions s'hi comptaven l'exercici del govern i l'administraci\u00f3 de just\u00edcia. L'origen del c\u00e0rrec se situa vers el 1164 al Regne d'Arag\u00f3, sent el senescal de Barcelona el seu equivalent al Comtat de Barcelona.\nEl majordom era el director de la casa reial, sota les seves ordres hi havia funcionaris i tamb\u00e9 familiars sense c\u00e0rrec a la cort.\nLes Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere ter\u00e7 rey dArago (1344) regularen i donaren una nova organitzaci\u00f3 al c\u00e0rrec. Es crearen tres nobles majordoms, un del regne d'Arag\u00f3, un del Principat i un dels regnes de Val\u00e8ncia i de Mallorca. Aquests tenien del dret d'exercir el c\u00e0rrec a la casa reial quan aquesta resid\u00eds en el territori corresponent.\nDins les atribucions del majordom requeria especial cura la vigil\u00e0ncia de la taula reial aix\u00ed com de la cuina, la botelleria (celler) i la panisseria, les cavallerisses, dels equipatges i del referent a la ca\u00e7a. Tamb\u00e9 correspon al majordom el repartiment de les racions de menjar als servidors de la cort. Aix\u00ed mateix tamb\u00e9 podia exigir comptes de les despeses fetes per a les necessitats de la casa reial, si b\u00e9 que la presentaci\u00f3 del comptes corresponia a l'escriv\u00e0 de raci\u00f3. Aquest \u00e9s un tret distintiu d'aquest c\u00e0rrec en comparaci\u00f3 amb altres corts reials: l'administraci\u00f3 econ\u00f2mica i del patrimoni reial no anava a c\u00e0rrec del majordom, aquesta era compet\u00e8ncia del Mestre racional.\nEls funcionaris supeditats al majordom foren: Els copers, botellers, panissers, escuders que tallen davant del rei, sobrecocs i cuiners, comprador, cavallerissos, manescal, sobreatzemblers, falconers, joglars i altres. Sobre aquests el majordom podia imposar mesures disciplin\u00e0ries.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una elecci\u00f3 parcial \u00e9s una possibilitat que pot tenir lloc en determinats estats democr\u00e0tics la funci\u00f3 de la qual \u00e9s que tingui lloc una convocat\u00f2ria d'eleccions en un districte electoral per a cobrir un lloc pol\u00edtic \u2014com ara diputat\u2014 que hagi quedat vacant en un determinat moment entre el per\u00edode entre unes eleccions generals.En els casos en qu\u00e8 la legislaci\u00f3 ho contempla, l'elecci\u00f3 parcial sol tenir lloc per la defunci\u00f3 o dimissi\u00f3 del c\u00e0rrec electe, tot i que tamb\u00e9 pot tenir lloc si l'ocupant result ser inhabilitat per aquest c\u00e0rrec. Tamb\u00e9 pot tenir lloc en casos d'una anul\u00b7laci\u00f3 parcial de les eleccions generals degut a irregularitats en la votaci\u00f3.La possibilitat d'elecci\u00f3 parcial est\u00e0 \u00edntimament relacionada amb els sistemes democr\u00e0tics en els que l'elecci\u00f3 es dirigeix a un candidat determinat i no a una llista. En les de llista existeixen normalment vies pol\u00edtiques per a suplir les baixes sense necessitat de convocar unes noves eleccions. En pa\u00efsos com Espanya, per exemple, no es donen les eleccions parcials perqu\u00e8 tot el sistema electoral es basa en llistes tancades; en cas de baixa d'un c\u00e0rrec el lloc \u00e9s ocupat pel pr\u00f2xim candidat de la llista.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Ag\u00e8ncia d'Investigacions de Projectes Avan\u00e7ats de Defensa (en angl\u00e8s, Defense Advanced Research Projects Agency, DARPA) \u00e9s una ag\u00e8ncia creada pel Departament de Defensa dels Estats Units d'Am\u00e8rica el 1958. El projecte m\u00e9s conegut desenvolupat per aquesta ag\u00e8ncia fou ARPANET, precursora de l'actual Internet.\n\n", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Millard Fillmore (pronunciat /\u02c8m\u026al\u025ad \u02c8f\u026alm\u0254\u0259r/; 7 de gener del 1800 \u2013 8 de mar\u00e7 del 1874) va ser el tretz\u00e8 president dels Estats Units. Va governar des del 1850 fins al 1853, i l'\u00faltim membre del Partit Whig en ostentar aquest c\u00e0rrec. En succeir Zachary Taylor, que havia mort del que es creu que fou una gastroenteritis aguda o una hipert\u00e8rmia, va ser el segon vicepresident en assumir el c\u00e0rrec despr\u00e9s de la mort d'un president vigent. Fillmore no va ser mai elegit president; despr\u00e9s d'acabar el mandat de Taylor, no va aconseguir la nominaci\u00f3 per la presid\u00e8ncia dels Whigs a l'elecci\u00f3 del 1852 i, quatre anys m\u00e9s tard, a les eleccions del 1856, va tornar a perdre la nominaci\u00f3 com a candidat dels Whigs i el Partit Know Nothing.\nMalgrat que no era esclavista, va vetar les lleis abolicionistes per mirar de portar la pau entre els diferents estats. La seva pol\u00edtica exterior va estar marcada per la diplom\u00e0cia comercial amb el Jap\u00f3, entrada dels mercats asi\u00e0tics i clau en l'expansi\u00f3 pac\u00edfica dels americans.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un moviment per la pau o moviment pacifista \u00e9s un moviment social que pret\u00e9n assolir els ideals del pacifisme, com ara la fi d'una guerra (o guerres) en particular o minimitzar la viol\u00e8ncia interhumana en un lloc o situaci\u00f3 particulars. Sovint estan vinculats a l'objectiu d'aconseguir la pau mundial. Alguns dels m\u00e8todes utilitzats per assolir aquests objectius inclouen la defensa del pacifisme, la resist\u00e8ncia noviolenta, la diplom\u00e0cia, els boicots, els camps de la pau, el suport a candidats pol\u00edtics contra la guerra, el suport a la legislaci\u00f3 per eliminar els beneficis dels contractes del govern al complex militar-industrial, la prohibici\u00f3 d'armes, creant eines per al govern obert i transparent, la democr\u00e0cia directa, donant suport als denunciants que denuncien crims de guerra o conspiracions per crear guerres, manifestacions i pressi\u00f3 pol\u00edtica. La cooperaci\u00f3 pol\u00edtica, per exemple i en aquest camp, \u00e9s un exemple d'organitzaci\u00f3 que busca fusionar el moviment per la pau i les organitzacions verdes; poden tenir objectius diversos, per\u00f2 tenen l'ideal com\u00fa de pau i sostenibilitat humana. Una preocupaci\u00f3 dels activistes per la pau \u00e9s el repte d'aconseguir la pau quan els contraris a la pau sovint utilitzen la viol\u00e8ncia com a mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 i empoderament.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Govern de la Federaci\u00f3 Russa (rus: \u041f\u0440\u0430\u0432\u0438\u0301\u0442\u0435\u043b\u044c\u0441\u0442\u0432\u043e \u0420\u043e\u0441\u0441\u0438\u0301\u0439\u0441\u043a\u043e\u0439 \u0424\u0435\u0434\u0435\u0440\u0430\u0301\u0446\u0438\u0438, Prav\u00edtelstvo Ross\u00edskoi Feder\u00e0tsi\u00ef) exerceix el poder executiu en la federaci\u00f3 Russa. Els membres del govern s\u00f3n el Primer Ministre de R\u00fassia (o President del govern), nomenat pel President del pa\u00eds pr\u00e8via aprovaci\u00f3 de la Duma de l'Estat, a m\u00e9s dels vicepresidents i els ministres federals, els quals s\u00f3n nomenats pel President de la Federaci\u00f3 a proposta del President del Govern. El govern rus t\u00e9 la seva base legal en la Constituci\u00f3 de la Federaci\u00f3 Russa i la llei constitucional federal \"Sobre el Govern de la Federaci\u00f3 Russa\". T\u00e9 la seu central a Moscou.\nD'acord amb la Constituci\u00f3 Russa de 1978, el president de R\u00fassia era el cap de la branca executiva i encap\u00e7alava el Consell de Ministres de R\u00fassia. Segons l'actual Constituci\u00f3 de 1993, el President de R\u00fassia no forma part del Govern de R\u00fassia, el qual exerceix el poder executiu.\nDespr\u00e9s de la desaparici\u00f3 de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, el Consell de Ministres de R\u00fassia ha esdevingut el principal \u00f2rgan executiu. Despr\u00e9s de la reforma administrativa del 2004, les tasques del govern s'han dividit en 17 ministeris, 5 serveis federals i unes 30 ag\u00e8ncies governamentals.\nEl primer ministre de R\u00fassia \u00e9s nomenat pel president de R\u00fassia (actualment Vlad\u00edmir Putin), i confirmat per la Duma estatal. L'actual primer ministre \u00e9s Mikha\u00efl Mixustin.\nEl govern de R\u00fassia ha estat acusat de mantenir relacions properes amb partits europeus d'extrema dreta.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Direcci\u00f3 general de Seguretat (DGS) va ser un organisme aut\u00f2nom espanyol depenent del Ministeri de Governaci\u00f3 i responsable de la pol\u00edtica d'Ordre p\u00fablic en tot el territori nacional d'Espanya.\nFinalitzada la Guerra Civil Espanyola, l'organisme va incrementar el seu paper de control de l'ordre p\u00fablic durant la Dictadura de Franco, convertint-se en un dels ressorts principals de la repressi\u00f3 franquista. En 1986 va augmentar la seva estructura org\u00e0nica al d'una secretaria d'estat, desapareixent com a tal. En l'actualitat, l'organisme oficial que continua les seves funcions \u00e9s la Secretaria d'Estat de Seguretat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un conflicte social \u00e9s una forma de conflicte generalitzat entre grups socials rellevants que constitueixen una societat. Segons Lewis A. Cosir, ha de ser concretament una lluita pels valors i per l'estatus, el poder i els recursos escassos en el curs de la qual els oponents desitgen neutralitzar, danyar o eliminar als seus rivals. Un conflicte entre grups passa a ser un conflicte social quan transcendeix l'individual o grupal i afecta a la pr\u00f2pia estructura de la societat o al seu funcionament. Per Ralf Dahrendorf, el conflicte \u00e9s un fet social universal i necessari que es resol en el canvi social.\nVariants de la concepci\u00f3 de conflicte social depenen sobre assumpcions m\u00e9s generals o b\u00e0siques sobre la societat o naturalesa humana. Para versions \"moderades\" del conflicte, aquest no nom\u00e9s coexisteix sin\u00f3 t\u00e9 un paper compartit amb la cooperaci\u00f3 per establir estabilitat o cohesi\u00f3 social (veure, per exemple, costum) Aquestes visions permeten a percepcions funcionalistes o estructuralistes construir teories del conflicte que conceben tant el conflicte mateix com altres institucions \"negatives\" com posseint un rol social en la mantenci\u00f3 i evoluci\u00f3 d'ella i les seves institucions. (que aquest conflicte, si \u00e9s pr\u00f2piament controlat (veure, per exemple, negociaci\u00f3), es transforma en font d'innovaci\u00f3 i evoluci\u00f3 cultural)Visions m\u00e9s radicals es poden tra\u00e7ar a la visi\u00f3 original de Hobbes, segons el qual la societat est\u00e0 en canvi constant i \u00e9s integrada per elements contradictoris. Aquest canvi social i aquests elements contradictoris obvien la necessitat d'explicar el canvi social per\u00f2 necessiten una de l'estabilitat o perman\u00e8ncia de les institucions. Aquesta es troba en la coacci\u00f3. Aix\u00f2 al seu torn dona origen a dues visions: la cl\u00e0ssica o conservadora, d'acord amb la qual aquesta coacci\u00f3 dona, o pot donar, origen a abusos de poder, que han de ser acceptats a fi de garantir el bon funcionament social (posici\u00f3 de Hobbes mateix). Dins d'aquesta posici\u00f3 general hi ha visions m\u00e9s moderades que advoquen per un estat que millori les condicions o abusos m\u00e9s extrems a fi d'evitar revolucions. (veure Lorenz von Stein) (cal notar que una de les difer\u00e8ncies principals entre Hobbes i von Stein -difer\u00e8ncia de la qual von Stein estava perfectament conscient- \u00e9s que entre els per\u00edodes que ells van viure va succeir la Revoluci\u00f3 francesa)\nLa segona versi\u00f3 de la visi\u00f3 radical \u00e9s la de Marx. Para ell, les contradiccions socials de Hobbes existeixen sobre una base fonamental: l'objectivitat econ\u00f2mica. Aquest conflicte central s'expressa o t\u00e9 repercussions en la superestructura social, per exemple, en la ideologia (veure lluita de classes). D'acord amb Marx aquest conflicte no pot ser, es tracti com es tracti, ameliorado sin\u00f3 que, per contra, \u00e9s un que s'aguditza.\nAltres seguidors d'aquesta segona versi\u00f3 de la teoria conflictista radical s\u00f3n C.W. Mills segons el qual les contradiccions o la coacci\u00f3 de Hobbes genera \"elits del poder\". El mateix Lewis A. Cosir i Ralf Dahrendorf, a m\u00e9s, Oscar Lewis, Anthony Giddens, Alain Touraine, etc.\nS'ha de fer un esment especial de Max Weber per qui aquestes consideracions signifiquen que l'Estat (que Weber concep com tenint el monopoli de la for\u00e7a) va, inevitablement, cap a una estructura racional-legal de l'autoritat, utilitzant una estructura burocr\u00e0tica a fi de guanyar acceptabilitat. No obstant aix\u00f2, per a ell, la pol\u00edtica es deriva inanbig\u00fcamente del poder (ent\u00e8s com la capacitat de prendre decisions i imposar-les a uns altres), pol\u00edtica s'ent\u00e9n com qualsevol activitat a la qual pot dedicar-se l'estat per influir sobre la distribuci\u00f3 relativa de for\u00e7a. La q\u00fcesti\u00f3 central \u00e9s la transformaci\u00f3 d'aquesta for\u00e7a de viol\u00e8ncia nua en for\u00e7a legitima, la qual cosa s'aconsegueix, com s'ha dit, a trav\u00e9s de la construcci\u00f3 d'estructures burocr\u00e0tiques, \u00e9s a dir, regulades i sustentades.\nEncara que Weber no va negar que l'ordre econ\u00f2mic determin\u00e9s l'ordre social i pol\u00edtic, la concepci\u00f3 weberiana de les classes econ\u00f2miques \u00e9s m\u00e9s \u00e0mplia que la marxista, en qu\u00e8 la pertinen\u00e7a a classes no es determina solament per la posici\u00f3 en relaci\u00f3 al mitj\u00e0 de producci\u00f3 que els individus posseeixin. Weber va introduir tres dimensions al llarg els quals s'estratifica socialment als individus, incloent l'estatus i un sistema d'estratificaci\u00f3 d'acord amb el consum de b\u00e9ns (veure Estratificaci\u00f3 social). No obstant aix\u00f2, una vegada que un grup o classe ha obtingut un estatus elevat a trav\u00e9s de certs assoliments, els seus membres tendeixen a limitar les oportunitats que altres individus les substitueixin, la qual cosa al seu torn genera conflictes que poden fins i tot desembocar en revolucions. Aix\u00ed, aquesta teoria pot ser vista a vegades com una part de la teoria social evolucionista o, de vegades, com a part d'una percepci\u00f3 fortament influ\u00efda per visions tals com la de Marx o la de von Stein.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Sangram Singh I o Sangarama Singh (conegut tamb\u00e9 com a Rana Sanga) fou sobir\u00e0 rajput del Mewar del 1509 al 1528, amb capital a Chitor (Chitawr). Fou enemic declarat dels sobirans musulmans abans de la formaci\u00f3 de l'Imperi Mogol.\nVa succeir a Rai Mal Singh i als primers anys es va dedicar a consolidar el seu poder al Mewar i enfront dels ve\u00efns musulmans. A Malwa el sult\u00e0 Mahmud Shah II Khalji (1511-1531) es va enfrontar al seu visir Medini Rai (aquest nom era un t\u00edtol que li havia concedit el sult\u00e0, abans era un senyor rajput anomenat Ray Chand Purbiya) i el 1517 el sobir\u00e0 va abandonar la capital Mandu i va anar al Gujarat on va demanar ajut a Muzaffar Shah II que no va tardar a envair Malwa per restablir al sult\u00e0 en tot el seu poder. Medini o Medni Ray al saber la invasi\u00f3, va deixar al seu fill Ray Pithora a Mandu i se'n va anar a Chitor i va demanar el suport del rana. Muzaffar II mentre va assaltar Mandu i la va ocupar el 15 de febrer de 1518 fent matar a tots els rajputs que havien defensat el fort fins al final. Va reinstal\u00b7lar a Mahmud i despr\u00e9s va retornar a Gujarat deixant deu mil homes com a protecci\u00f3 del sult\u00e0. El rana Sanga (Sangarama) va ocupar llavors Mandasore i pel seu costat Medni Ray va ocupar Chanderi, mentre el senyor de Satwa, Sikandar Khan, es va declarar independent. Mahmud nom\u00e9s controlava un territori no gaire gran a l'entorn de Mandu i ja no va provar de recuperar els territoris perduts. Mahmud fou fet presoner per Rana Sanga (1519) que a l'any seg\u00fcent el va alliberar contra el pagament d'un rescat i l'enviament a Chitor de diversos ostatges (1520). El 1521 Rana Sanga va rebutjar un atac del sult\u00e0 de Gujarat dirigides pel seu general Malik Ayaz.\nL'afany d'augmentar el seu govern va ser atemorit per Rana Sanga i veient el poder creixent dels estats ve\u00efns, va exercir una pol\u00edtica i va convidar a Babur (Mogol) veniu a saquejar, sobretot Mewar i Delhi i Gujarat Vagaira, dels quals Babur Va atacar i va destruir les \u00e0rees de Punjab, Mewar, Delhi, Gujarat i Rajasthan i es va decidir a viure a l'\u00cdndia i va fer el seu treball a Delhi. Pres com a estats hind\u00fas de la Rajputana i Maharashtra (costat Bombai) guerra brut, Granota no impediria que el Govern es propagui a Babar va dictaminar la pol\u00edtica de Sanga Caixmir, Panjab, Delhi, Mewar, Bengala i Madras. M\u00e9s tard Babur va iniciar la pol\u00edtica de la religi\u00f3, per assegurar-se de la seva seguretat, la gent va canviar la religi\u00f3 d'una manera feli\u00e7, perqu\u00e8 la gent estava preocupada per l'odi al casteisme de l'hinduisme, m\u00e9s tard Sikh Gurus va iniciar una onada de reforma. El sikh Guru Nanak Dev havia escrit sobre les atrocitats de Babur: Khorasan Khamasna Kiya Hindustan Scare, Eti Kari Kuralnaayan Scare India. Aleshores, Rana Sanga tamb\u00e9 va ser inclosa en el seu domini.\n==\n'Mort el 30 de gener de 1524 \nNo s'admeten ritus. Ros entre la gent, per l'error de l'error de Sanga Raja, el seu funeral no es va fer a la seva terra i despr\u00e9s va realitzar els \u00faltims ritus a Mandalgarh (Bhilwara).\nAll\u00e0 encara veiem la tomba de Rana Sanga.\nMort el 30 de gener de 1524\nNo s'admeten ritus. Ros entre la gent, per l'error de l'error de Sanga Raja, el seu funeral no es va fer a la seva terra i despr\u00e9s va realitzar els \u00faltims ritus a Mandalgarh (Bhilwara).\nAll\u00e0 encara veiem la tomba de Rana Sanga.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Contracte social \u00e9s una expressi\u00f3 que s'utilitza en filosofia, ci\u00e8ncia pol\u00edtica i sociologia en al\u00b7lusi\u00f3 a un acord real o hipot\u00e8tic realitzat en l'interior d'un grup pels seus membres, com per exemple el que s'adquireix en un estat en relaci\u00f3 als drets i deures de l'estat i dels seus ciutadans. Es parteix de la idea que tots els membres del grup estan d'acord per voluntat pr\u00f2pia amb el contracte social, en virtut de la qual cosa romanen en dit grup.\nEl contracte social, com a teoria pol\u00edtica explica, entre altres coses, l'origen i prop\u00f2sit de l'Estat i dels drets humans. L'ess\u00e8ncia de la teoria (que la seva formulaci\u00f3 m\u00e9s coneguda \u00e9s la proposta de Jean-Jacques Rousseau) \u00e9s la seg\u00fcent: per a viure en societat, els \u00e9ssers humans acorden un contracte social impl\u00edcit, que els atorga certs drets a canvi d'abandonar la llibertat de la qual disposarien en estat de naturalesa. Sent aix\u00ed els drets i deures dels individus, les cl\u00e0usules del contracte social; i l'Estat, l'entitat creada per a fer complir amb el contracte. De la mateixa manera, els homes poden canviar els termes del contracte si aix\u00ed ho desitgen; els drets i deures no s\u00f3n immutables o naturals. D'altra banda, m\u00e9s drets implica majors deures i menys drets, menys deures.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un simplista \u00e9s una persona que no sap, no vol veure o tenir en compte la complexitat d'un afer, d'una situaci\u00f3, d'una q\u00fcesti\u00f3, etc., jutjant-los m\u00e9s simples que no s\u00f3n. Un simplisme al discurs \u00e9s una explicaci\u00f3 sobresimplificada d'un problema complex. El simplisme sol ser emocional i immediat, contr\u00e0riament al racionalisme i la ponderaci\u00f3 prudent. T\u00e9 la seva popularitat entre d'altres pel mal costum de certs pol\u00edtics i p\u00e8rits de no donar explicacions clares o de nom\u00e9s en donar de complicades i dif\u00edcils per comprendre en una novaparla herm\u00e8tica. S'ha de distingir l'explicaci\u00f3 simplista de mitges veritats de la vulgaritzaci\u00f3 cient\u00edfica, la \u00abnoble labor\u00bb d'explicar la ci\u00e8ncia d'una manera entenedora per al com\u00fa de la gent.\nVegeu tamb\u00e9: populisme, demag\u00f2gia, i trumpisme", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les contribucions especials s\u00f3n un tipus de tribut el fet imposable del qual consisteix en l'obtenci\u00f3 per l'obligat tributari d'un benefici o d'un augment de valor dels seus b\u00e9ns a conseq\u00fc\u00e8ncia de la realitzaci\u00f3 d'obres p\u00fabliques o de l'establiment o ampliaci\u00f3 de serveis p\u00fablics. El seu establiment \u00e9s potestatiu i, normalment, s'estableixen per les Hisendes Locals.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una estratocr\u00e0cia (dels termes \u03c3\u03c4\u03c1\u03b1\u03c4\u03cc\u03c2, stratos, \"ex\u00e8rcit\" i \u03ba\u03c1\u03ac\u03c4\u03bf\u03c2, kratos, \"domini\", \"poder\") \u00e9s una forma de govern encap\u00e7alada per dirigents militars. Difereix de les dictadures o juntes militars pel fet que l'estat i els militars s\u00f3n tradicionalment o constitucionalment la mateixa entitat, i les posicions governamentals sempre estan ocupades per oficials comissionats i l\u00edders militars.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'escarni o escratx (en castell\u00e0, escrache) \u00e9s un tipus de manifestaci\u00f3 en la qual un grup d'activistes es dirigeix al domicili o lloc de treball d'alg\u00fa que es vol denunciar. T\u00e9 com a fi fer visibles davant l'opini\u00f3 p\u00fablica els fets denunciats o l'actitud presa pel denunciat davant el fet concret, sigui per acci\u00f3 o omissi\u00f3. Normalment es tracta d'una den\u00fancia popular contra persones acusades de violacions als drets humans o de corrupci\u00f3, que s'implementa amb actes com ara assegudes, cantades, pintades o cartells davant del seu domicili particular o en llocs p\u00fablics.Aquest tipus de manifestaci\u00f3 s'ha utilitzat en diferents pa\u00efsos de l'Am\u00e8rica del Sud com l'Argentina o Xile. A vegades s'ha utilitzat com una forma d'intimidaci\u00f3 i assetjament p\u00fablic, i en algun d'aquests casos s'han produ\u00eft activitats violentesEl TERMCAT va prioritzar l'alternativa al catal\u00e0 al manlleu escrache com a \u00abescarni\u00bb arran de l'actualitat pol\u00edtica d'aquest terme durant el 2013. Tamb\u00e9 va proposar com a sin\u00f2nims complementaris assetjament p\u00fablic, escarn o pressi\u00f3 p\u00fablica.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Erna Solberg ([\u02c8\u00e6\u02d0\u0273\u0251 \u02c8el seu\u02d0lb\u00e6r\u0261]) (Bergen, Noruega, 24 de febrer de 1961) \u00e9s una pol\u00edtica, soci\u00f2loga, polit\u00f2loga, estadista i economista noruega.\nVa comen\u00e7ar en pol\u00edtica pertanyent a l'H\u00f8yre (Partit Conservador Noruec), on l'any 1979 va entrar al govern local de la seva ciutat natal, en 1989 va ser triada com a parlament\u00e0ria en el Storting on roman actualment i posteriorment l'any 2001 va passar a formar part del govern del Primer Ministre Kjell Magne Bondevik sent nomenada Ministra de Govern Local i Desenvolupament Regional, fins a l'any 2005. Des del 2004, \u00e9s la Presidenta del Partit Conservador.\nActualment \u00e9s la Primera Ministra de Noruega (electa), despr\u00e9s d'haver obtingut la vict\u00f2ria en les eleccions parlament\u00e0ries de 2013, on va succeir en el c\u00e0rrec al pol\u00edtic Jens Stoltenberg.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "ThinThread \u00e9s el nom d'un projecte que la Nacional Security Agency (NSA) dels Estats Units va dur a terme en el transcurs de la d\u00e8cada de 1990, segons un article publicat al Baltimore Sun el 17 de maig de 2006. El programa inclo\u00efa l'escolta telef\u00f2nica indiscriminada i l'an\u00e0lisi precisa de les dades que en resultaven, per\u00f2 segons l'article, el programa va ser interromput tres setmanes abans els atemptats de l'11 de setembre de 2001 en ra\u00f3 dels canvis en les prioritats i la consolidaci\u00f3 dels serveis d'informaci\u00f3 americans.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Czes\u0142aw Jan Kiszczak, (Roczyny, 19 d'octubre de 1925 - 5 de novembre de 2015) fou un militar i pol\u00edtic comunista polon\u00e8s que fou primer ministre de Pol\u00f2nia entre el 2 i el 19 d'agost de 1989.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El vot dual \u00e9s el vot a diferents partits pol\u00edtics per part dels electors segons el tipus d'eleccions a les quals siguin convocats. Aquest fet es pot referir a vots efectuats el mateix dia o emesos en dies diferents. Exemples d'aquest fet serien el comportament dels electors a Catalunya aix\u00ed com a d'altres comunitats aut\u00f2nomes de l'Estat Espanyol com Euskadi, Balears o el Pa\u00eds Valenci\u00e0. Un altre exemple serien les eleccions a governador de Montana i per a la presid\u00e8ncia dels Estats Units de 2004. Mentre que George W. Bush, del partit republic\u00e0 guany\u00e0 al candidat dem\u00f2crata John Kerry per 59% a 39%, el candidat dem\u00f2crata a governador Brian Schweitzer derrot\u00e0 al seu adversari republic\u00e0 per 50% a 46%.No s'ha de confondre aquest comportament electoral amb el vot plural (tamb\u00e9 anomenat vot dual en el cas de dues opcions) que consisteix a poder escollir m\u00e9s d'un representant en una mateixa elecci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El terme industrialitzaci\u00f3 per substituci\u00f3 d'importacions reconegut per les seves sigles, ISI, o tamb\u00e9 com a Model ISI, fa refer\u00e8ncia a una estrat\u00e8gia o model econ\u00f2mic adoptat al territori llatinoameric\u00e0 i en altres pa\u00efsos en desenvolupament posteriorment a la Segona Guerra Mundial.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "M\u00e0lik (\u00e0rab: \u0645\u0644\u0643, malik), en femen\u00ed m\u00e0lika (\u0645\u0644\u0643\u0629, malika), en plural muluk (\u0645\u064f\u0644\u064f\u0648\u0643, mul\u016bk) \u00e9s un mot que vol dir \u2018rei\u2019. Ha estat adoptat tamb\u00e9, en alguns idiomes asi\u00e0tics islamitzats, per designar els pr\u00ednceps que manen o reis d'arreu. Ve de l'arrel mlk semita (equivalent hebreu melek, arameu malka, accadi\u00e0 malku, assiri malku o maliku) que implica la idea de possessi\u00f3.\nAl-M\u00e0lik, precedit per l'article al-, \u00e9s un dels 99 noms de D\u00e9u, \u2018el Rei\u2019, \u2018el Sobir\u00e0\u2019.\nLa paraula relacionada m\u00fcl\u00fck (maluk) t\u00e9 en turc el significat \u2018governant\u2019 (padi\u015fahlar, \u2018padix\u00e0\u2019, krallar \u2018c\u00e8sar\u2019).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La dreta \u00e9s un conjunt de filosofies i ideologies pol\u00edtiques, que poden anar de l'extrema dreta al centredreta, que s'oposen a l'esquerra pol\u00edtica i que tenen en com\u00fa defendre la llibertat de mercat amb la m\u00ednima intervenci\u00f3 del govern i de l'Estat, ja que, per a ells, el mercat sol s'organitza de la millor manera possible. Solen reivindicar majors llibertats, drets i beneficis econ\u00f2mics per als propietaris d'empreses i terratinents, ja que des d'un punt de vista de dretes s\u00f3n els que creen la riquesa per a la resta dels ciutadans. Les persones de dretes solen estar conven\u00e7udes que el sector p\u00fablic ha de gestionar-se amb l'objectiu del m\u00e0xim benefici econ\u00f2mic, i no social, i que aix\u00f2 nom\u00e9s ho saben fer b\u00e9 els empresaris.\nAquesta accepci\u00f3 es deu al fet que, en l'Assemblea Constituent que es va formar a Fran\u00e7a despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 Francesa, els constituents m\u00e9s radicals, els jacobins, que propugnaven la transformaci\u00f3 de la monarquia constitucional en una rep\u00fablica, ocupaven el cant\u00f3 esquerre de l'hemicicle legislatiu, els altres, el cant\u00f3 dret. Els termes dreta i esquerra, utilitzats en la pr\u00e0ctica parlament\u00e0ria, passarien a considerar-se categories primordials de la identitat pol\u00edtica a inicis del segle xx.Tradicionalment s\u00f3n contraris als impostos i favorables a reduir-los al m\u00e0xim, en especial els proporcionals i els progressius, com l'impost sobre la renda. Tamb\u00e9 s'oposen als bonus, mallus, i pol\u00edtiques d'igualtat de qualsevol mena. Solen, en canvi, promoure les privatitzacions i defensar, i ser defensats, per les patronals. A Europa tradicionalment la dreta pol\u00edtica est\u00e0 associada a una mentalitat conservadora pel que fa a la fam\u00edlia (s'oposa a l'avortament, a les relacions homosexuals, a les fam\u00edlies monoparentals, etc.), la religi\u00f3 i les q\u00fcestions socials en general. Tamb\u00e9 a Europa, i sobretot les dretes m\u00e9s extremes, sovint estan associades al nacionalisme (tot i que tamb\u00e9 existeix nacionalisme d'esquerres) i al centralisme (l'esquerra sol ser en canvi m\u00e9s localista, i algunes vegades poden ser titllades de regionalistes).\nPol\u00edticament, al m\u00f3n occidental, els partits o grups de pressi\u00f3 es poden dividir en dues branques: dreta i esquerra. Aquesta concepci\u00f3 \u00e9s molt etnoc\u00e8ntrica, ja que es refereix a la situaci\u00f3 europea i no \u00e9s traslladable a altres zones del m\u00f3n. S'associa la dreta als partis conservadors, defensors del neoliberalisme i democristians. Acostuma a defensar una moral tradicional de base judeocristiana i m\u00ednim intervencionisme econ\u00f2mic de l'Estat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Honorable Ministre Dr. John Robert Ouko (31 de mar\u00e7 de 1931 \u2013 ~13 de febrer de 1990), conegut com a Robert Ouko, va ser un keny\u00e0 que va exercir com a  Ministre de Relacions Exteriors de Kenya de 1979 a 1983 i de 1988 a 1990. Robert Ouko va servir al govern de Kenya de l'\u00e8poca colonial a trav\u00e9s de les presid\u00e8ncies de Jomo Kenyatta i Daniel arap Moi. Ell era un membre de l'Assemblea Nacional de Kisumu i un ministre del gabinet, arribant al c\u00e0rrec de Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperaci\u00f3 Internacional el 1990. Va ser assassinat a Kenya el 13 de febrer de 1990. El cas d'assassinat, potser el m\u00e9s intrigant de la hist\u00f2ria de Kenya, segueix sense resoldre's.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Electronic Frontier Foundation (EFF) \u00e9s una organitzaci\u00f3 internacional sense \u00e0nim de lucre de promoci\u00f3 i organitzaci\u00f3 legal dels drets digitals, amb seu als Estats Units. La seva principal missi\u00f3 \u00e9s:\n\u00abParticipar en activitats educatives i de suport que augmentin la comprensi\u00f3 popular de les oportunitats i reptes plantejats per l'evoluci\u00f3 en computaci\u00f3 i telecomunicacions.\nDesenvolupar entre els responsables per pol\u00edticas una millor comprensi\u00f3 de les q\u00fcestions subjacents de les telecomunicacions lliures i oberts, i el suport a la creaci\u00f3 d'enfocaments jur\u00eddics i estructurals que faciliten l'assimilaci\u00f3 de les noves tecnologies en la societat.\nAugmentar la consci\u00e8ncia p\u00fablica sobre q\u00fcestions de les llibertats civils derivades del r\u00e0pid avan\u00e7 en l'\u00e0rea de nous mitjans de comunicaci\u00f3 basades en ordinadors.\nSuport en litigis d'inter\u00e8s p\u00fablic per a preservar, protegir i ampliar drets de la Primera Esmena en l'\u00e0mbit de la inform\u00e0tica i la tecnologia de les telecomunicacions.\nFomentar i donar suport al desenvolupament de noves eines que doten als usuaris no t\u00e8cnics amb acc\u00e9s complet i f\u00e0cil d'equips de telecomunicaci\u00f3 basats en els ordinadors.\u00bbEFF \u00e9s recolzada per donacions i t\u00e9 la seu a San Francisco, Calif\u00f2rnia, amb els funcionaris a Washington DC. Ells s\u00f3n observadors acreditats al World Intellectual Property Organization i un dels participants de la Global Network Initiative.EFF ha pres mesures en diverses formes. Proporciona fons de defensa legal en tribunals, defensa a individus i noves tecnologies dels efectes esgarrifoses del que considera amenaces legals sense fonament o incorrectes, treballa per exposar mala conducta del govern, proporciona orientacions per al govern i els tribunals, organitza l'acci\u00f3 pol\u00edtica i enviaments massius de correu, dona suport a algunes tecnologies noves que creu preservar les llibertats personals, mant\u00e9 una base de dades i llocs web de not\u00edcies i informacions relacionats, monitora i desafia legislaci\u00f3 potencial que considera que atempta contra les llibertats personals i fair use, i demana una llista del que considera abusos de patents amb intencions de derrotar a aquells que considera que no t\u00e9 fonament.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Ley de vagos y maleantes va ser una llei espanyola de 4 d'agost de 1933, referent al tractament de rodamons, n\u00f2mades, proxenetes i qualsevol altre element considerat antisocial i que posteriorment va ser modificada per reprimir tamb\u00e9 els homosexuals.\nTamb\u00e9 coneguda popularment com la Gandula, la llei va ser aprovada per consens de tots els grups pol\u00edtics de la segona rep\u00fablica per al control de captaires, bandarres sense ofici conegut i proxenetes.\nPer ser una llei que no sancionava delictes sin\u00f3 que intentava evitar la comissi\u00f3 futura dels mateixos no inclo\u00efa penes, sin\u00f3 mesures d'allunyament, control i retenci\u00f3 dels individus suposadament perillosos fins que es determin\u00e9s que s'havia acabat la seva perillositat. Quedant aix\u00ed establerta podia ser utilitzada arbitr\u00e0riament per a la repressi\u00f3 de les persones sense recursos.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Sedici\u00f3 \u00e9s un delicte que consisteix a al\u00e7ar-se p\u00fablicament i de forma tumultuosa per obtenir o impedir per la for\u00e7a o fora de les vies legals la promulgaci\u00f3 o execuci\u00f3 d'una llei, el lliure exercici de les funcions d'una autoritat, una corporaci\u00f3 o un funcionari, per atacar la persona o els b\u00e9ns d'una autoritat, o les persones o els b\u00e9ns d'una col\u00b7lectivitat. \u00c9s un terme que pel fet de considerar-se com un acte subversiu, la possibilitat que pugui considerar-se un delicte, varia d'acord amb el codi penal de cada pa\u00eds. La difer\u00e8ncia entre sedici\u00f3 i tra\u00efci\u00f3 consisteix principalment en un acte final i subjectiu de violaci\u00f3 de la pau p\u00fablica. La sedici\u00f3 no consisteix enterament en actes que suporten la guerra en contra del govern ni per adhesi\u00f3 a l'oposici\u00f3 pol\u00edtica, brindant ajuda als enemics. Tampoc consisteix en el cas de les democr\u00e0cies en protestes pac\u00edfiques en contra del govern.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Els eurobons, bons europeus o bons d'estabilitat s\u00f3n una proposta per emetre bons de l'estat conjuntament entre els 17 estats de l'eurozona. Els eurobons serien doncs unes inversions de deute per la qual cosa un inversor presta una certa quantitat de diners, per a una certa quantitat de temps, amb un cert tipus d'inter\u00e8s, al bloc de l'eurozona com un sol, que llavors enviaria els diners als governs individuals. Els eurobons s'han suggerit com a forma efica\u00e7 per tractar la Crisi de deute de sobir\u00e0 d'Europa encara que \u00e9s un tema controvertit per l'oposici\u00f3 d'alguns pa\u00efsos.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Democratic Centre (croat: Demokratski centar, DC) \u00e9s un partit pol\u00edtic de Cro\u00e0cia.\nEl partit fou fundat l'any 2000 per Mate Grani\u0107, que abandon\u00e0 la Uni\u00f3 Democr\u00e0tica Croata (HDZ) despr\u00e9s de perdre les eleccions legislatives i la derrota a les eleccions presidencials. DC es proclam\u00e0 com la versi\u00f3 moderada de HDZ. El 2003 obtingu\u00e9 1 ministeri al Govern Croat.\nEl l\u00edder del partit \u00e9s Vesna \u0160kare O\u017ebolt i t\u00e9 un representant al Parlament Croat.\nA les \u00faltimes eleccions legislatives croates, el 23 de novembre del 2003, una alian\u00e7a del Partit Social Liberal Croat i el Centre Democr\u00e0tic aconsegu\u00ed el 4% del vot popular i 3 de 151 diputats. Un d'aquests diputats pertany al DC. A les eleccions de 2009, per\u00f2, van perdre l'esc\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El govern de la Comunitat Francesa (franc\u00e8s Gouvernement de la Communaut\u00e9 fran\u00e7aise) \u00e9s l'\u00f2rgan executiu de la Comunitat Francesa de B\u00e8lgica. Est\u00e0 encap\u00e7alat per un ministre-president \u00e9s escollit de la llista que ha obtingut m\u00e9s vots al Parlament de la Comunitat Francesa", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Ng\u00f4 \u0110\u00ecnh Di\u1ec7m (Hu\u1ebf, 3 de gener de 1901 - Ciutat Ho Chi Minh, 2 de novembre de 1963) fou un pol\u00edtic vietnamita. Amb ajuda nord-americana aconsegu\u00ed, mitjan\u00e7ant d'un refer\u00e8ndum manipulat, expulsar del tron a l'emperador Bao-Dai, del qual n'era el primer ministre, i va instaurar la Rep\u00fablica del Vietnam del Sud (1955). El seu despotisme i intoler\u00e0ncia amb els budistes, encap\u00e7alats per Th\u00edch Qu\u1ea3ng \u0110\u1ee9c, li van donar impopularitat que va culminar amb el seu enderrocament el 1963.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Klaus Wowereit (11 d'octubre de 1953 a Berl\u00edn) \u00e9s un pol\u00edtic d'Alemanya, membre del Partit Socialdem\u00f2crata d'Alemanya (SPD). Va ser alcalde de Berl\u00edn des de juny de 2001 fins a desembre de 2014. \u00c9s un dels pol\u00edtics m\u00e9s coneguts d'Alemanya des que es va declarar homosexual amb la frase \"Ich bin schwul, und das ist auch gut so.\" (literalment: \"S\u00f3c marieta, i est\u00e0 b\u00e9 que sigui aix\u00ed\"). A m\u00e9s, va ser el primer pol\u00edtic del SPD a pactar amb el Partit del Socialisme Democr\u00e0tic a nivell d'Estat federat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El supremacisme blanc (en angl\u00e8s: White supremacy) \u00e9s un corrent de pensament racista que creu que la ra\u00e7a blanca, definida mitjan\u00e7ant criteris acient\u00edfics, hauria de tenir el control sobre les altres races per ra\u00f3 de la seva \"superioritat\". Aquesta ideologia t\u00e9 una forta pres\u00e8ncia en els Estats Units d'Am\u00e8rica, amb grups com Naci\u00f3 \u00c0ria, fundat per Richard Girnt Butler, o el Ku Klux Klan.\nEl terme es fa servir per descriure una ideologia pol\u00edtica que perpetua i mant\u00e9 la dominaci\u00f3 social, pol\u00edtica, hist\u00f2rica, cultural o industrial de les persones identificades com de ra\u00e7a blanca. La ideologia es posa de manifest hist\u00f2ricament en les estructures sociopol\u00edtiques com l'esclavatge, les lleis de segregaci\u00f3 racial en el Sud dels Estats Units (les lleis Jim Crow) o l'Apartheid a Sud-\u00e0frica. Les diferents formes de suprematisme blanc, estan basades en les diferents concepcions de qui \u00e9s considerat blanc, i de com es defineixen les identitats dels altres grups \u00e8tnics i culturals en oposici\u00f3.\nEn cercles acad\u00e8mics, particularment en la teoria cr\u00edtica racial, el terme \"supremacisme blanc\" tamb\u00e9 s'ha utilitzat per referir-se en termes generals a un sistema pol\u00edtic i socioecon\u00f2mic en el qual gent considerada de ra\u00e7a blanca gaudeix d'una posici\u00f3 d'avantatge estructural sobre els altres grups \u00e8tnics, tant col\u00b7lectivament com individual.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La cooperaci\u00f3 internacional \u00e9s un concepte ampli, que en general fa refer\u00e8ncia a la desigual relaci\u00f3 entre el desenvolupament econ\u00f2mic de diferents \u00e0rees del m\u00f3n, i als fluxos d'ajuda, oficial o no governamental, entre aquestes mateixes regions per pal\u00b7liar la pobresa i la desigualtat existents. Es relaciona a conceptes com pa\u00efsos desenvolupats i pa\u00efsos en vies de desenvolupament, entroncant amb la divisi\u00f3 postcolonial del m\u00f3n pr\u00f2pia dels anys 50.\nEn l'\u00e0mbit acad\u00e8mic, el terme sovint s'ha relacionat al desenvolupament econ\u00f2mic com a tal, encara que en els darrers anys s'ha inserit en una perspectiva m\u00e9s ampla de desenvolupament hum\u00e0 i el creixement sostenible. En aquest sentit, la cooperaci\u00f3 procura el desenvolupament no nom\u00e9s sobre la base de l'Ajuda Exterior, sin\u00f3 a diferents aspectes de la governan\u00e7a democr\u00e0tica, l'atenci\u00f3 sanit\u00e0ria, l'educaci\u00f3, la reducci\u00f3 de la pobresa, la igualtat de g\u00e8nere i els drets humans.\nEls projectes de desenvolupament internacional poden basar-se en un cas concret, desenvolupat per una ONG amb l'objectiu de combatre una situaci\u00f3 concreta de subdesenvolupament, en intentar pal\u00b7liar els efectes d'una situaci\u00f3 d'emerg\u00e8ncia, com pot ser una epid\u00e8mia, una situaci\u00f3 de fam o l'efecte d'un desastre natural, o en dur a terme una acci\u00f3 transformadora de fons, que intenti revertir aspectes socials i pol\u00edtics d'una societat. En els \u00faltims anys, aquests projectes s'han basat en l'empoderament de les dones, en la construcci\u00f3 d'economies locals i en l'atenci\u00f3 del medi ambient.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En pol\u00edtica,  polaritzaci\u00f3  \u00e9s el proc\u00e9s pel qual l'opini\u00f3 p\u00fablica es divideix en extrems oposats. Tamb\u00e9 es refereix a les faccions extremes d'un partit pol\u00edtic que guanyen espai o suport dins d'aquest. En qualsevol dels casos, a conseq\u00fc\u00e8ncia de la polaritzaci\u00f3, les veus moderades perden poder i influ\u00e8ncia.\n\n", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Ge\u00f3rgios Theotokis (en grec: \u0393\u03b5\u03ce\u03c1\u03b3\u03b9\u03bf\u03c2 \u0398\u03b5\u03bf\u03c4\u03cc\u03ba\u03b7\u03c2) (Corf\u00fa, 1844 - Atenes, 12 de gener de 1916) fou un pol\u00edtic grec. Va ser primer ministre quatre vegades durant el regnat de Jordi I, en representaci\u00f3 del Neoteristikon Komma (NK).\nEra l'avi matern de Ge\u00f3rgios Ral\u00b7lis.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'anticatalanisme o la catalanof\u00f2bia \u00e9s l'aversi\u00f3 a Catalunya, a la cultura i llengua catalanes o als mateixos catalans. Segons el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, catalanof\u00f2bia \u00e9s \"una aversi\u00f3 a Catalunya, als catalans o a tot all\u00f2 que \u00e9s catal\u00e0\".", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Per a la s\u00e8rie vegeu Majoria absoluta (s\u00e8rie)La majoria absoluta \u00e9s, en una votaci\u00f3, la majoria que excedeix la meitat del total dels vots emesos, o la meitat dels membres d'una assemblea. En refer\u00e8ncia a un proc\u00e9s electoral la majoria absoluta \u00e9s aquell tant per cent de vots superior al 50% que fa que un partit pol\u00edtic tingui el dret a prendre decisions sense haver de consultar amb altres formacions pol\u00edtiques.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La proscripci\u00f3 (del llat\u00ed: proscriptio ) \u00e9s una identificaci\u00f3 p\u00fablica i oficial de persones o organitzacions catalogades com a enemic p\u00fablic, enemic del poble o enemic de l'Estat. Sol incloure la pena de mort o de desterrament, i \u00e9s una paraula de pes pol\u00edtic molt fort. Freq\u00fcentment s'utilitza per referir-se a assassinats o persecucions realitzats per l'Estat, per\u00f2 obertament, a difer\u00e8ncia d'altres crims d'estat, que se solen realitzar amb discreci\u00f3 o en complet secret, justificats o no per la denominada ra\u00f3 d'estat. La proscripci\u00f3 implica la reclusi\u00f3 o l'eliminaci\u00f3 en massa de rivals pol\u00edtics o enemics personals, i se sol utilitzar en el context de revolucions violentes.\nAquesta condemna va ser molt freq\u00fcent a Gr\u00e8cia i Roma.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El batllisme (en castell\u00e0, batllismo) \u00e9s el nom donat a un corrent del Partit Colorado de l'Uruguai inspirat en les idees i en la doctrina pol\u00edtica creada per l'expresident Jos\u00e9 Batlle y Ord\u00f3\u00f1ez, que \u2013en els seus aspectes m\u00e9s b\u00e0sics\u2013 sost\u00e9 que per al desenvolupament d'un pa\u00eds i d'una societat, l'Estat ha de controlar aspectes b\u00e0sics de l'economia mitjan\u00e7ant monopolis estatals, aix\u00ed com crear un ampli cos de lleis socials. Com a resultat forjaria una societat de classes mitjanes sota l'empara d'una economia puixant i d'un Estat benefactor, intervencionista i redistribuidor de guanys.Entre els seguidors del batllisme destaquen els expresidents Claudio Williman, Baltasar Brum, Jos\u00e9 Serrato, Juan Campisteguy, Gabriel Terra Leivas i Alfredo Baldomir Ferrari.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un doble mandat \u00e9s el pr\u00e0ctica en qu\u00e8 una mateixa persona ocupa m\u00e9s d'un c\u00e0rrec electe o p\u00fablic alhora.\nPer exemple, si un candidat \u00e9s elegit alcalde d'un poble o guanya un esc\u00f3 en una col\u00b7lectivitat en una elecci\u00f3, i despr\u00e9s la mateixa persona guanya un esc\u00f3 en l'assemblea legislativa estatal o provincial en una altra elecci\u00f3 general, es tracta d'un doble mandat.\nA vegades, la llei prohibeix el doble mandat. Per exemple, als estats federals, les persones que ocupen c\u00e0rrecs federals no poden ocupar-ne d'estatals. Als estats amb separaci\u00f3 de poders, els membres dels bra\u00e7os executiu, legislatiu i judicial s\u00f3n diferents, ja siguin c\u00e0rrecs electes o no. Als estats amb assemblees bicamerals, no es pot ser membre d'ambdues cambres alhora. El titular d'un c\u00e0rrec que sigui elegit a un altre en qu\u00e8 el doble mandat estigui prohibit ha de deixar el c\u00e0rrec que t\u00e9 o rebutjar el nou.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L\u2018igualitarisme \u00e9s una doctrina pol\u00edtica que sost\u00e9 que totes les persones han de ser tractades com a iguals i que tenen els mateixos drets pol\u00edtics, econ\u00f2mics, socials i civils. Generalment, s'aplica a la igualtat que se celebra en virtut de la llei i la societat en el seu conjunt.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La passaportitzaci\u00f3 es defineix com una pol\u00edtica de concessi\u00f3 massiva de la nacionalitat, o ciutadania, d'un estat a la poblaci\u00f3 d'un determinat territori estranger mitjan\u00e7ant la distribuci\u00f3 de passaports, generalment en un per\u00edode relativament curt. Aquest proc\u00e8s ha estat utilitzat principalment per les autoritats russes que han facilitat l'acc\u00e9s a persones, normalment titulars d'antics passaports sovi\u00e8tics, per a sol\u00b7licitar documents d'identitat russos. La base d'aquestes naturalitzacions \u00e9s l'article 14 de la Llei de ciutadania russa, modificada el 2002, que permet la naturalitzaci\u00f3 en un procediment simplificat. En particular, el requisit de resid\u00e8ncia de cinc anys al territori rus est\u00e0 susp\u00e8s per als antics ciutadans de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, al par\u00e0graf 4 de l'esmentat article 14 de la llei. Aix\u00ed, a mesura que creix el nombre de titulars de passaports russos a les regions de les nacions contig\u00fces, R\u00fassia invoca aleshores el seu inter\u00e8s nacional en la defensa dels seus ciutadans promovent la independ\u00e8ncia i/o l'annexi\u00f3 d'aquestes regions. Aquest proc\u00e9s ha estat m\u00e9s com\u00fa a Ge\u00f2rgia (a partir del 2002) i Ucra\u00efna (a partir del desembre de 2018).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "I\u00f1aki Aguirre Bara\u00f1ano (Bilbao, 1936) \u00e9s un economista i pol\u00edtic basc. Llicenciat en la Facultat de la Universitat del Pa\u00eds Basc en 1960, fou membre de ROAC, president del Col\u00b7legi Basc d'Economistes (1980-1983) i vicepresident del Consell General dels Col\u00b7legis d'Economistes de l'Estat (1983-1984). Ha estat president de la Caixa d'Estalvis de Biscaia i assessor d'empreses.\nCom a pol\u00edtic ha militat en el Partit Nacionalista Basc, i fou escollit senador per Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 1986 i 1989.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El patriarcat \u00e9s un concepte antropol\u00f2gic que descriu una organitzaci\u00f3 social i cultural en la qual la totalitat de les relacions socials est\u00e0 estructurada pel domini de l'home. La seva ideologia inclou una valoraci\u00f3 desigual entre homes i dones, establint que ells s\u00f3n superiors i elles inferiors. La teoria del patriarcat va ser una de les primeres teories feministes.El patriarcat \u00e9s el poder, p\u00fablic o privat, de l'home sobre la dona. Es tracta d'una repartici\u00f3 de poder, que defineix valor diferent a diferents persones (vegeu jerarquia) i a la que uns estan per sobre de tota la resta. En un sistema patriarcal, el masclisme indica el que cal ser, sentir, pensar i fer per no baixar esglaons a la pir\u00e0mide del poder. La paraula \"masclisme\" es va crear per a designar qualsevol tipus d'opini\u00f3, disposici\u00f3 o pr\u00e0ctica que diferencia de manera negativa el fet de ser dona. No arremet \u00fanicament sobre les dones sin\u00f3 tamb\u00e9 als homes que pels seus gustos, manera de ser o de fer no compleixen les normes i comportaments suposadament adscrits als \"homes\" o a la \"masculinitat\" est\u00e0ndard (rol mascul\u00ed) d'una comunitat o societat.El terme patriarcat tamb\u00e9 s'utilitza en els sistemes jer\u00e0rquics d'algunes esgl\u00e9sies dirigides \u00fanicament per homes, com ara l'Esgl\u00e9sia Ortodoxa Grega i l'Esgl\u00e9sia Ortodoxa Russa, i en sistemes socials familiars en qu\u00e8 els pares tenen autoritat suprema de llurs fam\u00edlies, en qu\u00e8 els membres mascles de la societat predominen en les posicions de poder i en qu\u00e8 la posici\u00f3 de m\u00e9s poder ser\u00e0 ostentada per un mascle. El cas contrari s'anomena matriarcat. Finalment, el terme patriarcat en l'actualitat sovint s'utilitza de manera pejorativa per descriure un ordre pol\u00edtic escler\u00f2tic i imm\u00f2bil.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Seguretat nacional \u00e9s el requisit de mantenir la superviv\u00e8ncia de l'estat mitjan\u00e7ant l'\u00fas del poder econ\u00f2mic, diplom\u00e0cia, projecci\u00f3 de poder i poder pol\u00edtic.\nEl concepte ha sigut desenvolupat sobretot en els Estats Units despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial. Inicialment se centra en el poder militar, que ara abasta una \u00e0mplia gamma de facetes, dels quals incideixen en la seguretat no militar o econ\u00f2mica de la naci\u00f3 i els valors defensats per la societat nacional. En conseq\u00fc\u00e8ncia, per tal de posseir la seguretat nacional, una naci\u00f3 ha de tenir seguretat econ\u00f2mica, seguretat energ\u00e8tica, seguretat de l'entorn, etc. Les amenaces de seguretat no nom\u00e9s afecten enemics convencionals com les altres nacions-estats sin\u00f3 tamb\u00e9 d'actors no estatals, com ara actors violents no estatals, c\u00e0rtels de narc\u00f2tics, multinacionals i organitzacions no governamentals; algunes autoritats inclouen els desastres naturals i els esdeveniments que causen greus danys ambientals en aquesta categoria.Les mesures adoptades per garantir la seguretat nacional inclouen:\n\nutilitzar la diplom\u00e0cia per reunir aliats i a\u00efllar les amenaces\nreunir el poder econ\u00f2mic per facilitar o obligar a la cooperaci\u00f3\nmanteniment efica\u00e7 de les forces armades\nimplementar mesures de defensa civil i preparaci\u00f3 per a emerg\u00e8ncies (incloent la legislaci\u00f3 contra el terrorisme)\nassegurar la capacitat de resist\u00e8ncia i redund\u00e0ncia de les infraestructures cr\u00edtiques\nutilitzar serveis d'intel\u00b7lig\u00e8ncia per detectar i derrotar o evitar amenaces i l'\u00fas de l'espionatge, com tamb\u00e9 protegir la informaci\u00f3 classificada\nutilitzar serveis de contraespionatge o policia secreta per protegir la naci\u00f3 de les amenaces internes", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La interseccionalitat \u00e9s l'estudi de les identitats socials encavalcades o intersecades i els seus respectius sistemes d'opressi\u00f3, dominaci\u00f3 o discriminaci\u00f3. La teoria suggereix i examina com diverses categories biol\u00f2giques, socials i culturals com l'edat, el g\u00e8nere, l'\u00e8tnia, la classe, la discapacitat, l'orientaci\u00f3 sexual, la religi\u00f3, la casta, l'edat, la nacionalitat i altres eixos d'identitat interaccionen en m\u00faltiples i sovint simultanis nivells. La teoria proposa que cal pensar cada element o tret d'una persona com inextricablement unit amb tots els altres elements per poder comprendre de forma completa la pr\u00f2pia identitat. Aquest marc pot usar-se per comprendre com ocorre la injust\u00edcia sistem\u00e0tica i la desigualtat social des d'una base multidimensional.La interseccionalitat \u00e9s un terme encunyat el 1989 per l'activista i acad\u00e8mica Kimberl\u00e9 Williams Crenshaw. Tot i que hi ha primeres mostres d'aquesta perspectiva provenen de l'activisme feminista, concretament des del col\u00b7lectiu feminista The Combahee River Collective Statement, col\u00b7lectiu de dones negres lesbianes de Boston. Amb un primer manifest en qu\u00e8 es parla dels diferents sistemes d'opressi\u00f3 que es relacionen entre ells i que creen una s\u00e8rie de desigualtats.\nLa interseccionalitat mant\u00e9 que les conceptualitzacions cl\u00e0ssiques d'opressi\u00f3 en la societat \u2013com el racisme, el sexisme, el capacitisme, la lesbof\u00f2bia, l'homof\u00f2bia, la transf\u00f2bia, la xenof\u00f2bia i tots els prejudicis basats en la intoler\u00e0ncia\u2013 no actuen de manera independent, sin\u00f3 que aquestes formes d'exclusi\u00f3 estan interrelacionades, i en certs contextos socials creen un sistema d'opressi\u00f3 que reflecteix la intersecci\u00f3 de m\u00faltiples formes de discriminaci\u00f3.La interseccionalitat \u00e9s un paradigma important en l'\u00e0mbit acad\u00e8mic, ampliant els contextos de just\u00edcia social o demografia, encara que, al seu torn, dificulta l'an\u00e0lisi en incloure m\u00faltiples conceptualitzacions que expliquen la manera amb qu\u00e8 es construeixen categories socials i la seva interacci\u00f3 per formar una jerarquia social. Per exemple, la interseccionalitat sost\u00e9 que no hi ha cap experi\u00e8ncia singular pr\u00f2pia d'una identitat. En lloc d'entendre la salut de les dones nom\u00e9s a trav\u00e9s del g\u00e8nere, \u00e9s necessari considerar altres categories socials, com la classe, la discapacitat, la nacionalitat o l'\u00e8tnia per entendre per complet la gamma de problemes de salut de les dones.\nLa teoria de la interseccionalitat tamb\u00e9 suggereix que el que semblen ser formes discretes d'expressi\u00f3 i opressi\u00f3 estan modelades per una altra m\u00fatuament coconstitutiva (com a negre/blanc, dona/home o homosexual/heterosexual). De manera que per comprendre la racialitzaci\u00f3 dels grups oprimits, s'ha d'investigar les maneres en les quals les estructures racialitzadores, els processos socials i les representacions socials (o les idees implicades a representar grups i els membres dels grups en la societat) estan conformades pel g\u00e8nere, la classe, la sexualitat, etc. Tot i que la teoria va comen\u00e7ar com una exploraci\u00f3 de l'opressi\u00f3 de les dones de color en la societat estatunidenca, avui l'an\u00e0lisi t\u00e9 el potencial de ser aplicada a totes les categories, inclosos aquells estatus que solen ser vists com a dominants o aut\u00f2noms.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Consell Central Palest\u00ed (CCP), tamb\u00e9 conegut com a Consell Central de l'OAP, \u00e9s una de les institucions de l'Organitzaci\u00f3 per a l'Alliberament de Palestina (OAP). El CCP pren decisions pol\u00edtiques quan el Consell Nacional Palest\u00ed (CNP) no est\u00e0 en sessi\u00f3. El CCP actua com a enlla\u00e7 entre el CNP i el Comit\u00e8 Executiu de l'OAP. El CCP \u00e9s elegit pel PNC despr\u00e9s de ser nomenat per l' executiu de l'OLP i presidit pel president del PNC.Els membres han passat de 42 (1976), 55 (1977), 72 (1984), 107 (principis dels anys 90), 95 (mitjans dels 90) a 124 (1996). L'abril de 1996, el CCP estava format per 124 membres del Comit\u00e8 Executiu de l'OLP, CNP, CLP i altres organitzacions palestines.El 5 de gener de 2013 es va anunciar que l'OLP havia delegat les funcions del govern i del parlament de l'Autoritat Palestina al Consell Central.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Defensor del Poble espanyol \u00e9s el c\u00e0rrec p\u00fablic fet per a defendre els drets de la ciutadania davant l'administraci\u00f3 p\u00fablica.El c\u00e0rrec el pot desenvolupar tot ciutad\u00e0 espanyol major d'edat amb ple gaudi dels seus drets civils i pol\u00edtics. \u00c9s elegit per coincid\u00e8ncia de les dues cambres parlament\u00e0ries, a proposta dels partits pol\u00edtics, per una majoria de les tres cinquenes parts de la cambra.La instituci\u00f3 s'articula en l'Oficina del Defensor del Poble. Hi ha la Junta de Coordinaci\u00f3 i R\u00e8gim interior, que est\u00e0 formada pel Defensor del poble, els Adjunts i el Secretari General, i es dedica a coordinar els col\u00b7laboradors, assisteix al Defensor en les reformes reglament\u00e0ries, interposar recursos (recurs d'empara i d'inconstitucionalitat), elaborar els informes i tot aquell assumpte que el Defensor considere important. El Secretari General \u00e9s nomenat pel defensor i organitza i dirigeix els serveis de l'oficina. La plantilla d'assessors i personal administratiu i subaltern s'estableix segons el l\u00edmit dels pressupostos i \u00e9s designada pel Defensor.El mandat dura cinc anys i \u00e9s un comissionat del parlament que no est\u00e0 vinculat amb la composici\u00f3 pol\u00edtica de les cambres que l'elegiren. Pot cessar el mandat per finalitzaci\u00f3 del termini del mandat, mort, incapacitat, ren\u00fancia, neglig\u00e8ncia o inefic\u00e0cia. Per al cas de neglig\u00e8ncia o inefic\u00e0cia d'aquest, el mecanisme \u00e9s similar a l'empleat per a elegir-lo.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En economia, l'\u00edndex de mis\u00e8ria \u00e9s un indicador creat per Arthur Okun i que es calcula com la suma dels \u00edndexs d'atur i la d'inflaci\u00f3.\nA vegades se li atribueix incorrectament l'economista Robert Barro.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Avaaz.org \u00e9s una organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre, d'\u00e0mbit mundial, creada el gener de 2007 que promou l'activisme en temes com el canvi clim\u00e0tic, els drets humans, la corrupci\u00f3, la pobresa i els conflictes. La seva missi\u00f3 declarada \u00e9s \"tancar la separaci\u00f3 entre el m\u00f3n que tenim i el m\u00f3n que la majoria de persones d'arreu del m\u00f3n voldria\". L'organitzaci\u00f3 opera en 15 idiomes, t\u00e9 m\u00e9s de tretze milions de membres a 193 pa\u00efsos.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un pol\u00edtic \u00e9s una persona que es dedica a activitats pol\u00edtiques, \u00e9s a dir, tot el que representa l'adquisici\u00f3, el manteniment i la gesti\u00f3 del poder en institucions o \u00e0mbits p\u00fablics.\n\u00c9s un membre formalment reconegut i actiu d'un govern, o una persona que exerceix influ\u00e8ncia sobre la manera en com una societat \u00e9s regida per mitj\u00e0 de coneixement sobre les din\u00e0miques socials i l'exercici del poder. Aix\u00f2 inclou a les persones que ostenten c\u00e0rrecs amb poder de decisi\u00f3 al govern, i a aquelles que busquen obtenir tals posicions, mitjan\u00e7ant eleccions o per designaci\u00f3 o nomenament, o a trav\u00e9s d'una revoluci\u00f3, cop d'Estat o frau electoral.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Alian\u00e7a Democr\u00e0tica M-19 \u00e9s un partit pol\u00edtic de Col\u00f2mbia, successor del grup guerriller M-19. L'M-19 va n\u00e9ixer com bra\u00e7 armat de l'Alian\u00e7a Nacional Popular (ANAPO) del General Gustavo Rojas Pinilla, de tend\u00e8ncia populista nacionalista. Fou fundat el 1974 per Jaime Bateman, ex-militant de les FARC i Carlos Toledo Plata representant de la branca socialista de l'ANAPO, i altres.L'M-19 va quedar molt debilitat entre 1985 i 1989 perdent a la majoria dels seus dirigents, buscant llavors negociacions amb el govern. En 1990 es va desmobilitzar i es convert\u00ed en un partit pol\u00edtic, l'Alian\u00e7a Democr\u00e0tica M-19. El dirigent principal del M-19 i candidat a la presid\u00e8ncia, Carlos Pizarro Leong\u00f3mez, va ser assassinat per sicaris poc despr\u00e9s de la seva integraci\u00f3 a la vida legal (1990) perqu\u00e8 els partits del govern temien la seva popularitat. No obstant aix\u00f2 el seu successor, Leonardo Navarro Wolf, mantingu\u00e9 l'opci\u00f3 pol\u00edtica, i en les primeres eleccions el mateix any va tenir al tom d'un 10% dels vots, convertint-se en el principal partit opositor del pa\u00eds i exercint gran influ\u00e8ncia en la redacci\u00f3 d'una nova constituci\u00f3, per\u00f2 despr\u00e9s va entrar en decad\u00e8ncia.La bandera de l'ANAPO, amb les sigles del grup militar, fou adoptada (i convertida en popular a trav\u00e9s d'accions terroristes espectaculars) per l'organitzaci\u00f3.\nCom a partit legal utilitza una bandera amb els mateixos colors, amb la franja central blanca formant una M estilitzada.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El t\u00edtol de canceller (del llat\u00ed cancellarius) \u00e9s un t\u00edtol oficial utilitzat en diverses nacions i en diferents etapes de la hist\u00f2ria occidental des de l'antiga Roma. Amb el temps, els cancellers han tingut funcions diverses i variades, i el t\u00edtol l'han utilitzat funcionaris amb rangs diversos. Els cancellers originals romans (cancellarii) eren els porters o uixers dels tribunals, que s'encarregaven dels cancelli o cancells, on hi havia un reixat que separava el jutge del consell de l'audi\u00e8ncia. En l'actualitat, el t\u00edtol \u00e9s utilitzat sovint pels alts funcionaris d'un estat, ministres o primers ministres. A Sud-am\u00e8rica, el t\u00edtol sovint es fa servir nom\u00e9s per referir-se als ministres d'Afers Estrangers.\nEl c\u00e0rrec de canceller \u00e9s d'una alta import\u00e0ncia, i, segons la regi\u00f3 o el pa\u00eds, pren significats diferents.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Lara Abdallat   (c. 1982) \u00e9s una activista, pirata inform\u00e0tica i antiga reina de bellesa jordana.\nVa ser coronada Miss Jord\u00e0nia el 2010 i va ser la primera finalista del concurs de bellesa Miss \u00c0rab el 2011.El seu activisme en l\u00ednia va comen\u00e7ar despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 del v\u00eddeo de l'execuci\u00f3 del pilot jord\u00e0 Muath al-Kasaesbeh i l'atac del 2015 a la revista sat\u00edrica francesa Charlie Hebdo, encara que en altres llocs ha afirmat que va contactar per primera vegada amb els hacktivistes el novembre de 2014.Forma part dels grups hacktivistes CtrlSec i \"Ghost Security\" (GSG), que treballen per bloquejar o suspendre comptes de Twitter, piratejar llocs web i eliminar v\u00eddeos de propaganda dels llocs quan aquestes publicacions, tuits o v\u00eddeos promocionen el fonamentalisme isl\u00e0mic de grups com ISIS, Boko Haram, Al-Qaeda, Al-Nusra i Al-Shabaab. El novembre de 2015, alguns membres de Ghost Security van decidir cooperar amb les forces de seguretat del govern, mentre que altres volien continuar la posici\u00f3 antigovernamental de la seva organitzaci\u00f3 matriu Anonymous. Abdallat va optar per fer costat al primer, i aquesta branca del grup va passar a anomenar-se \"Ghost Security Group\". El grup afirma que alertar a les organitzacions antiterroristes governamentals va aturar un possible atac el 2015 a Times Square i un altre a Tun\u00edsia. Sobre el paper de GSG en la prevenci\u00f3 d'aquests incidents, Abdallat va dir: \"Vull dir-vos que aquell dia se'm va posar la pell de gallina. Va ser com si la meva alegria fos m\u00e9s que donar a llum un nad\u00f3 a aquest m\u00f3n. Ho vaig sentir amb m\u00e9s intensitat.\"Tamb\u00e9 ha dit que nom\u00e9s desitja utilitzar el seu hacktivisme contra les organitzacions terroristes: \"Nom\u00e9s pirategem de manera humanit\u00e0ria. Mai l'utilitzar\u00edem d'una manera per molestar individus o governs normals\".Abdallat \u00e9s l'\u00fanic membre de Ghost Security Group la identitat del qual \u00e9s p\u00fablica i, segons articles publicats el 2015, n'\u00e9s l'\u00fanic membre musulm\u00e0.Els seus objectius semblen ser tant salvar vides com proporcionar al m\u00f3n una altra visi\u00f3 de l'Islam. Ella va declarar en una entrevista a Mic : \"L'islam \u00e9s una religi\u00f3 pac\u00edfica. No hi ha res que diu que haur\u00edem de prendre \u00e0nimes. Una \u00e0nima \u00e9s una cosa molt preuada\". En altres llocs, ha declarat: \"Estan cometent crims contra l'islam; estan destruint la imatge de la nostra religi\u00f3 i jo volia fer la meva part per aturar-los\".Tamb\u00e9 s'ha implicat en desacords p\u00fablics o protestes contra ISIS a trav\u00e9s de Twitter.El seu pare \u00e9s jord\u00e0 i la seva mare \u00e9s turco-siriana.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'internacionalisme proletari \u00e9s un concepte marxista basat en la idea que el capitalisme \u00e9s un sistema global, i que per tant la classe obrera ha d'actuar tamb\u00e9 com a classe social mundial. Segons l'internacionalisme proletari, els treballadors han de ser solidaris amb les classes treballadores d'altres pa\u00efsos amb problemes per a lluitar pels interessos comuns de la seva classe al m\u00f3n. Per als marxistes cl\u00e0ssics el nacionalisme era un tret identitari secundari front al fet de ser proletaris, i les confrontacions entre diferents \u00e8tnies eren manipulacions imperialistes per afeblir al conjunt o uni\u00f3 de la classe obrera.\n\nAmb la consigna \u00abProletaris de tots els pa\u00efsos, uniu-vos!\u00bb, l'escriptora socialista Flora Trist\u00e1n pos\u00e0 les bases de l'internacionalisme com a element imprescindible per a l'emancipaci\u00f3 de la classe obrera i la derrota del capitalisme. En ocasions atribu\u00efda a Karl Marx, aquesta proclama resumeix l'esperit amb qu\u00e8 naixia el 1864 l'Associaci\u00f3 Internacional de Treballadors (altrament coneguda com la Primera Internacional), com un organisme de fraternitat de les treballadores de tot el planeta.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Girma Wolde-Giorgis (amh\u00e0ric: \u130d\u122d\u121b \u12c8\u120d\u12f0 \u130a\u12ee\u122d\u130a\u1235)  (Addis Abeba, 28 de desembre de 1924 \u2013 Addis Abeba, 15 de desembre de 2018) va ser un pol\u00edtic et\u00edop, president d'Eti\u00f2pia del 2001 al 2013. Va ser militar i pol\u00edtic durant el r\u00e8gim del negus Haile Selassie, que va ser president del Parlament. Despr\u00e9s de l'enderrocament de l'emperador, el 1974, va treballar en representaci\u00f3 del govern provisional de Mengistu Haile Mariam a Eritrea. Quan aquest va ser enderrocat, es va convertir en un home de negocis fins a la seva elecci\u00f3 com a President en 2001, sent reelegit per un segon mandat en 2007 fins al 2013.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "ZoneMinder \u00e9s un programa d'ordinador de v\u00eddeo-vigil\u00e0ncia que permet capturar, analitzar, enregistrar i visualitzar qualsevol c\u00e0mera, CCTV (circuit tancat de televisi\u00f3), c\u00e0meres IP, webcams, \u2026 connectades a una m\u00e0quina treballant amb un sistema operatiu basat en Linux.\nAquest programa neix el 25 de setembre del 2002 on es distribueix la primera versi\u00f3 p\u00fablica (versi\u00f3 0.0.1), actualment la versi\u00f3 m\u00e9s recent \u00e9s la 1.23.3 apareguda el 27 d'abril del 2008. Cal destacar que ZoneMinder forma part del m\u00f3n del programari lliure i aix\u00f2 facilita molt la seva distribuci\u00f3, ja que \u00e9s gratu\u00efta i permet modificar la programaci\u00f3 gr\u00e0cies al codi obert per part de gent interessada a millorar el producte.\nLa base de ZoneMinder \u00e9s la captura i an\u00e0lisis d'imatges, \u00e9s \u00e0mpliament configurable permetent eliminar falses alarmes, possibilitant la definici\u00f3 de zones amb cada c\u00e0mera i diferent sensibilitat, portant a donar m\u00e9s import\u00e0ncia a un lloc que a un altre de la visi\u00f3 de la c\u00e0mera. M\u00e9s endavant s'explicaran detalladament totes les opcions possibles.\nEl control d'aquest programa es fa mitjan\u00e7ant una interf\u00edcie web on es poden modificar m\u00faltiples opcions, veure les alarmes, guardar o eliminar segons convingui entre altres funcions.\nCom s'ha esmentat anteriorment, aquesta aplicaci\u00f3 est\u00e0 dissenyada per treballar en distribucions de Linux que suportin Video for Linux (v4l). Requereix un base de dades (MySQL), llenguatges de programaci\u00f3 (PHP i Perl) i s'executa en un servidor web com pot ser Apache.\nZoneMinder est\u00e0 dissenyat a trav\u00e9s de diferents m\u00f2duls independents que funcionen \u00fanicament quan cal per a minimitzar el recursos de la m\u00e0quina.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Institut de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Socials (ICPS) va \u00e9sser creat el 8 de novembre de 1988 per la Diputaci\u00f3 de Barcelona i la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona sota la forma jur\u00eddica de consorci. El seu objectiu \u00e9s fomentar la recerca en ci\u00e8ncia pol\u00edtica i en les ci\u00e8ncies socials a Catalunya, dedicant atenci\u00f3 especial a la formaci\u00f3 de joves investigadors i a la promoci\u00f3 de les relacions entre els polit\u00f2legs catalans i els d'arreu del m\u00f3n, facilitant l'estada de professors i investigadors catalans en centres i universitats estrangers i la de docents i estudiosos a Catalunya.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una reina regnant \u00e9s una dona que t\u00e9 per dret propi el t\u00edtol de monarca en oposici\u00f3 a una reina consort, que ho \u00e9s per estar casada amb un rei, una reina v\u00eddua, quan aquest \u00e9s mort, una reina mare, si \u00e9s v\u00eddua i el seu fill governa, o una reina regent, que governa temporalment mentre el successor per dret propi \u00e9s un nen. El marit d'una reina regnant pot no tenir el t\u00edtol de rei o b\u00e9 pot tenir el de \"rei consort\". Una emperadriu regnant \u00e9s una reina regnant que governa un imperi.\nA algunes cultures antigues, com l'antic Egipte, P\u00e8rsia, Bizanci i altres civilitzacions i pa\u00efsos d'Europa, \u00c0sia i Oceania, les dones governants tenien el t\u00edtol en g\u00e8nere mascul\u00ed, per exemple \"rei\", \"fara\u00f3\" o \"emperador\". I per exemple, ja al segle xiv, Eduvigis de Pol\u00f2nia va ser coronada com a \"rei de Pol\u00f2nia\". A Europa, des de l'edat mitjana molts regnes van seguir la Llei S\u00e0lica, que exclo\u00efa les dones de les l\u00ednies success\u00f2ries, i no ha estat fins als segles XX i XXI que alguns pa\u00efsos encara mon\u00e0rquics han perm\u00e8s les dones entrar a la l\u00ednia success\u00f2ria, entenent que entre germans \u00e9s m\u00e9s just que ostenti el t\u00edtol el m\u00e9s gran que el d'un sexe determinat.\nAlgunes de les reines regnants popularment m\u00e9s conegudes s\u00f3n Cle\u00f2patra i la reina de Sab\u00e0.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Recerca i rescat (de l'angl\u00e8s Search and rescue, SAR o S&R) \u00e9s un terme per donar resposta a accions de recerca i provisi\u00f3 d'ajuda a persones en perill immediat o no.El camp general de recerca i rescat inclou diferents subcamps, t\u00edpicament determinats pel tipus de terreny que es condueix el rescat. Aquests s'inclouen el rescat de muntanya; en terra, incloent l'\u00fas de gossos de recerca i rescat; recerca i rescat urb\u00e0 en ciutats; recerca i rescat en combat en el camp de batalla i el rescat de mar i aire sobre l'aigua.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Caserna de la Gu\u00e0rdia Civil \u00e9s un edifici a la ciutat de Figueres (Alt Empord\u00e0) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitect\u00f2nic de Catalunya. Propietat de Joaquim Gironell el 1904 i el 1927 quan s'encarrega a Sebasti\u00e0 Pi i Pi, mestre d'obres de la Bisbal, a fer el projecte del tercer pis, per a reformar-lo. Va ser propietat del \"Colegio de Huerfanos\" de Madrid, i utilitzat per la Gu\u00e0rdia Civil a manera de Caserna i habitatge dels all\u00ed destinats. El pati interior tenia oficines, economat i bar. La resta eren habitatges .Edifici entre mitgeres. Planta baixa i tres pisos. La planta baixa presenta cinc portals. Actualment els dos de l'esquerra s'usen per a garatge, el central com a portal d'acc\u00e9s fins i tot per a cotxes -com antigament-; \u00e9s peraltat i en arc de mig punt. Els dos portals de la dreta, l'un s'ha modificat com a finestra i l'altre per una petita porta. Aquests quatre estan emmarcats per arcs escarsers, amb dovelles de pedra. Una motllura la separa del primer pis que presenta 4 balcons recolzats damunt dels portals o arcs. Motllura de separaci\u00f3 que dona al segon pis, igual que el tercer: cinc balcons emmarcats per canals. Cornisa i balustrada partida en cinc parts amb paret al mig.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Bloc Nacional Jueu (en let\u00f3: Ebreju nacion\u0101lais bloks) fou una coalici\u00f3 electoral letona a la d\u00e8cada de 1920, conformada pel Histadruth Hacionith, el Partit Nacional Dem\u00f2crata Jueu i el Mizrah\u00ed.L'alian\u00e7a va conc\u00f3rrer a les eleccions de l'Assemblea Constituent de 1920 com a \u00abBloc Jueu\u00bb, guanyant cinc escons. Per a les eleccions de 1922 canvi\u00e0 el nom a \u00abBloc Nacional Jueu\u00bb, per\u00f2 nom\u00e9s obtingu\u00e9 dos escons. Despr\u00e9s, el bloc es va dissoldre, amb el tres partits concorrent per separat a les eleccions de 1925. Mizrah\u00ed guany\u00e0 un sol esc\u00f3, mentre que la resta no van superar la barrera electoral necess\u00e0ria.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El comunisme de consells \u00e9s un concepte sorgit en l'\u00e0mbit de l'esquerra comunista europea, en especial en la germano-neerlandesa, anglesa, hongaresa i italiana. Sorgeix a Europa occidental de la cr\u00edtica dels models tradicionals de partits i pol\u00edtiques comunistes. Els primers te\u00f2rics que el van formular (entre els quals es destaca Anton Pannekoek i Otto R\u00fchle) ho van fer despr\u00e9s de la Primera Guerra Mundial i la Revoluci\u00f3 Russa, i va tenir com a desencadenant la dissid\u00e8ncia provocada per la deriva autorit\u00e0ria de l'URSS i la deriva Burocr\u00e0tica de la Tercera Internacional, la que tindria lloc i culminaria fonamentalment durant el per\u00edode estalinista. Un te\u00f2ric m\u00e9s jove per\u00f2 no menys important va ser Paul Mattick.\nEl consellisme s'oposa al comunisme de partit. El comunisme dels consells obrers, \u00e9s a dir la forma d'autoorganitzaci\u00f3 obrera (els soviets) dels primers moments de la Revoluci\u00f3 Russa, de la Revoluci\u00f3 Alemanya i de la insurrecci\u00f3 popular italiana coneguda com a biennio rosso, segons la seua opini\u00f3 eren la forma naturalment i plenament democr\u00e0tica d'organitzaci\u00f3 de la classe obrera conscient del seu paper hist\u00f2ric. En estos consells els treballadors triaven als seus propis representants d'entre les seues files com delegats revocables en qualsevol moment.\nEls te\u00f2rics consellistes van trobar tamb\u00e9 un precedent en els textos i la pr\u00e0ctica pol\u00edtica de Rosa Luxemburg, la defensa de la qual la \"acci\u00f3 espont\u00e0nia\" dels treballadors s'oposava al dirigisme dels partits leninistes. Per\u00f2 els comunistes consellistes van portar m\u00e9s enll\u00e0 la cr\u00edtica al dirigisme. Per als consellistes, el paper dels comunistes era posar la seua activitat de debat, aclariment i propaganda al servici de l'activitat quotidiana de la classe obrera organitzada en els consells de f\u00e0brica, barri o universitat, llocs on havia de residir la capacitat de decidir les accions i de portar-les a cap.\nLes posicions antiautorit\u00e0ries consellistes estan pr\u00f2ximes al concepte anarquista de democr\u00e0cia participativa i la seua visi\u00f3 assemble\u00e0ria de la gesti\u00f3 dels mitjans de producci\u00f3 els aproxima clarament a les tesis autogestion\u00e0ries dels moviments llibertaris. No obstant aix\u00f2 han arribat a eixes posicions des d'una evoluci\u00f3 marxista independent i a trav\u00e9s d'una ruptura pol\u00edtica amb la socialdemocr\u00e0cia primer i amb el bolxevisme despr\u00e9s. El consellisme reivindica un marxisme que s'aparta cr\u00edticament dels corrents socialdem\u00f2crates i leninistes.\nSegons el consellisme, els partits pol\u00edtics i els sindicats s\u00f3n estructures contr\u00e0ries a l'autoemancipaci\u00f3 de la classe obrera, ja que van ser creades per a integrar a la classe obrera dins del capitalisme i no per a destruir-ho revolucion\u00e0riament. D'esta manera el comunisme de consells es diferencia tant del \"comunisme de partit\" com del sindicalisme revolucionari o anarcosindicalisme. El comunisme de consells advoca per l'\"organitzaci\u00f3 unit\u00e0ria\" que unifique la lluita revolucion\u00e0ria i la lluita per reformes i que es base en l'autonomia prolet\u00e0ria i la democr\u00e0cia directa.\nEs reclamarien del consellisme moltes de les organitzacions i grups d'intel\u00b7lectuals que van contribuir a desencadenar les revoltes de la d\u00e8cada de 1960, entre ells Socialisme o barb\u00e0rie o la Internacional Situacionista.\nEntre les personalitats que han destacat m\u00e9s en la hist\u00f2ria del comunisme dels consells obres o consellisme es poden esmentar Anton Pannekoek (autor el 1946 d'una obra titulada Els Consells obrers), Hermann Gorter, Karl Korsch, Maximilien Rubel, Otto R\u00fchle, Jan Appel, Paul Mattick, Cajo Brendel, Henry Chaz\u00e9 (Gaston Davoust), Benjamin P\u00e9ret, Cornelius Castoriadis, i Claude Lefort (membres de Socialisme o barb\u00e0rie).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Utopia for Realists: The Case for a Universal Basic Income, Open Borders, and a 15-hour Workweek (subtitulat alternativament And How We Can Get There and How We Can Build the Ideal World) \u00e9s un llibre de l'historiador popular neerland\u00e8s Rutger Bregman. Es va escriure originalment com a articles en neerland\u00e8s per una revista virtual, De Correspondent i des de llavors es va compilar i publicar, i es va traduir a diversos idiomes. Ofereix una proposta cr\u00edtica que afirma que \u00e9s un enfocament pr\u00e0ctic per reconstruir la societat moderna per promoure una vida m\u00e9s productiva i equitativa basada en tres idees b\u00e0siques:\n\nun ingr\u00e9s b\u00e0sic universal i incondicional pagat a tothom\nuna breu setmana laboral de quinze hores\nobrir fronteres a tot el m\u00f3n amb la lliure circulaci\u00f3 de ciutadans entre tots els estats", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'expansionisme \u00e9s una pol\u00edtica d'un estat que aspira i actua a eixamplar el territori, la influ\u00e8ncia pol\u00edtica i la dominaci\u00f3 econ\u00f2mica en detriment d'altres estats i pobles. Es un concepte parent amb colonialisme i imperialisme. A Europa durant l'antic r\u00e8gim a m\u00e9s de la for\u00e7a militar, s'utilitzaven els casaments estrat\u00e8gics per reunir territoris, un fet que, quan no hi havia hereu, va provocar guerres success\u00f2ries. Despr\u00e9s de la revoluci\u00f3 francesa, nom\u00e9s quedava la for\u00e7a militar com a eina de pol\u00edtica expansionista. Com altres parts d'Europa, la hist\u00f2ria de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica \u00e9s caracteritzada pels conflictes entre les pol\u00edtiques expansionistes dels \u00e0rabs, castellans, portuguesos, francesos, catalans, aragonesos\u2026", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Ubi panis ibi patria \u00e9s una expressi\u00f3 en llat\u00ed \"On hi ha pa, hi ha (el meu) pa\u00eds\" (o casa, o p\u00e0tria). Segons J. Hector St. John de Cr\u00e8vec\u0153ur a \"What is an American\", la tercera de les seves cartes al llibre Letters from an American Farmer, aquesta expressi\u00f3 \u00e9s la motivaci\u00f3 de tots els immigrants/emigrants. No queda clar en el redactat si l'origen de la frase \u00e9s el propi Cr\u00e8vec\u0153ur o prov\u00e9 d'alg\u00fa altre.\nEn qualsevol cas, \u00e9s una reminisc\u00e8ncia en la seva forma d'una altra expressi\u00f3 de motivaci\u00f3 que hauria servit de model, Ubi bene ibi patria (\"p\u00e0tria \u00e9s on (la vida) \u00e9s bona\"; lit. on all\u00f2 bo, la p\u00e0tria). Aquesta \u00faltima expressi\u00f3 en concret recorda el vers (Teucer, fr. 291) del poeta tr\u00e0gic rom\u00e0 Marcus Pacuvius (ca. 220\u2013130 BCE) citat per Cicero (106 BC\u201343 BCE): Patria est ubicumque est bene (45 BCE, Tusculanae Disputationes V, 108). Jean-Jacques Rousseau tamb\u00e9 al\u00b7ludeix a aquesta expressi\u00f3 de motivaci\u00f3 a les seves \"Consideracions sobre el Govern de Pol\u00f2nia i la seva Proposta de Reforma\" de l'any 1772.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Hyangyak va ser un acord via contracte fet a Corea que permetia cert grau de govern local.\nDurant el regnat de Jungjong (1506\u20131544), aquest contracte fou complit pels funcionaris de nivell local; els detalls espec\u00edfics foren circulats en forma de text i operaren com una norma de costum informal. El hyangyak es convert\u00ed en el nucli de la llei social coreana i el vehicle per a un grau d'autonomia local als seus pobles.\nSignific\u00e0 el fonament perqu\u00e8 la Dinastia Joseon implementara el govern al nivell local. La import\u00e0ncia dels oficials erudits coreans (yangban) fou augmentada pel paper que tingueren. La implementaci\u00f3 del hyangyak obr\u00ed el cam\u00ed per a les escoles i temples i un\u00ed els yangban amb la comunitat com a instrumentals per a refor\u00e7ar el govern a tots els nivells.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La critarquia o critocr\u00e0cia \u00e9s el govern dels jutges (en hebreu: \u05e9\u05d5\u05e4\u05d8\u05d9\u05dd\u200e, , shoftim) de l'antic Israel durant el per\u00edode descrit al Llibre dels Jutges. Com que est\u00e0 formada per paraules del grec \u03ba\u03c1\u03b9\u03c4\u03ae\u03c2 (\u201ckrit\u00e8s\u201d, jutjat, o \u201ckrito\u201d, jutjar) i \u1f04\u03c1\u03c7\u03c9 (arkh\u014d, govern) el seu \u00fas s'ha expandit per a identificar el sistema pol\u00edtic fonamentat en el govern realitzat per jutges en el sentit modern, com ara en el cas de les zones de Som\u00e0lia regides sota els jutges en la tradici\u00f3 xeer, o la Mancomunitat Islandesa durant l'edat mitjana, una fase tardana i a\u00efllada de la societat tribal germ\u00e0nica m\u00e9s antiga.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Pars pro toto \u00e9s una recurs llat\u00ed que significa \u00ab[prendre] una part pel tot\u00bb on una porci\u00f3 d'un objecte o concepte representa la totalitat d'aquest o el seu context. Quan s'utilitza en un context ling\u00fc\u00edstic, la frase significa que alguna cosa porta el nom d'una part d'ella, en si mateixa no necess\u00e0riament representativa de tot. Pars pro toto \u00e9s un dispositiu com\u00fa en iconografia, en la qual la icona d'un particular pot representar un conjunt complet de caracter\u00edstiques.\nL'oposat a una pars pro toto \u00e9s un totum pro parte, en qu\u00e8 s'utilitza el tot per descriure la part.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un governador general \u00e9s el representant reial d'un monarca en un o m\u00e9s territoris independents. El terme ha estat utilitzat amb diverses connotacions al llarg de la hist\u00f2ria en diferents regnes europeus i llurs col\u00f2nies en altres continents.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'esperit de les lleis (t\u00edtol original en franc\u00e8s: De l'esprit des lois) \u00e9s una obra del fil\u00f2sof i assagista franc\u00e8s Charles Louis de Secondat, bar\u00f3 de Montesquieu.\n\u00c9s un tractat de teoria pol\u00edtica publicat per Montesquieu a Ginebra el 1748, gr\u00e0cies a l'ajuda financera de Mme. de Tencin. En aquesta obra va esmer\u00e7ar 14 anys de treball; va ser publicada primer sense el nom de l'autor a causa de la censura, i afegida a l'Index Librorum Prohibitorum el 1751.\nQuan es va publicar aquesta obra, Montesquieu va ser objecte de grans cr\u00edtiques dels pol\u00edticament conservadors i dels eclesi\u00e0stics. Els elogis els va rebre dels enciclopedistes com D'Alembert, fill natural de Mme. de Tencin. Certs enciclopedistes li retreuen una certa forma de conservadorisme (Montesquieu era partidari de l'aristocr\u00e0cia), o un cert determinisme en la seva teoria dels climes. Montesquieu va respondre a totes les cr\u00edtiques en el seu D\u00e9fense de l'esprit des lois, publicat el 1750.\nMontesquieu es basa en el model pol\u00edtic angl\u00e8s \u2013pres, al seu torn, dels pobles germ\u00e0nics\u2013, partidari del sistema de separaci\u00f3 de poders i de la monarquia constitucional, que Montesquieu considera el tipus que ofereix m\u00e9s garantia contra el despotisme.\nS'oposa a l'enfocament pol\u00edtic que fa John Locke en el seu Tractat del govern civil, i al de Jean-Jacques Rousseau en Del contracte social. Defensa una teoria original de la llei i en fa una relaci\u00f3 a observar i a ajustar entre les variables. Entre aquestes variables, ell distingeix entre les causes culturals (tradicions, religi\u00f3, etc.) i les causes naturals (clima, geografia, etc.). Aqu\u00ed el llibre \u00e9s un estudi sociol\u00f2gic del comportament pol\u00edtic.\nSegons l'autor, els poders executiu, legislatiu i judicial no s'han de concentrar en les mateixes mans. Es tracta d'una teoria de contrapesos, en qu\u00e8 cada poder equilibra els altres.\nSegons Montesquieu, en la monarquia, els poders intermedis \u2013noblesa, clergat, parlaments\u2013 actuen com a equilibradors nats que impedeixen els excessos del poder, siguin per part del monarca o per part del poble. Al seu torn, aquests poders intermedis s'equilibren entre si. \u00c9s notable la manera en qu\u00e8 aquesta idea de combinaci\u00f3 equilibrada es relaciona amb la imatge de l'univers de Newton, on els elements s'atrauen sense perdre la seva identitat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un sistema presidencialista, sistema congressual o presidencialisme, \u00e9s un sistema de govern d'una rep\u00fablica parlament\u00e0ria en qu\u00e8 la branca executiva s'elegeix de manera separada de la branca legislativa. La constituci\u00f3 dels Estats Units \u00e9s reconeguda com al primer document oficial a descriure el sistema presidencialista modern i que encara \u00e9s vigent.\nLa caracter\u00edstica m\u00e9s important del sistema presidencialista \u00e9s la manera en qu\u00e8 el poder executiu, sovint anomenat \"president\" n'\u00e9s elegit. Les caracter\u00edstiques dels sistemes presidencialistes s\u00f3n:\n\nEl president \u00e9s alhora cap d'Estat i cap de govern.\nNo hi ha cap relaci\u00f3 formal entre el president i el cos legislatiu; no n'\u00e9s un membre i la seva capacitat per proposar lleis \u00e9s limitada. No obstant aix\u00f2, el president t\u00e9 el poder per vetar els actes aprovats pel cos legislatiu i, al seu torn, una supermajoria del cos legislatiu t\u00e9 el poder d'anul\u00b7lar el vet.\nEl president t\u00e9 un per\u00edode fix de govern. Les eleccions o reeleccions es realitzen en temps predeterminats, i no existeix el concepte de \"moci\u00f3 de censura\" per remoure a l'executiu i convocar eleccions. No obstant aix\u00f2, la majoria dels sistemes presidencialistes han incorporat provisions a les lleis per realitzar judicis presidencials amb la finalitat de remoure el president si ha com\u00e8s un crim.\nLa branca executiva \u00e9s unipersonal. Els membres del gabinet s\u00f3n seleccionats pel president, encara que a alguns estats amb sistemes presidencialistes el cos legislatiu ha d'aprovar els membres del gabinet. El president t\u00e9 la capacitat de donar ordres o de remoure qualsevol membre del gabinet i de l'ex\u00e8rcit, sense l'aprovaci\u00f3 del cos legislatiu, per\u00f2, no pot remoure als jutges del cos judicial.La branca legislativa dels sistemes presidencialistes \u00e9s oficialment coneguda com a \"Congr\u00e9s\" o \"Assemblea\". Alguns estats presidencialistes s\u00f3n: els Estats Units, Indon\u00e8sia, les Filipines, M\u00e8xic, Corea del Sud i la majoria dels estats de Sud-am\u00e8rica.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un nazim (en urd\u00fa \u0646\u0627\u0638\u0645, derivat d'organitzador o coordinador), similar al batlle, \u00e9s el coordinador de les ciutats i pobles del Pakistan. Nazim \u00e9s el t\u00edtol urd\u00fa del funcionari en cap electe d'un govern local al Pakistan, com pot ser el cas d'un districte, un tehsil o un consell municipal (d'un poble).El nom que es fa servir per referir-se al president de la Islami Jamiat-e-Talaba, la Uni\u00f3 Isl\u00e0mica d'Estudiants del Pakistan, \u00e9s Nazim-e-ala. El Nazim-e-ala \u00e9s escollit per un any, i despr\u00e9s de completar el per\u00edode d'exercici del seu c\u00e0rrec, tots els membres, anomenats Arkaan, trien un de nou. El Nazim en cap, o Nazim del districte, \u00e9s escollit pels Nazims dels Consells municipals i dels Tehsils, que alhora s\u00f3n triats directament pels vots locals.\nEl Pakistan tenia originalment un sistema heretat de l'\u00e8poca de govern dels brit\u00e0nics a l'\u00cdndia, en el qual el batlle era el cap d'un districte. Malgrat aix\u00f2, segons les lleis locals el nazim tenia un paper diferent del del batlle, amb m\u00e9s poder. El sistema de nazims va ser introdu\u00eft despr\u00e9s que el sistema de comissionats, imposat durant el govern brit\u00e0nic, fos aixecat pel govern pakistan\u00e8s. Avui en dia, ja no hi ha comissionats a cap de les divisions administratives, d'en\u00e7\u00e0 que el 2001 es va imposar al pa\u00eds l'Acta de Lleis Municipals. L'\u00fanica excepci\u00f3 es Islamabad, la capital federal, on el sistema de comissionats encara \u00e9s efectiu. El 2009, el nou govern va restaurar el sistema de comissionats a les divisions per\u00f2 el nazims tamb\u00e9 romanen el seu poder.\nSubahdar era una de les denominacions que rebia el governadors d'un Subah (prov\u00edncia) durant l'era Mogol de l'\u00cdndia el qual era tamb\u00e9 anomenat alternativament com \u2018\u2019Sahib-i-Subah\u2019\u2019 o Nazim. La paraula Subahdar \u00e9s d'origen persa El Subahdar era el cap administratiu de la prov\u00edncia Mogol. Era assistit pel suballterns provincials: Diwan, Bakshi, Faujdar, Kotwal, Qazi, Sadr, Waqa-i-Navis, Qanungo i Patwari. Els Subahdars eren normalment nomenats pels pr\u00ednceps Mogols o pels oficials imperials de m\u00e9s alt rang.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les eleccions generals de l'Uruguai de 1938 es van celebrar el 27 de mar\u00e7 del 1938, en una primera i \u00fanica volta, amb la intenci\u00f3 d'escollir un nou president de la Rep\u00fablica Oriental de l'Uruguai, c\u00e0rrec que, fins a la data, ocupava el militar Gabriel Terra Leivas. Tamb\u00e9, segons aquest sistema, es van presentar els candidats a intendents municipals pels seus respectius departaments.\nD'acord amb la Constituci\u00f3 del 1934, es van votar els c\u00e0rrecs de president i de vicepresident. Va triomfar novament el Partit Colorado amb la f\u00f3rmula d'Alfredo Baldomir Ferrari - C\u00e9sar Charlone, que va assumir el 18 de juny de 1938. Juntament amb l'elecci\u00f3 del cap d'Estat, tamb\u00e9 es van votar els c\u00e0rrecs de senador i de diputat. Cal destacar que en aquestes eleccions es va habilitar, per primera vegada en la hist\u00f2ria de l'Uruguai, el sufragi femen\u00ed a nivell nacional (amb un antecedent l'any 1927).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El terme aristocr\u00e0cia es refereix a la forma de govern en qu\u00e8 el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat. Etimol\u00f2gicament deriva de les paraules gregues aristos, \"millor\" i kratein \"domini\". Avui dia, aquest terme defineix la forma de govern en qu\u00e8 el poder \u00e9s ostentat per una elit tancada, un grup social minoritari o privilegiat econ\u00f2micament o per ra\u00f3 del seu llinatge, intel\u00b7lig\u00e8ncia o nivell cultural.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Partit Pirata (Piratpartiet en suec) \u00e9s un partit pol\u00edtic a Su\u00e8cia. La seva sobtada popularitat va contribuir per al sorgiment de partits amb el mateix nom i objectius similars en l'Europa i a tot el m\u00f3n, encara que no amb id\u00e8ntic \u00e8xit. El partit lluita per la reforma de les lleis concernents a drets d'autor i patents. La seva agenda tamb\u00e9 inclou el suport a l'enfortiment del dret a la privadesa, tant a internet com en la vida quotidiana, i la transpar\u00e8ncia en l'administraci\u00f3 governamental. El partit intencionadament ha escollit ser un bloc independent de la tradicional divisi\u00f3 esquerra-dreta, per poder perseguir els seus objectius pol\u00edtics al costat de tots els altres partits dominants.\n\nEl partit va participar de les eleccions al Riksdag del 2006 i va obtenir 0,63% dels vots, i va esdevenir el tercer major partit fora del parlament, on un m\u00ednim del 4% \u00e9s exigit. Quant a membres, va ultrapassar el Partit Verd al desembre de 2008, el Partit d'Esquerra al febrer de 2009, el Partit Liberal i els Dem\u00f2crates Cristians a l'abril de 2009 i el Partit de Centre al maig de 2009, fent-ho en el tercer major partit pol\u00edtic de Su\u00e8cia. El moviment jove associat al Partit Pirata, el Pirata Jove (Ung Pirat en suec), \u00e9s avui la tercera major organitzaci\u00f3 pol\u00edtica de la joventut a Su\u00e8cia, en nombre de membres afiliats.Despr\u00e9s de les eleccions per al Parlament Europeu de 2009 i l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, el Partit Pirata suec va aconseguir dos eurodiputats, Christian Engstr\u00f6m i Amelia Andersdotter.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El m\u00e8tode Vauban \u00e9s un conjunt de t\u00e8cniques i pr\u00e0ctiques a seguir en les accions d'assalt de ciutats fortificades, concebut per S\u00e9bastien Le Prestre, mariscal de Vauban, enginyer militar franc\u00e8s que s'havia distingit, precisament, per la construcci\u00f3 de fortificacions mod\u00e8liques a moltes ciutats de Fran\u00e7a.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La corrupci\u00f3 material o  corrupci\u00f3 de materials \u00e9s l'alteraci\u00f3 de la puresa o integritat d'una subst\u00e0ncia, tant sigui per la seva desmembrament, per la barreja amb altres subst\u00e0ncies, o per la desviaci\u00f3 del seu curs esperat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Duana (de l'\u00e0rab d\u012bw\u0101n, \"registre\", \"escriptori\") \u00e9s una oficina governamental oficial que tenen els estats per al control de moviment d'entrades i sortides de mercaderies i bens cap a l'exterior o provinents de l'exterior. En alguns estats les duanes tamb\u00e9 controlen l'entrada i sortida de persones, en d'altres ho fan altres organismes.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El for era un preu regulat obligatori, propi de les edats mitjana i moderna, especialment fixat en productes de primera necessitat o de gran importancia social. Tamb\u00e9 podia ser una taxa sobre determinats productes.\nUn cas especial de for, i en la pr\u00e0ctica subsistent actualment, era la capacitat dels estats de fixar l'equivalencia obligatoria dels distints tipus valors monetaris en el si del seu sistema monetari, per exemple que 100 centims d'euro, siguin 1 euro, es un exemple d'aix\u00f2. Aquest aspecte era fonamental en el bon funcionament dels sistemes monetaris antics per diversos motius:\n\nQuan es produ\u00efa moneda amb distints metalls, era necessari disposar de valors d'equivalencia obligatori, per tal de tenir seguretat en el canvi.\nLa producci\u00f3 monetaria sostreia una part dels seus components per finan\u00e7ar els costos de producci\u00f3 i els beneficis que pogu\u00e9s produir, de tal manera que sempre se li atribu\u00efa un valor superior al valor del metall sense amonedar.El for era acceptat socialment perque a canvi es produ\u00efa una moneda confiable, per\u00f2 si el sistema entrava en crisi, per exemple per deteriorament del model o per increment de preu de les materies primes, es feia necessari modificar el for per mantenir la seva legitimitat i funcionalitat, en cas contrari, les operacions especulatives o l'entrada de moneda extrangera m\u00e9s segura deterioraven encara m\u00e9s la situaci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un organisme aut\u00f2nom o ag\u00e8ncia governamental \u00e9s un organisme p\u00fablic amb un determinat grau d'autonomia de gesti\u00f3. Les autoritats reguladores s\u00f3n l'exemple m\u00e9s corrent d'aquest tipus d'organisme. No obstant aix\u00f2 la determinaci\u00f3 de quines caracter\u00edstiques ha de tenir un organisme aut\u00f2nom no \u00e9s homog\u00e8nia internacionalment.\n\n", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Fran\u00e7ois Simon (Steinfort, 10 de setembre de 1887 - Ciutat de Luxemburg, 9 d'octubre de 1965) fou un enginyer i pol\u00edtic luxemburgu\u00e8s.\nLlicenciat en enginyeria de ponts i cal\u00e7ades, realitz\u00e0 les tasques de director des de 1933. Com a militant del Partit Popular Social Cristi\u00e0 (CSV), fou elegit diputat i, durant el gabinet Dupong-Schaus-Bodson, exerc\u00ed de Ministre d'Economia i Agricultura de Luxemburg. El mandat del c\u00e0rrec comprengu\u00e9 des del 2 de setembre de 1950 fins al 3 de juliol de 1951, data en qu\u00e8 dimit\u00ed per q\u00fcestions de salut i fou rellevat pel socialista Michel Rasquin. El setembre de 1960 fou president de Protecci\u00f3 civil.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El realisme pol\u00edtic \u00e9s una doctrina que regeix la filosofia pol\u00edtica i les relacions internacionals i que privilegia l'inter\u00e8s del mateix estat o grup davant la resta, argumentant que \u00e9s ingenu no acceptar un antagonisme natural entre diferents comunitats i que per progressar cal tenir en compte les prioritats d'aquest grup, especialment la seva conservaci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El particularisme \u00e9s una tend\u00e8ncia pol\u00edtica dins d'un pa\u00eds que tendeix a salvaguardar i promoure les caracter\u00edstiques del govern local, fora d'una perspectiva de tipus nacional. Tamb\u00e9 \u00e9s una actitud religiosa, vinculada sovint a interessos nacionalistes i contraposada a l'universalisme, segons la qual un grup social es considera com a particularment escollit per D\u00e9u amb la conseq\u00fcent exclusi\u00f3 d'altres grups o pobles d'una religi\u00f3 diferent.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'encomi \u00e9s un text de lloan\u00e7a en honor d'alg\u00fa o alguna cosa. En l'estudi de la ret\u00f2rica, juntament amb el seu oposat, que \u00e9s el vituperi (textos insultants). N'hi ha en poesia o en prosa. L'encomi era un important exercici d'orat\u00f2ria.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un govern en l'exili \u00e9s un grup pol\u00edtic que diu ser el govern leg\u00edtim d'un pa\u00eds, per\u00f2 per diverses raons, no pot exercir el seu poder legal, i a m\u00e9s resideix en un pa\u00eds estranger o \u00e0rea exterior. Els governs en l'exili, en general operen sota el sup\u00f2sit que algun dia tornar\u00e0 al seu pa\u00eds natal i recuperar el poder.\n\u00c9s freq\u00fcent que es formin governs en l'exili en temps d'ocupaci\u00f3 militar durant una guerra, i de vegades tamb\u00e9 despr\u00e9s d'una guerra civil, revoluci\u00f3 o cop d'estat. Per exemple, durant la Segona Guerra Mundial, nombrosos governs i monarques europeus, davant l'expansi\u00f3 de l'Alemanya nazi, es van veure for\u00e7ats a buscar refugi en el Regne Unit, establint all\u00ed els seus governs en l'exili.\nL'efic\u00e0cia d'un govern en l'exili dep\u00e8n principalment del suport que pugui obtenir de governs estrangers, d'una banda, i de la poblaci\u00f3 del seu pa\u00eds, per l'altre. Alguns governs en l'exili poden convertir-se en una for\u00e7a formidable, la qual cosa representa un greu problema per al rival en la possessi\u00f3 efectiva del pa\u00eds, mentre que uns altres es mantenen principalment com un gest simb\u00f2lic amb poc efecte sobre la situaci\u00f3 real.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una taxa \u00e9s una classe de tributs que poden establir les administracions p\u00fabliques. Es tracta d'ingressos de dret p\u00fablic, regulades, juntament amb els impostos i les contribucions especials, pel dret tributari.\nS'exigeixen per les administracions p\u00fabliques (subjecte actiu) i han de ser pagades pels ciutadans o per altres administracions p\u00fabliques (subjecte passiu) de forma no volunt\u00e0ria, b\u00e9 per estar obligats a rebre el servei que hi \u00e9s associat (recollida d'escombraries domicili\u00e0ries), b\u00e9 perqu\u00e8 no hi ha cap altre agent econ\u00f2mic que presti el servei (una \u00fanica piscina p\u00fablica al municipi...). Un altre motiu pot ser l'aprofitament especial de b\u00e9ns de domini p\u00fablic (vies p\u00fabliques, espai radioel\u00e8ctric, rius, costes, ports, etc.).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Let\u00f2nia Jove (en let\u00f3: Jaun\u0101 Latvija) fou un gran partit pol\u00edtic d'extrema dreta let\u00f3. Va existir des del 15 d'agost de 1933 al 17 d'agost de 1943.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El president de la Rep\u00fablica \u00c0rab Sahrau\u00ed Democr\u00e0tica \u00e9s el cap d'estat de la Rep\u00fablica \u00c0rab Sahrau\u00ed Democr\u00e0tica (RASD), un govern en l'exili assentat en els campaments de refugiats sahrau\u00eds de Tinduf, Alg\u00e8ria. Des de la declaraci\u00f3 d'independ\u00e8ncia el 27 de febrer de 1976 fins a agost de 1982, el cap d'estat de la RASD va ser conegut com a President de Consell Revolucionari. El nom actual de l'President de la RASD va ser establert l'agost de 1982, despr\u00e9s d'un canvi en la constituci\u00f3 feta pel cinqu\u00e8 congr\u00e9s general de l' Front Polisario, on el lloc seria encarregat pel secretari general de l'Polisario. El primer president va ser El Uali Mustafa Sayed, des el 29 de febrer de 1976 fins a la seva mort el 9 de juny de 1976. El president que m\u00e9s ha durat en el c\u00e0rrec ha estat Mohamed Abdelaziz, amb 39 anys i 275 dies.\nEls poders de la presid\u00e8ncia s\u00f3n amplis i han estat subjectes a modificacions en diverses esmenes constitucionals, l'\u00faltima ocorreguda l'any 1995.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Utopia (del grec \u03bf\u1f50, \u00abno\u00bb i \u03c4\u03cc\u03c0\u03bf\u03c2, \u00abindret\u00bb, literalment: \u00abenlloc\u00bb) \u00e9s un neologisme inventat per Thomas More al segle xvi per a descriure una illa imagin\u00e0ria que acull una societat perfecta en tots els sentits. Amb el pas del temps, degut a les implicacions filos\u00f2fiques contradict\u00f2ries de la noci\u00f3 de \u00absocietat perfecta\u00bb, el mot s'ha acabat utilitzant amb diverses accepcions. Aix\u00ed, en el sentit estricte, una utopia \u00e9s la concepci\u00f3 imagin\u00e0ria d'una societat ideal. En el llenguatge corrent, una utopia designa un ideal irrealitzable; en aquest sentit, se l'ent\u00e9n com a sin\u00f2nim de somni, il\u00b7lusi\u00f3 o quimera.Com a concepte filos\u00f2fic, la utopia es pot entendre com un pensament idealitzat amb la funci\u00f3 de criticar l'statu quo, aix\u00f2 \u00e9s, la situaci\u00f3 social en qu\u00e8 hom viu. La difer\u00e8ncia entre \u00aball\u00f2 que \u00e9s\u00bb i \u00aball\u00f2 que hauria de ser\u00bb marca el terreny de la utopia. En aquest cas, la utopia que proposa un final feli\u00e7, una evoluci\u00f3 de la societat cap a un futur millor, s'anomena tamb\u00e9 \u00abeutopia\u00bb, i la que preveu una deriva vers el pitjor, \"distopia\".Aquesta idea s'ha expressat principalment a trav\u00e9s de la literatura ut\u00f2pica, un g\u00e8nere en si que narra en general una aventura vers un pa\u00eds desconegut (sovint una illa) on es descobreix la societat ideal.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Ibrahim Bey al-Kabir al-Muhammadi (literalment El Gran Ibrahim Bey, Musulm\u00e0, Martkopi, prop de Tbilissi, 1735-1816) fou bey mameluc governant de facto d'Egipte, d'origen georgi\u00e0. Fou capturat per mercaders d'esclaus en temps otomans i va rebre el nom d'Ibrahim dels seus amos al que despr\u00e9s es va afegir el t\u00ectol bey. Fou comprat pel governant d'Egipte i despr\u00e9s d'un servei lleial fou alliberat.\nVa ser nomenat bey el 1768/1769, amir al-hadjdj el 1772 i daftardar el 1774. Quan Muh\u00e0mmad Bey Abu l-Dhahab va iniciar una campanya contra el xeic Zahir al-Umar a Palestina (mar\u00e7 del 1775) va deixar el govern del Caire a Ibrahim. Mort Abu l-Dhahab ([10 de juny] de 1775) el poder va passar als seus mamelucs coneguts com els muhammadiyya, entre els quals els m\u00e9s influents eren Ibrahim Bey, Murad Bey i Yusuf Bey; el primer va esdevenir shaykh al-balad (governador civil), el primer c\u00e0rrec del pa\u00eds; Murad va esdevenir governador militar, i Yusuf Bey encarregat dels pelegrins (amir al-hadjdj); el poder l'exercien conjuntament; Murad era decidit i en\u00e8rgic mentre que Ibrahim era conciliador i vacil\u00b7lant. Murad va organitzar un complot que tenia per objecte l'assassinat de Ismail Bey que era mameluc del difunt Ali Bey (governant 1768-1773) per\u00f2 no havia fet cap reclamaci\u00f3 per exercir el poder; aix\u00f2 va portar a una lluita entre faccions al Caire i finalment Ibrahim i Murad van perdre el suport d'altres faccions mameluques i van fugir cap a l'alt Egipte (juliol), mentre Ismail Bey era nomenat shaykh al-balad (agost del 1777). Ismail no tenia prou suports segurs i Ibrahim i Murad no van tardar a retornar al Caire amb el suport de'una fracci\u00f3 dels mamelucs alawiyya (els mamelucs d'Ali Bey) dirigida per Hasan Bey al-Djuddawi, i recuperar el poder. Ibrahim va ser restaurat com a shaykh al-balad el febrer del 1778, i Murad Bey com a amir al-hadjdj, per\u00f2 el poder es va exercir per un triumvirat entre Ibrahim, Murad i Hasan Bey al-Djuddawi.\nMurad Bey no va trigar a fomentar nous complots que va costar als alawiyya l'expulsi\u00f3 del Caire pels altres grups mamelucs (juny del 1778), Hasan i els alawiyya es van refugiar a l'alt Egipte d'eon el duumvirat de Murad i Ibrahim no els va poder fer fora, i a m\u00e9s a m\u00e9s van tenir el suport d'Ismail Bey que se'n va anar a l'alt Egipte. El 1781 Murad va haver de cedir formalment als alawiyya una gran part del sud d'Egipte. El 1783 les lluites entre les faccions dels muhammadiyya al Caire van portar a la lluita oberta entre Ibrahim i Murad i el setembre de 1784 Ibrahim va haver de fugir del Caire, quedant sol en el poder Murad Bey.\nEl febrer de 1785 Ibrahim i Murad es van reconciliar i Ibrahim fou restablert com a shaykh al-balad. Totes aquestes lluites havien afectat a l'economia del pa\u00eds que estava en decad\u00e8ncia; els peregrins que anaven a les ciutats santes estaven mal aprovisionats i el 1783/1784 i 1784/1785 la caravana a Medina no es va poder fer. Els tributs al govern otom\u00e0 s'havien aturat. Llavors va intervenir l'Imperi Otom\u00e0 que va enviar un contingent a les ordes de Djezairli Ghazi Hasan Pasha. Murad i Ibrahim van decidir resistir (18 de juliol de 1786) per\u00f2 les seves forces foren derrotades i el 4 d'agost Ibrahim fugia del Caire on van entrar els otomans el dia 8 d'agost. Djezairli Ghazi Hasan Pasha va cridar a Ismail Bey i Hasan Bey de l'alt Egipte i el 6 de novembre de 1786 va nomenar al primer com a shaykh al-balad i al segon com amir al-hadjdj. Mentre Murad i Ibrahim s'havien refugiat al sud, a l'alt Egipte, d'eon Hasan Pasha va tractar de fer-los fora sense \u00e8xit. Djezairli Ghazi Hasan Pasha va restar al Caire fins a la tardor del 1787 (6 d'octubre del 1787) i abans d'abandonar la capital eg\u00edpcia va emetre un decret que prohibia a Ibrahim i Murad retornar al Caire per\u00f2 els autoritzava a restar a l'alt Egipte\nLlavors va comen\u00e7ar una llarga lluita entre Ismail Bey d'un costat i Ibrahim i Murad de l'altra. El conflicte va tallar les comunicacions entre les dues parts d'Egipte, i les confiscacions i taxes excessives que es cobraven al Caire van empitjorar la situaci\u00f3 econ\u00f2mica. Entre l'octubre de 1787 i l'octubre de 1790 hi van haver diverses revoltes populars al Caire.\nEl mar\u00e7 del 1791 va morir Ismail Bey a causa d'una epid\u00e8mia de pesta. Ibrahim i Murad van retornar al Caire (juliol del 1791) i Hasan Bey va fugir a l'alt Egipte. El govern conjunt d'Ibrahim i Murad va durar set anys fins que va arribar Napole\u00f3 Bonaparte el juliol de 1798. Fou derrotat pels francesos a la batalla de les Pir\u00e0mides i a la d'Heli\u00f2polis i fou derrotat en les dues fugint cap a l'alt Egipte. Quan els francesos van evacuar Egipte el 1800, Ibrahim va reclamar el poder per\u00f2 hi havia altres pretendents.\nFinalment Muhammad Ali Pasha es va imposar com a virrei el 1805. Ibrahim va restar llavors a l'alt Egipte i aix\u00f2 el va salvar de la massacra de la ciutadella del Caire (1 de mar\u00e7 de 1811) en qu\u00e8 els potencials enemics de Muhammad Ali Pasha foren exterminats. Ibrahim i altres companys es va retirar cap a N\u00fabia on van establir un campament permanent anomenat al-Urdi prop de Dongola. All\u00ed va morir el 1816 (la not\u00edcia es va con\u00e8ixer al Caire el mar\u00e7 del 1816, la data exacta de la mort \u00e9s desconeguda).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'homo viator (\u00abhome viatger\u00bb o \u00abpelegr\u00ed\u00bb, en llat\u00ed) \u00e9s un antic t\u00f2pic literari de la literatura pagana i cristiana, que inclo\u00efa la vida des del naixement fins a la mort com un perill\u00f3s i accidentat viatge d'aprenentatge que acabava en la maduresa (novel\u00b7la d'aprenentatge o bildungsroman), en l'autoconeixement o en la saviesa, o, en el cas cristi\u00e0, el perd\u00f3 i la Gl\u00f2ria ultraterrenal, i m\u00e9s rarament, com en William Shakespeare, en el no-res.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Servicio de Informaci\u00f3n e Investigaci\u00f3n va ser un servei d'intel\u00b7lig\u00e8ncia pertanyent al partit Falange Espa\u00f1ola Tradicionalista y de las JONS que va operar durant la Guerra Civil Espanyola i la Dictadura franquista com una esp\u00e8cie de for\u00e7a parapolicial,, amb la missi\u00f3 de vigilar a opositors i confeccionar informes personals.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un gabinet \u00e9s un cos de membres d'alt rang del poder executiu del govern d'una naci\u00f3. Tamb\u00e9 \u00e9s conegut com a Consell de Ministres o Consell Executiu.En els estats parlamentaris el gabinet decideix de manera col\u00b7lectiva la pol\u00edtica i la direcci\u00f3 del govern, especialment en relaci\u00f3 a la legislaci\u00f3 que aprova el parlament; \u00e9s a dir constitueixen, de manera col\u00b7lectiva, el poder executiu de la naci\u00f3. Els membres del gabinet dels sistemes parlamentaris, sovint anomenats \"ministres\", s\u00f3n membres del parlament i comparteixen les funcions legislatives. S\u00f3n designats com a responsables d'algun dels Ministeris de la naci\u00f3 amb tasques espec\u00edfiques (i.e. \"Ministeri de Defensa\", \"Ministeri de Sanitat\", etc.) \nPer contra, en els estats presidencialistes, el gabinet no funciona com a influ\u00e8ncia legislativa sin\u00f3 com a grup de consellers o d'assist\u00e8ncia t\u00e8cnica per al cap de govern. Els membres del gabinet dels sistemes presidencialistes, sovint anomenats \"secretaris\" (i en rares ocasions \"ministres\"), no s\u00f3n membres del congr\u00e9s (o parlament) sin\u00f3 que s\u00f3n designats directament pel cap de govern per a dirigir alguna de les Secretaries o Departaments del poder executiu (i.e. \"Secretaria d'Educaci\u00f3\", \"Secretaria de Defensa\", etc.). Com a responsables del funcionament d'una \u00e0rea executiva, les seves tasques no difereixen en res dels ministres dels sistemes parlamentaris, llevat del fet que no tenen cap capacitat per a crear ni proposar lleis.\n\n", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El quiasme \u00e9s un recurs literari que consisteix a construir una simetria sint\u00e0ctica o sem\u00e0ntica mitjan\u00e7ant l'encreuament de dos parells de mots o d'oracions. Tamb\u00e9 s'anomena quiasme el recurs publicitari mitjan\u00e7ant el qual es mostra en una imatge, una permutaci\u00f3 de papers, un canvi de rols en una situaci\u00f3 o entre dos personatges amb caracter\u00edstiques socialment ben definides.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El corredor de Lachin (en armeni, \u053c\u0561\u0579\u056b\u0576\u056b \u0574\u056b\u057b\u0561\u0576\u0581\u0584, en \u00e0zeri, La\u00e7\u0131n koridoru) \u00e9s un pas de muntanya i corredor geopol\u00edtic de facto que connecta Arm\u00e8nia amb la Rep\u00fablica d'Artsakh. At\u00e8s que l'Artsakh no t\u00e9 reconeixement internacional, el corredor es troba, de iure, al districte de La\u00e7\u0131n de l'Azerbaidjan. El corredor forma la ruta m\u00e9s curta entre Arm\u00e8nia i l'Alt Karabakh. Durant la primera guerra de l'Alt Karabakh, de 1988 a 1994, el corredor va estar sota el control de l'Ex\u00e8rcit de Defensa d'Artsakh.La ciutat de Lachin est\u00e0 situada en el vessant d'una muntanya en la riba esquerra del riu Hakari.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Mar\u00eda del Carmen Cuesta Rodr\u00edguez, coneguda amb el sobrenom de La Peque (Madrid, 23 de desembre de 1922 - Val\u00e8ncia,16 d'octubre de 2010), fou una activista republicana represaliada pel franquisme. Militant de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), estava inclosa en l'expedient de Les Tretze Roses. Separada del cas per raons d'edat, fou condemnada a dotze anys de pres\u00f3 i al desterrament.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un organisme aut\u00f2nom o ag\u00e8ncia governamental \u00e9s un organisme p\u00fablic amb un determinat grau d'autonomia de gesti\u00f3. Les autoritats reguladores s\u00f3n l'exemple m\u00e9s corrent d'aquest tipus d'organisme. No obstant aix\u00f2 la determinaci\u00f3 de quines caracter\u00edstiques ha de tenir un organisme aut\u00f2nom no \u00e9s homog\u00e8nia internacionalment.\n\n", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Menja't els rics \u00e9s una abreviatura d\u2019una dita atribu\u00efda a Jean-Jacques Rousseau. S\u2019utilitza en cercles radicals i anticapitalistes, guanyant m\u00e9s for\u00e7a a inicis del segle XXI en resposta a l\u2019augment de la desigualtat d\u2019ingressos.Segons l'historiador Adolphe Thiers, el president de la comuna de Par\u00eds, Pierre Gaspard Chaumette, va fer un discurs a la ciutat el 14 d'octubre de 1793 (durant el Regnat del Terror), en qu\u00e8 va dir:\n\nEl mateix Rousseau havia mort el 1778.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La doctrina de les dues espases (en llat\u00ed utrumque gladium) al\u00b7ludeix a la relaci\u00f3 pol\u00edtica que s'estableix entre el poder temporal, representat per l'emperador germ\u00e0nic o bizant\u00ed a l'Europa medieval, i el poder religi\u00f3s, encarnat pel Papa. Aquesta doctrina, amb diverses interpretacions, \u00e9s predominant en el pensament pol\u00edtic europeu medieval i deriva en la concepci\u00f3 moderna de la separaci\u00f3 entre l'Esgl\u00e9sia i l'Estat. Durant tota l'etapa medieval, la relaci\u00f3 entre tots dos poders (regnum i sacerdotium) va oscil\u00b7lar entre la col\u00b7laboraci\u00f3 i la tensi\u00f3. Ja des de Carlemany, primer emperador germ\u00e0nic d'Occident, la disputa entre una i altra inst\u00e0ncia per l'exercici suprem de la sobirania o dominium mundi  va originar conflictes com la Querella de les investidures o el cisma d'Occident, centrats en la delimitaci\u00f3 de les esferes jurisdiccionals respectives i el dret de nomenament dels c\u00e0rrecs eclesi\u00e0stics.\nL'arrel de la doctrina \u00e9s rom\u00e0 (als sacerdots els correspon l'auctoritas i als governants la potestas), si b\u00e9 tamb\u00e9 t\u00e9 una base b\u00edblica en l'expressi\u00f3 \"Doneu al C\u00e8sar el que \u00e9s del C\u00e8sar i a D\u00e9u el que \u00e9s de D\u00e9u\" (Mateu XXII, 15-21 i Marc XII, 13-17) o \"Senyor, vet aqu\u00ed les dues espases (Lluc, XXII, 38). La primera traducci\u00f3 de la teoria \u00e9s el cesaropapisme o primacia del poder temporal sobre el religi\u00f3s amb l'emperador com a cap de l'Esgl\u00e9sia, inaugurat per Constant\u00ed I el Gran. El cesaropapisme es prolongar\u00e0 en l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient, hereu de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient i influir\u00e0 en els emperadors d'occident a partir de Carlemany i els seus successors ot\u00f2nides, que reivindiquen l'ascend\u00e8ncia divina de la reialesa. Al seu torn, els papes exerceixen el dret de coronar i deposar els emperadors en tant que jutges delegats del tribunal div\u00ed aix\u00ed com la sobirania temporal en els seus dominis territorials des de la falsa donaci\u00f3 de Constant\u00ed (Patrimoni de Sant Pere o Estats pontificis), el que a la pr\u00e0ctica els acabar\u00e0 equiparant a la resta de monarques cristians.\nEntre els tractadistes pol\u00edtics de l'Occident medieval, la teoria de les dues espases tindr\u00e0 dues grans interpretacions: la tesi hierocr\u00e0tica, desenvolupada per Gregori VII, segons la qual el pont\u00edfex ostenta els dos poders i els distribueix, quedant en mans de l'emperador el poder temporal de manera secund\u00e0ria i subordinada, i la tesi dualista, que planteja una distribuci\u00f3 equilibrada, segons la qual el papa ostenta l'auctoritas i usus dels dos poders, espiritual i material, per\u00f2 delega l'usus del segon a la potestas de l'emperador.Una de les primeres refer\u00e8ncies conegudes de l'\u00fas pol\u00edtic del concepte \u00e9s la carta del papa Gelasi I (492-496) a l'emperador d'Orient Anastasi I en la qual el commina a obeir l'autoritat eclesi\u00e0stica en comptes de voler dominar-la. En canvi, pensadors com Marsili de P\u00e0dua argumentaran que la sobirania \u00e9s una i tots dos poders s'han de diferenciar radicalment, corresponent al poder temporal el govern de totes les coses humanes, inclosa l'organitzaci\u00f3 eclesi\u00e0stica. No obstant aix\u00f2, la visi\u00f3 predominant entre els tractadistes \u00e9s la de l'equilibri dins de la tesi dualista, amb diferents gradacions: en Tom\u00e0s d'Aquino, el poder temporal queda subordinat de manera indirecta a l'espiritual; en Joan de Par\u00eds gaudeix d'una autonomia relativa, que Dante, m\u00e0xim defensor de l'autonomia de l'imperi fa absoluta, mentre que Egidi Rom\u00e0 difumina les dues esferes.Malgrat la tensi\u00f3 entre els dos poders, diversos autors han posat de manifest la relaci\u00f3 d'interdepend\u00e8ncia entre papat i l'Imperi que sintetitza l'al\u00b7legoria de les dues espases, en tant que l'Esgl\u00e9sia era l'\u00fanica entitat capa\u00e7 de conferir a l'Imperi l'aura de sacralitat que necessitava per afirmar-se com a \u00fanic imperi veritable entre tots els altres i l'Imperi era l'\u00fanica inst\u00e0ncia que podia facilitar al papat la protecci\u00f3 militar que necessitava.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Segons l'OCDE, la pressi\u00f3 fiscal es defineix com la part de la riquesa d'una economia que \u00e9s recaptada per l'administraci\u00f3 p\u00fablica. Es calcula com el quocient de la suma d'impostos (directes i indirectes) m\u00e9s cotitzacions socials respecte al Producte Interior Brut. Es diferencia de la pressi\u00f3 tribut\u00e0ria pel fet que aquesta \u00faltima no inclou les cotitzacions socials.\nL'economia cl\u00e0ssica i neocl\u00e0ssica associa una alta pressi\u00f3 fiscal amb una baixa competitivitat d'aquesta economia, per\u00f2 aquesta associaci\u00f3 s'ha demostrat que no \u00e9s sempre certa, ja que trobem economies, com per exemple Finl\u00e0ndia, amb una alta pressi\u00f3 fiscal i que, aix\u00f2 no obstant, encap\u00e7alen les llistes de les economies m\u00e9s competitives i, d'altra banda, economies com la nord-americana que malgrat tenir una pressi\u00f3 fiscal molt baixa s\u00f3n poc competitives.\nDes de mitjans dels anys noranta als pa\u00efsos de l'OCDE la pressi\u00f3 fiscal s'ha estabilitzat al voltant del 36% despr\u00e9s d'un augment de m\u00e9s de 10 punts en els \u00faltims quaranta anys del segle xx. Els pa\u00efsos europeus tradicionalment han tingut una pressi\u00f3 fiscal m\u00e9s elevada, associada tamb\u00e9 a una major despesa p\u00fablica i especialment a la creaci\u00f3 i consolidaci\u00f3 de l'estat del benestar i actualment se situa per sobre del 40% (si b\u00e9 amb l'ampliaci\u00f3 a l'Europa dels 25 la mitjana dismuneix, ja que els pa\u00efsos de l'Europa central i oriental presenten una pressi\u00f3 fiscal molt baixa).\nDes de l'any 2000, s'ha observat una disminuci\u00f3 en el creixement de la pressi\u00f3 fiscal i sobretot una import\u00e0ncia cada cop m\u00e9s gran de les cotitzacions socials en detriment de la imposici\u00f3 personal en la composici\u00f3 dels ingressos p\u00fablics.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Marxa Mundial de les Dones \u00e9s una iniciativa feminista originada l'any 1996 que engloba agrupacions i moviments de dones de tot el m\u00f3n.La marxa mundial t\u00e9 el seu origen en una altra marxa, Du pain et des roses, que tingu\u00e9 lloc al Quebec entre el 26 de maig i el 4 de juny de 1995: huit-centes cinquanta dones caminaren dos-cents kil\u00f2metres fins a la Ciutat de Quebec, on foren rebudes per quinze mil persones davant l'Assemblea Nacional del Quebec.El Dia Internacional de la Dona Treballadora de l'any 2000, la Marxa Mundial mogu\u00e9 simult\u00e0niament de ciutats de tot el m\u00f3n, entre les quals Barcelona: unes dos-centes dones caminaren del monument a Crist\u00f2for Colom fins a la Font de Canaletes despr\u00e9s de la lectura del manifest a c\u00e0rrec de l'escriptora Rosa Reg\u00e0s; la Marxa acab\u00e0 el 17 d'octubre a Nova York.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Antoine Gizenga   (Mushiko, 5 d'octubre de 1925 \u2013 Kinshasa, 24 de febrer de 2019) fou un pol\u00edtic de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo, Primer Ministre de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo entre el 30 de desembre de 2006 i el 10 d'octubre de 2008. Fou secretari-general del Partit Lumumbista Unificat (PALU) i President de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo l'any 1961 en rebel\u00b7li\u00f3. El seu govern, amb seu a Stanleyville fou reconegut per 21 estats africans, asi\u00e0tics i europeus el febrer del mateix any.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les institucions pol\u00edtiques de la Roma Antiga estaven essencialment fonamentades en el dret rom\u00e0. Aqu\u00ed es presenta una llista incompleta d'institucions pol\u00edtiques que recull, per\u00f2, les m\u00e9s representatives:", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El peshkash (/pe\u026a\u0283\u02c8ka\u0283/ /pe\u026a\u0283\u02c8k\u028c\u0283/) \u00e9s el nom que rebia una multa, impost o tribut a P\u00e8rsia, l'\u00cdndia i l'Imperi Otom\u00e0. Sovint es tractava d'una multa o d'un impost donat a les autoritats per la percepci\u00f3 d'uns ingressos. L'origen del mot \u00e9s de principis del segle XVII i prov\u00e9 de l'urd\u00fa p\u0113\u0161ka\u0161 i del seu \u00e8tim en persa original p\u0113\u0161ka\u0161 (persa actual\u02d0 pi\u0161ki\u0161) per a referir-se a un regal presentat per un inferior a un superior\u02d0 \"tribut de\" (pe\u0161), davant el terme ka\u0161- (persa ki\u0161-) \"tirar endavant\".", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Emili Saguer i Olivet (Ma\u00e7anet de Cabrenys, Alt Empord\u00e0 1865 - Girona 1939) fou un jurista i escriptor catal\u00e0, especialista en dret civil i can\u00f2nic. Exerc\u00ed com a notari de Girona i fou membre de la Uni\u00f3 Catalanista i de l'Acad\u00e8mia de Jurisprud\u00e8ncia i Legislaci\u00f3 de Catalunya. A l'Assemblea de Reus del 1893 va proposar la creaci\u00f3 d'un estat catal\u00e0 dins la monarquia espanyola. Va escriure nombrosos llibres i articles sobre el dret de la terra, el pairalisme i la parceria.\nEn 1930-31 fou president de la diputaci\u00f3 provincial de Girona. S'opos\u00e0 a la llei de Contractes de Conreu i atac\u00e0 la pol\u00edtica de la Generalitat de Catalunya arran dels conflictes que en sorgiren amb l'Institut Agr\u00edcola Catal\u00e0 de Sant Isidre. El 1935 va renegar del catalanisme i fund\u00e0 a Girona la revista Catalu\u00f1a Espa\u00f1ola, que exigia que la provincia de Gerona quede vinculada directamente al Poder central espa\u00f1ol.Era oncle per l\u00ednia materna del periodista, i tamb\u00e9 fill de la mateixa localitat Rafael Delcl\u00f3s Saguer (1897-1967).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'autarquia, o economia autosuficient (ambdues del grec \u03b1\u1f50\u03c4\u03ac\u03c1\u03ba\u03b5\u03b9\u03b1) o autosufici\u00e8ncia \u00e9s un terme comunament utilitzat en l'economia que indica la condici\u00f3 de les persones, llocs, mecanismes, societats, sistemes industrials o nacions que lluiten per la seva autoabastament o que rebutgen tota ajuda externa. Es pot trobar o proposar en pa\u00efsos amb els suficients recursos naturals per a no haver de disposar d'importacions de cap tipus.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una entitat pol\u00edtica \u00e9s un grup de persones unides per qualsevol forma d'acord pol\u00edtic i que es consideren a si mateixes com una unitat aut\u00f2noma. L'acord pol\u00edtic que uneix el grup pot ser de diferents tipus: pot anar des del reconeixement no escrit i el respecte de la jerarquia dins del grup fins a una constituci\u00f3 escrita. Segons la seva mida, una entitat pol\u00edtica es pot articular en torn d'un govern o altres jerarquies m\u00e9s senzilles. Una entitat pol\u00edtica pot ser gran, com els estats, els imperis i els regnes, o petita, com els cacicats.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La teoria sobre relacions internacionals intenta aplicar un \u00fanic model te\u00f2ric o paradigma a les relacions entre diversos estats. Sorgeix com a disciplina acad\u00e8mica dins les ci\u00e8ncies pol\u00edtiques al segle XX si b\u00e9 es porta practicant des dels inicis dels grans imperis hist\u00f2rics.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un Tinent Governador \u00e9s un oficial de govern que \u00e9s usualment el subordinat o el diputat d'un Governador o Governador General. En l'Am\u00e8rica espanyola el Tinent de Governador era el funcionari que es feia c\u00e0rrec del comandament pol\u00edtic i militar de les prov\u00edncies per abs\u00e8ncia del Governador titular.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Centredreta, tamb\u00e9 anomenada pol\u00edtica de dreta moderada, s'inclina a la dreta de l'espectre pol\u00edtic, per\u00f2 est\u00e0 m\u00e9s a prop del centre que altres. Des de la d\u00e8cada de 1780 fins a la de 1880, es va produir un canvi en el m\u00f3n occidental de l'estructura de classe social i l'economia, allunyant-se de la noblesa i el mercantilisme, cap a la classe alta i el capitalisme. Aquest canvi econ\u00f2mic general cap al capitalisme va afectar moviments de centredreta, com el Partit Conservador del Regne Unit, que va respondre donant suport al capitalisme.La Uni\u00f3 Dem\u00f2crata Internacional \u00e9s una alian\u00e7a de partits pol\u00edtics de centredreta (a m\u00e9s d'altres de dretes) com ara el Partit Conservador del Regne Unit, el Partit Conservador del Canad\u00e0, el Partit Republic\u00e0 dels Estats Units, el Partit Liberal d'Austr\u00e0lia, el Partit Nacional de Nova Zelanda i els partits dem\u00f2crates-cristians, que es comprometen amb els drets humans i amb el desenvolupament econ\u00f2mic.El terme designa partits diferents segons la realitat de cada pa\u00eds, ja que sovint els moviments reivindiquen el centre com a espai que m\u00e9s vots pots atreure.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Margarida de Villehardouin o Margarida d'Acaia (1266 \u2013 1315) fou la segona filla de Guillem II de Villehardouin, pr\u00edncep d'Acaia i de la seva tercera esposa Anna Ducas. Es va entossudir a reclamar el tron del principat, quan la seva germana Isabel va morir, cosa que va portar el seu empresonament i la mort del seu gendre.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La normativa energ\u00e8tica internacional \u00e9s el marc normatiu que s'ha acordat entre la majoria de pa\u00efsos del m\u00f3n per regular l'\u00fas de l'energia a escala internacional. El r\u00e8gim m\u00e9s estretament relacionat amb la potenciaci\u00f3 de l'\u00fas dels agrocombustibles \u00e9s el Protocol de Kyoto. En un context de gran preocupaci\u00f3 pel canvi clim\u00e0tic i per l'efecte dels gasos amb efecte d'hivernacle sobre els patrons de temperatura del planeta, l'aparici\u00f3 dels agrocombustibles es veu com una via d'aconseguir millores pel que fa a les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i arribar als objectius adquirits en el marc de Kyoto.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El progressisme \u00e9s una tend\u00e8ncia pol\u00edtica -no una ideologia definida- on es defensen idees considerades \u00abavan\u00e7ades\u00bb, sobretot aquelles orientades cap al desenvolupament de l'Estat del benestar, la defensa drets civils i certa redistribuci\u00f3 de la riquesa. Aquesta corrent pol\u00edtica aglutina una s\u00e8rie de doctrines filos\u00f2fiques, \u00e8tiques i econ\u00f2miques que persegueixen el progr\u00e9s integral de l'individu en un ambient d'igualtat, llibertat i justicia, i es considera que reuneix les forces oposades al conservadorisme. En el progressisme com subespectre pol\u00edtic conflueixen diverses doctrines que provenen del liberalisme i el socialisme democr\u00e0tic .\nEls progressistes persegueixen la llibertat personal i la privilegien sobre la llibertat econ\u00f2mica, per aix\u00f2 fomenten reformes progressives socials, econ\u00f2miques, pol\u00edtiques i institucionals amb les quals pretenen aprofundir en la llibertat de l'individu. Aix\u00ed mateix rebutgen la dicotomia  esquerra -  dreta per considerar-la desfasada. Els progressistes sostenen que la lluita entre les doctrines capitalistes i les socialistes no tenen sentit en el segle XXI despr\u00e9s de la caiguda del mur de Berl\u00edn. De la mateixa manera certs progressistes argumenten que malgrat el frac\u00e0s del sistema socialista i mentre hi hagi desigualtat, les banderes de l'esquerra tindran vig\u00e8ncia. El progressisme com a tend\u00e8ncia pol\u00edtica \u00e9s pragm\u00e0tic i per tant no es troba en l'espectre tradicional esquerra-dreta, \u00e9s per aix\u00f2 que prefereixen l'\u00fas del gr\u00e0fic de Nolan com a nou espectre pol\u00edtic. No obstant aix\u00f2, al progressisme de vegades se'l sol emmarcar dins de l'espectre de les esquerres, tot i que alguns sectors de la mateixa esquerra busquen desmarcar-se del progressisme.\nEncara que el terme t\u00e9 precedents de la Revoluci\u00f3 francesa, el progressisme contemporani va n\u00e9ixer de les lluites pels drets civils i individuals que donaren vida a moviments socials com el feminisme, l'ecologisme, el la\u00efcisme o la diversitat sexual, entre altres; i \u00e9s fortament influenciat pel pragmatisme.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una tanca o barrera \u00e9s un element superficial vertical que s'utilitza per delimitar terrenys i protegir contra intrusos. Solen ser de fusta o met\u00e0l\u00b7liques. Tamb\u00e9 es poden realitzar tanques mitjan\u00e7ant la t\u00e8cnica constructiva de la paret seca. Les tanques es col\u00b7loquen al voltant d'un terreny o jard\u00ed i tenen la funci\u00f3 d'impedir l'entrada al mateix o de protegir la intimitat dels seus habitants. Les tanques s'instal\u00b7len en granges, terrenys agr\u00edcoles o en altres espais privats com, per exemple, els jardins dels habitatges unifamiliars. Una tanca t\u00edpica est\u00e0 formada per una s\u00e8rie de taulons o estaques de fusta col\u00b7locats en vertical i acabats en punta o de forma arrodonida. Els taulers es claven al terreny i s'uneixen per mitj\u00e0 d'altres taules horitzontal que es claven a les anteriors. Tamb\u00e9 hi ha tanques met\u00e0l\u00b7liques que consisteixen en una malla de filferro, anomenada filat. Tamb\u00e9 hi ha tanques confeccionades amb materials naturals com canyes o bruc. En aquest cas, les peces es trenen amb filferro conformant una superf\u00edcie espessa.\nLes tanques m\u00f2bils s\u00f3n estructures met\u00e0l\u00b7liques que es col\u00b7loquen a la via p\u00fablica per delimitar espais amb motiu d'esdeveniments temporals, com espectacles, desfilades o processons. Tamb\u00e9 serveixen per protegir obres circumstancials en zones p\u00fabliques. Solen consistir en un marc amb barrots al seu interior que s'assenta sobre dues potes amples que li proporcionen estabilitat. En els laterals, tenen un enganxament que permet unir diferents tanques formant una protecci\u00f3 cont\u00ednua per utilitzar-la en \u00e0mplies extensions.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Refer\u00e8ndum estatutari a Catalunya de 1979 es va celebrar el dijous, 25 d'octubre d'aquell any i va servir per aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. La participaci\u00f3 va ser d'un 59,7% amb un 88,6% de vots afirmatius i un 7,8% de negatius. Posteriorment el text fou ratificat pels plens del Congr\u00e9s dels Diputats (29 de novembre) i del Senat d'Espanya (12 de desembre) i sancionat i promulgat uns dies m\u00e9s tard pel rei Joan Carles I. La jornada va estar marcada per una forta pluja i va concidir amb el refer\u00e8ndum per aprovar l'Estatut d'autonomia del Pa\u00eds Basc de 1979.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Centre d'Intel\u00b7lig\u00e8ncia contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, tamb\u00e9 conegut pel seu acr\u00f2nim CITCO, \u00e9s l'organitzaci\u00f3 d'intel\u00b7lig\u00e8ncia que a Espanya \u00e9s responsable de la gesti\u00f3 i an\u00e0lisi de tota la informaci\u00f3 estrat\u00e8gica relativa al terrorisme, la criminalitat organitzada i les organitzacions radicals de car\u00e0cter violent.Aquest organisme va ser creat el 15 d'octubre de 2014, en virtut del Reial decret 873/2014, de 10 d'octubre, pel qual es modifica el Reial decret 400/2012, de 17 de febrer, pel qual es desenvolupa l'estructura org\u00e0nica b\u00e0sica del Ministeri de l'Interior. Ha estat el resultat de la uni\u00f3 del Centre Nacional de Coordinaci\u00f3 Antiterrorista (CNCA) i el Centre d'Intel\u00b7lig\u00e8ncia Contra el Crim Organitzat (CICO), tots dos dependents de la Secretaria d'Estat de Seguretat del ministeri esmentat per optimitzar els esfor\u00e7os i aprofitar els recursos econ\u00f2mics enfront de les creixents amenaces i la vinculaci\u00f3 cada vegada m\u00e9s estreta que s'estableix entre les organitzacions extremistes de naturalesa violenta, el terrorisme i la criminalitat organitzada.\nAquest \u00f2rgan amb nivell org\u00e0nic de sotsdirecci\u00f3 general, directament depenent del Secretari d'Estat de Seguretat, ha assumit en exclusiva les funcions que han vingut exercint el CNCA i el CICO. Est\u00e0 format per membres del Cos Nacional de Policia (CNP), de la Gu\u00e0rdia Civil, del Servei de Vigil\u00e0ncia Duanera, funcionaris d'Institucions Penitenci\u00e0ries, membres de les Forces Armades aix\u00ed com per personal del Centre Nacional d'Intel\u00b7lig\u00e8ncia (CNI).\nLa seva finalitat consisteix a impulsar i coordinar la integraci\u00f3 i valoraci\u00f3 de quantes informacions i an\u00e0lisis operatives disposin les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat en mat\u00e8ria de terrorisme, crim organitzat i radicalisme violent, per a l'elaboraci\u00f3 d'intel\u00b7lig\u00e8ncia criminal estrat\u00e8gica, l'establiment de criteris d'actuaci\u00f3 i coordinaci\u00f3 operativa entre organismes concurrents al costat del disseny d'estrat\u00e8gies globals de lluita contra aquests fen\u00f2mens.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un regidor (dit tamb\u00e9 actualment conseller o paer) \u00e9s un membre de la corporaci\u00f3 municipal, elegit pel conjunt de la poblaci\u00f3 d'un terme. Els regidors elegeixen i/o destitueixen el batlle del municipi i dirigeixen o controlen l'activitat de l'ajuntament i prenen les decisions relatives a la governaci\u00f3 del municipi.\nDurant l'\u00e8poca medieval i moderna, en diverses poblacions dels Pa\u00efsos Catalans aquest c\u00e0rrec local s'anomenava conseller, c\u00f2nsol, paer, jurat o procurador. \u00c9s per aquest motiu que encara avui en dia algunes d'aquestes designacions continuen emprant-se. Per exemple: paer a Lleida i Cervera i conseller a Andorra i Tarragona.\nA Barcelona tamb\u00e9 s'anomena regidor el pol\u00edtic que presideix la Comissi\u00f3 de Govern de cadascun dels deu districtes de Barcelona. Aquests regidors de districte s\u00f3n elegits directament pel batlle de Barcelona i de vegades s\u00f3n d'un color pol\u00edtic diferent de la majoria del Consell Municipal del Districte, que t\u00e9 una composici\u00f3 proporcional als resultats de les eleccions municipals en aquell districte.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Shibtu (va regnar entre c. 1775 aC i c. 1761 aC) va ser l'esposa de Zimri-Lim i reina consort de l'antiga ciutat estat de Mari, en la moderna S\u00edria. L'historiador Abraham Malamat la va descriure com \u00abla m\u00e9s prominent de les senyores Mari\u00bb.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La resist\u00e8ncia civil \u00e9s un terme utilitzat per alguns - al costat del terme de resist\u00e8ncia no-violenta - per descriure l'acci\u00f3 pol\u00edtica que es basa en l'\u00fas de m\u00e8todes no-violents per part de grups civils per desafiar a un particular poder, for\u00e7a, pol\u00edtica o r\u00e8gim. La resist\u00e8ncia civil opera a trav\u00e9s d'una crida, pressi\u00f3 i coacci\u00f3 a l'adversari: pot implicar un esfor\u00e7 sistem\u00e0tic per soscavar les fonts del poder de l'adversari. Formes d'acci\u00f3 han incl\u00f2s manifestacions, vig\u00edlies i peticions, vagues, anar de bra\u00e7os caiguts, el boicot i moviments d'emigraci\u00f3, i assegudes, ocupacions i la creaci\u00f3 d'institucions paral\u00b7leles de govern. Les motivacions dels moviments de resist\u00e8ncia civil per evitar la viol\u00e8ncia estan generalment relacionades amb el context, inclosos els valors d'una societat i la seva experi\u00e8ncia de la guerra i la viol\u00e8ncia, m\u00e9s que a qualsevol principi \u00e8tic absolut. Casos de resist\u00e8ncia civil es poden trobar al llarg de la hist\u00f2ria i en moltes lluites modernes, en contra dels governants tir\u00e0nics i, fins i tot, governs elegits democr\u00e0ticament. El fenomen de la resist\u00e8ncia civil s'associa sovint amb l'avan\u00e7 de la democr\u00e0cia.Segons un estudi que analitz\u00e0 la hist\u00f2ria humana entre els anys 1900 i 2006, les campanyes no-violentes han tingut m\u00e9s \u00e8xit que les violentes. Es considera que amb un 5% de la poblaci\u00f3 oposant-hi resist\u00e8ncia \u00e9s suficient perqu\u00e8 un govern deixe de funcionar. Un an\u00e0lisi hist\u00f2ric realitzat per M.I. Lichback trob\u00e0 que un 3,5% de la poblaci\u00f3 podria suficient.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les Prov\u00edncies del Camerun es divideixen en 58 divisions o departaments (d\u00e9partements). Les divisions se subdivideixen en sot-divisions de districtes (arrondissements) i districtes. Les divisions s'enumeren a continuaci\u00f3, per prov\u00edncia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El marxisme \u00e9s un m\u00e8tode d'an\u00e0lisi que considera el capitalisme com un sistema d'explotaci\u00f3 i analitza les relacions de classe mitjan\u00e7ant una interpretaci\u00f3 materialista del desenvolupament hist\u00f2ric des d'una visi\u00f3 dial\u00e8ctica de la transformaci\u00f3 social. El marxisme utilitza una metodologia materialista, el materialisme hist\u00f2ric, per analitzar el desenvolupament de la societat de classes i el capitalisme, aix\u00ed com el paper de les lluites de classes en la hist\u00f2ria. Segons la teoria marxista, el conflicte de classes sorgeix en les societats capitalistes a causa de contradiccions entre els interessos materials del proletariat explotat \u2014la classe de treballadors assalariats emprats per produir b\u00e9ns i serveis \u2014 i la burgesia \u2014 la classe que posseeix els mitjans de producci\u00f3, i extreu la seva riquesa mitjan\u00e7ant l'apropiaci\u00f3 del producte excedent produ\u00eft pel proletariat en forma de benefici.\n\nLa lluita de classes s'expressa habitualment com la revolta de les forces productives d'una societat contra les seves relacions de producci\u00f3, i s'expressa com l'esfor\u00e7 de la burgesia per gestionar l'alienaci\u00f3 intensiva del treball que pateix el proletariat, encara que amb diversos graus de consci\u00e8ncia de classe. En per\u00edodes de profunda crisi, la resist\u00e8ncia dels oprimits pot culminar en una revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria que, si \u00e9s victoriosa, conduir\u00e0 a l'establiment del socialisme, sistema socioecon\u00f2mic basat en la propietat social dels mitjans de producci\u00f3, la distribuci\u00f3 basada en la contribuci\u00f3 de cadasc\u00fa i la producci\u00f3 organitzada directament per al seu \u00fas. A mesura que les forces productives continu\u00efn avan\u00e7ant, el socialisme es transformar\u00e0 en una societat comunista, \u00e9s a dir, una societat sense classes, sense estat, basada en la propietat i distribuci\u00f3 comunes en funci\u00f3 de les necessitats de la persona.\nSi b\u00e9 el marxisme s'origina a partir de les obres de Karl Marx i Friedrich Engels, s'ha desenvolupat en moltes branques i escoles de pensament diferents, amb el resultat que no hi ha una \u00fanica teoria marxista definitiva. Diferents escoles marxistes posen un major \u00e8mfasi en certs aspectes del marxisme cl\u00e0ssic alhora que en rebutgen o modifiquen altres aspectes. Moltes escoles de pensament han intentat combinar conceptes marxians i conceptes no marxians, cosa que ha donat lloc a conclusions de s\u00edntesi. Tanmateix, el materialisme hist\u00f2ric i el materialisme dial\u00e8ctic segueixen sent l'aspecte fonamental de totes les escoles de pensament marxistes.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un llibre blanc (de l'angl\u00e8s white paper) \u00e9s un document o guia amb autoritat, que t\u00e9 com a objectiu d'ajudar els lectors a comprendre un tema, resoldre o afrontar un problema (per exemple dissenyant una pol\u00edtica governamental a llarg termini), o prendre una decisi\u00f3. Els llibres blancs s\u00f3n utilitzats especialment en dos \u00e0mbits: el governamental i el m\u00e0rqueting (per exemple per ajudar a prendre decisions pol\u00edtiques i de negocis).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La llibertat individual o autonomia individual \u00e9s aquella situaci\u00f3 d'autonomia o llibertat de l'individu respecte a tota for\u00e7a coercitiva de part d'altres individus o d'alguna instituci\u00f3. En filosofia pol\u00edtica, la llibertat individual \u00e9s equiparable a la llibertat negativa. En dret pol\u00edtic, la seva m\u00e0xima expressi\u00f3 en l'edat moderna han estat els drets individuals o drets de primera generaci\u00f3 en el marc del principi de legalitat, plantejats originalment pel liberalisme cl\u00e0ssic. Per a algunes ideologies i filosofies, especialment llibert\u00e0ries liberals, la llibertat individual tindria el seu origen natural i el seu fonament \u00e8tic en la sobirania individual o propietat d'un individu sobre si mateix.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Utopia for Realists: The Case for a Universal Basic Income, Open Borders, and a 15-hour Workweek (subtitulat alternativament And How We Can Get There and How We Can Build the Ideal World) \u00e9s un llibre de l'historiador popular neerland\u00e8s Rutger Bregman. Es va escriure originalment com a articles en neerland\u00e8s per una revista virtual, De Correspondent i des de llavors es va compilar i publicar, i es va traduir a diversos idiomes. Ofereix una proposta cr\u00edtica que afirma que \u00e9s un enfocament pr\u00e0ctic per reconstruir la societat moderna per promoure una vida m\u00e9s productiva i equitativa basada en tres idees b\u00e0siques:\n\nun ingr\u00e9s b\u00e0sic universal i incondicional pagat a tothom\nuna breu setmana laboral de quinze hores\nobrir fronteres a tot el m\u00f3n amb la lliure circulaci\u00f3 de ciutadans entre tots els estats", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una circumscripci\u00f3 o districte electoral en unes eleccions o un sistema electoral \u00e9s el conjunt d'electors, agrupats en una base territorial, a partir del vot dels quals es procedeix a la distribuci\u00f3 d'escons.\nLes circumscripcions no s\u00f3n sempre homog\u00e8nies:\n\nEn les eleccions al Parlament Europeu les circumscripcions s\u00f3n d'\u00e0mbit estatal i regional.\nEn les generals espanyoles i les presidencials franceses, d'\u00e0mbit provincial i departamental, respectivament.\nEn les eleccions al Parlament de Catalunya i a les Corts Valencianes, d'\u00e0mbit provincial.\nEn les eleccions al Parlament de les Illes Balears d'\u00e0mbit insular.\nEn les eleccions locals, d'\u00e0mbit municipal.\nEn les eleccions al Consell General d'Aran la circumscripci\u00f3 \u00e9s el ter\u00e7\u00f3.\nEn les  eleccions al Consell General d'Andorra el sistema de vot paral\u00b7lel fa que, al mateix temps, hi hagi una circumscripci\u00f3 nacional i 7 circumscripcions parroquials", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Tetrarca (en llat\u00ed Tetrarcha, plural Tetrarches, en grec antic \u03c4\u03b5\u03c4\u03c1\u03ac\u03c1\u03c7\u03b7\u03c2) era una paraula que originalment designava a un governant d'una quarta part d'un pa\u00eds, per exemple a Tess\u00e0lia dividida en quatre tetrarquies, restaurades per Filip II de Maced\u00f2nia, segons Valeri Harpocrati\u00f3 i Estrab\u00f3.\nCadascuna de les tres tribus g\u00e0lates que es van establir a Fr\u00edgia, formant el pa\u00eds de Gal\u00e0cia, estava dividida en quatre tetrarquies, divisi\u00f3 que va romandre fins al final de la rep\u00fablica romana quan els dotze tetrarques van ser eliminats i substitu\u00eft per un \u00fanic governant, Deiotarus I, que va conservar el t\u00edtol de tetrarca, segons Appi\u00e0. Algunes tribus de S\u00edria eren regides per tetrarques i alguns pr\u00ednceps herodians van governar zones de Palestina amb aquest t\u00edtol. Aquestos tetrarques abans dependents van ser reconeguts com a sobirans clients romans, per\u00f2 amb la plena propietat de la terra, segons Plini el Vell i Flavi Josep.\nSota l'Imperi Rom\u00e0 el t\u00edtol de tetrarca es va donar a alguns pr\u00ednceps tributaris que no tenien prou import\u00e0ncia per ser designats reis; el t\u00edtol era equivalent a filarca i etnarca, com diuen Vel\u00b7lei Patercle, Sal\u00b7lusti i T\u00e0cit.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un pronunciament \u00e9s una forma de rebel\u00b7li\u00f3 militar o cop d'estat, peculiar d'Espanya i el m\u00f3n hispanoparlant, caracter\u00edstic del segle xix. Tamb\u00e9 existeix aquest concepte al m\u00f3n lus\u00f2fon amb la forma pronunciamento.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Ghost Security, tamb\u00e9 conegut com a GhostSec, \u00e9s un grup de \"vigilants\" com es va descriure a si mateix que es va formar per atacar llocs web d'ISIS que promouen l'extremisme isl\u00e0mic. Es considera una branca del col\u00b7lectiu de pirates inform\u00e0tics Anonymous. Segons els experts de l'activisme de la gihad en l\u00ednia, el grup va guanyar impuls despr\u00e9s del tiroteig de Charlie Hebdo a Par\u00eds el gener de 2015. El grup afirma haver retirat centenars de llocs web afiliats a ISIS o comptes de xarxes socials i frustrar possibles atacs terroristes cooperant amb les forces de l'ordre i les ag\u00e8ncies d'intel\u00b7lig\u00e8ncia. Per a tals missions utilitza hashtags de xarxes socials com #GhostSec - #GhostSecurity o #OpISIS per promocionar les seves activitats.El 14 de novembre de 2015, Anonymous va publicar un v\u00eddeo anunciant la seva \"operaci\u00f3 m\u00e9s gran mai\" contra el grup terrorista en resposta als atacs de Par\u00eds, eliminant 3.824 comptes de Twitter pro-ISIS i difonent perfils personals dels reclutadors del grup terrorista. Un missatge publicat per un compte afiliat a ISIS al servei de xat xifrat Telegram va respondre desafiant a Anonymous proporcionant instruccions sobre com respondre a un possible ciberatac. El 25 de novembre, un lloc web fosc de WordPress d'ISIS va ser piratejat per GhostSec, que va substituir el lloc per un anunci de Prozac.GhostSec va trobar informaci\u00f3 relacionada amb els atacs terroristes prevists a Nova York i Tun\u00edsia i va transmetre aquesta informaci\u00f3 a les autoritats policials. Arran de la cooperaci\u00f3 amb les forces de l'ordre, GhostSec va decidir \"esdevenir leg\u00edtim\" per combatre de manera m\u00e9s eficient ISIS. El grup es va rebatejar com \"Ghost Security Group\" i el novembre de 2015 va acabar la seva associaci\u00f3 amb Anonymous. Els membres que es van oposar a aquest desenvolupament es van tornar a formar sota l'antic nom de \"GhostSec\" i van mantenir lla\u00e7os an\u00f2nims. Tots dos grups continuen operant contra ISIS.Lara Abdallat \u00e9s un dels \u00fanics membres de Ghost Security Group la identitat del qual \u00e9s p\u00fablica.\n\n", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "De Administrando Imperio \u00e9s un llibre que va escriure Constant\u00ed VII per assessorar el seu fill i successor en pol\u00edtica. L'obra es divideix en quatre parts: la primera inclou consells sobre la situaci\u00f3 de conflicte amb els escites, l'amena\u00e7a m\u00e9s important per a l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient en el seu temps; la segona cont\u00e9 sent\u00e8ncies generals sobre la diplom\u00e0cia; la tercera destaca el car\u00e0cter plurinacional de l'imperi amb descripcions de cada poble i l'\u00faltima resumeix fets hist\u00f2rics de la regi\u00f3 amb una precisi\u00f3 notable.La redacci\u00f3 del llibre es va dur a terme en diferents \u00e8poques entre el 948 i el 952 en grec medieval. Se'n conserven diferents manuscrits amb for\u00e7a coher\u00e8ncia interna i un alt grau de completesa.\nDestaca l'aproximaci\u00f3 etnogr\u00e0fica a diferents pobles, com ara els sarra\u00efns, els llombards, els v\u00e8nets, els serbis, els croats, els magiars, els turcs, els armenis, els georgians, els pobladors de la Rus de K\u00edev i els petxenegs.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Voluntarisme \u00e9s en pol\u00edtica un plantejament propi del llibertarisme que promou que totes les formes d'associaci\u00f3 humana han de ser volunt\u00e0ries. El principi m\u00e9s utilitzat pels promotors d'aquest plantejament \u00e9s el principi de no-agressi\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Andry Rajoelina (n. 1974) \u00e9s un empresari i pol\u00edtic malgache que fou President de Madagascar, va estar en el c\u00e0rrec des del 17 de mar\u00e7 de 2009 fins al 25 de gener de 2014, quan deix\u00e0 el c\u00e0rrec al guanyador de les eleccions presidencials celebrades durant la tardor de 2013.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En alguns Estats amb una forma de govern parlament\u00e0ria, un president del govern \u00e9s el c\u00e0rrec del poder executiu que actua com a cap de govern.\nA nivell internacional, i en comparaci\u00f3 amb altres sistemes parlamentaris de govern, el \"president de govern\" \u00e9s l'equivalent del primer ministre o el canceller, ja que en la pr\u00e0ctica difereixen molt poc en algunes de les seves funcions. Per contra, les caracter\u00edstiques i funcions d'un president del govern no s\u00f3n equivalents a les dels presidents dels sistemes congressuals o presidencialistes (com ara els Estats Units) o semipresidencialistes (com ara Fran\u00e7a) malgrat la similitud en el nom del c\u00e0rrec.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La novaparla \u00e9s el llenguatge buit, imprec\u00eds i capci\u00f3s utilitzat a la comunicaci\u00f3 pol\u00edtica occidental especialment generalitzat al segle xxi, en un context de postveritat i modernitat l\u00edquida, lligat a la demag\u00f2gia i les mitges veritats, per a manipular la veritat, dissimular dades, no fer front a responsabilitats, amagar les opinions pr\u00f2pies o desviar l'atenci\u00f3 d'assumptes importants. En paraules de Jean Blaise, autor d'un diccionari d'aquest argot: \u00abAquesta llengua no est\u00e0 feta per a comunicar sin\u00f3 per a alimentar la il\u00b7lusi\u00f3 que passen coses eficaces\u00bb.Es fa servir pels poders pol\u00edtics i sobretot pels mitjans de comunicaci\u00f3 que els donen suport. Va comen\u00e7ar a detectar-se a Fran\u00e7a a partir de maig del 68 i dels anys 70, primer convivint amb el nom de langue de ch\u00eane (llengua d'alzina surera), amb el mateix \u00fas, i l'any 1981 l'expressi\u00f3 en franc\u00e8s langue de bois (literalment, llengua de fusta) va entrar a l'enciclop\u00e8dia Larousse, associada aleshores al llenguatge emprat per la propaganda comunista. En catal\u00e0 s'ha adoptat com a traducci\u00f3 a la llengua del mateix nom que apareix a la novel\u00b7la 1984 de George Orwell.\nLa novaparla abusa de l\u00edtotes, meton\u00edmies i per\u00edfrasis, fent servir llargues frases sofisticades que no volen dir res per elles mateixes i utilitza algunes paraules i expressions de manera sistem\u00e0tica per substituir-ne d'altres. Usa la sofisticaci\u00f3 per construir frases volunt\u00e0riament poc clares i la veu passiva que permet no mencionar al responsable. Les m\u00e0ximes s\u00f3n parlar molt sense dir res i evitar a tot preu una llarga llista de conceptes tab\u00fa.\nSovint, l'eufemisme usat per a cada concepte \u00e9s sempre el mateix, com per exemple el verb \u00abmaquillar\u00bb en comptes de \u00abmanipular\u00bb dades. D'aqu\u00ed que hagin comen\u00e7at a apar\u00e8ixer, a publicacions no medi\u00e0tiques (fanzines, llibres de petites editorials antisistema, seccions o cap\u00edtols d'assajos independents), petits l\u00e8xics o manuals de traducci\u00f3 de la novaparla al castell\u00e0 o al catal\u00e0. En franc\u00e8s existeix un generador autom\u00e0tic de discurs de novaparla.En ambients acad\u00e8mics, un investigador ha equiparat el llenguatge utilitzat als mitjans de comunicaci\u00f3 amb la novaparla.\nVegeu tamb\u00e9: Finestra d'Overton i Postveritat", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Ferran Cuito i Canals (Barcelona 1898 - 1973) fou un enginyer industrial i pol\u00edtic catal\u00e0, era casat amb la filla del pol\u00edtic Amadeu Hurtado. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou militant d'Acci\u00f3 Catalana i un dels caps de la Societat d'Estudis Militars. El 1931 fou el primer director general d'ind\u00fastries de la Segona Rep\u00fablica Espanyola. Despr\u00e9s fou president del Consell Superior d'Ind\u00fastria el 1932-1933, del Patronat de Turisme de la Generalitat de Catalunya (1933-34) i del Consorci de la Zona Franca (1936). En esclatar la guerra civil espanyola fou enviat a Fran\u00e7a pel president Llu\u00eds Companys per tal d'informar a l'aleshores ministres de finances franc\u00e8s, Vincent Auriol, de l'abast de la revolta militar.\nDurant la guerra fou enviat a Txecoslov\u00e0quia per tal de comprar armament b\u00e8l\u00b7lic amb el general Sanjuan, per\u00f2 fou detingut per la Gestapo a Col\u00f2nia. Alliberat al cap d'un mes gr\u00e0cies a les gestions d'Amadeu Hurtado, es va exiliar a Perpiny\u00e0, on va mantenir una dilatada correspond\u00e8ncia amb Llu\u00eds Nicolau d'Olwer, i va participar en nombroses iniciatives culturals, com la fundaci\u00f3 de la revista Quaderns de Perpiny\u00e0 i particip\u00e0 en la Setmana d'Estudis Catalans (1947) de Prada de Conflent, i en el Patronat de Cultura Popular Catalana.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les unitats geogr\u00e0fiques censals del Canad\u00e0 (en angl\u00e8s: census geographic units of Canada) s\u00f3n divisions territorials definides i utilitzades per Statistics Canada per a portar a terme censos que prenen lloc cada cinc anys. Existeixen quatre nivells d'aquestes unitats: el m\u00e9s alt es correspon amb les prov\u00edncies i territoris del Canad\u00e0; aquests es divideixen en un segon nivell, les divisions censals (census divisions), les quals se subdivideixen en un tercer nivell conegut com a subdivisions censals (census subdivisions; es corresponen aproximadament amb les Llista de les 100 municipalitats m\u00e9s grans del Canad\u00e0 en poblaci\u00f3 municipalitats) i un quart nivell, \u00e0rees de disseminaci\u00f3 (dissemination areas).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Per balan\u00e7a fiscal d'una Comunitat Aut\u00f2noma (o d'un Estat federat en una Federaci\u00f3) s'ent\u00e9n, com a definici\u00f3 habitual dels experts (i que es correspon amb el qual normalment es sobreent\u00e9n per tal en els mitjans de comunicaci\u00f3, informes de les Administracions al respecte, i debats pol\u00edtics -aix\u00ed com amb el qual entenem el p\u00fablic en general): La difer\u00e8ncia entre els impostos estatals i cotitzacions socials recaptats (que suporten els residents de la comunitat aut\u00f2noma), al llarg d'un any, i els recursos p\u00fablics que, des de l'Administraci\u00f3 Central, es destinen o reverteixen \u2013directament o indirectament\u2013 als residents de tal comunitat i a les institucions d'autogovern, ,En d'altres termes: la difer\u00e8ncia entre ''l'esfor\u00e7 fiscal'' dels residents en el territori, recaptat per l'Administraci\u00f3 Central, EF, i el ''retorn al territori'', R. La part principal d'aquest \u00e9s un ''retorn'' monetari, dit ''directe'', Rd, en forma de transfer\u00e8ncies al govern aut\u00f2nom i ajuntamens, pagaments directes als residents (Pensions i Subsidis d'atur, principalment) i des\u00e8sescentrals en infraestructures en el territori. l'altra part \u2013dita ''retorn indirecte'', Ri, \u2013 \u00e9s en forma de serveis de car\u00e0cter estatal o central, en la part corresponent als residents del territori (la part proporcional, b\u00e0sicament segons poblaci\u00f3). \u00c9s adir, R =Rd + Ri. I, en definitiva, ''Balan\u00e7a fiscal = EF \u2013 R.\nEncara que \u00e9s freq\u00fcent expressar-la a la inversa:  Balan\u00e7a fiscal = R \u2013 EF, perqu\u00e8 aix\u00ed quan l' EF \u00e9s m\u00e9s gran que el R el signe negatiu de la difer\u00e8ncia s\u2019associa m\u00e9s intu\u00eftivament amb la idea d\u2018un \u2018''D\u00e8ficit'' fiscal' del territori/unitat aut\u00f2noma corresponent, en el sentit de que fiscalment ha contribu\u00eft m\u00e9s, al conjunt estatal/federal, del que li ha \u2018retornat\u2019.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Juan Manuel Santos Calder\u00f3n (Bogot\u00e1, 10 d'agost de 1951) \u00e9s un pol\u00edtic, periodista i economista colombi\u00e0, President de Col\u00f2mbia entre 2010 i 2018.\nDespr\u00e9s de treballar com a periodista, va entrar a la pol\u00edtica, i es va fer membre del Partido Liberal Colombiano. Fou ministre de Comer\u00e7 Exterior durant el mandat de C\u00e9sar Gaviria Trujillo. M\u00e9s tard, form\u00e0 part del govern del conservador Andr\u00e9s Pastrana Arango, on desenvolup\u00e0 el c\u00e0rrec de Ministre d'Hisenda. Despr\u00e9s de consolidar-se el govern d'\u00c1lvaro Uribe V\u00e9lez en la presid\u00e8ncia, Santos va deixar el Partido Liberal i fou un dels creadors del Partido de la U. El 2006, sota la presid\u00e8ncia d'Uribe, fou nomenat ministre de Defensa, c\u00e0rrec que desenvolup\u00e0 des de juliol del 2006 fins al maig del 2009.\nEl 15 de juny del 2014 va ser reeligit per a la legislatura 2014-2018.El 2016 va rebre el Premi Nobel de la Pau, en reconeixement als seus esfor\u00e7os per portar la pau al seu pa\u00eds, nom\u00e9s 5 dies despr\u00e9s de perdre el refer\u00e8ndum per ratificar l'acord de pau en el Conflicte armat colombi\u00e0, per\u00f2 continu\u00e0 les negociacions i el 27 de juny van lliurar les armes a l'ONU, donant per acabat el conflicte armat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "\u00c9mile Jamil Lahoud (\u00e0rab: \u0627\u0645\u064a\u0644 \u062c\u0645\u064a\u0644 \u0644\u062d\u0648\u062f, Am\u012bl Jam\u012bl La\u1e25\u016bd, pronunciat Imil Jamil Lahud) (Baabdat, L\u00edban, 12 de gener de 1936) \u00e9s un militar i pol\u00edtic liban\u00e8s. Va ser president del L\u00edban de 24 de novembre de 1998 a 23 de novembre de 2007. De fe cristiana maronita, \u00e9s fill del general Jamil Lahoud, un dels l\u00edders de la independ\u00e8ncia libanesa.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Moviment de Resist\u00e8ncia Global (MRG)  es va iniciar com a xarxa i espai de comunicaci\u00f3 entre col\u00b7lectius i iniciatives per a coordinar accions i intercanviar informacions de cara a les protestes antiglobalitzaci\u00f3 a Praga convocades amb motiu de la Cimera del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial que es va realitzar al setembre 2000 en la capital de la Rep\u00fablica Txeca.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Thomas Bryant \"Tom \"Cotton (13 de maig de 1977, Dardanelle, Arkansas, Estats Units) \u00e9s un pol\u00edtic estatunidenc, membre del Partit Republic\u00e0, senador d'Arkansas al Senat dels Estats Units des de 2015. Recentment ha estat involucrat en un esc\u00e0ndol relacionat amb la seva campanya del 2020 quan va fer una campanya per la seva \"experi\u00e8ncia com a gu\u00e0rdia de l'ex\u00e8rcit\", per\u00f2 no en tenia cap.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una habilitaci\u00f3 de seguretat \u00e9s un estatus concedit (aprovat) a individus, permetent-los acc\u00e9s a la informaci\u00f3 classificada (per exemple, secrets d'estat). Funciona com un perm\u00eds o llic\u00e8ncia. El terme \u00abhabilitaci\u00f3 de seguretat\u00bb tamb\u00e9 \u00e9s de vegades usat en organitzacions privades que tenen un proc\u00e9s formal per a seleccionar emprats per a accedir la \u00abinformaci\u00f3 confidencial\u00bb.Una habilitaci\u00f3 per si mateixa no \u00e9s normalment suficient per a obtenir acc\u00e9s; l'organitzaci\u00f3 ha de determinar que la persona habilitada \u00abnecessita con\u00e8ixer\u00bb aquesta informaci\u00f3. No se suposa que es concedeixi acc\u00e9s a la informaci\u00f3 classificada solament a causa del c\u00e0rrec, posici\u00f3 o d'una habilitaci\u00f3 de seguretat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "P\u00e0tria per Tots (Patria para Todos, PPT en castell\u00e0) \u00e9s un partit pol\u00edtic vene\u00e7ol\u00e0 d'esquerres, format principalment per sindicalistes.\nVa ser fundat el 1997 com una escissi\u00f3 de La Causa Radical, ja que aquest segon partit es va dividir entre els partidaris i els detractors de donar suport a Hugo Ch\u00e1vez com a candidat a la presid\u00e8ncia, sent els partidaris de Ch\u00e1vez els que acabarien formant el PTT.\nEls seus dirigents m\u00e9s destacats s\u00f3n Arist\u00f3bulo Ist\u00fariz i Al\u00ed Rodr\u00edguez Araque que ostenten actualment (2006) importants responsabilitats en el govern de Ch\u00e1vez.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El soldat ras, \u00e9s aquell membre de les forces armades, que ja ha ingressat i \u00e9s efectiu, per\u00f2 que ocupa l'escalaf\u00f3 m\u00e9s baix despr\u00e9s de recluta en la cadena de comandament.\nDe fet, no t\u00e9 ning\u00fa al seu comandament. A Espanya, se li denomina simplement \"soldat\", encara que la denominaci\u00f3 de soldat ras s'ent\u00e9n millor. Per al m\u00f3n.\n\u00c9s l'element b\u00e0sic en els exercicis, i de la seva preparaci\u00f3 dep\u00e8n, en gran part, l'efic\u00e0cia de les forces armades.\nA l'Armada, excepte en el cos d'Infanteria de Marina, en lloc de soldats hi ha mariners. El seu cap m\u00e9s immediat \u00e9s el caporal. Tots dos, caporal i soldat, formen part de la tropa.\nEn l'\u00e0mbit dels pa\u00efsos que formen part de l'OTAN, a el grau de soldat ras li correspon el codi OR-1 segons la norma STANAG 2116 que estandarditza els graus de el personal militar.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'evasi\u00f3 fiscal, evasi\u00f3 tribut\u00e0ria o evasi\u00f3 d'impostos (tax evasion en angl\u00e8s) \u00e9s un acte il\u00b7legal que consisteix a ocultar b\u00e9ns o ingressos amb la finalitat de pagar menys impostos, tanmateix, \u00e9s una activitat il\u00b7l\u00edcita i que habitualment \u00e9s considerada com a delicte (o com a infracci\u00f3 administrativa) en la majoria de pa\u00efsos.El diner negre \u00e9s tot aquell que ha evadit el pagament de grav\u00e0mens fiscals. S\u00f3n guanys obtinguts en activitats il\u00b7legals o legals, per\u00f2 que s'evita declarar-les a Hisenda per tal d'evadir impostos. S'intenta mantenir-lo en efectiu, i no ingressar-lo en entitats financeres, per a evitar que figuri registrat en els moviments bancaris i aix\u00ed l'Estat no tingui coneixement de la seva exist\u00e8ncia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'oligarquia (del grec \u1f48\u03bb\u03b9\u03b3\u03b1\u03c1\u03c7\u03af\u03b1, oligarkh\u00eda) \u00e9s una forma de govern o d'organitzaci\u00f3 social en qu\u00e8 la majoria o tot el poder pol\u00edtic recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els m\u00e9s poderosos en virtut de llur riquesa, llur posici\u00f3 familiar, llur poder militar o llur influ\u00e8ncia pol\u00edtica). La paraula catalana oligarquia prov\u00e9 de les paraules gregues \u1f40\u03bb\u03af\u03b3\u03bf\u03bd \u00f3ligon, \"poc\" i \u1f04\u03c1\u03c7\u03c9 arkh\u014d, \"governar\".\nHist\u00f2ricament, moltes oligarquies donaven el poder pol\u00edtic de manera legal i oberta a un grup minoritari anomenat l'aristocr\u00e0cia (el govern dels \"millors\"). Aquests estats eren controlats per fam\u00edlies poderoses els fills de les quals eren educats per a ser hereus del poder de l'oligarquia. No obstant aix\u00f2, en altres societats, aquest poder no s'exercia de manera oberta sin\u00f3 que els oligarques romanien \"darrere del tron\". Encara que Arist\u00f2til va ser el primer a utilitzar el terme com a sin\u00f2nim de \"govern dels rics\" (el terme exacte per aquest tipus de govern \u00e9s plutocr\u00e0cia), l'oligarquia no necess\u00e0riament \u00e9s un govern exercit per mitj\u00e0 de la riquesa sin\u00f3 per un grup privilegiat de la societat. I \u00e9s que aquesta societat grega antiga ja hi evidenci\u00e0 governs olig\u00e0rquics com els dels Trenta tirans, clarament descrits i criticats anal\u00edticament pel fil\u00f2sof cl\u00e0ssic Plat\u00f3 als seus escrits com el llibre de La Rep\u00fablica.\nAlguns polit\u00f2legs argumenten que tots els sistemes de govern s\u00f3n, invariablement, oligarquies, at\u00e8s que el poder recau nom\u00e9s sobre un grup social sense importar el sistema pol\u00edtic que es vulgui reivindicar. El nombre dels membres de l'oligarquia (absolut o relatiu) no \u00e9s un criteri fix. Cal analitzar m\u00e9s detalladament els criteris de la pertinen\u00e7a a l'oligarquia: com hi entrar, com romandre i com en sortir. Tota classe de criteris, m\u00e9s o menys oficials i m\u00e9s o menys estables en el temps, poden tenir un paper important.\nLes oligarquies s\u00f3n sistemes pol\u00edtics complexos, amb molts cercles de poder cada vegada m\u00e9s concentrats, amb especialitzacions segons el domini de poder (comercial, jur\u00eddic, religi\u00f3s, militar, tecnol\u00f2gic, etc.) i amb un exercici del poder sovint discret i col\u00b7legial. S\u00f3n, sovint, fam\u00edlies dominants per les quals la posici\u00f3 pol\u00edtica \u00e9s un element de patrimoni que es transmet als fills, i en qu\u00e8 l'educaci\u00f3 s'organitza d'acord amb aquesta perspectiva. Si l'oligarquia es troba en el centre mitol\u00f2gic, religi\u00f3s o racial, poden sorgir sistemes de castes.\nUna societat olig\u00e0rquica \u00e9s inestable; el poder es perd o es concentra amb el temps. El fenomen es complica, encara m\u00e9s, per les influ\u00e8ncies estrangeres:\n\nLes situacions de guerra permeten a un individu en espec\u00edfic concentrar poders de manera que l'oligarquia corre el risc de desapar\u00e8ixer despr\u00e9s d'una derrota (com va ser el cas de Cartago que va desapar\u00e8ixer en assajar de sostenir la fam\u00edlia dels Barca (Am\u00edlcar i despr\u00e9s Ann\u00edbal), o despr\u00e9s d'una vict\u00f2ria (com va ser el cas de la Rep\u00fablica olig\u00e0rquica de Roma que es va transformar en l'Imperi Rom\u00e0). Moltes de les monarquies europees es van establir d'aquesta manera durant l'edat mitjana.\nEl comer\u00e7 internacional i l'enriquiment molt concentrat fa sorgir una oligarquia (com va ser el cas de la fam\u00edlia M\u00e8dici de Flor\u00e8ncia). O en definitiva l'expansi\u00f3 de poder (com el cas de la fam\u00edlia Borja).\nLes oligarquies es poden imposar sobre el monarca o el dictador perqu\u00e8 comparteixin la distribuci\u00f3 dels poders sobre la societat. Un exemple d'aquest proc\u00e9s va ser la uni\u00f3 dels nobles d'Anglaterra que van for\u00e7ar el rei Joan d'Anglaterra a signar la Carta Magna el 1215, un reconeixement t\u00e0cit de l'exist\u00e8ncia d'un contrapoder i de l'afebliment del poder reial. La Carta Magna va ser revisada cont\u00ednuament, garantint m\u00e9s drets al poble i posant les bases de la futura monarquia constitucional.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Rep\u00fablica de Texas va ser un Estat independent i sobir\u00e0 de l'Am\u00e8rica del Nord, localitzat entre els Estats Units i M\u00e8xic que va existir entre 1836 i 1846.\nOriginalment part d'un estat de la federaci\u00f3 mexicana, se'n va independitzar, separant-se de l'estat de Coahuila i Texas, del qual formava part. Tot i que la frontera natural del territori era el riu Nueces, la nova naci\u00f3 va disputar el territori al sud i a l'oest del riu Nueces i al nord i l'est del Riu Grande (o Riu Bravo), la qual cosa inclo\u00efa seccions dels estats actuals de Nou M\u00e8xic, Oklahoma, Kansas, Colorado i Wyoming, segons els Tractats de Velasco.\nL'annexi\u00f3 de la Rep\u00fablica als Estats Units i la disputa pel territori al sud del riu Nueces, reclamat per Estats Units, com a part integrant de Texas, van dur a la Guerra entre Estats Units i M\u00e8xic.\n\n", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Partido Renovador Institucional de Acci\u00f3n Nacional (PRIAN) \u00e9s un partit pol\u00edtic de l'Equador d'ideologia conservadora i de marcat car\u00e0cter populista. El partit es basa en la fortuna personal d'\u00c1lvaro Noboa, empresari considerat la persona m\u00e9s rica del pa\u00eds i propietari de la major productora de pl\u00e0tan del pa\u00eds.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Manifest de Sandhurst fou un manifest de car\u00e0cter pol\u00edtic firmat l'1 de desembre de 1874 pel llavors pr\u00edncep Alfons de Borb\u00f3 (futur rei Alfons XII d'Espanya), mentre es trobava a l'exili, a Anglaterra. En el document el jove palesava la seva disposici\u00f3 per convertir-se en rei i s'hi mostrava partidari d'una monarquia parlament\u00e0ria.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "SlutWalk (de l'angl\u00e8s, marxa de les putes) \u00e9s un moviment mundial de marxes de protesta que demana el cessament de la cultura de la violaci\u00f3, incloent-hi el culpabilitzar i titllar de prostituta les v\u00edctimes d'una agressi\u00f3 sexual. Concretament, les participants protesten per l'explicaci\u00f3 o l'excusa que \u00abes pot violar una dona nom\u00e9s per la seva aparen\u00e7a o forma de vestir\u00bb. Les marxes es van iniciar el 3 d'abril de 2011 a Toronto a l'estat d'Ont\u00e0rio al Canad\u00e0, despr\u00e9s que un oficial de la policia de Toronto va suggerir que \u00ables dones haurien d'evitar vestir-se com a putes\u00bb com a precauci\u00f3 contra la viol\u00e8ncia sexual. Les marxes posteriors s'han produ\u00eft arreu del m\u00f3n.La protesta t\u00e9 la forma d'una marxa, principalment formada per dones joves, on algunes es vesteixen com a \u00abputes\u00bb, amb un vestit provocatiu com faldilles curtes, mitges de xarxa i tops. Habitualment, en diverses Slutwalks d'arreu del m\u00f3n hi ha trobades i tallers d'oradors, m\u00fasica en directe, sessions d'inscripci\u00f3, prospectes, micr\u00f2fons oberts, cant, dansa, arts marcials i recepcions o festes amb refrescs. En moltes de les manifestacions i en l\u00ednia, les dones parlen p\u00fablicament per primera vegada sobre la seva identitat com a dones violades.S'ha q\u00fcestionat la ideologia del moviment i es critica la seva metodologia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Per la Democr\u00e0cia Social (Por la Democracia Social en castell\u00e0) o PODEMOS \u00e9s un partit pol\u00edtic vene\u00e7ol\u00e0 de tend\u00e8ncia socialdem\u00f2crata.\nEs fa formar l'any 2003 com a escissi\u00f3 del MAS perqu\u00e8 aquest \u00faltim havia deixat de donar suport al president de la rep\u00fablica Hugo Ch\u00e1vez.\nActualment PODEMOS \u00e9s el segon partit m\u00e9s important d'entre els que donen suport a Ch\u00e1vez i forma part del seu govern.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La careta antig\u00e0s PMK representa una fam\u00edlia de caretes antig\u00e0s utilitzades per la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, i m\u00e9s tard, per les forces de la Federaci\u00f3 Russa. Pot ser distingida del seu equivalent civil, la GP-7, perqu\u00e8 est\u00e0 envoltat per unes lents triangulars, i la GP-7 t\u00e9 les lents rodones.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El cap de govern \u00e9s la persona encarregada de l'exercici actiu del poder executiu del govern d'un estat. Especialment s'anomena cap de govern una persona que no t\u00e9 \u2014al mateix temps\u2014 el c\u00e0rrec de cap d'estat. D'acord amb la forma de govern que estableixi la constituci\u00f3 del pa\u00eds, el t\u00edtol i les funcions del cap de govern poden variar:\n\nSistema presidencialista: el cap de govern \u00e9s elegit de manera independent de la branca legislativa i exerceix tots els poders executius cerimonials i actius de la naci\u00f3; per tant, \u00e9s alhora el cap d'Estat i sovint rep el t\u00edtol de \"president\" de la naci\u00f3.\nSistema semipresidencialista: el cap de govern i el cap d'Estat s\u00f3n dues persones distintes i electes de manera separada; el cap de govern \u00e9s responsable davant el cos legislatiu i comparteix les funcions executives amb el cap d'Estat; el cap de govern sovint pren el t\u00edtol de \"primer ministre\" o \"canceller\", mentre que el cap d'Estat rep el t\u00edtol de \"president\".\nSistema parlamentari: el cap de govern prov\u00e9 de la branca legislativa i exerceix tots els poders executius pr\u00e0ctics en representaci\u00f3 d'un cap d'Estat que nom\u00e9s posseeix poders simb\u00f2lics i cerimonials; sovint rep el t\u00edtol de \"primer ministre\", \"canceller\", \"president del consell de ministres\" o \"president del Govern\".", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Deixin votar els catalans (en angl\u00e8s: Let Catalans Vote) \u00e9s un manifest de suport internacional al refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya.\nEl manifest assenyala que la millor manera de resoldre les disputes internes leg\u00edtimes \u00e9s emprar les eines de la democr\u00e0cia i fa una crida al govern espanyol i a les seves institucions, aix\u00ed com als seus hom\u00f2nims catalans, a treballar conjuntament perqu\u00e8 la ciutadania de Catalunya pugui votar el seu futur pol\u00edtic i que es negoci\u00ef de bona fe basades en base el resultat. El manifest declara que el fet d'impedir que els catalans votin contradiu els principis que inspiren les societats democr\u00e0tiques.El manifest ha estat signat per diverses personalitats de rellev\u00e0ncia internacional, entre les quals cal destacar els sis premis Nobel seg\u00fcents: Rigoberta Mench\u00fa, Ahmed Galai, Desmond Tutu, Adolfo P\u00e9rez Esquivel, Dario Fo i Jody Williams.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'estat naci\u00f3 \u00e9s una entitat pol\u00edtica formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de naci\u00f3. Es considera un concepte m\u00e9s prec\u00eds que \"pa\u00eds\", at\u00e8s que un pa\u00eds no necessita tenir un grup \u00e8tnic predominant.\nLa identitat nacional es construeix a partir de trets compartits com ara una llengua, una religi\u00f3, una hist\u00f2ria de conviv\u00e8ncia o una tradici\u00f3 cultural. Sovint es basteix tamb\u00e9 sobre mites \u2014un passat glori\u00f3s, unes qualitats incomparables, una suposada ra\u00e7a origin\u00e0ria\u2014 o en contraposici\u00f3 a altres identitats nacionals. Si b\u00e9 l'estat com a organitzaci\u00f3 pol\u00edtica comen\u00e7a a originar-se al voltant de les monarquies en els segles XIII-XVIII, la idea de naci\u00f3 parteix del romanticisme alemany de finals del segle XVIII. En els moderns estats naci\u00f3, l'autoritat pol\u00edtica i la poblaci\u00f3 es retroalimenten: la primera refor\u00e7a la identitat nacional a trav\u00e9s de les lleis, els mitjans de comunicaci\u00f3 o els sistemes educatius i de salut; i la poblaci\u00f3 nacional accepta millor aix\u00ed l'autoritat de l'estat i la defensa, si cal, del territori nacional. Els estats naci\u00f3 han perdurat  en el temps, a difer\u00e8ncia de les antigues ciutats estat, pel seu pes poblacional, per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 els seus ciutadans es mobilitzen per defensar-la quan \u00e9s atacada. Els dos elements, territori i poblaci\u00f3, configuren la naci\u00f3 i aquesta, en la majoria dels casos, expressa la voluntat nacional en un parlament.Altrament dit, un estat naci\u00f3 \u00e9s un estat que s'identifica amb un poble i amb una llengua; \u00e9s l'estat del poble X i funciona en la llengua X. En la immensa majoria de casos, els estats del m\u00f3n tendeixen a presentar-se com a estats naci\u00f3, tot i que gaireb\u00e9 sempre s\u00f3n de composici\u00f3 plurinacional o multinacional i, en un grau o altre, apliquen pol\u00edtiques d'absorci\u00f3 ling\u00fc\u00edstico-cultural envers els al\u00b7l\u00f2fons.L'estat naci\u00f3 es considera que es va erigir com un mecanisme pol\u00edtic per a delimitar el poder i influ\u00e8ncies de les pot\u00e8ncies europees en els diferents territoris on es discutia l'hegemonia sobre els pobles. L'estat naci\u00f3 veu la llum, hist\u00f2ricament, mitjan\u00e7ant el tractat de Westf\u00e0lia firmat el 1648, al final de la guerra dels 30 anys i que buscava una sortida a les lluites de religions iniciades per les reformes protestant. El principi b\u00e0sic d'aquest tractat \u00e9s l'equilibri de poders dels diferents estats d'Europa, i per fer-ho es va rec\u00f3rrer a la f\u00f3rmula de l'estat naci\u00f3 i el reconeixement internacional de certa toler\u00e0ncia pol\u00edtica i religiosa en el desenvolupament intern de cada estat. Mitjan\u00e7ant aquest tractat s'acaba amb l'antic ordre dels estats feudals, controlats i privatitzats per un t\u00edtol nobiliari, que no mantenia cap correlaci\u00f3 amb fronteres, nacions, pobles, correlacions i es limitaven a una explotaci\u00f3 medieval dels dominis. A partir d'aqu\u00ed, es dona pas a organitzacions territorials i poblacionals definides al voltant d'un govern que reconeix els seus l\u00edmits espacials, i per tant, de poder.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Ministeri de l'Interior d'Espanya \u00e9s un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administraci\u00f3 General de l'Estat, el titular del qual \u00e9s el ministre o ministra de l'Interior.L'actual titular \u00e9s Fernando Grande-Marlaska G\u00f3mez.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El manifest \"En defensa dels drets fonamentals a Internet\" \u00e9s un text sorgit contra la disposici\u00f3 final primera de l'Avantprojecte de Llei d'Economia Sostenible, proposat pel Govern d'Espanya. El contingut d'aquesta disposici\u00f3 en el text estableix la modificaci\u00f3 de la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informaci\u00f3 i del Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel qual s'aprova el text ref\u00f3s de la Llei de Propietat Intel\u00b7lectual, amb l'objectiu de protegir la propietat intel\u00b7lectual davant la pirateria a Internet.D'acord amb la informaci\u00f3 del diari 20 minutos, el document va ser elaborat per un internauta i uns quaranta periodistes, blocaires i professionals d'Internet. Per aquesta peculiar redacci\u00f3 col\u00b7laborativa es va utilitzar una eina en beta: Google Wave. El document, en forma de decaleg, va ser publicat i cedit de forma totalment lliure pels seus coautors a les 9 hores del dimecres 2 de desembre.El manifest ha estat tradu\u00eft a diverses lleng\u00fces: angl\u00e8s, catal\u00e0, gallec, aragon\u00e8s i asturi\u00e0.Dos dies despr\u00e9s Google ja indexava un mili\u00f3 de refer\u00e8ncies a aquest document, la majoria c\u00f2pies d'internautes que subscriuen els seus principis. Per la seva banda el grup creat al Facebook per vincular a les persones que avalen el manifest va superar, en menys de tres dies la xifra de 100.000 (vegeu xifra a la p\u00e0gina del grup). Mentre que el hashtag #manifesto aconseguia el n\u00famero 1 a Espanya, d'acord amb les dades de es.twirus.La import\u00e0ncia de la reacci\u00f3 va fer que el Ministeri de Cultura convoqu\u00e9s a 14 persones rellevants del m\u00f3n d'Internet per a una reuni\u00f3 durant la qual la ministra i els representants van exposar les seves postures sense establir cap principi d'acord.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'anomenat Manifest dels Perses va ser un document subscrit el 12 d'abril de 1814 a Madrid per seixanta-nou diputats al capdavant dels quals es trobava Bernardo Mozo de Rosales i pel qual es demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic R\u00e8gim i l'abolici\u00f3 de la legislaci\u00f3 de les Corts de Cadis, just quan el rei acabava de tornar de l'exili i es trobava a Val\u00e8ncia.\nEl manifest pren el nom d'una cita del mateix document en la qual fa refer\u00e8ncia al costum dels antics perses de gaudir de cinc dies d'anarquia despr\u00e9s de la mort del rei. Els signants identifiquen aquesta anarquia amb el per\u00edode de liberalisme imperant. El document equipara la Constituci\u00f3 de 1812 amb l'obra de la Revoluci\u00f3 Francesa i demana la restauraci\u00f3 dels estaments tradicionals de l'Antic R\u00e8gim.\nEl document va servir de base al rei per decretar el 4 de maig el restabliment de l'absolutisme.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "R\u00fassia Unida (en rus: \u0415\u0434\u0438\u043d\u0430\u044f \u0420\u043e\u0441\u0441\u0438\u044f, Ied\u00ednaia Rossia) \u00e9s un partit pol\u00edtic rus. Va ser fundat l'1 de desembre de 2001 mitjan\u00e7ant la uni\u00f3 de diversos grups parlamentaris: Unitat (\u0415\u0434\u0438\u043d\u0441\u0442\u0432\u043e), P\u00e0tria (\u041e\u0442\u0435\u0447\u0435\u0441\u0442\u0432\u043e) i Tota R\u00fassia (\u0412\u0441\u044f \u0420\u043e\u0441\u0441\u0438\u044f). \u00c9s un partit que es denomina centrista, amb un ampli ventall electoral. Des de maig de 2012 est\u00e0 presidit per Dmitri Medv\u00e9dev, i dona suport a l'actual President de R\u00fassia, Vlad\u00edmir Putin.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Institut Universitari Europeu, abreujat IUE (en angl\u00e8s: (EUI) European University Institute), \u00e9s un centre acad\u00e8mic, d'investigaci\u00f3 i documentaci\u00f3 especialitzat en estudis de doctorat i postgrau, l'objectiu principal del qual consisteix a fer recerca en l'\u00e0mbit de les ci\u00e8ncies socials i les humanitats des d'una perspectiva europea.\nLa instituci\u00f3 va ser creada el 1972 pels pa\u00efsos fundadors de les Comunitats Europees, i va entrar en funcionament a partir de 1976, englobant actualment vint-i-quatre dels vint-i-vuit pa\u00efsos membres de la Uni\u00f3 Europea. La seu del centre es troba a San Domenico de Fiesole, Flor\u00e8ncia, (It\u00e0lia).L'Institut \u00e9s tamb\u00e9 seu del Centre Robert Schuman d'estudis avan\u00e7ats, del Programa Max Weber, de l'Acad\u00e8mia de Dret Europeu i de l'arxiu hist\u00f2ric de la Uni\u00f3 Europea.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les eleccions generals de l'Uruguai de 1942 es van celebrar el diumenge 29 de novembre del 1942, en una primera i \u00fanica volta, amb la intenci\u00f3 d'escollir un nou president de la Rep\u00fablica Oriental de l'Uruguai, c\u00e0rrec que, fins a la data, ocupava el militar Alfredo Baldomir Ferrari, en guanyar les eleccions del 1938 al costat del francouruguai\u00e0 C\u00e9sar Charlone. Tamb\u00e9, segons aquest sistema, es van presentar els candidats a intendents municipals pels seus respectius departaments.\nD'acord amb la Constituci\u00f3 del 1942, es van votar els c\u00e0rrecs de president i de vicepresident. Va triomfar novament el Partit Colorado amb la f\u00f3rmula de Juan Jos\u00e9 de Am\u00e9zaga - Alberto Guani, que va assumir l'1 de mar\u00e7 de 1943. Juntament amb l'elecci\u00f3 del cap d'Estat, tamb\u00e9 es van votar els c\u00e0rrecs de senador i de diputat. Cal destacar que van ser les primeres eleccions amb dones elegides per ocupar un c\u00e0rrec al parlament.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El 12 setembre de 1980, l'ex\u00e8rcit turc, amb el seu general Kenan Evren al capdavant, va dur a terme cop d'estat i instaur\u00e0 un r\u00e8gim militar que es mantingu\u00e9 fins al 1983. Fou el tercer cop d'estat dut a terme per part de l'ex\u00e8rcit turc, despr\u00e9s dels de 1960 i 1971.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Inak o Inaq fou un t\u00edtol nobiliari equivalent a primer ministre que van portar els governats uzbeks de Khiv\u00e0 al segle xviii i comen\u00e7ament del XIX. La paraula literalment vol dir \"germ\u00e0 petit\".\nAl kanat de Khwarizm o Khiv\u00e0 s'elegia sempre un kan genguiskh\u00e0nida que era a la que els uzbeks estaven m\u00e9s aferrats; com que la nissaga reial directe no sempre tenia pr\u00ednceps disposats, a vegades calia nomenar a pr\u00ednceps genguiskh\u00e0nides que governaven als kazakhs, als karakalpaks o als aralians, que progressivament van passar a ser uns figurants, mentre el poder principal a l'estat el tenia el Inak o primer ministre, que era generalment el cap (biy) m\u00e9s vell de la tribu kungrat dels uzbeks, la m\u00e9s aristocr\u00e0tica de totes les tribus d'uzbeks. Els inaks eren al mateix temps governadors d'Hazarasp i una mena de majordoms de palau. Aix\u00ed, com havia passat al kanat de Bukhar\u00e0, a partir de la segona meitat del segle XVIII, hi havia a Khiva un kan sobir\u00e0 nominal i un inak sobir\u00e0 efectiu. El kan de fet romania recl\u00f2s amb la seva fam\u00edlia, ben alimentat i vestit amb robes brodades amb or, i encara que tenia audi\u00e8ncia di\u00e0ria amb el inak i amb els notables, no tenia poder per b\u00e9 que el inak no actuava sense coneixement del kan que tenia especial consideraci\u00f3 en la cerim\u00f2nia de la preg\u00e0ria del divendres on ocupava un lloc preferent per davant del inak. El kan no conservava gaires anys el poder, se l'enviava a l'exili i se'n nomenava un altre.\nEl primer que va portar el t\u00edtol fou Ertuk vers el 1742. Muravief esmenta despr\u00e9s a Ishmed Biy, al que va succeir el seu fill Muhammed Amin Inak, que va accedir al c\u00e0rrec el 1755 i el va exercir per 17 anys (1755-1772) fent prosperar el kanat. No hi ha monedes local (s'utilitzaven les de Bukhar\u00e0 i P\u00e8rsia) per\u00f2 la khutba era llegida en nom del kan nominal kazakh. Al seu segell Muhammad Amin tenia una inscripci\u00f3 que deia: \"Gr\u00e0cies a D\u00e9u el Profeta t\u00e9 un esclau en qui pot confiar\"; estava en estretes relacions amb l'atalik de Bukhar\u00e0, que llavors era Daniyal Biy, les funcions del qual eren similars a les seves; fou enderrocat i es va refugiar amb Daniyal que el va ajudar a recuperar el poder a Khwarizm.\nEl nom dels kans que van ocupar el tron no es coneixen, o almenys no es coneixen amb seguretat i dades precises. A Muhammad Amin el va succeir el seu fill Ivash o Iwaz Inak Biy. Aquest \u00e9s descrit com a persona de gran sagacitat i al mateix temps de car\u00e0cter simple; sota el seu govern el kanat va patir una decad\u00e8ncia considerable; els turcmans yomuds que es revoltaven cada vegada que canviava el kan, es van revoltar contra Iwaz com tamb\u00e9 ho van fer els turcmans de Mangishlak i els kazakhs. El kungrats de l'Aral, sota el seu cap Tureh Sufi, que era parent seu, tamb\u00e9 li van refusar obedi\u00e8ncia.\nSota el seu govern Khwarizm fou visitada pel metge rus Blankennagel que va arribar a Khiv\u00e0 l'octubre de 1793 i fou confinat en una casa i dies despr\u00e9s fou portat a visitar a Fazil Biy, un cap que s'havia quedat cec i que un historiador fa fill de Muhammad Amin i germ\u00e0 d'Iwaz, en tot cas un conseller molt escoltat al que no va poder curar, ja que la causa no tenia soluci\u00f3 aleshores; acusat de ser un xerraire i un espia, se'l volia matar per\u00f2 despr\u00e9s, parlant amb Fazil, la situaci\u00f3 va millorar; la seva medicina va provocar una millora al pacient i finalment fou convidat a passar l'hivern al pa\u00eds i va tenir molts pacients; com que els atenia gratu\u00eftament aviat va tenir gran nombre de seguidors. Finalment se li va permetre marxar. El metge calculava la poblaci\u00f3 del pa\u00eds en cent mil persones de les quals el 41% eren uzbeks, el 15% sarts, el 10% karakalpaks i aralians, el 6% turcmans i la resta esclaus; els yomuds turcmans i els karakalpaks eren considerats els millors soldats i els sarts els pitjors.\nTamb\u00e9 durant el govern d'Iwaz, el pa\u00eds fou visitat per Mahmud Shah Durrani de l'Afganistan que llavors era un fugitiu; el va rebre amb grans honors, li va donar diners, allotjament i menjar i quan va marxar al cap de quatre mesos una escorta de n\u00f2mades que el va acompanyar fins Astarabad.\nQuan Blankennagel va estar a Khiva era kan Abu l-Ghazi Khan III, fill de Ghaip Khan. A la mort d'Iwaz vers el 1804 el va succeir el seu fill gran Kuth o Kutlugh Murad Beg, que va refusar l'elecci\u00f3 i va cedir el lloc al seu germ\u00e0 Iltazar Inak. Aquest va governar uns sis mesos i llavors una nit va comunicar al seu germ\u00e0 Kutlugh Murad que volia ser kan, perqu\u00e8 ni Tamerl\u00e0, ni Nadir Shah, ni Muhammad Rahim eren descendents de Genguis Khan i havien assolir el m\u00e0xim poder creant-se ells mateixos la seva fortuna. Kutlugh Murad va aprovar la seva decisi\u00f3 i l'endem\u00e0 el kan fou deposat, rebent una pensi\u00f3 i sent enviat de retorn al pa\u00eds dels kazakhs. Iltazar Inak es va proclamar kan com Iltazar Khan.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La llei marcial o estat de guerra \u00e9s una situaci\u00f3 d'excepci\u00f3 en l'aplicaci\u00f3 de les normes legals ordin\u00e0ries d'un estat, normalment regulat a la seva constituci\u00f3, en la qual s'atorguen facultats extraordin\u00e0ries a les forces armades o a la policia pel que fa a l'administraci\u00f3 de just\u00edcia i el manteniment de l'ordre p\u00fablic. Casos usuals d'aplicaci\u00f3 de la llei marcial s\u00f3n la guerra o les revoltes.\nEn aquest sentit, la llei marcial s'imposa quan \u00e9s necessari donar suport a les activitats d'autoritats i organitzacions militars. Aix\u00f2 es produeix quan hi ha necessitats considerades com a \u00aburgents\u00bb pel govern de l'estat, en les quals les institucions ordin\u00e0ries de just\u00edcia no funcionen o b\u00e9 es consideren lentes o febles per mantenir el control de la nova situaci\u00f3. L'objectiu te\u00f2ric de la llei marcial \u00e9s preservar l'ordre durant una situaci\u00f3 extraordin\u00e0ria o d'emerg\u00e8ncia.\nEn general, la llei marcial implica una limitaci\u00f3 i suspensi\u00f3 de determinats drets que l'ordenaci\u00f3 legal garanteix a l'individu, a m\u00e9s d'aplicar processos sumaris en els judicis i c\u00e0stigs severs superiors als que s'imposen en situacions normals. En molts casos de llei marcial, entra en vigor la pena de mort per a determinats crims, en estats que l'han abolit en l'ordenament legal ordinari.\nLa Constituci\u00f3 Espanyola de 1978 no preveu aquesta situaci\u00f3 d'excepci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El despotisme \u00e9s una forma de govern basada en l'autoritat singular d'una sola persona o un grup de persones estretament relacionades, que governa amb poder absolut. En la seva forma cl\u00e0ssica, un despotisme \u00e9s un estat on una sola persona, anomenada d\u00e8spota, t\u00e9 tot el poder i autoritat, i tots els altres es consideren el seu servents. Aquesta forma de despotisme fou la primera forma coneguda d'estat i civilitzaci\u00f3; el fara\u00f3 d'Egipte \u00e9s un exemple del D\u00e8spota cl\u00e0ssic.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Adli Mahmoud Mansour \u2014\u00e0rab: \u0639\u062f\u0644\u064a \u0645\u062d\u0645\u0648\u062f \u0645\u0646\u0635\u0648\u0631, \u02bfAdl\u012b Ma\u1e25m\u016bd Man\u1e63\u016br\u2014 (el Caire, Egipte, 23 de desembre del 1945) \u00e9s un pol\u00edtic i advocat egipci, president de facto del pa\u00eds del 3 de juliol de 2013 al 8 de juny de 2014.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Talassocr\u00e0cia o  domini dels mars  (del grec \u03b8\u03ac\u03bb\u03b1\u03c3\u03c3\u03b1 \"mar\" i \u03ba\u03c1\u03ac\u03c4\u03bf\u03c2 \"domini, poder, govern\"), \u00e9s un concepte geoestrat\u00e8gic que denota l'estat els dominis del qual s\u00f3n principalment mar\u00edtims. \u00c9s la for\u00e7a o govern que es basa en el domini del mar i el conjunt de factors del poder mar\u00edtim. S'empra generalment per designar els governs aristocr\u00e0tics d'algunes pot\u00e8ncies antigues com Ven\u00e8cia, G\u00e8nova, Ragusa o la Corona d'Arag\u00f3.\nEl terme va ser emprat origin\u00e0riament per referir-se al poder de la civilitzaci\u00f3 minoica sobre les costes del mar Egeu, gr\u00e0cies a la pot\u00e8ncia del seu  estol comercial i de guerra.Un altre exemple hist\u00f2ric en l'edat antiga va ser la xarxa de col\u00f2nies dels fenicis, no un genu\u00ed imperi, sin\u00f3 un conjunt de ciutats unides per rutes mar\u00edtimes que amb prou feines penetrava a l'interior, fins i tot en el cas de les metr\u00f2polis (les ciutats de Tir, Sid\u00f3 i Biblos i la col\u00f2nia nord-africana Cartago, establerta com a metr\u00f2polis p\u00fanica dominant despr\u00e9s de la p\u00e8rdua d'independ\u00e8ncia d'aquelles ). Tamb\u00e9 pot denominar  talassocr\u00e0cia  al denominat imperi aten\u00e8s del segle V abans de Crist. La import\u00e0ncia del control del mar Mediterrani per a l'Imperi Rom\u00e0 era decisiva (com testimonia la seva denominaci\u00f3 de  Mare Nostrum ), per\u00f2 essencialment era un imperi de base territorial.\nA l'edat mitjana van sorgir els exemples de les ciutats estat marineres, com la Rep\u00fablica de Ven\u00e8cia, la Rep\u00fablica de Ragusa o la Rep\u00fablica de G\u00e8nova, tamb\u00e9 a la Mediterr\u00e0nia, i les ciutats de la Hansa al mar B\u00e0ltic i el mar del Nord.\nA l'edat moderna es poden qualificar de talassocr\u00e0cia l'Imperi Portugu\u00e8s i l'Imperi Holand\u00e8s (menys pr\u00f2piament l'Imperi Espanyol, amb gran base territorial).\nA l'edat contempor\u00e0nia l'Imperi Brit\u00e0nic va exercir el domini dels mars fins a la Segona Guerra Mundial. Tant aquest com els altres imperis colonials propis de l'\u00e8poca de l'imperialisme (segona meitat del segle xix i primera meitat del XX), que van comen\u00e7ar com emporis comercials, van anar adquirint vasts territoris a l'interior (Imperi franc\u00e8s, Imperi belga, etc.)", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Rellotge Doomsday \u00e9s una esfera simb\u00f2lica mantinguda des del 1947 per la \"Board of Directors\" (Junta Directiva), a l'inici de la guerra freda, del \"Bulletin of the Atomic Scientists\" (Butllet\u00ed dels Cient\u00edfics At\u00f2mics) de la Universitat de Chicago. Utilitza l'analogia dels minuts que li queden a la humanitat per arribar a mitjanit, hora que representa la total destrucci\u00f3 de la humanitat per guerra o desastre nuclear.\nAquest rellotge ha aparegut a la coberta de cadascun dels exemplars del Butllet\u00ed des de la seva introducci\u00f3.\nEl nombre de minuts abans de mitjanit, \u00e9s una mesura arbitr\u00e0ria del grau d'amena\u00e7a nuclear que la Terra pateix, aquest s'actualitza peri\u00f2dicament. Aquest rellotge, que des del 2002 marcava set minuts abans de mitjanit ha anat canviant l'hora segons les tensions internacionals i les amenaces. El punt m\u00e9s tens va \u00e9sser el 1953, quan els Estats Units i la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica van rivalitzar amb sengles proves nuclears.\nL'\u00faltim canvi data del 22 de gener del 2015, quan es va endarrerir dos minuts respecte a l'\u00faltima hora, de manera que falten 3 minuts per la mitjanit (les 23:57 h).El 17 de gener del 2007 s'havia decidit avan\u00e7ar-lo a 5 minuts per les ambicions nuclears de Corea del Nord i de l'Iran, la proliferaci\u00f3 de material radioactiu incontrolat a R\u00fassia, les amenaces d'al-Qaida, i l'enorme potencial nuclear dels Estats Units. Tamb\u00e9 hi va contribuir la pressi\u00f3 creixent perqu\u00e8 l'energia nuclear fos l'alternativa al petroli, arran de la demostraci\u00f3 que el planeta experimenta un canvi clim\u00e0tic que pot tenir (i ha tingut) conseq\u00fc\u00e8ncies devastadores. Aleshores, el canvi d'hora del rellotge es va oficialitzar amb dos actes simultanis a Londres i a Washington, amb la pres\u00e8ncia de cient\u00edfics com Stephen Hawking i Martin Rees.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Ahmad al-Bakkai al-Kunti (Azawad 1803 \u2013 Timbuctu 1865) fou un l\u00edder religi\u00f3s i pol\u00edtic maure/moro (\u00e0rab bedu\u00ed-amazic, arab\u00f2fon) de l'\u00c0frica occidental, marabut dirigent de la zawiya dels Bakkiyya i xeic de la tribu kanata.\nA la meitat del segle xix va negociar amb Ahmadu Lobbo i va obtenir el control de Timbuctu pagant un tribut. El setembre de 1853 va rebre l'explorador Heinrich Barth, amb qui va fer amistat, i es va enfrontar a Lobbo quan aquest va dictar una fatwa per arrestar o matar Barth com a cristi\u00e0 i enemic de l'islam. Ahmad va rebutjar la fatwa perqu\u00e8 Barth no era un dhimmi (un cristi\u00e0 subjecte al govern d'un musulm\u00e0) ni un enemic de l'islam, sin\u00f3 un ciutad\u00e0 d'un pa\u00eds amic com la Gran Bretanya. La disputa va arribar lluny i Ahmad fins i tot va negar a Lobbo el dret de declarar la gihad i el va considerar com \"el governant d'unes quantes cabanes a la perif\u00e8ria del m\u00f3n isl\u00e0mic\". Fou un dels darrers xeics dels kanata i de la bakkakiyya o bakkiyya (branca de la kadiriyya). La seva voluminosa correspond\u00e8ncia aporta una detallada visi\u00f3 de la pol\u00edtica i la religi\u00f3 al segle xix a l'\u00c0frica occidental. El 1862 els fulbes de Masina foren derrotats per al-Hadjdj Umar fundador de l'anomenat imperi Toucouleur, i Ahmad al-Bakkai es va erigir en el defensor de la independ\u00e8ncia de Timbuct\u00fa. Poc despr\u00e9s Umar va conquerir Timbuct\u00fa i la va saquejar per\u00f2 Ahmad es va aliar als fulbes (o peuls) que es van revoltar dirigits per Balobo, germ\u00e0 de l'executat rei de Masina, i junts van assetjar la capital Hamdallahi durant 8 mesos; quan la gana va fer impossible la resist\u00e8ncia, Umar va fer cremar la ciutat i es va refugiar als penya-segats de Bandiagara, on abandonat pels seus partidaris, va morir misteriosament, fent saltar una c\u00e0rrega d'explosiu (1864). Ahmad va morir el 1865 per\u00f2 els maures kanata de la bakkakiyya o kadiriyya van seguir dominant Timbuct\u00fa fins a l'arribada dels francesos el 1893, quan es van retirar cap a l'Azawad.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Proc\u00e9s de Vinar\u00f2s va ser un proc\u00e9s pol\u00edtic de l'Esquerra Independentista dels Pa\u00efsos Catalans, encetat a Vinar\u00f2s el 2 d'abril de 2000 amb l'objectiu de dotar-se de \u00ables eines i les estructures imprescindibles per a l'assoliment de la independ\u00e8ncia pol\u00edtica, la unitat nacional i la just\u00edcia social del poble catal\u00e0 (de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Ma\u00f3)\u00bb. Entre les organitzacions participants hi hagu\u00e9 Endavant, Moviment de Defensa de la Terra, Maulets, i diversos col\u00b7lectius i casals independentistes.\nLa iniciativa sorgeix primordialment per a organitzar la gran diversitat de grups d'ideologia af\u00ed, a vegades fins i tot enfrontats, en una mateixa estrat\u00e8gia comuna. Aquesta es plasm\u00e0 el novembre de 2002 amb la creaci\u00f3 de la Coordinadora de l'Esquerra Independentista. aix\u00ed com, l'Assemblea Popular Comarcal del Tarragon\u00e8s, el desembre del mateix any. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia tamb\u00e9 d'aquest proc\u00e9s, van apar\u00e8ixer Alerta Solid\u00e0ria i la Candidatura d'Unitat Popular, com a front antirepressiu i institucional de l'Esquerra Independentista, respectivament.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Uni\u00f3 de Pobles del Camerun o Uni\u00f3 dels Pobles del Camerun (franc\u00e8s Union des populations du Cameroun UPC) \u00e9s un partit pol\u00edtic del Camerun de posicions d'esquerra, que despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia va dirigir una revoluci\u00f3 nacional armada, que fou aplanada pels francesos.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques per a la immigraci\u00f3 a Austr\u00e0lia s\u00f3n les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques destinades a la recepci\u00f3 d'immigrants que tenen una llengua materna diferent a la parlada al pa\u00eds on van.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Interregne \u00e9s una interrupci\u00f3 en la normal successi\u00f3 dels monarques, com els reis, papes o emperadors.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "S\u00fabdit \u00e9s una paraula que deriva del llat\u00ed subd\u012dtus que \u00e9s el participi passiu de subd\u0115re \"sotmetre\") s'identifica durant l'edat mitjana i l'Antic R\u00e8gim amb la condici\u00f3 social del tercer estat (plebeus, el poble o el com\u00fa), com en los terme anglesos commoner (\"com\u00fa\" o \"comuner\" -l'expressi\u00f3 castellana) i commons (representada a la House of Commons -\"cambra del comuns\"-), l'alemany untertan (que implica subordinaci\u00f3 -unter-), o el franc\u00e8s roturier ( del llet\u00ed ruptarius, \"el que romp (conrea) la terra\").A Jean Bodin la condici\u00f3 de ciutad\u00e0 equival a la de s\u00fabdit de l'Estat, atorgant a la lleialtat deguda pel ciutad\u00e0 un rang de tret nacional.La condici\u00f3 de s\u00fabdit s'empra, a partir de la Revoluci\u00f3 francesa, en oposici\u00f3 amb la de ciutad\u00e0 (citoyen); la condici\u00f3 de \"ciutad\u00e0\" implicava la participaci\u00f3 en la sobirania nacional.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un conseller \u00e9s el membre d'un consell.\nHi ha diferents tipus de consellers:\n\nEl conseller municipal o conseller comunal, membre d'un com\u00fa. Gestionen les agrupacions administratives de poblacions. Segons la tradici\u00f3 tamb\u00e9 local pot anomenar-se regidor o paer. A Andorra, Perpiny\u00e0 i Tarragona s'anomena conseller, denominaci\u00f3 que antigament era emprada a gran part de les corporacions locals catalanes, com per exemple, per a designar els membres del Consell de Cent de Barcelona.El conseller comarcal, membre d'un Consell Comarcal. S'elegeixen indirectament en eleccions.El conseller general, membre d'un Consell General. A Andorra \u00e9s escollit a les eleccions generals per representar al poble al parlament que a Andorra s'anomena Consell General. Al Consell General hi ha 28 consellers generals, dos per parr\u00f2quia i catorze elegits en llistes generals.El conseller d'un Consell Executiu d'un Govern. Per exemple, el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya, el Consell Executiu de la Generalitat Valenciana i el Consell del Govern de les Illes Balears. Comparable a un ministre.El conseller d'un Consell Escolar d'una escola o entitat de participaci\u00f3 de la comunitat educativa. Per exemple, el Consell Escolar d'un Centre Educatiu, el Consell Escolar Municipal de Horta - Guinard\u00f3 i el Consell Escolar Municipal de Barcelona.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un discurs \u00e9s all\u00f2 que hom diu d'una manera seguida, especialment all\u00f2 que, dit o llegit en p\u00fablic, tracta d'un assumpte amb cert m\u00e8tode i certa extensi\u00f3. Prov\u00e9 de la paraula llatina discursus que significa \u2018carrera d'un lloc a un altre\u2019 que al seu torn deriva de 'conversa' en el sentit de \u2018expressi\u00f3 oral d'un raonament\u2019. En el discurs es distingeixen diverses estructures que van des del sintagma, les frases, les oracions fins als segments o par\u00e0grafs. Aquestes estructures tenen un ordre i es combinen amb determinades regles. La coher\u00e8ncia \u00e9s la seva categoria fonamental, i l'\u00e8mfasi que se li doni al discurs contribueix a la coher\u00e8ncia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Sobirania Popular Directa va \u00e9sser el nom del partit pol\u00edtic constitu\u00eft al gener del 1934 a Barcelona. Tenia per objectiu \"que l'home arribi a aconseguir la plena categoria de lliure ciutad\u00e0\". En foren dirigents Tom\u00e0s Madurell Marcet (president), Antoni Trias Freixas i Carles Riera Trull\u00e0s (vicepresidents).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Giuseppe Saragat (Tor\u00ed, 19 de setembre de 1898 - Roma, 11 de juny de 1988) fou un pol\u00edtic itali\u00e0. Va ser ministre d'afers exteriors d'It\u00e0lia (de 1963 a 1964) i cinqu\u00e8 president de la Rep\u00fablica italiana, des de 1964 fins a 1971.Giuseppe Saragat va ser un pol\u00edtic socialista moderat. Va abandonar el Partit Socialista Itali\u00e0 el 1947 en no estar conforme amb l'estreta alian\u00e7a que mantenia en aquell moment el seu partit amb el Partit Comunista Itali\u00e0 i va fundar un nou partit pol\u00edtic que aviat es va convertir en Partit Socialista Democr\u00e0tic Itali\u00e0, del que va ser capdavanter la resta de la seva vida.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un centre administratiu \u00e9s la seu de l'administraci\u00f3 regional o local, o d'una ciutat comtat, o de l'indret a on es troba l'administraci\u00f3 central d'un municipi. A R\u00fassia, el terme s'aplica a les localitats habitades que serveixen de seu de govern de les entitats dels diferents nivells. L'\u00fanica excepci\u00f3 a aquesta regla s\u00f3n les Rep\u00fabliques de R\u00fassia, per les quals el terme \"capital\" es fa servir per a referir-se a la seu del govern. La capital de R\u00fassia \u00e9s tamb\u00e9 una entitat a la qual no s'aplica el terme \"centre administratiu\". Una disposici\u00f3 similar existeix a Ucra\u00efna. Al Regne Unit \u00e9s el centre d'una autoritat local, a on es diferencia un comtat hist\u00f2ric d'una ciutat comtat.\nEn pa\u00efsos que tenen el franc\u00e9s com una de les seues lleng\u00fces oficials (tals com B\u00e8lgica, Luxemburg, Su\u00efssa o molts pa\u00efsos africans) i en alguns altres pa\u00efsos (tals com It\u00e0lia, cf. paraula relacionada capoluogo), un chef-lieu (\u0283\u025bflj\u00f8, forma plural chefs-lieux (literalment \"cap i casal\" o \"lloc principal\"), \u00e9s un poble o ciutat preeminent des d'una perspectiva administrativa. La \u2018f\u2019 en chef-lieu \u00e9s pronunciada, en contrast amb chef-d'oeuvre on \u00e9s muda.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La trag\u00e8dia dels comuns (originalment i en angl\u00e8s Tragedy of the commons) \u00e9s una teoria econ\u00f2mica on s'explica que en un escenari d'\u00fas de recursos compartits, els usuaris individuals actuen de forma independent en funci\u00f3 del seu propi inter\u00e8s i acaben comportant-se de forma contr\u00e0ria a l'inter\u00e8s com\u00fa, arribant a fer malb\u00e9 el recurs o fins i tot produint-ne l'esgotament. El concepte i el nom es van introduir per primera vegada en un assaig de 1833 publicat per l'economista victori\u00e0 William Forster Lloyd, qui utilitza un exemple hipot\u00e8tic dels efectes del pasturatge no regulat en terres comunes o emprius, anomenades commons a les illes Brit\u00e0niques.El terme es va popularitzar m\u00e9s d'un segle m\u00e9s tard, el 1968, arran d'un article publicat per l'ecologista Garrett Hardin a la revista Science, en relaci\u00f3 als perills potencials de la superpoblaci\u00f3 humana. En aquest context, els comuns s'entenen qualsevol recurs compartit i no reglamentat, com ara l'atmosfera, els rius i oceans, les poblacions de peixos, o fins i tot la nevera d'una oficina.S'ha argumentat que el terme 'trag\u00e8dia dels comuns \" \u00e9s un terme poc adequat per se, ja que comuns es referia originalment a la gesti\u00f3 d'un recurs privat propietat d'una comunitat de pastors, al qual cap individu fora de la comunitat hi tenia acc\u00e9s. No obstant aix\u00f2, el terme s'utilitza actualment per descriure un problema on tots els individus tenen acc\u00e9s igual i obert a un recurs. Per tant, alguns proposen trag\u00e8dia dels r\u00e8gims d'acc\u00e9s obert o simplement el problema de l'acc\u00e9s obert com a termes m\u00e9s adients.Aquest concepte es fa servir sovint en connexi\u00f3 amb teories de desenvolupament sostenible, protecci\u00f3 mediambiental i en el debat sobre l'escalfament global. Tamb\u00e9 s'ha fet servir en diversos camps de l'economia, la psicologia evolutiva, l'antropologia, la teoria de jocs i la sociologia.\nEn canvi, altres soci\u00f2legs han considerat que el dilema \u00e9s un parany social en el qual s'emfatitza el conflicte social per sobre d'un \u00fas raonat dels recursos comuns, en implicar una contradicci\u00f3 entre els interessos o beneficis dels individus i els b\u00e9ns comuns o p\u00fablics. Economistes com Elinor Ostrom, posen el focus en la viabilitat d'una gesti\u00f3 responsable i eficient de recursos comuns.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Bingu wa Mutharika (pseud\u00f2nim de Brightson Webster Ryson Thom) (Thyolo, 24 de febrer de 1934 \u2013 Lilongwe, 5 d'abril de 2012) fou un economista i pol\u00edtic de Malawi, que en fou President des del maig del 2004 fins a la seva mort. Durant el seu mandat, va presidir la Uni\u00f3 Africana del 2010 al 2011, i tamb\u00e9 se li coneixen diversos conflictes interns. Va morir d'un atac de cor.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Consell del Cent era una instituci\u00f3 de govern durant l'antic r\u00e8gim a la ciutat de Barcelona establerta al segle xiii i va perdurar fins al segle xviii. El seu nom t\u00e9 l'origen al nombre dels seus membres, que eren cent. El Carrer del Consell de Cent, un important carrer a la ciutat de Barcelona, li est\u00e0 dedicat. La import\u00e0ncia del Consell de Cent es veu en molts exemples, com ara que l'any 1464 va proclamar comte de Barcelona a Pere el Conestable de Portugal.\nUn altre exemple \u00e9s la negativa del Consell de Cent d'acceptar la concessi\u00f3 feta pel rei d'un estudi general. Mart\u00ed l'Hum\u00e0, el 10 de gener de 1401, va atorgar el privilegi reial de la fundaci\u00f3 de l'Estudi General de Medicina i Arts, amb les mateixes prerrogatives que el de Montpeller i que finalment don\u00e0 origen a la Universitat de Barcelona, l'any 1450.\nFins i tot disposava d'atribucions militars per a la defensa de la ciutat, en la for\u00e7a de la Coronela, que va tenir un paper important en la resist\u00e8ncia contra els atacs borb\u00f2nics de 1713.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En pol\u00edtica, la tercera via \u00e9s una posici\u00f3 pol\u00edtica que intenta reconciliar les postures de dreta i esquerra per a defensar una s\u00edntesi variable de dreta econ\u00f2mica i les pol\u00edtiques socials d'esquerra. La tercera via va apar\u00e8ixer com una reavaluaci\u00f3 pol\u00edtica des de diferents moviments pol\u00edtics de centre-esquerra com a resposta als dubtes te\u00f2rics sobre la viabilitat econ\u00f2mica de les pol\u00edtiques d'Intervencionisme econ\u00f2mic que anteriorment havien estat popularitzades pel keynesianisme i que havien perdut popularitat arran de l'estagflaci\u00f3 a les crisis dels anys 1970 i l'auge del liberalisme econ\u00f2mic i la Nova Dreta. La Tercera Via \u00e9s promoguda per alguns moviments social democr\u00e0tics i social liberals.El destacat pol\u00edtic laborista Tony Blair, defensor d'aquesta teoria, va reclamar que el socialisme que ell defensava era diferent al de les concepcions tradicionals del socialisme. Blair va dir \"La meua classe de socialisme \u00e9s un conjunt dels valors basats al voltant de nocions de just\u00edcia social\u2026 El socialisme com a concepci\u00f3 r\u00edgida del determinisme econ\u00f2mic ha acabat, i correctament\". Blair va definir-ho com un \"socialisme\" que implica pol\u00edtiques que reconeguen els individus com socialment interdependents, i advocava per la just\u00edcia social, la cohesi\u00f3 social, valorar equitativament cada ciutad\u00e0, i oferir igualtat d'oportunitats. El te\u00f2ric socialdem\u00f2crata de la tercera via Anthony Giddens considera que la tercera via refusa la concepci\u00f3 tradicional de socialisme, i en comptes d'aix\u00f2 accepta la concepci\u00f3 de socialisme concebuda per Anthony Crosland com una doctrina \u00e8tica (socialisme \u00e8tic) que concep que els governs socialdem\u00f2crates han aconseguit un socialisme \u00e8tic viable eliminant els elements injustos del capitalisme i combinant-los amb una cobertura social per proporcionar benestar social i altres pol\u00edtiques, i que el socialisme contemporani ha superat la reclamaci\u00f3 marxista de la necessitat de l'abolici\u00f3 de Capitalisme. En 2009, Blair es va mostrar partidari d'un nou capitalisme.La tercera via dona suport a l'obtenci\u00f3 d'un major igualitarisme a la societat a trav\u00e9s d'accions que facen augmentar la distribuci\u00f3 d'habilitats, capacitats, i dotacions productives, tot rebutjant la redistribuci\u00f3 d'ingressos com el mitj\u00e0 per aconseguir aquest objectiu. A m\u00e9s, emfasitza un comprom\u00eds en equilibrar pressupostos, proporcionant la igualtat d'oportunitats combinada amb un \u00e8mfasi en el concepte de responsabilitat personal, descentralitzaci\u00f3 de poder de govern al nivell m\u00e9s baix possible, encoratjament de la col\u00b7laboraci\u00f3 publicoprivada, millorar les condicions laborals, la inversi\u00f3 en desenvolupament hum\u00e0, protecci\u00f3 de capital social i protecci\u00f3 de l'entorn.La tercera via ha rebut cr\u00edtiques de sectors conservadors i llibertarians que defensen el capitalisme de Laissez faire. Tamb\u00e9 ha estat fortament criticat per molts dem\u00f2crates socials, comunistes i socialistes democr\u00e0tics en considerar estes propostes com una tra\u00efci\u00f3 als valors de l'esquerra.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La ideologia pol\u00edtica \u00e9s un tipus determinat d'ideologia especialitzat en l'estructuraci\u00f3 de societats humanes. Per tal motiu, ha de respondre a criteris genu\u00efnament humans, deixant de banda consideracions religioses i similars, que s'englobarien dins la categoria d'ideologies parapol\u00edtiques.\nEl tret caracter\u00edstic de les ideologies pol\u00edtiques \u00e9s, doncs, la recerca del m\u00e0xim benestar hum\u00e0, seguint aix\u00ed l'\u00e8tica utilitarista i el positivisme. Les difer\u00e8ncies son producte de la concepci\u00f3 de l'home i la seva satisfacci\u00f3 (difer\u00e8ncies horitzontals), aix\u00ed com de la rigidesa de les relacions i estructures pol\u00edtiques (difer\u00e8ncies verticals).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Frau fiscal \u00e9s el frau com\u00e8s contra la Hisenda p\u00fablica, en forma d'evasi\u00f3 d'impostos o de qualsevol altra d'irregularitat que tingui com a conseq\u00fc\u00e8ncia un benefici il\u00b7l\u00edcit o no declarat, amb conseq\u00fc\u00e8ncies fiscals. Quan supera una certa quantitat, es considera delicte fiscal, i es pot sancionar amb penes privatives de llibertat, mentre que els fraus de menor quantitat es tramiten per via administrativa, sancionats amb multes.\nL'economia submergida o informal, de la qual formen part les activitats il\u00b7l\u00edcites per la seva pr\u00f2pia naturalesa (tr\u00e0fic de drogues, prostituci\u00f3, tr\u00e0fic d'armes i tota mena de delinq\u00fc\u00e8ncia, especialment la delinq\u00fc\u00e8ncia organitzada), t\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia inevitable algun tipus de frau fiscal, de manera que en moltes ocasions \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil per als acusadors p\u00fablics (fiscalia) demostrar delicte fiscal que delicte ordinari en els processos judicials. El cas m\u00e9s conegut popularment \u00e9s el d'Al Capone, l\u00edder de la m\u00e0fia de Chicago als anys trenta, a qui, tot i ser notori que era responsable de tota mena de delictes greus (incloent-hi assassinats), no es van poder provar altres delictes que els provinents de frau fiscal.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El President de la Rep\u00fablica Hel\u00b7l\u00e8nica (\u03a0\u03c1\u03cc\u03b5\u03b4\u03c1\u03bf\u03c2 \u03c4\u03b7\u03c2 \u0395\u03bb\u03bb\u03b7\u03bd\u03b9\u03ba\u03ae\u03c2 \u0394\u03b7\u03bc\u03bf\u03ba\u03c1\u03b1\u03c4\u03af\u03b1\u03c2), sovint anomenat com el President de Gr\u00e8cia, \u00e9s el cap d'estat de Gr\u00e8cia. El c\u00e0rrec de President de la Rep\u00fablica es va establir amb el Refer\u00e8ndum de la rep\u00fablica grega de 1974 i es va formalitzar amb la Constituci\u00f3 de Gr\u00e8cia de 1975. L'actual cap d'estat grec \u00e9s Katerina Sakellaropoulou.\nA continuaci\u00f3 hi ha la llista de caps d'estat de Gr\u00e8cia, des del reconeixement internacional de l'autonomia de l'estat modern (el 1828), a les acaballes de la Guerra d'independ\u00e8ncia de Gr\u00e8cia, fins avui.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El contraterrorisme o antiterrorisme es refereix a les pr\u00e0ctiques, t\u00e0ctiques i estrat\u00e8gies de governs, ex\u00e8rcits i altres grups especialitzats a adoptar mesures contra el terrorisme. El contraterrorisme no \u00e9s espec\u00edfic a cap \u00e0rea o organitzaci\u00f3 i s\u00ed que implica a entitats de tots els nivells de la societat. La policia, els bombers i l'assist\u00e8ncia m\u00e8dica d'emerg\u00e8ncia tenen projectes especials per a atacs terroristes. Els ex\u00e8rcits realitzen operacions de combat contra el terrorisme, utilitzant sovint a les forces especials. La creaci\u00f3 d'equips especials de contraterrorisme implica a tots els segments de la societat i de variades organitzacions estatals. La falsa propaganda i l'adoctrinament \u00e9s la base del terrorisme. \u00c9s aix\u00ed que, comprenent-ne el perfil i funcionament, augmenta la capacitat de contrarestar el terrorisme amb major efic\u00e0cia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Restauraci\u00f3 \u00e9s el sistema pol\u00edtic que apareix a Europa a l'inici del segle xix quan, despr\u00e9s de la derrota de Napole\u00f3, l'any 1814, les pot\u00e8ncies europees es reuneixen en el Congr\u00e9s de Viena i decideixen restaurar l'absolutisme com a sistema pol\u00edtic.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Caquistocr\u00e0cia, del grec \u03ba\u03ac\u03ba\u03b9\u03c3\u03c4\u03bf\u03c2 (k\u00e0kistos), el pitjor i \u03ba\u03c1\u03ac\u03c4\u03bf\u03c2 (kratos), govern, \u00e9s un terme utilitzat en l'an\u00e0lisi i cr\u00edtica pol\u00edtica per designar un govern format pels m\u00e9s ineptes (els m\u00e9s incompetents, els menys qualificats i els m\u00e9s c\u00ednics) d'un determinat grup social.\nLa paraula es va fer servir per primer cop al segle xvii i amb un cert \u00fas al segle xix, per\u00f2 \u00e9s a principis del segle xxi quan s'ha est\u00e8s la seva utilitzaci\u00f3 als mitjans, sobretot lligada a la cr\u00edtica dels governs populistes que han proliferat en diferents parts del m\u00f3n.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Home Nou \u00e9s un concepte ut\u00f2pic que implica la creaci\u00f3 d'un \u00e9sser hum\u00e0 ideal nou, un ciutad\u00e0 regenerat de les impureses acumulades pel pas del temps. En certa manera tot i que s'anomeni home nou, es un retorn als or\u00edgens. Tot i aix\u00f2, el significat d'un Home Nou \u00e9s divers segons l'emprin les diferents ideologies i religions, pel que la creaci\u00f3 de l'home nou implica una neteja ideol\u00f2gica, espiritual, i \u00e0dhuc racial.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Ruba Ghazal (nascuda el 6 de desembre del 1977 a Beirut, L\u00edban) \u00e9s una pol\u00edtica quebeco-palestina qui va ser escollida a l'Assemblea Nacional del Quebec l'any 2018. Ghazal representa el districte electoral de Mercier coma a membre del partit Qu\u00e9bec solidaire. Nascuda a Beirut en una fam\u00edlia de refugiats palestins, viu als Emirats \u00c0rabs Units fins als 10 anys i aleshores la fam\u00edlia emigra al Quebec. Quan anuncia la seva candidatura al partit al disricte de Mercier, Ghazal treballa de comptable i gestora en temes de salut, seguretat i medi ambient a l'empresa privada.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'imperialisme \u00e9s l'expansi\u00f3 del propi territori o de la mateixa influ\u00e8ncia a for\u00e7a de dominar altres pa\u00efsos i formar una unitat. La dominaci\u00f3 pot ser territorial, com passava al colonialisme, cultural o econ\u00f2mica, o una combinaci\u00f3 dels tres factors. Els dominis geogr\u00e0fics inclouen l'imperi Mongol, l'Imperi Rom\u00e0, l'Imperi Otom\u00e0, el Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic, l'imperi Portugu\u00e8s, l'imperi Espanyol, l'imperi Neerland\u00e8s, l'imperi Persa, l'imperi Franc\u00e8s, l'imperi Rus, l'imperi Estatunidenc, l'imperi Xin\u00e8s o l'Imperi Brit\u00e0nic, per\u00f2 el terme tamb\u00e9 es pot aplicar als camps del coneixement, les creences, els valors i el saber, com \u00e9s el cas en els imperis cristians (vegeu cristianisme) o musulmans (vegeu califat).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Maced\u00f2nia Unida (en maced\u00f2nic:\u041e\u0431\u0435\u0434\u0438\u043d\u0435\u0442\u0430 \u041c\u0430\u043a\u0435\u0434\u043e\u043d\u0438\u0458\u0430, Obedineta Makedonija) \u00e9s un concepte pol\u00edtic irredemptista del nacionalisme \u00e8tnic macedoni, per referir-se al desig d'unificaci\u00f3 de la regi\u00f3 transnacional de Maced\u00f2nia al sud-est d'Europa (reclamada pels nacionalistes macedonis com la seva p\u00e0tria nacional, i que consideren malauradament dividida en el Tractat de Bucarest (1913) en un sol estat sota domini eslau que hauria de tenir Tessal\u00f2nica (anomenada \u0421\u043e\u043b\u0443\u043d, Solun en eslau maced\u00f2nic) com la seva capital.\nEl terme ha estat utilitzat des de principis de 1900, en connexi\u00f3 amb la Federaci\u00f3 Comunista Balc\u00e0nica i l'Organitzaci\u00f3 Revolucion\u00e0ria Maced\u00f2nia Interna.\nPosteriorment la idea va tenir el suport de la Iugosl\u00e0via de Tito. La idea d'una Maced\u00f2nia unida sota un govern comunista va ser abandonada quan els comunistes grecs van perdre la Guerra Civil Grega el 1948.\nActualment, a la rep\u00fablica de Maced\u00f2nia del Nord el concepte de la Maced\u00f2nia unida \u00e9s present a la propaganda del govern i ensenyada a les escoles.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Chen Shui-bian (T\u00e2n Ch\u00fai-p\u00ed\u207f n. 1950) advocat i pol\u00edtic, va ser el president de la Rep\u00fablica de la Xina a Taiwan des del 20 de maig de 2000 fins al 20 de maig de 2008. Reelegit en les eleccions de 2004, va abandonar el c\u00e0rrec al final del seu segon mandat, en l'any 2008, a causa de la limitaci\u00f3 constitucional de dos mandats. Tamb\u00e9 fou l'alcalde de Taipei del 25 de desembre de 1994 al 25 de desembre de 1998.\nConegut popularment com A-bian (\u963f\u6241, \u0100bi\u01cen), la seva pujada al poder, com a candidat del Partit Democr\u00e0tic Progressista (PPD), va posar fi a m\u00e9s de cinquanta anys de govern del partit nacionalista xin\u00e8s Kuomintang a Taiwan.\nEl dia 11 de setembre de 2009 fou condemnat a cadena perp\u00e8tua per corrupci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Gabriel Company Bauz\u00e1 (Sant Joan, 1963), pol\u00edtic i empresari agr\u00edcola. Membre del Partit Popular de les Illes Balears. L'any 2011 \u00e9s nomenat Conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El ciberfeminisme \u00e9s el terme que s'empra per definir la fusi\u00f3 entre el ciberespai i el feminisme, i s'utilitza per enmarcar el treball, les reflexions i les an\u00e0lisis sobre les tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 des d'una perspectiva feminista.\n\nAquest corrent va sorgir als anys 90 i s'identifica tant amb activisme social i pol\u00edtic com amb representacions art\u00edstiques. Les precursores van ser el grup d'artistes australianes VNS Matrix, inspirades en el net-art i la fil\u00f2sofa brit\u00e0nica Sadie Plant.\nEn 1997 se celebr\u00e0 la Primera Internacional Ciberfeminista, en Alemanya; es va acordar no definir el terme \"ciberfeminisme\", a canvi d'aix\u00f2 es van redactar les 100-Ant\u00edtesis per deixar const\u00e0ncia del que no era el Ciberfeminisme.\nAvui dia, el Ciberfeminisme \u00e9s un via de difusi\u00f3 d'art, teoria i pol\u00edtica. Un espai que facilita vincles a nivell global, difon reivindicacions i den\u00fancies i pot esdevenir una eina per coordinar estrat\u00e8gies i accions per enderrocar els pilars del patriarcat modern.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La pol\u00edtica cultural, entesa com a ci\u00e8ncia, art o opini\u00f3 referent al govern o a l'organitzaci\u00f3 i a l'administraci\u00f3 d'un estat en els seus afers p\u00fablics, en aquest cas la cultura, \u00e9s la determinaci\u00f3 d'uns valors que s'han de potenciar en una societat, uns objectius i unes prioritats en la intervenci\u00f3, unes estrat\u00e8gies per a assolir millor els resultats i una dotaci\u00f3 de recursos necessaris perqu\u00e8 tot sigui possible. La planificaci\u00f3 \u00e9s el pas de la pol\u00edtica a l'acci\u00f3 permetent traduir a projectes d'actuaci\u00f3 concrets all\u00f2 que des de la pol\u00edtica es vol obtenir.\nTots els agents que intervenen en el camp cultural, p\u00fablics, privats i associatius, tenen, d'una manera o d'una altra, una pol\u00edtica pr\u00f2pia. Aquesta es pot dur a terme gr\u00e0cies a la feina d'un conjunt divers de professionals de la gesti\u00f3 cultural, amb el concurs de persones volunt\u00e0ries en el cas de les associacions, que intervenen en m\u00faltiples sectors de la cultura (arts esc\u00e8niques, m\u00fasica, patrimoni\u2026), desenvolupant les funcions pr\u00f2pies de la pol\u00edtica cultural (foment de la creaci\u00f3, formaci\u00f3, difusi\u00f3, etc.), i tot aix\u00f2 des de perfils professionals complementaris entre ells (direcci\u00f3, gesti\u00f3, producci\u00f3, etc.).\nHi ha diferents models de pol\u00edtica cultural, des de les m\u00e9s intervencionistes fins a les m\u00e9s liberals, per\u00f2 totes acaben desenvolupant, amb m\u00e9s o menys intensitat, les mateixes funcions en els mateixos sectors.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un dilema (del llat\u00ed dilemma) \u00e9s un problema que es pot resoldre mitjan\u00e7ant dues solucions, cap de les quals \u00e9s completament acceptable (pensem en els extrems). Un dilema planteja dues opcions (A) o (B), sent ambdues igualment factibles i defensables. L'individu es troba, doncs, davant d'una inevitable situaci\u00f3. El dilema es fa servir, de vegades, com a recurs ret\u00f2ric, en la forma \"has d'optar per A o B\"; en aquest cas, A i B serien proposicions que condueixen a conclusions addicionals. Utilitzat d'aquesta manera, el dilema pot, en algunes ocasions, arribar a proposar tres solucions; en aquest cas no es parla de dilema sin\u00f3 de trilema, dilema de tres solucions, cap de les quals \u00e9s completament acceptable, (A, B o C). L'aparici\u00f3 d'un dilema al llarg d'una argumentaci\u00f3 pot invalidar la seva efic\u00e0cia, sent aix\u00ed considerada una fal\u00b7l\u00e0cia. El dilema plantejat com argument \u00e9s anomenat argument cornuto.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Dennis de Jong (Delft, 22 de maig del 1955) \u00e9s un pol\u00edtic neerland\u00e8s que des del 2009 \u00e9s parlamentari europeu pel Partit Socialista, que forma part del partit europeu Esquerra Unit\u00e0ria Europea/Esquerra Verda N\u00f2rdica.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Partit dels Treballadors de Burundi o UBU (Franc\u00e8s: Parti des travailleurs du Burundi; Kirundi: Umugambwe wa'Bakozi Uburundi) va ser un partit pol\u00edtic marxista clandest\u00ed de Burundi. El seu electorat primari era la gran poblaci\u00f3 de refugiats Burundesos situada al l\u00edmit de Ruanda. Fundat l'agost del 1979, un dels seus l\u00edders prominents va ser l'intel\u00b7lectual d'\u00e8tnia Hutu Melchior Ndadaye, qui va esdevenir el primer president escollit democr\u00e0ticament de Burundi el 1993.Quan l'UBU es va dissoldre, seguidors de Ndadaye es van reagrupar en el Front per la Democr\u00e0cia a Burundi (FROD\u00c9BU).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Amadou Toumani Tour\u00e9 (ful: Aamadu Tumaani Tuuree)  (Mopti, 4 de novembre de 1948 \u2013 Istanbul, 9 de novembre de 2020) fou un militar i pol\u00edtic fulbe mali\u00e0.\nEl mar\u00e7 de 1991, despr\u00e9s de manifestacions populars reprimides amb viol\u00e8ncia, va participar en el cop d'estat contra Moussa Traor\u00e9, assumint la presid\u00e8ncia del govern de transici\u00f3 democr\u00e0tica, i el 1992 Alpha Oumar Konar\u00e9 es va convertir en el primer president elegit democr\u00e0ticament des de la independ\u00e8ncia el 1960. Va ser president de nou des del 8 de juny de 2002 fins ser destitu\u00eft arran del cop d'estat del 22 de mar\u00e7 de 2012 liderat pel capit\u00e0 Amadou Haya Sanogo. El 1998 el govern franc\u00e8s el feu gran oficial de la Legi\u00f3 d'Honor.\nAcusat d'alta tra\u00efci\u00f3 en no haver dotat els recursos suficients a l'ex\u00e8rcit en la seva lluita contra la insurrecci\u00f3 al nord de Mali, nom\u00e9s va tornar al pa\u00eds en 2017 cridat pel president Ibrahim Boubacar Ke\u00efta. Va morir el 9 de novembre a Istanbul, despr\u00e9s de sotmetre's a una operaci\u00f3 card\u00edaca a l'hospital Le Luxembourg de Bamako.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El xeic \u00c0hmad Isma\u00efl H\u00e0ssan Yass\u00edn (\u00e0rab: \u0623\u062d\u0645\u062f \u0625\u0633\u0645\u0627\u0639\u064a\u0644 \u062d\u0633\u0646 \u064a\u0627\u0633\u064a\u0646, A\u1e25mad Ism\u0101\u02bf\u012bl \u1e24asan Y\u0101s\u012bn) (circa 1937 \u2013 22 de mar\u00e7 de 2004) va ser el dirigent espiritual del grup islamista palest\u00ed Ham\u00e0s. Yass\u00edn va fundar aquest moviment l'any 1987, anomenant-lo primer Ala palestina dels Germans Musulmans. A m\u00e9s de ser gaireb\u00e9 cec, era tetrapl\u00e8gic i estava confinat en una cadira de rodes des dels 12 anys, quan va rebre un cop en la columna vertebral jugant al futbol en el campament de refugiats de Xatti, a la franja de Gaza.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Reg\u00e8ncia Nacional i Carlista d'Estella (RENACE) va ser una organitzaci\u00f3 pol\u00edtica carlista que va apar\u00e8ixer en 1958 dirigida per Maurici de Sivatte, antic cap de la junta regional de la Comuni\u00f3 Tradicionalista de Catalunya, que havia estat expulsat del carlisme oficial el 1949, per causa de les seves difer\u00e8ncies amb Manuel Fal Conde.\nLa proclamaci\u00f3 de la Reg\u00e8ncia d'Estella es va produir en l'aplec carlista de Montserrat del 20 d'abril de 1958. Inicialment Sivatte va aconseguir arrossegar a la gran majoria dels carlins catalans, encara que no tingu\u00e9s gran \u00e8xit en la resta d'Espanya. Aquesta orgaqnizaci\u00f3n es considerava la diposit\u00e0ria dels drets hist\u00f2rics de la dinastia carlista despr\u00e9s de la qual consideraven p\u00e8rdua de legitimitat d'exercici de Xavier de Borb\u00f3 i Parma, editava el butllet\u00ed Tiempos Cr\u00edticos, i celebrava anualment un acte a Montserrat. Va mantenir sempre un criteri antifranquista, en el pol\u00edtic, i tradicionalista, en l'ideol\u00f2gic.\nNo obstant aix\u00f2 es va estancar aviat a partir de 1964, quan la major part dels seus seguidors, liderats per Carles Feliu de Travy, es van desvincular de Sivatte per reintegrar-se a la Comuni\u00f3 Tradicionalista que lideraven Xavier de Borb\u00f3 i Parma i el seu fill Carles Hug. Al juliol d'aquell any Carles Feliu de Travy es va reunir amb Carles Hug a Madrid, i al seu retorn a Catalunya va transmetre als seus companys la bona impressi\u00f3 que li havia causat el jove pr\u00edncep. El reingr\u00e9s es faria de manera oficial a la casa d'Antoni P\u00e9rez de Olaguer, en la qual m\u00e9s d'un centenar de quadres sivattistes van poder entrevistar-se amb Carles Hug.\nTot i aix\u00f2 Sivatte mantindria la Reg\u00e8ncia d'Estella amb el suport d'un redu\u00eft grup d'afins.Durant l'\u00e8poca de la Transici\u00f3 la Reg\u00e8ncia d'Estella va patrocinar el partit Uni\u00f3 Carlista, en el qual es van integrar els \u00faltims octavistes basc-navarresos, que s'oposaria a la Constituci\u00f3 de 1978. Encara Uni\u00f3 Carlista es va integrar en la Comuni\u00f3 Tradicionalista Carlista el 1986, la Reg\u00e8ncia d'Estella mai seria dissolta de manera p\u00fablica.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La joventut \u00e9s l'etapa del cicle vital que es troba entre l'adolesc\u00e8ncia i l'etapa adulta. Dit d'una altra manera la joventut \u00e9s l'inici o els primers anys de l'edat adulta. La joventut igual que l'adolesc\u00e8ncia es produeixen una serie de canvis importants i per aix\u00f2 tamb\u00e9 es considera una etapa dif\u00edcil.\nAl tractar-se dif\u00edcil i de vulnerabilitat els governs dels diferents pa\u00efsos del m\u00f3n apliquen una s\u00e8rie de pol\u00edtiques per tal d'ajudar i/o protegir les persones joves. Aquestes mesures es coneixen com a pol\u00edtiques de joventut.Les pol\u00edtiques de joventut s\u00f3n el conjunt de mesures legals i de govern que duen a terme les administracions p\u00fabliques, en el sentit m\u00e9s ampli del terme, concebudes i adre\u00e7ades de manera espec\u00edfica al conjunt de poblaci\u00f3 que, en la seva societat, \u00e9s considerada com a jove.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Dialogue for Catalonia \u00e9s un manifest de suport signat per 50 personalitats internacionals promogut per \u00d2mnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, a favor de l'amnistia dels presos pol\u00edtics catalans i del dret d'autodeterminaci\u00f3 en el context del proc\u00e9s independentista catal\u00e0. Els signants lamenten la judicialitzaci\u00f3 del conflicte pol\u00edtic catal\u00e0 i conclouen que aquesta via, lluny de resoldre'l, l'agreuja: \u00abha comportat una repressi\u00f3 creixent i cap soluci\u00f3\u00bb. Alhora, fan una crida al \u00abdi\u00e0leg sense condicions\u00bb de les parts \u00abque permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur pol\u00edtic\u00bb i exigeixen la fi de la repressi\u00f3 i l'amnistia per als represaliats.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Rep\u00fablica Socialista de Montenegro (en serbocroat: Socijalisti\u010dka republika Crna Gora, transcrit en cir\u00edl\u00b7lic: \u0421\u043e\u0446\u0438\u0458\u0430\u043b\u0438\u0441\u0442\u0438\u0447\u043a\u0430 \u0440\u0435\u043f\u0443\u0431\u043b\u0438\u043a\u0430 \u0426\u0440\u043d\u0430 \u0413\u043e\u0440\u0430) fou un estat socialista constitutiu de la Rep\u00fablica Federal Socialista de Iugosl\u00e0via. \u00c9s un predecessor de la moderna Montenegro. Inicialment s'anomenava Rep\u00fablica Popular de Montenegro (en serbocroat: Narodna Republika Crna Gora), per\u00f2 el 7 de juliol de 1963 va adoptar el nou nom.\nTitograd n'era la capital.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Coper era un oficial o encarregat d'alt rang en les corts reals, la tasca de les quals era servir les begudes en la taula. A causa del temor constant a les conspiracions i intrigues, aquesta persona havia de ser considerada totalment digna de confian\u00e7a per poder mantenir la seva posici\u00f3. Havia de protegir la copa del rei davant el risc d'enverinaments, per la qual cosa es requeria, de vegades, tastar una mica de vi abans de servir-lo.\nLes seves relacions de confian\u00e7a amb el rei, sovint els donava una posici\u00f3 de gran influ\u00e8ncia, per la qual cosa van ser pocs els triats al llarg de la hist\u00f2ria. Es troben copers en la mitologia i la religi\u00f3, on els d\u00e9us de vegades en tenien algun.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El 2 de gener de 2022 van esclatar protestes al Kazakhstan despr\u00e9s d'un brusc augment del preu del gas liquat del petroli (GLP) que, segons el govern kazakh, es va deure a l'elevada demanda i a la fixaci\u00f3 de preus.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La demag\u00f2gia segons el concepte d'Arist\u00f2til \u00e9s una forma impura de govern democr\u00e0tic que consisteix a exercir el poder aprofitant-se de les masses indisciplinades.Avui en dia es considera una estrat\u00e8gia pol\u00edtica que consisteix a apel\u00b7lar a emocions (sentiments, amors, odis, pors, desitjos) per tal d'aconseguir el suport d'un grup, sovint mitjan\u00e7ant l'\u00fas de la ret\u00f2rica i la propaganda. Tamb\u00e9 es pot considerar com un tipus pervers d'orat\u00f2ria, que permet atreure cap als propis interessos les opinions dels altres utilitzant fal\u00b7l\u00e0cies o arguments aparentment v\u00e0lids que despr\u00e9s d'una an\u00e0lisi de les circumst\u00e0ncies, poden resultar inv\u00e0lids o simplistes.\nLa paraula prov\u00e9 del grec antic \u03b4\u03b7\u03bc\u03b1\u03b3\u03c9\u03b3\u03af\u03b1 amb la mateixa significaci\u00f3, un mot compost de \u03b4\u1fc6\u03bc\u03bf\u03c2, d\u0113mos, poble i und \u1f04\u03b3\u03b5\u03b9\u03bd, agein, conduir, seduir. Polibi la va definir com oclocr\u00e0cia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La reg\u00e8ncia mexicana va ser el govern del Primer Imperi Mexic\u00e0 (1821-1823) i el Segon Imperi Mexic\u00e0 (1864-1867) en abs\u00e8ncia de l'emperador de M\u00e8xic durant tres per\u00edodes de govern.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El poder federatiu \u00e9s el tercer poder que John Locke esmenta en la seva obra Dos Tractats sobre el Govern Civil, juntament amb el legislatiu i l'executiu. Aquest poder s'encarrega de les relacions de la comunitat amb l'exterior.Actualment, aquest poder no existeix de forma independent, sin\u00f3 que forma part de l'executiu. Concretament, \u00e9s ostentat pels ministeris d'afers exteriors.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Gestore dei Mercati Energetici (GME), fins al novembre de 2009 el Gestore del Mercato Elettrico, \u00e9s la societat responsable a It\u00e0lia de l'organitzaci\u00f3 i la gesti\u00f3 del mercat de l'el\u00e8ctricitat, aix\u00ed com per garantir la gesti\u00f3 econ\u00f2mica d'una adequada disponibilitat de reserva de pot\u00e8ncia el\u00e8ctrica.\nOrigin\u00e0riament creada pel Gestore della Rete di Trasmissione Nazionale, \u00e9s 100% participativa del Gestore dei Servizi Energetici (anteriorment el Gestore dei Servizi Elettrici).\nS'anomena borsa elettrica italiana, el mercat el\u00e8ctric que permet als productors, consumidors i a l'engr\u00f2s estipular contractes de compra i venda d'energia el\u00e8ctrica. Les transaccions es realitzen en una plataforma telem\u00e0tica en l\u00ednia, accessible als operadors a trav\u00e9s d'internet.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Internal Revenue Service (IRS) \u00e9s l'ag\u00e8ncia federal del Govern dels Estats Units, encarregada de la recaptaci\u00f3 fiscal i del compliment de les lleis tribut\u00e0ries. Constitueix una ag\u00e8ncia enquadrada en el Departament del Tresor dels Estats Units i tamb\u00e9 \u00e9s responsable de la interpretaci\u00f3 i aplicaci\u00f3 de les lleis fiscals de car\u00e0cter federal.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Col\u00b7lectivisme, en general, \u00e9s un terme utilitzat per descriure un \u00e8mfasi te\u00f2ric o pr\u00e0ctic en un grup, en oposici\u00f3 a l'individualisme. Alguns psic\u00f2legs defineixen col\u00b7lectivisme com una s\u00edndrome d'actituds i comportaments basats en la creen\u00e7a que la unitat b\u00e0sica de superviv\u00e8ncia recau en un grup, no en l'individu. El col\u00b7lectivisme abasta una \u00e0mplia categoria de filosofies no individualistes. El col\u00b7lectivisme \u00e9s considerat per molts diametralment oposat a l'individualisme. Tanmateix, col\u00b7lectivisme i individualisme poden interpretar-se de diferent manera per diferents persones.\nAlguns tipus de col\u00b7lectivisme assenyalen que el b\u00e9 del grup \u00e9s m\u00e9s important que el b\u00e9 individual, altres al\u00b7leguen mentre que qualsevol grup est\u00e0 finalment fet d'individus, l'individu incidentalment serveix el seu propi inter\u00e8s en servir els interessos del grup (en altres paraules, en tant el grup prospera, tots els membres del grup prosperen). Els detractors d'aquesta \u00faltima posici\u00f3 al\u00b7leguen que \u00e9s dif\u00edcil, si no impossible, imaginar que el beneficis per un grup, \u00e9s sempre benefici\u00f3s per cada individu que l'integra. El col\u00b7lectivisme pot tamb\u00e9 estar associat amb altruisme, car el que \u00e9s bo pel grup pot concebiblement requerir el sacrifici d'almenys algun inter\u00e8s individual.\nEn el mite de la construcci\u00f3 de la torre de Babel ja es relaciona el poder i el col\u00b7lectivisme. G\u00e9nesi 11:5-26:", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Els eurobons, bons europeus o bons d'estabilitat s\u00f3n una proposta per emetre bons de l'estat conjuntament entre els 17 estats de l'eurozona. Els eurobons serien doncs unes inversions de deute per la qual cosa un inversor presta una certa quantitat de diners, per a una certa quantitat de temps, amb un cert tipus d'inter\u00e8s, al bloc de l'eurozona com un sol, que llavors enviaria els diners als governs individuals. Els eurobons s'han suggerit com a forma efica\u00e7 per tractar la Crisi de deute de sobir\u00e0 d'Europa encara que \u00e9s un tema controvertit per l'oposici\u00f3 d'alguns pa\u00efsos.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En pol\u00edtica, xiulet per a gossos o pol\u00edtica de xiulet de gos \u2014de l'angl\u00e8s dog-whistle politics\u2014 es refereix al llenguatge en codi de doble sentit que usen els pol\u00edtics per aconseguir el suport d'un p\u00fablic m\u00e9s ampli en la seva candidatura atraient audi\u00e8ncia pol\u00edtica desitjada sense provocar la ira d'audi\u00e8ncies oposades. El terme fa una al\u00b7lusi\u00f3 anal\u00f2gica a la forma similar a com funcionen els xiulets ultras\u00f2nics per gossos que s'utilitzen en el pasturatge d'ovelles, el qual emet freq\u00fc\u00e8ncies que no s\u00f3n dins l'espectre d'audici\u00f3 humana per\u00f2 que s\u00ed que s\u00f3n audibles per gossos pastors. Funcionen usant un llenguatge que t\u00e9 significats normals per la majoria de la poblaci\u00f3, per\u00f2 que pot tenir un significat impl\u00edcit molt espec\u00edfic per al subgrup al qual es dirigeixen. S'utilitzen per evitar l'atenci\u00f3 dels opositors o que als pol\u00edtics se'ls etiqueti com pol\u00edticament incorrectes, al mateix temps que es transmeten missatges relacionats amb assumptes sensibles que poden ser objecte d'oposici\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Erik Axelsson Tott   (Dinamarca, c. 1419 (Gregori\u00e0) \u2013 V\u00edborg, febrer 1481) fou un noble i pol\u00edtic suecodan\u00e8s, regent de Su\u00e8cia en dues ocasions, el 1457 i entre 1466-1467, a m\u00e9s, tamb\u00e9 va formar part del consell reial suec.\nErik Axelsson Tott va n\u00e9ixer al regne de Dinamarca, quan formava part de la Uni\u00f3 de Kalmar. El seu pare era el noble dan\u00e8s Axel Pedersen, senyor de Herlev i era membre de la fam\u00edlia Tott. La seva mare era sueca, origin\u00e0ria de la prov\u00edncia de S\u00f6dermanland i era cosina del rei Carles VIII.\nVa arribar a Su\u00e8cia de molt jove i va formar part del consell del regne des de 1449 i fou un dels homes predilectes del seu oncle el rei Carles, de qui va rebre la possessi\u00f3 de la prov\u00edncia de \u00c5bo el 1450, que despr\u00e9s li va ser canviada per la de Nyk\u00f6ping.\nTot i la generositat del rei, Erik aviat es va canviar de b\u00e0ndol i va formar part del partit unionista pro-dan\u00e8s. Aix\u00ed, despr\u00e9s que el rei Carles fou derrocat el 1457 ell fou declarat regent de Su\u00e8cia, juntament amb l'arquebisbe d'Uppsala, \nJ\u00f6ns Bengtsson. La reg\u00e8ncia va durar nom\u00e9s uns mesos, ja que Erik i J\u00f6ns van cedir el govern a Cristi\u00e0 I de Dinamarca.\nDe Cristi\u00e0 va rebre la prov\u00edncia de Yiborg el 1457 i Tavastehus el 1462, ambdues a Finl\u00e0ndia. Tot i que Cristi\u00e0 fou derrocat el 1464, Erik va continuar com a membre del partir unionista i va contribuir a una nova abdicaci\u00f3 del rei Carles Knutsson el 1465, nom\u00e9s despr\u00e9s d'un any d'haver accedit novament al tron.\nEs va enemistar amb l'arquebisbe J\u00f6ns Bengtsson, que anava adquirint gran protagonisme en la vida pol\u00edtica sueca i va buscar augmentar la influ\u00e8ncia amb la uni\u00f3 matrimonial d'ell i el seu germ\u00e0 Ivar amb fam\u00edlies poderoses de Su\u00e8cia. Aix\u00ed, el 1466 es casava amb una filla de Gustav Algotsson, de la fam\u00edlia dels Sture. Despr\u00e9s del casament, va aconseguir el suport de diversos nobles i va aconseguir de nou ser el regent del regne entre 1466 i 1467.\nEn aquesta reg\u00e8ncia va tenir molts problemes. Va intentar no involucrar-se en conflictes, per\u00f2 davant d'aquesta indecisi\u00f3 va perdre el suport del camperols. Per una altra banda, quan el seu germ\u00e0 es va enemistar amb el rei Cristi\u00e0 de Dinamarca, ell va decidir aliar-se amb Carles Knutsson, i davant de la crisi pol\u00edtica, va apostar pel retorn d'aquest rei.\nQuan Carles va entrar a Estocolm el novembre de 1467, Erik va renunciar a la reg\u00e8ncia i va marxar a Finl\u00e0ndia on tenia terres. All\u00e0 es va mantenir ocupat amb els conflictes de frontera amb R\u00fassia i es va encarregar de construir el castell d'Olavinlinna. Va morir al Castell de Vyborg el 1481, sense fills, cosa que va propiciar que l'her\u00e8ncia pass\u00e9s als seus germans.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La societat civil designa el conjunt de les organitzacions i institucions c\u00edviques volunt\u00e0ries i socials que formen la base d'una societat activa, en oposici\u00f3 a les estructures de l'estat i de les empreses.Aquesta definici\u00f3 inclou, doncs, les organitzacions no lucratives o no governamentals com a les associacions i fundacions.\nEncara que les entitats de la societat civil no tenen per qu\u00e8 ser necess\u00e0riament pol\u00edtiques, solen tenir influ\u00e8ncia en l'activitat pol\u00edtica de la societat de la qual formen part.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La llibertat daurada \u00e9s el nom que va rebre el sistema pol\u00edtic de la Confederaci\u00f3 de Pol\u00f2nia i Litu\u00e0nia des de 1569. Estava articulat entorn al poder dels szlachta o nobles locals. Aquests tenien dret a escollir el rei que lider\u00e9s el pa\u00eds i a establir els l\u00edmits del seu domini. Concretament, el monarca havia de retre comptes a un parlament olig\u00e0rquic de nobles que podien vetar mesures que els afectessin directament com canvis en el r\u00e8gim fiscal o fins i tot deposar el rei si aquest persistia a aplicar-les. El sistema tamb\u00e9 garantia la llibertat religiosa i una \u00e0mplia autonomia regional (tot i que amb una clara hegemonia dels territoris polonesos). El lema que resumia la llibertat daurada era \"l'estat \u00e9s una rep\u00fablica sota la presid\u00e8ncia del Rei\", articulat per Jan Zamoyski. Aquest r\u00e8gim s'oposava al centralisme dels pa\u00efsos europeus de l'\u00e8poca i va ser \u00e0mpliament contestat, tant pels ve\u00efns com per les classes populars, sense gaireb\u00e9 drets, per\u00f2 va servir de model per a iniciatives democr\u00e0tiques i confederals posteriors.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Consell de Vint o Consell dels Vint \u00e9s el nom amb el qual fou conegut el consell de la mercaderia de Barcelona, creat a trav\u00e9s d'un privilegi per Joan I de Catalunya-Arag\u00f3 el 1394.El Consell de Vint era el consell a trav\u00e9s del qual actuava el Consolat de Mar. El Consell dels Vint era format per vint consellers de la mercaderia, elegits, des del 1536, per insaculaci\u00f3 d'entre els mercaders matriculats, una part d'entre els majors o vells, o sigui, els majors de quaranta anys, i l'altra, els joves, o majors de vint-i-cinc, els quals actuaven juntament amb els dos c\u00f2nsols de mar i els dos defensors de la mercaderia. Disposava, a m\u00e9s, d'un advocat, un s\u00edndic i dels oficials subalterns (porters i guardes) que administraven el dret del pariatge, concedit per Joan I, amb el qual podr\u00e0 organitzar la seva estructura financera. A difer\u00e8ncia d'altres ciutats, era supeditat als consellers i al Consell de Cent. La seva composici\u00f3 estava formada, concretament, pel president de la Cambra i per vint c\u00f2nsols, dels quals dinou eren designats pel Ple de la Cambra, a proposta del Comit\u00e8 Executiu, tots ells persones de prestigi reconegut en els camps industrial, comercial i de serveis de la demarcaci\u00f3 cameral, procurant que la representaci\u00f3 abrac\u00e9s el m\u00e9s gran nombre de sectors empresarials. Un vint\u00e8 c\u00f2nsol ser\u00e0 el president o presidenta de la Llotja de Cereals de Barcelona, atesa la cooperaci\u00f3 hist\u00f2rica d'aquesta amb el Consolat de Mar. El Consell dels Vint fou suprimit amb el decret de Nova Planta de 1716. Les seves funcions foren continuades el 1758 per la Junta de Comer\u00e7.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Andr\u00e9s H\u00e9ctor Carvallo Acosta (Asunci\u00f3n, 8 de novembre de 1862 - Asunci\u00f3n, 16 d'agost de 1934) va ser un pol\u00edtic paraguai\u00e0, President del Paraguai a principi del segle XX (1902), aix\u00ed com un dels fundadors del Partit Colorado.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Evoluci\u00f3 Pol\u00edtica (en castell\u00e0 i oficialment Evoluci\u00f3n Pol\u00edtica), amb els acr\u00f2nims Ev\u00f3poli i EVO, \u00e9s un partit pol\u00edtic xil\u00e8 de centredreta, fundat com a moviment pol\u00edtic l'any 2012 i constitu\u00eft finalment com a partit el 2015.De visi\u00f3 liberal cl\u00e0ssica, agrupa majorit\u00e0riament independents de dreta que no es veien representats en els partits tradicionals de la coalici\u00f3 de qu\u00e8 forma part, Chile Vamos, juntament amb la Uni\u00f3 Dem\u00f2crata Independent i Renovaci\u00f3 Nacional.\nEl moviment Evoluci\u00f3 Pol\u00edtica va ser creat per Felipe Kast, Luciano Cruz-Coke, Harald Beyer, Juan Sebasti\u00e1n Montes i Jorge Saint Jean el 12 de desembre de 2012.Durant maig de 2018 va ser triat com a president del partit Hern\u00e1n Larra\u00edn Matte.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La seg\u00fcent \u00e9s una llista de dinasties musulmanes xi\u00eftes:", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Associaci\u00f3 de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) \u00e9s un sindicat d'estudiants d'\u00e0mbit catal\u00e0.\nNascut l'any 1983, promociona la participaci\u00f3 dels estudiants en tots els \u00f2rgans de decisi\u00f3 i la defensa dels seus drets davant les administracions, aix\u00ed com la millora de l'educaci\u00f3 p\u00fablica. Va ser la primera associaci\u00f3 d'estudiants legalitzada despr\u00e9s de la dictadura franquista. Tal com fan molts altres sindicats, utilitza l'adhesi\u00f3 o convocat\u00f2ria de vaga estudiantil com a mitj\u00e0 de pr\u00e0ctica pol\u00edtica.\n\n", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Narc\u00eds d'Ametller i Cabrera (Banyoles, 16 d'abril de 1810 - 2 de novembre de 1877) fou un militar, escriptor, guitarrista i compositor catal\u00e0 del s. XIX.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La burocr\u00e0cia (literalment el \"poder de l'oficina\") \u00e9s el conjunt de tr\u00e0mits i regles que regulen les societats complexes, provinents de l'administraci\u00f3 i de les lleis que s'apliquin en cada cas. Inclou un seguit de tasques especialitzades de gesti\u00f3, tant del govern com dels serveis civils, una jerarquia i documents que registren els diferents passos i protocols. Usualment s'empra amb un sentit despectiu.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Els Indicadors de Laeken s\u00f3n un conjunt d'indicadors estad\u00edstics europeus comuns sobre la pobresa i l'exclusi\u00f3 social que va establir al Consell Europeu el desembre 2001 a Laeken, suburbi de Brussel\u00b7les (B\u00e8lgica). Es van desenvolupar com a part de l'Estrat\u00e8gia de Lisboa de l'any anterior, que preveia la coordinaci\u00f3 de les pol\u00edtiques socials europees a nivell de pa\u00eds a partir d'un conjunt d'objectius comuns.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Protocol Facultatiu de la Convenci\u00f3 sobre l'eliminaci\u00f3 de totes les formes de discriminaci\u00f3 contra la dona (o, per les seves sigles en angl\u00e8s, OP-CEDAW) \u00e9s un tractat internacional que estableix els mecanismes de den\u00fancia i investigaci\u00f3 de la Convenci\u00f3 sobre l'eliminaci\u00f3 de totes les formes de discriminaci\u00f3 contra la dona (CEDAW, per les sigles en angl\u00e8s). El Protocol va ser adoptat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 6 d'octubre de 1999 i va entrar en vigor el 22 de desembre de 2000. L'agost de 2014, el Protocol tenia 80 Estats signants i 105 Estats part.Els Estats part en el Protocol atorguen compet\u00e8ncia al Comit\u00e8 per a l'eliminaci\u00f3 de la discriminaci\u00f3 contra la dona per a con\u00e8ixer den\u00fancies d'individus o investigar \u00abviolacions greus o sistem\u00e0tiques\u00bb de la Convenci\u00f3, la qual cosa ha donat lloc a una s\u00e8rie de decisions en contra dels Estats membres, en q\u00fcestions com ara la viol\u00e8ncia dom\u00e8stica, el perm\u00eds parental i l'esterilitzaci\u00f3 for\u00e7osa, aix\u00ed com una investigaci\u00f3 sobre l'assassinat sistem\u00e0tic de dones a la localitat mexicana de Ciudad Ju\u00e1rez, Chihuahua.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Centre Republic\u00e0 Democr\u00e0tic Federal de Torredembarra va ser un partit creat el 1890 recollint la tradici\u00f3 federal del municipi que arrenca el 1868. El seu ascens pol\u00edtic ve marcat per les vict\u00f2ries electorals de car\u00e0cter municipal des del 1902 fins al 1934, tret del per\u00edode de la Dictadura de Primo de Rivera. Van ser seguidors de Pi i Margall, de Juli\u00e0 Nougu\u00e9s i Marcel\u00b7l\u00ed Domingo.\nAquest col\u00b7lectiu va tenir un local emblem\u00e0tic anomenat popularment \"El Sab\u00f3\", ubicat a la Pla\u00e7a de la Font, damunt del local que actualment du el nom de \"Sab\u00f3\". El caf\u00e8 era al primer pis, cosa usual en aquella \u00e8poca, i a la part del darrere, on hi havia un hort, el 1917, es va construir una sala de ball, on s'havien fet projeccions de cinema i els balls del carnaval, per exemple. El nom del \"Sab\u00f3\" prov\u00e9 del fet que en aquella finca, antigament, hi havia una f\u00e0brica de sab\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "ZAD \u00e9s l'acr\u00f2nim de Zone \u00e0 D\u00e9fendre [Zona a Defensar], un neologisme activista usat a l'Estat franc\u00e8s per a designar una forma d'okupaci\u00f3 pol\u00edtica autogestionada i ecologista, la majoria de les vegades a l'aire lliure i destinada a oposar-se a un projecte desenvolupista. Les ZAD es creen sobretot en \u00e0rees amb un gran valor mediambiental o agr\u00edcola, per\u00f2 la denominaci\u00f3 tamb\u00e9 s'ha utilitzat per a ocupacions en zones urbanes, per exemple a Rouen o a D\u00e9cines-Charpieu.A principis de 2016 hi havia entre 10 i 15 ZAD. Els habitants de les ZAD s'anomenen \u00abzadistes\u00bb. La majoria s\u00f3n okupes vinculats al moviment aut\u00f2nom, tot i que en alguns casos, per exemple a Notre-Dame-des-Landes, la poblaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s heterog\u00e8nia, formada per fam\u00edlies, neorurals, activistes anticapitalistes i antisistema en general. Les activistes limiten les seves necessitats, prioritzen la feina col\u00b7lectiva i aprenen a ser aut\u00f2nomes, bastint solidaritats entre persones diferents fora del neoliberalisme.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Jos\u00e9 F\u00e9lix Estigarribia (1888 - 1940) fou un militar i pol\u00edtic paraguai\u00e0, president constitucional del pa\u00eds entre el 15 d'agost de 1939 i el 7 de setembre de 1940. Va ser el principal cap militar paraguai\u00e0 a la Guerra del Chaco, durant la presid\u00e8ncia d'Eusebio Ayala. Va ser ambaixador del Paraguai als Estats Units.\nD'origen humil, va realitzar estudis a la Facultat d'Agronomia. Tanmateix, despr\u00e9s d'obtenir el seu diploma, va canviar de carrera i el 1910 es va allistar en l'ex\u00e8rcit amb el c\u00e0rrec de tinent d'Infanteria. De 1911 a 1913, va assistir a l'Escola Militar Bernardo O'Higgins Riquelme a Santiago, Xile. En aquell moment, l'Ex\u00e8rcit de Xile era considerat com un dels millors a Am\u00e8rica del Sud. A causa de les seves aptituds, el 1917, va ser ascendit a capit\u00e0. Va exercir un paper important en la revoluci\u00f3 de 1922 al Paraguai i va ser promogut a major. Va ser seleccionat per assistir al curs d'Estat Major en l'\u00c9cole Sup\u00e9rieure de Guerre (Fran\u00e7a). El 1927 va culminar el curs de tres anys de durada i el 1928 va ser nomenat Cap d'Estat Major. Pocs mesos despr\u00e9s va ser acomiadat del c\u00e0rrec a causa de desacords amb l'estrat\u00e8gia que s'havia de seguir per defensar el Chaco. Tanmateix, a mesura que la Guerra del Chaco s'acostava, el govern va decidir que Estigarribia era l'home m\u00e9s capacitat i, el 1931, va ser nomenat comandant en el Chaco amb la missi\u00f3 d'organitzar una Divisi\u00f3 de campanya per defensar la regi\u00f3. Estigarribia gaudia d'una reputaci\u00f3 s\u00f2lida en l'ex\u00e8rcit. Era considerat un verdader estudi\u00f3s de la guerra de moviment, una estrat\u00e8gia superadora de les utilitzades en la Primera Guerra Mundial. Era conegut com un home tranquil per\u00f2 intens, profund coneixedor de les caracter\u00edstiques particulars de cada oficial sota el seu comandament directe i molt popular entre la tropa. Dirigia les operacions des de molt a prop per agilitar la presa de decisions. Donava llibertat als seus oficials per realitzar les operacions t\u00e0ctiques que fossin necess\u00e0ries, segons el moment i el lloc.\nVa morir en un accident aeri a Los Altos, districte de San Bernardino.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un estat isl\u00e0mic \u00e9s un estat que ha adoptat l'islam, en concret la llei isl\u00e0mica, com a fonament exclusiu de les institucions pol\u00edtiques i que ha posat pr\u00e0ctica un sistema de govern similar al de l'antic califat, en el cas del sunnisme, o basant-se en l'imamat (poder dels imams), en el cas del xiisme. En general, aquests pa\u00efsos reben el nom de \"rep\u00fablica isl\u00e0mica\".Aquest tipus de govern es justifica per la noci\u00f3 isl\u00e0mica del dar (en \u00e0rab \u062f\u0627\u0631), que a l'origen significa \u00abcasa\u00bb per\u00f2 que en aquest context significa \u00abdomini\u00bb. Segons la jurisprud\u00e8ncia isl\u00e0mica, els musulmans es confronten amb dos tipus principals de dar, Dar al-Islam (\u00abdomini de l'islam\u00bb) i Dar al-Kufr (\u00abdomini dels infidels\u00bb). Dar al-Islam es defineix com el domini en el qual: \n\nTotes les lleis que regeixen la zona es basen en la jurisprud\u00e8ncia isl\u00e0mica.\nLa seguretat est\u00e0 en mans dels musulmans.Nogensmenys, les aplicacions precises d'aquestes nocions en la composici\u00f3 de l'Estat varien d'un pa\u00eds a l'altre, i d'un corrent de l'islam a un altre.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La pol\u00edtica internacional \u00e9s la relaci\u00f3 sociocultural portada a terme pels diferents actors del panorama internacional, basada generalment en les pol\u00edtiques exteriors dels estats. No obstant, tot i ser els principals, hi ha molts altres actors \u2013a m\u00e9s dels estats\u2013 que contribueixen a enriquir la pol\u00edtica internacional amb llurs respectives intervencions. \u00c9s el cas, en primer lloc, de les m\u00faltiples organitzacions internacionals. Per\u00f2 tamb\u00e9 de les entitats subestatals, empreses privades, f\u00f2rums informals, centres de recerca, etc.\nPel que fa a cada Estat, les seves prioritats en pol\u00edtica exterior seran generalment, per l\u00f2gica, el mantenir relacions amb els estats geogr\u00e0ficament ve\u00efns o propers, aix\u00ed com amb aquells pa\u00efsos que tenen veto (i per tant, poder) a les Nacions Unides, en els organismes internacionals amb seu principalment a Nova York i Ginebra i amb aquells pa\u00efsos amb els quals mant\u00e9 relacions econ\u00f2miques privilegiades.\nLa pol\u00edtica exterior moderna obeeix a criteris d'Estat, a una percepci\u00f3 de la s\u00edntesi hist\u00f2rica de la ubicaci\u00f3 d'un pa\u00eds al m\u00f3n, a una lectura adequada dels reptes de la globalitzaci\u00f3 i del seu impacte en la vida de cadascun dels individus d'una naci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "S'anomenen popes els sacerdots russos del ritu grec. El terme Popa o Pope \u00e9s una degeneraci\u00f3 dePapa.\nEntre els romans donaven el nom depopesals ministres encarregats de conduir les v\u00edctimes davant l'altar i descarregar el primer cop amb el destral. L'animal era de seguida, rematat pel cultrarius. Els popes rebien com a salari una porci\u00f3 de l'animal sacrificat que s'emportaven a casa i se'l venien despr\u00e9s, amb la carn cuita i preparada, als que anaven all\u00e0 a menjar i beure. Aquest va ser l'origen de les popinas o tavernes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Paolo Schicchi (Collesano, 31 d'agost de 1895 - Palerm, 12 de desembre de 1950) va ser un anarcocomunista informalista sicili\u00e0. Mentre vivia, va fer d'escriptor i periodista. \u00c9s el besoncle del difunt fot\u00f2graf er\u00f2tic i porn\u00f2graf Riccardo Schicchi.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els dimonis boiets (dits tamb\u00e9 simplement boiets a Menorca) s\u00f3n uns \u00e9ssers fant\u00e0stics de la mitologia catalana presents a Mallorca i Menorca. A Mallorca fan part de la gran fam\u00edlia diab\u00f2lica, per davall del Dimoni Gros, el Dimoni Cucarell i en Banyeta Verda. Els dimonis boiets s\u00f3n dimonis de la mida d'un escarabat molt inquiets i feiners que, segons la creen\u00e7a, no saben estar aturats i s\u00f3n molt entremaliats. En determinades regions \u00e9s an\u00e0leg al follet, per b\u00e9 que a la tradici\u00f3 mallorquina conviuen tots dos personatges, per\u00f2 guarden sobretot una gran semblan\u00e7a amb els minairons, uns petits \u00e9ssers del Pirineu.Els dimonis boiets no s\u00f3n esperits de gran maldat, per\u00f2 s\u00ed que s\u00f3n for\u00e7a entremaliats i, amb la seva inquietud i hiperactivitat, s\u00f3n capa\u00e7os de fer perdre els nervis a qualsevol hum\u00e0. Segons Baltasar Porcel, \u00abs\u00f3n una aut\u00e8ntica guerra civil. S'introdueixen per les cases i rompen plats, amollen la corda de la cisterna, punyen els gossos, amaguen la sal, plomen les gallines de viu en viu i canvien els rellotges d'hora\u00bb. En canvi, si estan a les ordes de qualc\u00fa i resten obedients, s\u00f3n de gran utilitat i permeten aconseguir qualsevol cosa. S\u00f3n molt insistents i els cal sempre una ocupaci\u00f3, que reclamen tot cridant \u00abFeina, feina!\u00bb i, si no en reben, es disposen a fer entremaliadures i destrossa. En aquest aspecte tenen la mateixa funci\u00f3 i comportament que els minairons.La creen\u00e7a diu que la falguera floreix i grana la nit de Sant Joan, i a sortida de sol ja tira la llavor, tot plegat en un per\u00edode molt breu de temps; cada gra d'aquesta llavor, doncs, esdev\u00e9 un dimoni boiet si en el moment de caure el fiquen dins un can\u00f3 de plata. Aquesta creen\u00e7a \u00e9s for\u00e7a semblant que explica l'origen dels minairons.Modernament hom no creu en la seva exist\u00e8ncia, per\u00f2 encara s\u00f3n presents en l'imaginari popular, les festes i tradicions i els contes infantils. Els dimonis boiets apareixen sovint a les rondalles populars; aix\u00ed, l'Arxiduc recoll\u00ed la rondalla d'Els dimonis boiets de Son Mart\u00ed al terme de Calvi\u00e0; Moss\u00e8n Alcover recoll\u00ed la d'Els dimonis de Mainou al terme de Consell i la d'uns dimonis boiets de la zona de Son Cervera; i una versi\u00f3 consemblant es localitza a Santany\u00ed, Els dimonis boiets del Pont d'en Bandera. Un dimoni boiet ja apareix documentat als cossiers de Manacor l'any 1705. Tamb\u00e9 apareixen vinculats a la llegenda del Comte Mal.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El s\u00edmbol del pentalfa (o pentacle  o pentagrama) \u00e9s un pol\u00edgon estrellat de cinc puntes. Ha estat utilitzat en diferents cultures amb diversos significats. El seu significat varia segons si apunta cap amunt o cap avall, o si apareix sol o acompanyat d'altres signes. Sovint apareix en manuscrits o amulets amb poders m\u00e0gics.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Pablo d'Ors (Madrid, 1963) sacerdot cristi\u00e0 i escriptor espanyol, net de l'escriptor Eugeni d'Ors. L'any 2000 publica els seus primers llibres, el recull de relats curts El estreno i la novel\u00b7la Las ideas puras. El seu assaig Biografia del silenci ha estat un \u00e8xit editorial amb quinze edicions.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La religi\u00f3 a Angola consisteix en unes 1.000 comunitats religioses al pa\u00eds, la majoria dels quals s\u00f3n cristianes. Aproximadament la meitat de la poblaci\u00f3 \u00e9s cat\u00f2lica romana. Altres denominacions cristianes com baptistes, metodistes, congregacionalistes, luterans, reformats i adventistes, aix\u00ed com grups no protestants com els testimonis de Jehov\u00e0 sumen al voltant de la quarta part de la poblaci\u00f3. Des de la independ\u00e8ncia han sorgit altres comunitats com pentecostalistes, evang\u00e8lics i l'Esgl\u00e9sia Universal del Regne de D\u00e9u, d'origen brasiler. Hi ha dues esgl\u00e9sies sincr\u00e8tiques \"cristianes africanes\", els kimbanguistes que tenen el seu origen en el que \u00e9s l'actual Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo, i la fe ind\u00edgena tokoista. Tamb\u00e9 hi ha una petita minoria musulmana, formada per immigrants sunnites d'una diversitat de pa\u00efsos africans i altres pa\u00efsos, que no formen una comunitat. Alguns angolesos, principalment en societats rurals remotes, encara professen religions tradicionals africanes, per\u00f2 les creences tradicionals subsisteixen entre una part substancial d'aquells que s'han convertit en cristians.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Juliana i Semproniana (Iluro, actual Matar\u00f3, \u00faltim quart del segle III - Castrum Octavianum, actual Sant Cugat del Vall\u00e8s, 304) van ser dues joves cristianes que van morir m\u00e0rtirs. Venerades com a santes per l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, des del segle xvii s\u00f3n les santes patrones de Matar\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El hatha ioga \u00e9s l'estil de ioga conegut per les seves asanas o postures corporals, que donen fermesa i elasticitat als m\u00fasculs. Va ser creat el segle xv o XVI pel yogui Svatmarama, basat en els \u00e1gamas t\u00e0ntrics, a difer\u00e8ncia del ragui-ioga (que es basa en les Upanishad).\nEl hatha ioga \u00e9s un dels m\u00e8todes de ioga m\u00e9s difosos a tot el m\u00f3n. Es tracta d'un ioga \"suau\" si el comparem amb les altres classes de ioga. El hatha ioga fa una transici\u00f3 suau entre una asana i la seg\u00fcent. Durant la pr\u00e0ctica no hem d'oblidar mai el control de la respiraci\u00f3 ni deixar l'estat meditatiu", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "After School Satan \u00e9s un projecte de programa extraescolar del Temple sat\u00e0nic, una organitzaci\u00f3 religiosa activista pol\u00edtica nord-americana amb seu a Salem, Massachusetts i patrocinada per Reason Alliance LTD, una organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre 501 (c) 3. Es va crear com una alternativa als grups postescolars basats en cristianisme, com el Good News Club.El Temple Sat\u00e0nic no adora ni creu en un Satan\u00e0s literal, ni en res sobrenatural, sin\u00f3 que utilitza Satan\u00e0s com a s\u00edmbol de la llibertat en les regles religoses del \"cam\u00ed de la m\u00e0 dreta\".\nHi ha clubs After School Satan a diverses ciutats dels Estats Units, incloses Atlanta, Los Angeles, Salt Lake City, Pensacola, Washington, DC, Tucson, Springfield, Seattle i Portland.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una religi\u00f3 mist\u00e8rica o religi\u00f3 de misteri \u00e9s aquella religi\u00f3 que presenta misteris que no es planteja explicar. Les raons per a aquesta negativa a explicar els detalls de la religi\u00f3 poden ser variats. Des de raons de defensa de la pr\u00f2pia comunitat davant repres\u00e0lies de col\u00b7lectius majoritaris, protecci\u00f3 d'interessos personals, la viv\u00e8ncia de pert\u00e0nyer a una societat exclusiva, o simplement la impossibilitat d'explicar racionalment eixes dades relacionades amb la religi\u00f3.\nPer tant, m\u00e9s que una religi\u00f3, \u00e9s una manera de viure una religi\u00f3, existint al llarg de la hist\u00f2ria de les religions moltes que poden encaixar en aquest tipus. El secretisme i exclusivisme d'algunes d'aquestes religions mist\u00e8riques comporta una s\u00e8rie de ritus inici\u00e0tics, i sovint un per\u00edode de preparaci\u00f3 i de proves, abans d'acceptar a un nou adepte en la comunitat. Aquestes cerim\u00f2nies rebien el nom de misteris.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Es coneix com a Setmana Tr\u00e0gica les revoltes populars que succe\u00efren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilitzaci\u00f3 de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia comen\u00e7at la Guerra de Melilla. Arran d'aquests fets (i anteriors incidents amb bombes), la ciutat de Barcelona reb\u00e9 el malnom de \u00abla Rosa de Foc\u00bb.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Popol Vuh \u00e9s una recopilaci\u00f3 de diverses llegendes dels quitx\u00e9, un poble de la civilitzaci\u00f3 maia que ocup\u00e0 parts de Guatemala i d'Hondures. M\u00e9s que un sentit hist\u00f2ric, el llibre t\u00e9 valor i import\u00e0ncia en l'\u00e0mbit fundacional. \u00c9s una narraci\u00f3 que tracta d'explicar l'origen del m\u00f3n, la civilitzaci\u00f3 i els diversos fen\u00f2mens que ocorren en la natura.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un cord\u00f3 d'oraci\u00f3 (grec: \u03ba\u03bf\u03bc\u03c0\u03bf\u03c3\u03ba\u03bf\u03af\u03bd\u03b9, komboskini; rus: \u0447\u0451\u0442\u043a\u0438, chotki (terme m\u00e9s com\u00fa) o \u0432\u0435\u0440\u0432\u0438\u0446\u0430, vervitsa (traducci\u00f3 literal); \u00e0rab: \u0645\u0633\u0628\u062d\u0629, misba\u1e25a; roman\u00e8s: metanii o metanier; serbi: \u0431\u0440\u043e\u0458\u0430\u043d\u0438\u0446\u0430 / brojanica, broyanitsa; b\u00falgar: \u0431\u0440\u043e\u0435\u043d\u0438\u0446\u0430, broyenitsa; copte: \u2c99\u2c89\u2c95\u2ca9\u2ca7\u2c81\u2ca3\u2c93\u2c81, mequetaria o mequtaria) \u00e9s un lla\u00e7, generalment de llana o seda, format per nusos complexos entrella\u00e7ats. Els cordons d'oraci\u00f3 formen part de les pr\u00e0ctiques religioses principalment dels monjos i monges cristians orientals i ortodoxos, per\u00f2 no exclusivament, que els fan servir per comptar el nombre de cops que hom ha resat la Preg\u00e0ria de Jes\u00fas o, ocasionalment, altres preg\u00e0ries. Un cord\u00f3 d'oraci\u00f3 t\u00edpic t\u00e9 trenta-tres nusos, que representen els trenta tres anys de vida de Jesucrist. Les Esgl\u00e9sies ortodoxes orientals tamb\u00e9 fan servir el cord\u00f3 d'oraci\u00f3, on es coneix pel seu nom en copte.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Wild Wild Country \u00e9s una s\u00e8rie documental de Netflix sobre el controvertit guru indi Bhagwan Shree Rajneesh, conegut m\u00e9s tard com Osho. Els episodis s\u00f3n narrats per la seva assistent personal Ma Anand Sheela i alguns dels membres de la seva comunitat de seguidors a l'asram anomenat Rajneeshpuram, situat a Wasco, Oregon, als Estats Units. El t\u00edtol prov\u00e8 de Drover, una can\u00e7\u00f3 de Bill Callahan, cantautor estatunidenc, tema que apareix en l'\u00faltim dels episodis. Aix\u00ed mateix, una de les seguidores d'en Bhagwan, Jane Stork, als vuitanta anomenada Ma Shanti B, declara que quan vei\u00e9 per primera vegada Rajneeshpuram que \u00abera tan salvatge, tan accidentat, per\u00f2 vast: un pa\u00eds realment salvatge\u00bb (al segon episodi). Estrenat al gener de 2018 Festival de Cinema de Sundance, despr\u00e9s pass\u00e0 a Netflix, el 16 de mar\u00e7 d'aquell mateix any.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El culte o religi\u00f3 Kuksu, va ser una religi\u00f3 xamanista del Nord de Calif\u00f2rnia, Estats Units, practicada en graus diferents per molts amerindis dels Estats Units abans i durant el contacte amb els nouvinguts colons europeus. Aquesta creen\u00e7a es va estendre per nord i centre de Calif\u00f2rnia, i de la Vall de Sacramento a l'Oce\u00e0 Pac\u00edfic.\nEl Kuksu inclo\u00efa complexes cerim\u00f2nies amb danses i actuacions, usant una vestimenta tradicional. Els homes de la tribu practicaven rituals per assegurar una bona salut, collites i ca\u00e7a abundants, i bon temps. Aquests ritus inclo\u00efen una cerim\u00f2nia anual de dol, ritus de pas, i intervencions dels xamans amb el m\u00f3n dels esperits. Una societat secreta masculina es reunia en locals clandestins per practicar danseu p\u00fabliques usant disfresses.El Kuksu ha estat identificat arqueol\u00f2gicament pel descobriment dels locals de ball i tambors de fusta usats per a aix\u00f2.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Teresa de Cepeda y Ahumada (Gotarrendura, Regne de Castella, 28 de mar\u00e7 1515 - Alba de Tormes, 4/15 d'octubre de 1582), tamb\u00e9 coneguda com a Santa Teresa de Jes\u00fas o Santa Teresa d'\u00c0vila, fou una monja carmelita, reformadora de l'orde carmelita amb la fundaci\u00f3 de les carmelites descalces i els carmelites descal\u00e7os i autora d'obres de gran valor teol\u00f2gic, m\u00edstic i literari. Fou elevada als altars el 12 de mar\u00e7 del 1622 pel Papa Gregori XV i Pau VI la va proclamar Doctora de l'Esgl\u00e9sia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El corporal de Bolsena \u00e9s una pe\u00e7a de roba que data d'un miracle eucar\u00edstic del 1263 a la ciutat italiana de Bolsena quan una h\u00f2stia consagrada hauria comen\u00e7at a sagnar sobre el corporal. L'aparici\u00f3 de sang va ser vista com un miracle per afirmar la doctrina cat\u00f2lica romana de la transubstanciaci\u00f3. El corporal \u00e9s una petita tela sobre la qual es posa l'h\u00f2stia i el calze durant el c\u00e0non de la missa.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La meditaci\u00f3 cristiana \u00e9s el proc\u00e9s d'enfocar-se deliberadament en pensaments sobre D\u00e9u, la seva paraula i la seva obra. La meditaci\u00f3 \u00e9s una expressi\u00f3 de la preg\u00e0ria. Es fa amb l'ajuda d'algun llibre o escrit com la B\u00edblia, els texts lit\u00fargics del dia, escrits dels Pares de l'Esgl\u00e9sia o dels sants, etc.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Segell de Llucifer \u00e9s un s\u00edmbol utilitzat majorit\u00e0riament pels satanistes. La imatge data del segle XVI, segons el Grimorium verum, un llibre que mostra i explica com es duen a terme els pactes amb esperits i tamb\u00e9 gran diversitat de f\u00f3rmules m\u00e0giques i la relaci\u00f3 i el paper que hi tenen els segells. Es creu que el llibre fou escrit per un egipci anomenat Alibeck. Antigament s'utilitz\u00e0 per a ajudar a \"una invocaci\u00f3 visual de l'\u00e0ngel Llucifer\". El s\u00edmbol cont\u00e9 varies caracter\u00edstiques que romanen desconegudes o de les que no hi ha coneixements profunds a nivell p\u00fablic. Tamb\u00e9 \u00e9s usat pels lluciferistes, aquelles persones que pertanyen a la doctrina del lluciferisme o b\u00e9 els satanistes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Hilari Diaca (Hilarius Diaconus) fou un eclesi\u00e0stic nascut a Sardenya i que va exercir a Roma a la meitat del segle iv, anomenat Hilari Diaca per distingir-lo d'altres Hilaris.\nVa ser delegat del Papa Liberi I (352-366) al concili de Mil\u00e0, juntament amb Luc\u00edfer de Caralis, Eusebi de Vercelli, i Pancraci. L'emperador Constant\u00ed el va desterrar per defensar els principis d'Anastasi, junt amb els seus companys.\nM\u00e9s tard fou seguidor de les doctrines de Luc\u00edfer que deia que no sols els arrians eren heretges sin\u00f3 tamb\u00e9 els que mantenien amistat amb arrians, i havien de tornar a ser batejats.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Santa Hildegarda von Bingen (Bermersheim, Alemanya, 1098 - Bingen am Rhein, 17 de setembre de 1179) fou abadessa benedictina, cient\u00edfica, escriptora, il\u00b7luminadora, m\u00edstica i compositora, \u00e9s la primera persona al m\u00f3n de qui es conserva m\u00fasica escrita. L'any 2012 va ser nomenada santa i, per la vig\u00e8ncia del seu pensament, doctora de l'Esgl\u00e9sia pel papa Ratzinger.Predicava en p\u00fablic per les places utilitzant m\u00fasica i text. Per a ella \"igual que la paraula designa el cos, la simfonia designa l'esperit\". El seu repertori musical \u00e9s un dels m\u00e9s extensos de tots els autors medievals. Va escriure representacions sacres, misses, himnes i responsos, a m\u00e9s de nombrosos textos explicatius dels evangelis. Va tenir correspond\u00e8ncia amb papes i emperadors, i esdevingu\u00e9 una figura diplom\u00e0tica.Avui \u00e9s considerada protofeminista per la seva visi\u00f3 i actitud pr\u00e0ctica del paper de la dona en la societat. Tamb\u00e9, per haver inventat la lingua ignota, una de les primeres lleng\u00fces artificials, \u00e9s la patrona dels que promouen l'esperanto. L'any 2009 es va estrenar la pel\u00b7l\u00edcula Vision - Aus dem Leben der Hildegard von Bingen, dirigida per Margarethe von Trotta, que narra part de la seva vida.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La maldat, o tamb\u00e9 conegut com a mal, \u00e9s el terme que determina la manca de bondat que ha de tenir un segons la seva naturalesa o dest\u00ed. D'aquesta forma, el mal \u00e9s el valor atorgat a una cosa que reuneix l'esmentada caracter\u00edstica, de vegades apartant-se del l\u00edcit o honest, perpetrant desgr\u00e0cia o calamatidat, convertint-se en conseq\u00fc\u00e8ncia en una amena\u00e7a.\u00c9s un terme ample solia indicar un judici moral o \u00e8tic negatiu, sovint utilitzat per descriure actes intencionals que s\u00f3n cruels, injustos, o egoistes. Les personificacions del Mal m\u00e9s conegudes i temudes s\u00f3n Satan i Ahriman. En moltes cultures, \u00e9s utilitzat descriure actes o idees que s\u00f3n al contrari d'alguna religi\u00f3.\n\n", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Decret de l'Alhambra o Edicte de Granada va ser un decret editat a l'Alhambra el 31 de mar\u00e7 de 1492 pels monarques que m\u00e9s endavant serien denominats Reis Cat\u00f2lics, Ferran II d'Arag\u00f3 i Isabel I de Castella, en el qual s'expulsava a tots els jueus de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica fixant com a termini el 31 de juliol de 1492. Per motius log\u00edstics es va estendre aquest termini fins al 2 d'agost a les dotze de la nit. Ferran el Cat\u00f2lic en firmava un altre per a la Corona d'Arag\u00f3. Ambd\u00f3s partien d'un mateix esborrany elaborat per Tom\u00e1s de Torquemada, inquisidor general a Espanya.\nEl dia 2 d'agost va coincidir amb la partida de Crist\u00f2fol Colom cap al descobriment d'una nova ruta a les \u00cdndies, viatge que va acabar amb el descobriment d'Am\u00e8rica per part del m\u00f3n occidental. Aquesta coincid\u00e8ncia ha donat peu a la teoria de l'origen jueu de Colom exposada, entre d'altres, per Simon Wiesenthal.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 d'Octubre, el 7 de novembre de 1917 (segons el calendari juli\u00e0, el 25 d'octubre) va haver-hi un moviment dins de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica per unir tots els pobles del m\u00f3n sota el r\u00e8gim comunista (vegeu Internacional Comunista). Aix\u00f2 inclo\u00efa els pa\u00efsos del Bloc de l'Est d'Europa, aix\u00ed com els pa\u00efsos balc\u00e0nics. El comunisme, aix\u00ed com va ser interpretat per Lenin i els seus successors al govern sovi\u00e8tic, requeria l'abolici\u00f3 de la religi\u00f3 i, en aquest sentit, el govern sovi\u00e8tic va llan\u00e7ar una profunda campanya. At\u00e8s que alguns d'aquests estats eslaus tenien la seva her\u00e8ncia \u00e8tnica arrelada a esgl\u00e9sies nacionals, tant els pobles com l'esgl\u00e9sia van ser blanc de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica.Richard Wurmbrand, escriptor cristi\u00e0 evang\u00e8lic i ministre roman\u00e8s, va descriure la persecuci\u00f3 sistem\u00e0tica dels cristians en un pa\u00eds del bloc de l'Est. No obstant aix\u00f2, la persecuci\u00f3 als cristians, sobretot protestants, pentecostals i les confessions minorit\u00e0ries no registrades, van continuar despr\u00e9s de la caiguda de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, a molts pa\u00efsos d'Europa de l'Est i \u00c0sia Central, en particular Tadjikistan, Uzbekistan i Bielor\u00fassia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La religi\u00f3 civil \u00e9s un terme originalment concebut pel fil\u00f2sof franc\u00e8s Jean Jacques Rousseau i posteriorment desenvolupat pel soci\u00f2leg nord-americ\u00e0 Robert Bellah, en refer\u00e8ncia a la religi\u00f3 transcendent i universal d'una naci\u00f3, que es fa palesa en les creences comunes d'un poble i que es concreta en s\u00edmbols i rituals que van m\u00e9s enll\u00e0 d'un grup religi\u00f3s espec\u00edfic.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El paganisme (del llat\u00ed pagus, 'm\u00f3n rural') \u00e9s la religi\u00f3 dels pagans.\nEl cristianisme es va introduir primer en el m\u00f3n urb\u00e0, per\u00f2 entre la gent del camp van persistir encara molt m\u00e9s temps les creences religioses llatines i hel\u00b7l\u00e8niques antigues, de manera que pag\u00e0 va esdevenir sin\u00f2nim de no haver abra\u00e7at el cristianisme. Aquest sentit \u00e9s an\u00e0leg al terme gentil entre els jueus o infidel entre els musulmans, ja que el paganisme sol ser un culte politeista, comparat amb el monoteisme religi\u00f3s d'aquestes tres cultures.\nEl paganisme \u00e9s, tamb\u00e9 en l'edat moderna, la tend\u00e8ncia d'adoptar, sense modificacions, les religions europees antigues, especialment la celta, germ\u00e0nica, grega o llatina. En total, gaireb\u00e9 un 7% de la poblaci\u00f3 mundial pot ser definida com a practicant d'alguna forma de paganisme. El paganisme tamb\u00e9 es pot relacionar amb les olimp\u00edades, ja que abans no sols ho feien per competir, sin\u00f3 per beneir els d\u00e9us i per formar el seu f\u00edsic.\nEl paganisme es pot dividir en tres tipus hist\u00f2rics:\npaleopaganisme: cultes pagans originaris\nmesopaganisme: cultes que han mantingut trets pagans per\u00f2 que estan influ\u00efts pel monoteisme o altres creences de la seva zona d'influ\u00e8ncia\nneopaganisme: cultes que busquen reviure el paganisme entre comunitats on ja no es practica", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "En el G\u00e8nesi (11:27,31) Haran o Aran \u00e9s el lloc on van descansar T\u00e8rah, Abram, Sarai i Lot de cam\u00ed cap a Canaan des d'Ur dels caldeus.\nSegons una tradici\u00f3 jueva, el cabdill Nimrod va intentar matar Abram mentre estaven acampats cremant tot l'oasi, per\u00f2 no se'n va sortir. \u00c9s on hi va morir T\u00e8rah.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Constant\u00ed d'Antioquia (tamb\u00e9 Constanci, llat\u00ed Constantius) fou prevere de l'esgl\u00e9sia metropolitana d'Antioquia, i va viure vers el 400. Havia de succeir a l'arquebisbe Flavi\u00e0 per\u00f2 Porfiri, que aspirava a la seu, va intrigar i va aconseguir una ordre de l'emperador Arcadi per al desterrament de Constant\u00ed. Aquest es va escapar a Xipre on va viure la resta de la seva vida i va sobreviure a Sant Joan Cris\u00f2stom que va morir el 407. Va escriure 32 homilies sobre el comentari de Sant Joan Cris\u00f2stom a l'Ep\u00edstola als hebreus.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les magatama (\u52fe\u7389 o \u66f2\u7389) s\u00f3n vidrets que sorgiren al Jap\u00f3 durant l'era J\u014dmon. Aquests objectes es poden trobar generalment soterrats en t\u00famuls mortuoris com a ofrenes a les de\u00eftats. Continuen la seva popularitat amb l'adveniment de les elits governamentals de l'Era Kofun en Jap\u00f3 i usualment les hi relaciona com indicatius del per\u00edode Yamato. Estan compostes majorit\u00e0riament de jade (\u7fe1\u7fe0), \u00e0gata (\u746a\u7459), quars (\u77f3\u82f1), talc (\u6ed1\u77f3) i jaspi (\u78a7\u7389).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Aquest \u00e9s un article sobre la religi\u00f3 a Guinea Bissau. Al llarg del segle xx, la major part dels habitants de Guinea Bissau practica algun tipus d'animisme. Recentment, molts han adoptat l'islam, que en l'actualitat el practica un 50% de la poblaci\u00f3 del pa\u00eds; la majoria dels musulmans de Guinea Bissau segueixen la denominaci\u00f3 malikita sunnita, amb minories xi\u00efta i ahmadiyya.Aproximadament el 10% de la poblaci\u00f3 del pa\u00eds pertany a la comunitat cristiana, i el 40% continuen mantenint creences ind\u00edgenes. Aquestes estad\u00edstiques poden ser enganyoses, per\u00f2, ja que les dues pr\u00e0ctiques isl\u00e0miques i cristianes poden estar influenciats en gran manera pel sincretisme amb les creences tradicionals africanes. L'islam es practica m\u00e9s \u00e0mpliament pels grups \u00e8tnics fulbe i malinkes grups \u00e8tnics, i els musulmans s\u00f3n majoritaris al nord i nord-est.Els practicants de les creences religioses tradicionals ind\u00edgenes generalment viuen a tot el pa\u00eds menys a les zones del nord del pa\u00eds. Els cristians pertanyen a diversos grups, incloent l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica Romana (incloent els afroportuguesos) i diverses denominacions protestants. Els cristians es concentren a Bissau i altres grans ciutats.Els missioners] estrangers actuen al pa\u00eds sense restriccions. La Constituci\u00f3 estableix la llibertat religiosa, i el govern generalment respecta aquest dret en la pr\u00e0ctica. En 2007, el govern dels Estats Units no ha rebut informes d'abusos socials o discriminaci\u00f3 basada en la creen\u00e7a o pr\u00e0ctica religiosa.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La teosofia (en grec, theosophia: theos, div\u00ed, i sophia, saviesa, 'ci\u00e8ncia sagrada', 'saviesa divina') \u00e9s el nom donat a una s\u00e8rie de corrents filos\u00f2fico-religiosos, hist\u00f2ricament desvinculats entre si, que tenen en com\u00fa la voluntat de convertir la religi\u00f3 en una ci\u00e8ncia, \u00e9s a dir, que mesclen l'estudi paracient\u00edfic de la religi\u00f3 amb l'assumpci\u00f3 de la mentalitat religiosa, sovint amb concomit\u00e0ncies mist\u00e8rico-m\u00edstiques i/o ocultistes.\nLa primera tend\u00e8ncia anomenada teosofia fou la doctrina esot\u00e8rica creada pels fil\u00f2sofs d'Alexandria La paraula com a tal apareix al segle iii de l'era cristiana; l'utilitzen Ammoni Saccas i els seus deixebles, que van crear el sistema teos\u00f2fic ecl\u00e8ctic.\nTamb\u00e9 hom coneix com a teosofia certes doctrines del Renaixement (filosofia natural de Paracels i m\u00edstica de Jakob B\u00f6hme) i del Romanticisme (Franz Xaver von Baader i el darrer Schelling), segons les quals el coneixement de D\u00e9u i de les forces espirituals que s\u00f3n ocultes al m\u00f3n seria accessible independentment de la revelaci\u00f3, la qual cosa comporta un cert panteisme m\u00edstico-naturalista o m\u00edstico-racionalista.En la filosofia d'Antonio Rosmini-Serbati (1797\u20131855, capell\u00e0 cat\u00f2lic i fil\u00f2sof), 'teosofia' \u00e9s la denominaci\u00f3 equivalent de la teoria general de l'\u00e9sser, emprada com a t\u00edtol de la seva obra p\u00f2stuma del 1859.Modernament, per\u00f2, el terme s'associa sobretot amb la doctrina elaborada per Helena Blavatsky. El 1875, amb Henry Steel Olcott i William Quan Judge, Blavatsky va crear la Societat Teos\u00f2fica, una organitzaci\u00f3 espiritualista propera a altres moviments inici\u00e0tics de la mateixa mena, com la francma\u00e7oneria, els Rosa-Creu o el martinisme, amb els quals ha mantingut una estreta relaci\u00f3 fins avui. La moderna teosofia recupera el principi teos\u00f2fic antic. Basada en un sincretisme que parteix de les tradicions de l'hinduisme i del budisme, els te\u00f2sofs afirmen que el seu fonament \u00e9s un \"cos de veritat\" com\u00fa a totes les religions: la Tradici\u00f3 Primordial. La teosofia, diuen, \u00e9s una recreaci\u00f3 moderna del Sanatana Dharma, \"la Veritat Eterna\", com a religi\u00f3 en si mateixa. En aquest sentit concret, la teosofia forma part destacada de l'anomenat esoterisme occidental. En el canvi de segle la teosofia de Blavatsky fou molt influent en certs medis intel\u00b7lectuals i art\u00edstics.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "A l'antiga Roma el culte imperial consistia en una s\u00e8rie de veneracions oficials que es realitzaven cap a l'emperador rom\u00e0 quan (generalment) ja havia mort, i passava a tots els efectes a considerar-se un d\u00e9u del pante\u00f3 rom\u00e0. Formava part dels ritus i costums de la religi\u00f3 romana, fortament influ\u00efda pels costums hel\u00b7len\u00edstics, d'on molt probablement va sorgir la idea de divinitzaci\u00f3, ja que a les monarquies hel\u00b7len\u00edstiques era usual (per influ\u00e8ncia de la cultura d'orient mitj\u00e0) la de\u00efficaci\u00f3 del monarca.\nFer que alguns emperadors ja morts es convertissin en d\u00e9us va passar a ser un element fonamental de la religi\u00f3 romana durant la primera etapa pol\u00edtica de l'imperi, el Principat. Fins i tot s'arrib\u00e0 a la de\u00efficaci\u00f3 de familiars de l'emperador, normalment l'esposa. L'apoteosi d'un emperador era un acte essencialment pol\u00edtic, que normalment realitzava el successor de l'emperador mort per refor\u00e7ar la majestat del c\u00e0rrec imperial i tamb\u00e9 per associar al nou emperador amb un predecessor divinitzat. El culte es va estendre a tot l'imperi r\u00e0pidament, i es va acabar amb l'arribada de Constant\u00ed I el Gran al tron imperial quan va declarar el cristianisme religi\u00f3 tolerada (i a la pr\u00e0ctica oficial). En realitat va considerar el d\u00e9u cristi\u00e0 l'\u00fanic existent (monoteisme).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Impietat \u00e9s cl\u00e0ssicament la falta del concerniment de les obligacions que incumbeixen l'observaci\u00f3 p\u00fablica religiosa o de culte.\nLa impietat va ser una objecci\u00f3 pagana al cristianisme; a difer\u00e8ncia dels iniciats en religions mist\u00e8riques, els primers cristians es van negar a cremar encens davant les imatges dels d\u00e9us, entre els quals hi havia emperadors de\u00efficats. La impietat en les civilitzacions antigues era una preocupaci\u00f3 c\u00edvica, m\u00e9s que religiosa. Hom creia que podria provocar la caiguda en la res publica tota la ira dels d\u00e9us tutelars que protegien la polis.\nS\u00f2crates i Anax\u00e0gores van ser condemnats per impietat contra els antics d\u00e9us grecs. El primer va ser sentenciat a mort, mentre que el segon va haver d'exiliar-se. Arist\u00f2til va ser condemnat per impietat despr\u00e9s de la mort d'Alexandre Magne. D'acord amb la Vita Aristotelis Marciana, un manuscrit \u00fanic parcialment conservat a la Biblioteca Nacional de San Marco a Ven\u00e8cia i escrit al voltant de l'any 1300, Arist\u00f2til va deixar la ciutat dient: \"No deixar\u00e9 que els atenesos pequin dues vegades contra la filosofia\" (Vita Aristotelis, 41).\nEl compilador cristi\u00e0 medieval va fer servir el crim dels atenesos com un pecat, quan pecat era un concepte desconegut per a grecs i romans. En traduir de l'arameu al grec en l'edici\u00f3 del Nou Testament, es comen\u00e7a a utilitzar la paraula grega hamartia (\"perdre la marca\") com una traducci\u00f3 poc aproximada de pecat.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Studia Monastica \u00e9s una revista d'investigaci\u00f3 sobre el monaquisme, d'\u00e0mbit internacional, publicada per l'abadia de Montserrat amb una periodicitat semestral.\nStudia Monastica fou fundada el 1959 per l'historiador i monjo del monestir de Montserrat Benet Colomb\u00e0s i Llull, que la dirig\u00ed fins a l'any 1969. La revista, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat t\u00e9 un consell de redacci\u00f3 internacional i admet articles en les principals lleng\u00fces cultes. Actualment, el director de la revista \u00e9s el monjo montserrat\u00ed Carles Xavier Noriega.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Macari Monjo (Macarius Monachus, \u039c\u03b1\u03ba\u03ac\u03b4\u03c1\u03b9\u03bf\u03c2) fou un monjo rom\u00e0 que va escriure Liber adversus Mathematicos, llibre esmentat per Ruf\u00ed com Opuscula adversus Fatum et Matliesin, i que no es conserva.\nVa viure al final del segle iv i fou \u00edntim amic de Ruf\u00ed que li va dedicar les seves obres Apologia pro Origene i  \u03a0\u03b5\u03c1\u1f76 \u1f00\u03c1\u03c7\u1ff6\u03bd.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Cosmes Monjo (en llat\u00ed Cosmas, en grec \u039a\u03bf\u03c3\u03bc\u1fb6\u03c2) va ser un monjo i poeta autor d'un epigrama incl\u00f2s a l'Antologia grega. Era de cultura grega, per\u00f2 no se sap si era grec. Podria ser el mateix personatge que Cosmes Indic\u00f2pleustes o potser Cosmes de Jerusalem.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La religi\u00f3 babil\u00f2nica \u00e9s la pr\u00e0ctica religiosa dels caldeus, des del per\u00edode babil\u00f2nic antic de l'Edat del bronze mitj\u00e0 fins al sorgiment de l'per\u00edode neoassiri a l' Edat del ferro primerenca. Un breu renaixement de la tradici\u00f3 religiosa caldea es va produir en el marc dels segles VII al VI aC. (dinastia Dakkuri i Caldea). T\u00e9 un gran deute amb l'anterior religi\u00f3 sum\u00e8ria.\nL'imperi donava a aquesta religi\u00f3 un car\u00e0cter oficial i nacional, encara que tamb\u00e9 existia una altra religi\u00f3 m\u00e9s popular. Compr\u00e8n un ampli pante\u00f3 politeista, la majoria assimilats d'altres religions.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'athame \u00e9s el nom del ganivet m\u00e0gic usat en els cultes de la wicca, bruixeria i altres rituals neopagans. Pel seu car\u00e0cter ritual de vegades s'assembla m\u00e9s a una espasa curta. T\u00e9 un m\u00e0nec de color negre, sovint amb s\u00edmbols propiciatoris gravats en ell que poden basar-se en runes germ\u00e0niques, signes astrol\u00f2gics, un pentacle o fins i tot s\u00edmbols creats expressament per a aquell athame pel propietari. El material del m\u00e0nec pot ser fusta o banya, per\u00f2 mai un element artificial com el pl\u00e0stic.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El mandeisme (mandeu cl\u00e0ssic: \u084c\u0840\u084d\u0843\u0840\u0849\u0849\u0840, mandaiia; \u00e0rab: \u0645\u064e\u0646\u0652\u062f\u064e\u0627\u0626\u0650\u064a\u064e\u0651\u0629, mand\u0101\u02beiyya), tamb\u00e9 conegut com a sabeisme (\u00e0rab: \u0635\u064e\u0627\u0628\u0650\u0626\u0650\u064a\u064e\u0651\u0629, \u1e63\u0101bi\u02beiyya) \u00e9s una religi\u00f3 gn\u00f2stica, monoteista i \u00e8tnica. Els seus seguidors reverencien Adam, Abel, Set, Enoix, No\u00e8, Sem, Aram i sobretot Joan el Baptista. Els mandeus parlen una llengua aramea oriental coneguda com a mandeu. Es considera que el nom \u00abmandeu\u00bb prov\u00e9 de la paraula aramea manda, \u2018coneixement\u2019. A l'Orient Mitj\u00e0, per\u00f2 fora de les seves comunitats, els mandeus s\u00f3n sovint coneguts pel terme \u00e0rab \u0635\u064f\u0628\u064e\u0651\u0629, \u1e63ubba, \u2018sabeus\u2019. El terme \u1e63ubba deriva de l'arrel aramea per a baptisme, que en neo-mandeu \u00e9s \u1e63abi. A l'Alcor\u00e0, els sabeus (\u00e0rab: \u0627\u0644\u0635\u064e\u0651\u0627\u0628\u0650\u0626\u064f\u0648\u0646, a\u1e63-\u1e63\u0101bi\u02be\u016bn) s\u00f3n mencionats tres cops, juntament amb els jueus i els cristians. A vegades, els mandeus s\u00f3n anomenats \u00abcristians de sant Joan\u00bb.Segons Jorunn J. Buckley i altres estudiosos especialitzats en el mandeisme, els mandeus apareixen fa dos mil anys a la regi\u00f3 de Palestina i es van traslladar cap a l'est a causa de les persecucions. Altres autors els atribueixen un origen a la Mesopot\u00e0mia sud-occidental. Finalment, alguns estudiosos opinen que el mandeisme \u00e9s m\u00e9s antic, d'\u00e8poca precristiana. Els mandeus afirmen que la seva religi\u00f3 \u00e9s anterior al judaisme, el cristianisme i l'islam com a fe monoteista. Els mandeus creuen que descendeixen directament de Sem, el fill de No\u00e8, i dels primers deixebles de Joan el Baptista.La religi\u00f3 mandea ha estat practicada sobretot a la part baixa de les valls del Karun, l'Eufrates i el Tigris i a la regi\u00f3 del Xatt-al-Arab, al sud de l'Iraq i a la prov\u00edncia del Khuzestan, a l'Iran. Es creu que hi ha entre 60.000 i 70.000 mandeus al m\u00f3n. Fins a la Guerra de l'Iraq, la majoria vivien a l'Iraq. Molts mandeus iraquians han abandonat el seu pa\u00eds a causa del caos provocat per la invasi\u00f3 de l'Iraq de 2003 i la posterior ocupaci\u00f3 militar estatunidenca, aix\u00ed com pel conseq\u00fcent augment de la viol\u00e8ncia sect\u00e0ria per part d'extremistes. El 2007, la poblaci\u00f3 de mandeus a l'Iraq havia disminu\u00eft a unes 5.000 persones.Els mandeus han viscut sempre a\u00efllats i gelosos de la seva privacitat. Les not\u00edcies sobre ells i la seva religi\u00f3 han vingut principalment de l'exterior, especialment de Julius Heinrich Petermann, un orientalista, de Nicolas Siouffi, un cristi\u00e0 sir\u00edac que fou vicec\u00f2nsol franc\u00e8s a Mossul el 1887, i de l'antrop\u00f2loga cultural brit\u00e0nica E. S. Drower. Existeix una primera not\u00edcia del viatger franc\u00e8s Jean-Baptiste Tavernier, escrita als anys 1650, per\u00f2 \u00e9s plena de prejudicis.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Segregaci\u00f3 religiosa \u00e9s la separaci\u00f3 de persones per raons de religi\u00f3. El terme s'ha aplicat en casos que la segregaci\u00f3 religiosa ocorre com un fenomen social, aix\u00ed com la segregaci\u00f3 derivada de disposicions legals, ja siguin expl\u00edcites o impl\u00edcites.El terme similar apartheid religi\u00f3s tamb\u00e9 s'ha utilitzat en situacions on les persones s\u00f3n segregades per motius de religi\u00f3, com els fen\u00f2mens sociol\u00f2gics.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El creixent lunar i l'estrella, \u00e9s a dir, la representaci\u00f3 gr\u00e0fica d'una mitja lluna (o d'un quart creixent lunar) combinat amb una o m\u00e9s estrelles, va ser un s\u00edmbol molt est\u00e8s a trav\u00e9s del m\u00f3n antic, amb exemples testificats des de la Mediterr\u00e0nia Oriental fins a l'\u00c0sia Central i l'\u00cdndia, alguns antics de 4.000 anys.Avui dia ha esdevingut un dels s\u00edmbols de l'islam; present en la bandera otomana des del 1793, durant el segle xix va representar aquest imperi i despr\u00e9s de la seva dissoluci\u00f3, tant l'actual rep\u00fablica de Turquia com altres estats successors de l'imperi el van seguir utilitzant. Durant segle xx va ser introdu\u00eft en altres banderes nacionals de pa\u00efsos de majoria musulmana i tamb\u00e9 va esdevenir l'emblema de certs moviments religiosos isl\u00e0mics.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'ontoteologia \u00e9s l'ontologia de D\u00e9u o la teologia de l'\u00e9sser. Es refereix a la tradici\u00f3 de teologia filos\u00f2fica coneguda entre els estudiosos medievals, sobretot Joan Duns Escot. En altres accepcions, el terme fa refer\u00e8ncia a la metaf\u00edsica occidental en general.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El cenobitisme es refereix al moviment paleocristi\u00e0 dels monjos cenobites que van triar viure en comunitat monestirs o abadies, en contrast amb els anacoretes, tamb\u00e9 dits eremites, que viuen en ermites, en plena solitud. Aquest moviment s'assegurava de posar un ordre a la vida en com\u00fa dels monjos, quant a l'administraci\u00f3 dels b\u00e9ns i dels productes, aix\u00ed com la formaci\u00f3 en la fe, la disciplina i els interessos filos\u00f2fics del cristianisme naixent. Es realitzaven activitats de meditaci\u00f3 i recolliment, pr\u00f2pies de les comunitats religioses.Les paraules cenobita i cenob\u00edtic deriven del llat\u00ed coenobium, i aquest del grec \u03ba\u03bf\u03b9\u03bd\u03cc\u03c2 (koin\u00f3s, 'com\u00fa') i \u03b2\u03af\u03bf\u03c2 (b\u00edos, vida), que significa vida comunit\u00e0ria. L'adjectiu grec \u00e9s \u03ba\u03bf\u03b9\u03bd\u03bf\u03b2\u03b9\u03b1\u03ba\u03cc\u03bd (koinobiak\u00f3n). Un grup de monjos vivint en comunitat s'anomena cenobi, en llat\u00ed cenobium (monestir).\nS'accepta generalment que la versi\u00f3 organitzada del monacat cenob\u00edtic cristi\u00e0 comen\u00e7\u00e0 a Egipte durant el segle iv. Els monjos cristians als segles anteriors eren usualment eremites, sobretot a l'Orient Mitj\u00e0. Aix\u00f2 fou el m\u00e9s com\u00fa fins al declivi de la cristiandat a S\u00edria a la darreria de l'Edat Mitjana. Tanmateix, aquesta forma de vida en solitari no satisfeia tots i la soledat i les dificultats, si no s'estava espiritualment preparat, podia portar a problemes mentals.Per aquesta ra\u00f3 comen\u00e7aren a crear-se comunitats mon\u00e0stiques organitzades perqu\u00e8 els monjos poguessin tenir suport en llur lluita espiritual. mentre que els monjos eremites tenien un element de socialitzaci\u00f3 en trobar-se un cop a la setmana per orar conjuntament, els cenobites s'agrupaven per resar conjuntament de forma m\u00e9s regular. Fins que Benet de N\u00farsia entre 534 i 550 va organitzar hi havia una trentena de regles escrites entre els segles iv i vi de les quals la Regula Magistri (segle vi) \u00e9s la m\u00e9s extensa i que s'assembla molt a la de Benet. Els cenobites tamb\u00e9 socialitzaven m\u00e9s perqu\u00e8 els monestirs on vivien estaven localitzats sovint en un poble habitat o a prop. Per exemple, la versi\u00f3 de la vida de Sant Pacomi en dialecte boha\u00edric de la llengua copta assenyala que els monjos del monestir de Tabennisi constru\u00efren una esgl\u00e9sia per als habitants de la vila propera, \u00e0dhuc \u00ababans que en constru\u00efssin una per a ells mateixos\u00bb. Aix\u00f2 significa que els cenobites estaven en contacte amb altra gent mentre que els eremites no eren gaire sociables.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La mortificaci\u00f3 \u00e9s la privaci\u00f3 o el patiment voluntari que hom s'imposa a si mateix per motius asc\u00e8tics i religiosos. Amb aquesta pr\u00e0ctica mortificar, \u00e9s a dir donar la mort als seus pecats per tal d'at\u00e8nyer la santedat. Tot i que la paraula prov\u00e9 de la Carta als Romans de Pau de Tars, pr\u00e0ctiques semblants es van trobar en altres religions.\n\nA les diferents variants de la religi\u00f3 cristiana, avui dia es troben diferents formes de mortificaci\u00f3: l'abstin\u00e8ncia, dejuni, autoflagel\u00b7laci\u00f3, portar el cilici, agenollar-se durant molt de temps en un suport inconfortable. El concepte rau en el principi que res no pot superar el sofriment del Crist a la creu i que com m\u00e9s pateix l'home durant la seva vida a la terra, tant m\u00e9s feli\u00e7 ser\u00e0 al cel. Una idea que volia consolar la gent en preconitzar que les injust\u00edcies o el dolor encorregudes durant la vida serien compensades a la vida eterna, va ser pervertida al sentit que en afegint sofriment al capdamunt del dolor natural, s'augmentaria la felicitat eterna al cel. Segons la teologia cristiana l'Esperit sant ajuda els creients en la \u00abmortificaci\u00f3 dels pecats de la carn\u00bb, una idea absent als quatre evangelis, llen\u00e7ada posteriorment per Pau de Tars. La pol\u00edtica de l'austeritat pot ser vista com una interpretaci\u00f3 moderna d'aquest concepte. Igualment \u00e9s un concepte central en la filosofia de l'Opus Dei.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Soledat (sin\u00f2nim de solitud) \u00e9s una advocaci\u00f3 mariana, \u00e9s a dir, una al\u00b7lusi\u00f3 m\u00edstica relativa a dons o atributs de la Verge Maria. Concretament aquesta recorda el dolor i la solitud de Maria despr\u00e9s de la desaparici\u00f3 del seu fill Jes\u00fas. Fou una advocaci\u00f3 que s'estengu\u00e9 molt el segle xvi i ha quedat reflectida en multitud de noms d'esgl\u00e9sies i top\u00f2nims de tot el m\u00f3n.Als Pa\u00efsos Catalans, es poden trobar esgl\u00e9sies amb aquest nom a Igualada (Anoia), Selvanera (Segarra), Monistrol de Montserrat (Bages) i Palma (Mallorca). A Palma, l'esgl\u00e9sia ha donat nom al barri de la Soledat.\nA la resta del m\u00f3n, podem destacar:\n\nEl barri de la Soledad a Oaxaca, a M\u00e8xic\nPuerto Soledad, una ciutat de les Malvines\nSoledad, una ciutat del comtat de Monterey a Calif\u00f2rnia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La teologia negativa o apof\u00e0tica es basa en la definici\u00f3 de D\u00e9u explicant all\u00f2 que no \u00e9s, ja que considera que no pot ser igualat amb cap mot del llenguatge, at\u00e8s que la seva natura \u00e9s totalment diferent a la humana i la llengua \u00e9s un tret de l'home. Per aquest motiu usa la comparaci\u00f3 en negatiu, indicant tot all\u00f2 que no \u00e9s D\u00e9u, per mostrar que \u00e9s molt m\u00e9s que els termes comparats i que \u00e9s tan gran que no pot ser expressat (doctrina de la inefabilitat divina).\nAix\u00ed, D\u00e9u \u00e9s aquell \u00e9sser que no est\u00e0 subjecte ni a l'espai ni al temps i que no dep\u00e8n de cap altre per a la creaci\u00f3 o la seva exist\u00e8ncia. Igualment \u00e9s una perfecci\u00f3 que no t\u00e9 cap mancan\u00e7a ni pres\u00e8ncia de mal. Aquests conceptes s\u00f3n comuns a les grans religions del monoteisme, tot i que la teologia negativa es manifesta tamb\u00e9 en els cultes orientals.\nLa teologia negativa s'oposa a la teologia positiva o cataf\u00e0tica, que intenta explicar qu\u00e8 \u00e9s D\u00e9u, encara que sigui a base de l'\u00fas de la met\u00e0fora.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les estad\u00edstiques m\u00e9s recents sobre la religi\u00f3 a Ruanda van ser publicades pel govern dels Estats Units el 2013, per\u00f2 la informaci\u00f3 d'origen es remunta al Cens nacional de 2002, que informa que: el 56,9% de la poblaci\u00f3 de Ruanda \u00e9s cat\u00f2lica, el 26% \u00e9s protestant, l'11,1% \u00e9s Adventista del Set\u00e8 Dia, el 4,6% \u00e9s musulmana (principalment sunnita, 1,7% no declara cap o en declara una altra afiliaci\u00f3 religiosa, i el 0,1% practica creences ind\u00edgenes tradicionals.Els Testimonis de Jehov\u00e0 en s\u00f3n uns 29.000 individus. Tamb\u00e9 hi ha una petita poblaci\u00f3 de Baha'is. Hi ha hagut una proliferaci\u00f3 de petits grups religiosos cism\u00e0tics lligats al cristianisme des del genocidi de Ruanda (1994).Hi ha comunitats petites i secretes d'hindus i budistes, compost principalment per fidels estrangers, principalment empresaris de la Xina i l'\u00cdndia, aix\u00ed com professors i estudiants universitaris. Cap d'aquestes religions intenta seriosament la conversi\u00f3 a Ruanda o t\u00e9 llocs de culte.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Esther \"Etty\" Hillesum (Middelburg, 15 de gener de 1914 - Auschwitz, 30 de novembre de 1943) va ser una dona jueva que en les cartes i els diaris, que va mantenir entre 1941 i 1943, va descriure la vida a Amsterdam i al camp de concentraci\u00f3 de Westerbork durant l'ocupaci\u00f3 alemanya. Van ser publicades p\u00f2stumament el 1981.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El yazidisme o Iazidisme o Sharfadin \u00e9s un corrent minoritari; les altres branques, alevisme i yarsanisme, es diferencien del yazidisme perqu\u00e8 no practiquen la taqiyya (dissimular la fe quan est\u00e0 en joc la pr\u00f2pia vida). \u00c9s una religi\u00f3 monoteista sincr\u00e8tica practicada per certs kurds, que barreja antigues tradicions mitol\u00f2giques regionals amb el mitraisme, el zoroastrisme, el cristianisme i l'islam. El centre de culte principal \u00e9s Lalish, al nord-est de Mossul, on hi ha el mausoleu del xeic Ad\u00ed ibn Muss\u00e0fir, figura preeminent d'aquesta religi\u00f3 i venerat com a sant. Actualment els seus practicants (anomenats yazidites, yazid\u00eds o ezid\u00eds) serien entre 900.000 i 300.000, segons les fonts, i s\u00f3n presents principalment al nord de l'Iraq, S\u00edria i sud-est de Turquia, amb comunitats al Caucas i amb una di\u00e0spora cada cop m\u00e9s important a Europa. Els yazidites creuen en D\u00e9u com a creador del m\u00f3n, el qual va posar-lo sota la cust\u00f2dia de set \u00c9ssers Sants (o \u00e0ngels) dirigits per Ta\u00fcs Melek, l'\u00ab\u00e0ngel pa\u00f3\u00bb. Tamb\u00e9 creuen en la metempsicosi i la reencarnaci\u00f3. Els seus llibres sagrats s\u00f3n el Kit\u00eaba Cilwe (Llibre de la revelaci\u00f3) i el Mi\u015fefa Re\u015f (Escriptura negra).En ser una religi\u00f3 estrictament endog\u00e0mica i amb poques fonts escrites consultables, ha restat molt poc coneguda fins als anys 1990, donant peu a diverses llegendes i males interpretacions, reflectides a Occident pels primers exploradors europeus. La m\u00e9s recurrent \u00e9s l'acusaci\u00f3 de ser \"adoradors del dimoni\", cosa que ha provocat, per part de l'islam, nombroses persecucions i matances al seu encontre.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Aquesta llista de campanyes de Mahoma compr\u00e8n de manera exhaustiva totes les batalles, r\u00e0tzies i altres expedicions militars ordenades per Mahoma (Muh\u00e0mmad), el fundador de l'islam; inclou informaci\u00f3 sobre les v\u00edctimes, els objectius i el tipus de campanya, aix\u00ed com les fonts prim\u00e0ries que les esmenten.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un vihara (en devanagari \u0935\u093f\u0939\u093e\u0930 vih\u0101ra) designa, en s\u00e0nscrit i en pali, un monestir o un temple (mandir) del budisme theravada.\nLa paraula vihara originalment va significar refugi, aquell utilitzat com a resid\u00e8ncia fixa durant la vassa o estaci\u00f3 de les grans pluges monsoniques per part dels primers bhikkhu (monjos budistes) que, com la majoria d'ascetes de l'antiguitat, eren errants. El vihara modern t\u00edpic compren una sala de meditaci\u00f3 envoltada de cel\u00b7les o claustres i posseeix alguna representaci\u00f3 del Buda. Un arbre bodhi (d'il\u00b7luminaci\u00f3) es troba en les proximitats.\nCom que els monjos budistes usualment no s\u00f3n de clausura sin\u00f3 lliures de despla\u00e7ar-se per diversos llocs fora del per\u00edode de vassa, un vihara nom\u00e9s pot servir de refugi a alguns pensionats durant per\u00edodes limitats. Ni tan sols en l'actualitat la gran majoria dels monjos theravada resideix permanentment en un monestir. Les regles que estipulen la vida en el vihara es troben en els texts anomenats vinaya (codi mon\u00e0stic).\nA Tail\u00e0ndia el vihara anomenat viharn ha esdevingut en un temple pr\u00f2piament dit, on els monjos resideixen dins d'estructures anomenades wat entorn de l'edifici de sala del temple anomenat ubosoth (abreujat bot), paraules d'origen khmer (-wat de ' ubosoth de wat poh- on es pot trobar l'est\u00e0tua del Buda).\nLa paraula vihara sembla l'origen del nom de l'estat indi del Bihar i pot haver estat fins i tot el de la ciutat de Bukhar\u00e0, que fins a aproximadament els segles V i VIII eren predominantment budistes. La paraula xinesa per vihara, j\u012bngsh\u00e8 \u7cbe\u820d, no es fa servir per designar els temples o monestirs tradicionals encara que s\u00ed des del segle xx per designar els grups d'estudis budistes o la pr\u00e0ctica b\u00fadica.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les festes de la Beata \u00e9s una t\u00edpica process\u00f3 de Mallorca que se celebren la primera setmana de setembre a Santa Margalida. El motiu de la festa \u00e9s la beatificaci\u00f3 de sor Caterina Tom\u00e0s i Gallard, personatge venerat a Mallorca.L'inici de la festa consisteix amb l'ofrena floral al monument de la santa, situat a la pla\u00e7a del poble, despr\u00e9s hi ha la revetlla (que dura fins a la matinada del diumenge). El diumenge, dia de La Beata, el poble es desperta amb el renou dels picarols que porten els dimonis que corren pels carrers i despr\u00e9s hi ha una missa. Cap a la tarda, les colles amb la vestimenta tradicional mallorquina van a recollir les gerres; les carrosses (cada una amb la seva respectiva beata) i els dimonis, emprenen la process\u00f3. Aquesta, t\u00e9 el seu inici al voltant de les vuit de la tarda i surt de l'esgl\u00e9sia. Cada carrossa representa una escena de la vida de Sor Caterina Tom\u00e0s i van acompanyades de colles de xeremiers i bandes de m\u00fasica.\nEntre carrosses, colles i la m\u00fasica, hi van parelles de pagesos portant gerres ansa per ansa, els dimonis van prenent-les-hi i les duen als dos o tres dimonis encarregats de trencar-les als peus de La Beata Major (representada per una al\u00b7lota del poble). La trencadissa consisteix que el dimoni fa voltes davant ella aguantant-se nom\u00e9s damunt un peu, llavors la Beata al\u00e7a la creu i el dimoni pega un bot en sec, i li trenca la gerra just davant els peus. Durant la process\u00f3 la gent entona aquesta can\u00e7\u00f3", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un s\u00facube (del llat\u00ed sub \"a sota\" i cubo \"jeure\") \u00e9s un dimoni que adopta la forma d'una dona per seduir els homes i aconseguir dominar la seva voluntat. \u00c9s la contrapart femenina de l'\u00edncube, molt m\u00e9s present a la hist\u00f2ria de la cultura. Els \u00edncubes es col\u00b7locaven damunt les v\u00edctimes i els s\u00facubes a sota, fent refer\u00e8ncia a una postura sexual on l'home se situa sobre la dona per al coit.\nLa seva genealogia pot tra\u00e7ar-se fins a Lilit i encarna els estereotips que lliguen les dones i el sexe amb elles amb el perill o el pecat (arquetip modernitzat despr\u00e9s com la femme fatale). Els s\u00facubes es representen com a dones i joves molt boniques per\u00f2 que tenen algun tret que delata el seu origen demon\u00edac, com ara una part del cos que recorda algun animal o banyes. De fet, en algunes hist\u00f2ries els s\u00facubes apareixen pr\u00e8viament en la forma d'animals -com els gats- per amagar-se i esperar a la nit, mentre l'home dorm sense preveure el perill que l'espera.\nEls s\u00facubes apareixen amb diferents variants a les mitologies de cultures d'arreu del planeta i posteriorment es van relacionar amb altres criatures com les sirenes, les l\u00e0mies o els vampirs femenins.\nA la literatura destaca el personatge ambigu de Sof\u00eda com a possible s\u00facube al conte \"Compa\u00f1eros de celda\" de Roberto Bola\u00f1o.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'almoina, captiri o acapte \u00e9s aquell ajut o benefic\u00e8ncia que es dona sense esperar res a canvi, com poden ser diners, menjar o roba, especialment als pobres i tradicionalment per motius religiosos i morals. Religions com el budisme, l'hinduisme, el judaisme, el cristianisme i l'islam en fan una pr\u00e0ctica recomanable i sovint de preceptiu compliment.\nEl terme almoina pot connotar, per una banda, pobresa o desvaliment manifest d'aquell qui la rep, com poden ser pidolaires, captaires i indigents, i per altra banda pot connotar dominaci\u00f3, poder, paternalisme, riquesa o una mostra p\u00fablica d'afinitat religiosa o moral d'aquell qui l'ofereix.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una lletania, en el culte cristi\u00e0 i algunes formes de culte judaic, \u00e9s una forma d'oraci\u00f3 utilitzat en els serveis i les processons, i que consisteix en una s\u00e8rie de peticions. La paraula ve del llat\u00ed i litania el grec antic: \u03bb\u03b9\u03c4\u03b1\u03bd\u03b5\u03af\u03b1 (litane\u00eda), que al seu torn prov\u00e9 del grec antic: \u03bb\u03b9\u03c4\u03ae (lit\u00ea), que significa \"s\u00faplica\". En llenguatge popular, una lletania al\u00b7ludeix a una explicaci\u00f3 o enumeraci\u00f3 tediosa.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Arseni fou un monjo grec que va viure vers el final del segle iv. Es va destacar pel seu coneixement de la literatura grega i romana. L'emperador Teodosi el Gran el va convidar a la seva cort i li va encarregar l'educaci\u00f3 dels seus fills Arcadi i Honori. Als 40 anys se'n va anar a Egipte i va comen\u00e7ar una vida mon\u00e0stica a Scetis al desert de la Tebaida on va viure 40 anys i llavors d'en va anar a Troe, prop de Memfis, on va restar alguns temps fins a morir (excepte tres anys que va viure a Canop) als 90 anys. Va escriure un llibre que es va publicar en llat\u00ed a Auctariurn Novissimum Biblioth. Patr., que corresponen a les Apophthegmata recollida pels seus companys.\nViccionari", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els mites de la creaci\u00f3 de l'antic Egipte representen la visi\u00f3 eg\u00edpcia de la creaci\u00f3 del m\u00f3n. Els textos de les Pir\u00e0mides, unes decoracions i inscripcions que es troben a les parets d'algunes tombes, de l'\u00e8poca de l'Imperi antic (aprox. 2780 \u2013 2250 aC), s\u00f3n la principal font d'informaci\u00f3 sobre els mites de la creaci\u00f3 egipcis m\u00e9s antics dels quals tenim not\u00edcia. Aquestes inscripcions s\u00f3n tamb\u00e9 els reculls religiosos m\u00e9s antics del m\u00f3n. Els antics egipcis tenien molts d\u00e9us creadors i llegendes relacionades amb aquests d\u00e9us. Per aquest motiu, el m\u00f3n, o m\u00e9s concretament Egipte, va ser creat de maneres diferents segons les creences predominants en una determinada zona del pa\u00eds o en una altra.Tots aquests mites coincideixen a explicar que el m\u00f3n va sorgir d'un mar infinit i sense vida quan el sol va sortir per primera vegada, en una \u00e8poca remota anomenada zp tpj (a vegades transcrit per Zep Tepi), 'la primera vegada'. Segons el mite, la creaci\u00f3 del m\u00f3n s'atribueix a un d\u00e9u o a un altre: el grup de les vuit de\u00eftats primordials anomenat Ogd\u00f2ade, el d\u00e9u Atum que s'havia engendrat a si mateix i la seva descend\u00e8ncia, la de\u00eftat contemplativa Ptah i Amon, el d\u00e9u misteri\u00f3s i transcendent. Tot i que aquestes cosmogonies entraven en conflicte fins a un cert punt, tamb\u00e9 es complementaven, ja que representaven els diferents aspectes del concepte egipci de la creaci\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'antiteisme \u00e9s una postura filos\u00f2fica que va m\u00e9s enll\u00e0 de l'ateisme, en no tan sols negar l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u, sin\u00f3 lluitar contra l'exist\u00e8ncia d'aquesta mateixa idea.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El dret religi\u00f3s inclou codis \u00e8tics i morals ensenyats per les tradicions religioses. Diferents sistemes religiosos mantenen la llei sagrada en un grau major o menor d'import\u00e0ncia per als seus sistemes de creences, alguns essent expl\u00edcitament antin\u00f2mics mentre que d'altres s\u00f3n de naturalesa nomista o \u201clegalista\u201d. En particular, religions com el judaisme, l'islam i la fe bah\u00e1'\u00ed ensenyen la necessitat d'una llei positiva revelada tant per a l'estat com per a la societat, mentre que altres religions com el cristianisme generalment rebutgen la idea que aix\u00f2 sigui necessari o desitjable i, en canvi, emfatitzen preceptes morals eterns de la llei divina sobre els aspectes civils, cerimonials o judicials, que poden haver estat anul\u00b7lats com en les teologies de la gr\u00e0cia sobre la llei.\nAlguns exemples de codis legals derivats de la religi\u00f3 inclouen l' Halac\u00e0  jueva, la xaria isl\u00e0mica, el dret can\u00f2nic cristi\u00e0 (aplicable dins d'una concepci\u00f3 teol\u00f2gica m\u00e9s \u00e0mplia a l'esgl\u00e9sia, per\u00f2 en l'\u00e8poca moderna diferent del dret estatal secular) i el dret hind\u00fa.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Gr\u00e8cia \u00e9s un dels pocs pa\u00efsos europeus que tenen una religi\u00f3 d'estat. La vinculaci\u00f3 tan forta entre la religi\u00f3 ortodoxa i la identitat \u00e8tnica grega \u2014tant dins de Gr\u00e8cia com en la di\u00e0spora\u2014 ha dut alguns experts a concloure que els grecs representarien un grup etnoreligi\u00f3s similar als jueus, sikhs i tibetans, on \u00e8tnia i religi\u00f3 estan fortament relacionats. Encara que a Gr\u00e8cia tamb\u00e9 hi ha minories de jueus i musulmans, aix\u00ed com una important minoria religiosa de neopagans, que cerquen reviure la religi\u00f3 de l'Antiga Gr\u00e8cia. A m\u00e9s a m\u00e9s, hi ha minories de cat\u00f2lics, protestants, testimonis de Jehov\u00e0, budistes i cienci\u00f2legs.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El dejuni \u00e9s l'abstenci\u00f3 volunt\u00e0ria de prendre aliments ja sigui per raons m\u00e8diques, d'higiene personal, espirituals o pol\u00edtiques (en aquest darrer cas es parla de vaga de fam). Des del punt de vista m\u00e8dic es considera que el dejuni comen\u00e7a 16 hores despr\u00e9s del darrer \u00e0pat. Cal destacar-ne el car\u00e0cter voluntari i per aix\u00f2 s'exclouen de la noci\u00f3 de dejuni els casos contraris a la pr\u00f2pia voluntat o la subalimentaci\u00f3, ja sigui per motius pol\u00edtics, militars o socioecon\u00f2mics.\nA la natura, els animals malalts ferits redueixen de manera instintiva els seus aports en nutrici\u00f3. Les morses fan dejuni en el per\u00edode de reproducci\u00f3. Els ping\u00fcins mascles fan dejuni mentre coven l'ou entre les seves potes. Els animals que practiquen la hibernaci\u00f3 dejunen de facto durant aquest per\u00edode de feble activitat.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Mindfulness-based stress reduction (MBSR) que es podria traduir per Reducci\u00f3 de l'estr\u00e8s basat en l'atenci\u00f3 plena \u00e9s un programa basat en l'atenci\u00f3 plena o Mindfulness dissenyat inicialment per a ajudar les persones amb dolor i una s\u00e8rie de condicions i problemes de la vida que eren dif\u00edcils de tractar en un hospital. El programa fou desenvolupat per Jon Kabat-Zinn al centre m\u00e8dic de la Universitat de Massachusetts, que utilitza una combinaci\u00f3 de meditaci\u00f3 conscient, consci\u00e8ncia corporal i ioga per ajudar a la gent a ser m\u00e9s conscient. En els \u00faltims anys, la meditaci\u00f3 ha estat objecte d'investigaci\u00f3 cl\u00ednica controlada. Aquesta investigaci\u00f3 suggereix que pot tenir efectes beneficiosos, incloent-hi la reducci\u00f3 de l'estr\u00e8s, la relaxaci\u00f3, i millores en la qualitat de vida, per\u00f2 aix\u00f2 no ajuda a prevenir o curar la malaltia. Mentre que la MBSR t\u00e9 les seves arrels en ensenyaments espirituals (budisme), el programa en si \u00e9s secular.El MBSR ha estat descrit com \"un programa de grup que se centra en l'adquisici\u00f3 progressiva de la consci\u00e8ncia conscient, de l'atenci\u00f3 plena\". El programa MBSR \u00e9s un taller de vuit setmanes impartit per instructors certificats que implica reunions setmanals de grup, tasques (a fer a casa), i la instrucci\u00f3 en tres t\u00e8cniques formals: la meditaci\u00f3 conscient, l'exploraci\u00f3 del cos i postures de ioga senzilles. L'atenci\u00f3 en el mateix cos \u00e9s la primera t\u00e8cnica mindfulness que s'ensenya durant les primeres quatre setmanes del taller, i implica mantenir-se tranquil\u00b7lament assegut amb l'esquena dreta i se centra l'atenci\u00f3 en diverses regions del cos, comen\u00e7ant pels dits dels peus i pujant lentament cap a la part superior de la cap.Andr\u00e9s Martin Asuero \u00e9s considerat com un dels introductors d'aquest programa a Espanya el 2004.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Rosari missioner \u00e9s un rosari peculiar. Aquest rosari es resa amb la intenci\u00f3 de recordar-se de tots els cristians del m\u00f3n. Va ser ideat per Monsenyor Fulton Shieen, bisbe Nord-americ\u00e0 a mitjans del s. XX. De seguida el Papa Joan XXIII es va convertir en un dels seus principals devots. El Papa resava el Rosari Missioner cada dia.\nLa caracter\u00edstica que fa diferent aquest rosari \u00e9s el fet que les boletes hi s\u00f3n agrupades en 5 colors diferents i que aquests colors representen els 5 continents habitats..\n\nLes boletes s'agrupen en cinc colors diferents\n\nEl primer \u00e9s de color verd i es resa per \u00c0frica. El color verd recorda les verdes selves d'aquest continent.\nEl segon \u00e9s de color vermell i es resa per Am\u00e8rica. El color vermell recorda a les persones origin\u00e0ries del continent a les quals se'ls relacionava amb aquest color de pell.\nEl tercer \u00e9s de color blanc i es resa per Europa. El color blanc recorda a la ra\u00e7a blanca, origin\u00e0ria d'aquest continent i al color de les vestidures del Papa, que tamb\u00e9 t\u00e9 en ell la seva seu.\nEl quart, de color blau i es resa per Oceania. El color blau ens parla d'Oceania, amb els seus milers d'illes escampades en les blaves aig\u00fces de l'Oce\u00e0 Pac\u00edfic.\nEl cinqu\u00e8, finalment, \u00e9s de color groc i es resa pels habitants d'\u00c0sia. El color groc porta a la mem\u00f2ria l'\u00c0sia, poblat en gran part per races d'aquest color.El res, b\u00e0sicament, no difereix en molt. Les tres \u00faltimes Ave Maries s\u00f3n:\n\nD\u00e9u et salvi Maria, filla de D\u00e9u Pare; Verge Sant\u00edssima Abans del part; a Les teves Mans posem la nostra Fe perqu\u00e8 la il\u00b7luminis; plena ets de gr\u00e0cia. D\u00e9u et salvi Maria, Mare de D\u00e9u Fill; Verge Sant\u00edssima Durant del part; a Les teves Mans posem la nostra Esperan\u00e7a perqu\u00e8 l'encoratgis; plena ets de gr\u00e0cia. D\u00e9u et salvi Maria, esposa de D\u00e9u Esperit Sant; Verge Sant\u00edssima Despr\u00e9s del part; a Les teves Mans, posem la nostra Caritat, perqu\u00e8 la inflamis; plena ets de gr\u00e0cia D\u00e9u et salvi Maria; temple i Sagrari de la Sant\u00edssima Trinitat; Verge concebuda sense pecat original. D\u00e9u et salvi reina i Mare de Miseric\u00f2rdia.El Rosari Missioner t\u00e9 una altra difer\u00e8ncia i \u00e9s a l'hora de resar-lo. Despr\u00e9s de cada misteri s'afegeix: \"Santa Maria Reina de les Missions, prega al Senyor Jes\u00fas per nosaltres!\" O tamb\u00e9 es pot dir: \"Santa Maria reina de les Missions! Prega per nosaltres. Sagrat Cor de Jes\u00fas; en v\u00f3s confio!\"\n\nS'Inicia amb el senyal de la santa creu\nEs resa un pare nostre i 1 Ave Maria\nEs resa un pare nostre i 2 Ave Maria\nEs resa un pare nostre i 3 Ave Maria\nEs resa un pare nostre i 4 Ave Maria\nEs resa un pare nostre i 5 Ave MariaAl finalitzar el Rosari es resen tres Ave Maries per demanar l'augment de l'esperit missioner i sobre tot per que aumentin les vocacions sacerdotals, religioses i de laics missioners...", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els dadupanthis (singular dadupanthi) s\u00f3n una secta de l'\u00cdndia, principalment al Rajasthan. El 1901 eren 8.871 dels quals el 97% estaven a l'entorn de Jaipur. El seu quarter general \u00e9s a Naraina.\nLa secta fou fundada per Dadu, que hauria viscut en temps d'Akbar i hauria mort el 1603 a Naraina. El seu ensenyament establia la igualtat entre tots els homes, ser vegetari\u00e0, abstenci\u00f3 de licors, i celibat. Els seus preceptes foren compilats en un llibre anomenat Bani guardat al santuari de Dadudwara. A la mort de Dadu els seus seguidors es van dividir en dues tend\u00e8ncies: els viraktes (sigular virakta) que consideraven que havien renunciat al m\u00f3n i als seus plaers per dedicar-se a una vida contemplativa i dedicada a l'ensenyament de la doctrina de Dadu, que es caracteritzen per una faixa de roba vermella; i els sadhus o swamis amb un grup especial anomenat \"naga\" (que vol dir \"despullats\", i se'ls donaven perqu\u00e8 nom\u00e9s portaven un petit dhoti). En ser celibes recluten els seus membres per adopci\u00f3 entre les classes baixes hind\u00fas.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Adelfa Soro Bo (Castell\u00f3 de la Ribera, 1887 - Barcelona, 1936), fou una monja dominica de l'Anunciata i m\u00e0rtir de la Fe. Va ser beatificada el 28 d'octubre del 2007, la seua festa se celebra el 27 de juliol, dia en el qual va ser assassinada.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Cop\u00f3 de la Cerdanya \u00e9s un objecte d'orfebreria, de coure embotit, repussat, cisellat, daurat, amb aplicaci\u00f3 d'esmalt camp llevat, de 13,1 x 15,2 x 14 cm, fet a Llemotges cap a 1195-1200 i provinent d'una esgl\u00e9sia indeterminada de la Cerdanya, el qual es troba actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Temple del Poble (en angl\u00e8s: Peoples Temple) fou una organitzaci\u00f3 religiosa fundada l'any 1955 pel reverend James Warren Jones (Jim Jones). El Temple inicialment estava afiliat amb la denominaci\u00f3 protestant: \"Esgl\u00e9sia Cristiana Deixebles de Crist\" (en angl\u00e8s: Christian Church Disciples of Christ ). El Temple del Poble es una secta destructiva i \u00e9s conegut pel su\u00efcidi en massa (hi moriren 918 persones) que va tenir lloc a Jonestown (Guyana), el 18 de novembre de 1978, fets coneguts com la trag\u00e8dia de Jonestown. Aquesta trag\u00e8dia es va tractar en un documental que realitz\u00e0 l'any 2006 l'estatunidenc Stanley Nelson Jr: \"Jonestown : The Life and Death of Peoples Temple\".", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Estela d Ankefenkonsu (Ankhefenkhonsu) \u00e9s una estela descoberta al 1858 durant unes excavacions arqueol\u00f2giques al temple mortuori de sacerdots de Menthu a Deir el-Bahari, per Auguste Mariette. Estava dedicada al sacerdot Ankefenkonsu. Va apar\u00e9ixer a prop de dos sarc\u00f2fags i es calcula que fou realitzada entre 680 aC i 670 aC, en el per\u00edode final de la XXV dinastia eg\u00edpcia o a la primeria de la XXVI dinastia: \u00e9s un exemple t\u00edpic de la fi del Tercer Per\u00edode Intermedi de Tebes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La predestinaci\u00f3 o predeterminisme \u00e9s un tipus de determinisme religi\u00f3s, que proclama que tot el dest\u00ed de l'univers est\u00e0 previst des del principi per D\u00e9u, qui posseeix omnisci\u00e8ncia i per tant sap qu\u00e8 passar\u00e0 en un futur. La llibertat llavors existeix nom\u00e9s en el present, ja que D\u00e9u coneix la decisi\u00f3 que prendr\u00e0 cada individu abans que sigui presa. A occident, un dels principals defensors d'aquesta teoria va ser Joan Calv\u00ed. A l'islam, la creen\u00e7a en la predestinaci\u00f3 (q\u00e0dar) constitueix un dels sis articles de fe.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els Fills del Sol \u00e9s la idea m\u00edtica que es refereix al fet que la humanitat o una part d'aquesta, siga un poble o una casta, s\u00f3n fills o descendents d'una de\u00eftat solar. La ideologia est\u00e0 m\u00e9s present en la forma de referir-se com a descendents del Sol a la classe m\u00e9s alta d'una societat. Aquesta ideologia est\u00e0 present en societats simples com complexes i est\u00e0 distribu\u00efda arreu del m\u00f3n i de les \u00e8poques.Sir Reginald Fleming Johnston creia que les cultures sedent\u00e0ries primerenques probablement van oblidar que els ancestres als quals rendien culte eren \u00e9ssers terrenals. Aleshores confongueren les fites d'aquests ancestres amb les d'una divinitat quan aparegu\u00e9 un culte al sol, provocant que els l\u00edders d'aquestes societats tingueren a aquestes de\u00eftats solars com als seus ancestres. Tamb\u00e9 dona l'explicaci\u00f3 de l'atribuci\u00f3 de ser descendents del Sol a la classe dominant considerant que la classe governant fou una tribu que sotmet\u00e9 a una altra i aquesta sotmesa no es considerava a si mateixa descendent, sin\u00f3 a la que la domina.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Sacrilegi \u00e9s un acte o discurs que representa una falta de respecte per aquells objectes, persones o s\u00edmbols que altres consideren sagrats. S'anomena sacr\u00edleg a qui el comet, i si el seu acte constitueix un crim deliberat contra un objecte sagrat, se sol parlar de profanaci\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Mahawansa o mah\u0101va\u1e43\u015ba (en idioma p\u0101li: \u2018el gran llinatge\u2019) \u00e9s un registre hist\u00f2ric escrit en llenguatge p\u0101li, sobre monarques budistes, aix\u00ed com reis dravidas de Sri Lanka.\nAbasta des del per\u00edode del rei Vijaya (543 a. C.) fins al regnat del rei Majasena (277-304).\nEl Mahavamsa va ser elaborat al segle vi pel monjo budista Maha-Nama, germ\u00e0 del rei singal\u00e8s Dhatu Sena i fortament influenciat pel Dipavamsa, escrit cinc segles abans.\nUn volum renovat, el Chulavamsa (\u2018cr\u00f2nica menor\u2019), compilada per monjos budistes singalesos, engloba des del segle IV fins a la conquesta brit\u00e0nica de Sri Lanka en 1815. Tots dos treballs, algunes vegades s\u00f3n al\u00b7ludits conjuntament com el Mahavamsa.\nEncara que no \u00e9s considerat un text religi\u00f3s, el Mahavansa \u00e9s un important document budista de la hist\u00f2ria inicial de la religi\u00f3 a Sri Lanka. Com fa refer\u00e8ncia a les dinasties reals de l'\u00cdndia, el Mahavansa ha estat apreciat per aquells historiadors que necessiten datar i descriure a les dinasties contempor\u00e0nies del subcontinent indi.\nUna traducci\u00f3 alemanya del Mahavansha va ser realitzada per Wilhelm Geiger en 1912. Aquesta va ser despr\u00e9s tradu\u00efda a l'angl\u00e8s per Mabel Haynes Bode. La nova versi\u00f3 en angl\u00e8s est\u00e0 actualment disponible a internet.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Santuari de San Pedro Regalado o Monestir Domus Dei \u00e9s un cenobi situat en la localitat de l'Aguilera (Burgos) dedicat a Pere Regalado. T\u00e9 el seu origen en una ermita erigida prop del poble al segle xiv, on es van establir el francisc\u00e0 fra Pedro de Villacreces i altres companys seus el 1404. \u00c9s \u00e9s la casa principal de la congregaci\u00f3 femenina Iesu Communio. El 21 de febrer de 2017 es va incoar procediment per a la declaraci\u00f3 de la col\u00b7lecci\u00f3 de gergues sobre la vida de Sant Pere Regalado de l'esgl\u00e9sia del convent de l'Aguilera com B\u00e9 d'Inter\u00e8s Cultural (BIC).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un  caixonet d'almoines \u00e9s una petita caixa que serveix per recollir les almoines a les esgl\u00e9sies. Sol ser un cofre o caixa de fusta (o altres materials) amb una obertura per introduir les almoines amb dest\u00ed piad\u00f3s o ben\u00e8fic.\nEn el seu format m\u00e9s com\u00fa s'assembla a les urnes de vots que s'utilitzen en les eleccions per\u00f2 de menor grand\u00e0ria. Sol anar tancat amb clau i sovint t\u00e9 un sistema per subjectar-lo a la paret de les esgl\u00e9sies o dels altres llocs on se solen dipositar les almoines per als pobres.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un institut de perfecci\u00f3 de l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica Romana, \u00e9s a dir un institut de vida consagrada o una societat de vida apost\u00f2lica, sol tenir unes sigles (habitualment un acr\u00f2nim del nom en llat\u00ed) que l'identifica i que es posposa al nom de cada un dels seus membres. A la taula es donen les sigles en orde alfab\u00e8tic, amb el nom oficial de l'institut, el nom popular, si n'hi ha, i el nom llat\u00ed, quan n'hi ha.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La imman\u00e8ncia \u00e9s l'ens intr\u00ednsec d'un cos; en filosofia, es qualifica tota aquella activitat com a immanent a un \u00e9sser quan l'acte mantingut en el seu interior t\u00e9 la seva fi el mateix \u00e9sser. S'oposa, per tant, a transcend\u00e8ncia.\nAix\u00ed, Agust\u00ed d'Hipona va poder dir que la imman\u00e8ncia \u00e9s, precisament, la propietat per la qual una determinada realitat roman com a tancada en si mateixa, exhaurint en ella tot el seu \u00e9sser i el seu actuar. La transcend\u00e8ncia suposa, per tant, la imman\u00e8ncia com un dels seus moments, al qual s'afegeix la superaci\u00f3 que el fet de transcendir representa.\nAquests conceptes van ocupar tamb\u00e9 un paper important en la filosofia escol\u00e0stica, de la qual emanen els termes actio immanens i actio transient i es constitueix l'absoluta difer\u00e8ncia entre les dues expressions. Autors com Wolff i Spinoza van adoptar aquesta interpretaci\u00f3, sobretot aquest \u00faltim, en qu\u00e8 la imman\u00e8ncia s'erigeix com un punt de suport i noci\u00f3 elemental del m\u00e8tode espinozista. Aix\u00f2 es deu al fet que, segons Spinoza, D\u00e9u \u00e9s causa immanent en oposici\u00f3 a causa transitiva de totes les coses en aquest m\u00e8tode. Si D\u00e9u \u00e9s la causa de totes les coses que resideixen en ell, i que tot est\u00e0 en D\u00e9u, fora d'ell no \u00e9s concebible l'exist\u00e8ncia de cap cos, perqu\u00e8 D\u00e9u \u00e9s causa immanent i no transitiva de tot el que existeix. Aquest corrent, qualificat tamb\u00e9 com a \u00abimmanentisme racionalista\u00bb, \u00e9s propi del pensament modern, la transcend\u00e8ncia se sol situar en les filosofies contempor\u00e0nies.\nEl sistema de Spinoza s'identifica amb qualsevol plantejament filos\u00f2fic pertanyent al panteisme, de manera que imman\u00e8ncia en aquest cas \u00e9s un concepte en el qual l'exist\u00e8ncia de tots els \u00e9ssers no pot ser explicada sense la pres\u00e8ncia de D\u00e9u.\nTamb\u00e9 es considera filosofia immanentista la que mant\u00e9 la preemin\u00e8ncia de l'experi\u00e8ncia religiosa interna per sobre de la sapi\u00e8ncia reflexiva de D\u00e9u. En l'obra de Maurice Blondel, i sobretot en la d'Edouard Le Roy, tenim una ac\u00e8rrima defensa d'aquesta perspectiva.\nEl concepte d'imman\u00e8ncia, ent\u00e8s aqu\u00ed com a total i conscient rebuig de la transcend\u00e8ncia, \u00e9s tamb\u00e9 important en la tradici\u00f3 marxista. Particularment, Antonio Gramsci qualifica la filosofia de la praxi com un \u00abimmanentisme absolut\u00bb, un \u00abhistoricisme absolut\u00bb i un \u00abhumanisme absolut\u00bb.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una profanaci\u00f3 \u00e9s un \u00fas irrespetu\u00f3s o de maltracte a objectes, llocs, institucions o \u00e9ssers, vius o morts, considerats sagrats o dignes de respecte. Es pot fer com a ab\u00fas i mostra de poder, t\u00edpicament com a c\u00e0stigs en civilitzacions jerarquitzades i en guerres, per guanyar diners, com als robatoris, o altres motius.\nA algunes religions, suposa un cas particular d'un sacrilegi: aquell en el que deliberadament es comet un crim contra quelcom sagrat, tenint en compte que les consideracions de sagrat i prof\u00e0 s\u00f3n culturals i varien molt en el temps i l'espai de cada societat. El seu significat en origen era tractar quelcom sagrat de manera profana, o barrejar el sagrat amb quelcom prof\u00e0. A alguns pa\u00efsos \u00e9s un terme jud\u00edric espec\u00edfic per a un tipus de crim que pot variar lleugerament depenent de cada codi penal.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Eustraci (en llat\u00ed Eustratius, en grec \u0395\u1f50\u03c3\u03c4\u03c1\u03ac\u03c4\u03b9\u03bf\u03c2) fou un prevere de l'esgl\u00e9sia grega de Constantinoble autor d'una obra sobre la condici\u00f3 de l'anima despr\u00e9s de la mort, on diu que continuava existint.\nVa viure probablement al segle vi, tot i que no se'n sap res del cert tret del que es pot deduir de la seva obra, que anava dirigida contra aquells que pensaven que l'\u00e0nima moria juntament amb el cos.\nFoci coneixia la seva obra i en va fer alguns extractes, i per tant Eustraci hauria d'haver viscut abans d'ell. Com que cita a Dion\u00eds l'Areopagita for\u00e7osament ha de ser posterior, i a m\u00e9s se sap que les obres de Dion\u00eds van publicar-se cap a l'any 560, d'aqu\u00ed es dedueix l'\u00e8poca en qu\u00e8 va viure.\nL'esmenta Lle\u00f3 Al\u00b7laci a de Occidentalium atque Orientalium perpetua in Dogmate Purgatorii consensione. L'estil d'Eustraci, com remarca Foci, \u00e9s clar, encara que molt diferent del grec cl\u00e0ssic, i els seus arguments s\u00f3n generalment s\u00f2lids.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una hierofania \u00e9s una manifestaci\u00f3 de les forces sagrades en la qual all\u00f2 que es mostra no \u00e9s D\u00e9u en un sentit personal, sin\u00f3 m\u00e9s aviat el sentit sagrat del cosmos, el valor profund de l'esperit de la divinitat que tot ho omple. El terme prov\u00e9 del grec hieros (\u1f31\u03b5\u03c1\u03cc\u03c2), sagrat i ph\u00e1neia (\u03c6\u03b1\u03af\u03bd\u03b5\u03b9\u03bd), manifestaci\u00f3. \u00c9s un neologisme creat pel fil\u00f2sof i historiador de les religions Mircea Eliade.\nTot i que l'autor va utilitzar aquesta paraula a diverses obres, la definici\u00f3 de hierofania es troba a la seva obra El sagrat i el prof\u00e0. A Eliade li va semblar aquesta (hierofania) la millor opci\u00f3 pel fet que no expressa res m\u00e9s enll\u00e0 de la seva definici\u00f3 etimol\u00f2gica. Aquesta hierofania pot manifestar-se de diverses maneres: des de la m\u00e9s senzilla, a trav\u00e9s d'un objecte (objecte sagrat) fins al que el fil\u00f2sof anomen\u00e0 hierofania suprema, que pels cristians \u00e9s l'encarnaci\u00f3 de D\u00e9u. Per a Mircea Eliade tota hierofania, des de la m\u00e9s senzilla, constitueix una paradoxa perqu\u00e8 quan succeeix aquesta manifestaci\u00f3 a trav\u00e9s d'un objecte sagrat aquest no perd la seva naturalesa profana. Les hierofanies s\u00f3n experi\u00e8ncies de l'home religi\u00f3s (homo religiosus), acompanyades d'admiraci\u00f3, estupor o terror que voreja l'inefable.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Baptisteri de Bovalar \u00e9s un baptisteri d'\u00e8poca visigoda recuperat de les cendres del jaciment de Bovalar. \u00c9s un dels monuments d'\u00e8poca visigoda m\u00e9s importants per la seva singularitat i riquesa escult\u00f2rica i actualment forma part de la col\u00b7lecci\u00f3 del Museu de Lleida Dioces\u00e0 i Comarcal.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Kjell Magne Bondevik (Molde, 3 de setembre de 1947) \u00e9s un religi\u00f3s i pol\u00edtic noruec.\nDes de 1979 \u00e9s pastor evang\u00e8lic luterano, encara que mai ha exercit a temps complet.\nVa ser primer ministre de Noruega de 1997 a 2000 i de 2001 a 2005. Pertany al partit Kristelig Folkeparti (\"Partit Popular Cristiano\"). Actualment no t\u00e9 cap c\u00e0rrec pol\u00edtic sin\u00f3 que \u00e9s el president del Centre d'Oslo per a la Pau i Drets Humans.\nKjell Magne Bondevik \u00e9s membre del Club de Madrid i Membre Honorari de la Fundaci\u00f3 Internacional Raoul Wallenberg.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "En la mitologia persa Mashya i Mashyoi s\u00f3n el primer hum\u00e0 i la primera humana respectivament nascuts de la llavor de Gayomart quan va ser tocat per la pluja que Ahura Mazda va enviar per apaivagar la sequera que Ahriman havia provocat.\nPrimer veneraven la figura d'Ahura Mazda extasiats per la seva creaci\u00f3, per\u00f2 despr\u00e9s s'enfosquiren i veneraren Ahriman com si fos el seu creador. Llavors Ahura Mazda, en la seva bondat, va permetre que els homes tinguessin llibertat per triar si triaven la via del b\u00e9 o del mal. Tot i aix\u00ed, sempre s\u00f3n m\u00e9s ben aventurats els que han triat el b\u00e9.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El mitraisme o misteris de Mitra era una religi\u00f3 mist\u00e8rica molt difosa pels territoris de l'Imperi Rom\u00e0 entre el segle I i el IV dC. Aquesta religi\u00f3, que retia culte a una divinitat anomenada Mitra o Mitres, procedia d'\u00c0sia i va ser introdu\u00efda pels soldats romans, entre els quals hi havia molts adeptes. Existeixen testimoniatges materials de la pr\u00e0ctica d'aquesta religi\u00f3 en nombrosos llocs de l'antic Imperi Rom\u00e0: a Roma i a \u00d2stia, aix\u00ed com a Maurit\u00e0nia, Brit\u00e0nia, la Tarraconense i les prov\u00edncies frontereres al llarg del riu Rin i del Danubi, consistents en restes de temples, inscripcions i obres d'art que representen el d\u00e9u o altres aspectes de la religi\u00f3. Malgrat la relativa abund\u00e0ncia de restes arqueol\u00f2giques, s\u00f3n molt escasses les refer\u00e8ncies en els textos cl\u00e0ssics a aquesta religi\u00f3.La pr\u00e0ctica del mitraisme, com la de totes les religions paganes, va \u00e9sser declarada il\u00b7legal l'any 391 per l'emperador Teodosi.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La castedat \u00e9s el comportament voluntari a l'abstin\u00e8ncia de plaers i/o actes sexuals, siga per motius religiosos o socials.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Esgl\u00e9sia Baptista de Westboro (en angl\u00e8s i originalment: Westboro Baptist Church) \u00e9s una organitzaci\u00f3 religiosa menor liderada per Fred Phelps coneguda pel seu extrem odi contra el col\u00b7lectiu homosexual i les seves peculiars participacions fent piquets en funerals i en altres llocs.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Sant Joan de la Creu \u2014en castell\u00e0 Juan de la Cruz\u2014 \u00e9s el nom religi\u00f3s de Juan de Yepes \u00c1lvarez (Fontiveros, \u00c0vila, 1542 - \u00dabeda, Ja\u00e9n, 1591), que va ser un frare carmelita, prevere i m\u00edstic que l'any 1568, pels consells de santa Teresa de Jes\u00fas, va emprendre la reforma entre els germans de l'orde, fundant la branca dels carmelites descal\u00e7os.La seva obra escrita, especialment la po\u00e8tica, \u00e9s considerada un dels cims de la literatura en llengua castellana i el cim de la literatura m\u00edstica de la Contrareforma; els seus escrits van tenir un pes decisiu en l'espiritualitat moderna. Canonitzat en 1726, \u00e9s venerat com a sant per diverses confessions cristianes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Mechthild de Magdeburg (regi\u00f3 de Hefta, 1207- ca. 1282) fou una monja beguina alemanya, m\u00edstica, escriptora i fil\u00f2sofa medieval. Monja beguina de gran cultura, des que era petita va tenir visions, que el seu confessor li va instar a escriure, atribuint-les a un missatge div\u00ed. Aquest \u00e9s l'origen de la seva obra magna, Das flie\u00dfende Licht der Gottheit, dividida en set llibres de g\u00e8neres diferents, on explica po\u00e8ticament la seva visi\u00f3 de D\u00e9u.Influ\u00efda per l'amor cort\u00e8s en la llengua viva i les descripcions passionals, narra com cerca la uni\u00f3 amb D\u00e9u fins i tot en els moments de m\u00e0xima llunyania, i com aquesta divinitat li respon, ja que la seva pres\u00e8ncia \u00e9s arreu. Anticipa amb aquesta idea el pensament m\u00edstic barroc, influint en les seves imatges, especialment en l'anomenada \"nit fosca de l'\u00e0nima\", moment on el creient se sent sol i abandonat en no percebre signes de D\u00e9u. L'anhel d'uni\u00f3 amorosa prov\u00e9 del C\u00e0ntic dels C\u00e0ntics.\nInclou refer\u00e8ncies cultes i una descripci\u00f3 de l'infern, el purgatori i el cel com a mons graduals que alguns estudiosos han vist com una de les possibles influ\u00e8ncies de l'estructura de La Divina Com\u00e8dia, si b\u00e9 la concepci\u00f3 de Dante difereix de la de Mechthild. Condemna especialment els cristians que s'allunyen dels bons costums, per sobre dels infidels, amb menys responsabilitat per no con\u00e8ixer tant el missatge de Jes\u00fas, una visi\u00f3 moderna que no era freq\u00fcent a una \u00e8poca marcada per un fort antisemitisme.\n\u00c9s venerada com a santa per l'Esgl\u00e9sia d'Anglaterra (commemorada el 19 de novembre) i l'Esgl\u00e9sia Evang\u00e8lica d'Alemanya (el 26 de febrer), i com a venerable per l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica (amb festivitat el 15 d'agost)", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La teologia (del grec \u03b8\u03b5\u03bf\u03c2, theos, \"D\u00e9u\", + \u03bb\u03bf\u03b3\u03bf\u03c2, logos, \"estudi\") \u00e9s la disciplina que s'ocupa de l'estudi de D\u00e9u i, per extensi\u00f3, tamb\u00e9 s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religi\u00f3. El terme va sorgir per primer cop als escrits de Plat\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'ofertori \u00e9s el moment de la Missa en la qual es presenten a D\u00e9u les esp\u00e8cies -el pa i el vi- que es van a oferir a manera de sacrifici en l'Eucaristia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Aquesta llista d'ap\u00f2states de l'islam identifica persones famoses que, durant un per\u00edode de la seva vida, han estat musulmans per\u00f2 que despr\u00e9s han abandonat l'islam sia per convertir-se a una altra religi\u00f3 o b\u00e9 per adoptar actituds irreligioses. Segons certes interpretacions d'aquesta religi\u00f3, l'apostasia \u00e9s un acte que pot ser castigat amb la pena de mort.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les cartes de professi\u00f3 s\u00f3n el document on les noves monges escrivien el ritu que seguirien en la seva cerim\u00f2nia de Professi\u00f3. S\u00f3n importants en la mesura que donen informaci\u00f3 diversa, tant de les comunitats religioses com del nivell d'alfabetitzaci\u00f3 de les dones. A trav\u00e9s d'elles se sap que els ritus de la professi\u00f3 es conserven encara tal com van ser establerts els primers temps. A Catalunya, els primers monestirs de monges van ser el de Sant Pere de les Puel\u00b7les de Barcelona, ja existent al 945, i el de Sant Daniel de Girona del 1017. Es mantenen els vots solemnes, la vida comunit\u00e0ria i l'obedi\u00e8ncia, a m\u00e9s de la petici\u00f3 escrita i firmada per la monja mateix.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Filip Prevere (en llat\u00ed Philippus Presbyter, en grec \u03a6\u03af\u03bb\u03b9\u03c0\u03c0\u03bf\u03c2) va ser un religi\u00f3s grec que va viure en temps dels emperadors Marci\u00e0 i Avit a la meitat del segle v. Era deixeble de Jeroni d'Estrid\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "A la cosmologia esot\u00e8rica, un plan, diferent de la pla f\u00edsic es concep com un estat subtil de consci\u00e8ncia que transcendeix, la f\u00edsica coneguda de l'univers.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Associaci\u00f3 Europea de Dones en la Investigaci\u00f3 Teol\u00f2gica (ESWTR, per les sigles en angl\u00e8s) \u00e9s una xarxa d'estudioses de teologia, ci\u00e8ncies religioses i \u00e0rees afins, a nivell acad\u00e8mic, creada el 1986 a Magliaso, Su\u00efssa. L'ESWTR ha estat un f\u00f2rum important per al desenvolupament de les teologies feministes europees, t\u00e9 una llarga tradici\u00f3 ecum\u00e8nica des de la seva fundaci\u00f3 i est\u00e0 oberta al di\u00e0leg interreligi\u00f3s. La societat est\u00e0 formada per m\u00e9s de 500 membres de diversos pa\u00efsos europeus, incloent Espanya que disposa al voltant de 40 membres. Les s\u00f2cies es reuneixen com a m\u00ednim cada 2 anys en una confer\u00e8ncia dedicada a un tema d'actualitat en teologia feminista. Tamb\u00e9 s'organitzen trobades, amb periodicitat variable, de confer\u00e8ncies regionals i nacionals, aix\u00ed com de grups de treball constitu\u00efts a partir de diverses l\u00ednies tem\u00e0tiques o disciplines acad\u00e8miques afins. L'ESWTR edita una publicaci\u00f3 pr\u00f2pia de periodicitat anual: \u201cL'Anuari de la societat europea de dones en la recerca teol\u00f2gica\u201d, iniciat el 1993 en 3 idiomes: alemany, angl\u00e8s i franc\u00e8s (des de la confer\u00e8ncia de 2008 a N\u00e0pols el franc\u00e8s ha estat substitu\u00eft pel castell\u00e0). Aquesta publicaci\u00f3 proporciona informaci\u00f3 sobre el desenvolupament de la teologia feminista en els diferents pa\u00efsos, aix\u00ed com articles sobre temes d'actualitat teol\u00f2gica enfocats majorit\u00e0riament des d'una perspectiva feminista.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Dins la mitologia hinduista, Kirtimukha \u00e9s el nom d'un fero\u00e7 dimoni amb banyes, amb la boca oberta i grans ullals.\n\u00c9s conegut perqu\u00e8 se n'utilitza el rostre sovint com a motiu decoratiu en l'arquitectura dels temples de l'\u00cdndia i del sud-est asi\u00e0tic.\nEn molts temples hind\u00fas, la cara monstruosa d'ulls botits es troba sobre la llinda de la porta dins del santuari.\nSe sol col\u00b7locar damunt les obertures, com portes, finestres i arcs.\nk\u012brtimukha, en el sistema IAST (alfabet internacional per a la transliteraci\u00f3 del s\u00e0nscrit).\n\u0915\u0940\u0930\u094d\u0924\u093f\u092e\u0941\u0916, en escriptura devanagari del s\u00e0nscrit.\nPronunciaci\u00f3: /kirtim\u00faka/.\nEtimologia: \u2018rostre glori\u00f3s'; kiirt\u00ed: 'fama, gl\u00f2ria', i mukha: \u2018boca, rostre, bec, boca de gerra\u2019.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Mari Mercator - Marius Mercator (llat\u00ed) - fou un escriptor eclesi\u00e0stic que va viure al segle V, distingit per la seva oposici\u00f3 als pelagians i nestorians. Va comen\u00e7ar a escriure sota el papa Z\u00f2sim I el 418, amb un discurs contra les opinions de Celesti, que va transmetre a \u00c0frica on va rebre una resposta a trav\u00e9s d'una carta de r\u00e8plica de Agust\u00ed d'Hipona que encara existeix. Un temps despr\u00e9s (uns deu anys) va anar a Constantinoble per oposar-se al desterrat Juli\u00e0 Eclanense i va presentar l'obra Commonitorium a Teodosi II. Despr\u00e9s es va embolicar en una pol\u00e8mica sobre l'Encarnaci\u00f3 de Crist que li va ocupar la resta de la seva vida que es devia estendre fins a la meitat del segle v. Encara escrivia contra els monofisistes seguidors d'Eutiques, despr\u00e9s del Concili de Calced\u00f2nia el 451. Mercator sembla haver estat un laic, per\u00f2 es desconeix qualsevol fet relacionat amb la seva vida personal.\nLes seves obres es refereixen a les heretgies dels pelagians i nestorians, organitzades de tal manera que els seguidors ortodoxos tenien a m\u00e0 les opinions dels heretges, en passatges extrets de les dues bandes i tradu\u00efdes del grec, espigolades entre els autors contemporanis. Les obres conegudes s\u00f3n:\n\n1. Comnmonitorium super nomine Coelestii , escrita el 429 i que va aconseguir el seu objectiu doncs els seguidors de Juli\u00e0 i Celesti foren desterrats per un edicte imperial despr\u00e9s del concili d'Efes el 431, amb la decisi\u00f3 de 275 bisbes.\n2. Commonitorium adversus Haeresin Pelagii et Coelestii vel etiam Scripta Juliani, formada per fragments dels escrits de Juli\u00e0 Eclanense amb respostes de Mercator.\n3. Refutatio Symmboli Theodori Mopsuestani, un comentari sobre la falsa doctrina de la naturalesa de Crist inclosa en un credo atribu\u00eft a Teodor de Mopsu\u00e8stia, amic de Juli\u00e0.\n4. Comparatio Dogmatum Pauli Samosateni et Nestorii\n5. Sermones V. Nestorii adversus Dei Genitricem Mariam\n6. Nestorii Epistola ad Cyrillum Alexandrinum\n7. Cyrilli Alexandrini Epistola ad Nestorium\n8. Cyrilli Alexandrini Epistola secunda ad Nestorium\n9. Cyrilli Alexandrini Epistola ad Clericos suos, aquesta obra i les anteriors s\u00f3n ep\u00edstoles de Ciril d'Alexandria.\n10. Excerpta ex Codicibus Nestorii\n11. Nestorii Sermones IV. adversus Haeresim Pelagianam\n12. Nestorii Epistola ad Coelestium\n13. Nestorii Blasphemiarum Capitula\n14. Synodus Ephesiana adversus Nestorium\n15. Cyrilli Alexandrini Apologeticus adversus Orientales\n16. Cyrilli Alexandrini Apologeticus adversus Theodoretum\n17. Fragmenta Theodoreti, Diodori et Ibae\n18. Eutherii Tyanensis Fragmentum\n19. Nestorii Epistola ad Papam Coelestinum\n20. Epistola Synodica Cyrilli ad Nestorium\n21. Cyrilli Scholia de Incarnatione Unigeniti.Entre les obres perdudes el Libri contra Pelagianos, amb la carta d'Agust\u00ed d'Hipona.\nEls antics escriptors, a excepci\u00f3 de la carta d'Agust\u00ed, no el van esmentar i no fou conegut fins al segle xvii quan algunes de les seves obres es van trobar al Vatic\u00e0.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Santuari (The Sanctuary en angl\u00e8s) \u00e9s un lloc prehist\u00f2ric a Overton Hill, situat a unes 5 milles (8.0 km)  a l'oest de Marlborough al comtat angl\u00e8s de Wiltshire. El Santuari forma part del conjunt megal\u00edtic de Stonehenge, Avebury i llocs relacionats que va ser proclamat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1986.\u00c9s part d'un ampli paisatge neol\u00edtic que inclou els llocs propers del pujol Silbury, el gran t\u00famul de West Kennet i el cercle de Avebury, que estava unit al Santuari per l'avinguda Kennet, de 2,5 quil\u00f2metres de llarg i 25 m d'ample. Tamb\u00e9 es troba proper a la ruta prehist\u00f2rica Ridgeway i prop de diversos t\u00famuls de l'edat del bronze.\n\nLa primera etapa d'activitat en el lloc va consistir en sis anells conc\u00e8ntrics de fusta erigits al voltant del 3000 aC. Quan el lloc va ser excavat per primera vegada per Maud i Ben Cunnington l'any 1930, van ser interpretades com l'equivalent de fusta de Stonehenge. 162 clots van ser excavats, alguns amb pals dobles i restes de pals encara visibles. Interpretacions posteriors han postulat per la uni\u00f3 del Santuari amb Avebury a trav\u00e9s de l'avinguda i han suggerit que els dos llocs poden haver servit per a prop\u00f2sits diferents per\u00f2 complementaris. Les fustes podrien haver sostingut un sostre d'herba o palla i \u00e9sser un habitatge d'alt rang al servei dels rituals d'Avebury, encara que aix\u00f2 nom\u00e9s pot ser una conjectura. Una altra interpretaci\u00f3 \u00e9s que va servir de mortuori on els cad\u00e0vers es mantenien, ja sigui abans o despr\u00e9s del tractament ritual a Avebury. Cer\u00e0mica del Neol\u00edtic i ossos d'animals van ser recuperats pels arque\u00f2legs, el que pot indicar que el lloc va tenir un cert grau d'activitat per l'ocupaci\u00f3. Recents excavacions de Mike Pitts ha donat major credibilitat a la interpretaci\u00f3 original dels Cunningtons de pals independents.\n\nFou probablement una s\u00e8rie de tres estructures de fusta cada vegada m\u00e9s grans, despla\u00e7ades, al voltant de 2100 aC., per dos cercles de pedra conc\u00e8ntrics de diferents di\u00e0metres i nombre d'elements que els cercles de fusta anteriors. Stuart Piggott ha suggerit que les pedres es trobaven dins del tercer edifici contemporani major de fusta. Els Cunningtons van excavar elements de la Cultura del got campaniforme, d'aquesta fase s\u00f3n fins i tot les restes d'un adolescent enterrat al costat d'una olla.\nEl lloc va ser destru\u00eft en gran part en 1723, encara que no abans que William Stukeley pogu\u00e9s visitar-ho i dibuixar-lo. Stukeley va considerar que les pedres en el Santuari representaven el cap d'una serp geganta pagana marcat per les avingudes Kennet i Beckhampton.\nEl Santuari est\u00e0 obert al p\u00fablic, amb pals de ciment per marcar les posicions de les pedres i fustes originals.\nMichael Dames (vegeu Refer\u00e8ncies), va formular una teoria composta de rituals de temporada, en un intent d'explicar el Santuari i els seus llocs associats (West Kennet Long Barrow, el cercle de Avebury, Silbury Hill i Windmill Hill).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Maria de Ll\u00faria i de Magarola (Barcelona, Barcelon\u00e8s, segle XVII \u2014 Vallbona de les Monges, Urgell, 1701) fou una escriptora religiosa. Ingress\u00e0 al monestir de Santa Maria de Vallbona, hi va exercir diversos c\u00e0rrecs de responsabilitat fins a arribar a abadessa l'any 1701. Va escriure el Directori espiritual, in\u00e8dit, del qual nom\u00e9s se'n conserva el segon volum. Escrit en un llenguatge formal i afectiu, s'inscriu en la l\u00ednia de l'asc\u00e8tica i la m\u00edstica cistercenques.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Gai (en llat\u00ed Gaius) fou prevere a Roma. Va viure circa l'any 310. M\u00e9s tard va ser elegit bisbe dels gentils que segurament significava que va ser enviat com a missioner per formar una nova esgl\u00e9sia.\nA Roma va participar en una coneguda disputa amb Procle, defensor de l'heretgia montanista i posteriorment va publicar una transcripci\u00f3 de la discussi\u00f3 en forma de di\u00e0leg, segons diu Eusebi de Cesarea.\nTamb\u00e9 va escriure una obra contra l'heretgia d'Artem\u00f3. Segons Eusebi de Cesarea i Teodoret de Cir encara va escriure una altra obra amb el t\u00edtol de \u039b\u03b1\u03b2\u03cd\u03c1\u03b9\u03bd\u03b8\u03bf\u03c2 (\"Lab\u00edrinthos\", laberint), que sembla que tamb\u00e9 anava dirigida contra Artem\u00f3.\nFoci li atribueix una obra que portava per t\u00edtol \u03a0\u03b5\u03c1\u1f76 \u03c4\u1fc6\u03c2 \u03c0\u03b1\u03bd\u03c4\u1f78\u03c2 \u03bf\u1f50\u03c3\u03af\u03b1\u03c2 (\"Peri tes pant\u00f3s ous\u00edas\", sobre totes les ess\u00e8ncies), que alguns autors consideren que \u00e9s la mateixa obra que \u03a0\u03b5\u03c1\u1f76 \u03c4\u1fc6\u03c2 \u03c0\u03b1\u03bd\u03c4\u1f78\u03c2 que normalment s'atribueix a Hip\u00f2lit de Roma i que encara es conserva. Va negar que l'Ep\u00edstola als Hebreus fos escrita per Pau ap\u00f2stol, i nom\u00e9s comptava 13 ep\u00edstoles escrites per Pau.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Medghassen o Imedghassen \u00e9s un curi\u00f3s monument de pedra a la prov\u00edncia de Batna, a 9 quil\u00f2metres d'A\u00efn Yagout i 35 de Batna, i prop de la carretera d'aquesta \u00faltima a Constantina. Impr\u00f2piament tamb\u00e9 se la coneix per la denominaci\u00f3 de tomba de Sifax. Els ind\u00edgenes l'anomenen Kobr Madrus o tomba de Madrus. T\u00e9 18 m d'al\u00e7ada per 176 de circumfer\u00e8ncia en la base i 40 en la plataforma superior, i el constitueixen una s\u00e8rie de 24 grades circulars, que van disminuint de la base al cim i que de lluny s'assembla a un tur\u00f3. Segurament fou constru\u00eft en els primers temps de la dominaci\u00f3 romana a l'\u00c0frica, i ofereix molta analogia amb la tomba de Cristiana, prop de Sersell, que serv\u00ed de monument funerari a la fam\u00edlia de Juba II rei de Mauret\u00e0nia. El Medghassen se suposa que el man\u00e0 construir Micipsa, en el qual reberen sepultura la fam\u00edlia dels reis de Num\u00eddia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Institut de teologia ortodoxa Saint-Serge (franc\u00e8s: Institut de th\u00e9ologie orthodoxe Saint-Serge, rus: \u0421\u0432\u044f\u0442\u043e-\u0421\u0435\u0440\u0433\u0438\u0435\u0432\u0441\u043a\u0438\u0439 \u043f\u0440\u0430\u0432\u043e\u0441\u043b\u0430\u0432\u043d\u044b\u0439 \u0431\u043e\u0433\u043e\u0441\u043b\u043e\u0432\u0441\u043a\u0438\u0439 \u0438\u043d\u0441\u0442\u0438\u0442\u0443\u0442) de Par\u00eds, a Fran\u00e7a, \u00e9s un centre privat d'ensenyament superior destinat a la formaci\u00f3 teol\u00f2gica del clergat ortodox i dels laics, destinat a servir activament l'Esgl\u00e9sia ortodoxa i a representar aquesta \u00faltima en el di\u00e0leg ecum\u00e8nic. Creat el 1925, i dirigit a l'origen per Sergej Bulgakov, \u00e9s el centre d'ensenyament de teologia ortodoxa m\u00e9s antic d'Europa occidental. Dep\u00e8n de l'Arquebisbat de les Esgl\u00e9sies russes a Europa Occidental, un exarcat del Patriarcat de Constantinoble", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Mefist\u00f2fil \u00e9s un dimoni que apareix sovint per obres germ\u00e0niques, essent la m\u00e9s famosa \u00abFaust\u00bb de Johann Wolfgang von Goethe, on encarna el diable a qui el protagonista ven la seva \u00e0nima, i totes les hist\u00f2ries derivades d'aquesta llegenda. En la jerarquia demon\u00edaca tradicional del cristianisme \u00e9s un dels dimonis que acompanyen Satan, ocupant un lloc privilegiat juntament a Astarot i Azazel. El seu nom alterna amb el de Mefisto o Mefistofeles. Es presenta sovint com un servent o un mag que pot complir els desitjos a canvi de la salvaci\u00f3 o el servei de la persona, per tant \u00e9s una personificaci\u00f3 de la temptaci\u00f3 i el pecat (al qual els individus sucumbeixen volunt\u00e0riament, a difer\u00e8ncia de les acciones negatives d'altres dimonis). El seu nom pot venir d'una corrupci\u00f3 grega de Mefotofiles (seria \"l'enemic de la llum\") o b\u00e9 de les arrels Mefiz-Tofel (el destructor enganyador, en aquest cas entroncant amb les divinitats i genis enganyadores o tramposes pr\u00f2pies de totes les mitologies). La seva popularitat creixent des del Romanticisme l'ha fet apar\u00e8ixer en nombroses obres d'art i refer\u00e8ncies g\u00f2tiques.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Registre d'entitats religioses \u00e9s el registre on s'inscriuen les entitats religioses que s\u00f3n presents a l'Estat espanyol i que volen obtenir personalitat jur\u00eddica pr\u00f2pia. Est\u00e0 ubicat a la Direcci\u00f3 General de Cooperaci\u00f3 Jur\u00eddica Internacional i Relacions amb les Confessions, dins del Ministeri de Just\u00edcia, i dep\u00e8n de la Subdirecci\u00f3 General de Relacions amb les Confessions. El Registre atorga personalitat jur\u00eddica a les entitats registrades, de manera que l'entitat pot comprar, vendre, llogar, presentar-se davant dels tribunals, etc. Les entitats registrades s'acullen al r\u00e8gim especial que confereix la Llei de llibertat religiosa, de manera que se\u2019ls reconeix plena autonomia, i poden establir les seves pr\u00f2pies normes d'organitzaci\u00f3, r\u00e8gim intern i del personal, aix\u00ed com nomenar els dirigents religiosos que desitgin i mantenir relacions amb altres organitzacions religioses.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Aquesta llista mostra la pres\u00e8ncia de l'islam als diversos pa\u00efsos del m\u00f3n. Comptar una poblaci\u00f3 segons la seva afiliaci\u00f3 religiosa es fa a trav\u00e9s de m\u00e8todes estad\u00edstics, que contenen intr\u00ednsecament un marge d'error pel que es consideren t\u00e8cnicament com a \"estimacions\". En aquest cas, el percentatge de poblaci\u00f3 musulmana per pa\u00eds s'ha extret de l'estudi del Departament d'Estat dels Estats Units titulat International Religious Freedom Report 2004. Altres fonts usades han estat The World Factbook  i Adherents.com Arxivat 2014-02-21 a Wayback Machine.. En els casos d'estimacions conflictives s'ha calculat la mitjana entre les estimacions m\u00e9s altes i les m\u00e9s baixes. La poblaci\u00f3 total de cada pa\u00eds va ser presa de census.gov (estimacions del 2005). Cal tenir en compte, a m\u00e9s, que les dates d'aquests estudis permeten imaginar que des d'aleshores poden haver-se produ\u00eft certes modificacions significatives.\n\nVegeu tamb\u00e9: M\u00f3n isl\u00e0mic i panislamisme", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "A la mitologia etrusca, Tuchulcha era un daimon ct\u00f3nic amb orelles punxegudes (potser de ruc), i el cabell fet de serps i un bec (com el d'un voltor). Tulchulcha vivia al infram\u00f3n conegut com a Aita.\nMolts estudiosos es refereixen a aquesta de\u00eftat com masculina a causa d'algunes caracter\u00edstiques com el p\u00e8l facial animal\u00edstic similar a una barba. Tanmateix, segons Nancy de Grummond, \"Sovint es fa refer\u00e8ncia a aquest monstre com un mascle per\u00f2 de fet \u00e9s molt probablement femella (o sense g\u00e8nere), ja que porta un vestit de dona, t\u00e9 pell rosada p\u00e0l\u00b7lid (comparada amb el vermell-ma\u00f3 est\u00e0ndard de la pell amb la que representaven els mascles), i fins i tot sembla tenir pits.\" Tamb\u00e9 identifica les marques en forma de diamant de les serps de Tuchulcha com a escur\u00e7ons (Vipera berus berus). Emeline Tur\u00f3 Richardson, Graeme Barker i Tom Rasmussen tamb\u00e9 constaten que Tuchulcha \u00e9s femella. Tanmateix, \u00e9s conegut pels historiadors cl\u00e0ssics que el vestit de Tuchulcha, conegut com a Quit\u00f3, el port\u00e0ven tant homes com dones.\nL'\u00fanica imatge de Tuchulcha est\u00e0 identificada a una pintura de paret a la Tomba d'Orcus II, a Tarquinia, It\u00e0lia. All\u00e0 la de\u00eftat apareix en un representaci\u00f3 de la hist\u00f2ria de Tese (el grec Teseu) visitant l'infram\u00f3n. Tese i el seu amic Peirithous (de qui nom\u00e9s es veu el cap a la porci\u00f3 de la imatge conservada) estan jugant a un joc de taula, amb Tuchulcha observant-los.A la pel\u00b7l\u00edcula, L'etrusco uccide ancora (1972, dirigida per Armando Crispino), un fresc que mostra Tuchulcha \u00e9s la inspiraci\u00f3 per un assass\u00ed en s\u00e8rie que es cometen a algun lloc entre Spoleto i Cerveteri.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'atri (del llat\u00ed atrium) \u00e9s el pati principal d'alguns temples i cases romanes (domus). Es tractava de la part de l'edifici oberta als hostes, convidats i visitants. Segons una teoria reconeguda per la majoria d'historiadors, l'atri era un pati de Roma primitiva envoltat d'edificis.\nD'aquells temps va passar a l'art paleocristi\u00e0 i al cristi\u00e0 medieval. A les esgl\u00e9sies cristianes es tracta d'un pati porticat situat als seus peus i que servia per accedir-hi. Solia tenir una font i porxes, i l'acc\u00e9s era lliure a qualsevol. Actualment moltes esgl\u00e9sies conserven un atri a la seva entrada, encara que la seva forma \u00e9s molt diversa, per\u00f2, en general, sol estar senyalitzat amb columnes i cadenes, ja que es tracta de lloc sagrat.\nModernament l'atri ha esdevingut una caracter\u00edstica clau de molts edificis. L'atri s'ha popularitzat en el disseny d'edificis perqu\u00e8 donen als seus interiors una \"sensaci\u00f3 d'espai i de llum\" i ofereixen l'oportunitat de crear nous tipus d'espais din\u00e0mics i estimulants.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un dimoni \u00e9s un esperit sobrenatural. Origin\u00e0riament, la paraula ve del grec \u03b4\u03b1\u03af\u03bc\u03c9\u03bd, daimon, que designa un esperit molt savi, per\u00f2 no mal\u00e8fic, contr\u00e0riament a l'accepci\u00f3 que t\u00e9 en la majoria de cultures per influ\u00e8ncia religiosa. M\u00e9s tard a Gr\u00e8cia s'utilitz\u00e0 per a esperits mal\u00e8fics com ben\u00e8fics, com per exemple per a referir-se a l'esfinx, les harpies i Eur\u00ednome. Es troba present en quasi totes les religions del m\u00f3n.Els estudis antropol\u00f2gics sobre les creences en dimonis conclouen que l'origen d'aquestes creences \u00e9s la por instintiva cap a l'estrany i el desconegut. Aquests estudis destaquen que la majoria de religions no tenen una figura demon\u00edaca \u00fanica que personifique el mal, sin\u00f3 que es troba a les religions monoteistes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La persecuci\u00f3 dels pagans durant l'Imperi Rom\u00e0 es va comen\u00e7ar a produir gradualment despr\u00e9s de la legalitzaci\u00f3 del cristianisme amb l'edicte de toler\u00e0ncia de Galeri promulgat a Nicom\u00e8dia el 311) i Constant\u00ed (Edicte de Mil\u00e0 del 313). A poc a poc el cristianisme va anar ocupant les esferes del poder (primer amb el suport de Constant\u00ed i Constanci II), per despr\u00e9s convertir-se en la religi\u00f3 oficial de l'imperi amb Teodosi (Edicte de Tessal\u00f2nica del 380). Durant aquest per\u00edode d'una setantena d'anys el cristianisme va anar arraconant legalment al paganisme, destruint els seus temples i eliminant el seu finan\u00e7ament davant la indifer\u00e8ncia de l'Estat, encara que te\u00f2ricament hi havia llibertat de culte. Durant el govern de Flavi Claudi Juli\u00e0 es va produir un breu ressorgiment pag\u00e0, si b\u00e9 Juli\u00e0 va copiar en gran manera l'organitzaci\u00f3 cristiana i va intentar crear una esgl\u00e9sia pagana a la seva imatge. Aquest intent de restauraci\u00f3 religiosa va durar poc i va tenir esc\u00e0s suport popular, tornant a ser aparcada en favor del cristianisme per part del seu successor Jovi\u00e0. El 392 es va produir una nova per\u00f2 breu restauraci\u00f3 amb l'usurpador Eugeni, que encara que te\u00f2ricament era cristi\u00e0 donava suport a la causa pagana. El conflicte es va resoldre en el riu Wippach entre Teodosi (en realitat, el seu general Arbogast) i Eugeni, resolent-se en favor de la causa cristiana. El paganisme va quedar aix\u00ed desprestigiat i no tornaria ja a ressuscitar. El cristianisme va ser la religi\u00f3 oficial romana fins a la caiguda de l'Imperi Rom\u00e0 d'Occident el 476 dC i de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient el 1453.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Ahhazu (Achchazu, Akhkhazu) \u00e9s un dimoni femen\u00ed present en la mitologia acc\u00e0dia. En la mitologia sum\u00e8ria s'anomenava Dimme-Kur. Rep l'ep\u00edtet de la que captura.\nJunt amb Labasu i Labartu forma una tr\u00edade de dimonis femenins, responsables de les pestes i les febres. Encara que el nom sigui de g\u00e8nere mascul\u00ed en accadi, Ahhazu sol ser considerat un dimoni de natura femenina.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Nirvana \u00e9s una paraula del s\u00e0nscrit (\u0928\u093f\u0930\u094d\u0935\u093e\u0923) procedent del pali (\u0928\u093f\u092c\u094d\u092c\u093e\u0928, Nibb\u0101na) que literalment significa \"extinci\u00f3\", 'nir' = sense, 'vana' = fusta. A les religions i filosofies orientals, sobretot al budisme, descriu l'estat espiritual lliure de contaminants de la ment (kilesa) com la lux\u00faria, la por o l'\u00e0nsia. Depenent de cada context religi\u00f3s, el nirvana t\u00e9 diferents implicacions. Al budisme vol dir quietud, serenitat i pau. Es diu que qui arriba al nirvana \u00e9s com un foc que ha acabat la llenya. Aquesta llenya seria la falsa idea del jo, que causa (i \u00e9s causada per) el desig, la necessitat, la consci\u00e8ncia, el naixement, la mort, la cobd\u00edcia, l'odi, la confusi\u00f3, la ignor\u00e0ncia.Sidharta Gautama va redefinir la consecuci\u00f3 del nirvana present en l'hinduisme mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s de meditaci\u00f3 en el qual s'analitza el cos i la ment com a mancats d'una individualitat intr\u00ednseca.\nEls jaines celebren el Divali com el dia en qu\u00e8 Mahavira va aconseguir el seu nirvana. El Kalpasutra narra detalladament el nirvana de Mahavira.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La sociologia de la religi\u00f3 \u00e9s l'estudi dels comportaments, estructures socials, evoluci\u00f3 i dels rols de les religions en les societats humanes. Intenta explicar la influ\u00e8ncia que la religi\u00f3 t\u00e9 en el comportament col\u00b7lectiu de l'home i viceversa, \u00e9s a dir, les interaccions rec\u00edproques entre religi\u00f3 i societat.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una filosofia religiosa \u00e9s un pensament filos\u00f2fic que influ\u00eft i dirigit a conseq\u00fc\u00e8ncia dels ensenyaments d\u2019una religi\u00f3 particular. Es pot fer objectivament, per\u00f2 tamb\u00e9 es pot fer com a eina de persuasi\u00f3 pels creients en aquesta fe. La filosofia religiosa es preocupa principalment de les concepcions de d\u00e9u, d\u00e9us o el que \u00e9s div\u00ed.A causa del desenvolupament hist\u00f2ric de les religions, moltes religions comparteixen punts en com\u00fa respecte a les seves filosofies. Sovint es considera que aquestes filosofies s\u00f3n universals i inclouen creences relacionades amb conceptes com la vida del m\u00e9s enll\u00e0, les \u00e0nimes i els miracles.Cada religi\u00f3 tamb\u00e9 t\u00e9 filosofies \u00faniques que les distingeixen d'altres religions, i aquestes filosofies es guien a trav\u00e9s dels conceptes i valors que hi ha darrere de l'ensenyament pertanyent a aquest sistema de creences. Diferents filosofies religioses inclouen:\n\nFilosofia asteca\nFilosofia budista: elaboraci\u00f3 i explicaci\u00f3 dels ensenyaments lliurats de Buda\nFilosofia cristiana: desenvolupament de la filosofia que es caracteritza una tradici\u00f3 cristiana\nFilosofia hind\u00fa: diversos sistemes de pensament en l\u2019hinduisme\nFilosofia isl\u00e0mica: filosofia que es caracteritza per provenir d\u2019una tradici\u00f3 isl\u00e0mica\nFilosofia Jain - filosofia \u00edndia\nFilosofia jueva: tota la filosofia feta pels jueus o en relaci\u00f3 amb la religi\u00f3 del judaisme\nFilosofia sikh\nFilosofia taoista\nFilosofia del zoroastrisme", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El proselitisme \u00e9s l'intent o esfor\u00e7 actiu d'atraure una o diverses persones a una causa pol\u00edtica, ideol\u00f2gica o religiosa.El terme prov\u00e9 del llat\u00ed eclesi\u00e0stic pros\u00e9lytus, que alhora ve del grec \u03c0\u03c1\u03bf\u03c3\u03ae\u03bb\u03c5\u03c4\u03bf\u03c2 /pros\u00eal\u00fctos/, pros\u00e8lit, \u2018nouvingut (a un pa\u00eds estranger)\u2019, i per extensi\u00f3 \u2018nouvingut (a una religi\u00f3, a una ideologia, a un partit)\u2019.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Bhakti (devanagari: \u092d\u0915\u094d\u0924\u093f, 'devoci\u00f3', de l'arrel en s\u00e0nscrit bhaj, 'compartir', 'pert\u00e0nyer', 'adorar') \u00e9s un dels components essencials de l'hinduisme, que consisteix en la relaci\u00f3 personal, concreta i existencial, del bhakta ('devot') envers D\u00e9u. El terme implica una relaci\u00f3 de ple comprom\u00eds amb la divinitat, posant l'accent en la devoci\u00f3 i la pr\u00e0ctica per sobre de ritual.\nCom a cam\u00ed espiritual, s'anomena bhakti marga o via del bhakti. N'existeixen diverses tradicions, com la xiva\u00efta (culte de Xiva), la vixnu\u00efta (culte de Vixnu i els seus avatars) o el xactisme (adoraci\u00f3 de les dees). La pertinen\u00e7a a una determinada tradici\u00f3, per\u00f2, no \u00e9s exclusiva i hom pot adorar divinitats d'altres corrents.\nEl Bhagavad Gita \u00e9s el primer text en qu\u00e8 es fa servir expl\u00edcitament la paraula bhakti per a designar un cam\u00ed religi\u00f3s, i el concepte es desenvolupa de manera m\u00e9s elaborada en el Bhagavata Purana.\nEl moviment bhakti va viure un r\u00e0pid creixement al sud de l'\u00cdndia durant els segles V i ix, influint en l'art i la literatura, amb l'aparici\u00f3 d'obres que va difondre la poesia bhakti. Poetes com Mirabai van concebre la relaci\u00f3 entre l'adorador i la divinitat en termes humans comuns, mentre que poetes m\u00e9s abstractes com Kabir i el seu deixeble Nanak (el primer guru sikh), van representar la divinitat com a \u00fanica i inefable. Un dels exponents contemporanis d'aquesta literatura \u00e9s el G\u012bt\u0101njali de Tagore.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'encens (del llat\u00ed incensum, participi d'incendere, encendre), \u00e9s una goma resina fragrant que despr\u00e8n una olor caracter\u00edstica quan es crema.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El llenguatge religi\u00f3s \u00e9s el tipus de llenguatge usat per referir-se a D\u00e9u, la fe o altres fen\u00f2mens religiosos. Forma part de la teologia i de la filosofia de la religi\u00f3 i constitueix una varietat espec\u00edfica de la llengua comuna, ja que aquesta sovint no \u00e9s suficient per donar compte d'afers que per definici\u00f3 queden fora de l'abast de l'experi\u00e8ncia de l'\u00e9sser hum\u00e0. Per aix\u00f2 el llenguatge religi\u00f3s sovint usa recursos espec\u00edfics per intentar apropar el significat de conceptes abstractes. D'una banda usa la via negativa: explica el que no \u00e9s per tractar d'aproximar-se a all\u00f2 inefable. D'altra banda pot emprar l'analogia, la met\u00e0fora o la par\u00e0bola per simplificar aquests conceptes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Sil\u00b7l\u00e0 (en hebreu \u05e6\u05b4\u05dc\u05b8\u05bc\u05d4 Tselah) era, segons el G\u00e8nesi, la segona muller de L\u00e8mec amb qui engendr\u00e0 Tubal-Ca\u00edn i Naam\u00e0.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un mestre espiritual designa, en filosofia i religi\u00f3, aquell qui pertanyent a una certa tradici\u00f3 i havent estat iniciat, \u00e9s considerat capa\u00e7 de transmetre una doctrina o una pr\u00e0ctica espirituals, ja sigui p\u00fablicament o a un grup restret d'estudiants. \u00c9s doncs \"aquell qui pot, amb un desinteressament total, guiar el altres pel cam\u00ed que ell mateix ha recorregut, ajudant-los a passar els obstacles i perills que hi poden trobar i a comprendre les revelacions que apareixeran\".El mot 'Mestre', utilitzat en aquest sentit, es troba en hebreu on es diu rab\u00ed (Jes\u00fas de Natzaret era anomenat 'rab\u00ed' o 'mestre' pels seus deixebles); al Jap\u00f3 s'utilitza el mot sensei, que t\u00e9 la connotaci\u00f3 de 'germ\u00e0 gran' (aquell qui t\u00e9 m\u00e9s experi\u00e8ncia que el deixeble); en hindi hi ha el mot guru que significa 'el qui dissol les tenebres'; en l'islam, i especialment en el sufisme, hi ha el xeic; en el budisme tibet\u00e0, el lama.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'ou c\u00f2smic \u00e9s una al\u00b7legoria per a explicar l'origen de l'univers i de la Terra.Les primeres cultures que recullen aquest mite s\u00f3n l'eg\u00edpcia, l'hind\u00fa (el Brahmanda Purana) i xinesa, i posteriorment apareixer\u00e0 en les hist\u00f2ries sobre cosmogonia dels finlandesos. Aquest ou pot provenir d'un animal o no, i ser incubat o no, depenent de la cultura, per\u00f2 en trencar-se'n la closca emergeix el m\u00f3n. Aquesta idea va ser recollida pels cient\u00edfics dels anys 30 com a met\u00e0fora per explicar que tot el cosmos provenia d'un sol \u00e0tom, com per exemple en les obres de Georges Lemaitre. La idea va ser abandonada en favor del big bang, que crea alhora l'espai, el temps i la mat\u00e8ria, tot i que mant\u00e9 la noci\u00f3 de m\u00e0xima concreci\u00f3 en un punt. L'ou c\u00f2smic ha estat recuperat per la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, sovint sota la forma de par\u00f2dia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Esgl\u00e9sia de Satan\u00e0s \u00e9s una organitzaci\u00f3 religiosa dedicada al satanisme tal com es codifica a la B\u00edblia sat\u00e0nica, que no inclou l'ocultisme sin\u00f3 l'individualisme, el materialisme i l'ego. L'Esgl\u00e9sia de Satan\u00e0s es va establir a la Casa Negra de San Francisco, Calif\u00f2rnia, la nit de Walpurgis del 30 d'abril de 1966, per Anton Szandor LaVey, que va ser el Gran Sacerdot de l'Esgl\u00e9sia fins a la seva mort el 1997. El 2001, Peter H. Gilmore va ser nomenat el c\u00e0rrec de gran sacerdot, i la seu de l'esgl\u00e9sia es va traslladar a Hell's Kitchen, Manhattan, Nova York. La seu de l'esgl\u00e9sia ara es troba a Poughkeepsie, Nova York.\nL'Esgl\u00e9sia no creu en el diable, ni en una noci\u00f3 cristiana ni isl\u00e0mica de Satan\u00e0s. Peter H. Gilmore descriu els seus membres com a \"ateus esc\u00e8ptics\", abra\u00e7ant l'arrel hebrea de la paraula \"Satan\u00e0s\" com a \"adversari\". L'Esgl\u00e9sia veu Satan\u00e0s com un arquetip positiu que representa l'orgull, l'individualisme i la il\u00b7luminaci\u00f3, i com un s\u00edmbol de desafiament contra les fes abrah\u00e0miques que LaVey va criticar pel que considerava la supressi\u00f3 dels instints naturals de la humanitat.\nL'Esgl\u00e9sia de Satan\u00e0s descriu la seva base estructural com una c\u00e0bala que \u00e9s \"un sistema cel\u00b7lular subterrani d'individus que comparteixen la base de la [nostra] filosofia\". La pertinen\u00e7a a l'Esgl\u00e9sia de Satan\u00e0s es troba disponible en dos nivells: pertinen\u00e7a registrada i pertinen\u00e7a activa. Els membres registrats s\u00f3n aquells que opten per afiliar-se a un nivell formal omplint el formulari requerit i enviant una quota de registre \u00fanica. La subscripci\u00f3 activa est\u00e0 disponible per a aquells que desitgin tenir un paper m\u00e9s actiu a l'organitzaci\u00f3 i est\u00e0 subjecta a la realitzaci\u00f3 d'una sol\u00b7licitud m\u00e9s completa. L'organitzaci\u00f3 no revela els n\u00fameros de membres oficials. L'Esgl\u00e9sia ofereix serveis de noces, funerals i baptismes als membres. Aquestes cerim\u00f2nies s\u00f3n realitzades per un membre del sacerdoci de l'Esgl\u00e9sia.\nL'Esgl\u00e9sia mant\u00e9 un enfocament purista del satanisme tal com va exposar LaVey, rebutjant la legitimitat de qualsevol altra organitzaci\u00f3 que digui ser satanista. Els estudiosos coincideixen que no hi ha cap cas documentat de manera fiable de continu\u00eftat sat\u00e0nica abans de la fundaci\u00f3 de l'Esgl\u00e9sia de Satan\u00e0s. Va ser la primera esgl\u00e9sia organitzada dels temps moderns que es va dedicar a la figura de Satan\u00e0s i, segons Faxneld i Petersen, l'Esgl\u00e9sia va representar \"la primera organitzaci\u00f3 p\u00fablica, altament visible i de llarga durada que va proposar un discurs sat\u00e0nic coherent. \"", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La hist\u00f2ria del budisme a l'India sorgeix al voltant de l'antic Regne de Magadha (ara a Bihar, \u00cdndia ), i es basa en els ensenyaments del Buda Gautama que va ser considerat com a \" Bude\u00eftat \" (\"El despertat\". \"). Tot i que la doctrina budista sost\u00e9 que hi havia altres Budes abans que ell, el budisme es va estendre m\u00e9s enll\u00e0 de Magadha durant la vida de Buda.\nAmb el regnat de l'emperador Aixoka, durant l'Imperi M\u00e0uria, la comunitat budista es va dividir en dues branques: la Mah\u0101s\u0101\u1e43ghika i la Sthavirav\u0101da, cadascuna de les quals es va estendre per l'\u00cdndia i alhora es va separar en nombroses subsectes. En els temps moderns, existeixen dues branques principals del budisme: el Therav\u0101da a Sri Lanka i el sud-est asi\u00e0tic, i el Mah\u0101y\u0101na a tot l' Him\u00e0laia i l'\u00c0sia oriental. La tradici\u00f3 budista de Vajrayana a vegades es classifica com a part del budisme Mah\u0101y\u0101na, per\u00f2 alguns estudiosos consideren que \u00e9s una branca completament diferent.La pr\u00e0ctica del budisme com a religi\u00f3 diferenciada i organitzada va perdre influ\u00e8ncia despr\u00e9s del regnat de Gupta (vers el segle VII dC), i l'\u00faltim estat que el va donar suport, l' Imperi Pala, va caure al segle XII. Va ser desafiat per l'augment de la popularitat de l' hinduisme i l'augment de la influ\u00e8ncia sociopol\u00edtica dels brahmans. A finals del segle XII, havia desaparegut en gran part amb l'excepci\u00f3 de la regi\u00f3 de l'Him\u00e0laia i les restes a\u00efllades a parts del sud de l'\u00cdndia. No obstant aix\u00f2, des del segle XIX, els renaixements moderns del budisme a l'\u00cdndia comprenen la Societat Maha Bodhi, el moviment budista Dalit i el moviment Vipassana. Tamb\u00e9 hi ha hagut un creixement del budisme tibet\u00e0 amb l'arribada de la di\u00e0spora tibetana despr\u00e9s de l' annexi\u00f3 xinesa del Tibet el 1950/1951. Segons el cens de 2011, a l'\u00cdndia hi ha 8,4 milions de budistes (el 0,70% de la poblaci\u00f3 total)", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Jaume d'Arag\u00f3 i d'Anjou dit \u201cel Dissortat\u201d (1296 - Tarragona, 1334) fou pr\u00edncep d'Arag\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Coadjutor a la religi\u00f3 cat\u00f2lica \u00e9s el t\u00edtol d'un clergue encarregat d'ajudar un bisbe en l'administraci\u00f3 d'una di\u00f2cesi.\nAl dret can\u00f2nic, el coadjutor es distingeix de l'auxiliarius perqu\u00e8 t\u00e9 el dret de successi\u00f3 (cum iure successionis). Avui, \u00e9s costum de nomenar un coadjutor quan el bisbe titular t\u00e9 qualsevol incapacitat o esdev\u00e9 massa gran. Normalment el bisbe titulari requereix el nomenament d'un adjutor o d'un auxialiari, per\u00f2 en circumst\u00e0ncies excepcionals, un papa pot nomenar un coadjutor o auxiliari motu proprio. Segons els reglaments del dret can\u00f2nic del catolicisme, un coadjutor \u00e9s un bisbe amb plens drets territorials i li atorguen una di\u00f2cesi \"in partibus infidelium\", que vol dir un territori simb\u00f2lic d'una ciutat desapareguda o al territori avui ocupat per a altres monoteismes, de fet sovint a la part actualment musulmana de la conca mediterr\u00e0nia.\nFins a la fi de l'antic r\u00e8gim, all\u00e0 on l'esgl\u00e9sia cat\u00f2lica continuava tenint poder pol\u00edtic, el sobirans van pesar damunt les decisions papals, com, per exemple, ho va fer Maximili\u00e0 I al segle xvii per promoure el seu fidel Corneli de Berghes com a arquebisbe de l'arxidi\u00f2cesi de Val\u00e8ncia i despr\u00e9s com coadjutor del pr\u00edncep-bisbe Erard de la Mark al principat de Lieja.\n\n", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "En budisme zen, un  keisaku  (\u8b66\u7b56,  keisaku ?) o  kyosaku  ('vara d'alarma' o 'estimulant') \u00e9s una vara plana de fusta utilitzada pel mestre del soto durant els per\u00edodes de meditaci\u00f3 per evitar l'endormiscament o lapsus de concentraci\u00f3.S'utilitza una s\u00e8rie de cops suaus a l'esquena i espatlles de qui medita, a la zona muscular entre els ossos i la columna vertebral. El keisaku \u00e9s bastant fi i una mica flexible i els cops que dona no fan mal. L'impacte, juntament amb el seu so agut, es considera estimulant.En el soto zen, el kyosaku es fa servir a petici\u00f3 de qui medita, que arqueja el cap i fa el senyal de gassho amb les mans exposant despr\u00e9s cada espatlla per rebre els cops.\nEn el zen rinzai, la vara es demana de la mateixa manera, per\u00f2 pot ser tamb\u00e9 utilitzada a discreci\u00f3 per l'ino, la persona encarregada d'aquesta tasca a la sala. Fins i tot en aquests casos no es considera un c\u00e0stig sin\u00f3 un revigoritzant per a qui medita que pot estar cansat de tantes sessions de zazen.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Joan d'Egipte fou un m\u00e0rtir cristi\u00e0 que va patir martiri a Palestina en l'anomenada persecuci\u00f3 de Diocleci\u00e0.Eusebi l'elogia per la seva vida asc\u00e8tica i per la seva gran mem\u00f2ria. Va patir la p\u00e8rdua de la vista durant la primera part de la persecuci\u00f3 per\u00f2 despr\u00e9s va actuar com a lector (anagnostes) de l'esgl\u00e9sia substituint la vista per la mem\u00f2ria. Podia recitar llibres sencers de les escriptures.Al set\u00e8 any de la persecuci\u00f3 (310) fou torturat i despr\u00e9s confinat en un lloc junt amb altres entre els quals hi havia Silv\u00e0 de Gaza; el 311 el confinats, trenta-nou en total, foren decapitats per ordre de Maxim\u00ed Daza governant de les prov\u00edncies orientals de l'imperi.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Draconti, en llat\u00ed Dracontius, fou un poeta rom\u00e0 de religi\u00f3 cristiana, prevere a Hisp\u00e0nia en lloc desconegut durant la primera meitat del segle v i que va morir vers el 450.\nLa seva obra principal es diu el Hexa\u00ebmeron, en 575 l\u00ednies, un poema heroic que descriu els sis dies de la creaci\u00f3. Tamb\u00e9 es conserven 198 versos eleg\u00edacs dedicats al jove Teodosi II, on l'autor demana perd\u00f3 per alguns errors que havia com\u00e8s en escriure l'obra principal, i s'excusa per no haver celebrat totes les vict\u00f2ries de l'emperador. L'estil de l'obra mostra clarament que l'autor havia estudiat amb profunditat els cl\u00e0ssics llatins. Isidor de Sevilla diu d'aquesta obra: Dracontius composuit heroicis versibus Hexaemeron creations mundi et luculenter, quod composuit, scripsit (draconti va escriure en versos heroics Hexaemeron sobre la creaci\u00f3 del m\u00f3n, de gran bellesa, i tal com el va compondre el va escriure). Per\u00f2 l'obra \u00e9s m\u00e9s aviat obscura d'expressi\u00f3 i confosa de pensament, i alguns cr\u00edtics han arribat a dir que Draconti no s'entenia a si mateix.\nL'obra principal, l'Hexameron, fou retocada per ordre del bisbe Eugeni II de Toledo, que al seu torn va actuar per ordre del rei Khindasvint, i a m\u00e9s de canviar alguns punts hi va incloure un s\u00e8ptim dia afegint 634 l\u00ednies. El bisbe Eugeni va fer incloure tamb\u00e9 en aquesta obra l'ep\u00edstola a Teodosi.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Issa ibn D\u00ednar ibn W\u00e0fid al-Ghafiq\u00ed o, m\u00e9s senzillament, Issa ibn D\u00ednar (en \u00e0rab \u02bf\u012as\u0101 b. D\u012bn\u0101r b. W\u0101fid al-\u1e20\u0101fiq\u012b) (Tul\u00e0ytula, c. 772-?, 827) fou un dels tres grans fundadors del dret teol\u00f2gic musulm\u00e0 a l'\u00c0ndalus junt amb Yahya ibn Yahya (848) i Abd-al-M\u00e0lik ibn Habib (852). Era nascut a Tul\u00e0ytula vers el 772. Va intentar reformar el dret basat en la Muwata per\u00f2 va morir abans d'establir una nova font de dret.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El secularisme (de secular: 'mund\u00e0', 'terrenal', per oposici\u00f3 a espiritual) \u00e9s la tend\u00e8ncia a ignorar o negar els principis de la fe i la religi\u00f3 en la interpretaci\u00f3 del m\u00f3n i de l'exist\u00e8ncia. En deriva el sistema moral laic (introdu\u00eft vers el 1850 per George Jacob Holyoake) que interpreta i ordena la vida d'acord amb els principis de la ra\u00f3, sense rec\u00f3rrer a la fe en D\u00e9u, i que propugna la separaci\u00f3 entre el poder de l'estat i el de l'esgl\u00e9sia (secularitzaci\u00f3).Existeixen diferents tradicions seculars a occident, com els models franc\u00e8s, turc i anglosax\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha models a l'\u00cdndia,[4] on l'\u00e8mfasi est\u00e0 m\u00e9s en la igualtat davant la llei i la neutralitat de l'Estat que en la separaci\u00f3 de poders en general. Els prop\u00f2sits i arguments en suport del secularisme varien \u00e0mpliament, des d'asseveracions que \u00e9s un element crucial de la modernitzaci\u00f3, fins que la religi\u00f3 i els valors tradicionals s\u00f3n endarrerits i divisius, o fins a l'afirmaci\u00f3 que \u00e9s l'\u00fanic garant de l'exercici religi\u00f3s lliure.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un stupa (en s\u00e0nscrit: \u0938\u094d\u0924\u0942\u092a st\u016bpa; literalment 'munt') \u00e9s una estructura en forma de monticle semiesf\u00e8ric que deriva dels antics t\u00famuls funeraris, on es conserven rel\u00edquies sagrades budistes o b\u00e9 indica el lloc on estan enterrades. Un terme arquitect\u00f2nic relacionat \u00e9s una chaitya, que \u00e9s un temple que cont\u00e9 un stupa.\nEn el budisme, la circumambulaci\u00f3 de l'stupa o pradakhshina ha estat una pr\u00e0ctica ritual i devocional important des dels primers temps, i els stupes sempre tenen un cam\u00ed pradakhshina al seu voltant, per aix\u00f2 s'utilitza com a lloc de meditaci\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Epifania \u00e9s una paraula que deriva del grec \u1f10\u03c0\u03b9\u03c6\u03ac\u03bd\u03b5\u03b9\u03b1 i que significa manifestaci\u00f3.Amb aquest sentit, l'epifania al cristianisme es vincula actualment amb la festa de l'adoraci\u00f3 a Jes\u00fas dels tres Reis o Savis d'Orient, tradicionalment celebrada el 6 de gener, que amb la seva pres\u00e8ncia manifestaven el reconeixement del paper de Jes\u00fas com a Messies.\nEn un sentit m\u00e9s general \u00e9s una sobtada sensaci\u00f3 de realitzaci\u00f3 o comprensi\u00f3 de l'ess\u00e8ncia o del significat d'alguna cosa. En general es tracta d'una experi\u00e8ncia subjectiva quan un pensament inspirat i il\u00b7luminant esdev\u00e9 que sembla de naturalesa divina.\nEntre els personatges que afirmen haver tingut una experi\u00e8ncia d'epifania hi ha: Buda, Mois\u00e8s, Mahoma, Jakob B\u00f6hme o James Joyce.\nEpifania, en recerca qualitativa, concretament en l'autobiografia, \u00e9s un moment que l'informador o persona investigada troba especialment rellevant i significatiu.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La blasf\u00e8mia o flastomia \u00e9s una expressi\u00f3 ofensiva contra la divinitat, contra algun s\u00edmbol religi\u00f3s o contra alguna realitat que sigui objecte d'adoraci\u00f3, de veneraci\u00f3 o de culte religi\u00f3s. La paraula ve del grec antic \u1f21 \u03b2\u03bb\u03b1\u03c3\u03c6\u03b7\u03bc\u03af\u03b1, \u03c4\u1fc6\u03c2 \u03b2\u03bb\u03b1\u03c3\u03c6\u03b7\u03bc\u03af\u03b1\u03c2, blasph\u00eam\u00eda, derivat de \u03b2\u03bb\u03ac\u03c0\u03c4\u03b5\u03b9\u03bd, bl\u00e1ptein, \u00abinsultar\u00bb, i de \u03c6\u03ae\u03bc\u03b7/\u03c6\u03ac\u03bc\u03b1, ph\u1ebfm\u00ea o ph\u00e1ma (dialecte d\u00f2ric), \u00abreputaci\u00f3\u00bb, que va donar blasphemia en llat\u00ed, i que vol dir literalment difamaci\u00f3.\nAl segle xvi, el te\u00f2leg espanyol Francisco Su\u00e1rez va definir la blasf\u00e8mia com \u00abtota mena de maledicci\u00f3, retret o falta de respecte a D\u00e9u\u00bb, tot i que va m\u00e9s enll\u00e0 del l\u00edmit estricte de la religi\u00f3: \u00abLa blasf\u00e8mia pot implicar una manca de respecte a una criatura o a D\u00e9u, tot i que en sentit estricte nom\u00e9s es fa servir en el darrer sentit\u00bb. Aix\u00ed doncs, la paraula blasf\u00e8mia tamb\u00e9 pot designar una actitud irreverent cap a una persona o cosa considerada sagrada o inviolable.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un txakra (o cakra, del s\u00e0nscrit \u091a\u0915\u094d\u0930\u0902 cakra\u1e43, en pali chakka, en tibet\u00e0 khorlo, en malai cakera, \"roda\", \"cercle\", \"v\u00f2rtex\") \u00e9s, segons l'hinduisme i els seus sistemes espirituals del ioga, un \"nus d'energia\" situat al cos hum\u00e0 que constitueix un centre de contacte i interacci\u00f3 entre el cos f\u00edsic i el cos subtil. S'associen a uns plexes nerviosos i a gl\u00e0ndules endocrines.Hi ha set txakres principals i incomptables de menors. Els canals o camins per on flueix l'energia vital, kudalini o prana, cap als txakres o dels mateixos s'anomenen nadis.La menci\u00f3 m\u00e9s antiga dels txakres es troba als Upanixads tardans (que inclouen, espec\u00edficament, l'Upanishad Brama i l'Upanishad Yogatattva). Aquests models v\u00e8dics van ser adaptats pel budisme tibet\u00e0 com la teoria vajrayana i la teoria dels txakres en el xactisme t\u00e0ntric.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un abisme \u00e9s una profunditat sense fons i, per extensi\u00f3, qualsevol lloc profund. La paraula sol usar-se per a al\u00b7ludir a un pou, ja siga el fons m\u00e9s profund de l'oce\u00e0 o l'Infern. Procedeix del grec \u03b1\u03b2\u03c5\u03c3\u03c3\u03bf\u03c2, \"sense fons\", forma que pot provenir del sumeri Abzu (en acadi Apsu), \"aig\u00fces profundes\".Com a regi\u00f3 cosmol\u00f2gica est\u00e0 present a la mitologia babil\u00f2nica, eg\u00edpcia, grega, jueva (la C\u00e0bala, l'Oraci\u00f3 de Manas\u00e9s i altres llibres fonamentals) i cristiana.Segons l'obra Greek and English Lexicon to the New Testament (Londres, 1845, p\u00e0g. 2), el terme grec \u03b1\u03b2\u03c5\u03c3\u03c3\u03bf\u03c2 (\u00e1\u00b7bys\u00b7sos) significa \"molt o summament fondo\". Per al Greek-English Lexicon (de Liddell i Scott, Oxford, 1968, p\u00e0g. 4), el significat \u00e9s \"insondable, il\u00b7limitat\". La Septuaginta grega ho utilitza en general per a traduir la paraula hebrea teh\u00f3hm (profunditat aquosa), com al G\u00e8nesi 1:2; 7:11.\nDe la idea general de profunditat, el terme va adquirir el significat de \"lloc dels morts\", si b\u00e9 aparentment mai va arribar a ser el mateix que el She'ol. Segons la B\u00edblia hebrea, \u00e9s la pres\u00f3 dels esperits malvats d'on ocasionalment ixen per causar maldat, i on Satan\u00e0s est\u00e0 condemnat a habitar.\nSota l'altar del temple de Jerusalem es creia que hi havia un passatge que portava a l'abisme del m\u00f3n, on descansava una pedra fundacional de la terra. En la cosmografia rab\u00ednica l'abisme \u00e9s una regi\u00f3 de Gehena situada sota el llit de l'oce\u00e0 i dividida en tres o set parts superposades una sobre una altra. En la C\u00e0bala l'abisme, com un obertura cap a l'infram\u00f3n, \u00e9s l'estatge d'esperits malvats i es correspon amb l'obertura de l'abisme cap al m\u00f3n superior. En general l'abisme es considera vagament com un lloc d'extensi\u00f3 indefinida, habitada de misteri i dolor.Al G\u00e8nesi (1,2) significa l'abisme primigeni de les aig\u00fces anterior a la creaci\u00f3 del m\u00f3n. Aquest significat equival molt probablement al babiloni Tiamat i a l'egipci num.En la mitologia grega \u00e9s la pres\u00f3 dels enemics de Zeus.Al Nou Testament t\u00e9 significat de lloc habitat per dimonis (Lc 8, 31) i pres\u00f3 on est\u00e0 internat el Diable (Rm 10,7; Ap 20,2).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La muntanya Garizim (en hebreu \u05d4\u05b7\u05e8 \u05d2\u05b0\u05bc\u05e8\u05b4\u05d6\u05b4\u05d9\u05dd) coneguda en l'actualitat com Jebel et Tur (Har Garizim), i la muntanya Ebal es troben al cor del districte de Samaria.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Ex nihilo \u00e9s un terme en llat\u00ed que significa \u00abdel no-res\u00bb. Generalment es fa servir en conjunt amb el terme \u00abcreaci\u00f3\u00bb, com en creatio ex nihilo (\u00abcreaci\u00f3 del no-res\u00bb). A causa de la naturalesa d'aquest terme, se sol utilitzar en arguments filos\u00f2fics o creacionistes, ja que molts cristians, musulmans i jueus creuen que D\u00e9u va crear l'Univers del no-res. A\u00e7\u00f2 contrasta amb creatio ex materia, el qual \u00e9s creaci\u00f3 de mat\u00e8ria eternament preexistent, i amb creatio ex deo, el qual \u00e9s creaci\u00f3 per D\u00e9u.\nUn nombre d'antics fil\u00f2sofs van fomentar un alt concepte de D\u00e9u com l'\u00e9sser suprem del m\u00f3n, per\u00f2 no van fomentar el concepte de D\u00e9u com la causa absoluta de tota exist\u00e8ncia finita. Abans de la idea b\u00edblica de la creaci\u00f3, mites envisionaren el m\u00f3n tals com que va haver-hi mat\u00e8ria preexistent influ\u00efda per un d\u00e9u o d\u00e9us que retreballaren aquest material fins al m\u00f3n present.\nSolament a causa del pensament religi\u00f3s i la interpretaci\u00f3 de la b\u00edblia es va desenvolupar la visi\u00f3 formularia ex nihilo. Un exemple d'a\u00e7\u00f2 es troba en el llibre b\u00edblic-ap\u00f2crif de Macabeos: \nJo et suplique, fill meu, que mires al cel i a la terra, i en veure tot el que hi ha en ells, reconegues que D\u00e9u ho feu tot del no-res, i que tamb\u00e9 el g\u00e8nere hum\u00e0 fou fet de la mateixa manera.\n(2 Macabeus 7:28, 100BC)", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Llibre de Jacob \u00e9s el tercer llibre del Llibre del Morm\u00f3. El seu t\u00edtol \u00e9s El Llibre de Jacob: germ\u00e0 de Nefi. D'acord amb el text, va ser escrit per l'antic profeta Jacob, germ\u00e0 del profeta Nefi qui va viure entorn del 600 aC\nTot i que aquest llibre cont\u00e9 una mica de la hist\u00f2ria dels nefites, incloent la mort del Nefi, a la sava del seu poble. Cont\u00e9 una al\u00b7legoria llarga (cap\u00edtol 5) al voltant de l'expansi\u00f3 i retroc\u00e9s d'Israel, comparant israelites i gentils amb oliveres dom\u00e8stiques i silvestres, respectivament.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Process\u00f3 del Puro fou una process\u00f3 laica que se celebrava el 16 de febrer a Cervera fins a l'any 1936, amb un itinerari que anava de l'Ajuntament fins al cementiri en el qual alguns homes anaven amb el puro enc\u00e8s a difer\u00e8ncia de les processons religioses.Aquesta process\u00f3 era en record de la Tercera guerra carlina, quan els carlins van intentar conquerir Cervera, ocupada per les forces liberals. L'atac es va produir la matinada del 16 de febrer de l'any 1875 i l'aferrissada lluita va durar quasi tot el dia. La batalla acab\u00e0 amb un balan\u00e7 de 48 morts i 260 ferits entre banda i banda (16 morts i 60 ferits de b\u00e0ndol liberal i 32 morts i 200 ferits del b\u00e0ndol carl\u00ed). Els noms dels carrers Burgos, S\u00f2ria, Combat, Vict\u00f2ria i Rondes, que va decidir l'Ajuntament l'any seg\u00fcent a l'escaramussa, el 1876, encara avui recorden aquell fet. A l'acabar la guerra, al mig del cementiri s'al\u00e7\u00e0 un monument en forma de mon\u00f2lit en mem\u00f2ria de tots els que havien perdut la vida. La historiografia rom\u00e0ntica local ha volgut veure un signe de conc\u00f2rdia en aquell monument i en la process\u00f3, que, no obstant, va ser objecte de pol\u00b7l\u00e8mica pol\u00edtica al comen\u00e7ament del segle xx. Els campaners, cada any, el dia de la batalla realitzaven 48 repicons, recordant tots els homes que havien perdut la vida. El 1940, un grup de joves feixistes cerverins van enderrocar el monument.\nEl Centre Municipal de Cultura (CMC) organitza actualment la process\u00f3 del Puro, ja recuperada per al calendari festiu cerver\u00ed, i que ha esdevingut un passeig i un espai de tert\u00falia per a tots els cerverins i entitats locals, que serveix per honrar les tradicions del passat i que el 2014 homenatja totes les persones que \"han patit, pateixen i patiran\".", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El sentit de la vida \u00e9s l'explicaci\u00f3 que intenten donar la filosofia o la religi\u00f3 al perqu\u00e8 de l'exist\u00e8ncia, responent a interrogants com la finalitat de l'\u00e9sser hum\u00e0, el valor de la vida o la seva direcci\u00f3. Constitueix la pregunta b\u00e0sica d'aquestes dues disciplines i s'aplica usualment nom\u00e9s a la vida de l'home, ja que \u00e9s l'\u00fanica esp\u00e8cie que sembla tenir consci\u00e8ncia i un autoconcepte prou desenvolupat com per voler trobar un sentit a la pr\u00f2pia pres\u00e8ncia al m\u00f3n, lligat a una teleologia.Les respostes han estat molt variades hist\u00f2ricament i han aparegut a l'art, els mites, els cultes religiosos i el pensament racional i comprenen des de l'abs\u00e8ncia de sentit fins a la recerca de la felicitat, passant per la transcend\u00e8ncia o altres intents de trobar un significat a la vida.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les bullangues de 1835 foren unes revoltes contra els ordes religiosos fonamentalment pel seu suport als carlins durant la guerra civil, a qu\u00e8 s'afeg\u00ed la crisi econ\u00f2mica del comer\u00e7 i la ind\u00fastria i les conseq\u00fc\u00e8ncies de l'epid\u00e8mia de c\u00f2lera de 1834 a Catalunya. Les primeres accions violentes pr\u00f2piament anticlericals esclataren a finals del Trienni Liberal quan s'assassinaren diversos clergues. Amb el retorn de l'absolutisme el 1823 l'episcopat feu una gran depuraci\u00f3 dels sectors liberals del clergat catal\u00e0, decantant definitivament l'Esgl\u00e9sia catalana cap a les posicions m\u00e9s conservadores.El detonant de la bullanga ocorregu\u00e9 a Reus la nit del 22 de juliol del 1835. El 19 de juliol, membres liberals de la Mil\u00edcia Urbana havien estat derrotats en el que es va con\u00e8ixer com la \"desfeta d'Arnes\" per una partida carlina. Set reusencs van ser detinguts, torturats, i assassinats pels carlins. Segons Fontana el grup carl\u00ed era dirigit per un frare que va fer mutilar b\u00e0rbarament els presoners: els van tallar el nas, les orelles, \"i altres membres\", i a un d'ells (pare de vuit fills) el frare carl\u00ed va manar que el crucifiquessin i li traguessin els ulls. Sembla que aix\u00f2 va ser el detonant pel qual el dia 22 es van cremar a Reus el convent de Sant Francesc i el dels carmelites, i es va disparar contra les cases d'alguns absolutistes, resultant en total 21 morts; tot i que Eduard Toda diu que les idees liberals feia temps que anaven contra els convents de Sant Francesc i el de Sant Joan.El 25 de juliol, dia de Sant Jaume patr\u00f3 d'Espanya, a Barcelona corregu\u00e9 la brama dels fets de Reus durant una concorreguda cursa de braus a la pla\u00e7a del Tor\u00edn a la Barceloneta. La xurma enfurismada decid\u00ed atacar alguns establiments religiosos entre ells el convent de la Merc\u00e8, el convent de Sant Francesc, i el convent de Santa M\u00f2nica; mentre les tropes estacionades a la caserna de les Drassanes van mantenir una actitud passiva, i al vespre es va comen\u00e7ar a calar foc als Trinitaris Descal\u00e7os, el convent de Sant Josep, els Agustins Cal\u00e7ats, el Convent del Carme i el convent de Santa Caterina.El 27 de juliol, el general Manuel de Llauder entr\u00e0 a Barcelona amb la intenci\u00f3 de restablir l'ordre, per\u00f2 va fugir a Matar\u00f3 i envi\u00e0 el general Bassa a Barcelona com a emissari per a de nou, intentar altre cop restablir l'ordre. Aquest seria assassinat el 5 d'agost mentre es cremava el Vapor Bonaplata (atac de to obrerista) i s'enderroc\u00e0 l'est\u00e0tua de Ferran VII.\nPer tot plegat el govern de Jos\u00e9 Mar\u00eda Queipo de Llano va acabar dimitint despr\u00e9s d'aquests fets, i la crema dels convents va catalitzar el posterior proc\u00e9s d'exclaustraci\u00f3 de moltes comunitats mon\u00e0stiques i la desamortitzaci\u00f3 dels seus b\u00e9ns, aprovada per les Corts el 1836 i el 1837; suprimint la majoria de comunitats (a Catalunya 193). En aquell moment a Mallorca s'enderrocaren diverses esgl\u00e9sies i convents entre el 1835 i el 1837. Aquests fets traumatitzaren el catolicisme i foren la causa que amb el temps aparegu\u00e9s una historiografia clerical preocupada per reconstruir la seva mem\u00f2ria hist\u00f2rica.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La religi\u00f3 Kongo (en kiKongo: BuKongo) \u00e9s un ampli conjunt de creences tradicionals dels pobles de parla kikongo. La fe es basa en la idea d'un d\u00e9u creador principal anomenat Nzambi Mpungu que va fer el m\u00f3n i els esperits que l'habiten. Els metges sacerdotals coneguts com a nganga intenten curar les ments i els cossos dels seguidors. Els rols mediadors com ser un nganga requereixen la legitimaci\u00f3 de l'altre m\u00f3n d'esperits i avantpassats. L'univers es divideix entre dos mons, un dels vius (nza yayi) i un m\u00f3n dels morts (nsi a bafwa), aquests mons estan dividits per una massa d'aigua. Els humans passen cont\u00ednuament per aquests mons en cicle.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La controv\u00e8rsia entre el creacionisme i l'evolucionisme \u00e9s una disputa pol\u00edtica sobre l'origen de la Terra, de la humanitat, de la vida i de l'univers. Aquesta controv\u00e8rsia \u00e9s entre els que defineixen la validesa d'una creen\u00e7a religiosa particular (\u00e9s a dir, creacionista) i els que donen suport a les teories cient\u00edfiques, particularment en el camp de la biologia evolutiva, per\u00f2 tamb\u00e9 en geologia, paleontologia, termodin\u00e0mica, f\u00edsica nuclear i cosmologia.\nAquest debat \u00e9s principalment prevalent en algunes regions dels Estats Units d'Am\u00e8rica i ha assolit la m\u00e0xima rellev\u00e0ncia quant al curr\u00edculum educatiu: mentre que uns defensen que s'ha d'ensenyar la biologia m\u00e9s acceptada, amb suport de l'acad\u00e8mia i exempta de creences religioses (que pertanyen a l'\u00e0mbit privat), d'altres afirmen que cal permetre la llibertat de c\u00e0tedra dels docents, fomentar que diversos punts de vista convisquin a les aules i ensenyar que l'evoluci\u00f3 \u00e9s una teoria, depenent d'un paradigma, i per tant refutable o susceptible de cr\u00edtica i alternatives com el creacionisme. El debat s'ha portat en diverses ocasions als tribunals, amb sent\u00e8ncies favorables a les dues bandes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El diable(en llat\u00ed Diabolus del grec \u03b4\u03b9\u03ac\u03b2\u03bf\u03bb\u03bf\u03c2 di\u00e0bolos, derivat del verb \u03b4\u03b9\u03b1\u03b2\u03ac\u03bb\u03bb\u03c9 \u00ab diab\u00e1ll\u00f4 \u00bb, que significa \u00ab el que divideix \u00bb o \u00ab el que desuneix \u00bb o fins i tot \u00ab el que destrueix \u00bb) \u00e9s l'esperit que personifica el mal.\nAl maniqueisme, el \"mal\" est\u00e0 vinculat amb el principi del \"b\u00e9\", l'un i altre corresponen a D\u00e9u. En la tradici\u00f3 judeocristiana, el \"mal\" i el \"b\u00e9\" no s\u00f3n iguals: els \u00e0ngels caiguts eren criatures de D\u00e9u que no foren creades dolentes, per\u00f2 que van caure en voler ser iguals a D\u00e9u i en rebutjar-lo; ells i llur cap anomenat \"el Diable\" tractant de difondre el mal actuant amb les homes per la temptaci\u00f3. En fer-ho, el Diable ha rebutjat el b\u00e9 i \u00e9s la font del mal:\n\nEn l'origen del mal, l'esperit del mal al m\u00f3n, es representa com un aspecte que varia entre l'home i l'animal real o imaginari (os),boc, drac, rapinyaire, etc.), tot sovint amb trets horribles i repulsius.\nL'exist\u00e8ncia d'una entitat que representa la personificaci\u00f3 del mal en tots els seus aspectes i que combina les funcions d'un mestre de l'infram\u00f3n, destructor del cosmos i responsables dels pitjors aspectes de la humanitat sembla haver aparegut amb el monoteisme. El desenvolupament de la figura original manlleva, nogensmenys, aspectes de les religions politeistes practicades a l'Orient Mitj\u00e0 i les influ\u00e8ncies a qu\u00e8 els autors de la B\u00edblia van ser sotmesos.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Dins de la cultura de l'antiga Gr\u00e8cia i la Magna Gr\u00e8cia, un p\u00ednax (\u03c0\u03af\u03bd\u03b1\u03be) (en plural p\u00ednakes - \u03c0\u03af\u03bd\u03b1\u03ba\u03b5\u03c2), o \u00abtaula\u00bb, \u00e9s una tauleta votiva de fusta pintada, terracota, marbre o bronze, que es feia servir com a objecte votiu, dipositat en un santuari, o com a article commemoratiu, tot fixant-lo dins d'una cambra mortu\u00f2ria. En la vida quotidiana, p\u00ednax tamb\u00e9 podia indicar una tauleta per a escriure, recoberta amb cera. En un context cristi\u00e0, les icones (\u00abimatges\u00bb) pintades s\u00f3n p\u00ednakes. En el teatre de l'antiga Gr\u00e8cia, eren imatges acolorides, ja sigui tallades en pedra o fusta, o fins i tot fabricades amb tela, que es penjaven com a fons a les escenes.\nEls p\u00ednakes de marbre s'esculpien individualment, mentre que els de terracota es realitzaven en motlles, i els de bronze podien crear-se en forma repetitiva a partir d'un model al qual se li prenia un motlle de cera i resina, seguint la t\u00e8cnica anomenada model a la cera perduda. A Locri, s'hi han recuperat milers de p\u00ednakes acuradament sepultats que, majorit\u00e0riament, van pert\u00e0nyer als santuaris de Pers\u00e8fone o d'Afrodita.\nL'arquitecte rom\u00e0 Vitruvi esmenta la pres\u00e8ncia de p\u00ednakes a les cel\u00b7les dels temples, i fins i tot com a possessi\u00f3 de les persones. Aquestes col\u00b7leccions s'anomenaven pinacoteques, que actualment \u00e9s el terme modern per designar un museu d'art, com per exemple l'Alte Pinakothek de Munic.\nCal\u00b7l\u00edmac de Cirene, poeta i curador de la Biblioteca d'Alexandria, va confeccionar una mena d'\u00edndex o \u00abmapa pict\u00f2ric\u00bb del contingut de la biblioteca, el qual va anomenar P\u00ednakes.Els p\u00ednakes s\u00f3n un tret caracter\u00edstic de les col\u00b7leccions cl\u00e0ssiques pertanyents als museus m\u00e9s extensos.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El zafu(\u5ea7\u84b2 en japon\u00e8s o \u84b2\u56e2 en xin\u00e8s) \u00e9s un coix\u00ed dur, ple de miragu\u00e0, sobre el qual hom seu per practicar el zazen. De forma rodona d'uns 35 cm de di\u00e0metre i normalment d'uns 20 cm d'altura. Za (\u5ea7) significa seient, i fu (\u84b2) significa boga.\n\nCom a paraula, zafu significa seient fet de boga. L'origen de la paraula japonesa zafu (\u5ea7\u84b2) ve de la Xina on aquests seients de meditaci\u00f3 eren fabricats origin\u00e0riament de boga. Actualment ja no es fa servir aquest material ni al Jap\u00f3 ni a la Xina. A occident, \u00e9s possible trobar zafus farcits de miragu\u00e0.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Jack Mormon \u00e9s un terme de l'argot del segle XIX procedent d'Am\u00e8rica. Originalment va ser utilitzat per descriure una persona que no era un membre batejat de l'Esgl\u00e9sia de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (o SDD), per\u00f2 que simpatitzava amb els membres de l'Esgl\u00e9sia i el mormonisme, simpatitzaven amb ells, i/o prendre un inter\u00e8s actiu en el seu sistema de creences. En algun moment a mitjans del segle xx, per\u00f2, el terme va comen\u00e7ar a referir-se a un individu considerat pels mormons com un membre inactiu de l'esgl\u00e9sia mormona, que, malgrat el seu punt de vista personal religiosa, mant\u00e9 bones relacions i sentiments positius cap a l'Esgl\u00e9sia SDD.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una bandera de preg\u00e0ria \u00e9s un tros de tela rectangular de colors, sovint enarborat en passos muntanyencs i pics als Himalayas. Encara que en altres branques del budisme no s'utilitzen, es creu que les banderes de preg\u00e0ria es remunten al credo B\u00f6n, que va prevaler en el Tibet abans del budisme. Tradicionalment s\u00f3n impreses utilitzant tipus de fusta que posseeixen textos i imatges.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una teofania (del grec antic \u03b8\u03b5\u03bf\u03c6\u03ac\u03bd\u03b5\u03b9\u03b1, theof\u00e0nia, 'aparici\u00f3 de d\u00e9u') \u00e9s una manifestaci\u00f3 local (com ara una aparici\u00f3 visible) d'una de\u00eftat als \u00e9ssers humans.El terme s'ha usat per referir-se a aparicions dels d\u00e9us a les antigues religions de Gr\u00e8cia i del Pr\u00f2xim Orient. Mentre que la Il\u00edada \u00e9s la font m\u00e9s primerenca pel que fa a descripcions de teofanies en la tradici\u00f3 cl\u00e0ssica (que s'esdevenen arreu de la mitologia grega), segurament la descripci\u00f3 m\u00e9s antiga d'una teofania la trobar\u00edem en l'Epopeia de Guilgameix.Aquest terme, per\u00f2, ha adquirit un \u00fas espec\u00edfic per part dels cristians respecte a la B\u00edblia, i en aquest sentit s'anomenen aix\u00ed les aparicions de D\u00e9u o d'\u00e9ssers ang\u00e8lics que es narren amb freq\u00fc\u00e8ncia tant a l'Antic com al Nou Testament. Alguns veuen en l'\u00ab\u00e0ngel del Senyor\u00bb, que apareix en diversos llocs de l'Antic Testament, una preencarnaci\u00f3 del Crist, o el que seria el mateix, el Crist abans de la seva manifestaci\u00f3 en forma humana en el Nou Testament. Sovint els relats teof\u00e0nics presenten l'escena amb riquesa de detalls descriptius i la col\u00b7loquen preferentment dalt d'una muntanya o l'emmarquen en un n\u00favol. Amb tot, per\u00f2, d'una de les teofanies m\u00e9s famoses, la de l'Anunciaci\u00f3 (Lluc 1: 26-38), no en consta cap tret descriptiu, sin\u00f3 que se'n subratlla \u00fanicament el missatge que va transmetre l'\u00e0ngel a la Verge Maria.\nLa teofania est\u00e0 lligada, etimol\u00f2gicament i pel seu significat, amb l'epifania.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Aquesta llista de fil\u00f2sofs del cristianisme enumera diversos pensadors (fil\u00f2sofs, te\u00f2legs, artistes) que han desenvolupat, mitjan\u00e7ant la ra\u00f3, idees i conceptes per tal d'explicar el valor del cristianisme en el m\u00f3n.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un orde mon\u00e0stic \u00e9s un orde religi\u00f3s format per monjos o monges que viuen en comunitat, separats del m\u00f3n i dedicats al treball per a la pr\u00f2pia comunitat o l'estudi, la preg\u00e0ria i la vida contemplativa. Les regles d'alguns ordes decretaven la clausura, i per aix\u00f2 els membres que en formaven part vivien sempre en la comunitat religiosa i no podien sortir a l'exterior ni ser vistos per ning\u00fa. D'altres establien l'obligaci\u00f3 de mendicar, i per aix\u00f2 els seus membres havien de passar la major part del temps recorrent els camins demanant almoines per als pobres. La regla tamb\u00e9 podia imposar la pobresa absoluta, i en aquest cas els membres de l'orde no podien tenir b\u00e9ns materials.\nSant Antoni, al final del segle III, revitalitzaria la vida erem\u00edtica i aconseguiria una gran popularitat que atrauria nombrosos deixebles. Sant Pacomi (286-346) va ser el primer a proposar i dur a la pr\u00e0ctica la vida erem\u00edtica en com\u00fa (cenobites), per\u00f2 qui li donarien la forma definitiva van ser, a l'Orient, Sant Basili (329-379), i a Occident, Sant Benet de N\u00farsia (480-547), la regla del qual seria la guia espiritual de tots els monjos europeus posteriors.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un r\u00e0kxasa \u00e9s, en el marc de l'hinduisme i el budisme, un \u00e9sser demon\u00edac.\n\nA l'epopeia del Ramayana (segle III aC) apareixen com els enemics de l'heroi Rama i els seus companys. Aquests lluiten en l'epopeia contra els rakshasa i el seu l\u00edder Ravana, que hi apareix com a rei de Sri Lanka. El Ramayana els descriu com a \u00e9ssers creats dels peus del d\u00e9u Brahma. No obstant aix\u00f2 s\u00f3n indistintament coneguts com a descendents de Pulastia, de Khasa, o de la deessa N\u00edriti i Nirita.\nEls rakshasa s\u00f3n coneguts per pertorbar els sacrificis, profanar tombes, fustigar sacerdots, per possessi\u00f3 humana, i actes similars. Les seves ungles s\u00f3n verinoses i s'alimenten de carn humana i menjar podrit. Canvien de forma i realitzen encanteris, i sovint apareixen en forma d'humans i grans ocells.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Hail Satan? \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula documental nord-americana del 2019 sobre el Temple sat\u00e0nic, incloent-hi els seus or\u00edgens i l'activisme pol\u00edtic de base. Dirigida per Penny Lane, la pel\u00b7l\u00edcula es va estrenar al Festival de Cinema de Sundance del 2019 i es va estrenar als Estats Units el 19 d'abril de 2019, distribu\u00efda per Magnolia Pictures. La pel\u00b7l\u00edcula mostra als satanistes que treballen per preservar la separaci\u00f3 d'esgl\u00e9sia i estat davant el privilegi del dret cristi\u00e0.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Antropologia de la religi\u00f3  \u00e9s una branca de l'antropologia que estudia l'origen, desenvolupament i evoluci\u00f3, dels fen\u00f2mens religiosos en les diferents societats i grups humans.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El politeisme celta, comunament conegut com a paganisme celta, compr\u00e8n les creences i pr\u00e0ctiques religioses a les quals es va adherir la gent de l'edat de ferro d'Europa occidental coneguda ara com els celtes, aproximadament entre 500 aC. i 500 dC., va abastar la \u00e8poca de La T\u00e8ne i l'Imperi Rom\u00e0, i en el cas dels celtes insulars, l'Edat de Ferro brit\u00e0nica i irlandesa.\nEl politeisme c\u00e8ltic era un dels grups m\u00e9s grans de religions politeistes de l'Edat de Ferro de la fam\u00edlia indoeuropea. Va comprendre un alt grau de variaci\u00f3 tant geogr\u00e0fica com cronol\u00f2gicament, encara que \u00abdarrere aquesta varietat, es poden detectar similituds estructurals \u00e0mplies\u00bb, el que permet que n'hi hagi \u00abuna homogene\u00eftat religiosa b\u00e0sica\u00bb entre els pobles c\u00e8ltics.El pante\u00f3 c\u00e8ltic consta de nombrosas de\u00eftats registrats, tant de l'etnografia grecoromana com de l'epigrafia. Entre els m\u00e9s destacats es troben Teutat\u00e8s, Taranis i Lug. Les figures de la mitologia medieval irlandesa tamb\u00e9 han estat addu\u00efdes per la mitologia comparada, interpretada com a versions posteriors de de\u00eftats precristianes insulars. Segons relats grecs i romans, en la G\u00e0l\u00b7lia, Gran Bretanya i Irlanda, hi havia una casta sacerdotal \u00abespecialistes m\u00e0gic-religiosos\u00bb coneguts com els druides, encara que se sap molt poc sobre ells.Despr\u00e9s de la conquesta de la G\u00e0l\u00b7lia per l'Imperi Rom\u00e0 (58-51 aC) i el sud de Brit\u00e0nia (43 dC), les pr\u00e0ctiques religioses c\u00e8ltiques van comen\u00e7ar a mostrar elements de romanitzaci\u00f3, donant com a resultat una cultura gal\u00b7loromana sincr\u00e8tica amb les seves pr\u00f2pies tradicions religioses i amb el seu gran conjunt de de\u00eftats, com Cernunnos, Artio, etc.\nAls \u00faltims segles v i vi, la regi\u00f3 c\u00e8ltica va ser cristianitzada i les tradicions religioses anteriors van ser suplantades. Tanmateix, les tradicions del politeisme van deixar un llegat en moltes de les nacions c\u00e8ltiques, que van influir en la mitologia posterior i van servir com a base per a un nou moviment religi\u00f3s, el neopaganisme c\u00e8ltic, al segle XX.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Intoler\u00e0ncia conversacional \u00e9s la pr\u00e0ctica de rebutjar la idea socialment acceptada de la toler\u00e0ncia religiosa. El terme va ser encunyat per l'escriptor nord-americ\u00e0 Sam Harris. Harris assenyala que en altres esferes de la vida les creences no s'accepten simplement perqu\u00e8 es creu. \"Nosaltres no respectem les creences de la gent\", diu Harris. \"Nosaltres avaluem les seves raons.\" No obstant aix\u00f2, afirma que hi ha un tab\u00fa en contra del fet de q\u00fcestionar les creences religioses.\nHarris creu que els dogmes de tota classe han de ser impugnats, per\u00f2 veu un problema espec\u00edfic amb els de la religi\u00f3. Aix\u00f2 es deu al fet que moltes de les creences regeixen la manera com la gent ha de viure, i la naturalesa dels \"temps finals\".En el seu llibre de 2004, La fi de la fe, Harris escriu:", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els estigmes (del llat\u00ed stigma, i del grec \u03c3\u03c4\u03af\u03b3\u03bc\u03b1) s\u00f3n senyals o marques que apareixen en el cos d'algunes persones, quasi sempre devotes cristianes. Les diverses confessions cristianes consideren que poden ser d'origen sobrenatural, un do de D\u00e9u o una intervenci\u00f3 diab\u00f2lica, o causades pel mateix subjecte que les porta, ja sigui intencionalment o per raons d'origen psicosom\u00e0tic, on la persona en q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s tan religiosa que el seu cos, espont\u00e0niament, desenvolupa ferides semblants als estigmes, com reacci\u00f3 als seus processos mentals.\n\nViccionari", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Marc l'Heresiarca (Marcus Haeresirarcha, \u039c\u03ac\u03c1\u03ba\u03bf\u03c2) va ser un mestre gn\u00f2stic del segle ii d'origen desconegut, si b\u00e9 Jeroni el fa originari d'Egipte i segurament \u00e9s el mateix que Isidor de Sevilla esmenta com natural de Memfis.\nEra expert en m\u00e0gia segons Ireneu de Li\u00f3, deixeble de Mani i mestre de l'heresiarca Priscil\u00b7li\u00e0. Se sap que va ser a \u00c0sia on va seduir la dona d'un diaca o d'un personatge de nom Diaconus. Tamb\u00e9 va visitar la G\u00e0l\u00b7lia i Hisp\u00e0nia. Els seus seguidors s'anomenaven marcosis o marcosians (marcosii, \u039c\u03b1\u03c1\u03ba\u03ce\u03c3\u03b9\u03bf\u03b9), i la seva activitat \u00e9s relatada per Ireneu i per Epifani. Aquest darrer diu que els deixebles de Marc es basaven en la doctrina dels Eons, defensada pels gn\u00f2stics, i tamb\u00e9 que distingien entre el D\u00e9u suprem i el Creador i negaven la realitat de l'encarnaci\u00f3 de Crist i la resurrecci\u00f3 del cos. Aquest discurs sembla que apropava Marc a l'escola valentiniana oriental. Els deixebles de Marc van predicar per la vall del Roine, on els va trobar el bisbe de Li\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'agnosticisme feble \u00e9s la postura que tenen els agn\u00f2stics que consideren que el coneixement sobre l'exist\u00e8ncia de d\u00e9us, \u00e9s possible.\nNo hi ha consens sobre si les persones que diuen descon\u00e8ixer si \u00e9s possible el coneixement sobre d\u00e9us s\u00f3n agn\u00f2stics febles. En tot cas es tracta d'un problema sem\u00e0ntic, i sembla que cal un millor terme per aquestes persones.\nLes persones que afirmen la possibilitat del coneixement sobre d\u00e9us, sovint observen l'alta sofisticaci\u00f3 i penetraci\u00f3 de la natura que t\u00e9 la ci\u00e8ncia f\u00edsica. Al mateix temps solen convalidar el coneixement filos\u00f2fic, com evid\u00e8ncia a favor o en contra de l'exist\u00e8ncia de d\u00e9us.\n\n", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Gehenna (de l'hebreu \u05d2\u05d9-\u05d4\u05e0\u05dd Gue-Hinnom o \u05d2\u05d9 \u05d1\u05df \u05d4\u05e0\u05dd gue ben Hinnom, literalment \u00abVall d'Hinnom\u00bb o \u00abdel fill d'Hinnom\u00bb); en grec \u03b3\u03b5\u03ad\u03bd\u03b1; en llat\u00ed Gehenna) \u00e9s un terme que es fa servir com a sin\u00f2nim de l'infern, tant en el cristianisme com en l'islam. Es troba per primera vegada en les seves dues versions, tant de Gue-Hinnom com de Gue ben Hinnom, al Llibre de Josu\u00e8, 18:16, com a part de la frontera entre les tribus de Judea i de Benjam\u00ed. La traducci\u00f3 del nom a la Septuaginta \u00e9s \u0393\u03b1\u03af\u03b5\u03bd\u03bd\u03b1 (pronunciat Gu\u00e9enna).\nLa ciutat antiga de Jerusalem limita a la part occidental i sud amb la Vall d'Hinnom i a l'est per la de Josafat. Sembla que, en temps del rei Josies, la Vall d'Hinnom era el lloc on es practicaven els sacrificis humans de Moloc, que havien introdu\u00eft els ritus pagans dels fenicis i cananeus. El profeta Jeremies (7:31; 19:5) condemna aquesta pr\u00e0ctica que es feia a la Vall d'Hinnom.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Ipos \u00e9s un dimoni, pr\u00edncep dels inferns, que t\u00e9 l'aparen\u00e7a d'un \u00e0ngel amb cap de lle\u00f3. De vegades pot contenir parts d'altres animals en les seves representacions art\u00edstiques, com el voltor, la llebre o un \u00e0nec, per\u00f2 la for\u00e7a del lle\u00f3 \u00e9s la que m\u00e9s el caracteritza. Aquest coratge el porta ser un dur combatent i com a tal \u00e9s invocat per l'ocultisme, com s'instrueix a la Clavicula Salomonis Regis o al Pseudomonarchia Daemonum. Es relaciona amb la corrupci\u00f3 d'una imatge del d\u00e9u egipci Anubis.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Al-M\u00e0sjid al-Haram \u2014en \u00e0rab \u0627\u0644\u0645\u0633\u062c\u062f \u0627\u0644\u062d\u0631\u0627\u0645, al-M\u00e0sjid al-\u1e24ar\u0101m, 'la Mesquita Sagrada', tamb\u00e9 coneguda com la Gran Mesquita\u2014 \u00e9s la mesquita m\u00e9s gran del m\u00f3n i est\u00e0 situada a la ciutat de la Meca, a l'Ar\u00e0bia Saudita. Est\u00e0 constru\u00efda al voltant de la Kaba, un edifici c\u00fabic considerat el lloc m\u00e9s sagrat de la Terra pels musulmans, cap al qual els fidels s'orienten per a pregar (alquibla).\nL'estructura actual, que data del 1570, ocupa una \u00e0rea de 400.800 metres quadrats, incloent-hi els espais exteriors i interiors destinats a la preg\u00e0ria, i pot acollir fins a quatre milions de fidels durant el per\u00edode del hajj, el pelegrinatge a la Meca que constitueix un dels pilars de l'islam.\nLa primera mesquita es va construir l'any 638, quan l'augment dels musulmans va portar el segon califa \u00damar ibn al-Khattab a ampliar el lloc per rebre en millors condicions els fidels.\nEl 1979, va ser ocupada durant alguns dies per unes 250 persones armades, que van ser expulsades per l'ex\u00e8rcit en una acci\u00f3 molt violenta i seguida d'una muni\u00f3 d'execucions.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Taixlikh (en hebreu \u05ea\u05e9\u05dc\u05d9\u05da) \u00e9s una celebraci\u00f3 jueva que es duu a terme durant la tarda del primer dia del Roix ha-Xan\u00e0, l'Any Nou del calendari hebreu. Durant el taixlikh es llencen a l'aigua simb\u00f2licament els pecats. Quan el primer dia de Roix ha-Xan\u00e0 cau en S\u00e0bat, aleshores el taixlikh es fa el segon dia de Roix ha-Xan\u00e0. L'origen del costum i el seu nom es deriven d'un passatge b\u00edblic del llibre de Miquees:", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'est\u00e0tua de Bafomet \u00e9s una escultura de bronze per enc\u00e0rrec del Temple sat\u00e0nic que representa el s\u00edmbol alat de l'ocultisme amb cap de cabra. L'est\u00e0tua, inaugurada per primera vegada a Detroit el 2015, mesura 8.5 peus (2.6 m) al\u00e7ada i presenta un destacat pentagrama, aix\u00ed com dos joves somrients que contemplen la figura central asseguda. L'exhibici\u00f3 p\u00fablica de la pe\u00e7a, o el simple suggeriment de la seva exhibici\u00f3, ha estat un element clau de les accions del Temple Sat\u00e0nic que defensaven la separaci\u00f3 de l'esgl\u00e9sia i l'estat.\n\nEl Temple Sat\u00e0nic va demandar Netflix el novembre de 2018 per l'\u00fas d'una imatge de l'est\u00e0tua a Chilling Adventures of Sabrina. El cas es va resoldre extrajudicialment per una suma no revelada i el Temple Sat\u00e0nic va rebre el cr\u00e8dit per l'est\u00e0tua en futures emissions.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'agnosticisme \u00e9s un posicionament religi\u00f3s segons el qual l'exist\u00e8ncia o no d'un d\u00e9u o una mitologia de de\u00eftats \u00e9s desconeguda i, per tant, irrellevant. A vegades aquesta falta de certesa o coneixements \u00e9s un posicionament personal, relacionat amb l'escepticisme, en altres casos s'afirma que el coneixement sobre l'exist\u00e8ncia o no d'\u00e9ssers superiors no nom\u00e9s \u00e9s desconeguda sin\u00f3 que tampoc es pot con\u00e8ixer. En el primer cas parlem d'agnosticisme d\u00e8bil, mentre que en el segon d'agnosticisme fort. Finalment hi ha versions en les quals s'afirma que l'exist\u00e8ncia o no d'\u00e9ssers superiors no nom\u00e9s \u00e9s desconeguda sin\u00f3 que tamb\u00e9 \u00e9s irrellevant o sup\u00e8rflua.\nEn general els agn\u00f2stics consideren que les religions si b\u00e9 no s\u00f3n una part essencial de la condici\u00f3 humana, s\u00ed que ho s\u00f3n de la cultura i la hist\u00f2ria de la humanitat. Els agn\u00f2stics no s\u00f3n necess\u00e0riament antireligiosos, sin\u00f3 que s\u00f3n respectuosos amb totes les creences que provenen d'una reflexi\u00f3 individual i honesta, i no d'un inter\u00e8s egoista, de la desesperaci\u00f3 o de la pressi\u00f3 de l'entorn. L'agn\u00f2stic ent\u00e9n la fe nom\u00e9s com una opci\u00f3 personal de cada individu que ell no comparteix.\nLa paraula agnosticisme prov\u00e9 del grec agnostos (\"desconegut, que no es pot con\u00e8ixer\"). Els termes agnosticisme i agn\u00f2stics foren utilitzats per primera vegada per Thomas Henry Huxley el 1869, tot i que el concepte d'agnosticisme \u00e9s molt m\u00e9s antic.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Santeria, \u00e9s un conjunt de creences religioses que fusionen la religi\u00f3 cat\u00f2lica amb la religi\u00f3 tradicional ioruba.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Ibl\u00eds (en \u00e0rab \u0625\u0628\u0644\u064a\u0633, Ibl\u012bs), a l'islam, \u00e9s el nom de l'\u00e0ngel caigut i aquest nom significa \u00abprivat de tota bondat\u00bb. Es va negar a inclinar-se davant Adam i es va apartar d'Al\u00b7l\u00e0.\nEl personatge \u00e9s m\u00e9s conegut, per\u00f2, com a Xaitan (\u0634\u064a\u0652\u0637\u0627\u0646),semblant al nom Satan o Satan\u00e0s, paraula aramea que significa adversari. Amb aquest \u00faltim nom apareix citat 87 vegades a l'Alcor\u00e0, mentre que el nom d'Ibl\u00eds se cita \u00fanicament nou vegades. Se l'anomena tamb\u00e9 al-Wasw\u00e0s (en \u00e0rab \u0627\u0644\u0648\u064e\u0633\u0652\u0648\u064e\u0627\u0633), \u00e9s a dir, \u00abel Murmurador\u00bb, perqu\u00e8 inocula amb les seves murmuracions la temptaci\u00f3 al cor de la gent, al-Jann\u00e0s (en \u00e0rab \u0627\u0644\u062e\u064e\u0646\u064e\u0651\u0627\u0633), \u00abl'Esquerp\u00bb i ar-Rajim, \u00abel Lapidat\u00bb (en \u00e0rab \u0627\u0644\u0631\u062c\u064a\u0645).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una virtut \u00e9s una qualitat moral positiva, oposada al defecte (\u00e8tica) o vici (religi\u00f3). Cada cultura considera unes virtuts o unes altres com a m\u00e9s rellevants.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La compassi\u00f3, concepte procedent del terme cristi\u00e0 en llat\u00ed compassi\u014d, format per com- ('amb') i passi\u014d ('patiment'), \u00e9s un sentiment mitjan\u00e7ant el qual hom comparteix el sofriment d'altri. A difer\u00e8ncia de la pietat o de l'empatia, la compassi\u00f3 implica sovint la voluntat d'implicar-se per tal d'alleugerir la pena de l'altre.\u00c9s considerada per la majoria de tradicions religioses i per altres corrents de pensament com una de les m\u00e9s grans virtuts.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La viol\u00e8ncia anticristiana en l'\u00cdndia \u00e9s la viol\u00e8ncia de motivaci\u00f3 religiosa contra els cristians en \u00cdndia, normalment perpetrada per nacionalistes hind\u00fas. El nombre d'incidents de viol\u00e8ncia anticristiana es multiplic\u00e0 des que el Bharatiya Janata, partit nacionalista hind\u00fa, inici\u00e9s la seva activitat el 1998.\nEls actes de viol\u00e8ncia inclouen l'incendi provocat d'esgl\u00e9sies, la conversi\u00f3 for\u00e7osa de cristians a l'hinduisme i les amenaces de viol\u00e8ncia f\u00edsica, distribuci\u00f3 de literatura amena\u00e7adora, la crema de B\u00edblies, la violaci\u00f3 de monges, l'assassinat de sacerdots cristians i la destrucci\u00f3 d'escoles, universitats i cementiris cristians.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'esgl\u00e9sia Yurrita o capella de la Mare de D\u00e9u de les Angoixes \u00e9s un temple cat\u00f2lic situat a Ciutat de Guatemala. Va ser constru\u00eft entre 1927 i 1941 per Felipe Yurrita Casta\u00f1eda, originari d'Ar\u00e9valo, \u00c0vila, Espanya.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Lleonci de Sant Saba (Leontius, \u039b\u03b5\u03cc\u03bd\u03c4\u03b9\u03bf\u03c2) fou un escriptor eclesi\u00e0stic grec de confosa personalitat, ja que diversos Lleoncis de la mateixa o propera \u00e8poca es confonen un amb l'altra. Hauria estat un monjo del monestir de Sant Saba proper a Jerusalem probablement vers el segle x.\nVa escriure una vida de Sant Gregori d'Agrigent que porta el nom de \u039b\u03b5\u03bf\u03bd\u03c4\u03af\u03bf\u03bd \u03c0\u03c1\u03b5\u03c3\u03b2\u03c5\u03c4\u03ad\u03c1\u03bf\u03c5 \u03ba\u03b1\u1f76 \u1f21\u03b3\u03bf\u03c5\u03bc\u03ad\u03bd\u03bf\u03c5 \u03c4\u1fc6\u03c2 \u03bc\u03bf\u03bd\u1fc6\u03c2 \u03c4\u03bf\u1fe6 \u1f01\u03b3\u03af\u03bf\u03c5 \u03a3\u03ac\u03b2\u03b1 \u03c4\u1fc6\u03c2 ?\u03c9\u03bc\u03b1\u03af\u03c9\u03bd \u03c4\u03cc\u03bb\u03b5\u03c9\u03c2 \u03b5\u1f30\u03c2 \u03b2\u03af\u03bf\u03bd \u03ba\u03b1\u1f76 \u03b4\u03b1\u03cd\u03bc\u03b1\u03c4\u03b1 \u03c4\u03bf\u1fe6 \u1f41\u03c3\u03af\u03bf\u03c5 \u03a0\u03b1\u03c4\u03c1\u1f78\u03c2 \u1f21\u03bc\u1ff6\u03bd \u0393\u03c1\u03b7\u03b3\u03bf\u03c1\u03b9\u03bf\u03c5 \u03c4\u03bf\u1fe6 \u1f08\u03ba\u03c1\u03b1\u03b3\u03b1\u03bd\u03c4\u03af\u03bd\u03bf\u03c5, Leontii Presbyteri et Abbatis Coenobii S. Sabae (urbis Romae, sc. Novae s. CPoleos) Liber de Vita et Miraculis S. Patris nostri Gregorii Agrigentini.\nHi ha la tend\u00e8ncia general a considerar-lo el mateix personatge que Lleonci de Constantinoble.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Dovella de Ripoll \u00e9s una escultura (talla en pedra) de 52,5 x 34,5 x 26 cm procedent de l'antic monestir benedict\u00ed de Santa Maria de Ripoll (el Ripoll\u00e8s), la qual es troba actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Aquesta llista de sures de l'Alcor\u00e0 enumera i caracteritza cadascuna de les 114 sures o cap\u00edtols que componen l'Alcor\u00e0, llibre sagrat dels musulmans.\nTotes les sures estan precedides per la b\u00e0smala, una f\u00f3rmula ritual que diu: \u00abEn el nom de D\u00e9u, el Clement, el Misericordi\u00f3s\u00bb (bi-smi L\u00b7lahi r-Rahmani r-Rahimi), excepte la novena (At-Tawba, El penediment). Altrament, vint-i-nou sures van precedides per unes lletres anomenades al-muq\u00e0ttaat (literalment \u2018les tallades\u2019, \u2018les fragmentades\u2019, \u2018les trossejades\u2019), el significat de les quals roman incert.En la llista s'indica on va tenir lloc la revelaci\u00f3 de cada sura, a la Meca o a Medina. Pel que fa a l'explicaci\u00f3 sobre el seu ordre, vegeu l'article principal.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'adoraci\u00f3 de l'os (tamb\u00e9 coneguda com el culte d'os o arctolatria) \u00e9s la pr\u00e0ctica religiosa de l'adoraci\u00f3 dels ossos trobats dins moltes religions \u00e8tniques del nord d'Eur\u00e0sia, com la sami, nivkh, ainu, pre-cristianes basques, i finlandeses. Tamb\u00e9 hi ha un nombre de de\u00eftats de la G\u00e0l\u00b7lia C\u00e8ltica i la Gran Bretanya associades amb l'os. Els dacis, tracis i getes tamb\u00e9 han estat pobles que han tingut mostres de culte als ossos i anualment celebren el festival de ball de l'os que ha estat \u00e0mpliament dif\u00f3s a diferents cultures des de l'antigor. L'os es presenta en nombrosos t\u00f2tems a les cultures de l'hemisferi nord que el tallen en diversos materials.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Samkhya ('enumeraci\u00f3' en s\u00e0nscrit) \u00e9s considerada la m\u00e9s antiga de les sis d\u00e0rxanes o doctrines cl\u00e0ssiques (segles II-VI dC) de l'hinduisme que compr\u00e8n moltes altres escoles. Principalment s'ocupa d'enumerar i descriure les caracter\u00edstiques principals de l'exist\u00e8ncia. \u00c9s una doctrina fortament dualista (esperit-mat\u00e8ria). Afirma que tant el puruixa (\u2018home\u2019, esperit, ess\u00e8ncia) com la prakriti (mat\u00e8ria, subst\u00e0ncia) s\u00f3n dues realitats eternes. Es pot considerar un marc pr\u00e0ctic pels que es troben diferents nivells o categories en la seva practica de la meditaci\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "En la filosofia i la religi\u00f3 el teisme (del grec theos, \"d\u00e9u\") \u00e9s el pensament, doctrina o creen\u00e7a en l'exist\u00e8ncia d'un d\u00e9u o d\u00e9us.De manera espec\u00edfica, \u00e9s la creen\u00e7a en un \u00e9sser suprem que ha creat i que sost\u00e9 l'univers, tot restant diferenciat d'aquest univers; altrament dit, \u00e9s la creen\u00e7a en un d\u00e9u personal, creador i provident.El teisme \u00e9s un pensament eminentment teol\u00f2gic, per\u00f2 pot ser tamb\u00e9 una opci\u00f3 filos\u00f2fica o espiritual personal, sense el suport de cap doctrina religiosa en particular, que admet l'exist\u00e8ncia d'un d\u00e9u que ha creat l'univers i el transcendeix.\nAquesta doctrina s'oposa a l'ateisme, que nega l'exist\u00e8ncia de la divinitat, i a l'agnosticisme, segons el qual l'exist\u00e8ncia o no d'un d\u00e9u o una mitologia de de\u00eftats \u00e9s desconeguda i, per tant, irrellevant.\nA difer\u00e8ncia dels deistes, que tamb\u00e9 afirmen l'exist\u00e8ncia d'un d\u00e9u per\u00f2 nom\u00e9s en tant que \u00e9sser creador, negant-ne la transcend\u00e8ncia, els teistes sostenen que d\u00e9u interv\u00e9 activament en els afers humans i que, a m\u00e9s, hom pot recon\u00e8ixer la seva natura i atributs (com ara l'omnipot\u00e8ncia, l'omnisci\u00e8ncia, la immutabilitat i la impassibilitat).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'era axial \u00e9s, segons Karl Jaspers, el per\u00edode compr\u00e8s entre el 800 aC i el 200 aC, una \u00e8poca marcada pel sorgiment de grans sistemes filos\u00f2fics i religiosos a diferents punts del planeta. Aix\u00ed, a Gr\u00e8cia es desenvolupa el pensament de Parm\u00e8nides d'Elea, Her\u00e0clit d'Efes, S\u00f2crates, Plat\u00f3, i d'altres importants fil\u00f2sofs i sofistes; a la Xina el confucianisme i el taoisme; a l'Orient proper el zoroastrisme i el judaisme ambd\u00f3s de tradici\u00f3 prof\u00e8tica; i a l'\u00cdndia el bramanisme i el budisme sense que es pugui provar una connexi\u00f3 entre ells, fet que explicaria un desenvolupament tan r\u00e0pid. L'\u00e9sser hum\u00e0 usa aquests sistemes per q\u00fcestionar-se la seva conducta i buscar la salvaci\u00f3 de la seva \u00e0nima, canviant patrons adquirits al llarg dels segles i augmentant aix\u00ed en llibertat i racionalitat.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El celibat (del llat\u00ed c\u00e6libatus) \u00e9s l'estat d'una persona que no \u00e9s casada, especialment per motius religiosos. En el budisme i en el cristianisme el celibat \u00e9s un mode de vida per algunes persones.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Kulturkampf, mot que, literalment significa \u00abcombat o lluita per la cultura\u00bb, \u00e9s un conflicte que va oposar el Canceller imperial Otto von Bismarck a l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica romana i al Zentrum, el partit dels cat\u00f2lics alemanys, entre 1871 i 1880.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La secularitzaci\u00f3 \u00e9s la separaci\u00f3 entre l'Esgl\u00e9sia i l'Estat, proc\u00e9s en la direcci\u00f3 del secularisme. Es dona a la majoria dels pa\u00efsos occidentals. La secularitzaci\u00f3 \u00e9s el resultat d'un llarg proc\u00e9s hist\u00f2ric ple de tensions i d'incomprensions entre l'Estat i l'Esgl\u00e9sia, alguns dels quals s\u00f3n els seg\u00fcents:", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Obscurantisme \u00e9s un terme utilitzat pels adeptes del la\u00efcisme per a descriure l'estat d'esperit d'immobilisme de persones que defensen, sovint per motius religiosos, les veritats eternes de la revelaci\u00f3 i que s'oposen activament als valors de la il\u00b7lustraci\u00f3 i de la revoluci\u00f3 francesa: la recerca de la veritat per m\u00e8todes cient\u00edfics, la llibertat d'expressi\u00f3 en les arts i la premsa i finalment el progr\u00e9s social i democr\u00e0tic segons els principis de llibertat, igualtat, fraternitat.\nEs parla aix\u00ed de l'obscurantisme dels reis de Castella durant la contrareforma, del qual Felip II de Castella hauria estat l'exponent per excel\u00b7l\u00e8ncia, de l'obscurantisme de l'esgl\u00e9sia cat\u00f2lica en la seva oposici\u00f3 contra les descobertes de Nicolau Cop\u00e8rnic, de Galileo Galilei i molts altres cient\u00edfics. La pol\u00edtica obscurantista i repressiva de l'estat espanyol explica que les teories de Cop\u00e8rnic, publicades entre 1507 i 1532, nom\u00e9s poden divulgar-se obertament dos segles m\u00e9s tard per primera vegada a Espanya l'any 1774, amb la publicaci\u00f3 de l'Estado de la Astronom\u00eda en Europa de Jordi Joan i Santac\u00edlia.Avui, el terme es fa servir tamb\u00e9 per a descriure l'actitud dels evang\u00e8lics americans en la lluita contra la teoria de l'evoluci\u00f3, dels adeptes de la teoria del disseny intel\u00b7ligent i del creacionisme aix\u00ed com de certs moviments conservadors de l'islamisme que volen defendre la seva autenticitat contra la influ\u00e8ncia del modernisme occidental que consideren com a dolent. Tamb\u00e9 s'utilitza per moviments que posen en dubte el m\u00e8tode cient\u00edfic i prefereixen saber intuitiu o esot\u00e8ric inaccessible per la ci\u00e8ncia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El sincretisme \u00e9s la visi\u00f3 del m\u00f3n o la cultura basada en la fusi\u00f3 d'elements provinents d'altres cultures; \u00e9s el mestissatge aplicat a la concepci\u00f3 filos\u00f2fica. Aix\u00ed, es parla d'ideologies o religions sincr\u00e8tiques quan s'han format per la suma d'elements d'altres maneres de pensar i creure. Fou un terme utilitzat per Plutarc.La majoria de moviments culturals o de pensament tenen aspectes sincr\u00e8tics perqu\u00e8 cap neix del no-res. Per exemple, el cristianisme adapta molts ritus antics o est\u00e0 influ\u00eft per la filosofia grega. Per\u00f2 normalment es reserva el terme per parlar de pensaments que ja neixen com a fusi\u00f3, tals com les religions caribenyes o aquells pensadors que volen conscientment fer una s\u00edntesi de dos autors precedents enfrontats.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un mite fundacional \u00e9s el mite que explica els or\u00edgens d'un poble, ja sigui a partir de la creaci\u00f3 del m\u00f3n, com de la fundaci\u00f3 de l'assentament del centre de la p\u00e0tria o terra original. Usualment est\u00e0 lligat a un d\u00e9u, heroi o rei m\u00edtic que dona origen a la comunitat (s'anomena protoplast si \u00e9s el primer \u00e9sser hum\u00e0 global i no solament local) i que \u00e9s venerat o posat com a exemple de conducta. Aquesta figura actua com a vincle entre tots els membres d'aquella cultura.\nL'\u00e8poca dels or\u00edgens acostuma a ser vista com una edat d'or, el triomf sobre el caos o la barb\u00e0rie que caracteritza els altres pobles o l'estat de la prehumanitat. Es lliga a un indret particular (ciutat, santuari...), que actua com a nucli m\u00edtic o s\u00edmbol localitzat de la figura fundadora. Sovint, aquest lloc t\u00e9 caracter\u00edstiques especials, com barreja d'elements, ser el lloc d'encontre amb la divinitat o de record d'una gesta o b\u00e9 estar en una situaci\u00f3 concreta (el centre del m\u00f3n, per exemple).\nUn exemple de mite fundacional \u00e9s la hist\u00f2ria de R\u00f2mul i Rem.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Boualem Sansal (\u00e0rab: \u0628\u0648\u0639\u0644\u0627\u0645 \u0635\u0646\u0635\u0627\u0644), nascut el 15 d'octubre de 1949 a Theniet El Had, petit poble de les muntanyes d'Ouarsenis, \u00e9s un escriptor algeri\u00e0 d'expressi\u00f3 francesa, sobretot assagista i censurat al seu pa\u00eds d'origen a causa de la seva postura cr\u00edtica cap al govern en el poder. No obstant aix\u00f2, encara viu a Alg\u00e8ria, preocupat que el seu pa\u00eds necessita artistes per aplanar el cam\u00ed a la pau i la democr\u00e0cia. No obstant aix\u00f2, \u00e9s molt reconegut a Fran\u00e7a i Alemanya, pa\u00efsos en els quals les seves novel\u00b7les es venen especialment b\u00e9, i on va rebre nombrosos premis.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una roda de preg\u00e0ria o roda mani (en tibet\u00e0: \u0f60\u0f41\u0f7c\u0f62\u0f0b\u0f63\u0f7c\u0f0d, wylie: mani-chos-'khor) \u00e9s una roda cil\u00edndrica de metall, fusta, pedra, cuir o cot\u00f3 gruixut, sobre un eix.\nTradicionalment, est\u00e0 escrit a la superf\u00edcie exterior de la roda el mantra om mani padme hum (en nepal bhasa, \u0f00\u0f58\u0f4e\u0f72\u0f54\u0f51\u0fa8\u0f7a\u0f67\u0f71\u0f74\u0f83\u0f0d). Tamb\u00e9 de vegades hi ha dibuixos de dakinis, protectors, i molt sovint els vuit s\u00edmbols auspicis (ashtamangala). Al nucli del cilindre es troba un \u00abArbre de la vida\u00bb, sovint fet de fusta o metall amb certs mantres escrits o embolicats al seu voltant. Molts milers (o, en el cas de grans rodes de preg\u00e0ria, milions) de mantres s\u00f3n embolcallats al voltant d'aquest arbre de vida. El mantra om mani padme hum \u00e9s el m\u00e9s utilitzat, per\u00f2 tamb\u00e9 es poden utilitzar altres mantres.\nSegons la tradici\u00f3 budista tibetana basada en els textos de llinatge relatius a les rodes de preg\u00e0ria, fer girar aquestes rodes t\u00e9 el mateix efecte meritori que recitar oralment les oracions.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els Arcans menors s\u00f3n un conjunt de 56 cartes que forment part del joc del Tarot, juntament amb els Arcans majors. Es troben dividides en quatre colls de 14 cartes: espases, copes, bastos i oros, com la Baralla espanyola, per\u00f2 del model m\u00e9s antic: cartes numerades de l'1 al 10, m\u00e9s els personatges de la cort: sota (o valet), cavall, reina i rei. Cada un dels colls representaria un dels nivells socials medievals: la noblesa, simbolitzada per les espases, els camperols, pels bastos, el clero, per les copes i els comerciants, pels oros.\nEl disseny dels naips \u00e9s divers, tot i que existeixen dissenys cl\u00e0ssics, com el del Tarot de Marsella (finals del segle xvii), que ha servit com a guia en l'elaboraci\u00f3 de les figures i la seva simbologia. Una baralla molt popular \u00e9s la Rider-White-Smith (o Rider-Waite o simplement Rider, ideada en 1910 per Arthur Edward Waite, elaborat per la seva deixeble Pamela Colman Smith i impresa per la Rider Company. Una altra baralla com\u00fa \u00e9s el Tarot de Thoth, ideat entre 1938 i 1942 pel mag angl\u00e8s Aleister Crowley i realitzat per la seva deixeble Frieda Harris; aquesta baralla es public\u00e0 en 1944, en blanc i negre, juntament amb el Llibre de Thoth, que explica la simbologia i l'\u00fas, per\u00f2 fou editat amb els seus colors originals fins 1977, a Nova York, per U. S. Games Systems i Samuel Weiser.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Alexander Altmann (Kassa, 16 d'abril de 1906 \u2013 6 de juny de 1987) va ser un estudi\u00f3s i rab\u00ed jueu ortodox nascut en Kassa, \u00c0ustria-Hongria, avui Ko\u0161ice, Eslov\u00e0quia. Va emigrar a Anglaterra en 1938 i m\u00e9s tard se va assentar en els Estats Units, treballar de forma productiva durant una d\u00e8cada i mitja com a professor al Departament de filosofia a la Universitat Brandeis.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El politeisme (del grec: \u03c0\u03bf\u03bb\u03bb\u03bf\u03af \u03b8\u03b5\u03cc\u03c2: molts d\u00e9us) consisteix a creure i/o adorar molts d\u00e9us o divinitats. \u00c9s una forma de religi\u00f3 que reconeix diverses divinitats, m\u00e9s o menys independents. El terme va ser inventat per Fil\u00f3 d'Alexandria al segle i, si b\u00e9 designa una realitat molt m\u00e9s antiga. L'origen del mot \u00abpoliteisme\u00bb prov\u00e9 dels \u00e8tims grecs poly -\u00abmolts\u00bb- i theoi -\u00abd\u00e9us\u00bb-. El terme va ser encunyat per l'autor jueu Fil\u00f3 d'Alexandria, que el volia fer servir en les seves discussions amb els grecs. Durant l'\u00e8poca en la qual el cristianisme s'estava estenent per Europa i el Mediterrani, els no cristians eren anomenats gentils (un terme que al seu origen era utilitzat pels jueus per referir-se als no jueus), pagans o id\u00f2latres, aquest \u00faltim, m\u00e9s pejoratiu. L'\u00fas de la paraula en el seu sentit actual s'origina en el franc\u00e8s, per l'autor Jean Bodin el 1580, seguit per l'\u00fas que en fa Samuel Purchas en angl\u00e8s el 1614.El politeisme, doncs, \u00e9s una construcci\u00f3 religiosa i un tipus de teisme que contrasta amb el monoteisme, la creen\u00e7a en un D\u00e9u singular. Els politeistes no sempre rendeixen culte a tots els d\u00e9us per igual, per\u00f2 poden ser henoteistes, que s'especialitzen en l'adoraci\u00f3 d'una de\u00eftat en particular. Altres poden ser politeistes kathenoteistes, que poden adorar de\u00eftats diferents en moments diferents. Alguns cultes henoteistes van acabar essent monoteistes amb el pas del temps. Els d\u00e9us principals de cada pante\u00f3 acostumen a estar emparentats amb relacions de parentiu.\nLa gran majoria de les religions s\u00f3n politeistes, per b\u00e9 que el total d'adherents de les tres grans religions monoteistes -anomenades \u201cabrah\u00e0miques\u2019\u2019: Islam, cristianisme i judaisme-, les que afirmen que nom\u00e9s hi ha un sol D\u00e9u, actualment supera el d'aquelles degut a la forta expansi\u00f3 de les religions monoteistes, mitjan\u00e7ant el proselitisme i en forces ocasions la viol\u00e8ncia, especialment durant l'edat mitjana. Les divinitats politeistes solen tenir una vinculaci\u00f3 molt directa amb la natura, les activitats de la vida quotidiana o els cicles vitals (generalment les divinitats relacionades amb la mort, el m\u00e9s enll\u00e0 o els difunts tenen una gran rellev\u00e0ncia), que contrasten amb la dimensi\u00f3 eminentment transcendent del monoteisme.El politeisme era la forma t\u00edpica de religi\u00f3 durant l'edat del bronze i l'Edat del Ferro fins a l'Era axial i en alguns casos van patir un desenvolupament gradual cap al monoteisme o panteisme i, en \u00e8poques m\u00e9s recents, l'ateisme racionalista. Est\u00e0 ben documentat en les religions hist\u00f2riques de l'antiguitat cl\u00e0ssica, especialment el politeisme grec i el politeisme rom\u00e0, i despr\u00e9s de la decad\u00e8ncia del politeisme grecorom\u00e0, en les religions tribals com el \npaganisme germ\u00e0nic o la mitologia eslava. La propagaci\u00f3 del concepte apareix davant l'exist\u00e8ncia de les religions monoteistes. De fet, les religions antigues van tenir un component molt pol\u00edtic, i existien grans panteons de de\u00eftats associades amb les tradicions de cada lloc. La majoria de religions antigues eren politeistes i tenien panteons de d\u00e9us tradicionals, sovint acumulats durant els segles d'intercanvis culturals i d'experi\u00e8ncies locals.\nLes religions politeistes actuals inclouen l'hinduisme, el xintoisme, algunes formes de la wicca (una religi\u00f3 neopagana fundada per Gerald Gardner el 1930), el vod\u00fa,la religi\u00f3 popular xinesa, el dru\u00efdisme, el taoisme, el candombl\u00e9, Thelema i l'asatr\u00fa. El budisme, l'hinduisme, i algunes religions neopaganes s\u00f3n politeistes en la mesura que es tracta d'un filosofia teol\u00f2gica que mant\u00e9 l'adoraci\u00f3 de diversos aspectes de la Divinitat. Alguns estudiosos jueus i isl\u00e0mics veuen la doctrina cristiana de la trinitat relacionada amb el politeisme, un concepte que els cristians, en general, rebutgen en\u00e8rgicament.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els subbotniks (rus: \u0421\u0443\u0431\u0431\u043e\u0442\u043d\u0438\u043a\u0438, literalment, sabat\u00e9) s\u00f3n un dels organismes religiosos coneguts amb el nom de \"sectes cristianes juda\u00eftzants\". Els subbotniks inicialment diferien molt poc d'altres societats jueves. Va apar\u00e8ixer per primera vegada durant el regnat de Caterina II de R\u00fassia, cap al 1780. Segons informes oficials del govern imperial, la majoria dels seguidors de la secta mantenia el brit milah, creia en el monoteisme absolut en comptes de la Sant\u00edssima Trinitat cristiana, va acceptar nom\u00e9s la B\u00edblia hebrea, i va observar el dissabte en comptes de diumenge. Segons la mateixa font, alguns d'ells, com, per exemple, els subbotniks de Moscou, no es circumcidaven i creien en Jes\u00fas, en relaci\u00f3 amb ell nom\u00e9s com un sant profeta i no com el fill D\u00e9u. Altres grups haurien esperat l'arribada del Messies com a rei de la terra. Despr\u00e9s de la caiguda de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, molts Subbotniks van fer ali\u00e0, de R\u00fassia cap Israel, com a part de l'\u00e8xode de m\u00e9s d'un mili\u00f3 de jueus russos.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Cenotafi (del llat\u00ed Cenotaphium) fou una tomba honor\u00e0ria buida, erigida en mem\u00f2ria de persones que estaven enterrades a un altre lloc, o de les quals no s'havia trobat el cos. El mot llat\u00ed prov\u00e9 del grec antic \u03ba\u03b5\u03bd\u03bf\u03c4\u03ac\u03c6\u03b9\u03bf\u03bd kenot\u00e1phion \"tomba buida\" (a partir de \u03ba\u03b5\u03bd\u03cc\u03c2 ken\u00f3s \"buit\" i \u03c4\u03ac\u03c6\u03bf\u03c2 t\u00e1phos \"tomba\"). Els cenotafis eren considerats sagrats fins que un prescripte imperial d'Anton\u00ed Pius i Luci Ver va declarar que no ho eren.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Transcend\u00e8ncia al context filos\u00f2fic o religi\u00f3s \u00e9s la qualitat d'all\u00f2 que es troba enll\u00e0 del limit de l'univers f\u00edsic o del m\u00f3n. Per a fil\u00f2sofs com Kant el transcendent \u00e9s el que \u00e9s fora del domini del coneixement, el que transcendeix el temps i l'espai. Situa conceptes espirituals com d\u00e9u, \u00e0nima o immortalitat en aquesta categoria, que considera com tenir una naturalesa diferent. \u00c9s l'ant\u00f2nim d'immanent.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Societat Teos\u00f2fica \u00e9s una organitzaci\u00f3, creada a Nova York el 17 de novembre de 1875, que volia una \"fraternitat mundial per a despertar la saviesa i coneixement dels misteris de l'univers i de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0\". Els seus fundadors van ser Helena Petrovna Blavatsky, el coronel Henry Steel Olcott, William Quan Judge, Charles Sotheran, el doctor Seth Pancoast, George H. Felt i encara d'altres. Van establir-ne la seu a l'\u00cdndia, primer a Varanasi i despr\u00e9s a Adyar (prop de Chennai).\nSegons la cofundadora i figura de refer\u00e8ncia d'aquest moviment, H.P. Blavatsky, la Societat havia de difondre p\u00fablicament la teosofia, un ensenyament que fins aleshores havia restat ocult (esoterisme) i que ara calia fer p\u00fablic (exoterisme); un ensenyament primordial del qual totes les religions conserven residus parcials, conegut fins aleshores nom\u00e9s per uns pocs iniciats els quals en divulgaven certs aspectes adaptant-los a les condicions culturals de cada \u00e8poca i lloc.Fonamentalment sincr\u00e8tica, a la teosofia predominen els elements hind\u00fas i budistes barrejats amb conceptes europeus com l'evolucionisme, l'humanitarisme, el monisme filos\u00f2fic, etc. Malgrat les tend\u00e8ncies de tipus gn\u00f2stic i supraracional, la manca de culte no permet de considerar aquest moviment com una religi\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Art asi\u00e0tic fa refer\u00e8ncia a les manifestacions art\u00edstiques desenvolupades en tot el territori asi\u00e0tic.\nEl desenvolupament de l'art asi\u00e0tic, hist\u00f2ricament paral\u00b7lel al de l'art occidental, en general \u00e9s alguns segles m\u00e9s primerenc. Tant l'art afric\u00e0, art isl\u00e0mic, art jueu, art de l'\u00cdndia, art core\u00e0, art xin\u00e8s, i art japon\u00e8s tenen una influ\u00e8ncia significativa sobre l'art occidental i viceversa. Els dos grans nuclis culturals s\u00f3n el xin\u00e8s i l'\u00edndic, actuant ambd\u00f3s de fars culturals a les seves zones d'influ\u00e8ncia respectiva.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Per a l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica i per a gran part de les altres denominacions cristianes, el Pare \u00e9s la primera de les tres persones que conformen la Sant\u00edssima Trinitat.\nEl catolicisme defineix aix\u00ed el D\u00e9u Pare: D\u00e9u (La Trinitat) \u00e9s el tot. Res est\u00e0 fora d'Ell i tot est\u00e0 dins d'Ell. Al principi era el Verb i davant D\u00e9u era el Verb i el Verb era D\u00e9u. Ell estava davant D\u00e9u al principi. Per Ell es va fer tot i res va arribar a ser sense Ell. El que va arribar a ser t\u00e9 vida en Ell (Joan 1, 1-3.)\nD\u00e9u Pare \u00e9s el creador del m\u00f3n segons la B\u00edblia, i revela la seva paternitat quan s'envia Mois\u00e8s a demanar l'alliberament del poble d'Israel de l'esclavitud d'Egipte: Aix\u00f2 diu el Senyor: Israel \u00e9s el meu fill primog\u00e8nit. Jo et mano que deixis anar el meu fill. (\u00c8xode 4, 22-23)\nA la B\u00edblia \u00e9s anomenat de diverses maneres, destacant la tendresa amb qu\u00e8 Jes\u00fas l'anomena \"Abba\" (Pare). Aquest amor i tendresa s\u00f3n rec\u00edprocs, tal com pot llegir-se en el llibre dels Salms: Com un pare s'apiada dels fills, el Senyor s'apiada dels fidels (Salm 103, 13).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'operaci\u00f3 Auca va ser una temptativa de contacte de cinc missioners evang\u00e8lics nord-americans amb els ind\u00edgenes huaorani de la selva de l'Equador. Els huaorani o waorani -a els qui els quechuas nomenaban pejorativament awqa o auka: \u00absalvatges\u00bb o \u00abenemics\u00bb- eren una tribu a\u00efllada coneguda per la seva viol\u00e8ncia contra la seva pr\u00f2pia gent i contra els estrangers que ingressaven al seu territori. Amb la intenci\u00f3 de ser els primers protestants a evangelitzar als huaorani, els missioners van comen\u00e7ar a fer vols regulars sobre els seus assentaments al setembre de 1955, deixant anar petits regals, com  cassoles i botons, des de l'aire. Despr\u00e9s de diversos mesos durant els quals van intercanviar regals, el 2 de gener de 1956 els missioners van construir un campament a \u00abPalm Beach\u00bb, una barra al costat del riu Curaray, a unes poques milles dels assentaments huaorani. No obstant aix\u00f2, la seva obra evangelitzadora va acabar bruscament el 8 de gener de 1956, quan els cinc missioners \u2014Jim Elliot, Nate Saint, Ed McCully, Peter Fleming i Roger Youderian\u2014 van ser atacats i assassinats per un grup de guerrers huaorani. La not\u00edcia de les seves morts va ser transmesa a tothom, i la revista Life va cobrir l'esdeveniment amb un assaig fotogr\u00e0fic.\nLa mort dels evangelitzadors va reactivar l'esfor\u00e7 missioner als Estats Units, donant lloc a una forta inversi\u00f3 de diners per a les missions de tot el m\u00f3n. La seva obra \u00e9s sovint recordada en les publicacions evang\u00e8liques, i el 2006 va ser portada al cinema en la pel\u00b7l\u00edcula End of the Spear. Diversos anys despr\u00e9s de la mort dels missioners, la v\u00eddua de Jim Elliot, Elisabeth, i la germana de Nate Saint, Rachel, van tornar a l'Equador com a missioneres amb el Summer Institute of Linguistics per viure entre els huaorani; finalment van acabar convertint a molts, incloent als assassins dels seus sers estimats. Van eliminar en gran manera la viol\u00e8ncia tribal, i la influ\u00e8ncia estrangera ha estat determinant per a aquesta nacionalitat ind\u00edgena.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Esgl\u00e9sia de Sant Miquel de Pavia, en itali\u00e0: Chiesa di san Michele e dei santi Arcangeli (de Padova). Actualment nom\u00e9s en resta l'oratori (anomenat en itali\u00e0: Oratorio di San Michele). L'esgl\u00e9sia va ser constru\u00efda a finals del segle xiv prop del castell, resid\u00e8ncia de la fam\u00edlia Da Carrara; l'edifici constitu\u00efa la cappella dedicata a Maria. Aquesta capella va ser erigida despr\u00e9s d'un incendi, esdevingut durant el setge del ve\u00ed Castelvecchio en el decurs de la reconquesta de Pavia als Visconti per part del darrer Senyor, Francesco Novello da Carrara. Hi va haver reformes en aquest edifici al llarg dels segles i actualment el que es veu \u00e9s fruit d'una ampliaci\u00f3 feta al segle xix.\nA l'interior de l'oratori es conserven frescos fets el 1397 per Jacopo da Verona.\nAquest frescos se centren en la vida de Maria: representen l\u2019Annunciazione (Anunciaci\u00f3), la Nativit\u00e0 (Naixement)i la Adorazione dei magi (Adoraci\u00f3 dels Reis Mags), la Ascensione(Ascensi\u00f3), la Pentecoste(Pentecosta), la Dormitio Verginis(Dormici\u00f3 de la Verge) i San Michele (Sant Miquel). Alguns dels frescos van ser trets i posats al museu Musei civici agli Eremitani.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Museu Bizant\u00ed i Cristi\u00e0 (grec: \u0392\u03c5\u03b6\u03b1\u03bd\u03c4\u03b9\u03bd\u03cc \u03ba\u03b1\u03b9 \u03a7\u03c1\u03b9\u03c3\u03c4\u03b9\u03b1\u03bd\u03b9\u03ba\u03cc \u039c\u03bf\u03c5\u03c3\u03b5\u03af\u03bf; Vizantin\u00f3 ke Khristianik\u00f3 Mussio) \u00e9s un museu d'Atenes (Gr\u00e8cia) que conserva m\u00e9s de 25.000 imatges, textos, frescos, utensilis de cer\u00e0mica, teixits, manuscrits i c\u00f2pies d'objectes que daten des del segle iv fins al segle xix. Els objectes exposats provenen tant de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient com d'altres estats en els quals persist\u00ed la cultura romana d'Orient despr\u00e9s de la caiguda de Constantinoble el 1453. Es tracta d'un dels museus d'art rom\u00e0 d'Orient m\u00e9s importants del m\u00f3n.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Nit fosca de l'\u00e0nima \u00e9s una met\u00e0fora utilitzada per descriure una fase en la vida espiritual d'una persona, marcada per un sentit de solitud i desolaci\u00f3. S'hi fa refer\u00e8ncia en tradicions espirituals de tot el m\u00f3n, per\u00f2 en particular en el cristianisme.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Segon Gran Despertar va ser un moviment religi\u00f3s transconfessional que, a cavall dels segles XVIII i xix, va impregnar la societat dels Estats Units. La seva principal conseq\u00fc\u00e8ncia fou una espiritualitat m\u00e9s forta i imbricada en la vida di\u00e0ria dels seus adeptes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La religi\u00f3 hurrita va ser una religi\u00f3 politeista practicada pels hurrites, que vivien al nord de la Mesopot\u00e0mia. Els cilindres hurrites (segells cil\u00edndrics) mostren divinitats en forma d'humans o d'animals alats, dragons i altres monstres, que podrien ser dimonis o esperits protectors. Es creu que als d\u00e9us hurrites no se'ls van dedicar temples, com a Mesopot\u00e0mia o a Egipte.\nAquesta religi\u00f3 va tenir una gran incid\u00e8ncia en la religi\u00f3 hitita, que va adoptar molts dels seus d\u00e9us tot sincretitzant la seva religi\u00f3 i la hurrita en una de nova. Es va estendre a S\u00edria on el d\u00e9u Tessub va tenir la seva contrapartida amb Baal. Tamb\u00e9 es van adorar d\u00e9us hurrites a Urartu. De fet va abastar tot l'Orient Mitj\u00e0 excepte la part sud de Mesopot\u00e0mia i Egipte.\nEl centre principal de culte conegut se situ\u00e0 a Kummanni (a Kizzuwatna), des d'on va passar a Hatti. Altres centres de culte importants van ser Yazilikaya a Hatti, les ciutats d'Haran (un centre que va esdevenir finalment un temple del d\u00e9u de la Lluna) i Shauskha (a Ninive, establert quan aquesta ciutat estigu\u00e9 sota domini hurrita). Al tercer mil\u00b7lenni hi havia a Urkesh un temple dedicat a Nergal. Kahat va ser el centre religi\u00f3s principal de Mitanni, un regne hurrita.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Paul\u00ed de Mil\u00e0, en llat\u00ed Paulinus Mediolanensis, en grec antic \u03a0\u03b1\u03c5\u03bb\u03b9\u0302\u03bd\u03bf\u03c2) fou el secretari del bisbe Ambr\u00f2s de Mil\u00e0.A la mort del sant va esdevenir diaca i va anar a \u00c0frica on a petici\u00f3 de Agust\u00ed d'Hipona va escriure una biografia del seu antic cap. A \u00c0frica va entrar en contacte amb Celesti, que difonia les doctrines de Pelagi, i del que va procurar la seva condemna com a heretge per un concili que es va reunir el 212; les actes del concili, de fet un s\u00ednode, foren preservades per Marius Mercator. El 217 i 218 apareix oposant-se a l'apel\u00b7laci\u00f3 contra la condemna de Celesti. Isidor de Sevilla diu que fou ordenat prevere per\u00f2 no se sap res m\u00e9s.\nVa deixar escrit:\nVita Ambrosii, escrit entre 400 i 412\nLibellus adversus Coelestium Zosimo Papae oblatus, escrit vers el 217\nDe Benedictionibus Patriarcharum", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El druida era, en les societats dels antics celtes, un sacerdot amb la missi\u00f3 de conservar i transmetre les tradicions religioses i administrar la just\u00edcia.El druida tenia un paper fonamental dins de l'estructuraci\u00f3 socioreligiosa d'aquestes societats, anomenada dru\u00efdisme. Gaudia d'una gran consideraci\u00f3, la qual cosa li permetia viatjar per l'anomenada \"Brit\u00e0nia\" de l'\u00e8poca sense preocupar-se per les habituals guerres que hi havia entre els diferents clans celtes. Intervenia com a jutge en conflictes p\u00fablics i privats, sentenciant delictes, crims i querelles.\nA finals del segle xviii i sobretot al Romanticisme es va intentar ressuscitar aquest personatge, ja que es veia com a s\u00edmbol de l'aut\u00e8ntica her\u00e8ncia natural i com una saviesa no tecnificada, natural. L'auge de la m\u00e0gia i la imaginaci\u00f3 va provocar que sorg\u00eds un moviment, el dru\u00efdisme, que prova d'emular els grans druides.\nS'han convertit tamb\u00e9 en una figura art\u00edstica, com prova l'\u00e8xit de Panor\u00e0mix, el druida dels c\u00f2mics d'Ast\u00e8rix o la seva pres\u00e8ncia a novel\u00b7les fant\u00e0stiques i jocs de rol.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El judaisme, el cristianisme, l'islam i la fe bah\u00e1'\u00ed es coneixen com a religions abrah\u00e0miques perqu\u00e8 accepten la tradici\u00f3 del D\u00e9u (anomenat Jehov\u00e0 en hebreu i Al\u00b7l\u00e0 en \u00e0rab) que es revel\u00e0 a Abraham. Comparteixen diversos trets caracter\u00edstics:\nes desenvoluparen a partir de religions sem\u00edtiques de l'Orient Pr\u00f2xim\nles seves tradicions teol\u00f2giques beuen en major o en menor mesura de la descripci\u00f3 del D\u00e9u d'Israel a la B\u00edblia hebrea\ntenen el seu origen en el patriarca AbrahamEn aquest sentit, el D\u00e9u abrah\u00e0mic \u00e9s el concepte de D\u00e9u com\u00fa de totes les religions abrah\u00e0miques. \u00c9s concebut com un \u00e9sser etern, omnipotent i omniscient i com a creador de l'Univers. Aix\u00ed mateix, se li atribueixen les qualitats de santedat, just\u00edcia, omnibenevol\u00e8ncia i omnipres\u00e8ncia. Els creients de les religions abrah\u00e0miques creuen que D\u00e9u tamb\u00e9 \u00e9s transcendent, \u00e9s a dir, que est\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 de l'espai i el temps i, per tant, radicalment per sobre de la seva creaci\u00f3, per\u00f2 que alhora \u00e9s un d\u00e9u personal i comprom\u00e8s que escolta les preg\u00e0ries i reacciona a les accions de les seves criatures.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La religi\u00f3 a \u00c0frica t\u00e9 un car\u00e0cter molt divers. Gran part del continent professa religions tradicionals africanes, incloses en l'imprec\u00eds grup anomenat animista.\nL'Islam en t\u00e9 una pres\u00e8ncia dominant al nord, i remarcable al S\u00e0hara, al Sahel, a l'\u00c0frica Occidental i a l'Oriental. El cristianisme monofisita, tot i que m\u00e9s antic que l'islam, rest\u00e0 confinat a Eti\u00f2pia. Del segle XX en\u00e7\u00e0 hi adquiriran una import\u00e0ncia creixent el catolicisme i el protestantisme.\nTant l'islam, per\u00f2, com el cristianisme es troben a \u00c0frica amb sincretismes m\u00e9s o menys sectaritzats com el kimbaguisme o l'Esgl\u00e9sia cristiana celestial, que es reprodueixen gr\u00e0cies a la fortalesa impl\u00edcita dels conceptes de les religions tradicionals. Aquestes religions tradicionals africanes tenen una pres\u00e8ncia notable a Am\u00e8rica, sobretot el vod\u00fa a Hait\u00ed, la religi\u00f3 ioruba i les religions de l'antic Regne del Congo al Carib i al Brasil principalment. Tamb\u00e9 hi ha minories hinduistes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un guru o potser millor gur\u00fa (en s\u00e0nscrit \u0917\u0941\u0930\u0941, \"mestre\", \"professor\", \"el qui dissol les tenebres\") \u00e9s el nom que rep un mestre espiritual dins de l'\u00e0mbit de l'hinduisme: el mot es compon de gu (\"obscuritat\" o, per extensi\u00f3, \"ignor\u00e0ncia\") i ru (\"llum\", per extensi\u00f3 \"coneixen\u00e7a\"), designant aix\u00ed aquell qui ajuda a passar de la ignor\u00e0ncia al coneixement.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Akaix\u00e0 (\u0906\u0915\u093e\u0936, \u0101k\u0101\u015ba, 'cel', 'espai') \u00e9s un mot s\u00e0nscrit que se sol traduir per \u00e8ter. Segons diverses escoles hind\u00fas es tracta d'un dels bajamahabhuta, o \"cinc grans elements\" que constitueixen la base del m\u00f3n material, i la seva principal caracter\u00edstica \u00e9s Xabda (el so). D'aquests cinc elements en seria la quinta ess\u00e8ncia i els altres quatre (Aire, Foc, Aigua i Terra) en serien la conseq\u00fc\u00e8ncia.Pel jainisme, l'akaix\u00e0 \u00e9s l'espai infinit que dona naixen\u00e7a a totes les coses.En el budisme, akaix\u00e0 tamb\u00e9 se sol interpretar com a 'espai infinit' i se subdivideix en tres parts: skandha, desa i pradesa.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una benedicci\u00f3 \u00e9s l'expressi\u00f3 d'un desig benigne dirigit cap a una persona o grup d'elles que, en virtut del poder m\u00e0gic del llenguatge, s'espera que ajudi a aconseguir que aquest desig es compleixi. Gramaticalment, es tracta d'oracions amb modalitat desiderativa (el mateix que el seu contrari, les malediccions). Aix\u00ed, s\u00f3n benediccions t\u00edpiques Que D\u00e9u et beneeixi o Que et vagi b\u00e9.Les benediccions tenen un paper destacat en les creences populars de molts pobles, aix\u00ed com en els seus mites i llegendes. Especialment, t\u00e9 gran import\u00e0ncia la benedicci\u00f3 que un pare o una mare dirigeixen als seus fills. En la B\u00edblia, s'explica com Jacob enganya al seu pare cec, Isaac, per obtenir d'ell la benedicci\u00f3 paterna, que Isaac desitjava donar al primog\u00e8nit, Esa\u00fa. La benedicci\u00f3 diu aix\u00ed: D\u00e9u et doni de la rosada del cel i d'all\u00f2 m\u00e9s preat de la terra: blat i vi en abund\u00e0ncia. Que els pobles et serveixin, i les nacions es prostrin davant teu. S\u00e9 senyor dels teus germans, i prostrant-se davant teu els fills de la teva mare. Siguin male\u00efts els que et maleeixin, i bene\u00efts els que et beneeixin (G\u00e8nesi 27:28-29).\nTrobem tamb\u00e9 benediccions en la l\u00edrica tradicional (com la can\u00e7\u00f3 sefardita Bona setmana ens doni Va donar / alegres i sans) i fins i tot en la m\u00fasica pop, amb exemples com Forever Young de Bob Dylan, benedicci\u00f3 dirigida als seus fills (May you stay forever young), o el cant que tanca A Very Cellular Song, de la Incredible String Band:\n\nMay the long time sun shine upon you,\nall love surround you\nand the pure light within you\nguide you all the way on.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Sudari, de la paraula llatina sudarium, significa a l'origen un llen\u00e7 o mocador que serveix per cobrir-li el rostre a les persones mortes i demostrar-los els seus respectes. La paraula grega soudarion que expressa el mateix no es troba m\u00e9s que en els evangelistes. No deu, doncs, confondre's amb Sindon, que era un llen\u00e7ol i designava alguna vegada un vestit, i servia de camisa.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La teologia moral \u00e9s el mandat i el compliment de la veu de la consci\u00e8ncia en el cor de cada \u00e9sser hum\u00e0, de la inspiraci\u00f3 de la naturalesa i, en definitiva (per als creients), de la veu de D\u00e9u que \u00e9s la Llei divina que fa que la relaci\u00f3 entre les persones humanes sigui la millor (per als creients) \"per assolir la gl\u00f2ria de D\u00e9u\". \u00c9s, dit d'una altra manera, la part de la Teologia que estudia les accions humanes d'acord amb la seva bondat o maldat, en la mesura que fa b\u00e9 al m\u00f3n (com Gandhi o Mare Teresa de Calcuta o fa mal).\nAquest \u00e9s sens dubte, un tema molt controvertit. Hi ha molts corrents d'interpretaci\u00f3 on dif\u00edcilment es troben punts comuns. El que si cal considerar \u00e9s, que la societat no podria sobreviure en un entorn on cadasc\u00fa fes el que troba correcte devant els seus propis ulls: Mentir o enganyar (o fer trampa), \"acceptable mentre no siguis atrapat\".\nSense fonament com\u00fa de veritats absolutes qualsevol cultura esdevindr\u00e0 feble i fragmentada. La teologia moral pot tenir molts absolutismes. La cultura postmoderna pot ser una cultura fragmentada sin\u00f3 reconeix les veritats absolutes, ni els valors morals absoluts. Un enteniment clar d'aquesta postura portaria a concloure que aquesta \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia de la depravaci\u00f3 de les persones. Com al llibre dels Jutges cap\u00edtol 21 verset 25 on lapid\u00e0riament es declara :\"... cadasc\u00fa feia el que b\u00e9 li semblava \".", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Saoshyant \u00e9s, en la religi\u00f3 del zoroastrisme, \"el qui porta un benefici\". Aquest terme d'\u00fas com\u00fa es refereix a la figura d'un futur messies o salvador durant la batalla final contra les forces del mal.\nLa tradici\u00f3 zoro\u00e0strica preveu tres salvadors pel futur escatol\u00f2gic, un per al final de cada per\u00edode de 1000 anys dins dels \u00faltims 3000 anys del m\u00f3n. Els tres herois naixeran de donzelles verges i seran concebuts mentre les seves mares es banyin en un llac que miraculosament preserva les llavors del mateix profeta Zaratustra. El primer s'anomenar\u00e0 Hushedar, el segon Hushedarmah i el tercer ser\u00e0 Saoshyant, que portar\u00e0 la humanitat a la batalla final contra la falsedat.\nLa hist\u00f2ria de la concepci\u00f3 de Saoshyant i les primeres etapes de la seva vida es descriuen en el llibre de Denkard (7.10.15ff) de la seg\u00fcent manera: Trenta anys abans de la decisiva batalla final, una donzella anomenada Eredat-fedhri entrar\u00e0 en un llac. Asseguda en l'aigua, la nena, que no s'ha associat amb els homes, rebr\u00e0 la vict\u00f2ria del coneixement. El seu fill, quan neixi, no tastar\u00e0 l'aliment de la seva mare, el seu cos ser\u00e0 com el sol, i la gl\u00f2ria real de Khwarenah ser\u00e0 amb ell. Durant els seg\u00fcents 57 anys subsistir\u00e0 amb nom\u00e9s hortalisses, 17 anys nom\u00e9s d'aigua i per \u00faltim 10 anys nom\u00e9s d'aliment espiritual.\nEls esdeveniments de l'\u00faltima renovaci\u00f3 es descriuen en el Bundahisn: A la batalla final amb el mal, el yazatas Airyaman i Atar fondr\u00e0 el metall dels turons i muntanyes, i passar\u00e0 per la terra com un riu (Bundahishn 34,18), per\u00f2 els justos (ashavan) no es veuran perjudicats. Al final, triomfar\u00e0 Ahura Mazda, i l'agent Saoshyant ressuscitar\u00e0 els morts, els cossos seran restaurats a la perfecci\u00f3 eterna, i les \u00e0nimes pures es reuniran amb D\u00e9u. Al final, la veritat, la just\u00edcia (Asha) i la immortalitat seran eternes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La teologia natural, tamb\u00e9 anomenada teologia racional, \u00e9s l'intent de trobar proves de D\u00e9u sense recorre a cap revelaci\u00f3 sobrenatural. Es distingeix, aix\u00ed, de la teologia revelada, basada en les Escriptures o en experi\u00e8ncies religioses.\nAquesta expressi\u00f3 \u00e9s usada en l'actualitat principalment per seguidors del disseny intel\u00b7ligent, per tractar de donar valor a proves que consideren cient\u00edfiques, per\u00f2 que s\u00f3n descartades i considerades err\u00f2nies per les ci\u00e8ncies naturals; o usada per alguns tipus de partidaris de l'evoluci\u00f3 te\u00edstica, com el possible origen d'una futura explicaci\u00f3 natural de D\u00e9u.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Asmodeu, altrament Asmodai, \u00e9s segons la B\u00edblia, un dels noms del dimoni.\nEl nom Asmodai es creu que deriva de l'Av\u00e8stic: aeshma-daeva (aeshma significa c\u00f2lera, i daeva dimoni). Mentre Aeshma per tant el dimoni de la f\u00faria del Zoroastrisme i declarat com a tal, el compost aeshma-daeva no es pot trobar als escrits. \u00c9s malgrat tot com si aquest mot exist\u00eds, i 'Asmodeus' (en grec, \u0391\u03c3\u03bc\u03bf\u03b4\u03b1\u03bf\u03c2 Asmodaios) del Llibre de Tobies i el 'Ashmedai' (en hebreu, \u05d0\u05e9\u05de\u05d3\u05d0\u05d9 A\u0161mday) del Talmud ho reflecteixen.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Di\u00e0leg interreligi\u00f3s \u00e9s el proc\u00e9s d'apropament, coneixement mutu i col\u00b7laboraci\u00f3 entre dos o m\u00e9s grups religiosos. El proc\u00e9s de di\u00e0leg entre les religions implica al mateix temps un di\u00e0leg intrareligi\u00f3s dintre de les comunitats religioses que dialoguen.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els encensers o tur\u00edbuls s\u00f3n recipients per a cremar encens que es fa servir en determinades celebracions religioses. S\u00f3n coneguts en l'antiguitat judaica i encara en l'eg\u00edpcia i grecoromana, es van adoptar per l'esgl\u00e9sia des dels primers segles, segons consta per documents hist\u00f2rics i per les representacions figurades en frescos i miniatures de c\u00f2dexs de l'alta edat mitjana. Per\u00f2 d'ells no sembla que es conserven exemplars anteriors al segle xii. Els primers encensers hagueren de tenir la forma d'urna amb tapa perforada i de les al\u00b7ludides pintures s'infereix que ja des del segle x van prendre forma de globus i hagueren de manejar-se amb tres o quatre cadenetes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El kalam jueu va ser una forma primerenca de la filosofia jueva medieval que es va desenvolupar en resposta al kalam isl\u00e0mic, el qual era al seu torn una reacci\u00f3 en contra de la filosofia aristot\u00e8lica. El terme 'kalam jueu' \u00e9s utilitzat pels historiadors moderns basant-se en el fet que, segons Maim\u00f2nides, els seus practicants s'autoanomenaven mutakal\u00b7limun ('kalamistes').\nEl seu practicant m\u00e9s conegut va ser Saadia Gaon (segle x), per a qui el kalam va representar el camp de batalla filos\u00f2fic en el qual es va enfrontar amb els seus oponents cara\u00eftes. Maim\u00f2nides, en la seva Guia de perplexos fa refer\u00e8ncies freq\u00fcents als arguments dels kalamistes, tant jueus com musulmans, tot transmetent-ne, en general, una opini\u00f3 poc favorable. Yehud\u00e0 ha-Lev\u00ed tamb\u00e9 fa refer\u00e8ncia als seguidors jueus del kalam.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'omnipres\u00e8ncia \u00e9s un atribut div\u00ed present a la majoria de religions, que indica que D\u00e9u o la pres\u00e8ncia sagrada est\u00e0 a tot arreu. A Orient s'ent\u00e9n com que tot l'univers est\u00e0 imbu\u00eft d'una for\u00e7a sacra i les religions monoteistes aposten per una constant vigil\u00e0ncia i proximitat d'un D\u00e9u no material que controla alhora l'espai i el temps. \u00c9s un concepte proper al panteisme, per\u00f2 que afirma la superioritat d'un \u00e9sser o for\u00e7a, i no simplement constata el car\u00e0cter potencialment div\u00ed de tots els \u00e9ssers.\nAlgunes de les paradoxes conceptuals que porta associada l'omnipres\u00e8ncia s\u00f3n les seg\u00fcents\n\ncom pot estar D\u00e9u a tot arreu, incl\u00f2s l'infern, si aquest es defineix per l'abs\u00e8ncia de D\u00e9u?\ncom es pot estar a un lloc o a tots si es transcendeix l'espai i no \u00e9s un ens material?\nest\u00e0 D\u00e9u present als actes erronis o mal\u00e8vols si \u00e9s extrema Bondat?\npodria no estar a tot arreu per la seva omnipot\u00e8ncia?Per resoldre algunes de les paradoxes, els te\u00f2legs fan \u00e8mfasi en el car\u00e0cter voluntari de l'omnipres\u00e8ncia, D\u00e9u pot estar a tot arreu per les seves caracter\u00edstiques, per\u00f2 tria no estar all\u00e0 on rau el mal, que respon al lliure albir hum\u00e0 (atribut tamb\u00e9 atorgat volunt\u00e0riament per D\u00e9u). No totes les escoles de teologia comparteixen aquest raonament, que s'emparenta amb la teodicea o justificaci\u00f3 del pecat en un m\u00f3n creat per un \u00e9sser bo.\nL'omnipres\u00e8ncia permet, entre altres, que cada cop el D\u00e9u cristi\u00e0 s'encarni en l'eucaristia sense deixar d'estar a altres indrets.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "En la cosmologia religiosa o mitol\u00f2gica, els set cels es refereixen a set nivells o divisions dels cels. El concepte, que tamb\u00e9 es troba a les antigues religions mesopot\u00e0miques, es pot trobar en el judaisme, el cristianisme i l' islam ; un concepte similar tamb\u00e9 es troba en algunes altres religions com l'hinduisme. Algunes d'aquestes tradicions, incl\u00f2s el jainisme, tamb\u00e9 tenen un concepte de set terres o set infernals, tant amb els regnes metaf\u00edsics de les de\u00eftats com amb els cossos celestes observats com els planetes cl\u00e0ssics i les estrelles fixes. Els set cels corresponen a les set llumin\u00e0ries / planetes cl\u00e0ssics coneguts a l'antiguitat. Els observadors antics es van adonar que aquests objectes celestials (la Lluna, Mercuri, Venus, el Sol, Mart, J\u00fapiter i Saturn ) es movien a diferents ritmes del cel, tant els uns dels altres com les estels fixes que hi ha m\u00e9s enll\u00e0. A difer\u00e8ncia dels cometes, que van apar\u00e8ixer al cel sense av\u00eds, es movien amb patrons regulars que es podien predir. Tamb\u00e9 van observar que els objectes del cel influ\u00efen en els objectes de la terra com quan els moviments del sol afecten el comportament de les plantes o els moviments de la lluna afecten les marees oce\u00e0niques. Uns altres creuen que els set cels estan relacionats amb les set estrelles de Ori\u00f3, la Ossa Major, l'Ossa Menor i les Pl\u00e8iades / set germanes d'acord amb l'antiga astrologia occidental.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'atman (en s\u00e0nscrit: \u0906\u0924\u094d\u092e\u0928\u094d \u0101tman o \u0101tma) \u00e9s un concepte de l'\u00e0mbit hind\u00fa que fa refer\u00e8ncia a l'\u00e0nima o al principi de vida dels \u00e9ssers vius. La teologia hind\u00fa empra el terme per a expressar l'\u00e0nima individual com a individuaci\u00f3 de l'\u00fanic absolut o braman, de qu\u00e8 en resta separada mentre no obt\u00e9 el mokxa (alliberament del cicle de reencarnacions). Tot i aix\u00ed, al llarg del temps i segons les escoles de pensament, aquest concepte ha estat matisat de diverses maneres.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les veixil\u00b7les o vexil\u00b7les s\u00f3n una tipologia d'estendard religi\u00f3s pr\u00f2pia de Mallorca que cont\u00e9 els s\u00edmbols de la Passi\u00f3 de Jes\u00fas brodats o pintats i que s'exhibeixen, en parella, a les esgl\u00e9sies durant la Setmana Santa, a m\u00e9s de sortir a la cap\u00e7alera de les processons de Setmana Santa. Les primeres refer\u00e8ncies trobades daten de les visites pastorals fetes despr\u00e9s del Concili de Trento, i tenien la funci\u00f3 did\u00e0ctica de suport visual per ensenyar les escenes de la Passi\u00f3. En general, fan uns dos metres d'alt per un i mig d'ample.\nS'hi representen llanternes, torxes i armes dels soldats romans que acompanyaven a Judes (amb la m\u00e0 parada per rebre les monedes d'or) quan anava a trair Jes\u00fas; una espasa amb una orella tallada, que recorda l'episodi de Pere i el criat Malc; el gall de la negaci\u00f3 de Sant Pere; les llanderes amb qu\u00e8 assotaren Jes\u00fas, la columna on va rebre els assots, els daus, i moltes altres icones que representen m\u00e9s escenes de la Passi\u00f3.Actualment, moltes de les veixil\u00b7les es troben en mal estat de conservaci\u00f3 i per aix\u00f2 han deixat de sortir a les processons de Setmana Santa i moltes vegades ni tan sols s'exposen. A l'esgl\u00e9sia de Sant Nicolau de Palma foren restaurades el 2020 i exposades a l'esgl\u00e9sia durant la Setmana Santa de 2021, durant la qual les processons estaven suspeses per causa de la pand\u00e8mia de coronavirus. A altres llocs com S\u00f3ller es troben en mal estat de conservaci\u00f3. A l'esgl\u00e9sia de Santa Creu de Palma, on ja es documenten al segle xviii, tamb\u00e9 es conserven i s'exposen per Setmana Santa.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Berit o Berith \u00e9s un dimoni capa\u00e7 de predir el futur, que s'invoca amb un anell m\u00e0gic de plata. Se'l representa com un poder\u00f3s soldat amb corona, ja que ocupa un rang elevat a la jerarquia de l'Infern i els alquimistes creien que tenia un paper important en la transmutaci\u00f3 d'elements en or. Probablement el seu nom ve d'una variant local del d\u00e9u Baal.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una verge consagrada \u00e9s una forma de vida consagrada de les dones en l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica basada en la imitaci\u00f3 de la vida de Maria, mare de Jes\u00fas. Aquest figura, tamb\u00e9 anomenada ordo virginum o orde de les verges, t\u00e9 l'origen als primers anys del cristianisme i fou recuperada d'en\u00e7\u00e0 del Concili Vatic\u00e0 II. El 2018 hi havia 5.000 verges consagrades.Algunes verges consagrades conegudes s\u00f3n Margarida d'Antioquia (Turquia, 275-290), Euf\u00e8mia de Calced\u00f2nia (Turquia, 289-304), Agn\u00e8s de Roma (Roma, segle III-segleIV), Ll\u00facia de Siracusa (Sic\u00edlia, segle III-segle IV), Santa Marcel\u00b7lina (Alemanya, segle IV-segle IV), Genoveva de Par\u00eds (Fran\u00e7a, segle V-segle VI), Wendy Beckett (Anglaterra, 1930-2018), M\u00e9lanie Calvat (Fran\u00e7a, 1931-1804) i Joan Frances Gormley (Estats Units, 1937-2007).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El sarc\u00f2fag de Sant Andreu \u00e9s un monument picte que data de la segona meitat del segle viii. El sarc\u00f2fag es va descobrir a principis de l'any 1833, durant les excavacions de la Catedral de Saint Andrews, per\u00f2 no va ser fins al 1922 que els components supervivents van ser recollits. El sarc\u00f2fag est\u00e0 exposat al museu de la Catedral, a Saint Andrews, prop del lloc de la troballa.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Centre Mundial Bah\u00e1'\u00ed \u00e9s el nom del centre administratiu i espiritual de la Fe bah\u00e0'\u00ed. Amb seu a Haifa, Israel, el Centre Mundial Bah\u00e0'\u00ed \u00e9s recognoscible pels jardins que dominen l'\u00e0rea del Mont Carmel, just a dalt del port.\nEl Centre Mundial Bah\u00e1'\u00ed \u00e9s tamb\u00e9 destinaci\u00f3 del pelegrinatge bah\u00e0'\u00ed.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Fetitxisme (del llat\u00ed, facticius, \u00abartificial\u00bb, i portugu\u00e8s feiti\u00e7o, \u00abmagia\u00bb, \u00abmania\u00bb; i del franc\u00e8s f\u00e9tiche) \u00e9s la devoci\u00f3 cap als objectes materials, anomenats fetitxes. El fetitxisme \u00e9s una forma de creen\u00e7a o pr\u00e0ctica religiosa en la qual es considera que certs objectes tenen poders m\u00e0gics o sobrenaturals i que protegeixen el portador o les persones de les forces naturals. Els amulets tamb\u00e9 s\u00f3n considerats fetitxes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'ecumene \u00e9s el conjunt del m\u00f3n conegut per una cultura. Generalment es distingeix com aquella porci\u00f3 de la Terra permanentment habitada, en contraposici\u00f3 a l'anecumene o \u00e0rees inhabitades o temporalment ocupades.\nDurant el per\u00edode hel\u00b7len\u00edstic, l'ecumene feia refer\u00e8ncia a la part de la Terra que era habitada, ja fos per tota la humanitat o nom\u00e9s per un subconjunt d'aquesta. Sovint es referia a les terres habitades pels grecs, excloent les que eren ocupades pels b\u00e0rbars.\nAl koin\u00e9 de l'Imperi Rom\u00e0 i el Nou Testament, ecumene significa literalment \u00abm\u00f3n\u00bb, per\u00f2 en general s'entenia que feia refer\u00e8ncia al m\u00f3n rom\u00e0.\nEls bizantins utilitzaven el terme ecumene per referir-se a l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient (vegeu tamb\u00e9 concili ecum\u00e8nic). El concepte subjacent al t\u00edtol de Patriarca ecum\u00e8nic que se li dona al Patriarca de Constantinoble, aix\u00ed com al proc\u00e9s de l'ecumenisme.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un oce\u00e0 c\u00f2smic o riu celestial \u00e9s un tema mitol\u00f2gic present en moltes cultures i civilitzacions, i representa el m\u00f3n o el cosmos embolcallat per les aig\u00fces primordials.\n\nEn els mites de la creaci\u00f3, les aig\u00fces primordials sovint es representen omplint tot l'univers, i \u00e9s la primera font del cosmos dels d\u00e9us amb l'acte de creaci\u00f3 corresponent a l'establiment d'un espai habitable separat de les aig\u00fces embolcallants. Apareix una de les primeres voltes en la mitologia mesopot\u00e0mica antiga com a Nammu en sumeri, m\u00e9s tard com a Apsu i Tiamat babil\u00f2nics; i com a Nun en la mitologia eg\u00edpcia. L'Enuma Elish el descriu com:Quan el cel de dalt encara no havia estat anomenat/\nni la terra de baix es pronunciava amb cap nom,\nApsu, el primer, el seu generador/\ni la creadora Tiamat, que els recolz\u00e0 a tots,\nhavien barrejat les seues aig\u00fces, per\u00f2 no havien format pastures ni canyes descobertes.\nQuan els d\u00e9us encara no s'han manifestat/\nels noms no s'han pronunciat, ni s'han declarat els destins,\n\nllavors els d\u00e9us van n\u00e0ixer dins d'ells.El contacte dels pobles sem\u00edtics al Pr\u00f2xim Orient amb els mesopot\u00e0mics i egipcis influ\u00ed en la concepci\u00f3 hebrea de les aig\u00fces primitives. En la hist\u00f2ria de la creaci\u00f3 b\u00edblica, inicialment nom\u00e9s hi ha terra i aigua en un estat ca\u00f2tic: \u00abI la terra estava desordenada i buida, i les tenebres estaven sobre la fa\u00e7 de l'abisme, i l'Esperit de D\u00e9u es movia sobre la fa\u00e7 de les aig\u00fces\u00bb (G\u00e8nesi, 1:2). El m\u00f3n tamb\u00e9 es crea com un espai dins de l'aigua, i per tant n'est\u00e0 envoltat: \u00abDespr\u00e9s va dir D\u00e9u: que s'estenguen aig\u00fces, i separ\u00e0 les aig\u00fces de les aig\u00fces\u00bb (G\u00e8nesi, 1:6). Aquest abisme d'aig\u00fces es designa amb el mot Tehom en hebreu.\n1 En el principi cre\u00e0 D\u00e9u els cels i la terra.\n\n2 I la terra estava desordenada i buida, i les tenebres estaven sobre la fa\u00e7 de l'abisme, i l'Esperit de D\u00e9u es movia sobre la fa\u00e7 de les aig\u00fces.La mitologia grega tamb\u00e9 en fou influenciada: en algunes versions de teogonies els d\u00e9us que personifiquen les aig\u00fces s\u00f3n els primers a existir, com es refereix Homer en la Il\u00edada 14.201: \u00abOce\u00e0, origen dels d\u00e9us, i la mare Tetis\u00bb. Arist\u00f2til i Plat\u00f3 es referiren a aquest corrent. Plat\u00f3, per\u00f2, afirma en Timeu que l'estat prec\u00f2smic no est\u00e0 format per elements naturals:Com hem dit al principi, totes aquestes coses estaven en un estat de desordre, quan d\u00e9u hi implant\u00e0 proporcions tant en relaci\u00f3 amb elles mateixes com en les seues relacions entre si, en la mesura en qu\u00e8 els fou possible estar en harmonia i proporci\u00f3. En aquell moment, res no participava en aix\u00f2, excepte per accident, ni hi havia res que meresqu\u00e9s ser designat pels noms que ara usem, com foc i aigua.Plutarc assenyala que els egipcis s'atribueixen l'origen de la doctrina de l'aigua com a element inicial (que es troba en Tales i Homer):Ells [els egipcis] pensen que Homer tamb\u00e9, com Tales, pos\u00e0 l'aigua com el principi i origen de totes les coses, despr\u00e9s d'aprendre dels egipcis; Oce\u00e0 \u00e9s Osiris i Tetis \u00e9s Isis, perqu\u00e8 ella t\u00e9 cura de totes les coses, i les nodreix.M\u00e9s tard, Ber\u00f3s confronta les narratives grega i babil\u00f2nica; compara Omoroca (una forma del t\u00edtol de Tiamat com a \u00abUmmu\u2013Hubur\u00bb, que significa 'Mare-Riu de l'Inframon', o derivat d'\u00abemaruukka\u00bb, 'inundaci\u00f3') amb Thalassa (mar):\nEll [Ber\u00f3s] diu que hi hagu\u00e9 un temps en qu\u00e8 tot era foscor i aigua, i hi nasqueren estranyes criatures de forma peculiar [...]; sobre totes aquestes regia una dona anomenada Omorka (\u038c\u03bc\u03cc\u03c1\u03ba\u03b1), la qual en caldeu s'anomena Thalath (\u0398\u03b1\u03bb\u03ac\u03c4\u03b8), que en grec significa 'la mar' (\u0398\u03ac\u03bb\u03b1\u03c3\u03c3\u03b1), per\u00f2 en valor num\u00e8ric \u00e9s igual a \u00ablluna\u00bb.\n\nOannes va dir que hi hagu\u00e9 un moment en qu\u00e8 tot era foscor i aigua, i que en aquesta aigua cobraren vida \u00e9ssers estranys amb formes peculiars [...] Per\u00f2 aix\u00f2, diu [Ber\u00f3s], \u00e9s parlar al\u00b7leg\u00f2ricament sobre la natura, en qu\u00e8 tot consistia en humitat i les criatures hi van arribar a existir.En la mitologia d'Iran, Fr\u0101xkard (persa mitj\u00e0: pl'hwklt, Avesta: Vouruka\u0161a; anomenat Warka\u0161 en persa mitj\u00e0 tamb\u00e9) \u00e9s el nom de l'oce\u00e0 c\u00f2smic, com apareix en Bundahixn. En la mitologia hind\u00fa, hi apareix com la dea Danu i els seus fills (D\u00e0nava), o com Apas (aig\u00fces). L'estudi\u00f3s Alain Dani\u00e9lou remarca que es troba en les tradicions de l'hinduisme:El m\u00f3n \u00e9s un pensament div\u00ed, una vibraci\u00f3 en el substrat causal; per tant, la lluna, la ment c\u00f2smica, s'assimila a les aig\u00fces causals (ap), de les ones a partir de les quals es desenvolupen totes les formes tangibles.En la mitologia n\u00f2rdica, segons l'Edda po\u00e8tica, la fusi\u00f3 del gel primordial genera totes les criatures del cosmos, i origina Ymir (de la suor del qual naixen els gegants) i Audhumbla (que llepa un caramell i aix\u00ed dona forma a l'\u00e9sser hum\u00e0):Quan la part nord estava congelada, el sud era fos i brillant, per\u00f2 el centre de Ginnungagap era tan suau com l'aire en una nit d'estiu. All\u00ed, el c\u00e0lid al\u00e9 que provenia del nord de Muspell trob\u00e0 el gebre de Niflheim; i parlaren i jugaren, i el gel comen\u00e7\u00e0 a fondre's i degotar. La vida s'acceler\u00e0 en aquestes gotes, que afai\u00e7onaren un gegant, anomenat Ymir.La narrativa de Popol Vuh, atribu\u00efda al poble maia quich\u00e9, recull un mite de la creaci\u00f3 amb refer\u00e8ncies a les aig\u00fces primordials:La fa\u00e7 de la terra encara no ha aparegut. Nom\u00e9s queda l'extensi\u00f3 de la mar, junt amb la matriu de tot el cel [...] Tz'aqol i B'itol, Tepeu i Serpent Quetzal (Gucumatz), Xmucane i Xpiyacoc. Brillants s\u00f3n en l'aigua, embolcallat en plomatge de quetzal i plomes de cotinga. Per aix\u00f2 es diuen Serp de Quetzal [...] Deixa que l'aigua es retire, es buide, perqu\u00e8 s'hi cree la placa de terra.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Teologia dial\u00e8ctica \u00e9s la designaci\u00f3 autoimposta per un grup de te\u00f2legs protestants europeus, principalment alemanys i su\u00efssos, a un moviment teol\u00f2gic que sol funcionar com a sin\u00f2nim de la fase primerenca de la teologia de Karl Barth, tal com va ser exposada en el seu fam\u00f3s comentari en l'Ep\u00edstola als Romans (primera edici\u00f3 1919; segona edici\u00f3 1922).La teologia dial\u00e8ctica s'aixeca contra el progressisme historicista i racionalista de la teologia liberal i afirma la impossibilitat d'una teologia humanista, cultural i acomodaticia als interessos coetanis. A partir de 1923, els punts de vista barthians van ser publicats pels principals propulsors de la nova direcci\u00f3 teol\u00f2gica \u2014entre els quals caldria explicar, a part de Barth, a Emil Brunner, Rudolf Bultmann, Friedrich Gogarten, Eduard Thurneysen i Dietrich Bonhoeffer- en la revista Zwischen den Zeiten.Una teologia t\u00edpica de l'\u00ednterim del  per\u00edode entre les dues guerres m\u00e9s grans del segle xx, la teologia dial\u00e8ctica (tamb\u00e9 anomenada 'teologia de la crisi', 'neo-ortod\u00f2xia' i, m\u00e9s barthianament, 'teologia de la paraula de D\u00e9u') segueix sent, amb tot, bastant influent i font d'inspiraci\u00f3 en els desenvolupaments subsecuentes de la teologia protestant i tamb\u00e9 cat\u00f2lica. Avui explica com una de les direccions teol\u00f2giques m\u00e9s consp\u00edcues, i el seu influx es deixa sentir en diversos corrents teol\u00f2gics desenvolupades a Europa i Estats Units, punt com en la teologia de l'alliberament forjat a Am\u00e8rica Llatina.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Aurita Gonz\u00e1lez Gonz\u00e1lez (Alba de Tormes (Salamanca), 1926 - Elda, 2003) fou una religiosa amb un fort comprom\u00eds social.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Regne de D\u00e9u (del grec \u03b2\u03b1\u03c3\u03b9\u03bb\u03b5\u03af\u03b1 \u03c4\u03bf\u1fe6 \u03b8\u03b5\u03bf\u1fe6, basileia tou theou) o Regne dels Cels \u00e9s un concepte teol\u00f2gic emprat en el judaisme i en el cristianisme (i de manera menys important en l'islam) per a referir-se al futur regnat o sobirania de D\u00e9u sobre totes les nacions de la terra.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La taumat\u00fargia \u00e9s l'art de simular (o fer) prodigis. Prov\u00e9 del grec \u03b8\u03b1\u1fe6\u03bc\u03b1 tha\u00fbma, tema thaumat-, \"miracle\" e \u1f14\u03c1\u03b3\u03bf\u03bd \u00e9rgon \"treball\". Durant el temps de l'Imperi Rom\u00e0 es creia en l'exist\u00e8ncia d'homes divins amb poders meravellosos, que podien profetitzar, fer miracles i curar malalties. A aquests homes se'ls anomen\u00e0 taumaturgs. El taumaturg m\u00e9s fam\u00f3s de l'\u00e8poca imperial fou Apol\u00b7loni de T\u00edana. Era contemporani de Pau de Tars. Segons la tradici\u00f3 posse\u00efa un coneixement i un saber semblant al dels d\u00e9us. Predicava l'abstin\u00e8ncia sexual, era profeta, curava tots els malalts i ressuscitava els morts. Finalment ascend\u00ed al cel.\nEls reis de Fran\u00e7a sovint necessitaven guerrers a les croades per combatre. Per obtenir homes m\u00e9s fidels i motivats, els imposaven les mans per donar-los el poder i la gr\u00e0cia divina. A tot el m\u00f3n hi ha exemples semblants que es repeteixen al llarg de la hist\u00f2ria amb diferents ritus i formes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els sants Pau, Ciril, Eugeni i companys van ser un grup de set cristians, morts en data indeterminada, entre els segles III-IV, com a m\u00e0rtirs a Antioquia de S\u00edria, actualment a Turquia. La seva mem\u00f2ria es commemora el 20 de mar\u00e7.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Museu Dioces\u00e0 de Mallorca o Museu d'Art Sacre de Mallorca \u00e9s un equipament muse\u00edstic situat a l'oratori de sant Pau i en una ala del Palau del Bisbe de Mallorca a Palma, d'estil g\u00f2tic catal\u00e0 i barroc. El seu origen es troba en la col\u00b7lecci\u00f3 formada, a partir de 1878, pel bisbe Mateu Jaume i Garau que agrup\u00e0 materials d'inter\u00e8s art\u00edstic procedents de diverses esgl\u00e9sies i monestirs illencs, finalment el bisbe Pere Joan Campins i Barcel\u00f3 n'impuls\u00e0 la seva estructuraci\u00f3 com a museu i el 1916 s'obr\u00ed al p\u00fablic.\nEl seu fons est\u00e0 format per peces que conjuguen l'inter\u00e8s hist\u00f2ric, art\u00edstic i religi\u00f3s oferint un recorregut per la hist\u00f2ria del cristianisme a l'illa. Est\u00e0 dividit en seccions tem\u00e0tiques com arqueologia, cer\u00e0mica moderna, escultura religiosa, el llegat S\u00e9guier, art religi\u00f3s, numism\u00e0tica i rareses bibliogr\u00e0fiques. Les peces m\u00e9s conegudes de la seva col\u00b7lecci\u00f3 s\u00f3n el Retaule de Sant Jordi de Pere Ni\u00e7ard i algunes obres del pintor renaixentista valenci\u00e0 Joan de Joanes, aix\u00ed com el Drac de na Coca, cocodril embalsamat del s. XVII que don\u00e0 lloc a una popular llegenda local.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'argument teleol\u00f2gic o l'argument del disseny \u00e9s l'argument sobre l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u que es basa en les proves del m\u00f3n i un univers \u00abdisseny\u00bb.Dins de les diferents variacions de l'argument b\u00e0sic hi ha aquest punts:\n\nX \u00c9s massa complex per haver sortir per atzar o naturalesa.\nPer tant X ha d'haver estat creat per un \u00e9sser intel\u00b7ligent.\nD\u00e9u \u00e9s un \u00e9sser intel\u00b7ligent.\nPer tant D\u00e9u existeix.X normalment es refereix a l'univers, el proc\u00e9s evolutiu, el ser hum\u00e0, etc.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Estat confessional \u00e9s aquell que declara una religi\u00f3 concreta com a oficial, amb diversos graus de penetraci\u00f3 en la vida p\u00fablica (el m\u00e0xim seria la teocr\u00e0cia). El govern sost\u00e9 econ\u00f2micament determinats aspectes del culte religi\u00f3s, promou la seva difusi\u00f3 o ensenyament i aprova lleis destinades a la seva conservaci\u00f3. En determinats casos pot arribar a prohibir la pr\u00e0ctica d'altres creences o a perseguir-la t\u00e0citament. La pr\u00e0ctica de lligar religi\u00f3 i poder pol\u00edtic data de l'antiguitat, amb els faraons egipcis i els seus d\u00e9us predilectes i continua present en alguns pa\u00efsos. El proc\u00e9s de separar la religi\u00f3 de l'Estat es denomina secularitzaci\u00f3, i pot esdevenir en un estat no confessional (pot haver-hi una religi\u00f3 dominant malgrat no estar reconeguda) o un estat laic (amb la m\u00e0xima separaci\u00f3).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els karamanlis (turc: Karamanl\u0131lar) foren una comunitat grega de religi\u00f3 ortodoxa, probablement descendents del antis licaonis, que van esdevenir turcofons al segle xiv (o abans) i vivien al beylik turc de Karaman (vegeu beylik de Karaman-o\u011fhlu). Despr\u00e9s de la conquesta de Karaman pels otomans foren transferits a Istanbul on van fundar un barri prop de Yedikule. A l'inici del segle xx la comunitat publicava un diari, Nea Anatoli. la seva llengua dialectal i literatura (en car\u00e0cters grecs) era el karamandlidja.\nEmigrants de la mateixa regi\u00f3, molts karamanlis, van donar nom a 19 ciutats d'Anat\u00f2lia al segle XVI", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'animisme \u00e9s la creen\u00e7a que les coses no humanes tenen una ess\u00e8ncia espiritual. Els neopagans moderns sovint descriuen el seu sistema de creences com a animista. El panteisme, doncs, iguala D\u00e9u amb l'exist\u00e8ncia. L'animisme est\u00e0 present sobretot a l'\u00c0frica, al sud-est d'\u00c0sia i al Carib, on es barreja amb altres creences.\nL'animisme acostuma a pensar que les \u00e0nimes sobreviuen al cos i passen a un m\u00f3n millor o parad\u00eds. Algunes comunitats creuen en la reencarnaci\u00f3, i aix\u00ed les \u00e0nimes dels \u00e9ssers i objectes que avui envolten la gent podien ser persones en altres vides, fins i tot coneguts, per la qual cosa proclamen que cal cuidar especialment la relaci\u00f3 amb l'entorn, per respectar aquests esperits.\n\nEls cultes animistes donen molta import\u00e0ncia a la m\u00e0gia, als rituals mortuoris i als somnis. En determinats indrets, es lliga tamb\u00e9 al vud\u00fa i al xamanisme.A banda de la religi\u00f3, hi ha traces d'animisme en molts sistemes de filosofia, com en Plat\u00f3, Leibniz o l'escol\u00e0stica. L'hilozoisme podria ser una variant d'aquest sistema conceptual. Edward Tylor, un dels principals estudiosos del tema, intenta buscar la justificaci\u00f3 racional i social que porta a l'expansi\u00f3 de l'animisme. Els seus adversaris li retreuen que no ajudi a esborrar el t\u00f2pic que assimila animisme a incultura o a poble primitiu.Es troben indicis d'animisme a l'\u00c0frica, sud del S\u00e0hara, Austr\u00e0lia, Oceania, sud-est i centre d'Asia i tota Am\u00e8rica. L'arqueologia i l'antropologia estudien l'animisme actualment present en les cultures ind\u00edgenes. Alguns conceptes antics sobre l'\u00e0nima es poden analitzar a partir dels termes amb qu\u00e8 aquesta \u00e9s denominada: per exemple, els lectors de Dant coneixen la idea que els morts no tenen ombra, la qual cosa no \u00e9s una invenci\u00f3 del poeta, sin\u00f3 una noci\u00f3 que prov\u00e9 del folklore anterior al cristianisme. A les Illes Can\u00e0ries, els abor\u00edgens guanxes professaven una religi\u00f3 animista (mitologia guanxe).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Observatori Blanquerna de Comunicaci\u00f3, Religi\u00f3 i Cultura \u00e9s un espai interdisciplinar d'investigaci\u00f3 i divulgaci\u00f3 del fenomen religi\u00f3s que es va presentar el febrer del 2012 a la Facultat de Comunicaci\u00f3n Blanquerna de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Des del seu inici dirigeix l'observatori la professora Miriam D\u00edez Bosch.L'entitat es va crear per a ser un punt de refer\u00e8ncia de l'estudi de les religions en relaci\u00f3 amb la comunicaci\u00f3 i la cultura. Entre els projectes endegats hi ha el de fer una gran base de dades per trobar informaci\u00f3 de totes les religions, impulsar l'an\u00e0lisi del tractament que fan els mitjans de comunicaci\u00f3 de les religions i oferir formaci\u00f3 en aquest \u00e0mbit a trav\u00e9s, per exemple, d'un postgrau sobre aquesta mat\u00e8ria. Entre altres iniciatives, lidera el projecte europeu Religion in the Shaping of Europaan Cultural Identity (la religi\u00f3 en la construcci\u00f3 de la identitat cultural europea) en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Universitat d'Edimburg, la Fundaci\u00f3 Sigtuna de Su\u00e8cia i el Museu del Cristianisme de Sticna, a Eslov\u00e8nia; i treballa en un mapa interactiu dels missioners catalans.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les ci\u00e8ncies ocultes \u00e9s el conjunt de creences i pr\u00e0ctiques mist\u00e8riques que des de l'antiguitat pretenen penetrar i dominar els secrets de la natura i desenvolupar els poders ocults de l'\u00e9sser hum\u00e0, per\u00f2 cient\u00edficament no comprovables.Es caracteritzen generalment pel seu hermetisme i per l'ambig\u00fcitat del seu llenguatge. Sovint tenen explicacions simples d'entendre per a fen\u00f2mens complexos o sense resposta cient\u00edfica. S\u00f3n catalogades com a pseudoci\u00e8ncies per la comunitat cient\u00edfica, que les identifica amb els processos del pensament m\u00e0gic i la superstici\u00f3 o desformats per un biaix cognitiu. Abans del desenvolupament sistem\u00e0tic del m\u00e8tode cient\u00edfic la frontera entre coneixement i saber \u00abocult\u00bb i ci\u00e8ncia cient\u00edfica era m\u00e9s fluixa. La florida de les ci\u00e8ncies ocultes desassossega el m\u00f3n cient\u00edfic: les ci\u00e8ncies ocultes semblen respondre a una necessitat de tenir respostes senzilles, completes i certituds dogm\u00e0tiques als neguits de l'home, als quals la ci\u00e8ncia nom\u00e9s pot donar respostes incompletes i provisionals.Pensen respondre a la incertesa i curiositat que l'\u00e9sser hum\u00e0 per comprendre tot all\u00f2 desconegut per la ci\u00e8ncia o pel seu desig de transcend\u00e8ncia espiritual. En aquest sentit, \u00e9s important recalcar que part d'aquestes creences al\u00b7ludeixen al paganisme, ra\u00f3 per la qual l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica ha estat una de les seves principals detractores. Va combatre amb igual vigor al llarg de la hist\u00f2ria, tant la ci\u00e8ncia que arribava a conclusions no conformes amb la b\u00edblia, com les ci\u00e8ncies ocultes, que considerava com a productes del diable, sorgides amb el prop\u00f2sit d'apartar els humans de la fe. Amb, per exemple a Barcelona fogueres de llibres al segle xix i afusellaments sota el franquisme i el nacionalcatolicisme.Aquests assumptes han suscitat la curiositat del p\u00fablic des de fa molt de temps i s'ha creat un mercat de fires, literatura i botigues especialitzades en les ci\u00e8ncies ocultes, caracteritzada pel gust pel misteri, la transcend\u00e8ncia espiritual o les explicacions alternatives.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els principis de la fe jueva son una s\u00e8rie d'afirmacions que es presenten com el suport fonamental inherent a l'acceptaci\u00f3 i la pr\u00e0ctica del judaisme. Si b\u00e9 van quedar m\u00e9s o menys fixades a l'edat mitjana, els te\u00f2legs jueus han estat discutint aquestes q\u00fcestions des de l'Antiguitat i continuen fent-ho avui dia. Al llarg del temps la seva formulaci\u00f3 ha variat tant pel que fa al nombre que al contingut: el rab\u00ed Josep Alb\u00f3, per exemple, en el Sefer ha-Ikkarim, enuncia tres principis (creen\u00e7a en l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u, en la Revelaci\u00f3 i en la Just\u00edcia divina), mentre que el seu mestre Hasdai Cresques en preconitzava sis. Maim\u00f2nides, al segle xii, en el seu comentari de la Mixn\u00e0 (Tractat del Sanedr\u00ed, cap\u00edtol 10) en va formular tretze, els tretze principis fonamentals que s\u00f3n els m\u00e9s generalment acceptats i que es troben compilats en diverses fonts talm\u00fadiques.D'altra banda, la necessitat de creure en tots els principis ha estat q\u00fcestionada en un moment o altre al llarg de la hist\u00f2ria. Aix\u00f2 \u00e9s degut al fet que el judaisme no se centra gaire en conceptes cosmol\u00f2gics abstractes; tot i que els jueus han profunditzat molt els problemes de la naturalesa de D\u00e9u, de l'home, de l'univers, de la vida i de la mort, no hi ha cap creen\u00e7a vinculant sobre aquests temes, deixant un espai important per a les opinions personals sobre aquests temes. El judaisme se centra m\u00e9s aviat en les relacions: la relaci\u00f3 entre D\u00e9u i la ra\u00e7a humana, entre D\u00e9u i el poble jueu i entre els \u00e9ssers humans. Les escriptures sagrades hebraiques expliquen la hist\u00f2ria del desenvolupament d'aquestes relacions a partir de la Creaci\u00f3, passant per la relaci\u00f3 entre D\u00e9u i Abraham, D\u00e9u i el poble jueu, etc. Aquests escrits tamb\u00e9 especifiquen les obligacions rec\u00edproques que generen aquestes relacions, tot i que diversos corrents dins del judaisme tenen opinions diferents sobre la naturalesa d'aquestes obligacions. Alguns diuen que s\u00f3n lleis de D\u00e9u, absolutes i immutables: els ortodoxos; d'altres diuen que aquestes lleis divines poden canviar i evolucionar al llarg del temps: els conservadors o masort\u00ed; d'altres encara pensen que es tracta de simples directrius que es poden seguir o no, com en el judaisme liberal o el judaisme reconstruccionista. Cap comunitat jueva ha desenvolupat ni fixat el que equivaldria a un \"catecisme\", per\u00f2 malgrat tot, tot i que aquestes formulacions presentin un fons ideol\u00f2gic com\u00fa.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La religi\u00f3 a Let\u00f2nia inclou el conjunt de creences i ritus que hist\u00f2ricament s'han dut a terme a Let\u00f2nia. El pa\u00eds tenia una versi\u00f3 local de la mitologia b\u00e0ltica que va perdurar parcialment fins al segle xvii, quan la regi\u00f3 va ser acabada de cristianitzar. El cristianisme esdevingu\u00e9 aviat la religi\u00f3 predominant, tret que continua avui dia, per\u00f2 \u00e0mplies capes de la poblaci\u00f3 van rebutjar-lo perqu\u00e8 el veien com una amena\u00e7a a la seva identitat tradicional. Aquest fet, juntament amb l'ateisme de l'era sovi\u00e8tica, poden explicar l'alt percentatge de letons que es declara no creient.\nDins dels cristians letons existeixen tres esgl\u00e9sies principals, amb un pes similar. La primera \u00e9s el cristianisme luter\u00e0, igual que els seus ve\u00efns n\u00f2rdics, dins d'una \u00e0rea europea considerada majorit\u00e0riament com a protestant. La segona \u00e9s el catolicisme, arrelat en gran part per la influ\u00e8ncia de Pol\u00f2nia en la cultura letona. Finalment, cal esmentar l'esgl\u00e9sia ortodoxa, per la proximitat de R\u00fassia. Gran part dels practicants d'aquesta religi\u00f3 s\u00f3n descendents dels russ\u00f2fons que van emigrar durant el poder sovi\u00e8tic a Let\u00f2nia i s'hi van instal\u00b7lar. Els altres credos tenen un paper testimonial en petites comunitats de fidels, com ara els jueus o els musulmans.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un himnari \u00e9s un recull o col\u00b7lecci\u00f3 d'himnes o can\u00e7ons religioses, normalment en forma de llibre. Els primers himnaris escrits a m\u00e0 coneguts provenen de l'edat mitjana, en el context de la cristiandat europea. La reforma en el segle xvi juntament amb el descobriment dels nous himnaris r\u00e0pidament impresos a una caracter\u00edstica est\u00e0ndard en el culte cristi\u00e0 de totes les principals denominacions de l'Europa occidental i central.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Bayan ibn Saman at-Tamimi (en \u00e0rab Bay\u0101n b. Sam\u02bf\u0101n at-Tam\u012bm\u012b) fou un cap xi\u00efta de Kufa.\nEra un humil venedor de palla, i adepte de dirigents extremistes durant l'imamat de Muh\u00e0mmad ibn al-Hanafiyya. Va acceptar com a imam el fill d'aquest, Abu-H\u00e0ixim (mort vers 717), i fou hostil a Muh\u00e0mmad al-B\u00e0qir. Va reunir un grup d'adeptes que es decantava per una interpretaci\u00f3 literal de l'Alcor\u00e0. A la mort d'al-B\u00e0qir va unir les seves forces a les d'Al-Mughira ibn Sa\u00efd i van intentar una revolta, per\u00f2 foren derrotats pel governador del califa, Kh\u00e0lid ibn Abd-Al\u00b7lah al-Qasr\u00ed (737). Va morir en aquesta revolta en circumst\u00e0ncies que s'expliquen de manera diferent pels historiadors. Els seus partidaris van formar la secta bayaniyya, bananiyya o samaniyya.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El premi Ratzinger de teologia \u00e9s un premi anual atorgat pel Vatic\u00e0 a les contribucions m\u00e9s assenyalades de cada any en el di\u00e0leg entre la fe i la ra\u00f3. Va ser institu\u00eft per Benet XVI l'any 2010 i \u00e9s atorgat a personalitats acad\u00e8miques amb una contribuci\u00f3 notable en el camp de la teologia. Es considera el premi a la teologia acad\u00e8mica m\u00e9s prestigi\u00f3s del m\u00f3n, sent anomenat de manera extraoficial el Premi Nobel de teologia.\nEl seu objectiu \u00e9s situar al centre de la reflexi\u00f3 la q\u00fcesti\u00f3 de D\u00e9u. La concessi\u00f3 del Premi Ratzinger vol cridar l'atenci\u00f3 de l'opini\u00f3 p\u00fablica sobre aquest tema i \u00e9s una de les tres activitats del seu treball ordinari. Les altres dues s\u00f3n la concessi\u00f3 de beques als doctorats en Teologia i l'organitzaci\u00f3 de congressos d'alt valor cient\u00edfic.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El lluciferisme \u00e9s una doctrina esot\u00e8rica i gn\u00f2stica, filos\u00f2fica en el cas de les ordres secretes i en alguns casos, religiosa com en algunes religions minorit\u00e0ries de l'actualitat, que gira entorn de la figura del d\u00e9u pag\u00e0 Llucifer, que al seu torn \u00e9s considerat com l'\u00e9sser portador de la llum de l'intel\u00b7lecte. El lluciferisme, en general renega del satanisme i assegura que Llucifer i Sat\u00e1n no s\u00f3n la mateixa entitat, no obstant aix\u00f2 algunes organitzacions sat\u00e0niques es consideren a si mateixes lluciferines.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Caritat del llat\u00ed caritas i en grec cl\u00e0ssic o antic: \"agap\u00e9\" \u00e9s un dels tipus d'amor m\u00edstic. Dins dels 4 graus de perfecci\u00f3 n'\u00e9s el primer.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La salvaci\u00f3 (del llat\u00ed salus, \"ajuda\" o \"salut\" i del grec \u03a3\u03bf\u03c4\u03b5\u03c1\u03b9\u03bf\u03c2 soterios, \"redempci\u00f3\", \"rescat\") \u00e9s l'alliberament de la condemnaci\u00f3 de l'\u00e0nima humana gr\u00e0cies a la intervenci\u00f3 de D\u00e9u. Les religions del llibre l'assimilen a una vida eterna al Parad\u00eds o apartar-se del pecat, mentre que a Orient s'interpreta com la sortida del cicle de reencarnacions o la fusi\u00f3 amb el cosmos. Em ambd\u00f3s casos, hi t\u00e9 un paper cabdal l'acci\u00f3 de bones obres durant la vida.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Temple Sat\u00e0nic (The Satanic Temple) \u00e9s una organitzaci\u00f3 religiosa no teista i organitzaci\u00f3 no governamental dedicada a l'activisme pol\u00edtic i cultural amb seu a Salem, Massachusetts. Part del moviment del satanisme simb\u00f2lic o \u00ablavey\u00e0\u00bb que veu a la figura de Satan\u00e0s, no com un \u00e9sser real o existent, sin\u00f3 com a s\u00edmbol contracultural de rebel\u00b7lia i llibertat, per\u00f2 que es diferencia de l'Esgl\u00e9sia de Satan de LaVey pel seu activisme pol\u00edtic i la seva posici\u00f3 ideol\u00f2gica m\u00e9s a l'esquerra, promovent idees humanistes i socioliberals . Gran part del seu activisme es mou entorn de la separaci\u00f3 entre l'Esgl\u00e9sia i l'Estat, el racionalisme, l'escepticisme, els drets humans i els drets de les minories. Se l'ha designat tamb\u00e9 com una par\u00f2dia religiosa. Ha presentat diverses demandes davant els tribunals per a fomentar ja sigui la secularitat del govern o b\u00e9 la inclusi\u00f3 de totes les comunitats religioses. Tamb\u00e9 s'han oposat fermament al c\u00e0stig corporal en nens iniciant una campanya contra l'ab\u00fas infantil, contra la discriminaci\u00f3 cap a la comunitat LGBT i cap als musulmans. Steve Hill, membre de l'organitzaci\u00f3 i candidat al Senat Estatal de Calif\u00f2rnia pel Partit Dem\u00f2crata \u00e9s el primer pol\u00edtic obertament satanista del qual es t\u00e9 not\u00edcia. Va rebre cobertura medi\u00e0tica al novembre de 2015 quan es va oferir a brindar protecci\u00f3 volunt\u00e0ria a qualsevol musulm\u00e0 que se sent\u00eds temor\u00f3s de repres\u00e0lies violentes arran dels atemptats de Par\u00eds.El Temple Sat\u00e0nic es va distanciar de les posicions m\u00e9s a la dreta pr\u00f2pies de l'Esgl\u00e9sia de Sat\u00e1n fonamentades en el nietzscheanisme i el Darwinisme social acollint idees de l'humanisme i el liberalisme cultural situant-se m\u00e9s a l'esquerra de l'espectre. Tampoc comparteix les creences sobrenaturals i esot\u00e8riques del laveyanisme. El grup d\u00f3na suport al dret de la dona a l'avortament i a l'educaci\u00f3 laica.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les parr\u00f2quies del Bisbat de Solsona s\u00f3n:", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La creu llatina \u00e9s una creu formada per dos segments de diferent llargada que es creuen en angle recte, on el segment menor creu el m\u00e9s llarg en una proporci\u00f3 de tres quarts. El seu \u00fas en l'entorn religi\u00f3s s'inspira del crucifix de la tradici\u00f3 cristiana.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Escotisme \u00e9s el nom que es dona a l'escola o sistema filos\u00f2fic i teol\u00f2gic creat arran de l'obra i el pensament de Joan Duns Escot, nascut a Esc\u00f2cia cap a l'any 1265.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La soteriologia (del grec \u03c3\u03c9\u03c4\u03b7\u03c1\u03af\u03b1 s\u014dt\u0113ria \"salvaci\u00f3\" i \u03bb\u03bf\u03b3\u03bf\u03c2 logos, \"tractat\" o \"discussi\u00f3\") \u00e9s una branca de la teologia cristiana que estudia la doctrina de salvaci\u00f3, centrada en la persona i obra de Jesucrist i de com es fa possible la salvaci\u00f3 espiritual en ell. En algunes esgl\u00e9sies i sectes, es tenen diferents conceptes derivats de la doctrina original com el purgatori en el catolicisme o la predestinaci\u00f3 i la salvaci\u00f3 per la fe en el protestantisme.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "En la tradicio de l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica Romana, el nom religi\u00f3s \u00e9s el nom que pren un religi\u00f3s o una religiosa. Es tracta, generalment, de nom d'un sant o santa considerat com un model a seguir. Les persones que ingressen en un monestir poden triar un nom mon\u00e0stic.\nEn la majoria d'escoles del budisme, els monjos o monges que s\u00f3n ordenats reben un nom budista escollit pel seu mestre que expressa una qualitat o una caracter\u00edstica personal. Tamb\u00e9 passa el mateix amb els budistes laics, els quals reben un \u00abnom d\u00e0rmic\u00bb durant la cerim\u00f2nia de presa de refugi.\nAl Vedanta, els ascetes rebien igualment un nom mon\u00e0stic (sw\u00e2mi) donat pel guru.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Greby \u00e9s un jaciment funerari que data del 400-500 de, i es troba al nord de Grebbestad, a la costa occidental de Su\u00e8cia. Format per 180 tombes, 38 de les quals estan assenyalades amb menhirs, i t\u00famuls baixos, \u00e9s el cementiri antic m\u00e9s important de la prov\u00edncia hist\u00f2rica de Bohusl\u00e4n.Fou excavat en part per l'arque\u00f2leg suec Oscar Montelius el 1873, i s'hi descobriren alguns bols d'argila amb ossos humans incinerats i altres pertinences personals b\u00e0siques, algunes de les quals estaven associades a Noruega, Anglaterra i Alemanya, per\u00f2 cap arma. Aquesta abs\u00e8ncia d'armes dif\u00edcilment s'explica, donada la import\u00e0ncia del cementeri i les llegendes que diuen el contrari, en el sentit que va ser l'escenari d'una gran batalla.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'apolog\u00e8tica en teologia i literatura consisteix en la defensa sistem\u00e0tica d'una posici\u00f3 o punt de vista. La paraula apolog\u00e8tica prov\u00e9 del grec apologia (\u03b1\u03c0\u03bf\u03bb\u03bf\u03b3\u03af\u03b1), que designa la posici\u00f3 de defensa militar contra un atac.El primer a utilitzar el terme amb dues connotacions \u00e9s John Henry Newman, qui intitul\u00e0 la seva autobiografia espiritualista Apologia Pro Vita Sua el 1864. Per\u00f2 les primeres refer\u00e8ncies poden ser trobades a l'Apologia de S\u00f2crates (en la qual Plat\u00f3 pren la defensa de S\u00f2crates durant el seu proc\u00e9s), per\u00f2 tamb\u00e9 algunes obres d'apologistes de comen\u00e7aments de la cristiandat com les dues Apologies del M\u00e0rtir Sant Just\u00ed, dirigides a l'emperador Marc Aureli. Arngr\u00edmur J\u00f3nsson fou un estudi\u00f3s island\u00e8s que en el llibre Brevis commentarius de Islandia criticava el treball que nombrosos autors van escriure sobre la gent i el pa\u00eds d'Isl\u00e0ndia.Actualment el terme fa refer\u00e8ncia al m\u00e8tode d'estudi emprat en alguns casos particulars, per grups o individus que promouen causes sistem\u00e0ticament, justificant ortod\u00f2xies, o negant a conveni\u00e8ncia alguns actes i fins i tot crims. La \"l\u00f2gica\" apolog\u00e8tica es basa en el \"emblanquiment\" de les causes que dona suport, principalment a trav\u00e9s de l'omissi\u00f3 dels fets negatius (percepci\u00f3 selectiva) i l'exageraci\u00f3 dels arguments i fets positius; ambdues t\u00e8cniques comuns en la ret\u00f2rica cl\u00e0ssica.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Protoiereu (del grec \u03c0\u03c1\u03c9\u03c4\u03bf\u03b9\u03b5\u03c1\u03b5\u03cd\u03c2 \u2014 summe sacerdot; de \u03c0\u03c1\u03ce\u03c4\u03bf\u03c2 \u2014 primer \u1f31\u03b5\u03c1\u03b5\u03cd\u03c2 \u2014 sacerdot) \u00e9s un t\u00edtol, que es dona a un clergat com a recompensa en l'Esgl\u00e9sia Ortodoxa.\nProtoiereu \u00e9s l'iereu major (nom oficial del sacerdot ortodox). Abans del terme protoiereu el terme que es feia servir a R\u00fassia per dir el sacerdot ortodox major era protopop.\nNormalment un protoiereu \u00e9s el de\u00e0n de l'esgl\u00e9sia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Teogonia (del grec \u0398\u03b5\u03bf\u03b3\u03bf\u03bd\u03af\u03b1: Theogon\u00eda, literalment \u00aborigen dels d\u00e9us\u00bb) \u00e9s una obra po\u00e8tica escrita per Hes\u00edode, que \u00e9s com un G\u00e8nesi de la mitologia grega. \u00c9s discutit si ha de ser datada en el segle VII aC o en el segle VIII aC. L'obra narra l'origen del Cosmos i el llinatge dels d\u00e9us de la mitologia grega, fins llavors propagada per mitjans orals. Escrita en primera persona, reflecteix l'afany d'Hes\u00edode per \u00abpensar\u00bb en el m\u00f3n segons categories essencials. \u00c9s una de les obres clau de l'\u00e8pica grecollatina. La Teogonia va servir per a fonamentar el treball posterior d'Hes\u00edode, m\u00e9s moralista i pensat com una guia practica per la vida di\u00e0ria, on explica la justificaci\u00f3 divina del treball, dins un \u00e0mbit conceptual, on el div\u00ed \u00e9s ent\u00e8s com el fonament de la realitat, per\u00f2 sols en la mesura que la seva pres\u00e8ncia i realitat es verifiquen cada dia en l'avenir del m\u00f3n. A difer\u00e8ncia dels textos hom\u00e8rics, la Teogonia \u00e9s escrita per a ser llegida com una revelaci\u00f3 feta a l'autor per les Muses del Mont Helic\u00f3, hist\u00f2ria que forma la primera part del text. Els relats de la Teogonia apareixen escrits en resposta a l'excessiva humanitzaci\u00f3 dels d\u00e9us de la tradici\u00f3 hom\u00e8rica.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una di\u00f2cesi \u00e9s un districte o territori en qu\u00e8 t\u00e9 i exerceix jurisdicci\u00f3 espiritual un prelat, com un arquebisbe, un bisbe, etc.\nTerritorialment, el sistema dioces\u00e0 de l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica d'Espanya divideix al pa\u00eds en 70 di\u00f2cesis (14 d'elles arxidi\u00f2cesis), cadascuna a c\u00e0rrec d'un bisbe (o arquebisbe). Alhora, aquestes es reuneixen en catorze prov\u00edncies eclesi\u00e0stiques, cadasc\u00fa a c\u00e0rrec del seu respectiu arquebisbe.\nEn la seg\u00fcent llista es presentaran tots els bisbes o arquebisbes d'Espanya, tant els que pertanyen a la Confer\u00e8ncia Episcopal Espanyola com les que exerceixen funcions fora de l'Estat espanyol.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Pau el Ximple (Paulus Simplex, \u03a0\u03b1\u03c5\u0302\u03bb\u03bf\u03c2 \u1f40 \u1f01\u03c0\u03bb\u03bf\u03c5\u0302\u03c2 anomenat aix\u00ed per la simplicitat del seu car\u00e0cter) fou un religi\u00f3s egipci.\nHauria viscut una vida normal de pag\u00e8s amb dona i fills fins que els 60 anys va ingressar en la religi\u00f3 cat\u00f2lica i va viure com ermit\u00e0 al desert egipci. La causa fou que hauria sorpr\u00e8 la seva dona, una dona molt maca i for\u00e7a m\u00e9s jove que ell, en adulteri amb un amant amb qui ja tenia una llarga relaci\u00f3. Immediatament hauria somrigut i dit que aix\u00f2 no era afer seu, que ja no l'amo\u00efnaria m\u00e9s i que s'emport\u00e9s el fill, que ell se n'anava de monjo; al cap de huit dies va arribar a les cel\u00b7les que dirigia Antoni, el que despr\u00e9s va esdevenir sant, on va demanar ser monjo; se li va respondre que no es podia a la seva edat, per\u00f2 la seva persist\u00e8ncia finalment va aconseguir l'objectiu. Segons la llegenda, hauria, per mod\u00e8stia, callat durant set anys.La seva vida asc\u00e8tica hauria estat tan exemplar que es diu que va fer m\u00e9s miracles que el seu mestre Antoni. Aquestos fets van passar al comen\u00e7ament del segle iv i Pau encara vivia el 337.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Museu Dioces\u00e0 de Jaca, fundat el 1970, est\u00e0 situat en les sales que envolten el claustre de la Catedral de Jaca (Arag\u00f3). Des de la d\u00e8cada de 1960 es van descobrint en diverses parr\u00f2quies de la di\u00f2cesi pintures murals medievals; aquestes obres rom\u00e0niques i g\u00f2tiques es van convertir, pel seu inter\u00e8s i singularitat, en el nucli expositiu. Despr\u00e9s del seu tancament el 2003 i d'una profunda reforma per aplicar el Pla Director de la Catedral de Jaca, va ser reinaugurat el 2010. El seu programa expositiu compr\u00e8n art religi\u00f3s de la Di\u00f2cesi de Jaca, des del rom\u00e0nic fins a l'edat moderna. El nucli del mateix \u00e9s la pintura mural rom\u00e0nica i g\u00f2tica de les esgl\u00e9sies de la di\u00f2cesi.La planta inferior ofereix un programa expositiu basat principalment en la pintura rom\u00e0nica i g\u00f2tica, que es mostra en el refetor i la sala dedicada a les pintures rom\u00e0niques de l'esgl\u00e9sia dels sants Juli\u00e0 i Basilisa de Bag\u00fces (Saragossa). La planta superior est\u00e0 dedicada al g\u00f2tic i a l'edat moderna, destacant entre tota la col\u00b7lecci\u00f3 el frontal g\u00f2tic de l'altar de l'esgl\u00e9sia del Monestir de Santa Maria de Igu\u00e1cel.\nEn la planta baixa es troben les sales corresponents al claustre, torreta, refetor, sala de Bag\u00fces, capelles claustrals i sala capitular, mentre que en la planta primera es localitzen la sala del Secretum i, a l'antiga biblioteca, la sala dedicada al g\u00f2tic i a l'Edat Moderna.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els sabeus o sabians (\u00e0rab: \u0627\u0644\u0635\u0627\u0628\u0626\u0629, a\u1e63-\u1e63\u0101bi\u02bea; hebreu: \u05e6\u05d1\u05d0\u05d9\u05dd\u200e) s\u00f3n els adeptes al sabeisme o religi\u00f3 sabea o sabiana. Tot i que no relacionats amb els sabeus del Iemen, en prenen el nom; la seva religi\u00f3 \u00e9s anterior a la conquesta musulmana i modernes investigacions n'intenten establir les relacions amb l'islam primitiu i les sectes judeocristianes aramees i sir\u00edaques.\nA Pr\u00e9cis de la G\u00e9ographie Universelle (Par\u00eds, 1847), Malte-Brun diu que el sabeisme t\u00e9 un rang m\u00e9s elevat que el politeisme i consisteix en l'adoraci\u00f3 dels cossos celestes, del Sol, la Lluna i els estels, junts o separadament; i afegeix que el sistema, molt antic i est\u00e8s pel m\u00f3n a l'antiguitat (fins i tot testimoniat al Per\u00fa) es va barrejar amb altres religions, per\u00f2 nom\u00e9s es va conservar sense barreja entre algunes comunitats a\u00efllades.\nSegons la tradici\u00f3 de l'Orient mitj\u00e0 oriental s\u00f3n una religi\u00f3 monoteista abrah\u00e0mica que segueix el quart llibre de la tradici\u00f3 d'Abraham, el Zabur (considerat pels erudits com la B\u00edblia dels psalms) que fou donada al rei David segons l'Alcor\u00e0. El llibre Fihrist escrit per an-Nadim (escriptor \u00e0rab de finals del segle X) esmenta els mught\u00e0ssila (\u2018auto-ablucionistes\u2019), una \u00absecta\u00bb de \u00absabians\u00bb al sud de Mesopot\u00e0mia que tenia a al-Hass\u00e0\u00efh com a fundador; els erudits pensen que aquest seria l'enigm\u00e0tic Sobiai al qual Elchasai va predicar a P\u00e0rtia; hauria estat proper a l'original pro-jueu Hanputa d'Elchasai de la que va sorgir el profeta Mani, i que s\u00f3n identificats a vegades com els sampseans pro-Tor\u00e0 i altres vegades com els mandeans anti-Tor\u00e0. Es diu que creuen en el profeta No\u00e8.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Sepulcre \u00e9s l'obra que es construeix per donar sepultura a una persona, generalment en pedra i elevada respecte del terra.\nDes de la pau de Constant\u00ed I el Gran es van fer comuns els cementiris a l'aire lliure, tancats amb murs als afores de les poblacions i al costat d'una esgl\u00e9sia o bas\u00edlica. Consistien els sepulcres en caixes d'una o diverses peces o en n\u00ednxols formats amb material de ma\u00e7oneria i coberts amb una llosa, que se situaven al mur del cementiri o sota terra. Els m\u00e9s sumptuosos es col\u00b7locaven exempts sobre un pedestal, o adherits al mur exterior de l'esgl\u00e9sia i es disposaven en forma de caixa o pila rectangular de marbre, ricament esculpida a la seva cara frontal exterior, i algunes vegades tamb\u00e9 en els laterals, amb s\u00edmbols cristians i temes b\u00edblics, costum que ja s'havia introdu\u00eft a les catacumbes pels volts del segle iii, i que va ser m\u00e9s com\u00fa amb la pau constantiniana.Amb freq\u00fc\u00e8ncia, figuren entre els relleus alguns motius arquitect\u00f2nics en els quals s'adverteix l'estil rom\u00e0 de l'\u00e8poca de decad\u00e8ncia. Quan s'esculpien poques figures, era freq\u00fcent omplir els espais intermedis amb l'ornament dels estr\u00edgiles o estries corbes en S (inversa o recta), copiat dels sarc\u00f2fags pagans. Des de finals del segle v va cessar a Roma el costum d'esculpir figures als sepulcres, limitant-se l'ornamentaci\u00f3 a s\u00edmbols cristians i dibuixos diferents. Al Regne Visig\u00f2tic de Toledo seguia encara al segle vii. Tamb\u00e9 es disposaven els sepulcres amb obra de f\u00e0brica sobre el terra en forma semblant als loculi de les catacumbes, semblant lleixes de biblioteques.\nEls sepulcres tenien sempre plana la seva coberta als primers segles, per\u00f2 des del segle v va comen\u00e7ar a usar-se arquejada i a partir del segle viii, es va disposar com una teulada a dues aig\u00fces o vessants. Alguns dels esmentats sepulcres estaven interiorment dividits en compartiments per contenir-ne dos o m\u00e9s difunts, anomenant-se bisomos o trisomos, etc., com consta per inscripcions i, de vegades, el revelen les figures o retrats dels personatges all\u00e0 dipositats, esculpides en relleu sobre una cara del sepulcre. Igual pr\u00e0ctica van seguir els gentils abans dels cristians.\nS\u00f3n c\u00e8lebres pels seus bonics relleus els que s'exhibeixen al Vatic\u00e0 i en altres llocs de Roma, aix\u00ed com els d'Arle (Fran\u00e7a) i les antigues esgl\u00e9sies de Ravenna (It\u00e0lia), entre d'altres. Al cementiri de Pisa (Piazza dei Miracoli) van ser recopilats al llarg dels segles gaireb\u00e9 un centenar.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El concepte de capella ardent, prov\u00e9 d'aquell lloc que es mant\u00e9 en enllumenat permanent per ra\u00f3 de sacrament, o a causa de conservar-se o trobar-se exposat a la veneraci\u00f3 o a l'atenci\u00f3 religiosa dels fidels, el cos o rel\u00edquies d'algun sant o el sarc\u00f2fag d'un pr\u00edncep o altre personatge.En l'actualitat, les capelles ardents es munten despr\u00e9s de la mort d'un personatge popular del m\u00f3n de la cultura, la pol\u00edtica o altres per a la veneraci\u00f3 dels seus admiradors o fidels. S'organitza abans del funeral i hi descansa el difunt de cos present. S'organitzen tant en edificis religiosos com en altres recintes amplis com poliesportius, centres culturals i, fins i tot, en cinemes o teatres de manera que el p\u00fablic disposi d'espai suficient per a la visita.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Consummatum est  \u00e9s una locuci\u00f3 llatina d'\u00fas actual que significa literalment \"s'ha acabat tot\", \"tot est\u00e0 complert\". Segons la traducci\u00f3 de la Vulgata llatina (Evangeli de Joan, 19, 30), \u00faltimes paraules de Crist a la creu.\nS'empra a prop\u00f2sit d'un desastre o d'un gran dolor.\nGramaticalment, \u00e9s el pret\u00e8rit perfecte passat de  consummo  (consumar, acabar).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Labartu o Lamashtu (Lama\u0161tu) (noms accadis), anomenada tamb\u00e9 Dimme (en la mitologia sum\u00e8ria) era un dimoni femen\u00ed en la mitologia dels pobles mesopot\u00e0mics. Era un dimoni especialment maligne, i per tant molt temut.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els Veda (en devanagari: \u0935\u0947\u0926, que en s\u00e0nscrit vol dir \"coneixement\", \"que ha estat vist\") s\u00f3n un conjunt d'antics texts hind\u00fas que formen part de la sruti (\"revelaci\u00f3\") que s\u00f3n a l'origen del vedisme, religi\u00f3 mare de l'hinduisme. La tradici\u00f3 els considera el \"coneixement revelat\" i existents des de sempre i per sempre.\nEls vedes s\u00f3n creats per poetes vidents (kavi) fruit de les seves experi\u00e8ncies espirituals. Tradicionalment s'han considerat com a revelacions de saviesa.La part m\u00e9s antiga, el Rig-Veda, sembla datar de 1800 a 1500 aC (per\u00f2 la transmissi\u00f3 oral seria m\u00e9s antiga) i les parts m\u00e9s recents datarien del 500 aC. S\u00f3n el corpus de coneixences m\u00e9s antic de qu\u00e8 es t\u00e9 const\u00e0ncia i constitueixen la base de la literatura \u00edndia. Tracten d'astrologia-astronomia, de ritual i de com aquests es connecten amb la vida espiritual de la humanitat.\nEstan compostos de quatre grans seccions: el Rigveda (\"Saber de les estrofes\"), el Yajurveda (\"Saber de les f\u00f3rmules sacrificials\"), el Samaveda (\"Saber de les melodies\") i l'Atharvaveda (\"Saber d'Atharva\", nom d'una fam\u00edlia de sacerdots).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Belial \u00e9s un dimoni, el nom del qual significa en hebreu \"sense v\u00e0lua\". Viu al nord de l'infern i t\u00e9 m\u00e9s for\u00e7a al mes de gener. Sol governar els elementals de terra, que llen\u00e7a en hordes destructores sobre la Terra. Segons les versions, \u00e9s el pare de Llucifer o el seu subordinat. S'associa a la lux\u00faria i a tot el que impliqui bruixeria.En l'obra de John Milton, el Parad\u00eds Perdut, aconsella abandonar la guerra directa contra el Cel. T\u00e9 una aparen\u00e7a agradable i conven\u00e7 els sacerdots que abandonin la seva fe.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La seclusi\u00f3 \u00e9s la condici\u00f3 d'un individu quan aquest passa per un per\u00edode d'a\u00efllament i allunyament de la comunitat. Una persona, una parella o un grup m\u00e9s gran, pot anar a un lloc secl\u00f2s per privacitat o per la recerca de tranquil\u00b7litat. Aix\u00ed com la seclusi\u00f3 pot ser f\u00edsica, tamb\u00e9 pot ser espiritual: aix\u00f2 es pot exemplificar amb la vida en els monestir i l'ascetisme.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Marc Di\u00e0doc (Marcus Diadochus, \u039c\u03ac\u03c1\u03ba\u03bf\u03c2) fou un escriptor eclesi\u00e0stic grec d'\u00e8poca incerta (possiblement del segle iv o V). Se l'identifica de vegades amb Di\u00e0doc, bisbe de Fotice (Photice) a l'Epir que fou l'autor de \u03a6\u03c9\u03c4\u03b9\u03ba\u1fc6\u03c2 \u03c4\u1fc6\u03c2 \u1f10\u03bd \u03c4\u1fc7 \u03c0\u03b1\u03bb\u03b1\u03b9\u1fb7 \u1f28\u03c0\u03b5\u03af\u03c1\u1ff3 \u1f10\u03c0\u03af\u03c3\u03ba\u03bf\u03c0\u03bf\u03c2 sobre la vida asc\u00e8tica, per\u00f2 que segurament \u00e9s un personatge diferent (va viure probablement al segle v); tamb\u00e9 se l'identifica amb algun dels dos bisbes de nom Marc que foren desterrats d'Egipte pels arrians sota el patriarcat de Jordi de Capad\u00f2cia (un d'Oasis Magna a l'Alt Egipte i un altre de l'Oasi d'Ammon).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'amabilitat o gentilesa \u00e9s una pr\u00e0ctica, una actitud i, en moltes cultures i religions, una virtut consistent a acollir i tractar amb atenci\u00f3 i bondat, sense emetre judicis. Existeix l'amabilitat envers les altres persones i tamb\u00e9 envers una mateixa. Permet la confian\u00e7a i ajuda a millorar la conviv\u00e8ncia a la societat. Per a exercitar-la cal coratge, compassi\u00f3 i prendre's a una mateixa i als altres seriosament. Alguns autors sostenen que \u00e9s una de les principals qualitats humanes. Alguns, com Ramon Llull, per exemple, consideren que \u00e9s l'ess\u00e8ncia de l'amor i el que fa estimable a una persona..", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La prostituci\u00f3 sagrada, la prostituci\u00f3 del temple, la prostituci\u00f3 del culte, i la prostituci\u00f3 religiosa s\u00f3n termes generals per a un ritual sexual que consisteix en relacions sexuals o altres activitats sexuals realitzades en el context del culte religi\u00f3s, potser com una forma de ritual de la fertilitat o d'hierog\u00e0mia (matrimoni div\u00ed).\nAlguns estudiosos prefereixen utilitzar el terme \u00absexe sagrat\u00bb (en refer\u00e8ncia a algun tipus de m\u00e0gia sexual) en lloc de \u00abprostituci\u00f3 sagrada\u00bb en els casos en qu\u00e8 no hi ha pagament pels serveis; per\u00f2 sovint els rituals sagrats solien celebrar-se amb el pagament d'una petita suma de diners que s'acumulaven a la tresoreria del temple.\nEls estudiosos han considerat aquestes pr\u00e0ctiques comunes en el m\u00f3n antic, especialment en les civilitzacions orientals de l'Orient Pr\u00f2xim (dins de la civilitzaci\u00f3 babil\u00f2nica, entre els fenicis i els habitants d'Ass\u00edria), per\u00f2 tamb\u00e9 est\u00e0 certificat a Corint (vegeu Estrab\u00f3, Geografia, VIII, 378) i a Erice (vegeu Cicer\u00f3, Divinatio in Caecilium, 55), a m\u00e9s, el verb grec-antic \u03ba\u03bf\u03c1\u03b9\u03bd\u03b8\u03b9\u03ac\u03b6\u03bf\u03bc\u03b1\u03b9 / korinthi\u00e0zomai, que significava \u00abfreq\u00fcentar prostitutes\u00bb. No obstant aix\u00f2, algunes de les \u00faltimes investigacions han q\u00fcestionat aquesta imatge, q\u00fcestionant en part la veritable fiabilitat de fonts antigues.La ra\u00f3 principal per la qual va donar a llum i impuls a la pr\u00e0ctica d'una forma sagrada de la prostituci\u00f3 va ser un intent d'emmagatzemar l'energia vital; el sacerdot (de vegades el mateix fidel) s'unia sexualment amb la sacerdotessa, i realitzaven la seva uni\u00f3 amb un ritual de lloan\u00e7a a la deessa de l'amor per tal de propiciar la fertilitat de les dones que pertanyien a la comunitat i, de manera indirecta juntament amb ella, tamb\u00e9 la prosperitat econ\u00f2mica general de l'Estat. La simb\u00f2lica recreaci\u00f3 d'un matrimoni sagrat, i la uni\u00f3 de la humanitat amb la divinitat, era un ritu de fertilitat que es practicava en connexi\u00f3 amb un ritual sexual al temple. Les protagonistes eren sovint joves verges de bona fam\u00edlia, o fins i tot les esclaves o les sacerdotesses del temple, que en la majoria dels casos es van unir sexualment amb estranys.\nSobre els or\u00edgens i caracter\u00edstiques que assumien els diferents llocs en qu\u00e8 es practicava, ha suscitat molts punts foscs; alguns d'aquests llocs eren Fen\u00edcia, Corint, Erice (Sic\u00edlia) i Locri a la Magna Gr\u00e8cia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una process\u00f3 o profess\u00f3 \u00e9s un passeig d'una icona sagrada per una vila o cap a un indret rellevant, com ara un santuari o ermita que permet la participaci\u00f3 dels fidels. Algunes s\u00f3n especialment conegudes, com les professons cat\u00f2liques a Espanya, molt habituals per Setmana Santa.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El complementarisme \u00e9s una doctrina teol\u00f2gica de determinats corrents de les religions del llibre que considera que homes i dones s\u00f3n complementaris, amb rols diferenciats a l'esfera p\u00fablica, privada i espiritual. Per tant separen les tasques religioses i de la vida quotidiana per g\u00e8nere basant-se en interpretacions de les Escriptures i critiquen els corrents del feminisme que busquen l'equiparaci\u00f3 de funcions d'ambd\u00f3s sexes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El summe sacerdot (o, amb menys freq\u00fc\u00e8ncia, summa sacerdotessa) era una persona que exerceix la funci\u00f3 de governant-sacerdot, o per a aquell que \u00e9s el cap d'un casta religiosa.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els objectes de culte s\u00f3n petits articles o souvenirs relacionats amb el culte religi\u00f3s, com ara: medalles, rosaris, imatges, estatuetes, etc. Els objectes de culte es comercialitzen en establiments especialitzats.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La process\u00f3 del Sant Crist de la Sang se celebra a Palma cada Dijous Sant del segle xv en\u00e7\u00e0 i \u00e9s l'element entorn del qual sempre han girat tots els actes de la Setmana Santa de Palma. L'element central d'aquesta process\u00f3 \u00e9s la imatge del Sant Crist de la Sang, talla anterior al segle xvi i que simbolitza la Sang de Crist. Actualment i d'en\u00e7\u00e0 dels anys cinquanta l'organitza l'Associaci\u00f3 de Confraries de Setmana Santa de Palma, integrada per totes les confraries que hi participen i pel Bisbat.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Religiositat popular \u00e9s un concepte de les ci\u00e8ncies socials en l'\u00e0mbit religi\u00f3s, especialment de l'antropologia de la religi\u00f3, de la sociologia de la religi\u00f3, la hist\u00f2ria de les religions i unes altres ci\u00e8ncies de l'\u00e0mbit religi\u00f3s. A voltes s'utilitza de manera intercanviable amb altres expressions, com la de la pietat popular, tot i que de manera estricta no s\u00f3n del tot equivalents.\nS'identifica amb la manera en qu\u00e8 viu la religi\u00f3 el poble ent\u00e8s com el poble pla; en oposici\u00f3 terminol\u00f2gica amb la religiositat oficial, que \u00e9s la de les elits, els intel\u00b7lectuals i la jerarquia eclesi\u00e0stica. Algunes de les manifestacions de la religiositat popular poden ser considerades com a supersticions per la religiositat oficial.\nLes difer\u00e8ncies entre ambdues religiositats s\u00f3n essencialment dues: que l'oficial considera de la m\u00e0xima import\u00e0ncia la hierofania fundacional (la manifestaci\u00f3 d'all\u00f2 sagrat) mentre que la popular se centra en les pr\u00e0ctiques rituals i en la manera de mantenir una relaci\u00f3 propiciat\u00f2ria amb les entitats sobrenaturals; i que l'oficial es transmet mitjan\u00e7ant mecanismes de socialitzaci\u00f3 interns de les institucions religioses (com el reclutament del clergat, els seminaris i d'altres institucions d'ensenyament religi\u00f3s reglat, que arriben a tots els nivells -catequesis, escoles dominicals-) mentre que la popular ho fa en l'\u00e0mbit familiar i local mitjan\u00e7ant viv\u00e8ncies col\u00b7lectives de tot tipus (tradicions populars, festivitats, peregrinacions, romeries, processons, ritus de pas -entre la vida i la mort i els diferents estats o edats-, elements de la vida quotidiana -gastronomia, indument\u00e0ria, etc...). Tamb\u00e9 podem considerar que la religiositat popular \u00e9s una manifestaci\u00f3 de la fe viscuda per cada persona i que no podem considerar que siga negativa en tant que nom\u00e9s cadasc\u00fa pot respondre de si mateix i de la seua creen\u00e7a.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Tripitaka Coreana (el seu nom complet \u00e9s Tripitaka de la dinastia governant de Goryeo (transcrit del core\u00e0 a Goryeo daejanggyeong)) \u00e9s una biblioteca coreana situada al temple d'Haeinsa, a Corea del Sud. Consisteix en una col\u00b7lecci\u00f3 completada el 1251 de blocs d'impressi\u00f3 xilogr\u00e0fica que s\u00f3n escriptures budistes, considerats la col\u00b7lecci\u00f3 m\u00e9s completa del corpus budista i els blocs de fusta xilogr\u00e0fics m\u00e9s antics del m\u00f3n. Tamb\u00e9 han sigut anomenats Palmandaejangyeong (80.000 models).Situat a la muntanya Kaya, el temple d'Haeinsa conserva la Tripitaka Coreana, la versi\u00f3 m\u00e9s completa de textos del c\u00e0non budista, que van ser gravats en 80.000 tauletes de fusta entre els anys 1237 i 1249. Els edificis de Janggyeong Panjeon van ser constru\u00efts al segle xv per servir de dip\u00f2sit d'aquestes venerades tauletes, que s\u00f3n tamb\u00e9 reverenciades com a obres d'art excepcionals. En aquests dip\u00f2sits ha quedat pal\u00e8s el sorprenent mestratge amb qu\u00e8 s'han concebut i aplicat t\u00e8cniques encaminades a la conservaci\u00f3 d'aquestes tauletes de fusta.\u00c9s la segona Tripitaka Coreana que fou encarregada: la primera fou encarregada el 1011; el 1097 acab\u00e0 de reunir-se i el 1232 fou cremada durant les invasions mongoles. El rei Gojong orden\u00e0 la revisi\u00f3 i creaci\u00f3 de la Tripitaka Coreana el 1236 i en menys anys que la primera fou feta. El 9 de desembre de 1995 fou declarada Patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO.\n\nLa seva conservaci\u00f3, excel\u00b7lent, \u00e9s tal que encara ara, gaireb\u00e9 vuit segles despr\u00e9s, podrien fer-se servir per imprimir c\u00f2pies n\u00edtides i completes del Tripitaka o c\u00e0non de llibres sagrats del budisme.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Bahriye \u00dc\u00e7ok (Trebisonda, Imperi Otom\u00e0, 1919 - Ankara, Turquia, 6 d'octubre de 1990) va ser una acad\u00e8mica turca, te\u00f2loga, que va morir a causa d'un atemptat amb un paquet bomba. Tamb\u00e9 va escriure en diaris i va ser pol\u00edtica (diputada d'Ordu) del Partit Republic\u00e0 del Poble (CHP).Segons la seva filla, l'advocada Kumru \u00dc\u00e7ok, \u00e9s l'\u00fanica dona turca que ha patit un atemptat d'aquest estil. Tamb\u00e9 va exercir de professora associada a la Facultat de Divinitat (\u0130lahiyat Fak\u00fcltesi en turc) de la Universitat d'Ankara i va ser considerada una acad\u00e8mica amb idees secularistes. Tamb\u00e9 fou una defensora dels drets de les dones.G\u00fclay Calap, la jove de la companyia que va acceptar el paquet que provoc\u00e0 la mort d'\u00dc\u00e7ok, va desapar\u00e8ixer durant m\u00e9s de tres anys i fou arrestada a Esmirna el 16 de gener de 1994, com a responsable en aquesta ciutat de T\u00fcrkiye Devrimci Halk Partisi (Partit popular revolucionari de Turquia), una organitzaci\u00f3 extremista afiliada amb el PKK. Despr\u00e9s de complir 12 anys d'una sent\u00e8ncia de 22 anys i 6 mesos per aquest atemptat, fou alliberada i el 2007 va ser vicepresidenta del Partit de la Societat Democr\u00e0tica.\u00dc\u00e7ok es autora del llibre \u0130sl\u00e2m Devletlerinde T\u00fcrk Naibeler ve Kad\u0131n H\u00fck\u00fcmdarlar (en catal\u00e0, tradu\u00efble com a \u00abDones regentes i sobiranes turques als Estats Isl\u00e0mics\u00bb) (K\u0131rm\u0131z\u0131 Kedi Yay\u0131nevi, 2020; ISBN 978-6052986264).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Segons el judaisme de l'edat mitjana, Lilit (en hebreu \u05dc\u05d9\u05dc\u05d9\u05ea Lilit) fou la primera esposa d'Adam, anterior a Eva. D\u00e9u va crear Lilit i Adam de manera igual. A l'Ed\u00e8n van tenir una disputa quan, a l'hora de mantenir relacions sexuals, Lilit va oposar-se a estar sota d'Adam, ja que trobava que aquesta postura representa estar-li sotmesa. Aix\u00ed doncs, Lilit s'hi va rebel\u00b7lar, va abandonar Adam i se'n va anar del Parad\u00eds per no veure's sotmesa als desitjos de ning\u00fa. Va ser aleshores que D\u00e9u cre\u00e0 Eva perqu\u00e8 ocup\u00e9s el lloc de Lilit. I la cre\u00e0 a partir d'una costella d'Adam.\nSovint se la representa com una dona molt bonica, amb el cabell llarg i rinxolat, i de vegades alada. En alguns relats mitol\u00f2gics se l'assimila a un dimoni que raptava els nens dels bressols durant la nit i que mantenia relacions sexuals amb els homes mentre aquests dormien, com un s\u00facube. Sembla que la Lilit jueva seria una apropiaci\u00f3 del judaisme de Lilitu, un dimoni nocturn mesopot\u00e0mic amb tend\u00e8ncia a assassinar nens. Tamb\u00e9 es considera que existeix una connexi\u00f3 entre Lilit i Inanna, la deessa sum\u00e8ria de la guerra i el plaer sexual.\nExisteix tamb\u00e9 un mite grec sobre una dona anomenada L\u00e0mia, una reina l\u00edbia amistan\u00e7ada amb Zeus; despr\u00e9s que Zeus l'abandon\u00e9s, Hera li va furtar els fills, i ella se'n venj\u00e0 furtant els fills d'altres dones.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Demogorgon \u00e9s el nom d'un dimoni associat a una de\u00eftat primitiva que habitaria l'infram\u00f3n. El seu nom sembla venir de la fusi\u00f3 de l'arrel grega \"daimon\" i el nom de les gorgones i malgrat les adscripcions a la mitologia grega i a fonts pseudob\u00edbliques, la figura neix als primers segles del cristianisme.\nLa primera menci\u00f3 documental es troba en un manuscrit de comentari a la Tebaida de Publi Estaci elaborat per Lactantius Placidus, on apareix com una divinitat o diable lligat a la tradici\u00f3 jueva. A partir d'aqu\u00ed es va popularitzar i la figura apareix en nombroses refer\u00e8ncies medievals i posteriors, incloent-hi la recopilat\u00f2ria Genealogia Deorum Gentilium de Giovanni Boccaccio o El Parad\u00eds perdut de Milton. El dimoni adquireix amb el pas dels segles unes proporcions majors, fins al punt que el seu nom esdev\u00e9 un tab\u00fa i cal referir-s'hi amb eufemismes. \u00c9s un diable del terror i de la terra i tamb\u00e9 regeix el dest\u00ed d'altres dimonis. En algunes descripcions comparteix trets amb l'Abadon.\nAlguns estudiosos lliguen el nom i la genealogia al demi\u00fcrg plat\u00f2nic, que s'hauria corromput fins a esdevenir una figura mal\u00e8fica en contraposici\u00f3 al d\u00e9u veritable cristi\u00e0. Voltaire recull aquesta tradici\u00f3. En aquesta variant, es lliga a la m\u00e0gia negra i es considera un pare d'altres d\u00e9us de diferents mitologies, d'aqu\u00ed el seu gran poder. Se'l representa com un home vell que viu en una cova i t\u00e9 la mirada plena d'ira i en altres ocasions \u00e9s un habitant del caos. Aquesta imatge gr\u00e0fica ha aparegut en diversos quadres i en descripcions po\u00e8tiques, com per exemple a Orland Furi\u00f3s, on l'autor situa la cova a les muntanyes de l'Himalaia.\nPer \u00faltim, una tercera possible via d'an\u00e0lisi lliga el dimoni a un diable oriental que s'hauria transm\u00e8s al m\u00f3n grecollat\u00ed i des d'all\u00e0 a l'Europa cristiana a partir dels textos bizantins. En aquesta via es ressalta el seu car\u00e0cter creador, com a engendrador de la Terra, que inclou els mals i els vicis. La visi\u00f3 teoc\u00e8ntrica medieval hauria disminu\u00eft aquest vessant creador, que entrava en contradicci\u00f3 amb el car\u00e0cter monoteista del d\u00e9u art\u00edfex de la Creaci\u00f3 per\u00f2 hauria mantingut els trets lligats al mal, i d'aqu\u00ed hauria pres com a propis diverses caracter\u00edstiques de Satan.\nLa cultura popular ha heretat el nom de Demogorgon que s'aplica a diferents dimonis i monstres que apareixen a jocs de rol i tot el m\u00f3n que se'n deriva.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Kailash o Kailas (en tibet\u00e0: \u0f42\u0f44\u0f66\u0f0b\u0f62\u0f72\u0f53\u0f0b\u0f54\u0f7c\u0f0b\u0f46\u0f7a, Gang Rinpoche; xin\u00e8s: \u5188\u4ec1\u6ce2\u9f50\u5cf0, G\u0101ng r\u00e9n b\u014d q\u00ed f\u0113ng; s\u00e0nscrit: \u0915\u0948\u0932\u093e\u0936 \u092a\u0930\u094d\u0935\u0924, Kail\u0101\u015b\u0101 Parvata) \u00e9s una muntanya de l'Him\u00e0laia al grup de les muntanyes Gangdis\u00ea al Tibet prop de les fonts de l'Indus i el Sutlej i tamb\u00e9 prop de les fonts del Brahmaputra i el Karnali (afluent del Ganges). T\u00e9 6.638 m d'altura i neu permanent al cim.\nLa paraula Kail\u0101\u015b\u0101 vol dir \"cristall\" en s\u00e0nscrit. El nom tibet\u00e0 de la muntanya \u00e9s Gangs Rin-po-che, \"joia preciosa de les neus\" o Tis\u00e9; en la tradici\u00f3 jainista es coneix com a Ashtapada.\n\u00c9s una muntanya sagrada dels hind\u00fas, budistes, jainistes, attavazhis i b\u00f6ns; els hind\u00fas el consideren la llar de Xiva. A la vora hi ha els llacs Manasarowar i Rakshastal. Aquesta muntanya no s'escala per defer\u00e8ncia als budistes i hinduistes i no consta cap intent de coronar el seu cim.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Braman o br\u00e0man (o brahman o br\u00e0hman) (en s\u00e0nscrit, br\u0101hma\u1e47, \"expansi\u00f3\") \u00e9s un concepte filosoficoespiritual indi que fa refer\u00e8ncia al principi originari de l'univers. En els Upanixad (comentaris dels Veda escrits a partir del segle VII aC), se'l descriu com l'absolut omnipresent i transcendent, l'ess\u00e8ncia immanent i la causa eficient de tot all\u00f2 que existeix. \"Absolut de totes les coses conegudes\", \u00e9s impossible a una cosa, o fins i tot a la totalitat de les coses, de caracteritzar-lo o de circumscriure'l; \u00e9s suposat ser el subjecte m\u00e9s aviat que l'objecte del pensament.\nL'objectiu de l'hinduisme \u00e9s d'at\u00e8nyer, pel coneixement personal i gr\u00e0cies a una revelaci\u00f3 directa, la comprensi\u00f3 de l'ess\u00e8ncia del braman, \u00e9s a dir, experimentar el fet que l'atman (l'\u00e0nima individual) no \u00e9s m\u00e9s que un fragment del braman, que els dos s\u00f3n la mateixa cosa. La doctrina espec\u00edfica dedicada al braman \u00e9s l'advaita vedanta (o l'estudi de la no-dualitat).\nEn la mitologia hind\u00fa, s'assimila el braman amb el d\u00e9u creador Brama.\nEl Ch\u00e2ndogya Upanixad, del segle vii aC, el descriu aix\u00ed:", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Obon (\u304a\u76c6, Obon?) o, simplement, Bon (\u76c6, Bon?) \u00e9s una tradici\u00f3 budista japonesa establerta per honorar els esperits dels ancestres difunts d'aquells que hi participen.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Belfegor \u00e9s el dimoni cristi\u00e0 de la des\u00eddia, del mes d'abril i dels invents temptadors que l'home usa per fer-se ric en contra dels manaments de la fe. Se'l representa com un home vell, amb barba, malcarat, amb urpes i llarga cua.\nEn diverses hist\u00f2ries exemplars protestants, Satan l'envia a esbrinar si existeix a la terra algun matrimoni perfecte, amb resultat negatiu.\nEl seu origen \u00e9s una citaci\u00f3 b\u00edblica, on apareix com a divinitat babil\u00f2nica (Baal Fegor o Baal Fogor)", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Onmy\u014dd\u014d (en japon\u00e8s: \u9670\u967d\u9053 Cam\u00ed del yin i el yang o Teoria japonesa del yin i el yang) \u00e9s una pr\u00e0ctica religiosa basada en la teoria del yin i el yang i la teoria dels cinc elements del daoisme xin\u00e8s. Els practicants de l'onmy\u014dd\u014d s'anomenen onmy\u014dji (en japon\u00e8s: \u9670\u967d\u5e2b).L'arribada al Jap\u00f3 al segle IX del budisme t\u00e0ntric tingu\u00e9 influ\u00e8ncia sobre l'onmy\u014dd\u014d. Les conseq\u00fc\u00e8ncies foren l'adhesi\u00f3 dels rituals de culte a les Set Estrelles del Carro Gran (hokuto shichisei) i a la divinitat de l'Estrella Polar, Myoken Bosatsu.La seua cosmologia \u00e9s una fusi\u00f3 de la budista i la xinesa. Practicaven la topom\u00e0ncia.Un dels textos de l'onmy\u014dd\u014d \u00e9s el Hoki naiden, atribu\u00eft popularment a Abe no Seimei. Els investigadors el daten a una \u00e8poca llunyana al suposat autor: el segle xiv. Consisteix en un compendi de t\u00e8cniques i creences no sistematitzades.A la ficci\u00f3 la s\u00e8rie d'anime i novel\u00b7les lleugeres Tokyo Ravens l'onmy\u014dd\u014d t\u00e9 pres\u00e8ncia a la fam\u00edlia del protagonista, els quals en s\u00f3n practicants.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Esgl\u00e9sia dels SubGenis \u00e9s una \"organitzaci\u00f3 religiosa\", que satiritza la religi\u00f3, les teories de la conspiraci\u00f3, OVNIs i la cultura popular. Origin\u00e0riament, comen\u00e7\u00e0 a Dallas, Texas, L'Esgl\u00e9sia dels Subgenis va guanyar fama durant els 1980 i 1990, amb uns 10.000 membres. El 1996, l'entitat legal SubGenius Foundation Inc, es va crear a Cleveland (Ohio), Estats Units d'Am\u00e8rica. El president de la Fundaci\u00f3 \u00e9s Dough Smith, conegut com a reverend Ivan Stang.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un reclinatori \u00e9s un tipus de moble per agenollar-se i pregar pensat, sobretot, per a l'\u00fas privat, tot i que es troba sovint a moltes esgl\u00e9sies del continent europeu. \u00c9s una esp\u00e8cie de seient petit i baix de fusta ornamental equipat amb un passam\u00e0 per a recolzar-se i una pe\u00e7a embuatada sobre la qual agenollar-se. Els reclinatoris m\u00e9s modestos tenen una base de boga coberta per un coix\u00ed i el recolzabra\u00e7os de fusta. Els m\u00e9s rics tenen tant la part inferior com la superior encoixinada i entapissada de vellut. Alguns tenen la funci\u00f3 de cadires que es transformen en reclinatoris plegant el sell\u00f3.\nSembla haver rebut el seu actual nom a partir del segle xvi.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'aiguamans \u00e9s un objecte usat en la missa perqu\u00e8 el sacerdot es rente les mans. En realitat es compon de dos objectes: un pitxer amb aigua i una safa on l'aigua \u00e9s arreplegada. Tamb\u00e9 pot utilitzar-se una safa de major profunditat amb aigua. En ambd\u00f3s casos, el Lavabo va acompanyat d'un drap per a eixugar-se les mans que es denomina usualment manutergi.\nEl sacerdot ho usa en dos moments: despr\u00e9s de l'ofertori, despr\u00e9s d'haver ofert a D\u00e9u el pa i el vi a consagrar; i despr\u00e9s de la comuni\u00f3, per a eliminar dels seus dits qualsevol residu d'h\u00f2sties. Aquesta darrera aigua, juntament amb la usada per a rentar el calze i el corporal, l'hi llen\u00e7a en terra natural.\nEn el camp no-eclesi\u00e0stic un aiguamans \u00e9s una bacina, \u00e7o \u00e9s una safata de metall, per a rentar-se les mans.\n\nViccionari", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'analogia del rellotger, en angl\u00e8s: watchmaker analogy o watchmaker argument, \u00e9s un argument teleol\u00f2gic. que mitjan\u00e7ant una analogia, aquest argument manifesta que un disseny implica un dissenyador. Aquesta analogia ha tingut un paper prominent en la teologia natural i l'\"argument del disseny,\" s'ha fet servir per donar suport als arguments sobre l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u i per al Disseny intel\u00b7ligent de l'univers. William Paley en el seu llibre publicat el 1802, Natural Theology or Evidences of the Existence and Attributes of the Deity va ser un dels que el va utilitzar.L'any 1859 es va fer p\u00fablica la teoria de la selecci\u00f3 natural de Charles Darwin la qual explicava el mecanisme de la diversitat biol\u00f2gica i proposava un argument contrari al de l'analogia del rellotger.\nAls Estats Units, des de la d\u00e8cada de 1960, els creacionistes han presentat versions revisades de l'analogia del rellotger per combatre els conceptes d'evoluci\u00f3 i selecci\u00f3 natural.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Luci Car\u00ed (Lucius Charinus, \u039b\u03bf\u03cd\u03ba\u03b9\u03bf\u03c2 \u03a7\u03b1\u03c1\u1fd6\u03bd\u03bf\u03c2)) va ser un escriptor cristi\u00e0 considerat her\u00e8tic que va viure en una data incerta, als segles III o IV.\nAgust\u00ed d'Hipona l'esmenta com a autor del llibre De Fide contra Manichaeos, per\u00f2 li dona el nom de Leuci (Leucius o Leutius, i fins i tot Locutius i Leontius). Foci I de Constantinoble l'anomena Leuci Car\u00ed (Leucius Charinus, \u039b\u03b5\u03cd\u03ba\u03b9\u03bf\u03c2 \u03a7\u03b1\u03c1\u1fd6\u03bd\u03bf\u03c2). Al Decretum del papa Gelasi I (492-494), a l'apartat De Libris Apocryphis, se l'anomena Lentici (Lenticius).\nFoci diu que Leuci va escriure un gran nombre d'Actes dels Ap\u00f2stols, totes declarades ap\u00f2crifes. El fa autor d'una obra titulada \u03b1\u1f31 \u03c4\u1ff6\u03bd \u1f08\u03c0\u03bf\u03c3\u03c4\u03cc\u03bb\u03c9\u03bd \u03c0\u03b5\u03c1\u03af\u03bf\u03b4\u03bf\u03b9, Periodi Apostolorum, avui perduda, que es podria traduir com a \"Viatges dels Ap\u00f2stols\", o \"fets dels Ap\u00f2stols\" o tamb\u00e9 \"Actes dels Ap\u00f2stols\". Va condemnar el text com a her\u00e8tic, contradictori i absurd, ja que distingia entre el D\u00e9u dels jueus i Crist i negava la naturalesa humana d'aquest darrer afirmant que no havia estat crucificat, perqu\u00e8 un altre havia sofert la mort al seu lloc. Tamb\u00e9 declarava que el matrimoni era contrari a la llei. Foci va anomenar aquesta obra els \"Fets de Luci\". Epifani I de Const\u00e0ncia el considerava deixeble de Joan l'Ap\u00f2stol.Luci Car\u00ed era conegut entre els maniqueus per\u00f2 no se sap si va viure abans o despr\u00e9s de Mani (meitat del segle III).\nEls \"Fets de Luci\" s\u00f3n els seg\u00fcents:\n\nEl Fets de Joan\nEl Fets de Pere\nEl Fets de Pau\nEl Fets d'Andreu\nEl Fets de Tom\u00e0sEls \"Fets de Luci\" van ser probablement redactats en una data tardana per a poder expressar una visi\u00f3 considerada m\u00e9s ortodoxa. Dels cinc, els \"Fets de Joan\" i els \"Fets de Tom\u00e0s\" tenen major contingut gn\u00f2stic que la resta. Aquests llibres van ser coneguts i van tenir una certa influ\u00e8ncia als primers temps de l'islam. L'exegeta de l'Alcor\u00e0 Muh\u00e0mmad ibn Jarir at-Tabar\u00ed fa menci\u00f3 de la substituci\u00f3 de Crist per un altre a la crucifixi\u00f3, tradici\u00f3 que s'ha incorporat als textos sagrats musulmans.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Hannah Arendt (Linden, Hannover, 14 d'octubre de 1906 - Nova York, 4 de desembre de 1975) fou una polit\u00f2loga alemanya d'origen jueu. Va ser una pensadora que va escriure sobre activitat pol\u00edtica, el totalitarisme i la modernitat.La seva biografia personal i la traject\u00f2ria professional queden alterades pel nacionalsocialisme i l'Holocaust. Pass\u00e0 del distanciament religi\u00f3s a la constant reivindicaci\u00f3 de la seva condici\u00f3 d'individu femen\u00ed i jueu. Sovint ha estat descrita com a fil\u00f2sofa, encara que ella sempre va rebutjar aquesta categoria, considerant-se ella mateixa com una te\u00f2rica de la pol\u00edtica.Entre les obres que va escriure destaquen Els or\u00edgens del totalitarisme, en qu\u00e8 reflexiona sobre el concepte de totalitarisme (nazisme, estalinisme\u2026), amalgama que contribu\u00ed a la propaganda anticomunista durant la Guerra Freda; i Eichmann a Jerusalem, a partir del judici d'Adolf Eichmann a Jerusalem, obra que va ser pol\u00e8mica, ja que hi ha qui considerava que banalitzava el nazisme i sobredimensionava la col\u00b7laboraci\u00f3 dels consells jueus amb els nazis durant l'Holocaust.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Ancrene Wisse o Ancrene Riwle, conegut en angl\u00e8s modern Guide of Anchoresses (guia per a anacoretes) \u00e9s un tractat medieval per a religioses emparedades, escrit a inicis del segle XIII.\nL\u2019Ancrene Wisse fou compost origin\u00e0riament per a tres germanes que escolliren adoptar la vida contemplativa. El tractat consta de vuit parts: la primera i l\u2019octava versen sobre la \u00abRegla externa\u00bb, relativa a la vida p\u00fablica de les emparedades. La segona i la setena part versen sobre la \u00abRegla interna\u00bb, \u00e9s a dir, sobre la vida privada de les emparedades. La resta cont\u00e9 consells espirituals.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Ixvar\u00e0 (en s\u00e0nscrit \u0908\u0936\u094d\u0935\u0930 \u012b\u015bvara, \"controlador suprem\") \u00e9s un concepte del pensament indi que fa refer\u00e8ncia a D\u00e9u en tant que \u00e9sser suprem. A vegades s'utilitza el terme femen\u00ed ixvar\u00ed (\u012b\u015bvar\u012b), en particular en xactisme, per a referir-se a la divinitat suprema femenina.\nAquest concepte implica una visi\u00f3 monoteista i sovint monista a la qual adhereixen, d'entre les sis doctrines hinduistes, les escoles del samkhya tard\u00e0, ioga, va\u00efixeixika, vedanta i nyaya. En canvi, el samkhya primerenc i mimamsa no associaven el concepte d'ixvar\u00e0 a cap \u00e9sser suprem.\nEn les tradicions xiva\u00eftes, el terme s'usa com un dels noms de Xiva en el mot compost Maheixvar\u00e0 (\"gran senyor\"). En el budisme mahayana apareix com a part del mot \"Avalokiteixvar\u00e0\" (\"Senyor que escolta els plors del m\u00f3n\"), nom d'un bodhisattva venerat per la seva compassi\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La fornicaci\u00f3 \u00e9s tota mena de relaci\u00f3 sexual extramatrimonial o considerada il\u00b7l\u00edcita. \u00c9s un concepte rellevant essencialment en el context de la condemna religiosa de tota relaci\u00f3 sexual que no vaja dirigida a la procreaci\u00f3 dins del matrimoni convenientment sacramentat. No est\u00e0 limitada \u00fanicament a la penetraci\u00f3, sin\u00f3 que tamb\u00e9 inclou el sexe oral, el sexe anal, i altres formes que l'home o la dona mampr\u00e9n per a la satisfacci\u00f3 dels seus desitjos sexuals, fantasies sexuals, comer\u00e7 o un altre fi diferent del considerat leg\u00edtim.\nPer a explicar-ho, alguns prenen en compte les consideracions seg\u00fcents:\n\nUn casat que t\u00e9 relacions fora del matrimoni, fornica i adultera.\nUn casat que t\u00e9 relacions dins del matrimoni amb fins no procreatius, fornica, per\u00f2 no adultera.\nUn fadr\u00ed que t\u00e9 relacions sense ser casat, fornica, per\u00f2 no adultera.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'enneagrama \u00e9s una figura que agrupa la personalitat en nou estils b\u00e0sics. Els seus principals defensors s\u00f3n \u00d3scar Ichazo i Claudio Naranjo. Diuen que, a m\u00e9s de saber com som, l'ennegrama permet conrear determinats trets del car\u00e0cter per assolir la il\u00b7luminaci\u00f3 o el ple desenvolupament. Els seus detractors diuen que \u00e9s pseudoci\u00e8ncia, que els estils s\u00f3n arbitraris, i que les caracter\u00edstiques s\u00f3n prou \u00e0mplies perqu\u00e8 qualsevol pugui sentir-se identificat amb molts estils, i que varien segons la connotaci\u00f3 que es doni a cada mot. Han sorgit unes quantes escoles a partir de l'enneagrama original, moltes d'elles enfrontades. Algunes d'elles han intentat trobar una correlaci\u00f3 f\u00edsica al cervell que expliqui la predominan\u00e7a d'un estil o un altre, per\u00f2 els resultats no s\u00f3n concloents.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les cupae (en llat\u00ed, singular cupa, plural cupae) s\u00f3n un tipus senzill de monument funerari de planta allargada amb coberta cil\u00edndrica, imitant una b\u00f3ta tombada (de fet, cupa vol dir b\u00f3ta en llat\u00ed), que es van utilitzar en algunes regions de l'imperi rom\u00e0 entre els segles I i III.\nSe'n distingeixen dos tipus:\nCupae structiles, fetes d'obra de ma\u00e7oneria i cobertes amb un estucat.\nCupae solidae, monol\u00edtiques (o sigui, esculpides d'una sola pe\u00e7a), que van apar\u00e8ixer amb posterioritat a les de ma\u00e7oneria.Alguns autors nom\u00e9s anomenen cupae a les monol\u00edtiques, assimilant les fetes d'obra amb t\u00famuls.\n\nTot i ser sovint buides, les cupae no s\u00f3n el contenidor de les restes del difunt sin\u00f3 un element senyalitzador de la sepultura, que es disposa enterrada m\u00e9s avall. La cambra de l'interior de la cupa, si n'hi ha, serveix per posar-hi ofrenes, que poden ser atuells de cer\u00e0mica amb aliments; a m\u00e9s, hi sol haver un conducte per a efectuar libacions que acaba en aquesta cambra. En un costat de la cupa sovint se situa una placa de marbre amb la inscripci\u00f3 funer\u00e0ria.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una religi\u00f3 oficial o religi\u00f3 estatal \u00e9s una religi\u00f3 o un credo aprovat oficialment per un estat sobir\u00e0. Un estat amb una religi\u00f3 oficial (tamb\u00e9 conegut com a estat confessional), tot i que no \u00e9s laic, no \u00e9s necess\u00e0riament una teocr\u00e0cia. Les religions estatals estan establertes de manera oficial pel govern d'una religi\u00f3, per\u00f2 l'estat no ha d'estar sota el control de la religi\u00f3 (com en una teocr\u00e0cia) ni la religi\u00f3 est\u00e0 necess\u00e0riament sota el control de l'estat.\nHi ha hagut religions oficials en gaireb\u00e9 tots els tipus de cultures, des de l'Antic Pr\u00f2xim Orient i la prehist\u00f2ria. La relaci\u00f3 entre el culte religi\u00f3s i l'estat va ser discutida per l'antic erudit llat\u00ed Marc Terenci Varr\u00f3, sota el terme de theologia civilis ( lit.\u2009'civic theology'). La primera esgl\u00e9sia cristiana patrocinada per l'estat va ser l'Esgl\u00e9sia Apost\u00f2lica Arm\u00e8nia, establerta l'any 301 dC. L'Imperi Rom\u00e0 va adoptar el cristianisme com a religi\u00f3 oficial el 380.\nA l' Orient Mitj\u00e0, la majoria dels estats amb una poblaci\u00f3 predominantment musulmana tenen l'islam com a religi\u00f3 oficial, tot i que el grau de restriccions religioses a la vida quotidiana dels ciutadans varia segons el pa\u00eds. Els governants de l'Ar\u00e0bia Saudita utilitzen tant el poder secular com el religi\u00f3s, mentre que se suposa que els presidents seculars de l'Iran han de seguir les decisions de les autoritats religioses des de la Revoluci\u00f3 Isl\u00e0mica de 1979. Turquia, que tamb\u00e9 t\u00e9 poblaci\u00f3 de majoria musulmana, es va convertir en un pa\u00eds laic despr\u00e9s de les reformes d'Atat\u00fcrk.\nEl grau en qu\u00e8 l'estat imposa als ciutadans una religi\u00f3 nacional oficial en la societat contempor\u00e0nia varia considerablement; des d'alt com a l'Ar\u00e0bia Saudita fins a m\u00ednims o gens com Dinamarca, Anglaterra, Isl\u00e0ndia i Gr\u00e8cia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La contemplaci\u00f3 \u00e9s l'estat espiritual que apareix en l'\u00e9sser hum\u00e0 quan practica el silenci mental. El silenci mental s'aconsegueix amb l'allunyament de pensaments i sensacions. Es pot treballar perqu\u00e8 aparegui mitjan\u00e7ant la meditaci\u00f3 o l'oraci\u00f3 en silenci. El despreniment de manera material sorgir\u00e0 com a resultat de la pr\u00e0ctica.\nLa pr\u00e0ctica es pot acompanyar de lectures que inspirin la persona a continuar en el silenci intern i l'il\u00b7lustrin sobre com altres van aconseguir que aquest estat espiritual succe\u00eds. Apareix, ja que no la podem provocar volunt\u00e0riament, sin\u00f3 nom\u00e9s meditant en silenci sense buscar-ho. La contemplaci\u00f3 ha estat practicada des de temps immemorials per la humanitat.\nLa paraula contemplaci\u00f3 deriva del contemplatio llat\u00ed, que al seu torn deriva de templum (temple), un lloc reservat per a activitats religioses o espirituals.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La glossol\u00e0lia (en grec, glossa, \"llengua\"; i lalein, \"parlar\") \u00e9s, en medicina, una malaltia que afecta el llenguatge, i que consisteix en la invenci\u00f3 de paraules adjudicant-los un significat.\nL'origen del terme \u00e9s religi\u00f3s i es refereix al fenomen de parlar una llengua desconeguda pel parlant, fet que es considera indu\u00eft per una divinitat. La glossol\u00e0lia \u00e9s molt freq\u00fcent entre membres de certs corrents religiosos cristians com el pentecostalisme protestant i el moviment carism\u00e0tic cat\u00f2lic.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les Esgl\u00e9sies Reformades s\u00f3n un conjunt de denominacions protestants hist\u00f2ricament relacionades amb les doctrines de Zwingli o de Joan Calv\u00ed, per\u00f2 organitzacionalment independents. En cada naci\u00f3 on el moviment s'ha establert, l'esgl\u00e9sia t\u00e9 la seva pr\u00f2pia forma de govern eclesi\u00e0stic. Algunes d'aquestes esgl\u00e9sies s'han convertit en denominacions mundials com el presbiterianisme, i altres s'han organitzat com a esgl\u00e9sies reformades nacionals o regionals.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Idolatria \u00e9s un concepte abrah\u00e0mic per a l'adoraci\u00f3 indeguda que es dona als \u00eddols. A totes les religions abrah\u00e0miques la idolatria est\u00e0 severament prohibida, encara que les interpretacions del que constitueix idolatria varia entre elles. En altres religions l'\u00fas d'imatges de culte \u00e9s acceptat. Quines imatges, idees o objectes constitueixen idolatria sovint \u00e9s objecte de considerables disputes.\nLa conducta considerada id\u00f2latra o potencialment id\u00f2latra pot incloure la creaci\u00f3 de qualsevol tipus d'imatge d'una de\u00eftat o d'altres figures d'import\u00e0ncia religiosa com ara profetes, sants i clergues, la creaci\u00f3 d'imatges de persones o animals qualssevol, i l'\u00fas de s\u00edmbols religiosos o seculars. A m\u00e9s a m\u00e9s, els te\u00f2legs han est\u00e8s el concepte per incloure la import\u00e0ncia indeguda de qualsevol altre aspecte religi\u00f3s, o secular de la vida en general, que no inclouen necess\u00e0riament l'\u00fas d'imatges. Per exemple, el Catecisme de l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica sost\u00e9: \u00abLa idolatria no solament es refereix a l'adoraci\u00f3 falsa del paganisme. L'home comet idolatria cada vegada que venera i rever\u00e8ncia una criatura en lloc de D\u00e9u, ja sigui d\u00e9us, dimonis \u2013per exemple satanisme\u2013, poder, plaer, ra\u00e7a, avantpassats, Estat, diners, etc.\u00bbEl fet d'evitar l'\u00fas d'imatges per raons religioses \u00e9s anomenat aniconisme. La destrucci\u00f3 d'imatges religioses dintre d'una societat \u00e9s anomenat iconocl\u00e0stia, de la qual hi ha hagut molts grans episodis a la hist\u00f2ria.\nL'\u00fas del terme es dona principalment en la literatura religiosa jueva i cristiana, i la interpretaci\u00f3 del concepte ha estat part de grans divisions entre diferents denominacions cristianes, de forma especial entre el protestantisme i el catolicisme rom\u00e0. A la hist\u00f2ria del cristianisme es troba diferents posicions de les autoritats civils i religioses enfront del tema de l'adoraci\u00f3 d'imatges. L'expansi\u00f3 del cristianisme als primers segles despr\u00e9s de Crist, es va acompanyar d'imatges de m\u00e0rtirs i sants, als quals es van sumar les imatges de Maria despr\u00e9s del concili d'Efes.En el context actual, tanmateix, la idolatria no est\u00e0 limitada a conceptes religiosos. Tamb\u00e9 pot referir-se a fen\u00f2mens socials on s\u00f3n creades i adorades falses percepcions, i inclusivament usada com a terme a la ind\u00fastria de l'entreteniment per a qui gaudeix d'una alta popularitat i admiraci\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La  Reforma de N\u00edkon  va ser, a R\u00fassia, la nova redacci\u00f3 de llibres de c\u00e0nons i llibres lit\u00fargics ordenada el 1654 pel patriarca N\u00edkon per tal d'apropar a l'Esgl\u00e9sia ortodoxa russa a l'Esgl\u00e9sia Ortodoxa Grega, prevalent el paper intervencionista de l'estat en els afers eclesi\u00e0stics. L'ordre de cremar llibres vells va provocar una forta resist\u00e8ncia entre els creients i part del clergat, iniciant-se aix\u00ed el cisma dels Vells creients, acabdillat pel protopope Petrov Avvakum.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Francisco de Toral   (segle XVI \u2013 M\u00e9rida, 20 d'abril de 1571)(Orde de Frares Menors), va ser un missioner francisc\u00e0 a Nova Espanya i el primer bisbe de Yucat\u00e1n.Va prendre l'h\u00e0bit francisc\u00e0 a la prov\u00edncia d'Andalusia i va ser missioner a Pol\u00f2nia, la llengua del qual va aprendre a la perfecci\u00f3, escrivint-hi un Art i un Vocabulari, aix\u00ed com diversos tractats i sermons. Feia l'any 1542 es va traslladar a M\u00e8xic, fent despr\u00e9s un viatge a Espanya per tornar amb m\u00e9s de 30 religiosos.\nEn 1559 va ser electe provincial i poc despr\u00e9s bisbe de Yucat\u00e1n 8el segon que va haver-hi), prenent possessi\u00f3 el 15 d'agost de 1562. Al principi va tenir algunes dificultats amb els religiosos de la seva pr\u00f2pia Ordre i especialment amb Fra Diego de Landa, que li va succeir en el bisbat.\nVa assistir al segon Concili provincial de M\u00e8xic i va renunciar diverses vegades a la seva dignitat per retirar-se a un convent, per\u00f2 no li va ser acceptada la ren\u00fancia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Samu (\u4f5c\u52d9 samu) fa refer\u00e8ncia a una feina f\u00edsica feta en plena consci\u00e8ncia, com a pr\u00e0ctica espiritual. Podria incloure activitats com netejar, cuinar, tenir cura del jard\u00ed, o tallar fusta. \u00c9s una manera de portar el mindfulness a la vida di\u00e0ria i tamb\u00e9 d'aconseguir que les tasques quedin fetes. \u00c9s popular als monestirs zen, com una manera de mantenir el monestir i de practicar l'atenci\u00f3 plena.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "llengua sacra \u00e9s una llengua que se utilitza en els ritus o lit\u00fargies de moltes comunitats religioses, gaireb\u00e9 sempre per prestigi o per conservaci\u00f3 de les tradicions origin\u00e0ries. La majoria d'elles s\u00f3n apreses, despr\u00e9s de la inf\u00e0ncia, de manera que de ning\u00fa \u00e9s llengua materna, i poden ser considerades lleng\u00fces mortes. Aquestes s\u00f3n les lleng\u00fces lit\u00fargiques d'algunes religions:\n\nCristianisme:\nEl llat\u00ed constitueix la llengua lit\u00fargica de l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica, per estar ubicada la seva seu a Roma, cap\u00e7alera de la regi\u00f3 del Laci, d'on procedeix aquesta llengua indoeuropea. No obstant aix\u00f2, a partir del Concili Vatic\u00e0 II, les lleng\u00fces vernacles es van constituir en oficials de cada pa\u00eds per a la celebraci\u00f3 lit\u00fargica.\nL'Esgl\u00e9sia Ortodoxa Copta, en canvi, t\u00e9 com a llengua lit\u00fargica l'idioma copte, un descendent directe de l'idioma egipci dels faraons, a causa del gran prestigi que va arribar a la civilitzaci\u00f3 del Nil.\nLes esgl\u00e9sies de ritu oriental tenen com a llengua lit\u00fargica l'arameu o siri\u00e0, ja que era la llengua comuna d'aquesta zona del m\u00f3n en els or\u00edgens del Cristianisme.\nA l'esgl\u00e9sia et\u00edop el geezer \u00e9s usat com a llengua lit\u00fargica.\nAltres:\nLa llengua lit\u00fargica de l'islam \u00e9s l'\u00e0rab, ja que va ser aquesta la llengua en qu\u00e8 Mahoma va rebre la revelaci\u00f3 de l'Alcor\u00e0.\nA l'\u00cdndia s'utilitza encara avui com a llengua lit\u00fargica al s\u00e0nscrit, del qual descendeixen gaireb\u00e9 tots els idiomes del nord i centre de l'\u00cdndia.\nL'hebreu cl\u00e0ssic \u00e9s una llengua diferent de l'hebreu modern utilitzada en la lit\u00fargia jueva.\nEn Mesopot\u00e0mia es va utilitzar l'idioma sumeri per a la religi\u00f3 asiriobabil\u00f3nica fins a principis de la nostra era, en ser reempla\u00e7ada pel cristianisme.\nL'idioma judeocastell\u00e0 per a un sefardita \u00e9s idioma lit\u00fargic.\nL'av\u00e8stic ho \u00e9s per al zoroastrisme.\nEl pali per als budistes, especialment a l'escola theravada.\nMoltes paraules i frases de l'idioma ioruba s\u00f3n utilitzades en la santeria i el candombl\u00e9.\nLlengua tibetana, usada en cerim\u00f2nies de budisme tibet\u00e0.Plantilla:Sagraments, ritus i lit\u00fargies de l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els sabianistes eren un grup religi\u00f2s de Mesopot\u00e0mia centrat a Haran, que adorava a Sin, Mart i Shamal (el senyor dels esperits), donava iguals drets a homes i dones i proclamava una vida asc\u00e8tica; despr\u00e9s de l'arribada de l'islam el 639 o 640, es van refugiar a les maresmes del Tigris i Eufrates i foren coneguts com els mandeans.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El notori arrelament \u00e9s un estatus jur\u00eddic que qualsevol confessi\u00f3 religiosa que ho desitgi pot sol\u00b7licitar del govern espanyol. Certifica no nom\u00e9s la pres\u00e8ncia a Espanya d'una confessi\u00f3 determinada o el seu arrelament, sin\u00f3 que aquest resulta destacat.La base jur\u00eddica del notori arrelament es troba en el que s'exposa en l'article 7 de la Llei Org\u00e0nica 7/1980, de 5 de juliol, de Llibertat Religiosa (LOLR):\n\nEls requisits i el procediment per a l'obtenci\u00f3 del notori arrelament s'han detallat en el Reial Decret 593/2015, de 3 de juliol, pel qual es regula la declaraci\u00f3 de notori arrelament de les confessions religioses a Espanya.\nEs tractaria d'un pas previ a la negociaci\u00f3 d'acords de cooperaci\u00f3. Ho reconeix la Comissi\u00f3 Assessora de Llibertat Religiosa (CALR) del Ministeri de Just\u00edcia espanyol. Els criteris a estudiar per la seva admissi\u00f3 segons la pr\u00e0ctica habitual del CALR s\u00f3n el nombre de fidels, el temps de pres\u00e8ncia a Espanya, el grau i homogene\u00eftat en la implantaci\u00f3 i difusi\u00f3, la hist\u00f2ria i la representaci\u00f3 social. L'evident notori arrelament del catolicisme a Espanya es pressuposa en l'article 16.3 de la Constituci\u00f3 Espanyola:\n\nActualment se li ha reconegut el notori arrelament a set confessions. Durant els governs de Felipe Gonz\u00e1lez es va recon\u00e8ixer, el 14 de desembre de 1984 als jueus i els evang\u00e8lics i el 14 de juliol de 1989 als musulmans. El 23 d'abril de 2003, amb el govern de Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar se li va recon\u00e8ixer als mormons o L'Esgl\u00e9sia de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies. Amb el primer govern de Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero, se li va recon\u00e8ixer als Testimonis de Jehov\u00e0 el 29 de juny de 2006 i al budisme el 18 d'octubre de 2007, a petici\u00f3 de la Federaci\u00f3 de Comunitats Budistes d'Espanya. En el segon govern de Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero, el 15 d'abril de 2010, li va ser reconegut a l'esgl\u00e9sia ortodoxa.\nSi b\u00e9 l'obtenci\u00f3 del reconeixement del notori arrelament \u00e9s un requisit necessari per a l'establiment d'acords de cooperaci\u00f3, nom\u00e9s han arribat a aquests acords de cooperaci\u00f3, signats el 1992, jueus, evang\u00e8lics i musulmans. La resta de les confessions, encara que exposen la seva voluntat d'arribar a acords, no els han pogut negociar ja que la pol\u00edtica dels governs de Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero va ser la de primar la proposta d'una nova llei de llibertat religiosa que equiparar\u00e9s notori arrelament a acords de cooperaci\u00f3 que no va arribar a concretar-se.\nLa definici\u00f3 dels requisits i el procediment per a l'obtenci\u00f3 del notori arrelament s'han redefinit en el Reial Decret 593/2015, de 3 de juliol, pel qual es regula la declaraci\u00f3 de notori arrelament de les confessions religioses a Espanya. Els requisits que la confessi\u00f3 que ho desitgi sol\u00b7licitar ha de reunir s\u00f3n els seg\u00fcents:\n\nPortar inscrita en el Registre d'Entitats Religioses trenta anys, llevat que l'entitat acrediti un reconeixement a l'estranger de, com a m\u00ednim, seixanta anys d'antiguitat i porti inscrita en l'esmentat Registre durant un per\u00edode de quinze anys.Tenir una pres\u00e8ncia a, com a m\u00ednim, deu comunitats aut\u00f2nomes i/o ciutats aut\u00f2nomes de Ceuta i Melilla.Comptar amb cent inscripcions o anotacions en el Registre d'Entitats Religioses, entre ens inscriptibles i llocs de culte, o un nombre inferior quan es tracti d'entitats o llocs de culte d'especial rellev\u00e0ncia per la seva activitat i nombre de membres.Presentar una estructura i representaci\u00f3 adequada i suficient per a la seva organitzaci\u00f3 als efectes de la declaraci\u00f3 de notori arrelament.Tenir una pres\u00e8ncia i participaci\u00f3 activa en la societat espanyola.Hi ha alguns grups religiosos que han mostrat el seu inter\u00e8s per sol\u00b7licitar el notori arrelament en els \u00faltims temps, destacant especialment els hinduistes. Els requisits que planteja el nou marc legal evidencien que s'ha endurit el procediment, de fet en l'actualitat el judaisme espanyol, a qui es va recon\u00e8ixer el notori arrelament el 1984, no compliria amb els requisits que s'exigeixen des de 2015.\nM\u00e9s enll\u00e0 del reconeixement d'aquest estatus legal, nom\u00e9s les confessions cat\u00f2lica, jueva, evang\u00e8lica i musulmana tenen signats acords de cooperaci\u00f3 amb el govern espanyol, mentre que la resta no ho han aconseguit encara, malgrat la voluntat de totes les parts.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La benedicci\u00f3 sacerdotal (en hebreu, \u05d1\u05e8\u05db\u05ea \u05db\u05d4\u05e0\u05d9\u05dd birkat cohanim) \u00e9s la benedicci\u00f3 que els cohanim fan a la resta dels jueus presents a l'assemblea despr\u00e9s de la preg\u00e0ria de mussaf o b\u00e9 d'altres preg\u00e0ries durant els dies especials com el s\u00e0bat, el Yom Kippur i en altres dies festius, aix\u00ed que llur benedicci\u00f3 \u00e9s recitada, mot a mot, despr\u00e9s de la repetici\u00f3 de l'amidah per part del jazan i despr\u00e9s pels cohanim que s\u00f3n sobre l'estrada en la qual est\u00e0 depositada l'arca santa, llavors ells s\u00f3n coberts per un tal\u00b7lit, un mantell de preg\u00e0ria, i s'aixequen de les seves cadires.\nDespr\u00e9s de 1970, aquesta benedicci\u00f3 \u00e9s recitada de manera solemne a l'esplanada del Kotel, el Mur de les Lamentacions, en pres\u00e8ncia d'un p\u00fablic nombr\u00f3s dos cops a l'any el segon dia de Kol Hamoed, les festes de la Pasqua jueva (la pasqua jueva), i el sukkot \u00e9s ajornat si aquest dia s'escau en s\u00e0bat.\nAquesta benedicci\u00f3 \u00e9s una de les particularitats que distingeixen els cohanim de la resta del poble jueu des de la destrucci\u00f3 del Segon Temple de Jerusalem. El rescat del primog\u00e8nit, el privilegi d'esser cridat per fer la lectura p\u00fablica de la Torah, algunes prohibicions relatives a les dones amb les quals es poden casar els cohanim, o fins i tot la prohibici\u00f3 d'entrar a un cementiri.\nEls cohanim encara duen el cognom \"Cohen\" o b\u00e9 alguna de les seves variants.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La mitologia creek \u00e9s la mitologia pr\u00f2pia del poble ind\u00edgena creek que originalment habitava el sud-est dels Estats Units; tamb\u00e9 s'anomenen muskogee (en muskogi: mvskoke [m\u0259skoke]), que \u00e9s el nom pel qual s'identifiquen en l'actualitat. Els muscogees moderns viuen principalment en els estats d'Oklahoma, Alabama, Ge\u00f2rgia, i Florida; el seu idioma \u00e9s el muskogi. Els seminola s\u00f3n parents dels muscogee i tamb\u00e9 parlen el mateix idioma. Els creeks s\u00f3n considerats una de les cinc tribus civilitzades. Despr\u00e9s de la guerra creek molts d'ells van escapar a Florida per crear la tribu seminola.\nEls creek eren probablement descendents dels pobles de la cultura del Mississip\u00ed, que vivien al llarg del riu Tennessee.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "En les religions que es consideren d'origen div\u00ed, s'anomena revelaci\u00f3 el proc\u00e9s comunicatiu pel qual D\u00e9u es faria con\u00e8ixer i manifestaria la seva voluntat als homes. Per extensi\u00f3, tamb\u00e9 es parla de revelaci\u00f3 per referir-se al contingut d'aquesta comunicaci\u00f3. La persona que rep la comunicaci\u00f3 i que sol rebre l'enc\u00e0rrec de comunicar-la a la comunitat de fidels s'anomena profeta o, menys sovint, missatger. Tamb\u00e9 es fa servir la paraula vident, en particular en el que l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica anomena revelacions privades, per\u00f2 les persones que neguen l'autenticitat d'aquesta mena de fen\u00f2mens prefereixen parlar de visionaris.\nD'acord amb la tradici\u00f3, les revelacions poden venir directament de D\u00e9u a trav\u00e9s de qualsevol mitj\u00e0, com ara:\n\nun viatge del vident al cel o a l'infern, t\u00edpic en els textos anomenats apocalipsis (transliteraci\u00f3 del terme grec, que vol dir precisament 'revelaci\u00f3'), entre els quals l'Apocalipsi b\u00edblic;\nun somni, com per exemple el de sant Josep de Natzaret a l'Evangeli segons Mateu.\nun moment d'\u00e8xtasi, durant el qual el cos continua a la Terra i la comunicaci\u00f3 es mant\u00e9 per mitj\u00e0 de l'esperit.Pel que fa al contingut, la revelaci\u00f3 pot tenir relaci\u00f3 amb:\n\nesdeveniments futurs (revelaci\u00f3 escatol\u00f2gica, sovint relativa a la fi del m\u00f3n);\nesdeveniments \u00abcelestials\u00bb referits a D\u00e9u, els \u00e0ngels, els diables (revelaci\u00f3 pr\u00f2piament apocal\u00edptica);\nesdeveniments actuals que s\u00f3n interpretats d'una manera particular (per exemple, a l'Apocalipsi, la persecuci\u00f3 de Diocleci\u00e0 es veu com la batalla definitiva entre la b\u00e8stia, l'imperi Rom\u00e0, i l'anyell, Jes\u00fas ressuscitat).En la teologia cat\u00f2lica, el terme revelaci\u00f3 ha assumit un significat espec\u00edfic: la revelaci\u00f3 \u00e9s el conjunt de veritats de fe (el terme t\u00e8cnic \u00e9s depositum fidei) que s\u00f3n presents a les Sagrades Escriptures, en la Tradici\u00f3 cat\u00f2lica (se sol escriure en maj\u00fascula, especialment per referir-se als escrits dels Pares de l'Esgl\u00e9sia) i en el Magisteri cat\u00f2lic (l'ensenyament oficial de l'Esgl\u00e9sia, en particular dels papes).\nEn la tradici\u00f3 protestant, amb la paraula revelaci\u00f3 es fa refer\u00e8ncia al llibre b\u00edblic que en altres confessions es coneix com a Apocalipsi.\nA causa de la seva naturalesa transcendent, la revelaci\u00f3 no pot ser objecte d'investigaci\u00f3 cient\u00edfica.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La ciutat de D\u00e9u (t\u00edtol original en llat\u00ed: De Civitate Dei contra paganos, \u00e9s a dir La ciutat de D\u00e9u contra els pagans) \u00e9s una obra en 22 llibres d'Agust\u00ed d'Hipona que va ser escrita durant la seua vellesa i al llarg de quinze anys, entre el 412 i el 426. \u00c9s una apologia del cristianisme, en la qual es confronta la Ciutat Celestial a la Ciutat Pagana. Les nombroses digressions permeten a l'autor tractar temes de molt diversa \u00edndole, com la naturalesa de D\u00e9u, el martiri o el judaisme, l'origen i la substancialitat del b\u00e9 i del mal, el pecat i la culpa, la mort, el dret i la llei, la conting\u00e8ncia i la necessitat, el temps i l'espai, la Provid\u00e8ncia, el dest\u00ed i la hist\u00f2ria, entre molts altres temes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Kaba, Ka'ba o Kaaba (\u00e0rab: \u0627\u0644\u0643\u0639\u0628\u0629, al-Ka\u2018ba, literalment \u2018el Cub\u2019) \u00e9s un edifici c\u00fabic situat a la Meca (Ar\u00e0bia Saudita) i el lloc m\u00e9s sagrat de l'islam, vers el qual tots els musulmans s'orienten quan efectuen les preg\u00e0ries. \u00c9s considerada com \u00abla casa de D\u00e9u\u00bb, l'indret a la Terra on s'uneixen el div\u00ed i el terrenal. A l'angle sud-est de l'edifici, s'hi troba la Pedra Negra, una pedra sagrada que, segons la tradici\u00f3, l'\u00e0ngel Gabriel va oferir a Abraham quan aquest va construir l'edifici. Un dels cinc pilars de l'islam (fonament de la religi\u00f3 isl\u00e0mica) estipula que, almenys un cop a la vida, tot fidel hauria de fer el pelegrinatge a la Meca (hajj) per visitar la Kaba i acomplir-hi certs rituals.\nActualment, est\u00e0 situada al mig del gran pati de la Gran mesquita (al-M\u00e0sjid al-Haram), que es va construir al seu voltant; aquest pati envoltat de p\u00f2rtics pot contenir fins a 35.000 persones. La Kaba est\u00e0 coberta de vels negres amb or brodat (kiswa) i una multitud permanent de fidels gira al seu voltant tot recitant la f\u00f3rmula ritual de la talbiyya.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El T\u00fcbinger Stift o seminari de Tubinga \u00e9s una resid\u00e8ncia d'estudiants i instituci\u00f3 d'ensenyament de l'Esgl\u00e9sia Protestant a W\u00fcrttemberg. Va ser fundada el 1536 pel duc Ulrich per als estudiants nadius de W\u00fcrttemberg que volguessin ser ministres religiosos o mestres. Reben una beca que cobreix suport, hostalatge i altres despeses. Al Stift, des dels seus comen\u00e7aments, s'ha donat sempre una gran import\u00e0ncia a la filosofia i la filologia. Entre els seus estudiants i docents hi ha hagut famosos te\u00f2legs, fil\u00f2sofs, poetes i savis d'altres arts i ci\u00e8ncies.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La flor de la vida \u00e9s un s\u00edmbol que deriva del s\u00edmbol solar b\u00e0sic i que es forma dividint un cercle en sis parts, de manera que les barres que formen els sectors apunten als v\u00e8rtexs d'un hex\u00e0gon (que pot apar\u00e8ixer o no). El patr\u00f3 es pot multiplicar de forma indefinida, superposant seccions dels diferents cercles.\nEl s\u00edmbol apareix com a motiu geom\u00e8tric en diverses cultures antigues, entre elles l'ass\u00edria o l'eg\u00edpcia. Posteriorment se li va dotar d'un significat religi\u00f3s, essent un s\u00edmbol de la Creaci\u00f3 (els sis p\u00e8tals serien els sis dies d'activitat divina narrats al G\u00e8nesi dins el cercle que simbolitza la perfecci\u00f3 de l'obra de D\u00e9u). D'aquest s\u00edmbol en van derivar d'altres de tradici\u00f3 m\u00edstica.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El teocentrisme \u00e9s un corrent de pensament que suposa que D\u00e9u \u00e9s el centre de l'univers i ho regeix tot, fins i tot les activitats humanes. \u00c9s una filosofia d'\u00e8poques de molta religiositat, com l'edat mitjana. Usualment dona m\u00e9s import\u00e0ncia a la ultratomba que a la vida terrenal. En finalitzar l'Edat Mitjana i comen\u00e7ar el Renaixement, el teocentrisme va cedir el pas a l'antropocentrisme.\nEl teocentrisme abasta tot el que existeix, fins i tot la ra\u00f3 cient\u00edfica, ja que tot ho explica per la voluntat divina i m\u00edstica. Va ser un concepte central en el pensament de principis de l'era cristiana i l'Edat Mitjana, imposat pels reis cat\u00f2lics, fins al per\u00edode del Renaixement, al segle xv, quan es va comen\u00e7ar a concebre a D\u00e9u com un factor per\u00f2 no com a causa \u00fanica del m\u00f3n.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Rodella de Montbol\u00f3 \u00e9s una process\u00f3 religiosa que es fa cada 30 de juny. Surt del municipi vallespirenc de Montbol\u00f3, baixa fins a Arles i acaba a l'esgl\u00e9sia de Santa Maria, que serva les rel\u00edquies dels sants Abd\u00f3 i Sen\u00e9n. Aquestes, i la rodella, presideixen la Missa de la festa.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "A la religi\u00f3 jueva el sancta sanctorum, de vegades citat com a sanctasantorum, amb el significat de \"El Sant dels Sants\" o \"Sant\u00edssim\" (en hebreu kodesh ha-kodashim) era el lloc sagrat m\u00e9s important del tabernacle i Temple de Salom\u00f3, en el qual s'hi custodiava l'Arca de l'Alian\u00e7a. A l'antic Egipte, el sancta santorum era el lloc m\u00e9s sagrat i rec\u00f2ndit del temple, situat al seu eix principal, i on nom\u00e9s els sacerdots i el fara\u00f3 hi tenien acc\u00e9s. All\u00e0 hi havia el naos i la imatge de la divinitat. Per extensi\u00f3, el sancta sanctorum ha quedat com un terme per designar el santuari m\u00e9s reservat i fins i tot secret dels temples de diferents religions.\nLa frase llatina sanctum sanctorum \u00e9s una traducci\u00f3 del terme hebreu \u05e7\u05b9\u05d3\u05b6\u05e9\u05c1 \u05d4\u05b7\u05e7\u05b3\u05bc\u05d3\u05b8\u05e9\u05b4\u05c1\u05d9\u05dd (Q\u1e53\u1e0fe\u0161 HaQ\u014f\u1e0f\u0101\u0161\u00eem, el m\u00e9s sagrat de totes les coses sagrades) que als textos llatins generalment es refereix al lloc m\u00e9s sagrat del Tabernacle dels israelites i despr\u00e9s del Temple de Jerusalem, per\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 algun \u00fas derivat a l\u2019aplicaci\u00f3-se a les imitacions del Tabernacle en l'arquitectura religiosa.\nLa forma plural sancta sanctorum tamb\u00e9 s'utilitza, probablement com a sin\u00e8cdoque, referint-se a les sagrades rel\u00edquies contingudes al santuari. La traducci\u00f3 Vulgata de la B\u00edblia utilitza \"sancta sanctorum\" per al el m\u00e9s sagrat de totes les coses sagrades. D\u2019aqu\u00ed l\u2019\u00fas derivat per designar la capella Sancta Sanctorum del complex de la Bas\u00edlica de Sant Joan del Later\u00e0, a Roma.\nA l'hinduisme, la part m\u00e9s \u00edntima d'un temple on es guarda la imatge de culte (Murti) de la de\u00eftat, forma el Garbha griha, tamb\u00e9 referit com a sanctum sanctorum.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'universalisme mascul\u00ed \u00e9s una concepci\u00f3 del m\u00f3n asexualitzada i homog\u00e8nia des del punt de vista de l'home (hum\u00e0 mascle). Altrament dit, \u00e9s un tipus de fals universalisme que inclou \"tots els homes\" i invisibilitza i discrimina la resta de g\u00e8neres. \u00c9s un tipus de discriminaci\u00f3 i de viol\u00e8ncia envers les dones que manifesta el masclisme d'una cultura o societat, especialment de tipus estructural (vegeu micromasclisme). Va ser un concepte clau dels primers feminismes: \"el m\u00f3n \u00e9s un, els sexes s\u00f3n dos\". Posteriorment, amb el desenvolupament de la teoria feminista i dels estudis de g\u00e8nere, es va considerar que no calia dividir entre \"home\" i un altre sexe o g\u00e8nere, ja que aix\u00f2 promovia la visi\u00f3 bin\u00e0ria dels rols sexuals.Tanmateix, de vegades s'usa per donar \u00e8mfasi a visions suposadament \"universalistes\" que inclouen un biaix cognitiu sexista o masclista. Sovint, a la societat occidental s'ha considerat \"universalista\" quelcom que nom\u00e9s ho \u00e9s per a un home heterosexual, ric, blanc i occidental; \u00e9s a dir, que l'estament \u00e9s \"universalista mascul\u00ed, heretosexual, ric, blanc i occidental\" i, en considerar aix\u00f2 el punt de vista \"universal\", est\u00e0 sent masclista, hom\u00f2fob, classista i racista.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una prov\u00edncia eclesi\u00e0stica \u00e9s una divisi\u00f3 territorial pr\u00f2pia del cristianisme. Cada prov\u00edncia agrupa diverses di\u00f2cesis i sol estar regida per un arquebisbe. Moltes de les prov\u00edncies van sorgir per analogia amb divisions pol\u00edtiques an\u00e0logues, per exemple la Tarraconensis prov\u00e9 del temps de la romanitzaci\u00f3, i aix\u00f2 ha provocat de vegades conflictes quan les fronteres nacionals han variat. Nom\u00e9s el Papa pot decidir canviar les prov\u00edncies eclesi\u00e0stiques.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El panteisme (en grec: pan, \"tot\" i theos, \"d\u00e9u\": literalment \"D\u00e9u \u00e9s tot\" i \"tot \u00e9s D\u00e9u\") \u00e9s una doctrina filos\u00f2fica segons la qual l'Univers, la naturalesa i D\u00e9u s\u00f3n equivalents. La llei natural, l'exist\u00e8ncia i l'univers (la suma de tot el que va ser, \u00e9s i ser\u00e0) es representa per mitj\u00e0 del concepte teol\u00f2gic de \"D\u00e9u\".\nEl panteisme \u00e9s la creen\u00e7a que el m\u00f3n i D\u00e9u s\u00f3n el mateix, \u00e9s m\u00e9s una creen\u00e7a filos\u00f2fica que religiosa. El panenteisme, per la seva banda, \u00e9s la creen\u00e7a que cada criatura \u00e9s un aspecte o una manifestaci\u00f3 de D\u00e9u, que \u00e9s concebut com l'actor div\u00ed que ocupa alhora els innombrables papers d'humans, animals, plantes, estrelles i forces de la naturalesa. Alguns fil\u00f2sofs que han presentat aquesta visi\u00f3 de D\u00e9u serien Spinoza, Nicolau de Cusa o Pierre Charron.\nEl panteisme \u00e9s incompatible amb la creen\u00e7a en un D\u00e9u personal, \u00e9s per aix\u00f2 que per a alguns sigui una expressi\u00f3 de l'ateisme.\nNo obstant aix\u00f2 tamb\u00e9 aporta un nexe d'uni\u00f3 entre diferents religions, per exemple hi ha poca difer\u00e8ncia entre aquesta visi\u00f3 o el D\u00e9u cristi\u00e0 omnipresent, o el qual per als budistes \"l'un \u00e9s el tot\".", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Associaci\u00f3 de Santuaris Xinto (\u795e\u793e\u672c\u5e81, Jinja Honch\u014d, que es podria traduir al catal\u00e0 com Govern princial dels santuaris) \u00e9s una organitzaci\u00f3 administrativa religiosa que dirigeix als santuaris xintoistes de tot el Jap\u00f3 i alguns a ultramar que en total s\u00f3n vora 80.000. Tot i que la seu de l'associaci\u00f3 es troba a Shibuya, T\u00f2quio, prop del santuari Meiji, el temple principal \u00e9s el santuari d'Ise a la prefectura de Mie.Tot i que la suma sacerdotissa del santuari d'Ise n'\u00e9s la presidenta, aquest santuari no forma part de l'associaci\u00f3 i t\u00e9 una administraci\u00f3 pr\u00f2pia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Satan\u00e0s \u00e9s la denominaci\u00f3 d'un personatge b\u00edblic considerat com el pr\u00edncep dels dimonis. Se l'assimila amb Belial, Beelzebub o Llucifer.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Esgl\u00e9sia Evang\u00e8lica de Castelldefels \u00e9s un edifici inaugurat el 26 d'abril de 2014, tot i que la comunitat hi \u00e9s establerta des de l'any 1945. L'acte va comptar amb l'alcalde de la ciutat, Manuel Reyes, i el director general d'Afers Religiosos, Enric Vendrell. L'edifici \u00e9s obra de l'arquitecte Jon Tugores. L'actual pastor \u00e9s Daniel Requena, fill de l'ex pastor de l'esgl\u00e9sia, Juan Requena. Tamb\u00e9 hi han participat el president de la Federaci\u00f3 d'Esgl\u00e9sies Evang\u00e8liques Independents d'Espanya (FIEIDE), Manel Rodr\u00edguez, i l'expresident de la Federaci\u00f3 d'Entitats Religioses Evang\u00e8liques d'Espanya (FEREDE), Daniel Rodr\u00edguez.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Dorothe Engelbretsdotter (16 de gener de 1634 - 19 de febrer de 1716) fou una escriptora de la literatura noruega. Va escriure principalment himnes i poemes. Ha estat caracteritzada com la primera autora de Noruega i la primera feminista abans que el feminisme esdevingu\u00e9s un concepte.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Abu-J\u00e0far Muh\u00e0mmad ibn Al\u00ed al-Xalmaghan\u00ed (en \u00e0rab Ab\u016b Ja\u02bffar Mu\u1e25ammad b. \u02bfAl\u012b al-Xalma\u1e21\u0101n\u012b), tamb\u00e9 conegut com a Ibn Abi-l-Az\u00e0qir (en \u00e0rab Ibn Ab\u012b l-\u02bfAz\u0101qir) (?-934) fou un musulm\u00e0 her\u00e8tic de l'\u00e8poca abb\u00e0ssida. Va elaborar la doctrina azaqiriyya, una barreja de maniqueisme, antinomianisme, partidaris del hulul, i mazdequeisme i als primers anys del segle x tenia un nombr\u00f3s grup de seguidors entre els quals Ibn al-Furat i el seu fill Muhassin. Sota el visir al-Khaqan\u00ed (924 a 925) va haver de fugir a Mossul per\u00f2 va tornar despr\u00e9s a Bagdad i va fer m\u00e9s seguidors fins i tot entre els alts c\u00e0rrecs, fins que foren perseguits pel visir Ibn Muqla. Fou detingut i empresonat i executat a la tardor del 934. Va deixar escrites algunes obres.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El terme \"casta sacerdotal\" sol referir-se a un grup social estrictament dedicat al servei religi\u00f3s i la pr\u00e0ctica espiritual, que en molts casos posse\u00efen gran influ\u00e8ncia i poder, sent grups relativament tancats. Casos molt famosos d'aquestes castes religioses s\u00f3n els brahmans de l'\u00cdndia, la tribu de Lev\u00ed en el judaisme, els druides celtes i els mags zoroastrians a P\u00e8rsia.\nSi b\u00e9 gaireb\u00e9 totes les cultures i societats tenien sacerdots o xamans animistes, els grups sacerdotals tenien funcions estructurades i en molts casos (com el de la Roma pagana i els pobles germ\u00e0nics) estaven supeditats als poders pol\u00edtics i les monarquies sense representar necess\u00e0riament un poder pol\u00edtic per se.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Joan Arcaf (Joannes Archaph,  \u1f38\u03c9\u03ac\u03bd\u03bd\u03b7\u03c2 \u1f08\u03c1\u03c7\u03ac\u03c6) fou un cism\u00e0tic egipci contemporani d'Atanasi d'Alexandria.\nEl bisbe egipci Meleci de Lic\u00f2polis (o Meleti, llat\u00ed Meletius) fou condemnat pel concili de Nicea I (325) i va acceptar el judici que s'havia fet, per\u00f2 va mantenir les seves opinions.\nVa morir poc temps despr\u00e9s i va deixar la direcci\u00f3 del seu moviment a Joan Arcaf que sembla que era bisbe de Memfis. El melitians van ser ajudats en els seus atacs a la tend\u00e8ncia ortodoxa pels arrians i el cisma va degenerar en viol\u00e8ncia.\nAtanasi d'Alexandria, patriarca i cap dels ortodoxos fou especialment atacat; els ortodoxos foren acusats de l'assassinat d'Arseni un bisbe meliti\u00e0 que ells mateixos havien amagat per donar versemblan\u00e7a a l'acusaci\u00f3. Atanasi va apel\u00b7lar a l'emperador i va acusar a Joan de voler alterar el decrets del concili de Nicea I i de provocar tumults. Atanasi va poder demostrar que Arseni era viu i Joan va haver de romandre callat per un temps, i despr\u00e9s va expressar penediment i es va reconciliar amb Atanasi i va tornar a l'esgl\u00e9sia ortodoxa.\nPer\u00f2 aviat van esclatar novament alguns tumults i en fou expulsat amb els altres que havien tornat. El concili de Tir del 335 va donar el triomf als opositors a Atanasi, i va ordenar readmetre a l'esgl\u00e9sia per\u00f2 l'emperador el va desterrar d'Egipte (336) per assegurar la pau, just al mateix temps que tamb\u00e9 va desterrar a Atanasi a la G\u00e0l\u00b7lia. No se sap on fou desterrat Joan ni la seva sort posterior.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Crema de convents de 1934 fou una onada de viol\u00e8ncia contra institucions de l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica, principalment a Ast\u00faries i a la prov\u00edncia de Pal\u00e8ncia, durant els fets de la revoluci\u00f3 de 1934. A difer\u00e8ncia de l'anterior crema de convents de 1931 va haver-hi desenes de religiosos assassinats. \u00c9s el comen\u00e7ament de l'anomenada persecuci\u00f3 religiosa a Espanya del 1934 al 1937.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El satanisme \u00e9s l'adoraci\u00f3 de Satan\u00e0s o l'\u00fas del seu arquetip com a font d'inspiraci\u00f3 per a la vida. Com que Satan\u00e0s ve de l'hebreu shatan, que significa enemic o temptador, i a les religions monoteistes derivades de la jueva \u00e9s l'antagonista de D\u00e9u i l'encarnaci\u00f3 del mal, car d'aix\u00f2 se'n deriva que hist\u00f2ricament hi hagu\u00e9s la tend\u00e8ncia d'anomenar satanisme a qualsevol altre culte que difer\u00eds d'aquests, que fos una superviv\u00e8ncia de cultes pagans, o que fregu\u00e9s l'heretgia. De fet el terme apareix per primer cop al llibre \"A confutation of a booke (by Bp. Jewel) entitled An apologie of the Church of England\", de Thomas Harding (1565), referint-se als ensenyaments de Luter.\nCom a fantasia \u00e9s freq\u00fcent entre els adolescents, ja que es fa una identificaci\u00f3 entre l'autoritat paterna i la figura de D\u00e9u. Per tant, en un joc de rebel\u00b7lia, s'identifiquen amb l'antagonista de D\u00e9u.\nCom a inversi\u00f3 desafiant dels valors de la moral i de la fe dominant i de gust per les coses prohibides o pecaminoses \u00e9s una actitud que trobem sovint al romanticisme m\u00e9s proper a The Satanic School. Apareix sobretot a l'obra de Byron i Mary Shelley, per\u00f2 tamb\u00e9 a la de Charles Baudelaire, Fi\u00f3dor Dostoievski i Andr\u00e9 Gide. Una derivaci\u00f3 actual des del punt de vista est\u00e8tic d'aquest tipus de sensibilitat la podem trobar a algunes branques de la m\u00fasica, b\u00e0sicament en el g\u00e8nere del Black Metal i d'altres variants de la m\u00fasica heavy.\nHi ha gent que considera que la bruixeria \u00e9s un tipus de satanisme, ja que fa refer\u00e8ncia a l'adoraci\u00f3 i el pacte amb el Diable. La pr\u00e0ctica d'aquest pacte hipot\u00e8ticament es concretava en el tracte sexual entre bruixes i bruixots amb el diable, aix\u00ed com la celebraci\u00f3 de la missa negra.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Angra Mainyu (en av\u00e8stic) o Ahriman (en persa) \u00e9s una divinitat del zoroastrisme que representa la for\u00e7a maligna que intenta arrossegar l'home cap a l'error. El seu nom significa \"pensament estroncat\" o \"pensament angoixat\".En el zoroastrisme original, Ahura Mazda (o Ormazd) era considerat el D\u00e9u suprem, i com a tal va crear dos esperits oposats: Spenta Mainyu (l'esperit de la Veritat o del B\u00e9) i Angra Mainyu (l'esperit de la Mentida o del Mal). Ulteriorment, Spenta Mainyu va ser reempla\u00e7at per Ahura Mazda, que va esdevenir aix\u00ed l'adversari directe d'Ahriman.\nEl nom no apareix en les velles inscripcions perses; a l'Avesta, el recull de textos zoro\u00e0strics, \u00e9s anomenat el \"germ\u00e0 bess\u00f3\" de l'Esperit Sant, l'oposat de Spenta Mainyu. \u00c9s considerat com el dimoni destructor, la font de tots els mals del m\u00f3n i, com Ahura Mazda, existeix des de la Creaci\u00f3. Ahriman va escollir el Mal conscientment, essent el responsable de la creaci\u00f3 material, de la il\u00b7lusi\u00f3, de l'error i de la mentida. La seva major maldat fou corrompre el foc pur creat per Ahura Mazda, al que li va donar color i li afeg\u00ed el fum. El dia del Judici Final ser\u00e0 destru\u00eft per Spenta Mainyu i desapareixer\u00e0 del m\u00f3n per sempre.\nEs pot observar una analogia amb les creences de les religions monoteistes abrah\u00e0miques a trav\u00e9s del concepte de Satan\u00e0s com el principal agent de la maldat.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El neopaganisme \u00e9s un terme sota el qual es designa un conjunt heterogeni de religions que intenten recuperar les tradicions politeistes i de culte a la natura de l'Europa precristiana, com ara la celta, la germ\u00e0nica o la grega. S'ha est\u00e8s des de mitjans del segle XX, principalment a Europa, tot i que posteriorment s'ha dif\u00f3s pels Estats Units i altres pa\u00efsos d'Am\u00e8rica Llatina. Es fa servir aquest mot amb el prefix \"neo\" per diferenciar-ho del paganisme antic.\nAlgunes de les corrents neopaganes s\u00f3n la wicca, l'odinisme, el dru\u00efdisme, el romanisme, el neo-hel\u00b7lenisme, el rodisme o el damanhur. Alguns seguidors m\u00e9s o menys estrictes de religions precristianes com les c\u00e8ltiques, n\u00f2rdiques, neoromanes o neohel\u00b7l\u00e8niques rebutgen que se'ls apliqui la paraula neopaganisme. Aquestes religions s\u00f3n molt diferents entre elles, per\u00f2 tenen com a caracter\u00edstiques comunes el respecte de la natura, la veneraci\u00f3 de molts d\u00e9us, l'\u00fas de la mitologia antiga i la creen\u00e7a en la m\u00e0gia. Les religions paganes sempre han estat riques en s\u00edmbols de molts significats i d'or\u00edgens del passat. En la modernitat \u00e9s predominant un s\u00edmbol d'or\u00edgens grecoromans, el pentacle, que pot ser utilitzat, per tant, com a emblema de totes les religions del neopaganisme. Els s\u00edmbols dels cinc elements associats als v\u00e8rtexs del pentagrama sagrat. Cada tradici\u00f3 neopagana tendeix a tenir els seus propis s\u00edmbols, que, en el cas de les religions reconstru\u00efdes, s\u00f3n directament heretats del patrimoni cultural de les antigues religions paganes en les quals estan basades.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El mont Meru (en s\u00e0nscrit: \u092e\u0947\u0930\u0941), tamb\u00e9 anomenat Sumeru (en s\u00e0nscrit), Sineru (P\u0101li) o Mahameru (xin\u00e8s: \u9808\u5f4c\u5c71, japon\u00e8s: \u9808\u5f25\u5c71) \u00e9s una muntanya sagrada de la cosmologia hind\u00fa, jaina i budista, i \u00e9s considerat com el centre de tots els universos f\u00edsics, metaf\u00edstics i espirituals.\nMoltes temples hind\u00fas famosos, aix\u00ed com jaines i budistes, han estat constru\u00efts com a representacions simb\u00f2liques d'aquesta muntanya (com, per exemple, Angkor Vat).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Ann Griffiths (Llanfihangel-yng-Ngwynfa, Gal\u00b7les, primavera del 1776 \u2013 agost del 1805) va ser una escriptora d'himnes religiosos metodistes, i hom l'ha considerada una de les grans figures de la literatura gal\u00b7lesa.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El tabernacle \u00e9s un terme d'origen llat\u00ed que significa \"tenda de campanya\". Fa refer\u00e8ncia a la tenda que servia de santuari als israelites en el desert durant l'\u00e8xode. S'hi guardava l'arca de l'Alian\u00e7a amb les tauletes de la Llei. Tamb\u00e9 \u00e9s anomenada tenda de l'aplec sagrat (Dt 31,14) i tenda de l'Alian\u00e7a (Nm 9,15). Era el lloc de la manifestaci\u00f3 de D\u00e9u, el signe de la seva pres\u00e8ncia enmig del poble; Mois\u00e8s hi entrava per trobar-se amb D\u00e9u i fer-li consultes. El llibre de l'\u00c8xode en descriu les caracter\u00edstiques principals (Ex 26,1-27,19;33,7-11). Els n\u00f2mades viuen en tendes. Al desert, despr\u00e9s de la sortida d'Egipte, els israelites viuen en tendes. Al mig del campament s'hi aixeca una tenda especial: \u00e9s el tabernacle, un santuari m\u00f2bil on el poble es troba amb el senyor. El tabernacle tamb\u00e9 s'anomena tenda del trobament.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La hierog\u00e0mia o hieros gamos (del grec antic \u03b9\u03b5\u03c1\u03bf\u03b3\u03b1\u03bc\u03af\u03b1, \u00abmatrimoni sagrat\u00bb), que \u00e9s sin\u00f2nim de teog\u00e0mia (del grec antic \u03b8\u03b5\u03bf\u03b3\u03b1\u03bc\u03af\u03b1, \u00abmatrimoni div\u00ed\u00bb), \u00e9s un ritu sexual on dos o m\u00e9s participants humans representen la sagrada uni\u00f3 o siz\u00edgia (conjunci\u00f3) entre un d\u00e9u i una deessa.\n\nLa hierog\u00e0mia se situa en un marc simb\u00f2lic, sovint ritual, i relaciona l'activitat sexual amb un significat simb\u00f2lic o m\u00edstic. Es pot descriure com la uni\u00f3 sexual de principis divins, per\u00f2 tamb\u00e9 com pr\u00e0ctiques rituals destinades a escenificar aquests fen\u00f2mens divins o simplement ritualitzar les relacions sexuals, on l'acte sexual t\u00e9 el valor d'un s\u00edmbol m\u00edstic.\nLa noci\u00f3 d'hierog\u00e0mia no pressuposa necess\u00e0riament una prestaci\u00f3 efectiva en els rituals, sin\u00f3 que tamb\u00e9 s'utilitza en un context purament simb\u00f2lic o mitol\u00f2gic, particularment en alqu\u00edmia i en la psicologia anal\u00edtica junguiana.\nEl psicoanalista Carl Gustav Jung la situa entre altres s\u00edmbols fonamentals universals de la humanitat, en el seu llibre S\u00edmbols de transformaci\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Anatema (del llat\u00ed anathema, i aquest del grec \u1f00\u03bd\u03ac\u03b8\u03b5\u03bc\u03b1, anathema) \u00e9s una sent\u00e8ncia mitjan\u00e7ant la qual s'expulsava un heretge del si de la comunitat religiosa; una pena encara m\u00e9s greu que l'excomuni\u00f3. Es tracta de la m\u00e0xima sanci\u00f3 imposada als pecadors; no sols queden exclosos dels sagraments, sin\u00f3 que des d'aquest moment se'ls considera destinats a la condemnaci\u00f3 eterna. En l'Antic Testament, en canvi, anatema es va fer servir per condemnar a l'extermini les persones o coses afectades per la maledicci\u00f3 atribu\u00efda a D\u00e9u. L'adaptaci\u00f3 del terme greco-hebreu ha portat controv\u00e8rsia entre els te\u00f2legs per la seva dificultat i m\u00faltiples connotacions.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'\u00ednterim d'Augsburg \u00e9s un decret de l'emperador Carles V del 1548, amb el qual volia fer complir els seus objectius pol\u00edtic-religiosos al Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic despr\u00e9s de la vict\u00f2ria sobre la Lliga d'Esmalcalda. L'\u00ednterim, aprovat pels estats el 1548 com a Reichsgesetz (llei de l'imperi), havia de regular els afers confessionals durant un per\u00edode de transici\u00f3, fins que el concili general hauria decidit les modalitats definitives de reintegraci\u00f3 dels protestants a l'esgl\u00e9sia cat\u00f2lica.Hi havia unes menudes concessions als protestants, per\u00f2 generalment era una restauraci\u00f3 dels dogmes cat\u00f2lics, com ara els set sacraments (el protestants nom\u00e9s en reconeixien dos, el baptisme i l'eucaristia), la transsubstanciaci\u00f3, el poder dei gratia del papa amb l'esmena prudent que aquest poder \u00abs'ha d'utilitzar, no pas per destruir sin\u00f3 per edificar\u00bb, es van restaurar totes les festes cat\u00f2liques, incloent Corpus Christi i Tots Sants, no reconegudes pels protestants. Als protestants es va atorgar la supressi\u00f3 del celibat obligatori dels sacerdots i el dret de combregar amb pa i vi. El bisbe Julius von Pflug (1499-1564) va redigir l'esborrany, per\u00f2 en la versi\u00f3 definitiva van participar els te\u00f2legs cat\u00f2lics Michael Helding, Eberhard Billick, Pedro Domenico Soto i Pedro de Malvenda i del costat protestant Joan Agricola.L'\u00ednterim va ser rebutjat amb vehem\u00e8ncia tant pels protestants com pels cat\u00f2lics, fins i tot no va agradar a ning\u00fa. A les zones protestants del sud de l'imperi l'Estat nogensmenys es va imposar el decret amb for\u00e7a, al nord ans al contrari nom\u00e9s se'l va seguir molt superficialment. Ja l'agost de 1552, despr\u00e9s d'un aixecament dels pr\u00ednceps protestants condu\u00efts per Maurici de Sax\u00f2nia, Carles V es va veure obligat a revocar el decret i acceptar la divisi\u00f3 confessional del seu imperi en acceptar el pacte de la Pau de Passau. Va ser el reconeixement de facto del protestantisme que es va confirmar definitivament amb la Pau d'Augsburg l'any 1555.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La religi\u00f3 ravid\u00e0ssia (en hindi: \u0930\u0935\u093f\u0926\u093e\u0938\u093f\u092f\u093e \u0927\u0930\u094d\u092e) (transliterat: Ravidassia Dharam ) t\u00e9 el seu origen en el sant Sri Guru Ravi Das Bhavan, nascut en el segle XV al Panjab (\u00cdndia), que va aconseguir una gran popularitat per propugnar l'eliminaci\u00f3 del sistema de castes, una estructura de tradici\u00f3 social secular en aquell pa\u00eds. Els seus fidels creuen en un \u00fanic D\u00e9u, i en la reencarnaci\u00f3. La comunitat \u00edndia a Catalunya \u00e9s d'aproximadament 27.000 persones, que estan concentrades sobretot al Barcelon\u00e8s, per\u00f2 tamb\u00e9 amb pres\u00e8ncia a Osona, la Garrotxa, el Giron\u00e8s i la Selva. Es considera que unes 3.000 persones s\u00f3n seguidores de la religi\u00f3 ravid\u00e0ssia, una comunitat que avui disposa d'un \u00fanic temple a Catalunya, que est\u00e0 situat a Badalona. L'entitat est\u00e0 registrada amb el nom de Sri Guru Ravi Das Bhavan, i \u00e9s presidida per Bhola Ram Heer.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'ocultisme \u00e9s l'estudi del saber ocult, per als seus iniciats l'aut\u00e8ntic coneixement i per als cr\u00edtics una pseudoci\u00e8ncia o conjunt de pr\u00e0ctiques esot\u00e8riques sense base cient\u00edfica. Pot incloure m\u00e0gia, experi\u00e8ncies paranormals, astrologia, endevinaci\u00f3 i lectures al\u00b7leg\u00f2riques de textos considerats sagrats. Sovint es barreja amb cultes com el gnosticisme o l'adoraci\u00f3 al dimoni. Les grans religions tenen en el seu si corrents ocultistes, com la c\u00e0bala jueva o la teosofia hinduista.\nEls seus or\u00edgens es troben a la costa oriental del Mediterrani, als corrents del neoplatonisme. Durant l'edat mitjana va associar-se al mal o al coneixement prohibit. Va resorgir l'inter\u00e8s per l'ocultisme durant el renaixement, amb la troballa de nous manuscrits de l'alqu\u00edmia, per\u00f2 l'avan\u00e7 de la ci\u00e8ncia emp\u00edrica dels segles posteriors el va relegar a un segon pla. El romanticisme, amb el seu gust per l'exotisme i la irracionalitat va veure el sorgiment de cercles ocultistes, sovint barrejats amb l'espiritisme. El segle xx, aix\u00f2 no obstant, va lluitar contra aquests corrents, considerats una simple superstici\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El principi de Lund \u00e9s un important principi en les relacions ecum\u00e8niques entre esgl\u00e9sies cristianes. Afirma que les esgl\u00e9sies han d'actuar juntes en tots els assumptes, excepte aquells en els quals profundes difer\u00e8ncies de convicci\u00f3 les obliguen a actuar separadament.Va ser acordat el 1952 per la Confer\u00e8ncia Fe i Ordre del Consell Mundial d'Esgl\u00e9sies ocorregut a Lund, Su\u00e8cia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Lluci\u00e0 de Cafargamala (Lucianus, \u039b\u03bf\u03c5\u03ba\u03b9\u03b1\u03bd\u03cc\u03c2) tamb\u00e9 conegut com a Lluci\u00e0 de Jerusalem (Cafargamala, llat\u00ed Caphargamala, era una vila propera a Jerusalem) fou un eclesi\u00e0stic del segle v.\nVa escriure una ep\u00edstola dirigida als cristians de tot el m\u00f3n, referint-se a uns somnis miraculosos que hauria tingut el 3 de desembre del 415.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'ignosticisme \u00e9s la posici\u00f3 respecte a la creen\u00e7a en D\u00e9u en qu\u00e8 en primer lloc se'n q\u00fcestiona la definici\u00f3. L'ign\u00f2stic es pregunta: \"\u00bfQu\u00e8 s'ent\u00e9n per D\u00e9u?\", per a, un cop coneguda la resposta, poder comprovar si existeix o no existeix. Aquesta postura filos\u00f2fica dona una gran import\u00e0ncia al concepte de D\u00e9u i a altres conceptes teol\u00f2gics abans d'argumentar sobre la probabilitat de la seva exist\u00e8ncia, al contrari d'altres posicions teol\u00f2giques o metaf\u00edsiques (incloent-hi l'agnosticisme). El terme ignosticisme va ser encunyat pel rab\u00ed Sherwin Wine, fundador del judaisme humanista.L'ignosticisme es pot definir com un q\u00fcestionament que abasta dos punts de vista sobre l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u: \n\nLa definici\u00f3 de D\u00e9u. El primer punt de vista \u00e9s que una definici\u00f3 coherent de D\u00e9u ha de ser presentada abans de discutir-ne l'exist\u00e8ncia. A m\u00e9s, si aquesta definici\u00f3 no pot ser falsable, l'ign\u00f2stic pren la posici\u00f3 no cognitivista teol\u00f2gica que tal q\u00fcesti\u00f3 sobre l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u, per definici\u00f3, no t\u00e9 sentit. En aquest cas, el concepte de D\u00e9u no es considera sense sentit, per\u00f2 el terme D\u00e9u es considera que no t\u00e9 sentit.\nQu\u00e8 s'ent\u00e9n per D\u00e9u? El segon punt de vista \u00e9s veure-ho com a sin\u00f2nim del no-cognitivisme teol\u00f2gic, i se salta el pas de la primera preguntant \"qu\u00e8 s'ent\u00e9n per D\u00e9u?\" abans de proclamar sense sentit la pregunta origin\u00e0ria \"existeix D\u00e9u?\".Alguns fil\u00f2sofs han vist l'ignosticisme com una variaci\u00f3 d'ateisme o agnosticisme, mentre que d'altres han considerat que \u00e9s diferent. Un ign\u00f2stic no pot dir si \u00e9s teista o ateu fins que es presenti una millor definici\u00f3 del teisme.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El vot de silenci \u00e9s una pr\u00e0ctica piadosa o de penit\u00e8ncia, per\u00f2 que no constitueix un dels vots mon\u00e0stics (els tres vots de pobresa, obedi\u00e8ncia i castedat). No obstant aix\u00f2, est\u00e0 molt estesa, fins i tot en la bibliografia, la seva atribuci\u00f3 a algun orde religi\u00f3s cat\u00f2lic (com els cartoixans o els trapencs), encara que cap d'ells la professa de forma generalitzada.S\u00ed que existeix un \"vot\", ent\u00e8s com a promesa temporal, que segueixen els seglars durant certes processons, pel qual prometen guardar silenci mentre dura la process\u00f3. Una de les m\u00e9s importants del cicle de la Setmana Santa \u00e9s precisament l'anomenada Process\u00f3 del Silenci.Individualment hi ha hagut religiosos que volunt\u00e0riament decideixen fer aquest tipus de vot, per\u00f2 pel que fa a les constitucions i regles dels ordes contemplatius, no apareix en cap d'elles.\nSant Benet parla dins la seva Regla (Regula Monachorum o Regula Monasteriorum) d'evitar la conversa innecess\u00e0ria, per\u00f2 mai prohibeix parlar (ja que impediria la comunicaci\u00f3 entre persones que viuen en una comunitat, i cerquen precisament certes caracter\u00edstiques pr\u00f2pies de la vida en com\u00fa, al contrari que els ermitans ). La pr\u00e0ctica del silenci estaria emmarcada dins del que Sant Benet anomenava conversio morum suorum (\"conversi\u00f3 de costums\"), \u00e9s a dir, comportar-se pr\u00f2piament com un monjo, per\u00f2 sense fer vot de cap tipus, simplement assumint el silenci per respecte envers un lloc i una comunitat d'oraci\u00f3.Entre els cistercencs d'estricta observan\u00e7a des del segle xvii fins als anys 1960, despr\u00e9s del Concili Vatic\u00e0 II, es practicava un codi de signes gestuals, per\u00f2 aix\u00f2 s'emprava \u00fanicament en zones on no s'havia de parlar, com ara el claustre o l'oratori.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La majoria de religions africanes tradicionals s'han transm\u00e8s, la major part de la seva exist\u00e8ncia, oralment (m\u00e9s que pas per escrit). Aix\u00ed, els experts ling\u00fc\u00edstics com Christopher Ehret i Placide Tempels han aplicat els seus coneixements en lleng\u00fces envers reconstruir les creences originals sobre l'\u00e0nima dels seguidors d'aquestes tradicions. Els quatre f\u00edlums ling\u00fc\u00edstica parlats a l'\u00c0frica s\u00f3n: l'afroasi\u00e0tic, el niloticosahari\u00e0, el nigerocongol\u00e8s, i el khoisan.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "En teologia cristiana, la visi\u00f3 beat\u00edfica (en llat\u00ed visio beatifica) \u00e9s la percepci\u00f3 visual directa i eterna de D\u00e9u. Est\u00e0 relacionada amb la creen\u00e7a cat\u00f2lica i ortodoxa en la teosi.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un dogma \u00e9s una doctrina sostinguda per una religi\u00f3 o una altra organitzaci\u00f3 d'autoritat i que no admet r\u00e8plica, \u00e9s a dir, \u00e9s una creen\u00e7a individual o col\u00b7lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religi\u00f3s, filos\u00f2fic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pr\u00e0ctica. L'ensenyament d'un dogma o de doctrines, principis o creences de car\u00e0cter dogm\u00e0tic es coneix amb el nom d'adoctrinament.\nEn el seu origen el terme podia significar tamb\u00e9 una norma o decret em\u00e8s per una autoritat, o una opini\u00f3 caracter\u00edstica d'una escola filos\u00f2fica. Amb el creixement de l'autoritat de l'Esgl\u00e9sia, la paraula adquir\u00ed el que ara \u00e9s el seu significat principal, dogma teol\u00f2gic o dogma de fe, del que deriven, per analogia, la resta dels seus usos habituals. Serien aix\u00ed dogmes no nom\u00e9s les anomenades veritats de la religi\u00f3 cat\u00f2lica, sin\u00f3 les de qualsevol altra religi\u00f3, o qualsevol altra creen\u00e7a que es proclami veritat indiscutible.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La cosmogonia \u00e9s una teoria o doctrina que estudia l'origen i l'estructura de l'Univers des d'un punt de vista m\u00e9s aviat filos\u00f2fic o mitol\u00f2gic, contr\u00e0riament a la cosmologia, que ho fa des d'un punt de vista m\u00e9s cient\u00edfic. Aix\u00ed, una cosmogonia \u00e9s una hist\u00f2ria de com es va formar l'Univers.\nLa cosmogonia tamb\u00e9 designa una branca precisa de l'astrof\u00edsica que estudia la creaci\u00f3 dels cossos celestes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les di\u00f2cesis que tenen seu als Pa\u00efsos Catalans han sofert canvis territorials al llarg de la hist\u00f2ria. Les actuals s\u00f3n les seg\u00fcents:", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La divina provid\u00e8ncia o simplement la provid\u00e8ncia (del llat\u00ed providentia, pro- \"davant\" i videre \"veure\", \"preveure\") \u00e9s un terme teol\u00f2gic que indica la intervenci\u00f3 o el conjunt d'accions actives de D\u00e9u per prendre cura del m\u00f3n i, particularment, de l'exist\u00e8ncia dels homes, inclosa llur llibertat. Per meton\u00edmia tamb\u00e9 designa el mateix D\u00e9u (la Provid\u00e8ncia). \u00c9s un concepte present en les tres grans religions monoteistes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La imposici\u00f3 de mans \u00e9s un ritual religi\u00f3s propi de diverses religions. En termes generals \u00e9s un gest mitjan\u00e7ant el qual es consagren o beneixen coses o persones.A les esgl\u00e9sies cristianes, aquesta pr\u00e0ctica es fa servir ja sigui com un m\u00e8tode simb\u00f2lic i formal d'invocar l'Esperit Sant, sobretot durant els baptismes i confirmacions, serveis de sanitat, benediccions i ordenaci\u00f3 de sacerdots, ministres, ancians, diaques i altres oficials de l'esgl\u00e9sia, juntament amb una varietat d'altres sagraments de l'esgl\u00e9sia i les cerim\u00f2nies sagrades.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El tatuatge cristi\u00e0 a B\u00f2snia i Hercegovina (o sicanje en serbocroata) va ser un costum generalitzat entre els cat\u00f2lics romans durant el domini otom\u00e0 sobre B\u00f2snia i Hercegovina (1463\u20131878) i fins al segle xx. Els cat\u00f2lics es tatuaven els seus fills per salvar-los del devsirme, mentre que les dones eren tatuades amb l'esperan\u00e7a d\u2019evitar l'esclavitud.\nEs creu que el costum \u00e9s anterior a la migraci\u00f3 eslava als Balcans i fins i tot al cristianisme. Al segle i aC, l'historiador grec Estrab\u00f3 va esmentar el tatuatge entre els habitants d'aquesta zona, juntament amb un altre costum il\u00b7liri. Les femelles vlaques de Gr\u00e8cia, Maced\u00f2nia i Hercegovina tamb\u00e9 van utilitzar tatuatges. L\u2019arque\u00f2leg \u0106iro Truhelka va investigar aquest tipus de tatuatges a finals del segle xix, convertint-se en un dels primers a escriure sobre ells i a il\u00b7lustrar-los.Les dones bosnianes en algunes parts del pa\u00eds es tatuen les mans i altres parts visibles del cos (com el front, les galtes, el canell o per sota del coll) amb s\u00edmbols cristians i ornaments ste\u0107ak. Aix\u00f2 es pot veure avui, no nom\u00e9s a B\u00f2snia i Hercegovina, sin\u00f3 entre les dones bosnianes que viuen a l'estranger.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El concepte de pedra angular, pedra de base , pedra principal o pedra cantonera (del grec: \u0386\u03ba\u03c1\u03bf\u03b3\u03c9\u03bd\u03b9\u03b5\u00ee\u03c2 i llat\u00ed: Primarii Lapidis) designa la primera pedra en la construcci\u00f3 de la base d'una fonamentaci\u00f3 de construcci\u00f3 i \u00e9s important, at\u00e8s que totes les altres pedres seran col\u00b7locades en refer\u00e8ncia a aquesta, cosa que determina la posici\u00f3 de tota l'estructura.\nTamb\u00e9 es refereix, en una edificaci\u00f3, a la pedra, usualment de grand\u00e0ria, que es col\u00b7locava en una cantonada per a donar-li rigidesa, sostenint o unint dos grans panys de paret. Pot estar embellida, i serveix en aquest cas no solament com a refor\u00e7ament, sin\u00f3 com a decoraci\u00f3.\nAmb el temps la pedra angular es va convertir en pedra cerimonial de la construcci\u00f3, o r\u00e8plica, situada en un lloc destacat a l'exterior d'un edifici, amb una inscripci\u00f3 que indica la data de construcci\u00f3 de l'edifici i el nom de l'arquitecte, constructor o altres persones assenyalades. El ritu de posar una pedra angular \u00e9s un component cultural important de l'arquitectura occidental i metaf\u00f2ricament en l'arquitectura sacra en general.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "En l'hinduisme, els asures (\u0905\u0938\u0941\u0930, en l'escriptura dev\u00e1nagari, asura, en el sistema IAST de transliteraci\u00f3) s\u00f3n un grup de de\u00eftats assedegades de poder, que de vegades se les considera demon\u00edaques o pecaminoses.\nEstaven oposats als devas. Ambd\u00f3s grups eren fills del patriarca Kashiapa. La percepci\u00f3 dels asures en l'hinduisme va variar a causa del fet que diverses de\u00eftats que originalment eren asures despr\u00e9s van ser reconeguts com a devas.\nEl nom \u00e9s cognat del persa Ahura -fins i tot, l'Oxford English Dictionary reconeix l'\u00fas d'aquest terme amb refer\u00e8ncia al zoroastrisme- i de \u00e6sir, el qual implica un origen com\u00fa protoindoeuropeu.\nA l'entrada 48 del seu Indogermanisches Etymologisches W\u00f6rterbuch, Julius Pokorny reconstrueix aquest origen com\u00fa com *ansu- (L'asterisc indica que \u00e9s una paraula hipot\u00e8tica).\nEl car\u00e0cter negatiu dels asures en l'hinduisme sembla haver evolucionat a trav\u00e9s del temps. En general, els textos m\u00e9s antics indiquen que els asures presidien sobre fen\u00f2mens morals i socials (per exemple Varuna era guardi\u00e0 del rit\u00e1, i Bhaga era el patr\u00f3 dels matrimonis) i els deves presidien els fen\u00f2mens naturals (per exemple, Ushas \u00e9s l'alba, i Indra era un d\u00e9u del clima). En textos posteriors -com els Puranes i els Itijasas (com el Mahabharata i el r\u0101m\u0101ya\u1e47a )- s'hi troba que els deves s\u00f3n els \u00e9ssers divins i els asuras s\u00f3n demon\u00edacs.\nSegons el Bhagavad Gita (16.6), tots els \u00e9ssers de l'univers tenen qualitats divines (daivi sampad) dels deves, o qualitats demon\u00edaques (asuri sampad) dels asures. El cap\u00edtol 16 del Bhagavad guit\u00e1 descriu breument les qualitats divines i extensament les demon\u00edaques. En resum, el Guit\u00e1 (16.4) diu que les qualitats dels asures s\u00f3n l'orgull, l'arrog\u00e0ncia, l'engany, l'enuig, la grolleria i la ignor\u00e0ncia.\nEl Padma pura\u00e1 diu que els devots del d\u00e9u Vixnu estan dotats de les qualitats divines (vi\u00fa-bhakt\u00e1 smito daiv\u00e1) mentre que els asures s\u00f3n justament l'oposat (suras tad-vipariai\u00e1).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una missi\u00f3 \u00e9s l'establiment d'un grup religi\u00f3s per propagar la seva fe en territoris nous, sovint acompanyat d'una tasca social i d'expansi\u00f3 de la cultura d'origen dels missioners. El terme prov\u00e9 de l'evangelitzaci\u00f3 portada a terme per religiosos cristians, tot i que es poden trobar paral\u00b7lelismes en altres religions, perqu\u00e8 el proselitisme figura entre les tasques de molts tipus de creients.\nLa hist\u00f2ria de les missions cristianes es pot dividir en quatre per\u00edodes fonamentals:\n\ndel segle v al segle XV\ndels segles xvi i xvii\nfins al xviii\ndel segle xix en endavantLa pol\u00e8mica ha acompanyat les missions des de l'inici, per acusacions de colonialisme i explotaci\u00f3 dels ind\u00edgenes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La direcci\u00f3 espiritual \u00e9s la pr\u00e0ctica d'estar amb les persones mentre intenten aprofundir la seva relaci\u00f3 amb all\u00f2 div\u00ed o aprendre i cr\u00e9ixer en la seva pr\u00f2pia espiritualitat personal. La persona que busca direcci\u00f3 comparteix hist\u00f2ries de les seves trobades amb all\u00f2 div\u00ed, o de com est\u00e0 cultivant una vida en sintonia amb les coses espirituals. El director escolta i fa preguntes per ajudar el destinatari en el seu proc\u00e9s de reflexi\u00f3 i creixement espiritual. Els defensors de la direcci\u00f3 espiritual afirmen que desenvolupa una consci\u00e8ncia m\u00e9s profunda amb l'aspecte espiritual de l'\u00e9sser hum\u00e0 i que no es tracta de psicoter\u00e0pia, assessorament o planificaci\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Hesiqui (en llat\u00ed Hesychius, en grec antic \u1f29\u03c3\u03cd\u03c7\u03b9\u03bf\u03c2) fou un devot deixeble d'Hilari. Quan Hilari va morir a l'illa de Creta Hesiqui va portar el seu cos d'amagat a Terra Santa. (Hier\u00f3. Vita S. Hilarionis, passim; Opera, vol. iv. pars ii. col. 74, &c. ed. Benedict; Sozom. H. E. 3.14; Fabricius, Bibliotheca Graeca. vol. 7. p. 552).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Constituci\u00f3 i la llei estableixen la llibertat de religi\u00f3 al Kirguizistan, i el Govern, generalment, respecta aquest dret en la pr\u00e0ctica. No obstant aix\u00f2, el poder central va restringir les activitats dels grups isl\u00e0mics radicals que considerava amena\u00e7ador a l'estabilitat i la seguretat i obstaculitzat i tamb\u00e9 va rebutjar la inscripci\u00f3 d'algunes esgl\u00e9sies cristianes. La Constituci\u00f3 estableix la separaci\u00f3 entre la religi\u00f3 i l'Estat, i prohibeix la discriminaci\u00f3 basada en la religi\u00f3 o les creences religioses. El Govern no dona suport oficialment a cap religi\u00f3, no obstant aix\u00f2, des del 6 de maig de 2006 un decret reconeix l'islam i l'ortod\u00f2xia russa com a grups religiosos tradicionals.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La pagoda (mot d'origen indi transm\u00e8s mitjan\u00e7ant el portugu\u00e8s) \u00e9s un lloc de culte per als creients de la religi\u00f3 budista. \u00c9s la forma que ha pres l'stupa al m\u00f3n xin\u00e8s.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Joan Brugalla (? - 1955) va ser un capell\u00e0, compositor i organista del segle xx. Va ser organista i mestre de capella de l'esgl\u00e9sia de Santa Coloma de Queralt. No hi ha molta informaci\u00f3 sobre la seva vida, per\u00f2 es coneixen algunes composicions seves, majorit\u00e0riament religioses.\nPer informes sobre el comportament, abans i despr\u00e9s de la Guerra Civil, de gent de Santa Coloma de Queralt que va fer la Falange del poble, se sap que Brugalla hi seguia com a capell\u00e0 despr\u00e9s de la guerra. Els informes no valoren positivament la seva actuaci\u00f3 a la postguerra, per\u00f2 tampoc q\u00fcestionen que sigui de dretes.Brugalla va ser el primer director de l'Orfe\u00f3 del Centre Cat\u00f2lic de Santa Maria de Queralt, del qual es t\u00e9 const\u00e0ncia que va organitzar activitats entre 1912 i 1920. Tamb\u00e9 va musicar les can\u00e7ons d'Els Pastorets o l'Adveniment de l'Infant Jes\u00fas, de Josep M. Folch i Torres, versi\u00f3 d'Els Pastorets que va establir-se com a habitual a L'Espluga de Francol\u00ed a partir de 1939.Les seves composicions Salutais i Bone Pastor van ser interpretades l'any 2016 en una mostra de m\u00fasica sacra celebrada a Castro del R\u00edo en qu\u00e8 es van recuperar obres que s'interpretaven en aquesta poblaci\u00f3 andalusa durant les primeres d\u00e8cades del segle xx.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Raimon Panikkar i Alemany   (Barcelona, 2 de novembre de 1918 \u2013 Tavertet, 26 d'agost de 2010) fou un fil\u00f2sof i te\u00f2leg catal\u00e0. Era germ\u00e0 de Salvador Paniker. Desenvolup\u00e0 una filosofia interreligiosa i intercultural, amb una nova obertura respectuosa al di\u00e0leg amb les tradicions no occidentals. La seva filosofia t\u00e9 com a objectiu transformar la civilitzaci\u00f3 determinada per un sistema occidental imposat com una \u00fanica alternativa.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una religi\u00f3 \u00e9s el conjunt de creences i pr\u00e0ctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepci\u00f3 del m\u00f3n i codificada en l'oraci\u00f3, els rituals i les lleis morals. La religi\u00f3 pot incloure tamb\u00e9 tradicions culturals ancestrals, escriptures, hist\u00f2ria i mitologia, aix\u00ed com la fe personal i l'experi\u00e8ncia m\u00edstica. El terme \"religi\u00f3\" es refereix tant a les pr\u00e0ctiques personals relacionades a la fe comunit\u00e0ria com als rituals i la comunicaci\u00f3 grupal que emana de la convicci\u00f3 que comparteixen els membres.\nLa religi\u00f3 sovint es descriu com el sistema comunitari que envolta la creen\u00e7a en un pensament, un \u00e9sser, objecte o persona invisible que es considera sobrenatural, sagrat, div\u00ed o que cont\u00e9 la m\u00e0xima veritat. Els codis morals, les pr\u00e0ctiques, els valors, les institucions, les tradicions, els rituals i les escriptures s'associen de manera tradicional amb la creen\u00e7a b\u00e0sica i sovint coincideix amb alguns conceptes seculars de la filosofia.\nEl desenvolupament de la religi\u00f3 ha pres diverses formes segons les diverses cultures. La \"religi\u00f3 organitzada\" es refereix a l'organitzaci\u00f3 de persones que practiquen una religi\u00f3 segons un conjunt prescrit de creences. Altres religions creuen en la revelaci\u00f3 i en la responsabilitat personal. Sovint, la paraula \"religi\u00f3\" es fa servir de manera intercanviable amb \"fe\" o \"sistema de creences\".", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La hist\u00f2ria de l'anticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans per\u00edodes. D'una banda, l'anomenat \u201canticlericalisme cristi\u00e0\u201d \u2014o \"anticlericalisme creient\", com el va anomenar Julio Caro Baroja, pioner en el seu estudi\u2014, tan antic com l'Esgl\u00e9sia mateixa, que es caracteritza per les seves cr\u00edtiques a vicis i abusos concrets del clergat o al seu excessiu nombre i poder, per\u00f2 que no q\u00fcestiona el paper dominant de l'Esgl\u00e9sia en la societat ni la seva influ\u00e8ncia en l'Estat. Per l'altre, l'\u201canticlericalisme contemporani\u201d \u2014o \"anticlericalisme no creient\" com l'anomen\u00e0 Caro Baroja\u2014 que sorgeix en el segle XVIII amb la Il\u00b7lustraci\u00f3 i que q\u00fcestiona des d'una \u00f2ptica racionalista la societat sacralitzada de l'Antic R\u00e8gim i el poder de l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, en considerar-los obstacles per al progr\u00e9s en Espanya i al m\u00f3n.Segons Julio Caro Baroja,\n\nEn l'anticlericalisme contemporani \u2014o \"no creient\"\u2014 els camps clerical i anticlerical, encara barrejats durant la Il\u00b7lustraci\u00f3, es delimiten clarament a partir de les revolucions liberals, quan l'Esgl\u00e9sia es converteix en un dels defensors de l'\u201cantic r\u00e8gim\u201d. A Espanya aquest moment es produeix durant el Trienni Liberal i sobretot en els anys 30 amb motiu de la primera guerra carlina i les desamortitzacions. No \u00e9s per tant casual que sigui llavors quan tenen lloc la primeres manifestacions de viol\u00e8ncia anticlerical \u2014en 1822-1823, 1834 i 1835\u2014 que responen a la viol\u00e8ncia clerical. Despr\u00e9s, la r\u00e0pida disminuci\u00f3 del nombre de frares com a resultat de la desamortitzaci\u00f3 de Mendiz\u00e1bal hauria apaivagat l'anticlericalisme, que no ressorgir\u00e0 fins a la restauraci\u00f3 borb\u00f2nica (1875-1931) a conseq\u00fc\u00e8ncia de la reaparici\u00f3 dels ordes religiosos, especialment en el camp de l'ensenyament, gr\u00e0cies al suport que els va proporcionar el govern de C\u00e1novas del Castillo, precisament en un moment en qu\u00e8 a l'altre costat dels Pirineus, la Tercera Rep\u00fablica Francesa procedeix a la completa separaci\u00f3 de l'Esgl\u00e9sia i l'Estat i a la instauraci\u00f3 de l'Estat laic. Aix\u00ed, \u201cels liberals espanyols veuen el pa\u00eds en situaci\u00f3 d'ignomini\u00f3s \u2018retard\u2019 respecte de Fran\u00e7a i tendeixen a obsessionar-se amb el factor clerical com a causa dels nostres mals\u201d, una visi\u00f3 que s'accentua despr\u00e9s del desastre del 98. \u00c9s llavors quan reneix l'anticlericalisme que t\u00e9 el seu esclat violent en la Setmana Tr\u00e0gica de Barcelona.\n\u201cS'arriba, aix\u00ed, a la Segona Rep\u00fablica, amb consci\u00e8ncia que la reducci\u00f3 del pes pol\u00edtic de l'Esgl\u00e9sia \u00e9s un dels m\u00e9s greus problemes que el pa\u00eds, en el seu esfor\u00e7 renovador, ha de plantejar-se priorit\u00e0riament. Aix\u00f2 significa separaci\u00f3 de l'Esgl\u00e9sia i l'Estat, creaci\u00f3 d'un \u00e0mbit legislatiu secularizado per a la vida social i realitzaci\u00f3 d'una ambiciosa pol\u00edtica educativa que permeti acabar amb el monopoli eclesi\u00e0stic de l'ensenyament inferior\u201d.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "En el cristianisme, un \u00e0ngel caigut \u00e9s un \u00e0ngel que ha estat expulsat del cel per desobeir o rebel\u00b7lar-se contra els mandats de D\u00e9u. Aquests van ser expulsats del cel arrencant-los les ales.\nSegons aquesta tra\u00efci\u00f3 s\u00f3n \u00e0ngels caiguts:\n\nBelial\nGrigori\nLlucifer\nMefist\u00f2fil\nSemyazza", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Assaig de teodicea sobre la bondat de D\u00e9u, la llibertat de l'home i l'origen del mal (en l'original franc\u00e8s; Essais de Th\u00e9odic\u00e9e sur la bont\u00e9 de Dieu, la libert\u00e9 de l'homme et l'origine du mal), sovint abreujat Teodicea, \u00e9s el t\u00edtol d'una obra filos\u00f2fica de Gottfried Leibniz. Publicat el 1710, el llibre va introduir el mot teodicea en el vocabulari com\u00fa, mentre que la seva resoluci\u00f3 optimista sobre el problema del mal probablement fou la inspiraci\u00f3 principal del C\u00e0ndid de Voltaire, tot i que en forma de s\u00e0tira. \u00c9s l'\u00fanic dels principals escrits filos\u00f2fics de Leibniz que va ser publicat abans de la seva mort, i on apareix la seva famosa frase \"el millor dels mons possibles\".", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La fe \u00e9s la creen\u00e7a no fonamentada en la ra\u00f3 o identificaci\u00f3 en un d\u00e9u, religi\u00f3, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experi\u00e8ncia vital de les realitats no materials. Tamb\u00e9 es pot considerar fe el convenciment que una cosa o fet \u00e9s veritat, sense necessitat de comprovar-ho o experimentar-ho. Est\u00e0 associada a la voluntat de creure i a la confian\u00e7a.\n\nAlguns partidaris del racionalisme critiquen la fe justament perqu\u00e8 no requereix proves externes i es considera aut\u00f2noma de la ra\u00f3. Altres, per\u00f2, creuen que la fe \u00e9s inherent a tots els processos del pensament, fins i tot els cient\u00edfics, ja que hi ha un moment on manca la certesa i cal confiar en el resultat per continuar avan\u00e7ant.\nDes d'una perspectiva art\u00edstica, Stephen Spender remarca a The Making of a Poem que la fe \u00e9s una de les qualitats b\u00e0siques en la construcci\u00f3 d'un poema. De fet ho \u00e9s tamb\u00e9 en la construcci\u00f3 de qualsevol obra art\u00edstica. Equival a l'autoestima amb qu\u00e8 un autor aborda l'obra. Sent que la feina que fa esdevindr\u00e0 una obra perfecta. No pot dubtar, com no pot fer-ho un trapezista en un salt mortal. De fet, l'autocr\u00edtica \u00e9s cosa de despr\u00e9s, quan l'obra s'ha acabat.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Fra Luis de Le\u00f3n (Belmonte, Regne de Castella, 1927 o 1528 \u2013 Madrigal de las Altas Torres, 1591) va ser un religi\u00f3s i escriptor del Renaixement espanyol. En la seva obra liter\u00e0ria excel\u00b7leix principalment la poesia religiosa i la prosa m\u00edstica.\nCap a 1541 o 1542 Luis ingressa en l'Orde de Sant Agust\u00ed, i es doctorar\u00e0 m\u00e9s tard en teologia. Entre els seus professors va haver-hi Melchor Cano i Domingo de Soto. El 1561 competeix per una c\u00e0tedra vacant de teologia a Salamanca, i finalment va guanyar la pla\u00e7a amb el seu talent.\nVa ensenyar filologia a la universitat de Salamanca, on va ser acusat per haver tradu\u00eft parts de la B\u00edblia i comentar-la, de manera que es va jutjar poc ortodoxa, el Llibre de Job i el C\u00e0ntic dels c\u00e0ntics. El mar\u00e7 de 1572 va ser detingut per la Inquisici\u00f3 i empresonat a Valladolid. Els principals c\u00e0rrecs que es tenien contra seu eren haver fet \u00fas dels textos originals hebreus de la B\u00edblia i no de la Vulgata, que n'era el text oficial de l'Esgl\u00e9sia; i la seva traducci\u00f3 i al castell\u00e0 i comentari del C\u00e0ntic dels c\u00e0ntics.\n\n\t\t\n\t\t\nDurant cinc anys, fray Luis roman empresonat sense con\u00e8ixer a penes les causes del seu tancament. All\u00ed escriur\u00e0 alguns poemes famosos, com el que comen\u00e7a aix\u00ed:\n\nEn 1576 surt lliure del proc\u00e9s i pronunciar\u00e0 al seu retorn a la c\u00e0tedra de Salamanca la famosa frase \"Dec\u00edamos ayer...\", que indica el seu triomf sobre els enemics.\nA la seva obra liter\u00e0ria predominen els temes asc\u00e8tics, en una lloan\u00e7a cap a la solitud i el rec\u00e9s fora del m\u00f3n que permet elevar l'\u00e0nima. Molts poemes es dediquen als t\u00f2pics del beatus ille o el locus amoenus, on la natura apareix com la salvaci\u00f3 per a la persona que viu a ciutat. Apareixen elements de la mitologia grecollatina cristianitzats i personatges b\u00edblics tractats com a d\u00e9us pagans. Usa la m\u00e8trica cl\u00e0ssica d'inspiraci\u00f3 italiana, especialment l'estrofa de la lira (inspirant-se en les Odes d'Horaci).\nTamb\u00e9 va escriure, entre d'altres, La perfecta casada, un manual en prosa sobre el paper de la dona al matrimoni, de gran \u00e8xit a la seva \u00e8poca i Los nombres de Cristo, obra de gran altura teol\u00f2gica i que \u00e9s un model de prosa castellana.\nVa ser un dels principals impulsors de la reforma dels ordes religiosos, d'acord amb les directrius del Concili de Trent. Concretament, va promoure la reforma de l'Orde de Sant Agust\u00ed, acordada en el cap\u00edtol general de l'orde de 1588. Per enc\u00e0rrec del cap\u00edtol, va redactar les constitucions i estatuts de la nova congregaci\u00f3 reformada, que donaria lloc als agustins recol\u00b7lectes, avui orde religi\u00f3s diferenciat. Aquestes constitucions, titulades Forma de vivir van ser aprovades el 1589 i van servir com a norma de conducta per a l'orde i com a model per a altres reformes similars.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La mitologia \u00e9s el conjunt relativament coherent de mites i sobretot s\u00edmbols que il\u00b7lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideol\u00f2gic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural. Per alguns autors, els mites personals acaben convergint en algun punt amb els culturals. En art, la mitologia personal mostra la relaci\u00f3 entre l'univers interior de l'artista i la seva forma de mostrar-lo. Tamb\u00e9 s'estudia la mitologia personal a moltes branques de la psicologia, com per exemple la psicologia de la Gestalt. En el passat per\u00f2, alguns autors, d'ideologies racionalistes o cientifistes per exemple, l'havien redu\u00eft al conjunt de relats (ficcions) i personatges que es mantenen en la religi\u00f3, cultura popular o l'origen d'un estat, ciutat, poble o qualsevol altre espai.La ci\u00e8ncia social que estudia els mites tamb\u00e9 es diu \"mitologia\". Un mite t\u00e9 com a caracter\u00edstica principal ser una narraci\u00f3 en qu\u00e8 no es pot destriar f\u00e0cilment el contingut i la hist\u00f2ria. Els temes poden anar des d'explicar l'origen de l'univers o de la societat humana, a costums o fets nacionals espec\u00edfics. No cal interpretar literalment tota la mitologia, la seva funci\u00f3 en principi \u00e9s de representaci\u00f3 simb\u00f2lica, po\u00e8tica o figurativa. Popularment, per mitologia sovint s'ent\u00e9n al grup de llegendes o hist\u00f2ries de religions antigues, com la grega o la romana.\nA la cultura popular sobreviuen, de vegades de manera fragment\u00e0ria, mites, rondalles o llegendes que poden ser d'origen molt antic o m\u00e9s recents. Algunes poden o no estar lligades a religions majorit\u00e0ries en aquella cultura en temps moderns o anteriors. En moltes societats modernes es consideren un llegat cultural d'altres temps o una tradici\u00f3. D'altra banda, hi ha obres contempor\u00e0nies, com Star Trek, que comparteixen moltes de les caracter\u00edstiques dels relats mitol\u00f2gics cl\u00e0ssics. Moltes llegendes urbanes tamb\u00e9 tenen trets en com\u00fa amb els relats mitol\u00f2gics.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les runes armanen o futharkh armanen s\u00f3n un conjunt de 18 runes ideades com a oracles el 1902 per l'ocultista i m\u00edstic regeneracionista del paganisme germ\u00e0nic Guido von List; foren publicades juntament amb les seves teories endevinat\u00f2ries a la seva obra de 1908 El secret de les runes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Pazuzu \u00e9s el rei dels dimonis del vent, fill del d\u00e9u Hanbi, en la mitologia sum\u00e8ria, ass\u00edria i acc\u00e0dia. Per als sumeris, tamb\u00e9 representava el vent del sud-oest, que portava les tempestes, i tamb\u00e9 el portador de la pesta i les plagues, del deliri i de la febre.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Lidia Zamenhof (en esperanto Lidja; Vars\u00f2via, 29 de gener de 1904 - Treblinka, tardor de 1942) va ser una esperantista polonesa, defensora de la fe bah\u00e1'\u00ed.\nEra la filla m\u00e9s jove de Ludwik Lejzer Zamenhof, iniciador de la llengua auxiliar internacional esperanto. Va ser una activa promotora d'aquesta llengua com a eina de comunicaci\u00f3 mundial, aix\u00ed com una destacada pacifista i feminista. Tamb\u00e9 va ser defensora de l'homaranisme, una forma d'humanisme religi\u00f3s que va definir per primera vegada el seu pare. Com a traductora, \u00e9s coneguda per la seva traducci\u00f3 a l'esperanto de Quo vadis? de Henryk Sienkiewicz. Va ensenyar l'esperanto arreu del m\u00f3n mitjan\u00e7ant el conegut m\u00e8tode creat pel pastor cat\u00f2lic roman\u00e8s Andreo Cseh.\nEl 1925 va esdevenir membre de la fe bah\u00e1'\u00ed. El 1937 va anar als Estats Units per ensenyar aquesta religi\u00f3, aix\u00ed com l'esperanto. El desembre de 1938 va tornar a Pol\u00f2nia, on va continuar ensenyant i traduint molts escrits bah\u00e0'\u00eds a l'esperanto. La tardor de 1942 va ser assassinada al camp d'extermini de Treblinka durant l'Holocaust.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Foci (en llat\u00ed Photius, en grec \u03a6\u03ce\u03c4\u03b9\u03bf\u03c2) fou un prevere grec del segle v, un dels partidaris de l'heresiarca Nestori.\nQuan Antoni i Jacob foren enviats una mica abans del concili d'Efes (431) a convertir i perseguir als quartodecimans i als novacians de l'\u00c0sia Menor, van presentar a alguns dels conversos a la ciutat de Filad\u00e8lfia un passatge que no era el credo de Nicea sin\u00f3 un text her\u00e8tic pel que feia refer\u00e8ncia a l'encarnaci\u00f3, cosa que va provocar una forta reacci\u00f3 de Carisi, l'ec\u00f2nom de Filad\u00e8lfia i campi\u00f3 del Credo de Nicea. Antoni i Jacob van obtenir el suport de Foci, que va defensar la seva ortod\u00f2xia i va procurar la deposici\u00f3 de Carisi. Un Foci partidari de Nestori fou desterrat a Petra vers el 436 i sembla clar que es tractava de la mateixa persona.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un tolos (del grec, \u03b8\u03cc\u03bb\u03bf\u03c2 \u03c4\u03ac\u03c6\u03bf\u03b9, \u03b8\u03cc\u03bb\u03bf\u03b9 \u03c4\u03ac\u03c6\u03bf\u03b9, \u00abtomba de volta\u00bb) \u00e9s una estructura d'enterrament caracteritzada per una falsa volta creada per la sobreposici\u00f3 de successius petits anells de rajoles o, m\u00e9s habitualment, pedres. El resultat sembla un gran rusc d'abelles. Els tolos foren utilitzats per diverses cultures a la Mediterr\u00e0nia i a l'\u00c0sia occidental, encara que de vegades es fa servir per referir-se a un tipus de cases, com a Xipre, a llocs rituals, com a S\u00edria, i fins i tot a fortificacions, com en alguns llocs de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i Sardenya. Max Mallowan utilitza aquest nom per les cases de base circular de la cultura neol\u00edtica de Tell Halaf (Iraq, S\u00edria i Turquia), per\u00f2 aquestes construccions no tenen relaci\u00f3 amb les tholos d'altres cultures.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La tomba reial d'Oss \u00e9s un dels t\u00famuls m\u00e9s grans dels Pa\u00efsos Baixos. Feia 3 metres d'alt i tenia un di\u00e0metre de 54 metres. El 1933, va ser descobert durant la construcci\u00f3 d'un parc de cases m\u00f2bils a la landa. S'hi va trobar una galleda de bronze que contenia una espasa de ferro corbada d'aproximadament el 700 aC, que va ser traslladada al Museu de l'Antiguitat de Leiden. M\u00e9s tard, el lloc es va convertir en un desballestador, per\u00f2 avui en dia el monticle est\u00e0 parcialment restaurat i part de la circumfer\u00e8ncia del tur\u00f3 est\u00e0 marcada amb pals. El 2009, una segona tomba reial va ser descoberta a uns 100 metres de la primera. Les troballes d'aquesta tomba estan exposades al Museu Jan Cunen d'Oss. El 2011, es va anunciar que s'havia trobat tercera tomba reial a Uden.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "En el G\u00e8nesi, cap\u00edtol des\u00e8, Togarm\u00e0 \u00e9s fill de G\u00f3mer, fill de J\u00e0fet i per tant, besnet de No\u00e8.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La reencarnaci\u00f3 \u00e9s la creen\u00e7a en el proc\u00e9s pel que una \u00e0nima, en morir el cos al que est\u00e0 lligada, reneix en un altre cos, ja sigui de persona, animal, vegetal o mineral. \u00c9s una creen\u00e7a especialment vivent a Orient, tot i que no solament.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Ganges (en s\u00e0nscrit, Ganga; en devanagari: \u0917\u0902\u0917\u093e Ga\u1e45g\u0101, com en la majoria de les lleng\u00fces \u00edndies) \u00e9s un dels grans rius del subcontinent indi, que flueix en direcci\u00f3 est des del nord de l'\u00cdndia creuant la plana del Ganges fins a Bangladesh. El Ganges \u00e9s el riu sagrat per excel\u00b7l\u00e8ncia de tota l'\u00cdndia. D'acord amb la tradici\u00f3 teol\u00f2gica hind\u00fa, la seva aigua t\u00e9 virtuts salv\u00edfiques i purificadores. La ruta del Ganges, 2.510 quil\u00f2metres des de l'Him\u00e0laia fins al golf de Bengala, marca tot un pa\u00eds, una cultura, una religi\u00f3.\nNeix amb el nom de Bhagirathi des de la glacera Gangotri, a l'Him\u00e0laia occidental, a l'estat indi d'Uttarakhand, i s'uneix al riu Alaknanda prop de Deoprayag per a formar el Ganges. El riu Yamuna \u00e9s l'afluent m\u00e9s important del Ganges, i la seva uni\u00f3 queda prop de la ciutat sagrada hind\u00fa de Prayag, actualment coneguda com a Allahabad.\nDesemboca formant, amb el riu Brahmaputra el major delta del m\u00f3n, el delta del Ganges, al golf de Bengala, on es divideix en molts rius menors. Un d'ells \u00e9s el riu Hoogli, prop de Calcuta; un altre \u00e9s el Padma, riu que entra a Bangladesh. La regi\u00f3 limitada pel delta del Ganges, prop de les costes del golf de Bengala, \u00e9s coneguda com els Sunderbans (Boscos bells) \u2013 una regi\u00f3 de boscos espessos de gingebre, i l'h\u00e0bitat natural del tigre de Bengala.\n\nLa conca que formen el riu i els seus tributaris abra\u00e7a enterament els estats indis d'Uttarakhand -antic Uttaranachal-, Delhi, Uttar Pradesh, Bihar i Bengala Occidental, part d'Haryana, Madhya Pradesh i Iharkhand, i una gran majoria dels territoris del Nepal i Bangladesh. La poblaci\u00f3 estimada de la regi\u00f3 gang\u00e8tica dona una xifra que ronda els 640 milions de persones; aproximadament, tantes com la Uni\u00f3 Europea i Estats Units junts. O, dit d'una altra forma, un de cada deu habitants del m\u00f3n vivia en aquesta zona. Si des d'un punt de vista geogr\u00e0fic i demogr\u00e0fic no es pot dubtar que la vall conforma alguna cosa aix\u00ed com l'espina dorsal de l'\u00cdndia, tamb\u00e9 atenent a q\u00fcestions hist\u00f2riques i culturals haur\u00e0 de recon\u00e8ixer-se la centralitat indiscutible de la regi\u00f3.\nAquesta ha estat -i \u00e9s- la terra del s\u00e0nscrit o llengua \"perfectament constru\u00efda\" (samskrita), la lingua franca pan-\u00edndia per antonom\u00e0sia, la mare de l'hindi, del bengal\u00ed i de tants idiomes del nord de l'\u00cdndia; la llengua amb la qual es va compondre pr\u00e0cticament tota la producci\u00f3 po\u00e8tica, teatral, \u00e8pica, filos\u00f2fica, religiosa o contista de l'\u00cdndia anterior al segle xiii.\nEls bramans de fa tres mil anys ja designaven el curs alt i mig del riu amb apel\u00b7lacions\nde \u00c2rya-varta (Terra dels nobles), M\u00e2dhya-desha (Pa\u00eds del mig o la Mediterrani) o Bharatavarsha (Continent dels descendents de Bharata). Aquests conceptes connoten un ordre social i ritual molt elevat. De fet, encara avui, l'Estat d'Uttarakhand acull la densitat m\u00e9s alta de bramans de tota l'\u00cdndia: un 20%. Fins i tot les mateixes divinitats lloen la sort dels que han nascut en aquesta regi\u00f3 tan especial, en la qual els ritus i els sacrificis condueixen al Cel i -pot ser que- a l'incondicionat (moksa, nirv\u00e2na).\nLa conca continua sent un dels focus espirituals i religiosos m\u00e9s din\u00e0mics del planeta. No en va, al voltant del riu es va teixir aquesta fam\u00edlia de religions que anomenem hinduisme, i a la seva riba van n\u00e9ixer les tradicions germanes del budisme i del jainisme. A la vall es troben alguns dels llocs m\u00e9s sants del m\u00f3n, com la ciutat de Varanasi (Benar\u00e9s), la no menys sagrada Haridwar o Allahabad, que peri\u00f2dicament reuneix a la congregaci\u00f3 m\u00e9s multitudin\u00e0ria humana del planeta, la Kumbha Emla. Tamb\u00e9 cal citar els llocs associats a les vides de Buda i dels omniscients del jainisme. Tan poderoses van ser aquestes tradicions, que l'estat de Bihar deriva el seu nom dels monestirs budistes: vihara. Sense oblidar els santuaris de les muntanyes a Garhwal, on neix la deessa, la mare Ganga.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Dia internacional de la lluita contra la islamof\u00f2bia \u00e9s una celebraci\u00f3 internacional proclamada per l'Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides l'any 2022, que t\u00e9 lloc el 15 de mar\u00e7 de cada any en uns 140 pa\u00efsos d'arreu del m\u00f3n. El prop\u00f2sit de celebrar aquest dia \u00e9s mostrar el veritable rostre de l'Islam a aquells que expressen i manifesten la islamof\u00f2bia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La relaci\u00f3 entre ci\u00e8ncia i religi\u00f3 ha estat sovint conflictiva, ja que ambdues s'enfronten amb problemes cabdals per a l'\u00e9sser hum\u00e0. Hi ha quatre escenaris b\u00e0sics per il\u00b7lustrar aquesta relaci\u00f3:\nConflicte: cadascuna es considera la via m\u00e9s apropiada per arribar al coneixement i critiquen les troballes de l'altre camp (la ci\u00e8ncia no accepta la fe sense proves i la religi\u00f3 afirma que el cientifisme nega el m\u00e9s fonamental)\nIndepend\u00e8ncia: els dos camps s\u00f3n independents perqu\u00e8 usen diferent metodologia i manera de plantejar les q\u00fcestions d'estudi, les possibles pugnes venen d'un error de demarcaci\u00f3\nDi\u00e0leg: les dues disciplines han de col\u00b7laborar, ja que comparteixen part dels objectius i poden aportar-se idees\nIntegraci\u00f3: s'ha d'intentar integrar totes dues en un discurs m\u00e9s ampli i explicatiuEn un altre \u00e0mbit es poden situar els estudis cient\u00edfics sobre el fenomen religi\u00f3s, que seria una forma de relaci\u00f3 particular en qu\u00e8 una disciplina esdev\u00e9 part del focus de la segona.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El yarsanisme (en kurd: \u06cc\u0627\u0694\ufba6\u0633\u0627\ufee5 Y\u00e2res\u00e2n, en persa: \u0627\u0647\u0644 \u062d\u0642 Ahl-e Haqq \"Poble de la Veritat\") \u00e9s una religi\u00f3 provinent d'una secta m\u00edstica medieval eminentment kurda que hauria estat fundada vers el segle xiv o XV a Hawraman per Sultan Sehak (S\u00e0yyid Ishaq).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Pascas\u00ed (Paschasinus) fou un eclesi\u00e0stic rom\u00e0, de posici\u00f3 desconeguda, que el 451 fou enviat juntament a Lucentilis (bisbe d'Asculum) i el prevere Bonifaci, per representar al papa Lle\u00f3 I al concili de Calced\u00f2nia. Pascas\u00ed era el dirigent de la delegaci\u00f3 (ja que signava el primer) el que indicaria una alta posici\u00f3 pr\u00e8via.\nUna carta de Pacas\u00ed, anomenada De Quaestione Paschali, dirigida a Lle\u00f3 en resposta a algunes preguntes del papa sobre la determinaci\u00f3 de la festa de la Pasqua, encara es conserva.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La quip\u00e0 (de l'hebreu \u05db\u05b4\u05bc\u05e4\u05b8\u05bc\u05d4 qipp\u00e0: volta, c\u00fapula) \u00e9s una petita gorra ritual emprada per cobrir parcialment el cap, usada tradicionalment pels homes jueus, i darrerament acceptada tamb\u00e9 pels corrents no ortodoxos per a \u00fas femen\u00ed. Els homes la porten des de petits, com a s\u00edmbol del judaisme. Antigament nom\u00e9s podia posar-se quip\u00e0 qui tenia una gran saviesa, per exemple els homes m\u00e9s vells del poble. La portaven fins que es va imposar la llei d'igualtat per als homes.\nNo est\u00e0 prescrit per la llei b\u00edblica, per\u00f2 s'ent\u00e9n que l'home ha de portar un pes sobre el seu cap per recordar que D\u00e9u est\u00e0 sobre ell i per abaixar la sup\u00e8rbia humana.\nLa quip\u00e0 \u2013o qualsevol altre barret, gorra o pe\u00e7a que cobreixi totalment o parcialment el cap\u2013 \u00e9s d'\u00fas obligatori (fins i tot per a no jueus o gentils) en entrar i romandre en determinats llocs de culte jueu, com sinagogues, cementiris o llocs sagrats, o en situacions de preg\u00e0ria, celebraci\u00f3 o estudi can\u00f2nic. Els homes jueus observants, per\u00f2, porten quip\u00e0 durant tot el dia i en tota ocasi\u00f3.\nLa quip\u00e0 \u00e9s de tela o llana ben teixida, i es confecciona avui dia dels m\u00e9s diversos colors, mides i dissenys, per a tots els gustos, situacions i modes. Aix\u00ed i tot, encara s'estila usar quip\u00e0 blanca per a celebracions de gauban\u00e7a, com al s\u00e0bat, festes o noces, i negra en senyal de dol. \u00c9s possible situar un jueu practicant dins una determinada branca o corrent del judaisme, partint del color, a la mida o al material de qu\u00e8 est\u00e0 feta la quip\u00e0 que porta posada.\nEl costum de portar quip\u00e0 no prov\u00e9 d'un precepte o manament pr\u00f2piament dit, a difer\u00e8ncia del tal\u00b7lit o xal ritual, o de les filact\u00e8ries, encara que s'ha arrelat amb el c\u00f3rrer dels segles, al punt de convertir-se en un dels atributs m\u00e9s emblem\u00e0tics del judaisme. Tot i aix\u00ed, els seus or\u00edgens s\u00f3n igualment mil\u00b7lenaris, i es remunten al Talmud (Mass\u00e9khet qidduix\u00edn, \"Tractat de casaments\", 31:1), simbolitzant la necessitat de tenir present en tot moment que D\u00e9u est\u00e0 per sobre dels homes i les coses; i nom\u00e9s pret\u00e9n que el cap no quedi descobert davant D\u00e9u.\nEn el servei del Temple de Jerusalem els sacerdots Cohanim tenien prohibit treballar amb el cap descobert. Aquest \u00e9s un dels or\u00edgens d'aquest costum.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un jurament \u00e9s una promesa en la que s'invoca el nom d'una entitat moral superior o d'un concepte elevat i abstracte. Des del punt de vista religi\u00f3s, \u00e9s un acte que posa a D\u00e9u per testimoni de la veritat d'un fet o de la sinceritat de la promesa.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'estudi de la religi\u00f3 i els ritus de la cultura Cucuteni-Trypillia ha proporcionat importants coneixements sobre el comen\u00e7ament de la hist\u00f2ria d'Europa. Aquesta cultura exist\u00ed en els actuals estats del sud-est europeu de Mold\u00e0via, Romania i Ucra\u00efna durant el neol\u00edtic i l'edat del coure, d'aproximadament 5500 ae a 2750 ae; milers de ru\u00efnes d'assentaments contenen una gran quantitat d'artefactes arqueol\u00f2gics que testifiquen les seues caracter\u00edstiques culturals i tecnol\u00f2giques.\nS'han trobat algunes comunitats de la cultura de Cucuteni-Trypillia que contenen un edifici especial situat al centre del llogaret, que els arque\u00f2legs han identificat com a \u00absantuaris sagrats\u00bb. S'han descobert artefactes dins d'aquests santuaris, alguns dels quals han estat intencionadament soterrats dins de l'estructura i s\u00f3n clarament de naturalesa religiosa, i han proporcionat una visi\u00f3 d'algunes de les creences, i potser d'alguns ritus i de l'estructura que tenien els membres d'aquesta societat. A m\u00e9s, tamb\u00e9 s'han trobat artefactes d'aparent naturalesa religiosa en moltes llars de Cucuteni-Trypillia.Molts d'aquests objectes s\u00f3n figuretes o escultures d'argila. Els arque\u00f2legs n'han identificat molts com fetitxes o t\u00f2tems que devien creure amb poders per ajudar i protegir les persones que els cuiden. Les figuretes de Cucuteni-Trypillia s'han conegut popularment com a \"dees\"; cient\u00edficament, per\u00f2, no ho s\u00f3n. (...) Alguns historiadors com ara Marija Gimbutas n'afirmen que:", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La c\u00e0bala (hebreu: \u05e7\u05b7\u05d1\u05b8\u05bc\u05dc\u05b8\u05d4\u200e) \u00e9s la tradici\u00f3 m\u00edstica del judaisme. El nom c\u00e0bala prov\u00e9 de l'arrel hebrea q-b-l i significa 'rebre'. Les arrels primeres de la c\u00e0bala es troben a la Tor\u00e0, les escriptures sagrades del judaisme. A causa de la tradici\u00f3 oral centen\u00e0ria, la c\u00e0bala va incorporar influ\u00e8ncies diverses, com ara gn\u00f2stiques, neoplat\u00f2niques i cristianes.\nCom tots els misticismes, la c\u00e0bala escapa als intents de classificaci\u00f3 cient\u00edfica un\u00edvoca. Es pot considerar un coneixement esot\u00e8ric, que pot aprendre's mitjan\u00e7ant l'estudi i tamb\u00e9 mitjan\u00e7ant l'experi\u00e8ncia. Aquesta experi\u00e8ncia inici\u00e0tica es transmet primer per tradici\u00f3 oral i, posteriorment, per escrit; \u00e9s per aix\u00f2 que la relaci\u00f3 entre el mestre i l'alumne esdev\u00e9 essencial, ja que el mestre mostra a l'alumne els principis b\u00e0sics de la tradici\u00f3 i aquest \u00faltim apr\u00e8n el m\u00e9s important sobre l'\u00e9sser hum\u00e0, D\u00e9u i el m\u00f3n. La c\u00e0bala sempre tracta de la relaci\u00f3 directa entre l'individu i D\u00e9u i la formaci\u00f3 del seu esperit.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'encarnaci\u00f3 \u00e9s un concepte religi\u00f3s segons el qual un ser heterogeni pren possessi\u00f3 d'un cos f\u00edsic, ja sigui hum\u00e0 o animal.\nPer tant, els encarnats serien tots els \u00e9ssers que per un temps determinant, en possessi\u00f3 d'aquest cos f\u00edsic es mostren a la dimensi\u00f3 en qu\u00e8 s\u00f3n els \u00e9ssers humans.\nLes religions tenen diverses creencies respecte a l'encarnaci\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Caodaisme o Cao Dai (en vietnamita Cao \u0110\u00e0i \"D\u00e9u suprem\") \u00e9s una religi\u00f3 sincretista practicada al Vietnam. Fou fundada el 1925 per Ng\u00f4 V\u0103n Chi\u00eau, funcionari vietnamita sota l'administraci\u00f3 francesa, a partir d'una suposada revelaci\u00f3 de D\u00e9u. Fou proclamada oficialment el 1926 a la ciutat de T\u00e2y Ninh i s'organitz\u00e0 com a comunitat.\nEl caodaisme recull el codi moral del confucianisme, la doctrina de la reencarnaci\u00f3 del budisme, les pr\u00e0ctiques ocultistes del taoisme, l'ideal d'amor universal i el monoteisme del cristianisme, i la veneraci\u00f3 dels avantpassats de l'espiritisme. T\u00e9 m\u00e9s de set milions d'adeptes. El seu s\u00edmbol \u00e9s l'ull de D\u00e9u dins un triangle.\nLa seva estructura \u00e9s jer\u00e0rquica, a la manera de l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'antiprotestantisme fa refer\u00e8ncia a la desconfian\u00e7a, cr\u00edtica, oposici\u00f3, discriminaci\u00f3, repressi\u00f3 o a la persecuci\u00f3 del protestantisme impulsada, en la seva majoria, per intel\u00b7lectuals p\u00fablics i religiosos cat\u00f2lics en contra dels pensaments il\u00b7lustrats, posicionant al protestantisme com una conspiraci\u00f3 en contra de l'ordre establert en els termes del moral, cultural, religi\u00f3s i intel\u00b7lectual. Aquesta posici\u00f3 \u00e9s sustentada per intoler\u00e0ncia, superstici\u00f3 i fanatisme religi\u00f3s. Els actes antiprotestants abans del segle xvii es denominen contrareforma.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "A la teologia cristiana, justificaci\u00f3 \u00e9s l'acte de D\u00e9u de declarar o fer un pecador justos davant de D\u00e9u. Justificaci\u00f3, del grec \u03b4\u03b9\u03ba\u03b1\u03b9\u03cc\u03c9 (dikaio\u014d), \"per declarar / fer justos\", \u00e9s una paraula que ix en els llibres de Romans, G\u00e0lates, Titus, i Sant Jaume, entre altres llocs, el nom d'arrel \u03b4\u03b9\u03ba\u03b1\u03b9\u03bf\u03c3,-\u03b7,-\u03bf\u03bd justos ix tant com en tot l'Antic i tot el Nou Testament. El concepte de justificaci\u00f3 es dona tamb\u00e9 en molts llibres de l'Antic i Nou Testament.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "En el G\u00e8nesi, cap\u00edtol quart, Metuixael \u00e9s un descendent de Ca\u00edn. El seu pare es deia Mehuiael i el seu fill fou L\u00e8mec.Segons una tradici\u00f3 ap\u00f2crifa jueva, un net seu anomenat Tubal-Ca\u00edn va assassinar per error Ca\u00edn, el fill malvat d'Adam. Quan va dir-li-ho al seu pare L\u00e8mec, aquest el va matar a ell. Aleshores, la terra va esberlar-se i va engolir Metuixael, el seu pare Mehuiael i el seu avi Irad.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Mateu \u00c0ngel o Mateu Panaret (Matthaeus Angelus o Matthaeus Panaretus, \u039c\u03b1\u03c4\u03c4\u03b1\u1fd6\u03bf\u03c2, o \u1f0c\u03b3\u03b3\u03b5\u03bb\u03bf\u03c2 \u1f41 \u03a0\u03b1\u03bd\u03b1\u03c1\u03ad\u03c4\u03bf\u03c2), fou un monjo bizant\u00ed, q\u00fcestor eclesi\u00e0stic en \u00e8poca indeterminada. Podria ser el mateix que el monjo Panaret ambaixador de Miquel VIII Pale\u00f2leg al papa Gregori X i al concili de Li\u00f3.\nVa escriure:\n\n1. \"Antithesis contra Thomam Aquinatem de Processione Spiritus Sancti\"\n2. \u03a0\u1ff6\u03c2 \u1f10\u03c3\u03c4\u1f76\u03bd \u1f41 \u1f10\u03bd\u03b4\u03b9\u03ba\u1f78\u03bd \u03c4\u03cc\u03c0\u03bf\u03c2 \u1f14\u03bd\u03b8\u03b1 \u03b1\u1f31 \u03c8\u03c5\u03c7\u03b1\u1f76 \u03ba\u03b1\u03b8\u03b1\u03af\u03c1\u03bf\u03bd\u03c4\u03b1\u03b9 \u03c0\u03c1\u1f76\u03bd\n3. \" Dissertatio contra Latinos de Primatu Papae\"\n4. \" Refutatio Sex Capitum a Latinis editorum in Defensionem Processionis Spiritus Sancti ex Patre et Filio\"\n5. \" Demonstratio in quot Absurditates Latini incident dum Spiritum Sanctum etiam a Filio procedere asserunt\"\n6. \" Dissert. de aliis XXII. Latinorum Erroribus\"\n7. \" Dissert. contra Latinos de Azymis\"", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Process\u00f3 dansant d'Echternach \u00e9s una process\u00f3 religiosa que t\u00e9 lloc cada any el dimarts de Pentecosta, a Echternach.\nLa melodia s'assembla a una polca, els participants discuteixen, saltant en fila, pels carrers de la ciutat fins a arribar a l'abadia d'Echternach, on es troba el sepulcre de Willibrord. Aquesta process\u00f3, que atreu turistes de tots els pa\u00efsos ve\u00efns del Gran Ducat de Luxemburg i un gran nombre de bisbes, \u00e9s un esdeveniment internacional. Els ballarins, avancen tres passos per retrocedir a continuaci\u00f3 dues passes, \u00e9s l'origen de l'expressi\u00f3: \u00abNo sigui a Echternach\u00bb.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una profecia \u00e9s una predicci\u00f3 d'un esdeveniment futur, pronunciada per un profeta clarivident considerat com mediador d'un d\u00e9u. El mot prov\u00e9 del grec antic \u2018\u03c0\u03c1\u03bf\u03c6\u03ae\u03c4\u03b7\u03c2 (proph\u00e8tes)\u2019 que significa int\u00e8rpret d'un oracle, vident.\nHi ha una difer\u00e8ncia entre profecia i predicci\u00f3 cient\u00edfica, que \u00e9s una afirmaci\u00f3 que es fa servir per refor\u00e7ar una teoria d'acord amb un proc\u00e9s l\u00f2gic, en canvi una profecia o una predicci\u00f3 pol\u00edtica, econ\u00f2mica, religiosa o horosc\u00f2pica no est\u00e0 lligada a cap raonament basat en fets. Tot i aix\u00f2, tamb\u00e9 s'utilitza l'expressi\u00f3 \u00abprofecies cient\u00edfiques\u00bb. El mot, tal com la cosa mant\u00e9 la seva ambig\u00fcitat que sempre ha tingut hist\u00f2ricament.A les trag\u00e8dies gregues i romanes, les profecies d'oracles tenen un paper important. Moltes trag\u00e8dies tenen com a tema els esfor\u00e7os \u2014que a la fi s'adveren vans\u2014 dels protagonistes per escapar al determinisme d'una profecia, com per exemple entre molts d'altres, l'\u00c8dip Rei de S\u00f2focles. Les religions monoteistes (islam, cristianisme, judaisme) donen gran import\u00e0ncia a les profecies com a indicador del designi de D\u00e9u.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Jubileu o Any Sant \u00e9s una celebraci\u00f3 que t\u00e9 lloc en diferents esgl\u00e9sies cristianes hist\u00f2riques, particularment l'esgl\u00e9sia cat\u00f2lica i l'esgl\u00e9sia ortodoxa, i que commemora un any sab\u00e0tic amb significats particulars. T\u00e9 els seus or\u00edgens en el judaisme, mentre que en el cristianisme troba la seva primera expressi\u00f3 a l'inici del ministeri p\u00fablic de Jes\u00fas de Natzaret, amb l'anunci del compliment de l'any de gr\u00e0cia del Senyor, tal com ho expressava el Llibre de Isa\u00edas (Isa\u00edas 61:1-2 61:1-2).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El cristi\u00e0 vell era aquell habitant d'Espanya i Portugal que podia adduir avantpassats cristians pels quatre costats, en contraposici\u00f3 als cristians nous, que tenien un origen convers. El terme, fruit del racisme de l'Antic R\u00e8gim, era for\u00e7a subjectiu, ja que imaginava una ascend\u00e8ncia sense barreja de sang o mestissatge, sovint basant-se en els cognoms o en impressions i no en proves. Els cristians vells tenien prestigi social i podien accedir a qualsevol professi\u00f3, perqu\u00e8 algunes estaven prohibides als sospitosos de practicar una altra religi\u00f3 segons les lleis locals. El terme de cristi\u00e0 nou s'usava com a insult freq\u00fcent, fins i tot dirigit a la noblesa.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Antoni Melissa (en llat\u00ed Antonius Melissa) \u00e9s el nom donat a un monjo grec que va viure cap al segle xi i va escriure una compilaci\u00f3 de sent\u00e8ncies morals anomenades Loci Communes.\nNo se sap res d'Antonius. El cognom tradicionalment aplicat a ell, Melissa (\"l'abella\"), sembla haver estat, de fet, el t\u00edtol original del seu recull de sent\u00e8ncies. La compilaci\u00f3 \u00e9s una col\u00b7lecci\u00f3 de frases sobre virtuts i vicis. \u00c9s similar a una altra obra tamb\u00e9 anomenada Loci Communes, que s'atribueix a M\u00e0xim el Confessor per\u00f2 que en realitat \u00e9s d'un autor an\u00f2nim. Les dues obres contenen extractes de sent\u00e8ncies dels primers pares de l'esgl\u00e9sia, i cites d'autors jueus i pagans anteriors. Les dues obres han estat impreses amb freq\u00fc\u00e8ncia, i sovint s'inclo\u00efen al final de les edicions dels Extractes d'Estobeu. Antoni Melissa \u00c9s posterior a Teofilacte, perqu\u00e8 apareix esmentat a la seva obra.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'\u00c0ngel de Monteverde o \u00c0ngel de la Resurrecci\u00f3 \u00e9s una escultura que representa un \u00e0ngel i que es troba al Cementiri monumental de Staglieno de G\u00e8nova. \u00c9s una de les obres m\u00e9s populars de l'escultor itali\u00e0 Giulio Monteverde i decora la tomba de la familia Oneto, realitzada l'any 1882. Aquesta tomba es troba a la porxada superior del cementiri, prop del Pante\u00f3, i es deu a la iniciativa del banquer Francesco Oneto,Es tracta d'una escultura realitzada en marbre blanc. L'\u00e0ngel \u00e9s representat dempeus, per\u00f2 lleugerament recolzat en la tomba. A un costat hi t\u00e9, apartada, la trompeta que hauria de sonar per anunciar el Judici Final. La gran for\u00e7a expressiva d'aquesta figura resideix en el seu aspecte misteri\u00f3s i en la seva ambig\u00fcitat, en tots els sentits. Tan pel seu acusat aspecte andr\u00f2gin, com per la seva expressi\u00f3 freda combinada amb una mirada fixa i penetrant, les pupil\u00b7les dilatades, i fins i tot pel seu gest, que no \u00e9s el propi d'un \u00e0ngel protector si no que m\u00e9s aviat suggereix temor o esglai davant la mort. Totes aquestes caracter\u00edstiques permeten considerar aquesta obra com una pe\u00e7a molt representativa del simbolisme.La popularitat d'aquesta obra es fa patent en les nombroses r\u00e8pliques i imitacions que ha generat.\nAltres obres de Giulio Monteverde al cementiri de Staglieno son la tomba Pratolongo (1868) i la tomba de la familia Celle (1893)", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "En contextos abrah\u00e0mics, pecat \u00e9s l'acte de violaci\u00f3 de la llei divina. Tamb\u00e9 es pot referir al que viola la relaci\u00f3 ideal entre l'individu i D\u00e9u, o qualsevol desviaci\u00f3 de l'ordre ideal de la vida humana. Pecar ha estat definit com \"errar el blanc\".El terme pecat inclou gran varietat d'accions, des de la petita mostra de vanitat fins a l'assassinat. El catolicisme es refereix als pecats menors com a pecats venials, que s\u00f3n part de la vida humana i comporten conseq\u00fc\u00e8ncies a la terra, i sense penediment, allarguen el purgatori despr\u00e9s de la mort, en cas que la persona pugui arribar al cel. Tal com s'explica a la carta \"Purgatori\", \"la major part dels primers Pares de l'Esgl\u00e9sia parlen d'un foc purificador, encara que no podem dir si aix\u00f2 significa foc real o espiritual\". En canvi, els pitjors pecats s'anomenen pecats mortals i comporten anar a l'infern si no hi ha una contrici\u00f3 perfecta o es confessen convenientment. Els pecats d'una vida descuidada es consideren destructius i que porten a pecats majors. Amb el concepte pecat original els cristians es refereixen a la tend\u00e8ncia inevitable dels humans de pecar, que passa de generaci\u00f3 en generaci\u00f3 perqu\u00e8 Adam i Eva van pecar. Al Cristianisme es neteja parcialment amb el baptisme. A l'hinduisme un pecat \u00e9s qualsevol falta que crea un mal estat de karma. El judaisme distingeix tres tipus de pecats: una culpa no intencionada, una falta per emoci\u00f3 incontrolable per\u00f2 sense intenci\u00f3 d'ofendre a D\u00e9u i un pecat amb intenci\u00f3 expressa d'allunyar-se de la llei divina. Els musulmans veuen el pecat com qualsevol cosa que vagi en contra dels manaments de D\u00e9u.\nL'origen de la paraula catalana \u00e9s llat\u00ed (pecc\u0101tum) encara que el darrer concepte reconegut \u00e9s grec (hamartia) at\u00e8s que la Biblia es va traduir del grec al llat\u00ed i del llat\u00ed al catal\u00e0. En grec vol dir literalment \u2018fallar en disparar\u2019 o senzillament error.\n\n", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les tombes de Mazu, tamb\u00e9 conegudes com grup de kofun de Mozu (\u767e\u820c\u9ce5\u53e4\u58b3\u7fa4 Mozu kofun-gun), \u00e9s una agrupaci\u00f3 de kofun o t\u00famuls a l'\u00e0rea de Mozu, Sakai, prefectura d'Osaka, Jap\u00f3. Originalment constava de m\u00e9s de 100 tombes, de les quals menys del 50%, rodones, ulls de pany i rectangulars es conserven.El 22 de novembre de 2010, la delegaci\u00f3 permanent del Jap\u00f3 davant d'UNESCO va proposar al grup de kofungun de Mozu juntament amb els kofungun de Furuichi, la seva inscripci\u00f3 a la llista temptativa del Patrimoni de la Humanitat com un b\u00e9 cultural segons els criteris: (II), (III) i (IV). La seva aprovaci\u00f3 est\u00e0 pendent.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El sutra del diamant \u00e9s un sutra budista Mahayana breu del g\u00e8nere del Praj\u00f1\u0101p\u0101ramit\u0101 o \u201cperfecci\u00f3 de la saviesa\u201d, en el qual s'ensenya la pr\u00e0ctica del no-aferrar-se budista o l'abstenci\u00f3 de l'afecci\u00f3 o mental i de la no-perman\u00e8ncia. El nom complet en s\u00e0nscrit \u00e9s Vajracchedik\u0101 Praj\u00f1\u0101p\u0101ramit\u0101 S\u016btra. Aquest llibre fou trobat a principis del segle xx per Aurel Stein a la Xina i \u00e9s el llibre impr\u00e8s datat m\u00e9s antic conegut, datat de l'11 de maig del 868 dC.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La massacre de Vassy (avui Wassy) \u00e9s un fet hist\u00f2ric que va tenir lloc el dia 1 de mar\u00e7 de 1562 a Vassy (una ciutat del principat de Joinville que tenia per senyor Francesc de Lorena, duc de Guisa), durant el qual uns cinquanta protestants van ser assassinats i uns cent cinquanta ferits per les tropes del duc de Guisa. Va ser el desencadenant del primer conflicte de les Guerres de Religi\u00f3 a Fran\u00e7a.\nLa massacre de Vassy es va produir sis setmanes despr\u00e9s de la signatura de l'Edicte de Saint-Germain, el 17 de gener de 1562, pel qual el rei Carles IX de Fran\u00e7a autoritzava als protestants a reunir-se per celebrar el seu culte fora de les ciutats.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Teresa Forcades i Vila (Barcelona, 1966) \u00e9s una metgessa, te\u00f2loga i monja benedictina catalana de l'Orde de Sant Benet, al Monestir de Sant Benet de Montserrat. Ha destacat per ser cr\u00edtica en el camp de la teologia feminista i de la salut p\u00fablica davant de la ind\u00fastria farmac\u00e8utica, i alhora per ser durament criticada pel seu suport a la MMS (una subst\u00e0ncia no provada cl\u00ednicament). Tamb\u00e9 \u00e9s una de les fundadores del Proc\u00e9s Constituent a Catalunya, on hi participa amb uns principis expl\u00edcitament independentistes i anticapitalistes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El discordianisme \u00e9s una religi\u00f3 sat\u00edrica que rendeix culte a Eris Disc\u00f2rdia, deessa grecoromana de la disc\u00f2rdia, tamb\u00e9 representada com la divinitat primig\u00e8nia grecoromana Caos (mitologia). Va ser fundada en 1957 per Greg Hill, tamb\u00e9 conegut com a Melaclypse el Jove i Kerry Wendell Thornley, o Omar Khayyam Ravenhurst.\nEl discordianisme t\u00e9 certes similituds amb interpretacions de l'escola Zen Rinzai. La idea principal del discordianisme \u00e9s que tot el que existeix \u00e9s el caos, i que tant l'ordre com el desordre s\u00f3n il\u00b7lusions que emmascaren el caos subjacent. El discordianisme considera el caos com alguna cosa positiu, a difer\u00e8ncia de la majoria de religions, que prefereixen l'harmonia i l'ordre.Segons Laurel Narizny, a difer\u00e8ncia del pastafarisme, que seria una religi\u00f3 par\u00f2dia, ja que \u00e9s insincera i essencialment atea, el discordianisme seria una religi\u00f3 sat\u00edrica, doncs pot \"proporcionar experi\u00e8ncies religioses genu\u00efnes\". Per a John Michael Greer, es troba a l'espai entre un moviment religi\u00f3s i una broma, encara que destaca la seva influ\u00e8ncia sobre el moviment de la M\u00e0gia del caos. Per a Kerry Thornley es tracta d'una forma nord-americana de Zen, i altres discordians prefereixen la denominaci\u00f3 \"desorganitzaci\u00f3 religiosa\".", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La lingua ignota \u00e9s una llengua artificial inventada per la cient\u00edfica i escriptora Hildegarda de Bingen al segle xii. De Bingen \u00e9s l'\u00fanica persona de la qual perduren avui escrits usant aquesta llengua. Ella la va descriure, empra un alfabet tamb\u00e9 inventat, de vint-i-tres lletres, i cont\u00e9 unes mil paraules, de les quals en va fer un glossari en llat\u00ed. La utilitzava com a llengua m\u00edstica, la que tindrien els \u00e0ngels, i podia intercalar paraules de lingua ignota en els seus escrits, aconseguint un efecte global enigm\u00e0tic.\u00c9s una de les primeres lleng\u00fces artificials de la hist\u00f2ria; \u00e9s per aix\u00f2 que Santa Hildegarda de Bingen \u00e9s considerada patrona dels esperantistes.La llengua apareix descrita en un manuscrit de De Bingen en llat\u00ed, com a Lingua Ignota per simplicem hominem Hildegardem prolata. Ella n'explica la gram\u00e0tica, la sintaxi i el vocabulari, donant sin\u00f2nims en llat\u00ed o en alemany per a afavorir-ne la comprensi\u00f3. Cercava la bellesa sem\u00e0ntica, l'eufonia i estava dissenyada per a sonar b\u00e9 a c\u00e0ntics. Gr\u00e0cies a la correspond\u00e8ncia d'amics seus es pot intuir que aquesta llengua era coneguda per m\u00e9s persones. Algunes teories havien indicat que potser es tractava d'alguna mena de llengua secreta. Altres la descriuen com a llengua ut\u00f2pica i amb un objectiu primari musical. Al segle xix la teoria m\u00e9s estesa suponia que volia ser ideollengua universal. De Bingen escriu que pret\u00e9n ser una llengua \"menys \u00e0rida\" i \"verda\".L'expressi\u00f3 \"lingua ignota\" \u00e9s la que de Bingen va usar per a anomenar la llengua que va crear i utilitzar en els seus escrits. \u00c9s llat\u00ed i significa, literalment, \"llengua desconeguda\".", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Charlotte Alington Barnard, coneguda amb el pseud\u00f2nim de \"Claribel\", (Londres, 23 de desembre de 1830 - idm. 30 de gener de 1869), fou una compositora anglesa.Va compondre m\u00e9s de cent balades i cants populars que sign\u00e0 amb el pseud\u00f2nim de Claribel, algunes de les quals com Come Bach to Erin i What you tell me why Robin? tenen l'encant i inspiraci\u00f3 de les can\u00e7ons populars. Va escriure la lletra de la majoria de les seves composicions i public\u00e0 un volum de Thougts Verses and Songs.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "En el pensament indi, guna (en devanagari \u0917\u0941\u0923, transcripci\u00f3 IAST gu\u1e47a) \u00e9s cadascuna de les tres qualitats que componen l'univers:\n\nsattv\u00e0 (equilibri)\nrajas (activat)\ntamas (passivitat)Cadascuna no pot existir sense les altres i estan presents en diferents proporcions en tot el que existeix, des de la mat\u00e8ria (prakriti o 'natura') fins al m\u00e9s subtil, i tant a nivell f\u00edsic com emocional o mental.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El panenteisme (del grec grec \u03c0\u1fb6\u03bd (p\u00e2n) \u00abtots\u00bb; \u1f10\u03bd \u00aben\u00bb; i \u03b8\u03b5\u03cc\u03c2 (the\u00f3s) \u00abD\u00e9u\u00bb; \"tot est\u00e0 en d\u00e9u\") \u00e9s una concepci\u00f3 que considera que tot el cosmos t\u00e9 pres\u00e8ncia divina. Va sorgir com un mat\u00eds del panteisme (per part de Karl Christian Friedrich Krause, Vorlesungen \u00fcber das System der Philosophie, 1828) on aquesta creen\u00e7a afirma que tot \u00e9s div\u00ed i, per tant, D\u00e9u \u00e9s tot, el panenteisme afirma que qualsevol \u00e9sser o cos est\u00e0 dins la divinitat, penetrat i amarat d'aquesta for\u00e7a divina que, tanmateix, \u00e9s m\u00e9s gran que la suma de totes les entitats existents.La majoria de cultes orientals i amerindis s\u00f3n panenteistes. Es relaciona amb l'atribut de l'omnipres\u00e8ncia dels d\u00e9us monoteistes, per la qual cosa molts te\u00f2legs de les religions m\u00e9s esteses tenen una visi\u00f3 panenteista de l'univers.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Dhammananda Bhikkhuni (tailand\u00e8s \u0e18\u0e31\u0e21\u0e21\u0e19\u0e31\u0e19\u0e17\u0e32 ; RTGS : Thammanantha), nascuda el 6 d'octubre de 1944 amb el nom de Chatsumarn Kabilsingh (tailand\u00e8s \u0e09\u0e31\u0e15\u0e23\u0e2a\u0e38\u0e21\u0e32\u0e25\u0e22\u0e4c \u0e01\u0e1a\u0e34\u0e25\u0e2a\u0e34\u0e07\u0e2b\u0e4c ; RTGS : Chatsuman Kabinsing) o Chatsumarn Kabilsingh Shatsena (tailand\u00e8s \u0e09\u0e31\u0e15\u0e23\u0e2a\u0e38\u0e21\u0e32\u0e25\u0e22\u0e4c \u0e01\u0e1a\u0e34\u0e25\u0e2a\u0e34\u0e07\u0e2b\u0e4c \u0e29\u0e31\u0e0f\u0e40\u0e2a\u0e19) \u00e9s una bhikkhuni (\"monja budista\"). El 28 de febrer de 2003, Kabilsingh va rebre l'ordenaci\u00f3 mon\u00e0stica com a monja budista de la tradici\u00f3 Theravada a Sri Lanka. Ella \u00e9s l'abadessa del monestir Songdhammakalyani, l'\u00fanic temple a Tail\u00e0ndia on hi ha monges budistes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'astrolatria \u00e9s l'adoraci\u00f3 de les estrelles i altres entitats de l'univers o l'equiparaci\u00f3 d'aquests astres amb d\u00e9us. Com a forma de religi\u00f3 politeista va sorgir a l'edat del ferro a Mesopot\u00e0mia. Posteriorment es va expandir per Egipte, Llevant i d'aqu\u00ed va passar al m\u00f3n grecollat\u00ed. Va ser condemnada pel judaisme com una forma comuna d'idolatria i les altres religions monoteistes van perpetuar la seva prohibici\u00f3 entre els fidels. Els principals objectes de culte eren el sol, la lluna, els planetes coneguts aleshores i algunes estrelles fixes, que posteriorment van constituir les constel\u00b7lacions. No s'ha de confondre amb la divinitzaci\u00f3 del cel, \u00e9s a dir, amb l'assumpci\u00f3 que una divinitat suprema, \u00fanica o progenitora de la resta, resideix i s'identifica amb el cel.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El totemisme \u00e9s el conjunt de creences i manifestacions espirituals i socials vinculades a un t\u00f2tem.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Mudr\u0101 \u00e9s un terme procedent del s\u00e0nscrit (\u092e\u0941\u0926\u094d\u0930\u093e, IAST: mudr\u0101; en tibet\u00e0: \u0f55\u0fb1\u0f42\u0f0b\u0f62\u0f92\u0fb1\u0f0b, THL: chakgya) que es pot traduir com a segell. En xin\u00e8s s'anomena yin (en xin\u00e8s tradicional i simplificat: \u5370; en pinyin: y\u00ecn) o b\u00e9 yinxiang (en xin\u00e8s: \u5370\u76f8; en pinyin: y\u00ecnxi\u00e0ng). En japon\u00e8s es fan servir els mateixos car\u00e0cters que en xin\u00e8s, si b\u00e9 la pronunciaci\u00f3 varia, essent in, inz\u014d o b\u00e9 ins\u014d, respectivament. En context core\u00e0 es coneix com insang.\nAquests gestos simb\u00f2lics els trobem en context budista, hinduista i jain. Els mudres no s\u00f3n invencions budistes, sin\u00f3 que venen del substrat cultural indi, i per aquesta ra\u00f3 el seu \u00fas no \u00e9s exclusiu de les arts pl\u00e0stiques religioses. Altres disciplines que els fan servir s\u00f3n les arts marcials, el ioga i les danses tradicionals \u00edndies (Natyam, Kathakali, Odissi, Bharatanatyam i Mohiniyattam).Generalment, trobem un ampli repertori de mudres, ja que n'hi ha m\u00e9s de cent. A les cerim\u00f2nies i la dansa els mudres emprats s\u00f3n nombrosos i complicats, normalment amb una forta c\u00e0rrega esot\u00e8rica, mentre que a les arts pl\u00e0stiques hi apareixen en menor quantitat, sent Jap\u00f3 el punt final del desenvolupament de la tradici\u00f3 budista amb un art il\u00b7lustratiu de mutacions iconogr\u00e0fiques. A les cerim\u00f2nies, especialment a les budistes, acostumen a anar acompanyats de mantras, amb l'objectiu de ser segells visuals i auditius que protegeixen dels esperits malignes.D'altra banda, tamb\u00e9 cal mencionar el hasta (literalment \"m\u00e0, avantbra\u00e7\" en s\u00e0nscrit), que \u00e9s considerat el gest menor, per tant menys important i que no veurem en figures principals com la de Buda, per\u00f2 que tamb\u00e9 \u00e9s molt utilitzat en la dansa i en l'art budista, hinduista i jain.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El  senyal de la creu  \u00e9s un gest ritual sacramental utilitzat per cat\u00f2lics i altres cristians amb diversos prop\u00f2sits: Com a inici i tancament de les seves oracions i actes religiosos, f\u00f3rmula d'invocaci\u00f3 de la divinitat, salutaci\u00f3 a imatges i llocs considerats sants, senyal de benedicci\u00f3 sobre persones o coses i per conjurar de la hipot\u00e8tica pres\u00e8ncia del mal en una situaci\u00f3, idea o lloc. El senyal de la creu \u00e9s tamb\u00e9 emprat com a gest m\u00e0gic en diverses expressions de sincretisme religi\u00f3s influenciades pel catolicisme.\nPersignar seria un costum cristi\u00e0 que es remunta al segle iii o almenys el VI. El sentit original del senyal seria, per als pros\u00e8lits, manifestar la seva fe en qu\u00e8 Crist els va redimir en ser executat pels romans a la creu. Des del punt de vista de la cin\u00e8sica es pot considerar un \"gest emblem\u00e0tic\" pel seu contingut simb\u00f2lic convencional.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Adramelec, Adrameleck, Adrammelech o Adramelech (etimol\u00f2gicament \u00abAdar el rei\u00bb) fou origin\u00e0riament un deu solar dels assiris venerat pels habitants de Sefarvaim al qual, segons la B\u00edblia, immolaven els seus fills al seu altar. Segons Collin de Plancy \u00e9s un dimoni de primer ordre en la jerarquia infernal \u00e9s gran canceller de l'infern, majordom del vestuari del sobir\u00e0 dels dimonis, president de l'Alt Consell dels diables. Tamb\u00e9 relata que els rabins deien que es mostrava sota la figura d'un mul i, de vegades en el d'un pa\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'ixikisme (en turc: I\u015f\u0131k\u00e7\u0131l\u0131k o I\u015f\u0131k Alevili\u011fi), tamb\u00e9 conegut com a \u00e7inarisme o alevisme ixik, \u00e9s una religi\u00f3 sincr\u00e8tica i un moviment religi\u00f3s entre molts alevis que han desenvolupat una interpretaci\u00f3 alternativa de l'alevisme i la seva hist\u00f2ria. Ha estat organitzat per l'escriptor Erdo\u011fan \u00c7\u0131nar, amb la publicaci\u00f3 del seu llibre Alevili\u011fin Gizli Tarihi (La hist\u00f2ria secreta de l'alevisme) l'any 2004. El llibre d'Erdo\u011fan \u00c7\u0131nar va rebre moltes cr\u00edtiques de les figures religioses alevis.El moviment ixik sost\u00e9 que el terme alevi deriva dels antics luvis d'Anat\u00f2lia i que luvi significa \u2018persones de llum\u2019 en llengua hitita, mentre que segons la interpretaci\u00f3 tradicional alevi prov\u00e9 de l'\u00e0rab \u0639\u0644\u0648\u064a, \u2018alaw\u012b, i per tant significa \u2018seguidors d'Al\u00ed\u2019.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El llac o estany de Mansarovar o Manasa Sarovar (Hindi: \u092e\u093e\u0928\u0938\u0930\u094b\u0935\u0930 \u091d\u0940\u0932) \u00e9s un llac a l'Himalaya. En tibet\u00e0 es coneix com a Khang Rinpoche o Mapham Yutso. Amb una superf\u00edcie de 320 km\u00b2 quadrats i una profunditat m\u00e0xima de 90 metres, es troba a 4.556 metres d'altura i molt a prop d'un altre llac, el Rakshastal. A l'hivern el llac est\u00e0 congelat i nom\u00e9s es desgela ben entrada la primavera. Ocupa un lloc destacat a la mitologia hind\u00fa i un dels quatre llacs dels que bevien els deus. L'Indus neix a l'est de la seva riba nord, el Sutlej al sud-oest de la riba sud, el Brahmaputra a l'est de la riba est. Els mitologistes en s\u00e0nscrit pensaven err\u00f2niament que el Ganges naixia en aquest llac.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Liji o Llibre dels Ritus (xin\u00e8s tradicional: \u79ae\u8a18, xin\u00e8s simplificat: \u793c\u8bb0, pinyin: L\u01d0j\u00ec), tamb\u00e9 conegut com el Llibre dels C\u00f2stums, Cl\u00e0ssic dels Ritus, el Registres dels Ritus, Liki, Li Ji, Li Gi o Li Ch'i, va ser un dels Cinc Cl\u00e0ssics xinesos del c\u00e0non confuci\u00e0.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Lle\u00f3 d'Amf\u00edpolis \u00e9s una escultura monumental de marbre, que representa un lle\u00f3 assegut sobre les seves potes posteriors, situada a les ru\u00efnes de l'antiga ciutat de Amf\u00edpolis, a l'actual unitat perif\u00e8rica de Serres (Maced\u00f2nia Central, Gr\u00e8cia).\nAquest monument, al qual habitualment s'assigna un car\u00e0cter funerari, va ser refet a finals de la d\u00e8cada de 1930 pels integrants de les escoles francesa i nord-americana d'Atenes; fins aleshores fins a aquesta data les seves restes es trobaven disperses. El lle\u00f3 \u00e9s datat habitualment com una obra de finals del segle IV aC A l'\u00e8poca hel\u00b7len\u00edstica lleons com aquest van ser utilitzats com a s\u00edmbols sagrats macedonis i memorials de guerra, sent aquest en particular, comunament identificat com a fita de la tomba d'algun alt dignatari de l'Antiga Maced\u00f2nia. \u00c9s considerat el major monument arqueol\u00f2gic d'Amf\u00edpolis, figura ic\u00f2nica de Serres i s\u00edmbol de la Maced\u00f2nia Central grega.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El sincretisme religi\u00f3s \u00e9s la mescla de dos o m\u00e9s sistemes de creences religioses a un nou sistema, o la incorporaci\u00f3 en una tradici\u00f3 religiosa de les creences de tradicions no relacionades. Es posa en contrast amb la idea de pertinen\u00e7a religiosa m\u00faltiple i el politeisme, respectivament.\nLes religions poden tenir elements sincr\u00e8tics en les seves creences o la seva hist\u00f2ria, per\u00f2 els partidaris d'aquest tipus de sistemes sovint arrufen el nas quan han d'aplicar l'etiqueta. Aix\u00f2 passa especialment entre els que consideren que la seva fe \u00e9s exclusivista, com alguns sectors de les religions abrah\u00e0miques, que veuen el sincretisme com una tra\u00efci\u00f3 de la seva veritat pura. En aquest sentit, l'addici\u00f3 d'una creen\u00e7a incompatible corromp la religi\u00f3 original, cosa que fa que perdi certesa. De fet, els cr\u00edtics d'una tend\u00e8ncia sincretista espec\u00edfica a vegades pot utilitzar la paraula \"sincretisme\" com un ep\u00edtet despectiu. La conseq\u00fc\u00e8ncia, segons Keith Ferdinando, \u00e9s un comprom\u00eds de la integritat de la religi\u00f3 dominant. Els sistemes no excloents de creen\u00e7a, per contra, poden sentir-se completament lliures a incorporar altres tradicions.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Laura Battiferri o Laura Ammanati (1523\u20131589) va ser una poeta italiana del Renaixement. Va n\u00e9ixer a Urbino, It\u00e0lia, i era filla il\u00b7leg\u00edtima de Giovanni Antonio Battiferri i Maddalena Coccapani de Carpi. Va publicar dos llibres de poesia: El primer llibre d'obres de Toscana (Flor\u00e8ncia, 1560) i Els set salms penitencials\u2026 amb alguns sonets espirituals (Flor\u00e8ncia, 1564). Va morir el 1589 mentre estava compilant la seva tercera obra, Rimes, la qual mai es va arribar a publicar. L'any 1550 es va casar amb l'escultor Bartolomeo Ammannati, amb qui va compartir la seva vida fins a la mort.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Bafomet \u00e9s un \u00eddol pag\u00e0 venerat dins els cercles propers a l'ocultisme, fruit d'una figura medieval del folklore associat al dimoni. Com el diable, hom el sol representar amb un cap de cabra i banyes. Cosa que canvia segons l'\u00e8poca o indret \u00e9s la marca que porta al seu ventre: pot \u00e9sser una creu (associada als templers), s\u00edmbols de fertilitat com els antics d\u00e9us prehist\u00f2rics o b\u00e9 l'aparen\u00e7a d'un monstre, amb p\u00e8l abund\u00f3s.\nAlguns estudiosos fan derivar el seu nom d'una corrupci\u00f3 de Mahoma. L'acusaci\u00f3 d'infidelitat d'aquells que honoraven el seu nom pot \u00e9sser l'origen d'aquesta divinitat demon\u00edaca. Segons Hugh Schonfield \u00e9s un codi que amaga el mot sophia (saviesa), cas en el qual caldria cercar-ne l'origen als cercles gn\u00f2stics perseguits.\nApareix tamb\u00e9 en confessions d'acusats d'heretgia, probablement fruit de l'expansi\u00f3 de les llegendes sobre el seu poder. Des de llavors ha esdevingut una icona de la cultura popular i apareix com a personatge de videojocs (Ragnarok Online)", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una heretgia (del llat\u00ed haeresis) \u00e9s una creen\u00e7a o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert. Es diferencia de l'apostasia, que \u00e9s la ren\u00fancia formal o aband\u00f3 d'una religi\u00f3, i la blasf\u00e8mia, que \u00e9s la inj\u00faria o irrever\u00e8ncia cap a la religi\u00f3.\nS'utilitza sobretot en refer\u00e8ncia al cristianisme, el judaisme i l'islam.\nPer als cat\u00f2lics, si una doctrina era her\u00e8tica, calia condemnar-la i perseguir-ne els seus adeptes. La Inquisici\u00f3 era l'encarregada d'aquesta feina, tot i que deixava l'execuci\u00f3 de les penes a la just\u00edcia secular, per tal de no infringir la interdicci\u00f3 b\u00edblica de matar. La mala reputaci\u00f3 de la instituci\u00f3 i la persecuci\u00f3 violenta (amb tortures i penes de mort) van fer que el Concili del Vatic\u00e0 II transform\u00e9s la instituci\u00f3 el 1965 en Congregaci\u00f3 de la Doctrina de la Fe.\nAvui dia, fora de l'estat de la Ciutat del Vatic\u00e0, l'esgl\u00e9sia cat\u00f2lica nom\u00e9s pot castigar els her\u00e8tics dins de l'institut amb penes morals, en imposar prohibicions d'exercir un ofici o en excomunicar portadors d'opinions considerades com her\u00e8tiques. Els historiadors conserven l'\u00fas de la paraula heretgia per referir-se a corrents religiosos dissidents respecte de l'Esgl\u00e9sia establerta. Fora de l'esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, als estats que accepten el principi de la llibertat d'expressi\u00f3, les opinions cohabiten i el delicte d'opini\u00f3 est\u00e0 abolit per les Constitucions.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El fonamentalisme designa un comportament ideol\u00f2gic, pol\u00edtic o religi\u00f3s que implica l'acceptaci\u00f3 d'un pensament \u00fanic i exclusiu i l'observaci\u00f3 d'una normativa molt r\u00edgida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per aquest dogma. Es caracteritza per l'exclusivisme, l'a\u00efllament i l'antagonisme defensiu o conquistador amb qui no comparteix el mateix punt de vista o creen\u00e7a. Sovint tamb\u00e9 implica una oposici\u00f3 als canvis aportats per la modernitat, una visi\u00f3 no hist\u00f2rica de la veritat, el principi d'un l\u00edder, la creaci\u00f3 d'un enemic i l'afirmaci\u00f3 masclista. El mot t\u00e9 una connotaci\u00f3 negativa, d'intoler\u00e0ncia i radicalitat.\nAquest terme s'aplica en el cas de la religi\u00f3 especialment a certs moviments (als quals tamb\u00e9 s'aplica el mot integrisme) que, en llur recerca de la puresa, del retorn als or\u00edgens de les pr\u00f2pies creences, realitzen una estricta observan\u00e7a d'un conjunt de principis i solen demandar una aplicaci\u00f3 a la vida social, econ\u00f2mica i pol\u00edtica de les escriptures o textos fonamentals en la seva pr\u00f2pia doctrina. S'oposen a la substituci\u00f3 del sagrat pel secular o el racionalisme, al pluralisme i al relativisme ideol\u00f2gic i religi\u00f3s, aix\u00ed com a la liberalitzaci\u00f3 dels costums.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Jacob el Siri\u00e0 (Jacobus, \u1f38\u03ac\u03ba\u03c9\u03b2\u03bf\u03c2) (segle v) fou un monjo assiri deixeble de Mar\u00f3 (Maron) del que deriven el seu nom els maronites.\nFou contemporani de l'eclesi\u00e0stic Teodoret, que en parla al seu Philotheus, i del que fou amic. Va esdevenir eminent per la seva santedat i Lle\u00f3 I el Traci li va consultar (amb dos ascetes m\u00e9s) sobre la validesa de l'elecci\u00f3 de Timoteu Aclur com a patriarca d'Alexandria el 460.\nQuan va morir fou enterrat a la mateixa tomba que Teodoret. La seva mort fou el 460 o poc despr\u00e9s d'aquest any, ja que va seguir a la de Teodoret (Teodoret havia mort el 457 o 458) per\u00f2 encara era viu el 460 quan va contestar a Lle\u00f3 I.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Artha (en devanagari: \u0905\u0930\u094d\u0925) \u00e9s un terme en s\u00e0nscrit que significa causa, motiu, significat i noci\u00f3. Fa refer\u00e8ncia principalment a la idea de la prosperitat material. En l'hinduisme, artha \u00e9s un dels quatre objectius de la vida, coneguts com a puruixarthes. Es considera un objectiu noble en seguir la moralitat v\u00e8dica. El concepte inclou aconseguir fama, recopilar riquesa i tenir un elevat estatus social. \u00c9s el segon esgla\u00f3 en l'escala dels puruixarthes, per damunt de kama (plaer f\u00edsic) i per sota de dharma (actuar correctament) i mokxa (salvaci\u00f3).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La islamof\u00f2bia consisteix en un prejudici negatiu categ\u00f2ric contra els musulmans, contra l'islam globalment o contra una part de la fe musulmana. \u00c9s una forma d'intoler\u00e0ncia religiosa que va des d'una senzilla actitud mental o emocional fins a l'aplicaci\u00f3 d'estereotips i la discriminaci\u00f3, que a vegades arriba a expressar\u2010se amb l'assetjament i la viol\u00e8ncia verbal i f\u00edsica. La islamof\u00f2bia \u00e9s alimentada pel prejudici que l'islam \u00e9s monol\u00edtic, refractari als canvis, inferior a la cultura occidental, sexista, violent i propens al xoc de civilitzacions, condemnant l'islam en el seu conjunt com a extremista i negant l'exist\u00e8ncia d'una majoria moderada i considera l'islam com un problema global que amena\u00e7a la seguretat i la conviv\u00e8ncia en pau. A Europa acostuma a ser instrumentalitzat pol\u00edticament per l'extrema dreta.\nPer una altra banda, els cr\u00edtics amb el concepte d'islamof\u00f2bia argumenten que es fa servir de manera impr\u00f2pia per a desprestigiar o silenciar la cr\u00edtica leg\u00edtima a l'islam principalment en relaci\u00f3 amb les llibertats civils i els drets humans, i que es confon aquesta cr\u00edtica a l'islam amb la discriminaci\u00f3 als musulmans, amb la qual cosa se silencia tota cr\u00edtica adre\u00e7ada a la seva religi\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Pol\u00e8mica  \u00e9s la pr\u00e0ctica dels contendents religiosos, filos\u00f2fics, o pol\u00edtics. Com a tal, un text pol\u00e8mic sobre un tema sovint est\u00e0 escrit espec\u00edficament per impugnar o refutar una posici\u00f3 o una teoria o si no una opini\u00f3 generalitzada que es vol atacar.\n\nLa paraula prov\u00e9 del grec polemikos (\u03c0\u03bf\u03bb\u03b5\u03bc\u03b9\u03ba\u03c9\u03c2), que vol dir hostil (en un entorn b\u00e8l\u00b7lic -polemos \u21d2 guerra).\nL'ant\u00f2nim d'una pol\u00e8mica \u00e9s una apologia.\nLa pol\u00e8mica era una antiga disciplina militar que ensenyava la manera de defensar o atacar un territori.\nEl periodisme pol\u00e8mic era com\u00fa a l'Europa continental quan les lleis de difamaci\u00f3 no eren estrictes.\nHi ha altres accepcions de la paraula. Pol\u00e8mica \u00e9s tamb\u00e9 una branca de la teologia, en relaci\u00f3 amb la hist\u00f2ria o la conducta amb controv\u00e8rsia dels eclesi\u00e0stics.\n\u00c9s tamb\u00e9 el Programa de Suport a la Recerca de Biblioteques \"Pamflet i pol\u00e8mica: pamflets com a guia per a les controv\u00e8rsies dels segles 17 al 19\", coadministrat per la Universitat de St Andrews, la Universitat d'Aberdeen, i la Universitat de Lampeter de Gal\u00b7les, que ha recollit i col\u00b7locat milers de pamflets a la web per a un estudi de la ret\u00f2rica de la pol\u00e8mica.\nPlat\u00f3 va utilitzar un personatge anomenat Polemarchus a la Rep\u00fablica de Plat\u00f3 com un vehicle que permetia impulsar un debat \u00e8tic.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Panchen-lama (en tibet\u00e0 \u0f54\u0f53\u0f0b\u0f46\u0f7a\u0f53\u0f0b\u0f56\u0fb3\u0f0b\u0f58, \"gran erudit\" \u2014contracci\u00f3 de pandita o \"erudit\" en s\u00e0nscrit i chenpo, \"gran\" en tibet\u00e0\u2014 ) \u00e9s el t\u00edtol de lama m\u00e9s elevat despr\u00e9s del de dalai-lama en la branca gelugpa del budisme tibet\u00e0 (branca que va dominar l'oest del Tibet des del segle xvi fins a la imposici\u00f3 de la sobirania xinesa el 1951). La successi\u00f3 de panchen-lames forma un llinatge de reencarnacions (tulku) que es diu que s\u00f3n les encarnacions del buda Amitabha. Els panchen-lames viuen tradicionalment al monestir de Tashilhunpo, a Xigaze.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El xaykhisme (\u00e0rab: \u0627\u0644\u0634\u064a\u062e\u064a\u0629, ax-xay\u1e96iyya) \u00e9s un corrent religi\u00f3s isl\u00e0mic fundat pel te\u00f2leg \u00e0rab \u00c0hmad al-Ahsa\u00ed a principis del segle xix, i que es va desenvolupar principalment a l'Iran. Es tracta d'una variant fortament esot\u00e8rica del xiisme que incorpora nombroses visions del sufisme. Avui dia encara t\u00e9 uns pocs seguidors, concentrats a l'Iran i a l'Iraq, tot i que la majoria dels seus adeptes es van convertir al babisme i a la fe Bah\u00e1'\u00ed a mitjans del mateix segle xix.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Apel\u00b7les (Apelles, \u1f08\u03c0\u03b5\u03bb\u03bb\u1fc6\u03c2) fou un religi\u00f3s del segle ii, deixeble de Marci\u00f3, del que va discrepar en diversos punts de l'Antic Testament negant la divinitat del cos hum\u00e0 de Crist i negant la resurrecci\u00f3. Vivia el 188 i va viure fins avan\u00e7ada edat. Suposadament va tenir relacions a l'escola de Marci\u00f3 amb Filomena, que li va fer modificar les seves antigues creences, i el va persuadir que les profecies venien d'un esperit contrari a l'esperit \u00fanic. Va ser expulsat per aquesta causa. Va escriure l'obra \"Sil\u00b7logismes\" amb l'objecte de demostrar que els escrits de Mois\u00e8s eren falsos. L'obra no s'ha conservat per\u00f2 devia ser llarga doncs s'esmenta el volum 38.S'atribueix a Apel\u00b7les un text ap\u00f2crif, l'Evangeli d'Apel\u00b7les avui perdut, i de contingut gn\u00f2stic dels que nom\u00e9s es coneixen algunes citacions fetes pels Pares de l'Esgl\u00e9sia, especialment per Jeroni i Epifani.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La demonologia \u00e9s la branca de la teologia que s'ocupa de l'estudi dels dimonis. Est\u00e0 relacionada amb l'angeologia.\nLa manifestaci\u00f3 m\u00e9s important de la demonologia cristiana occidental \u00e9s el Malleus Maleficarum de Jacob Sprenger i Heinrich Kramer, que demostren, de manera sui generis, l'exist\u00e8ncia i el poder de la bruixeria com a part integral de la fe cat\u00f2lica romana i d'un perill real per als fidels, a banda d'indicar en el seu tractat tota classe de maneres de recon\u00e9ixer i processar una bruixa, convertint-se aix\u00ed en el manual per a processos de bruixeria durant d\u00e8cades.\nEn un altre sentit, la demonologia confecciona llistats que intenten nomenar i establir una jerarquia d'esperits mal\u00e8fics. Aix\u00ed, la demonologia \u00e9s l'oposat de l'angeologia, que intenta recopilar la mateixa informaci\u00f3 respecte dels bons esperits.\nEn la tradici\u00f3 cristiana, els dimonis s\u00f3n \u00e0ngels caiguts, de manera que podr\u00edem considerar la demonologia com una branca de l'angeologia. Tanmateix, moltes bases de dades demonol\u00f2giques s\u00f3n coneixements capturats a aquells suposadament capa\u00e7os d'invocar estes entitats, incloent-hi les instruccions sobre com invocar-los i (en el millor dels casos) sotmetre'ls a la voluntat del conjurador. Els grimoris de m\u00e0gia oculta s\u00f3n aquells toms que contenen els coneixements sobre esta faceta de la demonologia, estudiada m\u00e9s d'una volta per aquells que devien perseguir i jutjar diabolistes i bruixes amb delectaci\u00f3 morbosa.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un sacerdot cat\u00f2lic \u00e9s un ministre del culte de l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Melek Taus, '\u00c0ngel Pa\u00f3' (en \u00e0rab: \u0645\u0644\u0643 \u0637\u0627\u0648\u0648\u0633), \u00e9s el nom yazidita per a la de\u00eftat central de la seva fe.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Moloc \u00e9s, dins la tradici\u00f3 b\u00edblica, el nom d'un dels d\u00e9us que adoraven diferents pobles de l'antiguitat, com els fenicis, cartaginesos, ammonites i els moabites i a qui lliuraven els seus primog\u00e8nits en sacrifici, cremant-los en un braser. Se'l considerava s\u00edmbol del foc que purifica i que alhora simbolitza l'esperit. Tamb\u00e9 \u00e9s associat a altres d\u00e9us de l'antiguitat, com Baal (a vegades, fins i tot Baal Moloc) o Cronos.\nDespr\u00e9s dels descobriments recents a la ciutat de Cartago, el mot designaria m\u00e9s aviat el sacrifi en si mateix o molk, i no pas una divinitat que hauria estat creada per fer m\u00e9s comprensible l'expressi\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Revolta de la serra d'Espad\u00e0 de 1609 fou un dels focus de resist\u00e8ncia dels moriscos contra la seva expulsi\u00f3 del Regne de Val\u00e8ncia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Ahimsa (en s\u00e0nscrit \u0905\u0939\u093f\u0902\u0938\u093e ahi\u1e41s\u0101) \u00e9s un concepte espiritual que advoca per la no-viol\u00e8ncia i el respecte a la vida, constituint una doctrina important de l'hinduisme, el jainisme i el budisme.\nLiteralment, ahimsa significa \"no-viol\u00e8ncia cap a la vida\", per\u00f2 t\u00e9 un significat molt m\u00e9s ampli. Significa tamb\u00e9 que un no pot ofendre a altra persona, havent de compadir-se de l'altre, fins i tot si es tracta d'un enemic. Per a aquells que segueixen aquesta doctrina, no hi ha enemics. Qui creu en l'efic\u00e0cia d'aquesta doctrina troba l'\u00faltim estat, quan s'arriba a l'objectiu, veient el m\u00f3n als seus peus. Si expressem el nostre amor \u2014ahimsa\u2014 de tal manera que marqui per a sempre al nostre enemic, aquest ens tornar\u00e0 aquest amor. Ahimsa, o el no-dany, per descomptat, implica no matar. Per\u00f2 el no-dany no es refereix \u00fanicament a no matar, sin\u00f3 que implica una abstin\u00e8ncia absoluta de causar qualsevol dolor f\u00edsic o emocional a qualsevol \u00e9sser viu, b\u00e9 sigui per pensament, paraula o obra. El no-dany requereix una ment, una boca, i unes mans pac\u00edfiques.\nEspiritualment, ahimsa tamb\u00e9 significa la desaparici\u00f3 del dolor que ha causat una persona, que en moltes ocasions comporta la soledat del mateix individu.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La q\u00fcesti\u00f3 d'una \u00e8tica mundial o \u00e8tica global (en alemany Weltethos) es deriva del llibre del professor i te\u00f2leg Hans K\u00fcng \"Responsabilitat Global\" (1990), que va ser publicat per primera vegada en angl\u00e8s en 1991. A partir d'aqu\u00ed en cooperaci\u00f3 amb el Parlament de les Religions del M\u00f3n, en sorg\u00ed la Declaraci\u00f3 del II Parlament de les Religions del M\u00f3n, celebrat a Chicago el 1993, el document Cap a una \u00e8tica mundial: una declaraci\u00f3 inicial, que pret\u00e9n establir un marc \u00e8tic mundial.\nDespr\u00e9s aquest marc tamb\u00e9 ha estat impulsat per la Fundaci\u00f3 per a una \u00c8tica Global.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Pedra Negra (en \u00e0rab \u0627\u0644\u062d\u062c\u0631 \u0627\u0644\u0623\u0633\u0648\u062f, al-\u1e25ajar al-aswad) \u00e9s una rel\u00edquia molt important dins del m\u00f3n musulm\u00e0. \u00c9s situada a l'angle sud-est de la Kaba (\"casa de D\u00e9u\"), l'edifici sagrat dels musulmans situat a la Meca i vers el qual s'orienten per a pregar.\nLa pedra, que pot ser un meteorit o una tectita, fa aproximadament uns 30 cm de di\u00e0metre i est\u00e0 situada a uns 1,5 m del nivell del s\u00f2l. Com que al llarg de la hist\u00f2ria s'ha trencat diverses vegades, els diferents fragments s\u00f3n mantinguts amb un marc d'argent.\nQuan els pelegrins fan les set voltes al voltant del Kaba seguint el ritual (tawaf) del hajj, miren d'aturar-se i de besar la Pedra Negra, emulant el pet\u00f3 que, segons la tradici\u00f3 popular, va fer-li el profeta Muh\u00e0mmad. Si no ho aconsegueixen, a causa de la gentada present, li fan un signe de lluny cada cop que hi passen davant.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Yazdanisme \u00e9s un terme (derivat de les lleng\u00fces ir\u00e0niques yazd\u0101n \"divinitat\", \"adoraci\u00f3\") que va ser introdu\u00eft per Mehrdad Izady per a definir les religions preisl\u00e0miques dels Kurds\", actualment se subdivideix en les denominacions Yazidisme, Yarsanisme, i Ishikisme (Alevisme). Aquestes religions continuaven la teologia de les antigues religions de Mesopot\u00e0mia sota la influ\u00e8ncia del Zoroastrianisme, i expressada a trav\u00e9s del l\u00e8xic suf\u00ed \u00e0rab i persa.\nEn les teologies Yazdani un d\u00e9u absolut transcendent (H\u00e2k o Haq) engloba tot l'univers.Izady sost\u00e9 que la fe Yazdani eren la religi\u00f3 principal dels habitants de les Muntanyes Zagros, incloent els Kurds, fins a la seva progressiva islamitzaci\u00f3 al segle x.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "M\u00e1el Ruain (mort el 792) va ser el fundador i abat-bisbe del Monestir de Tallaght a Dubl\u00edn, Irlanda. Sovint se'l considera el l\u00edder del moviment mon\u00e0stic conegut com a culdee. No se l'ha de confondre amb l'hom\u00f2nim m\u00e9s tard\u00e0 Ma\u00e9l Ruain, bisbe de Lusk.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La viol\u00e8ncia sect\u00e0ria \u00e9s una viol\u00e8ncia inspirada en el sectarisme, aix\u00f2 \u00e9s, entre diferents sectes d'una manera particular ja siga d'ideologia o b\u00e9 de religi\u00f3 dins d'una naci\u00f3 o comunitat. D'acord amb l'Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm: \"Tradicionalment, la viol\u00e8ncia sect\u00e0ria implica una confrontaci\u00f3 sim\u00e8trica entre dos o m\u00e9s actors no estatals que representen a diferents grups de la poblaci\u00f3.\"Si es tracta de diferents sectors religiosos es pot parlar tamb\u00e9 de viol\u00e8ncia religiosa, sent la discriminaci\u00f3 i la segregaci\u00f3 dues manifestacions i causes de viol\u00e8ncia que poden produir viol\u00e8ncia directa.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La irreligi\u00f3 \u00e9s el fet de no practicar o seguir una religi\u00f3. Aix\u00f2 no implica necess\u00e0riament que l'irreligi\u00f3s no cregui en un o m\u00e9s d\u00e9us: en moltes ocasions es tracta d'un teista no practicant (privat) en lloc d'un ateu o agn\u00f2stic.\nEncara que les persones classificades com irreligioses, normalment no segueixen cap religi\u00f3, no totes s\u00f3n necess\u00e0riament oposades a la creen\u00e7a en el sobrenatural o en de\u00eftats. En particular, les que s'associen amb la religi\u00f3 organitzada qualitats negatives, per\u00f2 encara mantenen creences en esperits o altres coses sense demostraci\u00f3 cient\u00edfica, potser es descriuen a si mateixes com irreligioses. A m\u00e9s, persisteix la pol\u00e8mica sobre si determinades doctrines \u00e8tiques tradicionalment associades a creences no teistes per\u00f2 irracionals i acient\u00edfiques (com el budisme, el taoisme i el confucianisme) s\u00f3n religions o no ho s\u00f3n.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Marie Gouze (Montalban, 7 de maig del 1748 - Par\u00eds, 3 de novembre del 1793), m\u00e9s coneguda com a Olympe de Gouges, fou una escriptora, activista pol\u00edtica protofeminista i abolicionista occitana. Va escriure l'any 1791 la Declaraci\u00f3 dels Drets de la Dona i de la Ciutadana per denunciar la falta de llibertats i de possibilitats per a les dones i reivindicar-ne els drets. Els seus escrits la convertiren molt r\u00e0pidament en objectiu dels jacobins que, assolit el govern de la Rep\u00fablica, l'executaren per \u00abantirevolucion\u00e0ria\u00bb.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'hermetisme \u00e9s l'estudi i la pr\u00e0ctica de la filosofia oculta i m\u00e0gica, relacionada amb els escrits atribu\u00efts a Hermes Trismegist (Hermes Tres vegades Gran), una divinitat sincr\u00e8tica que combina aspectes de la mitologia del d\u00e9u grec Hermes i el d\u00e9u egipci Thoth. Aquestes creences van influir en la saviesa oculta a Europa en el Renaixement, quan van ser reviscudes per figures com Giordano Bruno i Marsilio Ficino. Per la dificultat d'interpretaci\u00f3 i incomprensibilitat de molts texts d'aquest corrent filos\u00f2fic, hermetisme i herm\u00e8tic va esdevenir sin\u00f3nim d'incomprensible.L'hermetisme filos\u00f2fic s'erigeix sobre la base d'un conjunt d'escrits suposadament apareguts a Egipte sota el per\u00edode de dominaci\u00f3 romana (entre els segles I i IV dC), i posats sota l'advocaci\u00f3 d'Hermes Trismegist. Probablement, l'hermetisme sigui l'\u00abntent hel\u00b7l\u00e8nic\u00bb de sistematitzar filos\u00f2ficament part de les doctrines religioses i m\u00edstiques de la cultura eg\u00edpcia (encara que no s'ha de descartar altres influ\u00e8ncies orientals, com la israeliana, per exemple). Aix\u00ed mateix, \u00e9s molt probable que aquesta sistematitzaci\u00f3 filos\u00f2fica es dugu\u00e9s a terme sobre la base d'altres escrits anteriors de ci\u00e8ncies ocultes (l'anomenat hermetisme t\u00e8cnic o popular).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La cacera de bruixes als Pa\u00efsos Catalans  fou un conjunt de mesures empreses majorit\u00e0riament per tribunals civils (i no inquisitorials com resa el t\u00f2pic) contra persones sospitoses de bruixeria, a les terres de parla catalana. Fou un proc\u00e9s en certa manera paral\u00b7lel al d'altres pa\u00efsos del m\u00f3n cristi\u00e0 d'Europa Occidental, Oriental o fins i tot les col\u00f2nies al nou m\u00f3n, fossin cat\u00f2lics o protestants. Dones acusades de ser bruixes en benefici del dimoni van ser perseguides en una \"cacera de bruixes\" i condemnades, centenars d'elles executades, des finals de l'edat mitjana fins al segon ter\u00e7 del segle xviii. Se les acusava d'invocar qualsevol cat\u00e0strofe natural, com inundacions, maltempsades, terratr\u00e8mols, o calamarsa, i tamb\u00e9 de provocar infertilitat, avortaments naturals o morts infantils.\nD'en\u00e7\u00e0 que, a l'edat mitjana, les dones van comen\u00e7ar a tenir oficis i ocupar espai a la religi\u00f3, l'art i la ci\u00e8ncia, es van convertir en un problema per a l'elit feudal i patriarcal formada per homes. El cristianisme i el poder patriarcal en general, especialment al Renaixement amb l'home com a centre del m\u00f3n, va desenvolupar un corrent misogin que cercava el control mascul\u00ed del coneixement i una regressi\u00f3 per a les dones en tots els \u00e0mbits. Aix\u00ed, \u00e8ren considerades bruixes totes les dones que quedessin fora del control mascul\u00ed.\nAls Pa\u00efsos Catalans van ser executades multitud de dones acusades de ser bruixes, cada vegada hi ha m\u00e9s estudis en profunditat que permeten donar llum a un munt de processos irregulars -sense documentaci\u00f3 conservada o b\u00e9 destru\u00efda-. La majoria d'aquests processos no els van realitzar els tribunals de la Inquisici\u00f3, sin\u00f3 la just\u00edcia local.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els animals sagrats s\u00f3n aquells animals que, en algunes cultures, s\u00f3n considerats manifestacions, encarnacions o favorits d'alguna divinitat. El culte a aquests \u00e9s freq\u00fcent a cultures liter\u00e0ries i no liter\u00e0ries.La religi\u00f3 de les cultures no liter\u00e0ries que consisteix en el culte als animals rep el nom de totemisme.En l'antic Egipte eren animals sagrats el bou, l'ovella, el gat i el xacal. A l'\u00cdndia actual s\u00f3n animals sagrats les vaques i alguns micos.\nMoltes altres b\u00e8sties tamb\u00e9 s\u00f3n estimades a causa de llegendes o similars, i en el cas d'alguns, matar-los \u00e9s tab\u00fa. Alguns exemples d'animals no sagrats per\u00f2 considerats culturalment importants s\u00f3n l'aranya que ajud\u00e0 Mahoma durant la seva fuga, o el pigarg americ\u00e0 del segell dels Estats Units.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un japa mala o mala (en s\u00e0nscrit: \u092e\u093e\u0932\u093e; m\u0101l\u0101, que significa garlanda) \u00e9s un collaret de comptes, similar al rosari cristi\u00e0, que es fa servir en la preg\u00e0ria i la meditaci\u00f3 hinduista, budista i sikh.\nEl mala s'utilitza per a repetir mentalment o verbalment un mantra, per tal d'aconseguir focalitzar o fixar la ment i per a allunyar-se de les distraccions. Habitualment, tenen 108 grans, com \u00e9s habitual en l'hinduisme i en el budisme tibet\u00e0. Per\u00f2 aquest nombre pot variar en altres escoles budistes i en la tradici\u00f3 sikh, on hi ha males de 21 o 28 grans. En el budisme, el n\u00famero 108 \u00e9s el resultat de la f\u00f3rmula 6x3x2x3, que vol dir els sis sentits de l'\u00e9sser hum\u00e0 (s'hi inclou la ment), els tres temps (passat, present i futur), les dues condicions del cor, ment o intenci\u00f3 (puresa i impuresa) i els tres estats emocionals o klesha (atracci\u00f3, rebuig i ignor\u00e0ncia). En el sikhisme el mala es pot fer servir tamb\u00e9 per a la repetici\u00f3 del nom de D\u00e9u, de manera similar al misbaha musulm\u00e0.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Miquel Prevere (\u039c\u03b9\u03c7\u03b1\u03ae\u03bb) fou un eclesi\u00e0stic rom\u00e0 d'Orient del segle ix.\nVa escriure De Constructione Partium Orationis s. Methodus de Orationis Constructione, la qual probablement \u00e9s la mateixa que la que en grec porta el t\u00edtol de  \u03a0\u03b5\u03c1\u1f76 \u03c3\u03c5\u03bd\u03c4\u03ac\u03be\u03b5\u03c9\u03c2 \u03c4\u1ff6\u03bd \u1fe5\u03b7\u03bc\u03ac\u03c4\u03c9\u03bd.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Muci\u00e0 Escol\u00e0stic (Mutianus o Mucianus Scholasticus) fou un eclesi\u00e0stic que va viure a la meitat del segle v i va traduir al llat\u00ed 34 homilies de Sant Joan Cris\u00f2stom relacionades amb la Carta als Hebreus d'autoria incerta per\u00f2 atribu\u00efda a Pau de Tars. La traducci\u00f3 de les homilies encara es conserva.\nTamb\u00e9 va traduir una obra de m\u00fasica de Gaudenci. Cassiodor en parla com un vir disertissimus, un home que ha llegit molt.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La doctrina de les dues espases (en llat\u00ed utrumque gladium) al\u00b7ludeix a la relaci\u00f3 pol\u00edtica que s'estableix entre el poder temporal, representat per l'emperador germ\u00e0nic o bizant\u00ed a l'Europa medieval, i el poder religi\u00f3s, encarnat pel Papa. Aquesta doctrina, amb diverses interpretacions, \u00e9s predominant en el pensament pol\u00edtic europeu medieval i deriva en la concepci\u00f3 moderna de la separaci\u00f3 entre l'Esgl\u00e9sia i l'Estat. Durant tota l'etapa medieval, la relaci\u00f3 entre tots dos poders (regnum i sacerdotium) va oscil\u00b7lar entre la col\u00b7laboraci\u00f3 i la tensi\u00f3. Ja des de Carlemany, primer emperador germ\u00e0nic d'Occident, la disputa entre una i altra inst\u00e0ncia per l'exercici suprem de la sobirania o dominium mundi  va originar conflictes com la Querella de les investidures o el cisma d'Occident, centrats en la delimitaci\u00f3 de les esferes jurisdiccionals respectives i el dret de nomenament dels c\u00e0rrecs eclesi\u00e0stics.\nL'arrel de la doctrina \u00e9s rom\u00e0 (als sacerdots els correspon l'auctoritas i als governants la potestas), si b\u00e9 tamb\u00e9 t\u00e9 una base b\u00edblica en l'expressi\u00f3 \"Doneu al C\u00e8sar el que \u00e9s del C\u00e8sar i a D\u00e9u el que \u00e9s de D\u00e9u\" (Mateu XXII, 15-21 i Marc XII, 13-17) o \"Senyor, vet aqu\u00ed les dues espases (Lluc, XXII, 38). La primera traducci\u00f3 de la teoria \u00e9s el cesaropapisme o primacia del poder temporal sobre el religi\u00f3s amb l'emperador com a cap de l'Esgl\u00e9sia, inaugurat per Constant\u00ed I el Gran. El cesaropapisme es prolongar\u00e0 en l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient, hereu de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient i influir\u00e0 en els emperadors d'occident a partir de Carlemany i els seus successors ot\u00f2nides, que reivindiquen l'ascend\u00e8ncia divina de la reialesa. Al seu torn, els papes exerceixen el dret de coronar i deposar els emperadors en tant que jutges delegats del tribunal div\u00ed aix\u00ed com la sobirania temporal en els seus dominis territorials des de la falsa donaci\u00f3 de Constant\u00ed (Patrimoni de Sant Pere o Estats pontificis), el que a la pr\u00e0ctica els acabar\u00e0 equiparant a la resta de monarques cristians.\nEntre els tractadistes pol\u00edtics de l'Occident medieval, la teoria de les dues espases tindr\u00e0 dues grans interpretacions: la tesi hierocr\u00e0tica, desenvolupada per Gregori VII, segons la qual el pont\u00edfex ostenta els dos poders i els distribueix, quedant en mans de l'emperador el poder temporal de manera secund\u00e0ria i subordinada, i la tesi dualista, que planteja una distribuci\u00f3 equilibrada, segons la qual el papa ostenta l'auctoritas i usus dels dos poders, espiritual i material, per\u00f2 delega l'usus del segon a la potestas de l'emperador.Una de les primeres refer\u00e8ncies conegudes de l'\u00fas pol\u00edtic del concepte \u00e9s la carta del papa Gelasi I (492-496) a l'emperador d'Orient Anastasi I en la qual el commina a obeir l'autoritat eclesi\u00e0stica en comptes de voler dominar-la. En canvi, pensadors com Marsili de P\u00e0dua argumentaran que la sobirania \u00e9s una i tots dos poders s'han de diferenciar radicalment, corresponent al poder temporal el govern de totes les coses humanes, inclosa l'organitzaci\u00f3 eclesi\u00e0stica. No obstant aix\u00f2, la visi\u00f3 predominant entre els tractadistes \u00e9s la de l'equilibri dins de la tesi dualista, amb diferents gradacions: en Tom\u00e0s d'Aquino, el poder temporal queda subordinat de manera indirecta a l'espiritual; en Joan de Par\u00eds gaudeix d'una autonomia relativa, que Dante, m\u00e0xim defensor de l'autonomia de l'imperi fa absoluta, mentre que Egidi Rom\u00e0 difumina les dues esferes.Malgrat la tensi\u00f3 entre els dos poders, diversos autors han posat de manifest la relaci\u00f3 d'interdepend\u00e8ncia entre papat i l'Imperi que sintetitza l'al\u00b7legoria de les dues espases, en tant que l'Esgl\u00e9sia era l'\u00fanica entitat capa\u00e7 de conferir a l'Imperi l'aura de sacralitat que necessitava per afirmar-se com a \u00fanic imperi veritable entre tots els altres i l'Imperi era l'\u00fanica inst\u00e0ncia que podia facilitar al papat la protecci\u00f3 militar que necessitava.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'universalisme \u00e9s una actitud en virtut de la qual es considera una certa visi\u00f3 del m\u00f3n com a radicalment oberta a tots els humans, pobles i \u00e8tnies. A nivell religi\u00f3s, aquest ha estat un dels components caracter\u00edstics del cristianisme, de l'islam i del budisme, que s\u00f3n tres religions universalistes. Es contraposa, per exemple, amb el particularisme del judaisme o de l'hinduisme. Referint-se a l'\u00e0mbit de la pol\u00edtica, l'universalisme tendeix a la unificaci\u00f3 de tots els pobles i Estats del m\u00f3n, i amb conseq\u00fc\u00e8ncia, a l'eliminaci\u00f3 dels obstacles que impedeixen les seves relacions m\u00fatues.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Homil\u00e8tica (del grec homiletikos, de homilos, ajuntar), en la teologia \u00e9s l'aplicaci\u00f3 dels principis generals de la ret\u00f2rica en les homilies.\nA m\u00e9s del cristianisme l'homil\u00e8tica s'ha fet servir en el judaisme i l'Aggada \u00e9s la compilaci\u00f3 dels sermons dels rabins", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El querub\u00ed \u00e9s un \u00e0ngel d'alta jerarquia, usualment representat en art com un cap alat infantil sense cos, per indicar la poca vinculaci\u00f3 amb el m\u00f3n terrenal, nom\u00e9s la ment s'eleva cap al cel (el seu nom ve d'una arrel hebrea que vol dir 'saviesa'). Apareixen a la B\u00edblia com a guardians del Parad\u00eds. Una altra tradici\u00f3 els representa com a \u00e9ssers alats que barregen els trets d'un lle\u00f3, home, bou i \u00e0liga (els mateixos s\u00edmbols que el tetramorf dels evangelistes), basant-se en l'Apocalipsi. A l'Edat Mitjana tenien tres parells d'ales. Alguns noms que la tradici\u00f3 atribueix als querubins s\u00f3n: Joziel, Ariel, Aladai\u00e0, Lauvi\u00e0 i Mebahel.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "En un sentit general, un cosmos \u00e9s un sistema ordenat o harmoni\u00f3s. S'origina a partir del terme grec \u03ba\u03cc\u03c3\u03bc\u03bf\u03c2; (kosmos), significant \"ordre\" o \"ornament\" i \u00e9s oposat al concepte de caos. Avui, la paraula es fa servir generalment com a sin\u00f2nim de la paraula univers (considerat en el seu aspecte ordenat). La paraula cosmos origina de la mateixa arrel. En moltes lleng\u00fces eslaves com el rus i el b\u00falgar, la paraula \u041a\u043e\u0441\u043c\u043e\u0441 significa tamb\u00e9 l'\"espai exterior\", significat que tamb\u00e9 es dona en el castell\u00e0. En xin\u00e8s mandar\u00ed, el cosmos es tradueix com yuzhou, que literalment tradu\u00eft significa espaitemps (\u5b87 yu = espai + \u5b99 zhou = temps).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'aigua beneita o aigua bene\u00efda, \u00e9s, en diverses confessions cristianes, l'aigua on un sacerdot ha invocat la pres\u00e8ncia de D\u00e9u amb un gest i una preg\u00e0ria que la consagra.\nL'aigua beneita es fa servir sobretot al baptisme, com a s\u00edmbol que neteja el pecat original. Als enterraments l'aspersi\u00f3 d'aigua beneita damunt del ta\u00fct del difunt recorda simb\u00f2licament amb el baptisme.\nL'aigua beneita es fa servir en altres rituals, com inauguracions d'esgl\u00e9sies o llars i exorcismes, sempre amb aquest sentit de purificaci\u00f3.\nPer aspergir l'aigua beneita es fa servir un objecte anomenat salpasser o hisop, el qual es suca en una caldereta o perolet que cont\u00e9 el l\u00edquid.\nTeresa de Jes\u00fas i altres sants usaven aigua beneita com a protecci\u00f3. Es creu que va ser el Papa Alexandre I qui va instaurar el costum de l'aspersi\u00f3 als temples i el culte a l'aigua beneita\nA l'entrada de les esgl\u00e9sies s'hi troba la pica d'aigua beneita (tamb\u00e9 anomenada pica beneitera o beneitera), que cont\u00e9 l'aigua beneita amb la qual els fidels se senyen (\u00e9s a dir, fan el senyal de la creu) en entrar o sortir del temple. Molt sovint aquestes piques d'aigua beneita tenen forma de petxina o fins i tot poden estar fetes amb grans petxines naturals. A les cases particulars tamb\u00e9 podia haver-hi petites beneiteres (normalment ubicades al dormitori principal) que podien ser fetes de cer\u00e0mica o de vidre.\nEl concepte d'aigua santa prov\u00e9 de la mitologia europea que lligava forces espirituals a rius i llacs, com tamb\u00e9 passa a l'\u00cdndia amb el Ganges.\nA l'aigua se li pot afegir oli per als batejos o, per a la benedicci\u00f3 d'indrets, sal (principi de fecunditat) o gotetes de vi (per la sang de Jes\u00fas).\nL'\u00fas d'aigua beneita en els primers dies de la cristiandat nom\u00e9s est\u00e0 testimoniat en alguns documents m\u00e9s posteriors. Les constitucions apost\u00f2liques que es remunten al voltant de l'any 400, atribueixen el precepte de la utilitzaci\u00f3 d'aigua beneita a l'Ap\u00f2stol Mateu. Per tant el primer testimoni hist\u00f2ric es remunta al segle v. Aix\u00f2 no obstant, \u00e9s possible que, en els primers temps cristians, l'aigua s'utilitzara per a fins expiatoris i purificadors, d'una forma an\u00e0loga al seu \u00fas en virtut de la llei jueva. No obstant aix\u00f2, en molts casos, l'aigua utilitzada per al sagrament del baptisme va ser l'aigua que flu\u00efa, del mar o de l'aigua del riu, i no es podia rebre la mateixa benedicci\u00f3 que amb l'aigua continguda en els baptisteris.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Tauhid-i Ilahi ('monoteisme div\u00ed') va ser un moviment religi\u00f3s sincr\u00e8tic creat l'any 1582 a l'\u00cdndia per l'emperador mogol \u00c0kbar. Aquest va intentar reunir-hi all\u00f2 que segons ell tenien en com\u00fa les diverses religions que coneixia, \u00e9s a dir, l'islam (tant sunnita com xi\u00efta), l'hinduisme (en especial el jainisme), el sufisme, el mazdeisme i el cristianisme. Aquest moviment, per\u00f2, va tenir molt pocs seguidors i no li va sobreviure.\nUn historiador d'aquella \u00e8poca, Abd-al-Q\u00e0dir Bada\u00fcn\u00ed, va anomenar el moviment Din-i Ilahi ('fe divina'), nom amb qu\u00e8 tamb\u00e9 se'l coneix, per\u00f2 que porta a confusi\u00f3: aquesta denominaci\u00f3 assimila el que nom\u00e9s era una societat d'estudis religiosos a una nova religi\u00f3, cosa que implicaria que \u00c0kbar hauria abandonat la seva fe, l'islam, cosa que no va fer mai.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una religi\u00f3 abrah\u00e0mica \u00e9s aquella que t\u00e9 Abraham (hebreu: Avraham \u05d0\u05b7\u05d1\u05b0\u05e8\u05b8\u05d4\u05b8\u05dd; \u00e0rab: Ibrahim \u0627\u0628\u0631\u0627\u0647\u064a\u0645 ) com a personatge com\u00fa i com a figura important en la seva hist\u00f2ria i teologia sagrada, i que s'origin\u00e0 a l'Orient Pr\u00f2xim. Les tres grans religions monoteistes \u2013el judaisme, el cristianisme i l'islam\u2013 s\u00f3n abrah\u00e0miques, aix\u00ed com ho s\u00f3n els samaritans, els cara\u00eftes o els drusos, entre altres. De vegades, encara que no sempre, s'hi inclouen altres religions que s'identifiquen amb aquesta tradici\u00f3 com ara el bahaisme. Els adherents de les religions abrah\u00e0miques agrupen m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 mundial; \u00e9s a dir, al voltant de 3.800 milions de seguidors.Les religions abrah\u00e0miques comparteixen les seg\u00fcents caracter\u00edstiques:\n\nel monoteisme: totes creuen en un sol D\u00e9u, encara que el cristianisme creu en el concepte de la Trinitat, que, segons algunes interpretacions de les altres dues religions abrah\u00e0miques, \u00e9s equivalent al politeisme.\nuna tradici\u00f3 prof\u00e8tica: totes reconeixen personatges anomenats profetes, i comparteixen alguns profetes tot i que les interpretacions i el seu paper prof\u00e8tic difereixen\nor\u00edgens sem\u00edtics: totes s\u00f3n origin\u00e0ries dels pobles semites\nun fonament en la revelaci\u00f3 divina que contrasta amb l'especulaci\u00f3 filos\u00f2fica com \u00e9s el cas de les religions asi\u00e0tiques\nuna orientaci\u00f3 \u00e8tica: totes defineixen l'elecci\u00f3 entre el b\u00e9 i el mal i demanen l'obedi\u00e8ncia als preceptes establerts per D\u00e9u.\nun concepte lineal de la hist\u00f2ria, comen\u00e7ant amb la creaci\u00f3 i amb la participaci\u00f3 activa de D\u00e9u, en contraste amb el concepte circular de les religions asi\u00e0tiques (un exemple del qual \u00e9s el concepte de la reencarnaci\u00f3)\ndevoci\u00f3 a les tradicions de la B\u00edblia i l'Alcor\u00e0, texts sagrats que comparteixen les hist\u00f2ries d'Adam, No\u00e8, Abraham i Mois\u00e8s.Dels personatges i figures que comparteixen les tres religions, Abraham t\u00e9 un paper important per a les tres grans religions abrah\u00e0miques:\n\nper al judaisme, Abraham es considera l'avantpassat dels israelites o jueus, a partir de la l\u00ednia del seu fill Isaac; \u00e9s conegut com \u00abNostre Pare Abraham\u00bb.\nper al cristianisme, Abraham \u00e9s l'avantpassat dels jueus, poble del qual va sorgir el Messies, Jesucrist, i a m\u00e9s, en la teologia paulina, es considera el \u00abpare de la fe\u00bb, ja que el seu exemple de fe en D\u00e9u es considera la imatge de la salvaci\u00f3 en fe per mitj\u00e0 de Jesucrist; l'obedi\u00e8ncia d'Abraham en voler oferir Isaac, es considera tamb\u00e9 la imatge de l'oferiment del fill de D\u00e9u per la humanitat.\nper a l'islam, Abraham \u00e9s l'avantpassat dels \u00e0rabs a partir de la l\u00ednia del seu fill Ismael (Isma\u00efl), de la qual descendeix Mahoma; \u00e9s considerat tamb\u00e9 \u00abNostre Pare Abraham\u00bb o \u00abAbraham el Monoteista\u00bb.Altres religions poden compartir algunes caracter\u00edstiques amb les religions abrah\u00e0miques per\u00f2 no s\u00f3n classificades com a tals per diferents raons. El zoroastrisme, tot i que \u00e9s monoteista, prof\u00e8tic, \u00e8tic, fonamentat en la revelaci\u00f3 amb un concepte linear de la hist\u00f2ria, \u00e9s d'origen indoir\u00e0nic i no pas sem\u00edtic i no s'identifica amb els personatges i els esdeveniments de la B\u00edblia o l'Alcor\u00e0.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Llista de sahaba o companys del profeta Muh\u00e0mmad, persones que el van trobar o el van veure en estat d\u2019iman o fe i que despr\u00e9s van morir en aquest estat. Per tal d\u2019identificar les companyes del Profeta, aquestes s\u2019han indicat amb el signe \u2640 a l'esquerra del nom.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La psic\u00f2stasi (del grec psicostasia: pesar les \u00e0nimes) \u00e9s un terme que es refereix al judici dels morts.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Lurdane, tamb\u00e9 conegut com a Lob, lubberkin, Lob Lie-By-The-Fire (\u00abLob jeu al costat del foc\u00bb) o lubber fiend (literalment, \u00abdimoni tauj\u00e0 o poca cosa\u00bb) \u00e9s una criatura llegend\u00e0ria del folclore angl\u00e8s amb arrels celtes, molt semblant en els seus atributs al brownie (o urisk) d'Esc\u00f2cia i del nord d'Anglaterra, al hob d'Anglaterra septentrional i de la l\u00ednia fronterera escocesa, al domovoi eslau i al nisse escandinau. Est\u00e0 relacionat amb Robin Goodfellow i amb els hobgoblins. Lurdane apareix tamb\u00e9 en alguns escrits de l'escriptor John Milton. La seva simbologia est\u00e0 m\u00e9s arrelada al nord d'Anglaterra.La seva descripci\u00f3 \u00e9s diferent depenent de les hist\u00f2ries. En algunes, Lurdane \u00e9s un home pelut i gran amb una cua llarga i que realitza tasques dom\u00e8stiques a canvi d'un plat amb llet o d'un lloc de descans al costat del foc. D'acord amb una llegenda, Lurdane \u00e9s el fill gegant d'una bruixa i del diable. Lurdane s'asembla for\u00e7a al puck de Robin Goodfellow.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Ponci Diaca (Pontius) fou un diaca de l'esgl\u00e9sia africana.\nFou amic i company de Cipri\u00e0, que va escriure una narraci\u00f3 sobre la vida i el martiris d'aquest bisbe, sota el t\u00edtol De Vita et Passione S. Cypriani, que no \u00e9s l'obra original sin\u00f3 una adaptaci\u00f3 posterior millorada quant a l'estil ret\u00f2ric per diverses mans.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Clericalisme \u00e9s una posici\u00f3 ideol\u00f2gica que propaga la intromissi\u00f3 del clericat, principalment cat\u00f2lic en els afers pol\u00edtics, l'ensenyament, la recerca cient\u00edfica i en l'esfera privada (matrimoni, sexualitat\u2026) de tots els ciutadans, tamb\u00e9 per qui no pertany a la fe. La paraula t\u00e9 una certa connotaci\u00f3 pejorativa.\nA l'Europa occidental fins a la revoluci\u00f3 francesa l'abs\u00e8ncia de separaci\u00f3 entre l'Esgl\u00e9sia i l'Estat era de costum, i els sobirans s'ingerien amb tant d'entusiasme en les afers de l'esgl\u00e9sia com l'esgl\u00e9sia imposava les seves opcions pol\u00edtiques i morals. La cr\u00edtica contra aquesta connexi\u00f3 estreta va comen\u00e7ar durant la renaixen\u00e7a i la il\u00b7lustraci\u00f3 i amplificar-se amb el protestantisme que preconitzava el lliure examen, sense autoritat jerarqu\u00edca entre el creient i d\u00e9u.\nEl moviment clericalista troba el seu origen al segle xix quan els Estats Pontificis van ser unificats a It\u00e0lia i quan Pius IX va reactuar amb el Syllabus Errorum el 1861, al qual condemna totes les idees filos\u00f2fiques i pol\u00edtiques que refusen la preemin\u00e8ncia del Vatic\u00e0 i de la c\u00faria romana. A Espanya, sota Isabel II i a It\u00e0lia la reacci\u00f3 clericalista va ser forta. El Concordat del 1953 de Francisco Franco va restaurar el monopoli moral i pedag\u00f2gic de l'esgl\u00e9sia nacionalcat\u00f2lica. En altres estats com B\u00e8lgica i Fran\u00e7a, la influ\u00e8ncia de Roma va ser m\u00e9s informal, per la mediaci\u00f3 de partits m\u00e9s o menys cat\u00f2lics. Als pa\u00efsos protestants va ser quasi inexistent, tot i que les autoritats religioses van assajar de pesar sobre les decisions, per\u00f2 amb menys d'\u00e8xit.\nAvui, hom veu un retorn del clericalisme, com per exemple a Pol\u00f2nia, R\u00fassia (la col\u00b7laboraci\u00f3 intensa entre Vlad\u00edmir Putin i l'Esgl\u00e9sia Ortodoxa Russa) o a Fran\u00e7a, on les tres religions monoteistes van congregar per a oposar-se junts contra l'obertura del matrimoni a tothom. Fins i tot a Catalunya, com diu Jaume Reixach: \u00abDavant la crisi [\u2026], les directrius de Roma postulen un retorn a la vella cristiandat. M\u00e9s preg\u00e0ria, m\u00e9s celibat, m\u00e9s clericalisme, m\u00e9s centralisme rom\u00e0 i m\u00e9s intransig\u00e8ncia. o \u00abSeria pecar d'ingenu\u00eftat pensar que el jerarquisme, el clericalisme i el masclisme eclesi\u00e0stics quedaren superats. Malauradament no \u00e9s aix\u00ed.\u00bb", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una bruixa, a vegades anomenada remeiera o fetillera, \u00e9s una dona s\u00e0via amb uns coneixements amplis sobre plantes, els seus usos medicinals i els seus principis actius, i amb la capacitat d'utilitzar aquests sabers per a aconseguir un prop\u00f2sit.L'arquetip tradicional de la bruixa, per\u00f2, sovint descriu una persona d'aspecte envellit, encara que tamb\u00e9 pot tenir un aspecte jove, que realitzaria encanteris i pocions per aconseguir els seus objectius, majorit\u00e0riament d'intenci\u00f3 maligna. Hist\u00f2ricament, en un passat on el cristianisme fou un basti\u00f3 fonamental, la societat no es podia permetre cap tipus de comportament que trenqu\u00e9s l'ordre establert. Per aquest motiu, la bruixa era perseguida. Tot plegat, va dur a la poblaci\u00f3 a una hist\u00e8ria col\u00b7lectiva que va acabar desembocant en les anomenades caceres de bruixes. Val a dir que, molt sovint, les v\u00edctimes de la cacera de bruixes eren dones grans, que vivien soles (solteres o v\u00eddues) i d\u2019estrats socials humils.La mitologia grecollatina presenta una imatge espec\u00edfica de la bruixa \u2014en aquest cas, una dona jove\u2014 representada en la parella formada per Circe, la qual va encantar a la tripulaci\u00f3 d'Ulisses i va transformar els seus membres en porcs, i Medea, considerada una gran coneixedora de la m\u00e0gia d'H\u00e8cate.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un missioner \u00e9s un membre d'un grup religi\u00f3s enviat a evangelitzar o a oferir educaci\u00f3, alfabetisme, just\u00edcia social, assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria i desenvolupament econ\u00f2mic a una determinada regi\u00f3. La paraula \"missi\u00f3\" sorg\u00ed el 1598 quan els jesu\u00eftes enviaren alguns dels seus membres a l'estranger, i deriva del terme llat\u00ed missionem, que significa fer l'acte d'enviar. La paraula fou utilitzada tenint en compte el seu \u00fas b\u00edblic en la traducci\u00f3 llatina de la B\u00edblia, ja que Jes\u00fas de Natzaret utilitz\u00e0 el terme quan va enviar els deixebles a predicar en el seu nom. El terme es fa servir sovint en les missions religioses cristianes, per\u00f2 tamb\u00e9 es pot utilitzar per altres creences o ideologies.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La persecuci\u00f3 cristiana del paganisme sota Teodosi I comen\u00e7\u00e0 el 381, despr\u00e9s del primer parell d'anys del seu regnat en l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient. A la d\u00e8cada del 380, Teodosi I reiter\u00e0 la prohibici\u00f3 imposada per Constant\u00ed, dels sacrificis pagans, proscrigu\u00e9 els har\u00faspexs sota pena de mort, criminalitz\u00e0 els magistrats que no fessin complir les lleis antipaganes, elimin\u00e0 algunes associacions paganes i destru\u00ed diversos temples pagans.\nEntre el 391 i el 392 promulg\u00e0 els Decrets de Teodosi:\n\nProhibici\u00f3 de la pr\u00e0ctica del paganisme.\nProhibici\u00f3 de visitar els temples pagans.\nAbolici\u00f3 de les festivitats paganes.\nExtinci\u00f3 del foc etern del Temple de Vesta, al F\u00f2rum Rom\u00e0.\nDissoluci\u00f3 de les vestals i els har\u00faspexs.\nC\u00e0stig a la pr\u00e0ctica de la bruixeria.Teodosi rebutj\u00e0 la petici\u00f3 dels senadors pagans de restaurar l'Altar de la Vict\u00f2ria a la Casa del Senat Rom\u00e0.\nEl 392 esdevingu\u00e9 l'\u00faltim emperador de l'Imperi sencer. Des d'aquell moment fins a la fi del seu regnat el 395, mentre els pagans continuaven sent ignorats en les seves peticions de toler\u00e0ncia, autoritz\u00e0 o particip\u00e0 en la destrucci\u00f3 de molts temples, llocs sagrats, imatges i objectes de pietat arreu de l'imperi. El 8 de novembre del 392 promulg\u00e0 l'Edicte de Constantinoble, que prohibia qualsevol ritual pag\u00e0 fins i tot en la privacitat de la pr\u00f2pia casa. Es mostr\u00e0 particularment opressiu amb els maniqueus. El paganisme pass\u00e0 a ser una religi\u00f3 il\u00b7l\u00edcita i fins i tot se suprimiren els Jocs Ol\u00edmpics, celebrats per \u00faltima vegada el 393.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Summa Teol\u00f2gica (en llat\u00ed: Summa theologica) \u00e9s el tractat m\u00e9s fam\u00f3s de Sant Tom\u00e0s d'Aquino, i l'obra m\u00e9s famosa i influent de la teologia medieval. Fou concebuda com un sumari o compilaci\u00f3 de tot el coneixement teol\u00f2gic del cristianisme, i tracta els temes centrals en una estructura c\u00edclica: D\u00e9u, la creaci\u00f3 de D\u00e9u, l'Home, el prop\u00f2sit de l'Home, Crist, els Sagraments, i un altre cop D\u00e9u. La part m\u00e9s coneguda de l'obra s\u00f3n les Quinquae viae, o les cinc vies d'Aquino per demostrar l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u. Tom\u00e0s d'Aquino la compongu\u00e9 els darrers anys de la seva vida, i la deix\u00e0 inacabada.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La lit\u00fargia \u00e9s el culte p\u00fablic habitual que realitza un grup religi\u00f3s. Com a fenomen religi\u00f3s, la lit\u00fargia representa una resposta i una participaci\u00f3 comunit\u00e0ries al sagrat mitjan\u00e7ant activitats que reflecteixen preg\u00e0ria, accions de gr\u00e0cies, record, s\u00faplica o penediment. Forma una base per establir una relaci\u00f3 amb una ag\u00e8ncia divina, aix\u00ed com amb altres participants a la lit\u00fargia.\nT\u00e8cnicament parlant, la lit\u00fargia forma un subconjunt del ritual. La paraula lit\u00fargia fa refer\u00e8ncia a un ritual formal, que pot ser elaborat o no, promulgat per aquells que entenen que participen en una acci\u00f3 amb el div\u00ed.\nLes societats practiquen rituals, o conjunt de ritus, amb connotacions de tipus religi\u00f3s o cerimonial, als casaments, enterraments i altres moments importants de la vida individual o col\u00b7lectiva. Les religions tendeixen a reglamentar la manera com cal efectuar el culte en els llocs p\u00fablics, especialment als temples.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Agn\u00e8s d'Harcourt (\u20201291) va ser una autora i abadessa de l'abadia de Longchamp.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El monoteisme \u00e8tic \u00e9s un sistema de creen\u00e7a que es va desenvolupar a Eretz Israel, on l'adoraci\u00f3 i culte exclusius al seu D\u00e9u Elohim van portar al seu reconeixement com l'\u00fanic i veritable. El monoteisme \u00e8tic sol definir-se en contraposici\u00f3 al monoteisme filos\u00f2fic. Es preocupa menys amb la unitat num\u00e8rica de D\u00e9u, que amb un comprom\u00eds conscient amb el culte a un sol D\u00e9u.\nLa fe trobada en el Tanakh (la B\u00edblia Jueva, de l'acr\u00f2nim en hebreu: \u05ea\u05b7\u05bc\u05e0\u05b7\u05da\u05b0) \u00e9s m\u00e9s pr\u00e0ctica que te\u00f2rica; Les dimensions \u00e8tiques per a la naturalesa de D\u00e9u es recalquen en la Tor\u00e0 i els Nevi'im (profetes jueus), tant en la seva just\u00edcia inherent, com en les exig\u00e8ncies morals i \u00e8tiques del poble jueu.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El cel \u00e9s un concepte que es pot referir a cels f\u00edsics, el firmament de l'atmosfera o a l'expansi\u00f3 de l'univers.\nEn el sentit que t\u00e9 en algunes religions, filosofies i tend\u00e8ncies espirituals, el cel \u00e9s un concepte del m\u00e9s enll\u00e0 i especialment en la religi\u00f3 queda definit com el lloc on viuen els d\u00e9us, els \u00e0ngels i les \u00e0nimes humanes.\nEls qui creuen en el cel afirmen que aquest o l'infern \u00e9s el dest\u00ed final en el m\u00e9s enll\u00e0 per a molts o tots els humans.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La cosmologia escandinava, o germ\u00e0nica o n\u00f2rdica, tal com se'ns descriu en les fonts de la mitologia escandinava, reconeix l'exist\u00e8ncia de nou mons, els quals acaben amb el mot de l'antic n\u00f2rdic -heimr (llar, reialme o m\u00f3n) i, en alguns casos, amb el mot -gar\u00f0r (granja, pati o terra). En aquests darrers casos, sempre hi ha algun tipus de construcci\u00f3 amb el mateix nom al centre del m\u00f3n en q\u00fcesti\u00f3. A part del Mi\u00f0gar\u00f0 (la \"Terra Mitjana\"), la resta de mons es poden classificar en parelles oposades: \n\nTots el mons estan interconnectats per l'Yggdrasil, l'arbre del cosmos. No obstant aix\u00f2, hi ha algunes inconseq\u00fc\u00e8ncies en les fonts, com la que ens mostra que l'arbre es nodreix de tres fonts que es troben en tres mons diferents, suggerint que els tres mons es troben en el mateix nivell, la qual cosa significa que el Niflheim es troba al nord, el Muspelheim al sud i el Jotunheim a l'est.\nTamb\u00e9 tenim que l'Edda prosada situa l'Asgard i l'Alfheim a la copa de l'arbre i tamb\u00e9, un fet que mereix especial atenci\u00f3, i \u00e9s que ens situa l'Helheim dins el Niflheim, donant-nos una cosmologia classificada en capes, tal com es veu en el gr\u00e0fic de sota. (No obstant aix\u00f2, la traducci\u00f3 de l'Edda prosada que feu Rasmus B. Anderson l'any 1897 ens dona una classificaci\u00f3 per capes lleugerament diferent Arxivat 2007-03-19 a Wayback Machine..)\n\nYggdrasil (Sota les seves arrels es troben els nou mons del cosmos i tres fonts m\u00e0giques)\nHvergelmir\nM\u00edmisbrunnr\nUrdarbrunnr\nNivell superior\nAlfheim (M\u00f3n dels elfs britllants)\nAsgard (M\u00f3n dels Aesir, conegut en un principi com Godheim)\nValhalla\nVanaheimr (M\u00f3n dels Vanir)\nNivell mitj\u00e0\nJotunheim (M\u00f3n dels Jotnir, \u00e9s a dir, els gegants)Griotunagard\nGastropnir\nThrymheim\nUtgard\nMidgard (La \"Terra Mitjana\", el m\u00f3n dels homes, conegut en un principi com Mannheim)\nNidavellir i Svartalfheim (Mons dels nans i els elfs foscos respectivament. Probablement, s\u00f3n la mateixa cosa.)\nNivell inferior\nHelheim (El m\u00f3n de Hel, deessa de l'infram\u00f3n)\nNastrond, edifici on viu Hel.\nMuspelheim (M\u00f3n del foc, llar dels gegants del foc)\nGinnungagap (Abisme primigeni situat entre el Muspelheim i el Niflheim i del qual sorg\u00ed la vida)\nNiflheim (M\u00f3n de la boira, el gel i el fred. Llar dels Hrimthursar)Llocs no localitzats:\nEl llac Amsvartnir, que cont\u00e9 l'illa Lyngve.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La veneraci\u00f3 \u00e9s un acte de culte que els creients de la majoria de religions fan cap als sants o persones que estan en proc\u00e9s de canonitzaci\u00f3. Els \u00e0ngels reben una veneraci\u00f3 similar en moltes religions. El terme venerar, filol\u00f2gicament deriva del terme llat\u00ed venerare, que vol dir tractar amb rever\u00e8ncia i respecte. Generalment la veneraci\u00f3 dels sants es practica, de manera formal o informal, per part dels creients de totes les religions, com els cristians, els jueus, els hinduistes, els musulmans. i els budistes.Dins del cristianisme, la veneraci\u00f3 t\u00e9 caracter\u00edstiques particulars en cada branca cristiana, per\u00f2 totes tenen algun procediment per a dur a terme la canonitzaci\u00f3 i glorificaci\u00f3 dels seus membres. En diverses branques cristianes la veneraci\u00f3 es manifesta exteriorment amb una inclinaci\u00f3 del cap en senyal de respecte o b\u00e9 fent el senyal de la creu al davant d'unes determinades rel\u00edquies, una escultura o una icona d'un sant. Tamb\u00e9 es pot manifestar la veneraci\u00f3 fent un pelegrinatge a indrets associats amb sants. Els iconoclastes consideren que la veneraci\u00f3 \u00e9s una heretgia.\nEls jueus no fan cap reconeixement formal als sants, per\u00f2 mostren un gran respecte pels seus herois i m\u00e0rtirs. En algunes regions, com per exemple al Marroc, hi ha una llarga tradici\u00f3 de veneraci\u00f3 als sants.L'Hinduisme tamb\u00e9 manifesta una veneraci\u00f3 als sants als gur\u00fas i mestres de santedat, tant vius com morts. Inclouen el culte lit\u00fargic oficial dels sants amb una classificaci\u00f3 dels graus de santedat.A l'Islam, la veneraci\u00f3 dels sants \u00e9s practicat per la secta xi\u00efta i l'anomenat sufisme, i en moltes parts del sud-est d'\u00c0sia, juntament amb tradicions locals. En canvi hi ha altres sectes com el sunnisme, que no en volen sentir a parlar.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Joan d'Egipte o Joan de la Tebaida (Joannes Aegyptius) fou un monjo de la Tebaida, c\u00e8lebre pels seus suposats poders de predir futurs esdeveniments.L'emperador Teodosi I el Gran, que preparava una expedici\u00f3 contra Eugeni (vers 393 o 394), va enviar el seu eunuc Eutropi per portar a Joannes a la cort, on li seria preguntat el resultat de l'expedici\u00f3; Joan va refusar seguir l'eunuc, per\u00f2 va enviar la resposta: l'emperador guanyaria, per\u00f2 moriria poc despr\u00e9s a It\u00e0lia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Ciutat santa o ciutat sagrada \u00e9s un terme aplicat a moltes ciutats, totes elles fonamentals per a la hist\u00f2ria o la fe de religions espec\u00edfiques. Dins d'aquestes ciutats, generalment, hi ha almenys un complex religi\u00f3s (moltes vegades contenint un edifici religi\u00f3s, seminari, santuari, resid\u00e8ncia del l\u00edder clergue de la religi\u00f3 i /o edificis del lideratge religi\u00f3s), que constitueix una important destinaci\u00f3 de pelegrinaci\u00f3 cap a la ciutat, especialment per a grans cerim\u00f2nies i esdeveniments. La ciutat santa \u00e9s una ciutat simb\u00f2lica, representant atributs que s\u00f3n a part de les seves caracter\u00edstiques naturals. Els especialistes en publicitat han suggerit que les ciutats sagrades poden ser les marques m\u00e9s antigues de la hist\u00f2ria de la humanitat, perqu\u00e8 tenen un alt valor per a la captaci\u00f3 d'adeptes religiosos.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "S'ent\u00e9n per anticlericalisme aquelles actituds o idees que van des de la cr\u00edtica a les institucions eclesi\u00e0stiques o persones concretes del clergat fins a atacs contra la religi\u00f3 en si mateix, tot i que no necess\u00e0riament han d'anar unides. \u00c9s l'ant\u00edpoda del clericalisme.\nAls Pa\u00efsos Catalans l'anticlericalisme fou un fenomen social de primera magnitud fins a l'arribada de la dictadura franquista el 1939. Des de llavors ha anat perdent agressivitat i avui dia fins i tot ha desaparegut a conseq\u00fc\u00e8ncia de la indifer\u00e8ncia religiosa i tamb\u00e9 gr\u00e0cies a l'evoluci\u00f3 dels sectors m\u00e9s joves i oberts del cristianisme que comprenen les raons de les problem\u00e0tiques socials que es viuen actualment.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les Religions dels amerindis d'Am\u00e8rica, en angl\u00e8s: Native American religions, s\u00f3n les pr\u00e0ctiques espirituals dels pobles ind\u00edgenes d'Am\u00e8rica. Les seves cerim\u00f2nies tradicionals poden variar amplament i estan basades en els diferents relats i creences de tribus, clans o bandes individuals. La seva teologia pot ser monoteista, politeista,, henoteista, animista, o en combinaci\u00f3. Les creences tradicionals solen ser transmeses en forma d'hist\u00f2ries orals, relats, al\u00b7legories i principis, i es basen en l'ensenyament directe en la pr\u00f2pia fam\u00edlia i comunitat", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Vritra (s\u00e0nscrit \u0935\u0943\u0924\u094d\u0930 , v\u1e5btra, lit. \"embolcall\") \u00e9s una serp, drac o dimoni v\u00e8dic de l'hinduisme, la personificaci\u00f3 de la sequera i adversari d'Indra. Vritra s\u2019identifica com un Asura. Vritra tamb\u00e9 era conegut als Veda com a Ahi (s\u00e0nscrit \u0905\u0939\u093f ahi, lit. \"serp\"). Apareix com un drac que bloqueja el curs dels rius i \u00e9s mort heroicament per Indra.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La consagraci\u00f3 reial \u00e9s una cerim\u00f2nia religiosa que confereix a un sobir\u00e0 un car\u00e0cter sagrat (a vegades fins i tot div\u00ed) desmarcant-se aix\u00ed de la resta de les persones. \u00c9s una cerim\u00f2nia diferent a la coronaci\u00f3. Al llarg de la hist\u00f2ria han estat consagrats Pip\u00ed el Breu, durant l'edat mitjana, Wamba, rei visigot de Toledo, i Sa\u00fcl i David, reis hebreus durant l'edat antiga. Precisament, l'acte de consagraci\u00f3 reial \u00e9s una cerim\u00f2nia que prov\u00e9 del judaisme i que s'inici\u00e0 amb aquests dos reis hebreus.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Pau de Pann\u00f2nia (Paulus, \u03a0\u03b1\u03c5\u0302\u03bb\u03bf\u03c2) fou un religi\u00f3s del segle v, esmentat per Gennadi de Marsella a De Viris Illustribus, sota el nom de Pau Prevere, on indica que li consta per testimoni personal que era pannoni, per\u00f2 no indica a quina esgl\u00e9sia pertanyia. Va escriure De Virginitate servanda et contemtu Mundi ac Vitae institutione Libri duo, obra que s'ha perdut.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El particularisme \u00e9s una tend\u00e8ncia pol\u00edtica dins d'un pa\u00eds que tendeix a salvaguardar i promoure les caracter\u00edstiques del govern local, fora d'una perspectiva de tipus nacional. Tamb\u00e9 \u00e9s una actitud religiosa, vinculada sovint a interessos nacionalistes i contraposada a l'universalisme, segons la qual un grup social es considera com a particularment escollit per D\u00e9u amb la conseq\u00fcent exclusi\u00f3 d'altres grups o pobles d'una religi\u00f3 diferent.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Odium theologicum \u00e9s una expressi\u00f3 llatina que, literalment, significa 'odi teol\u00f2gic'. Tamb\u00e9 hom fa servir l'expressi\u00f3 furor theologicus. ('furor teol\u00f2gic'). \u00c9s el nom donat origin\u00e0riament al furor, la ira i l'odi generat per les disputes sobre teologia, especialment entre els correligionaris i, no tant, entre els membres de les diferents religions, per designar els quals es fan servir m\u00e9s pr\u00f2piament els conceptes d'intoler\u00e0ncia religiosa o d'altres expressions d'odi religi\u00f3s. La viol\u00e8ncia de l'odium theologicum no es restringeix al terreny verbal o intel\u00b7lectual, sin\u00f3 que en moltes ocasions ha arribar a l'agressi\u00f3 f\u00edsica amb totes les seves conseq\u00fc\u00e8ncies, incloses l'extermini o la persecuci\u00f3 judicial. Tamb\u00e9 es fa servir el concepte per descriure disputes o debats intel\u00b7lectuals no teol\u00f2gics, especialment per destacar el seu car\u00e0cter rancuni\u00f3s i l'\u00fas dels recursos de \u00abbaixa pol\u00edtica acad\u00e8mica\u00bb (nepotisme en la disputa pels c\u00e0rrecs, desprestigi professional, arguments ad hominem, etc.). Implica l'exist\u00e8ncia de diferents escoles de pensament o b\u00e0ndols intel\u00b7lectuals. S'intensifica especialment quan es produeix una conversi\u00f3 o \u00abcanvi de b\u00e0ndol\u00bb, amb el que qui canvia s'esfor\u00e7a per demostrar el seu zel de convers o furor de convers, i els seus antics companys el denigren.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La pneumatologia, mot que prov\u00e9 del grec \u03c0\u03bd\u03b5\u1fe6\u03bc\u03b1, 'esperit, baf, vent' i \u03bb\u03bf\u03b3\u03af\u03b1 'estudi' \u00e9s la ci\u00e8ncia que estudia la interacci\u00f3 entre D\u00e9u i l'home mitjan\u00e7ant l'Esperit Sant.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els ac\u00e8fals (Akefaloi \u1f08\u03ba\u03ad\u03c6\u03b1\u03bb\u03bf\u03b9 o Dutok\u00e9phaloi) foren un corrent religi\u00f3s cristi\u00e0 considerat her\u00e8tic, format com a branca extremista dels monofisites, un altre grup que va dirigir Eutiques (d'on van ser anomenats eutiquians) i que va tenir molts adeptes a l'Orient.\nL'emperador Zen\u00f3 va intentar conciliar els monofisites o eutiquians amb els cat\u00f2lics i va publicar l'Henotic\u00f3, que no va ser acceptat per tots, originant aix\u00ed una divisi\u00f3 entre els que van seguir a Pere Mongo, Patriarca d'Alexandria, i els seguidors de Sever, que va ocupar despr\u00e9s el patriarcat d'Antioquia. Es van anomenar ac\u00e8fals perqu\u00e8 no reconeixien cap dels cinc patriarques de l'Imperi. Els ac\u00e8fals d'Hisp\u00e0nia s'assimilaven als patripasians, que creien que la divinitat era capa\u00e7 de patir. El bisbe a Hisp\u00e0nia, Gregori el Siri, afirmava que la divinitat era sensible al patiment i va negar l'exist\u00e8ncia de dues naturaleses en Crist.\nLa secta, pel que sembla, dejunava (similarment als priscil\u00b7lianistes i maniqueus) quan el Nadal era en divendres, seguien les normes de l'heretge Mingeci\u00e0 sobre la inconveni\u00e8ncia de menjar amb pagans, i les indicacions de Vigilanci sobre la negativa a adorar les rel\u00edquies de sants; l'Eucaristia es lliurava en m\u00e0 a homes i dones; es consideraven santificats i no es comunicaven amb els altres cristians, no podent rebre els sagraments de capellans d'altres grups ni fins i tot l'extremunci\u00f3. El seu centre era Cabra, a la B\u00e8tica, i es creu que col\u00b7laboraven amb dues altres sectes: els simoniacs i els jovinians, que permetien l'incest, la big\u00e0mia i els matrimonis entre cristians i no cristians, mentre que els seus capellans podien realitzar pr\u00e0ctiques quir\u00fargiques i dedicar-se al comer\u00e7.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Esgl\u00e9sia Baptista de Landover (en angl\u00e8s: Landover Baptist Church) \u00e9s una p\u00e0gina web que parodia les esgl\u00e9sies locals fonamentalistes baptistes. Aquesta esgl\u00e9sia, que se'n riu principalment de les Esgl\u00e9sies Baptistes Independents fonamentalistes i del literalisme b\u00edblic, es va originar com una s\u00e0tira a la Liberty University.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Rebel\u00b7li\u00f3 de les Alpujarras va ser un conflicte esdevingut a Espanya entre 1568 i 1571 durant el regnat de Felip II. L'abundant poblaci\u00f3 morisca del regne de Granada es va al\u00e7ar en protesta contra la Pragm\u00e0tica Sanci\u00f3 de 1567, que limitava les llibertats religioses i culturals d'aquesta poblaci\u00f3. Quan el poder reial va aconseguir v\u00e8ncer als sublevats, al final es va decidir dispersar m\u00e9s de 80.000 moriscs procedents del regne de Granada per diversos punts de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, per evitar que la seva concentraci\u00f3 provoqu\u00e9s noves revoltes. Per la gravetat i la intensitat dels seus combats el conflicte tamb\u00e9 es coneix com la  Guerra de les Alpujarras, que incloent la s\u00e8rie de revoltes sota Ferran el Cat\u00f2lic i sota Carles I van durar en total des del 1499 fins al 1571.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Ars Goetia (en llat\u00ed, probablement: \u00abL'art de la Bruixeria\u00bb), sovint dit simplement Goecia, \u00e9s la primera secci\u00f3 del grimori del segle XVII Lemegeton Clavicula Salomonis, o La clau menor de Salom\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Menor\u00e0 (en hebreu: \u05de\u05e0\u05d5\u05e8\u05d4) \u00e9s un canelobre o llum d'oli de set bra\u00e7os, un dels elements rituals del judaisme i aix\u00ed mateix un dels seus s\u00edmbols m\u00e9s antics; representaria els arbustos en flames que va \"veure\" Mois\u00e8s al Mont Sina\u00ed (llibre de l'\u00c8xode, 25).\nSegons la B\u00edblia, el va manar construir Jahv\u00e8, ensems amb l'Arca de l'Alian\u00e7a. Totes dues eren dipositades al sancta sanctorum del temple de Jerusalem. Simb\u00f2licament cada un d'aquests set bra\u00e7os correspon a cada un dels set dies de la Creaci\u00f3, i volia representar l'esbarzer ardent que va veure Mois\u00e8s al Sina\u00ed.\n\u00c9s un dels s\u00edmbols m\u00e9s estesos del judaisme, i \u00e9s usada per l'estat d'Israel com a s\u00edmbol oficial, per exemple en el seu escut d'armes.\nLa Menor\u00e0 va desapar\u00e8ixer durant el saqueig del Temple per Titus, l'any 70, i se la pot veure a l'arc de Titus, a Roma, entre els trofeus obtinguts. A partir d'aquest moment el seu fat \u00e9s incert: l'any 455 els v\u00e0ndals van saquejar Roma i s'endugueren els tresors del Temple, tot i que es desconeix si la Menor\u00e0 encara es trobava entre ells. El 533 foren recuperats per Belisari i duts a Constantinoble. Segons l'historiador Procopi, Justini\u00e0 (527-565) va enviar-los de retorn a Jerusalem, per\u00f2 en aquest punt la pista del tresor es perd.\nDe vegades es confon amb la Hanukkiyy\u00e0, un canelobre de nou bra\u00e7os usat en la hanukk\u00e0 que \u00e9s err\u00f2niament anomenat menor\u00e0.\nSegons la hist\u00f2ria, es trobava al Tabernacle, i despr\u00e9s al temple de Salom\u00f3.\nConeixem la seva aparen\u00e7a Arxivat 2013-05-28 a Wayback Machine. entre altres coses perqu\u00e8 despr\u00e9s que els romans van ocupar el temple i van destruir Jerusalem, es van emportar el canelobre a Roma.\nEs pot apreciar en els baixos relleus de l'Arc de Titus de l'emperador Titus.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Misp\u00e0 era una ciutat del territori de Benjam\u00ed que apareix diverses vegades a la B\u00edblia. Tot i que s'ha apuntat Nebi Samwil (a uns 8 km al nord-oest de Jerusalem) com a possible identificaci\u00f3, en general es prefereix situar-la en Tell en-Nasbeh (a uns 12 km al nord de Jerusalem). Una interpretaci\u00f3 de certes troballes arqueol\u00f2giques sembla afavorir Tell en-Nasbeh. Per exemple, alguns dels atuells trobats en aquest indret tenen gravades a la nansa el que alguns investigadors creuen que s\u00f3n les lletres m-s-p, possiblement una forma abreujada de Misp\u00e0.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Sagrat \u00e9s un terme religi\u00f3s i antropol\u00f2gic que indica una categoria de la realitat i els atributs que enriqueixen el sentit m\u00e9s enll\u00e0 del real percebut i normalment, qu\u00e8 es coneix com a prof\u00e0.L'experi\u00e8ncia de lo \"sagrat\" \u00e9s al cor de totes les religions.\n\nMircea Eliade subratlla que la religi\u00f3 no ha d'interpretar nom\u00e9s com \"creen\u00e7a en de\u00eftats\", sin\u00f3 com \"l'experi\u00e8ncia del sagrat\". S'analitza la dial\u00e8ctica del sagrat. El sagrat es presenta en relaci\u00f3 als profans. La relaci\u00f3 entre el sagrat i el prof\u00e0 no \u00e9s d'oposici\u00f3, sin\u00f3 de complementarietat, ja que el prof\u00e0 \u00e9s vist com a hierofania.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "En la lit\u00fargia cat\u00f2lica, l'hisop, salpasser o aspersori d'aigua beneita \u00e9s una vareta de fusta o metall dotada en el seu extrem d'una esfera met\u00e0l\u00b7lica buida, emplenada d'un material capa\u00e7 de retenir l'aigua. En certs moments del ritual, especialment durant les benediccions, i en la lit\u00fargia de la Vig\u00edlia Pasqual, un sacerdot submergeix l'extrem de l'hisop en un calderet d'aigua bene\u00efda, denominat acetre, i espargeix amb ell aigua sobre les persones o objectes als quals es desitja beneir.\nTant l'hisop com l'acetre solen ser de materials preciosos, normalment de plata, de vegades ricament repujats. Ambd\u00f3s formen part de la iconografia tradicional de Santa Marta de Bet\u00e0nia, la germana de Ll\u00e0tzer.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El neotantra, desenvolupat des del segle xx i impulsat pel moviment de la New Age, es pot definir com la interpretaci\u00f3 literal d'algunes met\u00e0fores amb al\u00b7lusi\u00f3 sexual d'algunes de les escoles de tantra. \u00c9s un fenomen fonamentalment cauc\u00e0sic orientat a una nova espiritualitat desrepresora, basat fonamentalment en els aspectes genital \u00e9s i sexual \u00e9s l'home.A Occident, sovint s'ha ent\u00e8s el terme 'tantra' com si es refer\u00eds exclusivament a pr\u00e0ctiques sexuals que busquen despertar l'energia kundalini mitjan\u00e7ant el que en l'hinduisme es coneix com a maithun\u00e1 (terme s\u00e0nscrit que significa acte sexual) Aquesta interpretaci\u00f3 del 'tantra' com referint-se exclusivament a una via basada en la uni\u00f3 sexual es coneix com a neotantra.\nUna concepci\u00f3 freq\u00fcent sobre el neotantra \u00e9s veure'l com el \u00abtantra occidental\u00bb, desenvolupat a partir del segle xx i relacionat en part amb la Nova Era i el que es va donar a anomenar \u00abel ioga del sexe\u00bb o \u00abioga sexual\u00bb.Aquesta perspectiva \u00e9s tendenciosa; sota la premissa del relativisme \u00e8tic quant a les pr\u00e0ctiques religioses, va aconseguir nombrosos adeptes hostils al conservadorisme sexual a Occident i el m\u00f3n isl\u00e0mic.\nAquesta important majoria consumista ha donat din\u00e0mica al mercat er\u00f2tic i va ser legitimada per aquesta ra\u00f3; no obstant aix\u00f2, els estudis objectius sobre religions comparades confirma que l'ascetisme budista no dista del cristi\u00e0, i que l'exercici t\u00e0ntric sexual no \u00e9s hedonista ni persegueix el plaer perqu\u00e8 s\u00ed. (Norbu, 1996)\nPel que sembla, la finalitat d'aquesta pr\u00e0ctica era dominar la gana sexual de tal manera, que l'erecci\u00f3 imm\u00f2bil del penis duri hores sense arribar a ejacular.No pot definir-se com a religi\u00f3 ni com a filosofia i tampoc arriba a ser un moviment. Es tracta d'una s\u00e8rie de preceptes que posa a l'home m\u00e9s sentit de llibertat i al mateix temps de responsabilitat personal. No est\u00e0 sustentat en els pilars d'entrenament de la m\u00e0 d'un guia, mestre o iniciat ni en els conceptes b\u00e0sics subjacents en el tantra.\nEn gran manera \u00e9s un conjunt de pr\u00e0ctiques sexuals que sol estar relacionat amb la metaf\u00edsica i el pensament m\u00e0gic en alguns dels seus representants.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Baquiari, en llat\u00ed Bachiarius, fou un eclesi\u00e0stic i escriptor llat\u00ed del segle v.\n\n\u00c9s anomenat Bachiarius Maccaeus, i segons el bisbe Bale era nadiu de Brit\u00e0nia i deixeble de Patrici d'Irlanda. Joan Pitzeu segueix a Bale. Aubert Mireu (Aubert Lemire) en canvi el fa irland\u00e8s i contemporani de Agust\u00ed d'Hipona.\nLa seva \u00fanica obra segura coneguda, \"de Fide\" (a part d'una carta a un cert Januari per la readmissi\u00f3 d'un monjo que havia estat expulsat per haver sedu\u00eft a una monja). Per Florius se li atribueixen tamb\u00e9 \"Objurgatio in Evagrium\" (suposada obra de Jeroni d'Estrid\u00f3) i \"Libri Duo de Deitate et Incarnatione Verbi ad Januarium\" (suposada obra d'Agust\u00ed).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Satya \u00e9s una paraula en s\u00e0nscrit que significa \"veritat\". Tamb\u00e9 es refereix a una virtut en religions \u00edndies, referint-se a ser sincer en el pensament, discurs i acci\u00f3 d'un mateix. En Ioga, satya \u00e9s un dels cinc yamas, la virtuosa restricci\u00f3 de la falsedat i la distorsi\u00f3 de la realitat en les expressions i accions d'alg\u00fa.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La gr\u00e0cia divina o gr\u00e0cia de D\u00e9u \u00e9s la miseric\u00f2rdia que D\u00e9u Nostre Senyor atorga als homes per a la salvaci\u00f3, segons el catolicisme a trav\u00e9s de la mediaci\u00f3 dels sagraments i els sacerdots i segons altres denominacions cristianes directament. La principal divisi\u00f3 entre els te\u00f2legs \u00e9s si la gr\u00e0cia t\u00e9 a veure amb els actes o \u00e9s un do div\u00ed totalment immerescut (predestinaci\u00f3 calvinista).\nEl principal te\u00f2ric de la gr\u00e0cia \u00e9s Pau de Tars amb les seves ep\u00edstoles, on empra aquesta expressi\u00f3 amb el sentit de do div\u00ed, virtut cristiana o salvaci\u00f3. La gr\u00e0cia neteja el pecat, incl\u00f2s el pecat original.\nViccionari", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Titivillus o Tutivillus va ser un dimoni que durant l'edat mitjana es creia que treballava en nom de Belfegor, Llucifer o Satan\u00e0s per introduir errors en la feina dels copistes.\nSegons alguns historiadors, Cessari d'Heisterbach va ser el que va descriure per primera vegada la figura de Titivillus, per\u00f2 la primera refer\u00e8ncia escrita de va ser en el Tractatus de Penitentia, c. 1285, de John Galensis (Joan de Gal\u00b7les).Tamb\u00e9 ha estat descrit com el dimoni que recorda i que produeix, principalment durant el servei religi\u00f3s i el temps d'oraci\u00f3, la xerrada ociosa, la mala pronunciaci\u00f3 i la murmuraci\u00f3 o omissi\u00f3 de paraules, perqu\u00e8 pugui imputar a l'Infern als pecadors i als quals ofenen.\nIgualment se l'ha anomenat el \u00abdimoni patr\u00f3 dels escribes\u00bb, ja que proporciona una f\u00e0cil excusa per als errors que s'arrosseguen en els manuscrits, ja que van copiant els uns als altres. Marc Drogin assenyala en el seu manual de Medieval Calligraphy: It's history and technique que \u00abdurant l'\u00faltim mig segle, totes les edicions de l'Oxford English Dictionary han incl\u00f2s alguna refer\u00e8ncia de p\u00e0gina incorrecta amb un primer esment de Titivillus a peu de p\u00e0gina\u00bb.\nAl Monestir de Santa Mar\u00eda de Las Huelgas de Burgos hi ha un retaule de c. 1485, atribu\u00efda a Diego de la Cruz, on sobre el mantell protector de la Verge de la Miseric\u00f2rdia apareixen dos diables, un dels quals porta un farcell de llibres a l'esquena, que segons el professor Joaqu\u00edn Yarza Luaces representaria a Titivillus.Titivillus va adquirir un ampli paper com a figura subversiva en la com\u00e8dia, mitjan\u00e7ant comentaris sat\u00edrics sobre les vanitats humanes, en teatres de misteri de finals de l'edat mitjana angl\u00e8s, com el Iudicium que finalitza el Cicle de Towneley.En un tractat devocional angl\u00e8s an\u00f2nim del segle xv, Myroure of Oure Ladye, Titivillus es presenta a si mateix com (I.xx.54): \u00abEl meu nom \u00e9s Tytyvyllus ...\u00bb i parla amb errors, menjant-se s\u00edl\u00b7labes i paraules senceres.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "An-N\u00e0ssir al-Kabir al-Utruix fou un imam alida del Tabaristan, besnet de H\u00e0ssan al-Utruix.\nEs va crear un petit principat centrat a Hawsam. La seva administraci\u00f3 fou principalment religiosa, destinant els recursos de l'estat als que coneixien l'Alcor\u00e0. Va destacar com a poeta. Va morir el 1083 i fou enterrat a Hawsam. La tomba fou objecte de pelegrinatge.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Hinayana \u00e9s una branca del budisme que significa literalment \"el Petit Vehicle\" per oposici\u00f3 al mahayana \"el Gran Vehicle\".", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Procle o Pr\u00f2cul (llat\u00ed: Proclus o Proculus, grec antic: \u03a0\u03c1\u03cc\u03ba\u03bb\u03bf\u03c2 o\u03a0\u03c1\u03cc\u03ba\u03bf\u03c5\u03bb\u03bf\u03c2) fou un religi\u00f3s rom\u00e0.\nEra un dels principals seguidors de les doctrines de Mont\u00e0. A la mort de Mont\u00e0 un grup de seguidors de Procle es van con\u00e8ixer com a proclians. Aquesta secta creia que eren prou dolents per considerar que els que s'havien separat de l'esgl\u00e9sia per les persecucions, s'havien de batejar per segona vegada si hi tornaven. Fabricius l'inclou a la Bibliotheca Graeca.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "\u00c0gape \u00e9s un concepte de la B\u00edblia (dif\u00edcil de trobar a la literatura grega) que a difer\u00e8ncia dels termes similars (fil\u00f3t\u00eas, \u00e9r\u00f5s) ens indica l'amor pur de D\u00e9u, la seva donaci\u00f3 gratu\u00efta (per gr\u00e0cia) a l'home. Al judaisme rab\u00ednic, \u00e0gape -que anteriorment tenia tamb\u00e9 connotacions de relaci\u00f3 sexual i/o sangu\u00ednia- defineix exclusivament la relaci\u00f3 entre D\u00e9u i l'home. Posteriorment en els texts cristians indica tot el contingut de la fe, D\u00e9u \u00e9s pur amor, total donaci\u00f3 que provoca a l'home creient la mateixa resposta.\nPopularment el terme \u00e0gape \u00e9s utilitzat com un \u00e0pat entre amics. Els antics cristians consideraven el moment de la comuni\u00f3 una \u00e0gape, el moment m\u00e0xim d'amor en qu\u00e8 el cos i la sang de D\u00e9u \u00e9s consumit per la comunitat de creients.\nUna manera de pregar popular ve d'aquest terme, prenent les seves lletres com a guia:\n\nA = adoraci\u00f3: es comen\u00e7a l'oraci\u00f3 adorant D\u00e9u a trav\u00e9s d'una f\u00f3rmula t\u00edpica (Pare Nostre, Ave Maria\u2026)\nG = gr\u00e0cies: s'agraeix un do div\u00ed, un esdeveniment profit\u00f3s, l'ajuda rebuda...\nA = amor: conversa espont\u00e0nia amb la divinitat\nP = perd\u00f3: es demana l'absoluci\u00f3 pels pecats comesos\nE = esperan\u00e7a: conjunt de peticions justes per cloure el dia", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": ". La viol\u00e8ncia religiosa (tamb\u00e9 dita viol\u00e8ncia comunal) \u00e9s un terme que cobreix tots els fen\u00f2mens en qu\u00e8 la religi\u00f3, en qualsevol de les seves formes, \u00e9s el subjecte o l'objecte de la conducta violenta. La viol\u00e8ncia religiosa inclou la viol\u00e8ncia motivada pels preceptes religiosos, textos o doctrines. Tamb\u00e9 inclou la viol\u00e8ncia contra les institucions religioses, persones o objectes, quan la viol\u00e8ncia est\u00e0 motivada per l'aspecte religi\u00f3s de l'objectiu de la viol\u00e8ncia.\nLa viol\u00e8ncia religiosa, igual que tots els tipus de viol\u00e8ncia \u00e9s un proc\u00e9s cultural inherentment, el significat del qual s\u00f3n dependent del context. La viol\u00e8ncia religiosa sovint tendeix a posar gran \u00e8mfasi en els aspectes simb\u00f2lics de l'acte. La viol\u00e8ncia religiosa \u00e9s principalment el domini dels \"actors\" violents, que es poden distingir entre formes individuals i col\u00b7lectives de viol\u00e8ncia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El tantra (en s\u00e0nscrit: \u0924\u0928\u094d\u0924\u094d\u0930; literalment 'teler, teixit') o tantrisme \u00e9s qualsevol de les variades tradicions esot\u00e8riques basades en les religions de l'\u00cdndia que, en comptes d'ensenyar que, a fi d'assolir la realitzaci\u00f3 espiritual, \u00e9s necessari apartar-se dels est\u00edmuls que activen el desig, ensenyen a utilitzar el desig -transformant-lo- com a sender cap a la realitzaci\u00f3. En escriptura devanagari s'escriu \u0924\u0928\u094d\u0924\u094d\u0930, i en s\u00e0nscrit significa 'teixit' (aix\u00ed com 'teler, ordit, la part essencial, el tret caracter\u00edstic, carcassa, doctrina, regla', etc.). L'equivalent tibet\u00e0, rgyud, t\u00e9 un sentit de 'continu\u00eftat', i ja que en el budisme s'associen els termes tantra i prabhanda, el terme tibet\u00e0 es pot entendre en el sentit de 'continu\u00eftat de la lluminositat'. Existeix en variants hind\u00fas, budistes, jainistes i b\u00f6n.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "H\u00e8rmies (en llat\u00ed Hermeias o Hermias, en grec antic \u1f19\u03c1\u03bc\u03b5\u03af\u03b1\u03c2 o \u1f19\u03c1\u03bc\u03af\u03b1\u03c2) fou un eclesi\u00e0stic que menciona Agust\u00ed d'Hipona (De Haeres. 59) com el fundador de la secta her\u00e8tica dels henneians o seleucians, al segle iv aC.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Arqueta de sant Esteve \u00e9s una arqueta feta a Llemotges, cap a 1210-1220, que actualment forma part de la col\u00b7lecci\u00f3 permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya.\nL'arqueta \u00e9s un dels objectes que servien per a guardar rel\u00edquies a les esgl\u00e9sies; aquesta, concretament, dedicada a sant Esteve, \u00e9s un dels nombrosos exemplars d'aquesta tipologia que sorgiren de les manufactures de Llemotges. Per diversos motius, aquest centre es va constituir en un dels grans focus de producci\u00f3 d'objectes per al culte i la lit\u00fargia, treballats en metall i esmaltats.\nEl culte a les rel\u00edquies es va desenvolupar des dels inicis del cristianisme i va assolir una gran for\u00e7a durant l'alta edat mitjana. Les rel\u00edquies no sols podien ser restes de cossos atribu\u00efts a personatges sants, sin\u00f3 tamb\u00e9 suposats fragments de la seva indument\u00e0ria o d'instruments dels seus martiris. Tamb\u00e9 podien ser records relacionats amb el pelegrinatge, especialment a Terra Santa, i, evidentment, fragments de la creu on Crist hauria estat crucificat.\nL'arqueta de sant Esteve \u00e9s una pe\u00e7a que, com en nombrosos casos de la seva tipologia, \u00e9s d'estructura arquitect\u00f2nica, constitu\u00efda per una caixa paral\u00b7lelepip\u00e8dica i una coberta a dos vessants. En aquest cas, per\u00f2, les dimensions s\u00f3n modestes i la composici\u00f3 general for\u00e7a sint\u00e8tica. El costat principal cont\u00e9 escenes de la vida de sant Esteve: la detenci\u00f3 i conducci\u00f3 al martiri, a la zona de la coberta, i la seva lapidaci\u00f3, al pla vertical. El to daurat de les figures contrasta h\u00e0bilment amb els camps de color, en qu\u00e8 destaquen els blaus, especialment el del fons. L'esgl\u00e9sia d'on procedeix aquesta arqueta no es coneix, si b\u00e9 \u00e9s versemblant pensar que estava destinada a un altar o a un temple dedicat a aquest sant, que a Llemotges va ser objecte d'un culte important.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'espiritualisme \u00e9s un moviment religi\u00f3s, originat entre la d\u00e8cada de 1840 a la del 1920, principalment en els pa\u00efsos angloparlants. La caracter\u00edstica distintiva del moviment \u00e9s la creen\u00e7a que els experts poden fer contactar amb els esperits dels morts. Es creu que aquests esperits habiten en un pla espiritual superior que els humans, i poden aconsellar sobre problemes tant mundans com espirituals.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La teodicea \u00e9s la disciplina filos\u00f2fica-teol\u00f2gica que tracta de conciliar l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u amb la pres\u00e8ncia de mal en el m\u00f3n (Problema del mal). La teodicea tracta de justificar el mal, donant-li un sentit i fent-lo necessari, exculpa D\u00e9u i demostra que \u00abtot est\u00e0 b\u00e9\u00bb (Pope) i que \u00abaquest \u00e9s el millor dels mons possibles\u00bb (Leibniz).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El problema de l'infern sorgeix quan en la teologia cristiana s'afirma al mateix temps que D\u00e9u \u00e9s tot B\u00e9 i Amor i alhora que existeix un infern. Si l'infern \u00e9s la condemnaci\u00f3 de l'\u00e0nima per les males accions a la Terra i suposa un c\u00e0stig etern i cruel, com \u00e9s que un D\u00e9u bo el pot permetre? Per tant relaciona l'omnibenevol\u00e8ncia divina proclamada per la religi\u00f3 amb alguns dogmes sobre l'altre m\u00f3n, essent el paral\u00b7lel transcendent del problema del mal, que s'aplica al m\u00f3n finit dels \u00e9ssers humans. Un D\u00e9u bo ha de tenir miseric\u00f2rdia i per tant hauria d'atorgar el perd\u00f3 final a tothom, per\u00f2 un D\u00e9u bo ha de ser tamb\u00e9 just i en conseq\u00fc\u00e8ncia cadasc\u00fa anar al cel o l'infern segons els actes comesos, fet que complica la paradoxa.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Patriarca (del grec antic \u03c0\u03b1\u03c4\u03c1\u03b9\u03ac, \"descend\u00e8ncia [del pare]\" i \u1f04\u03c1\u03c7\u03c9\u03bd, \"cap\", \"dirigent\") era el t\u00edtol donat antigament als bisbes de les cinc seus m\u00e9s importants de l'Imperi Rom\u00e0 i donat encara avui als caps de les esgl\u00e9sies orientals i honor\u00edficament a alguns bisbes de l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La mitologia i les creences del poble maputxe es refereixen al m\u00f3n i criatures nascudes de les extensives i antigues creences religioses, al costat d'una s\u00e8rie de llegendes i mites que s\u00f3n propis i comuns als diferents grups que componen a l'\u00e8tnia maputxe (huilliches, maputxes, pehuentxes i picuntxes, entre altres).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La psicologia de la religi\u00f3 consisteix en l'aplicaci\u00f3 de m\u00e8todes psicol\u00f2gics i marcs interpretatius als diversos continguts de les tradicions religioses, aix\u00ed com a les persones religioses i irreligioses. El psic\u00f2leg i fil\u00f2sof estatunidenc William James (1842\u20131910) \u00e9s considerat per la majoria dels psic\u00f2legs de la religi\u00f3 com el fundador d'aquest camp de coneixement.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Congr\u00e9s Internacional de Gesti\u00f3 del Pluralisme Religi\u00f3s \u00e9s un congr\u00e9s organitzat per l'Observatorio del Pluralismo Religioso en Espa\u00f1a amb l'objectiu de contribuir a la millora de la gesti\u00f3 p\u00fablica de la diversitat religiosa a trav\u00e9s del coneixement d'experi\u00e8ncies que s'han dut a terme a escala internacional. La primera edici\u00f3 del congr\u00e9s, celebrat a Madrid els dies 30 i 31 de gener de 2014, va incloure taules rodones relatives a experi\u00e8ncies de gesti\u00f3 de la diversitat religiosa en l'\u00e0mbit municipal, a pol\u00edtiques establertes a escala estatal per garantir la llibertat religiosa, a investigacions i recerques dutes a terme dins l'\u00e0mbit universitari sobre aquestes q\u00fcestions, i sobre el paper de les confessions religioses dins la societat. Durant el congr\u00e9s, van destacar les presentacions d'experi\u00e8ncies i models de gesti\u00f3 de la diversitat religiosa al Canad\u00e0, comen\u00e7ant per la confer\u00e8ncia inaugural a c\u00e0rrec del professor G\u00e9rard Bouchard (Universitat de Quebec a Chicoutimi), que va presentar les conclusions d'un informe orientatiu sobre la gesti\u00f3 de la diversitat religiosa en aquest pa\u00eds. La subdirectora general d'Afers Religiosos, Carme Ba\u00f1eres, va assistir a aquest congr\u00e9s, amb l'objectiu de con\u00e8ixer de prop algunes experi\u00e8ncies models de gesti\u00f3 de la diversitat religiosa, que s'han dut a terme tant en l'\u00e0mbit internacional com en l'estatal i catal\u00e0. La participaci\u00f3 en iniciatives com aquesta permeten posar en com\u00fa, repensar i millorar les l\u00ednies d'actuaci\u00f3 d'aquesta Direcci\u00f3 General i de la resta d'institucions que treballen per garantir la llibertat religiosa i gestionar el fet religi\u00f3s.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'agnosticisme ap\u00e0tic (tamb\u00e9 anomenat agnosticisme pragm\u00e0tic) \u00e9s un corrent fil\u00b7los\u00f2fico-religi\u00f3s que es basa en la seg\u00fcent premissa: \"Milers d'anys de debat no han demostrat, ni rebatut, la idea de l'exist\u00e8ncia d'una o m\u00e9s divinitats\" (d\u00e9us). Aquest punt de vista conclou que fins i tot si un o diversos d\u00e9us existeixen, no semblen estar preocupats pel dest\u00ed dels \u00e9ssers humans. Per tant, la seva exist\u00e8ncia tindria poc impacte en els assumptes humans i, en reciprocitat, aix\u00f2 fa que les persones haurien de tenir un inter\u00e8s teol\u00f2gic pobre.\nApateisme \u00e9s un acr\u00f2nim de les paraules apatia i teisme. Tamb\u00e9 \u00e9s conegut com a pragm\u00e0tica o cr\u00edtica de com l'ateisme pr\u00e0ctic actua sobre l'apatia, el menyspreu o la manca d'inter\u00e8s cap a les creences, o la falta de creen\u00e7a en una de\u00eftat.\nAquesta apatia descriu la manera d'actuar davant d'una creen\u00e7a o la manca d'una creen\u00e7a en una divinitat, de manera que s'aplica tant amb el teisme i amb l'ateisme. Un apateista tamb\u00e9 \u00e9s alg\u00fa que no est\u00e0 interessat a acceptar o denegar les reclamacions de si els d\u00e9us existeixen o no existeixen. En altres paraules, un apateista \u00e9s alg\u00fa que considera que la q\u00fcesti\u00f3 de l'exist\u00e8ncia dels d\u00e9us, ja que no \u00e9s significativa ni rellevant per la seva vida.\nL'apateisme pot tenir diverses conseq\u00fc\u00e8ncies :\n\nManca de motivaci\u00f3 religiosa, en cas que hi hagi una creen\u00e7a en els d\u00e9us aquesta no vindr\u00e0 motivada per l'acci\u00f3 moral,\nManca d'acci\u00f3 religiosa, o qualsevol altra forma d'acci\u00f3;\nL'exclusi\u00f3 activa de la q\u00fcesti\u00f3 dels d\u00e9us i la religi\u00f3 de la recerca intel\u00b7lectual i l'acci\u00f3 pr\u00e0ctica, o\nLa indifer\u00e8ncia, que portar\u00e0 a la manca d'inter\u00e8s en els problemes dels d\u00e9us i la religi\u00f3;\nAfirmar que \"La creen\u00e7a no est\u00e0 en el meu poder, si D\u00e9u vol que la gent cregui en ell, nom\u00e9s ha de demostrar la seva exist\u00e8ncia. No hi ha res que els \u00e9ssers humans puguin fer per provar l'exist\u00e8ncia d'un d\u00e9u, i els d\u00e9us s\u00f3n l'\u00fanica for\u00e7a que pot provar la seva exist\u00e8ncia, per tant l'elecci\u00f3 de la fe humana no cau sobre les espatlles dels \u00e9ssers humans, sin\u00f3 a D\u00e9u\"\n\n", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La guerra santa \u00e9s una guerra justificada per raons religioses, que els seus promotors qualifiquen com a guerra estimada per D\u00e9u i que condueix a la salvaci\u00f3 eterna els seus executants. En s\u00f3n exemples cl\u00e0ssics les croades o les guerres cat\u00f2liques contra les considerades heretgies c\u00e0tars, protestants, etc. La guerra civil espanyola va ser declarada croada per Pius XII i aix\u00ed se la va denominar oficialment durant l'\u00e8poca franquista. En l'\u00e0mbit isl\u00e0mic, molts conflictes actuals s\u00f3n qualificats de guerra santa (gihad) pels seus actors, aix\u00ed com les accions terroristes de car\u00e0cter islamista.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les religions salvacionistes xineses o sectes religioses populars xineses s\u00f3n una tradici\u00f3 religiosa xinesa caracteritzada per la preocupaci\u00f3 per la salvaci\u00f3 i la realitzaci\u00f3 moral de la persona i de la societat. Es distingeixen per l'igualitarisme, una persona carism\u00e0tica fundadora sovint informada per una revelaci\u00f3 divina, una teologia espec\u00edfica escrita en textos sagrats, una escatologia mil\u00b7len\u00e0ria i un cam\u00ed voluntari de salvaci\u00f3, una experi\u00e8ncia encarnada de la lluminositat mitjan\u00e7ant la curaci\u00f3 i l'autocultiu, i una orientaci\u00f3 expansiva mitjan\u00e7ant l'evangelitzaci\u00f3 i la filantropia. Alguns estudiosos consideren que aquestes religions s\u00f3n un fenomen \u00fanic, i uns altres les consideren la quarta gran categoria religiosa xinesa, juntament amb el confucianisme, el budisme i el taoisme ben establerts. Generalment aquestes religions se centren en l'adoraci\u00f3 del D\u00e9u universal, ja sigui representat com a mascul\u00ed, femen\u00ed o sense g\u00e8nere, i consideren als seus patriarques com a encarnacions de D\u00e9u.\nLa frase \"religions salvacionistes xineses\" (en mandar\u00ed: \u6551\u5ea6 \u5b97\u6559) (en pinyin: ji\u00f9d\u00f9 z\u014dngji\u00e0o) \u00e9s un neologisme contemporani encunyat com a categoria sociol\u00f2gica, i que dona promin\u00e8ncia a les sectes religioses populars, la recerca central \u00e9s la salvaci\u00f3 de l'individu i la societat, en altres paraules, la realitzaci\u00f3 moral dels individus en comunitats de sentit reconstru\u00efdes. Els erudits xinesos tradicionalment els descriuen com sectes religioses o creences populars (en mandar\u00ed: \u6c11\u95f4 \u4fe1\u4ef0) (en pinyin: m\u00ednji\u0101n x\u00ecny\u01ceng). Aquestes noves religions s\u00f3n diferents de la religi\u00f3 tradicional comuna dels xinesos \"han\" que consisteix en l'adoraci\u00f3 de D\u00e9us i avantpassats, tot i que en catal\u00e0 hi ha una confusi\u00f3 terminol\u00f2gica entre les dues. Un nom col\u00b7lectiu que ha estat en \u00fas possiblement des de l'\u00faltima Dinastia Qing \u00e9s hu\u00ecd\u00e0om\u00e9n (en mandar\u00ed: \u4f1a \u9053\u95e8). Les seves congregacions, punts de trobada i llocs de culte, es solen anomenar Tang (en mandar\u00ed: \u5802). Els erudits occidentals sovint els qualifiquen err\u00f2niament com esgl\u00e9sies protestants. Les religions vietnamites Minh \u0110\u1ea3o i Cao Dai van sorgir de la mateixa tradici\u00f3 i moviment de les religions populars xineses.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els escuts sagrats o ancils (en llat\u00ed ancilia, singular ancile) s\u00f3n objectes sagrats, dedicats per Numa Pompili al culte de Mart dins la romana de la religi\u00f3 tradicional.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El museu de Cuadonga \u00e9s una instituci\u00f3 muse\u00edstica de Belles Arts situada a Cuadonga, al municipi de Cangues d'On\u00eds (Ast\u00faries). Va ser creat el 1918 i \u00e9s de titularitat privada, pertany al cap\u00edtol del Santuari de Cuadonga, que dep\u00e8n de l'Arquebisbat d'Oviedo.El museu conserva objectes art\u00edstics com pintures, gravats, fotografies, talles, peces d'orfebreria, cer\u00e0mica, joies i altres objectes de car\u00e0cter religi\u00f3s, que mostren la hist\u00f2ria i transformaci\u00f3 del santuari des del segle VIII, amb l'inici de la monarquia asturiana, fins a l'actualitat. Algunes peces destacades s\u00f3n la corona de la Verge de Cuadonga i el Nen (1918), de F\u00e9lix Granda Buylla o un Crist de marfil d'estil manierista del segle XVI que pert\u00e0nyer a sant Francesc de Paula. Tamb\u00e9 conserva una de les quatre c\u00f2pies existents del llibre sobre la hist\u00f2ria de Cuadonga, anomenat Spelunca B. Mariae de Covadonga in Asturiis Hispaniarum Montibus, editada a Brussel\u00b7les el 1635.Despr\u00e9s d'estar un temps tancat, el 2018 va reobrir, amb motiu del programa de centenaris del Govern d'Ast\u00faries. Durant l'acte es van presentar les 17 pintures dels reis asturians pertanyents a la S\u00e8rie Cronol\u00f2gica dels Reis d'Espanya, restaurades per a l'ocasi\u00f3 i dipositades a Cuadonga per part del Museu del Prado, que n'\u00e9s el propietari.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Museu \u017dmuidzinavi\u010dius, popularment conegut com a Museu del dimoni, \u00e9s un museu ubicat a Kaunas (Litu\u00e0nia), dedicat a col\u00b7leccionar i exhibir escultures i talles de dimonis procedents de tot el m\u00f3n. El 2009, la seva col\u00b7lecci\u00f3 abastava prop de 3000 peces exhibides.La col\u00b7lecci\u00f3 va ser iniciada pel pintor Antanas \u017dmuidzinavi\u010dius (1876-1966). Despr\u00e9s de la seva mort es va crear un museu memorial a casa sobre la seva obra alhora que s'exhibia la seva col\u00b7lecci\u00f3 personal d'art folkl\u00f2ric litu\u00e0 i altres peces diverses, entre elles la col\u00b7lecci\u00f3 de talles demon\u00edaques. En aquest moment, constava \u00fanicament de 260 escultures. Com la col\u00b7lecci\u00f3 anava creixent, a causa de nombrosos regals i donacions de visitants, el 1982 es va construir una ampliaci\u00f3 especial.\nAl museus s'exposen treballs de diverses cultures que comprenen des d'obres art\u00edstiques a \u00fatils com pipes, obrecartes o bastons, entre molts altres. Alguns d'aquests objectes representen mites folkl\u00f2rics mentre altres expressen idees pol\u00edtiques diverses. \u00c9s el cas de les escultures de Hitler i Stalin com dimonis ballant la dansa de la mort sobre un s\u00f2l d'ossos humans.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Numen (\"pres\u00e8ncia\", plural numina) \u00e9s un terme llat\u00ed que es refereix a una de\u00eftat meravellosa, dotada d'un poder misteri\u00f3s i fascinador, que al seu torn \u00e9s font id\u00edl\u00b7lica d'inspiraci\u00f3.\nDe forma m\u00e9s general, el terme podria referir-se a cadascun dels d\u00e9us de la mitologia romana. Abasta el sentit sagrat i d'imman\u00e8ncia que hi havia en tots els llocs i objectes per a la religi\u00f3 romana. La multiplicaci\u00f3 de noms per als d\u00e9us it\u00e0lics no ha d'ocultar el numen que el rom\u00e0 sentia que existia en totes les manifestacions del m\u00f3n natural.\nLa paraula numen \u00e9s utilitzada tamb\u00e9 pels soci\u00f2legs per expressar la idea del poder m\u00e0gic que hi ha en un objecte, especialment quan es refereixen a idees dins de la tradici\u00f3 occidental. Usada en aquest sentit la paraula numen \u00e9s sin\u00f2nima de mana, encara que aquesta paraula \u00e9s usada en el context de les cultures de la Polin\u00e8sia i el Sud-est Asi\u00e0tic.\nEl te\u00f2leg protestant alemany Rudolf Otto va utilitzar la paraula numen per descriure en ser sagrat suprem a qui totes les religions tendeixen a intentar con\u00e8ixer i el que va generar el primer sentiment religi\u00f3s per mitj\u00e0 d'experi\u00e8ncies religioses o hierofanies.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La religi\u00f3 muisca \u00e9s una manifestaci\u00f3 religiosa practicada pels muisques des de l'\u00e8poca prehisp\u00e1nica fins a l'actualitat, ja que diversos grups de reconstruccionisme pag\u00e0 busquen reviure la cultura muisca en les seves diferents dimensions, incloent la dimensi\u00f3 espiritual.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els alumbrados o \"enllumenats\" van ser una secta her\u00e8tica present a Espanya entre 1510 i 1530 i va profetitzar la uni\u00f3 entre l'home i D\u00e9u, basades en l'axioma \"l'amor de D\u00e9u en l'home i D\u00e9u\". Deixar anar completament a l'amor div\u00ed, l'home \u00e9s impecabilitat, \u00e9s a dir, la impossibilitat de pecar. \u00c9s enllumenats derivats l'eliminaci\u00f3 de qualsevol mediaci\u00f3 (de Crist, l'esgl\u00e9sia, els sagraments), i la desaparici\u00f3 de qualsevol norma relativa a la conducta.\nViccionari", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Trencar l'enfit, conegut tamb\u00e9 com a passar la cinta, medir la cinta o passar la llista, \u00e9s un ritual de medicina popular m\u00e0gico-religiosa practicat ancestralment al Pa\u00eds Valenci\u00e0 per a curar o alleugerir l'enfit, empatx o indigesti\u00f3. Es pot enquadrar en l'\u00e0mbit del curanderisme menor o dom\u00e8stic, at\u00e9s que les persones iniciades en el ritual, generalment dones, pertanyen a l'entorn familiar o ve\u00efnal sense tindre car\u00e0cter professional.\nEl ritual de trencar l'enfit el du a terme una persona experta que mesura el nivell de l'enfit amb l'ajuda d'un mocador o cinta. Per a fer el mesurament, el pacient aguanta un extrem del mocador o cinta a l'altura de l'est\u00f3mac i la medidora, situada a l'extrem oposat, mesura tres voltes la dist\u00e0ncia a colzes, al mateix temps que se senya i resa una oraci\u00f3 secreta en veu baixa. Esta oraci\u00f3 nom\u00e9s es pot transmetre en dia sagrat, normalment Dijous o Divendres Sant. Si en el primer mesurament la m\u00e0 de la medidora arriba a una altura superior a l'est\u00f3mac, queda establit el diagn\u00f2stic. En este cas, es continua mesurant tres voltes durant tres dies consecutius fins a resoldre la malaltia, la qual cosa ocorre quan el mesurament assoleix de nou el punt on el pacient sost\u00e9 el mocador.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Astarot, Aixtarot o Astaroth \u00e9s un dels dimonis cristians (proclamat al concili de Braga), que t\u00e9 la jerarquia de duc de l'Infern. L'ajuden tres dimonis menors, Aamon, Pruslas i Barbatos. Sembla que el seu nom \u00e9s una corrupci\u00f3 de la deessa Astarte", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'\u0100n\u0101p\u0101nasati (pali; s\u00e0nscrit: \u0101n\u0101p\u0101nasm\u1e5bti; xin\u00e8s: \u5b89 \u90a3\u822c \u90a3; pinyin: \u0101nn\u00e0b\u0101nn\u00e0; singal\u00e8s: \u0d86\u0db1\u0dcf \u0db4\u0dcf\u0db1\u0dcf \u0dc3\u0dad\u0dd2), que significa \"atenci\u00f3 a la respiraci\u00f3\" (\"sati\" significa l'atenci\u00f3 plena, \"Anapana\" es refereix a la inspiraci\u00f3 i expiraci\u00f3), \u00e9s una forma de meditaci\u00f3 budista ara com\u00fa en les escoles budistes tibetanes, zen, tiantai, i theravada, aix\u00ed com programes occidentals de basats en la mindfulness. Anapanasati significa sentir les sensacions causades pels moviments de la respiraci\u00f3 en el cos, com es practica en el context de l'atenci\u00f3. Segons la tradici\u00f3, l'anapanasati el va ensenyar originalment Buda en diversos sutres incloent el \u0100n\u0101p\u0101nasati Sutta. (MN 118)", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les preg\u00e0ries de Mesopot\u00e0mia s\u00f3n les preg\u00e0ries que es feien a l'indret i l'era coneguda amb el nom de Mesopot\u00e0mia. Hi ha nou tipus de poemes utilitzats a Mesopot\u00e0mia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'ortod\u00f2xia (del grec antic \u1f40\u03c1\u03b8\u03cc\u03c2 - Orthos, 'correcte' - i \u03b4\u03cc\u03be\u03b1 - doxa, literalment 'opini\u00f3 recta i veritable') \u00e9s la doctrina o ideologia que \u00e9s sostinguda i defensada per la major part d'una societat, especialment en el terreny religi\u00f3s, en contraposici\u00f3 a l'heterod\u00f2xia, o doctrina sostinguda per un grup menor o grups menors que no comparteixen aquesta doctrina o es mostren dissidents d'aquesta.\nL'ortod\u00f2xia \u00e9s assumida per l'ortod\u00f2xia del poder i se sustenta o sol sustentar-se a trav\u00e9s d'aquest i dels mitjans de comunicaci\u00f3, mentre que l'heterod\u00f2xia troba m\u00e9s dificultat en poder manifestar-se o senzillament \u00e9s ignorada o eliminada, segons el grau de democr\u00e0cia, representaci\u00f3 i heterogene\u00eftat que admet una societat. Un nivell suficient d'ortod\u00f2xia permet el consens, l'estabilitat pol\u00edtica i social i la governabilitat d'un poble en assegurar la cohesi\u00f3 social i un cert grau d'assimilaci\u00f3 dels individus an\u00f2mics o heterodoxos d'aquesta.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una secta \u00e9s un subgrup d'un sistema de creences religioses, pol\u00edtiques, o filos\u00f2fiques, habitualment procedent d'un grup m\u00e9s gran. El terme originalment s'usava per indicar que es tractaven de grups religiosos separats, per\u00f2 es pot referir a qualsevol organitzaci\u00f3 que es desvinculi d\u2019una altra m\u00e9s gran per seguir un conjunt de regles i principis diferents. En la tradici\u00f3 \u00edndia una secta es refereix a una tradici\u00f3 organitzada.\" Les sectes, en un sentit m\u00e9s sociol\u00f2gic, s\u00f3n generalment tradicionalistes i conservadores i intenten tornar la seva religi\u00f3 d'origen a la puresa religiosa.\nEs diferencien les sectes destructives de les sectes en general, sent les destructives aquelles en qu\u00e8 el comportament que la gent externa al grup percep pot semblar alguna cosa que no \u00e9s destructiu, de la mateixa manera que una fam\u00edlia on ocorren abusos pot amagar aquesta realitat de cara l'exterior. La majoria de les sectes no s\u00f3n destructives. En la d\u00e8cada de 1980 es va definir el concepte de nous moviments religiosos per diferenciar-los del concepte pejoratiu de les sectes, o per evitar la persecuci\u00f3 de minories religioses.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La moralitat victoriana va ser la caracter\u00edstica m\u00e9s not\u00f2ria, dels costums socials de l'\u00e8poca, el puritanisme moral fou el s\u00edmbol m\u00e0xim del qual es va encarnar en la reina Vict\u00f2ria I del Regne Unit -segons Lytton Strachey, aquest tret solament es va accentuar despr\u00e9s de la defunci\u00f3 del seu esp\u00f2s, el pr\u00edncep Albert de Sax\u00f2nia-Coburg, el 1861, caracteritzat per una exacerbaci\u00f3 dels principis morals, i a la repressi\u00f3 sistem\u00e0tica de les passions, en particular les d'ordre sexual.\nEs considera l'\u00e8poca victoriana com una \u00e8poca de moltes contradiccions, com el cultiu extensiu d'una aparen\u00e7a externa de la dignitat i moderaci\u00f3 junt amb la prevalen\u00e7a dels fen\u00f2mens socials com la prostituci\u00f3 i el treball infantil. Una pl\u00e8tora de moviments socials va sorgir dels intents de millorar les condicions de vida imperant per a molts sota una r\u00edgida societat de classes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El culte dom\u00e8stic, culte als ancestres o culte als avantpassats \u00e9s una  pr\u00e0ctica  piadosa com\u00fa a diverses  religions basada en la creen\u00e7a que els membres de la fam\u00edlia que han mort (ancestres) tenen una nova exist\u00e8ncia, s'interessen pels assumptes del m\u00f3n i posseeixen l'habilitat d'influir en la sort dels vius.\nTotes les cultures li donen un significat ritual a la mort dels \u00e9ssers estimats. La meta del culte \u00e9s assegurar el benestar en la nova exist\u00e8ncia dels ancestres i la seva bona disposici\u00f3 cap als vius i, de vegades, demanar algun tipus de favor o ajuda. La funci\u00f3 social del culte als ancestres \u00e9s conrear valors familiars, com la pietat filial, lleialtat a la fam\u00edlia i continu\u00eftat del llinatge.\nEs tracta d'una pr\u00e0ctica universal a totes les cultures de maneres m\u00e9s o menys expl\u00edcites, el culte als ancestres es troba en societats amb qualsevol grau de complexitat social, pol\u00edtica i tecnol\u00f2gica, i roman com un notable component de diverses pr\u00e0ctiques religioses en els temps moderns. \u00c9s especialment central en diverses  religions africanes, des de l'animisme fins als ritus Bwiti i al confucianisme, on rep el nom de pietat filial.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La divinitat o el div\u00ed \u00e9s una noci\u00f3 metaf\u00edsica usada de manera variable segons les diferents confessions i creences i, fins i tot, entre diferents individus dins d'una mateixa fe, per a referir-se a un poder transcendental o als seus atributs i manifestacions en el m\u00f3n; encara que pot fer-ho, no pressuposa l'exist\u00e8ncia de diversos d\u00e9us o d'un \u00fanic D\u00e9u absolut. Aquesta difer\u00e8ncia entre \"divinitat\" i \"de\u00eftat\" es pot il\u00b7lustrar per la visi\u00f3 cosmol\u00f2gica d'alguna religi\u00f3 no teista com el budisme, on la divinitat \u00e9s entesa principalment com la llei que governa el m\u00f3n, de manera infinita i eterna, i les de\u00eftats (devas) s\u00f3n mortals \u2014 encara que la seva longevitat es mesuri en milions d'anys \u2014 i no poden contrariar aquesta llei suprema.\nL'arrel de les paraules significa literalment, \"com D\u00e9u\" (del llat\u00ed deus, cf. Dyaus, estretament relacionat amb el zeus grec, el div en persa i el deva en s\u00e0nscrit), per\u00f2 l'\u00fas varia significativament en funci\u00f3 de quin d\u00e9u es parla.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La creu \u00e9s una figura geom\u00e8trica que consisteix en dues l\u00ednies que es creuen en angle recte, de manera que divideixen quatre quadrants. Hi ha diversos tipus de creu (llatina, grega, en forma d'aspa...) \u00c9s un dels s\u00edmbols m\u00e9s antics de la humanitat. Les primeres creus que es van trobar van ser a les estepes de l'\u00c0sia Central a la prehist\u00f2ria. Als temples d'Arm\u00e8nia, plens de creus, es parla de la influ\u00e8ncia turca en la seva configuraci\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Lliure examen \u00e9s una noci\u00f3 que eix originalment del protestantisme i que atorga a l'home el dret d'interpretar la B\u00edblia segons el seu judici personal, sense cap autoritat dogm\u00e0tica. Al segle xix la noci\u00f3 va desenvolupar-se tamb\u00e9 fora dels pa\u00efsos protestants com a principi epistemol\u00f2gic dins els cercles ci\u00e8nt\u00edfics laics belgues i francesos, (libre examen, en franc\u00e8s) i (Vrij onderzoek, en neerland\u00e8s) com a afirmaci\u00f3 de la llibertat de l'investigador de tractar qualsevol subjecte i de posar en dubte sense prejudici qualsevol veritat cient\u00edfica anterior o religiosa, en utilitzar amb dilig\u00e8ncia els millors m\u00e8todes de recerca disponibles amb conseq\u00fc\u00e8ncia que la veritat sempre queda provisional. El concepte implica les nocions de lliure albir i de llibertat de consci\u00e8ncia, i sobretot de lucidesa.\nEl 1864 l'esgl\u00e9sia cat\u00f2lica va reagir amb vehem\u00e8ncia contra aquesta tend\u00e8ncia i publicar el Syllabus Errorum o Cat\u00e0leg dels errors. Quant m\u00e9s al nord, tant menys va tenir un impacte, per\u00f2 a Espanya l'abs\u00e8ncia d'una pol\u00edtica de lliure examen i la devoci\u00f3 d'Isabel II per Pius IX va \u00abesverar tots els ciutadans que maldaven per modernitzar la societat.\u00bb, frenar el progr\u00e9s cient\u00edfic i obstruir la llibertat acad\u00e8mica.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els goigs s\u00f3n composicions po\u00e8tiques, de car\u00e0cter popular, que es canten a la Mare de D\u00e9u, a Crist o als sants. Es canten col\u00b7lectivament, en el marc d'un acte religi\u00f3s de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una process\u00f3, etc. La seva finalitat consisteix a donar gr\u00e0cies pels b\u00e9ns rebuts, o b\u00e9 com a preg\u00e0ria per demanar la salut f\u00edsica o espiritual de la comunitat. Aquests, es canten a dintre de les bas\u00edliques o esgl\u00e8sies.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Juliana de Norwich (Norwich, Norfolk, Anglaterra, c. 8 de novembre de 1342 \u2013 c. 1416) fou una religiosa anglesa, m\u00edstica i autora de les Revelacions de l'amor de D\u00e9u, una de les grans obres de la prosa medieval anglesa. \u00c9s venerada com a santa a l'anglicanisme i a les esgl\u00e9sies luteranes, i com a beata per l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "En la mitologia hind\u00fa, Mahish\u00e0sura (\u092e\u0939\u093f\u0937\u093e\u0938\u0941\u0930, mahi\u1e63\u0101sura) \u00e9s un asura (dimoni, \u00e9sser amb qualitats no divines).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Cova de Nicanor \u00e9s una antiga cova funer\u00e0ria situada a la muntanya Scopus de Jerusalem, Israel. Les excavacions a la cova van descobrir una ossera amb una inscripci\u00f3 que feia refer\u00e8ncia a \"Nicanor, el fabricant de la porta\". La cova es troba al Jard\u00ed Bot\u00e0nic Nacional d'Israel, en els terrenys del campus de la muntanya Scopus de la Universitat Hebrea de Jerusalem.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Ad abolendam (del llat\u00ed, Sobre l'abolici\u00f3 o Cap a l'abolici\u00f3; extret de la primera l\u00ednia Ad abolendam diversam haeresium pravitatem (Sobre l'abolici\u00f3 de diverses heretgies malignes)) va ser un decretal i butlla del Papa Luci III, escrit a Verona i em\u00e8s el 4 de novembre de 1184. Va ser em\u00e8s despr\u00e9s que el Concili de Verona va establir algunes difer\u00e8ncies jurisdiccionals entre el Papat i l'Emperador del Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic Frederic Barbarroja. El document prescriu mesures per desarticular l'heretgia i va desencadenar els esfor\u00e7os que van culminar amb la Croada albigesa i les Inquisicions. El seu principal objectiu era la completa abolici\u00f3 de l'heretgia cristiana.\nVa establir el principi (desconegut pel dret rom\u00e0) segons el qual, fins i tot en abs\u00e8ncia de testimonis, qualsevol persona podia ser acusada d'heretgia i, per tant, ser sotmesa a un judici. La norma va ser reiterada l'any 1215 pel Quart Concilil del Later\u00e0, que va instituir \u00abprocediments d'ofici\u00bb per combatre l'heretgia. Una simple sospita o delaci\u00f3 era suficient per iniciar el proc\u00e9s; a m\u00e9s, aquells que sabien d'una heretgia o presumpta heretgia i no denunciaven el fet, tamb\u00e9 eren considerats responsables i, per tant, eren sotmesos al mateix judici.\nEn el decret, es va afegir:\n\nEl text mostra clarament, i, a difer\u00e8ncia del que havia fet fins llavors l'Esgl\u00e9sia, que correspon al bisbe o al seu delegat \u00abbuscar\u00bb heretges per jutjar-los. D'aqu\u00ed el terme \u00abinquisire\u00bb, \u00e9s a dir, buscar els culpables.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El perd\u00f3 \u00e9s l'acci\u00f3 de no exigir venjan\u00e7a o revenja davant un mal real o imaginari infligit per altres; \u00e9s el contrari del ressentiment. El perd\u00f3 pot venir motivat o no per les disculpes de l'altre.\nEl perd\u00f3 ocupa un lloc central en la majoria de religions, ja que \u00e9s vist com un do div\u00ed que s'atorga al pro\u00efsme a imatge del perd\u00f3 de D\u00e9u davant els propis actes o pecats.\nEl cristianisme \u00e9s potser la religi\u00f3 que m\u00e9s ha tematitzat el perd\u00f3, com es pot veure als passatges de:\n\nJes\u00fas quan demana el perd\u00f3 per als que l'estaven crucificant\nquan diu de parar l'altra galta quan ens donen una bufetada\nJes\u00fas va dir que s'havia de perdonar \"setanta set vegades\" una ofensa\nEl fragment sobre la dona ad\u00faltera i la lapidaci\u00f3\nL'exaltaci\u00f3 de la miseric\u00f2rdia i la pietat\nEl fort lligam amb la confessi\u00f3 al catolicisme, en qu\u00e8 obtenir el perd\u00f3 \u00e9s rebre la gr\u00e0cia divina mitjan\u00e7ant un sagramentDe fet el cristianisme s'ha presentat sovint com la religi\u00f3 del perd\u00f3, oposant-se al judaisme i la llei del tali\u00f3 (ull per ull i dent per dent). Aquesta visi\u00f3 s'argumenta en el \"manament nou\" que diu Jesucrist que ha vingut a donar al m\u00f3n. Aquesta tesi no \u00e9s objectiva, puix que la major part de les religions tenen com a missatge central l'amor envers el pro\u00efsme. Els romans, per exemple, tenien una deessa de la Clem\u00e8ncia.\nEn psicologia s'exhorta al perd\u00f3 perqu\u00e8 s'accelera l'oblit i la superaci\u00f3 d'un episodi negatiu. No perdonar pot degenerar en obsessions i traumes, focalitzant la vida al voltant d'una futura reparaci\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Enuma Elix (En\u00fbma Eli\u0161) \u00e9s un llarg poema d'un miler de versos escrit cap a l'any 1200 aC a Babil\u00f2nia. La data de composici\u00f3 \u00e9s molt discutida, encara que hi ha un cert acord en qu\u00e8 devia ser cap a finals del segon mil\u00b7lenni, potser durant el regnat de Nabucodonosor I (1125 aC - 1103 aC), quan aquest rei va recuperar l'est\u00e0tua de Marduk que s'havien emportat els elamites. Alguns autors creuen que va ser escrit quan a Babil\u00f2nia hi governava la dinastia cassita, cap a l'any 1500 aC. Se suposa que es va escriure entre aquests anys encara que de fet no hi ha cap document que ho acrediti.\nActualment, es conserven una bona quantitat de fragments d'aquest text. Els m\u00e9s antics provenen d'Assur i es poden datar cap a l'any 900 aC. A la ciutat de N\u00ednive, es van recuperar al voltant de 30.000 tauletes d'argila, que es poden reduir a uns 10.000 documents. D'aquests, uns 5.000 corresponen a l'anomenada Biblioteca d'Assurbanipal (668 aC-627 aC) i contenen l'Enuma Elix, l'Epopeia de Guilgameix i altres obres, Atrahasis, El descens d'Ixtar als inferns i diversos mites menors de la creaci\u00f3. Actualment la major part d'aquestes tauletes es troba al Museu Brit\u00e0nic.\nLa tem\u00e0tica de l'Enuma Elix \u00e9s la creaci\u00f3 de l'univers, i la seva ordenaci\u00f3 per part de Marduk, el d\u00e9u tutelar de la ciutat de Babil\u00f2nia i cap del pante\u00f3. Tamb\u00e9 s'anomena Poema babil\u00f2nic de la creaci\u00f3, encara que el poema no \u00e9s altra cosa que una gran tramoia m\u00edtica per a justificar l'entronitzaci\u00f3 de Marduk com a d\u00e9u principal de Mesopot\u00e0mia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Esgl\u00e9sia Maradoniana \u00e9s una religi\u00f3 creada per admiradors, seguidors i aficionats de l'exfutbolista argent\u00ed Diego Armando Maradona, els quals el consideren el millor jugador de la hist\u00f2ria. D'altres fonts l'han descrit com una religi\u00f3 par\u00f2dica o postmoderna.L'Esgl\u00e9sia va ser fundada el 30 d'octubre de 1998 (28 des de Maradona) a la ciutat argentina de Rosario. Podria ser considerada com una tipologia de sincretisme o com una religi\u00f3, dependent de la definici\u00f3 de religi\u00f3 que s'utilitzi. Alejandro Ver\u00f3n, un dels seus fundadors, va expressar: \u00abTinc una religi\u00f3 racional, que \u00e9s l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica, i una religi\u00f3 al meu cor, que \u00e9s Diego Maradona\u00bb. Els partidaris de l'esgl\u00e9sia Maradoniana, suposadament a totes les parts del m\u00f3n, han de comptar els anys des del naixement de Maradona, el 1960.\nL'Esgl\u00e9sia s'ha est\u00e8s en altres parts del m\u00f3n, com ara Espanya, It\u00e0lia, Alemanya, Regne Unit, Jap\u00f3, Afganistan, Per\u00fa, Brasil, Xile, M\u00e8xic, Uruguai i els Estats Units, entre d'altres, congregant-se en espais oficials. A l'estat espanyol, per exemple, es creu que hi ha m\u00e9s de 9.000 fidels. En 2015 la iglesia contaba con 500 000 seguidores de todo el mundo. Adicionalment, la religi\u00f3 compta amb la seva pr\u00f2pia B\u00edblia, anomenada \u00abYo soy el Diego de la gente\u00bb (Jo soc el D\u00e9u de la gent, en catal\u00e0). Els fidels tamb\u00e9 resen el \u00abDiego nuestro\u00bb.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Dhammapada \u00e9s un dels textos m\u00e9s apreciats per totes les branques del budisme. Recull en 423 versets diverses sent\u00e8ncies i provervis de Buda. \u00c9s un text de car\u00e0cter sapiencial, \u00e9s a dir, que convida a la reflexi\u00f3 personal.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Esgl\u00e9sia d'Anglaterra \u00e9s l'esgl\u00e9sia principal cristiana a Anglaterra. Es tracta de l'esgl\u00e9sia establerta per la llei, de la qual el cap formal \u00e9s el monarca angl\u00e8s (actualment, Elisabet II). \u00c9s l'esgl\u00e9sia mare de la Comuni\u00f3 Anglicana.L'\u00abEsgl\u00e9sia d'Anglaterra\u00bb es creu ser tant cat\u00f2lica com reformada:\n\nCat\u00f2lica, ja que es veu com una part de l'Esgl\u00e9sia universal de Jesucrist en ininterrompuda continu\u00eftat amb l'Esgl\u00e9sia apost\u00f2lica primitiva. Aix\u00f2 s'expressa en el seu \u00e8mfasi en els ensenyaments dels Pares de l'Esgl\u00e9sia, formalitzat en els credos dels Ap\u00f2stols, Nicea i d'Atanasi.\nReformada, ja que ha estat modelada pels principis doctrinals de la Reforma protestant del segle xvi, en particular en els \u00abTrenta-nou articles\u00bb i el Llibre d'oraci\u00f3 com\u00fa.Hi ha altres esgl\u00e9sies protestants a l'Anglaterra, que no formen part de la Comuni\u00f3 Anglicana.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Tenrikyo (en japon\u00e8s: \u5929\u7406\u6559 Tenriky\u014d) \u00e9s una religi\u00f3 monoteista originada a partir de les revelacions que va experimentar una dona japonesa, Miki Nakayama, coneguda com a Oyasama pels seus seguidors. Els practicants de la Tenrikyo creuen que D\u00e9u, conegut amb diversos noms incl\u00f2s el de Tenri-o-no-mikoto, va expressar la seva voluntat divina a trav\u00e9s de Nakayama, que afirmava ser el temple vivent de D\u00e9u, I en menor mesura, a trav\u00e9s d'Izo Iburi i altres l\u00edders. L'objectiu de Tenrikyo a nivell mundial \u00e9s ensenyar i promoure la \u201cVida Joiosa\u201d, que \u00e9s cultivada a trav\u00e9s dels actes de caritat i de la plenitud mental anomenada hinokishin.\nEls dominis de la Tenrikyo avui en dia inclouen la gesti\u00f3 de 16.833 esgl\u00e9sies al Jap\u00f3, el Jiba a la ciutat de Tenri, l'oyasato-yakata i moltes altres organitzacions adre\u00e7ades a la comunitat. Aquesta religi\u00f3 t\u00e9, aproximadament, 1,75 milions de seguidors al Jap\u00f3, i s'estima que en t\u00e9 m\u00e9s de dos milions arreu del m\u00f3n. La Tenrikyo \u00e9s classificada com a shinshukyo o, cosa que \u00e9s el mateix, com una Nova Religi\u00f3 Japonesa.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El budisme vajrayana (devanagari \u0935\u091c\u094d\u0930\u092f\u093e\u0928, \"Vehicle del Diamant\") tamb\u00e9 anomenat budisme t\u00e0ntric, tantrayana, mantrayana, mantra secret i budisme esot\u00e8ric, \u00e9s un sistema complex i multifac\u00e8tic del pensament i la pr\u00e0ctica budistes que es va desenvolupar durant diversos segles. Va apar\u00e8ixer a la mateixa \u00e8poca en qu\u00e8 es desenvolupava el tantrisme hind\u00fa, i un dels seus trets distintius \u00e9s la import\u00e0ncia donada al ritual, que es fa servir com a substitut o alternativa a les anteriors meditacions abstractes.\nSegons les escriptures sagrades d'aquesta branca, els Tantras, el budisme vajrayana \u00e9s \"una de les tres rutes cap a la il\u00b7luminaci\u00f3, les altres dos essent els corrents hinayana i mahayana\".\nEncara que els primers textos budistes t\u00e0ntrics van apar\u00e8ixer a l'\u00cdndia vers el segle iii i que van continuar apareixent-ne fins al segle xii, es considera que el corrent vajrayana va comen\u00e7ar a existir a partir dels segles vi o VII, mentre que el terme \"vajrayana\" va utilitzar-se per primer cop al segle viii.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un pelegrinatge \u00e9s un viatge a un lloc considerat sagrat per la religi\u00f3 per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.Les rutes dels pelegrins sovint creen molta riquesa, pel comer\u00e7 i el trafic de persones i s'han convertit en una atracci\u00f3 per al turisme modern. Un pelegr\u00ed \u00e9s un viatger que visita algun lloc sagrat, gaireb\u00e9 sempre per motius religiosos. Etimol\u00f2gicament pelegr\u00ed significa expatriat o estranger i la connotaci\u00f3 religiosa la va adquirir per la naturalesa dels llocs on es duia a terme el pelegrinatge. Posteriorment el terme es va estendre a qualsevol indret destacat, com per exemple les cases dels artistes per als fans. Un exemple destacat d'aquest pelegrinatge laic seria Graceland la casa d'Elvis Presley.\nA l'Europa de l'edat mitjana es distingien tres classes de pelegrins: \n\nRomers, aquells que anaven a Roma\nPalmers, aquells que anaven a Jerusalem\nPelegrins pr\u00f2piament dits, aquells que anaven a Santiago de Compostel\u00b7la.\n\n", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'expressi\u00f3 discussi\u00f3 bizantina significa una discussi\u00f3 f\u00fatil, en la que cada part mai no pot arribar a provar les seves asseveracions a la part contr\u00e0ria. \u00c9s equivalent a l'expressi\u00f3 \u00abdiscutir el sexe dels \u00e0ngels\u00bb, i refereix a certa classe de debats, considerats com una pr\u00e0ctica tan in\u00fatil com irresponsable o desconnectada de la realitat. En converses informals s'utilitza tamb\u00e9 l'expressi\u00f3 \u00abcagar al vol\u00bb.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La mastaba de Ti \u00e9s un dels m\u00e9s importants jaciments arqueol\u00f2gics de Saqqara. Fou descoberta l'any 1860 per Auguste Mariette.\nTi (tamb\u00e9 transcrit \u00abTy\u00bb) va ser un alt funcionari de la cort sota diversos faraons de la V dinastia d'Egipte, dels quals l'\u00faltim va ser Niuserre, a la fi del segle XXV a.C. i comen\u00e7ament del segle XXIV a.C. La seva funci\u00f3 era de \u00abdirector dels perruquers de la Gran Casa\u00bb, cosa que feia que fos una persona pr\u00f2xima al sobir\u00e0.\nDe la seva import\u00e0ncia \u00e9s testimoniatge la construcci\u00f3 d'una mastaba per a la seva tomba.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un seminari \u00e9s un centre destinat a la formaci\u00f3 de sacerdots. Depenen dels bisbes, i en molts ordes i congregacions religioses, \u00e9s la instituci\u00f3 que forma els seus membres que es preparen per al sacerdoci. L'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica els va crear l'any 1545 per un decret del Concili de Trento.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Mapp\u014d (\u307e\u3063\u307d\u3046, Mapp\u014d? pinyin: \u672b\u6cd5, M\u00f2f\u01ce) o el declivi de l'Edat de Dharma, \u00e9s la \"degenerada\" Tercera Edat del budisme. Durant aquesta edat degenerada, les persones seran incapaces d'arribar a la il\u00b7luminaci\u00f3 a trav\u00e9s de la paraula de Buda Sakyamuni, i es convertir\u00e0 en una societat moralment corrupta. En el pensament budista, fins i tot durant l'Edat del Dharma, els ensenyaments de Buda s\u00f3n encara correctes, per\u00f2 la gent ja no \u00e9s capa\u00e7 de seguir les normes.\nLes refer\u00e8ncies a la disminuci\u00f3 del Dharma al llarg del temps es poden trobar en textos budistes Mahayana com el Sutra del Diamant i el Sutra del Lotus, per\u00f2 tamb\u00e9 en menor grau en alguns textos del Canon Pali, com el Cullavagga del vinaya Pitaka. La terra pura escoles del Budisme en Xina i Jap\u00f3 creuen que estem ara en aquesta \u00faltima edat de \"degenerar Dharma\".", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Lama - en tibet\u00e0 \u0f56\u0fb3\u0f0b\u0f58 - \u00e9s un t\u00edtol honor\u00edfic per als mestres religiosos en el budisme tibet\u00e0, atorgat a un monjo, monja o, a les escoles nyingma, kagyu i sakya, a un practicant de tantra per designar un grau de desenvolupament espiritual avan\u00e7at, i l'autoritat per ensenyar. Tamb\u00e9 pot ser part d'un t\u00edtol com els de Dalai-lama o Panchen-lama, aplicat al llinatge de lames reencarnats (tulkus). El mot t\u00e9 un significat similar al del s\u00e0nscrit 'guru'.\nA causa d'alguns malentesos provocats pels primers estudiosos occidentals del budisme tibet\u00e0, el terme 'lama' ha estat aplicat hist\u00f2ricament de manera equivocada als monjos tibetans en general. De la mateixa manera, els primers estudiosos i viatgers occidentals van denominar el budisme tibet\u00e0 'lamaisme', sense adonar-se que es tractava d'una forma de budisme; tamb\u00e9 van ignorar la difer\u00e8ncia entre aquest budisme tibet\u00e0 i el B\u00f6n. aix\u00ed, el terme 'lamaisme' avui \u00e9s considerat com a pejoratiu.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La meditaci\u00f3 descriu la pr\u00e0ctica d'un estat d'atenci\u00f3 concentrada sobre un objecte extern, pensament, la pr\u00f2pia consci\u00e8ncia o cap dels anteriors, excepte l'estat de concentraci\u00f3. L'objectiu principal de la meditaci\u00f3 pot ser viure-la com a experi\u00e8ncia, m\u00e9s t\u00edpic en la meditaci\u00f3 oriental, o m\u00e9s aviat posant l'accent en el contingut d'aquesta, m\u00e9s propi en general de la meditaci\u00f3 occidental.D'aquesta manera, en l'\u00e0mbit religi\u00f3s occidental, s'ha distingit entre oraci\u00f3 (oral) i meditaci\u00f3 (mental), entre meditaci\u00f3 i contemplaci\u00f3, reservant-ne a la segona un significat religi\u00f3s o espiritual. Aquest nou \u00fas es refereix a la meditaci\u00f3 pr\u00f2pia del ioga, originada a \u00cdndia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les rebel\u00b7lions hugonots, igualment anomenades Guerres del Senyor de Rohan, nom del duc Enric II de Rohan, s\u00f3n una successi\u00f3 de sollevaments populars de les poblacions protestants de Fran\u00e7a, els hugonots, que van organitzar-se contra l'autoritat reial cat\u00f2lica sota la reg\u00e8ncia de Llu\u00eds XIII de Fran\u00e7a i Borb\u00f3. Reg\u00e8ncia ocupada per la seva mare, Maria de M\u00e8dicis, italiana i cat\u00f2lica. Les rebel\u00b7lions van esclatar entre el 1621 i el 1629 a causa de l'assassinat del rei Enric IV. El duc Enric II de Rohan va finint sent malgrat ell el cap de la resist\u00e8ncia protestant en una reacci\u00f3 contra la seua expulsi\u00f3 de la Cort per part de la regenta.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Islam a Let\u00f2nia es va documentar la seva pres\u00e8ncia per primera vegada al segle xix (1838). Els musulmans eren principalment t\u00e0rtars i turcs, i la majoria havien estat portats a Let\u00f2nia en contra de la seva voluntat. Aquests inclo\u00efen turcs presoners de la guerra de Crimea i la Guerra russoturca (1877-1878). Despr\u00e9s de la guerra russoturca prop d'un centenar de presos turcs van ser portats a la localitat de C\u0113sis, on al voltant de trenta van morir a causa de les dures condicions clim\u00e0tiques en les quals van estar allotjats, sense cap font de calor ni protecci\u00f3 contra el fred.\nLa poblaci\u00f3 musulmana total de Let\u00f2nia es creu que \u00e9s al voltant de 12.000 persones. Pr\u00e0cticament tots els musulmans a Let\u00f2nia s\u00f3n sunnites. Tamb\u00e9 hi ha una pres\u00e8ncia activa de la comunitat ahmadia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una deixuplina \u00e9s un petit flagell fet de cuir, de c\u00e0nem o de metall que serveix per a infligir un c\u00e0stig f\u00edsic (auto-flagel\u00b7laci\u00f3) (habitualment a l'esquena), seguint un ritu religi\u00f3s. Es tracta d'una forma de mortificaci\u00f3.La deixuplina t\u00edpica posseeix diverses tires que s'ajunten en una empunyadura de forma similar al gat a nou cues. La deixuplina, i la ma\u00e7a amb cadenes s\u00f3n dos s\u00edmbols de poder i de domini representades a les mans d'Osiris durant l'era eg\u00edpcia. Aquest tipus d'instruments no s'han modificat en els \u00faltims anys. Amb una forma similar per\u00f2 dedicat exclusivament a l'agricultura (per batre el blat) \u00e9s la batolla.\nL'autoflagel\u00b7laci\u00f3 ha estat una pr\u00e0ctica habitual al llarg del temps i en diverses religions. La utilitzaci\u00f3 regular de la deixuplina forma part de les pr\u00e0ctiques dels membres numeraris de l'Opus Dei en l'actualitat, que segueixen l'exemple del seu fundador,Josemar\u00eda Escriv\u00e1 de Balaguer.\nVegeu tamb\u00e9: Flagel\u00b7laci\u00f3, penit\u00e8ncia, i mortificaci\u00f3", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La dominaci\u00f3 \u00e9s un tipus d'\u00e0ngel que pertany a la segona esfera o gra\u00f3 de la jerarquia segons l'angeologia. Les dominacions, de nombre i noms desconeguts, ja que no es manifesten als humans, s'encarreguen de l'ordre, tant del cosmos com entre els altres \u00e0ngels, repartint feina entre els pertanyents a les jerarquies inferiors. Es representen com humans alats per\u00f2 amb ceptres i a vegades rajos que els envolten.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un lloc o centre de culte \u00e9s un edifici o un indret obert al p\u00fablic destinat al culte religi\u00f3s i pot incloure des d'un temple, un lloc sagrat, una sala, una assemblea comunit\u00e0ria, o fins i tot un habitatge usat per un grup religi\u00f3s. Aix\u00ed, una esgl\u00e9sia, mesquita, sinagoga, santuari o monestir, s\u00f3n diversos exemples de llocs de culte actius usats per les religions monoteistes m\u00e9s esteses en l'actualitat.\nHist\u00f2ricament han existit centres de culte oficials, per a una comunitat d'iniciats (com els ritus celebrats en les reunions de l'orfisme i els rituals clandestins (com les sales de missa dels primers cristians a les catacumbes). Tamb\u00e9 s'han celebrar sacrificis i preg\u00e0ries a llocs naturals considerats sagrats, com a prop dels arbres, pedres grans o fonts d'aigua. Altres centres de culte han estat els cementiris en totes les seves versions i les fogueres dels poblats.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Cap d'un dimoni \u00e9s una escultura que es conserva al Conjunt hist\u00f2ric d'Ol\u00e8rdola, que forma part del Museu d'Arqueologia de Catalunya.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Chu-sho-fu fou el nom xin\u00e8s d'un indi que va arribar a la Xina vers l'any 170 i va predicar-hi el budisme. Va fundar una comunitat religiosa a Luoyang, aleshores capital xinesa.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un fals profeta \u00e9s un individu que fingeix tenir determinats dons divins, com el de profecia, sense realment posseir-los. S'esmenta de manera especial en les religions del Llibre per a referir-se a impostors religiosos contaminats per la falsedat, la mal\u00edcia de l'apostasia i la hipocresia. Tamb\u00e9 es referix a un farsant o simulador que es fa passar per una bona persona quan en realitat amaga motius maliciosos i il\u00b7leg\u00edtims, a alg\u00fa que utilitza una falsa aparen\u00e7a amb finalitats ocultes que poden ser demag\u00f2giques, demon\u00edaques, pol\u00edtiques o per a interessos lucratius personals, etc.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una ofrena \u00e9s un objecte deixat en un lloc sagrat per motius rituals o un do ofert a la divinitat per aplacar-la. Aquests objectes s\u00f3n una caracter\u00edstica de societats modernes i antigues, i solien fer-se per guanyar-se el favor de forces sobrenaturals, com testifiquen les fonts hist\u00f2riques grega i romana, si b\u00e9 actes semblants es continuen fent en l'actualitat, com per exemple als pous dels desitjos. En les religions d'inspiraci\u00f3 cristiana, el pa i el vi per a l'eucaristia formen l'ofrena.A Europa, les primeres ofrenes votives daten del neol\u00edtic, amb tresors de destrals polides, i arriben al seu cim a l'acabament de l'edat de bronze. Estris valuosos com ara espases i puntes de llan\u00e7a eren aparentment enterrats o m\u00e9s comunament llan\u00e7ats en masses d'aigua o torberes, de manera que no poguessin ser recuperats. Sovint, tots els objectes trobats en un tresor apareixen trencats.\n\nVegeu tamb\u00e9: Exvot, Pinax, i Ofrena de Flors", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les Cantigas de Santa Maria \u00e9s un dels m\u00e9s importants reculls de can\u00e7ons monof\u00f2niques de l'edat mitjana redactat durant el regnat d'Alfons X el Savi (1221-1284).Es tracta d'un conjunt de 427 composicions escrites en galaicoportugu\u00e8s en honor de la Mare de D\u00e9u. La majoria s\u00f3n cantigas que expliquen miracles succe\u00efts amb la intervenci\u00f3 de Maria.\n\u00c9s una obra col\u00b7lectiva, nom\u00e9s un petit nombre de les m\u00e9s de quatre-centes peces de la col\u00b7lecci\u00f3 s\u00f3n atribu\u00efbles directament al rei Alfons el savi. La seva tasca fonamental seria la d'organitzar, corregir i dirigir als diferents col\u00b7laboradors integrants de la seva cort po\u00e8tica. Alguns dels noms citats pels diferents estudiosos s\u00f3n Airas Nunes, poeta i trobador gallec; Pero da Ponte o Joan Soares Coelho.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La llista dels bisbats i arquebisbats francesos \u00e9s la seg\u00fcent:\n\nBisbat d'Agde\nBisbat d'Agen\nBisbat d'Aire\nArquebisbat d'Ais de Proven\u00e7a\nBisbat d'Aiacciu\nBisbat d'AlbiVegeu tamb\u00e9: Llista de bisbes i arquebisbes d'AlbiArquebisbat d'Albi\nBisbat d'Alet\nBisbat d'Alais (Bisbat d'Ales)\nBisbat d'Amiens\nBisbat d'Angers\nBisbat d'Angulema\nBisbat d'Annecy\nBisbat d'Apt\nArquebisbat d'Arles\nBisbat d'Arr\u00e0s.\nArquebisbat d'Auch (Arquebisbat d'Aush)\nBisbat d'Aurenja\nBisbat d'Autun\nBisbat d'Auxerre\nBisbat d'Aviny\u00f3\nArquebisbat d'Aviny\u00f3.\nBisbat d'Avranches\nBisbat de Bayeux\nBisbat de Bayeux i Lisieux.\nBisbat de Baiona\nBisbat de Bazas\nBisbat de Beauvais\nBisbat de Belley\nArquebisbat de Besan\u00e7on\nBisbat de Bethl\u00e9em.\nBisbat de B\u00e9ziers\nBisbat de Blois\nBisbat de Bordeus\nBisbat de Boulogne.\nBisbat de Bourges\nBisbat de Cahors\nBisbat de Cambrai\nBisbat de Carcassona.\nBisbat de Carpentras\nBisbat de Castres\nBisbat de Cavaillon\nBisbat de Chalon (Chalon-sur-Sa\u00f4ne)\nBisbat de Ch\u00e2lons-en-Champagne\nBisbat de Chamb\u00e9ry\nBisbat de Chartres\nBisbat de Clarmont d'Alv\u00e8rnia\nArquebisbat de Clarmont d'Alv\u00e8rnia.\nBisbat de Commenge\nBisbat de Condom.\nBisbat Cornouaille\nBisbat de Coserans\nBisbat de Coutances\nBisbat de Coutances i Avranches.\nBisbat de Dax\nBisbat de Die\nBisbat de Digne\nBisbat de Dijon\nArquebisbat de Dijon.\nBisbat de Dol\nArquebisbat de Dol.\nBisbat d'Elna\nBisbat d'Embrun\nArquebisbat d'Embrun.\nBisbat d'Estrasburg\nArquebisbat d'Estrasburg.\nBisbat d'\u00c9vreux\nBisbat de Fr\u00e9jus\nBisbat de Frej\u00fas i Tol\u00f3.\nBisbat de Gap\nBisbat de Ginebra\nBisbat de Gland\u00e8ves\nBisbat d'Antibes despr\u00e9s de Grasse.\nBisbat de Grenoble\nBisbat de La Rochelle.\nBisbat de Langres\nBisbat de Laon\nBisbat de Laval.\nBisbat de Lavaur\nBisbat de Lectoure\nBisbat de L\u00e9on\nBisbat de Lescar\nBisbat de Llemotges\nBisbat de Lisieux\nBisbat de Lodeva\nBisbat de Lombez.\nBisbat de Lu\u00e7on.\nBisbat de Li\u00f3\nBisbat de M\u00e2con\nBisbat de Magalona.\nBisbat de Maillezais.\nBisbat del Mans\nBisbat de Marsella\nBisbat de Meaux\nBisbat de Mende (Bisbat del Gavald\u00e0)\nBisbat de Metz\nBisbat de Mirepoix.\nBisbat de Montauban.\nBisbat de Montpeller.\nArquebisbat de Montpeller.\nBisbat de Moulins.\nBisbat de Mo\u00fbtiers-Tarentaise\nArquebisbat de Mo\u00fbtiers-Tarentaise.\nBisbat de Nancy.\nBisbat de Nantes\nArquebisbat de Narbona.\nBisbat de Nevers\nBisbat de Ni\u00e7a\nBisbat de Nimes\nBisbat de Noyon\nBisbat de Noyon-Tournai.\nBisbat d'Oloron\nBisbat d'Orl\u00e9ans\nBisbat de Pamiers.\nBisbat de Par\u00eds\nArquebisbat de Par\u00eds.\nBisbat de P\u00e9rigueux\nBisbat de Perpiny\u00e0\nBisbat de Poitiers\nBisbat de lo Pu\u00e8i de Velai\nArquebisbat de Reims.\nBisbat de Rennes\nBisbat de Rieux.\nBisbat de Riez\nBisbat de Rod\u00e8s\nArquebisbat de Rouen.\nBisbat de Saint-Brieuc.\nBisbat de Saint-Claude.\nBisbat de Saint-Di\u00e9.\nBisbat de Saint-Flour.\nBisbat de Saint-Jean-de-Maurienne (Bisbat de Sant Joan de la Mauriena)\nBisbat de Saint-Malo\nBisbat de Saint-Omer.\nBisbat de Saint-Papoul.\nBisbat de Saint-Paul-Trois-Ch\u00e2teaux\nBisbat de Saint-Pons-de-Thomi\u00e8res.\nBisbat de Saintes.\nBisbat de Sarlat.\nBisbat de S\u00e9ez (moderna S\u00e9es)\nBisbat de Senez\nBisbat de Senlis\nBisbat de Sens\nBisbat de Sisteron\nBisbat de Soissons\nBisbat de Tarbes\nBisbat de Th\u00e9rouanne\nBisbat de Toul\nBisbat de Toulon\nBisbat de Tolosa\nArquebisbat de Tolosa\nArquebisbat de Tours.\nBisbat de Tr\u00e9guier.\nBisbat de Troyes.\nBisbat de Tulle.\nBisbat d'Us\u00e8s\nBisbat de Vabres.\nBisbat de Vaison\nBisbat de Valence\nBisbat de Vannes\nBisbat de Vence\nBisbat de Verdun\nArquebisbat de Vienne.\nBisbat de Viviers", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La matan\u00e7a de frares a Madrid de 1834 va ser un mot\u00ed anticlerical que es va produir el dia 17 de juliol de 1834 a Madrid durant la Reg\u00e8ncia de Maria Cristina de Borb\u00f3 i la primera guerra carlina (1833-1840) en el qual van ser assaltats diversos convents del centre de Madrid, foren assassinats 73 frares i 11 van resultar ferits, a causa del rumor que es va estendre per la ciutat: que l'epid\u00e8mia de c\u00f2lera que l'assolava des de la fi de juny, i que havia empitjorat el dia 15 de juliol, s'havia produ\u00eft perqu\u00e8 \u00abl'aigua de les fonts p\u00fabliques havia estat enverinada pels frares\u00bb. \u201cEra la primera vegada que l'esgl\u00e9sia es veia sotmesa a les actituds incontrolades dels seus propis fidels. Com van percebre els contemporanis, aquests fets demostraven, sobretot, la p\u00e8rdua de prestigi dels religiosos en la cat\u00f2lica Espanya, tal com succe\u00efa en els altres pa\u00efsos\u201d.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El sectarisme \u00e9s la intoler\u00e0ncia, discriminaci\u00f3 o odi que sorgeixen de donar import\u00e0ncia a les difer\u00e8ncies percebudes entre diferents grups socials, pol\u00edtics o religiosos, o entre les subdivisions dins d'un grup, com les diferents manifestacions d'una mateixa religi\u00f3 o les faccions d'un moviment pol\u00edtic.\nLes bases ideol\u00f2giques de les actituds i comportaments sectaris s\u00f3n extraordin\u00e0riament variats. Els membres d'un grup religi\u00f3s o pol\u00edtic poden creure que la seva pr\u00f2pia salvaci\u00f3, o l'\u00e8xit dels seus objectius particulars, requereix la recerca agressiva de la conversi\u00f3 d'altres grups, o perqu\u00e8 els partidaris d'una facci\u00f3 determinada puguen assolir els seus projectes pol\u00edtics o religiosos els opositors han de ser purgats.\nA vegades un grup que est\u00e0 sota pressi\u00f3 econ\u00f2mica o pol\u00edtica ataca als membres d'altre grup que considera responsable de la seva pr\u00f2pia decad\u00e8ncia. Podria definir tamb\u00e9 l'\"ortod\u00f2xia\" m\u00e9s r\u00edgida, la creen\u00e7a d'un grup o organitzaci\u00f3 que expulsa o excomunica a aquells que no s\u00f3n compatibles amb les seves definicions pol\u00edtiques o religioses \"ortodoxes\". En altres ocasions, el sectarisme pot ser l'expressi\u00f3 d'ambicions nacionalistes o culturals d'un grup.\nL'expressi\u00f3 \"conflicte sectari\" generalment es refereix als conflictes violents entre diferents religions o faccions pol\u00edtiques, tals com els conflictes entre cat\u00f2lics i protestants a Irlanda del Nord les divisions de classe poden ocupar tamb\u00e9 un paper important). Tamb\u00e9 pot referir-se en general a la disparitat filos\u00f2fica o pol\u00edtica entre diferents escoles de pensament com l'existent entre xi\u00eftes i sunnites.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les m\u00e1moas, o medo\u00f1as, s\u00f3n petits t\u00famuls funeraris caracter\u00edstics del per\u00edode Neol\u00edtic del nord-oest de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. Trobem m\u00e1moas a Gal\u00edcia, la franja occidental d'Ast\u00faries i al nord de Portugal.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Forn\u00edcula de Sant Antoni de P\u00e0dua \u00e9s una obra del municipi del Carrer Ciutadans de Girona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitect\u00f2nic de Catalunya. \u00c9s una forn\u00edcula de car\u00e0cter cl\u00e0ssic situada al damunt de la llinda del portal d'acc\u00e9s a l'escola d'una casa de renda. Cont\u00e9 a l'interior la imatge d'un Sant. Presenta la seg\u00fcent inscripci\u00f3: \"Resarit un pare nostre se guanyen 250 dies d'indulgencia\".", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Maya (devanagari \u092e\u093e\u092f\u093e, m\u0101y\u0101, en general tradu\u00eft com 'il\u00b7lusi\u00f3', 'engany', 'somni') \u00e9s una noci\u00f3 del pensament indi que presenta molts matisos diferents segons les diverses tradicions. B\u00e0sicament fa refer\u00e8ncia al fet que l'aparent realitat que ens envolta no existiria, sin\u00f3 que seria la manifestaci\u00f3 d'un principi \u00fanic i div\u00ed. Aquesta il\u00b7lusi\u00f3 faria que es perpetu\u00ef una exist\u00e8ncia humana basada en el dualisme, quan els homes i l'U creador nom\u00e9s formarien en realitat una mateixa cosa.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un prelat \u00e9s un eclesi\u00e0stic amb una certa autoritat a l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica, o b\u00e9 perqu\u00e8 est\u00e0 al capdavant d'una jurisdicci\u00f3 o b\u00e9 perqu\u00e8 t\u00e9 aquest t\u00edtol honor\u00edfic. No \u00e9s necessari ser bisbe per a ser prelat. Poden \u00e9sser tractats de monsenyor tots els prelats, des dels patriarques als abats, excepte els que tamb\u00e9 siguin cardenals.Entre els prelats, hi ha els qui estan al capdavant d'una prelatura territorial o d'una prelatura personal. Tamb\u00e9 reben aquest nom els cardenals, bisbes i altres que participen en el govern de l'Esgl\u00e9sia, aix\u00ed com els abats, superiors generals i provincials, vicaris generals i capitulars.\nTamb\u00e9 existeixen les prelatures honor\u00edfiques, que generalment s'atorguen als sacerdots membres de la C\u00faria Romana i a altres sacerdots a tot el m\u00f3n, que en rebre determinades distincions eclesi\u00e0stiques obtenen el dret de portar alguns atributs episcopals.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un te\u00f2nim (del grec \u03b8\u03b5\u03bf\u03c2 (theos, d\u00e9u) i \u1f44\u03bd\u03bf\u03bc\u03b1 (on\u00f2ma, nom), \u00e9s el nom propi d'una de\u00eftat. L'estudi dels te\u00f2nims \u00e9s una rama de l'onom\u00e0stica.\nEl nom d'un d\u00e9u d'una societat pot ser \u00fatil per a entendre l'origen del seu llenguatge segons el punt de vista d'una de\u00eftat particular. Els te\u00f2nims han estat \u00fatils per entendre les connexions de les lleng\u00fces indoeuropees.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Celesti (Celestius) fou un amic i partidari de Pelagi, i per tant de les doctrines pelagianes que foren tamb\u00e9 de vegades anomenades celestianes.\nSembla que va n\u00e9ixer a Camp\u00e0nia i fou advocat, per\u00f2 despr\u00e9s es va fer monjo (409) i va adherir a les tesis de Pelagi al que va acompanyar a Cartago, on al cap de poc fou acusat d'heretgia (vers el 412) i fou declarat culpable i excomunicat. Va preparar una apel\u00b7laci\u00f3 al papa Innocenci I i mentre es va retirar a Efes on va arribar al rang de prevere i va restar cinc anys tranquil.\nEl 417 va anar a Constantinoble d'eon fou expulsat r\u00e0pidament per \u00c0tic, l'enemic i substitut de Joan Cris\u00f2stom. Llavors va anar a Roma i va presentar el seu cas decant el Papa Z\u00f2sim I (que havia succe\u00eft a Innocenci I). El Concili de Cartago fou revocat per precipitaci\u00f3 i Celesti fou reinstal\u00b7lat en els seus privilegis i drets; els prelats africans van ratificar la decisi\u00f3 sense \u00e8xit i van apel\u00b7lar a la cort imperial. Sembla que van obtenir un decret d'Honori de 20 d'abril del 418 en qu\u00e8 desterrava a Celesti, Pelagi i els seus seguidors dels seus dominis; aquestes mesures foren conservades per Constanci III (421) i pel Papa Celest\u00ed I.\nVers el 429 fou expulsat de Constantinoble per una proclamaci\u00f3 de Teodosi el gran a sol\u00b7licitud de Marius Mercator. \u00c9s esmentat en un concili celebrat a Roma el 430 i despr\u00e9s desapareix de la hist\u00f2ria.\nVa escriure unes Epistolae sobre temes morals, dirigides als seus familiars; va escriure tamb\u00e9 Contra Traducem Peccati,, Definitiones o Ratiocinationes, i Libellus Fidei.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La teodicea agustiniana \u00e9s un tipus de teodicea cristiana designada per respondre al problema del mal. Com a tal, intenta explicar la possibilitat d'un d\u00e9u omnipotent i omnibenevolent enmig d'evid\u00e8ncia de mal al m\u00f3n. Diferents variacions d'aquestes teodicea han estat proposades al llarg de la hist\u00f2ria, per\u00f2 normalment afirmen que D\u00e9u \u00e9s perfectament bo, que va crear el m\u00f3n del no-res i que el mal \u00e9s el resultat del pecat original dels humans. L'entrada del mal al m\u00f3n \u00e9s generalment explicada com el c\u00e0stig pel pecat i la seva cont\u00ednua exist\u00e8ncia es nodreix del mal \u00fas del lliure albir per part dels \u00e9ssers humans. La teodicea agustiniana sost\u00e9 que D\u00e9u \u00e9s perfectament bo i que no \u00e9s responsable del mal o del patiment.Sant Agust\u00ed d'Hipona va ser el primer a desenvolupar la teodicea. Va rebutjar la idea que el mal existeix en si; en canvi, el va considerar com una corrupci\u00f3 de la bondat, causada per l'ab\u00fas del lliure albir per part de la humanitat. Sant Agust\u00ed creia en l'exist\u00e8ncia d'un infern f\u00edsic com a c\u00e0stig pel pecat, per\u00f2 va afirmar que aquells que triaven acceptar la salvaci\u00f3 de Jesucrist anirien al cel. Sant Tom\u00e0s d'Aquino, influ\u00eft per Sant Agust\u00ed, va proposar una teodicea similar basades en la idea que D\u00e9u \u00e9s bondat i que no pot haver mal en ell. Creia que l'exist\u00e8ncia de la bondat permet que el mal existeixi per culpa dels humans. Agust\u00ed tamb\u00e9 va influir en Joan Calv\u00ed, que va donar suport a l'opini\u00f3 d'Agust\u00ed que el mal \u00e9s el resultat del lliure albir i va argumentar que el pecat corromp els humans, que requereixen la gr\u00e0cia divina per a una guia moral. La teodicea va ser criticada per Fortunat, un maniqueu contemporani de sant Agust\u00ed que debatia que D\u00e9u havia d'estar implicat en el mal.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Paul Henri Thiry, Bar\u00f3 d'Holbach, (Heidesheim, Ren\u00e0nia, 8 de desembre de 1723 \u2013 Par\u00eds, 21 de gener de 1789) va ser un qu\u00edmic i fil\u00f2sof materialista franc\u00e8s d'origen alemany. Es va educar a Leiden i la major part de la seva vida la va viure a Par\u00eds. Segons el seu pensament, la mat\u00e8ria \u00e9s eterna i base determinant de qualsevol fenomen; la llibertat \u00e9s una il\u00b7lusi\u00f3, la religi\u00f3 una conseq\u00fc\u00e8ncia de la ignor\u00e0ncia explotada pel despotisme. Aquestes cites seves exposaven clarament que considerava totes les doctrines religioses com a instruments de l'absolutisme i per tant era enemic de totes. Va ser un dels col\u00b7laboradors de l'Encyclop\u00e9die, una de les m\u00e0ximes expressions de la Il\u00b7lustraci\u00f3, en la qual va col\u00b7laborar amb conceptes com qu\u00edmica, metal\u00b7l\u00fargia o geologia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Xaitan o Xaytan \u00e9s un mal esperit o un dimoni entre els musulmans. La figura del xaytan ja existia abans de l'\u00e8poca musulmana; el xaytan habitava al foc i no se'l podia veure. La seva figura presenta grans similituds amb el cristi\u00e0 Satan\u00e0s i deriva de l'hebreu Satan. L'Alcor\u00e0 anomena al xaytan 70 vegades (6 de manera indefinida) i 18 en plural (xayat\u00edn).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El paganisme germ\u00e0nic fa refer\u00e8ncia a les diverses pr\u00e0ctiques religioses dels pobles germ\u00e0nics des de l\u2019 edat del ferro fins a la cristianitzaci\u00f3 durant l\u2019edat mitjana. Les pr\u00e0ctiques religioses representaven un element essencial de la primera cultura germ\u00e0nica. Tant a partir de restes arqueol\u00f2giques com de fonts liter\u00e0ries, \u00e9s possible rastrejar una s\u00e8rie de creences comunes o estretament relacionades entre els pobles germ\u00e0nics fins a l'edat mitjana, quan es van cristianitzar les darreres zones d\u2019Escandin\u00e0via. Arrelada a la religi\u00f3 protoindoeuropea, la religi\u00f3 proto-germ\u00e0nica es va expandir durant el per\u00edode migratori, produint extensions com la religi\u00f3 n\u00f2rdica antiga entre els pobles germ\u00e0nics del nord, el paganisme practicat enmig dels pobles germ\u00e0nics continentals i el paganisme anglosax\u00f3 entre els pobles que continuaven parlant l'angl\u00e8s antic. La religi\u00f3 germ\u00e0nica es pot documentar m\u00e9s abastament sobretot a partir dels textos dels segles X i XI procedents d\u2019Escandin\u00e0via i Isl\u00e0ndia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El misticisme \u00e9s la sensaci\u00f3 que prov\u00e9 del convenciment que s'ha establert una uni\u00f3 directa entre la persona i D\u00e9u dins la via asc\u00e8tica o procediment de la m\u00edstica. Les unions possibles amb la divinitat en religions politeistes adquireixen tons m\u00edstics m\u00e9s lligats amb la natura i els seus cicles naturals. En el cristianisme els camins de la m\u00edstica poden ser diversos tal com diu l'Evangeli \u00abAqu\u00ed i ara, tal com mesureu sereu mesurats\u00bb (Mt 7,2). La divinitat es mostra, generalment molt a poc a poc, enmig de sofriment i goig administrats amb saviesa. Per\u00f2 tamb\u00e9 es pot presentar de forma sobtada essent l'\u00e8xtasi l'expressi\u00f3 concedida.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La cr\u00edtica del budisme, igual que la cr\u00edtica a la religi\u00f3 en general, es pot trobar en els qui estan en desacord amb les afirmacions de preguntes, creences o altres factors de diverses escoles budistes. Algunes denominacions budistes, molts pa\u00efsos predominantment budistes i els l\u00edders budistes han estat criticats d'una manera o altra. Les fonts d'aquesta cr\u00edtica pot provenir de grups com els agn\u00f2stics, els esc\u00e8ptics, la filosofia antireligiosa, els partidaris d'altres religions o pels budistes que pretenen una reforma o simplement, expressar el seu disgust.\nLes cr\u00edtiques inclouen la creen\u00e7a que entre les diverses cultures budistes i en les institucions budistes, no tots s\u00f3n fidels als principis budistes originals. Sam Harris, un defensor destacat de l'anomenat nou ateisme i practicant de la meditaci\u00f3 budista afirma que molts practicants del budisme el maltracten i les seves creences s\u00f3n sovint \"ing\u00e8nues i dins la superstici\u00f3\", i que aix\u00f2 impedeix l'adopci\u00f3 dels veritables principis budistes.Alguns cr\u00edtics afirmen que els seguidors budistes i alguns dels seus l\u00edders han caigut en el materialisme i s\u00f3n corruptes, amb un inter\u00e8s indegut per la riquesa i el poder en lloc de la recerca dels principis budistes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La maqsura, de l'\u00e0rab \u0645\u0642\u0635\u0648\u0631\u0629, maq\u1e63\u016bra, \u00e9s, en l'arquitectura isl\u00e0mica, un recinte reservat en les mesquites on se situa el califa o l'imam durant les oracions p\u00fabliques i que serveix tamb\u00e9 per a contenir el sepulcre d'un personatge considerat com a sant.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Museu de la Catedral de Ferrara es troba a la via San Romano, a poques passes de la Catedral de San Giorgio (Ferrara). Recull algunes obres mestres de la mateixa catedral.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Monument de les Harpies \u00e9s una pilastra funer\u00e0ria del 480-470 ae que es conserva a la ciutat l\u00edcia de Xanthos, a l'actual Turquia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Deuki \u00e9s un costum antic practicat a les regions de l'oest de Nepal, on s'ofereix una noia al temple local. Actualment aquesta pr\u00e0ctica est\u00e0 en declivi.Les nenes es converteixen en deuki b\u00e9 perqu\u00e8 els seus pares les ofereixen amb l'esperan\u00e7a de guanyar la protecci\u00f3 i el favor dels d\u00e9us o b\u00e9 perqu\u00e8 els seus pares les venen a parelles benestants que busquen guanyar una aprovaci\u00f3 sagrada. Les fam\u00edlies pobres que ofereixen les seves filles guanyen estatus social i l'aprovaci\u00f3 de les seves comunitats a causa del sacrifici que es considera que les mateixes han hagut de realitzar. A m\u00e9s es veuen alliberades de la c\u00e0rrega d'haver de buscar marits per les seves filles.Despr\u00e9s que les nenes s\u00f3n ofertes al temple, ni els seus pares ni les parelles que les van comprar les proveeixen de cap tipus d'ajuda monet\u00e0ria o tenen algun contacte posterior amb les deuki. Ja que no s\u00f3n considerades per al matrimoni i no reben diners d'aquells que les van dedicar als seus temples, les deuki han de dependre de les ofrenes monet\u00e0ries al temple que realitzen els fidels. Sense ingressos, ni habilitats o educaci\u00f3, i la pressi\u00f3 de les tradicions folkl\u00f2riques que diuen que tenir sexe amb una deuki pot netejar els pecats i portar bona sort, moltes deuki s\u00f3n aix\u00ed impulsades a practicar sexe per sobreviure, una forma de prostituci\u00f3 en la qual el sexe \u00e9s intercanviat per elements associats a necessitats b\u00e0siques com aliments o refugi.Una causa de la llei de Nepal que estableix que la ciutadania \u00e9s conferida per la l\u00ednia paterna, sovint les filles de les deuki, anomenades devi, no poden ser ciutadanes de Nepal. Sense acc\u00e9s a l'educaci\u00f3 i altres serveis socials, moltes devi es converteixen en deuki. Encara que un canvi legislatiu el 2006 fa que sigui m\u00e9s f\u00e0cil per les deuki obtenir la ciutadania per als seus fills si poden demostrar que el pare \u00e9s nepal\u00e8s, les descendents per l\u00ednia materna no tenen aquest dret.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El sacerdoci de tots els creients \u00e9s una doctrina cristiana que proclama el sacerdoci general de tots els creients, fent exclusi\u00f3 del sacerdoci ministerial o presbiteral. Els qui la professen es basen en la seva interpretaci\u00f3 de diversos passatges del Nou Testament. \u00c9s emfatitzat sobretot en el Protestantisme, que l'utilitza per a rebutjar qualsevol concepte de sacerdoci ministerial o presbiteral, tal com ho proclamen altres esgl\u00e9sies cristianes com l'ortodoxa i cat\u00f2lica.\nAlguns passatges de l'Escriptura fets servir en la doctrina s\u00f3n: Primera carta de Pere, 2:9:\nPer\u00f2 vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, naci\u00f3 santa, poble que D\u00e9u s'ha reservat, perqu\u00e8 proclameu la lloan\u00e7a d'aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable (Versi\u00f3 BCI)\nAltres passatges de les Escriptures rellevants s\u00f3n 1\u00aa Pere 2:4-8, Apocalipsi 1:4-6, 5:6-10, i molts en l'Ep\u00edstola als Hebreus.\nLa major part dels credos protestants rebutgen la idea del sacerdoci presbiteral, interpretant-lo com si fos un monopoli. En moltes esgl\u00e9sies protestants existeixen persones que treballen a temps complet, fent tasques com administrar i organitzar l'Esgl\u00e9sia, ensenyar doctrina, dirigir cultes, administrar els sagraments, etc\nEn el llibre dels Fets dels Ap\u00f2stols, que dona indicis de la forma d'organitzaci\u00f3 de l'esgl\u00e9sia cristiana primig\u00e8nia, s'observa com la doctrina cristiana era ensenyada pels ap\u00f2stols a tots els creients.\nMart\u00ed Luter i Calvino van convertir aquesta doctrina en un dels principis b\u00e0sics de la seva doctrina.\nLa majoria dels protestants estableixen algun tipus de distinci\u00f3 entre els seus propis ministres ordenats i els laics, per\u00f2 ho consideren assumpte d'ordre i disciplina eclesi\u00e0stics i no s\u00f3n una jerarquia espiritual ni molt menys \"graus de santedat\", per\u00f2 en les altres doctrines tenen a veure amb administraci\u00f3, ministeri, i facultats.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Herrada de Landsberg fou una monja alsaciana que nasqu\u00e9 cap a l'any 1130, en el castell de Landsberg, situat a la regi\u00f3 del Baix Rin.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Patrologia \u00e9s la part de la hist\u00f2ria de la teologia cristiana que estudia els antics escriptors cristians (Pares) i llurs obres (exceptuant els llibres can\u00f2nics, concretament del per\u00edode compr\u00e8s entre els inicis del cristianisme i el segle vii a Occident (Isidor de Sevilla) i el segle viii a Orient (Joan Damasc\u00e8). Estudia les vides i les obres dels autors ortodoxos i heterodoxos que van escriure sobre teologia en aquests segles.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La hist\u00f2ria de les religions es refereix a l'estudi del registre de les experi\u00e8ncies i idees religioses humanes. Com a disciplina sorgeix al segle XIX dins les ci\u00e8ncies socials, o com la part hist\u00f2rica de les ci\u00e8ncies religioses (el terme va ser usat per primer cop per Max M\u00fcller). La prehist\u00f2ria de les religions es relaciona a l'estudi de les creences religioses que van existir pr\u00e8viament a l'adveniment del registre escrit. El fris cronol\u00f2gic \u00e9s una cronologia comparativa de la religi\u00f3.\nLa paraula \"religi\u00f3\" tal com es fa servir avui en dia no t\u00e9 cap traducci\u00f3 pre-colonial \u00f2bvia en les lleng\u00fces no-europees. Daniel Dubuisson escriu que \"el que l'Occident i la hist\u00f2ria de les religions en el seu naixement han objectivitzat sota el nom de 'religi\u00f3' \u00e9s ... quelcom for\u00e7a \u00fanic, que podria ser apropiat nom\u00e9s per a ell mateix i la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria.\" La hist\u00f2ria de la interacci\u00f3 de les altres cultures amb la categoria religiosa \u00e9s doncs la seva interacci\u00f3 amb una idea que es va desenvolupar primerament a Europa sota la influ\u00e8ncia de la Cristiandat.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Separaci\u00f3 entre l'Esgl\u00e9sia i l'Estat \u00e9s el concepte legal i pol\u00edtic pel qual les institucions de l'Estat i religioses (Esgl\u00e9sia) es mantenen separades i l'Esgl\u00e9sia no interv\u00e9 en els afers p\u00fablics; cada part t\u00e9 una autonomia per tractar els temes relacionats amb les seves esferes d'influ\u00e8ncia. \u00c9s una de les mesures per les quals es busca l'establiment d'un Estat laic o aconfessional, aix\u00ed com parteix del proc\u00e9s de secularitzaci\u00f3 d'una societat. La separaci\u00f3 Esgl\u00e9sia-Estat est\u00e0 relacionada amb l'extensi\u00f3 de la llibertat de culte a tots els ciutadans; i, es condiciona a partir d'aquest dret la relaci\u00f3 entre l'Estat i l'Esgl\u00e9sia. Ocorre sobretot aquells estats amb religi\u00f3 d'Estat o oficial que afavoreixen legal i/o informalment una religi\u00f3 en detriment de les altres per mitj\u00e0 del patronat reial o altres accions similars.\nLa idea de la separaci\u00f3 entre Esgl\u00e9sia (sigui aquesta anglicana, cat\u00f2lica, luterana, presbiteriana) i Estat \u00e9s un fenomen que sorgeix a partir de l'humanisme, durant el Renaixement. Es consolida amb la Il\u00b7lustraci\u00f3, per mitj\u00e0 del corrent filos\u00f2fic racionalista, arribant a ser una pol\u00edtica oficial durant la Revoluci\u00f3 francesa, la Independ\u00e8ncia nord-americana i les revolucions burgeses que desfan la \"alian\u00e7a entre el tron i l'altar\".\nActualment, la separaci\u00f3 entre l'esgl\u00e9sia i l'Estat es troba plasmada en la major part de les constitucions nacionals, mitjan\u00e7ant l'establiment d'un estat laic. De fet la tend\u00e8ncia al m\u00f3n des de l'edat moderna \u00e9s cap a una secularitzaci\u00f3 de l'Estat.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La doctrina secreta, s\u00edntesi de ci\u00e8ncia, religi\u00f3 i filosofia (t\u00edtol original: The Secret Doctrine, The Synthesis of Science, Religion, and Philosophy) \u00e9s una de les principals obres d'Helena Blavatsky. El llibre tracta sobre la s\u00edntesi del pensament cient\u00edfic, filos\u00f2fic i religi\u00f3s.\nL'obra original es va publicar el 1888 i es compon de dos volums. El primer es dedica a la cosmog\u00e8nesi i tracta sobre estudis de l'evoluci\u00f3 de l'univers, mentre que el segon es dedica a l'antropog\u00e8nesi. Els dos volums presenten un resum de les idees de la teosofia, moviment que va ajudar a fundar Blavatsky. Un tercer volum fou publicat per la Societat Teos\u00f2fica despr\u00e9s de la mort de Blavatsky. \u00c9s una col\u00b7lecci\u00f3 de diversos articles seus.\nEls t\u00edtols dels sis volums s\u00f3n:\n\nCosmog\u00e8nesi\nSimbolisme arcaic universal\nAntropog\u00e8nesi\nEl simbolisme arcaic de les religions, del m\u00f3n i de la ci\u00e8ncia\nCi\u00e8ncia, religi\u00f3 i filosofia\nObjecte dels misteris i pr\u00e0ctica de la filosofia ocultaEls volums I i II es corresponen amb el primer volum de l'edici\u00f3 original en angl\u00e9s i els volums III i IV es corresponen amb el segon volum de l'edici\u00f3 original. El volum V i VI es corresponen amb el volum publicat p\u00f2stumament per la Societat Teos\u00f2fica.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Pleroma (grec: \u03c0\u03bb\u03ae\u03c1\u03c9\u03bc\u03b1, pl\u00e9roma) generalment es refereix a la totalitat dels poders divins. La paraula significa 'plenitud' i es fa servir en contextos teol\u00f2gics cristians tant en el gnosticisme en general com per Pau de Tars a l'Ep\u00edstola als Colossencs 2,9.\nEl gnosticisme sost\u00e9 que el m\u00f3n est\u00e0 controlat per arconts, en algunes versions hi ha la divinitat de l'Antic Testament. El celestial pleroma \u00e9s la totalitat de tot el que es considera en la nostra comprensi\u00f3 d'all\u00f2 \u00abdiv\u00ed\u00bb. S'anomena sovint Pleroma a la llum existent \u00abper sobre\u00bb del nostre m\u00f3n, ocupat per \u00e9ssers espirituals que autoemanen del pleroma. Aquests \u00e9ssers s\u00f3n descrits com a Eons (\u00e9ssers eterns) i, a vegades, com arconts. Jes\u00fas s'interpreta com un intermediari Eon que va ser enviat, juntament amb el seu hom\u00f2leg Sophia, a partir de la pleroma. Amb la seva ajuda, la humanitat pot recuperar la p\u00e8rdua de coneixement dels or\u00edgens divins i d'aquesta manera poder ser retornats a la unitat amb el Pleroma. El terme \u00e9s, doncs, un element central de cosmologia religiosa gn\u00f2stica.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Jon Kabat-Zinn (nascut Jon Kabat, a Nova York, el 5 de juny de 1944) \u00e9s professor em\u00e8rit de medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Massachusetts i creador de la Stress Reduction Clinic (Cl\u00ednica de Reducci\u00f3 de l'Estr\u00e8s) que posteriorment es va convertir en el Center for Mindfulness in Medicine, Health Care, and Society (Centre per a Mindfulness en Medicina, la Salut i la Societat).\nDoctorat en biologia molecular (1964-1971) a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) on el seu director de tesi va ser el premi Nobel Salvador Luria, en Jon Kabat-Zinn \u00e9s internacionalment reconegut per haver desenvolupat, a finals dels anys 70, el programa de Reducci\u00f3 de l'Estr\u00e8s Basat en l'Atenci\u00f3 Plena o Mindfulness (Mindfulness Based Stress Reduction o MBSR).L'any 1979, Kabat-Zinn va comen\u00e7ar a investigar els efectes del seu programa en pacients amb dolor cr\u00f2nic, als quals el sistema sanitari ja no podia oferir m\u00e9s oportunitats de tractament, i va demostrar cient\u00edficament que el programa MBSR era capa\u00e7 de reduir el patiment d'aquells pacients de forma significativa, all\u00e0 on els tractaments tradicionals havien quedat estancats. Posteriorment s'ha anat demostrant els seus beneficis en moltes altres patologies, moltes d'elles relacionades amb el patiment i l'estr\u00e8s. Al llarg dels anys el nombre de publicacions cient\u00edfiques relacionades amb Mindfulness i MBSR ha anat creixent de forma exponencial  sobretot gr\u00e0cies a l'impuls que han donat a les investigacions les noves t\u00e8cniques de neuroimatge i a les col\u00b7laboracions nascudes a l'empara del Mind and Life Institute.Kabat-Zinn es va iniciar en la meditaci\u00f3 mentre estudiava al MIT. Posteriorment va treballar dos anys al departament de biologia de la Universitat de Brandeis, ensenyant gen\u00e8tica molecular i posteriorment una temporada com a director del Cambridge Zen Center (Centre Zen de Cambridge) amb el mestre zen kore\u00e0 Seung Sahn. La seva pr\u00e0ctica de la meditaci\u00f3 i el ioga i els seus estudis amb mestres budistes el van portar a integrar els seus ensenyaments amb els de la ci\u00e8ncia, per tal d'ajudar a alleujar el patiment de l'\u00e9sser hum\u00e0 en aquest m\u00f3n. El Mindfulness-based stress reduction, \u00e9s ofert per centres m\u00e8dics, hospitals i organitzacions de manteniment de la salut a tot el m\u00f3n.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La religi\u00f3 l\u00favia \u00e9s el conjunt de pr\u00e0ctiques religioses i mitol\u00f2giques dels luvites, un poble indoeuropeu d'\u00c0sia Menor que aparegu\u00e9 a finals de l'edat del bronze i visqu\u00e9 fins a principis de l'Imperi Rom\u00e0. Va estar fortament afectat per influ\u00e8ncies estrangeres, motiu pel qual no \u00e9s possible separar-los de cultures ve\u00efnes, especialment de la siriana i la religi\u00f3 hurrita. L'element indoeuropeu a la religi\u00f3 l\u00favia era m\u00e9s fort que en la religi\u00f3 hitita.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El comportament religi\u00f3s al paleol\u00edtic designa les primeres manifestacions humanes d'inter\u00e8s pel sobrenatural, aparegudes a tot tardar al Paleol\u00edtic superior, fa com a m\u00ednim 30.000 anys. Tanmateix, els patrons de comportament com els rituals d'enterrament que es poden caracteritzar com a religiosos, o com els seus precedents, s'inicien en al paleol\u00edtic mitj\u00e0, tan aviat com als 300.000 anys a.c, coincidint amb l'aparici\u00f3 d'Homo neanderthalensis i Homo sapiens. El comportament religi\u00f3s combina aspectes com el ritual, l'espiritualitat, la mitologia i la m\u00e0gia o animisme, fen\u00f2mens que poden haver seguit un desenvolupament per separat durant el paleol\u00edtic mitj\u00e0 abans de combinar-se en \u201creligi\u00f3 pr\u00f2piament dita\u201d.\nS'ha defensat que hi ha indicis de manifestacions d'experi\u00e8ncia religiosa o espiritual al paleol\u00edtic inferior (significativament abans de 300.000 anys enrere i doncs anteriors a l'Homo sapiens), per\u00f2 s\u00f3n controvertits i tenen un suport limitat.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Schola Philosophicae Initiationis va ser una organitzaci\u00f3 teos\u00f2fica-inici\u00e0tica de car\u00e0cter teos\u00f2fic creada a Madrid l'any 1928 pels espanyols Eduardo Alfonso y Hern\u00e1n i Mario Roso de Luna, en resposta a les desviacions doctrinals de la Societat Teos\u00f2fica, especialment en el que es refereix a la proclamaci\u00f3 de Jiddu Krishnamurti com l'Instructor del m\u00f3n.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Aquest \u00e9s un article sobre la religi\u00f3 a Mo\u00e7ambic. D'acord amb el cens m\u00e9s recent realitzat per l'Institut Nacional d'Estad\u00edstica el 2007, el 56,1% de la poblaci\u00f3 de Mo\u00e7ambic eren cristiana, el 17,9% eren musulmans (principalment sunnites), el 18,7% no tenien cap religi\u00f3, i el 7,3% pertanyia a altres creences. Aquestes xifres s'han d'usar amb molta cura, ja que s\u00f3n bastant problem\u00e0tiques.Les comunitats religioses estan disperses per tot el pa\u00eds. Les prov\u00edncies del nord s\u00f3n majorit\u00e0riament musulmanes, particularment al llarg la franja costanera, per\u00f2 algunes zones de l'interior nord tenen una concentraci\u00f3 m\u00e9s forta de comunitats protestants o cat\u00f2liques. Els protestants i els cat\u00f2lics s\u00f3n generalment m\u00e9s nombrosos en les regions meridional i central, per\u00f2 tamb\u00e9 hi s\u00f3n presents a aquestes \u00e0rees poblacions minorit\u00e0ries de musulmans.La Direcci\u00f3 Nacional d'Afers Religiosos del Ministeri de Just\u00edcia va afirmar que els cristians evang\u00e8lics representen el grup religi\u00f3s de m\u00e9s r\u00e0pid creixement al pa\u00eds. Generalment les comunitats religioses tendeixen a dibuixar els seus membres a trav\u00e9s de l\u00ednies \u00e8tniques, pol\u00edtiques, econ\u00f2miques i racials.Hi ha 732 denominacions religioses i 144 organitzacions religioses registrades al Departament d'Afers Religiosos del Ministeri de Just\u00edcia. Durant el per\u00edode que s'examina es van registrar 10 denominacions i 20 organitzacions religioses. Els principals grups religiosos cristians inclouen anglicans, baptiste, l'Esgl\u00e9sia de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies , Congregacional, Metodista , natzarens, presbiterians, testimonis de Jehov\u00e0, cat\u00f2lics, adventistes i de l'Esgl\u00e9sia universal del Regne de D\u00e9u, aix\u00ed com evang\u00e8lics, ortodoxos, i esgl\u00e9sies pentecostalistes. Moltes esgl\u00e9sies petites i independents, protestants i cat\u00f2liques se separades del corrent principal de llurs denominacions fusionen creences i pr\u00e0ctiques tradicionals africanes en un marc cristi\u00e0.La immensa majoria dels musulmans s\u00f3n sunnites que pertanyen a l'escola de jurisprud\u00e8ncia xafi\u00efta influenciada pel sufisme, amb una petita minoria xi\u00efta (unes poques fam\u00edlies) principalment d'origen del sud d'\u00c0sia. La creixent poblaci\u00f3 d'immigrants del sud d'\u00c0sia \u00e9s predominantment musulmana sunnita i segueix l'escola de jurisprud\u00e8ncia hanafita. Les tres principals organitzacions isl\u00e0miques s\u00f3n el Congr\u00e9s Isl\u00e0mic, el Consell Isl\u00e0mic i la Comunitat Musulmana [Asi\u00e0tica]. L'organitzaci\u00f3 no governamental Ag\u00e8ncia dels Musulmans Africans, finan\u00e7ada per Kuwait i gestionada per Sudan, van dur a terme treball humanitari, igual que l'ag\u00e8ncia de desenvolupament musulmana Aga Khan.Hi ha registrats grups de jueus, hindus i Fe bah\u00e0'\u00ed que constitueixen un percentatge molt petit de la poblaci\u00f3.Les principals mesquites del pa\u00eds i l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica han tractat d'eliminar algunes pr\u00e0ctiques tradicionals ind\u00edgenes dels seus llocs de culte, i instituir pr\u00e0ctiques que reflecteixin una interpretaci\u00f3 m\u00e9s estricta dels textos sagrats. No obstant aix\u00f2, alguns cristians i musulmans practicants segueixen incorporant pr\u00e0ctiques tradicionals i rituals, i les autoritats religioses han estat generalment permissives amb aquest tipus de pr\u00e0ctiques.Els grups estrangers missioners operen lliurement al pa\u00eds. Alguns grups ofereixen centres d'ensenyament religi\u00f3s a les seves comunitats locals, mentre que altres ofereixen beques als estudiants perqu\u00e8 estudi\u00efn als seus respectius pa\u00efsos.La Constituci\u00f3 estableix la llibertat de religi\u00f3, i el govern generalment respecta aquest dret en la pr\u00e0ctica.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La religi\u00f3 tradicional xinesa \u00e9s la religi\u00f3 pr\u00f2pia i aut\u00f2ctona del poble xin\u00e8s. \u00c9s una religi\u00f3 politeista i amb certs elements del xamanisme i est\u00e0 profundament influ\u00efda pel budisme, el confucianisme i el taoisme. El seu nombre \u00e9s dif\u00edcil de calcular, ja que les fonts varien entre 880 milions i 390 milions, a m\u00e9s en les enquestes i censos del govern xin\u00e8s en general les persones s'afilien com a budistes o taoistes si \u00e9s que s'afilien per ventura. Sent una religi\u00f3 sincretista, resulta dif\u00edcil de diferenciar-la de les altres tradicions espirituals xineses m\u00e9s organitzades.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Sime\u00f3 Heresiarca (Symeon o Simeon o Symeones Haeresiarcha S. Massalianus, \u03a3\u03c5\u03bc\u03b5\u03ce\u03bd o \u03a3\u03c5\u03bc\u03b5\u03ac\u03bd\u03b7\u03c2) fou un suposat heresiarca bogomilita o massali\u00e0 en el grup en el qual tamb\u00e9 s'esmenten a Dadoes, Sabas, Adelfios i Hernies, tots els quals van rebre junt amb Sime\u00f3 l'anatema. Aquest anatema podria estar datat el 381 aC al temps de Concili de Side a Pamf\u00edlia.\nSime\u00f3 hauria estat un dels fundadors de la secta dels messalians o euquites. El seu nom apareix tamb\u00e9 com Semesones (Foci); Teodoret l'anomea Symeones. La secta va florir en temps de Constanci II a Mesopot\u00e0mia i \u00c0sia Menor a la part propera a l'Eufrates i va rebre els noms de massalians, messalians, mesalians o euquites (\u039c\u03b1\u03c3\u03c3\u03b1\u03bb\u03b9\u03b1\u03bd\u03bf\u1f76 or \u039c\u03b5\u03c3\u03c3\u03b1\u03bb\u03b9\u03b1\u03bd\u03bf\u1f76, \u039c\u03b5\u03c3\u03b1\u03bb\u03b9\u03b1\u03bd\u03bf\u03af o \u0395\u1f50\u03c7\u1fd6\u03c4\u03b1\u03b9); la primera paraula derivava del siri\u00e0 i volia dir \"poble que resa\"; la segona derivava del grec i tenia el mateix significat.\nUn Sime\u00f3 Heresiarca fou cremat viu en temps de Justini\u00e0 II i Foci diu que era un maniqueu.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El sindo o sinisme \u00e9s la religi\u00f3 tradicionalment aut\u00f2ctona coreana. Coneguda com la \"religi\u00f3 sense nom\", no t\u00e9 una doctrina estructurada de creences i es podria considerar animista i xamanista.Considera que l'\u00e8sser hum\u00e0 viu a un ritme amb el Cosmos, que \u00e9s considerat com una camp de batalla c\u00f2smic entre els esperits del Cel i la Terra, de l'aigua i dels arbres que controlen la vida i la mort i s\u00f3n divinitzats. Consideren que la destinaci\u00f3 dels \u00e9ssers humans i el m\u00f3n ve regit per un model c\u00f2smic format per la humanitat, el cel i la natura que s\u00f3n oposats i estan en harmonia. Tamb\u00e9 creuen en el ying i el yang com a directors de tota exist\u00e8ncia. Quan aquesta harmonia es trenca realitzen sacrificis i la mudang \u00e9s principalment qui els realitza curant malalties tant mentals com no. Creuen en un esperit celestial anomenat Hananim que els permet fer endevinacions, porta el Sol i la pluja, castiga amb rajos als qui considera malvats. A m\u00e9s, tenen un culte als esperits de la naturalesa que es realitza venerant muntanyes, rius i mars. Tamb\u00e9 compten amb la figura del practicant de geom\u00e0ncia.Destaca el mite de la fundaci\u00f3 del primer regne de Corea, anomenat Choson: el fundador llegendari era Tangun que era semi-div\u00ed, fill del Cel i la Terra, i va civilitzar als coreans cap a l'any 4000 o 2333 abans de Crist. La conducta d'aquest fundador \u00e9s el codi \u00e8tic.Es realitza un culte als dimonis que tracta de fer que aquests no els facin cap cosa que troben desagradable. Aquest culte es considera una de les creences m\u00e9s antigues dels coreans. Hi ha dos tipus de dimonis.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Swami o svami (en s\u00e0nscrit: \u0938\u094d\u0935\u093e\u092e\u0940 sv\u0101m\u012b [s\u028ba\u02d0mi\u02d0]) \u00e9s un t\u00edtol de l'hinduisme que s'atorga s'atorga a persones de vida austera, ascetes, que es dediquen a l'ensenyament o a la predicaci\u00f3. \u00c9s especialment per ascetes o ioguis que s'han iniciat en un orde religi\u00f3s mon\u00e0stic fundat per algun mestre religi\u00f3s. Hom creu que va ser utilitzat originalment per als que van ser iniciats pel moviment Advaita Vedanta, iniciat per Adi Xankara. La majoria dels estudiosos de Vedanta utilitzen el terme Swami. Tamb\u00e9 \u00e9s un t\u00edtol donat a persones reconegudes com a docents o instructors espirituals.El significat de l'arrel s\u00e0nscrita de la paraula \u00e9s \"un que \u00e9s un amb el seu jo\" (\"Swa\" significa a si mateix). L'\u00fas d'aquesta paraula no \u00e9s nom\u00e9s per a un iogui sin\u00f3 tamb\u00e9 per a un religi\u00f3s guru, amb deixebles o sense.En bengal\u00ed, la paraula (pronunciada [\u0283ami]), tot i portar el seu significat original, t\u00e9 un doble significat de \"marit\". La paraula tamb\u00e9 significa \"marit\" en malai, on s'escriu \"Suami\". \"Swami\" tamb\u00e9 significa \"marit\" a Khmer i Odiya. La paraula tailandesa per al marit, sami (\u0e2a\u0e32\u0e21\u0e35), tamb\u00e9 \u00e9s un derivat de la paraula swami.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Shehu Osman Dan Fodia o Shaihu Usman dan Fodio, nascut Usuman \u0253ii Foduye, i tamb\u00e9 esmentat com Shaikh Usman ibn Fodio, Shehu Uthman Dan Fuduye o Shehu Usman dan Fodio, entre altres, o, en \u00e0rab, xeic Uthman ibn Fudi (\u00e0rab: \u0639\u062b\u0645\u0627\u0646 \u0628\u0646 \u0641\u0648\u062f\u064a, \u02bfU\u1e6fm\u0101n b. F\u016bd\u012b) (15 de desembre de 1754-20 d'abril de 1817) fou un erudit i religi\u00f3s fulani musulm\u00e0, fundador del Sultanat de Sokoto el 1809. Dan Fodio era d'una classe de fulanis urbanitzats que vivia als estats hausses, al territori que actualment \u00e9s el nord de Nig\u00e8ria. Professor de l'escola jur\u00eddica maliquita i membre de l'ordre de suf\u00ed qadiriyya, vivia a la ciutat estat de Gobir fins al 1802 quan, motivat per les seves idees reformistes i sota la repressi\u00f3 creixent de les autoritats locals, va marxar amb els seus seguidors a l'exili. Aquest exili va iniciar una revoluci\u00f3 pol\u00edtica i social que es va estendre de Gobir a trav\u00e9s de la Nig\u00e8ria moderna i el Camerun, i es repetia en un moviment de gihad \u00e8tnic fulbe a trav\u00e9s d'\u00c0frica occidental. Dan Fodio declinava molta de la pompa de governant, i mentre desenvolupava contactes amb reformistes religiosos i l\u00edders gihadistes a trav\u00e9s de l'\u00c0frica, i aviat va passar el lideratge real de l'estat de Sokoto al seu fill, Muhammad Bello.\nDan Fodio va escriure m\u00e9s que cent llibres de religi\u00f3, govern, cultura i societat. Desenvolup\u00e0 una cr\u00edtica de les elits musulmanes africanes per al que veia com la seva cobd\u00edcia, paganisme, o violaci\u00f3 dels est\u00e0ndards de la llei isl\u00e0mica o xaria, i els alts impostos. Fomentava l'alfabetitzaci\u00f3, incloent-hi a les dones, i unes quantes de les seves filles emergiren com estudioses i escriptores. Els seus escrits i dites es continuen citant avui, i afectuosament \u00e9s sovint esmentat com a Shehu, a Nig\u00e8ria. Alguns seguidors consideren que Dan Fodio ha estat un muj\u00e0ddid, un \u00abreformista de l'islam\u00bb, inspirat per D\u00e9u.La revolta de Dan Fodio \u00e9s un episodi essencial dins l'establiment de l'hegemonia fulani als segles xvii, xviii i xix. Va fer el gihad de manera reeixida entre 1650 i 1750, portant a la creaci\u00f3 de tres estats isl\u00e0mics. Al seu torn Shehu inspirava un cert nombre de gihads posterior a l'\u00c0frica Occidental, incloent-hi els del fundador de Macina (Masina) Seku Amadu, al fundador de l'imperi Tucolor, Al-Hadjdj Umar (que es va casar amb una de les netes de Dan Fodio) i el fundador de l'Emirat d'Adamaua Modibo Adama.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un t\u00famul \u00e9s un monument funeral fet d'una mota de terra i de pedres amassades damunt una tomba o al lloc on s'havia incinerat un mort. En certes \u00e8poques, s'apila la mota damunt un dolmen per a donar-hi un aspecte monumental.Hi ha t\u00famuls arreu del m\u00f3n i aquesta manera de sebollir i de venerar els morts va utilitzar-se en moltes cultures i \u00e8poques, i prenen moltes formes diferents: rectangulars, circulars amb una cavitat al mig, c\u00f2niques\u2026", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Migraci\u00f3 de Puritans a Nova Anglaterra va ser marcada, pels seus efectes, en les dues d\u00e8cades de 1620 a 1640, despr\u00e9s de la qual cosa va disminuir bruscament per un temps. El terme \"Gran Migraci\u00f3\" generalment es refereix a la migraci\u00f3 en aquest per\u00edode de colons anglesos, principalment puritans, a Massachusetts i de les \u00cdndies Occidentals, especialment Barbados, 1630-1640. Van arribar en grups familiars (m\u00e9s que com a individus a\u00efllats) i van ser motivats principalment per una cerca de la llibertat per practicar la seva religi\u00f3 puritana.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Acerra (en grec antic \u03bb\u03b9\u03b2\u03b1\u03bd\u03c9\u03c4\u03c1\u03af\u03c2) era una caixa que s'usava en els sacrificis religiosos dels romans, segons diuen Virgili i Horaci.L'encens que contenia es treia de la caixa i era llen\u00e7at damunt de l'altar, on cremava. Era diferent del tur\u00edbul o encenser, on l'encens cremava a dins.\nTamb\u00e9 portava aquest nom, segons Sext Pompeu Fest, un petit altar que es posava davant dels difunts i on es cremaven perfums. A la llei de les Dotze Taules una norma sumptu\u00e0ria restringia l'\u00fas de l'acerra als funerals, segons diu Cicer\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El messianisme \u00e9s una cosmovisi\u00f3 o ideologia, que t\u00e9 una particular interpretaci\u00f3 del m\u00f3n, on el canvi de la din\u00e0mica d'una societat o del grup de creients, ser\u00e0 originat per l'arribada d'un heroi, al que correspon l'establiment d'un nou ordre que donar\u00e0 origen al m\u00f3n ut\u00f2pic. Encara que el m\u00e9s conegut dels messianismes \u00e9s el de tradici\u00f3 judeocristiana, \u00e9s freq\u00fcent el seu desenvolupament en altres contextos, especialment en aquells on l'opressi\u00f3 social \u00e9s forta. Com a exemples de messianisme, es troben \u2014a m\u00e9s del messianisme jueu\u2014 el cristianisme, l'adventisme, els cultes cargo de Melan\u00e8sia, i diverses esgl\u00e9sies nadiues de base cristiana o isl\u00e0mica que es van desenvolupar en l'\u00c0frica subsahariana despr\u00e9s del proc\u00e9s de descolonitzaci\u00f3 espanyola durant el segle xx. En el m\u00f3n modern, el messianisme sol apar\u00e8ixer en l'agenda de certes postures pol\u00edtiques.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'henoteisme \u00e9s creen\u00e7a en diversos d\u00e9us entre els quals en destaca un, o b\u00e9 la creen\u00e7a en un \u00fanic D\u00e9u admetent l'exist\u00e8ncia o possible exist\u00e8ncia d'altres divinitats. Hist\u00f2ricament s'ha vist com un pas intermedi: del politeisme es passa a un henoteisme perqu\u00e8 una de les divinitats del pante\u00f3 pren m\u00e9s import\u00e0ncia, d'aqu\u00ed es passa a la monolatria (nom\u00e9s s'adora i es prega a aquella divinitat), de tal manera que les altres acaben desapareixent o s\u00f3n vistes com a part de la mitologia antiga, llavors neix el monoteisme o creen\u00e7a en un sol D\u00e9u veritable.\nSi es considera l'henoteisme com una fase de la religi\u00f3, diversos cultes, tant politeistes com monoteistes, han tingut etapes henoteistes o b\u00e9 han destacat un D\u00e9u per sobre dels altres. Entre els grecs, Zeus era el D\u00e9u suprem, per exemple. Molts fil\u00f2sofs ha postulat l'exist\u00e8ncia de l'U suprem enmig d'un conjunt de divinitats, com Pit\u00e0gores o Plot\u00ed. El culte solar d'Amenophis IV es pot llegir com henoteisme, ja que no va aconseguir anul\u00b7lar el culte a altres D\u00e9us, que van retornar amb for\u00e7a entre els egipcis despr\u00e9s de la seva mort.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La creu de Malta \u00e9s un dels s\u00edmbols de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i consisteix en una creu amb vuit puntes, formada per quatre bra\u00e7os que formen sengles V amb el v\u00e8rtex al centre. Sembla que el s\u00edmbol no va associar-se amb els cavallers fins a mitjans del segle xvi. Modernament, la creu apareix en diversos s\u00edmbols nacionals de Rep\u00fablica de Malta, com ara les seves monedes d'euro, i en algunes condecoracions.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La religi\u00f3 inca va ser un grup de creences i ritus que anaven relacionats a un sistema biol\u00f2gic evolucionant des de les \u00e8poques preincaiques fins al Tahuantinsuyo. La fe al Tahuantinsuyo es manifestava en cada aspecte de la seva vida, el seu treball, festivitats, cerim\u00f2nies, etc. La poblaci\u00f3 del Tahuantinsuyo no tenia un concepte abstracte de D\u00e9u i no hi havia paraula que ho defin\u00eds. Eren politeistes i van existir divinitats de car\u00e0cter local, regional i panregional. El vocable \u00abcamaquen\u00bb definia la for\u00e7a vital que animava tot el que existia en la terra; segons la fe del Tahuantinsuyo, els \u00e9ssers vius i morts tenien \u00abcamaquen\u00bb, inclusive els turons, pedres, llacunes i tots els altres \u00e9ssers sagrats tenien un \u00abcamaquen\u00bb. Aix\u00f2 no va poder ser ent\u00e8s pels colonitzadors europeus els qui van equiparar la paraula \u00abcamaquen\u00bb al vocable \u00ab\u00e0nima\u00bb de les creences cat\u00f2liques, quan clarament es tractaven de conceptes distints. En la fe cat\u00f2lica un cos mort ja no t\u00e9 \u00e0nima, en la fe del Tahuantinsuyo els morts rebien tant respecte com els vius.\nSegons les recerques de Maria Rostworowski, en la cosmovisi\u00f3 andina es tenia la creen\u00e7a que els \u00e9ssers humans van emergir espont\u00e0niament, per tant no existia un d\u00e9u creador; aquest concepte va venir a sorgir despr\u00e9s de la colonitzaci\u00f3 europea, van ser els sacerdots cat\u00f2lics els qui van identificar Viracocha com el \u00abd\u00e9u creador\u00bb per\u00f2 com adaptaci\u00f3 al catolicisme.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'escarabeu va ser un amulet de vida i poder, amb forma d'escarabat piloter (Scarabaeus sacer egipci), que representava al sol ixent, i era s\u00edmbol de la resurrecci\u00f3 a la mitologia eg\u00edpcia. En vida proporcionava protecci\u00f3 contra el mal, visible o invisible, donant di\u00e0riament for\u00e7a i poder. En la mort, qui el portava adquiria la possibilitat de ressuscitar i assolir la vida eterna. L'escarabat estava vinculat amb el d\u00e9u Khepri, forma de Ra com Sol naixent, i era el s\u00edmbol de la constant transformaci\u00f3 de l'exist\u00e8ncia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Mesquita Huasi (en xin\u00e8s, \u534e\u5bfa\u6e05\u771f\u5bfa; en pinyin, Hu\u00e1 S\u00ec Q\u012bng Zh\u0113n S\u00ec) \u00e9s una mesquita construida a la Xina durant la dinastia Ming sota el regne de l'Emperador Chenghua (1465-1487). La seva construcci\u00f3 es va basar en l'arquitectura dels temples budistes i els palaus imperials d'aquest pa\u00eds. Va ser constru\u00efda per musulmans que vivien a la ciutat de Linxia, a la regi\u00f3 de Gansu. Durant la revolta de Ma Zhongying l'any 1928, corresponent al conflicte musulm\u00e0 a Gansu, un incendi va destruir l'edifici. Abans de la seva reconstrucci\u00f3 l'any 1941 tenia capacitat per congregar 2.000 persones en el seu interior.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les pedres Mani s\u00f3n pedres planes, roques o c\u00f2dols, amb inscripcions amb el mantra de sis sil\u00b7labes d'Avalokiteshvara (Om mani padme hum; d'aqu\u00ed prov\u00e9 el nom de pedra Mani), com a forma d'oraci\u00f3 dins el budisme tibet\u00e0. El terme pedra de Mani tamb\u00e9 es pot usar, en sentit general per a referir-se a qualsevol pedra en la qual s'hi inscriu qualsevol mantra o disseny devocionari. Les pedres Mani es col\u00b7loquen al llarg de les vores dels camins, carreteres, i rius; tamb\u00e9 es poden posar apilades formant petites muntanyes o fins i tot parets o murs de relativa llarg\u00e0ria. Aix\u00f2 es fa com a preg\u00e0ria als esperits, com a preparaci\u00f3 per a la futura vida despr\u00e9s de la reencarnaci\u00f3 o com a protecci\u00f3 contra els mals auguris. La creaci\u00f3 i talla de les pedres com a proc\u00e9s devocionari o intencional \u00e9s una sadhana tradicional de pietat a yidam. Les pedres Mani s\u00f3n tamb\u00e9 una forma de cintamani.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Kit\u00e1b-i-Aqdas (o Aqdas), que en persa significa El llibre m\u00e9s sagrat, va ser escrit per Bah\u00e0'u'll\u00e0h a Palestina el 1872, mentre es trobava com a presoner de l'Imperi otom\u00e0.\u00c9s considerat pels bah\u00e0'\u00eds com el principal llibre de les ensenyances de la seva religi\u00f3, no estant, per tant, un simple llibre de lleis, sin\u00f3 que posseeix tamb\u00e9 conceptes \u00e8tics. El Kit\u00e1b-i-Aqdas tamb\u00e9 discuteix l'establiment de les institucions administratives de la Fe bah\u00e0'\u00ed, aix\u00ed com les seves pr\u00e0ctiques religioses, recomanacions personals i socials, exhortacions \u00e8tiques, principis socials, diverses lleis, obligacions i profecies.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "En el G\u00e8nesi cap\u00edtol quart, Irad (en hebreu\n\u05ea\u05e0\"\u05da \u05d1\u05df-\u05d7\u05b2\u05e0\u05d5\u05b9\u05da\u05b0 Erad ben H\u0103n\u014dk i en \u00e0rab \u0639\u0628\u0627\u0631\u062a \u0628\u0646 \u0625\u062f\u0631\u064a\u0633 Erad ibn Akhanukh) \u00e9s el fill d'Hanoc i net de Ca\u00edn que fou pare de Mehuiael. En el Llibre de Mois\u00e8s, de l'Esgl\u00e9sia de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, Irad \u00e9s assassinat pel seu besnet L\u00e8mec per haver divulgat un pacte que L\u00e8mec havia concl\u00f2s amb Satan\u00e0s.Segons una tradici\u00f3 ap\u00f2crifa jueva, el seu rebesnet Tubal va assassinar per error Ca\u00edn, l'avi d'Irad i fill malvat d'Adam, el primer home. Quan Tubal va dir-li-ho al seu pare L\u00e8mec, aquest el va matar a ell. Aleshores, la terra va esberlar-se i va engolir Irad, el seu fill Mehuiael i el seu net Metuixael.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les religions \u00edndies, de vegades anomenades com les religions dharmiques, s\u00f3n les religions que es van originar al subcontinent indi; religions tals com l'hinduisme, el jainisme, el budisme i el sikhisme. Aquestes religions tamb\u00e9 s\u00f3n etiquetades com a religions orientals. Tot i que les religions \u00edndies estan connectades a trav\u00e9s de la hist\u00f2ria de l'\u00cdndia, i constitueixen una \u00e0mplia gamma de comunitats religioses que no es limiten al subcontinent indi.Les evid\u00e8ncies demostrant religions prehist\u00f2riques al subcontinent indi deriven de pintures rupestres mesol\u00edtiques espargides pel territori. El poble harappa de la Civilitzaci\u00f3 de la Vall d'Indus, que va durar del 3300 al 1300 aC (per\u00edode madur entre 2600 i 1900 aC), tenia una cultura urbanitzada primerenca, anterior a la religi\u00f3 v\u00e8dica.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Extra omnes! \u00e9s una locuci\u00f3 llatina que significa \"Fora tots!\" que pronuncia el mestre de les celebracions lit\u00fargiques al tancament de les portes de la Capella Sixtina al principi d'un conclave per a l'elecci\u00f3 del nou pont\u00edfex sobir\u00e0.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El fenomen de la persecuci\u00f3 dels membres de l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica que s'emmarca en el context hist\u00f2ric de la Guerra Civil espanyola compr\u00e8n a milers de persones, religiosos i laics, que formen part del conjunt de V\u00edctimes de la Guerra Civil espanyola, i inclou tamb\u00e9 la destrucci\u00f3 de patrimoni religi\u00f3s art\u00edstic i documental. Entre aquestes persones es van trobar nombrosos religiosos membres del clergat secular, ordes, congregacions i diferents organitzacions dependents de l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica espanyola que van sofrir actes de viol\u00e8ncia que van culminar en milers d'assassinats, aconseguint les dimensions d'un fenomen de persecuci\u00f3 a les \u00e0rees de control nominal republic\u00e0 majorit\u00e0riament, encara que no \u00fanicament, durant els primers mesos del conflicte armat i de la revoluci\u00f3 social que va tenir lloc en aquesta zona. A la zona sota control de les forces revoltades van existir tamb\u00e9 episodis, en un nombre molt\u00edssim menor i en moments puntuals, cap a religiosos (cat\u00f2lics o d'altres confessions).\nAquesta viol\u00e8ncia no nom\u00e9s es va manifestar en contra dels drets fonamentals de milers de persones, moltes de les quals van ser assassinades \u2014algunes, fins i tot, despr\u00e9s de sofrir tortura\u2014, sin\u00f3 que tamb\u00e9 es va exercir de manera sistem\u00e0tica contra aquells b\u00e9ns i objectes considerats s\u00edmbols de la religiositat, danyant o destruint gran part del patrimoni arquitect\u00f2nic, art\u00edstic i documental.\nLa interpretaci\u00f3 de l'origen i motivacions generals d'aquests fets, aix\u00ed com de les circumst\u00e0ncies d'alguns d'ells, en particular pel que fa a la seva consideraci\u00f3 des de la dimensi\u00f3 pol\u00edtica i religiosa, per\u00f2 tamb\u00e9 sobre la seva terminologia, l'actitud de l'Esgl\u00e9sia i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies en el desenvolupament de la guerra i la posterior repressi\u00f3 del r\u00e8gim franquista, s\u00f3n encara objecte de forta controv\u00e8rsia entre els especialistes.\nCitat com a refer\u00e8ncia en nombroses altres obres, un detallat estudi publicat el 1961 per Antonio Montero Moreno, va identificar a un total de 6.832 v\u00edctimes religioses assassinades al territori republic\u00e0, de les quals 13 eren bisbes, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos i 283 religioses.\nL'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica, considerant que moltes d'aquestes v\u00edctimes ho foren com a \"conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva fe\", les va definir com m\u00e0rtirs. Aquesta denominaci\u00f3 de car\u00e0cter religi\u00f3s va ser tamb\u00e9 adoptada per la propaganda del b\u00e0ndol revoltat i posteriorment, per la dictadura franquista, fent-la extensiva a totes les v\u00edctimes afins a la seva causa, els qui van ser cridades m\u00e0rtirs de la Croada o m\u00e0rtirs de la Guerra Civil.\nEncara que reclamat pel r\u00e8gim franquista i malgrat la seva estreta relaci\u00f3 amb l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica, no va ser fins al cap de la Transici\u00f3 Espanyola, quan el Vatic\u00e0, durant el papat de Joan Pau II i despr\u00e9s de la modificaci\u00f3 el 1983 del Normae servandae in inquisitionibus ab episcopis faciendis in causis sanctorum el Codi de Dret can\u00f2nic aplicable i vigent fins llavors, que establia un termini m\u00ednim de cinquanta anys abans de presentar els processos a Roma, va impulsar nombroses causes de beatificaci\u00f3 i canonitzaci\u00f3, generant un pol\u00e8mic debat entre diferents sectors de la societat espanyola, que van desembocar a partir de 1987 en les primeres cerim\u00f2nies.\nEn el context de la controvertida iniciativa legislativa del Govern espanyol presidit per Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero sobre la \"Llei de Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica\" i malgrat les cr\u00edtiques rebudes, el Vatic\u00e0, prosseguint amb les causes de beatificaci\u00f3 que van comen\u00e7ar a obrir-se m\u00e9s de vint anys abans, va dur a terme una massiva cerim\u00f2nia de declaraci\u00f3 de beats \"m\u00e0rtirs\" a la tardor de 2007.\nL'anomenada persecuci\u00f3 religiosa i el martirologi posterior foren un dels principals elements propagand\u00edstics del b\u00e0ndol feixista en la guerra civil, i posteriorment durant tota la dictadura franquista, com a element legitimador. Com ho explic\u00e0 el religi\u00f3s i historiador Hilari Raguer en refer\u00e8ncia al discurs del Papa Pius XI:", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Edith Stein, en religi\u00f3 Teresa Beneta de la Creu (Wroc\u0142aw, 12 d'octubre de 1891 - Camp d'extermini d'Auschwitz, 9 d'agost de 1942) va ser una fil\u00f2sofa alemanya; convertida del judaisme ortodox a l'ateisme i despr\u00e9s al catolicisme; i religiosa de l'Orde dels Carmelites Descal\u00e7os. Va ser detinguda pels nazis i enviada al camp d'extermini d'Auschwitz, on va ser assassinada. El 1998 Joan Pau II va proclamar-la santa i l'any seg\u00fcent va ser declarada copatrona d'Europa.\n\n", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La moral \u00e9s una disciplina que determina la rectitud del comportament hum\u00e0 segons unes normes que expressen l'exist\u00e8ncia d'uns deures i obligacions. A trav\u00e9s d'aquests principis morals les persones decideixen entre binomis de categories, com bo i dolent, just i injust, o adequat i inadequat, a trav\u00e9s dels judicis morals.\nEl judici moral sempre es troba, parcialment o radicalment, unit a les creences \u00e8tiques, socials, pol\u00edtiques i religioses de la comunitat on es troba inserit l'individu. La creaci\u00f3 del judici de valor \u00e9s un proc\u00e9s individual en cada persona, basat en les creences, en el nivell de desenvolupament (segons afirma Lawrence Kohlberg), en funci\u00f3 dels sentiments (com considera l'emotivisme moral) o en funci\u00f3 de creences o conviccions.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un frontal d'altar \u00e9s l'element moble que decora la part davantera de l'altar en les esgl\u00e9sies cristianes. Els frontals d'altar tamb\u00e9 es poden anomenar antependis (del llat\u00ed, antependium), pal\u00b7lis (del llat\u00ed, pallium) o frontaleres. Poden complementar-se amb sengles taules laterals, o laterals d'altar, que servien per decorar els costats de l'altar, com es comprova a l'Altar de Santa Maria de Llu\u00e7\u00e0 conservat al Museu Episcopal de Vic, o a l'esgl\u00e9sia de Sant Andreu de Sag\u00e0s, de la qual tamb\u00e9 es conserven el frontal i les dues taules laterals, repartits entre el mateix Museu Episcopal de Vic i el Museu Dioces\u00e0 i Comarcal de Solsona.\nPer la seva funci\u00f3 i situaci\u00f3 privilegiada dins de les esgl\u00e9sies cristianes, es preferien els frontals fets amb materials nobles o preuats: or, argent, esmalts, teixits sumptuaris, marbres pol\u00edcroms, etc. Tanmateix les esgl\u00e9sies modestes els feien imitant labors d'orfebreria o b\u00e9 tenien frontals pintats o de fusta tallada i policromada. En \u00e8poca moderna el ventall de materials utilitzats s'ampli\u00e0 amb l'\u00fas de la cer\u00e0mica, el cuiro (guadamassil), etc.\nDurant els per\u00edodes prerom\u00e0nic i rom\u00e0nic la composici\u00f3 dels frontals d'altar acostuma a estar centrada per la Maiestas Domini envoltada pel Tetramorf. M\u00e9s excepcionalment els pot presidir la Mare de D\u00e9u en maest\u00e0 o algun sant assegut en un tron. Als costats de la imatge principal \u00e9s habitual trobar-hi diversos compartiments (normalment quatre, dos a cada banda) amb escenes del Nou Testament o episodis de la vida del sant titular de l'esgl\u00e9sia a la qual pertanyia el frontal.\nA partir de l'\u00e8poca g\u00f2tica, quan els frontals d'altar perden protagonisme en benefici dels retaules, la seva composici\u00f3 esdev\u00e9 m\u00e9s lliure i poden contenir tan sols un motiu central envoltat d'ornaments decoratius o b\u00e9 una sola escena de composici\u00f3 apa\u00efsada. La divisi\u00f3 en compartiments que caracteritzava els frontals rom\u00e0nics esdev\u00e9 molt menys freq\u00fcent.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Damanhur \u00e9s una Federaci\u00f3 de Comunitats espirituals situada a la falda alpina del nord del Piemont, It\u00e0lia, entre Tor\u00ed i Aosta, en un radi de quinze quil\u00f2metres al voltant de la frondosa vall de Valchiusella, una vall encara verda i neta en la que hi viu una comunitat molt activa i pluriling\u00fce de 600 persones obertes a l'intercanvi amb el m\u00f3n i a les diferents cultures dels pobles. Existeixen tamb\u00e9 ciutadans no residents a la comunitat que viuen a It\u00e0lia i a altres pa\u00efsos del m\u00f3n.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Mazdak, Mazdaq, Masdak fou el nom assignat a un cap religi\u00f3s revolucionari a la P\u00e8rsia sass\u00e0nida sota Kobad I (488-497 i 499-531). El nom voldria dir \"legitimador\" (en persa Maszak, Mizdak o Muzdak, mentre que el semita Mazdek equival a \"dret\") i es considera que Mazdak era m\u00e9s el nom del moviment i dels seus membres, que el nom del seu cap.\nEl moviment fou fundat per Zaradusht (o Zardusht) fill de Khurragan, mobadh o gran mobhad (sacerdot zoroastri\u00e0) de Fasa al Fars. Tot i la identitat de nom amb Zarazustra o Zaratustra (Zoroastre), fundador del zoroastrisme, no hi ha cap relaci\u00f3. Inicialment els membres de la secta foren anomenats Zaradushtakans.\nChristensen identifica a Zaradusht amb un maniqueu de nom Bundos que sota Diocleci\u00e0 al final del segle III va apar\u00e8ixer per Roma sostenint opinions contr\u00e0ries a la resta de maniqueus i va marxar a P\u00e8rsia a difondre la seva doctrina on el seu grup fou anomenat \"els de la religi\u00f3 justa\" (derist-denan). Bundos seria un t\u00edtol honor\u00edfic que ve de buyndk, en mitj\u00e0 persa \"venerable\", i per tant considera que el mazdaquisme seria un moviment reformista maniqueu. Per\u00f2 Klima els considera dos personatges diferents i Yarshater suposa que Zaradusht hauria viscut al segle v, ja que hauria coincidit amb el mil\u00b7lenari de Zoroastre calculat vers l'inici del segle v. Diversos estudiosos veuen en el moviment un origen zoroastri\u00e0 m\u00e9s que maniqueu, si b\u00e9 sens dubte influ\u00eft aviat pels gn\u00f2stics acostant-lo en certa manera al maniqueisme. Entre les seves propostes s'esmenta \"donar diners al qui en demana, donar una dona en matrimoni a qui demana dona, i al qui demana la saviesa, ensenyar-li les paraules santes\", que estaria agafat del repartiment igualitari dels b\u00e9ns, de les dones i del coneixement esmentat a l'Avesta.\nIbn al-Nadim diu que la secta fou fundada per Mazdak al-Kadim (el Vell) i que els seus membres vivien en comunitat gaudint dels plaers de la vida, menjant i bevent en esperit d'igualtat, i compartint les dones i la fam\u00edlia, intentant sempre fer bones accions, sent hospitalaris i evitant vessar sang. Aquest Mazdak el Vell seria uns anys anterior a l'altra Mazdak, Mazdak el Jove, esmentat per Ibn al-Nadim, que apareix al temps de Kobad I com a cap de la secta; algunes fonts l'esmenten com a fill de Bamdah (el que aixeca el sol). Hauria estat un mobhad i Christensen l'identifica amb el bisbe maniqueu Indarazar que segons Joan Malales fou mort pel rei de P\u00e8rsia el 527, el nom del qual derivaria de andarzgar (mestre); Klima en canvi pensa que si Mazdak era un adjectiu ep\u00edtet, Indarazar seria el seu nom verdader, per\u00f2 com que Indarazar era maniqueu i generalment no s'accepta aquesta condici\u00f3 en els mazdequites, no passa de ser una teoria. Al final del segle v, sota Peroz I (Firuz I 457-484) hi havia hagut una s\u00e8rie de desastres (sequera, fam de set anys, i la greu derrota del 484 davant els heftalites) que van fer n\u00e9ixer un sentiment apocal\u00edptic; els conflictes interns i externs delmaven a la noblesa que perdia la seva posici\u00f3 privilegiada; la p\u00e8rdua de poder de la noblesa interessava tant al poble com a la monarquia, i el rei s'hauria inclinat cap als zaradushtakans o mazdequites que el podien sostenir contra la noblesa. Les opinions sobre si els afavoria per convicci\u00f3 o per interessos pol\u00edtics no est\u00e0 resolta i potser les dues coses van tenir la seva import\u00e0ncia.\nMazdak predicava gaudir de les coses materials amb moderaci\u00f3 i en un orde social i econ\u00f2mic pac\u00edfic, igualitari i no competitiu. Els seus seguidors eren anomenats \"els adeptes de la justicia\" (al-Adiyya) i s\u00f3n comparats als gn\u00f2stic carpocracians adeptes a la just\u00edcia social. Segons la doctrina de Mazdak, D\u00e9u havia posat a la terra els mitjans per viure tothom (arzak) i s'havien de repartir de manera igualit\u00e0ria, i els homes havien actuat injustament quan el repartiment no fou igualitari i el fort va dominar al d\u00e8bil. Els cinc gran pecats eren: l'enveja, la c\u00f2lera, la venjan\u00e7a, l'ambici\u00f3, i l'avidesa. El repartiment de les dones no s'ha d'entendre en forma de promiscu\u00eftat sexual, sin\u00f3 en el sentit que tothom es podia casar amb una dona fora de la seva classe social, i potser venia marcat per la necessitat de repoblar el pa\u00eds delmat d'homes per les guerres i les fams; si les dones nobles no es podien tornar a casar per manca de nobles, no es podia augmentar la poblaci\u00f3; tamb\u00e9 la terra havia de ser repartida a petits propietaris individuals per restaurar l'agricultura despr\u00e9s de les fams. La situaci\u00f3 devia ser dif\u00edcil de controlar i alguns graners a diversos llocs de P\u00e8rsia foren saquejats pels partidaris del repartiment (vers 494 i 495). Si Kobad I seguia donant suport a aquests reformes la noblesa perdria a les seves dones i a les seves terres, aix\u00ed que van deposar a Kobad I (497) posant al tron al seu germ\u00e0 Zamasp (497-499). Si va seguir una aut\u00e8ntica revolta dels camperols (o m\u00e9s aviat revoltes locals m\u00faltiples) com \"jacqueries\" o una bagaudia, \u00e9s objecte de diverses teories, per\u00f2 sembla clar que fou el moment de major revolta al pa\u00eds.\nKobad I es va refugiar amb els hefatlites amb l'ajut dels quals va poder recuperar el tron el 499, retornant a la influ\u00e8ncia al govern els mazdaquites. Aquest per\u00edode \u00e9s descrit sovint com una fase de lluita de classes i conflictes socials. Sembla que els adeptes al mazdequisme eren \"gent del poble\" (al-Tabari) o pobres/populatxo (al-Thaalibi), per\u00f2 se sap que hi havia nobles que eren mazdequites com Siyavash, comandant de l'ex\u00e8rcit, o el fill gran del rei, Kabus (Kawus) governador del Tabaristan com a Padhashkwar Shah. El rei va provar de convertir als no zoroastrians com els armenis o el rei \u00e0rab d'al-Hira al-M\u00fandhir (III) ibn Imri-l-Qays (514-554). Aquest va refusar i fou enderrocat per al-H\u00e0rith ibn Amr al-Kind\u00ed (523-527) que no era l\u00e0khmida, sin\u00f3 kinda, al que va intentar fer difondre les idees mazdequistes al Nedjd i Hedjaz, sent adoptada la religi\u00f3 per algun clan de la Meca on va subsistir fins al temps de Mahoma (anomenats zanadika). Tamb\u00e9 es va pressionar als jueus i \u00e9s possible que aquestos s'haguessin revoltat sota el seu exiliarca Mar Zutra i s'haurien fet independents per un temps a Mahoza prop de Ctesifont als primers anys del segle vi, si b\u00e9 aquests fets tenen altres interpretacions i fins i tot s\u00f3n jutjats poc versemblants.\nEls mazdequites donaven suport per la successi\u00f3 al tron al pr\u00edncep Kabus, i l'altra fill Cosroes (despr\u00e9s Cosroes I el Just)\nes va aliar al clergat zoroastri\u00e0. Mazdak va anar amb els seus a la capital, es diu que cridat a una discussi\u00f3 religiosa, o per proclamar a Kabus. Kobad es va veure pressionat per la for\u00e7a que encara conservaven els grans i el clergat zoroastri\u00e0; segons la tradici\u00f3 Cosroes el va conv\u00e8ncer el seu pare de la falsedat de les seves doctrines, per\u00f2 m\u00e9s probablement va haver de cedir per no perdre el poder; Cosroes va fer matar Mazdak amb milers de partidaris (528 o inicis del 529). Quan Cosroes I va succeir al seu pare el 531 es va iniciar una segona persecuci\u00f3 dels mazdequites; la secta fou destru\u00efda i els seus llibres cremats. Les classes foren restaurades. Cosroes I va confiscar els b\u00e9ns dels caps mazdaquites i els va donar als pobres, i els que havien agafat b\u00e9ns per la for\u00e7a foren executats i les propietats retornades als seus antics propietaris; els que havien damnat b\u00e9ns van haver de pagar multes o els danys. Els infants de classe disputada serien de la fam\u00edlia amb la que vivien i les dones agafades per comuns haurien de rebre una dot satisfact\u00f2ria per la seva fam\u00edlia i llavors podria restar com la seva muller per\u00f2 si no es podia pagar el dot hauria de tornar amb el seu antic marit si en tenia o amb la seva fam\u00edlia. Els fills de fam\u00edlies nobles que havien quedat sense ancestres foren agafats a c\u00e0rrec del mateix rei; a les noies els va donar dots i els va buscar marits nobles, i als nois els va trobar esposes nobles.\nEls mazdaquites que van sobreviure van haver de fugir a l'\u00c0sia Central fora de l'imperi i hi hauria hagut un centre a la regi\u00f3 de Rayy, regi\u00f3 sobre la qual els sass\u00e0nides no tenien autoritat almenys plenament. Grups de neomazdaquites s'esmenten per tot l'Iran al segle VII a l'inici de l'islam, sent anomenats mazdakiya a Rayy i Hamadan, i tamb\u00e9 muhammira (vestits de roig) a Gurgan, i mubayyida (vestits de blanc) a l'\u00c0sia Central. Al segle IX es van fraccionar en diverses sectes designades pel nom dels seus respectius caps i en aquest temps era una doctrina dualista basada en la difer\u00e8ncia entre la Llum (que actuava intencionadament) i la Tenebra (que actuava a l'atzar). Les principals sectes neomazdaquites foren els Abu Muslimiyya, els sunbadhiyya, els mukannaiyya (al Khurasan) i sobretot els khurramiyya (a l'Azerbaidjan). D'aquests darrers va sorgir la subsecta Kudhakiyya.\nEls mazdaquites van subsistir a l'\u00c0sia Central fins a l'inici del segle xii a Xahrisabz, Nakhshab i rodalia de Bukhar\u00e0. A l'Iran vivien entre Hamadan i Zandjan i se'ls esmenta fins al temps dels il-kans, per\u00f2 una derivaci\u00f3, els Maraghiyya, que Mustawfi esmenta al Rudbar de Qazv\u00edn al segle xiv, van subsistir en set pobles on foren constatats al segle XX.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Process\u00f3 de la Santa Sang (neerland\u00e8s: Heilig Bloedprocessie) \u00e9s una process\u00f3 cat\u00f2lica, de data de l'Edat Mitjana, que t\u00e9 lloc cada Dia de l'Ascensi\u00f3 a la ciutat de Bruges.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una urna funer\u00e0ria o ciner\u00e0ria (del llat\u00ed cinis, -eris, cendra) \u00e9s un vas tancat de pedra, bronze, marbre, alabastre, cer\u00e0mica o vidre, en el qual els parents d'un difunt recullen les seves cendres despr\u00e9s de la incineraci\u00f3. Est\u00e0 destinada a rebre les cendres resultants d'una incineraci\u00f3, a difer\u00e8ncia d'un reliquiari, que nom\u00e9s en cont\u00e9 una part.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Akerbeltz o Aker (de la llengua basca: Aker: boc i Beltz: negre) \u00e9s un esperit en la mitologia popular del poble basc. Viu a l'interior de la terra i t\u00e9 molts esperits menors com a serfs. Al cristianisme, Akerbeltz va ser identificat amb el dimoni que presidia els aquelarres o reunions de les bruixes.Avui dia, en canvi, es pensa que Akerbeltz era una antiga de\u00eftat que era el protector dels animals. El boc tamb\u00e9 va ser adorat en altres pa\u00efsos europeus i no nom\u00e9s en el Pa\u00eds Basc. Algunes creences sobre aquesta criatura mitol\u00f2gica han durat fins als nostres dies.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Rosa Luxemburg  (polon\u00e8s: R\u00f3\u017ca Luksemburg)  (Zamo\u015b\u0107, 5 de mar\u00e7 de 1871 \u2013 Berl\u00edn, 15 de gener de 1919) fou una militant i te\u00f2rica marxista, socialista, comunista i revolucion\u00e0ria alemanya. Nascuda en el si d'una fam\u00edlia jueva de Zamo\u015b\u0107, a la Pol\u00f2nia sota l'ocupaci\u00f3 de l'Imperi Rus, era la petita de cinc germanes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El culte ptolemaic a Alexandre el Gran va ser un culte imperial a l'Egipte hel\u00b7len\u00edstic dels segles III-I aC, promogut per la dinastia ptolemaica. El nucli del culte va ser l'adoraci\u00f3 del de\u00efficat rei Alexandre el Gran, el qual va ser la base del culte als governants ptolemeus.\nEl cap dels sacerdots d'aquest culte va ser el principal sacerdot del Regne dels Ptolemeus, i els anys s'anomenaven amb els noms dels sacerdots titulars (sacerdots ep\u00f2nims).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Missi\u00f3 de Ruli fou fundada el 7 d'octubre de 1969 per les germanes dominiques de l'anunciata. La situaren al capdamunt d'un pujol on hi ha el poble que dona nom a la missi\u00f3. Al principi es dedicaren a les tasques pastorals i sanit\u00e0ries (que per llavors eren inexistents), per\u00f2 amb el pas del temps i la consolidaci\u00f3 de la missi\u00f3 han arribat a generar el principal focus d'activitat de la regi\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Samnyasin, samnyasi, sanny\u0101sin o sa\u1e43ny\u0101sin (devan\u0101gar\u012b: \u0938\u0902\u0928\u094d\u092f\u093e\u0938\u093f\u0928\u094d) \u00e9s un terme s\u00e0nscrit que significa renunciant, practicant de samnyasa (renunciaci\u00f3 de la vida ordin\u00e0ria portant l'atenci\u00f3 cap a la divinitat). El terme apareix per primera vegada al Mundaka-upanishad.En la tradici\u00f3 de san\u0101tana Dharma (hinduisme), una persona que ha rebut la iniciaci\u00f3 diksha del seu mestre espiritual (guru) que presideix la cerim\u00f2nia d'iniciaci\u00f3 mon\u00e0stica del seu llinatge, oficialitzada per un braman (sacerdot). Durant la cerim\u00f2nia davant el foc sagrat d'Agni, el guru li atorga el nom mon\u00e0stic al principiant (normalment el t\u00edtol de Swami, seguit del nom del llinatge) aix\u00ed com els atributs que s\u00f3n: el danda (el bast\u00f3 del pelegr\u00ed), el kamandalu (l'olla d'aigua), el kaup\u012bnam (la tira de tela que fa de cal\u00e7otets) i el kavi (el vestit taronja). La cerim\u00f2nia acaba amb el cant del mantra gayatri.El samny\u0101sin, en principi, mant\u00e9 a una vida errant, visitant llocs sagrats i ashram tot renunciant als fruits de l'acci\u00f3 i dedicant la vida a la realitzaci\u00f3 de Brahman (la realitzaci\u00f3 del Jo superior). \u00c9s \u00abl'home que, des de la profunditat del seu \u00e9sser, no desitja res, no projecta res, no posseeix res que, com els d\u00e9us, viu en un estat de meditaci\u00f3 cont\u00ednua a partir del qual sorgeix una for\u00e7a de resplendor i acci\u00f3 inimaginable en un estat hum\u00e0 habitual\u00bb.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un \u00edncube o \u00edncub (del llat\u00ed \"Incubus\", que significa \"jeure a sobre\") \u00e9s un dimoni de sexe mascul\u00ed que, segons la mitologia o tradicions llegend\u00e0ries, pren forma humana masculina per a tenir comer\u00e7 carnal amb dones. Pelut i sovint representat amb peus de cabra, l'\u00edncube tamb\u00e9 pot prendre els homes. El dimoni \u00edncube es posa sobre el pit de la seva v\u00edctima adormida i l'opressi\u00f3 que li genera pot fins i tot arribar a asfixiar-la. El seu equivalent femen\u00ed \u00e9s el s\u00facube.\nHi ha teories que pretenen explicar el fenomen de la creen\u00e7a en \u00edncubes: hi ha la teoria de l'origen cultural i la teoria de l'origen experiencial.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una mastaba \u00e9s una estructura rectangular de murs inclinats i sostre pla que s'utilitzava a l'antic Egipte (Imperi Antic) per enterrar alts dignataris. La paraula \u00abmastaba\u00bb prov\u00e9 de l'\u00e0rab (ma\u1e63\u1e6daba\u02b0 o ma\u1e63\u1e6dabat), denominaci\u00f3 d'un \u00abbanc de pedra\u00bb. L'egipt\u00f2leg Auguste Mariette que va sentir la paraula dels obrers egipcis la va adoptar.Les tombes anteriors recobertes amb un t\u00famul de sorra no conservaven els cossos durant gaire temps. Des de les primeres dinasties els faraons i els nobles les feren recobrir amb t\u00famuls de t\u00e0pia. L'edifici resultant mesurava entre 3 i 50 metres de llarg i fins a sis d'alt i s'orientava en sentit nord-sud.\nA les tombes menys importants s'utilitzaven teules i la pedra. Les mastabes continuaren erigint-se quan els faraons optaren per l'enterrament en pir\u00e0mides. Les mastabes consisteixen d'un pou que desemboca en una cambra funer\u00e0ria i en les estructures de superf\u00edcie.\nA la capella s'hi celebraven els ritus funeraris. Compta amb altres sales adossades. L'entrada mira cap a l'est i \u00e9s l'evoluci\u00f3 d'una porta falsa en forma de n\u00ednxol. Aquest n\u00ednxol amb el temps es va convertir en una sala independent en forma de L o T invertides o en un conjunt de sales. Les parets es decoraven amb escenes de sacrifici o de la vida quotidiana del difunt.\nEl serdab \u00e9s una cambra oberta en el mur de la mastaba en qu\u00e8 es col\u00b7locava una est\u00e0tua de pedra o fusta del difunt. No tenia m\u00e9s obertures que un forat que donava a la capella.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Esgl\u00e9sia de Hakeem (en angl\u00e8s: Church of Hakeem) \u00e9s una religi\u00f3 de Calif\u00f2rnia fundada pel predicador Hakeem Abdul Rasheed. La seva doctrina afirma que els diners ingressats provenen de D\u00e9u com a resultat d'un despertar espiritual religi\u00f3s. La seva pr\u00e0ctica era tornar les donacions augmentades fins a un 400%.\nEn la seva congregaci\u00f3, el pastor Hakeem exhortava als seus fidels per que no tinguessin dubtes ni pensaments negatius.Els l\u00edders van cometre el crim de desviar els fons de l'Esgl\u00e9sia, i van ser jutjats per la just\u00edcia estatunidenca. Els membres contribu\u00efdors van recuperar els fons. Al fundador se li va imputar el c\u00e0rrec de frau postal per tractar d'aconseguir m\u00e9s diners. Es va condemnar al pastor, a estar cinc dies a la pres\u00f3, per no complir amb l'ordre de donar les dades que se li havien demanat. Aquesta decisi\u00f3 fou paralitzada, emparant-se en el dret a la privacitat i en la llibertat d'associaci\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "En l'\u00e0mbit sociol\u00f2gic, una comunitat religiosa fa refer\u00e8ncia a un grup de persones dins d'un espai determinat que s'identifica per les seves creences religioses comunes, tot constituint un grup diferenciable amb una forma de veure el m\u00f3n, uns costums i una \u00e8tica ben determinades.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Creaci\u00f3 \u00e9s l'acte pel qual una divinitat forma el m\u00f3n, el cosmos o la vida. Constitueix una creen\u00e7a b\u00e0sica de les principals religions i mitologies. En l'\u00e8poca moderna s'ha intentat conjugar amb les explicacions cient\u00edfiques (creacionisme). Suposa una cosmogonia basada en una for\u00e7a sobrenatural o intel\u00b7ligent, que exclou l'atzar.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Biblioteques Europees de Teologia (BETH), Bibliotecas Europeas de Teolog\u00eda / Biblioth\u00e8ques Europ\u00e9ennes de Th\u00e9ologie / European Theological Libraries / Europ\u00e4ische Bibliotheken f\u00fcr Theologie, en les seves sigles en castell\u00e0, franc\u00e8s, angl\u00e8s i alemany respectivament, \u00e9s una associaci\u00f3 ecum\u00e8nica fundada l'any 1961, la seu de la qual es troba en Nimega (Pa\u00efsos Baixos) i que t\u00e9 per objecte contribuir al desenvolupament de les biblioteques de teologia d'Europa, tot promovent la cooperaci\u00f3 entre els seus membres.\nDes de 1957, en ocasi\u00f3 del des\u00e8 aniversari del Grup d'Estudi de Biblioteques Cat\u00f2liques Teol\u00f2giques (AKThB), es reuneixen a Frankfurt del Main alguns bibliotecaris redacten les bases d'una futura associaci\u00f3, en la que es perfilar\u00e0 el que ser\u00e0 BETH. D'entre aquests bibliotecaris, el Pare Luchesius Smits (VKSB, Vereniging voor Seminarie- en Kloosterbibliothecarissen, Pa\u00efsos Baixos), el Pare Francis Courtney (ABTAPL, del Regne Unit) i el Pare Paul Mech (Associaci\u00f3 de biblioteques de ci\u00e8ncies religioses, Fran\u00e7a), amb l'esperit de reconstrucci\u00f3 i de reconciliaci\u00f3 que caracteritza la postguerra, es van preocupar per contribuir al desenvolupament de la fe cristiana afavorint els intercanvis entre les biblioteques teol\u00f2giques. A tots tres els va semblar indispensable millorar la qualificaci\u00f3 professional, treballar les bibliografies internacionals i afavorir l'ajuda m\u00fatua amb la finalitat d'aconseguir plenament la seva missi\u00f3. En relaci\u00f3 amb el tema es podria recordar la frase de Johan van Wyngaerden que es refereix als fundadors de la VSKB als Pa\u00efsos Baixos : \u00abElls consideren com a missi\u00f3 apost\u00f2lica no solament l'encarregar-se de la conservaci\u00f3 de les col\u00b7leccions precioses de llibres dels seminaris i dels convents, sino\u00f3 que tamb\u00e9 calia posar-ho a la disposici\u00f3 d'un ampli nombre de persones\u00bb.El 18 d'octubre de 1961, a Frankfurt, es va fundar el Comit\u00e9 Internacional de les Associacions de les Biblioteques de Teologia (International Council of Theological Library Associations), que al comen\u00e7ament reuneix les biblioteques d'Alemanya, de Fran\u00e7a i dels Pa\u00efsos Baixos. L'any 1970, el Comit\u00e8 es transforma en el Consell Internacional de les Associacions de les Biblioteques de Teologia, tot aglutinant diverses associacions nacionals i fent-se membre de la IFLA (1971-1986). Des de 1961 a 1999, podem trobar diverses publicacions en col\u00b7laboraci\u00f3 que testifiquen l'esfor\u00e7 que es va realitzar: les \"Scripta recenter edita\", bibliografia d'obres filos\u00f2fiques i teol\u00f2giques, van ser publicades entre 1959 i 1973; i la \"Bibliographia ad usum seminarorium\" selecciona els instruments necessaris per als estudis teol\u00f2gics (lit\u00fargia, misiolog\u00eda, ecumenisme), publicades entre 1959 a 1965.L'any 1999, tot centrant-se en la natura espec\u00edficament europea de les seves activitats, el Consell es converteix en l'associaci\u00f3 BETH : \"Bibliotecas Europeas de Teolog\u00eda / Biblioth\u00e8ques Europ\u00e9ennes de Th\u00e9ologie / European Theological Libraries / Europ\u00e4ische Bibliotheken f\u00fcr Theologie\", amb seu la Universitat Cat\u00f2lica de Lovaina.Aix\u00ed, l'any 2010, BETH reuneix 12 associacions nacionals membres i 13 membres extraordinaris, entre els quals destaquen per exemple la Biblioteca Nacional de Fran\u00e7a (servei de Filosofia Religi\u00f3), la Biblioteca Nacional i Universitat d'Estrasburg o la Biblioteca del Consell Ecum\u00e8nic de les Esgl\u00e9sies amb seu a Ginebra.BETH, tot recolzant-se en les organitzacions nacionals i en l'excepcional riquesa patrimonial de les biblioteques que en formen part, organitza tots els anys una confer\u00e8ncia. BETH ajuda als seus membres a agrupar-se per aconseguir l'acc\u00e9s a les bases de dades i difon tots els anys les informacions relatives a les exposicions, els col\u00b7loquis i els treballs de digitalitzaci\u00f3 en curs.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'esoterisme (del grec \u03b5\u03c3\u03c9, \"dins\", \"ocult\"), \u00e9s un conjunt d'ensenyances i doctrines que es mantenen apartades de l'atenci\u00f3 general, quedant reservades a un petit nucli d'iniciats. Aix\u00ed, el que \u00e9s esot\u00e8ric (ocult) s'oposa a l'exot\u00e8ric (mostrat). L'esoterisme es va practicar dins les comunitats filos\u00f2fiques de l'antiga Gr\u00e8cia i a la majoria de religions primitives. El fil\u00f2sof Arist\u00f2til, per exemple, va escriure uns texts anomenats \"esot\u00e8rics\" en contraposici\u00f3 als \"exot\u00e8rics\" (aquests \u00faltims perduts, tot i que queden restes dels apunts dels seus deixebles).\nSegons l'estudi\u00f3s Ren\u00e9 Gu\u00e9non, totes les doctrines tradicionals tenen un nucli esot\u00e8ric, que per la seua complexitat simb\u00f2lica roman ocult per a la majoria dels creients. La idea de l'esot\u00e8ric va unida a les d'iniciaci\u00f3 i ocultisme, perqu\u00e8 el sentit dels rituals inici\u00e0tics \u00e9s, precisament, penetrar en eixe cercle intern i accedir al coneixement ocult.\nS'ha de diferenciar entre l'esoterisme i les ci\u00e8ncies ocultes, ja que en el primer cas es busca el coneixement i, en el segon, s\u00f3n les anomenades m\u00e0ncies, que per a molts tenen car\u00e0cter de pseudoci\u00e8ncia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "No-aferrament \u00e9s un concepte de diverses cultures espirituals que es referix a un estat en el qual l'individu no es troba afectat per les situacions que l'envolten.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Puruixa (en s\u00e0nscrit: \u092a\u0941\u0930\u0941\u0937, puru\u1e63a) \u00e9s un concepte hinduista complex, el significat del qual va evolucionar entre els temps v\u00e8dics i els Upanixads. Segons de la font, significa 'l'hum\u00e0 c\u00f2smic' o 'l'\u00e9sser', o b\u00e9 'consci\u00e8ncia' o 'principi universal'.Als primers Vedes, puruixa significava un hum\u00e0 c\u00f2smic amb el sacrifici del qual els d\u00e9us van crear la vida. Als Upanixads, el concepte ja no significava un \u00e9sser o un hum\u00e0 c\u00f2smic, sin\u00f3 que el significat va evolucionar vers una ess\u00e8ncia abstracta del jo, l'esperit i el principi universal, que \u00e9s eterna, indestructible, sense forma i omnipresent. El concepte de puruixa s'explica amb el concepte de \"prakriti\" als Upanixads. L'univers es veu, en aquests antics textos s\u00e0nscrits, com una combinaci\u00f3 de la realitat material perceptible i les lleis i principis de la natura no perceptibles, no materials. La realitat material, o prakriti, \u00e9s tot el que canvia, pot canviar i est\u00e0 subjecte a la causa i efecte. Per contra, puruixa \u00e9s el principi universal que \u00e9s immutable, sense causa, per\u00f2 que est\u00e0 present a tot arreu i que ho connecta tot.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La transfiguraci\u00f3 \u00e9s l'assumpci\u00f3 d'un estat de gr\u00e0cia divina moment\u00e0nia per part de mestres espirituals, o de la seua percepci\u00f3 per part dels seus seguidors. En el m\u00f3n cristi\u00e0 s\u00f3n habituals les refer\u00e8ncies a la transfiguraci\u00f3 de Jes\u00fas que volen denotar la naturalesa divina de Jes\u00fas de Natzaret.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica va ser el primer estat a tenir com a objectiu ideol\u00f2gic l'eliminaci\u00f3 de la religi\u00f3 i la seva substituci\u00f3 per l'ateisme com a objectiu fonamental ideol\u00f2gic de l'Estat. Amb aquesta finalitat, el r\u00e8gim comunista confisc\u00e0 les propietats eclesi\u00e0stiques, ridiculitz\u00e0 la religi\u00f3, persegu\u00ed els creients i propag\u00e0 l'ateisme a les escoles.L'ateisme estatal a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica va ser conegut com a \"gosateizm, i es basava en el Marxisme-Leninisme.\nMalgrat aix\u00f2, des de 1945 i fins a la seva dissoluci\u00f3 el 1991, la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica es declar\u00e0 com un estat laic. D'acord amb diverses fonts sovi\u00e8tiques i occidentals, m\u00e9s d'un ter\u00e7 del pa\u00eds professava alguna creen\u00e7a religiosa, sent la major part de creients cristians o isl\u00e0mics. Els cristians pertanyien a diverses esgl\u00e9sies: \u00f2bviament, l'Esgl\u00e9sia Ortodoxa tenia el major nombre de fidels, seguida pels cat\u00f2lics, els baptistes i per diverses branques protestants m\u00e9s. La majoria de fidels isl\u00e0mics eren sunnites. El judaisme tamb\u00e9 tenia molts seguidors. Entre les altres religions practicades, encara que per un nombre petit de fidels, inclo\u00efen el budisme i el xamanisme.\nEl paper de la religi\u00f3 a la vida quotidiana dels ciutadans sovi\u00e8tics vari\u00e0 enormement. Dos ter\u00e7os de la poblaci\u00f3 sovi\u00e8tica, per\u00f2, eren irreligiosos. Aproximadament la meitat de la poblaci\u00f3, inclosos membres d'alt nivell del govern, professaven l'ateisme.\nAbans del seu col\u00b7lapse a finals de 1991, no es podia disposar de les xifres oficials sobre la religi\u00f3 a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El culte \u00e9s l'adoraci\u00f3 d'una divinitat, els actes que manifesten exteriorment i en societat la fe dels individus. Cont\u00e9 els rituals (com la missa), invocacions, pelegrinatges i representacions gr\u00e0fiques de la relaci\u00f3 entre els homes i els d\u00e9us o \u00e9ssers superiors. Acostuma a desenvolupar-se en llocs espec\u00edfics, com altars o temples, i pot comptar amb l'ajuda d'intermediaris com els sacerdots. \u00c9s un element indispensable de la religi\u00f3, en tant que aglutina creences personals i els dona una dimensi\u00f3 p\u00fablica, que en permet la institucionalitzaci\u00f3. Pressuposa que es pot mantenir una relaci\u00f3 amb els \u00e9ssers suprems o forces de la natura i la creaci\u00f3, encara que sigui de subordinaci\u00f3, ja que els qui defensen un d\u00e9u absent, massa allunyat dels \u00e9ssers humans, no li reten cap culte.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El xamanisme \u00e9s un conjunt de creences i pr\u00e0ctiques tradicionals centrades en la comunicaci\u00f3 amb el m\u00f3n dels esperits. El practicant del xamanisme \u00e9s conegut com a xaman. Hi ha moltes variants de xamanisme en el m\u00f3n; aquestes s\u00f3n les creences compartides per totes les formes de xamanisme:\nPer als creients del xamanisme, els esperits existeixen i tenen un important paper tant en les vides individuals com en la societat humana.\nEl xaman pot comunicar-se amb el m\u00f3n dels esperits.\nEls esperits poden ser bons o ro\u00efns.\nEl xaman pot tractar malalties causades per esperits malignes.\nEl xaman pot emprar t\u00e8cniques per a induir tr\u00e0nsit per a at\u00e8nyer un \u00e8xtasi visionari.\nL'esperit del xaman pot deixar el cos per a entrar en el m\u00f3n sobrenatural per a cercar-hi respostes.\nEl xaman evoca imatges d'animals com guies d'esperits, presagis, i portadors de missatges.El xamanisme es basa en la premisa que el m\u00f3n visible est\u00e0 dominat per forces o esperits invisibles que afecten les vides dels vivents. A difer\u00e8ncia de les religions organitzades com l'animisme, el xamanisme requereix coneixements individualitzats i capacitats especials. Els xamans treballen externament a les religions institucionalitzades i arrelades i, tradicionalment, operen sols. Els xamans poden agrupar-se en associacions, com fan els practicants t\u00e0ntrics indis.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El rastafarisme \u00e9s una religi\u00f3 monoteista, amb una base semblant al cristianisme, que venera Jah, tal com s'anomena Haile Selassie, emperador d'Eti\u00f2pia i que es reconeix com a encarnaci\u00f3 de D\u00e9u. El nom prov\u00e9 de la fusi\u00f3 de la paraula Ras (pr\u00edncep) i Tafari Makonnen, nom que tenia Haile Selassie I abans de ser coronat. Els seus seguidors s'anomenen rastafaris, i s\u00f3n coneguts especialment a trav\u00e9s de la forta repercussi\u00f3 que va tenir aquesta religi\u00f3 a l'illa de Jamaica durant la d\u00e8cada del 1970.\nEls or\u00edgens remunten a la d\u00e8cada del 1930, quan sorg\u00ed en el col\u00b7lectiu negre obrer de l'illa de Jamaica. S'interpreta Haile Selassie I com a personatge b\u00edblic i des dels seus or\u00edgens el moviment inclo\u00efa l'\u00fas del c\u00e0nnabis com a instrument sagrat, aix\u00ed com diverses aspiracions afroc\u00e8ntriques. Cal destacar al publicista Marcus Garvey, que militava en el moviment 'Back to Africa' que defensava la idea que els descendents dels esclaus nom\u00e9s serien lliures si tornaven al continent negre i constru\u00efen una naci\u00f3, i Inspirant-se en el nom preimperial, Ras Tafari, amb la seva visi\u00f3 cultural i pol\u00edtica va ajudar a crear aquesta nova visi\u00f3 del m\u00f3n. L\u2019any 1916, va pronosticar: \u201cMireu a l\u2019\u00c0frica, un rei negre ser\u00e0 coronat, perqu\u00e8 el dia de l\u2019alliberament \u00e9s a prop\u201d. Com que Eti\u00f2pia ja gaudia de prestigi pel fet de no haver estat mai colonitzada, quan el 1930 els jamaicans seguidors de Garvey van tenir not\u00edcia de la coronaci\u00f3 de l'emperador Haile Selassie, publicada en portada a la revista Time, envoltat de dignataris i membres de la reialesa d\u2019arreu del m\u00f3n, van pensar que la profecia s\u2019havia fet realitat. Haile era el Messies. Eti\u00f2pia, la Terra Promesa. Agra\u00eft pel suport dels moviments panafricanistes i els rastafarians jamaicans, en 1948 Selassie va cedir 500 hect\u00e0rees al poble de Sashemene a Eti\u00f2pia perqu\u00e8 s\u2019hi instal\u00b7lessin, cosa que es va produir amb m\u00e9s celeritat a partir de l\u2019any 1966, quan va visitar Jamaica. A poc a poc, molts rastes jamaicans van anar instal\u00b7lant-se.El moviment rastafari s'ha escampat i fet con\u00e8ixer per tot el m\u00f3n especialment gr\u00e0cies a la popularitzaci\u00f3 de la m\u00fasica reggae. A la d\u00e8cada del 2000 es comptaven m\u00e9s d'un mili\u00f3 de seguidors d'aquesta religi\u00f3, incloent-hi un deu per cent de la poblaci\u00f3 de Jamaica, que se'n proclama seguidora.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'expressi\u00f3 Reforma escocesa fa refer\u00e8ncia a la ruptura oficial del regne d'Esc\u00f2cia amb l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica romana de l'any 1560. Reforma que cal contextualitzar amb la Reforma protestant de Luter i les diferents guerres de religi\u00f3 que se'n van derivar a la resta d'Europa. Va ser la m\u00e9s \u00e0mplia reforma protestant d'Europa. L'any 1560 el parlament escoc\u00e8s aprova l'Acta de Reforma mitjan\u00e7ant la qual repudia l'autoritat del Papa. Una acta que responia en realitat a un desig de rebuig a l'hegemonia francesa. Aix\u00ed va acabar per triomfar pol\u00edticament parlant la influ\u00e8ncia anglesa sobre la francesa. I \u00e9s que abans d'aix\u00f2, Esc\u00f2cia estava sota l'autoritat de la regent Maria de Guisa, de confess\u00f3 cat\u00f2lica, que governava en nom de la seva filla abscent Maria I d'Estudard. Els Guisa van ser precisament l'un dels responsables d'iniciar les guerres de religi\u00f3 a Fran\u00e7a.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els moviments antisecta o el fenomen de la sectof\u00f2bia consisteix en una actitud de rebuig cap a les religions nascudes com a secessi\u00f3 d'altres grups religiosos.Amb el sorgiment de les religions New Age, van apar\u00e8ixer moviments de demonitzaci\u00f3 d'aquestes religions a la d\u00e8cada del 1970. Concretament el 1972 els pares dels nois seguidors dels Nens de D\u00e9u fundaren Free the Children of God, la primera organitzaci\u00f3 antisecta. En la R\u00fassia de principis del segle XXI tamb\u00e9 es presenta el fenomen contra els grups protestants. A Europa des de finals de la d\u00e8cada del 1960 hi ha hagut un increment de la sectof\u00f2bia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La dessacralitzaci\u00f3 \u00e9s l'acte d'eliminar una benedicci\u00f3 religiosa d'algun objecte que pr\u00e8viament havia estat consagrat per un ministre o capell\u00e0 d'aquesta religi\u00f3. La pr\u00e0ctica es realitza generalment sobre esgl\u00e9sies per a ser destinades a un \u00fas no religi\u00f3s secular o enderrocar-la.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Societat Catalana d'Estudis Lit\u00fargics (SCEL) \u00e9s una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans adscrita a la Secci\u00f3 Hist\u00f2rico-Arqueol\u00f2gica, i t\u00e9 per finalitat l'estudi i la publicaci\u00f3 de la documentaci\u00f3 relativa a la hist\u00f2ria dels usos lit\u00fargics a Catalunya i els territoris de les antigues prov\u00edncies eclesi\u00e0stiques de Narbona i Tarragona.Fou fundada a Barcelona el 30 de juny de 1969 pels estudiosos de la lit\u00fargia Alexandre Olivar i Dayd\u00ed, Miquel dels Sants Gros i Pujol i Jos\u00e9 Janini Cuesta, arran de la constataci\u00f3 de l'inter\u00e8s de nombrosos estudiosos nacionals i estrangers per la lit\u00fargia i el seu estudi en el domini catal\u00e0; Catalunya i els pa\u00efsos emparentats amb la cultura catalana disposen de fonts abundants i importants per al coneixement de la hist\u00f2ria del culte, i la lit\u00fargia s'hi ha manifestat en formes particulars i aut\u00f2ctones.La Societat agrupa estudiosos de diferents especialitats (edici\u00f3 de textos, musicologia, codicologia, arqueologia, hist\u00f2ria de l'art, estudis del pr\u00f2xim orient, patrologia, arxiv\u00edstica), que reflexionen sobre diferents aspectes relacionats amb la lit\u00fargia i la seva hist\u00f2ria. Els estatuts  de la Societat van ser aprovats per l'Assemblea General del 23 d'abril de 1991 i van ser ratificats pel Ple de l'Institut d'Estudis Catalans el 21 de maig de 1991.\nEl primer president fou el liturgista Josep Vives i Gatell, director de la Biblioteca Balmes (1969-1978); el succe\u00ed a la seva mort Alexandre Olivar, que el 2003 ced\u00ed la presid\u00e8ncia efectiva a Miquel dels Sants Gros.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una aur\u00e8ola o halo \u00e9s un cercle que es col\u00b7loca en les representacions art\u00edstiques de personatges significatius amb la finalitat d'exaltar-ne la figura.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una escola catedral\u00edcia o episcopal \u00e9s una instituci\u00f3 institucions d'origen medieval que es desenvolupa al voltant de les biblioteques de les catedrals europees amb la funci\u00f3 espec\u00edfica de la formaci\u00f3 del clergat. El seu origen est\u00e0 en les escoles municipals romanes, les quals, despr\u00e9s de la caiguda de l'Imperi Rom\u00e0 d'Occident i la subseg\u00fcent desaparici\u00f3 de les institucions romanes, acaben per adherir-se a l'Esgl\u00e9sia, \u00fanica organitzaci\u00f3 que sobreviu a la dissoluci\u00f3 imperial.\nDurant el renaixement carolingi es posen les bases per a la reorganitzaci\u00f3 d'aquestes institucions, que adopten estructures similars a la de l'Escola Palatina d'Aquisgr\u00e0, fundada pel mateix Carlemany i dirigida pel seu conseller Alcu\u00ed de York. Aquestes primeres escoles s\u00f3n la llavor de la qual sortir\u00e0 la reforma gregoriana, i, amb ella, la plenitud de les escoles catedral\u00edcies. Definitivament adopten el sistema d'ensenyament basat en els estudis de les arts liberals, segons l'esquema did\u00e0ctic ideat per Severino Boecio. Aquests estudis eren previs a les disciplines eclesi\u00e0stiques pr\u00f2piament dites: Teologia, Apolog\u00e8tica, Sagrades Escriptures i Dret.\nQuan comencen a aplicar-se els principis de la ref orma gregoriana, aquestes escoles i els seus alumnes van a poc a poc separant-se del poder civil per dos mitjans: aconsegueixen de l'Esgl\u00e9sia (de cada bisbat) exempcions i mitjans suficients, i de les autoritats civils, l'estatut gremial d'estudiants i mestres... aix\u00f2 \u00e9s l'inici de la major part de les universitats medievals.\nHi va haver escoles catedral\u00edcies de gran import\u00e0ncia en tota la Cristiandat, encara que destaquen especialment les de Chartres, Par\u00eds, Reims i Tolosa a Fran\u00e7a, la d'Oxford a Anglaterra, la de Salamanca a Lle\u00f3, la de Pal\u00e8ncia a Castella, la de Lleida a Arag\u00f3, la de Leipzig al Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic, les de Pisa i Siena a It\u00e0lia... la major part d'elles es convertiren, al llarg del segle xiii, en Estudis Generals i, m\u00e9s endavant, moltes d'aquestes en universitats.\nDe tota manera, no totes aquestes institucions arriben a constituir-se en Studium general, de manera que sobreviuen fins al Concili de Trento els c\u00e0nons les recomponen per formar els seminaris majors.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Vij\u00f1\u0101na Bhairava Tantra -\u0935\u093f\u091c\u094d\u091e\u093e\u0928 \u092d\u0948\u0930\u0935 \u0924\u0928\u094d\u0924\u094d\u0930, en s\u00e0nscrit- \u00e9s un text clau de l'escola Trika del Caixmir emmarcada dins del corrent espiritual del xivaisme. Presentat com un di\u00e0leg entre el deu Xiva i la seva consort Devi o Xacti. Exposa breument 112 m\u00e8todes de meditaci\u00f3 o t\u00e8cniques de concentraci\u00f3 (Dh\u0101ra\u1e47\u0101s). Aquests inclouen diverses variants, com ara prendre consci\u00e8ncia de la respiraci\u00f3 (vipassana), la concentraci\u00f3 en diversos centres del cos, la consci\u00e8ncia no-dual, la yapa, la imaginaci\u00f3 i la visualitzaci\u00f3 o b\u00e9 la contemplaci\u00f3 mitjan\u00e7ant cadascun dels sentits. Un requisit previ per a practicar amb \u00e8xit qualsevol de les 112 pr\u00e0ctiques \u00e9s con\u00e8ixer b\u00e9 quin \u00e9s el m\u00e8tode m\u00e9s adequat per a cada practicant.El text \u00e9s un cap\u00edtol del Rudrayamala Tantra, un agama bhairava. Devi, la deessa, demana a en Xiva que li reveli l'ess\u00e8ncia del cam\u00ed cap a la realitzaci\u00f3 m\u00e9s elevada de la realitat. Xiva respon mitjan\u00e7ant la descripci\u00f3 de 112 maneres d'arribar a l'universal i transcendent estat de consci\u00e8ncia. Apareixen refer\u00e8ncies d'aquests m\u00e8todes en la literatura del xivaisme de Caixmir, fet que demostra la seva import\u00e0ncia dins l'escola monista de la filosofia xivaista de Caixmir.\nEl text reapareix el 1918 incl\u00f2s dins el Kashmir Series of Text and Studies (\u2018\u2019KSTS'\u2019). El Kashmir Series es public\u00e0 en dos volums, el primer amb comentaris de Kshemaraja i Shivopadhyaya i el segon anomenat Kaumadi, amb comentaris d'Ananda Bhatta.\nVa ser introdu\u00eft a Occident pel Swami Lakshman Joo. Entre els seus col\u00b7laboradors occidentals, hi trobem en Miguel Serrano i en Paul Reps. Aquest \u00faltim va ampliar la difusi\u00f3 del Vij\u00f1\u0101na Bhairava Tantra mitjan\u00e7ant una traducci\u00f3 a l'angl\u00e8s dins el seu popular llibre Zen Flesh, Zen Bones, que serv\u00ed de tema d'un volumin\u00f3s comentari d'Osho. Des de llavors, se n'han realitzat regularment altres traduccions i comentaris.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un nadi \u00e9s un concepte del ioga i l'ayurveda que fa refer\u00e8ncia a un \"riu\" o tub pel qual circula l'energia o prana del cos subtil, impulsada per turbines o \"rodes\" anomenades txakres. Els tres principals s\u00f3n el sushumma, l'ida i el pingala. Existeixen uns 72.000 nadis segons els textos de ioga, encara que alguns parlen de fins a 300.000. A la medicina tradicional xinesa el seu equivalent s\u00f3n els meridians.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Renall o Renallus (segles XI-XII) fou un gram\u00e0tic i mestre a la catedral de Barcelona. Va escriure amb estil elegant i pur. \u00abVita vel passio S. Eulalia Barcinon. Scripta anno 1106\u00bb manuscrit que es conservava a l'arxiu de la catedral, fins que Caresmar la trob\u00e0, i l'envi\u00e0 a Fl\u00f3rez qui la public\u00e0 a l'\u00abEspa\u00f1a Sagrada\u00bb. Entre els manuscrits del Col\u00b7legi Major de Conca a Salamanca es conserva l'obra: \u00abCollectio antiqua legum ecclesiasticarum in quindecira libros distributa excerpta de libro Renaldi Magistri Barquinonensis\u00bb.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una entitat religiosa \u00e9s una entitat sense \u00e0nim de lucre, els objectius principals de la qual s\u00f3n, entre d'altres, el foment i la pr\u00e0ctica col\u00b7lectiva d'unes determinades creences religioses. Les entitats religioses tenen una naturalesa especial i adquireixen personalitat jur\u00eddica quan s'inscriuen en el Registre d'entitats religioses del Ministeri de Just\u00edcia. Nom\u00e9s les entitats religioses que han adquirit personalitat jur\u00eddica mitjan\u00e7ant la inscripci\u00f3 en el Registre d'entitats religioses poden obrir un centre de culte.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "S'anomena esgl\u00e9sia congregacional a qualsevol esgl\u00e9sia cristiana protestant d'origen calvinista que practica el govern \"congregacionalista\" (de la mateixa esgl\u00e9sia). En aquest sistema cada congregaci\u00f3 administra els seus propis assumptes de manera independent i aut\u00f2noma.\nMoltes esgl\u00e9sies congregacionals proclamen la seva descend\u00e8ncia de l'\"Esgl\u00e9sia congregacional original\", una fam\u00edlia de les esgl\u00e9sies protestants basades en una teoria de la uni\u00f3 publicada pel te\u00f2leg Robert Browne el 1592 i que es va originar en el moviment religi\u00f3s \"dissident\" d'Anglaterra durant la reforma puritana. A la Gran Bretanya, els primers congregacionalistes van ser anomenats \"els separatistes\" o \"els independents\", per distingir-los dels presbiterians, que s\u00f3n igualment calvinistes. En aquest pa\u00eds algunes congregacions encara s'anomenen \"independents\".", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Orde Herm\u00e8tic de l'Alba Daurada  (en angl\u00e8s Hermetic Order of the Golden Dawn) va ser una fraternitat ocultista fundada a Londres el 1888 per William Robert Woodman, William Wynn Westcott i Samuel Liddell MacGregor, tots tres francma\u00e7ons. Es tractava d'una societat de car\u00e0cter secret que pretenia perpetuar \"la Saviesa de la tradici\u00f3 esot\u00e8rica occidental\". S'hi retroben nocions del saber herm\u00e8tic, cabal\u00edstic, alqu\u00edmic i te\u00fargic, aix\u00ed com del gnosticime cristi\u00e0 i de la tradici\u00f3 Rosacreu.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Macari Deixeble o Macari de Pispir (Macarius, \u039c\u03b1\u03ba\u03ac\u03b4\u03c1\u03b9\u03bf\u03c2) fou deixeble de Sant Antoni.\nPal\u00b7ladi esmenta dos deixebles de Sant Antoni: Macari i Amates, que vivien amb el sant al Mont Pispir (tamb\u00e9 Pispiri o Pisperi) i que el van enterrar despr\u00e9s de la seva mort. Va deixar escrit suposadament una homilia i un opuscle sobre Macari Major.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Segons la mitologia grega, el caos (en grec antic \u03a7\u03ac\u03bf\u03c2) era el principi informe existent des de sempre del qual s'originaren totes les coses del m\u00f3n. Com\u00fa als diferents mites cosmog\u00f2nics grecs, era concebut com una barreja desordenada de tots els elements, que segons els grecs eren quatre: terra, aire, aigua i foc.\nLes tres caracter\u00edstiques m\u00e9s importants del Caos:\n\n\u00c9s un forat sense fons on tot cau de manera inacabable. Aix\u00f2 radicalment contrasta amb la Terra que n'emergeix per oferir un lloc estable.\n\u00c9s un lloc sense cap orientaci\u00f3 possible, on tot hi cau en totes les direccions.\n\u00c9s un espai que divideix: despr\u00e9s que la Terra i el Cel se separessin, el Caos roman entre els dos.Hes\u00edode, poeta grec del segle viii aC, citava a la seva obra Teogonia el mite de creaci\u00f3 que explica que abans de totes les coses existia el Caos; i despr\u00e9s Gea la fertilitat, pilar s\u00f2lid de tots els Immortals que habiten els cims del nevat Olimp i el T\u00e0rtar fosc enclavat a les profunditats de la terra espaiosa; i despr\u00e9s Eros, el m\u00e9s bell dels d\u00e9us immortals, que trenca les forces, i que de tots els d\u00e9us i de tots els homes posseeix la intel\u00b7lig\u00e8ncia i sapi\u00e8ncia. I del Caos van n\u00e9ixer \u00c8reb i la negra Nix, (...) Aix\u00ed narra com els primers d\u00e9us, prot\u00f2gens, van sorgir directament del Caos.Pierre Grimal diu que va engendrar l'\u00c8reb i la Nit (Nix), despr\u00e9s el Dia (H\u00e8mera) i l'\u00c8ter. De vegades se'l presenta com a fill del Temps (Cronos) i germ\u00e0 d'\u00c8ter.El poeta rom\u00e0 del segle I, Ovidi, definia el Caos primigeni de la seg\u00fcent forma: (...) quan el mar i la terra i el que cobreix tot el firmament estaven units i tota la naturalesa aparentava com una bola, aix\u00f2 era anomenat Caos.Ramon Llull identificava el caos com la primera mat\u00e8ria creada per D\u00e9u, adoptant les caracter\u00edstiques de la informitat grecollatina.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Ant\u00edtesi de Marci\u00f3, \u00e9s un llibre escrit per Marci\u00f3, cristi\u00e0 del segle ii considerat heretge per l'esgl\u00e9sia oficial, en el qual l'autor exposa la seva tesi teol\u00f2gica. En el seu c\u00e0non, Marci\u00f3 inclogu\u00e9 uns comentaris que va anomenar \"L'ant\u00edtesi\u00bb. \u00c9s la primera vegada que aquesta paraula es fa servir en un escrit cristi\u00e0. L'esgl\u00e9sia oficial de l'\u00e8poca no va establir un c\u00e0non del Nou Testament fins a l'any 397 dC. Aquest c\u00e0non o B\u00edblia \"es va dividir en dues seccions, l'Antic Testament i el Nou Testament.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El  B\u00e0cul de Mondo\u00f1edo \u00e9s una pe\u00e7a de la col\u00b7lecci\u00f3 permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Procedeix de Llemotges, d'un sarc\u00f2fag atribu\u00eft al bisbe de Ribadeo, Pelayo de Cebeyra (Siveira) (1199-1218), Va ser dipositat cap a 1855 a la catedral de Mondo\u00f1edo (Lugo). Va entrar al museu provinent de l'adquisici\u00f3 de la col\u00b7lecci\u00f3 Plandiura, el 1932", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "En el G\u00e8nesi cap\u00edtol quart Mehuiael ('colpit per D\u00e9u') \u00e9s el fill d'Irad i, per tant, besnet de Ca\u00edn. Va ser el pare de Metuixael.\nSegons una tradici\u00f3 ap\u00f2crifa jueva, un besnet seu anomenat Tubal-Ca\u00edn va assassinar per error Ca\u00edn, el fill malvat d'Adam. Quan va dir-li-ho al seu pare L\u00e8mec, aquest el va matar a ell. Aleshores, la terra va esberlar-se i va engolir la fam\u00edlia de Mehuiael; el mateix Mehuiael, el seu fill Metuixael i el seu pare Irad.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Empiri, l'Emp\u00edria \u00e9s, en la teologia cat\u00f2lica medieval, el m\u00e9s alt dels cels. \u00c9s, per tant, el lloc on roman D\u00e9u en la seva pres\u00e8ncia f\u00edsica, i on resideixen tamb\u00e9 els \u00e0ngels i les \u00e0nimes acollides en el Parad\u00eds. L'Empiri s'emmarca en l'\u00e0mbit de la teoria geoc\u00e8ntrica, la qual, fins a la publicaci\u00f3 de les teories de Cop\u00e8rnic l'any 1543, era acceptada per tots els experts de la mat\u00e8ria de forma un\u00e0nime. Segons el model de Ptolemeu, la Terra es trobava en el centre de l'univers, rodejada per vuit esferes celestes (els cels: en les primeres set hi havia els planetes (Lluna, Mercuri, Venus, Sol, Mart, J\u00fapiter i Saturn, mentre que en la vuitena s'hi trobaven les estrelles.\nEls te\u00f2legs medievals, inspirant-se en la doctrina d'Arist\u00f2til, introdu\u00efren un nov\u00e8 cel, el Primer m\u00f2bil, que no estava contingut per cap altre, per\u00f2 que originava i alimentava el moviment de la resta. Aquesta visi\u00f3 subratlla la import\u00e0ncia del nombre nou en el concepte de la Sant\u00edssima Trinitat de D\u00e9u (9 = 3\u00d73).\nL'Empiri es trobava sobre els mencionats nou cels. No estava limitat espacialment ni constitu\u00eft de mat\u00e8ria, com si es pensava que ho estaven la resta de regions. Era, en realitat, un indret espiritual, m\u00e9s enll\u00e0 del temps i l'espai. Mentre que els nou cels estan en continu moviment, l'Empiri es troba eternament imm\u00f2bil.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Llucifer ('portador de llum', del llat\u00ed lux-l\u016bcis llum, i del verb f\u0115ro, t\u016dli, l\u0101tum portar) \u00e9s un dimoni, segons els hebreus diferent de Satan\u00e0s malgrat que el cristianisme ha lligat els dos noms. Se l'associa a un \u00e0ngel caigut que va intentar posar-se al nivell de D\u00e9u.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El problema del mal o tamb\u00e9, paradoxa d'Epicur, \u00e9s estudiat en filosofia de la religi\u00f3, en teodicea i en metaf\u00edsica com el problema que resulta en considerar la compatibilitat entre la pres\u00e8ncia del mal i del patiment en el m\u00f3n amb l'exist\u00e8ncia d'un D\u00e9u omniscient, omnipresent, omnipotent i omnibenevolent.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El museu d'art bizant\u00ed del monestir de la Trinitat est\u00e0 situat al nucli de poblaci\u00f3 de Tangel, pertanyent al municipi de Mutxamel (l'Alacant\u00ed), Pa\u00eds Valenci\u00e0.El museu cont\u00e9 diverses col\u00b7leccions:\nCol\u00b7lecci\u00f3 d'icones coptes sobre papir: icones sobre diversos passatges de la vida de Jes\u00fas, sobre la Mare de D\u00e9u i els Sants.\nIcones de les Dotze Grans Festes: reprodueixen els passatges evang\u00e8lics del Misteri de Crist aix\u00ed com les Dotze Grans Festes del ritu Oriental.\nIcones de la Mare de D\u00e9u.\nIcones de Jes\u00fas i les escenes evang\u00e8liques: icones de Crist Pantocr\u00e0tor, l'Akeropita i escenes evang\u00e8liques.\nIcones reproduint diverses creus d'esmalt Georgi\u00e0.\nIcones del Taller del Monestir de la Trinitat.\nIcones dels Sants.\nOrfebreria i objectes lit\u00fargics bizantins.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Shugendo (en japon\u00e8s: \u4fee\u9a13\u9053) \u00e9s una pr\u00e0ctica amb una tradici\u00f3 m\u00edstica - espiritual originada al Jap\u00f3 prefeudal, on la il\u00b7luminaci\u00f3 era equiparable amb l'assoliment de la unitat dels kami (\u795e). No ha de ser conf\u00f3s amb una religi\u00f3 o una secta Budista sincr\u00e8tica.\nAquesta percepci\u00f3 de \u00abdespertar\u00bb per l'experi\u00e8ncia es va obtenir a trav\u00e9s de la comprensi\u00f3 de les relacions entre l'home i la natura, centrat en l'ascetisme -la pr\u00e0ctica de viure en les muntanyes-. L'enfocament o la meta del Shugendo \u00e9s el desenvolupament de l'experi\u00e8ncia, el poder espiritual, la pau i el contacte amb la felicitat immanent. Amb els rerefons dels cultes de les muntanyes, el Shugendo incorpora creences o filosofies de l'antic xintoisme i de l'animisme popular, i tamb\u00e9 del taoisme i el budisme esot\u00e8ric arribats al Jap\u00f3 des de la Xina. L'asceta i m\u00edstic del segle VII, En no Gy\u014dja, \u00e9s considerat usualment com el primer organitzador del Shugendo com una doctrina. Shugendo literalment significa \u00abla via dels poders\u00bb o \u00abel cam\u00ed de l'entrenament i la prova\u00bb o \u00abel cam\u00ed al poder espiritual mitjan\u00e7ant la disciplina\u00bb entre d'altres.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els grigori (del grec egr\u0113goroi, que significa observadors o vigilants), tamb\u00e9 coneguts com a fills d'Elohim (en hebreu \u05d1\u05e0\u05d9 \u05d4\u05d0\u05dc\u05d4\u05d9\u05dd, bnei ha elohim); s\u00f3n un grup d'\u00e0ngels caiguts de la mitologia judeocristiana esmentats en alguns textos ap\u00f2crifs b\u00edblics i en el Llibre del G\u00e8nesi. En aquests textos s'esmenta que els grigori van ser \u00e9ssers que es van aparellar amb les \"filles dels homes\"; naixent d'aquesta uni\u00f3 una ra\u00e7a de gegants coneguda com els nefilim. Segons el Llibre d'Henoc, els grigori sumen un nombre de 200 per\u00f2 nom\u00e9s els seus l\u00edders s\u00f3n esmentats:", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La inefabilitat \u00e9s la propietat de determinades realitats de ser incomunicables, \u00e9s a dir, all\u00f2 que no pot transmetre's pel llenguatge. Es considera inefable: All\u00f2 que va m\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits del coneixement hum\u00e0 (com el no\u00fcmen de Kant); els qualia o la natura subjectiva de la percepci\u00f3; les emocions m\u00e9s intenses; experi\u00e8ncies del misticisme; el dao; el nom i la natura de D\u00e9u segons el judaisme.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Tresor d'Atreu, tamb\u00e9 anomenat Tomba d'Atreu i Tomba d'Agam\u00e8mnon, \u00e9s la tomba abovedada, o tolos, m\u00e9s monumental que es coneix a Gr\u00e8cia. Est\u00e0 als afores de Micenes, i al principi se li va atribuir a Atreu, el pare del gran rei Agam\u00e8mnon, cap visible de la guerra dels aqueus contra Troia, ja que sol datar-se al segle XIII al segle xiii aC.Aquesta tomba pertany a l'art creto-mic\u00e8nic. Segueix el model dif\u00f3s per tot el Mediterrani de tomba precedida per un corredor. En aquest cas, t\u00e9 dues c\u00e0meres, destacant la \"falsa volta\" de la m\u00e9s gran d'elles obtinguda mitjan\u00e7ant la superposici\u00f3 de filades conc\u00e8ntriques de carreus que van reduint l'espai, per la qual cosa les seves pressions s\u00f3n verticals i no obliq\u00fces, com en una veritable volta.\nUna part de la llinda d'entrada al monument va ser sostreta per Thomas Bruce Elgin, llavors ambaixador brit\u00e0nic davant l'Imperi Otom\u00e0, i traslladada a Londres juntament amb escultures del temple aten\u00e8s del Parten\u00f3 (Marbres d'Elgin) i actualment formen part de la col\u00b7lecci\u00f3 permanent exposada en el Museu Brit\u00e0nic.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El dret sexual, dret sexual patriarcal, dret sexual mascul\u00ed o dret sexual mascul\u00ed damunt la dona \u00e9s la idea masclista de que els homes, en tant que mascles, tenen dret a satisfer el seu desig sexual independentment del desig i consentiment de l'altra persona. T\u00e9 validesa moral, efecte jur\u00eddic i component religi\u00f3s. Tot i que la idea i la pr\u00e0ctica \u00e9s antiga, formant part dels tradicionals \"drets i obligacions\" matrimonials, l'expressi\u00f3 per a esmentar-la no es va generalitzar fins a l'any 2012. La idea de dret sexual forma part de la cultura de la violaci\u00f3.El dret sexual preten legitimitzar la violaci\u00f3 dom\u00e8stica o a desconegudes, implicant en el primer cas que una dona ha d'oferir sexe a la seva parella encara que no li vingui de gust o que no li agradi el que li proposa, i en el segon cas que van ser elles les que van dir o fer alguna cosa que va provocar el desig del violador i que per tant tenen l'obligaci\u00f3 de satisfer-lo. Aix\u00ed, defensa l'esclavatge sexual dins de la fam\u00edlia, basant-se en la \"intimitat familiar i la singularitat cultural\", i justifica la prostituci\u00f3, considerant-la necess\u00e0ria pel fet de, segons aquesta ideologia, que existeix a \"totes les cultures\" (vegeu Androcentrisme i Universalisme mascul\u00ed).\u00c9s un dels factors socials que fan augmentar el risc de violacions. Contempla que l'home necessita satisfer immediatament el seu desig, que no \u00e9s capa\u00e7 de controlar-se i que qualsevol impediment atempta contra la seva persona. Pel dret sexual de l'home, el cos de la dona i dels infants \u00e9s \"violable\" mentre que el dels homes mai no ho \u00e9s. Aix\u00f2 t\u00e9 l'efecte que un home violat \u00e9s autom\u00e0ticament considerat \"menys home\".", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El prana (en s\u00e0nscrit \u092a\u094d\u0930\u093e\u0923, pr\u0101\u1e47a, de l'arrel pra 'per omplir') \u00e9s un concepte del pensament indi que fa refer\u00e8ncia al principi de vida i que se sol traduir per al\u00e8 vital. \u00c9s esmentat per primera vegada als Upanixads, on se'l descriu com formant part del regne terrenal, f\u00edsic, en tant que mantenidor del cos i origen del pensament. El prana impregnaria totes les formes de vida, per\u00f2 sense tractar-se de l'atman o \u00e0nima individual.\nPer la filosofia vedanta, el prana \u00e9s una mena d'energia que mant\u00e9 la vida dels \u00e9ssers vius, comparable a la idea xinesa de txi. Aquest concepte \u00e9s central per l'ayurveda i el ioga, que creuen que el prana circula per l'organisme com un flux a trav\u00e9s d'una xarxa de fins canals subtils anomenats nadis. La seva manifestaci\u00f3 material m\u00e9s subtil seria la respiraci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 es trobaria a la sang i la seva forma m\u00e9s concentrada seria l'esperma dels homes i el fluid vaginal de les dones. El Sol i la llum solar s\u00f3n considerats com una font de prana.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Disanites o Deisanites (tamb\u00e9 daysanites, daysaniyya) foren els deixebles de Bar Daisan (Bardesanes, Ibn Daysan), heresiarca sincretista d'Edessa del segle ii, condeixeble i contemporani del rei Abgar el Gran. El fundador \u00e9s considerat un fals profeta pels musulmans i un heretge per l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica.\nVinculats primer amb els valentinians, van desenvolupar una forma especial de gnosi. Els disanites consideren la llum i l'ombra com l'origen de les coses, del b\u00e9 i del mal. Professaven una esp\u00e8cie de fatalisme astrol\u00f2gic i el docetisme, i negaven la resurrecci\u00f3 de la carn. Per la posteritat la doctrina disanita fou considerada en la l\u00ednia dels maniqueus, igual que la dels seus rivals els marcionites.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El concepte religi\u00f3 minoica fa refer\u00e8ncia als cultes practicats a l'illa de Creta per la civilitzaci\u00f3 minoica. Aquests cultes estaven molt relacionats amb la naturalesa, la vegetaci\u00f3 i els seus ritmes. Aquest fet es remarca particularment a trav\u00e9s dels d\u00e9us i les deesses, que morien i es reencarnaven anualment, aix\u00ed com per la utilitzaci\u00f3 de s\u00edmbols com el bou (m\u00e9s concretament les seves banyes), la serp o el colom. Tot i que pr\u00e0cticament va desapar\u00e8ixer amb l'arribada dels aqueus i, posteriorment, els doris, tant a Gr\u00e8cia com a Creta, la religi\u00f3 minoica va deixar la seva empremta tant als mites com al pante\u00f3 de la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica. La manca de coneixement de l'escriptura Lineal A de Creta fa que la comprensi\u00f3 dels seus ritus i s\u00edmbols sigui incompleta malgrat les troballes arqueol\u00f2giques.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'adulteri \u00e9s la relaci\u00f3 sexual amb una persona diferent del marit o esposa estant o no casat. En molts pa\u00efsos es considera un delicte (a l'estat espanyol ho era fins al 1978) i per a la majoria de religions monoteistes \u00e9s alhora un pecat. A causa del masclisme, sovint s'ha jutjat m\u00e9s durament l'adulteri com\u00e8s per la dona que el de l'home, tolerat socialment. \u00c9s un dels motius freq\u00fcents que inciten al divorci o separaci\u00f3 d'una parella. Usar la prostituci\u00f3 no sempre es considera adulteri, ja que la legislaci\u00f3 pot canviar for\u00e7a segons l'Estat.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Per Abbat (fl. 1207) \u00e9s l'autor de la c\u00f2pia de 1207 del Cantar de mio Cid. El nom Per(o) Ab(b)at (Pere Abat) era molt corrent en l'\u00e8poca, la qual cosa fa dif\u00edcil identificar-lo. Colin Smith va defensar el 1983 que Per Abbat va ser l'autor del Cantar (com havia fet Antonio Ubieto Arteta el 1957, encara que sense identificar-lo amb cap persona documentada hist\u00f2ricament en particular), encara que el 1994 el professor brit\u00e0nic va recon\u00e8ixer que probablement Per Abbat solament fos el copista.Per a aquesta \u00faltima teoria, se sol rec\u00f3rrer a la interpretaci\u00f3 literal l'explicit amb qu\u00e8 acaba el manuscrit:\nFrancisco Javier Hern\u00e1ndez, que considera a Per Abbat un copista, va sostenir que era un canonge de Toledo documentat entre 1204 i 1211; si b\u00e9 geogr\u00e0ficament la hip\u00f2tesi \u00e9s versemblant, no hi ha cap prova que hi hagi una relaci\u00f3 necess\u00e0ria entre el poema i aquest canonge. Basant-se en un document que van creure de 1220 trobat en la catedral del Burgo d'Osma, Timoteo Ria\u00f1o ha cregut identificar-lo amb un abat del mateix nom (Pedro, abat) que va viure a principis del segle xiii ea Fresno de Caracena, al costat de Gormaz; per\u00f2 Fern\u00e1ndez Fl\u00f3rez, Ruiz Asencio i Montaner Frutos van descobrir que la data del document \u00e9s en realitat 1274, amb el qual el fonament en qu\u00e8 es va recolzar la tesi desapareix. Per la seva banda, Colin Smith va proposar el 1983 una elaborada teoria per la qual Pedro Abad seria un advocat burgal\u00e8s que va tenir un plet contra el Monestir d'Aguilar de Campoo a favor del de Santa Eugenia, a causa d'unes possessions, el 1223. Per recolzar les seves al\u00b7legacions el tal Pedro Abad va usar materials de tota mena referits al Cid  que podrien haver estat utilitzats anys abans (1207) per compondre el poema. Va postular, aix\u00ed mateix, que Per Abbat va crear l'\u00e8pica castellana a partir de la imitaci\u00f3 dels cantars de gesta francesos. No obstant aix\u00f2, el 1994, va replantejar les seves hip\u00f2tesis i va acceptar que segurament Per Abbat solament va ser el copista, i que l'autor no era identificable, encara que seria culte, tindria coneixements legals i compondria la seva obra poc abans de 1207.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un vici \u00e9s una qualitat moral negativa, oposada a la virtut. Cada cultura considera uns vicis rellevants importants. Popularment, en algunes cultures, s'aplica a drogodepend\u00e8ncies, com per exemple l'alcoholisme o el tabaquisme.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Segons els antics egipcis, Benben era el monticle que va sorgir de les aig\u00fces primordials i on es va instal\u00b7lar el d\u00e9u Atum.\nLa pedra Benben \u00e9s la pedra superior de la pir\u00e0mide eg\u00edpcia (piramid\u00f3) i que tamb\u00e9 est\u00e0 relacionada amb l'obelisc.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Cronografia del 354 \u00e9s un manuscrit il\u00b7lustrat tamb\u00e9 conegut amb el nom de Calendari del 354 o com el Calendari Filocalus. \u00c9s el c\u00f2dex il\u00b7lustrat m\u00e9s antic dels que es conserven en l'actualitat. Tamb\u00e9 \u00e9s el calendari m\u00e9s antic on surt senyalada la festivitat del Nadal. Es pot consultar per internet.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "l'enneagrama del quart cam\u00ed \u00e9s una figura publicada en 1949 en el llibre de Peter Demianovich Ouspensky Fragments d'un ensenyament desconegut. Es tracta d'una part integral de l'anomenat quart cam\u00ed, un sistema esot\u00e8ric associat al pensament de George Gurdjieff.\nEl terme enneagrama prov\u00e9 del grec \"ennea\" (nou) i \"grammos\" (grafia). \u00c9s aquest cas \u00e9s un graf incomplet de 9 nodes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Rev. Henry Gerhard Appenzeller (6 de febrer de 1858-11 de juny de 1902) fou un missioner metodista i un dels dos missioners americans (l'altre \u00e9s Horace Newton Allen) que introdu\u00efren el Protestantisme Cristi\u00e0 into Corea en 1885.\nVa n\u00e0ixer en Souderton (Pennsylvania), en 1858. Es gradu\u00e0 al Franklin and Marshall College en 1882, i despr\u00e9s va atendre al Seminari Teol\u00f2gic de Drew. Fou manat al ministeri, i se li anomen\u00e0 com a missioner en Corea en San Francisco el 1885.\nAppenzeller arrib\u00e0 a Corea el 5 d'abril 1885. El nadiu de Pennsylvania native establ\u00ed l'esgl\u00e9sia metodista en Corea i viatj\u00e0 pel pa\u00eds parlant del Gospel de Jesus. Fund\u00e0 el Pai Chai Hak Dang, la primera escola moderna d'estil occidental a Corea i la predecessora de l'actual Universitat Pai Chai. Tamb\u00e9 particip\u00e0 amb altres missioners en la traducci\u00f3 de la B\u00edblia al core\u00e0.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Externsteine, \u00e9s un complex megal\u00edtic situat a Alemanya, a l'estat del Rin del Nord-Westf\u00e0lia, al bosc Teut\u00f2nic, prop de la ciutat de Detmold. El lloc cont\u00e9 algunes columnes de roca, altes i estretes, que s'alcen dins del bosc. Es creu que l'etimologia del nom est\u00e0 vinculada a la propera cadena muntanyenca anomenada Eggegebirge (el nom significaria, doncs, 'roques de l'Egge').\nDes del punt de vista geol\u00f2gic, les roques estan constitu\u00efdes de gres, i s\u00f3n origin\u00e0ries del Cretaci (fa uns 120 milions d'anys).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Taula de Maragda \u00e9s un text, atribu\u00eft al m\u00edtic Hermes Trismegist, de car\u00e0cter curt i cr\u00edptic, amb el prop\u00f2sit de revelar el secret de la subst\u00e0ncia primordial i les seves transmutacions. Fins al segle xx les fonts m\u00e9s antigues conegudes eren manuscrits medievals, per\u00f2 investigacions posteriors han trobat predecessors ar\u00e0bics En Kitab Sirr al-Khaliqa wa Sanat al-Tabia (c. 650 dC), Kitab Sirr al-Rostir (c. 800 dC), Kitab Ustuqus al-USS al-Thani (segle xii), i Secretum secretorum (c. 1140).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El deisme \u00e9s la creen\u00e7a religiosa en un D\u00e9u personal, creador de l'Univers, per\u00f2 que no hi t\u00e9, posteriorment, cap influ\u00e8ncia. Els deistes arriben a la creen\u00e7a en un D\u00e9u a trav\u00e9s de la ra\u00f3 i les experi\u00e8ncies personals, no a trav\u00e9s de la fe o una revelaci\u00f3. El deisme es va diferenciar del teisme en el segle xvii, i al llarg del segle i tamb\u00e9 durant el segle xviii, el deisme va tenir molta for\u00e7a al Regne Unit, Fran\u00e7a i els Estats Units. La figura deista s'exemplific\u00e0 especialment en la figura del Deus ex machina il\u00b7lustrat: D\u00e9u com a m\u00e0quina, que apareix tan sols per resoldre el problema aparentment irresoluble de la Creaci\u00f3 del M\u00f3n.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els decrets d'expulsi\u00f3 dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Cat\u00f2lica el seu exili perpetu.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La paraula abraxas (o abrasax o abracax, del grec \u1f04\u03b2\u03c1\u03b1\u03be\u03b1\u03c2) era un terme que es gravava en certes pedres antigues, anomenades pedres abraxas, i que les sectes gn\u00f2stiques solien utilitzar com a talism\u00e0. Es creia que 'Abraxas' era el nom d'un d\u00e9u que representava el B\u00e9 i el Mal, un d\u00e9u i de\u00eftat adorada i un dimoni i daimon temut en una \u00fanica exist\u00e8ncia. Abraxas va ser tamb\u00e9 considerat un d\u00e9u egipci i un dimoni; tamb\u00e9 se sap que era adorat pels ca\u00efnites. \u00c9s probable que la m\u00edstica paraula abracadabra fos derivada de tal nom, encara que existeixen algunes altres explicacions. En altres cultures se'l coneix com a abraxis, rasaxe, baechen, avichehem, avichaem i anusix.\nAquest terme va ser usat pels basilidians, una secta gn\u00f2stica fundada per Basilides al segle ii, per nomenar un ser suprem o d\u00e9u que ells adoraven. Aquesta secta creia que la Terra havia estat creada per ell. Pensaven, d'igual manera, que el seu nom tancava grans misteris, en part pel fet que les set lletres gregues que el componen (\u1f04\u03b2\u03c1\u03b1\u03be\u03b1\u03c2) sumen un total de 365, la xifra dels dies de l'any. Es creia, a m\u00e9s, que comandava a tres d\u00e9us, cadascun d'ells posse\u00efdor d'una virtut. Els seus adeptes asseguren que en les seves manifestacions sol ser amable i piet\u00f3s amb aquelles persones a qui considera bones i despietat amb aquelles a qui considera dolentes.\nD'altra banda, els mitologistes antics col\u00b7locaven Abraxas entre els d\u00e9us egipcis, i alguns demon\u00f2legs el solen citar com un dimoni amb el cap d'un rei o d'un gall i amb serps en comptes de cames (l'Angu\u00edped). Ha estat representat en amulets (que els basilides solien portar) portant un garrot a les seves mans i incloent-hi, al seu torn, el n\u00famero 365.\nSegons els demon\u00f2legs es manifesta de diferents formes, inscripcions a terra, parets, portes, i fins i tot al cos de qui l'invoca per ajuda. Generalment amb s\u00edmbols i dibuixos; rares vegades entaula conversi\u00f3 amb la seva v\u00edctima a qui no deixa fins a complir-li seva petici\u00f3 o desig si no l'hi demana, per\u00f2 nom\u00e9s obeeix a aquelles persones a qui considera bones. Si qui li ordena \u00e9s una persona dolenta nom\u00e9s aconsegueix enfurismar-lo.\nEl s\u00edmbol d'Abraxas \u00e9s un cercle partit a la meitat en forma diagonal \u00d8, tamb\u00e9 se'l representa amb una balan\u00e7a anivellada amb dos caps d'\u00e0liga.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Malleus Maleficarum (en catal\u00e0: Martell de les Bruixes), \u00e9s probablement el tractat m\u00e9s important que mai s'hagi publicat en el context de la persecuci\u00f3 de bruixes del Renaixement. \u00c9s un exhaustiu llibre sobre la ca\u00e7a de bruixes, que despr\u00e9s de ser publicat primerament a Alemanya el 1486, va tenir dotzenes de noves edicions, es va difondre per Europa, i va tenir un profund impacte en els judicis contra les bruixes en el continent europeu durant prop de 200 anys. Aquesta obra \u00e9s not\u00f2ria pel seu \u00fas en el per\u00edode de la hist\u00e8ria per la cacera de bruixes que va assolir la seva m\u00e0xima expressi\u00f3 des de mitjan segle xvi fins a mitjan segle xvii.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El pastafarisme \u00e9s una religi\u00f3 par\u00f2dica creada com a resposta a la decisi\u00f3 del Consell Educatiu de l'Estat de Kansas (en angl\u00e8s: Kansas State Board of Education) de finals de 2005 que va permetre que s'enseny\u00e9s el disseny intel\u00b7ligent com una alternativa a la teoria cient\u00edfica de l'evoluci\u00f3. Aquesta decisi\u00f3 va ser revocada a l'agost de 2006.El pastafarisme \u00e9s fonamentalment una invenci\u00f3 de Bobby Henderson, llicenciat en f\u00edsica per la Universitat Estatal d'Oregon, a fi de demostrar ir\u00f2nicament que no correspon i \u00e9s equivocat ensenyar el disseny intel\u00b7ligent com a teoria cient\u00edfica.\nAquesta religi\u00f3 s'ha convertit, des de llavors, en un fenomen d'Internet que reuneix molts \u00abseguidors\u00bb del Monstre Volador d'Espagueti (MONESVOL o MEV, abreujat en catal\u00e0; en angl\u00e8s: FSM o Flying Spaghetti Monster) que s'anomenen a si mateixos \u00abpastafaris\u00bb (par\u00f2dia del terme rastafaris), i humor\u00edsticament proclamen haver estat \u00abtocats pel Seu ap\u00e8ndix tallarinesc\u00bb i prediquen la paraula del seu \u00abSenyor Tallarinesc\u00bb com la religi\u00f3 veritable. Monstru\u00f3s Espagueti Volador \u00e9s la forma ben tradu\u00efda, que ja es fa servir habitualment.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El calumet \u00e9s la pipa cerimonial o sagrada que fumaven els pobles ind\u00edgenes d'Am\u00e8rica del Nord, especialment els pobles algonquins de les Grans Planes i els del sud-est dels Estats Units. El terme calumet significa 'canya', la qual cosa at\u00e9n un origen etimol\u00f2gic clarament descriptiu; \u00e9s d'origen franc\u00e8s, i va ser donat pels europeus per definir aquesta mena de pipa.\n\nEl seu \u00fas era costum en les reunions del consell tribal i en les cerim\u00f2nies d'agermanament, s\u00edmbol d'un lla\u00e7 d'amistat entre diferents persones, basat en una adopci\u00f3 figurativa, una confraternitat en pau entre pobles i individus. La cerim\u00f2nia s'iniciava, en la major part dels casos, amb l'actuaci\u00f3 de l'amfitri\u00f3, que llan\u00e7ava glopades de fum cap al cel, als quatre vents i, finalment, a la terra, invocant aix\u00ed tant el m\u00f3n div\u00ed com l'hum\u00e0, per deixar que despr\u00e9s la pipa circul\u00e9s entre els seus cong\u00e8neres.\nL'acte de fumar, doncs, com a nexe d'uni\u00f3 entre all\u00f2 hum\u00e0 i all\u00f2 div\u00ed, era una forma superior de di\u00e0leg. En altres ocasions, la c\u00e0rrega simb\u00f2lica del fet de fumar el calumet s'enfocava, de manera m\u00e9s exclusiva, cap a la divinitat, com a mitj\u00e0 de relaci\u00f3 directa entre el xaman i els esperits que governen el m\u00f3n supraterrenal, demanant als d\u00e9us, per exemple, pluges i temps propici que assegur\u00e9s les collites i, amb aquestes, el bon futur de la tribu.\nLa pipa era, per tant, objecte de culte i de m\u00e0xima consideraci\u00f3 i cura. I no sols aix\u00f2: la seva elegant i acurada ornamentaci\u00f3 les convertia en peces de gran bellesa com l'os o les cornamentes de c\u00e8rvids utilitzats en la seva elaboraci\u00f3. Es donen, fins i tot, interessants combinacions rituals i, en cert sentit, paradoxes simb\u00f2liques, de destral de guerra i pipa de pau, realitzades en metall, amb m\u00e0nec o canya cil\u00edndrica de fusta profusament decorada.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Joan Furnes (en llat\u00ed Joannes Phurnes, en grec \u1f38\u03c9\u03ac\u03bd\u03bd\u03b7\u03c2 \u03a6\u03bf\u03c5\u03c1\u03bd\u1fc6\u03c2) fou un monjo del monestir de Mont Ganus en el regnat de l'emperador Aleix I Comn\u00e8.\nS'oposava a l'esgl\u00e9sia llatina i va escriure una  \u1f08\u03c0\u03bf\u03bb\u03bf\u03b3\u03af\u03b1, Defensio, o \u1f38\u03c9\u03ac\u03bd\u03bd\u03b7\u03c2 \u0394\u03b9\u03ac\u03bb\u03b5\u03be\u03b9\u03c2, Disceptatio, on explicava en forma de di\u00e0leg una discussi\u00f3 amb Pere, Arquebisbe de Mil\u00e0 que va tenir lloc davant de l'emperador. Sembla que va adoptar l'estil de di\u00e0leg per comoditat, i que no transmet la pol\u00e8mica real.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Xavier Terrasa Garc\u00eda (Calvi\u00e0, 1979) \u00e9s un escriptor, investigador i divulgador mallorqu\u00ed.\u00c9s llicenciat en Hist\u00f2ria per la Universitat de Barcelona (UB) (2003) i M\u00e0ster en Gesti\u00f3 Cultural per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) (2021). Els seus treballs s'han centrat en la investigaci\u00f3 i divulgaci\u00f3 del patrimoni hist\u00f2ric de Mallorca, centrant-se especialment a Palma i Calvi\u00e0. La seva tasca envers el patrimoni hist\u00f2ric va comen\u00e7ar l\u2019any 2000 en participar a diverses campanyes d'excavaci\u00f3 als jaciments arqueol\u00f2gics del T\u00famul de Son Ferrer i el Puig de sa Morisca, tots dos ubicats al municipi de Calvi\u00e0.Des de 2006 treballa com a gestor cultural d\u2019ARCA (Associaci\u00f3 per a la Revitalitzaci\u00f3 dels Centres Antics).", "target": "Esport"}, {"text": "Richard Gasquet (Besiers, 18 de juny de 1986) \u00e9s un jugador de tennis professional franc\u00e8s tot i que actualment resideix a Neuch\u00e2tel (Su\u00efssa). El seu millor resultat en el r\u00e0nquing individual \u00e9s la setena posici\u00f3 aconseguida l'any 2007.\nEn el seu palmar\u00e8s destaca el t\u00edtol de dobles mixts Roland Garros 2004 amb la italiana Tatiana Golovin com a parella, i tamb\u00e9 la medalla de bronze de dobles masculins en els Jocs Ol\u00edmpics de Londres (2012) amb Julien Benneteau.", "target": "Esport"}, {"text": "Llista de clubs d'atletisme del Pa\u00eds Valenci\u00e0 afilats a la Federaci\u00f3 d'Atletisme de la Comunitat Valenciana:", "target": "Esport"}, {"text": "La pedra de c\u00farling pesa un m\u00e0xim de 19,96 kg (44 lbs.) i t\u00e9 un m\u00e0nec al damunt per on es llan\u00e7a. A cada partida es necessiten dos jocs de vuit pedres de diferent color i s\u00f3n proporcionades per la pista en la qual es juga.\nLa pedra de c\u00farling t\u00e9 els seus or\u00edgens a Esc\u00f2cia a partir dels grans blocs de pedra que es llan\u00e7aven pel gel, sense cap grand\u00e0ria o forma especial. Actualment, les millors pedres provenen d'una pedrera de granit en l'illa de Ailsa Craig, enfront de la costa oest d'Esc\u00f2cia.\nLa pedra \u00e9s c\u00f2ncava en la seva part superior i inferior. En algunes pedres, el grau de concavitat \u00e9s distint en ambd\u00f3s costats per a poder donar-la tornada per a llan\u00e7ar-la m\u00e9s r\u00e0pid o m\u00e9s lent sobre el gel. Hi ha una banda de color m\u00e9s clar en una cinta al voltant de la pedra de c\u00farling. Aquesta \u00e9s la \"superf\u00edcie de cop\". Durant la fabricaci\u00f3, es poleix molt b\u00e9 tota la pedra. Aquesta superf\u00edcie s'opaca per a millorar els cops contra altres pedres, de manera que hagi una zona de major contacte en la col\u00b7lisi\u00f3 i que les pedres no s'estellin.", "target": "Esport"}, {"text": "Rodolfo Massi (Corinaldo, Marques, 17 de setembre de 1965) \u00e9s un ciclista itali\u00e0, que fou professional entre el 1987 i el 2003. En el seu palmar\u00e8s destaca una vict\u00f2ria al Tour de Fran\u00e7a i una altra al Giro d'It\u00e0lia.\nEl 29 de juliol de 1998 fou detingut a Chambery per possessi\u00f3 de subst\u00e0ncies dopants. La Federaci\u00f3 Ciclista Italiana el sancion\u00e0 amb una suspensi\u00f3 de sis mesos, fins al maig de 1999.", "target": "Esport"}, {"text": "Quentin Scott (31 de maig del 1988, Little Rock, Arkansas) \u00e9s un linebacker de futbol americ\u00e0 que des del 30 de juliol de 2011 sign\u00e0 contracte amb els Oakland Raiders. El mateix any havia jugat com a agent lliure als Chicago Bears. Abans havia jugat, en la lliga estudiantil, amb l'equip de University of Northern Iowa.", "target": "Esport"}, {"text": "El fons \u00e9s un exercici d'entrenament de for\u00e7a que s'utilitza per enfortir els m\u00fasculs del qu\u00e0driceps, els glutis i els m\u00fasculs que componen el \"isquiotibials\", el semitendin\u00f3s, semimembran\u00f3s, i el b\u00edceps femoral. Una estocada de llarg posa l'accent en els glutis, mentre que una estocada curta posa l'accent en el qu\u00e0driceps.Per dur a terme l'estocada, l'individu est\u00e0 dret amb els peus a l'ample d'espatlles, i despr\u00e9s passos cap endavant, caient primer amb el tal\u00f3. El genoll ha d'estar a 90 graus i directament sobre els dits dels peus, nom\u00e9s (fent un pas m\u00e9s curt pot posar pressi\u00f3 sobre el genoll). El moviment continua fins que el genoll posterior est\u00e0 gaireb\u00e9 tocant a terra. L'individu despr\u00e9s torna a la seva posici\u00f3 de partida per conducci\u00f3 cap amunt amb la cama davantera.L'estocada es pot realitzar sense pesos (\u00e9s a dir, el pes corporal). No obstant aix\u00f2, els entrenadors de pes en general tracten d'augmentar la dificultat utilitzant pesos (a cada m\u00e0) o una barra amb pesos sobre el mateix (que va tenir lloc sobre del clatell i les espatlles). Entrenadors avan\u00e7ats poden trobar que la for\u00e7a d'agafada \u00e9s un problema amb l'estocada manuelles, de manera que prefereixen l'estocada barra.\nCom una variaci\u00f3, estocades pliom\u00e8trics (tamb\u00e9 conegut com dividides agachadillas) pot ser realitzada per saltant explosivament entre les posicions estocada, amb els peus intercanviant posicions en cada salt. A m\u00e9s, l'estocada explosiva \u00e9s important quan un atleta ha de fer un pas r\u00e0pid, llarg. Per exemple, quan s'intenta robar una pilota, arribant a una pilota o per invertir les adreces en el beisbol, respectivament. \u00c9s important per augmentar la capacitat d'un atleta per executar un impuls explosiu desactivat, \u00e9s necessari no nom\u00e9s per arribar a una persona o un objecte, sin\u00f3 tamb\u00e9 per millorar la velocitat de marxa i acceleraci\u00f3.", "target": "Esport"}, {"text": "Ivan Max\u00edmovitx Piddubni, tamb\u00e9 anomenat Ivan Paddubny/Paddoubny - en ucra\u00efn\u00e8s: \u0406\u0432\u0430\u0301\u043d \u041c\u0430\u043a\u0441\u0438\u043c\u043e\u0432\u0438\u0447 \u041f\u0456\u0434\u0434\u0443\u0301\u0431\u043d\u0438\u0439 - (Bohod\u00fakhivka, 8 d'octubre de 1871 - Ieisk, R\u00fassia, 8 d'agost de 1949) va ser un lluitador ucra\u00efn\u00e8s d'origen cosac. Comen\u00e7\u00e0 la seva carrera esportiva al voltant de 1900, i aquesta va durar m\u00e9s de 40 anys. Va ser campi\u00f3 del m\u00f3n de lluita de manera cont\u00ednua de 1905 a 1909. Reb\u00e9 diversos t\u00edtols honor\u00edfics de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica.", "target": "Esport"}, {"text": "L'esquat \u00e9s, en l'entrenament de la for\u00e7a i el fitnes, un exercici compost de cos complet que treballa principalment els m\u00fasculs de les cuixes, el maluc i els glutis, el qu\u00e0driceps (vast lateral, vast medial, vast intermedi i recte femoral) i els isquiotibials, a m\u00e9s de refor\u00e7ar els ossos, lligaments i insercions dels tendons de tot el tren inferior.\nEs consideren un exercici fonamental en qu\u00e8 s'arronsen les cames fins gaireb\u00e9 als talons a fi d'augmentar la for\u00e7a i la mida del tren inferior, aix\u00ed com la for\u00e7a del tronc. Sovint es fan esquats per millorar l'estabilitat de l'esquena, les cuixes i el maluc. Des d'un punt de vista isom\u00e8tric, l'esquena, els abdominals, els m\u00fasculs del tronc, els m\u00fasculs costals, les espatlles i els bra\u00e7os tenen un paper fonamental en l'exercici i, per tant, tamb\u00e9 es treballen quan hom executa un esquat adequadament.", "target": "Esport"}, {"text": "Josef Smolka   (Troubky, 22 de mar\u00e7 de 1939 \u2013 1 de juny de 2020) fou un jugador de voleibol txec que va competir sota bandera txecoslovaca durant les d\u00e8cades de 1950 i 1960.\nEl 1968 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de Ciutat de M\u00e8xic, on guany\u00e0 la medalla de bronze en la competici\u00f3 de voleibol. En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen una medalla d'or al Campionat del M\u00f3n de voleibol de 1966, una medalla de bronze a la Copa del M\u00f3n de voleibol de 1965 i una medalla de plata al Campionat d'Europa de voleibol de 1967. A nivell de clubs, amb el Dukly Kol\u00edn, guany\u00e0 la lliga txecoslovaca de 1960, 1961 i 1963. Un cop retirat, i fins a 1994, va exercir d'entrenador en diversos equips txecs, amb els quals guany\u00e0 cinc lligues nacionals.", "target": "Esport"}, {"text": "L'Estaci\u00f3 d'esqu\u00ed Port Ain\u00e9, sovint denominada simplement Port Ain\u00e9, \u00e9s una estaci\u00f3 d'esqu\u00ed alp\u00ed situada en el terme municipal de Rialp, a la comarca del Pallars Sobir\u00e0.\nEls darrers anys es fusion\u00e0 amb Espot Esqu\u00ed i Tavascan Pleta del Prat i crearen el domini esquiable Skipallars (Gran Pallars), que aglutina les tres estacions obertes de la comarca.\nDes de l'any 2011, forma part del grup FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), juntament amb Espot, La Molina (estaci\u00f3 d'esqu\u00ed), Vall de N\u00faria (estaci\u00f3 d'esqu\u00ed) i Vallter 2000. Comparteixen un forfet de temporada conjunt.", "target": "Esport"}, {"text": "Michael Gerard \"Mike\" Tyson (Nova York, 30 de juny de 1966) \u00e9s un boxejador estatunidenc retirat. Va guanyar dos cops el t\u00edtol mundial dels pesos pesants en la d\u00e8cada dels 80 i \u00e9s el boxejador m\u00e9s jove de la hist\u00f2ria en aconseguir un t\u00edtol mundial dels pesos pesants quan el 22 novembre de 1986 va guanyar el t\u00edtol de la WBC davant Trevor Berbick, amb tan sols 20 anys. M\u00e9s tard aconseguiria unificar totes les corones davant els campions James Smith (WBA) i Tony Tucker (IBF) fins que va ser derrotat, despr\u00e9s de diverses defenses, per James \"Buster\" Douglas el 1990.\nEl 1991 Tyson va ser empresonat durant quatre anys, i no torn\u00e0 al ring fins al 1995. Va tornar a guanyar el t\u00edtol mundial per\u00f2 el va perdre davant Evander Holyfield. El 1997, en la revenja davant Holyfield va ser desqualificat per mossegar l'orella dreta d'Evander despr\u00e9s que l'\u00e0rbitre li hagu\u00e9s advertit que el desqualificaria, instants despr\u00e9s que arrenqu\u00e9s un tros de l'orella dreta del seu oponent. Als 35 anys va tornar a lluitar pel t\u00edtol mundial davant Lennox Lewis per\u00f2 va tornar a caure derrotat, i acab\u00e0 retirant-se tres anys despr\u00e9s. L'any 2003 Tyson es va declarar en fallida despr\u00e9s d'haver cobrat 30 milions de d\u00f2lars en algunes de les seves baralles i al voltant de 300 milions de d\u00f2lars en el conjunt de la seva carrera.\nEn el seu moment, fou el campi\u00f3 del m\u00f3n indiscutible dels pesos pesants, i continua sent l'home m\u00e9s jove en guanyar els tres t\u00edtols mundials de pes pesant, en les versions CMB, AMB i FIB.", "target": "Esport"}, {"text": "L'Operaci\u00f3 Port (castell\u00e0: Operaci\u00f3n Puerto) \u00e9s una operaci\u00f3 contra el dopatge en l'esport d'elit realitzada en Espanya. Aquest proc\u00e9s va permetre desarticular una xarxa de dopatge liderada pel doctor Eufemiano Fuentes. Aquesta xarxa oferia diverses pr\u00e0ctiques il\u00b7l\u00edcites per millorar el rendiment dels seus clients esportistes: hormones (incloent EPO, testosterona i uns altres anabolitzants), medicaments i transfusions sangu\u00ednies.\nLes investigacions de la Gu\u00e0rdia Civil van comen\u00e7ar el febrer de 2006 i van desembocar en detencions i escorcolls el 23 de maig, data en qu\u00e8 es va con\u00e8ixer l'exist\u00e8ncia d'aquesta operaci\u00f3. Es va anunciar llavors que entre els clients de la xarxa de dopatge desarticulada hi havia futbolistes, tennistes, ciclistes i atletes. No obstant aix\u00f2, en el sumari del cas l'institut armat nom\u00e9s va identificar 58 ciclistes com a clients de la xarxa. La investigaci\u00f3 es va veure llastrada al no permetre el jutge Serrano als investigadors que s'analitz\u00e9s tota la documentaci\u00f3 confiscada.\nCom que el dopatge no era un delicte en aquell moment a Espanya, el jutge Antonio Serrano nom\u00e9s va estudiar un possible delicte contra la salut p\u00fablica, que nom\u00e9s incriminaria els responsables de la xarxa, no els seus clients (els esportistes). El jutge, en no trobar aquest delicte, va arxivar el cas, quedant absolts tots els imputats. L'Audi\u00e8ncia Provincial de Madrid va ordenar en dues ocasions la reobertura del cas, trobant-se en aquests moments a l'espera d'un judici oral.\nA m\u00e9s, el jutge Serrano es va negar a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA i UCI) les proves recaptades durant la investigaci\u00f3, la qual cosa va impedir que els esportistes identificats com a clients de la xarxa de dopatge rebessin sancions esportives.\nDavant la negativa de les autoritats espanyoles a continuar amb les investigacions o a facilitar a altres organismes dades perqu\u00e8 els clients poguessin ser sancionats, pa\u00efsos com Alemanya i It\u00e0lia van iniciar les seves pr\u00f2pies investigacions sobre el cas. Les investigacions realitzades per aquests pa\u00efsos han perm\u00e8s, de moment, la confirmaci\u00f3 (i conseg\u00fcent sanci\u00f3) de sis clients esportistes, tots ells (excepte un) ja identificats per la Gu\u00e0rdia Civil.", "target": "Esport"}, {"text": "El Centre Esportiu Municipal Parc de la Ciutadella, es un edifici de propietat municipal de l'Ajuntament de Barcelona d'uns 4.000 metres cuadrats dedicat a l'esport. Te una pista de basquet, gimn\u00e0s, una piscina descoberta, una piscina coberta, un hidromassatge, saunes i sales d'activitats dirigides. Al exterior de la instal\u00b7laci\u00f3 hi ha una pista de futbol i una pista de Skate que son d'\u00fas gratu\u00eft.\nOcupa un lloc dintre del recinte del Parc de la Ciutadella, justament en una de les entrades principals del parc, entre l'entrada principal del zool\u00f2gic i al costat de l'estaci\u00f3 de Fran\u00e7a.\nEs un edifici dissenyat per l'estudi d'arquitectes Batlle i Roig. La constructora Copisa va finalitzar l'obra a finals de 2009 i la empresa UTE Club Nataci\u00f3 va comen\u00e7ar a explotar en mar\u00e7 de 2010 l'edifici.\n\nEs el camp on entrena actualment el Club de Basquet Ciutat Vella.\nEs on el club de karate Ciutat Vella te la seva seu.", "target": "Esport"}, {"text": "Unai Osa Eizaguirre (Zestoa, 12 de juny de 1975) va ser un ciclista basc, que fou professional entre 1997 i 2006. El seu germ\u00e0 Aitor tamb\u00e9 fou ciclista professional.\nCom a ciclista amateur aconsegu\u00ed importants vict\u00f2ries, com ara el Campionat d'Espanya en ruta j\u00fanior el 1995 o el Memorial Valenciaga, el 1996.\nEl 1997 va fer el pas al professionalisme de la m\u00e0 de l'equip Banesto, coincidint a l'equip amb cilistes de la talla d'Abraham Olano, Alex Zulle o Jos\u00e9 Mar\u00eda Jim\u00e9nez.\nEl 1999 aconsegu\u00ed les \u00faniques vict\u00f2ries com a professional de la seva carrera, la Cl\u00e0ssica dels Alps i el Tour de l'Avenir. El 2001 aconsegu\u00ed el millor resultat de la seva carrera en una gran volta, en acabar tercer al Giro d'It\u00e0lia, per darrere Gilberto Simoni i Abraham Olano.\nEl 2006, junt a son germ\u00e0 Aitor, va fitxar per l'equip Liberty Seguros de Manolo Saiz. Aquell mateix any, en el marc de l'Operaci\u00f3 Port, fou identificat per la Gu\u00e0rdia Civil com a client de la xarxa de dopatge dilerada per Eufemiano Fuentes, sota els noms en clau n\u00famero 7, UNO, UNA i 1ai. Unai Osa no fou sancionat per la Just\u00edcia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanci\u00f3 esportiva en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicaci\u00f3 com a client de la xarxa de dopatge.\nCom a conseq\u00fc\u00e8ncia de l'Operaci\u00f3 Port el m\u00e0xim patrocinador del seu equip, Liberty Seguros, abandon\u00e0 el ciclisme a mitjan temporada. Amb aquesta decisi\u00f3 deixava en una situaci\u00f3 incerta tots els ciclistes de l'equip. L'equip canvi\u00e0 de propietaris i es reanomen\u00e0 Astana. Els germans Osa es trobaren amb greus problemes per trobar un equip ProTour.\nA finals de desembre de 2006, quan s'estava entrenant per Zarautz junt al seu germ\u00e0, va patir una caiguda, fruit d'un cop de vent, que li provoc\u00e0 una fractura de clav\u00edcula de la qual hagu\u00e9 de ser operat. Aquesta situaci\u00f3 el port\u00e0 a la retirada.\nDes de la retirada col\u00b7labora ocasionalment amb EiTB en l'emissi\u00f3 de carreres ciclistes.", "target": "Esport"}, {"text": "Jos\u00e9 Mar\u00eda Palacios Moraza (Vit\u00f2ria, 2 de setembre de 1935 - 21 d'abril de 2002), m\u00e9s conegut en el m\u00f3n de la pilota basca com a Ogeta, va ser un pilotari a m\u00e0.\nCom a homenatge a la seua traject\u00f2ria, el 1979 es va inaugurar el Front\u00f3 Ogueta a la capital alabesa.", "target": "Esport"}, {"text": "Donald Pretty   (valor desconegut, 11 de juny de 1936) \u00e9s un remer canandenc, ja retirat, que va competir durant les d\u00e8cades de 1950 i 1960.\nEl 1956 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de Melbourne, on guany\u00e0 la medalla de plata en la prova del vuit amb timoner del programa de rem. Vuit anys m\u00e9s tard, als Jocs de T\u00f2quio, fou nov\u00e8 en la mateixa prova. En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaca una medalla d'or als Jocs de l'Imperi Brit\u00e0nic de 1958 i un campionat nacional. Posteriorment fou entrenador de la selecci\u00f3 canadenca de rem.", "target": "Esport"}, {"text": "L'equipament esportiu \u00e9s un conjunt d'elements que afavoreixen la pr\u00e0ctica d'esports.", "target": "Esport"}, {"text": "La Regata de Llaguts s'Amorra Amorra \u00e9s una regata que t\u00e9 lloc anualment al municipi de Lloret de Mar amb motiu de la Festa Major de Santa Cristina. Segons l'historiador Josep Galceran es t\u00e9 const\u00e0ncia de la regata des del segle xix.", "target": "Esport"}, {"text": "El Museu The Ocean Race, anteriorment Museu Volvo Ocean Race, \u00e9s un museu esportiu localitzat a la ciutat valenciana d'Alacant dedicat a la regata de vela The Ocean Race. Es va comen\u00e7ar la seua construcci\u00f3 amb motiu de la segona edici\u00f3, en la qual Alacant va ser port d'eixida d'aquesta regata (edici\u00f3 2011-12). El museu ocupa 1.300 metres quadrats de l'Antiga Estaci\u00f3 Mar\u00edtima d'Or\u00e0, al Port d'Alacant. Compta amb dues plantes: a la planta baixa es troba l'espai expositiu i la biblioteca del museu, mentre que la primera planta compta amb un espai polivalent per a la realitzaci\u00f3 de tallers i una cafeteria-restaurant amb una gran terrassa i vistes al mar.\u00c9s un lloc interactiu on descobrir el m\u00f3n mar\u00edtim, els navegants i all\u00f2 que amaguen els oceans, com els ecosistemes marins i els perills de l'acci\u00f3 humana sobre aquests h\u00e0bitats, a m\u00e9s dels aspectes t\u00e8cnics de la regata i de les embarcacions.El museu divulga els valors de la navegaci\u00f3 a vela i la hist\u00f2ria de la regata, des de l'any de la seua creaci\u00f3 en 1973 com Whitbread Round the World Race, que va passar a anomenar-se Volvo Ocean Race de 2001 a 2019, i posteriorment, The Ocean Race.Des del museu tamb\u00e9 es pot contemplar el centre d'operacions de la regata, instal\u00b7lat des de 2010 al port de la ciutat.A banda de la col\u00b7lecci\u00f3 permanent, el museu inclou en la seua visita:\n\nUn vaixell de competici\u00f3 (Brasil 1) que va participar en l'edici\u00f3 de la regata 2005-06, situat en la part davantera exterior del museu i visitable tant la coberta com l'interior.\nUn simulador de l'experi\u00e8ncia de navegaci\u00f3 en la regata.\nUna exposici\u00f3 temporal, des de juliol de 2018, sobre la hist\u00f2ria d'Espanya en la regata.Aix\u00ed mateix, el museu posseeix un programa escolar i d'activitats que destaca els temes de sostenibilitat, navegaci\u00f3, valors i hist\u00f2ria de la regata.", "target": "Esport"}, {"text": "El migtub (en angl\u00e8s, half-pipe o halfpipe) \u00e9s una estructura llisa en forma de mitja U que s'usa a la modalitat, anomenada tamb\u00e9 de migtub, d'alguns esports de lliscament o sobre rodes, com el patinatge, el surf de neu, el BMX o el monopat\u00ed.", "target": "Esport"}, {"text": "Hiroshi Hirano (\u5e73\u91ce\u6d69\u5fd7, , Hiroshi Hirano?,  Jap\u00f3, 1956) \u00e9s un dirigent esportiu japon\u00e8s amb un llarg curr\u00edculum federatiu dins l'esport del biketrial. D'en\u00e7\u00e0 de 1995 ocupa el c\u00e0rrec de president de la BIU (despr\u00e9s d'haver-ne estat vicepresident des de 1992) i durant tots aquests anys ha promocionat i expandit internacionalment l'esport del biketrial tot propiciant la seva introducci\u00f3 en altres continents, especialment a l'\u00c0sia-Pac\u00edfic. Una de les seves fites ha estat promoure i organitzar la prova japonesa puntuable per al Campionat del M\u00f3n -una de les m\u00e9s reeixides del campionat-, celebrada ininterrompudament a Itadori (Gifu) entre 1992 i 2007.", "target": "Esport"}, {"text": "Arvo Haavisto   (Ilmajoki, 7 de mar\u00e7 de 1900 \u2013 Ilmajoki, 22 d'abril de 1977) va ser un lluitador finland\u00e8s, especialista en lluita lliure, que va competir durant la d\u00e8cada de 1920.\nEl 1924 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de Par\u00eds, on guany\u00e0 la medalla de bronze en la competici\u00f3 del pes lleuger del programa de lluita. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs d'Amsterdam, guany\u00e0 la medalla d'or en la competici\u00f3 del pes w\u00e8lter del programa de lluita.En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen quatre t\u00edtols nacionals: en pes w\u00e8lter, estil lliure, el 1925 i 1927; en pes lleuger, d'estil grecorom\u00e0, el 1925; i en pes mitj\u00e0, d'estil lliure, el 1926. En retirar-se pass\u00e0 a exercir d'entrenador i \u00e0rbitre. El 1936 fou \u00e0rbitre als Jocs de Berl\u00edn. Des de 1992 s'ha celebrat a Ilmajoki un torneig de lluita grecorromana que duu el seu nom.", "target": "Esport"}, {"text": "\u00c1ngel Casero (Albalat dels Tarongers, 27 de setembre del 1972) va ser un ciclista valenci\u00e0, que fou professional entre 1994 i 2005. Durant la seva carrera esportiva aconsegu\u00ed 13 vict\u00f2ries, sent la m\u00e9s destacada la Volta a Espanya de 2001. Tamb\u00e9 va guanyar dues edicions del Campionat d'Espanya de ciclisme en ruta (1998, 1999).\nSota l'ombra del dopatge durant bona part de la seva carrera esportiva, ha estat vinculat a l'Operaci\u00f3 Port.El seu germ\u00e0 petit Rafael tamb\u00e9 fou ciclista professional.", "target": "Esport"}, {"text": "Didier Rous (Montalban, 18 de setembre de 1970) va ser un ciclista franc\u00e8s, que fou professional entre 1993 i 2007.\nDurant la seva carrera professional aconsegu\u00ed m\u00e9s de 30 vict\u00f2ries, destacant per damunt de totes una vict\u00f2ria d'etapa al Tour de Fran\u00e7a de 1997 i dos campionats nacionals. El 1998 es va veure implicat en l'afer Festina i va admetre haver-se dopat. L'11 de juny de 2007 posava punt final a la seva carrera esportiva per problemes de salut, tot i que es mantingu\u00e9 lligat a l'equip Bouygues Telecom, en el qual militava en aquells moments.", "target": "Esport"}, {"text": "Zebinisso Rustamova   (Duixanbe, 29 de gener de 1955) \u00e9s una ex-tiradora amb arc tadjic que va competir sota bandera sovi\u00e8tica durant les d\u00e8cades de 1970 i 1980.\nEl 1976 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de Mont-real, on va guanyar la medalla de bronze en la prova individual femenina del programa de tir amb arc.En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen dues medalles d'or i dues de plata al Campionat del m\u00f3n de tir amb arc, tres d'or i una de bronze al Campionat d'Europa de tir amb arc i dos campionats nacionals (1975, 1976).Un cop retirada pass\u00e0 a exercir tasques directives al Comit\u00e8 Estatal de Cultura F\u00edsica i Esports del Tadjikistan (1986 a 1995) i com a primer president del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic del Tadjikistan, entre 1992 i 2000.", "target": "Esport"}, {"text": "El gol d'or \u00e9s un m\u00e8tode emprat per escollir el guanyador en partits d'eliminaci\u00f3 que finalitzen amb empat despr\u00e9s del temps reglamentari. Les regles del gol d'or permeten que l'equip que marqui primer durant la pr\u00f2rroga, sigui declarat el guanyador. Aix\u00ed, el partit finalitza quan es marca el gol d'or.", "target": "Esport"}, {"text": "Agafia Constantin   (Mila 23, 19 d'abril de 1955) \u00e9s una pirag\u00fcista romanesa, especialista en aig\u00fces tranquil\u00b7les, que va competir entre mitjans de la d\u00e8cada de 1970 i mitjans de la de 1980.\nDurant la seva carrera esportiva va prendre part en tres edicions dels Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu, el 1976, 1980 i 1984. En les tres edicions fou quarta en la prova del K-2, 500 metres del programa de pirag\u00fcisme. El 1984, a Los Angeles, tamb\u00e9 guany\u00e0 la medalla d'or en la prova del K-4, 500 metres formant equip amb Nastasia Ionescu, Tecla Marinescu i Maria \u015etefan.En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen una medalla de plata i set de bronze al Campionat del M\u00f3n de pirag\u00fcisme en aig\u00fces tranquil\u00b7les entre 1974 i 1983. Un cop retirada exerc\u00ed d'entrenadora, per\u00f2 el 2018 fou suspesa de per vida en veure's implicada en un cas de dopatge.", "target": "Esport"}, {"text": "El pantal\u00f3 de golf \u00e9s un cal\u00e7\u00f3 bombatxo rematat uns deu cent\u00edmetres per sota del genoll, i generalment dut en combinaci\u00f3 amb mitjons alts. Es tracta, insistim-hi, d'un tipus de cal\u00e7\u00f3, malgrat el nom. El catal\u00e0 pantal\u00f3 de golf equival a l'angl\u00e8s plus fours o golfing trousers, esp. pantal\u00f3n de golf, fr. culotte de golf, it. calzoni alla zuava (mot aplicat tamb\u00e9, m\u00e9s gen\u00e8ricament, al 'cal\u00e7\u00f3 bombatxo' en general), port. cal\u00e7as de golfe, etc.\nEl pantal\u00f3 (cal\u00e7\u00f3) de golf era considerablement m\u00e9s llarg que els altres models de cal\u00e7\u00f3 bombatxo usats pr\u00e8viament. Popularitzat pel pr\u00edncep de Gal\u00b7les (futur Eduard VIII) per a jugar a golf (d'on el nom), r\u00e0pidament es pos\u00e0 de moda entre les classes altes brit\u00e0niques fins a suplantar altres formes de cal\u00e7\u00f3 bombatxo que l'havien precedit. Aquesta moda s'estengu\u00e9 a altres classes socials i a altres pa\u00efsos, de manera que durant els anys vint i trenta a tot el m\u00f3n eur\u00f2pid els pantalons de golf, percebuts com a signe d'eleg\u00e0ncia i dinamisme, eren molt usats com a roba d'esport i de camp, per\u00f2 tamb\u00e9 de carrer; esdevingueren una de les peces de roba m\u00e9s arquet\u00edpiques de l'\u00e8poca. Tamb\u00e9 eren considerats adients per a nens i adolescents; d'ac\u00ed que formin part del vestuari caracter\u00edstic de Tint\u00edn.\nMesura de la popularitat dels pantalons de golf \u00e9s llur imitaci\u00f3 per part de l'uniforme militar en determinats ex\u00e8rcits o armes durant aquest per\u00edode (per exemple, entre l'oficialitat brit\u00e0nica desmuntada, durant els anys trenta). Tamb\u00e9 els feixistes italians hi foren addictes, com a altra mena de bombatxos.\nImpr\u00f2piament, en catal\u00e0 col\u00b7loquial a voltes dels pantalons de golf se'n diu bombatxos, prenent el tot per la part.", "target": "Esport"}, {"text": "Manfred Donike (Erftstadt, Rin del Nord-Westf\u00e0lia, 28 de mar\u00e7 de 1933 - Johannesburg, 21 d'agost de 1995) va ser un ciclista i qu\u00edmic alemany.\nCom a ciclista, compet\u00ed professionalment entre 1954 i 1962, participant dos cops al Tour de Fran\u00e7a.\nUn cop retirat, es va graduar en qu\u00edmica a Col\u00f2nia el 1965. Es va especialitzar en la investigaci\u00f3 sobre el dopatge, principalment en la detecci\u00f3 de productes dopants en l'esport. El 1972, Donike va desenvolupar un procediment capa\u00e7 de la detecci\u00f3 precisa de subst\u00e0ncies prohibides i els seus metab\u00f2lits a trav\u00e9s de l'an\u00e0lisi, utilitzant la cromatografia de gasos i l'espectrometria de masses, de l'orina. Aquest m\u00e8tode es va fer servir als Jocs Ol\u00edmpics, i va ser el que va detectar el positiu per estanozolol de Ben Johnson.\nEl 1977 va ser nomenat director de l'Institut de Bioqu\u00edmica de la Universitat Alemanya de l'Esport a Col\u00f2nia.\nEls seus fills Manfred, Alexander i Andreas tamb\u00e9 van ser ciclistes.", "target": "Esport"}, {"text": "Un disc volador, tamb\u00e9 conegut com a frisbee, \u00e9s un disc de pl\u00e0stic amb la vora corbada per aconseguir l'aerodinamisme suficient que permet que planegi quan \u00e9s llen\u00e7at de la forma adequada.\nL'ultimate \u00e9s un esport d'equip que fa servir el disc volador per a disputar els partits.", "target": "Esport"}, {"text": "Quadre amb els diferents club esportius campions d'Espanya durant la temporada 2004-05. Es consideren les competicions majors, \u00e9s a dir, les competicions de lliga, copa i els campionats d'Espanya. A m\u00e9s, es consideren les competicions absolutes, no les de categories inferiors.\nLes dades fan refer\u00e8ncia als clubs que s'han proclamat campions durant:\n\nla temporada 2004-05 per a la majoria d'esports, en els quals la temporada esportiva es disputa a cavall de dos anys amb vacances a l'estiu (com passa a la majoria d'esports d'equip)\nl'any 2004 per aquells esports on la temporada \u00e9s anual (com passa a alguns esports individuals, com el tennis) amb vacances a l'hivern. Aquests esports estan senyalats amb el s\u00edmbol (A).", "target": "Esport"}, {"text": "Jaime Villegas   (la Ceiba, 5 de juliol de 1950) \u00e9s un exfutbolista hondureny de la d\u00e8cada de 1970.\nFou 32 cops internacional amb la selecci\u00f3 d'Hondures, amb la qual particip\u00e0 en el Mundial de 1982.Pel que fa a clubs, destac\u00e0 a Real Espa\u00f1a.El maig de 2010 fou escollit president de Real Espa\u00f1a", "target": "Esport"}, {"text": "Pau Tom\u00e0s Ramis (Llucmajor, 13 de febrer de 1975) \u00e9s un mestre i investigador mallorqu\u00ed. Els seus treballs abasten l'\u00e0mbit folkl\u00f2ric, pedag\u00f2gic i hist\u00f2ric.\nMestre d'Educaci\u00f3 infantil de professi\u00f3, va tra\u00e7ar paral\u00b7lelament una traject\u00f2ria com a investigador. Els seus primers treballs varen centrar-se en l'antropologia social, especialment el m\u00f3n geganter a Mallorca. Tamb\u00e9 tract\u00e0 altres temes com topon\u00edmia, propietat de la terra o ritus festius, aix\u00ed com continguts de car\u00e0cter did\u00e0ctic sobre cultura popular. En el vessant historiogr\u00e0fic va especialitzar-se en hist\u00f2ria contempor\u00e0nia de Mallorca, especialment durant la Segona Rep\u00fablica, Guerra Civil i posterior dictadura franquista.\u00c9s membre de Col\u00b7lectiu Recerca i de Temps de Mem\u00f2ria de l'IAI (Institut d'Antropologia de les Illes), grups de recerca dedicats a l'estudi dels per\u00edodes de la Segona Rep\u00fablica, Guerra Civil i dictadura franquista. \u00c9s col\u00b7laborador habitual de la publicaci\u00f3 local Llucmajor de Pinte en Ample i altres publicacions de l'\u00e0mbit local mallorqu\u00ed, on publica continguts relacionats amb la hist\u00f2ria, cultura i tradicions de Mallorca.L'any 2020 va obtenir el Premi Mallorca de Creaci\u00f3 Liter\u00e0ria en la categoria d'assaig, guard\u00f3 concedit pel Consell de Mallorca, per l'obra Els mallorquins a l'Olimp\u00edada que no fou. Expedici\u00f3 a l'Olimp\u00edada Popular de Barcelona, 1936.", "target": "Esport"}, {"text": "Una semifinal \u00e9s una situaci\u00f3 en la qual s'enfronten dos o m\u00e9s contrincants, tot buscant un lloc per a la final. Normalment s'enfronten els participants que han guanyat els enfrontaments de quarts de final. S'acostuma a utilitzar el format de quatre participants, realitzant-se dos enfrontaments (participant A contra participant B i participant C contra participant D).\nEls guanyadors de cadascuna de les disputes seran els que jugaran la final, mentre que els dos perdedors poden arribar a jugar la final de consolaci\u00f3 per decidir el tercer i quart lloc.", "target": "Esport"}, {"text": "Francisco Cabello Luque (La Zubia, Granada, 20 de maig de 1969), tamb\u00e9 conegut com a Francis Cabello, fou un ciclista espanyol, professional entre 1990 i 2006. El seu major \u00e8xit esportiu fou una vict\u00f2ria d'etapa al Tour de Fran\u00e7a de 1994.\nEl 2006, en el marc de l'Operaci\u00f3 Port, fou identificat per la Gu\u00e0rdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes, sota el nom en clau Cabello. Cabello no fou sancionat per la Just\u00edcia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanci\u00f3 esportiva en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicaci\u00f3 com a client de la xarxa de dopatge.", "target": "Esport"}, {"text": "Francesco Reda (Cosenza, Cal\u00e0bria, 19 de novembre de 1982) \u00e9s un ciclista itali\u00e0, professional entre 2007 i 2015. Un control antidopatge posterior a la segona posici\u00f3 del campionat nacional en ruta de 2015 li supos\u00e0 una sanci\u00f3 per 8 anys.", "target": "Esport"}, {"text": "Gilberto Simoni (Pal\u00f9 di Giovo, prov\u00edncia de Trento, 25 d'agost de 1971) \u00e9s un exciclista itali\u00e0, professional entre el 1994 i el 2010, que va guanyar dues edicions del Giro d'It\u00e0lia i etapes en les tres grans voltes.", "target": "Esport"}, {"text": "Massimiliano Lelli (Manciano, Toscana, 2 de desembre de 1967) \u00e9s un ciclista itali\u00e0, que fou professional entre 1989 i 2004.\nEn el seu palmar\u00e8s hi ha una vintena de vict\u00f2ries, entre elles dues etapes al Giro d'It\u00e0lia. En aquesta mateixa cursa finalitz\u00e0 tercer en l'edici\u00f3 de 1991 i quart en la de 1993. El 1994 es proclam\u00e0 Campi\u00f3 d'It\u00e0lia en contrarellotge individual.\nEl 2004 es va veure implicat en l'afer Cofidis de dopatge, posant punt final a la seva carrera professional en aquell moment.", "target": "Esport"}, {"text": "L'autotransfusi\u00f3 \u00e9s la donaci\u00f3 que el mateix pacient es realitza a si mateix abans d'una operaci\u00f3 quir\u00fargica programada. En l'esport l'autotransfusi\u00f3 est\u00e0 prohibida i \u00e9s coneguda com a dopatge sanguini. Moments abans d'un gran esfor\u00e7 i a gran altura, es fa una transfusi\u00f3 a l'atleta de la seva pr\u00f2pia sang (que va ser extreta en diverses sessions anteriorment). D'aquesta manera augmenta el percentatge d'oxigen a la sang, cosa que produeix un millor rendiment dels m\u00fasculs quan s\u00f3n sotmesos a grans esfor\u00e7os (com per exemple, curses de ciclisme de ruta, maratons, etc.).", "target": "Esport"}, {"text": "Les capacitats motrius condicionants s\u00f3n qualitats que tenen les persones i que poden millorar amb un bon entrenament f\u00edsic a fi de millorar el seu rendiment. S'anomenen condicionants perqu\u00e8 \"condicionen\" el rendiment esportiu, \u00e9s a dir que ajuden a millorar-lo.", "target": "Esport"}, {"text": "La marxa  \u00e9s la manera com la gent o els animals es mouen fent servir les cames. Si una persona va a caminar, es diu que ell o ella se'n va anar a \"fer una passejada\". Caminar, durant una bona estona, \u00e9s conegut com un exercici sa. La marxa  \u00e9s una forma de caminar a ritme sostingut com a pr\u00e0ctica d'exercici f\u00edsic.Es pot alternar amb altres exercicis recorrent circuits pel carrer o la muntanya. La difer\u00e8ncia entre c\u00f3rrer i fer marxa \u00e9s molt clara, per\u00f2 se sol entendre que la marxa \u00e9s a ritme constant i a una velocitat gens r\u00e0pida. Es recomana fer-ho a la gent jubilada per a cremar el sucre en exc\u00e9s i mantenir-se en forma.", "target": "Esport"}, {"text": "Ferran Terra i Navarro (Matar\u00f3, 10 de mar\u00e7 de 1987) \u00e9s un esquiador alp\u00ed catal\u00e0, membre del Club d'Esqu\u00ed Puigcerd\u00e0. Ha disputat dues edicions dels Jocs Ol\u00edmpics d'Hivern (2010 i 2014) i quatre Mundials.", "target": "Esport"}, {"text": "Glenn Thomas Jacobs (Torrej\u00f3n de Ardoz, Espanya, 26 d'abril de 1967), m\u00e9s conegut com a Kane, nom art\u00edstic i que utilitza al ring, \u00e9s un lluitador professional que treballa a la World Wrestling Entertainment. Va aprendre a l'escola; \"Malenko Wrestling\", estava dirigida per Dean Malenko i pel seu pare, Boris.", "target": "Esport"}, {"text": "Daiana Oleksandrivna Iastremska (en ucra\u00efn\u00e8s: \u0414\u0430\u044f\u043d\u0430 \u041e\u043b\u0435\u043a\u0441\u0430\u043d\u0434\u0440\u0456\u0432\u043d\u0430 \u042f\u0441\u0442\u0440\u0435\u043c\u0441\u044c\u043a\u0430, Odessa, 15 de maig de 2000) \u00e9s una jugadora de tennis ucra\u00efnesa.El mes d'octubre de 2018, Daiana va estrenar el seu palmar\u00e8s a la WTA, en la primera final que disputava, en imposar-se a la xinesa Wang Qiang en la final del torneig de Hong Kong. Iastremska \u00e9s considerada una de les jugadores m\u00e9s agressives del Tour WTA i ha liderat la gira en el percentatge m\u00e9s alt de tirs que acaben en un guanyador, un error no for\u00e7at o un error for\u00e7at del rival.\nIastremska va ser suspesa de la competici\u00f3 professional a principis de 2021 despr\u00e9s de donar positiu per mesterolona. El 22 de juny de 2021, la Federaci\u00f3 Internacional de Tennis va dictaminar que Iastremska no era responsable del resultat positiu i que podia tornar a competir professionalment de forma immediata.", "target": "Esport"}, {"text": "En esports, una cessi\u00f3 es produeix quan el club propietari dels drets d'un jugador permet al mateix jugar amb un altre conjunt diferent durant un per\u00edode determinat de temps. Les cessions poden ser de diverses setmanes, de diversos mesos o de tota una temporada.\nHi ha diverses raons per les quals un jugador pot ser cedit. La m\u00e9s freq\u00fcent t\u00e9 com a protagonistes a joves jugadors que s\u00f3n enviats a clubs de menor categoria per guanyar experi\u00e8ncia i gaudir de m\u00e9s minuts de joc efectiu. En aquest cas, el club propietari dels drets pot continuar pagant el salari de l'esportista. Alguns equips fins i tot busquen acords amb clubs de menor entitat d'altres pa\u00efsos per enviar a jugadors que no tenen oportunitats de jugar minuts com \u00e9s el cas del Manchester United FC, Royal Antwerp, l'Arsenal FC i el Beveren.Un club pot sol\u00b7licitar la cessi\u00f3 d'un jugador, per exemple, si t\u00e9 una escassetat de fons per finan\u00e7ar fitxatges. La cessi\u00f3 \u00e9s la f\u00f3rmula m\u00e9s econ\u00f2mica, ja que no es paga trasp\u00e0s nom\u00e9s el salari de l'esportista. La substituci\u00f3 temporal d'un jugador lesionat \u00e9s una altra de les motivacions per rec\u00f3rrer a la cessi\u00f3.\nUna cessi\u00f3 pot estar restringida a un per\u00edode de fitxatges establert per una competici\u00f3. La cessi\u00f3 pot incloure una cl\u00e0usula per la qual el jugador pot desvincular del seu club i quedar-se de forma permanent en l'equip en qu\u00e8 ha actuat com a cedit pr\u00e8via compensaci\u00f3 econ\u00f2mica.\nAlguns jugadors s\u00f3n cedits perqu\u00e8 estan descontents en els seus actuals clubs o perqu\u00e8 tenen desavinences irreconciliables amb algun membre del seu equip d'origen i perqu\u00e8 a m\u00e9s no hi ha cap altra entitat que vulgui contractar l'esportista de manera permanent. Exemples d'aquest cas s\u00f3n Henri Camara i Craig Bellamy, que van sortir temporalment dels seus respectius clubs d'origen, Wolverhampton Wanderers i Newcastle United.\nA la Premier League, no es permet que els jugadors cedits puguin actuar en partits jugats contra els seus equips d'origen (secci\u00f3 7.2 de la regla M.6.). Els jugadors cedits, per\u00f2, si poden ser alineats contra els equips propietaris dels seus drets en partits de copa.", "target": "Esport"}, {"text": "Iwama ryu (en japon\u00e8s \u00ab escola d'Iwama \u00bb, \u00e9s el nom generalment emprat per designar l'estil d'aikido ensenyat per Morihiro Saito.\nMorihiro Saito va ser un dels m\u00e9s pr\u00f2xims deixebles del fundador de l'aikido, Morihei Ueshiba. Va practicar quotidianament sota la direcci\u00f3 d'aquest darrer durant m\u00e9s de 24 anys, com alumne intern (uchi deshi).\nDespr\u00e9s de la mort de Saito Sensei, els seus alumnes es dividiren en diversos grups, alguns dels quals segueixen lligats a l'Aikikai Hombu Dojo i a la fam\u00edlia Ueshiba, i d'altres, entre els quals es troba el seu fill Hitoiro Saito, es desvincularen per complet de l'Aikikai fundant un nou dojo a Iwama.", "target": "Esport"}, {"text": "Michel Verrault (Lac-Beauport, Quebec) \u00e9s un \u00e0rbitre quebequ\u00e8s especialitzat en proves de patinatge de velocitat en pista curta.\nEn la cerim\u00f2nia inaugural dels Jocs Ol\u00edmpics d'Hivern de 2010 realitzats a Vancouver (Canad\u00e0) fou l'encarregat de realitzar el jurament ol\u00edmpic per part dels jutges, juntament amb Hayley Wickenheiser que ho realitz\u00e0 per part dels competidors. Verrault realitz\u00e0 el jurament en franc\u00e8s mentre que Wickenheiser ho feu en angl\u00e8s.", "target": "Esport"}, {"text": "Hyeronimus Mercurialis (1530-1606) fou un fil\u00f2leg itali\u00e0 i metge, la seua obra m\u00e9s famosa fou De Arte Gymnastica", "target": "Esport"}, {"text": "Llista d'estacions d'esqu\u00ed dels Pirineus, tant estacions d'esqu\u00ed alp\u00ed com n\u00f2rdic, ordenades alfab\u00e8ticament per regi\u00f3 o pa\u00eds.", "target": "Esport"}, {"text": "La classe d'esgrima (t\u00edtol original en fin\u00e8s: Miekkailija i en estoni\u00e0: Vehkleja; t\u00edtol internacional en angl\u00e8s: The fencer) \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula finlandesa de 2015 dirigida pel cineasta Klaus H\u00e4r\u00f6. Est\u00e0 basada en la vida d'Endel Nelis, un tirador i entrenador d'esgrima estoni\u00e0. Fou la seleccionada per Finl\u00e0ndia per competir pels Oscars en la categoria de millor pel\u00b7l\u00edcula de parla no anglesa, arribant a la llista curta de 9 pel\u00b7l\u00edcules per\u00f2 sense qualificar-se per a la selecci\u00f3 final. S\u00ed que fou present als Globus d'Or del 2016, tamb\u00e9 nominada a la categoria millor pel\u00b7l\u00edcula de parla no anglesa. La pel\u00b7l\u00edcula es va doblar al catal\u00e0.", "target": "Esport"}, {"text": "Bernhard Kohl (Viena, 4 de gener del 1982) \u00e9s un ciclista austr\u00edac que fou professional entre el 2005 i el 2008. Bon escalador, el 2005 pass\u00e0 a professional amb l'equip de l'UCI ProTour T-Mobile Team, equip amb qui guany\u00e0 el campionat austr\u00edac de ciclisme en ruta i qued\u00e0 tercer al Crit\u00e8rium del Dauphin\u00e9 Lib\u00e9r\u00e9 2006.\nEl 2008 guany\u00e0 el mallot de la muntanya al Tour de Fran\u00e7a i puj\u00e0 al podi com a tercer classificat, a 1' 13\" del guanyador final, Carlos Sastre. Mesos m\u00e9s tard es va demostrar que s'havia dopat, per la qual cosa va perdre aquelles classificacions. A conseq\u00fc\u00e8ncia d'aquells fets Kohl es va retirar i pass\u00e0 a col\u00b7laborar amb les autoritats per tal d'esclarir diverses trames de dopatge.", "target": "Esport"}, {"text": "Shingo Katayama (\u7247\u5c71 \u664b\u5449, Chikusei, Prefectura d'Ibaraki, 31 de gener de 1973) \u00e9s un golfista japon\u00e8s. Katayama es convert\u00ed en professional en 1995 i ha jugat a temps complet al Japan Golf Tour des de 1997. Abast\u00e0 les llistes de guanys al Japan Golf Tour en cinc vegades: 2000, 2004, 2005, 2006, i 2008. Ha guanyat 26 tornejos en el Japan Golf Tour.", "target": "Esport"}, {"text": "Ramon Usall i Santa (Barcelona, 3 de desembre de 1977) \u00e9s un professor, escriptor i pol\u00edtic catal\u00e0. \u00c9s membre de la Candidatura d'Unitat Popular.\nLleidat\u00e0 nascut circumstancialment a Barcelona. \u00c9s llicenciat en Sociologia per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i doctor en hist\u00f2ria per la Universitat de Lleida gr\u00e0cies a la tesi doctoral \u00abKosova. G\u00e8nesi i evoluci\u00f3 del moviment nacional alban\u00e8s, de l'autonomia iugoslava a l'estat kosovar independent\u00bb.", "target": "Esport"}, {"text": "Gy\u00f6rgy Br\u00f3dy   (Budapest, 21 de juliol de 1908 \u2013 Johannesburg, 5 d'agost de 1967) va ser un waterpolista, entrenador i dirigent esportiu hongar\u00e8s que va competir durant les d\u00e8cades de 1920 i 1930.\nEl 1932 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de Los Angeles, on va guanyar la medalla d'or en la competici\u00f3 de waterpolo, una medalla que revalid\u00e0 als Jocs de Berl\u00edn de 1936. En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen dos campionats d'Europa (1931 i 1934) i la lliga hongaresa de 1928.El 1945 va ser nomenat vicepresident de l'Associaci\u00f3 Hongaresa de Nataci\u00f3. Br\u00f3dy va entrenar l'equip nacional hongar\u00e8s als Jocs de Londres de 1948, mentre el 1960, als Jocs de Roma entren\u00e0 l'equip de Sud-\u00e0frica. Va morir d'un atac de cor mentre jugava al futbol.", "target": "Esport"}, {"text": "Kalle Lappalainen   (Juankoski, 30 de setembre de 1877 \u2013 Finl\u00e0ndia, 9 de maig de 1965) va ser un tirador finland\u00e8s que va competir en els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial. En retirar-se fou president de la Federaci\u00f3 Finlandesa de Tir.El 1920 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Anvers, on va disputar set proves del programa de tir. Guany\u00e0 la medalla de plata en la prova de tir al c\u00e9rvol, tret simple per equips i la de bronze en la de rifle militar 300 metres, bocaterrosa per equips. Fou quart en rifle lliure 300 metres, 3 posicions per equips, set\u00e8 en rifle militar 300 metres, drets per equips i vuit\u00e8 en rifle militar 600 metres per equips com a millors resultats.", "target": "Esport"}, {"text": "Jochen Sachse   (Frankenberg, 2 d'octubre de 1948) \u00e9s un atleta alemany, ja retirat, especialista en el llan\u00e7ament de martell, que va competir sota bandera de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica Alemanya durant les d\u00e8cades de 1960 i 1970.\nEl 1972 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de Munic, on va guanyar la medalla de plata en la prova del llan\u00e7ament de martell del programa d'atletisme. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs de Mont-real, fou sis\u00e8 en la mateixa prova.En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaca una medalla de plata al Campionat d'Europa d'atletisme de 1974 i una d'or a les Univers\u00edades de 1970. A nivell nacional guany\u00e0 els campionats de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica Alemanya de 1971, 1972, 1975 i 1976.El seu nom apareix en nombrosos documents vinculats al dopatge que foren fets p\u00fablics despr\u00e9s de la reunificaci\u00f3 alemanya.", "target": "Esport"}, {"text": "Ecem \u00c7\u0131rpan (Bursa, 10 de juliol de 1996) \u00e9s una jugadora de voleibol turca i Miss Turquia 2015. Actualment juga pel Nil\u00fcfer Belediyespor de Bursa, un equip de voleibol femen\u00ed en la Primera Lliga turca, i tamb\u00e9 en la selecci\u00f3 turca juvenil. Estudiant per a entrar a la universitat l'any 2016, Ecem \u00c7\u0131rpan tamb\u00e9 treballa com a model. Ecem \u00c7\u0131rpan fa 1,85 m i pesa 64 kg, va representar a Turquia a Miss World 2015, esdeveniment en el qual guany\u00e0 el t\u00edtol la catalana Mireia Lalaguna.", "target": "Esport"}, {"text": "Yasemin Adar (Ni\u011fde, 6 de desembre de 1991) \u00e9s una lluitadora turca. Va guanyar la medalla d'or en el Campionat Europeu de Lluita 2016, a la categoria de 75 kg. i en els Jocs mediterranis 2013, a 72 kg. Participar\u00e0 en els Jocs Ol\u00edmpics de R\u00edo tamb\u00e9.Adar \u00e9s integrant del club esportiu Trakya Birlik.", "target": "Esport"}, {"text": "Nimet Karaku\u015f (Korkuteli, Antalya, 23 de gener de 1993), \u00e9s una atleta turca. Fa cursa de velocitat. Es va convertir en la primera atleta de Turquia en competir com finalista en 100 m en uns Jocs Olimpics el 2012. Va guanyar una medalla de plata en 100 m plans, amb 11.36, al Campionat Mundial Juvenil de Barcelona el 2012.", "target": "Esport"}, {"text": "Karin Melis Mey (Pret\u00f2ria, 31 de maig de 1983) \u00e9s una atleta turca de salt de llargada. Nascuda Karin Mey com a sud-africana, des de 2008 \u00e9s ciutadana de Turquia i va representar el pa\u00eds en competicions internacionals, comen\u00e7ant amb els Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 2008. Va ser la primera atleta turca en rebre una medalla de bronze en un mundial, amb el seu salt de 6m80 al Campionat Mundial d'Atletisme de 2009 a Berl\u00edn. Tamb\u00e9 estara als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 2016.Mey \u00e9s esportista de Fenerbah\u00e7e SK i \u00e9s casada amb el seu entrenador, Charley Stohmenger.", "target": "Esport"}, {"text": "Bernard Joseph Apesteguy o Joseph Apeztegi, m\u00e9s conegut com a Txikito de Cambo (Kanbo, 20 de maig de 1881 - Getaria, 21 de desembre de 1950) va ser un jugador professional de pilota basca. Es don\u00e0 el seu nom al front\u00f3 de Par\u00eds on se celebraren els Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 1924.", "target": "Esport"}, {"text": "The Great Khali \u00e9s el sobrenom professional de Dalip Singh Rana (Dhirana, Himachal Pradesh (\u00cdndia), 27 d'agost de 1972) \u00e9s un lluitador professional indi. Abans de comen\u00e7ar la seva carrera com a lluitador va ser policia del Panjab (\u00cdndia) i campi\u00f3 en aixecament de peses. Va debutar el 7 d'octubre de 2000. El 28 de maig de 2001, Brian Ong va morir despr\u00e9s de rebre un flapjack a mans de Giant Sigh (un dels seus sobrenoms). Ong havia patit una petita commoci\u00f3 cerebral abans de la sessi\u00f3, per\u00f2 els metges de l'All Pro Wrestling el van deixar continuar, essent una segona commoci\u00f3 provocada pel flapjack la que el va matar. Com que la mort va ser involunt\u00e0ria, la fam\u00edlia d'Ong va portar als tribunals a l'APW per neglig\u00e8ncia, ja que no li havien proporcionat cap protecci\u00f3 ni supervisi\u00f3 durant el moviment. El tribunal es va pronunciar a favor de la fam\u00edlia d'Ong, als quals l'APW va haver de pagar 1,7 milions de d\u00f2lars. The Great Khali treballa actualment per a l'empresa WWE, on lluita a la cadena SmackDown!.", "target": "Esport"}, {"text": "Volmar Wikstr\u00f6m   (Pargas, 27 de desembre de 1889 \u2013 H\u00e8lsinki, 10 de juny de 1957) va ser un lluitador finland\u00e8s que combin\u00e0 la lluita grecoromana i la lluita lliure, que va competir durant la d\u00e8cada de 1910 i 1920.\nEl 1912 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estocolm, on va disputar la competici\u00f3 del pes lleuger del programa de lluita grecoromana. En ella qued\u00e0 eliminat en sisena ronda. Dotze anys m\u00e9s tard, als Jocs de Par\u00eds, guany\u00e0 la medalla de plata en la competici\u00f3 del pes lleuger, en aquesta ocasi\u00f3 del programa de lluita lliure.Wikstr\u00f6m guany\u00e0 el Campionat N\u00f2rdic de 1919 i dos t\u00edtols finlandesos, el 1914 en pes lleuger de lluita grecoromana i el 1924 en pes lleuger de lluita lliure. Despr\u00e9s de retirar-se fou president de l'Helsingin Atleetiklubi entre 1925 i 1934 i entre 1950 i 1951. El 1934 va ser president de la Federaci\u00f3 de Boxa finlandesa. Tamb\u00e9 va treballar com a promotor de boxa.", "target": "Esport"}, {"text": "Katharina Bullin   (Eisenh\u00fcttenstadt, 2 de mar\u00e7 de 1959) \u00e9s una jugadora de voleibol alemanya, ja retirada, que va competir sota bandera de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica Alemanya durant la d\u00e8cada de 1970.\nEl 1980 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de Moscou, on guany\u00e0 la medalla de plata en la competici\u00f3 de voleibol. En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen dues medalles de plata al Campionat d'Europa de voleibol, el 1977 i 1979.Pel que fa a clubs, jug\u00e0 amb el SC Dynamo Berlin, amb qui guany\u00e0 la lliga de la RDA de 1975, 1978 i 1979 i la Recopa d'Europa de 1978.Durant la seva carrera esportiva i sense el coneixement fou obligada a dopar-se. Despr\u00e9s dels Jocs Ol\u00edmpics de 1980 va ser expulsada de la selecci\u00f3 nacional i va caure en una espiral de destrucci\u00f3 de la qual va poder-ne sortir. El dopatge li provoc\u00e0 dolor cr\u00f2nic i una masculinitzaci\u00f3 del seu aspecte. El 2005 es va presentar un documental sobre la seva vida al Festival Internacional de Cinema de Berl\u00edn, titulat Katharina Bullin - Und ich dachte, ich w\u00e4r 'die Gr\u00f6\u00dfte.", "target": "Esport"}, {"text": "Moriteru Ueshiba (T\u00f2quio, 2 d'abril de 1951) \u00e9s un mestre japon\u00e8s d'Aikido. \u00c9s net de Morihei Ueshiba, fundador de l'Aikido i segon fill de Kishomaru Ueshiba.", "target": "Esport"}, {"text": "Els Jogos dos Povos Ind\u00edgenas (en portugu\u00e8s Jocs dels pobles ind\u00edgenes) s\u00f3n un esdeveniment multiesportiu, creat el 1996 a trav\u00e9s d'una iniciativa ind\u00edgena brasilera, del Comit\u00ea Intertribal - Mem\u00f2ria i Ci\u00e8ncia Ind\u00edgenes (ITC), amb el suport del Ministeri de l\u2019Esport del Brasil. \u00c9s una de les reunions esportives culturals m\u00e9s grans d'ind\u00edgenes d'Am\u00e8rica. El primer fou realitzat a Goi\u00e2nia, capital de l'estat de Goi\u00e1s.\nEls l\u00edders ind\u00edgenrs Carlos Terena i Marcos Terena, fundadors de l'ITC, fundadors de la ITC, eren els responsables d\u2019organitzar esports, culturals, espirituals i articular-se amb els pobles ind\u00edgenes. En total, s'han reunit m\u00e9s de 150 pobles ind\u00edgenes brasilers, com xavantes, boror\u00f3, parecis i guaran\u00eds. \u00c0dhuc hu ha delegacions estrangeres ind\u00edgenes vingudes del Canad\u00e0 i de la Guaiana Francesa.", "target": "Esport"}, {"text": "La Societat Catalana de Medicina de l'Esport (SCME) \u00e9s una entitat catalana, sense \u00e0nim de lucre, lligada a l'Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies M\u00e8diques de Catalunya i Balears, que promou la investigaci\u00f3 i el desenvolupament de la medicina de l'esport.", "target": "Esport"}, {"text": "Fabiano Fontanelli (Faenza, Ravenna, Em\u00edlia-Romanya, 24 d'abril de 1965) \u00e9s un ciclista itali\u00e0, que fou professional entre 1989 i 2003.\nEn el seu palmar\u00e8s destaca la vict\u00f2ria en quatre vict\u00f2ries d'etapa del Giro d'It\u00e0lia. La seva millor temporada fou el 1996, quan aconsegu\u00ed 8 vict\u00f2ries i acab\u00e0 cinqu\u00e8 en tres curses de la Copa del m\u00f3n. Aquell mateix any un control positiu per testosterona a l'Amstel Gold Race li supos\u00e0 una sanci\u00f3 de sis mesos.\nMembre de l'equip Mercatone Uno a partir de 1998, acompany\u00e0 Marco Pantani en el seu doblet Giro d'It\u00e0lia-Tour de Fran\u00e7a.\nEl 2001 li fou detectar un hemat\u00f2crit superior al 50%, cosa que el va dur a no poder competir durant 15 dies i ser el primer ciclista a ser sotm\u00e8s a la prova de detecci\u00f3 d'orina de l'EPO.El 2005 passa a ser director esportiu de l'equip Navigare.", "target": "Esport"}, {"text": "Georges H\u00e9bert (Par\u00eds, 27 d'abril de 1875 - \u2020 Tourg\u00e9ville, 2 d'agost de 1957) va ser un instructor d'educaci\u00f3 f\u00edsica franc\u00e8s promotor d'un nou m\u00e8tode d'entrenament, el M\u00e8tode Natural d'entrenament o H\u00e9bertism, contrari a la gimn\u00e0stica sueca. Com a oficial de l'Armada Francesa abans de la Primera Guerra Mundial, H\u00e9bert va ser assignat al llogaret de St. Pierre en Martinique. El 1902 va haver una catastr\u00f2fica erupci\u00f3 volc\u00e0nica i H\u00e9bert heroicament va coordinar la fugida i rescat de prop de set-centes persones. Aquesta experi\u00e8ncia va tenir un profund efecte en ell, i va refor\u00e7ar la seua creen\u00e7a que l'habilitat atl\u00e8tica ha de ser combinada amb coratge i altruisme. Ell va desenvolupar aquest m\u00e8tode en el seu propi refrany, \"Etre fort pour \u00eatre utile\" - \"Ser fort per a ser \u00fatil.\" H\u00e9bert havia viatjat per tot el m\u00f3n i estava impressionat pel desenvolupament f\u00edsic i les habilitats dels moviments dels ind\u00edgenes africans i d'altres regions: Els seus cossos eren espl\u00e8ndids, flexibles, exactes, h\u00e0bils, resistents i, no obstant aix\u00f2, no havien tingut entrenament gimn\u00e0stics sin\u00f3 les seues vides en la naturalesa.", "target": "Esport"}, {"text": "Ilona Nov\u00e1k   (Budapest, 16 de maig de 1925 \u2013 Budapest, 14 de mar\u00e7 de 2019) fou una nedadora hongaresa, especialista en estil lliure i esquena, que va competir durant les d\u00e8cades de 1940 i 1950. Era germana de la tamb\u00e9 nedadora \u00c9va Nov\u00e1k.\nEl 1948 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de Londres, on va disputar dues proves del programa de nataci\u00f3. Fou quarta en els 100 metres esquena i cinquena en els 4x100 metres lliures. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs de H\u00e8lsinki torn\u00e0 a disputar dues proves del programa de nataci\u00f3. Va guanyar la medalla d'or en els 4x100 metres lliures, formant equip amb Judit Temes, \u00c9va Nov\u00e1k i Katalin Sz\u0151ke, mentre en els 100 metres lliures qued\u00e0 eliminada en semifinals.En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen quatre campionats universitaris i trenta-cinc campionats nacionals. Entre el 1940 i el 1950 va establir vint r\u00e8cords nacionals i va ser membre de l'equip que aconsegu\u00ed el r\u00e8cord del m\u00f3n dels 4x100 metres lliures el 1952. Un cop retirada exerc\u00ed diversos c\u00e0rrecs directius a la Federaci\u00f3 Hongaresa de Nataci\u00f3, la Lliga Europea de Nataci\u00f3 i el Comit\u00e8 Ol\u00edmpic d'Hongria.El 1973 fou inclosa a l'International Swimming Hall of Fame, juntament amb la seva germana \u00c9va Nov\u00e1k-Gerard.", "target": "Esport"}, {"text": "Guillermo Ignacio Ca\u00f1as, tamb\u00e9 conegut com a Willy Ca\u00f1as, (Tapiales, Buenos Aires, Argentina, 25 de novembre de 1977) \u00e9s un tennista professional argent\u00ed.", "target": "Esport"}, {"text": "Hugo Budinger   (D\u00fcsseldorf, 10 de juny de 1927 \u2013 Col\u00f2nia, 7 d'octubre de 2017) fou un jugador d'hoquei sobre herba alemany que va competir durant les d\u00e8cades de 1950 i 1960.\nEl 1952 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de H\u00e8lsinki, on fou cinqu\u00e8 en la competici\u00f3 d'hoquei sobre herba. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs de Melbourne, guany\u00e0 la medalla de bronze en la mateixa competici\u00f3. La tercera i darrera participaci\u00f3 en uns Jocs fou el 1960, a Roma, on fou set\u00e8.Durant la seva carrera esportiva va jugar 58 partits internacionals entre 1951 i 1961. El 1954 va formar part de l'equip alemany que guany\u00e0 el Campionat d'Europa no oficial. Una vegada retirat, de 1961 a 1969, va ser el director esportiu de la Federaci\u00f3 Alemanya Occidental de Hoquei (DHB) i va exercir d'entrenador de l'equip nacional, entre d'altres als Jocs Ol\u00edmpics de 1968 de Ciutat de M\u00e8xic i de la Copa del M\u00f3n de 1973.", "target": "Esport"}, {"text": "R\u00e9gis Ovion (Vigneux-sur-Seine, 3 de mar\u00e7 de 1949) va ser un ciclista franc\u00e8s, que fou professional entre 1972 i 1982.\nCom a amateur obtingu\u00e9 notables \u00e8xits, entre els quals destaquen el campionat de Fran\u00e7a de persecuci\u00f3 militar de 1969, el campionat de Fran\u00e7a de persecuci\u00f3 per equips de 1971 i el Campionat del m\u00f3n en ruta amateur del mateix any. Aquell mateix 1971 guany\u00e0 el Tour de l'Avenir. Abans de passar a professional va prendre part en la prova en ruta dels Jocs Ol\u00edmpics de Munic de 1972, finalitzant en 15a posici\u00f3.\nCom a professional el seu palmar\u00e8s \u00e9s m\u00e9s discret. Destaca el Campionat de Fran\u00e7a de 1975. El 1976 guany\u00e0 una etapa al Tour de Fran\u00e7a, per\u00f2 en fou desqualificat per haver donat positiu en un control antidopatge i la vict\u00f2ria fou finalment atribu\u00efda a Willy Teirlinck.", "target": "Esport"}, {"text": "El mallot groc (Maillot Jaune en franc\u00e8s) \u00e9s la pe\u00e7a de roba de color groc distintiva del l\u00edder de la classificaci\u00f3 general de certes curses ciclistes per etapes, especialment el Tour de Fran\u00e7a.La primera edici\u00f3 en qu\u00e8 es va fer servir el mallot groc al Tour de Fran\u00e7a fou en la de 1919. Aquest mallot es va comen\u00e7ar a emprar en plena competici\u00f3. En la sortida de l'onzena etapa, entre Grenoble i Ginebra, el 19 de juliol de 1919, Eug\u00e8ne Christophe fou el primer ciclista a vestir el mallot groc.\nEl color del mallot fou escollit per Henri Desgrange en record al color de les p\u00e0gines del diari L'Auto (m\u00e9s tard s'anomenaria L'\u00c9quipe), el principal patrocinador del moment. Amb 96 dies, Eddy Merckx \u00e9s el ciclista que m\u00e9s dies s'ha enfundat aquest mallot.", "target": "Esport"}, {"text": "Santiago Botero Echeverry (Medell\u00edn, 27 d'octubre de 1972) \u00e9s un ciclista colombi\u00e0, professional des del 1996. Bon escalador, tamb\u00e9 destaca en la contrarellotge, especialitat de la qual guany\u00e0 el Campionat del M\u00f3n de 2002. En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen 3 etapes del Tour de Fran\u00e7a i 3 m\u00e9s de la Volta a Espanya.\nEl 2006 el seu nom va apar\u00e8ixer anomenat en l'Operaci\u00f3 Port, contra el dopatge en el ciclisme. Tot i que no se li aplic\u00e0 cap sanci\u00f3 fou vetat per prendre part en la major part de proves europees.\nEl 2008, tot i les recomanacions en contra per part de la Uni\u00f3 Ciclista Internacional, va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de Pequ\u00edn, finalitzant en 7a posici\u00f3 de la prova en ruta i 25\u00e8 a la contrarellotge.", "target": "Esport"}, {"text": "Abraham Olano Manzano (Anoeta, 22 de gener de 1970) va ser un ciclista espanyol, que fou professional entre 1992 i 2002.\nVa comen\u00e7ar a destacar l'any 1994. Dies despr\u00e9s de la Volta a Catalunya es va informar que havia donat positiu per cafe\u00efna durant la disputa de la primera etapa que havia guanyat. Un cop confirmada la contraan\u00e0lisi, se'l va sancionar amb la p\u00e8rdua de la seva vict\u00f2ria, que va anar a parar a mans d'Alex Z\u00fclle, i amb 10 minuts a la classificaci\u00f3 general. Tamb\u00e9 va ser sancionat amb 3 mesos de suspensi\u00f3.\nVa ser campi\u00f3 del m\u00f3n en ruta (1995) i de contrarellotge (1998), sent el primer ciclista de la hist\u00f2ria a aconseguir el doblet.\nTamb\u00e9 destac\u00e0 a les grans voltes: va guanyar la Volta a Espanya (1998) i fou segon en una altra (1995), va pujar dues vegades al podi del Giro d'It\u00e0lia (1996 i 2001) i qued\u00e0 tres vegades entre els deu primers al Tour de Fran\u00e7a (amb la quarta posici\u00f3 de 1997 com a millor posici\u00f3). En total va guanyar sis etapes a la Volta a Espanya i una al Tour de Fran\u00e7a, totes elles en contrarellotge.\nOlano tamb\u00e9 va guanyar tres edicions del Campionat d'Espanya, una en ruta (1994) i dues en contrarellotge (1994 i 1998), la medalla de plata en contrarellotge dels Jocs Ol\u00edmpics d'Atlanta i diverses voltes per etapes d'una setmana, com el Tour de Romandia (1996) i la Tirrena-Adri\u00e0tica (2000).\n\u00c9s un antic director t\u00e8cnic de la Volta a Espanya.", "target": "Esport"}, {"text": "La Confederaci\u00f3 Esportiva Internacional Laborista (en franc\u00e8s Conf\u00e9d\u00e9ration Sportive Internationale du Travail; CSIT) \u00e9s una organitzaci\u00f3 internacional multiesportiva creada sobre la base dels ideals del moviment obrer internacional. \u00c9s una organitzaci\u00f3 associada a la Internacional Socialista.\nL'any 2011 el Congr\u00e9s celebrat a Rio de Janeiro va decidir obrir el CSIT a tots els esportistes aficionats i el seu nom va passar a ser \"International Workers and Amateurs in Sports Confederation / Conf\u00e9d\u00e9ration Sportive Internationale Travailliste et Amateur\".\nPromou principalment les seg\u00fcents disciplines esportives: atletisme, b\u00e0squetbol, escacs, futbol, gimn\u00e0stica, judo, karate, lluita, nataci\u00f3, petanca, tennis de taula, voleibol i v\u00f2lei platja.\nFundada el maig de 1946 els seus antecedents s\u00f3n les organitzacions de les quals \u00e9s hereva: \n\nLa Internationale Sportive Ouvri\u00e8re, fundada el 1913 a Gant (B\u00e8lgica) a partir de las organitzacions nacionals obreres d'esports.\nDespr\u00e9s de la Primera Guerra Mundial \u00e9s refundada l'any 1920 a Lucerna (Su\u00efssa) com a Federaci\u00f3 Internacional Obrera per a l'Esport i Condicionament F\u00edsic. El 1928 va passar a ser la Internationale Sportive Ouvriere Socialiste que va organitzar les Olimp\u00edades Obreres i va participar en la Olimp\u00edada Popular de 1936.", "target": "Esport"}, {"text": "El  suspensori  \u00e9s un tipus de cal\u00e7otet dissenyat a per protegir els genitals masculins durant activitats vigoroses o esportives. El suspensori t\u00edpic consisteix en una banda elastizada a la cintura amb una bossa de suport on posar els genitals i dues tires, que, partint de la base de la bossa, van l'una cap al costat esquerre i l'altra al dret. En algunes variants del suspensori, la bossa pot tenir un lloc on posar una coquilla per a protegir els testicles o el penis.El seu nom en angl\u00e8s \u00e9s  jockstrap  (en refer\u00e8ncia al seu origen esportiu i a les tires laterals que el caracteritzen). L'origen d'aquesta pe\u00e7a es troba en la indument\u00e0ria esportiva; la seva funci\u00f3 principal \u00e9s de mantenir els genitals per a afavorir la comoditat en el moviment en alguns esports.", "target": "Esport"}, {"text": "La retransmissi\u00f3 d'esdeveniments esportius \u00e9s la cobertura d'esports a trav\u00e9s de la televisi\u00f3, la r\u00e0dio o altres mitjans de comunicaci\u00f3. En general, consisteix en un o diversos comentaristes esportius que descriuen els esdeveniments que succeeixen.", "target": "Esport"}, {"text": "Joseph Alkire (conegut com a Joe Alkire) fou un nedador americ\u00e0 del segle XX especialista en crawl. El 1959 va formar part de l'equip de relleus estatunidenc juntament a Elton Follett, Lance Larson i Jeff Farrell que va establir un nou record del m\u00f3n en 4x100m relleus el 21 de juliol de 1959 a T\u00f2quio (Farrel encara va guanyar al cap d'un mes l'or en 100 metres lliures als Jocs Panamericans de Chicago) en 3 minuts, 44 segons i 4 d\u00e8cimes. El record no fou superat fins al 10 d'agost de 1962 (3' 42,5\"). El 1960 Akire va fer els 100 metres lliures en 55 segons i 1 d\u00e8cima que fou aleshores la quarta millor marca mundial.", "target": "Esport"}, {"text": "El Sistema Buchholz (o tamb\u00e9 Buchholtz) \u00e9s un sistema de puntuaci\u00f3 o classificaci\u00f3 d'escacs creat per Bruno Buchholz (mort el 1958) el 1932, pels torneigs amb el sistema su\u00eds (Hooper & Whyld 1992). Origin\u00e0riament va ser creat per ser una puntuaci\u00f3 secund\u00e0ria, per\u00f2 recentment es fa servir com a sistema de desempat. Probablement es va fer servir per primer cop en el torneig Bitterfeld el 1932. Va ser dissenyat per substituir la puntaci\u00f3 Neustadtl (Hooper & Whyld 1992).\nEl m\u00e8tode dona un punt per cada oponent amb partida guanyada i mig punt per fer taules. Quan es fa servir com a sistema de puntuaci\u00f3 alternatiu, cada puntuaci\u00f3 Buchholz d'un jugador \u00e9s calculat sumant la puntuaci\u00f3 de cada oponent i multiplicant-ho a la puntuaci\u00f3 que hagi obtingut el jugador (Hooper & Whyld 1992). Quan es fa servir com a sistema de desempat entre els jugadors amb la mateixa puntuaci\u00f3, no es multiplica res i nom\u00e9s se suma la puntuaci\u00f3 dels jugadors oponents per trencar el desempat (Golombek 1977). Aix\u00ed, quan es fa servir com a sistema de desempat, \u00e9s equivalent al sistema Solkoff.\nLa major problem\u00e0tica d'aquest sistema \u00e9s que la puntuaci\u00f3 de desempat pot ser distorsionat pel conjunt dels oponents que cada jugador hi hagi jugat (especialment en les primeres rondes). Per a solucionar aquest problema, a vegades es fa servir una versi\u00f3 de Buchholz, el Sistema Median-Buchholz, on la millor i la pitjor puntuaci\u00f3 dels oponents en s\u00f3n descartats, i es sumen la resta de les puntuacions.", "target": "Esport"}, {"text": "L'hoquei sala o hoquei pista \u00e9s una modalitat d'hoquei que es juga en sala, amb un estic de fusta, de fibra de vidre o pl\u00e0stic, que s'utilitza en la pr\u00e0ctica dels diferents tipus d'hoquei.", "target": "Esport"}, {"text": "Volker Frischke   (1944) \u00e9s un nedador alemany, ja retirat, especialista en estil lliure, que va competir sota bandera de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica Alemanya durant la d\u00e8cada de 1960.\nEn el seu palmar\u00e8s destaca una medalla de bronze en els 4x200 metres lliures del Campionat d'Europa de nataci\u00f3 de 1962 i dos campionats nacionals de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica Alemanya dels 200 metres papallona, el 1962 i 1963.Una vegada retirat va treballar com a entrenador de nataci\u00f3, i finalment es va convertir en entrenador de la selecci\u00f3 nacional i m\u00e0xim entrenador de l'SC Dynamo Berlin, el club on es va formar. Va estar involucrat en el programa de dopatge a l'Alemanya de l'Est. L'octubre de 1997 va ser acusat de donar esteroides anab\u00f2lics a nedadors adolescents sense el seu coneixement. Com a resultat va ser rellevat de les funcions d'entrenador i multat amb 5.000 marcs alemanys. Alguns dels seus deixebles foren Kerstin Kielgass, Daniela Hunger i Manuela Stellmach.", "target": "Esport"}, {"text": "En el futbol es coneix com a porteria el marc pel qual ha d'entrar la pilota per a marcar un gol. Generalment est\u00e0 compost per dos pals verticals paral\u00b7lels, un altre de superior i horitzontal (transversal o perpendicular als pals) anomenat travesser, i una xarxa que ret\u00e9 la pilota una vegada ha entrat a la porteria. Quan a\u00e7\u00f2 succeeix, sota unes determinades condicions reglament\u00e0ries, es considera que s'ha marcat un gol.Les dimensions oficials de la porteria s\u00f3n de 7,32 x 2,44m. Els pals habitualment s\u00f3n met\u00e0l\u00b7lics, tot i que antigament eren de fusta.", "target": "Esport"}, {"text": "L'hoquei sobre gel amb trineu \u00e9s un esport que va ser dissenyat per permetre jugar a participants amb una discapacitat f\u00edsica per jugar a l'hoquei sobre gel. L'hoquei sobre gel amb trineu va ser inventat a les primeries de 1960 a Estocolm, a un centre de rehabilitaci\u00f3. \u00c9s actualment un dels esports m\u00e9s populars als Jocs Paral\u00edmpics.", "target": "Esport"}, {"text": "Teresa Rion\u00e9 Llano (Sant Just Desvern, 23 de mar\u00e7 del 1965), exatleta catalana, \u00e9s plusmarquista de les proves de 100 i 200 metres llisos.\nVa participar en els Jocs Ol\u00edmpics de Los Angeles l'any 1984 amb tan sols dinou anys, esdevenint la primera espanyola a passar d'una eliminat\u00f2ria d'una prova de velocitat a unes semifinals ol\u00edmpiques amb una marca d'11\"55 i quarta de la seva s\u00e8rie. Aquell mateix dia a la tarda, va ser eliminada a les semifinals d'aquell campionat, ja que va ser cinquena de la seva s\u00e8rie i nom\u00e9s es classificaven les quatre primeres de cadascuna. A m\u00e9s de participar en els 100 metres llisos, Teresa Rion\u00e9 va c\u00f3rrer la prova dels 200 metres llisos. Igual que als 100mll, va superar l'eliminat\u00f2ria que li donava pas a la semifinal, on va ser eliminada mentre arribava sisena a la meta, amb una marca de 23\"78. Gr\u00e0cies a aquests bons resultats, la Reial Federaci\u00f3 Espanyola d'Atletisme va concedir-li el premi a la millor atleta de l'any 1984. Al cap de vuit anys, el 1988, va participar en els Jocs Ol\u00edmpics de Se\u00fcl.Va pert\u00e0nyer al Club Gimn\u00e0stic Barcelon\u00e8s i anteriorment al Club Esportiu Universitari, dirigida pel seu entrenador Jordi Campmany, que encara continua entrenant atletes al Club Atl\u00e8tic Vic. Fou tres vegades campiona d'Espanya de 100mll, dues vegades de 200mll i tres vegades de 60m en pista coberta, i establ\u00ed els r\u00e8cords estatals d'aquestes proves, que han costat de superar. Tamb\u00e9 fou campiona de Catalunya de 100mll. (1982, 1983, 1984) i 200mll (1982, 1983). Internacional per Espanya, disput\u00e0 els Campionats d'Europa en pista coberta (1984, 1985), a m\u00e9s dels Jocs Ol\u00edmpics de Los Angeles (1984). Guany\u00e0 la medalla d'or en relleus 4 \u00d7 100 m als Campionats Iberoamericans celebrats a Barcelona (1983).Quan va finalitzar la seva carrera atl\u00e8tica, va dedicar-se al m\u00f3n del periodisme, del 1988 al 1990 va presentar a TV3 el programa Esports flash i l'informaci\u00f3 esportiva al Telenot\u00edcies i, posteriorment, va entrar a treballar per a l'empresa Nike com a directora de m\u00e0rqueting per a Europa i \u00c0sia (Senior Corp. Communications Manager). Des de febrer 2018 \u00e9s vicepresidenta de comunicaci\u00f3 de la companyia farmac\u00e8utica Grifols (Global Communications Vicepresident).", "target": "Esport"}, {"text": "Carlos Garc\u00eda Quesada (La Zubia, Granada, 18 d'abril de 1978) \u00e9s un ciclista espanyol, professional des del 2001 fins al 2006. Va aconseguir algunes vict\u00f2ries en curses com la Volta a Andalusia o la Volta a Castella i Lle\u00f3, i una etapa a la Volta a Espanya.\nEl 2006 es va veure implicat en l'Operaci\u00f3 Port, sent identificat per la Gu\u00e0rdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes amb el nom en clau Carlos. Garc\u00eda Quesada no fou sancionat per la Just\u00edcia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanci\u00f3 en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicaci\u00f3 com a client de la xarxa de dopatge.\nEl seu germ\u00e0 Adolfo tamb\u00e9 fou ciclista professional.", "target": "Esport"}, {"text": "\u00d6zge Nur Yurtdag\u00fclen o \u00d6zgenur Yurtdag\u00fclen, segons les fonts (Istanbul, 6 d'agost de 1993) \u00e9s una jugadora de voleibol turca. Va formar part de la selecci\u00f3 nacional que el 2014 guany\u00e0 la Women's European Volleyball League i subcampiona del FIVB Volleyball Women's U23 World Championship de 2015. Va jugar al Ye\u015filyurt SK, on va iniciar la seva carrera esportiva, al Galatasaray, i al Sar\u0131yer Belediyespor, tres clubs d'Istanbul. Des del juliol de 2016 juga al Vak\u0131fBank SK, tamb\u00e9 d'Istanbul.", "target": "Esport"}, {"text": "Piotr Fr\u00e0ntsevitx L\u00e9sgaft rus: \u041f\u0451\u0442\u0440 \u0424\u0440\u0430\u0301\u043d\u0446\u0435\u0432\u0438\u0447 \u041b\u0435\u0301\u0441\u0433\u0430\u0444\u0442 Sant Petersburg llavors Imperi Rus, 21 de setembre de 1837 - 28 de novembre de 1909 El Caire, Egipte) fou un bi\u00f2leg, anatomista, antrop\u00f2leg, metge i professor rus, fundador de l'educaci\u00f3 f\u00edsica moderna a R\u00fassia.\nFill d'un joier d'origen alemany, L\u00e9sgaft va comen\u00e7ar els seus estudis de medicina a l'Acad\u00e8mia M\u00e8dica Imperial de Sant Petersburg. Despr\u00e9s de graduar-se en 1861, va comen\u00e7ar a assistir a la facultat d'anatomia i a ensenyar al cap de poc temps. En 1869, va ser convidat a ensenyar a la Universitat de Kazan, per\u00f2 aviat se li va prohibir ensenyar per la seva oberta cr\u00edtica dels m\u00e8todes no cient\u00edfics utilitzats. Tres anys m\u00e9s tard, es va convertir en consultor de gimn\u00e0stica terap\u00e8utica en la consulta privada del Dr. Berglindt i es va fer conegut per publicar hist\u00f2ries sobre la gimn\u00e0stica naturalista. Com a resultat, fou encarregat d'entrenar f\u00edsicament cadets militars. L'any 1875, promogut pel Ministeri Militar de R\u00fassia, va viatjar a tretze pa\u00efsos europeus, i estudi\u00e0 principalment el sistema brit\u00e0nic d'educaci\u00f3 f\u00edsica a les escoles i universitats p\u00fabliques, com ara la d'Oxford.En 1877, despr\u00e9s de tornar a R\u00fassia, va publicar dos llibres: Relacions de l'anatomia per a l'educaci\u00f3 f\u00edsica i L'objectiu principal de l'educaci\u00f3 f\u00edsica a les escoles. Tamb\u00e9 va organitzar cursos d'educaci\u00f3 f\u00edsica a les escoles militars, fins aquell moments inexistents. En 1893, va obrir un laboratori biol\u00f2gic que m\u00e9s tard, el 1918, es va transformar en l'Institut L\u00e9sgaft de Ci\u00e8ncies Naturals. El 1901, per les seves implicacions amb el sistema rus, a Lesgaft li fou prohibit ensenyar o viure en qualsevol ciutat imperial o provincial per un per\u00edode de dos anys. Al final de la seva condemna, va tornar a la capital per continuar els seus estudis, per\u00f2, la majoria dels seus estudiants eren membres actius del Diumenge Sagnant i dels rumors revolucionaris de 1905-1907. Per tant, va acabar els seus viatges el 1907. A causa de la seva mala salut, es va traslladar al Caire, Egipte, on va morir el 1909, amb 78 anys, a causa d'una ur\u00e8mia.", "target": "Esport"}, {"text": "Michel Pollentier (Diksmuide, 13 de febrer de 1951) va ser un ciclista belga, que fou professional entre 1973 i 1984, durant els quals aconsegu\u00ed 89 vict\u00f2ries.\nPollentier va ser un bon escalador, destacant sobretot en les curses d'un sol dia. El seu principal \u00e8xit esportiu fou la vict\u00f2ria al Giro d'It\u00e0lia de 1977.\nEl 1978 va protagonitzar un esc\u00e0ndol al Tour de Fran\u00e7a. En finalitzar la 16a etapa, amb final a l'Aup d'U\u00e8s, que havia guanyat i que li suposava vestir-se amb el mallot groc, fou agafat fent trampes en el control antidopatge. Se'l va agafar infraganti amb una pera plena d'orina neta sota el seu bra\u00e7 que havia de servir per substituir l'orina bruta. El resultat fou la seva expulsi\u00f3 immediata de la cursa.\nAquest afer li va fer perdre gran part de la credibilitat que tenia dins el ciclisme internacional. Amb tot, encara seria capa\u00e7 de v\u00e8ncer al Tour de Flandes de 1980 i ser segon en la darrera temporada com a professional a la Volta a Espanya.", "target": "Esport"}, {"text": "Liubov Ieg\u00f3rova (en rus: \u041b\u044e\u0431\u043e\u0301\u0432\u044c \u0418\u0432\u0430\u0301\u043d\u043e\u0432\u043d\u0430 \u0415\u0433\u043e\u0301\u0440\u043e\u0432\u0430) (S\u00e8versk, Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, 1966) \u00e9s una esquiadora de fons russa, ja retirada, que compet\u00ed a la d\u00e8cada del 1990. \u00c9s la dona que m\u00e9s t\u00edtols ol\u00edmpics ha aconseguit en esqu\u00ed de fons fins al moment.", "target": "Esport"}, {"text": "Fumio Asaki fou un jutge o \u00e0rbitre japon\u00e8s especialitat en les proves del salt amb esqu\u00eds. Destaca per ser el primer jutge a realitzar el Jurament Ol\u00edmpic durant la realitzaci\u00f3 de la Cerim\u00f2nia d'Obertura dels Jocs Ol\u00edmpics d'Hivern de 1972 celebrats a Sapporo (Jap\u00f3).", "target": "Esport"}, {"text": "Samuel S\u00e1nchez (Oviedo, 5 de febrer de 1978) \u00e9s un ciclista espanyol professional des del 2000.\nEl 1997, amb 19 anys, al passar a la categoria de sub-23, va fitxar per l'equip bisca\u00ed Olarra, on va estar tres temporades, fins al 2000 quan va passar a professional amb l'equip Euskaltel-Euskadi.\nDestaca a les cl\u00e0ssiques i en curses d'una setmana. L'any 2006 va realitzar una gran temporada, obtenint cinc triomfs, que li van permetre acabar la temporada com a segon classificat a la General del Circuit de l'UCI ProTour. Tamb\u00e9 va destacar la seva actuaci\u00f3 al Mundial en ruta, on va aconseguir la quarta posici\u00f3 al fer de llan\u00e7ador d'Alejandro Valverde.\nEl 2007 va ser l'any de la seva consagraci\u00f3 en les voltes de tres setmanes quan va arribar al podi a la Volta a Espanya, on va aconseguir tres vict\u00f2ries d'etapa.\nEl 2008 va modificar el seu calendari de competici\u00f3 per participar en el Tour de Fran\u00e7a on va ser set\u00e8. Posteriorment als Jocs Ol\u00edmpics de Pequ\u00edn 2008, va aconseguir la medalla d'or a la prova de ciclisme en ruta.\nAl final de 2013, despr\u00e9s de tota la carrera esportiva corrent a les files de l'equip Euskaltel-Euskadi, la desaparici\u00f3 de l'equip basc supos\u00e0 que es qued\u00e9s sense equip. Despr\u00e9s de sonar el seu fitxatge per diferents equips, el 2 de febrer de 2014 va fer p\u00fablic el seu fitxatge per l'equip estatunidenc BMC Racing Team, en el qual va poder c\u00f3rrer al costat de Cadel Evans i Tejay van Garderen.Pocs dies abans de comen\u00e7ar la Volta a Espanya de 2017 es va fer p\u00fablic que havia donat positiu en un control antidopatge, efectuat el 9 d'agost, per l'hormona de creixement GHRPs-2. A principis d'octubre del mateix any, es va confirmar el positiu i el seu equip, el BMC Racing Team, el va acomidiar.", "target": "Esport"}, {"text": "Nurhan F\u0131rat (Erzincan, 4 de setembre de 1972) \u00e9s una karateka turca que ha estat campiona d'Europa dues vegades en la categoria de kumite.", "target": "Esport"}, {"text": "Fred Perry \u00e9s una marca de roba esportiva de luxe del Regne Unit fundada l'any 1952 pel tennista Fred Perry i el futbolista Tibby Wegner. La seu es troba a Londres i est\u00e0 dirigida per John Flynn.", "target": "Esport"}, {"text": "Fidel Mendoza Carrasquilla (Turbaco, 7 de juliol de 1925 - Miami, 5 de gener de 2015) va ser un dirigent esportiu colombi\u00e0. Va ser president del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Colombi\u00e0 entre 1979 i 1989.", "target": "Esport"}, {"text": "Tetsuji Hiratsuka (Kyoto, Jap\u00f3, 6 de novembre de 1971) \u00e9s un golfista professional japon\u00e8s. Guany\u00e0 cinc vegades el Japan Golf Tour i represent\u00e0 al Jap\u00f3 en el 2007 Omega Mission Hills World Cup junt amb Hideto Tanihara.", "target": "Esport"}, {"text": "Nazl\u0131can \u0130nci (Erzincan, 6 de mar\u00e7 de 2000) \u00e9s una esportista turca que competeix en b\u00e0dminton. Va ser campiona europea, juntament amb Bengisu Er\u00e7etin, a la categoria dobles femen\u00ed al Campionat d'Europa juvenil disputat a Tallinn, Estonia, 11-16 de setembre de 2018. El 2019 la mateixa parella rep medalla de plata al torneig \"28th Iran Fajr International Challenge Badminton\", realizzat a Teheran, 4-7 de febrer. Va rebre medalla de bronze al torneig Badminton International Junior de Suecia, el 31 d'ener de 2018.\u0130nci va fer la seva educaci\u00f3 secundaria a Erzincan.", "target": "Esport"}, {"text": "Els Arizona Coyotes s\u00f3n un equip professional d'hoquei sobre gel de Glendale (Arizona), dins l'\u00e0rea metropolitana de Phoenix (Arizona), Estats Units. Juguen a la National Hockey League a la Divisi\u00f3 Pac\u00edfic de la Confer\u00e8ncia Oest. L'equip fou fundat el 1996 despr\u00e9s del trasllat de l'anterior franqu\u00edcia, els Winnipeg Jets del Canad\u00e0. L'equip t\u00e9 la seu al Gila River Arena de 17.000 espectadors, inaugurat el 2003 com a Glendale Arena, i \u00e9s especialment constru\u00eft per la pr\u00e0ctica de l'hoquei. Els colors dels Coyotes s\u00f3n el vermell, el marr\u00f3 sorra i el blanc. L'equip juga amb jersei i pantalons vermells a casa, i amb jersei blanc i pantalons vermells a fora, i sempre amb franges de marr\u00f3 sorra.", "target": "Esport"}, {"text": "Francisco \u00abPaco\u00bb Mancebo P\u00e9rez (Madrid, 9 de mar\u00e7 de 1976) \u00e9s un ciclista espanyol, professional des del 1998. Actualment corre a l'equip Hangar 15 Bicycles.", "target": "Esport"}, {"text": "Melis Sezer (\u0130zmir, 2 de juny de 1993) \u00e9s una jugadora de tennis turca. Sezer juga a l'Enkaspor i a la selecci\u00f3 nacional de Turquia.Sezer, juntament amb Ayla Aksu ha guanyat, en dobles femen\u00eds, el campionat d'Antalya 2015, jugant en la final contra M. Guti\u00e9rrez i M. Mart\u00ednez.", "target": "Esport"}, {"text": "Manuel Allende River\u00f3s   (Uruguai, valor desconegut \u2013 Lloret de Mar, agost 1944) fou un comerciant i dirigent esportiu uruguai\u00e0.\nVa ser president del Reial Club Deportiu Espanyol entre el 6 de juny de 1918 i el mes de juny de 1919. Cre\u00e0 la secci\u00f3 d'atletisme del RCD Espanyol l'any 1918 i form\u00e0 part del Consell Superior de la Federaci\u00f3 Atl\u00e8tica Catalana.A nivell professional fou un comerciant mar\u00edtim que s'enriqu\u00ed durant la Primera Guerra Mundial transportant queviures per l'Oce\u00e0 Atl\u00e0ntic, gr\u00e0cies a una flota de m\u00e9s de 70 vaixells. Va ser fundador del diari El F\u00edgaro (Madrid, 1918-1920) i la revista liter\u00e0ria Cosm\u00f3polis (1919-1922).For premiat amb la Gran Creu al M\u00e8rit Naval l'any 1919.", "target": "Esport"}, {"text": "Floyd Landis (nascut el 14 d'octubre de 1975 a Farmersville, Pennsilv\u00e0nia) \u00e9s un ciclista estatunidenc, professional des de 1999. La seva especialitat s\u00f3n les contrarellotges, per\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 un bon escalador.", "target": "Esport"}, {"text": "Pere Mart\u00ednez i Clotet (Barcelona, 1935 \u2013 1968) fou un pilot de moton\u00e0utica catal\u00e0. Compet\u00ed en diverses proves automobil\u00edstiques fent de copilot del seu germ\u00e0 Jaume. Form\u00e0 part de l'escuderia Los Tiburones del Reial Club Mar\u00edtim de Barcelona (RCMB) i establ\u00ed el r\u00e8cord d'Espanya del quil\u00f2metre llan\u00e7at en DU de 600 cc (1960). En la mateixa categoria, guany\u00e0 la Copa Internacional de Primavera el 1961, el premi internacional del Pantano El Burguillo (\u00c0vila), el Gran Premi Internacional de Barcelona el 1962), la Regata de Nadal del RCMB de 1962 a 1963 i el Trofeu Costa Brava el 1963.", "target": "Esport"}, {"text": "Denis Obua   (Uganda, 13 de juny de 1947 \u2013 4 de maig de 2010) \u00e9s un exfutbolista ugand\u00e8s de la d\u00e8cada de 1970.\n\u00c9s pare de David Obua, tamb\u00e9 futbolista.Fou internacional amb la selecci\u00f3 de futbol d'Uganda.Pel que fa a clubs, destac\u00e0 a Coffee United FC, Police FC i Maroons FC.Fou entrenador de Police FC i a les categories inferiors d'Uganda. Tamb\u00e9 fou president de la CECAFA.", "target": "Esport"}, {"text": "S\u0131la Sayg\u0131 (Ankara, 2 de gener de 1996) \u00e9s una patinadora art\u00edstic turca. Sayg\u0131 s'inici\u00e0 a l'esport als cinc anys a Ankara i als 10 anys \u00e9s convocada a la selecci\u00f3 turca per primera vegada. El 2014 va ser campiona i el 2015 segona (despr\u00e9s de Birce Atabey) en el Campionat de Turquia.", "target": "Esport"}, {"text": "Jes\u00fas Mar\u00eda Manzano Ruano (San Lorenzo de El Escorial, 12 de maig de 1978) va ser un ciclista espanyol, professional des del 2000 fins al 2003, conegut per les acusacions que va fer del dopatge que hi havia al ciclisme.\nEn el seu palmar\u00e8s destaca la vict\u00f2ria que va aconseguir a la Volta a Catalunya de 2003.", "target": "Esport"}, {"text": "Rui Alberto Faria de Costa, m\u00e9s conegut com a Rui Costa, (Agu\u00e7adoura, P\u00f3voa de Varzim, 5 d'octubre de 1986) \u00e9s un ciclista portugu\u00e8s, professional des del 2007. Actualment corre a l'equip UAE Abu Dhabi.\n\u00c9s una de les m\u00e9s serioses esperances del ciclisme portugu\u00e8s per les seves bones actuacions en proves sots23 els anys 2007 i 2008, on hi destaquen la vict\u00f2ria a la general del Giro de les Regions (2007), el segon lloc al Tour de l'Avenir (2008), o els bons resultats al c\u00f2mput global dels Mundials de Varese (5\u00e8 en ruta i 8\u00e8 en contrarellotge).\nVist aix\u00f2, va ser fitxat pel potent Caisse d'Epargne d'Eusebio Unzu\u00e9 l'any 2009, temporada en qu\u00e8 aconsegu\u00ed una molt bona vict\u00f2ria als Quatre dies de Dunkerque, a m\u00e9s d'una etapa a la Vuelta a Chihuahua, on seria tercer final, i un segon lloc al Campionat de Portugal en ruta.\nEll i son germ\u00e0 Mario es van veure implicats en un cas de dopatge per metilhexanamina durant el campionat nacional de 2010. De nou autoritzat a c\u00f3rrer a comen\u00e7aments del 2011, es trob\u00e0 sense equip, fins que a l'abril fitx\u00e0 pel Movistar Team. Va prendre part al Tour de Fran\u00e7a, en qu\u00e8 guany\u00e0 la 8a etapa entre Aigurande i Super-Besse. Aquest mateix any guany\u00e0 el Gran Premi Ciclista de Mont-real.\nEl 2012 aconsegu\u00ed una etapa i la general de la Volta a Su\u00efssa, en superar Fr\u00e4nk Schleck per tan sols 14\". Amb aquesta vict\u00f2ria es convertia en el primer portugu\u00e8s a guanyar una cursa per etapes del World Tour.El 2013 repetia triomf a la Volta a Su\u00efssa, alhora que aconseguia dues vict\u00f2ries d'etapa, i en el Tour de Fran\u00e7a, disputat poques setmanes despr\u00e9s, guany\u00e0 dues etapes, arribant en ambd\u00f3s casos escapat a meta. El 29 d'octubre fou el primer portugu\u00e8s a aconseguir el Campionat del m\u00f3n de ciclisme en ruta en imposar-se a l'esprint al catal\u00e0 Joaquim Rodr\u00edguez en l'arribada a Flor\u00e8ncia.", "target": "Esport"}, {"text": "Un ajut ergog\u00e8nic \u00e9s una actuaci\u00f3 de tipus mec\u00e0nic, psicol\u00f2gic o una subst\u00e0ncia que incrementa la capacitat del cos o de la ment per a un treball. El terme ergog\u00e8nia deriva de les paraules del grec que signifiquen generar treball. S'aplica molt sovint al rendiment f\u00edsic esportiu. Aquesta \u00e0mplia definici\u00f3 pot incloure els sistemes legals o il\u00b7legals. Per exemple entre les legals pot estar utilitzar un monitor de les pulsacions del cor per un millor entrenament i entre els il\u00b7legals les ajudes amb esteroides anab\u00f2lics o l'hormona del creixement hum\u00e0.Amb les ajudes ergog\u00e8niques es vol especialment eliminar els s\u00edmptomes de la fatiga. Els productes nutritius ergog\u00e8nics poden ser o b\u00e9 nutrients, subproductes metab\u00f2lics de nutrients, extractes de plantes o subst\u00e0ncies que es troben normalment en aliments (per exemple la cafe\u00efna i la creatina) que \u00e9s proporcionan en quantitats m\u00e9s concentrades que les que normalment es troben en els aliments naturals.Les ajudes ergog\u00e8niques no nutritives inclouen els esteroides anabolitzants i els seus an\u00e0legs molt utilitzats per alguns esportistes per\u00f2 prohibits per les organitzacions esportives de tot el m\u00f3n. Entre la funci\u00f3 d'aquestes drogues il\u00b7legals hi ha:\n\nDirigir i amplificar el creixement del m\u00fascul i de vegades reduir el greix del cos utilitzant esteroides anab\u00f2lics, antagonistes de beta-2, moduladors selectius d'andr\u00f2gens (SARMs), i diverses hormones humanes, especialment l'hormona de creixement i els seus precursors.\nEstimulants per incrementar l'alerta, disminuir la fatiga i incrementar l'agressivitat, per exemple amfetamines.\nAugmentar el llindar de dolor utilitzant des del medicament (ibuprof\u00e8) als narc\u00f2tics\nSedants com el valium i la marihuana.\nDiur\u00e8tics per controlar el pes corporal.\nDrogues emmascaradores de les subst\u00e0ncies il\u00b7legals preses. Per exemple usar l'epitestosterona (una droga sense efecte ergog\u00e8nic) per restaurar la relaci\u00f3 testosterona/epitestosterona (un criteri com\u00fa per testar els esteroides) als nivells normals despr\u00e9s d'haver pres esteroides anab\u00f2lics de m\u00e9s.", "target": "Esport"}, {"text": "Philippe Gaumont (Amiens, 22 de febrer de 1973 \u2013 Arr\u00e0s, 17 de maig de 2013) va ser un ciclista franc\u00e8s que fou professional entre 1994 i 2004.\nCom a ciclista amateur va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de Barcelona de 1992, en qu\u00e8 guany\u00e0 una medalla de bronze en la prova de contrarellotge per equips, junt a Jean-Louis Harel, Herv\u00e9 Boussard i Didier Faivre-Pierret.\nEl 1994 pass\u00e0 a professional. En el seu palmar\u00e8s destaca la Gant-Wevelgem de 1997, els Quatre dies de Dunkerque de 1996 i el Tour de l'Oise de 1996.\nDurant la seva carrera tingu\u00e9 nombrosos problemes amb el dopatge, sent controlat positiu en nombroses ocasions: 1996, 1998, 1999 i veient-se implicat en l'afer Cofidis el 2004. De resultes d'aquest darrer positiu deix\u00e0 el ciclisme professional i el 2005 public\u00e0 el llibre \"Prisonnier du dopage\" (Presoner del dopatge) on explicava la seva experi\u00e8ncia amb el dopatge i on afirmava que el 95% dels ciclistes es dopaven.\nEn deixar el ciclisme munt\u00e0 un bar a la seva Amiens natal i pass\u00e0 a col\u00b7laborar amb la just\u00edcia per tal d'erradicar el dopatge. El 24 d'abril de 2013 fou ingressat a l'hospital en patir un atac de cor, del qual no es recuper\u00e0 i acab\u00e0 morint el 17 de maig seg\u00fcent.", "target": "Esport"}, {"text": "Semra Yeti\u015f (1 d'octubre de 1987) \u00e9s una ciclista turca. Va ser la campiona de la Maraton T\u00fcrkiye el 2016.", "target": "Esport"}, {"text": "Johannes Jan \"Joop\" Atsma (Surhuisterveen, 6 de juliol de 1956) \u00e9s un pol\u00edtic neerland\u00e8s del partit Crida Dem\u00f2crata Cristiana (CDA). Des del 9 de juny del 2015 \u00e9s membre del Senat.\nAtsma va ser el secretari d'Estat d'Infraestructures i Medi Ambient en el primer gabinet Rutte, des del 14 d'octubre de 2010 al 5 de novembre de 2012. Anteriorment va ser membre de la Cambra de Representants del 19 de maig de 1998 fins al 14 d'octubre de 2010.", "target": "Esport"}, {"text": "Afyonkarahisar Spor Kul\u00fcb\u00fc (Club esportiu d'Afyonkarahisar, en turc) o simplement Afyonkarahisarspor \u00e9s la resusitaci\u00f3 de tres antics clubs esportius, Afyonspor, Afyon \u015eekerspor i Yeni Afyonspor, de la ciutat i prov\u00edncia d'Afyonkarahisar. El club es va fundar el 2005, l'\u00faltima vegada, i la seva seu estava a la ciutat d'Afyonkarahisar. Era m\u00e9s conegut pel seu equip de futbol, que jugava els seus partits de casa a l'Afyon Arena. Despr\u00e9s de baixar a una lliga amateur i regional en la temporada 2012-13, el club s'ha tancat.", "target": "Esport"}, {"text": "Des de l'\u00e0rea d'educaci\u00f3 f\u00edsica a prim\u00e0ria les compet\u00e8ncies b\u00e0siques que es treballen s\u00f3n les seg\u00fcents:\n\nCompet\u00e8ncia de desenvolupament personal. El desenvolupament personal esdev\u00e9 una compet\u00e8ncia central de l'\u00e0rea que s'assoleix amb el treball i cura del propi cos i la motricitat, al mateix temps que es reflexiona sobre el sentit i els efectes de l'activitat f\u00edsica, assumint actituds i valors adequats a la gesti\u00f3 del cos i la conducta motriu.Compet\u00e8ncia social. Aquesta \u00e0rea tamb\u00e9 desenvolupa la compet\u00e8ncia social centrada en les relacions interpersonals per mitj\u00e0 de l'adquisici\u00f3 de valors com el respecte, l'acceptaci\u00f3 o la cooperaci\u00f3, que seran transferits a l'activitat quotidiana (jocs, esports, activitats en la natura entre altres)Compet\u00e8ncia d'autonomia i iniciativa personal. El coneixement d'un mateix o mateixa i de les pr\u00f2pies possibilitats i car\u00e8ncies, l'autosuperaci\u00f3, perseveran\u00e7a i actitud positiva, i l'organitzaci\u00f3 individual i col\u00b7lectiva contribueixen a la compet\u00e8ncia aprendre a aprendre i a l'autonomia i iniciativa personal.Aix\u00ed doncs, i com que Prim\u00e0ria est\u00e0 repartida en cicles, podrem dividir aquestes compet\u00e8ncies en diferents graus d'assoliment.", "target": "Esport"}, {"text": "Ky\u00f6sti Lehtonen   (J\u00e4ms\u00e4, 13 de mar\u00e7 de 1931 \u2013 H\u00e8lsinki, 15 de novembre de 1987) fou un lluitador finland\u00e8s, especialista en lluita grecoromana, que va competir durant les d\u00e8cades de 1950 i 1960.\nEl 1956 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de Melbourne, on guany\u00e0 la medalla d'or en la competici\u00f3 del pes lleuger del programa de lluita grecoromana. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs de Roma, fou cinqu\u00e8 en la mateixa prova, mentre el 1964, a T\u00f2quio, no va tenir cap opci\u00f3 a medalla.En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen dues medalles de plata al Campionat del m\u00f3n de lluita i nou t\u00edtols nacionals (1952 a 1957 i de 1960 a 1962). Lehtonen es retir\u00e0 en finalitzar els Jocs de 1964 i pass\u00e0 a exercir d'entrenador de la selecci\u00f3 noruega (1964), danesa (1964) i finesa (1971\u201374). Posteriorment exerc\u00ed c\u00e0rrecs a la Federaci\u00f3 Finlandesa de Lluita.", "target": "Esport"}, {"text": "L'Azerbaidjan (AZE) ha participat en els Jocs Paral\u00edmpics des de la seva edici\u00f3 d'Atlanta 1996. En els Jocs Paral\u00edmpics de Barcelona 1992 ho va fer com a membre de l'Equip Unificat. En el seu historial, Azerbaidjan ha conquistat un total de 38 medalles paral\u00edmpiques: 9 medalles d'or, 18 medalles de plata i 11 medalles de bronze. La millor participaci\u00f3 d'una delegaci\u00f3 azerbaiyana va ser als Jocs Paral\u00edmpics de Londres 2012 amb una collita de 4 medalles d'or, 5 de plata i 3 de bronze per sumar un total de 12 medalles paral\u00edmpiques. Azerbaidjan no ha participat en els Jocs Paral\u00edmpics d'Hivern. El pa\u00eds est\u00e0 representat pel Comit\u00e8 Paral\u00edmpic Nacional de l'Azerbaidjan.", "target": "Esport"}, {"text": "L'Estadi Nea Smyrni \u00e9s un estadi de futbol de la ciutat d'Atenes, al suburbi de Nea Smirni. Propietat del Panionios FC, l'estadi Nea Smyrni va ser inaugurat el 1940 i reformat el 1998. L'estadi t\u00e9 una capacitat d'11.700 espectadors i unes dimensions de 105x72.", "target": "Esport"}, {"text": "El bra\u00e7 de ferro esportiu \u00e9s un esport. Aquesta pr\u00e0ctica ha estat estructurada com a disciplina esportiva en els anys 1960, als Estats Units, per Bob o'Leary. Aquest tipus de joc tradicional i prova de for\u00e7a centrat en el bra\u00f3 ja existia, essent anomenat (fer un) torcebra\u00e7, tirar a un punyet (o fer un punyet), tirar una maneta o rodar clau. S'utilitza el terme de ferrista per a designar una persona practicant d'aquest esport.", "target": "Esport"}, {"text": "Els R\u00e8cords del M\u00f3n de Biketrial s\u00f3n sancionats per la m\u00e0xima autoritat federativa d'aquest esport, la Uni\u00f3 Internacional de Biketrial (BIU). Normalment, es tracta de fites diverses preestablertes i aconseguides amb una bicicleta de bicitrial, com ara salts d'al\u00e7ada, de longitud, etc. Tamb\u00e9 entren dins aquesta categoria una s\u00e8rie de r\u00e8cords estad\u00edstics assolits pels pilots al llarg de la seva carrera esportiva, com ara la quantitat major de t\u00edtols mundials o vict\u00f2ries aconseguides en una determinada categoria.\n\nA 1 de gener de 2012", "target": "Esport"}, {"text": "Mapei Sport \u00e9s un centre de medicina esportiva amb seu a Castellanza (Varese, Lombardia, It\u00e0lia) dedicat a l'aplicaci\u00f3 de la ci\u00e8ncia a l'esport. Les seves activitats inclouen la recerca i la divulgaci\u00f3.Va ser fundat el 1996 per Giorgio Squinzi, president de l'empresa Mapei, perqu\u00e8 s'encarregu\u00e9s de la preparaci\u00f3 dels seus corredors de ciclisme de l'equip Mapei. Despr\u00e9s de la desaparici\u00f3 de l'esquadra en finalitzar la temporada 2002, el centre va seguir operatiu. Des d'aleshores ha tingut entre els seus clients esportistes de diferents disciplines, i compte amb el certificat ISO 9001:2008 de qualitat.El doctor Aldo Sassi va ser el principal responsable de la instituci\u00f3 des de la seva creaci\u00f3 el 1996 fins a la seva defunci\u00f3 al desembre de l'any 2010.", "target": "Esport"}, {"text": "Iztok Puc (14 de setembre de 1966 \u2013 20 d'octubre de 2011), fou un jugador d'handbol eslov\u00e8, considerat un dels millors jugadors del m\u00f3n durant els 1980 i 1990.Durant la seva carrera ha jugat professionalment pels equips RK Borac, RK Zagreb, RK Celje i RD Prule 67 i va guanyar un total de 18 trofeus locals. Fou tamb\u00e9 membre del RK Zagreb, equip amb el qual va guanyar la Copa d'Europa d'handbol el 1992 i 1993. \u00c9s l'\u00fanic jugador d'handball que va representar tres pa\u00efsos diferents als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu (Iugosl\u00e0via, Cro\u00e0cia i Eslov\u00e8nia), i va guanyar el bronze amb Iugosl\u00e0via el 1988 i l'or amb Cro\u00e0cia el 1996. El 2009, fou nomenat el millor jugador de la hist\u00f2ria de l'handbol eslov\u00e8. Despr\u00e9s de la seva mort, s'atorga anualment un premi amb el seu nom a la millor promesa de l'handbol eslov\u00e8 i croata, i que es dona alternativament un any al millor eslov\u00e8 i un any al millor croata.", "target": "Esport"}, {"text": "Constantino Zaballa Guti\u00e9rrez (La Hayuela, Ud\u00edas, 15 de maig de 1978), tamb\u00e9 conegut com a Tino Zaballa , \u00e9s un ciclista espanyol, professional des del 2001 al 2014. Les seves principals vict\u00f2ries fins al moment s\u00f3n una etapa de la Volta a Espanya i la Cl\u00e0ssica de Sant Sebasti\u00e0 de 2005.\nEl 2006, en el marc de l'Operaci\u00f3 Port fou identificat per la Gu\u00e0rdia Civil com a client d'una xarxa de dopatge encap\u00e7alada per Eufemiano Fuentes. Zaballa no fou sancionat per la Just\u00edcia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment i tampoc va rebre cap sanci\u00f3 esportiva al negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarian la seva implicaci\u00f3 com a client de la xarxa de dopatge.\nAl mar\u00e7 del 2012, l'UCI va confirmar la seva suspensi\u00f3 per 9 mesos per un positiu en efedrina durant un control en la seva vict\u00f2ria a la Volta a Ast\u00faries de 2010. Igualment anul\u00b7lava els seus resultats a partir d'aquella data. La suspensi\u00f3 anava des del 20 de setembre del 2011 fins al 19 de juny del 2012", "target": "Esport"}, {"text": "Burak F\u0131rat (n. 1993) \u00e9s un jugador d'escacs turc, que t\u00e9 el t\u00edtol de Gran Mestre des de 2017, quan esdevingu\u00e9 l'onz\u00e8 jugador en arribar a GM de la hist\u00f2ria dels escacs turcs. \u00c9s membre de la selecci\u00f3 nacional turca.A la llista d'Elo de la FIDE de desembre de 2021, hi tenia un Elo de 2480 punts, cosa que en feia el jugador n\u00famero 7 (en actiu) de Turquia. El seu m\u00e0xim Elo va ser de 2503 punts, a la llista de l'abril de 2017.F\u0131rat va guanyar la Copa de Turquia del 2016. F\u0131rat va rebre la copa de les mans de la presidenta de la Federaci\u00f3 d'Escacs de Turquia, G\u00fclk\u0131z Tulay.", "target": "Esport"}, {"text": "Julius Beresford (Wiszniewski) (Londres, 29 de juny de 1868 \u2013 Henley-on-Thames, Oxfordshire, 29 de setembre de 1959), tamb\u00e9 conegut pel sobrenom Berry o The Old Berry, va ser un remer angl\u00e8s que va competir a comen\u00e7aments del segle xx. Fou el pare del tamb\u00e9 medallista ol\u00edmpic Jack Beresford.Beresford era fill de Julius Bernard Wiszniewski, un emigrant procedent de Danzig i la seva dona Stella Louisa Davey. El 1871 la fam\u00edlia viva a Tottenham. Julius Beresford canvi\u00e0 el cognom del seu pare Wiszniewski per Beresford el 1914. En la vida particular tenia un negoci de la fabricaci\u00f3 de mobles, Beresford & Hicks.\nBeresford s'inici\u00e0 en el rem al Kensington Rowing Club de Hammersmith. All\u00e0 aconsegu\u00ed bons resultats en l'scull individual i guany\u00e0 nombrosos trofeus, tot i que mald\u00e0 en els intents per guanyar el Wingfield Sculls de 1902 i 1903 i la London Cup de la Metropolitan Regatta. El 1904 va decidir posar punt final a la seva carrera en scull individual i pass\u00e0 a remar al Thames Rowing Club, on podia compartir bot amb altres membres. Pass\u00e0 la resta de la seva vida en aquest club. El 1909 i 1911 va formar part de la tripulaci\u00f3 que guany\u00e0 la Stewards Challenge Cup de la Henley Royal Regatta. El 1911 s'un\u00ed a Arthur Cloutte per guanyar la Silver Goblets & Nickalls' Challenge Cup.El 1912 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estocolm, on guany\u00e0 la medalla de plata en la competici\u00f3 del quatre amb timoner del programa de rem, formant equip amb Karl Vernon, Charles Rought, Bruce Logan i Geoffrey Carr.Beresford fou capit\u00e0 del Thames Rowing Club el 1914 i novament el 1926. El 1922 fou elegit vicepresident del club. Tamb\u00e9 en fou entrenador, i ho era quan el 1927 i 1928 el club guany\u00e0 quatre proves a la Henley Royal Regatta.", "target": "Esport"}, {"text": "Wherigo \u00e9s una activitat basada en la tecnologia GPS que pot ser jugada a l'aire lliure. Els seus autors s\u00f3n els mateixos que van popularitzar el Geocaching.\nHom pot desenvolupar aventures i emmagatzemar-se en els anomenats \"Cartridges\", que caldr\u00e0 instal\u00b7lar-les en una unitat GPS conjuntament amb un programa espec\u00edfic per executar-les.\nEl jugador i l'aventura es basen en la informaci\u00f3 de localitzaci\u00f3 proporcionada per la unitat GPS per tal d'anar provocant els esdeveniments del joc, trobant objectes virtuals o interaccionar amb ells, entre altres coses. Completar una aventura pot requerir visitar diferents lloc i resoldre trencaclosques.\nEl site de l'activitat ofereix un constructor d'aplicacions i una base de dades d'aventures ja desenvolupades, que poden ser descarregades gratu\u00eftament.\nEl programa necessari per executar aquestes aventures nom\u00e9s est\u00e0 disponible per a un nombre limitat de plataformes, espec\u00edficament per a Windows CE i Garmin Colorado i Oregon.", "target": "Esport"}, {"text": "El colpbol \u00e9s un esport de recent invenci\u00f3 (1996-1997), creat pel professor d'educaci\u00f3 f\u00edsica de Foios Juanjo Bendicho Ros, amb l'objectiu de fer un esport on tot els participants tingueren la mateixa import\u00e0ncia (sense que la for\u00e7a f\u00edsica f\u00f3ra determinant) i que pogueren jugar xiquets i xiquetes alhora.\nA hores d'ara, l'esport s'ha escampat per tota la Comunitat Valenciana, i es fan jornades (les \u00faltimes en l'Horta Nord) que han fet aplegat a 2000 xiquets.El joc t\u00e9 semblances amb la pilota valenciana (es juga pegant \"colps\" amb la m\u00e0, d'ac\u00ed el nom de l'esport, i no es pot agafar la pilota) i el futbol (la grand\u00e0ria de la pilota, el terreny de joc, els porters, etc.) i t\u00e9 com a regla d'or que sempre cal tindre almenys un xic i una xica en cada equip (o siga, els equips han de ser mixts).", "target": "Esport"}, {"text": "Jean F\u00f6lde\u00e1k   (Hitia\u0219, 9 de juny de 1903 \u2013 Munic, 5 de maig de 1993) va ser un lluitador alemany, que combin\u00e0 la lluita grecoromana i la lluita lliure, que va competir durant les d\u00e8cades de 1920 i 1930.\nEl 1932 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de Los Angeles, on va disputar dues proves del programa de lluita. Va guanyar la medalla de plata en la competici\u00f3 del pes mitj\u00e0 de lluita grecoromana i disput\u00e0, sense sort, la prova del pes w\u00e8lter de lluita lliure.El 1931, 1933 i 1934 es proclam\u00e0 Campi\u00f3 d'Europa del pes w\u00e8lter de lluita lliure. En retirar-se, el 1935, pass\u00e0 a exercir d'entrenador de lluita fins a 1966.", "target": "Esport"}, {"text": "Campions masculins de la Copa del M\u00f3n d'esqu\u00ed alp\u00ed per especialitats.", "target": "Esport"}, {"text": "El kobudo (\u53e4\u6b66\u9053) \u00e9s un terme japon\u00e8s que es pot traduir com a \"Art marcial ancestral\". Anteriorment es coneixia com a Kobujutsu (\"T\u00e8cnica marcial ancestral\").\nAl Jap\u00f3, aquest terme \u00e9s utilitzat per referir-se a qualsevol art marcial tradicional (per exemple, Tenshin Sh\u014dden Katori Shint\u014d-ry\u016b), per\u00f2 fora del Jap\u00f3 generalment es refereix a l'\u00fas de diferents armes tradicionals de la regi\u00f3 d'Okinawa (al sur del Jap\u00f3).", "target": "Esport"}, {"text": "Vicente Ballester Mart\u00ednez (Castell\u00f3 de la Plana, Plana Alta, 20 de juny de 1980) \u00e9s un ciclista valenci\u00e0, professional des del 2004 fins al 2007.\nEl 2006 es va veure implicat en l'Operaci\u00f3 Port, sent identificat per la Gu\u00e0rdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes amb el nom en clau Ballester. Vicente Ballester no fou sancionat per la Just\u00edcia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanci\u00f3 en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicaci\u00f3 com a client de la xarxa de dopatge.", "target": "Esport"}, {"text": "Un bat de criquet \u00e9s un bloc de fusta generalment plana a la cara del cop i amb una cresta al revers (part posterior), que concentra la fusta en el centre, on en general pica la pilota. El bat es fa tradicionalment de fusta de salze blanc caerulea (Salix alba var. caerulea), tractada amb oli de llinosa que t\u00e9 una funci\u00f3 protectora. S'utilitza aquesta varietat de salze doncs \u00e9s molt dura i resistent als cops, no s'abonyega ni s'estella amb l'impacte d'una pilota de cricket a alta velcitat, a m\u00e9s de ser lleuger de pes. La cara del pal es pot cobrir amb una pel\u00b7l\u00edcula protectora.\nEl batador agafa el bat per un m\u00e0nec llarg i cil\u00edndric similar a la d'una raqueta de tennis, que per mitj\u00e0 d'un enlla\u00e7 est\u00e0 connectat a la fulla . El m\u00e0nec est\u00e0 cobert generalment amb goma. Els bats incorporen un disseny de ressort de fusta on s'uneix el m\u00e0nec amb la fulla. El disseny actual d'un m\u00e0nec de canya empalmat en un full de salze \u00e9s de 1880 de Charles Richardson, un alumne de Marc Isambard Brunel i l'enginyer en cap del primer T\u00fanel de Severn.Les vores del full m\u00e9s properes al m\u00e0nec s\u00f3n coneguts com l'espatlla del m\u00e0nec, i la part inferior del full que es coneix com el dit del peu del bat.\n\nLa sisena de lleis de Cricket diu que la longitud del bat no pot ser m\u00e9s de 38 polzades (965 mm) i l'amplada no m\u00e9s de 4,25 polzades (108 mm). Els bats pesen entre 1,1 i 1,4 kg, encara que no existeix un est\u00e0ndard. L'ap\u00e8ndix I de les lleis del Cricket estableix especificacions m\u00e9s precises. Els bats moderns s\u00f3n generalment fets a m\u00e0 a l'\u00cdndia o Pakistan a causa del molt baix cost de m\u00e0 d'obra. No obstant aix\u00f2, alguns especialistes a Anglaterra, Austr\u00e0lia i Nova Zelanda encara fabriquen bats, principalment amb l'\u00fas d'un torn CNC.", "target": "Esport"}, {"text": "Frank Fredrickson   (Winnipeg, 11 de juny de 1895 \u2013 Toronto, 28 de maig de 1979) va ser un jugador d'hoquei sobre gel canadenc que va competir a comen\u00e7aments del segle xx. La seva carrera esportiva qued\u00e0 interrompuda pel servei militar durant la Primera Guerra Mundial i va acabar prematurament per culpa d'una lesi\u00f3 al genoll el 1931.L'ortografia islandesa del seu cognom \u00e9s Fri\u00f0riksson i l'ortografia anglesa alternativa Frederickson.Fredrickson va estudiar dret a la Universitat de Manitoba, on fou capit\u00e0 de l'equip d'hoquei sobre gel. Durant la Primera Guerra Mundial va fer de pilot al Royal Flying Corps, i en acabar fitx\u00e0 pel Winnipeg Falcons, on exerc\u00ed de capit\u00e0. El 1920 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Anvers, on guany\u00e0 la medalla d'or en la competici\u00f3 d'hoquei sobre gel.Professionalment va jugar al Victoria Cougars de la Pacific Coast Hockey Association i als Boston Bruins, Pittsburgh Pirates i Detroit Falcons de la National Hockey League. Va formar part de l'equip del Victoria Cougars que guany\u00e0 la Stanley Cup el 1925. El 21 de desembre de 1928 va ser intercanviat dels Boston Bruins als Pittsburgh Pirates per Mickey MacKay. En retirar-se pass\u00e0 a exercir d'entrenador d'hoquei sobre gel i de lacrosse. Va entrenar als Pittsburgh Pirates durant la temporada 1929-1930, quan tamb\u00e9 va jugar 9 partits. Una lesi\u00f3 al genoll el 1931 pos\u00e0 punt final a la seva carrera com a jugador. Entre 1933 i 1935 va exercir d'entrenador de l'equip d'hoquei sobre gel de la Universitat de Princeton. El 1958 fou incorporat al Sal\u00f3 de la Fama d'hoquei.", "target": "Esport"}, {"text": "La FIFA assigna un codi de tres lletres a cadascun dels seus pa\u00efsos membres o no membres. Aquests s\u00f3n els codis oficials emprats per la FIFA i les diverses confederacions continentals (AFC, CAF, CONCACAF, CONMEBOL, OFC i UEFA) com a abreviacions dels noms de cada selecci\u00f3 a les competicions oficials.", "target": "Esport"}, {"text": "Niels Holst-S\u00f8rensen   (Herning, 19 de desembre de 1922) va ser un atleta dan\u00e8s, especialista en curses de mig fons, que va competir durant la d\u00e8cada de 1940. Posteriorment fou comandant de la Reial For\u00e7a A\u00e8ria de Dinamarca entre el 1970 i 1982 i representant militar de Dinamarca a l'OTAN de 1982 a 1986. Entre el 1977 i el 2002 fou membre del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional.", "target": "Esport"}, {"text": "La Nit de Castells \u00e9s un esdeveniment organitzat per la revista Castells des del 2007. Reuneix a representants de diferents colles castelleres, institucions, empreses patrocinadores i mitjans de comunicaci\u00f3 del m\u00f3n casteller. Durant la cerim\u00f2nia, entre altres actes, s'entreguen els Premis Castells, els quals s\u00f3n: Traject\u00f2ria Castellera, Iniciativa Social, Beca Castells i Ambaixador Castells. Cada any s'entreguen aquests quatre premis a excepci\u00f3 de l'edici\u00f3 del 2007 a Valls, en qu\u00e8 encara no s'havia creat el Premi Ambaixador Castells, i de la del 2012 i 2013, en qu\u00e8 no es va concedir la Beca Castells degut a reduccions pressupost\u00e0ries.\nLa primera edici\u00f3 va tenir lloc a Valls el 2007 i des de llavors, fins a l'any 2012, cada any es va celebrar a una ciutat diferent. Durant aquests anys es va fer a Vilafranca del Pened\u00e8s (2008), Tarragona (2009), Terrassa (2010), Matar\u00f3 (2011) i Vic (2012). El 2013 va realitzar-se a Valls per segona vegada, ja com a seu fixa.", "target": "Esport"}, {"text": "La distinci\u00f3 Cornelius Atticus \u00e9s un premi en reconeixement a totes aquelles persones de les Illes Balears que han dedicat la seva vida a la pr\u00e0ctica i a la promoci\u00f3 de l'esport i que formen part de la hist\u00f2ria i del fet cultural de les illes.Aquest premi es concedeix anualment des de 1996 per la conselleria competent en mat\u00e8ria d'esports del Govern de les Illes Balears. El jurat est\u00e0 format per representants de l'administraci\u00f3 auton\u00f2mica, d'entitats esportives i de mitjans de comunicaci\u00f3.\nLa distinci\u00f3 consisteix en un diploma acreditatiu i una reproducci\u00f3 de la l\u00e0pida de marbre de forma quadrangular del segle III, dedicada a un atleta del pancraci, Cornelius Atticus, trobada l'any 1933 a les excavacions oficials arqueol\u00f2giques de la ciutat romana de Pol\u00b7l\u00e8ntia, Alc\u00fadia, el q\u00fcal \u00e9s el primer esportista de nom conegut de les Illes Balears.", "target": "Esport"}, {"text": "Roberto Heras (nascut l'1 de febrer del 1974 a B\u00e9jar) \u00e9s un ciclista espanyol que fou professional entre el 1995 i el 2005. Ciclista de grans voltes, les seves vict\u00f2ries m\u00e9s destacades s\u00f3n la Volta a Espanya de 2000, 2003, 2004 i 2005 i la Volta a Catalunya de 2002.\nL'any 2005, va perdre el t\u00edtol de guanyador de la Volta a Espanya per culpa d'un cas de dopatge amb un positiu d'EPO on va rebre tamb\u00e9 dos anys de sanci\u00f3. El desembre de 2012, el Tribunal Suprem va anul\u00b7lar la sanci\u00f3, i Heras va recuperar la Volta.Un cop retirat, ha participat en la Titan Desert, que ha guanyat 4 cops.", "target": "Esport"}, {"text": "La hist\u00f2ria del b\u00e0squet explica la hist\u00f2ria d'aquest esport d'equip. Encara que l'esport va ser inventat per James Naismith, alguns historiadors creuen que el joc ja era practicat per tribus maies. Algunes investigacions han determinat que fa 1500 anys es van construir camps de \"tlachtli\", el possible antecessor del basquetbol.", "target": "Esport"}, {"text": "G\u00fcnther Csar   (Zell am Ziller, 7 de mar\u00e7 de 1966) \u00e9s un esquiador austr\u00edac, ja retirat, especialista en combinada n\u00f2rdica, que va competir a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta.\nEl 1988 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Hivern de Calgary, on va disputar dues proves del programa de la combinada n\u00f2rdica. En la prova individual fou trenta-quatr\u00e8, mentre en la prova per equips guany\u00e0 la medalla de bronze, tot formant equip amb Hansj\u00f6rg Aschenwald i Klaus Sulzenbacher. Quatre anys m\u00e9s tard va disputar, sense sort, la prova individual als Jocs d'Albertville. En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaca una medalla d'or en la prova per equips al Campionat del M\u00f3n d'esqu\u00ed n\u00f2rdic de 1991.Una vegada retirat, el 1996, pass\u00e0 a exercir d'entrenador a la Federaci\u00f3 Austr\u00edaca d'esqu\u00ed.", "target": "Esport"}, {"text": "El Museu d'Esports d'Est\u00f2nia es troba a Tartu, Est\u00f2nia. El director del museu \u00e9s Daimar Lell.\nLa seu principal del museu es troba al carrer R\u00fc\u00fctli a Tartu. El museu recull la hist\u00f2ria de l'esport a Est\u00f2nia. L'altra seu del museu, a 40 km, a Otep\u00e4\u00e4, \u00e9s coneguda com un centre d'esports d'hivern", "target": "Esport"}, {"text": "Yoriyasu Arima (\u6709\u99ac \u983c\u5be7, Arima Yoriyasu, T\u00f2quio, 17 de desembre de 1884\u20139 de gener de 1957) va ser un pol\u00edtic japon\u00e8s. S'especialitz\u00e0 en pol\u00edtica agr\u00edcola, ocupant diversos c\u00e0rrecs al ministeri d'Agricultura fins que va arribar a ser ministre el 1937, durant el Govern de Fumimaro Konoe. Tamb\u00e9 va col\u00b7laborar en iniciatives esportives, com la creaci\u00f3 del club de beisbol Tokyo Senators el 1939.", "target": "Esport"}, {"text": "Soner Demirta\u015f (Tokat, 25 de juny de 1991) \u00e9s un lluitador turc amb Medalla ol\u00edmpica. Va guanyar una medalla de plata en els Jocs Europeus 2015 i altra de bronze als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 2016. Pertany al club \u0130stanbul B\u00fcy\u00fck\u015fehir Belediyespor d'Istanbul.", "target": "Esport"}, {"text": "Aquesta llista de partits de la selecci\u00f3 catalana de futbol presenta els partits jugats des de l'inici de l'activitat de la selecci\u00f3 fins a l'actualitat. Els partits s\u00f3n jugats contra clubs privats i seleccions nacionals o regionals.", "target": "Esport"}, {"text": "Lee Hak-Rae (en hangul: \uc774\ud559\ub798) (Corea del Sud, 1936) \u00e9s un judoka sud-cor\u00e8a, ja retirat, que posteriorment fou \u00e0rbitre.\nVa n\u00e9ixer el 26 de desembre de 1936 en una ciutat desconeguda de Corea del Sud.\nInici\u00e0 la pr\u00e0ctica del judo de ben petit, esdevenint entrenador de l'equip nacional del seu pa\u00eds l'any 1967. El 1975 va esdevenir \u00e0rbrite internacional i en els Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 1988 realitzats a Se\u00fcl (Corea del Sud) fou l'encarregat de realitzar el jurament ol\u00edmpic en la cerim\u00f2nia inaugural dels Jocs per part dels jutges.", "target": "Esport"}, {"text": "El Flyboard \u00e9s un tipus de hoverboard que est\u00e0 unit mitjan\u00e7ant una m\u00e0nega llarga a una moto aqu\u00e0tica, la qual fa possible sostenir el Flyboard a trav\u00e9s de l'aire o de l'aigua per poder realitzar un esport que es coneix com a flyboarding. L'aigua \u00e9s for\u00e7ada a pressi\u00f3 des de la moto aqu\u00e0tica, a trav\u00e9s d'una m\u00e0nega, fins a uns filtres adossats a unes botes que sostenen al pilot, que projecten dolls d'aigua a pressi\u00f3 aconseguint un empenyiment, amb aquesta disposici\u00f3, i amb el control del pilot sobre l'orientaci\u00f3 vectorial dels dolls d'aigua, es pot arribar a una al\u00e7ada de fins a 15 metres en l'aire o submergir-se de cap a l'aigua fins a 2,5 metres.La versi\u00f3 m\u00e9s recent propulsada per aire, va aconseguir un r\u00e8cord mundial Guinness per al vol m\u00e9s extens per una aerotaula, sobrepassant els 2 quil\u00f2metres (2.252 metres) a l'abril de 2016. Conegut com a Flyboard Air, segons el seu inventor, permet un vol de fins a 10.000 peus d'altura, amb una velocitat m\u00e0xima de 150 kmh, compta amb 10 minuts d'autonomia, i no t\u00e9 cap m\u00e0nega acoblada (ja que \u00e9s propulsat pels gasos d'unes turbines a reacci\u00f3).", "target": "Esport"}, {"text": "Carline Bouw (Epe, 14 de desembre de 1984) \u00e9s una remadora neerlandesa.", "target": "Esport"}, {"text": "La finalitat d'un club o associaci\u00f3 esportiva \u00e9s la pr\u00e0ctica de l'esport, ja sigui a nivell amateur o professional. Poden estar especialitzats en algun esport en particular.", "target": "Esport"}, {"text": "Speedgate (\"porteria r\u00e0pida\" de la traducci\u00f3 literal de l'angl\u00e8s) \u00e9s la denominaci\u00f3 del primer i \u00fanic esport creat per Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial. Fou desenvolupat l'abril de 2019 per l'ag\u00e8ncia digital d'innovaci\u00f3 i disseny tecnol\u00f2gic AKQA i cont\u00e9 regles i caracter\u00edstiques d'altres esports com el futbol, el rugbi o l'hoquei sobre herba. \u00c9s un esport d'equip jugat entre dos equips de sis jugadors amb una pilota de rugbi de mida N\u00ba 4. Es juga en un camp de forma cil\u00edndrica amb tres porteries, dues finals i una central. L'objectiu del joc \u00e9s introduir la pilota entre les porteries finals de l'equip rival, deixant-la caure a l'aire i impulsant-la amb el peu (sense deixar-la caure al terra) o b\u00e9 impulsar-la un cop ha rebotat del terra. No obstant, \u00e9s obligatori passar la pilota per la porteria central sense trepitjar la seva \u00e0rea abans de poder marcar a la porter\u00eda final.El logotip y l'esl\u00f2gan de Speedgate tamb\u00e9 van ser creats i dissenyats per mateixa IA i aquest \u00faltim diu aix\u00ed: \u00abEncara la pilota, sigues la pilota, estigues per sobre de la pilota\u00bb.", "target": "Esport"}, {"text": "G\u00fclk\u0131z Tulay (Sivas, 1962) \u00e9s la presidenta de la Federaci\u00f3 d'Escacs de Turquia des del 2012. \u00c9s la primera dona a qui es confia aquesta responsabilitat. Tamb\u00e9 \u00e9s una de les dues dones turques presidentes de federacions actualment. L'altra \u00e9s Nur Ala Ali\u015f, presidenta de la Federaci\u00f3 de Ca\u00e7a i Tir ol\u00edmpic. El seu inter\u00e8s pels escacs comen\u00e7\u00e0 quan el seu fill Berkay Tulay va ser campi\u00f3 de Turquia en la categoria dels nens de 8 a 10 anys el 1998. G\u00fclk\u0131z Tulay ha estat membre del consell d'administraci\u00f3 de la Federaci\u00f3 entre 2004 i 2008 i sotspresidenta entre 2008 i 2012. Tulay afirma que durant la seva presid\u00e8ncia el nombre de jugadors d'escacs a Turquia ha superat el nombre de jugadors de futbol, de 30.000 el 2005 a 640.000 el 2015. Tulay tamb\u00e9 explica que es fa discriminaci\u00f3 positiva a les jugadores. La seva filla Seray Tulay tamb\u00e9 \u00e9s una jugadora d'escacs. Les dues germans s\u00f3n integrants de les seleccions turques d'escacs.", "target": "Esport"}, {"text": "J\u00e1nos Varga   (Abony, 21 d'octubre de 1939) \u00e9s un ex-lluitador hongar\u00e8s que va competir durant les d\u00e8cades de 1960 i 1970. Combin\u00e0 la lluita grecoromana i la lluita lliure. \u00c9s el pare de la tiradora d'esgrima Gabriella Varga.El 1964 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de T\u00f2quio, on disput\u00e0 les dues proves del pes gall del programa de lluita, la de lluita grecoromana i lluita lliure. En ambdues fou eliminat en s\u00e8ries. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs de Ciutat de M\u00e8xic, guany\u00e0 la medalla d'or en la prova del pes gall del programa de lluita grecoromana i el 1972, a Munic, fou quart en aquesta mateixa competici\u00f3. En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen dues medalles d'or, dues de plata i dues de bronze al Campionat del m\u00f3n de lluita, dues d'or i una de plata al Campionat d'Europa de lluita i vint-i-tres t\u00edtols nacionals.\nEn retirar-se, el 1973, pass\u00e0 a exercir d'entrenador del Budapest Honv\u00e9d fins al 1990 i del 1978 al 1993 de la selecci\u00f3 nacional hongaresa. \u00c9s membre del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic d'Hongria.", "target": "Esport"}, {"text": "Mauro Santambrogio (Erba, Llombardia, 7 d'octubre de 1984) \u00e9s un ciclista itali\u00e0, professional des del 2004.\nEn el seu palmar\u00e8s destaca la vict\u00f2ria als Tres Valls Varesines de 2009. El 2013 guany\u00e0 una etapa al Giro d'It\u00e0lia amb final a Bardonecchia. Amb tot, pocs dies despr\u00e9s, el 3 de juny, es va fer p\u00fablic que havia donat positiu per EPO en un control antidopatge efectuat durant la primera etapa del Giro, la mateixa subst\u00e0ncia per la qual el seu company d'equip Danilo Di Luca havia estat excl\u00f2s durant la disputa del del Giro. Per aquest motiu la vict\u00f2ria li va ser retirada. La not\u00edcia del positiu no va sorprendre, ja que era un ciclista que estava sota sospita des de feia temps degut a l'alt rendiment tingut els darrers mesos. De la mateixa manera que Di Luca, Santambrogio fou acomiadat immediatament pel Vini Fantini-Selle Italia.A finals del 2014, quan encara no havia complert l'any i mig de suspensi\u00f3, Santambrogio va tornar a donar positiu. A l'octubre de 2015 va ser sancionat amb tres anys a partir de la data del positiu, finalitzant el 21 d'octubre de 2017.", "target": "Esport"}, {"text": "El Roller Derby \u00e9s un esport de contacte originari dels Estats Units basat en el patinatge sobre rodes i format al voltant d'una pista oval. Es juga amb dos equips de 5 persones majorit\u00e0riament femenines. El joc consisteix en diversos enfrontaments anomenats \u201cjams\u201d on cada equip escull un jugador (\u201cel jammer\u201d) que anota punts per passar en voltes els membres de l'equip contrari. La resta de membres intenten ajudar-lo obstaculitzant els altres membres contraris.\nActualment hi ha m\u00e9s de 1250 lligues a tot el m\u00f3n per\u00f2 encara \u00e9s poc conegut en molts llocs.", "target": "Esport"}, {"text": "Fi\u00f3dor Iemeli\u00e0nenko   (Rubijne, 28 de setembre de 1976), nom complet amb patron\u00edmic Fi\u00f3dor Vlad\u00edmirovitx Iemeli\u00e0nenko, rus: \u0424\u0451\u0434\u043e\u0440 \u0412\u043b\u0430\u0434\u0438\u0301\u043c\u0438\u0440\u043e\u0432\u0438\u0447 \u0415\u043c\u0435\u043b\u044c\u044f\u0301\u043d\u0435\u043d\u043a\u043e, \u00e9s un lluitador del pes pesant de sambo, judo i arts marcials mixtes.\nFou campi\u00f3 de l'Alian\u00e7a Mundial d'Arts Marcials Mixtes Heavyweight Championship i titular del Campionat de Pes Pesant de Pride fins a ser derrotat per Fabricio Werdum el juny de 2010 despr\u00e9s de 32 vict\u00f2ries consecutives.", "target": "Esport"}, {"text": "El FIBA Hall of Fame o Sal\u00f3 de la Fama de la FIBA \u00e9s un guard\u00f3 que atorga la Federaci\u00f3 Internacional de Basquetbol i que reconeix i premia als qui han col\u00b7laborat per tal que el b\u00e0squet hagi augmentat en popularitat.El FIBA Hall of Fame es va inaugurar l'1 de mar\u00e7 de 2007 i la seva seu se situ\u00e0 a Alcobendas, Madrid.", "target": "Esport"}, {"text": "El periodisme esportiu \u00e9s una especialitat professional de l'ofici del periodisme que utilitza diversos g\u00e8neres per a tractar la informaci\u00f3 esportiva. El bon periodisme esportiu \u00e9s un dels g\u00e8neres period\u00edstics m\u00e9s exigents que ha de posar en relaci\u00f3 l'entreteniment amb el llenguatge simple.", "target": "Esport"}, {"text": "L'\u00c0lbum de cromos Teika va ser una col\u00b7lecci\u00f3 de cromos publicada per l'empresa Teika el 2020. En ella apareixien les esportistes de nou equips esportius valencians de cinc modalitats diferents, el Llevant UE, Val\u00e8ncia CF, Vila-real CF, Val\u00e8ncia Basket Club, Claret Benimaclet, Les Abelles Rugby Club, Rugby Club Val\u00e8ncia, Val\u00e8ncia Club Hockey i Club Voleibol Val\u00e8ncia.Van imprimir-se dos milions d'enganxines, amb 15.000 \u00e0lbums de cromos que es distribu\u00efen gratu\u00eftament. La col\u00b7lecci\u00f3 completa tenia 188 esportistes diferents, i els cromos s'inclo\u00efen als paquets de rosquilletes Alba de les m\u00e0quines de l'empresa comercialitzadora. La col\u00b7lecci\u00f3 es present\u00e0 el febrer del 2020, per\u00f2 per la pand\u00e8mia de la Covid-19, s'hagu\u00e9 de paralitzar la distribuci\u00f3 i redistribuir a partir de maig.", "target": "Esport"}, {"text": "Alex Rasmussen (Odense, 9 de juny de 1984) \u00e9s un ciclista dan\u00e8s, professional des del 2007.", "target": "Esport"}, {"text": "Melisa \u00c7akmakl\u0131 (Bursa, 15 de desembre de 1997) \u00e9s una judoka turca, amb medalla d'or als Jocs Ol\u00edmpics de la Joventut de 2014 a Nanqu\u00edn.", "target": "Esport"}, {"text": "Alberto Contador Velasco   (Madrid, 6 de desembre de 1982) \u00e9s un exciclista espanyol, professional del 2007 al 2017 i actualment comentarista de la cadena esportiva Eurosport. Durant la seva carrera professional ha corregut en els equips ONCE / Liberty Seguros, Discovery Channel, Astana, Saxo Bank Sungard / Tinkoff i Trek-Segafredo.Catalogat de llegenda, Contador \u00e9s considerat com un dels grans corredors de generals de la hist\u00f2ria del ciclisme. Destacava com a escalador, terreny on era un especialista, i com contrarellogista, modalitat en la qual, sense ser un especialista, va demostrar defensar-se for\u00e7a b\u00e9, obtenint 9 victories d'etapa, entre elles un quart lloc a la contrarellotge individual del Jocs Olimpics de Pek\u00edn 2008 i les victories de la Contrarrelloge del Campionat d'Espanya de Ciclisme en ruta i la vintena etapa del Tour de Fran\u00e7a 2009.\nEn el seu palmar\u00e8s, Contador t\u00e9 un total de 69 vict\u00f2ries com a professional, a m\u00e9s de ser guanyador del UCI World Tour 2009. Entre les seves vict\u00f2ries m\u00e9s importants es troben 7 Grans Voltes", "target": "Esport"}, {"text": "Les aig\u00fces tranquil\u00b7les \u00e9s una disciplina del pirag\u00fcisme que consisteix a rec\u00f3rrer en aig\u00fces planes les competicions, les quals es disputen en dos tipus d'embarcacions, caiacs i canoes. Les aig\u00fces planes s\u00f3n llocs d'aigua on no hi ha cap mena de corrent. Les podem trobar en pantans, llacs o canals artificials constru\u00efts expressament.\nEls homes poden competir en caiac ( K-1, K-2, K-4) i en canoa (C-1, C-2, C-4). Encara que fa uns anys les dones nom\u00e9s competien en caiac ( K-1, K-2, K-4), ara competeixen tamb\u00e9 en canoa (C-1, C-2, C-4). Les competicions poden ser de Velocitat i de Fons. En Velocitat es competeix sobre les dist\u00e0ncies de 200, 500, i 1000 metres, aquestes competicions es duen a terme en camps de regates, cada embarcaci\u00f3 recorre la dist\u00e0ncia determinada en un carrer perfectament delimitat per boies. Es realitzen s\u00e8ries classificat\u00f2ries, semifinals i finals. En Fons no es realitzen s\u00e8ries classificat\u00f2ries, tots els competidors ho fan alhora en un circuit de forma ovalada i en algunes ocasions es poden realitzar traginades, en qu\u00e8 el pirag\u00fcista ha de sortir de l'aigua cada cop que acaba una volta en el circuit, agafar la seva piragua i rec\u00f3rrer una dist\u00e0ncia corrent portant la piragua.\n\n", "target": "Esport"}, {"text": "Un espai esportiu \u00e9s aquell lloc o espai on es fa una pr\u00e0ctica esportiva. Un o m\u00e9s espais esportius amb espais complementaris (o sense) i altres serveis poden conformar una instal\u00b7laci\u00f3 o equipament esportiu. En un primer nivell es diferencien dos classes, per una part, aquells que s'han constru\u00eft espec\u00edficament per al desenvolupament de pr\u00e0ctiques esportives, per tant, tenen una utilitzaci\u00f3 b\u00e0sicament esportiva i una voluntat de perman\u00e8ncia; i per l'altra, els espais no estrictament esportius per\u00f2 que es fan servir com a suport d'aquestes pr\u00e0ctiques.", "target": "Esport"}, {"text": "Falah Hassan   (Maysan, 1 de juliol de 1951) \u00e9s un exfutbolista iraqui\u00e0 de la d\u00e8cada de 1970.\nFou internacional amb la selecci\u00f3 de futbol de l'Iraq. Pel que fa a clubs, destac\u00e0 a Al Tayaran i Al-Zawraa SC.A m\u00e9s de jugador d'Al-Zawraa, en fou entrenador entre 1987 i 1991, i president des de 2010.", "target": "Esport"}, {"text": "Dragan Panteli\u0107 (Le\u0161nica, Loznica, S\u00e8rbia, Iugosl\u00e0via, 9 de desembre de 1951 - 20 d\u2019octubre de 2021) fou un futbolista serbi.\nPel que fa a clubs, destac\u00e0 a dos equips, el Radni\u010dki Ni\u0161, on jug\u00e0 433 cops marcant 24 gols, tot i ser porter, entre 1971-81 i 1988-89, i al Girondins de Bordeaux, on jug\u00e0 67 partits entre 1981 i 1983. Tamb\u00e9 jug\u00e0 8 partits amb la selecci\u00f3 ol\u00edmpica iugoslava i 19 amb l'absoluta, on marc\u00e0 dos gols entre 1979 i 1982. Tamb\u00e9 jug\u00e0 quatre partits amb les seleccions amistoses del M\u00f3n i Europa.\nTamb\u00e9 fou entrenador del Radni\u010dki Ni\u0161, club del que l'any 1997 esdevingu\u00e9 president. L'any 2001 fou diputat a l'Assemblea Nacional de S\u00e8rbia.", "target": "Esport"}, {"text": "Manel Lloret Zaragozi (Muro d'Alcoi, Comtat, 4 d'agost de 1981) \u00e9s un ciclista valenci\u00e0, professional des del 2005 fins al 2009. De la seva carrera esportiva destaquen les vict\u00f2ries a la Volta a la Comunitat de Madrid i d'una etapa a la Volta a Andalusia.\nEl 2006 es va veure implicat en l'Operaci\u00f3 Port pel simple fet de pert\u00e0nyer a l'equip Comunitat Valenciana. L'\u00fanica implicaci\u00f3 era per figurar al calendari de competicions de l'equip, i aix\u00ed sent identificat per la Gu\u00e0rdia Civil com a possible client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes amb el nom en clau Lloret. Manel Lloret no fou sancionat per la Just\u00edcia espanyola en no tenir cap prova per demostrar un dopatge d'equip ni individual, tot i no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanci\u00f3 en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicaci\u00f3 com a possible client de la xarxa de dopatge.\nCap dels esportistes implicats en aquesta operaci\u00f3 van poder justificar-se davant de cap jutge ni organisme i van veure injustament acabada la seva traject\u00f2ria esportiva.\nUn cop retirat, s'ha dedicat a la doc\u00e8ncia al IES Joan Ramon Benapr\u00e8s de Sitges i segueix en actiu al m\u00f3n de l'esport al Club Nataci\u00f3 Sitges, com a triatleta. Ha aconseguit diverses vict\u00f2ries en triatlons i diverses classificacions d'honor.", "target": "Esport"}, {"text": "Munich \u00e9s una empresa catalana fabricant de cal\u00e7at esportiu, amb seu social a Capellades, comarca de l'Anoia, i planta de producci\u00f3 a Vilanova d'Espoia, una poblaci\u00f3 de la Torre de Claramunt. Munich fabrica anualment m\u00e9s de 850.000 parells de sabates anuals, el 46% dels quals correspon a cal\u00e7at esportiu i el 54% a la l\u00ednia enfocada a la moda. En els darrers anys, la firma ha aconseguit un lloc destacat en el domini de la moda, creixent en el mercat interior i en l'\u00e0mbit internacional. Els seus productes es reconeixen pel s\u00edmbol de la X, que fan servir com a adorn caracter\u00edstic. T\u00e9 pres\u00e8ncia a Europa i \u00c0sia, principalment Jap\u00f3, i t\u00e9 establiments propis a Barcelona, Capellades, La Roca del Vall\u00e8s i Val\u00e8ncia i tamb\u00e9 a Kildare, Madrid i Saragossa.", "target": "Esport"}, {"text": "Fatma Y\u0131ld\u0131r\u0131m (Mersin, 3 de gener de 1990) \u00e9s una jugadora de voleibol turca. En la seva carrera professional va a jugar per clubs turcs com ara Fenerbah\u00e7e i Eczac\u0131ba\u015f\u0131 d'Istanbul, Halkbank d'Ankara, Bursa B\u00fcy\u00fck\u015fehir Belediyespor de Bursa, en Turquia, i Florida State University en Estats Units. Tamb\u00e9 juga per a la selecci\u00f3 nacional turca.", "target": "Esport"}, {"text": "Ezekiel Kemboi Cheboi (Matira, 25 de maig de 1982) \u00e9s un atleta keny\u00e0 que corre a la categoria dels 3.000 metres obstacles. Va guanyar dues vegades la medalla d'or, el 2004 als Jocs Ol\u00edmpics d'Atenes i el 2012 a Londres.", "target": "Esport"}, {"text": "El Moviment per un ciclisme cre\u00efble (en franc\u00e8s i oficialment Mouvement pour un Cyclisme Cr\u00e9dible, MPCC) \u00e9s una associaci\u00f3 creada el 24 de juliol de 2007 pels equips ciclistes professionals AG2R Pr\u00e9voyance, Agritubel, Bouygues Telecom, Cofidis, Cr\u00e9dit Agricole, Fran\u00e7aise des Jeux i Gerolsteiner amb l'objectiu de defensar un ciclisme net, concretament basant-se en l'estricte respecte al codi \u00e8tic estableri per l'UCI. Els equips Rabobank i T-Mobile van unir-se al moviment despr\u00e9s de la seva creaci\u00f3 oficial.", "target": "Esport"}, {"text": "Reyes Est\u00e9vez L\u00f3pez (Cornell\u00e0 de Llobregat, 2 d'agost de 1976) \u00e9s un atleta catal\u00e0, especialitzat en proves de mig fons, sobretot en la prova de 1.500 m, on ha aconseguit els seus majors \u00e8xits.Format al Cornell\u00e0 Atl\u00e8tic, fou plusmarquista europeu de categories inferiors en diverses dist\u00e0ncies entre 800 i 3.000 m, aix\u00ed com va guanyar el Campionat d'Espanya j\u00fanior de 1.500 m (1994, 1995) i de camp a trav\u00e9s (1994, 1995), el Campionat d'Europa j\u00fanior en 1.500 m (1993, 1995) i sub-23 (1997). Entrenat al CAR de Sant Cugat, en categoria absoluta aconsegu\u00ed sis t\u00edtols de campi\u00f3 d'Espanya de 1.500 m, quatre a l'aire lliure (1997, 1998, 2004, 2009) i dos en pista coberta (1997, 2001), i un dels 3.000 m (2005) en pista coberta. En l'\u00e0mbit internacional, disput\u00e0 sis Campionats del M\u00f3n a l'aire lliure (1997, 1999, 2001, 2003, 2005, 2009), aconseguint dues medalles de bronze el 1997 i 1999 en 1.500 m, i tamb\u00e9 aconsegu\u00ed la medalla de plata en la mateixa prova en el Campionat del M\u00f3n de 2001 en pista coberta. Va guanyar la medalla d'or al Campionat d'Europa de 1998, la medalla de plata al 2002 i quart al Campionat d'Europa 2010 celebrat a Barcelona, aix\u00ed mateix, guany\u00e0 les medalles de bronze en 1.500 i 3.000 m en el Campionat d'Europa 2005 de pista coberta. Per altra banda, va participar en els Jocs Ol\u00edmpics d'Atlanta 1996, Atenes 2004, finalitzant en setena posici\u00f3, i Beijing 2008. En el tram final de la seva carrera esportiva, va veure's involucrat per un cas de dopatge, ja que el seu entrenador, Manuel Pascua, fou imputat en l'Operaci\u00f3 Galgo.El 1997 fou distingit com millor esportista catal\u00e0 de l'any, el 1998 com millor esportista espanyol de l'any, la medalla de plata de la Reial Orde del M\u00e8rit Esportiu el 2000. A la televisi\u00f3, va participar en la sexta edici\u00f3 del programa Supervivientes.", "target": "Esport"}, {"text": "El Tour de Fran\u00e7a \u00e9s una cursa ciclista que se celebra anualment durant 23 dies (21 etapes) de l'estiu -generalment el juliol. Instaurada el 1903 pel diari L'Auto, el tour \u00e9s la \"Gran Volta\" m\u00e9s reconeguda i prestigiosa de les tres, essent les altres dues el Giro d'Italia i la Vuelta a Espa\u00f1a. El recorregut habitual sol oscil\u00b7lar al voltant dels 3.500 km i, a m\u00e9s de Fran\u00e7a, sol visitar alguns pa\u00efsos ve\u00efns. La prova es divideix en etapes di\u00e0ries, a la fi de les quals es computa el temps individual de cada ciclista per crear la classificaci\u00f3 general que determinar\u00e0 el vencedor final. Tot i que el recorregut canvia a cada edici\u00f3, sempre ha acabat a Par\u00eds; des del 1975 als Champs-\u00c9lys\u00e9es.\nEl ciclista amb menys temps a la classificaci\u00f3 general vesteix el mallot groc de l\u00edder. Hi ha tres altres mallots distintius: el mallot verd, vestit pel l\u00edder de la classificaci\u00f3 per punts; el maillot \u00e0 pois rouges per al l\u00edder de la classificaci\u00f3 de la muntanya; i el mallot blanc, vestit pel l\u00edder de la classificaci\u00f3 dels joves.\nA continuaci\u00f3, es mostren diversos r\u00e8cords i estad\u00edstiques del Tour de Fran\u00e7a. Els ciclistes en negreta a les taules s\u00f3n encara en actiu.", "target": "Esport"}, {"text": "Park Tae-hwan   (Se\u00fcl, 27 de setembre de 1989) (core\u00e0: \ubc15\ud0dc\ud658; hanja: \u6734\u6cf0\u6853) \u00e9s un nedador sud-core\u00e0, ja retirat, especialista en estil lliure. \u00c9s conegut amb el sobrenom de Marine Boy. En el seu palmar\u00e8s destaquen quatre medalles ol\u00edmpiques, cinc t\u00edtols mundials i 20 medalles als Jocs Asi\u00e0tics. Va guanyar una medalla d'or en els 400 metres lliures i una plata en els 200 metres lliures als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 2008. Tamb\u00e9 va guanyar dues medalles de plata als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 2012 en els 200 i 400 metres lliures. Fou el primer nedador asi\u00e0tic que guany\u00e0 una medalla d'or en els 400 metres lliures mascul\u00ed, i el primer nedador sud-core\u00e0 que guany\u00e0 una medalla ol\u00edmpica en nataci\u00f3. Tamb\u00e9 posseeix 3 r\u00e8cords asi\u00e0tics, tots en estil lliure.", "target": "Esport"}, {"text": "Benjamin Sinclair \"Ben\" Johnson (Falmouth, Jamaica, 30 de desembre de 1961) \u00e9s un exatleta canadenc, conegut per la seva desqualificaci\u00f3 per dopatge despr\u00e9s de guanyar la final dels 100 metres als Jocs Ol\u00edmpics de Se\u00fcl 1988. A part d'aquesta desqualificaci\u00f3, va guanyar dos bronzes als Jocs Ol\u00edmpics de Los Angeles 1984 a la prova dels 100 metres llisos i als relleus 4 x 100 metres.Johnson va batre en dues ocasions el r\u00e8cord del m\u00f3n dels 100 metres, al Campionat del M\u00f3n d'atletisme de 1987 i a la final ol\u00edmpica de 1988, per\u00f2 juntament amb la seva desqualificaci\u00f3 per dopatge, va perdre l'or i els dos r\u00e8cords. A m\u00e9s va batre el r\u00e8cord mundial dels 50 metres el 1987 (5.55) i el r\u00e8cord mundial dels 60 metres en tres ocasions, 6.50 el 1986, 6.44 i 6.41 el 1987 i va guanyar l'or al Campionat Mundial de pista coberta del 1985 a Par\u00eds.", "target": "Esport"}, {"text": "Manuel Garc\u00eda Gargallo (Barcelona, 24 de juny de 1973) \u00e9s un investigador i escriptor especialitzat en hist\u00f2ria de l'esport. \u00c9s llicenciat i doctor en Hist\u00f2ria per la Universitat de Barcelona (UB). Els seus llibres s'han centrat en la hist\u00f2ria de l'esport a les Illes Balears, especialment futbol, ciclisme i curses de llebrers. \u00c9s autor d'articles a revistes especialitzades i a la premsa balear sobre els mateixos temes. Ha estat activista per la preservaci\u00f3 del patrimoni cultural esportiu en reivindicar la conservaci\u00f3 del Vel\u00f2drom de Tirador de Palma i la seva recuperaci\u00f3 com a zona verda, junt amb el ve\u00ed Can\u00f2drom Balear (futur Bosc Urb\u00e0 de Palma).", "target": "Esport"}, {"text": "La Penya Llevantinista T\u00f2til \u00e9s una penya d'aficionats del Llevant Uni\u00f3 Esportiva, que t\u00e9 pres\u00e8ncia majorit\u00e0riament a Picanya, on t\u00e9 la seu social, i el seu president \u00e9s Xavier Rius i Torres. La seua ubicaci\u00f3 a l'Estadi Ciutat de Val\u00e8ncia \u00e9s a la grada d'Alboraia. Cada any entreguen 6 premis T\u00f2til. L'objectiu dels premis \u00e9s compartir una estona amb gent llevantinista i homenatjar als premiats.La penya t\u00e9 una l\u00ednia valencianista, progressista i antifeixista. Un dels seus objectius quan es fund\u00e0 va ser la valencianitzaci\u00f3 del club, aconseguint que la directiva tinga en compte el valenci\u00e0 en els cartells, el web del club, i l'himne del centenari. A m\u00e9s, des de la penya destinen el 10% dels seus beneficis a entitats ben\u00e9fiques. El desembre de 2012 membres de la penya van mostrar una pancarta a favor de l'ensenyament en valenci\u00e0 durant un partit contra el RCD Mallorca. La penya T\u00f2til va comen\u00e7ar el 2004 una campanya per a demanar que la RFEF reconeguera oficialment el trofeu de Copa de l'Espanya Lliure que el Llevant FC va aconseguir l'any 1937, i que no era reconegut per haver-se disputat en la zona republicana durant la Guerra Civil Espanyola.", "target": "Esport"}, {"text": "Enrico Porro (Lodi Vecchio, Lodi, 16 de gener de 1885 \u2013 Mil\u00e0, 14 de mar\u00e7 de 1967) fou un lluitador itali\u00e0 que va competir durant el primer quart del segle xx.\nDurant la seva llarga carrera esportiva disput\u00e0 tres Jocs Ol\u00edmpics: els de Londres de 1908, els d'Anvers de 1920 i els de Par\u00eds de 1924. Als Jocs de Londres, el 1908, guany\u00e0 la medalla d'or en la categoria del pes lleuger de lluita grecoromana, en superar a Nikolai Orlov en la final.", "target": "Esport"}, {"text": "Rainer Tscharke   (Babelsberg, 1 d'agost de 1942) \u00e9s un ex-jugador de voleibol alemany que va competir sota bandera de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica Alemanya durant les d\u00e8cades de 1960 i 1970.\nEl 1968 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de Ciutat de M\u00e8xic, on fou quart en la competici\u00f3 de voleibol. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs de Munic, guany\u00e0 la medalla de plata en la mateixa competici\u00f3. En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaca una medalla d'or al Campionat del M\u00f3n de voleibol de 1970 i a la Copa del M\u00f3n de voleibol de 1969. A nivell de clubs jug\u00e0 al TSC Berl\u00edn. Un cop retirat, el 1973, pass\u00e0 a exercir d'entrenador en diferents equips alemanys, amb els quals guany\u00e0 tres copes de la RDA.", "target": "Esport"}, {"text": "Ivan \u0106urkovi\u0107 (en serbi: \u0418\u0432\u0430\u043d \u040b\u0443\u0440\u043a\u043e\u0432\u0438\u045b, 15 de mar\u00e7 de 1944) \u00e9s un exfutbolista bosni\u00e0 de les d\u00e8cades de 1960 i 1970.\nFou 19 cops internacional amb la selecci\u00f3 iugoslava.Pel que fa a clubs, defens\u00e0 els colors de Vele\u017e Mostar, Partizan i Saint-\u00c9tienne.Es nacionalitz\u00e0 serbi, essent president del FK Partizan i del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic de S\u00e8rbia, a m\u00e9s d'entrenador de la selecci\u00f3 de S\u00e8rbia i Montenegro. Tamb\u00e9 fou vicepresident de la Federaci\u00f3 S\u00e8rbia el 2009.", "target": "Esport"}, {"text": "Arnold Jacob \"Red\" Auerbach (Nova York, 20 de setembre 1917 \u2013 Washington D.C., 28 d'octubre 2006), va ser un prestigi\u00f3s entrenador i directiu dels Boston Celtics de l'NBA.", "target": "Esport"}, {"text": "Gilbert Rugby \u00e9s una marca de fabricaci\u00f3 de material esportiu, especialitzada en el rugbi a 15 i el netball. L'empresa \u00e9s coneguda sobretot per les pilotes de rugbi, ja que ha estat prove\u00efdor oficial de totes les Copes del M\u00f3n des de 1995.", "target": "Esport"}, {"text": "La temporada 2010-2011, la plantilla del primer equip d'handbol del Futbol Club Barcelona era formada pels seg\u00fcents jugadors:\n\nEntrenador: Xavi Pascual.", "target": "Esport"}, {"text": "El Premi President Companys \u00e9s una distinci\u00f3 que atorga anualment la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, adre\u00e7ada a aquelles persones o entitats que hagin destacat per la defensa i promoci\u00f3 de les seleccions esportives catalanes i del seu reconeixement internacional.\nLa concessi\u00f3 del guard\u00f3 es va iniciar el 2005 i des de llavors s'han distingit les seg\u00fcents persones o entitats:", "target": "Esport"}, {"text": "Stuart O'Grady OAM (Adelaida, 6 d'agost de 1973) \u00e9s un ciclista australi\u00e0, professional des del 1995. Excel\u00b7lent espr\u00ednter durant la seva carrera ha aconseguit 4 medalles ol\u00edmpiques, dues etapes al Tour de Fran\u00e7a i la Par\u00eds-Roubaix de 2007 com a principals \u00e8xits.", "target": "Esport"}, {"text": "Ayla Aksu (15 de juliol de 1996) \u00e9s una jugadora de tennis turca. Juga per l'Enkaspor d'Adana. Aksu tamb\u00e9 juga a la selecci\u00f3 turca.Aksu, juntament amb Melis Sezer ha guanyat, en dobles femen\u00eds, el campionat d'Antalya 2015, jugant en la final contra M. Guti\u00e9rrez i M. Mart\u00ednez. Ha guanyat su primera copa individual l'any 2015 en la Copa Sinan S\u00fcda\u015f, guanyant en la final a la fran\u00e7esa Carla Touly, i la seconda a Bursa.", "target": "Esport"}, {"text": "El sac de boxa, sac de boxar o sac d'entrenament \u00e9s un element indispensable als entrenaments d'un munt d'esports de contacte (com la boxa) i les arts marcials. Colpir el sac pot portar perill per a les mans. Per a evitar lesions a les mans i als canells \u00e9s important d'utilitzar una bena apropiada aix\u00ed com proteccions per a les mans.", "target": "Esport"}, {"text": "Faia Younan (en \u00e0rab: \u0641\u0627\u064a\u0627 \u064a\u0648\u0646\u0627\u0646) \u00e9s una cantant amb doble nacionalitat: siriana i sueca. Va n\u00e9ixer en el si d\u2019una fam\u00edlia de caldeus sirians el juny de l\u2019any 1992 a la ciutat d\u2019Al-Malikiyah. Va cr\u00e9ixer a Alep i actualment resideix a Beirut. El seu nom en sir\u00edac significa \"noia molt maca\".\nL\u2019any 2003 la Faia i la seva fam\u00edlia van emigrar a Su\u00e8cia. All\u00e0 es va dedicar a l\u2019activisme pels drets humans i a l\u2019assist\u00e8ncia social a trav\u00e9s de la Creu Roja de Su\u00e8cia. Younan es va graduar en Ci\u00e8ncies Socials a la Universitat de Glasgow, Esc\u00f2cia.\nFaia Younan va saltar a la fama el 2014 despr\u00e9s de publicar una can\u00e7\u00f3 titulada \u00abTo Our Countries\u00bb, juntament amb la seva germana, Rihan Younan, posaven especial \u00e8mfasi a les conseq\u00fc\u00e8ncies de la guerra i la devastaci\u00f3 que patien sirians, iraquians, libanesos i palestins. La can\u00e7\u00f3 es va traduir a diversos idiomes, es va retransmetre en canals de televisi\u00f3 internacionals i fins i tot va ser utilitzada en algunes escoles.\nFaia Younan \u00e9s considerada la primera cantant \u00e0rab en aconseguir finan\u00e7ament del p\u00fablic a trav\u00e9s d\u2019internet, en el seu cas per a la producci\u00f3 musical \u00abOhebbou Yadayka\u00bb. Gr\u00e0cies a aquest micromecenatge va entrar a formar part del llibre Guinness World Records. Va recaptar al voltant de 25 000 USD per finan\u00e7ar la seva can\u00e7\u00f3.\nM\u00e9s endavant, la Faia Younan va fer una s\u00e8rie de concerts arreu del m\u00f3n. Va actuar, entre d\u2019altres, a l'\u00d2pera de Damasc, al palau de la UNESCO, a l\u2019amfiteatre Pierre Abou Khater, a la Universitat Americana de Beirut, a la Universitat Americana de Dubai, al teatre Od\u00e8on d\u2019Amman, a l\u2019\u00d2pera del Caire i a la Bibliotheca Alexandrina.\nL\u2019any 2019 va inaugurar el Festival egipci de Cinema El Gouna amb la can\u00e7\u00f3 \u00abBenlef\u00bb en homenatge a les celebritats que van morir aquell any. La versi\u00f3 original, cantada per Samira Said, va ser escrita i composta per Baligh Hamdi en commemoraci\u00f3 d\u2019Abdel Halim Hafez.", "target": "Esport"}, {"text": "Neslihan Yi\u011fit (Bursa, 26 de febrer de 1994) \u00e9s una jugadora de b\u00e0dminton turca. Va guanyar dues medalles d'or als Jocs del Mediterrani de 2013, a Mersin, Turquia, en les modalitats femenines individual i dobles. Tamb\u00e9 va participar en els Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 2012, a Londres, com a la primera esportista turca en aquest esport.", "target": "Esport"}, {"text": "Apunts. Medicina de l\u2019Esport \u00e9s una revista cient\u00edfica especialitzada en medicina de l\u2019activitat f\u00edsica i l'esport publicada a Barcelona.L\u2019any 1964 va n\u00e9ixer amb el nom d\u2019Apuntes del Centro Juvenil de Medicina Deportiva. Posteriorment, pass\u00e0 a denominar-se Apuntes de Medicina Deportiva i el 1982 canvi\u00e0 el nom per Apunts d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i Medicina Esportiva. Aquesta nova edici\u00f3, publicada amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019INEFC, inclo\u00efa tem\u00e0tica d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica i es publicava en format biling\u00fce, en catal\u00e0 i castell\u00e0. El 1985 la col\u00b7laboraci\u00f3 que mantenia amb l\u2019INEFC s\u2019interromp\u00e9 i s\u2019escind\u00ed en Apunts. Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esports i Apunts. Medicina de l\u2019Esport, el nom de l'actual revista. Des de l'aleshores, \u00e9s publicada en format triling\u00fce, en catal\u00e0, castell\u00e0 i angl\u00e8s.Apunts. Medicina de l\u2019Esport \u00e9s propietat del Consell Catal\u00e0 de l'Esport i l'\u00f2rgan d'expressi\u00f3 de la Societat Catalana de Medicina de l\u2019Esport. El seu objectiu \u00e9s el de servir com a plataforma de difusi\u00f3 i fons documental de la producci\u00f3 cient\u00edfica que es duu a terme en la mat\u00e8ria a Catalunya, Espanya i l\u2019Am\u00e8rica Llatina. El seu primer director fou Josep Estruch Batlle (1964-81) i des del 2006 la dirigeix Ramon Balius i Juli. El 2006 la revista va entrar en una fase d\u2019expansi\u00f3 amb l'estrena del format digital i la seva expansi\u00f3 internacional. L'any 2017 es va signar un acord de col\u00b7laboraci\u00f3 per a la coedici\u00f3 de la revista amb el Futbol Club Barcelona.", "target": "Esport"}, {"text": "Un porter \u00e9s el jugador d'un equip esportiu que defensa la porteria davant dels xuts dels jugadors de l'equip contrari, impedint que facin o marquin un gol. N'hi ha en esports com l'handbol, les diverses modalitats d'hoquei, el waterpolo o el futbol, entre d'altres.En la majoria d\u2019esports que impliquen marcar en una xarxa, els porters solen ser objecte d'una reglamentaci\u00f3 especial, que no sol aplicar a la resta de jugadors (anomenats jugadors de camp). Aquesta normativa se sol instituir per a protegir el porter i evitar que sigui objecte d\u2019accions perilloses o, fins i tot, violentes. Aquestes circumst\u00e0ncies s\u00f3n m\u00e9s evidents en esports com els de la fam\u00edlia de l\u2019hoquei i el lacrosse, on han de dur una equipaci\u00f3 especial (coixinets pesats i una m\u00e0scara facial) per a protegir-se de potencials impactes de l\u2019objecte de joc (una pilota o un disc).\nEn alguns esports, els porters poden compaginar la seva reglamentaci\u00f3 especial amb la de la resta de jugadors de camp. \u00c9s el cas, per exemple del futbol on el porter pot xutar la pilota com qualsevol altre jugador, a la vegada que tamb\u00e9 pot agafar-la i juaga-la amb les mans dins de la seva \u00e0rea. En canvi, en altres esports, els porters poden veure limitada la seva \u00e0rea d'actuaci\u00f3 i les accions que poden dur a terme, tal com passa a la NHL nord-americana, on els porters no poden jugar el disc en les zones restringides darrere de la porteria ni portar-lo m\u00e9s enll\u00e0 de la l\u00ednia vermella del centre de la pista.", "target": "Esport"}, {"text": "Katarzyna Maria Kulczak (Bydgoszcz, 25 de setembre de 1954) \u00e9s una esportista polonesa que va competir en pirag\u00fcisme en la modalitat d'aig\u00fces tranquil\u00b7les. Va guanyar una medalla de bronze al Campionat Mundial de Pirag\u00fcisme de 1975 celebrats a Belgrad a la prova de K2 500 m. i particip\u00e0 en els Jocs Ol\u00edmpics de Mont-real (1976), on va finalitzar sisena a la competici\u00f3 de K2 500 m.", "target": "Esport"}, {"text": "\u00c1ngel Arroyo Lanchas  (El Barraco, 2 d'agost de 1956) va ser un ciclista espanyol, que fou professional entre 1979 i 1989. Durant la seva carrera professional destaquen dues vict\u00f2ries d'etapa a la Volta a Espanya i dues m\u00e9s al Tour de Fran\u00e7a.\nEl 1983 finalitz\u00e0 segon al Tour de Fran\u00e7a, per darrere Laurent Fignon. L'any anterior va veure com perdia el triomf de la Volta a Espanya per haver donat positiu durant la 17a etapa. Aquest positiu li comport\u00e0 una penalitzaci\u00f3 de 10' i el triomf pass\u00e0 a mans de Marino Lejarreta.", "target": "Esport"}, {"text": "Jaume Sobrequ\u00e9s i Callic\u00f3 (Girona, 26 de juliol de 1943) \u00e9s un historiador i pol\u00edtic catal\u00e0, fill del tamb\u00e9 historiador Santiago Sobrequ\u00e9s i Vidal. Com parlamentari fou membre de la Comissi\u00f3 dels Vint que redact\u00e0 l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.", "target": "Esport"}, {"text": "New Balance Athletics, Inc. (NB), \u00e9s un fabricant d'equipament esportiu amb seu a Boston (Estats Units). La fundaci\u00f3 data del 1906 amb el nom New Balance Arch Support Company. Despr\u00e9s d'un creixement considerable, s'ha col\u00b7locat com una de les empreses m\u00e9s importants del sector.", "target": "Esport"}, {"text": "aussieBum \u00e9s una marca australiana que fabrica banyadors per a homes. En els \u00faltims anys aussieBum ha augmentat tamb\u00e9 la seva l\u00ednia de producci\u00f3 a altres peces de vestir, incloent roba interior, roba per al temps d'oci, roba esportiva i d'estar per casa que ha guanyat molts seguidors entre els homes coneixedors de la moda, rivalitzant amb marques com Calvin Klein i Dolce & Gabbana.\nLa companyia \u00e9s coneguda pels seus altament creatius productes, aix\u00ed com per la seva roba interior essencial; la qual cont\u00e9 vitamines adherides a la fibra i que s\u00f3n emeses a la pell, i la l\u00ednia anomenada Wonderjock; roba interior dissenyada per ressaltar l'aparen\u00e7a dels genitals masculins, causant un gran enrenou en els mitjans de difusi\u00f3 de not\u00edcies arreu del m\u00f3n.Tots els productes d'aussieBum s\u00f3n fabricats a Austr\u00e0lia amb el punt de producci\u00f3 completament fora de la seva seu al suburbi de Leichhardt a Sydney.", "target": "Esport"}, {"text": "Olcay \u00c7ak\u0131r (Konak, \u0130zmir, 13 de juliol de 1993) \u00e9s una jugadora de b\u00e0squet turca. El 2017 era una de les dues \u00faniques jugadores turques de b\u00e0squet que han estat escollides (drafted) per a jugar a la WNBA dels Estats Units, juntament amb Nevriye Y\u0131lmaz. Jugadora del Fenerbah\u00e7e durant molts anys, \u00c7ak\u0131r juga per a l'equip Yak\u0131n Do\u011fu \u00dcniversitesi des de l'agost 2016. Tamb\u00e9 forma part de la selecci\u00f3 nacional turca.", "target": "Esport"}, {"text": "Adolfo Garc\u00eda Quesada (La Zubia, Granada, 27 de setembre de 1979) \u00e9s un ciclista espanyol, professional des del 2001 fins al 2006. Va aconseguir algunes vict\u00f2ries d'etapa en curses com la Volta a Catalunya, la Volta a Portugal o la Volta a Ast\u00faries.\nEl 2006 es va veure implicat en l'Operaci\u00f3 Port, sent identificat per la Gu\u00e0rdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes amb el nom en clau Fito. Garc\u00eda Quesada no fou sancionat per la Just\u00edcia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanci\u00f3 en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicaci\u00f3 com a client de la xarxa de dopatge.\nEl seu germ\u00e0 Carlos tamb\u00e9 fou ciclista professional.", "target": "Esport"}, {"text": "Gianni Motta (Cassano d'Adda, Llombardia, 13 de mar\u00e7 de 1943) va ser un ciclista itali\u00e0 que fou professional entre 1964 i 1974, durant els quals va obtenir m\u00e9s de 80 vict\u00f2ries.", "target": "Esport"}, {"text": "Els r\u00e8cords europeus de nataci\u00f3 s\u00f3n ratificats per la Lliga europea de nataci\u00f3 (LEN). Els r\u00e8cords poden ser batuts en piscina curta (25m) o en piscina llarga (50m).", "target": "Esport"}, {"text": "Christian Chukwu   (Nig\u00e8ria, 4 de gener de 1951) \u00e9s un exfutbolista nigeri\u00e0 de la d\u00e8cada de 1970.Fou internacional amb la selecci\u00f3 de futbol de Nig\u00e8ria.Pel que fa a clubs, destac\u00e0 a Enugu Rangers.Un cop retirat fou entrenador, essent seleccionador de Nig\u00e8ria.\n1998   Kenya\n2002-2005   Nig\u00e8ria\n2008-2009 Enugu Rangers FC\n2010-2011 Heartland FC\n2011-2012 Heartland FC (assistent)\n2017-? Enugu Rangers FC (president)", "target": "Esport"}, {"text": "Javier Pascual Llorente (Alfaro, 30 de mar\u00e7 de 1971) \u00e9s un ciclista espanyol, professional des del 1995 i fins al 2005. Del seu palmar\u00e8s destaquen el primer lloc a la Volta a Andalusia i a la Volta a M\u00farcia.\nEl 2006 es va veure implicat en l'Operaci\u00f3 Port, sent identificat per la Gu\u00e0rdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes amb el nom en clau Llorente. Pascual Llorente no fou sancionat per la Just\u00edcia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanci\u00f3 en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicaci\u00f3 com a client de la xarxa de dopatge.", "target": "Esport"}, {"text": "El Jugador de l'any de l'IHF \u00e9s un premi que s'atorga anualment des de 1988 per la Federaci\u00f3 Internacional d'Handbol (IHF) al millor jugador d'handbol de l'any.", "target": "Esport"}, {"text": "En esport, el temps mort \u00e9s una interrupci\u00f3 del joc sol\u00b7licitada pel capit\u00e0 o l'entrenador per reunir-se amb l'equip i donar instruccions, reorganitzar la t\u00e0ctica o donar \u00e0nims. La durada del temps mort dep\u00e8n de la normativa de cada esport. \u00c9s perm\u00e8s, per exemple, al b\u00e0squet, al futbol americ\u00e0, a l'handbol, a l'hoquei sobre gel, al tennis de taula, al futbol sala o al voleibol platja.\nAl segle XXI algunes competicions van permetre interrupcions del joc per part dels mitjans de comunicaci\u00f3 per emetre publicitat. La National Football League n'\u00e9s un exemple.", "target": "Esport"}, {"text": "Les plusmarques del m\u00f3n d'atletisme s\u00f3n ratificades per l'Associaci\u00f3 Internacional de Federacions d'Atletisme (IAAF). Les plusmarques es divideixen en categoria masculina i femenina i les proves poden ser dividides en ol\u00edmpiques i no ol\u00edmpiques.", "target": "Esport"}, {"text": "Llista dels clubs de rugbi en categoria s\u00e8nior federats a les corresponents federacions territorials. S'inclouen equips tant de rugbi a 13 (equips de tretze jugadors) com de rugbi a 15 (equips de quinze jugadors):", "target": "Esport"}, {"text": "Thomas Patrick \"T. P.\" Gorman (Ottawa, Ont\u00e0rio, 9 de juny de 1886 \u2013 Ottawa, 15 de maig de 1961) va ser un dels fundadors de la National Hockey League (NHL), guanyador de set Copes Stanley com a director general en quatre equips, i medallista ol\u00edmpic en la competici\u00f3 per equips de Lacrosse, com a membre de l'equip canadenc, als Jocs Ol\u00edmpics de Londres.", "target": "Esport"}, {"text": "Mariano Porta \u00e9s un jugador de tennis argent\u00ed, nascut el 19 de setembre de 1978 a San Francisco, prov\u00edncia de C\u00f3rdoba, Argentina.", "target": "Esport"}, {"text": "Esin Sa\u011fd\u0131\u00e7 (\u0130zmir, 1 de gener de 1988) \u00e9s una jugadora d'handbol turca. Juga al Muratpa\u015fa Belediyespor d'Antalya i amb aquest club va formar part del primer equip turc que va jugar una semifinal europea d'handbol el 2015. Des de 2014, quan jugava al \u0130zmir B\u00fcy\u00fck\u015fehir Belediyespor, tamb\u00e9 \u00e9s jugadora de la selecci\u00f3 nacional turca d'handbol femen\u00ed.", "target": "Esport"}, {"text": "Air Jordan \u00e9s una marca americana de roba, cal\u00e7at i accessoris esportius enfocats en el b\u00e0squet molt famosa mundialment. Es una submarca de Nike, que \u00e9s un altre marca amb els mateixos productes per\u00f2 que abra\u00e7a m\u00e9s esports.\nVa ser creada per la marca NIKE amb col\u00b7laboraci\u00f3 de Michael Jordan, un dels millors jugadors de b\u00e0squet en la historia. Va ser fundada a Chicago Bulls.", "target": "Esport"}, {"text": "Jonathan (John) Tiernan-Locke (Plymouth, Devon, 26 de desembre de 1984) \u00e9s un ciclista angl\u00e8s, professional entre el 2009 i el 2017.\nEn el seu palmar\u00e8s destaca la vict\u00f2ria al Tour del Mediterrani, el Tour de l'Alt Var i la Volta a la Gran Bretanya de 2012. Despr\u00e9s d'aquesta bona temporada, en qu\u00e8 finalitz\u00e0 tercer a l'UCI Europa Tour, confirm\u00e0 el fitxatge pel Team Sky, equip amb el qual va c\u00f3rrer durant una temporada.El 2013 fou susp\u00e8s per irregularitats en el seu passaport biol\u00f2gic, ja que segons els experts que analitzaren les dades dels resultats hauria recorregut al dopatge per millorar el seu rendiment. Aquestes irregularitats van tenir lloc el 2012, quan corria amb l'Endura Racing i fins al setembre de la seg\u00fcent temporada no sortiren els resultats an\u00f2mals. El Team Sky l'apart\u00e0 de la competici\u00f3 fins a aclarir el cas. Al juliol de 2014 la Uni\u00f3 Ciclista Internacional va anunciar una sanci\u00f3 de dos anys sense poder competir, finalitzant aquesta el 31 de desembre de 2015. Simult\u00e0niament fou desposse\u00eft de la vict\u00f2ria a la Volta a la Gran Bretanya del 2012. Despr\u00e9s d'un breu retorn a la competici\u00f3 el 2016, pos\u00e0 punt-i-final a la seva carrera esportiva el febrer del 2017.", "target": "Esport"}, {"text": "Chuhei Nambu (Sapporo, 24 de maig de 1904 - Sapporo, 23 de juliol de 1997) fou un atleta japon\u00e8s, especialista en salt de llargada i en triple salt. Va guanyar la medalla d'or en triple salt en els Jocs Ol\u00edmpics de Los Angeles 1932, i aconsegu\u00ed la plusmarca mundial en salt de llargada amb 7,98 metres en 1931.", "target": "Esport"}, {"text": "Pekka Niemi   (Lohtaja, 14 de novembre de 1952) \u00e9s un aixecador finland\u00e8s que va competir durant les d\u00e8cades de 1970 i 1980.\nEl 1980 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de Moscou, on fou des\u00e8 en la categoria del pes tres-quarts pesant del programa d'halterof\u00edlia. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs de Los Angeles, va guanyar la medalla de bronze en la mateixa categoria.En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaca una medalla de bronze al Campionat del m\u00f3n d'halterof\u00edlia, el campionat n\u00f2rdic de 1977 i 1978 i 11 t\u00edtols finlandesos entre 1977 i 1988. Una vegada retirat va treballar com a entrenador d'halterof\u00edlia, sobretot a l'equip nacional finland\u00e8s entre el 1995 i el 2001. Des del 1985 \u00e9s membre de la Comissi\u00f3 d'Atleta del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic de Finl\u00e0ndia.", "target": "Esport"}, {"text": "Juan Ignacio Chela \u00e9s un jugador professional de tennis nascut el 30 d'agost de 1979 a Ciudad Evita, Buenos Aires, Argentina. Porta conquistats 4 t\u00edtols d'ATP en la seua carrera i en 2004 abast\u00e0 la seua millor posici\u00f3 en el r\u00e0nquing a l'arribar al 15\u00ba lloc de l'escalaf\u00f3 mundial.", "target": "Esport"}, {"text": "Yasuhiro Yamashita \u00e9s un dels competidors de judo de m\u00e9s \u00e8xit de tots els temps. Actualment treballa com a instructor o assessor de nombroses organitzacions, incloent-hi la Universitat de Tokai, la Federaci\u00f3 Internacional de Judo, i la Federaci\u00f3 de Judo del Jap\u00f3. Es va retirar de la competici\u00f3 de judo el 17 juny de 1985, despr\u00e9s d'una notable carrera, durant la qual va guanyar cinc medalles d'or en concursos internacionals i va marcar 203 vict\u00f2ries consecutives (amb 7 empats en el medi) fins a la seva jubilaci\u00f3. Va rebre el Premi Nacional Japon\u00e8s d'Honor el 9 d'octubre de 1984.", "target": "Esport"}, {"text": "L'exercici f\u00edsic \u00e9s una activitat f\u00edsica amb un moviment estructurat i planificat que t\u00e9 com a objectiu la millora o manteniment d'un o m\u00e9s components de la forma f\u00edsica (capacitats f\u00edsiques), ja sigui l\u00fadic o competitiu. La pr\u00e0ctica regular d'exercici f\u00edsic ha esdevingut un dels objectius principals dels plans de salut p\u00fablica a causa de la seva relaci\u00f3 amb la prevenci\u00f3 de nombroses malalties cr\u00f2niques. La inf\u00e0ncia i l'adolesc\u00e8ncia s\u00f3n moments claus per iniciar l'h\u00e0bit de l'exercici f\u00edsic.L'exercici f\u00edsic presenta beneficis per a la salut en general, incloent el funcionament i la salut del cervell. Una investigaci\u00f3 feta amb rates trob\u00e0 que els beneficis cognitius de la pr\u00e0ctica de l'exercici f\u00edsic eren transmessos a la prog\u00e8nie.Els seus beneficis poden resumir-se als seg\u00fcents punts:\n\naugmenta la vitalitat, pel que proporciona m\u00e9s energia i capacitat de treball;\nauxilia al combat de l'estr\u00e8s, ansietat i depressi\u00f3;\nincrementa autoestima i autoimatge; a m\u00e9s a m\u00e9s els seus factors s\u00f3n:\nmillora el to muscular i resist\u00e8ncia a la fatiga;\nfacilita la relaxaci\u00f3 i disminueix la tensi\u00f3;\ncrema calories, ajudant a perdre pes excessiu o a mantenir-se al pes ideal;\najuda a agafar el son;\nfomenta la conviv\u00e8ncia entre amics i familiars, a m\u00e9s a m\u00e9s de donar l'oportunitat de con\u00e8ixer gent;\nredueix la viol\u00e8ncia en persones molt temperamentals;\nafavoreix estils de vida sense addicci\u00f3 al tabac, a l'alcohol i a altres subst\u00e0ncies;\nmillora la resposta sexual;\natenua la sensaci\u00f3 d'a\u00efllament i solitud entre ancians;\nenforteix els pulmons i amb aix\u00f2 millora la circulaci\u00f3 d'oxigen a la sang i redueix la severitat d'infeccions respirat\u00f2ries agudes\ndisminueix el colesterol i risc d'infart, i regularitza la tensi\u00f3 arterial;\n\u00e9s efica\u00e7 al tractament de la depressi\u00f3;\nestimula l'alliberaci\u00f3 d'endorfines, les nomenades \u00abhormones de la felicitat\u00bb, i\npermet una distracci\u00f3 moment\u00e0nia de les preocupacions, amb el qual s'obt\u00e9 tranquil\u00b7litat i una m\u00e9s gran claredat per enfrontar-les m\u00e9s endavant.La quantitat m\u00ednima per prevenir malalties \u00e9s de 30 minuts diaris d'activitat f\u00edsica moderada. Altres h\u00e0bits que han de combinar-se amb la realitzaci\u00f3 d'exercicis s\u00f3n: la bona alimentaci\u00f3, el descans adequat, la higiene i evitar el consum de subst\u00e0ncies perjudicials per a l'organisme, com ara el tabac, l'alcohol i d'altres estimulants.", "target": "Esport"}, {"text": "Laurent Desbiens (Mons-en-Baroeul, Nord, 16 de setembre de 1969) va ser un ciclista franc\u00e8s, professional entre 1992 i 2001.\nDurant la seva carrera professional aconsegu\u00ed una desena de vict\u00f2ries, destacant una etapa del Tour de Fran\u00e7a de 1997. En l'edici\u00f3 del 1998 d'aquesta mateixa cursa port\u00e0 el mallot groc de l\u00edder durant dues etapes.\nEl 1996 es vei\u00e9 implicat en un cas de dopatge que li supos\u00e0 la retirada de la vict\u00f2ria al Tour de Vend\u00e9e.", "target": "Esport"}, {"text": "Max Rufus Mosley (Londres, 13 d'abril de 1940 - Londres, 23 de maig de 2021) fou un pilot de curses i advocat angl\u00e8s, que exerc\u00ed de president de la Federaci\u00f3 Internacional de l'Autom\u00f2bil.\nMosley fou el segon fill del l\u00edder feixista brit\u00e0nic Oswald Mosley i de Diana Mitford. Es va graduar en f\u00edsica l'any 1961 i durant el seu temps a Oxford tamb\u00e9 era Secretari del Sindicat d'Oxford. Posteriorment va estudiar dret a Londres i es va graduar com a advocat l'any 1964. Corria en esdeveniments de club a l'UK durant 1966 i 1967 va continuar per la F\u00f3rmula Dos en un equip de Londres formant equip amb Frank Williams l'any 1968. Es va retirar l'any 1969 i va entrar a la producci\u00f3 de cotxes de competici\u00f3 de F\u00f3rmula 1 ja al mes de mar\u00e7. Va tenir un cert \u00e8xit a la categoria, ja que el seu equip va acabar tercer en el Campionat de Constructors del 1970 i 1971, i amb Ronnie Peterson, el seu pilot estrella, segon en el Campionat Mundial de pilots del 1971 a m\u00e9s d'aconseguir un gran \u00e8xit en la venda de vehicles de F\u00f3rmula Dos i altres vehicles per a consumidors.\nDurant els primers anys 1970 es va implicar amb la FOCA, l'Associaci\u00f3 de Constructors de la Formula 1, un sindicat d'equips creats per defensar els drets dels equips i mantenir el control col\u00b7lectiu de l'esport. Al final de 1977 Mosley oficialment es retira en la seva tasca de constructor i es converteix en assessor legal a FOCA. M\u00e9s tard \u00e9s elegit com a president de la FISA (F\u00e9d\u00e9ration Internationale du Sport Automobile, un comit\u00e8 del FIA. Una reestructuraci\u00f3 posterior del FIA condu\u00efa a la defunci\u00f3 de FISA i Mosley s'erigia com a president de la FIA.\nDurant l'\u00e8poca en qu\u00e8 Bernie Ecclestone era el president de la FOCA i Jean Marie Balestre era el president de FISA els dos topaven repetidament en aspectes de regulaci\u00f3 i assumptes financers lluitant pel control de l'esport. Mosley va ajudar a resoldre aquest debat amb la creaci\u00f3 de l'Acord de la Concordia que consisteix b\u00e0sicament a cedir a la FISA el control de les regles per\u00f2 conservar per a la FOCA els drets de promoci\u00f3 i televisi\u00f3.\nDespr\u00e9s d'aquest esdeveniment, Mosley va desapar\u00e8ixer totalment de la F\u00f3rmula 1 durant tres anys, per\u00f2 va tornar l'any 1986 per a convertir-se en president de la Comissi\u00f3 dels Fabricants de la FISA i va crear un nou equip de Formula 1, Simtek Research. Va vendre la seva porci\u00f3 de Simtek l'any 1991 moment en qu\u00e8 es convocaven unes eleccions a la presidencia de la FISA. Va guanyar a Jean Marie Balestre per 43 vots a 29. Tot i aix\u00ed va dimitir un any m\u00e9s tard manifestant que va ser escollit m\u00e9s per les equivocacions del seu predecessor que no pel seu m\u00e8rit; la FISA immediatament va convocar de nou eleccions i el reelegia per a quatre anys. El 1993 s'escollia el president de la FIA que reempla\u00e7ava Jean Marie Balestre. La FISA es va fusionar llavors amb la seva branca esportiva, la FIA. Mosley va ser reescollit com a president de la FIA l'octubre de 1997, l'any 2001 i l'any 2005.\nEls detractors han criticat Mosley perqu\u00e8 consideren que moltes de les regles que s'han imposat durant els seus mandats han redu\u00eft l'espectacle que gira entorn de la Formula 1, per exemple se'l culpava de la situaci\u00f3 que es va produir al GP dels Estats Units de l'any 2005. En alguns cercles se l'anomen\u00e0 \"Mad Max\" degut als canvis de regles constants que s'han realitzat a la categoria.\nEl juny de 2004 Mosley va anunciar que dimitiria l'octubre d'aquell any. Tanmateix, el juliol de 2004 va anul\u00b7lar la seva decisi\u00f3 despr\u00e9s del Senat de FIA li deman\u00e9s que es qued\u00e9s. L'\u00faltim any del seu mandat, el 2009, va imposar una normativa de retallada de pressupostos que va acabar amb 5 equips de la FOCA condicionant la seva participaci\u00f3 a la retirada del projecte. Mosley, reticent a fer-ho, va acabar anunciant que no es presentaria a la reelecci\u00f3 i va promocionar la candidatura de Jean Todt com a nou president.", "target": "Esport"}, {"text": "Tom Benson   (Nova Orleans, 12 de juliol de 1927 \u2013 Ochsner Medical Center, 15 de mar\u00e7 de 2018) va ser un empresari estatunidenc, propietari dels equips esportius New Orleans Saints i New Orleans Hornets. Va adquirir els Saints el 1985 i els Hornets el 2012. Tamb\u00e9 fou propietari de diverses concession\u00e0ries d'autom\u00f2bils a les \u00e0rees del Greater New Orleans i San Antonio, Texas, als Estats Units. Benson es va convertir en milionari en invertir els guanys de les seves concession\u00e0ries en bancs locals. Finalment va arribar a comprar diversos bancs petits del sud dels Estats Units per formar la companyia Benson Financial, la qual va vendre a Wells Fargo el 1996.", "target": "Esport"}, {"text": "El Dubai Sports City \u00e9s un complex dedicat als esports que s'est\u00e0 construint actualment (a data de 2008) a la ciutat de Dubai, Emirats \u00c0rabs Units. El complex consistir\u00e0 en edificis d'apartaments i nombroses instal\u00b7lacions esportives. El cost \u00e9s de 4.000 milions de d\u00f2lars EUA i t\u00e9 una superf\u00edcie de 4.600.000 de m\u00b2.La principal infraestructura ser\u00e0 un estadi multidisciplinari amb capacitat per a 60.000 espectadors que podr\u00e0 ser utilitzat per la pr\u00e0ctica de l'atletisme, criquet, futbol, i rugbi.\nTamb\u00e9 inclou un estadi de criquet per a 25.000 espectadors, un pavell\u00f3 esportiu cobert per a 10.000 espectadors, un estadi per a hoquei sobre herba amb capacitat per a 5.000 espectadors i un camp de golf de 18 forats dissenyat per Ernie Els.", "target": "Esport"}, {"text": "Miyazato Ai (\u5bae\u91cc \u85cd, , Miyazato Ai?) (19 de juny de 1985) \u00e9s una exgolfista professional japonesa que competia en els LPGA Tour estatunidencs i la Japan LPGA Tour (JLPGA). El maig del 2017 anunci\u00e0 que es retiraria al final de la temporada.", "target": "Esport"}, {"text": "El powerlifting \u00e9s l'aixecament de peses amb m\u00e0xima pot\u00e8ncia. \u00c9s un esport de for\u00e7a que consisteix en tres aixecaments: la flexi\u00f3, el press de banca i el pes mort.\nLes primeres competicions de powerlifting modernes van comen\u00e7ar en la d\u00e8cada de 1960 i es van participar homes i dones. En 1972 es va crear la primera federaci\u00f3 que regeix l'esport, la Federaci\u00f3 Internacional de Pot\u00e8ncia (International Powerlifting Federation, IPF).\nA difer\u00e8ncia de l'halterof\u00edlia, on els moviments s\u00f3n del s\u00f2l cap al cap, en els moviments de l'aixecament de powerlifting la traject\u00f2ria \u00e9s m\u00e9s curta, encara que tots dos esports requereixen molta for\u00e7a. En l'halterof\u00edlia s'usa molt m\u00e9s la t\u00e8cnica i la for\u00e7a-velocitat, en el powerlifting s'usa m\u00e9s la for\u00e7a m\u00e0xima.\nEl powerlifting est\u00e0 reconegut pel COI encara que encara es fan les gestions perqu\u00e8 l'esport participi com a esport d'exhibici\u00f3 en els jocs ol\u00edmpics. Fins ara l'aixecament de pot\u00e8ncia tan sols qualifica com a esport paral\u00edmpic en els jocs ol\u00edmpics.", "target": "Esport"}, {"text": "Guinness World Records (R\u00e8cords del M\u00f3n Guinness), conegut fins a l'any 2000 com The Guinness Book of Records (El Llibre Guinness dels R\u00e8cords), \u00e9s una obra de refer\u00e8ncia publicada anualment que cont\u00e9 una col\u00b7lecci\u00f3 de r\u00e8cords mundials, tant d'assoliments humans com de fets extrems del m\u00f3n natural. El llibre, obra de Sir Hugh Beaver, va ser fundat pels germans bessons Norris i Ross McWhirter a Fleet Street, Londres, l'agost de 1954.\nAmb l'edici\u00f3 de 2021, compleix 66 anys d'exist\u00e8ncia, es publica en 100 pa\u00efsos i en 23 idiomes, i compta amb m\u00e9s de 53.000 registres a la seva base de dades. El llibre mateix t\u00e9 un r\u00e8cord: \u00e9s la s\u00e8rie amb drets d'autor m\u00e9s venuda de tots els temps.La franqu\u00edcia tamb\u00e9 inclou espectacles de televisi\u00f3 i museus. La seva popularitat ha fet que Guinness World Records hagi esdevingut la primera autoritat internacional pel que fa a catalogaci\u00f3 i verificaci\u00f3 de r\u00e8cords mundials. Els verificadors oficials autoritzats s'encarreguen de comprovar i verificar l'establiment d'un nou r\u00e8cord.", "target": "Esport"}, {"text": "Thomas Wilson Moore, m\u00e9s conegut com a Memphis Pal Moore (Kenton, 28 de juliol de 1894 - 18 de maig de 1953) va ser un boxador estatunidenc de la categoria pes mosca. Durant la seva carrera professional, que dur\u00e0 de 1913 a 1930, va triumfar d'adversaris famosos com ara Young Zulu Kid, Joe Lynch, Jack Wolfe, Pete Herman, Kid Williams, Johnny Buff, Sammy Mandell, Eug\u00e8ne Criqui, Bud Taylor, Harry Forbes i Johnny Ertle.", "target": "Esport"}, {"text": "Evert Dolman (Rotterdam, 22 de febrer de 1946 - Dordrecht, 12 de maig de 1993) va ser un ciclista neerland\u00e8s que fou professional entre 1967 i 1973.\nEls seus \u00e8xits esportius m\u00e9s importants els aconsegu\u00ed com a ciclista amateur, en guanyar la medalla d'or als Jocs Ol\u00edmpics de T\u00f2quio 1964 en la contrarellotge per equips, formant equip amb Gerben Karstens, Jan Pieterse, i Bart Zoet; i el Campionat del m\u00f3n en ruta amateur, el 1966.\nJa com a professional es proclam\u00e0 campi\u00f3 dels Pa\u00efsos Baixos en ruta el 1967 i 1968, per\u00f2 en la primera ocasi\u00f3 fou desposse\u00eft del t\u00edtol per dopatge. Tamb\u00e9 guany\u00e0 el Tour de Flandes de 1971", "target": "Esport"}, {"text": "Lawrence West   (valor desconegut, 1935) \u00e9s un remer canandenc, ja retirat, que va competir durant les d\u00e8cades de 1950 i 1960.\nEl 1956 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de Melbourne, on guany\u00e0 la medalla de plata en la prova del vuit amb timoner del programa de rem. En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaca una medalla d'or als Jocs de l'Imperi Brit\u00e0nic de 1954 i dos campionats nacionals. Una vegada retirat pass\u00e0 a exercir d'entrenador a la Universitat de Col\u00fambia Brit\u00e0nica.", "target": "Esport"}, {"text": "La testosterona \u00e9s una hormona esteroide sexual del grup androgen i es troba en mam\u00edfers, r\u00e8ptils, aus i altres vertebrats. En els mam\u00edfers, la testosterona \u00e9s produ\u00efda principalment en els testicles dels mascles i en els ovaris de les femelles, a m\u00e9s, les gl\u00e0ndules suprarenals tamb\u00e9 en segreguen petites quantitats. \u00c9s la principal hormona sexual masculina i tamb\u00e9 un esteroide anab\u00f2lic.\nEn els homes, la testosterona t\u00e9 un paper clau en el desenvolupament dels teixits reproductius masculins com els testicles i la pr\u00f2stata, i tamb\u00e9 en la promoci\u00f3 dels car\u00e0cters sexuals secundaris com, per exemple, l'increment de la massa muscular i \u00f2ssia i en el creixement del vel corporal. A m\u00e9s, \u00e9s essencial per a la salut i el benestar, a m\u00e9s de la prevenci\u00f3 de l'osteoporosi.De mitjana, la concentraci\u00f3 de testosterona en el plasma sanguini en un home adult \u00e9s deu vegades m\u00e9s gran que la concentraci\u00f3 en el plasma d'una dona adulta, per\u00f2 com el consum metab\u00f2lic de la testosterona en els homes \u00e9s m\u00e9s gran, la producci\u00f3 di\u00e0ria \u00e9s aproximadament 20 vegades m\u00e9s gran en els homes. A m\u00e9s, les dones s\u00f3n m\u00e9s sensibles a l'hormona.La testosterona \u00e9s conservada a trav\u00e9s de la majoria dels vertebrats, encara que els peixos produeixen una lleugerament diferent anomenada 11-cetotestosterona. El seu hom\u00f2leg en els insectes \u00e9s l'ecdisona. Aquests esteroides ubics suggereixen que les hormones sexuals tenen una hist\u00f2ria evolutiva antiga.", "target": "Esport"}, {"text": "Rolf Milser   (Bernburg, 28 de juny de 1951) \u00e9s un aixecador alemany que va competir sota bandera de la Rep\u00fablica Federal Alemanya durant les d\u00e8cades de 1970 i 1980.\nEl 1972 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de Munic, on fou set\u00e8 en la categoria del pes pesant lleuger del programa d'halterof\u00edlia. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs de Mont-real va disputar, sense sort per culpa d'unes rampes que l'impediren la normal execuci\u00f3 dels aixecaments, la mateixa categoria. La tercera i darrera participaci\u00f3 en uns Jocs va tenir lloc el 1984, a Los Angeles, on va guanyar la medalla d'or en la categoria del pes tres-quarts pesant del programa d'halterof\u00edlia.En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen dues medalles d'or, dues de plata i una de bronze al Campionat del m\u00f3n d'halterof\u00edlia i una d'or i dues de plata al Campionat d'Europa d'halterof\u00edlia. Durant la seva carrera va establir dos r\u00e8cords mundials. A nivell nacional va guanyar 12 t\u00edtols de l'Alemanya Occidental consecutius entre 1972 i 1983 i va establir 115 r\u00e8cords alemanys.Una vegada retirat va exercir d'entrenador nacional durant 12 anys i, despr\u00e9s, durant cinc anys, va ser president de l'Associaci\u00f3 d'entrenadors de l'Alemanya Occidental.", "target": "Esport"}, {"text": "El freestyle de scooter (tamb\u00e9 scootering, corrent, o caminar en moto) \u00e9s un esport d'acci\u00f3 que implica l'\u00fas d'esc\u00faters (tamb\u00e9 conegut com a esc\u00faters del retroc\u00e9s) per realitzar trucs d'estil lliure, d'una manera similar a l'skate i BMX freestyle. A les competicions de professionals s'utilitzen indoor i outdoor.", "target": "Esport"}, {"text": "La llista de seleccions esportives de nacions sense estat cont\u00e9 aquelles seleccions esportives de nacions sense estat.", "target": "Esport"}, {"text": "Oussama Mellouli (en \u00e0rab: \u0623\u0633\u0627\u0645\u0629 \u0627\u0644\u0645\u0644\u0648\u0644\u064a) (Tunis, Tun\u00edsia, 16 de febrer de 1984) \u00e9s un nedador especialista en les proves de fons del crol i darrerament en les aig\u00fces obertes, tot i que anteriorment tamb\u00e9 va competir en les de mig-fons i els estils i, a menor nivell, en tots els estils. Mellouli \u00e9s doble campi\u00f3 ol\u00edmpic i mundial, per la qual cosa \u00e9s una de les m\u00e0ximes figures esportives del seu pa\u00eds. Va ser, juntament amb Mohammed Gammoudi, l'\u00fanic esportista tunisi\u00e0 en guanyar una medalla d'or ol\u00edmpica i, posteriorment, l'\u00fanic en aconseguirn-ne dos.", "target": "Esport"}, {"text": "Paul Auguste Haas (Boujean, avui barri de Biel/Bienne, Su\u00efssa, 1873) va ser el tercer president del Futbol Club Barcelona i el primer que no havia participat en la fundaci\u00f3 de l'entitat ni havia estat jugador blaugrana. Aquest su\u00eds va arribar a la presid\u00e8ncia el 5 de setembre de 1902 i va dirigir al club fins al 17 de setembre de 1903, en un per\u00edode de transici\u00f3 marcat per les dificultats econ\u00f2miques ocasionades per les despeses de manteniment de l'entitat i per la forta pol\u00e8mica amb la Federaci\u00f3 Gimn\u00e0stica Espanyola, que pretenia organitzar un torneig sense estrangers amb la intenci\u00f3 de controlar el futbol barcelon\u00ed. Per aquest fet, Haas va ser un dels impulsors de l'Associaci\u00f3 Catalana de Clubs de Futbol, a la qual es va adherir la majoria d'equips de l'\u00e8poca.Durant el seu mandat, el Futbol Club Barcelona es va retirar de la Copa Macaya 1902-03, despr\u00e9s que s'invalid\u00e9s injustament la seva vict\u00f2ria contra l'Hisp\u00e0nia. Arran d'aquesta nova pol\u00e8mica es va crear la Copa Barcelona (precedent del Campionat de Catalunya que es comen\u00e7aria a disputar la temporada seg\u00fcent), impulsada pel futbol Club Barcelona que es va proclamar brillant campi\u00f3 despr\u00e9s de guanyar dotze dels catorze partits que van configurar el calendari del torneig.\nPaul Haas va ser qui va introduir una nova disciplina, el rugbi, i ho va mantenir encara que aquesta modalitat no va tenir molt \u00e8xit.\nEn aquella \u00e8poca van comen\u00e7ar les dificultats econ\u00f2miques i alguns clubs modests van desapar\u00e8ixer. El FC Barcelona a m\u00e9s de ser l'impulsor de la Copa Barcelona va ser el col\u00b7laborador en la realitzaci\u00f3 de la Copa Mercier. Es van crear els capells de m\u00e8rit, els Carnets d'Honor, i es van impulsar altres iniciatives. Paul Haas va ser president del Barcelona 377 dies fins que el 17 de setembre de 1903 va abandonar el c\u00e0rrec.", "target": "Esport"}, {"text": "Wijda Mazereeuw (Enkhuizen, 11 d'agost de 1953) \u00e9s una exnedadora neerlandesa, especialitatzada en bra\u00e7a i estils.\nMazereeuw represent\u00e0 el seu pa\u00eds en dos Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu, comen\u00e7ant l'any 1972 a Munic (Alemanya Occidental), per\u00f2 aconsegu\u00ed els resultats m\u00e9s destacats de la seva carrera al Campionat del M\u00f3n de nataci\u00f3 de 1975, celebrat a Cali (Col\u00f2mbia), on guany\u00e0 dues medalles d'argent als 100 metres (1:14.29) i 200 metres (2:37.50) bra\u00e7a. Tamb\u00e9 form\u00e0 part de l'equip de relleus de 4 x 100 metres que guany\u00e0 la medalla de bronze amb un temps de 4:21.45. La seva millor actuaci\u00f3 ol\u00edmpica fou el cinqu\u00e8 lloc amb l'equip de relleus de 4 \u00d7 100 metres als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 1976, celebrats a Mont-real (Quebec), amb un temps de 4:19.93.\nMazereeuw compet\u00ed al Campionat d'Europa de 1974 i el de 1977, assolint com a millor resultat un quart lloc als relleus de 4 x 100 metres estils. Entre 1972 i 1977 aconsegu\u00ed establir 15 r\u00e8cords nacionals en diverses proves.", "target": "Esport"}, {"text": "Pavel Schenk   (Borot\u00edn, 27 de juny de 1941) \u00e9s un exjugador de voleibol txec que va competir sota bandera txecoslovaca durant les d\u00e8cades de 1960 i 1970.\nEl 1964 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de T\u00f2quio, on guany\u00e0 la medalla de plata en la competici\u00f3 de voleibol. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs de Ciutat de M\u00e8xic, guany\u00e0 la medalla de bronze en la mateixa competici\u00f3. La tercera i darrera participaci\u00f3 en uns Jocs fou el 1972, a Munic, on fou sis\u00e8 en la competici\u00f3 de voleibol. En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen una medalla d'or (1966) i una de plata (1962) al Campionat del M\u00f3n de voleibol, i dues de plata (1967 i 1971) al Campionat d'Europa. Posteriorment va exercir d'entrenador en diversos equips txecs i eslovacs.", "target": "Esport"}, {"text": "Shigemaru Takenokoshi (Usuki, Districte de Kitaamabe, Prefectura d'\u014cita, Imperi Japon\u00e8s, 15 de febrer de 1906 - Bunky\u014d, T\u00f2quio, 6 d'octubre de 1980), \u00e9s un exfutbolista i exentrenador japon\u00e8s.", "target": "Esport"}, {"text": "Sergio Barbero (Sala Biellese, Piemont, 17 de gener de 1969) va ser un ciclista itali\u00e0, que fou professional entre 1993 i 2007. Especialitzat en semicl\u00e0ssiques italianes, destaquen les seves vict\u00f2ries al Giro de Lazio i els Tre Valli Varesine de 1999. Junt amb Claudio Chiappucci t\u00e9 el r\u00e8cord de vict\u00f2ries a la Japan Cup, amb tres.\nEl 2001 don\u00e0 positiu per EPO en un control antidopatge i fou susp\u00e8s per sis mesos.", "target": "Esport"}, {"text": "Una competici\u00f3 contrarellotge \u00e9s un format de competici\u00f3 esportiva en la qual els participants han de dur a terme una tasca en el menor temps possible. En una cursa contrarellotge, \u00e9s habitual que la sortida sigui a intervals: cada participant comen\u00e7a la carrera en un instant diferent (per exemple, cada 30 segons). Despr\u00e9s que els competidors completin el trajecte, es comparen els temps que cadascun han necessitat per realitzar-lo.En ciclisme hi ha contrarellotges de forma individual o per equips. En el cross tamb\u00e9 s'acostuma a c\u00f3rrer contrarellotge, motiu pel qual la sortida acostuma a ser individual i esglaonada. Aquest format de competici\u00f3 s'usa en carreres de ciclisme, esqu\u00ed de fons, biatl\u00f3 i en nombroses modalitats d'automobilisme i motociclisme, per exemple el ral\u00b7li, el ral\u00b7li raid i les curses de muntanya.", "target": "Esport"}, {"text": "Zhang Jun (en xin\u00e8s simplificat: \u5f20\u519b; en xin\u00e8s tradicional: \u5f35\u8ecd; en pinyin: Zh\u0101ng J\u016bn) (Suzhou, Rep\u00fablica Popular de la Xina 1977) \u00e9s un jugador de b\u00e0dminton xin\u00e8s, ja retirat, guanyador de dues medalles ol\u00edmpiques d'or. Actualment exercerceis d'entrenador.", "target": "Esport"}, {"text": "Waveboard, caster board o vigorboard \u00e9s un vehicle similar a un monopat\u00ed per\u00f2 amb dues seccions i una barra que els uneix, per poder-se impulsar fent esses. Consisteix en dues plataformes independents unides per una barra met\u00e0l\u00b7lica de torsi\u00f3, amb una roda en cada placa, amb rodaments abec5. Les dues plaques es poden moure d'un costat a l'altre, i amb aix\u00f2 s'aconsegueix d'autopropulsar-se sense que calgui tornar a ficar el peu a terra. Fins i tot es pot pujar pendents amb un senzill moviment de maluc. Per avan\u00e7ar has de fer una \"s\" amb el monopat\u00ed.", "target": "Esport"}, {"text": "El fitness \u00e9s l'exercici f\u00edsic fet per mantenir un correcte estat de salut. Recull l'ideal grec de la 'kalokagatia', o s\u00edntesi del bo i el bell.\nEn l'actualitat el fitnes implica m\u00faltiples factors que es poden resumir en l'ideal grec perfectament: una millora de la condici\u00f3 f\u00edsica en general amb la seva conseg\u00fcent resposta en l'apartat de l'aspecte f\u00edsic, i tot aix\u00f2 a trav\u00e9s d'un sistema d'entrenament individualitzat, d'una adequada nutrici\u00f3 i un descans apropiat.L'objectiu del fitnes \u00e9s la salut, perqu\u00e8 la mateixa condici\u00f3 f\u00edsica implica salut de forma directament proporcional. L'entrenament en fitnes t\u00e9 com a objectiu el desenvolupament integral de totes les qualitats f\u00edsiques del subjecte: un entrenament cardiovascular per a desenvolupar el sistema cardiorespiratori, un entrenament amb c\u00e0rregues i de flexibilitat i elasticitat per a potenciar el sistema neuromuscular, tot aix\u00f2 acompanyat d'una alimentaci\u00f3 correcta i equilibrada i, en cas necessari, de la suplementaci\u00f3 apropiada per a cada cas en particular.", "target": "Esport"}, {"text": "Dezs\u0151 Lemh\u00e9nyi   (Budapest, 9 de desembre de 1917 \u2013 Budapest, 4 de desembre de 2003) va ser un waterpolista, \u00e0rbitre i entrenador de waterpolo hongar\u00e8s que va competir durant les d\u00e8cades de 1940 i 1950. Va estar casat amb la gimnasta Olga Tass i l'actriu Lenke Lor\u00e1n.\nEl 1948 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de Londres, on va guanyar la medalla de plata en la competici\u00f3 de waterpolo. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs de H\u00e8lsinki, va guanyar la medalla d'or en la mateixa competici\u00f3.En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen sis lligues hongareses. El 1998 fou incl\u00f2s a l'International Swimming Hall of Fame.", "target": "Esport"}, {"text": "El Museu i Centre d'Estudis de l'Esport Doctor Melcior Colet \u00e9s un museu dedicat a la difusi\u00f3 i exhibici\u00f3 dels elements m\u00e9s destacats en el desenvolupament de la hist\u00f2ria de l'esport catal\u00e0 dels \u00faltims segles. T\u00e9 la seu en un edifici modernista constru\u00eft el 1911 per Josep Puig i Cadafalch, la Casa Pere Company, que est\u00e0 situada al carrer Buenos Aires, 56 de Barcelona.", "target": "Esport"}, {"text": "Jochen Danneberg   (Halberstadt, 9 d'abril de 1953) \u00e9s un saltador d'esqu\u00ed alemany, ja retirat, que va competir sota bandera de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica Alemanya durant la d\u00e8cada de 1970.\nEl 1976 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Hivern d'Innsbruck, on disput\u00e0 dues proves del programa de salt amb esqu\u00eds. En el salt curt guany\u00e0 la medalla de plata, rere Hans-Georg Aschenbach, mentre en el salt llarg fou quart. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs de Lake Placid, fou vint\u00e8 en la prova del salt curt del programa de salt amb esqu\u00eds.En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen dues vict\u00f2ries a la general del Torneig dels Quatre Trampolins, el 1975-76 i 1976-77, aix\u00ed com el campionat alemany de 1976 i 1979.Una vegada retirat pass\u00e0 a exercir d'entrenador. Entre el 1995 i 2007 ho fou de l'equip nacional de Corea del Sud, i el 2008 de la selecci\u00f3 dels Estats Units.", "target": "Esport"}, {"text": "El Dia Internacional de l'Esport per al Desenvolupament i la Pau (IDSDP) \u00e9s una dia internacional que se celebra anualment el 6 d'abril per tal de destacar el poder de l'esport per impulsar el canvi social, el desenvolupament comunitari i per fomentar la pau i la comprensi\u00f3.\nAquesta celebraci\u00f3 anual es impulsada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 23 d'agost de 2013, amb el suport del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional des del 6 d'abril de 2014. Aquesta data commemora la inauguraci\u00f3, l'any 1896, dels primers Jocs Ol\u00edmpics de l'\u00e8poca moderna, a Atenes, (Gr\u00e8cia).El 23 d'agost de 2013, l'Assemblea General de les Nacions Unides en la Resoluci\u00f3 67/296 decideix proclamar el 6 d'abril com el \"Dia Internacional de l'Esport per al Desenvolupament i la Pau\". Les Nacions Unides, amb aquesta commemoraci\u00f3, \"conviden els Estats, el sistema de les Nacions Unides i en particular l'Oficina de l'Esport per al Desenvolupament i la Pau de les Nacions Unides, les organitzacions internacionals pertinents i les organitzacions esportives internacionals, regionals i nacionals, la societat civil, incloses les organitzacions no governamentals, i el sector privat, i totes les altres parts interessades pertinents per tal de cooperar, observar i donar a con\u00e8ixer el \"Dia Internacional de l'Esport per al Desenvolupament i la Pau\".", "target": "Esport"}, {"text": "L'epicondilitis o colze de tennista \u00e9s una inflamaci\u00f3 de l'epic\u00f2ndil (promin\u00e8ncia \u00f2ssia que est\u00e0 situada a l'extrem distal a la part externa de l'h\u00famer) i dels tendons (primer radial, segon radial, extensor dels dits i cubital posterior) que s'hi insereixen.", "target": "Esport"}, {"text": "El Sokol \u00e9s un moviment gimn\u00e0stic nacionalista txec fundat el 1862. Influ\u00eft per la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica i pel Turnverein alemany, aquest moviment uneix les activitats esportives i culturals amb el patriotisme, i \u00e9s inseparable del Renaixement nacional txec de finals del segle xix i, m\u00e9s generalment, de l'ascens del sentiment nacional eslau. Es troba estretament lligat a la fundaci\u00f3 de l'Estat txecoslovac i al seu dest\u00ed. Sokol \u00e9s una paraula txeca que significa \u00abfalc\u00f3\u00bb, ocell que simbolitzava la llibertat i el coratge als pa\u00efsos eslaus de l'\u00e8poca. El moviment Sokol es va estendre tamb\u00e9 a altres pa\u00efsos i, per exemple, \u00e9s a l'origen dels falcons catalans. El primer president txecoslovac, Tom\u00e1\u0161 Garrigue Masaryk va ser tamb\u00e9 un membre actiu del \"Sokol\".", "target": "Esport"}, {"text": "Un vestit de busseig \u00e9s un vestit que bussos i bussejadors utilitzen per protegir-se del fred quan estan submergits en l'aigua. El formen un conjunt de peces dissenyades per protegir al bussejador del fred (en l'aigua es perd temperatura r\u00e0pidament) i en menor mesura de talls i esquin\u00e7aments pel reblaniment de la pell. Aix\u00ed com permetre surar o enfonsar-se a voluntat i respirar sota l'aigua (quan es busseja amb escafandre).", "target": "Esport"}, {"text": "Ferenc T\u00f6r\u00f6k   (Csillaghegy i Budapest, 3 d'agost de 1935) \u00e9s un pentatleta, entrenador, dirigent esportiu, advocat i pol\u00edtic hongar\u00e8s. Era germ\u00e0 del tamb\u00e9 pentatleta Ott\u00f3 T\u00f6r\u00f6k.\nCom a pentatleta va competir durant la d\u00e8cada de 1960. El 1964 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de T\u00f2quio, on disput\u00e0 dues proves del programa de pentatl\u00f3 modern. Guany\u00e0 la medalla d'or en la competici\u00f3 individual, mentre en la competici\u00f3 per equips, junt a Imre Nagy i Ott\u00f3 T\u00f6r\u00f6k guany\u00e0 la medalla d'or. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs de Ciutat de M\u00e8xic, torn\u00e0 a disputar dues proves del programa de pentatl\u00f3 modern. Junt a Andr\u00e1s Balcz\u00f3 i Istv\u00e1n M\u00f3na guany\u00e0 la medalla d'or en la competici\u00f3 per equips, mentre en la competici\u00f3 individual fou dotz\u00e8.En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen quatre medalles d'or, tres de plata i tres de bronze al Campionat del m\u00f3n de pentatl\u00f3 modern i nou campionats nacionals, tres individuals i sis per equips. Es va retirar el 1970.Entre 1976 i 1989 exerc\u00ed d'entrenador de la selecci\u00f3 hongaresa. Entre 1989 i 1996 fou president de l'Associaci\u00f3 hongaresa de pentatl\u00f3, c\u00e0rrec que compagin\u00e0 amb la vicepresid\u00e8ncia de la Federaci\u00f3 Internacional de Pentatl\u00f3 entre 1993 i 1996. Entre el 1989 i el 1997 va exercir la presid\u00e8ncia del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic d'Hongria.Entr\u00e0 en pol\u00edtica el 1990, quan es va incorporar a l'Alian\u00e7a dels Dem\u00f2crates Lliures. A les eleccions legislatives hongareses de 1990 va obtenir un esc\u00f3 per la sisena circumscripci\u00f3 de Budapest. El 1994 i el 1998 fou candidat parlamentari. Del 1994 al 1998 fou membre del consell nacional de l'Alian\u00e7a dels Dem\u00f2crates Lliures, i del 1995 al 1997 de la seva presid\u00e8ncia. Va deixar el partit el 1998.\n\n", "target": "Esport"}, {"text": "Ji\u0159\u00ed Svoboda   (Zub\u0159\u00ed, 19 d'abril de 1941) fou un jugador de voleibol txec que va competir sota bandera txecoslovaca durant les d\u00e8cades de 1960 i 1970.\nEl 1968 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de Ciutat de M\u00e8xic, on guany\u00e0 la medalla de bronze en la competici\u00f3 de voleibol. En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaca una medalla de plata al Campionat d'Europa de voleibol de 1967. A nivell de clubs, amb el V\u017dKG Ostrava, guany\u00e0 la lliga txecoslovaca de 1968. Posteriorment va exercir d'entrenador en diversos equips.", "target": "Esport"}, {"text": "El llan\u00e7ament de tronc (en angl\u00e8s: caber tossing) \u00e9s un esport tradicional escoc\u00e8s en el qual els competidors llancen un tronc anomenat caber. El tronc mesura aproximadament 6 metres d'al\u00e7ada, pesa al voltant dels 80 quilos, i sol estar fet de fusta de l\u00e0rix.", "target": "Esport"}, {"text": "Jacobus Franciscus \"Jim\" Thorpe (fox i sauk: Wa-Tho-Huk Sendera Brillant) (28 de maig de 1887 \u2013 28 de mar\u00e7 de 1953) era un atleta indi sauk d'Oklahoma. \u00c9s el pare de l'activista amer\u00edndia Grace Thorpe i avi de Dagmar Thorpe, intel\u00b7lectual i tamb\u00e9 activista.", "target": "Esport"}, {"text": "El Museu Ol\u00edmpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch \u00e9s un museu inaugurat l'any 2007, situat a l'anella ol\u00edmpica de Barcelona. El mes de juny de l'any 2010 va ser anomenat en honor de Joan Antoni Samaranch, president del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional entre 1980 i 2001. Est\u00e0 situat davant de l'Estadi Ol\u00edmpic de Montju\u00efc, en un solar delimitat per l'avinguda de l'Estadi, el passeig Ol\u00edmpic i els carrers Vivers i dels Tres Pins.Al Museu hi conviuen aspectes de l'esport d'alt rendiment fins a l'esport competitiu i el de lleure, aix\u00ed com la pr\u00e0ctica esportiva de persones amb discapacitat o l'esport en general. Mostra com a trav\u00e9s de l'esport es pot promoure valors, educar, innovar i renovar. El museu t\u00e9 un \"espai d'\u00eddols\" en qu\u00e8 hi ha protagonistes destacats de l'esport. Tamb\u00e9 acull una zona per a l'esport de masses i els grans esdeveniments. Inclou espais interactius amb avan\u00e7ada tecnologia i instal\u00b7lacions multim\u00e8dia.\nUn dels espais m\u00e9s emblem\u00e0tics del museu \u00e9s la Col\u00b7lecci\u00f3 Joan Antoni Samaranch, que t\u00e9 com a objectiu reflectir l'esperit esportiu ol\u00edmpic a trav\u00e9s de peces relacionades amb l'esport, l'art i la cultura, de l'ex-president del COI.\nTamb\u00e9 inclou una sala d'exposicions temporals, una mostra de l'esport en diferents civilitzacions i la seu de la Fundaci\u00f3 Barcelona Ol\u00edmpica.", "target": "Esport"}, {"text": "Joseph Alzin (Par\u00eds, 18 de desembre de 1893 \u2013 Marsella, 2 de setembre de 1930) fou un aixecador luxemburgu\u00e8s d'origen franc\u00e8s, que va competir als Jocs Ol\u00edmpics d'Anvers 1920 i als de Par\u00eds 1924. Al Jocs de 1920 va aconseguir la medalla d'argent en la categoria +82.5 kg.", "target": "Esport"}, {"text": "La musculaci\u00f3 \u00e9s un conjunt d'exercicis gimn\u00e0stics destinats al desenvolupament del m\u00fascul esquel\u00e8tic per tal de guanyar for\u00e7a, resist\u00e8ncia o augmentar el volum del m\u00fascul. Habitualment, es fan exercicis amb pesos.\n\u00c9s una manera habitual d'exercici de resist\u00e8ncia i al seu torn un tipus d'entrenament de for\u00e7a, en el qual es fa servir la for\u00e7a de gravetat (a trav\u00e9s de discos i manuelles) que s'oposa a la contracci\u00f3 muscular. Realitzat adequadament, l'entrenament amb pesos pot proporcionar beneficis funcionals significatius i una millora en la salut general i en el benestar.\nLa musculaci\u00f3 i l'\u00fas de pesos es fa servir en diversos esports, per\u00f2 els esports que deriven directament d'aquest entrenament s\u00f3n el culturisme, l'halterof\u00edlia, el powerlifting i l'strongman.", "target": "Esport"}, {"text": "Endrio Leoni (Dolo, Ven\u00e8cia, Veneto, 22 d'agost de 1968) \u00e9s un ciclista itali\u00e0, que fou professional entre 1990 i 2002. Bon esprintador, en el seu palmar\u00e8s destaquen, per damunt de tot, quatre vict\u00f2ries d'etapa al Giro d'It\u00e0lia i una a la Volta a Espanya. La seva carrera esportiva va finalitzar amb una suspensi\u00f3 de mig any per dopatge.", "target": "Esport"}, {"text": "El Comit\u00e8 Paral\u00edmpic de les Am\u00e8riques (acr\u00f2nim APC; de l'angl\u00e8s Americas Paralympic Committee) \u00e9s una organitzaci\u00f3 internacional que representa als actuals vint-i-nou comit\u00e8s paral\u00edmpics nacionals d'Am\u00e8rica del Nord, Am\u00e8rica Central, Carib i Am\u00e8rica del Sud. Est\u00e0 afiliada al Comit\u00e8 Paral\u00edmpic Internacional i els seus \u00f2rgans afiliats.APC \u00e9s l'organisme que organitza i supervisa els Jocs Parapanamericans que se celebren cada quatre anys en l'any anterior dels Jocs Paral\u00edmpics d'Estiu. El president actual \u00e9s l'Col\u00f2mbia Julio C\u00e9sar \u00c1vil.El primer president del Comit\u00e8 Paral\u00edmpic de les Am\u00e8riques va ser Jose Luis Campo, de l'Argentina, i el seu mandat va durar fins al 2005 quan Andrew Parsons del Brasil va ser elegit. En 2009 ho reempla\u00e7a Octavio Londo\u00f1o de Col\u00f2mbia fins al 2013. Jos\u00e9 Luis Campo \u00e9s el president de l'APC per segona vegada. El Comit\u00e8 Paral\u00edmpic de les Am\u00e8riques va sorgir a l'agost de 1997, quan Xavier Gonz\u00e1lez i Carol Mushett van convocar una reuni\u00f3 de les regions d'Am\u00e8rica a Atlanta, Estats Units, amb l'objectiu de crear la Regi\u00f3 de les Am\u00e8riques que encara no existia. Des d'aquesta reuni\u00f3, la Regi\u00f3 de les Am\u00e8riques segueix creixent cont\u00ednuament amb clars prop\u00f2sits i objectius a aconseguir. Es van aconseguir assolir molts d'aquest objectius en un curt per\u00edode.\nEls Comit\u00e8s Paral\u00edmpics Nacionals de la regi\u00f3 de les Am\u00e8riques s\u00f3n Antigua i Barbuda, Argentina (Aruba), Barbados, Bermudes, Brasil, Canad\u00e0, Xile, Col\u00f2mbia, Costa Rica, Cuba, Equador, el Salvador, Guatemala, Hait\u00ed, Hondures, Jamaica, M\u00e8xic, Nicaragua, Panam\u00e0, Per\u00fa, Puerto Rico, Rep\u00fablica Dominicana, Surinam, Trinitat i Tobago, Uruguai, Estats Units, Vene\u00e7uela, Illes Verges Nord-americanes.", "target": "Esport"}, {"text": "El Sal\u00f3 de la Fama Nacional de Beisbol, localitzat a Cooperstown, Nova York, Estats Units, \u00e9s un museu semi-oficial dirigit per entitats privades que serveix com a punt central per a l'estudi de la hist\u00f2ria del beisbol als Estats Units i al m\u00f3n. Tamb\u00e9 t\u00e9 com a funcions l'exhibici\u00f3 d'importants objectes relacionats amb aquest esport, aix\u00ed com la realitzaci\u00f3 d'activitats encaminades a honrar les persones que s'han destacat com jugador, dirigent o propulsor de beisbol. Quan es menciona el \"Sal\u00f3 de la Fama\" en articles i converses, es fa refer\u00e8ncia sobretot a la llista d'homenatjats, m\u00e9s que al museu. El lema del Sal\u00f3 \u00e9s: \"Preservar la hist\u00f2ria, honrar l'excel\u00b7l\u00e8ncia, connectar generacions.\"", "target": "Esport"}, {"text": "Jos\u00e9 Kelvin de la Nieve Linares (22 d'agost de 1986, Los Alcarrizos, Rep\u00fablica Dominicana) \u00e9s un boxador dominic\u00e0 que lluit\u00e0 en representaci\u00f3 d'Espanya als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu 2008 en la categoria pes minimosca.\nL'any 2000 va esdevenir ciutad\u00e0 espanyol. Despr\u00e9s de no classificar-se per als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu 2004, l'any seg\u00fcent va obtenir bronze als Jocs Mediterranis, i als seg\u00fcents Jocs Ol\u00edmpics, a Pequ\u00edn, va ser l'\u00fanic classificat espanyol. Va perdre a la primera ronda per 9 a 12 contra l'americ\u00e0 Luis Yanez.", "target": "Esport"}, {"text": "Asl\u0131han \u00c7ak\u0131r Alptekin, m\u00e9s coneguda com a Asl\u0131 \u00c7ak\u0131r Alptekin (Antalya, 20 d'agost de 1985) \u00e9s una atleta turca. Va guanyar la medalla d'or en 1500 m. als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 2012 a Londres, per\u00f2 la medalla li fou retirada per dopatge.El setembre de 2017 fou suspesa de per vida, en donar positiu per tercera vegada en una prova de dopatge.", "target": "Esport"}, {"text": "Un anabolitzant \u00e9s un medicament que activa l'anabolisme, \u00e9s a dir el creixement dels teixits, per mitj\u00e0 de la s\u00edntesi de les prote\u00efnes i la disminuci\u00f3 de la desintegraci\u00f3 excessiva. Alguns anabolitzants s\u00f3n un tipus d'esteroides: els esteroides anab\u00f2lics. El metandriol (17\u03b2-diol 17\u03b1-metil-5-androsten-3\u03b2) i la nandrolona (17\u03b2-hidroxiester-4-en-3-ona) s\u00f3n exemples d'anabolitzants.", "target": "Esport"}, {"text": "La raqueta consisteix en un marc amb un cercle obert i amb una mena de xarxa que ho cobreix. Hom coneix els jocs que la utilitzen, de forma col\u00b7lectiva, com a \u00abesports de raqueta\u00bb; en s\u00f3n entre d'altres, tennis, b\u00e0dminton, esquaix i raquetbol.\nLa raqueta es divideix en tres parts: cap, tronc i m\u00e0nec:\n\nCap o canya. Generalment \u00e9s de forma ovalada i amb orificis en el marc per l'encordat. L'encordat tibat forma una xarxa, que \u00e9s la part amb qu\u00e8 es colpeja la pilota. No hi ha difer\u00e8ncia entre ambd\u00f3s costats d'una raqueta.Tronc. \u00c9s la part que connecta el cap amb el m\u00e0nec. Hi ha el logotip del fabricant i altra informaci\u00f3 sobre la raqueta.M\u00e0nec. \u00c9s la part de la raqueta per on s'agafa. Sol estar cobert per algun tipus de cinta per a no danyar la m\u00e0 i permetre una major adhesi\u00f3 a la raqueta. La cinta permet adaptar les dimensions de l'empunyadura al gust dels jugadors. Hi ha usuaris que prefereixen un \"di\u00e0metre\" m\u00e9s gran i altres un de m\u00e9s petit.", "target": "Esport"}, {"text": "La  tr\u00edada de l'atleta femenina  \u00e9s una combinaci\u00f3 de tres trastorns diferents que afecten comunament les atletes femenines:\n\nOsteoporosi\nTrastorns alimentaris\nAmenorrea.", "target": "Esport"}, {"text": "Al futbol, el servei de banda \u00e9s una manera de reprendre el joc.\nL'\u00e0rbitre concedeix servei de banda quan la pilota ha traspassat totalment la l\u00ednia de banda, ja sigui enlairada o per terra. El servei \u00e9s favorable a l'equip contrari al que ha enviat la pilota fora, realitzant el servei des del punt on va sortir la pilota.\nAl moment d'efectuar el servei, el jugador ha d'estar de cara al terreny de joc, tenir una part d'ambd\u00f3s peus sobre la l\u00ednia de banda o a l'exterior d'aquesta, i utilitzant les dues mans alhora ha de llan\u00e7ar la pilota per sobre del seu cap.", "target": "Esport"}, {"text": "Martin Davis Eichelberger, Jr. (Waco, Texas, 3 de setembre de 1943) \u00e9s un golfista professional estatunidenc que ha guanyat diversos tornejos tant a nivell PGA Tour com a nivell Champions Tour.", "target": "Esport"}, {"text": "Els Premis Laureus World Sports s\u00f3n uns premis internacionals que premien els millors esportistes de l'any.", "target": "Esport"}, {"text": "Witold Gerutto   (Harbin, 1 d'octubre de 1912 \u2013 Konstancin-Jeziorna, 13 d'octubre de 1973), a vegades escrit Gierutto, va ser un atleta polon\u00e8s, especialista en el decatl\u00f3, que va competir durant les d\u00e8cades de 1930 i 1940.\nEl 1938 es va graduar a la Facultat de Dret de la Universitat de Vars\u00f2via. Aquell mateix any guany\u00e0 la medalla de plata del decatl\u00f3 al Campionat d'Europa d'atletisme. Abans de la Segona Guerra Mundial guany\u00e0 nou campionats nacionals en diferents especialitats. Un cop finalitzada la guerra va reprendre l'activitat esportiva i el 1948 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de Londres, on va disputar dues proves del programa d'atletisme. Fou des\u00e8 en la prova del llan\u00e7ament de pes i dinov\u00e8 en el decatl\u00f3. En aquesta segona part de la seva carrera esportiva guany\u00e0 vuit campionats nacionals m\u00e9s, per fer un total de disset t\u00edtols nacionals.Un cop retirat ocup\u00e0 diversos c\u00e0rrecs de responsabilitat a la Federaci\u00f3 Polonesa d'Atletisme, al Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Polon\u00e8s, la IAAF i l'Associaci\u00f3 Europea d'Atletisme.", "target": "Esport"}, {"text": "Erik Bergvall (V\u00e4sterf\u00e4rnebo, Sala, V\u00e4stmanland, 7 d'abril de 1880 \u2013 Estocolm, 4 de febrer de 1950) va ser un waterpolista i periodista suec. Alhora, fou el promotor del sistema Bergvall, una variant del sistema d'eliminaci\u00f3 directa, que fou emprat als Jocs de 1912, 1920 i 1924.\nCom a waterpolista Bergvall represent\u00e0 Su\u00e8cia als Jocs de Londres de 1908, on guany\u00e0 la medalla de bronze en la competici\u00f3 de Waterpolo.El 1904 Bergvall havia estat un dels membres fundadors de la Federaci\u00f3 Sueca de Nataci\u00f3 i va exercir-ne com a secretari entre 1904 i 1908 i com a president entre 1909 i 1932. Tamb\u00e9 va ser membre de la junta directiva de la Confederaci\u00f3 Sueca d'Esports des de la seva fundaci\u00f3 el 1903, fins al 1945. Tamb\u00e9 es va exercir com a secretari adjunt del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic de Su\u00e8cia el 1906 i novament entre 1913 i 1924. A m\u00e9s va ser un dels fundadors de la Federaci\u00f3 Internacional de Nataci\u00f3 el 1908, i membre de la junta directiva fins a 1928. Entre 1924 i 1928 en fou el president. Entre 1916 i 1946 fou el Director de l'Estadi Ol\u00edmpic d'Estocolm.Com a periodista va treballar principalment al diari esportiu Nordiskt Idrottslif, en dues fases. Primer entre 1900 i 1903 i despr\u00e9s entre 1905 i 1920. Tamb\u00e9 va ser l'editor en cap i el compilador de l'informe oficial dels Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 1912 i va escriure i/o editar una trentena de llibres, entre els quals tots els informes dels Jocs Ol\u00edmpics entre 1920 i 1948 pel Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Suec.", "target": "Esport"}, {"text": "Jos\u00e9 Enrique Guti\u00e9rrez Catalu\u00f1a, tamb\u00e9 conegut com a Quique Guti\u00e9rrez (Val\u00e8ncia, 18 de juny de 1974), va ser un ciclista espanyol que fou professional entre el 1998 i el 2011.\nEls seus millors resultats els obtingu\u00e9 mentre estava a l'equip Phonak, en guanyar una etapa de la Volta a Espanya i quedar segon de la classificaci\u00f3 final del Giro d'It\u00e0lia de 2006, sols superat per Ivan Basso.\nEl 2006, en el marc de l'Operaci\u00f3 Port, fou identificat per la Gu\u00e0rdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes.\nEl 5 de maig de 2010 va anunciar que posava punt final a la seva carrera professional.", "target": "Esport"}, {"text": "Al-Saadi al-Gaddafi (\u00e0rab: \u0627\u0644\u0633\u0627\u0639\u062f\u064a \u0645\u0639\u0645\u0631 \u0627\u0644\u0642\u0630\u0627\u0641\u064a, as-S\u0101\u02bfd\u012b Mu\u02bfammar al-Qa\u1e0f\u1e0f\u0101f\u012b) (Tr\u00edpoli, 28 de maig de 1973) \u00e9s un empresari i antic futbolista libi. \u00c9s fill de l'antic l\u00edder del pa\u00eds Muammar al-Gaddafi.\nDespr\u00e9s de jugar al seu pa\u00eds natal sign\u00e0 pel Perugia de la lliga italiana el 2003, i m\u00e9s tard sign\u00e0 per Udinese Calcio i UC Sampdoria, per\u00f2 nom\u00e9s jug\u00e0 dos partits entre els tres clubs. Mentre jug\u00e0 al Perugia don\u00e0 positiu per dopatge.\nFou capit\u00e0 de la selecci\u00f3 de L\u00edbia i president de la Federaci\u00f3 L\u00edbia de Futbol.", "target": "Esport"}, {"text": "Dmitri Fof\u00f3nov (en kazakh: \u0414\u043c\u0438\u0442\u0440\u0438\u0439 \u0424\u043e\u0444\u043e\u043d\u043e\u0432; Almati, 15 d'agost de 1976) \u00e9s un ciclista kazakh, professional des del 1999 fins al 2012.\nDurant el Tour de Fran\u00e7a de 2008 va donar positiu per heptaminol en un control antidopatge efectuat durant la 18a etapa, sent-li imposada una sanci\u00f3 de tres mesos, i podent tornar a c\u00f3rrer a partir d'abril de 2009. Tot i que no va trobar equip, aquell mateix any es proclam\u00e0 campi\u00f3 nacional en ruta. El 2010 fitx\u00e0 per l'Astana.", "target": "Esport"}, {"text": "Aqu\u00ed teniu la llista:", "target": "Esport"}, {"text": "Naomichi \"Joe\" Ozaki (\u5c3e\u5d0e\u76f4\u9053, , Ozaki Naomichi?, \u30b8\u30e7\u30fc J\u014d), (nascut el 18 de maig de 1956) \u00e9s un golfista japon\u00e8s.\nOzaki va n\u00e9ixer a la Prefectura de Tokushima. Es va convertir en professional en el 1977 i va guanyar 32 tornejos del Japan Golf Tour entre el 1984 i el 2005. Est\u00e0 classificat el quart en la llista m\u00e9s vict\u00f2ries al Japan Golf Tour. Va arribar a la llista de guanys el 1991 i el 1999. Ell \u00e9s el quart en la llista de guanys en la carrera (des del 2009).", "target": "Esport"}, {"text": "Angela Nikodinov (9 de maig 1980) \u00e9s una ex-patinadora estatunidenca. Va ser campiona dels quatre continents en 2000.\nEl gener de 2005, pocs dies abans dels campionats dels Estats Units d'Am\u00e8rica, Angela va estar involucrada en un accident de cotxe en qu\u00e8 va morir la seva mare i ella i el seu entrenador foren ferits. El resultat fou que Angela hagu\u00e9 de retirar-se de la carrera esportiva.", "target": "Esport"}, {"text": "\u0130rem Korkmaz (Bal\u0131kesir, 31 d'agost de 1998) \u00e9s una judoka turca, campiona d'Europa en j\u00f3vens a Maribor el 2017, subcampiona d'Europa junior el 2016 a M\u00e0laga i campiona de Turquia en 2017 i 2018 en 52 kg. Esportista del club Galatasaray SK, Korkmaz va ser portaveu, juntament amb la judoka G\u00fclkader \u015eent\u00fcrk, tamb\u00e9 de la selecci\u00f3 turca d'una campanya de \"restar a casa\" durant la lluita contra la Pand\u00e8mia de COVID-19a Turquia el 2020. \u0130rem Korkmaz \u00e9s una de les esportistes turques que van guanyar el dret de participar el els Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 2020.", "target": "Esport"}, {"text": "Randy Gardner (nascut c. 1946) \u00e9s un americ\u00e0 de San Diego, Calif\u00f2rnia, qui assol\u00ed el r\u00e8cord pel temps m\u00e9s llarg cronometrat d'un \u00e9sser hum\u00e0 sense dormir. Entre desembre de 1963 i gener de 1964, Gardner de 17 anys estigu\u00e9 despert 11 dies i 25 minuts (264.4 hores), trencant el r\u00e8cord anterior de 260 hores que hostentava Tom Rondes.L'intent de r\u00e8cord de Gardner va comptar amb l'assist\u00e8ncia del doctor William C. Dement , investigador de la son a la Universitat de Stanford, mentre que qui controlava el seu estat de salut i constants vitals seria Lt. Cmdr. John J. Ross. El registre seria portat per dos companys de classe de Gardner de l'escola secund\u00e0ria de Point Loma, Bruce McAllister i Joe Marciano Jr. Els relats de l'experi\u00e8ncia i la resposta m\u00e8dica de la privaci\u00f3 del son de Gardner es van fer \u00e0mpliament coneguts per la comunitat investigadora del son.", "target": "Esport"}, {"text": "Heikki Ikola   (Jurva, 9 de setembre de 1947) \u00e9s un biatleta finland\u00e8s, ja retirat, que va competir durant les d\u00e8cades 1970 i 1980. \u00c9s considerat el millot biatleta finland\u00e8s de la hist\u00f2ria.El 1972 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Hivern de Sapporo, on guany\u00e0 la medalla de plata en la cursa de relleus del programa de biatl\u00f3. Form\u00e0 equip amb Esko Saira, Juhani Suutarinen i Mauri R\u00f6pp\u00e4nen. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs d'Innsbruck, va disputar dues proves del programa de biatl\u00f3. Revalid\u00e0 la medalla de plata en la cursa de relleus, aquesta vegada formant equip amb Henrik Fl\u00f6jt, Esko Saira i Juhani Suutarinen i tamb\u00e9 guany\u00e0 la medalla de plata en els 20 quil\u00f2metres. En aquests Jocs fou l'abanderat de la delegaci\u00f3 finlandesa en la cerim\u00f2nia de clausura dels Jocs. La tercera i darrera participaci\u00f3 en uns Jocs fou el 1980, a Lake Placid, on fou divuit\u00e8 en els 20 quil\u00f2metres. Fou l'abanderat de la delegaci\u00f3 finlandesa en la cerim\u00f2nia inaugural dels Jocs. En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen quatre medalles d'or i tres medalles de plata al Campionat del m\u00f3n de biatl\u00f3, entre el de 1974 i el de 1981.El 1975 i 1981 fou escollit atleta finland\u00e8s de l'any. Un cop retirat pass\u00e0 a exercir d'entrenador de l'equip ol\u00edmpic finland\u00e8s de biatl\u00f3 i posteriorment fou comentarista a la TV.", "target": "Esport"}, {"text": "Strongman (strength athlete, atleta de for\u00e7a o for\u00e7ut) \u00e9s un terme que va comen\u00e7ar a ser utilitzat en el segle xix per a referir-se als exhibidors de for\u00e7a (el terme era usat encara abans de l'halterof\u00edlia i del powerlifting). Molts demostraven la seua for\u00e7a en el circ o al\u00e7ant pes en el bent press (no confondre amb press de banca, el qual encara no existia).\n\nJa en els \u00faltims trenta anys del segle xx, strongman va ser usat per a designar als esportistes que demostraven la seua habilitat en demostracions de for\u00e7a, com al\u00e7ar roques i altres objectes pesats. La competici\u00f3 m\u00e9s important d'aquest tipus \u00e9s l'home m\u00e9s fort del m\u00f3n, creada en 1977. Des dels anys 90, l'inter\u00e8s al voltant del m\u00f3n per aquest esport ha comen\u00e7at a pujar, i els gimnasos s\u00f3n avui m\u00e9s populars que fa uns anys.\nDes de 1995 existeix l'IFSA, l'organitzaci\u00f3 principal del strongman que des de llavors apunta a una pol\u00edtica m\u00e9s sanit\u00e0ria i a un esport que aquest a l'abast de tots els pa\u00efsos del m\u00f3n.\nEn 2005 la IFSA es va dividir de l'home m\u00e9s fort del m\u00f3n patrocinat per Met-Rx i va crear la competici\u00f3 de l'home m\u00e9s fort del m\u00f3n IFSA. La WSMCF (World's strongest Man Cup Federation) va crear o World Strongman Cup en 2004.\nAvui dia s'han incorporat molts moviments de strongman als exercicis amb peses, encara que en la majoria dels casos amb pesos molt m\u00e9s lleugers.", "target": "Esport"}, {"text": "Shoichi Funaki (24 d'agost de 1968 -), m\u00e9s conegut com a Kung Fu Naki o Fu Naki simplement, \u00e9s un lluitador professional japon\u00e8s, que treballa a la marca de SmackDown! de l'empresa World Wrestling Entertainment (WWE).", "target": "Esport"}, {"text": "John Cassidy (Mont-real, 7 de juny de 1952) \u00e9s un patinador de velocitat sobre gel quebequ\u00e8s. Va competir amb la selecci\u00f3 del Canad\u00e0 a la prova dels 500 metres masculins dels Jocs Ol\u00edmpics d'Hivern de 1972.", "target": "Esport"}, {"text": "Jozef Herda (Trnava, 21 d'abril de 1910 - Bratislava, 4 d'octubre de 1985) fou un lluitador txecoslovac. Va guanyar la medalla d'argent en la categoria de menys de 66 kg de lluita grecoromana als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 1936, disputats a Berl\u00edn.", "target": "Esport"}, {"text": "Daniel Besson (Besson, 1948 o 1949) \u00e9s un empresari franc\u00e8s de l'Alier que des del mes de novembre de 2012 \u00e9s el president de la USAP de Perpiny\u00e0.", "target": "Esport"}, {"text": "El Club Nataci\u00f3 Badalona \u00e9s un club esportiu de la ciutat de Badalona; es troba a la vora del mar, a la platja, en el que es practica nataci\u00f3, waterpolo, pat\u00ed de vela, windsurf, activitats subaqu\u00e0tiques, triatl\u00f3, b\u00e0squet i rem.\nTot i que la fundaci\u00f3 data del 1929, els primers estatuts daten del 28 de maig de 1930. El primer president fou Joan Vil\u00e0 i Guell i la seu social era als Banys \"El Pescador\". L'any 1960 finalitz\u00e0 la construcci\u00f3 de la piscina coberta. L'any 1966 fou inaugurat el nou edifici, seu social del club, essent president Santiago March Blanch. Amb prop de 2000 socis, \u00e9s la segona entitat m\u00e9s gran de la ciutat de Badalona.\nUna de les seves esportistes de m\u00e9s renom \u00e9s la nedadora Mireia Belmonte.", "target": "Esport"}, {"text": "Danilo Di Luca, nascut el 2 de gener de 1976 a Spoltore, \u00e9s un ciclista professional itali\u00e0.\nVa comen\u00e7ar la seva carrera professional el 1998 amb l'equip itali\u00e0 Riso Scotti-MG Boys Maglificio. Tanmateix, la seva primera vict\u00f2ria professional no va arribar fins al 1999 quan, despr\u00e9s de fitxar per l'equip Cantina Tollo-Alexia, va guanyar la primera etapa del Giro d'Abruzzo. Encara va romandre a l'equip despr\u00e9s de la seva fusi\u00f3 amb l'estructura d'Acqua & Sapone-Cantina Tollo, aconseguint vict\u00f2ries importants l'any 2001 tals com la quarta etapa del Giro d'It\u00e0lia i la cl\u00e0ssica de tardor Giro di Lombardia. Aleshores, va ser traspassat a l'equip Saeco-Longoni Sport.\nDurant la seva estada a Saeco-Longoni va tenir una llarga ratxa de mala sort, que va comen\u00e7ar quan va perdre la Volta al Pa\u00eds Basc en l'\u00faltima etapa, una cronoescalada en qu\u00e8 Andreas Kl\u00f6den va prendre el lideratge i la vict\u00f2ria final. Aix\u00f2, junt amb una successi\u00f3 de lesions i una falta de confian\u00e7a per part dels directors, va fer que el seu rendiment es ressent\u00eds durant bastants anys.\nAleshores va fitxar pel nou equip Liquigas-Bianchi a la temporada 2005, amb companys d'equip tals com en Mario Cipollini, campi\u00f3 del m\u00f3n a Zolder el 2002, en Dario Cioni (quart a l'edici\u00f3 anterior del Giro), en Stefano Garzelli, guanyador del Giro del 2002, i en Magnus B\u00e4ckstedt, guanyador de la Paris-Roubaix el 2004. Va ser el l\u00edder de l'equip per la campanya de cl\u00e0ssiques de primavera.\nSa primera vict\u00f2ria d'aquesta temporada va arribar a la primera etapa de la cursa UCI ProTour Volta al Pa\u00eds Basc, on tamb\u00e9 es va emportar la vict\u00f2ria final despr\u00e9s de derrotar n'Aitor Osa a l'\u00faltima contrarellotge. Despr\u00e9s va continuar demostrant una gran forma en les cl\u00e0ssiques de primavera, i va guanyar l'Amstel Gold Race i la Fletxa Valona, agafant el mallot blanc de l\u00edder de l'UCI ProTour del belga Tom Boonen. Nom\u00e9s una exhibici\u00f3 per part d'en Jens Voigt i el guanyador Aleksandr Vinok\u00farov va evitar que en Danilo repet\u00eds la gesta d'en Davide Rebellin un any abans, quan l'italo-argent\u00ed va guanyar en una sola setmana les tres cl\u00e0ssiques de les Ardennes seguides.\nDespr\u00e9s de la seva ratxa de vict\u00f2ries va comen\u00e7ar el Giro d'It\u00e0lia de 2005, on va aconseguir dues etapes i va acabar quart a la classificaci\u00f3 general. Despr\u00e9s va descansar unes quantes setmanes i va prendre part en el Deutschland-Tour i el Volta a Pol\u00f2nia. En aquesta \u00faltima cursa, va acabar en un s\u00f2lid cinqu\u00e8 lloc.\nEs va assegurar matem\u00e0ticament ser el primer campi\u00f3 de la hist\u00f2ria de l'UCI ProTour amb un quart lloc a la Z\u00fcri-Metzgete.\nL'any 2006, en qu\u00e8 ell va centrar tota la temporada al voltant del Giro d'It\u00e0lia, que volia guanyar, va comen\u00e7ar amb unes bones actuacions a la Tirrena-Adri\u00e0tica, per\u00f2 quan va arribar la corsa rosa es va enfonsar i ni tan sols fou el millor del seu equip.\nEs retir\u00e0 del Tour de Fran\u00e7a despr\u00e9s de la primera etapa a causa d'una infecci\u00f3 de pr\u00f2stata, per\u00f2 es recuper\u00e0 a temps per a guanyar la cinquena etapa de la Volta a Espanya, posant-se el mallot de l\u00edder.\nLa seva temporada 2007 va comen\u00e7ar amb bon peu amb una vict\u00f2ria a la semicl\u00e0ssica italiana Mil\u00e0-Tor\u00ed, per\u00f2 uns dies despr\u00e9s va haver de renunciar a c\u00f3rrer la Tirrena-Adri\u00e0tica a causa d'un proc\u00e9s gripal. Una vict\u00f2ria d'etapa a la Setmana Internacional de Coppi i Bartali va ser el preludi a una existosa campanya primaveral, amb dos tercers llocs a l'Amstel Gold Race i la Fletxa Valona i un sensacional triomf a la Lieja-Bastonya-Lieja.\nEl seu principal \u00e8xit arriba al Giro d'It\u00e0lia de 2007 on va guanyar dues etapes i va endur-se la maglia rosa final.\nEl 16 d'octubre de 2007 \u00e9s condemnat a tres mesos de suspensi\u00f3 per la seva implicaci\u00f3 en el cas Oil for Drugs.\nAl Giro d'It\u00e0lia de 2009 va acabar 2n, aconseguint tamb\u00e9 la vict\u00f2ria en una etapa. Per\u00f2 dies m\u00e9s tard, en una an\u00e0lisi dona positiu per CERA i despr\u00e9s de confirmar-se els resultats \u00e9s desclassificat del Giro i sancionat amb 2 anys.L'any 2011 torna a competir, primer amb l'equip Katusha, el 2012 amb l'Acqua & Sapone i actualment amb el Vini Fantini-Selle Italia. El 24 de maig de 2013, durant la disputa del Giro d'It\u00e0lia es va fer p\u00fablic que Danilo Di Luca (Vini Fantini-Selle Italia) havia donat positiu per EPO en un control antidopatge fet pocs dies abans de comen\u00e7ar el Giro, per la qual cosa fou expulsat de la cursa i acomiadat per l'equip. Al Desembre del 2013, el Tribunal antidopatge itali\u00e0 el va sancionar de per vida, ja que era reincident, i tamb\u00e9 amb una multa de 35.000 euros.", "target": "Esport"}, {"text": "Pere Fullana Puigserver (Algaida, 29 de juny de 1958), \u00e9s un historiador mallorqu\u00ed i professor a la Universitat de les Illes Balears.\nLlicenciat en ci\u00e8ncies religioses a la Universitat Pontif\u00edcia de Comillas (1982). Es llicenci\u00e0 a la Pontif\u00edcia Universitat Gregoriana de Roma el 1984 en hist\u00f2ria eclesi\u00e0stica. El 1988 es llicencia en hist\u00f2ria general a Palma. Premi Ciutat de Palma d'investigaci\u00f3 el 1989. Ha estat director de la Gran Enciclop\u00e8dia de Mallorca (1992-1999), de l'Arxiu Capitular de Mallorca (La Seu) (2011-2018) i de la revista Lluc (2012-2018), a m\u00e9s de col\u00b7laborar en diversos mitjans de comunicaci\u00f3.El seu camp de recerca \u00e9s la hist\u00f2ria social i religiosa, centrada en els agents i els repertoris associatius; en l'animaci\u00f3 socioeducativa en museus i arxius; i en la divulgaci\u00f3 hist\u00f2rica. La seva obra s'ha centrat molt en la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia de Mallorca, en especial en l'an\u00e0lisi dels processos de canvi viscuts en els segles XIX i XX. Forma part de diversos grups d'investigaci\u00f3 de l'\u00e0mbit universitari: el Grup d'Estudis d'Hist\u00f2ria de l'Educaci\u00f3 (GEDHE); el Grup de Conservaci\u00f3 del Patrimoni Art\u00edstic Religi\u00f3s (CPAR); el Grup d'estudi de la cultura, la societat i la pol\u00edtica al m\u00f3n contemporani, de la Universitat de les Illes Balears, aix\u00ed com del Grupo Catolicismo y Secularizaci\u00f3n en la Espa\u00f1a del siglo XX, liderat pel Dr. Feliciano Montero, de la Universidad de Alcal\u00e1 de Henares.", "target": "Esport"}, {"text": "\u00d6zge K\u0131rdar o \u00d6zge K\u0131rdar \u00c7emberci, amb el cognom matrimonial (K\u00fctahya, 26 de juny de 1986) \u00e9s una jugadora de voleibol turca. \u00c9s la germana bessona de G\u00f6zde K\u0131rdar (Sons\u0131rma), tamb\u00e9 jugadora de voleibol i la millor jugadora en equip 2016 d'Europa. \u00d6zge K\u0131rdar va participar en els Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 2012 a Londres, com membre de la selecci\u00f3 nacional turca. K\u0131rdar va jugar tant per equips turcs com al Touron MKS Dabrowa Gornizca de Pol\u00f2nia i Lokomotiv Baku de l'Azerbaidjan. El 2017 jug\u00e0 al B\u00fcy\u00fck\u015fehir Belediyespor de Bursa.\u00c9s casada amb Demir \u00c7emberci, entrenador de voleibol, des del 2009.", "target": "Esport"}, {"text": "Vict\u00f2ria Pujolar Amat (Barcelona, 26 de juliol de 1921 - Madrid, 24 de juny de 2017) va ser una republicana, militant del PSUC i activista de la resist\u00e8ncia. Represaliada pel franquisme, va patir tortures, pres\u00f3 i exili. Va viure a Fran\u00e7a, Txecoslov\u00e0quia i Romania. Mai va abandonar la lluita pol\u00edtica i va ser la primera veu en catal\u00e0 de la clandestina Radio Espanya Independent, coneguda popularment com La Pirenaica, amb seu a Bucarest. Tamb\u00e9 va ser esportista i pintora.", "target": "Esport"}, {"text": "Hort\u00e8nsia Graupera Monar (Barcelona, 1950) \u00e9s una nedadora de salvament i socorrisme, entrenadora i dirigent esportiva.S'inici\u00e0 en la nataci\u00f3 de competici\u00f3, per\u00f2 l'any 1966 debut\u00e0 en salvament i socorrisme. Membre del Club Nataci\u00f3 Catalunya, compet\u00ed en aquest esport entre el 1967 i el 1971. Particip\u00e0 en diversos campionats del m\u00f3n de salvament i socorrisme. El 1968 guany\u00e0 la medalla d'or en la prova de 150 m en embarcaci\u00f3 i la medalla de bronze per equips. L'any 1969 aconsegu\u00ed el podi en diverses proves del Campionat del M\u00f3n i s'adjudic\u00e0 el t\u00edtol de campiona del m\u00f3n individual i per equips. El 1970 aconsegu\u00ed la medalla de plata per equips. El 1971 abandon\u00e0 la competici\u00f3 per fer d'entrenadora. El 1974, ja retirada, va formar part del Comit\u00e8 Organitzador del Mundial de Salvament i Socorrisme que es va celebrar a Barcelona, i el 1983 es va incorporar al Comit\u00e8 T\u00e8cnic de la Federaci\u00f3 Espanyola d'aquest esport, del qual va ser presidenta entre 1987 i 1991. Va preseidir la Federaci\u00f3 Catalana de Salvament i Socorrisme entre el 1992 i el 2008. Tamb\u00e9 va ser pionera en convertir-se en una de les primeres dones a obtenir la categoria d'\u00e0rbitre internacional de la Federaci\u00f3 Internacional de Salvament i a formar part del seu comit\u00e8 arbitral. En els anys noranta va pert\u00e0nyer als Comit\u00e8s T\u00e8cnics de nataci\u00f3 sincronitzada de diverses federacions, i va destacar el seu c\u00e0rrec com a secret\u00e0ria del Comit\u00e8 T\u00e8cnic de la Lliga Europea de Nataci\u00f3 (LEN) a partir de 1994. Tamb\u00e9 va formar part del comit\u00e8 organitzador dels Jocs Ol\u00edmpics de Barcelona del 1992 i el Mundial de Barcelona 2003 en la competici\u00f3 de sincronitzada, i com a jutgessa d'aquest esport va estar en tres Jocs Ol\u00edmpics (Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequ\u00edn 2008) i dos Mundials (Fukuoka 2001 i Melbourne 2007). Des de l'any 2000 \u00e9s membre de l'Associaci\u00f3 Catalana de Dirigents de l'Esport, del 2011 al 2013 fou la responsable en mat\u00e8ria de g\u00e8nere del Consell Catal\u00e0 de l'Esport i en l'\u00e0mbit professional tamb\u00e9 va ser directora de la Resid\u00e8ncia Joaquim Blume i cap de secci\u00f3 de Resid\u00e8ncies del Consell Catal\u00e0 de l'Esport. Reb\u00e9 la medalla d'argent de les federacions espanyoles de nataci\u00f3 i de salvament i socorrisme, la ins\u00edgnia d'argent de la FC de Nataci\u00f3, el pin d'or de la LEN i la medalla de bronze del Reial Orde al M\u00e8rit Esportiu. El 2011 reb\u00e9 el Premi a la Dona Dirigent Esportiva de la UFEC.", "target": "Esport"}, {"text": "L'eliminaci\u00f3 directa \u00e9s un sistema utilitzat en diverses competicions esportives o torneigs, que consisteix que el perdedor d'un encontre \u00e9s immediatament eliminat. Es van jugant rondes i en cadascuna d'elles s'elimina cert nombre de participants fins a deixar un \u00fanic competidor que es corona com a campi\u00f3. No obstant aix\u00f2, poden existir excepcions en qu\u00e8 un participant pr\u00e8viament eliminat pugui seguir competint, ja sigui reingressant al sistema d'eliminaci\u00f3 o jugant partits de consolaci\u00f3 com ara el partit pel tercer lloc. Aquest sistema \u00e9s conegut de vegades per la seva denominaci\u00f3 en angl\u00e8s nord-americ\u00e0, play-off.\nAquest tipus de torneig se sol disputar abans o despr\u00e9s d'una fase regular en la qual els equips s'enfronten tots contra tots. En aquesta fase, els participants solen estar dividits en grups o divisions geogr\u00e0fiques.\n\u00c9s molt utilitzat en torneigs esportius, com en el tennis, en algunes copes del futbol i b\u00e0squet, i tamb\u00e9 en les fases finals del campionat del m\u00f3n d'escacs.", "target": "Esport"}, {"text": "Lucas di Grassi \u00e9s un pilot de curses automobil\u00edstiques brasiler que ha arribat a disputar curses de F\u00f3rmula 1.\nVa n\u00e9ixer l'11 d'agost del 1984 a Sao Paulo, Brasil.", "target": "Esport"}, {"text": "L'esportivitat, deportivitat o joc net \u00e9s una aspiraci\u00f3 o car\u00e0cter distintiu que creu que un esport o activitat pot ser m\u00e9s gaudit tenint en compte l'equitat, l'\u00e8tica, el respecte i el sentit de companyonia. Un perdedor es refereix a una persona que no es pren b\u00e9 la derrota, mentre que un bon esportista ha de ser un \"bon guanyador\" i a m\u00e9s de ser un \"bon perdedor\".L'esportivitat es pot conceptualitzar com una caracter\u00edstica duradora i relativament estable o la disposici\u00f3 com els individus difereixen en la manera com s'espera que en general es comportin en situacions esportives. En general, l'esportivitat es refereix a virtuts com la just\u00edcia, el domini propi, la valentia i persist\u00e8ncia, i s'ha associat amb els conceptes interpersonals de tractar els altres i ser tractats amb just\u00edcia, mantenir l'autocontrol quan tractes amb els altres i el respecte a l'autoritat i opositors.\nUn competidor que exhibeix un comportament antiesportiu despr\u00e9s de perdre un joc o concurs sovint s'anomena \"mal perdedor\" i aquells que mostren poca esportivitat despr\u00e9s de guanyar s\u00f3n t\u00edpicament anomenats \"guanyadors dolents\". El comportament mal perdedor inclou culpar altres per la p\u00e8rdua, no assumir la responsabilitat de les seves accions personals que van contribuir a la derrota, la reacci\u00f3 davant la p\u00e8rdua d'una manera immadura o inadequada, posant excuses per la derrota, i citant condicions desfavorables o altres assumptes d'estar per casa com raons per la derrota. Un guanyador mal actua d'una manera superficial despr\u00e9s de la seva vict\u00f2ria, com delectant-se sobre la seva vict\u00f2ria, fregant el triomf a la cara dels opositors, i la reducci\u00f3 de l'autoestima de l'adversari recordant com de malament van jugar en comparaci\u00f3 (encara que amb una bona actuaci\u00f3).", "target": "Esport"}, {"text": "Antonin Panenka (Praga, 2 de desembre de 1948) fou un futbolista txecoslovac. La major part de la seva carrera va jugar al FC Bohemians Praha. Forma part de la hist\u00f2ria del futbol gr\u00e0cies a la seva h\u00e0bil i sorprenent forma de convertir el penal que don\u00e0 la vict\u00f2ria a la selecci\u00f3 de Txecoslov\u00e0quia a la final de l'Eurocopa de Futbol de 1976.", "target": "Esport"}, {"text": "Dario Frigo (Saronno, 18 de setembre de 1973) va ser un ciclista it\u00e0lia, que fou professional entre el 1996 i el 2005. Bon rodador, es defensava b\u00e9 en curses d'una setmana. Destaquen dues edicions del Tour de Romandia i una Par\u00eds-Ni\u00e7a. A les Grans Voltes aconsegu\u00ed dues vict\u00f2ries d'etapa, una al Tour de Fran\u00e7a i una altra al Giro d'It\u00e0lia, cursa en la qual tamb\u00e9 vest\u00ed la maglia rosa diverses etapes.\nLa seva carrera va estar marcada pels casos de dopatge. El 2001 fou acusat d'estar en possessi\u00f3 de subst\u00e0ncies dopants durant la disputa del Giro d'It\u00e0lia. En aquells moments Frigo era segon de la classificaci\u00f3 general, a sols 15 segons de Gilberto Simoni. El seu equip, el Fassa Bortolo el va expulsar seguint el reglament intern. Frigo es declar\u00e0 culpable i fou desqualificat. Els posteriors an\u00e0lisis van demostrar que cap de les subst\u00e0ncies que tenia en el seu poder era dopant, per\u00f2 que probablement s\u00ed que les havia pres.\nEl 2005, en finalitzar la 10a etapa del Tour de Fran\u00e7a, amb final a Courchevel, fou arrestat per la gendarmeria francesa despr\u00e9s de trobar subst\u00e0ncies dopants al cotxe de la seva dona a Albertville.", "target": "Esport"}, {"text": "Bo Hamburger (Frederiksberg, 24 de maig de 1970) va ser un ciclista dan\u00e8s, que fou peofessional entre 1991 i 2006.\nEl 2001 fou acomiadat del Team CSC despr\u00e9s de donar positiu en un control antidopatge per EPO. La mostra B va dictaminar que el positiu no era tal per estar per sota dels m\u00ednims legals, per\u00f2 amb tot el valor era anormal. Des d'aquell moment la Federaci\u00f3 Danesa no deix\u00e0 que Hamburguer els represent\u00e9s.\nEn el seu llibre Den st\u00f8rste pris - en cykelrytters bekendelser (El cost m\u00e9s gran - Confessions d'un ciclista) publicat a Dinamarca el 7 de novembre de 2007 admetia haver pres EPO i l'hormona del creixement regularment entre el 1995 i el 1997.", "target": "Esport"}, {"text": "\u00c1lvaro Gonz\u00e1lez de Galdeano Aranz\u00e1bal (Vit\u00f2ria, 3 de gener de 1970) va ser un ciclista basc, que fou professional entre 1992 i 2004. \u00c9s el germ\u00e0 del tamb\u00e9 ciclista Igor Gonz\u00e1lez de Galdeano.\nAbans de passar al professionalisme va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de Barcelona de 1992 en la prova de 100 km contrarellotge per equips, en qu\u00e8 finalitz\u00e0 cinqu\u00e8.\nAquell mateix any va passar al camp professional. Va prendre part en 8 edicions de la Volta a Espanya, sent la 7a posici\u00f3 final de 1998 el seu millor resultat. El 2000 aconsegu\u00ed els seus millors resultats: una etapa al Giro d'It\u00e0lia i a la Volta a Espanya i el Campionat d'Espanya en ruta. Amb tot, aquell mateix any va donar positiu per dopatge a final de temporada, cosa que li va suposar una sanci\u00f3 de sis mesos. Un cop complerta la sanci\u00f3 no aconsegu\u00ed cap altra vict\u00f2ria destacada.\nEs retir\u00e0 el 2004, passant a fer de director esportiu a l'equip Orbea, de categoria continental i filial de l'Euskaltel-Euskadi. El 2010 passar\u00e0 a ser el director esportiu de l'Euskaltel-Euskadi fins a la seva desaparici\u00f3 al 2013.", "target": "Esport"}, {"text": "L'escalfament \u00e9s un exercici f\u00edsic i tamb\u00e9 \u00e9s una part essencial de l'activitat f\u00edsica.\nS\u00f3n una s\u00e8rie d'exercicis que es realitzen abans de comen\u00e7ar una activitat en la qual es necessiti un esfor\u00e7 superior al normal.\nA mesura que fem activitat f\u00edsica d'una manera moderada i regular, el nostre cos es va adaptant a l'esfor\u00e7, de manera que podem anar incrementant la pr\u00e0ctica esportiva. Aquesta capacitat d'adaptaci\u00f3 i de resist\u00e8ncia a l'esfor\u00e7 ens evitar\u00e0 patir lesions, per\u00f2 tanmateix sotmetre el m\u00fascul al m\u00e0xim esfor\u00e7 de manera sobtada sempre pot causar lesions. Si realitzem durant 10 o 15 minuts un escalfament muscular a base d'estiraments, petites curses, etc. es garanteix que el m\u00fascul s'escalfi i no pateixi cap mal.\nPodem definir l'escalfament com un conjunt d'exercicis efectuats per un esportista abans d'un esfor\u00e7 f\u00edsic, destinats a poder aconseguir un estat f\u00edsic \u00f2ptim.", "target": "Esport"}, {"text": "El N\u00edger va competir als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 1984 a Los Angeles. Va tornar a competir despr\u00e9s de boicotejar els Jocs del 1976 i el 1980.", "target": "Esport"}, {"text": "Tadashi Abe (1926 - 23 de novembre de 1984) va ser un dels pioners de l'aikido a Europa.\nVa comen\u00e7ar a practicar aikido el 1942 a Osaka.", "target": "Esport"}, {"text": "El Marca Leyenda \u00e9s un guard\u00f3 que atorga el diari Marca als millors professionals de la hist\u00f2ria de l'esport. Des de la seva creaci\u00f3 el 1997 m\u00e9s de 50 persones relacionades amb el m\u00f3n de l'esport han rebut aquest reconeixement.", "target": "Esport"}, {"text": "Erik Breukink (Velp, Rheden (Gelderland), 1 d'abril de 1964) \u00e9s un ex-ciclista neerland\u00e8s, que fou professional entre el 1985 i el 1997.", "target": "Esport"}, {"text": "Kazuo Chiba (T\u00f2quio, 5 de febrer de 1940-5 de juny de 2015) \u00e9s un professor d'Aikido 8\u00e8 dan Aikikai. Va fundar l'Aikikai de San Diego on es va instal\u00b7lar el 1981, i \u00e9s tamb\u00e9 responsable del Birankai, organitzaci\u00f3 dedicada a la difusi\u00f3 de l'Aikido.", "target": "Esport"}, {"text": "Aiyim Abdildina\u2014\u0410\u0439\u044b\u043c \u0410\u0431\u0434\u0438\u043b\u044c\u0434\u0438\u043d\u0430en kazakh\u2014 (Prov\u00edncia d'Akmol\u00e0, 23 de desembre de 1989) \u00e9s una lluitadora kazakh de lluita lliure  que compet\u00ed en quatre campionats mundials, i es classific\u00e0 en cinquena posici\u00f3 el 2010. Va guanyar la medalla de bronze als Jocs Asi\u00e0tics de 2010; setena posici\u00f3 en 2014. Va aconseguir sis medalles en Campionats Asi\u00e0tics, de plata en 2016 i de bronze en 2009, 2011, 2012, 2014 i 2015. Va representar el seu pa\u00eds dues vegades a la Copa del M\u00f3n, en 2011 classificant-se en la novena posici\u00f3, i aconseguint l'onz\u00e8 lloc en 2012.", "target": "Esport"}, {"text": "Guillermo Sebasti\u00e1n Coria, tamb\u00e9 conegut amb el sobrenom de El Mago, (Rufino (Argentina), 13 de gener de 1982) \u00e9s un ex-tennista argent\u00ed. Li van posar Guillermo de nom en honor del seu compatriota Guillermo Vilas. Els seus m\u00e0xims \u00eddols del tennis s\u00f3n el xil\u00e8 Marcelo R\u00edos i el nord-americ\u00e0 Andre Agassi, en qui s'inspira per jugar.", "target": "Esport"}, {"text": "Richard McDermott, conegut amb el nom de Terry McDermott (Essexville, Estats Units 1940) \u00e9s un patinador de velocitat sobre gel nord-americ\u00e0, ja retirat.", "target": "Esport"}, {"text": "Steven Rooks (Oterleek, Alkmaar, 7 d'agost de 1960) va ser un ciclista neerland\u00e8s, que fou professional entre 1982 i 1995, durant els quals aconsegu\u00ed 37 vict\u00f2ries.\nBon escalador i corredor de carreres d'un dia, va guanyar, entre d'altres, dues etapes al Tour de Fran\u00e7a, la Lieja-Bastogne-Lieja (1983), l'Amstel Gold Race (1986), el Campionat de Zuric (1988) i dos campionats nacionals en ruta (1991, 1994).\nCap a la fi de 1999, al programa de televisi\u00f3 neerland\u00e8s Reporter, va admetre, junt amb Maarten Ducrot i Peter Winnen haver-se dopat durant la seva carrera. Rooks va dir que havia emprat testosterona i amfetamines durant els 13 anys que va ser professional. El 2009 tamb\u00e9 va admetre haver emprat EPO des del 1989.", "target": "Esport"}, {"text": "Aquests s\u00f3n alguns dels r\u00e8cords assolits a la hist\u00f2ria de l'NBA.", "target": "Esport"}, {"text": "Adrien S\u00e9bastien Perruchet Silva (Angulema, el 15 de mar\u00e7 de 1989) conegut com a Adrien Silva \u00e9s un jugador de futbol portugu\u00e8s que juga com a centrecampista, i que \u00e9s conegut per les seves habilitats de regateig i passada.Actualment milita a l'Al-Wahda de la Lliga dels Emirats \u00c0rabs Units de futbol.", "target": "Esport"}, {"text": "Elif Merve Kap\u0131k\u0131ran (9 de febrer de 1993) \u00e9s una jugadora de voleibol turca. En la seva carrera professional, que inicia a Mersin, en Torosspor, ha jugat tamb\u00e9 amb Eczac\u0131ba\u015f\u0131 Vitra, Maltepe Yal\u0131spor i Fevziye Mektepleri d'Istanbul, Nil\u00fcfer Belediyespor de Bursa, i Manisa B\u00fcy\u00fck\u015fehir Belediyespor de Manisa. Com a estudiant de la Universitat Ayd\u0131n d'Istanbul, va participar en el equip universitari subcampi\u00f3 d'Europa el 2019 en el campionat organitzada per la EUSA.", "target": "Esport"}, {"text": "El trofeu Memorial Jordi Puig \u00e9s un premi en honor de Jordi Puig i Laborda que s'atorga des del 2007 a les millors classificacions dels jugadors del mateix club en les categories sub14 i sub16 del Campionat de Catalunya d'Escacs per Edats.\nEl club que obtingui menys punts sumant la classificaci\u00f3 general de tres dels seus jugadors obtindr\u00e0 el guard\u00f3, a m\u00e9s s'entrega trofeu i tres medalles a cadascun dels tres primers clubs. Si dos clubs empaten a punts sumant les classificacions dels seus tres millors jugadors el sistema de desempat ser\u00e0 la suma de punts d'aquests tres jugadors i si continua l'empat guanyar\u00e0 el desempat el club que tingui el jugador que hagi fet m\u00e9s punts, finalment, si continua l'empat es resoldr\u00e0 sumant els punts de la classificaci\u00f3 de la ronda anterior.", "target": "Esport"}, {"text": "El Comit\u00e8 Paral\u00edmpic d'Oceania \u00e9s una organitzaci\u00f3 a la ciutat de Sydney, Austr\u00e0lia. \u00c9s una organitzaci\u00f3 internacional formada pels set comit\u00e8s paral\u00edmpics nacionals d'Oceania. El Comit\u00e8 Paral\u00edmpic d'Oceania es va formar en 2006, quan la federaci\u00f3 FESPIC va ser dividida en dues institucions separades, donant origen al Comit\u00e8 Paral\u00edmpic d'Oceania i el Comit\u00e8 Paral\u00edmpic Asi\u00e0tic.", "target": "Esport"}, {"text": "Polen Uslupehlivan   (Y\u00fcre\u011fir, 27 d'agost de 1990) \u00e9s una jugadora de voleibol turca. Actualment juga al Fenerbah\u00e7e d'Istanbul i tamb\u00e9 a la selecci\u00f3 nacional de Turquia. Tamb\u00e9 estudia a la Universitat Hali\u00e7 (Corn d'Or) d'Istanbul. Amb el seu equip anterior, el Vak\u0131fbank SK, va guanyar els campionats femenins d'Europa i del m\u00f3n el 2013. Tamb\u00e9 va participar en els Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 2012.", "target": "Esport"}, {"text": "K\u00fcbra Kegan (Ankara, 18 de juliol de 1985) \u00e9s una jugadora de voleibol turca. Va iniciar al voleibol durant la seva educaci\u00f3 secund\u00e0ria al Liceu d'Esport de la Federaci\u00f3 de Voleibol de Turquia a Ankara, on van rebre 3r lloc en un campionat mundial de liceus, en un equip amb jugadores com a Damla \u00c7ak\u0131ro\u011flu, Ecem Al\u0131c\u0131 i Ceyda Akta\u015f, totes estudiants d'aquest liceu promoguda per la m\u00e0xima autoritat del voleibol en Turquia, i que va criar futures jugadores professionals de voleibol del pa\u00eds. (Vegeu la entrevista amb Kegan i TVF Spor Lisesi en Viquip\u00e8dia en franc\u00e9s.) En la seva carrera professional va jugar per clubs com ara Eczac\u0131ba\u015f\u0131 SK d'Istanbul, Ankarag\u00fcc\u00fc, Karayollar\u0131 SK, Halkbank SK d'Ankara, \u0130dmanoca\u011f\u0131 de Trabzon i Anakentspor de Samsun.El 2011 va participar en les seleccions nacionals de Turquia, campions d'Europa (CEV) sub-18 el 2011 i el 2012 del mon FIVB en la categoria sub-20.", "target": "Esport"}, {"text": "La for\u00e7a f\u00edsica \u00e9s definida com a la capacitat dels m\u00fasculs per oposar-se mitjan\u00e7ant la seva tensi\u00f3 a una resist\u00e8ncia externa, neutralitzant-la o contrarestant-la.", "target": "Esport"}, {"text": "Barna Putics (P\u00e9cs, Hongria, 18 d'agost del 1984) \u00e9s un jugador d'handbol hongar\u00e8s del KC Veszpr\u00e9m. Va jugar dos partits amb el Futbol Club Barcelona.", "target": "Esport"}, {"text": "Rolf Aldag (Beckum, Rin del Nord-Westf\u00e0lia, 25 d'agost de 1968) \u00e9s un ciclista alemany, que fou professional entre 1991 i 2005, majorit\u00e0riament a les files del Team Telekom. En el seu palmar\u00e8s destaquen el Campionat d'Alemanya en ruta del 2000 i la Volta a Baviera del 1999.\nEn retirar-se pass\u00e0 a exercir de director esportiu del T-Mobile Team.\nEl maig de 2007 va admetre haver-se dopat amb EPO entre 1994 i 1996.", "target": "Esport"}, {"text": "Leo Honkala   (Oulu, 8 de gener de 1933 \u2013 Oxel\u00f6sund, 17 de maig de 2015) fou un lluitador finland\u00e8s, especialista en lluita grecoromana, que va competir durant la d\u00e8cada de 1950.\nEl 1952 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de H\u00e8lsinki, on guany\u00e0 la medalla de bronze en la categoria del pes mosca del programa de lluita grecoromana.Els anys seg\u00fcents va patir diverses lesions a l'espatlla que l'obligaren a retirar-se el 1956, despr\u00e9s d\u2019aconseguir el seu \u00fanic t\u00edtol nacional aquell mateix any. Quan es va retirar, va treballar primer com a policia a Finl\u00e0ndia, per\u00f2 a finals dels anys seixanta va emigrar a Su\u00e8cia.\nEntre 1974 i 1985 va entrenar l'equip de lluita lliure suec. Tamb\u00e9 va competir en powerlifting, per\u00f2 el 2006 don\u00e0 positiu en un control antidopatge i va ser sancionat de per vida.", "target": "Esport"}, {"text": "L'electromiografia (EMG) \u00e9s una t\u00e8cnica per a l'avaluaci\u00f3 i el registre de l'activitat el\u00e8ctrica produ\u00efda pels m\u00fasculs esquel\u00e8tics. L'EMG es realitza usant un instrument m\u00e8dic anomenat electromi\u00f2graf, que produeix un registre anomenat electromiograma. Un electromi\u00f2graf detecta la difer\u00e8ncia de potencial el\u00e8ctric que activa les c\u00e8l\u00b7lules musculars, quan aquestes s\u00f3n activades de forma neuronal o de forma el\u00e8ctrica, els senyals poden ser analitzats per tal de detectar anormalitats i el nivell d'activaci\u00f3 o analitzar la biomec\u00e0nica del moviment hum\u00e0 o animal.", "target": "Esport"}, {"text": "Una  colzera  \u00e9s una pe\u00e7a de roba que, disposada al voltant del colze, el protegeix contra cops i rascades o l'immobilitza despr\u00e9s d'una fractura.\nLes colzeres s\u00f3n peces encoixinades que complementen els uniformes de determinats esports en qu\u00e8 les caigudes s\u00f3n freq\u00fcents, com per exemple l'hoquei sobre gel i en l\u00ednia, el monopat\u00ed, el ciclisme, etc. Les colzeres s\u00f3n unes bandes de pl\u00e0stic que s'introdueixen per la m\u00e0 ajustant-se al colze mitjan\u00e7ant un el\u00e0stic. La part encoixinada queda per darrere per tal d'esmorteir l'impacte en el moment d'una eventual caiguda. Les colzeres no se solen utilitzar per part dels jugadors professionals per\u00f2 s\u00ed pels principiants en la seva fase d'iniciaci\u00f3 i en modalitats on l'alta velocitat o els salts impliquen un major risc de traumatisme.\nCom a instrument m\u00e8dic, les colzeres ortop\u00e8diques s\u00f3n \u00fatils en recuperacions postoperat\u00f2ries, lesions esportives, epicondilitis i reumatismes, aix\u00ed com per alleujar el dolor en artrosi i artritis. En alguns esports com el tennis, en qu\u00e8 el colze suporta grans tensions, les colzeres ajustables el protegeixen i ajuden a superar les tendinitis.\nTamb\u00e9 es diuen colzeres els refor\u00e7os de cuir o pl\u00e0stic que es cusen a la m\u00e0nega del jersei o la jaqueta per impedir el seu trencament per fregament o per dissimular-hi estrips ja existents.", "target": "Esport"}, {"text": "Llista de clubs d'atletisme de Catalunya afiliats a la Federaci\u00f3 Catalana d'Atletisme:", "target": "Esport"}, {"text": "Miguel \u00c1ngel Rubiano Ch\u00e1vez (Bogot\u00e0, 3 d'octubre de 1984) \u00e9s un ciclista colombi\u00e0, professional des del 2006. Actualment corre a l'equip Gansu Bank.\nL'agost de 2008 va donar positiu en un control antidopatge, per la qual cosa l'UCI el va sancionar amb sis mesos de suspensi\u00f3, fins al gener del 2009. \u00c9s per aix\u00f2 que la vict\u00f2ria d'etapa a la Volta a Eslov\u00e0quia li fou retirada.En el seu palmar\u00e8s destaca una vict\u00f2ria d'etapa al Giro d'It\u00e0lia de 2012.", "target": "Esport"}, {"text": "Salomon Group \u00e9s una empresa francesa de fabricaci\u00f3 de roba esportiva amb seu a Annecy. Va ser fundada l'any 1947 per Fran\u00e7ois Salomon al cor dels Alps francesos en un taller de fabricaci\u00f3 de material d'esqu\u00ed. Salomon Group forma part d'Amer Sports, propietat des del 2019 del grup xin\u00e8s ANTA Sports, amb marques germanes com Wilson, Atomic, Sports Tracker, Suunto, Precor i Arc'teryx.\nActualment, Salomon fabrica productes per a tot el m\u00f3n de diversos esports a l'aire lliure com ara trail running, senderisme, escalada, raids d'aventura, esqu\u00ed i surf de neu.", "target": "Esport"}, {"text": "El Museu del Futbol Club Barcelona o Museu President N\u00fa\u00f1ez, \u00e9s el museu del Futbol Club Barcelona, situat a les instal\u00b7lacions del Camp Nou de Barcelona. S'hi mostren tots els trofeus aconseguits per totes les seccions esportives del club catal\u00e0 al llarg de la seva hist\u00f2ria. Inaugurat el 24 de setembre de 1957, actualment \u00e9s un dels museus m\u00e9s visitats de Catalunya, amb una mitjana anual de visitants en els darrers anys superior a 1.200.000 de visites.", "target": "Esport"}, {"text": "La vigor\u00e8xia, complex d'Adonis, addicci\u00f3 a la musculatura o dism\u00f2rfia muscular \u00e9s un trastorn mental caracteritzat per una obsessi\u00f3 per tenir un cos muscul\u00f3s, que despr\u00e9s afegeix una percepci\u00f3 alterada de la figura corporal, de manera que la persona que el pateix mai no es veu prou musculosa sin\u00f3 prima. Aquesta deformaci\u00f3 de la percepci\u00f3 pr\u00f2pia tamb\u00e9 es dona a l'anor\u00e8xia, a la qual l'afectat el que busca \u00e9s estar prim. De vegades, la vigor\u00e8xia pot estar acompanyada d'ortor\u00e8xia (obsessi\u00f3 excessiva per menjar un cert tipus d'aliments, que l'afectat jutja \"sans\" o \"correctes\") i malnutrici\u00f3.\nEl terme vigor\u00e8xia va ser encunyat l'any 1993 pel psiquiatre Harrison Pope. La vigor\u00e8xia a Espanya encara no s'ha etiquetat com a malaltia, es considera un trastorn mental no estrictament alimentari relacionat amb l'addicci\u00f3 a la musculatura.Podria dir-se que qui pateix de vigor\u00e8xia \u00e9s una persona insatisfeta amb el seu propi cos que es veu massa prima i busca amb l'exercici adquirir el volum desitjat. A m\u00e9s de la pr\u00e0ctica desmesurada d'exercici f\u00edsic, aquesta alteraci\u00f3 dona lloc a una s\u00e8rie de reaccions que es donen a l'organisme en qu\u00e8 estan involucrades hormones i neurotransmissors, reaccions que provoquen un proc\u00e9s de depend\u00e8ncia a aquest exercici f\u00edsic.", "target": "Esport"}, {"text": "Yves H\u00e9zard (Donzy, 20 d'octubre de 1948) va ser un ciclista franc\u00e8s, que fou professional entre 1971 i 1981. Durant aquest temps aconsegu\u00ed 27 vict\u00f2ries, sent la m\u00e9s destacada una etapa al Tour de Fran\u00e7a de 1972. El 1971 havia guanyat el Campionat de Fran\u00e7a en ruta, per\u00f2 en fou desposse\u00eft per haver donat possitiu en un control antidopatge.", "target": "Esport"}, {"text": "Chunkey (tamb\u00e9 conegut com a chunky, chenco, tchung-kee o el joc del c\u00e8rcol i el pal) \u00e9s un joc d'origen nadiu americ\u00e0. Es jugava fent rodar pedres en forma de disc per terra i es llan\u00e7aven llances contra elles en un intent de col\u00b7locar la llan\u00e7a el m\u00e9s a prop possible de la pedra detinguda.\nEs va originar al voltant del 600 a la regi\u00f3 de Cahokia, actualment en els Estats Units (prop de l'actual St. Louis, Missouri). El chunkey es jugava en terrenys tan grans com 19 hect\u00e0rees, que albergaven grans audi\u00e8ncies formades pel conjunt de la gent de la regi\u00f3 (\u00e9s a dir Cahokians, agricultors, immigrants, i fins i tot els visitants). Es va continuar jugant despr\u00e9s de la caiguda de la cultura del Mississip\u00ed, al 1500. Es van jugar variacions en tota Am\u00e8rica del Nord. L'etn\u00f2graf James Adair va traduir la paraula, que significa \u00abexecutant treballs for\u00e7ats\u00bb.Amb freq\u00fc\u00e8ncia, les apostes es connectaven amb el joc, amb alguns jugadors que apostaven tot el que posse\u00efen en el resultat del joc. Es Fins i tot, els jugadors es su\u00efcidaven.", "target": "Esport"}, {"text": "El Tour de Fran\u00e7a Femmes 2022, (oficialment Tour de Fran\u00e7a Femmes avec Zwift), ser\u00e0 la primera edici\u00f3 del Tour de Fran\u00e7a femen\u00ed, una de les dues Grans Voltes ciclistes femenines. La cursa comen\u00e7ar\u00e0 el 24 de juliol de 2022 a Par\u00eds, coincidint amb la darrera etapa del Tour de Fran\u00e7a mascul\u00ed, i acabar\u00e0 a la Planche des Belles Filles el 31 de juliol.", "target": "Esport"}, {"text": "G\u00fclcan M\u0131ng\u0131r (Afyonkarahisar, 21 de maig de 1989) \u00e9s una atleta turca de curses de mitjana dist\u00e0ncia. M\u0131ng\u0131r \u00e9s especialista de les curses 3000 metres obstacles, campiona d'Europa 2012, amb una marca de 9:32.36 a H\u00e8lsinki.", "target": "Esport"}, {"text": "Maarten Ducrot (Vlissingen, 8 d'abril de 1958) va ser un ciclista neerland\u00e8s, que fou professional entre 1985 i 1991. El seu major \u00e8xit esportiu fou l'aconseguit al Tour de Fran\u00e7a de 1985, en qu\u00e8 guany\u00e0 una etapa i el premi de la combativitat.\nA finals de 1999, al programa de televisi\u00f3 neerland\u00e8s Reporter, va admetre, junt a Steven Rooks i Peter Winnen haver-se dopat durant la seva carrera.", "target": "Esport"}, {"text": "El Bany de sang de Melbourne (en hongar\u00e8s, Melbourne-i v\u00e9rf\u00fcrd\u0151) \u00e9s el nom amb qu\u00e8 es coneix el partit de waterpolo que va enfrontar les seleccions d'Hongria i la URSS als Jocs Ol\u00edmpics de Melbourne 1956. Aquest partit \u00e9s probablement el m\u00e9s fam\u00f3s de la hist\u00f2ria del waterpolo. El partit es va jugar amb el rerefons de la revoluci\u00f3 hongaresa de 1956 i va acabar amb la vict\u00f2ria d'Hongria sobre l'URSS per 4-0. El nom va ser encunyat pels mitjans de comunicaci\u00f3 pel fet que el jugador hongar\u00e8s Ervin Zador va sortir de la piscina al final del partit amb sang brollant-li d'un tall sota l'ull dret.", "target": "Esport"}, {"text": "Raquel Huertas Soler (Almeria, 18 de juliol de 1982, \u00e9s una jugadora d'hoquei herba i d'hoquei sala andalusa, que ha jugat de davantera al Club Deportiu Terrassa. Ha estat moltes vegades internacional amb la selecci\u00f3 espanyola d'hoquei herba i sala. Ha representat la selecci\u00f3 espanyola als Jocs Ol\u00edmpics de Pequ\u00edn de 2008.Despr\u00e9s de jugar uns quants anys amb el CD Terrassa i assolir diversos t\u00edtols, l'any 2012 fitx\u00e0 pel Grupo Sierra Sur Hockey Alcal\u00e1. A partir de la temporada 2013-2014 va passar a jugar fora de la lliga espanyola, a It\u00e0lia, amb el club HCF Villafranca; el club Sant Petersburg, de la lliga russa; el club Douai HC, de la lliga francesa, i l'HCU Catania, el curs 2015-2016. Abans de tornar de nou al club sicili\u00e0, va jugar tres temporades a l'HF Lorenzoni, a la localitat piemontesa de Bra.Raquel Huertas \u00e9s tamb\u00e9 \u00e0rbitra d'hoquei.", "target": "Esport"}, {"text": "Masahiko Kimura (Kumamoto, Prefectura de Kumamoto, 10 de setembre de 1917 - 18 d'abril de 1993) era un judoka japon\u00e8s que \u00e9s \u00e0mpliament considerat com un dels millors judokes de tots els temps.", "target": "Esport"}, {"text": "Richard McClure   (Comox, 20 de gener de 1935) \u00e9s un remer canandenc, ja retirat, que va competir durant la d\u00e8cada de 1950.\nEl 1956 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de Melbourne, on guany\u00e0 la medalla de plata en la prova del vuit amb timoner del programa de rem. En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaca una medalla de plata als Jocs de l'Imperi Brit\u00e0nic de 1958.El 1959 es gradu\u00e0 en enginyeria mec\u00e0nica per la Universitat de la Col\u00fambia Brit\u00e0nica. Posteriorment exerc\u00ed d'entrenador de la selecci\u00f3 nacional de rem.", "target": "Esport"}, {"text": "La Talking Stick Resort Arena \u00e9s un pavell\u00f3 poliesportiu a Phoenix (Arizona). Es va inaugurar l'1 de juny del 1992 i els equips que l'han utilitzat com a la seva seu s\u00f3n els Phoenix Coyotes de l'NHL (1996-2003) i actualment els Phoenix Roadrunners de l'ECHL, els Phoenix Mercury de la WNBA i els Arizona Rattlers de l'Australian Football League. Principalment \u00e9s conegut per ser la seu de l'equip de l'NBA, Phoenix Suns. T\u00e9 una capacitat per 18.422 espectadors quan es practica b\u00e0squet i de 16.210 quan es prepara per a l'hoquei.", "target": "Esport"}, {"text": "Wilhelm Paul Bungert (Mannheim, Tercer Reich, 1 d'abril de 1939) \u00e9s un extennista i entrenador alemany.\nVa disputar una final de Grand Slam individual a Wimbledon (1967), i una de dobles a Roland Garros (1962). Fou el segon tennis alemany de la hist\u00f2ria en disputar una final de Grand Slam despr\u00e9s de Gottfried von Cramm trenta anys abans. Tamb\u00e9 va formar part de l'equip d'Alemanya Occidental de Copa Davis tan com a jugador i com a capit\u00e0, disputant en ambd\u00f3s casos la final sense aconseguir la vict\u00f2ria.\nActualment \u00e9s propietari d'un club de tennis i golf a D\u00fcsseldorf. Les marques de roba esportiva Adidas o Puma van utilitzar el seu nom per un model de vambes de tennis.", "target": "Esport"}, {"text": "Michael Shawn Hickenbottom (22 de juliol del 1965) m\u00e9s conegut al ring com a Shawn Michaels \u00e9s un lluitador professional estatunidenc que treballa a la marca RAW de World Wrestling Entertainment (WWE).", "target": "Esport"}, {"text": "El capit\u00e0 d'un equip de futbol \u00e9s el jugador escollit per ser el l\u00edder de l'equip, representant, dins del camp de joc, a tots els seus companys davant els \u00e0rbitres del partit i tamb\u00e9 t\u00e9 al seu c\u00e0rrec l'organitzaci\u00f3 i comandament de l'equip d'acord amb les ordres de l'entrenador i tamb\u00e9 d'acord amb la situaci\u00f3 i la seva visi\u00f3 de joc. Fins i tot, qualsevol reconvenci\u00f3 o advert\u00e8ncia de l'\u00e0rbitre davant l'equip li \u00e9s comunicada sovint al capit\u00e0.\nAix\u00ed mateix, fora dels terrenys de joc tamb\u00e9 t\u00e9 una representaci\u00f3 de la plantilla de jugadors de l'equip, ja sigui davant de la directiva del club o combinat nacional com en actes institucionals d'aquest. Normalment, aquesta funci\u00f3 acostuma a desenvolupar el membre m\u00e9s veter\u00e0 de l'equip (el m\u00e9s representatiu).\nSobre el terreny de joc, es distingeix dels altres pel bra\u00e7alet que porta al bra\u00e7.\nA l'inici de cada partit, \u00e9s l'encarregat de participar en el sorteig de camps amb els \u00e0rbitres i el capit\u00e0 de l'equip contrari.", "target": "Esport"}, {"text": "Un  trampol\u00ed  en esport \u00e9s una post flexible utilitzada per al salt que fa una funci\u00f3 de ressort per a augmentar la impusi\u00f3 de qui salta.\nEls trampolins estan fixats normalment per una frontissa en un extrem (de manera que poden ser elevats quan no estan en \u00fas) i l'altre extrem penja generalment sobre una piscina, amb un punt situat a mig cam\u00ed entre la frontissa i l'extrem que es recolza sobre un fulcre ajustable.En ra\u00f3 del menester de ser lleugers i flexibles, els trampolins es fan generalment d'alumini. En les piscines, la major part dels trampolins, es pinten de blau i sovint la textura \u00e9s agregada a la superf\u00edcie barrejant vidre o sorra picada amb la pintura per a donar-los una adher\u00e8ncia addicional.\nLa constant de la molla d'un trampol\u00ed \u00e9s ajustada generalment per mitj\u00e0 d'un fulcre que es col\u00b7loca aproximadament a mitjan trampol\u00ed. Generalment, els trampolins funcionen en un r\u00e8gim lineal on obeeixen aproximadament la llei de Hooke. Quan est\u00e0 carregat amb un banyista, la combinaci\u00f3 de la massa aproximadament constant del banyista i la rigiditat constant del trampol\u00ed donen una freq\u00fc\u00e8ncia ressonant que \u00e9s ajustable per mitj\u00e0 de la constant de la molla (fixada per la posici\u00f3 del fulcre). Com que el sistema que en resulta \u00e9s en un r\u00e8gim aproximadament lineal, pot ser modelat prou exactament per una equaci\u00f3 diferencial de segon grau. La freq\u00fc\u00e8ncia ressonant es pot ajustar en general en una gamma que varia d'un quocient de 2:1 a 3:1.\nEs localitzen a 1 m o 3 metres sobre l'aigua. En competici\u00f3 ol\u00edmpica, nom\u00e9s s'utilitzen els trampolins d'altura de 3 metres.", "target": "Esport"}, {"text": "En franc\u00e8s, es diuen boxe pieds-poings (\"boxa peus-punys\"), des de la d\u00e8cada del 1980, als esports de combat de percussi\u00f3 amb guants de boxa que es desenvolupen en un ring (o un tatami) i que pertany a la categoria dels boxes esportives. Utilitzen, segons el reglament, les t\u00e8cniques de cama (puntades i genollades), les t\u00e8cniques de bra\u00e7 (cops de puny i colzades) i les t\u00e8cniques de projeccions.\nEntre els m\u00e9s coneguts tenim: \n\nLes disciplines americanes (boxa americana) sota tres formes principals:\nEl full contact karate sense puntades per sota del cintur\u00f3,\nEl kick-boxing amb puntades circulars en les cuixes o kick-boxing americ\u00e0,\nEl semicontacte o combat en els punts (point fighting), una classe de k\u00e1rate amb guants i sabatilles en escuma,La boxa francesa (savate), avui anomenat \"Savate-BF\", \n\nel kick-boxing japon\u00e8s: kick-boxing amb genollades directes, puntades circulars a les cuixes (puntada baixa o low kick) i agarrats del tronc.\ni finalment, dos superlatius de la boxa, on tot est\u00e0 perm\u00e8s gaireb\u00e9 o, la boxa birmana (lethwei) i la boxa tailandesa (muay thai).", "target": "Esport"}, {"text": "Guy Clarkson   (Toronto, 1 de gener de 1891 \u2013 Buffalo, octubre 1974) va ser un jugador d'hoquei sobre gel i entrenador canadenc de naixement, per\u00f2 brit\u00e0nic d'adopci\u00f3, que va competir durant la d\u00e8cada de 1920. Poc abans d'esclatar la Primera Guerra Mundial es va traslladar al Regne Unit per estudiar qu\u00edmica a la Universitat de Leeds.El 1924 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de Chamonix, on guany\u00e0 la medalla de bronze en la competici\u00f3 d'hoquei sobre gel.", "target": "Esport"}, {"text": "Un torneig a doble volta, o lliga a doble volta (en angl\u00e8s double round-robin), \u00e9s un tipus de torneig t\u00edpic de jocs d'estrat\u00e8gia (com els escacs on \u00e9s molt usat, o tamb\u00e9 a les dames, Othello o el go) en qu\u00e8 els adversaris s'enfronten entre ells dos cops: un amb blanques i un altre amb negres (o en matxs d'anada i tornada).", "target": "Esport"}, {"text": "Manuel Beltr\u00e1n Mart\u00ednez (Ja\u00e9n, 28 de maig de 1971) \u00e9s un ciclista espanyol, professional des del 1995. Anomenat Triqui, \u00e9s conegut per ser un bon escalador que ha treballat com a gregari de Lance Armstrong o Abraham Olano. En el seu palmar\u00e8s destaca la vict\u00f2ria a la Volta a Catalunya de 1999.\nVa donar positiu per EPO al Tour de Fran\u00e7a de 2008, per la qual cosa l'UCI el va sancionar amb dos anys de suspensi\u00f3 a comptar a partir del moment en qu\u00e8 li fou comunicat el positiu, l'estiu de 2008. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d'aquesta sanci\u00f3 tamb\u00e9 fou sancionat a indemnitzar el seu darrer equip, el Liquigas, amb 100.000 euros.", "target": "Esport"}, {"text": "Aitor Osa Eizaguirre (Zestoa, 9 de setembre de 1973) va ser un ciclista basc, que fou professional entre 1995 i 2006. El seu germ\u00e0 Unai tamb\u00e9 fou ciclista professional.\nEl 1995 va fer el pas al professionalisme de la m\u00e0 de l'equip Euskadi, amb qui va competir dues temporades. Dos anys m\u00e9s tard, va fitxar pel Banesto on aconsegu\u00ed els \u00e8xits m\u00e9s grans de la seva carrera, com la Volta al Pa\u00eds Basc del 2002.\nEl 2007, va fitxar per l'equip Liberty Seguros de Manolo Saiz amb el seu germ\u00e0 Unai. Aquell mateix any, fou identificat per la Gu\u00e0rdia Civil en el marc de l'Operaci\u00f3 Port com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes, sota els noms en clau n\u00famero 8 i ATR US. Unai Osa no fou sancionat per la Just\u00edcia espanyola perqu\u00e8, en aquell moment, el dopatge no era un delicte a Espanya. Tampoc no va rebre cap sanci\u00f3 esportiva perqu\u00e8 el jutge instructor del cas es va negar a facilitar les proves que demostrarien la seva implicaci\u00f3 com a client de la xarxa de dopatge als organismes esportius internacionals (AMA, UCI).\nCom a conseq\u00fc\u00e8ncia de l'Operaci\u00f3 Port el m\u00e0xim patrocinador del seu equip, Liberty Seguros, abandon\u00e0 el ciclisme a mitjan temporada. Amb aquesta decisi\u00f3 deixava en una situaci\u00f3 incerta tots els ciclistes de l'equip, que va canviar de propietaris i es reanomen\u00e0 Astana. Els germans Osa es trobaren amb greus problemes per trobar un equip ProTour.\nA finals de desembre de 2006, quan s'estava entrenant per Zarautz, el seu germ\u00e0, va partir una caiguda, fruit d'un cop de vent, que li provoc\u00e0 una fractura de clav\u00edcula de la qual hagu\u00e9 de ser operat. Els dos germans van decidir la seva retirada.\nDes de la retirada col\u00b7labora ocasionalment amb EiTB en la narraci\u00f3 de competicions ciclistes.", "target": "Esport"}, {"text": "Nazmi Bari (\u0130stanbul, 13 de novembre de 1929 - 20 de setembre de 2008) fou un tennista turc, membre primerament del club esportiu TED (Tenis Eskrim Da\u011fc\u0131l\u0131k - Tennis, Esgrima, Alpinisme en llengua turca) d'Istanbul i despr\u00e9s a Ankara Tenis Kul\u00fcb\u00fc d'Ankara. Entre els anys 1951 i 1965 va ser campi\u00f3 de Turquia dotze vegades en singles. Ha participat en el Torneig de Wimbledon (1959) i US Open (1963). Tamb\u00e9 ha jugat per la selecci\u00f3 turca de tennis.\nHi ha un torneig internacional anual a Istanbul que duu el seu nom, Copa Nazmi Bari, des de l'any de la seva mort, 2008.", "target": "Esport"}, {"text": "Lennart Johansson (Estocolm, 5 de novembre de 1929 - \t4 de juny de 2019) va ser un dirigent futbol\u00edstic suec.\nVa ser el cinqu\u00e8 president de la UEFA i, fins avui, el que ha estat m\u00e9s temps en el c\u00e0rrec. Va ser escollit en el Congr\u00e9s de Malta de la UEFA (el 1990) i va mantenir-s'hi fins al Congr\u00e9s de D\u00fcsseldorf, el gener del 2007. Aleshores, el seu successor al capdavant de la UEFA, Michel Platini, el va nomenar President Honorari de l'associaci\u00f3. Johansson va ser tamb\u00e9 president de la Federaci\u00f3 Sueca de Futbol, entre 1984 i 1991.\nDe la seva gesti\u00f3 en destaca la creaci\u00f3 del format de la Lliga de Campions de la UEFA i el fet que va portar l'Eurocopa de 1992 a la seva Su\u00e8cia natal.\nLa Lennart Johanssons pokal, el trofeu atorgat als campions del futbol suecs cada any des de 2001, porta el seu nom.", "target": "Esport"}, {"text": "#Vamos por Movistar Plus+ (llegiu \"Vamos\") \u00e9s un canal de televisi\u00f3 per subscripci\u00f3 espanyol, propietat de Telef\u00f3nica. De tem\u00e0tica exclusivament esportiva, est\u00e0 orientat a ser el canal central multiesport, de la plataforma Movistar Plus+.A Espanya el canal est\u00e0 disponible en exclusiva en Movistar Plus+ en els dials 8 i 45, en alta definici\u00f3 per a clients de fibra i sat\u00e8l\u00b7lit, i en definici\u00f3 est\u00e0ndard per a clients de ADSL. Tamb\u00e9 est\u00e0 disponible com a canal d'emissi\u00f3 lineal en el servei de v\u00eddeo sota demanda, tant per a clients de Fusi\u00f3 com de Movistar+ Lite.A Andorra est\u00e0 disponible a SomTV en el dial 201 en alta definici\u00f3. Tamb\u00e9 est\u00e0 disponible com a canal d'emissi\u00f3 lineal en el servei de v\u00eddeo sota demanda.Va iniciar les seves emissions en proves el 10 de setembre de 2018, despr\u00e9s de la fusi\u00f3 de dues dels canals esportius propis de la plataforma, Movistar Deportes 1 i 2, en un sol canal denominat Movistar Deportes. L'inici de la seva programaci\u00f3 va tenir lloc principi el 16 de setembre de 2018 a les 21.30 hores EEl 7 d'agost de 2019 va iniciar les seves transmissions el senyal per a horecas amb el nom de \u00ab#Vamos Bar\u00bb en substituci\u00f3 de Movistar F\u00fatbol, a m\u00e9s dels seus senyals auxiliars (#Vamos Bar 1-2).", "target": "Esport"}, {"text": "R\u00e8cord (derivat del llat\u00ed, a trav\u00e9s de l'angl\u00e8s,: recordari = recordar) denota quantificat d'alguna cosa, un objecte o un esdeveniment el fet que sigui \"millor\" que tots els corresponents valors comparables de serveis, articles o esdeveniments.\nEls r\u00e8cords mundials en les proves dels 100 metres lliures, per exemple, es refereixen al temps m\u00e9s curt, que mai s'hagi fet en aquesta cursa. A m\u00e9s dels r\u00e8cords mundials hi ha r\u00e8cords que s'han obtingut en certes zones (per exemple r\u00e8cords europeus) o en un esdeveniment espec\u00edfic (per exemple en Jocs Ol\u00edmpics).", "target": "Esport"}, {"text": "Maria \u00c0ngela Escudero \u00c1lvarez (Ourense, Gal\u00edcia, 1 de setembre de 1944) \u00e9s una \u00e0rbitra de petanca catalana d'origen gallec.", "target": "Esport"}, {"text": "Marion Jones (angl\u00e8s: Marion Jones-Thompson)  (Los Angeles, 12 d'octubre de 1975) \u00e9s una ex-atleta i ex-jugadora de b\u00e0squet estatunidenca. Va iniciar la seva carrera esportiva durant els anys 90 com a jugadora de b\u00e0squet i posteriorment va passar-se a l'atletisme en pista. Va guanyar la medalla d'or en els 100 metres llisos en el Campionat del M\u00f3n d'atletisme de 1997 i de 1999.Va participar els Jocs Ol\u00edmpics de Sydney de 2000, on va guanyar tres medalles d'or (100, 200 i 4 \u00d7 400 metres llisos) i dues de bronze (salt de llargada i 4 \u00d7 100 metres llisos), per\u00f2 va ser desposse\u00efda dels t\u00edtols quan m\u00e9s tard va admetre haver consumit esteroides. Va ser una de les atletes processades com a part de l'esc\u00e0ndol BALCO, que involucr\u00e0 m\u00e9s d'una vintena d'esportistes d'alt nivell.", "target": "Esport"}, {"text": "Didem Ak\u0131n (Ankara, 1 de maig de 1971) \u00e9s una ex jugadora de basquetbol i directora esportiva. Va jugar moltes anys a Fenerbah\u00e7e on \u00e9s directora de l'equip femen\u00ed des del 2005. Va participar, com a jugadora, set vegades a l'Eurolliga de b\u00e0squet femenina. Tamb\u00e9 va ser jugadora de la selecci\u00f3 nacional turca. El seu marit, Ra\u015fit Ak\u0131n, \u00e9s el responsable de basquetbol femen\u00ed de la Federaci\u00f3 Turca de B\u00e0squet.", "target": "Esport"}, {"text": "Nom com\u00fa utilitzat pels esportistes i seguidors d'aquest esport. Tamb\u00e9 conegut com a Salvament i socorrisme. A Catalunya, es troba representat per la Federaci\u00f3 Catalana de Salvament i Socorrisme i a Espanya per la Real Federaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Salvamento y Socorrismo. Tamb\u00e9 t\u00e9 representaci\u00f3 internacional International Lifesaving Society. Es realitzen campionats a nivell local, regional, nacional, europeu i mundial. En proves de piscina i platja.", "target": "Esport"}, {"text": "Constance Mabel Jeans (Nottingham, 23 d'agost de 1899 - Falmouth, abril de 1984) va ser una nadadora anglesa que va participar en les Olimp\u00edades de 1920 i de 1924 durant les quals va guanyar la medalla d'argent.", "target": "Esport"}, {"text": "La interpretaci\u00f3 \u00e9s un acte de l'enteniment que intenta explicar algun objecte, ja sigui un text, una obra d'art o teatre, un discurs o un acte de parla. \u00c9s feta per int\u00e8rprets.\nUna interpretaci\u00f3 es basa en un objecte (text, obra d'art, etc.) i arriba a una proposta personal de conclusi\u00f3; potser sobre aquell objecte, potser sobre d'altres; citant-hi el dit objecte. Una interpretaci\u00f3 de El Quixot, per exemple, pot sol interpretar dita novel\u00b7la de Cervantes, per\u00f2 tamb\u00e9 podria tenir aplicacions m\u00e9s llunyanes, posem per cas el segle xvii espanyol. Mentrestant, una interpretaci\u00f3 de l'obra de Picasso es pot citar per a una interpretaci\u00f3 m\u00e9s general del segle xx, de la Guerra Civil, o d'Espanya en general. Tanmateix, una interpretaci\u00f3 d'una obra com l'Atheneo de grandesa de Josep Romaguera pot servir com una base per interpretar el moviment m\u00e9s general de la Decad\u00e8ncia o el Barroc literari catal\u00e0, \u00e0dhuc la literatura catalana en general.\nHi ha formes d'escriptura i de parla que requereixen la interpretaci\u00f3, com s\u00f3n la traducci\u00f3, l'al\u00b7legoria o la met\u00e0fora.", "target": "Esport"}, {"text": "Les capacitats f\u00edsiques b\u00e0siques o capacitats condicionals b\u00e0siques s\u00f3n les capacitats de rendiment motor b\u00e0sic i comuns a m\u00faltiples activitats f\u00edsiques, esports o exercici f\u00edsic. Aquestes capacitats son innates en l'individu i el predisposen fisiol\u00f2gicament per al moviment motriu actuant, en general, de manera conjunta. A mes, s\u00f3n factibles de mesurar i millorar a trav\u00e9s de l'entrenament. Aquestes capacitats s\u00f3n la for\u00e7a, la flexibilitat, la resist\u00e8ncia i la velocitat.", "target": "Esport"}, {"text": "Al futbol professional s'anomena mercat de fitxatges el per\u00edode de l'any, dividit en mercat d'hivern i mercat d'estiu, durant el qual es poden realitzar traspassos de jugadors entre clubs de futbol.\nEl mercat d'estiu finalitza el 9 d'agost a la lliga anglesa i el 2 de setembre a la lliga Espanyola, francesa i italiana. El d'hivern, el 31 de gener. (Veure altres pa\u00efsos en el quadre de m\u00e9s avall)", "target": "Esport"}, {"text": "Andr\u00e9 Filippini   (Sion, 13 de setembre de 1924 \u2013 Sion, 18 de novembre de 2013) fou un pilot de bob su\u00eds que va competir a comen\u00e7ament de la d\u00e8cada de 1950. Posteriorment fou un destacat empresari.\nEl 1952 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Hivern d'Oslo, on guany\u00e0 disput\u00e0 la medalla de bronze en la prova del bobs a quatre del programa de bob. Va formar equip amb Fritz Feierabend, Stephan Waser i Albert Mad\u00f6rin.Posteriorment, entre 1971 i 1977, fou president del FC Sion. El 1977 es va veure implicat en un cas de corrupci\u00f3, el cas Savro, pel qual fou detingut, jutjat i condemnat a vuit anys de pres\u00f3 i a pagar una important quantitat de francs su\u00efssos de multa.", "target": "Esport"}, {"text": "William Stephens Donne (Wincanton, Somerset, 2 d'abril de 1875 \u2013 Castle Cary, 24 de mar\u00e7 de 1934) va ser un jugador de criquet angl\u00e8s, que va competir a cavall del segle xix i el segle xx. El 1900 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de Par\u00eds, on guany\u00e0 la medalla d'or en la competici\u00f3 de Criquet a XII com a integrant de l'equip brit\u00e0nic.El 1902 pass\u00e0 a ser el representant de Somerset a la Rugby Football Union (RFU), entitat que dirig\u00ed entre 1924 i 1925. Durant la Primera Guerra Mundial va lluitar al cos d'infanteria lleugera.", "target": "Esport"}, {"text": "Diego Ulissi (Cecina, Livorno, Toscana, 15 de juliol de 1989) \u00e9s un ciclista itali\u00e0, professional des del 2010. Actualment corre a l'equip UAE Team Emirates.\nCom a ciclista amateur destaquen dos campionats del m\u00f3n en ruta en categoria j\u00fanior, el 2006 i 2007. Com a professional les seves vict\u00f2ries m\u00e9s destacades s\u00f3n al Giro d'It\u00e0lia, on ha guanyat tres etapes: una el 2011, despr\u00e9s de la desqualificaci\u00f3 de Giovanni Visconti, amb qui disputava l'esprint, i dues el 2014.El juny de 2014 es va anunciar que Ulissi havia donat positiu en un control antidopatge que se li havia practicat durant la disputa del Giro d'It\u00e0lia de 2014, en qu\u00e8 havia guanyat dues etapes. El positiu fou per salbutamol, un medicament emprat per combatre l'asma i que es troba al Ventolin. Ulissi tenia perm\u00eds per emprar el Ventolin, per\u00f2 en el control es va detectar gaireb\u00e9 el doble de la concentraci\u00f3 permesa de salbutamol en l'orina. El gener de 2015 se li comunic\u00e0 una sanci\u00f3 de nou mesos, que finalitza el 28 de mar\u00e7 de 2015. Poc despr\u00e9s de finalitzar la seva suspensi\u00f3 va prendre part al Giro d'It\u00e0lia, en qu\u00e8 aconsegu\u00ed guanyar la 7a etapa, amb final a Fiuggi.El 15 d'octubre 2017 va guanyar la Volta a Turquia.", "target": "Esport"}, {"text": "Llista de clubs d'atletisme de les Illes Balears afiliats a la Federaci\u00f3 d'Atletisme de les Illes Balears:", "target": "Esport"}, {"text": "El Premi Pr\u00edncep d'Ast\u00faries dels Esports ser\u00e0 concedit a aquella persona o persones, o instituci\u00f3 que, a m\u00e9s de l'exemplaritat de la seva vida i obra, hagi aconseguit noves metes en la lluita de l'home per superar-se a si mateix i contribu\u00eft amb el seu esfor\u00e7, de manera extraordin\u00e0ria, al perfeccionament, cultiu, promoci\u00f3 o difusi\u00f3 dels esports.", "target": "Esport"}, {"text": "Simon Fourcade (Perpiny\u00e0, 25 de setembre del 1984) \u00e9s un biatleta nord-catal\u00e0, sotsoficial de l'Ex\u00e8rcit franc\u00e8s. Simon \u00e9s el germ\u00e0 de Martin Fourcade.", "target": "Esport"}, {"text": "Jos\u00e9 Luis Blanco Quevedo (Lloret de Mar, 3 de juny de 1975) \u00e9s un atleta catal\u00e0 especialitzat en proves de fons.La seva especialitat s\u00f3n els 3000 metres obstacles, el 2006 fou subcampi\u00f3 d'Europa als campionats de G\u00f6teborg i, el 2008, va participar en els Jocs Ol\u00edmpics d'estiu de Pequ\u00edn. El 2010, aconsegu\u00ed la medalla de bronze en el Campionat d'Europa d'atletisme celebrat a Barcelona en els 3.000 m obstacles, per\u00f2 va ser desqualificat per donar positiu en un control antidopatge per consum d'EPO.Entre d'altres reconeixements, va ser designat millor atleta catal\u00e0 de l'any el 2003 i 2006.", "target": "Esport"}, {"text": "Un \u00e0rbitre \u00e9s la persona que realitza l'acci\u00f3 d'arbitrar, \u00e9s a dir, que decideix el resultat d'un conflicte. Des del punt de vista legal, un \u00e0rbitre pot ser lletrat o no segons els casos en qu\u00e8 la llei remeti al tipus d'arbitratge.\nEn qualsevol esport, l'\u00e0rbitre \u00e9s el jutge encarregat de fer que es compleixin les regles del joc.\n\n", "target": "Esport"}, {"text": "Les  genolleres  s\u00f3n roba de protecci\u00f3 usades en les genolls per a protegir-los contra ferides durant, per exemple, una caiguda o un cop. Les genolleres s\u00f3n usades per ciclistes, patinadors, jugadors de voleibol, etc.\nLes genolleres suaus tamb\u00e9 s\u00f3n usades en els pantalons de futbol americ\u00e0.", "target": "Esport"}, {"text": "Henryk Tr\u0119bicki   (Janowszczyzna, 22 d'octubre de 1940 \u2013 Vars\u00f2via, 8 de juny de 1996) fou un aixecador polon\u00e8s que va competir durant les d\u00e8cades de 1960 i 1970.\nEl 1964 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de T\u00f2quio, on fou quart en la prova del pes gall del programa d'halterof\u00edlia. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs de Ciutat de M\u00e8xic, guany\u00e0 la medalla de bronze en la mateixa categoria del programa d'halterof\u00edlia. La tercera, i darrera, participaci\u00f3 en uns Jocs fou el 1972, a Munic, on novament fou quarta en la prova del pes gall.En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen una medalla de plata i una de bronze al Campionat del M\u00f3n d'halterof\u00edlia de 1968 i 1971 respectivament i una de bronze al Campionat d'Europa d'halterof\u00edlia de 1965. Tamb\u00e9 fou tercer al Campionat del M\u00f3n de 1970, per\u00f2 va ser desqualificat despr\u00e9s d'haver donat positiu en un control antidopatge. Fou dues vegades campi\u00f3 polon\u00e8s, del pes gall el 1964, i del pes ploma el 1963. Tamb\u00e9 aconsegu\u00ed 21 r\u00e8cords nacionals.Una vegada retirat pass\u00e0 a exercir d'entrenador. Els darrers anys de la seva vida pat\u00ed problemes de cor i mor\u00ed mentre n'era operat a Vars\u00f2via el 8 de juny de 1996.", "target": "Esport"}, {"text": "Karl Emil Julius Ulrich Salchow (Copenhaguen, Dinamarca, 7 d'agost de 1877 \u2013 Estocolm, 19 d'abril de 1949) va ser un patinador art\u00edstic sobre gel suec que va dominar aquest esport durant la primera d\u00e8cada del segle xx.\nSalchow guany\u00e0 el Campionat del m\u00f3n de patinatge art\u00edstic sobre gel deu vegades, entre 1901 i 1905, i entre 1907 i 1911. Aquest fet continua sent un r\u00e8cord, sols igualat pels 10 t\u00edtols de Sonja Henie entre les d\u00e8cades de 1920 i 1930 i els 10 d'Irina Rodnina entre les d\u00e8cades de 1960 i 1970. A m\u00e9s fou segon en tres ocasions. Salchow no va disputar el Campionat del m\u00f3n de 1906 disputat a Munic, ja que creia que no seria jutjat de manera imparcial pel jutge alemany Gilbert Fuchs. A m\u00e9s a m\u00e9s guany\u00e0 nou edicions del Campionat d'Europa (1898\u20131900, 1904, 1906\u20131907, 1909\u20131910, 1913).El 1908, als Jocs Ol\u00edmpics de Londres, el Patinatge art\u00edstic sobre gel va debutar en uns Jocs. Salchow guany\u00e0 amb facilitat la medalla d'or en la prova individual del programa de patinatge art\u00edstic per davant dels seus compatriotes Richard Johansson i Per Thor\u00e9n.El 1920, un cop finalitzada la Primera Guerra Mundial, Salchow disput\u00e0 els segons i darrers Jocs Ol\u00edmpics, en aquesta ocasi\u00f3 a Anvers, on fou quart en la prova individual del programa de patinatge art\u00edstic.Un cop retirat de l'esport en actiu, continu\u00e0 vinculat al patinatge com a president de la International Skating Union (ISU) entre 1925 i 1937. Entre 1928 i 1939 fou president de l'AIK.", "target": "Esport"}, {"text": "Rudy Pevenage (Moerbeke, 15 de juny de 1954) va ser un ciclista belga, que fou professional entre 1976 i 1988. Els seus majors \u00e8xits esportius els aconsegu\u00ed al Tour de Fran\u00e7a, en guanyar una etapa i la classificaci\u00f3 per punts de l'edici\u00f3 de 1980. En aquesta mateixa edici\u00f3 va dur el mallot groc durant 9 etapes.", "target": "Esport"}, {"text": "Metz Handball \u00e9s un equip d'handbol femen\u00ed de la localitat francesa de Metz. El club es fund\u00e0 l'any 1967 i actualment disputa la Divisi\u00f3 1 de la Lliga francesa d'handbol femen\u00ed. Ha guanyat 18 Lligues franceses: 1989, 1990, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1999, 2000, 2002, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2011 i 2013) i set Copa de Fran\u00e7a (1985, 1990, 1994, 1998, 1999, 2010 i 2013).", "target": "Esport"}, {"text": "Kansui-ry\u016b (japon\u00e8s: \u5bdb\u6c34\u6d41, hiroshi suiry\u016b) \u00e9s un estil de full contact karate fundat per Yukio Mizutani i Kanji Inoki el 1979 a la prefectura de Mie, al Jap\u00f3.", "target": "Esport"}, {"text": "Marcos Antonio Serrano Rodr\u00edguez (Redondela, Pontevedra, 8 de setembre de 1972) \u00e9s un ciclista espanyol, professional des del 1993 i fins al 2007.\nMarcos Serrano va debutar com a professional el 1993 a l'equip Kelme. La seva principal vict\u00f2ria l'aconsegu\u00ed amb una etapa del Tour de Fran\u00e7a del 2005.\nAl Giro d'It\u00e0lia de 2006, va abandonar la cursa la nit del 19 de maig (12a etapa), despr\u00e9s de trobar-se malalt a l'hotel despr\u00e9s del sopar. En el comunicat de l'equip es va especificar que tenia febre alta i episodis de v\u00f2mits, i va ser enviat d'urg\u00e8ncia a l'hospital de Tortona, on va estar dos dies. Aix\u00f2 no obstant, al seu retorn a Espanya va estar ingressat 10 dies en un hospital de Vigo, a causa d'una intoxicaci\u00f3 medicamentosa, segons es va informar a la Gu\u00e0rdia Civil. A les primeres hores de la malaltia, la dona de Serrano va enviar un SMS al doctor Eufemiano Fuentes demanant-li explicacions sobre el mal del seu marit.Poc despr\u00e9s es va veure implicat en l'Operaci\u00f3 Port, sent identificat per la Gu\u00e0rdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes amb els noms en clau Alcalde, MS i SRR. Quan els investigadors li van preguntar al corredor per la malaltia que havia sofert, el ciclista es va negar a col\u00b7laborar, argumentant que havia sigut v\u00edctima d'un virus. Serrano no fou sancionat per la Just\u00edcia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanci\u00f3 en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicaci\u00f3 com a client de la xarxa de dopatge.\nEl 2007, va fitxar pel Karpin Galicia on va passar la seva darrera temporada com a professional.", "target": "Esport"}, {"text": "Emanuele Sella (Vicenza, V\u00e8neto, 9 de gener de 1981) \u00e9s un ciclista itali\u00e0, professional des del 2004 fins al 2015.\nExcel\u00b7lent escalador, en el seu palmar\u00e8s destaquen 4 etapes del Giro d'It\u00e0lia, tres d'elles el 2008, aix\u00ed com la classificaci\u00f3 de la muntanya d'aquesta mateixa edici\u00f3.\nEl 5 d'agost de 2008 es va saber que havia donat positiu per CERA (EPO de tercera generaci\u00f3. El dia 7 el CONI el va suspendre temporalment. Un dia despr\u00e9s va admetre els fets, renunciant a la contraan\u00e0lisi. Durant el judici davant el CONI, a m\u00e9s de confessar el seu dopatge, assenyal\u00e0 al seu company d'equip Matteo Priamo com la persona que li facilit\u00e0 les subst\u00e0ncies dopants. El CONI sancion\u00e0 Sella amb un any de suspensi\u00f3, en ser-li rebaixada la sanci\u00f3 habitual de dos anys per la seva col\u00b7laboraci\u00f3, mentre que Priamo, per a qui la fiscalia demanava quatre anys de suspensi\u00f3, fou absolt en no lligar les dates de les acusacions contra ell.El 2009 torn\u00e0 a la competici\u00f3, destacant, a partir d'aquell moment, una vict\u00f2ria d'etapa al Cintur\u00f3 de l'Empord\u00e0 de 2009 i la Setmana Internacional de Coppi i Bartali del 2011.", "target": "Esport"}, {"text": "Chad Javon Johnson (Miami, 9 de gener de 1978) \u00e9s un jugador de futbol americ\u00e0 abans conegut com a Chad Ochocinco, que juga en la posici\u00f3 de wide receiver per als Cincinnati Bengals de la NFL.} Va ser seleccionat en el Draft 2001, en la segona ronda amb la selecci\u00f3 n\u00famero 36 per Cincinnati. Pr\u00e8viament havia jugat com col a Oregon State.", "target": "Esport"}, {"text": "Jordi Vidal Reyn\u00e9s (Jerez de la Frontera, 1965) \u00e9s un professor i investigador mallorqu\u00ed. El 1988 es va llicenciat en Hist\u00f2ria per la Universitat de les Illes Balears i des de 1990 treballa com a professor d'ensenyament secundari. \u00c9s membre de la Societat Arqueol\u00f2gica Lul\u00b7liana i de l'Institut d'Estudis Eivissencs. El 1998 fou becat pel Consell Insular de Mallorca com a ponent a les jornades de Mallorca entre dos segles.\nHa publicat articles al Bollet\u00ed de la Societat Arqueol\u00f2gica Lul\u00b7liana (BSAL), Estudis Bale\u00e0rics, Lluc, El Mirall, Temps Moderns, Eivissa. De 2001 a 2007 fou columnista d\u2019El Mundo-El D\u00eda de Baleares. De 2003 a 2016 col\u00b7labor\u00e0 a IB3 R\u00e0dio i Ona Mediterr\u00e0nia amb Pere Estelrich.\nDes de 2016 presenta un programa de m\u00fasica cl\u00e0ssica i bandes sonores a Ona Mediterr\u00e0nia. Des de 2018 col\u00b7labora al suplement Bellver del Diario de Mallorca.Ha participat a diferents seminaris, congressos i jornades d\u2019estudis locals (Palma, Inca, Santa Maria, Pollen\u00e7a) i al Club Diario de Mallorca. Tamb\u00e9 ha col\u00b7laborat com a redactor a la Gran Enciclop\u00e8dia de Mallorca i en l'elaboraci\u00f3 del Cat\u00e0leg de Publicacions peri\u00f2diques de Mallorca del Departament d'Hist\u00f2ria de la UIB (1779-1975).\nForm\u00e0 part del Comit\u00e8 organitzador d'Exfilna 2007 i fou membre de la comissi\u00f3 del Centenari de l'Escola Graduada de Palma (1910-2010).", "target": "Esport"}, {"text": "Jes\u00fas Abrego Narbarte (Arroniz, Navarra, 7 de mar\u00e7 de 1910) va ser un pilotari professional en la modalitat de erremonte (remonte), fent el seu debut l'any 1924, anomenat com \"el Mag d'Arroniz\". Es va iniciar al m\u00f3n de la pilota de la m\u00e0 del seu pare, que era corredor d'apostes en l'Euskal Jai de Pamplona. Va arribar molt r\u00e0pid al professionalisme, l'any 1924, amb prou feines 14 anys, gr\u00e0cies a les seves condicions innates pel remonte. El seu major \u00e8xit va ser el campionat assolit l'any 1944 en el Campionat individual, sent est l'\u00fanic t\u00edtol oficial que va obtenir, at\u00e8s que per aquella \u00e8poca no es disputaven, si no que eren m\u00e9s habituals els desafiaments i festivals de pilota. Durant la d\u00e8cada dels trenta i quaranta va ser el millor remontista, sent habitual que se'l esmenti aix\u00ed mateix com el millor de la hist\u00f2ria. Fins i tot era habitual que form\u00e9s parella amb un altre pilotari i s'enfrontessin a trios per igualar els partits. La majoria de la seva carrera va transc\u00f3rrer en els frontons de Recoletos a Madrid, l'Urumea a Sant Sebasti\u00e0 i l'Euskal Jai a Pamplona.", "target": "Esport"}, {"text": "La Declaraci\u00f3 de San Mam\u00e9s fou un acord de col\u00b7laboraci\u00f3 en mat\u00e8ria esportiva entre els governs catal\u00e0, basc i gallec. Va ser signada el 29 de desembre de 2007 pel Conseller de la Vicepresid\u00e8ncia de la Generalitat de Catalunya, Josep Llu\u00eds Carod-Rovira, la consellera de Cultura i Esport de Gal\u00edcia, \u00c1nxela Bugallo, i la consellera de Cultura i portaveu del Govern Basc, Miren Azcarate.A la declaraci\u00f3, signada a l'estadi San Mam\u00e9s de Bilbao, els tres governs es comprometen a treballar plegats pel reconeixement oficial de les seves seleccions esportives.", "target": "Esport"}, {"text": "Yidnekatchew Tessema   (Jimma, 11 de setembre de 1921 \u2013 Addis Abeba, 19 d'agost de 1987) (Amharic: \u12ed\u12f5\u1290\u1243\u1278\u12cd \u1270\u1220\u121b) \u00e9s un exfutbolista et\u00edop de la d\u00e8cada de 1950.\nFou el pioner del futbol al pa\u00eds, traduint les regles del joc al idioma amharic per l'Oficina d'Esports Nadius. Tamb\u00e9 fou l'impulsor de la creaci\u00f3 de la federaci\u00f3. Tamb\u00e9 fou important en la creaci\u00f3 de la Confederaci\u00f3 Africana de Futbol a finals dels 1950s.Fou internacional amb la selecci\u00f3 de futbol d'Eti\u00f2pia. Pel que fa a clubs, destac\u00e0 a Saint-George SA, on jug\u00e0 durant m\u00e9s de vint temporades.Fou vicepresident de la CAF entre 1964 i 1972 i president de 1972 i 1987. Tamb\u00e9 fou membre del Congr\u00e9s de l'Esport Afric\u00e0, del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional, de FIFA i predient del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Afric\u00e0.", "target": "Esport"}, {"text": "Primer toc \u00e9s un programa radiof\u00f2nic d'esports que s'ha em\u00e8s a l'emissora RAC 1 hist\u00f2ricament de 19:00 a 21:00, de dilluns a divendres, on es fa an\u00e0lisi i tert\u00falia sobre l'esport catal\u00e0. Actualment, s'emet de 14:30 a 15:00 cada dia i el dirigeix i condueix Aleix Paris\u00e9, de dilluns a dijous, i els divendres, dissabtes i diumenges ho fa Albert Ferran. Entre els seus col\u00b7laboradors es troben o s'hi han trobat Joan Maria Pou, Julio Salinas, Marc Guill\u00e9n, Toni Padilla, Gemma Herrero, Oriol Dom\u00e8nech, Josep Maria Minguella, Rafa Cabeleira, Gerard Autet, Gemma Montero, Marc Mundet, Albert Ferrer, Quim Salvador, Miguel Rico. Segons l'Estudi General de Mitjans de la temporada 2011 \u2013 2012, Primer toc tenia 127.000 oients.El 2000 va agafar-ne la direcci\u00f3 Xavier Bosch i estava presentat per Joan Maria Pou, posteriorment per Ra\u00fcl Llim\u00f3s i per \u00faltim Aleix Paris\u00e9. A partir de la temporada 2016-2017, amb el nou format, Ra\u00fcl Llim\u00f3s va tornar a agafar-ne la direcci\u00f3 fins que va deixar l'emisora i el va tornar a dirigir Aleix Paris\u00e9.", "target": "Esport"}, {"text": "Lisa Marie Varon (nom de soltera Lisa Marie Sole) m\u00e9s coneguda com a \"Victoria\" (San Bernardino, Calif\u00f2rnia, 10 de febrer de 1971) \u00e9s una lluitadora professional estatunidenca.", "target": "Esport"}, {"text": "Ian James Poulter (Hitchin,, 10 de gener de 1976) \u00e9s un golfista professional angl\u00e8s que \u00e9s membre de dos circuits professionals de nivell mundial, l'estatunidenc PGA Tour i l'European Tour.", "target": "Esport"}, {"text": "Irineu Esteve i Altimiras (nascut el 21 de juny de 1996) \u00e9s un esquiador de fons andorr\u00e0 que competeix a nivell internacional.Compet\u00ed per Andorra al Campionat del M\u00f3n d'esqu\u00ed n\u00f2rdic de 2017 a Lahti, Finl\u00e0ndia, i a la Copa d'Europa d'esqu\u00ed n\u00f2rdic de 2018, a Campra, Su\u00efssa. Tamb\u00e9 particip\u00e0 per Andorra als Jocs Ol\u00edmpics d'Hivern de 2018 disputats a Pyeongchang, Corea del Sud, sent el banderer de la delegaci\u00f3 a la cerim\u00f2nia d'obertura.", "target": "Esport"}, {"text": "Un xandall \u00e9s un conjunt de jersei, o jaqueta, i pantalons unisex que hom sol fer servir en pr\u00e0ctiques esportives i en gimn\u00e0stica. Tamb\u00e9 \u00e9s habitual a les danses urbanes i per anar c\u00f3mode per casa o al lleure.\nEl xandall \u00e9s un vestit relativament modern. En 1964 la marca de roba esportiva Adidas va comen\u00e7ar a fabricar xandalls en s\u00e8rie, amb unes caracter\u00edstiques ratlles longitudinals als laterals dels pantalons. Al comen\u00e7ament era roba fosca, t\u00edpicament en blau mar\u00ed, que es portava \u00fanicament durant els entrenaments esportius. Als anys 70 del segle XX ja es portaven al carrer, estaven de moda els de roba brillant, normalment nylon, i de tall m\u00e9s aviat estret. Es van afegir colors vius primaris, com el vermell o el blanc. Es van comen\u00e7ar a portar les dues peces per separat, per exemple una jaqueta de xandall amb texans, o de diferent color que els pantalons. Als anys 90 van n\u00e9ixer algunes variacions, com els pantalons amb diverses butxaques, i va esdevenir roba per a sortir a les cultures del techno i del hip hop. Al segle xxi encara es porta.", "target": "Esport"}, {"text": "Mohammad Yousef Karger (persa: \u0645\u062d\u0645\u062f \u06cc\u0648\u0633\u0641 \u06a9\u0627\u0631\u06af\u0631) (11 de maig de 1962) va ser un dels esportistes m\u00e9s reeixits a l'Afganistan. La seva fam\u00edlia es va establir en la primera estaci\u00f3 d'esqu\u00ed de l'Afganistan i es va convertir en campi\u00f3 nacional el 1978 a l'edat de 16 anys, va deixar d'esquiar a causa de la invasi\u00f3 sovi\u00e8tica de l'Afganistan. Durant els anys 1970 i 1980 va ser membre de l'equip nacional de futbol de l'Afganistan. Va entrenar a equips de joves afganesos despr\u00e9s de convertir-se en l'entrenador de l'equip nacional de l'Afganistan el 2001 despr\u00e9s del final del r\u00e8gim talib\u00e0.", "target": "Esport"}, {"text": "Jolijn van Valkengoed (Lelystad, 26 d'agost de 1981) \u00e9s una nedadora neerlandesa, especialitzada en estil bra\u00e7a. Actualment, s'entrena al seu poble natal amb el seu germ\u00e0 petit Thijs. Als 24 anys va debutar internacionalment al Campionat d'Europa de nataci\u00f3 de 2006 a Budapest. Al Campionat d'Europa de nataci\u00f3 de 2008 a Eindhoven va guanyar la medalla de bronze als relleus 4x100 estils. Tamb\u00e9 es va qualificar pels Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 2008 a Pequ\u00edn en la mateixa modalitat. Per un petit per\u00edode va ostentar el r\u00e8cord nacional dels 50 metres bra\u00e7a.", "target": "Esport"}, {"text": "El teatre f\u00edsic \u00e9s una t\u00e8cnica d'interpretaci\u00f3 teatral que es va comen\u00e7ar al segle XIX i que es caracteritza per construir els personatges i les seves emocions mitjan\u00e7ant les accions. Amb aquesta t\u00e8cnica, els actors poden treballar en mon\u00f2legs, di\u00e0legs i en tota mena d'obres teatrals, cl\u00e0ssiques o modernes.\nVa n\u00e9ixer buscant la llibertat expressiva i la \"protecci\u00f3 psicol\u00f2gica\" dels actors, ja que a aquests no els cal \"sentir\" el que sent el seu personatge, ni cercar en el seu passat ni interior aquestes emocions, ni la qualitat de la seva actuaci\u00f3 dep\u00e8n de l'estat an\u00edmic, mental i emocional del dia. Es contraposa al m\u00e8tode de Lee Strasberg, en qu\u00e8 aquest parteix d'emocions per a crear les accions i aix\u00ed crear el personatge. Alguns directors i desenvolupadors del teatre f\u00edsic s\u00f3n Antonin Artaud, Pina Bausch, Jerzy Grotowski, Vs\u00e9volod Meierhold, Peter Brook, Jacques Lecoq, Eugenio Barba, \u00c9tienne Decroux, Ariane Mnouchkine i Tadashi Suzuki.Desenvolupat per la commedia dell'arte, actualment tamb\u00e9 fusiona t\u00e8cniques de dansa, circ, arts marcials, clown, etc.", "target": "Esport"}, {"text": "Kelme \u00e9s una marca valenciana de roba i equipaments esportius amb seu central a Elx (Baix Vinalop\u00f3). Va n\u00e9ixer el 1977 de la m\u00e0 dels germans Diego Quiles i Jos\u00e9 Quiles. El seu logotip est\u00e0 representat per una grapa.\nDes de l'any 2002, quan la Generalitat Valenciana governada pel Partit Popular li va lliurar un cr\u00e8dit de nou milions d'euros per evitar la seva fallida, Kelme est\u00e0 vinculada a aquesta instituci\u00f3.\nT\u00e9 una forta projecci\u00f3 internacional, comptant amb oficines i magatzems a Europa (Alemanya, Benelux, It\u00e0lia, Xipre i Espanya); a Am\u00e8rica (Estats Units d'Am\u00e8rica, Panam\u00e0, Xile, Argentina i Brasil), i en altres estats com la Rep\u00fablica de Mold\u00e0via, el Jap\u00f3, R\u00fassia i Bielor\u00fassia.", "target": "Esport"}, {"text": "Werner Delmes   (Col\u00f2nia, 28 de setembre de 1930 \u2013 Col\u00f2nia, 13 de gener de 2022) va ser un jugador d'hoquei sobre herba alemany que va competir durant les d\u00e8cades de 1950 i 1960.\nEl 1956 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de Melbourne, on guany\u00e0 la medalla de bronze en la competici\u00f3 d'hoquei sobre herba. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs de Roma, fou set\u00e8 en la mateixa competici\u00f3.Entre 1954 i 1962 va jugar 40 partits internacionals. A nivell de clubs va jugar al KTHC Stadion Rot-Weiss. Una vegada retirat va exercir d'entrenador de l'equip nacional, amb qui guany\u00e0 la medalla d'or als Jocs Ol\u00edmpics de 1972 de Munic.", "target": "Esport"}, {"text": "Decathlon \u00e9s una companyia i cadena francesa de distribuci\u00f3 de material esportiu vinculada al grup Auchan, propietat de la fam\u00edlia Mulliez. Els seus hipermercats es caracteritzen per estar ubicats arreu del m\u00f3n, per vendre productes al detall i per desenvolupar les seves pr\u00f2pies marques de distribuci\u00f3.\nLa primera botiga de Decathlon va ser inaugurada a Lilla, Fran\u00e7a, el 1976. Deu anys despr\u00e9s, la firma francesa va comen\u00e7ar a traspassar fronteres: s'instal\u00b7l\u00e0 a Alemanya (1986); a Espanya (1992), amb una botiga a Montigal\u00e0 (Badalona), aleshores subseu ol\u00edmpica; i al Regne Unit, el 1999. Aquell mateix any, fa el salt al mercat dels Estats Units quan va comprar a Nova Anglaterra la cadena MVP, amb 20 botigues esportives que van passar a anomenar-se \"Decathlon USA\". Amb tot, una reestructuraci\u00f3 va portar a tancar el 2003 quatre botigues a Massachusetts i, el mes de setembre de 2006, Decathlon va decidir sortir definitivament dels Estats Units a finals d'aquell any.\nEl setembre de 2021 va iniciar operacions en un nou centre log\u00edstic de 95.987 metres quadrats (tot i que la parcel\u00b7la que ocupa en t\u00e9 170.000) a la Zona d'Activitats Log\u00edstics del Port de Barcelona, que va suposar una inversi\u00f3 de 53,4 milions d'euros i un refor\u00e7 de la plantilla en 51 persones. L'immoble consta de dos edificis log\u00edstics de 46.610 metres quadrats cadascun, amb 112 molls de c\u00e0rrega per camions i quatre molls de desc\u00e0rrega de furgonetes. Completa la instal\u00b7laci\u00f3 un edifici de serveis i oficines d'uns 2.767 metres quadrats.", "target": "Esport"}, {"text": "Eppie Bleeker (Bolsward, S\u00fadwest-Frysl\u00e2n, 5 de maig de 1949) \u00e9s un ex-patinador de velocitat sobre gel neerland\u00e8s, que guany\u00e0 dues medalles de bronze al Campionat del M\u00f3n de patinatge de velocitat de 1973 i 1974. Tamb\u00e9 guany\u00e0 el campionat nacional neerland\u00e8s de 1974 i 1975.Millors resultats:\n500 m. \u2013 38.70 (1977)\n1000 m. \u2013 1:19.34 (1974)\n1500 m. \u2013 2:04.59 (1974)\n3000 m. \u2013 4:34.30 (1975)\n5000 m. \u2013 8:01.90 (1974)", "target": "Esport"}, {"text": "Galina Kulakova (en rus: \u0413\u0430\u043b\u0438\u0301\u043d\u0430 \u0410\u043b\u0435\u043a\u0441\u0435\u0301\u0435\u0432\u043d\u0430 \u041a\u0443\u043b\u0430\u043a\u043e\u0301\u0432\u0430) (Logachi, Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica 1942) \u00e9s una esquiadora de fons russa, ja retirada, que destac\u00e0 entre les d\u00e8cades del 1960 i d\u00e8cada del 1970.", "target": "Esport"}, {"text": "El museu ol\u00edmpic de Lausana (Su\u00efssa), \u00e9s un museu permanent d'exposici\u00f3 de diferents peces relacionades amb el m\u00f3n de l'esport i en especial dels Jocs Ol\u00edmpics. Els seus visitants poden trobar tot tipus d'informaci\u00f3 sobre els antics i els moderns jocs ol\u00edmpics aix\u00ed com els diferents models medalles que s'han utilitzat en les diferents edicions dels Jocs. Als afores, tamb\u00e9 hi ha aportacions de les diferents ciutats que han organitzat uns jocs. Barcelona hi t\u00e9 dipositada un metre quadrat original de vorera del que fou la vila ol\u00edmpica.\nEl museu es troba rodejat d'un bosc i un parc pr\u00f2xims al llac, on es poden veure m\u00faltiples obres d'art relacionades amb l'esport.\nFou inaugurat el 23 de juny de 1993 pel catal\u00e0 Joan Antoni Samaranch, president del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional en aquell moment i qui fou l'ideari i propulsor del museu.", "target": "Esport"}, {"text": "David Blanco Rodr\u00edguez (Berna, 3 de mar\u00e7 de 1975) \u00e9s un ciclista gallec, nascut a Su\u00efssa per\u00f2 crescut a Gal\u00edcia. Fou professional des del 2000 i fins al 2012.\nVa debutar com a professional en diferents equips portuguesos fins que l'any 2004 va fitxar pel Comunidad Valenciana. El 2007 va tornar a Portugal que era el lloc on va aconseguir els seus principals \u00e8xits esportius: cinc Voltes a Portugal i una Volta a l'Alentejo entre altres.\nEl 2006 es va veure implicat en l'Operaci\u00f3 Port, sent identificat per la Gu\u00e0rdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes amb el nom en clau Blanco. David Blanco no fou sancionat per la Just\u00edcia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanci\u00f3 en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicaci\u00f3 com a client de la xarxa de dopatge.", "target": "Esport"}, {"text": "Els esteroides anab\u00f2lics, oficialment coneguts com a esteroides anabolitzants androg\u00e8nics (EAA), s\u00f3n f\u00e0rmacs que mimetitzen els efectes de les hormones sexuals masculines: la testosterona i la dihidrotestosterona. Aquests productes incrementen la s\u00edntesi proteica de les c\u00e8l\u00b7lules, estimulant aix\u00ed el creixement del teixit cel\u00b7lular (anabolisme), especialment important en els m\u00fasculs. Els esteroides anabolitzants tamb\u00e9 presenten propietats androg\u00e8niques i masculinitzants relacionades amb el desenvolupament i el manteniment de les caracter\u00edstiques sexuals masculines, com ara el creixement de les cordes vocals i del p\u00e8l corporal.\nLa paraula anabolitzant prov\u00e9 del grec \u1f00\u03bd\u03b1\u03b2\u03bf\u03bb\u03ae anabole (que \u00e9s constru\u00eft de nou o apilat) i la paraula androgen, que prov\u00e9 del grec \u1f00\u03bd\u03b4\u03c1\u03cc\u03c2 andros (de l'home) i de \u03b3\u03b5\u03bd\u03ae\u03c2 genes (n\u00e9ixer, sorgir).\nEls esteroides anabolitzants van \u00e9sser a\u00efllats, identificats i sintetitzats per primer cop durant els anys 30. Actualment s\u00f3n utilitzats terap\u00e8uticament en medicina per estimular el creixement dels ossos i l'apetit, per estimular la pubertat masculina, i en el tractament de la caqu\u00e8xia produ\u00efda per malalties com el c\u00e0ncer o la SIDA. El Col\u00b7legi Americ\u00e0 de Medicina Esportiva reconeix que els EAA, juntament amb una dieta adequada, poden contribuir a l'increment del pes corporal, sovint en forma de guany muscular. Tamb\u00e9 ha reconegut que l'augment de la for\u00e7a muscular deguda a una intensa activitat f\u00edsica i a una dieta adequada pot veure's incrementada addicionalment mitjan\u00e7ant l'\u00fas d'EAA.L'\u00fas d'esteroides anabolitzants en llargs per\u00edodes o l'administraci\u00f3 de dosis excessives pot produir alguns riscos per a la salut. Aquests riscs inclouen canvis perjudicials dels nivells de colesterol (increment de les lipoprote\u00efnes de baixa densitat LDL i disminuci\u00f3 de les lipoprote\u00efnes d'alta densitat HDL), acne, una elevada pressi\u00f3 sangu\u00ednia, danys al fetge (principalment deguts a la ingesta d'esteroides orals) i canvis perillosos en l'estructura del ventricle esquerre del cor.\nEls usos erg\u00f2gens (destinats a augmentar el rendiment f\u00edsic) dels esteroides anabolitzants a l'esport i al culturisme s\u00f3n controvertits tant pels seus efectes adversos en l'organisme com pel potencial d'obtenir un avantatge il\u00b7l\u00edcit respecte a l'adversari convencionalment anomenat trampa. El seu \u00fas \u00e9s anomenat \"d\u00f2ping\" i \u00e9s motiu de sanci\u00f3 per part dels \u00f2rgans esportius superiors. I malgrat aix\u00f2, durant molt de temps, els EAA han estat les subst\u00e0ncies de dopatge m\u00e9s detectades als laboratoris acreditats del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional. Els EAA s\u00f3n subst\u00e0ncies d'obtenci\u00f3 controlada en la majoria de pa\u00efsos, per\u00f2 sovint existeix un mercat negre en el qual els usuaris poden obtenir-ne en forma de productes de contraban, sempre que s'accepti el risc de comprar un producte fals.", "target": "Esport"}, {"text": "Ernst-Alfred Thalmann (Basilea, 8 d'abril de 1881 - Basilea, 23 de setembre de 1938) fou un futbolista, jurista, pol\u00edtic su\u00eds.", "target": "Esport"}, {"text": "Di\u011fdem Ho\u015fg\u00f6r (Antalya, 2 d'octubre de 1991) \u00e9s una jugadora d'handbol turca. Juga al Muratpa\u015fa Belediyespor d'Antalya i amb aquest club ha estat part del primer equip turc per a jugar una semifinal europea d'handbol el 2015. Des de 2009 \u00e9s integrant de la selecci\u00f3 nacional turca d'handbol platja i des de 2014 de la selecci\u00f3 nacional turca d'handbol femen\u00ed.", "target": "Esport"}, {"text": "Una societat an\u00f2nima esportiva \u00e9s un tipus especial de societat an\u00f2nima a Espanya, creada amb la Llei 10/1990 del 15 d'octubre i desenvolupada amb el Reial Decret 1251/1999 del 16 de juliol.", "target": "Esport"}, {"text": "El Front\u00f3 d'Almussafes \u00e9s una instal\u00b7laci\u00f3 esportiva del municipi d'Almussafes. Des de l'any 2018, el front\u00f3 est\u00e0 dedicat a Jos\u00e9 Ventura Salvador, pioner de la pilota valenciana a la localitat.", "target": "Esport"}, {"text": "Franco Bodrero (Tor\u00ed, 7 de febrer de 1943 \u2013 Collegno, 31 de juliol de 1970) va ser un ciclista itali\u00e0 que fou professional entre 1965 i 1969. En el seu palmar\u00e8s sols t\u00e9 una vict\u00f2ria d'etapa a la Volta a Luxemburg de 1968, en qu\u00e8 acab\u00e0 tercer en la classificaci\u00f3 final. Aquell mateix any fou el vencedor d'una etapa al Giro d'It\u00e0lia, amb final al Blockhaus, per\u00f2 la vict\u00f2ria li fou retirada en veure's implicat en un cas de dopatge que afect\u00e0 a nou corredors m\u00e9s d'aquella edici\u00f3.Va morir prematurament el 1970, als 27 anys, fruit d'una malaltia incurable que l'afectava des de setembre de 1969.", "target": "Esport"}, {"text": "Rui Kitada  (\u5317\u7530 \u7460\u8863, , Kitada Rui?) (Fukuoka, 25 de desembre de 1981) \u00e9s una golfista professional japonesa de la Japan LPGA Tour. El febrer del 2005, va fer equip amb Ai Miyazato per guanyar la Copa del M\u00f3n de Golf femen\u00ed en Sud-\u00e0frica.", "target": "Esport"}, {"text": "Eladio Jim\u00e9nez S\u00e1nchez (Ciudad Rodrigo, Salamanca, 10 de mar\u00e7 de 1976) \u00e9s un ciclista espanyol, professional des del 1998 i fins al 2009, quan fou sancionat per dos anys per haver donat positiu en un control antidopatge.", "target": "Esport"}, {"text": "Esra \u015eencebe (Malatya, 21 de desembre de 1981) \u00e9s una jugadora de b\u00e0squet turca. \u015eencebe era jugadora del Galatasaray quan aquest club va guanyar la copa de la temporada 2008-2009 de la FIBA EuroCup femenina.", "target": "Esport"}, {"text": "Club alp\u00ed fa refer\u00e8ncia als diversos clubs d'alpinisme creats en els diversos pa\u00efsos. Avui en dia, els clubs alpins organitzen competicions d'escalada, construeixen i gestionen refugis de muntanya, preparen camins i vies d'escalada i protegeixen activament el medi ambient de la muntanya.\nEl club m\u00e9s antic \u00e9s el del Regne Unit, l'Alpine Club, que fou fundat el 1857 a Londres.\nEn l'actualitat existeixen clubs alpins a molts pa\u00efsos:\n\nCentre Excursionista de Catalunya - Club Alp\u00ed Catal\u00e0 (CEC) - Catalunya\nDeutscher Alpenverein (DAV) - Alemanya\n\u00d6sterreichischer Alpenverein (\u00d6AV) - \u00c0ustria\nSchweizer Alpen-Club (SAC) - Su\u00efssa\nClub Alpino Italiano (CAI) - It\u00e0lia\nAlpenverein S\u00fcdtirol (AVS) - Tirol del Sud\nClub Alpin Francais (CAF) - Fran\u00e7a\nAlpine Club - Regne Unit\nAlpine Club of Canada - Canad\u00e0\nAmerican Alpine Club - EUA\nSlovenska Planinska Dru\u017eba (SPD) - Eslov\u00e8nia\nPlaninska Zveza Slovenije (PZS) - Eslov\u00e8nia\nNederlandse Klim- en Bergsport Vereniging (NKBV) - Pa\u00efsos Baixos\nJapanese Alpine Club - Jap\u00f3\nMountain Club of South Africa - Sud-\u00e0frica\n\"Rock Pigeon\" brotherhood Arxivat 2007-06-08 a Wayback Machine. - Uzbekistan\nNew Zealand Alpine Club (NZAC) - Nova Zelanda\nClub Alpino Espa\u00f1ol - Espanya", "target": "Esport"}, {"text": "En el futbol, l'equipament es refereix a la indument\u00e0ria i accessoris que han de dur els jugadors al llarg del desenvolupament d'un partit oficial de la FIFA. Les Regles del Futbol estableixen un equipament b\u00e0sic que cada jugador ha d'usar, a m\u00e9s de prohibir aquells altres objectes que puguen resultar perillosos tant per al qual els duu com per a altra persona. Algunes competicions poden estipular altres restriccions, com la regulaci\u00f3 de la grand\u00e0ria dels escuts en les samarretes o aclarir que en partits que els dos equips vestisquen colors id\u00e8ntics o similars, l'equip visitant ha de canviar a un equipament diferent.\nEls futbolistes generalment duen nombres identificatoris \u2014denominats dorsals\u2014 en la part del darrere de les seues samarretes i de vegades en la part davantera i pantalons. Originalment, un equip usava els nombres de l'1 a l'11, corresponent-se obertament amb la seua posici\u00f3 dins del camp, per\u00f2 a nivell professional, aquesta pr\u00e0ctica es va suplantar per la numeraci\u00f3 de l'equip, en el qual cada membre duu un nombre fix al llarg d'una determinada temporada o competici\u00f3. Alguns clubs professionals tamb\u00e9 solen mostrar el nom, cognom o \u00e0lies del jugador sobre el nombre, o menys sovint, sota mateix.\nL'equipament dels futbolistes va evolucionar significativament des dels primers dies de l'esport, quan els jugadors vestien gruixudes samarretes de cot\u00f3, pantalons per sota dels genolls i r\u00edgides botes de cuir. En el segle XX les botes es van tornar m\u00e9s lleugeres, els pantalons es van escur\u00e7ar i els avan\u00e7os de la producci\u00f3 t\u00e8xtil i d'estampa van permetre la fabricaci\u00f3 de samarretes de fibres sint\u00e8tiques lleugeres, amb dissenys m\u00e9s colorits i complexos. Tamb\u00e9 es va tornar usual la impressi\u00f3 del logotip de patrocinadors tant en samarretes com pantalons. Els equipaments \u2014principalment les samarretes\u2014 es van comen\u00e7ar a fabricar en massa, permetent aix\u00ed que els seguidors pogueren comprar-los i generant grans beneficis per als clubs.", "target": "Esport"}, {"text": "Els Leotards o mitges-pantalons \u00e9s una indument\u00e0ria dissenyada i popularitzada al segle XIX pel fam\u00f3s acr\u00f2bata franc\u00e8s Jules L\u00e9otard (1838-1870), de qui va prendre el seu nom, pera substituir el vestit de cos senser, molt ajustat sense m\u00e0nigues, que cobria les cames i la major part del tors per mostrar la musculatura. Aviat va ser adoptat per gimnastes i trapezistes, ja que permetia llibertat de moviments als actes acrob\u00e0tics. A m\u00e9s a m\u00e9s i amb unes certes modificacions va ser adoptat pels balletistas com a pe\u00e7a de roba d'abrigar. Com a definici\u00f3 a Espanya i Catalunya \u00e9s com un mallot gruixut de punt que enfunda totes dues cames i arriba fins a la cintura.", "target": "Esport"}, {"text": "N\u00faria Llagostera i Vives (Palma, 16 de maig de 1980) \u00e9s una tennista professional mallorquina, per\u00f2 actualment resideix a Barcelona.\nLa seva m\u00e0xima posici\u00f3 WTA fou la 35a (6 de juny del 2005). Individualment ha guanyat dos torneigs: Rabat (2005) i Bogot\u00e0 (2008). La seva traject\u00f2ria de dobles ha estat m\u00e9s reeixida amb un total de 16 t\u00edtols. La majoria d'\u00e8xits els ha aconseguit fent parella amb Mar\u00eda Jos\u00e9 Mart\u00ednez S\u00e1nchez i, especialment durant la temporada 2009, amb set t\u00edtols entre els quals la Copa Masters femenina.\nGr\u00e0cies als seus bons resultats esportius, el 2009 el conseller d'Esports i Joventut del Govern de les Illes Balears, Mateu Ca\u00f1ellas, sign\u00e0 un contracte de patrocini entre la Fundaci\u00f3 Illesport i N\u00faria Llagostera, corresponent a la temporada 2009.", "target": "Esport"}, {"text": "Santiago P\u00e9rez Fern\u00e1ndez, conegut com a Santi P\u00e9rez (Vega Peridiello, Grado, 5 d'agost de 1977), va ser un ciclista espanyol que fou professional entre 2001 i el 2011. Destac\u00e0 com a escalador, aconseguint tres vict\u00f2ries d'etapa a la Volta a Espanya de 2004 on acab\u00e0 segon darrere de Roberto Heras.\nA finals de 2004 es va fer p\u00fablic un positiu que havia donat el 5 d'octubre durant uns entranaments. El contran\u00e0lisi tamb\u00e9 va donar positiu i va ser susp\u00e8s per dos anys.El 2006 el seu nom tamb\u00e9 es va veure implicat en l'Operaci\u00f3 Port, sent identificat per la Gu\u00e0rdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes amb el nom en clau Santi-P o Santi PZ. El corredor no fou sancionat per la Just\u00edcia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanci\u00f3 en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicaci\u00f3 com a client de la xarxa de dopatge.\nEl 2007 va tornar a la competici\u00f3 amb l'equip Relax-Gam, per\u00f2 la desaparici\u00f3 d'aquest equip la temporada seg\u00fcent, el va portar a fitxar per diferents equips portuguesos d'inferior categoria. Es va retirar el 2011, amb l'equip Barbot-Torrie, justament el que li havia donat l'oportunitat de ser professional.", "target": "Esport"}, {"text": "Meliz Redif (Lefko\u015fa, 26 de mar\u00e7 1989) \u00e9s una atleta turcoxipriota d'ascendencia negra que va representar Turquia als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 2012. Es velocista i migfondista i compiteix pel club esportiu Fenerbah\u00e7e SK d'Istanbul.\nLa Federaci\u00f3 turca d'Atletisme (TAF) li va prohibir el 2015 la compet\u00e8ncia durant tres anys per sospita de dopatge.", "target": "Esport"}, {"text": "Jos\u00e9 Javier G\u00f3mez Gozalo (Cu\u00e9llar, Seg\u00f2via, 18 de mar\u00e7 de 1974) va ser un ciclista espanyol, professional des del 1996 i fins al 2003.\nUn cop retirat fou nomenat Director General de la Fundaci\u00f3 \"Deporte Joven\" depenent del Consejo Superior de Deportes, per\u00f2 el 2013 hagu\u00e9 de dimitir quan el seu nom va apar\u00e8ixer com un client de la xarxa de dopatge descoberta amb l'Operaci\u00f3 Port.", "target": "Esport"}, {"text": "R\u00e9my di Gr\u00e9gorio (Marsella, 31 de juliol de 1985) \u00e9s un ciclista franc\u00e8s, professional des del 2005. Actualment corre a l'equip Delko-Marseille Provence-KTM.\nBon escalador, el 2007 guany\u00e0 la classificaci\u00f3 de la muntanya del Crit\u00e8rium del Dauphin\u00e9 Lib\u00e9r\u00e9 i el 2008 pass\u00e0 en primera posici\u00f3 pel cim del Tourmalet en la 10a etapa del Tour de Fran\u00e7a.\nEl 2011 fitx\u00e0 per l'Astana i aconsegu\u00ed el que fins ara \u00e9s la seva vict\u00f2ria m\u00e9s important una etapa de la Par\u00eds-Ni\u00e7a.\nEl 2012 es vei\u00e9 implicat en un cas de dopatge, pel qual fou detingut el 10 de juliol, durant el dia de descans del Tour de Fran\u00e7a, a l'hotel de l'equip Cofidis, a Bourg-en-Bresse. L'equip el va suspendre de forma provisional i seria expulsat si es confirmessin els fets, segons va confirmar l'equip. El 12 de juliol es comunic\u00e0 que la fiscalia de Marsella l'acusava de possessi\u00f3 d'una subst\u00e0ncia prohibida sense justificant m\u00e8dic, tot i que el ciclista es defens\u00e0 dient que mai s'havia dopat. Amb tot, nou mesos desor\u00e9 fou absolt pel Tribunal d'apel\u00b7laci\u00f3 d'Aix, ja que l'an\u00e0lisi de les subst\u00e0ncies trobades determinaren que eren vitamines.El 2014 torn\u00e0 al camp professional en fitxar pel Delko-Marseille Provence-KTM, equip en qu\u00e8 va militar fins que al 2018, quan despr\u00e9s de donar positiu per EPO en un control antidopatge, fou expulsat de l'equip.", "target": "Esport"}, {"text": "Mika Myllyl\u00e4 (Oulu, Finl\u00e0ndia 1969 \u2013 2011) fou un esquiador de fons finland\u00e8s, que destac\u00e0 a la d\u00e8cada del 1990.", "target": "Esport"}, {"text": "K\u00fcbra Akman (\u0130znik, Bursa, 13 d'octubre de 1994) \u00e9s una jugadora de voleibol turca, integrant de la selecci\u00f3 turca juvenil de voleibol femen\u00ed i campiona del m\u00f3n 2011. Akman juga al Vak\u0131fBank SK des del 2012. Ha rebut medalla d'or com a integrant d'aquest equip en la FIVB Copa del M\u00f3n 2013. K\u00fcbra Akman va ser triada Most Valuable Player de les finals del 2014 CEV Volleyball European League on Turquia fou campiona. El 2015 tamb\u00e9 ha estat membre del \"Dream Team\" mondial. En una entrevista, Akman diu que se sent com una font d'orgull per a la seva fam\u00edlia.", "target": "Esport"}, {"text": "Jos\u00e9 Adri\u00e1n Bonilla Bonilla (Prov\u00edncia de Cartago, 24 de juny de 1990) \u00e9s un ciclista Costa-riqueny. Del seu palmar\u00e8s destaca un campionat nacional en ruta i quatre en contrarellotge, i dues vict\u00f2ries finals a la Volta a Costa Rica.\nEl 2006 es va veure implicat en l'Operaci\u00f3 Port, sent identificat per la Gu\u00e0rdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes amb el nom en clau Bonilla Alfredo. Garc\u00eda Quesada no fou sancionat per la Just\u00edcia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanci\u00f3 en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicaci\u00f3 com a client de la xarxa de dopatge.", "target": "Esport"}, {"text": "John Lawrence Sullivan (Boston, 15 d'octubre de 1858 - 2 de febrer de 1918), fou un boxador estatunidenc, el darrer dels campions dels pesos pesants amb el puny descobert i el primer dels campions amb guants.", "target": "Esport"}, {"text": "La paraula derbi (de l'angl\u00e8s derby) s'usa en el m\u00f3n de l'esport en general, especialment en el futbol, per designar un encontre esportiu entre dos clubs d'una mateixa ciutat o de ciutats ve\u00efnes. Els derbis solen caracteritzar-se per la gran rivalitat entre les aficions, que sovint ultrapassa l'\u00e0mbit merament esportiu arribant a tenir connotacions pol\u00edtiques, classistes o sect\u00e0ries, com per exemple el derbi Celtic-Rangers que es converteix en una rivalitat entre cat\u00f2lics i protestants. Sovint la paraula derbi s'usa tamb\u00e9 per designar partits de m\u00e0xima rivalitat entre clubs que no s\u00f3n d'una mateixa ciutat, com ara un FC Barcelona-Reial Madrid, per\u00f2 t\u00e8cnicament no s'hauria de parlar de derbi com a tal, sin\u00f3 d'encontre de la m\u00e0xima, cl\u00e0ssic o similar.\nL'origen de la paraula no \u00e9s clar. Sembla que prov\u00e9 d'un encontre anual disputat a la localitat anglesa d'Ashbourne, per\u00f2 altres teories l'originen a la cursa de cavalls The Derby organitzada a la ciutat de Derby (Anglaterra) des del 1780.\nTamb\u00e9 s'usa la paraula derbi per definir els partits de gran rivalitat entre equips d'una mateixa regi\u00f3 o pa\u00eds.", "target": "Esport"}, {"text": "Danilo Hondo (Guben, 4 de gener de 1974 \u00e9s un ciclista alemany, professional des del 1997 al 2014.\nEn el seu palmar\u00e8s hi ha una seixantena de vict\u00f2ries, destacant dues etapes del Giro d'It\u00e0lia i el campionat nacional en ruta de 2002.\nEl 2005 fou implicat en un cas de dopatge en donar positiu per carfedon a la Volta a M\u00farcia. Aix\u00f2 li va suposar ser acomiadat de l'equip i ser sancionat per un any.", "target": "Esport"}, {"text": "L'aquatl\u00f3 \u00e9s un esport combinat i de resist\u00e8ncia en el qual l'atleta realitza dues disciplines en tres segments: cursa a peu, nataci\u00f3 i cursa a peu. L'ordre \u00e9s l'assenyalat i el cron\u00f2metre no s'atura durant tota la competici\u00f3. A nivell competitiu, l'aquatl\u00f3 \u00e9s compet\u00e8ncia de les diferents Federacions de Triatl\u00f3; en el cas de Catalunya, la Federaci\u00f3 Catalana de Triatl\u00f3.\n\n", "target": "Esport"}, {"text": "\u00c9douard Louis Joseph, bar\u00f3 Merckx, m\u00e9s conegut com a Eddy Merckx   (Meensel-Kiezegem, 17 de juny de 1945) \u00e9s un ciclista belga professional, ja retirat, que va combinar el ciclisme en pista i la carretera i \u00e9s conegut per ser el ciclista que ha aconseguit m\u00e9s \u00e8xits al llarg de la hist\u00f2ria. En el seu palmar\u00e8s destaquen onze Grans Voltes (cinc Tours de Fran\u00e7a, cinc Giros d\u2019It\u00e0lia i una Volta a Espanya), els cinc Monuments, tres Campionat del m\u00f3n en ruta, el r\u00e8cord de l'hora, totes les curses importants d\u2019un dia, excepte la Par\u00eds-Tours, aix\u00ed com nombroses vict\u00f2ries a la pista.\nNascut a Meensel-Kiezegem, Brabant Flamenc, B\u00e8lgica, va cr\u00e9ixer a Woluwe-Saint-Pierre, on els seus pares tenien una botiga de queviures. Va practicar diversos esports, per\u00f2 va trobar la seva veritable passi\u00f3 en el ciclisme. Merckx va aconseguir la seva primera bicicleta als tres o quatre anys i va competir en la seva primera carrera el 1961. La primera vict\u00f2ria va arribar a Petit-Enghien l'octubre de 1961.\nDespr\u00e9s de guanyar vuitanta carreres com a corredor aficionat, va passar al professionalisme el 29 d'abril de 1965, quan va signar amb Solo-Superia. La primera gran vict\u00f2ria va arribar a la Mil\u00e0-San Remo un any despr\u00e9s, despr\u00e9s de fitxar pel Peugeot -BP-Michelin. En finalitzar la temporada de 1967 va fitxar pel Faema i va guanyar el Giro d'It\u00e0lia, la primera vict\u00f2ria en una Gran Volta. Entre el 1970 i el 1974 va guanyar dues grans voltes cada temporada. El darrer doblet va coincidir amb la vict\u00f2ria al Campionat del m\u00f3n en ruta organitzat per la UCI, cosa que va convertir-lo en el primer ciclista en guanyar la Triple Corona de ciclisme. Merckx va batre el r\u00e8cord de l'hora l'octubre de 1972, ampliant el r\u00e8cord en gaireb\u00e9 800 metres.Era conegut amb el sobrenom d'El Can\u00edbal, motiu suggerit per la filla d'un company d'equip quan el seu pare li va dir que Merckx no deixaria guanyar ning\u00fa. Merckx va aconseguir 525 vict\u00f2ries durant els seus divuit anys de carrera. \u00c9s un dels tres ciclistes que ha guanyat els cinc 'Monuments' (Mil\u00e0-San Remo, Tour de Flandes, Par\u00eds-Roubaix, Lieja-Bastogne-Lieja i Volta a Llombardia) i l'\u00fanic que els ha guanyat tots, dues vegades o m\u00e9s. Els altres dos s\u00f3n els tamb\u00e9 belgues Roger De Vlaeminck i Rik Van Looy. Merckx va tenir \u00e8xit a la carretera i tamb\u00e9 a la pista, aix\u00ed com en les grans curses per etapes i les curses d\u2019un dia. Tot i el seu gran palmar\u00e8s i ser considerat el ciclista m\u00e9s gran de la hist\u00f2ria, Merckx es va veure involucrat en tres casos de dopatge durant la seva carrera.\nQuan Merckx es va retirar del ciclisme, el 18 de maig de 1978, va continuar vinculat al m\u00f3n del ciclisme. Inici\u00e0 la seva pr\u00f2pia cadena de bicicletes, Eddy Merckx Cycles, el 1980 i les seves bicicletes van ser utilitzades per diversos equips professionals durant les d\u00e8cades de 1980 i 1990. Fou entrenador de la selecci\u00f3 nacional belga durant onze anys, retirant-se el 1996. Va ajudar a iniciar i organitzar la Volta a Qatar des del seu inici, el 2002, fins a la seva \u00faltima edici\u00f3, el 2016, aix\u00ed com tamb\u00e9 va ajudar el Tour d'Oman.", "target": "Esport"}, {"text": "El Fit Kid \u00e9s un esport que combina la dansa amb la gimn\u00e0stica esportiva, i on l'acrob\u00e0cia \u00e9s molt important. Existeix una Federaci\u00f3 Internacional de Dansa esportiva que organitza diferents campionats i opens arreu d'Europa. El principal \u00e9s el Campionat del M\u00f3n, que cada any es realitza en un lloc diferent. \u00daltimament s'ha organitzat a R\u00edmini (It\u00e0lia), Pula (Cro\u00e0cia) i l'any 2009 a Badalona (Espanya). En el Campionat del M\u00f3n existeixen diferents modalitats entre les quals les m\u00e9s importants s\u00f3n el Fit Kit, el Dance Show i la Fantasia.", "target": "Esport"}, {"text": "Beril B\u00f6cekler (Ankara, 7 de febrer de 2004) \u00e9s una nedadora turca. Als 15 anys tenia tres records de Turquia (de dones adultes). El 2020 va guanyar la medalla d'or en 400 m lliures al Camille Muffat Golden Tour de Fran\u00e7a, fent un nou record de Turquia amb 4.09.60, i deixant enrere la tres-vegades-campiona ol\u00ecmpica Katinka Hossz\u00fa d'Hongria. B\u00f6cekler \u00e9s alumna d'educaci\u00f3 secundaria a Ankara i esportista pertanyent al club esportiu ENKA d'Istanbul.", "target": "Esport"}, {"text": "El Mediolanum Forum (anteriorment conegut com a Fila Forum, Datch Forum i Forum d'Assago) \u00e9s un pavell\u00f3 esportiu situat a la localitat italiana d'Assago a 10 km de Mil\u00e0. Amb una superf\u00edcie de 40.000 metres quadrats i capacitat per a 12.700 espectadors \u00e9s la pista en la qual disputa els seus partits com a local l'Armani Jeans Milano de la LEGA.", "target": "Esport"}, {"text": "Erki Nool (V\u00f5ru, 25 de juny, 1970) \u00e9s un atleta retirat d'Est\u00f2nia especialista en decatl\u00f3.\nNool guany\u00e0 la medalla d'or en decatl\u00f3 als Jocs Ol\u00edmpics de Sydney l'any 2000, a m\u00e9s d'altres medalles en campionats del M\u00f3n i Europa, tant a l'aire lliure com en pista coberta. Nool t\u00e9 el r\u00e8cord del m\u00f3n de salt de llargada en decatl\u00f3 amb 8,22 metres (a data d'agost de 2009).\nEl setembre de 1997 cre\u00e0 la primera escola d'atletisme privada d'Est\u00f2nia.\nDes del 2005 \u00e9s vicepresident de la comissi\u00f3 d'atletes del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Europeu i des del 2007 membre del Comit\u00e8 de Desenvolupament de l'Atletisme Europeu. Des del 2008, \u00e9s tamb\u00e9 membre del Comit\u00e8 Executiu del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Estoni\u00e0.\nNool fou escollit pel Parlament Estoni\u00e0, Riigikogu, el 4 de mar\u00e7 de 2007, representant el partit Uni\u00f3 de Pro P\u00e0tria i Res P\u00fablica.", "target": "Esport"}, {"text": "El bikejoring \u00e9s una activitat esportiva en qu\u00e8 un gos o un grup de gossos amb arn\u00e9s enganxats a una corda han d'estirar i c\u00f3rrer per davant d'un ciclista que porta la corda enganxada. El bikejoring \u00e9s un esport d'hivern.", "target": "Esport"}, {"text": "Sylvia Poll Ahrens (Managua, Nicaragua, 24 de setembre de 1970) \u00e9s una nedadora costa-riquenya, ja retirada, guanyadora d'una medalla ol\u00edmpica.", "target": "Esport"}, {"text": "Jak Ali Harvey (nascut com Jacques Montgomery Harvey a Hanover Parish, Jamaica, el 4 de maig de 1989) \u00e9s un atleta turc. \u00c9s velocista. Harvey es converteix en el primer atleta turc a rebre una medalla de plata al Campionat Europeu d'Atletisme 2016 en 100 m llisos, amb un temps de 10.07.", "target": "Esport"}, {"text": "Petr Kop   (Praga, 15 de febrer de 1937 \u2013 Praga, 27 de gener de 2017) fou un jugador i posterior entrenador de voleibol txec que va competir sota bandera txecoslovaca durant la d\u00e8cada de 1960.\nEl 1964 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de T\u00f2quio, on guany\u00e0 la medalla de plata en la competici\u00f3 de voleibol. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs de Ciutat de M\u00e8xic, guany\u00e0 la medalla de bronze en la mateixa competici\u00f3. En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen una medalla d'or (1966) i una de plata (1962) al Campionat del M\u00f3n de voleibol, i una de plata (1967) al Campionat d'Europa. A nivell de clubs, amb el RH Praga, guany\u00e0 la lliga txecoslovaca de 1966 i 1972. Posteriorment va exercir d'entrenador en diversos equips txecs i belgues.", "target": "Esport"}, {"text": "La pressi\u00f3 rere clatell o pressi\u00f3 d'espatlles \u00e9s un exercici d'entrenament de la for\u00e7a de la part superior del cos que consisteix a aixecar un pes per sobre del cap. Es pot fer en posici\u00f3 dreta o asseguda.\nComen\u00e7ant amb l'halter, les manuelles o els pesos russos a l'altura dels deltoides, hom aixeca el pes per damunt del cap. L'execuci\u00f3 de l'exercici en posici\u00f3 dreta recluta m\u00e9s fibres musculars que en posici\u00f3 asseguda, puix que cal fer un major esfor\u00e7 d'equilibri per dur a terme la pressi\u00f3.", "target": "Esport"}, {"text": "Els Calgary Flames s\u00f3n un equip professional d'hoquei sobre gel canadenc de la ciutat de Calgary (Alberta). L'equip juga a la National Hockey League a la Divisi\u00f3 Nord-oest de la Confer\u00e8ncia Oest.\nL'equip t\u00e9 la seu al pavell\u00f3 Scotiabank Saddledome de 17.000 espectadors i juga amb jersei vermell i pantalons negres a casa, i amb jersei blanc i pantalons negres a fora, tamb\u00e9 utilitza franges negres i daurades. Mantenen una forta rivalitat amb els Edmonton Oilers, l'altre equip d'Alberta que juga en aquesta lliga.", "target": "Esport"}, {"text": "Cenk \u0130ldem (\u015ei\u015fli, Istanbul, 5 de gener de 1986) \u00e9s un lluitador turc guanyador d'una medalla de bronze en els Jocs Ol\u00edmpics de Rio, el 2016. Tamb\u00e9 va representar Turquia als Jocs Europeus de 2015, a Bak\u00fa, on va guanyar una altra medalla de bronze. El seu pare, H\u00fcseyin \u0130ldem, \u00e9s tamb\u00e9 el seu entrenador.", "target": "Esport"}, {"text": "En els esports un amortidor \u00e9s l'equip de protecci\u00f3 utilitzat pels atletes i que t\u00e9 la finalitat d'ajudar a resistir un impacte, ja que aquest podria arribar a ser mortal en alguns casos, ja sigui un cop per un cop de puny o per una puntada, o un impacte resultant d'una caiguda, o potser un xoc ocasionat per un objecte que ha estat llan\u00e7at.\n Amortiment  pr\u00e0cticament significa rebre, absorbir i mitigar una for\u00e7a tal, ja sigui perqu\u00e8 s'ha dispersat o perqu\u00e8 l'energia s'ha transformat de manera que la for\u00e7a inicial s'hagi minoritzat. Entre millor sigui l'amortiment de la for\u00e7a inicial, menor ser\u00e0 la for\u00e7a rebuda sobre el punt final.", "target": "Esport"}, {"text": "L'escala de Borg o escala de percepci\u00f3 de l'esfor\u00e7, \u00e9s una valoraci\u00f3 num\u00e8rica de la percepci\u00f3 que t\u00e9 una persona sobre la intensitat de l'esfor\u00e7 que realitza durant una activitat f\u00edsica.\nCreada el 1970 pel fisi\u00f2leg suec Gunnar Borg, originalment constava d'una escala lineal de 6 a 20, des de molt suau a molt dur, modificada el 1985 a una nova escala progressiva de 0 a 10. Encara que es tracta d'una percepci\u00f3 subjectiva, la definici\u00f3 de l'escala t\u00e9 una relaci\u00f3 amb la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca, la capacitat pulmonar i la fatiga muscular, considerant-se que una persona amb experi\u00e8ncia pot calcular raonablement b\u00e9 l'esfor\u00e7 real. Com que es tracta d'una escala personal, diferents persones poden fer un exercici f\u00edsic de diferent intensitat per arribar al mateix nivell de l'escala.", "target": "Esport"}, {"text": "Nazmiye Muslu o Nazmiye Muratl\u0131 (des del 2014, per casament; Meram, Konya, 13 de juny de 1979) \u00e9s una esportista paral\u00edmpica turca. \u00c9s una aixecadora que \u00e9s integrant de Konya Meramspor. Ella \u00e9s la posse\u00efdora del r\u00e8cord mundial actual en la categoria de 40 kg, aconseguit en els Jocs Paral\u00edmpics de 2012, en els quals es va endur la medalla d'or, aixecant 103 kg. En els Jocs Paral\u00edmpics de 2016 tamb\u00e9 va guanyar medalla d'or, sient la primera turca paralimpic en guanyar or en dos Jocs Paral\u00edmpics i desenvolupant el seu proper record mundial a 104 kg.", "target": "Esport"}, {"text": "Paolo Savoldelli, nascut el 7 de maig del 1973 a Clusone, \u00e9s un exciclista professional itali\u00e0 que va guanyar dues vegades el Giro d'It\u00e0lia.", "target": "Esport"}, {"text": "Cemre Erol (Ankara, 18 de maig de 1992) \u00e9s una jugadora de voleibol turca que juga al T\u00fcrk Hava Yollar\u0131 Spor Kul\u00fcb\u00fc, un equip turc de voleibol femen\u00ed a Istanbul. Anteriorment va jugar pels clubs Fenerbah\u00e7e de Kad\u0131k\u00f6y (Istanbul), Nil\u00fcfer Belediyespor de Bursa, \u00c7anakkale Belediyespor de \u00c7anakkale i l'\u0130dmanoca\u011f\u0131 de Trebisonda.", "target": "Esport"}, {"text": "Nil\u00fcfer \u0130pek \u00c7\u0131nar, amb el cognom de casada Nil\u00fcfer \u0130pek \u00c7\u0131nar \u00c7orlulu, m\u00e9s coneguda com a Nil\u00fcfer \u00c7\u0131nar \u00c7orlulu (\u0130skenderun, Hatay, 1962) \u00e9s una escaquista turca, Mestre Internacional Femen\u00ed, des de 1993. \u00c9s la primera escaquista turca en rebre aquest t\u00edtol, Nil\u00fcfer \u00c7\u0131nar tamb\u00e9 ha guanyat el campionat femen\u00ed de Turquia nou vegades. \u00c9s graduada del departament de matem\u00e0tiques de la Universitat T\u00e8cnica d'Istanbul.", "target": "Esport"}, {"text": "Mirsamad Pourseyedigolakhour, tamb\u00e9 escrit Samad Poor Seiedi (15 d'octubre de 1985) \u00e9s un ciclista irani\u00e0, professional des del 2008. Actualment corre al Tabriz Shahrdari Team. En el seu palmar\u00e8s destaca la vict\u00f2ria al Tour de Langkawi de 2014. El maig de 2011 es va veure implicat en un cas de dopatge que li supos\u00e0 una sanci\u00f3 de dos anys sense competir.S'ha proclamat dos cops campi\u00f3 de l'UCI \u00c0sia Tour.", "target": "Esport"}, {"text": "Anthony Frank \"Tony\" Hawk (San Diego, 12 de maig de 1968) \u00e9s un patinador estatunidenc.El 1985, aterr\u00e0 el primer 720 graus (dues voltes completes), i el 1999, es va convertir en el primer patinador a completar un 900 graus (dues voltes i mitja). A\u00e7\u00f2 va oc\u00f3rrer en la competici\u00f3 de Millor Truc dels X Games d'aquell any. Tamb\u00e9 ha inventat gran varietat de trucs com el Madonna, Benihana, variacions d'Airwalk i Stalefish, entre d'altres.L'\u00faltima competici\u00f3 en qu\u00e8 particip\u00e0 va ser el torneig de ProSkater Mega Edition 2009 realitzat a Su\u00efssa, en el qual va ser derrotat per Felipe Rivera Tavonatti.", "target": "Esport"}, {"text": "James Eas Yun (13 de maig de 1981) \u00e9s un lluitador estatunidenc. Yun \u00e9s m\u00e9s conegut per la seva feina a la WCW com un dels tres Jung Dragons, Yang, mentre que en la TNA \u00e9s conegut com a Jimmy Yang. Despr\u00e9s d'una breu desaparici\u00f3, va tornar com Akio. Ell va tornar a la WWE el 2006 a SmackDown! com Jimmy Wang Yang.", "target": "Esport"}, {"text": "The\u00f3doros Zagorakis (grec modern \u0398\u03b5\u03cc\u03b4\u03c9\u03c1\u03bf\u03c2 \u0396\u03b1\u03b3\u03bf\u03c1\u03ac\u03ba\u03b7\u03c2) (Kavala, 27 d'octubre, 1971) \u00e9s un futbolista grec retirat que jugava de migcampista, i l'actual (a 2008) president del PAOK Sal\u00f2nica FC.", "target": "Esport"}, {"text": "Serguei Bubka (en ucra\u00efn\u00e8s: \u0421\u0435\u0440\u0433\u0456\u0439 \u0411\u0443\u0431\u043a\u0430/Serhiy Bubka) (Voroix\u00edlovgrad, URSS 4 de desembre del 1963) \u00e9s un atleta ucra\u00efn\u00e8s retirat, especialista en salt amb perxa, campi\u00f3 ol\u00edmpic i campi\u00f3 mundial en sis ocasions.", "target": "Esport"}, {"text": "El Centre Nataci\u00f3 Matar\u00f3 \u00e9s un club poliesportiu de la ciutat de Matar\u00f3, dedicat a la pr\u00e0ctica de la nataci\u00f3, waterpolo, tennis taula, triatl\u00f3, nataci\u00f3 adaptada i nataci\u00f3 art\u00edstica", "target": "Esport"}, {"text": "El Futbol base, tamb\u00e9 anomenat futbol juvenil, futbol formatiu, categories inferiors o, de forma informal pedrera, \u00e9s la denominaci\u00f3 que rep el futbol practicat entre joves, abans d'arribar a la categoria absoluta. La seva principal tasca \u00e9s la formaci\u00f3, tant t\u00e8cnica com t\u00e0ctica, dels joves futbolistes.", "target": "Esport"}, {"text": "Muniswamy Rajagopal   (24 de mar\u00e7 de 1926 \u2013 Bangalore, 3 de mar\u00e7 de 2004) va ser un jugador d'hoquei sobre herba indi que va competir durant les d\u00e8cades de 1940 i 1950.\nEl 1952 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de H\u00e8lsinki, on guany\u00e0 la medalla d'or en la competici\u00f3 d'hoquei sobre herba. Un cop retirat pass\u00e0 a exercir d'entrenador durant molts anys.", "target": "Esport"}, {"text": "Vict\u00f2ria (del llat\u00ed victoria) \u00e9s un terme, originalment aplicat a la guerra, que es refereix a l'\u00e8xit assolit en el combat personal despr\u00e9s de les operacions militars en general o, per extensi\u00f3, en qualsevol competici\u00f3. L'\u00e8xit d'una campanya militar es considera una vict\u00f2ria estrat\u00e8gica, mentre que l'\u00e8xit d'una intervenci\u00f3 militar \u00e9s una vict\u00f2ria t\u00e0ctica. En la mitologia, la vict\u00f2ria est\u00e0 identificada amb la deessa grega Nice i amb la romana hom\u00f2nima. Vict\u00f2ries arquet\u00edpiques del b\u00e9 sobre el mal s\u00f3n sovint representades en la mitologia i els contes de fades.", "target": "Esport"}, {"text": "El Premi Internacional Joan Antoni Samaranch \u00e9s un premi esportiu de car\u00e0cter internacional atorgat anualment, des de 2011, a esportistes, institucions o grups de persones que transmetin valors com esfor\u00e7, solidaritat i comprom\u00eds entre el tennis i l'esport.El premi porta el nom de Joan Antoni Samaranch, president del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional entre 1980 i 2001. El jurat est\u00e0 compost per: Maria Teresa Samaranch, filla de l'ex-president: directors esportius; presidents de federacions; i esportistes com Arantxa S\u00e1nchez Vicario o Carles Moy\u00e0.El trofeu, realitzat per Miquel Planas i Rossell\u00f3, est\u00e0 format per dos elements d'acer inoxidable esmeralditzat que simbolitzen, en una base cil\u00edndrica, la unitat i solidesa sobre la qual se sostenta una al\u00b7legoria dels cinc continents amb una refer\u00e8ncia al tennis en el seu interior en forma de pilota enganxada a la xarxa.", "target": "Esport"}, {"text": "F\u00e9lix Martialay Mart\u00edn-S\u00e1nchez (Burgos, 6 d'octubre de 1925 - Madrid, 9 de setembre de 2009). Periodista, cr\u00edtic de cinema i historiador del futbol espanyol.", "target": "Esport"}, {"text": "Les proves antidopatge foren introdu\u00efdes pel Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional (COI) als Jocs Ol\u00edmpics en l'edici\u00f3 de 1968 realitzada a Ciutat de M\u00e8xic (M\u00e8xic).\nAquests controls s'han convertit en un r\u00e8gim de control sistem\u00e0tic de tots els atletes, els quals estan obligats a acceptar. Les proves per tal de detectar qualsevol millora de rendiment no natural inclouen an\u00e0lisis de sang i orina.\nDes de 1999 l'organisme amb autoritat sobre l'\u00fas de drogues que augmenten el rendiment \u00e9s l'Ag\u00e8ncia Mundial Antidopatge (AMA). Aquesta organitzaci\u00f3 supervisa les proves dels atletes de diverses federacions esportives i dels Jocs Ol\u00edmpics. Amb la millora dels f\u00e0rmacs de millora del rendiment per part dels seus creadors, els quals aconsegueixen augmentar la pot\u00e8ncia de l'atleta, la seva complexitat i per tant la seva m\u00e9s dif\u00edcil detecci\u00f3, l'AMA inverteix un gran nombre de diners per tal d'arribar a detectar totes les noves formes d'aquests f\u00e0rmacs.", "target": "Esport"}, {"text": "Lutz Wanja   (Brandenburg an der Havel, 6 de juny de 1956) \u00e9s un nedador alemany, ja retirat, especialista en esquena, que va competir sota bandera de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica Alemanya durant la d\u00e8cada de 1970. La seva dona, Barbara Krause, tamb\u00e9 fou una destacada nedadora.\nEl 1972 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de Munic, on va disputar dues proves del programa de nataci\u00f3. Fou sis\u00e8 en els 100 metres esquena, mentre en els 200 metres esquena qued\u00e0 eliminat en s\u00e8ries. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs de Mont-real va tornar a disputar les mateixes proves del programa de nataci\u00f3. Fou cinqu\u00e8 en els 100 metres esquena, mentre en els 200 metres esquena torn\u00e0 a quedar eliminat en s\u00e8ries.En el seu palmar\u00e8s destaquen una medalla de bronze en els 100 metres esquena al Campionat del M\u00f3n de nataci\u00f3 de 1973 i dues medalles de plata i una de bronze al Campionat d'Europa de nataci\u00f3 de 1974 i 1977.Un cop retirat va exercir d'entrenador de nataci\u00f3 i va participar en el programa de dopatge de l'Alemanya de l'Est. En particular, J\u00f6rg Hoffmann va admetre el 1988 que Wanja li proporcion\u00e0 l'esteroide anab\u00f2lic Oral-Turinabol.", "target": "Esport"}, {"text": "El duatl\u00f3 \u00e9s una prova multiesportiva, variant del triatl\u00f3, en qu\u00e8 la primera prova d'aquest, nataci\u00f3, se substitueix per una cursa a peu. Aix\u00ed, el duatl\u00f3 es compon d'una cursa a peu de 10 km, una de ciclisme de 40 km, i una altra cursa a peu de 5 km.", "target": "Esport"}, {"text": "Ricardo Gonz\u00e1lez \u201cGonzalito\u201d (1 de mar\u00e7 de 1930) \u00e9s un boxejador retirat argent\u00ed de pes gall i pes ploma que va lluitar entre els anys 1940 i 1950. Es va retirar amb un palmar\u00e8s de 107 vict\u00f2ries (56 K.O.), 10 derrotes i 11 empats. El 1946 va combatre com a amateur. El 1951 va obtenir la medalla d'or als Jocs Panamericans. Un any despr\u00e9s, el 1952, va debutar professionalment contra l'argent\u00ed \u00c1ngel Leyes davant 16.000 espectadors. El 1956 va guanyar el campionat de pes ploma de l'Argentina. Des de 1977 \u00e9s professor a la Federaci\u00f3 Argentina de Boxa. El 2006 va ser elegit Personalitat Destacada de l'Esport per la Ciutat Aut\u00f2noma de Buenos Aires.", "target": "Esport"}, {"text": "Aleksander \u010ceferin (Ljubljana, 13 d'octubre de 1967) \u00e9s un advocat i dirigent esportiu eslov\u00e8. \u00c9s l'actual president de la UEFA, l'organisme internacional rector del futbol europeu. Anteriorment havia estat president de l'Associaci\u00f3 de Futbol d'Eslov\u00e8nia, des de 2011 fins a 2016.", "target": "Esport"}, {"text": "El muntanyisme (fer muntanya) o excursionisme \u00e9s la reiterada acci\u00f3 de fer excursions, molt vinculada amb el m\u00f3n de la muntanya i l'ascensi\u00f3 de les mateixes per pur plaer: senderisme, alpinisme, escalada, espeleologia, etc.El muntanyisme pren import\u00e0ncia a Catalunya a partir de finals del segle xix, amb la creaci\u00f3 del Centre Excursionista de Catalunya. El muntanyisme o excursionisme es veia no solament com un esport, sin\u00f3 tamb\u00e9 com una activitat cultural, i la manera de con\u00e8ixer a fons la regi\u00f3.", "target": "Esport"}, {"text": "Kenichi Kuboya, \u4e45\u4fdd\u8c37 \u5065\u4e00 (11 de mar\u00e7 de 1972) \u00e9s un golfista japon\u00e8s. Kuboya guany\u00e0 quatre esdeveniments en el Japan Golf Tour entre 1997 i 2002, rebent dues vict\u00f2ries en cadascuna d'aquestes temporades.", "target": "Esport"}, {"text": "Carlos Cill\u00f3niz (1 de juliol de 1910 - 24 d'octubre de 1972) fou un futbolista peru\u00e0.", "target": "Esport"}, {"text": "Durant un partit de futbol, el servei de porta es realitza quan l'equip contrari tira la pilota fora del camp, per la l\u00ednia de fons, o despr\u00e9s que el porter hagi aturat la pilota.", "target": "Esport"}, {"text": "Ayd\u0131n Spor Kul\u00fcb\u00fc (turc per Club Esportiu d'Ayd\u0131n), m\u00e9s conegut com a Ayd\u0131nspor, \u00e9s un club esportiu turc de la ciutat d'Ayd\u0131n. Establerta a 1966, amb la uni\u00f3 de quatre clubs amateurs, despr\u00e9s del boom del futbol profesional a Turquia, iniciat l'any anterior per Hasan Polatkan, President de la Federaci\u00f3 de Futbol de Turquia llavors, Ayd\u0131nspor va fer una destacada pres\u00e8ncia en varies lligues de futbol turc durant d\u00e8cades. Entre 1991-93 va jugar dues temporades a la Lliga Nacional turca, avui anomenada S\u00fcper Lig, on en l'any de la seva primera aparici\u00f3, 1991-92 termina al 5\u00e8 lloc. En el seu primer partit de la Lliga, i contra Fenerbah\u00e7e S.K., v\u00e0ries vegades campions de Turquia, li guanya 6-1 en Kad\u0131k\u00f6y, a casa de l'equip d'Istanbul. El 1993 inicia el seu descens, primerament a la Segona Lliga i el 2005-2006 a la Tercera, fins al 2017 quan va caure de la Lliga Tercera a lligues regionals de amateurs. En el mes de juliol de 2020 la directiva d'Ayd\u0131nspor va fer una crida al poble de la ciutat per a donar tot el seu suport al club, amb el fi de retornar a les lligues professionals de futbol.Ayd\u0131nspor utilitza els colors blanc i negre i l'Estadi Adnan Menderes. El seu nome entre els partidaris del club es Zeybekler (Els Zeybeks), pseudonim que es fa servir tamb\u00e9 l'Ayd\u0131nspor 1923, altre equip de futbol de la mateixa ciutat de l'Egeu, que es va fundar l'any 2010 com una alternativa professional a Ayd\u0131nspor ante el seu descens.", "target": "Esport"}, {"text": "Christian Pfannberger (Judenburg, Est\u00edria, 9 de desembre de 1979) \u00e9s un ciclista austr\u00edac, professional del 2002 al 2009. En el seu palmar\u00e8s destaquen els dos campionats nacional en ruta de 2007 i 2008.\nLa seva carrera tamb\u00e9 va estar marcada pel d\u00f2ping. El 2004 va ser susp\u00e8s dos anys per un dopatge per testosterona. El 2009, va tornar a donar positiu aquest cop per EPO. Va ser sancionat de per vida.", "target": "Esport"}, {"text": "Herbert Buhtz   (Coblen\u00e7a, 12 d'abril de 1911 \u2013 Berl\u00edn, 7 de juny de 2006) va ser un remer alemany que va competir durant la d\u00e8cada de 1930.\nEl 1932 guany\u00e0 la Diamond Challenge Sculls de la Henley Royal Regatta superant a Gerhard Boetzelen en la final. Aquell mateix any, fent parella amb Boetzelen, va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de Los Angeles, on guany\u00e0 la medalla de plata en la competici\u00f3 del doble scull del programa de rem. El 1934 torn\u00e0 a guanyar la Diamond Challenge Sculls a Henley. El 1938 es proclam\u00e0 campi\u00f3 d'Europa de vuit amb timoner.Posteriorment exerc\u00ed d'entrenador de rem.", "target": "Esport"}, {"text": "Raimondas Rum\u0161as (\u0160ilut\u0117, 14 de gener de 1974) va ser un ciclista litu\u00e0, que fou professional entre 1996 i 2004. Les seves principals vict\u00f2ries foren la Volta a Llombardia de 2000 i la Volta a Euskadi de 2001. Fou el sorprenent tercer classificat del Tour de Fran\u00e7a de 2002, sent aquest el seu millor resultat en una gran volta.\nS'ha vist implicat en diversos casos de dopatge durant la seva carrera, sent el m\u00e9s sonat el que es produ\u00ed durant la disputa del Tour de Fran\u00e7a de 2002, quan al cotxe de la seva dona, Edita Rum\u0161as, se li van trobar subst\u00e0ncies dopants. Ella aleg\u00e0 que eren medicines per a la seva mare, per\u00f2 el 2006 ambd\u00f3s foren sancionats per la just\u00edcia francesa a quatre mesos de pres\u00f3 condicional per a la importaci\u00f3 de subst\u00e0ncies dopants.", "target": "Esport"}, {"text": "L'activitat f\u00edsica \u00e9s qualsevol moviment corporal produ\u00eft per la musculatura esquel\u00e8tica que t\u00e9 com a resultat una despesa energ\u00e8tica per sobre del metabolisme basal.\nEn angl\u00e8s no es fa distinci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica entre activitat f\u00edsica i exercici f\u00edsic.\nL'activitat f\u00edsica \u00e9s tota mena de moviment corporal que realitza l'\u00e9sser hum\u00e0 durant un determinat per\u00edode, ja siga a la seva feina i activitat laboral o en els seus moments d'oci, que augmenta el consum d'energia considerablement i el metabolisme de rep\u00f2s, \u00e9s a dir, l'activitat f\u00edsica consumeix calories.\nEl contrari de l'activitat f\u00edsica \u00e9s la inactivitat o sedentarisme.", "target": "Esport"}, {"text": "Chen Xiexia (xin\u00e8s: \u9648\u71ee\u971e; Pinyin: Ch\u00e9n Xi\u00e8xi\u00e1) (1 d'agost, de 1983) \u00e9s una haltera xinesa.Va guanyar tres medalles d'or al Campionat del m\u00f3n d'halterof\u00edlia de 2007 i la primera medalla d'or per a la Xina durant els Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu 2008 en la classe de 48 kg, posant un R\u00e8cord Ol\u00edmpic al\u00e7ant un total de 212 kg. Tamb\u00e9 guany\u00e0 tres medalles d'or als Campionats Asi\u00e0tics d'halterof\u00edlia de 2007, amb un r\u00e8cord mundial de 120 kg en dos temps.El 12 de gener de 2017 es va anunciar que, a causa d'una violaci\u00f3 del dopatge, havia estat desqualificada dels Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 2008 i se li havia tret la medalla d'or. Chen Wei-Ling, inicialment medalla de bronze guany\u00e0 aquesta medalla d'or.", "target": "Esport"}, {"text": "Els r\u00e8cords ol\u00edmpics de nataci\u00f3 s\u00f3n ratificats pel COI i nom\u00e9s poden ser batuts en piscina llarga (50m).", "target": "Esport"}, {"text": "Zsigmond Vill\u00e1nyi   (Hercegsz\u00e1nt\u00f3, 1 de gener de 1950 \u2013 Budapest, 13 de gener de 1995) fou un pentatleta hongar\u00e8s que va competir durant les d\u00e8cades de 1960 i 1970.\nEl 1972 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de Munic, on disput\u00e0 dues proves del programa de pentatl\u00f3 modern. Junt a Andr\u00e1s Balcz\u00f3 i P\u00e1l Bak\u00f3 guany\u00e0 la medalla de plata en la competici\u00f3 per equips, mentre en la competici\u00f3 individual fou dotz\u00e8.En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen el campionat del m\u00f3n j\u00fanior individual de 1969 i 1970, aix\u00ed com tres medalles de plata al Campionat del m\u00f3n de pentatl\u00f3 modern i quatre campionats nacionals, un individual i tres per equips. Un cop retirat va exercir d'entrenador.", "target": "Esport"}, {"text": "Christophe Moreau (Vervins, Picardia, 12 d'abril de 1971) \u00e9s un ciclista franc\u00e8s, que fou professional entre 1995 i 2010.\nEn el seu palmar\u00e8s destaquen les dues vict\u00f2ries al Crit\u00e8rium del Dauphin\u00e9 Lib\u00e9r\u00e9, el 2001 i el 2007, el Campionnat de Fran\u00e7a de ciclisme en ruta de 2007, i sobretot, el pr\u00f2leg del Tour de Fran\u00e7a de 2001 que li va servir per portar el mallot groc de l\u00edder durant dues etapes.\nEn el seu historial tamb\u00e9 hi ha algun punt fosc, com el cas de dopatge que va protagonitzar el 1998 per EPO i l'haver estat implicat en el cas Festina aquell mateix any i que li va suposar una sanci\u00f3 de sis mesos.", "target": "Esport"}, {"text": "El sistema de tots contra tots o sistema de lliga \u00e9s un sistema de competici\u00f3, generalment esportiva, on tots els participants s'enfronten entre ells en un nombre constant d'ocasions (normalment una o dues). Tamb\u00e9 s'anomena lligueta o amb els noms anglesos round-robin o all-play-all. En cas que els participants s'enfrontin entre si dos cops, es tracta d'un torneig a doble volta\nAquest sistema es fa servir en les lligues nacionals de futbol i durant les fases pr\u00e8vies de competicions internacionals com la Copa del M\u00f3n de futbol. Tamb\u00e9 \u00e9s freq\u00fcent als escacs on es va utilitzar per primera vegada durant els tornejos disputats a Londres el 1851 i el 1862. Recentment, s'ha utilitzat novament en els campionats mundials d'escacs de 2005 i 2007.\nLa classificaci\u00f3 final normalment es basa en el nombre de vict\u00f2ries i empats, tot i que altres sistemes s\u00f3n possibles.\nEn algunes copes internacionals importants -com la Copa del M\u00f3n de futbol, la Lliga de Campions de la UEFA i la Copa Libertadores d'Am\u00e8rica-, s'emprea un sistema de dues fases. En una primera fase, els equips es divideixen en grups de pocs integrants, generalment quatre, que s'enfronten en un sistema de tots contra tots. Els millors equips de cada grup passen a la segona fase, que sol ser de eliminaci\u00f3 directa.", "target": "Esport"}, {"text": "Hiromi Kobayashi (\u5c0f\u6797 \u6d69\u7f8e, , Kobayashi Hiromi?, nascuda el 8 de gener del 1963 en Iwaki, Fukushima) \u00e9s una golfista professional japonesa. Ha guanyat 15 tornejos internacionalment, incloent-hi quatre en el LPGA Tour estatunidenc.", "target": "Esport"}, {"text": "Ba\u015fak \u0130\u00e7in \u00d6zbebek (Mersin, 13 de febrer de 1994) \u00e9s una jugadora de futbol turca. Actualment juga a Karadeniz Ere\u011flispor d'Ere\u011fli i tamb\u00e9 ha participat en la selecci\u00f3 turca U-19. \u00c9s migcampista.", "target": "Esport"}, {"text": "L'efecte Underdog (tradu\u00eft al catal\u00e0: gos apallissat), \u00e9s un terme emprat al m\u00f3n angloparlant, especialment en pol\u00edtica o esports, per referir-se a una persona o equip que t\u00e9 poques possibilitats de guanyar un torneig, elecci\u00f3 pol\u00edtica, debat, etc.No existeix una paraula espec\u00edfica en catal\u00e0 que sigui equivalent a underdog, tret d'algunes frases com: \"perdedor esperat\", \"el que s'espera que perdi\", \"el que no \u00e9s favorit\", \"el que porta les de perdre\", etc. encara que de fet als mitjans s'ha triat \"gos apallissat\". \" Quan l'underdog ven\u00e7 al favorit, el resultat passa a ser una vict\u00f2ria sorpresa.", "target": "Esport"}, {"text": "Darcy Clarence Hadfield (Awaroa Inlet, Badia de Tasm\u00e0nia, 1 de desembre de 1889 - 15 de setembre de 1964) va ser un remador neozeland\u00e8s que guany\u00e0 una medalla de bronze en la prova de scull individual dels Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 1920 a Anvers. Esdevingu\u00e9 despr\u00e9s el tercer neozeland\u00e8s a ostentar el t\u00edtol de campi\u00f3 mundial de rem professional. Clarence Hadfield va n\u00e0ixer el 1889 a Awaroa Inlet, a la, fill d'un masover, William Welby Hadfield, i de Martha Adele Ann Snow. Abandon\u00e0 l'escola quan tenia 13 anys per a ajudar els seus pares. Treball\u00e0 aleshores al camp i aprengu\u00e9 rudiments de fusteria i construcci\u00f3 de vaixells amb el seu pare.\nEl 1990 fou incorporat al New Zealand Sports Hall of Fame.", "target": "Esport"}, {"text": "En termes esportius, un All-Star es refereix a l'equip seleccionat a partir dels millors jugadors de cadascuna de les posicions, dins d'un esport d'equip, com el b\u00e0squet o el futbol. Tamb\u00e9 es refereix a la llista dels millors participants en esports individuals, com el golf o les carreres.\nLes celebracions, on s'acostumen a seleccionar aquests equips, es realitzen un o dos cops a l'any, tenint l'espectacle com a m\u00e0xima fita, aix\u00ed com fer un homenatge als millors jugadors de l'any.\nA Espanya destaca l'All-Star de la Lliga ACB. Als Estats Units, aquestes celebracions tenen molta m\u00e9s repercussi\u00f3 medi\u00e0tica, amb celebracions de l'estil del partit de les estrelles de l'NBA, entre les confer\u00e8ncies de l'Est i de l'Oest, o el Major League Baseball All-Star Game, de beisbol.", "target": "Esport"}, {"text": "El Club Hoquei Vila-seca \u00e9s una entitat esportiva, fundada el 1975 a Vila-seca, Tarragon\u00e8s, dedicada a l'hoquei sobre patins. La temporada 2017/18 compet\u00ed a la m\u00e0xima categoria d'hoquei sobre patins a Catalunya, la Divisi\u00f3 Nacional Catalana, despr\u00e9s d'aconseguir l'ascens, tot i que jug\u00e0 la Lliga espanyola, la m\u00e0xima categoria a l'Estat espanyol, en tres ocasions. El club juga els seus partits com a local al Pavell\u00f3 Municipal d'Esports de Vila-seca. La temporada 2012/13 ced\u00ed de mutu acord, juntament amb el CP Monjos, la seva pla\u00e7a a Primera Divisi\u00f3 Nacional en benefici del CP Taradell i el PHC Sant Cugat, de manera que disputaren la Primera Divisi\u00f3 Catalana.", "target": "Esport"}, {"text": "El N\u00edger va competir per tercera vegada als Jocs Ol\u00edmpics en els de l'estiu del 1972 a Munic (Alemanya Occidental). Va ser la seva primera medalla en aquesta competici\u00f3 i l'\u00fanica fins al moment.", "target": "Esport"}, {"text": "Nike, Inc. (NYSE NKE) \u00e9s una companyia americana que fabrica roba d'esport i equipament esportiu. La seu central est\u00e0 situada a Beaverton (Oregon), prop de l'\u00e0rea metropolitana de Portland. \u00c9s la major productora de cal\u00e7at atl\u00e8tic i roba esportiva del m\u00f3n.\nLa companyia fou fundada com Blue Ribbon Sports per Bill J. Bowerman i Philip H. Knight. Posteriorment, l'any 1978, va esdevenir Nike, nom basat en Nice, deessa grega de la vict\u00f2ria.\nEl 8 de juliol de 2003 l'empresa va comprar Converse 305 milions de d\u00f2lars i Umbro el 2007 per 285 milions de lliures esterlines.", "target": "Esport"}, {"text": "Matthias Kessler (Nuremberg, Baviera, 16 de maig de 1979) \u00e9s un ciclista alemany, que fou professional entre el 2000 i el 2006. Al seu palmar\u00e8s destaca, per damunt de totes, la vict\u00f2ria a una etapa del Tour de Fran\u00e7a de 2006. Tamb\u00e9 va obtenir places d'honor a diferents cl\u00e0ssiques ardeneses i fou gregari d'Andreas Kloden.\nL'abril de 2007, don\u00e0 positiu per testosterona abans de la Fletxa Valona, en la qual qued\u00e0 quart. L'anunci d'aquest resultat el 27 de juny port\u00e0 l'equip Astana a suspendre'l temporalment, i finalment el 13 de juliol a acomiadar-lo en confirmar-se el positiu. El gener de 2008 fou sancionat amb dos anys a comptar a partir del 27 de juliol de 2007\ni se'l desqualific\u00e0 de la Fletxa Valona. En acabar la suspensi\u00f3 no va trobar equip. El 14 de gener de 2010 va patir una greu caiguda mentre s'entrenava que li provoc\u00e0 una lesi\u00f3 al cap.", "target": "Esport"}, {"text": "Fri\u00f0\u00fej\u00f3fur Thorsteinsson   (B\u00edldudalur, 28 d'agost de 1895 \u2013 13 d'abril de 1967) \u00e9s un exfutbolista island\u00e8s de les d\u00e8cades de 1910 i 1920, entrenador i president de club.\nVa jugar amb la selecci\u00f3 islandesa, amb la qual s'enfront\u00e0 a l'Akademisk Boldklub, la primera visita d'un equip de futbol estranger a Isl\u00e0ndia a l'estiu de 1919.Fou jugador del Fram Reykjav\u00edk durant tota la seva carrera, excepte quatre anys que marx\u00e0 a viure a Esc\u00f2cia i jug\u00e0 pel Hibernian FC. M\u00e9s tard emigr\u00e0 al Canad\u00e0 on tamb\u00e9 jug\u00e0 a futbol i fou entrenador. Fou entrenador del FRAM (1934-1937 i 1940) i president del club en dues etapes: 1919-1920 i 1935.", "target": "Esport"}, {"text": "Un barn\u00fas \u00e9s una bata de roba de fil de ris, amb caputxa o sense, que homes i dones es posen per a eixugar-se i abrigar-se en sortir del bany, cenyida a la cintura amb un cintur\u00f3. Els esportistes la poden dur sobre el vestit de bany abans i despr\u00e9s d'entrar en competici\u00f3. Tamb\u00e9 es diu barn\u00fas, encara que sigui d'un altre teixit, la bata que duen els boxejadors abans d'entrar a competir. Els barnussos solen ser de ris de cot\u00f3 o de fibres sint\u00e8tiques.", "target": "Esport"}, {"text": "Els efectes neurobiol\u00f2gics de l'exercici f\u00edsic son nombrosos i impliquen una \u00e0mplia gamma d'efectes interrelacionats sobre l'estructura del cervell, la funci\u00f3 cerebral i la cognici\u00f3. Un gran nombre d'investigacions en humans demostren que l'exercici aer\u00f2bic habitual (per exemple, 30 minuts cada dia) indueix millores persistents en determinades funcions cognitives, alteracions saludables en l'expressi\u00f3 g\u00e8nica al cervell i formes beneficioses de neuroplasticitat i plasticitat conductual. Alguns d'aquests efectes a llarg termini son: augment del creixement de les neurones, augment de l'activitat neurol\u00f2gica \u2013per exemple, senyalitzaci\u00f3 de c-Fos i factor neurotr\u00f2fic derivat del cervell (BDNF)\u2013, millor afrontament de l'estr\u00e8s, millor control cognitiu del comportament, millora de la mem\u00f2ria declarativa, espacial i de treball, i millores estructurals i funcionals en les estructures i vies cerebrals associades amb el control cognitiu i la mem\u00f2ria.     Els efectes de l'exercici sobre la cognici\u00f3 tenen implicacions importants en millorar el rendiment acad\u00e8mic en nens i estudiants universitaris, millorar la productivitat dels adults, preservar la funci\u00f3 cognitiva durant la vellesa, prevenir o tractar determinats trastorns neurol\u00f2gics i millorar la qualitat de vida en general. En adults sans, s'ha demostrat que l'exercici aer\u00f2bic indueix efectes transitoris sobre la cognici\u00f3 despr\u00e9s d'una sola sessi\u00f3 d'exercici i efectes persistents sobre la cognici\u00f3 despr\u00e9s de fer exercici regularment durant diversos mesos. Les persones que realitzen regularment exercici aer\u00f2bic (p. ex., c\u00f3rrer, trotar, caminar r\u00e0pid, nedar i anar en bicicleta) tenen puntuacions m\u00e9s elevades en les proves de funci\u00f3 neuropsicol\u00f2gica i de rendiment que mesuren determinades funcions cognitives, com ara el control de l'atenci\u00f3, el control inhibitori, la flexibilitat cognitiva i l'actualitzaci\u00f3 i la capacitat de mem\u00f2ria de treball, mem\u00f2ria declarativa, mem\u00f2ria espacial i velocitat de processament de la informaci\u00f3.   Els efectes transitoris de l'exercici sobre la cognici\u00f3 inclouen millores en la majoria de les funcions executives (per exemple, atenci\u00f3, mem\u00f2ria de treball, flexibilitat cognitiva, control inhibitori, resoluci\u00f3 de problemes i presa de decisions) i en la velocitat de processament de la informaci\u00f3 durant un per\u00edode de fins a 2 hores despr\u00e9s de fer exercici.L'exercici aer\u00f2bic indueix efectes a curt i llarg termini sobre l'estat d'\u00e0nim i els estats emocionals en promoure l'afecte positiu, inhibir l'afecte negatiu i disminuir la resposta biol\u00f2gica a l'estr\u00e8s psicol\u00f2gic agut. A curt termini, l'exercici aer\u00f2bic funciona com antidepressiu i euforitzant, mentre que l'exercici constant produeix millores generals en l'estat d'\u00e0nim i l'autoestima.L'exercici aer\u00f2bic regular millora els s\u00edmptomes associats a una s\u00e8rie de patologies del sistema nervi\u00f3s central i es pot utilitzar com a ter\u00e0pia complement\u00e0ria per a aquests trastorns. Hi ha proves clares de l'efic\u00e0cia del tractament a trav\u00e9s de l'exercici per al trastorn depressiu major i el trastorn per d\u00e8ficit d'atenci\u00f3 amb hiperactivitat . La guia de pr\u00e0ctica cl\u00ednica de l'Acad\u00e8mia Americana de Neurologia estableix respecte a un deteriorament cognitiu lleu que els metges han de recomanar exercici regular (dues vegades per setmana) a les persones que han estat diagnosticades. Les revisions de l'evid\u00e8ncia cl\u00ednica tamb\u00e9 donen suport a l'\u00fas de l'exercici com a ter\u00e0pia complement\u00e0ria per a determinats trastorns neurodegeneratius, especialment la malaltia d'Alzheimer i la malaltia de Parkinson. L'exercici regular tamb\u00e9 s'associa amb un menor risc de desenvolupar trastorns neurodegeneratius. Un gran conjunt d'evid\u00e8ncies precl\u00edniques i evid\u00e8ncies cl\u00edniques emergents donen suport a l'\u00fas de l'exercici com a ter\u00e0pia complement\u00e0ria per al tractament i la prevenci\u00f3 de les drogodepend\u00e8ncies. Tamb\u00e9 s'ha proposat l'exercici regular com a ter\u00e0pia complement\u00e0ria per als c\u00e0ncers cerebrals.", "target": "Esport"}, {"text": "Dimitr R\u00e0nguelov (b\u00falgar: \u0414\u0438\u043c\u0438\u0442\u044a\u0440 \u0420\u0430\u043d\u0433\u0435\u043b\u043e\u0432), nascut el 9 de maig de 1957, \u00e9s un antic pilot de motocr\u00f2s b\u00falgar de renom internacional. Durant una breu etapa de la d\u00e8cada del 1980 fou un dels principals competidors al Campionat del M\u00f3n de motocr\u00f2s de 250 cc, especialment la temporada de 1980, en qu\u00e8 hi acab\u00e0 tercer amb una Husqvarna per darrere de Georges Job\u00e9 i Kees Van Der Ven tot i haver disputat nom\u00e9s vuit dels dotze Grans Premis programats.Actualment, R\u00e0nguelov \u00e9s el representant de la federaci\u00f3 b\u00falgara de motociclisme i el seu company de competici\u00f3 durant aquells anys, Bojan Stancev, \u00e9s el preparador del prometedor pilot b\u00falgar Petar Petrov. El 9 de maig del 2017, coincidint amb el seu seixant\u00e8 aniversari, Dimitr R\u00e0nguelov present\u00e0 a la premsa la novel\u00b7la biogr\u00e0fica \u00ab\u041c\u043e\u0442\u043e\u0440\u0438\u0441\u0442\u00bb (\"Motociclista\"), obra de l'escriptor Iavor Veselinov, on explica la seva vida i els seus \u00e8xits esportius. L'esdeveniment tingu\u00e9 lloc al Park Hotel Moscow de Sofia.", "target": "Esport"}, {"text": "La F\u00f3rmula E, denominada comercialment com a ABB F\u00f3rmula E, \u00e9s una categoria de competici\u00f3 de vehicles el\u00e8ctrics organitzada per la Federaci\u00f3 Internacional de l'Autom\u00f2bil (FIA), creada amb la intenci\u00f3 de ser un laboratori d'investigaci\u00f3 i desenvolupament de vehicles el\u00e8ctrics per promoure i accelerar la seva popularitat. Serveix tamb\u00e9 com a aparador d'innovacions i desenvolupament en un marc que combina tecnologia i esport.", "target": "Esport"}, {"text": "Una cinta per als cabells o cenyidor de cap \u00e9s una banda d'un material t\u00e8xtil que es col\u00b7loca generalment al cap, del front fins al clatell. Es pot emprar amb una fi funcional o simplement decorativa.\nLa cinta per als cabells \u00e9s un dels complements decoratius i de moda emprats per dones i homes d'en\u00e7\u00e0 de temps antics.", "target": "Esport"}, {"text": "L'Ag\u00e8ncia Mundial Antidopatge (en franc\u00e8s i oficialment Agence Mondiale antidopage, AMA i en angl\u00e8s World Anti-Doping Agency, WADA) \u00e9s una fundaci\u00f3 independent creada per una iniciativa col\u00b7lectiva recolzada pel COI. Va ser inaugurada el 10 de novembre de 1999 a Lausana (Su\u00efssa) per promoure, coordinar i monitorar la lluita contra el dopatge a l'esport.\nEl 2001 l'AMA va decidir traslladar el seu quarter general a Mont-real (Canad\u00e0) l'any seg\u00fcent. Inicialment fundada pel COI, l'AMA rep d'ell la meitat de les seves necessitats pressupost\u00e0ries, mentre que l'altra meitat del seu pressupost prov\u00e9 de les donacions de diversos governs.\nEls \u00f2rgans de govern estan formats a parts iguals per representants del moviment de l'esport (incloent-hi esportistes) i governs del m\u00f3n. Les activitats clau de l'ag\u00e8ncia inclouen la investigaci\u00f3 cient\u00edfica, l'educaci\u00f3, el desenvolupament de les capacitats antidopatge i el monitoratge del Codi Mundial Antidopatge (el document que harmonitza les regulacions antidopatge en tots els esports i pa\u00efsos). Tamb\u00e9 produeix una llista anual de subst\u00e0ncies i m\u00e8todes prohibits que els esportistes no estan autoritzats a prendre o utilitzar.\nCom a organisme de monitoratge, l'AMA ha avan\u00e7at significativament en la lluita contra el dopatge en els \u00faltims anys.", "target": "Esport"}, {"text": "Yoshinkan (\u990a\u795e\u9928, Casa pel Cultiu de l'Esperit) \u00e9s una escola d'aikido fundada despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial per Gozo Shioda (1915-1994), alumne de Morihei Ueshiba.\nEs caracteritza per la seva pr\u00e0ctica contundent, emfatitzant l'efic\u00e0cia en el combat sense armes. \u00c9s practicat habitualment per la policia de T\u00f2quio.", "target": "Esport"}, {"text": "Leonardo Piepoli (La Chaux-de-Fonds, Su\u00efssa, 29 de setembre de 1971) \u00e9s un ciclista itali\u00e0, professional des del 1995 fins al 2008.\nDestacava per ser un bon escalador. Va aconseguir importants triomfs, com ara tres vict\u00f2ries d'etapa al Giro d'It\u00e0lia i dues m\u00e9s a la Vuelta a Espanya.\nAl Tour de Fran\u00e7a de 2008, l'equip Saunier Duval-Scott va tenir un inici espectacular, guanyant tres etapes. Tanmateix, poc despr\u00e9s, el seu l\u00edder Riccardo Ricc\u00f2, va donar positiu en un control antidopatge efectuat en la 4a etapa per la qual cosa fou expulsat de la cursa i detingut De resultes d'aquest positiu tot el seu equip, abandon\u00e0 la cursa. Piepoli, juntament amb el seu company d'habitaci\u00f3 Ricc\u00f2, van ser expulsats de l'equip per una p\u00e8rdua de confian\u00e7a i per saltar-se el codi \u00e8tic de l'equip. Encara que en un principi ho va negar, dies m\u00e9s tard es va confirmar que Leonardo Piepoli tamb\u00e9 s'havia dopat amb EPO de 3a generaci\u00f3 De resultes de tot aix\u00f2, se li va retirar l'etapa guanyada al Tour de Fran\u00e7a i despr\u00e9s de ser susp\u00e8s per 2 anys, el ciclista va decidir retirar-se.", "target": "Esport"}, {"text": "El f\u00fating \u00e9s un exercici que consisteix en una successi\u00f3 de marxes, curses i exercicis gimn\u00e0stics, fets a ritme sostingut, com a pr\u00e0ctica d'exercici f\u00edsic. Pot alternar amb altres exercicis gimn\u00e0stics preparats en uns circuits. La difer\u00e8ncia entre c\u00f3rrer i fer f\u00fating no \u00e9s completament clara, per\u00f2 se sol entendre que el f\u00fating \u00e9s a ritme constant i a una velocitat no extremadament r\u00e0pida. Alguns atletes d'alt nivell el fan com a part del seu escalfament.", "target": "Esport"}, {"text": "Tu\u011f\u00e7e At\u0131c\u0131 (Ankara, 27 de mar\u00e7 de 1989) \u00e9s una jugadora de voleibol turca. En la seva carrera professional va a jugar per clubs turcs com a \u0130ller Bankas\u0131 d'Ankara, Sar\u0131yer Belediyespor i Beylikd\u00fcz\u00fc SK d'Istanbul, \u00c7anakkale Belediyespor de \u00c7anakkale, Manisa B\u00fcy\u00fck\u015fehir Belediyespor de Manisa, Trabzon \u0130dmanoca\u011f\u0131 de Trabzon, Anakentspor de Samsun, i estrangers com a Lokomotiv VK de Bak\u00fa, Azerbaidjan.", "target": "Esport"}, {"text": "Chao Lu (xin\u00e8s simplificat: \u671d\u9c81, xin\u00e8s tradicional: \u671d\u9b6f, pinyin: Ch\u00e1o L\u01d4; Chifeng, Mong\u00f2lia Interior, 6 de mar\u00e7 de 1972) \u00e9s un exboxador xin\u00e8s. \u00c9s considerat el pioner de la boxa a Mong\u00f2lia Interior.Comen\u00e7\u00e0 practicant judo el 1986, per\u00f2 el 1988 passa unes proves per a l'equip de boxa de la regi\u00f3 aut\u00f2noma. Obtingu\u00e9 el primer or de la hist\u00f2ria de Mong\u00f2lia Interior en els campionats nacionals de boxa de 1991. Va competir en la prova de pes mitj\u00e0 mascul\u00ed als Jocs Ol\u00edmpics d'estiu de Barcelona del 1992, sent el primer boxejador de la regi\u00f3 en participar als Jocs Ol\u00edmpics. Es retiraria poc despr\u00e9s i esdevendria entrenador assistent el 1994, i entrenador de l'equip de boxa de Mong\u00f2lia interior el 1998. Als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu del 2008, fou l'entrenador de l'equip xin\u00e8s de boxa, en els quals el mongol Zhang Xiaoping obtingu\u00e9 l'or. El 2009, esdev\u00e9 dirigent esportiu.", "target": "Esport"}, {"text": "Maria I\u00farievna Xar\u00e0pova (rus: \u041c\u0430\u0440\u0438\u0301\u044f \u042e\u0301\u0440\u044c\u0435\u0432\u043d\u0430 \u0428\u0430\u0440\u0430\u0301\u043f\u043e\u0432\u0430  escolteu (?\u00b7p\u00e0g.)), \u00e9s una tennista professional russa, nascuda el 19 d'abril de 1987. Al llarg de la seva carrera ha guanyat 36 t\u00edtols individuals de la WTA, incloent-hi cinc Grand Slam, el Wimbledon l'any 2004, l'Open dels Estats Units l'any 2006, l'Open d'Austr\u00e0lia l'any 2008, i dues vegades el Roland Garros (2012 i 2014). Ha estat la primera tennista russa a guanyar tres torneigs Grand Slam i posteriorment la desena tennista de la hist\u00f2ria en completar el Grand Slam durant la carrera. Poc despr\u00e9s disputaria la final individual dels Jocs Ol\u00edmpics de Londres 2012 per\u00f2 no aconseguiria superar l'estatunidenca Serena Williams. Casualment, ambdues tennistes optaven a completar el Golden Slam.\nL'Associaci\u00f3 de Tennis Femen\u00ed (WTA) ha classificat a Xar\u00e0pova com a n\u00famero 1 del tennis femen\u00ed individual en cinc ocasions. La primera vegada que va ser n\u00famero 1 va ser el 22 d'agost de 2005 amb nom\u00e9s 18 anys. Entre la quarta i la cinquena vegada van passar quatre anys exactes.Amb nom\u00e9s 17 anys i dos mesos va guanyar el Torneig de Wimbledon i va convertir-se en la segona tennista m\u00e9s jove a guanyar el torneig en l'era Open (despr\u00e9s de Martina Hingis) i la primera russa a guanyar-lo. El 2006, va aconseguir la seva segona vict\u00f2ria en un Grand Slam en guanyar l'Open dels Estats Units. Despr\u00e9s va participar en dues finals de l'Open d'Austr\u00e0lia, la primera l'any 2007 que va perdre davant de Serena Williams i la segona l'any 2008, que va guanyar enfrontant-se a Ana Ivanovi\u0107 sense cedir cap set en tot el torneig. L'any 2007, va patir una lesi\u00f3 cr\u00f2nica a l'espatlla dreta i, l'octubre de 2007, va caure en el r\u00e0nquing de la WTA i va deixar d'estar entre les cinc millors tennistes per primer cop des que hi havia entrat tres anys enrere. El 2008, va recuperar el n\u00famero del r\u00e0nquing, per\u00f2 al maig de 2008, la lesi\u00f3 d'espatlla va tornar a apar\u00e8ixer i finalment va ser operada al mes d'octubre, per\u00f2 aix\u00f2 li va obligar a apartar-se de les pistes de tennis durant deu mesos. El seu retorn es va produir al maig de 2009, en la posici\u00f3 126 del r\u00e0nquing WTA i en acabar la temporada ja havia aconseguit situar-se en la posici\u00f3 14. Totalment recuperada de la lesi\u00f3, el 2012 va disputar la final de l'Open d'Austr\u00e0lia perdent davant Vikt\u00f3ria Az\u00e0renka per\u00f2 es va imposar en la final de Roland Garros a Sara Errani. Aquesta significava el quart t\u00edtol de Grand Slam i tots quatre diferents, completant aix\u00ed el Grand Slam durant la carrera.\nLa figura de Xar\u00e0pova va m\u00e9s enll\u00e0 del tennis. Ha treballat nombroses vegades de model, inclosa una aparici\u00f3 a la revista Sports Illustrated, i ha estat l'estrella principal del Swimsuit 2006. Ha protagonitzat molts anuncis, ja que \u00e9s imatge de Nike, Head, Canon, Land Rover i moltes altres marques de primera l\u00ednia internacional. Xar\u00e0pova va ser l'atleta m\u00e9s buscada al portal web Yahoo! l'any 2005 i el 2008. El juliol de 2008, va esdevenir l'esportista femenina m\u00e9s ben pagada amb uns ingressos anuals de 26 milions d'US$.", "target": "Esport"}, {"text": "Marko Krivokapi\u0107 (Senta, S\u00e8rbia, 13 de maig de 1976) \u00e9s un jugador d'handbol professional serbi que juga a la posici\u00f3 de lateral esquerre, i milita des del 2008 al Club Balonmano Valladolid de la Lliga ASOBAL. Mesura 1,94 metres i pesa 97 kilos. Ha guanyat una Recopa d'Europa (2008/09) i una Copa.", "target": "Esport"}, {"text": "Buse \u00dcnal (Ankara, 29 de juliol de 1997) \u00e9s una jugadora de volleyball turca que juga per Manisa B\u00fcy\u00fck\u015fehir Belediyespor de Manisa i la selecci\u00f3 nacional turca. Nascuda a Ankara com filla d'una parella d'esportistes, va fer els estudis b\u00e0sic i secundaria a Esmirna. En la seva carrera profissional, va jugar per Arkasspor d'Esmirna i \u0130ller Bankas\u0131 d'Ankara tamb\u00e9.", "target": "Esport"}, {"text": "Karel Hartmann (P\u0159\u00edbram, Boh\u00e8mia, Imperi Austrohongar\u00e8s, 6 de juliol de 1886 - Auschwitz, 16 d'octubre de 1944) va ser un jugador d'hoquei sobre gel txecoslovac que va competir a comen\u00e7aments del segle xx.\nEl 1920, un cop superada la Primera Guerra Mundial, va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Anvers, on guany\u00e0 la medalla de bronze en la competici\u00f3 d' hoquei sobre gel. Va disputar diversos Campionat d'Europa d'hoquei sobre gel. El 1921 guany\u00e0 la plata, el 1922 l'or i el 1923 el bronze.El 1922 substitu\u00ed a Paul Loicq com a vicepresident de la Federaci\u00f3 Internacional d'Hoquei sobre gel.Fill de pares jueus, s'havia convertit al cristianisme, per\u00f2 aix\u00f2 no evita que amb l'ocupaci\u00f3 de Txecoslov\u00e0quia pels alemanys fos empresonat juntament amb la seva fam\u00edlia i deportat al camp de concentraci\u00f3 de Theresienstadt el juliol de 1942. El 16 d'octubre de 1944 fou transferit a Auschwitz, on hauria mort aquell mateix dia juntament amb la seva esposa.", "target": "Esport"}, {"text": "Ivan Basso (Gallarate, 26 de novembre del 1977) \u00e9s un ciclista professional itali\u00e0 que fou professional de 1999 a 2015. Basso, amb el sobrenom d'Ivan el Terrible, era considerat un dels millors escaladors del pilot professional de la d\u00e8cada del 2000, i tamb\u00e9 un dels millors corredors de voltes per etapes.\nHa guanyat el Giro d'It\u00e0lia, havent-se endut l'edici\u00f3 del 2006 de la gran volta italiana mentre corria pel Team CSC. Tanmateix, el 2007 Basso admet\u00e9 que planejava utilitzar dopatge i reb\u00e9 una sanci\u00f3 de dos anys sense c\u00f3rrer. La sanci\u00f3 s'acab\u00e0 el 24 d'octubre del 2008, i torn\u00e0 a c\u00f3rrer dos dies m\u00e9s tard a la Japan Cup, on aconsegu\u00ed un tercer lloc darrere Damiano Cunego i Giovanni Visconti.El 2009 va c\u00f3rrer la Volta a Espanya i el Giro d'It\u00e0lia, finalitzant ambdues carreres entre els cinc primers de la general.\nL'any 2010 va tornar a guanyar el Giro d'It\u00e0lia.\nEl 13 de juliol de 2015 anunci\u00e0 que patia un petit c\u00e0ncer al testicle esquerre que l'obligava a retirar-se del Tour de Fran\u00e7a. L'octubre del mateix any, un cop superada la malaltia, va comunicar la seva retirada definitiva.", "target": "Esport"}, {"text": "Walter Prager   (Davos, 2 d'abril de 1910 \u2013 28 de maig de 1984) va ser un esquiador alp\u00ed i entrenador su\u00eds. Com a esquiador va competir durant les d\u00e8cades de 1920 i 1930.\nS'inici\u00e0 com a guia de muntanya. El 1931 es proclam\u00e0 el primer campi\u00f3 del m\u00f3n de descens de la hist\u00f2ria, en guanyar el Campionat del M\u00f3n d'esqu\u00ed alp\u00ed a M\u00fcrren. El 1933, a Innsbruck, repet\u00ed la vict\u00f2ria. Va guanyar l'Arlberg-Kandahar de 1930 i 1933. Posteriorment, entre 1936 i 1957 va exercir d'entrenador d'esqu\u00ed als Estats Units, formant nombrosos esquiadors, una dotzena dels quals van arribar a disputar els Jocs Ol\u00edmpics d'Hivern. Tamb\u00e9 va dissenyar i supervisar diverses \u00e0rees d'esqu\u00ed als Estats Units. El 1977 fou incl\u00f2s al U.S. National Ski Hall of Fame.", "target": "Esport"}, {"text": "El Cas Festina va ser una operaci\u00f3 contra el dopatge en el ciclisme d'elit realitzada en 1998 a Fran\u00e7a. Aquest proc\u00e9s va permetre desarticular una gran xarxa de dopatge internacional en el ciclisme liderada pel director, metge i massatgista de l'equip Festina Bruno Roussel, Eric Rijkaert i Willy Voet, respectivament. Aquesta xarxa disposava de diversos productes il\u00b7l\u00edcits per a millorar el rendiment dels esportistes: EPO (llavors indetectable), hormona de creixement i testosterona.", "target": "Esport"}, {"text": "Martin Rettl   (Innsbruck, 25 de novembre de 1973) \u00e9s un esportista austr\u00edac, ja retirat, especialitzat en tobogan que va competir entre 1989 i 2006.El 2002 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Hivern que es van disputar a Salt Lake City, on guany\u00e0 la medalla de plata en la competici\u00f3 de tobogan. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs de Tor\u00ed, fou tretz\u00e8 en la mateixa prova.En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaca una medalla d'or al Campionat del M\u00f3n de bobsleigh i tobogan de 2001, disputat a Calgary. El millor resultat a la Copa del M\u00f3n de tobogan el va obtenir en l'edici\u00f3 del 2001-2002, amb una tercera posici\u00f3 final. El 2005 guany\u00e0 una medalla de bronze a les Univers\u00edades d'hivern.Un cop retirat exerc\u00ed d'entrenador.", "target": "Esport"}, {"text": "Bo Ekelund   (G\u00e4vle, 26 de juliol de 1894 \u2013 Saltsj\u00f6baden, 1 d'abril de 1983) va ser un saltador d'al\u00e7ada suec que va competir a comen\u00e7aments del segle xx. Ekelund fou el millor saltador escandinau de finals de la d\u00e8cada de 1910. El 1916 guany\u00e0 els Jocs Suecs amb un millor salt de 1,85 m, el 1919 guany\u00e0 el triangular escandinau i el 1919 i 1920 els t\u00edtols nacionals de salt d'al\u00e7ada. El setembre de 1919 va establir un nou r\u00e8cord escandinau amb un salt de 1,93 m, millor marca mundial de l'any.El 1920 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Anvers, on va guanyar la medalla de bronze en la prova del salt d'al\u00e7ada amb un salt a 1,90 m, que suposava un nou r\u00e8cord ol\u00edmpic.Ekelund es retir\u00e0 de la competici\u00f3 el 1921, moment en qu\u00e8 entr\u00e0 a treballar d'enginyer a Xangai per l'empresa \"Armerad Betong\", de la qual, amb els anys n'arrib\u00e0 a ser director. En tornar a Su\u00e8cia es va involucrar en la vida pol\u00edtica local. Paral\u00b7lelament va tenir responsabilitats en diferents organitzacions esportives: fou president de la Federaci\u00f3 Sueca d'Atletisme entre 1925 i 1934, secretari general de la IAAF entre 1930 i 1946 i membre del Comit\u00e8 Ol\u00edmpics Suec. El 1928 va ser guardonat amb el premi suec \"Stora Grabbars M\u00e4rke\".", "target": "Esport"}, {"text": "Fernando Correa (Montevideo, 6 de gener de 1974) \u00e9s un exfutbolista uruguai\u00e0 que ocupava la posici\u00f3 de davanter. T\u00e9 la nacionalitat italiana.", "target": "Esport"}, {"text": "Den\u00eds Nikol\u00e0ievitx M\u00e9nxov (en rus \u0414\u0435\u043d\u0438\u0441 \u041d\u0438\u043a\u043e\u043b\u0430\u0435\u0432\u0438\u0447 \u041c\u0435\u043d\u044c\u0448\u043e\u0432; transcrit habitualment Denis Menchov; nascut el 25 de gener del 1978 a Oriol) \u00e9s un ciclista professional rus. Se'l considera un escalador i corredor de voltes per etapes. En el seu palmar\u00e8s destaca una edici\u00f3 de la Volta a Espanya (2007) i una del Giro d'It\u00e0lia (2009), a banda d'etapes a les tres grans voltes.", "target": "Esport"}, {"text": "David Bernabeu Armengol (la Pobla Llarga, 9 de gener de 1975) \u00e9s un ciclista valenci\u00e0, professional des del 1999 fins al 2011.\nBernabeu va debutar com a professional en diferents equips portuguesos on va obtenir bons resultats com dos vict\u00f2ries al Trofeu Joaquim Agostinho, la Volta a Portugal o una etapa de la Par\u00eds-Ni\u00e7a. El 2005 fitxa pel Comunidad Valenciana.\nEl 2006 es va veure implicat en l'Operaci\u00f3 Port, sent identificat per la Gu\u00e0rdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes amb el nom en clau Bernab\u00e9u. Garc\u00eda Quesada no fou sancionat per la Just\u00edcia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanci\u00f3 en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicaci\u00f3 com a client de la xarxa de dopatge.\nEl 2007 fitxa pel Fuerteventura-Canarias i el 2008 va al Barbot-Siper. Va acabar la seva carrera professional a l'Andaluc\u00eda-Caja Granada el 2011.", "target": "Esport"}, {"text": "Sylvain Georges (Belmont, Pu\u00e8i Domat, 1 de maig de 1984) \u00e9s un ciclista franc\u00e8s, professional des del 2008 al 2013.\nEl 2008 pass\u00e0 a professionals de la m\u00e0 de l'equip A Style-Somn, per\u00f2 en acabar la temporada decid\u00ed tornar a categoria amateur, fins que el 2011 ho torn\u00e0 a intentar, aquesta vegada de la m\u00e0 de l'equip BigMat-Auber 93.\nEn el seu palmar\u00e8s destaca la vict\u00f2ria al Roine-Alps Is\u00e8ra Tour i al Gran Premi de Plumelec de 2011. El 10 de mar\u00e7 de 2013, durant la disputa del Giro d'It\u00e0lia es va fer p\u00fablic que havia donat positiu en un control antidopatge, per la qual cosa fou expulsat de la carrera.", "target": "Esport"}, {"text": "Thomas Dekker (Dirkshorn, Schagen, 6 de setembre de 1984) \u00e9s un ciclista neerland\u00e8s, professional des del 2004 al 2014. En el seu palmar\u00e8s destaca la vict\u00f2ria a la Tirrena-Adri\u00e0tica de 2006 i el Tour de Romandia de 2007.\nEs vei\u00e9 implicat en un cas de dopatge, que li supos\u00e0 una sanci\u00f3 fins al juliol del 2011, despr\u00e9s que l'UCI fes p\u00fablic l'1 de juliol de 2009, que havia donat positiu per EPO en una rean\u00e0lisi d'una mostra de desembre de 2007.L'agost de 2011 torn\u00e0 a la competici\u00f3 a la Volta a Portugal de la m\u00e0 de l'equip continental Chipotle Development, segon equip del Garmin-Cerv\u00e9lo.", "target": "Esport"}, {"text": "Ernst Edvard Krogius (H\u00e8lsinki, 6 de juny de 1865 - Copenhaguen, Dinamarca, 21 de setembre de 1955) va ser un regatista finland\u00e8s que va competir a comen\u00e7aments del segle xx.\nEl 1912 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estocolm, on va guanyar la medalla de bronze en la categoria de 12 metres del programa de vela a bord del Heatherbell.Ernst Krogius va ser un dels fundadors del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic de Finl\u00e0ndia, del qual en fou president entre 1919 i 1929. Entre 1906 i 1917 fou president de l'Associaci\u00f3 Finlandesa de Vela, alhora que particip\u00e0 en la fundaci\u00f3 de la International Yacht Racing Union el 1907. Entre 1920 i agost de 1948 va ser membre del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional, i en renunciar-hi en fou nomenat membre d'honor.", "target": "Esport"}, {"text": "Ventafocs \u00e9s un terme esportiu informal emprat en esport per a designar a un equip o a un jugador que disputa una competici\u00f3 (o una fase d'aquesta) amb altres equips o jugadors que, a priori, s\u00f3n clarament superiors. L\u2018expressi\u00f3 prov\u00e9 del conte de fades La Ventafocs, la protagonista del qual \u00e9s maltractada per la seva madrastra i les seves germanes, viu confinada a la cuina i fa treballs de la casa mentre elles poden assistir al ball del fill del rei.\nAl Regne Unit, el terme ventafocs s'empra per a designar a un equip que amb freq\u00fc\u00e8ncia t\u00e9 una actuaci\u00f3 m\u00e9s pobra que l'esperada (com ara la selecci\u00f3 espanyola de futbol), o que \u00e9s eclipsat per ve\u00efns amb m\u00e9s \u00e8xit (com ara, el Tranmere Rovers F.C. per Liverpool F.C. i Everton F.C.).\nAls Estats Units, una ventafocs \u00e9s un equip o jugador que t\u00e9 una actuaci\u00f3 en un torneig molt m\u00e9s reeixida d'all\u00f2 que s'esperava. Un terme en catal\u00e0 semblant seria equip revelaci\u00f3.", "target": "Esport"}, {"text": "\u015e\u00fckran Albayrak (Kartal, Istanbul, 12 de maig de 1982) \u00e9s una jugadora de basquetbol turca. Despr\u00e9s de deixar el esport va ser presentadora i comentadora d'esports (b\u00e0sicament basquetbol). Va ser escollida 93 vegades a la selecci\u00f3 de basquetbol de Turquia. Tamb\u00e9 va guanyar varies copes amb Fenerbah\u00e7e d'Istanbul.", "target": "Esport"}, {"text": "Chris McCormack (4 d'abril de 1973, Sydney, Austr\u00e0lia) \u00e9s un triatleta professional guanyador del campionat del m\u00f3n de triatl\u00f3 en format curta dist\u00e0ncia l'any 1997, de la Copa del M\u00f3n de Triatl\u00f3 l'any 1998, del Campionat del m\u00f3n d'Ironman celebrat anualment a Hawaii l'any 2007 i 2010, essent subcampi\u00f3 el 2006. \u00c9s conegut, amb el sobrenom de Macca. Forma part del selecte grup de triatletes, que han guanyat cinc vegades en el mateix Ironman. En el seu cas, Austr\u00e0lia (2002, 2003, 2004, 2005 i 2006).", "target": "Esport"}, {"text": "El caiac polo (de caiac, tipus de piragua i polo, sufix per definir jocs de punts amb porteries) \u00e9s un esport col\u00b7lectiu i de contacte que \u00e9s pr\u00e0ctica sobre piragua. L'objectiu \u00e9s aconseguir introduir la pilota a la porteria de l'equip contrari i evitar que l'altre equip la introdueixi en la teva.", "target": "Esport"}, {"text": "Reebok \u00e9s una empresa americana de cal\u00e7at atl\u00e8tic, indument\u00e0ria, i accessoris. Actualment \u00e9s filial d'Adidas. L'empresa, fundada el 1895, s'anomenaven originalment Mercury Sports per\u00f2 es va rebatejar com a Reebok el 1960. Els fundadors de l'empresa foren Joe Foster i Jeff Foster.", "target": "Esport"}, {"text": "El partit de 100 punts de Wilt Chamberlain, definit per la National Basketball Association com un dels millors partits d'aquesta entitat, fou un partit de temporada regular entre Philadelphia Warriors i els New York Knicks que es disput\u00e0 el 2 de mar\u00e7 de 1962 al Hersheypark Arena de Hershey, a l'estat de Pennsilv\u00e0nia dels Estats Units d'Am\u00e8rica.\nEls Warriors van guanyar el partit per 169-147 (sense cap pr\u00f2rroga), establint el que llavors seria el r\u00e8cord de m\u00e9s punts entre els dos equips, amb 316. El partit \u00e9s recordat especialment, per\u00f2, pel r\u00e8cord NBA de 100 punts anotats pel pivot dels Warriors Wilt Chamberlain. L'espectacular actuaci\u00f3 de Chamberlain encara el mant\u00e9 en el primer lloc del r\u00e0nquing de punts anotats en un sol partit; aquell mateix dia, per\u00f2, Chamberlain va batre 5 r\u00e8cords m\u00e9s de l'NBA, dels quals 4 encara es mantenen avui en dia.\nCom que Chamberlain va batre molts r\u00e8cords durant la temporada 1961-62, inicialment no es va donar gaire import\u00e0ncia als seus 100 punts. Aix\u00f2 no obstant, amb el temps aquell partit ha esdevingut el seu moment m\u00e9s recordat.", "target": "Esport"}, {"text": "Riccardo Ricc\u00f2 (Formigine, Em\u00edlia-Romanya, 1 de setembre de 1983) \u00e9s un ciclista itali\u00e0, professional des del 2006 al 2011. \u00c9s anomenat \"Il Bisontino\" i \"La Cobra\".\nDestaca per ser un escalador explosiu, amb un canvi de ritme molt fort i per tenir una bona punta de velocitat que li serveix per guanyar en arribades en un grup redu\u00eft. Va debutar com a professional el 2006, aconseguint des de bon comen\u00e7ament importants triomfs, com ara una vict\u00f2ria d'etapa al Giro d'It\u00e0lia de 2007. El 2008 fou segon a la general del Giro d'It\u00e0lia, en qu\u00e8 guany\u00e0 dues etapes. Al Tour de Fran\u00e7a d'aquell mateix any va tenir un inici espectacular, guanyant dues etapes, la sisena i la novena, sent comparat amb Marco Pantani. Amb tot, poc despr\u00e9s se sab\u00e9 que havia donat positiu en un control antidopatge efectuat en la 4a etapa per la qual cosa fou expulsat de la cursa i detingut De resultes d'aquest positiu tot el seu equip, Saunier Duval-Scott, abandon\u00e0 la cursa. Tot i negar-ho en un primer moment acab\u00e0 confessant i renunci\u00e0 a la contraan\u00e0lisi.Despr\u00e9s de la seva suspensi\u00f3 fins al 18 de mar\u00e7 de 2010 Ricc\u00f2 firm\u00e0 per l'equip Ceramica Flaminia i posteriorment pel Vacansoleil.\nEl 7 de febrer de 2011 fou ingressat a l'hospital de M\u00f2dena en estat cr\u00edtic per culpa d'una insufici\u00e8ncia renal i una emb\u00f2lia pulmonar. El metge que el va atendre va explicar que la causa hauria estat \"una autotransfusi\u00f3 de sang que conservava a la nevera de casa des de feia 25 dies\". Posteriorment el corredor itali\u00e0 neg\u00e0 aquestes acusacions excusant-se en qu\u00e8 el seu estat li impedia parlar.", "target": "Esport"}, {"text": "Les Activitats f\u00edsiques en el medi natural s\u00f3n activitats f\u00edsiques de car\u00e0cter recreatiu que es caracteritzen per desenvolupar-se en la naturalesa, en contacte directe amb el medi. Quan aquestes activitats s\u00f3n considerades com una pr\u00e0ctica esportiva s'anomenen esports d'aventura.", "target": "Esport"}, {"text": "Baldur Preiml   (Greifenburg, 8 de juliol de 1939) \u00e9s un saltador d'esqu\u00ed austr\u00edac, ja retirat, que destac\u00e0 durant la d\u00e8cada del 1960.\nEl 1964 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Hivern d'Innsbruck, on disput\u00e0 dues proves del programa de salt amb esqu\u00eds. En ambdues finalitz\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 de la desena posici\u00f3. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs de Grenoble, torn\u00e0 a disputar dues proves del programa de salt amb esqu\u00eds. En el salt curt guany\u00e0 la medalla de bronze, rere Ji\u0159\u00ed Ra\u0161ka i Reinhold Bachler, mentre en el salt llarg finalitz\u00e0 en una posici\u00f3 molt endarrerida. Poc despr\u00e9s es va retirar. Entre 1974 i 1980 fou l'entrenador principal de l'equip nacional austr\u00edac de salts d'esqu\u00ed, anys en qu\u00e8 \u00c0ustria pass\u00e0 a ser una pot\u00e8ncia mundial en les proves de salts.En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaca la una tercera posici\u00f3 al Torneig dels Quatre Trampolins de la temporada 1963-1964, edici\u00f3 on aconsegu\u00ed la vict\u00f2ria al trampol\u00ed de Bischofshofen. Tamb\u00e9 va guanyar una medalla d'or a les Univers\u00edades de 1964.", "target": "Esport"}, {"text": "Samia Yusuf Omar (somali: Saamiiyaa Yuusuf Omar) (Mogadiscio, 25 de mar\u00e7 de 1991 - abril de 2012) fou una atleta ol\u00edmpica somali. Samia va competir en els 200 metres en els Jocs Ol\u00edmpics de Beijing 2008, malgrat no haver disposat de cap entrenament formal. El seu esfor\u00e7 en la competici\u00f3 va ser digne d'admiraci\u00f3, tot i que va arribar en l'\u00faltim lloc. S'havia criat i entrenat a la capital somali, Mogadiscio, enmig de la guerra, la pobresa, la manca completa d'instal\u00b7lacions d'atletisme i els prejudicis d'alguns sectors en contra de les dones que participen en els esports. A l'abril de 2012, Samia Yusuf Omar intentava travessar des de L\u00edbia fins a It\u00e0lia, quan la pastera en qu\u00e8 viatjava es va enfonsar.", "target": "Esport"}, {"text": "El N\u00edger va competir per segona vegada als Jocs Ol\u00edmpics en els de l'estiu del 1968.\nNo va aconseguir cap medalla.", "target": "Esport"}, {"text": "L'expressi\u00f3 geopol\u00edtica de l'esport designa l'\u00fas de l'esport com a forma de pol\u00edtica propagand\u00edstica per part d'estats imperials amb qu\u00e8 procuren diversos beneficis, com ara una reputaci\u00f3 a l'exterior, un apropament a altres pa\u00efsos, la cohesi\u00f3 i exaltaci\u00f3 de la poblaci\u00f3, aix\u00ed com l'acc\u00e9s a recursos naturals aliens.\nLa geopol\u00edtica de l'esport mira doncs de trobar les implicacions geopol\u00edtiques que hi ha rere les pol\u00edtiques estatals sobre les diverses disciplines esportives. L'expressi\u00f3 apareix de forma m\u00e9s o menys volguda a partir de la d\u00e8cada dels 1970 del segle XX als pa\u00efsos franc\u00f2fons i anglosaxons. L'esport hi \u00e9s comentat com un marcador jer\u00e0rquic social i pol\u00edtic, de forma que hauria de permetre visualitzar els conflictes que porten a terme els estats.\nL'\u00fas de l'esport com a forma de propaganda no \u00e9s gens nou. Forma part de l'anomenada pol\u00edtica tova d'un estat i consistix a fer la guerra per mitjans no violents. Des de l'antiguitat cl\u00e0ssica grega que s'utilitza l'esport amb finalitats pol\u00edtiques. \u00c9s el cas de les ciutats estat gregues i els Jocs Ol\u00edmpics que servien per exaltar els sentiments grupals de la poblaci\u00f3 a mode de propaganda. Atenes i el m\u00f3n grec estenia el seu prestigi a fora.\nLa represa a Europa dels Jocs Ol\u00edmpics al final del segle XIX torn\u00e0 l'esport en una nova manera de fer pol\u00edtica per altres mitjans. La intenci\u00f3 era exaltar el nacionalisme i potenciar el soft-power de les pot\u00e8ncies europees. S'havia de fer dels Jocs Ol\u00edmpics la nova exposici\u00f3 universal del segle XX. En efecte, les exposicions universals del segle XIX van servir amb intencionalitats pol\u00edtiques, com ara l'al\u00e7ament d'una imatge positiva a l'exterior dels pa\u00efsos que rebien l'exposici\u00f3, aix\u00ed com una vitrina del model de ciutat global de les capitals que les rebien.", "target": "Esport"}, {"text": "Esra G\u00fcm\u00fc\u015f (Ankara, 2 d'octubre de 1982) \u00e9s una jugadora de voleibol turca. Despr\u00e9s de ser capitana d'Eczac\u0131ba\u015f\u0131 SK per 10 anys, des de 2015 juga per Nil\u00fcfer Belediyespor de Bursa. Tamb\u00e9 juga per la selecci\u00f3 turca.", "target": "Esport"}, {"text": "Reinhold Bachler   (Eisenerz, 26 de desembre de 1944) \u00e9s un saltador d'esqu\u00ed austr\u00edac, ja retirat, que va competir durant les d\u00e8cades de 1960 i 1970.\nEl 1968 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Hivern de Grenoble, on disput\u00e0 dues proves del programa de salt amb esqu\u00eds. En el salt curt guany\u00e0 la medalla de plata, rere Ji\u0159\u00ed Ra\u0161ka, mentre en el salt llarg fou sis\u00e8. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs de Sapporo, torn\u00e0 a disputar dues proves del programa de salt amb esqu\u00eds. En ambdues finalitz\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 de la vintena posici\u00f3. La tercera i darrera participaci\u00f3 en uns Jocs va tenir lloc el 1976, a Innsbruck, on fou cinqu\u00e8 en el salt llarg i sis\u00e8 en el salt curt.Durant la seva carrera va aconseguir 21 vict\u00f2ries en competicions de la FIS, en l'\u00e8poca anterior a la Copa del M\u00f3n. Va prendre part en tres edicions del Campionat del M\u00f3n d'esqu\u00ed n\u00f2rdic. Una vegada retirat va exercir d'entrenador d'esqu\u00ed entre el 1982 i el 2000.", "target": "Esport"}, {"text": "Laurent Brochard (Le Mans, 16 de mar\u00e7 de 1968) va ser un ciclista franc\u00e8s, professional entre 1992 i 2007. Durant la seva carrera professional aconsegu\u00ed una cinquantena de vict\u00f2ries, destacant per damunt de totes el Campionat del m\u00f3n de ciclisme en ruta de 1997. Aquell mateix any havia guanyat una etapa del Tour de Fran\u00e7a i dos anys despr\u00e9s en guany\u00e0 una a la Volta a Espanya.\nEl 1998 fou implicat en l'afer Festina de dopatge, protagonitzat durant el Tour de Fran\u00e7a.", "target": "Esport"}, {"text": "L'estirament \u00e9s una forma d\u2019exercici f\u00edsic en qu\u00e8 un m\u00fascul, tend\u00f3 espec\u00edfic (o grup muscular) es flexiona o s\u2019estira deliberadament per tal de millorar l\u2019elasticitat del la superf\u00edcie muscular i aconseguir un millor to muscular. El resultat \u00e9s una sensaci\u00f3 de major control muscular, flexibilitat i rang de moviment. L'estirament tamb\u00e9 s'utilitza terap\u00e8uticament per alleujar els rampes.En la seva forma m\u00e9s b\u00e0sica, l'estirar \u00e9s una activitat natural i instintiva. La realitzen humans i molts altres animals. Es pot acompanyar de badall. L'estirament sovint es produeix instintivament despr\u00e9s de despertar-se del son, despr\u00e9s de llargs per\u00edodes d\u2019inactivitat, o despr\u00e9s d\u2019haver sortit d\u2019espais i zones confinades.\nL\u2019augment de la flexibilitat mitjan\u00e7ant l'estirament \u00e9s un dels aspectes b\u00e0sics de la forma f\u00edsica. \u00c9s freq\u00fcent que els esportistes s\u2019estirin abans, per escalfar-se, i despr\u00e9s de fer exercici, per intentar reduir el risc de lesions i augmentar el rendiment.L'estirament pot ser perill\u00f3s quan es realitza de forma incorrecta. Hi ha moltes t\u00e8cniques d\u2019estiraments en general, per\u00f2 segons quin grup d\u2019estiraments s\u2019utilitzi, algunes t\u00e8cniques poden ser inefica\u00e7es o perjudicials. Aquests errors poden provocar hiperlaxitud, inestabilitat o dany permanent als tendons, lligaments i fibres muscular. Per tant, la naturalesa fisiol\u00f2gica de l'estirament i les teories sobre l'efecte de diverses t\u00e8cniques estan sotmeses a una intensa investigaci\u00f3.\nTot i que l'estirament est\u00e0tic forma part d\u2019algunes rutines d\u2019escalfament, un estudi del 2013 va indicar que debilita la musculatura. Per aquesta ra\u00f3, es recomana un escalfament din\u00e0mic actiu abans de fer exercici en lloc d\u2019estiraments est\u00e0tics.", "target": "Esport"}, {"text": "Jain Kim (Ilsan, Corea del Sud, 11 de setembre de 1988) \u00e9s una escaladora coreana, vencedora de set campionats d'escalada d'\u00c0sia (sis en la modalitat de dificultat i una en la modalitat d'escalada en bloc), aix\u00ed com de la copa del m\u00f3n d'escalada de dificultat de 2010 i el campionat del m\u00f3n d'escalada de 2014.\nKim es va iniciar en l'escalada als 12 anys, de la m\u00e0 de la seva fam\u00edlia, sobretot dels seus dos germans, tamb\u00e9 escaladors. Als 14 anys ja va participar en competicions, on es revel\u00e0 com una escaladora h\u00e0bil malgrat \u00e9sser for\u00e7a menuda. L'any 2002 va proclamar-se campiona j\u00fanior d'\u00c0sia d'escalada de dificultat, t\u00edtol que va revalidar el 2004, 2005 i 2006, any en qu\u00e8 tamb\u00e9 es proclam\u00e0 subcampiona d'escalada en bloc. L'any 2014 es torn\u00e0 a proclamar campiona del m\u00f3n d'escalada.", "target": "Esport"}, {"text": "Bones Brigade fou un dels equips de monopat\u00ed m\u00e9s importants i exitosos de Powell Peralta, la companyia de l'skater Stacy Peralta. Bones Brigades fou creat el 1979 pel mateix Stacy i a mitjans i finals de la d\u00e8cada de 1980 va apar\u00e8ixer una productiva generaci\u00f3 de skaters, la m\u00e9s important de l'equip, incloent patinadors de la import\u00e0ncia de Steve Caballero, Tony Hawk, Rodney Mullen, Mike Vallely o Bucky Lasek.\nEl primer v\u00eddeo de l'equip es realitz\u00e0 l'any 1982, titulat Bones Brigade Video Show. Despr\u00e9s de l'\u00e8xit, es convert\u00ed en una cita habitual de Powell Peralta i Bones Brigades, llen\u00e7ant un v\u00eddeo cada any fins a l'actualitat.", "target": "Esport"}, {"text": "Bilgesu Ayd\u0131n, (Denizli, 8 de juny de 1994) \u00e9s una jugadora de futbol turca. Ayd\u0131n, portera de la selecci\u00f3 nacional sub-19 l'any 2012, actualment juga per Konak Belediyespor d'Esmirna. Tamb\u00e9 ha jugat per al Bucaspor, on va iniciar la carrera futbol\u00edstica, i despr\u00e9s a Gazi \u00dcniversitesi, i l'Ata\u015fehir Belediyespor.", "target": "Esport"}, {"text": "Marin \u010cili\u0107 (Me\u0111ugorje, Iugosl\u00e0via, 28 de setembre de 1988) \u00e9s un jugador professional de tennis croat. Ha guanyat divuit t\u00edtols individuals entre els quals destaca el US Open 2014. Ha disputat dues finals de Copa Davis amb vict\u00f2ria l'edici\u00f3 de l'any 2018 com a principal art\u00edfex i ha arribat al n\u00famero 3 del r\u00e0nquing individual.", "target": "Esport"}, {"text": "L'Oscar dels escacs fou un premi internacional atorgat cada any al millor jugador mundial d'escacs. El guanyador era seleccionat per un grup d'experts en escacs de tot el m\u00f3n, incloent Grans Mestres. El premi consistia en una estatueta anomenada The Fascinated Wanderer, personatge pres de la novel\u00b7la de l'escriptor rus Nikolai Leskov, i realitzada en bronze per l'escultor Aleksandr Smirnov.\nLa idea es va originar a Catalunya el 1967 quan un grup de periodistes especialitzats en escacs van votar pel millor Gran Mestre. Posteriorment, despr\u00e9s de crear-se l'Associaci\u00f3 Internacional de Premsa d'Escacs (AIPE, per les seves sigles en franc\u00e8s). El seu fundador, el catal\u00e0 Jordi Puig i Laborda, va coordinar les votacions i va comen\u00e7ar a incloure-hi entrenadors, \u00e0rbitres i d'altres persones relacionades amb els escacs professionals. El premi va ser lliurat any rere any fins a la mort de Jordi Puig, el 1988. El 1995, Alexander Roshal, editor de la revista d'escacs russa, 64, va reprendre la iniciativa i va afegir moltes m\u00e9s persones com a votants. En 2014, en cessar la publicaci\u00f3 de 64, el premi tamb\u00e9 va deixar de donar-se.\nL'aparen\u00e7a del premi va sofrir diversos canvis amb el pas del temps: Les est\u00e0tues que lliur\u00e0 Jordi Puig foren, consecutivament, una est\u00e0tua d'un pag\u00e8s sobre una mula, la figura d'un petit os recolzat sobre un arbo\u00e7 (semblant a l'escut de la ciutat de Madrid), la Dama del Paraigua (c\u00f2pia de la que adorna la font del Parc de la Ciutadella a Barcelona). Al principi la revista russa lliurava una imatge de la ciutat de Moscou, per\u00f2 aviat va canviar al seu aspecte actual.\nPer escollir el guanyador, cada votant votava pels 10 millors jugadors del m\u00f3n. El primer de cada llista aconseguia 13 punts, el segon 11 punts, el tercer 9 punts, el quart 7, el cinqu\u00e8 6, el sis\u00e8 5 i aix\u00ed reduint la puntuaci\u00f3 fins al des\u00e8, a qui s'assignava 1 punt. Despr\u00e9s se sumaven les puntuacions per a cada jugador i guanyava qui obtenia major puntuaci\u00f3.", "target": "Esport"}, {"text": "Nina Aleks\u00e0ndrovna Jivan\u00e8vskaia (en rus: \u041d\u0438\u043d\u0430 \u0410\u043b\u0435\u043a\u0441\u0430\u043d\u0434\u0440\u043e\u0432\u043d\u0430 \u0416\u0438\u0432\u0430\u043d\u0435\u0432\u0441\u043a\u0430\u044f) (Moscou, Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, 1977) \u00e9s una nedadora russa, ja retirada, nacionalitzada espanyola amb el nom de Nina Zhivanevskaya, guanyadora de dues medalles ol\u00edmpiques.", "target": "Esport"}, {"text": "Konrad Johannesson   (Manitoba, 10 d'agost de 1896 \u2013 Winnipeg, 28 d'octubre de 1968) va ser un aviador i jugador d'hoquei sobre gel canadenc que va competir a comen\u00e7aments del segle xx.\nNascut a Glenboro, Manitoba, el 1897 la fam\u00edlia es va traslladar a Winnipeg, on va estudiar a les escoles Somerset i Kelvin. Juntament amb altres jugadors d'ascend\u00e8ncia islandesa va comen\u00e7ar a jugar a jugador d'hoquei sobre gel amb els Winnipeg Falcons el 1913.", "target": "Esport"}, {"text": "La CERA (sigles en angl\u00e8s de Continuous erythropoietin receptor activator Activador continu del receptor de l'eritropoietina) \u00e9s el terme gen\u00e8ric amb qu\u00e8 es coneixen els f\u00e0rmacs que s\u00f3n ESA (agents estimuladors d'eritropoesi) de tercera generaci\u00f3. Els efectes de la CERA duren m\u00e9s que les ESAs de generacions anteriors, i el seu mecanisme de funcionament tamb\u00e9 \u00e9s diferent: la CERA estimula el receptor de l'eritropoetina (EPO), augmentant els efectes de l'EPO, \u00e9s a dir, estimulant l'hematopoesi.", "target": "Esport"}, {"text": "Shoji Nishio (prefectura d'Aomori (Jap\u00f3), 5 de desembre de 1927 - 15 de mar\u00e7 de 2005), va ser un professor japon\u00e8s innovador d'Aikido i altres arts marcials.", "target": "Esport"}, {"text": "Ay\u015fe Tekdal (28 d'octubre de 1999) \u00e9s una atleta turca, especialitzada en marxa atl\u00e8tica. Va guanyar la medalla d'or en el Campionat d'Europa sub-23 de 2019, en la disciplina marxa 20 km. Va guanyar medalla de plata en marxa 5 km. en el Campionat europeu de -17 a Tbilissi l'any 2016, darrere de la campiona Meryem Bekmez, tamb\u00e9 turca i companyera seva de l'equip de Kayap\u0131nar Belediyespor de Diyarbak\u0131r.", "target": "Esport"}, {"text": "Francisco Jos\u00e9 Ventoso Alberdi (Reinosa, 6 de maig de 1982) \u00e9s un ciclista espanyol, professional des del 2004.\nBon espr\u00ednter, la seva vict\u00f2ria m\u00e9s important fins al moment \u00e9s una etapa de la Volta a Espanya de 2006 amb final a Almendralejo.\nEn un control antidopatge realitzat el 28 de maig de 2008 va donar possitiu per furosemida, un diur\u00e8tic prohibit als esportistes perqu\u00e8 pot amagar la utilitzaci\u00f3 de subst\u00e0ncies dopants, per la qual cosa fou sancionat amb 9 mesos de suspensi\u00f3 per la RFEC.El 24 de juny del 2012 va guanyar el Campionat d'Espanya en ruta mascul\u00ed a Salamanca.\nDurant la disputa de la Par\u00eds-Roubaix de 2016 va patir una caiguda que li provoc\u00e0 un important tall a l'al\u00e7ada de la t\u00edbia per culpa d'un fre de disc. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia de les ferides hagu\u00e9 de ser operat l'endem\u00e0 per cosir-li el teixit muscular. Dos dies m\u00e9s tard l'UCI prohibia aquesta modalitat de frens.", "target": "Esport"}, {"text": "Eduard Aleks\u00e9ievitx Vorg\u00e0nov (en rus \u042d\u0434\u0443\u0430\u0440\u0434 \u0410\u043b\u0435\u043a\u0441\u0435\u0435\u0432\u0438\u0447 \u0412\u043e\u0440\u0433\u0430\u043d\u043e\u0432, Vor\u00f3nej, Vor\u00f3nej, 7 de desembre de 1982) \u00e9s un ciclista rus, professional des del 2005. Actualment corre al Minsk CC.\nEn el seu palmar\u00e8s destaca la Cl\u00e0ssica d'Almeria de 2007 que guany\u00e0 gr\u00e0cies a la desqualificaci\u00f3 del vencedor, Giuseppe Muraglia, per dopatge i, sobretot, el campionat nacional en ruta del 2012.El febrer de 2016 fou susp\u00e8s provisionalment per l'UCI per haver donat positiu en un control antidopatge realitzat a primers d'aquell mateix any.", "target": "Esport"}, {"text": "El pilot, o gran grup, \u00e9s un terme esportiu que designa un grup de corredors que es mantenen junts durant una cursa. S'empra principalment en atletisme i ciclisme. Pot haver-hi un \"grup capdavanter\".\nEn el ciclisme, el pilot representa el grup majoritari i els que aconsegueixen avan\u00e7ar-se a aquest grup s'anomenen els \"escapats\" o \"escamot\". De vegades es refereix a tots els ciclistes professionals.", "target": "Esport"}, {"text": "Sibel Duman (Kartal, Istanbul, 23 de febrer de 1990) \u00e9s una futbolista turca. Actualment juga a Trabzon \u0130dmanoca\u011f\u0131 S. K. de Trebisonda. Duman tamb\u00e9 juga a la selecci\u00f3 turca femenina i va fer un gol contra la selecci\u00f3 de Montenegro a Petrovac, el 19 de juny de 2014, en el partit eliminatori de la Copa Mundial que va guanyar Turquia per 3 gols a 2.", "target": "Esport"}, {"text": "La nandrolona (17\u03b2-hidroxiester-4-en-3-ona) \u00e9s un esteroide anab\u00f2lic relacionat estructuralment amb la testosterona. Se subministra en els casos en qu\u00e8 hom vol incrementar el pes i el desenvolupament. La nandrolona estimula la s\u00edntesi proteica, reduint o fins i tot invertint el balan\u00e7 negatiu de nitrogen, tot i que requereix l'aportaci\u00f3 col\u00b7lateral de prote\u00efnes i energia. Presenta tamb\u00e9 importants efectes androg\u00e8nics virilitzants. A Europa \u00e9s emprat, especialment en forma de decanoat, ciclohexanpropionat, fenpropionat, furilpropionat i propionat, en patologies com l'osteoporosi postmenop\u00e0usica o senil i retard del desenvolupament de l'estatura. At\u00e8s que tamb\u00e9 t\u00e9 com a efecte l'increment del pes i el desenvolupament dels m\u00fasculs, alguns esportistes l'utilitzen fraudulentament per augmentar la for\u00e7a muscular. La nandrolona s'administrar\u00e0 per via intramuscular profunda.", "target": "Esport"}, {"text": "Carlos Z\u00e1rate Fern\u00e1ndez (Puertollano, 19 de juliol del 1980) \u00e9s un ciclista espanyol que fou professional entre el 2004i el 2007. En el seu palmar\u00e8s destaca una etapa de la Volta al Pa\u00eds Basc del 2004.\nEl 2006 es va veure implicar en l'Operaci\u00f3 Port de dopatge esportiu.", "target": "Esport"}, {"text": "Bernard Th\u00e9venet (Saint-Julien-de-Civry, Saona i Loira, Borgonya, 10 de gener de 1948) va ser un ciclista franc\u00e8s que fou professional entre 1970 i 1981. Era anomenat Nanar. Excel\u00b7lent escalador, va aconseguir m\u00e9s de 100 vict\u00f2ries durant la seva carrera professional, destacant per sobre de totes les dues vict\u00f2ries a la classificaci\u00f3 final del Tour de Fran\u00e7a, el 1975 i 1977. Aquestes vict\u00f2ries van posar el punt final al regnat d'Eddy Merckx.\nVa comen\u00e7ar a c\u00f3rrer en les categories inferiors el 1963, sent campi\u00f3 de Fran\u00e7a junior el 1968. Aquest mateix any va c\u00f3rrer en l'equip amateur de Jean de Gribaldy, Caf\u00e9s Ravis-Wolhauser-de Gribaldy, amb el qual guany\u00e0 la cursa amateur Ruta de Fran\u00e7a.\nEn la seva primera participaci\u00f3 en el Tour, el 1970 va aconseguir una vict\u00f2ria d'etapa, amb final a La Mongie. L'any seg\u00fcent n'aconseguiria una altra. El 1972 va patir una aparatosa caiguda en un descens d'un port de muntanya, perdent la mem\u00f2ria temporalment. Amb tot, va aconseguir recuperar-se, continuar en cursa i quatre dies m\u00e9s tard guanyava l'etapa amb final al m\u00edtic Ventor. Despr\u00e9s d'una excel\u00b7lent segona posici\u00f3 en el Tour de Fran\u00e7a 1973, per darrere Luis Oca\u00f1a, no pogu\u00e9 rendir com ell esperava en l'edici\u00f3 de 1974 per culpa d'una malaltia que l'oblig\u00e0 a abandonar.\nEl 1975 arribaria el seu primer gran \u00e8xit. Th\u00e9venet va atacar Eddy Merckx en l'ascens al Col d'Izoard. Merckx, que patia forts dolors d'esquena, a m\u00e9s dels efectes d'un cop de puny donat per un fan irat, va lluitar per defensar el seu lideratge, per\u00f2 no ho aconsegu\u00ed, perdent un mallot que mai m\u00e9s torn\u00e0 a vestir. Aquell any era el primer en qu\u00e8 la cursa gal\u00b7la finalitzava als Camps Elisis.\nDos anys m\u00e9s tard, el 1977, guanyaria el seu segon Tour de Fran\u00e7a. Aquell mateix any va donar positiu en un control antidopatge a la Par\u00eds-Ni\u00e7a. Aquell hivern, Th\u00e9venet seria ingressat en un hospital per culpa del continuat consum d'esteroides. Uns mesos m\u00e9s tard prenia part a la sortida del Tour de Fran\u00e7a, per\u00f2 es va veure obligat a abandonar la cursa en ambul\u00e0ncia durant la disputa de la segona etapa de muntanya.Quan es retir\u00e0 del ciclisme va confessar p\u00fablicament que havia consumit esteroides durant la seva carrera esportiva i demanava que es prenguessin les mesures adients per acabar amb aquesta xacra a l'esport.\nEl 1984 torn\u00e0 al m\u00f3n del ciclisme com a director esportiu de l'equip La Redoute, de Stephen Roche. El 1986 i 1987 va dirigir l'equip R.M.O.\nActualment \u00e9s comentarista esportiu a la televisi\u00f3 francesa.", "target": "Esport"}, {"text": "Franti\u0161ek Sokol   (Ti\u0161nov, 5 de febrer de 1939 \u2013 Ostrava, 11 d'octubre de 2011) fou un jugador de voleibol txec que va competir sota bandera txecoslovaca durant la d\u00e8cada de 1960.\nEl 1968 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de Ciutat de M\u00e8xic, on guany\u00e0 la medalla de bronze en la competici\u00f3 de voleibol. En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 la lliga txecoslovaca de 1968. Un cop retirat va exercir d'entrenador en diversos equips txecs i belgues.", "target": "Esport"}, {"text": "Fastskin\u00ae, marca registrada de Speedo, \u00e9s un banyador que intenta imitar la pell del taur\u00f3. N'hi ha de diversos tipus: de cos sencer, des de la cintura fins al peus, o des de la cintura fins als genolls. Permeten una major llibertat de moviments i m\u00e9s comoditat que els vestits de bany normals, i nom\u00e9s es fan servir en competici\u00f3, at\u00e8s el seu alt cost i la seva durada relativament curta. Les seves costures estan dissenyades per seguir la direcci\u00f3 del flux d'aigua per ajudar a reduir-ne la resist\u00e8ncia.", "target": "Esport"}, {"text": "Un scout \u00e9s una persona que observa esportistes amb l'objectiu d'identificar talent, ja siguin jugadors joves o no, que puguin ser incorporats a l'equip per a qui treballa.Combina l'\u00fas d'eines inform\u00e0tiques amb l'assist\u00e8ncia a partits en directe. L'scout treballa dia a dia, encara que els per\u00edodes de fitxatges solen estar limitats a gaireb\u00e9 tots els esports.\nHa de tenir una gran capacitat per poder predir la futura adaptaci\u00f3 i evoluci\u00f3 d'un jugador dins del seu equip. Ha de ser capa\u00e7 de mantenir de banda la part emocional i racionalment prendre decisions que s'adeq\u00fcin a les necessitats del seu equip. Tamb\u00e9 deu con\u00e8ixer les actituds personals de l'esportista que observa.", "target": "Esport"}, {"text": "Xavier Pujadas Mart\u00ed (Barcelona, 10 de mar\u00e7 de 1964) \u00e9s un historiador, especialitzat en hist\u00f2ria de l'esport.Doctor en Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia per la Universitat de Barcelona, ha desenvolupat casi tota la seva traject\u00f2ria a la Facultat de Ci\u00e8ncies de l'Activitat F\u00edsica i l'Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull) des de 1997, on imparteix doc\u00e8ncia sobre hist\u00f2ria de l'esport.\nAl principi dels anys 90 va iniciar amb l\u2019historiador Carles Santacana una l\u00ednia de recerca sobre hist\u00f2ria de l'esport. Entre els dos van publicaren diverses obres sobre historia de l'esport catal\u00e0 com L\u2019altra Olimp\u00edada, Barcelona \u201936 (1990), la Hist\u00f2ria Il\u00b7lustrada de l\u2019Esport a Catalunya (1994 i 1995) o L'esport \u00e9s not\u00edcia. Hist\u00f2ria de la premsa esportiva a Catalunya (1880-1975) (1997).\nA part, el 2002 va crear el Grup de Recerca i Innovaci\u00f3 sobre Esport i Societat i \u00e9s director de l\u2019Institut de Recerca en Esport, Salut i Societat de Barcelona, ambd\u00f3s vinculats a la Universitat Ramon Llull. Tamb\u00e9 va presidir la Asociaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Investigaci\u00f3n Social Aplicada al Deporte (2004-08) i ha estat membre del European Committee for Sports History.", "target": "Esport"}, {"text": "Hussein Saeed (\u00e0rab: \u062d\u0633\u064a\u0646 \u0633\u0639\u064a\u062f)  (Bagdad, 21 de gener de 1958) \u00e9s un exfutbolista iraqui\u00e0 de la d\u00e8cada de 1980, entrenador i dirigent esportiu.\nFou escollit en la posici\u00f3 25 en la llista de millors jugadors asi\u00e0tics del segle XX. Fou internacional amb la selecci\u00f3 de futbol de l'Iraq amb la qual particip\u00e0 a la Copa del M\u00f3n de futbol de 1986. Pel que fa a clubs, durant tota la seva carrera jug\u00e0 a Al-Talaba.\nFou entrenador a Al-Talaba i l'any 2004 fou escollit president de l'Associaci\u00f3 Iraquiana de Futbol.", "target": "Esport"}, {"text": "Quadre amb els diferents club esportius campions d'Espanya durant la temporada 2007-08. Es consideren les competicions majors, \u00e9s a dir, les competicions de lliga, copa i els campionats d'Espanya. A m\u00e9s, es consideren les competicions absolutes, no les de categories inferiors.\nLes dades fan refer\u00e8ncia als clubs que s'han proclamat campions durant:\n\nla temporada 2007-08 per a la majoria d'esports, en els quals la temporada esportiva es disputa a cavall de dos anys amb vacances a l'estiu (com passa a la majoria d'esports d'equip)\nl'any 2007 per aquells esports on la temporada \u00e9s anual (com passa a alguns esports individuals, com el tennis) amb vacances a l'hivern. Aquests esports estan senyalats amb el s\u00edmbol (A).", "target": "Esport"}, {"text": "Levi Leipheimer (Butte, Montana, 24 d'octubre del 1973) \u00e9s un ciclista estatunidenc professional entre el 1998 i el 2013.\n\u00c9s un contrarellotgista i un corredor complet en les voltes per etapes. En el seu palmar\u00e8s destaquen les vict\u00f2ries en tres edicions de la Volta a Calif\u00f2rnia, una Volta a Su\u00efssa, dues etapes a la Volta a Espanya i un campionat nacional en ruta.", "target": "Esport"}, {"text": "D\u00e9sir\u00e9 Letort (Bourseul, 29 de gener de 1943) va ser un ciclista franc\u00e8s, que fou professional entre 1965 i 1973. El principal \u00e8xit esportiu \u00e9s haver vestit el mallot groc del Tour de Fran\u00e7a en l'edici\u00f3 de 1969. El 1967 havia guanyat el Campionat de Fran\u00e7a en ruta, per\u00f2 en fou desposse\u00eft per haver donat possitiu en un control antidopatge.", "target": "Esport"}, {"text": "Croke Park (P\u00e1irc an Chr\u00f3caigh, AFI: [\u02c8pa\u02d0\u027e\u02b2c \u0259n\u032a\u02e0 \u02c8x\u027e\u02e0o\u02d0k\u02e0\u0259]) \u00e9s un estadi multiusos de Dubl\u00edn i seu de l'Associaci\u00f3 Atl\u00e8tica Ga\u00e8lica, l'organitzaci\u00f3 esportiva m\u00e9s gran d'Irlanda. L'estadi es troba en el centre de Dubl\u00edn i t\u00e9 capacitat per m\u00e9s de 82.300 espectadors, la qual cosa converteix al recinte en l'estadi m\u00e9s gran d'Irlanda. L'estadi serveix per a la pr\u00e0ctica d'esports com el futbol ga\u00e8lic o el hurling.\nHa estat vetat des de la seva construcci\u00f3 fins a l'any 2007 en el qual Irlanda va obrir les seves portes a esports estrangers durant la remodelaci\u00f3 de Lansdowne Road, el rugbi, per a la trobada entre les seleccions d'Irlanda i Anglaterra, i futbol. Tamb\u00e9 s'hi han celebrat esdeveniments musicals.", "target": "Esport"}, {"text": "Jesper Skibby (Silkeborg, 21 de mar\u00e7 de 1964) va ser un ciclista dan\u00e8s, que fou professional entre 1986 i 2000, durant els quals aconsegu\u00ed una 24 vict\u00f2ries. Destaquen les etapes aconseguides a les tres grans voltes: tres a la Volta a Espanya, una al Tour de Fran\u00e7a i una al Giro d'It\u00e0lia; i la general de la Volta als Pa\u00efsos Baixos.\nEl novembre de 2006 public\u00e0 la seva autobiografia, Skibby- forstaa mig ret (Skibby, ent\u00e9n-me b\u00e9), en qu\u00e8 confessava haver-se dopat durant m\u00e9s de 10 anys, emprant esteroides, hormones de creixement, testosterona, i EPO.\u00c9s fill del tamb\u00e9 ciclista Willy Skibby.", "target": "Esport"}, {"text": "Agent lliure \u00e9s un terme nascut a la fi del segle xx en l'\u00e0mbit esportiu professional. Es refereix a un esportista professional el contracte vinculant del qual amb un equip ha ven\u00e7ut i, per tant, es troba en llibertat de negociar una propera contractaci\u00f3 sense condicions pr\u00e8vies i amb qualsevol equip que decideixi triar.", "target": "Esport"}, {"text": "G\u00e9rard Blaize (Tolosa de Llenguadoc el 17 d'agost de 1946) \u00e9s un professor d'Aikido, Jodo, i Bojutsu.\n\nEl seu primer contacte amb les arts marcials va ser amb en Pierre Brousse, el seu primer professor de judo i aikido. Visqu\u00e9 durant cinc anys i mig al Jap\u00f3, practicant principalment a l'aikikai de T\u00f2quio, on els seus professors foren el 2n doshu Kishomaru Ueshiba i Seigo Yamaguchi. El 1975 va con\u00e8ixer n'Hikitsuchi Michio, seguint des d'aleshores el seu ensenyament, tant en Aikido com en bojutsu. Durant aquests anys tamb\u00e9 va estudiar jodo amb Shigenobu Matsumura.El 26 d'abril de 1995, a petici\u00f3 del seu mestre Hikitsuchi Michio, el Doshu Kishomaru Ueshiba li va atorgar el 7\u00e8 Dan d'Aikido, essent el primer no japones que el va obtindre. Va anar per primera vegada a Balears el 1989.", "target": "Esport"}, {"text": "Hern\u00e1n Buenahora Guti\u00e9rrez (Barichara, 18 de mar\u00e7 de 1967) \u00e9s un ciclista colombi\u00e0, entre 1990 i 2011. Les seves principals vict\u00f2ries les va aconseguir al seu propi pa\u00eds, per\u00f2 tamb\u00e9 va destacar a Europa, on guany\u00e0 la Volta a Catalunya de 1998. Va prendre part en diferents edicions de les grans voltes, sent les millors classificacions la 6a posici\u00f3 final del Giro d'It\u00e0lia de 2000.\nL'octubre de 2008 va ser susp\u00e8s per dos anys per haver donat possitiu per efedrina en un control antidopatge que se li va practicar a la Volta a Col\u00f2mbia d'aquest mateix any, en la qual havia acabat segon.", "target": "Esport"}, {"text": "S\u00e1ndor Holczreiter   (F\u00fczesabony, 18 de juliol de 1946 \u2013 Tatab\u00e1nya, 14 de desembre de 1999) fou un aixecador hongar\u00e8s que va competir durant les d\u00e8cades de 1960 i 1970.\nEl 1972 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de Munic, on va guanyar la medalla de bronze en la prova del pes mosca del programa d'halterof\u00edlia. En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen una medalla de plata i una de bronze al Campionat del m\u00f3n d'halterof\u00edlia i dues de plata al Campionat d'Europa d'halterof\u00edlia. Als Campionats del m\u00f3n de 1970 guany\u00e0 la medalla d'or en el pes mosca, per\u00f2 pocs dies despr\u00e9s de la competici\u00f3 va donar positiu per dopatge i va perdre la medalla. Durant la seva carrera va establir dos r\u00e8cords mundials.", "target": "Esport"}, {"text": "Peter Winnen (Ysselsteyn, Venray, 5 de setembre de 1957) va ser un ciclista neerland\u00e8s, que fou professional entre 1980 i 1991.\nWinnen era un bon escalador, com demostren els seus triomfs m\u00e9s importants. Al Tour de Fran\u00e7a guany\u00e0 tres etapes, totes d'alta muntanya, entre elles dues etapes amb final a l'Aup d'U\u00e8s, el 1981 i el 1983. En aquesta mateixa cursa finalitz\u00e0 tres vegades entre els cinc primers: 3r el 1983, 4t el 1982 i 5\u00e8 el 1981.\nUna vegada retirat del ciclisme professional estudi\u00e0 hist\u00f2ria de l'art i es convert\u00ed en periodista esportiu, a m\u00e9s de publicar diversos llibres, entre ells una autobiografia titulada Van Santander naar Santander, tradu\u00efda al castell\u00e0 com Oficina de correos de L'Alpe d'Huez, el 2005.\nEl 30 de desembre de 1999 al programa Reporter de l'emissora neerlandesa KRO, va admetre, junt a Steven Rooks i Maarten Ducrot haver-se dopat durant la seva carrera. Winnen va dir que durant el Tour de Fran\u00e7a de 1986 es trobava malament i va decidir emprar testosterona en lloc d'abandonar. Tamb\u00e9 va emprar amfetamines i corticoides.", "target": "Esport"}, {"text": "Campiones femenines de la Copa del M\u00f3n d'esqu\u00ed alp\u00ed per especialitats.", "target": "Esport"}, {"text": "Jorge Ricardo (Rio de Janeiro, 30 de setembre de 1961) \u00e9s un genet brasiler. Al juny del 2006 marxa a l'Argentina amb l'objectiu de batre el r\u00e8cord del m\u00f3n de vict\u00f2ries. \u00c9s l\u00edder a les estad\u00edstiques dels tres principals hip\u00f2droms de l'Argentina (hip\u00f2drom San Isidro, hip\u00f2drom Palermo, hip\u00f2drom La Plata), va batre el r\u00e8cord mundial i t\u00e9 m\u00e9s d'11.973 vict\u00f2ries.", "target": "Esport"}, {"text": "Isao Aoki  (\u9752\u6728\u529f, , Aoki Isao?) (31 d'agost de 1942) \u00e9s un dels golfistes japonesos m\u00e9s reeixits. Va ser elegit membre del World Golf Hall of Fame el 2004.", "target": "Esport"}, {"text": "Robert Vre\u010der (Celje, 8 d'octubre de 1980) \u00e9s un ciclista eslov\u00e8, professional entre el 2006 i el 2014. Despr\u00e9s de set temporades corrent en equips de segona fila, com el Radenska-Powerbar, Adria Mobil, Perutnina Ptuj, Obrazi Delo Revije i Team Vorarlberg, Vre\u010der fitx\u00e0 per l'Euskaltel-Euskadi, de la categoria UCI ProTeam, per a la temporada 2013. L'any seg\u00fcent torn\u00e0 al Team Vorarlberg, despr\u00e9s que l'Euskaltel es dissolgu\u00e9s. Despr\u00e9s de donar positiu en un control antidopatge fou susp\u00e8s per vint mesos el 30 de juliol de 2014.", "target": "Esport"}, {"text": "El mallakhamb (malla = home de for\u00e7a, gimnasta i khamb = pal) \u00e9s un esport i dansa tradicional de l'\u00cdndia en qu\u00e8 un gimnasta realitza moviments i postures mentre penja d'un pal vertical de fusta o d'una corda. Mallakhamb tamb\u00e9 es refereix al pal utilitzat en l'esport.\nEls tornejos de mallakhamb a nivell nacional es van organitzar per primera vegada fa m\u00e9s de 25 anys. Actualment hi participen 29 estats de l'\u00cdndia que s'organitzen en quatre grups diferents.", "target": "Esport"}, {"text": "Dave Bruylandts (Lier, prov\u00edncia d'Anvers, 7 de desembre de 1976) \u00e9s un ciclista belga, que fou professional entre 1999 i 2007.", "target": "Esport"}, {"text": "El bar\u00f3 Raoul Constantin Joseph Ghislain Daufresne de la Chevalerie (Bruges, 17 de mar\u00e7 de 1881 - Uccle, 25 de novembre de 1967) va ser un esportista belga, que es dedic\u00e0 principalment a l'hoquei sobre herba i al futbol, que va competir a comen\u00e7aments del segle xx. Tamb\u00e9 fou comandant en cap de les Forces belgues lliures al Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial.", "target": "Esport"}, {"text": "Simge \u015eebnem Ak\u00f6z, m\u00e9s coneguda com a Simge Ak\u00f6z (Samsun, 23 d'abril de 1991) \u00e9s una jugadora de voleibol turca. Es va iniciar al voleibol als 7 anys de vida. En la seva carrera professional ha jugat per clubs com ara Halkbank SK d'Ankara, Eczac\u0131ba\u015f\u0131 i Ye\u015filyurt d'Istanbul, i \u00c7anakkale Belediyespor de \u00c7anakkale. Tamb\u00e9 juga per la selecci\u00f3 nacional turca. \u00c9s jugadora de posici\u00f3 lliure i va ser escollida, varies vegades, millor lliure d'Europa.", "target": "Esport"}, {"text": "Sven Lindqvist   (Estocolm, 26 de mar\u00e7 de 1903 \u2013 Estocolm, 25 de gener de 1987) fou un futbolista suec, que jugava de migcampista, que va competir durant la d\u00e8cada de 1920 i 1930.\nEl 1924 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de Par\u00eds, on guany\u00e0 la medalla de bronze en la competici\u00f3 de futbol. Pel que fa a clubs, defens\u00e0 els colors de l'AIK Solna (1920-1932), amb qui guany\u00e0 la lliga sueca de 1923. Entre 1923 i 1927 jug\u00e0 5 partits amb la selecci\u00f3 nacional, en qu\u00e8 no marc\u00e0 cap gol.Posteriorment, entre 1950 i 1961, exerc\u00ed de m\u00e0nager general de l'AIK Solna.", "target": "Esport"}, {"text": "El jugger \u00e9s un esport que s'origin\u00e0 a Alemanya l'any 1989. Aquesta activitat esportiva \u00e9s semblant al rugbi en alguns aspectes fonamentals, per\u00f2 en aquest esport hi ha algunes caracter\u00edstiques de l'esgrima i per conseg\u00fcent el contacte f\u00edsic hi \u00e9s minimitzat. El principal objectiu del jugger \u00e9s prendre un objecte anomenat jugg i portar-lo cap a la base de l'equip rival.Un equip de jugger est\u00e0 compost per cinc jugadors. Quatre jugadors porten objectes que fan el paper d'armes i un cinqu\u00e8 no porta cap arma i \u00e9s l'\u00fanic que pot prendre el jugg amb les seues mans. Si un jugador \u00e9s picat amb alguna arma, romandr\u00e0 inactiu i aquest estat cessar\u00e0 segons les regles del joc.", "target": "Esport"}, {"text": "El Yoseikan \u00e9s un estil d'aikido.\nVa ser creat pel mestre Minoru Mochizuki (1907-2003), alumne dels mestres Jigoro Kano i Morihei Ueshiba abans de la Segona Guerra Mundial.\nDespr\u00e9s de la seva mort, el seu fill Hiroo Mochizuki va evolucionar cap al Yoseikan Budo.", "target": "Esport"}, {"text": "El guard\u00f3 a l'esportista let\u00f3 de l'any s'entrega anualment des de 2005, tant en categoria masculina com femenina.", "target": "Esport"}, {"text": "Walter Godefroot (Gant, 2 de juliol de 1943) \u00e9s un exciclista belga que fou professional entre 1965 i 1979. Especialista en carreres d'un dia va guanyar a tres de les cinc cl\u00e0ssiques qualificades com a monuments del ciclisme: la Lieja-Bastogne-Lieja el 1967, la Par\u00eds-Roubaix el 1969, i el Tour de Flandes el 1968 i 1978.\nA les grans voltes va aconseguir 10 vict\u00f2ries d'etapa al Tour de Fran\u00e7a, on tamb\u00e9 guany\u00e0 una vegada la classificaci\u00f3 per punts, 2 etapes a la Volta a Espanya i una al Giro d'It\u00e0lia.\nAbans, com a ciclista amateur, havia pres part als Jocs Ol\u00edmpics de T\u00f2quio, on guany\u00e0 la medalla de bronze en la prova de ciclisme en ruta.\nDurant la seva carrera professional tingu\u00e9 diversos incidents amb el dopatge, en ser desqualificat fins a tres vegades per aquest motiu.\nEn finalitzar la seva carrera professional no es desvincul\u00e0 del m\u00f3n del ciclisme, ja que ha es convert\u00ed en director esportiu dels equips T-Mobile (1991-2005) i posteriorment de l'Astana (2006-2007).", "target": "Esport"}, {"text": "El Premi Catalunya de l'Esport va ser creat el desembre del 2010 amb l'objectiu de distingir els esportistes i les entitats esportives que m\u00e9s contribueixin a projectar l'esport catal\u00e0 a nivell estatal o internacional. \u00c9s una iniciativa de la Secretaria General de l'Esport \u2014de la Generalitat de Catalunya\u2014 i t\u00e9 el suport de TV3 i Catalunya R\u00e0dio.Pr\u00e8viament al proc\u00e9s de votaci\u00f3, el p\u00fablic pot presentar els seus candidats al lloc web elsesports.cat; els deu candidats m\u00e9s proposats s\u00f3n els que passen a la fase final. Un jurat especialitzat tria llavors el guanyador, que recull finalment el premi en una emissi\u00f3 especial del programa Esport Club.Va ser convocat en una sola ocasi\u00f3 l'any 2010 i el guanyador va ser Xavi Hern\u00e1ndez.", "target": "Esport"}, {"text": "ASICS \u00e9s una empresa de material i roba esportiva japonesa fundada el 1949 al municipi japon\u00e8s de Kobe per Kihachiro Onitsuka sota el nom \"Onitsuka Tiger\". L'empresa t\u00e9 unes vendes aproximades d'1,6 milers de milions d'euros i dona feina a 5200 persones, distribu\u00efdes entre les 14 seus al Jap\u00f3 i les 9 filials internacionals. L'empresa \u00e9s el 2010 la cinquena marca de cal\u00e7at esportiu del m\u00f3n. El centre d'R + D es troba a la seu central a Kobe, d'on surten totes les innovacions t\u00e8cniques de la marca.", "target": "Esport"}, {"text": "Hwang Kyung-Seon, tamb\u00e9 transcrit com a Hwang Kyung-Sun o Hwang Gyeong-Seon (en hangul \ud669\uacbd\uc120; en hanja: \u9ec3\u656c\u5584) (Corea del Sud 1986) \u00e9s una taekwondista sud-coreana, guanyadora de dos medalles ol\u00edmpiques i dos t\u00edtols mundials.", "target": "Esport"}, {"text": "Un monitor d'activitat o seguidor d'activitat (angl\u00e8s: 'activity tracker' o fitness tracker) \u00e9s un dispositiu o aplicaci\u00f3 per monitorar i donar seguiment a les dades relacionades amb la forma f\u00edsica, com ara la dist\u00e0ncia caminada o correguda, consum de calories i en alguns casos ritme card\u00edac i qualitat de son. El terme \u00e9s principalment emprat per a dispositius electr\u00f2nics de monitoratge que estan sincronitzats, en molts casos sense fils a un ordinador o a un tel\u00e8fon intel\u00b7ligent per al seguiment de dades a llarg termini. Tamb\u00e9 hi ha aplicacions independents de Facebook i en tel\u00e8fons intel\u00b7ligents .", "target": "Esport"}, {"text": "L'estanozolol, comercialitzat habitualment amb la marca Winstrol (oral) i Winstrol Depot (intramuscular), \u00e9s un esteroide sint\u00e8tic desenvolupat l'any 1962 per Winthrop Laboratories. \u00c9s un derivat de la testosterona i ha estat aprovat per l'ag\u00e8ncia FDA per l'\u00fas hum\u00e0.\nL'estanozolol promou el desenvolupament muscular. En via oral \u00e9s emprat per al tractament de l'angioedema hereditari i criofibrinogenemia.", "target": "Esport"}, {"text": "La reVolta de 2018 fou la primera edici\u00f3 de la reVolta. Es va celebrar a Barcelona el 25 de mar\u00e7 de 2018, coincidint amb la darrera etapa de la Volta a Catalunya de 2018 masculina. De fet, la Volta Ciclista a Catalunya Associaci\u00f3 Esportiva, l'entitat que organitza les proves femenina i masculina, la va programar entremig de la sortida i l\u2019arribada de l'etapa professional masculina, circumst\u00e0ncia que el seu president, Rub\u00e9n Peris, va criticar posteriorment indicant que \"[la reVolta] semblava posada amb cal\u00e7ador\".A causa del poc temps disponible abans de l'arribada de la cursa masculina, les ciclistes havien de rodar durant 45 minuts, m\u00e9s una volta extra, al voltant d'un circuit de 3,85 km per la muntanya de Montju\u00efc. Despr\u00e9s de 9 voltes (34 km), l'estatunidenca Lauren Stephens (Cyclance Pro Cycling) es va imposar a l'esprint final a la catalana Lorena Llamas (Movistar Team Women). Sof\u00eda Rodr\u00edguez i Sara Mart\u00edn (Sopela Womens Team), totes dues de la categoria sub-23, van arribar a 9 segons en la tercera i quarta posici\u00f3, respectivament.A banda de la competici\u00f3 individual, tamb\u00e9 es va celebrar un Premi de la Muntanya. A cada pas per davant del Museu Ol\u00edmpic, les tres primeres corredores puntuaven 3, 2 i 1 punts. La catalana Maria Merc\u00e8 Pacio (Catema.cat) es va imposar a la resta amb 12 punts.", "target": "Esport"}, {"text": "La Gimn\u00e0stica natural austr\u00edaca va ser creada pels pedagogs austr\u00edacs Karl Gaulhofer (1885-1941) i Margarette Streicher (1891-1983), naix com a reacci\u00f3 als exercicis f\u00edsics que es realitzaven en l'escola: estereotipats i excessivament dirigits (de car\u00e0cter militar), ja que impedien el desenvolupament natural de l'individu.\nL'objectiu era l'educaci\u00f3 integral del xiquet a trav\u00e9s d'exercicis m\u00e9s naturals, relacionats amb el joc i la naturalesa. Pretenien acostar les pr\u00e0ctiques a la naturalesa i assolir una integraci\u00f3 grupal i una formaci\u00f3 del car\u00e0cter a trav\u00e9s de l'activitat f\u00edsica, no nom\u00e9s servia per a millorar les habilitats motrius, sin\u00f3 per a la formaci\u00f3 de la persona tenint en compte les seues possibilitats i potencialitats a trav\u00e9s de processos naturals de consecuci\u00f3 d'objectius.", "target": "Esport"}, {"text": "Bradley Fred Adamonis (Providence, 16 de gener de 1973) \u00e9s un golfista professional estatunidenc que actualment juga en el PGA Tour.", "target": "Esport"}, {"text": "David Kopp (Bonn, 5 de gener de 1979) \u00e9s un ciclista alemany, professional entre el 2002 i el 2011. En el seu palmar\u00e8s destaquen una vict\u00f2ria d'etapa a l'Eneco Tour de 2006 i una altra a la Volta a Pol\u00f2nia de 2007.\nL'11 de setembre de 2008, quan corria amb l'equip Cycle Collstrop va donar positiu en un control antidopatge per coca\u00efna, per la qual cosa fou sancionat amb dos. A finals del 2010 torn\u00e0 a c\u00f3rrer, formant part de l'equip Kuota-Indeland.", "target": "Esport"}, {"text": "Fritz Kraatz   (Davos, 4 de febrer de 1906 \u2013 15 de gener de 1992) va ser un jugador d'hoquei sobre gel su\u00eds que va competir entre la Primera i la Segona Guerra Mundial.\nEl 1928 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de Sankt Moritz, on guany\u00e0 la medalla de bronze en la competici\u00f3 d'hoquei sobre gel.Amb l'HC Davos, amb qui jug\u00e0 entre 1921 i 1933, guany\u00e0 la lliga su\u00efssa el 1926, 1927, de 1929 a 1933. Amb la selecci\u00f3 su\u00efssa va guanyar la medalla de bronze al Campionat del M\u00f3n d'hoquei gel de 1930. Tamb\u00e9 guany\u00e0 l'or al Campionat d'Europa de 1926 i el bronze al de 1925.Entre 1947 i 1948 i entre 1951 i 1954 fou president de la Federaci\u00f3 Internacional d'Hoquei sobre gel.", "target": "Esport"}, {"text": "L'atletisme \u00e9s un esport que agrupa diverses disciplines. El mot atletisme prov\u00e9 de la paraula grega \"athlon\" que significa lluita, compet\u00e8ncia, combat o similars.\nA l'antiga Gr\u00e8cia es feien competicions atl\u00e8tiques en honor d'algun d\u00e9u o per commemorar fets.\nL'atletisme \u00e9s un dels pocs esports practicats de forma tradicional mundialment, tant en l'\u00e0mbit aficionat com en el transcurs de nombroses competicions de tots els nivells. La simplicitat i els pocs mitjans necessaris per a la seva pr\u00e0ctica expliquen en part aquest \u00e8xit. Els primers vestigis de concursos atl\u00e8tics es remunten a civilitzacions antigues.\nEls Jocs Ol\u00edmpics s\u00f3n la prova internacional m\u00e9s coneguda en tot el m\u00f3n. Se celebren cada quatre anys des de 1896 i l'atletisme hi \u00e9s la disciplina m\u00e9s important. Des de 1982, la IAAF \u00e9s l'organisme encarregat de la reglamentaci\u00f3, i va crear normes per finalitzar amb el per\u00edode amateur de la disciplina. El primer Campionat del M\u00f3n d'Atletisme es va organitzar el 1983 i t\u00e9 lloc cada dos anys des de 1991.", "target": "Esport"}, {"text": "Iv\u00e1n Ramiro Parra Pinto (Sogamoso, Boyac\u00e1, 15 d'octubre de 1975) \u00e9s un ciclista colombi\u00e0, professional des del 1998. Els seus germans Fabio i Humberto tamb\u00e9 foren ciclistes professionals.\nDel seu palmar\u00e8s destaquen dues vict\u00f2ries d'etapa del Giro d'It\u00e0lia de 2005.\nEl 5 de febrer de 2016 es va fer p\u00fablic que havia donat positiu en un control antidopatge per GHRP-2 i subst\u00e0ncies metab\u00f2liques en un control sorpresa realitzat durant la disputa del Cl\u00e1sico RCN de 2015.", "target": "Esport"}, {"text": "Un hurley o caman (la seva denominaci\u00f3 ga\u00e8lica), i en menor mesura conegut com a hurl, hurley estic, shtick o setanta, com es coneix en certes parts de l'Ulster, \u00e9s un pal de fusta que mesura entre uns 70 i 100 cm, depenent de l'altura del jugador: no hi ha una regla establerta, per\u00f2 per comoditat els jugadors trien hurleys que mesurin des dels seus peus fins a la seva cintura. Posseeixen un final llarg, aplanat i corbat, anomenat bas, usat per copejar una pilota de cuir anomenada sliotar en el joc irland\u00e8s del hurling. \u00c9s tamb\u00e9 usat en el camogie, l'equivalent femen\u00ed, i anomenat freq\u00fcentment camogie estic.\nEls camans es fabriquen amb fusta de freixe i se solen comprar a artesans locals d'Irlanda, que encara usen m\u00e8todes de producci\u00f3 tradicional. No obstant aix\u00f2 durant un temps als anys setanta van ser utilitzats camans de pl\u00e0stic, fabricats principalment per la companyia holandesa Wavin. Es va comprovar que aquests produ\u00efen lesions m\u00e9s f\u00e0cilment i van deixar d'usar-se. Bandes de ferro s\u00f3n col\u00b7locades com a refor\u00e7 en la part plana del final, perllongant la seva durabilitat, ja que \u00e9s el lloc m\u00e9s fr\u00e0gil del caman. No obstant aquestes bandes estan prohibides en el camogie, la versi\u00f3 femenina de hurling, at\u00e8s que tamb\u00e9 incrementen el risc de lesi\u00f3. Aquests arranjaments han estat utilitzats en els camans des de sempre; en una de les primeres legislacions irlandeses, que data del S. VIII es permetia solament al fill del rei tenir un refor\u00e7 de bronze, mentre que a qualsevol altre nom\u00e9s se li permetia usar un refor\u00e7 de coure.\nNo importa lo bona que sigui la manufactura d'un caman, \u00e9s molt possible que un jugador habitual de hurling utilitzi varis al llarg d'una temporada. Es trenquen f\u00e0cilment si dos d'ells xoquen en el transcurs d'un joc. \u00c9s tamb\u00e9 possible que es trenquin en colpejar a un jugador.\nExisteix una popular t\u00e8cnica de reparaci\u00f3 consistent a tallar uniformement les parts trencades de dos camans per unir-los amb cola i claus de manera que el nou estic tingui la grand\u00e0ria desitjada.", "target": "Esport"}, {"text": "Beattie Ramsay   (Saskatchewan, 11 d'agost de 1895 \u2013 Regina, 30 de setembre de 1952) va ser un jugador d'hoquei sobre gel canadenc que va competir durant les d\u00e8cades de 1910 i 1920. Durant la Primera Guerra Mundial va servir a la Royal Flying Corps a It\u00e0lia.\nEl 1924 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de Chamonix, on guany\u00e0 la medalla d'or en la competici\u00f3 d'hoquei sobre gel. A nivell de clubs va jugar al Toronto Granites. Posteriorment exerc\u00ed d'entrenador de diversos equips fins a retirar-se el 1936.", "target": "Esport"}, {"text": "Jan Raas (Heinkenszand, Borsele, 8 de novembre de 1952) va ser un ciclista neerland\u00e8s que fou professional entre 1975 i 1985, durant els quals va aconseguir 115 vict\u00f2ries. Era un bon esprinter, per\u00f2 aguanatava for\u00e7a b\u00e9 la mitja muntanya.\nEl seu major \u00e8xit esportiu fou la medalla d'or aconseguida al Campionat del M\u00f3n de 1979 disputat a Valkenburg. En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen deu triomfs d'etapa al Tour de Fran\u00e7a i la vict\u00f2ria a tres dels cinc Monuments del ciclisme. Tamb\u00e9 obstenta el r\u00e8cord de vict\u00f2ries en la cl\u00e0ssica Amstel Gold Race, amb cinc.\nRaas no va mostrar inter\u00e8s pel ciclisme fins als 16 anys, moment en el qual va comen\u00e7ar a competir en proves amateurs. Despr\u00e9s de diverses vict\u00f2ries, incloent algun campionat nacional, Raas va donar el salt a la professionalitat el 1975 de la m\u00e0 de Peter Post.\nLa seva carrera, plena d'\u00e8xits, va quedar marcada per una caiguada a la Mil\u00e0-San Remo de 1984, que li provoc\u00e0 importants lesions. Despr\u00e9s d'una recuperaci\u00f3 llarga i dura, Raas no va tornar a ser el mateix d'abans, malgrat aconseguir algun triomf rellevant, i finalment es va retirar el 28 de maig de 1985.\nDespr\u00e9s de la seva retirada, Raas es va convertir en director esportiu de l'equip Kwantum, i posteriorment tamb\u00e9 de Superconfex, Buckler, WordPerfect, Novell i Rabobank. Despr\u00e9s de patir un robatori el mar\u00e7 de 1994, Raas va decidir deixar de ser director esportiu per ocupar-se nom\u00e9s de les tasques de m\u00e0nager de l'equip. Cap a la fi de 2003 es va deslligar totalment de l'equip Rabobank. La relaci\u00f3 amb l'esponsor era for\u00e7a conflictiua.", "target": "Esport"}, {"text": "El rerequart o quarterback (QB) \u00e9s una de les posicions del futbol americ\u00e0 el jugador es posiciona just darrere de la l\u00ednia. Generalment, \u00e9s el l\u00edder ofensiu de l'equip quan \u00e9s al camp, i \u00e9s el responsable d'iniciar la jugada, rebre l'snap del center i d'aplicar l'estrat\u00e8gia. Despr\u00e9s del snap, el quarterback intenta fer una passada a\u00e8ria o donar la pilota en m\u00e0 a un corredor en joc terrestre. El quaterback tamb\u00e9 pot intentar corre pel seu compte. Si el quaterback \u00e9s placat darrere la linea de scrimmage es produeix un sack. La paraula quaterback prov\u00e9 del rugbi escoc\u00e8s on els jugadors en posicions endarrerides acostumaven a estar just una dist\u00e0ncia aproximada d'un \u00bc dels davanters. Alguns quaterbacks destacats han sigut Brett Favre o Eli Manning", "target": "Esport"}, {"text": "La pub\u00e0lgia, pub\u00e0lgia atl\u00e8tica, h\u00e8rnia de l'esportista o h\u00e8rnia de l'esport, engonal de Gilmore o mal d'engonal, \u00e9s el dolor de pubis. El terme es refereix a diversos processos patol\u00f2gics diferents que es localitzen al nivell del pubis.\nPub\u00e0lgia de l'esportista: \u00e9s una tendinitis d'algun dels nombrosos m\u00fasculs abdominals que acaben en una l\u00e0mina fibrosa (la l\u00ednia alba, el recte major de l'abdomen, l'oblic major de l'abdomen...) o de la cuixa (adductor, abductor, ..) que s'introdueixen a la zona ilio-pubiana. Aquesta inflamaci\u00f3 \u00e9s deguda a una activaci\u00f3 repetida i traumatitzant del tend\u00f3 involucrat (en els futbolistes, per exemple, resulten freq\u00fcentment afectats els adductors).\nOste\u00eftis pubiana: afecci\u00f3 de la s\u00edmfisi pubiana o inflamaci\u00f3 (periosti en l'os) de la zona ilio-pubiana.\nFractura de la zona ilio-pubiana despr\u00e9s d'un cop directe o accident (en adults).", "target": "Esport"}, {"text": "Nevin Kristen Vatansever, m\u00e9s coneguda com a Nevin Nevlin, i nascuda amb el nom de Kristen Michelle Newlin (Kailua, Hawaii, Estats Units, 8 de maig de 1985) \u00e9s una jugadora de b\u00e0squet turca. D'origen estatunidenc, Nevlin ha jugat als equips BOTA\u015e SK, Fenerbah\u00e7e i des del 2014 al club esportiu \u0130stanbul \u00dcniversitesi, i tamb\u00e9 participa en la selecci\u00f3 nacional turca. Va ser l'estrella, segons la Federaci\u00f3 de Basquetbol turca, del partit contra Fran\u00e7a (68-62) que va portar Turquia a jugar la final del Campionat Europeu de 2011 contra R\u00fassia. Nevin Nevlin va casar-se amb Emre Vatansever, entrenador turc de basquetbol femeni, l'any 2014.", "target": "Esport"}, {"text": "A Boy and His Atom \u00e9s un curtmetratge d'animaci\u00f3 de stop-motion de l'any 2013 publicat a YouTube per IBM Research. La pel\u00b7l\u00edcula explica la hist\u00f2ria d'un nen i un \u00e0tom que es coneixen i es fan amics. La figura del nen que juga amb un \u00e0tom pren diverses formes. T\u00e9 un minut de durada, i es va fer movent mol\u00e8cules de mon\u00f2xid de carboni amb un microscopi t\u00fanel d'escaneig, un dispositiu que les magnifica 100 milions de vegades. Aquestes mol\u00e8cules de dos \u00e0toms es van traslladar per crear imatges, que despr\u00e9s es van guardar com a trames individuals per fer la pel\u00b7l\u00edcula. La pel\u00b7l\u00edcula va ser reconeguda pel Guinness Book of World Records com el m\u00e9s petit film de stop-motion del m\u00f3n el 2013.Els cient\u00edfics d'IBM Research - Almaden, que van fer la pel\u00b7l\u00edcula, movien \u00e0toms per explorar els l\u00edmits de l'emmagatzematge de dades, ja que a mesura que la creaci\u00f3 i el consum de dades augmenta, l'emmagatzematge de dades ha de reduir-se fins al nivell at\u00f2mic. La tecnologia tradicional de transistor de silici s'havia convertit en m\u00e9s barata, m\u00e9s densa i m\u00e9s eficient, per\u00f2 les limitacions f\u00edsiques fonamentals suggerien que la reducci\u00f3 era un cam\u00ed insostenible per resoldre el creixent dilema Big Data. Aquest equip de cient\u00edfics es va interessar particularment a comen\u00e7ar a petita escala, \u00e0toms simples i construir estructures a partir d'aqu\u00ed. Utilitzant aquest m\u00e8tode, IBM va anunciar que era capa\u00e7 d'emmagatzemar un sol bit d'informaci\u00f3 en nom\u00e9s 12 \u00e0toms (la tecnologia actual necessita aproximadament un mili\u00f3 d'\u00e0toms per emmagatzemar un sol bit).", "target": "Esport"}, {"text": "Mario Cipollini   (Lucca, 22 de mar\u00e7 de 1967) \u00e9s un exciclista itali\u00e0 que fou professional entre 1989 i el 2005 i el 2008. Especialista en els esprints, va guanyar etapes a les tres grans voltes, destacant el r\u00e8cord de vict\u00f2ries d'etapa que ostenta al Giro d'It\u00e0lia, amb 42. Tamb\u00e9 va guanyar reconegudes curses d'un dia, com la Mil\u00e0-Sanremo, tres edicions de la Gant-Wevelgem i el tres vegades, i el Campionat del m\u00f3n en ruta del 2002. El seu germ\u00e0 Cesare tamb\u00e9 va ser ciclista professional.", "target": "Esport"}, {"text": "Iv\u00e1n Hompanera \u00c1lvarez (Barcelona, 26 de gener de 1969) i resident a l'Hospitalet de Llobregat.  \u00c9s un esportista espanyol que va competir en atletisme adaptat, en concret a causa de la seva par\u00e0lisis cerebral.Va guanyar dues medalles d'or en els Jocs Paral\u00edmpics de S\u00eddney 2000 en les proves de 800 m (T36) i 5000 m (T38).  A banda d'aquestes dues vict\u00f2ries tamb\u00e9 va obtenir tres medalles d'or al Campionat d'Europa a Assen de 2003 (800 m, 5000 m i 4 x 400 m.  Tamb\u00e9 va obtenir la medalla de bronze al Campionat d'Europa de Espoo de 2005 (800 m).", "target": "Esport"}, {"text": "Gottlieb Taschler   (Rasen-Antholz, 21 d'agost de 1961) \u00e9s un biatleta itali\u00e0, ja retirat, que va competir durant les d\u00e8cades de 1980 i 1990.\nDurant la seva carrera esportiva va prendre part en tres edicions dels Jocs Ol\u00edmpics d'Hivern, el 1984, 1988 i 1992, sempre disputant proves del programa de biatl\u00f3. Dels resultats obtinguts destaquen la cinquena posici\u00f3 aconseguida als Jocs de Sarajevo de 1984 en la prova del relleu 4x7,5 quil\u00f2metres, i sobretot, la medalla de bronze en la mateixa prova als Jocs de Calgary de 1988, formant equip amb Werner Kiem, Johann Passler i Andreas Zingerle.En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaca una medalla d'or i una de bronze en els set Campionats del m\u00f3n de biatl\u00f3 que disput\u00e0. El 2014, sent membre de la Uni\u00f3 internacional de biatl\u00f3, es va veure involucrat en una cas de dopatge en qu\u00e8 tamb\u00e9 hi havia implacat son fill Daniel.", "target": "Esport"}, {"text": "En esports i jocs, el h\u00e0ndicap (adaptaci\u00f3 de l'angl\u00e8s handicap) \u00e9s la pr\u00e0ctica d'assignar un avantatge a trav\u00e9s d'una compensaci\u00f3 en el marcador o d'altres tipus a diferents competidors per tal d'igualar les possibilitats de guanyar. La paraula tamb\u00e9 s'aplica als diferents m\u00e8todes pels quals es calcula l'avantatge. En principi, s'aplica un desavantatge al jugador amb m\u00e9s experi\u00e8ncia per tal que jugadors que en tenen menys puguin participar en el joc o esport, mantenint equitat.\nEl terme h\u00e0ndicap deriva de \"hand-in-cap\", que es refereix a un sistema en el qual els jugadors apostaven diners en una gorra d'un \u00e0rbitre neutral per a arribar a un acord sobre els valors relatius dels objectes que es volien intercanviar. El h\u00e0ndicap s'utilitza en jocs i esports competitius com ara el go, els escacs, el croquet, el golf, les bitlles, el polo, el b\u00e0squet i esdeveniments d'atletisme.", "target": "Esport"}, {"text": "Miha Vali\u010d (4 de novembre de 1978 \u2013 5 d'octubre de 2008) fou un alpinista eslov\u00e8. Fou la primera persona a coronar tots els cims de m\u00e9s de 4000 metres dels Alps en una sola temporada hivernal, gesta que acompl\u00ed en 102 dies. Tamb\u00e9 era un escalador notable, i havia realitzat vies de fins a grau 8b+.\n\nVali\u010d va participar en 10 expedicions d'exploraci\u00f3, principalment a Yosemite Valley, la Patag\u00f2nia i l'Him\u00e0laia. L'any 2003 invert\u00ed dos mesos a la Vall de Yosemite junt amb Matja\u017e Jeran, amb qui va escalar en lliure El Capit\u00e1n (1200 m, 5.12/13a, equivalent aproximat a un grau 8a), i l'any seg\u00fcent fou el primer \u2014junt amb Toma\u017e Jakof\u010di\u010d i Klemen Mali\u2014 en realitzar en estil alp\u00ed la via Eternal Flame, a les Torres del Trango. Vali\u010d va morir el 5 d'octubre de 2008 mentre descendia el Cho Oyu, despr\u00e9s d'haver-lo coronat amb \u00e8xit.", "target": "Esport"}, {"text": "Gizem Giraygil (Ankara, 28 de maig de 1986) \u00e9s una jugadora de voleibol turca. En la seva carrera profesional, va jugar pel Be\u015fikta\u015f, Fenerbah\u00e7e SK, MKE Ankarag\u00fcc\u00fc, \u0130ller Bankas\u0131, i Lokomotiv Bak\u00fc de l'Azerbaidjan abans de anar al Nil\u00fcfer Belediyespor, un equip turc de voleibol femen\u00ed a Bursa. Tamb\u00e9 juga per la selecci\u00f3 nacional de Turquia.", "target": "Esport"}, {"text": "N\u00edger va competir per primera vegada als Jocs Ol\u00edmpics en els de l'estiu de 1964 de T\u00f2quio (Jap\u00f3).\nNo va obtenir cap medalla.", "target": "Esport"}, {"text": "Ricardo Serrano Gonz\u00e1lez (Valladolid, 4 d'agost de 1978) \u00e9s un ciclista espanyol que fou professional entre el 2003 i setembre del 2009, quan fou inhabilitat per la Uni\u00f3 Ciclista Internacional per haver donat positiu en un control antidopatge.La seva principal vict\u00f2ria fou una etapa del Tour de Romandia de 2009.", "target": "Esport"}, {"text": "Una targeta de penalitzaci\u00f3, normalment coneguda simplement com a targeta o cart\u00f3, s'utilitza en molts esports com a mitj\u00e0 d'advert\u00e8ncia, repressi\u00f3 o c\u00e0stig d'un jugador, entrenador o membre d'un equip. Les targetes s\u00f3n comunament utilitzades pels \u00e0rbitres per a indicar que un jugador ha com\u00e8s una falta. L'\u00e0rbitre tindr\u00e0 la targeta per sobre del seu cap mirant o apuntant cap al jugador que ha com\u00e8s la infracci\u00f3. La color o la forma, o totes dues coses alhora, de la targeta utilitzada per l'\u00e0rbitre indica el tipus o la gravetat de la infracci\u00f3 i el grau de c\u00e0stig que s'ha d'aplicar.", "target": "Esport"}, {"text": "Sigmund Ruud   (Kongsberg, 30 de desembre de 1907 \u2013 Oslo, 7 d'abril de 1994) va ser un saltador amb esqu\u00eds i esquiador noruec que va competir durant la d\u00e8cada de 1920 i 1930. Juntament amb els seus germans Asbj\u00f8rn i Birger Ruud van dominar el salt d'esqu\u00eds durant els anys vint i trenta.El 1928 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de Sankt Moritz, on guany\u00e0 la medalla de plata en la prova de salt amb esqu\u00eds. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs de Lake Placid, fou set\u00e8 en la mateixa prova. A Garmisch-Partenkirchen, el 1936, va disputar els seus tercers i darrers Jocs Ol\u00edmpics. En aquesta ocasi\u00f3 disput\u00e0 la prova de la combinada del programa d'esqu\u00ed alp\u00ed, per\u00f2 no finalitz\u00e0 la competici\u00f3.En els campionats mundials d'esqu\u00ed n\u00f2rdic de 1929 va guanyar la competici\u00f3 de salt d'esqu\u00ed i el 1930 guany\u00e0 la de bronze.Per les seves contribucions en el salt d'esqu\u00ed va guanyar la medalla Holmenkollen el 1949. Juntament amb saltador noruec Jacob Tullin Thams s\u00f3n considerats co-creadors de la t\u00e8cnica de Kongsberger despr\u00e9s de la Primera Guerra Mundial, una t\u00e8cnica de salt d'esqu\u00ed que fou l'habitual fins que va ser reempla\u00e7ada per la t\u00e8cnica de Daescher durant els anys cinquanta. Ruud va ser president del Comit\u00e8 de salts d'esqu\u00ed de la FIS entre 1946 i 1955 i entre 1959 i 1967.", "target": "Esport"}, {"text": "El Mercat de fitxatges d'estiu, sovint abreujat simplement com a \u00abmercat d'estiu\u00bb, \u00e9s un terme d'\u00fas futbol\u00edstic per fer refer\u00e8ncia a un termini de temps, majorit\u00e0riament entre el final d'una temporada i el comen\u00e7ament de la seg\u00fcent, en qu\u00e8 els clubs de futbol poden fer traspassos o altes de futbolistes o tramitar baixes d'algun jugador de l'equip.\nRealment el termini o durada d'aquest mercat no est\u00e0 estipulat oficialment davant la FIFA. En cada federaci\u00f3 futbol\u00edstica per pa\u00eds aquest pot variar en funci\u00f3 del format de lliga o les reglamentacions de la instituci\u00f3 futbol\u00edstica, com en el cas d'Espanya.\nAquest termini sol ser el que utilitzen els equips per crear noves plantilles i fins i tot un nou equip t\u00e8cnic. En contraposici\u00f3, el mercat d'hivern sol fer-se servir per fer ajustos menors a una plantilla ja formada o per buscar substitut a algun jugador lesionat.", "target": "Esport"}, {"text": "Wolfgang Webner   (Breslau, 23 d'abril de 1937 \u2013 1 de novembre de 2020) \u00e9s un ex-jugador de voleibol alemany que va competir sota bandera de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica Alemanya durant les d\u00e8cades de 1960 i 1970.\nEl 1968 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de Ciutat de M\u00e8xic, on fou quart en la competici\u00f3 de voleibol. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs de Munic, guany\u00e0 la medalla de plata en la mateixa competici\u00f3. En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaca una medalla d'or al Campionat del M\u00f3n de voleibol de 1970 i a la Copa del M\u00f3n de voleibol de 1969. A nivell de clubs jug\u00e0 al Dynamo Gera (1955-1957) i SC Dynamo Berlin (1957-1972), amb qui guany\u00e0 la lliga de la RDA de 1961 i 1962. Un cop retirat, el 1973, pass\u00e0 a exercir d'entrenador en diferents equips alemanys.", "target": "Esport"}, {"text": "Terry R. Gale (Yelbeni, 7 de juny de 1946) \u00e9s un golfista professional australi\u00e0.", "target": "Esport"}, {"text": "Neslihan Kavas (Eski\u015fehir, 29 d'agost de 1987) \u00e9s una esportista paral\u00edmpica turca. Juga al tennis de taula. Ha guanyat el dret de representar a Turquia als Jocs Paral\u00edmpics d'estiu de 2016.", "target": "Esport"}, {"text": "Svetlana Khorkina (en rus: \u0421\u0432\u0435\u0442\u043b\u0430\u043d\u0430 \u0425\u043e\u0440\u043a\u0438\u043d\u0430) (B\u00e9lgorod, Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica 1979) \u00e9s una gimnasta art\u00edstica russa, ja retirada, guanyadora de set medalles ol\u00edmpiques i una de les m\u00e9s destacades de finals de la d\u00e8cada del 1990 i principis de la del 2000. Actualment \u00e9s diputada a la Duma Estatal russa.", "target": "Esport"}, {"text": "Earl William Eby (Aurora Valley, 18 de novembre de 1894 - Valley Forge, 14 de desembre de 1970) va ser un atleta estatunidenc especialitzat en la categoria dels 800 metres.", "target": "Esport"}, {"text": "G\u00f6ksu \u00dc\u00e7ta\u015f o G\u00f6ksu \u00dc\u00e7ta\u015f \u015eanl\u0131 despr\u00e9s de casar-se, (\u015eahinbey, Gaziantep, 30 d'agost de 1990) \u00e9s la primera gimnasta turca a participar en uns Jocs Ol\u00edmpics. Va representar Turquia als Jocs Ol\u00edmpics de Londres 2012. G\u00f6ksu \u00dc\u00e7ta\u015f va guanyar tres medalles, una d'or i altres dues de plata, a la Copa Mundial de Gimn\u00e0stica 2010 a Ostrava, i medalla de plata en salt sobre cavall als Jocs del Mediterrani de 2009 a Pescara. Va patir una lesi\u00f3 just abans del Jocs Ol\u00edmpics de 2012 per\u00f2 igualment va competir a Londres.G\u00f6ksu \u00dc\u00e7ta\u015f \u00e9s mare d'una filla, Lina.", "target": "Esport"}, {"text": "El keikogi \u00e9s el vestit que s'utilitza en moltes arts marcials japoneses (aikido, judo, karate, jujutsu\u2026).\nEst\u00e0 compost per uns cal\u00e7ons, que s'ajusten a la cintura amb una veta, i una jaqueta sense botons, que s'ajusta a la cintura amb un cintur\u00f3 anomenat obi.\nNormalment sol ser de cot\u00f3 i de color crema (si no ha estat blanquejat artificialment), o blanc (si ha estat blanquejat). En les arts marcials que utilitzen armes (kendo, iaido, jodo, ect) sol ser de color blau fosc, i en el judo, els competidors en fan servir un de blanc i un de blau perqu\u00e8 l'\u00e0rbitre els pugui identificar. En karate, \u00e9s blanc i se'l coneix amb el nom de karategi.\nAlgunes arts marcials (aikido, kendo, iaido, kyudo, jodo, bojutsu ) tamb\u00e9 fan servir la hakama.\nA occident \u00e9s tamb\u00e9 anomenat err\u00f2niament com a kimono.", "target": "Esport"}, {"text": "Miquel Vidal Perell\u00f3 (Consell, 26 de juliol de 1942 \u2013 \u00eddem, 4 de gener de 2021) fou un periodista i escriptor mallorqu\u00ed, especialitzat en tem\u00e0tica esportiva. Fou cofundador del diari As de Madrid, on hi va treballar durant 30 anys (1967-1998), i fou autor de una vintena de llibres sobre esport, en bona part basats en la seva experi\u00e8ncia com a periodista i reporter.", "target": "Esport"}, {"text": "Una tanda de penals \u00e9s un m\u00e8tode utilitzat en alguns esports per determinar un guanyador despr\u00e9s d'un partit empatat. Les regles de les tandes varien segons els esports i fins i tot entre diferents competicions del mateix export. Tanmateix, la forma usual \u00e9s l'alternan\u00e7a de tirs de penals, enfrontant un atacant d'un equip davant d'un porter del rival. L'equip guanyador \u00e9s el que converteix m\u00e9s gols en un predeterminat nombre d'intents. Si marquen la mateixa quantitat de gols, usualment es realitzen les s\u00e8ries necess\u00e0ries d'un xut per equip fins a desempatar, cosa que \u00e9s coneguda com a mort sobtada en alguns esports.", "target": "Esport"}, {"text": "Quadre amb els diferents club esportius campions d'Espanya durant la temporada 2005-06. Es consideren les competicions majors, \u00e9s a dir, les competicions de lliga, copa i els campionats d'Espanya. A m\u00e9s, es consideren les competicions absolutes, no les de categories inferiors.\nLes dades fan refer\u00e8ncia als clubs que s'han proclamat campions durant:\n\nla temporada 2005-06 per a la majoria d'esports, en els quals la temporada esportiva es disputa a cavall de dos anys amb vacances a l'estiu (com passa a la majoria d'esports d'equip)\nl'any 2005 per aquells esports on la temporada \u00e9s anual (com passa a alguns esports individuals, com el tennis) amb vacances a l'hivern. Aquests esports estan senyalats amb el s\u00edmbol (A).", "target": "Esport"}, {"text": "Gert-Jan Theunisse (Oss, 14 de gener de 1963) va ser un ciclista neerland\u00e8s, que fou professional entre 1984 i 1995, durant els quals aconsegu\u00ed una vintena de vict\u00f2ries.\nEspecialista en etapes de muntanya, el 1989 finalitz\u00e0 en 4a posici\u00f3 al Tour de Fran\u00e7a, guanyant una etapa, amb final a l'Aup d'U\u00e8s, i la classificaci\u00f3 de la muntanya. Altres vict\u00f2ries importants foren la Cl\u00e0ssica de Sant Sebasti\u00e0 de 1988 i la Volta a Ast\u00faries de 1989.\nVa estar involucrat en tres casos de dopatge durant la seva carrera professional. Al Tour de Fran\u00e7a de 1988 don\u00e0 positiu per testosterona, sent sancionat amb 10 minuts i un mes de sanci\u00f3 a complir en acabar la cursa. A la Fletxa Valona i a la Pujada a Arrate de 1990 torn\u00e0 a donar positiu, cosa que li suposa una sanci\u00f3 de sis mesos.\nEl 8 de setembre de 1997 va patir un accident de tr\u00e0nsit, mentre s'entrenava a Annecy, que li provoc\u00e0 una lesi\u00f3 medul\u00b7lar.", "target": "Esport"}, {"text": "Willy K\u00f6stinger   (Innsbruck, 14 de desembre de 1940 \u2013 7 de gener de 2014) va ser un esquiador n\u00f2rdic austr\u00edac.\n\n", "target": "Esport"}, {"text": "Kisshomaru Ueshiba (\u690d\u829d \u5409\u7965\u4e38 Ueshiba Kissh\u014dmaru, 27 de juny de 1921 - 4 de gener de 1999) fou el tercer fill i successor de Morihei Ueshiba al front de l'Aikikai Foundation i del Hombu Dojo. Va ser per tant el segon en rebre el t\u00edtol de doshu.Nasqu\u00e9 a Ayabe, prefectura de Kyoto (Jap\u00f3) i va estudiar ci\u00e8ncies econ\u00f2miques a la Universitat de Waseda, graduant-se el 1946.Com a doshu va fundar l'International Aikido Federation, fent moltes sortides arreu del m\u00f3n per difondre l'aikido i crear la seva estructura administrativa.", "target": "Esport"}, {"text": "Milan Kalina (Belgrad, 13 d'agost de 1956), \u00e9s un exjugador d'handbol iugoslau, que va representar el seu pa\u00eds als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 1984, on va guanyar-hi la medalla d'or, jugant cinc partits i marcant 21 gols.\nA nivell de clubs, va formar part de la plantilla del FC Barcelona fins al 1990, club amb del qual exerceix de relacions p\u00fabliques.", "target": "Esport"}, {"text": "La hist\u00f2ria de l'atletisme a Espanya coneguda es remunta al segle xix a la pr\u00e0ctica de les carreres pedrestres, on eren populars sobretot a Catalunya, Arag\u00f3 i Pa\u00eds Basc, encara que les classificacions no eren publicades en la premsa. Els carrers amb el nom del Coso o del C\u00f2s deixen refer\u00e8ncies d'on es disputaven ass\u00edduament aquestes carreres urbanes.\nAquestes carreres eren gaireb\u00e9 sempre desafiaments, que es van anar introduint a poc a poc en els actes de les festes majors, sembla que un Xicot de Valls i un tal Mateu de Vilanova es van apostar un pernil o un pollastre a qui trigava menys en donar cent voltes a una pla\u00e7a. A Arag\u00f3 eren populars les carreres de pollastres conegudes com a \"pollaradas\" que se celebraven com a part dels festejos esportius de la festa major al costat del llan\u00e7ament de barra aragonesa. Aquests primers reptes per matar el temps o demostrar la superioritat f\u00edsica, juntament amb una esp\u00e8cie de globalitzaci\u00f3 de l'esport, el retorn d'emigrants d'Am\u00e8rica que portaven not\u00edcies d'aquests esports, el comen\u00e7ament dels Jocs Ol\u00edmpics de l'era moderna i l'Exposici\u00f3 Universal de Barcelona, van ser els que van preparar el cam\u00ed per a les posteriors competicions atl\u00e8tiques. Aquest inter\u00e8s per l'atletisme que segons la documentaci\u00f3 existent sembla sorgir primer a Catalunya i m\u00e9s concretament a Barcelona, incentiva el seu inter\u00e8s a Madrid a causa de la rivalitat existent entre aquestes ciutats i se suma a la tradici\u00f3 basco-navarresa d'esports de for\u00e7a que apropa a aquestes territoris a les proves de llan\u00e7ament de l'atletisme. Aquestes tres comunitats van ser inicialment les grans pot\u00e8ncies de l'atletisme espanyol en els seus inicis.\nPer\u00f2 realment en un esport que es basa en gestos tan naturals com c\u00f3rrer, llan\u00e7ar o saltar no se li pot posar una data d'inici concreta i hem de remetre'ns a la fundaci\u00f3 de clubs, que en un inici van ser gimnasos, i a la de Federacions d'atletisme primer a nivell regional i despr\u00e9s nacional.", "target": "Esport"}, {"text": "Magnus Goodman   (Winnipeg, 18 de mar\u00e7 de 1898 \u2013 Florida, 17 de juliol de 1991) va ser un esportista canadenc, fill d'immigrants islandesos. Practic\u00e0 l'hoquei sobre gel, la nataci\u00f3 i el patinatge de velocitat sobre gel a comen\u00e7aments del segle xx.\nDe jove jug\u00e0 al Winnipeg Falcons, i el 1920, un cop finalitzada la Primera Guerra Mundial, va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Anvers, on guany\u00e0 la medalla d'or en la competici\u00f3 d'hoquei sobre gel. Aquell mateix es proclam\u00e0 campi\u00f3 d'Am\u00e8rica del Nord de patinatge de velocitat sobre gel.El 1938 va fer d'entrenador dels Coral Gables Seminoles, amb seu a Miami, en un primer intent d'establir l'hoquei sobre gel als estats meridionals dels Estats Units. En morir, el 1991 amb 93 anys, era l'\u00faltim membre supervivent dels Winnipeg Falcons.", "target": "Esport"}, {"text": "El flic-flac \u00e9s un element gimn\u00e0stic b\u00e0sic que es pot realitzar endavant i enrere. Es tracta de saltar enrere i posar les mans a terra. S'utilitza per obtenir m\u00e9s acceleraci\u00f3 horitzontal cap enrere en les s\u00e8ries acrob\u00e0tiques.", "target": "Esport"}, {"text": "Jan Hru\u0161ka (Uni\u010dov, 4 de febrer de 1975) \u00e9s un ciclista txec, professional entre 1996 i 2007. En el seu palmar\u00e8s destaquen dues etapes del Giro d'It\u00e0lia del 2000.\nEl 2006, en el marc de l'Operaci\u00f3 Port, fou identificat per la Gu\u00e0rdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes, al figurar el seu nom real en la documentaci\u00f3 intervinguda. Hru\u0161ka no fou sancionat per la Just\u00edcia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanci\u00f3 esportiva en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicaci\u00f3 com a client de la xarxa de dopatge.", "target": "Esport"}, {"text": "El Campionat del M\u00f3n de Futsal de la FIFA \u00e9s la competici\u00f3 de seleccions nacionals mundials de futbol sala organitzada per la FIFA.", "target": "Esport"}, {"text": "\u00d6znur \u00c7al\u0131\u015fkan (1990) \u00e9s una esportista turca que competeix en b\u00e0dminton. Va ser campiona, juntament amb \u00d6zge Bayrak, a la categoria dobles femen\u00ed al torneig Africa International en Sud-\u00e0frica el 2010.El 2011 va ocupar el lloc 97 al r\u00e0nquing mundial de b\u00e0dminton.", "target": "Esport"}, {"text": "Elisha Nelson, conegut amb el nom d\u2019Eli Manning (3 de gener de 1981) \u00e9s un quarterback de futbol americ\u00e0 dels New York Giants de la National Football League. \u00c9s fill d'Archie Manning i Olivia Manning i germ\u00e0 petit de Peyton Manning que va jugar al futbol a la Universitat de Tennessee i Cooper Manning. Va jugar futbol americ\u00e0 universitari a la Universitat de Mississip\u00ed despr\u00e9s d'assistir a l'escola preparat\u00f2ria a Isidore Newman School a Nova Orleans. Va ser escollit com a primera selecci\u00f3 global al Draft 2004 de la NFL dels San Diego Chargers, per\u00f2 immediatament fou contractat pels Giants, amb els quals va guanyar el premi al jugador m\u00e9s valu\u00f3s en la Super Bowl XLII el 3 de febrer de 2008.", "target": "Esport"}, {"text": "El salt de pont o p\u00f2nting (Bungee jumping en angl\u00e8s, puenting en castell\u00e0, saut \u00e0 l'\u00e9lastique en franc\u00e8s) \u00e9s un esport d'aventura o esport extrem que consisteix a saltar amb les cames lligades a un el\u00e0stic des d'un pont o alguna estructura alta i fixa semblant.\nEl salt consisteix en un gran balanceig o p\u00e8ndol, subjectes al pont mitjan\u00e7ant un arn\u00e8s i una corda. Des d'un extrem del pont es salta, la corda, que es troba ancorada en l'altre, ens aguanta permetent aquest gran gronxador.\nLa sensaci\u00f3 \u00e9s molt intensa, malgrat breu.\nNo l'han de realitzar persones amb problemes en la columna vertebral, amb trastorns card\u00edacs, que pateixin possibles luxacions articulars i les dones embarassades.", "target": "Esport"}, {"text": "Nataci\u00f3 amb aletes \u00e9s un esport poc conegut la seva caracter\u00edstica fonamental \u00e9s la utilitzaci\u00f3 d'unes aletes o b\u00e9 la \"Monoaleta\", i fa servir un tub o \"snorkel\", a m\u00e9s poden fer servir ampolles d'escafandre aut\u00f2nom. \u00c9s un esport que es pot dur a terme en piscines i en aig\u00fces obertes (mar obert, llacs i rius). Dins del calendari de proves d'aquesta disciplina esportiva es poden diferenciar:\n\nProves de superf\u00edcie amb les seg\u00fcents dist\u00e0ncies:\n50 metres superf\u00edcie.\n100 metres superf\u00edcie.\n200 metres superf\u00edcie.\n400 metres superf\u00edcie.\n800 metres superf\u00edcie.\n1500 metres superf\u00edcie.\nProves d'Immersi\u00f3 en apnea:\n50 metres apnea.\nProves d'Immersi\u00f3 en escafandre:\n100 metres escafandre.\n400 metres escafandre.\n800 metres escafandre.Aquestes proves s\u00f3n per homes i dones.", "target": "Esport"}, {"text": "Un pal de golf \u00e9s un instrument que es fa servir en aquest esport per colpejar les pilotes de golf. Consta d'un eix amb una secci\u00f3 d'uni\u00f3 o m\u00e0nec, i una superf\u00edcie \u00e0mplia anomenada \"cap\" en el costat oposat.Existeixen tres tipus de pals, cadascun amb una funci\u00f3 diferent. Els anomenats \"fustes\" s'usen majorit\u00e0riament per tirs de llarga dist\u00e0ncia o de sortida (tamb\u00e9 anomenats \"al tee\"). Els \"ferros\" s'utilitzen en varietat de tirs. Els \"putter\" s'empren majorit\u00e0riament sobre el \"green\" per rodar la bola de golf al forat.\nUn club de golf \u00e9s el nucli per jugar al golf, el nom prov\u00e9 del terme alemany \"Kolbe\" (club en alemany). Malgrat no tenir un origen clar, Esc\u00f2cia \u00e9s considerada el bressol d'aquest esport. A Esc\u00f2cia s'hi va jugar durant m\u00e9s de quatre segles, creant el primer club oficial, el St. Andrews. El conjunt est\u00e0ndard per a jugar al golf consta de 14 pals de golf, i encara que hi ha combinacions tradicionals que es venen a les botigues com conjunts a joc, els jugadors s\u00f3n lliures de portar qualsevol combinaci\u00f3 de 14 clubs o menys legals.\nUna variaci\u00f3 important en diferents clubs s\u00f3n les \"golfes\", o l'angle entre la cara del pal i el pla vertical. \u00c9s el que fa que un pilota de golf deixi el tee en una traject\u00f2ria ascendent, no amb l'angle de gir, privocant els canvis de contacte amb la pilota amb un moviment horitzontal. L'impacte del pal comprimeix la bola, mentre que les ranures de la cara del pal donen a la pilota retroc\u00e9s (que \u00e9s un efecte a la dreta quan es veu des del punt de vista d'un golfista dret, o \u00e9s un dir cap al costat esquerre \ngir quan es veu des del punt de vista d'un golfista esquerr\u00e0 oscil\u00b7lant). En conjunt, la compressi\u00f3 i benkascensi\u00f3r ascensor. La majoria de les fustes i ferros estan etiquetats amb un n\u00famero, els n\u00fameros m\u00e9s alts indiquen eixos m\u00e9s curts i lofts m\u00e9s alts, que donen a la bola una traject\u00f2ria m\u00e9s alta a. m\u00e9s curt.", "target": "Esport"}, {"text": "G\u00fclbahar Akg\u00fcl (nascuda a Svichtov, Bulg\u00e0ria el 23 de setembre de 1987) \u00e9s una jugadora de voleibol turca. En la seva carrera professional va a jugar per clubs turcs com a Ye\u015filyurtspor, Be\u015fikta\u015f i Sar\u0131yer Belediyespor d'Istanbul, Nil\u00fcfer Belediyespor de Bursa, Bal\u0131kesir B\u00fcy\u00fck\u015fehirspor de Bal\u0131kesir, Kar\u015f\u0131yaka d'Esmirna i Manisa B\u00fcy\u00fck\u015fehir Belediyespor de Manisa.", "target": "Esport"}, {"text": "Mari Cruz D\u00edaz Garc\u00eda (Viladecans, 24 d'octubre de 1969) \u00e9s una atleta catalana retirada especialitzada en la prova de marxa atl\u00e8tica, en qu\u00e8 aconsegu\u00ed ser campiona d'Europa el 1986.", "target": "Esport"}, {"text": "Triple Corona: tres importants cl\u00e0ssics disputats en hip\u00f2droms diferents.", "target": "Esport"}, {"text": "Puma \u00e9s una empresa alemanya fabricant d'accessoris, roba i cal\u00e7at esportiu, la seu central est\u00e0 a Herzogenaurach, Alemanya.\nLa companyia va ser fundada el 1948 per Rudolf Dassler. El 1924, Rudolf i el seu germ\u00e0 Adolf Dassler havien format la companyia Gebr\u00fcder Dassler Schuhfabrik (F\u00e0brica de sabates dels germans Dassler). La relaci\u00f3 entre els dos germans es va deteriorar fins que els dos van acordar dividir-se el 1948, formant dues entitats separades, Adidas i Puma.Actualment, la companyia opera sota una estructura virtual que li permet gestionar totes les divisions en el m\u00f3n. El 2007, Puma va passar a formar part del grup franc\u00e8s Kering, propietari de marques com Gucci, Yves Saint-Laurent, Balenciaga o Alexander McQueen. El 2018 Kering es va desprendre del 70% de les accions en circulaci\u00f3 de la marca, fins a reduir la seva participaci\u00f3 en el 16% des del 86,3% que posse\u00efa.Algunes de les llegendes esportives que han estat equipades amb productes de l'empresa s\u00f3n: els futbolistes Pel\u00e9, Maradona i Lothar Matth\u00e4us, els atletes Tommie Smith i Linford Christie, o el tennista Boris Becker.", "target": "Esport"}, {"text": "Tommy Noble (Bermondsey, Londres, 4 de mar\u00e7 de 1897 - 1 d'abril de 1966) va ser un boxador angl\u00e8s de la categoria pes gall. Va ser el campi\u00f3 de la seva categoria a Gran Bretanya del 25 de novembre de 1918 al 30 de juny de 1919.", "target": "Esport"}, {"text": "Viktor Troicki /\u02c8tr\u0254\u026atski/ (Belgrad, Iugosl\u00e0via, 10 de febrer de 1986) \u00e9s un jugador de tennis serbi. Va guanyar tres t\u00edtols individuals del circuit ATP, arribant a ser el n\u00famero 12 del r\u00e0nquing.\n\u00c9s un membre freq\u00fcent de l'equip serbi de Copa Davis, competici\u00f3 en la qual va guanyar el darrer partit de la final de 2010 que va permetre a S\u00e8rbia guanyar el seu \u00fanic t\u00edtol de Copa Davis. Amb l'equips serbi tamb\u00e9 va guanyar l'edici\u00f3 inaugural de l'ATP Cup (2020), i va esdevenir el primer tennista de la hist\u00f2ria en guanyar les tres competicions per equips m\u00e9s importants juntament amb la Copa del m\u00f3n de tennis (2009).\nVa ser sancionat a un any d'inhabilitaci\u00f3 entre les temporades 2013 i 2014 a causa d'un positiu en un control antidopatge.", "target": "Esport"}, {"text": "La pr\u00f2rroga \u00e9s un m\u00e8tode de desempat que s'utilitza en partits de diferents esports quan hi ha igualtat un cop acabat el temps reglamentari del partit original. \u00c9s habitual en el b\u00e0squet, on no es permet l'empat. En altres esports s'acostuma a utilitzar en partits eliminatoris, on ha d'haver, necess\u00e0riament, un equip guanyador.", "target": "Esport"}, {"text": "Birg\u00fcl Erken (\u00c7anakkale, 9 de febrer de 1972 \u00e9s una nedadora i submergidora turca. Amb 149.80 m. Erken t\u00e9 l'actual record d'apnea de Turquia, des del 2015. Birg\u00fcl Erken, membre de la selecci\u00f3 turca d'esportes subaqu\u00e0tics, t\u00e9 una medalla de bronze en apnea. En la vida di\u00e0ria \u00e9s professora de Lengua i Literatura turca, \u00e9s casada i t\u00e9 un fill.", "target": "Esport"}, {"text": "La Bultaco Cazar\u00e9cords, sovint escrit Cazarecords (en catal\u00e0: \"Ca\u00e7ar\u00e8cords\"), fou un prototipus de motocicleta de velocitat desenvolupat per Bultaco durant l'estiu de 1960 amb la intenci\u00f3, com el seu nom indica, d'aconseguir r\u00e8cords de velocitat sobre dues rodes. El 2 d'octubre d'aquell mateix any, en mans d'un equip de cinc pilots (Marcel Cama, John Grace, Paco Gonz\u00e1lez, Ricardo Quintanilla i Georges Monneret), la moto va assolir els seus objectius en batre cinc r\u00e8cords mundials d'un sol intent al circuit de Montlh\u00e9ry, fita que obtingu\u00e9 un gran ress\u00f2 internacional i va suposar el llan\u00e7ament definitiu de la marca.Equipada amb un motor de dos temps monocil\u00edndric refrigerat per aire de 175 cc, la Cazar\u00e9cords fou dissenyada pel mateix fundador de Bultaco, Francesc Xavier Bult\u00f3, prenent com a base la G.P. de 125 cc que havia creat feia poc tot partint de la Tralla 101, el primer i \u00fanic model comercialitzat per l'empresa en aquells moments. At\u00e8s que la Cazar\u00e9cords es cre\u00e0 espec\u00edficament per al desafiament de Montlh\u00e9ry, un cop superada la prova la moto no es va continuar millorant ni s'hi va tornar a c\u00f3rrer, per b\u00e9 que Bultaco la va emprar com a imatge de marca i element publicitari en diverses fires i esdeveniments de l'\u00e8poca.", "target": "Esport"}, {"text": "Un puls\u00edmetre, puls\u00f2metre o monitor de ritme card\u00edac \u00e9s un dispositiu que permet a un usuari mesurar la seva freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca en temps real, per un estudi m\u00e9s detallat posterior (vegeu Electrocardiograma). Els models primitius tenien una cinta al pit amb uns el\u00e8ctrodes en contacte amb la pell per controlar electr\u00f2nicament les pulsacions del cor. Si b\u00e9 aquests models encara existeixen, les versions modernes solen constar de dos elements: un transmissor de cinta al pit i un receptor de canell o tel\u00e8fon m\u00f2bil, que normalment \u00e9s a la vegada rellotge i tel\u00e8fon.Al principi amb les tires de pl\u00e0stic era necessari l'\u00fas d'aigua o algun l\u00edquid per obtenir un bon rendiment. M\u00e9s tard, s'utilitz\u00e0 un teixit intel\u00b7ligent conductor (Polar, Textronics, Zephyr, Equivital) amb uns microprocessadors que analitzen el senyal per determinar la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (Polar, Zephyr, Equivital, Sanitas).\nTamb\u00e9, hi ha disponibles versions sense cinta, per\u00f2 no tenen algunes de les funcions del disseny original. Els models m\u00e9s avan\u00e7ats, mesuren a m\u00e9s a m\u00e9s la variabilitat del ritme card\u00edac, l'activitat i la freq\u00fc\u00e8ncia respirat\u00f2ria per avaluar par\u00e0metres relatius a l'aptitud del subjecte.\nAlguns dels nous monitors han substitu\u00eft les cintes de pl\u00e0stic per sensors de tela, per comoditat o per a integrar-los amb la roba. La nova tecnologia de \"roba intel\u00b7ligent\" permet eliminar la necessitat de les corretges el\u00e0stiques que subjecten el transmissor amb el\u00e8ctrodes integrats en contacte amb el pit.\nEn els models m\u00e9s antics, quan es detecta un batec del cor es transmet un senyal de r\u00e0dio, que el receptor utilitza per determinar la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca. Aquest senyal pot ser un simple pols de r\u00e0dio o un \u00fanic senyal codificat des de la corretja del pit, (com ara Bluetooth, ANT, o d'un altre enlla\u00e7 de r\u00e0dio de baixa pot\u00e8ncia); la codificaci\u00f3 impedeix que un altre usuari proper amb un transmissor semblant rebi el senyal (efecte conegut com a diafonia, un tipus d'interfer\u00e8ncia).\nLes versions m\u00e9s recents inclouen un microprocessador que supervisa cont\u00ednuament l'electrocardiograma i calcula la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca, i altres par\u00e0metres. que poden incloure acceler\u00f2metres que detectin la velocitat i la dist\u00e0ncia, eliminant la necessitat de portar dispositius en els peus.", "target": "Esport"}, {"text": "Denisse Astrid van Lamoen G\u00f3mez (Arica, 12 de setembre de 1979) \u00e9s una ex-esportista xilena que va competir en tir amb arc. Va ser campiona mundial de la seva especialitat el 2011.", "target": "Esport"}, {"text": "Andre Kirk Agassi (Las Vegas, Estats Units, 29 d'abril de 1970) \u00e9s un jugador retirat de tennis professional estatunidenc. Fou n\u00famero 1 del r\u00e0nquing individual i destacat com un dels millors tennistes de la hist\u00f2ria, de fet, molts cr\u00edtics el consideren el millor restador que hi ha hagut mai. Tamb\u00e9 es recorda com un dels esportistes m\u00e9s carism\u00e0tics, per la seva actitud, aparen\u00e7a poc ortodoxa i grans actuacions en el circuit, i que va ajudar a reviure la popularitat del tennis durant la d\u00e8cada del 1990.\nEn el seu palmar\u00e8s destaquen vuit t\u00edtols de Grand Slams de les quinze finals que va disputar i una medalla d'or ol\u00edmpica a Atlanta (1996). Especialista en totes les superf\u00edcies, fou el primer tennista mascul\u00ed en aconseguir el \"Career Golden Slam\", \u00e9s a dir, guanyar els quatre t\u00edtols de Grand Slam i la medalla d'or ol\u00edmpica durant la seva carrera.\nDespr\u00e9s de patir diverses lesions importants a l'esquena, es va retirar l'any 2006. Posteriorment va crear la fundaci\u00f3 Andre Agassi Charitable Foundation per aconseguir ajuda infantil. Actualment est\u00e0 casat amb l'extennista alemanya Steffi Graf, considerada una de les millors tennistes de la hist\u00f2ria i, curiosament, l'\u00fanica que ha aconseguit guanyar \"Golden Slam\" en un mateix any.\nEl 9 de juliol de 2011 fou adm\u00e8s en el International Tennis Hall of Fame en una cerim\u00f2nia celebrada a Newport.", "target": "Esport"}, {"text": "Emma Haruka Iwao (en japon\u00e8s \u5ca9\u5c3e\u30a8\u30de\u306f\u308b\u304b) \u00e9s una inform\u00e0tica te\u00f2rica japonesa i desenvolupadora de programaci\u00f3 en el n\u00favol per Google. L'any 2019, Haruka Iwao va calcular el valor del nombre \u03c0 amb la major aproximaci\u00f3 aconseguida fins al moment; aconseguint els 31,4 bilions de d\u00edgits, superant per molt l'anterior r\u00e8cord de 22 bilions.", "target": "Esport"}, {"text": "Ryoken Kawagishi (en japon\u00e8s: \u5ddd\u5cb8\u826f\u517c) (Komatsu, Prefectura d'Ishikawa, Jap\u00f3 6 de desembre de 1966) \u00e9s un golfista professional japon\u00e8s.", "target": "Esport"}, {"text": "Nils Karlsson   (Mora, 25 de juny de 1917 \u2013 Mora, 16 de juny de 2012), tamb\u00e9 conegut com a Mora-Nisse, fou un esquiador de fons suec que va competir durant les d\u00e8cades de 1940 i 1950.\nEl 1948 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Hivern de Sankt Moritz, on disput\u00e0 dues proves del programa d'esqu\u00ed de fons. Guany\u00e0 la medalla d'or en la prova dels 50 quil\u00f2metres, mentre en la dels 18 quil\u00f2metres fou cinqu\u00e8. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs d'Oslo, va disputar novament les dues mateixes proves del programa d'esqu\u00ed de fons. Fou cinqu\u00e8 en els 18 quil\u00f2metres i sis\u00e8 en els 50 quil\u00f2metres.En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaca una medalla de bronze al Campionat del M\u00f3n d'esqu\u00ed n\u00f2rdic i trenta-set campionats nacionals, disset d'ells en categoria individual. Tamb\u00e9 guany\u00e0 nou edicions de la Vasaloppet (1943, 1945, 1946, 1947, 1948, 1949, 1950, 1951 i 1953) i dues edicions de la cursa de 50 quil\u00f2metres al Festival d'esqu\u00ed de Holmenkollen (1947 i 1951). Durant la seva carrera va participar en 256 curses, situant-se en les sis primeres posicions en 246 d'elles. El 1944 va rebre la medalla d'or Svenska Dagbladet i el 1952 la medalla Holmenkollen.Un cop retirat pass\u00e0 a gestionar la Vasaloppet i entre 1954 i 1966 va entrenar l'equip nacional d'esqu\u00ed de fons.", "target": "Esport"}, {"text": "Pantal\u00f3 de muntar (terme usat generalment en plural: pantalons de muntar) \u00e9s el nom que s'aplica gen\u00e8ricament a qualsevol pantal\u00f3 dissenyat espec\u00edficament per a muntar a cavall. La morfologia del pantal\u00f3 de muntar ha anat variant al llarg del temps, i se'n poden discernir tres grans tripus successius.\nAlhora, el terme pantal\u00f3 de muntar, usat sense m\u00e9s especificacions, designa, per antonom\u00e0sia, un model estil\u00edstic de pantal\u00f3 ben concret: el pantal\u00f3 de muntar amb bosses laterals (eixamplat de cuixes), t\u00edpic de la primera meitat del segle XX.", "target": "Esport"}, {"text": "Aleksandr Vassilievitx K\u00f3lobnev (rus: \u0410\u043b\u0435\u043a\u0441\u0430\u0301\u043d\u0434\u0440 \u0412\u0430\u0441\u0438\u0301\u043b\u044c\u0435\u0432\u0438\u0447 \u041a\u043e\u043b\u043e\u0431\u043d\u0435\u0432) (Vyska, 4 de maig de 1981) \u00e9s un ciclista rus, professional des del 2002.\nEn el seu palmar\u00e8s destaquen dues segones posicions al Campionat del M\u00f3n de ciclisme en ruta, el 2007 i 2009 i la medalla de bronze als Jocs Ol\u00edmpics de Pequ\u00edn. En un primer moment finalitz\u00e0 la cursa en quarta posici\u00f3, per\u00f2 mesos despr\u00e9s, el 28 d'abril de 2009 la premsa italiana anunci\u00e0 que Davide Rebellin, segon de la cursa, havia estat un dels sis esportistes que havien donat positiu per EPO-CERA en un control antidopatge durant els Jocs Ol\u00edmpics de Pequ\u00edn. Aix\u00f2 li comportar\u00e0 la p\u00e8rdua de la medalla de plata que havia guanyat, la qual an\u00e0 a parar a mans del su\u00eds Fabian Cancellara i que la de bronze an\u00e9s a mans seves.\nEn el Tour de Fran\u00e7a de 2011 don\u00e0 positiu en un control antidopatge realitzat el 6 de juliol de 2011 per hidroclorotiazida, un producte amb propietats diur\u00e8tiques i que serveix per emmascarar altres productes.", "target": "Esport"}, {"text": "Un campionat \u00e9s un conjunt de proves esportives o torneigs organitzades d'acord amb una reglamentaci\u00f3 i una periodicitat, amb l'objecte de confrontar un grup d'equips o d'esportistes per a determinar-ne els guanyadors i la classificaci\u00f3 final dels participants.Hi ha tres formes principals de campionats:\n\nEliminatoris: en els quals els participants s\u00f3n aparellats per sorteig.\nPer puntuaci\u00f3: en els quals els concursants juguen tots contra tots.\nMixts: que combinen els procediments anteriors.At\u00e8s el gran nombre de competicions i d'esports existeix un gran ventall d'opcions i variacions dis de cada un d'aquests tres grups principal.", "target": "Esport"}, {"text": "Joma \u00e9s una empresa espanyola de roba esportiva amb seu al municipi de Portillo de Toledo.", "target": "Esport"}, {"text": "El rugbi a l'Afganistan \u00e9s un esport relativament nou, m\u00e9s es creix en popularitat. El primer equip local es va formar el 2011, i va jugar el seu primer partit, descal\u00e7, contra soldats de les forces especials neozeland\u00e8s (Special Air Service) a la Zona Verda de Kabul. El Primer torneig oficial de rugbi a l'Afganistan va ser patrocinat per l'Ambaixada Brit\u00e0nica al desembre de 2011. El primer partit estranger de l'equip afgan\u00e8s s'ha fet perqu\u00e8 juagar una exposici\u00f3 de rugbi a 7 contra els Emirats \u00c0rabs Units el 27 d'abril de 2012. Tamb\u00e9 est\u00e0 programat per jugar al Bournemouth Sevens in Glastonbury al juny 2012.", "target": "Esport"}, {"text": "Johann Heinrich Pestalozzi (Zuric, 12 de gener de 1746 - Brugg, 17 de febrer de 1827) va \u00e9sser un escriptor i pedagog su\u00eds.\nJohann Heinrich Pestalozzi, tamb\u00e9 conegut com a Enric Pestalozzi, va lluitar tota la seva vida per reformar la pedagogia tradicional i portar-la cap a una educaci\u00f3 popular, \u00e9s a dir, va ser un dels primers modernitzadors que va portar a la pedagogia actual. Pestalozzi defensava que l'educaci\u00f3 es podia realitzar \u00fanicament conforme a una llei, en concret amb l'harmonia amb la natura. Partint d'aquest principi, s'arriba de mica en mica a la necessitat de llibertat en l'educaci\u00f3 de l'infant, \u00e9s a dir, perqu\u00e8 l'infant pugui actuar com vulgui estant en contacte amb la natura, cal que sigui lliure.\nVa ser seguidor de Johann Bernhard Basedow i Jean-Jacques Rousseau i va portar a la pr\u00e0ctica les seves idees en diversos centres educatius. Al seu voltant s'aplegaren Johann Gotlieb Fichte, Johann Friedrich Herbart i Friedrich Wilhelm August Fr\u00f6bel. Tot i partir de Rousseau, la seva doctrina insisteix en els deures socials i en la progressiva adquisici\u00f3 de l'h\u00e0bit de l'esfor\u00e7. Els seus m\u00e8todes pedag\u00f2gics s\u00f3n actius, pr\u00e0ctics i, sobretot, antiverbalistes.", "target": "Esport"}, {"text": "Rex Norris   (18 de juliol de 1899 \u2013 Ealing, 17 de setembre de 1980) va ser un jugador d'hoquei sobre herba indi que va competir durant la d\u00e8cada de 1920. Era el pare de Richard Norris, medallista als Jocs de 1952.El 1928 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Amsterdam, on va guanyar la medalla d'or com a membre de l'equip indi en la competici\u00f3 d'hoquei sobre herba.En retirar-se com a jugador exerc\u00ed d'entrenador de la selecci\u00f3 nacional neerlandesa (1954 a 1956), italiana i mexicana.", "target": "Esport"}, {"text": "L'enregistrament audiovisual de l'esport, com b\u00e9 diu el nom, tracta de gravar, fotografiar o retransmetre tant esdeveniments com la pr\u00e0ctica esportiva. La ind\u00fastria audiovisual, des dels seus inicis, sempre ha tingut la necessitat i l'inter\u00e8s d'avan\u00e7ar i buscar nous m\u00e8todes per a poder reproduir de la manera millor possible totes les activitats que fem els humans, i l'esport n'\u00e9s una d'aquestes - des de fotografiar una marat\u00f3, fins a gravar un salt en paracaigudes o retransmetre un partit de futbol, passant per l'esport dins la cinematografia.", "target": "Esport"}, {"text": "Amik va ser la mascota dels Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 1976 celebrats a Mont-real (Canad\u00e0). Representa un animal emblem\u00e0tic del Canad\u00e0: el castor.\nEl nom de la mascota, Amik, significa justament castor en el llenguatge indi algonqu\u00ed, una regi\u00f3 del nord del Canad\u00e0.\nAmik representava l'amistat, la paci\u00e8ncia i el treball dur que van ajudar el Canad\u00e0. Utilitzava una banda vermella, tal com les cintes en qu\u00e8 es van penjar les medalles dels jocs.", "target": "Esport"}, {"text": "Duvall Hecht   (Los Angeles, 23 d'abril de 1930 \u2013 Costa Mesa, 10 de febrer de 2022) fou un remer estatunidenc que va competir durant la d\u00e8cada de 1950.\nEl 1952 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de H\u00e8lsinki, on qued\u00e0 eliminat en s\u00e8ries de la prova del dos amb timoner del programa de rem. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs de Melbourne, guany\u00e0 la medalla d'or en la prova del dos sense timoner fent parella amb James Fifer.El 1975 fund\u00e0 Books on Tape, Inc, empresa que posteriorment vendria a Random House. Abans va obtenir un m\u00e0ster en periodisme per la Universitat de Stanford i va ser pilot al Cos de Marines dels Estats Units. Despr\u00e9s d'aconseguir el m\u00e0ster pass\u00e0 a ensenyar angl\u00e8s al Menlo College a Atherton, Calif\u00f2rnia, on va crear el primer club de rem, del qual en fou entrenador. Tamb\u00e9 fou entrenador de rem a la Universitat de Calif\u00f2rnia, tan a Los Angeles com a Irvine, fins a la d\u00e8cada de 1990.", "target": "Esport"}, {"text": "Buse Co\u015fkun (Istanbul, 26 de maig de 1989) \u00e9s una patinadora art\u00edstica sobre gel turca que ha representat a Turquia en diverses competicions internacionals, p. ex. al Campionat Mundial Juvenil del 2006.", "target": "Esport"}, {"text": "Quadre amb els diferents club esportius campions d'Espanya durant la temporada 2006-07. Es consideren les competicions majors, \u00e9s a dir, les competicions de lliga, copa i els campionats d'Espanya. A m\u00e9s, es consideren les competicions absolutes, no les de categories inferiors.\nLes dades fan refer\u00e8ncia als clubs que s'han proclamat campions durant:\n\nla temporada 2006-07 per a la majoria d'esports, en els quals la temporada esportiva es disputa a cavall de dos anys amb vacances a l'estiu (com passa a la majoria d'esports d'equip)\nl'any 2006 per aquells esports on la temporada \u00e9s anual (com passa a alguns esports individuals, com el tennis) amb vacances a l'hivern. Aquests esports estan senyalats amb el s\u00edmbol (A).", "target": "Esport"}, {"text": "El Salomon Santiveri Outdoor Team \u00e9s un equip de raids i curses de muntanya dirigit per la sucursal espanyola de la marca esportiva Salomon i, patrocinat des de 2008, per l'empresa catalana d'alimentaci\u00f3 natural i diet\u00e8tica Santiveri. \u00c9s considerat com un dels millors equips del m\u00f3n, malgrat no haver aconseguit en cap ocasi\u00f3 la Copa del M\u00f3n de curses de muntanya en categoria d'equips. D'altra banda, disposa d'atletes d'alt nivell com s\u00f3n: l'actual capit\u00e0 Agust\u00ed Roc, campi\u00f3 del m\u00f3n 2003 i 2004; i K\u00edlian Jornet, campi\u00f3 del m\u00f3n 2007, 2008 i 2009, considerat per molts com el millor corredor de muntanya de tots els temps.", "target": "Esport"}, {"text": "Ricardo Mej\u00eda Hern\u00e1ndez (Santiago Ihuitl\u00e1n Plumas, estat de Oaxaca, 24 d'abril de 1963) \u00e9s un corredor de muntanya mexic\u00e0. Va proclamar-se campi\u00f3 del m\u00f3n de curses de muntanya (Skyrunner World Series) l'any 2006, despr\u00e9s de v\u00e8ncer quatre de les cinc proves en les quals hi va participar. Pertany a l'equip Valetudo Skyrunning Italia. L'any 2009 acab\u00e0 primer de la cursa Iraz\u00fa SkyRace a Costa Rica.", "target": "Esport"}, {"text": "Fr\u00e4nk Schleck (Mondorf-les-Bains, 15 d'abril del 1980) \u00e9s un ciclista luxemburgu\u00e8s que fou professional del 2000 al 2016.\nLa temporada 2005, Fr\u00e4nk i el seu germ\u00e0 petit Andy (guanyador del Tour de Fran\u00e7a de 2010) es reuniren al Team CSC, i es repartiren els campionats de Luxemburg: Fr\u00e4nk guany\u00e0 la cursa en ruta i Andy guany\u00e0 la contrarellotge. El seu pare Johnny Schleck tamb\u00e9 fou un ciclista en ruta professional entre el 1965 i el 1974. En el seu palmar\u00e8s destaquen dues etapes del Tour de Fran\u00e7a l'Amstel Gold Race de 2006 o la Volta a Su\u00efssa de 2010.\nEl juliol de 2012 don\u00e0 positiu en un control antidopatge efectuat durant la disputa del Tour de Fran\u00e7a. L'UCI convid\u00e0 el ciclista a abandonar i aix\u00ed ho feu. Schleck denunci\u00e0 que possiblement havia estat enverinat. La contraan\u00e0lisi confirm\u00e0 el positiu.", "target": "Esport"}, {"text": "\u017dor\u017es Tikmers   (Iecava, 22 de gener de 1957) \u00e9s un remer let\u00f3, ja retirat, que va competir sota bandera de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica durant les d\u00e8cades de 1970 i 1980.\nEl 1980 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de Moscou, on guany\u00e0 la medalla de plata en la prova del quatre amb timoner del programa de rem. Form\u00e0 equip amb Art\u016brs Garonskis, Dimants Kri\u0161j\u0101nis, Dzintars Kri\u0161j\u0101nis i Yuris Berzynsh.En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen quatre medalles al Campionat del M\u00f3n de rem, de plata el 1979 en la prova de quatre amb timoner i el 1983 en el quatre sense timoner, i de bronze el 1981 i 1982, en el quatre i vuit amb timoner respectivament. Tamb\u00e9 fou campi\u00f3 de l'Espartakiada en dues ocasions en de quatre campionats sovi\u00e8tics.De 1992 a 2012 va ser vicepresident del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic de Let\u00f2nia. Del 2012 al 2020 en va ser secretari general i des del 2020 n'\u00e9s el president.", "target": "Esport"}, {"text": "Matteo Rabottini (Pescara, Abru\u00e7os, 14 d'agost de 1987) \u00e9s un ciclista itali\u00e0, professional des del 2011. Actualment a l'equip Meridiana Kamen.", "target": "Esport"}, {"text": "Els r\u00e8cords del m\u00f3n de nataci\u00f3 s\u00f3n els registres de les millors marques obtingudes per nedadors al m\u00f3n. Les marques s\u00f3n ratificades per la Federaci\u00f3 Internacional de Nataci\u00f3 i es classifiquen en les proves realitzades en piscina de 50 metres (piscina ol\u00edmpica) i en piscina de 25 metres.", "target": "Esport"}, {"text": "L'epitrocle\u00eftis o colze de golfista \u00e9s una inflamaci\u00f3 de l'epitr\u00f2clea (promin\u00e8ncia \u00f2ssia que est\u00e0 situada a l'extrem distal a la part interna de l'os de l'h\u00famer) i de la beina tendinosa comuna dels m\u00fasculs implicats en la flexi\u00f3 dels dits de la m\u00e0, la flexi\u00f3 i la pronaci\u00f3 del canell (palmar major, palmar menor, flexor superficial dels dits i cubital anterior).", "target": "Esport"}, {"text": "El surfesqu\u00ed \u00e9s una modalitat d'esqu\u00ed n\u00e0utic que consisteix a despla\u00e7ar-se amb un surfesqu\u00ed tot mantenint l'equilibri sobre la superf\u00edcie d'un cos d'aigua. Va ser desenvolupat a partir d'una combinaci\u00f3 d'esqu\u00ed aqu\u00e0tic, el surf de neu i les t\u00e8cniques de navegaci\u00f3.\nEl pilot sol remolcat per una llanxa de motor, en general a una velocitat de 17-24 milles per hora, depenent de les condicions de l'aigua, la mida de placa, el pes del ciclista, el tipus de trucs, i la velocitat del ciclista comoditat. Aquesta velocitat tamb\u00e9 podria dependre de l'any, marca i model de l'embarcaci\u00f3 pel fet que alguns vaixells que no estan dissenyats per wakeboard, creen un deixant de diferent grand\u00e0ria que el pilot no se senti c\u00f2mode. Per\u00f2 un surfesqu\u00ed tamb\u00e9 pot ser remolcat per altres mitjans, incloent els sistemes de cable tancat de cursos, torns, motos aqu\u00e0tiques, camions i cotxes i vehicles tot terreny.", "target": "Esport"}, {"text": "Gottlob Friedrich Walz (Stuttgart, Baden-W\u00fcrttemberg, 29 de juny de 1881 \u2013 1943) va ser un saltador alemany que va competir a comen\u00e7aments del segle xx. El 1906 va prendre part als Jocs Intercalats d'Atenes, on guany\u00e0 la medalla d'or en el salt de palanca de 10 metres. Dos anys m\u00e9s tard, als Jocs Ol\u00edmpics de Londres, guany\u00e0 la medalla de bronze en la competici\u00f3 de salt de trampol\u00ed de 3 metres.", "target": "Esport"}, {"text": "El penal \u00e9s la m\u00e0xima pena que es pot aplicar en diversos esports de pilota i que consisteix en un llan\u00e7ament sense barrera, des d'una dist\u00e0ncia prefixada, amb l'oportunitat d'aconseguir un gol directe i amb l'\u00fanica oposici\u00f3 del porter.", "target": "Esport"}, {"text": "Cl\u00e9ment Lhotellerie (Charleville-M\u00e9zi\u00e8res, Xampanya-Ardenes, 9 de mar\u00e7 de 1986) \u00e9s un ciclista franc\u00e8s, professional des del 2007 al 2013.\nEspecialista en ciclocr\u00f2s en categories inferiors, Cl\u00e9ment Lhotellerie pass\u00e0 al professionalisme el 2007 de la m\u00e0 de l'equip Skil-Shimano, despr\u00e9s que l'any anterior hagu\u00e9s obtingut uns bons resultats. El 2008 finalitz\u00e0 segon a la Volta a Andalusia i guany\u00e0 el Gran Premi de la Muntanya de la Par\u00eds-Ni\u00e7a. El 2009 fitx\u00e0 per l'equip Vacansoleil, per\u00f2 en donar positiu a un control antidopatge fou acomiadat a l'abril. En recon\u00e8ixer l'error la sanci\u00f3 fou de cinc mesos i va ser fitxat el 2010 per l'equip Roubaix-Lille M\u00e9tropole.", "target": "Esport"}, {"text": "Un esqu\u00ed \u00e9s una tira estreta de material semi-r\u00edgid que s'utilitza com a cal\u00e7at per lliscar sobre la neu. Substancialment m\u00e9s llargs que amples i utilitzats en parelles, els esqu\u00eds estan fixats a les botes d'esqu\u00ed a trav\u00e9s d'unes fixacions, amb els talons lliures, bloquejables o parcialment fixats. Per esquiar en pendents costeruts, es poden enganxar a la base de l'esqu\u00ed pegats antilliscants (fets antigament amb pell de foca i actualment amb material sint\u00e8tic).\nCreats originalment per facilitar el trasllat sobre la neu, s'utilitzen avui en dia sobretot recreativament per practicar l'esqu\u00ed.", "target": "Esport"}, {"text": "Una foto finish \u00e9s una fotografia que es fa al final d'una cursa per tal de saber l'ordre d'arribada dels participants. \u00c9s la reproducci\u00f3 de l'arribada dels competidors a la l\u00ednia de meta, amb tal precisi\u00f3 que, en cas de ser necessari, pugui dilucidar el vencedor en un final tan disputat que l'ull hum\u00e0 no pogu\u00e9s diferenciar. Encara que el terme foto finish s'ha mantingut per raons hist\u00f2riques, en realitat no sempre \u00e9s una fotografia el que s'empra, sin\u00f3 que pot ser una, diverses o un v\u00eddeo pres en la l\u00ednia d'arribada. En el segle xxi, solen emprar-se mitjans digitals i equipament especial, disparats per sensors fotovoltaics o l\u00e0ser.\n\nHist\u00f2ricament, un fot\u00f2graf realitzava una s\u00e8rie de fotografies a m\u00e0 en la meta. Encara que en alguns esports s'utilitza equipament electr\u00f2nic per posicionar als participants durant la carrera, la foto es considera com l'evid\u00e8ncia m\u00e9s important a l'hora de determinar el vencedor. No obstant aix\u00f2, nom\u00e9s es recorre a la seva ocupaci\u00f3 quan el final d'una carrera \u00e9s disputat o quan s'ha batut un r\u00e8cord. Una alternativa, usada en les competicions de nataci\u00f3, \u00e9s situar pulsadors manuals, els quals registren el temps quan els propis atletes els toquen.\nA vegades, el terme tamb\u00e9 s'utilitza de forma dram\u00e0tica en periodisme per explicar successos d'\u00faltima hora, com per exemple al final del Campionat del M\u00f3n de F\u00f3rmula 1 de 2008, quan Hamilton pass\u00e0 Glock en l'\u00faltim revolt del circuit.", "target": "Esport"}, {"text": "Morihiro Saito (31 de mar\u00e7 de 1928 - 13 de maig de 2002) fou un professor japon\u00e8s d'aikido, alumne directe d'O Sensei juntament amb Tadashi Abe, Hikitsuchi Michio i Nobuyoshi Tamura.Va comen\u00e7ar a practicar aikido amb el fundador Morihei Ueshiba (tamb\u00e9 anomenat O-Sensei), a Iwama el 1946 despr\u00e9s d'haver practicat kendo, judo i karate, i va viure de forma permanent al costat del dojo fins a la mort d'O Sensei (1969), passant despr\u00e9s a ser-ne el responsable fins a la seva pr\u00f2pia mort.", "target": "Esport"}, {"text": "El Premi Laura Aspis (Laura Aspis Prize en angl\u00e8s), tamb\u00e9 anomenat m\u00e9s simplement Aspis Prize o Aspis Award) fou un premi de l'\u00e0mbit dels escacs. Comen\u00e7ant el 1980, es donava anualment al millor jugador estatunidenc menor de 13 anys, de banda de l'organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre Chess-in-the-Schools (anteriorment coneguda com a American Chess Foundation) fins al 1999.El premi consistia en un trofeu i 1.500 $. Fou fundat pel Dr. Samuel L. Aspis i promocionat en mem\u00f2ria de la seva darrera muller Laura. Entre els guanyadors hi ha el Campi\u00f3 dels Estats Units de 1989 Stuart Rachels (1982), el Campi\u00f3 del m\u00f3n Sub-20 de 1990 Ilya Gurevich (1983), K. K. Karanja (1985), el campi\u00f3 del m\u00f3n Sub-20 de 1997 Tal Shaked (1991), Jordy Mont-Reynaud (1994), Vinay Bhat (1996), i el Campi\u00f3 dels Estats Units de 2005 i 2009 Hikaru Nakamura (1999).", "target": "Esport"}, {"text": "R\u0131za Kayaalp (Yozgat, 10 d'octubre de 1989) \u00e9s un lluitador turc, campi\u00f3 del m\u00f3n 2011 i europeu des del 2005 en diverses categories d'edat. Kayaalp va guanyar la medalla d'or en els Jocs del Mediterrani de 2009 en la categoria de 120 kg de l'estil grecorom\u00e0.\nKayaalp va participar en els Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 2012 a Londres on va guanyar medalla de bronze en l'estil grecorom\u00e0 a 120 kg. Ell era el portador de la bandera de Turquia a la cerim\u00f2nia d'obertura dels Jocs del Mediterrani de 2013, celebrada el 20 de juny a Mersin.\nParticipa en els Jocs Ol\u00edmpics de Rio de Janeiro 2016, on tamb\u00e9 \u00e9s encarregat de portar la bandera turca, en 130 kg.", "target": "Esport"}, {"text": "El rugbi a 15, com tots els esports, t\u00e9 el seu l\u00e8xic espec\u00edfic.\nUn equip de rugbi a 15 es compon dels seg\u00fcents jugadors:", "target": "Esport"}, {"text": "El touchball \u00e9s un esport entre 2 i 10 (m\u00e9s o meys) en el qual consisteix en no deixar caure una pilota de paper o de sorra petita, donant-li cops amb tot el cos. Per\u00f2 nom\u00e9s tens tres tocs com a m\u00e0xim.\nAl comen\u00e7ament tots teniu un nombre determinats de vides, i cada cop que a alg\u00fa li caigui la pilota se li resta una vida. I aix\u00ed cont\u00ednuament, fins que quedin dues persones, que fan una final entre ells fins que nom\u00e9s quedi un. Aquest \u00e9s el guanyador.\nHi ha vegades que hi ha la pol\u00e8mica ja que hi ha conflictes per saber qui ha de ser eliminat. En aquest cas, competeixen les persones que han pogut perdre en aquella ronda i el qui perdi se li resta una vida. Els dem\u00e8s continuen.\nPer comen\u00e7ar ha jugar s'han de posar en cercle totes les persones que volen jugar. Un saca i el joc ja ha comen\u00e7at. Has d'evitar que la pilota caigui al terra donant-li amb les mans, peus, cap, etc.", "target": "Esport"}, {"text": "Carles Santacana Torres, \u00e9s un historiador, especialitzat en hist\u00f2ria cultural, hist\u00f2ria social i de l'esport i hist\u00f2ria del franquisme.Doctorat en Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia per la Universitat de Barcelona, actualment, \u00e9s professor i director del departament d'Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia d'aquesta universitat. Pertany al Grup d'Estudis d'Hist\u00f2ria de la Cultura i els Intel\u00b7lectuals (GEHCI) fundat pel Dr. Jordi Casassas i Ymbert el 1998. Fou director del Centre de Documentaci\u00f3 i Estudis del FC Barcelona, i membre de l'Ateneu Barcelon\u00e8s, havent estat ponent de la \u00absecci\u00f3 d'Hist\u00f2ria\u00bb a finals dels anys 80 i col\u00b7laborador de la revista \"Ateneu\". Tamb\u00e9 \u00e9s un dels autors de la hist\u00f2ria de l'Ateneu publicada el 2006, i ha participat en la presentaci\u00f3 del projecte de l'Arxiu de la Paraula de la biblioteca de l'Ateneu Barcelon\u00e8s. Durant la seva traject\u00f2ria professional ha publicat diversos de llibres i articles, i ha dirigit l'Enciclop\u00e8dia de l'Esport Catal\u00e0.", "target": "Esport"}, {"text": "El Club Hoquei Castellet \u00e9s un club d'hoquei sobre patins de Sant Vicen\u00e7 de Castellet, al Bages, fundat l'any 1982.\nCreat el 22 de juny del 1982 amb la constituci\u00f3 de la seva primera Junta Directiva esdevingu\u00e9 el primer club d'hoquei del Bages. El club comen\u00e7\u00e0 la temporada 1982/1983 amb un equip juvenil i un d'infantil i a la temporada 2012/2013 ja tenia 11 equips federats i una escola de patinatge. L'abril de 2015, l'equip s\u00e8nior mascul\u00ed assol\u00ed matem\u00e0ticament l'ascens a Primera Catalana despr\u00e9s d'un empat a Vilanova i la Geltr\u00fa, La fita s'aconsegu\u00ed despr\u00e9s de mantenir un bon nivell durant tota la temporada, encadenant vict\u00f2ries tant a domicili com a pista contr\u00e0ria. No obstant aix\u00f2, l'equip torn\u00e0 a descendir i no fou fins a la temporada 2018/19 que no assol\u00ed de nou l'ascens a Primera Catalana.", "target": "Esport"}, {"text": "Zden\u011bk Groessl   (Plze\u0148, 8 de setembre de 1941) fou un jugador de voleibol txec que va competir sota bandera txecoslovaca durant les d\u00e8cades de 1960 i 1970.\nEl 1968 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de Ciutat de M\u00e8xic, on guany\u00e0 la medalla de bronze en la competici\u00f3 de voleibol. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs de Munic,fou sis\u00e8 en la mateixa competici\u00f3. En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen una medalla d'or al Campionat del M\u00f3n de voleibol de 1966, i dues de plata (1967 i 1971) al Campionat d'Europa de voleibol. A nivell de clubs, amb el RH Praga, guany\u00e0 la lliga txecoslovaca de 1966 i 1972. Posteriorment va exercir d'entrenador en diversos equips txecs.", "target": "Esport"}, {"text": "El gol de plata \u00e9s un m\u00e8tode per determinar el guanyador d'un partit de futbol que acaba empatat despr\u00e9s del temps reglamentari. Despr\u00e9s de les cr\u00edtiques a l'\u00fas del gol d'or, la UEFA i la IFAB van proposar la creaci\u00f3 d'aquest sistema. Igual que el gol d'or, es jugaria una pr\u00f2rroga de dos per\u00edodes de 15 minuts. En cas de l'anotaci\u00f3 d'un gol durant un dels per\u00edodes, el partit s'acabaria al final d'aquest temps. Aix\u00ed, si s'anotava un gol durant els primers 15 minuts del temps extra, s'hauria d'acabar de jugar aquest per\u00edode, atorgant a l'equip en desavantatge la possibilitat de remuntar el marcador. En cas que passats els dos temps no es trenqui l'empat, el guanyador es defineix mitjan\u00e7ant una tanda de penals.\nAquest m\u00e8tode va tenir molt menys impacte que el gol d'or, perqu\u00e8 nom\u00e9s es va utilitzar en alguns partits de competicions internacionals europees. Igual que el gol d'or, el gol de plata va ser abolit despr\u00e9s de celebrar-se l'Eurocopa 2004. L'\u00faltim gol de plata va ser l'anotat per Traian\u00f3s Del\u00b7las per Gr\u00e8cia en la semifinal d'aquest esdeveniment davant Rep\u00fablica Txeca.", "target": "Esport"}, {"text": "Una canellera \u00e9s una pe\u00e7a de vestir que es posa al voltant del canell per protegir-lo durant un \u00fas fort o per permetre que es curi. Les canelleres s\u00f3n accessoris habituals en processos de rehabilitaci\u00f3 de lesions que afecten el canell. Immobilitzen l'articulaci\u00f3 i proporcionen escalfor i compressi\u00f3 als ossos. Estan dissenyades en teixits r\u00edgids com el nil\u00f3  o el neopr\u00e8 que permeten una mobilitat limitada a la m\u00e0 i s'ajusten al canell mitjan\u00e7ant una tira de velcro. Per garantir la seva fixaci\u00f3 poden abastar part de la m\u00e0 cenyint-se al voltant del polze. En els casos m\u00e9s greus, incorporen platines met\u00e0l\u00b7liques per tal d'immobilitzar l'articulaci\u00f3.\n\nLes canelleres estan indicades per a traumatismes de canell sense fractura, immobilitzaci\u00f3 de l'articulaci\u00f3, postoperatori de sinovitis, osteoartritis degeneratives, esquin\u00e7os o inflamacions de l'articulaci\u00f3, entre d'altres .\nLes canelleres exerceixen una funci\u00f3 protectora en activitats en qu\u00e8 s'exigeix al canell un esfor\u00e7 extraordinari, com en halterof\u00edlia o en el culturisme. En aquests casos, mitjan\u00e7ant calor i pressi\u00f3 es poden prevenir possibles tor\u00e7ades i esquin\u00e7os.Finalment, s'utilitzen en esports en qu\u00e8 es for\u00e7a el joc del canell, com passa amb els de raqueta (tennis, p\u00e0del, b\u00e0dminton) o en el hoquei.Tenen una triple finalitat: protegir el canell de possibles lesions, eixugar-se la suor del front i evitar que la suor del bra\u00e7 arribi a la m\u00e0 impedint que rellisqui la raqueta/estic. Amb aquesta finalitat es confeccionen en materials absorbents com cot\u00f3 o pelfa.", "target": "Esport"}, {"text": "Khalil Taha (\u00e0rab: \u062e\u0644\u064a\u0644 \u0637\u0670\u0647)  (Beirut, 13 de juliol de 1932 \u2013 Venice, 27 de juliol de 2020) va ser un lluitador liban\u00e8s, especialista en lluita grecoromana, que va competir durant els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial. Era germ\u00e0 del tamb\u00e9 lluitador Safi Taha.El 1952 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de H\u00e8lsinki, on va guanyar la medalla de bronze en la competici\u00f3 del pes w\u00e8lter del programa de lluita grecoromana. En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaca una medalla de plata als Jocs del Mediterrani de 1951. El 1953 guany\u00e0 l'or als Jocs Pan\u00e0rabs i el 1955 es va traslladar a viure als Estats Units, on una vegada retirat es va dedicar a fer d'entrenador.\n\n", "target": "Esport"}, {"text": "Stasys \u0160aparnis   (Panev\u0117\u017eys, 2 d'octubre de 1939) \u00e9s un pentatleta litu\u00e0, ja retirat, que va competir sota bandera de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica durant les d\u00e8cades de 1960 i 1970.\nS'inici\u00e0 en la nataci\u00f3 i el waterpolo, per\u00f2 ben aviat se centr\u00e0 en el pentatl\u00f3 modern. Guany\u00e0 el campionat de Litu\u00e0nia de pentatl\u00f3 modern de 1961 a 1963 i el 1971 i 1972. El 1968 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de Ciutat de M\u00e8xic, on disput\u00e0 dues proves del programa de pentatl\u00f3 modern. Junt a Boris Onishchenko i Pavel Lednyov guany\u00e0 la medalla de plata en la competici\u00f3 per equips, mentre en la competici\u00f3 individual fou nov\u00e8.En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen una medalla d'or, tres de plata i una de bronze al Campionat del m\u00f3n de pentatl\u00f3 modern i un campionat sovi\u00e8tics per equips. Un cop retirat, va fer d'entrenador durant un breu per\u00edode perqu\u00e8 ben aviat decid\u00ed fer de jutge esportiu. Entre 1988 i 1892 fou president de la Federaci\u00f3 lituana de pentatl\u00f3 modern i de 1992 a 1996 fou vicepresident del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic de Litu\u00e0nia.", "target": "Esport"}, {"text": "Aliye Demirba\u011f (Elaz\u0131\u011f, 19 de febrer de 1998) \u00e9s una esportista turca que competeix en b\u00e0dminton. Va guanyar medalla de bronze a Yonex Dutch Open el 2018.", "target": "Esport"}, {"text": "Marco Pantani (Cesenatico, It\u00e0lia, 13 de gener de 1970 - Rimini, It\u00e0lia, 14 de febrer de 2004) va ser un destacat ciclista itali\u00e0.\nAmb una al\u00e7ada d'1,72 metres i 57 quilos de pes, Pantani tenia la planta cl\u00e0ssica d'un escalador. Es va donar a con\u00e8ixer internacionalment en el Giro de 1994 en qu\u00e8, en una m\u00edtica etapa al cim del Mortirolo, va aconseguir deixar despenjat primer a Miguel Indur\u00e1in i, posteriorment, a Ievgueni Berzin, qui tanmateix acabaria sent el vencedor final de la prova.Aquell mateix any va debutar al Tour, aconseguint la tercera posici\u00f3 a la classificaci\u00f3 final i obtenint la vict\u00f2ria d'etapa al m\u00edtic cim de l'Aup d'U\u00e8s. Just quan comen\u00e7ava a consolidar-se, Pantani va patir un terrible xoc amb un vehicle durant la cursa Mil\u00e0 - Tor\u00ed que li va provocar una doble fractura a la cama.\nEl 1997, recuperat de la greu lesi\u00f3, va tornar a la competici\u00f3, per\u00f2 durant el Giro va patir novament una caiguda en topar amb un gat negre que creuava la carretera, havent d'abandonar la cursa. Al Tour d'aquest any va protagonitzar una intensa lluita pel mallot groc; per\u00f2 tot i mostrar-se molt fort a la muntanya, Jan Ullrich, molt superior a les etapes contrarellotge, va saber limitar les p\u00e8rdues de temps als Alps i als Pirineus aconseguint la vict\u00f2ria final i relegant Pantani a la tercera posici\u00f3.\nTanmateix, l'any seg\u00fcent (1998) Pantani va aconseguir derrotar a Ullrich a l'aconseguir sobre ell un avantatge de 7 minuts en una m\u00edtica etapa de muntanya al Galibier. Tot i que Ullrich va intentar de totes totes recuperar el temps perdut en les etapes posteriors, la remuntada no va ser possible i Pantani es va convertir en el primer itali\u00e0, des de Felice Gimondi, en vestir el mallot groc a Par\u00eds. La seva gesta va ser molt notable, ja que durant anys el Tour havia estat dominat per especialistes de la contrarellotge com Miguel Indur\u00e1in, Jan Ullrich i Bjarne Riis, des dels temps de Lucien van Impe cap escalador havia obtingut la vict\u00f2ria, i el seu \u00e8xit, en certa manera, va fer resorgir la llegenda de l'especialista de la muntanya.\nEl mateix any es va imposar en un Giro amb multitud d'etapes de muntanya. L'avantatge que va obtenir als cims italians, on va guanyar dues etapes, li va permetre superar finalment a especialistes de la contrarellotge com Alex Z\u00fclle i P\u00e0vel Tonkov.\nL'excel\u00b7lent 1998 li \u00e9s reconegut amb l'obtenci\u00f3 de la Bicicleta d'or, premi que reconeix el millor ciclista de l'any i que entrega la revista Velo Magazine.\nAl Giro de 1999, despr\u00e9s d'imposar-se a quatre etapes, i sent el l\u00edder de la carrera, va ser desqualificat en observar-se alts nivells d'hemat\u00f2crit a la seva sang, el que suggeria un cas de dopatge amb EPO, tot i que aquest extrem no va poder ser provat de forma concloent. Al Tour del 2000 va c\u00f3rrer sense possibilitats de vict\u00f2ria tot i que va mostrar la seva qualitat a la muntanya, imposant-se en l'ascens al Ventor, per davant de Lance Armstrong, que no li va disputar la vict\u00f2ria, fet que va fer enfadar a Pantani. Aquesta va ser la seva darrera vict\u00f2ria, i en endavant, nom\u00e9s va pujar a la bicicleta en comptades ocasions.\nTot i l'acusaci\u00f3 de dopatge (que ell sempre va negar), la popularitat de Pantani no es va veure gaire ressentida, ja que els seus atacs explosius animaven les carreres, despr\u00e9s d'anys de domini per part dels especialistes en la contrarellotge.\nConsiderat per molts com el millor escalador de la seva generaci\u00f3, sobretot gr\u00e0cies a les seves vict\u00f2ries de l'any 1998. La cinta que acostumava a portar al seu cap calb, i el seu estil atacant, li varen valdre el sobrenom de 'Il Pirata'.\nEl 14 de febrer de 2004, afectat per una forta depressi\u00f3, Pantani va morir a un hotel de Rimini, It\u00e0lia; existeixen diverses versions sobre la causa de la seva mort, des d'un su\u00efcidi a base de medicaments, fins a una sobredosi de droga.", "target": "Esport"}, {"text": "L'educaci\u00f3 f\u00edsica \u00e9s el cultiu met\u00f2dic d'exercicis adequats que tenen per objectiu desenvolupar i enfortir el cos hum\u00e0, fent m\u00e9s \u00e0gils i efica\u00e7os els seus moviments, millorant la funcionalitat del sistema cardiorespiratori, de l'aparell locomotor, equilibrant el sistema nervi\u00f3s i proporcionant molts beneficis per a la salut.", "target": "Esport"}, {"text": "Salwa Eid Naser, nom de naixement Ebelechukwu Agbapuonwu (Onitsha, 23 de maig de 1998), \u00e9s una atleta bahrainiana d'origen nigeri\u00e0 especialista en els 400 metres llisos. \u00c9s la campiona del m\u00f3n de 2019, amb una marca personal de 48,14 segons, convertint-se aix\u00ed en la primera dona asi\u00e0tica en guanyar en aquesta disciplina en un Campionat del M\u00f3n. La seva millor marca personal \u00e9s la tercera en la llista de 400 metres llisos de la hist\u00f2ria, nom\u00e9s darrere de Marita Koch (47,60 segons) i Jarmila Kratochv\u00edlova (47,99 segons). Va guanyar la medalla d'or al Campionat del M\u00f3n Juvenil d'Atletisme de 2015 i als Jocs Mundials Militars de 2015 i la de plata al Campionat del M\u00f3n d'atletisme de 2017. \u00c9s igualment medallista d'or dels Jocs Asi\u00e0tics de 2018 que es van fer a Jakarta, on va establir un r\u00e8cord de 50,09 segons.", "target": "Esport"}, {"text": "Cheryl Gibson   (Edmonton, 28 de juliol de 1959), coneguda de casada com a Cheryl Brokop, \u00e9s una nedadora canadenca, ja retirada, especialista en esquena, papallona i estils, que va competir durant les d\u00e8cades de 1970 i 1980.\nEl 1976 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de Mont-real, on va disputar quatre proves del programa de nataci\u00f3. Guany\u00e0 la medalla de plata en els 400 metres estils, rere l'alemanya Ulrike Tauber. En les altres proves disputades destaca una cinquena posici\u00f3 en els 100 metres esquena i una sisena en els 200 metres papallona com a resultats m\u00e9s destacats.En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen 34 campionats nacionals, dues medalles de bronze al Campionat del M\u00f3n de nataci\u00f3 de 1978 en els 100 i 200 metres esquena; dues medalles d'or, una de plata i tres de bronze als Jocs de la Commonwealth de 1978 i 1982; i cinc de plata i dues de bronze als Jocs Panamericans de 1975 i 1979.El 1976 va rebre el premi Velma Springstead Trophy com a millor esportista femenina del Canad\u00e0. Es va retirar de la competici\u00f3 el 1982, el mateix any que es va graduar a l'Arizona State University. El 1989 va llicenciar en dret per la Universitat de Toronto. Entre el 1983 i 1994 i des del 2012 ha format part de la junta directiva de la Swimming Canada. Des del 2015 \u00e9s la presidenta de la Swimming Canada\u2019s Board of Directors.", "target": "Esport"}, {"text": "Seiji Ebihara \u6d77\u8001\u539f \u6e05\u6cbb (Ebihara Seiji, \u6d77\u8001\u539f \u6e05\u6cbb?) (Okawa, Jap\u00f3, 2 d'abril de 1949) \u00e9s un golfista professional japon\u00e8s. Ebihara guany\u00e0 un torneig al Japan Golf Tour.", "target": "Esport"}, {"text": "Isidro Nozal Vega (Barakaldo, 18 de novembre de 1977) \u00e9s un ciclista espanyol nascut a Biscaia per\u00f2 crescut a Guriezo (Cant\u00e0bria). Fou professional entre el 1999 i el 2009, any que fou susp\u00e8s. Del seu palmar\u00e8s destaca el segon lloc a la Volta a Espanya de 2003, en la qual tamb\u00e9 va guanyar dues etapes.\nEl 2006 es va veure implicat en l'Operaci\u00f3 Port, sent identificat per la Gu\u00e0rdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes. El corredor no fou sancionat per la Just\u00edcia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanci\u00f3 en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicaci\u00f3 com a client de la xarxa de dopatge.\nEl 2009 va donar positiu amb CERA a la Volta a Portugal. L'UCI, un cop confirmada la contraan\u00e0lisi, va suspendre el ciclista amb dos anys, que com a conseq\u00fc\u00e8ncia va comportar la seva retirada.", "target": "Esport"}, {"text": "Ashley Marie Massaro (Babylon, Nova York, 26 de maig del 1979 - Long Island, 16 de maig de 2019), m\u00e9s coneguda al ring simplement com a Ashley, fou una model i lluitadora professional estatunidenca d'ascend\u00e8ncia italiana i irlandesa que va treballar a les marques de Raw i SmackDown! de World Wrestling Entertainment (WWE). Ashley va ingressar a la WWE en guanyar l'edici\u00f3 de la Raw Diva Search del 2005. Encara que mai no va aconseguir cap t\u00edtol important en la seva carrera, va participar en nombrosos xous organitzats per l'empresa, com per exemple WrestleMania 23 o WrestleMania XXIV, i tamb\u00e9 va acompanyar als rings el tag team format per Paul London i Brian Kendrick durant aproximadament un any. Actualment est\u00e0 inactiva a causa d'assumptes personals. Massaro tamb\u00e9 guany\u00e0 alguns concursos de bellesa, entre ells el Miss Hawaiian Tropic de l'any 2002, i pos\u00e0 per a revistes per a homes, sent la vegada m\u00e9s sonada l'any 2007 per a la coneguda Playboy. Tamb\u00e9 va participar en diversos espectacles televisius i v\u00eddeos musicals.", "target": "Esport"}, {"text": "La resist\u00e8ncia f\u00edsica \u00e9s la capacitat de l'organisme que permet mantenir un esfor\u00e7 f\u00edsic d'intensitat moderada o alta durant un temps prolongat i endarrerir el cansament que l'exercici provoca. Aquesta capacitat f\u00edsica est\u00e0 directament relacionada amb el consum de trifosfat d'adenosina, ja que l'energia que necessita la fibra muscular per realitzar les contraccions que permeten el moviment, l'obtenim de la hidr\u00f2lisi dels enlla\u00e7os fosf\u00f2rics de l'ATP (ATP \u2192 ADP + P + energia). La intensitat i el volum de l'exercici f\u00edsic determinar\u00e0 la via d'obtenci\u00f3 d'ATP (per la posterior hidr\u00f2lisi) que l'organisme utilitzar\u00e0 i conseq\u00fcentment el tipus de resist\u00e8ncia que s'estar\u00e0 treballant.", "target": "Esport"}, {"text": "Stefano Garzelli (Varese, 16 de juliol de 1973) \u00e9s un exciclista itali\u00e0, professional entre 1997 i 2013. Les seves vict\u00f2ries m\u00e9s destacades les aconsegu\u00ed al Giro d'It\u00e0lia, on guany\u00e0 la general del 2000, nou etapes i la Muntanya en dues ocasions.\nVa iniciar la seva carrera esportiva com a gregari de Marco Pantani. L'any 2000, quan Pantani va perdre totes les opcions a guanyar el Giro, Garzelli va poder demostrar la seva v\u00e0lua, lluitant pel lideratge i guanyant la cursa rosa.\nEl 2002 es va veure implicat en un afer de dopatge quan don\u00e0 positiu en un control per probenecida, un producte emmascarant, que li va valer una suspensi\u00f3 de nou mesos.", "target": "Esport"}, {"text": "Un esport o deport \u00e9s un joc o activitat en un marc reglamentat i competitiu, basada en un reglament estricte.\n\n", "target": "Esport"}, {"text": "\u00d3scar Sevilla Rivera (Ossa de Montiel, Albacete, 29 de setembre de 1976) \u00e9s un ciclista espanyol professional des de 1998 i actualment a l'equip Medell\u00edn-Inder. Destaca pels seus dots com a escalador.\nLa seva millor temporada fou la de 2001, a les files de l'equip Kelme, on guany\u00e0 el mallot blanc (millor jove) al Tour de Fran\u00e7a i fou 2n classificat a la Volta ciclista a Espanya. L'any 2003 tingu\u00e9 un fort accident Campionat del m\u00f3n de ciclisme en ruta mascul\u00ed que el tingu\u00e9 diversos mesos allunyat de les carreteres. L'any 2005, despr\u00e9s d'un breu pas per l'equip Phonak, Sevilla fitx\u00e0 per l'equip T-Mobile on esdevingu\u00e9 el gregari de Jan Ullrich per l'assalt d'aquest a la conquesta del Tour de Fran\u00e7a.\nEl 2006, en el marc de l'Operaci\u00f3 Port, fou identificat per la Gu\u00e0rdia Civil com a client de la xarxa de dopatge, i per aix\u00f2 fou acomiadat del seu equip, si b\u00e9 no fou sancionat esportivament, at\u00e8s que les autoritats judicials espanyoles no facilitaren les proves als diferents organismes esportius internacionals. Aix\u00f2 no obstant, el fet d'estar implicat amb l'afer provoc\u00e0 que hagu\u00e9s de c\u00f3rrer amb equips de la categoria Continental, fora del ProTour.\nDes d'aleshores ha corregut amb els equips Relax-GAM i Rock Racing, efectuant molt espor\u00e0diques aparicions en curses professionals, guanyant la Ruta del Sud de 2007, la Reading Classic de 2008 i la Volta a Chihuahua de 2009, aix\u00ed com una etapa a la Volta a Catalunya de 2007.\nDes del 2012 est\u00e0 nacionalitzat colombi\u00e0.", "target": "Esport"}, {"text": "Aleksandr Nikol\u00e0ievitx Vinok\u00farov (en rus \u0410\u043b\u0435\u043a\u0441a\u043d\u0434\u0440 \u041d\u0438\u043a\u043e\u043b\u0430\u0435\u0432\u0438\u0447 \u0412\u0438\u043d\u043e\u043a\u0443\u0440\u043e\u0432) \u00e9s un ciclista professional kazakh nascut el 16 de setembre de 1973 a Petrop\u00e0vlovsk (Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica), avui Petropavl (Kazakhstan). Sovint se l'anomena \u00abVino\u00bb i \u00e9s conegut pels seus valents atacs i per la seva gran qualitat en tots els terrenys.\nMolt aviat va destacar des del seu debut com a professional el 1998 a l'equip Casino. El 2000 fitx\u00e0 pel Deutsche Telekom, aconseguint la medalla de plata als Jocs Ol\u00edmpics de Sydney en la prova en ruta, la Volta a Alemanya del 2001, la Par\u00eds-Ni\u00e7a de 2002 o la Lieja-Bastogne-Lieja del 2005. La seva millor temporada fou la del 2003, quan guany\u00e0 la seva segona Par\u00eds-Ni\u00e7a, la Volta a Su\u00efssa, l'Amstel Gold Race i la tercera posici\u00f3 al Tour de Fran\u00e7a.\nEl 2006 fitx\u00e0 per l'equip espanyol Liberty Seguros per tal de guanyar el Tour de Fran\u00e7a. La implicaci\u00f3 de diversos dirigents de l'equip i companys d'equip en l'Operaci\u00f3 Port l'impediren de participar-hi. Vinok\u00farov va centrar tots els seus esfor\u00e7os en la Volta a Espanya, la qual guany\u00e0 gr\u00e0cies a l'ajuda del seu company d'equip Andrei K\u00e0ixetxkin. Favorit al Tour de Fran\u00e7a de 2007, va donar positiu en un control antidopatge per una transfusi\u00f3 de sang, fruit d'un control realitzar despr\u00e9s de la seva vict\u00f2ria d'etapa a la crono individual amb final a Albi. Aix\u00f2 va provocar l'abandonament del Tour per part de tot l'Astana en saber-se els resultats del test. De resultes fou sancionat amb dos anys de suspensi\u00f3.\nL'agost de 2009 es reintegr\u00e0 a l'equip Astana. L'abril del 2010 guany\u00e0 la seva segona 2010. V\u00edctima d'una greu caiguda al Tour de Fran\u00e7a de 2011 es vei\u00e9 obligat a abandonar i quasi a abandonar la pr\u00e0ctica esportiva, per\u00f2 la bona evoluci\u00f3 de les lesions van permetre que cap a la fi de la temporada ja prengu\u00e9s part al Giro de Llombardia.\nEl 28 de juliol 2012 es proclam\u00e0 campi\u00f3 ol\u00edmpic en la cursa en l\u00ednia. Aprofitant-se de la condici\u00f3 de favorit de l'equip brit\u00e0nic, i sobretot de Mark Cavendish en un possible esprint final, es va introduir en una escapada de 40 ciclistes en la qual va atacar a manca de cinc quil\u00f2metres junt al colombi\u00e0 Rigoberto Ur\u00e1n. En l'esprint final fou el m\u00e9s r\u00e0pid, aconseguint d'aquesta manera la seva segona medalla en uns Jocs Ol\u00edmpics. En acabar la cursa Vinok\u00farov va anunciar que deixaria el ciclisme en finalitzar la contrarellotge masculina.\nEl 12 d'octubre de 2019, participa al Campionat del M\u00f3n de triatl\u00f3 Ironman a Kona - Hawaii, aconseguint un temps de 8h48'24\".", "target": "Esport"}, {"text": "El Clube Internacional de Regatas \u00e9s un club de la ciutat de Santos (Brasil), el qual t\u00e9 diferents seccions com rem, hoquei patins, atletisme, futbol, nataci\u00f3, esgrima i b\u00e0squet, entre d'altres. Fou fundat l'any 1898, els seus colors s\u00f3n el vermell, blau i blanc. Ha guanyat dues lligues brasileres d'hoquei patins mascul\u00ed (1983 i 1984).", "target": "Esport"}, {"text": "Roland Meier (D\u00e4nikon, cant\u00f3 de Zuric, 22 de novembre de 1967) \u00e9s un ciclista su\u00eds, que fou professional entre el 1994 i el 2001. Debut\u00e0 a l'equip TVM el 1994, despr\u00e9s que el 1993 guany\u00e9s el campionat nacional en ruta sub-23. Com a professional destaca el campionat nacional en contrarellotge de 1995. El 1998 finalitz\u00e0 en la setena posici\u00f3 final del Tour de Fran\u00e7a. L'abril de 2001 va donar positiu per EPO en un control antidopatge posterior a la Fletxa Valona i fou susp\u00e8s per vuit mesos per la federaci\u00f3 su\u00efssa. Un cop superada la sanci\u00f3 no trob\u00e0 equip i es retir\u00e0.", "target": "Esport"}, {"text": "Una medalla d'or \u00e9s la medalla m\u00e9s valuosa que es concedeix com a recompensa per grans assoliments en camps no militars, com per exemple en els esports (en els Jocs Ol\u00edmpics).\nDes del segle XVIII, les medalles d'or s'han concedit en camps com l'art (per exemple, la medalla de l'Acad\u00e8mia Real Danesa), normalment com una manera simb\u00f2lica de premiar econ\u00f2micament els estudiants destacats. Altres vegades, per\u00f2, s'ofereix \u00fanicament pel prestigi de rebre el premi. Diverses organitzacions (com la UNESCO) reben sovint medalles d'or provinents de societats acad\u00e8miques.\nTot i que la majoria de medalles d'or s\u00f3n de xapat d'or, en alguns casos s\u00f3n fetes d'or s\u00f2lid, com la Medalla Lorentz i la medalla dels Premis Nobel.", "target": "Esport"}, {"text": "Miquel dels Sants Font Poquet (Palma, 1974) \u00e9s un editor i escriptor mallorqu\u00ed. Llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat de Literatura Catalana (1999). Des de 1999 \u00e9s directiu de Miquel Font, Editor.\nCol\u00b7labora en revistes especialitzades sobre la hist\u00f2ria del cinema, esports i bibliografia mallorquina.", "target": "Esport"}, {"text": "Kaltouma Nadjina   (Bol, 16 de novembre de 1976) \u00e9s un atleta txadiana. Les seves especialitats s\u00f3n els 200 i 400 metres, (i t\u00e9 r\u00e8cords txadians en aquests esdeveniments), els 100 m i els 800 m. Va guanyar els 200 m als Jocs de la Francofonia del 2001 celebrat a Ottawa (Canad\u00e0), i els 200 i 400 m al Campionat afric\u00e0 d'atletisme del 2002 celebrats a Tunis.", "target": "Esport"}, {"text": "Adidas AGFWB ADS \u00e9s una empresa alemanya d'equipaments esportius. Moltes persones erradament pensen que Adidas \u00e9s un acr\u00f2nim d'All Day I Dream About Sports. En la veritat Adidas \u00e9s una uni\u00f3 entre els dos noms del fundador, Adi Dassler. L'Adidas va ser fundada el 1920, i Rudolf, el germ\u00e0 d'Adi, va fundar l'empresa rival Puma el 1924.Administrativament, adidas est\u00e0 dividida en tres seccions:\n\nAdidas Sport Performance.\nAdidas Sport Heritage.\nAdidas Sport Style.", "target": "Esport"}, {"text": "L'acrob\u00e0cia \u00e9s una disciplina del circ i, dins les arts esc\u00e8niques, l'art de fer salts, verticals, equilibris i altres posicions est\u00e0tiques i en moviment amb una finalitat est\u00e8tica, amb una posada en escena determinada i normalment amb algun tipus de dramat\u00fargia. Sovint est\u00e0 combinada amb altres disciplines, com la dansa contempor\u00e0nia o el clown, per exemple. Pot ser a terra, una persona sola o diverses, o amb altres elements externs, incloent trapezi, ar, teles, corda fluixa, banda d'equilibris, diversos tipus de barra vertical, o tamb\u00e9 horitzontal, vehicles, etc.En circ i espectacles semblants, \u00e9s un n\u00famero de varietats que fa l'artista, anomenat acr\u00f2bata, amb aparells de tota mena, com ara anelles, perxes, filferros, o b\u00e9 damunt d'una catifa col\u00b7locada a l'escenari o a la pista. Existeix tamb\u00e9 la dansa acrob\u00e0tica, per exemple en alguns balls de sal\u00f3, que cont\u00e9 salts fora del com\u00fa i posicions d'equilibri normalment entre dos ballarins; la l\u00ednia entre dansa acrob\u00e0tica i no acrob\u00e0tica \u00e9s molt difusa i diferent per a cada disciplina i estil de dansa.\nL'acrob\u00e0cia \u00e9s una disciplina que al llarg de la hist\u00f2ria han hagut de dominar diferents tipus d'int\u00e8rprets, des de la com\u00e8dia togata del teatre llat\u00ed als actors formats per Grotowski, passant pels joglars, els actors orientals o a occident els dels entremesos i la com\u00e8dia de l'art en general, per exemple, entre d'altres.\n\n", "target": "Esport"}, {"text": "Aquesta llista mostra les millors mitjanes individuals d'anotaci\u00f3 de l'NBA. Hi accedeixen aquells jugadors amb almenys 70 partits jugats o 1400 punts anotats. Cal recordar que l'NBA va instaurar la l\u00ednia de tres punts durant la temporada 1979-80.", "target": "Esport"}, {"text": "El tanca \u00e9s una posici\u00f3 en el futbol sala. En situaci\u00f3 posicional d'inici ser\u00e0 el jugador de pista m\u00e9s endarrerit. Hi ha diverses concepcions del tanca en el futbol sala. El tanca cl\u00e0ssic i el tanca modern s\u00f3n les dues m\u00e9s reconegudes. El primer se'l reconeix com un jugador amb poca mobilitat fort i corpulent, amb pot\u00e8ncia i poc recorregut. El segon est\u00e0 m\u00e9s adaptat a l'evoluci\u00f3 del futbol sala, amb m\u00e9s moviment i recorregut i t\u00e8cnicament molt dotat. Jordi Torras o Kike Boned s\u00f3n tanques.", "target": "Esport"}, {"text": "David Millar (Mtarfa, Malta, 4 de gener del 1977) \u00e9s un ciclista professional escoc\u00e8s que fou professional entre el 1997 i el 2014. Especialista en contrarellotge, en el seu palmar\u00e8s destaquen tres etapes del Tour de Fran\u00e7a, cinc a la Volta a Espanya i una al Giro d'It\u00e0lia, entre moltes altres vict\u00f2ries. Uns mesos abans del Tour de Fran\u00e7a de 2004, Millar va ser sancionat durant dos anys per un cas de dopatge.", "target": "Esport"}, {"text": "La cursa de llan\u00e7adora, tamb\u00e9 anomenada test de L\u00e9ger, course Navette o test de resist\u00e8ncia cardiorrespirat\u00f2ria, \u00e9s una prova de carrera a peu que permet avaluar l'aptitud f\u00edsica aer\u00f2bica d'un subjecte, especialment el seu consum m\u00e0xim d'oxigen (VO2max) i la seva velocitat m\u00e0xima aer\u00f2bica (vVO2max). Consisteix a efectuar una s\u00e8rie d'anades i tornades (realitzant un canvi de sentit al ritme indicat per un senyal sonor) entre dues l\u00ednies separades per 20 metres a una velocitat creixent en 0,5 km/h cada minut. El moment que l'individu abandona la prova per esgotament \u00e9s el que indica la seva resist\u00e8ncia cardiorrespirat\u00f2ria. La prova fou ideada pel canadenc Luc L\u00e9ger.", "target": "Esport"}, {"text": "El Premi Sir Matt Busby al jugador de l'any, anteriorment conegut com a Jugador MUFC de l'Any (1988-1995), \u00e9s un premi concedit al millor futbolista del Manchester United de cada temporada, triat pels aficionats. El seu nom prov\u00e9 de l'antic entrenador del Manchester United, Sir Matt Busby, qui va dirigir el club en dos per\u00edodes, de 1945 a 1969 i de 1970 a 1971. El premi va ser reanomenat en honor seu el 1996, despr\u00e9s de la seva mort el 1994, i es va encarregar un nou trofeu, que consisteix en una r\u00e8plica a escala redu\u00efda de l'est\u00e0tua de Busby situada a l'extrem est d'Old Trafford.\nEl primer guanyador del premi va ser l'escoc\u00e8s Brian McClair el 1988, qui tamb\u00e9 va esdevenir el primer jugador a guanyar-lo dues vegades quan ho va repetir el 1992. Des de llavors, cinc jugadors m\u00e9s han guanyat el premi m\u00e9s d'una vegada, dels quals tres ho han fet en temporades consecutives: Roy Keane (1999, 2000), Ruud van Nistelrooy (2002, 2003) i Cristiano Ronaldo (2007, 2008). Ronaldo el 2008 es convert\u00ed en el primer jugador a rebre el premi en tres ocasions, despr\u00e9s d'haver-lo guanyat tamb\u00e9 el 2004. David de Gea n'\u00e9s l'actual titular, despr\u00e9s d'haver guanyat el premi tres cops consecutius entre 2013 i 2016.", "target": "Esport"}, {"text": "La Bicicleta d'or (V\u00e9lo d'Or en franc\u00e8s) \u00e9s un premi que cada any entrega la revista francesa Velo Magazine al ciclista considerat pel conjunt de periodistes com el m\u00e9s destacat de l'any. El guanyador \u00e9s votat per divuit periodistes de diferents pa\u00efsos, escollits per la revista. \u00c9s un premi semblant a la Pilota d'Or que entrega la revista France Football.\nEl premi fou creat el 1992, sent el seu primer vencedor Miguel Indurain.", "target": "Esport"}, {"text": "El futbol\u00ed (calc del castell\u00e0) o futbol de taula \u00e9s un joc de taula que reprodueix un camp de futbol amb les seves porteries, els seus marcadors, els seus 22 futbolistes fixats a 8 barres movibles (4 per banda, amb els corresponents m\u00e0necs) i un nombre variable de pilotes (boles). En la modalitat m\u00e9s coneguda, de joc de bar, la taula disposa d'un mecanisme que allibera totes les pilotes en un calaix obert al principi de la partida, despr\u00e9s d'introduir una pe\u00e7a de moneda, i que les va retenint una per una a mesura que els jugadors aconsegueixen anar-les introduint a una porteria o l'altra. Els advesaris, individuals o per parelles, accionen les diverses barres amb les figuretes dels futbolistes organitzats en les l\u00ednies cl\u00e0ssiques de porter, defenses, mitjos i davanters, a l'efecte de disputar-se la bola amb el contrari i obtenir el nombre m\u00e9s gran de gols possible. La partida, que no t\u00e9 una durada prefixada, acaba quan s'han consumit totes les boles dispensades per la m\u00e0quina i guanya el jugador (o parella de jugadors) que ha anotat m\u00e9s punts al seu marcador.\nTamb\u00e9 hi ha futbolins dom\u00e8stics, sense mecanisme de pagament, i futbolins per a competicions oficials, regulades per la federaci\u00f3 esportiva corresponent.", "target": "Esport"}, {"text": "Olga Kni\u00e0zeva rus: \u041e\u043b\u044c\u0433\u0430 \u041d\u0438\u043a\u043e\u043b\u0430\u0435\u0432\u043d\u0430 \u041a\u043d\u044f\u0437\u0435\u0432\u0430\u2014 (Kazan, 9 d'agost de 1954 \u2013 Kazan, 3 de gener de 2015) va ser una tiradora que va guanyar una medalla d'or d'esgrima als Jocs Ol\u00edmpics de Mont-real 1976.\nVa comen\u00e7ar la seva carrera de tiradora a Kazan, amb el Dynamo Kazan. Va obtenir el seu millor resultat personal en els Jocs Ol\u00edmpics de Mont-real 1976, on va obtenir la medalla d'or en la modalitat de floret per equips. A m\u00e9s, va guanyar diverses medalles en els campionats mundials d'esgrima, cinc d'elles en la modalitat d'equips \u2014quatre d'or i una de plata\u2014 i una individual de plata el 1975.\nVa morir a Kazan el 2015 als 60 anys de despr\u00e9s d'una llarga malaltia.", "target": "Esport"}, {"text": "Sibel \u015eim\u015fek (Osmanc\u0131k, \u00c7orum, 10 d'octubre de 1984) \u00e9s una esportista turca, tres vegades campiona d'Europa en halterof\u00edlia, en la categoria 63 kg, els anys 2009, 2010 i 2012.", "target": "Esport"}, {"text": "Daniel Martinazzo (San Juan de la Frontera, 9 de gener de 1958) \u00e9s un ex-jugador d'hoquei sobre patins argent\u00ed.", "target": "Esport"}, {"text": "Nathan O'Neill (Sydney, 23 de novembre de 1974) \u00e9s un ciclista australi\u00e0, professional des de 2000 al 2010.\nGran contrarellotgista, els seus majors \u00e8xits els ha aconseguit en aquesta especialitat, guanyant fins a set vegades el Campionat d'Austr\u00e0lia en contrarellotge i la medalla d'or als Jocs de la Commonwealth de 2006, a Melbourne.\nEl novembre de 2007 fou susp\u00e8s pel seu equip, el Health Net, per haver donat positiu en un control antidopatge per fentermina.El 2010 va tornar a competir a l'equip Bahati Foundation.", "target": "Esport"}, {"text": "Tadej Valjavec (Kranj, 13 d'abril de 1977) \u00e9s un ciclista eslov\u00e8, professional des del 2000 fins al 2013. Era conegut per ser un bon escalador i haver fet unes bones etapes de muntanya al Giro d'It\u00e0lia. Amb tot, el seu palmar\u00e8s va ser m\u00e9s aviat esc\u00e0s. Destaquen dos campionat nacionals en ruta i algun top ten a les grans voltes.\nEl 22 d'abril de 2011 es feu p\u00fablica una sanci\u00f3 de dos anys per dopatge, a comptar des del 20 de gener de 2011, per haver manipulat la seva sang. La sanci\u00f3 tamb\u00e9 anul\u00b7l\u00e0 els resultats obtinguts entre el 19 d'abril i el 30 de setembre de 2009.", "target": "Esport"}, {"text": "Yhojan Gary D\u00edaz Sequeira, coneguda com a Yhojan D\u00edaz   (San Carlos, 10 de febrer de 1998), \u00e9s una futbolista professional uruguaiana. La seva posici\u00f3 de joc \u00e9s d'extrem dret o davantera en l'equip Club Social y Deportivo Villa Espa\u00f1ola de Primera Divisi\u00f3 de futbol de l'Uruguai. Va jugar en el Club Atl\u00e9tico Atenas del 2016 fins al 2017. El 2018 va jugar en el FK Teplice i del 2019 fins al 2020 en el Club Atl\u00e9tico Atenas. El 2021 jugaba en el Club Social y Deportivo Villa Espa\u00f1ola.", "target": "Esport"}, {"text": "Dave Nicoll (Cambridge, 11 de maig de 1944) \u00e9s un antic pilot de motocr\u00f2s angl\u00e8s que arrib\u00e0 a ser Clerk of the Course -c\u00e0rrec oficial que designa al m\u00e0xim responsable- del campionat del m\u00f3n de motocr\u00f2s. \u00c9s pare de Kurt Nicoll, destacat pilot de motocr\u00f2s durant les d\u00e8cades de 1980 i 1990 que va ser quatre vegades subcampi\u00f3 del m\u00f3n de 500cc.\nNicoll va comen\u00e7ar a competir a 16 anys i de seguida va aconseguir el patrocini d'un distribu\u00efdor local de Greeves. A 17 anys va rebre patrocini de f\u00e0brica del fabricant de motocicletes James. El 1964 va debutar en el Campionat del m\u00f3n de 500cc com a pilot oficial de Matchless, equip on s'estigu\u00e9 tres temporades fins que canvi\u00e0 al de BSA. Amb aquesta moto, el 1968 fou tercer al Campionat brit\u00e0nic. La seva \u00fanica vict\u00f2ria en Gran Premi va ser al de Luxemburg de 500cc de 1969. A comen\u00e7aments de 1970, Nicoll va guanyar el prestigi\u00f3s BBC Grandstand Trophy i a la tardor, als EUA, va derrotar els campions del m\u00f3n Jo\u00ebl Robert i Jeff Smith i va guanyar la Trans-AMA.Despr\u00e9s de retirar-se de la competici\u00f3 el 1978, Nicoll va esdevenir director de l'equip brit\u00e0nic per al Motocross des Nations. Tamb\u00e9 va fer de director de l'equip del seu fill, Kurt, quan aquest va comen\u00e7ar a competir en el campionat del m\u00f3n. El 1997, el seu fill es retir\u00e0 de les competicions i uns anys m\u00e9s tard, el 2003, Dave Nicoll entr\u00e0 a la FIM com a Clerk of the Course (c\u00e0rrec actualment anomenat Motocross Grand Prix Race Director) i s'hi estigu\u00e9 fins al 2010.", "target": "Esport"}, {"text": "Un pH-metre \u00e9s un instrument electr\u00f2nic de mesura que s'utilitza per determinar el pH (acidesa o basicitat) d'un l\u00edquid (tot i que de vegades s'utilitzen sondes especials per tal de determinar el pH de subst\u00e0ncies semis\u00f2lides com ara el formatge). Un pH-metre t\u00edpic consisteix en una sonda especial de mesura (un el\u00e8ctrode de vidre) connectada a un potenci\u00f2metre i mostra el pH que es detecta.\nEl 1934 el qu\u00edmic nord-americ\u00e0 Arnold Orville Beckman disseny\u00e0 el primer pH-metre, aparell que permet mesurar el pH emprant un el\u00e8ctrode de vidre, i que fou comercialitzat el 1936, el mateix any que en comercialitz\u00e0 un la companyia Radiometer de Dinamarca.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El nus de cord\u00f3 de sabata \u00e9s un nus quadrat que \u00e9s utilitzat comunament per a lligar-se els cordons de les sabates. Tamb\u00e9 s'usa com a nus de corbata de lla\u00e7.\nEl nus de cord\u00f3 de sabata va ser pensat per a un alliberament r\u00e0pid i es deslliga f\u00e0cilment quan es tira per qualsevol dels extrems. Durant el lligament del nus, com m\u00e9s amplis s\u00f3n els lla\u00e7os, m\u00e9s curt \u00e9s l'extrem del final. El nus de cord\u00f3 de sabata \u00e9s un doble nus de r\u00ednxol o nus quadrat, l'original nus quadrat \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil de desfer que les variants mal confeccionades com s\u00f3n el nus de l'\u00e0via i el nus de lladres. El nus de cord\u00f3 de sabata difereix del nus de r\u00ednxol perqu\u00e8 t\u00e9 els extrems cap enrere al llarg del nus, la qual cosa crea els lla\u00e7os que permeten que el nus sigui deslligat amb facilitat.\nTots dos lla\u00e7os de vegades s\u00f3n dits \u00aborelles de conill\u00bb, especialment quan el nus s'ensenya als infants.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Lorna \u00e9s una s\u00e8rie de c\u00f2mic de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i erotisme creades el 1979 per Cidoncha, al gui\u00f3, i Alfonso Azpiri, al dibuix, i desenvolupada posteriorment per l'\u00faltim d'ells com a \u00fanic autor.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El compost d'alumini d'alumini es coneix des del segle V aC i va ser \u00e0mpliament utilitzat per a la tintura i la defensa de la ciutat. Durant l' edat mitjanala tintura es va convertir en una mercaderia habitual del comer\u00e7 internacional. Els cient\u00edfics del Renaixement creien que alum era una sal d'una nova terra; durant l' Era de la Il\u00b7lustraci\u00f3, es va establir que aquesta terra, al\u00famina, era un \u00f2xid d'un metall nou. El descobriment d'aquest metall va ser anunciat el 1825 pel f\u00edsic dan\u00e8s Hans Christian \u00d8rsted, el treball del qual va ser est\u00e8s pel qu\u00edmic alemany Friedrich W\u00f6hler.\nL'alumini era dif\u00edcil de refinar i, per tant, poc freq\u00fcent en l'\u00fas diari. Poc despr\u00e9s del seu descobriment, el preu de l'alumini va superar el de l'or. Nom\u00e9s es va reduir despr\u00e9s de la iniciaci\u00f3 de la primera producci\u00f3 industrial pel qu\u00edmic franc\u00e8s Henri \u00c9tienne Sainte-Claire Deville el 1856. L'alumini es va fer m\u00e9s accessible al p\u00fablic amb el proc\u00e9s Hall-H\u00e9roult desenvolupat independentment per l'enginyer franc\u00e8s Paul H\u00e9roult i l'enginyer nord-americ\u00e0 Charles Martin Hall el 1886 i el proc\u00e9s Bayer desenvolupat pel qu\u00edmic austr\u00edac Carl Joseph Bayer el 1889. Aquests processos s'utilitzen per a la producci\u00f3 d'alumini fins a l'actualitat.\nLa introducci\u00f3 d'aquests m\u00e8todes per a la producci\u00f3 en massa d'alumini va provocar un \u00fas extensiu del metall resistent a la corrosi\u00f3 lleuger a la ind\u00fastria i la vida quotidiana. L'alumini va comen\u00e7ar a utilitzar-se en enginyeria i construcci\u00f3. A la I i II Guerra Mundial, l'alumini era un recurs estrat\u00e8gic crucial per a l' aviaci\u00f3. La producci\u00f3 mundial del metall va cr\u00e9ixer des de 6.800 tones m\u00e8triques el 1900 a 1.490.000 tones m\u00e8triques el 1950. L'alumini es va convertir en el metall no f\u00e8rric m\u00e9s produ\u00eft el 1954, superant el coure.\nA la segona meitat del segle xx, l'\u00fas de l'alumini va guanyar protagonisme en el transport i embalatge. La producci\u00f3 d'alumini es va convertir en una font de preocupaci\u00f3 pel seu impacte sobre el medi ambient i el reciclatge de l'alumini va guanyar terreny. El metall es va convertir en una mercaderia d'intercanvi en els anys setanta. La producci\u00f3 va comen\u00e7ar a passar dels pa\u00efsos desenvolupats als desenvolupadors; el 2010, la Xina havia acumulat una part especialment important tant en la producci\u00f3 com en el consum d'alumini. La producci\u00f3 mundial va continuar augmentant i va arribar als 57.500.000 de tones m\u00e8triques el 2015. La producci\u00f3 d'alumini supera les de tots els altres metalls no f\u00e8rrics combinats.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'obsolesc\u00e8ncia planificada \u00e9s la planificaci\u00f3 de la fi de la vida \u00fatil d'un producte de manera que aquest es torni obsolet o inservible al cap d'un per\u00edode calculat per endavant pel fabricant, durant la fase de disseny del producte o servei. L'obsolesc\u00e8ncia planificada s'utilitza en productes molt variats i, per a la ind\u00fastria, estimula positivament la demanda en animar els consumidors a comprar de forma artificialment accelerada nous productes.L'obsolesc\u00e8ncia programada va ser desenvolupada per primera vegada entre 1920 i 1930, moment en qu\u00e8 la producci\u00f3 en massa va comen\u00e7ar a forjar un nou model de mercat en el qual l'an\u00e0lisi detallada de cadascuna de les seves parts va esdevenir un factor fonamental per aconseguir l'\u00e8xit.\nSegons alguns observadors, el 1924 el C\u00e0rtel Phoebus, lobby dels principals fabricants de bombetes del m\u00f3n occidental, es van posar d'acord per imposar una estandarditzaci\u00f3 a la producci\u00f3 de les l\u00e0mpades incandescents, amb la finalitat de garantir una esperan\u00e7a de vida de cada unitat de nom\u00e9s unes 1.000 hores, obligant aix\u00ed al recanvi de les bombetes i augmentar els guanys de les empreses.\nL'elecci\u00f3 de fabricar productes que es tornin obsolets de manera premeditada pot influir enormement en la decisi\u00f3 de l'empresa sobre la seva arquitectura interna de producci\u00f3. Aix\u00ed, la companyia ha de sospesar si utilitzar components tecnol\u00f2gics m\u00e9s barats satisf\u00e0 o no la projecci\u00f3 de vida \u00fatil dels seus productes. Aquestes decisions formen part d'una disciplina coneguda com a enginyeria del valor.\nHi ha el risc, per\u00f2, d'una reacci\u00f3 adversa per part dels consumidors en descobrir que el fabricant es va acarnissar en qu\u00e8 tal producte es torni obsolet r\u00e0pidament, fent que canvi\u00efn a la compet\u00e8ncia, basant la seva elecci\u00f3 en la durabilitat i qualitat del producte. L'\u00fas de l'obsolesc\u00e8ncia planificada no sempre \u00e9s f\u00e0cil de determinar, i es complica encara m\u00e9s quan es tenen en compte altres factors relacionats, com la constant compet\u00e8ncia tecnol\u00f2gica o la sobrec\u00e0rrega de funcions, que si b\u00e9 poden expandir les possibilitats d'\u00fas del producte en q\u00fcesti\u00f3 tamb\u00e9 poden fer-ho fracassar rotundament.\nL'objectiu de l'obsolesc\u00e8ncia planificada \u00e9s el lucre econ\u00f2mic immediat, de manera que la cura i respecte de l'aire, aigua, medi ambient i per tant el ser hum\u00e0, passa a un segon pla de prioritats.Cada producte que es torna obsolet, suposa contaminaci\u00f3. \u00c9s un evident problema de l'actual sistema de producci\u00f3 i econ\u00f2mic: no s'ajusta en absolut a l'harmonia i equilibri de la natura.\nSegons Latouche els fonaments de la societat del creixement s\u00f3n la publicitat, l'obsolesc\u00e8ncia programada i el cr\u00e8dit. Pel que fa al segon concepte - obsolesc\u00e8ncia programada- Latouche ha volgut denunciar que si les persones no cedeixen a la persuasi\u00f3 publicit\u00e0ria i refusen de canviar els objectes que tenen \u00abhauran de convertir-se en consumidors for\u00e7ats, ja que els objectes avui es fabriquen de tal manera que duren poc; quan s'espatllen surt m\u00e9s car reparar-los que comprar-ne un de nou\u00bb. Finalment s'ha referit al cr\u00e8dit com una opci\u00f3 que permet endeutar cada vegada m\u00e9s i ha posat en relleu que molts economistes saben que aquesta situaci\u00f3 \u00e9s insostenible per\u00f2 no diuen res.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un estallador, estolledor, restallador, trestallador, bagant o almenara \u00e9s una pe\u00e7a que serveix per a retenir o deixar passar el cabal d'aigua d'un canal o d'una s\u00e9quia. Hi ha estalladors que poden immobilitzar-se en posicions interm\u00e8dies i permeten actuar com a reguladors de cabal.\nUn estallador pot indicar tot el conjunt format per l'estallador pr\u00f2piament dit (obturador, comporta, guillotina,...) i els accessoris que permeten el seu funcionament (caixa, suports,...).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Journal of Zoology \u00e9s una revista cient\u00edfica sobre zoologia de periodicitat mensual. \u00c9s publicat per la Societat Zool\u00f2gica de Londres. Sort\u00ed originalment el 1830 amb el t\u00edtol Proceedings of the Zoological Society of London i entre el 1985 i el 1984 fou publicat com a Journal of Zoology: Proceedings of the Zoological Society of London, abans de prendre el seu nom actual. L'equip editorial tamb\u00e9 publica un podcast que versa sobre els articles m\u00e9s importants de cada n\u00famero.\nEl 2009, la Divisi\u00f3 Biom\u00e8dica i de Ci\u00e8ncies de la Vida de la Special Libraries Association inclogu\u00e9 el Journal of Zoology en la llista de les 100 revistes m\u00e9s influents dels \u00e0mbits de la biologia i la medicina. Aix\u00ed mateix, fou reconeguda com una de les 10 revistes cient\u00edfiques m\u00e9s influents.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Revoluci\u00f3 Digital a Andorra apareix si fa no fa amb la mateixa rapidesa que a la resta de pa\u00efsos europeus. El pa\u00eds visqu\u00e9 una introducci\u00f3 lenta de les tecnologies primitives com ara els ordinadors industrials fins que finalment la d\u00e8cada de 2000 accelera i for\u00e7a la introducci\u00f3 de les noves tecnologies. Llavors el pa\u00eds es mostra del tot capdavanter en haver-hi iniciatives p\u00fabliques que incentivaven una penetraci\u00f3 abans d'hora de les TIC. Aix\u00ed, Andorra fou dels primers pa\u00efsos d'Europa a fer l'apagada anal\u00f2gica, com tamb\u00e9 dels primers a implantar ordinadors a les aules escolars, primer i, despr\u00e9s, les tauletes inaugurades merc\u00e8s a la marca Apple.\nEn aquest sentit, el pa\u00eds visqu\u00e9 el canvi cultural propi de la Revoluci\u00f3 Digital. La societat esdev\u00e9 m\u00e9s narcisista, m\u00e9s dependent de les noves tecnologies, sobretot d'internet. Internet envaeix tots els camps. Primerament els ordinadors, despr\u00e9s els m\u00f2bils, seguits de la televisi\u00f3, de la m\u00fasica, el cinema, l'entreteniment i, fins i tot, el transport. Aix\u00ed el transport p\u00fablic passa a tenir el seu propi seguiment a trav\u00e9s d'internet. La capital andorrana, en aquest \u00e0mbit, s'adapt\u00e0 lentament est\u00e8ticament parlant a l'era digital. Els projectes de construcci\u00f3 d'edificis deconstructivistes, regionalistes, neofuturisime i arquitectura blob es veu palpable \u00fanicament a la premsa. En aquesta s'hi parla dels esbossos que voldria el govern andorr\u00e0. Principalment s'hi parla de la construcci\u00f3 d'un The Cloud, edifici connectat a la ciutat, per\u00f2 l'oposici\u00f3 i la manca de pressupost, endarrereixen, bloquen, cancel\u00b7len i tornen a obrir el projecte, per cancel\u00b7lar-se i tornar-se a obrir.\nEn tot cas Andorra es troba llavors en conson\u00e0ncia amb el m\u00f3n industrialitzat. La Xina comen\u00e7a a fer-hi negocis i obre les seves botigues de tecnologia com ara Xiaomi. Alhora la compet\u00e8ncia, com \u00e9s el cas d'Apple, envaeix el mercat per fer-se depassar per Android. El pa\u00eds \u00e9s tractat com a col\u00f2nia digital. En efecte, la guerra ideol\u00f2giques que portaren a terme Fran\u00e7a, el m\u00f3n anglosax\u00f3 i la Xina per situar la nova superpot\u00e8ncia, fe que les companyies multinacionals, les quals havien d'exportar el soft-power de cada imperi, simplement no incorporessin Andorra com a pa\u00eds a banda i mercat potencial, de forma que els andorrans hagueren de fer-se passar per espanyol, francesos i brit\u00e0nics per accedir a les compres d'Apple, Fnac, Google, Amazon, AliExpress, etc. Algunes excepcions les presenten Spotify i Netflix que tot i aix\u00ed, seguint la tend\u00e8ncia d'imperialisme ling\u00fc\u00edstic, imposaven el castell\u00e0, franc\u00e8s o angl\u00e8s, en lloc de presentar els seus productes en llengua catalana. Les queixes no es deixaren esperar i des dels Pa\u00efsos Catalans com des d'Andorra hi hagu\u00e9 necessitat de voler consumir en llengua pr\u00f2pia malgrat la imposici\u00f3 jer\u00e0rquica d'aquestes empreses.\nEl pa\u00eds introdueix finalment i amb for\u00e7a paral\u00b7lelisme amb el seus ve\u00efns les tecnologies rob\u00f2tiques. En relativament poc temps el pa\u00eds vei\u00e9 els primers anuncis d'aspiradores robots, alhora que el mercat andorr\u00e0 proposava els seus endolls, llums, term\u00f2stats, persianes, detectors d'inundaci\u00f3, gestors del control de l'aire o cuines robots. La rob\u00f2tica no obstant trig\u00e0 a introduir xips en persones tot i que s\u00ed veiem una incorporaci\u00f3 for\u00e7a prompte de panys el\u00e8ctric o autom\u00f2bils electr\u00f2nics. Els primers edificis ecol\u00f2gics acompanyen la tend\u00e8ncia cap a un capitalisme circular. Aix i tot, contr\u00e0riament a la primera revoluci\u00f3 digital, la Xina segu\u00ed encap\u00e7alant la segona, \u00e9s a dir, la rob\u00f2tica, amb els primers trens de levitaci\u00f3 magn\u00e8tica mentre la rob\u00f2rica esdevenia gaireb\u00e9 un tarann\u00e0 de la poblaci\u00f3 japonesa. Andorra dep\u00e8n aleshores i molt del comer\u00e7 occidental i, per aix\u00f2, la rob\u00f2tica hi arriba tard, aix\u00ed com tamb\u00e9 arribava tard al mercat europeu.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La conflictologia \u00e9s el compendi de coneixements i habilitats per comprendre i intervenir en la resoluci\u00f3 pac\u00edfica i no-violenta dels conflictes.\u00c9s una disciplina que en cont\u00e9 moltes, des de les matem\u00e0tiques i la f\u00edsica te\u00f2rica a la biologia, tot i que s\u00f3n en especial les ci\u00e8ncies socials les que m\u00e9s aportacions fan a la comprensi\u00f3 dels conflictes. Una de les dimensions que estudia la conflictologia \u00e9s la dels conflictes ling\u00fc\u00edstics.\nLa facilitaci\u00f3 \u00e9s l'acci\u00f3 d'intervenir en la soluci\u00f3 de conflictes, aix\u00ed com els conceptes de mediaci\u00f3, conciliaci\u00f3 o pacificaci\u00f3.\nConflict\u00f2leg \u00e9s la denominaci\u00f3 del qui coneix i es dedica professionalment a la conflictologia. Es poden usar com a sin\u00f2nims les paraules facilitador o pacificador. Requereix una formaci\u00f3 pluridisciplin\u00e0ria.Conv\u00e9 definir el concepte de viol\u00e8ncia emprat aqu\u00ed com a \"tot all\u00f2 que pot produir un mal o perjudicar a un mateix, a un altre o a l'entorn social o natural\". D'aquesta manera, viol\u00e8ncia tamb\u00e9 pot ser, a m\u00e9s del mal f\u00edsic, l'engany, la injust\u00edcia social i la viol\u00e8ncia psicol\u00f2gica o estructural.\nSin\u00f2nims de conflictologia s\u00f3n resoluci\u00f3 de conflictes i transformaci\u00f3 de conflictes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un muntac\u00e0rregues \u00e9s una mena d'ascensor, normalment el\u00e8ctric, de tecnologia mec\u00e0nica o hidr\u00e0ulica, que serveix per moure c\u00e0rregues verticalment. Es tracta d'una plataforma o una cabina que corre entre dues guies. \u00c9s usat sovint en edificis en construcci\u00f3, magatzems i botigues d'auto-servei. El seu \u00fas requereix un cert coneixement i diferents governs exigeixen un perm\u00eds o llic\u00e8ncia pel seu funcionament.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Postmodernitat \u00e9s el nom donat sovint al per\u00edode hist\u00f2ric actual, en refer\u00e8ncia a l'estat econ\u00f2mic, cultural i ideol\u00f2gic de la societat, en la mesura en qu\u00e8 es consideri com a per\u00edode realment existent, posterior al de la modernitat (concepte, aquest darrer, similar, per\u00f2 no id\u00e8ntic, al d'edat contempor\u00e0nia). Segons certes escoles de pensament, el per\u00edode de la modernitat hauria concl\u00f2s en el darrer quart del segle xx, substitu\u00eft per la postmodernitat; d'altres consideren que el per\u00edode definit com a postmodern no \u00e9s sin\u00f3 una etapa de la modernitat.\nEn un altre sentit, hom denomina tamb\u00e9 postmodernitat una s\u00e8rie de corrents o moviments ideol\u00f2gics, filos\u00f2fics, art\u00edstics, etc., que s'autoidentifiquen amb aquest per\u00edode i el celebren; vegeu l'article postmodernitat.\nSegons un dels pioners de l'\u00fas del terme, el franc\u00e8s Jean-Fran\u00e7ois Lyotard, la \"condici\u00f3 postmoderna\" es caracteritza per la fi dels metarelats [compte amb l'anglicisme \"metanarratives\", retradu\u00eft de la traducci\u00f3 anglesa de l'original franc\u00e8s!]: els grans esquemes explicatius haurien caigut en descr\u00e8dit i ja no hi hauria \"garanties\", ja que la ci\u00e8ncia mateixa ja no podria ser considerada com a font de veritat (La condition postmoderne, 1979).\nPer al cr\u00edtic marxista estatunidenc Fredric Jameson, la postmodernitat \u00e9s la \"l\u00f2gica cultural del tardocapitalisme\" (La postmodernitat o la l\u00f2gica cultural del tardocapitalisme, 1982, 1984), corresponent a la tercera fase del capitalisme, d'acord amb l'esquema proposat per Ernest Mandel.\nAltres autors prefereixen evitar el terme. El soci\u00f2leg polon\u00e8s Zygmunt Bauman, un dels popularitzadors principals del terme postmodernitat en el sentit de 'forma posterior a la modernitat', actualment prefereix emprar l'expressi\u00f3 modernitat l\u00edquida: una realitat ambigua, multiforme, en la qual, com en la cl\u00e0ssica expressi\u00f3 marxiana, \"tot el que \u00e9s s\u00f2lid s'esvaeix a l'aire\" (la qual cosa suggereix que, per a Bauman, abans la realitat era un\u00edvoca i uniforme).\nEl fil\u00f2sof franc\u00e8s Gilles Lipovetsky prefereix el terme hipermodernitat, perqu\u00e8 considera que, de fet, no hi ha hagut ruptura amb la modernitat, contra el que dona entenent el prefix post. Segons Lipovetsky, els temps actuals s\u00f3n \"moderns\", per\u00f2 amb una exacerbaci\u00f3 de certes caracter\u00edstiques de les societats modernes, tals com l'individualisme, el consumisme, l'\u00e8tica, l'hedonisme i la fragmentaci\u00f3 del temps i de l'espai.\nJa el 1980-1981, el fil\u00f2sof alemany J\u00fcrgen Habermas relacionava el concepte de postmodernitat amb tend\u00e8ncies pol\u00edtiques i culturals neoconservadores i neoirracionalistes, decidides a combatre els ideals il\u00b7lustrats.\nQuant al terme mateix de postmodernitat, n'hi hagu\u00e9 usos espor\u00e0dics des de mitjan segle xx, generalment amb valor pejoratiu. En sentit similar a l'actual, comen\u00e7a a tenir una certa pres\u00e8ncia als anys seixanta i setanta en el m\u00f3n cultural anglosax\u00f3, sobretot entre cr\u00edtics literaris i art\u00edstics. L'\u00e8xit internacional del terme, per\u00f2, es produ\u00ed el 1979 amb l'obra ja esmentada de Lyotard, la qual comport\u00e0 tamb\u00e9 la cristal\u00b7litzaci\u00f3 del concepte, omnipresent des de llavors.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Chind\u014dgu (\u73cd\u9053\u5177, , Chind\u014dg\u016b?) \u00e9s l'art japon\u00e8s de concebre un invent que aparentment \u00e9s la soluci\u00f3 ideal a un problema particular per\u00f2 que a la pr\u00e0ctica resulta tan inapropiat o absurd que realment no t\u00e9 cap utilitat pr\u00e0ctica. A nivell internacional la International Chindogu Society (ICS) s'encarrega d'establir les condicions i requeriments necessaris perqu\u00e8 un invent sigui considerat un chindogu.El terme prov\u00e9 del japon\u00e8s i significa eina estranya (estranya (\u73cd, , chin?) eina (\u9053\u5177, , d\u014dgu?)). Des d'un punt de vista educatiu, els chindogus s\u00f3n excel\u00b7lents per tra\u00e7ar objectius creatius en estudiants de les disciplines m\u00e9s diverses, ja que no es tracta de crear sin\u00f3 de crear amb un objectiu que porta al l\u00edmit la imaginaci\u00f3 als estudiants.\nEl seu prestigi i atenci\u00f3 a nivell internacional \u00e9s tal que prestigioses institucions com la Universitat de Pittsburg proporcionen recursos a l'ICS i organitzen els seus propis concursos de chindogus.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Imperi Gal\u00e0ctic \u00e9s un hipot\u00e8tic r\u00e8gim pol\u00edtic totalitari que abra\u00e7a diversos planetes o sistemes solars. \u00c9s un tema com\u00fa en la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3.\nMolts autors de novel\u00b7les, c\u00f2mics, videojocs o pel\u00b7l\u00edcules de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 han usat un imperi gal\u00e0ctic com a rerefons o b\u00e9 han escrit sobre el creixement o el declivi d'algun d'aquests imperis. La idea dels imperis gal\u00e0ctics est\u00e0 basada generalment en l'Imperi Rom\u00e0, el model que va prendre Isaac Asimov, en la s\u00e8rie de La Fundaci\u00f3 i que va inspirar els posteriors imperis d'escriptors i directors de cinema. Cal tenir present que Isaac Asimov havia escrit dos llibres sobre la hist\u00f2ria de l'imperi Rom\u00e0 (una primera part sobre els or\u00edgens i l'\u00e8poca republicana i una segona part sobre l'\u00e8poca imperial). Asimov va descriure detalladament com una rep\u00fablica va passar a ser un imperi, o com va gestionar-se l'imperi amb dificultats militars i econ\u00f2miques durant el seu declivi.\nEl m\u00e9s conegut pel p\u00fablic en general \u00e9s probablement l'Imperi de la saga de La Guerra de les Gal\u00e0xies, al seu torn derivat de la Rep\u00fablica Gal\u00e0ctica. Precisament el seu creador, George Lucas, va explicar que per a narrar el pas de la rep\u00fablica a l'imperi gal\u00e0ctic va inspirar-se en tres casos hist\u00f2rics: l'imperi Rom\u00e0, el Primer Imperi Franc\u00e8s (segle xix) i el Tercer Reich d'Alemanya (segle XX). En c\u00f2mics, especialment mangues, hi ha tamb\u00e9 molts casos d'imperis gal\u00e0ctics. Generalment l'imperi sol ser un enemic a batre per part dels personatges que lluiten per la llibertat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Societat Max Planck per l'Aven\u00e7 de la Ci\u00e8ncia (en alemany Max-Planck-Gesellschaft zur F\u00f6rderung der Wissenschaften eV) (MPG) \u00e9s una xarxa d'instituts d'investigaci\u00f3 cient\u00edfica a Alemanya. El nom honra la mem\u00f2ria de Max Planck, el f\u00edsic alemany que va iniciar la mec\u00e0nica qu\u00e0ntica. Aquesta instituci\u00f3 va substituir la Kaiser-Wilhelm-Gesellschaft i \u00e9s una organitzaci\u00f3 independent i sense \u00e0nim de lucre fundada pels governs federal i estatal d'Alemanya.\nLa Societat Max Planck t\u00e9 reputaci\u00f3 mundial com organitzaci\u00f3 d'investigaci\u00f3 de ci\u00e8ncia i tecnologia. El 2006, les classificacions del Times Higher Education Supplement d'institucions d'investigaci\u00f3 no universit\u00e0ries (basats en la revisi\u00f3 dels seus parells internacionals) van col\u00b7locar a la Societat Max Planck com la n\u00famero 1 en investigaci\u00f3 cient\u00edfica i la n\u00famero 3 en investigaci\u00f3 tecnol\u00f2gica a nivell mundial.\nLa xarxa MPG distribu\u00efda per tota Alemanya i abasta diferents camps de la ci\u00e8ncia. Amb 16 Premis Nobel guanyats pels seus cient\u00edfics des de 1948, generalment la hi recorda com la m\u00e9s destacada organitzaci\u00f3 d'investigaci\u00f3 de ci\u00e8ncies b\u00e0siques a Alemanya.\nL'any 2013 fou guardonat amb el Premi Pr\u00edncep d'Ast\u00faries de Cooperaci\u00f3 Internacional.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Pluja d'idees (angl\u00e8s brainstorming) \u00e9s una t\u00e8cnica de producci\u00f3 d'idees, molt emprada en els processos creatius vinculats, sobretot, al m\u00f3n de la publicitat, el m\u00e0rqueting i la ind\u00fastria. Va ser inventat per Alex Faickney Osborn, durant un proc\u00e9s interactiu en qu\u00e8 va descobrir que la majoria d'idees creatives sorgeixen amb m\u00e9s facilitat en un grup no estructurat que no pas entre individus organitzats independentment. El concepte consisteix en l'acumulaci\u00f3 i posterior elaboraci\u00f3 i s\u00edntesi de les idees suscitades en associaci\u00f3 lliure i espont\u00e0nia, entorn d'un nucli tem\u00e0tic, sorgides d'un equip de persones reunides.L'any 1939, Osborn, un agent de publicitat, frustrat per la incapacitat dels treballadors de trobar idees creatives per als anuncis, va organitzar una sessi\u00f3 en com\u00fa entre tots els treballadors. Va descobrir una millora important en la quantitat i qualitat d'idees dels treballadors pel simple fet de treballar en grup. Despr\u00e9s d'analitzar i sistematitzar el que havia apr\u00e8s de l'experiment el 1954 va publicar el llibre Applied Imagination on explicava el seu sistema per resoldre problemes. El llibre va popularitzar el terme de brainstorming i va obtenir una bona acceptaci\u00f3 a la ind\u00fastria i a altres sectors, on m\u00e9s tard s'utilitzaria de forma comuna. La t\u00e8cnica es va popularitzar r\u00e0pidament i ja el 1957 Osborn va publicar una edici\u00f3 revisada i eixamplada amb noves experi\u00e8ncies. El m\u00e8tode continua utilitzant-se en l'actualitat i s'ha est\u00e8s a m\u00faltiples camps.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els pilots continus s\u00f3n un tipus de pilots que s'introdueixen de forma cont\u00ednua a un senyal amb modulaci\u00f3 COFDM i que permeten d'obtenir informaci\u00f3 sobre l'estat de la transmissi\u00f3. Aquests pilots es distribueixen a cada s\u00edmbol del senyal, excepte pel primer i segon s\u00edmbol i el s\u00edmbol de tancament de trama si existeix, mitjan\u00e7ant un patr\u00f3 de portadores. Aquests, amb el valor de la FFT, s\u00f3n els que decidiran els \u00edndexs de la portadora on hi haur\u00e0 pilot continu i el nombre de pilots que hi haur\u00e0. Aquests pilots s'envien a una pot\u00e8ncia superior a la pot\u00e8ncia de la resta del senyal per a millorar la relaci\u00f3 senyal-soroll (SNR), millorant aix\u00ed l'estimaci\u00f3 sobre l'efecte del canal sobre el nostre senyal.\nEn un senyal transm\u00e8s amb l'est\u00e0ndard DVB-T el total de pilots continus \u00e9s del 2,6% del total, mentre que l'est\u00e0ndard DVB-T2 \u00e9s del 0,35% del total.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un vestit h\u00e0ptic (tamb\u00e9 conegut com a vestit t\u00e0ctil, vestit de joc o armilla h\u00e0ptica) \u00e9s un dispositiu port\u00e0til que proporciona retroalimentaci\u00f3 h\u00e0ptica al cos.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'addici\u00f3 est\u00e0ndard \u00e9s un m\u00e8tode d'an\u00e0lisi quantitativa d'\u00fas freq\u00fcent en qu\u00edmica anal\u00edtica mitjan\u00e7ant el qual s'afegeix l'est\u00e0ndard directament a les al\u00edquotes de mostra analitzada. Aquest m\u00e8tode es fa servir en casos on la matriu de la mostra tamb\u00e9 contribueix al senyal anal\u00edtic, efecte matriu, fent impossible comparar el senyal anal\u00edtic entre la mostra i el est\u00e0ndard usant la corba de calibratge tradicional.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La flu\u00efditzaci\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s pel qual un corrent ascendent de fluid (l\u00edquid, gas o ambd\u00f3s) s'utilitza per suspendre part\u00edcules s\u00f2lides. Des d'un punt de vista macrosc\u00f2pic, la fase s\u00f2lida (o fase dispersa) es comporta com un fluid, d'aqu\u00ed l'origen del terme \u00abflu\u00efditzaci\u00f3\u00bb. El conjunt de part\u00edcules flu\u00efditzades es denomina tamb\u00e9 llit flu\u00efditzat.\nEn un llit de part\u00edcules amb flux ascendent, la circulaci\u00f3 d'un gas o un l\u00edquid a baixa velocitat no produeix moviment de les part\u00edcules. El fluid circula pels buits del llit perdent pressi\u00f3. Aquesta caiguda de pressi\u00f3 en un llit estacionari de s\u00f2lids ve donada per l'equaci\u00f3 d'Ergun. Si s'augmenta progressivament la velocitat del fluid, augmenta la caiguda de pressi\u00f3 i la fricci\u00f3 sobre les part\u00edcules individuals. S'aconsegueix un punt en el qual les part\u00edcules no romanen per m\u00e9s temps estacion\u00e0ries, sin\u00f3 que comencen a moure's i queden suspeses en el fluid, \u00e9s a dir, \"flu\u00efditzen\" per l'acci\u00f3 del l\u00edquid o el gas. Els llits flu\u00efditzats tenen varietat d'aplicacions, entre les quals es poden esmentar:\n\nClassificaci\u00f3 mec\u00e0nica de part\u00edcules segons la seva grand\u00e0ria, forma o densitat.\nRentat o lixiviaci\u00f3 de part\u00edcules s\u00f2lides.\nCristal\u00b7litzaci\u00f3.\nAdsorci\u00f3 i intercanvi i\u00f2nic.\nIntercanviat de calor en llit flu\u00efditzat.\nReaccions catal\u00edtiques heterog\u00e8nies (incloent la descomposici\u00f3 catal\u00edtica del petroli).\nCombusti\u00f3 de carb\u00f3 en llit flu\u00efditzat.\nGasificaci\u00f3 de carb\u00f3 en llit flu\u00efditzat.\nBioreactors de llit flu\u00efditzat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El projector de perfils \u00e9s un instrument de mesura que permet fer mesures quan no \u00e9s possible utilitzar instruments convencionals, normalment per la diminuta mida de les peces. Mitjan\u00e7ant el projector de perfils s'obt\u00e9 una imatge que amplia en 50, 100 o 200 vegades la mida original. \u00c9s format essencialment per una pantalla principal amb quadrants (la seva perif\u00e8ria est\u00e0 dividida en grades, prove\u00efdes tamb\u00e9 d'un goni\u00f2metre); lents d'augment; i una taula transversal amb un micr\u00f2metre, aparell amb una precisi\u00f3 de l'ordre de 5 micres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un turbogenerador refrigerat amb hidrogen \u00e9s un turbogenerador que t\u00e9 hidrogen gas com a refrigerant. Els turbogeneradors refrigerats amb hidrogen estan dissenyats per proveir d'una atmosfera amb baixa resist\u00e8ncia aerodin\u00e0mica i refrigeraci\u00f3 per aplicacions de cicles combinats i simples, en combinaci\u00f3 amb turbines de vapor. A causa de l'elevada conductivitat t\u00e8rmica i d'altres propietats favorables de l'hidrogen gas, aquest tipus de turbogenerador \u00e9s el m\u00e9s com\u00fa en el seu camp en l'actualitat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un ri\u00f2metre - en angl\u00e8s riometer (relative ionospheric opacity meter) - \u00e9s un instrument utilitzat per quantificar la quantitat de l'ona electromagn\u00e8tica en l'atmosfera. Es tracta d'un radioreceptor especialment dissenyat per controlar ininterrompudament el soroll c\u00f2smic (emissi\u00f3 r\u00e0dio de fons que procedeix de l'espai exterior). Com el nom implica, un ri\u00f2metre mesura l'opacitat de la ionosfera. A falta de qualsevol absorci\u00f3 ionosf\u00e8rica, aquest soroll de r\u00e0dio, del qual es feia una mitjana durant un per\u00edode prou llarg, forma una corba de dia silenci\u00f3s. La difer\u00e8ncia entre la corba de dia silenci\u00f3s i el senyal de ri\u00f2metre \u00e9s un indicador de la quantitat d'absorci\u00f3, i es mesura en decibels. Els ri\u00f2metres s\u00f3n una antena de r\u00e0dio generalment passiva que opera en la gamma de radiofreq\u00fc\u00e8ncia de VHF.\nEl ri\u00f2metre es desenvolupava el 1950 per cient\u00edfics a la Universitat d'Alaska que estava investigant els efectes de propagaci\u00f3 de la r\u00e0dio d'aurora. De vegades l'aurora ocasionava el frac\u00e0s complet de comunicacions per r\u00e0dio a un dist\u00e0ncia llarga amb avions en l'\u00c0rtic, una q\u00fcesti\u00f3 d'assumpte considerable per les Forces A\u00e8ries de l'Ex\u00e8rcit dels Estats Units en un temps de tensi\u00f3 amb la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El projecte Biopython \u00e9s una col\u00b7lecci\u00f3 de codi obert d'eines Python no comercials per a la biologia computacional i la bioinform\u00e0tica, creada per una associaci\u00f3 internacional de desenvolupadors. Cont\u00e9 classes per representar seq\u00fc\u00e8ncies biol\u00f2giques i anotacions de seq\u00fc\u00e8ncies, i \u00e9s capa\u00e7 de llegir i escriure en una varietat de formats de fitxer. Tamb\u00e9 permet un mitj\u00e0 program\u00e0tic d'acc\u00e9s a bases de dades en l\u00ednia d'informaci\u00f3 biol\u00f2gica, com les de NCBI. Els m\u00f2duls separats amplien les capacitats de Biopython a l'alineaci\u00f3 de seq\u00fc\u00e8ncies, estructura de prote\u00efnes, gen\u00e8tica de poblacions, filogen\u00e8tica, motius de seq\u00fc\u00e8ncies i aprenentatge autom\u00e0tic. Biopython \u00e9s un dels nombrosos projectes Bio* dissenyats per reduir la duplicaci\u00f3 de codi en biologia computacional.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "t\nLa Hist\u00f2ria de la tecnologia cinematogr\u00e0fica tracta tot el desenvolupament d'eines usades en l'\u00e0mbit cinematogr\u00e0fic, des del segle XIX amb les \"imatges en moviment\" fins a l'actualitat. Les primeres pel\u00b7l\u00edcules van comen\u00e7ar sent exhibides com a entreteniment per la noblesa, evolucionant durant els anys arribant a ser grans eines de comunicaci\u00f3 i entreteniment durant el segle xx. Alguns dels grans aven\u00e7os dins la Hist\u00f2ria de la tecnologia cinematogr\u00e0fica inclouen la sincronitzaci\u00f3 d'imatge i so, l'arribada de pel\u00b7l\u00edcules en color, i l'\u00fas de cinematografia digital per substituir la pel\u00b7l\u00edcula de cinema f\u00edsica a ambd\u00f3s extrems de la cadena de producci\u00f3, mitjan\u00e7ant sensors i projectors d'imatges digitals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "C/2019 Y4 (ATLAS) o cometa Atlas \u00e9s un cometa quasi-parab\u00f2lic que va ser descobert pel sondeig astron\u00f2mic ATLAS el 28 de desembre de 2019 a Hawaii, que el va fer l'\u00faltim cometa descobert aquell any.Actualment C/2019 Y4 (ATLAS) \u00e9s el segon cometa m\u00e9s brillant del cel despr\u00e9s del cometa C/2017 K2 (Pan-STARRS) i es pot trobar a la constel\u00b7laci\u00f3 de l'Ossa Major amb uns binoculars o un telescopi. Se suposa que continuar\u00e0 augmentant la seva brillantor, i \u00e9s possible que sigui visible a ull nu entre l'abril i el maig de 2020.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Podall, veremall, rostalla o fal\u00e7\u00f3 \u00e9s una eina agr\u00edcola tradicional de mida redu\u00efda que s'usa per a podar en verd, per a la verema del ra\u00efm, per dallar herba, o per a tallar els bolets per la seva base. La mida m\u00e9s habitual \u00e9s de 20 a 25 cm de llargada sense comptar el m\u00e0nec.\n\u00c9s una eina que es basa en la for\u00e7a de cop i no de la for\u00e7a d'estirar que s'empra per a l'\u00fas de la fal\u00e7. La funci\u00f3 m\u00e9s habitual del podall \u00e9s tallar branques o tiges encara verdes i de dimensions relativament redu\u00efdes per tal de fer empelts o per l'esporga de la vinya. Actualment en les feines d'esporga es fa servir m\u00e9s les tisores d'esporgar. La l\u00e0mina est\u00e0 feta d'acer, t\u00e9 la forma corbada i amb la part que talla nom\u00e9s a la part interna que \u00e9s l'oposada al manipulador.\nT\u00e9 el seu origen en el mesol\u00edtic i actualment el seu \u00fas s'est\u00e0 generalitzant entre els boletaires. Consta d'una l\u00e0mina corbada de metall amb la part interna o c\u00f2ncava esmolada i prove\u00efda d'un m\u00e0nec curt del mateix material o de fusta. El seu mecanisme d'acci\u00f3 compren capturar els sarments del ra\u00efm abra\u00e7ant-los amb la curvatura i segar-lo lliscant amb la part tallant. Utilitza el mateix sistema que la fal\u00e7 per\u00f2 a escala m\u00e9s petita.\nNo s'ha de confondre amb la fal\u00e7, puix que aquesta \u00e9s d'una mida molt m\u00e9s gran i t\u00e9 uns altres usos. Mentre que la fal\u00e7 esta en des\u00fas per culpa de la mecanitzaci\u00f3, el fal\u00e7\u00f3 s'est\u00e0 estenent entre els boletaires, ja que la troben una eina molt \u00fatil a la hora de tallar la base dels bolets en el bosc, i per les seves redu\u00efdes dimensions \u00e9s molt manejable i f\u00e0cil de transportar.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La difusi\u00f3 d'innovacions \u00e9s una teoria sociol\u00f2gica que intenta explicar com, per qu\u00e8 i a quina velocitat es mouen les noves idees (i tecnologies) per les diferents cultures. El concepte, el planteja per primera volta el soci\u00f2leg franc\u00e9s Gabriel Tarde (1890) i els antrop\u00f2legs Friedrich Ratzel i Leo Frobenius. Aquesta idea, aplicada inicialment a l'epidemiologia en termes d'influ\u00e8ncia interna, la formul\u00e0 H. Earl Pemberton. S'ent\u00e9n com una explicaci\u00f3 sobre com una innovaci\u00f3 es comunica per certs canals, al llarg del temps, entre els membres d'un sistema social, i com aquesta \"nova idea\" s'accepta i divulga entre els seus membres de la xarxa social. La teoria es feu molt popular gr\u00e0cies al text d'Everett Rogers Diffusion of Innovations (1962). \u00c9s un tipus especial de comunicaci\u00f3 en qu\u00e8 els missatges corresponen a noves idees, es va aplicar multitudin\u00e0riament en l'\u00e0rea del m\u00e0rqueting.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Enciclopedia Salvat de la Fauna va ser una gran obra de 12 volums amb 3.300 p\u00e0gines, 4.000 fotografies i dibuixos sobre la fauna realitzada de 1970 a 1973, coordinada i dirigida per F\u00e9lix Rodr\u00edguez de la Fuente. En l'equip de redactors es trobaven Miguel Delibes de Castro, Javier Castroviejo, Cosme Morillo i Carlos Vallecillo, entre altres. L'enciclop\u00e8dia va suposar un veritable repte, ja que durant tres anys es va publicar un fascicle setmanal de 24 p\u00e0gines. Es va traduir a catorze idiomes, i esdevingu\u00e9 un gran esdeveniment a nivell mundial. Es van vendre a Espanya i a l'estranger quaranta milions de volums. Delibes recordaria anys despr\u00e9s haver vist l'enciclop\u00e8dia entre els llibres t\u00e8cnics de la majoria dels museus de ci\u00e8ncies naturals d'Europa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El proc\u00e9s tecnol\u00f2gic \u00e9s el m\u00e8tode base que valida els resultats d'un proc\u00e9s de creaci\u00f3\nd'un objecte tecnol\u00f2gic. Aquest proc\u00e9s es compon d'un conjunt d'etapes seq\u00fcencials amb retroalimentacions que seguides sistem\u00e0ticament faciliten l'obtenci\u00f3 de resultats i la seva adequaci\u00f3 als requeriments inicials. Una primera aproximaci\u00f3 al proc\u00e9s tecnol\u00f2gic seria la seg\u00fcent: \n\nNecessitat. En primer lloc cal partir d'una necessitat a la qual cal donar soluci\u00f3, el nostre projecte estar\u00e0 dirigit a satisfer-la.An\u00e0lisi. Aquesta etapa, consisteix a analitzar els factors que intervenen en la nostra necessitat. Ser\u00e0 interessant estudiar com s'ha resolt aquesta necessitat fins al moment i la recerca d'informaci\u00f3, tot all\u00f2 que permet definir millor els requeriments i el disseny. A partir de l'an\u00e0lisi de la situaci\u00f3 i dels elements que condicionen el projecte es defineixen els requeriments o plec de condicions. Si b\u00e9 les condicions inicials poden ser molt variades i de molts tipus, les principals s\u00f3n les seg\u00fcents: condicions funcionals, constructives (data d'acabament, etc.), econ\u00f2miques (pressupost), est\u00e8tiques, ecol\u00f2giques i de seguretat.Disseny. A partir dels requeriments i de l'experi\u00e8ncia acumulada s'estableixen els criteris de disseny. En aquesta fase s'han de definir tots els aspectes que tenen relaci\u00f3 amb el producte final. Si aquest \u00e9s un artefacte caldr\u00e0 fer un proc\u00e9s de planificaci\u00f3 de la construcci\u00f3 definint les diferents etapes o fases, preveure els materials a emprar en la seva construcci\u00f3, dibuixar els pl\u00e0nols constructius de les peces de qu\u00e8 constar\u00e0, les eines de treball, els costos, l'aspecte final, l'ergonomia, l'impacte ambiental, el reciclatge al final de la seua vida \u00fatil, entre d'altres.Prototip. Definit l'artefacte o proc\u00e9s cal construir-ne un prototip o model seguint les pautes establertes pel projecte.Avaluaci\u00f3. Una vegada acabada la construcci\u00f3 cal passar a la fase d'avaluaci\u00f3 per tal de comprovar que es compleixen els requeriments establerts a la fase de disseny i verificar que efectivament resol la necessitat per a la qual ha estat creat. D'aquesta fase es produeixen realimentacions per tal d'esmenar aquells aspectes que no han acabat de funcionar o que es poden millorar, modificant el disseny o b\u00e9 si no acaba de ser el que se cercava cal analitzar de nou el punt de partida.Mem\u00f2ria t\u00e8cnica. Una vegada hem avaluat el nostre prototip, s'ha d'elaborar la documentaci\u00f3 definitiva amb les esmenes pertinents per a la seua fabricaci\u00f3 en s\u00e8rie. S'inclouran tots els documents de la fase de disseny degudament modificats en funci\u00f3 de l'avaluaci\u00f3.Construcci\u00f3. Una vegada s'ha validat el model es construeix l'artefacte definitiu o es comen\u00e7a la fabricaci\u00f3 en s\u00e8rie amb els documents elaborats dins la mem\u00f2ria t\u00e8cnica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Oversigt over det kongelige danske videnskabernes selskabs forhandlinger og dets medlemmers arbeider, (abreujat Oversigt Danske Vid. Selsk. F\u00f6rh.), va ser una s\u00e8rie de revistes que es van editar entre els anys 1814 i 1931.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": ".sj \u00e9s el domini de primer nivell territorial (ccTLD) reservat per a les illes Svalbard i Jan Mayen. \u00c9s gestionat per l'empresa Norid, per\u00f2 no est\u00e0 obert a nous registres. L'expedici\u00f3 del domini estava basada en la designaci\u00f3 ISO 3166 de Svalbard i Jan Mayen, que consisteix en dos territoris administrats per separat integrats a Noruega: l'arxip\u00e8lag \u00e0rtic Svalbard i la gaireb\u00e9 deshabitada illa volc\u00e0nica de Jan Mayen. El domini va ser designat el 21 d'agost de 1997, al mateix temps que a l'illa Bouvet se li va assignar el domini .bv. Tots dos foren posats sota el registre .no de Norid, que n'\u00e9s tamb\u00e9 el patrocinador. Temps despr\u00e9s, les pol\u00edtiques noruegues determinaren que el domini .no era suficient per encabir els seus territoris d'ultramar i, per tant, el domini no estaria obert a noves inscripcions. Noruega no t\u00e9 la pretensi\u00f3 de comercialitzar els seus recursos, de manera que no est\u00e0 prevista la venda del domini .sj. Si m\u00e9s endavant es decideix utilitzar de nou, s'haur\u00e0 de fer sota la regulaci\u00f3 de l'Autoritat Noruega de Correus i Telecomunicacions i seguir les mateixes pol\u00edtiques que el .no.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "S'ent\u00e9n com a digital detox (desintoxicaci\u00f3 digital) a una tend\u00e8ncia recent que busca evitar i escapar de l'addicci\u00f3 a la tecnologia. Es pot entendre com un fenomen social que vol allunyar a la gent dels dispositius digitals com ara els smartphones o els ordinadors per tal de tornar a connectar amb la societat. El eslogan que defineix aquest moviment es Disconnect to reconnect. \nAvui dia cada cop m\u00e9s gent pateix de problemes f\u00edsics i psicol\u00f2gics derivats d'una obsessi\u00f3 a aquestes tecnologies que ens envolten. Aquesta tend\u00e8ncia t\u00e9 com a finalitat evitar l'ab\u00fas i l'obsessi\u00f3 a les noves tecnologies, entenent que aix\u00f2 pot comportar problemes en la nostra salut mental. Reivindica prendre consci\u00e8ncia d'aix\u00f2 i buscar maneres de portar una dieta digital m\u00e9s controlada. El fenomen Digital Detox pot recordar al que va suposar el ludisme en el seu moment traslladat a la revoluci\u00f3 digital dels nostres dies.\nSegons l'organitzaci\u00f3 Digitaldetox.org, el 61% dels internautes globals confessa tenir algun nivell d'addicci\u00f3 a la Xarxa. Aix\u00ed mateix, el nord-americ\u00e0 mitj\u00e0 admet passar almenys el 30% del seu temps en Internet revisant actualitzacions a les seves xarxes socials, tot i que no ho impliquin i siguin simples avisos.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Mecanisme de Desenvolupament Net (CDM, o Clean Development Mechanism) \u00e9s un mecanisme flexible definit a l'article 12 del Protocol de Kioto de la Convenci\u00f3 Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Clim\u00e0tic, amb l'objectiu que els pa\u00efsos en vies de desenvolupament (els no inclosos en l'annex I) puguin avan\u00e7ar cap a un desenvolupament sostenible, permetent alhora que els pa\u00efsos industrialitzats inclosos a l'annex I compleixin els seus compromisos de limitaci\u00f3 i reducci\u00f3 dels gasos amb efecte d'hivernacle.\nEl mecanisme consisteix en la implantaci\u00f3 o finan\u00e7ament de projectes per part dels pa\u00efsos industrialitzats en pa\u00efsos en vies de desenvolupament per tal de reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. El pa\u00eds desenvolupat obt\u00e9 aix\u00ed drets d'emissi\u00f3, dit d'altra manera, cr\u00e8dits certificats per la reducci\u00f3 de les emissions (CER). En conseq\u00fc\u00e8ncia, el pa\u00eds incl\u00f2s en l'annex I pot augmentar les seves emissions, sempre que respecti els requisits establerts pel Protocol de Kyoto per tal de salvaguardar la posici\u00f3 del pa\u00eds en vies de desenvolupament. En contrapartida, el pa\u00eds en vies de desenvolupament rep el capital invertit i la tecnologia neta, promovent aix\u00ed el desenvolupament sostenible en aquest.\nEls CDM poden ser duts a terme per organismes p\u00fablics o privats. S\u00f3n una eina que, juntament amb els mecanismes d'aplicaci\u00f3 conjunta (AC) i el comer\u00e7 internacional de drets d'emissi\u00f3, constitueixen els mecanismes establerts al Protocol de Kyoto per facilitar l'assoliment dels objectius de reducci\u00f3 i limitaci\u00f3 d'emissions dels pa\u00efsos de l'annex I.\nPer tal que el mecanisme sigui v\u00e0lid, cal que les reduccions de CO\u2082 assignades a un projecte en concret siguin verificades i certificades per un comit\u00e8 supervisor de les Nacions Unides. Per obtenir la certificaci\u00f3 de les emissions, les parts interessades (l'entitat que du a terme el projecte i el pa\u00eds en desenvolupament receptor del projecte) hauran de demostrar una reducci\u00f3 real, mesurable i prolongada en el temps.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Microsoft Math Solver \u00e9s una aplicaci\u00f3 m\u00f2bil enfocada a les matem\u00e0tiques. Ha sigut creada per la companyia Microsoft amb l'objectiu d'ajudar els estudiants a resoldre els seus problemes matem\u00e0tics mitjan\u00e7ant l'\u00fas d'intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (IA).\nMicrosoft Math Solver est\u00e0 disponible a iOS (novembre 2019) i a Android (desembre 2019).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una clau de pas \u00e9s un dispositiu, generalment de metall, d'algun aliatge o m\u00e9s recentment de pol\u00edmers o de materials cer\u00e0mics, usat per a donar pas o tallar el flux d'aigua o d'un altre fluid per una canonada. Quan estan inserides en una conducci\u00f3 es diuen claus de pas o claus de tall. Tamb\u00e9 se sol anomenar v\u00e0lvules a les claus. Certes claus, a m\u00e9s de servir per tallar el pas, tenien la funci\u00f3 d'evitar que l'aigua circuli en la direcci\u00f3 contr\u00e0ria a la desitjada (reflux), \u00e9s a dir, que a m\u00e9s eren v\u00e0lvules en l'accepci\u00f3 primitiva del terme. Quan es tracta d'un dispositiu que, a m\u00e9s de la clau, t\u00e9 una canella de sortida de l'aigua, forma el que s'anomena aixeta.\nLes claus de pas poden ser:\n\nDe seient i la seva variant d'agulla, amb un plan\u00e7\u00f3 roscat que gira sobre el seu eix en accionar la clau i s'assenta en un tancament del pas d'aigua. Aquest model \u00e9s precisament el que servia com a v\u00e0lvula tamb\u00e9, ja que el tancament estava lliure (amb una espiga allotjada en un buit de la tija d'estr\u00e8nyer), i tornava al seu seient quan l'aigua prenia el sentit contrari al degut, funcionant com una v\u00e0lvula de retenci\u00f3 de pist\u00f3. Pel soroll que produ\u00efen es van deixar d'usar i el tancament es va fixar a la part fixa.\nDe mascle o de bola, amb un mascle troncoc\u00f2nic o una esfera amb un orifici que permet el pas del fluid quan est\u00e0 alineat amb l'eix de la conducci\u00f3.\nDe discs cer\u00e0mics, uns discs cer\u00e0mics tenen una s\u00e8rie d'orificis que deixen passar el fluid quan els d'un i els de l'altre coincideixen.\nDe comporta\nDe papallona, un disc gira sobre un eix obturant la secci\u00f3 de pas del conducte quan est\u00e0 perpendicular a l'eix d'aquest i deixant pas lliure quan est\u00e0 paral\u00b7lel. S'usen en grans di\u00e0metres.\n D'escaire, amb obertura i tancament de quart de volta. S'utilitzen al costat de cada punt d'aigua de la llar aix\u00ed en cas d'avaria d'algun aparell no cal deixar sense aigua a la resta de la casa.Hi ha a m\u00e9s claus que serveixen per distribuir l'aigua entre diverses canonades, v\u00e0lvules multivia (usades en calefacci\u00f3, en depuraci\u00f3 de piscines, ...), claus que tanquen el pas de l'aigua a un dip\u00f2sit quan arriba a un cert nivell l'aigua, v\u00e0lvules de nivell (usades en les cisternes dels v\u00e0ters, per exemple).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En teoria matem\u00e0tica de nusos, la baula de Hopf, denominada aix\u00ed en honor de Heinz Hopf, \u00e9s la baula m\u00e9s simple no trivial de m\u00e9s d'un component. Es compon de dos cercles units entre si exactament una vegada. Per a construir un model concret, nom\u00e9s cal prendre el cercle unitat en el pla xy amb centre en l'origen i un altre cercle unitari yz pla amb centre a (0,1,0).\nSegons les orientacions relatives dels dos components el nombre d'enlla\u00e7 de la baula de Hopf \u00e9s \u00b11.\nLa baula de Hopf \u00e9s (2,2)-baula toroide amb la trena\n\n  \n    \n      \n        \n          \u03c3\n          \n            1\n          \n          \n            2\n          \n        \n        .\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\sigma _{1}^{2}.\\,}\n  En la fibraci\u00f3 de Hopf\n\n  \n    \n      \n        \n          S\n          \n            1\n          \n        \n        \u2192\n        \n          S\n          \n            3\n          \n        \n        \u2192\n        \n          S\n          \n            2\n          \n        \n        .\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle S^{1}\\to S^{3}\\to S^{2}.\\,}\n  Les fibres sobre dos punts diferents en S\u00b2 formen una baula de Hopf en la 3-esfera S3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La PCR quantitativa, qPCR, Q-PCR o PCR en temps real \u00e9s una variant de la reacci\u00f3 en cadena de la polimerasa (PCR) que es fa servir per amplificar i quantificar en termes absoluts el producte de l'amplificaci\u00f3, l'\u00e0cid desoxiribonucleic (ADN). Igual que en la PCR convencional, s'empra un motlle d'ADN, almenys un parell d'encebadors espec\u00edfics, dNTP, un amortidor de reacci\u00f3 adequat i una polimerasa d'ADN termoestable. S'afegeix a aquesta barreja una subst\u00e0ncia marcada amb un fluor\u00f2for que, en un termociclador dotat de sensors per mesurar fluoresc\u00e8ncia, despr\u00e9s de ser excitat a la longitud d'ona apropiada, permeti mesurar la taxa de generaci\u00f3 d'un o m\u00e9s productes espec\u00edfics. Aquest mesurament es fa despr\u00e9s de cada cicle d'amplificaci\u00f3, motiu pel qual tamb\u00e9 se la denomina PCR en temps real. En molts casos el motlle emprat per la PCR quantitativa no \u00e9s ADN des del principi, sin\u00f3 que pot ser ADN complementari (ADNc) monocatenari, obtingut per retrotranscripci\u00f3 de l'\u00e0cid ribonucleic (ARN); en aquest cas, s'utilitzen les denominacions RT-PCR quantitativa, RT-PCR en temps real o RT-Q-PCR. No s'ha de confondre amb la t\u00e8cnica de la PCR amb transcripci\u00f3 inversa en qu\u00e8 hi ha un pas de retrotranscripci\u00f3 d'ARN a ADN que no quantifica necess\u00e0riament el producte en temps real.Juntament amb els xips d'ADN, la PCR quantitativa \u00e9s la metodologia m\u00e9s moderna per estudiar l'expressi\u00f3 g\u00e8nica, tot i que altres m\u00e8todes tradicionals com el Northern blot tamb\u00e9 permeten observar-la amb una menor precisi\u00f3. La variabilitat introdu\u00efda a la quantificaci\u00f3, que comporta un marge d'error en l'estimaci\u00f3, deriva de la integritat de l'ADN, l'efici\u00e8ncia enzim\u00e0tica i molts altres factors, per la qual cosa s'han desenvolupat nombrosos sistemes d'estandarditzaci\u00f3. N'hi ha que quantifiquen de manera absoluta l'expressi\u00f3 g\u00e8nica, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s habitual que estiguin enfocats a la quantificaci\u00f3 relativa del gen d'estudi respecte a un altre, denominat \"normalitzador\", que \u00e9s seleccionat per la seva expressi\u00f3 gaireb\u00e9 constant. Aquests gens solen rebre el nom de \"gens de manteniment\" perqu\u00e8 sovint estant implicats en funcions b\u00e0siques per a la superviv\u00e8ncia cel\u00b7lular, cosa que sol comportar una expressi\u00f3 constitutiva. Mesurant els gens d'inter\u00e8s a cada experiment i dividint el resultat per l'expressi\u00f3 del gen normalitzador seleccionat \u00e9s possible comparar els gens objectiu, fins i tot sense con\u00e8ixer-ne el nivell d'expressi\u00f3 en termes absoluts. Els gens normalitzadors m\u00e9s emprats s\u00f3n els que codifiquen prote\u00efnes com la tubulina, la gliceraldehid-3-fosfat deshidrogenasa, l'alb\u00famina, la ciclofilina o ARN ribos\u00f2mics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Departament de Banda Ampla, Comunicacions, i Economia Digital (en angl\u00e8s Department of Broadband, Communications and the Digital Economy) va ser un departament (de nivell ministerial) del Govern d'Austr\u00e0lia. El citat departament va ser institu\u00eft l'any 2007 i dissolt l'any 2013. Les seves funcions van ser assumides pel llavors creat Department of Communications d'Austr\u00e0lia.\nAquesta estructura jer\u00e0rquica de govern va tenir al seu c\u00e0rrec la responsabilitat del desenvolupament de la banda ampla (en angl\u00e8s: broadband) a Austr\u00e0lia, i en general de tot sector de les comunicacions en aquest pa\u00eds (incloent els serveis a trav\u00e9s de senyals de radi i televisi\u00f3), i de manera que aquest desenvolupament fos sostenible i convenient, promovent l'economia digital i la competitivitat en amplis sectors, en benefici dels australians.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El flux en canals oberts \u00e9s una branca de la hidr\u00e0ulica, \u00e9s un tipus de flux de l\u00edquid dins d'un conducte amb una superf\u00edcie lliure, conegut com un canal hidr\u00e0ulic. L'altre tipus de flux dins d'un conducte \u00e9s el flux de la canonada. Aquests dos tipus de flux s\u00f3n similars en molts aspectes, per\u00f2 difereixen en un aspecte important: la superf\u00edcie lliure. El flux en canals oberts t\u00e9 una superf\u00edcie lliure, mentre que el flux de canonades no en t\u00e9.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "PlayStation Network (PSN) \u00e9s una plataforma desenvolupada per Sony per a la venda de continguts digitals i com a suport del joc en l\u00ednia accessible mitjan\u00e7ant PlayStation 3 i PlayStation Portable. Des d'aquests dispositius l'usuari pot xatejar en l\u00ednia i navegar per la xarxa de franc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Nature Communications (abreujat com Nat. Commun.) \u00e9s una revista cient\u00edfica brit\u00e0nica en angl\u00e8s amb comit\u00e8 de lectura. Publica dues setmanes al mes articles de recerca originals sota la forma de comunicacions en tots els camps cient\u00edfics.Es publica des de 2010 per Nature Publishing Group. Actualment (2015) l'editor en cap \u00e9s Joerg Heber.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Fraunhofer-Gesellschaft \u00e9s un organisme de recerca alemany. El seu nom ve del f\u00edsic Joseph von Fraunhofer. Agrupa 58 instituts arreu d'Alemanya, cadascun d'ells, especialitzat en diferents camps de la ci\u00e8ncia aplicada. Es finan\u00e7a parcialment per l'Estat (govern federal i els landers propietaris de l'organisme) i les dues terceres parts s\u00f3n autofinan\u00e7ades, ja sigui a partir de contractes de projectes esponsoritzats pel govern com per la ind\u00fastria. T\u00e9 un pressupost anual d'uns mil dos-cents milions d'euros.\nEl nom oficial \u00e9s Fraunhofer-Gesellschaft zur F\u00f6rderung der angewandten Forschung e.V. (de l'alemany : \u00abSocietat Fraunhofer pel desenvolupament en la recerca aplicada\u00bb).\nAquest organisme \u00e9s conegut principalment per haver coinventat, juntament amb Thomson el codec de compressi\u00f3 MP3. Actualment est\u00e0 desenvolupant un projecte per IKEA on els seus clients porten una foto de la seva casa a la botiga, on veuen una adaptaci\u00f3 completa de la seva habitaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Global Change Biology, sovint abreviat Glob. Change Biol. o gcb \u00e9s una revista cient\u00edfica mensual brit\u00e0nica no oberta amb proc\u00e9s de revisi\u00f3 avaluada per experts i del grup editorial Wiley-Blackwell. Publica articles de recerca, t\u00e8cnics, revisions i cartes al director. Les publicacions de la revista abarquen tots aquells aspectes relacionats amb el canvi global, en especial la interacci\u00f3 dels sistemes biol\u00f2gics i els propis canvis ambientals com ara el canvi clim\u00e0tic, l'escalfament global, els canvis d'usos del s\u00f2l, les esp\u00e8cies invasores, incendis i desastres naturals, i els gasos amb efecte d'hivernacle. Els estudis poden ser te\u00f2rics, de modelitzaci\u00f3, d'an\u00e0lisi i observaci\u00f3 o experimentals i tendeixen a ser m\u00e9s exploratoris que no pas confirmatoris. El primer exemplar va apar\u00e8ixer l'any 1995 i actualment \u00e9s una revista de cert prestigi (factor d'impacte de 8,88 el 2018) i se situa en el primer quartil en nombre de cites en els camps de l'ecologia, la qu\u00edmica ambiental, les ci\u00e8ncies ambientals i el canvi global. L'editor en cap n'\u00e9s Stephen P. Long.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Laboratori nacional de Lawrence Berkeley, normalment anomenada Berkeley Lab, \u00e9s un laboratori nacional dels EUA amb seu a Berkeley Hills a prop de Berkeley, Calif\u00f2rnia que realitza recerca i desenvolupament en nom del departament d'energia dels EUA (DOE).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les ci\u00e8ncies b\u00e0siques, ci\u00e8ncies fonamentals o ci\u00e8ncies pures en la ci\u00e8ncia, descriuen les forces dels objectes, les relacions entre si i les lleis que les regeixen, de tal manera que tots els altres fen\u00f2mens poden estar en principi derivats d'aquestes seguint la l\u00f2gica del reduccionisme cient\u00edfic. La biologia, la qu\u00edmica i la f\u00edsica s\u00f3n ci\u00e8ncies b\u00e0siques; l'enginyeria no ho \u00e9s.\nHi ha una difer\u00e8ncia entre ci\u00e8ncia fonamental i la ci\u00e8ncia aplicada (o ci\u00e8ncia pr\u00e0ctica). La ci\u00e8ncia b\u00e0sica, en contrast amb la ci\u00e8ncia aplicada, es defineix com un coneixement fonamental que es desenvolupa. El progr\u00e9s de la ci\u00e8ncia b\u00e0sica es basa en experiments ben controlats i observacions curoses. La ci\u00e8ncia b\u00e0sica dep\u00e8n de les deduccions de veritats demostrades, o s'estudia sense pensar en aplicacions pr\u00e0ctiques. Les ci\u00e8ncies b\u00e0siques han estat associades tradicionalment amb les ci\u00e8ncies naturals; tanmateix, la recerca en les ci\u00e8ncies socials i ci\u00e8ncies del comportament es pot considerar fonamental.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els dispositius de visualitzaci\u00f3, han evolucionat des de sistemes mec\u00e0nics (m\u00e9s tard electromec\u00e0nics) per a visualitzar primer nom\u00e9s xifres (o r\u00e8tols amb text), fins a arribar a les pantalles LED capaces de visualitzar gr\u00e0fics 3D en color i amb imatges en moviment. Els visualitzadors m\u00e9s primitius van ser els dispositius mec\u00e0nics de les caixes registradores substitu\u00efts m\u00e9s tard pels electromagn\u00e8tics, utilitzant un solenoide-bobinat per controlar una bandera visible o una pestanya. Es van utilitzar per a visualitzar des dels preus del mercat de valors fins a la visualitzaci\u00f3 d'horaris sortides i arribades en estacions i aeroports.\nPantalles de visualitzaci\u00f3\u02d0 El tub de raig c\u00e0todics va ser el cavall de batalla en la tecnologia visualitzaci\u00f3 de text i de v\u00eddeo durant diverses d\u00e8cades, fins que va ser despla\u00e7at per la pantalla de plasma, la pantalla de cristall l\u00edquid (LCD) i els dispositius d'estat s\u00f2lid com LEDs i OLEDs. Amb l'adveniment dels microprocessadors i altres dispositius micro-electr\u00f2nics, d'aquesta manera, panells amb milions de \" p\u00edxels\" han pogut ser incorporades als dispositius de visualitzaci\u00f3, sent capa\u00e7os de mostrar gr\u00e0fics o fins i tot imatges de v\u00eddeo en pantalles gegants de desenes de metres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Medalla Nacional de Ci\u00e8ncia dels Estats Units (en angl\u00e8s \"National Medal of Science\") \u00e9s un premi atorgat pel president nord-americ\u00e0 a persones que han fet importants contribucions en l'avan\u00e7 de la ci\u00e8ncia o l'enginyeria. Els premis es lliuren en sis camps, ci\u00e8ncies socials i de la conducta, biologia, qu\u00edmica, enginyeria, matem\u00e0tiques i ci\u00e8ncies f\u00edsiques. El Comit\u00e8 de la Medalla Nacional de Ci\u00e8ncia, est\u00e0 sota la Fundaci\u00f3 Nacional de Ci\u00e8ncia (en angl\u00e8s National Science Foundation, NSF) que \u00e9s responsable de recomanar els candidats al president.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Feynman Lectures on Computation \u00e9s un llibre de Richard Feynman (1918 - 1988), producte dels deu darrers anys de la seva vida dedicats als fonaments de la computaci\u00f3.El mateix Feynman escriu al pr\u00f2leg que el llibre no est\u00e0 destinat nom\u00e9s a estudiants i aix\u00f2 li permet de tractar alguns temes pel sol fet que s\u00f3n interessants. El llibre \u00e9s el resultat de les notes preses durant les classes que Feynman va donar a l'Institut Tecnol\u00f2gic de Calif\u00f2rnia, conegut com a Caltech. Tot i que Feynman \u00e9s l'autor principal, cont\u00e9 tamb\u00e9 contribucions de Marvin Minsky, Charles Bennett, i John Hopfield. L'obra va ser publicada p\u00f2stumament pels seus fills Michelle i Carl l'any 1996, vuit anys despr\u00e9s de la seva mort i redactat pel catedr\u00e0tic Toni Hey. Una reedici\u00f3 en va apar\u00e8ixer l'any 2018.El llibre aborda els fonaments de la computaci\u00f3, els l\u00edmits imposats per les lleis f\u00edsiques i les possibilitats de la computaci\u00f3 qu\u00e0ntica. Segons el cr\u00edtic Daniel Gutierrez en una ressenya del 2014, el llibre que aleshores ja tenia m\u00e9s de 25 anys, no va perdre en actualitat \u00abla major part del material \u00e9s atemporal i presenta una visi\u00f3 general \u2018feynmanesca\u2019 de molts temes cl\u00e0ssics i alguns no tan cl\u00e0ssics en el camp de la inform\u00e0tica\u00bb.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Olimp\u00edada Internacional de Matem\u00e0tiques (OIM) \u00e9s una competici\u00f3 matem\u00e0tica anual, que consta de 6 problemes i 42 punts, dirigida a estudiants de secund\u00e0ria, i \u00e9s la m\u00e9s antiga de les Olimp\u00edades Internacionals de Ci\u00e8ncies. La primera OIM se celebr\u00e0 a Romania l'any 1959, i s'ha celebrat cada any excepte en 1980. Al voltant de 100 pa\u00efsos hi envien delegacions de fins a 6 estudiants, m\u00e9s un capit\u00e0, un vicecapit\u00e0 i observadors.El contingut de les proves va des de problemes d'addici\u00f3 extremadament dif\u00edcils fins a \u00e0rees de les matem\u00e0tiques que no es tracten en l'ensenyament secundari i fins i tot tampoc en nivells universitaris, com per exemple geometria projectiva i complexa, equacions funcionals i teoria de nombres, que requereixen amplis coneixements de teoremes relacionats. El c\u00e0lcul, encara que est\u00e0 perm\u00e8s en les solucions, no \u00e9s necessari, ja que \u00e9s un requisit que qualsevol persona que tingui una comprensi\u00f3 b\u00e0sica de matem\u00e0tiques ha de poder entendre els problemes, fins i tot si el desenvolupament de la soluci\u00f3 requereix un coneixement m\u00e9s ampli. Aquells qui estan a favor d'aquest principi asseguren que aix\u00f2 permet una major universalitat, i que crea un incentiu per tal de trobar solucions elegants als problemes.\nEl proc\u00e9s de selecci\u00f3 varia segons el pa\u00eds, per\u00f2 sovint consisteix en un conjunt de proves que admeten cada cop menys estudiants a cada fase del proc\u00e9s. S'atorguen guardons al menor percentatge dels participants individuals. Oficialment no es reconeixen els equips: totes les puntuacions s'atorguen als participants individuals, per\u00f2 sovint es comparen, encara que de forma oficiosa, les puntuacions dels equips. Els participants han de tenir menys de vint anys, i no poden estar inscrits en cap instituci\u00f3 d'ensenyament terciari (universitats, instituts de formaci\u00f3 t\u00e8cnica, escoles d'infermeria, laboratoris de recerca, centres d'excel\u00b7l\u00e8ncia o centres d'educaci\u00f3 a dist\u00e0ncia). Amb aquestes condicions, un estudiant pot participar qualsevol nombre de vegades en les OIM.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnologia aliment\u00e0ria \u00e9s la part de la ind\u00fastria encarregada de l'elaboraci\u00f3, transformaci\u00f3, preparaci\u00f3, conservaci\u00f3 i envasament dels aliments de consum hum\u00e0 i animal. Les mat\u00e8ries primeres d'aquesta ind\u00fastria se centra en els productes d'origen vegetal (agricultura), animal (ramaderia) i f\u00fangic, principalment. El progr\u00e9s d'aquesta ind\u00fastria ens ha afectat en l'actualitat d'alimentaci\u00f3 quotidiana, augmentant el nombre de possibles aliments disponibles en la dieta. L'augment de producci\u00f3 ha anat unit amb un esfor\u00e7 progressiu en la vigil\u00e0ncia de la higiene i de les lleis aliment\u00e0ries dels pa\u00efsos intentant regular i unificar els processos i els productes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La biocontenci\u00f3, un terme for\u00e7a relacionat amb la bioseguretat, est\u00e0, fortament relacionada als factors f\u00edsics i constructius associats amb el disseny d'una instal\u00b7laci\u00f3, i implica una participaci\u00f3 activa de arquitectes, enginyers i equips constructius sota unes directius estrictes per part dels usuaris finals. La biocontenci\u00f3 \u00e9s un assumpte altament t\u00e8cnic i tecnol\u00f2gic (sistemes electr\u00f2nics acc\u00e9s personal, calefacci\u00f3, ventilaci\u00f3, estanquitat instal\u00b7lacions, filtraci\u00f3 absoluta d'aire, tractament efluents i residus s\u00f2lids eficientment inactivadors, sistemes de descontaminaci\u00f3, etc.) en el que hi ha pocs est\u00e0ndards reconeguts. \u00c9s un element crucial, ja que el cost d'una instal\u00b7laci\u00f3 de biocontenci\u00f3 (nivell 3 bioseguretat) \u00e9s de l'ordre de 2 a 4 vegades m\u00e9s alt que una instal\u00b7laci\u00f3 de nivell bioseguretat 2 (un laboratori microbiol\u00f2gic est\u00e0ndard), i els seus costos operacionals seran de l'ordre de 4 a 8 vegades m\u00e9s alts (Abad et al., 2010). S'estima que les despeses de manteniment per instal\u00b7lacions de m\u00e0xima contenci\u00f3 \u00e9s entre el 10 i el 15% anual de les despeses de construcci\u00f3, ja de per si molt elevades (Heckert et al., 2011). Qualsevol mesura estructural no ben presa en el seu moment tindr\u00e0 un impacte creixent al llarg del temps.\nSegons l'Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut es distingeixen quatre nivells de bioseguretat, de NBS1 a NBS4 relacionats, si b\u00e9 no exactament i directament, amb els grups de risc microbiol\u00f2gic. Els laboratoris, segons aquesta classificaci\u00f3, s'ordenen tal com segueix: laboratoris b\u00e0sics, nivells de bioseguretat 1 i 2; laboratoris de biocontenci\u00f3, nivell de bioseguretat 3; i nivell de bioseguretat 4 assignat als laboratoris de m\u00e0xima biocontenci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El cep xin\u00e8s era un instrument de tortura d'origen xin\u00e8s, consistent en una caixa, generalment de fusta, on es col\u00b7locaven els peus de la v\u00edctima, els quals eren, a trav\u00e9s d'una maneta i utilitzant els principis b\u00e0sics de la premsa i el cargol, premuts pel botx\u00ed. El dolor de la v\u00edctima era gradual, comen\u00e7ant per una lleugera pressi\u00f3 al peu fins a convertir-se en un dolor insuportable acompanyat de la trituraci\u00f3 dels ossos del peu.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "HornetQ \u00e9s un agent de missatges o broker de codi obert emprat per a implementar un sistema de missatges ass\u00edncrons d'altes prestacions. HornetQ \u00e9s un exemple d'estructura MOM (Message-oriented middleware). HornetQ li aplica la llic\u00e8ncia Apache v2.0.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un t\u00edtol d\u2019anticossos \u00e9s una mesura de la quantitat d\u2019anticossos produ\u00efts per un organisme que reconeix un determinat ep\u00edtop, expressat com l\u2019invers de la diluci\u00f3 m\u00e9s gran (en una diluci\u00f3 en s\u00e8rie) que sempre dona un resultat positiu. ELISA \u00e9s un mitj\u00e0 com\u00fa per determinar els t\u00edtols d\u2019anticossos.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Es coneix com a consens cient\u00edfic tot aquell judici col\u00b7lectiu a una determinada posici\u00f3 o opini\u00f3 que manifesta la comunitat cient\u00edfica, en un camp particular de la ci\u00e8ncia i en un determinat moment de la hist\u00f2ria. El consens cient\u00edfic no \u00e9s, en si mateix, un argument cient\u00edfic, i no forma part del m\u00e8tode cient\u00edfic, per\u00f2, existeix pel fet que est\u00e0 basat en una mat\u00e8ria objecte d'estudi que s\u00ed que presenta arguments cient\u00edfics o fa servir el m\u00e8tode cient\u00edfic. Segons Thomas Kuhn, per a una nova idea cient\u00edfica reconeguda, la seva capacitat de generar consens \u00e9s directament proporcional a la seva adequaci\u00f3 al paradigma dominant o al seu grau d'innovaci\u00f3 (que pot arribar fins a la ruptura del paradigma, denominada revoluci\u00f3 cient\u00edfica).\nEl consens sol aconseguir-se a trav\u00e9s del debat cient\u00edfic. L'\u00e8tica cient\u00edfica exigeix que les noves idees, els fets observats, les hip\u00f2tesis, els experiments i els descobriments es publiquin, justament per garantir la comunicaci\u00f3 a trav\u00e9s de confer\u00e8ncies, publicacions (llibres, revistes) i la seva revisi\u00f3 per experts i, donat el cas, la controv\u00e8rsia amb els punts de vista discrepants. La reproductibilitat dels experiments i la falsaci\u00f3 de les teories cient\u00edfiques s\u00f3n un requisit indispensable per a la bona pr\u00e0ctica cient\u00edfica.\nAix\u00ed s'arriba a una situaci\u00f3 on aquells especialistes d'una determinada disciplina sovint poden recon\u00e8ixer en quins temes hi ha tal consens, encara que comunicar a l'exterior pot arribar a ser dif\u00edcil. De vegades, les institucions cient\u00edfiques emeten declaracions amb les que tracten de comunicar a l'exterior una s\u00edntesi de l'estat de la ci\u00e8ncia des de l'interior. En aquells casos en qu\u00e8 s'assenyala que existiria una controv\u00e8rsia o un nou paradigma creat per un grup molt minoritari de cient\u00edfics al voltant de la mat\u00e8ria objecte d'estudi, definir quin \u00e9s el consens que existeix sobre ella pot resultar bastant simple, ja que en aquests casos s'assenyala que, dins d'una comunitat cient\u00edfica, el consens cient\u00edfic sobre el tema \u00e9s la hip\u00f2tesi o teoria que \u00e9s acceptada per la gran majoria.\nLa f\u00f3rmula que consisteix a invocar el consens cient\u00edfic o rebutjar la seva exist\u00e8ncia \u00e9s habitual en debats pol\u00edtics i medi\u00e0tics que es formen al voltant de temes controvertits dins de l'esfera p\u00fablica, i que d'altra banda poden no ser gens controvertits dins de la comunitat cient\u00edfica, com per exemple el tema del canvi clim\u00e0tic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Estaci\u00f3 de Biodiversitat Tiputini \u00e9s una estaci\u00f3 biol\u00f2gica de recerca cient\u00edfica de camp establerta a l'Amazones equatoriana. Est\u00e0 situada a la prov\u00edncia d'Orellana, a uns 280 quil\u00f2metres del SEE de Quito. Es troba al riba nord del riu Tiputini, un afluent sud del riu Napo, forma part del Parc Nacional Yasun\u00ed Reserva de la Biosfera. L'estaci\u00f3 \u00e9s gestionada conjuntament per la Universitat Sant Francisco de Quito i la Universitat de Boston com un centre d'educaci\u00f3, recerca i conservaci\u00f3.\nConserva un tram de 6,5 km\u00b2, que inclou la majoria de selva prim\u00e0ria de bosc no inundat, a m\u00e9s d'una estreta franja de vegetaci\u00f3 inundada cap al riu, rierols i petits bassals entorn d'un llac. Durant l'estaci\u00f3 seca  apareixen platges de 100 m d'extensi\u00f3 com a m\u00e0xim, al llarg del riu Tiputini.\nL'estaci\u00f3 est\u00e0 orientada a la recerca i l'educaci\u00f3 sobre la conservaci\u00f3 de l'ecosistema amaz\u00f2nic. Els investigadors realitzen una \u00e0mplia gamma de temes que van des de la catalogaci\u00f3 de la megadiversitat regional al comportament animal amb la finalitat d'avan\u00e7ar en la ci\u00e8ncia en general.El descobriment de nous jaciments de petroli ha posat en risc l'estaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El terme tecnoestr\u00e8s prov\u00e9 del llibre publicat en 1997 per Larry Rosen i Michelle Weil amb el mateix t\u00edtol en el qual es posa de manifest l'addicci\u00f3 psicol\u00f2gica que pot produir l'\u00fas continuat de la tecnologia. Es considera que una bona part de la poblaci\u00f3 pot estar afligida d'aquest mal dels nostres temps.M\u00e9s detalladament, el concepte tecnoestr\u00e8s, \u00edntimament relacionat amb l'\u00fas de les Tecnologies de la Informaci\u00f3 i la Comunicaci\u00f3 (TIC), es refereix a una malaltia basada, essencialment, en l'estr\u00e8s produ\u00eft per una mala introducci\u00f3 de la tecnologia a la vida quotidiana d\u2019una persona. A conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquesta mala adaptaci\u00f3 de les TIC a la dimensi\u00f3 vital i laboral, es poden desenvolupar efectes psicosocials (efectes de les tasques organitzatives, principalment de l\u2019\u00e0mbit laboral, que causen un impacte negatiu en el benestar de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, tant f\u00edsicament com emocionalment) que fan prosperar una relaci\u00f3 t\u00f2xica entre la persona i la tecnologia, de manera que l\u2019\u00fas de la mateixa arriba a resultar malalt\u00eds i perjudicial. Per tant, el tecnoestr\u00e8s acostuma a originar-se principalment en espais replets de dispositius tecnol\u00f2gics m\u00faltiples, tals com tel\u00e8fons m\u00f2bils, televisions, tauletes t\u00e0ctils o ordinadors, esdevenint la persona que l\u2019habita incapa\u00e7 de comprendre\u2019ls o de fer-los funcionar i, en definitiva, sent incompetent en el camp de les noves eines tecnol\u00f2giques. Aleshores, aquest tipus d\u2019estr\u00e8s, com molts altres, neix de la car\u00e8ncia per a satisfer una necessitat. En aquest cas, la necessitat a satisfer consisteix a complaure una tasca per mitj\u00e0 de la tecnologia, i la insatisfacci\u00f3 \u00e9s causada per no saber com fer-ho, la qual cosa es tradueix en una incapacitat de progr\u00e9s que genera impot\u00e8ncia, tensi\u00f3 i ansietat. Naturalment, aquest sentiment s\u2019intensifica com m\u00e9s tecnologia envolta a una persona, ja tingui aquesta t\u00e9 les habilitats necess\u00e0ries per a usar-la o no: qui estigui connectat a l\u2019ordinador i alhora estigui pendent de la televisi\u00f3 i del seu m\u00f2bil, \u00e9s a dir, qui miri tres pantalles al mateix temps, pot contraure un perill\u00f3s sentiment d\u2019ansietat que pot ser el desencadenant del tecnoestr\u00e8s. Altrament, una forma diferent de patir la malaltia en q\u00fcesti\u00f3 consisteix a sentir la necessitat de provar la tecnologia m\u00e9s nova, conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una addicci\u00f3 que implica tristesa i estr\u00e8s.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La plaga grisa \u00e9s un tema o entorn de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 que correspon a un futur al qual m\u00e0quines, robots o replicants s'autorrepliquen r\u00e0pidament fins a consumir tots els recursos naturals i tota mat\u00e8ria viva de la Terra. Es pot considerar un tipus de fi del m\u00f3n fictici, i, en casos pitjors, fins i tot pot abastar tot l'Univers, que es convertiria en una massa informe i desordenada de m\u00e0quines que es reprodueixen sense control com un virus, una planta o un bacteri, for\u00e7osament de color gris. El comen\u00e7ament d'aquest final sol proposar-se tamb\u00e9 per analogia amb la biologia, i correspondria a una mutaci\u00f3 d'algun tipus que provoca que les m\u00e0quines s'estenguin exponencial i descontroladament produint el consum total de la vida existent en aquest proc\u00e9s, de vegades anomenat ecof\u00e0gia.\nEl terme en angl\u00e8s, grey goo, va ser escrit per primera vegada el 1986 al llibre Engines of Creation, d'Eric Drexler.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El cultiu d'esput \u00e9s una t\u00e8cnica de laboratori utilitzada en medicina per buscar organismes que causen infeccions dels pulmons i bronquis. \u00c9s una prova no invasiva i f\u00e0cil de realitzar. No hi ha pres\u00e8ncia de dolor ni altres mol\u00e8sties severes durant la t\u00e8cnica. Sovint, es pot sentir alguna petita mol\u00e8stia per haver de tossir cont\u00ednuament per expectorar el moc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El multiplicador de gir (tamb\u00e9 conegut com a overdrive) \u00e9s un dispositiu mec\u00e0nic que t\u00e9 com finalitat multiplicar la relaci\u00f3 de transmissi\u00f3 de la caixa de canvis d'un autom\u00f2bil, amb la finalitat d'aconseguir major velocitat i un menor consum a costa de perdre parell motor. Fa el contrari de la caixa reductora d'un vehicle tot terreny que desmultiplica dividint (normalment per 2) la relaci\u00f3 de transmissi\u00f3 de tot el canvi.Pot referir-se a dos m\u00e8todes diferents per aconseguir aquesta finalitat:\nEl primer \u00e9s un aparell que es feia servir normalment en vehicles de tracci\u00f3 posterior, instal\u00b7lat a la sortida de la caixa de canvis cap al diferencial que permetia (mitjan\u00e7ant un interruptor) poder escollir una relaci\u00f3 de transmissi\u00f3 sobre-elevada per mantenir altes velocitats de creuer.\nL'altre \u00e9s una combinaci\u00f3 d'engranatges dins de la pr\u00f2pia caixa de canvis que aconsegueix una velocitat de gir de sortida m\u00e9s elevada que la d'entrada, aix\u00ed, l'overdrive no \u00e9s un dispositiu a part o diferenciat, sin\u00f3 que forma part d'un altre.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un panell detector pla \u00e9s un dispositiu que permet realitzar una radiografia proporcionant una imatge digital radiol\u00f2gica a l'instant. Es fabriquen en dues topologies: amb forma de \"cassette\" o integrats dins d'un equip. En general, es fa refer\u00e8ncia a aquest tipus de dispositiu sota les sigles DR per \"Radiologia digital\" a difer\u00e8ncia dels altres sistemes que funcionen \u00fanicament amb \"cassette\" (una placa de f\u00f2sfor fotoestimulable PSP) una tecnologia anomenada \"CR\" o \"Radiografia computada\".D'entre els tipus de panells detectors plans, els que funcionen amb \"cassette\" tenen una forma rectangular amb una superf\u00edcie activa que va des de 5 x 5cm fins a 60 x100cm amb un gruix d'1 a 10 cm. La mida m\u00e9s comuna utilitzada en la medicina humana \u00e9s de 36 x 43 cm (14 x 17 polzades).Segons el principi f\u00edsic utilitzat, aquests detectors es divideixen en dos grups principals:\nDetectors de conversi\u00f3 directa: Els rajos X es converteixen directament en un senyal el\u00e8ctric (t\u00e8cnica CMOS)\nDetectors de conversi\u00f3 indirecta: Els rajos X es converteixen en fotons (tecnologia de silici amorf o seleni) que al seu torn s\u00f3n convertits en un senyal el\u00e8ctric.Els detectors s\u00f3n generalment bidimensionals, per\u00f2 n'hi ha algunes versions en les que un detector lineal d'una sola dimensi\u00f3 es mou a una velocitat constant al llarg de tota la superf\u00edcie activa del panell (com un esc\u00e0nner t\u00edpic d'ordinador), generant la segona dimensi\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Hyakumant\u014d Darani (\u767e\u4e07\u5854\u9640\u7f85\u5c3c, Hyakumant\u014d Darani?), literalment Un mili\u00f3 de pagodes i oracions Dharani, \u00e9s un fam\u00f3s gravat impr\u00e8s al Jap\u00f3 l'any 764, considerat el primer text conegut impr\u00e8s per mitjans mec\u00e0nics en aquest pa\u00eds.\nAl Jap\u00f3, ja des del segle viii s'hi trobaven llibres impresos per gravar en fusta provinents dels temples budistes xinesos. El 764, l'emperadriu Sh\u014dtoku (718-770) va encarregar la creaci\u00f3 d'un mili\u00f3 de petites pagodes de fusta, cadascuna de les quals amb un petit pergam\u00ed a dins (normalment de 6 x 45 cm.) impr\u00e8s amb un text budista, Hyakumanto darani. Aquests es distribu\u00efren pels temples de tot el pa\u00eds, en acci\u00f3 de gr\u00e0cies per la sufocaci\u00f3 de la rebel\u00b7li\u00f3 Emi de 764. Aquests s\u00f3n els primers exemples de gravats japonesos (ukiyo-e) coneguts i documentats. Encara n'hi ha m\u00faltiples c\u00f2pies.\nLa impressi\u00f3 fou completada el 770, i va costar una suma tan enorme de diners que la t\u00e8cnica d'impressi\u00f3 no va progressar i la producci\u00f3 i distribuci\u00f3 de llibres van continuar essent altament dependents de les c\u00f2pies manuscrites.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Sine ira et studio o en catal\u00e0 sense ranc\u00fania i sense parcialitat, \u00e9s una locuci\u00f3 llatina que prov\u00e9 de la introducci\u00f3 dels Annals de l'historiador rom\u00e0 T\u00e0cit. N'hi ha moltes altres variants.\nT\u00e0cit preconitza que els historiadors solen mancar al seu deure i al seu desig d'objectivitat i d'imparcialitat. Segons escriu, molts cometen dos errors importants: quan descriuen un sobir\u00e0 viu, sovint per por de repres\u00e0lies i altres interessos personals (studio), l'adulen i n'embelleixen la hist\u00f2ria; per\u00f2, despr\u00e9s la seva mort, per ira, l'enlletgeixen tant com poden. En la introducci\u00f3 a la primera edici\u00f3 biling\u00fce de l'obra de T\u00e0cit, el fil\u00f2leg Ferran Soldevila veu el valor de l'historiador en la seva preocupaci\u00f3 d'imparcialitat, de documentaci\u00f3 i de veracitat.T\u00e0cit promet no fer ni l'una cosa ni l'altra. S\u00e8neca ja va introduir la seva par\u00f2dia \u00abestrafent les declaracions d'imparcialitat consuetudin\u00e0ries\u00bb: l'afirmaci\u00f3 nihil nec offensae ne gratiae dabitur recorda molt de prop el celeb\u00e8rrim sine ira et studio. Tot i que el mateix T\u00e0cit no mantingu\u00e9 el seu comprom\u00eds, com va demostrar-se en estudis cr\u00edtics des del segle xix, la seva frase encara s'utilitza per a indicar la necess\u00e0ria objectivitat de la historiografia i, per extensi\u00f3, de tota activitat cient\u00edfica o period\u00edstica. \u00c9s un dels primers esments escrits del principi de la necessitat de fonts fiables i independents del subjecte, que tamb\u00e9 ha de preponderar en el treball enciclop\u00e8dic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Sunway Taihulight (Xin\u00e8s: \u795e\u5a01\u00b7\u592a\u6e56\u4e4b\u5149, Sh\u00e9nw\u0113i\u00b7t\u00e0ih\u00fa zh\u012b gu\u0101ng, Catal\u00e0: D\u00e9u del llac) \u00e9s un supercomputador xin\u00e8s que va ocupar la primera posici\u00f3 del r\u00e0nquing TOP500 durant l'any 2016 i 2017. El juny del 2018 va perdre la primera posici\u00f3 davant el Summit i es troba des del novembre de 2018 a la tercera posici\u00f3 de la llista.\n\u00c9s quasi tres vegades m\u00e9s r\u00e0pid que l'anterior Tianhe-2, el seu predecessor xin\u00e8s. Utilitza un total de 40.960 processadors de disseny xin\u00e8s RISC SW26010. Des de juny del 2017, \u00e9s classificat com el 16\u00e8 supercomputador m\u00e9s energia-efici\u00e8ncia en la Green500, amb una efici\u00e8ncia de 6.051 GFlops/watt. Va ser dissenyat pel National Research Center of Parallel Computer Engineering & Technology (NRCPC), i est\u00e0 ubicat al National Supercomputing Center en la ciutat de Wuxi, en la prov\u00edncia de Jiangsu, Xina.\nEl sistema executa un sistema operatiu propi, el Shenwei Ruisi (RaiseOs 2.0.5), basat en Linux. El sistema t\u00e9 la seva pr\u00f2pia implementaci\u00f3 personalitzada de l'OpenACC 2.0 per ajudar a la paral\u00b7lelitzaci\u00f3 del codi.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Element d'una c\u00e0mera de televisi\u00f3 que modifica la seva resist\u00e8ncia en funci\u00f3 de la intensitat que reb i que condueix el corrent el\u00e8ctric en ser exposat a la llum. El sistema de lents enfoca la escena sobre el mosaic que \u00e9s, al mateix temps, explorat pel feix d'electrons procedents del can\u00f3. El material fotoconductiu presenta una resist\u00e8ncia molt alta quan la intensitat lluminosa que incideix sobre ell \u00e9s petita i una resist\u00e8ncia molt baixa quan l'incideix una alta lluminositat.La capa fotoconductora pot considerar-se composta per un gran nombre d'elements resistius a trav\u00e9s dels que es produeix una capacitat al prendre, per una banda, el material fotoconductiu i, per l'altra, a la pel\u00b7l\u00edcula fotoconductiva. El mosaic pot considerar-se com un conjunt de resist\u00e8ncies amb un condensador en paral\u00b7lel amb cada una d'aquestes resist\u00e8ncies. Un extrem de tot aquest conjunt \u00e9s l'el\u00e8ctrode com\u00fa del mosaic (que t\u00e9 una carga positiva) i l'altre extrem \u00e9s un circuit obert que es tancar\u00e0 quan, sobre cada punt, incideixi el feix d'electrons (carga negativa). Un dels avantatges del tub fotoconductor \u00e9s que pot treballar sota nivells d'il\u00b7luminaci\u00f3 molt baixos.\nEls primitius tubs han evolucionat i, en la televisi\u00f3 professional actual, s'utilitzen tubs m\u00e9s perfeccionats.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les metodologies \u00e0gils o processos \u00e0gils de desenvolupament de programari (com, per exemple, XP, Scrum, DSDM, Cristal, etc.) s\u00f3n aquelles metodologies de desenvolupament que es basen en l'adaptabilitat de qualsevol canvi com a mitj\u00e0 per augmentar les possibilitats d'\u00e8xit d'un projecte.\nLa majoria dels m\u00e8todes \u00e0gils intenten minimitzar el risc desenvolupant el programari en iteracions, que t\u00edpicament duren d'una a quatre setmanes. Cada iteraci\u00f3 \u00e9s com un projecte en miniatura del projecte final, i inclou totes les tasques necess\u00e0ries per despr\u00e9s implementar les funcionalitats noves: planificaci\u00f3, an\u00e0lisi de requisits, disseny, codificaci\u00f3, testatge, i documentaci\u00f3. Mentre que una iteraci\u00f3 pot no afegir prou funcionalitats per garantir alliberar el producte, un projecte de programari \u00e0gil pret\u00e9n ser capa\u00e7 d'alliberar programari nou al final de totes les iteracions. En molts casos, el programari s'allibera al final de cada iteraci\u00f3, especialment quan el programari \u00e9s basat en la web i es pot llan\u00e7ar f\u00e0cilment. Malgrat tot, al final de cada iteraci\u00f3, l'equip reavalua les prioritats de projecte.\nEls principis b\u00e0sics de la metodologia \u00e0gil s\u00f3n:\n\nEls individus i les seves interaccions per sobre dels processos i les eines\nEl programari que funciona per sobre de la documentaci\u00f3 exhaustiva\nLa col\u00b7laboraci\u00f3 amb el client per sobre de la negociaci\u00f3 de contractes\nLa resposta davant del canvi per sobre de seguir un pla tancatEs pot dir que aquest moviment va comen\u00e7ar a existir a partir del febrer del 2001, quan es van reunir els representants de cada una d'aquestes metodologies i van posar en com\u00fa les seves idees en una declaraci\u00f3 conjunta, el manifest \u00e0gil.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La torre Rundet\u00e5rn, nom que en dan\u00e8s significa \"Torre Rodona\", \u00e9s un dels edificis m\u00e9s emblem\u00e0tics de Copenhaguen i fou constru\u00efda per ordre del rei Christian IV de Dinamarca. Una de les seves caracter\u00edstiques \u00e9s que per arribar al capdamunt, en lloc de pujar per una escala cal fer-ho per un passad\u00eds en forma helicoidal. La llegenda diu que el rei ho va exigir aix\u00ed per tal de poder-hi pujar a cavall. Des de dalt es pot observar una bonica panor\u00e0mica del centre de la ciutat. El jerogl\u00edfic de la fa\u00e7ana que es pot veure a la fotografia explica que el rei Christian IV en va encarregar la construcci\u00f3 l'any 1637.La torre va ser constru\u00efda per a funcionar com a observatori astron\u00f2mic, com a substituci\u00f3 de l'observatori d'Uraniborg, va entrar en servei el 1642, essent uns dels observatoris m\u00e9s antics d'Europa. Entre els cient\u00edfics que hi van treballar destaca Ole R\u00f8mer.Actualment t\u00e9 una utilitat tur\u00edstica, ja que ofereix molt bona vista sobre el centre de la ciutat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un desviador, en franc\u00e8s: \u00abd\u00e9railleur\u00bb, \u00e9s un canvi de marxa de bicicletes extern inventat el 1896 pel franc\u00e8s Paul de Vivie (1853-1930).\nEl desviador permet triar la mida de piny\u00f3 entre diversos acoblats a la roda. Aix\u00ed, cada piny\u00f3 compleix una funci\u00f3 diferent.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En criptografia, un secret compartit \u00e9s una pe\u00e7a de dades que nom\u00e9s \u00e9s coneguda per les parts involucrades en una comunicaci\u00f3 segura. El secret compartit pot ser una contrasenya, una frase d'acc\u00e9s, una xifra gran o una matriu de bytes escollits a l'atzar. El secret compartit es pot acordar pr\u00e8viament entre les parts de la comunicaci\u00f3. Aleshores, se'l pot anomenar clau precompartida. Tamb\u00e9 es pot crear a l'inici de la sessi\u00f3 de comunicaci\u00f3 utilitzant un protocol per acordar la clau, per exemple utilitzant criptografia de clau p\u00fablica. El secret compartit pot ser utilitzat per a l'autenticaci\u00f3 (per exemple en connectar-se a un sistema inform\u00e0tic remot) fent servir m\u00e8todes com ara el repte-resposta o ser convertit en una funci\u00f3 de derivaci\u00f3 de clau per produir una o m\u00e9s claus per ser utilitzades en l'encriptaci\u00f3 i/o en la codificaci\u00f3 de l'autenticaci\u00f3 de missatges (MAC).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'extracci\u00f3 l\u00edquid-l\u00edquid o extracci\u00f3 de dissolvent \u00e9s un proc\u00e9s qu\u00edmic utilitzat per separar components d'una barreja no homog\u00e8nia mitjan\u00e7ant la relaci\u00f3 de les seves concentracions en dues fases l\u00edquides immiscibles. Aquest proc\u00e9s tamb\u00e9 se'l coneix com a extracci\u00f3 liquida o extracci\u00f3 amb dissolvent, per\u00f2, aquest \u00faltim terme pot donar peu a confusi\u00f3, perqu\u00e8 tamb\u00e9 s'aplica a la lixiviaci\u00f3 d'una subst\u00e0ncia soluble continguda en un s\u00f2lid.\nAt\u00e8s que l'extracci\u00f3 l\u00edquid-l\u00edquid involucra transfer\u00e8ncia de massa d'una fase l\u00edquida a una segona fase l\u00edquida immiscible, el proc\u00e9s es pot realitzar de diverses formes. L'exemple m\u00e9s senzill involucra la transfer\u00e8ncia d'un dels dos components a una segona fase l\u00edquida immiscible. Un exemple \u00e9s l'extracci\u00f3 l\u00edquid-l\u00edquid d'una impuresa que cont\u00e9 l'aigua de rebuig mitjan\u00e7ant un dissolvent org\u00e0nic. Aix\u00f2 \u00e9s similar a l'esgotament o absorci\u00f3 en qu\u00e8 es transfereix massa d'una fase a una altra.\nLa transfer\u00e8ncia del component dissolt (solut) es pot millorar per l'addici\u00f3 d'agents saladors a la barreja d'entrada o l'addici\u00f3 d'agents \"formadors de complexos\" al dissolvent d'extracci\u00f3. En alguns casos es pot utilitzar una reacci\u00f3 qu\u00edmica per millorar la transfer\u00e8ncia, com per exemple, l'\u00fas d'una soluci\u00f3 c\u00e0ustica aquosa (com una soluci\u00f3 d'hidr\u00f2xid de sodi), per extreure fenols d'un corrent d'hidrocarburs.\nUn concepte m\u00e9s complicat de l'extracci\u00f3 l\u00edquid-l\u00edquid s'utilitza en un proc\u00e9s per a separar completament dos soluts. Un dissolvent primari d'extracci\u00f3 s'utilitza per extreure un dels soluts presents en una barreja (en forma similar a l'esgotament en destil\u00b7laci\u00f3) i un dissolvent rentador s'utilitza per a depurar l'extracte lliure del segon solut (semblant a la rectificaci\u00f3 en destil\u00b7laci\u00f3).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Escala de Kardaixov \u00e9s un m\u00e8tode proposat per l'astrof\u00edsic rus Nikolai Kardaixov per mesurar el grau d'evoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica d'una civilitzaci\u00f3; proposat l'any 1964. T\u00e9 tres categories, anomenades Tipus I, II i III, basades en la quantitat d'energia utilitzable que una civilitzaci\u00f3 t\u00e9 a la seva disposici\u00f3, que s'incrementen de manera exponencial. Aquestes categories tamb\u00e9 estan basades en el grau de colonitzaci\u00f3 de l'espai. En termes generals, una civilitzaci\u00f3 de Tipus I ha aconseguit el domini dels recursos del seu planeta d'origen, Tipus II del seu sistema planetari, i Tipus III de la seva gal\u00e0xia.La civilitzaci\u00f3 humana es troba actualment (any 2016) al voltant de 0,72, amb els c\u00e0lculs que suggereixen que podem aconseguir l'estat de Tipus I en uns 100-200 anys, de Tipus II a uns quants milers d'anys, i de Tipus III entre uns 100.000 a un mili\u00f3 d'anys.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Espintr\u00f2nica (neologisme a partir de \"esp\u00edn\" i \"electr\u00f2nica\") tamb\u00e9 coneguda com a espinelectr\u00f2nica \u00e9s un camp emergent en la f\u00edsica de l'estat s\u00f2lid que explota l'orientaci\u00f3 del seu esp\u00edn aix\u00ed com el seu grau d'acoblament esp\u00edn-\u00f2rbita. Aquesta nova disciplina podria suposar una gran evoluci\u00f3 en l'electr\u00f2nica convencional basada en silici en qu\u00e8 el l'energia i el nombre d'electrons s\u00f3n els par\u00e0metres a controlar donant lloc a limitacions importants en la velocitat de transmissi\u00f3 de la informaci\u00f3 i a fen\u00f2mens no desitjats com la dissipaci\u00f3 d'energia en forma de calor.Un dispositiu espintr\u00f2nic convencional, com el proposat pels f\u00edsics Datta-Das, consisteix en tres components. Un injector d'esp\u00edn consistent d'un material magn\u00e8tic, un semiconductor en qu\u00e8 es manipula mitjan\u00e7ant un el\u00e8ctrode met\u00e0l\u00b7lic l'orientaci\u00f3 de l'esp\u00edn i finalment un segon material ferromagn\u00e8tic que ens permeti detectar l'orientaci\u00f3 de l'esp\u00edn. Els materials habituals per realitzar la injecci\u00f3 i detecci\u00f3 poden ser: contactes ferromagn\u00e8tics met\u00e0l\u00b7lics amb alta temperatura de Curie (\n  \n    \n      \n        F\n        e\n        ,\n        C\n        o\n      \n    \n    {\\displaystyle Fe,Co}\n  ), contactes quasi-met\u00e0l\u00b7lics (\n  \n    \n      \n        F\n        \n          e\n          \n            3\n          \n        \n        \n          O\n          \n            4\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle Fe_{3}O_{4}}\n  ) o semiconductors magn\u00e8tics dilu\u00efts (\n  \n    \n      \n        I\n        \n          n\n          \n            x\n          \n        \n        M\n        \n          n\n          \n            1\n            \u2212\n            x\n          \n        \n        A\n        s\n        ,\n        G\n        \n          a\n          \n            x\n          \n        \n        M\n        \n          n\n          \n            1\n            \u2212\n            x\n          \n        \n        A\n        s\n      \n    \n    {\\displaystyle In_{x}Mn_{1-x}As,Ga_{x}Mn_{1-x}As}\n  ). Recentment es comen\u00e7a a considerar la injecci\u00f3 i detecci\u00f3 del esp\u00edn de forma \u00f2ptica, fet que augmenta l'efici\u00e8ncia del dispositiu.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un goni\u00f2metre \u00e9s un aparell que serveix per a mesurar angles. Entre altres aplicacions, s'utilitza en craneometria i somatometria per a mesurar i identificar diferents angles dels ossos de la cara i del crani.\n\u00c9s format per un regle solidari a una corona circular, anomenat cos principal, que pot girar al voltant d'un disc central on trobem un n\u00f2nius. El disc porta un bra\u00e7 on es pot fixar una regleta que llisca i al mateix temps es pot fixar.\nL'apreciaci\u00f3 del goni\u00f2metre es defineix com la divisi\u00f3 m\u00e9s petita de l'escala fixa dividit pel nombre de divisions del n\u00f2nius.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un filtre d'oli \u00e9s un component dels motors de combusti\u00f3 interna. Pot ser de diversos tipus, els m\u00e9s comuns s\u00f3n de tipus mec\u00e0nic (amb funcionament an\u00e0leg al del filtre d'aire) o, rarament, de tipus magn\u00e8tic (atrau els residus met\u00e0l\u00b7lics magn\u00e8ticament). L'element filtrant \u00e9s un tipus especial de paper o un altre material sint\u00e8tic i la seva funci\u00f3 \u00e9s recollir els residus met\u00e0l\u00b7lics que van a l'oli motor durant el funcionament del motor.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "130 nan\u00f2metres (130 nm) \u00e9s una tecnologia de fabricaci\u00f3 de semiconductors en qu\u00e8 els components tenen una dimensi\u00f3 de 130 nm. \u00c9s una millora de la tecnologia de 180 nm. La llei de Moore diu que la superf\u00edcie \u00e9s redueix a la meitat cada 2 anys, per tant el costat del quadrat de la nova tecnologia ser\u00e0 de \n  \n    \n      \n        130\n        \u2243\n        \n          \n            180\n            \n              2\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle 130\\simeq {\\frac {180}{\\sqrt {2}}}}\n   . Sabent que els \u00e0toms de silici tenen una dist\u00e0ncia entre ells de 0,543 nm, llavors el transistor t\u00e9 de l'ordre de 240 \u00e0toms de llargada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En la majoria dels pa\u00efsos desenvolupats l'aigua arriba a les llars mitjan\u00e7ant un sistema de canonada. Aquest servei requereix una infraestructura massiva de captaci\u00f3 o extracci\u00f3, posterior emmagatzematge, purificaci\u00f3 i per finalment bombat i distribuci\u00f3 a trav\u00e9s de canonades fins als punts de consum. El cost de l'aigua entubada \u00e9s una petita fracci\u00f3 de l'aigua embotellada, de vegades fins i tot d'una mil\u00b7l\u00e8sima. En diferents pa\u00efsos de parla hispana s'anomena de diferent forma a aquesta aigua, aix\u00ed en Espanya i Argentina \u00e9s coneguda com a aigua corrent.\nEl mateix subministrament utilitzat per beure \u00e9s tamb\u00e9 utilitzat per rentar, fer c\u00f3rrer el v\u00e0ter, m\u00e0quines rentadores de roba i de plats. En alguns llocs s'han fet intents experimentals per introduir aig\u00fces grises no potable o aigua de pluja per a aquests usos secundaris.\nLes autoritats de salut en diverses regions han utilitzat el subministrament d'aigua p\u00fablica com a medicina massiva utilitzant la fluoraci\u00f3. Aquest \u00e9s un tema controvertit en termes de salut, llibertats i drets de l'individu.\nLa disponibilitat d'aigua entubada neta porta molts beneficis de salut p\u00fablica. Normalment, la mateixa administraci\u00f3 que proveeix l'aigua entubada tamb\u00e9 \u00e9s responsable del seu rebuig i tractament abans de la desc\u00e0rrega d'aig\u00fces residuals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La  projecci\u00f3 t\u00e8rmica  \u00e9s una t\u00e8cnica utilitzada en la fabricaci\u00f3 de components que consisteix a projectar petites part\u00edcules foses que s'uneixen mec\u00e0nicament a una superf\u00edcie a tractar. L'objectiu \u00e9s proveir un tractament superficial a les peces que estaran sotmeses a condicions extremes de fregament, desgast, calor i/o esfor\u00e7os mec\u00e0nics.\nEl seu \u00fas \u00e9s molt habitual en diferents components de la ind\u00fastria de l'autom\u00f2bil (v\u00e0lvules), aeron\u00e0utica (motors de turbina), turbines de gas (ins), impremta (cilindres) i medicina (implants).\nEn alguns pa\u00efsos de Sud-am\u00e8rica la projecci\u00f3 t\u00e8rmica \u00e9s coneguda com a Termospray d'aquesta manera terme una adaptaci\u00f3 literal del nom de la tecnologia en angl\u00e8s  (thermal spray)", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El tap \u00e9s una pe\u00e7a de suro, de fusta, de cautx\u00fa, de pl\u00e0stic o de vidre, generalment troncoc\u00f2nica, que, introdu\u00efda o adaptada a la boca d'un recipient de boca relativament estreta o d'un conducte, intercepta la comunicaci\u00f3 del seu contingut amb l'exterior. \u00c9s dit sobrecopa o (sobrecop) quan \u00e9s la tapadora d'una copa o d'un got.\nEls taps de les ampolles de vi poden ser sint\u00e8tics o, el tradicional tap, de suro. El sint\u00e8tic \u00e9s fet de materials barats i fa que el preu de l'ampolla de vi baixi una mica. El de suro \u00e9s m\u00e9s car, per\u00f2 conserva millor el vi, preservant-ne la qualitat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'obsolesc\u00e8ncia digital \u00e9s el fenomen de la p\u00e8rdua d'informaci\u00f3 perqu\u00e8 un recurs digital ja no \u00e9s llegible, perqu\u00e8 el lector, el suport o el programari necessari per accedir-hi ja no estan disponibles i les noves versions del sistema operatiu no s\u00f3n compatibles amb el maquinari obsolet o per una degradaci\u00f3 f\u00edsica del suport d'emmagatzematge i abs\u00e8ncia de c\u00f2pies de seguretat.\n\nUn document digital cont\u00e9 la informaci\u00f3 codificada per una s\u00e8rie de d\u00edgits binaris anomenada flux de dades i, per llegir, visualitzar o gravar la informaci\u00f3 cal un dispositiu que transmeti o gravi informaci\u00f3 codificada en bits. En representar-se digitalment, les dades d'entrada s\u00f3n convertides en d\u00edgits (0,1) intel\u00b7ligibles per la m\u00e0quina i no pels sentits humans; i a la sortida, un altre dispositiu els ha de convertir en senyals anal\u00f2gics, intel\u00b7ligibles per als sentits humans. Per descobrir el que est\u00e0 codificat en les cadenes bin\u00e0ries, \u00e9s necessari el programari que les va crear o un altre que pugui interpretar el seu significat.\n\u00abWhen all data are recorded as 0s and 1s there is essentially no object thats exist outside of the act of retrieval. The demand for a access created the \u201cobject\u201d that is the act of retrieval which precipitates the temporary reassembling of 0s and 1s into a meaningful sequence that can be decoded by software and hardware\u00bb.La complexitat pot augmentar si el sistema operatiu que interpreta els codis perqu\u00e8 el maquinari funciona falt\u00e9s, ja que el programa d'aplicaci\u00f3 necessari per desxifrar aquests bits est\u00e0 basat en un sistema operatiu. Per tant, l'emmagatzematge dels recursos digitals actuals no aporta cap avantatge si es perd la capacitat de llegir-los en el futur. Si alg\u00fa trob\u00e9s al seu \u00e0tic una caixa amb cartes de la seva bes\u00e0via, pot ser que el paper hagi esdevingut fr\u00e0gil, que els corcs del llibres en van menjar una part, per\u00f2 continuen sent llegibles immediatament, excepte, probablement unes paraules esdevingudes obsoletes. Ans al contrari, si trob\u00e9s al mateix \u00e0tic uns disquets magn\u00e8tics de no fa gaire m\u00e9s de vint anys, llegir-les ser\u00e0 molt probablement una operaci\u00f3 molt m\u00e9s complicada. Controlar l'obsolesc\u00e8ncia digital \u00e9s un repte major per a arxivistes, historiadors i arque\u00f2legs.\nL'arqueologia digital\u00b8 \u00e9s una nova branca de l'arqueologia especialitzada en la recuperaci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 antiga, malmesa o perduda arran de males pr\u00e0ctiques, desgast natural, mala conservaci\u00f3, obsolesc\u00e8ncia dels sistemes o formats i descodificaci\u00f3 dels formats.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La 'distribuci\u00f3 Stephenson \u00e9s un mecanisme de distribuci\u00f3 de disseny simple que va ser \u00e0mpliament utilitzat a tot el m\u00f3n en diferents tipus de m\u00e0quines de vapor. El seu nom prov\u00e9 de Robert Stephenson per\u00f2 va ser inventat pels seus empleats.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un tallafoc \u00e9s un espai de terreny que no t\u00e9 cap mena de combustible, d'aquesta forma els incendis forestals no es poden escampar. Existeixen tallafocs naturals, artificials o creats. Els naturals s\u00f3n simplement un terreny amb esc\u00e0s o cap mena de vegetaci\u00f3, com els rius, els artificials poden ser carreteres, i els creats s\u00f3n fets pels bombers durant o abans de l'incendi, desforestant una \u00e0rea seleccionada.Al segle xiv a Sardenya ja es constru\u00efen tallafocs (doha en sard) al voltant dels pobles. La Carta de Logu, a l'article 49, ja obligava el 1386 a l'exist\u00e8ncia i manteniment del doha, i imposava multa a qui no ho respect\u00e9s i se'l feia responsable dels danys que pogu\u00e9s causar el foc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Leroy Merlin \u00e9s una multinacional francesa especialitzada en bricolatge, construcci\u00f3, decoraci\u00f3 i jardineria instal\u00b7lada en 13 pa\u00efsos. Des de la seva arribada a Espanya el 1987, ha crescut a un ritme mitj\u00e0 de m\u00e9s de 2 establiments l'any; i actualment compta amb 74 punts de venta i m\u00e9s de 10.000 treballadors/es, dels quals un 93,6 % s\u00f3n accionistes de la companyia.\nEl 2017, Leroy Merlin Espanya va assolir una facturaci\u00f3 de 2.046 milions d'euros.\nLa mida de la superf\u00edcie de venda dels seus establiments oscil\u00b7la entre els 2.000 i els 14.000 m\u00b2, amb 41.000 productes a botiga i 150.000 refer\u00e8ncies sota comanda. Actualment, Leroy Merlin \u00e9s present en totes les comunitats aut\u00f2nomes d'Espanya i rep m\u00e9s de 67 milions de visitants l'any. A Catalunya, el 2008 es public\u00e0 un estudi de la Plataforma per la Llengua que inclo\u00efa Leroy Merlin entre les \u00abempreses amb d\u00e8ficits importants que no ha[n] avan\u00e7at en l'\u00fas del catal\u00e0\u00bb.El 2022 fou una de les empreses de l'Association Familiale Mulliez criticades per aprofitar l'\u00e8xode massiu de companyies del mercat rus que segu\u00ed la invasi\u00f3 russa d'Ucra\u00efna per expandir la seva pres\u00e8ncia a R\u00fassia, fins i tot despr\u00e9s que un bombardeig rus destru\u00eds una botiga de la marca i en mat\u00e9s un treballador el 20 de mar\u00e7.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La clau monkey o clau Ford, tamb\u00e9 coneguda en catal\u00e0 com a clau de vis, \u00e9s un tipus de clau ajustable, una millora estatunidenca del segle xix de les claus angleses del segle xviii. Es va utilitzar \u00e0mpliament en el segle xix i a principis del segle xx i avui dia \u00e9s la m\u00e9s utilitzada en lampisteria. T\u00e9 inter\u00e8s com antiguitat entre els col\u00b7leccionistes d'eines i encara s'utilitza ocasionalment en tasques de manteniment i reparaci\u00f3 quan resulta convenient, at\u00e8s que sin\u00f3 s'ajusten ben b\u00e9 a les arestes sisavades, poden relliscar.El terme \u00abclau de vis\u00bb tamb\u00e9 s'utilitza de vegades de forma imprecisa, normalment per persones que no s\u00f3n professionals, per referir-se a la clau Stillson (pel fet que les seves formes s\u00f3n molt similars). Tot i aix\u00ed, una clau de mordasses llises no es pot emprar per fer girar tubs roscats. L'expressi\u00f3 estatunidenca \u00abto throw a monkey wrench into...\u00bb vol dir sabotejar alguna cosa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'odometria \u00e9s l'\u00fas d'informaci\u00f3 obtinguda mitjan\u00e7ant sensors de moviment per a estimar la variaci\u00f3 de la posici\u00f3 d'un element en relaci\u00f3 al temps. L'odometria \u00e9s emprada en rob\u00f2tica per a l'estimaci\u00f3 de la posici\u00f3 relativa d'un robot en relaci\u00f3 a la posici\u00f3 inicial. Aquest m\u00e8tode \u00e9s sensible a errors degut a la integraci\u00f3 de mesuraments de velocitat en el temps.\nLa paraula odometria prov\u00e9 de la composici\u00f3 de les paraules gregues hodos (\"viatjar\" o \"trajecte\") i metron (\"mesura\").", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'enginyeria del Coneixement \u00e9s la disciplina que estudia les tecnologies del coneixement, va ser definida per Feigenbaum i McCorduck (1983) Les tecnologies del coneixement (TC) s\u00f3n un conjunt de tecnologies amb les quals es construeixen, mantenen i desenvolupen sistemes basats en el coneixement. (Kendal, 2007).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Bosc Experimental de Hubbard Brook \u00e9s una \u00e0rea a les White Mountains (Nou Hampshire) que funciona com a laboratori a l'aire lliure per estudis ecol\u00f2gics. Inicialment va ser establert pel Servei Forestal dels Estats Units l'any 1955 com un important centre d'investigaci\u00f3 hidrol\u00f2gica a Nova Anglaterra.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El ciberpunk (una combinaci\u00f3 de cibern\u00e8tica i punk) \u00e9s un subg\u00e8nere de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i ficci\u00f3 dist\u00f2pica, que se centra en la tecnologia avan\u00e7ada com els ordinadors o la tecnologia de la informaci\u00f3, associada amb algun grau de desordre social. La trama de la literatura ciberpunk sovint gira entorn del conflicte entre furoners, intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i mega corporacions, que tendeix a estar situat en una Terra del futur pr\u00f2xim, m\u00e9s que a l'espai exterior predominant en la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 en el moment del naixement del ciberpunk. Les ciutats d'aquest futur tenen caracter\u00edstiques dist\u00f2piques, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00f3n marcades per una energia i una diversitat extraordin\u00e0ries. Molta de l'atmosfera del g\u00e8nere es fa eco del cinema negre, i les obres escrites en el g\u00e8nere sovint utilitzen t\u00e8cniques de les novel\u00b7les de detectius.\nMentre aquest estil atrevit i colpidor s'anomenava revolucionari durant els seus primers dies, alguns observadors posteriors conclo\u00efen que en termes de literatura, la majoria de les t\u00e8cniques narratives de ciberpunk eren menys innovadores que les de l'Ona Nova, vint anys abans. Els principals exponents del ciberpunk inclouen a William Gibson, Rudy Rucker, John Shirley i Bruce Sterling. El terme es va estendre durant els anys 80 i encara s'utilitza.\nA principis i mitjans dels 80, el ciberpunk es convertia en un tema de moda en cercles acad\u00e8mics, on comen\u00e7ava a ser tema d'investigaci\u00f3 postmodernista. Durant el mateix per\u00edode, el g\u00e8nere s'introdu\u00efa a Hollywood i es convertia en un dels principals estils de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 del cinema. Moltes pel\u00b7l\u00edcules populars, com Blade Runner (adaptaci\u00f3 de la novela Els androides somien amb xais el\u00e8ctrics? de Philip K. Dick) i la trilogia Matrix es poden veure com desenvolupaments prominents dels estils visuals i temes del g\u00e8nere. Els videojocs, els jocs de taula i els jocs de rol sovint presenten trames fortament influ\u00efdes pels escrits i les pel\u00b7l\u00edcules ciberpunk. A principis dels anys 90, hi hagu\u00e9 algunes tend\u00e8ncies de moda i m\u00fasica que s'etiquetaren com ciberpunk.\nA mesura que m\u00e9s escriptors comen\u00e7aven a treballar amb conceptes ciberpunk, emergiren nous subg\u00e8neres, cadascun dels quals se centra en la tecnologia i els seus efectes socials d'una manera diferent. Els exemples inclouen el steampunk, iniciat per Tim Powers, K. W. Jeter i James Blaylock, i el biopunk, on destaca Paul Di Filippo. A m\u00e9s a m\u00e9s, hi ha gent que pensa que els obres com Snow Crash de Neal Stephenson defineixen una categoria de postciberpunk, encara que la difer\u00e8ncia d'aquesta categoria potser \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de definici\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un tir\u00e0s per a la pols o rodable  est\u00e0 dissenyat per a treure la porqueria seca i solta, com la pols, la sorra i brut\u00edcia en general de la superf\u00edcie del s\u00f2l. \u00c9s fet de fil i microfibres o de totes dues coses alhora en forma d'estoig i s'utilitza com un primer pas en la neteja del terra, com a substitut m\u00e9s pr\u00e0ctic de l'escombra o el raspall. Se'n fan servir unes de molt amples (m\u00e9s d'un metre d'amplada) als aeroports i estacions de tren\nEls tirassos professionals consisteixen en una l\u00e0mina plana de microfibra t\u00e8xtil o en unes bosses amb una superf\u00edcie de fil de cot\u00f3 entorxat, generalment d'uns 15 cm d'ampl\u00e0ria, i de longituds variables (generalment 30 a 100 cm).\nEl tir\u00e0s pot en molts casos reempla\u00e7ar una escombra i \u00e9s molt pr\u00e0ctic, ja que t\u00e9 la capacitat de mantenir una quantitat limitada de pols o sorra dins si mateix. Idealment, s'ha de rentar a m\u00e0quina quan se satura amb la brut\u00edcia. Una altra opci\u00f3 \u00e9s utilitzar una aspiradora per aspirar la pols de la superf\u00edcie que va collint el tir\u00e0s, per\u00f2 aix\u00f2 t\u00e9 una efic\u00e0cia limitada.\nTamb\u00e9 hi ha disponibles tirassos d'un sol \u00fas que es venen a certs comer\u00e7os o \u00e0mpliament per internet.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "\u00c1o d\u00e0i s\u00f3n els vestits tradicionals femenins del Vietnam. Es van originar al Vietnam del Sud durant la dinastia Nguyen. Les dones vietnamites vesteixen \u00c1o d\u00e0i en moltes ocasions, les alumnes estan obligats a vestir \u00c1o d\u00e0i. Les hostesses del Vietnam Airlines vesteixen \u00c1o d\u00e0i quan estan en servei.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El br\u00e0queting \u00e9s una t\u00e8cnica fotogr\u00e0fica que consisteix a realitzar diverses fotografies del mateix subjecte, variant en cada imatge les diverses opcions de la  configuraci\u00f3 de c\u00e0mera. Alguns d'aquests elements s\u00f3n la velocitat d'obturaci\u00f3, l'exposici\u00f3 o l'obertura del diafragma. \u00c9s una t\u00e8cnica molt \u00fatil per situacions on \u00e9s dif\u00edcil obtenir un bon resultat en una sola fotografia, especialment si una petita variaci\u00f3 en alguna de les opcions de configuraci\u00f3 pot afectar en gran manera. Serveix per definir els par\u00e0metres m\u00e9s adequats per la imatge. Tamb\u00e9 pot ser \u00fatil per tenir un major control del contrast de llums i ombres.Un cop tenim totes les imatges resultants podem triar la que m\u00e9s s'adeq\u00fci als resultats esperats o podem fusionar diverses imatges seleccionades mitjan\u00e7ant un software d'ordinador, de manera que tenim una imatge m\u00e9s completa.  \nQuan el br\u00e0queting es realitza directament amb la c\u00e0mera digital s'anomena Autobr\u00e0queting . Es programa la c\u00e0mera perqu\u00e8 realitzi diverses fotografies, i en cada imatge par\u00e0metres determinats varien, llavors una de les imatges s'assegura que ser\u00e0 correcta. \u00c9s una opci\u00f3 molt m\u00e9s senzilla que el m\u00e8tode manual, en qu\u00e8 el fot\u00f2graf o fot\u00f2grafa ha de variar la configuraci\u00f3 a cada imatge.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Sobre el cel (gr.: \u03a0\u03b5\u03c1\u1f76 \u03bf\u1f50\u03c1\u03b1\u03bd\u03bf\u1fe6, lat.: De Caelo), \u00e9s un tractat escrit per Arist\u00f2til, que cont\u00e9 idees centrals de la seva cosmologia.\nL'obra est\u00e0 composta per quatre llibres, de longitud decreixent, en el qual l'autor va desenvolupant de manera paral\u00b7lela, m\u00e9s que successiva, investigacions de temes f\u00edsics, referits a l'univers en general, els cossos simples que el formen, la naturalesa del cel, dels astres i de la terra.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El m\u00e8tode d'assaig i error, tamb\u00e9 conegut com a prova i error, \u00e9s un m\u00e8tode per a l'obtenci\u00f3 de coneixement, tant proposicional com procedimental. En l'assaig i error es prova una opci\u00f3 i s'observa si funciona. Si funciona, llavors es t\u00e9 una soluci\u00f3. Si no - aix\u00f2 \u00e9s un error - s'intenta una altra opci\u00f3. En algunes versions de l'assaig i error, l'opci\u00f3 que es veu a priori com la m\u00e9s probable \u00e9s la que sol posar-se a prova primer, seguit de la seg\u00fcent m\u00e9s probable, i aix\u00ed successivament, fins que es troba una soluci\u00f3 o fins que s'esgoten totes les opcions.\nL'assaig i error ha estat tradicionalment el m\u00e8tode principal d'obtenci\u00f3 de nous medicaments (f\u00e0rmacs com els antibi\u00f2tics, per exemple). Els qu\u00edmics nom\u00e9s proven subst\u00e0ncies qu\u00edmiques a l'atzar fins que troben una que ofereix l'efecte desitjat. El m\u00e8tode cient\u00edfic cont\u00e9 elements de l'assaig i error en les seves hip\u00f2tesis de formulaci\u00f3 i prova que el m\u00e8tode \u00e9s important en l'assaig i error. Molts altres m\u00e8todes de recerca d'informaci\u00f3 tamb\u00e9 apliquen la idea b\u00e0sica d'assaig i error. Un exemple de m\u00e8tode inform\u00e0tic que empra la t\u00e8cnica de l'assaig i error \u00e9s el m\u00e8tode Bogosort, usat en l'ordenaci\u00f3 de matrius.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Osram Opto Semiconductors \u00e9s una empresa alemanya que fabrica i comercialitza dispositius Leds i diodes l\u00e0ser. Osram t\u00e9 la seu a Regenburg, Alemanya i va ser creada el 1999 com a alian\u00e7a d'empreses (joint venture) d'Osram i Infineon Technologies.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La realitat estesa o extended reality en angl\u00e8s, idioma del qual prov\u00e9 la paraula, consisteix en un terme paraig\u00fces que recull una s\u00e8rie de tecnologies immersives. \u00c9s a dir, la realitat estesa \u00e9s aquella que engloba la realitat virtual, la realitat augmentada, la realitat mixta i conceptes suspesos entre totes elles. Aquest terme \u00e9s cada cop m\u00e9s popular ja que, les tecnologies que engloba estan convergint les unes cada cop m\u00e9s.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La hist\u00f2ria del rellotge o de la rellotgeria \u00e9s la seq\u00fc\u00e8ncia d'esdeveniments que han ocorregut al voltant dels descobriments cient\u00edfics dels rellotges i aut\u00f2mates per a marcar el pas del temps (dispositius mec\u00e0nics capa\u00e7os de fraccionar, comptar i guardar mem\u00f2ria de seq\u00fc\u00e8ncies de temps). Aquests dispositius han estat creats per proporcionar l'hora en situacions on els astres no eren capa\u00e7os de ser observats. Alguns dels dispositius tenen uns or\u00edgens clars en certes t\u00e8cniques i tecnologies ben datades, com pot ser el cas dels rellotges de sorra la construcci\u00f3 del quals est\u00e0 lligada al bufat de vidre. Moltes cultures han tingut curiositat per mesurar el temps i les dates del calendari amb la simple observaci\u00f3 dels fen\u00f2mens naturals i astron\u00f2mics, aquest coneixement els ha proporcionat una prosperitat degut en part al fet que eren capa\u00e7os de predir amb precisi\u00f3 el temps de les collites, el de sembrar i altres activitats agr\u00edcoles.La rellotgeria ha anat passant per etapes en qu\u00e8 la regularitat dels astres proporcionava una mesura suficient del temps, a poc a poc les maquin\u00e0ries han estat capaces de substituir aquesta mesura fins que els dispositius electr\u00f2nics i at\u00f2mics han assolit mesures del temps molt precises emprades per exemple en la localitzaci\u00f3 mitjan\u00e7ant GPS. Durant aquest temps no nom\u00e9s ha crescut l'habilitat dels rellotges per mesurar el temps amb precicisi\u00f3 i regularitat sin\u00f3 que a m\u00e9s el cost dels rellotges ha anat baixant fins a arribar a ser molt populars, un exemple d'aquest abaratiment \u00e9s el rellotge de polsera.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'embotici\u00f3 \u00e9s una t\u00e8cnica de deformaci\u00f3 permanent de xapes met\u00e0l\u00b7liques emmarcada dins l'aplec de processos de fabricaci\u00f3.\nEs fa en premses hidr\u00e0uliques o mec\u00e0niques. Com durant l'operaci\u00f3 la circumfer\u00e8ncia de la placa embotida es deforma, per a peces de s\u00e8rie, quasi sempre cal tallar o una operaci\u00f3 d'estampaci\u00f3 per tal d'obtenir una circumfer\u00e8ncia regular, igual per a totes les peces.\nS'hi aprofiten les qualitats pl\u00e0stiques del metall o d'altres materials per a produir una deformaci\u00f3 severa de la planxa i d'aquesta manera confeccionar o elaborar peces buides. L'aliatge i certs additius influencien la mal\u00b7leabilitat d'un metal. Aix\u00ed el f\u00f2sfor augmenta la qualitat de l'embotici\u00f3 de l'acer, per\u00f2 dificulta la soldadura.El proc\u00e9s d'embotici\u00f3 m\u00e9s com\u00fa es realitza mitjan\u00e7ant la utilitzaci\u00f3 d'una matriu i un punx\u00f3, accionats generalment gr\u00e0cies a la for\u00e7a d'una premsa hidr\u00e0ulica o pneum\u00e0tica. L'\u00fas de lubricants i de matrius amb contorns arrodonits permeten que la xapa no sigui tallada i que, si no n'hi, ha flueixi fins a adquirir la forma final desitjada. Segons la complexitat de la pe\u00e7a final, l'operaci\u00f3 s'ha de fer en unes embuticions successives, entremig la pe\u00e7a est\u00e0 sotmesa a procediments t\u00e8rmics. Per certes peces nom\u00e9s s'utilitza una matriu exterior i el metal \u00e9s premsat a partir de l'interior per un l\u00edquid sota alta pressi\u00f3.\nPer tal d'obtenir cal tenir compte de diferents factors per tal de determinar el procediment industrial i el material: la forma, la mida, la temperatura, l'elasticitat del material, la profunditat, la precisi\u00f3 desitjada, l'espessor original i final de la xapa.\nLes peces elaborades mitjan\u00e7ant aquesta t\u00e8cnica es troben tant en l'\u00e0mbit industrial com el quotidi\u00e0: peces per a vehicles, carcasses per a maquin\u00e0ria o utensilis de cuina en s\u00f3n alguns exemples.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un sintetitzador anal\u00f2gic \u00e9s un sintetitzador que utilitza circuits anal\u00f2gics i t\u00e8cniques d'ordinadors anal\u00f2gics per a generar so electr\u00f2nicament.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La hist\u00f2ria de les armes nuclears relata el desenvolupament de les armes nuclears. Les armes nuclears s\u00f3n dispositius que posseeixen un enorme potencial destructiu que utilitza l'energia derivada de la fissi\u00f3 nuclear o reaccions de fusi\u00f3 nuclear. Comen\u00e7ant amb els aven\u00e7os cient\u00edfics de la d\u00e8cada de 1930, que va fer possible el seu desenvolupament, mitjan\u00e7ant la continuaci\u00f3 de la carrera d'armaments nuclears i les proves nuclears de la Guerra Freda, i, finalment, amb les q\u00fcestions de la proliferaci\u00f3 i el possible \u00fas de terrorisme a principis de segle xxi.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un rotor de g\u00e0bia d'esquirol \u00e9s un tipus de rotor emprat normalment en un motor d'inducci\u00f3 de corrent altern. Un motor el\u00e8ctric amb un rotor de g\u00e0bia d'esquirol tamb\u00e9 rep el nom de \u00abmotor de g\u00e0bia d'esquirol\u00bb. En la seva forma instal\u00b7lada, \u00e9s un cilindre muntat en un eix. Internament cont\u00e9 barres conductores longitudinals d'alumini o de coure amb solcs i connectats junts en ambd\u00f3s extrems posant en curtcircuit els anells que formen la g\u00e0bia. El nom es deriva de la semblan\u00e7a entre aquesta g\u00e0bia d'anells i barres i la roda d'un h\u00e0mster (probablement existeixen rodes similars pels esquirols dom\u00e8stics).\nLa base del rotor es construeix mitjan\u00e7ant l\u00e0mines de ferro apilades. El dibuix mostra nom\u00e9s tres capes d'apilament per\u00f2 se'n poden utilitzar moltes m\u00e9s.\nEls debanats inductors de l'estator d'un motor d'inducci\u00f3 insten el camp magn\u00e8tic a rotar al voltant del rotor. El moviment relatiu entre aquest camp i la rotaci\u00f3 del rotor indueix corrent el\u00e8ctric, un flux en les barres conductores. Alternament aquests corrents que flueixen longitudinalment als conductors reaccionen amb el camp magn\u00e8tic del motor produint una for\u00e7a que actua de forma tangencial envers el rotor, donant per resultat un esfor\u00e7 de torsi\u00f3 per fer voltar l'eix. En efecte, el rotor es porta al voltant del camp magn\u00e8tic per\u00f2 en un \u00edndex lleument m\u00e9s lent de la rotaci\u00f3. De la difer\u00e8ncia en velocitat se'n diu \"lliscament\" i augmenta amb la c\u00e0rrega.\nEsquema del rotor de g\u00e0bia d'esquirol.\nSovint, els conductors s'inclinen lleument al llarg de la longitud del rotor per reduir el soroll i per reduir les fluctuacions de l'esfor\u00e7 de torsi\u00f3 que poden ser, a algunes velocitats, ia causa de les interaccions amb les barres de l'estator. El nombre de barres en la g\u00e0bia de l'esquirol es determina segons els corrents indu\u00efts en les bobines de l'estator i per tant segons el corrent a trav\u00e9s d'elles. Les construccions que ofereixen menys problemes de regeneraci\u00f3 empren nombres primers de barres.\nEl nucli de ferro serveix per portar el camp magn\u00e8tic a trav\u00e9s del motor. En estructura i material es dissenya per reduir al m\u00ednim les p\u00e8rdues. Les l\u00e0mines fines, separades per l'a\u00efllament de vern\u00eds, redueixen els corrents par\u00e0sits que circulen resultants dels corrents de Foucault (en angl\u00e8s, 'eddy current'). El material, un acer baix en carboni per\u00f2 alt en silici (anomenat per aix\u00f2 acer al silici), amb diverses vegades la resist\u00e8ncia del ferro pur, en la reductora addicional. El contingut baix de carboni fa un material magn\u00e8tic suau amb p\u00e8rdua baixes per hist\u00e8resi.\nEl mateix disseny b\u00e0sic s'utilitza per als motors monof\u00e0sics i trif\u00e0sics sobre una \u00e0mplia gamma de mides. Els rotors per trif\u00e0sica tenen variacions en la profunditat i la forma de barres per satisfer els requeriments del disseny. Aquest motor \u00e9s de gran utilitat en variadors de velocitat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Code_Aster \u00e9s un programari per a l'an\u00e0lisi d'elements finits i simulaci\u00f3 num\u00e8rica en mec\u00e0nica estructural i multif\u00edsica. Segons la classificaci\u00f3 t\u00edpica dels programes d'aquesta classe, Code_Aster \u00e9s el motor de processament, sense incloure el preprocessament o el postprocessament (mallat de l'objecte i presentaci\u00f3 de la soluci\u00f3).\nCode_Aster ofereix una \u00e0mplia gamma de m\u00e8todes d'an\u00e0lisi i modelatge multif\u00edsics que van molt m\u00e9s enll\u00e0 de les funcions est\u00e0ndard d'un codi de c\u00e0lcul termomec\u00e0nic: de l'an\u00e0lisi s\u00edsmica als medis porosos a trav\u00e9s de l'ac\u00fastica, la fatiga, la din\u00e0mica estoc\u00e0stica, etc. La combinaci\u00f3 d'aquestes caracter\u00edstiques amb diversos programes de preprocessament i postprocessament li permeten abastar \u00e0rees com l'ac\u00fastica, la sismologia, l'energia at\u00f2mica, entre altres.Va ser desenvolupat per l'empresa francesa \u00c9lectricit\u00e9 de France (EDF), per a l'estudi i manteniment de plantes i xarxes el\u00e8ctriques. Va ser alliberat sota la GNU General Public License a l'octubre de 2001.\nExisteixen diversos entorns de preprocessament i postprocessament que s\u00f3n capa\u00e7os de treballar amb Code_Aster, creant entorns complets:\n\nGmsh: eina de mallat i visualitzaci\u00f3 3D (llic\u00e8ncia GNU GPL)\nSALOME: eina de mallat i visualitzaci\u00f3 3D (open source, amb llic\u00e8ncia GNU LGPL)\nSalome-Meca: plataforma que ofereix totes les fases de l'estudi (CAD, mallat, c\u00e0lcul, visualitzaci\u00f3 de resultats)[1]Altres eines que tamb\u00e9 fan \u00fas de Code_Aster s\u00f3n: Eficas, Homard, Metis, MFront, etc.Code_Aster est\u00e0 oficialment disponible per a Linux i FreeBSD. Tamb\u00e9 s'ha portat amb \u00e8xit a Microsoft Windows, per\u00f2 no oficialment.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un torrell\u00f3 \u00e9s una petita torre adossada a un mur, del qual sobresurt nom\u00e9s una part de la secci\u00f3 prism\u00e0tica de la torre. Tamb\u00e9 es coneix com a torratxa, torreta i torric\u00f3. En els castells i fortificacions, servien per garantir una posici\u00f3 defensiva que permetia cobrir les zones adjacents dels murs. Tamb\u00e9 era habitual utilitzar-los com a element decoratiu; per exemple, en l'art rom\u00e0nic s'utilitzava per ornar les cantonades sota teulada, de vegades sostinguts per m\u00e8nsules. Pot anar cobert de merlets o b\u00e9 dur un sostre c\u00f2nic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "DonesTech \u00e9s un col\u00b7lectiu que investiga i interv\u00e9 en el camp de les dones i els nous suports o noves tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 (TIC). Va n\u00e9ixer a Barcelona el 2006, convertint-se en un element clau per entendre la recerca i acci\u00f3 ciberfeminista en els entorns activistes.\nDes de DonesTech es realitzen recerques sobre l'\u00fas de les TIC per part de les dones, la participaci\u00f3 de les dones en la societat de la informaci\u00f3, l'acc\u00e9s i \u00fas de les TIC per part de les dones i el ciberfeminisme per part de tecnoartistes. DonesTech ha estat un grup pioner en la recerca-acci\u00f3 ciberfeminista a Catalunya i la resta de l'estat espanyol. Han investigat els processos d'inclusi\u00f3 de les dones en les TIC i, espec\u00edficament, a les tecn\u00f2logues art\u00edstiques i a les dones furoneres (pirateig inform\u00e0tic) Tamb\u00e9 s'han dedicat a la producci\u00f3 audiovisual i el desenvolupament de visualitzacions inform\u00e0tiques sobre les relacions de les dones i les TIC. Finalment, treballen intensament en activitats formatives i han elaborat diversos materials did\u00e0ctics i guies sobre g\u00e8nere i noves tecnologies.DonesTech tamb\u00e9 ha col\u00b7laborat amb diverses entitats i col\u00b7lectius i ha participat en festivals, confer\u00e8ncies i congressos per difondre i visibilizar les experi\u00e8ncies de les dones amb les tecnologies.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La ci\u00e8ncia a l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient tingu\u00e9 un paper important en la transmissi\u00f3 del coneixement cl\u00e0ssic al mon musulm\u00e0 i al renaixement itali\u00e0, aix\u00ed com en la difusi\u00f3 de la ci\u00e8ncia isl\u00e0mica a It\u00e0lia. La seva rica tradici\u00f3 historiogr\u00e0fica preserv\u00e0 coneixements antics que serviren de base per a grans fites en els \u00e0mbits de l'art, l'arquitectura, la literatura i la tecnologia. Els romans d'Orient feren tota una s\u00e8rie de descobriments, aix\u00ed com nombrosos aven\u00e7os en el camp de la medicina.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El manteniment \u00e9s el conjunt d'accions que tenen com a objectiu preservar i tenir quelcom en bon estat: la salut de les persones o els animals, els components d'un edifici i les seves instal\u00b7lacions, els equips inform\u00e0tics, els vehicles, la maquin\u00e0ria, etc. Aquestes accions inclouen la combinaci\u00f3 d'accions t\u00e8cniques, administratives i de gesti\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El viatge del Beagle, The Voyage of the Beagle, \u00e9s el t\u00edtol que de forma m\u00e9s comuna es dona al llibre escrit per Charles Darwin i publicat el 1839 com el seu Journal and Remarks. Aquest llibre li va donar fama i respecte considerables. Aquest va ser el tercer volum de The Narrative of the Voyages of H.M. Ships Adventure and Beagle, i cobreix la part de Darwin en el Segon viatge del vaixell HMS Beagle, el qual salp\u00e0 de Plymouth Sound el 27 de desembre capitanejat per Robert FitzRoy, R.N. A causa de la popularitat assolida pel relat de Darwin, es va reeditar a finals de l'any 1839 amb el t\u00edtol de Journal of Researches de Darwin, i una segona edici\u00f3 revisada es va publicar l'any 1845 amb aquest t\u00edtol. L'any 1905 es va tornar a publicar, ja amb el t\u00edtol de The Voyage of the Beagle.Malgrat que aquesta expedici\u00f3 estava planificada per durar dos anys, en va durar gaireb\u00e9 cinc. Darwin va explorar tres anys i tres mesos sobre terra ferma i 18 mesos sobre la mar.\nAquest llibre \u00e9s una mem\u00f2ria del viatge i tracta de biologia, geologia i antropologia. Est\u00e0 ordenat pels llocs de l'exploraci\u00f3 en comptes de per les dates de les exploracions. Les notes de Darwin inclouen els seus canvis de vista sobre l'evoluci\u00f3 i la selecci\u00f3 natural.\nEl relat de Darwin, encarregat per FritzRoy, va ser completat i publicat el maig de 1838 com la Narrative of the Surveying Voyages of His Majesty's Ships Adventure and Beagle en quatre volums. El volum 1 cobreix el primer viatge sota el comandant Phillip Parker King, el volum 2 \u00e9s el relat de Fitz Roy respecte el segon viatge. El Journal and Remarks, 1832-1835 de Darwin forma el tercer volum i el quart volum \u00e9s un extens ap\u00e8ndix. Darwin es va casar a la seva tornada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'USS S-4 (SS-109) va ser un submar\u00ed de classe S de la Marina dels Estats Units d'Am\u00e8rica. En 1927, va ser enfonsat en xocar accidentalment amb un destructor de Gu\u00e0rdia Costanera amb la p\u00e8rdua de tots els seus tripulants. Tanmateix, va ser recuperat i restaurat per al servei fins que va patir un sinistre en 1936.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'eix \u00e9s un element de la mec\u00e0nica que serveix per guiar el moviment de rotaci\u00f3 d'una o d'un conjunt de peces, com una roda o un engranatge. Hi ha dos tipus b\u00e0sics d'eixos: els fixos, i els que s\u00f3n acompanyats per algun sistema de rodament que els fan girar.\nEn les locomotores i els automotors, l'eix motor \u00e9s el que rep directament l'impuls motor o de tracci\u00f3, \u00e9s l'eix que porta les rodes motrius. L'eix acoblat \u00e9s el que est\u00e0 unit mec\u00e0nicament a l'eix motor mitjan\u00e7ant bieles d'acoblament o engranatges, per la qual uni\u00f3 van sincronitzats ambd\u00f3s eixos i la for\u00e7a d'adher\u00e8ncia augmenta.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En biologia i geologia el gradualisme, per contraposici\u00f3 al saltacionisme, \u00e9s la teoria que implica que els canvis evolutius es produeixen lentament en forma de passos graduals.\n\nEn geologia, el graudalisme va ser proposat per James Hutton en la seva Teoria de la Terra (1785) i desenvolupada per la teoria uniformista de Charles Lyell, en la seva obra Principis de geologia (1830-1833).\nEn biologia, el gradualisme \u00e9s un component essencial de la teoria evolutiva. Tant Lamarck com Darwin es van oposar al saltacionisme. Charles Darwin va ser influ\u00eft per la lectura de Principis de Geologia de Lyell. Aquesta hip\u00f2tesi \u00e9s defensada majorit\u00e0riament pels bi\u00f2legs en l'actualitat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Congr\u00e9s de Metges i Bi\u00f2legs de Llengua Catalana aplega els metges i bi\u00f2legs de parla catalana. \u00c9s una de les iniciatives de l'Acad\u00e8mia, una entitat fundada l'any 1872, per tal de constituir una tribuna i un lloc de reuni\u00f3 dels professionals de la salut de Catalunya i de Balears en la seva tasca cultural d'ajuda a la llengua.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "ORCID ( pronunciaci\u00f3 en angl\u00e8s (?\u00b7p\u00e0g.)), acr\u00f2nim d'Open Researcher and Contributor Identifier (en catal\u00e0, identificador obert d'investigadors i contribu\u00efdors) \u00e9s un codi num\u00e8ric que t\u00e9 l'objectiu d'identificar de manera un\u00edvoca els autors acad\u00e8mics. Aquest codi vol resoldre el problema de diferenciar els autors de les publicacions cient\u00edfiques, ja que hi ha molts noms que poden correspondre a persones diferents. A m\u00e9s, el nom d'una persona pot patir canvis al llarg de la seva vida (per casament, canvi d'h\u00e0bits...), amb la qual cosa una persona pot trobar-se anomenada amb variants, en el conjunt de la documentaci\u00f3 on apareix esmentada. Un codi num\u00e8ric resol aquest problema, com tamb\u00e9 el generat pels noms dels autors que compten amb m\u00e9s d'un cognom i se citen diferent, segons les cultures. El projecte vol crear una identitat \u00fanica i permanent per a cada autor, semblantment a la que existeix per identificar llibres (ISBN), publicacions en s\u00e8rie (ISSN) o objectes digitals (DOI). ORCID ofereix un registre independent que vol convertir-se de facto en un est\u00e0ndard per a la citaci\u00f3 cient\u00edfica cl\u00e0ssica, des que el 16 d'octubre de 2012 l'organitzaci\u00f3 va llen\u00e7ar els seus serveis de registre i va comen\u00e7ar a fer servir aquest identificador.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un  sistema de navegaci\u00f3 inercial , o  INS  per les seves sigles en angl\u00e8s (Inertial Navigation System ), \u00e9s un sistema d'ajuda a la navegaci\u00f3 que utilitza un ordinador, sensors de moviment (acceler\u00f2metre s) i sensors de rotaci\u00f3 gir\u00f2scops per calcular cont\u00ednuament mitjan\u00e7ant estima la posici\u00f3, orientaci\u00f3, i velocitat (direcci\u00f3 i rapidesa de moviment) d'un objecte en moviment sense necessitat de refer\u00e8ncies externes. \u00c9s usat en vehicles com vaixells, aeronaus, submarins, m\u00edssils, i naus espacials. Entre altres termes usats per referir-se a sistemes de navegaci\u00f3 inercial o dispositius estretament relacionats s'inclou  sistema de guiat inercial ,  plataforma de refer\u00e8ncia inercial , i moltes m\u00e9s variacions.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Comit\u00e8 Cient\u00edfic per la Investigaci\u00f3 a l'Ant\u00e0rtida (en angl\u00e8s: Scientific Committee on Antarctic Research o SCAR) \u00e9s un comit\u00e8 del Consell Internacional per la Ci\u00e8ncia. El Comit\u00e8 s'encarrega d'iniciar, desenvolupar i coordinar la investigaci\u00f3 cient\u00edfica a l'Ant\u00e0rtida. Aix\u00ed mateix tamb\u00e9 proporciona consell cient\u00edfic a les reunions consultives del Tractat Ant\u00e0rtic i a altres organitzacions, en aplicaci\u00f3 de la ci\u00e8ncia i la conservaci\u00f3 que afecta a la ger\u00e8ncia de l'Ant\u00e0rtida i de l'Oce\u00e0 Ant\u00e0rtic. Nombroses recomanacions que ha realitzat aquest comit\u00e8 s'ha incorporat en els instruments del tractat.\nUn comit\u00e8 executiu escollit pels delegats \u00e9s responsable de l'administraci\u00f3 quotidiana de l'SCAR no obstant aix\u00f2 la seva secretaria est\u00e0 situada a l'Institut d'Investigaci\u00f3 Polar Scott, situat a la poblaci\u00f3 brit\u00e0nica de Cambridge. El comit\u00e8 executiu abasta al president i quatre vicepresidents. La secretaria del Comit\u00e8 est\u00e0 formada per un Director executiu, un Oficial executiu i un ajudant administratiu.\nL'any 2002 el Comit\u00e8 fou guardonat amb el Premi Pr\u00edncep d'Ast\u00faries de Cooperaci\u00f3 Internacional pels treballs desenvolupats pel Comit\u00e8 en la protecci\u00f3 de l'Ant\u00e0rtida.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En criptografia X.509 \u00e9s un est\u00e0ndard ITU-T per a una infraestructura de clau p\u00fablica (PKI) per a inici de sessi\u00f3 \u00fanica (SSO) i Privilegi d'Administraci\u00f3 de la Infraestructura (PMI). X.509 especifica, entre altres coses, els formats est\u00e0ndard per a certificats de clau p\u00fablica, les llistes de revocaci\u00f3 de certificats, els certificats d'atributs, i un algorisme de ruta de certificaci\u00f3 de validaci\u00f3.\nX.509 va ser publicat oficialment el 1988 i comen\u00e7at conjuntament amb l'est\u00e0ndard X.500 i assumieix un sistema jer\u00e0rquic estricte d'autoritats certificants (ACs) per emissi\u00f3 de certificats. Aix\u00f2 contrasta amb models de xarxes de confian\u00e7a, com PGP, on qualsevol node de la xarxa (no nom\u00e9s les ACs) poden signar claus p\u00fabliques, i conseq\u00fcentment avalar la validesa de certificats de claus d'altres. La versi\u00f3 3 de X.509 inclou la flexibilitat de suportar altres tecnologies com ponts i malles. Es pot utilitzar en una web de confian\u00e7a peer to peer (p2p) del tipus OpenPGP, per\u00f2 des de 2004 gaireb\u00e9 no s'utilitza.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Mitsubishi Pajero (Montero en pa\u00efsos hispanoparlants i Shogun en el Regne Unit) \u00e9s un autom\u00f2bil tot-terreny produ\u00eft pel fabricant japon\u00e8s Mitsubishi. Va ser presentat oficialment en el Sal\u00f3 de T\u00f2quio de 1982. El Pajero abasta quatre generacions, llan\u00e7ades en 1982, 1991, 1999 i 2006 respectivament. El Montero va ser el primer tot-terreny japon\u00e8s a incorporar suspensi\u00f3 davantera independent i motor di\u00e8sel.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Ars Technica ([\u02cc\u0251\u02d0rz_\u02c8t\u025bkn\u1d7bk\u0259]; expressi\u00f3 llatina que vol dir \"l'art de la tecnologia\") \u00e9s un lloc web de not\u00edcies sobre tecnologia, ci\u00e8ncia, pol\u00edtica i societat, creat per Ken Fisher i Jon Stokes el 1998. Publica not\u00edcies, ressenyes i guies sobre maquinari i programari, ci\u00e8ncia, pol\u00edtiques tecnol\u00f2giques i videojocs. Molts dels seus redactors s\u00f3n postgraduats i alguns treballen per instituts d'investigaci\u00f3. Els articles estan escrits en un to menys formal que el de les revistes cient\u00edfiques tradicionals.\nEl maig del 2008, Cond\u00e9 Nast Digital (el departament en l\u00ednia de Cond\u00e9 Nast Publications) va comprar Ars Technica, junt amb dues altres empreses, per 25 milions de d\u00f2lars, i la va afegir al seu grup digital Wired, on tamb\u00e9 hi ha Wired i, abans, Reddit. La plantilla treballa sobretot des de casa i t\u00e9 oficines a Boston, Chicago, Londres, Nova York i San Francisco.\nArs Technica es finan\u00e7a principalment amb publicitat d'Internet, i ha ofert una subscripci\u00f3 de pagament des del 2001. Va generar controv\u00e8rsia el 2010, quan com a experiment va bloquejar l'acc\u00e9s al lloc web als lectors que utilitzaven programes bloquejadors de publicitat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Premi Nobel de Fisiologia o Medicina, \u00e9s un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment. El guanyador el decideix l'Institut Karolinska, i el premi s'entrega a Estocolm (Su\u00e8cia).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una l\u00e0mina \u00e9s un element estructural de dues dimensions, \u00e9s a dir, que t\u00e9 una dimensi\u00f3, el gruix, m\u00e9s petita que les altres dues. Pot ser de formig\u00f3, de metall, de fusta, etc. En arquitectura una l\u00e0mina pot ser horitzontal, com una llosa o vertical com una paret vertical. En mec\u00e0nica una l\u00e0mina pot ser d'un gruix suficient per mantenir-se per s\u00ed sola, o prima, amb un gruix que calgui donar-li forma (corba, ondulada, etc.) perqu\u00e8 s'aguanti.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El llibre Ashley dels nusos (t\u00edtol en angl\u00e8s: The Ashley Book of Knots - TABOK), publicat originalment el 1944, va ser el resultat de m\u00e9s d'onze anys de treball. Cont\u00e9 m\u00e9s de set mil il\u00b7lustracions, descriu m\u00e9s de tres mil nusos i les seves variants. Cada entrada inclou les instruccions per realitzar el nus, el seu \u00fas i la seva hist\u00f2ria. Els nusos estan ordenats per tipus i \u00fas.\nAquest llibre \u00e9s encara avui la principal refer\u00e8ncia en nusos per a cordes i cables segueix sent sens dubte un dels m\u00e9s complets, descriu tant els bons nusos com els dolents, i n'explica els matisos. Va ser escrit per Clifford Ashley.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, el terme llevat de indica que l'objecte gramatical \u00e9s una classe d'equival\u00e8ncia, que hom ha de considerar com una entitat simple. Si aquest objecte \u00e9s una classe de transformacions (com per exemple \"isomorfisme\" o \"permutaci\u00f3\"), aix\u00f2 implica l'equival\u00e8ncia d'objectes, un dels quals \u00e9s la imatge de l'altre per aquesta transformaci\u00f3.Si X \u00e9s una propietat o un proc\u00e9s, el terme \"llevat de X\" vol dir \"descartant una possible difer\u00e8ncia en X\". Per exemple, podem tenir l'afirmaci\u00f3 \"la factoritzaci\u00f3 en nombres primers d'un enter \u00e9s \u00fanica llevat d'ordenacions\", la qual cosa vol dir que la factoritzaci\u00f3 en nombres primers \u00e9s \u00fanica si no tenim en compte l'ordre dels factors; o tamb\u00e9 podem dir que \"la soluci\u00f3 a una integral indefinida \u00e9s f(x), llevat de sumar una constant\", la qual cosa vol dir que la constant sumada no \u00e9s l'objecte d'estudi, sin\u00f3 la soluci\u00f3 f(x), i que l'addici\u00f3 de la constant \u00e9s un objectiu secundari d'estudi. En tenim altres exemples a les expressions llevat d'isomorfisme, llevat de permutacions o llevat de rotacions, que veurem m\u00e9s endavant.\nEn contextos informals, els matem\u00e0tics acostumen a emprar el terme m\u00f2dul (o simplement \"mod\") per prop\u00f2sits similars, com per exemple \"m\u00f2dul un isomorfisme\".", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una t\u00e8cnica (del grec, \u03c4\u03ad\u03c7\u03bd\u03b7 [t\u00e9kne] 'art, t\u00e8cnica, ofici') \u00e9s un procediment o conjunt de regles, normes o protocols que t\u00e9 per objectiu obtenir un resultat determinat, ja sigui al camp de les ci\u00e8ncies, de la tecnologia, de l'art, de l'esport, de l'educaci\u00f3 o de qualsevol altra activitat.\u00c9s el conjunt de procediments que s'utilitzen per una art, ci\u00e8ncia o activitat determinada, en general s'adquireixen per mitj\u00e0 de la seva pr\u00e0ctica i requereixen determinades habilitats o destreses.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Luminator Bernocchi \u00e9s un llum creat el 1926 per l'empresari itali\u00e0 Antonio Bernocchi. Es va encarregar a un jove arquitecte Luciano Baldessari a Mil\u00e0 per fer el primer prototip. Aquest prototip va ser presentat per primera vegada al Fira de Mil\u00e0. En 1929, es va presentar despr\u00e9s al pavell\u00f3 itali\u00e0 a l'Exposici\u00f3 Internacional a Barcelona.El Luminator Bernocchi es va fer per primera vegada per Antonio Bernocchi. Bernocchi \u00e9s considerat el pare del disseny itali\u00e0. D'aquest projecte va sorgir la idea de crear la primera Museu en el m\u00f3n dedicat no nom\u00e9s a l'art sin\u00f3 tamb\u00e9 al disseny. Aix\u00ed va ser com la fam\u00edlia Bernocchi va decidir construir un museu i donar-lo a la ciutat de Mil\u00e0. Aquest edifici \u00e9s el Palau Bernocchi Triennale.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El c\u00e0lcul mental consisteix a efectuar c\u00e0lculs o operacions num\u00e8riques sense cap altre suport que la reflexi\u00f3 o la mem\u00f2ria, usant \"la ment\". S'utilitza per a avaluar r\u00e0pidament ordres de magnitud en converses i negociacions, per exemple, comprovar a cada pas que unes tasques no s\u00f3n incorrectes, i tamb\u00e9 quan no es disposa de cap altre medi d'ajuda, com \u00e0bacs, calculadores o programes de c\u00e0lcul en computadores. En molts sistemes d'educaci\u00f3 es considera una de les compet\u00e8ncies b\u00e0siques de nivell de prim\u00e0ria.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un  difusor  variable \u00e9s una v\u00e0lvula que canvia la seva secci\u00f3 de pas quan es modifiquen les propietats del fluid que la travessa. Els carburadors s\u00f3n les m\u00e0quines que els utilitzen amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia encara que serveixen tamb\u00e9 en altres mescladors.Un difusor variable t\u00e9 una secci\u00f3 convergent, la gola i una secci\u00f3 divergent. El fluid \u00e9s Velocitat subs\u00f2nica i la pressi\u00f3 del gas o de la barreja de gasos, s'expandeix a la secci\u00f3 convergent, assolit el major buit relatiu a la gola. Un mecanisme extern que pot ser una campana de buit o un for\u00e7a, utilitza la pressi\u00f3 de buit per a moure la porta del difusor.\nEls difusors variables s\u00f3n aut\u00f2mats que obeeixen a la velocitat del fluid mesurada amb el nombre de Mach. Com que la forma f\u00edsica del difusor dif\u00edcilment pot ser un tub venturi perfecte sempre existiran p\u00e8rdues per contracci\u00f3 del doll.\nEl m\u00e9s interessant d'aquest mecanisme \u00e9s que si es coneix la forma com varien els coeficients de p\u00e8rdues, ell \u00e9s un sensor de la velocitat del flux de pes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una tija \u00e9s un element de la mec\u00e0nica que serveix per trametre empenyiment d'una pe\u00e7a a una altra, com una lleva a una v\u00e0lvula. En llenguatge t\u00e8cnic, \u00e9s convenient distingir entre tija i vareta encara que en la parla col\u00b7loquial s'usen indistintament sense ocasionar confusi\u00f3. En enginyeria mec\u00e0nica una tija \u00e9s una vareta que transmet empenyiment per una punta quan el rep per l'altre punta. Per exemple l'arbre de lleves a les v\u00e0lvules d'un motor OHV. Un eix no transmet parell o moment motor. Nom\u00e9s serveix de suport a una roda, una roda dentada o element similar. Els esfor\u00e7os i tensions que han de suportar les tiges i les varetes s\u00f3n molt diferents.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Severin Hacker (Zug, 6 de juliol de 1984) \u00e9s un inform\u00e0tic su\u00eds conegut per haver cofundat i ser el director de tecnologia de l'aplicaci\u00f3 Duolingo, la m\u00e9s popular per a aprendre idiomes en tot el m\u00f3n.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una cortina d'aire \u00e9s un equip de ventilaci\u00f3 que crea una barrera d'aire sobre una porta per separar dos ambients diferents sense limitar l'acc\u00e9s de les persones o vehicles. La pantalla d'aire mant\u00e9 i protegeix entre el 60 i el 80% la climatitzaci\u00f3 interior i el confort de les persones. A m\u00e9s evita el pas d'insectes, pols, pol\u00b7luci\u00f3 exterior, olors i para els corrents d'aire fred i calent. El funcionament d'una cortina d'aire es fonamenta en un jet d'aire a alta velocitat que cobreix tota l'obertura. Les cortines d'aire calent fan m\u00e9s confortable el jet quan la gent creua la pantalla i ajuda a mantenir la temperatura en l'entrada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, la pinta de Dirac (tamb\u00e9 anomenada tren d'impulsos o funci\u00f3 de mostratge en electrot\u00e8cnia) \u00e9s una distribuci\u00f3 temperada peri\u00f2dica constru\u00efda a partir de deltes de Dirac\n\n  \n    \n      \n        \n          III\n          \n            T\n          \n        \n        \u2061\n        (\n        t\n        )\n         \n        \n          \n            \n              \n                =\n              \n              \n                \n                  d\n                  e\n                  f\n                \n              \n            \n          \n        \n         \n        \n          \u2211\n          \n            k\n            =\n            \u2212\n            \u221e\n          \n          \n            \u221e\n          \n        \n        \u03b4\n        (\n        t\n        \u2212\n        k\n        T\n        )\n        =\n        \n          \n            1\n            T\n          \n        \n        III\n        \u2061\n        \n          (\n          \n            \n              t\n              T\n            \n          \n          )\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\operatorname {III} _{T}(t)\\ {\\stackrel {\\mathrm {def} }{=}}\\ \\sum _{k=-\\infty }^{\\infty }\\delta (t-kT)={\\frac {1}{T}}\\operatorname {III} \\left({\\frac {t}{T}}\\right)}\n  per un per\u00edode donat T. El s\u00edmbol \n  \n    \n      \n        III\n        \u2061\n        (\n        t\n        )\n      \n    \n    {\\textstyle \\operatorname {III} (t)}\n   representa la pinta de Dirac de per\u00edode unitat. Alguns autors, en particular Bracewell, aix\u00ed com autors de llibres d'enginyeria el\u00e8ctrica i teoria de circuits tamb\u00e9 s'hi refereixen com a funci\u00f3 Shah (possiblement per la seva grafia, molt similar a la lletra cir\u00edl\u00b7lica xa maj\u00fascula \u0428). Pel fet de ser peri\u00f2dica es pot expressar com a s\u00e8rie de Fourier:\n\n  \n    \n      \n        \n          III\n          \n            T\n          \n        \n        \u2061\n        (\n        t\n        )\n        =\n        \n          \n            1\n            T\n          \n        \n        \n          \u2211\n          \n            k\n            =\n            \u2212\n            \u221e\n          \n          \n            \u221e\n          \n        \n        \n          e\n          \n            i\n            2\n            \u03c0\n            k\n            \n              \n                t\n                T\n              \n            \n          \n        \n        .\n      \n    \n    {\\displaystyle \\operatorname {III} _{T}(t)={\\frac {1}{T}}\\sum _{k=-\\infty }^{\\infty }e^{i2\\pi k{\\frac {t}{T}}}.}", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Setmana de l'acc\u00e9s obert \u00e9s un esdeveniment anual de difusi\u00f3 del contingut acad\u00e8mic centrat en l'acc\u00e9s obert i temes relacionats. Es realitza a escala mundial durant la darrera setmana completa d'octubre en multitud d'ubicacions tant en l\u00ednia com presencialment. Les activitats t\u00edpiques inclouen confer\u00e8ncies, seminaris, simposis o l'anunci d'alliberament de continguts o altres fites en acc\u00e9s obert. Per exemple, la Royal Society va triar Open Access Week 2011 per anunciar que alliberarien els fitxers d'arxius digitals dels seus arxius, que daten des de 1665 a 1941.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Proceedings of the Royal Society \u00e9s el t\u00edtol parental de dues revistes cient\u00edfiques publicades per la Royal Society, mentre que la seva revista inicial, Philosophical Transactions, actualment es dedica a assumptes de tem\u00e0tica especial. Origin\u00e0riament una sola revista, es va separar en dues de separades l'any 1905:\n\nProceedings of the Royal Society, Series A, la qual publica recerca cient\u00edfica sobre matem\u00e0tica, f\u00edsica i enginyeria\nProceedings of the Royal Society, Series B, que publica recerca sobre biologiaLes dues revistes s\u00f3n actualment les principals sobre recerca cient\u00edfica de la Royal Society. Entre d'altres hi han publicat Paul Dirac, Werner Heisenberg, James Clerk Maxwell, Ernest Rutherford, i Erwin Schr\u00f6dinger.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Societat Russa de F\u00edsica i Qu\u00edmica \u00e9s una de les m\u00e9s antigues societats cient\u00edfiques de R\u00fassia, que fou activa entre 1868 i 1932.\n\nLa societat es constitu\u00ed el 1878 amb la uni\u00f3 de la Societat Russa de Qu\u00edmica, fundada a Sant Petersburg el 1868, i la Societat Russa de F\u00edsica, fundada el 1872, tamb\u00e9 a Sant Petersburg. En els seus inicis, la societat estava formada per dos departaments separats, el Departament de F\u00edsica i el Departament de Qu\u00edmica. El Departament de F\u00edsica i Qu\u00edmica Docent s'establ\u00ed el 1917 i el Departament de Qu\u00edmica Aplicada el 1927. Entre els membres m\u00e9s actius de la societat figuraven Nikolai N. Zinin, Nikolai N. Bek\u00e9tov, Dmitri I. Mendel\u00e9iev i Aleksandr M. Butlerov. La societat public\u00e0 la revista Jurnal R\u00fasskogo F\u00edziko-Khimitx\u00e9skogo Obsxestva des del 1876, combinant les seccions de f\u00edsica i qu\u00edmica, les quals es publicaren per separat a partir de 1907. L'activitat de la societat finalitz\u00e0 el 1932 i fou succe\u00efda per la Uni\u00f3 de Totes les Societats Qu\u00edmiques Russes (1933) i despr\u00e9s per la Societat Qu\u00edmica Mendel\u00e9iev (1992) amb seu a Moscou i sucursal a Sant Petersburg. L'antiga biblioteca de la Societat Russa de F\u00edsica i Qu\u00edmica acull actualment la biblioteca de la Societat Russa de Qu\u00edmica, i compta amb m\u00e9s de 170.000 volums.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC) s\u00f3n les eines d'aprenentatge utilitzades a les escoles i universitats que fan servir les tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 (TIC). Tot i que sembla indispensable integrar les noves eines de qualsevol manera, les TAC van guanyar protagonisme per la pand\u00e8mia de la covid en la qual l'ensenyament a dist\u00e0ncia per internet ha esdevingut un \u00faltim recurs, en substituci\u00f3 de l'ensenyament presencial provisionalment impossible. Molts universitats insereixen aquest grau en llur programa, com ara la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona que va ser un dels precursors.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Langdon Winner, cient\u00edfic i tecn\u00f2leg nascut el 1944, \u00e9s la persona que introdueix el concepte de somnambulisme tecnol\u00f2gic. Segons Winner, el somnambulisme tecnol\u00f2gic es refereix a la relaci\u00f3 que tenim amb la tecnologia actualment, ja que ens envolta i no som conscients de la nostra depend\u00e8ncia envers els artefactes tecnol\u00f2gics. L'esser hum\u00e0 sempre ha cregut i ha confiat en la tecnologia que ha anat apareixent al llarg dels segles, creient que aportaria un plus a la seva vida, \u00e9s a dir, que milloraria el benestar de la societat. Per entendre millor aquest concepte ens podem remuntar al segle xx, on \u201chabitualment ja es dona per sabut que els \u00fanics mitjans confiables per tal de millorar la condici\u00f3 humana provenen de m\u00e0quines, t\u00e8cniques i productes qu\u00edmics\u201d, tal com esmenta el mateix Winner.\nEl terme somnambulisme tecnol\u00f2gic apareix en el llibre \" La Ballena y el Reactor \" i fa refer\u00e8ncia, en el seu cap\u00edtol dedicat a aquest aspecte, als possibles interessos sobre la tecnologia i els divideix alhora en dues categories b\u00e0siques: \u201cfer i utilitzar\u201d. La primera esta relacionada amb els enginyers, t\u00e8cnics i d'altres que poden estar influenciats de vegades, per elements o pressions externes. Per altra banda, hi ha els que s'interessen pels seus usos i s\u00f3n els que la posen en pr\u00e0ctica com s'esmenta en el text, \u00e9s a dir, els usuaris.  Existeix per\u00f2 una relaci\u00f3 entre ambdues, ja que la tecnologies modifiquen l'activitat humana i el seu significat.\nTal com esmenta l'autor a mode d'exemple \u201cla introducci\u00f3 d'un robot en un lloc de treball industrial no nom\u00e9s augmenta la productivitat, sin\u00f3 que sovint modifica de forma radical el proc\u00e9s de producci\u00f3, redefinint el significat de \u00abtreball\u00bb en aquest lloc\u201d. Aix\u00ed doncs observarem com aix\u00f2 t\u00e9 una gran influ\u00e8ncia en les condicions de la vida social i moral dels \u00e9ssers humans i ens adonem del significat funcional que se li atorga a la tecnologia sense pensar en els canvis estructurals que aquestes transformacions tecnol\u00f2giques produeixen i impliquen.\nActualment se segueix sense prestar atenci\u00f3 a aquests canvis, i se segueix pensant que tota millora ser\u00e0 un benefici per a la societat, sense considerar els \u201cefectes col\u00b7laterals\u201d o les \u201cconseq\u00fc\u00e8ncies secund\u00e0ries\u201d d'aquests canvis. Una clara mostra d'aquesta ceguesa social del significat d'aquests canvis s'exposa tamb\u00e9 en el llibre en un exemple sobre l'autom\u00f2bil. Se sap que l'autom\u00f2bil ha modificat la nostra manera de despla\u00e7ar-nos, per\u00f2 no podem dir que \u00fanicament hagi modificat aquest aspecte vital sin\u00f3 que alhora, la seva aparici\u00f3, tamb\u00e9 ha modificat les nostres relacions socials i els nostres h\u00e0bits.Per\u00f2 que passa quan la tecnologia falla? \u00c9s llavors quan ens n'adonem realment d'aquest somnambulisme, d'aquesta depend\u00e8ncia que no concebem mentre la tecnologia funciona sense cap mena de problema, quan l'\u00fanica cosa que percebem s\u00f3n millores cap a la societat.\nWinner conclou l'apartat amb aquesta reflexi\u00f3: \u201cSegons el meu punt de vista, una noci\u00f3 m\u00e9s reveladora \u00e9s la de <<somnambulisme tecnol\u00f2gic>>, ja que l'interessant enigma dels nostres temps es que caminem somn\u00e0mbuls de bon grat a trav\u00e9s del proc\u00e9s de reconstrucci\u00f3 de les condicions de l'exist\u00e8ncia humana\u201d.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Medalla Rumford \u00e9s un premi cient\u00edfic atorgat per la Royal Society a cient\u00edfics europeus que hagin destacat en la recerca de les propietats t\u00e8rmiques o \u00f2ptiques de la mat\u00e8ria.\nEl 1796, Benjamin Thompson, comte Rumford, don\u00e0 5000 d\u00f2lars tant a la Royal Society com a l'Acad\u00e8mia Nord-americana de les Arts i les Ci\u00e8ncies per donar premis cada dos anys per investigacions cient\u00edfiques excel\u00b7lents en el camp de les propietats t\u00e8rmiques o \u00f2ptiques de la mat\u00e8ria, fent notar que volia que es reconeguessin descobriments que tendissin a promoure el b\u00e9 per a la Humanitat. La Royal Society premia amb la medalla Rumford mentre que l'Acad\u00e8mia de les Arts i les Ci\u00e8ncies dels Estats Units ho fa amb el premi Rumford. La medalla \u00e9s d'argent daurat i porta associada un premi de 1000 lliures esterlines.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Hi ha invents tecnol\u00f2gics que se situen en primer pla, com la telefonia m\u00f2bil, la miniaturitzaci\u00f3 de chips, la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, etc. I n'hi ha d'altres que es mantenen en un segon pla, per\u00f2 igualment aprofiten ens aven\u00e7os tecnol\u00f2gics. La ind\u00fastria del sexe \u00e9s una de les que m\u00e9s ha aconseguit obtenir beneficis d'aquests aven\u00e7os, aplicant la tecnologia al plaer.El vibrador, les joguines sexuals, els robots, les xarxes socials, etc. S\u00f3n exemples de com la tecnologia ha ajudat a obtenir plaer.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El  nus Stevedore  \u00e9s un nus de l\u00edmit, sovint lligat prop de l'extrem d'una corda. \u00c9s m\u00e9s volumin\u00f3s i menys propens a embussar-se que el nus en forma de vuit.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Full-HD Voice, tamb\u00e9 conegut com a \"Full-band\", \u00e9s un servei de qualitat Full HD per a l'\u00e0udio en diferents aplicacions multim\u00e8dia. Augmenta el rang de freq\u00fc\u00e8ncies dels senyals d'\u00e0udio fins al m\u00e0xim perceptible per al Sistema Auditiu Hum\u00e0 (SAH). El seu rang de freq\u00fc\u00e8ncies va des dels 20 Hz fins als 20KHz.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La pintura mineral o pintura de silicat est\u00e0 basada en la barreja correcta de pigments inorg\u00e0nics minerals i de silicat pot\u00e0ssic. Les pintures minerals tenen qualitats superiors de durada, lluminositat i efecte protector. El principi de la t\u00e8cnica dels silicats es basa en la uni\u00f3 mineral insoluble de la pintura amb el suport. El silicat pot\u00e0ssic reacciona amb el suport i amb els pigments, formant una estructura mineral lligada per silicats insolubles. Aquest proc\u00e9s de petrificaci\u00f3 es coneix amb el nom de silicificaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'iPad Mini (estilitzat i comercialitzat com a iPad mini) \u00e9s una tauleta t\u00e0ctil dissenyada, desenvolupada i comercialitzada per Apple Inc. S'anunci\u00e0 el 23 d'octubre de 2012, com a cinqu\u00e8 major producte dins de la l\u00ednia iPad i \u00e9s la primera dins d'aquesta s\u00e8rie en incloure una pantalla m\u00e9s redu\u00efda (7,9 polzades, en contrast amb l'est\u00e0ndard de 9,7 polzades). Inclou especificacions internes similars a les de l'iPad 2, inclosa la seva resoluci\u00f3 d'exposici\u00f3.\nFou llan\u00e7ada el 2 de novembre de 2012 en quasi tots els mercats d'Apple.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'avaluaci\u00f3 d'experts o revisi\u00f3 d'experts (en angl\u00e8s: peer review) \u00e9s el proc\u00e9s de revisi\u00f3 que passen els articles cient\u00edfics quan s\u00f3n enviats a una revista per a la seva publicaci\u00f3. Aquest sistema de correcci\u00f3 consisteix a enviar l'article a dos o m\u00e9s experts (revisors) en el camp que tracta per tal que validin que el contingut \u00e9s correcte, el treball est\u00e0 ben fet i no hi ha frau. Habitualment, els revisors no es limiten a acceptar o rebutjar l'article, sin\u00f3 que fan suggeriments per millorar el treball abans de ser publicat.\nLa majoria de revistes permeten suggerir alguns revisors per avaluar el treball, tot i que no es comprometen a fer cas dels suggeriments. A m\u00e9s, normalment tamb\u00e9 es permet demanar que una o m\u00e9s persones no en siguin els revisors.\nTot i aquest proc\u00e9s, per\u00f2, en alguns casos s'han publicat articles que han passat el proc\u00e9s de peer review i posteriorment s'ha demostrat que eren falsos, com la publicaci\u00f3 d'un article sobre la mem\u00f2ria de l'aigua a Nature o, m\u00e9s recentment, els articles de Hwang Woo-Suk a Science sobre c\u00e8l\u00b7lules mare. L'organitzaci\u00f3 Retraction Watch afirm\u00e0 el 2015 que el 15 % de les revistes acad\u00e8miques que afirmen aplicar l'avaluaci\u00f3 d'experts \u00e9s fraudulenta.Un estudi publicat el 2017 trob\u00e0 que a l'avaluaci\u00f3 d'experts, els editors tendeixen a elegir avaluadors que compartisquen el seu mateix sexe. Una altra investigaci\u00f3 ho corrobor\u00e0 i afeg\u00ed un factor m\u00e9s que provoca la poca pres\u00e8ncia de dones en els grups d'avaluadors: les dones solen rebutjar m\u00e9s que els h\u00f2mens les invitacions per a avaluar.S'han proposat millores per al sistema d'avaluaci\u00f3 d'experts:\nMantindre un dep\u00f2sit temporal on es publica el treball a revisar i es publiquen els comentaris en obert fets pels investigadors del camp apropiat.\nTindre un rastre de quines s\u00f3n les revistes presentades i rebutjades anteriorment i saber quins foren els comentaris pels quals fou rebutjat l'article presentat.\nPublicar junt a l'article publicat l'historial de revisions.\n\n", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La colorimetria \u00e9s la disiciplina que descriu els colors en nombres, o proveeix un color f\u00edsic utilitzant diversos instruments de mesura. La colorimetria s'utilitza en entre altres en la ind\u00fastria farmac\u00e8utica, a ind\u00fastries com impressi\u00f3 de color, manufactures t\u00e8xtils, manufactures de pintura i a la ind\u00fastria de l'alimentaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'odre o bot era una pell cosida i enganxada que s'utilitzava antigament per a portar l\u00edquids, com aigua, oli, llet, i vi, i altres subst\u00e0ncies, com mantega i formatge.\nL'odre (gr. a\u00b7sk\u00f3s) se solia fer de la pell sencera d'un animal al qual, despr\u00e9s de mort, es tallava el cap i les potes, per a despr\u00e9s treure'n la pell. El cuir era adobat i es cosien totes les obertures llevat d'una. Aquesta, que podia ser el coll o una de les potes, es tancava amb un tap o cordill. Les pells que s'usaven per a fer odres eren d'ovella, cabra i a vegades de bou. Algun cop es conservava el p\u00e8l de l'animal pels odres destinats a portar llet, mantega, formatge i aigua. Es requeria un proc\u00e9s d'adob m\u00e9s complet en els odres utilitzats per a oli i vi. Si els bots destinats per a aigua no estan ben adobats, l'aigua pot prendre una sabor desagradable.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Enumeratio Diagnostica Cactearum (abreujat Enum. Diagn. Cact.) \u00e9s un llibre amb il\u00b7lustracions i descripcions bot\u00e0niques que va ser escrit pel metge, bot\u00e0nic, bri\u00f2leg i malac\u00f2leg alemany Ludwig Georg Karl Pfeiffer. Va ser publicat a l'any 1837 amb el nom de Enumeratio Diagnostica Cactearum hucusque Cognitarum. Berolini.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society (Mem\u00f2ries biogr\u00e0fiques dels Membres de la Reial Societat) \u00e9s una revista acad\u00e8mica sobre la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia publicat anualment per la Royal Society. Tamb\u00e9 publica necrol\u00f2giques de Membres de la Royal Society. Va ser establerta en el 1932 com a Obituary Notices of Fellows de la Royal Society i porta el t\u00edtol actual des de 1955, amb numeraci\u00f3 de volums reiniciat des de l'1. Abans de 1932, els obituaris es publicaven en el Proceedings of the Royal Society.\nLes mem\u00f2ries s\u00f3n un registre hist\u00f2ric significatiu, i cadascuna inclou una completa bibliografia d'obres separats en temes. Les mem\u00f2ries s'escriuen sovint per un cient\u00edfic de la propera generaci\u00f3, generalment un dels propis antics alumnes del subjecte, o un col\u00b7lega proper. En molts casos, l'autor \u00e9s tamb\u00e9 un company.Biografies notables publicades en aquesta revista inclouen a Albert Einstein, Alan Turing, Bertrand Russell, Claude Shannon, Clement Attlee, Ernst Mayr, and Erwin Schr\u00f6dinger.Cada any, es reuneixen al voltant de 20 a 25 mem\u00f2ries de membres difunts de la Royal Society, pel redactor en cap, en l'actualitat Malcolm Longair, que va succeir a Trevor Stuart en el 2016. Tot el contingut de m\u00e9s d'un any d'edat \u00e9s de lliure disposici\u00f3 per a llegir.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Small Soldiers (literalment, Petits guerrers) \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 del 1998 dirigida per Joe Dante. La pel\u00b7l\u00edcula comen\u00e7a amb el projecte d'una companyia fabricant de joguines que vol crear ninots que \"realment surtin de la caixa i lluitin\"; el Comandament Elit (una patrulla de ninots militars agressius semblants als G.I. Joe) i els Gorgonites (ninots d'aspecte estrany per\u00f2 absolutament pac\u00edfics que eren part d'un projecte de jocs educatius d'un dissenyador de joguines i que el president de la companyia va ajuntar amb el comandament perqu\u00e8 \"els soldats necessiten enemics\") s\u00f3n els ninots que adquiriran vida gr\u00e0cies a uns microprocessadors d'\u00faltima generaci\u00f3 desenvolupats per l'ex\u00e8rcit.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "SPICE (acr\u00f2nim angl\u00e8s de \"Simulation Program with Integrated Circuit Emphasis\", Programa de simulaci\u00f3 amb \u00e8mfasi en circuit integrat \")  \u00e9s un simulador de circuits electr\u00f2nics anal\u00f2gics de codi obert de prop\u00f2sit general. \u00c9s un programa utilitzat en circuits integrats i disseny a nivell de placa per comprovar la integritat dels dissenys de circuits i predir el comportament dels circuits.SPICE va ser desenvolupat al Laboratori d'Investigaci\u00f3 Electr\u00f2nica de la Universitat de Calif\u00f2rnia, Berkeley per Laurence Nagel amb la direcci\u00f3 del seu assessor d'investigaci\u00f3, el Prof. Donald Pederson . SPICE1 \u00e9s en gran part un derivat del programa C\u00c0NCER, en el qual Nagel havia treballat sota la direcci\u00f3 del Prof. Ronald Rohrer. CANCER \u00e9s l'acr\u00f2nim de \"Computer Analysis of Nonlinear Circuits, Excluding Radiation\", una pista del liberalisme de Berkeley als anys seixanta:  en aquests moments molts simuladors de circuits es van desenvolupar sota contractes amb el Departament de Defensa dels Estats Units que requerien la capacitat d'avaluar la duresa de la radiaci\u00f3 d'un circuit. Quan l'assessor original de Nagel, el Prof. Rohrer, va deixar Berkeley, el Prof. Pederson es va convertir en el seu assessor. Pederson va insistir que CANCER, un programa propietari, es reescrigu\u00e9s prou com perqu\u00e8 es poguessin eliminar les restriccions i el programa es pogu\u00e9s posar al domini p\u00fablic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "VSN (Video Stream Networks) \u00e9s una companyia espanyola de tecnologia, fundada a la localitat de Terrassa (Catalunya) l'any 1990. Al setembre de 2021, fou adquirida pel grup canadenc Valsoft Corporation, mitjan\u00e7ant un dels seus grups operatius, Aspire Software. La companyia centra la seva activitat a aportar solucions integrals de software per la ind\u00fastria broadcast i media que abasten els entorns de gesti\u00f3, emmagatzematge, producci\u00f3, planificaci\u00f3 i distribuci\u00f3 de continguts audiovisuals. L'empresa ha treballat a projectes amb cadenes de TV, IPTV, plataformes OTT, productores, organismes p\u00fablics, universitats, distribu\u00efdores de continguts i altres companyies. VSN ha enfocat els seus models de contractaci\u00f3 de software tant a l'oferta de productes de compra de llic\u00e8ncies, com a la modalitat SaaS.\nLa companyia t\u00e9 la seu al Parc Audiovisual de Catalunya, un cl\u00faster audiovisual i tecnol\u00f2gic localitzat en Terrassa, a 20 km. de Barcelona. Al seu torn, la companyia compta amb un centre de desenvolupament tecnol\u00f2gic a Sant Joan d'Alacant, Espanya.\nVSN compta amb pres\u00e8ncia comercial a tots els continents. El 2004, VSN va comen\u00e7ar la seva expansi\u00f3 fora de l'estat espanyol amb missions comercials a Europa i Llatinoam\u00e8rica. Aquest proc\u00e9s va continuar amb l'ampliaci\u00f3 a altres mercats com Orient Mitj\u00e0 i \u00c0sia-Pac\u00edfic durant aquesta mateixa d\u00e8cada. El 2018, la companyia es va endinsar al mercat Nord-Americ\u00e0.\nL'empresa ha sigut reconeguda per diferents organitzacions i mitjans de comunicaci\u00f3 de la ind\u00fastria broadcast. L'any 2014, VSN va rebre el Premi Iris a la Tecnologia, atorgat per l'Acad\u00e8mia de les Ci\u00e8ncies i les Arts de Televisi\u00f3 d'Espanya. El 2016, VSN va ser anomenada l'empresa de l'any per la revista Panorama Audiovisual.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una furgoneta o vehicle comercial lleuger \u00e9s un tipus de vehicle amb caixa tancada utilitzat per transportar mercaderies o les eines i materials d'oficis manuals. Al contrari una camioneta t\u00e9 la part posterior oberta. Pot tenir la mateixa amplada i longitud que un autom\u00f2bil gros, per\u00f2 sol ser m\u00e9s alta i m\u00e9s elevada a l'al\u00e7ada de terra. Se l'ha de distingir del microb\u00fas, que sovin t t\u00e9 una plataforma i carrosseria semblants, per\u00f2 amb finestres i seients. Un cas particular \u00e9s la furgoneta de pol\u00edcia que t\u00e9 un \u00fas mixt que serveix per al transport de material operatiu, de policies o d'altres persones.La porta del darrere \u00e9s gaireb\u00e9 sempre de dues fulles d'obertura horitzontal. El motor \u00e9s gaireb\u00e9 sempre davanter, i en alguns casos est\u00e0 situat per sota dels seients davanters per a disminuir la longitud total. Algunes excepcions s\u00f3n certes furgonetes petites, com les Ford Connect, Renault Kangoo, Peugeot Partner, Fiat Fiorino i Opel Combo, els frontals no difereixen molt del d'un autom\u00f2bil de turisme i els seients davanters van baixos. El condicionament interior \u00e9s variable segons les necessitats de l'ofici: poden contenir un petit obrador o laboratori m\u00f2bil, una caixa refrigerada, una oficina per a confeccionar atestats\u2026 Hi ha moltes aplicacions en les quals les furgonetes el\u00e8ctriques a m\u00e9s de ser m\u00e9s netes, tamb\u00e9 s'adveren m\u00e9s econ\u00f2miques.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'error d'aproximaci\u00f3 en alguna dada \u00e9s la discrep\u00e0ncia entre un valor exacte i una aproximaci\u00f3 a aquest. L'error es pot donar a causa de dos factors:\n\nLa mesura de les dades no \u00e9s precisa, a causa dels instruments emprats.\nS'usen aproximacions en comptes de dades reals (per exemple, 3,14 en comptes de \u03c0).En el camp matem\u00e0tic de l'an\u00e0lisi num\u00e8rica, l'estabilitat num\u00e8rica d'un algorisme indica de quina manera l'algorisme propaga l'error.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Rinspeed sQuba, desenvolupat per l'empresa su\u00efssa Rinspeed, \u00e9s el primer autom\u00f2bil del m\u00f3n que es pot conduir tant a terra com sota l'aigua.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Revista del Aficionado a la Meteorolog\u00eda (RAM) \u00e9s la primera revista virtual i gratu\u00efta de meteorologia amb periodicitat mensual (no s'edita els mesos d'estiu) de l'estat espanyol. Va sortir a la llum per primera vegada al maig del 2002 sota l'auspici del portal de meteorologia Meteored.com ocupant actualment un lloc significatiu en la divulgaci\u00f3 en castell\u00e0 de les ci\u00e8ncies de l'atmosfera a Internet.Aquesta publicaci\u00f3 est\u00e0 enfocada a la difusi\u00f3 i divulgaci\u00f3 de la meteorologia, climatologia i ci\u00e8ncies afins. A m\u00e9s, la RAM tracta de compartir experi\u00e8ncies meteorol\u00f2giques viscudes per les persones entusiastes d'aquestes ci\u00e8ncies. Les contribucions i visites a la revista virtual provenen des de llocs tan dispars com s\u00f3n des d'universitats fins a la del simple aficionat a aquestes ci\u00e8ncies sense coneixements professionals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En qu\u00edmica anal\u00edtica, l'an\u00e0lisi gravim\u00e8trica \u00e9s un conjunt de m\u00e8todes usats per a la determinaci\u00f3 quantitativa d'un element present en una mostra. Per a la seva determinaci\u00f3, en la majoria dels casos, la subst\u00e0ncia a analitzar es converteix, mitjan\u00e7ant diverses reaccions qu\u00edmiques, en un s\u00f2lid f\u00e0cil de precipitar i d'una alta puresa, eliminant aix\u00ed altres subst\u00e0ncies que puguin interferir en la mesura de l'an\u00e0lit. A continuaci\u00f3 el precipitat es filtra i es pesa amb una balan\u00e7a anal\u00edtica.\nDepenent del tipus de mostra, pot ser m\u00e9s f\u00e0cil separar l'an\u00e0lit pel m\u00e8tode d'evaporaci\u00f3 que per precipitaci\u00f3. Aquest es pot recollir en una trampa freda, que condensa tots els vapors en l\u00edquids o s\u00f2lids excepte el gasos permanents, o els atrapa en algun tipus de material absorbent, com pot ser el carb\u00f3 actiu. En el cas que l'an\u00e0lit estigui dissolt en algun dissolvent, es pesa la mostra abans i despr\u00e9s d'haver-la assecat. La difer\u00e8ncia entre les dues masses dona la massa de l'an\u00e0lit. Un exemple seria el mesurament dels s\u00f2lids suspesos en una mostra d'aigua: un volum conegut d'aigua es filtra i se'n recullen els s\u00f2lids i es pesen.\nEls c\u00e0lculs posteriors es realitzen amb els pesos at\u00f2mics i moleculars.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El penja-robes o penjador \u00e9s un estri en forma d'espatlles que ens facilita el penjar la roba, sobretot les camises, jaquetes, pantalons, bruses i vestits prevenint la formaci\u00f3 d'arrugues i ordenar-la eficientment dins un armari rober. Tamb\u00e9 s'anomena penja-robes als estris que permeten emmagatzemar o disposar ordenadament els penjadors, com per exemple la barra superior d'un armari rober. Ocasionalment porten pinces per penjar faldilles. Quan consisteixen en un suport amb forma de ganxo, tamb\u00e9 s'anomenen palometes.Hi ha tres tipus b\u00e0sics de penja-robes: met\u00e0l\u00b7lics, de fusta i de pl\u00e0stic. Els met\u00e0l\u00b7lics o de filferro consisteixen en un simple lla\u00e7 triangular cargolat pel v\u00e8rtex superior en forma de ganxo. En canvi, els de fusta tenen diferents formes i mides per ajustar-se al m\u00e0xim al tipus de roba que pretenen donar servei. El penjadors de pl\u00e0stic tamb\u00e9 s'ajusten a top tipus de roba i en ser menys cars poden cobrir m\u00e9s f\u00e0cilment totes les necessitats del sector t\u00e8xtil.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Nature Climate Change \u00e9s una revista cient\u00edfica revisada per parells publicada pel grup Nature Publishing Group, cobreix tots els aspectes de la recerca sobre el canvi clim\u00e0tic, especielment els seus efectes. Es va establir al 2011 i el seu primer redactor en cap va ser Olive Heffernan. D'acord amb Journal Citation Reports, l'any 2016 la revista va tenir un factor d'impacte de 19.304.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una textura \u00e9s una imatge del tipus bitmap utilitzada per cobrir la superf\u00edcie d'un objecte virtual, ja sigui tridimensional o bidimensional, amb un programa de gr\u00e0fics especial. M\u00e9s en profunditat, \u00e9s un conjunt de primitives o elements denominats \"texels\", aquests s'assimilen a un conjunt contigu d'elements (p\u00edxels en 2D) amb alguna propietat tonal o regional.\nS'ent\u00e9n com textura art\u00edstica, l'estructura de la capa superficial d'un material. La textura, juntament amb el to i la forma, transformen els motius plans en imatges amb forta sensaci\u00f3 tridimensional.\nSi es toca una pedra, un tronc o una finestra, s'experimenten sensacions diferents al tacte i aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 les part\u00edcules que constitueixen els objectes s'acomoden de diferent manera, unes m\u00e9s separades i altres m\u00e9s juntes, per aix\u00f2 es pot parlar de textures suaus, rasposes, dures o llises, entre d'altres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Backhaul (xarxa de retorn): Connexi\u00f3 entre ordinadors o altres equips de telecomunicacions encarregats de fer circular la informaci\u00f3. Els backhaul connecten xarxes de dades, xarxes de telefonia cel\u00b7lular i constitueixen una estructura fonamental de les xarxes de comunicaci\u00f3. Un backhaul \u00e9s usat per interconnectar xarxes entre si utilitzant diferents tipus de tecnologies amb fils o sense fil.\nUn exemple de backhaul el tenim en els radioenlla\u00e7os que s'utilitzen per connectar les estacions base m\u00f2bils amb el node principal d'aquesta xarxa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Graellsia \u00e9s una revista cient\u00edfica, fundada el 1943, i publicada pel Consell Superior d'Investigacions Cient\u00edfiques, dedicada a temes d'entomologia i zoologia.La revista Graellsia rep el seu nom en homenatge a Mari\u00e0 de la Pau Graells. Des de la seva creaci\u00f3 el 1943 i fins a 1987 fou una revista dedicada a l'entomologia Ib\u00e8rica. A partir d'aquell any, amb el subt\u00edtol de Revista de zoolog\u00eda, va passar a ser una revista de zoologia en general. Posteriorment, va restringir el seu \u00e0mbit cient\u00edfic i actualment publica treballs cient\u00edfics originals i in\u00e8dits sobre Diversitat Zool\u00f2gica incloent estudis taxon\u00f2mics, faun\u00edstics, biogeogr\u00e0fics, corol\u00f2gics, evolutius i de conservaci\u00f3. Aix\u00ed mateix publica, en les seves corresponents seccions, notes, not\u00edcies i recensions.Graellsia \u00e9s una publicaci\u00f3 que sorgeix en el si de l'Instituto Espa\u00f1ol de Entomolog\u00eda, centre creat el 1941 i integrat per la biblioteca, col\u00b7leccions i personal de l'anterior Secci\u00f3 d'Entomologia del Museu Nacional de Ci\u00e8ncies Naturals (MNCN). Els fundadors de Graellsia, Gonzalo Ceballos Fern\u00e1ndez de C\u00f3rdoba, Eduardo Zarco i Ramon Agenjo expressen la necessitat de tenir una revista que dirigida a les persones interessades en el m\u00f3n dels insectes.Els articles publicats a Graellsia se sotmeten a un proc\u00e9s de d'avaluaci\u00f3 d'experts externs a la instituci\u00f3. Graellsia apareix indexada en Web of Science, SCOPUS, CWTS Leiden R\u00e0nquing (Journal indicators), AGRIS - International Information System for the Agricultural Sciences and Technology, LIFE - Life Sciences Collection Plus Marina Biology & Bioengineering Data Base, REDIB i DOAJ. Des de l'any 2013 passa a publicar-se exclusivament en format electr\u00f2nic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'abzug \u00e9s una massa fosa, de consist\u00e8ncia pastosa, que sobreneda en la superf\u00edcie del bany de plom en fusi\u00f3 al principi de la copelaci\u00f3, precedint la formaci\u00f3 dels Abstrich en la refinaci\u00f3 dels ploms argent\u00edfers. El primer abzug \u00e9s una esc\u00f2ria composta quasi sempre d'ars\u00e8nic, antimoni, zinc i altres impureses barrejades amb \u00f2xid de plom, que es va llevant, fins que sobrenada en la superf\u00edcie del plom fos en una capa de litargiri pur, que \u00e9s el segon abzug.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "De la Pirotechnia es considera el primer llibre impr\u00e8s sobre metal\u00b7l\u00fargia que va ser publicat a Europa. Va ser escrit en itali\u00e0 i publicat a Ven\u00e8cia en 1540. L'autor va ser Vannoccio Biringuccio, ciutad\u00e0 de Siena, It\u00e0lia.\nEl segon llibre sobre metal\u00b7l\u00fargia, De re metallica, va ser escrit en llat\u00ed per Georgius Agricola, i publicat en 1556.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Teoria dels colors (t\u00edtol original en alemany: Zur Farbenlehre) \u00e9s un llibre escrit per Johann Wolfgang von Goethe (1749 - 1832) entre el 1790 i el 1810 i publicat el 1810. Cont\u00e9 algunes de les primeres i m\u00e9s precises descripcions de les ombres acolorides, la refracci\u00f3, l'acromatisme o l'hipercromatisme.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El R\u00e9pertoire International des Sources Musicals (RISM) (en catal\u00e0 Repertori Internacional de Fonts Musicals, en angl\u00e8s International Inventory of Musical Sources, en alemany Internationales Quellenlexikon der Musik) \u00e9s una organitzaci\u00f3 internacional sense \u00e0nim de lucre, fundada a Par\u00eds el 1952, que t\u00e9 com a objectiu documentar exhaustivament les fonts musicals que es conserven a tot el m\u00f3n. \u00c9s la major organitzaci\u00f3 de la seva esp\u00e8cie i l'\u00fanica entitat que opera de manera global per documentar les fonts musicals escrites.\nLes fonts musicals que es registren s\u00f3n m\u00fasica manuscrita o impresa, escrits sobre m\u00fasica i llibrets, que es custodien en biblioteques, arxius, monestirs, escoles i col\u00b7leccions privades. RISM estableix el que existeix, i on es conserva. RISM \u00e9s reconegut entre els experts com el lloc clau per documentar les fonts musicals a tot el m\u00f3n.\nEl treball de RISM de recopilar un \u00edndex exhaustiu compleix un doble prop\u00f2sit: d'una banda, protegir el patrimoni musical de la seva p\u00e8rdua, i per un altre, fer-ho disponible per als estudiosos i m\u00fasics i int\u00e8rprets.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El deadband (a vegades anomenada zona neutral o zona morta) \u00e9s una freq\u00fc\u00e8ncia en una franja de senyals en la que no hi ha accions i el sistema \u00e9s inoperant. La banda morta s'utilitza en reguladors de voltatge i altres controladors. L'objectiu \u00e9s com\u00fa, per evitar l'oscil\u00b7laci\u00f3 o cicles repetits d'activaci\u00f3-desactivaci\u00f3 (anomenada 'ca\u00e7a' en els sistemes de control proporcional).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les tecnologies d'assist\u00e8ncia o de suport s\u00f3n qualsevol producte ( incloent dispositius, equips, instruments, tecnologia i programari) que \u00e9s utilitzat per a incrementar, mantenir o millorar les capacitats funcionals de persones amb discapacitat. L'espec\u00edfica per a les persones amb trastorn visual \u00e9s la Tiflot\u00e8cnia.\nSi considerem que l'accessibilitat en el context de la HCI es refereix a l'acc\u00e9s de les persones amb discapacitat a les Tecnologies de la Informaci\u00f3 ( TIC ). La interacci\u00f3 amb les TIC es pot veure afectada de diferents maneres per les habilitats individuals de l'usuari o limitacions funcionals que poden ser permanents, temporals, situacional o contextual. Per exemple, una persona amb funcions visuals limitades no ser\u00e0 capa\u00e7 d'utilitzar un sistema interactiu que nom\u00e9s proporciona una sortida gr\u00e0fica, mentre que alg\u00fa amb funcions de mobilitat o moviment de l'articulaci\u00f3 de l'os limitat o que afecta les extremitats superiors, es trobar\u00e0 amb dificultats per utilitzar un sistema interactiu que nom\u00e9s accepta l'entrada a trav\u00e9s del teclat i ratol\u00ed est\u00e0ndard.\nAccessibilitat en el context de la HCI t\u00e9 com a objectiu superar aquests obstacles mitjan\u00e7ant la presa de l'experi\u00e8ncia d'interacci\u00f3 de les persones amb diverses limitacions funcionals o contextuals tan a prop com sigui possible a la de les persones sense aquestes limitacions.\nConsiderem doncs que les funcions humanes reals involucrades en la interacci\u00f3 s\u00f3n el moviment, la percepci\u00f3 i la cognici\u00f3. En aquest context, l'accessibilitat implica que donat el grau de diversitat humana pel que fa a les funcions involucrades, l'accessibilitat requereix la utilitzaci\u00f3 de dispositius alternatius i estils d'interacci\u00f3 per adaptar-se a diferents necessitats. A aquest tipus de dispositius se\u2019ls denomia, Tecnologia d'Assist\u00e8ncia ( AT ).\nLa Tecnologia Adaptativa m\u00e9s Populars inclou lectors de pantalla i pantalles Braille per a usuaris invidents, magnificadors de pantalla per als usuaris amb problemes de visi\u00f3, d'entrada alternatius i dispositius de sortida per als usuaris amb problemes de motor ( per exemple, teclats adaptats, emuladors de ratol\u00ed, palanca de comandament, interruptors binaris ), navegadors especialitzats, i el text sistemes de predicci\u00f3 ).\nAquest tipus de tecnologia pot ser comuna del mercat, especial o adaptat per al seu \u00fas. L'\u00fas d'aquestes tecnologies \u00e9s permanent mentre existeixi la discapacitat de l'usuari. El desavantatge d'elles \u00e9s que es troben disponibles a la venda nom\u00e9s a les ciutats i aix\u00f2 incrementa els costos per als que viuen allunyats d'aquestes.\nAcc\u00e9s a les TIC a l'escola inclusiva\nL'acc\u00e9s \u00e9s oferir flexibilitat per a poder adaptar-se a les necessitats i interessos de cada alumne. La utilitat de les tecnologies a les escoles inclusives \u00e9s oferir les mateixes oportunitats als alumnes amb NEE.\nHi ha dues fases per a l'acc\u00e9s a les TIC; mitjan\u00e7ant l'\u00fas d'internet (navegadors i p\u00e0gines web) i d'aplicatius tecnol\u00f2gics.\nLes barreres d'acc\u00e9s per alumnes amb problemes cognitius s\u00f3n cinc. La dificultat de llegir i comprendre, la massa d'informaci\u00f3 a la pantalla, el baix contrast de colors de fons, multi nivell d'enlla\u00e7os i les p\u00e0gines mal organitzades.\nPer alumnes  amb problemes auditius els dificulta els v\u00eddeos no subtitulats, el s\u00f3 no adaptat a l'alumne i tota aquella informaci\u00f3 auditiva.\nPer alumnes amb problemes visuals els impedeix la facilitaci\u00f3 a les TIC els enlla\u00e7os indicats amb colors, les imatges sense descripci\u00f3, llegir informaci\u00f3 del monitor i la mobilitzaci\u00f3 del ratol\u00ed pel monitor.\nI les barreres d'acc\u00e9s per alumnes amb problemes motors  \u00e9s el temps d'entrada i sortida que l'alumne t\u00e9 dificultat de control, les pantalles de navegaci\u00f3 que necessites l'\u00fas del ratol\u00ed i dificulten la navegaci\u00f3 i l'\u00fas del teclat i ratol\u00ed est\u00e0ndard.\nExisteixen dos solucions b\u00e0siques per superar les barres de les TIC a les escoles inclusives.\nLa primera s\u00f3n els dispositius d'entrada d'informaci\u00f3 com pantalles t\u00e0ctils, emuladors de teclat i emuladors de ratol\u00ed (touchpad o trackpoint).\nI la segona soluci\u00f3 s\u00f3n els dispositius de sortida d'informaci\u00f3 com la impressi\u00f3 ampliada, els sistemes de veu per vibraci\u00f3 i la sortida en Braille.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La levitaci\u00f3 magn\u00e8tica, tamb\u00e9 coneguda pel seu acr\u00f2nim angl\u00e8s Maglev, \u00e9s un m\u00e8tode pel qual un objecte \u00e9s mantingut en levitaci\u00f3 per acci\u00f3 \u00fanicament d'un camp magn\u00e8tic. Amb unes altres paraules, la for\u00e7a del camp magn\u00e8tic es contraposa a la for\u00e7a de la gravetat. Val a dir que qualsevol objecte pot levitar sempre que el camp magn\u00e8tic sigui prou fort.El teorema d'Earnshaw demostra que utilitzant nom\u00e9s el ferromagnetisme est\u00e0tic \u00e9s impossible fer levitar cap objecte establement contra la gravetat, per\u00f2 l'\u00fas de materials diamagn\u00e8tics i servomecanismes sobre superconductors (matriu Halbach, etc.) fan possible aquesta levitaci\u00f3. Les aplicacions m\u00e9s comunes de la levitaci\u00f3 magn\u00e8tica s\u00f3n els trens Maglev, el rodament magn\u00e8tic, i la levitaci\u00f3 de productes per a la seva exposici\u00f3, per\u00f2 n'han aparegut m\u00e9s.\nS'estan fent assajos per a poder controlar (contenir dins d'un camp magn\u00e8tic) la fusi\u00f3 nuclear. Relacionada amb aquesta tecnologia, una altra utilitat de la levitaci\u00f3 magn\u00e8tica pot ser la levitaci\u00f3 del plasma. Aquesta seria l'\u00fanica manera possible, perqu\u00e8 els milions de graus d'aquest fenomen fondria qualsevol altre mena de contenidor.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La incommensurabilitat en la filosofia de la ci\u00e8ncia \u00e9s la impossibilitat de comparaci\u00f3 de dues teories quan no hi ha un llenguatge te\u00f2ric com\u00fa. Si dues teories s\u00f3n incommensurables, llavors no hi ha manera de comparar-les i dir quina \u00e9s millor i correcta. El 1962, Thomas Kuhn i Paul Feyerabend, de manera independent, van introduir la noci\u00f3 d'incommensurabilitat en la filosofia de la ci\u00e8ncia. En ambd\u00f3s casos, el concepte provenia de les matem\u00e0tiques, i en el seu sentit original es definia com la manca d'una unitat comuna de mesura que permeti una mesura directa i exacta entre dues variables; es predica, per exemple, de la diagonal d'un quadrat amb relaci\u00f3 al seu costat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El tallador de cer\u00e0mica \u00e9s una eina inventada l'any 1951 pels germans Boada, originaris de la ciutat de Rub\u00ed (Barcelona) a Catalunya.\nEl primer tallador va ser ideat per facilitar el treball i solucionar els problemes que tenien els paletes a l'hora de tallar el mosaic hidr\u00e0ulic (un tipus de rajola decorativa de ciment pigmentat que en els anys 50 era molt utilitzada per la resist\u00e8ncia que proporcionava el seu grossor). L'invent consistia a ratllar en l\u00ednia recta i posteriorment donar-li un cop per partir-ho per la part afeblida a causa del ratllat. Aquest fet es va convertir en un s\u00edmbol de la precisi\u00f3 mec\u00e0nica. A partir d'aquest moment, es va con\u00e8ixer popularment en el sector amb l'\u00e0lies del RUBI, nom donat pel lloc de naixement dels seus inventors.\nAmb el temps l'eina va ser evolucionant, incorporant elements que la feien m\u00e9s precisa i productiva. Els primers talladors tenien un punx\u00f3 de ferro per ratllar i m\u00e9s tard es va substituir per l'actual rodell de carbur de wolframi.\nUn altre element incorporat en els talladors a partir de 1960 va ser el separador. Aquesta pe\u00e7a permetia als usuaris partir el mosaic amb la mateixa eina i no sobre els suports, eixos del tallador o donant un cop amb el genoll. Aix\u00f2 va ser una aut\u00e8ntica revoluci\u00f3 en el proc\u00e9s del tall de la cer\u00e0mica a nivell mundial.\nEn l'actualitat el tallador de cer\u00e0mica ha evolucionat amb gran varietat de models i marques, amb capacitat per tallar materials cer\u00e0mics actuals de gran duresa com el gres porcell\u00e0nic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Flowering Plants of Africa, (abreujat Fl. Pl. Africa), va ser una revista il\u00b7lustrada amb descripcions bot\u00e0niques que va ser editada a Sud-\u00e0frica. Es publica des de l'any 1945 amb el nom de Flowering Plants of Africa. A Magazine Containing Coloured Figures with Descriptions of the Flowering Plants Indigenous in Africa. Pretoria and Ashford. Va ser precedida per Flowering Plants of South Africa.\n\u00c9s una s\u00e8rie de revistes il\u00b7lustrades bot\u00e0niques similars a la revista Botanical Magazine, que es va iniciar amb plantes amb flors de Sud-\u00e0frica per Illtyd Buller Pole-Evans el 1920 i actualment \u00e9s publicat per l'Institut de Biodiversitat Nacional de Sud-\u00e0frica (SANBI) a Pret\u00f2ria. La revista mostra i descriu les plantes amb flors d\u00c0frica i les illes ve\u00efnes.\nEls artistes bot\u00e0nics m\u00e9s notables que han contribu\u00eft a les seves p\u00e0gines inclouen: Gillian Condy, Fay Anderson, Auriol Batten, Rosemary Holcroft, Betty Connell, Cythna Letty (que va ser responsable de m\u00e9s de 700 plaques), Barbara Pike i Ellaphie Ward-Hilhorst. Els n\u00fameros estan impresos a la coberta i fan 250 x 190 mm.\nLa s\u00e8rie va ser editada per Robert Allen Dyer qui va ser succe\u00eft per Leslie Edward Wostall Codd.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un rentaplats o llavaplats i rentavaixella, llavavaixella, escuradora o m\u00e0quina de rentar/llavar plats \u00e9s un electrodom\u00e8stic especialitzat en la neteja de la resta de menjar dels plats, gots i altres estris de cuina. \u00c9s d'\u00fas habitual tant en establiments p\u00fablics com a domicilis particulars.\n\nEls rentaplats fan servir la circulaci\u00f3 de l'aigua a una alta temperatura (entre 55 i 65 graus) i detergents molt forts (amb for\u00e7a contingut de cal\u00e7, que no \u00e9s aconsellable per al contacte directe amb la pell humana) per tal d'aconseguir la neteja dels plats i gots que hi ha al seu interior. El rentaplats b\u00e0sicament projecta aigua amb for\u00e7a sobre els plats, primer amb detergent i despr\u00e9s, durant l'esbandida, amb aigua. Molts models tamb\u00e9 fan servir corrents d'aire calent per accelerar l'assecatge.\nLa disposici\u00f3 habitual del rentaplats s\u00f3n diverses safates que es poden treure i on es distribueix els elements a rentar.\nVa ser inventat per: Josephine Cochrane el 1886. Es present\u00e0 al p\u00fablic a l'Exposici\u00f3 Universal de Chicago de 1893.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El lletrejador BCI \u00e9s un dispositiu (o tecnologia) no invasiu que utilitza la tecnologia aplicada a BCI per identificar el car\u00e0cter que l'usuari vol representar, i fent un seguiment seq\u00fcencial representar el conjunt de car\u00e0cters desitjats.\nBCI o interf\u00edcie de computaci\u00f3 cerebral, en el que est\u00e0 basat aquest dispositiu, interpreta directament l'activitat cerebral d'usuari per detectar-ne caracter\u00edstiques que permeten identificar el que l'usuari desitja. Parlem de tecnologia no invasiva, ja que no requereix cap cirurgia cerebral, sin\u00f3 que per l'\u00fas de la tecnologia BCI en la que es basa el lletrajador BCI (BCI Speller), s'usen dispositius externs que usa l'usuari per\u00f2 que no afecten el seu f\u00edsic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Premi G\u00f6del \u00e9s un premi que es lliura a autors d'articles relacionats amb la teoria de la computaci\u00f3. El nom del premi es deu al matem\u00e0tic Kurt G\u00f6del, i \u00e9s atorgat per l'Associaci\u00f3 Europea per a la Inform\u00e0tica Te\u00f2rica (EATCS) i el Grup d'Inter\u00e8s Especial d'Algorismes i Teoria de la Computaci\u00f3 de l'Association for Computing Machinery (ACM).\nEl Premi G\u00f6del es lliura anualment des de 1993, ja sigui en l'STOC (ACM Symposium on Theory of Computing), una de les principals confer\u00e8ncies dels Estats Units en l'\u00e0rea d'inform\u00e0tica te\u00f2rica, o b\u00e9 en l'ICALP (International Colloquium on Automata, Languages, and Programming), una de les principals confer\u00e8ncies  europees a la mateixa \u00e0rea. A part de la distinci\u00f3, inclou un bo de 5000 d\u00f2lars. Com a requisit per rebre el premi, l'article guanyador ha d'haver estat publicat en una revista cient\u00edfica un m\u00e0xim de 14 anys enrere (anteriorment n'eren nom\u00e9s 7 anys).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El c\u00e0lcul, a les matem\u00e0tiques, n'\u00e9s la part que estudia el conjunt d'operacions efectuades sobre quantitats. Com a proc\u00e9s matem\u00e0tic per a determinar un valor num\u00e8ric, els c\u00e0lculs matem\u00e0tics s'apliquen directament a les altres branques matem\u00e0tiques i altres ci\u00e8ncies. Al comen\u00e7ament, les quantitats es corresponien a nombres per\u00f2 el desenvolupament de les eines matem\u00e0tiques i de l'abstracci\u00f3 permet avui efectuar c\u00e0lculs m\u00e9s complexos i sobre objectes que tamb\u00e9 ho s\u00f3n, com vectors, matrius, funcions o proposicions. Conseq\u00fcentment, la ci\u00e8ncia computacional ha perm\u00e8s fer c\u00e0lculs sobre dades formals variades i el c\u00e0lcul ha esdevingut un objecte d'estudi dins de la teoria de la calculabilitat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Cimera Mundial de la Societat de la Informaci\u00f3 (World Summit on the Information Society o WSIS) \u00e9s un f\u00f2rum mundial organitzat per la Uni\u00f3 Internacional de Telecomunicacions (UIT), una ag\u00e8ncia de l'ONU. Apunta a reduir la desigualtat dels habitants del planeta pel que fa a l'acc\u00e9s a la informaci\u00f3 per les noves tecnologies de comunicaci\u00f3 i en particular Internet. Ha adoptat una Declaraci\u00f3 de principis i un Pla d'Acci\u00f3.\nLa primera fase va tenir lloc a Ginebra, Su\u00efssa, del 10 al 12 de desembre del 2003. Una segona part va tenir lloc a Tunis del 16 al 18 de novembre del 2005.\nL'ONU ha encarregat l'UIT (Uni\u00f3 internacional de les telecomunicacions) de coordinar el desenvolupament de les noves tecnologies de la informaci\u00f3 i de les comunicacions al m\u00f3n. Per fer-ho, ha preconitzat un pas diferent pels membres de l'OMC (Organitzaci\u00f3 mundial del comer\u00e7) o del G8 (grup dels 8 pa\u00efsos m\u00e9s rics). El WSIS \u00e9s una cimera tripartita, oberta als governants de tots els pa\u00efsos, a les firmes multinacionals, i a la Societat civil (ONGs, col\u00b7lectius ciutadans, sindicats).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El llenguatge tecnol\u00f2gic \u00e9s, a grans trets, el nom que rep el vocabulari que sorgeix arrel de l'aparici\u00f3 de noves tecnologies o t\u00e8cniques i que, acceptat o no, s\u2019instaura fortament a la societat. El llenguatge com a tal \u00e9s canviant, no t\u00e9 una estructura inmutable ni definida, sin\u00f3 que \u00e9s fecund a constants transformacions i revisions: algunes paraules desapareixen, d'altres n\u2019apareixen, l'\u00fas d'algunes paraules creix, l'\u00fas d'altres decreix. La tecnologia est\u00e0 molt vinculada al canvi del llenguatge, perqu\u00e8 en gran manera \u00e9s l'agent que marca la manera en qu\u00e8 les persones es relacionen i comuniquen entre elles, de tal forma que l'aven\u00e7 tecnol\u00f2gic i l'aparici\u00f3 de tecnologies noves implica, tamb\u00e9, l'aparici\u00f3 de nous termes. Aleshores, precisament a causa de tot l'anterior, el diccionari i el llenguatge han d'\u00e9sser objectes de revisi\u00f3 sovint. Un altre factor que afavoreix la incorporaci\u00f3 de noves paraules relacionades amb la tecnologia \u00e9s la globalitzaci\u00f3 que, conjuntament amb l'aparici\u00f3 d'Internet i la creaci\u00f3 de les xarxes socials, provoca que els termes que neixen a la red es transportin de manera r\u00e0pida a qualsevol pa\u00eds, incorporant-lo immediatament en el diccionari del territori. \u00c9s aquest el perqu\u00e8 del fet que hi hagi tants anglicismes a l'idioma espanyol, com \u201cemail\u201d o \u201cchat\u201d, puix que arriben i s\u2019integren gaireb\u00e9 instant\u00e0niament al llenguatge oral, la qual cosa de vegades implica que s\u2019instal\u00b7lin de forma definitiva al diccionari. Per exemple, les paraules \u201cclic\u201d, \u201cclicar\u201d o \u201ctui\u201d estan acceptades per la RAE (Real Academia Espa\u00f1ola).  Alguns dels conceptes fonamentals que conformen el llenguatge tecnol\u00f2gic s\u00f3n els seg\u00fcents:", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Agent de missatges (en angl\u00e8s message Broker), en ci\u00e8ncies de la computaci\u00f3, \u00e9s un m\u00f2dul de programari intermedi que tradueix els missatges del protocol de l'emissor a missatges del protocol del receptor. Els brokers apareixen quan hi ha xarxes de comunicaci\u00f3 amb intercanvi de missatges.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els Anales de Ciencias Naturales (abreujat Anales Ci. Nat.) va ser la primera publicaci\u00f3 peri\u00f2dica dedicada en exclusiva a les ci\u00e8ncies naturals que apareix a Espanya. Es va publicar per primera vegada a l'octubre de 1799 amb el t\u00edtol d'Anales de Historia Natural, encara que en el seu set\u00e8 n\u00famero es va canviar al d'Anales de Ciencias Naturales el gener de 1801, justificant-ho per l'ampliaci\u00f3 dels objectius inicials de la revista. Els cient\u00edfics responsables de l'edici\u00f3 inicial dels Anales van ser el mineralogista alemany Christian Herrgen, el qu\u00edmic franc\u00e8s Joseph Louis Proust, el qu\u00edmic burgal\u00e8s Domingo Garc\u00eda Fern\u00e1ndez i el bot\u00e0nic valenci\u00e0 Antonio Jos\u00e9 de Cavanilles.Es van arribar a publicar 21 n\u00fameros d'entre 100 i 150 p\u00e0gines cadascuna, d'elaboraci\u00f3 molt acurada, i que apareixien irregularment cada pocs mesos. Els treballs eren majorit\u00e0riament originals, i van ser les contribucions bot\u00e0niques, amb Cavanilles al capdavant amb 48 articles, les que van ocupar el major nombre de p\u00e0gines. Tamb\u00e9 abunden els articles de mineralogia de Herrgen i els seus deixebles, aix\u00ed com els de zoologia, f\u00edsica, medicina, astronomia, hidrografia i hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia. Altres autors rellevants que van contribuir a la revista van ser el naturalista alemany Alexander von Humboldt, Ignacio Jord\u00e1n Claudio de Asso y del R\u00edo, Andr\u00e9s Manuel del R\u00edo i Luis N\u00e9e. L'\u00faltim n\u00famero va apar\u00e8ixer a l'abril de 1804.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En deontologia period\u00edstica, la Llei dels titulars de Betteridge (o Llei de Betteridge) \u00e9s un adagi que afirma que \u00abqualsevol titular en forma de pregunta pot ser respost amb un no\u00bb. Fou sentenciada per Ian Betteridge, un periodista brit\u00e0nic especialitzat en noves tecnologies, tot i que la mateixa idea ja havia sigut formulada per altres autors. Se l'ha anomenat tamb\u00e9 a aquest aforisme \"Llei de Davis\" o simplement \"principi period\u00edstic\".\nAquesta llei s'ha relacionat amb l'anomenat \"periodisme del condicional\".\nBetteridge ho explicava en un article del febrer de 2009, en relaci\u00f3 a una not\u00edcia publicada a TechCrunch intitulada \"\u00bfEntreg\u00e0 Last.fm dades dels usuaris a la RIAA?\":\n\nEl 2004, uns cinc anys abans de la ressenya de Betteridge, el periodista Andrew Marr feia una an\u00e0lisi similar en el seu llibre My Trade. D'entre les pautes que oferia Marr al lector sobre com apropar-se a un diari per provar d'indagar la veritat, es podia llegir:", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La marca d'esquerra a dreta \u00e9s un car\u00e0cter de control o car\u00e0cter de format invisibles, que s'utilitza en la tipografia de computat de text que cont\u00e9 guions mixtos d'esquerra-a-dreta (com els guions en angl\u00e8s i rus) i de dreta a esquerra (com \u00e0rab, p\u00e8rsic i hebreu). S'utilitza per establir el cam\u00ed de car\u00e0cters adjacents que s'agrupen respecte a la direcci\u00f3 del text.\nLa marca d'esquerra a dreta \u00e9s \u00fatil quan una cadena d'un sistema d'escriptura escrita d'esquerra a dreta i de car\u00e0cters no alfab\u00e8tics \u00e9s utilitzada en un text escrit de dreta a esquerra.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, l'error d'arrodoniment \u00e9s aquell que indica si l'arrodoniment realitzat \u00e9s correcte o no.\nL'arrodoniment consisteix a eliminar les xifres decimals d'un ordre d'unitats determinat, tenint en compte que si la primera xifra decimal eliminada \u00e9s igual o superior a 5, sumem 1 a la darrera xifra decimal que mantenim, i si la primera xifra decimal eliminada \u00e9s inferior a 5, mantenim la darrera xifra.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Tecnoci\u00e8ncia \u00e9s un concepte usat en la comunitat interdisciplin\u00e0ria d'estudis per a designar el context social i tecnol\u00f2gic de la ci\u00e8ncia.\nLa idea mostra un reconeixement com\u00fa que el coneixement cient\u00edfic no sol \u00e9s un codi situat en la societat i la hist\u00f2ria, sin\u00f3 que se sustenta i es fa durable per xarxes materials no humanes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecno\u00e8tica o \u00e8tica de la tecnologia \u00e9s \u00e9s un \u00e0mbit de l'\u00e8tica aplicada que estudia les q\u00fcestions \u00e8tiques espec\u00edfiques de l'era de la tecnologia i especialment aborda la prolem\u00e0tica que es produeix en la transici\u00f3 a una societat en qu\u00e8 els ordinadors personals i els dispositius inform\u00e0tics permeten la transfer\u00e8ncia r\u00e0pida i senzilla d'informaci\u00f3. En tant que disciplina filos\u00f2fica reflexiona sobre la valoraci\u00f3 moral dels fins i usos de la t\u00e8cnica i la ci\u00e8ncia. La ci\u00e8ncia pura \u00e9s, o ha de ser neutral; en canvi, la tecnologia, com aplicaci\u00f3 que \u00e9s dels coneixements cient\u00edfics, pot ser utilitzada amb finalitats contr\u00e0ries als interessos de la Humanitat. D'aqu\u00ed la necessitat de la tecno\u00e8tica. La tecno\u00e8tica ha estat una preocupaci\u00f3 de fil\u00f2sofs com Hans Jonas, que s'ha preocupat per com l'\u00fas inadequat de la tecnologia por generar conseq\u00fc\u00e8ncies no desitjades. Aquest camp de l'\u00e8tica \u00e9s molt present en els estudis de Carl Mitcham i Mario Bunge a nivell espanyol, tamb\u00e9 ha estat molt relacionada amb la bio\u00e8tica.\nPodem considerar com a tecno\u00e8tica un mitj\u00e0 de protecci\u00f3 per la tecnologia envers la mala utilitzaci\u00f3 d'aquesta, per d'aquesta manera poder garantir un \u00fas que benefici\u00ef a la societat. Degut al creixement exponencial de la interacci\u00f3 entre les tecnologies i la societat en \u00e0mbits com la pol\u00edtica o l'educaci\u00f3, \u00e9s necess\u00e0ria una guia que limiti les pr\u00e0ctiques humanes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una central mini hidr\u00e0ulica \u00e9s un tipus especial de central hidroel\u00e8ctrica utilitzat per la generaci\u00f3 d'energia el\u00e8ctrica a partir de l'energia potencial o cin\u00e8tica de l'aigua.\nL'energia mini hidr\u00e0ulica es considera un tipus d'energia renovable i es troba dins de la regulaci\u00f3 jur\u00eddica associada a aquestes energies. Les mini centrals han sigut molt utilitzades al llarg de temps a causa de la seva petita mida i per tant preu, i facilitat d'instal\u00b7laci\u00f3, per la qual cosa han sigut molt utilitzades a nivell local o fins i tot privat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Toronto Magnetic and Meteorological Observatory \u00e9s un observatori hist\u00f2ric situat a la Universitat de Toronto, a Toronto, Ont\u00e0rio, Canad\u00e0. L'edifici original va ser constru\u00eft en el 1840 com a part d'un projecte d'investigaci\u00f3 mundial per determinar les causes de les fluctuacions en la declinaci\u00f3 magn\u00e8tica. Les mesures des de Toronto van demostrar que les taques solars s\u00f3n responsables d'aquest efecte en el camp magn\u00e8tic de la Terra. Quan va finalitzar el projecte en 1853, es va ampliar l'observatori gr\u00e0cies al govern canadenc i va servir com la principal estaci\u00f3 meteorol\u00f2gica del pa\u00eds i com a cronometrador oficial durant cinquanta anys. L'observatori \u00e9s considerat com el centre de naixement de l'astronomia canadenca.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una societat geneal\u00f2gica o societat d'hist\u00f2ria familiar \u00e9s una associaci\u00f3, sovint ben\u00e8fica o sense \u00e0nim de lucre, que permet als genealogistes membres i als historiadors familiars treure profit d'un coneixement compartit. Les grans societats sovint s\u00f3n propiet\u00e0ries de biblioteques, patrocinen seminaris de recerca i viatges a l'estranger i publiquen revistes. Algunes societats es concentren en un n\u00ednxol espec\u00edfic, com ara la hist\u00f2ria familiar d'una determinada zona geogr\u00e0fica, \u00e8tnia, nacionalitat o religi\u00f3. Les societats de llinatge s\u00f3n societats que limiten la seva pertinen\u00e7a a descendents d'una determinada persona o grup de persones d'import\u00e0ncia hist\u00f2rica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Vida y Color fou un \u00e0lbum de cromos creat per l'editorial barcelonina \u00c1lbumes Espa\u00f1oles, SA el 1965 i publicat a Vit\u00f2ria (Pa\u00eds Basc) per Heraclio Fournier. Adre\u00e7at a un p\u00fablic infantil i dedicat a la divulgaci\u00f3 de nocions de ci\u00e8ncies naturals i etnografia, l'\u00e0lbum va tenir una gran difusi\u00f3 a tot l'estat espanyol en uns moments en qu\u00e8 les col\u00b7leccions de cromos hi gaudien de gran seguiment entre nens i joves. L'obra s'ocupava de diverses branques de la biologia (bot\u00e0nica, zoologia i anatomia humana) a m\u00e9s d'acostar als nens la realitat sociocultural de diversos grups \u00e8tnics del m\u00f3n, una iniciativa que altres col\u00b7leccions aprofundiren pocs anys despr\u00e9s -com ara Hombres, razas y costumbres el 1972- i que fins aleshores era poc usual.S'ha dit que, juntament amb altres col\u00b7leccions tamb\u00e9 populars durant la d\u00e8cada de 1970 (com ara El porqu\u00e9 de las cosas de Bimbo), Vida y Color va incentivar l'inter\u00e8s pel coneixement cient\u00edfic de tota una generaci\u00f3. El seu \u00e8xit editorial en va propiciar dues seq\u00fceles: Vida y Color 2 (1968) i Vida y Color 3 (1970). El 2005, 35 anys despr\u00e9s de l'aparici\u00f3 del darrer de la trilogia, s'estren\u00e0 una pel\u00b7l\u00edcula de Santiago Tabernero amb el mateix t\u00edtol, Vida y color, que fou nominada al Goya al millor director novell de cara als XX Premis Goya.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Fou una empresa dedicada a l'animaci\u00f3 de car\u00e0cter cient\u00edfic i divulgatiu creada l'any 1947 per Jaume Bagu\u00f1\u00e0.A partir de l'any 1945 la producci\u00f3 cinematogr\u00e0fica en el m\u00f3n de l'animaci\u00f3 comen\u00e7a a devallar per culpa, entre d'altres, de l'obligatorietat de projectar el NO-DO abans de la sessi\u00f3 cinematogr\u00e0fica. En aquesta veta de mercat s'havia especialitzat la productora Dibujos Animados Chamart\u00edn. El seu fundador, Jaume Bagu\u00f1\u00e0, va decidir llavors orientar l'empresa envers la publicitat i l'animaci\u00f3 cientificodid\u00e0ctica. Amb aquesta finalitat va crear l'Editorial Cient\u00edfica Cinematogr\u00e0fica l'any 1945. Des del 1945 fins al 1961 aquesta productora va crear m\u00e9s d'una vintena de curtmetratges animats i filmines, amb temes tan diversos com ara: Fisiolog\u00eda de la audici\u00f3n (1947) o Historia de Espa\u00f1a (1950). A partir del 1962 l'Editorial Cient\u00edfica Cinematogr\u00e0fica es troba endeutada degut a les demores en els pagaments per part del Ministerio, que van comportar desavinences entre els germans Bagu\u00f1\u00e0, Jaume i Josep Maria, fins al cessament de tota activitat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Sweno va ser un operador m\u00f2bil virtual espanyol, propietat del Grup El Corte Ingl\u00e9s, que tenia previst fer \u00fas de la xarxa GSM de Movistar (Telef\u00f3nica), per oferir gr\u00e0cies a ella els seus serveis. El nom prov\u00e9 dels mots \"sueno\" i \"bueno\".\nl'empresa es va fundar l'any 2000 i el seu llan\u00e7ament comercial es va produir al desembre del 2006, per\u00f2 finalment el 2011 va descartar la seva posada en funcionament.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La filosofia de la tecnologia \u00e9s la disciplina que analitza els efectes de la tecnologia en la societat, especialment en les maneres de pensar i l'\u00e8tica. Es relaciona estretament amb la filosofia de la ci\u00e8ncia i amb les disciplines sociol\u00f2giques d'estudi de la tecnologia i com a \u00e0rea d'estudi independent va sorgir a finals del segle xix, si b\u00e9 les reflexions sobre tecnologia i \u00e9sser hum\u00e0 es remunten a l'Antiga Gr\u00e8cia.\nAlgunes q\u00fcestions d'estudi de la filosofia de la tecnologia s\u00f3n si la tecnonologia \u00e9s objectiva, quins aven\u00e7os s'han de promoure \u00e8ticament i quins no, com afecta la t\u00e8cnica a la relaci\u00f3 entre humans (per exemple l'aparici\u00f3 de la realitat virtual), els sabers t\u00e8cnics necessaris per al progr\u00e9s i l'educaci\u00f3 d'un pa\u00eds, quins lligams estableix la tecnologia amb la ci\u00e8ncia i com afecta l'estructura social a la recerca tecnol\u00f2gica, entre d'altres.\nEntre els autors destacats d'aquesta disciplina cal destacar Jean Baudrillard, Bruno Latour, Ernst Kapp, Hannah Arendt i Joseph Agassi.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un factor d'escala \u00e9s un nombre que redueix o multiplica, alguna quantitat. En l'equaci\u00f3 y = Cx, C \u00e9s el factor d'escala per x. C \u00c9s tamb\u00e9 el coeficient de x, i pot ser anomenat la constant de proporcionalitat de y a x. Per exemple, doblant les dist\u00e0ncies correspon a un factor d'escala de dos per dist\u00e0ncia, mentre tallant un past\u00eds en mitjos trossos amb un factor d'escala d'un mig.\nEn el camp dels mesuraments, el factor d'escala d'un instrument es denomina sovint sensibilitat. La relaci\u00f3 entre dues longituds corresponents en dues figures geom\u00e8triques similars tamb\u00e9 s'anomena factor d'escala.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnologia shaders \u00e9s qualsevol unitat escrita en un llenguatge d'acolorit que es pot compilar independentment. \u00c9s una tecnologia recent i que ha experimentat una gran evoluci\u00f3 destinada a proporcionar al programador una interacci\u00f3 amb la unitat de processament gr\u00e0fic (GPU) fins ara impossible. Els shaders s\u00f3n utilitzats per realitzar transformacions i crear efectes especials, com per exemple il\u00b7luminaci\u00f3, foc o boira. Per a la seva programaci\u00f3 els shaders utilitzen llenguatges espec\u00edfics d'alt nivell que permetin la independ\u00e8ncia del maquinari.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El terme psicon\u00e0utiques (Del grec \u03c8\u03c5\u03c7\u03ae psych\u0113 [\"\u00e0nima\", \"esperit\" o \"ment\"] i \u03c8\u03c5\u03c7\u03ae na\u00fat\u0113s [\"mariner\" o \"explorador\"] \u2014 \"un mariner de l'\u00e0nima\") es refereix a una metodologia per descriure i explicar els efectes subjectius dels estats alterats de la consci\u00e8ncia, incloent aquells indu\u00efts per meditaci\u00f3 o subst\u00e0ncies que alteren la ment, i a un paradigma de recerca on l'investigador per voluntat pr\u00f2pia s'immergeix en un estat mental alterat per tal d'explorar les experi\u00e8ncies acompanyants.El terme psicon\u00e0utica deriva del terme anterior psicon\u00e0uta, normalment atribu\u00efda a l'autor Ernst J\u00fcnger per haver-lo utilitzat descrivint Arthur Heffter al seu assaig del 1970 a les seues experi\u00e8ncies amb droga Ann\u00e4herungen: Drogen und Rausch (literalment: \"Aproximacions: Drogues i Inebriaci\u00f3\").El psiqui\u00e0tra cl\u00ednic Jan Dirk Blom descriu la psicon\u00e0utica com \"l'exploraci\u00f3 del psique mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques com els somnis l\u00facids, entrenament de les ones cerebrals, privaci\u00f3 sensorial, i l'\u00fas d'al\u00b7lucin\u00f2gens o enteogens\", i un psicon\u00e0uta com a qui \"cerca fer una recerda de la seua ment utilitzant intencionadament estats alterats de consci\u00e8ncia indu\u00efts\" per a prop\u00f2sits espirituals, cient\u00edfics o d'investigaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Gilbert Simondon (2 d'octubre de 1924, Saint-\u00c9tienne, Fran\u00e7a - 7 de febrer de 1989, Palaiseau, Fran\u00e7a) va ser un fil\u00f2sof franc\u00e8s, un dels m\u00e9s influents en l'estudi de les t\u00e8cniques i tecnologies i conegut per la seva teoria de la individuaci\u00f3, font principal d'inspiraci\u00f3 per Gilles Deleuze i avui dia, per a Bernard Stiegler.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Base Ant\u00e0rtica Espanyola Juan Carlos I (BAE Juan Carlos I) \u00e9s una base cient\u00edfica espanyola a l'Ant\u00e0rtida depenent del CSIC, a trav\u00e9s de la seva Unitat de Tecnologia Marina. Est\u00e0 situada en la pen\u00ednsula Hurd a l'illa Livingston, a l'arxip\u00e8lag de les Shetland del Sud, a 40 metres de la costa i a 12 metres d'altura, en l'ala de la Muntanya Reina Sofia (62\u00b0 39\u2032 46\u2033 S, 60\u00b0 23\u2032 20\u2033 O). T\u00e9 una superf\u00edcie de 346 m\u00b2 i pot albergar com a m\u00e0xim 50 persones. La base m\u00e9s propera \u00e9s la b\u00falgara Sant Climent d'Ohrid, distant 2,7 km en direcci\u00f3 NE. Est\u00e0 situada en la costa SE de Badia Sud, a la Pen\u00ednsula Hurd d'Illa Livingston (arxip\u00e8lag de les Shetland del Sud), a unes 20 milles de navegaci\u00f3 de la base espanyola Gabriel de Castilla, situada a Illa Decepci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'acoblament de cua d'oreneta o cudornella \u00e9s un tipus d'encaix dentat que es talla de manera que la metxa es va eixamplant cap al seu extrem amb forma de falca que recorda la cua d'una oreneta comuna i que es fa encaixar en una cavitat feta amb la mateixa forma en l'altra pe\u00e7a que es vol acoblar.\nEls costats inclinats de la cua d'oreneta reforcen la resist\u00e8ncia a la tracci\u00f3 amb el mateix principi d'una falca clavada en el m\u00e0nec d'un martell o d'una destral. Aix\u00ed a difer\u00e8ncia d'un acoblament de caixa i metxa, l'acoblament de cua d'oreneta \u00e9s capa\u00e7 d'aguantar no solament la for\u00e7a lateral, sin\u00f3 tamb\u00e9 la for\u00e7a transversal i de tracci\u00f3.\nEls acoblaments de cua d'oreneta s'utilitzen en moltes \u00e0rees de la tecnologia: \n\nEncaixos de peces de fusta, sobretot perqu\u00e8 no cal emprar fixacions met\u00e0l\u00b7liques addicionals (claus o cargols), en particular, per als calaixos, caixes o tamb\u00e9 instruments musicals.\nFixaci\u00f3 de les paletes al volant d'una turbina.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Heracl\u00e0s (grec antic: \u1f29\u03c1\u03b1\u03ba\u03bb\u1fb6\u03c2) fou un metge grec del segle I que va fer diverses descripcions de nusos i cabestrells que s'han conservat al llibre 48 de l'obra d'Oribasi Col\u00b7leccions m\u00e8diques (\u1f38\u03b1\u03c4\u03c1\u03b9\u03ba\u03b1\u1f76 \u03a3\u03c5\u03bd\u03b1\u03b3\u03c9\u03b3\u03b1\u03af, Iatrikai Synagogai) sota el t\u00edtol D'Heracl\u00e0s.Descrivint-los en detall, Heracl\u00e0s analitza 16 nusos i cabestrells diferents incloent el primer relat conegut sobre la figura del cordill plegat. Les il\u00b7lustracions d'acompanyament dels nusos es van afegir m\u00e9s tard per part dels copistes del Renaixement, per\u00f2 l'an\u00e0lisi moderna dels escrits per experts en nusos ha demostrat que molts d'aquests primers dibuixos poden contenir errors o males interpretacions significatives.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una explicaci\u00f3 cient\u00edfica es una explicaci\u00f3 d'un fenomen per mitj\u00e0 d'una teoria cient\u00edfica. Una explicaci\u00f3 satisfact\u00f2ria d'un fenomen ha de poder explicar perqu\u00e8 es podia esperar aquest fenomen, i no un altre. Segons aquesta perspectiva, una explicaci\u00f3 cient\u00edfica d'un fenomen F \u00e9s una resposta a la pregunta \u00abperqu\u00e8 s'ha esdevingut F?\u00bb, o b\u00e9, segons alguns autors, \u00abcom s'ha esdevingut F?\u00bb.En general es pensa que les explicacions cient\u00edfiques estan molt lligades a les prediccions cient\u00edfiques. Aix\u00ed com les explicacions ens parlen de fen\u00f2mens que ja s'han esdevingut, les prediccions ho fan de fen\u00f2mens que encara no s'han esdevingut.\nHi ha diverses propostes sobre com cal entendre l'explicaci\u00f3 cient\u00edfica. Per exemple: l'explicaci\u00f3 com a argument, l'explicaci\u00f3 causal, l'explicaci\u00f3 teleol\u00f2gica o l'explicaci\u00f3 inductivo-estad\u00edstica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Reducte \u00e9s una obra, b\u00e9 permanent b\u00e9 temporal, destinada a refugi o fortificaci\u00f3 per a la defensa. Deriva de la paraula llatina reductus, que significa \u00abapartat, retirat\u00bb.\nEls reductes adopten diverses formes i mides, tot i que ordin\u00e0riament tenen diversos costats i consten de parapets i una o m\u00e9s banquetes. Es construeixen els reductes regularment en les l\u00ednies de circumval\u00b7laci\u00f3 i al seu voltant i tamb\u00e9 en els retorns de la trinxera i el fossat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "GW190521 (inicialment S190521g) era un senyal ondulatori gravitacional que result\u00e0 de la fusi\u00f3 de dos forats negres. Possiblement associat amb un flaix de llum; si aquesta associaci\u00f3 \u00e9s correcta, la fusi\u00f3 hauria ocorregut prop d'un tercer forat negre supermassiu. L'esdeveniment va ser observat pels detectors LIGO i Virgo el 21 de maig de 2019 a 03:02:29 UTC, i publicat el 2 de setembre de 2020. L'esdeveniment era 17 bilions d'anys llum lluny de Terra, dins d'una \u00e0rea de localitzaci\u00f3 de 765 deg\u00b2 cap a la constel\u00b7laci\u00f3 de la Cabellera de Berenice, la constel\u00b7laci\u00f3 dels Llebrers, o la constel\u00b7laci\u00f3 de F\u00e8nix.Amb unes masses solars (M\u2609) de 85 i 86 respectivament, els dos forats negres que comprenen aquesta fusi\u00f3 s\u00f3n les masses progenitores m\u00e9s grans observades fins al moment. El forat negre resultant va tenir una massa equivalent a 142 vegades la del Sol, fent que aquesta sigui la primera detecci\u00f3 clara d'un forat negre de massa interm\u00e8dia. Les 9 masses solars restants van ser irradiades com a energia en la forma d'ones gravitacionals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La carrera (tamb\u00e9 conegut com a temps) \u00e9s cadascun dels moviments que es produeixen en els motors alternatius. Aquests cicles consisteixen en dos moviments oposats: en una direcci\u00f3 i un altre en la direcci\u00f3 oposada. Aquest terme tamb\u00e9 es fa servir per indicar el recorregut de la carrera del cilindre en el motor, \u00e9s a dir, la dist\u00e0ncia entre la posici\u00f3 m\u00e9s elevada i la m\u00e9s baixa d'un pist\u00f3 al llarg del seu recorregut (vegeu relaci\u00f3 di\u00e0metre/carrera).En una locomotora de vapor o un motor de pistons, de vapor, Otto, o de di\u00e8sel, una carrera \u00e9s el recorregut del pist\u00f3 al llarg de tota la cavitat del cilindre locomotor o el cilindre motor en una adre\u00e7a.\nLa longitud de la carrera ve determinada pel moviment del cigonyal. La carrera pot ser tamb\u00e9 la dist\u00e0ncia que recorre el pist\u00f3. La cilindrada dep\u00e8n del di\u00e0metre del cilindre, \u00e9s a dir, del seu bol\u00f3 i de la carrera del pist\u00f3.\nEn un motor rotatiu sense pistons, el terme s'aplica al moviment corresponent al rotor; vegeu \"Punt mort (mec\u00e0nica)\".", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Refugi Astr\u00f2nom Cruls (en portugu\u00e8s, Ref\u00fagio Astr\u00f4nomo Cruls) \u00e9s un refugi d'estiu del Brasil a l'Ant\u00e0rtida.\nEst\u00e0 situat a la caleta Harmonia de l'illa Nelson, situada al sud-oest de l'Illa Rei Jordi a les Shetland del Sud. Va ser inaugurat el 25 de gener de 1985. Dep\u00e8n log\u00edstica i administrativament de l'Estaci\u00f3 Ant\u00e0rtica Comandant Ferraz. Juntament amb el Refugi Emilio Goeldi, localitzat a l'illa Elefant, constitueix l'estructura de suport b\u00e0sic del Programa Ant\u00e0rtic Brasiler a l'Ant\u00e0rtida.\nVa rebre el seu nom en homenatge a l'astr\u00f2nom Luis Cruls, que va participar d'una expedici\u00f3 l'any 1882 a Punta Arenas (Xile) per observar el pas de Venus a trav\u00e9s del disc solar.El refugi pot acollir a 6 cient\u00edfics durant 40 dies. Est\u00e0 constru\u00eft amb panells tipus sandwich recoberts amb fibra de vidre en la seva part interna, i amb resina de base poli\u00e8ster en la seva part externa. La seva \u00e0rea \u00fatil \u00e9s de 14,7 m\u00b2 i t\u00e9 dos petits annexos, un per servir de sanitari i dip\u00f2sit de materials, i un altre per a avantsala. L'aigua s'obt\u00e9 d'una llacuna propera. Les comunicacions s\u00f3n realitzades per un transmissor de radio alimentat per un petit generador.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Base Presidente Eduardo Frei Montalva \u00e9s la base ant\u00e0rica m\u00e9s important de Xile. Es troba a la pen\u00ednsula Fildes, una zona lliure de gel enfront de la Badia Maxwell, a l'oest de l'illa Rei Jordi que pertany a l'arxip\u00e8lag de les illes Shetland del Sud. Est\u00e0 al costat de la Base Escudero i nom\u00e9s a 200 metres de la Base Bellingshausen que pertany a R\u00fassia. Les seves coordenades s\u00f3n 62\u00b0 12\u2032 0\u2033 S, 58\u00b0 57\u2032 51\u2033 O,i est\u00e0 a 10 metres sobre el nivell del mar. La base es troba en una zona de l'Ant\u00e0rtida reivindicada per Xile.Tamb\u00e9 a prop hi ha la Base Gran Muralla (de la Rep\u00fablica Popular Xina), Base General Artigas (Urug\u00fcai), Base Rei Sejong (Corea), Base Jubany (Argentina), Base Comandante Ferraz (Brasil), Base Henryk Arctowski (Pol\u00f2nia) i la Base Machu Picchu (Per\u00fa). M\u00e9s lluny es troba la Base Capit\u00e0 Arturo Prat, tamb\u00e9 de Xile, a uns 50 km a l'oest.\n\n \nT\u00e9 un aeroport amb una pista de 1.300 metres que es diu Aer\u00f2drom Teniente Rodolfo Marsh Martin, ICAO Codi SCRM), amb 50 vols intercontinentals i 150 d'intracontinentals cada temporada, dona serveis de transport a moltes bases dels voltants.\nLa base tamb\u00e9 inclou la zona residencial de Villa Las Estrellas residential que compta amb un hospital, una escola, un banc, un petit supermercat, etc. La poblaci\u00f3 m\u00e0xima durant l'estiu \u00e9s d'unes 150 persones, i a l'hivern, de mitjana, unes 80e.Comen\u00e7\u00e0 a ser operativa el 1969 com a Centre Meteorol\u00f2gic Eduardo Frei. Despr\u00e9s, en expandir-se les instal\u00b7lacions, va ser anomenada Base Teniente Rodolfo Marsh. Durant la d\u00e8cada de 1990 totes les instal\u00b7lacions van passar a dir-se Base Presidente Eduardo Frei Montalva, per\u00f2 l'aer\u00f2drom continu\u00e0 sota el nom de Teniente Rodolfo Marsh.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una llum articulada o flexo \u00e9s una l\u00e0mpada de taula, habitualment associada a l'estudi o tasca nocturna. El nom li ve del seu m\u00e0nec flexible que permet llibertat de moviment i posicionaments diferents, tant per il\u00b7luminar parts importants d'escriptori o taula de treball com per evitar enlluernaments i altres mol\u00e8sties. (A vegades la tulipa o mampara que cobreix la bombeta sol ser tamb\u00e9 flexible).\nS'han creat infinitat de tipus de llums articulades de diferents materials, formes i colors arribant a formar part important de la decoraci\u00f3 d'estudis i dormitoris de nens i adolescents. A m\u00e9s, els hi ha creat fixos a la taula per les vores per estalviar espai o no molestar quan el paper o document exigeix llibertat de moviment al voltant del tauler. (Per exemple, un arquitecte treballant en un projecte)\nLes l\u00e0mpades conegudes com a llum articulada, estan inspirades en el disseny original de Jac Jacobsen de 1936 amb el nom de L-1.\nCom a an\u00e8cdota dir que una llum articulada \u00e9s la mascota de Pixar l'empresa d'animaci\u00f3 internacional i tamb\u00e9 va ser un programa de r\u00e0dio precedent de Gomaespuma, ja que els seus integrants van comen\u00e7ar en ell.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una rebladora \u00e9s una m\u00e0quina en cas dels processos industrials o una eina manual en el cas de les activitats de bricolatge, que serveix per fixar amb reblons elements que no hagin de ser desmuntables m\u00e9s endavant. El funcionament de la rebladora consisteix en una boterola accionada pneum\u00e0ticament o hidr\u00e0ulicament que colpeja repetidament un dels extrems del rebl\u00f3 fins a deformar-lo i fer-ne una segona cabota a l'altra banda de les peces a unir.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Psychopathia Sexualis \u00e9s una obra escrita pel psiquiatra Richard von Krafft-Ebing. \u00c9s considerat un dels primers textos sobre patologies sexuals.\nPublicat per primera vegada el 1886 en alemany amb el subt\u00edtol \u00abAmb atenci\u00f3 especial a l'instint sexual antip\u00e0tic: un estudi medicoforense\u00bb, el llibre detalla una \u00e0mplia gamma de paraf\u00edlies mitjan\u00e7ant estudis de casos, amb un \u00e8mfasi especial en l'homosexualitat masculina (l'\u00abinstint antip\u00e0tic\u00bb del subt\u00edtol), i les va classificar en termes nous. Krafft-Ebing tamb\u00e9 va encunyar en el llibre els termes sadisme i masoquisme. Com a precauci\u00f3, va escriure parts del text en llat\u00ed que es podien percebre com particularment ofensives en el seu dia. Despr\u00e9s de diverses revisions i millores addicionals per part de l'autor, l'obra va arribar a la seva 12a edici\u00f3 un any despr\u00e9s de la seva mort el 1902.\nEl Psychopathia Sexualis destaca per ser un dels primers treballs sobre l'homosexualitat. Krafft-Ebing va combinar la teoria de Karl Heinrich Ulrichs amb la teoria de la malaltia de B\u00e9n\u00e9dict Morel, i va concloure que la majoria dels homosexuals tenien una malaltia mental causada per una her\u00e8ncia degenerada. El llibre va ser pol\u00e8mic en el seu moment, despertant la ira de la jerarquia eclesi\u00e0stica en particular.\nEl llibre va tenir una influ\u00e8ncia considerable en la psiquiatria forense europea de la primera part del segle xx, i durant anys fou considerat el vadem\u00e8cum de la psicopatologia.El 2006, se'n va fer una pel\u00b7l\u00edcula independent basada en el llibre rodada a Atlanta.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "New Scientist (Cient\u00edfic Nou, en catal\u00e0) \u00e9s una publicaci\u00f3 setmanal internacional i una p\u00e0gina web que cobreix els recents desenvolupaments cient\u00edfics en ci\u00e8ncia i tecnologia per a una audi\u00e8ncia general de parlants en angl\u00e8s.\nFundada el 1956, \u00e9s publicada per Reed Business Information Ltd, una subsidi\u00e0ria de Reed Elsevier. New Scientist ha mantingut una p\u00e0gina web des de 1996, publicant not\u00edcies di\u00e0ries. Tamb\u00e9 publica successos ordinaris i not\u00edcies de la comunitat cient\u00edfica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El moviment tecnocr\u00e0tic \u00e9s un moviment social originat en els Estats Units durant la d\u00e8cades de 1920 i 1930 i advoca per un sistema social on el benestar hum\u00e0 s'optimitza mitjan\u00e7ant l'an\u00e0lisi cient\u00edfica i l'\u00fas est\u00e8s de la tecnologia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "S'anomena convecci\u00f3 granular o efecte de les nous del Brasil a la tend\u00e8ncia que tenen les part\u00edcules de major grand\u00e0ria d'una subst\u00e0ncia granular a ascendir a la superf\u00edcie de la barreja quan aquesta \u00e9s agitada. Deu el seu nom al fet que, t\u00edpicament, en una caixa de fruites seques assortides les nous del Brasil s\u00f3n les m\u00e9s grans.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les tres lleis de la rob\u00f2tica van ser escrites per Isaac Asimov, un escriptor rus de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3. Tots els robots dels seus relats i novel\u00b7les estan dissenyats per a complir-les. Apareixen per primera vegada al relat \"Runaround\", del 1942, recollit dins del llibre \"Jo, robot\".\nLes lleis diuen aix\u00ed:\n\nUn robot no pot fer mal a un \u00e9sser hum\u00e0 o, per inacci\u00f3, permetre que un \u00e9sser hum\u00e0 prengui mal.\nUn robot ha d'obeir les ordres dels \u00e9ssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.\nUn robot ha de protegir la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia en la mesura que aquesta protecci\u00f3 no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.Els robots actuaran sempre respectant les lleis de la rob\u00f2tica, no com una regla moral sin\u00f3 perqu\u00e8 l'estructura del seu \"cervell positr\u00f2nic\" est\u00e0 constru\u00efda al voltant d'elles; de fet, construir robots que no s'hi basessin obligaria a refer tota la ci\u00e8ncia de la rob\u00f2tica.\nAquestes lleis sorgeixen com a mesura de protecci\u00f3 dels humans. Segons Isaac Asimov, la concepci\u00f3 d'aquestes lleis volia contrarestar el temor que els robots es poguessin rebel\u00b7lar i atacar els seus creadors, i no s\u00f3n m\u00e9s que una aplicaci\u00f3 de les lleis de les eines, no formulades per ser massa evidents: una eina ha de ser segura, ha de fer la tasca per la que est\u00e0 fabricada i no s'ha de fer malb\u00e9 (amb aquest ordre de prioritats).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La termografia \u00e9s una t\u00e8cnica que permet mesurar temperatures exactes a dist\u00e0ncia i sense necessitat d'estar en contacte amb l'objecte a estudiar. Mitjan\u00e7ant la captaci\u00f3 de la radiaci\u00f3 infraroja de l'espectre electromagn\u00e8tic, utilitzant c\u00e0meres termogr\u00e0fiques o de termovisi\u00f3, es pot convertir l'energia radiada en informaci\u00f3 sobre temperarura.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En matem\u00e0tiques la matriu de Cartan \u00e9s un terme amb tres significats. El nom fa refer\u00e8ncia al matem\u00e0tic franc\u00e8s \u00c9lie Cartan. Les matrius de Cartan en el context de l'\u00e0lgebra van ser inicialment investigades per Wilhelm Killing, mentre Cartan ho va fer amb la forma Killing. La matriu de Cartan d'un punt de refer\u00e8ncia arrel d\u00f3na els valors de l'emparellament bilineal en les co-arrels simples.\n  \n    \n      \n        <\n        o\n        ,\n        o\n        >\n        \n          :\n          \u2033\n        \n        X\n        x\n        Y\n        \u2212\n        >\n        R\n      \n    \n    {\\displaystyle <o,o>:''XxY->R}", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Journal of Coastal Research \u00e9s una revista cient\u00edfica bimensual que tracta de la recerca els processos costaners. Va ser fundat el 1984 amb el nom de Litoralia i l'any seg\u00fcent es va canviar al nom actual. Est\u00e0 publicat per la Coastal Education and Research Foundation, el president i director executiu de la qual, Charles W. Finkl, tamb\u00e9 \u00e9s el redactor en cap de la revista. La revista \u00e9s membre de BioOne des del 2005. Segons Journal Citation Reports, el Journal of Coastal Research tenia un factor d'impacte de 0,915 el 2016, col\u00b7locant-lo al lloc 193 de les 229 revistes a la categoria de \u00abCi\u00e8ncies del Medi Ambient\u00bb.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'expressi\u00f3 anglesa Builder's Old Measurement (resumida en BOM, tones BOM o tones OM) indica un sistema antic de c\u00e0lcul emprat al Regne Unit per a estimar la capacitat de c\u00e0rrega (arqueig) d'un vaixell. La f\u00f3rmula usada estava pensada per a estimar el volum disponible de la nau, mesurat en b\u00f3tes. La seva vig\u00e8ncia abarca el per\u00edode 1773-1854. Aquest darrer any, el sistema BOM fou substitu\u00eft pel sistema Moorsom, que tenia en compte les difer\u00e8ncies dels vaixells de vapor (amb un volum important ocupat per la caldera, la m\u00e0quina i el carb\u00f3) en relaci\u00f3 amb els velers mercants.\nMalgrat la seva obsolesc\u00e8ncia, el sistema BOM \u00e9s interessant quan es tracta d'estudiar vaixells antics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "PLOS ONE (inicialment es va dir PLoS ONE, PLOS ONE a partir de 2012) \u00e9s una revista cient\u00edfica avaluada per experts de Public Library of Science (PLOS). PLOS ONE \u00e9s d'acc\u00e9s lliure a trav\u00e9s d'internet. Cobreix principalment recerca cient\u00edfica b\u00e0sica en qualsevol mat\u00e8ria relacionada amb la ci\u00e8ncia i la medicina. Tots els seus articles passen per un proc\u00e9s de revisi\u00f3 i els articles no s\u00f3n valorats per la seva presumpta import\u00e0ncia sin\u00f3 per la seva qualitat t\u00e8cnica. La plataforma en l\u00ednia de PLOS ONE inclou f\u00f2rums de discussi\u00f3 sobre els articles i eines per posar-hi nota. PLOS ONE \u00e9s, pel seu volum, la revista cient\u00edfica m\u00e9s gran del m\u00f3n.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El  nus de cirurgi\u00e0  \u00e9s una modificaci\u00f3 senzilla del nus d'escull. Se li afegeix un gir extra lligant el primer lligat, formant un nus simple, augmentant aix\u00ed la fricci\u00f3 que fa al nus m\u00e9s segur. Aquest nus \u00e9s comunament utilitzat per cirurgians en situacions on \u00e9s important mantenir la tensi\u00f3 en una sutura, donant-li el seu nom. Els nusos de cirurgi\u00e0 s\u00f3n utilitzats per a la pesca amb mosca, i per lligar nusos amb cordes.\n\nSegons algunes fonts el nus de cirurgi\u00e0 \u00e9s un nus d'uni\u00f3 (entre dos caps de corda) molt segur i efectiu.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El capitalisme digital, sovint relacionat amb el capitalisme de dades o el capitalisme de vigil\u00e0ncia, s'ent\u00e9n com la transformaci\u00f3 del model capitalista a trav\u00e9s de les noves tecnologies, aix\u00ed com dels processos que el conformen. Aquest terme fou encunyat per Dan Schiller, autor i historiador de la informaci\u00f3 i les comunicacions al transcurs del desenvolupament de l'economia capitalista, al llibre de 1999 Digital Capitalism.\nAlguns dels termes que defineixen aquest sistema inclouen la globalitzaci\u00f3 i el neoliberalisme.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El bou \u00e9s la denominaci\u00f3 que rep una t\u00e8cnica de pesca i tamb\u00e9 la barca que s'hi fa servir. L'art consisteix en dues peces de xarxa llargues, les bandes, que porten cordes amb flotadors a la part superior i ploms a la part inferior perqu\u00e8 l'art quedi obert verticalment. Les bandes van lligades per baix a la boca o gola, d'un sac de fons cec, el c\u00f3p. Tamb\u00e9 \u00e9s de xarxa. La corda superior de la boca \u00e9s m\u00e9s curta que la inferior perqu\u00e8 aix\u00ed el peix no s'escapi per dalt. Pesquen a una profunditat de 50 m fins a 800 m.\nEs calen durant el dia. Les barques amb cinc a nou homes cadascuna, surten a les set del mat\u00ed i tornen abans de les sis de la tarda. Quan arriben al calador (triat pel patr\u00f3) deixen anar l'art, subjectats per dos cables molt llargs i resistents que pengen de la barca i van units a les portes, dues planxes, que fan que la xarxa s'obri horitzontalment perqu\u00e8 el peix pugui entrar. Van arrossegant aquesta xarxa pel fons mar\u00ed, el c\u00f3p es va omplint, recollint, tot all\u00f2 que ocupa la superf\u00edcie bent\u00f2nica; la pesca resulta poc selectiva i entren a la gola de la xarxa tota mena d'organismes. Una vegada s'ha acabat el bol, es lleva l'art, es deixa el peix a coberta i els mariners el trien i el posen en caixes. Es desestimen una colla d'organismes sense valor comercial que es llencen per la borda, \u00e9s la morralla. Solen fer dos o tres bols. S'agafa tota mena de peix i altres animals: gambes, escamarlans, calamars, capellans, polps, ll\u00faceres o maires, llu\u00e7os, raps, bruixes, crancs de sopa...", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Diaporama \u00e9s una t\u00e8cnica audiovisual consistent en l'observaci\u00f3 d'un treball fotogr\u00e0fic mitjan\u00e7ant la projecci\u00f3 creuada d'imatges diapositives sobre una o diverses pantalles juxtaposades sincronitzades manualment o amb ajuda magn\u00e8tica, acompanyada d'una banda sonora. Es tracta d'un terme encunyat a Fran\u00e7a cap als anys 50. Un diaporama \u00e9s un espectacle d'exhibici\u00f3 de diapositives; per extensi\u00f3, hom designa amb aquest terme qualsevol successi\u00f3 d'imatges o de documents connectats per efectes, als quals \u00e9s possible adjuntar-hi so. Des de la disponibilitat de projectors de v\u00eddeo, hom tamb\u00e9 anomena generalment diaporama a la confer\u00e8ncia elaborada en un document inform\u00e0tic utilitzant programari com ara PowerPoint o Beamer de la casa Microsoft, que pot ser o b\u00e9 una confer\u00e8ncia professional o b\u00e9 un espectacle p\u00fablic o privat compost \u00fanicament per fotografies. Fins i tot sense la projecci\u00f3, els principals programes de processament d'imatges proposen que el terme diaporama consisteixi simplement en el fet de fer desfilar una selecci\u00f3 d'imatges a pantalla completa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un bra\u00e7alet antiest\u00e0tic consisteix en una cinta amb un velcro per fixar-la al canell connectada a un cable de presa de terra que permet descarregar qualsevol acumulaci\u00f3 d'electricitat est\u00e0tica en el cos d'un operari d'equips sensibles.\nEl bra\u00e7alet porta una resist\u00e8ncia d'1 MOhm, connectada en s\u00e8rie per limitar el corrent de curtcircuit, protegint a l'usuari si toqu\u00e9s qualsevol aparell o component connectats a la xarxa el\u00e8ctrica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La marimba \u00e9s un utensili per descendir per corda utilitzat en espeleologia. El nom es correspon amb la marca comercial que l'Associaci\u00f3 Base Draco va donar a la fabricaci\u00f3 de la seva \"descensor de fricci\u00f3 variable amb barres m\u00f2bils\". L'invent original \u00e9s de John Cole (EUA, 1966).\nLa marimba \u00e9s de Guatemala la idea va ser duta pels africans. A difer\u00e8ncia d'altres descensors com el \"vuit\", est\u00e0 dissenyada per suportar tirades molt llargues pel que la regulaci\u00f3 de la fricci\u00f3, de la qual dep\u00e8n el descens, \u00e9s m\u00e9s fina.\nCompta amb la caracter\u00edstica de portar els barrenys de les barres, descentrats, aconseguint major fricci\u00f3 amb menys barres (cinc) i un llarg m\u00e0xim de 278 mm en la forqueta. La marimba serveix per efectuar descensos normals fins a grans verticals i aconseguir descendir amb grans pesos, com la persona que descendeix i equip (m\u00e9s de 200 kg), amb molta seguretat poden descendir dues persones, com seria en el cas d'un socorrista i un lesionat.\nA M\u00e8xic es van fabricar algunes marimbes l'any 1973 amb les quals es van aconseguir els descensos el 1973 del s\u00f3tano de las Golondrinas (-333 m), en SLP i en 1974 el s\u00f3tano del Barro (-410 m) en Quer\u00e9taro, sota el nom de Kastorack, fabricats per Jorge Ibarra Soto. En l'actualitat, el nom comercial de \"marimba\" de la Base Draco, s'aplica a M\u00e8xic i part de l'estranger, a qualsevol descensor de fricci\u00f3 variable.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Diel\u00e8ctric high-k (en angl\u00e8s alta k) fa refer\u00e8ncia a un material d'alt valor de constant diel\u00e8ctrica o tamb\u00e9 permitivitat relativa (\u03b5r). Els materials diel\u00e8ctrics amb alta k s'empren en la fabricaci\u00f3 de semiconductors on usualment remplacen el di\u00f2xid de silici (K=3,7-3,9). Els materials diel\u00e8ctrics high-k \u00e9s una de les tecnologies que permeten de continuar la miniaturitzaci\u00f3 dels components electr\u00f2nics segons la llei de Moore.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El raspall dels cabells o dels p\u00e8ls (destinat als animals) \u00e9s un raspall utilitzat per a la higiene personal que serveix per a desembolicar i pentinar els cabells. Consta d'un cap\u00e7al en el qual es disposen una s\u00e8rie de pues r\u00edgides o semir\u00edgides i un m\u00e0nec per a agafar-lo m\u00e9s f\u00e0cilment.\nEl raspall s'usa fent lliscar-lo suaument pels cabells, del naixement cap enfora i acabant en les puntes. Poden estar fets de fusta, metall, pl\u00e0stic. Les pues poden ser de dos tipus: \n\nNaturals, de p\u00e8l de senglar. S\u00f3n les m\u00e9s cares i n'hi ha de diverses grossors. S\u00f3n especialment \u00fatils per a allisar els cabells.\nArtificials, de nil\u00f3. N'hi ha de diverses grossors i llargades. S\u00f3n recomanables les que acaben en una punta roma per a no fer mal o danyar el cuir cabellut.Els raspalls es venen en adrogueries, perfumeries, grans magatzems o farm\u00e0cies i s'utilitzen per a la cura personal tant a la llar com en establiments de perruqueria.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnologia romana \u00e9s la col\u00b7lecci\u00f3 d'antiguitats, habilitats, m\u00e8todes, processos i pr\u00e0ctiques d'enginyeria que van donar suport a la civilitzaci\u00f3 romana i van fer possible l'expansi\u00f3 de l'economia i l'ex\u00e8rcit de l' antiga Roma (753 aC - 476 dC).\nL\u2019 Imperi Rom\u00e0 era una de les civilitzacions m\u00e9s avan\u00e7ades tecnol\u00f2gicament de l\u2019antiguitat, amb alguns dels conceptes i invents m\u00e9s avan\u00e7ats oblidats durant les \u00e8poques turbulentes de l\u2019antiguitat tardana i la primera edat mitjana.\nA poc a poc, algunes de les gestes tecnol\u00f2giques dels romans van ser redescobertes i / o millorades durant l\u2019 edat mitjana i el comen\u00e7ament de l\u2019 era moderna ; amb algunes en \u00e0rees com l'enginyeria civil, els materials de construcci\u00f3, la tecnologia del transport i certs invents com el segador mec\u00e0nic, que no es van millorar fins al segle XIX. Els romans van assolir alts nivells de tecnologia en gran part perqu\u00e8 van agafar prestades tecnologies dels grecs, etruscs, celtes i altres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La ci\u00e8ncia marginal \u00e9s aquella branca de recerca d'una disciplina que s'oposa o s'aparta de la denominada ci\u00e8ncia normal (mainstream en angl\u00e8s). Segons Thomas Kuhn, perqu\u00e8 hi hagi un canvi de paradigma o model explicatiu, cal que la ci\u00e8ncia marginal esdevingui normal o que la normal caigui en descr\u00e8dit, usualment perqu\u00e8 es comprova que les seves hip\u00f2tesis eren err\u00f2nies, perqu\u00e8 ha sorgit una nova evid\u00e8ncia o disciplina o b\u00e9 perqu\u00e8 l'inter\u00e8s de la comunitat cient\u00edfica s'ha despla\u00e7at. Quan una teoria es considera obsoleta, com per exemple l'heliocentrisme, per\u00f2 continua tenint seguidors, passa a constituir ci\u00e8ncia marginal.\nLa ci\u00e8ncia marginal es diferencia de la pseudoci\u00e8ncia en l'aplicaci\u00f3 del m\u00e8tode cient\u00edfic i pel suport de l'acad\u00e8mia. Sovint sorgeix de disputes o interpretacions de diferents escoles dins una disciplina o dels l\u00edmits entre diverses ci\u00e8ncies. La filosofia de la ci\u00e8ncia forneix dels criteris per diferenciar segons el per\u00edode hist\u00f2ric el que \u00e9s ci\u00e8ncia marginal, ci\u00e8ncia normal del que no es considera ci\u00e8ncia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La seq\u00fcenciaci\u00f3 d'ADN \u00e9s cadascun dels m\u00e8todes de laboratori que tenen per objectiu determinar l'ordre dels nucle\u00f2tids adenina, guanina, citosina, i timina en un fragment d'ADN. El coneixement de les seq\u00fc\u00e8ncies d'ADN ha esdevingut indispensable per a la recerca biol\u00f2gica b\u00e0sica, per a altres branques de recerca que utilitzen la seq\u00fcenciaci\u00f3 d'ADN, i per a nombrosos camps aplicats com el diagn\u00f2stic, la biotecnol\u00f2gica, la biologia forense i la sistem\u00e0tica biol\u00f2gica. L'arribada de la seq\u00fcenciaci\u00f3 d'ADN ha accelerat significativament la recerca biol\u00f2gica. La rapidesa de la seq\u00fcenciaci\u00f3 assolida amb la tecnologia de seq\u00fcenciaci\u00f3 d'ADN moderna ha sigut fonamental per a la seq\u00fcenciaci\u00f3 del genoma hum\u00e0, en el Projecte Genoma Hum\u00e0. Projectes relacionats, sovint col\u00b7laboracions cient\u00edfiques entre els continents, han generat seq\u00fc\u00e8ncies d'ADN completes de molts genomes animals, de plantes, i de microbis.\nLes primeres seq\u00fc\u00e8ncies d'ADN van ser obtingudes a principis de la d\u00e8cada del 1970 per investigadors acad\u00e8mics utilitzant m\u00e8todes laboriosos basats en cromatografies bidimensionals. Gr\u00e0cies al desenvolupament de m\u00e8todes de seq\u00fcenciaci\u00f3 basats en la cianina, la seq\u00fcenciaci\u00f3 d'ADN va esdevenir m\u00e9s senzilla i ordres de magnitud m\u00e9s r\u00e0pida.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La cocreaci\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s actiu, creatiu i social, basat en la col\u00b7laboraci\u00f3 entre productors i usuaris, que \u00e9s iniciat per l'empresa per generar valor per als clients. Els estudiosos CK Prahalad i Venkat Ramaswamy van desenvolupar els seus arguments sobre el concepte en el seu llibre El futur de la Compet\u00e8ncia, publicat per Harvard Business School Press, on ofereixen exemples com Napster i Netflix i mostren que els clients deixarien d'estar satisfets si no prenen decisions sobre el que ofereix la companyia.\nAquesta teoria exposa que el valor ser\u00e0 cada vegada m\u00e9s co-creat per l'empresa i el client, en comptes de ser creat totalment dins de l'empresa. La cocreaci\u00f3, en la seva opini\u00f3 no nom\u00e9s descriu una tend\u00e8ncia de manera conjunta la creaci\u00f3 de productes, sin\u00f3 que implica experi\u00e8ncies de flux que es realitzen com a part d'una experi\u00e8ncia. Els autors consideren que els consumidors busquen la llibertat d'elecci\u00f3 per interaccionar amb l'empresa. Els clients volen definir les eleccions d'una manera que reflecteixi el seu punt de vista del valor, personalitzant la seva relaci\u00f3 amb l'empresa, fent-la m\u00e9s seva.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El luddisme fou una forma de protesta apareguda a Gran Bretanya a partir de 1811 i que s'allarg\u00e0 durant els primers decennis del segle xix, fins al 1830. El luddisme pren el nom de Ned Ludd, un pseud\u00f2nim emprat repetidament pels qui destru\u00efen les m\u00e0quines i les instal\u00b7lacions obreres.\nTradicionalment, s'ha considerat el luddisme com la primera forma de lluita obrera contra el capitalisme que, de retruc, s'oposa a la industrialitzaci\u00f3. Aquesta fou la visi\u00f3 que donaren Sidney Webb i Beatrice Webb a la seva obra sobre el sindicalisme brit\u00e0nic.\nM\u00e9s endavant, Eric Hobsbawm present\u00e0 una nova visi\u00f3 sobre el luddisme que George Rud\u00e9, Edward Palmer Thompson i John Rule han desenvolupat amb m\u00e9s precisi\u00f3. Aix\u00ed, doncs, actualment se sap que les destruccions luddites anaren a c\u00e0rrec d'artesans que veien perillar la seva exist\u00e8ncia davant la r\u00e0pida introducci\u00f3 de m\u00e0 d'obra que no havia de seguir l'aprenentatge de 7 anys que la llei marc\u00e0 fins al 1814 i que no requerien ni preparaci\u00f3, ni qualificaci\u00f3, at\u00e8s que empraven la nova maquin\u00e0ria t\u00e8xtil que es desenvolupava. Des dels sindicats d'origen gremial, els artesans actuaren contra la maquin\u00e0ria i contra aquests primers obrers, majorit\u00e0riament dones i nens amb salaris molt baixos.\nLa destrucci\u00f3 de les m\u00e0quines modernes no fou una reacci\u00f3 contra el progr\u00e9s, ni tampoc contra la industrialitzaci\u00f3, sin\u00f3 actes de resist\u00e8ncia respecte a la nova dictadura econ\u00f2mica dels propietaris industrials. No va ser la tecnologia, sin\u00f3 l'\u00fas de la producci\u00f3 i les mesures antiregulat\u00f2ries, amb la destrucci\u00f3 dels gremis i la democr\u00e0cia associativa, la que va motivar molts artesans enviats a la intemp\u00e8rie del mercat a practicar la destrucci\u00f3 de les m\u00e0quines. No va ser el progr\u00e9s el que incomodava els luddites, sin\u00f3 la subversi\u00f3 dels antics equilibris laborals i l'empobriment sobtat que patien les v\u00edctimes dels canvis. La viol\u00e8ncia contra les m\u00e0quines havia de servir per establir negociacions sobre com es repartien els guanys que comportaven els nous sistemes industrials i una tecnologia que feia acumular la producci\u00f3 en poques mans. En certa manera, la destrucci\u00f3 de les m\u00e0quines esdevenia una veritable lluita de classes, tenint en compte que s'atacava una propietat privada i es discutia sobre el repartiment de la riquesa i la regulaci\u00f3 de la producci\u00f3.\n\nA la llarga, davant la inevitable industrialitzaci\u00f3 i proletaritzaci\u00f3 del sector t\u00e8xtil, els artesans anaren abandonant les accions violentes i obriren els seus sindicats als obrers, aix\u00f2 \u00e9s, les dones i els pocs homes que aleshores formaven part del primigeni proletariat industrial brit\u00e0nic.\nA final del segle xx, en plena revoluci\u00f3 digital, va sorgir un moviment conegut com a neoluddisme, que s'oposa a la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i tot avan\u00e7 cient\u00edfic que es basi en la inform\u00e0tica. Reconeix que no solament els empresaris s\u00f3n els explotadors sin\u00f3 que \u00e9s la forma com funciona la tecnologia que aliena tant l'explotador com l'explotat i que els converteix, segons el seu criteri, en parts funcionals de la maquin\u00e0ria tecnol\u00f2gica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Reshma Saujani (Illinois, 18 de novembre de 1975) \u00e9s una pol\u00edtica i advocada, fundadora de l'organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre Girls Who Code, dedicada a difondre la ci\u00e8ncia inform\u00e0tica entre les noies, amb la missi\u00f3 de reduir la bretxa de g\u00e8nere en tecnologia i de canviar la imatge de que \u00e9s i com treballa una programadora. Pr\u00e8viament va ser Deputy Public Advocate a Nova York.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnologia musical \u00e9s un camp de la m\u00fasica que utilitza qualsevol dispositiu electr\u00f2nic  o amb un software per crear m\u00fasica. Aquesta eina pot ser utilitzada per crear m\u00fasica, per editar-la, per reproduir diferents sons i afegir-los en la can\u00e7\u00f3. Per tant, la tecnologia musical \u00e9s molt important per la sostenibilitat i desenvolupament de la m\u00fasica.La tecnologia musical ha estat present des de fa molt temps al nostre planeta. Fins i tot, a la prehist\u00f2ria ja es feia servir aquesta tecnologia. Fins avui dia, que podem compondre m\u00fasica m\u00e9s complexa, i la podem escoltar en auditoris grans o fins i tot, la podem crear-la a casa nostra, nom\u00e9s cal un aparell electr\u00f2nic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La microtecnologia \u00e9s tecnologia amb caracter\u00edstiques properes a un micr\u00f2metre (una milion\u00e8sima part d'un metre, o 10-6 metres, o 1 micres). Se centra en processos f\u00edsics i qu\u00edmics, aix\u00ed com en la producci\u00f3 o manipulaci\u00f3 d'estructures amb una magnitud d'un micr\u00f2metre.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Future Shock \u00e9s un llibre escrit pel futurista Alvin Toffler en 1970.\nEn el llibre, Toffler defineix el terme xoc futur com un estat psicol\u00f2gic concret que afecta tant a individus com a societats senceres. La definici\u00f3 m\u00e9s curta del terme \u00e9s la percepci\u00f3 personal de \"massa canvi en un per\u00edode massa curt\".\nEl llibre, que es va convertir en un supervendes a nivell internacional, es va escriure a partir de l'article \"The Future as a Way of Life\" aparegut en la revista Horizon, l'estiu de 1965. Tradu\u00eft a multitud d'idiomes, ha venut m\u00e9s de sis milions de c\u00f2pies a tot el m\u00f3n.\nEn 1972 apareix un documental basat en el llibre, amb Orson Welles com a narrador.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un prototip en la fabricaci\u00f3 industrial \u00e9s un model, generalment en un exemplar d'un producte o d'una instal\u00b7laci\u00f3. En la fase de disseny de producte els prototips es fan servir abans de la producc\u00f3 en s\u00e8rie per a comprovar-ne diverses qualitats t\u00e8cniques, ergon\u00f2miques o est\u00e8tiques. Segons les necessitats del test, els prototips es poden fer en mida real o en mides redu\u00efdes, poden tenir tant si totes les caracter\u00edstiques i funcions del producte final, com nom\u00e9s una part (per exemple la forma). S'en fan tant per a equips complexos (amb components mec\u00e0nics, el\u00e8ctrics, electr\u00f2nics\u2026) com per a productes m\u00e9s senzilles com ara mobles, roba etc. Els prototips tenen un paper important en l'estudi de factibilitat. Es pot fer un prototip d'una part (per exemple un motor) o d'un producte complet (un cotxe).\nLa realitzaci\u00f3 d'un prototip material \u00e9s generalment una operaci\u00f3 costosa. La digitalitzaci\u00f3 i la fabricaci\u00f3 assistida per ordenador van contribuir a baixar-ne el preu. Si abans, la realitzaci\u00f3 de moltes peces s'assemblava m\u00e9s aviat al treball de paci\u00e8ncia d'un escultor, ara les m\u00e0quines llegeixen directament els plans numeritzats tot reduint l'intervenci\u00f3 de l'home. A m\u00e9s, la impressi\u00f3 3D permet realitzar formes en mat\u00e8rials impossibles amb la mecanitzaci\u00f3 tradicional. Finalment, el desenvolupament de les t\u00e8cniques de simulaci\u00f3 el fan possible realitzar un prototip digital al qual ja es poden comprovar moltes caracter\u00edstiques (tant visuals com mec\u00e0niques) abans de passar a la fase del prototip material. Tot aquestes tecnologies conflueixen en el prototipatge r\u00e0pid (en angl\u00e8s: rapid prototyping) que permeten fer i eliminar errors en la fase de desenvolupament de manera molt econ\u00f2mica.\nEntre les fases del prototip i de la fabricaci\u00f3 en s\u00e8rie, de vegades es realitza una petita pres\u00e8rie o protos\u00e8rie per experimentar el m\u00e8tode de fabricaci\u00f3 en s\u00e8rie.\nMutatis mutandis els productes virtuals (programari, videojoc\u2026) passen per unes fases de desenvolupament semblants.\nLa paraula \u00e9s una composici\u00f3 del prefix \u00abproto-\u00bb del mot grec antic \u03c0\u03c1\u1ff6\u03c4\u03bf\u03c2, que significa \u2018primer\u2019, \u2018principal\u2019, \u2018anterior\u2019 i el sufix \u00ab-tip\u00bb, de \u03c4\u03c5\u03c0\u03bf\u03c2 (t\u00fdpos), que significa \u00abtipus; empremta; imatge\u00bb.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Resposta a la Pregunta Definitiva sobre la Vida, l'Univers i Tot Plegat (en angl\u00e8s The Answer to The Ultimate Question Of Life, the Universe and Everything) \u00e9s un concepte extret de la s\u00e8rie de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 de Douglas Adams Guia Gal\u00e0ctica per a Autoestopistes (The Hitchhiker's Guide to The Galaxy). En la hist\u00f2ria la resposta se cerca mitjan\u00e7ant el superordinador Pensament Profund i la resposta du els protagonistes a buscar quina era la pregunta a aquesta resposta.\nEn el llibre Guia Gal\u00e0ctica per a Autoestopistes, el primer de la s\u00e8rie, investigadors d'una ra\u00e7a d'\u00e9ssers hiperintel\u00b7ligents i pan-dimensionals construeixen Pensament Profund, el segon ordinador m\u00e9s potent de tot el temps i l'espai, per calcular la \u00abResposta Definitiva a la Pregunta sobre la Vida, l'Univers i Tot Plegat\u00bb. Despr\u00e9s de set milions i mig d'anys, l'ordinador proporciona la resposta: 42.\n\nPensament Profund informa els investigadors que dissenyar\u00e0 un segon ordinador m\u00e9s potent, que incorporar\u00e0 \u00e9ssers vius com a part de la seva matriu de computaci\u00f3, per a calcular quina \u00e9s la Pregunta. L'ordinador s'anomena Terra i \u00e9s tan gran que sovint es confon amb un planeta. Els investigadors adoptaren la forma de ratolins de laboratori per a fer funcionar el programa. Despr\u00e9s d'un c\u00e0lcul de deu milions d'anys la pregunta es perd\u00e9 cinc minuts abans d'obtenir-la perqu\u00e8 els Vogons van destruir la Terra per a construir una autopista hiperespacial.\nAl final del llibre The Restaurant at the End of the Universe (\u00abEl restaurant al final de l'univers\u00bb), el segon de la s\u00e8rie, el protagonista Arthur Dent, el darrer hum\u00e0 en abandonar la Terra abans de la seva destrucci\u00f3 i, per tant, la part de l'ordinador que m\u00e9s probablement tingui la Pregunta, intenta descobrir aquesta Pregunta traient aleat\u00f2riament fitxes de Scrabble d'una bossa. El resultat \u00e9s la frase WHAT DO YOU GET IF YOU MULTIPLY SIX BY NINE (\u00abQu\u00e8 s'obt\u00e9 en multiplicar sis per nou?\u00bb). Cal notar que sis per nou fan 54, no 42. Tanmateix 42 significa 54 en base 13. Douglas Adams va negar con\u00e8ixer aquest resultat quan escrivia el llibre.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un esprai, aerosol, vaporitzador o esquitxador \u00e9s un dispositiu format per un recipient on s'emmagatzema un l\u00edquid o una pols, acoblat a un sistema de propulsi\u00f3 que permet d'expulsar aquest l\u00edquid en forma d'aerosol (redu\u00eft a gotes molt fines). El mecanisme d'expulsi\u00f3 pot ser activat mec\u00e0nicament (manxa, bomba) o mitjan\u00e7ant un gas propel\u00b7lent contingut a pressi\u00f3. En qualsevol cas el l\u00edquid \u00e9s expulsat del recipient mitjan\u00e7ant el canvi de pressi\u00f3. Els esprais acostumen a fer unes part\u00edcules de mida relativament grossa que es dipositen r\u00e0pidament sobre les superf\u00edcies propenques. Per a fabricar aerosols de mida microsc\u00f2pica es fan servir nebulitzadors, que permeten de produir gotes microsc\u00f2piques.\nUn dels usos \u00e9s en aplicacions via m\u00e0quines polvoritzadores, on aquest s'utilitza per a aplicacions fitosanit\u00e0ries. Tamb\u00e9 s'usa per a aplicar pintura o productes de neteja. En general per a perfumeria es parla d'atomitzador.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una Taula de dibuix o Tauler de dibuix \u00e9s una planxa de fusta o contraplacat (tamb\u00e9 met\u00e0l\u00b7lica o b\u00e9 de pl\u00e0stic) de diferents dimensions, estrictament rectangular, on es pot fixar un full de paper per fer un dibuix t\u00e8cnic o art\u00edstic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnologia social \u00e9s un moviment social espontani que respon a una nova l\u00ednia de pensament popular, que uneix a totes les races i cultures del m\u00f3n despr\u00e9s d'ideals i projectes socials, que van m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres pol\u00edtiques o religioses. El principal eix \u00e9s la comunicaci\u00f3, que sorgeix per la necessitat vital de crear una situaci\u00f3, o un estat de les coses, diferent del que es viu en l'actualitat. Com a finalitat, pret\u00e9n fomentar el desenvolupament de fer alguna cosa important de la tecnologia dels seus b\u00e9ns i aplicaci\u00f3 de coneixements i tecnologies amb finalitats netament socials, absolutament pac\u00edfics i oposats als objectius comercials o militars que determinen l'actual avan\u00e7 i desenvolupament tecnol\u00f2gic de la humanitat.\nAquest moviment busca establir una nova escala de valors \u00e8tics i socials, apuntant a l'estat de benestar universal, administrat per institucions populars apol\u00edtiques denominades f\u00f2rums, on tots els membres de la societat, s\u00f3n administradors directes del patrimoni social, sense intermediaris ni representacions pol\u00edtiques de cap \u00edndole.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'atm\u00f2lisi (dec grec \u03b1\u03c4\u03bc\u03b9\u03c2, vapor; \u03bb\u03c5\u03b5\u03b9\u03bd, perdre) \u00e9s un m\u00e8tode per a la separaci\u00f3 dels diversos components d'una mescla de gasos, mitjan\u00e7ant les diferents velocitats de difusi\u00f3 dels \u00e0toms o mol\u00e8cules de cada un dels components de la mescla. El terme fou usat per primera vegada per Thomas Graham. El proc\u00e9s es realitza fent passar la mescla gasosa per una paret o membrana porosa, a trav\u00e9s de la qual els diferents components tenen diferents velocitats de difusi\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC) s\u00f3n les eines d'aprenentatge utilitzades a les escoles i universitats que fan servir les tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 (TIC). Tot i que sembla indispensable integrar les noves eines de qualsevol manera, les TAC van guanyar protagonisme per la pand\u00e8mia de la covid en la qual l'ensenyament a dist\u00e0ncia per internet ha esdevingut un \u00faltim recurs, en substituci\u00f3 de l'ensenyament presencial provisionalment impossible. Molts universitats insereixen aquest grau en llur programa, com ara la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona que va ser un dels precursors.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Super 35 (originalment, Superscope 235) es un format de negatiu o de pel\u00b7l\u00edcula fotogr\u00e0fica evolucionat del format de 35 mm. La seva caracter\u00edstica principal es que, utilitzant la mateixa quantitat de negatiu, el fotograma queda m\u00e9s gran, ja que utilitza l'espai normalment reservat per a la pista \u00f3ptica de so.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'h\u00e0ptica designa la ci\u00e8ncia del tacte, per analogia amb l'ac\u00fastica (o\u00efda) i l'\u00f2ptica (vista). La paraula prov\u00e9 del grec h\u00e1pt\u014d (tocar, relatiu al tacte).\nAlguns te\u00f2rics com Herbert Read han est\u00e8s el significat de la paraula h\u00e0ptica, referint per exclusi\u00f3 a tot el conjunt de sensacions no visuals i no auditives que experimenta un individu.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Observatori Blanquerna de Comunicaci\u00f3, Religi\u00f3 i Cultura \u00e9s un espai interdisciplinar d'investigaci\u00f3 i divulgaci\u00f3 del fenomen religi\u00f3s que es va presentar el febrer del 2012 a la Facultat de Comunicaci\u00f3n Blanquerna de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Des del seu inici dirigeix l'observatori la professora Miriam D\u00edez Bosch.L'entitat es va crear per a ser un punt de refer\u00e8ncia de l'estudi de les religions en relaci\u00f3 amb la comunicaci\u00f3 i la cultura. Entre els projectes endegats hi ha el de fer una gran base de dades per trobar informaci\u00f3 de totes les religions, impulsar l'an\u00e0lisi del tractament que fan els mitjans de comunicaci\u00f3 de les religions i oferir formaci\u00f3 en aquest \u00e0mbit a trav\u00e9s, per exemple, d'un postgrau sobre aquesta mat\u00e8ria. Entre altres iniciatives, lidera el projecte europeu Religion in the Shaping of Europaan Cultural Identity (la religi\u00f3 en la construcci\u00f3 de la identitat cultural europea) en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Universitat d'Edimburg, la Fundaci\u00f3 Sigtuna de Su\u00e8cia i el Museu del Cristianisme de Sticna, a Eslov\u00e8nia; i treballa en un mapa interactiu dels missioners catalans.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El mesurament del desgast en eines de tall es pot ocasionar per diferents factors. Tots els processos de fabricaci\u00f3 s\u00f3n inherentment variables. La variabilitat d'un proc\u00e9s es deu a dos tipus de causes:\n\nCauses assignables. Es coneix la causa i es pot corregir.\nCauses comunes. De naturalesa aleat\u00f2ria, inherents al proc\u00e9s i pr\u00e0cticament impossibles d'eliminar.Les variacions d'un proc\u00e9s poden comprovar-se a trav\u00e9s dels resultats obtinguts amb el mateix en una situaci\u00f3 controlada on no trobem causes assignables no esperades. Sovint, la variaci\u00f3 d'un proc\u00e9s pot ajustar-se a alguna llei probabil\u00edstica. Una de les m\u00e9s utilitzades i senzilles \u00e9s la distribuci\u00f3 normal, que es caracteritza per la seva mitjana i la seva desviaci\u00f3 t\u00edpica.\nEn tots els processos de mecanitzaci\u00f3 hi ha un desgast de les eines de tall que s'utilitzen en cada cas.\nTotes les eines de tall es desgasten durant la mecanitzaci\u00f3, i tal desgast segueix fins que sobrev\u00e9 el final del tall. Avui dia, els par\u00e0metres que es manegen per determinar quan un tall de cort est\u00e0 en condicions \u00f2ptimes per tallar s\u00f3n principalment l'acabat superficial, la precisi\u00f3 dimensional que queden en les peces elaborades, el patr\u00f3 de desgast de l'eina, que tipus d'encenall es forma, la vida del tall prevista i fins i tot hi ha diferents sistemes de monitoratge del desgast.\nEn operacions d'acabat, es considera inservible el tall de tall quan l'acabat superficial de la pe\u00e7a deixa de complir les exig\u00e8ncies previstes. No \u00e9s necessari un gran desgast, prou simplement amb una petita part desgastada en la punta de l'eina per tenir la necessitat de canviar la mateixa. Per contra, en una operaci\u00f3 de desbast, el desgast produ\u00eft en el tall es manifesta en una longitud d'aresta major i pot tolerar-se un desgast considerablement superior, ja que no hi ha unes exig\u00e8ncies de precisi\u00f3 dimensional ni d'acabat superficial.\nEl desgast de l'eina \u00e9s inevitable i com tal no resulta un proc\u00e9s negatiu. No ho \u00e9s dependent de quan i com es produeix. Quan el tall ha tallat una considerable quantitat de material de la pe\u00e7a, durant un temps acceptable normalment indicat pels mateixos fabricants d'eines, el desgast \u00e9s per descomptat un proc\u00e9s l\u00f2gic. Solament quan es produeix prematurament la destrucci\u00f3 del tall o fractura de l'eina, dona lloc a una consideraci\u00f3 de tipus negativa o irracional.\nEl desgast de l'eina \u00e9s producte d'una combinaci\u00f3 de gran quantitat de factors que actuen sobre el tall de cort. La vida o durada de tall est\u00e0 en funci\u00f3 de diverses forces o c\u00e0rregues, les quals contribueixen a deformar la geometria de tall, provocant mals acabats i toler\u00e0ncies no desitjades. El desgast \u00e9s el resultat de la interacci\u00f3 entre l'eina, el material a tallar i les condicions de mecanitzaci\u00f3. Els principals factors que actuen sobre l'eina s\u00f3n del tipus mec\u00e0nic, qu\u00edmic i t\u00e8rmic, com s'ha comentat amb anterioritat. Com a resultat de l'actuaci\u00f3 conjunta d'aquests factors sobre el tall de tall durant la mecanitzaci\u00f3, el material de l'eina \u00e9s afectat per alguns mecanismes o factors a trav\u00e9s dels quals es produeix el desgast. Els mecanismes, que esmentem a continuaci\u00f3, actuen de forma simult\u00e0nia, la qual cosa fa extremadament dif\u00edcil distingir les seves causes i efectes per separat. Per\u00f2 cal assenyalar que la influ\u00e8ncia espec\u00edfica de cadascun d'ells dep\u00e8n de les propietats del material de la pe\u00e7a, de l'eina i de les condicions de mecanitzaci\u00f3.Si la rapidesa del desgast es coneix o pot estimar-se a partir de les dades, \u00e9s possible construir un conjunt de l\u00edmits de control esbiaixats entorn de la l\u00ednia de la tend\u00e8ncia de desgast de l'eina. Si els valors mostrals de \u1ef9 es localitzen dins d'aquests l\u00edmits, el desgast de l'eina est\u00e0 baix control. Quan la l\u00ednia de la tend\u00e8ncia excedeix el m\u00e0xim permissible per a la mitjana del proc\u00e9s, el proc\u00e9s haur\u00e0 de reinicialitzar-se o l'eina haur\u00e0 de reempla\u00e7ar-se.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Per la realitzaci\u00f3 de construccions tesades es poden utilitzar programes inform\u00e0tics que faciliten el c\u00e0lcul, el disseny i la realitzaci\u00f3 d'aquest tipus d'estructures lleugeres.\nHi ha diferents tipus de programari segons la funci\u00f3 que realitzen. Una de les funcions \u00e9s la recerca de la forma, \u00e9s a dir amb unes determinades condicions de contorn imposades es realitza un c\u00e0lcul per trobar la forma \u00f2ptima (doble curvatura i tensions baixes/uniformes). Altres funcions que poden realitzar alguns codis inform\u00e0tics s\u00f3n la de calcular esfor\u00e7os i deformacions de la membrana dissenyada, ja sigui per la tensi\u00f3 aplicada al tesar l'estructura o b\u00e9 per altres tipus d'accions (vent, diferencials t\u00e8rmics, deformacions imposades, etc.). Tamb\u00e9 resulta molt \u00fatil que disposin de la funci\u00f3 de patronatge: permet obtenir la geometria de cada segment de tela per l'elaboraci\u00f3 del nostre disseny d'estructura tesada. Finalment, alguns programes incorporen la possibilitat d'obtenir els detalls de l'estructura tesada (vores de la membrana, punts d'uni\u00f3 entre tensors i tela, etc.). Com es pot observar a la taula seg\u00fcent, hi ha programes especialitzats a realitzar una \u00fanica funci\u00f3 i d'altres que s\u00f3n m\u00e9s generals i disposen de diverses funcions. Per tant el calculista o dissenyador t\u00e9 un ampli ventall d'opcions segons la tasca que vulgui realitzar.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La bi\u00f2nica \u00e9s l'aplicaci\u00f3 de m\u00e8todes i sistemes trobats a la natura per a l'estudi i el disseny de sistemes d'enginyeria i tecnologia moderna.\nLa paraula est\u00e0 formada pels termes grecs \u03b2\u03af\u03bf (vida)i el sufix -ic (relatiu a); aix\u00ed doncs obtenim bi\u00f2nica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "ELISA sandvitx o de captura \u00e9s una t\u00e8cnica immunoenzim\u00e0tica que forma part del grup de t\u00e8cniques anomenades assaigs immunoabsorbents lligats a enzims o ELISA (Enzyme-Linked ImmunoSorbent Assay). Com altres proves d'uni\u00f3 prim\u00e0ria, poden utilitzar-se per detectar i quantificar tant els anticossos com els ant\u00edgens.Les proves ELISA es basen en l'\u00fas d'ant\u00edgens o anticossos marcats amb un enzim, de manera que els conjugats resultants tinguin una activitat tant immunol\u00f2gica com enzim\u00e0tica. En estar un dels components (antigen o antic\u00f2s) marcat amb un enzim i insolubilitzat sobre un suport (immuneabsorbent) la reacci\u00f3 antigen-antic\u00f2s quedar\u00e0 immobilitzada i, per tant, ser\u00e0 f\u00e0cilment revelada mitjan\u00e7ant l'addici\u00f3 d'un substrat espec\u00edfic que en actuar l'enzim es produir\u00e0 un color observable a simple vista o quantificable mitjan\u00e7ant un espectrofot\u00f2metre o un color\u00edmetre.\nL'ELISA sandvitx en concret, mesura la quantitat d'antigen entre dues capes d'anticossos. Aquesta t\u00e8cnica \u00e9s especialment utilitzada quan hi ha una baixa concentraci\u00f3 d'antigens i/o estan continguts en altes concentracions de prote\u00efna contaminant, ja que \u00e9s una de les t\u00e8cniques m\u00e9s espec\u00edfiques que es realitzen.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tra\u00e7abilitat \u00e9s la capacitat de reproduir l'historial d'un producte o d'un lot de productes, i es refereix a l'acumulaci\u00f3 d'informaci\u00f3 sobre cada pas dels processos de producci\u00f3, d'emmagatzematge i de distribuci\u00f3 per a millorar-ne la qualitat, poder localitzar r\u00e0pidament l'origen dels problemes que puguin apar\u00e8ixer i mirar d'evitar-los en el futur.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un enregistrament o gravaci\u00f3 \u00e9s un procediment que permet la fixaci\u00f3 i l'emmagatzematge d'una informaci\u00f3 qualsevol en un suport material adequat, per a la seva conservaci\u00f3 i la seva reproducci\u00f3 en un moment determinat. En inform\u00e0tica, l'enregistrament es refereix a l'element d'un fitxer que d'acord amb una convenci\u00f3 es correspon amb una part concreta de la informaci\u00f3. Aix\u00ed, en aquest cas es refereix al resultat del proc\u00e9s, tamb\u00e9 denominat \"enregistrament\".Segons la informaci\u00f3 a enregistrar, el suport emprat i l'aparell reproductor poden existir diversos tipus d'enregistraments. Si ens fixem en el tipus d'informaci\u00f3 a enregistrar, aleshores, si es tracta de so, es pot emprar el disc fonogr\u00e0fic, el disc compacte, el fil magn\u00e8tic o la cinta magn\u00e8tica. Si es tracta d'enregistrar una imatge, llavors se sol utilitzar la cinta cinematogr\u00e0fica en cinematografia i fotografia, i la cinta magn\u00e8tica en televisi\u00f3. Pel que fa a la inform\u00e0tica, l'enregistrament de dades i senyals es fa mitjan\u00e7ant targetes i cintes perforades, cintes i discs magn\u00e8tics i discs \u00f2ptics. I segons el procediment emprat, l'enregistrament pot ser mec\u00e0nic, a base d'un solc espiral o per perforacions fetes seguint un cert codi, magn\u00e8tic (aix\u00f2 passa amb el magnet\u00f2fon o el vide\u00f2graf) i \u00f2ptic. Una altra manera de classificar els enregistraments seria tenint en compte les distintes necessitats d'utilitzaci\u00f3 de la informaci\u00f3 enregistrada i la diversitat dels aparells emprats per a la seva reproducci\u00f3, segons quines siguin les possibilitats d'acc\u00e9s a la informaci\u00f3 enregistrada. Aleshores es podria considerar l'enregistrament d'acc\u00e9s manual o b\u00e9 autom\u00e0tic. Tamb\u00e9 es pot distingir entre enregistrament anal\u00f2gic o digital.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Reial Societat de Ci\u00e8ncies i Humanitats d'Holanda (oficialment, en neerland\u00e8s: Koninklijke Hollandsche Maatschappij der Wetenschappen) \u00e9s la societat art\u00edstica i cient\u00edfica m\u00e9s vella del pa\u00eds; va ser establerta el 1752, i \u00e9s ubicada al costat est d l'Spaarne, al centre de Haarlem, als Pa\u00efsos Baixos. La societat ha estat ubicada al mateix lloc, anomenat Hodshon Huis (Casa Hodshon), des de 1841. Prop de la societat s'hi troba el Museu Teylers, un museu molt relacionat tamb\u00e9 amb la hist\u00f2ria natural, fundat el 1784. El 2002 la societat va ser guardonada amb el sobrenom de \"Reial\", quan es va celebrar el 250\u00e8 any estudiant les ci\u00e8ncies.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "French Tech \u00e9s un segell franc\u00e8s adjudicat a centres metropolitans reconeguts pel seu ecosistema d'empreses d'inici, aix\u00ed com una marca comuna que pot ser utilitzada per empreses innovadores franceses.\nFrench Tech pret\u00e9n, en particular, donar una forta identitat visual a les iniciatives franceses, aix\u00ed com encoratjar els intercanvis entre ells.\nAquesta etiqueta va ser creada el 2013 pel govern franc\u00e8s.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Pseudoescepticisme es un terme creat per Marcello Truzzi en una cr\u00edtica de l'escepticisme cient\u00edfic, que segons ell, \u00e9s un fals esceptisime. Meynel utilitza el terme com cr\u00edtic a l'\u00fas d'etiquetes de pseudoci\u00e8ncia, per cient\u00edfics que en les seves cr\u00edtiques reemplac\u00e7arien el llenguatge acad\u00e8mic per desqualificacions, per que pretenen que qualsevol fenomen paranormal resulta d'errors o de mentida.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Switha \u00e9s una petita illa localitzada en el grup de les \u00d2rcades, a Esc\u00f2cia. L'illa est\u00e0 situada al sud de l'illa de Flotta, i s'empra per a la pastura d'ovelles. Cap registre escrit informa que Switha hagi estat alguna vegada poblada; no obstant aix\u00f2, algunes construccions megal\u00edtiques i un cairn mostren que l'illa va ser almenys visitada durant el Neol\u00edtic.\nL'illa ocupa una superf\u00edcie de 41 hect\u00e0rees i la seva altitud m\u00e0xima sobre el nivell del mar \u00e9s de 28 metres.L'illa \u00e9s predominantment prada mar\u00edtima amb \u00e0rees petites de bruc i pantanoses. Tamb\u00e9 compta amb nombrosos caus de barnacla cariblanca (Branta leucopsis), i alberga una important col\u00f2nia d'hidrob\u00e0tids.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Societat Bot\u00e0nica de Fran\u00e7a, en franc\u00e8s i originalment Soci\u00e9t\u00e9 Botanique de France (SBF) \u00e9s una societat cient\u00edfica fundada el 24 de maig de 1854. Des de la seva inauguraci\u00f3 es va fixar de conc\u00f3rrer al progr\u00e9s de la Bot\u00e0nica i de les Ci\u00e8ncies que l'acompanyen i de facilitar, per tots els mitjans disponibles, els estudis i els treballs dels seus membres (article 2 dels estatuts originals).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El nus boa \u00e9s un nus inventat pel teixidor Peter Collingwood el 1996. La seva intenci\u00f3 era desenvolupar un nus que es podria sostenir b\u00e9 quan l'objecte restringit es redu\u00eds. El nus boa est\u00e0 relacionat amb un doble nus constrictor. Combina l'estructura i les qualitats d'aquests dos nusos. El nus boa \u00e9s especialment utilitzat per assegurar c\u00e0rregues d'objectes amb forma cil\u00edndrica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El concepte de les TEP (Tecnologies de l'Empoderament i la Participaci\u00f3) va ser desenvolupat per primera vegada per la psic\u00f2loga social Dolors Reig en la revista TELOS l'any 2012. Les TEP suposen un pas m\u00e9s en la integraci\u00f3 i \u00fas de les TIC en l'\u00e0mbit social. A trav\u00e9s d'elles \u201cels usuaris assumeixen l'\u00fas de les xarxes socials com espais de participaci\u00f3 ciutadana, mostrant un paper actiu en el que impulsen canvis positius davant temes d'inter\u00e9s comunitari o causes solid\u00e0ries\u201d (Soler 2016 p 7). El valor de les TEP rau en el fet que sustenten la cohesi\u00f3 social d'aquells grups que comparteixen idees, interessos o objectius en com\u00fa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El futbol ja no \u00e9s m\u00e9s que un simple esport, sin\u00f3 que s'ha convertit en un espectacle que segueixen milions de persones arreu del m\u00f3n. \"L'esport rei\" \u00e9s un fenomen de masses que ha aconseguit instaurar un imperi econ\u00f2mic, movent milers de milions d'euros a l'any, ja sigui per drets televisius o d'imatge, traspassos de jugadors, inversions dels clubs... Per\u00f2 \u00e9s cert, que a mesura que passen els anys, el p\u00fablic i els mateixos participants m\u00e9s directes del joc han demanat, en nombroses ocasions, modernitzar aquest esport.\nEn ple segle xxi, el desenvolupament de les tecnologies audiovisuals est\u00e0 en auge i sembla impossible pensar no conviure amb elles. At\u00e8s que la imatge i la seva transmissi\u00f3 \u00e9s tan important avui dia, \u00e9s incre\u00efble que es q\u00fcestioni tant la incorporaci\u00f3 de la tecnologia en el futbol. Hist\u00f2ricament el futbol no ha abra\u00e7at molt la tecnologia per\u00f2 els \u00faltims moviments apunten al fet que hi haur\u00e0 una revoluci\u00f3 sobre aquest tema. A m\u00e9s, es tracta d'un esport no exempt de pol\u00e8mica, ja que les accions que es desenvolupen al terreny de joc succeeixen a grans velocitats i la tasca dels \u00e0rbitres \u00e9s cont\u00ednuament q\u00fcestionada. Per aquest motiu, han sorgit diverses solucions, de car\u00e0cter audiovisual, amb la missi\u00f3 d'acabar amb els errors arbitrals que faciliten el seu treball.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un balanc\u00ed \u00e9s una cadira amb els peus units a unes l\u00e0mines inferiors corbades permetent a la persona de balan\u00e7ar-se endavant i enrere. En un moment donat, el balanc\u00ed est\u00e0 en contacte amb el terra en tan sols dos punts. Moltes persones experimenten una sensaci\u00f3 de relaxaci\u00f3 produ\u00efda per l'acci\u00f3 de balanceig. A m\u00e9s, el balanc\u00ed \u00e9s confortable perqu\u00e8 el seient es posa autom\u00e0ticament en una posici\u00f3 en la qual el centre de gravetat de la persona est\u00e0 alineat als punts de contacte, la qual cosa permet de limitar els esfor\u00e7os musculars de moviment del cos. Segons un mite americ\u00e0, el balanc\u00ed hauria estat inventat per Benjamin Franklin, malgrat que cap nota de la seva biografia no ho acredita. L'origen prov\u00e9 m\u00e9s aviat d'Anglaterra cap al 1725. A partir del segle xix, el balanc\u00ed comen\u00e7a a ser fabricat per les empreses de mobiliari, sobretot el taller de Duncan Phyfe, pioner en els mobles d'estil Imperi a Nova York.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Premi a la Innovaci\u00f3 Tecnol\u00f2gica Agroaliment\u00e0ria (PITA) \u00e9s un guard\u00f3 instaurat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci\u00f3 i Medi Natural el 2001 que distingeix a les empreses agr\u00e0ries i les agroind\u00fastries que incorporen innovacions que representin un nou producte, proc\u00e9s o gesti\u00f3 per a l'empresa, orientats a millorar la competitivitat i la sostenibilitat de les empreses, mitjan\u00e7ant la innovaci\u00f3. El 2009 va canviar de nom, ja que abans s'anomenava Premi a la Innovaci\u00f3 Tecnol\u00f2gica Agr\u00e0ria. A l'edici\u00f3 del 2012 s'unificaren els premis corresponents a les candidatures de 2011 i 2012, ja que fins aquell moment cada any es lliuraven els guardons de l'any anterior.El nombre de premiats i la quantia dels guardons ha variat des dels or\u00edgens. El 2014 la dotaci\u00f3 \u00e9s de 6.000 euros i es lliura una nominaci\u00f3 de 2.000 euros per a cadascuna de les tres modalitats. El premi a l'empresa agr\u00e0ria valora la implementaci\u00f3 d'innovacions dins del proc\u00e9s productiu o de gesti\u00f3 que siguin referents per a altres empreses del sector. El premi a l'agroind\u00fastria valora innovacions en els processos, la gesti\u00f3 o en els productes i les estrat\u00e8gies comercials de les agroind\u00fastries de primera transformaci\u00f3 i conservaci\u00f3, aix\u00ed com de subministrament de factors de producci\u00f3 o serveis que intervinguin en la producci\u00f3 i/o transformaci\u00f3 agroaliment\u00e0ria. El premi al jove emprenedor valora la implementaci\u00f3 d'innovacions en l'empresa agr\u00e0ria o en l'agroind\u00fastria per a persones menors de 40 anys.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una trompa d'aigua \u00e9s un compressor de gas que usa la for\u00e7a de l'aigua. En la seva aplicaci\u00f3 m\u00e9s t\u00edpica s'aprofitava un salt d'aigua per a comprimir aire.\nLes trompes d'aigua proporcionaven aire comprimit en les fargues catalanes d'Europa i els Estats Units. La pres\u00e8ncia d'una trompa hidr\u00e0ulica s'associa a la farga catalana, un sistema de producci\u00f3 de ferro i acer a partir de mineral de ferro i carb\u00f3 vegetal.\nA la ciutat de Paris s'usaren trompes d'aigua per a comprimir l'aire que accionava els primers generadors el\u00e8ctrics. Als Alps les trompes d'aigua permeteren ventilar els primers t\u00fanels alpins.Les trompes hidr\u00e0uliques poden ser de dimensions molt grans.A les instal\u00b7lacions de Canadian Hydro Developers Ragged Chute a New Liskeard, Ontario, l'aigua cau per un forat de 107 m de profunditat i 2,7 m d'ampl\u00e0ria per generar aire comprimit per a equips i ventilaci\u00f3 de mines.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "S\u00f3n unes ulleres de desintoxicaci\u00f3 digital desenvolupades recentment per Ivan Cash amb el finan\u00e7ament d'un projecte de Kickstarter. La fase beta es va llen\u00e7ar l'octubre de 2018 i est\u00e0 previst que surtin al mercat l'abril del 2019. El seu objectiu es aconseguir mitjan\u00e7ant un filtre polaritzador que l'ull hum\u00e0 no sigui capa\u00e7 de veure diverses pantalles digitals LED i LCD com ara ordinadors o televisors, avui dia encara no t\u00e9 un \u00fas molt efectiu amb smartphones que fan \u00fas d'una tecnolog\u00eda OLED. El projecte ha tingut molt bona acceptaci\u00f3 i continua treballant en noves versions millorades del innovador dispositiu.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Deep Space 2 van consistir en dues micro-sondes dissenyades per penetrar en el pol sud de Mart i obtenir informaci\u00f3. Aquestes sondes foren transportades pel Mars Polar Lander el gener de 1999 per\u00f2 van fallar la seva missi\u00f3 i mai es van rebre els seus senyals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Kakteen, (abreujat Kakteen), \u00e9s un llibre amb il\u00b7lustracions i descripcions bot\u00e0niques que va ser escrit pel bot\u00e0nic alemany conegut per la seva contribuci\u00f3 a la nomenclatura de les plantes suculentes, Alwin Berger. Va ser publicat l'any 1929 amb el nom d'Illustrierte Handb\u00fccher sukkulenter Pflanzen: Kakteen (Berger). En la seva classificaci\u00f3 de la fam\u00edlia de les cact\u00e0cies, on Alwin Berger va acceptar 41 g\u00e8neres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Ichisuke Fuijioka (1857-1918) va ser cofundador de Toshiba junt amb Hisashige Tanaka.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "90 nan\u00f2metres (90 nm) \u00e9s una tecnologia de fabricaci\u00f3 de semiconductors en qu\u00e8 els components tenen una dimensi\u00f3 de 90 nm. \u00c9s una millora de la tecnologia de 65 nm. La llei de Moore diu que la superf\u00edcie \u00e9s redueix a la meitat cada 2 anys, per tant el costat del quadrat de la nova tecnologia ser\u00e0 de \n  \n    \n      \n        90\n        \u2243\n        \n          \n            130\n            \n              2\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle 90\\simeq {\\frac {130}{\\sqrt {2}}}}\n  . Sabent que els \u00e0toms de silici tenen una dist\u00e0ncia entre ells de 0,543 nm, llavors el transistor t\u00e9 de l'ordre de 165 \u00e0toms de llargada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una p\u00e0gina o plana \u00e9s cadascuna de les cares del paper d'una obra que contingui m\u00e9s d'un full, com ara un dossier o un llibre, m\u00e9s enll\u00e0 de la coberta. \u00c9s convenci\u00f3 numerar les p\u00e0gines per facilitar la localitzaci\u00f3 de la informaci\u00f3, de manera que les p\u00e0gines en un sentit sempre tenen numeraci\u00f3 imparella i el seu revers numeraci\u00f3 parella.Segons el sentit d'escriptura de les lleng\u00fces, tenen m\u00e9s visibilitat les p\u00e0gines parells o imparells, fet que provoca que els llibres comencin els cap\u00edtols per la primera p\u00e0gina imparell en el cas de les lleng\u00fces que es llegeixen d'esquerra a dreta i a la inversa si l'idioma es llegeix de dreta a esquerra. Una altra conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s que les p\u00e0gines m\u00e9s visibles tenen m\u00e9s valor econ\u00f2mic a les publicacions com per exemple un diari, que cobra m\u00e9s cars els anuncis inserits a les p\u00e0gines amb lectors potencials.\nLa p\u00e0gina actua tamb\u00e9 com a unitat de tipografia, de manera que marca la presentaci\u00f3 de l'escrit, sigui impr\u00e8s o no. Aix\u00ed, es distribueixen els marges als extrems de la p\u00e0gina, per centrar el text i que sigui llegible, a banda de marcar amb altres signes de puntuaci\u00f3 la distribuci\u00f3 dels par\u00e0grafs, especialment amb l'espai tipogr\u00e0fic.\nAbans d'existir els folis discontinus, quan la lectura es feia en rotlles de pergam\u00ed o papir, no tenia sentit el concepte de p\u00e0gina, que est\u00e0 per tant fortament lligat a l'aparici\u00f3 del paper, encara que es faci servir el terme per a diferents materials o fins i tot per divisions en altres formats (d'on prov\u00e9 per exemple el terme p\u00e0gina web).\n\n", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Gigamesh \u00e9s una llibreria de Barcelona especialitzada en literatura fant\u00e0stica, de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, terror, c\u00f2mics i tota classe de jocs de taula com de guerra, d'estrat\u00e8gia, de rol, d'estil europeu, i de cartes col\u00b7leccionables, etc.\nFou inaugurada el 1985 pel llibreter, traductor i cr\u00edtic literari de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 Alejo Cuervo. L'obertura de les seves portes va contribuir a instaurar el triangle friqui de Barcelona, del qual Gigamesh n'esdevindria el segon v\u00e8rtex.El nom de la llibreria prov\u00e9 d'un fanzine, anomenat Gigamesh, que Cuervo mateix havia publicat el 1984. El mateix any, Cuervo va instaurar tamb\u00e9 els premis Gigamesh, dedicats a la literatura de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i fantasia. M\u00e9s tard, tamb\u00e9 publicaria una revista hom\u00f2nima (1991) i fundaria l'editorial Gigamesh (1999).El 2014 la llibreria Gigamesh es va mudar a un nou establiment al carrer Bail\u00e8n 8, esdevenint la llibreria de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i de g\u00e8nere fant\u00e0stic m\u00e9s gran d'Europa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista de tots els dispositius que executen el sistema operatiu Microsoft Windows Phone 8.1.\nA m\u00e9s dels socis existents de Windows Phone 8 HTC, Samsung i Huawei, Gionee, JSR,  Karbonn, LG, Lenovo, Longcheer,  XOLO, i ZTE, van signar per crear dispositius Windows Phone 8.1 a principis de 2014. Miia,  Micromax, Prestigio, Yezz, BLU, K-Touch i InFocus van ser nomenats posteriorment com a partners de maquinari m\u00e9s endavant durant l'any.La divisi\u00f3 de dispositius de Nokia va ser adquirida per Microsoft a principis de 2014 i des de llavors ha estat reeditada com Microsoft Mobile. Microsoft Mobile va continuar publicant tel\u00e8fons de marca Nokia amb Windows Phone fins que es va decidir una estrat\u00e8gia m\u00e9s clara per alinear les marques Microsoft i Nokia l'octubre de 2014. Aix\u00f2 va ser per reempla\u00e7ar el nom de Nokia en futurs dispositius Lumia amb la marca Microsoft Lumia. El primer dispositiu llan\u00e7at sense marca la de Nokia va ser el Lumia 535.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tracci\u00f3 de bous o tracci\u00f3 bovina, \u00e9s la que es fa amb aquesta ra\u00e7a, emprant especialment els bous com a animals de tir. De fet, s\u00f3n d\u00f2cils, desenvolupen una bona for\u00e7a de treball i s\u00f3n resistents a l'esfor\u00e7.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El filferro (o fil de ferro) \u00e9s un fil constitu\u00eft per algun material de ferro o d'acer dol\u00e7. T\u00e9 una gran flexibilitat i tenacitat, i es fabrica mitjan\u00e7ant trefilatge. Pot presentar-se al mercat en bobines o enrotllat en forma de rotlle-donut . Entre les moltes utilitats que t\u00e9, en el m\u00f3n de la construcci\u00f3, s'utilitza per a relligar les barres d'armadures que despr\u00e9s s\u00f3n recobertes pel formig\u00f3 i formen part de l'estructura de les edificacions.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "getCITED \u00e9s una base de dades amb informaci\u00f3 bibliogr\u00e0fica de treballs de recerca cient\u00edfica. S\u00f3n els mateixos membres de getCITED qui subministren la informaci\u00f3 a trav\u00e9s del web. L'objectiu final \u00e9s obtenir un nombre de refer\u00e8ncies suficients per convertir-se en un punt internacional d'intercanvi i difusi\u00f3 de recerques de disciplines diverses. S'hi inclou no tan sols treballs publicats sin\u00f3 tamb\u00e9 d'in\u00e8dits, informaci\u00f3 sobre investigadors, institucions, editorials, col\u00b7leccions, revistes, repertoris, grups de discussi\u00f3, etc.La seva \u00faltima modificaci\u00f3 de drets d'autor va ser en 2013 i que en gran manera ha estat suplantada per altres eines incloent Google Scholar i academia. La p\u00e0gina web va deixar de funcionar a mitjan 2014.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'electroluminesc\u00e8ncia \u00e9s un fenomen \u00f2ptic i el\u00e8ctric en el qual un material emet llum en resposta a un corrent el\u00e8ctric que flueix a trav\u00e9s d'ell, o per causa de la for\u00e7a d'un camp el\u00e8ctric. Ha de distingir-se de l'emissi\u00f3 de llum per causa de la temperatura (incandesc\u00e8ncia), per ra\u00f3 de l'acci\u00f3 de productes qu\u00edmics (quimioluminesc\u00e8ncia) o d'altres fen\u00f2mens que tamb\u00e9 poden generar llum.Es poden trobar exemples de l'electroluminesc\u00e8ncia en els llums fluorescents i els Leds, que estan dins de la branca de les fonts electroluminescents.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La metrologia \u00e9s la branca de la ci\u00e8ncia i de la tecnologia dedicada, fonamentalment, a l'estudi del mesurament de les magnituds escalars i ordinals, la definici\u00f3 de les unitats de mesura i dels patrons de mesura.\nEn el Sistema Internacional d'Unitats (SI) es consideren fonamentals les unitats de: longitud, massa, temps, intensitat de corrent, temperatura, intensitat lluminosa i quantitat de subst\u00e0ncia. La resta d'unitats es poden considerar derivades de les fonamentals, amb l'excepci\u00f3 de la unitat de mesura 1 (nombre \u00fa) aplicable a les magnituds \"adimensionals\", en les que tots els exponents de les seves dimensions s\u00f3n zero.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El CICAP (inicialment acr\u00f2nim de Comit\u00e8 Itali\u00e0 per l'Auditoria de les Afirmacions sobre el Paranormal, canviat el 24 setembre 2013 en Comit\u00e8 Itali\u00e0 per l'Auditoria de les Afirmacions sobre les Pseudosci\u00e8ce) \u00e9s una organitzaci\u00f3 educativa sense \u00e0nim de lucre, fundada el 1989 per promoure la recerca cient\u00edfica i cr\u00edtica sobre els anomenats fen\u00f2mens paranormals i m\u00e9s concretament sobre les pseudoci\u00e8ncies.\nForma part de la European Council of Skeptical Organisations (ECSO), un organisme internacional que reuneix nombroses associacions esc\u00e8ptics.\nEls objectius del CICAP s\u00f3n els d'indagar sobre l'autenticitat dels presumptes misteris i fen\u00f2mens paranormals anunciats als mitjans de comunicaci\u00f3 (mass media), i difondre els resultats d'aquestes recerques a trav\u00e9s de trobades, confer\u00e8ncies i publicacions. A trav\u00e9s d'aquesta obra d'informaci\u00f3 el CICAP es proposa d'afavorir la difusi\u00f3 de l'actitud cient\u00edfica i de l'esperit cr\u00edtic, i de dur a terme una obra d'educaci\u00f3 en la racionalitat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un generador de rellotge \u00e9s un component electr\u00f2nic que produeix impulsos amb una determinada freq\u00fc\u00e8ncia. Es pot tractar de components mec\u00e0nics, el\u00e8ctrics, electr\u00f2nics o de conjunts, que s\u00f3n necessaris per a processament de dades i per a sincronitzar. El generador de rellotge sol servir d'un controlador en una unitat funcional. El generador de rellotge produeix els impulsos en una unitat funcional electr\u00f2nica com pot ser, per exemple, un sumador. La freq\u00fc\u00e8ncia de rellotge s'especifica en hertzs. En el cas dels processadors el nombre de rellotge \u00e9s el valor amb el que s'indica la velocitat de c\u00e0lcul, com ara 2.000 Hz. El generador de rellotge \u00e9s sovint un multivibrador corrent. El generador en ordinadors i en rellotges sol ser un oscil\u00b7lador de quars. En els autom\u00f2bils el generador de rellotge per a les llums intermitents sol ser un rel\u00e9 amb un temporitzador.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La pana (del franc\u00e8s, panne) \u00e9s un teixit gruixut, de tacte suau. Encara que la tela de pana pot ser llisa, en confecci\u00f3 se sol utilitzar amb estries (bastons) verticals de mida petita, per\u00f2 tamb\u00e9 poden ser una mica m\u00e9s gruixuts. Pel seu gruix se sol usar per en la confecci\u00f3 de peces de vestir d'hivern de tota classe, incloent pantalons, camises, i jaquetes. La tela tamb\u00e9 pot ser emprada per cobrir coixins, per a entapissar sof\u00e0s, com material per a fer cortines... Es presenta de diferents colors.\n\n", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En ci\u00e8ncia, el di\u00e0metre esf\u00e8ric equivalent (o ESD) d'un objecte de forma irregular \u00e9s el di\u00e0metre d'una esfera de volum equivalent.D'acord amb la definici\u00f3 de la IUPAC, el di\u00e0metre equivalent d'una part\u00edcula no esf\u00e8rica \u00e9s igual a un di\u00e0metre d'una part\u00edcula esf\u00e8rica que t\u00e9 propietats id\u00e8ntiques (per exemple, aerodin\u00e0miques, hidrodin\u00e0miques, \u00f2ptiques, el\u00e8ctriques...) a les investigades en la part\u00edcula no esf\u00e8rica. Per part\u00edcules en un moviment no turbulent, el di\u00e0metre equivalent \u00e9s id\u00e8ntic al di\u00e0metre trobat en la llei de Stokes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'error hum\u00e0 \u00e9s una expressi\u00f3 que indica que un succ\u00e9s desfavorable est\u00e0 fortament condicionat per l'activitat de les persones que participen directament o indirectament en la realitzaci\u00f3 i control d'un proc\u00e9s, a vegades es pot atribuir a una mala praxi de les persones implicades. Ha estat citat com una causa o factor influent en cat\u00e0strofes i accidents en ind\u00fastries tan diverses com: centrals nuclears (accident de Txern\u00f2bil, aviaci\u00f3 (error del pilot), exploraci\u00f3 espacial (accident del transbordador espacial Challenger), medicina (error m\u00e8dic), construcci\u00f3 (Pont del Mil\u00b7lenni). En determinades ocasions un error pot generar que s'executin d'una cadena d'actes inevitables i de vegades imprevistes d'accions o d'esdeveniments que afecten el sistema d'on l'acci\u00f3 \u00e9s origin\u00e0ria; \u00e9s l'efecte cascada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El canvi tecnol\u00f2gic fa refer\u00e8ncia a la incorporaci\u00f3 de nous objectes tecnol\u00f2gics, formes d'\u00fas, noves reglamentacions i nous productes derivats de la tecnologia. \u00c9s un proc\u00e9s temporal i acumulatiu, que incrementa l'habilitat dels grups per resoldre els seus problemes socials, econ\u00f2mics i quotidians. En un altre sentit, el canvi tecnol\u00f2gic tamb\u00e9 pot ser caracteritzat en termes generals com l'efecte combinat de diverses activitats tecnol\u00f2gicament relacionades, tals com invenci\u00f3, innovaci\u00f3, desenvolupament, transfer\u00e8ncia i difusi\u00f3. Igualment pot ser ent\u00e8s com un conjunt d'activitats enfocades en la soluci\u00f3 d'un problema.El canvi tecnol\u00f2gic pot ser analitzat a partir de tres angles complementaris: Des de la seva traject\u00f2ria determinada per interessos pol\u00edtics, econ\u00f2mics i socials; *des de la seva naturalesa, que est\u00e0 dictada pels atributs culturals i cognitius dels membres del grup social involucrat; i des de la seva din\u00e0mica interna, que est\u00e0 determinada pels atributs funcionals de la tecnologia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Oficina Internacional de Pesos i Mesures (Bureau international des poids et mesures, BIPM, en franc\u00e8s), \u00e9s una organitzaci\u00f3 internacional de normalitzaci\u00f3. \u00c9s un dels tres organismes creats per al manteniment del Sistema Internacional d'Unitats (SI) sota les normes establertes per la Convenci\u00f3 del Metre (Convention du M\u00e8tre). Habitualment s'utilitza l'acr\u00f2nim BIPM, del seu nom en franc\u00e8s, per a referir-se a aquesta organitzaci\u00f3.\nLes altres dues organitzacions encarregades del manteniment del Sistema Internacional d'Unitats s\u00f3n la Confer\u00e8ncia General de Pesos i Mesures, coneguda internacionalment per l'acr\u00f2nim CGPM del seu nom en franc\u00e8s Conf\u00e9rence g\u00e9n\u00e9rale des poids et mesures i el Comit\u00e8 Internacional de Pesos i Mesures conegut per l'acr\u00f2nim CIPM del nom franc\u00e8s Comit\u00e9 international des poids et mesures.\n\nEl BIPM va ser creat el 20 de maig del 1875 com a part del tractat de la Convenci\u00f3 del Metre signat a Par\u00eds per disset estats. Des del 1884 la seva seu es troba al Pavillon de Breteuil del Parc de Saint-Cloud a S\u00e8vres, prop de Par\u00eds i t\u00e9 un estatus d'extraterritorialitat. El 1889 la primera Confer\u00e8ncia General de Pesos i Mesures va aprovar els primers prototips internacionals del metre i del quilogram i va establir que fossin oficialment dipositats al Pavillon de Breteuil.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La cola de contacte \u00e9s una subst\u00e0ncia adhesiva adequada per enganxar superf\u00edcies planes com ara la fullola o la f\u00f2rmica. S'aplica pr\u00e8viament a les dues superf\u00edcies que cal encolar i, quan ha perdut brillantor i ha agafat mordent, s'adhereix fortament per simple contacte. Cal tenir molt en compte que, un cop adherides, les superf\u00edcies no es poden moure.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Ben Hope (en ga\u00e8lic escoc\u00e8s Beinn H\u00f2b pronunciat [pe\u0272 h\u0254\u02d0p]}) \u00e9s una muntanya situada al nord d'Esc\u00f2cia. T\u00e9 una al\u00e7ada de 927 msnm i una promin\u00e8ncia de 727 m. \u00c9s el Munro que est\u00e0 m\u00e9s al nord, al\u00e7ant-se sobre un terreny pla (erm desigual, cobert de torba) al sud-est del Loch Hope a Sutherland. La muntanya t\u00e9 forma aproximada de tasc\u00f3 triangular, amb una gran penya en l'oest, i dues carenes inferiors al sud i nord-est. Les flors alpines s\u00f3n abundants durant la temporada, encara que la terra sigui molt rocosa.\nLa principal ruta cap al cim comen\u00e7a a Strathmore, a l'oest de la muntanya, seguint el burn (rierol) Allt-na-caillich que flueix a trav\u00e9s d'un buit en la penya que dona a l'oest. La ruta \u00e9s escarpada i no exposada, per\u00f2 ben marcada. Apropar-se des de l'est \u00e9s rar, ja que hi ha una \u00e0mplia extensi\u00f3 de l'erm cobert de bruc sense camins en aquella direcci\u00f3. L'acostament des del Nord no \u00e9s possible per senderistes, ja que no hi ha sendera oberta entre les penyes.\nEn un dia clar la vista des del cim inclou el Pentland Firth, Loch Eriboll i les muntanyes properes d'Arkle i Foinaven.\nJust al sud d'Allt-na-caillich, en la carretera de Strathmore road, est\u00e0 el broch de D\u00f9n Dornaigil.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "SGML (en angl\u00e8s Standard Generalized Markup Language - ISO 8879:1986 SGML) \u00c9s un conjunt de normes ISO que evoluciona a partir del GML desenvolupat per IBM. Estableix la sintaxi a utilitzar per a generar documents de marcaci\u00f3 que contenen informaci\u00f3 estructurada seguint una funcionalitat l\u00f2gica. El contingut dels documents \u00e9s textual i s'organitza en etiquetes que representen entitats, atributs d'aquestes etiquetes que representen l'estat particular d'una entitat i el contingut d'aquestes entitats que pot incloure altres etiquetes o dades. L'SGML no defineix les entitats ni atributs a utilitzar en la definici\u00f3 d'un document aix\u00ed com els atributs o les seves caracter\u00edstiques, ni tampoc les relacions entre les entitats representades o la manera en qu\u00e8 es relacionen, per\u00f2 aix\u00f2 pot ser establert mitjan\u00e7ant un document que les defineixi anomenat DTD.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "G.hn \u00e9s el nom com\u00fa que rep l'est\u00e0ndard per a xarxes en interiors de domicilis. Aquest est\u00e0ndard ha estat desenvolupat per la Uni\u00f3 Internacional de Telecomunicacions (ITU) i promogut per diverses organitzacions com el HomeGrid Forum.Aquesta especificaci\u00f3 defineix la capa f\u00edsica, essent la recomanaci\u00f3 ITU G.9960.\nAmb aquestes especificacions es pret\u00e9n crear un \u00fanic est\u00e0ndard que valgui per qualsevol tipus de cable existent a l'interior d'una casa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El visor estereosc\u00f2pic Brewster o estereoscopi lenticular \u00e9s un aparell precinematogr\u00e0fic inventat l'any 1849 de la m\u00e0 del f\u00edsic escoc\u00e8s David Brewster, el cognom del qual inspir\u00e0 el nom de l'artefacte. Fou produ\u00eft per la companyia parisenca Duboscq & Soleil. L'esmentat aparell \u00e9s una joguina \u00f2ptica, per la qual cosa es tracta d'un objecte mec\u00e0nic nascut amb l'objectiu cient\u00edfic de comprovar les teories retintinianes, per\u00f2 que, no obstant aix\u00f2, despr\u00e9s d'assolir el seu objectiu d'investigaci\u00f3, fou transformat en una joguina d'entreteniment del jovent basada en un engany visual.\nAquest aparell sorg\u00ed amb el fi darrer de mostrar fotografies en tres dimensions, per mitj\u00e0 de la creaci\u00f3 d'un efecte de profunditat i perspectiva. B\u00e0sicament, es tracta d'un visor de fusta que, gr\u00e0cies a la dist\u00e0ncia entre les seves dues lents i a la placa transversal que separa el camp visual, en introduir una imatge estereosc\u00f2pica dins seu, mostra una imatge tridimensional. En tractar-se d'un artefacte que, d'igual manera com succeeix amb els prism\u00e0tics, es basa \u00fanicament en dos orificis on col\u00b7locar ambd\u00f3s ulls d'una mateixa persona, \u00e9s d'\u00fas individualitzat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La S\u00e8rie 102 de Renfe (Talgo 530) \u00e9s un tren d'alta velocitat fabricat per Talgo, que actualment est\u00e0 autoritzat a circular a una velocitat m\u00e0xima de 300 km/h. Va iniciar el seu servei comercial el 26 de febrer de 2005 en la LAV Madrid -Lleida.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un escaire \u00e9s un tipus d'instrument que t\u00e9 dos costats formant angle recte, que pot tenir un tercer costat i formar un triangle. \u00c9s utilitzat sigui per verificar angles diedres rectes, sigui per tra\u00e7ar angles rectes plans.\nL'escaire fet servir com a instrument de mesura o tra\u00e7at de dibuix t\u00e9 forma de triangle rectangle escal\u00e8, amb un angle de 90\u00b0, un de 45. Aquest escaire serveix tamb\u00e9 per mesurar angles m\u00faltiples de 15 graus i per tra\u00e7ar l\u00ednies paral\u00b7leles i perpendiculars generalment amb l'ajut d'un cartab\u00f3. Un escaire \u00e9s tamb\u00e9 una pe\u00e7a de metall en forma de colze en angle recte, que serveix de refor\u00e7 de dues peces angulars o de suport d'un prestatge, etc.\nTradicionalment la manufactura dels escaires i cartabons es feia de fusta. En l'actualitat, els progressos assolits per la ind\u00fastria del pl\u00e0stic i els m\u00e8todes moderns de fabricaci\u00f3, permeten fer escaires lleugers i a un cost redu\u00eft. D'aquesta forma, els preus han baixat fins al l\u00edmit que fa possible la utilitzaci\u00f3 d'aquests instruments pels estudiants de dibuix.\nL'escaire amb el comp\u00e0s \u00e9s un dels s\u00edmbols centrals de la francma\u00e7oneria.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La matem\u00e0tica xinesa \u00e9s la matem\u00e0tica desenvolupada al llarg de la hist\u00f2ria de la Xina. La matem\u00e0tica xinesa va ser independent de la matem\u00e0tica desenvolupada per grecs, asi\u00e0tics, egipcis i babilonis. Nom\u00e9s a partir de la expansi\u00f3 de l'Islam els contactes entre Occident i la Xina es van fer prou intensos perqu\u00e8 s'establ\u00eds una influ\u00e8ncia de la matem\u00e0tica desenvolupada a la Xina sobre la matem\u00e0tica coneguda a Occident. Per aquesta ra\u00f3 s'ha d'admetre que fins ben entrat el segle XVII, existia una cultura matem\u00e0tica pr\u00f2piament xinesa, el coneixement es basa en antics inscripcions, manuscrits i fins i tot llibres.Les primeres matem\u00e0tiques a la Xina daten de la Dinastia Shang ( [[Segle xvii aC|1600]] - 1046 a. C.) i consisteixen en nombres marcats en una closca de tortuga. Aquests nombres van ser representats mitjan\u00e7ant una notaci\u00f3 decimal. Per exemple, el nombre 123 s'escrivia, de dalt a baix, com el s\u00edmbol per a l'1 seguit de l's\u00edmbol per 100, despr\u00e9s el s\u00edmbol pel 2 seguit del s\u00edmbol per a 10 i, finalment, el s\u00edmbol per al 3. Aquest era el sistema de numeraci\u00f3 m\u00e9s avan\u00e7at en el seu temps i permetia fer c\u00e0lculs per utilitzar amb el suanpan o l'\u00e0bac xin\u00e8s. La data d'invenci\u00f3 del suanpan no es coneix amb certesa, per\u00f2 la menci\u00f3 escrita m\u00e9s antiga data del 190 d. C., en Notes suplement\u00e0ries sobre l'Art de les Xifres, de Xu Yue.Des del segle III a. C. els xinesos van donar una original demostraci\u00f3 del teorema de Pit\u00e0gores, van calcular el nombre \u03c0 per aproximaci\u00f3 i van resoldre sobre el tauler de dames les equacions de primer grau. No obstant aix\u00f2, l'\u00fas del zero no va apar\u00e8ixer fins al segle VII de la nostra era. Durant els segles XII i XIII el \u00e0lgebra xinesa va aconseguir un brillant esplendor.\nFins i tot despr\u00e9s que les matem\u00e0tiques europees comencessin a florir durant el Renaixement, les matem\u00e0tiques xineses i europees van mantenir tradicions separades, amb un significatiu declivi de les xineses, fins que missioners jesu\u00eftes com Matteo Ricci van intercanviar les idees matem\u00e0tiques entre les dues cultures entre els segles xvi i xviii.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Walking de cromosomes (en angl\u00e8s: Primer walking) \u00e9s un m\u00e8tode de seq\u00fcenciar fragments d'ADN que facin entre 1,3 i 7 kilobases. Aquests fragments s\u00f3n massa llargs per a ser seq\u00fcenciats en una sola seq\u00fc\u00e8ncia de lectura fent servir el m\u00e8tode de terminaci\u00f3 de cadena (chain termination method). Amb el m\u00e8tode walking es divideixen la seq\u00fc\u00e8ncia llarga en seq\u00fc\u00e8ncies consecutives curtes. Aquest m\u00e8tode es fa servir quan es coneix la seq\u00fc\u00e8ncia per\u00f2 no es t\u00e9 un clon del gen. Per exemple, el gen d'una malaltia pot estar situat prop d'un marcador espec\u00edfic com un RFLP sobre la seq\u00fc\u00e8ncia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'enginyeria de sistemes \u00e9s l'aplicaci\u00f3 d'esfor\u00e7os d'enginyeria per a transformar una necessitat d'operaci\u00f3 en una descripci\u00f3 de par\u00e0metres de rendiment del sistema inform\u00e0tic i una configuraci\u00f3 del sistema a trav\u00e9s de l'\u00fas d'un proc\u00e9s iteratiu de definici\u00f3, s\u00edntesi, an\u00e0lisi, disseny, prova i avaluaci\u00f3; integrar par\u00e0metres t\u00e8cnics relacionats per a assegurar la compatibilitat de tots els interfases de programa i funcionals de manera que optimitzi la definici\u00f3 i disseny del sistema total; i integrar factors de fiabilitat, mantenibilitat, seguretat, superviv\u00e8ncia, humans i altres en l'esfor\u00e7 d'enginyeria total a fi de complir els objectius de cost, planificaci\u00f3 i rendiment t\u00e8cnic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La  Codificaci\u00f3 Predictiva Lineal  \u00e9s un tipus de codificaci\u00f3 \u00e0mpliament utilitzada en \u00e0udio digital.\nEn sistemes de processament de veu, s'usa partint de la idea que la veu es pot modelar com una combinaci\u00f3 lineal de p mostres anteriors m\u00e9s un senyal d'error.\n\n  \n    \n      \n        s\n        [\n        n\n        ]\n        =\n        (\n        \n          \u2211\n          \n            k\n            =\n            1\n          \n          \n            p\n          \n        \n        \n          a\n          \n            k\n          \n        \n        s\n        [\n        n\n        \u2212\n        k\n        ]\n        )\n        +\n        e\n        [\n        n\n        ]\n      \n    \n    {\\displaystyle s[n]=(\\sum _{k=1}^{p}a_{k}s[n-k])+e[n]}\n  \nOn els coeficients \n  \n    \n      \n        \n          a\n          \n            k\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle a_{k}}\n   es denominen  coeficients LPC  (linear prediction coding).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El cupro \u00e9s una fibra sint\u00e8tica fabricada amb cel\u00b7lulosa a partir del procediment per l'\u00f2xid de coure amoniacal, tamb\u00e9 anomenat m\u00e8tode cuproamoniacal. Aquest procediment fou implementat a Alemanya a finals del segle xix i va comen\u00e7ar a fer-se de manera industrial a partir de 1911. En teixir el cupro s'obt\u00e9 una fibra de textura sedosa i bastant econ\u00f2mica, que s'utilitza sobretot en folres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La galvanitzaci\u00f3 \u00e9s el zincat de l'acer o el ferro per immersi\u00f3 en un bany de zinc fos. Fou patentat amb aquest nom per Stanislas Sorel en 1837, malgrat no tenir res a veure amb Galvani ni amb l'electricitat.\nEn 1839 apareix l'electrodeposici\u00f3 o galvanost\u00e8gia, donat una segona accepci\u00f3 a la paraula galvanitzaci\u00f3, molt m\u00e9s natural. En aquest sentit, la galvanitzaci\u00f3 \u00e9s l'aplicaci\u00f3 d'una capa de metall sobre un altre electrol\u00edticament. L'aplicaci\u00f3 m\u00e9s corrent \u00e9s la formaci\u00f3 d'una capa prima de zinc sobre peces d'acer amb l'objectiu de protegir l'acer de la corrosi\u00f3 causada per l'aigua, l'oxigen i altres elements. La pel\u00b7l\u00edcula que recobreix el metall es mant\u00e9 enganxada gr\u00e0cies a la zona de transici\u00f3 formada pel material que es vol recobrir i el zinc. La capa formada pel zinc \u00e9s protegida per carbonat de zinc hidratat, material no soluble en l'aigua. El resultat de la galvanitzaci\u00f3 \u00e9s l'acer galvanitzat.\nPer analogia, es fa servir el terme galvanitzaci\u00f3 en calent per referir-se al recobriment similar obtingut per bany en zinc fos.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La base ant\u00e0rtica Gabriel de Castilla \u00e9s una de les dues bases que t\u00e9 Espanya a la regi\u00f3 de l'Ant\u00e0rtida. Est\u00e0 situada en l'illa Decepci\u00f3, a l'arxip\u00e8lag de les illes Shetland del Sud. Les coordenades s\u00f3n 62\u00b0 58\u2032 38\u2033 S, 60\u00b0 40\u2032 33\u2033 O. Es troba a 1 km de la base argentina Decepci\u00f3n.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La desocupaci\u00f3 tecnol\u00f2gica \u00e9s un fenomen del sistema monetari i de mercat en el seu estat actual que es dona quan els avan\u00e7os en les tecnologies de producci\u00f3 i de serveis s'introdueixen en les empreses, generalment en maquin\u00e0ria automatitzada, i el seu alt rendiment i baix cost a llarg termini en comparaci\u00f3 dels treballadors humans.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els estudis socials sobre ci\u00e8ncia i tecnologia abasten un \u00e0mbit d'estudi d'utilitats de la vida di\u00e0ria que t\u00e9 com a objectiu trencar amb les antigues barreres d'investigaci\u00f3 cientificot\u00e8cnica. Tradicionalment, la ci\u00e8ncia i la tecnologia eren jutjades com una caixa negra i, per tant, estudiades independentment dels factors socials, pol\u00edtics, i culturals, que actuarien com a distorsionadors del saber cientificot\u00e8cnic. Els estudis sobre ci\u00e8ncia, tecnologia i societat reconcilien aquests tres camps considerant-los com un teixit sense costures.\nA l'estat espanyol, aquest tipus d'inquietuds i de reflexions han arribat amb el nom com\u00fa d'estudis sobre ci\u00e8ncia, tecnologia, i societat (abreujat CTS), la qual cosa a les regions de parla anglesa es coneix com a Science and Technology Studies ('estudis de ci\u00e8ncia i tecnologia') o Science, Technology and Society ('ci\u00e8ncia, tecnologia i societat'), ambd\u00f3s amb l'acr\u00f2nim STS. A l'estat espanyol, la multidisciplinarietat en CTS inclou des del principi els \u00e0mbits de les ci\u00e8ncies socials, i veu els seus or\u00edgens en els moviments en defensa dels drets humans, el moviment feminista i pacifista i els primers grups ecologistes sorgits sobretot despr\u00e9s de la Guerra del Vietnam. Pels seus or\u00edgens i naturalesa, veiem cert paral\u00b7lelisme entre els estudis CTS i els estudis feministes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els clem\u00e0stecs (clemascles, clemasques, clemalles, clemalls, clemastres, calam\u00e0stecs, calamastres, cremallers o cremalls, entre d'altres) s\u00f3n cadenes que es pengen a la llar de foc per suspendre olles o calderes damunt de les brases. Abans de la creaci\u00f3 de la cuina de fog\u00f3, eren molt emprades per cuinar a les terres fredes i de muntanya.Els clem\u00e0stecs eren fets de ferro forjat, amb baules amples i un sistema de ganxos que permetia de pujar o baixar les olles i aix\u00ed regular-ne la proximitat al foc. Es penjaven d'una estaca de ferro dins de la xemeneia al moment de construir la casa i es fixaven amb un rebl\u00f3. Es consideraven com una part essencial de la llar i era molt mal vist despenjar-los. A m\u00e9s a m\u00e9s de coure el menjar de les persones, servien per a fer calderades de menjar per al bestiar i per escalfar aigua per a altres usos.La mida dels clem\u00e0stecs tamb\u00e9 indicava la import\u00e0ncia de la casa: si nom\u00e9s s'hi podia penjar una olla, significava que la casa era pobra i hi havia poc per coure, i en aquest cas parlem de \"cremalla\"; si se'n podien penjar dos o tres, representava que la casa gaudia de m\u00e9s abund\u00e0ncia. A m\u00e9s a m\u00e9s, a algunes cases importants els clem\u00e0stecs eren ornamentats amb treballs de forja que servien per distingir-los encara m\u00e9s.\nUn dels cremalls m\u00e9s importants que es coneixen tenen 5 ganxos, en una estructura quadrada, amb un en cada extrem, i un altre al mig. Pertanyien a casa Montardit de Peramea (Pallars Sobir\u00e0), i els seus propietaris se'ls van vendre per les dificultats econ\u00f2miques de la postguerra. Segons sembla, l'estructura aguantava recta sense desnivellar-se pel pes, tot i tenir penjada una olla en un extrem. Estaven ricament treballats en forja i eren un element imprescindible en una gran i ampla xemeneia d'una casa molt puixant.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El deadband (a vegades anomenada zona neutral o zona morta) \u00e9s una freq\u00fc\u00e8ncia en una franja de senyals en la que no hi ha accions i el sistema \u00e9s inoperant. La banda morta s'utilitza en reguladors de voltatge i altres controladors. L'objectiu \u00e9s com\u00fa, per evitar l'oscil\u00b7laci\u00f3 o cicles repetits d'activaci\u00f3-desactivaci\u00f3 (anomenada 'ca\u00e7a' en els sistemes de control proporcional).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Glitch (error) \u00e9s un artefacte tecnol\u00f2gic sobretot aplicat a l'\u00e0mbit de la inform\u00e0tica (entre altres) que, com que no afecta negativament el funcionament d'un programa o plataforma en q\u00fcesti\u00f3, no \u00e9s considerat com un bug, sin\u00f3 m\u00e9s aviat un accident que mostra i revela el funcionament amagat del sistema o estructura que fonamenta aquesta tecnologia. Generalment es pot veure els glitches a les imatges amb ginys propis d'una compressi\u00f3 (sigui per una baixa velocitat de la connexi\u00f3 en una conversa amb v\u00eddeo, la corrupci\u00f3 del mitj\u00e0 f\u00edsic on \u00e9s desada aquesta imatge).\nEls glitchs poden revelar una manipulaci\u00f3 digital (retoc), una falsificaci\u00f3 volunt\u00e0ria de la imatge o del so.\nTamb\u00e9 descobreixen el que hi ha darrere de la cortina dels dispositius i de la informaci\u00f3 digital, mostrant de manera crua els p\u00edxels i el codi.\nD'altra banda, el glitch fins i tot pot ser adoptat com a manifestaci\u00f3 est\u00e8tica, \u00e9s a dir com un recurs visual o com a mitj\u00e0 gr\u00e0fic (especialment en el terreny de la imatge).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En el context de la tecnologia, de la seva  hist\u00f2ria i de la difusi\u00f3 de les diverses t\u00e8cniques associades, \u00e9s possible recollir una llista de llibres i documents escrits sobre les nombroses tecnologies existents\nLes tecnologies associades als oficis tradicionals es transmetien de pares a fills o de mestres a aprenents. En aquest sentit, qualsevol obra escrita especialitzada sobre una tecnologia tradicional \u00e9s excepcional i digna d'estudi.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Visa Cash  \u00e9s una aplicaci\u00f3 de moneder electr\u00f2nic per targetes intel\u00b7ligents propietat de VISA.\nProvat en diversos llocs del m\u00f3n (pe. Leeds, Regne Unit a 1997), el sistema funciona a trav\u00e9s d'un xip integrat en una targeta banc\u00e0ria.\nLa targeta es carrega amb efectiu a trav\u00e9s de caixers autom\u00e0tics especialitzats, i els diners pot ser m\u00e9s tard gastat inserint la targeta en el lector de targeta d'un minorista i prement un bot\u00f3 per confirmar la quantitat. No es necessita PIN ni signatura, la qual cosa el converteix en una forma r\u00e0pida d'operar per a l'usuari.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La selfactina \u00e9s un tipus de m\u00e0quina de filar (spinning mule), o filadora, intermitent que esdevingu\u00e9 molt t\u00edpica als vapors a Catalunya durant la Revoluci\u00f3 Industrial, que fou precedida per la molt coneguda filadora anomenada berguedana. Va ser introdu\u00efda a Catalunya el 1844, i fou la primera m\u00e0quina de filar mecanitzada que, amb la intervenci\u00f3 d'un \u00fanic operador, en comptes de bastants, com havia calgut fins aleshores, permetia filar molts fils simult\u00e0niament. En el seu moment, tot i la seva complexitat, va ser considerada una de les m\u00e0quines m\u00e9s perfectes de la ind\u00fastria t\u00e8xtil. Avui encara se'n fan, per\u00f2 s\u00f3n rares, ja que majorit\u00e0riament s'han substitu\u00eft per filadores de cap obert.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Ci\u00e8ncia oberta \u00e9s el paraig\u00fces del moviment per fer la recerca cient\u00edfica, les seves dades i la seva disseminaci\u00f3 accessibles a tots els nivells d'una societat del coneixement, a un nivell aficionat o professional. \u00c9s una manera de concebre la investigaci\u00f3 cient\u00edfica basada en el treball col\u00b7laboratiu, en l'obertura i transpar\u00e8ncia de totes les fases de la investigaci\u00f3 (recollida de dades, revisi\u00f3 per experts, difusi\u00f3, avaluaci\u00f3, etc.) i tamb\u00e9 en l'aproximaci\u00f3 de la ci\u00e8ncia a la societat. La ci\u00e8ncia oberta suposa una transformaci\u00f3 radical sobre com dur a terme la investigaci\u00f3 cient\u00edfica i sobre com transformar el seu sistema d'avaluaci\u00f3, en s\u00edntesi, un complet canvi de paradigma respecte el sistema actual.La ci\u00e8ncia oberta va comen\u00e7ar al segle xvii amb l'aparici\u00f3 de les revistes acad\u00e8miques quan la demanda social per a l'acc\u00e9s al coneixement cient\u00edfic va arribar a un punt en qu\u00e8 va caler que grups de cient\u00edfics compartissin els seus recursos entre si, perqu\u00e8 poguessin fer col\u00b7lectivament la seva feina. En temps moderns, es debat sobre fins a quin punt cal compartir la informaci\u00f3 cient\u00edfica. El conflicte es troba entre el desig dels cient\u00edfics de tenir acc\u00e9s a recursos compartits, i el desig de les entitats individuals d'obtenir un profit quan una altra entitat vol fer servir els seus recursos.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "S'ent\u00e9n com a digital detox (desintoxicaci\u00f3 digital) a una tend\u00e8ncia recent que busca evitar i escapar de l'addicci\u00f3 a la tecnologia. Es pot entendre com un fenomen social que vol allunyar a la gent dels dispositius digitals com ara els smartphones o els ordinadors per tal de tornar a connectar amb la societat. El eslogan que defineix aquest moviment es Disconnect to reconnect. \nAvui dia cada cop m\u00e9s gent pateix de problemes f\u00edsics i psicol\u00f2gics derivats d'una obsessi\u00f3 a aquestes tecnologies que ens envolten. Aquesta tend\u00e8ncia t\u00e9 com a finalitat evitar l'ab\u00fas i l'obsessi\u00f3 a les noves tecnologies, entenent que aix\u00f2 pot comportar problemes en la nostra salut mental. Reivindica prendre consci\u00e8ncia d'aix\u00f2 i buscar maneres de portar una dieta digital m\u00e9s controlada. El fenomen Digital Detox pot recordar al que va suposar el ludisme en el seu moment traslladat a la revoluci\u00f3 digital dels nostres dies.\nSegons l'organitzaci\u00f3 Digitaldetox.org, el 61% dels internautes globals confessa tenir algun nivell d'addicci\u00f3 a la Xarxa. Aix\u00ed mateix, el nord-americ\u00e0 mitj\u00e0 admet passar almenys el 30% del seu temps en Internet revisant actualitzacions a les seves xarxes socials, tot i que no ho impliquin i siguin simples avisos.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un ordinador de bord (sovint anomenat ECU de \u00ab Electronic Control Unit \u00bb) \u00e9s un ordinador especialitzat (integrat en un vehicle) instal\u00b7lat en el tauler del cotxe segons les especificacions del vehicle per ajudar a la conducci\u00f3 i a respectar de les normes de seguretat. La majoria d'ordinadors de bord moderns, calculen i mostren informacions b\u00e0siques: Duraci\u00f3 del viatge, dist\u00e0ncia recorreguda, velocitat mitjana, consum mitj\u00e0 i consum instantani de carburant en temps real, etc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un error experimental \u00e9s una desviaci\u00f3 del valor mesurat d'una magnitud f\u00edsica respecte al valor real d'aquesta magnitud. En general els errors experimentals s\u00f3n ineludibles i depenen b\u00e0sicament del procediment escollit i la tecnologia disponible per realitzar la mesura.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un tamboret o escambell \u00e9s una cadira sense respatller ni posabra\u00e7os format per 3 o 4 peus depenent del tamboret; aquest pot tenir al\u00e7ades molt variades depenent de l'\u00fas que se'n vulgui fer. Els tamborets sovint s\u00f3n utilitzats en bars i discoteques, ja que el poc espai que ocupen i l'al\u00e7ada que tenen els fa adients per prendre alguna beguda sobra la barra. Tamb\u00e9 \u00e9s habitual la utilitzaci\u00f3 d'aquests per tocar el piano encara que s\u00f3n molt m\u00e9s baixos que els citats anteriorment.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un error de programari (software bug en angl\u00e8s) \u00e9s un error o defecte que causa un resultat incorrecte o inesperat en un programa o sistema, o que es comporti de forma no prevista. Aquesta fallada pot presentar-se en qualsevol de les etapes del cicle de vida del programari encara que els m\u00e9s evidents es donen en l'etapa de desenvolupament i programaci\u00f3. Alguns errors poden ser de disseny (per exemple pressuposar que tots els usuaris tenen les mateixes habilitats motrius, visuals i auditives) comportant que el programa de c\u00f2mput en q\u00fcesti\u00f3 no sigui utilitzable.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La medalla d'or Gerhard-Herzberg en ci\u00e8ncies i enginyeria del Canad\u00e0 o medalla Herzberg \u00e9s atorgat pel Consell de Recerca de Ci\u00e8ncies Naturals i Enginyeria (CRSNG) del Canad\u00e0 amb motiu de les \"contribucions a la investigaci\u00f3 que es caracteritzen tant per l'excel\u00b7l\u00e8ncia i per la influ\u00e8ncia \u00bb.Abans de l'any 2000, el CRSNG va condecorar la medalla d'or en ci\u00e8ncies i enginyeria del Canad\u00e0, abans de canviar el nom del premi en honor de Gerhard Herzberg (1904-1999), guanyador del Premi Nobel de qu\u00edmica de 1971.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El dicroisme circular (en angl\u00e8s: circular dichroism, CD) \u00e9s el fenomen f\u00edsic d'absorci\u00f3 diferent per part d'una subst\u00e0ncia quiral dels dos components, dreta i esquerra, de la llum polaritzada circularment. Amb el terme dicroisme circular tamb\u00e9 s'indica l'espectrosc\u00f2pia basada en aquest principi. Aquest fenomen el va descobrir Aim\u00e9 Cotton l'any 1896. En aquest fenomen, es basa l'espectrosc\u00f2pia del dicroisme circular que es fa servir molt per estudiar l'esteroisomeria de les subst\u00e0ncies i en la determinaci\u00f3 de l'estructura secund\u00e0ria de les prote\u00efnes.\nLa llum polaritzada es pot descriure en termes de dos components polaritzats circularment: la llum circularment polaritzada dreta (LCPD) i la llum circularment polaritzada esquerra (LCPE). El vector camp el\u00e8ctric associat a aquests dos tipus de llum polaritzada descriu en els dos casos una h\u00e8lix que, en el cas d'LCPD, ser\u00e0 una h\u00e8lix dextrogira (girar\u00e0 cap a la dreta) i en el cas d'LCPE ser\u00e0 lev\u00f2gira (girar\u00e0 cap a l'esquerra)\nAquests dos components de la llum polaritzada corren a una velocitat diferent en el medi quiral i d'aix\u00f2 se'n deriva l'activitat \u00f2ptica de les subst\u00e0ncies quirals.\nL'instrument que es fa servir per a mesurar-ho \u00e9s el dicr\u00f2graf: est\u00e0 compost de la font, que ha de ser particularment potent perqu\u00e8 ha de ser \u0394Iabsorbida soroll; el monocromador; el modulador de freq\u00fc\u00e8ncia, que fa passar primer llum polaritzada circularment dreta i despr\u00e9s la llum polaritzada circularment esquerra (o viceversa); el compartiment de la mostra i el detector.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En \u00e8tica i ci\u00e8ncies socials, el valor denota el grau d'import\u00e0ncia d'alguna cosa o acci\u00f3, amb l'objectiu de determinar quines s\u00f3n les millors accions o quina \u00e9s la millor manera de viure (\u00e8tica normativa en \u00e8tica), o b\u00e9 descriure la import\u00e0ncia de les diferents accions. Els sistemes de valors s\u00f3n creences prospectives i prescriptives; afecten el comportament \u00e8tic d'una persona o s\u00f3n la base de les seves activitats intencionals. Sovint, els valors primaris s\u00f3n forts i els secundaris s\u00f3n adequats per als canvis. El que fa que una acci\u00f3 sigui valuosa pot dependre, al seu torn, dels valors \u00e8tics dels objectes que augmenta, disminueix o altera. Un objecte amb \"valor \u00e8tic\" es pot anomenar un \"b\u00e9 \u00e8tic o filos\u00f2fic\".\nEls valors es poden definir com a prefer\u00e8ncies \u00e0mplies pel que fa als cursos d'acci\u00f3. Com a tal, els valors reflecteixen el sentit d'una persona del b\u00e9 i del mal o el que \"hauria\" de ser o fer. S\u00f3n exemples de valors la \"igualtat de drets per a tothom\", \"l'excel\u00b7l\u00e8ncia mereix admiraci\u00f3\" i \"les persones han de ser tractades amb respecte i dignitat\". Els valors tendeixen a influir en les actituds i el comportament i aquests tipus inclouen valors \u00e8tics/morals, valors doctrinals/ideol\u00f2gics (religiosos, pol\u00edtics), valors socials i valors est\u00e8tics. Es debat si alguns valors que no estan clarament determinats fisiol\u00f2gicament, com l'altruisme, s\u00f3n intr\u00ednsecs, i si alguns, com els que s'adquireixen, s'han de classificar com a vicis o virtuts.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El merceritzatge \u00e9s un tractament que s'aplica al fil i als teixits de cot\u00f3 i lli per modificar l'aspecte superficial i la m\u00e0 del teixit, que adquireix un acabat brillant, resistent, suau i amb m\u00e9s afinitat a la tintura. Els teixits i fils aconseguits amb aquest procediment es denominen cot\u00f3 o lli merceritzat. Aquest tipus de fils se solen fer servir per fer diferents tipus de peces de roba amb ganxet.\nEl merceritzatge va ser inventat el 1853 per John Mercer, cient\u00edfic t\u00e8xtil i un estampador de calic\u00f3. Nascut a Great Harwood, Lancashire, Anglaterra, es va adonar que, despr\u00e9s de filtrar la sosa c\u00e0ustica que havia de fer servir per tintar, el filtre de cot\u00f3 havia encongit i s'havia fet m\u00e9s fort, llustr\u00f3s i absorbent. El proc\u00e9s es va fer popular quan H. A. Lowe l'any 1897 va aconseguir mantenir el teixit en tensi\u00f3 sense que encong\u00eds, de manera que agafava molt de llustre amb un aspecte semblant a la seda.\nEl merceritzatge altera l'estructura f\u00edsica de la fibra. Quan s'infla la fibra, les parets adquireixen una estructura m\u00e9s recta i la secci\u00f3 es torna m\u00e9s arrodonida; aix\u00f2 n'incrementa la superf\u00edcie total i la resist\u00e8ncia i aix\u00ed s'aconsegueix m\u00e9s lluentor i un tacte m\u00e9s suau del fil i del teixit obtingut.\nEl m\u00e8tode de producci\u00f3 modern per al cot\u00f3 merceritzat consisteix en un bany amb una soluci\u00f3 d'hidr\u00f2xid de sodi en qu\u00e8 el teixit encongir\u00e0 i seguidament d'un estirat durant el proc\u00e9s de rentat. Aquest tractament millora el llustre, l'afinitat al tint i la resist\u00e8ncia al florit, per\u00f2 tamb\u00e9 afavoreix la formaci\u00f3 de boles de pelussa. El cot\u00f3 de fibra llarga respon millor a la merceritzaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "S'enten per sistema de comunicacions qualsevol sistema electr\u00f2nic la funci\u00f3 del qual \u00e9s generar, captar, transmetre i recuperar una informaci\u00f3 determinada intentant que el missatge rebut sigui una estimaci\u00f3 el m\u00e9s semblant possible al missatge original.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L\u2019economia matem\u00e0tica \u00e9s l\u2019aplicaci\u00f3 de m\u00e8todes matem\u00e0tics per representar teories i analitzar problemes en l\u2019economia els quals van m\u00e9s enll\u00e0 de la geometria simple, per exemple, el c\u00e0lcul diferencial i integral, les equacions diferencials, l\u2019\u00e0lgebra de matrius, la programaci\u00f3 matem\u00e0tica i altres m\u00e8todes computacionals.Aquests m\u00e8todes proporcionen maneres de formular relacions te\u00f2riques amb rigor, generalitat i simplicitat. Un exemple d\u2019aix\u00f2 \u00e9s com les matem\u00e0tiques donen la possibilitat de formar proposicions significatives i comprovables sobre fen\u00f2mens econ\u00f2mics complexos i de gran abast, els quals serien dif\u00edcil d\u2019explicar d\u2019una manera menys formal; o la facilitat del llenguatge matem\u00e0tic de generar arguments espec\u00edfics i positius sobre t\u00f2pics irresolubles sense les matem\u00e0tiques.\nEls models matem\u00e0tics ajuden a representar gran part de la teoria econ\u00f2mica. Algunes aplicacions de les matem\u00e0tiques en l'economia inclouen:\n\nProblemes d\u2019optimitzaci\u00f3 amb l\u2019equilibri com a objectiu.\nAn\u00e0lisi est\u00e0tica (o d\u2019equilibri).\nComparaci\u00f3 est\u00e0tica.\nAn\u00e0lisi din\u00e0mica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La teleacci\u00f3 \u00e9s l'acte pel qual una persona pot realitzar una acci\u00f3 a dist\u00e0ncia. Aquest concepte \u00e9s utilitzat per l'autor Lev Manovich a la seva obra El lenguaje de los nuevos medios de comunicaci\u00f3n Aplicat a Internet, la teleacci\u00f3 es dona als hipervincles de les p\u00e0gines web, on l'usuari pot activar els enlla\u00e7os que el duen d'un servidor a un altre a trav\u00e9s del m\u00f3n per obtenir la informaci\u00f3 desitjada. En altres camps, la teleacci\u00f3 es pot aplicar als robots submarins sense tripulants que inspeccionen vaixells enfonsats, les c\u00e0meres de seguretat que permeten seguir un objectiu en moviment o els m\u00edssils dirigits a dist\u00e0ncia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La  Fusi\u00f3 per zones  \u00e9s un m\u00e8tode que permet purificar els lingots d'un semiconductor. Es basa en el fet que les impureses es dissolen en el semiconductor fos. Despr\u00e9s, si una zona fosa avan\u00e7a pel lingot, les impureses s'aniran concentrant-hi, quedant al seu pas el semiconductor purificat.\nLa fusi\u00f3 per zones es realitza en un gresol de quars que es mou respecte a una bobina d'inducci\u00f3, per la qual circula corrent de radiofreq\u00fc\u00e8ncia que indueix corrents de Foucault en el semiconductor, arribant a fondre, per efecte Joule. En anar avan\u00e7ant la bobina, la zona fosa tamb\u00e9 ho fa, arrossegant amb si les impureses, mentre el semiconductor es recristal\u00b7litza en refredar. Se solen fer diverses passades i, al final, es talla l'extrem que cont\u00e9 les impureses acumulades. Mitjan\u00e7ant aquest m\u00e8tode s'aconsegueix una concentraci\u00f3 d'impureses en el lingot tractat, que pot arribar a ser menor d'una part per mili\u00f3.\nLa bobina sol estar constru\u00efda amb tub de coure, per l'interior circula aigua per refrigerar.\nNo totes les impureses s'eliminen f\u00e0cilment. L'oxigen, per exemple, \u00e9s molt dif\u00edcil de separar del silici. Per aix\u00f2 es procura que la purificaci\u00f3 qu\u00edmica pr\u00e8via no afegeixi oxigen. La major o menor facilitat per separar els \u00e0toms d'un element determinat s'anomena \u00edndex de segregaci\u00f3 d'aquest element. Com m\u00e9s gran sigui, m\u00e9s f\u00e0cil \u00e9s que la fusi\u00f3 per zones separi aquest element.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un planetari mec\u00e0nic \u00e9s un model del sistema solar accionat mitjan\u00e7ant un conjunt d'engranatges que il\u00b7lustra o prediu les posicions relatives i els moviments dels planetes i llunes, normalment d'acord amb un model helioc\u00e8ntric.\nTamb\u00e9 pot representar la grand\u00e0ria relativa d'aquests cossos; per\u00f2 ja que l'escala precisa sovint no \u00e9s pr\u00e0ctica a causa de les grans difer\u00e8ncies entre les seves dimensions reals, se sol utilitzar una aproximaci\u00f3 atenuada en el seu lloc.\nEn general s\u00f3n accionats per un mecanisme de rellotgeria amb un globus que representa el Sol al centre, i amb un planeta a l'extrem de cada un dels bra\u00e7os.\nEl primer planetari mec\u00e0nic de l'era moderna es va construir en 1704 a Anglaterra, encara que hi ha evid\u00e8ncies arqueol\u00f2giques d'aquest tipus de mecanismes en la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica.\nDispositius relacionats s\u00f3n els rellotges astron\u00f2mics, en els quals les posicions dels cossos celestes estan sincronitzades amb l'hora solar al llarg d'un cicle de diversos anys en els models m\u00e9s complexos, i se solen representar amb manetes sobre diferents esferes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La capacitat d'absorci\u00f3 de radicals d'oxigen (pels acr\u00f2nims en catal\u00e0: CARO; i en angl\u00e8s: Oxygen radical absorbance capacity \u2014 ORAC) \u00e9s un m\u00e8tode de mesura de la capacitat antioxidant en mostres biol\u00f2giques In vitro.\nUna \u00e0mplia varietat d'aliments han sigut provats mitjan\u00e7ant el m\u00e8tode d'absorci\u00f3 de radicals d'oxigen, amb esp\u00e8cies, fruites i llegums amb alta qualificaci\u00f3. Tampoc existeix cap prova fisiol\u00f2gica In vivo que provi com a v\u00e0lida la teoria dels radicals lliures. I, en conseq\u00fc\u00e8ncia, el m\u00e8tode CARO, el qual deriva \u00fanicament d'experiments en tubs d'assaig, actualment no se li pot considerar com a quelcom rellevant per a la dieta humana o per a la biologia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els Big Data s\u00f3n el resultat de l'aglutinaci\u00f3 de dades de forma no estructurada i que generalment es generen des dels dispositius electr\u00f2nics de consum. Parlem de volums de dades que superen les desenes de terabytes i que requereixen software espec\u00edfic per ser processats a una velocitat adequada. El fet de poder aconseguir tant\u00edssimes dades tan diverses ha fet que els Big Data prenguin molt\u00edssim valor per les empreses, que els utilitzen per optimitzar les seves estrat\u00e8gies.\nT\u00edpicament el concepte de Smart Factory es troba lligat a la utilitzaci\u00f3 de Big Data per a portar a l'extrem la optimitzaci\u00f3 de la producci\u00f3. Lluny de les anteriors evolucions en la ind\u00fastria, aquest nou aven\u00e7 \u00e9s un canvi de paradigma. Amb l'\u00fas de paquets de dades de mides que van des de les desenes de terabytes fins a diversos petabytes, la nova ind\u00fastria o ind\u00fastria 4.0 busca la previsi\u00f3 i resposta m\u00e9s r\u00e0pida a cada problema detectat, que fins i tot pot no haver tingut lloc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La corretja \u00e9s una banda o llenca de cuir, pell, roba o, modernament, teixits artificials, que serveix per a cenyir, sostenir, tibar, etc. Hi ha moltes formes de corretja, per a molts prop\u00f2sits diferents. Molts tipus de corretja manquen de nom espec\u00edfic i es designen pel nom gen\u00e8ric, corretja; per exemple, les corretges d'una motxilla o d'un sarr\u00f3.\nEndem\u00e9s, hi ha corretges que tenen nom espec\u00edfic, el qual s'usa sempre, en comptes del gen\u00e8ric corretja, per a la precisi\u00f3 expressiva, imprescindible en el context. Per exemple, la corretja dissenyada per a dur entorn de la cintura del cos hum\u00e0 rep el nom particular de cintur\u00f3 o cinyell. En certs camps d'activitat s'anomena cingla la mena de corretja dissenyada per a sostenir pesos considerables. La regna \u00e9s la corretja que \u00e9s part d'una brida i amb qu\u00e8 es governa el cavall. Etc., etc.\nUn conjunt de corretges s'anomena corretjam; per exemple, el corretjam que forma part de l'equipament militar o paramilitar.\nEn significat metaf\u00f2ric, tenir corretja significa tenir capacitat de sofrir burles o jangles feixugues.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un esprai, aerosol, vaporitzador o esquitxador \u00e9s un dispositiu format per un recipient on s'emmagatzema un l\u00edquid o una pols, acoblat a un sistema de propulsi\u00f3 que permet d'expulsar aquest l\u00edquid en forma d'aerosol (redu\u00eft a gotes molt fines). El mecanisme d'expulsi\u00f3 pot ser activat mec\u00e0nicament (manxa, bomba) o mitjan\u00e7ant un gas propel\u00b7lent contingut a pressi\u00f3. En qualsevol cas el l\u00edquid \u00e9s expulsat del recipient mitjan\u00e7ant el canvi de pressi\u00f3. Els esprais acostumen a fer unes part\u00edcules de mida relativament grossa que es dipositen r\u00e0pidament sobre les superf\u00edcies propenques. Per a fabricar aerosols de mida microsc\u00f2pica es fan servir nebulitzadors, que permeten de produir gotes microsc\u00f2piques.\nUn dels usos \u00e9s en aplicacions via m\u00e0quines polvoritzadores, on aquest s'utilitza per a aplicacions fitosanit\u00e0ries. Tamb\u00e9 s'usa per a aplicar pintura o productes de neteja. En general per a perfumeria es parla d'atomitzador.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El motor Otto-Langen era un motor monocil\u00edndric de motor de quatre temps de combusti\u00f3 interna de grans dimensions dissenyat per Nikolaus Otto i el seu soci Eugen Langen. Era una m\u00e0quina de baix nivell de RPM i amb una explosi\u00f3 en una de cada dos revolucions seguint el cicle d'Otto, tamb\u00e9 inventat per Otto.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'efecte rebot, o m\u00e9s comunament la paradoxa de Jevons, denominada aix\u00ed pel seu descobridor William Stanley Jevons, afirma que a mesura que el perfeccionament tecnol\u00f2gic augmenta l'efici\u00e8ncia amb la qual s'utilitza un recurs, \u00e9s m\u00e9s probable un augment del consum de l'esmentat recurs que una disminuci\u00f3. Concretament la paradoxa de Jevons implica que la introducci\u00f3 de tecnologies amb major efici\u00e8ncia energ\u00e8tica poden, al final, augmentar el consum total d'energia.\nLa paradoxa va ser introdu\u00efda pel matem\u00e0tic i economista angl\u00e8s William Stanley Jevons en la seva obra La pregunta sobre el carb\u00f3 de 1865.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La filosofia de la tecnologia \u00e9s la disciplina que analitza els efectes de la tecnologia en la societat, especialment en les maneres de pensar i l'\u00e8tica. Es relaciona estretament amb la filosofia de la ci\u00e8ncia i amb les disciplines sociol\u00f2giques d'estudi de la tecnologia i com a \u00e0rea d'estudi independent va sorgir a finals del segle xix, si b\u00e9 les reflexions sobre tecnologia i \u00e9sser hum\u00e0 es remunten a l'Antiga Gr\u00e8cia.\nAlgunes q\u00fcestions d'estudi de la filosofia de la tecnologia s\u00f3n si la tecnonologia \u00e9s objectiva, quins aven\u00e7os s'han de promoure \u00e8ticament i quins no, com afecta la t\u00e8cnica a la relaci\u00f3 entre humans (per exemple l'aparici\u00f3 de la realitat virtual), els sabers t\u00e8cnics necessaris per al progr\u00e9s i l'educaci\u00f3 d'un pa\u00eds, quins lligams estableix la tecnologia amb la ci\u00e8ncia i com afecta l'estructura social a la recerca tecnol\u00f2gica, entre d'altres.\nEntre els autors destacats d'aquesta disciplina cal destacar Jean Baudrillard, Bruno Latour, Ernst Kapp, Hannah Arendt i Joseph Agassi.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Francis Bacon (Londres, 22 de gener del 1561 \u2013 Highgate, Londres, 9 d'abril del 1626), va ser un fil\u00f2sof, estadista, francma\u00e7\u00f3 i assagista angl\u00e8s. Va ser ordenat cavaller el 1603, nomenat Baron Verulam el 1618, i nomenat 1r Vescomte de Sant Albans el 1621, t\u00edtols nobiliaris que es van extingir en morir a l'edat de 65 anys, ja que no va tenir descendents.\nVa establir i popularitz\u00e0 una metodologia inductiva per a la investigaci\u00f3 cient\u00edfica.\nFrancis Bacon \u00e9s considerat per alguns analistes com l'iniciador del moviment filos\u00f2fic de l'empirisme. Va defensar la possibilitat de coneixement cient\u00edfic basat nom\u00e9s en el raonament inductiu i l'observaci\u00f3 acurada dels esdeveniments a la natura. El m\u00e9s important, va argumentar que la ci\u00e8ncia es podria aconseguir mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas d\u2019un enfocament esc\u00e8ptic i met\u00f2dic mitjan\u00e7ant el qual els cient\u00edfics pretenen evitar enganyar-se. Tot i que les seves propostes m\u00e9s espec\u00edfiques sobre aquest m\u00e8tode, el m\u00e8tode baconi\u00e0, no van tenir una influ\u00e8ncia duradora, la idea general de la import\u00e0ncia i possibilitat d\u2019una metodologia esc\u00e8ptica fa de Bacon el pare del m\u00e8tode cient\u00edfic. Aquest m\u00e8tode era un nou marc ret\u00f2ric i te\u00f2ric per a la ci\u00e8ncia, els detalls pr\u00e0ctics dels quals segueixen sent fonamentals en els debats sobre ci\u00e8ncia i metodologia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "7 nan\u00f2metres (7 nm) \u00e9s una tecnologia de fabricaci\u00f3 de semiconductors en qu\u00e8 els components tenen una dimensi\u00f3 de 7 nm. \u00c9s una millora de la tecnologia de 10 nm. La llei de Moore diu que la superf\u00edcie \u00e9s redueix a la meitat cada 2 anys, per tant el costat del quadrat de la nova tecnologia ser\u00e0 de \n  \n    \n      \n        7\n        \u2243\n        \n          \n            10\n            \n              2\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle 7\\simeq {\\frac {10}{\\sqrt {2}}}}\n  . Sabent que els \u00e0toms de silici tenen una dist\u00e0ncia entre ells de 0,543 nm, llavors el transistor t\u00e9 de l'ordre de 13 \u00e0toms de llargada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les tecnologies d'assist\u00e8ncia o de suport s\u00f3n qualsevol producte ( incloent dispositius, equips, instruments, tecnologia i programari) que \u00e9s utilitzat per a incrementar, mantenir o millorar les capacitats funcionals de persones amb discapacitat. L'espec\u00edfica per a les persones amb trastorn visual \u00e9s la Tiflot\u00e8cnia.\nSi considerem que l'accessibilitat en el context de la HCI es refereix a l'acc\u00e9s de les persones amb discapacitat a les Tecnologies de la Informaci\u00f3 ( TIC ). La interacci\u00f3 amb les TIC es pot veure afectada de diferents maneres per les habilitats individuals de l'usuari o limitacions funcionals que poden ser permanents, temporals, situacional o contextual. Per exemple, una persona amb funcions visuals limitades no ser\u00e0 capa\u00e7 d'utilitzar un sistema interactiu que nom\u00e9s proporciona una sortida gr\u00e0fica, mentre que alg\u00fa amb funcions de mobilitat o moviment de l'articulaci\u00f3 de l'os limitat o que afecta les extremitats superiors, es trobar\u00e0 amb dificultats per utilitzar un sistema interactiu que nom\u00e9s accepta l'entrada a trav\u00e9s del teclat i ratol\u00ed est\u00e0ndard.\nAccessibilitat en el context de la HCI t\u00e9 com a objectiu superar aquests obstacles mitjan\u00e7ant la presa de l'experi\u00e8ncia d'interacci\u00f3 de les persones amb diverses limitacions funcionals o contextuals tan a prop com sigui possible a la de les persones sense aquestes limitacions.\nConsiderem doncs que les funcions humanes reals involucrades en la interacci\u00f3 s\u00f3n el moviment, la percepci\u00f3 i la cognici\u00f3. En aquest context, l'accessibilitat implica que donat el grau de diversitat humana pel que fa a les funcions involucrades, l'accessibilitat requereix la utilitzaci\u00f3 de dispositius alternatius i estils d'interacci\u00f3 per adaptar-se a diferents necessitats. A aquest tipus de dispositius se\u2019ls denomia, Tecnologia d'Assist\u00e8ncia ( AT ).\nLa Tecnologia Adaptativa m\u00e9s Populars inclou lectors de pantalla i pantalles Braille per a usuaris invidents, magnificadors de pantalla per als usuaris amb problemes de visi\u00f3, d'entrada alternatius i dispositius de sortida per als usuaris amb problemes de motor ( per exemple, teclats adaptats, emuladors de ratol\u00ed, palanca de comandament, interruptors binaris ), navegadors especialitzats, i el text sistemes de predicci\u00f3 ).\nAquest tipus de tecnologia pot ser comuna del mercat, especial o adaptat per al seu \u00fas. L'\u00fas d'aquestes tecnologies \u00e9s permanent mentre existeixi la discapacitat de l'usuari. El desavantatge d'elles \u00e9s que es troben disponibles a la venda nom\u00e9s a les ciutats i aix\u00f2 incrementa els costos per als que viuen allunyats d'aquestes.\nAcc\u00e9s a les TIC a l'escola inclusiva\nL'acc\u00e9s \u00e9s oferir flexibilitat per a poder adaptar-se a les necessitats i interessos de cada alumne. La utilitat de les tecnologies a les escoles inclusives \u00e9s oferir les mateixes oportunitats als alumnes amb NEE.\nHi ha dues fases per a l'acc\u00e9s a les TIC; mitjan\u00e7ant l'\u00fas d'internet (navegadors i p\u00e0gines web) i d'aplicatius tecnol\u00f2gics.\nLes barreres d'acc\u00e9s per alumnes amb problemes cognitius s\u00f3n cinc. La dificultat de llegir i comprendre, la massa d'informaci\u00f3 a la pantalla, el baix contrast de colors de fons, multi nivell d'enlla\u00e7os i les p\u00e0gines mal organitzades.\nPer alumnes  amb problemes auditius els dificulta els v\u00eddeos no subtitulats, el s\u00f3 no adaptat a l'alumne i tota aquella informaci\u00f3 auditiva.\nPer alumnes amb problemes visuals els impedeix la facilitaci\u00f3 a les TIC els enlla\u00e7os indicats amb colors, les imatges sense descripci\u00f3, llegir informaci\u00f3 del monitor i la mobilitzaci\u00f3 del ratol\u00ed pel monitor.\nI les barreres d'acc\u00e9s per alumnes amb problemes motors  \u00e9s el temps d'entrada i sortida que l'alumne t\u00e9 dificultat de control, les pantalles de navegaci\u00f3 que necessites l'\u00fas del ratol\u00ed i dificulten la navegaci\u00f3 i l'\u00fas del teclat i ratol\u00ed est\u00e0ndard.\nExisteixen dos solucions b\u00e0siques per superar les barres de les TIC a les escoles inclusives.\nLa primera s\u00f3n els dispositius d'entrada d'informaci\u00f3 com pantalles t\u00e0ctils, emuladors de teclat i emuladors de ratol\u00ed (touchpad o trackpoint).\nI la segona soluci\u00f3 s\u00f3n els dispositius de sortida d'informaci\u00f3 com la impressi\u00f3 ampliada, els sistemes de veu per vibraci\u00f3 i la sortida en Braille.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Google Lunar X PRIZE, abreujat GLXP, de vegades denominat Moon 2.0, \u00e9s una competici\u00f3 espacial organitzada per la Fundaci\u00f3 X Prize, i patrocinada per Google. Es va anunciar a la Wired Nextfest el 13 de setembre de 2007. El desafiament requereix que equips de vol espacial privat, finan\u00e7ats per empreses privades tinguin \u00e8xit a llan\u00e7ar, allunar i viatjar a trav\u00e9s de la superf\u00edcie lunar amb un robot, enviant imatges especificades i altres dades a la Terra.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'acoblament de cua d'oreneta o cudornella \u00e9s un tipus d'encaix dentat que es talla de manera que la metxa es va eixamplant cap al seu extrem amb forma de falca que recorda la cua d'una oreneta comuna i que es fa encaixar en una cavitat feta amb la mateixa forma en l'altra pe\u00e7a que es vol acoblar.\nEls costats inclinats de la cua d'oreneta reforcen la resist\u00e8ncia a la tracci\u00f3 amb el mateix principi d'una falca clavada en el m\u00e0nec d'un martell o d'una destral. Aix\u00ed a difer\u00e8ncia d'un acoblament de caixa i metxa, l'acoblament de cua d'oreneta \u00e9s capa\u00e7 d'aguantar no solament la for\u00e7a lateral, sin\u00f3 tamb\u00e9 la for\u00e7a transversal i de tracci\u00f3.\nEls acoblaments de cua d'oreneta s'utilitzen en moltes \u00e0rees de la tecnologia: \n\nEncaixos de peces de fusta, sobretot perqu\u00e8 no cal emprar fixacions met\u00e0l\u00b7liques addicionals (claus o cargols), en particular, per als calaixos, caixes o tamb\u00e9 instruments musicals.\nFixaci\u00f3 de les paletes al volant d'una turbina.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Naomi Wu   (30 d'agost de 1994) tamb\u00e9 coneguda com Sexy Cyborg, \u00e9s un maker xinesa de bricolatge i personalitat d'Internet. Com a defensora de les dones en STEM, transhumanisme, maquinari de codi obert i modificaci\u00f3 corporal, intenta desafiar els estereotips de g\u00e8nere i tecnologia amb un personatge p\u00fablic extravagant, utilitzant l'objectivaci\u00f3 de la seva aparen\u00e7a per inspirar les dones.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Tecnologies emergents o tecnologies convergents s\u00f3n termes usats per assenyalar l'emerg\u00e8ncia i converg\u00e8ncia de noves tecnologies, respectivament. Aquestes tecnologies tenen potencial per acabar incorporant-se al mercat tecnol\u00f2gic, aportant noves utilitats. Normalment aquestes fan servir tecnologies m\u00e9s antigues i afegeixen novetats i aplicacions, tenint present la situaci\u00f3 actual i futura de possible demanda.\nAquestes tecnologies tenen unes caracter\u00edstiques destacables comunes que solen ser: el creixement i incorporaci\u00f3 al mercat r\u00e0pids, novetat i grans probabilitats de tenir un important impacte socioecon\u00f2mic.\nLes tecnologies emergents s\u00f3n creades amb la finalitat d'aconseguir una major comoditat i efici\u00e8ncia de l'\u00fas de les tecnologies. Totes les tecnologies volen tenir una incorporaci\u00f3 al mercat r\u00e0pida, per\u00f2 el problema es que posteriorment de l'aparici\u00f3 principal, aquestes tecnologies creen moltes expectatives que m\u00e9s tard es veuen redu\u00efdes. Totes les tecnologies emergents tenen un proc\u00e9s com\u00fa, el qual es troba representat al cicle de sobreexpectaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La llanda \u00e9s un producte laminat pla, constitu\u00eft per acer i carboni recobert per una capa d'estany. Es tracta d'un material ideal per a la fabricaci\u00f3 d'envasos met\u00e0l\u00b7lics pel fet que combina la resist\u00e8ncia mec\u00e0nica i la capacitat de conformaci\u00f3 de l'acer amb la resist\u00e8ncia a la corrosi\u00f3 i no toxicitat de l'estany. Es tracta d'un material ideal per a la fabricaci\u00f3 de productes de complement, a disposici\u00f3 dels clients, tota una gamma de taps, tatxes, manetes, fondes, tapadores i pots met\u00e0l\u00b7lics per a aliments, productes sint\u00e8tics, olis i derivats.\nLa composici\u00f3 de la llauna \u00e9s la seg\u00fcent (de l'exterior a l'interior):\n\nPel\u00b7l\u00edcula d'oli\nPel\u00b7l\u00edcula de passivaci\u00f3\nEstany lliure\nAliatge Fe SN2\nAcer lliure", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Political Communication (literalment, en catal\u00e0, \"Comunicaci\u00f3 Pol\u00edtica\") \u00e9s una revista d'avaluaci\u00f3 d'experts editada en angl\u00e8s sobre comunicaci\u00f3 pol\u00edtica, trimestral, interdisciplin\u00e0ria i internacional, que ofereix investigaci\u00f3 d'actualitat en la intersecci\u00f3 entre la ci\u00e8ncia pol\u00edtica i la comunicaci\u00f3. \u00c9s publicada per Routledge per compte de l'American Political Science Association i la Internaitonal Communication Association. L'editor en cap \u00e9s Claes H. de Vreese, professor de comunicaci\u00f3 pol\u00edtica de l'Amsterdam School of Communication Research (ASCoR) de la Universitat d'\u00c0msterdam. El 2018 tenia un factor d'impacte de 4.339 i ocupava el tercer lloc (sobre 176) del r\u00e0nquing de revistes sobre ci\u00e8ncies pol\u00edtiques i el tercer lloc (sobre 88) del r\u00e0nquing en comunicaci\u00f3 del Journal Citation Reports.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un amortidor magneto-reol\u00f2gic \u00e9s un tipus d'amortidor de duresa variable que utilitza un l\u00edquid amb una viscositat que es pot modificar a voluntat electr\u00f2nicament. A difer\u00e8ncia d'altres amortidors variables, el control no s'obt\u00e9 mitjan\u00e7ant electrov\u00e0lvules, i el rang de variaci\u00f3 de duresa \u00e9s continu en lloc de limitar-se a tres o quatre valors fixos. El l\u00edquid cont\u00e9 fin\u00edssimes part\u00edcules de ferro en suspensi\u00f3, fet que li permet canviar la seva viscositat en aplicar-li un camp magn\u00e8tic, encara que tamb\u00e9 hi ha altres versions que reaccionen directament amb un corrent el\u00e8ctric. Per regular l'amortidor \u00e9s suficient un camp magn\u00e8tic molt petit, el valor \u00e9s f\u00e0cilment controlable mitjan\u00e7ant una centraleta electr\u00f2nica. A part d'aix\u00f2, el temps de reacci\u00f3 \u00e9s extremadament breu, molt m\u00e9s r\u00e0pid que amb les electrov\u00e0lvules d'altres tipus d'amortidors.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un micr\u00f2fon de contacte \u00e9s un micr\u00f2fon cer\u00e0mic de similar funcionament als de cristall, encara que el diafragma, en lloc d'estar format per dues plaques de cristall de quars, est\u00e0 format per dues peces cer\u00e0miques (titanat de bari). De la mateixa manera, quan l'ona sonora incideix sobre el diafragma, les plaques es dobleguen i generen tensi\u00f3 el\u00e8ctrica. El diagrama polar del micr\u00f2fon cer\u00e0mic \u00e9s omnidireccional. Encara que el micro de cer\u00e0mica t\u00e9 menys sensibilitat que el micr\u00f2fon de cristall, suporta millor la humitat i les baixes temperatures. En l'actualitat s\u00f3n molt utilitzats en intercomunicadors, aparells auditius per sords i en molts serveis on cal un micr\u00f2fon que ocupi poc volum i on no s'exigeixi una reproducci\u00f3 d'elevada qualitat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un pantalla t\u00e0ctil d'ultrasons (de l'angl\u00e8s Airborne Ultrasound Tactil Display) est\u00e0 dissenyada per proporcionar reacci\u00f3 t\u00e0ctil a l'espai 3D. La pantalla emet ultrasons, i produeix camps de pressi\u00f3 d'alta fidelitat a les mans de l'usuari, que no necessita l'\u00fas de guants o accessoris mec\u00e0nics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Realitat Augmentada (RA) \u00e9s una tecnologia que permet observar elements f\u00edsics de la realitat a trav\u00e9s de dispositius i software espec\u00edfics. Aquesta tecnologia aplicada a l'educaci\u00f3 permet a l'alumne interaccionar amb el m\u00f3n real i virtual, donant d'aquesta manera m\u00e9s vida als objectes pel seu estudi. La pres\u00e8ncia de les TIC ofereixen nous escenaris educatius. L'establiment de la Realitat Augmentada dins el camp educatiu encara \u00e9s escassa, per\u00f2 estudis corroboren que la Realitat Augmentada aporta millors i noves possibilitats en els processos d'ensenyament; i una major motivaci\u00f3 i inter\u00e8s per aprendre.  \nLa Realitat Augmentada (RA) pot facilitar la comprensi\u00f3 de fen\u00f2mens complexos, ja que fa possible una visualitzaci\u00f3 de l'entorn i dels objectes des de diversos angles, de manera m\u00e9s comprensiva, rica, detallada i complementada mitjan\u00e7ant les dades digitals afegides.Pel desenvolupament de la realitat augmentada \u00e9s necessari comptar amb les dues parts que la conformen:\nEl hardware: dispositiu que permet capturar algun aspecte de la realitat, per exemple una c\u00e0mera digital.\nEl software: consisteix en aquells programes o aplicacions que fan possible l'an\u00e0lisi de la informaci\u00f3 capturada, enriquint-la amb dades que faciliten la seva comprensi\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El determinisme tecnol\u00f2gic \u00e9s la tesi segons la qual les innovacions tecnol\u00f2giques s\u00f3n l'agent causal singular m\u00e9s important dels canvis socials al llarg de la hist\u00f2ria. Dit d'una altra forma, que el canvi tecnol\u00f2gic determina pel canvi social.\nL'expressi\u00f3 determinisme tecnol\u00f2gic va ser probablement encunyada per l'economista i soci\u00f2leg Thorstein Veblen a principis del segle xx. Ha estat en el segle xx, de fet, on la tesi ha gaudit una major popularitat \u2013 que de fet continua fins a l'actualitat \u2013 i ha estat adoptada i defensada per autors com Jacques Ellul, John Kenneth Galbraith, Martin Heidegger, Marshall McLuhan o Alvin Toffler. Durant les darreres d\u00e8cades, per\u00f2, el determinisme tecnol\u00f2gic ha estat fortament criticat des dels estudis de ci\u00e8ncia i tecnologia, tot i que continua present en molt \u00e0mbits socials.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El ribot de contrafibra \u00e9s un petit ribot de fusteria que est\u00e0 dissenyat per a tallar a contrafibra i \u00e9s prou diminut per ser utilitzat amb una sola m\u00e0. La fulla va muntada amb un angle d'atac molt petit. Un ribot de contrafibra \u00e9s usat per a ribotejar components deixant encenalls prims de fusta, per aconseguir que un element s'ajusti dins d'una toler\u00e0ncia de fabricaci\u00f3 acceptable. Tamb\u00e9 s'empra per aparellar petites superf\u00edcies en zones delicades. En els ribots a contrafibra, el full t\u00e9 una inclinaci\u00f3 de 12 a 20 graus a m\u00e9s disposen de galgues de control de profunditat i de moviment lateral de la fulla. N'hi ha de fusta i de metall, aquests \u00faltims s\u00f3n m\u00e9s sofisticats.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En enginyeria, la fletxa \u00e9s la m\u00e0xima dist\u00e0ncia entre la fibra neutra d'un element estructural en l'estat de rep\u00f2s i sota c\u00e0rrega.\nViccionari", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Dones en la ci\u00e8ncia es refereix als estudis resultats d'intersecar els estudis de la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia i la hist\u00f2ria de les dones, i pretenen mostrar-los per ser inserits en una hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia que aix\u00ed podr\u00e0 resultar menys esbiaixada. Es consideren part dels estudis de g\u00e8nere o feministes. Dones en la ci\u00e8ncia \u00e9s una part dels estudis de ci\u00e8ncia, tecnologia i g\u00e8nere, que pertanyen als estudis socials sobre ci\u00e8ncia i tecnologia que es fan en sociologia.\nAltrament, sovint revisa des d'un punt de vista de perspectiva de g\u00e8nere l'antiga hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia (masculina, tradicional i patriarcal), que tenia \u00fanicament una visi\u00f3 androc\u00e8ntrica, per poder-hi afegir les contribucions fetes per dones, abans menyspreades i invisibilitzades.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La projecci\u00f3 t\u00e8rmica amb flama o metal\u00b7litzaci\u00f3 \u00e9s un procediment o t\u00e8cnica de la projecci\u00f3 t\u00e8rmica. Es tracta que una flama d'oxi-combustible funda el metall d'aportaci\u00f3 (pols o fil) i per mitj\u00e0 d'un gas propulsor projecta les part\u00edcules l\u00edquides sobre el substrat. Aquest procediment se sol emprar per a protecci\u00f3 contra la corrosi\u00f3 (zinc, aliatges d'alumini,...) i contra el desgast. El seu nom prov\u00e9 de l'angl\u00e8s \"flame spray\" i \u00e9s la tecnologia de projecci\u00f3 t\u00e8rmica m\u00e9s antiga. Va ser inventada per Max Ulrich Schoop el 1914", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "KITT \u00e9s el sobrenom de dos personatges de ficci\u00f3 de dues s\u00e8ries de televisi\u00f3 anomenades Knight Rider.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La regla de Carson \u00e9s la regla general coneguda en telecomunicacions referent a l'amplada de banda, i que estableix que aproximadament tota la pot\u00e8ncia d'un senyal consistent en una portadora sinusoidal modulada en freq\u00fc\u00e8ncia est\u00e0 compresa dins d'una amplada de banda (al voltant de la freq\u00fc\u00e8ncia portadora) de\n\n  \n    \n      \n        \n          B\n          \n            T\n          \n        \n        =\n        2\n        (\n        \u0394\n        f\n        +\n        \n          f\n          \n            m\n          \n        \n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle B_{T}=2(\\Delta f+f_{m})}\n  \non \u0394f \u00e9s la desviaci\u00f3 m\u00e0xima de la freq\u00fc\u00e8ncia instant\u00e0nia f(t) (que \u00e9s un efecte de modular en freq\u00fc\u00e8ncia, igual que en Amplitud modulada (AM) es defineix l'\u00edndex de modulaci\u00f3 respecte a l'amplitud) respecte a la portadora fc (assumint que xm(t) est\u00e0 normalitzada en el rang \u00b11), i on fm \u00e9s l'amplada de banda del senyal modulador (que es defineix \"en banda base\" i \u00e9s el mateix per al senyal modulat).\nAquesta regla, que aproxima l'amplada de banda d'una modulaci\u00f3 angular, s'utilitza per a simplificar els c\u00e0lculs, ja que s'hauria de calcular la transformada de Fourier per a obtindre l'espectre. A\u00e7\u00f2 resulta prou labori\u00f3s i per tant, en la pr\u00e0ctica, sol utilitzar-se aquesta aproximaci\u00f3.\nMitjan\u00e7ant aquesta expressi\u00f3 observem que quan modulem amb modulacions angulars (FM, PM) es necessiten amplades de banda de transmissi\u00f3 molt m\u00e9s grans que els del senyal modulador.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'enginyeria log\u00edstica \u00e9s l'aplicaci\u00f3 dels conceptes de log\u00edstica, la compra, el transport, l'emmagatzematge i la distribuci\u00f3 de les mat\u00e8ries primeres, dels productes semiacabats i dels b\u00e9ns finals. La gesti\u00f3 d'aquestes activitats de manera eficient i efectiva per a una organitzaci\u00f3 \u00e9s el prop\u00f2sit principal de l'enginyer en log\u00edstica. L'enginyeria log\u00edstica tamb\u00e9 estudia la satisfacci\u00f3 del consumidor final i la qualitat del servei. Una altra aplicaci\u00f3 de l'enginyeria log\u00edstica \u00e9s la gesti\u00f3 de la cadena de subministraments.\nL'enginyeria log\u00edstica \u00e9s una part fonamental de l'enginyeria industrial en la que l'optimitzaci\u00f3 de les operacions de producci\u00f3, emmagatzematge, transport i distribuci\u00f3 s'estudien, calculen i optimitzen mitjan\u00e7ant models matem\u00e0tics i heur\u00edstics com ara la teoria de cues per a optimitzar temps, el m\u00e8tode Simplex de la programaci\u00f3 lineal per a optimitzar recursos materials, l'MRP (Material Requirements Planning) per a l'\u00f2ptima planificaci\u00f3 de la producci\u00f3, i m\u00e8todes com l'anomenat problema del taller mec\u00e0nic, que troben solucions \u00f2ptimes simplificades (heur\u00edstiques) a problemes particulars.\nTotes aquestes mat\u00e8ries s'estudien a les escoles d'enginyeria industrial sota el nom d'investigaci\u00f3 operativa (angl\u00e8s Operations Research).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'antiadher\u00e8ncia \u00e9s la propietat d'alguns materials que impedeix que altres materials s'enganxin a la seva superf\u00edcie.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Llista dels codis de quatre d\u00edgits per a les disciplines dels camps de la ci\u00e8ncia i la tecnologia de la nomenclatura de la UNESCO:", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'antiindustrialisme, antiproductivisme o cr\u00edtica de la tecnologia s\u00f3n moviments de cr\u00edtica contra el progr\u00e9s tecnol\u00f2gic. Veuen aquest progr\u00e9s tecnol\u00f2gic com una ideologia nascuda al segle xix durant la Revoluci\u00f3 Industrial i a partir de la Segona Guerra Mundial s'imposa en les consci\u00e8ncies, principalment sota l'efecte del maquinisme, de la informatitzaci\u00f3 i de les xarxes electr\u00f2niques.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Arbor \u00e9s una revista cient\u00edfica publicada pel Consell Superior d'Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC) que recull articles originals sobre temes variats relacionats amb la ci\u00e8ncia, el pensament i la cultura fundada el 1943.La revista comen\u00e7\u00e0 a preparar-se el mar\u00e7 de 1943 per Rafael Calvo Serer, Raimon Panikkar i Ramon Roquer, i amb data de gener i febrer de 1944 va apar\u00e8ixer el primer n\u00famero, amb una tirada de mil exemplars, sota la direcci\u00f3 de Jos\u00e9 L\u00f3pez Ortiz. Posteriorment fou director Jos\u00e9 Mar\u00eda S\u00e1nchez de Munia\u00edn Gil (des de l'estiu de 1944) i Rafael Calvo Serer (des de 1951) en plena dictadura franquista i, encara m\u00e9s endavant, Miguel \u00c1ngel Puig-Samper, entre altres.Es tracta d'una de les revistes cient\u00edfiques publicades pel Consell Superior d'Investigacions Cient\u00edfiques de m\u00e9s antiguitat i dilatada traject\u00f2ria, una traject\u00f2ria que, sovint, ha anat en paral\u00b7lel a la de la vida cultural espanyola d'una \u00e8poca. Durant la seva hist\u00f2ria ha tingut diverses periodicitats i actualment t\u00e9 un car\u00e0cter bimestral. La revista recull articles, fonamentalment, encara que no exclusivament, en castell\u00e0 sobre estats de la q\u00fcesti\u00f3 i diversos estudis de casos sobre temes d'inter\u00e8s cient\u00edfic, sociol\u00f2gic i cultural. La revista es troba indexada en Web of Science (Thomson-ISI) A&HCI, SCOPUS, REDIB y DOAJ.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El punt de vista \u00e9s la posici\u00f3, consideraci\u00f3 o actitud que sobre un fet, subjecte o q\u00fcesti\u00f3 t\u00e9 una determinada persona o entitat a causa del seu propi biaix cognitiu subjectiu, indisociable a ella. Tamb\u00e9 s'usa, com a sin\u00f2nim, perspectiva i, especialment en el context art\u00edstic, mirada. Aquesta expressi\u00f3 figurativa existeix a diverses lleng\u00fces i est\u00e0 referenciada per escrit des de 1760.\nDes de la perspectiva de la filosofia i les ci\u00e8ncies socials, existeixen models de punts de vista, com el punt de vista \"neutral\" (o neutralitat), el punt de vista natural i el punt de vista m\u00faltiple. D'altra banda, des de les arts, l'humor i la creaci\u00f3 (innovaci\u00f3, disseny, tecnologia) en general, les persones s'esmeren a oferir noves mirades, perspectives i punts de vista del m\u00f3n, real o fictici. Els infants s\u00f3n un exemple de persones que canvien el punt de vista lliurement, devant de les situacions que es van presentant.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Tecnologia \u00e9s l'aplicaci\u00f3 cultural pr\u00e0ctica i creativa que es fa del conjunt de coneixements de qu\u00e8 disposa una societat donada, incloent els te\u00f2rics, filos\u00f2fics, tradicionals, cient\u00edfics, experimentals, la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia i especialment el domini de diferents t\u00e8cniques. Professionalment \u00e9s l'\u00e0mbit de les persones que es dediquen a l'enginyeria o a les arts i oficis.\nL'activitat tecnol\u00f2gica est\u00e0 molt fortament lligada a la cultura, depenent de cada societat, de cada poble i en cada moment hist\u00f2ric, i al mateix temps influint sobre ella. Per exemple, la tecnologia pot ser usada per protegir el medi ambient, atenent de forma sostenible els requeriments d'una societat, gestionant recursos materials (aigua, terra, agricultura, minerals) i energ\u00e8tics, o ampliant o disminuint desigualtats socials. De la tecnologia dep\u00e8n la capacitat de c\u00e0rrega humana en un h\u00e0bitat i, en particular, al planeta.\nLa tecnologia \u00e9s inherent a l'\u00e9sser hum\u00e0 i a altres esp\u00e8cies animals, des de la seva aparici\u00f3 fins que deixi d'existir.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Glitch (error) \u00e9s un artefacte tecnol\u00f2gic sobretot aplicat a l'\u00e0mbit de la inform\u00e0tica (entre altres) que, com que no afecta negativament el funcionament d'un programa o plataforma en q\u00fcesti\u00f3, no \u00e9s considerat com un bug, sin\u00f3 m\u00e9s aviat un accident que mostra i revela el funcionament amagat del sistema o estructura que fonamenta aquesta tecnologia. Generalment es pot veure els glitches a les imatges amb ginys propis d'una compressi\u00f3 (sigui per una baixa velocitat de la connexi\u00f3 en una conversa amb v\u00eddeo, la corrupci\u00f3 del mitj\u00e0 f\u00edsic on \u00e9s desada aquesta imatge).\nEls glitchs poden revelar una manipulaci\u00f3 digital (retoc), una falsificaci\u00f3 volunt\u00e0ria de la imatge o del so.\nTamb\u00e9 descobreixen el que hi ha darrere de la cortina dels dispositius i de la informaci\u00f3 digital, mostrant de manera crua els p\u00edxels i el codi.\nD'altra banda, el glitch fins i tot pot ser adoptat com a manifestaci\u00f3 est\u00e8tica, \u00e9s a dir com un recurs visual o com a mitj\u00e0 gr\u00e0fic (especialment en el terreny de la imatge).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "The Great Tantra Challenge (El Gran Repte T\u00e0ntric) va ser el desafiament que es plantej\u00e0 entre Surinder Sharma, mestre t\u00e0ntric, i Sanal Edamaruku, president de la Rationalist International, en el qual el representant \"t\u00e0ntric\" havia d'aconseguir matar el representant \"racionalista\" utilitzant nom\u00e9s poders m\u00e0gics que el primer afirmava posseir. El repte va acabar despr\u00e9s de diverses hores, i Edamaruku va sobreviure il\u00b7l\u00e8s. L'esdeveniment es va emetre en directe per la India TV el mar\u00e7 del 2008.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Teorema de Pick \u00e9s un teorema que ens permet calcular l'\u00e0rea de pol\u00edgons simples reticulars. El Teorema va ser formulat pel matem\u00e0tic Georg Pick l'any 1899, per\u00f2 no va ser del tot conegut fins a l'any 1969, quan va ser publicat en el llibre matem\u00e0tic Mathematical Snapshots.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales (SACN) va ser una societat cient\u00edfica fundada a Saragossa el 1902, que a partir del 1919 pass\u00e0 a denominar-se Sociedad Ib\u00e9rica de Ciencias Naturales (SICN). Els seus impulsors van ser un nombr\u00f3s grup de naturalistes aragonesos, per\u00f2 tamb\u00e9 de residents d'altres prov\u00edncies espanyoles amb inter\u00e8s investigador a Arag\u00f3.La Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturalesva va estar influ\u00efda per personalitats religioses, dins de les quals destaquen els jesu\u00eftes. Els cient\u00edfics que m\u00e9s pres\u00e8ncia van tenir en la mateixa van ser l'entom\u00f2leg Long\u00ed Nav\u00e0s i Ferr\u00e9 i el bot\u00e0nic, seglar, Carles Pau i Espanyol. La Societat Aragonesa, que va dedicar bona part de la seva activitat als estudis zool\u00f2gics i bot\u00e0nics i, en menor mesura, als geol\u00f2gics, va desapar\u00e8ixer en 1918, per\u00f2 es va transformar, sense interrupci\u00f3, en la Sociedad Ib\u00e9rica de Ciencias Naturales.Entre els fins d'aquesta societat cient\u00edfica estaven l'estudi dels \u00e9ssers naturals de qualsevol territori, per\u00f2 principalment d'Arag\u00f3, la concessi\u00f3 de premis, la publicaci\u00f3 d'articles, mem\u00f2ries, comunicacions i cr\u00f2niques cient\u00edfiques, aix\u00ed com l'organitzaci\u00f3 d'excursions col\u00b7lectives, sessions i congressos cient\u00edfics. El seu lema era \"Scientia, P\u00e0tria, Fides\" i en els seus estatuts figurava la prohibici\u00f3 d'atacar la doctrina cat\u00f2lica. Malgrat no caracteritzar-se per difondre les teories evolucionistes, va aportar notables estudis sobre zoologia, bot\u00e0nica, geologia i antropologia, especialment en morfologia i taxonomia. En 1907 va organitzar el congr\u00e9s \"Linneo en Espa\u00f1a: Homenaje a Linneo\" i el 1908 el Primer Congr\u00e9s de Naturalistes Espanyols, tots dos a Saragossa. El 1919 va canviar la seva denominaci\u00f3 per la de \"Sociedad Ib\u00e9rica de Ciencias Naturales\" en nom d'ampliar l'\u00e0mbit geogr\u00e0fic d'acci\u00f3 i va entrar finalment en crisi amb motiu de la Guerra Civil Espanyola (1936-39). Inspirada en aquesta instituci\u00f3, el 1985 es va fundar la \u00abSociedad Aragonesa de Ciencias de la Naturaleza\u00bb.Durant la seva hist\u00f2ria es va publicar el Bolet\u00edn de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales entre el 1902 i el 1918, i el Bolet\u00edn de la Sociedad Ib\u00e9rica de Ciencias Naturales entre el 1919 i el 1936. Tamb\u00e9 s'arrib\u00e0 a publicar un tom de la Revista de la Sociedad Ib\u00e9rica de Ciencias Naturales el 1938, i diversos n\u00fameros de Memorias de la Sociedad Ib\u00e9rica de Ciencias Naturales, i algunes altres publicacions, com les actes dels congressos.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La revista Ci\u00e8ncia va ser la primera revista de divulgaci\u00f3 cient\u00edfica escrita en llengua catalana. Va tenir dues etapes de publicaci\u00f3: una del 1926 al 1933 (53 n\u00fameros publicats) i una altra del 1980 al 1991 (73 n\u00fameros publicats).En la seva primera etapa es va comen\u00e7ar a editar el maig de 1926 i va esdevenir un s\u00edmbol de la resist\u00e8ncia cultural a la dictadura de Primo de Rivera. La revista Ci\u00e8ncia tenia com a objectius comunicar la ci\u00e8ncia a un p\u00fablic cada cop m\u00e9s creixent en aquells moments i fixar un l\u00e8xic cient\u00edfic en llengua catalana. A les seves p\u00e0gines es podien trobar articles sobre ci\u00e8ncia, extractes, traduccions, i una varietat extensa al voltant de congressos i reculls peri\u00f2dics sobre ci\u00e8ncia produ\u00efda arreu d'Europa. Es va deixar de publicar el febrer del 1933, despr\u00e9s que l'editor de la revista, el qu\u00edmic Ramon Peypoch, la deix\u00e9s per fer-se c\u00e0rrec del diari La Publicitat.En la segona etapa de la revista Ci\u00e8ncia, quaranta-set anys despr\u00e9s, un equip encap\u00e7alat per Joan Senent-Josa va agafar el testimoni. En aquesta represa, la revista va ser una plataforma que permetia als cient\u00edfics catalans difondre en la llengua pr\u00f2pia la recerca que feien, a m\u00e9s de continuar sent una eina poderosa per a la normalitzaci\u00f3 cultural i ling\u00fc\u00edstica.Els anys 80 i 90 van ser prol\u00edfics i molt rellevants en aportacions de divulgaci\u00f3 cient\u00edfica i tecnol\u00f2gica en llengua catalana. A la revista Ci\u00e8ncia s'hi van afegir les revistes Quaderns T\u00e8cnics (del 1985 al 1990) i M\u00e8tode (del 1992 fins a l'actualitat). Aquesta darrera, editada per la Universitat de Val\u00e8ncia, ha anat obrint-se m\u00e9s cap a altres universitats nacionals i internacionals, i ara com ara es publica en color, amb una enquadernaci\u00f3 en r\u00fastica i formant un cos d'unes 150 p\u00e0gines.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En diversos universos ficticis, especialment en Star Trek, el motor de curvatura (warp drive en angl\u00e8s) o propulsi\u00f3 per curvatura, tamb\u00e9 conegut com a impuls de deformaci\u00f3 o de distorsi\u00f3 La relativitat general afegeix a la relativitat especial la possibilitat que la pres\u00e8ncia de mat\u00e8ria podria deformar localment l'espaitemps, de manera que les traject\u00f2ries geod\u00e8siques (les de longitud m\u00ednima) a trav\u00e9s de l'espaitemps tenen propietats de curvatura. El concepte d'emprar la curvatura espacial com un mitj\u00e0 de propulsi\u00f3 ha estat objecte de tractament te\u00f2ric per alguns f\u00edsics (com Miguel Alcubierre amb la seva m\u00e8trica d'Alcubierre, i Chris Van Den Broeck).\nEl motor de curvatura permet propulsar una nau espacial a una velocitat equivalent a diversos m\u00faltiples de la velocitat de la llum, evitant la teoria de la relativitat general prohibeix que la mat\u00e8ria s\u2019acceleri m\u00e9s enll\u00e0 de la velocitat de la llum, perqu\u00e8 els relats de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 requereixen que es pugui viatjar entre les estrelles en un temps raonable, normalment hores o, com a m\u00e0xim, dies.Aquest tipus de propulsi\u00f3 es basa a corbar, o distorsionar, l'espaitemps permetent a la nau apropar-se al punt de dest\u00ed. El motor de curvatura no permet, ni \u00e9s capa\u00e7 de generar, un viatge instantani entre dos punts a una velocitat infinita, tal com ha estat suggerit en altres obres de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, en les que s'utilitzen tecnologies te\u00f2riques com el \"hipermotor\" o \"motors de salt\". Una difer\u00e8ncia entre la propulsi\u00f3 a curvatura i l'\u00fas de l'hiperespai \u00e9s que a la propulsi\u00f3 de curvatura, la nau no entra en un univers (o dimensi\u00f3) diferent, simplement es crea, al voltant de la nau, una petita \"bombolla\" (bombolla \"Warp\") a l'espaitemps on es generen distorsions de l'espaitemps perqu\u00e8 la bombolla \"s'allunyi\" del punt d'origen i \"s'aproximi\" al seu dest\u00ed. Les distorsions generades serien d'expansi\u00f3 darrere de la bombolla (allunyant de l'origen) i distorsions de contracci\u00f3 davant de la bombolla (apropant a la destinaci\u00f3). La bombolla Warp se situaria en una de les distorsions de l'espaitemps sobre la qual \"cavalcaria\" de forma an\u00e0loga a com els surfistes ho fan sobre una ona de mar.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La transfer\u00e8ncia de tecnologia \u00e9s el proc\u00e9s de transfer\u00e8ncia de compet\u00e8ncies, coneixements, tecnologies, m\u00e8todes de fabricaci\u00f3, mostres de fabricaci\u00f3 i instal\u00b7lacions entre governs o universitats i altres institucions per tal d'assegurar que els aven\u00e7os cient\u00edfics i tecnol\u00f2gics siguin accessibles a un major nombre d'usuaris, que poden llavors desenvolupar i explotar la tecnologia en nous productes, processos, aplicacions, materials o serveis. Est\u00e0 estretament relacionada (i possiblement se'n pot considerar com un subconjunt) amb la transfer\u00e8ncia de coneixement.\nAlguns tamb\u00e9 consideren la transfer\u00e8ncia de tecnologia com un proc\u00e9s de trasllat dels temes d'investigaci\u00f3 prometedors a un nivell de maduresa preparada per a fabricaci\u00f3 o producci\u00f3 a granel.\nEls agents tecnol\u00f2gics s\u00f3n persones que van descobrir la forma de vincular els diferents mons i aplicar conceptes cient\u00edfics o processos a noves situacions o circumst\u00e0ncies. Un terme relacionat, utilitzat gaireb\u00e9 com a sin\u00f2nim, \u00e9s \u00abvaloritzaci\u00f3 de la tecnologia\u00bb. Encara que aquesta pr\u00e0ctica s'ha utilitzat durant molts anys (en l'antiguitat, Arquimedes era notable per aplicar la ci\u00e8ncia als problemes pr\u00e0ctics), el volum actual de recerca ha condu\u00eft a un enfocament en el proc\u00e9s en si.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La crioprotecci\u00f3 (en angl\u00e8s: cryopreservation, cryoconservation) \u00e9s un proc\u00e9s on les c\u00e8l\u00b7lules biol\u00f2giques de tot un teixit es conserven per refredament fins a temperatures per sota dels 0 \u00b0C, t\u00edpicament de 77 K o, cosa equivalent, de \u2212196 \u00b0C (el punt d'ebullici\u00f3 del nitrogen l\u00edquid). A aquestes temperatures tan baixes qualsevol activitat biol\u00f2gica, incloent les de les reaccions bioqu\u00edmiques que podrien portar la mort cel\u00b7lular estan efectivament aturades. Tanmateix quan les solucions crioprotectores no es fan servir, les c\u00e8l\u00b7lules que s\u00f3n conservades tenen sovint danys durant la congelaci\u00f3 o l'escalfament a la temperatura d'una habitaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Flexibilitat interpretativa \u00e9s la noci\u00f3 que descriu l'exist\u00e8ncia d'interpretacions radicals sobre un artefacte t\u00e8cnic, \u00e9s a dir, l'atribuci\u00f3 d'objectius, significats i l\u00ednies de desenvolupament divergent. La flexibilitat interpretativa dels artefactes t\u00e8cnics no s'ha d'entendre en termes exclusivament hermen\u00e8utics; no es limita a assenyalar el fet trivial que a un artefacte se li poden assignar diferents significats o valors en contextos diferents. En cert sentit la pres\u00e8ncia de flexibilitat interpretativa suggereix l'exist\u00e8ncia d'artefactes diferents (\"bicicleta viril\" versus \"bicicleta perillosa\") en el que a simple vista sembla un \u00fanic artefacte (\"bicicleta ordin\u00e0ria\"). Els artefactes lluny de seguir una simple evoluci\u00f3 cap a una efici\u00e8ncia m\u00e9s gran (en un sentit prec\u00eds i neutre), segueixen diferents l\u00ednies de desenvolupament impulsades per elements m\u00e9s heterogenis que avalen un model multidireccional del desenvolupament tecnol\u00f2gic.Les difer\u00e8ncies a les quals el concepte de flexibilitat interpretiva es refereix son radicals, aix\u00f2 \u00e9s, estan relacionades amb el funcionament dels artefactes (amb el fet que ho facin correctament o incorrectament), amb el disseny material dels seus components; un aspecte molt m\u00e9s dif\u00edcil de demostrar i que t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies directes per a les innovacions futures, segons una o altra interpretaci\u00f3, l'artefacte seguir\u00e0 l\u00ednies molt diferents d'evoluci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "The American Naturalist, (abreujat Amer. Naturalist), \u00e9s una revista cient\u00edfica publicada mensualment, revisada per parells, que es va fundar el 1867. \u00c9s publicada per la University of Chicago Press en nom de la Societat Americana de Naturalistes. La revista inclou recerca en ecologia, biologia evolutiva, poblaci\u00f3 i integraci\u00f3 de la biologia. Des de 2009, l'editor en cap \u00e9s Mark McPeek. Segons el Journal Citation Reports, el 2010 la revista tenia un factor d'impacte de 4,736, ocupant el n\u00famero 17 entre les 130 revistes en la categoria \"Ecologia\" i el 10 d'un total de 45 revistes en la categoria de \"Biologia Evolutiva\".", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La carrera (tamb\u00e9 conegut com a temps) \u00e9s cadascun dels moviments que es produeixen en els motors alternatius. Aquests cicles consisteixen en dos moviments oposats: en una direcci\u00f3 i un altre en la direcci\u00f3 oposada. Aquest terme tamb\u00e9 es fa servir per indicar el recorregut de la carrera del cilindre en el motor, \u00e9s a dir, la dist\u00e0ncia entre la posici\u00f3 m\u00e9s elevada i la m\u00e9s baixa d'un pist\u00f3 al llarg del seu recorregut (vegeu relaci\u00f3 di\u00e0metre/carrera).En una locomotora de vapor o un motor de pistons, de vapor, Otto, o de di\u00e8sel, una carrera \u00e9s el recorregut del pist\u00f3 al llarg de tota la cavitat del cilindre locomotor o el cilindre motor en una adre\u00e7a.\nLa longitud de la carrera ve determinada pel moviment del cigonyal. La carrera pot ser tamb\u00e9 la dist\u00e0ncia que recorre el pist\u00f3. La cilindrada dep\u00e8n del di\u00e0metre del cilindre, \u00e9s a dir, del seu bol\u00f3 i de la carrera del pist\u00f3.\nEn un motor rotatiu sense pistons, el terme s'aplica al moviment corresponent al rotor; vegeu \"Punt mort (mec\u00e0nica)\".", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El nus pla \u00e9s un nus d'enlla\u00e7 antic i simple que es fa servir per a assegurar una corda al voltant d'un objecte. Encara que el nus pla es vegi sovint utilitzat per a lligar dues cordes juntes, no es recomana per a aquest fi a causa de la inestabilitat potencial del nus.\nUn nus pla est\u00e0 format per un nus esquerr\u00e0 i despr\u00e9s un nus dret\u00e0, o viceversa. Una manera d'acc\u00e9s com\u00fa per a aquest procediment \u00e9s \"el dret sobre l'esquerre, l'esquerre per davant del dret\", a qu\u00e8 sovint se li afegeix perqu\u00e8 rimi: \"... fa un nus tant ordenat com ajustat\".", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Time-slicing \u00e9s una t\u00e8cnica utilitzada per la tecnologia DVB-H, entre d'altres, que permet disminuir el consum de la bateria dels dispositius m\u00f2bils. Es basa en la multiplexaci\u00f3 en temps de la transmissi\u00f3 dels diferents serveis. El DVB-H transmet les dades per r\u00e0fegues, i pemet que el receptor s'apagui en els per\u00edodes inactius. D'aquesta manera es pot aconseguir un estalvi d'energia de fins al 90%.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El canvi social o transformaci\u00f3 social \u00e9s un conjunt de transformacions o modificacions a l'estructura social, el funcionament o la cultura, sociol\u00f2gicament parlant, de l'organitzaci\u00f3 d'una societat, de manera que modifica el curs de la seva hist\u00f2ria. Per alguns autors, canvi social \u00e9s tamb\u00e9 sin\u00f2nim de canvi hist\u00f2ric, ja que representa tot proc\u00e9s o desenvolupament que fa canviar hist\u00f2ricament una estructura al m\u00f3n per mitj\u00e0 de la praxi o activitat humana.A la resta d'animals, els canvis sociol\u00f2gics m\u00e9s significatius acostumen a ser fruit de modificacions a l'ADN. Als homo s\u00e0piens, per\u00f2, s'han produ\u00eft reformes dr\u00e0stiques a  les estructures socials -en per\u00edodes relativament curts- sense canvis biol\u00f2gics. L'explicaci\u00f3 a aquesta singularitat \u00e9s que les persones formen jerarquies basades en les seves creences. Quan sorgeix una nova que conven\u00e7, el sistema social es transforma. Un exemple seria la Revoluci\u00f3 Francesa, que va escampar les idees de llibertat i igualtat gr\u00e0cies a les quals molts pa\u00efsos es van aixecar per a unificar-se, independitzar-se o democratitzar-se, canviant el seu funcionament sense cap alteraci\u00f3 al genoma.Actualment, nombrosos col\u00b7lectius aspiren a un canvi social, incloent la doc\u00e8ncia, la comunicaci\u00f3 de masses, l'enginyeria, el disseny i molts altres. S'enten sempre que el canvi \u00e9s a millor i que \u00e9s fet per les mateixes persones que conformen la societat. \u00c9s a dir, avui es tracta de processos voluntaris, participatius i democr\u00e0tics. No falten autors que posen m\u00e9s \u00e8mfasi al fet que sigui promogut i dirigit per les persones implicades, afectades o simplement formant part del grup social que volen transformar, m\u00e9s que al canvi en ell mateix.Per exemple, es pot parlar de la comunicaci\u00f3 pel canvi social com d'un di\u00e0leg en el que elles decideixen qui s\u00f3n, qu\u00e8 volen i qu\u00e8 han de fer i com per a millorar la seva vida. En altres paraules, un canvi social \u00e9s un canvi en la vida d'un grup social segons els par\u00e0metres decidits pel mateix grup, sense oblidar, sino, al contrari, millorar especialment, a les persones m\u00e9s marginades. Tamb\u00e9 \u00e9s avui cada vegada m\u00e9s habitual que el canvi social inclogui les relacions entre persones i les d'aquestes amb l'entorn, cercant un canvi sostenible amb la societat i el medi ambient.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una  ratera  \u00e9s un tipus especialitzat de parany dissenyada principalment per a la captura de ratolins, per\u00f2 tamb\u00e9 es pot usar per atrapar altres animals petits. Les rateres s\u00f3n generalment posades a l'interior, en llocs on hi ha una sospita d'infestaci\u00f3 de rosegadors. Hi ha diversos tipus de trampes per a ratolins, cadascun amb els seus propis avantatges i desavantatges. Algunes rateres estan dissenyades per a la captura de diverses esp\u00e8cies d'animals, com rates, esquirols, i altres petits rosegadors.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Pluja d'idees (angl\u00e8s brainstorming) \u00e9s una t\u00e8cnica de producci\u00f3 d'idees, molt emprada en els processos creatius vinculats, sobretot, al m\u00f3n de la publicitat, el m\u00e0rqueting i la ind\u00fastria. Va ser inventat per Alex Faickney Osborn, durant un proc\u00e9s interactiu en qu\u00e8 va descobrir que la majoria d'idees creatives sorgeixen amb m\u00e9s facilitat en un grup no estructurat que no pas entre individus organitzats independentment. El concepte consisteix en l'acumulaci\u00f3 i posterior elaboraci\u00f3 i s\u00edntesi de les idees suscitades en associaci\u00f3 lliure i espont\u00e0nia, entorn d'un nucli tem\u00e0tic, sorgides d'un equip de persones reunides.L'any 1939, Osborn, un agent de publicitat, frustrat per la incapacitat dels treballadors de trobar idees creatives per als anuncis, va organitzar una sessi\u00f3 en com\u00fa entre tots els treballadors. Va descobrir una millora important en la quantitat i qualitat d'idees dels treballadors pel simple fet de treballar en grup. Despr\u00e9s d'analitzar i sistematitzar el que havia apr\u00e8s de l'experiment el 1954 va publicar el llibre Applied Imagination on explicava el seu sistema per resoldre problemes. El llibre va popularitzar el terme de brainstorming i va obtenir una bona acceptaci\u00f3 a la ind\u00fastria i a altres sectors, on m\u00e9s tard s'utilitzaria de forma comuna. La t\u00e8cnica es va popularitzar r\u00e0pidament i ja el 1957 Osborn va publicar una edici\u00f3 revisada i eixamplada amb noves experi\u00e8ncies. El m\u00e8tode continua utilitzant-se en l'actualitat i s'ha est\u00e8s a m\u00faltiples camps.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La space opera, \u00f2pera espacial o opereta espacial \u00e9s un subg\u00e8nere de ficci\u00f3 on es relaten hist\u00f2ries sobre aventures tractades de forma rom\u00e0ntica i que en la major part dels casos tenen lloc a l'espai. Es pot considerar la space opera com la continuaci\u00f3 natural de les novel\u00b7les d'aventures sobre escenaris ex\u00f2tics i llunyans de l'espai per\u00f2 privat de l'element especulatiu propi de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3. Els personatges solen pert\u00e0nyer als arquetips d'heroi i malvat, i els arguments t\u00edpics tracten sobre viatges estel\u00b7lars, batalles o imperis gal\u00e0ctics, exhibint vistosos assoliments tecnol\u00f2gics.\nA vegades, l'\u00f2pera espacial s'utilitza com un terme en sentit pejoratiu per referir-se a la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 de mala qualitat, per\u00f2 en general nom\u00e9s descriu un g\u00e8nere en particular dins de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, sense cap judici de valor.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un kiln (de l'angl\u00e8s antic kiln i aquest del llat\u00ed culina, 'cuina' ) \u00e9s una cambra t\u00e8rmicament a\u00efllada o un forn en el qual es produeix un r\u00e8gim de control de la temperatura. Sovint es necessita un kiln per arribar a una temperatura controlada, que moltes vegades \u00e9s molt alta i com que el disseny dels forns normalment es focalitza en l'a\u00efllament i la capacitat d'agregar combustible al cap d'un cert temps, s'ha de tenir cura de no escalfar el kiln massa de pressa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els  suports del cigonyal  s\u00f3n els allotjaments del bloc del motor en un motor de combusti\u00f3 interna alternatiu que subjecten el cigonyal.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "- Propietats emergents dels sistemes\nA banda de les propietats d'organitzaci\u00f3, funcionalitat i estructura els sistemes presenten una s\u00e8rie de propietats emergents d'alt nivell que no es troben associades espec\u00edficament a cap part determinada del sistema sin\u00f3 que resulten del funcionament del conjunt. Algunes d'aquestes propietats s\u00f3n l'entropia del sistema, el contingut d'informaci\u00f3 del sistema, l'evoluci\u00f3 del sistema en el temps i la seva complexitat. A continuaci\u00f3 veurem algunes d'aquestes propietats, en concret el concepte d'entropia, el d'evoluci\u00f3 del sistema en el temps i el d'informaci\u00f3. Aquests dos darrers conceptes es vincularan a un sistema natural, l'ecosistema.\na) Entropia\nEn un sistema f\u00edsic simple l'entrada d'energia en el sistema produeix m\u00e9s desordre o entropia. Aix\u00ed, si s'escalfa un globus ple de gas la resposta es manifesta amb un major m\u00e9s actiu de les mol\u00e8cules del gas, produint-se aix\u00ed un major desordre intern.\nEl concepte d'entropia t\u00e9 el seu origen a la Termodin\u00e0mica. Els f\u00edsics preocupats pel funcionament de les m\u00e0quines t\u00e8rmiques, com ara la m\u00e0quina de vapor, van observar que en cap cas aquesta m\u00e0quina podia oferir un rendiment del 100%. En aquests sistemes mec\u00e0nics si b\u00e9 tot el combustible es pot transformar en calor (segons el primer principi de la Termodin\u00e0mica), no \u00e9s possible convertir tota la calor generada en treball.\nL'energia disponible o energia lliure (delta G, l'energia que realment utilitza una m\u00e0quina t\u00e8rmica per produir treball, resulta de la variaci\u00f3 de l'energia inicial disponible (o entalpia delta H) menys una energia que es perd en el sistema. L'energia que es perd \u00e9s proporcional a la temperatura absoluta a la qual es troba el sistema (T) i a un valor d'energia conegut com a entropia (delta S). L'entropia \u00e9s una energia que es perd, que s'inverteix a produir desordre molecular en els elements materials del sistema. Aix\u00f2 \u00e9s el que explica que no es pugui obtenir un rendiment del 100% amb una m\u00e0quina t\u00e8rmica. El segon principi de la termodin\u00e0mica es formula doncs amb l'expressi\u00f3 \ndelta G = delta H \u2013 T\u2022delta S.\nEl concepte d'entropia es pot ampliar a altres tipus de sistemes no termodin\u00e0mics com ara als sistemes vius o els sistemes socials i en general a qualsevol sistema complex autoadaptatiu. En aquests casos l'entrada d'energia en els sistemes sovint no produeix m\u00e9s desordre intern sin\u00f3 al contrari, m\u00e9s ordre o organitzaci\u00f3. D'alguna manera sembla que aquest comportament contradigui el segon principi de la Termodin\u00e0mica. En aquests sistemes les estructures o formes preexistents (determinades per la seva hist\u00f2ria) representa una informaci\u00f3 acumulada que permet la canalitzaci\u00f3 de l'energia entrant en determinades direccions. Aix\u00f2 fa que l'entropia del sistema no augmenti sin\u00f3 que disminueixi com a resultat de l'entrada d'energia.\nLa contradicci\u00f3 del segon principi de la Termodin\u00e0mica \u00e9s nom\u00e9s aparent. L'organitzaci\u00f3 preexistent en aquests sistemes permet l'exportaci\u00f3 de l'entropia a l'exterior del sistema. Si es considera conjuntament el sistema i el seu entorn com un supersistema aleshores no es viola el segon principi, ja que l'entropia del supersistema, format pel sistema i el seu entorn, en conjunt augmenta. De fet res a l'Univers pot violar el segon principi de la Termodin\u00e0mica.\nEl que s'est\u00e0 dient es podr\u00e0 entendre si es considera com es distribueix l'energia en els ecosistemes. Una part de la radiaci\u00f3 solar entrant \u00e9s canalitzada pels sistemes fotosint\u00e8tics dels vegetals per transformar aquesta energia en energia d'enlla\u00e7 qu\u00edmic que es troba a les mol\u00e8cules org\u00e0niques redu\u00efdes com ara els sucres. Aquesta energia emmagatzemada pot ser utilitzada per sintetitzar noves mol\u00e8cules que donen lloc a una millora de l'estructura de la c\u00e8l\u00b7lula (en m\u00e9s ordre o organitzaci\u00f3 interna).\nAix\u00f2 \u00e9s possible perqu\u00e8 hi ha una informaci\u00f3 acumulada que permet aquesta canalitzaci\u00f3 de l'energia. Aquesta informaci\u00f3 es troba al material gen\u00e8tic, informaci\u00f3 que li diu a la c\u00e8l\u00b7lula com ha de ser i funcionar el sistema fotosint\u00e8tic. L'energia acumulada a l'ecosistema passa d'uns organismes a uns altres fins als descomponedors. La respiraci\u00f3 dels organismes de l'ecosistema dona lloc a l'alliberament de l'energia entrada cap a l'entorn del sistema. Aix\u00ed els ecosistemes es comporten com si es tractessin d'acumuladors d'energia que van cedint a poc a poc a l'entorn. Considerant l'ecosistema i el seu entorn (el supersistema), l'entropia ha augmentat i per tant no es contradiu el segon principi de la Termodin\u00e0mica.\nUn fenomen observat en els sistemes naturals com ara els ecosistemes \u00e9s que, a m\u00e9s d'exportar entropia a l'entorn, aquests sistemes tendeixen a retardar l'exportaci\u00f3 d'entropia al llarg de la successi\u00f3 ecol\u00f2gica de forma que en els estadis inicials l'exportaci\u00f3 d'entropia \u00e9s intensa per reduir-se progressivament als estadis m\u00e9s madurs. Aix\u00ed per exemple en un bosc madur, l'energia incident i canalitzada pels vegetals no es dissipa a l'entorn en forma d'entropia sin\u00f3 que s'acumula en el si del sistema amb estructures inerts com ara la fusta.\nb) Din\u00e0mica interna i evoluci\u00f3 dels sistemes\nUna propietat que presenten els sistemes \u00e9s la capacitat d'evoluci\u00f3 o de canvi din\u00e0mic en el transcurs del temps. No tots els sistemes presenten aquesta capacitat, ja que els sistemes simples de tipus determinista (p.e. m\u00e0quines) no evolucionen o en tot cas presenten un comportament de tipus c\u00edclic (p.e. el sistema mec\u00e0nic utilitzat per omplir un dip\u00f2sit del v\u00e0ter). Als sistemes m\u00e9s complicats, entre els elements del sistema s'estableixen relacions que condicionen una din\u00e0mica determinada en el temps tant dels elements que cont\u00e9 com del sistema en conjunt. L'evoluci\u00f3 del sistema no es dirigeix a qualsevol estat possible sin\u00f3 cap a un estat que ve determinat per les interaccions establertes entre els elements del sistema, ja que aquestes relacions produeixen restriccions que possibiliten uns determinats estats entre tots els estats possibles. Un exemple clar del que es ve dient \u00e9s com evoluciona un ecosistema, la seva successi\u00f3 ecol\u00f2gica.\nc)Informaci\u00f3\nEn un sistema qualsevol les relacions entre els elements presenten un contingut d'informaci\u00f3. Com m\u00e9s relacions hi hagi establertes entre els elements del sistema m\u00e9s gran \u00e9s el contingut d'informaci\u00f3 del sistema.\nPer entendre el concepte d'informaci\u00f3 d'un sistema posarem l'exemple d'un objecte material creat per l'home com pot ser un diccionari. Cada paraula del diccionari ve definida per la interconnexi\u00f3 d'elements (idees o altres paraules) que li donen un sentit. Un bon diccionari, que sigui complet en l'exposici\u00f3 dels usos diferents de cada paraula, presenta un contingut d'informaci\u00f3 elevat. Per contra un diccionari escolar presenta un contingut d'informaci\u00f3 m\u00e9s redu\u00eft.\nEn Ecologia el terme informaci\u00f3 s'utilitza com un exponent del grau d'organitzaci\u00f3 de l'ecosistema (de la seva complexitat). Un alt nivell d'organitzaci\u00f3 es manifesta amb m\u00e9s informaci\u00f3 que es fa palesa per exemple amb una millor estructuraci\u00f3 de l'espai (en estrats diferenciats en el cas de l'ecosistema bosc), amb una major diversitat d'esp\u00e8cies (considerant el contingut d'informaci\u00f3 del material gen\u00e8tic), amb l'abund\u00e0ncia de missatges o senyals (visuals, sonors, olfactius), per la pres\u00e8ncia de rutes o pistes, de caus ben organitzats, per l'abund\u00e0ncia de relacions estables entre les diferents poblacions, etc., \nEn els sistemes complexos, la informaci\u00f3 es pot associar a l'energia. L'establiment de noves relacions entre elements d'un sistema requereix energia. En el cas d'un sistema social com \u00e9s una empresa, una millor organitzaci\u00f3 (un major contingut d'informaci\u00f3) ser\u00e0 possible a partir de la incorporaci\u00f3 de treball (energia) del personal encarregat. Al llarg de l'evoluci\u00f3 del sistema, la incorporaci\u00f3 d'energia al sistema fa que el contingut total d'informaci\u00f3 del sistema augmenti. Tamb\u00e9 les importacions d'energia i mat\u00e8ria degudes a l'explotaci\u00f3 d'altres sistemes amb els que es relaciona dona lloc a un augment de la informaci\u00f3. Al llarg de la successi\u00f3 ecol\u00f2gica, per exemple, la incorporaci\u00f3 constant d'energia a trav\u00e9s dels autotrofs fa que el contingut total d'informaci\u00f3 del sistema augmenti. Tamb\u00e9 les importacions d'energia i mat\u00e8ria degudes a l'explotaci\u00f3 d'ecosistemes ve\u00efns permet aquest augment d'informaci\u00f3 (o d'organitzaci\u00f3).\nEn els ecosistemes, la informaci\u00f3 s'acumula tant per via gen\u00e8tica com per la via cultural. L'exist\u00e8ncia pr\u00e8via d'informaci\u00f3 a l'ecosistema dona lloc, com ja s'ha dit m\u00e9s amunt, que l'energia incident doni lloc a m\u00e9s ordre en comptes de desordre o entropia (contradient aparentment el segon principi de la Termodin\u00e0mica segons el qual la incid\u00e8ncia d'energia a un sistema produeix m\u00e9s desordre o entropia). Aquesta contradicci\u00f3 ja s'ha dit que \u00e9s m\u00e9s aparent que real, ja que el que fa el sistema \u00e9s canalitzar l'energia adequadament per produir ordre (ja que hi ha informaci\u00f3 gen\u00e8tica pr\u00e8via que ho permet) i exporta l'entropia a l'entorn del sistema.\nQualsevol entrada d'energia en un sistema produeix canvis en el mateix. En els sistemes f\u00edsics simples (com ara en un globus ple de gas) la introducci\u00f3 d'energia es tradueix en desordre o entropia, ja que les mol\u00e8cules de gas tendeixen a moure's m\u00e9s activament i a l'atzar. En canvi en els sistemes naturals i socials autoorganitzats, on hi ha informaci\u00f3 pr\u00e8via acumulada, l'entrada d'energia es tradueix en m\u00e9s organitzaci\u00f3. Aix\u00f2 \u00e9s possible pel fet que la informaci\u00f3 preexistent (gen\u00e8tica i cultural) canalitza l'energia cap a rutes i destins adequats.\nQualsevol poblaci\u00f3 de l'ecosistema \u00e9s portadora d'informaci\u00f3. Un exc\u00e9s de mat\u00e8ria i energia que incideixi en l'efectiu de poblaci\u00f3 fa augmentar la probabilitat que augmenti la informaci\u00f3 tant gen\u00e8tica com cultural. La informaci\u00f3 gen\u00e8tica es perd si la poblaci\u00f3 s'extingeix o b\u00e9 si es fa m\u00e9s uniforme si disminueix l'efectiu de poblaci\u00f3, ja que aleshores es redueix la variabilitat gen\u00e8tica. Pot augmentar si la poblaci\u00f3 incrementa el seu efectiu, ja que la probabilitat que es presentin noves adquisicions gen\u00e8tiques favorables augmenta i aquest car\u00e0cter es pot transmetre.\nLa informaci\u00f3 cultural fa refer\u00e8ncia a aquella informaci\u00f3 que es transmet de generaci\u00f3 en generaci\u00f3 a trav\u00e9s de l'aprenentatge, si \u00e9s que l'estructura d'edats ho permet. Si es transmet, la informaci\u00f3 a m\u00e9s pot presentar nous significats que en circumst\u00e0ncies noves pot arribar a ser important per a la superviv\u00e8ncia de la poblaci\u00f3, \u00e9s a dir pot diversificar-se.\nEl nombre d'esdeveniments ocorreguts a un individu fa augmentar la quantitat d'informaci\u00f3 de qu\u00e8 disposa. Aix\u00ed per exemple una au insect\u00edvora presenta un nombre de contactes elevat amb la seva presa, fet que contribueix a l'aprenentatge de les millors t\u00e0ctiques per a la depredaci\u00f3, el que facilita una millor depredaci\u00f3 (cal dir que en molts casos el reconeixement de la presa per part del depredador no \u00e9s gen\u00e8tica doncs aix\u00f2 limitaria l'extensi\u00f3 del depredador a territoris on nom\u00e9s es present\u00e9s aquesta presa). El depredador acumula informaci\u00f3 sovint per via cultural (per\u00f2 no exclusivament). La presa tendeix a acumular la informaci\u00f3 per via gen\u00e8tica, per selecci\u00f3 natural. Si ha pogut escapar a la depredaci\u00f3, l'avantatge que ha fet possible la seva superviv\u00e8ncia \u00e9s tramesa de generaci\u00f3 en generaci\u00f3 per via gen\u00e8tica (gr\u00e0cies a una nova caracter\u00edstica morfol\u00f2gica, fisiol\u00f2gica o de comportament instintiu que ha facilitat la superviv\u00e8ncia). Cal dir que les preses tamb\u00e9 poden acumular informaci\u00f3 per via cultural.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'esfera Bernal \u00e9s un tipus d'h\u00e0bitat espacial destinat com a casa a llarg termini per a residents permanents, proposat el 1929 per John Desmond Bernal, fent-lo aix\u00ed el primer projecte de ciutat espacial. La proposta original de Bernal descrivia una esfera d'1,6 km de di\u00e0metre. La qual podia albergar m\u00e9s de 20.000 persones en el seu interior. D'aquesta idea principal se'n van fer dos adaptacions posteriors:\n\nIlla 1: En una s\u00e8rie d'estudis en 1975 i 1976 amb el prop\u00f2sit d'especular sobre dissenys per a futures col\u00f2nies espacials, la Stanford University i Gerard Kitchen O'Neill proposaven l'Illa 1, una esfera Bernal modificada amb un di\u00e0metre de nom\u00e9s 500 m que girava a 1.9 rpm per produir una gravetat artificial en l'equador de l'esfera com la de la Terra. En l'interior un paisatge que s'assemblaria a una vall gran. L'Illa 1 seria capa\u00e7 de proporcionar espai de vida i recreaci\u00f3 per a una poblaci\u00f3 d'aproximadament 10.000 persones, amb un h\u00e0bitat basat en l'agricultura. La llum solar s'havia de redirigir a l'interior de l'esfera amb miralls externs per finestres grans prop dels pols.Illa 2: El Dr. O'Neill imaginava la pr\u00f2xima generaci\u00f3 d'h\u00e0bitat espacial com a versi\u00f3 m\u00e9s gran de l'Illa 1. Illa 2 tindria aproximadament 1800 metres de di\u00e0metre, produint una circumfer\u00e8ncia equatorial de gaireb\u00e9 6'5km. Amb aquesta mida, l'h\u00e0bitat podria acomodar c\u00f2modament una poblaci\u00f3 d'unes 140.000 persones.Illa 3: Dos cilindres rotacionals cadascun de cinc 8 km de di\u00e0metre, i de 32 km de llarg. Cada cilindre t\u00e9 sis \u00e0rees iguals: tres s\u00f3n finestres, i les altres tres de terra.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El tecnocapitalisme (paraula composta que combina \"tecnologia\" i \"capitalisme\") es refereix als canvis del capitalisme associats a l'aparici\u00f3 de nous sectors tecnol\u00f2gics, el poder de les corporacions i noves formes d'organitzaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La democratitzaci\u00f3 de la tecnologia es coneix com el proc\u00e9s pel qual les tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 (TIC) deixen de ser propietat d'una elit privada o grup redu\u00eft de persones, per passar a ser-ho de tots els sectors de la societat. Concretament, ja no s\u00f3n els professionals els que fan \u00fas d'internet i les telecomunicacions sin\u00f3 que qualsevol persona hi t\u00e9 acc\u00e9s, sense importar l'edat, la classe social, el sector o els mitjans disponibles, entre d'altres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El santanell \u00e9s un objecte amb dos regles articulats utilitzat per a formar angles de qualsevol obertura. Tamb\u00e9 rep els noms de saltarella,capserrat, sentenella, fals escaire o fals regle.\u00c9s una eina en forma d'escaire que permet de copiar angles mitjan\u00e7ant dos bra\u00e7os articulats que es poden immobilitzar. Per a mesurar l'angle en la pe\u00e7a original es col\u00b7loca el santanell amb els bra\u00e7os lliures sobre les superf\u00edcies l'angle de les quals interessa reproduir. Un cop ben situats cal immobilitzar els bra\u00e7os de la sentenella, que restaran marcant l'angle adequat. L'angle anterior es pot marcar o tra\u00e7ar en el material que calgui. Quan \u00e9s l'eina de picapedrer \u00e9s el xarx\u00f3. Un goni\u00f2metre de fuster o de taller mec\u00e0nic \u00e9s una versi\u00f3 m\u00e9s complexa de la sentenella que inclou un sector de cercle graduat i la possibilitat de llegir el valor de l'angle mesurat.S'utilitza en geometria o en construcci\u00f3 per a mesurar i tra\u00e7ar angles. En els paredats enqueixalats s'empra un model que t\u00e9 un bra\u00e7 m\u00e9s llarg, que fa 48 cm, i un de m\u00e9s curt, de 42 cm., que sol pesar 200 g fet de ferro. En la construcci\u00f3 a pedra seca, s'obre el capserrat sobre el buit on s'ha de col\u00b7locar una pedra, es transporta aquest angle al pedreny de qu\u00e8 es disposa per tal de trobar la pe\u00e7a que, una vegada adobada, hi encaixi millor.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Palm Pre \u00e9s un smartphone amb pantalla t\u00e0ctil dissenyat i comercialitzat per Palm, Inc.. \u00c9s un dispositiu amb caracter\u00edstiques multim\u00e8dia i amb un programari basat fortament en la connectivitat amb la Internet. \u00c9s el primer tel\u00e8fon m\u00f2bil en disposar del microprocessador Texas Instruments OMAP 3430. Palm Pre va ser presentat per Jon Rubinstein al Consumer Electronics Show de 2009.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'analitzador de masses quadripolar (en angl\u00e8s quadrupole mass analyser o QMS) \u00e9s un analitzador de massa utilitzat en espectrometria de massa, tamb\u00e9 conegut com a espectr\u00f2metre de massa de transmissi\u00f3 quadripolar, filtre de massa quadripolar, o quadrupol. Tal com indica el nom, l'analitzador de masses quadripolar consisteix en quatre varetes cil\u00edndriques, disposades en paral\u00b7lel a entre elles. En un espectr\u00f2metre de massa el quadrupol \u00e9s el component de l'instrument responsable per filtrar ions de la mostra, en funci\u00f3 de la seva proporci\u00f3 massa-c\u00e0rrega (m/z). Els ions s\u00f3n separats en el quadrupol segons l'estabilitat de les traject\u00f2ries dels ions en els camps el\u00e8ctrics oscil\u00b7lants que s\u00f3n aplicats a les varetes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La teoria de la representaci\u00f3 \u00e9s una branca de les matem\u00e0tiques que estudia les estructures algebraiques abstractes representant els seus elements com a transformacions lineals d\u2019espais vectorials i estudia m\u00f2duls sobre aquestes estructures algebraiques abstractes. En ess\u00e8ncia, una representaci\u00f3 fa m\u00e9s concret un objecte algebraic abstracte descrivint els seus elements per matrius i les seves operacions algebraiques (per exemple, suma de matrius, multiplicaci\u00f3 de matriu). La teoria de les matrius i dels operadors lineals es comprenen millor i, de vegades, simplifiquen els c\u00e0lculs de teories m\u00e9s abstractes. \nEls objectes algebraics susceptibles d'aquesta descripci\u00f3 inclouen grups, \u00e0lgebres associatius i \u00e0lgebres de Lie. La m\u00e9s destacada (i hist\u00f2ricament la primera) \u00e9s la teoria de la representaci\u00f3 de grups, en qu\u00e8 els elements d\u2019un grup es representen mitjan\u00e7ant matrius invertibles de manera que l\u2019operaci\u00f3 de grup sigui la multiplicaci\u00f3 de matrius.La teoria de la representaci\u00f3 \u00e9s un m\u00e8tode \u00fatil perqu\u00e8 redueix els problemes de l'\u00e0lgebra abstracta a problemes en l'\u00e0lgebra lineal, un tema ben ent\u00e8s. A m\u00e9s, l'espai vectorial sobre el qual es representa un grup (per exemple) pot ser infinit-dimensional i, permetent que sigui, per exemple, un espai de Hilbert, es poden aplicar m\u00e8todes d'an\u00e0lisi a la teoria de grups. La teoria de la representaci\u00f3 tamb\u00e9 \u00e9s important en f\u00edsica perqu\u00e8, per exemple, descriu com el grup de simetria d\u2019un sistema f\u00edsic afecta les solucions d\u2019equacions que descriuen aquest sistema.La teoria de la representaci\u00f3 \u00e9s generalitzada en els camps de les matem\u00e0tiques per dos motius. En primer lloc, les aplicacions de la teoria de la representaci\u00f3 s\u00f3n diverses: a m\u00e9s del seu impacte en l'\u00e0lgebra, la teoria de la representaci\u00f3:\n\nil\u00b7lumina i generalitza l'an\u00e0lisi de Fourier mitjan\u00e7ant l'an\u00e0lisi harm\u00f2nica,\nest\u00e0 connectat a la geometria mitjan\u00e7ant la teoria invariant i el programa Erlangen,\nt\u00e9 un impacte en la teoria de nombres a trav\u00e9s de formes autom\u00f2rfiques i el programa Langlands.En segon lloc, hi ha diversos enfocaments de la teoria de la representaci\u00f3. Els mateixos objectes es poden estudiar mitjan\u00e7ant m\u00e8todes de geometria algebraica, teoria de m\u00f2duls, teoria de nombres anal\u00edtics, geometria diferencial, teoria d'operadors, combinat\u00f2ria algebraica i topologia.L\u2019\u00e8xit de la teoria de la representaci\u00f3 ha provocat nombroses generalitzacions. Una de les m\u00e9s generals \u00e9s la teoria de categories. Els objectes algebraics als quals s'aplica la teoria de la representaci\u00f3 es poden veure com a tipus particulars de categories, i les representacions com a functors des de la categoria d'objectes fins a la categoria d'espais vectorials. Aquesta descripci\u00f3 apunta a dues generalitzacions \u00f2bvies: primer, els objectes algebraics es poden substituir per categories m\u00e9s generals; en segon lloc, la categoria objectiu dels espais vectorials es pot substituir per altres categories ben enteses.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una torrassa era una torre grossa o alta, que combinava funcions residencials i militars i que es va popularitzar a l'edat mitjana, principalment al segle XII. El segle xii \u00e9s l'\u00e8poca dels castells concentrats. \u00c9s a dir, de vegades, tot el castell era una gran torre o torrassa que solia incloure, fins i tot, una sala i on, per tant, l'aspecte residencial era important. Exemples de torrasses s\u00f3n les dels castells de Riner o de Gardeny. Tamb\u00e9 eren una torrassa alguns castells, o cases fortes, m\u00e9s tardans, com el de La Carrova (comarca del Montsi\u00e0).El nom \"torrassa\" apareix a nombrosos top\u00f2nims dels Pa\u00efsos Catalans com es pot veure a l'entrada\u02d0 La Torrassa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una m\u00e8nsula ferrovi\u00e0ria \u00e9s la pe\u00e7a que subjecta la caten\u00e0ria. I ho fa en repetides ocasions per tal de subjectar millor el cable; Aquesta \u00e9s m\u00e9s comuna quan la via fa una corba, ja que el cable ha de seguir paral\u00b7lelament la corba. La m\u00e8nsula est\u00e0 subjecte a un pal, met\u00e0l\u00b7lic que \u00e9s el que l'uneix amb el s\u00f2l. Hi ha molts tipus de m\u00e8nsules, i espanya en t\u00e9 un model propi i unificat en les companyies que operen a Espanya entre elles Red Nacional de los Ferrocarriles Espa\u00f1oles, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, euskotren. Tanmateix les l\u00ednies d'alta velocitat tenen un model diferent de m\u00e8nsules i caten\u00e0ria, ja que han d'albergar grans quantitats de volts per fer funcionar els velo\u00e7os combois.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un sistema ciberf\u00edsic (en angl\u00e8s cyberphysical system o CPS)  \u00e9s un sistema inform\u00e0tic en el qual un mecanisme est\u00e0 controlat o monitoritzat per un ordinador mitjan\u00e7ant l'\u00fas d'algorismes. En aquests, els components f\u00edsics i de programari  estan profundament entrella\u00e7ats, de manera que s\u00f3n capa\u00e7os d'operar en diferents escales espacials i temporals ja que presenten m\u00faltiples modalitats de comportament que interectuen entre si de manera que canvien segons el context. Alguns exemples de CPS inclouen xarxes intel\u00b7ligents, autom\u00f2bils aut\u00f2noms, seguiment o monitoratge en medicina, sistemes de control industrial, sistemes de rob\u00f2tica i avi\u00f2nica amb pilot autom\u00e0tic, etc.Els sistemes ciberf\u00edsics impliquen enfocaments transdisciplinaris que fusionen la teoria de la cibern\u00e8tica, la mecatr\u00f2nica, el disseny, la visi\u00f3 artificial  i la ci\u00e8ncia dels processos. El control de processos es denomina, sovint, sistemes incrustats. En aquests, l'\u00e8mfasi tendeix a trobar-se m\u00e9s en els elements computacionals i menys en un intens vincle entre els elements computacionals i f\u00edsics. Els sistemes ciberf\u00edsics s\u00f3n similars a l'Internet de les coses (IoT), compartint la mateixa arquitectura b\u00e0sica per\u00f2 presenten una combinaci\u00f3 i coordinaci\u00f3 m\u00e9s alta entre elements f\u00edsics i computacionals.Els precursors dels sistemes ciberf\u00edsics es poden trobar en \u00e0rees tan diverses com l'aeroespacial, l'automoci\u00f3, els processos qu\u00edmics, les infraestructures civils, l'energia, la salut, la fabricaci\u00f3, el transport, l'entreteniment i els electrodom\u00e8stics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "G.9959 \u00e9s una recomanaci\u00f3 de norma que especifica la capa f\u00edsica i la capa d'enlla\u00e7 de dades del model OSI per a xarxes d'\u00e0rea personal sense cables (xarxa sense fil) i baixa velocitat de transmissi\u00f3. \u00c9s mantingut per l'organisme ITU sector telecomunicacions (ITU-T) i el va definir l'any 2012. G.9959 \u00e9s implementat pel protocol de comunicacions Z-Wave.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un servei d'allotjament d'imatges permet a les persones pujar imatges a un lloc web d'Internet. La imatge \u00e9s desada en el servidor d'allotjament i pot ser vista per la resta de persones.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'argila expandida \u00e9s un material argil\u00f3s, que t\u00e9 la facultat d'incorporar mol\u00e8cules d'aigua a l'interior de les l\u00e0mines que formen la seva estructura cristal\u00b7lina. Aquest proc\u00e9s s'anomena hidrataci\u00f3. El fenomen provoca un augment de volum i planteja importants problemes a l'hora de fer-la servir per a la construcci\u00f3 d'edificis o carreteres, ja que el seu volum varia segons la quantitat d'aigua que cont\u00e9, i per tant, dep\u00e8n de les condicions clim\u00e0tiques.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una turbom\u00e0quina \u00e9s una m\u00e0quina que el seu element principal \u00e9s un rodet (rotor) a trav\u00e9s del qual passa un cabal hidr\u00e0ulic de forma cont\u00ednua, canviant aquest la seva quantitat de moviment per acci\u00f3 de la m\u00e0quina, significant aquest fet una transfer\u00e8ncia d'energia entre la m\u00e0quina i el flux, la qual pot ser en sentit m\u00e0quina-flux o flux-m\u00e0quina-. Les turbom\u00e0quines es diferencien d'altres m\u00e0quines t\u00e8rmiques en el fet que funcionen de manera cont\u00ednua i no discreta, com els compressors d'\u00e8mbol i les bombes de vapor a pist\u00f3, les quals s\u00f3n m\u00e0quines de despla\u00e7ament volum\u00e8tric o positiu. A semblan\u00e7a d'altres m\u00e0quines t\u00e8rmiques, s\u00f3n transformadores d'energia, entregant-li energia mec\u00e0nica al flux de treball convertint-la en pressi\u00f3 (energia potencial), energia t\u00e8rmica o energia cin\u00e8tica del flux, podent ser aquest intercanvi en el sentit contrari. Aquestes m\u00e0quines s\u00f3n utilitzades en l'actualitat per generar energia el\u00e8ctrica que es fa servir a gaireb\u00e9 totes les tecnologies emprades, com a mecanisme de propulsi\u00f3 per a vehicles.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La p\u00edndola vermella i la p\u00edndola blava s\u00f3n s\u00edmbols de cultura popular provinents de la pel\u00b7l\u00edcula de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 Matrix. Es tracta d'una met\u00e0fora que representa l'elecci\u00f3 entre el coneixement, la llibertat i la dolorosa i cruel veritat de la realitat (p\u00edndola vermella) o la seguretat, felicitat i plaent ignor\u00e0ncia de la il\u00b7lusi\u00f3 (p\u00edndola blava).\nEls termes, popularitzats en la cultura de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, provenen de la pel\u00b7l\u00edcula Matrix del 1999. A la pel\u00b7l\u00edcula, el capit\u00e0 rebel Morfeu ofereix al personatge principal Neo l'elecci\u00f3 entre una p\u00edndola vermella i una p\u00edndola blava. La pastilla vermella l'alliberaria del control del m\u00f3n dels somnis generat per una m\u00e0quina, i es podria escapar al m\u00f3n real per\u00f2 alhora viure la dura i dif\u00edcil \u00abveritat de la realitat\u00bb. D'altra banda, la pastilla blava el mantindria en la c\u00f2moda realitat virtual simulada de la \u00abMatriu\u00bb.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'h\u00e8lix o h\u00e8lice \u00e9s un dispositiu format per un conjunt d'elements denominats pales o \u00e0leps, els quals estan muntats de forma conc\u00e8ntrica al voltant d'un eix, girant al voltant d'aquest en un mateix pla.La seva funci\u00f3 \u00e9s transformar o b\u00e9 energia mec\u00e0nica de rotaci\u00f3 en energ\u00eda cin\u00e8tica (l'h\u00e8lix d'un vaixell) o b\u00e9 al rev\u00e9s, la cin\u00e8tica en mec\u00e0nica (mol\u00ed de vent). Les pales de l'h\u00e8lix no s\u00f3n planes, sin\u00f3 que tenen una forma corba que sobresurt del pla en el que giren.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Es considera com animaci\u00f3 experimental a tota expressi\u00f3 d'un concepte o idea a trav\u00e9s de t\u00e8cniques d'animaci\u00f3 no convencionals o de metodologies no establertes, implicant algun tipus d'innovac\u00f3 tant narrativa com t\u00e8cnica. Aquest tipus d'animaci\u00f3 compr\u00e8n un conjunt de m\u00e8todes minuciosos d'animaci\u00f3 frame-by-frame amb la finalitat de manipular les imatges resultants. No hi ha regles i l'artista pot prendre's llibertats amb els mitjans que utilitzi, deixar volar la seva imaginaci\u00f3 i crear art mitjan\u00e7ant el dibuix directe en la pel\u00b7l\u00edcula o utilitzant qualsevol altre element.Les t\u00e8cniques poden ser molt variades, de la mateixa manera que la hist\u00f2ria narrada. Pot o no haver un personatge, pot o no haver un conflicte, etc. El l\u00edmit, d'aquesta forma, \u00e9s la capacitat de l'artista per a explorar i explotar al m\u00e0xim aquest art. Tanmateix, la m\u00fasica \u00e9s sovint utilitzada com acompanyament. Diferentes can\u00e7ons poden ser utilitzades durant una sola actuaci\u00f3, i cada can\u00e7o \u00e9s escollida per un artista per a millorar el contingut emocional d'un moment en particular.Aquestes t\u00e8cniques en l'animaci\u00f3 experimental generalment s\u00f3n la combinaci\u00f3 de les ja existents com el stop motion, la rotosc\u00f2pia, el dibuix sobre cel\u00b7luloide, etc. Moltes de les formes d'animaci\u00f3 experimental es basen tamb\u00e9 en un \u00fas innovador d'eines ja presents en altres \u00e1mbits de l'art visual: pintura sobre diversos materials, dibuix amb diferentes eines, manipulaci\u00f3 digital de materials, \u00fas de programes de disseny i fotografia de manera creativa, etc. Aix\u00ed doncs, amb els aven\u00e7os en la manipulaci\u00f3 digital d'imatges, l'animaci\u00f3 experimental esdev\u00e9 un camp molt bast que encara es troba en proc\u00e9s d'exploraci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un fotoc\u00e0tode \u00e9s un dispositiu sensible a la llum format per una capa d'una subst\u00e0ncia met\u00e0l\u00b7lica com el cesi, sodi o antimoni sobre una base de quars o vidre i que es baixa electrons quan s'exposa a cert nivell de lluminositat. Els electrons de la capa met\u00e0l\u00b7lica absorbeixen l'energia dels fotons i la remeten cap a, per exemple, una emulsi\u00f3 fotogr\u00e0fica. Aquest proc\u00e9s es denomina fotoemissi\u00f3. El nombre d'electrons emesos pel fotoc\u00e0tode \u00e9s directament proporcional a la quantitat de llum que incideix en el. Per tant, el nombre d'electrons \u00e9s directament proporcional a la quantitat de raigs X incidents. Aquests dispositius s'utilitzen en la construcci\u00f3 d'intensificadors d'imatge i de c\u00e0meres de televisi\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Camp Acad\u00e8mia (en b\u00falgar \u041b\u0430\u0433\u0435\u0440 \u0410\u043a\u0430\u0434\u0435\u043c\u0438\u044f, L\u00e0ger Akad\u00e9miya) (62\u00b038\u203241,9\u2033 latitud sud, 60\u00b010\u203218,3\u2033 longitud oest) \u00e9s una localitat geogr\u00e0fica a l'illa Livingston, de les illes Shetland del Sud, a l'Ant\u00e0rtida, anomenat en honor de l'Acad\u00e8mia B\u00falgara de Ci\u00e8ncies i la seva contribuci\u00f3 a l'exploraci\u00f3 ant\u00e0rtica.\n\nEl lloc est\u00e0 situat estrat\u00e8gicament a la part alta de la glacera Huron, prop del pic de Zograf, a la Muntanya de Tangra central, a una elevaci\u00f3 de 541 m. El Camp Acad\u00e8mia es connecta amb la base b\u00falgara de Sant Climent d'Ohrid per mitj\u00e0 d'una ruta terrestre d'11 km, i amb la base ant\u00e0rtica espanyola de Joan Carles I per mitj\u00e0 d'una ruta de 12,5 km.\nEl Camp Acad\u00e8mia ofereix acc\u00e9s convenient, pel sud, a la Muntanya de Tangra; pel nord, a les \u00e0rees de la serralada Bowles, les al\u00e7ades Vidin, la glacera Kaliakra i el camp de neu de Saedin\u00e9nie; per l'est, a la glacera Huron, i per l'oest a les serralades Pliska i Burdick i les glaceres Perunika i Huntress.\nEl lloc va ser ocupat per primera vegada per l'expedici\u00f3 topogr\u00e0fica b\u00falgara Tangra 2004/05, des del 3 de desembre del 2004 fins al 2 de gener del 2005. La informaci\u00f3 geogr\u00e0fica s'obtenia de les \u00e0rees remotes de l'illa Livingston i l'illa Greenwich, 150 llocs geogr\u00e0fics es van mapar per primera vegada, i un mapa topogr\u00e0fic nou de les dues illes va publicar el 2005. El Camp Acad\u00e8mia va ser designat com l'oficina de correus Tangra 1091 d'estiu des de 2004, la divisi\u00f3 m\u00e9s meridional del Correu B\u00falgar.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Agent de missatges (en angl\u00e8s message Broker), en ci\u00e8ncies de la computaci\u00f3, \u00e9s un m\u00f2dul de programari intermedi que tradueix els missatges del protocol de l'emissor a missatges del protocol del receptor. Els brokers apareixen quan hi ha xarxes de comunicaci\u00f3 amb intercanvi de missatges.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un  sistema de navegaci\u00f3 inercial , o  INS  per les seves sigles en angl\u00e8s (Inertial Navigation System ), \u00e9s un sistema d'ajuda a la navegaci\u00f3 que utilitza un ordinador, sensors de moviment (acceler\u00f2metre s) i sensors de rotaci\u00f3 gir\u00f2scops per calcular cont\u00ednuament mitjan\u00e7ant estima la posici\u00f3, orientaci\u00f3, i velocitat (direcci\u00f3 i rapidesa de moviment) d'un objecte en moviment sense necessitat de refer\u00e8ncies externes. \u00c9s usat en vehicles com vaixells, aeronaus, submarins, m\u00edssils, i naus espacials. Entre altres termes usats per referir-se a sistemes de navegaci\u00f3 inercial o dispositius estretament relacionats s'inclou  sistema de guiat inercial ,  plataforma de refer\u00e8ncia inercial , i moltes m\u00e9s variacions.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La teoria microbiana de la malaltia o teoria germinal de les malalties infeccioses \u00e9s una teoria cient\u00edfica que proposa que els microorganismes (del grec \u03bc\u03b9\u03ba\u03c1\u03bf, \u00abmicro\u00bb, diminut, petit i \u03b2\u03b9\u03bf\u03c2, \u00abbio\u00bb, vida, lit. '\u00e9sser viu diminut' ) s\u00f3n la causa d'una \u00e0mplia gamma de malalties. El coneixement actual sobre aquestes malalties \u00e9s que els microbis provoquen una reacci\u00f3 en el cos de l'\u00e9sser que infecten, i aquesta reacci\u00f3 \u00e9s el que s'anomena \"malaltia\". Aquests petits organismes, gaireb\u00e9 tots massa petits per veure'ls a ull nu, envaeixen els humans, animals i altres hostes vius. El seu creixement i reproducci\u00f3 dins del portador pot produir una malaltia. El mot \"germen\" o microbi pot referir-se a un virus, bacteri, protist, fong o pri\u00f3. Els microorganismes causants de malalties s\u00f3n anomenats pat\u00f2gens i les malalties que causen s\u00f3n anomenades malalties infeccioses.\nTot i que el patogen \u00e9s la principal causa d'una malaltia infecciosa, factors personals com l'her\u00e8ncia gen\u00e8tica, nutrici\u00f3, fortalesa o debilitat del sistema immunitari, ambient i h\u00e0bits higi\u00e8nics sovint influencien la severitat de la malaltia i la probabilitat que un individu en particular s'infecti despr\u00e9s de ser exposat al patogen.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "S\u00f3n unes ulleres de desintoxicaci\u00f3 digital desenvolupades recentment per Ivan Cash amb el finan\u00e7ament d'un projecte de Kickstarter. La fase beta es va llen\u00e7ar l'octubre de 2018 i est\u00e0 previst que surtin al mercat l'abril del 2019. El seu objectiu es aconseguir mitjan\u00e7ant un filtre polaritzador que l'ull hum\u00e0 no sigui capa\u00e7 de veure diverses pantalles digitals LED i LCD com ara ordinadors o televisors, avui dia encara no t\u00e9 un \u00fas molt efectiu amb smartphones que fan \u00fas d'una tecnolog\u00eda OLED. El projecte ha tingut molt bona acceptaci\u00f3 i continua treballant en noves versions millorades del innovador dispositiu.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els pulp magazines (literalment \"revistes de polpa\") van ser unes revistes de ficci\u00f3 molt barates, populars entre els anys 20 i els anys 50, i que contenien literatura sovint de car\u00e0cter sensacionalista, a vegades de poca qualitat. El terme pulp fiction tamb\u00e9 es pot referir a llibres en r\u00fastica de mercat popular dels anys 1950, que tindria el seu equivalent catal\u00e0 en el terme \"literatura de cordill\".", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'efecte Jennifer i John fa refer\u00e8ncia a un experiment realitzat per la Universitat Yale al 2012, on es demanava a docents qualificats dels departaments de ci\u00e8ncies (f\u00edsica, qu\u00edmica i biologia) de sis universitats d'investigaci\u00f3 nord-americanes, que valoressin la sol\u00b7licitud presentada per un estudiant (John) o una estudiant (Jennifer) ficticis, per ocupar, en els seus departaments, el c\u00e0rrec de cap de laboratori. Una de les peculiaritats de l'experiment era que la documentaci\u00f3 que avaluaven era la mateixa i nom\u00e9s es diferenciava el nom i sexe de la persona sol\u00b7licitant.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La relaci\u00f3 senyal-soroll (en angl\u00e8s Signal to noise ratio, SNR o S/N) es defineix com el marge que hi ha entre la pot\u00e8ncia del senyal que es transmet i la pot\u00e8ncia del soroll que el corromp. Aquest marge \u00e9s mesurat en decibels. Rang din\u00e0mic i relaci\u00f3 senyal-soroll per referir-se a aquest marge que hi ha entre el soroll de fons i nivell de refer\u00e8ncia, es poden utilitzar com a sin\u00f2nims. No passa el mateix, quan el rang din\u00e0mic indica la dist\u00e0ncia entre el nivell de pic i el soroll de fons. Que en les especificacions t\u00e8cniques d'un equip, aparegui la relaci\u00f3 senyal-soroll indicada en dB, no vol dir res si no va acompanyat pels punts de refer\u00e8ncia utilitzats i les ponderacions.Per tal d'indicar correctament el marge din\u00e0mic, la mesura en dB ha d'anar acompanyada per:\n\nLa corba de ponderaci\u00f3.\nEl nivell de refer\u00e8ncia.Per exemple, en el cas d'un magnet\u00f2fon en unes especificacions t\u00e8cniques trobar\u00edem:\n\n60 dB, CIR 468-3 (ref. 1 kHz, 320 nWb/m-1) .On:\n\nCIR 468-3 \u00e9s la corba de ponderaci\u00f3\n1 kHz \u00e9s el nivell de refer\u00e8ncia\n320 nWb/m-1 \u00e9s el nivell magn\u00e8tic en qu\u00e8 s'ha gravat el nivell de refer\u00e8ncia.Per poder comparar equips pel que fa a la seva resposta en freq\u00fc\u00e8ncia, els equips han d'haver mesurat aquesta relaci\u00f3 senyal/soroll utilitzant la mateixa corba de ponderaci\u00f3 i nivell de refer\u00e8ncia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Societat Geogr\u00e0fica Russa (en rus: \u0420\u0443\u0301\u0441\u0441\u043a\u043e\u0435 \u0433\u0435\u043e\u0433\u0440\u0430\u0444\u0438\u0301\u0447\u0435\u0441\u043a\u043e\u0435 \u043e\u0301\u0431\u0449\u0435\u0441\u0442\u0432\u043e \u00ab\u0420\u0413\u041e\u00bb) (RGO) \u00e9s una societat d'ensenyament amb la seu a Sant Petersburg, R\u00fassia. Promou l'exploraci\u00f3 i la geografia amb programes de recerca cient\u00edfica que inclou l'oceanografia i l'etnografia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Premi Pr\u00edncep d'Ast\u00faries de Ci\u00e8ncies Socials \u00e9s concedit, des de l'any 1981, a la persona, grup de persones o instituci\u00f3 la tasca de la qual creadora o d'investigaci\u00f3 en els camps de l'antropologia, dret, economia, geografia, hist\u00f2ria, psicologia, sociologia i altres ci\u00e8ncies socials representi una contribuci\u00f3 rellevant al desenvolupament de les mateixes en benefici de la Humanitat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L' encesa electr\u00f2nica  \u00e9s un sistema d'encesa per a motors de cicle Otto tant de dos temps (2T) com quatre temps (4T) en el qual la funci\u00f3 d'interrompre el corrent del primari de la bobina per generar per autoinducci\u00f3 l'alta tensi\u00f3 necess\u00e0ria en la bugia no es fa per mitjans mec\u00e0nics com en el sistema de ruptor o platins, sin\u00f3 mitjan\u00e7ant un o diversos transistors.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La micronitzaci\u00f3 \u00e9s el proc\u00e9s de reduir el di\u00e0metre mitj\u00e0 de part\u00edcules de material s\u00f2lid. Normalment el terme de micronitzaci\u00f3 es fa servir quan les part\u00edcules que es produeixen s\u00f3n de di\u00e0metre de pocs micr\u00f2metres. Tanmateix les aplicacions modernes (usualment en la ind\u00fastria farmac\u00e8utica) requereixen di\u00e0metres mitjans de les part\u00edcules dins l'escala del nan\u00f2metre.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Realitat Augmentada (RA) \u00e9s una tecnologia que permet observar elements f\u00edsics de la realitat a trav\u00e9s de dispositius i software espec\u00edfics. Aquesta tecnologia aplicada a l'educaci\u00f3 permet a l'alumne interaccionar amb el m\u00f3n real i virtual, donant d'aquesta manera m\u00e9s vida als objectes pel seu estudi. La pres\u00e8ncia de les TIC ofereixen nous escenaris educatius. L'establiment de la Realitat Augmentada dins el camp educatiu encara \u00e9s escassa, per\u00f2 estudis corroboren que la Realitat Augmentada aporta millors i noves possibilitats en els processos d'ensenyament; i una major motivaci\u00f3 i inter\u00e8s per aprendre.  \nLa Realitat Augmentada (RA) pot facilitar la comprensi\u00f3 de fen\u00f2mens complexos, ja que fa possible una visualitzaci\u00f3 de l'entorn i dels objectes des de diversos angles, de manera m\u00e9s comprensiva, rica, detallada i complementada mitjan\u00e7ant les dades digitals afegides.Pel desenvolupament de la realitat augmentada \u00e9s necessari comptar amb les dues parts que la conformen:\nEl hardware: dispositiu que permet capturar algun aspecte de la realitat, per exemple una c\u00e0mera digital.\nEl software: consisteix en aquells programes o aplicacions que fan possible l'an\u00e0lisi de la informaci\u00f3 capturada, enriquint-la amb dades que faciliten la seva comprensi\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les neurones artificials s\u00f3n microxips que pretenen imitar les funcions de les neurones biol\u00f2giques. Aquesta tecnologia s'est\u00e0 investigant i desenvolupant actualment i es pret\u00e9n que d'aqu\u00ed a uns anys es pugui comen\u00e7ar a utilitzar en els \u00e0mbits de salut. Gr\u00e0cies a les neurones artificials es poden crear xarxes neuronals artificials (XNA).Aquest tipus de neurones artificials responen als senyals el\u00e8ctrics que emet el nostre sistema nervi\u00f3s de la mateixa manera que ho faria una neurona real biol\u00f2gica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "FPU (de l'angl\u00e8s Floating Point Unit) o unitat de coma flotant \u00e9s un coprocessador especialitzat com a part del microprocessador destinada al c\u00e0lcul d'operacions matem\u00e0tiques amb coma flotant. \u00abPoint\u00bb (punt) \u00e9s el signe decimal en texts anglosaxons, que a Europa \u00e9s la coma.\nAmb la incorporaci\u00f3 d'aquesta unitat, els microprocessadors van ser capa\u00e7os de fer operacions amb nombres molt grans i molt petits, amb una precisi\u00f3 determinada, de forma nativa, sense haver de fer operacions de transformaci\u00f3 dels nombres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnologia industrial \u00e9s l'\u00fas de l'enginyeria i la manufactura per fer una producci\u00f3 m\u00e9s r\u00e0pida, simple i m\u00e9s eficient. El camp de la tecnologia industrial empra a persones creatives i t\u00e8cnicament competents que poden ajudar a una empresa aconseguir una productivitat eficient i rendible.Els programes de tecnologia industrial solen incloure instruccions en la teoria d'optimitzaci\u00f3, factors humans, comportament organitzacional, processos industrials, procediments de planificaci\u00f3 industrial, aplicacions inform\u00e0tiques, i preparaci\u00f3 d'informes.Planificar i dissenyar processos de manufactura i equip \u00e9s un aspecte principal de ser un tecn\u00f2leg industrial. Un tecn\u00f2leg industrial \u00e9s sovint responsable de la implementaci\u00f3 de certs dissenys i processos. La tecnologia Industrial consisteix en la gesti\u00f3, operaci\u00f3 i manteniment de sistemes operatius complexos.\nEn una orientaci\u00f3 m\u00e9s ingenieril, la tecnologia industrial amplia els coneixements cient\u00edfics, t\u00e8cnics, econ\u00f2mics i mediambientals; s'incideix en profunditat en els elements de m\u00e0quines i sistemes, en els sistemes pneum\u00e0tics i en els aspectes socials i mediambientals de la t\u00e8cnica, aix\u00ed com en les diverses normes de seguretat exigibles en tota activitat laboral.Obre camins d'aplicacions concretes i pr\u00e0ctiques d'altres disciplines cient\u00edfiques, alhora que vertebra aquells coneixements necessaris per abordar estudis superiors.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un congelador \u00e9s un electrodom\u00e8stic que serveix per emmagatzemar productes, normalment menjar, a una temperatura inferior a la del punt de congelaci\u00f3. La seva temperatura sol rondar els -20 \u00b0C. Normalment est\u00e0 a la part de sota del frigor\u00edfic. S'hi posen els aliments que s'hagin d'emmagatzemar i no prendre en cert temps.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Societat Catalana de Tecnologia \u00e9s una filial de l'Institut d'Estudis Catalans, creada el 1986 com a continuaci\u00f3 de la Secci\u00f3 d'Enginyeria de la Societat Catalana de Ci\u00e8ncies F\u00edsiques, Qu\u00edmiques i Matem\u00e0tiques.Entre les seves activitats es destaquen els cursos organitzats en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Consell Interdepartamental de Recerca i Innovaci\u00f3 Tecnol\u00f2gica (CIRIT) de la Generalitat de Catalunya, i l'edici\u00f3 de diverses publicacions com el seu Butllet\u00ed i les monografies. A m\u00e9s, cada any convoca un premi per a estudiants.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El futbol ja no \u00e9s m\u00e9s que un simple esport, sin\u00f3 que s'ha convertit en un espectacle que segueixen milions de persones arreu del m\u00f3n. \"L'esport rei\" \u00e9s un fenomen de masses que ha aconseguit instaurar un imperi econ\u00f2mic, movent milers de milions d'euros a l'any, ja sigui per drets televisius o d'imatge, traspassos de jugadors, inversions dels clubs... Per\u00f2 \u00e9s cert, que a mesura que passen els anys, el p\u00fablic i els mateixos participants m\u00e9s directes del joc han demanat, en nombroses ocasions, modernitzar aquest esport.\nEn ple segle xxi, el desenvolupament de les tecnologies audiovisuals est\u00e0 en auge i sembla impossible pensar no conviure amb elles. At\u00e8s que la imatge i la seva transmissi\u00f3 \u00e9s tan important avui dia, \u00e9s incre\u00efble que es q\u00fcestioni tant la incorporaci\u00f3 de la tecnologia en el futbol. Hist\u00f2ricament el futbol no ha abra\u00e7at molt la tecnologia per\u00f2 els \u00faltims moviments apunten al fet que hi haur\u00e0 una revoluci\u00f3 sobre aquest tema. A m\u00e9s, es tracta d'un esport no exempt de pol\u00e8mica, ja que les accions que es desenvolupen al terreny de joc succeeixen a grans velocitats i la tasca dels \u00e0rbitres \u00e9s cont\u00ednuament q\u00fcestionada. Per aquest motiu, han sorgit diverses solucions, de car\u00e0cter audiovisual, amb la missi\u00f3 d'acabar amb els errors arbitrals que faciliten el seu treball.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El cient\u00edfic boig \u00e9s un arquetip de la cultura popular contempor\u00e0nia. Es tracta d'un geni que vol passar els l\u00edmits permesos a la ci\u00e8ncia, amb conseq\u00fc\u00e8ncies sovint catastr\u00f2fiques, tot i que la seva intenci\u00f3 pot ser maligna o simplement \u00e0nsia de coneixement. \u00c9s la variant moderna del mite de Prometeu i totes les hist\u00f2ries que ensenyen l'error de voler tenir m\u00e9s coneixement del perm\u00e8s.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'antiindustrialisme, antiproductivisme o cr\u00edtica de la tecnologia s\u00f3n moviments de cr\u00edtica contra el progr\u00e9s tecnol\u00f2gic. Veuen aquest progr\u00e9s tecnol\u00f2gic com una ideologia nascuda al segle xix durant la Revoluci\u00f3 Industrial i a partir de la Segona Guerra Mundial s'imposa en les consci\u00e8ncies, principalment sota l'efecte del maquinisme, de la informatitzaci\u00f3 i de les xarxes electr\u00f2niques.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Air-Cobot, acr\u00f2nim d\u2019Aircraft enhanced Inspection by smaRt & Collaborative rOBOT, \u00e9s un projecte franc\u00e8s de recerca i desenvolupament d'un robot m\u00f2bil de col\u00b7laboraci\u00f3 poden inspeccionar els avions durant les operacions de manteniment. Coordinat per Akka Technologies, aquest projecte de m\u00faltiples associats implica laboratoris de recerca i la ind\u00fastria. La investigaci\u00f3 al voltant d'aquest prototip va ser desenvolupat en tres dominis : la navegaci\u00f3 aut\u00f2noma, assaig no destructiu i la col\u00b7laboraci\u00f3 humana-robot. El robot i els desenvolupaments investigacions relacionades han estat presentades en exposicions i confer\u00e8ncies.\nAir-Cobot es factura com el primer robot d'inspecci\u00f3 visual per a avions. S'han considerat anteriorment els robots d'inspecci\u00f3 amb altres tipus de sensors, com el del Projecte europeu Robair. Des del llan\u00e7ament del projecte, s'estan comen\u00e7ant a desenvolupar altres solucions basades en la visi\u00f3, com ara el drone de l'aerol\u00ednia brit\u00e0nica EasyJet o l'eixam de drones de l'startup de Tolosa de Llenguadoc Donecle o el projecte Aircam del fabricant Airbus.\nDes de l'inici del projecte en 2013, el robot Air-Cobot es dedica a inspeccionar les parts inferiors d'un avi\u00f3. En la continuaci\u00f3 del projecte, hi ha la perspectiva d'acoblament amb un drone per inspeccionar les parts superiors d'un avi\u00f3. A l'octubre de 2016, Airbus Group va llan\u00e7ar el seu projecte d'investigaci\u00f3 sobre l'hangar del futur a Singapur. S'hi inclouen els robots dels projectes Air-Cobot i Aircam.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El N95 o Nokia N95 \u00e9s un tel\u00e8fon intel\u00b7ligent de la s\u00e8rie N de Nokia presentat en setembre de 2006 i llan\u00e7at a mitjans de mar\u00e7 del 2007, amb un preu sobre els 600 \u20ac, 800 $, 500 \u00a3 inc. IVA. Es basa en el programari del paquet 1 de la tercera edici\u00f3 S60 sistema operatiu Symbian (v9.2) i \u00e9s particularment significatiu per ser el primer HSDPA de Nokia i tamb\u00e9 primer m\u00f2bil amb GPS incl\u00f2s.\nEl 22 de mar\u00e7, Nokia va anunciar que el N95 es va comen\u00e7ar a comercialitzar en els mercats europeus, asi\u00e0tics i mig-orientals dominants. En Llatinoam\u00e8rica es comercialitza des del 2007.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Base Ant\u00e1rtica Carlini \u00e9s una estaci\u00f3 cient\u00edfica permanent argentina situada a l'\u2019 illa Rei Jordi (o 25 de Maig) de les illes Shetland del Sud.\nRep el nom del tinent Jos\u00e9 Jubany que mor\u00ed en acte de servei l'any 1948.\nEst\u00e0 habitada per unes 29 persones a l'hivern (2010) i per 33 a l'estiu.Est\u00e0 operada i administrada per la Direccion Nacional del Antartico de l'Argentina, organisme depenent del Ministerio de Relaciones Exteriores, Comercio Internacional y Culto argent\u00ed. Els plans cientifics s\u00f3n implementats i supervisats pel Instituto Antartico Argentino. El Comando Ant\u00e1rtico de Ej\u00e9rcito de l'Argentina subministra el personal que hi passa l'hivern.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un can\u00f3 gen\u00e8tic can\u00f3 g\u00e8nic o una pistola gen\u00e8tica(en angl\u00e8s:gene gun o un biolistic particle delivery system), \u00e9s un aparell dissenyar origin\u00e0riament per la transformaci\u00f3 gen\u00e8tica de les plantes. Es tracta d'un aparell que injecta c\u00e8l\u00b7lules amb informaci\u00f3 gen\u00e8tica. La c\u00e0rrega \u00fatil \u00e9s una part\u00edcula elemental de metalls pesants coberta amb ADN de plasmidi. D'aquesta t\u00e8cnica sovint se'n diu biobal\u00edstica o biol\u00edstica. Aquest aparell \u00e9s capa\u00e7 de transformar qualsevol tipus de c\u00e8l\u00b7lula, incloses les de les plantes, i no est\u00e0 limitada a material gen\u00e8tic del nucli: tamb\u00e9 pot transformar org\u00e0nuls, inclosos els pl\u00e0stids.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'estaci\u00f3 Vanda era una base de recerca cient\u00edfica situada a l'Ant\u00e0rtida. Aquest lloc ha registrat la temperatura m\u00e9s alta de l'Ant\u00e0rtida: 14,6 \u00b0C el 5 de gener de 1974. Estava situada als altiplans occidentals de la Terra Vict\u00f2ria a la Depend\u00e8ncia Ross, espec\u00edficament a la riba del Llac Vanda, a la desembocadura del riu Onyx, a la Vall Wright. Es va comen\u00e7ar a construir durant els estius australs de 1967\u201368 i de 1968\u201369 i cinc homes hi van passar l'hivern de 1969 (Harrowfield, 2006). Els programes cient\u00edfics portats a terme inclo\u00efen la meteorologia, hidrologia, sismologia, corrents de la Terra i magnetisme.\nL'any 1995, es va clausurar per causa de problemes mediambientals, especialment de contaminaci\u00f3.\nActualment hi ha en aquest lloc una estaci\u00f3 meteorol\u00f2gica autom\u00e0tica i un petit refugi ocupat temporalment (nom\u00e9s a l'estiu)per un equip cient\u00edfic de Nova Zelanda.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El terme ci\u00e8ncia espacial pot significar:\n\nL'estudi de les q\u00fcestions espec\u00edficament relacionades amb el viatge a l'espai i la seva exploraci\u00f3, incloent-hi la medicina espacial.\nCi\u00e8ncia realitzada en l'espai exterior (vegeu investigaci\u00f3 espacial).\nL'estudi de tot en l'espai ultraterrestre; aix\u00f2 es diu de vegades astronomia, per\u00f2 m\u00e9s recentment l'astronomia tamb\u00e9 es pot considerar com una divisi\u00f3 de la ci\u00e8ncia espacial m\u00e9s \u00e0mplia, que ha crescut per incloure a altres camps relacionats.En aquest article es descriu el significat en tercer lloc, la ci\u00e8ncia espacial que descriu tots els diversos camps de les ci\u00e8ncies que s'ocupen de l'estudi de l'Univers, en general, que tamb\u00e9 significa \"amb exclusi\u00f3 de la Terra\" i \"fora de la seva atmosfera\".", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una retractaci\u00f3 en l'\u00e0mbit cient\u00edfic fa refer\u00e8ncia a la retirada d'un article. Amb aix\u00f2 s'afirma que l'article no s'hauria d'haver publicat d'un bon comen\u00e7ament. Si l'article nom\u00e9s t\u00e9 defectes menors, el que s'espera, per contra, seria una correcci\u00f3 d'aquests defectes. Si un article \u00e9s retirat normalment cal esperar un av\u00eds de retractaci\u00f3 en la revista o mitj\u00e0 on era publicat. Abans de la popularitzaci\u00f3 d'Internet aquest tipus d'avisos eren dif\u00edcils de trobar. Algunes revistes tamb\u00e9 mencionen el motiu pel qual ha estat retirat.D'entre els motius que poden portar a la retirada es pot enumerar: dades falsificades, errors, plagi o altres tipus de frau cient\u00edfic, disputes dels autors o si no es poden replicar amb \u00e8xit els estudis que s'hi recullen.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La ci\u00e8ncia medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van oc\u00f3rrer en el per\u00edode de l'edat mitjana-el per\u00edode intermedi, en una divisi\u00f3 esquem\u00e0tica de la hist\u00f2ria d'Europa. Europa Occidental va entrar a l'edat mitjana havent perdut l'acc\u00e9s als tractats cient\u00edfics de l'antiguitat cl\u00e0ssica (en grec), mantenint nom\u00e9s les compilacions resumides i fins desvirtuades, per les successives traduccions que els romans havien fet al llat\u00ed. Amb l'inici del renaixement del segle xii, es va revifar l'inter\u00e8s per la investigaci\u00f3 de la naturalesa i la ci\u00e8ncia que es va desenvolupar en aquest per\u00edode daurat de la filosofia escol\u00e0stica donava \u00e8mfasi a la l\u00f2gica i advocava per l'empirisme, entenent la naturalesa com un sistema coherent de lleis que podrien ser explicades per la ra\u00f3. Amb aquesta visi\u00f3 els savis medievals es van llan\u00e7ar a la recerca d'explicacions per als fen\u00f2mens de l'univers i van aconseguir importants aven\u00e7os en \u00e0rees com la metodologia cient\u00edfica i la f\u00edsica, que van ser sobtadament interromputs per la Pesta negra.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les ulleres de sol s\u00f3n un tipus d'ulleres protectores dissenyades per a evitar que la llum solar i altres tipus de llum visible d'alta energia danyen o molesten els ulls. De vegades proporcionen correcci\u00f3 com les ulleres convencionals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una magic box \u2014caixa m\u00e0gica en catal\u00e0\u2014 \u00e9s una sala de projecci\u00f3 audiovisual on tots els recursos (visuals i auditius) estan pensants per crear una experi\u00e8ncia immersiva. La projecci\u00f3 es fa en tota la superf\u00edcie dels murs i en algun cas, tamb\u00e9 en el sostre i el terra. \u00c9s, per tant, totalment embolcallant per a l'espectador. L'\u00e0udio tamb\u00e9 est\u00e0 pensat per acompanyar les imatges i per tant est\u00e0 situat de forma que els sons estan ubicats en l'espai de forma tridimensional al voltant de l'espectador. Els primers exemples es van desenvolupar al Jap\u00f3 amb un cub amb superf\u00edcies de pantalla transl\u00facida, en el qual 6 projectors situats a l'exterior omplien d'imatges les sis cares. L'exemple m\u00e9s conegut \u00e9s el \"State Grid Pavilion\" de l'Exposici\u00f3 Universal de Xangai (2010).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El capitalisme digital, sovint relacionat amb el capitalisme de dades o el capitalisme de vigil\u00e0ncia, s'ent\u00e9n com la transformaci\u00f3 del model capitalista a trav\u00e9s de les noves tecnologies, aix\u00ed com dels processos que el conformen. Aquest terme fou encunyat per Dan Schiller, autor i historiador de la informaci\u00f3 i les comunicacions al transcurs del desenvolupament de l'economia capitalista, al llibre de 1999 Digital Capitalism.\nAlguns dels termes que defineixen aquest sistema inclouen la globalitzaci\u00f3 i el neoliberalisme.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Estat de l'art, \u00e9s un anglicisme derivat de l'expressi\u00f3 state of the art (literalment estat de l'art), utilitzat per a la investigaci\u00f3-acci\u00f3. L'expressi\u00f3 anglesa es pot traduir al catal\u00e0 tamb\u00e9 com a \"capdavanter\", \"l'\u00faltim\" o \"[el m\u00e9s] avan\u00e7at\"; per exemple, state of the art technology es tradueix dins del context cultural hisp\u00e0, \u00e9s a dir, no literal, com a \"tecnologia punta\" o \"tecnologia de punta\", \"l'\u00faltim en tecnologia\" o \"tecnologia d'avantguarda\". Tamb\u00e9 es pot dir m\u00e9s f\u00e0cilment en el cas d'assajos, \"l'estat d'aquesta tem\u00e0tica actualment i els seus avan\u00e7os\".\nDins de l'ambient tecnol\u00f2gic industrial, s'ent\u00e9n com a \"estat de l'art\", \"estat de la t\u00e8cnica\" o \"estat de la q\u00fcesti\u00f3\", tots aquells desenvolupaments d'\u00faltima tecnologia realitzats a un producte, que han estat provats en la ind\u00fastria i han estat acollits i acceptats per diferents fabricadores.\nEn angl\u00e8s, la frase va unida amb guions quan s'utilitza com adjectiu: This machine is an example of state-of-the-art technology. En catal\u00e0 no es compleix aquesta convenci\u00f3, encara que pot aplicar-se igualment.\nEn el camp de la propietat industrial, especialment en el camp de les patents, se sol denominar Estat de la T\u00e8cnica o \"prior art\". Es defineix mitjan\u00e7ant tot all\u00f2 que ha estat publicat, ja sigui al pa\u00eds on es busca la patent o a tot el m\u00f3n, abans de la data de sol\u00b7licitud de la patent.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "LTspice \u00e9s un programari gratu\u00eft per a la simulaci\u00f3 de circuits electr\u00f2nics, desenvolupat pel fabricant de semiconductors Linear Technology (LTC). LTspice et dona l'habilitat d'establir un circuits amb una interf\u00edcie gr\u00e0fica d'usuari i la possibilitat de simular el comportament en petit, mig i gran senyal (corrent continu, corrent altern).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "NIchia Corporation \u00e9s una empresa d'enginyeria qu\u00edmica i fabricaci\u00f3 de f\u00f2sfors, LEds, diodes l\u00e0ser, materials per a bateries i clorur de calci. Nichia compr\u00e9n dues divisions, la primera \u00e9s responsable de materials f\u00f3sfors i la segona \u00e9s responsable de Leds. Nichia va inventar i desenvolupar el Led blau.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Direcci\u00f3 General de Digitalitzaci\u00f3 i Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial (DGDIA) d'Espanya \u00e9s l'\u00f2rgan directiu del Ministeri d'Afers Econ\u00f2mics i Transformaci\u00f3 Digital, adscrit a la Secretaria d'Estat de Digitalitzaci\u00f3 i Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial, responsable de l'estudi, la proposta i l'execuci\u00f3 de la pol\u00edtica general i la planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica i d'acci\u00f3 sobre la transformaci\u00f3 digital de l'economia i la societat, aix\u00ed com l'elaboraci\u00f3 i la proposta de normativa per a l'ordenaci\u00f3 i la regulaci\u00f3 en aquestes mat\u00e8ries, d'acord amb les disposicions nacionals, europees i internacionals vigents.Aix\u00ed mateix, \u00e9s responsable de la planificaci\u00f3, coordinaci\u00f3, desenvolupament i impuls de pol\u00edtiques, plans, programes, projectes i actuacions per a la incorporaci\u00f3 de la ciberseguretat a la transformaci\u00f3 digital del sector privat i la ciutadania, en coordinaci\u00f3 amb les agendes sectorials de ciberseguretat d'altres departaments ministerials, aix\u00ed com la gesti\u00f3 coordinada dels corresponents programes europeus i internacionals en aquesta mat\u00e8ria, i l'exercici de les facultats de supervisi\u00f3, control, i inspecci\u00f3 en mat\u00e8ria de ciberseguretat dels serveis digitals, aix\u00ed com l'impuls i la coordinaci\u00f3 d'iniciatives per a la garantia del dret a la confian\u00e7a i seguretat digital, especialment a la protecci\u00f3 dels menors i col\u00b7lectius vulnerables.Finalment, \u00e9s l'\u00f2rgan responsable de l'elaboraci\u00f3 i la proposta de normativa en mat\u00e8ria de ciberseguretat dels serveis digitals, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres \u00f2rgans o organismes amb compet\u00e8ncies en la mat\u00e8ria i els sectors econ\u00f2mics i socials p\u00fablics i privats afectats, per a la transformaci\u00f3 segura de l'economia i la societat, i de la participaci\u00f3 en comissions, grups de treball i altres f\u00f2rums de car\u00e0cter nacional, europeu i internacional, tant p\u00fablics com privats, en l'\u00e0mbit de la ciberseguretat, aix\u00ed com el seguiment i la participaci\u00f3 en iniciatives i f\u00f2rums relacionats amb aquestes mat\u00e8ries.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La pell artificial \u00e9s pell biofabricada al laboratori. La finalitat principal \u00e9s l'\u00fas en persones que han patit una ferida de trauma a la pell, com grans cremats (cremats cr\u00edtics) o que pateixen malalties dermatol\u00f2giques, entre d'altres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El quocient de for\u00e7a de mossegada (QFM) \u00e9s la regressi\u00f3 del quocient de la for\u00e7a de mossegada d'un animal en newtons dividida per la seva massa corporal en quilograms. No t\u00e9 en compte com d'afilades s\u00f3n les dents ni altres difer\u00e8ncies en la forma de les dents, at\u00e8s que la for\u00e7a total \u00e9s la mateixa independentment de la superf\u00edcie sobre la qual s'exerceixi.\nHite et al., que obtingueren dades del quocient de for\u00e7a de mossegada de m\u00e9s mam\u00edfers vivents que cap altre equip d'investigadors, fan servir aquesta equaci\u00f3:\n\n  \n    \n      \n        Q\n        F\n        M\n        =\n        100\n        \n          (\n          \n            \n              \n                F\n                M\n              \n              \n                10\n                \n                  0.5703\n                  (\n                  \n                    log\n                    \n                      10\n                    \n                  \n                  \u2061\n                  M\n                  C\n                  )\n                  +\n                  0.1096\n                \n              \n            \n          \n          )\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle QFM=100\\left({\\frac {FM}{10^{0.5703(\\log _{10}MC)+0.1096}}}\\right)}\n  \non FM = for\u00e7a de mossegada (N) i MC = massa corporal (g)", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Magnitud \u00e9s una propietat que posse\u00efxen tots els cossos, fenomens i relacions entre ells, que permeti que puguin ser mesurats i aquesta mesura, representada en la quantitat, pot ser expressada mitjan\u00e7ant nombres sobre la base d'una comparaci\u00f3 amb un altre cos o fenomen que es pren com patr\u00f3. La massa, el temps, la longitud, el volum, la rapidesa, la temperatura, entre moltes altres, s\u00f3n magnituds. No s'ha de confondre magnitud amb quantitat. La magnitud \u00e9s la propietat, la quantitat \u00e9s quantificaci\u00f3 de la magnitud, en algun sistema d'unitats. Por exemple, el temps \u00e9s una magnitud, per\u00f2 12 hores \u00e9s una quantitat.\nEls grecs distingien entre diversos tipus de magnituds, com ara:\n\nfraccions (positives)\nSegments lineals (ordenats per longitud)\nfigures planes (ordenat per superf\u00edcie)\nS\u00f2lids (ordenats per volum)\nAngles (ordenats per magnitud angular)El Vocabulari Internacional de Metrologia (VIM) defineix el concepte magnitud com una propietat d'un fenomen, d'un cos o d'una subst\u00e0ncia, que es pot expressar quantitativament mitjan\u00e7ant un nombre i una refer\u00e8ncia. La refer\u00e8ncia esmentada pot ser una unitat de mesura, un sistema de mesura (emprat seguint un procediment de mesura determinat), un material de refer\u00e8ncia o una de les seves combinacions.\nEls comentaris i classificacions descrites a l'article sobre propietat (ontologia), s\u00f3n aplicables al concepte i terme magnitud.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un biber\u00f3 \u00e9s un env\u00e0s que s'utilitza per a la lact\u00e0ncia artificial dels nadons. S'omplen amb f\u00f3rmula infantil (dita adaptada per a nadons) o actualment tamb\u00e9 es poden omplir de llet materna pr\u00e8viament extreta (perqu\u00e8, per exemple, pugui donar-lo el pare quan la mare no \u00e9s a casa). \u00c9s format per un recipient de vidre o policarbonat que es pot omplir i al qual es pot aplicar una tetina de cautx\u00fa o silicona que imita un pit matern.\nEl biber\u00f3 ha de limitar-se als 12, o com a molt 18, mesos d'edat. Quan falti poc perqu\u00e8 el nen faci un any, cal intentar que begui els l\u00edquids d'una tassa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El nus infinit \u00e9s un s\u00edmbol adoptat pel budisme i la filosofia oriental. \u00c9s el dibuix d'un nus sense principi ni fi. Ha estat usat tamb\u00e9 per les matem\u00e0tiques com a patr\u00f3 gr\u00e0fic a la teoria de nusos. Significa la unitat de tot el que existeix i que tot est\u00e0 subjecte al temps i el canvi. Una altra interpretaci\u00f3 el considera s\u00edmbol de la uni\u00f3 de passi\u00f3 i ra\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'\u00fas de la tecnologia en els processos d'ensenyament-aprenentatge \u00e9s una tend\u00e8ncia creixent en els \u00faltims anys. Com sembla obvi, podem dir que les TIC han perm\u00e8s una m\u00e9s bona interacci\u00f3 en l'educaci\u00f3 a dist\u00e0ncia, i no se'n pot entendre l'evoluci\u00f3 sense aquestes tecnologies.\nUn efecte evident de la tecnologia en l'educaci\u00f3 a dist\u00e0ncia \u00e9s que ha perm\u00e8s millorar les oportunitats d'interacci\u00f3 en l'ensenyament a dist\u00e0ncia (o h\u00edbrid), que en models precedents, com l'ensenyament per correu o l'atenci\u00f3 telef\u00f2nica, era m\u00e9s limitada. D'altra banda, en alguns casos, hi ha diferents elements tecnol\u00f2gics aplicats a l'educaci\u00f3 que permeten el desenvolupament de noves t\u00e8cniques d'ensenyament, per\u00f2 en la majoria d'aquests casos s\u00f3n t\u00e8cniques que ja es podien fer sense tecnologia que hi estigu\u00e9s associada.\nPer exemple, un professor d'Educaci\u00f3 f\u00edsica pot utilitzar un videojoc de tenis perqu\u00e8 l'alumnat aprengui el que \u00e9s necessari en el joc en la realitat. Recolzats en el videojoc, es pot ajudar els estudiants a dissenyar diferents estrat\u00e8gies, que els permetran ser m\u00e9s competents a l'hora d'enfrontar-se al joc. Un benefici obvi d'aquest \u00fas \u00e9s que permet practicar i aprendre sense haver de tenir el professor al davant o de reservar la pista. Tot i aix\u00f2, l'activitat duta a terme \u00e9s en aquest cas la mateixa que en el d'una activitat f\u00edsica real equivalent. Per aix\u00f2 ens hem de preguntar quin \u00e9s l'efecte de la tecnologia en aquest cas, m\u00e9s enll\u00e0 de la conveni\u00e8ncia de la recreaci\u00f3 virtual. En altres casos, per\u00f2, els videojocs s'utilitzen de maneres que \u00e9s dif\u00edcil que es puguin reproduir en una situaci\u00f3 mitjan\u00e7ada per la tecnologia. Quin \u00e9s l'efecte en cadascun dels casos? \nNo nom\u00e9s es tracta d'afegir dispositius electr\u00f2nics entesos com a \u201cobjectes f\u00edsics\u201d, sin\u00f3 que pren especial rellev\u00e0ncia la usabilitat que en fem d'aquests: per tal que el fet d'introduir les TIC en l'ensenyament comporti una millora en el proc\u00e9s d'aprenentatge de l'alumne, s'han de tenir clares les intencions, els objectius i els elements tecnol\u00f2gics que comportin millores en aquest proc\u00e9s, partint d'una base de fonamentaci\u00f3 educativa sobre el disseny de l'activitat.\nAix\u00ed doncs, quan s'introdueix una nova tecnologia o s'ha de decidir sobre la manera d'ensenyament per a una experi\u00e8ncia educativa, els dissenyadors ens hem de preguntar fins a quin punt la tecnologia \u00e9s un factor significatiu en la millora dels resultats d'aprenentatge, m\u00e9s enll\u00e0 de considerar simplement el que permet l'aprenentatge en horaris diferents i empla\u00e7aments distants, o que simplement facilita i fa m\u00e9s r\u00e0pides les mateixes tasques que es duien a terme d'una altra manera. D'altra banda, la consideraci\u00f3 dels efectes dep\u00e8n de quines variables s'utilitzen per a calcular els resultats, i tamb\u00e9 dep\u00e8n dels factors d'entrada, sobretot els participants i el context. Per aix\u00f2, \u00e9s important considerar alguns elements clau a l'hora de fer l'an\u00e0lisi de l'efecte d'un determinat component de tecnologia educativa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Cassinia \u00e9s la revista cient\u00edfica del Delaware Valley Ornithological Club. Publicada peri\u00f2dicament des del 1901, la revista est\u00e0 formada per documents relacionats amb l'ornitologia de l'est de Pennsilv\u00e0nia, Nova Jersey i Delaware. El nom de la publicaci\u00f3 \u00e9s en honor de John Cassin.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El polispast \u00e9s una m\u00e0quina que s'utilitza per a aixecar o moure una c\u00e0rrega amb un gran avantatge mec\u00e0nic, perqu\u00e8 es necessita aplicar una for\u00e7a molt menor al pes que cal moure. Duu dues o m\u00e9s corrioles incorporades per a minimitzar l'esfor\u00e7.\nEn la seva f\u00f3rmula interv\u00e9 la for\u00e7a que ha de realitzar l'objecte o persona per aixecar la resist\u00e8ncia i el nombre de corrioles que intervenen en l'aixecament de la resist\u00e8ncia.\nLa seva f\u00f3rmula \u00e9s: \n  \n    \n      \n        F\n        =\n        \n          \n            \n              Resist\u00e8ncia\n            \n            \n              2\n              \u22c5\n              \n                \n                  Nombre de corrioles\n                \n              \n            \n          \n        \n        \u22c5\n        \n          Gravetat\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle F={\\frac {\\mbox{Resist\u00e8ncia}}{2\\cdot {\\mbox{Nombre de corrioles}}}}\\cdot {\\text{Gravetat}}}\n  \nExemple: \n  \n    \n      \n        245\n         \n        \n          N\n        \n        =\n        \n          \n            \n              100\n               \n              \n                k\n                g\n              \n            \n            \n              2\n              \u22c5\n              2\n            \n          \n        \n        \u22c5\n        9\n        ,\n        807\n      \n    \n    {\\displaystyle 245\\ \\mathrm {N} ={\\frac {100\\ \\mathrm {kg} }{2\\cdot 2}}\\cdot 9,807}\n  \nPer tal d'aixecar un pes de 980 N s'ha realitzat una for\u00e7a de 245 N.Aquests mecanismes s'utilitzen molt en els tallers o ind\u00fastries que manipulen peces molt voluminoses i pesades perqu\u00e8 faciliten la manipulaci\u00f3, elevaci\u00f3 i col\u00b7locaci\u00f3 d'aquestes peces pesades en les diferents m\u00e0quines-eines que hi ha en els tallers o magatzems, aix\u00ed com carregar-les i descarregar-les dels camions que les transporten.\nSolen estar subjectes a un bra\u00e7 giratori que hi ha acoblat a una m\u00e0quina, o poden ser m\u00f2bils guiats per rails col\u00b7locats en els sostres de les naus industrials.\nEls polispasts tenen diverses grand\u00e0ries o pot\u00e8ncia d'elevaci\u00f3, els petits es manipulen a m\u00e0 i els m\u00e9s grans duen incorporat un motor el\u00e8ctric.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La microelectr\u00f2nica \u00e9s l'aplicaci\u00f3 de la ci\u00e8ncia electr\u00f2nica a components i circuits de dimensions molt petites, microsc\u00f2piques i fins a nivell molecular per a produir dispositius i equips electr\u00f2nics de dimensions redu\u00efdes per\u00f2 altament funcionals.Els sistemes microelectr\u00f2nics s\u00f3n sistemes digitals constru\u00efts a partir d'un o m\u00e9s circuits integrats i contenen una unitat central de processament (CPU) \u2013un microprocessador, microcontrolador o ambd\u00f3s alhora\u2013 que els permet realitzar adequadament les seves funcions. El seu \u00fas est\u00e0 pr\u00e0cticament est\u00e8s a la totalitat dels electrodom\u00e8stics, la maquin\u00e0ria industrial i les telecomunicacions.En el futur, per causa de la creixent demanda de c\u00e0lcul per part de la ind\u00fastria espacial, militar, de la informaci\u00f3 i de les comunicacions, es preveu que la microelectr\u00f2nica pugui ser substitu\u00efda per la nanoelectr\u00f2nica i l'espintr\u00f2nica, en tant que la mida d'aquest tipus de dispositius pugui arribar a una mida de 10 nan\u00f2metres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "5 nan\u00f2metres (5 nm) \u00e9s una tecnologia de fabricaci\u00f3 de semiconductors en qu\u00e8 els components tenen una dimensi\u00f3 de 5 nm. \u00c9s una millora de la tecnologia de 7 nm. La llei de Moore diu que la superf\u00edcie \u00e9s redueix a la meitat cada 2 anys, per tant el costat del quadrat de la nova tecnologia ser\u00e0 de \n  \n    \n      \n        5\n        \u2243\n        \n          \n            7\n            \n              2\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle 5\\simeq {\\frac {7}{\\sqrt {2}}}}\n  . Sabent que els \u00e0toms de silici tenen una dist\u00e0ncia entre ells de 0,543 nm, llavors el transistor t\u00e9 de l'ordre de 8 \u00e0toms de llargada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El manteniment \u00e9s el conjunt d'accions que tenen com a objectiu preservar i tenir quelcom en bon estat: la salut de les persones o els animals, els components d'un edifici i les seves instal\u00b7lacions, els equips inform\u00e0tics, els vehicles, la maquin\u00e0ria, etc. Aquestes accions inclouen la combinaci\u00f3 d'accions t\u00e8cniques, administratives i de gesti\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una mesura o mida \u00e9s un valor num\u00e8ric o magnitud d'algun atribut f\u00edsic d'un objecte, com per exemple la longitud, la capacitat, el volum o el pes, obtingut per experimentaci\u00f3 mitjan\u00e7ant m\u00e8todes emp\u00edrics i expressat segons uns patrons, les unitats de mesura, determinats per alguna norma est\u00e0ndard, com podem ser el metre, el litre o el quilogram. Mesurament \u00e9s el proc\u00e9s per a arribar a obtenir el valor d'una determinada mesura.\nLa metrologia \u00e9s la branca de la ci\u00e8ncia que s'ocupa de l'estudi de les mesures i a l'establiment dels patrons de mesura, sovint fonamentats en determinats fen\u00f2mens f\u00edsics. El proc\u00e9s de mesurament implica sovint la utilitzaci\u00f3 d'instruments de mesura, com un regle o cinta m\u00e8trica, una balan\u00e7a, un bar\u00f2metre, un amper\u00edmetre o un veloc\u00edmetre. Aquests aparells han estat calibrats per comparaci\u00f3 amb un patr\u00f3 o unitat de mesura. A m\u00e9s de caracter\u00edstiques f\u00edsiques com la dist\u00e0ncia, l'energia, el temps o la quantitat de mat\u00e8ria tamb\u00e9 es poden mesurar altres aspectes com les aptituds de les persones o les seves percepcions, aix\u00ed les enquestes o els psicot\u00e8cnics tamb\u00e9 poden ser considerats formes de mesurament.\nEl mesurament d'una determinada magnitud \u00e9s una estimaci\u00f3 i comporta sempre la pres\u00e8ncia d'un error experimental, sempre hi ha un cert grau d'incertesa. Per tant, la reducci\u00f3 de la incertesa ser\u00e0 un dels principis fonamentals amb el que treballar\u00e0 la metrologia. Es considera que els errors de mesura presenten una distribuci\u00f3 normal al voltant del valor real de la magnitud mesurada, sota aquest pressup\u00f2sit cada mesurament tindr\u00e0 tres components: \n\nel valor estimat\nel marge d'error o d'incertesa\nel nivell o interval de confian\u00e7a, la probabilitat que el valor estimat siguin dins del marge d'errorExemples:\n\n2,5 m (\u00b1 0,01 m), indica una mesura de longitud de 2,5 metres amb una incertesa d'1 cent\u00edmetre.\n2,5 m (\u00b1 0,01%), indica una mesura de longitud de 2,5 metres amb una incertesa de 0,2 mil\u00b7l\u00edmetres.\n2,5 m (\u00b1 1-2), indica una mesura de longitud de 2,5 metres amb una incertesa de 2 cent\u00edmetres.La mesura \u00e9s un concepte fonamental de la ci\u00e8ncia, \u00e9s un dels principis que la caracteritzen i la diferencien de la pseudoci\u00e8ncia. \u00c9s relativament f\u00e0cil construir una teoria sobre aspectes de la natura, per\u00f2 \u00e9s molt dif\u00edcil fer-ho seguint el m\u00e8tode cient\u00edfic que implica la necessitat de predir mesures amb gran precisi\u00f3. El mesurament tamb\u00e9 \u00e9s fonamental en els camps com el de la ind\u00fastria, el comer\u00e7, l'enginyeria, la construcci\u00f3 o l'electr\u00f2nica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La pres\u00e8ncia de les Tecnologies de la Informaci\u00f3 i la Comunicaci\u00f3 (TIC) a l'\u00e0mbit de la salut afecta en els aspectes de la planificaci\u00f3, la informaci\u00f3, la recerca, la gesti\u00f3, la prevenci\u00f3, promoci\u00f3, el diagn\u00f2stic, el tractament i l'educaci\u00f3. Les TIC poden aportar beneficis i problemes (informaci\u00f3 falsa, infoxicaci\u00f3) en l'\u00e0mbit sanitari.La percepci\u00f3 i el comportament de les potencials pacients i pacients respecte les TIC per als assumptes sanitaris ha sigut objecte de recerca perqu\u00e8 els professionals de l'\u00e0mbit ho tinguen en compte alhora de prendre decisions.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un androide o una ginoide \u00e9s un robot amb aparen\u00e7a externa i funcions que recorden el cos hum\u00e0, en particular i respectivament, a un home i una dona. \u00c9s una nomenclatura que s'usa a la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i de manera popular, ja que t\u00e8cnicament es parla d'un robot humanoid.Algunes empreses del sector de la rob\u00f2tica han desenvolupat alguns robots amb forma que pot recordar m\u00e9s o menys a la humana amb finalitats comercials, per la seva espectacularitat. En els \u00faltims anys, tamb\u00e9 com a estrat\u00e8gia de m\u00e0rqueting, de vegades s'anomenen androides a robots humanoids quan el terme va dirigit a un p\u00fablic prof\u00e0. El robot humanoid Asimo \u00e9s un exemple de mecanisme creat sense dissimul per a \u00fas publicitari.Alguns robots humanoids molt realistes s\u00f3n per exemple els de la s\u00e8rie Geminoid, desenvolupats per l'empresa Kokoro al Jap\u00f3. Fora de la ficci\u00f3, una aparen\u00e7a totalment humana no \u00e9s sin\u00f2nim de cap capacitat intel\u00b7lectual especial, de fet molts robots superen amb escreix les habilitats intel\u00b7lectuals i f\u00edsiques d'Asimo i els Geminoid.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La il\u00b7luminaci\u00f3 esc\u00e8nica, sense arribar a un c\u00e0non est\u00e8tic, es divideix entre la real o objectiva; quant a la real, s'aconsegueix a partir d'ertilugis que garanteixen la llum natural o b\u00e9 una llum sint\u00e8tica, que prov\u00e9 de focus i colors simples. Aquesta \u00faltima busca simplement el contrast de la il\u00b7luminaci\u00f3 de les figures, les quals es troben sobre uns fons plans i, en aquesta l\u00ednia, homogenis. En general, tots els mitjans s\u00f3n bons si arriben a lligar-se i, fins i tot, a fondre\u2019s amb l'obra mateixa, tal qual ha creat l'autor.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La hidrometal\u00b7l\u00fargia \u00e9s la branca de la metal\u00b7l\u00fargia que cobreix l'extracci\u00f3 i recuperaci\u00f3 de metalls utilitzant solucions l\u00edquides, aquoses i org\u00e0niques. Es basa en la concentraci\u00f3 de solucions de diversos elements d'inter\u00e8s metalls, presents com a ions, que per a reaccions reversibles i difer\u00e8ncies f\u00edsiques de les solucions s\u00f3n separats i a\u00efllats de forma espec\u00edfica. Com a resultat s'obt\u00e9 una soluci\u00f3 rica en l'i\u00f3 d'inter\u00e8s i amb caracter\u00edstiques prop\u00edcies per a la propera etapa productiva.En general, els metalls extrets per aquesta t\u00e8cnica provenen dels minerals anteriorment lixiviats en mitjans sulfat, clorur, amoniacal, etc. Metalls com el coure, el n\u00edquel, el vanadi, el crom i l'urani s\u00f3n extrets d'aquesta manera. Per aquest \u00faltim metall, es va donar comen\u00e7ament a la hidrometal\u00b7l\u00fargia durant l'auge de la ind\u00fastria nuclear recolzada econ\u00f2micament per la segona guerra mundial i posteriorment per la guerra freda. Els processos hidrometal\u00b7l\u00fargics normalment operen a temperatures baixes (en el rang de 25 \u00b0C a 250 \u00b0C). Les pressions d'operaci\u00f3 poden variar d'uns pocs kPa (kilopascals) (buit) fins a pressions tan altes com 5000 kPa. El punt fort de la hidrometal\u00b7l\u00fargia rau en la gran varietat de t\u00e8cniques i combinacions que poden ser usades per a separar metalls una vegada que han estat dissolts en la forma d'ions en soluci\u00f3 aquosa.\nEl proc\u00e9s hidrometal\u00b7l\u00fargic m\u00e9s important \u00e9s el colat, mitjan\u00e7ant el qual el mineral desitjat es va dissolent selectivament, encara que comunament tamb\u00e9 s\u00f3n freq\u00fcents els processos de lixiviaci\u00f3 i biolixiviaci\u00f3 dins de la metal\u00b7l\u00fargia contempor\u00e0nia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'empunyadura en esgrima \u00e9s el cilindre (o forma semblant) que segueix la l\u00ednia de la fulla i que \u00e9s el punt de prensi\u00f3 de l'arma. \u00c9s diferent per a dretans i esquerrans. En l'empunyadura francesa, \u00e9s l'\u00fanic element. El conjunt de peces que conformen el m\u00e0nec del floret, espasa i sabre. L'arma est\u00e0 composta per l'empunyadura, el pom i la cassoleta \nL'empunyadura o puny antigament tenia una s\u00e8rie d'ornaments i elements de suport que permetre una m\u00e9s bona gesti\u00f3 de les armes. \u00c9s en aquest aspecte que hi ha hagut m\u00e9s canvis i milloraments.\nEl pom no existeix en la majoria dels models comuns d'empunyadura, i nom\u00e9s en alguns empunyadures d'estil franc\u00e8s, que consta d'una petita bola est\u00e0 en el cable equilibri que fa contrap\u00e8s perqu\u00e8 sigui m\u00e9s f\u00e0cil de mantenir l'equilibri de l'arma.\nLa cassoleta \u00e9s una pantalla, en general metall, utilitzada per a protegir la m\u00e0 del tirador. La cassoleta de l'espasa t\u00e9 forma d'U i es diferencia de la de la m\u00e0 dreta de Maniche. L'interior de la cassoleta est\u00e0 recobert per una tela encoixinada, per protegir els dits.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un  estilet  o estil (del llat\u00ed  stylus, plural:  stili, pres al seu torn del grec  \u03c3\u03c4\u1fe6\u03bb\u03bf\u03c2) \u00e9s un instrument d'escriptura. El terme s'empra tamb\u00e9 per designar un accessori d'ordinador, generalment de PDAs o  smartphones . Normalment fa refer\u00e8ncia a una vara allargada i estreta, similar a un bol\u00edgraf modern. Molts estilets s\u00f3n marcadament corbs per facilitar el seu maneig.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista de fustes dedicada a les esp\u00e8cies usades comercialment pel seu valor com a materials resistents aptes per a fabricar mobles i elements estructurals. La llista indica el nom de l'arbre que coincideix amb la seva denominaci\u00f3 en aquesta obra. Pot indicar el nom popular o denominaci\u00f3 comercial de la fusta. Hi ha moltes obres que tracten de fustes i presenten llistes m\u00e9s o menys completes. En alguns casos hi ha diverg\u00e8ncies en els noms. Fins i tot en els noms sistem\u00e0tics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Frank Poole contra HAL 9000 \u00e9s una partida fict\u00edcia d'escacs que es juga a la pel\u00b7l\u00edcula 2001: una odissea de l'espai. A la pel\u00b7l\u00edcula, s'hi veu l'astronauta Frank Poole jugant contra la supercomputadora HAL 9000. Com que se suposa que HAL \u00e9s infalible, ning\u00fa se sorpr\u00e8n que l'ordinador derroti en Poole (tot i que la novel\u00b7la menciona que HAL est\u00e0 programat per guanyar nom\u00e9s el 50% de les vegades, per tal de donar alguna emoci\u00f3 a les partides contra els astronautes).\nEl director Stanley Kubrick fou un apassionat jugador d'escacs, i per aix\u00f2, al contrari que moltes escenes d'escacs en altres pel\u00b7l\u00edcules, l'an\u00e0lisi de la posici\u00f3 mostrada en aquest film, t\u00e9 sentit. La partida sembla que \u00e9s una partida real, extreta d'una partida de torneig entre A. Roesch i W. Schlage, jugada a Hamburg el 1910.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La metrot\u00e8cnia \u00e9s la tecnologia o el conjunt de t\u00e8cniques que estudia les mesures. A difer\u00e8ncia de la metrologia, que se centra en la part te\u00f2rica i definici\u00f3 de mesura, la metrot\u00e8cnia s'ocupa de la realitzaci\u00f3 de la mesura pr\u00f2piament dita, l'\u00fas dels instruments, la seva contracci\u00f3 i conservaci\u00f3, les seves instruccions d'\u00fas, i tot el que t\u00e9 a veure amb els treballs de mesurament.\nLa metrologia com a ci\u00e8ncia i la metrot\u00e8cnia com a tecnologia, solen estudiar-se juntes, metrologia i metrot\u00e8cnia, at\u00e8s que les refer\u00e8ncies m\u00fatues s\u00f3n constants, cal tenir en compte que la metrot\u00e8cnia no defineix magnituds, ni sistemes d'unitats; s'ocupa des del punt de vista pr\u00e0ctic dels mesuraments.\nPartirem d'un sistema d'unitats, el sistema internacional d'unitats, definit i consolidat que aqu\u00ed no discutirem.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La hist\u00f2ria tecnol\u00f2gica i industrial dels Estats Units descriu el sorgiment dels Estats Units com la naci\u00f3 tecnol\u00f2gicament m\u00e9s poderosa i avan\u00e7ada del m\u00f3n. La disponibilitat de terres i m\u00e0 d'obra, la diversitat de clima, la pres\u00e8ncia abundant de canals navegables, rius i vies fluvials costaneres, i l'abund\u00e0ncia de recursos naturals que faciliten l'extracci\u00f3 d'energia barata, el transport r\u00e0pid i la disponibilitat de capital van contribuir als Estats Units la r\u00e0pida industrialitzaci\u00f3.\nEls investigadors moderns de productivitat han demostrat que el per\u00edode en el qual el major progr\u00e9s econ\u00f2mic i tecnol\u00f2gic que va oc\u00f3rrer va ser entre la fi del segle xviii i la primera meitat del segle xx. Durant aquest per\u00edode, el pa\u00eds va passar de ser una simple economia agr\u00edcola a la primera pot\u00e8ncia industrial de la terra, amb m\u00e9s d'un ter\u00e7 de la producci\u00f3 industrial mundial. Aix\u00f2 pot ser il\u00b7lustrat per l'\u00edndex de la producci\u00f3 industrial total, que va passar de 4,29 en 1790 a 1,975.00 en 1913, un augment de 460 vegades.\nEl creixement de la infraestructura, transport del pa\u00eds amb millores internes i una conflu\u00e8ncia d'innovacions tecnol\u00f2giques abans de la Guerra Civil va facilitar l'expansi\u00f3 de l'organitzaci\u00f3, la coordinaci\u00f3 i l'escala de la producci\u00f3 industrial. Al voltant del segle 20, la ind\u00fastria americana havia superat els seus hom\u00f2legs europeus i econ\u00f2micament la naci\u00f3 va comen\u00e7ar a fer valer el seu poder militar. Encara que la Gran Depressi\u00f3 va desafiar el seu impuls tecnol\u00f2gic, Estats Units va sortir d'ella i de la Segona Guerra Mundial com una de les dues mundials superpot\u00e8ncies. En la segona meitat del segle 20, quan els Estats Units es va veure embolicada en compet\u00e8ncia amb la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica per la primacia pol\u00edtica, econ\u00f2mica i militar, el govern va invertir fortament en investigaci\u00f3 cient\u00edfica i desenvolupament tecnol\u00f2gic que va donar lloc a avan\u00e7os en els vols espacials, la inform\u00e0tica i la biotecnologia que gr\u00e0cies a aix\u00f2 avui \u00e9s el l\u00edder en tots els camps esmentats.\nLa ci\u00e8ncia, la tecnologia i la ind\u00fastria no nom\u00e9s han modelat profundament l'\u00e8xit econ\u00f2mic dels Estats Units, sin\u00f3 que tamb\u00e9 han contribu\u00eft a les seves pr\u00f2pies institucions pol\u00edtiques, l'estructura social, sistema educatiu i la identitat cultural del pa\u00eds. Valors nord-americans de la meritocr\u00e0cia, l'esperit empresarial i l'auto-sufici\u00e8ncia s'han extret del seu llegat de ser pioner en els avan\u00e7os t\u00e8cnics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'enginyeria enertr\u00f2nica o la enertr\u00f2nica \u00e9s la combinaci\u00f3 sin\u00e8rgica de l'enginyeria mec\u00e0nica, l'enginyeria electr\u00f2nica, l'enginyeria de control i l'enginyeria de programari, orientada al desenvolupament i implementaci\u00f3 de projectes energ\u00e8tics, amb especial \u00e8mfasi a tots els aspectes el\u00e8ctrics. Possibles aplicacions s\u00f3n les energies renovables, xarxes de distribuci\u00f3 energ\u00e8tica intel\u00b7ligents, vehicles el\u00e8ctrics, etc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un meca (abreviaci\u00f3 del japon\u00e8s \"Meka\" (\u30e1\u30ab), per la paraula anglesa \"mechanical\") \u00e9s un robot (humanoide, animal, mitj\u00e0 de transport, o armes m\u00f2bils, etc.; de proporcions variables i dissenyat tant per a protecci\u00f3 d'una ciutat com per a \u00fas militar o altres usos). Els mecanitzats s\u00f3n un subg\u00e8nere en la branca de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 tant en l'\u00e0mbit de l'animaci\u00f3 japonesa (anime) com en els seus c\u00f2mics (manga).\nAlgunes s\u00e8ries de meques s\u00f3n: Mazinger Z, Mobil Suit Gundam, Transformers, Tengen Toppa Gurren-Lagann, Macross/Robotech, Neo Ranga i Neon Genesis Evangelion. En moltes s\u00e8ries de meques existeixen escenaris tan variats i hist\u00f2ries tan diferents que van des de salvar una ciutat fins on arribi la imaginaci\u00f3.\nAltres varietats de meques presenten robots amb formes d'animals (incloent-hi alguns d'extingits, com els dinosaures), robots amb dues o m\u00e9s transformacions (generalment alternant entre una forma humanoide i la d'una m\u00e0quina o vehicle), els meca \"fusi\u00f3\", on un grup de meques relativament petits s'uneixen per crear-ne un de m\u00e9s gran. Aquests els podem trobar de forma gaireb\u00e9 exclusiva a les d\u00e8cades dels 70 i 80, i solen ser considerats com el precursor de la majoria d'anime actual, ja que en molt poques s\u00e8ries d'avui dia es veu aquesta classe de combinacions.\nEl pilot d'un meca acostuma a ser un/a jove valent/a i talent\u00f3s/a (en alguns casos dotat/da de gran bellesa). En la majoria de les s\u00e8ries d'animaci\u00f3 japonesa on es presenten meques s\u00f3n considerats tecnologia armament\u00edstica d'\u00faltima generaci\u00f3 i solen ser comandats per petites elits de pilots altament entrenats, o per entitats de cient\u00edfics especialitzats en la creaci\u00f3 d'aquesta classe d'armes, i fins i tot; en diverses s\u00e8ries s'utilitzen entitats reconegudes; amb un evident canvi de nom, que existeixen en el m\u00f3n real. A vegades el protagonista d'una s\u00e8rie d'aquestes caracter\u00edstiques pateix una trobada accidental amb el seu meca, per\u00f2 aconsegueix dominar en curt temps, superant fins i tot a personal militar capacitat, en altres circumst\u00e0ncies aquest \u00e9s elegit per un gran poder, o per una persona, en alguns casos propera; que influeix en la seva vida personal de manera decisiva.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un seient inclinable \u00e9s una butaca o sof\u00e0 que es pot inclinar quan l'ocupant baixa el respatller i aixeca la part frontal. T\u00e9 un respatller que pot inclinar-se cap enrere i amb freq\u00fc\u00e8ncia un reposapeus, que pot ser est\u00e8s per mitj\u00e0 d'una palanca en el lateral, o pot estendre's autom\u00e0ticament quan es reclini l'esquena.\nLa butaca reclinable tamb\u00e9 es coneix com a butaca de relax.\nEls reclinables moderns sovint compten amb un reposacaps ajustable, suport lumbar i un reposapeus independent, que s'ajusta amb el pes i l'angle de les cames de l'usuari, per tal de maximitzar el confort. Tamb\u00e9 estan disponibles reclinables que estan adaptats per a persones discapacitades.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El control autom\u00e0tic d'un sistema determinat (un motor, una planta industrial, una funci\u00f3 biol\u00f2gica, com ara els batecs del cor), busca canviar el comportament del sistema a controlar (\u00e9s a dir, la seva sortida) mitjan\u00e7ant la manipulaci\u00f3 de les magnituds d'entrada. L'objectiu b\u00e0sic del fet de l'expressi\u00f3 'controlar' \u00e9s tenir el domini d'una situaci\u00f3 determinada. Quan els dispositius que regulen el control detecten una sortida diferent a l'entrada, es calcula l'error que hi ha en el proc\u00e9s. A partir d'aquest error, els dispositius regulen l'acci\u00f3 a realitzar de manera que es disminueixi l'error fins a arribar a zero. Aix\u00ed per exemple, en el control de creuer d'un vehicle, l'usuari dona un valor de velocitat al qual s'ha de circular. Si el cotxe circula a menys velocitat, el dispositiu de control autom\u00e0tic detecta la difer\u00e8ncia de velocitat marcada amb la que realment t\u00e9 el vehicle, de manera que actua obrint l'accelerador fins a arribar a la velocitat marcada. Aquest \u00e9s el funcionament b\u00e0sic dels controladors autom\u00e0tics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un totxo \u00e9s una pe\u00e7a massissa d'argila cuita al forn. \u00c9s m\u00e9s gruixut que el ma\u00f3 ordinari, fa cinc cent\u00edmetres o m\u00e9s de gruix. \u00c9s una pe\u00e7a de construcci\u00f3 molt utilitzada per fer cases. Va ser inventat a Mesopot\u00e0mia fa aproximadament 4.500 anys.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La matem\u00e0tica inca \u2014o matem\u00e0tica de Tawantinsuyu\u2014 fa refer\u00e8ncia al conjunt de coneixements num\u00e8rics i geom\u00e8trics i als instruments desenvolupats i usats en la naci\u00f3 dels inques abans de l'arribada dels espanyols.\nEs pot caracteritzar, principalment, per la seva capacitat de c\u00e0lcul en l'\u00e0mbit econ\u00f2mic. Els quipus i yupanes s\u00f3n mostra de la import\u00e0ncia que va aconseguir l'aritm\u00e8tica en l'administraci\u00f3 estatal incaica. Aix\u00f2 es va plasmar en una aritm\u00e8tica senzilla per\u00f2 efectiva, per a finalitats comptables, basada en el sistema decimal; van con\u00e8ixer el zero, i van dominar l'addici\u00f3, la resta, la multiplicaci\u00f3 i la divisi\u00f3. Va tenir un car\u00e0cter eminentment aplicable a tasques de gesti\u00f3, d'estad\u00edstica i de mesurament. Lluny de l'esb\u00f3s euclidi\u00e0 de la matem\u00e0tica com un corpus deductiu. Apta i \u00fatil per a les necessitats d'una administraci\u00f3 centralitzada.D'altra banda, la construcci\u00f3 de camins, canals i monuments, aix\u00ed com el tra\u00e7at de ciutats i fortaleses, va exigir el desenvolupament d'una geometria pr\u00e0ctica, que va ser indispensable per a la mesura de longituds i superf\u00edcies, a m\u00e9s del disseny arquitect\u00f2nic. Tots plegats van desenvolupar importants sistemes de mesura de longitud i capacitat, els quals van prendre parts del cos hum\u00e0 com a refer\u00e8ncia. A m\u00e9s a m\u00e9s, utilitzaren objectes adequats o accions que permetien apreciar el resultat d'una altra manera, per\u00f2 pertinent i efectiva.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Firestone Tire and Rubber Company fou fundada per Havery Firestone a finals del segle xix per fabricar pneum\u00e0tics per vehicles de transport. Firestone va contactar amb Henry Ford, el primer fabricant que us\u00e0 t\u00e8cniques de producci\u00f3 en cadena i va arribar a un acord amb ell per proveir de pneum\u00e0tics els autom\u00f2bils de la seva f\u00e0brica, a m\u00e9s de vendre pneum\u00e0tics de forma independent.\nFirestone tenia la seu principal a Akron (Ohio) on tamb\u00e9 hi havia la seu principal del seu rival, Goodyear. Ambdues companyies es convertiren en els principals prove\u00efdors de pneum\u00e0tics als Estats Units durant 75 anys. Finalment, la companyia fou comprada per una altra companyia del sector, la japonesa Bridgestone, l'any 1988.\nFirestone fabric\u00e0 pneum\u00e0tics per vehicles de Formula 1 des de 1950 fins a 1975, quan van ser retirats com a conseq\u00fc\u00e8ncia dels \u00faltims accidents mortals que havien sofert alguns pilots que feien servir aquests pneum\u00e0tics: Fran\u00e7ois Cevert y Helmuth Koinigg.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La filosofia de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial \u00e9s la branca de la filosofia de la ci\u00e8ncia que s'ocupa dels problemes filos\u00f2fics relacionats amb la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (IA) com ara els seg\u00fcents:\nPot actuar de forma intel\u00b7ligent una m\u00e0quina? Podria resoldre els problemes que els humans saben resoldre pensant?\nUna m\u00e0quina, pot tenir ment, estats mentals i consci\u00e8ncia de la mateixa manera que un hum\u00e0? Pot tenir sentiments?\nLa intel\u00b7lig\u00e8ncia humana i la intel\u00b7lig\u00e8ncia de les m\u00e0quines s\u00f3n equiparables? El cervell hum\u00e0 \u00e9s essencialment una computadora?Aquestes tres q\u00fcestions exemplifiquen els interessos, en part divergents, de tres tipus d'investigadors interessats en la filosofia de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial: els desenvolupadors de la IA, els fil\u00f2sofs i els cient\u00edfics cognitius, respectivament. D'altra banda, les respostes depenen en gran manera de com es defineixi les nocions d'\"intel\u00b7lig\u00e8ncia\", \"consci\u00e8ncia\", \"ment\" i \"sentiments\", i de quin tipus de \"m\u00e0quines\" es prenguin en consideraci\u00f3.\nLes possibles respostes a aquestes q\u00fcestions inclouen tesis rellevants de la filosofia de la IA com ara:\n\nTest de Turing: Una m\u00e0quina \u00e9s intel\u00b7ligent si, pel que fa a una activitat que t\u00edpicament requereix la intel\u00b7lig\u00e8ncia humana, t\u00e9 un comportament indistingible del d'un \u00e9sser hum\u00e0\nProposta de Dartmouth: \"Tot aspecte de l'aprenentatge i de qualsevol altra activitat intel\u00b7ligent, pot ser descrit amb la precisi\u00f3 necess\u00e0ria perqu\u00e8 una m\u00e0quina ho emuli.\"\nHip\u00f2tesi del sistema de s\u00edmbols f\u00edsics de Newell i Simon: \"La condici\u00f3 suficient i necess\u00e0ria per generar comportament intel\u00b7ligent \u00e9s un sistema de s\u00edmbols f\u00edsics.\"\nHip\u00f2tesi de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial forta (o de la cambra xinesa) de Searle: \"Un computador adequadament programat per donar les respostes apropiades a les entrades que rep tindria ment exactament en el mateix sentit que els humans tenen ment.\"\nMecanicisme de Hobbes: \"Raonar no \u00e9s altra cosa que calcular.\"", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "RECCO \u00e9s una tecnologia de localitzaci\u00f3 i rescat que facilita que els equips de salvament localitzin persones enterrades per una allau o perdudes a la muntanya o altres llocs de dif\u00edcil acc\u00e9s.\nLa tecnologia de rescat RECCO consta de dues parts: un reflector, portat per la persona, i un detector port\u00e0til utilitzat pels equips professionals de salvament, que es pot utilitzar en terra o des d\u2019un helic\u00f2pter.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Network-On-Chip (NoC) \u00e9s un subsistema de comunicaci\u00f3 en un circuit integrat (IC o comunament \"xip\"), entre els nuclis l\u00f2gics anomenats IP core, dins un sistema en xip (System-On-Chip o SoC). La tecnologia NoC aplica teoria i m\u00e8todes de xarxes de computaci\u00f3 a la comunicaci\u00f3 dins del xip, i aporta notables millores sobre la comunicaci\u00f3 amb el bus convencional. NoC millora l'escalabilitat dels SoC i l'efici\u00e8ncia energ\u00e8tica dels SoC complexos en comparaci\u00f3 amb altres dissenys.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El National Center for Women & Information Technology (NCWIT) \u00e9s una organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre estatunidenca que es dedica a potenciar la participaci\u00f3 significativa de noies i dones a la programaci\u00f3 inform\u00e0tica. Va ser fundada el 2004 per Lucinda Sanders, que actualment tamb\u00e9 n'\u00e9s la directora, Telle Whitney i Robert Schnabel. El centre est\u00e0 ubicat a Boulder, a l'ATLAS Institute de la Universitat de Colorado a Boulder.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Fellowship of the American Association for the Advancement of Science (FAAAS) \u00e9s un honor concedit per l'American Association for the Advancement of Science (AAAS) a persones distingides que s\u00f3n membres de l'Associaci\u00f3. Els becaris s\u00f3n elegits anualment pel Consell AAAS per \"esfor\u00e7os en favor de l'aven\u00e7 de la ci\u00e8ncia o les seves aplicacions [que] es distingeixen cient\u00edficament o socialment\".\nAlguns exemples d'\u00e0rees en qu\u00e8 els nominats han pogut contribuir significativament s\u00f3n la investigaci\u00f3; l'ensenyament; la tecnologia; els serveis a les societats professionals; l'administraci\u00f3 en acad\u00e8mies, la ind\u00fastria, i el govern; i comunicar i interpretar la ci\u00e8ncia al p\u00fablic. L'associaci\u00f3 ha concedit beques des de 1874. L'AAAS publica una actualitzaci\u00f3 anual de la llista de becaris actius, que tamb\u00e9 proporciona una adre\u00e7a de correu electr\u00f2nic per verificar l'estat dels membres no actius.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Elon Reeve Musk (Pret\u00f2ria, 28 de juny de 1971) \u00e9s un empresari, inversor i magnat dels negocis sud-afric\u00e0. \u00c9s el fundador, director executiu, director tecnol\u00f2gic i dissenyador en cap d'SpaceX; inversor \u00e0ngel, director general i arquitecte de productes de Tesla, Inc.; fundador de The Boring Company; cofundador de Neuralink i OpenAI. Amb un patrimoni net estimat en uns 252.000 milions de d\u00f2lars l'abril de 2022, Musk \u00e9s la persona m\u00e9s rica del m\u00f3n segons l'\u00cdndex de Multimilionaris de Bloomberg i la llista de multimilionaris en temps real de Forbes.Musk va n\u00e9ixer de mare canadenca i pare sudafric\u00e0 blanc, i es va criar a Pret\u00f2ria (Sud-\u00e0frica). Va estudiar breument a la Universitat de Pret\u00f2ria abans de traslladar-se al Canad\u00e0 als 17 anys. Es va matricular a la Queen's University i es va traslladar a la Universitat de Pennsilv\u00e0nia dos anys despr\u00e9s, on es va llicenciar en economia i f\u00edsica. El 1995 es va traslladar a Calif\u00f2rnia per assistir a la Universitat de Stanford, per\u00f2 al seu lloc va comen\u00e7ar la seva carrera com a empresari, cofundant l'empresa de programari web Zip2 amb el seu germ\u00e0 Kimbal. L'empresa va ser adquirida per Compaq per 307 milions de d\u00f2lars el 1999. Aquest mateix any, Musk va cofundar el banc en l\u00ednia X.com, que es va fusionar amb Confinity el 2000 per formar PayPal. L'empresa va ser comprada per eBay el 2002 per 1.500 milions de d\u00f2lars.\nEl 2002, Musk va fundar SpaceX, un fabricant aeroespacial i empresa de serveis de transport espacial, de la qual \u00e9s conseller delegat i enginyer en cap. El 2004, es va unir al fabricant de vehicles el\u00e8ctrics Tesla Motors, Inc. (ara Tesla, Inc.) com a president i arquitecte de productes, convertint-se en el seu executiu en cap el 2008. El 2006, va ajudar a crear SolarCity, una empresa de serveis de energia solar que posteriorment va ser adquirida per Tesla i es va convertir en Tesla Energy. El 2015, va cofundar OpenAI, una empresa de recerca sense \u00e0nim de lucre que promou la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial amigable. El 2016, va cofundar Neuralink, una empresa de neurotecnologia centrada en el desenvolupament d'interf\u00edcies cervell-ordinador, i va fundar The Boring Company, una empresa de construcci\u00f3 de t\u00fanels. Tamb\u00e9 va acordar la compra de la important xarxa social nord-americana Twitter el 2022 per 44.000 milions de d\u00f2lars. Musk ha proposat Hyperloop, un sistema de transport d'alta velocitat en el buit.\nMusk ha estat criticat per fer declaracions poc cient\u00edfiques i controvertides. El 2018, va ser demandat per la Comissi\u00f3 de Borsa i Valors dels Estats Units (SEC, per les seves sigles en angl\u00e8s) per tuitejar falsament que havia aconseguit finan\u00e7ament per a una adquisici\u00f3 privada de Tesla. Va arribar a un acord amb la SEC per\u00f2 no va admetre la culpabilitat, renunciant temporalment a la seva presid\u00e8ncia i acceptant limitacions en el seu \u00fas de Twitter. El 2019, va guanyar un judici per difamaci\u00f3 presentat contra ell per un espele\u00f2leg brit\u00e0nic que va assessorar en el rescat de la cova de Tham Luang. Musk tamb\u00e9 ha estat criticat per difondre informaci\u00f3 err\u00f2nia sobre la pand\u00e8mia de COVID-19 i per les seves altres opinions sobre assumptes com la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, les criptomonedes i el transport p\u00fablic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una gr\u00edpia \u00e9s una eina que serveix per a moure carreus mitjan\u00e7ant una grua, un cop introdu\u00efdes les peces que componen la gr\u00edpia en un forat tallat expressament al carreu (anomenat \"caixa de gr\u00edpia\"). El nom prov\u00e9 del germ\u00e0nic \"kripia\". Hi ha tres peces en forma de tascons que poden introduir-se en la caixa de gr\u00edpia per separat i que poden assegurar-se mitjan\u00e7ant un fiador o passador. Quan es tiba la cadena o corda per a aixecar el carreu amb la grua, el conjunt forma un ancoratge molt segur. A m\u00e9s, el centrat perfecte assegura un equilibri de tot el conjunt. Els fissurers emprats en escalada utilitzen un sistema semblant al de les gr\u00edpies. Els romans de l'\u00e8poca cl\u00e0ssica usaren les gr\u00edpies en moltes construccions. Molts carreus encara conserven les caixes de gr\u00edpia originals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La filosofia de les matem\u00e0tiques \u00e9s una branca de la filosofia. Segons Michael Dummett es pot considerar que hi ha quatre preguntes fonamentals sobre el contingut de la filosofia de les matem\u00e0tiques:\n\nCom sabem que les nostres teories matem\u00e0tiques s\u00f3n vertaderes?\nSobre qu\u00e8 s\u00f3n les matem\u00e0tiques? En altres paraules, si un enunciat matem\u00e0tic \u00e9s vertader, qu\u00e8 ho fa vertader? En virtut de qu\u00e8 \u00e9s vertader?\nLes veritats matem\u00e0tiques s\u00f3n vertaderes per necessitat? I, si ho s\u00f3n, quina \u00e9s la font d'aquesta necessitat?\nCom \u00e9s possible aplicar les veritats matem\u00e0tiques a la realitat externa? I en qu\u00e8 consisteix aquesta aplicaci\u00f3? Tamb\u00e9 es plantegen altres q\u00fcestions com: Quin significat t\u00e9 referir-se a un objecte matem\u00e0tic? Quina \u00e9s la naturalesa d'una proposici\u00f3 en matem\u00e0tiques? Quina relaci\u00f3 hi ha entre l\u00f2gica i matem\u00e0tica? Com s'explica la bellesa de les matem\u00e0tiques?", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Wired \u00e9s una revista mensual dels Estats Units d'Am\u00e8rica sobre noves tecnologies, amb una edici\u00f3 en paper i una versi\u00f3 en l\u00ednia, aix\u00ed com una web amb el mateix nom.La paraula anglesa wired es tradueix com cablejat, la qual cosa tenia gran sentit en l'any de fundaci\u00f3 de la revista (1993), ja que les computadores depenien exclusivament de cables per a connectar-se entre els seus components com el monitor, el ratol\u00ed, el teclat, la impressora, etc. Ir\u00f2nicament ja va publicar un n\u00famero especial, al que va titular Unwired (sense cables) que fa al\u00b7lusio a l'evoluci\u00f3 en aquest sentit.\nPer altra banda, des dels seus primers n\u00fameros la revista ha tingut especial cura a valorar el desenvolupament d'internet i ha realitzat un mapa mundial on expl\u00edcitament valora els pa\u00efsos connectats (wired) a la internet o desconnectats (unwired). Wired pret\u00e9n reflectir la manera que la tecnologia afecta la cultura, l'educaci\u00f3, l'economia i la pol\u00edtica del m\u00f3n.\nActualment hi ha versions de Wired al Regne Unit, a Alemanya, a It\u00e0lia i al Jap\u00f3. La revista \u00e9s publicada per l'editorial americana Cond\u00e9 Nast Publications.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Institut Pierre-Simon Laplace (IPSL), creat a principis dels anys noranta del segle xx, \u00e9s un institut franc\u00e8s de recerca en ci\u00e8ncies ambientals format per la federaci\u00f3 de nou laboratoris de recerca de la regi\u00f3 de Par\u00eds implicats en les ci\u00e8ncies ambientals terrestres i planet\u00e0ries.\nEls laboratoris que en formen part s\u00f3n els seg\u00fcents:\nel Centre d'Enseignement et de Recherche en Environnement Atmosph\u00e9rique (CEREA)\nel Laboratoire G\u00e9osciences Paris-Sud (GEOPS)\nel Laboratoire Atmosph\u00e8res, Milieux, Observations spatiales (LATMOS)\nun equip del Laboratoire d'\u00c9tudes du Rayonnement et de la Mati\u00e8re en Astrophysique et Atmosph\u00e8res (LERMA)\nel Laboratoire inter-universitaire des syst\u00e8mes atmosph\u00e9riques (LISA)\nel Laboratoire de m\u00e9t\u00e9orologie dynamique (LMD)\nel Laboratoire d'oc\u00e9anographie et du climat: exp\u00e9rimentation et approches num\u00e9riques (LOCEAN)\nel Laboratoire des sciences du climat et de l'environnement (LSCE)\nel Laboratoire Milieux environnementaux, transferts et interactions dans les hydrosyst\u00e8mes et les sols (METIS)A l'any 1995 es va crear el centre de modelitzaci\u00f3 clim\u00e0tica de l'IPSL, el qual va desenvolupar un model clim\u00e0tic propi (IPSL-CM). Les simulacions realitzades per aquest model formen part del conjunt de models globals del clima que s'analitzen a l'hora de redactar els informes d'avaluaci\u00f3 del Canvi Clim\u00e0tic de l'IPCC, sobretot el dos \u00faltims informes, el quart del 2007 i el cinqu\u00e8 del 2014.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Popular Electronics \u00e9s una revista iniciada per Ziff-Davis Publishing, l'octubre de 1954 dirigida als aficionats i experimentadors a l'electr\u00f2nica. Aviat es va convertir en la \"revista electr\u00f2nica de major venda en el m\u00f3n\". La circulaci\u00f3 va ser de 240.151 exemplars l'abril de 1957 i de 400.000 el 1963. Ziff-Davis public\u00e0 Popular Electronics fins a l'abril de 1985. Gernsback Publicacions va adquirir el t\u00edtol el 1988 i la va rebatejar com Hands-On Electronics. Aquesta versi\u00f3 de Popular Electronics es va publicar fins al desembre de 1999.Un article de portada de Popular Electronics podria llan\u00e7ar un nou producte o empresa. El cas m\u00e9s fam\u00f3s, el gener de 1975, va ser el de l'ordinador personal Altair 8800 a la portada, aix\u00f2 va iniciar la revoluci\u00f3 inform\u00e0tica. Paul Allen va exposar el projecte a Bill Gates, i ambd\u00f3s van escriure un int\u00e8rpret BASIC per als ordinadors Altair, l'Altair BASIC. Aquest va ser el primer producte de Microsoft.L'Altair 8800, un microordinador dissenyat el 1975, es va vendre com un kit a trav\u00e9s de la revista. Els fabricants van planejar vendre nom\u00e9s alguns centenars d'equips als aficionats, i es van sorprendre quan es van vendre deu vegades aquesta quantitat nom\u00e9s en el primer mes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una funci\u00f3 t\u00e8cnica \u00e9s el passatge, mitjan\u00e7ant un dispositiu apropiat, d'un conjunt donat d'estats inicials d'un sistema, al conjunt desitjat d'estats finals. Per exemple, si el sistema \u00e9s \"una font d'aigua\", el seu estat inicial \u00e9s \"impura\", la \"funci\u00f3 de purificaci\u00f3 de l'aigua\" \u00e9s la transformaci\u00f3 de l'aigua de la font perqu\u00e8 el seu estat final sigui \"aigua pura en el grau desitjat\".\nLa realitzaci\u00f3 de la funci\u00f3 requereix un dispositiu capa\u00e7 d'efectuar la transici\u00f3 de l'estat inicial al final. Per al concepte de funci\u00f3 t\u00e8cnica no importa la manera especificada que s'aconsegueix aquesta transici\u00f3, sin\u00f3 la transici\u00f3 mateixa. En l'exemple donat, el dispositiu \u00e9s \"un sistema de purificaci\u00f3 d'aigua\" que pot realitzar-se de moltes maneres: sistema de filtres, agregat de subst\u00e0ncies qu\u00edmiques que precipitin les impureses en suspensi\u00f3, evaporaci\u00f3 de l'aigua, etc\u00e8tera. Qualsevol que sigui el dispositiu triat (que dep\u00e8n de les caracter\u00edstiques de la font, costos admissibles, grau de puresa desitjat) la funci\u00f3 \u00e9s la mateixa, encara que tal vegada el rang de puresa final (la total \u00e9s impossible d'aconseguir) vari\u00ef.\nEl concepte de funci\u00f3 usat en tecnologia \u00e9s el mateix que l'usat en fisiologia en retransmetre's \"\u00f2rgan\". L'\u00fanica difer\u00e8ncia \u00e9s que en el cas tecnol\u00f2gic la funci\u00f3 t\u00e8cnica la realitza un artefacte, mentre que en el fisiol\u00f2gic la realitza un \u00f2rgan o un sistema d'\u00f2rgans com el sistema circulatori.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Psychological Bulletin \u00e9s una revista acad\u00e8mica bimestral internacional fundada el 1904 per James Mark Baldwin, psic\u00f2leg de la Johns Hopkins University i publicada per l'Associaci\u00f3 Americana de Psicologia (APA). Publica principalment articles d'avaluaci\u00f3 integradora i articles de revisi\u00f3 (revisions i metaan\u00e0lisi). L'actual editor en cap \u00e9s Stephen P. Hinshaw (Universitat de Calif\u00f2rnia, Berkeley).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El batolla, \u00e9s un instrument tradicional agr\u00edcola utilitzat per a la batuda de cereals. Est\u00e0 compost per dos bastons units per corretjam o cadenes; generalment, el bast\u00f3 m\u00e9s llarg i prim serveix de m\u00e0nec, i el m\u00e9s curt i gruixut s'usa com ma\u00e7a per a colpejar el fenc a un paller (munt de cereals recent segats) o les llegums. En els segles xvii i xviii, la batolla no tenia gaire bona consideraci\u00f3: \u00abuns altres baten amb bast\u00f3, o batolla, que anomenen el portugu\u00e8s, el qual \u00e9s el m\u00e9s pobre batre de tots\u00bb. A pesar de la seva senzillesa, l'etn\u00f2leg suec Dag Trotzig arreplega, nom\u00e9s per a l'Europa atl\u00e0ntica, fins a set tipus distints de batolla, quasi tots diferenciats pel sistema de llaurada entre les seves peces.\n\nLa batolla \u00e9s un instrument molt est\u00e8s per tot el Vell Continent i, sovint, ha derivat en armes defensives o ofensives, com les maces medievals europees de diversos tipus (ma\u00e7a de guerra, ma\u00e7a amb cadenes.), o les orientals (el San jie gun i el Shao zi gun s\u00f3n batolles de combat xineses, mentre que el nunchaku \u00e9s la versi\u00f3 japonesa).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una teoria cient\u00edfica obsoleta \u00e9s una teoria cient\u00edfica que va ser alguna vegada comunament acceptada per\u00f2 que \u2014per la ra\u00f3 que sigui\u2014 ja no \u00e9s considerada la descripci\u00f3 m\u00e9s completa de la realitat per la ci\u00e8ncia establerta, o b\u00e9 una teoria verificable que s'ha comprovat falsa. Aquesta etiqueta no inclou les teories que encara no han guanyat l'ampli suport de la comunitat cient\u00edfica \u2014protoci\u00e8ncia o ci\u00e8ncia marginal\u2014, ni tampoc les teories que mai foren \u00e0mpliament acceptades o nom\u00e9s van ser recolzades en pa\u00efsos molt espec\u00edfics, com per exemple el lissenko\u00efsme.\nEn alguns casos, la teoria ha estat completament descartada. En altres, la teoria segueix sent \u00fatil perqu\u00e8 proporciona una descripci\u00f3 que \u00e9s \"suficientment bona\" per a una situaci\u00f3 particular, i que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil d'usar que la teoria completa \u2014amb freq\u00fc\u00e8ncia perqu\u00e8 aquesta \u00e9s massa complexa matem\u00e0ticament per ser utilitzable\u2014. Karl Popper va suggerir que totes les teories cient\u00edfiques haurien de ser verificables o d'una altra forma no podrien ser provades experimentalment. Qualsevol cosa que no pugui provar-se falsa experimentalment seria per tant un axioma i tindr\u00e0 un estatus absolut, m\u00e9s enll\u00e0 de qualsevol refutaci\u00f3.\nUn exemple d'aix\u00f2 \u00e9s l'\u00fas de f\u00edsica newtoniana, que difereix de l'actualment acceptada f\u00edsica relativista per un factor que \u00e9s insignificantment petit en velocitats molt m\u00e9s petites que la de la llum. Tot en la f\u00edsica newtoniana \u00e9s tan satisfactori per a la majoria dels prop\u00f2sits que s'utilitza m\u00e9s \u00e0mpliament, excepte en velocitats no petites en comparaci\u00f3 amb la de la llum, per\u00f2 a les escoles s'ensenya normalment la m\u00e9s simple Newtoniana i no mec\u00e0nica relativista. Un altre cas \u00e9s la teoria que la terra \u00e9s aproximadament plana; mentre que durant segles ha estat equivocada per a les llargues dist\u00e0ncies, considerar que una part de la superf\u00edcie de la terra com a plana sol ser suficient per a molts mapes topogr\u00e0fics que cobreixen \u00e0rees que no s\u00f3n gaire grans.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un kiln (de l'angl\u00e8s antic kiln i aquest del llat\u00ed culina, 'cuina' ) \u00e9s una cambra t\u00e8rmicament a\u00efllada o un forn en el qual es produeix un r\u00e8gim de control de la temperatura. Sovint es necessita un kiln per arribar a una temperatura controlada, que moltes vegades \u00e9s molt alta i com que el disseny dels forns normalment es focalitza en l'a\u00efllament i la capacitat d'agregar combustible al cap d'un cert temps, s'ha de tenir cura de no escalfar el kiln massa de pressa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les matem\u00e0tiques a l'\u00cdndia  van tenir una import\u00e0ncia cabdal en la cultura occidental amb el llegat de les seves xifres, incloent el zero com a valor nul. Alguns testimonis permeten creure que durant l'\u00e8poca v\u00e8dica (1500 el 1000 aC) i bram\u00e0nica (segle v) ja va existir a l'\u00cdndia una ci\u00e8ncia matem\u00e0tica. Malgrat tenir contactes amb cultures exteriors com la grega, amb l'arribada d'Alexandre el Gran al segle IV aC, la xinesa, a causa de l'expansi\u00f3 del budisme cap a aquell pa\u00eds, i amb el m\u00f3n \u00e0rab, les matem\u00e0tiques hind\u00fas es van desenvolupar en un pla original, recolzant-se m\u00e9s en el c\u00e0lcul num\u00e8ric que en el rigor deductiu.\nVa ser a l'\u00e8poca cl\u00e0ssica (segles I a viii) que els matem\u00e0tics hind\u00fas van arribar a la maduresa. El m\u00f3n els hi deu l'invent transcendental de la notaci\u00f3 posicional emprant la xifra zero com a valor nul, aix\u00ed com les mateixes xifres, mal batejades posteriorment com 'ar\u00e0bigues' quan de fet els \u00e0rabs van agafar dels indis (entre altres) els tres conceptes b\u00e0sics: el dibuix de les xifres, el zero i la notaci\u00f3 posicional. Van utilitzar, com a occident, un sistema de numeraci\u00f3 de base 10 (amb deu d\u00edgits). Els antics maies tamb\u00e9 van utilitzar el zero (segles IV a VII). Egipcis, grecs i romans, encara que utilitzaven un sistema decimal, no era posicional, ni posse\u00efa el zero. Aquest sistema va ser transm\u00e8s a occident molt m\u00e9s tard, pels \u00e0rabs, a trav\u00e9s dels scriptorium medievals de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. Els m\u00faltiples avantatges pr\u00e0ctics i te\u00f2rics del sistema de \u00abnotaci\u00f3 posicional amb zero\u00bb van donar l'impuls definitiu a tot el desenvolupament ulterior de les matem\u00e0tiques.\nEl sistema de numeraci\u00f3 decimal apareix ja en el  S\u00fcryasiddhanta , petit tractat que data probablement del segle vi. Els treballs matem\u00e0tics dels indis es van incorporar en general a les obres astron\u00f2miques. Aquest \u00e9s el cas d'Aryabhata, nascut cap al 476, i de Brahmagupta, nascut cap al 598. Molt m\u00e9s tard, cap al 1150, Bhaskara II va escriure un tractat d'aritm\u00e8tica en el qual exposava el procediment de c\u00e0lcul de les arrels quadrades. Es tracta d'una teoria de les equacions de primer i segon grau, no en forma geom\u00e8trica, com ho feien els grecs, sin\u00f3 en una forma que es pot anomenar \"algebraica\".\nEl car\u00e0cter operacional de la matem\u00e0tiques hind\u00fas anava aparellat amb una concepci\u00f3 general del nombre irracional, per\u00f2 oberta d'una manera natural als negatius, de manera que podien prendre en consideraci\u00f3 els dos guions l'arrel quadrada i les dues solucions de l'equaci\u00f3 de segon grau, aix\u00ed va quedar obert el cam\u00ed de l'\u00e0lgebra formal, seguit posteriorment pels \u00e0rabs.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Anales del Jard\u00edn Bot\u00e1nico de Madrid, (abreujat Anales Jard. Bot. Madrid), (Annals del Jard\u00ed Bot\u00e0nic de Madrid), \u00e9s una revista cient\u00edfica il\u00b7lustrada amb descripcions bot\u00e0niques que \u00e9s editada pel Reial Jard\u00ed Bot\u00e0nic de Madrid. El seu primer n\u00famero va apar\u00e8ixer l'any 1941 i es continua publicant en l'actualitat. Els volums 10 al 35, dels anys 1951 a 1980, es van publicar amb el nom d'Anales Inst. Bot. Cavanilles.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La cultura de la converg\u00e8ncia \u00e9s un concepte ideat per Henry Jenkins, acad\u00e8mic estatunidenc i figura ic\u00f2nica de la reflexi\u00f3 sobre els mitjans de comunicaci\u00f3, el periodisme i les arts cinem\u00e0tiques, i exposat al seu llibre \u201cConvergence culture\u201d (\u201ccultura convergent\u201d, tradu\u00eft al catal\u00e0), on explica en profunditat qu\u00e8 \u00e9s la cultura de la converg\u00e8ncia: es tracta d'una teoria relacionada amb la tecnologia i els mitjans de comunicaci\u00f3 en qu\u00e8 reconeix les relacions i les experi\u00e8ncies canviants dels nous mitjans. Essencialment, Jenkins planteja quelcom una confrontaci\u00f3 entre els antics i els nous mitjans, que es transformen m\u00fatuament. M\u00e9s en detall, es refereix als canvis, adaptacions i desaparicions a qu\u00e8 fan front els mitjans de comunicaci\u00f3 quan apareix un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 nou, sovint a conseq\u00fc\u00e8ncia de l'aparici\u00f3 d'una nova tecnologia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Socket 479 \u00e9s el s\u00f2col de CPU pel microprocessador Intel Pentium M, un processador orientat a dispositius m\u00f2bils com port\u00e0tils i notebooks, descendent del Pentium III Tualatin-M. Els noms oficials d'Intel s\u00f3n mFCPGA i mPGA479M. Malgrat els 479 pins, els Pentium M per aquest s\u00f2col usen nom\u00e9s 478 pins.\nAquests utilitzen una distribuci\u00f3 el\u00e8ctrica diferent en els pins de la utilitzada en el socket 478, el que fa impossible utilitzar un Pentium M en una placa mare amb socket 478, tot i que mec\u00e0nicament encaix en un Socket 478. Per aquesta ra\u00f3, ASUS fabrica una placa conversora, la CT-479, que permet utilitzar processadors amb socket 479 en una part de les plaques d'Asus amb socket 478. Actualment, els \u00fanics chipsets per al Pentium M s\u00f3n l'Intel 855GM/GME, l'Intel 915GM i l'Intel 6300ESB. Mentre que l'Intel 855GME suporta totes les CPU Pentium M, l'Intel 855GM no suporta la mem\u00f2ria cau de nivell 2 (2 MB i 90nm) dels nuclis Dothan. Recentment, Intel ha llan\u00e7at un nou socket 479 amb un pinout revisat per a la seva Intel Core Duo anomenat Socket M. Aquest s\u00f2col t\u00e9 la localitzaci\u00f3 d'un dels seus pins canviada respecte del Socket 479 perqu\u00e8 no es pugui introduir per error un processador al s\u00f2col incorrecte. Wl Socket M suporta un FSB a 667 MT/s amb el xipset Intel 945GM.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Josephine Cochrane (Shelbyville, 8 de mar\u00e7 de 1839 - Chicago, 3 d'agost de 1913) fou una inventora estatunidenca. Neta de John Fitch, l'inventor del vaixell de vapor, invent\u00e0 el rentaplats l'any 1886, ja que pensava que: \u00abJa que ning\u00fa inventa res per rentar els plats, ja ho far\u00e9 jo\u00bb, tot i que ella no en rent\u00e0 perqu\u00e8 tenia criats.Fou l'esposa d'un ric comerciant amb vel\u00b7le\u00eftats pol\u00edtiques i, en quedar v\u00eddua, s'aboc\u00e0 en el desenvolupament de la seva idea i comen\u00e7\u00e0 a treballar al cobert del darrere de casa seva. At\u00e8s que va veure que necessitava suport t\u00e8cnic, contact\u00e0 George Butters, un jove mec\u00e0nic del poble, i poc a poc la idea prengu\u00e9 forma. Enllestit el primer model, el mostr\u00e0 a familiars, amistats i ve\u00efnat que l'animaren a comercialitzar l'invent. Obtingu\u00e9 la patent del rentaplats el 28 de desembre de 1886, fund\u00e0 l'empresa Garis-Cochrane Dish-Washing Machine i s'hi dedic\u00e0 apassionadament a la seva promoci\u00f3, tasca en la qual demostr\u00e0 tot el seu potencial. Present\u00e0 el seu rentaplats a la Fira Mundial de Chicago de 1893. Hi obtingu\u00e9 el premi a la millor construcci\u00f3 mec\u00e0nica, per\u00f2 nom\u00e9s aconsegu\u00ed captar l'inter\u00e8s de propietaris d'hotels i de grans restaurants. Tot i aix\u00ed, la companyia creix\u00e9 sota l'impuls de Cochrane, activa fins al darrer dia de la seva vida. Mor\u00ed el 1913 a l'edat de 74 anys.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Flowering Plants of South Africa, (abreujat Fl. Pl. South Africa), va ser una revista il\u00b7lustrada amb descripcions bot\u00e0niques que va ser editada a Sud-\u00e0frica. Es van publicar 24 n\u00fameros entre els anys 1921 i 1944. Va ser reempla\u00e7ada per Flowering Plants of Africa l'any 1945.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una totxana \u00e9s un tipus de ma\u00f3 foradat, habitualment amb sis forats i de dimensions 29x14x9 cm. Els forats estan fets en el sentit de la seva llargada. El volum de les perforacions \u00e9s superior al 33% del volum total aparent de la pe\u00e7a.Hi ha algunes variants. La totxana buida doble t\u00e9 doble fila de tres forats longitudinals, i el forat fa 25x12x9 cent\u00edmetres. La totxana buida senzilla t\u00e9 una fila de tres forats longitudinals i el forat acostuma a ser de 25x12x4 cent\u00edmetres. Per altra banda, la totxana buida triple t\u00e9 triple fila de tres forats longitudinals i els forats fan 25x12x4 cent\u00edmetres. I aix\u00ed successivament, la propera seria la totxana buida qu\u00e0druple.\nNo \u00e9s un ma\u00f3 utilitzat en parets que hagin de ser molt resistents i no se sol utilitzar en fa\u00e7anes, per\u00f2 si s'hi utilitza, cal revestir-la, normalment amb un arrebossat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista dels majors telescopis reflectors \u00f3ptics ordenats per di\u00e0metre del mirall principal.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Dins del sector tecnol\u00f2gic i m\u00e9s concretament de l'electr\u00f2nica de consum un wearable o dispositiu wearable \u00e9s aquell dispositiu que es porta a sobre, sota o incl\u00f2s a la roba i que est\u00e0 sempre enc\u00e8s, no necessita encendre's i apagar-se. Unes altres de les seves caracter\u00edstiques \u00e9s que permet la multitasca pel que no requereix deixar de fer una altra cosa per ser usat i pot actuar com a extensi\u00f3 del cos o ment de l'usuari.\nMalgrat que en l'actualitat se li coneix a aquesta categoria de productes com a dispositius wearable tamb\u00e9 poden anomenar-se dispositius vestibles, portables o posables i fins i tot complements intel\u00b7ligents.\nEn l'actualitat els dispositius m\u00e9s importants dins d'aquest sector segons la seva categoria s\u00f3n rellotges intel\u00b7ligents, polseres d'activitat, ulleres intel\u00b7ligents o roba intel\u00b7ligent entre altres. Segons el seu \u00fas es poden dividir en cinc grans grups:\n\nSalut\nEsports i Benestar\nEntreteniment\nIndustrial\nMilitar", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'ASNOVA (en rus: \u0410\u0421\u041d\u041e\u0412\u0410, acr\u00f2nim de \u0410\u0441\u0441\u043e\u0446\u0438\u0430\u0446\u0438\u044f \u043d\u043e\u0432\u044b\u0445 \u0430\u0440\u0445\u0438\u0442\u0435\u043a\u0442\u043e\u0440\u043e\u0432, \u00abAssociaci\u00f3 de nous arquitectes\u00bb) era una associaci\u00f3 d'arquitectes d'avantguarda de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica que va ser activa en els anys 1920 fins al comen\u00e7ament dels anys 1930, sovint dita els \u00abRacionalistes\u00bb.L'associaci\u00f3 fou creada el 1923 per Nikola\u00ef Ladovski, professor a la Vkhoutemas, i dels membres de l'Inkhouk, amb altres arquitectes d'avantguarda com Vladimir Krinsky. L'ensenyament de Ladovski, encara que resolutament modernista, era tanmateix m\u00e9s intu\u00eftiu que racional, i es basava en part sobre la Gestalttheorie. El 1919 Ladovski defineix el racionalisme com \u00ab l'economia de l'energia ps\u00edquica en la percepci\u00f3 espacial i en els seus aspectes funcionals aplicada a l'art de construir \u00bb, que oposava a un \u00ab racionalisme t\u00e8cnic \u00bb. Les recerques del grup van ser particularment influents sobre el treball d'Hugo M\u00fcnsterberg, i Ladovski va construir un laboratori psicot\u00e8cnic el 1926 basat en la teoria de M\u00fcnsterberg de la psicologia industrial. En general el grup es concentrava en la creaci\u00f3 d'efectes \u00abpsico-organitsacionals\u00bb en l'arquitectura: un enfocament m\u00e9s escultural que funcional, valent-los l'acusaci\u00f3 de formalista pel Grup OSA naixent. ASNOVA i OSA van mantenir una pol\u00e8mica sobre la reivindicaci\u00f3 del nom Constructivisme.El grup va rebre un nou desenvolupament a mitjans dels anys 1920 amb la notorietat creixent d'El Lissitzky que va dibuixar un dels n\u00famero del diari d'ASNOVA el 1926. A m\u00e9s Konstant\u00edn M\u00e9lnikov, llavors l'arquitecte modernista m\u00e9s c\u00e8lebre de la Uni\u00f3 sovi\u00e8tica, s'incorporava al grup sobre un punt, preferint l'inter\u00e8s d'ASNOVA sobre l'afecte i la intu\u00efci\u00f3 m\u00e9s aviat que la precisi\u00f3 cient\u00edfica de l'OSA. Tanmateix ell aix\u00ed com Ilya Golossov van constituir m\u00e9s aviat un just medi entre l'ASNOVA i l'OSA. Berthold Lubetkin, m\u00e9s conegut pel seu treball a Londres, va ser tamb\u00e9 un soci preco\u00e7 del grup. La Ciutat volant de Gueorgui Kroutikov va ser un projecte de l'ASNOVA que es va fer c\u00e8lebre pel seu utopisme creuat de pr\u00e9stecs a la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3.\nEls membres d'ASNOVA van ser prol\u00edfics arquitectes i van participar en nombrosos concursos, tanmateix pocs han constru\u00eft. Melnikov i Ladovski, membres del grup, van ser respectivament segon i tercer del concurs per al pavell\u00f3 sovi\u00e8tic de l'Exposici\u00f3 de Par\u00eds el 1925. Alguns rars projectes realitzats han sobreviscut en l'antiga URSS. Els m\u00e9s notables s\u00f3n els immobles de Ladovski sobre Tverskaya a Moscou ( 1929) i una s\u00e8rie de tres cuines i equips municipals \u00ab condensadors socials\u00bb constru\u00efts entre 1928 i 1931 per un equip de l'ASNOVA constitu\u00eft per A. K. Barutchev, I. A. Gil'ter, I.A. Meerzon i Ya. O. Rubanchik. L'ASNOVA es va separar el 1928 quan Ladovski va fundar el seu propi grup, l'ARU (Associaci\u00f3 d'Arquitectes Urbanistes), tanmateix encara va proposar un projecte com\u00fa per al concurs del Palau Dels Soviets. El grup va ser dissolt el 1932 entre moltes altres associacions art\u00edstiques.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un dispositiu volum\u00e8tric de desplegament \u00e9s un dispositiu gr\u00e0fic de desplegament que forma una representaci\u00f3 visual d'un objecte en tres dimensions f\u00edsiques, a difer\u00e8ncia de la imatge del graf pla de pantalles tradicionals que simulen profunditat a trav\u00e9s d'un nombre d'efectes visuals diferents. L'objeciu que persegueix \u00e9s la creaci\u00f3 de moviments 3D visibles per l'ull hum\u00e0 sense la necessitat de cap ajuda. Una definici\u00f3 oferta per pioners del camp \u00e9s que els desplegaments volum\u00e8trics creen moviment 3D per l'emissi\u00f3, dispersant-se, o transmetent la il\u00b7luminaci\u00f3 de regions perfectament definides dins l'espai (x,y,z).\nEls desplegaments volum\u00e8trics produeixen moviment tridimensional que agafa volum: cada element de volum o voxel en una escena del 3D emet llum visible de la regi\u00f3 en la qual apareix.\nDonada la seva habilitat per projectar moviment autoestereosc\u00f2pic plens de volum, aquests desplegaments estan sent adoptats en camps tan diversos com la medicina, el disseny assistit per computadora mec\u00e0nica, visualitzaci\u00f3 militar\u2026", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un desembussador \u00e9s un utensili utilitzat per desobstruir canonades mitjan\u00e7ant un sistema de pressi\u00f3 generat per for\u00e7a manual aplicada sobre un m\u00e0nec de fusta unit en la seva part inferior a una ventosa de goma.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "IrDA (Infrared Data Association) defineix un est\u00e0ndard f\u00edsic en la forma de transmissi\u00f3 i recepci\u00f3 de dades por raigs infraroigs. IrDA fou creat el 1993 per Hewlett-Packard, IBM, Sharp Corporation i altres fabricants.\nAquesta tecnologia est\u00e0 basada en raigs lluminosos que es mouen en l'espectre infraroig. Els est\u00e0ndards IrDA s\u00f3n compatibles amb una \u00e0mplia gamma de dispositius el\u00e8ctrics, inform\u00e0tics i de comunicacions, i permeten la comunicaci\u00f3 bidireccional entre dos extrems a velocitats que oscil\u00b7len entre els 9,6 i els 4 Mbps.\nIrDA fou popular en els ordinadors port\u00e0tils i de sobretaula a finals dels anys 90 del segle XX i comen\u00e7aments del segle xxi, per\u00f2 ha estat despla\u00e7ada per altres tecnologies sense fils com ara WiFi i Bluetooth, que permeten la transmissi\u00f3 encara que hi hagi obstacles entre l'emissor i el receptor, permetent aix\u00ed la utilitzaci\u00f3 de maquinari com ara ratolins i teclats. Tanmateix, s'utilitza encara en entorns en qu\u00e8 les interfer\u00e8ncies dificulten la transmissi\u00f3 via r\u00e0dio.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una  sala blanca ,  sala neta  o  clean room  \u00e9s una sala especialment dissenyades per a obtenir baixos nivells de contaminaci\u00f3. Aquestes sales ha de tenir els par\u00e0metre ambientals estrictament controlats: part\u00edcules en aire, temperatura, humitat, flux d'aire, pressi\u00f3 interior de l'aire, il\u00b7luminaci\u00f3.\nLa tecnologia de les sales blanques \u00e9s usada: microelectr\u00f2nica, famarc\u00e9utica, hospitals, laboratoris de FIV ...\nLa principal ind\u00fastria demandant de sales blanques als Estats Units \u00e9s la ind\u00fastria dels semiconductors, que representa el 55% d'aquest mercat, seguit de la ind\u00fastria farmac\u00e8utica i biotecnol\u00f2gica (18%). Altres ind\u00fastries emergents s\u00f3n les de la ind\u00fastria aeroespacial i d'aliments.\nS'estima que el mercat mundial de les \"sales blanques\" \u00e9s de 9.000 milions de d\u00f2lars EUA i creix a un 6%. Aproximadament US $ 5 bilions corresponen a equips i infraestructura i US $ 4 bilions a subministraments.\nUn dels desavantatges de les sales blanques \u00e9s l'alt cost d'implementaci\u00f3 com d'operaci\u00f3, la qual cosa restringeix l'\u00fas a ind\u00fastries de gran escala.\nUna sala blanca \u00e9s desitjable (encara que moltes vegades incosteable) per a la fabricaci\u00f3 de material quir\u00fargic pl\u00e0stic, per\u00f2 en el cas d'aliatges equiat\u00f3mics i semiconductors \u00e9s moltes vegades necessari, ja que del control que es tingui en aquest material depenen totes les propietats desitjades en el seu funcionament.\nEls operaris que treballen dins d'una sala blanca o neta, han d'usar un vestit especial per a protegir-se i protegir els elements que es manipulen.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El metall Allan \u00e9s un bronze fabricat per l'empresa A. Allan & Son, amb un contingut del 55% de coure (Cu), 40% de plom (Pb), i 5% d'estany (Sn). S'empra en la fabricaci\u00f3 de coixinets.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Banda ampla sobre l\u00ednies el\u00e8ctriques (BPL) \u00e9s una t\u00e8cnica de comunicaci\u00f3 per l\u00ednia el\u00e8ctrica, que permet la transmissi\u00f3 de dades digitals d'alta velocitat sobre el cablejat p\u00fablic de distribuci\u00f3 d'energia el\u00e8ctrica.\nLa t\u00e8cnica BPL utilitza les freq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s altes, un rang de freq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s ampli i diferents tecnologies d'altres formes de comunicaci\u00f3 per l\u00ednia el\u00e8ctrica, per proporcionar comunicacions d'alta velocitat a trav\u00e9s de dist\u00e0ncies m\u00e9s llargues. La BPL utilitza freq\u00fc\u00e8ncies que s\u00f3n part de l'espectre radioel\u00e8ctric atribu\u00eft als serveis de comunicacions sobre-el-aire, per la qual cosa la prevenci\u00f3 d'interfer\u00e8ncies, de i des d'aquests serveis \u00e9s un factor molt important en el disseny dels sistemes BPL.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (Proc. Natl. Acad. Sci. USA o PNAS) \u00e9s una revista cient\u00edfica publicada per l'Acad\u00e8mia Nacional de les Ci\u00e8ncies dels Estats Units. Fundada el 1915, \u00e9s publicada setmanalment en forma impresa i abasta tots els camps de la ci\u00e8ncia, tot i que se centra en la biologia i disciplines relacionades, com ara la medicina i la biotecnologia. May Berenbaum n'\u00e9s la redactora en cap des del 2019.\nEs tracta d'una revista avaluada per experts. Els membres de l'Acad\u00e8mia tenen dret a presentar fins a quatre articles propis a l'any per al proc\u00e9s d'avaluaci\u00f3 d'experts.\n\u00c9s una de les revistes cient\u00edfiques amb m\u00e9s articles publicats al llarg de la seva hist\u00f2ria. El 2019 tenia un factor d'impacte de 9,412, cosa que la situava en el vuit\u00e8 lloc d'entre 71 revistes multidisciplin\u00e0ries. L'any el seu factor d'impacte era de 11.205. PNAS \u00e9s la segona revista cient\u00edfica m\u00e9s citada, amb un total de m\u00e9s d'1.9 milions de cites del 2008 al 2018. En els mitjans, PNAS ha estat descrita com una revista \"presitigiosa\", \"assossegada\", \"reconeguda\", i de \"gran impacte\".Segueix un model d'acc\u00e9s obert diferit pel qual els articles passen a ser consultables gratu\u00eftament en l\u00ednia sis mesos despr\u00e9s de la seva publicaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una baldufa regiradora, un regirador o anagir \u00e9s un estri r\u00edgid d'una pe\u00e7a i de formes senzilles que gira d'una manera peculiar. Generalment mostra un sentit de gir preferent. Si es fa girar en aquest sentit continua girant fins que s'atura. Si es fa girar en sentit contrari, al cap de poques voltes deixa de voltar i es posa a girar en sentit contrari.\nLa forma m\u00e9s t\u00edpica s'assembla a un semi-el\u00b7lipsoide.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les ci\u00e8ncies de laboratori cl\u00ednic constitueixen la branca de les ci\u00e8ncies de la salut que, mitjan\u00e7ant les t\u00e8cniques de la qu\u00edmica i la biologia, mesura o examina in vitro les propietats biol\u00f2giques el valor de les quals \u00e9s \u00fatil per a la prevenci\u00f3, diagn\u00f2stic, pron\u00f2stic, control del tractament i coneixement de les malalties humanes. Les disciplines individuals incloses en aquesta disciplina m\u00faltiple s\u00f3n:\n\nBioqu\u00edmica cl\u00ednica\nCitohematologia cl\u00ednica\nGen\u00e8tica cl\u00ednica\nHemostasiologia cl\u00ednica\nImmunologia cl\u00ednica\nMicrobiologia cl\u00ednica\nParasitologia cl\u00ednicaPer raons hist\u00f2riques, les disciplines citologia (general) cl\u00ednica i histologia cl\u00ednica no solen estar incloses en les ci\u00e8ncies de laboratori cl\u00ednic.\n\nLa recerca en aquestes mat\u00e8ries forma part de la investigaci\u00f3 biom\u00e8dica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Utopisme tecnol\u00f2gic (tamb\u00e9 conegut com a tecno-utopisme o tecnoutopisme) es refereix a qualsevol ideologia basada en la creen\u00e7a que els avan\u00e7os en ci\u00e8ncia i tecnologia conduiran a una utopia, o almenys ajudaran a complir d'algun ideal ut\u00f2pic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les funcions de la tecnologia s\u00f3n els usos \u00fatils de la tecnologia, i es relacionen amb com elles transformen l'entorn hum\u00e0 per adaptar-ho millor a les necessitats i desigs humans. A m\u00e9s, en aquest proc\u00e9s s'usen recursos naturals (per exemple, aire, aigua, materials o fonts d'energia), persones que proveeixen la informaci\u00f3, m\u00e0 d'obra i mercat per a les activitats tecnol\u00f2giques. I en el proc\u00e9s de transformaci\u00f3 del m\u00f3n que ens envolta construeixen un m\u00f3n artificial, provocant grans conseq\u00fc\u00e8ncies socials i ambientals.\nEl principal exemple \u00e9s la utilitzaci\u00f3 de la tecnologia en la seva funci\u00f3 per a la construcci\u00f3 d'un m\u00f3n artificial, i en la funci\u00f3 d'eina de transformaci\u00f3 del mitj\u00e0 s\u00f3n les ciutats, construccions completament artificials per on circulen productes naturals, com l'aire i aigua, que s\u00f3n alterats durant el seu \u00fas. La tend\u00e8ncia, aparentment irreversible, \u00e9s a l'augment sostingut de la urbanitzaci\u00f3 del planeta. S'estima que en el transcurs de l'any 2008 la poblaci\u00f3 mundial urbana superar\u00e0 a la rural per primera vegada en la hist\u00f2ria, el que ja ha succe\u00eft al segle XX pels pa\u00efsos m\u00e9s industrialitzats. La ra\u00f3 \u00e9s que les ciutats proveeixen major acc\u00e9s a formes de satisfer les nostres necessitats, perqu\u00e8 en elles existeix una major varietat i quantitat de serveis essencials destinats a les persones, llocs de treball, comer\u00e7os, seguretat personal, formes d'entreteniment i acc\u00e9s a serveis de salut i educaci\u00f3.\nEn la prehist\u00f2ria, les tecnologies han estat usades per satisfer necessitats essencials (alimentaci\u00f3, vestimenta, habitatge, protecci\u00f3 personal, relaci\u00f3 social, comprensi\u00f3 del m\u00f3n natural i social), i en la hist\u00f2ria tamb\u00e9 per obtenir plaers corporals i est\u00e8tics (esports, m\u00fasica, hedonisme en totes les seves formes) i com a mitjans per satisfer desitjos (simbolitzaci\u00f3 d'estatus, fabricaci\u00f3 d'armes i tota la gamma de mitjans artificials usats per persuadir i dominar a les persones).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Liber abaci (1202) \u00e9s un llibre hist\u00f2ric sobre aritm\u00e8tica escrit per Leonardo de Pisa, m\u00e9s conegut com a Fibonacci. El seu t\u00edtol t\u00e9 dues traduccions comunes: El llibre de l'\u00e0bac o El llibre del c\u00e0lcul. En aquest treball, Fibonacci introdueix a Europa els nombres ar\u00e0bics, els quals havia apr\u00e8s quan va estudiar amb els \u00e0rabs mentre vivia al nord d'\u00c0frica amb el seu pare, Guglielmo Bonaccio, qui volia que ell es convert\u00eds en mercant.\nEl Liber abaci va ser dels primers llibres occidentals que descrigu\u00e9 els nombres ar\u00e0bics; el primer va ser la Chronicon Albeldense, acabada el 976. Com que estava dirigit a comerciants i acad\u00e8mics, va comen\u00e7ar a conv\u00e8ncer el p\u00fablic de la superioritat del nou sistema num\u00e8ric.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una pissarra de paret o pissarra escolar (castellanismes) o taulassa, tauler, taul\u00f3, llosa(rda) o quadre blanc o negre \u00e9s una superf\u00edcie d'escriptura reutilitzable en la qual el text o figures es realitzen amb guix o un altre tipus de retoladors esborrables. El seu nom prov\u00e9 del fet que a l'origen es fabricaven de fulles llises, fines de pissarra natural negra o fosca.\nUna pissarra pot ser simplement un tros de tauler pintat amb pintura fosca mat (generalment de color verd fosc o negre). Generalment \u00e9s verd fosc, ja que \u00e9s un color menys dur als ulls que el negre. Una variaci\u00f3 moderna consisteix en un full de pl\u00e0stic en espiral desplegada a trav\u00e9s de dos corrons paral\u00b7lels, que es poden enrotllar per a crear un espai addicional d'escriptura mentre que es guarda el que s'ha escrit.\n\nLes pissarres s'utilitzen comunament en ensenyament. Les marques de guix es poden esborrar f\u00e0cilment amb un drap humit, o un esborrador especial consistent en un bloc de fusta cobert per un coix\u00ed de feltre. Per contra, les marques de guix mullat poden ser dif\u00edcils de treure.\nLes barres de \"guix tractat\" es fan especialment per a l'\u00fas amb les pissarres, en blanc les m\u00e9s comunes, per\u00f2 tamb\u00e9 en diversos colors. Aquests no es fan realment de roca de guix, sin\u00f3 de guix. Les pissarres tenen alguns desavantatges: produeixen una certa quantitat de pols depenent de la qualitat del guix utilitzada. No obstant aix\u00f2, altres m\u00e8todes per exhibir informaci\u00f3 s\u00f3n m\u00e9s costosos i tenen els seus propis desavantatges. Aquests desavantatges han condu\u00eft a l'adopci\u00f3 extensa de la pissarra blanca, que utilitza retoladors de tinta que no produeixen pols.\nEn l'actualitat s'estan instal\u00b7lant les pissarres digitals interactives, que permeten fer anotacions manuscrites sobre qualsevol imatge projectada d'ordinador, aix\u00ed com guardar les imatges compostes i controlar l'ordinador des de la pr\u00f2pia pissarra interactiva, amb molt m\u00e9s possibilitats did\u00e0ctiques que la pissara ttradicional.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En tecnologia industrial, la pultrusi\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s continu per fabricaci\u00f3 de comp\u00f2sits, termorr\u00edgids per obtenir perfils de pl\u00e0stic refor\u00e7at, de forma cont\u00ednua, sotmetent les mat\u00e8ries primeres a un arrossegament per operacions d'impregnaci\u00f3, curat i tall. Aquest proc\u00e9s es caracteritza per un bon acabat superficial.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un planetari mec\u00e0nic \u00e9s un model del sistema solar accionat mitjan\u00e7ant un conjunt d'engranatges que il\u00b7lustra o prediu les posicions relatives i els moviments dels planetes i llunes, normalment d'acord amb un model helioc\u00e8ntric.\nTamb\u00e9 pot representar la grand\u00e0ria relativa d'aquests cossos; per\u00f2 ja que l'escala precisa sovint no \u00e9s pr\u00e0ctica a causa de les grans difer\u00e8ncies entre les seves dimensions reals, se sol utilitzar una aproximaci\u00f3 atenuada en el seu lloc.\nEn general s\u00f3n accionats per un mecanisme de rellotgeria amb un globus que representa el Sol al centre, i amb un planeta a l'extrem de cada un dels bra\u00e7os.\nEl primer planetari mec\u00e0nic de l'era moderna es va construir en 1704 a Anglaterra, encara que hi ha evid\u00e8ncies arqueol\u00f2giques d'aquest tipus de mecanismes en la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica.\nDispositius relacionats s\u00f3n els rellotges astron\u00f2mics, en els quals les posicions dels cossos celestes estan sincronitzades amb l'hora solar al llarg d'un cicle de diversos anys en els models m\u00e9s complexos, i se solen representar amb manetes sobre diferents esferes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un gn\u00f2mon \u00e9s un estil, tija o columna que, per la posici\u00f3 i llarg\u00e0ria de la seva ombra, serveix com a indicador. En geometria, un gn\u00f2mon \u00e9s una figura plana formada llevant un paral\u00b7lelogram del cant\u00f3 d'un paral\u00b7lelogram m\u00e9s gran. Aquest \u00e9s un cas particular del gn\u00f2mon pitag\u00f2ric: una figura geom\u00e8trica que ha de ser afegida a una figura donada perqu\u00e8 la figura nova sigui semblant a aquesta \u00faltima.\n\nAl cenotafi de Seti I (1300 aC), es descriu l'\u00fas d'un rellotge de sol. La gnom\u00f2nica ha estat sempre unida, per una banda, al concepte de mesura del temps i, d'altra banda, a la idea d'aplicaci\u00f3 cartogr\u00e0fica de representaci\u00f3 en mapes terrestres, encara que se suposa que el primer a emprar aquest tipus de projecci\u00f3 va ser el f\u00edsic grec Tales de Milet per a construir mapes estel\u00b7lars.\nL'autor grec que abans va comen\u00e7ar a denominar-lo, i tal sigui el m\u00e9s important, va ser Her\u00f2dot (484-426 aC), que fa una petita ressenya a la seva Hist\u00f2ria II.109.3 dels coneixements grecs del temps, dient que van adquirir la divisi\u00f3 del dia en dotze parts dels babilonis. Per tant, el sistema horari dels grecs era temporani: amb aix\u00f2, es vol dir que l'hora s'entenia com la dotzena part de l'arc di\u00fcrn recorregut pel Sol, per\u00f2 com tal arc varia al llarg de l'any, l'hora tamb\u00e9 varia. Per aquesta ra\u00f3, aquest sistema se'l denomina tamb\u00e9 d'hores desiguals. Els romans, al seu torn, van heretar aquest sistema de divisi\u00f3 del dia dels grecs.\nPlini el Vell (100-59 aC) a la seva Hist\u00f2ria natural, relata la hist\u00f2ria del rellotge que l'emperador August va fer construir al Camp de Mart, aprofitant un obelisc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Centre d'Innovaci\u00f3 de Sk\u00f3lkovo (en rus \u0418\u043d\u043d\u043e\u0432\u0430\u0446\u0438\u043e\u043d\u043d\u044b\u0439 \u0446\u0435\u043d\u0442\u0440 \u00ab\u0421\u043a\u043e\u043b\u043a\u043e\u0432\u043e\u00bb, Innovatsionni tsentr \u00abSk\u00f3lkovo\u00bb) \u00e9s un centre de tecnologia punta que es construir\u00e0 a Sk\u00f3lkovo, a la regi\u00f3 de Moscou, R\u00fassia. \u00c9s sovint citat com al Silicon Valley rus.\nEl lloc est\u00e0 destinat a ser un complex molt modern creat per fomentar l'establiment d'empreses de base cient\u00edfico-tecnol\u00f2gica. El Centre d'Innovaci\u00f3 de Sk\u00f3lkovo s'encarrega de concentrar el capital intel\u00b7lectual i fomentar el desenvolupament de diverses tecnologies. Les propostes i idees de les empreses i els individus que hi esdevinguin \"residents\", rebran assist\u00e8ncia financera. El projecte de Sk\u00f3lkovo fou anunciat el 12 de novembre de 2009 pel llavors President de R\u00fassia Dmitri Medv\u00e9dev. El complex \u00e9s dirigit per l'oligarca rus V\u00edktor Vekselberg i codirigit per l'exdirectiu d'Intel Craig Barrett.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La via daurada, en l'acc\u00e9s obert, \u00e9s la via que utilitzen les revistes que proporcionen acc\u00e9s lliure, gratu\u00eft i permeten de reutilitzar i difondre sense restriccions els articles publicats. L'article i el seu contingut relacionat estan disponibles de forma gratu\u00efta i sense restriccions d'acc\u00e9s al lloc web de la publicaci\u00f3 des del primer moment. Sovint, per publicar documents en aquest tipus de revistes, a causa que no hi ha ingressos per les subscripcions, el m\u00e9s habitual \u00e9s que els autors hagin de finan\u00e7ar les despeses de processament dels articles (Article Processing Charges \u2013 APC), que en molts casos estan en l'ordre dels milers d'euros, i fan valer els drets d'explotaci\u00f3 dels documents a trav\u00e9s de les llic\u00e8ncies Creative Commons. Els exemples m\u00e9s coneguts s\u00f3n les publicacions de BioMed Central i Public Library of Science (PLoS). El principal mecanisme per localitzar aquestes revistes \u00e9s el \"Directory of Open Access Journals (DOAJ)\", un directori gestionat per la comunitat t\u00e9 com a missi\u00f3 augmentar la visibilitat, l'accessibilitat, la reputaci\u00f3, l'\u00fas i l'impacte de les revistes acad\u00e8miques d'investigaci\u00f3 d'acc\u00e9s obert, revisades per experts i de qualitat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Refugi Tor -de vegades esmentat com a Base Tor - (en noruec: Forskningsstasjon Tor) \u00e9s una base de recerca de camp per a observacions ornitol\u00f2giques de Noruega a l'Ant\u00e0rtida. Est\u00e0 situat a 1625 msnm en el nunatak Svarthamaren, a 200 km de la costa de la Princesa Marta a la Terra de la Reina Maud.\nEl refugi va ser establert en la temporada 1992-1993, i consta d'un contenidor a\u00efllat de 3x8 m que serveix com a espai de vida i de treball. El refugi s'utilitza nom\u00e9s durant l'estiu i l'allotjament es realitza en tendes de campanya. Noruega t\u00e9 una base permanent a l'Ant\u00e0rtida, la Base Troll, situada a 100 km a l'oest de Tor, i de la qual dep\u00e8n. Ambdues estacions s\u00f3n operades per l'Institut Polar Noruec.\nLa recerca a l'estaci\u00f3 est\u00e0 centrada en la vida de les aus a les muntanyes Svarthamaren, que alberga una col\u00f2nia interior d'aus marines, i la major poblaci\u00f3 del m\u00f3n de Petrell ant\u00e0rtic, amb prop de 250 000 parelles reproductores.El refugi Tor est\u00e0 envoltat per una zona d'amortiment de 10 metres de di\u00e0metre exclosa de la Zona Ant\u00e0rtica Especialment Protegida ZAEP-142 - Svarthamaren, sota administraci\u00f3 de Noruega.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Natural Color System (NCS) \u00e9s un model de color perceptual publicat per l'Institut Escandinau del Color (Skandinaviska F\u00e4rginstitutet AB) d'Estocolm (Su\u00e8cia). Es basa en l'oposici\u00f3 visual de colors proposada per Ewald Hering. El sistema se sol fer servir per a fer correspondre colors a partir de targetes de refer\u00e8ncia, m\u00e9s que no pas barrejant colors.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Banda ampla sobre l\u00ednies el\u00e8ctriques (BPL) \u00e9s una t\u00e8cnica de comunicaci\u00f3 per l\u00ednia el\u00e8ctrica, que permet la transmissi\u00f3 de dades digitals d'alta velocitat sobre el cablejat p\u00fablic de distribuci\u00f3 d'energia el\u00e8ctrica.\nLa t\u00e8cnica BPL utilitza les freq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s altes, un rang de freq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s ampli i diferents tecnologies d'altres formes de comunicaci\u00f3 per l\u00ednia el\u00e8ctrica, per proporcionar comunicacions d'alta velocitat a trav\u00e9s de dist\u00e0ncies m\u00e9s llargues. La BPL utilitza freq\u00fc\u00e8ncies que s\u00f3n part de l'espectre radioel\u00e8ctric atribu\u00eft als serveis de comunicacions sobre-el-aire, per la qual cosa la prevenci\u00f3 d'interfer\u00e8ncies, de i des d'aquests serveis \u00e9s un factor molt important en el disseny dels sistemes BPL.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La medalla de Baker de la Royal Society \u00e9s una de les medalles de la Royal Society que reconeix la ci\u00e8ncia excepcional i extraordin\u00e0ria. Consisteix en medalla i una confer\u00e8ncia com a premis per al candidat guanyador. El medallista est\u00e0 obligat a donar una confer\u00e8ncia sobre qualsevol tema relacionat amb les ci\u00e8ncies f\u00edsiques. S'atorga anualment a individus en el camp de les ci\u00e8ncies f\u00edsiques, incloent-hi la inform\u00e0tica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "S'anomena tendal (coberta de lona) al tros de lona o tela forta que hom posa per a fer ombra, protegir de la intemp\u00e8rie, cloure un espai, etc.\nTamb\u00e9 s'usen cobertes de lona en molts carros, anomenats carros de vela o tartanes, per tal d'impedir que la pluja o la intemp\u00e8rie puguin perjudicar el que porten (o als passatgers en el cas de la tartana ).\nAlguns vaixells en solen portar per a protegir del sol al timoner.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La televisi\u00f3 terrestre o televisi\u00f3 per ones hertzianes \u00e9s un m\u00e8tode de lliurament de senyal de televisi\u00f3, per ones radioel\u00e8ctriques transmeses a trav\u00e9s de l'espai. La radiodifusi\u00f3 televisiva terrestre es remunta als mateixos comen\u00e7aments de la televisi\u00f3 com un medi mateix amb la primera televisi\u00f3 p\u00fablica de llarga dist\u00e0ncia que emetia des de Washington DC el 7 d'abril de 1927. A m\u00e9s a m\u00e9s de la transmissi\u00f3 en plans de vol alt que es movien en un bucle que utilitzava un sistema desenvolupat per George Westinghouse anomenat Stratovision, no hi havia virtualment cap altre m\u00e8tode de lliurament de televisi\u00f3 fins als anys 1950, amb l'adveniment de televisi\u00f3 per cable o antena comunit\u00e0ria de televisi\u00f3 (CATV). El primer m\u00e8tode no terrestre de transmissi\u00f3 de televisi\u00f3, que transmetia un senyal que s'originava a partir d'una font terrestre tradicional, no va comen\u00e7ar fins a l'\u00fas de sat\u00e8l\u00b7lits de comunicacions als anys 1960 i 1970.\nExisteixen tres sistemes per la codificaci\u00f3 en color en la transmissi\u00f3 de televisi\u00f3 anal\u00f2gica: el PAL, el SECAM i el NTSC. Als Estats Units i gran part de la resta d'Am\u00e8rica del Nord tamb\u00e9, la televisi\u00f3 terrestre sofria una transformaci\u00f3 revolucion\u00e0ria amb la final acceptaci\u00f3 de la norma NTSC perqu\u00e8 el televisors emetessin en color el 1953. M\u00e9s tard, l'Europa i la resta del m\u00f3n triaven entre el PAL el SECAM o adoptaven el NTSC.\nA m\u00e9s a m\u00e9s a l'amena\u00e7a des de CATV, la televisi\u00f3 terrestre anal\u00f2gica \u00e9s ara tamb\u00e9 subjecte a compet\u00e8ncia des de la televisi\u00f3 per sat\u00e8l\u00b7lit i distribuci\u00f3 de v\u00eddeo i contingut de pel\u00b7l\u00edcules per Internet. La tecnologia de televisi\u00f3 digital terrestre s'ha desenvolupat com a resposta a aquests desafiaments. La pujada de la televisi\u00f3 digital terrestre, especialment HDTV, pot marcar el final per la recepci\u00f3 de la televisi\u00f3 anal\u00f2gica. Les antenes receptores tradicionals comencen a rebre senyal codificat digitalment, de millor qualitat, fins i tot de m\u00e9s definici\u00f3 com la HDTV. L'amplada de banda del senyal digital \u00e9s unes 5 vegades menor que l'anal\u00f2gic, i aix\u00f2 significa m\u00e9s canals disponibles.Al Regne Unit, les freq\u00fc\u00e8ncies d'UHF es van utilitzar per primera vegada el 1964 amb la introducci\u00f3 de la BBC2 (com la 2 de TVE). La radiodifusi\u00f3 televisiva en freq\u00fc\u00e8ncies de VHF es va deixar d'utilitzar el 6 de gener de 1985.\nLa televisi\u00f3 terrestre est\u00e0 pensada que es deixi d'emetre a tot tardar el 3 d'abril de 2010, l'anomenada apagada anal\u00f2gica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La teleacci\u00f3 \u00e9s l'acte pel qual una persona pot realitzar una acci\u00f3 a dist\u00e0ncia. Aquest concepte \u00e9s utilitzat per l'autor Lev Manovich a la seva obra El lenguaje de los nuevos medios de comunicaci\u00f3n Aplicat a Internet, la teleacci\u00f3 es dona als hipervincles de les p\u00e0gines web, on l'usuari pot activar els enlla\u00e7os que el duen d'un servidor a un altre a trav\u00e9s del m\u00f3n per obtenir la informaci\u00f3 desitjada. En altres camps, la teleacci\u00f3 es pot aplicar als robots submarins sense tripulants que inspeccionen vaixells enfonsats, les c\u00e0meres de seguretat que permeten seguir un objectiu en moviment o els m\u00edssils dirigits a dist\u00e0ncia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un artefacte \u00e9s qualsevol distorsi\u00f3 percebuda o qualsevol altra error de dades\no les dues coses alhora, causada per un instrument de mesura o d'observaci\u00f3, la qual cosa pot provocar una mala interpretaci\u00f3 o resultats erronis. El terme es fa servir en camps de la ci\u00e8ncia, medicina i processament de dades. Per exemple, en microsc\u00f2pia, els artefactes es poden produir introduint objectes aliens durant el proc\u00e9s de mostres. Pel que fa a les ci\u00e8ncies de la computaci\u00f3, \u00e9s una error sensible causada per l'Algorisme de compressi\u00f3 amb p\u00e8rdua. Quant a la medicina, per exemple, hi ha artefactes que es produeixen per males representacions de les estructures del teixit que es veuen a les imatges m\u00e8diques produ\u00efdes per modalitats com ara ultrasonografia, tomografia o projecci\u00f3 d'imatge per resson\u00e0ncia magn\u00e8tica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Acad\u00e8mia de Val\u00e8ncia fou una instituci\u00f3 cultural i erudita que va sorgir a Val\u00e8ncia l'any 1685, sota la presid\u00e8ncia i el mecenatge del II comte de l'Alc\u00fadia, Onofre Vicent Escriv\u00e0 d'\u00cdxer i de Montpalau, el seu fundador.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un laboratori (del llat\u00ed medieval laboratorium) \u00e9s un espai que permet efectuar mesures i experiments en unes condicions controlades per a la recerca cient\u00edfica. Normalment estan especialitzats en una disciplina en concret (f\u00edsica, qu\u00edmica, bioqu\u00edmica, ...). Per\u00f2 el nom de laboratori tamb\u00e9 s'usa per a altres disciplines on tamb\u00e9 s'usa material especialitzat, i inclou la ind\u00fastria farmac\u00e8utica:\n\nLaboratori de fotografia\nLaboratori d'an\u00e0lisis cl\u00edniques\nLaboratori farmac\u00e8utic\nLaboratori clandest\u00ed (per a la fabricaci\u00f3 de drogues il\u00b7legals)\netc.Podem trobar laboratoris cient\u00edfics en escoles, universitats, ind\u00fastries, organismes oficials i militars, fins i tot a bord d'avions, vaixells i naus espacials.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La  Estaci\u00f3 Ant\u00e0rtica Comandant Ferraz  (Esta\u00e7\u00e3o Ant\u00e0rtica Comandant Ferraz) \u00e9s una base permanent (operativa tot l'any) de Brasil. S'ubica en les coordenades geogr\u00e0fiques62\u00b0 05\u2032 0\u2033 S, 58\u00b0 23\u2032 28\u2033 O, a la Badia Almirallat, Illa Rei Jordi, de les Illes Shetland del Sud. Va ser inaugurada el 6 de febrer de 1984.\n\nLa base va ser batejada en honor del Comandant de la marina brasilera Lu\u00eds Ant\u00f4nio de Carvalho Ferraz, hidrogr\u00e0fic i ocean\u00f2graf que va visitar l'Ant\u00e0rtida en dues oportunitats a bord de vaixells brit\u00e0nics. Va tenir un paper decisiu en persuadir al govern del seu pa\u00eds per desenvolupar un programa ant\u00e0rtic, i va morir sobtadament el 1982 mentre representava Brasil en una confer\u00e8ncia oceanogr\u00e0fica a Halifax.\nA partir d'1986, la base va passar a ser dotada tot l'any per 2 grups de 8 militars de la Marina del Brasil, 24 investigadors a l'estiu i 5 a l'hivern. Els grups de militars es rellevaven en per\u00edodes de desembre a mar\u00e7. El mar\u00e7 de 1996, es va realitzar la primera perman\u00e8ncia cont\u00ednua per 12 mesos.\nLa base comptava inicialment amb 8 m\u00f2duls, avui arriba a 62, constitu\u00efda per allotjaments, oficines, sala d'estar, infermeria, magatzems, cuina, bugaderia, biblioteca i un petit gimn\u00e0s. En 1994, es va construir un heliport amb capacitat d'operar helic\u00f2pters de port mitj\u00e0.\nLa base Comandant Ferraz est\u00e0 constru\u00efda al mateix lloc que l'antiga brit\u00e0nica \"Base G\", i les danyades estructures de fusta de la vella base contrasten amb les brillants estructures met\u00e0l\u00b7liques verd i ataronjat de la base brasilera, que va ser aixecada el 1984. M\u00e9s amunt de la base hi ha un petit cementiri amb cinc creus. Tres s\u00f3n les tombes de personal de British Antarctic Survey (BAS), la quarta commemora un l\u00edder de base del BAS perdut al mar. La cinquena creu \u00e9s la tomba d'un sergent r\u00e0dio-operador brasiler que va morir d'un atac card\u00edac En Ferraz a 1990.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un espectr\u00f2metre de masses triple quadrupol (TQMS), \u00e9s un espectr\u00f2metre de masses en t\u00e0ndem que consisteix en dos analitzadors de massa quadripolars en s\u00e8rie, amb un quadrupol de radiofreq\u00fc\u00e8ncia entre ells que actua com a cel\u00b7la de fragmentaci\u00f3 mitjan\u00e7ant la dissociaci\u00f3 indu\u00efda per col\u00b7lisi\u00f3. Aquesta configuraci\u00f3 sovint s'abreuja com QqQ o Q1q2Q3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La matem\u00e0tica (encara que, per a referir-se a l'estudi i ci\u00e8ncia, s'acostuma a utilitzar el plural matem\u00e0tiques) \u00e9s aquella ci\u00e8ncia que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre aquests (del mot derivat del grec \u03bc\u03ac\u03b8\u03b7\u03bc\u03b1, m\u00e1th\u0113ma: ci\u00e8ncia, coneixement, aprenentatge; \u03bc\u03b1\u03b8\u03b7\u03bc\u03b1\u03c4\u03b9\u03ba\u03cc\u03c2, math\u0113matik\u00f3s).\nMalgrat que tingui m\u00faltiples usos en altres ci\u00e8ncies i disciplines (molt particularment, en la f\u00edsica), i tracti relacions que poden semblar evidents, les matem\u00e0tiques primer postulen (vegeu axiomes matem\u00e0tics), i despr\u00e9s dedueixen i demostren. Les matem\u00e0tiques no s\u00f3n una ci\u00e8ncia experimental, sin\u00f3 una ci\u00e8ncia formal. Els matem\u00e0tics acostumen a definir i investigar estructures i conceptes abstractes per raons purament internes a la matem\u00e0tica, ja que tals estructures poden proveir, per exemple, una generalitzaci\u00f3 elegant, o una eina \u00fatil per a c\u00e0lculs freq\u00fcents. A m\u00e9s, molts matem\u00e0tics estudien les seves \u00e0rees de prefer\u00e8ncia simplement per raons est\u00e8tiques, veient aix\u00ed la matem\u00e0tica com una forma d'art en comptes d'una ci\u00e8ncia pr\u00e0ctica o aplicada (encara que les estructures que els matem\u00e0tics investiguen tenen, molt sovint, el seu origen en observacions de la natura).\n\nLa matem\u00e0tica \u00e9s un art, per\u00f2 tamb\u00e9 una ci\u00e8ncia d'estudi. Informalment, es pot afirmar que la matem\u00e0tica \u00e9s l'estudi dels \u00abnombres i s\u00edmbols\u00bb, \u00e9s a dir, la investigaci\u00f3 d'estructures abstractes definides axiom\u00e0ticament utilitzant la l\u00f2gica i la notaci\u00f3 matem\u00e0tica. \u00c9s tamb\u00e9 la ci\u00e8ncia de les relacions espacials i quantitatives. Es tracta de relacions exactes que existeixen entre quantitats i magnituds, i dels m\u00e8todes pels quals, d'acord amb aquestes relacions, les quantitats buscades s\u00f3n dedu\u00efbles a partir d'altres quantitats conegudes o pressuposades. Altres punts de vista poden trobar-se en la filosofia de les matem\u00e0tiques.\n\u00c9s freq\u00fcent trobar qui descriu la matem\u00e0tica com una simple extensi\u00f3 dels llenguatges naturals humans, que utilitza una gram\u00e0tica i un vocabulari definits amb extrema precisi\u00f3, el prop\u00f2sit de la qual \u00e9s la descripci\u00f3 i exploraci\u00f3 de relacions conceptuals i f\u00edsiques. Recentment, aix\u00f2 no obstant, els avan\u00e7os en l'estudi del llenguatge hum\u00e0 apunten cap a una altra forma d'analitzar-los: els llenguatges naturals (com el catal\u00e0 i el franc\u00e8s) i els llenguatges formals (com la matem\u00e0tica i els llenguatges de programaci\u00f3) s\u00f3n estructures de naturalesa b\u00e0sicament diferent.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El projecte t\u00e8cnic \u00e9s la s\u00e8rie de documents t\u00e8cnics que inclouen completament la informaci\u00f3 indispensable per a construir una \u00f2ptima obra. Tamb\u00e9 el podem definir com la tercera fase del proc\u00e9s tecnol\u00f2gic.\nPrincipalment, els documents t\u00e8cnics que componen el projecte t\u00e8cnic s\u00f3n quatre: La mem\u00f2ria t\u00e8cnica, els pl\u00e0nols, el pressupost econ\u00f2mic i el plec de condicions. \u00c9s important que aquests quatre estiguin redactats en un llenguatge t\u00e8cnic normalitzat, ja que d'aquesta manera a qualsevol persona li resultaran f\u00e0cil de comprendre.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La centrifugaci\u00f3 diferencial \u00e9s un procediment com\u00fa en microbiologia i citologia que s'usa per a separar determinades parts de c\u00e8l\u00b7lules com org\u00e0nuls o macromol\u00e8cules. En el proc\u00e9s, el teixit de la mostra s'homogenitza per tal de trencar la membrana cel\u00b7lular i barrejar els components cel\u00b7lulars. L'homogene\u00eftzat es sotm\u00e8s a successives centrifugacions , retirant el sediment i incrementant la for\u00e7a centr\u00edfuga en cadascuna d'elles. Per a finalitzar el proc\u00e9s de purificaci\u00f3 es pot realitzar una sedimentaci\u00f3 d'equilibri, on s'extreu la capa corresponent al pes molecular esperat d'acord a un patr\u00f3 control.\nLa separaci\u00f3 es basa en la mida i densitat sedimentant a baixes forces centr\u00edfugues d'aquelles part\u00edcules de major pes i densitat. Per exemple, les c\u00e8l\u00b7lules no lisades solen sedimentar a 1.000 g durant cinc minuts. Els fragments cel\u00b7lulars de menor mida i els org\u00e0nuls resten al sobrenadant i requereixen major for\u00e7a i temps de centrifugaci\u00f3 per a sedimentar en el sediment. En general es poden enriquir en el seg\u00fcent ordre:\n\nC\u00e8l\u00b7lules i nuclis cel\u00b7lulars.\nMitocondris, lisosomes i peroxisomes;\nMicrosomes (ves\u00edcules de REP); i\nRibosomes i citosol.La ultracentrifugaci\u00f3 d'\u00e0cids nucleics \u00e9s un m\u00e8tode d'a\u00efllament i fraccionament d'\u00e0cids nucleics. Els \u00e0cids nucleics, s\u00f3n macromol\u00e8cules constituents de l'\u00e0cid desoxiribonucleic formades per nucle\u00f2tids units mitjan\u00e7ant enlla\u00e7os fosfodi\u00e8ster, que poden tenir mides globals, composici\u00f3 de bases nitrogenades, topologia i seq\u00fc\u00e8ncies diferents. \u00c9s aquesta propietat dels \u00e0cids nucleics que permet el seu fraccionament.\nLa ultracentrifugaci\u00f3 va ser inventada per Theodor Svedberg, f\u00edsic i qu\u00edmic suec, al voltant de l'any 1926. Es tracta d'un m\u00e8tode de separaci\u00f3 de components en el que es generen forces centr\u00edfugues que arriben a una for\u00e7a 500.000 vegades superior a la for\u00e7a de gravetat, ja que les ultracentr\u00edfugues treballen a velocitats entre 15.000 rpm i 75.000 rpm, provocant la sedimentaci\u00f3 de les part\u00edcules m\u00e9s grans al fons del tub i evitant la seva difusi\u00f3. A l'hora de realitzar una ultracentrifugaci\u00f3, s'ha de tenir en compte el principi de resist\u00e8ncia per fricci\u00f3; \u00e9s per aix\u00f2 que s'ha de realitzar en un ambient blindat i pr\u00e0cticament buit. Hi ha dos tipus de separaci\u00f3 d'\u00e0cids nucleics per ultracentrifugaci\u00f3: la sedimentaci\u00f3 per velocitat i la centrifugaci\u00f3 d'equilibri.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "CCFL, \u00e9s l'acr\u00f2nim de l\u00e0mpades fluorescents de c\u00e0tode fred (de l'angl\u00e8s cold cathode fluorescent lamps). Un c\u00e0tode fred \u00e9s un c\u00e0tode que no ha estat escalfat el\u00e8ctricament per un filament. Un c\u00e0tode pot ser considerat \u201cfred\u201d si emet m\u00e9s electrons dels que poden ser subministrats nom\u00e9s per emissions termoi\u00f2niques. Aquest \u00e9s utilitzat en l\u00e0mpades de desc\u00e0rregues de gas, aix\u00ed com l\u00e0mpades de ne\u00f3, tubs de desc\u00e0rrega, i algunes classes de tubs de buit. L'altre tipus de c\u00e0tode \u00e9s el c\u00e0tode calent, el qual \u00e9s escalfat per corrents el\u00e8ctriques a trav\u00e9s de filaments. Un c\u00e0tode fred no opera necess\u00e0riament a baixa temperatura: sovint \u00e9s escalfat per les seves temperatures de funcionament per altres m\u00e8todes, com corrents de pas del c\u00e0tode a gas.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El metall de Brit\u00e0nia \u00e9s un aliatge format per, aproximadament, un 90% d'estany, Sn, i un 10% d'antimoni, Sb. Fou produ\u00eft per primera vegada el 1769-70. \u00c9s un metall blanc de laminaci\u00f3, fusi\u00f3 i emmotllament f\u00e0cils, i susceptible d'\u00e9sser redu\u00eft a filament. Una aplicaci\u00f3 molt coneguda d'aquest aliatge \u00e9s l'\u00fas que se'n fa per fabricar les est\u00e0tues dels premis Oscar de l'Acad\u00e8mia Nord-americana de cinema. L'exterior es recobreix d'una capa d'or.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els acr\u00f2nims ELSI (als Estats Units) i ELSA (a Europa) fan refer\u00e8ncia a activitats de recerca que anticipen i aborden les implicacions \u00e8tiques, legals i socials (ELSI (ethical, legal and social implications)) o aspectes (ELSA (ethical, legal and social aspects)) de les ci\u00e8ncies emergents, en particular la gen\u00f2mica i la nanotecnologia. Les ELSI es van concebre el 1988 quan James Watson, a la confer\u00e8ncia de premsa que anunciava el seu nomenament com a director del Projecte de Genoma Hum\u00e0 (HGP (Human Genome Project )), va declarar de manera sobtada i inesperada que les implicacions \u00e8tiques i socials de la gen\u00f2mica, requerien un esfor\u00e7 especial i que haurien de ser finan\u00e7ades directament pels Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units. Aix\u00ed doncs, s'inici\u00e0 un impuls per integrar la investigaci\u00f3 social en la tecnologia, que s'anomen\u00e0 en angl\u00e8s \"Elsification\".A Europa, en el context del programa Horitz\u00f3 2020, la recerca a l'estil d'ELSA s'emmarca ara sota el nom de Recerca i Innovaci\u00f3 Responsable.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Deutsche Bahn (tamb\u00e9 anomenada DBAG i DB) \u00e9s la companyia ferrovi\u00e0ria alemanya, resultant de la fusi\u00f3, l'any 1994, de la Deutsche Bundesbahn (ferrocarrils de l'ex-RFA), la Deutsche Reichsbahn (ferrocarrils de l'ex-RDA) i la West Berlin VdeR (ferrocarrils de Berl\u00edn Oest).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El lla\u00e7 de control \u00e9s el conjunt de dispositius capa\u00e7os de realitzar un sistema de control autom\u00e0tic. Est\u00e0 format per un element sensor, un element de control (on es configura setpoint, velocitat de resposta, integraci\u00f3, derivaci\u00f3, etc., depenent del que es vulgui controlar) i un element de sortida que \u00e9s el controlat.Els lla\u00e7os de control generalment estan normalitzats, per exemple 4 mA a 20 mA o 0 V a 10 V, entre d'altres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Tecnologies trencades (o Broken Technologies) \u00e9s un concepte que serveix per designar aquelles tecnologies que per diferents motius deixen d'utilitzar-se i s\u00f3n substitu\u00efdes per noves eines, invencions i formes aplicades pels usuaris en l'\u00e0mbit de les relacions i interaccions dels individus amb les diverses tecnologies.\nAquest terme va ser encunyat per primera vegada pel fil\u00f2sof i historiador de les ci\u00e8ncies humanes de la Universitat de Lund Fernando Flores Morador en la seva obra Enciclop\u00e8dia de les tecnologies trencades: l'humanista com a enginyer, on defineix la tecnologia com:\"Aquella activitat dirigida a la satisfacci\u00f3 dels desitjos humans destinats a produir canvis en el m\u00f3n material que: o b\u00e9 no aconsegueixen satisfer aquests desitjos o b\u00e9, no produeixen canvis en el m\u00f3n material, o ambdues coses simult\u00e0niament[...]. Quan les m\u00e0quines i eines produeixen un resultat de nivell inferior a el del cos hum\u00e0, o quan ho fan d'una manerasuperior, per\u00f2 inferior a el nivell d'altres eines o m\u00e0quines, diem que s\u00f3n tecnologies trencades. Podem fer servir aquestcriteri per definir operacionalment el que distingeix a una tecnologia plena d'una trencada. \" (Flores: 2011: 16).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La desocupaci\u00f3 tecnol\u00f2gica \u00e9s un fenomen del sistema monetari i de mercat en el seu estat actual que es dona quan els avan\u00e7os en les tecnologies de producci\u00f3 i de serveis s'introdueixen en les empreses, generalment en maquin\u00e0ria automatitzada, i el seu alt rendiment i baix cost a llarg termini en comparaci\u00f3 dels treballadors humans.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un sensor inductiu o detector inductiu \u00e9s un detector de proximitat, que pot ser de tipus tot o res, o b\u00e9 proporcional.\nNom\u00e9s serveix per a objectes met\u00e0l\u00b7lics, que s\u00f3n detectats perqu\u00e8 provoquen una alteraci\u00f3 en el camp magn\u00e8tic que produeix el sensor. Una etapa d'amplificaci\u00f3 sol convertir-los en tipus tot o res. Els detectors de proximitat inductius poden arribar fins a 50 mm d'abast i se solen utilitzar com a simples detectors de pres\u00e8ncia. Poden detectar moderadament r\u00e0pid: 700 objectes per segon, la qual cosa \u00e9s important per comptatge de moltes peces.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Ben Lawers (en ga\u00e8lic escoc\u00e8s Beinn Labhair significa \"Pujol del corrent alt\"; es pronuncia [pe\u0272\u02c8l\u02e0\u032aav\u0259\u027e\u02b2]) \u00e9s una muntanya i munro en la part meridional de les Terres Altes d'Esc\u00f2cia (Regne Unit). Queda al costat nord del Loch Tay, i \u00e9s el punt m\u00e9s alt d'una llarga serra que inclou set munros. \u00c9s tamb\u00e9 la muntanya m\u00e9s alta de les Illes Brit\u00e0niques a part del grup del Ben Nevis i els Cairngorms.\nEs va pensar durant molt temps que el Ben Lawers mesurava m\u00e9s de 4.000 peus, per\u00f2 els mesuraments m\u00e9s exactes dels anys 1870 van demostrar que li faltaven 17 peus per aconseguir aquesta xifra. L'any 1878, un grup de 20 homes van passar un dia construint un gran cairn (un munt de pedres) amb l'esperan\u00e7a de fer que el cim arrib\u00e9s a la xifra \"m\u00e0gica\". El cairn ja no existeix; de tota manera, la Ordnance Survey ho va ignorar per ser una estructura artificial que no era veritablement part del pujol.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les dones matem\u00e0tiques han lluitat hist\u00f2ricament per obrir-se pas en el camp de les ci\u00e8ncies, un espai tradicionalment mascul\u00ed i vetat per a elles. Les contribucions realitzades per aquestes dones han tingut un gran impacte en el desenvolupament de les matem\u00e0tiques.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Medalla Boltzmann \u00e9s el premi m\u00e9s important concernent a la mec\u00e0nica estad\u00edstica; el nom del premi \u00e9s en honor del celebrat f\u00edsic Ludwig Boltzmann. La Medalla Boltzmann \u00e9s lliurada cada tres anys per la Comissi\u00f3 de F\u00edsica Estad\u00edstica de la Uni\u00f3 Internacional de F\u00edsica Pura i Aplicada, durant la confer\u00e8ncia plen\u00e0ria concernent a F\u00edsica estad\u00edstica.\nEl premi consisteix en una medalla daurada; en el front porta la seg\u00fcent inscripci\u00f3 Ludwig Boltzmann, 1844--1906.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Steampunk \u00e9s un subg\u00e8nere de fantasia i ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 ambientat en una \u00e8poca o m\u00f3n on l'energia originada amb les m\u00e0quines de vapor \u00e9s usada de manera preponderant \u2014usualment al segle xix i, amb freq\u00fc\u00e8ncia a l'Anglaterra victoriana\u2014, per\u00f2 amb elements que provenen de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 o de la fantasia, invents tecnol\u00f2gics ficticis com els que es troben a les obres de H. G. Wells o tecnologia posterior, com els ordinadors. Amb freq\u00fc\u00e8ncia se l'associa amb el cyberpunk.\nA l'anime hi ha exemples de s\u00e8ries i pel\u00b7l\u00edcules ambientades a un m\u00f3n steampunk.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'interferometria a doble polaritzaci\u00f3 (DPI, Dual polarization interferometry) \u00e9s una t\u00e8cnica anal\u00edtica que pot sondejar els estrats a escala molecular adsorbits en la superf\u00edcie d'una guia d'ona usant l'ona evanescent d'un feix de l\u00e0ser confinat en la guia d'ona. Generalment es fa servir per mesurar lel canvi en la conformaci\u00f3 dels p\u00e8ptids i les prote\u00efnes o per con\u00e8ixer el funcionament d'altres biomol\u00e8cules referit com relaci\u00f3 de l'activitat conformacional (en angl\u00e8s:conformation activity relationship).\nLa DPI focalitza la llum l\u00e0ser en dues guies d'ona: una dita detectora ( sensing) i una altra per crear un feix de refer\u00e8ncia. Es forma una interfer\u00e8ncia f\u00edsica combinant la llum que passa per les dues guies d'ona. La t\u00e8cnica de la DPI fa rotar la polaritzaci\u00f3 del l\u00e0ser per excitar les dues modalitats de polaritzaci\u00f3 de les guies d'ona. Les mesures de l'interferograma per les dues polaritzacions permet calcular l'\u00edndex de refracci\u00f3 i l'espessor de l'estrat absorbit. La DPI generalment s'usa per caracteritzar les interaccions bioqu\u00edmiques quantificant al mateix temps cada canvi conformacional, com la mesurra de les taxes de reaccions, l'afinitat i la termodin\u00e0mica.\nLa t\u00e8cnica \u00e9s quantitativa i el temps real (10Hz) amb una resoluci\u00f3 dimensional de 0,01 nm.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Michael David May FRS FREng  (nascut el 24 de febrer de 1951) \u00e9s un inform\u00e0tic brit\u00e0nic. \u00c9s professor del Departament d'Inform\u00e0tica de la Universitat de Bristol i fundador de XMOS Semiconductor, fins al febrer de 2014 com a cap de tecnologia.\nMay va ser l'arquitecte principal del transputer. Des del 2017, tenia 56 patents, totes en microprocessadors i processament m\u00faltiple.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Collectanea Botanica \u00e9s una revista de recerca bot\u00e0nica que des de l'any 1946 publica l'Institut Bot\u00e0nic de Barcelona, un centre de titularitat mixta entre l'Ajuntament de Barcelona i el CSIC. El seu ISSN \u00e9s el 0010-0730.\nCollectanea Botanica segueix la metodologia peer review (revisi\u00f3 per parells), \u00e9s a dir, abans de publicar-se els articles, aquests s\u00f3n revisats per un m\u00ednim de dos investigadors externs an\u00f2nims. Despr\u00e9s d'aix\u00f2, les correccions o suggeriments es comunicaran a l'autor. La revista no t\u00e9 taxes de publicaci\u00f3, l\u00edmit de p\u00e0gines o rec\u00e0rrec per il\u00b7lustracions.\nEls articles i les notes breus s\u00f3n avaluades per experts. Accepta treballs en catal\u00e0, castell\u00e0, angl\u00e8s i franc\u00e8s; han de ser originals i in\u00e8dits, i han de tractar", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "WisCon o Wiscon, \u00e9s una convenci\u00f3 especialitzada en ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 feminista que te lloc a Wisconsin, pionera a nivell mundial en convencions i conferencies d'aquest subg\u00e8nere literari. Es va celebrar per primera vegada el febrer de 1977 a Madison, despr\u00e9s que un grup d'aficionades assist\u00eds un any abans a la 34a Convenci\u00f3 Mundial de Ci\u00e8ncia-Ficci\u00f3 (WorldCon) a Kansas City, i decidissin organitzar un convenci\u00f3 molt semblant per\u00f2 amb el feminisme com a tema central i no merament com una xerrada testimonial a\u00efllada. La WisCon reuneix en cada edici\u00f3 una multitud d'especialistes i persones del sector editorial per debatre sobre ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i fantasia aix\u00ed com q\u00fcestions relacionades amb feminisme,g\u00e8nere, \u00e8tnia i classe. Actualment aquesta convenci\u00f3 anual se celebra al maig, durant el cap de setmana que coincideix amb el Dia dels Caiguts i \u00e9s patrocinada per la Society for the Furtherance and Study of Fantasy and Science Fiction (SF3).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Henry William Chesbrough (1956) \u00e9s un Estatunidenc expert en teoria de l'organitzaci\u00f3, professor adjunt i director de la facultat del Garwood Center for Corporate Innovation i de la Haas School of Business a la Universitat de Calif\u00f2rnia a Berkeley.\u00c9s conegut per encunyar el terme innovaci\u00f3 obertaChesbrough va obtenir una licenciatura ( BA) en Economia a la Universitat Yale, un M\u00e0ster ( MBA) a la Stanford Graduate School of Business, i un doctorat a la Haas School of Business de la Universitat de Calif\u00f2rnia a Berkeley. Ha estat professor ajudant a la Harvard Business School. Actualment \u00e9s professor adjunt i director de la facultat al  Garwood Center for Corporate Innovation at the Haas School of Business at de Universitat de Calif\u00f2rnia a Berkeley. \u00c9s el president del Centre d'Innovaci\u00f3 Oberta al Brasil. La seva primera aparici\u00f3 al Brasil fou l'any 2008 quan va fer una presentaci\u00f3 en el decurs del Seminari sobre Innovaci\u00f3 Oberta (2008). Tamb\u00e9 \u00e9s president del consell consultiu de Induct Software  i ha fet aparicions a Oslo durant la setmana de la innovaci\u00f3 oberta (2011) Week\u00c9s doctor Honoris Causa per la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Segons el web de la facultat d'empresa i comunicaci\u00f3 : \"Despr\u00e9s de l'entrada solemne a l'Aula Magna de la comitiva acad\u00e8mica formada pels doctors i doctores de la UVic-UCC, el padr\u00ed del doctorand i deg\u00e0 de la Facultat d'Empresa i Comunicaci\u00f3, Xavier Ferr\u00e0s, va glossar la figura del Dr. Henry Chesbrough, del qual va destacar la seva teoria sobre la idea d'innovaci\u00f3 oberta \u201cque emergeix de realitats inq\u00fcestionables a partir de les quals sintetitza el nou paradigma de conversi\u00f3 del coneixement en creixement econ\u00f2mic\u201d'.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La mem\u00f2ria associativa \u00e9s l'emmagatzematge i recuperaci\u00f3 d'informaci\u00f3 per associaci\u00f3 amb altres informacions. Un dispositiu d'emmagatzematge d'informaci\u00f3 s'anomena mem\u00f2ria associativa si permet recuperar informaci\u00f3 a partir del coneixement parcial del seu contingut, sense saber la seva localitzaci\u00f3 d'emmagatzematge. A vegades tamb\u00e9 se l'anomena mem\u00f2ria d'adre\u00e7ament per contingut. Els ordinadors tradicionals no fan servir aquest adre\u00e7ament, es basen en el coneixement exacte de l'adre\u00e7a de mem\u00f2ria en qu\u00e8 es troba la informaci\u00f3.Les mem\u00f2ries associatives s\u00f3n una de les xarxes neuronals artificials m\u00e9s importants amb un ampli rang d'aplicacions en \u00e0rees com ara: mem\u00f2ries d'acc\u00e9s per contingut, identificaci\u00f3 de patrons i control intel\u00b7ligent.Una mem\u00f2ria associativa pot emmagatzemar informaci\u00f3 i recuperar-la quan sigui necessari, \u00e9s a dir, una xarxa retroalimentada; la sortida s'utilitza repetidament com una nova entrada fins que el proc\u00e9s convergeix. Pot recuperar aquesta informaci\u00f3 basant-se en el coneixement de part d'aquesta (clau). El patr\u00f3 clau pot ser una versi\u00f3 amb soroll d'un patr\u00f3 memoritzat, \u00e9s a dir, que difereix d'aquest en pocs components. La mem\u00f2ria humana recorda una persona encara que vagi vestida de manera diferent o porti ulleres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La geod\u00e8sia \u00e9s una branca de la geof\u00edsica que estudia la forma i les dimensions de la Terra i del camp de gravetat. Generalment, es divideix en la geod\u00e8sia fonamental, que estudia la forma tridimensional i la geod\u00e8sia aplicada o la mesura de superf\u00edcies en dues dimensions segons la definici\u00f3 tradicional del geodesista alemany Friedrich Robert Helmert (1843-1917) als seus dos llibres sobre les teories f\u00edsiques i matem\u00e0tiques de la geod\u00e8sia fonamental. El mot prov\u00e9 del grec antic \u03b3\u1fc6 (g\u00e8, Terra) i \u03b4\u03b1\u03af\u03c9 (daio, dividir).Pel desenvolupament tecnol\u00f2gic de mitjan segle xx s'adopt\u00e0 la seg\u00fcent definici\u00f3 va eixamplar-se i incloure-hi la mesura i la descripci\u00f3 del camp de gravetat, en tres dimensions canviants al llarg del temps, variables en el temps espai.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La British Science Association (fins al 2009 British Association for the Advancement of Science) \u00e9s una societat per al foment de la ci\u00e8ncia, la divulgaci\u00f3 de la recerca avan\u00e7ada i l'ensenyament. Fundada en 1831 per William Vernon Harcourt, un dels seus objectius principals \u00e9s involucrar la societat civil en el progr\u00e9s cient\u00edfic, tant col\u00b7laborant i coneixent les investigacions que es duen a terme al Regne Unit com opinant sobre les seves implicacions al camp de l'\u00e8tica. Una de les pol\u00e8miques m\u00e9s famoses va girar al voltant del debat sobre la teoria de l'evoluci\u00f3.\nL'associaci\u00f3 organitza setmanes i festivals de la ci\u00e8ncia, confer\u00e8ncies i jornades i publica una revista peri\u00f2dica, la Advancement of Science.Compta amb uns 5000 socis i est\u00e0 oberta a qualsevol persona interessada en la ci\u00e8ncia, a difer\u00e8ncia d'altres societats del mateix camp com la Royal Society. El seu president actual \u00e9s Robert May.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El periodisme cient\u00edfic \u00e9s una disciplina period\u00edstica especialitzada en la transmissi\u00f3 d'informaci\u00f3 sobre ci\u00e8ncia i tecnologia en mitjans de comunicaci\u00f3 de masses, de manera entenedora per al com\u00fa de la gent. Contribueix a la divulgaci\u00f3 cient\u00edfica, com ara ho fan altres mitjans: enciclop\u00e8dies, llibres de vulgaritzaci\u00f3, confer\u00e8ncies, programes televisius\u2026\nEl periodisme cient\u00edfic ha d'obeir els mateixos objectius, m\u00e8todes, valors, interessos i \u00e8tica del periodisme en general. \u00c9s una eina fonamental per acostar el coneixement cient\u00edfic a la ciutadania.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'estudi de cas o an\u00e0lisi de cas \u00e9s un instrument o m\u00e8tode de recerca amb origen en la recerca m\u00e8dica i psicol\u00f2gica i que ha estat utilitzat en la sociologia per autors com Herbert Spencer, Max Weber, Robert Merton i Immanuel Wallerstein. Es segueix utilitzant en \u00e0rees de ci\u00e8ncies socials com a m\u00e8tode d'avaluaci\u00f3 qualitativa. El psic\u00f2leg educatiu Robert I. Stake \u00e9s pioner en la seva aplicaci\u00f3 a l'avaluaci\u00f3 educativa.\nEls estudis de casos inclouen una varietat de grups de pressi\u00f3 com a moviments de pau, moviments socials, drets de les dones, exiliats, tractats internacionals i grups extremistes de dreta. Els assumptes que s'aborden inclouen la relaci\u00f3 dels espais p\u00fablics i privats en el context de l'activitat pol\u00edtica, la interrelaci\u00f3 entre canvi social i canvi dins de la fam\u00edlia, aix\u00ed com la relaci\u00f3 entre generacions en termes de pol\u00edtiques i de processos que ofereixen la motivaci\u00f3 perqu\u00e8 un individu participi en moviments socials. Aquesta t\u00e8cnica intenta contribuir al canvi de paradigma en la recerca dels moviments socials.\nSegons Daniel Diaz (1978), \u00e9s un \u201cexamen complet o intens d'una faceta, una q\u00fcesti\u00f3 o potser els esdeveniments que tenen lloc en un marc geogr\u00e0fic al llarg del temps\u201d. Uns altres com Mcdonald i Walker (1977) parlen d'un examen d'un cas en acci\u00f3. Molts altres ho defineixen tamb\u00e9, per\u00f2 tots coincideixen que \u00e9s una recerca processal, sistem\u00e0tica i profunda d'un cas en concret.\nUn cas pot ser una persona, organitzaci\u00f3, programa d'ensenyament, un esdeveniment, etc. En educaci\u00f3, pot ser un alumne, professor, aula, claustre, programaci\u00f3, col\u00b7legi\u2026\nDestaquem a Merrian (1988), qui defineix l'estudi de cas com a particularista, descriptiu, heur\u00edstic i inductiu. \u00c9s molt \u00fatil per estudiar problemes pr\u00e0ctics o situacions determinades. Al final de l'estudi de cas trobarem el registre del cas, on s'exposa aquest de forma descriptiva, amb quadres, imatges, recursos narratius, etc.\nAlguns consideren l'estudi de cas com un m\u00e8tode, i uns altres com un disseny de la recerca qualitativa. Com diu Yin (1993), l'estudi de cas no t\u00e9 especificitat, podent ser utilitzat en qualsevol disciplina per donar resposta a preguntes de la recerca per la qual s'utilitzi.\nL'estudi de cas compta amb diferents categories: cr\u00f2nic, descriptiu, pedag\u00f2gic, i per contrastar una teoria segons l'objectiu de la recerca i els tipus de l'estudi de cas: factual, interpretatiu i avaluatiu. Tamb\u00e9 descara la classificaci\u00f3 de Stake (1994), en estudis de cas intr\u00ednsecs (per comprendre millor el cas), instrumentals (per aprofundir un tema o afirmar una teoria) i col\u00b7lectius (l'inter\u00e8s radica en la indagaci\u00f3 d'un fenomen, poblaci\u00f3\u2026 s'estudien diversos casos).\nS\u00f3n moltes les classificacions d'estudi de cas. Destaca tamb\u00e9 la de Yin (1993). Segons aquest, trobem l'estudi de cas \u00fanic, que se centra en un sol cas, justificant les causes de l'estudi, de car\u00e0cter cr\u00edtic i \u00fanic, donada la peculiaritat del subjecte i objecte d'estudi, que fa que l'estudi sigui irrepetible, i el seu car\u00e0cter revelador, doncs permet mostrar a la comunitat cient\u00edfica un estudi que no hagu\u00e9s estat possible con\u00e8ixer d'una altra forma. Tamb\u00e9 trobem l'estudi de cas m\u00faltiple, on s'usen diversos casos alhora per estudiar i descriure una realitat. Ara, ja sigui l'estudi de cas \u00fanic o m\u00faltiple, a m\u00e9s pot tenir una o m\u00e9s unitats d'an\u00e0lisi, considerant la realitat que s'estudia de forma global o en subunitats d'estudi, independentment de si es tracta d'un o m\u00e9s casos.\nQuant als objectius de l'estudi de cas, tracta:\n\nProduir un raonament inductiu. A partir de l'estudi, l'observaci\u00f3 i recol\u00b7lecci\u00f3 de dades estableix hip\u00f2tesis o teories.\nPot produir nous coneixements al lector, o confirmar teories que ja se sabien.\nFer una cr\u00f2nica, un registre del que va succeint al llarg de l'estudi.\nDescriure situacions o fets concrets\nProporcionar ajuda, coneixement o instrucci\u00f3 al cas estudiat\nComprovar o contrastar fen\u00f2mens, situacions o fets.\nPret\u00e9n elaborar hip\u00f2tesi\n\u00c9s a dir, l'estudi de cas pret\u00e9n explorar, descriure, explicar, avaluar i/o transformar.Per a la selecci\u00f3 d'un cas, pot atendre's al car\u00e0cter representatiu d'un cas concret, encara que la intenci\u00f3 de l'estudi de cas no sigui precisament la de generalitzar dades (pot ser que la intenci\u00f3 sigui transformar aquesta realitat, i no generalitzar a altres casos).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una cel\u00b7la de rosada \u00e9s un higr\u00f2metre que es fan servir per determinar el punt de rosada que consisteixen en un parell de cables el\u00e8ctrics pelats i espaiats posats en espiral al voltant d'un a\u00efllant i amb una metxa humitejada amb una soluci\u00f3 aquosa que cont\u00e9 un exc\u00e9s de clorur de liti, un potencial el\u00e8ctric aplicat als cables provoca una flux de corrent a trav\u00e9s de la soluci\u00f3 de clorur de liti, que eleva la temperatura de la soluci\u00f3 fins que la seva pressi\u00f3 de vapor est\u00e0 en equilibri amb la de l'aire ambient.\nA mesura que el LiCl absorbeix humitat des de l'aire, la conducci\u00f3 a trav\u00e9s dels elements que s'escalfen augmenta, el corrent en ells s'incrementa i la calor fa augmentar la humitat que s'evapora des de la soluci\u00f3 salina. A una certa temperatura la quantitat d'humitat absorbida per la soluci\u00f3 de sal equival a la quantitat evaporada (equilibri).\nA l'interior del nucli de la cel\u00b7la de rosada un termistor (o un altre dispositiu de mesurament de temperatura) canvia la resist\u00e8ncia el\u00e8ctrica amb la temperatura creada per l'escalfament. Un processador frontal proporciona una refer\u00e8ncia, voltatge, mesura la sortida de la xarxa, i calcula el punt de rosada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "10 nan\u00f2metres (10 nm) \u00e9s una tecnologia de fabricaci\u00f3 de semiconductors en qu\u00e8 els components tenen una dimensi\u00f3 de 10 nm. \u00c9s una millora de la tecnologia de 14 nm. La llei de Moore diu que la superf\u00edcie \u00e9s redueix a la meitat cada 2 anys, per tant el costat del quadrat de la nova tecnologia ser\u00e0 de \n  \n    \n      \n        10\n        \u2243\n        \n          \n            14\n            \n              2\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle 10\\simeq {\\frac {14}{\\sqrt {2}}}}\n  . Sabent que els \u00e0toms de silici tenen una dist\u00e0ncia entre ells de 0,543 nm, llavors el transistor t\u00e9 de l'ordre de 18 \u00e0toms de llargada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El T\u00e9l\u00e9th\u00e8se \u00e9s un mitj\u00e0 tecnol\u00f2gic que permet a les persones amb defici\u00e8ncia motriu intereccionar a dist\u00e0ncia amb el seu medi. El dispositiu est\u00e0 format per un comandament, una unitat central, un sistema de transmissi\u00f3 i una part operativa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un motor bicil\u00edndric en V, conegut tamb\u00e9 pel seu nom angl\u00e8s, V-twin (literalment, \"bess\u00f3 en V\") i abreujat motor V2, \u00e9s un motor de combusti\u00f3 interna de dos cilindres, disposats en una configuraci\u00f3 en forma de V.\nTot i que han estat \u00e0mpliament associats a les motocicletes, tamb\u00e9 es produeixen motors V-twin per a la ind\u00fastria d'equips el\u00e8ctrics i se'n troben sovint en tallagespes, tractors petits i generadors el\u00e8ctrics i, m\u00e9s rarament, en autom\u00f2bils.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un panell de control \u00e9s una superf\u00edcie normalment plana, sovint vertical, on s'agrupen tota una s\u00e8rie d'instruments de control i seguiment imprescindibles per a monitorar un proc\u00e9s o conjunt de processos, aix\u00ed com els interruptors, polsadors, commutadors, palanques, joysticks, etc., necessaris per a aquestes finalitats.\nS'instal\u00b7len a les f\u00e0briques per supervisar i controlar les m\u00e0quines o l\u00ednies de producci\u00f3 i a altres llocs com centrals el\u00e8ctriques, centrals nuclears, vaixells, avions, mainframes, etc...\nD'antuvi la majoria de panells de control estaven equipats normalment amb polsadors i instruments anal\u00f2gics, mentre que avui en dia en molts casos han estat substitu\u00efts per tecnologies m\u00e9s modernes i s'utilitza algun tipus de pantalla t\u00e0ctil per als prop\u00f2sits de monitoratge i control.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La International Society for Computational Biology, en catal\u00e0 Societat Internacional per la Biologia Computacional , coneguda per les seves sigles en angl\u00e8s ISCB, \u00e9s una societat cient\u00edfica formada per investigadors en biologia computacional i bioinform\u00e0tica. La societat va ser fundada el 1997 per proporcionar una estabilitat financera a la confer\u00e8ncia Intelligent Systems for Molecular Biology i posteriorment ha crescut fins esdevenir una societat m\u00e9s gran que treballa per avan\u00e7ar cap a la comprensi\u00f3 de sistemes de vida a trav\u00e9s de la computaci\u00f3 i per comunicar aven\u00e7os cient\u00edfics a tot el m\u00f3n.\nA m\u00e9s de l'ISMB, la societat tamb\u00e9 organitza un n\u00famero creixent de confer\u00e8ncies menors, i atorga diversos premis cient\u00edfics anuals, incloent el Premi Overton (Overton Prize). La seva presidenta \u00e9s Christine Orengo.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Captura de moviment facial \u00e9s el proc\u00e9s de convertir electr\u00f2nicament els moviments de la cara d'una persona en una base de dades digital que utilitza c\u00e0meres o esc\u00e0ners de l\u00e0ser. Aquesta base de dades pot ser utilitzada per a elaborar gr\u00e0fics d'ordinador (CG), sistemes de producci\u00f3 d'animaci\u00f3 a ordinador per pel\u00b7l\u00edcules i jocs, o avatars en temps real. Com que el moviment dels personatges de CG deriven dels moviments de persones reals, l'animaci\u00f3 resultant \u00e9s molt m\u00e9s realista i concreta que si hagu\u00e9s estat creada de manera manual.\nUna base de dades de captura de moviment facial descriu les coordenades o posicions relatives de refer\u00e8ncia en la cara de l'actor. La captura pot ser en dues dimensions; en aquest cas el proc\u00e9s de captura \u00e9s anomenat \"seguiment o rastreig d'expressi\u00f3\", o b\u00e9 pot estar en tres dimensions. La captura bidimensional pot ser aconseguida utilitzant una c\u00e0mera sola i un software o porgrama de captura. Aix\u00f2 produeix un seguiment menys sofisticat i \u00e9s incapa\u00e7 de capturar completament moviments tridimensionals com la rotaci\u00f3 de cap, per exemple. La captura tridimensional \u00e9s acomplerta utilitzant equipaments multi-c\u00e0mera o sistemes l\u00e0ser marker. Els anomenats sistemes s\u00f3n molt m\u00e9s cars, complexos i requereixen destinar-hi m\u00e9s temps. Hi ha dues tecnologies que predominen; sistemes de seguiment marker i sistemes de seguiment markerless.\nLa captura de moviment facial est\u00e0 relacionada amb la captura de moviment del cos, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s desafiant i complicada a causa dels requisits de resoluci\u00f3 m\u00e9s alts per detectar i rastrejar les expressions subtils possibles de moviments petits dels ulls i els llavis. Aquests moviments s\u00f3n sovint de menys d'uns quants mil\u00b7l\u00edmetres, requerint encara m\u00e9s matisos, una resoluci\u00f3 major i diferents t\u00e8cniques filtrants de les que s'utilitzen normalment en una captura completa de cos. Les limitacions addicionals de la cara tamb\u00e9 permet m\u00e9s oportunitats per utilitzar models i regles.\nLa captura d'expressi\u00f3 facial \u00e9s similar a la captura de moviment facial. \u00c9s un proc\u00e9s en el qual s'utilitzen mitjans visuals o mec\u00e0nics per manipular personatges generats per ordinador amb inputs i aportacions de cares humanes, o per recon\u00e8ixer emocions d'un usuari.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Zig-zag in-line package fou un tipus d'encapsulat de circuit integrat de curta vida, particularment usat en xips de mem\u00f2ries RAM din\u00e0miques. S'esperava que reemplacessin els Dual in-line package (DIP), per\u00f2 no va ser aix\u00ed. \u00c9s un circuit integrat encapsulat en un tros de pl\u00e0stic, amb unes mides aproximades de 3 mm x 30 mm x 10 mm. Els pins del conjunt sobresurten en dues files. Aquests pins s\u00f3n inserits en forats a la targeta de circuit impr\u00e8s. Han estat reempla\u00e7ats pels TSOP usats en les mem\u00f2ries SIMM i DIMM.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El test d'Ames \u00e9s un assaig biol\u00f2gic per avaluar el potencial mutag\u00e8nic de compostos qu\u00edmics. Ja que el c\u00e0ncer est\u00e0 vinculat sovint amb el dany de l'ADN, la prova tamb\u00e9 serveix com un assaig r\u00e0pid per estimar el potencial cancerigen d'un compost, ja que les proves est\u00e0ndard per a la carcinogenicitat fetes sobre rosegadors prenen anys per completar-se i s\u00f3n cares de realitzar. El procediment es descriu en una s\u00e8rie de documents de principis de 1970, escrits per Bruce Ames i el seu grup a la Universitat de Calif\u00f2rnia, Berkeley", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El metall de Malotte \u00e9s un aliatge fusible que est\u00e0 compost per un 46% de bismut, un 34% d'estany i un 20% de plom amb un punt de fusi\u00f3 de 95 \u00b0C.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un testimoni de seguretat, testimoni d'autenticaci\u00f3 o testimoni criptogr\u00e0fic (token, en angl\u00e8s) \u00e9s un dispositiu electr\u00f2nic que es don a un usuari autoritzat d'un servei computat per facilitar el proc\u00e9s d'autenticaci\u00f3. Els testimonis electr\u00f2nics tenen una grand\u00e0ria petita que permeten ser c\u00f2modament portats a la butxaca o la cartera i s\u00f3n normalment dissenyats per lligar-los a un clauer. S\u2019usen per emmagatzemar claus criptogr\u00e0fiques com signatures digitals o dades biom\u00e8triques, com les empremtes digitals. Alguns dissenys es fan a prova d'alteracions; d'altres poden incloure teclats per a l'entrada d'un PIN. Hi ha m\u00e9s d'una classe de testimoni. Hi ha els generadors de contrasenyes din\u00e0miques \"OTP\" (One Time Password) i els que comunament s\u2019anomenen testimonis USB, els quals no nom\u00e9s permeten emmagatzemar contrasenyes i certificats, sin\u00f3 que permeten portar la identitat digital de la persona.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "French Tech \u00e9s un segell franc\u00e8s adjudicat a centres metropolitans reconeguts pel seu ecosistema d'empreses d'inici, aix\u00ed com una marca comuna que pot ser utilitzada per empreses innovadores franceses.\nFrench Tech pret\u00e9n, en particular, donar una forta identitat visual a les iniciatives franceses, aix\u00ed com encoratjar els intercanvis entre ells.\nAquesta etiqueta va ser creada el 2013 pel govern franc\u00e8s.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La crema postsolar (de vegades coneguda pel seu nom en angl\u00e8s, after-sun) \u00e9s un producte cosm\u00e8tic en forma de crema, loci\u00f3, esprai, etc. que s'aplica sobre la pell despr\u00e9s de l'exposici\u00f3 solar per a hidratar-la i intentar alleujar-la de l'escalfor, envermelliment i cansament. L'\u00fas d'after-sun no evita les cremades ni que la pell es peli, ni la lliura de la radiaci\u00f3 que ja ha rebut, ni per tant pot substituir una crema solar amb fotoprotecci\u00f3 aplicada abans de l'exposici\u00f3 solar.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "God View \u00e9s una eina que permet a Uber rastrejar a temps real la ubicaci\u00f3 dels seus milers de conductors i per conseq\u00fc\u00e8ncia, dels seus clients. Per a fer-ho, sol\u00b7licita als clients que aprovin uns certs permisos: la seva ubicaci\u00f3 actual (Wi-fi) i exacta (GPS), el dret a accedir als seus contactes i no permet que el m\u00f2bil entri en estat d'espera (per a poder controlar la posici\u00f3 cont\u00ednuament).Uber compila un dossier personal per a cada client i registra els viatges que fa. Tot i aix\u00f2, si la base de dades no \u00e9s segura, aquesta opci\u00f3 no \u00e9s recomanable. Coneguda al negoci de la seguretat com a <honeypot>, la base de dades d'Uber atrau a tot tipus de p\u00fablic, des del Govern dels Estats Units fins als pirates inform\u00e0tics xinesos.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un gasodom\u00e8stic \u00e9s un aparell dom\u00e8stic que funciona directament amb gas natural. La seva efici\u00e8ncia energ\u00e8tica \u00e9s m\u00e9s alta que la dels electrodom\u00e8stics, que funcionen amb electricitat (part d'ella obtinguda tamb\u00e9 a partir de gas natural i la resta de centrals nuclears, petroli, etc.), perqu\u00e8 el gas natural \u00e9s una energia prim\u00e0ria, al contrari que l'electricitat, i per aix\u00f2 abans del seu \u00fas s'ha vist sotmesa a menys transformacions, amb les p\u00e8rdues d'energia i el cost econ\u00f2mic que suposa cada una d'elles.Els m\u00e9s habituals s\u00f3n estufes per a exteriors (terrases de bars, jardins, etc.), fogonets port\u00e0tils, cuines, forns i escalfadors d'aigua (dutxa i llar, piscines, etc.), per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha per exemple rentadores, rentavaixelles, secadores, vitrocer\u00e0miques, frigor\u00edfics, arcons congeladors, lumin\u00e0ries, termos, barbacoes i falsos llenys per a llars de foc.Antigament a Espanya s'havien usat tamb\u00e9 gasodom\u00e8stics de gas prop\u00e0, aquests aparells poden ser adaptats a gas natural. En canvi, est\u00e0 prohibit adaptar un electrodom\u00e8stic a gasodom\u00e8stic, tot i que t\u00e8cnicament \u00e9s possible, com a mesura de seguretat per al treballador que ho ha de fer, ja que, especialment al cas de les estufes, pot ser perill\u00f3s.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Cyfoeth Naturiol Cymru (en angl\u00e8s Natural Resources Wales) \u00e9s un ens finan\u00e7at pel govern gal\u00b7l\u00e8s, que va comen\u00e7ar a operar l'1 d'abril del 2013, quan es va fer c\u00e0rrec de la gesti\u00f3 dels recursos naturals de Gal\u00b7les. Es va crear a partir d'una fusi\u00f3 del Countryside Council for Wales, l'Environment Agency Wales, i la Forestry Commission Wales, a m\u00e9s a m\u00e9s d'assumir altres funcions anteriorment controlades pel mateix govern gal\u00b7l\u00e8s.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La nefelometria \u00e9s una t\u00e8cnica anal\u00edtica que es basa en la dispersi\u00f3 de la radiaci\u00f3 de la llum que travessa les part\u00edcules de la mat\u00e8ria. Quan la llum travessa un medi transparent en la qual existeix una suspensi\u00f3 de part\u00edcules s\u00f2lides, es dispersa en totes les direccions i com a conseq\u00fc\u00e8ncia s'observa t\u00e8bia. La dispersi\u00f3 no suposa la p\u00e8rdua neta de pot\u00e8ncia radiant, nom\u00e9s \u00e9s afectada la direcci\u00f3 de la propagaci\u00f3, perqu\u00e8 la intensitat de la radicaci\u00f3 \u00e9s la mateixa en qualsevol angle. La intensitat dep\u00e8n de: el nombre de part\u00edcules suspeses, la seva mida, la seva forma, els \u00edndexs refractius de la part\u00edcula i del medi dispersant i de la longitud d'ona de la radiaci\u00f3 dispersa. La relaci\u00f3 entre variables \u00e9s m\u00e9s factible en un tractament te\u00f2ric, per\u00f2 a causa de la seva complexitat rares vegades s'aplica en problemes anal\u00edtics espec\u00edfics. El procediment generalment \u00e9s emp\u00edric i nom\u00e9s es consideren 3 factors:\n\nLa concentraci\u00f3: Amb major concentraci\u00f3 de part\u00edcules major ser\u00e0 la dispersi\u00f3 de la llum.\nLa mida de les part\u00edcules: Factors com el ph, la velocitat o l'ordre de la mescla, concentraci\u00f3 dels reactius, duraci\u00f3 de l'estat de rep\u00f2s i la for\u00e7a i\u00f2nica.\nLongitud d'ona: Generalment les mostres s'il\u00b7luminen amb la llum blanca, per\u00f2 si est\u00e0 acolorida, s'han d'escollir una porci\u00f3 de l'espectre electromagn\u00e8tic en la que l'absorci\u00f3 del medi es redueix a la meitat.En les mostres s'agregen agents tensioactius (com la gelatina), per prevenir la coagulaci\u00f3 del col\u00b7loide. Nom\u00e9s s'obtenen dades fiables si es controlen escrupolosament les variables que afecten la mida de les part\u00edcules.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El grav\u00edmetre \u00e9s un aparell de mesura per amidar la gravetat o el seu gradient. \u00c9s un instrument emprat pels geodestes per poder determinar el camp grav\u00edfic de la Terra o en treballs de anivellaci\u00f3 que exigeixen con\u00e8ixer les superf\u00edcies equipotencials. Els grav\u00edmetres poden ser absoluts o relatius. Avui en dia no existeixen un gran nombre d'aparells pel seu elevat preu, que nom\u00e9s el fa accessible a institucions p\u00fabliques o sectors molt especialitzats.\nLes unitats de la gravetat en el sistema internacional s\u00f3n \n  \n    \n      \n        m\n        \n          /\n        \n        s\n        \n          g\n          \n            2\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle m/sg^{2}}\n  . Encara que en terminologia gravim\u00e8trica \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent emprar el Gal \n  \n    \n      \n        1\n        G\n        a\n        l\n        =\n        0.01\n        m\n        \n          /\n        \n        s\n        \n          g\n          \n            2\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle 1Gal=0.01m/sg^{2}}\n  \nLes precisions actuals dels aparells terrestres estan sota 1 microgal. En sistemes navals o aerotransportat la precisi\u00f3 empitjora substancialment.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La guia GEMMA \u00e9s un esquema gr\u00e0fic que permet mostrar de forma f\u00e0cil i intel\u00b7ligible els diferents estats i modes de funcionament d'un sistema, aix\u00ed com les condicions i protocols per a passar d'un estat a un altre.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les peces intercanviables formen part d'un concepte b\u00e0sic que consisteix en crear peces id\u00e8ntiques o gaireb\u00e9 id\u00e8ntiques per a utilitzar-les en una producci\u00f3 en cadena. Aquestes peces es poden muntar fent un conjunt per formar un producte final acabat. Per exemple, cotxes, ordinadors, mobiliari, pr\u00e0cticament tots els productes que es fan servir avui dia, estan fets amb peces intercanviables. Aquestes peces estan fetes amb m\u00e0quines de precisi\u00f3 perqu\u00e8 aix\u00ed cada part pugui muntar-se en qualsevol producte que la utilitzi. Des de que es va implantar aquest sistema ja no cal fer cada pe\u00e7a a m\u00e0 una a una, unificant les peces s'empren menys treballadors. Aix\u00f2 baixa el cost del producte. l'\u00fas de peces intercanviables tamb\u00e9 permet reparar els productes substituint una pe\u00e7a trencada amb una pe\u00e7a nova id\u00e8ntica. Eli Whitney va ser el primer als EUA en utilitzar peces intercanviables en la fabricaci\u00f3 d'armes de foc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnologia social \u00e9s un moviment social espontani que respon a una nova l\u00ednia de pensament popular, que uneix a totes les races i cultures del m\u00f3n despr\u00e9s d'ideals i projectes socials, que van m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres pol\u00edtiques o religioses. El principal eix \u00e9s la comunicaci\u00f3, que sorgeix per la necessitat vital de crear una situaci\u00f3, o un estat de les coses, diferent del que es viu en l'actualitat. Com a finalitat, pret\u00e9n fomentar el desenvolupament de fer alguna cosa important de la tecnologia dels seus b\u00e9ns i aplicaci\u00f3 de coneixements i tecnologies amb finalitats netament socials, absolutament pac\u00edfics i oposats als objectius comercials o militars que determinen l'actual avan\u00e7 i desenvolupament tecnol\u00f2gic de la humanitat.\nAquest moviment busca establir una nova escala de valors \u00e8tics i socials, apuntant a l'estat de benestar universal, administrat per institucions populars apol\u00edtiques denominades f\u00f2rums, on tots els membres de la societat, s\u00f3n administradors directes del patrimoni social, sense intermediaris ni representacions pol\u00edtiques de cap \u00edndole.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "65 nan\u00f2metres (65 nm) \u00e9s una tecnologia de fabricaci\u00f3 de semiconductors en qu\u00e8 els components tenen una dimensi\u00f3 de 65 nm. \u00c9s una millora de la tecnologia de 90 nm. La llei de Moore diu que la superf\u00edcie \u00e9s redueix a la meitat cada 2 anys, per tant el costat del quadrat de la nova tecnologia ser\u00e0 de \n  \n    \n      \n        65\n        \u2243\n        \n          \n            90\n            \n              2\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle 65\\simeq {\\frac {90}{\\sqrt {2}}}}\n  . Sabent que els \u00e0toms de silici tenen una dist\u00e0ncia entre ells de 0,543 nm, llavors el transistor t\u00e9 de l'ordre de 100 \u00e0toms de largada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La limfoproliferaci\u00f3 \u00e9s la formaci\u00f3 r\u00e0pida de limf\u00f2cits davant d'un est\u00edmul concret. Aquest terme tamb\u00e9 fa refer\u00e8ncia a la t\u00e8cnica que permet avaluar la funcionalitat dels limf\u00f2cits, ja que mesura la capacitat que tenen de multiplicar-se davant d'un est\u00edmul proliferatiu. Els objectius que persegueix aquesta t\u00e8cnica s\u00f3n: mesurar l'estat global de la resposta cel\u00b7lular d'un animal i diagnosticar si un animal ha estat pr\u00e8viament exposat a un microorganisme intracel\u00b7lular, ja sigui per vacunaci\u00f3 o per infecci\u00f3 natural.\nEl creixement d'aquestes c\u00e8l\u00b7lules pot ser inespec\u00edfic si s'usen mit\u00f2gens inespec\u00edfics, o b\u00e9, espec\u00edfica si s'utilitzen ant\u00edgens concrets.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Nat va ser una revista en llengua catalana de divulgaci\u00f3 de la natura i periodicitat mensual que \u00e9s public\u00e0 entre el febrer del 2005 i el febrer del 2008. Es distribu\u00efa als quioscos i llibreries d'Andorra, Catalunya, les Illes Balears i el Pa\u00eds Valenci\u00e0, amb un preu de portada de 4 euros (2007). La seva redacci\u00f3 estava situada al carrer Corders de la ciutat de Badalona. Tenia per objectiu divulgar la natura dels Pa\u00efsos Catalans i del m\u00f3n. Els seus articles abra\u00e7aven una \u00e0mplia varietat tem\u00e0tica sobre ci\u00e8ncia i medi ambient.\nVa publicar el seu primer n\u00famero el febrer del 2005. El projecte va ser emp\u00e8s per l'\u00e8xit de la revista S\u00e0piens, de la mateixa empresa editora (en aquells moments, Enciclop\u00e8dia Catalana i Crit\u00e8ria), i per l'\u00e8xit anterior de Descobrir Catalunya i Descobrir Cuina, en un context on la manca de revistes en catal\u00e0 als quioscos dels Pa\u00efsos Catalans era la norma. Tanmateix, el febrer del 2008 va publicar el seu darrer n\u00famero. L'editor fou Enciclop\u00e8dia Catalana entre el febrer del 2005 i el 2006. Des del 2006 fins al 2008, fou editada per S\u00e0piens Publicacions.De to eminentment period\u00edstic, es tractava d'una publicaci\u00f3 mensual versada en la tem\u00e0tica ambiental i en la qual van col\u00b7laborar professionals de l'\u00e0mbit de la comunicaci\u00f3 i de la ci\u00e8ncia. Ambd\u00f3s treballaven sempre junts en l'elaboraci\u00f3 dels reportatges centrals i, de fet, mantenien una estreta col\u00b7laboraci\u00f3 a la resta dels articles. Una de les seves fites era garantir el rigor i la qualitat de la informaci\u00f3. Es va distribuir a Catalunya, al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i a les Illes Balears. Contenia informaci\u00f3 en profunditat sobre temes de l'\u00e0rea mediterr\u00e0nia, sense deixar de banda esdeveniments i fets d'import\u00e0ncia internacional. En aquest sentit, destacaven els temes sobre flora i fauna, investigacions realitzades des dels diferents centres de recerca o problemes ambientals. Nat es distingia tamb\u00e9 per una forta empremta visual, basada en fotografies de gran format a tot color i una bona infografia. I va ser aix\u00ed com la revista es va convertir en una iniciativa sense precedents, a casa nostra, de la divulgaci\u00f3 i del foment del respecte al medi ambient. Una publicaci\u00f3 especialitzada i en catal\u00e0 que va aconseguir captar la seva parcel\u00b7la de p\u00fablic. Tanmateix, l'empresa editora, S\u00e0piens Publicacions, va adduir raons econ\u00f2miques per posar-hi fi.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El commutador de creuament \u00e9s un dispositiu el\u00e8ctric que t\u00e9 quatre punts de connexi\u00f3 i, tal com el seu nom indica, serveix per crear circuits el\u00e8ctrics. S'utilitza a les instal\u00b7lacions el\u00e8ctriques per fer circuits commutats que permetin encendre i apagar un llum d'una habitaci\u00f3 des de m\u00e9s de 2 punts.\nEls commutadors de creuament s'instal\u00b7len en els punts intermedis del circuit de commutaci\u00f3 i als extrems es munten commutadors normals de tres punts de connexi\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnologia musical \u00e9s un camp de la m\u00fasica que utilitza qualsevol dispositiu electr\u00f2nic  o amb un software per crear m\u00fasica. Aquesta eina pot ser utilitzada per crear m\u00fasica, per editar-la, per reproduir diferents sons i afegir-los en la can\u00e7\u00f3. Per tant, la tecnologia musical \u00e9s molt important per la sostenibilitat i desenvolupament de la m\u00fasica.La tecnologia musical ha estat present des de fa molt temps al nostre planeta. Fins i tot, a la prehist\u00f2ria ja es feia servir aquesta tecnologia. Fins avui dia, que podem compondre m\u00fasica m\u00e9s complexa, i la podem escoltar en auditoris grans o fins i tot, la podem crear-la a casa nostra, nom\u00e9s cal un aparell electr\u00f2nic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Medalla Lomon\u00f3sov, anomenada aix\u00ed en honor del cient\u00edfic i polim\u00e0tic rus Mikha\u00efl Lomon\u00f3ssov \u00e9s un guard\u00f3 concedit anualment des de 1959 pels aven\u00e7os en les Ci\u00e8ncies naturals i les Humanitats, primer per l'Acad\u00e8mia Sovi\u00e8tica de Ci\u00e8ncies i despr\u00e9s per l'Acad\u00e8mia Russa de les Ci\u00e8ncies. Anualment es concedeixen dues medalles, una a un rus i l'altra a un cient\u00edfic estranger. Es tracta del guard\u00f3 m\u00e9s alt de l'Acad\u00e8mia Russa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una suposici\u00f3 o un sup\u00f2sit \u00e9s la realitzaci\u00f3, basada en indicis o analogies en casos similars, d'un conjunt de conjectures sobre un fet, les causes que l'han originat o altres coses. Una suposici\u00f3 pr\u00e8via a un raonament \u00e9s una premissa i, si \u00e9s tal en la qual es basa tota una ci\u00e8ncia aleshores \u00e9s un axioma.\nUna suposici\u00f3 es caracteritza pel fet que no cal cap mena d'investigaci\u00f3 per arribar a ella sino que est\u00e0 basada en opinions i especulacions, aporta dades reals que es consideren sempre segures i d'aquestes dades deriven conseq\u00fc\u00e8ncies que nom\u00e9s tenen validesa si no hi ha impediments.\nMalgrat que pot ser confosa amb una hip\u00f2tesi, t\u00e8cnicament, en epistemologia, s\u00f3n diferents, sent la hip\u00f2tesi una conclusi\u00f3 provisional obtinguda a conseq\u00fc\u00e8ncia de l'observaci\u00f3 i precedent a l'experimentaci\u00f3, al m\u00e8tode cient\u00edfic, i per tant un pas posterior a la suposici\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les Medalles Guy s\u00f3n uns guardons atorgats cada tres anys per la Royal Statistical Society en tres categories: or, argent i bronze. El seu nom honora a William Guy, metge i estad\u00edstic brit\u00e0nic del segle xix.\n\nLa medalla d'or s'atorga com a premi a contribucions innovadores en l'\u00e0mbit de l'Estad\u00edstica pura o aplicada.\nLa d'argent solament la poden obtenir un (excepcionalment dos) membre de la Royal Statistical Society i premia articles o s\u00e8ries d'articles d'especial rellev\u00e0ncia presentats a actes ordinaris de la Societat o publicats en una qualsevol de les revistes de la Societat.\nLa de bronze premia treballs presentats a una reuni\u00f3 o confer\u00e8ncia organitzada per la Societat. Es concedeixen preferentment a investigadors joves per sota del 35 anys. Excepcionalment es poden atorgar a dos o m\u00e9s autors.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Internet Engineering Task Force (IETF en catal\u00e0, Grup de treball d'enginyeria d'Internet) \u00e9s una organitzaci\u00f3 que desenvolupa i promou est\u00e0ndards, cooperant estretament amb el W3C, aix\u00ed com l'ISO/IEC. De la mateixa manera tracta, en particular, amb els est\u00e0ndards del protocol TCP/IP i la suite de protocols d'Internet. Els est\u00e0ndards de l'organitzaci\u00f3 s\u00f3n oberts; no t\u00e9 membres formals ni cap requeriment per a ser-ne. Aquests s\u00f3n coneguts com a Request For Comments (RFC). De fet, tots els seus participants i l\u00edders s\u00f3n voluntaris, tot i que el seu treball normalment est\u00e0 sufragat per les seves empreses o esponsors.Els Internet Drafts (o I-Ds) s\u00f3n una s\u00e8rie de documents publicats per la IETF durant el desenvolupament d'un est\u00e0ndard o especificaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una serra de vogir, \u00e9s un tipus de serra d'arc que s\u2019utilitza per tallar intricades formes externes i retalls interiors en fusteria o marqueteria. S\u2019utilitza \u00e0mpliament per tallar motllures per crear juntes enganxades i no les biselades. De vegades s'utilitza per crear trames, tot i que no \u00e9s capa\u00e7 de fer coincidir una serra de marqueteria en la complexitat del tall, particularment en materials prims. Les fulles de serra de vogir s\u00f3n sempre m\u00e9s gruixudes que les t\u00edpiques fulles de serrar. Les serres de vogir poden tallar lleugeres corbes, permetent tallar cercles si s\u2019utilitzen amb cura.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En psicologia social, l' error d'atribuci\u00f3 fonamental (EAF ), tamb\u00e9 conegut com a biaix de correspond\u00e8ncia o efecte d'atribuci\u00f3, \u00e9s la tend\u00e8ncia de les persones a subratllar les explicacions situacionals del comportament observat d'un individu mentre es subratlla les explicacions disposicionals i basades en la personalitat del seu comportament. Aquest efecte s'ha descrit com \"la tend\u00e8ncia a creure que el que fan les persones reflecteix qui s\u00f3n\", \u00e9s a dir, atribuir excessivament els seus comportaments (el que fan o diuen) a la seva personalitat i subatribuir-los a la situaci\u00f3 o context.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Geology Today \u00e9s una publicaci\u00f3 de la Societat Geol\u00f2gica de Londres i l'Associaci\u00f3 de Ge\u00f2legs. Surt cada dos mesos i cada n\u00famero cont\u00e9 vuit articles o m\u00e9s, per un total de 240 p\u00e0gines a l'any.\nUn dels seus objectius \u00e9s oferir una combinaci\u00f3 de not\u00edcies i articles sobre temes d'actualitat en l'\u00e0mbit de les ci\u00e8ncies de la Terra, escrits en un llenguatge assequible per experts de renom en la disciplina.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El llan\u00e7ament espacial sense coet (o b\u00e9 non-rocket space launch o NRS en angl\u00e8s) \u00e9s un llan\u00e7ament a l'espai on part o tota la velocitat i l'altitud necess\u00e0ria \u00e9s proporcionada per quelcom que no sigui l'\u00fas de coets d'un sol \u00fas. S'han proposat tot un seguit d'alternatives als coets d'un sol \u00fas. En alguns sistemes, com ara els ganxos espacials, el trineu coet, i el llan\u00e7ament aeri, utilitzen un coet per arribar a l'\u00f2rbita, per\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s \"part\" del sistema.\nEls costos de llan\u00e7ament d'avui en dia s\u00f3n molt alts \u2013 $10.000 a $25.000 per quilogram des de la Terra a \u00f2rbita terrestre baixa. Com a resultat, els costos de llan\u00e7ament s\u00f3n un gran percentatge en el cost de tots els afers espacials. Si els costos de llan\u00e7ament es poden abaratir es reduir\u00e0 el cost total de les missions espacials. Afortunadament, a causa de la naturalesa exponencial de l'equaci\u00f3 del coet, proporcionant fins i tot una petita quantitat de la velocitat a LEO per altres mitjans t\u00e9 el potencial de reduir considerablement el cost d'arribar a l'\u00f2rbita.\nAmb la reducci\u00f3 dels costos de llan\u00e7ament en milions d'euros per quilogram faria que molts dels projectes espacials a gran escala proposats, com ara la colonitzaci\u00f3 espacial, l'energia solar espacial i la terraformaci\u00f3 de Mart fossin possibles.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una ci\u00e8ncia experimental o ci\u00e8ncia emp\u00edrica \u00e9s el nom que reben les ci\u00e8ncies que comproven les Hip\u00f2tesi mitjan\u00e7ant un experiment.\nAltres ci\u00e8ncies no poden comprovar les seves hip\u00f2tesis amb un experiment sin\u00f3 nom\u00e9s amb l'observaci\u00f3, un paradigma, com \u00e9s el cas de l'astronomia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "PlanetTechNews.com \u00e9s una revista en l\u00ednia que proporciona les \u00faltimes novetats i les not\u00edcies di\u00e0ries en les \u00e0rees relacionades amb la tecnologia, la ci\u00e8ncia i la innovaci\u00f3. El contingut est\u00e0 destinat a ser accessibles a un p\u00fablic ampli; inclosos estudiants, cient\u00edfics i altres professionals, aix\u00ed com entusiastes sense coneixements t\u00e8cnics.Llan\u00e7at al novembre 2011, PlanetTechNews.com \u00e9s un lloc web que t\u00e9 el suport de la University College de Londres (UCL). Tamb\u00e9 \u00e9s notable per la seva combinaci\u00f3 d'agregaci\u00f3 de not\u00edcies amb l'atractiu visual d'una revista en l\u00ednia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Tecnologies emergents o tecnologies convergents s\u00f3n termes usats per assenyalar l'emerg\u00e8ncia i converg\u00e8ncia de noves tecnologies, respectivament. Aquestes tecnologies tenen potencial per acabar incorporant-se al mercat tecnol\u00f2gic, aportant noves utilitats. Normalment aquestes fan servir tecnologies m\u00e9s antigues i afegeixen novetats i aplicacions, tenint present la situaci\u00f3 actual i futura de possible demanda.\nAquestes tecnologies tenen unes caracter\u00edstiques destacables comunes que solen ser: el creixement i incorporaci\u00f3 al mercat r\u00e0pids, novetat i grans probabilitats de tenir un important impacte socioecon\u00f2mic.\nLes tecnologies emergents s\u00f3n creades amb la finalitat d'aconseguir una major comoditat i efici\u00e8ncia de l'\u00fas de les tecnologies. Totes les tecnologies volen tenir una incorporaci\u00f3 al mercat r\u00e0pida, per\u00f2 el problema es que posteriorment de l'aparici\u00f3 principal, aquestes tecnologies creen moltes expectatives que m\u00e9s tard es veuen redu\u00efdes. Totes les tecnologies emergents tenen un proc\u00e9s com\u00fa, el qual es troba representat al cicle de sobreexpectaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "250 nan\u00f2metres (250 nm) \u00e9s una tecnologia de fabricaci\u00f3 de semiconductors en qu\u00e8 els components tenen una dimensi\u00f3 de 250 nm. \u00c9s una millora de la tecnologia de 350 nm. La llei de Moore diu que la superf\u00edcie \u00e9s redueix a la meitat cada 2 anys, per tant el costat del quadrat de la nova tecnologia ser\u00e0 de \n  \n    \n      \n        250\n        \u2243\n        \n          \n            350\n            \n              2\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle 250\\simeq {\\frac {350}{\\sqrt {2}}}}\n  . Sabent que els \u00e0toms de silici tenen una dist\u00e0ncia entre ells de 0,543 nm, llavors el transistor t\u00e9 de l'ordre de 460 \u00e0toms de llargada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Observatori Blanquerna de Comunicaci\u00f3, Religi\u00f3 i Cultura \u00e9s un espai interdisciplinar d'investigaci\u00f3 i divulgaci\u00f3 del fenomen religi\u00f3s que es va presentar el febrer del 2012 a la Facultat de Comunicaci\u00f3n Blanquerna de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Des del seu inici dirigeix l'observatori la professora Miriam D\u00edez Bosch.L'entitat es va crear per a ser un punt de refer\u00e8ncia de l'estudi de les religions en relaci\u00f3 amb la comunicaci\u00f3 i la cultura. Entre els projectes endegats hi ha el de fer una gran base de dades per trobar informaci\u00f3 de totes les religions, impulsar l'an\u00e0lisi del tractament que fan els mitjans de comunicaci\u00f3 de les religions i oferir formaci\u00f3 en aquest \u00e0mbit a trav\u00e9s, per exemple, d'un postgrau sobre aquesta mat\u00e8ria. Entre altres iniciatives, lidera el projecte europeu Religion in the Shaping of Europaan Cultural Identity (la religi\u00f3 en la construcci\u00f3 de la identitat cultural europea) en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Universitat d'Edimburg, la Fundaci\u00f3 Sigtuna de Su\u00e8cia i el Museu del Cristianisme de Sticna, a Eslov\u00e8nia; i treballa en un mapa interactiu dels missioners catalans.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Yoigo (anteriorment Xfera) \u00e9s el nom comercial sota el qual opera Xfera M\u00f3viles S.A., el quart operador de telefonia m\u00f2bil espanyol. Yoigo disposa de llic\u00e8ncia i xarxa pr\u00f2pia per a la tecnologia UMTS/3G/4G, i de dos acords d'itiner\u00e0ncia nacional per utilitzar les xarxes GSM i UMTS de Movistar i la xarxa GSM de Vodafone en tot el pa\u00eds. L'acord prioritza la xarxa de Movistar.\nTot i que el seu llan\u00e7ament comercial es va dur a terme el desembre de l'any 2006, l'empresa es va fundar l'any 2000. A finals de 2008 tenia 760.000 clients aproximadament, i \u00e9s la quarta operadora per nombre de l\u00ednies al mercat catal\u00e0 i espanyol. La previsi\u00f3 dels seus responsables d'aconseguir el mili\u00f3 de clients es va aconseguir el gener de 2009.\nEls seus principals competidors s\u00f3n les altres tres empreses amb xarxa pr\u00f2pia: Movistar, Vodafone i Orange i, entre els operadors m\u00f2bils virtuals Simyo, Carrefour M\u00f2bil i Eroski M\u00f2bil.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, un espai \u00e9s un conjunt amb alguna estructura afegida.\nEls espais matem\u00e0tics sovint formen una jerarquia, \u00e9s a dir, un espai pot heretar totes les caracter\u00edstiques d'un espai. Per exemple, tots els espais prehilbertians (\u00e9s a dir espais vectorials amb producte escalar) tamb\u00e9 s\u00f3n espais vectorials normats, perqu\u00e8 el producte escalar provoca una norma en l'espai prehilberti\u00e0 tal que:\n\n  \n    \n      \n        \u2016\n        x\n        \u2016\n        =\n        \n          \n            \u27e8\n            x\n            ,\n            x\n            \u27e9\n          \n        \n        .\n      \n    \n    {\\displaystyle \\|x\\|={\\sqrt {\\langle x,x\\rangle }}.}", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un t\u00e8cnic \u00e9s un expert o alg\u00fa que es dedica professionalment a qualsevol \u00e0mbit de la t\u00e8cnica o la tecnologia. La t\u00e8cnica \u00e9s una aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica de la cultura que \u00e9s pr\u00f2pia de cada societat i que inclou moltes branques de gran diversitat, abastant tot l'art (la paraula art deriva del grec \u03c4\u03ad\u03c7\u03bd\u03b7, t\u00e9chne) i tota l'enginyeria. Hi ha t\u00e8cnics m\u00e9s generalistes i altres de m\u00e9s especialitzats.\nEn l'\u00e0mbit catalanoparlant, en el passat, art i t\u00e8cnica eren sin\u00f2nims, com encara ocorre en la llengua italiana, per exemple, i en llat\u00ed i grec la mateixa paraula volia dir art, t\u00e8cnica i ofici. Aix\u00ed, el concepte de la professi\u00f3 de t\u00e8cnic est\u00e0 molt lligat amb el d'artes\u00e0.\nEls t\u00e8cnics es caracteritzen per tenir alts coneixements te\u00f2rics i pr\u00e0ctics i, especialment, per portar-los a la pr\u00e0ctica amb creativitat. En cada cas es troba amb all\u00f2 que \u00e9s nou i on cal \u00abinventar\u00bb la manera concreta de fer. En general, cadascun t\u00e9 la seva personalitat i experi\u00e8ncia. \u00c9s de manera que, tot i que tinguin com a base les mateixes metodologies, filosofies i coneixements cient\u00edfics, rarament obtindran exactament el mateix resultat de la mateixa manera.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un  servomecanisme  \u00e9s un sistema format de parts mec\u00e0niques i electr\u00f2niques que de vegades s\u00f3n usades en robots, amb part m\u00f2bil o fixa. Pot estar format tamb\u00e9 de parts pneum\u00e0tiques, hidr\u00e0uliques i controlat amb precisi\u00f3. Exemples: bra\u00e7 de robot, mecanisme de frens automotor, etc.\nJa des de la segona meitat del segle xix les i els enginyers van inventar m\u00e0quines capaces de regular la seva activitat per elles mateixes; anomenem servomecanismes a aquests sistemes. Es tracta de dispositius capa\u00e7os de captar informaci\u00f3 del medi i de modificar els seus estats en funci\u00f3 de les circumst\u00e0ncies i regular la seva activitat de cara a la consecuci\u00f3 d'una meta.\nA partir de 1948, Wiener, el fundador de la cibern\u00e8tica, va mostrar que les categories mecanicistes tradicionals, en particular, la causalitat lineal, no servien per a entendre el comportament d'aquests sistemes. Els servomecanismes mostren un comportament teleol\u00f2gic i una estructura causal circular, com en el cas del sistema format per un term\u00f2stat i una font de calor.\nUn error t\u00edpic \u00e9s confondre un servomecanisme amb un servomotor, encara que les parts que formen un servomotor s\u00f3n mecanismes. En altres paraules, un servomotor \u00e9s un motor especial al que s'hi ha afegit un sistema de control (targeta electr\u00f2nica), un potenci\u00f2metre i un conjunt d'engranatges que no permeten que el motor giri 360 graus sin\u00f3 nom\u00e9s aproximadament 180. Els servomotors s\u00f3n comunament usats en modelisme com avions, vaixells, helic\u00f2pters i trens per a controlar de manera efica\u00e7 els sistemes motors i els de direcci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En cristal\u00b7lografia, el factor d'empaquetament at\u00f2mic (FEA), en angl\u00e8s: Atomic packing factor, APF, \u00e9s la fracci\u00f3 de volum d'una cel\u00b7la unitat que est\u00e0 ocupada per \u00e0toms.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els pals del diable s\u00f3n un joc malabar consistent a mantenir a l'aire un bast\u00f3 mitjan\u00e7ant dos pals m\u00e9s que el malabarista porta a les mans. El tercer pal es pot llan\u00e7ar i fer girar per l'aire aconseguint diferents piruetes de diferents dificultats.\nEl pal del diable central pesa 230 grams i t\u00e9 una longitud de 66 cent\u00edmetres. El seu di\u00e0metre \u00e9s de 3 cent\u00edmetres als extrems i de 2 cent\u00edmetres al centre. Existeixen models per a principiants amb materials que permeten un agafament m\u00e9s gran, o tamb\u00e9 models per experts en els quals es pot calar foc als extrems i ser usats mentre cremen. Els dos pals de les mans s\u00f3n m\u00e9s lleugers, curts i prims que el pal central.\nEl bast\u00f3 del diable s'usa des de fa molt de temps. En l'\u00e8poca medieval ja s'usava.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un  difusor  variable \u00e9s una v\u00e0lvula que canvia la seva secci\u00f3 de pas quan es modifiquen les propietats del fluid que la travessa. Els carburadors s\u00f3n les m\u00e0quines que els utilitzen amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia encara que serveixen tamb\u00e9 en altres mescladors.Un difusor variable t\u00e9 una secci\u00f3 convergent, la gola i una secci\u00f3 divergent. El fluid \u00e9s Velocitat subs\u00f2nica i la pressi\u00f3 del gas o de la barreja de gasos, s'expandeix a la secci\u00f3 convergent, assolit el major buit relatiu a la gola. Un mecanisme extern que pot ser una campana de buit o un for\u00e7a, utilitza la pressi\u00f3 de buit per a moure la porta del difusor.\nEls difusors variables s\u00f3n aut\u00f2mats que obeeixen a la velocitat del fluid mesurada amb el nombre de Mach. Com que la forma f\u00edsica del difusor dif\u00edcilment pot ser un tub venturi perfecte sempre existiran p\u00e8rdues per contracci\u00f3 del doll.\nEl m\u00e9s interessant d'aquest mecanisme \u00e9s que si es coneix la forma com varien els coeficients de p\u00e8rdues, ell \u00e9s un sensor de la velocitat del flux de pes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'asta ascendent, en tipografia, \u00e9s la part d'una lletra llatina m\u00e9s alta que l'altura de la x de la font.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El desenvolupament del teatre ha estat sempre vinculat al de la tecnologia i a l'inrev\u00e9s.\nEl teatre, malgrat tractar-se d'una de les manifestacions art\u00edstiques m\u00e9s antigues de la humanitat, ha sabut adaptar-se i perviure gr\u00e0cies a la capacitat que ha tingut d'incorporar innovacions que el fessin adequar-se als interessos i inquietuds de cada \u00e8poca. Tals innovacions han incl\u00f2s des de l'\u00e8poca dels Romans nous aven\u00e7os tecnol\u00f2gics que han fet possible realitzar fins a les m\u00e9s ambicioses posades en escena. D'altra banda ambdues especialitats es retroalimenten, ja que la tecnologia s'ha servit de la creativitat de l'\u00e9sser hum\u00e0 per a continuar creixent i evolucionant.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Societat Andorrana de Ci\u00e8ncies (SAC) \u00e9s una organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre andorrana que agrupa a persones f\u00edsiques amb la intenci\u00f3 de fomentar l'enfocament cient\u00edfic de la vida social i cultural per tal de donar rigorositat, claredat i accessibilitat al coneixement universal. Nascuda el 19 d'agost de 1983, l'entitat desenvolupa nombroses activitats de divulgaci\u00f3 i col\u00b7laboraci\u00f3 amb entitats privades i institucions p\u00fabliques per a projectes concrets. El 2021 tenia al voltant de tres-cents membres, la majoria d'Andorra, per\u00f2 tamb\u00e9 de fora, de l'entorn pirinenc.La SAC t\u00e9 un conveni de col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Ministeri d'Educaci\u00f3 i Ensenyament Superior d'Andorra per \u00abfomentar la recerca i el coneixement i impulsar accions per a la divulgaci\u00f3 de la ci\u00e8ncia entre la societat andorrana\u00bb, que va ser revisat i ampliat el maig de 2021. Coordina Agora Cultural, que \u00e9s una agrupaci\u00f3 d'entitats culturals andorranes que organitza algunes activitats conjuntes al llarg de l'any i publica la revista cultural \u00c0gora.Des de 1988, la SAC participa a la Universitat Catalana d'Estiu amb una \u00abDiada Andorrana\u00bb i t\u00e9 representaci\u00f3 en el seu patronat. Tamb\u00e9 est\u00e0 representada en el patronat de la Fundaci\u00f3 Alsina i Bofill, entitat que organitza els Congressos de Metges i Bi\u00f2legs de Llengua Catalana i promou la publicaci\u00f3 en catal\u00e0 de llibres de text universitaris.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "The Backrooms es tracta  d'una llegenda urbana i creepypasta que conta la hist\u00f2ria d'un laberint interminable d'oficines generades aleat\u00f2riament. Encara que els usuaris de Google han ampliat aquest concepte creant diferents \u00abnivells\u00bb i \u00abentitats\u00bb de The Backrooms, la versi\u00f3 original va provenir d'un comentari de 4chan de dos par\u00e0grafs en una publicaci\u00f3 que demanava \u00abimatges inquietants\u00bb, on un usuari an\u00f2nim va inventar una hist\u00f2ria basada en una de les fotos. The Backrooms portaria comparacions amb altres tend\u00e8ncies i obres de terror, inclosa la fotografia d'espais liminals, les col\u00b7laboracions de la Fundaci\u00f3 SCP i la s\u00e8rie d'\u00e0lbums de sis hores de durada Everywhere at the End of Time.\nDes de la seva creaci\u00f3 original, The Backrooms s'ha expandit a varies altres formes de mig i cultura d'Internet, inclosos els videojocs i v\u00eddeos de YouTube.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El metall de campanes \u00e9s un bronze especial amb un contingut d'estany, Sn, entre el 20 i el 22%. L'aliatge est\u00e0 constitu\u00eft majorit\u00e0riament per coure, Cu, 78-80% i petites quantitats de zinc, Zn, i plom, Pb. \u00c9s un aliatge dur, relativament fr\u00e0gil.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una clau Johansson,  clau de lampista o clau sueca \u00e9s una clau que s'utilitza per fer girar o bloquejar les canonades en l'entorn de fontaneria. S'ajusta a diferents di\u00e0metres de canonada girant un cargol.El seu principal avantatge \u00e9s que s'agafa amb una for\u00e7a significativa sense necessitat de roscar-hi una femella. Tanmateix, si s'utilitza de manera descuidada, pot trencar la canonada. Tamb\u00e9 es pot utilitzar en femelles i altres punts de fixaci\u00f3 plans (no rodons com les canonades). Funciona perfectament en situacions en qu\u00e8 hi ha femelles hexagonals desgastades.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Vidby \u00e9s una startup tecnol\u00f2gica amb seu a Su\u00efssa que utilitza algorismes d'intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial per a la traducci\u00f3 i el doblatge autom\u00e0tics de v\u00eddeo.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Aston Martin One-77 \u00e9s un superesportiu d'altes prestacions dissenyat i fabricat per Aston Martin. Va ser vist per primera vegada l'any 2008 al Sal\u00f3 de l'Autom\u00f2bil de Par\u00eds i posteriorment al Concorso d'Eleganza Villa d'Este a It\u00e0lia per\u00f2, no va ser fins al 2009 quan fou presentat oficialment al Sal\u00f3 de l'Autom\u00f2bil de Ginebra. El nom del model prov\u00e9 de la seva curta producci\u00f3, nom\u00e9s 77 unitats, que es fabricaren entre 2009 i 2011. La paraula One dona a entendre que cada vehicle \u00e9s diferent als 76 restants. Aquest exclusiu model de carretera \u00e9s el m\u00e9s velo\u00e7 de la firma anglesa i, amb un preu que ronda el mili\u00f3 d'euros, \u00e9s tamb\u00e9 el m\u00e9s car.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Juicy Salif \u00e9s un espremedor de fruita dissenyat per Philippe Starck el 1990. \u00c9s considerat com una joia de col\u00b7leccionistes i una icona del disseny industrial. Malgrat que moltes persones pensen que el disseny est\u00e0 inspirat en una aranya; Phillipe Starck va fer un primer esb\u00f3s de l'espremedora en el tovall\u00f3 de paper del restaurant on estava menjant, just despr\u00e9s d'haver d'espr\u00e9mer una llimona en un plat de calamars. Fou comercialitzada per la companyia italiana Alessi. Fa 14 cm de di\u00e0metre i 29 cm d'al\u00e7ada i est\u00e0 fabricat en alumini polit. Per al des\u00e8 aniversari, es va llen\u00e7ar una s\u00e8rie de 10.000 espremedores banyades en or, que van ser enumerades individualment. Tamb\u00e9 existeix una versi\u00f3 en blanc i negre. Els dos s\u00f3n productes per a col\u00b7leccionistes, particularment la versi\u00f3 en blanc i negre, ja que \u00e9s molt dif\u00edcil de trobar. La versi\u00f3 banyada en or \u00e9s ornamental, ja que l'\u00e0cid c\u00edtric de la llimona descoloreix i erosiona el bany.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Diel\u00e8ctric low-k (en angl\u00e8s baixa k) fa refer\u00e8ncia a un material de constant diel\u00e8ctrica o tamb\u00e9 permitivitat relativa (\u03b5r) de molt baix valor . Els materials diel\u00e8ctrics amb baixa k s'empren en la fabricaci\u00f3 de semiconductors on usualment remplacen el di\u00f2xid de silici (K=3,7-3,9) . Els materials diel\u00e8ctrics low-k \u00e9s una de les tecnologies que permeten de continuar la miniaturitzaci\u00f3 dels components electr\u00f2nics segons la llei de Moore.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Phys.org \u00e9s un agregador de not\u00edcies de ci\u00e8ncia, recerca i tecnologia amb seu al Regne Unit que ofereix resums de comunicats de premsa i ag\u00e8ncies de not\u00edcies. Tamb\u00e9 resumeix els informes de revistes i produeix el seu propi periodisme cient\u00edfic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Socket LGA 1.366 \u00e9s una implementaci\u00f3 de socket per a processadors Intel Core i7, que es caracteritza per presentar una arquitectura molt diferent a les anteriors l\u00ednies de processadors per socket 775 i anteriors. Entre les novetats hi ha, el port de comunicaci\u00f3 directa entre el processador i la mem\u00f2ria RAM i l'eliminaci\u00f3 del FSB.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'estaci\u00f3 de McMurdo (en angl\u00e8s: McMurdo Station) \u00e9s un centre de recerca cient\u00edfica dels Estats Units situat a l'Ant\u00e0rtida a la punta sud de l'Illa Ross a la costa de l'Estret de McMurdo. Aquesta estaci\u00f3 \u00e9s la comunitat m\u00e9s gran de l'Ant\u00e0rtida, capa\u00e7 d'hostatjar 1.258 residents. Tot el personal i les c\u00e0rregues que es dirigeixen a l'Estaci\u00f3 Amundsen\u2013Scott primer passen per McMurdo.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, el terme univariable es refereix a una expressi\u00f3, equaci\u00f3, funci\u00f3 o polinomi que t\u00e9 nom\u00e9s una variable. En cas que tinguin m\u00e9s d'una variable s'anomenen multivariables. En alguns casos la distinci\u00f3 entre els casos univariable i multivariable \u00e9s fonamental: per exemple, el teorema fonamental de l'\u00e0lgebra i l'algorisme d'Euclides per polinomis s\u00f3n propietats b\u00e0siques dels polinomis univariables que no es poden generalitzar a polinomis multivariables.\nEl terme s'utilitza en estad\u00edstica per distingir una distribuci\u00f3 d'una variable respecte d'una distribuci\u00f3 de diverses variables.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Premi Albert Lasker d'Investigaci\u00f3 M\u00e8dica ha estat lliurat anualment des de 1946 a persones vives que hagin fet contribucions a la ci\u00e8ncia m\u00e8dica. Est\u00e0 administrada per la Fundaci\u00f3 Lasker, fundada pel pioner de la publicitat Albert Lasker i la seva esposa Mary Woodward Lasker (despr\u00e9s convertits en activistes de la medicina). Els premis de vegades s\u00f3n anomenats els \"Nobel d'Am\u00e8rica.\" Els quatre principals premis s\u00f3n: \n\nPremi Albert Lasker per Investigaci\u00f3 M\u00e8dica B\u00e0sica\nPremi Albert Lasker per Investigaci\u00f3 M\u00e8dica Cl\u00ednica\nPremi Mary Woodard Lasker per Servei P\u00fablic (rebatejat en el 2000 com a Premi Albert Lasker per Servei P\u00fablic)\nPremi Especial Albert Lasker (1994-)", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una barricada \u00e9s un parapet improvisat que es fa amb contenidors, b\u00f3tes, vehicles bolcats, pals, pedres, etc. Serveix per destorbar el pas a l'enemic i protegir-se dels tret d'armes de petit calibre (no de l'artilleria). \u00c9s de m\u00e9s \u00fas en les revoltes populars que en l'art militar.\nEl seu \u00fas es remunta pel que sembla al 1588 a Par\u00eds quan va tenir lloc la c\u00e8lebre Jornada de les barricades. Posteriorment, es va rec\u00f3rrer a elles: A la mateixa capital el 1648 per fer caure Mazzarino. El 1830, per fer front a les tropes de Carles X de Fran\u00e7a. A les bullangues de 1832 i 1834.\nA Espanya, han estat moltes les ocasions en qu\u00e8 s'han aixecat barricades especialment a Madrid el 1854 quan la insurrecci\u00f3 de Vic\u00e1lvaro, el 1856 i el 1866. A Barcelona, les de 1856 i a Val\u00e8ncia, Cadis, Sevilla, etc., que es van aixecar durant el per\u00edode revolucionari.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Nature \u00e9s una de les revistes cient\u00edfiques m\u00e9s antigues i famoses. El seu primer n\u00famero va sortir el 4 de novembre de 1869. A difer\u00e8ncia d'altres revistes, no est\u00e0 especialitzada en cap camp en concret, i publica articles de temes molt diversos, encara que la seva principal \u00e0rea \u00e9s la biologia. El seu principal competidor \u00e9s la revista Science.\nAmb una periodicitat setmanal, Nature \u00e9s una publicaci\u00f3 de la companyia Nature Publishing Group subsidi\u00e0ria de Macmillan Publishers, al Regne Unit. Nature t\u00e9 oficines a Londres, Nova York, San Francisco, Washington DC, T\u00f2quio, Par\u00eds, Munic i Basingstoke, i disposa de corresponsals propis en la majoria dels pa\u00efsos industrialitzats. L'editorial publica tamb\u00e9 diverses revistes especialitzades sota el nom de Nature com Nature Neuroscience, Nature Methods, Nature Structural i Molecular Biology entre altres.\nLa revista \u00e9s llegida per cient\u00edfics i investigadors de tot el m\u00f3n. La major part dels articles s\u00f3n exposicions de treballs d'investigaci\u00f3 molt t\u00e8cnics. No obstant aix\u00f2 tamb\u00e9 inclou editorials i not\u00edcies cient\u00edfiques de car\u00e0cter general aix\u00ed com articles sobre pol\u00edtica cient\u00edfica en diferents pa\u00efsos, cr\u00edtiques de llibres t\u00e8cnics i de divulgaci\u00f3 i articles sobre la hist\u00f2ria i el futur d'algunes disciplines cient\u00edfiques.\nPer a la majoria dels cient\u00edfics publicar a Nature constitu\u00efx una marca de prestigi. Els articles publicats apareixen de vegades ressenyats per la premsa general i es considera que es troben en primera l\u00ednia de la investigaci\u00f3 cient\u00edfica. Alguns articles famosos publicats a Nature han estat:\n\nEl descobriment de l'estructura de doble h\u00e8lix de l'ADN per James Watson i Francis Crick el 1953.\nEl descobriment del primer planeta extrasolar 51 Pegasi per Major i Queloz el 1995.Els articles originals que arriben a Nature se sotmeten a un rigor\u00f3s sistema de revisi\u00f3 per experts internacionals en l'\u00e0rea de qu\u00e8 es tracti, als quals la revista demana la seva opini\u00f3 sobre els articles enviats a experts (avaluaci\u00f3 d'experts) i fa que entorn del 95 % d'originals siguin rebutjats. En casos dubtosos alguns dels experiments s\u00f3n repetits per altres cient\u00edfics confidencialment abans de la publicaci\u00f3. Els editors de la revista realitzen tamb\u00e9 una important filtraci\u00f3 determinant si l'article \u00e9s o no d'inter\u00e8s general i si est\u00e0 o no entre els temes d'inter\u00e8s cient\u00edfics superior. Tot i tots aquests filtres alguns articles publicats per la revista van constituir famosos esc\u00e0ndols en demostrar-se la falsedat dels resultats presentats. Alguns exemples s\u00f3n els casos de la mem\u00f2ria de l'aigua o la fusi\u00f3 freda.\nL'any 2007 ha estat guardonada amb el Premi Pr\u00edncep d'Ast\u00faries de Comunicaci\u00f3 i Humanitats juntament amb la revista Science.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El pl\u00e0stic refor\u00e7at amb fibra de vidre (GRP o Glass-reinforced plastic en angl\u00e8s) \u00e9s un material compost, concretament, un pl\u00e0stic refor\u00e7at amb fibres. Es tracta d'un producte molt utilitzat en les ind\u00fastries de l'autom\u00f2bil, aeron\u00e0utica, e\u00f2lica i naval, per tal de fabricar carrosseries i carenats.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els estudis de ci\u00e8ncia, tecnologia i g\u00e8nere (CTG) s\u00f3n una part dels estudis de ci\u00e8ncia, tecnologia i societat (CTS). Igual que aquests \u00faltims, els estudis de ci\u00e8ncia, tecnologia i g\u00e8nere s\u00f3n un camp de treball interdisciplinari des del qual s'aborda l'estudi de la ci\u00e8ncia i la tecnologia en el context social, en un esfor\u00e7 per comprendre el seu desenvolupament hist\u00f2ric i els seus efectes sobre les nostres formes de vida, encara que, a difer\u00e8ncia dels estudis CTS, mitjan\u00e7ant l'imperatiu d'integrar una perspectiva de g\u00e8nere.\nPer tal d'entendre de manera clara quin \u00e9s l'objectiu d'aquesta branca de la CTS \u00e9s necessari con\u00e8ixer el punt de partida que no \u00e9s altre que la distinci\u00f3 que s'ha de fer entre \u201csexe\u201d i \u201cg\u00e8nere\u201d. El primer fa refer\u00e8ncia a les difer\u00e8ncies existents des del punt de vista biol\u00f2gic entre un home i una dona. El segon, el g\u00e8nere, \u00e9s una construcci\u00f3 social que diferencia les responsabilitats, els rols, els condicionants aix\u00ed com les oportunitats i necessitats de homes i dones en un context determinat. Aquesta construcci\u00f3 social sol variar al llarg del temps. En definitiva l'an\u00e0lisi de les relacions de g\u00e8nere incideix especialment en les relacions de poder i l'acc\u00e9s als recursos i les oportunitats.\nL\u00b4integraci\u00f3 i aplicaci\u00f3 necess\u00e0ria de la perspectiva de g\u00e8nere \u00e9s imprescindible en els estudis CTS com tamb\u00e9 \u00e9s clau copsar el \"g\u00e8nere\" com una categoria anal\u00edtica i no com una simple categoria descriptiva.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El material de canalitzaci\u00f3 de fluids \u00e9s el conjunt d'aparells de mesura i control (AMC) i els dispositius per conduir, ajustar i assegurar el funcionament de les m\u00e0quines de pot\u00e8ncia, calderes i recipients a pressi\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'emmotllatge o emmotllament \u00e9s el proc\u00e9s artificial que experimenta qualsevol material que li implica un canvi de forma. En aquest proc\u00e9s hom pot utilitzar materials com la plastilina, ferro, coure, or, silicona, etc. El motlle \u00e9s un aparell utilitzat en aquesta t\u00e8cnica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "ar\u03a7iv (on la \u03a7 \u00e9s la lletra grega khi) \u00e9s un repositori de prepublicacions d'articles cient\u00edfics en format digital en els camps de les matem\u00e0tiques, f\u00edsica, inform\u00e0tica i biologia que poden ser obtinguts lliurement a trav\u00e9s d'Internet. En molts de camps de les matem\u00e0tiques i la f\u00edsica, gaireb\u00e9 tots els articles cient\u00edfics es poden trobar a arXiv. L'octubre del 2008, arXiv.org ultrapass\u00e0 el mig mili\u00f3 de publicacions electr\u00f2niques, amb uns 5.000 articles nous afegits cada mes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Vegeu tamb\u00e9: RoscaEs denomina femella a la pe\u00e7a roscada interiorment, que s'acobla a un cargol (enginyeria) de qualsevol forma i mida formant una uni\u00f3 roscada, fixa o lliscant. Les funcions que realitza una femella s\u00f3n les seg\u00fcents:\nSubjectar i fixar unions d'elements desmuntables. Es pot incorporar a la uni\u00f3 una volandera per a millorar la fixaci\u00f3 i serratge de la uni\u00f3.Convertir un moviment giratori en lineal.Subjectar fermament un cargol sense que s'afluixiLa femella \u00e9s un element que est\u00e0 normalitzat d'acord amb els sistemes generals de rosques que existeixen i sempre ha de tenir les mateixes caracter\u00edstiques geom\u00e8triques del cargol amb el qual s'acobla.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El bricolatge \u00e9s l'activitat manual que realitza un mateix com aficionat o com a afici\u00f3, sense rec\u00f3rrer als serveis d'un professional, per a la creaci\u00f3, millora, manteniment o reparaci\u00f3 en especialitats com paleta, fusteria, electricitat, lampisteria, etc. Sovint es realitza un contrast entre bricolatge i enginyeria, on el primer es realitza mitjan\u00e7ant l'assaig i error i la segona es basa en principis te\u00f2rics. El bricolatge es duu a terme com una activitat creativa que reutilitza el preexistent per mitj\u00e0 de l'ocupaci\u00f3 dels m\u00e9s variats recursos, i normalment, amb la conseq\u00fc\u00e8ncia (directa o indirecta) d'estalvi de diners. Per a moltes persones \u00e9s una activitat f\u00e0cil, entretinguda i fins i tot apassionant.\nEl bricolatge es pot definir doncs com una activitat manual que es realitza en els moments d'oci i dins de la llar o domicili, que consisteix en la realitzaci\u00f3 de petits treballs de diversa complexitat, generalment manuals, amb l'objectiu d'aconseguir: \n\nLa soluci\u00f3 de problemes, dificultats, avaries o la possibilitat de dur a terme qualsevol projecte que es presenti a casa, amb la satisfacci\u00f3 personal d'haver-ho aconseguit.\nPrescindir de l'activitat d'un professional que solucioni el problema, realitzant la tasca un mateix. Aix\u00ed el bricolatge \u00e9s un tipus de passatemps no relacionat amb l'activitat laboral de l'individu que la realitza, de manera que es converteix en una activitat d'oci, en una afici\u00f3 o entreteniment.\nRendibilitzar els recursos econ\u00f2mics, ja que s'estalvia el desemborsament dels diners que caldria pagar a un professional, si un mateix compra els materials necessaris a un preu moderat en botigues especialitzades.\nUna activitat f\u00edsica, ja que determinats treballs requereixen un esfor\u00e7 f\u00edsic i tamb\u00e9 mental (de vegades considerable).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les 5s, \u00e9s una pr\u00e0ctica de qualitat amb origen al Jap\u00f3 a principis de la d\u00e8cada de 1970 que fa refer\u00e8ncia al manteniment integral de l'entorn de treball a l'empresa.Representa el comprom\u00eds de millora integral de l'entorn i les condicions de treball per part de qualsevol treballador i es basa en cinc punts:\nSeiri : Classificaci\u00f3 i destriat (\u201ctingues tan sols all\u00f2 que sigui necessari i en la quantitat correcta\u201d)\nSeiton : Organitzaci\u00f3 (\u201cun lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc\u201d)\nSeiso : Neteja (\u201cels treballadors es mereixen el millor entorn i ambient de treball\u201d)\nSeiketsu : Estandarditzaci\u00f3 i visualitzaci\u00f3 (\u201cestandarditzar assenyalant visualment tot all\u00f2 que sigui \u00fatil\u201d)\nShitsuke : Disciplina i comprom\u00eds (\u201ccrear costums d'efici\u00e8ncia i mantenir-los\u201d)\u00c9s important que tots i cadascun dels treballadors participin activament en el manteniment adequat dels materials, equipament i llocs de treball.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La instrumentaci\u00f3 \u00e9s la branca de l'enginyeria que s'ocupa de la mesura i el control. Un instrument \u00e9s un dispositiu que mesura o manipula variables com flux, temperatura, nivell, o pressi\u00f3. Els instruments inclouen moltes formes d'actuar sobre els sistemes mec\u00e0nics que poden ser tan simples com a v\u00e0lvules i transmissors, i tan complexes com als analitzadors. Els instruments sovint inclouen els sistemes de control de diversos processos. El control de processos \u00e9s una de les principals branques de la instrumentaci\u00f3 aplicada.\nLa instrumentaci\u00f3 de control inclou dispositius tals com a solenoides, v\u00e0lvules, disjuntors i rel\u00e9s. Aquests dispositius s\u00f3n capa\u00e7os de canviar un par\u00e0metre sobre el terreny, i proporcionar control remot o la capacitat de control automatitzat.\nEls transmissors s\u00f3n dispositius que produeixen un senyal anal\u00f2gic, generalment en forma de corrent el\u00e8ctric de 4-20 mA, encara que hi ha moltes altres opcions utilitzant voltatge, freq\u00fc\u00e8ncia, o pressi\u00f3. Aquest senyal pot ser utilitzat per altres instruments de control directe, o pot ser enviat a un controlador l\u00f2gic programable, DCS, sistema SCADA, o un altre tipus de controlador computacional, on es pot interpretar com a valors de lectura i s'utilitza per al control d'altres dispositius i processos del sistema.\nLa instrumentaci\u00f3 t\u00e9 un paper important en la recopilaci\u00f3 d'informaci\u00f3 tant des del camp com en el canvi de par\u00e0metres del camp i, com a tals, s\u00f3n una part clau del control de les m\u00e0quines.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Zoological Journal of the Linnean Society \u00e9s una revista cient\u00edfica amb revisi\u00f3 per experts publicada per Oxford University Press en nom de la Linnean Society. Surt amb una periodicitat mensual. El redactor en cap \u00e9s Maarten Christenhusz, de la Linnean Society. Fou fundat el 1856 com a Journal of the Proceedings of the Linnean Society of London. Zoology i reanomenat Journal of the Linnean Society of London, Zoology el 1866. Porta el seu t\u00edtol actual des del 1969.\nLes seg\u00fcents bases de dades reprenen els resums de la revista i l'inclouen en els seus \u00edndexs:\n\nSegons Journal Citation Reports, el 2020 tenia un factor d'impacte de 3,286.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El visor estereosc\u00f2pic Brewster o estereoscopi lenticular \u00e9s un aparell precinematogr\u00e0fic inventat l'any 1849 de la m\u00e0 del f\u00edsic escoc\u00e8s David Brewster, el cognom del qual inspir\u00e0 el nom de l'artefacte. Fou produ\u00eft per la companyia parisenca Duboscq & Soleil. L'esmentat aparell \u00e9s una joguina \u00f2ptica, per la qual cosa es tracta d'un objecte mec\u00e0nic nascut amb l'objectiu cient\u00edfic de comprovar les teories retintinianes, per\u00f2 que, no obstant aix\u00f2, despr\u00e9s d'assolir el seu objectiu d'investigaci\u00f3, fou transformat en una joguina d'entreteniment del jovent basada en un engany visual.\nAquest aparell sorg\u00ed amb el fi darrer de mostrar fotografies en tres dimensions, per mitj\u00e0 de la creaci\u00f3 d'un efecte de profunditat i perspectiva. B\u00e0sicament, es tracta d'un visor de fusta que, gr\u00e0cies a la dist\u00e0ncia entre les seves dues lents i a la placa transversal que separa el camp visual, en introduir una imatge estereosc\u00f2pica dins seu, mostra una imatge tridimensional. En tractar-se d'un artefacte que, d'igual manera com succeeix amb els prism\u00e0tics, es basa \u00fanicament en dos orificis on col\u00b7locar ambd\u00f3s ulls d'una mateixa persona, \u00e9s d'\u00fas individualitzat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La via bronze, en acc\u00e9s obert, \u00e9s la via d'acc\u00e9s a publicacions en qu\u00e8 el text dels articles es pot consultar lliurement, per\u00f2 l'editorial conserva tots els drets d\u2019explotaci\u00f3 dels documents. La revista, en aquest cas, \u00e9s d'acc\u00e9s gratu\u00eft, per\u00f2 no d'acc\u00e9s obert perqu\u00e8 no disposa d'una llic\u00e8ncia que permeti la reutilitzaci\u00f3 ni redistribuci\u00f3 del contingut.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La cultura de la converg\u00e8ncia \u00e9s un concepte ideat per Henry Jenkins, acad\u00e8mic estatunidenc i figura ic\u00f2nica de la reflexi\u00f3 sobre els mitjans de comunicaci\u00f3, el periodisme i les arts cinem\u00e0tiques, i exposat al seu llibre \u201cConvergence culture\u201d (\u201ccultura convergent\u201d, tradu\u00eft al catal\u00e0), on explica en profunditat qu\u00e8 \u00e9s la cultura de la converg\u00e8ncia: es tracta d'una teoria relacionada amb la tecnologia i els mitjans de comunicaci\u00f3 en qu\u00e8 reconeix les relacions i les experi\u00e8ncies canviants dels nous mitjans. Essencialment, Jenkins planteja quelcom una confrontaci\u00f3 entre els antics i els nous mitjans, que es transformen m\u00fatuament. M\u00e9s en detall, es refereix als canvis, adaptacions i desaparicions a qu\u00e8 fan front els mitjans de comunicaci\u00f3 quan apareix un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 nou, sovint a conseq\u00fc\u00e8ncia de l'aparici\u00f3 d'una nova tecnologia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una antena de plasma \u00e9s un tipus d'antena de r\u00e0dio que est\u00e0 actualment en estat de desenvolupament i que est\u00e0 formada per plasma en comptes dels elements de materilas met\u00e0l\u00b7lics de les antenes tradicionals. Les antenes de plasma es poden emprar tant en recepci\u00f3 com en transmissi\u00f3. Encara que no han trobat utilitzaci\u00f3 pr\u00e0ctica fins darrerament, la idea no \u00e9s nova i el concepte ja es va patentar el 1919 per J. Hettinger.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les targetes UICC (Universal Integrated Circuit Card) s\u00f3n unes targetes amb xip usades en telefonia m\u00f2bil en xarxes GSM i UMTS. La seva capacitat \u00e9s d'uns pocs kilobytes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un buld\u00f2zer o esplanadora (d'erugues)  (de l'angl\u00e8s bulldozer, \"anivelladora\") \u00e9s un vehicle muntat sobre erugues i equipat amb una pe\u00e7a a la part davantera per a emp\u00e8nyer materials o residus. El fet de despla\u00e7ar-se sobre erugues \u00e9s un avantatge, puix que implica una menor pressi\u00f3 sobre el terra que en el cas de rodes i per tant t\u00e9 una m\u00e9s gran capacitat per a despla\u00e7ar-se per terrenys amb obstacles. L'any 1929 es fabrica el primer buld\u00f2zer on el conductor estava assegut a la part superior sense protecci\u00f3 per\u00f2 a mesura que avan\u00e7ava la tecnologia, els diversos fabricants han millorat la m\u00e0quina en tots els seus aspectes fins a arribar a moure volums de fins a 70 tones en l'actualitat.\nLes principals parts d'un buld\u00f2zer s\u00f3n: la placa met\u00e0l\u00b7lica i el trencador.\n\nEl trencador \u00e9s un dispositiu situat a la part posterior de la m\u00e0quina per a poder trencar pedres i estructures presents al terreny. Quasi sempre \u00e9sfet d'acer i tungst\u00e8. Aquesta acci\u00f3 permet que el posterior trasllat de materials sigui m\u00e9s econ\u00f2mic.\nLa placa met\u00e0l\u00b7lica \u00e9s encarregada d'arrossegar el material.El buld\u00f2zer \u00e9s utilitzat a moltes tasques de construcci\u00f3, mineria, construcci\u00f3 de camins i carreteres.\nSi la superf\u00edcie de la pala \u00e9s obl\u00edqua en relaci\u00f3 amb l'eix del vehicle s'anomena angled\u00f2zer.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La societat industrial i el seu futur (l'original en angl\u00e8s \u00e9s anomenat Industrial Society and Its Future), \u00e0mpliament conegut com a Manifest Unabomber, \u00e9s un assaig de 35.000 paraules de Theodore John Kaczynski que afirma que la Revoluci\u00f3 Industrial va iniciar un proc\u00e9s nociu d'aven\u00e7 tecnol\u00f2gic que destru\u00efa la natura, mentre obligava els humans a adaptar-se a les m\u00e0quines i creava un ordre sociopol\u00edtic que suprimeix la llibertat i el potencial hum\u00e0. El manifest va formar la base ideol\u00f2gica de la campanya de paquets bomba de Kaczynski de 1978 a 1995, dissenyada per protegir les zones naturals salvatges accelerant el col\u00b7lapse de la societat industrial.\nVa ser impr\u00e8s originalment l'any 1995 en suplements de The Washington Post i The New York Times despr\u00e9s que Kaczynski s'ofer\u00eds a posar fi a la seva campanya d'enviament de bombes i opt\u00e9s a exposar-se a nivell nacional. La fiscal general Janet Reno va autoritzar la impressi\u00f3 per ajudar l'FBI a identificar l'autor. Les impressions i la publicitat al seu voltant van eclipsar els bombardeigs en notorietat i van portar a la identificaci\u00f3 de Kaczynski pel seu germ\u00e0, David Kaczynski.\nEl manifest argumenta en contra d'acceptar els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics individuals com a purament positius sense tenir en compte el seu efecte global, que inclou la caiguda de la vida a petita escala i l'augment de ciutats inhabitables. Tot i que origin\u00e0riament es considerava una cr\u00edtica reflexiva de la societat moderna, amb arrels en el treball d'autors acad\u00e8mics com Jacques Ellul, Desmond Morris i Martin Seligman, el judici de Kaczynski de 1996 va polaritzar l'opini\u00f3 p\u00fablica al voltant de l'assaig, i els advocats de Kaczynski designats pel tribunal van intentar justificar la seva defensa de bogeria en caracteritzar el manifest com l'obra d'un boig, i els advocats de la fiscalia van basar el seu cas en qu\u00e8 era produ\u00eft per una ment l\u00facida.\nSi b\u00e9 la viol\u00e8ncia de Kaczynski va ser generalment condemnada, el seu manifest va expressar idees que continuen sent compartides comunament entre el p\u00fablic nord-americ\u00e0.  Un article de Rolling Stone del 2017 va afirmar que Kaczynski va ser un dels primers adoptants del concepte que:\n\n\"Renunciem a una part de nosaltres mateixos sempre que ens adaptem per adaptar-nos als est\u00e0ndards de la societat. Aix\u00f2, i estem massa endollats. Estem deixant que la tecnologia es faci c\u00e0rrec de les nostres vides, de bon grat.\"La Col\u00b7lecci\u00f3 Labadie de la Universitat de Michigan acull una c\u00f2pia d'Industrial Society and its Future, que s'ha tradu\u00eft al franc\u00e8s, es mant\u00e9 a les llistes de lectura de les universitats i es va actualitzar a Anti-Tech Revolution: Why and How de Kaczynski l'any 2016, que defensa la seva filosofia pol\u00edtica amb m\u00e9s profunditat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El cicle de vida de la tecnologia \u00e9s el proc\u00e9s d'evoluci\u00f3 que qualsevol tecnologia t\u00e9 en el temps. En la primera etapa, nom\u00e9s es troba a la disposici\u00f3 de pocs consumidors, per despr\u00e9s arribar a ser coneguda per tot el mercat, en l'\u00faltima etapa la tecnologia est\u00e0 saturada i esgotada com a producte comercial. \u00c9s per l'anterior que es pot afirmar que cada tecnologia t\u00e9 un cicle de vida, que es diferencia en la durada de cada etapa i aix\u00f2 va depenent de les caracter\u00edstiques i el sector on es distribueixi.\nPer analitzar els cicles de les tecnologies es crea una corba anomenada \"S\" per la seva forma en la gr\u00e0fica i amb aix\u00f2 s'aconsegueix identificar la durada de cada per\u00edode, depenent de la tecnologia analitzada. Tamb\u00e9 es coneix una classificaci\u00f3 segons la maduresa de l'objecte o tecnologia en q\u00fcesti\u00f3, per aix\u00ed realitzar estrat\u00e8gies en el proc\u00e9s de comercialitzaci\u00f3 pel que fa a l'etapa en qu\u00e8 es troben.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La sorra absorbent o l'arena absorbent era una sorra fina que s'empolvorava sobre la tinta humida per tal d'accelerar-ne l'assecat en l'\u00e8poca pr\u00e8via a la invenci\u00f3 del paper absorbent. Aquesta sorra fina es preparava a partir de subst\u00e0ncies com sal comuna finament molta, sorra o pols de minerals tous com el talc o la calcita. Una barreja de goma sand\u00e0raca i pedra tosca o conquilla triturada serveix com a sorra absorbent. Aquesta barreja tamb\u00e9 es pot utilitzar com aprest per al paper o certs teixits. La sorra absorbent es conservava normalment dins d'una sorrera, un petit recipient semblant a un saler. Moltes sorreres tenien les tapes c\u00f2ncaves perqu\u00e8 fos m\u00e9s f\u00e0cil tornar a posar la sorra dins del recipient.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tinta \u00e9s una mescla l\u00edquida, de vegades viscosa, de pigments i aglutinant per tenyir una superf\u00edcie de color per tal de crear un text o un dibuix, amb alguna figura de tra\u00e7 fi (a difer\u00e8ncia de la pintura, encarregada d'omplir \u00e0rees i colors i no pas amb l\u00ednies i tra\u00e7os). Si b\u00e9 hi ha alguns animals que generen tinta, alguns cefal\u00f2podes com el polp o la s\u00e8pia, aquesta no s\u00f2l ser la utilitzada en l'escriptura o el dibuix. Aquesta altra usualment est\u00e0 feta de pigments obtinguts de metalls i closques. La tinta xinesa \u00e9s la m\u00e9s antiga en \u00fas des de fa de m\u00e9s de 5.000 anys.\nPer a aplicar la tinta es poden utilitzar diferents estris. El c\u00e0lam, la ploma o el pinzell, no duen la c\u00e0rrega de tinta al seu interior i que requereixen un tinter per guardar i preparar la tinta. D'altra banda, i m\u00e9s recents, hi ha la ploma estilogr\u00e0fica, el bol\u00edgraf i tamb\u00e9 en alguns aparells d'impressora o el fax que duen incorporat un dip\u00f2sit propi que cont\u00e9 la tinta i que, per capil\u00b7laritat, \u00e9s \"succionada\" cap a la punta aplicadora.\nL'anomenada tinta invisible, feta amb suc de llimona, serveix per amagar missatges secrets perqu\u00e8 nom\u00e9s sigui visible el tra\u00e7 quan s'acosta a una flama o a una altra font de calor.\n\n", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnologia de la informaci\u00f3 (sovint tamb\u00e9 abreujada IT) \u00e9s l'aplicaci\u00f3 d'ordinadors i d'equipaments de telecomunicacions per emmagatzemar, recuperar, transmetre i manipular informaci\u00f3, sovint en un context d'un negoci o qualsevol empresa. El terme s'utilitza sovint com a sin\u00f2nim per a ordinadors i xarxes de computadores, per\u00f2 tamb\u00e9 engloba altres distribucions de tecnologia com la televisi\u00f3 i els tel\u00e8fons. Diverses ind\u00fastries s'associen amb tecnologia de la informaci\u00f3, com maquinari d'ordinadors, programari, electr\u00f2nica, semiconductors, Internet, equipament de telecomunicacions, comer\u00e7 electr\u00f2nic i serveis d'ordinadors.En un context de negocis, l'Associaci\u00f3 de tecnologia de la informaci\u00f3 d'Am\u00e8rica ha definit la tecnologia de la informaci\u00f3 com \"l'estudi, disseny, desenvolupament, aplicaci\u00f3, implementaci\u00f3, suport i administraci\u00f3 de sistemes d'informaci\u00f3 basats en computadores\". Les responsabilitats d'aquelles persones que treballen en aquest camp inclouen l'administraci\u00f3 de xarxes, desenvolupament i instal\u00b7laci\u00f3 de programari, i el disseny i l'administraci\u00f3 del cicle vital d'una organitzaci\u00f3 a trav\u00e9s del qual el maquinari es mant\u00e9, es millora i es reempla\u00e7a.\nEls humans han anat guardant, recuperant, manipulant i comunicant informaci\u00f3 des que els sumeris a Mesopot\u00e0mia van desenvolupar l'escriptura cap a l'any 3000 aC, per\u00f2 el terme \"tecnologia de la informaci\u00f3\" en el seu sentit modern va apar\u00e8ixer per primera vegada en un article del 1958 publicat a Harvard Business Review; els autors Leavitt i Whisler van comentar que \"la nova tecnologia encara no t\u00e9 cap nom establert. L'haur\u00edem d'anomenar tecnologia de la informaci\u00f3.\" Basant-se en l'emmagatzematge i la processi\u00f3 de la tecnologia utilitzada, es pot distingir quatre fases diferents en el desenvolupament de la tecnologia de la informaci\u00f3: la fase pre-mec\u00e0nica (3000 aC \u2013 1450 dC.), la mec\u00e0nica (1450\u20131840), l'electromec\u00e0nica (1840\u20131940) i l'electr\u00f2nica (1940-actualment). Aquest article es concentra en el per\u00edode m\u00e9s recent (l'electr\u00f2nic), que va comen\u00e7ar al voltant de l'any 1940.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Traffic indication map (en angl\u00e8s, mapa d'indicaci\u00f3 de tr\u00e0fic) \u00e9s una estructura emprada en les trames de manegament del protocol IEEE 802.11. La trama TIm est\u00e0 definida dins l'apartat 7.3.2.6 del document 802.11-1999", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En tecnologia, una matriu \u00e9s una eina especialitzada usada a certes ind\u00fastries especialitzades per tallar o modelar materials, normalment mitjan\u00e7ant una premsa. Igual que els motlles, les matrius es personalitzen generalment per a l'element que es vol crear, es fabrica en un bloc de material, que representa la contra-imatge d'aquest element. Els productes fets amb matrius van des de clips de paper simples fins a peces complexes utilitzades en tecnologia avan\u00e7ada. En la majoria dels casos, a part de la matriu, es necessita una contra-matriu.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Associaci\u00f3 Numism\u00e0tica Espanyola (ANE) \u00e9s una associaci\u00f3 d'\u00e0mbit internacional, de col\u00b7leccionistes, estudiosos i afeccionats a la numism\u00e0tica, fundada a Barcelona el 1955. El seu objectiu, el foment del col\u00b7leccionisme en les diferents branques de la ci\u00e8ncia numism\u00e0tica.Va ser fundada a Barcelona el 27 de mar\u00e7 del 1955, encara que el seu funcionament comen\u00e7a el 1954, gr\u00e0cies a la col\u00b7laboraci\u00f3 d'un grup de numism\u00e0tics. L'ANE t\u00e9 com a objectiu el de fomentar el col\u00b7leccionisme i les diferents branques de la ci\u00e8ncia numism\u00e0tica, en el seu sentit m\u00e9s ampli (monedes, medalles, paper moneda, etc.). El primer secretari general \u00e9s Francesc Xavier Calic\u00f3 i Rebull, promotor de la revista Gaceta Numism\u00e1tica, creada l'any 1966, la qual es publica en sis idiomes (angl\u00e8s, franc\u00e8s, itali\u00e0, portugu\u00e8s, castell\u00e0, catal\u00e0 i gallec). Anualment atorga el \"Premi Javier Conde Garriga\", al millor llibre sobre numism\u00e0tica, i el \"Premi Excel\u00b7lent al M\u00e8rit Numism\u00e0tic\", a la instituci\u00f3 o persona destacada en l'\u00e0mbit de la numism\u00e0tica. Tamb\u00e9 celebra cada any la Setmana Nacional de Numism\u00e0tica, dins la qual organitza conjuntament amb la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona les \u201cTrobades d'Estudis sobre la Moneda\" i el Sal\u00f3 Nacional i Internacional de Numism\u00e0tica. L'ANE tamb\u00e9 s'ocupa de la publicaci\u00f3 de llibres, medalles i premis, el m\u00e9s important dels quals \u00e9s el \"Premi Javier Conde Garriga\". La primera presid\u00e8ncia la va ostentar Carlos Ruiz de Larramendi i Catal\u00e0, seguit pel Comte de Lacambra, per Ramon Mart\u00ed Cot i m\u00e9s endavant Josep Pellicer i Bru. Des del 2019 el seu president \u00e9s Sime\u00f3n Garc\u00eda-Nieto Conde.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Observatori Oceanol\u00f2gic de Banyuls de la Marenda, antigament anomenat Laboratori Arag\u00f3, \u00e9s un component de la Universitat Pierre-et-Marie-Curie (UPMC), de l'Institut Nacional de Ci\u00e8ncies de l'Univers (INSU) i del Centre Nacional de la Recerca Cient\u00edfica (CNRS), que acull nombrosos investigadors i estudiants d'ecologia marina.\n\u00c9s situat \u00e0 Banyuls de la Marenda, a la comarca del Rossell\u00f3 (Catalunya Nord), a la zona est del Port N\u00e0utic, al peu de l'istme que uneix l'antiga Illa Grossa amb terra ferma.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un equalitzador adaptable \u00e9s un equalitzador que s'adapta autom\u00e0ticament (en funci\u00f3 del temps) a les propietats del canal de comunicaci\u00f3. S'utilitza sovint amb modulacions coherents, com ara modulaci\u00f3 per despla\u00e7ament de fase, mitigant els efectes de la propagaci\u00f3 multitrajecte i esva\u00efment. Hi ha diferents estrat\u00e8gies com l'algorisme_LMS o l'algorisme_RLS. Un exemple ben conegut \u00e9s l'equalitzador de decisi\u00f3 per retroalimentaci\u00f3, un filtre que utilitza la retroalimentaci\u00f3 de les modulacions detectades, en addici\u00f3 a l'equalitzaci\u00f3 convencional de modulacions futures. Alguns sistemes utilitzen seq\u00fc\u00e8ncies predefinides de formaci\u00f3 per a proporcionar punts de refer\u00e8ncia per al proc\u00e9s d'adaptaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els pilots dispersos s\u00f3n un tipus de pilots que s'introdueixen de forma no cont\u00ednua en un senyal amb modulaci\u00f3 COFDM i que permeten obtenir informaci\u00f3 sobre l'estat de la transmissi\u00f3. Aquests pilots es distribueixen al senyal mitjan\u00e7ant un patr\u00f3 de portadores que decidir\u00e0 en quins punts s'hi introdueixen o no els pilots dispersos. Aquests, s'envien a una pot\u00e8ncia superior a la pot\u00e8ncia de la resta del senyal per a millorar la relaci\u00f3 senyal-soroll (SNR), millorant aix\u00ed l'estimaci\u00f3 de l'efecte del canal sobre el nostre senyal.\nEn un senyal transm\u00e8s amb l'est\u00e0ndard DVB-T el total de pilots dispersos \u00e9s del 8% del total, mentre que a l'est\u00e0ndard DVB-T2 pot anar de l'1% fins al 8% del total.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El sat\u00e8l\u00b7lit artificial OPTOS \u00e9s un picosat\u00e8l\u00b7lit el disseny del qual aix\u00ed com desenvolupament i operaci\u00f3 es realitzen a l'Institut Nacional de T\u00e8cnica Aeroespacial, INTA. En les instal\u00b7lacions de l'INTA tamb\u00e9 est\u00e0 situada l'estaci\u00f3 de terra. OPTOS segueix l'est\u00e0ndard CubeSat amb una configuraci\u00f3 triple de 10 x 10 x 34,5 cm i 3,5 Kg de pes.\nL'objectiu principal d'OPTOS \u00e9s el de ser un demostrador tecnol\u00f2gic, per demostrar, fonamentalment, que un picosat\u00e8l\u00b7lit d'aquestes dimensions \u00e9s capa\u00e7 de presentar capacitats i caracter\u00edstiques al mateix nivell que els sat\u00e8l\u00b7lits de major grand\u00e0ria, mantenint els avantatges de temps de desenvolupament i pressupost que els sat\u00e8l\u00b7lits de petita grand\u00e0ria proporcionen. En aquest sentit, en OPTOS es presenten i desenvolupen tecnologies capdavanteres en el camp de la miniaturitzaci\u00f3 espacial, incloent, entre unes altres, un nou control d'actitud miniaturitzat, un computador d'arquitectura distribu\u00efda i un sistema de comunicaci\u00f3 interna basat en tecnologia wireless.OPTOS va ser llan\u00e7at amb \u00e8xit el 21 de novembre de 2013 per mitj\u00e0 d'un coet Dnepr-1 i es mant\u00e9 actiu en \u00f2rbita de forma satisfact\u00f2ria des de llavors.\nUna vegada provat l'\u00e8xit d'OPTOS es preveu mantenir de forma estable una l\u00ednia de sat\u00e8l\u00b7lits amb les mateixes caracter\u00edstiques, de tal forma que faciliti l'acc\u00e9s a l'Espai a empreses i universitats, basant-se en un curt temps de desenvolupament i en un baix cost, a m\u00e9s de proporcionar al mateix temps una alta fiabilitat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "S'anomenen ci\u00e8ncies aplicades el conjunt de ci\u00e8ncies que es caracteritzen per la seva aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica. Est\u00e0 \u00edntimament relacionat amb l'enginyeria i amb la tecnologia. Les ci\u00e8ncies aplicades s\u00f3n possibles gr\u00e0cies a l'aplicaci\u00f3 dels coneixements adquirits per les ci\u00e8ncies pures (els estudis que no impliquen cap benefici pr\u00e0ctic immediat).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una microfilmadora \u00e9s una m\u00e0quina transductora que es fa servir per crear fitxes de microfilm. El procediment es podria comparar amb el que es fa avui dia per escanejar un document o un llibre a una biblioteca. Les microfilmadores cl\u00e0ssiques basades en c\u00e0meres fotogr\u00e0fiques presenten dues configuracions b\u00e0siques: planet\u00e0ries i rotatives.\n\nPlanet\u00e0ries\nGenera una fitxa de microfilm d'un document disposat sobre una superf\u00edcie plana. En aquest tipus de configuraci\u00f3 tant el document com la pel\u00b7l\u00edcula filmadora han d'estar imm\u00f2bils durant el proc\u00e9s de presa de la mostra.\nRotatives\nProve\u00efdes d'un rodet f\u00edlmic generen filmines de fulles de documents que passen de forma seq\u00fcencial sobre un plat de filmaci\u00f3 arrossegades per rodets.\nBasades en esc\u00e0ner\nEls models moderns estan prove\u00efts d'un element de digitalitzaci\u00f3 - esc\u00e0ner - d'imatges i impressores t\u00e8rmiques i de l\u00e0ser per a la creaci\u00f3 de les fitxes. El control electr\u00f2nic associat a aquests microfilms permeten integrar tant el concepte de m\u00e0quines planet\u00e0ries com rotatives aix\u00ed com t\u00e8cniques de maneig dels documents a digitalitzar permetent la microfilmaci\u00f3 autom\u00e0tica de documents enquadernats.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una pissarra de paret o pissarra escolar (castellanismes) o taulassa, tauler, taul\u00f3, llosa(rda) o quadre blanc o negre \u00e9s una superf\u00edcie d'escriptura reutilitzable en la qual el text o figures es realitzen amb guix o un altre tipus de retoladors esborrables. El seu nom prov\u00e9 del fet que a l'origen es fabricaven de fulles llises, fines de pissarra natural negra o fosca.\nUna pissarra pot ser simplement un tros de tauler pintat amb pintura fosca mat (generalment de color verd fosc o negre). Generalment \u00e9s verd fosc, ja que \u00e9s un color menys dur als ulls que el negre. Una variaci\u00f3 moderna consisteix en un full de pl\u00e0stic en espiral desplegada a trav\u00e9s de dos corrons paral\u00b7lels, que es poden enrotllar per a crear un espai addicional d'escriptura mentre que es guarda el que s'ha escrit.\n\nLes pissarres s'utilitzen comunament en ensenyament. Les marques de guix es poden esborrar f\u00e0cilment amb un drap humit, o un esborrador especial consistent en un bloc de fusta cobert per un coix\u00ed de feltre. Per contra, les marques de guix mullat poden ser dif\u00edcils de treure.\nLes barres de \"guix tractat\" es fan especialment per a l'\u00fas amb les pissarres, en blanc les m\u00e9s comunes, per\u00f2 tamb\u00e9 en diversos colors. Aquests no es fan realment de roca de guix, sin\u00f3 de guix. Les pissarres tenen alguns desavantatges: produeixen una certa quantitat de pols depenent de la qualitat del guix utilitzada. No obstant aix\u00f2, altres m\u00e8todes per exhibir informaci\u00f3 s\u00f3n m\u00e9s costosos i tenen els seus propis desavantatges. Aquests desavantatges han condu\u00eft a l'adopci\u00f3 extensa de la pissarra blanca, que utilitza retoladors de tinta que no produeixen pols.\nEn l'actualitat s'estan instal\u00b7lant les pissarres digitals interactives, que permeten fer anotacions manuscrites sobre qualsevol imatge projectada d'ordinador, aix\u00ed com guardar les imatges compostes i controlar l'ordinador des de la pr\u00f2pia pissarra interactiva, amb molt m\u00e9s possibilitats did\u00e0ctiques que la pissara ttradicional.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El racionalisme cr\u00edtic \u00e9s una concepci\u00f3 epistemol\u00f2gica que diu la ci\u00e8ncia \u00e9s racional i per tant les nostres creences es sotmeten a la cr\u00edtica i poden ser reempla\u00e7ades. Tot i tenir antecedents, entre d'altres, en les teories de Baruch Spinoza (1632-1677), es considera Karl Popper (1902-1994) com el pare de la teoria.Un concepte central en aquesta teoria \u00e9s la falsabilitat. Totes les ci\u00e8ncies \u2013tant les de la natura com les de la societat\u2013 han d'atenir-se al mateix m\u00e8tode: proposici\u00f3 d'hip\u00f2tesis i contrastaci\u00f3 pels fets. Les hip\u00f2tesis que no superen la prova dels fets han de ser rebutjades com a no cient\u00edfiques. Per principi, qualsevol teoria es considera com provisional i pot ser corroborat o falsificat mitjan\u00e7ant informaci\u00f3 i descobertes noves.\nVegeu tamb\u00e9: Filosofia de la ci\u00e8ncia", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La serralleria \u00e9s un ofici o professi\u00f3 dedicada a la reparaci\u00f3 i manteniment de panys, cadenats, cilindres tant de portes comuns com aix\u00ed tamb\u00e9 de vehicles, en definitiva el serraller treballa amb tots els sistemes de panys i tancaments coneguts. Un pany \u00e9s un mecanisme que assegura edificis, habitacions, gabinets o altres llocs d'emmagatzematge contra el robatori. Els professionals de la serralleria s\u00f3n anomenats serrallers. La serralleria \u00e9s una de les formes m\u00e9s antigues de l'enginyeria de seguretat. Tamb\u00e9 es diu serralleria al lloc on treballen els serrallers de manera que tot el material que el many\u00e0 necessita \u00e9s a la serralleria i on es ven i realitzen c\u00f2pies de les claus al taller.\nUna clau es fa servir habitualment per obrir un pany. El many\u00e0 pot obrir el pany sense disposar d'una clau per aix\u00f2 acudim a ells quan perdem les claus. Tamb\u00e9 sap realitzar tot tipus d'arranjaments en els panys, instal\u00b7lar i arreglar panys.\nLes c\u00f2pies de claus les fan els serrallers en els seus tallers, s\u00f3n generalment de bronze tou, ja que els panys tamb\u00e9 s\u00f3n de bronze. Hi ha molts tipus de panys, per tant hi ha molts tipus de claus. La m\u00e9s comuna \u00e9s la tipus Yale que es fa servir pr\u00e0cticament en tots els pa\u00efsos.\nLes claus mestres no existeixen, nom\u00e9s es poden fer claus mestres que obrin una quantitat determinada de panys. Per exemple si tinc 10 cadenats d'aquest tipus, puc preparar una clau mestra que obri els 10 cadenats, mantenint cada cadenat seva clau individual. Les f\u00e0briques de cadenats ofereixen aquest producte, que \u00e9s d'alt cost. Un many\u00e0 amb experi\u00e8ncia ho pot fer tamb\u00e9. A aquesta modalitat se l'anomena \"ensinistrament de claus\", i a la clau que obre tots els panys d'una s\u00e8rie donada, \"clau mestra\". Els ensinistraments s\u00f3n, en general, m\u00e9s f\u00e0cils de manipular mitjan\u00e7ant rossinyols que els panys individuals.\nTamb\u00e9 existeixen els canvis de sistema, que consisteix a variar la mida dels pins que s\u00f3n els que no permet que qualsevol clau obri, aquests pins van en el cilindre on s'introdueix la clau. En variar els pins, tamb\u00e9 canvia el sistema de la clau amb el qual nom\u00e9s obriran les claus noves i qualsevol clau que hagi deixaria d'obrir.\nExisteix el que s'anomena comunament clau amb mostra que \u00e9s fer una c\u00f2pia en la m\u00e0quina duplicadora utilitzant una mostra ja existent, \u00e9s r\u00e0pid i de baix cost, tamb\u00e9 hi ha les claus sense mostra que consisteix a confeccionar un clau que no existeix, tenint nom\u00e9s el pany, cadenat, etc.\nAquest procediment \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil i cost\u00f3s, ja que es fa en general desarmant l'article per extreure el cilindre i aix\u00ed confeccionar la clau manualment usant llimes molt fines de matriceria.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Trobada pedag\u00f2gica destinada a alumnes, professors, empreses, institucions i p\u00fablic en general interessats a endinsar-se al m\u00f3n de la tecnologia. La primera edici\u00f3 de l'esdeveniment Girona+tecnol\u00f2gica es va celebrar el 28 de febrer de 2015 al Parc Tecnol\u00f2gic de la Universitat de Girona. La propera edici\u00f3 es realitzar\u00e0 el 28 de maig de 2016 al Pavell\u00f3 Municipal de Vilablareix (Girona). Compta amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya a Girona, l'Ajuntament de Vilablareix, l'Ajuntament de Girona i la Diputaci\u00f3 de Girona.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Modulaci\u00f3 en anell \u00e9s un senyal de processament d'efectes a l'electr\u00f2nica, en relaci\u00f3 amb modulaci\u00f3 d'amplitud o sovint mixta. \u00c9s realitzada per la multiplicaci\u00f3 de dos senyals, on una \u00e9s t\u00edpicament una ona sinusoidal o altra forma d'ona simple. \u00c9s anomenada de modulaci\u00f3 anell perqu\u00e8 el circuit an\u00e0leg de d\u00edodes inicial emprat per aplicar aquesta t\u00e8cnica va prendre forma d'anell. Aquest circuit \u00e9s similar a un pont rectificador, excepte que en lloc que els d\u00edodes s'enfrontin esquerra a dreta, van en el sentit de les agulles del rellotge o antihorari.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Aquestes llistes cronol\u00f2giques inclouen tots els vols espacials tripulats que van assolir una al\u00e7ada d'almenys 100 km (definici\u00f3 de vol espacial de la FAI), o van ser llan\u00e7ats amb aquesta intenci\u00f3 per\u00f2 van fallar. Els EUA han adoptat una definici\u00f3 lleugerament diferent dels vols espacials, a una altitud de nom\u00e9s 80 km. Durant la d\u00e8cada de 1960, els 13 vols de l'avi\u00f3 coet americ\u00e0 X-15 van complir amb els criteris dels Estats Units, per\u00f2 nom\u00e9s dos ho van fer segons la FAI. Aquestes llistes inclouen nom\u00e9s els dos \u00faltims vols; vegeu l'article X-15 per a la llista completa dels 13.\nEl 5 de maig de 2017, hi ha hagut 3315 vols espacials tripulats que han arribat a una altura de 100 o m\u00e9s km (317 incloent dos intents que van fracassar), incloent 8 vols suborbitals.Fins a la data, es van produir quatre missions fatals en els quals van morir 18 astronautes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un ventall de peric\u00f3 \u00e9s un ventall de grans dimensions molt utilitzat en el m\u00f3n del teatre i la dansa, especialment el flamenc. Es realitzaven en t\u00e8cniques diverses: amb un fons de tul treballat al boixet, folrats, pintats... Es van posar de moda a l'\u00faltim ter\u00e7 del segle xix.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La ci\u00e8ncia de les dades (tamb\u00e9 coneguda com a ci\u00e8ncia de dades o data science en angl\u00e8s) \u00e9s un camp interdisciplinari de m\u00e8todes cient\u00edfics, processos i sistemes per extreure informaci\u00f3 i coneixement a partir de dades. Fent servir dades estructurades o desesctructurades (veure Mineria de dades), la ci\u00e8ncia de les dades \u00e9s un camp de la ci\u00e8ncia que uneix l'estad\u00edstica, la inform\u00e0tica i altres camps del coneixement amb l'objectiu final d'entendre i modelar un fenomen. Dins d'aquesta \u00e0rea podem trobar altres subcamps com l'aprenentatge autom\u00e0tic, l'aprenentatge profund, la classificaci\u00f3, l'an\u00e0lisi per cl\u00fasters, la mineria de dades, les bases de dades o la visualitzaci\u00f3 de dades.La ci\u00e8ncia de les dades \u00e9s una nova metodologia focalitzada en convertir dades en accions. Aix\u00ed, enlloc de basar la presa de decisions en la intu\u00efci\u00f3, aquest camp ofereix eines per optimitzar la presa de decisions mitjan\u00e7ant el coneixement i l'an\u00e0lisi dels resultats. La ci\u00e8ncia de dades \u00e9s una eina per informar, no per explicar.\nGeneralment els passos a seguir en aquests processos \u00e9s: fer-se una pregunta, obtindre les dades, processar-les (netejar-les, agrupar-les, seleccionar-les...), analitzar-les, i finalment, prendre una decisi\u00f3 i actuar.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les targetes UICC (Universal Integrated Circuit Card) s\u00f3n unes targetes amb xip usades en telefonia m\u00f2bil en xarxes GSM i UMTS. La seva capacitat \u00e9s d'uns pocs kilobytes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La info\u00e8tica o l'\u00e8tica de la informaci\u00f3 \u00e9s el camp que investiga assumptes \u00e8tics que sorgeixen del desenvolupament i l'aplicaci\u00f3 de les tecnologies inform\u00e0tiques. Aquest camp dona un marc cr\u00edtic per considerar els assumptes morals sobre la privadesa informacional, l'ag\u00e8ncia moral (per exemple, si els agents artificials poden ser morals), nous assumptes mediambientals (com els agents haurien de comportar-se respecte la infoesfera) i problemes que sorgeixen del cicle vital de la informaci\u00f3 (especialment la propietat i del copyright, la bretxa digital). La info\u00e8tica es relaciona amb els camps de l'\u00e8tica inform\u00e0tica i la filosofia de la informaci\u00f3.Segons Moore (2005), l'\u00e8tica inform\u00e0tica es defineix com una disciplina que identifica i analitza l'impacte social i la naturalesa de les tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 sobre els valors humans i socials. Els valors sobre els quals s'estudia l'impacte s\u00f3n la salut, la riquesa, el treball, la llibertat, la privadesa, la seguretat o l'autorealitzaci\u00f3 personal, la democr\u00e0cia i el coneixement, entre altres. A m\u00e9s, involucra la formulaci\u00f3 i la justificaci\u00f3 de pol\u00edtiques per dirigir les nostres accions i fer un \u00fas \u00e8tic d'aquestes tecnologies.\nEls dilemes respecte la vida d'informaci\u00f3 s\u00f3n cada vegada m\u00e9s importants en una societat que es defineix com \"la societat d'informaci\u00f3\". La transmissi\u00f3 i l'alfabetitzaci\u00f3 digital s\u00f3n assumptes essencials per establir una fundaci\u00f3 \u00e8tica, que promogui les pr\u00e0ctiques justes, equitatives i responsables. En termes generals, la info\u00e8tica examina els assumptes relacionats amb la propietat, l'acc\u00e9s, la privadesa, la seguretat i la comunitat.\nLa inform\u00e0tica afecta els drets fonamentals que involucren la protecci\u00f3 de copyright, la llibertat intel\u00b7lectual, la comptabilitat i la seguretat.\nExisteixen codis professionals que ofereixen una base per prendre decisions \u00e8tiques i aplicar solucions a situacions que necessiten la provisi\u00f3 i l'\u00fas d'informaci\u00f3 que reflecteixen la dedicaci\u00f3 d'una organitzaci\u00f3 al servei inform\u00e0tic responsable. L'evoluci\u00f3 dels formats i necessitats inform\u00e0tiques requereixen reconsideraci\u00f3 cont\u00ednua dels principis \u00e8tics i l'aplicaci\u00f3 d'aquests codis. Les consideracions respecte la info\u00e8tica influencien \"les decisions personals, la pr\u00e0ctica professional i la pol\u00edtica p\u00fablica\". Per tant, l'an\u00e0lisi \u00e8tica ha de proveir una base per prendre en consideraci\u00f3 \"molts i diversos dominis\" pel que fa a la distribuci\u00f3 de la informaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El nivell de maduresa tecnol\u00f2gica (en angl\u00e8s, Technology Readiness Level o TRL) \u00e9s una escala propoosada pel Departament de Defensa dels Estats Units que mesura la maduresa de les tecnologies en estat de desenvolupament, ja siguin dispositius, materials, components, programari, processos de treball o d'altres. Aquesta categoritzaci\u00f3 del proc\u00e9s de transfer\u00e8ncia de tecnologia t\u00e9 lloc durant el perfeccionament de la tecnologia i en alguns casos durant les primeres operacions. Generalment quan s'inventa o es conceptualitza per primer cop una nova tecnologia, aquesta encara no \u00e9s apta per a la seva immediata aplicaci\u00f3. M\u00e9s aviat succeeix que ha de passar per una experimentaci\u00f3 que li serveix de refinament i posteriorment ha de superar un testeig cada cop m\u00e9s proper a la realitat. Una vegada la tecnologia ha estat prou provada, pot ser incorporada ena un sistema o subsistema.\nL'ISO (Organitzaci\u00f3 Internacional per a l'Estandarditzaci\u00f3) est\u00e0 endegant un projecte per a establir les seves pr\u00f2pies mesures i estandarditzar tant els diferents nivells de maduresa com la seva avaluaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Scientia Marina (en catal\u00e0, \u2018ci\u00e8ncia marina\u2019), antigament Investigaci\u00f3n Pesquera, \u00e9s una revista cient\u00edfica internacional, en llengua anglesa, dedicada a l'oceanografia. Publica treballs de recerca, ressenyes i comentaris en diversos camps relacionats amb l'estudi dels mars com ara la biologia marina i l'ecologia, pesca i recursos renovables, fauna, esp\u00e8cies, oceanografia f\u00edsica i qu\u00edmica, geologia marina, enginyeria marina i gesti\u00f3 de la zona costanera.Scientia Marina \u00e9s publicada per l'Editorial CSIC del Consejo Superior de Investigaciones Cient\u00edficas, i editada a l'Institut de Ci\u00e8ncies del Mar de Barcelona. La revista est\u00e0 indexada en el Science Citation Index (SCI).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La vigil\u00e0ncia tecnol\u00f2gica \u00e9s un proc\u00e9s sistem\u00e0tic de cerca, selecci\u00f3, an\u00e0lisi, comunicaci\u00f3 i difusi\u00f3 d'informaci\u00f3 sobre ci\u00e8ncia i tecnologia per tal de donar suport a la presa de decisions en mat\u00e8ria d'estrat\u00e8gia tecnol\u00f2gica. La vigil\u00e0ncia tecnol\u00f2gica contribueix a aportar idees utilitzables en projectes d'R+D+I. Tamb\u00e9 \u00e9s de gran utilitat per a orientar les decisions d'adquisici\u00f3 i abandonament de tecnologies, reduint els riscos inherents en les mateixes i facilitant l'anticipaci\u00f3 als canvis.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El tecnotropisme \u00e9s la tend\u00e8ncia cultural que tenen totes les comunitats humanes cap a la generaci\u00f3 de coneixements i el seu aprofitament integral per part de la comunitat en la qual aquests coneixements s\u00f3n generats, tot i que ha estat usat en alguns estudis com a ant\u00f2nim de ruralisme o de tecnof\u00f2bia.En aquest sentit pot dir-se que aix\u00ed com totes les plantes mostren determinades reaccions cap a la llum (fototropisme), la gravetat (gravitropisme) o l'aigua (hidrotropisme), totes les cultures mostren algun grau d'activitat creadora, d'avan\u00e7 en t\u00e8cniques i desenvolupament de dispositius de major o menor qualitat.\nPer\u00f2, a difer\u00e8ncia de les plantes i de la resta dels animals, l'home t\u00e9 la capacitat per determinar quines eines s\u00f3n necess\u00e0ries per a satisfer les necessitats o interessos i quines condicions han de donar-se perqu\u00e8 aquestes eines siguin fabricades. L'home es pot plantejar finalitats, pot determinar mitjans per aconseguir aquestes finalitats i pot, finalment, prendre la decisi\u00f3 d'engegar les accions que porten des d'aquests mitjans cap a aquells finalitats. \u00c9s per aix\u00f2 que s'afirma que aquesta tend\u00e8ncia de les comunitats \u00e9s cultural, perqu\u00e8 l'home realitza aquestes activitats reflexionant, pensant, deliberant i decidint el m\u00e9s convenient en cada cas.\nEl tecnotropisme \u00e9s, doncs, la for\u00e7a b\u00e0sica que ha impulsat a l'home al llarg de la hist\u00f2ria a crear totes les tecnologies que coneixem, i \u00e9s la for\u00e7a b\u00e0sica que ha portat l'home del segle xx a inventar la tecnologia que va donar la puntada de peu inicial de la revoluci\u00f3 digital: la computadora digital.\nNo obstant aix\u00f2, \u00e9s un fet que no totes les comunitats produeixen la mateixa quantitat i qualitat de tecnologia al llarg del temps i \u00e9s un fet que la revoluci\u00f3 digital s'ha produ\u00eft als EUA durant la segona meitat del segle xx. Les condicions necess\u00e0ries perqu\u00e8 el tecnotropisme es desenvolupi en tota la seva for\u00e7a s\u00f3n les condicions del capitalisme: marc institucional, lliure mercat, iniciativa privada, clusteritzaci\u00f3, massivitat i un s\u00f2lid sistema de propietat intel\u00b7lectual (copyright, patent, secrets comercials, marques, etc\u00e8tera) han estat a la base de l'explosi\u00f3 de les tecnologies de la informaci\u00f3 a EUA durant el segle xx.\nEl tecnotropisme capitalista \u00e9s, llavors, el veritable motor de la revoluci\u00f3 digital i la pedra angular que accelera els processos d'innovaci\u00f3 fent la tecnologia quelcom massiu, a l'abast de qualsevol persona al m\u00f3n.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Hyperloop UPV \u00e9s un equip de dissenyadors de la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia d'hyperloop. El seu disseny \u00e9s The Atlantic II, el qual \u00e9s una de les primeres c\u00e0psules aut\u00f2nomes.L'equip est\u00e0 format per enginyers aeron\u00e0utics i industrials \u00c1ngel Benedicto, Daniel Orient, David Pistoni, Germ\u00e1n Torres, Juan Vic\u00e9n i el professor Vicente Dolz. Estan finan\u00e7ats per les empreses valencianes Nagares, Istobal i Jesiva.EL 2016 van guanyar els premis de al millor disseny i el premi del millor subsistema de propulsi\u00f3 a la Setmana de Disseny de SpaceX.El 2017 qued\u00e0 dels 10 millors a la POD Competition, a Los Angeles.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 militar \u00e9s un subg\u00e8nere de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 en literatura, c\u00f2mics, pel\u00b7l\u00edcules i videojocs on es fa servir tecnologia pr\u00f2pia de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, principalment armament, per motius militars. Els personatges principals acostumen a ser membres d'una organitzaci\u00f3 militar implicada en alguna activitat militar, que, de vegades, pot oc\u00f3rrer a l'espai exterior o en altres planetes.\nUna descripci\u00f3 detallada del conflicte, les t\u00e0ctiques i armament que s'hi empren, i el paper d'un servei militar i dels membres individuals s\u00f3n trets t\u00edpics d'una obra de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 militar. Les hist\u00f2ries acostumen a fer servir conflictes de la Terra del passat o actuals, amb els pa\u00efsos sent reempla\u00e7ats per planetes o gal\u00e0xies de caracter\u00edstiques similars, els cuirassats passant a ser naus espacials i amb certs esdeveniments canviat per tal que l'autor pugui extrapolar el que ha ocorregut.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les calderes de biomassa s\u00f3n calderes destinades a la combusti\u00f3 de biomassa, normalment biomassa forestal o subproductes agr\u00edcoles, com el pinyol d'oliva, la closca d'ametlla o altres.\n\nEstufes, normalment de llenya o p\u00e8l\u00b7lets, que escalfen una \u00fanica sala i normalment actuen simult\u00e0niament com a elements decoratius.\nCalderes de baixa pot\u00e8ncia per a habitatges unifamiliars o construccions de mida redu\u00efda.\nCalderes dissenyades per a un bloc o edifici d'habitatges, que actuen com a calefacci\u00f3 centralitzada.\nCentrals t\u00e8rmiques que escalfen diverses instal\u00b7lacions o grup d'habitatges (xarxa de calor o district heating en angl\u00e8s).Les calderes de biomassa es classifiquen en funci\u00f3 del tipus de combustible que admeten i de la classe de tecnologia que utilitzen: \nEn funci\u00f3 del tipus de combustible \n\nCalderes de llenya: mida petita, molt eficients i baix cost.\nCalderes espec\u00edfiques de p\u00e8l\u00b7let: mida petita (fins a 40 kW), altament eficients i baix cost.\nCalderes d'estella: mida mitjana o gran, altament eficients i una mica m\u00e9s cares que les de p\u00e8l\u00b7lets.\nCalderes mixtes o policombustibles: mida mitjana (pot\u00e8ncies des de 25 kW fins a 150 kW) o gran (pot\u00e8ncies superiors als 200 kW), i admeten diferents tipus de combustible programant la caldera i a vegades canviant el cremador.En funci\u00f3 del tipus de tecnologia utilitzat \n\nCalderes convencionals adaptades per a biomassa: antigues calderes de carb\u00f3 adaptades per poder utilitzar biomassa o calderes de gasoil amb un cremador de biomassa. Tot i que s\u00f3n barates, la seva efici\u00e8ncia \u00e9s redu\u00efda (75% \u2013 85%). Acostumen a ser semiautom\u00e0tiques, ja que com que no estan dissenyades espec\u00edficament per a biomassa no disposen de sistemes espec\u00edfics de manteniment i neteja.\nCalderes est\u00e0ndard de biomassa: dissenyades espec\u00edficament per a un combustible determinat (llenya, p\u00e8l\u00b7lets, estella... ), assoleixen rendiments de fins a un 92%. Generalment es tracta de calderes autom\u00e0tiques, ja que disposen de sistemes autom\u00e0tics d'alimentaci\u00f3 del combustible, neteja de l'intercanviador de calor i extracci\u00f3 de cendres.\nCalderes mixtes: permeten l'\u00fas alternatiu de dos combustibles en funci\u00f3 de les necessitats econ\u00f2miques o de subministrament de cada situaci\u00f3. Necessiten un emmagatzematge i un sistema d'alimentaci\u00f3 de la caldera per a cada combustible, per la qual cosa el cost d'inversi\u00f3 \u00e9s m\u00e9s gran que per a altres tecnologies. El seu rendiment \u00e9s alt, pr\u00f2xim al 92%, i s\u00f3n calderes totalment autom\u00e0tiques.\nCalderes de p\u00e8l\u00b7lets a condensaci\u00f3: petites, autom\u00e0tiques i per a \u00fas exclusiu de p\u00e8l\u00b7lets, aquestes calderes recuperen la calor latent de condensaci\u00f3 continguda al combustible abaixant progressivament la temperatura dels gasos fins que es condensa el vapor d'aigua a l'intercanviador. Mitjan\u00e7ant aquesta tecnologia, l'estalvi de p\u00e8l\u00b7lets \u00e9s del 15% respecte a una combusti\u00f3 est\u00e0ndard, de manera que s'aconsegueixen les efici\u00e8ncies m\u00e9s altes del mercat, amb un rendiment de fins al 103% respecte al PCI.Avui en dia, l'avan\u00e7 tecnol\u00f2gic ha perm\u00e8s que les calderes de biomassa igualin en prestacions de comoditat i rendiment les calderes de combustibles f\u00f2ssils a qu\u00e8 estem acostumats. Tot i que el cost de les calderes de biomassa \u00e9s de 3 a 5 vegades el cost d'una caldera de gas o gasoil, el preu de la biomassa \u00e9s molt menor, cosa que fa que l'amortitzaci\u00f3 d'aquestes calderes de biomassa sigui interessant. Tanmateix, l'\u00fas energ\u00e8tic de la biomassa presenta una s\u00e8rie de petits inconvenients en comparaci\u00f3 amb l'\u00fas dels combustibles f\u00f2ssils: \n\nLa biomassa t\u00e9 menys densitat energ\u00e8tica, la qual cosa fa que els sistemes d'emmagatzematge siguin m\u00e9s grans.\nEls sistemes d'alimentaci\u00f3 del combustible i l'eliminaci\u00f3 de les cendres s\u00f3n m\u00e9s complexos i requereixen uns costos d'operaci\u00f3 i manteniment m\u00e9s elevats.\nEls canals de distribuci\u00f3 de la biomassa no s'han desenvolupat tant com els dels combustibles f\u00f2ssils.\nLa biomassa t\u00e9 un contingut elevat d'humitat, i aix\u00f2 fa que en determinades aplicacions pugui caldre un proc\u00e9s previ d'assecatge. La instal\u00b7laci\u00f3 (caldera, cremador, sistemes d'alimentaci\u00f3, sitja, etc.) determina el material que hi pot entrar o no. Per aix\u00f2 \u00e9s necessari plantejar-se des del principi el biocombustible que es vol emprar i les caracter\u00edstiques del lloc que s'ha de calefactar, per tal de dissenyar-ne la instal\u00b7laci\u00f3 adient.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnologia adequada (TA), tamb\u00e9 coneguda com a tecnologia apropiada o interm\u00e8dia, \u00e9s aquella tecnologia que est\u00e0 dissenyada amb especial atenci\u00f3 als aspectes mediambientals, \u00e8tics, culturals, socials i econ\u00f2mics de la comunitat a qu\u00e8 es dirigeixen. Atenent aquestes consideracions, la TA normalment demanda menys recursos, \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil de mantenir, presenta un menor cost i un menor impacte sobre el medi ambient.\nQui proposen el terme l'usen per descriure aquelles tecnologies que consideren m\u00e9s adequades per a seu un a les nacions en desenvolupament o en zones rurals subdesenvolupades de les nacions industrialitzades, en les que senten que les tecnologies puntes no podrien operar i mantenir-se. La tecnologia adequada normalment prefereix les solucions intensives en treball a d'altres intensives en capital, encara que utilitza mecanismes d'estalvi de treball quan aix\u00f2 no implica alts costos de manteniment o de capital.\nE. F. Schumacher diu que aquesta tecnologia, descrita al llibre El petit \u00e9s bonic, tendeix a promoure valors com la salut, la bellesa i la perman\u00e8ncia, en aquest ordre.\nEl que constitueix la tecnologia adequada en cada cas particular \u00e9s mat\u00e8ria de debat, per\u00f2 el terme \u00e9s usat generalment en teoritzar per q\u00fcestionar la tecnologia punta o el que consideren una excessiva mecanitzaci\u00f3, despla\u00e7aments humans, esgotament de recursos naturals o increments de la pol\u00b7luci\u00f3 associada amb la industrialitzaci\u00f3. El terme ha estat aplicat sovint, encara que no sempre, a les situacions que es donen a les nacions en desenvolupament o a les zones rurals subdesenvolupades de les nacions industrialitzades.\nPodria argumentar-se que per a una societat tecnol\u00f2gicament avan\u00e7ada una tecnologia m\u00e9s cara i complexa, que requereixi manteniment especialitzat i altes entrades d'energia podria ser una \"tecnologia adequada\". En tot cas, aquest no \u00e9s el sentit habitual del terme.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una xarxa (del llat\u00ed: rete) \u00e9s un instrument consistent en una estructura de malla formada per cordes, fils o filferros que tenen un lla\u00e7 o un nus en les seves interseccions, fent que resulti un teixit amb grans espais oberts entre els fils. La seva principal caracter\u00edstica \u00e9s la capacitat de retenir objectes s\u00f2lids segons la seva mida mentre que permet el pas de fluids o altres objectes m\u00e9s petits que la pr\u00f2pia malla. \u00c9s un instrument amb un llarg recorregut entre els usats per l'\u00e9sser hum\u00e0 al llarg de la hist\u00f2ria. La malla pot estar feta de diversos materials. Les xarxes estan documentades des del 8300 aC Tradicionalment, s'han fet servir teixits animals o vegetals, generalment ja entrella\u00e7ats formant cordes, encara que actualment s'utilitzen tamb\u00e9 teixits sint\u00e8tics com el nil\u00f3 o metalls com l'acer quan es necessita que aguanti esfor\u00e7os molt m\u00e9s grans.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una membrana semipermeable, tamb\u00e9 anomenada membrana selectivament permeable, membrana parcialment permeable o membrana permeable diferenciable, \u00e9s una membrana que permetr\u00e0 que certes mol\u00e8cules o ions passen a trav\u00e9s d'ella per difusi\u00f3, i ocasionalment especialitzada en \"difusi\u00f3 facilitada\". L'\u00edndex del pas dep\u00e8n de la pressi\u00f3, la concentraci\u00f3 i la temperatura de les mol\u00e8cules o dels soluts en qualsevol costat, aix\u00ed com la permeabilitat de la membrana per a cada solut. Depenent de la membrana i del solut, la permeabilitat pot dependre de la grand\u00e0ria del solut, de caracter\u00edstiques de la solubilitat, o de la qu\u00edmica. Un exemple d'una membrana semipermeable \u00e9s una bicapa lip\u00eddica, en la qual es basa la membrana pl\u00e0smica que rodeja totes les c\u00e8l\u00b7lules biol\u00f2giques. Molts materials naturals i sint\u00e8tics m\u00e9s grossos que una membrana tamb\u00e9 s\u00f3n semipermeables. Un exemple d'a\u00e7\u00f2 \u00e9s la fina pel\u00b7l\u00edcula en l'interior d'un ou. Un altre exemple d'una membrana semipermeable \u00e9s el tub de di\u00e0lisi.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Langdon Winner, cient\u00edfic i tecn\u00f2leg nascut el 1944, \u00e9s la persona que introdueix el concepte de somnambulisme tecnol\u00f2gic. Segons Winner, el somnambulisme tecnol\u00f2gic es refereix a la relaci\u00f3 que tenim amb la tecnologia actualment, ja que ens envolta i no som conscients de la nostra depend\u00e8ncia envers els artefactes tecnol\u00f2gics. L'esser hum\u00e0 sempre ha cregut i ha confiat en la tecnologia que ha anat apareixent al llarg dels segles, creient que aportaria un plus a la seva vida, \u00e9s a dir, que milloraria el benestar de la societat. Per entendre millor aquest concepte ens podem remuntar al segle xx, on \u201chabitualment ja es dona per sabut que els \u00fanics mitjans confiables per tal de millorar la condici\u00f3 humana provenen de m\u00e0quines, t\u00e8cniques i productes qu\u00edmics\u201d, tal com esmenta el mateix Winner.\nEl terme somnambulisme tecnol\u00f2gic apareix en el llibre \" La Ballena y el Reactor \" i fa refer\u00e8ncia, en el seu cap\u00edtol dedicat a aquest aspecte, als possibles interessos sobre la tecnologia i els divideix alhora en dues categories b\u00e0siques: \u201cfer i utilitzar\u201d. La primera esta relacionada amb els enginyers, t\u00e8cnics i d'altres que poden estar influenciats de vegades, per elements o pressions externes. Per altra banda, hi ha els que s'interessen pels seus usos i s\u00f3n els que la posen en pr\u00e0ctica com s'esmenta en el text, \u00e9s a dir, els usuaris.  Existeix per\u00f2 una relaci\u00f3 entre ambdues, ja que la tecnologies modifiquen l'activitat humana i el seu significat.\nTal com esmenta l'autor a mode d'exemple \u201cla introducci\u00f3 d'un robot en un lloc de treball industrial no nom\u00e9s augmenta la productivitat, sin\u00f3 que sovint modifica de forma radical el proc\u00e9s de producci\u00f3, redefinint el significat de \u00abtreball\u00bb en aquest lloc\u201d. Aix\u00ed doncs observarem com aix\u00f2 t\u00e9 una gran influ\u00e8ncia en les condicions de la vida social i moral dels \u00e9ssers humans i ens adonem del significat funcional que se li atorga a la tecnologia sense pensar en els canvis estructurals que aquestes transformacions tecnol\u00f2giques produeixen i impliquen.\nActualment se segueix sense prestar atenci\u00f3 a aquests canvis, i se segueix pensant que tota millora ser\u00e0 un benefici per a la societat, sense considerar els \u201cefectes col\u00b7laterals\u201d o les \u201cconseq\u00fc\u00e8ncies secund\u00e0ries\u201d d'aquests canvis. Una clara mostra d'aquesta ceguesa social del significat d'aquests canvis s'exposa tamb\u00e9 en el llibre en un exemple sobre l'autom\u00f2bil. Se sap que l'autom\u00f2bil ha modificat la nostra manera de despla\u00e7ar-nos, per\u00f2 no podem dir que \u00fanicament hagi modificat aquest aspecte vital sin\u00f3 que alhora, la seva aparici\u00f3, tamb\u00e9 ha modificat les nostres relacions socials i els nostres h\u00e0bits.Per\u00f2 que passa quan la tecnologia falla? \u00c9s llavors quan ens n'adonem realment d'aquest somnambulisme, d'aquesta depend\u00e8ncia que no concebem mentre la tecnologia funciona sense cap mena de problema, quan l'\u00fanica cosa que percebem s\u00f3n millores cap a la societat.\nWinner conclou l'apartat amb aquesta reflexi\u00f3: \u201cSegons el meu punt de vista, una noci\u00f3 m\u00e9s reveladora \u00e9s la de <<somnambulisme tecnol\u00f2gic>>, ja que l'interessant enigma dels nostres temps es que caminem somn\u00e0mbuls de bon grat a trav\u00e9s del proc\u00e9s de reconstrucci\u00f3 de les condicions de l'exist\u00e8ncia humana\u201d.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La reacci\u00f3 en cadena de la polimerasa (coneguda com a PCR, les sigles angleses de polymerase chain reaction) \u00e9s una t\u00e8cnica de biologia molecular l'objectiu de la qual \u00e9s obtenir un gran nombre de c\u00f2pies d'un fragment d'ADN espec\u00edfic a partir d'una quantitat m\u00ednima. Avui en dia, la tecnologia \u00e9s capa\u00e7 de fer-ho a partir d'una sola c\u00f2pia. El proc\u00e9s fou descobert el 1983 per Kary Banks Mullis, guardonat amb el Premi Nobel de Qu\u00edmica.\nAquesta t\u00e8cnica serveix per amplificar un fragment d'ADN. La seva utilitat rau en el fet que despr\u00e9s de l'amplificaci\u00f3 resulta molt m\u00e9s f\u00e0cil identificar amb una gran precisi\u00f3 els virus o organismes que causen les malalties. Tamb\u00e9 serveix per identificar cad\u00e0vers i per la investigaci\u00f3 cient\u00edfica sobre l'ADN amplificat. Aquests usos derivats de l'amplificaci\u00f3 l'han convertit en una t\u00e8cnica molt estesa, amb el conseg\u00fcent abaratiment de l'equip necessari per dur-la a terme.\nEn el camp d'aplicacions de la t\u00e8cnica PCR es poden citar: clonaci\u00f3 d'ADN aplicada a la seq\u00fcenciaci\u00f3 d'ADN, clonaci\u00f3 i manipulaci\u00f3 de gens, mutag\u00e8nesi g\u00e8nica; construcci\u00f3 de basats en l'ADN  filog\u00e8nies o an\u00e0lisi funcional de gens;  diagn\u00f2stic i  seguiment de malalties heredit\u00e0ries; amplificaci\u00f3 de mostres escasses d'ADN;  an\u00e0lisi d'empremtes gen\u00e8tiques per al perfilatge d'ADN (per exemple, en ci\u00e8ncies forenses i proves de parentalitat); i detecci\u00f3 de pat\u00f2gens en proves d'\u00e0cid nucleic per al diagn\u00f2stic de malalties infeccioses.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La guia GEMMA \u00e9s un esquema gr\u00e0fic que permet mostrar de forma f\u00e0cil i intel\u00b7ligible els diferents estats i modes de funcionament d'un sistema, aix\u00ed com les condicions i protocols per a passar d'un estat a un altre.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "G\u00f6del, Escher, Bach: an Eternal Golden Braid (sovint abreujat GEB) \u00e9s un llibre de Douglas Hofstadter, guanyador del Premi Pulitzer, publicat el 1979 per l'editorial Basic Books. El subt\u00edtol angl\u00e8s es podria traduir per un etern trenat d'or.El llibre tracta de com es relacionen les idees i obres del l\u00f2gic Kurt G\u00f6del, l'artista Maurits Cornelis Escher i el compositor Johann Sebastian Bach. Com l'autor indica: \n\n\u00ab... vaig comprendre que les idees i obres de G\u00f6del, Escher i Bach eren nom\u00e9s ombres dirigides en diverses direccions d'una mateixa ess\u00e8ncia central. Vaig intentar reconstruir l'objecte que generava l'ombra i aix\u00ed vaig arribar a aquest llibre.\u00bbEl tema central del llibre ha dut a confusi\u00f3 al llarg del temps; en resposta, Hofstadter ha subratllat que el GEB no es tracta de matem\u00e0tiques, art ni m\u00fasica, sin\u00f3 m\u00e9s aviat sobre com la cognici\u00f3 i el pensament sorgeixen des dels ocults mecanismes neurol\u00f2gics. En el llibre, presenta una analogia sobre com les neurones individuals del cervell es coordinen per crear un sentit unificat d'una ment coherent, en comparar-la amb l'organitzaci\u00f3 social d'una col\u00f2nia de formigues. En paraules del seu autor, la pregunta que es vol respondre en el llibre \u00e9s:\n\n\u00absegueixen, o no, les paraules i pensaments regles formals?. \u00c9s un \u00abintent personal de decidir com \u00e9s que els \u00e9ssers animats poden sortir de la mat\u00e8ria inanimada. Qu\u00e8 \u00e9s el jo, i com pot sorgir un jo d'alguna cosa tan mancada de jo com una pedra o un toll?\u00bb.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El nus de pardal o la  ballestrinca  \u00e9s un nus l'origen del qual es troba en la tradici\u00f3 n\u00e0utica. El mot ballestrinca prov\u00e9 del llat\u00ed dialectal ballistra (en catal\u00e0 balista) i el s\u00fafix per forma adjectius -inus, en llat\u00ed cl\u00e0ssic ballista.S'utilitza per a subjectar una corda a un pal o a qualsevol vara, habitualment com a amarratge r\u00e0pid o quan la corda est\u00e0 sotmesa a una tensi\u00f3 constant, ja que la ballestrinca es pot desfer si desapareix la tensi\u00f3. De vegades es complementa amb un nus de seguretat sobre la mateixa corda per evitar aquesta possibilitat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Internet of Things Solutions World Congress (abreujat per les seves sigles IoTSWC) \u00e9s el major esdeveniment del m\u00f3n sobre les innovacions de l' internet de les coses d'aplicaci\u00f3 industrial (IIoT) i l'\u00fanic que aplega zona d'exposici\u00f3 comercial, congr\u00e9s i banc de proves (testbeds). Permet con\u00e8ixer els desenvolupaments de les empreses capdavanteres del sector, compartir coneixement i veure en funcionament la tecnologia IoT en diferents entorns industrials i de negocis, aix\u00ed com la seva converg\u00e8ncia amb la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i el blockchain. Organitzat per Fira de Barcelona en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l'Industrial Internet Consortium (ICC) t\u00e9 lloc cada any al mes d'octubre a Barcelona (Espanya). Aix\u00ed mateix compta amb el suport de l'Industrial Valuechain Initiative (IV-I) i l'Industrie 4.0.\nCreat el 2015, IoTSWC ha experimentat un r\u00e0pid creixement en participaci\u00f3 d'empreses, ponents i visitants professionals, confirmant l'inter\u00e8s que desperta el desplegament de l'IoT a l'hora d'afrontar la transformaci\u00f3 digital dels sectors industrials.\nL'estrat\u00e8gia general de l'esdeveniment ve marcada per l'Advisory Board, format per 17 membres (edici\u00f3 2018), entre ells reconeguts visionaris de la ind\u00fastria, experts en tecnologia i executius de firmes capdavanteres que es dediquen a accelerar el coneixement i la implementaci\u00f3 de l'IoT en diversos entorns.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "SoftAP (acr\u00f2nim de software enabled access point) \u00e9s una funcionalitat implementada mitjan\u00e7ant un programari que permet a un ordinador esdevenir un punt d'acc\u00e9s sense fil. Tamb\u00e9 es pot emprar el terme router virtualVirtualitzaci\u00f3. Molts cops, quan s'utilitza per a compartir l'acc\u00e9s a internet s'anomena tethering o ancoratge a xarxa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El framing (emmarcament o enquadrament) \u00e9s una teoria de les ci\u00e8ncies socials que en els darrers anys ha tingut una forta repercussi\u00f3 en les ci\u00e8ncies de la comunicaci\u00f3 i les ci\u00e8ncies pol\u00edtiques i que, en resum, postula que la forma en com s'expliquen els conflictes i les tem\u00e0tiques als mitjans de comunicaci\u00f3 i discursos p\u00fablics t\u00e9 una gran influ\u00e8ncia en com s\u00f3n entesos per l'opini\u00f3 p\u00fablica.\nTot i que alguns autors han explicat el framing com una mena de segon ordre de la teoria de l'agenda setting, altres defenen que s\u00f3n teories complement\u00e0ries. Una de les aplicacions m\u00e9s fruct\u00edferes del framing ha estat l'estudi del periodisme i dels mitjans de comunicaci\u00f3. Per a Gamson i Modigliani, els frames s\u00f3n una idea central que organitza la hist\u00f2ria que s'explica i la dota de sentit. Per altra banda, Entman ha indicat que els frames (o marcs interpretatius) s\u00f3n promotors d'una determinada explicaci\u00f3 dels problemes, a m\u00e9s de proposar tamb\u00e9 solucions i valoracions morals. Una forma il\u00b7lustrativa d'explicar el framing \u00e9s a partir d'un cas pr\u00e0ctic (suposem el tema de la immigraci\u00f3) publicat als mitjans de comunicaci\u00f3. Aquest tema pot ser emmarcat com un problema (posem per cas, una amena\u00e7a per la cultura pr\u00f2pia) o com un avantatge (per exemple, una oportunitat econ\u00f2mica o un enriquiment cultural).\nUn dels autors que m\u00e9s ha popularitzat aquest terme \u00e9s George Lakoff, qui des de la ling\u00fc\u00edstica, ha estudiat intensament els discursos pol\u00edtics del Partit Dem\u00f2crata i el Partit Republic\u00e0 dels Estats Units. A l'Estat Espanyol, el framing -com a teoria i m\u00e8tode d'an\u00e0lisi- creix de manera important en l'\u00e0mbit de la recerca en comunicaci\u00f3 social, mentre que a Catalunya diversos autors l'han comen\u00e7at a usar per analitzar des de les not\u00edcies al voltant dels productes modificats gen\u00e8ticament, fins a l'impacte de la ind\u00fastria petroqu\u00edmica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "William Henry Harvey (Summerville, Irlanda, 5 de febrer de 1811 - Torquay, Anglaterra, 15 de maig de 1866) va ser un bot\u00e0nic i fit\u00f2leg irland\u00e8s especialitzat en algues.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Agilitat freq\u00fcencial, en telecomunicacions, \u00e9s la capacitat d'un sistema de telecomunicacions via r\u00e0dio-freq\u00fc\u00e8ncia (per exemple radars) de canviar la freq\u00fc\u00e8ncia d'operaci\u00f3 amb l'\u00fanica finalitat d'evitar efectes adversos com poden ser problemes atmosf\u00e8rics, interfer\u00e8ncies radioel\u00e8ctriques volunt\u00e0ries o involunt\u00e0ries. L'agilitat freq\u00fcencial s'aplica al transceptor de r\u00e0dio per exemple emprant el sistema de multiplexaci\u00f3 per divisi\u00f3 de freq\u00fc\u00e8ncia.Cal diferenciar entre agilitat freq\u00fcencial i el salt de freq\u00fc\u00e8ncia (frequency hopping): els sistemes de salt estan cont\u00ednuament canviant de freq\u00fc\u00e8ncia, s\u00f3n per exemple el sistema Bluetooth. En canvi, els sistemes d'agilitat, nom\u00e9s canvien de freq\u00fc\u00e8ncia en cas de necessitat, per exemple els sistemes radar i ZigBee.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La instal\u00b7laci\u00f3 de c\u00e0meres intel\u00b7ligents i sensors, podria convertir-se algun dia en un element de seguretat, d'obligatorietat a tots els vehicles, com es va imposar en el seu moment, el cintur\u00f3 de seguretat, l'airbag, el casc a les motocicletes, i d'altres elements de seguretat. Per arribar a un funcionament \u00f2ptim i aplicar-lo als vehicles, s'han de realitzar pr\u00e8viament moltes proves i valoracions, i aplicar-les a un entorn real.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La filosofia de la t\u00e8cnica \u00e9s una categoria una mica m\u00e9s \u00e0mplia que la usual filosofia de la tecnologia. Aquesta filosofia \u00e9s' remitent a la g\u00e8nesi mateixa de la t\u00e8cnica, noci\u00f3 anterior a la de tecnologia. En aquest sentit caldria entendre \"tecnologia\" com la t\u00e8cnica resultant de la simbiosi entre ci\u00e8ncia i t\u00e8cnica, el que especialment ocorre a partir de la segona meitat del segle xx, a conseq\u00fc\u00e8ncia de la incursi\u00f3 de les grans corporacions en la investigaci\u00f3 cient\u00edfica, i conseq\u00fcentment la creaci\u00f3 d'un nou model de cient\u00edfic assalariat.Sembl\u00e9s que \"tecnologia\" remet a la sofisticaci\u00f3 de la t\u00e8cnica, sobretot a partir de la inform\u00e0tica. Una t\u00e8cnica amb base cient\u00edfica seria una tecnologia. Sobre la base d'aquesta distinci\u00f3, pot comprendre's que \"filosofia de la tecnologia\" apunta a treballar els conceptes emergents d'aquesta nova i sofisticada t\u00e8cnica.\n\"Si no sabem a tot moment on anem, pot resultar \u00fatil saber d'on venim\". Aix\u00f2 \u00e9s el que intenta descobrir la ci\u00e8ncia de la filosofia i la hist\u00f2ria de la filosofia, oferint les explicacions i les solucions que van donar els grans pensadors de la hist\u00f2ria de la humanitat, a q\u00fcestions com aquesta.\nNo obstant aix\u00f2 hi ha altres interpretacions que permeten reprendre la categoria de \"Filosofia de la t\u00e8cnica\" com aquella que elabora i reflexiona sobre els conceptes de totes les t\u00e8cniques sense distinci\u00f3. Para Gilbert Simondon, fil\u00f2sof franc\u00e8s que va viure entre 1924 i 1989, \u00e9s convenient usar el terme \"tecnologia\" seguint la seva etimologia: \"estudi o coneixement de la t\u00e8cnica\". D'aquesta manera t\u00e8cnica i tecnologia no s\u00f3n nocions d'una mateixa classe; la tecnologia seria l'estudi de les t\u00e8cniques. Sost\u00e9 Simondon: \"La filosofia ha de fundar la tecnologia, que \u00e9s l'ecumenisme de les t\u00e8cniques, perqu\u00e8 perqu\u00e8 les ci\u00e8ncies i l'\u00e8tica poden trobar-se en la reflexi\u00f3, fa falta una unitat de les t\u00e8cniques...\", \u00e9s a dir que la filosofia necessita una unitat de les t\u00e8cniques, la tecnologia, per reflexionar sobre les ci\u00e8ncies i l'\u00e8tica. La filosofia de la t\u00e8cnica inclou tamb\u00e9 la reflexi\u00f3 sobre la tecnologia en tant estudi de totes les t\u00e8cniques.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Base Cient\u00edfica Ant\u00e0rtica Artigas (BCAA) \u00e9s la designaci\u00f3 oficial de la base permanent que l'Uruguai t\u00e9 a l'Ant\u00e0rtida, fundada el 22 de desembre de 1984 a l'Illa Rei Jordi, Shetland del Sud. \u00c9s m\u00e9s coneguda com a \"Base Artigas\".", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una distopia, contrautopia o antiutopia \u00e9s una utopia negativa on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal, \u00e9s a dir, vers una societat opressiva, totalit\u00e0ria o indesitjable. El terme va ser encunyat com a ant\u00f2nim d'utopia i s'usa principalment per a fer refer\u00e8ncia a una societat fict\u00edcia (freq\u00fcentment empla\u00e7ada en el futur) on les tend\u00e8ncies socials es duen a extrems apocal\u00edptics. Es tracta, en realitat, d'un subg\u00e8nere dins de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En refrigeraci\u00f3, es denomina  flash-gas  a la formaci\u00f3 de bombolles de gas a la l\u00ednia del l\u00edquid, que ve des del condensador cap al dispositiu d'expansi\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Biometrics \u00e9s una revista que publica articles sobre l'aplicaci\u00f3 de l'estad\u00edstica i les matem\u00e0tiques a les ci\u00e8ncies biol\u00f2giques. \u00c9s publicada per l'International Biometrics Society. Amb el nom de Biometrics Bulletin va comen\u00e7ar a publicar-se l'any 1945 i l'any 1947 va canviar el seu nom per Biometrics.Un dels m\u00e9s importants col\u00b7laboradors de la revista va ser Ronald Fisher per a qui es va publicar una edici\u00f3 commemorativa l'any 1964. En una recent enquesta de l'opini\u00f3 dels investigadors en Estad\u00edstica, Biometrics va ser classificada en cinqu\u00e8 lloc d'un conjunt de quaranta revistes d'Estad\u00edstica i dins dels especialistes en Biometria nom\u00e9s va ser superada pel Journal of the American Statistical Association.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Guard\u00f3 Nacional Alemany de les Arts i Ci\u00e8ncies (alemany: Deutscher Nationalpreis f\u00fcr Kunst und Wissenschaft) \u00e9s un guard\u00f3 creat per Adolf Hitler el 30 de gener de 1937 i atorgat anualment als alemanys que destaquessin als camps de l'art i les ci\u00e8ncies.\nVa ser institu\u00eft com un \u00abPremi Nobel\u00bb alemany, quan Adolf Hitler es va enfadar amb la Fundaci\u00f3 del Premi N\u00f2bel l'any 1935 que va atorgar el premi a l'escriptor pacifista i antinazi alemany Carl von Ossietzky. Des d'aquell moment, va prohibir-se als ciutadans alemanys d'acceptar el guard\u00f3 suec. El premi alemany era dotat de 100.000 Reichmarks (lliures d'impostos)", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una matriu de commutaci\u00f3 \u00e9s un dispositiu electr\u00f2nic que permet dirigir els senyals entre m\u00faltiples entrades i m\u00faltiples sortides, mitjan\u00e7ant punts de connexi\u00f3.La traject\u00f2ria de transmissi\u00f3 que hi ha entre la matriu i el dispositiu connectat s'anomena enlla\u00e7 local. Tamb\u00e9 se les anomena centrals de servei, ja que cada matriu nom\u00e9s pot servir a una \u00e0rea determinada. Un \u00fas molt com\u00fa de les matrius de commutaci\u00f3 \u00e9s a les xarxes telef\u00f2niques. Aquestes matrius internament solen estar formades, per portes l\u00f2giques o rel\u00e9s. S'acostumen a fer servir quan necessitem enlla\u00e7ar un sistema amb m\u00faltiples entrades i m\u00faltiples sortides MIMO. (Multiple Input Multiple Output)Cada matriu ha de complir amb les seg\u00fcents funcions:\n\nIdentificaci\u00f3, a partir del senyal d'entrada del subscriptor.\nEncaminament, cap al subscriptor que s'hi vol connectar.\nEstabliment de traject\u00f2ria.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "S'anomena panell d'instruments o  quadre d'instruments  (en angl\u00e8s dashboard o instrument panel) al conjunt d'instruments i indicadors en vehicles (autom\u00f2bil de turisme, camions, motocicletes, etc.) que compr\u00e8n l'indicador de velocitat del vehicle, el tac\u00f2metre o comptarevolucions, indicador de temperatura del refrigerant, indicador de combustible restant, en forma de rellotges anal\u00f2gics o digitals o una barreja d'ambd\u00f3s. A m\u00e9s dels rellotges, estan una s\u00e8rie de testimonis lluminosos, de simbologia normalitzada com ara el testimoni de pressi\u00f3 d'oli, de c\u00e0rrega de la bateria, d'indicadors de direcci\u00f3, entre altres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La teledetecci\u00f3 \u00e9s un m\u00e8tode basat en l'aparici\u00f3 d'una pertorbaci\u00f3 (energia electromagn\u00e8tica, camps gravitacionals, ones s\u00edsmiques, etc.) en el que el proc\u00e9s o objecte estudiat es reprodueix en el medi i que pot ser registrat per un objecte receptor.\nPosteriorment totes aquestes dades seran processades i interpretades. La radiometria seria una disciplina que estudiaria la radiaci\u00f3 electromagn\u00e8tica emesa per aquests objectes i processos.\nEls intervals de l'espectre electromagn\u00e8tic m\u00e9s utilitzats s\u00f3n el visible, l'infraroig i, en menor mesura, la regi\u00f3 de les microones.\nLes t\u00e8cniques de teledetecci\u00f3 inclouen l'aerografia (fotos a\u00e8ries), les t\u00e8cniques geof\u00edsiques de mesures el\u00e8ctriques, s\u00edsmiques o radiomagn\u00e8tiques, preses dels vaixells, avions o sat\u00e8l\u00b7lits.\nLes imatges obtingudes per la teledetecci\u00f3 poden ser anal\u00f2giques o digitals. Les c\u00e0meres de fotos i televisi\u00f3 tradicionals proporcionen informaci\u00f3 gr\u00e0fica en forma d'imatges anal\u00f2giques. Tradicionalment es produeixen parells de fotos estereosc\u00f2pics que donen sensaci\u00f3 de relleu.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Miscel\u00b7l\u00e0nia Cerverina (MC), de nom complet amb t\u00edtol i subt\u00edtol \"Miscel\u00b7l\u00e0nia Cerverina: Hist\u00f2ria, economia i cultura de la Segarra\", \u00e9s una revista cient\u00edfica editada pel Centre Comarcal de Cultura de Cervera, creada el 1983 amb una periodicitat anual.La revista, de car\u00e0cter cient\u00edfic i de l'\u00e0mbit de les ci\u00e8ncies socials i humanes, \u00e9s editada pel Centre Comarcal de Cultura, entre 1984 i 1988, i pel Centre Municipal de Cultura de Cervera, des de 1991. Des de l'any 1999, amb el n\u00famero 13, porta el subt\u00edtol Hist\u00f2ria, economia i cultura de la Segarra. La revista t\u00e9 fonamentalment una periodicitat anual, malgrat que ha estat ausent en algunes ocasions, especialment en l'espai temporal entre els anys 2013 i 2018. El seu objectiu \u00e9s promoure i difondre la investigaci\u00f3 sobre hist\u00f2ria, economia i cultura de l'\u00e0mbit territorial de la Segarra. Es tracta d'una revista pluricient\u00edfica que busca divulgar i reunir els estudis elaborats sobre la comarca de la Segarra, relacionats en l'\u00e0mbit de la hist\u00f2ria, la geografia, els costums i les tradicions, a m\u00e9s d'altres. Hi col\u00b7laboren principalment estudiosos i investigadors de les terres cerverines i de la prov\u00edncia de Lleida en general, entre els quals destaquen, entre altres, Josep Maria Llobet i Portella, Montserrat Garrabou, Antoni Bach i Riu, Ramon Mir\u00f3 i Baldrich, Dolors Montagut i Albert Turull i Rubinat. El primer director de la revista fou Albert Llona i Porreda i el director actual n'\u00e9s Max Turull i Rubinat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un kodachi (\u5c0f\u592a\u5200 o \u3053\u3060\u3061, kodachi?) (literalment, tachi menut) \u00e9s un tipus d'espasa japonesa massa curta com per a considerar-la una espasa llarga i massa llarga per a considerar-la una daga. Solen mesurar menys de 60 cm de llargada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnologia de l'audiovisual \u00e9s el conjunt de tecnologies que es relacionin amb els sentits de la vista i l'o\u00efda que formen una part de les tecnologies de la comunicaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "EAGLE (Easily Applicable Graphical Layout Editor) \u00e9s un programa per a la creaci\u00f3 i edici\u00f3 d'esquem\u00e0tics i per al disseny de plaques de circuit impr\u00e8s creat per aficionats i entusiastes del moviment Do It Yourself.  Autodesk Inc. va adquirir CadSoft Computer GmbH en 2016.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En Esur (hebreu: \u05e2\u05d9\u05df \u05d0\u05e1\u05d5\u05e8\u200e, 'font prohibida') o Ein Asawir (\u00e0rab: \u0639\u064a\u0646 \u0627\u0644\u0623\u0633\u0627\u0648\u0631, \u02bfAyn al-As\u0101wir) \u00e9s un jaciment arqueol\u00f2gic cananeu de l'edat del bronze que es troba al districte de Haifa, al nord de l'estat d'Israel. Es tracta d'un assentament de grans dimensions que va tenir el seu apogeu fa aproximadament 5.000 anys. Els arque\u00f2legs Itai Elad i Yitzhak Paz van anunciar el descobriment de la ciutat l'octubre del 2019, al costat de les restes d'un temple de 7.000 anys que formava part del lloc. S'ha estimat que tenia una poblaci\u00f3 d'uns 6.000 habitants. En Esur hauria estat una de les ciutats m\u00e9s grans del seu temps a la regi\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'efecte Curie, en refer\u00e8ncia a Marie Curie, en el marc del feminisme, \u00e9s el fet d'aclaparar les dones pel pes d'una genialitat extraordin\u00e0ria en els noms donats com a exemples a seguir. Aix\u00ed, resulta que, en lloc de motivar i constituir models per a dones actuals, s\u00f3n considerades casos excepcionals impossibles d'imitar i que porten l'efecte contrari.Aquest efecte fou definit per primera vegada per la historiadora de la ci\u00e8ncia Margaret W. Rossiter durant la d\u00e8cada dels vuitanta del s. XX. M\u00e9s endavant, tamb\u00e9 n'ha parlat Julie des Jardins, escrivint un llibre que porta per nom aquesta tend\u00e8ncia: The Madame Curie Complex: The Hidden History of Women in Science, publicat el 2010.Si les dones rarament apareixen en la ci\u00e8ncia, la tecnologia i la resta de facetes de la humanitat \u00e9s en part pels biaixos dels historiadors que subjectivament, en un entorn androcentrista i de dominaci\u00f3 masculina, han anat menyspreant i ocultant informaci\u00f3. Un paradigma n'\u00e9s l'ocultament sistem\u00e0tic de les dones promogut per la legislaci\u00f3 de patents, en el cas de les tecn\u00f2logues, perqu\u00e8 les dones no tenien dret a la propietat. Per a evitar l'efecte Curie, una proposta \u00e9s no limitar-se a col\u00b7leccionar noms de dones hist\u00f2riques sin\u00f3 tamb\u00e9 les circumst\u00e0ncies familiars, socials i econ\u00f2miques que van fer possible que aquestes dones \"normals\" destaquessin en un \u00e0mbit hostil.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Clavis Mathematicae (la clau per a la matem\u00e0tica) que \u00e9s el nom abreujat d'Arithmeticae en numeris et Speciebus institut ... quasi clavis mathematicae est, conegut comunament com a Clavis mathematicae, \u00e9s un llibre de matem\u00e0tica publicat l'any 1631 per William Oughtred.\nEs tracta d'un manual de menys de 100 p\u00e0gines que l'autor havia utilitzat per l'ensenyament per a un dels seus alumnes (Lord William Howard, fill del comte d'Arundel). No \u00e9s un text f\u00e0cil d'entendre i compr\u00e8n gran part del coneixement sobre aritm\u00e8tica i \u00e0lgebra del seu temps.\nMalgrat la seva format condensada, el llibre r\u00e0pidament va atreure l'inter\u00e8s dels col\u00b7legues matem\u00e0tics de Oughtred. En el moment en la segona edici\u00f3 de l'obra,1658,la reputaci\u00f3 del seu autor s'havia fonamentat dins la comunitat dels cient\u00edfics europeus.\nEn el seu Clavis mathematicae, Oughtred descriu el sistema hind\u00fa-\u00e0rab de notaci\u00f3 matem\u00e0tica, exposa la teoria de les fraccions decimals, i inclou una discussi\u00f3 detallada d'\u00e0lgebra. Al llarg de l'obra, que incorpora una s\u00e8rie d'anotacions taquigr\u00e0fiques matem\u00e0tiques que havia concebut com una forma de denotar pot\u00e8ncies, relacions, proporcions, i similars.\nSi b\u00e9 gran part de taquigrafia matem\u00e0tica de Oughtred va ser rebutjada pels lectors per ser massa complicada, dos dels seus s\u00edmbols- \"X\" per a la multiplicaci\u00f3 i \"::\" per la proporci\u00f3, han passat a convertir-se en part de la taquigrafia matem\u00e0tica universal juntament amb els de matem\u00e0tic contemporani i cient\u00edfic Thomas Harriot (1530-1621). Encara que Oughtred utilitza la notaci\u00f3 \u03c0 com un dels seus s\u00edmbols, el seu \u00fas nom\u00e9s significava el per\u00edmetre d'un cercle, no la relaci\u00f3 entre el per\u00edmetre i el di\u00e0metre.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "ISO 80000 o IEC 80000 \u00e9s un est\u00e0ndard internacional promulgat conjuntament per l'Organitzaci\u00f3 Internacional per a l'Estandarditzaci\u00f3 i la Comissi\u00f3 Electrot\u00e8cnica Internacional (ISO i IEC, per les seves respectives sigles en angl\u00e8s).\nL'est\u00e0ndard introdueix el Sistema Internacional de Quantitats (ISQ). Aix\u00f2 \u00e9s una guia d'estil per a l'\u00fas de magnituds f\u00edsiques i unitats de mesura, les f\u00f3rmules implicades i les unitats corresponents en documents cient\u00edfics i educatius d'utilitzaci\u00f3 mundial. A la majoria dels pa\u00efsos, les notacions utilitzades als llibres de text de matem\u00e0tiques i ci\u00e8ncies per a instituts i universitats segueixen aquest est\u00e0ndard.\nLa fam\u00edlia d'est\u00e0ndards d'ISO/IEC 80000 es complet\u00e0 amb la publicaci\u00f3 de la part 1 el novembre del 2009.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Valve Index \u00e9s un sistema de realitat virtual dissenyat per Valve Corporation, empresa responsable de la plataforma de distribuci\u00f3 de videojocs Steam. El sistema va ser anunciat oficialment a finals d'abril de 2019, i va sortir a la venda el juny del mateix any a un preu inicial de 999 d\u00f2lars.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "45 nan\u00f2metres (45 nm) \u00e9s una tecnologia de fabricaci\u00f3 de semiconductors en qu\u00e8 els components tenen una dimensi\u00f3 de 45 nm. \u00c9s una millora de la tecnologia de 65 nm. La llei de Moore diu que la superf\u00edcie \u00e9s redueix a la meitat cada 2 anys, per tant el costat del quadrat de la nova tecnologia ser\u00e0 de \n  \n    \n      \n        45\n        \u2243\n        \n          \n            65\n            \n              2\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle 45\\simeq {\\frac {65}{\\sqrt {2}}}}\n  .", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "BEOL (acr\u00f2nim angl\u00e8s per Back end of line, fase segona de producci\u00f3) \u00e9s la segona part de la fabricaci\u00f3 d'IC on els dispositius individuals (transistors, condensadors, resist\u00e8ncies, etc.) s'interconnecten amb el cablejat de l'oblia (electr\u00f2nica), la capa de metal\u00b7litzaci\u00f3. Els metalls comuns s\u00f3n el coure i l'alumini. La fase BEOL comen\u00e7a generalment quan la primera capa de metall es diposita a l'oblia. BEOL inclou contactes, capes a\u00efllants (diel\u00e8ctrics), nivells met\u00e0l\u00b7lics i llocs d'uni\u00f3 per a connexions del xip a l'encapsulat.Despr\u00e9s de l'\u00faltim pas FEOL, hi ha una oblia amb transistors a\u00efllats (sense cap cable). A la fase BEOL es formen part dels contactes de l'etapa de fabricaci\u00f3 (pads o coixinets), cables d'interconnexi\u00f3, vies i estructures diel\u00e8ctriques. Per al proc\u00e9s IC modern, es poden afegir m\u00e9s de 10 capes met\u00e0l\u00b7liques al BEOL.Passos del BEOL:\n\nSilicidaci\u00f3 de les regions d'origen i drenatge i la regi\u00f3 de polisilici.\nAfegint un diel\u00e8ctric (la primera capa inferior \u00e9s un diel\u00e8ctric premet\u00e0l\u00b7lic (PMD): per a\u00efllar el metall del silici i el polisilici), CMP el processa.\nFeu forats a PMD, feu-hi uns contactes.\nAfegiu la capa met\u00e0l\u00b7lica 1.\nAfegiu un segon diel\u00e8ctric, anomenat diel\u00e8ctric intermetall (IMD).\nFeu vies a trav\u00e9s del diel\u00e8ctric per connectar el metall inferior amb el metall superior. Vias omplertes pel proc\u00e9s Metal CVD.\nRepetiu els passos 4-6 per obtenir totes les capes met\u00e0l\u00b7liques.\nAfegiu una capa de passivaci\u00f3 final per protegir el microxip.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "CA: A Cancer Journal for Clinicians \u00e9s una revista m\u00e8dica avaluada per experts cada dos anys publicada per la Societat Americana del C\u00e0ncer per Wiley-Blackwell. La revista cobreix aspectes de la investigaci\u00f3 del c\u00e0ncer en el diagn\u00f2stic, tractament, i prevenci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El  nus Ashley , \u00e9s un nus desenvolupat per Clifford W. Ashley al voltant de 1910.\nAshley va desenvolupar aquest nus en intentar reproduir un nus que va veure en un vaixell d'una flota de vaixells dedicats a la pesca d'ostres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Diel\u00e8ctric low-k (en angl\u00e8s baixa k) fa refer\u00e8ncia a un material de constant diel\u00e8ctrica o tamb\u00e9 permitivitat relativa (\u03b5r) de molt baix valor . Els materials diel\u00e8ctrics amb baixa k s'empren en la fabricaci\u00f3 de semiconductors on usualment remplacen el di\u00f2xid de silici (K=3,7-3,9) . Els materials diel\u00e8ctrics low-k \u00e9s una de les tecnologies que permeten de continuar la miniaturitzaci\u00f3 dels components electr\u00f2nics segons la llei de Moore.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Dia Mundial de la Creativitat i la Innovaci\u00f3 \u00e9s un dia mundial de les Nacions Unides que se celebra el 21 d'abril per conscienciar sobre la import\u00e0ncia de la creativitat i la innovaci\u00f3 en la resoluci\u00f3 de problemes pel que fa a l'avan\u00e7 dels objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, tamb\u00e9 coneguts com els \" objectius globals \". La jornada es va crear amb la resoluci\u00f3 71/284 de l'ONU amb el suport de 80 pa\u00efsos. El primer Dia Mundial de la Creativitat i la Innovaci\u00f3 es va celebrar el 21 d'abril de 2018.L'objectiu de la jornada \u00e9s fomentar el pensament creatiu multidisciplinari en l'\u00e0mbit individual i grupal que, segons un informe especial sobre l'economia creativa de la UNESCO, el PNUD i l'UNOSSC, s'ha \"convertit en la veritable riquesa de les nacions del segle XXI\".", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La polititzaci\u00f3 de la ci\u00e8ncia per obtenir beneficis pol\u00edtics es produeix quan el govern, les empreses o els grups d'inter\u00e8s utilitzen la pressi\u00f3 legal o econ\u00f2mica per influir en els resultats de la investigaci\u00f3 cient\u00edfica o en la manera com es difon, informa o interpreta. Amb aquesta definici\u00f3, potser s'hauria d'anomenar aquest concepte com manipulaci\u00f3 informativa de les troballes cient\u00edfiques (per\u00f2 resulta massa llarg). La polititzaci\u00f3 de la ci\u00e8ncia tamb\u00e9 pot afectar negativament la llibertat acad\u00e8mica i cient\u00edfica i, per tant, es considera un tab\u00fa barrejar pol\u00edtica amb ci\u00e8ncia. Hist\u00f2ricament, els grups han dut a terme diverses campanyes per promoure els seus interessos desafiant el consens cient\u00edfic i en un esfor\u00e7 per manipular les pol\u00edtiques p\u00fabliques.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un amplificador d'\u00e0udio \u00e9s un o b\u00e9 tipus d'amplificador electr\u00f2nic o etapa d'aquest, o b\u00e9 un equip modular que realitza la mateixa funci\u00f3 i que normalment forma part integrada dels equips HIFI. La seva funci\u00f3 \u00e9s incrementar la intensitat de corrent, la tensi\u00f3 o la pot\u00e8ncia del senyal que s'aplica a la seva entrada; obtenint-se el senyal augmentat a la sortida. Per amplificar la pot\u00e8ncia \u00e9s necessari obtenir l'energia d'una font d'alimentaci\u00f3 externa. En aquest cas, es pot considerar a l'amplificador com un modulador de la sortida de la font d'alimentaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els elast\u00f2mers s\u00f3n aquells pol\u00edmers que mostren un comportament el\u00e0stic. El terme, que prov\u00e9 de pol\u00edmer el\u00e0stic, \u00e9s a vegades intercanviable amb el terme \u00abgoma\u00bb, que \u00e9s m\u00e9s adequat per referir-se a vulcanitzats. Cadascun dels mon\u00f2mers que s'uneixen entre si per formar el pol\u00edmer est\u00e0 normalment compost de carboni, hidrogen, oxigen i / o silici. Els elast\u00f2mers s\u00f3n pol\u00edmers amorfs que es troben sobre la seva Tg, d'aqu\u00ed aquesta considerable capacitat de deformaci\u00f3. A temperatura ambient les gomes s\u00f3n relativament toves (E ~ 3MPa) i deformables. Es fan servir principalment per a tancaments herm\u00e8tics, adhesius i parts flexibles. Van comen\u00e7ar a utilitzar a finals del segle xix, donant lloc a aplicacions fins aleshores impossibles (com els pneum\u00e0tics d'autom\u00f2bil).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Actualment les ciutats estan donant pas a l'avan\u00e7 per ser m\u00e9s sostenibles, eficients i millor gestionades, convertint-se en el que es coneix com a Smart city. Casos i estudis recents demostren que un factor clau en aquesta transformaci\u00f3 \u00e9s l'\u00fas de grans dades urbanes i objectes f\u00edsics a les ciutats. Tanmateix el coneixement i el marc de l'\u00fas de dades per a ciutats intel\u00b7ligents continuen sent relativament desconeguts.\nIBM va realitzar m\u00e9s de 100 projectes de smart cities a tot el m\u00f3n de 2010 a 2017, projectes dels quals si inclo\u00efen administraci\u00f3, ciutadania, desenvolupament econ\u00f2mic, medi ambient i planificaci\u00f3 de transports p\u00fablics i urbans.\nEn adici\u00f3 a aix\u00f2, la recent proliferaci\u00f3 del Big Data ha contribu\u00eft molt en la transformaci\u00f3 a Smart city. El nom de big data fa refer\u00e8ncia a grans i complexes conjunts de dades que representen rastres digitals d'activitat humana que es poden definir en termes d'escala o volum, an\u00e0lisi de m\u00e8todes o efectes sobre organitzacions. Les ciutats d'arreu del m\u00f3n obtenen gran quantitat de dades complexes relacionades a la vida urbana i gr\u00e0cies a aix\u00f2 podem aconseguir informaci\u00f3 \u00fatil per a diverses parts interessades, com ara ciutadans, visitants, govern local i empreses.\nPer exemple, el govern de Se\u00fcl (capital de Corea del Sud) recopila dades relacionades a la salut p\u00fablica, transport i resid\u00e8ncia que estan a disposici\u00f3 dels cient\u00edfics per contribuir al coneixement de la ciutat i els seus ciutadans. Com a resultat van identificar que la ciutat necessitava l'\u00fas del bus urb\u00e0 a mitja nit i posteriorment van millorar els serveis p\u00fablics de mitja nit. De la mateixa manera, el govern de San Francisco (Estats Units) va analitzar els registres de delictes per millorar els serveis de seguretat p\u00fablica i el govern de Rio de Janeiro utilitza dades de c\u00e0meres i sensors per solucionar diversos problemes de la ciutat, com ara el clima, energia i seguretat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Structure from motion (SfM) \u00e9s una t\u00e8cnica fotogram\u00e8trica que permet estimar estructures tridimensionals a partir de seq\u00fc\u00e8ncies d'imatges bidimensionals que poden ser acoblades amb senyals de moviment locals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, la hip\u00f2tesi de Lindel\u00f6f \u00e9s una conjectura formulada pel matem\u00e0tic finland\u00e8s Ernst Leonard Lindel\u00f6f (vegeu Lindel\u00f6f (1908)) sobre la taxa de creixement de la funci\u00f3 zeta de Riemann en la l\u00ednia cr\u00edtica i que est\u00e0 implicada per la hip\u00f2tesi de Riemann.\nAquesta postula que, per a qualsevol \u03b5 > 0,\n\n  \n    \n      \n        \u03b6\n        \n          (\n          \n            \n              \n                1\n                2\n              \n            \n            +\n            i\n            t\n          \n          )\n        \n        \n          \n             \u00e9s \n          \n        \n        \n          \n            O\n          \n        \n        (\n        \n          t\n          \n            \u03b5\n          \n        \n        )\n        ,\n      \n    \n    {\\displaystyle \\zeta \\left({\\frac {1}{2}}+it\\right){\\mbox{ \u00e9s }}{\\mathcal {O}}(t^{\\varepsilon }),}\n  quan t tendeix a infinit (vegeu notaci\u00f3 de Landau). Ja que \u03b5 pot ser reempla\u00e7at per un valor menor, aquesta conjectura tamb\u00e9 pot postular-se com:\nPer a qualsevol nombre real positiu \u03b5,\n\n  \n    \n      \n        \u03b6\n        \n          (\n          \n            \n              \n                1\n                2\n              \n            \n            +\n            i\n            t\n          \n          )\n        \n        \n          \n             \u00e9s \n          \n        \n        o\n        (\n        \n          t\n          \n            \u03b5\n          \n        \n        )\n        .\n      \n    \n    {\\displaystyle \\zeta \\left({\\frac {1}{2}}+it\\right){\\mbox{ \u00e9s }}o(t^{\\varepsilon }).}", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La desc\u00e0rrega de dades m\u00f2bils \u00e9s l'\u00fas de les tecnologies de xarxes complement\u00e0ries per al lliurament de les dades destinades inicialment per a xarxes cel\u00b7lulars. Les regles que activen l'acci\u00f3 de desc\u00e0rrega m\u00f2bil pot ser establertes tant per un usuari conegut, tamb\u00e9 conegut com un subscriptor final m\u00f2bil, com per un operador. El codi operatiu en les normes resideix en un dispositiu de l'usuari final, en un servidor o es divideix entre els dos. Pels usuaris finals, l'objectiu de la desc\u00e0rrega de dades m\u00f2bils es basa en el control de costos del servei de dades i en la disponibilitat de major amplada de banda. Per als operadors, l'objectiu principal de la desc\u00e0rrega \u00e9s evitar la congesti\u00f3 de les xarxes cel\u00b7lulars. Les principals tecnologies de xarxes complement\u00e0ries utilitzades per a la desc\u00e0rrega de dades m\u00f2bils s\u00f3n wi-fi, wimax, femtocel\u00b7la i la difusi\u00f3 m\u00f2bil integrada (aquesta \u00faltima tamb\u00e9 coneguda per la seva denominaci\u00f3 en angl\u00e8s Integrated Mobile Broadcast o iMB). Es preveu que la desc\u00e0rrega de dades m\u00f2bils es convertir\u00e0 en un nou segment de la ind\u00fastria, a causa de l'augment de les dades m\u00f2bils.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Congr\u00e9s Internacional d\u2019Arxius \u00e9s una trobada dels professionals de l'arxiv\u00edstica i la gesti\u00f3 documental de tot el m\u00f3n, convocada pel Consell Internacional d'Arxius (CIA / ICA) a trav\u00e9s del seu Comit\u00e8 Executiu. Es considera una de les fites organitzatives m\u00e9s importants per a un pa\u00eds, en mat\u00e8ria d'arxius i gesti\u00f3 documental. Se celebra cada quatre anys i reuneix els professionals del sector i organitza debats sobre les inquietuds i els projectes dels arxius a escala mundial.El 18 de juny de 2021, el Consell Internacional d\u2019Arxius (CIA / ICA) va anunciar l'elecci\u00f3 de Barcelona com a seu del Congr\u00e9s Internacional d\u2019Arxius de l\u2019any 2025. Un congr\u00e9s que estava previst pel 2024, per\u00f2 que per motius de la pand\u00e8mia de Covid-19, es va posposar un any. El t\u00edtol del congr\u00e9s ser\u00e0 \"Coneixent passats, creant futurs\" (en angl\u00e8s Knowing pasts. Creating futures.), i posar\u00e0 a debat la problem\u00e0tica que poden tenir els arxius i els reptes als quals s'enfrontar\u00e0 la professi\u00f3. La proposta de la candidatura fou impulsada l'any 2020 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb una alian\u00e7a estrat\u00e8gica amb l'Ajuntament de Barcelona i l'Associaci\u00f3 de Professionals de l\u2019Arxiv\u00edstica i la Gesti\u00f3 de Documents de Catalunya. El Consell Internacional d'Arxius valor\u00e0 positivament la projecci\u00f3 internacional de Barcelona i Catalunya a m\u00e9s de la voluntat de promoure una administraci\u00f3 efica\u00e7 i una preservaci\u00f3 que garant\u00eds l'acc\u00e9s al patrimoni documental universal. L'edici\u00f3 del 2025 seria la primera vegada que Barcelona acollir\u00e0 el Congr\u00e9s Internacional d\u2019Arxius.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En ci\u00e8ncia (especialment en termodin\u00e0mica) i enginyeria, un sistema \u00e9s la part de l'univers que s'est\u00e0 estudiant, mentre que l'entorn \u00e9s la part de l'univers que resta fora de la frontera del sistema. Segons el tipus de sistema, pot interaccionar amb l'ambient intercanviant massa, energia (incloent-hi calor i treball, quantitat de moviment, c\u00e0rrega el\u00e8ctrica i altres propietats conservatives. En algunes disciplines, tals com la teoria de la informaci\u00f3, tamb\u00e9 es pot intercanviar informaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Troll \u00e9s una base ant\u00e0rtica noruega localitzada al nunatak Jutulsessen a 235 km de la costa del mar de L\u00e1zarev, en el sector oriental de la Costa de la Princesa Marta a la Terra de la Reina Maud, Ant\u00e0rtida, que Noruega reclama com un territori depenent. \u00c9s l'\u00fanica estaci\u00f3 ant\u00e0rtica noruega oberta de forma permanent. Troll \u00e9s operada per l'Institut Polar Noruec, per\u00f2 tamb\u00e9 compta amb instal\u00b7lacions pertanyents a l' Institut Meteorol\u00f2gic Noruec i a l' Institut Noruec de Recerca de l'Aire.\nAl contrari que la majoria de les altres estacions de recerca del continent, Troll est\u00e0 constru\u00efda sobre una superf\u00edcie de roca s\u00f2lida lliure de gel al nunatak de Jutulsessen, a 1275 msnm, envoltada completament pel gel. Aquesta estaci\u00f3 va ser oberta com una base estival l'any 1990, per\u00f2 el 2005 va ser habilitada per operar tot l'any. Durant l'hivern ant\u00e0rtic la base t\u00e9 capacitat per allotjar fins a o persones, augmentant la seva capacitat a 40 en temporada estival. L'aer\u00f2drom de Troll \u00e9s una pista de 3300 m de llarg per 100 m d'ample situada sobre gel blau en la indlandsis de l'Ant\u00e0rtida, a 1232 msnm i a 6,8 km de la base Troll. Aquest aer\u00f2drom va ser obert en 2005 i serveix al Dronning Maud Land Air Network, un projecte de cooperaci\u00f3 internacional que l'usa per proveir tr\u00e0fic aeri intercontinental a aquest sector de l'Ant\u00e0rtida.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un decapant \u00e9s un producte qu\u00edmic utilitzat a la ind\u00fastria o per al bricolatge, i destinat a eliminar les capes primes de pintura, vern\u00eds i \u00f2xids.\nEls suports poden \u00e9sser en fusta, pl\u00e0stics i metalls diversos.\nPer al bricolatge el decapant \u00e9s un l\u00edquid o sota la forma d'un gel.\nLa formulaci\u00f3 dels decapants utilitza diversos productes qu\u00edmics agressius (solvents com clorur de metil\u00e8,\u00e0cids i altres compostos qu\u00edmics).\nLa f\u00f3rmula dels decapants cont\u00e9 dos dissolvents, un que actua en la capa m\u00e9s superficial (produint un aspecte rebregat) i un altre que actua en profunditat. La seva textura sol ser espessa, tipus gel, per a facilitar la seva aplicaci\u00f3 en superf\u00edcies verticals i evitar que caiguin gotes\nL'hidr\u00f2xid s\u00f2dic (sosa c\u00e0ustica) tamb\u00e9 \u00e9s un decapant.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, i especialment en teoria de categories, un diagrama commutatiu \u00e9s un diagrama de dues dimensions amb fletxes que organitzen rutes, de manera que tots els camins dirigits en el diagrama amb els mateixos punts inicial i final porten al mateix resultat. Els diagrames m\u00e9s senzills son en forma de triangle i quadrat commutatiu. Els diagrames commutatius juguen un paper important en teoria de categories, de la mateixa manera que les equacions en l'\u00e0lgebra. \nAquestes convencions s\u00f3n tan comunes que els llibres de text no acostumen a explicar-ne el significat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Dins del sector tecnol\u00f2gic i m\u00e9s concretament de l'electr\u00f2nica de consum un wearable o dispositiu wearable \u00e9s aquell dispositiu que es porta a sobre, sota o incl\u00f2s a la roba i que est\u00e0 sempre enc\u00e8s, no necessita encendre's i apagar-se. Unes altres de les seves caracter\u00edstiques \u00e9s que permet la multitasca pel que no requereix deixar de fer una altra cosa per ser usat i pot actuar com a extensi\u00f3 del cos o ment de l'usuari.\nMalgrat que en l'actualitat se li coneix a aquesta categoria de productes com a dispositius wearable tamb\u00e9 poden anomenar-se dispositius vestibles, portables o posables i fins i tot complements intel\u00b7ligents.\nEn l'actualitat els dispositius m\u00e9s importants dins d'aquest sector segons la seva categoria s\u00f3n rellotges intel\u00b7ligents, polseres d'activitat, ulleres intel\u00b7ligents o roba intel\u00b7ligent entre altres. Segons el seu \u00fas es poden dividir en cinc grans grups:\n\nSalut\nEsports i Benestar\nEntreteniment\nIndustrial\nMilitar", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La bal\u00edstica terminal \u00e9s una disciplina de la bal\u00edstica que estudia el comportament d'un projectil quan arriba al seu objectiu. Es refereix sovint com pot\u00e8ncia de frenada quan es tracta d'objectius de la vida humana o d'un altre tipus. De bal\u00edstica terminal \u00e9s tan rellevant per als projectils de petit calibre, com els projectils de gran calibre (trets d'artilleria). L'estudi dels impactes de velocitat extremadament alta \u00e9s encara molt nou i est\u00e0 encara en la seva majoria aplicats a disseny de naus espacials].", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia a Catalunya \u00e9s la hist\u00f2ria de l'evoluci\u00f3 de la ci\u00e8ncia a Catalunya.La ci\u00e8ncia i la t\u00e8cnica han estat sempre presents en la hist\u00f2ria de tots els pobles. Pel que fa a la cultura catalana, comen\u00e7a a l'\u00e8poca comtal, cap al final del segle IX. Reflexions que comprenen tot all\u00f2 que hom pensa sobre el m\u00f3n f\u00edsic i la pr\u00e0ctica de tot el que s'hi considera relacionat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En prospectiva, la singularitat tecnol\u00f2gica (algunes vegades anomenada simplement la Singularitat) \u00e9s un esdeveniment futur del qual es prediu que el progr\u00e9s tecnol\u00f2gic i el canvi social s'acceleraran a causa del desenvolupament d'intel\u00b7lig\u00e8ncia sobrehumana, fins al punt singular en qu\u00e8 el context hum\u00e0 es canvia de tal manera que cap \u00e9sser hum\u00e0 anterior a la Singularitat seria capa\u00e7 de comprendre'l.\nAquest esdeveniment s'ha nomenat aix\u00ed per analogia amb la singularitat espaitemps observada en els forats negres, on hi ha un punt en el qual les regles de la f\u00edsica deixen de ser v\u00e0lides, i on la converg\u00e8ncia cap a valors infinits fa impossible definir-ne una funci\u00f3. El temps que resta abans que s'arribi a aquest fenomen s'accelera amb la utilitzaci\u00f3 de m\u00e0quines per donar suport a tasques de disseny o millores de disseny de nous invents.\nSi la Singularitat succeir\u00e0 o no, \u00e9s un fet molt debatut. L'aproximaci\u00f3 m\u00e9s comuna entre els prospectivistes la situa a la tercera d\u00e8cada del segle XXI.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Estaci\u00f3 Vostok (\u0421\u0442\u0430\u043d\u0446\u0438\u044f \u0412\u043e\u0441\u0442\u043e\u043a, en rus) \u00e9s una estaci\u00f3 de recerca russa (anteriorment sovi\u00e8tica) localitzada prop de l'anomenat Pol Sud d'inaccessibilitat, al centre de la plataforma de gel ant\u00e0rtica oriental.\nL'estaci\u00f3 Vostok es troba en el territori ant\u00e0rtic australi\u00e0, tot i que, com a signant del Tractat Ant\u00e0rtic, Austr\u00e0lia no exerceix la sobirania en aquest territori.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La medalla Copley \u00e9s el major reconeixent al treball cient\u00edfic, en qualsevol dels seus camps, atorgada per la Royal Society. A m\u00e9s a m\u00e9s \u00e9s el guard\u00f3 m\u00e9s antic, ja que la primera medalla es va concedir el 1731.\nEl premi es va crear despr\u00e9s d'una donaci\u00f3 a la Real Society de 100 lliures per part de Sir Godfrey Copley un pr\u00f2sper terratinent de Sprotbrough, prop de Doncaster, que va ser elegit membre de la Societat el 1691.\nEls premiats, que en anys consecutius alternaven entre ci\u00e8ncies f\u00edsiques i biol\u00f2giques, s\u00f3n elegits pels membres de la Society.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un vestit h\u00e0ptic (tamb\u00e9 conegut com a vestit t\u00e0ctil, vestit de joc o armilla h\u00e0ptica) \u00e9s un dispositiu port\u00e0til que proporciona retroalimentaci\u00f3 h\u00e0ptica al cos.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un correlador \u00f2ptic \u00e9s una muntatge \u00f2ptic que serveix per comparar dues imatges emprant les propietats de la transformada de Fourier derivades de la utilitzaci\u00f3 de lents. Normalment s'utilitza per al reconeixement \u00f2ptic d'imatges i objectes en \u00f2ptica. Hi ha dos tipus gen\u00e8rics d'arquitectura de correlador \u00f2ptic, el correlador de VanderLugt o 4f, anomenat aix\u00ed per la longitud total del muntatge (quatre cops la dist\u00e0ncia focal de la lent utilitzada), i el correlador de transformades conjuntes o JTC (Joint Transform Correlator), que simplifica el muntatge per\u00f2 requereix realitzar un proc\u00e9s intermedi d'enregistrament de la primera transformada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les Ray-Ban Aviator s\u00f3n un estil d'ulleres de sol desenvolupades per Bausch & Lomb amb la marca de Ray-Ban. Es caracteritzen tenir unes lents fosques, sovint reflectives que tenen una \u00e0rea dues o tres vegades la superf\u00edcie del globus ocular, i marcs de metall molt prims amb pont doble o triple (l'anomenat \"forat de bala\") i auriculars de baioneta o temples de cables flexibles que arriben fins darrere de les orelles. El disseny original va comptar amb lents de vidre G-15 temperat, \u00e9s a dir, de color gris neutre, que nom\u00e9s permetia la transmissi\u00f3 d'un 15% de la llum entrant. Les lents no s\u00f3n planes sin\u00f3 lleugerament convexes. El disseny intenta cobrir tot el camp de visi\u00f3 de l'ull hum\u00e0 i prevenir tanta llum com sigui possible.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una agulla de ganxet, o simplement ganxet, \u00e9s un tipus d'agulla en forma de tija que t\u00e9 la punta doblegada formant un petit ganxo i que serveix per a fer ganxet, \u00e9s a dir, per a fer a m\u00e0 treballs de punt i teixit de ganxet. Aquesta agulla pot ser de diversos materials, com ara metall, pl\u00e0stic, os o fusta. Sembla que la primera agulla de ganxet hauria aparegut entre les darreries del segle XVIII i els comen\u00e7aments del segle xix.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial forta \u00e9s aquella intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial que iguala o supera la intel\u00b7lig\u00e8ncia humana \u2014 la intel\u00b7lig\u00e8ncia d'una m\u00e0quina que pot realitzar reeixidadment qualsevol tasca que un \u00e9sser hum\u00e0 pot. \u00c9s un objectiu principal de la recerca en intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i un tema important per a escriptors de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i futuristes. La intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial forta tamb\u00e9 s'anomena intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial general o com l'habilitat de realitzar \"accions intel\u00b7ligents generals\". La ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 associa la IA forta amb trets humans com la consci\u00e8ncia, sensibilitat, sapi\u00e8ncia i autoconsci\u00e8ncia.\nAquesta expressi\u00f3, juntament amb el terme \"IA d\u00e8bil\" o \"IA aplicada\", fou origin\u00e0riament emprada pel fil\u00f2sof John Searle, qui en el seu article \u201cChinese Room Argument\u201d va explicar que \u201csegons la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial forta, la simulaci\u00f3 correcta [d'una consci\u00e8ncia humana] realment \u00e9s una ment. Segons la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial d\u00e8bil, la simulaci\u00f3 correcta \u00e9s un model de la ment.\u201d Dit d'una altra manera, la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial d\u00e8bil aspira a crear un sistema que actu\u00ef com una persona sense pretendre desenvolupar una consci\u00e8ncia artificial; en el cas de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial forta, en canvi, el projecte essencial a posar en marxa \u00e9s la reproducci\u00f3 de la ment humana en un programa computacional, la qual, segons els partidaris d'aquesta idea, constituiria una entitat conscient en si mateixa i no pas una mera simulaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Usine Nouvelle \u00e9s un setmanari franc\u00e8s de premsa escrita del Groupe Industrie Services Info (GISI), i orientada a l'economia i la tecnologia al m\u00f3n industrial. La revista cont\u00e9 not\u00edcies d'actualitat, i estudis diversos sobre evoluci\u00f3 dels mercats, tend\u00e8ncies, anticipaci\u00f3 tecnol\u00f2gica, anticipaci\u00f3 concurrencial, etc, tot molt orientat al m\u00f3n de la producci\u00f3 industrial. Aquesta revista de premsa econ\u00f2mica i professional va sorgir per primera vegada el 5 de desembre de 1891 en Charleville amb el t\u00edtol l'Usine, i all\u00ed, el subt\u00edtol anunciava clarament la intensi\u00f3 dels seus fundadors i ide\u00f2legs.\nPresident director general : Christophe Czajka", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Aquesta acad\u00e8mia va sorgir a la ciutat de Val\u00e8ncia l'any 1690. La primera sessi\u00f3 de l'Acad\u00e8mia del Marqu\u00e8s de Villatorques, tamb\u00e9 coneguda com de La Nostra Senyora dels Desemparats-Sant Francesc Xavier, va tenir lloc a casa d'en Josep de Castellv\u00ed i Alag\u00f3, marqu\u00e8s de Villatorques, per\u00f2 despr\u00e9s ho va fer a casa del III comte de l'Alc\u00fadia, en Baltasar Escriv\u00e0 d'\u00cdxar Monsoriu, fill de l'erudit valenci\u00e0 Onofre Vicent Escriv\u00e0 d'\u00cdxer i de Montpalau. Aquesta Acad\u00e8mia s'inscriu en l'ambient preil\u00b7lustrat de finals del segle XVII, en el context dels anomenats \"novatores\".", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un plat \u00e9s un recipient ampli i pla amb una concavitat moderada sobre el qual se serveix el menjar.\nEls plats estan fets habitualment de materials cer\u00e0mics com ara la porcellana o l'argila, o tamb\u00e9 amb altres materials com el pl\u00e0stic o el vidre; de vegades, tamb\u00e9 s'empra la fusta o la pedra tallada. Els plats d'un sol \u00fas sovint estan fets de paper. Poden presentar-se en una gran quantitat de formats, des de petits plats de caf\u00e8, passant per plats per al pa i la mantega i plats per a \u00e0pats, fins a grans safates des de les quals el menjar es distribueix a diverses persones assegudes a taula.\nAlguns plats es fabriquen sols amb finalitats decoratives en comptes de fer-los servir per a menjar.\nEl plat va ser inventat a l'edat dels metalls.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "James Peter Allaire (12 de juliol de 1785 - 20 de maig de 1858) era un enginyer constructor de motors de vapor. Fundador de l\u2019Allaire Iron Works (1815), la primera empresa de motors de vapor per la navegaci\u00f3 a la ciutat de Nova York, i m\u00e9s tard de Howell Works (1822) a Wall Township, Nova Jersey. En el seu m\u00e8rit tamb\u00e9 s'inclou construir tant el primer motor de vapor compost per \u00fas mar\u00ed com la primera estructura de ve\u00efnatge de la ciutat de Nova York.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un tirapeu, tirapotes o gaiata \u00e9s un bast\u00f3 llarg amb el m\u00e0nec corb i amb un dels extrems acabat en forma de ganxo utilitzat tradicionalment pels pastors.\nPer extensi\u00f3, com a pastors d'\u00e0nimes, s'anomena tamb\u00e9 tirapeu al b\u00e0cul pastoral del bisbe, que \u00e9s s\u00edmbol de la seva funci\u00f3. El b\u00e0cul pastoral \u00e9s dignitat del bisbe, encara que no exactament del Papa, puix que el seu acaba en un crucifix. La funci\u00f3 simb\u00f2lica del tirapeu es manifesta clarament al llibre de l'\u00c8xode (Antic Testament), en el qual \u00e9s utilitzat per Mois\u00e8s i Aaron. Destaca als seg\u00fcents passatges:\n\nD\u00e9u el transforma en serp davant de l' esbarzer ardento cremant\uff3bEx 4:2-4\uff3d\nA Egipte, quan Aaron llan\u00e7a el tirapeu a terra, es transforma en serp devorant les dels ancians\uff3bEx 7:10-3\uff3d\nAaron utilitza el tirapeu en la primera plaga, transformant l'aigua en sang\uff3bEx 7:20\uff3d\nMois\u00e9s utilitza el tirapeu per treure aigua de la roca\uff3bEx 17:5-6\uff3d\nTamb\u00e9 l'utilitza per expulsar als amalequites\uff3bEx 17:9\uff3dEn algunes cultures, el tirapeu de pastor va evolucionar fins a convertir-se en ceptre o bast\u00f3 de dignitat. \u00c9s el cas de la civilitzaci\u00f3 eg\u00edpcia, en la qual el tirapeu heka, s\u00edmbol del d\u00e9u Andieti i d'Osiris, va ser emblema de poder des de les primeres dinasties. Els faraons el van portar com a ins\u00edgnia real juntament amb el flagell nejej. El tirapeu tamb\u00e9 va funcionar com a amulet (associat a la protecci\u00f3 dels poderosos), per la qual cosa fou trobat en nombrosos enterraments.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La discalc\u00falia o dificultats en l'aprenentatge de les matem\u00e0tiques (DAM) \u00e9s una dificultat d'aprenentatge espec\u00edfica de les matem\u00e0tiques que \u00e9s l'equivalent a la disl\u00e8xia, amb la difer\u00e8ncia que no concerneix les dificultats que pot tenir un nen a l'hora d'expressar-se amb el llenguatge, per\u00f2 concerneix a la dificultat d'aprendre i realitzar c\u00e0lculs matem\u00e0tics. De fet, es considera una variaci\u00f3 de la disl\u00e8xia. De forma general una persona amb discalc\u00falia t\u00e9 un coeficient intel\u00b7lectual normal o superior, per\u00f2 manifesta problemes amb les matem\u00e0tiques, senyals, direccions, etc., i, per tant, un baix rendiment escolar en continguts puntuals.Afecta un percentatge de la poblaci\u00f3 infantil d'entre el 3% al 6%. \u00c9s relativament poc coneguda i s'acostuma a diagnosticar molt tard, afectant el seu tractament adequat. Pot donar-se per culpa d'un d\u00e8ficit de percepci\u00f3 visual o per problemes quant a l'orientaci\u00f3. El terme es refereix espec\u00edficament a la incapacitat de realitzar operacions matem\u00e0tiques o aritm\u00e8tiques.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "An Essay on the Principle of Population (Assaig sobre els principis de la poblaci\u00f3) \u00e9s una obra de Thomas Malthus, publicada an\u00f2nimament el 1798. La seva tesi principal \u00e9s que cal controlar el creixement demogr\u00e0fic, ja que un increment excessiu de la poblaci\u00f3 porta a la baixada general dels sous, a tenir insuficients recursos per a tothom i per tant a la pobresa i riscos globals per a l'esp\u00e8cie. Aquesta idea, for\u00e7a pol\u00e8mica, ha estat en el centre de les pol\u00edtiques sobre el control de natalitat i desenvolupament econ\u00f2mic i per aix\u00f2 aquest llibre va ser catalogat entre The 100 Most Influential Books Ever Written. Les seves an\u00e0lisis es basen en un creixement demogr\u00e0fic exponencial, que mai no pot ser el ritme d'augment dels recursos. Els seus detractors creuen que no ha tingut en compte que els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics permeten noves fonts de recursos que se sumen a les ja existents.\nMalthus criticava els intents per millorar les condicions de vida del proletariat, ja que segons ell la selecci\u00f3 natural que opera entre altres animals havia de frenar l'augment de la poblaci\u00f3, que es doblava cada 25 anys a la seva \u00e8poca. Moltes de les seves prediccions no van complir-se, ja que entre les classes benestants dels pa\u00efsos rics es va produir una disminuci\u00f3 del nombre de fills per dona.\nLes seves tesis estan influ\u00efdes per Charles Darwin, Alfred Russel Wallace, Adam Smith i Benjamin Franklin, entre d'altres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La metodologia de coneixement identifica tres tipus d'informaci\u00f3 perqu\u00e8 l'utilitzi el sistema de recomanaci\u00f3:\n\n1. Informaci\u00f3 demogr\u00e0fica dels usuaris: edat, g\u00e8nere, lloc de resid\u00e8ncia...\n2. Prefer\u00e8ncies dels usuaris de les caracter\u00edstiques del producte: tipus de pel\u00b7l\u00edcula, director, actor principal...\n3. Experi\u00e8ncies pr\u00e8vies: avaluacions de productes de compra...Sobre la base de dades d'aquesta informaci\u00f3, l'afinitat que l'usuari t\u00e9 es calcula per a alguns productes i els productes amb major afinitat es recomanen per a l'usuari. Les fonts que proporcionen informaci\u00f3 oportuna, exacta i pertinent s'espera que siguin utilitzats amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia que les fonts que proporcionen informaci\u00f3 irrellevant.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La comunitat cient\u00edfica consta del cos total de cient\u00edfics, les seves relacions i interaccions. Es divideixen normalment en \"subcomunitats\", cada un treballant en un camp particular de la ci\u00e8ncia (per exemple existeix una comunitat de rob\u00f2tica dins del camps de les ci\u00e8ncies de la computaci\u00f3).\nMembres de la mateixa comunitat no necessiten treballar en conjunt. La comunicaci\u00f3 entre membres s'estableix per la disseminaci\u00f3 de treball d'investigaci\u00f3 i hip\u00f2tesi a trav\u00e9s d'articles en revistes cient\u00edfiques o assistint a confer\u00e8ncies on noves investigacions s\u00f3n presentades i idees intercanviades i decatides. Existeixen tamb\u00e9 molt m\u00e8todes informals de comunicaci\u00f3 de treballs cient\u00edfics aix\u00ed com resultats.\nLa \"membresi\" a la comunitat \u00e9s generalment una funci\u00f3 de l'educaci\u00f3, l'estat laboral i afiliaci\u00f3 institucional. Sociolegs que han estudiat comunitat cient\u00edfiques han descobert que el g\u00e8nere, ra\u00e7a i classe social poden ser factors influents per l'ingr\u00e9s a la comunitat. Hist\u00f2rica i actualment els cient\u00edfics han usat una varietat de m\u00e8todes per determinar qui pertany o no a la comunitat cient\u00edfica, la qual cosa \u00e9s generalment requerit per determinar quins camps de la investigaci\u00f3 poder ser marcat com a ci\u00e8ncia. Camps del coneixement que semblen cient\u00edfics, per\u00f2 s\u00f3n jutjats com for\u00e7a de les normes de la comunitat cient\u00edfica, s\u00f3n marcats com a \"pseudoci\u00e8ncia\".", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'analitzador vectorial de senyals (VSA) \u00e9s un instrument de mesura de senyals electr\u00f2nics usualment de radiofreq\u00fc\u00e8ncia, que reempla\u00e7a l'analitzador d'espectre (SA) com a instrument de mesura per a dissenyadors que treballen en aquests sistemes. Ideal per a les mesures de senyals r\u00e0pids d'ampla banda o espectre est\u00e8s. El VSA \u00e9s un instrument poder\u00f3s que pot realitzar moltes de les tasques de mesura i caracteritzaci\u00f3 que realitza el SA, per\u00f2 a m\u00e9s pot fer moltes m\u00e9s funcions digitals \u00fatils de demodulaci\u00f3. El SA i el VSA operen en maneres diferents. Aquestes difer\u00e8ncies operacionals poden tenir com a resultat errors en el mesurament si aquestes difer\u00e8ncies no es consideren apropiadament en mesurar. Usant un instrument vectorial amb una amplada de banda real igual o m\u00e9s ample que l'amplada de banda del transmissor ens assegura una captura de tots els senyals d'inter\u00e8s del dispositiu sota an\u00e0lisi. Instruments vectorials s\u00f3n m\u00e9s cars que els instruments escalars per\u00f2 els vectorials proveeixen mesura m\u00e9s r\u00e0pida a m\u00e9s d'an\u00e0lisi i generaci\u00f3 de senyals m\u00e9s complexos. Un instrument vectorial escombra a trav\u00e9s de l'espectre m\u00e9s r\u00e0pid que un escalar. Amb l'arquitectura vectorial es poden generar senyals m\u00e9s complexos com ones modulades usades en la majoria dels sistemes de comunicaci\u00f3. Instruments vectorials capturen fase, amplitud i freq\u00fc\u00e8ncia on instruments tradicionals t\u00edpicament no poden. Es pot utilitzar aquesta capacitat per capturar i mostrar simult\u00e0niament informaci\u00f3 de freq\u00fc\u00e8ncia i temps necess\u00e0ria per a l'an\u00e0lisi de freq\u00fc\u00e8ncia - temps i mostrar espectrogrames en 3D. Tamb\u00e9 amb instruments vectorials es pot utilitzar la informaci\u00f3 de la fase amb la informaci\u00f3 de la freq\u00fc\u00e8ncia en an\u00e0lisi en modulaci\u00f3 I/Q per mostrar una m\u00e9s detallada vista del senyal sota an\u00e0lisi. Aquests beneficis fan l'instrument vectorial m\u00e9s poder\u00f3s i flexible que els instruments tradicionals d'an\u00e0lisi d'estreta banda d'espectre.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un separador bal\u00edstic \u00e9s una m\u00e0quina utilitzada en plantes mecanitzades, que separa els materials m\u00e9s lleugers dels que s\u00f3n m\u00e9s pesants aprofitant la diferent traject\u00f2ria que tenen quan s\u00f3n llen\u00e7ats a l'aire i quan llisquen, rodolen o reboten sobre una superf\u00edcie. Una rampa de classificaci\u00f3 formada per plataformes vibrants t\u00e9 un moviment que van impulsant els s\u00f2lids cap amunt, i els elements lleugers i plans segueixen aquesta direcci\u00f3 per\u00f2 els per\u00f2 els s\u00f2lids pesants i voluminosos tendeixen a rodolar cap avall i aix\u00ed surten per l'extrem oposat de la m\u00e0quina. A m\u00e9s, les plataformes tenen forats que fan de garbell per deixar caure els materials fins que es dirigeixen cap a una tercera sortida.Es poden trobar en plantes de reciclatge o triatge de residus.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Women Who Code \u00e9s una organitzaci\u00f3 internacional sense \u00e0nim de lucre. El seu objectiu \u00e9s donar oportunitats a les dones per sobresortir en carreres de tecnologia i programaci\u00f3 mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 d'una comunitat i una bossa d'ocupaci\u00f3. L'actual directora \u00e9s Alaina Percival.Les activitats involucren entrenament, avaluacions professionals, reunions, beques i tallers, a m\u00e9s de mentories. El 2013 l'organizcaci\u00f3 es va triplicar i va arribar a ser una de la majors comunitats del m\u00f3n de dones en l'enginyeria. El 2018 l'organitzaci\u00f3 havia realitzat m\u00e9s de 7,000 esdeveniments gratu\u00efts al voltant del m\u00f3n i va reunir 137,000 persones associades en m\u00e9s de 20 pa\u00efsos i 60 ciutats.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els manuals Haynes s\u00f3n una s\u00e8rie de manuals pr\u00e0ctics publicats per Edicions Haynes l'objectiu de la reparaci\u00f3 d'autom\u00f2bils per part de professionals o d'afeccionats al Bricolatge competents. Encara que aquesta s\u00e8rie (que cobreix una ampla gamma \u2013 300 models de cotxes i 130 models de motocicletes \u2013 de marques, de models i d'anys) est\u00e0 dedicada sobretot a la construcci\u00f3, el manteniment i la reparaci\u00f3 dels vehicles d'automoci\u00f3, compr\u00e8n tamb\u00e9 manuals sobre els homes, els nadons, el sexe i les dones.Els manuals en relaci\u00f3 amb els vehicles automocions parteixen del desmuntatge i muntatge del vehicle estudiat i comporten instruccions pas a pas, acompanyades de diagrames i de fotografies d'un muntatge real.\nEls manuals Haynes han estat publicats en quinze lleng\u00fces.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els vaixells medievals de l'Europa medieval van ser impulsats per veles o rem, o tots dos sistemes. N'hi havia una gran varietat, en la seva majoria basats en dissenys conservadors molt m\u00e9s antics. Encara que les comunicacions es van fer m\u00e9s \u00e0mplies i freq\u00fcents dintre d'Europa, no va significar la pres\u00e8ncia d'una varietat de millores, els fracassos experimentals eren costosos i rara vegada s'intentaven. Els vaixells del nord van ser influ\u00efts pels vaixells vikings, mentre que els del sud pels vaixells cl\u00e0ssics o romans. Les diferents tradicions van utilitzar diferents m\u00e8todes de construcci\u00f3; buc tinglat o cl\u00ednquer al nord, carvel al sud. Al final del per\u00edode, la construcci\u00f3 carvel arribaria a dominar la construcci\u00f3 de grans vaixells. En aquest per\u00edode tamb\u00e9 es veuria un canvi des del tim\u00f3 d'espadella o tim\u00f3 lateral al tim\u00f3 de codast a popa i el desenvolupament dels vaixells senzills als vaixells de diversos pals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una resclosa \u00e9s una obra feta transversalment en un curs d'aigua amb l'objectiu d'elevar el nivell de l'aigua i derivar el corrent fora del seu llit.\nSi la dimensi\u00f3 \u00e9s molt petita s'anomena assut o peixera i en cas de grans dimensions rep el nom de presa.\nEn els rius i canals navegables la resclosa t\u00e9 comportes que permeten a les embarcacions superar el desnivell.\nEstan fetes amb fusta, maons, pedra natural en la majoria dels assuts i de les rescloses fins a la meitat del segle xx. Despr\u00e9s, en esdevenir sempre m\u00e9s llargues, es faran de formig\u00f3 armat amb comportes d'acer.\nEn els canals transoce\u00e0nics com el Canal de Panam\u00e0 les rescloses tenen dimensions gegantines i, tot i aix\u00f2, grans vaixells com els petroliers no poden utilitzar-les. La resclosa m\u00e9s gran del m\u00f3n, el Berendrechtsluis connecta el riu Escalda amb els molls del port d'Anvers a B\u00e8lgica: t\u00e9 500 metres de llargada i 68 metres d'amplada.\nEn ports de mar la funci\u00f3 de la resclosa \u00e9s tamb\u00e9 evitar el descens del nivell d'aigua a la baixamar i protegir el port a la plenamar i en les tempestes, tot i permetre a les embarcacions de passar del port al mar o viceversa a qualsevol moment.\n\n", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, una seq\u00fc\u00e8ncia Somos \u00e9s una seq\u00fc\u00e8ncia de nombres definits per una certa relaci\u00f3 de recurr\u00e8ncia. Van ser descobertes pel matem\u00e0tic Michael Somos. Com que la seva recurr\u00e8ncia definit\u00f2ria inclou divisions, es podria esperar que els termes de la seq\u00fc\u00e8ncia fossin fraccions, per\u00f2 moltes seq\u00fc\u00e8ncies Somos tenen la propietat de que tots els seus valors s\u00f3n enters.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els Premis Heineken d'Arts i Ci\u00e8ncies consisteixen en sis premis concedits bianualment per la Reial Acad\u00e8mia d'Arts i Ci\u00e8ncies dels Pa\u00efsos Baixos (Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen, abreujadament: KNAW). Els premis s\u00f3n concedits en honor del Dr. Alfred H. Heineken, anterior President de la companyia Heineken N.V. i del seu pare, Dr. Henry P. Heineken (que tenia un doctorat en bioqu\u00edmica). Des del 2014 el premi de Ci\u00e8ncies cognitives porta el nom de Charlene de Carvalho-Heineken. Tretze dels guanyadors del Premi Dr H.P. Heineken de Bioqu\u00edmica o del Premi Dr A.H. Heineken de Medicina han guanyat posteriorment un Premi Nobel.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les termoresist\u00e8ncies o RTD (de l'angl\u00e8s Resistance Temperature Detectors) s\u00f3n resist\u00e8ncies el valor de les quals varia en funci\u00f3 de la temperatura. Aix\u00ed, s\u00f3n sensors passius, ja que necessiten una alimentaci\u00f3. Es basen en el principi que tots els metalls tenen una resist\u00e8ncia que dep\u00e8n de la temperatura. L'augment de temperatura provoca un augment de la resist\u00e8ncia el\u00e8ctrica dels RTD. Aquest augment ve determinat per la f\u00f3rmula matem\u00e0tica:\n\n  \n    \n      \n        R\n        =\n        \n          R\n          \n            0\n          \n        \n        \n          [\n          \n            1\n            +\n            A\n            T\n            +\n            B\n            \n              T\n              \n                2\n              \n            \n            \u2212\n            100\n            C\n            \n              T\n              \n                3\n              \n            \n            +\n            C\n            \n              T\n              \n                4\n              \n            \n          \n          ]\n        \n      \n    \n    {\\displaystyle R=R_{0}\\left[1+AT+BT^{2}-100CT^{3}+CT^{4}\\right]}\n  on:\n\nR \u00e9s la resist\u00e8ncia a una temperatura de T \u00b0C\nR0 \u00e9s la resist\u00e8ncia a 0 \u00b0C\nT \u00e9s la temperaturaEls sensors RTD (Resistance Temperature Detector), basats en un conductor de plat\u00ed, or, plata, coure, niquel, tungst\u00e8 o altres metalls, s'utilitzen per mesurar temperatures per contacte o immersi\u00f3, i en especial per a un rang de temperatures elevades, linealitat i estabilitat; on no es poden utilitzar semiconductors o altres materials sensibles. perqu\u00e8 tenen un bon rang. El seu funcionament est\u00e0 basats en el fet que en un metall, quan puja la temperatura, augmenta la resist\u00e8ncia el\u00e8ctrica.\nHi ha diversos models matem\u00e0tics per al c\u00e0lcul de les RTD, com ara el model linealitzat Rt=R\u00ba(1+\u03b1T), encara que el m\u00e9s prec\u00eds \u00e9s l'equaci\u00f3 Callendar-Van Dusen.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El model d'acceptaci\u00f3 de tecnologia (de l'angl\u00e8s Technology Acceptance Model o TAM) \u00e9s una teoria de l'\u00e0rea de sistemes d'informaci\u00f3 que modela com els usuaris accepten i usen una certa tecnologia. El model suggereix que quan els usuaris s\u00f3n introdu\u00efts a una nova tecnologia, un nombre de factors influeix en la seva decisi\u00f3 respecte a com i quan l'usaran, destacant:\n\nUtilitat percebuda - Definida per Fred Davis com \"el grau amb el qual una persona creu que usant un sistema en particular millorar\u00e0 el seu rendiment\".\nFacilitat d'\u00fas percebuda - Davis ho defineix com \"el grau amb el qual una persona creu que usar un sistema en particular \u00e9s lliure de dificultats\" (Davis 1989).El TAM ha estat cont\u00ednuament estudiat i desenvolupat, sent les dues majors actualitzacions els models TAM2 (Venkatesh & Davis 2000 & Venkatesh 2000) i la Teoria Unificada d'Acceptaci\u00f3 i \u00das de Tecnologia (Unified Theory of Acceptance and Use of Technology o UTAUT, Venkatesh et al. 2003). Una extensi\u00f3 anomenada TAM3 tamb\u00e9 ha estat proposada (Venkatesh & Bala 2008).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Comissi\u00f3 Internacional per a les Especificacions Microbiol\u00f2giques dels Aliments (en angl\u00e8s International Commission on Microbiological Specifications for Food (ICMSF)) \u00e9s un organisme creat el 1962 dedicat a definir criteris microbiol\u00f2gics per assegurar la seguretat microbiol\u00f2gica dels aliments. \u00c9s un dels tres comit\u00e9s que componen actualment la divisi\u00f3 de bacteriologia i microbiologia aplicada de la Uni\u00f3 Internacional de Societats Microbiol\u00f2giques (International Union of Microbilogical Societies (IUMS) per les seves sigles en angl\u00e8s), dedicada a promoure la bacteriologia i les ci\u00e8ncies relacionades en investigaci\u00f3, educaci\u00f3 i serveis a tot el m\u00f3n. Est\u00e0 vinculada a l'Associaci\u00f3 Internacional de Societats Biol\u00f2giques (IUBS) i a l'Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (WHO) a trav\u00e9s de la Uni\u00f3 Internacional de Societats Microbiol\u00f2giques (IUMS).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La recristal\u00b7litzaci\u00f3 \u00e9s un m\u00e8tode instrumental molt utilitzat en els laboratoris per dur a terme de la purificaci\u00f3 de subst\u00e0ncies s\u00f2lides que contenen petites quantitats d'impureses. Aquesta t\u00e8cnica es basa en el fet que la majoria dels compostos incrementen la seva solubilitat amb la temperatura, de manera que la mostra a recristal\u00b7litzar es dissol en un o m\u00e9s dissolvents a la seva temperatura d'ebullici\u00f3 i ,despr\u00e9s d'una s\u00e8rie d'operacions senzilles, es deixa refredar lentament. D'aquesta manera es generar\u00e0 una dissoluci\u00f3 del compost sobresaturada que afavorir\u00e0 la formaci\u00f3 de cristalls, el creixement i formaci\u00f3 dels quals en una red ordenada afavorir\u00e0 la incorporaci\u00f3 de mol\u00e8cules del compost excolent de la xarxa formada les mol\u00e8cules de les impureses, obtenint finalment un s\u00f2lid ric en el compost que es vol purificar.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "SoftAP (acr\u00f2nim de software enabled access point) \u00e9s una funcionalitat implementada mitjan\u00e7ant un programari que permet a un ordinador esdevenir un punt d'acc\u00e9s sense fil. Tamb\u00e9 es pot emprar el terme router virtualVirtualitzaci\u00f3. Molts cops, quan s'utilitza per a compartir l'acc\u00e9s a internet s'anomena tethering o ancoratge a xarxa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La divulgaci\u00f3 cient\u00edfica consisteix en la interpretaci\u00f3 i popularitzaci\u00f3 del coneixement cient\u00edfic entre el p\u00fablic general sense circumscriure's a \u00e0mbits acad\u00e8mics espec\u00edfics. La divulgaci\u00f3 pot referir-se als descobriments cient\u00edfics del moment com la determinaci\u00f3 de la massa del neutr\u00ed, de teories ben establertes com la teoria de l'evoluci\u00f3 o de camps sencers del coneixement cient\u00edfic.\nLa major part de les ag\u00e8ncies o instituts cient\u00edfics als Estats Units i altres pa\u00efsos compten amb un departament de divulgaci\u00f3 cient\u00edfica (Education and Outreach) que pret\u00e9n tornar a la societat en forma de coneixement les importants inversions realitzades en grans projectes, com per exemple la investigaci\u00f3 espacial si b\u00e9 esta no \u00e9s una situaci\u00f3 comuna a tots els pa\u00efsos.\nLa divulgaci\u00f3 cient\u00edfica actual es realitza en diferents formats incloent els diferents mitjans de comunicaci\u00f3 com a documentals de televisi\u00f3, revistes de divulgaci\u00f3 cient\u00edfica, articles en peri\u00f2dics generalistes o p\u00e0gines d'internet dedicades a aquesta labor. Existeixen incl\u00fas canals de televisi\u00f3 dedicats a la divulgaci\u00f3 cient\u00edfica o en els que estos forma una part destacada de la seva programaci\u00f3.\nLa UNESCO atorga el premi Kalinga a la divulgaci\u00f3 cient\u00edfica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un mata-insectes el\u00e8ctric, insecticida el\u00e8ctric o exterminador d'insectes, \u00e9s un dispositiu que atreu i mata als insectes voladors que se senten atrets per una llum i els aplica una desc\u00e0rrega. Una font de llum (generalment ultraviolada) atreu als insectes cap una reixeta el\u00e8ctrica, on s\u00f3n electrocutats en tocar dos cables connectats a una font d'alta tensi\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La  projecci\u00f3 t\u00e8rmica  \u00e9s una t\u00e8cnica utilitzada en la fabricaci\u00f3 de components que consisteix a projectar petites part\u00edcules foses que s'uneixen mec\u00e0nicament a una superf\u00edcie a tractar. L'objectiu \u00e9s proveir un tractament superficial a les peces que estaran sotmeses a condicions extremes de fregament, desgast, calor i/o esfor\u00e7os mec\u00e0nics.\nEl seu \u00fas \u00e9s molt habitual en diferents components de la ind\u00fastria de l'autom\u00f2bil (v\u00e0lvules), aeron\u00e0utica (motors de turbina), turbines de gas (ins), impremta (cilindres) i medicina (implants).\nEn alguns pa\u00efsos de Sud-am\u00e8rica la projecci\u00f3 t\u00e8rmica \u00e9s coneguda com a Termospray d'aquesta manera terme una adaptaci\u00f3 literal del nom de la tecnologia en angl\u00e8s  (thermal spray)", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Soft systems methodology (SSM) \u00e9s una metodologia de modelitzaci\u00f3 de processos organitzatius i es pot utilitzar tant per a la resoluci\u00f3 de conflictes com per a la gesti\u00f3 del canvi. Va ser desenvolupat a Anglaterra per acad\u00e8mics del Departament de Sistemes de la Universitat de Lancaster a trav\u00e9s d'un programa de recerca al llarg de deu anys. La Soft Systems Methodology \u00e9s el resultat de la recerca que Peter Checkland, Brian Wilson i molts d'altres han dut a terme durant m\u00e9s de 30 anys per proporcionar un marc conceptual per a persones que s'han d'enfrontar amb situacions problem\u00e0tiques i no tenen una definici\u00f3 formal del problema.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una netejadora a pressi\u00f3 o hidronetejadora \u00e9s una m\u00e0quina que bomba aigua a velocitat a trav\u00e9s d'una tovera per a la neteja de superf\u00edcies amb un raig d'aigua a alta pressi\u00f3. Una netejadora d'aigua a alta pressi\u00f3 es compon de presa d'aigua o dip\u00f2sit, bomba, m\u00e0nega, llan\u00e7a, tovera i accionament. Els accionaments de les hidronetejadores s\u00f3n molt diversos i poden ser:\n\nMotors el\u00e8ctrics.\nMotors de combusti\u00f3 interna.\nTransmissions a la presa de for\u00e7a de maquin\u00e0ria agr\u00edcola.\nMotors hidr\u00e0ulics.Les bombes de les hidronetejadores s\u00f3n del tipus de despla\u00e7ament positiu, i normalment de pistons cer\u00e0mics, que realitzen un moviment de vaiv\u00e9, aspirant i impulsant l'aigua alternativament. Les bombes de les hidronetejadores, tenen, b\u00e0sicament dues configuracions:\n\nAxials: en les quals el moviment dels pistons es realitza per mitj\u00e0 d'un plat oscil\u00b7lant.\nDe cigonyal: en les quals el moviment dels pistons es realitza per mitj\u00e0 d'un cigonyal.Pel que fa al nombre de pistons \u00e9s variable depenent de les prestacions de l'equip i del fabricant, i la m\u00e9s habitual la configuraci\u00f3 triplex (de tres pistons), que \u00e9s el nombre m\u00ednim de pistons perqu\u00e8 la sortida de la bomba no registri pics de pressi\u00f3 igual a zero.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una corona o funda \u00e9s una pr\u00f2tesi dental que cobreix l'\u00e0rea d'una dent pr\u00e8viament preparada o desgastada per ser viable de portar una corona que conservi o millori la seva anatomia. Aquest recurs permet la conservaci\u00f3 de l'element dentari que per diferents circumst\u00e0ncies (c\u00e0ries extenses, fractura coron\u00e0ria, est\u00e8tica, etc.) corre el risc de ser extret. Aquestes corones solen estar fetes d'or, porcellana o porcellana enganxada a metall. Sovint la dent s'omple abans de la col\u00b7locaci\u00f3 de la corona.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Premi Jean Nicod, en honor del fil\u00f2sof i l\u00f2gic hom\u00f2nim, \u00e9s un guard\u00f3 atorgat a Par\u00eds als especialistes en cognici\u00f3 i filosofia de la ment m\u00e9s destacats.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La fontaneria o plomeria \u00e9s l'activitat relacionada amb la conducci\u00f3 i la distribuci\u00f3 de l'aigua de les fonts o tamb\u00e9 a la instal\u00b7laci\u00f3 i manteniment de xarxes de canonades per al prove\u00efment d'aigua potable. i l'evacuaci\u00f3 de aig\u00fces residuals, aix\u00ed com les instal\u00b7lacions de calefacci\u00f3 en edificacions i altres construccions.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La conserva aliment\u00e0ria \u00e9s el resultat del proc\u00e9s de manipulaci\u00f3 dels aliments de manera que sigui possible preservar-los l'objectiu final de la conserva \u00e9s mantindre els aliments preservats de l'acci\u00f3 de microorganismes capa\u00e7os de modificar les condicions sanit\u00e0ries i de gust dels aliments. El per\u00edode que es mantindrien els aliments en conserva \u00e9s molt superior al que tindrien si la conserva no els continguera.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Female Serial Killers: How and Why Women Become Monsters (Les assassines en s\u00e8rie femenines: com i per qu\u00e8 les dones es converteixen en monstres) \u00e9s un llibre que relata la hist\u00f2ria delictiva real de no ficci\u00f3 de Peter Vronsky, historiador de la just\u00edcia criminal. Estudia la hist\u00f2ria de les assassines en s\u00e8rie femenines i els homicidis en s\u00e8rie perpetrats per dones i la seva cultura, psicopatologia i investigaci\u00f3 des de l\u2019Imperi Rom\u00e0 fins a mitjan 2000.El llibre descriu casos hist\u00f2rics d'assassinat en s\u00e8rie perpetrats per dones des de primers casos registrats a l'antiga Roma fins a l'Europa medieval i renaixentista i la Gran Bretanya victoriana i el seu ascens i escalada als Estats Units i al m\u00f3n en l'era postmoderna. La principal afirmaci\u00f3 de Vronsky \u00e9s que les dones assassines en s\u00e8rie, tot i que presenten diferents \"signatures\" forenses dels seus hom\u00f2legs, inevitablement maten per les mateixes raons que ho fan els assassins masculins: per poder i control. Segons Vronsky, la principal difer\u00e8ncia entre homes i dones assassins en s\u00e8rie \u00e9s que les dones (tret que es relacionin amb un assass\u00ed mascul\u00ed) tendeixen a no agredir sexualment ni mutilar f\u00edsicament les seves v\u00edctimes.Vronsky cita estad\u00edstiques que indiquen que gaireb\u00e9 un de cada sis (16 per cent) dels assassins en s\u00e8rie detinguts als Estats Units des del 1820 era una dona, que actuava sola o com a parella d'un delinq\u00fcent mascul\u00ed o femen\u00ed. Vronsky argumenta que, contr\u00e0riament al que es creu, les dones assassines en s\u00e8rie prefereixen assassinar els seus \u00edntims o membres de la fam\u00edlia, i dades recents indiquen que actualment les dones assassines en s\u00e8rie prefereixen marginalment els desconeguts com a v\u00edctimes. Hist\u00f2ricament als Estats Units, el 53 per cent de les dones assassines en s\u00e8rie havien estat assassinades per una dona adulta i un 32% per una dona jove.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Premi Albert Lasker d'Investigaci\u00f3 M\u00e8dica B\u00e0sica (en angl\u00e8s: Albert Lasker Award for Basic Medical Research) \u00e9s un dels premis atorgats per la Lasker Foundation per a la comprensi\u00f3, diagnosi, prevenci\u00f3, tractament i cures de les malalties. Aquest premi freq\u00fcentment precedeix el Premi Nobel en fisiologia i medicina: gaireb\u00e9 el 50% dels guanyadors han obtingut un i l'altre.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Li-Fi, de l'angl\u00e8s Light Fidelity (llum fidelitat, traducci\u00f3 literal de cada terme) \u00e9s un sistema de comunicaci\u00f3 amb llum visible 5G que utilitza llum LED per transferir informaci\u00f3 a alta velocitat. \u00c9s una forma similar al Wi-Fi. El Li-Fi permet, per exemple, d'encendre simplement el llum per connectar-se a Internet. Aquest sistema permet transmetre informaci\u00f3 de manera m\u00e9s r\u00e0pida en comparaci\u00f3 al Wi-Fi, a m\u00e9s de no saturar la connexi\u00f3 per la pres\u00e8ncia d'un nombre d'aparells Wi-Fi nombr\u00f3s. Tanmateix, el seu preu, tant de fabricaci\u00f3 com de comercialitzaci\u00f3, segueix sent car.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "S'ent\u00e9n per legitimaci\u00f3 (del llat\u00ed legitimatio, adaptada al catal\u00e0 al segle xv) el proc\u00e9s que atorga legitimitat a quelcom, especialment en un sentit pol\u00edtic. En el camp de les ci\u00e8ncies socials fa refer\u00e8ncia a les circumst\u00e0ncies mitjan\u00e7ant les quals un acte, proc\u00e9s o una ideologia esdevenen leg\u00edtims a causa del lligam que s'estableix amb les normes, valors o lleis d'una societat donada. \u00c9s el proc\u00e9s que condueix quelcom a ser acceptable i normatiu per a un grup o comunitat. El terme poder leg\u00edtim defineix el dret a exercir control sobre altres gr\u00e0cies a l'autoritat atorgada per una organitzaci\u00f3 o rang superior.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un nus palomar, nus de Palomar o (simplement) palomar \u00e9s un nus de pescadors emprat per a lligar l'extrem de la llinya a l'ull d'un ham o un dispositiu similar.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Premi Cr\u00edtica Serra d'Or, en la categoria de Recerca \u00e9s un guard\u00f3 atorgat anualment per la revista Serra d'Or, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Es tracta d'una distinci\u00f3 sense dotaci\u00f3 econ\u00f2mica, per\u00f2 que ha assolit un gran prestigi i renom en l'\u00e0mbit cultural catal\u00e0, i que premia obres de recerca publicades l'any anterior. Per tant, no es tracta d'un premi a persones o obres que s'hi hagin de presentar com a candidates, sin\u00f3 que el jurat distingeix les obres que, dins l'\u00e0mbit cultural catal\u00e0, considera que en s\u00f3n mereixedores.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "R\u00f9m \u00e9s una illa de les Small Isles de les H\u00e8brides Interiors que formen part de l'administraci\u00f3 de Lochaber, a les Highlands d'Esc\u00f2cia.\n\nL'illa ocupa una superf\u00edcie de 10.463 hect\u00e0rees i la seva altitud m\u00e0xima sobre el nivell del mar \u00e9s de 812 metres, al cim d'Askivall.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Observatori Vesuvi\u00e0 (originalment en itali\u00e0 Osservatorio Vesuviano) \u00e9s una instituci\u00f3 p\u00fablica italiana, d'investigaci\u00f3 vulcanol\u00f2gica i s\u00edsmica. La seva labor principal \u00e9s el seguiment dels volcans actius a la regi\u00f3 italiana de Camp\u00e0nia.L'observatori \u00e9s el m\u00e9s antic del m\u00f3n en la seva categoria. Fundat el 1841, al principi la seva seu estava en la pr\u00f2pia falda del Vesuvi. En l'actualitat, al seu antic empla\u00e7ament hi ha el museu o la biblioteca hist\u00f2rica, mentre que el laboratori i el centre de vigil\u00e0ncia s\u00f3n a N\u00e0pols.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El luddisme fou una forma de protesta apareguda a Gran Bretanya a partir de 1811 i que s'allarg\u00e0 durant els primers decennis del segle xix, fins al 1830. El luddisme pren el nom de Ned Ludd, un pseud\u00f2nim emprat repetidament pels qui destru\u00efen les m\u00e0quines i les instal\u00b7lacions obreres.\nTradicionalment, s'ha considerat el luddisme com la primera forma de lluita obrera contra el capitalisme que, de retruc, s'oposa a la industrialitzaci\u00f3. Aquesta fou la visi\u00f3 que donaren Sidney Webb i Beatrice Webb a la seva obra sobre el sindicalisme brit\u00e0nic.\nM\u00e9s endavant, Eric Hobsbawm present\u00e0 una nova visi\u00f3 sobre el luddisme que George Rud\u00e9, Edward Palmer Thompson i John Rule han desenvolupat amb m\u00e9s precisi\u00f3. Aix\u00ed, doncs, actualment se sap que les destruccions luddites anaren a c\u00e0rrec d'artesans que veien perillar la seva exist\u00e8ncia davant la r\u00e0pida introducci\u00f3 de m\u00e0 d'obra que no havia de seguir l'aprenentatge de 7 anys que la llei marc\u00e0 fins al 1814 i que no requerien ni preparaci\u00f3, ni qualificaci\u00f3, at\u00e8s que empraven la nova maquin\u00e0ria t\u00e8xtil que es desenvolupava. Des dels sindicats d'origen gremial, els artesans actuaren contra la maquin\u00e0ria i contra aquests primers obrers, majorit\u00e0riament dones i nens amb salaris molt baixos.\nLa destrucci\u00f3 de les m\u00e0quines modernes no fou una reacci\u00f3 contra el progr\u00e9s, ni tampoc contra la industrialitzaci\u00f3, sin\u00f3 actes de resist\u00e8ncia respecte a la nova dictadura econ\u00f2mica dels propietaris industrials. No va ser la tecnologia, sin\u00f3 l'\u00fas de la producci\u00f3 i les mesures antiregulat\u00f2ries, amb la destrucci\u00f3 dels gremis i la democr\u00e0cia associativa, la que va motivar molts artesans enviats a la intemp\u00e8rie del mercat a practicar la destrucci\u00f3 de les m\u00e0quines. No va ser el progr\u00e9s el que incomodava els luddites, sin\u00f3 la subversi\u00f3 dels antics equilibris laborals i l'empobriment sobtat que patien les v\u00edctimes dels canvis. La viol\u00e8ncia contra les m\u00e0quines havia de servir per establir negociacions sobre com es repartien els guanys que comportaven els nous sistemes industrials i una tecnologia que feia acumular la producci\u00f3 en poques mans. En certa manera, la destrucci\u00f3 de les m\u00e0quines esdevenia una veritable lluita de classes, tenint en compte que s'atacava una propietat privada i es discutia sobre el repartiment de la riquesa i la regulaci\u00f3 de la producci\u00f3.\n\nA la llarga, davant la inevitable industrialitzaci\u00f3 i proletaritzaci\u00f3 del sector t\u00e8xtil, els artesans anaren abandonant les accions violentes i obriren els seus sindicats als obrers, aix\u00f2 \u00e9s, les dones i els pocs homes que aleshores formaven part del primigeni proletariat industrial brit\u00e0nic.\nA final del segle xx, en plena revoluci\u00f3 digital, va sorgir un moviment conegut com a neoluddisme, que s'oposa a la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i tot avan\u00e7 cient\u00edfic que es basi en la inform\u00e0tica. Reconeix que no solament els empresaris s\u00f3n els explotadors sin\u00f3 que \u00e9s la forma com funciona la tecnologia que aliena tant l'explotador com l'explotat i que els converteix, segons el seu criteri, en parts funcionals de la maquin\u00e0ria tecnol\u00f2gica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Es considera com animaci\u00f3 experimental a tota expressi\u00f3 d'un concepte o idea a trav\u00e9s de t\u00e8cniques d'animaci\u00f3 no convencionals o de metodologies no establertes, implicant algun tipus d'innovac\u00f3 tant narrativa com t\u00e8cnica. Aquest tipus d'animaci\u00f3 compr\u00e8n un conjunt de m\u00e8todes minuciosos d'animaci\u00f3 frame-by-frame amb la finalitat de manipular les imatges resultants. No hi ha regles i l'artista pot prendre's llibertats amb els mitjans que utilitzi, deixar volar la seva imaginaci\u00f3 i crear art mitjan\u00e7ant el dibuix directe en la pel\u00b7l\u00edcula o utilitzant qualsevol altre element.Les t\u00e8cniques poden ser molt variades, de la mateixa manera que la hist\u00f2ria narrada. Pot o no haver un personatge, pot o no haver un conflicte, etc. El l\u00edmit, d'aquesta forma, \u00e9s la capacitat de l'artista per a explorar i explotar al m\u00e0xim aquest art. Tanmateix, la m\u00fasica \u00e9s sovint utilitzada com acompanyament. Diferentes can\u00e7ons poden ser utilitzades durant una sola actuaci\u00f3, i cada can\u00e7o \u00e9s escollida per un artista per a millorar el contingut emocional d'un moment en particular.Aquestes t\u00e8cniques en l'animaci\u00f3 experimental generalment s\u00f3n la combinaci\u00f3 de les ja existents com el stop motion, la rotosc\u00f2pia, el dibuix sobre cel\u00b7luloide, etc. Moltes de les formes d'animaci\u00f3 experimental es basen tamb\u00e9 en un \u00fas innovador d'eines ja presents en altres \u00e1mbits de l'art visual: pintura sobre diversos materials, dibuix amb diferentes eines, manipulaci\u00f3 digital de materials, \u00fas de programes de disseny i fotografia de manera creativa, etc. Aix\u00ed doncs, amb els aven\u00e7os en la manipulaci\u00f3 digital d'imatges, l'animaci\u00f3 experimental esdev\u00e9 un camp molt bast que encara es troba en proc\u00e9s d'exploraci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un prototip digital dona el disseny conceptual que permet a departaments d'enginyeria, fabricaci\u00f3 i m\u00e0rqueting la possibilitat d'explorar virtualment un producte complet abans que sigui constru\u00eft. Els  dissenyadors industrials, els fabricants, i els  enginyers utilitzen els prototips digitals per dissenyar, iterar, optimitzar, validar, i visualitzar els seus productes digitalment durant tot el proc\u00e9s del desenvolupament del producte. Els venedors tamb\u00e9 utilitzen prototips digitals per a crear representacions fotorealistes i animacions dels productes abans de la fabricaci\u00f3. Les empreses solen adoptar els prototips digitals amb l'objectiu de millorar la comunicaci\u00f3 entre els interessats o participants en el desenvolupament del producte, com tamb\u00e9 per aconseguir un llan\u00e7ament del producte al mercat m\u00e9s r\u00e0pidament, i facilitar la innovaci\u00f3 de nous productes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En els estudis d'investigaci\u00f3 en intentar acceptar o rebutjar la hip\u00f2tesi nul\u00b7la (Ho) es poden cometre dos tipus d'errors:", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnologia de l'antiga Gr\u00e8cia es va desenvolupar durant el segle vi aC, fins al per\u00edode rom\u00e0, i m\u00e9s enll\u00e0. Les invencions que s'acrediten als antics grecs inclouen l'engranatge, cargol, molins rotatoris, premsa d'eix, t\u00e8cniques de foneria del bronze, rellotge d'aigua, orgue d'aigua, catapulta de torsi\u00f3, l'\u00fas de vapor per operar algunes m\u00e0quines experimentals i joguines, i una taula per trobar nombres primers. Molts d'aquestes invencions es van produir a la fi de l'\u00e8poca grega, sovint inspirats en la necessitat de millorar les armes i t\u00e0ctiques a la guerra. Tanmateix, els usos pac\u00edfics es mostren mitjan\u00e7ant el seu desenvolupament m\u00e9s d'hora amb el del mol\u00ed d'aigua, un dispositiu que va aconseguir una m\u00e9s gran explotaci\u00f3 a gran escala sota els romans. Van desenvolupar la topografia i la matem\u00e0tica a un estat avan\u00e7at, i molts dels seus \u00e8xits t\u00e8cnics van ser publicats pels fil\u00f2sofs, com a Arquimedes i Her\u00f3 d'Alexandria.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnof\u00edlia (del grec \u03c4\u03ad\u03c7\u03bd\u03b7 - techn\u0113, \"art, habilitat, ofici\" i \u03c6\u03b9\u03bb\u03af\u03b1 - philia, \"amistat\") consisteix en una afici\u00f3 obsessiva cap a l'\u00fas d'Internet i les noves tecnologies. Les persones que pateixen tecnof\u00edlia depenen excessivament de la tecnologia, fins al punt de no poder separar-se dels seus dispositius tecnol\u00f2gics. \u00c9s per aix\u00f2 que la tecnof\u00edlia \u00e9s considerada una addicci\u00f3, en la qual, de la mateixa manera que amb les drogues o l'alcohol, es poden generar en la persona addicta trastorns semblants a quadres de depend\u00e8ncia per \u00fas d'estupefaents. Un individu amb una marcada tecnof\u00edlia sent frustraci\u00f3 si no pot comprar un nou producte, incrementa el seu nivell d'ansietat si no t\u00e9 connexi\u00f3 a Internet o pot patir una crisi nerviosa si el seu ordinador o m\u00f2bil deixen de funcionar.\nEn l'actualitat, la majoria dels \u00e9ssers humans tenen una gran afecci\u00f3 per la tecnologia i empren aquests dispositius de manera quotidiana. Les comunicacions, l'activitat laboral i, fins i tot, l'entreteniment depenen en bona part d'ella. Hi ha persones, per\u00f2, que desenvolupen un elevat grau de depend\u00e8ncia a la tecnologia. En aquest cas, la tecnof\u00edlia es converteix en una obsessi\u00f3 i genera importants problemes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un panell de control \u00e9s una superf\u00edcie normalment plana, sovint vertical, on s'agrupen tota una s\u00e8rie d'instruments de control i seguiment imprescindibles per a monitorar un proc\u00e9s o conjunt de processos, aix\u00ed com els interruptors, polsadors, commutadors, palanques, joysticks, etc., necessaris per a aquestes finalitats.\nS'instal\u00b7len a les f\u00e0briques per supervisar i controlar les m\u00e0quines o l\u00ednies de producci\u00f3 i a altres llocs com centrals el\u00e8ctriques, centrals nuclears, vaixells, avions, mainframes, etc...\nD'antuvi la majoria de panells de control estaven equipats normalment amb polsadors i instruments anal\u00f2gics, mentre que avui en dia en molts casos han estat substitu\u00efts per tecnologies m\u00e9s modernes i s'utilitza algun tipus de pantalla t\u00e0ctil per als prop\u00f2sits de monitoratge i control.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "IRE (acr\u00f2nom d'Institute of Radio Engineers) va ser una organitzaci\u00f3 frofessional en el sector radioel\u00e8ctric que va exixtir entre el 31 de desembre del 1912 i el 31 de desembre del 1962. L'1 de gener del 1963 es va fusionar amb l'AIEE (American Institute of Electrical Engineers) per a crear l'IEEE (Institute of Electrical and Electronics Engineers).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La hist\u00f2ria de la motocicleta als Pa\u00efsos Catalans \u00e9s el conjunt de fets relacionats amb l'evoluci\u00f3 t\u00e8cnica i la ind\u00fastria de la motocicleta en aquest territori al llarg de l'\u00e8poca hist\u00f2rica en qu\u00e8 aquesta mena de vehicle hi ha estat present, des de comen\u00e7aments del segle XX fins a l'\u00e8poca actual.\nEn la majoria dels casos, aquesta \u00e9s una hist\u00f2ria de petites empreses familiars amb inicis discrets, algunes de les quals varen saber reeixir malgrat les mancances de la seva \u00e8poca i aconseguir grans \u00e8xits tant en l'aspecte tecnol\u00f2gic com en el comercial i l'esportiu. \u00c9s el cas dels Permanyer, Bult\u00f3, Gir\u00f3 i Rabasa, cognoms que han passat a la posteritat com a exemple d'empresaris brillants, creadors a partir del no res de marques de renom internacional com s\u00f3n Montesa, Bultaco, Ossa i Derbi, avui dia m\u00edtiques.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El sistema pr\u00e9mer per parlar (tamb\u00e9 conegut com a PTT, de l'angl\u00e8s Push to Talk), \u00e9s un m\u00e8tode per parlar en l\u00ednies half-duplex de comunicaci\u00f3, prement un bot\u00f3 per transmetre i alliberant-lo per rebre. Aquest tipus de communicaci\u00f3n permet trucades de tipus un-a-un o b\u00e9 un-a-diversos (trucades de grups).\nEl PTT \u00e9s una caracter\u00edstica que est\u00e0 disponible en gaireb\u00e9 tots els equips de r\u00e0dio, siguin port\u00e0tils o m\u00f2bils, a m\u00e9s en certs models de tel\u00e8fon m\u00f2bil.\nConversar a l'estil walkie-talkie no \u00e9s la novetat del PTT, ja ho fan xarxes de trunking tipus RadioRed, Actionet, TETRA. La novetat \u00e9s poder fer-ho des d'un m\u00f2bil convencional i sense l\u00edmit de dist\u00e0ncia, amb una cobertura universal.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una pantalla de projecci\u00f3 \u00e9s una instal\u00b7laci\u00f3 composta d'una superf\u00edcie llisa per mostrar el resultat de la projecci\u00f3 d'una imatge per a una audi\u00e8ncia. La pantalla pot ser una instal\u00b7laci\u00f3 permanent, com en un cinema, una paret pintada de blanc o, per exemple desenrotllable des del sostre de la sala. Tamb\u00e9 hi ha una pantalles m\u00f2bils que es poden transportar d'un lloc a un altre. La projecci\u00f3 normalment es fa des de la part davantera, per\u00f2 les pantalles es poden dissenyar de tela transparent per a la projecci\u00f3 des de la part posterior. S'usen gaireb\u00e9 exclusivament els colors blanc i gris en les teles amb la finalitat d'evitar la decoloraci\u00f3 de la imatge. Les pantalles poden ser completament planes o corbes per adequar-se a l'\u00f2ptica dels projectors. El Tension Tab \u00e9s un additament que s'afegeix a la part posterior d'una pantalla enrotllable perqu\u00e8 s'estengui autom\u00e0ticament en totes les direccions, i per tant quedi totalment llisa un cop desenrotllada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El tecnotropisme \u00e9s la tend\u00e8ncia cultural que tenen totes les comunitats humanes cap a la generaci\u00f3 de coneixements i el seu aprofitament integral per part de la comunitat en la qual aquests coneixements s\u00f3n generats, tot i que ha estat usat en alguns estudis com a ant\u00f2nim de ruralisme o de tecnof\u00f2bia.En aquest sentit pot dir-se que aix\u00ed com totes les plantes mostren determinades reaccions cap a la llum (fototropisme), la gravetat (gravitropisme) o l'aigua (hidrotropisme), totes les cultures mostren algun grau d'activitat creadora, d'avan\u00e7 en t\u00e8cniques i desenvolupament de dispositius de major o menor qualitat.\nPer\u00f2, a difer\u00e8ncia de les plantes i de la resta dels animals, l'home t\u00e9 la capacitat per determinar quines eines s\u00f3n necess\u00e0ries per a satisfer les necessitats o interessos i quines condicions han de donar-se perqu\u00e8 aquestes eines siguin fabricades. L'home es pot plantejar finalitats, pot determinar mitjans per aconseguir aquestes finalitats i pot, finalment, prendre la decisi\u00f3 d'engegar les accions que porten des d'aquests mitjans cap a aquells finalitats. \u00c9s per aix\u00f2 que s'afirma que aquesta tend\u00e8ncia de les comunitats \u00e9s cultural, perqu\u00e8 l'home realitza aquestes activitats reflexionant, pensant, deliberant i decidint el m\u00e9s convenient en cada cas.\nEl tecnotropisme \u00e9s, doncs, la for\u00e7a b\u00e0sica que ha impulsat a l'home al llarg de la hist\u00f2ria a crear totes les tecnologies que coneixem, i \u00e9s la for\u00e7a b\u00e0sica que ha portat l'home del segle xx a inventar la tecnologia que va donar la puntada de peu inicial de la revoluci\u00f3 digital: la computadora digital.\nNo obstant aix\u00f2, \u00e9s un fet que no totes les comunitats produeixen la mateixa quantitat i qualitat de tecnologia al llarg del temps i \u00e9s un fet que la revoluci\u00f3 digital s'ha produ\u00eft als EUA durant la segona meitat del segle xx. Les condicions necess\u00e0ries perqu\u00e8 el tecnotropisme es desenvolupi en tota la seva for\u00e7a s\u00f3n les condicions del capitalisme: marc institucional, lliure mercat, iniciativa privada, clusteritzaci\u00f3, massivitat i un s\u00f2lid sistema de propietat intel\u00b7lectual (copyright, patent, secrets comercials, marques, etc\u00e8tera) han estat a la base de l'explosi\u00f3 de les tecnologies de la informaci\u00f3 a EUA durant el segle xx.\nEl tecnotropisme capitalista \u00e9s, llavors, el veritable motor de la revoluci\u00f3 digital i la pedra angular que accelera els processos d'innovaci\u00f3 fent la tecnologia quelcom massiu, a l'abast de qualsevol persona al m\u00f3n.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "WirelessHART \u00e9s un protocol de comunicacions sense cables via r\u00e0dio-freq\u00fc\u00e8ncia (xarxa sense fil). Est\u00e0 dirigit al sector industrial per\u00f2 tamb\u00e9 es pot aplicar dom\u00e8stic (dom\u00f2tica), edificis terciaris (imm\u00f2tica) i a ciutats (urb\u00f2tica: xarxa d'\u00e0rea metropolitana). WirelessHART est\u00e0 basat en la norma IEEE 802.15.4 i destinat a crear xarxes d'\u00e0rea personal de baixa pot\u00e8ncia i baixa velocitat de transmissi\u00f3 de dades. WirelessHART \u00e9s dissenyat per l'organitzaci\u00f3 FieldCom Group. Aquest protocol pot \u00e9sser emprat en la Internet de les coses.L'any 2010, l'IEC va crear l'est\u00e0ndard IEC 62591.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les Illes Monach (Monach Islands), tamb\u00e9 conegudes com a Heisker (en ga\u00e8lic escoc\u00e8s: Eilean Heisgeir), formen un arxip\u00e8lag a l'oest de North Uist, a les H\u00e8brides Exteriors d'Esc\u00f2cia.\nLes illes porten despoblades des de l'any 1948, per\u00f2 van arribar a estar habitades per m\u00e9s de 100 persones durant segles fins a l'any 1810. Mpltes de les illes Monach, van ser abandonades originalment a causa del sobrepasturatge i repoblades despr\u00e9s de les Highland Clearances.Les illes principals s\u00f3n Ceann Ear (que antigament va albergar una abadia), Ceann Iar i Hearnish estan totes connectades en baixamar. Es diu tamb\u00e9 que va haver-hi un temps en qu\u00e8 era possible caminar fins a Baleshare, i fins a North Uist en marea baixa.\nLes illes s\u00f3n una Reserva Nacional natural d'Esc\u00f2cia i s\u00f3n conegudes per la seva poblaci\u00f3 de foca grisa, albergant tamb\u00e9 nombroses aus marines i una rica flora.Les illes alberguen un petit far automatitzat, constru\u00eft per substituir un de m\u00e9s antic l'any 1943.\nLes illes m\u00e9s petites del grup inclouen Deasker, Shillay i Stockay.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "FEOL (acr\u00f2nim angl\u00e8s, front-end-of-line, fase primera de producci\u00f3) \u00e9s la primera part de la fabricaci\u00f3 d'IC on els dispositius individuals ( transistors, condensadors, resist\u00e8ncies, etc.) estan modelats al semiconductor. FEOL generalment cobreix totes fases fins a (per\u00f2 sense incloure) la deposici\u00f3 de capes d'interconnexi\u00f3 met\u00e0l\u00b7liques (que formen part de la fase BEOL.Per al proc\u00e9s CMOS, la fase FEOL cont\u00e9 tots els passos de fabricaci\u00f3 necessaris per a formar elements CMOS totalment a\u00efllats: \nSeleccionar el tipus d'oblia a utilitzar; Planaritzaci\u00f3 qu\u00edmic-mec\u00e0nica i neteja de l'oblia.\nA\u00efllament de rases superficials (STI) (o LOCOS en els primers processos, amb dimensions > 0,25 \u03bcm).\nFormaci\u00f3 del gravat.\nFormaci\u00f3 de m\u00f2duls de porta.\nFormaci\u00f3 de m\u00f2duls de font i drenatge.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les c\u00e8l\u00b7lules Vero s\u00f3n un llinatge de c\u00e8l\u00b7lules usades en cultius cel\u00b7lulars. El llinatge \"Vero\" es va a\u00efllar de les c\u00e8l\u00b7lules epitelials dels ronyons extretes de la mona verda (Chlorocebus sp.; abans anomenat Cercopithecus aethiops, aquest grup de micos s'ha dividit en diverses esp\u00e8cies diferents). El llinatge va ser desenvolupat el 27 de mar\u00e7 de 1962 per Yasumura i Kawakita a la Universitat de Chiba (Chiba, Jap\u00f3). La l\u00ednia cel\u00b7lular original es va anomenar \"Vero\" per la combinaci\u00f3 de dos termes en esperanto verda reno, que volen dir \"rony\u00f3 verd\", tenint en compte que l'acr\u00f2nim resultant, vero, significa \"veritat\" en esperanto.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La fibra neutra o eix neutre \u00e9s la superf\u00edcie material corba, d'una pe\u00e7a allargada o d'una placa, deformada per flexi\u00f3, que separa la zona comprimida de la zona traccionada. Les fibres neutre tenen aquestes propietats:\n\nGeom\u00e8trica\nsi considerem una corba continguda totalment en la fibra neutra, les dist\u00e0ncies al llarg d'aquesta corba no varien abans i despr\u00e9s de la deformaci\u00f3 per flexi\u00f3.\nTensional\nEn una biga de material el\u00e0stic i is\u00f2trop sotmesa a flexi\u00f3, la tensi\u00f3 sobre una secci\u00f3 transversal \u00e9s proporcional a la dist\u00e0ncia a la fibra neutra.\nRepresentaci\u00f3 bidimensional\nEn una secci\u00f3 transversal bidimensional d'una biga o pe\u00e7a prism\u00e0tica sotmesa a flexi\u00f3 la fibra neutra queda redu\u00efda a una l\u00ednia recta.\nLa fletxa\n\u00c9s la m\u00e0xima dist\u00e0ncia entre la fibra neutra de l'estat en rep\u00f2s i sol\u00b7licitat (sota c\u00e0rrega).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un Desgu\u00e0s d'inodor flexible \u00e9s un tipus de canonada utilitzat per  lampistes per perllongar la  canonada del sif\u00f3 de desgu\u00e0s d'un v\u00e0ter, quan per diverses circumst\u00e0ncies es necessita canviar la ubicaci\u00f3 de la sortida d'un v\u00e0ter. \u00c9s net, i de fet la manera m\u00e9s f\u00e0cil de canviar de lloc un v\u00e0ter, o simplement canviar-lo per un altre amb diferents mesures o diferent col\u00b7locaci\u00f3 del forat de desgu\u00e0s, tot i que el model de colze a emprar dependr\u00e0 de la  situaci\u00f3 de la canonada de sortida i d'on es vulgui situar el nou v\u00e0ter.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els vectors de clonaci\u00f3, en angl\u00e8s: cloning vector, s\u00f3n un petit tros d'ADN agafat d'un virus o un plasmidi d'una c\u00e8l\u00b7lula o d'un organisme superior, que es poden mantenir de manera estable en un organisme, i dins del qual es pot inserir un fragment d'ADN for\u00e0 amb intencions d'aconseguir clonaci\u00f3 molecular. El vector per tant, cont\u00e9 caracter\u00edstiques que permeten, per exemple, si es tracta el vector i l'ADN for\u00e0 amb un enzim de restricci\u00f3, enlla\u00e7ar els fragments junts. Despr\u00e9s que un fragment d'ADN hagi estat clonat dins un vector de clonaci\u00f3, pot ser posteriorment subclonat dins un altre vector dissenyat per a un \u00fas m\u00e9s espec\u00edfic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En taxonomia, una combinaci\u00f3 nova (llat\u00ed: combinatio nova, abreviat com a comb. nov.) o recombinaci\u00f3 \u00e9s el primer \u00fas en combinaci\u00f3 d'un nom gen\u00e8ric i un nom espec\u00edfic que ja han estat emprats per separat anteriorment. No s'ha de confondre aquest terme amb \u00abnova esp\u00e8cie\u00bb (species nova), que es reserva per a esp\u00e8cies mai abans descrites.\nHi ha tres situacions que poden desembocar en una combinaci\u00f3 nova:\nel trasllat d'un t\u00e0xon a un g\u00e8nere diferent\nel trasllat d'un t\u00e0xon per sota del nivell esp\u00e8cie a una esp\u00e8cie diferent\nun canvi de categoria del t\u00e0xon", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "S'anomena macram\u00e9 l'art de fer nusos decoratius amb cordills. Macram\u00e9 \u00e9s un mot d'origen \u00e0rab m\u00e0hrama, (vell mocador) que va entrar al catal\u00e0 via el franc\u00e8s que al seu torn el va manllevar de l'itali\u00e0 genov\u00e8s.\u00c9s un art molt antic, puix que tan sols es fan servir les mans per a executar-lo. Pobles com els perses i els assiris (2300 aC) van utilitzar aquest art amb gran mestratge. M\u00e9s tard, els \u00e0rabs el van portar a Europa i m\u00e9s tard els europeus a l'Am\u00e8rica, on els caribencs van fer servir la t\u00e8cnica per confeccionar les seves t\u00edpiques hamaques de nusos.El macram\u00e9 b\u00e0sic disposa de nombrosos nusos, entre els quals destaquen el nus pla i el nus en relleu, creant sanefes (llistes sobreposades o teixides) o trenes per a adornar bosses o teles, cossiols, llums, tapissos de paret i cortines. En el macram\u00e9 actual, es poden trobar m\u00e9s de cinquanta nusos diferents.\nEls materials necessaris per a fer una obra de macram\u00e9 s\u00f3n el fil de teixir (sigui cot\u00f3, jute, lli, seda o altres fibres naturals) i una superf\u00edcie en la qual mantenir el filam de l'obra (normalment, un bast\u00f3 de fusta). Qualsevol fil de forta consist\u00e8ncia \u00e9s adequat per a fer llavors de macram\u00e9, per\u00f2 la tria \u00e9s determinada per l'obra a realitzar. Els fils m\u00e9s utilitzats solen ser de cot\u00f3 o seda. Pel que fa als materials necessaris per a mantenir els fils dependr\u00e0 de l'obra desitjada. En general s'utilitza una barra fina.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La cronostasis (Del grec \u03c7\u03c1\u03cc\u03bd\u03bf\u03c2, cronos, \"temps\" i \u03c3\u03c4\u03ac\u03c3\u03b9\u03c2, st\u00e1sis, \"estant\") \u00e9s un tipus d'il\u00b7lusi\u00f3 temporal en el qual la primera impressi\u00f3 seguida de la introducci\u00f3 d'un esdeveniment nou o tasca al cervell fa semblar que el temps transcorre m\u00e9s lentament Aquest efecte es pot estendre durades aparents per fins a 500 ms i \u00e9s consistent amb la idea que el sistema visual modela els esdeveniments abans de la percepci\u00f3 d'aquests.Una ocurr\u00e8ncia comuna d'aquesta il\u00b7lusi\u00f3 \u00e9s la coneguda com la il\u00b7lusi\u00f3 de rellotge detingut, on la segona maneta d'un rellotge anal\u00f2gic sembla quedar-se quieta per m\u00e9s temps del normal en mirar-la per primera vegadaAquesta il\u00b7lusi\u00f3 tamb\u00e9 pot oc\u00f3rrer en l'\u00e0mbit auditiu i t\u00e0ctil. Per exemple, un estudi suggereix que quan alg\u00fa escolta un to de trucada a trav\u00e9s d'un tel\u00e8fon, mentre repetidament canvia l'auricular d'una orella a l'altre, causa que qui fa la crida sobreestimi la durada temporal entre els tons.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El proc\u00e9s tecnol\u00f2gic \u00e9s el m\u00e8tode base que valida els resultats d'un proc\u00e9s de creaci\u00f3\nd'un objecte tecnol\u00f2gic. Aquest proc\u00e9s es compon d'un conjunt d'etapes seq\u00fcencials amb retroalimentacions que seguides sistem\u00e0ticament faciliten l'obtenci\u00f3 de resultats i la seva adequaci\u00f3 als requeriments inicials. Una primera aproximaci\u00f3 al proc\u00e9s tecnol\u00f2gic seria la seg\u00fcent: \n\nNecessitat. En primer lloc cal partir d'una necessitat a la qual cal donar soluci\u00f3, el nostre projecte estar\u00e0 dirigit a satisfer-la.An\u00e0lisi. Aquesta etapa, consisteix a analitzar els factors que intervenen en la nostra necessitat. Ser\u00e0 interessant estudiar com s'ha resolt aquesta necessitat fins al moment i la recerca d'informaci\u00f3, tot all\u00f2 que permet definir millor els requeriments i el disseny. A partir de l'an\u00e0lisi de la situaci\u00f3 i dels elements que condicionen el projecte es defineixen els requeriments o plec de condicions. Si b\u00e9 les condicions inicials poden ser molt variades i de molts tipus, les principals s\u00f3n les seg\u00fcents: condicions funcionals, constructives (data d'acabament, etc.), econ\u00f2miques (pressupost), est\u00e8tiques, ecol\u00f2giques i de seguretat.Disseny. A partir dels requeriments i de l'experi\u00e8ncia acumulada s'estableixen els criteris de disseny. En aquesta fase s'han de definir tots els aspectes que tenen relaci\u00f3 amb el producte final. Si aquest \u00e9s un artefacte caldr\u00e0 fer un proc\u00e9s de planificaci\u00f3 de la construcci\u00f3 definint les diferents etapes o fases, preveure els materials a emprar en la seva construcci\u00f3, dibuixar els pl\u00e0nols constructius de les peces de qu\u00e8 constar\u00e0, les eines de treball, els costos, l'aspecte final, l'ergonomia, l'impacte ambiental, el reciclatge al final de la seua vida \u00fatil, entre d'altres.Prototip. Definit l'artefacte o proc\u00e9s cal construir-ne un prototip o model seguint les pautes establertes pel projecte.Avaluaci\u00f3. Una vegada acabada la construcci\u00f3 cal passar a la fase d'avaluaci\u00f3 per tal de comprovar que es compleixen els requeriments establerts a la fase de disseny i verificar que efectivament resol la necessitat per a la qual ha estat creat. D'aquesta fase es produeixen realimentacions per tal d'esmenar aquells aspectes que no han acabat de funcionar o que es poden millorar, modificant el disseny o b\u00e9 si no acaba de ser el que se cercava cal analitzar de nou el punt de partida.Mem\u00f2ria t\u00e8cnica. Una vegada hem avaluat el nostre prototip, s'ha d'elaborar la documentaci\u00f3 definitiva amb les esmenes pertinents per a la seua fabricaci\u00f3 en s\u00e8rie. S'inclouran tots els documents de la fase de disseny degudament modificats en funci\u00f3 de l'avaluaci\u00f3.Construcci\u00f3. Una vegada s'ha validat el model es construeix l'artefacte definitiu o es comen\u00e7a la fabricaci\u00f3 en s\u00e8rie amb els documents elaborats dins la mem\u00f2ria t\u00e8cnica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "RPMA (acr\u00f2nim angl\u00e8s de Random phase multiple access, acc\u00e9s m\u00faltiple de fase aleat\u00f2ria) \u00e9s una tecnologia de comunicaci\u00f3 sense fils que utilitza la codificaci\u00f3 DSSS (Direct-Sequence Spread Spectrum) amb accesos m\u00faltiples. Tamb\u00e9 incorpora control de pot\u00e8ncia en el transmissor i alta sensibilitat al receptor (-142dBm) amb un balan\u00e7 d'enlla\u00e7 de 172 dB.Aquesta tecnologia \u00e9s similar a la utilitzada als sistemes de geolocalitzaci\u00f3 GPS. RPMA pot \u00e9sser emprada en la Internet de les coses.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La cabota o el cap \u00e9s la part superior d'un clau, rebl\u00f3, cargol o d'una eina: la part m\u00e9s gruixada que rep les picades o que es fa giravoltar amb una clau en el cas de reblons o cargols. En general es diu de l'extrem m\u00e9s gros i volumin\u00f3s d'una cosa. La paraula prov\u00e9 del llat\u00ed caput que significa cap. De la persona que s'entossudeix en un procediment inefica\u00e7 o contraproduent, es diu que \u00abvol clavar el clau per la cabota\u00bb.Tamb\u00e9 \u00e9s un augmentatiu de cap o un sin\u00f2nim de cap gros, de capgr\u00f2s o la llarva dels amfibis, de tossut o del temps que el treballador hi ha faltat del jornal.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Estat de l'art, \u00e9s un anglicisme derivat de l'expressi\u00f3 state of the art (literalment estat de l'art), utilitzat per a la investigaci\u00f3-acci\u00f3. L'expressi\u00f3 anglesa es pot traduir al catal\u00e0 tamb\u00e9 com a \"capdavanter\", \"l'\u00faltim\" o \"[el m\u00e9s] avan\u00e7at\"; per exemple, state of the art technology es tradueix dins del context cultural hisp\u00e0, \u00e9s a dir, no literal, com a \"tecnologia punta\" o \"tecnologia de punta\", \"l'\u00faltim en tecnologia\" o \"tecnologia d'avantguarda\". Tamb\u00e9 es pot dir m\u00e9s f\u00e0cilment en el cas d'assajos, \"l'estat d'aquesta tem\u00e0tica actualment i els seus avan\u00e7os\".\nDins de l'ambient tecnol\u00f2gic industrial, s'ent\u00e9n com a \"estat de l'art\", \"estat de la t\u00e8cnica\" o \"estat de la q\u00fcesti\u00f3\", tots aquells desenvolupaments d'\u00faltima tecnologia realitzats a un producte, que han estat provats en la ind\u00fastria i han estat acollits i acceptats per diferents fabricadores.\nEn angl\u00e8s, la frase va unida amb guions quan s'utilitza com adjectiu: This machine is an example of state-of-the-art technology. En catal\u00e0 no es compleix aquesta convenci\u00f3, encara que pot aplicar-se igualment.\nEn el camp de la propietat industrial, especialment en el camp de les patents, se sol denominar Estat de la T\u00e8cnica o \"prior art\". Es defineix mitjan\u00e7ant tot all\u00f2 que ha estat publicat, ja sigui al pa\u00eds on es busca la patent o a tot el m\u00f3n, abans de la data de sol\u00b7licitud de la patent.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "The Art of Computer Programming \u00e9s una s\u00e8rie de llibres escrita per Donald Knuth que \u00e9s refer\u00e8ncia b\u00e0sica en programaci\u00f3 i tracta la construcci\u00f3 d'algorismes. Els primers tres volums dels set previstos es van publicar a 1968, 1969 i 1973. El quart volum compta amb quatre fascicles ja publicats.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La cisterna \u00e9s, a l'origen, un dip\u00f2sit, sovint subterrani, on es recullen i guarden les aig\u00fces de pluja (aljub) o que procedeixen d'un riu o font.\nA les torres d'aigua, la cisterna, m\u00e9s sovint d'acer, es troba al cim, per tal de crear una pressi\u00f3 hidroest\u00e0tica a la xarxa d'aigua potable. Camions o contenidors cisternes s\u00f3n prove\u00efts d'una caixa condicionada per a transportar l\u00edquids.\nModels de cisternes per a torres d'aigua:", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La metal\u00b7lot\u00e8rmia \u00e9s una composici\u00f3 pirot\u00e8cnica d'un pols met\u00e0l\u00b7lic i un \u00f2xid de metall que produeix una reacci\u00f3 exot\u00e8rmica d'oxidaci\u00f3 reducci\u00f3 coneguda com a reacci\u00f3 metal\u00b7lot\u00e8rmica. Si l'alumini \u00e9s l'agent reductor, s'anomena una reacci\u00f3 aluminot\u00e8rmica. La majoria de les varietats no s\u00f3n explosives, per\u00f2 poden crear explosions curtes de temperatures extremadament altes, centrades en una \u00e0rea molt petita per un per\u00edode curt de temps. La metal\u00b7lot\u00e8rmia \u00e9s simplement una barreja de metall, sovint anomenat el \"combustible\" i un oxidant. La seva forma d'acci\u00f3 \u00e9s molt similar a la d'altres oxidants de combustible com les barreges de pols negra.\nLa metal\u00b7lot\u00e8rmia pot ser de diverses composicions. Alguns \"combustibles\" que poden ser utilitzats s\u00f3n l'alumini, el magnesi, el calci, el titani, el zinc, el silici, el bor i altres. Un combustible d'\u00fas com\u00fa en les mescles de metal\u00b7lot\u00e8rmia \u00e9s l'alumini, a causa del seu alt punt d'ebullici\u00f3. Els oxidants poden ser: l'\u00f2xid de bor (III), l'\u00f2xid de silici (IV), l'\u00f2xid de crom (III), l'\u00f2xid de mangan\u00e8s (IV), l'\u00f2xid de ferro (II, III), l'\u00f2xid de coure (II) i l'\u00f2xid de plom (II, III, IV), entre d'altres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Sunway Taihulight (Xin\u00e8s: \u795e\u5a01\u00b7\u592a\u6e56\u4e4b\u5149, Sh\u00e9nw\u0113i\u00b7t\u00e0ih\u00fa zh\u012b gu\u0101ng, Catal\u00e0: D\u00e9u del llac) \u00e9s un supercomputador xin\u00e8s que va ocupar la primera posici\u00f3 del r\u00e0nquing TOP500 durant l'any 2016 i 2017. El juny del 2018 va perdre la primera posici\u00f3 davant el Summit i es troba des del novembre de 2018 a la tercera posici\u00f3 de la llista.\n\u00c9s quasi tres vegades m\u00e9s r\u00e0pid que l'anterior Tianhe-2, el seu predecessor xin\u00e8s. Utilitza un total de 40.960 processadors de disseny xin\u00e8s RISC SW26010. Des de juny del 2017, \u00e9s classificat com el 16\u00e8 supercomputador m\u00e9s energia-efici\u00e8ncia en la Green500, amb una efici\u00e8ncia de 6.051 GFlops/watt. Va ser dissenyat pel National Research Center of Parallel Computer Engineering & Technology (NRCPC), i est\u00e0 ubicat al National Supercomputing Center en la ciutat de Wuxi, en la prov\u00edncia de Jiangsu, Xina.\nEl sistema executa un sistema operatiu propi, el Shenwei Ruisi (RaiseOs 2.0.5), basat en Linux. El sistema t\u00e9 la seva pr\u00f2pia implementaci\u00f3 personalitzada de l'OpenACC 2.0 per ajudar a la paral\u00b7lelitzaci\u00f3 del codi.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un panell detector pla \u00e9s un dispositiu que permet realitzar una radiografia proporcionant una imatge digital radiol\u00f2gica a l'instant. Es fabriquen en dues topologies: amb forma de \"cassette\" o integrats dins d'un equip. En general, es fa refer\u00e8ncia a aquest tipus de dispositiu sota les sigles DR per \"Radiologia digital\" a difer\u00e8ncia dels altres sistemes que funcionen \u00fanicament amb \"cassette\" (una placa de f\u00f2sfor fotoestimulable PSP) una tecnologia anomenada \"CR\" o \"Radiografia computada\".D'entre els tipus de panells detectors plans, els que funcionen amb \"cassette\" tenen una forma rectangular amb una superf\u00edcie activa que va des de 5 x 5cm fins a 60 x100cm amb un gruix d'1 a 10 cm. La mida m\u00e9s comuna utilitzada en la medicina humana \u00e9s de 36 x 43 cm (14 x 17 polzades).Segons el principi f\u00edsic utilitzat, aquests detectors es divideixen en dos grups principals:\nDetectors de conversi\u00f3 directa: Els rajos X es converteixen directament en un senyal el\u00e8ctric (t\u00e8cnica CMOS)\nDetectors de conversi\u00f3 indirecta: Els rajos X es converteixen en fotons (tecnologia de silici amorf o seleni) que al seu torn s\u00f3n convertits en un senyal el\u00e8ctric.Els detectors s\u00f3n generalment bidimensionals, per\u00f2 n'hi ha algunes versions en les que un detector lineal d'una sola dimensi\u00f3 es mou a una velocitat constant al llarg de tota la superf\u00edcie activa del panell (com un esc\u00e0nner t\u00edpic d'ordinador), generant la segona dimensi\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Reteena, el Festival Audiovisual jove de Barcelona, \u00e9s un esdeveniment organitzat per primer cop l'any 2018 per Cl\u00e0udia Mera i Maria Castellv\u00ed, fundadores de l'associaci\u00f3 cultural Reteena. Aquest espai, dirigit a un p\u00fablic d'entre tretze i dinou anys, s'organitza anualment. Per tal d'incentivar la \"mirada cr\u00edtica dels joves\", s'organitzen tot d'activitats com projeccions de pel\u00b7l\u00edcules, tallers pr\u00e0ctics, masterclass, formacions i taules rodones vinculades amb el m\u00f3n de l'audiovisual.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El grup OSA (Sindicat dels arquitectes contemporanis) va ser una associaci\u00f3 d'arquitectes del temps de la Uni\u00f3 sovi\u00e8tica que va desenvolupar la seva activitat entre 1925 i 1930. \u00c9s considerat com el primer grup d'arquitectes constructivistes. Va publicar una revista anomenada SA (per Sovremmennaia Arkhitektura o sigui \u00abarquitectura contempor\u00e0nia\u00bb).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La norma British Standard Pipe (BSP), rosca BSP o rosca Gas, \u00e9s una fam\u00edlia de normes t\u00e8cniques per a les rosques de tubs que ha estat adoptat internacionalment per interconnectar i segellar tubs, canonades i accessoris, mitjan\u00e7ant un tub amb rosca externa (mascle) i un altre amb rosca interior (femella). S'ha adoptat com a est\u00e0ndard internacional en la instal\u00b7laci\u00f3 de canonades, a tot el m\u00f3n, excepte als Estats Units, on s'utilitza la rosca NPT", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un sgabello \u00e9s un tipus de tamboret port\u00e0til amb respatller del segle xvi, t\u00edpic del Renaixement itali\u00e0, mentre que una cadira (sedia) normalment inclo\u00efa bra\u00e7os representant un seient de m\u00e9s import\u00e0ncia jer\u00e0rquica. Els sgabelli acostumen a estar fets amb fusta de noguer com\u00fa i consisteixen d'un respatller prim i un seient octagonal a sobre d'un parell de taules verticals decorades refor\u00e7ades amb un suport horitzontal entre elles. Aquest seient normalment es col\u00b7locava en passadissos i s'hi acostumava a esculpir l'emblema familiar de l'escut d'armes. El seu principal prop\u00f2sit no era asseure's-hi per comoditat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "The World Without Us \u00e9s un llibre cient\u00edfic que tracta de l'impacte que tindria sobre la Terra la desaparici\u00f3 dels \u00e9ssers humans. El seu autor \u00e9s el periodista nord-americ\u00e0 Alan Weisman i va ser publicat per St. Martin's Thomas Dunne Books el 2007.L'obra \u00e9s una versi\u00f3 expandida de l'article \u00abEarth Without People\u00bb del mateix autor, publicat en la revista Discover al febrer de 2005. Redactat primordialment a manera d'experiment mental, El m\u00f3n sense nosaltres resumeix, per exemple, la forma en qu\u00e8 les ciutats i llars s'haurien de deteriorar, quants artefactes artificials prevaldrien i com evolucionarien les formes de vida restants. Weisman conclou que els barris residencials passarien a convertir-se en boscos dins d'un per\u00edode no major a 500 anys i que les deixalles radioactives, les est\u00e0tues de bronze, els pl\u00e0stics, aix\u00ed com la muntanya Rushmore, quedarien entre les proves m\u00e9s perdurables de la pres\u00e8ncia humana al planeta.\nDespr\u00e9s d'escriure pr\u00e8viament quatre llibres i nombrosos articles per a revistes, Weisman va viatjar a diversos llocs per entrevistar a acad\u00e8mics, cient\u00edfics i altres autoritats. Una vegada fet aix\u00f2, va usar les cites d'aquests di\u00e0legs per explicar els efectes resultants en la naturalesa i, alhora, fonamentar les prediccions realitzades fins a aquest moment entorn del tema. L'obra ha estat tradu\u00efda i publicada a diversos pa\u00efsos. Als Estats Units va aconseguir el lloc n\u00famero sis en la llista de \u00abEls llibres m\u00e9s venuts\u00bb de The New York Times i el primer lloc del Sant Francisco Chronicle al setembre de 2007. Igualment, va ocupar el primer lloc entre els llibres m\u00e9s comercialitzats dels llistats elaborats per Time i Entertainment Weekly. Quant a cr\u00edtiques, l'estil de redacci\u00f3 i la manera d'abordar els temes cient\u00edfics van ser dos aspectes elogiats, encara que alguns periodistes, entre ells un de The Washington Post, van manifestar el seu desacord respecte a l'abs\u00e8ncia d'una an\u00e0lisi antropom\u00f2rfica del contingut.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "SimpliciTI \u00e9s un protocol de comunicacions sense cables via r\u00e0dio-freq\u00fc\u00e8ncia (xarxa sense fil). Est\u00e0 dirigit al sector dom\u00e8stic (dom\u00f2tica), edificis terciaris (imm\u00f2tica) i a ciutats (urb\u00f2tica: xarxa d'\u00e0rea metropolitana). SimpliciTI est\u00e0 basat en la norma IEEE 802.15.4 i destinat a crear xarxes d'\u00e0rea personal de baixa pot\u00e8ncia i baixa velocitat de transmissi\u00f3 de dades. SimpliciTI \u00e9s dissenyat i propietat de l'empresa Texas Instruments. Aquest protocol pot \u00e9sser emprat en la Internet de les coses.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La denominada Escola de Traductors de Toledo (en castell\u00e0 Escuela de Traductores de Toledo) \u00e9s el nom que comunament descriu el grup d'estudiosos que van treballar a la ciutat de Toledo durant els segles xii i xiii, per traduir moltes de les obres filos\u00f2fiques i cient\u00edfiques de l'\u00e0rab i l'hebreu antics, generalment referides a la tradici\u00f3 grega cl\u00e0ssica. El terme Escola no cal entendre'l en sentit estricte: Segurament no va existir la suficient unitat conceptual, ni metodol\u00f2gica, ni tem\u00e0tica entre els traductors toledans com per donar-li aquest nom; per\u00f2 des que el va introduir l'historiador franc\u00e8s Amable Jourdain a comen\u00e7aments del segle xix, aquesta denominaci\u00f3 s'ha imposat, malgrat els esfor\u00e7os d'algun estudi\u00f3s perqu\u00e8 s'oblidi de forma definitiva.L'escola va passar per dos per\u00edodes diferents, separats per una fase de transici\u00f3. La primera, al segle xii, en la que probablement va intervenir l'arquebisbe Raimon de Toledo (el benedict\u00ed gasc\u00f3 Raymond de Sauvetat), en la que es va promoure la traducci\u00f3 d'obres filos\u00f2fiques i religioses, sobretot de l'\u00e0rab cl\u00e0ssic al llat\u00ed. La segona, al segle xiii, sota el rei Alfons X el Savi, en la que els traductors ja no tradu\u00efen al llat\u00ed com a llenguatge final, sin\u00f3 que es tradu\u00efa a una versi\u00f3 roman\u00e7 de la llengua castellana. Aix\u00f2 va donar lloc a l'establiment de les bases del castell\u00e0 cient\u00edfic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En la cultura popular, els \"extraterrestres\" s\u00f3n formes de vida \u2014 especialment formes de vida intel\u00b7ligent\u2014 que tenen un origen extraterrestre (no provinent de la Terra) i s\u00f3n referits col\u00b7lectivament com vida extraterrestre. Aquest \u00fas \u00e9s antropoc\u00e8ntric, el terme s'utilitza per fer refer\u00e8ncia a hipot\u00e8tiques civilitzacions no humanes existents o no en altres planetes, fins i tot en el context del seu h\u00e0bitat natiu. Aix\u00f2 pot ser vist com un retorn al sentit cl\u00e0ssic d'estranger que es refereix a un altre.\n\nL'aparici\u00f3 de la vida extraterrestre en la ficci\u00f3 es va produir for\u00e7a abans del segle xxi. La protagonista de la literatura japonesa del segle x, \u201cel conte del tallador de bamb\u00fa\u201d, era una hime (princesa) de la Lluna que \u00e9s enviada a la Terra per seguretat durant una guerra celestial, i \u00e9s trobada i criada per un tallador de bamb\u00fa al Jap\u00f3. M\u00e9s tard \u00e9s retornada a la Lluna per la seva fam\u00edlia extraterrestre real. Una il\u00b7lustraci\u00f3 del manuscrit mostra una m\u00e0quina voladora similar a un plat volador.Per la mateixa \u00e8poca, a la rondalla medieval \u00e0rab \"Les Aventures de Bulukiya\", pertanyent a Les mil i una nits, es representa un cosmos consistent de mons diferents, uns m\u00e9s grans que la Terra i cada un amb els seus propis habitants.El poeta did\u00e0ctic Henry More examin\u00e0 el tema cl\u00e0ssic del Pluralisme c\u00f2smic del grec Dem\u00f2crit en \"Democritus Platonissans, o un assaig sobre la infinitat dels mons\" (1647). Amb el nou punt de vista relatiu que ent\u00e9n \"Sol del nostre m\u00f3n / es converteix en una estrela en altre lloc\", m\u00e9s fent un salt especulatiu a planetes extrasolars, \n\nles esferes glacials que sobre elles orbita;\nles quals s\u00f3n ben mortes i est\u00e8rils,\nPer\u00f2 pel c\u00e0lid despertar d'amables dies,\nI en les nits dol\u00e7a rosades, en tal circumst\u00e0ncia creixen\nLlargues formes ocultes i vida, per lloar al seu gran Creador.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'antena de quadre deu el seu nom a la seva forma. \u00c9s una antena direccional \u00e9s a dir dona m\u00e9s rendiment si est\u00e0 orientada cap a l'emissor/receptor. \u00c9s especialment apropiada per a la banda d'ona mitjana. T\u00e8cnicament \u00e9s un dipol plegat amb forma quadrada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "SuperMUC \u00e9s un superordinador pertanyent al Centre Leibniz de Supercomputaci\u00f3 (en alemany: Leibniz-Rechenzentrum, LRZ) situat a la ciutat de Garching, pr\u00f2xima a Munic. La seva capacitat de processament t\u00e9 pics superiors a 3 Petaflops i la seva principal singularitat \u00e9s el seu sistema de refrigerat amb aigua calenta.\nDins de SuperMUC, tenim el SuperMUC-NG que es compon de 6.336 nodes de c\u00e0lcul prim amb cadascun de 48 nuclis i mem\u00f2ria de 96 GB. A m\u00e9s,144 \"fat compute nodes\" per cada 48 nuclis i mem\u00f2ria de 768 GB per node.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El premi Kalinga \u00e9s un premi anual que atorga la UNESCO a persones cient\u00edfiques, educadores, periodistes, escriptores o d'altres professions per haver contribu\u00eft excepcionalment a la comunicaci\u00f3 de la investigaci\u00f3, la ci\u00e8ncia i la tecnologia a la societat i a promoure la divulgaci\u00f3 cient\u00edfica. Va ser creat en 1952, arran d'un donatiu del president-fundador de la Kalinga Foundation Trust, que \u00e9s originari de l'Estat d'Orissa, ex-Kalinga, a l'\u00cdndia. El 1955 el va guanyar August Pi i Sunyer.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'esc\u00f2ria \u00e9s un subproducte de la mineria en fondre els minerals per a a\u00efllar-ne els metalls. Es poden considerar com una barreja d'\u00f2xids met\u00e0l\u00b7lics; tanmateix, poden contenir sulfurs de metall i \u00e0toms de metall element. Encara que l'esc\u00f2ria sol usar-se com un mecanisme d'eliminaci\u00f3 de residus, tamb\u00e9 pot servir per altres prop\u00f2sits, com per ajudar en el control de al temperatura del proc\u00e9s i per minimitzar la reoxidaci\u00f3 del metall l\u00edquid final abans de passar al motlle.\nEn la natura el minerals de metalls com el ferro, el coure, l'alumini i altres metalls es troben en estas impurs, sovint oxidats i mesclats amb silicats d'altres metalls.\nDurant la fosa, quan la mena est\u00e0 exposada a altes temperatures, aquestes impureses se separen del metall fos i es poden retirar. Aquests conjunt de compostos que se'n retira \u00e9s l'esc\u00f2ria.\nEl processos de foneria ferrosos i no ferrosos produeixen esc\u00f2ries diferents. Per exemple, la del coure i el plom, no ferrosa, est\u00e0 dissenyada per eliminar el ferro i la s\u00edlice que solen trobar-s'hi en aquests minerals, i es prepara en forma d'esc\u00f2ria basada en el silicat de ferro. Per altra banda, l'esc\u00f2ria dels processos d'obtenci\u00f3 d'acer es dissenya per minimitzar la p\u00e8rdua de ferro i per tant cont\u00e9 principalment calci, magnesi i alumini.\nL'esc\u00f2ria t\u00e9 molts usos comercials encara que tamb\u00e9 se sol rebutjar. Normalment es torna a processar per separar algun altre metall que contingui. Les restes d'aquesta recuperaci\u00f3 es poden utilitzar com a balast pel ferrocarril i com a fertilitzant. S'ha utilitzat com a metall per a pavimentaci\u00f3 i com una forma barata i duradora d'enfortir les parets inclinades dels espigons.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'efecte Curie, en refer\u00e8ncia a Marie Curie, en el marc del feminisme, \u00e9s el fet d'aclaparar les dones pel pes d'una genialitat extraordin\u00e0ria en els noms donats com a exemples a seguir. Aix\u00ed, resulta que, en lloc de motivar i constituir models per a dones actuals, s\u00f3n considerades casos excepcionals impossibles d'imitar i que porten l'efecte contrari.Aquest efecte fou definit per primera vegada per la historiadora de la ci\u00e8ncia Margaret W. Rossiter durant la d\u00e8cada dels vuitanta del s. XX. M\u00e9s endavant, tamb\u00e9 n'ha parlat Julie des Jardins, escrivint un llibre que porta per nom aquesta tend\u00e8ncia: The Madame Curie Complex: The Hidden History of Women in Science, publicat el 2010.Si les dones rarament apareixen en la ci\u00e8ncia, la tecnologia i la resta de facetes de la humanitat \u00e9s en part pels biaixos dels historiadors que subjectivament, en un entorn androcentrista i de dominaci\u00f3 masculina, han anat menyspreant i ocultant informaci\u00f3. Un paradigma n'\u00e9s l'ocultament sistem\u00e0tic de les dones promogut per la legislaci\u00f3 de patents, en el cas de les tecn\u00f2logues, perqu\u00e8 les dones no tenien dret a la propietat. Per a evitar l'efecte Curie, una proposta \u00e9s no limitar-se a col\u00b7leccionar noms de dones hist\u00f2riques sin\u00f3 tamb\u00e9 les circumst\u00e0ncies familiars, socials i econ\u00f2miques que van fer possible que aquestes dones \"normals\" destaquessin en un \u00e0mbit hostil.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una Introducci\u00f3 als Minerals Formadors de Roques (en angl\u00e8s An Introduction to the Rock-Forming Minerals) \u00e9s un llibre sobre mineralogia escrit per William Alexander Deer, Robert Andrew Howie i Jack Zussman, sovint considerat la \"b\u00edblia\" de la mineralogia. Cobreix centenars de minerals, amb detalls de la seva estructura, qu\u00edmica i propietats \u00f2ptiques i f\u00edsiques, distingint les seves caracter\u00edstiques i parag\u00e8nesi. El rang d'entrades va d'entre una o dues p\u00e0gines per minerals poc comuns, fins a dotzenes de p\u00e0gines per minerals important uns com els feldespats.\nLa primera edici\u00f3 va ser publicada l'any 1966, i se'n va publicar el 1992 una altra substancialment expandida. Una tercera edici\u00f3 va ser publicada el 2013. \u00c9s un llibre de refer\u00e8ncia per als universitaris i estudiants de postgrau.\nUna Introducci\u00f3 als Minerals Formadors de Roques \u00e9s una versi\u00f3 condensada de la publicaci\u00f3 amb molts volums anomenada Rock-forming Minerals , dels mateixos autors, la qual va ser publicada entre els anys 1962 i 1963. Una segona edici\u00f3 d'aquesta obra va ser publicada el 1978. La versi\u00f3 condensada omet algunes refer\u00e8ncies, etimologia i an\u00e0lisis qu\u00edmiques presents en l'obra principal.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La relaci\u00f3 entre ci\u00e8ncia i religi\u00f3 ha estat sovint conflictiva, ja que ambdues s'enfronten amb problemes cabdals per a l'\u00e9sser hum\u00e0. Hi ha quatre escenaris b\u00e0sics per il\u00b7lustrar aquesta relaci\u00f3:\nConflicte: cadascuna es considera la via m\u00e9s apropiada per arribar al coneixement i critiquen les troballes de l'altre camp (la ci\u00e8ncia no accepta la fe sense proves i la religi\u00f3 afirma que el cientifisme nega el m\u00e9s fonamental)\nIndepend\u00e8ncia: els dos camps s\u00f3n independents perqu\u00e8 usen diferent metodologia i manera de plantejar les q\u00fcestions d'estudi, les possibles pugnes venen d'un error de demarcaci\u00f3\nDi\u00e0leg: les dues disciplines han de col\u00b7laborar, ja que comparteixen part dels objectius i poden aportar-se idees\nIntegraci\u00f3: s'ha d'intentar integrar totes dues en un discurs m\u00e9s ampli i explicatiuEn un altre \u00e0mbit es poden situar els estudis cient\u00edfics sobre el fenomen religi\u00f3s, que seria una forma de relaci\u00f3 particular en qu\u00e8 una disciplina esdev\u00e9 part del focus de la segona.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un vas o atuell \u00e9s un recipient destinat a contenir l\u00edquids o s\u00f2lids. Pot estar fet de materials molt diversos, com ara de vidre, de metall, de terrissa, de fusta, etc.Un got \u00e9s un vas de vidre que serveix per beure.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'accessibilitat \u00e9s el grau en el qual les persones poden utilitzar un objecte, visitar un lloc o accedir a un servei, independentment de les seves capacitats t\u00e8cniques, ps\u00edquiques o f\u00edsiques.Per tal d'augmentar la integraci\u00f3 de persones i reduir l'exclusi\u00f3 social es poden prendre mesures per augmentar l'accessibilitat. Segons la discapacitat aquestes mesures poden ser arquitect\u00f2niques (suprimir llindars per a facilitar el passeig amb cadira de rodes, posar paviment amb relleu especial per guiar persones cegues, posar a disposici\u00f3 la informaci\u00f3 simult\u00e0niament en m\u00e9s d'un canal (visual, auditiu, t\u00e0ctil\u2026), adaptar el lloc de treball, fins i tot utilitzar un llenguatge senzill, comprensible per un m\u00e0xim de persones. En general, les mesures s'afanyen per augmentar l'autonomia de cadasc\u00fa de manera de poder viure lliure, quan m\u00e9s possible accedir als llocs, la informaci\u00f3 i serveis sense ajuda de tercers. Aquestes normes i mesures han de contribuir a augmentar l'autoestima i la qualitat de vida.\n\nEn lloc d'a\u00efllar com ho va ser el cas al segle passat, per exemple, un jove cec en una escola de cecs, es tendeix a adaptar l'escola p\u00fablica, de forma que tal persona hi pugui estudiar integrada amb tota normalitat. Aquesta filosofia t\u00e9 l'avantatge que tothom apr\u00e8n conviure amb gent amb tota mena de capacitats i discapacitats diferents. Les primeres iniciatives, des de la fi del segle xx van ser la supressi\u00f3 de barreres arquitect\u00f2niques, com ho va ser un dels primers decrets de la jove Generalitat de Catalunya el 1984.A poc a poc, el concepte d'accessibilitat va evolucionar per tal d'incloure no nom\u00e9s les persones caminant amb cadires de rodes a \u00abpersones amb discapacitat f\u00edsica, sensorial, intel\u00b7lectual o mental, gent gran o persones amb altres tipus de diversitat funcional que viuen situacions de desigualtat d'oportunitats, de discriminaci\u00f3 i de dificultats per a la participaci\u00f3 social i per a l'exercici de llurs drets, a causa de l'exist\u00e8ncia de barreres f\u00edsiques, en la comunicaci\u00f3 o d'actitud que els ho impedeixen\u00bb, com s'explica al pre\u00e0mbul de la nova llei del 2014 de la Generalitat de Catalunya. \u00c9s una de les \u00e0rees m\u00e9s important per aconseguir l'efectivitat de la pol\u00edtica d'integraci\u00f3 de les persones amb discapacitats.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un motor SOHC (de l'angl\u00e8s Single overhead camshaft, \"arbre de lleves \u00fanic al cap\" o \"arbre de lleves \u00fanic a la culata\") \u00e9s aquell que t\u00e9 un sol arbre de lleves situat a la part superior del cap\u00e7al del motor, \u00e9s a dir, de la culata. Al costat del DOHC, el SOHC \u00e9s una de les dues possibles configuracions dels motors OHC.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La fibra crua \u00e9s una part de la fibra vegetal, \u00e9s el residu org\u00e0nic combustible i insoluble que resta despr\u00e9s que, en una an\u00e0lisi de laboratori, la mostra s'ha tractat en unes condicions determinades i estandarditzades. Les condicions m\u00e9s comunes s\u00f3n tractaments successius amb petroli lleuger, \u00e0cid sulf\u00faric dilu\u00eft bullent, hidr\u00f2xid de sodi dilu\u00eft bullent, \u00e0cid clorh\u00eddric dilu\u00eft, alcohol i \u00e8ter. Aquest tractament emp\u00edric proporciona la fibra crua que consisteix principalment del contingut en cel\u00b7lulosa a m\u00e9s de la lignina i hemicel\u00b7lulosa contingudes en la mostra.\nLa determinaci\u00f3 de la fibra crua s'aplica als aliments vegetals o mixtes, no \u00e9s aplicable als aliments d'origen animal.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El modelatge 3D \u00e9s el procediment de creaci\u00f3 d'objectes tridimensionals i virtuals mitjan\u00e7ant un software determinat, del qual s'obt\u00e9 un model 3D que es pot gestionar algor\u00edtmicament amb un ordinador. Per portar a terme aquest model, s'han fer una s\u00e8rie de passos, inicialment amb entitats b\u00e0siques, les quals poden ser des de primitives geom\u00e8triques, \u00e9s a dir, obtingudes a partir d'una equaci\u00f3 matem\u00e0tica, o b\u00e9 obtingudes per un esc\u00e0ner 3D.El software del modelatge 3D \u00e9s un tipus de software de gr\u00e0fics 3D utilitzat per produir models tridimensionals. Els programes individuals d'aquest tipus s\u00f3n anomenats \u00abAplicacions de modelatge\u00bb o \u00abmodeladors\u00bb.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La traducci\u00f3 t\u00e8cnica \u00e9s la traducci\u00f3 d'escrits t\u00e8cnics (manuals de propietari, guies d'usuaris, etc.) o espec\u00edficament, textos que contenen una alta quantitat de terminologia, com a paraules o frases que s\u00f3n virtualment utilitzades dins d'una professi\u00f3 espec\u00edfica, o que descriuen aquesta professi\u00f3 amb molts detalls. La traducci\u00f3 t\u00e8cnica cobreix la traducci\u00f3 de moltes classes de textos especialitzats que requereixen un alt nivell de destresa i coneixement per part de la persona de la terminologia tractada.La import\u00e0ncia d'una terminologia consistent en la traducci\u00f3 t\u00e8cnica, aix\u00ed com la naturalesa repetitiva i altament formulativa d'escrits t\u00e8cnics fan que la traducci\u00f3 assistida per computadora utilitzant mem\u00f2ries de traducci\u00f3 i base de dades de termes siguin especialment apropiats. En el llibre Traducci\u00f3 T\u00e8cnica, Jody Byrnes argumenta que la traducci\u00f3 t\u00e8cnica est\u00e0 molt relacionada a la comunicaci\u00f3 t\u00e8cnica i que pot beneficiar-se dels estudis en aquesta i altres \u00e0rees com la psicologia cognitiva.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "CTRL \u00e9s un programa de Televisi\u00f3 de Catalunya que es va emetre per primera vegada el 6 de desembre de 2021. Es tracta de set cap\u00edtols enfocats \u00fanicament a les noves tecnologies.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "XpanD \u00e9s un sistema de projecci\u00f3 3D basat en ulleres actives que s'encarreguen de separar les imatges.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La llei de Goodhart enuncia, tot i que pot expressar-se amb diverses formulacions, que quan un indicador socioecon\u00f2mic o una altra mesurada substituta es converteix en l'objectiu de pol\u00edtiques socioecon\u00f2miques, perd el contingut informatiu que podia qualificar-la per jugar aquest paper. El seu promotor, Charles Goodhart, que va ser assessor del Banc d'Anglaterra i professor em\u00e8rit de la London School of Economics, va donar nom a la llei.\nGoodhart va enunciar en un article la llei per primera vegada en 1975, guanyant popularitat amb l'intent per part del govern del Regne Unit de Margaret Thatcher de dirigir la pol\u00edtica monet\u00e0ria sobre la base dels objectius de la massa monet\u00e0ria en sentit ampli i estret, encara que tal idea fos molt m\u00e9s antiga. Idees molt similars es coneixen amb altres noms, i.g., la llei de Campbell (1976) i la cr\u00edtica de Lucas (1976). La llei est\u00e0 impl\u00edcita en la idea econ\u00f2mica de les expectatives racionals.\nA pesar que es va originar en el context de les respostes del mercat, la llei t\u00e9 implicacions profundes per a la selecci\u00f3 dels objectius d'alt nivell en les organitzacions.S'ha enunciat que l'estabilitat de la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica que va tenir lloc en el Regne Unit sota el govern de John Major a la fi de 1992 i d'ara endavant va ser el resultat de la llei de Goodhart inversa: si la credibilitat econ\u00f2mica d'un govern est\u00e0 suficientment danyada, llavors els seus objectius es veuen com a irrellevants i els indicadors econ\u00f2mics recuperen la seva fiabilitat com a guia per a les pol\u00edtiques econ\u00f2miques.[cita", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La generaci\u00f3 digital d'imatges \u00e9s, en l'actualitat, un component essencial dins del m\u00f3n de la imatge en moviment. Un altre component essencial \u00e9s el d'un sistema interactiu total: un sistema on les imatges est\u00e0n unides per una resposta activa a les ordres i directrius d'un operador hum\u00e0. Aquestes imatges interactives van ser possibles gr\u00e0cies a la tecnologia del disc l\u00e0ser desenvolupat per la companyia el\u00e8ctrica Philips.El disc l\u00e0ser \u00f2ptic emmagatzema la informaci\u00f3 que cont\u00e9 cada imatge de manera digital. En un disc normal es poden emmagatzemar uns 54.000 fotogrames que, gravats o passats consecutivament, oferirien un temps total de funcionament d'uns trenta minuts per cada cant\u00f3 del disc. Ara b\u00e9, el disc tamb\u00e9 pot produir imatges fixes, marxa lenta, cerca r\u00e0pida, i, el m\u00e9s important, l'acc\u00e9s selectiu a les imatges. L'aparell pels discos pot, tan sols amb un petit retard, localitzar la posici\u00f3 d'un fotograma particular i conduir el l\u00e0ser en aquella direcci\u00f3.\n\nAquesta facilitat d'acc\u00e9s selectiu fa que els discos l\u00e0ser siguin particularment idonis per a l'ensenyament, la publicitat i les promocions en els punts de venta. Les m\u00e0quines de v\u00eddeo s\u00f3n una altra de les aplicacions. Si aquesta facilitat es combina amb un ordinador, una imatge del disc elabora una pregunta al usuari i llavors l'acc\u00e9s particular a les imatges dep\u00e8n de les respostes. Aquestes respostes es poden efectuar en un teclat o amb una pantalla sensible al tacte, tamb\u00e9 es poden emetre a trav\u00e9s del comandament o d'una altra manera.\nUna altra aplicaci\u00f3 experimental d'aquest potencial \u00e9s el \"mapa\" visual d'Aspen, produ\u00eft a la MIT a finals dels anys setanta. Les imatges del disc mostraven la vista a trav\u00e9s del parabrises d'un cotxe; a cada encreuament la pantalla demanava a l'usuari que l'hi indiqu\u00e9s l'esquerra, la dreta o recte i llavors es produ\u00efa la seq\u00fc\u00e8ncia correcte. Tamb\u00e9 es va aplicar en els videojocs, que van comen\u00e7ar l'any 1972 amb el Pong d'Atari. Tot i que l'animaci\u00f3, generada per un ordinador, no era de molta qualitat i tenia una interactivitat limitada, jocs com aquests i els posteriors Space Invaders (1978) i PacMan (1981) van ser molt populars i per tant, van produir grans guanys.\nDurant els anys vuitanta, tant la generaci\u00f3 digital i la tecnologia del disc han continuat millorant els jocs. Cap a l'any 1987 es va produir un nou canvi: A partir del disc l\u00e0ser, Phillips havia desenvolupat la tecnologia del compact disc aplicada a la reproducci\u00f3 del so digital. El v\u00eddeo CD va ser el pas seg\u00fcent, i el CD interactiu o CD-I el va seguir. Aquest \u00faltim, tan sols requeria afegir-hi a un simple ordinador un aparell de v\u00eddeo, aix\u00ed com un programa adient, que ja estaven a l'abast dels usuaris.\nEl CD-I est\u00e0 restringit per la capacitat d'emmagatzematge del disc. Una pantalla i un ordinador personal podrien estar units a un sistema interactiu per una xarxa de cable de fibra \u00f2ptica, que recolzat per un s\u00faper ordinador, podria fer que molts aparells o participants l'utilitzessin simult\u00e0niament, Gary Demons deia estar segur que es crearien simulacions dom\u00e8stiques:", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Convenci\u00f3 del Metre (Convention du M\u00e8tre) \u00e9s un tractat internacional signat el 20 de maig del 1875 a Par\u00eds  per 17 estats amb el prop\u00f2sit d'establir una autoritat mundial en el camp de la metrologia. Aquest tractat va substituir la Comissi\u00f3 internacional del metre que havia funcionat des del 1870.\nPer portar a terme els prop\u00f2sits fundacionals es van crear tres organismes, la Confer\u00e8ncia General de Pesos i Mesures, el Comit\u00e8 Internacional de Pesos i Mesures i l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures. La Convenci\u00f3 delega en aquests organismes l'autoritat per actuar en el domini de la metrologia assegurant una harmonitzaci\u00f3 de la definici\u00f3 de les diferents unitats de mesura. Els treballs d'aquests organismes va portar a la creaci\u00f3 del Sistema Internacional d'Unitats (SI).\nLa Confer\u00e8ncia General de Pesos i Mesures \u00e9s formada pels delegats dels estats membres de la Convenci\u00f3 del Metre. Es reuneix cada quatre anys a Par\u00eds, la 22a CGPM es va fer en novembre del 2018.\nEl Comit\u00e8 Internacional de Pesos i Mesures est\u00e0 compost per 18 persones, corresponents a diferents estats membres de la Convenci\u00f3 del Metre. La seva funci\u00f3 \u00e9s la de promoure la utilitzaci\u00f3 d'unitats de mesura uniformes i, en aquest sentit, sotmetre projectes de resoluci\u00f3 a la Confer\u00e8ncia General de Pesos i Mesures. Es recolza sobre els treballs de diferents comit\u00e8s consultius.\nL'Oficina Internacional de Pesos i Mesures, amb seu a S\u00e8vres, \u00e9s sota la vigil\u00e0ncia del Comit\u00e8 Internacional de Pesos i Mesures i la seva tasca consisteix a conservar els prototips internacionals dels patrons de mesura i la comparaci\u00f3 i el calibratge dels prototips dels diferents pa\u00efsos amb els internacionals.La Convenci\u00f3 del Metre va ser modificada el 1921. A 1 de gener del 2007 era formada per 51 estats membres i 22 estats associats a la confer\u00e8ncia general.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un xerrac, xorrac,en certes zones s'empra el castellanisme serrutx(o) http://aldc.espais.iec.cat/files/2015/03/Mapa-1664.pdf</ref> \u00e9s una eina manual d'\u00fas semblant a la serra que consisteix en una fulla d'acer r\u00edgida amb una vora dentada i un m\u00e0nec de fusta o de pl\u00e0stic.\nEl xerrac d'exsecallar (esporgar els arbres) ha de tenir les dents girades; una a un costat, una a l'altre, i aix\u00ed successivament fins al final de la fulla. El fet que les dents estiguin una girada a un costat i l'altre a l'altre costat fa que talli m\u00e9s i m\u00e9s f\u00e0cilment. El xerrac d'exsecallar sol acabar en punta, la qual cosa facilita la penetraci\u00f3 per dins les branques dels arbres, i tamb\u00e9 algunes operacions, mentre que el xerrac dels fusters sol acabar formant un angle recte entre el final de l'eina i la part de la fulla que no talla, essent, de totes maneres, la fulla m\u00e9s curta per la part m\u00e9s enfora del m\u00e0nec que per la part del m\u00e0nec.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un d\u00edode d'allau, \u00e9s un d\u00edode semiconductor dissenyat especialment per a treballar en inversa. En estos d\u00edodes, poc dopats, quan la tensi\u00f3 en polaritzaci\u00f3 inversa abasta el valor de la tensi\u00f3 de ruptura, els electrons que han botat a la banda de conducci\u00f3 per efecte de la temperatura s'acceleren a causa del camp el\u00e8ctric incrementant la seua energia cin\u00e8tica, de forma que al col\u00b7lidir amb electrons de val\u00e8ncia els alliberen; estos al seu torn, s'acceleren i col\u00b7lidixen amb altres electrons de val\u00e8ncia alliberant-los tamb\u00e9, produint-se una allau d'electrons l'efecte del qual \u00e9s incrementar el corrent condu\u00eft pel d\u00edode sense a penes increment de la tensi\u00f3.\nL'aplicaci\u00f3 t\u00edpica d'estos d\u00edodes \u00e9s la protecci\u00f3 de circuits electr\u00f2nics contra sobretensions. El d\u00edode es connecta en inversa a terra, de manera que mentre la tensi\u00f3 es mantinga per davall de la tensi\u00f3 de ruptura nom\u00e9s ser\u00e0 travessat pel corrent invers de saturaci\u00f3, molt menut, per la qual cosa la interfer\u00e8ncia amb la resta del circuit ser\u00e0 m\u00ednima; a efectes pr\u00e0ctics, \u00e9s com si el d\u00edode no existira. En incrementar-se la tensi\u00f3 del circuit per damunt del valor de ruptura, el d\u00edode comen\u00e7a a conduir desviant l'exc\u00e9s de corrent a terra evitant danys en els components del circuit.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "A\u00e7\u00f2 \u00e9s una llista d'obres de ficci\u00f3 especulativa, l'argument de les quals est\u00e0 situat en un futur hipot\u00e8tic, generalment de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i classificable com a ut\u00f2pic, dist\u00f2pic o postapocal\u00edptic, entre m\u00e9s subg\u00e8neres; a m\u00e9s, sovint tracten temes comuns com l'exploraci\u00f3 espacial, la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (IA), la parapsicologia, els superpoders o el viatge en el temps; l'est\u00e8tica cyberpunk tamb\u00e9 \u00e9s un leitmotiv d'estes obres.\nLes obres que mostren un futur ja passat en l'actualitat \u2014com, verbigr\u00e0cia, 1984\u2014 apareixen en gris; les que encara s\u00f3n vigents (del 2022 en avant), en blanc. No s'inclouen obres d'ucronia o del subg\u00e8nere steampunk que narren un passat o un present divergent del real, com tampoc obres de fantasia sense un temps definit (Star Wars).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un polvor\u00ed \u00e9s un edifici d'\u00fas militar on s'emmagatzema la p\u00f3lvora i les municions o explosius fets a base de p\u00f3lvora. Habitualment tamb\u00e9 se n'hi produeix. Com que dins aquests magatzems s'hi guarden mat\u00e8ries explosives, la hist\u00f2ria dels polvorins ha estat plena de nombrosos accidents, entre els quals es poden destacar els seg\u00fcents:\n\nL'explosi\u00f3 del polvor\u00ed de Delft, als Pa\u00efsos Baixos (llavors les Prov\u00edncies Unides), que va causar la mort de m\u00e9s d'un centenar d'habitants i va destruir una part de la ciutat. Va tenir lloc el 12 d'octubre de 1654.\nL'explosi\u00f3 del polvor\u00ed de Grenelle (avui barri de Par\u00eds), el 31 d'agost de 1794. Hi va haver m\u00e9s d'un miler de v\u00edctimes, entre personal del magatzem i la poblaci\u00f3 ve\u00efna, i tots els voltants en van resultar afectats.\nL'explosi\u00f3 del polvor\u00ed de Sant Ferran, a Palma, el 25 de novembre de 1895, considerat l'accident laboral m\u00e9s luctu\u00f3s de les illes Balears. Va causar la mort de 97 empleats, la major part dones i infants.\nL'explosi\u00f3 del polvor\u00ed dels Divuit Ponts, a Lilla, al nord de Fran\u00e7a, l'11 de gener de 1916. Va provocar 104 morts i 400 ferits, i s'especula que fos obra d'un sabotatge contra l'ex\u00e8rcit ocupant alemany durant la Primera Guerra Mundial.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Mestre/Esclau (en angl\u00e8s Master/Slave) \u00e9s un model de comunicacions on un dispositiu o proc\u00e9s realitza un control unidireccional sobre altres dispositius, la qual cosa vol dir que el dispositiu mestre sempre mana sobre els altres dispositius.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'ELISPOT, que prov\u00e9 de l'acr\u00f2nim en angl\u00e8s Enzyme-linked Immunosorbent Spot \u00e9s una t\u00e8cnica immunodiagn\u00f2stica molt sensible (detecta 1/100.000 c\u00e8l\u00b7lules) que mesura la resposta immune cel\u00b7lular i humoral de cada c\u00e8l\u00b7lula enfront un antigen espec\u00edfic.\nAquesta t\u00e8cnica prov\u00e9 de l'ELISA, i pot arribar a ser fins a 200 vegades m\u00e9s sensible que aquesta; proporcionant informaci\u00f3 qualitativa i quantitativa sobre l'assaig que s'estigui realitzant.\nEs tracta d'un m\u00e8tode in vivo que en primer moment va sorgir per mesurar la freq\u00fc\u00e8ncies de c\u00e8l\u00b7lules B que produ\u00efen anticossos davant l'estimulaci\u00f3 d'un antigen espec\u00edfic. Un dels altres usos m\u00e9s comuns \u00e9s per la identificaci\u00f3 (i quantificaci\u00f3) de c\u00e8l\u00b7lules T productores de citocines, que permet enumerar les c\u00e8l\u00b7lules secretores d'aquestes en suspensions de c\u00e8l\u00b7lules individuals ja sigui del sistema nervi\u00f3s, medul\u00b7la \u00f2ssia o preparacions de c\u00e8l\u00b7lules mononuclears de sang perif\u00e8rica. L'alta sensibilitat i l'elevat rendiment d'aquest assaig permet l'enumeraci\u00f3 directa de les c\u00e8l\u00b7lules T espec\u00edfiques per a certs p\u00e8ptids sense necessitat d'una pr\u00e8via expansi\u00f3 in vitro.\nPer aquestes i les posteriors adaptacions que ha tingut l'ELISPOT en moltes altres compet\u00e8ncies l'han perm\u00e8s ser usat a laboratoris de tot el m\u00f3n com a t\u00e8cnica recurrent de diagn\u00f2stic r\u00e0pid: \u00e9s m\u00e9s convenient, m\u00e9s barat i m\u00e9s r\u00e0pid que molts altres m\u00e8todes de Diagn\u00f2stic immunol\u00f2gic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El OneTouch Ultra \u00e9s un dispositiu de control de glucosa en sang per a les persones amb diabetis i \u00e9s el producte b\u00e0sic dels sistemes de control de glucosa en sang de la \"Fam\u00edlia OneTouch Ultra\" de l'empresa LifeScan Inc. Aquest mesuradors de glucosa en sang proporcionen resultats del nivell de glucosa fent-se una petita punxada al dit, al cap de pocs segons. Els resultats mostren el nivell de glucosa en plasma amb valors parametrables per men\u00fa en: mg/dl o mmol/l.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'upconversion o photon upconversion (UC) (en angl\u00e8s conversi\u00f3 ascendent de fotons) \u00e9s un proc\u00e9s mitjan\u00e7ant el qual una substancia absorbeix consecutivament dos o m\u00e9s fotons, per despr\u00e9s alliberar-ne un d'energia superior, en forma d'emissi\u00f3 de tipus Anti-Stokes. Els materials que poden dur a terme aquest proc\u00e9s poden ser tan org\u00e0nics com inorg\u00e0nics a trav\u00e9s de diferents mecanismes. Les mol\u00e8cules org\u00e0niques que poden dur a terme el proc\u00e9s solen ser hidrocarburs arom\u00e0tics polic\u00edclics (PAHs), mentre que els materials inorg\u00e0nics solen contenir cations d'elements corresponents als metalls de transici\u00f3 o als lant\u00e0nids com per exemple Ln3+, Ti2+, Ni2+, Mo3+, Re4+, Os4+, entre d'altres. El proc\u00e9s va ser observat per primer cop per Fran\u00e7ois Auzel l'any 1966.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La hist\u00f2ria de la tecnologia \u00e9s l'estudi de com evoluciona la tecnologia al llarg de la hist\u00f2ria i de les seves relacions amb l'entorn social, cultural, pol\u00edtic, econ\u00f2mic, filos\u00f2fic, etc. de la poblaci\u00f3 en cada indret i \u00e8poca determinats.\nLa tecnologia est\u00e0 present en tots els \u00e0mbits de totes les societats. La tecnologia no sols \u00e9s una activitat destinada a generar, crear i produir nous productes, processos i sistemes de tota mena, sin\u00f3 que t\u00e9 una perspectiva en els aspectes socials, cient\u00edfics, econ\u00f2mics, mediambientals, etc., de les zones que s'hi veuen involucrades.\nLa tecnologia es basa en el coneixement cient\u00edfic, emp\u00edric i altres tipus de coneixement. Per tant, sovint el contacte amb noves societats o nous coneixements cient\u00edfics, per exemple, han donat peu a noves aplicacions o a millores tecnol\u00f2giques, per\u00f2 no sempre. D'altra banda, igual que una revoluci\u00f3 cient\u00edfica te\u00f2rica pot no implicar una revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica, pot donar-se tamb\u00e9 una revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica sense que sigui causa d'una novetat cient\u00edfica. L'estudi cient\u00edfic de vegades es beneficia d'innovacions o millores tecnol\u00f2giques.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Congr\u00e9s Internacional de Matem\u00e0tics 2022 (abreujat ICM 2022) ser\u00e0 el vint-i-nov\u00e8 Congr\u00e9s Internacional de Matem\u00e0tics. Se celebrar\u00e0 a Sant Petersburg del 7 al 14 de juliol de 2022. Aquesta ser\u00e0 la segona vegada que el congr\u00e9s tindr\u00e0 lloc en territori rus. La primera va ser el 1966 quan l'ICM va celebrar-se a Moscou.\nFran\u00e7a va presentar una candidatura per tal que Par\u00eds fos la seu del congr\u00e9s i, fins i tot, el president franc\u00e8s Emmanuel Macron va realitzar un v\u00eddeo de suport. Quan es va saber que, finalment, seria Sant Petersburg la ciutat amfitriona de l'esdeveniment, des de determinats mitjans francesos es va publicar una p\u00e0gina web anomenada \u00abICM 2022 Boycott\u00bb, amb la qual es pretenia boicotejar l'organitzaci\u00f3 de la ICM a R\u00fassia, al\u00b7legant, entre d'altres motius, la violaci\u00f3 dels drets humans i la persecuci\u00f3 de la comunitat LGBT a R\u00fassia. Personalitats del mon de les matem\u00e0tiques, com ara, el guanyador de la Medalla Fields de 1998, Timothy Gowers, hi van donar suport a la campanya i van signar a favor de la cancel\u00b7laci\u00f3 de l'esdeveniment. La Uni\u00f3 Matem\u00e0tica Internacional, per\u00f2, no va fer cap declaraci\u00f3. El 29 d'abril de 2019, Daya Reddy, president del Consell Cient\u00edfic Internacional, va respondre a aquesta iniciativa, encara que en aquell moment no es va prendre cap mesura. Al gener de 2021, un tribunal de Moscou va condemnar al matem\u00e0tic rus, Azat Miftakhov, a sis anys de pres\u00f3 per \u00abgamberrisme\u00bb durant una manifestaci\u00f3 contra el r\u00e8gim de Vlad\u00edmir Putin, la qual cosa va donar lloc a una nova campanya de boicot al ICM 2022.Malgrat tot, el congr\u00e9s est\u00e0 previst que se celebri al centre de convencions Expoforum de Sant Petersburg. Es preveu que una vintena de persones convidades pronunci\u00efn confer\u00e8ncies plen\u00e0ries, entre d'altres: Alice Guionnet, directora d'investigaci\u00f3 de l'\u00c9cole Normale Sup\u00e9rieure de Lyon; Laure Saint-Raymond, professora de la mateixa ENS de Li\u00f3; Svetlana Jitomirskaya, matem\u00e0tica estatunidenca que ensenya a la Universitat de Calif\u00f2rnia a Irvine; Neena Gupta, professora de l'Institut d'Estad\u00edstica de l'\u00cdndia a Calcuta; Michael Jeffrey Larsen, professor de la Universitat d'Indiana a Bloomington; Camillo de Lellis, matem\u00e0tic itali\u00e0 que ensenya a la Universitat de Zuric; Mladen Bestvina, matem\u00e0tic croata i professor de la Universitat de Utah, o la historiadora brit\u00e0nica de les matem\u00e0tiques June Barrow-Green.Com a novetat, l'ICM 2022 premiar\u00e0 a personalitats destacades en el camp de la f\u00edsica i de les matem\u00e0tiques amb la \u00abmedalla Ladyzhenskaya\u00bb, premi que porta el nom de la matem\u00e0tica russa Olga Ladyzhenskaya.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un altaveu piezoel\u00e8ctric \u00e9s un tipus d'altaveu basat en les propietats dels cristalls piezoel\u00e8ctrics (poli\u00e8ster o cer\u00e0mica), que es deformen quan se'ls aplica una tensi\u00f3 entre les seves cares i que actuant com a transductor electroac\u00fastic \u00e9s utilitzat per a la reproducci\u00f3 de so. Tot i que la seva resposta \u00e9s \u00f2ptima a l'hora de reproduir altes freq\u00fc\u00e8ncies, resulten incapa\u00e7os de reproduir rangs de baixa freq\u00fc\u00e8ncia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El m\u00e0nec  \u00e9s la part per on s'agafa una eina amb la m\u00e0. Aquestes eines poden ser de mida petita com el ganivet, mitjana com la fal\u00e7 i tan grosses com una destral o una dalla.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un gerotor \u00e9s una bomba de despla\u00e7ament positiu. El nom gerotor deriva de \"Rotor Generat\". Una unitat de gerotor consisteix en un rotor interior i exterior que giren junts. El rotor interior t\u00e9 N dents, i el rotor exterior t\u00e9 N + 1 dents, amb N definit com un nombre natural m\u00e9s gran de 2. L'eix de gir del rotor interior es troba una mica fora de l'eix del rotor exterior i ambd\u00f3s rotors giren al un\u00edson.\nLa geometria dels dos rotors divideix el volum entre ells en N diferents volums din\u00e0micament canviants. Durant el cicle de rotaci\u00f3 del conjunt, cada un d'aquests volums canvia cont\u00ednuament, de manera que qualsevol volum donat, primer augmenta, i despr\u00e9s disminueix. Un augment de volum crea un Buit. Aquest buit crea una succi\u00f3 , i per tant, en aquesta part del cicle \u00e9s on es troba l'admissi\u00f3. Quan el volum disminueix es produeix la compressi\u00f3. Durant aquest per\u00edode de compressi\u00f3, els fluids poden ser bombats, o comprimits (si s\u00f3n fluids gasosos).\nLes bombes de gerotor estan generalment dissenyades emprant un rotor trocoidal interior i un rotor exterior format per un cercle amb segments circulars enlla\u00e7ats sequencialment.Un gerotor pot tamb\u00e9 funcionar com a motor rotatiu sense pistons. El gas d'alta pressi\u00f3 entra en l'\u00e0rea d'admissi\u00f3 i empeny ambd\u00f3s rotors (l'interior i l'exterior), causant la rotaci\u00f3 del conjunt, mentre l'\u00e0rea entre el rotor interior i l'exterior augmenta. Durant el per\u00edode de compressi\u00f3, els fluids (o gasos) s\u00f3n bombats cap a fora.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Dessalinitzaci\u00f3 es refereix a qualsevol dels diferents procediments que treuen l'exc\u00e9s de sals (especialment clorur de sodi) i altres minerals de l'aigua. D'una manera m\u00e9s general la dessalinitzaci\u00f3 pot referir-se a treure les sals i els minerals, com el control de la salinitat dels s\u00f2ls.L'aigua es dessalinitza per tal de convertir-la en aigua potable o no nociva pels s\u00f2ls en cas de regadiu. De vegades el proc\u00e9s produeix clorur de sodi com a subproducte. Es fa servir en vaixells i submarins. La major part de l'inter\u00e8s modern en la dessalinitzaci\u00f3 se centra a desenvolupar procediments de baix cost per a consum hum\u00e0 en zones on la disponibilitat d'aigua \u00e9s limitada.\n\nLa dessalinitzaci\u00f3 a gran escala habitualment utilitza grans quantitats d'energia i infraestructures especialitzades cares, cosa que fa que l'aigua obtinguda sigui molt cara comparada amb la proporcionada per rius o l'aigua subterr\u00e0nia. Al Pr\u00f2xim Orient, que disposa de grans reserves de petroli i relativament poca aigua, fan servir dessalinitzadores des de fa molts anys i cap al 2007 disposaven del 75% de la capacitat dessalinitzadora mundial.La planta dessalinitzadora m\u00e9s gran del m\u00f3n es troba a Jebel Ali als Emirats \u00c0rabs Units. Amb un sistema de destil\u00b7laci\u00f3 multiestadi flash pot produir 300 milions de metres c\u00fabics d'aigua a l'any. A Espanya la primera planta potabilitzadora d'aigua de mar es va inaugurar a Lanzarote el 1965.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un Clau de ganxo, clau de paret o esc\u00e0rpia (castellanisme) \u00e9s una pe\u00e7a, normalment de metall, acabada en punta, formant un angle de 90\u00b0 i que s'utilitza quan hom vol subjectar un objecte (per ex. un quadre) en una paret o material semblant.Si la punta que es clava al material \u00e9s roscada, aleshores s'anomena cargol de ganxo.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una galerada \u00e9s un motlle de composici\u00f3 tipogr\u00e0fica, manual o mec\u00e0nica, la llarg\u00e0ria del qual dep\u00e8n de la mida de la galera. Per extensi\u00f3, qualsevol prova que hom treu d'aquest motlle a efectes de corregir-lo ortotipogr\u00e0ficament, o qualsevol prova de text sense compaginar.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una lupa \u00e9s un instrument \u00f2ptic compost d'una lent convergent que augmenta la mida aparent dels objectes i permet copsar-ne millor els detalls. La seva capacitat d'augment \u00e9s limitada i per a augments majors es solen fer servir microscopis, telemiroscopis o lupes binoculars. Un microscopi simple o lupa \u00e9s un instrument que nom\u00e9s utilitza una lent convergent. L'objecte a observar es col\u00b7loca entre el focus i la superf\u00edcie de la lent, donant una imatge: virtual, dreta i augmentada. L'holand\u00e8s Anton van Leeuwenhoek, va construir sistemes microsc\u00f2pics simples molt efica\u00e7os basant-se en una sola lent. Aquests microscopis no patien les aberracions que limitaven tant l'efic\u00e0cia del primers microscopis compostos, com els que feia servir Robert Hooke, i produ\u00efen una ampliaci\u00f3 de 300 vegades; gr\u00e0cies a aix\u00f2 Leeuwenhoek va ser capa\u00e7 de descriure per primera vegada els bacteris.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El mosquet\u00f3 \u00e9s un fermall en forma d'anella, d'acer o en aliatges lleugers d'alumini, de formes diverses, que es tanca de manera autom\u00e0tica gr\u00e0cies a un ressort. Segons les necessitats de l'\u00fas, el fermall est\u00e0 dotat o no d'un mecanisme de seguretat que el protegeix contra una obertura involuntari.\nEl seu nom prov\u00e9 dels primers mosquetons que servien en les operacions militars per a fixar el mosquet\u00f3 a la canana i continuar el combat cos a cos. Una primera descripci\u00f3 ja es troba el 1616 a l'obra L'art militar a cavall de l'escriptor militar Johann Jacob von Wallhausen qui parla d'una \u00abnansa de ferro amb un petit croc i un ressort per tal quan s'hi penja el fusell, aquest no pot caure\u00bb.Avui \u00e9s un estri que t\u00e9 m\u00faltiples aplicacions: decoratives, militars, esportives i t\u00e8cniques en situacions quan s'ha de fixar objectes o persones de manera a poder fixar i separar-los f\u00e0cilment. Tenen un paper particular en maniobres que necessiten una m\u00e0xima seguretat, per exemple durant el transport d'objectes pesats, per a fixar les veles o particularment en la protecci\u00f3 de persones contra les caigudes al treball en altitud, en operacions de rescat i en certs esports: vela esportiva, escalada, espeleologia, barranquisme i muntanyisme. Segons l'\u00fas i el nivell de seguretat necessari, s\u00f3n sotmeses a diferents normatives. Una corda amb mosquet\u00f3 fa part de l'equip obligatori personal complementari d'intervenci\u00f3 dels bombers catalans.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Exposici\u00f3 regional de 1882 fou una exposici\u00f3 de car\u00e0cter industrial i t\u00e8cnic que va tenir lloc a Vilanova i la Geltr\u00fa el 1882.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "RECCO \u00e9s una tecnologia de localitzaci\u00f3 i rescat que facilita que els equips de salvament localitzin persones enterrades per una allau o perdudes a la muntanya o altres llocs de dif\u00edcil acc\u00e9s.\nLa tecnologia de rescat RECCO consta de dues parts: un reflector, portat per la persona, i un detector port\u00e0til utilitzat pels equips professionals de salvament, que es pot utilitzar en terra o des d\u2019un helic\u00f2pter.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una carretilla, coet borratxo o carrutxa \u00e9s un artefacte pirot\u00e8cnic utilitzat en els correfocs, consistent en un cilindre r\u00edgid de cart\u00f3 ple de p\u00f3lvora, amb una metxa en un extrem i un tronador en l'altre, que una vegada enc\u00e9s es mou a l'atzar propulsat de manera intermitent. La durada d'una carretilla varia dels 10 als 14 segons, segons la casa que la constru\u00efx. El tronador es tracta d'un petit recipient on hi ha p\u00f3lvora premsada. Al Pa\u00eds Valenci\u00e0 tamb\u00e9 rep el nom de arrossegador i coet fugidor.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La hidrotimetria \u00e9s una t\u00e8cnica anal\u00edtica dissenyada per a la determinaci\u00f3 de la duresa de l'aigua a partir de la capacitat per precipitar sabons.L'etimologia prov\u00e9 dels mots grecs Y\u03b4\u03c9\u03c1, hidro, aigua; \u03c4\u03b9\u03bc\u1f20, valor; i \u03bc\u03b5\u03c4\u03c1\u03af\u03b1, metria, mesura. \u00c9s a dir, mesura del valor de l'aigua.Aquesta t\u00e8cnica fou inventada pels qu\u00edmics francesos Antoine Fran\u00e7ois Boutron-Charlard (1796-1879) i F\u00e9lix Boudet (1806-1878), membres del Consell de Salubritat de Par\u00eds, el 1856. A partir d'uns estudis del qu\u00edmic escoc\u00e8s Thomas Clark (1801-1867), de la Universitat d'Aberdeen, del 1841. Actualment no s'empra als laboratoris, ja que ha estat despla\u00e7ada per les valoracions complexom\u00e8triques. Tanmateix \u00e9s un m\u00e8tode r\u00e0pid que no requereix instrumental delicat i s'empra per a determinacions de la duresa de l'aigua in situ quan no es requereix una precisi\u00f3 elevada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El solarpunk \u00e9s un moviment que fomenta les visions optimistes del futur a trav\u00e9s de la resoluci\u00f3 dels problemes mediambientals actuals, com puguen ser el canvi clim\u00e0tic i la contaminaci\u00f3, o d'altres com ara la desigualtat social. El solarpunk abasta un ampli espectre d'arts i g\u00e8neres com s\u00f3n la literatura, l'art, l'arquitectura, la moda, la m\u00fasica, i els jocs. El solarpunk pren com a pilar central les energies renovables i la tecnologia en general per tractar de generar una visi\u00f3 de futur positiva per a la humanitat; d'altra banda, tamb\u00e9 aborda l'\u00fas de mitjans menys tecnol\u00f2gics per tal de reduir emissions de carboni, com seria el cas de la jardineria i la permacultura. El solarpunk \u00e9s a m\u00e9s un subg\u00e8nere dins del g\u00e8nere de ficci\u00f3 especulativa; alguns dels seus exemples m\u00e9s coneguts s\u00f3n, Solarpunk: Ecological and Fantastical Stories in a Sustainable World i Sunvault: Stories of Solarpunk and Eco-Speculation.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La soldadura per fricci\u00f3 \u00e9s un m\u00e8tode de soldadura que aprofita la calor generada per la fricci\u00f3 mec\u00e0nica entre dues peces en moviment. \u00c9s utilitzada per unir dues peces, tot i que una d'elles com a m\u00ednim sigui d'igual o diferent naturalesa, per exemple: acer dur i acer suau, alumini i aliatges, acer i coure, etc. El principi de funcionament consisteix que la pe\u00e7a de revoluci\u00f3 gira en un moviment de rotaci\u00f3 fix o variable al voltant del seu eix longitudinal i s'assenta sobre l'altra pe\u00e7a. Quan la quantitat de calor produ\u00efda per fricci\u00f3 \u00e9s suficient per portar les peces a la temperatura de soldadura, es det\u00e9 bruscament el moviment, i s'exerceix una empenta el qual produeix la soldadura per interpenetraci\u00f3 granular.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un gat, grill, manota o cric \u00e9s una m\u00e0quina que serveix per aixecar objectes molt pesants o aplicar grans forces lineals. La seva base pot ser hidr\u00e0ulica o mec\u00e0nica. Els gats mec\u00e0nics, fonamentats en el caragol (enginyeria) serveixen per a aixecar c\u00e0rregues petites, com ara cotxes (sovint formen part de l'equipament que aquests porten per tal de canviar els pneum\u00e0tics crebats). Els crics hidr\u00e0ulics s'empren en enginyeria i construcci\u00f3 (per exemple, per a tensar cables en el formig\u00f3 pretesat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Mecanisme de Desenvolupament Net (CDM, o Clean Development Mechanism) \u00e9s un mecanisme flexible definit a l'article 12 del Protocol de Kioto de la Convenci\u00f3 Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Clim\u00e0tic, amb l'objectiu que els pa\u00efsos en vies de desenvolupament (els no inclosos en l'annex I) puguin avan\u00e7ar cap a un desenvolupament sostenible, permetent alhora que els pa\u00efsos industrialitzats inclosos a l'annex I compleixin els seus compromisos de limitaci\u00f3 i reducci\u00f3 dels gasos amb efecte d'hivernacle.\nEl mecanisme consisteix en la implantaci\u00f3 o finan\u00e7ament de projectes per part dels pa\u00efsos industrialitzats en pa\u00efsos en vies de desenvolupament per tal de reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. El pa\u00eds desenvolupat obt\u00e9 aix\u00ed drets d'emissi\u00f3, dit d'altra manera, cr\u00e8dits certificats per la reducci\u00f3 de les emissions (CER). En conseq\u00fc\u00e8ncia, el pa\u00eds incl\u00f2s en l'annex I pot augmentar les seves emissions, sempre que respecti els requisits establerts pel Protocol de Kyoto per tal de salvaguardar la posici\u00f3 del pa\u00eds en vies de desenvolupament. En contrapartida, el pa\u00eds en vies de desenvolupament rep el capital invertit i la tecnologia neta, promovent aix\u00ed el desenvolupament sostenible en aquest.\nEls CDM poden ser duts a terme per organismes p\u00fablics o privats. S\u00f3n una eina que, juntament amb els mecanismes d'aplicaci\u00f3 conjunta (AC) i el comer\u00e7 internacional de drets d'emissi\u00f3, constitueixen els mecanismes establerts al Protocol de Kyoto per facilitar l'assoliment dels objectius de reducci\u00f3 i limitaci\u00f3 d'emissions dels pa\u00efsos de l'annex I.\nPer tal que el mecanisme sigui v\u00e0lid, cal que les reduccions de CO\u2082 assignades a un projecte en concret siguin verificades i certificades per un comit\u00e8 supervisor de les Nacions Unides. Per obtenir la certificaci\u00f3 de les emissions, les parts interessades (l'entitat que du a terme el projecte i el pa\u00eds en desenvolupament receptor del projecte) hauran de demostrar una reducci\u00f3 real, mesurable i prolongada en el temps.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un estri o utensili \u00e9s un objecte, t\u00edpicament d'\u00fas manual, habitual a casa o a la feina, que fa servei per a les necessitats o activitats de les persones. Els estris destinats a manufacturar coses tamb\u00e9 reben el nom d'eina, a\u00efna o ferramenta i atifell. Alguns animals utilitzen estris dins les seves tasques aliment\u00e0ries habituals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El detector de v\u00edctimes d'allaus (DVA), \u00e9s un aparell electr\u00f2nic emissor i receptor d'ones electromagn\u00e8tiques que permet localitzar amb rapidesa una persona colgada per una allau. El detector de v\u00edctimes d\u2019allau (DVA) est\u00e0 dotat d\u2019un commutador que, segons la seva posici\u00f3, permet emetre o rebre senyals electromagn\u00e8tics. Aquests aparells s\u00f3n d\u2019una gran import\u00e0ncia per a tots els practicants del muntanyisme i els esports d\u2019hivern, ja que permeten, en cas que alg\u00fa hagi estat v\u00edctima, la possibilitat de ser rescatat en el m\u00ednim temps possible.La cerca amb aparells DVA pot ser exitosa sempre que altres persones, equipades tamb\u00e9 amb aparells DVA, siguin a prop i hagin presenciat i seguit la traject\u00f2ria de l'allau i el despla\u00e7ament sofert per la v\u00edctima. \u00c9s imprescindible i cal disposar d'una pala per a retirar la neu. El detector DVA \u00e9s considerat un aparell indispensable per a la pr\u00e0ctica esportiva de muntanyencs i esquiadors.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "De homine (De homine figuris : et latinitate donatus a Florentio Schuyl) \u00e9s una obra cient\u00edfica de Descartes publicada a Leiden (Holanda) el 1633, que descriu el mecanisme de la reacci\u00f3 autom\u00e0tica en resposta als est\u00edmuls externs. La primera publicaci\u00f3 no es va fer fins al 1642 en forma de traducci\u00f3 al llat\u00ed i la versi\u00f3 original en franc\u00e8s no seria publicada fins al 1644. La condemna de Galileo Galilei per la inquisici\u00f3 el 1633 va aconsellar Descartes posposar la publicaci\u00f3.\n\nD'acord amb la proposta de Descartes, els moviments externs afecten les terminacions perif\u00e8riques de les fibres nervioses, que al seu torn, desplacen les terminacions centrals. Quan les terminacions centrals s\u00f3n despla\u00e7ades, el model d'espai interfibril\u00b7lar \u00e9s disposat d'una altra manera i el flux dels esperits animals \u00e9s aix\u00ed dirigit cap als nervis apropiats. Fou l'explicaci\u00f3 de Descartes d'aquest mecanisme per mitj\u00e0 d'una reacci\u00f3 autom\u00e0tica i diferenciada que el va conduir a ser genereralment considerat com el fundador de la teoria dels reflexos.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La modulaci\u00f3 per fase cont\u00ednua o CPM (de l'angl\u00e8s Continuous Phase Modulation) \u00e9s un m\u00e8tode de modulaci\u00f3 de dades que generalment s'utilitza en m\u00f2dems sense fils. A difer\u00e8ncia d'altres t\u00e8cniques de modulaci\u00f3 de fase digitals, on la fase de l'ona portadora \u00e9s resetejada r\u00e0pidament a zero al principi de cada s\u00edmbol (ex:M-PSK), en la modulaci\u00f3 CPM la fase de l'ona portadora \u00e9s modulada d'una manera cont\u00ednua. Per exemple, amb el QPSK la fase de l'ona portadora salta instant\u00e0niament d'un sinus a un cosinus (\u00e9s a dir, un despla\u00e7ament de fase de 90 graus) sempre que un dels dos bits del missatge del s\u00edmbol actual es diferenci\u00ef dels bits de missatge del s\u00edmbol anterior. A m\u00e9s a m\u00e9s, la modulaci\u00f3 CPM normalment s'implementa en forma d'ona constant, \u00e9s a dir, l'ona portadora transmesa \u00e9s constant. Per tant la modulaci\u00f3 CPM \u00e9s molt interessant per ra\u00f3 de la continu\u00eftat de la seva fase que rendeix una alta efic\u00e0cia espectral, i la forma d'ona constant rendeix una excel\u00b7lent efic\u00e0cia de pot\u00e8ncia. El principal desavantatge \u00e9s l'alta complexitat requerida per un receptor \u00f2ptim.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Docim\u00e0sia (del grec antic: \u03b4\u03bf\u03ba\u03b9\u03bc\u03b1\u03c3\u03af\u03b1 / dokimas\u00eda) prov\u00e9 del verb \u03b4\u03bf\u03ba\u03b9\u03bc\u03ac\u03b6\u03b5\u03b9\u03bd / dokimadsei, que significa \u00abprovar\u00bb o \u00abassajar\u00bb. Tamb\u00e9 es pot traduir com \u00abexaminar\u00bb.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El vidre de Wood va ser desenvolupat per Robert Williams Wood (1868-1955) com un filtre \u00f2ptic usat en les comunicacions durant la Primera Guerra Mundial. La seva t\u00e8cnica de radiaci\u00f3 invisible funcionava tant en les comunicacions di\u00fcrnes per infraroigs, com en les comunicacions nocturnes per ultraviolades. El seu filtre de vidre eliminava els components visibles del raig de llum, deixant nom\u00e9s la radiaci\u00f3 invisible. El vidre de Wood s'usa comunament com envoltant de les l\u00e0mpades fluorescents de llum ultraviolada (llum negra).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La potabilitzaci\u00f3 \u00e9s el proc\u00e9s que transforma les aig\u00fces naturals en aptes per al consum, \u00e9s a dir, potables. En ella s'eliminen o ajusten les contraccions dels seus components perqu\u00e8 no suposin un factor de risc per a la salut humana i no tinguin caracter\u00edstiques organol\u00e8ptiques repulsives.\nEl tractament de potabilitzaci\u00f3 inclou dos tipus de processos:", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El coneixement o coneiximent \u00e9s el conjunt de dades, conceptes i pr\u00e0ctiques al voltant d'una mat\u00e8ria o assumpte, un sin\u00f2nim de saber. Tamb\u00e9 es pot entendre com les informacions i veritats obtingudes a partir de la realitat o de l'ensenyament d'un mestre. El saber \u00e9s el conjunt de coneixements que produeixen, un pensament continu de records dels coneixements adquirits al llarg del temps.\nBen sovint es compr\u00e8n el coneixement com a:\n\nFets o informaci\u00f3 adquirida per una persona mitjan\u00e7ant l'experi\u00e8ncia o l'educaci\u00f3, la comprensi\u00f3 te\u00f2rica o pr\u00e0ctica d'un assumpte referent a la realitat.\nAll\u00f2 que adquirim com a contingut intel\u00b7lectual relatiu a un camp determinat o a la totalitat de l'univers\nConsci\u00e8ncia o familiaritat adquirida per l'experi\u00e8ncia d'un fet o d'una situaci\u00f3.\nRepresenta tota certesa cognitiva mesurable segons la resposta a preguntes com ara per qu\u00e8, com, quan i on.No existeix cap definici\u00f3 \u00fanica de coneixement. No debades, existeixen m\u00faltiples perspectives per a considerar el coneixement. Fa l'objecte d'un estudi for\u00e7a desenvolupat dins les ci\u00e8ncies cognitives i en les filosofies contempor\u00e0nies. La branca de la filosofia que l'estudia \u00e9s l'epistemologia o la teoria del coneixement. Dins la ci\u00e8ncia, el coneixement \u00e9s el resultat de l'aplicaci\u00f3 de la ra\u00f3 i el m\u00e8tode experimental a l'estudi de la realitat. Per a la psicologia, \u00e9s el contingut de la ment, \u00e9s fruit d'un proc\u00e9s d'aprenentatge i, per tant, inclou tamb\u00e9 l'experi\u00e8ncia vital i les creences, no sols les dades emp\u00edriques i m\u00e9s o menys objectives.\nEl coneixement \u00e9s un terme que pot tenir significats diversos tot depenent del context, per\u00f2 que de qualsevol manera t\u00e9 una relaci\u00f3 amb els conceptes de significat, informaci\u00f3, educaci\u00f3, comunicaci\u00f3, representaci\u00f3, aprenentatge i est\u00edmul mental. \u00c9s diferent de la informaci\u00f3 simple. Ambd\u00f3s es nodreixen d'afirmacions certes, per\u00f2 el coneixement \u00e9s una forma particular del saber, dotada d'una utilitat. D'altra banda, la informaci\u00f3 pot existir independentment de qui la fa servir, i quan pot ser, d'alguna manera, preservar-se sobre qualsevol classe de suport (paper, inform\u00e0tic, etc.). El coneixement existeix nom\u00e9s en el moment en qu\u00e8 existeix una ment en grau de contenir-lo. En efecte, quan s'afirma haver explicitat un coneixement, en realitat s'estan preservant les informacions que el componen, juntament amb totes les correlacions que existeixen entre si, per\u00f2 el coneixement vertader i propi nom\u00e9s fa pres\u00e8ncia en un usuari que recull aquestes informacions en la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia personal. Fonamentalment, el coneixement existeix nom\u00e9s quan hi ha una intel\u00b7lig\u00e8ncia en condicions per a fer-lo servir.\nEn filosofia, es descriu sovint el coneixement com la informaci\u00f3 associada a la intencionalitat. L'estudi del coneixement en filosofia es troba vinculat al de l'epistemologia (que es troba en les tradicions filos\u00f2fiques cl\u00e0ssiques i observa el problema a priori del coneixement en sentit universal).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les neurones artificials s\u00f3n microxips que pretenen imitar les funcions de les neurones biol\u00f2giques. Aquesta tecnologia s'est\u00e0 investigant i desenvolupant actualment i es pret\u00e9n que d'aqu\u00ed a uns anys es pugui comen\u00e7ar a utilitzar en els \u00e0mbits de salut. Gr\u00e0cies a les neurones artificials es poden crear xarxes neuronals artificials (XNA).Aquest tipus de neurones artificials responen als senyals el\u00e8ctrics que emet el nostre sistema nervi\u00f3s de la mateixa manera que ho faria una neurona real biol\u00f2gica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un estator \u00e9s una part fixa d'una m\u00e0quina rotativa que cont\u00e9 una part m\u00f2bil, el rotor. En els motors el\u00e8ctrics l'estator est\u00e0 format per un imant natural (en petits motors de corrent continu) o per una o diverses bobines muntades sobre un nucli met\u00e0l\u00b7lic que generen un camp magn\u00e8tic en motors m\u00e9s potents i de corrent altern.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La resoluci\u00f3 de profunditat estereosc\u00f2pica especifica com es codifica la profunditat d'un objecte tridimensional en una reconstrucci\u00f3 estereosc\u00f2pica. Necessita atenci\u00f3 per assegurar una representaci\u00f3 realista de la tridimensionalitat de les escenes visualitzades i \u00e9s una inst\u00e0ncia espec\u00edfica de la tasca m\u00e9s general de la representaci\u00f3 3D d'objectes en pantalles bidimensionals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "GCR \u00e9s l'acr\u00f2nim en angl\u00e8s de grey component replacement, substituci\u00f3 de la component grisa. En impressi\u00f3 per quadricromia, m\u00e8tode especial de separacions de color. Redueix la quantitat de tinta a les parts de la imatge que contenen els tres colors primaris CMY, substituint-los totalment o parcialment per negre. D'aquesta manera es redueix el consum de tintes i es millora la qualitat de la imatge en disminuir el grau total de cobertura de tinta. A difer\u00e8ncia de la t\u00e8cnica UCR, que nom\u00e9s s'aplica als tons foscos de la imatge, se sostreu un percentatge igual de cada un dels components cian, magenta i groc de la imatge en tots els valors tonals de la mateixa (llums, mitjos tons i ombres). Un exc\u00e9s en l'aplicaci\u00f3 d'aquesta t\u00e8cnica o un mal \u00fas pot portar a ombres poc saturades -efecte que es pot compensar amb la t\u00e8cnica anomenada under color addition.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Mousa (en n\u00f2rdic antic: Mosey \"illa molsosa\") \u00e9s una petita illa que forma part de l'arxip\u00e8lag de les Shetland (Esc\u00f2cia). Est\u00e0 deshabitada des del segle xix.\nAquesta illa \u00e9s coneguda pel broch de Mousa, torre rodona de l'Edat del Ferro, i \u00e9s considerada una zona d'especial protecci\u00f3 per les col\u00f2nies de cria de hidrob\u00e0tids.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "S'anomena Sociologia del Coneixement Cient\u00edfic (SCC) a la tend\u00e8ncia que dona explicacions sociol\u00f2giques de les creences cient\u00edfiques.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un cient\u00edfic o cient\u00edfica \u00e9s la persona que es dedica professionalment a algun camp de la ci\u00e8ncia utilitzant les matem\u00e0tiques o el m\u00e8tode cient\u00edfic per a cercar nous coneixements. Pot estar especialitzada en una o m\u00e9s \u00e0rees de la ci\u00e8ncia, participant-hi o realitzant-hi alguna activitat d'investigaci\u00f3 cient\u00edfica. Tot i la reducci\u00f3 en les darreres d\u00e8cades, persisteix una bretxa de g\u00e8nere entre els estudiants de la disciplina.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La clau dinamom\u00e8trica o clau de torsi\u00f3 \u00e9s un estri per mesurar el moment de gir o parell de torsi\u00f3 de cargols per ajustar el parell de serratge d'elements roscats, a una valor en newton per metre.Una clau dinamom\u00e8trica consisteix en una clau fixa de got que pot ser intercanviable amb claus de got d'altres dimensions, a la qual s'acobla un bra\u00e7 que incorpora un mecanisme en el qual es regula el parell de serratge, de manera que si s'intenta estr\u00e8nyer m\u00e9s, salta el mecanisme que ho impedeix. Mai s'ha de for\u00e7ar a m\u00e0 un cargol que abans hagi estat collat amb el parell adequat ni utilitzar una clau dinamom\u00e8trica per afluixar cargols.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Traffic indication map (en angl\u00e8s, mapa d'indicaci\u00f3 de tr\u00e0fic) \u00e9s una estructura emprada en les trames de manegament del protocol IEEE 802.11. La trama TIm est\u00e0 definida dins l'apartat 7.3.2.6 del document 802.11-1999", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "There's Plenty of Room at the Bottom (En el fons hi ha espai de sobres) \u00e9s el t\u00edtol d'una confer\u00e8ncia famosa donada pel f\u00edsic Richard Feynman en una reuni\u00f3 de la Societat Americana de F\u00edsica a Caltech el 29 de desembre, de 1959. Feynman planteja la possibilitat de manipulaci\u00f3 directa d'\u00e0toms individuals com una forma m\u00e9s potent de qu\u00edmica sint\u00e8tica que les que es feien servir a l'\u00e8poca.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La metrot\u00e8cnia \u00e9s la tecnologia o el conjunt de t\u00e8cniques que estudia les mesures. A difer\u00e8ncia de la metrologia, que se centra en la part te\u00f2rica i definici\u00f3 de mesura, la metrot\u00e8cnia s'ocupa de la realitzaci\u00f3 de la mesura pr\u00f2piament dita, l'\u00fas dels instruments, la seva contracci\u00f3 i conservaci\u00f3, les seves instruccions d'\u00fas, i tot el que t\u00e9 a veure amb els treballs de mesurament.\nLa metrologia com a ci\u00e8ncia i la metrot\u00e8cnia com a tecnologia, solen estudiar-se juntes, metrologia i metrot\u00e8cnia, at\u00e8s que les refer\u00e8ncies m\u00fatues s\u00f3n constants, cal tenir en compte que la metrot\u00e8cnia no defineix magnituds, ni sistemes d'unitats; s'ocupa des del punt de vista pr\u00e0ctic dels mesuraments.\nPartirem d'un sistema d'unitats, el sistema internacional d'unitats, definit i consolidat que aqu\u00ed no discutirem.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Dessalinitzaci\u00f3 es refereix a qualsevol dels diferents procediments que treuen l'exc\u00e9s de sals (especialment clorur de sodi) i altres minerals de l'aigua. D'una manera m\u00e9s general la dessalinitzaci\u00f3 pot referir-se a treure les sals i els minerals, com el control de la salinitat dels s\u00f2ls.L'aigua es dessalinitza per tal de convertir-la en aigua potable o no nociva pels s\u00f2ls en cas de regadiu. De vegades el proc\u00e9s produeix clorur de sodi com a subproducte. Es fa servir en vaixells i submarins. La major part de l'inter\u00e8s modern en la dessalinitzaci\u00f3 se centra a desenvolupar procediments de baix cost per a consum hum\u00e0 en zones on la disponibilitat d'aigua \u00e9s limitada.\n\nLa dessalinitzaci\u00f3 a gran escala habitualment utilitza grans quantitats d'energia i infraestructures especialitzades cares, cosa que fa que l'aigua obtinguda sigui molt cara comparada amb la proporcionada per rius o l'aigua subterr\u00e0nia. Al Pr\u00f2xim Orient, que disposa de grans reserves de petroli i relativament poca aigua, fan servir dessalinitzadores des de fa molts anys i cap al 2007 disposaven del 75% de la capacitat dessalinitzadora mundial.La planta dessalinitzadora m\u00e9s gran del m\u00f3n es troba a Jebel Ali als Emirats \u00c0rabs Units. Amb un sistema de destil\u00b7laci\u00f3 multiestadi flash pot produir 300 milions de metres c\u00fabics d'aigua a l'any. A Espanya la primera planta potabilitzadora d'aigua de mar es va inaugurar a Lanzarote el 1965.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Women Who Code \u00e9s una organitzaci\u00f3 internacional sense \u00e0nim de lucre. El seu objectiu \u00e9s donar oportunitats a les dones per sobresortir en carreres de tecnologia i programaci\u00f3 mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 d'una comunitat i una bossa d'ocupaci\u00f3. L'actual directora \u00e9s Alaina Percival.Les activitats involucren entrenament, avaluacions professionals, reunions, beques i tallers, a m\u00e9s de mentories. El 2013 l'organizcaci\u00f3 es va triplicar i va arribar a ser una de la majors comunitats del m\u00f3n de dones en l'enginyeria. El 2018 l'organitzaci\u00f3 havia realitzat m\u00e9s de 7,000 esdeveniments gratu\u00efts al voltant del m\u00f3n i va reunir 137,000 persones associades en m\u00e9s de 20 pa\u00efsos i 60 ciutats.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Dykstraflex \u00e9s el nom del sistema de control de moviment dissenyat el 1975 per John Dykstra per a l'empresa Industrial Light & Magic. En la seva creaci\u00f3, tamb\u00e9 van participar moltes altres persones com Alvah J. Miller i Jerry Jeffress, responsables del sistema electr\u00f2nic principal.Va estar desenvolupat pensant en els complexos efectes especials de la primera pel\u00b7l\u00edcula de Star Wars, l'episodi IV titulat Una nova esperan\u00e7a.La creaci\u00f3 i desenvolupament del Dykstraflex va fer que els seus responsables guanyessin el premi Oscar als millors efectes visuals del 1977.\n\n", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Congr\u00e9s Ornitol\u00f2gic Internacional (en angl\u00e8s International Ornithological Congress, sovint abreujat amb l'acr\u00f2nim IOC \u00e9s el m\u00e9s antic i el que m\u00e9s encontres internacionals ha celebrat entre els ornit\u00f2legs. Actualment els organitza la Uni\u00f3 Internacional d'Ornit\u00f2legs (IUO)(International Ornithologists' Union, IOU, en angl\u00e8s) que, des del 21 d'agost del 2010, \u00e9s l'organitzaci\u00f3 hereva del Comit\u00e8 Ornitol\u00f2gic Internacional. El primer congr\u00e9s va tenir lloc el 1884. Fins al 1926, es feia a dates irregulars, per\u00f2 d'aleshores en\u00e7\u00e0 es va decidir organitzar-ne un cada quatre anys. S'ha produ\u00eft un par\u00e8ntesi durant les dues guerres mundials. El congr\u00e9s \u00e9s organitzat per un grup de treball dins de l'IUO, compost dels comit\u00e8s locals i nacional del pa\u00eds on t\u00e9 lloc el congr\u00e9s. Aquest grup organitza el congr\u00e9s i n'elabora les actes.Publica la IOC World Bird List (Llista dels ocells del m\u00f3n), un document d'acc\u00e9s obert que serveix per facilitar la comunicaci\u00f3 mundial en ornitologia i en conservaci\u00f3 dels ocells. Aquesta llista s'actualitza dues vegades per any. El 2022 cont\u00e9 10.928 \u00e9sp\u00e8cies viues i 160 d'extints, la classificiaci\u00f3 de 44 ordes, 253 fam\u00edlies i 2376 g\u00e8neres aix\u00ed com les esp\u00e8cies noves i altres canvis en la taxonomia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La llista d'invents i descobriments catalans \u00e9s una recopilaci\u00f3 de les aportacions que s'han fet en molts \u00e0mbits des de Catalunya on des de sempre hi ha hagut persones que han dedicat part del seu temps a millorar el seu entorn i perfeccionar objectes existents o crear-ne de nous, alguns han tingut ress\u00f2 internacional, altres no tant. La relaci\u00f3 est\u00e0 organitzada per branques per facilitar la seva consulta, tamb\u00e9 hi trobareu una llista d'inventors catalans.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'upconversion o photon upconversion (UC) (en angl\u00e8s conversi\u00f3 ascendent de fotons) \u00e9s un proc\u00e9s mitjan\u00e7ant el qual una substancia absorbeix consecutivament dos o m\u00e9s fotons, per despr\u00e9s alliberar-ne un d'energia superior, en forma d'emissi\u00f3 de tipus Anti-Stokes. Els materials que poden dur a terme aquest proc\u00e9s poden ser tan org\u00e0nics com inorg\u00e0nics a trav\u00e9s de diferents mecanismes. Les mol\u00e8cules org\u00e0niques que poden dur a terme el proc\u00e9s solen ser hidrocarburs arom\u00e0tics polic\u00edclics (PAHs), mentre que els materials inorg\u00e0nics solen contenir cations d'elements corresponents als metalls de transici\u00f3 o als lant\u00e0nids com per exemple Ln3+, Ti2+, Ni2+, Mo3+, Re4+, Os4+, entre d'altres. El proc\u00e9s va ser observat per primer cop per Fran\u00e7ois Auzel l'any 1966.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La llei de Campbell \u00e9s un adagi desenvolupat pel cient\u00edfic social Donald T. Campbell el 1976 durant la seva recerca en el camp de la metodologia de la recerca.\nAquesta llei suggereix que com m\u00e9s utilitzat sigui un determinat indicador social quantitatiu per a la presa de decisions, major ser\u00e0 la pressi\u00f3 a la qual estar\u00e0 subjecte i m\u00e9s probable ser\u00e0 que corrompi i distorsioni els processos socials que, se suposa, hauria de monitorar. Es pot interpretar com el principi d'incertesa de les ci\u00e8ncies socials, doncs podem optar per prendre un indicador per mesurar o per assignar recursos, per\u00f2 no per complir ambdues tasques amb ell.\nEl principi en ci\u00e8ncies socials de la llei de Campbell ha sigut utilitzat per assenyalar les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives del sistema d'avaluaci\u00f3 nord-americana promogut per la Llei que cap nen es quedi enrere. Un altre exemple \u00e9s el \"problema dels falsos positius\" a Col\u00f2mbia. El govern premiava econ\u00f2micament als militars per guerrillers assassinats, la qual cosa els va portar a assassinar civils i fer-los passar per guerrillers. O la crisi de les hipoteques sub-prime a EUA. Els agents hipotecaris cobraven en funci\u00f3 del nombre d'hipoteques que realitzaven, la qual cosa els va portar a camuflar les males condicions credit\u00edcies d'els qui rebien els pr\u00e9stecs. En la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica van ser nombrosos els casos en els quals es verifica aquesta llei, doncs el compliment dels plans quinquennals es realitzava segons indicadors objectius, que eren manipulats. Per exemple, si es definia la quota de producci\u00f3 per nombre de cargols, es feien molt petits, per\u00f2 si es feia per pes, es feien molt grans.\nVariants d'aquesta llei s\u00f3n la cr\u00edtica de Lucas o la llei de Goodhart.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Weave (en angl\u00e8s teixir) \u00e9s un protocol de xarxa de la capa aplicaci\u00f3 del model OSI de la Fig.1 creat per aplicacions d'internet de les coses.Fou creat per Google.\nPropietats:\n\nProtocol obert.\nSuporta el protocol IPv6.\nCompacte, de baix consum i amplada de banda baixa.\nLa seguretat \u00e9s important : TLS, Oauth 2.0\nFiable i de baixa lat\u00e8ncia : xarxa en malla.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un cadenat \u00e9s un tipus simple de pany desmuntable, amb un grill\u00f3 corred\u00eds o una frontissa dissenyat per passar-lo a trav\u00e9s d'un anell o grapa en una porta, pit, etc\u00e8tera. Tot i que la majoria de cadenats no permeten treure la clau mentre aquests estan oberts, en alguns, especialment moderns, es pot retirar la clau mentre el cadenat roman obert.\nEls cadenats de combinaci\u00f3 no utilitzen claus. En canvi, el pany s'obre quan les seves rodes s'alineen correctament per mostrar la combinaci\u00f3 correcta. Sovint el pany \u00e9s re-programable, \u00e9s a dir, se'ns permet canviar la combinaci\u00f3 num\u00e8rica de les rodes posant el grill\u00f3 en una posici\u00f3 especial mentre les girem.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La hist\u00f2ria de la rob\u00f2tica explica el proc\u00e9s des de les primeres m\u00e0quines autom\u00e0tiques fins als robots m\u00e9s moderns.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un  vol parab\u00f2lic  \u00e9s una t\u00e8cnica de vol en la que un avi\u00f3 preparat per a tal efecte (la cabina del passatge es buida i \u00e9s encoixinada, almenys en part) descendeix de manera controlada perqu\u00e8 en el seu interior s'aconsegueixi un estat similar al de la caiguda lliure en el buit. Aquesta maniobra permet simular un efecte de microgravetat, \u00e9s a dir, gravetat propera a zero, durant per\u00edodes curts de temps a l'interior de l'aparell. El vol parab\u00f2lic s'utilitza habitualment per entrenar els cosmonautes que viatjaran m\u00e9s endavant a l'espai.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Pneum\u00e0tic run-flat, pneum\u00e0tic de rodament sense pressi\u00f3 o pneum\u00e0tic de buidatge limitat, \u00e9s un pneum\u00e0tic dotat de solucions t\u00e8cniques, que li permeten funcionar fins i tot quan es perd la pressi\u00f3 d'aire en una punxada, permetent al vehicle que el porta muntat seguir avan\u00e7ant a una velocitat limitada (a menys de 80 km/h) sobre una dist\u00e0ncia no massa gran (fins a 80 km).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La World Academy of Science, Engineering and Technology WASET \u2014 literalment en catal\u00e0 acad\u00e8mia mundial de ci\u00e8ncia, l'enginyeria i la tecnologia\u2014 \u00e9s un editor predador de revistes d'acc\u00e9s obert en una varietat ampla de temes cient\u00edfics i t\u00e8cnics. Tamb\u00e9 organitza diverses confer\u00e8ncies cient\u00edfiques anuals, utilitzant noms que s\u00f3n igual de similar a les confer\u00e8ncies reals organitzades per grups cient\u00edfics establerts. Les seves confer\u00e8ncies s\u00f3n de qualitat dubtosa i qualsevol poden presentar un paper per senzillament pagant el cost d'inscripci\u00f3. L'acad\u00e8mia ha estat catalogada com a \"potencial, possible, o probable\" editor predades. WASET t\u00e9 el seu domini en Azerbaidjan. \u00c9s dirigida per Cemal Ardil, un antic mestre de ci\u00e8ncia, amb assist\u00e8ncia de la seva filla Ebru i el seu fill Bora. Cemal Ardil \u00c9s tamb\u00e9 la persona que ha publicat m\u00e9s articles a la p\u00e0gina web de WASET.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Competien els fenicis amb els egipcis i fins i tot van arribar a superar-los en perfecci\u00f3 i fama i per m\u00e9s que no fossin els habitants de Tir i Sid\u00f3 els inventors d'aquesta ind\u00fastria com es va creure antigament. Van inventar el vidre transparent i incolor gr\u00e0cies a l'\u00fas de les sorres fines del riu Belo (avui a Israel).Els fenicis van fabricar com els seus mestres els egipcis, collarets, pedres falses, anforita i alabastrins de vidre, b\u00e9 incolors b\u00e9 acolorits amb adorns en ziga-zaga o amb zones lineals de color diferent. D'aquesta producci\u00f3 es troben mostres en les m\u00faltiples localitats on es va estendre el comer\u00e7 o la colonitzaci\u00f3 fen\u00edcia com Xipre, Eivissa, Emp\u00faries i altres llocs d'Hisp\u00e0nia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La investigaci\u00f3 animal \u00e9s l'\u00fas d'animals no humans en experiments cient\u00edfics. Es calcula que cada any s'utilitzen entre 50 i 100 milions d'animals vertebrats (des de peixos zebra fins a primats no humans). Tot i que s'utilitzen nombres molt m\u00e9s grans d'invertebrats i que l'\u00fas de mosques i cucs com a organismes model \u00e9s molt important, els experiments sobre invertebrats pr\u00e0cticament no estan regulats i no se'ls inclou en les estad\u00edstiques. La majoria d'animals s\u00f3n sacrificats despr\u00e9s de fer-los servir en un experiment. L'origen dels animals de laboratori varia entre pa\u00efsos i esp\u00e8cies; mentre que la majoria d'animals s\u00f3n criats expressament, d'altres poden ser capturats de la natura o subministrats per venedors que els obtenen de subhastes en refugis.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Evoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica \u00e9s el nom que rep una teoria dels estudis de ci\u00e8ncia, tecnologia i societat, per descriure el desenvolupament hist\u00f2ric de la tecnologia, explicitada pel fil\u00f2sof txec Radovan Richta.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La porosimetria \u00e9s una t\u00e8cnica anal\u00edtica utilitzada per determinar diversos aspectes quantificables de la naturalesa porosa d'un material, com el di\u00e0metre del porus, el volum total de porus, l'\u00e0rea superficial, i el volum i densitats absolutes.\nLa t\u00e8cnica implica la intrusi\u00f3 d'un l\u00edquid no humectant (sovint mercuri) a alta pressi\u00f3 en un material mitjan\u00e7ant l'\u00fas d'un poros\u00edmetre. La mida de porus pot determinar segons la pressi\u00f3 externa necess\u00e0ria per for\u00e7ar el l\u00edquid a entrar en un porus en contra de la for\u00e7a d'oposici\u00f3 de la tensi\u00f3 superficial del l\u00edquid.\nUna equaci\u00f3 de balan\u00e7 de for\u00e7a coneguda com l'equaci\u00f3 de Washburn per al material anteriorment que t\u00e9 porus cil\u00edndrics es dona com:\n\n  \n    \n      \n        \n          P\n          \n            L\n          \n        \n        \u2212\n        \n          P\n          \n            G\n          \n        \n        =\n        \n          \n            \n              4\n              \u03c3\n              cos\n              \u2061\n              \u03b8\n            \n            \n              D\n              \n                P\n              \n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle P_{L}-P_{G}={\\frac {4\\sigma \\cos \\theta }{D_{P}}}}\n  \n  \n    \n      \n        \n          P\n          \n            L\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle P_{L}}\n   = pressi\u00f3 del l\u00edquid\n\n  \n    \n      \n        \n          P\n          \n            G\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle P_{G}}\n   = pressi\u00f3 del gas\n\n  \n    \n      \n        \u03c3\n      \n    \n    {\\displaystyle \\sigma }\n   = tensi\u00f3 superficial del l\u00edquid\n\n  \n    \n      \n        \u03b8\n      \n    \n    {\\displaystyle \\theta }\n   = Angle de contacte del l\u00edquid d'intrusi\u00f3\n\n  \n    \n      \n        \n          D\n          \n            P\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle D_{P}}\n   = di\u00e0metre del porusJa que la t\u00e8cnica normalment es fa sota el buit, la pressi\u00f3 de gas comen\u00e7a en zero. L'angle de contacte del mercuri amb la majoria dels s\u00f2lids \u00e9s d'entre 135\u00b0 i 142\u00b0, de manera que es pot prendre sense gaire error una mitjana de 140\u00b0. La tensi\u00f3 superficial del mercuri a 20 \u00b0C en el buit \u00e9s de 480 mN/m. Amb les diverses substitucions, l'equaci\u00f3 es converteix en:\n\n  \n    \n      \n        \n          D\n          \n            P\n          \n        \n        =\n        \n          \n            \n              1470\n               \n              \n                kPa\n              \n              \u22c5\n              \u03bc\n              \n                m\n              \n            \n            \n              P\n              \n                L\n              \n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle D_{P}={\\frac {1470\\ {\\text{kPa}}\\cdot \\mu {\\text{m}}}{P_{L}}}}\n  A mesura que augmenta la pressi\u00f3, tamb\u00e9 ho fa el volum de porus acumulatiu. Des del volum de porus acumulatiu, hom pot trobar la pressi\u00f3 i el di\u00e0metre del porus on el 50% del volum total s'ha afegit per donar el di\u00e0metre de porus mitj\u00e0.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Dins la tecnologia de la refrigeraci\u00f3, uns dispositiu d'expansi\u00f3  \u00e9s un element que disminueix la pressi\u00f3 d'un fluid passant d'un estat de m\u00e9s alta pressi\u00f3 i temperatura a un altre de menor pressi\u00f3 i temperatura. En produir-se l'expansi\u00f3 del l\u00edquid en un ambient de menor pressi\u00f3, s'evapora parcialment reduint la temperatura en absorbir calor latent d'ell mateix. A la seva sortida es pret\u00e9n tenir un aerosol, \u00e9s a dir petites gotes de refrigerant en suspensi\u00f3, que faciliti la posterior evaporaci\u00f3. S\u00f3n \u00e0mpliament utilitzats en sistemes de refrigeraci\u00f3 i aire condicionat, sent els m\u00e9s comuns:\n\nEl tub capil\u00b7lar : en els frigor\u00edfics dom\u00e8stics i petits sistemes climatitzadors.\nLa v\u00e0lvula d'expansi\u00f3; manual, termost\u00e0tica (VET), electromec\u00e0nica i autom\u00e0tica.\nEl restrictor.Aquest dispositiu m\u00e9s, i segons el seu tipus, regula el cabal de refrigerant en circulaci\u00f3, adequant-lo a la c\u00e0rrega t\u00e8rmica a la qual es veu sotm\u00e8s el sistema frigor\u00edfic, aix\u00ed com a les temperatures dels mitjans de treball. El fenomen conegut com a \"flash-gas\" altera el seu funcionament. Al dispositiu d'expansi\u00f3 hi ha d'arribar \u00fanicament l\u00edquid perqu\u00e8 reguli adequadament el cabal de refrigerant.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista de tots els dispositius que venen de forma nativa amb el sistema operatiu Microsoft Windows 10 Mobile. La llista tamb\u00e9 inclou els dispositius que executen dos versions addicionals de Windows 10 per a dispositius m\u00f2bils - Windows 10 Mobile Enterprise i Windows 10 IoT Mobile Enterprise. Tots els dispositius de baix venen amb suport per a targetes SD.\nEls processadors s\u00f3n compatibles s\u00f3n els Qualcomm Snapdragon 210, 212, 410, 617, 800, 801, 808, 810 i 820 aix\u00ed com el Rockchip RK3288 i el MediaTek MTK6753.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "CRADLE (Computer Assisted Detector of LEukocoria) \u00e9s una aplicaci\u00f3 m\u00f2bil de salut. Va ser dissenyada per detectar leucoc\u00f2ria o tamb\u00e9 coneguda com el s\u00edmptoma de ulls blancs. L'aplicaci\u00f3 va ser creada el 2014 pels investigadors Bryan F. Shaw, professor associat de qu\u00edmica i bioqu\u00edmica de la Universitat Baylor i Gregory Hamerly, professor associat de ci\u00e8ncies de la computaci\u00f3 de la Universitat Baylor.Est\u00e0 disponible per a dispositius Android i IOS.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una agulla de fer mitja o agulla de punt \u00e9s una eina usada per a fer punt de mitja i produir teixits de punt. Generalment tenen una barra llarga i s\u00f3n m\u00e9s primes a l'extrem, per\u00f2 no tant com les agulles de cosir.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "PicsArt \"Photo Studio\" \u00e9s una aplicaci\u00f3 d'edici\u00f3, collage i dibuix d'imatges i una xarxa social. PicsArt permet als usuaris prendre i editar imatges, dibuixar amb capes i compartir les seves imatges amb la comunitat de PicsArt i en altres xarxes com Facebook i Instagram. L'aplicaci\u00f3 est\u00e0 disponible en dispositius m\u00f2bils amb iOS, Android i Windows. Tamb\u00e9 est\u00e0 disponible per a ordinadors amb Windows 8.1 o superior. La companyia ha rebut m\u00e9s de 45 milions de d\u00f2lars en finan\u00e7ament de risc de Sequoia Capital, Insight Venture Partners i altres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La clau dinamom\u00e8trica o clau de torsi\u00f3 \u00e9s un estri per mesurar el moment de gir o parell de torsi\u00f3 de cargols per ajustar el parell de serratge d'elements roscats, a una valor en newton per metre.Una clau dinamom\u00e8trica consisteix en una clau fixa de got que pot ser intercanviable amb claus de got d'altres dimensions, a la qual s'acobla un bra\u00e7 que incorpora un mecanisme en el qual es regula el parell de serratge, de manera que si s'intenta estr\u00e8nyer m\u00e9s, salta el mecanisme que ho impedeix. Mai s'ha de for\u00e7ar a m\u00e0 un cargol que abans hagi estat collat amb el parell adequat ni utilitzar una clau dinamom\u00e8trica per afluixar cargols.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El dilat\u00f2metre \u00e9s un instrument de mesura el canvi del volum. S\u00f3n instruments utilitzats per mesurar l'expansi\u00f3/contracci\u00f3 relativa de s\u00f2lids en diferents temperatures. Els dilat\u00f2metres s'usen per al control de qualitat en materials o en producci\u00f3. Un \u00fas familiar de dilat\u00f2metre \u00e9s el term\u00f2metre de mercuri, en el que el canvi en el volum de la columna del l\u00edquid es llegeix d'una escala graduada. Perqu\u00e8 el mercuri t\u00e9 una expansi\u00f3 termal bastant constant sobre gammes de temperatures normals, els canvis de volum es poden relacionar directament amb la temperatura.\nL'expansi\u00f3 t\u00e8rmica \u00e9s definida per\n\n  \n    \n      \n        \u03b1\n        =\n        \n          V\n          \n            \u2212\n            1\n          \n        \n        (\n        \u03b4\n        V\n        \n          /\n        \n        \u03b4\n        T\n        \n          )\n          \n            P\n          \n        \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\alpha =V_{-1}(\\delta V/\\delta T)_{P}\\;}\n  \n\u00e9s aix\u00ed com la seva definici\u00f3 termodin\u00e0mica \u00e9s tamb\u00e9 un par\u00e0metre important de l'enginyeria.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnofatiga \u00e9s un tipus de tecnoestr\u00e8s que afecta negativament a qui la pateix, tot causant-li una sensaci\u00f3 de malestar f\u00edsic i mental gens plaent a conseq\u00fc\u00e8ncia d'un \u00fas excessiu de les Tecnologies de la Informaci\u00f3 i la Comunicaci\u00f3 (TIC). Concretament, la persona que desenvolupa la tecnofatiga se sent pr\u00f2piament fatigada, aix\u00f2 \u00e9s, molt cansada tant a escala corporal com ps\u00edquica i amb una falta d'energia i motivaci\u00f3 causada per l'estr\u00e8s emocional. Entre d'altres, tamb\u00e9 pot desencadenar un cansament cognitiu que sovint deriva en dolors musculars persistents i irritants, en la p\u00e8rdua de la mem\u00f2ria, en la p\u00e8rdua de la concentraci\u00f3, en una son poc renovadora, i, per \u00faltim, en una migranya aguda en els casos m\u00e9s extrems. En definitiva, la tecnofatiga \u00e9s un estat d'esgotament total que s\u2019origina per l'exposici\u00f3, el consum i l'\u00fas immoderat, exagerat i continu de la tecnologia. Sovint s\u2019associa a la s\u00edndrome de fatiga informativa, que \u00e9s un quadre simptom\u00e0tic que tamb\u00e9 produeix fatiga a causa de la sobreinformaci\u00f3: una persona es relaciona amb la informaci\u00f3 de forma abusiva, la qual cosa esdev\u00e9 perjudicial per a l'organisme, fins i tot causant p\u00e8rdua de visi\u00f3. Aleshores, la tecnofatiga impacta en els pensaments, l'actitud i les conductes d'una persona, ocasionant alteracions i disfuncions en els sistemes fisiol\u00f2gics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La malaxaci\u00f3 \u00e9s una part del proc\u00e9s d'extracci\u00f3 de l'oli d'oliva que es fa servir en la ind\u00fastria de producci\u00f3 de l'oli d'oliva. Consisteix a pastar les olives ja pr\u00e8viament premsades, remenant-les a baixes revolucions (15 a 18 rpm) i al bany maria. El proc\u00e9s optimitza l'extracci\u00f3 dels olis del premsat de l'oliva fent-ne una correcta emulsi\u00f3. La pasta resultant s'arriba a esc\u00f3rrer durant entre 45 i 90 minuts. La pasta obtinguda d'alm\u00e0ssera de pedra requereix menys \u00abmalaxaci\u00f3\u00bb.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un reproductor de DVD \u00e9s un dispositiu que reprodueix discos dels est\u00e0ndards t\u00e8cnics DVD-V\u00eddeo i DVD-\u00c0udio, dos est\u00e0ndards diferents i incompatibles. Alguns reproductors de DVD tamb\u00e9 reprodueixen CD d'\u00e0udio. Els reproductors de DVD es connecten a una televisi\u00f3 per mirar el contingut del DVD, el qual pot ser una pel\u00b7l\u00edcula, un espectacle de televisi\u00f3 gravat, o altre contingut.\nEl primer reproductor de DVD va ser creat per l'empresa Sony a Taiwan en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Pacific Digital Company dels Estats Units dins 1994. Alguns fabricants van anunciar inicialment que els reproductors de DVD estarien disponibles a mitjans de 1996.\nAquestes prediccions eren massa optimistes. El lliurament inicial es va endarrerir per raons pol\u00edtiques de protecci\u00f3 de c\u00f2pia reclamada pels estudis de cinema, per\u00f2 es va endarrerir m\u00e9s tard per la manca de pel\u00b7l\u00edcules disponibles. Els primers reproductors van apar\u00e8ixer al Jap\u00f3  l'1 de novembre de 1996, seguit per reproductors als EUA el 26 de mar\u00e7 de 1997 amb una distribuci\u00f3 limitada a nom\u00e9s 7 ciutats importants durant els primers 6 mesos.\nEls reproductors es van anar estenent a poc a poc a altres regions al voltant del m\u00f3n. Els preus pels primers jugadors al 1997 era de 1000$ en amunt. Pel final de 2000, els reproductors estaven disponibles per sota dels 100$ a les rebaixes. El 2003, els reproductors esdevenien disponibles per sota dels 50$. Sis anys m\u00e9s tard del llan\u00e7ament inicial,  hi havia disponibles prop a mil models de reproductors de DVD de m\u00e9s de cent fabricant de productes electr\u00f2nics de consum.\nFujitsu va posar a la venda el primer ordinador equipat amb DVD-ROM el 6 de novembre de 1996 a la Gran Bretanya. Toshiba va posar a la venda un ordinador equipat amb DVD-ROM i un dispositiu DVD-ROM al Jap\u00f3 a  principis de 1997 (endarrerit del desembre, i endarrerit abans del novembre). Els dispositius DVD-ROM de Toshiba, Pioner, Panasonic, Hitachi i Sony van comen\u00e7ar a apar\u00e8ixer en petites quantitats el gener de 1997, per\u00f2 cap va estar realment disponible abans del maig. Les primeres caixes d'actualitzaci\u00f3 de PC (una combinaci\u00f3 de dispositius DVD-ROM i targeta de maquinari descodificadora) esdevenien disponibles per part de Creative Labs, Hi-Val, i Diamond Multim\u00e8dia a l'abril i maig de 1997. Al 2014, cada fabricant  important de PC tenia models que inclo\u00efen dispositius DVD-ROM.\nEls primers reproductors de DVD d'\u00e0udio van sortir al Jap\u00f3 de la m\u00e0 de Pioner a finals de 1999, per\u00f2 no reprodu\u00efen discos protegits. Matsushita (sota les etiquetes Panasonic i Technics) van treure per primer cop reproductors de ple dret el juliol de 2000 per 700$ a 1,200$. Llavors, tamb\u00e9 fan reproductors d'\u00e0udio DVD Aiwa, Denon, JVC, Kenwood, Madrigal, Marantz, Nakamichi, Onkyo, Toshiba, Yamaha, i altres. Sony va treure els primers reproductors de SACD el maig de 1999 per 5,000$. Els primers DVD d'\u00e0udio de Pioneer que van sortir a finals de 1999 tamb\u00e9 reprodu\u00efen SACD. Tamb\u00e9 fan reproductors de SACD les empreses Accuphase, Aiwa, Denon, Kenwood, Marantz, Philips, Agut i altres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "MCLOS \u00e9s l'acr\u00f2nim per Manual Command to Line of Sight (angl\u00e8s: Comandament manual a la l\u00ednia de visi\u00f3) Es un m\u00e8tode de guia de m\u00edssils de primera generaci\u00f3. En aquest sistema, tant el seguiment de l'objectiu com el seguiment i control del m\u00edssil es realitzen manualment. L'operador observa el vol del m\u00edssil i utilitza un sistema de senyalitzaci\u00f3 per enviar el m\u00edssil a la l\u00ednia recta entre l'operador i l'objectiu (la \"l\u00ednia de visi\u00f3\"). L'operador disposa d'un control de direcci\u00f3 del m\u00edssils, generalment en forma d'un petita palanca de control o un commutador de pressi\u00f3 o polsador, i per tant, amb el m\u00edssil sota el seu control directe, sobreposa el m\u00edssil entre l'ull i l'objectiu fins que es produeixi l'impacte. Aix\u00f2 sol ser \u00fatil nom\u00e9s per a objectius m\u00e9s lents, on no es necessita un \"avantatge\" significatiu. Aquest sistema funcionava b\u00e9 contra objectius m\u00e9s lents. Tot i aix\u00f2, contra adversaris m\u00e9s r\u00e0pids, es va tornar completament inefica\u00e7.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Llibre de Sant Albans (o Boke de Seynt Albans) \u00e9s el t\u00edtol com\u00fa d'un llibre redactat sobre el 1486, una recopilaci\u00f3 dels temes relacionats amb els interessos dels cavallers d'aquell temps senyor. Va ser el darrer dels vuit llibres que es van imprimir a la St Albans Premsa d'Anglaterra. \u00c9s tamb\u00e9 conegut per t\u00edtols que s\u00f3n m\u00e9s cuidats, com \"El Llibre d'Hawking, Ca\u00e7a, i Blasing d'Armes\". L'impressor \u00e9s a vegades conegut com a Schoolmaster Printer. Aquesta edici\u00f3 acredita el llibre, o com a m\u00ednim una part de sobre la ca\u00e7a, a Juliana Berners mentre que hi ha una atribuci\u00f3 al final de l'edici\u00f3 de 1486: \"Expl\u00edcit Dam Julyans Barnes in her boke of huntyng.\"\nCont\u00e9 tres assajos, en facolneria, ca\u00e7a, i l'her\u00e0ldica. Es va fer popular, i va ser molt reeditat, adquirint r\u00e0pidament un addicional assaig sobre la pesca. La secci\u00f3 d'her\u00e0ldica cont\u00e9 molts escuts d'armes impresos en sis colors (incloent-hi tinta negra i el blanc de la p\u00e0gina), per la qual cosa es considera la primera impressi\u00f3 en color d'Anglaterra. Durant el segle xvi, l'obra esdev\u00e9 molt popular, i va ser moltes vegades reimpresa. Gervase Markham la va publicar el 1595 com a Gentleman's Academic.Les recerques en les fonts del Tractat indiquen que hi ha pocs continguts originals. Es troba expressament indicat al final del Blasynge of Armys que la secci\u00f3 era \"translatyd and compylyt,\" i probablement altres parts fossin traduccions d'altres obres, probablement del franc\u00e8s.[7] Una versi\u00f3 mes antiga del tractat sobre pesca va ser editada el 1883 per T. Satchell a partir d'un manuscrit en possessi\u00f3 d'Alfred Denison. Aquest tractat probablement va apar\u00e8ixer el 1450, i va constituir l'estructura final del de la secci\u00f3 del 1496. Nom\u00e9s es troben tres c\u00f2pies perfectes de la primera edici\u00f3. Un facs\u00edmil, titulat The Boke of St Albans, amb una introducci\u00f3 de William Fulles, va apar\u00e8ixer dins 1881.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Per test d'\u00e0cid nucleic (NAT) \u00e9s una t\u00e8cnica que s'utilitza per detectar una seq\u00fc\u00e8ncia \u00e0cid nucleic particular i, per tant, normalment per detectar i identificar una determinada esp\u00e8cie o subesp\u00e8cie d'organisme, sovint un virus o bacteris que actua com a patogen a sang,  teixit, orina, etc. Els NAT difereixen altres proves en qu\u00e8 detecten materials gen\u00e8tics (ARN o ADN) en lloc de antigen o anticossos. La detecci\u00f3 de materials gen\u00e8tics permet un diagn\u00f2stic preco\u00e7 d'una malaltia perqu\u00e8 la detecci\u00f3 d'ant\u00edgens i / o anticossos requereix temps perqu\u00e8 comencin a apar\u00e8ixer al torrent sanguini. Com que la quantitat d'un determinat material gen\u00e8tic sol ser molt petita, molts NAT inclouen un pas que amplifica el material gen\u00e8tic, \u00e9s a dir, en fa moltes c\u00f2pies. Aquests NAT s'anomenen proves d'amplificaci\u00f3 d'\u00e0cid nucleic ( 'NAATs' '). Hi ha diverses formes d'amplificaci\u00f3, incloent reacci\u00f3 en cadena de la polimerasa (PCR), assaig de despla\u00e7ament de cadena (SDA) o  assaig mediat per transcripci\u00f3 (TMA).\nAquestes t\u00e8cniques tenen diversos usos:\n\nDetecci\u00f3 de la possible pres\u00e8ncia de virus, com el VIH, el VHB, el VHC a la sang\nTest d'ADN, a les investigacions de la Policia Cient\u00edfica, amb qu\u00e8 es compara l'ADN trobat al lloc d'un delicte amb el del presumpte delinq\u00fcent.La reacci\u00f3 en cadena de la polimerasa pertany a aquest conjunt de t\u00e8cniques.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La medalla Lyell \u00e9s una prestigiosa medalla cient\u00edfica atorgada anualment per la Societat Geol\u00f2gica de Londres (Geological Society of London), comparable a la medalla Murchison, adjudicada en reconeixement a investigacions de qualitat excepcional en el camp de ci\u00e8ncies de la Terra. Porta el seu nom en reconeixement a Charles Lyell (1797-1875).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El T\u00e9l\u00e9th\u00e8se \u00e9s un mitj\u00e0 tecnol\u00f2gic que permet a les persones amb defici\u00e8ncia motriu intereccionar a dist\u00e0ncia amb el seu medi. El dispositiu est\u00e0 format per un comandament, una unitat central, un sistema de transmissi\u00f3 i una part operativa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La il\u00b7luminaci\u00f3 amb triti, en angl\u00e8s: Tritium illumination \u00e9s l'\u00fas del triti, com is\u00f2top radioactiu de l'hidrogen, per a crear llum, visible. El triti met electrons a trav\u00e9s de la desintegraci\u00f3 beta  i quan interactua amb el f\u00f2sfor crea llum per fluoresc\u00e8ncia en un proc\u00e9s anomenat radioluminisc\u00e8ncia. Om que la llum de triti no requereix energia el\u00e8ctrica t\u00e9 moltes aplicacions com per exemple en senyals d'emerg\u00e8ncia de sortida. M\u00e9s recentment, moltes de les aplicacions que usen materials radioactius han estat substitu\u00efdes per materials fotoluminescents.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "XpanD \u00e9s un sistema de projecci\u00f3 3D basat en ulleres actives que s'encarreguen de separar les imatges.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Institut des hautes \u00e9tudes scientifiques (IH\u00c9S, en catal\u00e0, Institut d'Estudis Cient\u00edfics Avan\u00e7ats) \u00e9s un institut franc\u00e8s que promou investigacions avan\u00e7ades en matem\u00e0tiques i f\u00edsica te\u00f2rica. Est\u00e0 situat en Bures-sud-Yvette al sud de Par\u00eds.\nL'IH\u00c9S, fundat en 1958 per l'empresari i matem\u00e0tic L\u00e9on Motchane amb l'ajuda de Robert Oppenheimer i Jean Dieudonn\u00e9, intenta atreure a cient\u00edfics punters dels seus camps d'inter\u00e8s. T\u00e9 uns pocs professors permanents, amb pla\u00e7a de per vida, i convida a uns 200 visitants cada any, per treballar durant 3 mesos cada cop, aproximadament. Tamb\u00e9 disposa d'uns quants visitants a m\u00e9s llarg termini. Les investigacions no es fan per contracte, ni estan dirigides d'alguna manera: cada investigador t\u00e9 llibertat de perseguir les seves pr\u00f2pies metes. A m\u00e9s, els professors permanents nom\u00e9s han de romandre en l'institut durant 6 mesos a l'any.\nEs diu que el disseny de l'IH\u00c9S va ser influ\u00eft en part per Robert Oppenheimer, que era llavors el director de l'Institut d'Estudis Avan\u00e7ats de Princeton. La forta personalitat d'Alexander Grothendieck i l'ampli impacte de les seves revolucion\u00e0ries teories van marcar els primers deu anys del centre. Ren\u00e9 Thom va ser una altra figura prominent en la seva hist\u00f2ria primerenca. Dennis Sullivan \u00e9s recordat pel seu especial talent per produir fructuosos intercanvis d'idees entre visitants i professors permanents.\nL'IH\u00c9S edita una prestigiosa revista matem\u00e0tica, Publications Math\u00e9matiques de l'IH\u00c9S.\nEls directors de l'IH\u00c9S, en ordre cronol\u00f2gic, han estat: L\u00e9on Motchane (1958\u201371), Nicolaas Kuiper (1971\u201385), Marcel Berger (1985\u201394), Jean-Pierre Bourguignon (1994\u20132013), Emmanuel Ullmo (actualment en el c\u00e0rrec).La llista dels matem\u00e0tics m\u00e9s reconeguts que s\u00f3n o van ser professors permanents en l'IH\u00c9S inclou a Alexandre Grothendieck, Jean Bourgain, Alain Connes, Pierre Deligne, Ren\u00e9 Thom, Pierre Cartier, Mikhail Gromov, Maxim Kontsevich, i Laurent Lafforgue. Alguns d'ells s\u00f3n guanyadors de la Medalla Fields.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La prova del iode o prova del lugol serveix per esbrinar si un cert aliment cont\u00e9 o no mid\u00f3. El lugol \u00e9s una subst\u00e0ncia formada per Iode i aigua destil\u00b7lada i aquest Iode reacciona amb el mid\u00f3, concretament amb l'amilosa, ja que aquesta adapta la forma helico\u00efdal i per tant el iode queda atrapat en aquesta espiral i reacciona.\n\nVisualment es pot observar f\u00e0cilment l'efecte que produeix aquesta reacci\u00f3, ja que l'aliment es torna d'un color blav\u00f3s-negre. Les subst\u00e0ncies que no contenen amilosa no reaccionen i no canvia el seu color.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'avaluaci\u00f3 o an\u00e0lisi del cicle de vida (ACV), conegut tamb\u00e9 com a equilibri ecol\u00f2gic i an\u00e0lisi del bressol a la tomba, \u00e9s una t\u00e8cnica per avaluar els impactes ambientals associats a totes les etapes de la vida d'un producte des del bressol fins a la tomba, \u00e9s a dir, des de l'extracci\u00f3 de primeres mat\u00e8ries fins al processament de materials, fabricaci\u00f3, distribuci\u00f3, \u00fas, reparaci\u00f3 i manteniment, i gesti\u00f3 com a residu (dip\u00f2sit o reciclatge). L'an\u00e0lisi del cicle de vida \u00e9s \u00fatil per: avaluar els impactes potencials associats amb les entrades identificats i comunicats de premsa, interpretar els resultats per ajudar a prendre una decisi\u00f3 m\u00e9s informada i elaborar un inventari de l'energia rellevant i recursos materials i emissions al medi ambient.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El regionalisme cr\u00edtic \u00e9s un enfocament de l'arquitectura que s'esfor\u00e7a a remeiar la indifer\u00e8ncia respecte a l'indret de l'Arquitectura moderna utilitzant forces contextuals per enriquir les significacions de l'arquitectura. La idea de regionalisme cr\u00edtic va sorgir a principis de 1980 i va ser avan\u00e7ada per primera vegada per Alexander Tzonis i Liana Lefaivre, quan l'arquitectura postmoderna, que al seu torn va n\u00e9ixer com una reacci\u00f3 a l'arquitectura moderna, estava en el seu apogeu. No obstant aix\u00f2, el major te\u00f2ric del regionalisme cr\u00edtic, Kenneth Frampton, va ser cr\u00edtic de la postmodernitat.\n\nFrampton va fer saber la seva opini\u00f3 a \u00ab Towards a Critical Regionalism: Six points of an architecture of resistance \u00bb. Hi evoca la pregunta de Paul Ricoeur: com ser modern i tornar a les fonts, com revifar una vella civilitzaci\u00f3 adormida i participar en la civilitzaci\u00f3 universal? Segons Frampton, el regionalisme cr\u00edtic hauria d'adoptar de manera cr\u00edtica l'Arquitectura Moderna per les seves qualitats progressistes universals, per\u00f2 al mateix temps hauria de considerar formulacions atentes al context. L'accent hauria de ser portat sobre la topografia, el clima, la llum, sobre les formes tect\u00f2niques m\u00e9s aviat que l'escenografia i sobre el sentit t\u00e0ctil m\u00e9s aviat que visual. Al seu llibre, Frampton recorre a la fenomenologia per assentar els seus arguments.\nDos exemples que Frampton va abordar breument s\u00f3n el treball de J\u00f8rn Utzon i d'Alvar Aalto. Segons Frampton, l'Esgl\u00e9sia Bagsvaerd d'Utzon (1973-6) prop de Copenhaguen \u00e9s una t\u00edmida s\u00edntesi entre la civilitzaci\u00f3 universal i una cultura \u00e8tnica. Aix\u00f2 \u00e9s revelat per la closca exterior racional, modular, neutra i econ\u00f2mica, que en part \u00e9s prefabricada en formig\u00f3 (\u00e9s a dir en refer\u00e8ncia amb una civilitzaci\u00f3 universal), respecte a la closca interior en formig\u00f3 armat, concebuda a mesura, sense preocupaci\u00f3 d'economia i org\u00e0nica, significant, amb el seu domini de la llum, un espai sagrat i de m\u00faltiples refer\u00e8ncies transculturals. Frampton no veu antecedent en la cultura occidental per\u00f2 els trobaria m\u00e9s aviat a les teulades de les pagodes xineses (\u00e9s a dir en refer\u00e8ncia a una cultura \u00e8tnica). En el que concerneix Aalto, Frampton parla de l'Ajuntament de S\u00e4yn\u00e4tsalo (1952) en maons vermells que es pot, segons ell, assimilar a una resist\u00e8ncia al domini tecnol\u00f2gic universal, per\u00f2 tamb\u00e9 s'hi pot veure un joc sobre les qualitats t\u00e0ctils que ofereixen els materials; per exemple sentint la fricci\u00f3 entre el s\u00f2l de les escales en maons i el parquet en fusta de la sala del consell.\nTal com ho han proposat Tzonis i Lefaivre, el regionalisme cr\u00edtic no necessita sortir directament del context, per\u00f2 m\u00e9s aviat alguns elements poden ser a\u00efllats en el seu context i ser utilitzats d'una manera in\u00e8dita. L'objectiu seria llavors de fer conscients la pertorbaci\u00f3 i la p\u00e8rdua de l'indret que s\u00f3n ja un fet complert, per la reflexi\u00f3 i l'autoavaluaci\u00f3.\nEl regionalisme cr\u00edtic \u00e9s un enfocament diferent del regionalisme en l'arquitectura que intenta, de manera mim\u00e8tica, assemblar-se a l'arquitectura popular de manera conscient sense prendre part de manera conscient a l'universal.\nHeus aqu\u00ed alguns arquitectes dels quals el treball t\u00e9 o ha tingut a veure amb un enfocament regionalista cr\u00edtic: Alvar Aalto, J\u00f8rn Utzon, Studio Granda, Mario Botta, B.V.Doshi, Charles Correa, \u00c1lvaro Siza, Rafael Moneo, Geoffrey Bawa, Raj Rewal, Tadao Ando, MBM, Mack Scogin / Merrill Elam, Ken Yeang, William S.W. Lim, Tay Kheng Soon, Juhani Pallasmaa, Eduardo Souto de Moura, Glenn Murcutt i Tan Hock Beng.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Bureau des Longitudes \u00e9s una instituci\u00f3 francesa que es va crear el 25 de juny de 1795, i dedicada a millorar la navegaci\u00f3 aqu\u00e0tica, la geod\u00e8sia i l'observaci\u00f3 astron\u00f2mica. Durant el segle xix, va ser responsable des sincronitzar els rellotges a tot el m\u00f3n. Va ser encap\u00e7alada durant aquest temps per Francesc Joan Dom\u00e8nec Arag\u00f3 i Henri Poincar\u00e9. L'Oficina funciona ara com una acad\u00e8mia i encara es reuneix mensualment per discutir temes relacionats amb l'astronomia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'abast efectiu d'un instrument de mesura ve determinat pels l\u00edmits, tant inferior com superior segons el cas, a partir dels quals les mesures resultants s\u00f3n subjectes a un error superior al tolerat.El terme \u00e9s for\u00e7a emprat en refer\u00e8ncia a l'abast de les armes de foc tot referint-se a la dist\u00e0ncia fins a la qual l'arma mostra una efectivitat acceptable. En economia (m\u00e0rqueting) el terme sol fer refer\u00e8ncia al percentatge de l'audi\u00e8ncia-objectiu (targeted-audience) que \u00e9s exposada a un anunci en concret durant un temps determinat, per a efectuar la compra d'un producte o servei.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "S'anomena panell d'instruments o  quadre d'instruments  (en angl\u00e8s dashboard o instrument panel) al conjunt d'instruments i indicadors en vehicles (autom\u00f2bil de turisme, camions, motocicletes, etc.) que compr\u00e8n l'indicador de velocitat del vehicle, el tac\u00f2metre o comptarevolucions, indicador de temperatura del refrigerant, indicador de combustible restant, en forma de rellotges anal\u00f2gics o digitals o una barreja d'ambd\u00f3s. A m\u00e9s dels rellotges, estan una s\u00e8rie de testimonis lluminosos, de simbologia normalitzada com ara el testimoni de pressi\u00f3 d'oli, de c\u00e0rrega de la bateria, d'indicadors de direcci\u00f3, entre altres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El problema de quadratura del cercle de Tarski \u00e9s el repte, plantejat per Alfred Tarski el 1925, d\u2019agafar un cercle, tallar-lo en un nombre finit de peces i tornar-lo a muntar per obtenir un quadrat de la mateixa \u00e0rea. Mikl\u00f3s Laczkovich va demostrar que aix\u00f2 era possible el 1990; la seva descomposici\u00f3 fa un \u00fas intens de l'axioma d'elecci\u00f3 i, per tant, no \u00e9s constructiva. Laczkovich va estimar el nombre de peces de la seva descomposici\u00f3 en aproximadament \n  \n    \n      \n        \n          10\n          \n            50\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle 10^{50}}\n  . M\u00e9s recentment, Andrew Marks i Spencer Unger (2017) han donat una soluci\u00f3 completament constructiva mitjan\u00e7ant conjunts de Borel.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "The Sealed Room \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula muda dirigida per D.W. Griffith. Entre els actors de la pel\u00b7l\u00edcula hi ha Marion Leonard, Arthur V. Johnson, Henry B. Walthall, Mack Sennett i Mary Pickford. Igual que en moltes altres pel\u00b7l\u00edcules de Griffith (com Lliris trencats, The Lonely Villa o An Unseen Enemy), un dels elements claus de la pel\u00b7l\u00edcula \u00e9s una cambra en la qual algun dels personatges est\u00e0 tancat o s'hi refugia. La pel\u00b7l\u00edcula es va estrenar el 2 de setembre de l'any 1909.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "VSN (Video Stream Networks) \u00e9s una companyia espanyola de tecnologia, fundada a la localitat de Terrassa (Catalunya) l'any 1990. Al setembre de 2021, fou adquirida pel grup canadenc Valsoft Corporation, mitjan\u00e7ant un dels seus grups operatius, Aspire Software. La companyia centra la seva activitat a aportar solucions integrals de software per la ind\u00fastria broadcast i media que abasten els entorns de gesti\u00f3, emmagatzematge, producci\u00f3, planificaci\u00f3 i distribuci\u00f3 de continguts audiovisuals. L'empresa ha treballat a projectes amb cadenes de TV, IPTV, plataformes OTT, productores, organismes p\u00fablics, universitats, distribu\u00efdores de continguts i altres companyies. VSN ha enfocat els seus models de contractaci\u00f3 de software tant a l'oferta de productes de compra de llic\u00e8ncies, com a la modalitat SaaS.\nLa companyia t\u00e9 la seu al Parc Audiovisual de Catalunya, un cl\u00faster audiovisual i tecnol\u00f2gic localitzat en Terrassa, a 20 km. de Barcelona. Al seu torn, la companyia compta amb un centre de desenvolupament tecnol\u00f2gic a Sant Joan d'Alacant, Espanya.\nVSN compta amb pres\u00e8ncia comercial a tots els continents. El 2004, VSN va comen\u00e7ar la seva expansi\u00f3 fora de l'estat espanyol amb missions comercials a Europa i Llatinoam\u00e8rica. Aquest proc\u00e9s va continuar amb l'ampliaci\u00f3 a altres mercats com Orient Mitj\u00e0 i \u00c0sia-Pac\u00edfic durant aquesta mateixa d\u00e8cada. El 2018, la companyia es va endinsar al mercat Nord-Americ\u00e0.\nL'empresa ha sigut reconeguda per diferents organitzacions i mitjans de comunicaci\u00f3 de la ind\u00fastria broadcast. L'any 2014, VSN va rebre el Premi Iris a la Tecnologia, atorgat per l'Acad\u00e8mia de les Ci\u00e8ncies i les Arts de Televisi\u00f3 d'Espanya. El 2016, VSN va ser anomenada l'empresa de l'any per la revista Panorama Audiovisual.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una incubadora o estufa de cultius \u00e9s un dispositiu utilitzat per fer cr\u00e9ixer i mantenir cultius microbiol\u00f2gics o cultius cel\u00b7lulars. La incubadora mant\u00e9 la temperatura, la humitat i altres par\u00e0metres ambientals \u00f2ptims com el contingut de CO2 i oxigen de l'atmosfera interior. Les incubadores s\u00f3n essencials per a molts treballs experimentals en biologia cel\u00b7lular, microbiologia i biologia molecular i s'utilitzen per cultivar c\u00e8l\u00b7lules tant bacterianes com eucariotes.\nLes incubadores m\u00e9s senzilles s\u00f3n caixes a\u00efllades amb una resist\u00e8ncia ajustable, que solen pujar de 60 a 65 \u00b0C la temperatura atmosf\u00e8rica, encara que algunes poden anar lleugerament m\u00e9s altes (generalment no m\u00e9s de 100 \u00b0C). La temperatura m\u00e9s utilitzada tant per a bacteris com l'E. coli d'\u00fas freq\u00fcent com per a c\u00e8l\u00b7lules de mam\u00edfers \u00e9s d'aproximadament 37 \u00b0C, ja que aquests organismes creixen b\u00e9 en aquestes condicions. Per a altres organismes utilitzats en experiments biol\u00f2gics, com ara el llevat germinatiu Saccharomyces cerevisiae, una temperatura de creixement de 30 \u00b0C \u00e9s \u00f2ptima.\nLes incubadores m\u00e9s elaborades tamb\u00e9 poden incloure la capacitat de baixar la temperatura (a trav\u00e9s de la refrigeraci\u00f3) o la capacitat de controlar la humitat o els nivells de CO2. Aix\u00f2 \u00e9s important en el cultiu de c\u00e8l\u00b7lules de mam\u00edfers, on la humitat relativa sol ser >80% per evitar l'evaporaci\u00f3 i s'aconsegueix un pH lleugerament \u00e0cid mantenint un nivell de CO2 del 5%.\nLa hist\u00f2ria de les incubadores \u00e9s antiga, ja que s\u00f3n una imitaci\u00f3 de la incubaci\u00f3 d'ous dels ocells ov\u00edpars.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'arrabassament o  rompuda  del s\u00f2l \u00e9s l'acci\u00f3 de rompre o llaurar la superf\u00edcie del terreny amb una profunditat no superior a uns 30 cent\u00edmetres. Amb aquesta tasca s'aconsegueix oxigenar el terreny i permetre l'entrada d'altres agents introdu\u00efts per l'acci\u00f3 humana o natural. En curt, \u00e9s l'obertura progressiva de noves terres per a ser conreades.La necessitat de conservar les muntanyes i boscos per assegurar l'equilibri dels agents atmosf\u00e8rics, mantenir els corrents, fonts i cursos d'aigua i oposar un obstacle a les inundacions torrencials ha condu\u00eft a dictar mesures legislatives que restringeixen o limiten els drets dels propietaris.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El vidre crown \u00e9s, juntament amb el vidre flint, un dels tipus b\u00e0sics de vidre \u00f2ptic, amb un \u00edndex de refracci\u00f3 proper a 1,5. Cont\u00e9 una quantitat elevada de calci i de potassi.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La societat industrial i el seu futur (l'original en angl\u00e8s \u00e9s anomenat Industrial Society and Its Future), \u00e0mpliament conegut com a Manifest Unabomber, \u00e9s un assaig de 35.000 paraules de Theodore John Kaczynski que afirma que la Revoluci\u00f3 Industrial va iniciar un proc\u00e9s nociu d'aven\u00e7 tecnol\u00f2gic que destru\u00efa la natura, mentre obligava els humans a adaptar-se a les m\u00e0quines i creava un ordre sociopol\u00edtic que suprimeix la llibertat i el potencial hum\u00e0. El manifest va formar la base ideol\u00f2gica de la campanya de paquets bomba de Kaczynski de 1978 a 1995, dissenyada per protegir les zones naturals salvatges accelerant el col\u00b7lapse de la societat industrial.\nVa ser impr\u00e8s originalment l'any 1995 en suplements de The Washington Post i The New York Times despr\u00e9s que Kaczynski s'ofer\u00eds a posar fi a la seva campanya d'enviament de bombes i opt\u00e9s a exposar-se a nivell nacional. La fiscal general Janet Reno va autoritzar la impressi\u00f3 per ajudar l'FBI a identificar l'autor. Les impressions i la publicitat al seu voltant van eclipsar els bombardeigs en notorietat i van portar a la identificaci\u00f3 de Kaczynski pel seu germ\u00e0, David Kaczynski.\nEl manifest argumenta en contra d'acceptar els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics individuals com a purament positius sense tenir en compte el seu efecte global, que inclou la caiguda de la vida a petita escala i l'augment de ciutats inhabitables. Tot i que origin\u00e0riament es considerava una cr\u00edtica reflexiva de la societat moderna, amb arrels en el treball d'autors acad\u00e8mics com Jacques Ellul, Desmond Morris i Martin Seligman, el judici de Kaczynski de 1996 va polaritzar l'opini\u00f3 p\u00fablica al voltant de l'assaig, i els advocats de Kaczynski designats pel tribunal van intentar justificar la seva defensa de bogeria en caracteritzar el manifest com l'obra d'un boig, i els advocats de la fiscalia van basar el seu cas en qu\u00e8 era produ\u00eft per una ment l\u00facida.\nSi b\u00e9 la viol\u00e8ncia de Kaczynski va ser generalment condemnada, el seu manifest va expressar idees que continuen sent compartides comunament entre el p\u00fablic nord-americ\u00e0.  Un article de Rolling Stone del 2017 va afirmar que Kaczynski va ser un dels primers adoptants del concepte que:\n\n\"Renunciem a una part de nosaltres mateixos sempre que ens adaptem per adaptar-nos als est\u00e0ndards de la societat. Aix\u00f2, i estem massa endollats. Estem deixant que la tecnologia es faci c\u00e0rrec de les nostres vides, de bon grat.\"La Col\u00b7lecci\u00f3 Labadie de la Universitat de Michigan acull una c\u00f2pia d'Industrial Society and its Future, que s'ha tradu\u00eft al franc\u00e8s, es mant\u00e9 a les llistes de lectura de les universitats i es va actualitzar a Anti-Tech Revolution: Why and How de Kaczynski l'any 2016, que defensa la seva filosofia pol\u00edtica amb m\u00e9s profunditat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Scientia Marina (en catal\u00e0, \u2018ci\u00e8ncia marina\u2019), antigament Investigaci\u00f3n Pesquera, \u00e9s una revista cient\u00edfica internacional, en llengua anglesa, dedicada a l'oceanografia. Publica treballs de recerca, ressenyes i comentaris en diversos camps relacionats amb l'estudi dels mars com ara la biologia marina i l'ecologia, pesca i recursos renovables, fauna, esp\u00e8cies, oceanografia f\u00edsica i qu\u00edmica, geologia marina, enginyeria marina i gesti\u00f3 de la zona costanera.Scientia Marina \u00e9s publicada per l'Editorial CSIC del Consejo Superior de Investigaciones Cient\u00edficas, i editada a l'Institut de Ci\u00e8ncies del Mar de Barcelona. La revista est\u00e0 indexada en el Science Citation Index (SCI).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Recerca i Innovaci\u00f3 Responsable (RRI (Responsible Research and Innovation)) forma part d'un conjunt m\u00e9s ampli d'idees i iniciatives que aborden la innovaci\u00f3 socialment responsable; es refereix a un proc\u00e9s de Recerca, Desenvolupament i Innovaci\u00f3 (R+D+i) que t\u00e9 en compte els potencials efectes i impactes d'aquest en el medi ambient i la societat.\nAquest enfocament es va incorporar als Programes Marc Horitz\u00f3 2020 europeus, dels quals encara forma part i, ha anat prenent forma a trav\u00e9s de publicacions cient\u00edfic-tecnol\u00f2giques en revistes i confer\u00e8ncies, aix\u00ed com en projectes. El juny de 2014 hi havia com a m\u00ednim una dotzena de projectes internacionals de recerca, en la seva majoria finan\u00e7ats o cofinan\u00e7ats per la Comissi\u00f3 Europea, dedicats al desenvolupament d'un marc de governan\u00e7a per a la Recerca i Innovaci\u00f3 Responsable.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Utopisme tecnol\u00f2gic (tamb\u00e9 conegut com a tecno-utopisme o tecnoutopisme) es refereix a qualsevol ideologia basada en la creen\u00e7a que els avan\u00e7os en ci\u00e8ncia i tecnologia conduiran a una utopia, o almenys ajudaran a complir d'algun ideal ut\u00f2pic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Medalla Acharius es concedeix per la traject\u00f2ria en liquenologia i rep aquest nom en honor d'Erik Acharius.La primera medalla Acharius Medal fou feta per la Seca Reial Sueca per a la Reial Acad\u00e8mia Sueca de Ci\u00e8ncies en 1846, encara que el prop\u00f2sit original de la medalla no ha estat registrat. En la seva trobada de 1990 a Regensburg, l'Associaci\u00f3 Internacional per la Liquenologia (IAL) va resoldre que respectaria al mateix temps els \u00e8xits professionals i commemoraria Erik Acharius (reconegut com el \"Pare de Liquenologia\"), mitjan\u00e7ant la presentaci\u00f3 de la medalla amb el seu nom.Des que la Casa de la moneda sueca encara tenia l'encuny per la medalla de 1846, la LIA va disposar que es dissenyessin noves medalles. La primera de les noves medalles va ser lliurada aquell mateix any (1992) al congr\u00e9s de l'associaci\u00f3 a B\u00e5stad, Su\u00e8cia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un n\u00f2mada del coneixement (de l'angl\u00e8s knowmad) \u00e9s aquella persona n\u00f2mada del coneixement i la innovaci\u00f3. El que caracteritza a aquestes persones \u00e9s que s\u00f3n innovadores, imaginatives, creatives i capaces de treballar en col\u00b7laboraci\u00f3 amb gaireb\u00e9 qualsevol persona, a qualsevol moment i en qualsevol lloc. Un knowmad \u00e9s valorat pel seu coneixement personal, la qual cosa li proporciona un avantatge competitiu pel que fa als altres treballadors.\nEl terme knowmad \u00e9s un neologisme que combina les paraules know (con\u00e8ixer, saber) i nomad (n\u00f2mada) per fer refer\u00e8ncia al perfil del subjecte capa\u00e7 de ser un n\u00f2mada del coneixement. El terme va ser creat per John Moravec.En la societat industrial els treballadors romanien generalment en un lloc f\u00edsic fix per desenvolupar funcions molt concretes; en canvi, les activitats associades als treballadors de la societat de la informaci\u00f3 i del coneixement s'han tornat molt menys espec\u00edfiques en termes d'ubicaci\u00f3 i de tasques a exercir, la qual cosa es veu afavorida per les tecnologies que permeten efectuar bona part del treball de manera virtual. Els knowmads tenen la capacitat de tornar a configurar i contextualitzar el seu espai de treball en qualsevol moment, intercanviant informaci\u00f3 i idees amb altres professionals, la qual cosa genera idees, productes i serveis molt diferents dels que faria cadascun per la seva banda.\nMoravec assenyala que aquesta nova forma de treball \u00e9s un referent per a l'educaci\u00f3, ja que els estudiants d'aquesta societat haurien de poder aprendre, treballar, jugar i compartir pr\u00e0cticament en qualsevol context.\n\nAprendre fent posa \u00e8mfasi en com s'apr\u00e8n i no en els continguts, tal com succeeix en l'aprenentatge invisible. Per tant, les avaluacions han de donar compte de si el producte \u00e9s innovador o no. O sigui, si mostra el que ha ocorregut en el proc\u00e9s, si \u00e9s nou, si ha proporcionat beneficis, si \u00e9s font d'aprenentatge per a uns altres.\n\nHabilitats d'un Knowmad\nNo est\u00e0 limitat a una edat determinada.\nCreatiu, innovador, col\u00b7laboratiu i motivat.\nUtilitza la informaci\u00f3 i genera coneixements en diferents contextos.\nAltament inventiu, intu\u00eftiu, capa\u00e7 de produir idees.\nCapa\u00e7 de crear sentit socialment constru\u00eft.\nNo solament busca accedir a la informaci\u00f3, sin\u00f3 que tamb\u00e9 procura utilitzar-la obertament i lliurement.\nCreador de xarxes, sempre connectat a persones, idees, organitzacions, etc.\nCapacitat per utilitzar eines per resoldre diferents problemes.\nAlfabetitzat digitalment, compr\u00e8n com i per qu\u00e8 funcionen les tecnologies digitals.\nCompet\u00e8ncia per resoldre problemes desconeguts en contextos diferents.\nApr\u00e8n a compartir (sense l\u00edmits geogr\u00e0fics).\n\u00c9s adaptable a diferents contextos i entorns.\nConscient del valor d'alliberar l'acc\u00e9s a la informaci\u00f3.\nAtent als contextos i a l'adaptabilitat de la informaci\u00f3.\nCapa\u00e7 de desaprendre r\u00e0pidament, sumant noves idees.\nCompetent per crear xarxes de coneixement horitzontals.\nAprenentatge permanent i per a tota la vida (formal-informal).\nExperimenta constantment TIC (en col\u00b7laboraci\u00f3).\nNo tem el frac\u00e0s.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La via diamant, en acc\u00e9s obert, \u00e9s aquella via d'acc\u00e9s a la literatura cient\u00edfica que proporciona acc\u00e9s obert, lliure i gratu\u00eft, als articles, i possibilitat de reutilitzaci\u00f3, a trav\u00e9s de les llic\u00e8ncies Creative Commons. Aquesta via no t\u00e9 cap cost per a les persones autores. La 'via diamant' intenta solucionar els inconvenients d'altres rutes d'acc\u00e9s, de manera que disposa de la capacitat de revisi\u00f3 per parells de les revistes de la 'via daurada', i tamb\u00e9 soluciona l'altre inconvenient de la 'via verda', que \u00e9s que la instituci\u00f3 ha de pagar per les tasques de revisi\u00f3 i gesti\u00f3, ja que a la 'via diamant' aquesta tasca es realitza per voluntaris que treballen pel progr\u00e9s de la ci\u00e8ncia, el seu reconeixement acad\u00e8mic i social.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Comunicaci\u00f3 as\u00edncrona, en telecomunicacions, \u00e9s una transmissi\u00f3 de dades en la qual no s'envia cap senyal rellotge de refer\u00e8ncia, i la informaci\u00f3 de sincronisme est\u00e0 impl\u00edcita en les mateixes dades.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "S'anomena tendal (coberta de lona) al tros de lona o tela forta que hom posa per a fer ombra, protegir de la intemp\u00e8rie, cloure un espai, etc.\nTamb\u00e9 s'usen cobertes de lona en molts carros, anomenats carros de vela o tartanes, per tal d'impedir que la pluja o la intemp\u00e8rie puguin perjudicar el que porten (o als passatgers en el cas de la tartana ).\nAlguns vaixells en solen portar per a protegir del sol al timoner.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Inverpolly \u00e9s el nom que es dona a una \u00e0mplia regi\u00f3 del Sutherland occidental en l'extrem nord-oest de les Terres Altes escoceses, al nord de Ullapool. L'\u00e0rea cont\u00e9 diversos pujols destacats, que s'alcen des d'un paisatge irregular de pantans i llacunes. Durant molts anys la regi\u00f3 va ser una reserva natural nacional per\u00f2 des de 2004, la part protegida s'ha limitat a l'\u00e0rea de Knockan Crag.\nLa major part de Inverpolly forma part de la finca d'Assynt (Assynt Estate), de 400 km\u00b2. Entre els principals cims de la zona estan el Suilven, Stac Pollaidh i Cul M\u00f2r. En el cor de Inverpolly est\u00e0 el Loch Sionascaig.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Campanya 10:23 (angl\u00e8s: The 10:23 Campaign) \u00e9s una campanya cont\u00ednua destinada a conscienciar la poblaci\u00f3 sobre la realitat de l'homeopatia. L'organitza la Merseyside Skeptics Society, una organitzaci\u00f3 brit\u00e0nica sense \u00e0nim de lucre dedicada a la promoci\u00f3 de l'escepticisme cient\u00edfic. Segons els seus organitzadors,\n\nEl nom de la campanya fa al\u00b7lusi\u00f3 a la magnitud del nombre d'Avogadro, que representa la quantitat de mol\u00e8cules d'una subst\u00e0ncia qualsevol contingudes en un mol de la mateixa subst\u00e0ncia i que \u00e9s aproximadament 6,02 \u00d7 1023. Si una subst\u00e0ncia es dilueix m\u00e9s enll\u00e0 d'aquesta proporci\u00f3, \u00e9s virtualment impossible que quedi en la soluci\u00f3 ni una sola mol\u00e8cula de la subst\u00e0ncia original. Una diluci\u00f3 de 30C, com\u00fa en els preparats homeop\u00e0tics i equivalent a una part de subst\u00e0ncia activa per cada 1060 parts d'aigua, \u00e9s de fet nom\u00e9s aigua.\nLa Campanya 10:23 ha organitzat un esdeveniment consistent en una \"sobredosi\" p\u00fablica i massiva amb preparats homeop\u00e0tics, que es realitza a nivell internacional a les 10 hores i 23 minuts del mat\u00ed (hora local). La \"sobredosi\" consisteix a ingerir una quantitat desproporcionada d'un preparat homeop\u00e0tic. Les \"sobredosi\" o \"su\u00efcidis homeop\u00e0tics\" no van causar efectes en els participants de la Campanya ni el 2010 ni el 2011, tal com s'esperava, ja que els preparats no contenen subst\u00e0ncia actives.Partidaris de l'homeopatia han criticat la \"sobredosi\" per ser cient\u00edficament inv\u00e0lida com a demostraci\u00f3 de la inefectivitat de l'homeopatia i perqu\u00e8 seria impossible, segons la seva concepci\u00f3 del funcionament dels preparats homeop\u00e0tics, experimentar una veritable sobredosi. Els esc\u00e8ptics han respost que esdeveniments com els de la Campanya 10:23 no pretenen ser demostracions cient\u00edfiques sin\u00f3 performances per atreure l'atenci\u00f3 del p\u00fablic cap a fets ja comprovats amb rigor cient\u00edfic pr\u00e8viament.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El CSICOP (Committee for the Scientific Investigation of Claims of the Paranormal, posteriorment batejat com CSI, Committee for Skeptical Inquiry) \u00e9s una entitat fundada per lluitar contra la pseudoci\u00e8ncia i t\u00e9 com a objectiu aplicar el m\u00e8tode cient\u00edfics als fen\u00f2mens paranormals en totes les seves manifestacions, per demostrar-ne la seva falsedat. Practiquen l'escepticisme, ja que adiuen que cap dels presumptes fen\u00f2mens ha resistit un experiment controlat. Va ser fundat en 1976 per Paul Kurtz i altres esc\u00e8ptics.A altres pa\u00efsos s'han fundat entitats similars, com l'ARP espanyola (Alternativa Racional a las Pseudociencias). L'associaci\u00f3 ha estat criticada per considerar que l'\u00fanic coneixement v\u00e0lid \u00e9s l'emp\u00edricament demostrable. Alguns membres destacats han estat Isaac Asimov, Carl Sagan o Martin Gardner.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En impressi\u00f3 per quadricromia, Under Color Removal, eliminaci\u00f3 del color subjacent en angl\u00e8s o UCR, \u00e9s un m\u00e8tode especial de separacions de color. Redueix la quantitat de tinta als grisos neutres de la imatge que contenen els tres colors primaris cian, magenta i groc, substituint-los per negre. D'aquesta manera es redueix el consum de tintes i es millora la qualitat de la imatge en disminuir el grau total de cobertura de tinta. A difer\u00e8ncia de la t\u00e8cnica GCR, que s'aplica a tot el rang tonal de la imatge, se sostreu un percentatge igual de cada un dels components CMY de la imatge en els valors tonals mitjos de la mateixa).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El nus de Salom\u00f3 (en llat\u00ed Sigillum Salomonis) \u00e9s el nom com\u00fa d'un ornament tradicional utilitzat des de l'antiguitat que va ser adoptat per nombroses cultures. Malgrat el seu nom, en realitat se'l classifica com una baula, i no \u00e9s un realment un nus segons les definicions de la teoria matem\u00e0tica dels nusos.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El  nus simple  \u00e9s un dels nusos fonamentals i forma la base de molts altres nusos. El nus simple \u00e9s molt segur, fins al punt de quedar lligat fortament. S'hauria d'utilitzar si s'intenta que el nus sigui permanent. S'utilitza sovint per prevenir que l'extrem d'una corda s'esfilagarsi.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "NEODyS (acr\u00f2nim de l'angl\u00e8s: Near Earth Objects Dynamic Site) \u00e9s un servei itali\u00e0 i espanyol que proporciona informaci\u00f3 sobre objectes propers a la Terra amb una interf\u00edcie basada en web. Es basa en una base de dades mantinguda de forma cont\u00ednua i (gaireb\u00e9) autom\u00e0tica d'\u00f2rbites d'asteroides propers a la Terra. Aquest lloc proporciona una s\u00e8rie de serveis a la comunitat NEO. El servei principal \u00e9s un sistema de control d'impacte (CLOMON2) de tots els asteroides propers a la Terra que cobreixen un per\u00edode fins a l'any 2100.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una pala carregadora \u00e9s una m\u00e0quina d'\u00fas freq\u00fcent en construcci\u00f3 d'edificis, mineria i altres activitats que impliquen el moviment de terres en grans volums i superf\u00edcies. Es fan servir en la construcci\u00f3 de camins i moviments de terra, en l'explotaci\u00f3 de jaciments miners, en la c\u00e0rrega de minerals, en el tractament de materials de rebuig, en la reconstrucci\u00f3 de costes de rierols i rius, en la neteja de les vies de canals, rierols i rius, en la retirada de neu, a la neteja d'una ciutat extraient residus, en la construcci\u00f3 d'obres civils o en demolici\u00f3. Se'n construeixen de diversos tipus, entre d'altres, de tipus frontal, de tipus retroexcavadora, sobre pneum\u00e0tics, sobre erugues, etc\u00e8tera. Serveixen tamb\u00e9 per apartar objectes pesants del terreny de construcci\u00f3 i moure grans quantitats de material en poc temps.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El refinament del coure per electr\u00f2lisi, \u00e9s un proc\u00e9s que garanteix un nivell de puresa del coure del 99.99%, necessari per poder utilitzar-lo. El coure \u00e9s un molt bon conductor de l'electricitat i, per aquest motiu, s'utilitza pel cablejat el\u00e8ctric. No obstant aix\u00f2, petites quantitats d'impureses poden reduir de manera important la seva capacitat per conduir el corrent el\u00e8ctric. Per evitar aquest problema, el coure es pot purificar utilitzant una mostra impura de coure com a \u00e0node, en una c\u00e8l\u00b7lula d'electr\u00f2lisi, amb un c\u00e0tode de plat\u00ed inert o de coure pur i una soluci\u00f3 de sulfat de coure com electr\u00f2lit.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les an\u00e0lisis d'humitat cobreixen una gran varietat de m\u00e8todes per a mesurar el contingut d'humitat tant en alts nivells com en quantitats traces en els s\u00f2lids, l\u00edquids o gasos. La humitat en quantitats percentuals es monitora com una especificaci\u00f3 en la producci\u00f3 comercial d'aliments. Hi ha moltes aplicacions on la mesura de les traces d'humitat \u00e9s necess\u00e0ria. Les traces d'humitat en els s\u00f2lids ha de ser controlada en els pl\u00e0stics, els productes faramac\u00e8utics i els processos per tractament de calor. El mesurament en l\u00edquids i gasos inclouen l'aire sec, el processament d'hidrocarbonis, gasos semiconductors purs, gasos purs de massa, gasos diel\u00e8ctrics (com els dels transformadors i plantes energ\u00e8tiques) i el transport en gasoductes del gas natural.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un  banc de treball  \u00e9s una taula condicionada per fer-hi un treball espec\u00edfic. Els bancs de treball solen ser en tallers i en empreses de fabricaci\u00f3, elaboraci\u00f3, muntatge o manipulaci\u00f3 de productes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La zhuangologia (llengua zhuang: cang\u2019yoz; xin\u00e8s simplificat: \u58ee\u5b66; xin\u00e8s tradicional: \u58ef\u5b78; pinyin: Zhu\u00e0ngxu\u00e9) o els estudis zhuangesos s\u00f3n l'estudi dels zhuang, estudi que abasta l'idioma, la cultura, hist\u00f2ria, literatura, art, m\u00fasica, ci\u00e8ncia, etc. La zhuangologia \u00e9s l'estudi dels zhuang i la seva cultura, per\u00f2, sobretot en el context acad\u00e8mic d'Am\u00e8rica, m\u00e9s estrictament es refereix a l'estudi dels cl\u00e0ssics de llengua i literatura, hist\u00f2ria, cultura, i l'enfocament filol\u00f2gic. En el context de l'\u00e0rea d'estudis, la comunitat europea i l'americana tenen usos diferents. A Europa, generalment \u00e9s conegut com a zhuangologia, mentre que als Estats Units, generalment \u00e9s conegut com els estudis zhuangesos.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un estor o cortineta transparent \u00e9s una mena de cortina de tela fina que permet, en el cas dels estor i certs tipus de cortinetes transparents, el pas de la llum de forma somorta, existint tamb\u00e9 uns altres tipus de cortinetes transparents que no impedeixen totalment veure-hi a trav\u00e9s d'elles. Es confeccionen amb teixits transl\u00facids o transparents segons el cas, sent els m\u00e9s habituals els de fil i els de lli.\n\nLes cortinetes transparents es posen sovint combinades amb cortines utilitzant aquestes \u00faltimes quan es requereix total intimitat o abs\u00e8ncia de llum i les cortinetes transparents en la resta de situacions.\nEls estors normalment es pleguen (o b\u00e9 s'enrotllen) en sentit vertical, actuats mitjan\u00e7ant uns cordons que pengen d'un costat, en canvi les cortinetes transparents poden col\u00b7locar-se al davant de les finestres o collades a elles mitjan\u00e7ant els seg\u00fcents sistemes:\n\nRiell. S'enganxen a diversos rodaments que corren sobre un rail. El primer d'ells es mou en tirar d'un cord\u00f3 arrossegant en el seu moviment a la resta.\nBarra rodona. La cortineta transparent s'uneix a unes volanderes que actuen inserides en una barra sobre la qual corren. Es mouen amb la m\u00e0 o mitjan\u00e7ant una vareta r\u00edgida que va cosida a la tela.\nVareta de finestra. S'uneixen a una vareta que va fixada directament a una finestra.Tamb\u00e9 hi ha altres sistemes de cortinetes transparents fixes que cobreixen totalment o parcialment les finestres i les galeries decoratives de fusta que oculten els mecanismes de la cortina.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Fotomec\u00e0nica \u00e9s un mot que refereix a una part del que \u00e9s la preimpressi\u00f3 i cobreix les activitats que s'han de fer per a preparar l'obra del creador, sigui un dissenyador, un fot\u00f2graf o qualsevol persona que vulgui editar un disseny, fins que aquesta creaci\u00f3 entra en la m\u00e0quina d'imprimir.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Verhandelingen over de Naturlijke Geschiedenis der Nederlandsche Overzeesche Bezittingen, (abreujat Verh. Natuurl. Gesch. Ned. Overz. Bezitt. o Verh. Nat. Gesch. Ned. Bezitt., Bot.), \u00e9s un llibre il\u00b7lustrat i amb descripcions bot\u00e0niques que va ser escrit per Pieter Willem Korthals i publicat en 7 parts entre 1840 i 1844.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnologia espacial \u00e9s una tecnologia que est\u00e0 relacionada amb la introducci\u00f3 i recuperaci\u00f3 d'objectes o formes de vida des de l'espai.\nTecnologies quotidianes com ara la previsi\u00f3 meteorol\u00f2gica, teledetecci\u00f3, sistemes GPS, televisi\u00f3 per sat\u00e8l\u00b7lit, i alguns sistemes de comunicacions de llarga dist\u00e0ncia, depenen cr\u00edticament d'infraestructura espacial. Les ci\u00e8ncies d'astronomia i de la Terra (a trav\u00e9s de sensors remots) sobretot es beneficien de la tecnologia espacial.Ordinadors i telemesura una vegada van ser tecnologies de punta que es podrien haver considerat com \u00abtecnologia espacial\u00bb, a causa del seu car\u00e0cter cr\u00edtic a coets acceleradors i naus espacials. Que existien abans de la cursa espacial de la Guerra Freda (entre l'URSS i els EUA), per\u00f2 el seu desenvolupament es va accelerar enormement per satisfer les necessitats dels programes espacials de les dues grans superpot\u00e8ncies. Tot i que encara s'utilitzen avui en naus espacials i m\u00edssils, les aplicacions m\u00e9s prosaiques, com el control remot (a trav\u00e9s de la telemetria) dels pacients, xarxes d'abasteciment d'aigua, condicions de les carreteres, etc i l'\u00fas generalitzat d'ordinadors supera amb escreix les seves aplicacions espacials en quantitat i varietat d'aplicacions.L'espai \u00e9s ambient tan estrany que tractar de treballar-hi exigeix t\u00e8cniques noves i coneixement. Noves tecnologies d'origen espacial o accelerades pels esfor\u00e7os relacionats amb l'espai s\u00f3n sovint explotades posteriorment en altres activitats econ\u00f2miques. Aix\u00f2 ha estat \u00e0mpliament assenyalat com un benefici pels defensors de les activitats espacials i els entusiastes d'afavorir la inversi\u00f3 de fons p\u00fablics en aquestes activitats i programes. Opositors pol\u00edtics diuen que seria molt m\u00e9s barat desenvolupar tecnologies espec\u00edfiques directament si s\u00f3n beneficioses i critiquen aquesta justificaci\u00f3 de les despeses p\u00fabliques en la investigaci\u00f3 relacionada amb l'espai.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les comunicacions de Smart Machine corresponen a les comunicacions que es realitzen dins de la Ind\u00fastria 4.0. Consisteixen en el trasp\u00e0s de dades entre dues m\u00e0quines, directament o indirectament, mitjan\u00e7ant un ordinador central que processa tota la informaci\u00f3 per extreure'n una conclusi\u00f3.\nLes transmissions de dades s\u00f3n principalment cap a altres m\u00e0quines o cap a persones. Realitzen principalment dues funcions: observar una tasca i extreure Big Data, la qual arriba a un ordinador central per ser analitzada i tractada, i per donar instruccions a altres m\u00e0quines.Aquestes comunicacions encara presenten alguns inconvenients. Amb el seu desenvolupament seran m\u00e9s rellevants en les empreses.\nEl desenvolupament est\u00e0 essent r\u00e0pid i cada cop existeixen m\u00e9s formes i protocols per a les comunicacions entre Smart Machines, alguns sent l'OPC UA (Open Platform Comunications Unified Architecture) i l'Ethernet TSN.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El concepte de les TEP (Tecnologies de l'Empoderament i la Participaci\u00f3) va ser desenvolupat per primera vegada per la psic\u00f2loga social Dolors Reig en la revista TELOS l'any 2012. Les TEP suposen un pas m\u00e9s en la integraci\u00f3 i \u00fas de les TIC en l'\u00e0mbit social. A trav\u00e9s d'elles \u201cels usuaris assumeixen l'\u00fas de les xarxes socials com espais de participaci\u00f3 ciutadana, mostrant un paper actiu en el que impulsen canvis positius davant temes d'inter\u00e9s comunitari o causes solid\u00e0ries\u201d (Soler 2016 p 7). El valor de les TEP rau en el fet que sustenten la cohesi\u00f3 social d'aquells grups que comparteixen idees, interessos o objectius en com\u00fa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La cristal\u00b7loqu\u00edmica \u00e9s una branca de la cristal\u00b7lografia que estudia la composici\u00f3 de la mat\u00e8ria cristal\u00b7lina i la seva relaci\u00f3 amb la f\u00f3rmula cristalogr\u00e1fica. Inclou l'estudi dels enlla\u00e7os qu\u00edmics, la morfologia i la formaci\u00f3 d'estructures cristal\u00b7lines, d'acord amb les caracter\u00edstiques de cada \u00e0tom, i\u00f3 o mol\u00e8cula que les componen, aix\u00ed com el seu tipus d'enlla\u00e7.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "SHERPA/RoMEO \u00e9s un servei gratu\u00eft, actualment subministrat pel Centre for Research Communications (CRC) de la Universitat de Nottingham, que proporciona una base de dades amb les pol\u00edtiques editorials respecte a l'auto-arxiu d'articles de revistes revisats per experts (peer-reviewed) a la web i en repositoris d'acc\u00e9s obert.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Venera 15 i 16 foren dues sondes sovi\u00e8tiques que formaven part del Programa Venera. Llan\u00e7ades el 2 de juny i el 7 de juny de 1983, respectivament, eren naus id\u00e8ntiques constru\u00efdes per a cartografiar amb ones de radar la superf\u00edcie de Venus.\nLes dues naus espacials van ser posades en \u00f2rbita amb un dia de per mig, amb un angle orbital d'aproximadament 4\u00ba relatiu l'una de l'altra. Aix\u00f2 faria possible tornar a mapar una \u00e0rea si era necessari, at\u00e8s que una sonda passaria primer i seguidament l'altra.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Comunitat de Ciutats Ariane (tamb\u00e9 CVA, per les seves sigles en franc\u00e8s, de communaut\u00e9 des villes Ariane) \u00e9s una associaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre creada el 17 de juliol de 1998 i inscrita a Fran\u00e7a, amb seu a \u00c9vry, a la rodalia de Par\u00eds. \u00c9s una associaci\u00f3 de ciutats europees (i empreses presents en elles) que compta amb trenta-cinc membres actius amb interessos comuns sobre la mat\u00e8ria espacial i que participen en el programa europeu de llan\u00e7adores Ariane, de l'Ag\u00e8ncia Espacial Europea (ESA).Les ciutats pertanyents al grup fomenten a m\u00e9s la iniciaci\u00f3 i promoci\u00f3 de projectes, l'impuls de la cooperaci\u00f3 econ\u00f2mica entre els membres, el coneixement pels ciutadans dels beneficis del progr\u00e9s tecnol\u00f2gic en el camp aeroespacial, la motivaci\u00f3 dels joves per augmentar el seu inter\u00e8s per l'espai i la creaci\u00f3 de les condicions \u00f2ptimes i necess\u00e0ries per als intercanvis culturals, en resum, promoure el sector i la cultura cient\u00edfica i tecnol\u00f2gica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia i la tecnologia a Espanya \u00e9s la denominaci\u00f3 amb qu\u00e8 se sol englobar la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia i la hist\u00f2ria de la tecnologia al territori espanyol (encara que no hi ha un consens acad\u00e8mic fixat per a aix\u00f2, sent igualment usades les diferents denominacions amb les quals la bibliografia sol referir-se a aquest \u00e0mbit de coneixement: Hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia a Espanya, Hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia espanyola, Hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia i la tecnologia espanyoles o Hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia i de la t\u00e8cnica a Espanya).\nEl mateix problema resideix en qu\u00e8 s'ha d'anomenar ci\u00e8ncia, quina t\u00e8cnica i quina tecnologia \u00e9s un assumpte delicat, del que s'ocupen els estudis de ci\u00e8ncia, tecnologia i societat, de recent definici\u00f3. Mentre que les activitats cient\u00edfiques i t\u00e8cniques s\u00f3n tan antigues com l'\u00e9sser hum\u00e0, l'establiment d'una veritable tecnologia (entesa com la integraci\u00f3 de coneixements sistem\u00e0tics, recursos materials, habilitats i procediments t\u00e8cnics aplicats a la transformaci\u00f3 d'un proc\u00e9s productiu amb una metodologia conscient -que superi el nivell de l'artesanal-), ha d'esperar a l'Edat Contempor\u00e0nia, moment que per al cas d'Espanya va arribar tr\u00e0gicament endarrerit, en comparaci\u00f3 a la precocitat i embranzida amb qu\u00e8 va entrar a la modernitat. Molt pocs cient\u00edfics espanyols (excepte Servet o Cajal) van ser protagonistes d'algun dels canvis de paradigma que van caracteritzar les successives revolucions cient\u00edfiques; \u00e9s per aix\u00f2 que bona part dels estudis d'hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia consisteixen en el rastreig de la seva recepci\u00f3 a Espanya, i el mateix succeeix amb les transfer\u00e8ncies tecnol\u00f2giques. Fins a tal punt que la ci\u00e8ncia i la tecnologia han estat a Espanya una \u00abrealitat marginal en la seva organitzaci\u00f3 i context social\u00bb, que tal marginalitat s'ha arribat a convertir en una esp\u00e8cie d'estereotip nacional espanyol, unes vegades rebutjat per impropi i altres vegades assumit amb orgull i desdeny, com a l'expressi\u00f3 de Miguel de Unamuno el repetit \u00fas i ab\u00fas de la qual ha produ\u00eft un t\u00f2pic o clix\u00e9 que s'utilitza amb sentits oposats:\n\n\"Que inventin ells!\". L'\u00fas del mascul\u00ed ells, tampoc \u00e9s casual -hi ha qui planteja el seu contrari: \u00abQue inventin elles\u00bb-. El predomini d'homes en ci\u00e8ncia i tecnologia ha estat gaireb\u00e9 absolut hist\u00f2ricament, i \u00fanicament ha estat desafiat en termes quantitatius des de les \u00faltimes d\u00e8cades del segle xx. No obstant aix\u00f2, els denominats gender studies -tradu\u00efts habitualment com estudis de g\u00e8nere- i la hist\u00f2ria de les dones aplicada a la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia i la tecnologia, s'han ocupat de visibilitzar a les personalitats femenines significatives en aquests camps.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La il\u00b7luminaci\u00f3 \u00e9s l'acci\u00f3 o efecte d'il\u00b7luminar, una t\u00e8cnica que es relaciona amb el conjunt de dispositius que s'instal\u00b7len amb l'objectiu de produir certs efectes lluminosos, pr\u00e0ctics i decoratius. Amb la il\u00b7luminaci\u00f3 es pret\u00e9n aconseguir un nivell de lumin\u00e0ncia adequat a l'\u00fas que es requereix en un espai determinat. Aquest espai dependr\u00e0 de la tasca que els usuaris hagin de realitzar. Dins l'\u00e0mbit religi\u00f3s, es denomina \"il\u00b7luminaci\u00f3\" a l'esclariment interior m\u00edstic experimental o racional.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El terme extracte eteri, greix neutre o greix brut es refereix al conjunt de les subst\u00e0ncies extretes, per an\u00e0lisi de laboratori, dels greixos que inclouen, a m\u00e9s dels \u00e8sters els \u00e0cids grassos com el glicerol, als fosfol\u00edpids, les lecitines, els esterols, les ceres, els \u00e0cids grassos lliures, els carotens, les clorofil\u00b7les i altres pigments.\nPer a l'extracci\u00f3 \u00e9s \u00fatil en el cas que els greixos estiguin en aliments humit o semis\u00f2lids que impedeixen l'assecatge inicial, mesclar la mostra amb sulfat de calci, sulfat de sodi anhidre o amb vermiculita. Es pot fer servir un extractor com el del tipus Soxhlet.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La traducci\u00f3 t\u00e8cnica \u00e9s la traducci\u00f3 d'escrits t\u00e8cnics (manuals de propietari, guies d'usuaris, etc.) o espec\u00edficament, textos que contenen una alta quantitat de terminologia, com a paraules o frases que s\u00f3n virtualment utilitzades dins d'una professi\u00f3 espec\u00edfica, o que descriuen aquesta professi\u00f3 amb molts detalls. La traducci\u00f3 t\u00e8cnica cobreix la traducci\u00f3 de moltes classes de textos especialitzats que requereixen un alt nivell de destresa i coneixement per part de la persona de la terminologia tractada.La import\u00e0ncia d'una terminologia consistent en la traducci\u00f3 t\u00e8cnica, aix\u00ed com la naturalesa repetitiva i altament formulativa d'escrits t\u00e8cnics fan que la traducci\u00f3 assistida per computadora utilitzant mem\u00f2ries de traducci\u00f3 i base de dades de termes siguin especialment apropiats. En el llibre Traducci\u00f3 T\u00e8cnica, Jody Byrnes argumenta que la traducci\u00f3 t\u00e8cnica est\u00e0 molt relacionada a la comunicaci\u00f3 t\u00e8cnica i que pot beneficiar-se dels estudis en aquesta i altres \u00e0rees com la psicologia cognitiva.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El terme look and feel \u00e9s una expressi\u00f3 anglesa que, amb el significat d'aspecte i tacte (entre altres), s'empra en sentit metaf\u00f2ric (quan es refereix al tacte de quelcom no tangible) dins l'entorn de m\u00e0rqueting per poder donar una imatge \u00fanica a un producte, incloent \u00e0rees com el disseny exterior, trade dress, la capsa en qu\u00e8 es lliura al client, etc. arribant a descriure les caracter\u00edstiques principals abans de la seva aparici\u00f3 (anunci), durant la campanya de llan\u00e7ament, i m\u00e9s tard durant la posterior comercialitzaci\u00f3, amb la finalitat que l'usuari, mitjan\u00e7ant tots aquests par\u00e0metres, pugui arribar a con\u00e8ixer el producte i a associar-lo amb una determinada marca d'una forma inequ\u00edvoca.\nEl \"look and feel\" (amb el sentit d'\"aspecte i tacte\") s'aplica tamb\u00e9 a altres contextos dins del m\u00e0rqueting global d'un producte. En la documentaci\u00f3, per exemple, es refereix al disseny gr\u00e0fic (mida del document, color, tipus de lletra i l'estil d'escriptura, etc..). En el context f\u00edsic dels equips (reproductors de DVD, blue-ray, etc..), es refereix a la coher\u00e8ncia que hi ha d'haver a trav\u00e9s d'una l\u00ednia de productes, en el disseny de les tecles, botons, etc.. i la seva disposici\u00f3 per tal de facilitar a l'usuari el poder comen\u00e7ar a treballar r\u00e0pidament amb el producte si ja n'ha emprat abans un altre de la mateixa marca.\nCal remarcar que, de les accepcions tradu\u00efdes per \"aspecte i tacte\", cap d'elles es pot traduir per \"aspecte i comportament\", ja que les coses inanimades (com la caixa d'un producte), no poden tenir cap mena de comportament ni emprant una met\u00e0fora, expressi\u00f3 que s\u00ed que \u00e9s acceptable en el cas d'una interf\u00edcie gr\u00e0fica, ja que hi ha una interacci\u00f3 amb l'usuari, i el programa t\u00e9 un \"comportament\" d'acord amb ella.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'illa de Noss (en n\u00f2rdic antic: Nos) \u00e9s una petita illa en les Shetland (Esc\u00f2cia, Regne Unit). Est\u00e0 separada de l'illa de Bressay per l'estret de Noss (Noss Sound). L'illa ha estat una reserva natural nacional des de 1955 i \u00e9s una granja d'ovelles. Est\u00e0 unida a Bressay a trav\u00e9s d'un servei de ferri estacional, gestionat pels guardians de la fauna usant una llanxa tipus Zodiac.\nL'illa ocupa una superf\u00edcie de 343 hect\u00e0rees i la seva altitud m\u00e0xima sobre el nivell del mar \u00e9s de 181 metres.Noss tenia una poblaci\u00f3 de 20 persones l'any 1851 per\u00f2 no t\u00e9 habitants permanents des de l'any 1939. Entre les poques fam\u00edlies que vivien a Noss hi havia la fam\u00edlia Booth, encap\u00e7alada per Joseph Booth (1765-1847). Els documents geneal\u00f2gics indiquen que era granger. Els arxius mostren que residia a Noss ja l'any 1834.El principal centre d'assentament a Noss estava al voltant de la baixa costa occidental de l'illa a Gungstie (en n\u00f2rdic antic: un lloc on amarar). Gungstie va ser constru\u00eft en els anys 1670 i actualment \u00e9s usat pels guardians de la flora estacionalment. Un altre assentament estava a Setter, a la part sud-est de l'illa, habitat fins als anys 1870 i actualment abandonat.\nEntre les atraccions de Noss hi ha un centre de visitants, el Pony Pund constru\u00eft per criar ponies de les Shetland, la roca Holm of Noss i el penya-segat Noup. Els penya-segats d'arenisca de Noss han estat afectats pel clima fent d'ells una s\u00e8rie de vores horitzontals, la qual cosa fa d'ells terreny ideal pels nius d'aus com  mascarells, fraret, somorgollaires, corb mar\u00ed emplomallat, Gavines de tres dits, gavots, fulmares i par\u00e0sits grans.\nFreq\u00fcentment es veuen ll\u00fadries al voltant de l'illa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El ferro forjat \u00e9s un material derivat del ferro que posseeix la propietat de poder ser forjat al roig, i s'endureix refredant-se r\u00e0pidament. Fon a temperatura major de 1.500 \u00b0C, \u00e9s poc tena\u00e7 i pot soldar-se mitjan\u00e7ant forja.Es caracteritza pel baix contingut de carboni (entre 0,05% i 0,25%), ja que \u00e9s una de les varietats d'\u00fas comercial amb m\u00e9s puresa (considerant el percentatge en ferro). \u00c9s menys dur que l'acer, per\u00f2 molt mal\u00b7leable i f\u00e0cilment aliable amb altres metalls. T\u00e9 una composici\u00f3 qu\u00edmica que li proporciona una resist\u00e8ncia relativament baixa, que el fa poc adequat per a peces que cal que siguin resistents. El baix contingut en carboni fa que no es pugui trempar per fer-li adquirir la duresa necess\u00e0ria per a la fabricaci\u00f3 d'espases i altres eines de tall.\nEl ferro forjat ha estat emprat durant milers d'anys, i ha estat la composici\u00f3 m\u00e9s habitual del ferro tal com s'ha conegut al llarg de la hist\u00f2ria. Tradicionalment, el ferro forjat ha estat obtingut a partir del mineral de ferro escalfat a altes temperatures en una forja. Despr\u00e9s, es procedia a colpejar-lo, en un proc\u00e9s on es buscava eliminar les impureses i esc\u00f2ries contingudes en el mineral. Un dels sistemes tradicionals d'obtenci\u00f3 del ferro era el de la farga catalana, a partir de mineral i carb\u00f3 vegetal. Les quantitats produ\u00efdes eren petites i el cost bastant elevat.\nEls processos industrials del segle xix van permetre produir ferro forjat (ferro forjat industrial, \"wrought iron\" en angl\u00e8s) en grans quantitats i a un cost raonable, de manera que es va poder utilitzar aquest material en la construcci\u00f3 de grans estructures d'arquitectura i enginyeria.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Es diu nus borromeu o nus Borromini el constitu\u00eft per tres cercles enlla\u00e7ats de tal manera que, en separar-ne un qualsevol dels tres, se n'alliberen els altres dos. \u00c9s a dir, cap cercle passa per dins d'un altre (com farien dues baules d'una cadena), per\u00f2 el conjunt no es pot separar sense trencar un dels cercles. Estrictament parlant \u00e9s un enlla\u00e7 i no un nus.\nPer aquesta caracter\u00edstica resulta interessant per a la topologia combinat\u00f2ria i per a la teoria de nusos. La denominaci\u00f3 t\u00e9 origen en la fam\u00edlia nobili\u00e0ria italiana dels Borromeo, que va adoptar els tres cercles units en un nus com a principal emblema her\u00e0ldic del seu blas\u00f3.Sol representar-se com tres cercles o anells (flexibles, no r\u00edgids) parcialment entrella\u00e7ats, que s'intersequen de tal manera que en separar un dels anells queden lliures els altres dos, \u00e9s a dir, els anells no estan enlla\u00e7ats per parells. Les superf\u00edcies que descriuen aquests anells formen una zona central d'intersecci\u00f3, tal com si es tract\u00e9s d'un diagrama de Venn.\nLa propietat de que al tallar un dels anells s'alliberen els altres permet crear nusos borromeus de quatre o m\u00e9s anells.\nEn psicoan\u00e0lisi, a partir de l'ensenyament de Lacan s'utilitza el nus borromeu per a fer gr\u00e0fica la relaci\u00f3 entre els tres registres ps\u00edquics caracter\u00edstics de l'\u00e9sser parlant: el Real, el Simb\u00f2lic i l'Imaginari, articulats al voltant de l'objecte causa del desig. Es tracta d'un desenvolupament complex que es present\u00e0 en el seminari 23 de Jacques Lacan (1975-1976).Representat amb tres lla\u00e7os circulars d'iguals dimensions ha estat utilitzat per la cristiandat -igual que el triangle equil\u00e0ter- com a al\u00b7legoria de la Sant\u00edssima Trinitat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Recerques, subtitulada \u00abhist\u00f2ria, economia, cultura\u00bb, \u00e9s una revista d'investigaci\u00f3 cient\u00edfica semestral d'hist\u00f2ria, publicada en catal\u00e0 i angl\u00e8s, i fundada el 1970 per Ramon Garrabou, Ernest Lluch, Josep Termes, Joaquim Molas i Josep Fontana.Publicada inicialment durant l'etapa del franquisme, hi van confluir per a la seva creaci\u00f3 historiadors tradicionalment marxistes, els anomenats \u00abhistoriadors del PSUC\u00bb com Termes, Fontana o Garrabou, el socialdem\u00f2crata Lluch, i Molas. La ideologia actu\u00e0 com a matriu metodol\u00f2gica, no com a \u00abescola\u00bb; aix\u00ed, no s'exclogu\u00e9 col\u00b7laboracions no marxianes i, com a eina per la renovaci\u00f3 dels historiadors de l'\u00e8poca, s'obr\u00ed a participacions estrangeres. Dins la l\u00ednia de reivindicar aquesta ideologia oberta i cr\u00edtica, historiograficament es va aprofundir especialment en diversos temes tals com la burgesia catalana i la seva projecci\u00f3 pol\u00edtica, la crisi de l'Antic R\u00e8gim i reconstrucci\u00f3 de l'estat liberal, el nacionalisme i signes d'identitat, el carlisme o les q\u00fcestions hisend\u00edstiques. A partir de la liquidaci\u00f3 institucional del franquisme i, sobretot, a partir de l'Estatut d'Autonomia de 1979, s'hi produ\u00ed dins l'editorial els darrers anys del segle XX una renovaci\u00f3 en metodologies, cru\u00eflles interdisciplin\u00e0ries i nous focus d'atenci\u00f3 a les diverses corrents que sorgien, com el m\u00f3n isl\u00e0mic o les mentalitats en el medievalisme entre d'altres, o temes de debat com la hist\u00f2ria del moviment obrer i camperol.Aix\u00ed, des de finals del segle XX i en el segle xxi, l'editorial fa un rigor\u00f3s seguiment i selecci\u00f3 de la qualitat i el rigor cient\u00edfic dels articles presentats; la informaci\u00f3 no pot haver estat enviada alhora a cap altra instituci\u00f3 o revista i ha de tractar treballs in\u00e8dits. Tracta temes d'investigaci\u00f3 en ci\u00e8ncies socials, humanitats i hist\u00f2ria, d'\u00e0mbit general i qualsevol \u00e8poca.\u00c9s una revista de l'associaci\u00f3 interuniversit\u00e0ria \u00abAssociaci\u00f3 Recerques, Hist\u00f2ria, Economia, Cultura\u00bb, i s'edita tant en format electr\u00f2nic, per la Universitat Pompeu Fabra, com en paper per les Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia, que tamb\u00e9 fan la distribuci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els nombres (o numerals) ar\u00e0bics, tamb\u00e9 anomenats nombres indoar\u00e0bics, s\u00f3n els s\u00edmbols m\u00e9s utilitzats per representar nombres. Se'ls diu \u00abar\u00e0bics\u00bb perqu\u00e8 els andalusins els introdu\u00efren a Europa per la seua acci\u00f3 cultural, tot i que, en realitat, sorgiren a l'\u00cdndia. El m\u00f3n li deu a la cultura \u00edndia l'invent transcendental del sistema de numeraci\u00f3 posicional, aix\u00ed com el descobriment del zero, anomenat \u015b\u016bnya (shuunia) o bindu en s\u00e0nscrit, tot i que els maies tamb\u00e9 coneixien tant el zero com la numeraci\u00f3 posicional. Els matem\u00e0tics perses de l'\u00cdndia n'adoptaren el sistema, dels quals el prengueren els \u00e0rabs. Quan es comencen a usar al nord d'\u00c0frica, ja tenien la forma actual, d'all\u00ed foren adoptats a Europa en l'edat mitjana. El seu \u00fas augment\u00e0 arreu del m\u00f3n per la colonitzaci\u00f3 europea.El sistema \u00abar\u00e0bic\u00bb es representa utilitzant conjunts de glifs diferents, que es poden dividir en dues grans fam\u00edlies: els numerals ar\u00e0bics occidentals i els orientals. Els orientals, que es desenvoluparen en el qual ara \u00e9s l'Iraq, es representen en la taula que ve tot seguit com a \u00abarabigo\u00edndics\u00bb. Els arabigo\u00edndics orientals s\u00f3n una varietat dels glifs arabigo\u00edndics. Els numerals ar\u00e0bics occidentals, desenvolupats a l'\u00c0ndalus i al Magrib, es mostren en la taula com a \u00abnombres ar\u00e0bics moderns\u00bb:\n\nAl Jap\u00f3, els nombres \u00abar\u00e0bics\u00bb i l'alfabet llat\u00ed formen part del sistema d'escriptura r\u014dmaji. Aix\u00ed, si un nombre est\u00e0 escrit amb glifs \u00abar\u00e0bics\u00bb, al Jap\u00f3 diran que \u00abest\u00e0 escrit en r\u014dmaji\u00bb en contraposici\u00f3 a la numeraci\u00f3 japonesa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La  campana de flux laminar  \u00e9s un aparell o instal\u00b7laci\u00f3 de laboratori que permet la manipulaci\u00f3 d'agents bio-perillosos de manera segura i en condicions d'esterilitat. Est\u00e0 formada per cambra elevada i recolzada sobre potes, que allotja una lleixa de treball dins d'una cabina met\u00e0l\u00b7lica amb parets transparents on a trav\u00e9s d'una obertura horitzontal frontal permet introduir-hi les mans i treballar-hi dins. El seu disseny i funcionament consistent en la circulaci\u00f3 condicionada d'aire i l'\u00fas de filtres de part\u00edcules permet treballar-hi en condicions d'esterilitat i impedir la contaminaci\u00f3 creuada.La campana o cabina de flux laminar proporciona un entorn de treball a\u00efllat de la sala on est\u00e0 situada. \u00c9s un element de biocontenci\u00f3 important\u00edssim als laboratoris d'\u00e0mbit biotecnol\u00f2gic i biom\u00e8dic tot i que el seu \u00fas s'ha est\u00e8s a altres sectors.\nLa funci\u00f3 pot ser la simple protecci\u00f3 de les mostres o productes d'inter\u00e8s de contaminacions externes, la protecci\u00f3 de l'operador i d'entorn dels agents biol\u00f2gics potencialment perillosos amb els que est\u00e0 treballant (parlem de microorganismes pat\u00f2gens com fongs, bacteris i virus), o la protecci\u00f3 de mostres, operador i medi ambient. L'esterilitzaci\u00f3 de l'aire a l'interior del recinte s'aconsegueix for\u00e7ant el seu pas a trav\u00e9s de filtres HEPA (de l'angl\u00e8s: High-Efficiency Particulate Air). S\u00f3n filtres d'aire d'elevada efici\u00e8ncia de retenci\u00f3 de part\u00edcules de l'ordre d'1 \u00b5m segons el tipus, que garanteixen una eliminaci\u00f3 de part\u00edcules propera al 100%.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Associaci\u00f3 Cultural El Biblionauta \u00e9s una entitat sense \u00e0nim de lucre dedicada a la divulgaci\u00f3 de la literatura de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i fantasia en llengua catalana. La constituci\u00f3 de l'associaci\u00f3 data de l'any 2020, per\u00f2 la seva activitat s'allarga fins al 2012.La seva activitat principal \u00e9s la publicaci\u00f3 de ressenyes i comentaris cr\u00edtics sobre relats de literatura fant\u00e0stica en catal\u00e0, amb voluntat prescriptiva, al seu web. Tamb\u00e9 promou un seguit de projectes, relacionats amb el fant\u00e0stic en catal\u00e0, com ara la Cifip\u00e8dia, l'enciclop\u00e8dia lliure de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 en catal\u00e0; els Premis Imperdibles als millors llibres fant\u00e0stics en catal\u00e0 i els Premis Alba als millors llibres fant\u00e0stics per a joves en catal\u00e0; el ConcurTs i el ConcurTs JOVE, concursos de relat curt, i diverses publicacions, entre les quals destaca el recull Freakcions, de periodicitat anual.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una Pantalla Electroluminescent  (ELDs) \u00e9s un tipus de pantalla plana creada intercalant (com un sandwich) una capa de material electroluminescent com l'arsenur de gal\u00b7li (GaAs) entre dues capes conductores. Quan circula el corrent, la capa de material emet radiaci\u00f3 en forma de llum visible. L'electroluminesc\u00e8ncia (EL) \u00e9s un fenomen \u00f2ptic i el\u00e8ctric on un material emet llum com a resposta a un corrent el\u00e8ctric que passa a trav\u00e9s d'ell, o a un camp el\u00e8ctric extern de for\u00e7a suficient.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El micr\u00f2fon visual \u00e9s un codi o algorisme que, partint de qualsevol gravaci\u00f3 de c\u00e0mera DSLR capa\u00e7 de gravar a alta velocitat, magnifica certs canvis i oscil\u00b7lacions en les imatges i ens mostra informaci\u00f3 addicional sobre les imatges que no obtindr\u00edem a simple vista. El codi, \u00e9s capa\u00e7 d'interpretar aquestes vibracions i transformar-les en un senyal d'\u00e0udio obtenint una qualitat similar a les primeres gravacions de fon\u00f2graf.\nEl funcionament \u00e9s l'equivalent al d'un microscopi per\u00f2 en lloc d'augmentar la imatge per veure coses petites, augmenta els petits moviments que generen els objectes en rebre influ\u00e8ncia d'ones mec\u00e0niques (com per exemple sonores) per obtenir informaci\u00f3.\nHi ha altres sistemes de visi\u00f3 per computadora que obtenen informaci\u00f3 addicional d'una gravaci\u00f3, imatge o \u00e0udio com la llum estructurada (que obt\u00e9 informaci\u00f3 3D gravant patrons de llum), radiografies (que enregistren radiacions no visibles) o l'ecolocalitzaci\u00f3 (que obt\u00e9 informaci\u00f3 3D a partir de reflexions d'ones sonores en superf\u00edcies).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una pantalla inflable \u00e9s un tipus de pantalla que permet projectar imatges de gran format en esdeveniments a l'aire lliure. La seva caracter\u00edstica m\u00e9s important \u00e9s que es pot muntar r\u00e0pidament en qualsevol lloc, sobretot en esdeveniments massius a la fresca. Conv\u00e9 per a cinemes d'estiu i espectacles en places de valor hist\u00f2ric delicades que no permeten la instal\u00b7laci\u00f3 d'estructures pesants. Va ser desenvolupada per l'empresa alemanya The Airscreen Company.La pantalla inflable consta d'un marc inflable fet per una lona extraforta de pl\u00e0stic i d'una pantalla de cinema feta d'un material PVC resistent a les inclem\u00e8ncies meteorol\u00f2giques. Tot i que generalment s\u00f3n for\u00e7a grans, fins a 40 \u00d7 20m, tamb\u00e9 n'existeixen models m\u00e9s petits per a \u00fas privat o festes familiars.Compta amb un ventilador silenci\u00f3s que permet mantenir la pressi\u00f3 alta de l'estructura de forma constant i per tant, la seva rigidesa. L'estabilitat del marc s'aconsegueix a trav\u00e9s de quatre punts d'ancoratge que el sostenen. Aquests punts d'ancoratge varien des cubs de tones d'aigua a cada cantonada fins a estaques cargol com les utilitzades per ancorar i muntar les carpes dels circs. El s\u00f3 es pot difondre amb un sistema de refor\u00e7 de so tradicional, o tamb\u00e9 als autocinemes amb una xarxa local per l'autor\u00e0dio.La facilitat de muntatge les van fer popular arreu del m\u00f3n. Quan s'ha trobat l'indret i s'han obtingut les autoritzaci\u00f3ns indispensables \u2013al cas de projecci\u00f3 p\u00fablica\u2013, la pantalla es pot muntar en una bona hora. Serveixen, entre d'altres, al patronat de Turisme de Val\u00e8ncia per organitzar el programa estival \u00abCine a les platges\u00bb. Durant la pand\u00e8mia del Covid-19 van guanyar en popularitat com a soluci\u00f3 per organitzar (auto)cinemes improvisats que permeten organitzar un oci compartit tot i mantenir la dist\u00e0ncia de seguretat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El l\u00edmit de Bremermann \u00e9s la m\u00e0xima velocitat de calculabilitat computacional dins un sistema, en l'univers material; deriva de l'equival\u00e8ncia massa-energia d'Einstein i del principi d'incertesa de Heisenberg. Aquest valor \u00e9s important a l'hora de dissenyar algoritmes criptogr\u00e0fics, ja que es pot utilitzar per determinar la mida m\u00ednima de claus de xifrat o valors de hash necessaris per crear un algorisme que mai no es pugui esquerdar per una cerca de for\u00e7a bruta. Fou formulat per primer cop el 1962 pel matem\u00e0tic i biof\u00edsic germano-estatunidenc Hans Joachim Bremermann, de qui rep el nom.Per exemple, un ordinador amb la massa de tota la Terra que opera al l\u00edmit de Bremermann podria realitzar aproximadament 1075 c\u00e0lculs matem\u00e0tics per segon. Si se suposa que es pot provar una clau criptogr\u00e0fica amb una \u00fanica operaci\u00f3, es podria esquerdar una clau t\u00edpica de 128 bits en menys de 10 a 36 segons. Tanmateix, una clau de 256 bits (que ja s'est\u00e0 utilitzant en alguns sistemes) trigar\u00e0 uns dos minuts a esquerdar-se. Utilitzar una clau de 512 bits augmentaria el temps d'esquerdament fins a aproximar-se als 1072 anys, sense augmentar el temps de xifrat en m\u00e9s d'un factor constant (segons els algorismes de xifrat utilitzats).\nEl l\u00edmit s'ha analitzat m\u00e9s endavant en la literatura posterior com la taxa m\u00e0xima a la qual un sistema amb distribuci\u00f3 d'energia \n  \n    \n      \n        \u0394\n        E\n      \n    \n    {\\displaystyle \\Delta E}\n   pot evolucionar cap a un estat ortogonal i, per tant, distingible per un altre, \n  \n    \n      \n        \u0394\n        t\n        =\n        \n          \n            \n              \u03c0\n              \u210f\n            \n            \n              2\n              \u0394\n              E\n            \n          \n        \n        .\n      \n    \n    {\\displaystyle \\Delta t={\\frac {\\pi \\hbar }{2\\Delta E}}.}\n   En particular, Margolus i Levitin han demostrat que un sistema qu\u00e0ntic amb energia mitjana E triga almenys un temps \n  \n    \n      \n        \u0394\n        t\n        =\n        \n          \n            \n              \u03c0\n              \u210f\n            \n            \n              2\n              E\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\Delta t={\\frac {\\pi \\hbar }{2E}}}\n   evolucionar cap a un estat ortogonal. Tanmateix, s'ha demostrat que l'acc\u00e9s a la mem\u00f2ria qu\u00e0ntica permet, en principi, algoritmes computacionals que requereixen una quantitat de energia / temps arbitr\u00e0riament petita per un pas elemental de c\u00e0lcul.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les ci\u00e8ncies socials o humanes s\u00f3n les ci\u00e8ncies que s'ocupen d'aspectes de les persones no tant en quant \u00e9sser biol\u00f2gic sin\u00f3 en el seu aspecte d'individu que interacciona amb altres dins un sistema o societat determinada. Es diferencien de les humanitats, malgrat que poden coincidir en metodologies d'investigaci\u00f3 en algunes disciplines com l'antropologia, en el paper que atorguen a les dades i al m\u00e8tode cient\u00edfic, mentre que es distancien de les ci\u00e8ncies experimentals perqu\u00e8 inclouen les representacions mentals i els sup\u00f2sits dels individus estudiats (aspecte intern de l'observaci\u00f3).Algunes ci\u00e8ncies socials s\u00f3n:\nCi\u00e8ncies Pol\u00edtiques\nAntropologia\nSociologia\nHist\u00f2ria\nEconomia\nCi\u00e8ncies de la Comunicaci\u00f3\nPedagogia\nPsicologia", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El western blot (de vegades anomenat prote\u00efna immunoblot ), o western blot, \u00e9s una t\u00e8cnica anal\u00edtica \u00e0mpliament utilitzada en biologia molecular i immunogen\u00e8tica per a detectar prote\u00efnes espec\u00edfiques en una mostra d'homogene\u00eftzaci\u00f3 o extracte de teixits.\nEn resum, la mostra experimenta una desnaturalitzaci\u00f3 de prote\u00efnes, seguida d'una electroforesi en gel. A sint\u00e8tic o d'origen animal antic\u00f2s (conegut com el antic\u00f2s primari ) es cregui que reconeix i s'uneix a una prote\u00efna diana espec\u00edfica. La membrana d'electroforesi es renta en una soluci\u00f3 que cont\u00e9 l'antic\u00f2s primari, abans que es renti l'exc\u00e9s d'antic\u00f2s. S'afegeix un antic\u00f2s secundari que reconeix i s'uneix a l'antic\u00f2s primari. L'antic\u00f2s secundari es visualitza mitjan\u00e7ant diversos m\u00e8todes com la tinci\u00f3, la immunofluoresc\u00e8ncia i la radioactivitat, cosa que permet la detecci\u00f3 indirecta de la prote\u00efna diana espec\u00edfica.\nAltres t\u00e8cniques relacionades inclouen l'an\u00e0lisi de transfer\u00e8ncia de punts, la transfer\u00e8ncia quantitativa de punts, la immunohistoqu\u00edmica i la immunocitoqu\u00edmica, on s'utilitzen anticossos per detectar prote\u00efnes en teixits i c\u00e8l\u00b7lules mitjan\u00e7ant immunotinci\u00f3 i assaig d'immunosorbents lligats a enzims (ELISA).\nEl nom de western blot \u00e9s un joc de paraules amb Southern blot, una t\u00e8cnica per a la detecci\u00f3 d' ADN que porta el nom del seu inventor, el bi\u00f2leg angl\u00e8s Edwin Southern. De la mateixa manera, la detecci\u00f3 d'ARN es denomina Northern Blot. W. Neal Burnette va donar el terme \"western blot\" el 1981, encara que el propi m\u00e8tode es va originar el 1979 al laboratori de Harry Towbin a l' Institut Friedrich Miescher de Basilea, Su\u00efssa. Entre el 1979 i el 2019 \"s'ha esmentat als t\u00edtols, resums i paraules clau de m\u00e9s de 400.000 publicacions llistades a PubMed \" i pot continuar sent la t\u00e8cnica d'an\u00e0lisi de prote\u00efnes m\u00e9s utilitzada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "InfoWorld \u00e9s un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 en l\u00ednia i una empresa d'organitzaci\u00f3 d'esdeveniments estatunidenca, dedicada a les Tecnologies de la Informaci\u00f3 que forma part del InfoWorld Media Group, una divisi\u00f3 de IDG (International Data Group). El lloc web de InfoWorld proporciona fonts d'informaci\u00f3 sobre solucions de TI en el mercat empresarial de tecnologies d'informaci\u00f3, aix\u00ed com oportunitats per a la comunitat empresarial de les TI unir-se i interaccionar per resoldre problemes de negocis, intercanviar informaci\u00f3 i establir contactes amb altres professionals de les TI.\nEntre els recursos disponibles al lloc web InfoWorld.com hi ha la comunitat de xarxa de professionals InfoWorld IT Exec-Connect, reportatges especials i articles de not\u00edcies escrits per l'equip de periodistes professionals, revisions de productes i an\u00e0lisis del InfoWorld Test Center, un llistat de blocs especialitzats, butlletins electr\u00f2nics d'actualitat i canals RSS, extensa cobertura en \u00e0udio i v\u00eddeo, i informaci\u00f3 de prove\u00efdors en la forma de white papers, guies d'estrat\u00e8gia, webcasts i altres recursos.\nInfoWorld Media Group t\u00e9 la seu a San Francisco i t\u00e9 vincles estrets amb Silicon Valley, per\u00f2 utilitza fonts de not\u00edcies de tot el m\u00f3n per mantenir-se a l'avantguarda de la tecnologia dels mitjans de comunicaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els universos paral\u00b7lels s\u00f3n una concepci\u00f3 mental, en la qual entren en joc l'exist\u00e8ncia de diversos universos o realitats m\u00e9s o menys independents. El desenvolupament de la f\u00edsica qu\u00e0ntica, i la recerca d'una teoria unificada (teoria qu\u00e0ntica de la gravetat), conjuntament amb el desenvolupament de la teoria de cordes, han fet entreveure la possibilitat de l'exist\u00e8ncia de m\u00faltiples dimensions i universos paral\u00b7lels.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Roundton Hill (El tur\u00f3 Roundton) \u00e9s una muntanya arrodonida, amb el vessant costerut, de 370 metres, d'origen volc\u00e0nic, situada a la part m\u00e9s oriental de l'antic comtat de Montgomeryshire, Gal\u00b7les, al costat de la frontera amb Anglaterra i de Yr Ystog. Actualment, es troba al comtat de Powys. Est\u00e0 protegit com a reserva natural pel Montgomeryshire Wildlife Trust, que el va adquirir el 1985.Durant l'edat del ferro hi havia una fortalesa al cim. Des d'all\u00e0 es pot veure la terra del voltant, essent un important enclavament defensiu a l'\u00e8poca. Tamb\u00e9 hi ha mines de plom i barita a trav\u00e9s de la muntanya, que actualment serveixen com a cau per les esp\u00e8cies de rat-penats Rhinolophus i d'aigua. Com que no s'hi ha conreat, a la vessant, el tur\u00f3 mant\u00e9 la vegetaci\u00f3 pr\u00f2pia d'aquests indrets a la zona, que no s'ha conservat, com la Viola lutea, que gaireb\u00e9 ha desaparegut del centre de Gal\u00b7les. La reserva va ser catalogada com a Indret d'Especial Inter\u00e8s Cient\u00edfic (SSSI) el 1986.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El National Center for Atmospheric Research (NCAR, Centre Nacional per a la Investigaci\u00f3 Atmosf\u00e8rica) \u00e9s un institut no governamental dels EUA la missi\u00f3 del qual \u00e9s explorar i entendre l'atmosfera i les seves interaccions amb el Sol, els oceans, la biosfera i la societat humana. Est\u00e0 situat a la ciutat de Boulder a l'estat de Colorado, Estats Units.L'NCAR \u00e9s administrat per la Corporaci\u00f3 Universit\u00e0ria per a la Investigaci\u00f3 Atmosf\u00e8rica (UCAR), la qual \u00e9s una organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre, i patrocinat per la National Science Foundation (NSF) dels EUA. Els seus estudis se centren en els camps de la meteorologia, climatologia, qu\u00edmica atmosf\u00e8rica, les interaccions Terra-Sol, el medi ambient i els impactes socials.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una central el\u00e8ctrica virtual (en angl\u00e8s, virtual power plant, VPP) \u00e9s un conjunt de generadors distribu\u00efts que funcionen com una sola entitat. Aix\u00f2 permet que petits generadors, puguin accedir a mercats el\u00e8ctrics, que per la seva dimensi\u00f3, els s\u00f3n vetats. Alguns exemples s\u00f3n la venda d'energia en moments puntuals (sovint de m\u00e0xima demanda, ja que el preu \u00e9s superior) o el balanceig de pot\u00e8ncia (equilibri entre demanda i generaci\u00f3 d'energia el\u00e8ctrica). Les centrals virtuals, a m\u00e9s de l'augment de la capacitat de generaci\u00f3, permeten la reducci\u00f3 del risc d'interrupci\u00f3 del servei quan s'utilitzen generadors de fonts d'energia estoc\u00e0stiques com generadors fotovoltaics o e\u00f2lics. Per a aquest fi, s'acostumen a distribuir els generadors en diferents punts geogr\u00e0fics, o s'utilitzen diferents tipus de generadors (fotovoltaics, e\u00f2lics, hidroel\u00e8ctrics, c\u00e8l\u00b7lules de fuel, de cicle combinat, etc.) en una mateixa central virtual. Sovint les VPP s\u00f3n gestionades per una unitat centralitzada que s'encarrega d'estimar i decidir la producci\u00f3 energ\u00e8tica de cada generador a cada moment, no obstant, alguns documents de recerca cient\u00edfics proposen m\u00e8todes descentralitzats per a la gesti\u00f3 d'aquestes centrals virtuals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Cada pa\u00eds ha introdu\u00eft en el seu sistema educatiu la formaci\u00f3 tecnol\u00f2gica de forma diferent. La tradici\u00f3 tecnol\u00f2gica a Anglaterra i Su\u00e8cia, pioners en aquest camp (ambd\u00f3s van fer els seus primers plans d'estudi assessorats per Comenius) contrasta molt amb la recent incorporaci\u00f3 al curr\u00edculum espanyol, on les diferents comunitats aut\u00f2nomes han fet el seu desplegament de forma diversa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En aprenentatge autom\u00e0tic, l'optimitzaci\u00f3 bayesiana \u00e9s una estrat\u00e8gia de disseny seq\u00fcencial per a l'optimitzaci\u00f3 global de funcions matem\u00e0tiques, les quals compleixen una s\u00e8rie de criteris com:\n\nEl cost computacional de la seva avaluaci\u00f3 \u00e9s molt elevat.\nFuncions objectiu tractades com a caixes negres, i per tant, no es disposa de cap informaci\u00f3 sobre les seves derivades.\nL'avaluaci\u00f3 de la funci\u00f3 objectiu pot \u00e8sser sorollosa.Aquest tipus de problemes apareixen sovint en camps com la simulaci\u00f3 de fen\u00f2mens de molt variada tipologia o en el camp de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Unicum \u00e9s una revista acad\u00e8mica d'acc\u00e9s obert, editada alhora en format digital i en suport paper per l'Escola Superior de Conservaci\u00f3 i Restauraci\u00f3 de Bens Culturals de Catalunya. Est\u00e0 especialitzada en temes de conservaci\u00f3-restauraci\u00f3 del patrimoni cultural, el patrimoni i les disciplines afins. \u00c9s considerada la principal publicaci\u00f3 en llengua catalana sobre aquesta tem\u00e0tica. Tamb\u00e9 inclou els textos dels articles en castell\u00e0. Hi col\u00b7laboren professors de l'ESCRBCC, alumnes i exalumnes ja professionalitzats com tamb\u00e9 altres professionals del m\u00f3n de la conservaci\u00f3-restauraci\u00f3. A les seves p\u00e0gines es donen a con\u00e8ixer les activitats de l'ESCRBCC i s'hi aporta coneixement sobre experi\u00e8ncies, t\u00e8cniques i materials, hist\u00f2ria i teoria de la conservaci\u00f3-restauraci\u00f3, amb una perspectiva \u00e0mplia i cobrint les diverses especialitats que s'imparteixen a l'Escola. Se\u2019n publica un n\u00famero a l'any. Un n\u00famero zero es va publicar l'any 2001 i el n\u00famero 1 porta data de 2002. L'any 2017 se\u2019n va publicar el n\u00famero 16. El t\u00edtol Unicum fa refer\u00e8ncia a la singularitat irrepetible de cada obra d'art, concepte utilitzat per l'estudi\u00f3s de la conservaci\u00f3-restauraci\u00f3, Cesare Brandi. Unicum est\u00e0 indexada com a revista cient\u00edfica de qualitat i \u00e9s d'acc\u00e9s obert mitjan\u00e7ant el repositori Rac\u00f3 (Revistes Catalanes amb Acc\u00e9s Obert).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un holocaust nuclear \u00e9s una situaci\u00f3 hipot\u00e8tica en la qual la civilitzaci\u00f3 humana seria erradicada de manera total o parcial per una guerra nuclear. En aquest escenari, part o la totalitat de la Terra seria destru\u00efda o convertida en una zona inhabitable per la forta radioactivitat o per l'hivern nuclear que seguirien el conflicte nuclear.\n\u00c9s un concepte recorrent en la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 postapocal\u00edptica. Una de les primeres obres de ficci\u00f3 que tractaren aquest tema fou Last and First Men, d'Olaf Stapledon (1930). Altres novel\u00b7les com ara A Canticle for Leibowitz, de Walter M. Miller, o On the Beach (novel\u00b7la)On the Beach, de Nevil Shute, videojocs com ara Fallout o Metro 2033 i pel\u00b7l\u00edcules com ara Mad Max o Terminator tamb\u00e9 han presentat escenaris d'holocaust nuclear. En temps m\u00e9s recents, la s\u00e8rie The 100 tamb\u00e9 s'hi ha basat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Base Scott pot tamb\u00e9 fer refer\u00e8ncia a l'Estaci\u00f3 Amundsen-Scott. \nLa Base Scott (en angl\u00e8s:Scott Base) s\u00f3n unes instal\u00b7lacions de recerca cient\u00edfica situades a l'Ant\u00e0rtida i que operen sota el govern de Nova Zelanda. Reben aquest nom per Robert Falcon Scott. Est\u00e0 situada a l'Illa Ross, Depend\u00e8ncia Ross, prop del Mont Erebus.Al principi es dedicava a les ci\u00e8ncies de la Terra per\u00f2 ara abasta molts camps. La base Scott origin\u00e0riament va ser constru\u00efda per donar suport al projecte del Regne Unit anomenat Commonwealth Trans-Antarctic Expedition (TAE). El govern de Nova Zelanda tamb\u00e9 va donar suport al projecte de l'Any Geof\u00edsic Internacional de 1957.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Societa Cient\u00edfica Xevtxenko (ucra\u00efn\u00e8s: \u041d\u0430\u0443\u043a\u043e\u0301\u0432\u0435 \u0442\u043e\u0432\u0430\u0440\u0438\u0301\u0441\u0442\u0432\u043e \u0456\u043c\u0435\u043d\u0456 \u0428\u0435\u0432\u0447\u0435\u0301\u043d\u043a\u0430 Nauk\u00f3ve tovar\u00fdstvo imeni Xevtx\u00e9nka) \u00e9s una societat ucra\u00efnesa consagrada a la promoci\u00f3 de la recerca intel\u00b7lectual i a la publicaci\u00f3. Fou fundada el 1873 a Lviv (Lemberg), en altre temps capital de la prov\u00edncia austr\u00edaca de Gal\u00edtsia, amb el nom de Societat Xevtxenko, pel nom del fam\u00f3s poeta, escriptor i pintor ucra\u00efn\u00e8s Tar\u00e0s Xevtxenko. Va prendre el seu nom complet (Societat Cient\u00edfica Xevtxenko) en 1893. Fou llavors transformada en una instituci\u00f3 intel\u00b7lectual i el seu peri\u00f2dic comen\u00e7\u00e0 a ser publicat.\nLa societat promogu\u00e9 una literatura consagrada a la llengua ucra\u00efnesa, amb la qual cosa es permetia la publicaci\u00f3 d'obres en una llengua en altre temps prohibida a Ucra\u00efna, llavors sota dominaci\u00f3 russa. Des del principi, la Societat Cient\u00edfica Xevtxenko compt\u00e0 amb el suport financer d'homes de negocis i intel\u00b7lectuals ucra\u00efnesos.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La galvanost\u00e8gia  \u00e9s el proc\u00e9s basat en el trasllat d'ions met\u00e0l\u00b7lics des d'un \u00e0node a un c\u00e0tode en un medi l\u00edquid, compost fonamentalment per sals met\u00e0l\u00b7liques i lleugerament acidulat. Des del punt de vista de la f\u00edsica, \u00e9s l'electrodeposici\u00f3 d'un metall sobre una superf\u00edcie per millorar les seves caracter\u00edstiques. Amb aix\u00f2 s'aconsegueix proporcionar duresa, durada, o ambdues coses. El proc\u00e9s es pot resumir en el trasllat d'ions met\u00e0l\u00b7lics des d'un \u00e0node (c\u00e0rrega positiva) a un c\u00e0tode (c\u00e0rrega negativa) en un medi l\u00edquid (electr\u00f2lit), compost fonamentalment per sals met\u00e0l\u00b7liques. Essencialment (entre altres aplicacions) \u00e9s el proc\u00e9s electroqu\u00edmic que s'empra per pintar per mitj\u00e0 del corrent peces met\u00e0l\u00b7liques que no contenen carboni com ara les de bronze, alumini, coure, entre altres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El micr\u00f2fon parab\u00f2lic \u00e9s un micr\u00f2fon t\u00e9 un di\u00e0metre d'entre 0,5 i 1 metre i \u00e9s en el seu focus on es col\u00b7loca un micr\u00f2fon direccional (generalment, un cardioide de gran sensibilitat). El so arriba a la c\u00e0psula microf\u00f2nica despr\u00e9s reflectir en la par\u00e0bola. El major inconvenient dels reflectors paraboloides \u00e9s que, malgrat la seva gran sensibilitat, resulten inefica\u00e7os davant freq\u00fc\u00e8ncies inferiors a 300 Hz Aquests micros generen guanys d'uns 15 dB, per\u00f2 la corba de resposta cau en els greus, perqu\u00e8, a difer\u00e8ncia del micr\u00f2fon d'interfer\u00e8ncia, en lloc de rebutjar el so que no est\u00e0 en l'eix principal, el que fa \u00e9s concentrar les ones sonores, per la qual cosa acoloreixen el so resultant. Els micros parab\u00f2lics presenten la major direccionalitat, i el seu angle preferent entre els 10\u00ba a 40\u00ba. Els micr\u00f2fons parab\u00f2lics no s\u00f3n una elecci\u00f3 molt comuna, per\u00f2 resulten molt \u00fatils per captar sons a llarga dist\u00e0ncia. Grans esdeveniments esportius, documentals, espionatge, etc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "What Is This Thing Called Science? \u00e9s un best-seller, publicat el 1976, i escrit pel f\u00edsic i filosof de la ci\u00e8ncia Alan Chalmers. \u00c9s una guia de la filosofia de la ci\u00e8ncia que descriu i avalua els punts de vista moderns de les branques de la Ci\u00e8ncia, escrita amb un m\u00ednim \u00fas de termes t\u00e8cnics.Q\u00fcestiona la descripci\u00f3 de la ci\u00e8ncia com un coneixement derivat de l'experi\u00e8ncia i les limitacions i defici\u00e8ncies de l'inductivisme; la idea que deriva directament de l'observaci\u00f3 dels fets i de la depend\u00e8ncia de la teoria per interpretar resultats resulta insuficient. Tamb\u00e9 tracta d'explicar possibles camins per solucionar el problema del relativisme, critica el falsacionisme simplista, la metodologia de la investigaci\u00f3 i discuteix el punt de vista de les teories bayesianes, l'experimentalisme de Deborah Mayo i les teories positivistes de la filosofia de la ci\u00e8ncia de Karl Popper, Imre Lakatos, Paul Karl Feyerabend o Thomas Kuhn, entre altres temes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Pirineos. Revista de Ecolog\u00eda de Monta\u00f1a, anomenada fins al 1986 com a Pirineos. Revista del Instituto de Estudios Pirenaicos, \u00e9s una revista cientifica, fundada el 1945, i editada per\nl'Instituto Pirenaico de Ecolog\u00eda del Consell Superior d'Investigacions Cient\u00edfiques que s'ocupa de temes de medi ambient i geografia ambiental.Pirineos inclou publicacions de treballs relacionats amb la din\u00e0mica dels ecosistemes de muntanya, \u00e9s a dir, amb els processos i les relacions que s'estableixen entre els \u00e9ssers vius i entre aquests \u00faltims i el medi ambient, en un espai tan peculiar com el de les regions m\u00e9s elevades de la planeta. Tracta de contribuir a explicar el funcionament global de les regions de muntanya i l'organitzaci\u00f3 espacial de recursos i processos, amb una perspectiva integradora en la qual l'home exerceix tamb\u00e9 un paper destacat.Pirineus recull treballs cient\u00edfics originals importants per al conjunt de l'Ecologia de Muntanya, especialment aquells que aporten informaci\u00f3 sobre els fluxos existents entre subsistemes, la influ\u00e8ncia de l'home en la transformaci\u00f3 de l'entorn mont\u00e0, les relacions tr\u00f2fiques entre els \u00e9ssers vius i el funcionament dels diferents aspectes que constitueixen la base dels ecosistemes de muntanya.Pirineos, els articles de la qual s\u00f3n revisats per l'avaluaci\u00f3 d'experts, externs, es troba indexada a la Web of Science, a SCOPUS, CWTS Leiden Ranking, REDIB i a DOAJ. Es tracta d'una revista en acc\u00e9s obert que facilita l'acc\u00e9s sense restriccions a tot el seu contingut immediatament despr\u00e9s de la seva publicaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Mosquitto \u00e9s un agent de missatges o broker de codi obert (llic\u00e8ncia p\u00fablica Eclipse) que implementa el protocol MQTT (acr\u00f2nim de Message Queuing Telemetry Transport). El broker Mosquitto proveeix un m\u00e8tode senzill de manegar missatges emprant el model publicar/subscriure. Mosquitto \u00e9s adequat per al tipus de missatges d'internet de les coses implementats en sensors i dispositius m\u00f2bils com tel\u00e8fons.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un intercomunicador \u00e9s un aparell electr\u00f2nic que s'utilitza per parlar entre diferents punts dins d'un mateix edifici o d'un entorn tancat (privat). En alguns casos es tracta d'un sistema half-duplex, amb un microtel\u00e8fon semblant als emprats en telefonia, encara que el m\u00e9s corrents s\u00f3n del tipus mans lliures o m\u00e9s exactament, d'una m\u00e0 lliure, ja que cal emprar l'altra per pr\u00e9mer el bot\u00f3 push to talk.Els sistemes d'intercomunicaci\u00f3 poden ser m\u00f2bils, per\u00f2 en general s\u00f3n de sobretaula o estan instal\u00b7lats de manera fixa en els edificis o vehicles on es fan servir (sobretot en els seus inicis, at\u00e8s que l'amplificador emprat era una v\u00e0lvula de buit).\nEls intercomunicadors m\u00e9s moderns poden incorporar enlla\u00e7os a algun sistema walkie-talkie, a una xarxa de tel\u00e8fons, a una xarxa cel\u00b7lular, o a panells de control (amb llums o senyals).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un pantalla t\u00e0ctil d'ultrasons (de l'angl\u00e8s Airborne Ultrasound Tactil Display) est\u00e0 dissenyada per proporcionar reacci\u00f3 t\u00e0ctil a l'espai 3D. La pantalla emet ultrasons, i produeix camps de pressi\u00f3 d'alta fidelitat a les mans de l'usuari, que no necessita l'\u00fas de guants o accessoris mec\u00e0nics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un estallador, estolledor, restallador, trestallador, bagant o almenara \u00e9s una pe\u00e7a que serveix per a retenir o deixar passar el cabal d'aigua d'un canal o d'una s\u00e9quia. Hi ha estalladors que poden immobilitzar-se en posicions interm\u00e8dies i permeten actuar com a reguladors de cabal.\nUn estallador pot indicar tot el conjunt format per l'estallador pr\u00f2piament dit (obturador, comporta, guillotina,...) i els accessoris que permeten el seu funcionament (caixa, suports,...).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L ' encesa del motor  \u00e9s un sistema de producci\u00f3 i distribuci\u00f3, en el cas de m\u00e9s d'un cilindre, de l'espurna d'alta tensi\u00f3 necess\u00e0ria en la bugia per a produir l'explosi\u00f3 provocada en els motors de benzina (cicle Otto) ja siguin de 2 o de 4 temps (2T i 4T)", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El coneixement cient\u00edfic \u00e9s el conjunt de fets verificables i sustentats en evid\u00e8ncia recollits per les teories cient\u00edfiques, aix\u00ed com l'estudi i elaboraci\u00f3 de nous coneixements mitjan\u00e7ant el m\u00e8tode cient\u00edfic. Una teoria cient\u00edfica \u00e9s un conjunt consistent i deductivament complet de proposicions cient\u00edfiques que descriuen fets relatius al camp de recerca de la teoria. En aquest sentit el coneixement cient\u00edfic seria el contingut proposicional complet de totes les teories cient\u00edfiques emp\u00edricament adequades.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Diel\u00e8ctric high-k (en angl\u00e8s alta k) fa refer\u00e8ncia a un material d'alt valor de constant diel\u00e8ctrica o tamb\u00e9 permitivitat relativa (\u03b5r). Els materials diel\u00e8ctrics amb alta k s'empren en la fabricaci\u00f3 de semiconductors on usualment remplacen el di\u00f2xid de silici (K=3,7-3,9). Els materials diel\u00e8ctrics high-k \u00e9s una de les tecnologies que permeten de continuar la miniaturitzaci\u00f3 dels components electr\u00f2nics segons la llei de Moore.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La vigil\u00e0ncia tecnol\u00f2gica \u00e9s un proc\u00e9s sistem\u00e0tic de cerca, selecci\u00f3, an\u00e0lisi, comunicaci\u00f3 i difusi\u00f3 d'informaci\u00f3 sobre ci\u00e8ncia i tecnologia per tal de donar suport a la presa de decisions en mat\u00e8ria d'estrat\u00e8gia tecnol\u00f2gica. La vigil\u00e0ncia tecnol\u00f2gica contribueix a aportar idees utilitzables en projectes d'R+D+I. Tamb\u00e9 \u00e9s de gran utilitat per a orientar les decisions d'adquisici\u00f3 i abandonament de tecnologies, reduint els riscos inherents en les mateixes i facilitant l'anticipaci\u00f3 als canvis.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Hugh B. Cott (Ashby Magna, Leicestershire, Anglaterra, 6 de juliol de 1900 \u2013 Stoke Abbott, Dorset, Anglaterra, 18 d'abril de 1987), nascut Hugh Bamford Cott, fou un zo\u00f2leg brit\u00e0nic que esdevingu\u00e9 una autoritat en camuflatge natural i militar, i tamb\u00e9 fou un il\u00b7lustrador cient\u00edfic i fot\u00f2graf. Molts dels seus estudis de camp tingueren lloc a l'\u00c0frica, on s'interess\u00e0 especialment pel cocodril del Nil.\nDurant la Segona Guerra Mundial, Cott treball\u00e0 com un expert sobre camuflatge per l'Ex\u00e8rcit Brit\u00e0nic. El seu llibre Adaptive Coloration in Animals (1940), popular entre els soldats de servei, fou l'obra de refer\u00e8ncia m\u00e9s important sobre el camuflatge en zoologia durant el segle xx. Despr\u00e9s de la guerra, Cott esdevingu\u00e9 membre del Selwyn College de Cambridge.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En astronomia, un predescobriment (en angl\u00e8s, precovery) \u00e9s un terme que descriu el proc\u00e9s pel qual s'identifica un objecte conegut en imatges d'arxiu o plaques fotogr\u00e0fiques per calcular una \u00f2rbita en forma m\u00e9s precisa. El nom prov\u00e9 de fer noves observacions d'objectes observats pr\u00e8viament despr\u00e9s d'un per\u00edode sense observacions. Aix\u00f2 ocorre amb freq\u00fc\u00e8ncia amb els planetes menors, per\u00f2 a vegades tamb\u00e9 es troben cometes, planetes nans o un sat\u00e8l\u00b7lit natural en imatges d'arxiu; fins i tot es van obtenir observacions precovery d'exoplanetes.Per calcular l'\u00f2rbita d'un objecte astron\u00f2mic s'ha de mesurar la seva posici\u00f3 en m\u00faltiples ocasions. Com m\u00e9s separades en el temps siguin les mesures, major precisi\u00f3 tindr\u00e0 l'\u00f2rbita calculada. No obstant aix\u00f2, per a un objecte recentment descobert, solament es pot disposar dels valors de la posici\u00f3 d'uns pocs dies o setmanes, la qual cosa \u00e9s suficient per a un c\u00e0lcul preliminar (imprec\u00eds) de l'\u00f2rbita.\nQuan un objecte \u00e9s d'inter\u00e8s particular (com asteroides que podrien impactar la Terra), els investigadors comencen una cerca d'imatges precovery. Usant el c\u00e0lcul de l'\u00f2rbita preliminar per predir on l'objecte pot apar\u00e8ixer en antigues imatges d'arxiu (de vegades de d\u00e8cades enrere), es busquen les imatges per veure si en realitat ja havia estat fotografiades. Si \u00e9s aix\u00ed, es pot realitzar un c\u00e0lcul orbital molt m\u00e9s prec\u00eds.\nFins que van estar disponibles els ordinadors r\u00e0pids, era poc pr\u00e0ctic analitzar i mesurar les imatges per descobrir possibles planetes menors perqu\u00e8 aix\u00f2 implicava una considerable quantitat de m\u00e0 d'obra. En general, aquest tipus d'imatges es van fer anys o d\u00e8cades abans per a altres finalitats (estudis de gal\u00e0xies, etc.), i no valia la pena invertir temps a buscar imatges precovery d'asteroides ordinaris. Avui dia, els ordinadors poden analitzar f\u00e0cilment les imatges digitals astron\u00f2miques i comparar-les amb els cat\u00e0legs d'estels que contenen mil milions o m\u00e9s posicions d'estels per veure si alguna d'elles \u00e9s en realitat una imatge precovery de l'objecte recentment descobert. Aquesta t\u00e8cnica s'ha utilitzat des de la d\u00e8cada de 1990 per determinar les \u00f2rbites d'un enorme nombre de planetes menors.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'as de guia, lla\u00e7 de guia (o nus de guia), gassa d'amant o gassa de m\u00e0 \u00e9s un nus d'origen n\u00e0utic, tamb\u00e9 utilitzat habitualment en altres activitats com el muntanyisme. Es tracta d'un nus b\u00e0sic de gran practicitat que pot suportar una gran tensi\u00f3 sense lliscar ni bloquejar-se (\u00e9s a dir, que pot deslligar amb facilitat).\nEncara que generalment es considera un nus fiable, les seves principals defici\u00e8ncies s\u00f3n una tend\u00e8ncia a treballar solt quan no es\u00e0 sota c\u00e0rrega, lliscar quan s'extreu de costat i una certa tend\u00e8ncia del nus a capgirar en certes circumst\u00e0ncies. Per fer front a aquestes defici\u00e8ncies, s'han desenvolupat diverses variacions m\u00e9s segures del lla\u00e7 de guia per utilitzar-les en aplicacions de seguretat cr\u00edtica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "A l'enginyeria gen\u00e8tica, l'enginyeria metab\u00f2lica \u00e9s la tecnologia que s'ocupa de la manipulaci\u00f3 de l'ADN que doni com a resultat la variaci\u00f3 de rutes metab\u00f2liques, ja sigui afegint nous intermediaris a les rutes preexistents, modificar la regulaci\u00f3 de les mateixes o crear noves rutes.\nUn exemple d'enginyeria metab\u00f2lica es produeix amb els flavonoides, que consisteix en la manipulaci\u00f3 de l'ADN en certes plantes amb l'objectiu d'augmentar o disminuir la seva concentraci\u00f3 de flavonoides a trav\u00e9s de la manipulaci\u00f3 de les seves vies metab\u00f2liques. D'aquesta forma s'ha aconseguit canviar el color de les flors a colors blaus o grocs que no existeixen en estat silvestre, i tamb\u00e9 augmentar la concentraci\u00f3 de flavonoides d'inter\u00e8s farmac\u00e8utic en els aliments, entre altres coses.\nUn altre exemple \u00e9s la producci\u00f3 d'artemisina, una droga anti-pal\u00fadica, en llevats. A partir de la ruta del mevalonat, es modifica la regulaci\u00f3 de la ruta i s'afegeixen nous enzims, de manera que a partir del mevalonat es forma l'\u00e0cid artemis\u00ednic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La concertina \u00e9s un tipus de filferro d'ar\u00e7 que serveix com a sistema de defensa, es fabrica en grans bobines, que es poden desplegar com un acordi\u00f3. Els primers a fer aquest material van ser els soldats de la Primera Guerra Mundial era fabricat a m\u00e0. La tanca comprenia doble obstacle format per dos filferros en diagonal. La concertina eren elements de seguretat molt \u00fatil, per\u00f2 la seva construcci\u00f3 demorava molt temps. Aquest sistema de defensa \u00e9s elaborat amb m\u00faltiples l\u00ednies d'estaques, que s\u00f3n les encarregades de fer la defensa. Les concertines de transporten f\u00e0cilment en embalums compactes, aquest es desplega m\u00e9s f\u00e0cil que un filferro d'ar\u00e7 convencional\nEls soldats que s\u00f3n els fundadors d'aquest m\u00e8tode de defensa tenen m\u00e9s facilitat de desplegar una concertina, ho fan a un ritme d'un quil\u00f2metre per hora. Actualment es fabriquen en forma industrial i est\u00e0 disponible en formats que permeten el seu r\u00e0pid desplegament.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "After School Satan \u00e9s un projecte de programa extraescolar del Temple sat\u00e0nic, una organitzaci\u00f3 religiosa activista pol\u00edtica nord-americana amb seu a Salem, Massachusetts i patrocinada per Reason Alliance LTD, una organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre 501 (c) 3. Es va crear com una alternativa als grups postescolars basats en cristianisme, com el Good News Club.El Temple Sat\u00e0nic no adora ni creu en un Satan\u00e0s literal, ni en res sobrenatural, sin\u00f3 que utilitza Satan\u00e0s com a s\u00edmbol de la llibertat en les regles religoses del \"cam\u00ed de la m\u00e0 dreta\".\nHi ha clubs After School Satan a diverses ciutats dels Estats Units, incloses Atlanta, Los Angeles, Salt Lake City, Pensacola, Washington, DC, Tucson, Springfield, Seattle i Portland.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El director de tecnologia (de l'angl\u00e8s chief technical officer o chief technology officer, abreujat com CTO) \u00e9s una posici\u00f3 executiva dins d'una organitzaci\u00f3 en el qual la persona que ostenta el t\u00edtol es concentra en assumptes tecnol\u00f2gics i cient\u00edfics. Sovint, el CTO \u00e9s capdavanter d'un grup t\u00e8cnic en una companyia, particularment construint productes o creant serveis que donen cos a tecnologies espec\u00edfiques de la ind\u00fastria. En alguns casos el CTO a m\u00e9s maneja el treball de recerca i desenvolupament en les organitzacions.\nNo existeix una definici\u00f3 compartida comuna de la posici\u00f3 del CTO o les responsabilitats d'aquesta persona. En les companyies joves t\u00edpicament existeix un conjunt de tasques t\u00e8cniques pel CTO, mentre que en un conglomerat internacional pot requerir-se que el CTO es faci c\u00e0rrec de l'intercanvi amb representants de governs estrangers o organitzacions industrials.\nEs creu que la posici\u00f3 va emergir en la d\u00e8cada de 1980 a partir del director d'investigaci\u00f3 i desenvolupament, i que va tenir un \u00fas significatiu en el boom dot-com durant l'\u00e8poca dels 1990. Aquesta \u00e8poca tamb\u00e9 va donar a llum una altra definici\u00f3 m\u00e9s per a la posici\u00f3. En algunes companyies, el CTO \u00e9s simplement com el CIO. En unes altres, el CIO reporta al CTO. Tamb\u00e9 es coneix sobre CTOs que treballen en Departaments de Tecnologia de la Informaci\u00f3 IT i reporten al CIO. En el cas que el CTO reporta al CIO, el CTO sovint maneja els detalls m\u00e9s t\u00e8cnics dels productes de tecnologies de la informaci\u00f3 i la seva implementaci\u00f3. Malgrat la diversitat del rol de CTO, aquest executiu del departament tecnol\u00f2gic es va convertint de forma incremental en el s\u00e8nior tecnol\u00f2gic de l'organitzaci\u00f3, responsable de preveure tend\u00e8ncies tecnol\u00f2giques actuals, i m\u00e9s important encara, de desenvolupar la visi\u00f3 tecnol\u00f2gica per als negocis.\n\nQuan se li va preguntar que \u00e9s un CTO a Nathan Myhrvold, l'anterior CTO de Microsoft i cap de la seva massiva organitzaci\u00f3 de desenvolupament, va replicar:", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El filferro d'ar\u00e7, filferro espin\u00f3s, filferro de punxes \u00e9s un tipus de filferro utilitzat com a obstacle. Les barreres de filferro d'ar\u00e7 poden arribar a tenir diversos metres de gruix i d'altura, formant una atape\u00efda malla de filferro amb punxes o amb elements tallants. Originalment, filats com aquests no van ser creats a prop\u00f2sit, sin\u00f3 accidentalment, en ajuntar en poc espai les restes de filats tradicionals danyades per atacs d'infanteria.\nAvui, en molts llocs rurals del m\u00f3n, aquest filferro s'usa per a materialitzar fronteres, o voltar certs llocs restringits, la qual cosa evita aix\u00ed certs intrusos. Recentment, un nou estil d'aquests filferros es col\u00b7loca sobre els reixats, per exemple, de les presons. Aquest nou estil consisteix m\u00e9s en l\u00e0mines de filferro que dels antics filferros filosos, ja que fa servir unes l\u00e0mines afilades de filferro, soldades a un filferro.\nEls filats de punxes, que juntament amb les metralladores, van ser les responsables del gran nombre de baixes en la guerra de trinxeres de la Primera Guerra Mundial.\nActualment, per a impedir el passatge de persones s'usen tamb\u00e9 els filats de fulles o ganivetes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un corrent err\u00e0tic \u00e9s un corrent el\u00e8ctric generalment de baix valor que circula de manera incontrolada en ambients i materials conductors (terra, canonades met\u00e0l\u00b7liques, acer de formig\u00f3 armat en edificis , etc.) diferents de les instal\u00b7lacions previstes a aquest efecte (filferro, cable, etc.). La definici\u00f3 exclou els corrents transitoris (curtcircuits), que es poden generar per un mal funcionament sobtat d'un dispositiu, aix\u00ed com el corrent tel\u00b7l\u00faric.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Registre Espanyol d'estudis cl\u00ednics (REec) \u00e9s una base de dades p\u00fablica que cont\u00e9 informaci\u00f3 de tots els assajos cl\u00ednics amb medicaments autoritzats a Espanya a partir de l'1 de gener de 2013.El contingut del REec es regeix pels est\u00e0ndards fixats en la mat\u00e8ria per l'Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut. I, encara que \u00e9s similar altres registres d'assajos cl\u00ednics, el REec inclou un resum de la justificaci\u00f3 de l'assaig en llenguatge no t\u00e8cnic, per facilitar la comprensi\u00f3 de qualsevol ciutad\u00e0, i informaci\u00f3 permanentment actualitzada sobre els centres participants i els pacients reclutats en cadascun d'ells.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Rutland Water \u00e9s un llac artificial en el comtat de Rutland, prop de Oakham. Constru\u00eft l'any 1976. T\u00e9 grans \u00e0rees d'aiguamolls. \u00c9s l'un dels llacs artificials m\u00e9s grans d'Europa, el m\u00e9s gran del Regne Unit per la seva superf\u00edcie (10,86 km\u00b2) i el segon despr\u00e9s de Kielder Water per la seva capacitat (124 000 000 m3). El lloc va ser designat lloc Ramsar des de 1991.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Zooniverse \u00e9s un portal d'internet de ci\u00e8ncia ciutadana en propietat i controlat per Citizen Science Alliance. L'organitzaci\u00f3 va cr\u00e9ixer del projecte original de Galaxy Zoo i ara compta amb m\u00e9s d'una dotzena de projectes que permeten als voluntaris participar en investigacions cient\u00edfiques. A difer\u00e8ncia dels primers projectes de ci\u00e8ncia ciutadana a trav\u00e9s d'Internet (com el cas de SETI@home) que utilitzen la capacitat de processament restant del maquinari inform\u00e0tic per analitzar les dades, conegut com a computaci\u00f3 volunt\u00e0ria, els projectes de Zooniverse requereixen la participaci\u00f3 activa de voluntaris humans per completar les tasques d'investigaci\u00f3. Els projectes s'estenen per diverses disciplines incloent astronomia, ecologia, biologia cel\u00b7lular, humanitat, i ci\u00e8ncia clim\u00e0tica.En data de 21 d'agost de 2013, la comunitat de Zooniverse consistia en m\u00e9s de 860.000 voluntaris. Els voluntaris s\u00f3n sovint anomenats col\u00b7lectivament com a \"Zooites\". Les dades recollides de diversos projectes ha perm\u00e8s la publicaci\u00f3 de dotzenes d'articles cient\u00edfics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La hist\u00f2ria de l'autom\u00f2bil es remunta a l'any 1769 amb la creaci\u00f3 de vehicles propulsats amb m\u00e0quina de vapor capa\u00e7os de transportar passatgers. L'any 1806 es construeixen els primers cotxes propulsats amb motor de combusti\u00f3 interna que cremaven gas i no va ser fins al 1885 quan es perfeccionen els motors que utilitzaven gasolina o gasoil com a combustible. Els cotxes propulsats amb energia el\u00e8ctrica van apar\u00e8ixer cap al segle xx.\nLa hist\u00f2ria de l'autom\u00f2bil es relaciona amb els diferents components que formen aquesta mena de vehicles: motor, transmissi\u00f3, xass\u00eds, carrosseria, habitacle i accessoris. Una relaci\u00f3 completa i detallada de les parts implicades seria molt m\u00e9s llarga, per\u00f2 la llista anterior simplificada \u00e9s prou representativa. Seguint la l\u00ednia exposada, una primera consideraci\u00f3 hauria d'estudiar els motors emprats al llarg del temps. El segon aspecte hauria d'analitzar les transmissions emprades. I aix\u00ed successivament.\nL'autom\u00f2bil \u00e9s un cas particular entre els vehicles autopropulsats amb rodes. Les motocicletes, camions, autobusos, furgonetes, tricicles, quadricicles i alguns altres, formen part d'una hist\u00f2ria general dels vehicles motoritzats.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els esquemes(del llat\u00ed schema, i aquest del grec \u03c3\u03c7\u1fc6\u03bc\u03b1, \"figura\") s\u00f3n representacions gr\u00e0fiques simplificades de conjunts funcionals complicats. Per dibuixar esquemes s'empren s\u00edmbols que representen elements o components que s\u00f3n presents en el conjunt, instal\u00b7laci\u00f3 o circuit del que fem l'esquema. Els esquemes no sempre s\u00f3n dibuixats a escala i els s\u00edmbols iguals solen ser entre ells de la mateixa mida per facilitar la comprensi\u00f3 visual.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La instal\u00b7laci\u00f3 de c\u00e0meres intel\u00b7ligents i sensors, podria convertir-se algun dia en un element de seguretat, d'obligatorietat a tots els vehicles, com es va imposar en el seu moment, el cintur\u00f3 de seguretat, l'airbag, el casc a les motocicletes, i d'altres elements de seguretat. Per arribar a un funcionament \u00f2ptim i aplicar-lo als vehicles, s'han de realitzar pr\u00e8viament moltes proves i valoracions, i aplicar-les a un entorn real.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Refugi Emilio Goeldi (en portugu\u00e8s, Ref\u00fagio Em\u00edlio Goeldi) \u00e9s un refugi d'estiu de Brasil a l'Ant\u00e0rtida. Est\u00e0 situat a l'illa Elefant, situada en el grup denominat illes Piloto Pardo de les Shetland del Sud.\nFou inaugurat l'any 1988. Dep\u00e8n log\u00edstica i administrativament de l'Estaci\u00f3 Ant\u00e0rtica Comandante Ferraz. Juntament amb el Refugi Astr\u00f2nom Cruls, localitzat a l'illa Nelson, constitueix l'estructura de suport b\u00e0sic del Programa Ant\u00e0rtic Brasiler a l'Ant\u00e0rtida.\nVa rebre el seu nom en homenatge al naturalista i zo\u00f2leg su\u00eds-brasiler Em\u00edlio Augusto Goeldi.\nEl refugi pot acomodar a 6 cient\u00edfics durant 40 dies. Est\u00e0 constru\u00eft amb panells tipus sandwich recoberts amb fibra de vidre en la seva part interna, i amb resina a base poli\u00e8ster en la seva part externa. La seva \u00e0rea \u00fatil \u00e9s de 14,7 m\u00b2 i t\u00e9 dos petits annexos, un per servir de sanitari i dip\u00f2sit de materials, i un altre per a avantsala. L'aigua s'obt\u00e9 d'una llacuna propera. Les comunicacions s\u00f3n realitzades per un transmissor de radio alimentat per un petit generador.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un tornav\u00eds el\u00e8ctric \u00e9s una m\u00e0quina que permet cargolar i descargolar cargols autom\u00e0ticament amb l'ajut d'una font que subministra pot\u00e8ncia el\u00e8ctrica. Es tracta d'un substitut del tornav\u00eds convencional i que comparteix la funci\u00f3 de donar parell a cargols, efectuant l'operaci\u00f3 de manera autom\u00e0tica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un rellotge d\u2019aigua \u00e9s qualsevol aparell per a mesurar el pas del temps (rellotge) amb el qual el temps es mesura mitjan\u00e7ant el flux regulat de l\u00edquid que en alguns casos s'empra com for\u00e7a motriu per fer moure algun tipus de mecanisme i en altres es dirigeix cap a l'entrada o cap a la sortida d'un recipient on es mesura la quantitat de l\u00edquid. En el cas dels rellotges d'aigua de tambor, l'aigua es far circular entre diferents compartiment interns del tambor, estabilitzant el seu gir, com regulador hidr\u00e0ulic, semblant en funcionalitat a un escapament mec\u00e0nic.\nUna mostra de dos rellotges d\u2019aigua de sortida del Museu \u00c0gora Antiga d\u2019Atenes. La part superior \u00e9s un original de finals del segle V aC. La part inferior \u00e9s una reconstrucci\u00f3 d'un original de fang.\nEls rellotges d\u2019aigua s\u00f3n un dels instruments m\u00e9s antics per mesurar el temps. La sortida en forma de bol \u00e9s la forma m\u00e9s simple d\u2019un rellotge d\u2019aigua i se sap que va existir a Babil\u00f2nia, Egipte i P\u00e8rsia cap al segle XVI aC. Altres regions del m\u00f3n, incloses l' \u00cdndia i la Xina, tamb\u00e9 tenen dissenys primitives de rellotges d'aigua. De fet, tot i que les dates m\u00e9s antigues s\u00f3n menys segures, alguns autors, afirmen que els rellotges d\u2019aigua van apar\u00e8ixer a la Xina ja a partir del 4000 AC.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Banco Catalano \u00e9s un banc de mobiliari urb\u00e0, dissenyat per \u00d2scar Tusquets i Llu\u00eds Clotet el 1974. El banc est\u00e0 inspirat en els que Gaud\u00ed va dissenyar per al Park G\u00fcell, per\u00f2 Tusquets i Clotet van adaptar les formes gaudinianes a una planxa perforada, de manera que el mobililari s'integra completament amb l'entorn. Un exemplar del moble es conserva al Museu del Disseny de Barcelona. El 2014 es va commemorar el 40\u00e8 aniversari del moble durant la Barcelona Design Week.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En futurologia i hist\u00f2ria de la tecnologia, el canvi accelerat \u00e9s un increment en la taxa de progr\u00e9s tecnol\u00f2gic (i a vegades tamb\u00e9 social i cultural) al llarg de la hist\u00f2ria, que pot produir canvis m\u00e9s r\u00e0pids i profunds en el futur. Encara que ha sigut desenvolupada per molts altres, la llei est\u00e0 estrictament associada amb les idees i els escrits de Raymond Kurzweil, especialment en relaci\u00f3 a les seves teories sobre la singularitat tecnol\u00f2gica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El model de cobertura legal, tamb\u00e9 conegut com el model de Popper-Hempel, o la teoria de la subsumpci\u00f3., \u00e9s molt proper a la idea pre-te\u00f2rica que moltes persones no expertes poden tenir sobre l'explicaci\u00f3 cient\u00edfica.\nL'enfocament deductiu de l'explicaci\u00f3 es remunta almenys fins Arist\u00f2til, qui va enunciar clarament la tesi que les explicacions s\u00f3n arguments deductius. John Stuart Mill va desenvolupar la idea que \u00abexplicar\u00bb equival a \u00absubsumir\u00bb all\u00f2 que es desitja explicar a una generalitzaci\u00f3 o llei cient\u00edfica. L'any 1948, Karl Hempel i Paul Oppenheim, van publicar les idees b\u00e0siques del model de cobertura legal, tot i que Karl Popper ja n'havia esbossat abans algunes idees.\nSegons aquest model, una explicaci\u00f3 cient\u00edfica \u00e9s un argument en el qual les premisses (lleis i dades) expliquen un fet (o una regularitat) descrit per la conclusi\u00f3 d'aquest argument. Una de les varietats del model de cobertura legal \u00e9s el model nomol\u00f2gic-deductiu d'explicaci\u00f3, que es distingeix perqu\u00e8 la forma de l'argument \u00e9s deductiva.\nExisteixen tres models d'explicaci\u00f3 segons el model de cobertura legal. Aquests tres models tenen en com\u00fa que presenten les explicacions cient\u00edfiques com a arguments en qu\u00e8 l'enunciat que descriu all\u00f2 que es desitja explicar resulta d'un raonament on les premisses estan compostes per lleis i dades. El conjunt de les premisses constitueix el explanans, i aquest explanans ha d'incloure almenys una \"llei de la natura\". La conclusi\u00f3 del raonament, que es tracta de l'explanandum, \u00e9s un enunciat que descriu el fet (o la llei, segons el cas) que es vol explicar.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Eyebeam Art + Technology Center (Eyebeam) \u00e9s un centre d'art i tecnologia sense finalitats de lucre a la ciutat de Nova York. El prop\u00f2sit manifest \u00e9s el promoure l'\u00fas creatiu de noves tecnologies en proveir un ambient de col\u00b7laboraci\u00f3 per a la investigaci\u00f3 i experimentaci\u00f3 en la intersecci\u00f3 d'art, tecnologia i cultura. Eyebeam va ser fundat per John S. Jonson Ill amb els seus co-fundadors David S Johnson i Roderic R. Richardon.\nOriginalment es va concebre com un taller d'efectes digitals i codi i centre per a l'educaci\u00f3 juvenil. Eyebeam s'ha tornat un centre d'investigaci\u00f3, desenvolupament i curadora de nous mitjans obres d'art i open source technology. Eyebeam \u00e9s l'amfritri\u00f3 de 20 artistes residents i fellows d'investigaci\u00f3, co-produeix programes d'educaci\u00f3 juvenil i presenta exposicions, performances, simposis, tallers, hackathons i altres esdeveniments. Els projectes desenvolupats per Eyebeam han rebut premis i reconeixements, els quals inclouen, entre altres, Webby Awards, Beques Guggenheim, i el Prix Ars Electronica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una nansa o ansa \u00e9s una part d'un objecte, o un altre objecte connectat a aquest, que s'utilitza per moure'l o agafar-lo amb la m\u00e0. El disseny d'una nansa deriva de la ci\u00e8ncia de l'ergonomia, per\u00f2 es fa sovint guiat per la intu\u00efci\u00f3, o seguint una tradici\u00f3. En particular, pot ser oberta o tancada, vertical o horitzontal, recta o corbada. Tamb\u00e9 s'anomena de vegades maneta quan el m\u00e0nec \u00e9s molt allargat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una revista cient\u00edfica \u00e9s una publicaci\u00f3 peri\u00f2dica de tem\u00e0tica cient\u00edfica, sigui com a plataforma per publicar articles dels investigadors o com a divulgaci\u00f3 per al gran p\u00fablic (sovint combinen les dues funcions en una \u00fanica revista). Compta amb un comit\u00e8 d'experts que assessora a l'editor sobre la qualitat i el rigor cient\u00edfic dels articles presentats avaluada per experts. La majoria d'articles cient\u00edfics de les revistes, com a m\u00ednim aquells que presenten resultats in\u00e8dits, comencen amb una introducci\u00f3 sobre el context per situar la rellev\u00e0ncia de l'estudi, despr\u00e9s inclouen la metodologia de recerca (materials i m\u00e8todes) o els termes b\u00e0sics que es volen explicar, els resultats obtinguts i les conclusions o discussi\u00f3, entre les quals s'inclouen les preguntes no resoltes o direccions de possibles investigacions futures. La majoria d'articles contenen un breu resum inicial o abstract, sovint multiling\u00fce, que ajuda al lector a triar els temes del seu inter\u00e8s. La revista cient\u00edfica m\u00e9s antiga del m\u00f3n \u00e9s el Journal des savants franc\u00e8s, publicat per primer cop en 1665. Entre les revistes de m\u00e9s factor d'impacte hi sol haver Nature i Science, de car\u00e0cter \u00abgeneralista\u00bb, o The New England Journal of Medicine o The Lancet, especialitzades en medicina.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una junta t\u00f2rica \u00e9s una junta d'estanquitat amb forma toro\u00efdal, habitualment feta de cautx\u00fa, la funci\u00f3 de la qual \u00e9s assegurar l'estanquitat de fluids, per exemple en cilindres hidr\u00e0ulics i pneum\u00e0tics, aix\u00ed com en equipament de submarinisme. En general, es fa servir en equips per impedir l'intercanvi de l\u00edquids i gasos a les unions entre peces desmuntables. Les juntes t\u00f2riques se situen a ranures dissenyades per aquesta finalitat als elements de tancament, sovint eixos i tapes. Hi ha diversos tipus de juntes t\u00f2riques per diverses aplicacions, com per exemple segons el material del qual es compon. En aquest cas, dep\u00e8n principalment de la pressi\u00f3 i la temperatura de treball a les quals seran sotmeses.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els acr\u00f2nims ELSI (als Estats Units) i ELSA (a Europa) fan refer\u00e8ncia a activitats de recerca que anticipen i aborden les implicacions \u00e8tiques, legals i socials (ELSI (ethical, legal and social implications)) o aspectes (ELSA (ethical, legal and social aspects)) de les ci\u00e8ncies emergents, en particular la gen\u00f2mica i la nanotecnologia. Les ELSI es van concebre el 1988 quan James Watson, a la confer\u00e8ncia de premsa que anunciava el seu nomenament com a director del Projecte de Genoma Hum\u00e0 (HGP (Human Genome Project )), va declarar de manera sobtada i inesperada que les implicacions \u00e8tiques i socials de la gen\u00f2mica, requerien un esfor\u00e7 especial i que haurien de ser finan\u00e7ades directament pels Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units. Aix\u00ed doncs, s'inici\u00e0 un impuls per integrar la investigaci\u00f3 social en la tecnologia, que s'anomen\u00e0 en angl\u00e8s \"Elsification\".A Europa, en el context del programa Horitz\u00f3 2020, la recerca a l'estil d'ELSA s'emmarca ara sota el nom de Recerca i Innovaci\u00f3 Responsable.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Ford Popular va ser un autom\u00f2bil fabricat per Ford a Regne Unit entre 1953 i 1962. Quan va ser llan\u00e7at, era el cotxe brit\u00e0nic m\u00e9s barat de l'\u00e8poca. Popular va ser usat per Ford tamb\u00e9 per al model Y Type dels anys 30. Posteriorment va ser usat per fer els models b\u00e0sics Escort i Fiesta.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La cabota o el cap \u00e9s la part superior d'un clau, rebl\u00f3, cargol o d'una eina: la part m\u00e9s gruixada que rep les picades o que es fa giravoltar amb una clau en el cas de reblons o cargols. En general es diu de l'extrem m\u00e9s gros i volumin\u00f3s d'una cosa. La paraula prov\u00e9 del llat\u00ed caput que significa cap. De la persona que s'entossudeix en un procediment inefica\u00e7 o contraproduent, es diu que \u00abvol clavar el clau per la cabota\u00bb.Tamb\u00e9 \u00e9s un augmentatiu de cap o un sin\u00f2nim de cap gros, de capgr\u00f2s o la llarva dels amfibis, de tossut o del temps que el treballador hi ha faltat del jornal.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un detector de fase \u00e9s un circuit mesclador de freq\u00fc\u00e8ncies o multiplicador anal\u00f2gic que genera un senyal de voltatge que representa la difer\u00e8ncia en fase entre dos senyals d'entrada. \u00c9s un element essencial en el lla\u00e7 de seguiment de fase (PLL). Detecta la difer\u00e8ncia en fase de dos senyals peri\u00f2dics, un senyal peri\u00f2dic est\u00e0 caracteritzat per tenir amplitud, factor de forma, freq\u00fc\u00e8ncia i fase, sent aquesta \u00faltima la que \u00e9s detectada per aquest dispositiu. Aquest dispositiu en general \u00e9s una font de corrent, el corrent surt o entra del dispositiu depenent del resultat de la difer\u00e8ncia entre les fases de les entrades, \u00e9s a dir el corrent pot ser positiu o negatiu, la qual cosa \u00e9s una indicaci\u00f3 de quin senyal est\u00e0 avan\u00e7at o endarrerit respecte d'una refer\u00e8ncia de temps donada. Aquest dispositiu forma part d'un sistema anomenat PLL (per les sigles en angl\u00e8s, Phase Locked Loop) o lla\u00e7 de seguiment de fase, en aquest sistema \u00e9s el punt de comparaci\u00f3 amb un senyal d'entrada que serveix com a refer\u00e8ncia la freq\u00fc\u00e8ncia ha de ser seguida per aquest sistema. Un tipus de detector de fase pot ser la comporta X OR (or exclusiva) pel seu tipus de funci aquesta \u00e9s una opci\u00f3 molt bona.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "AIEE (acr\u00f2nim d'American Institute of Electrical Engineers) va ser una organitzaci\u00f3 d'enginyers el\u00e8ctrics dels EUA que va existir del 1884 fins al 1962. L'1 de gener del 1963 es va fusionar amb l'IRE (Institute of Radio Engineers) per a formar l'IEEE (Institute of Electrical and Electronics Engineers). El prop\u00f2sit de l'AIEE era el de promoure les arts i les ci\u00e8ncies connectades amb la producci\u00f3 i utilitzaci\u00f3 de l'electricitat i el benestar dels empleats d'aquestes ind\u00fastries, mitjan\u00e7ant el debat social, la lectura i discussi\u00f3 de textos professionals publicats.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Institut Huygens d'Hist\u00f2ria dels Pa\u00efsos Baixos  (en neerland\u00e8s: Huygens Instituut voor Nederlandse Geschiedenis) (abreujat: Huygens ING) \u00e9s un institut de la Reial Acad\u00e8mia Neerlandesa de Ci\u00e8ncies (KNAW) dels Pa\u00efsos Baixos. Estudia la hist\u00f2ria dels Pa\u00efsos Baixos i desenvolupa eines computeritzades per a facilitar les recerques cient\u00edfiques. T\u00e9 encara la seu a l'edifici de la Biblioteca Reial dels Pa\u00efsos Baixos a La Haia per\u00f2 el 2015 es traslladar\u00e0 a l'edifici antic institut d'estudis tropicals a Amsterdam, junts amb unes altres institucions cient\u00edfiques. El 2015 t\u00e9 un centenar de col\u00b7laboradors i \u00e9s un dels instituts cient\u00edfics m\u00e9s grans en les ci\u00e8ncies humanes del regne neerland\u00e8s.Ja el 1902 el govern dels Pa\u00efsos Baixos va organitzar una comissi\u00f3 encarregada de la publicaci\u00f3 de fonts hist\u00f2riques, que des del 1989 va integrar la Reial Acad\u00e8mia Neerlandesa de Ci\u00e8ncies sota el nom d'Institut d'Hist\u00f2ria dels Pa\u00efsos Baixos. El 2005 va absorbir del departament de filologia neerlandesa del suprimit Institut Neerland\u00e8s de Serveis d'Inform\u00e0tica Cient\u00edfica. El 2011 van fusionar l'Institut Huygens i Huygens Instituut i l'Institut d'Hist\u00f2ria dels Pa\u00efso Baixos i va prendre el seu nom actual. L'institut desenvolupa m\u00faltiples llocs web al servei dels cercadors del m\u00f3n sencer. \u00c9s un dels membres del consorci d'instituts i organitzacions cient\u00edfiques que publiquen junts el registre d'autoritat Portal Biogr\u00e0fic dels Pa\u00efsos Baixos, del qual coordina les activitats i hostatja la base de dades.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista d'invents i descobertes cient\u00edfiques o t\u00e8cniques, ordenats de forma cronol\u00f2gica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un control d'\u00f2ptica sense fils \u00e9s un dispositiu que t\u00e9 l'objectiu principal de controlar remotament el zoom, focus i iris de l'\u00f2ptica d'una c\u00e0mera. Es tracta d'un equip ergon\u00f2micament optimitzat, que facilita el treball del foquista.\nEls sistemes de control de lents ofereixen una capacitat de resposta, precisi\u00f3 i es compon d'un controlador, d'un o m\u00e9s d'un motor i d'un receptor per a un control prec\u00eds de l'iris d'enfocament i el zoom. Per a configuracions tradicionals, la majoria d'aquests controladors sense fils es comuniquen amb un receptor connectat a la seva cambra en un rang determinat.\nL'empresa Teradek va treure al mercat alguns dels sistemes de control d'objectius m\u00e9s utilitzats. Aquesta empresa s'encarrega de dissenyar i fabricar solucions de v\u00eddeo d'alt rendiment per a aplicacions d'imatges en general, cinema i transmissi\u00f3, des de monitoratge sense fil, correcci\u00f3 de color i control de lents fins a transmissi\u00f3 en viu, solucions SaaS i distribuci\u00f3 de v\u00eddeo IP.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una l\u00ednia de retard anal\u00f2gica \u00e9s un circuit el\u00e8ctric de components el\u00e8ctrics connectats en s\u00e8rie, on cada element individual crea una difer\u00e8ncia de temps o canvi de fase entre el senyal d'entrada i el senyal de sortida. Un exemple \u00e9s el dispositiu bucket-brigade. Es tracta d'un tipus de l\u00ednia de retard i \u00e9s capa\u00e7 de manejar senyals amb amplitud variant cont\u00ednuament. En una l\u00ednia de transmissi\u00f3, les l\u00ednies de retard anal\u00f2giques (o altres dispositius equivalents) s'utilitzen per retardar el senyals de telecomunicacions.En electr\u00f2nica i els camps de derivats, com el de les telecomunicacions, una l\u00ednia de retard \u00e9s un dispositiu en el qual el senyal d'entrada arriba a la sortida del dispositiu despr\u00e9s d'haver transcorregut un per\u00edode conegut de temps. Est\u00e0 rigorosament definit com d'una sola d'entrada - canal de dispositiu, en el qual l'estat del canal en un instant donat, t, \u00e9s el mateix que l'estat del canal d'entrada a l'instant t-N (on n \u00e9s un nombre d'unitats de temps), \u00e9s a dir, la seq\u00fc\u00e8ncia d'entrada es sotmet a un retard de N unitats de temps, com N femtosegons, nanosegons, o microsegons. La l\u00ednia de retard pot tenir passos addicionals amb un rendiment del canal de sortida amb valors inferiors a N.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La talla de diamants \u00e9s una operaci\u00f3 per a convertir un diamant en brut en un diamant d'ornament. El diamant \u00e9s el material primitiu m\u00e9s dur conegut a la naturalesa. Avui dia s'utilitzen molts productes abrasius, per\u00f2 manufacturats per l'home que poden arribar a ser m\u00e9s durs que els materials d'origen mineral. La llana d'acer n'\u00e9s un exemple. Gr\u00e0cies als aven\u00e7os tecnol\u00f2gics realitzats durant el segle xx, ara es poden obtenir, a un cost raonable, aquests abrasius artificials m\u00e9s durs que el diamant. Els m\u00e9s importants s\u00f3n el carbur de silici (tamb\u00e9 conegut sota la marca carbor\u00f9ndum), els diamants sint\u00e8tics i els diamants sint\u00e8tics d'al\u00famina (\u00f2xid d'alumini).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnocr\u00e0cia \u00e9s una forma de govern formada per funcionaris i altres c\u00e0rrecs p\u00fablics escollits en virtut de la seva preparaci\u00f3 t\u00e8cnica. Es diu tecn\u00f2crata tant a una persona partid\u00e0ria d'aquest sistema com una de les persones que en formen part. L'objectiu \u00e9s disposar d'un grup de persones competents que s\u00e0piguen dissenyar plans i resoldre problemes de manera efica\u00e7 i fer-ho b\u00e9. Aquest ideal no t\u00e9 en compte que no hi ha una veritat \u00fanica, ni tan sols t\u00e8cnica ni cient\u00edfica, ni que, a la pr\u00e0ctica concreta de casos reals, termes com \"efica\u00e7\" i \"bo\" s\u00f3n subjectius i responen a desitjos, valors, principis, interessos i plantejaments subjectius, diferents per a cada persona, de manera que una proposta pot ser m\u00e9s o menys eficient, efica\u00e7 o contra-efica\u00e7, segons les prefer\u00e8ncies i la ideologia de cada persona.\nLa tecnocr\u00e0cia pot tenir diverses ideologies i, de fet, sempre actua segons la pr\u00f2pia, de cada persona o col\u00b7lectiu tecn\u00f2crata, i que pot ser tant d'esquerres com de dretes, per exemple, si est\u00e0 per ella mateixa al poder. En cas contrari, no \u00e9s tampoc mai neutra sin\u00f3 que defensa els interessos i la ideologia de qui a la pr\u00e0ctica t\u00e9 el poder en una organitzaci\u00f3 o societat. Aix\u00ed, el primer esment escrit occidental de tal forma de govern es troba al llibre La Rep\u00fablica de Plat\u00f3 que en malfiar-se de la saviesa del poble, somiava un ideal de rep\u00fablica governada per un consell de savis. Al confucianisme es troben idees semblants en la seva definici\u00f3 de la responsabilitat i del paper del dirigent. Finalment, el concepte s'apropa tamb\u00e9 de la filosofia del despotisme il\u00b7lustrat del segle xviii. Fora de sistemes desp\u00f2tics o teocr\u00e0tics, la dificultat filos\u00f2fica i pol\u00edtica del concepte rau al problema de la investidura o la definici\u00f3 de l'autoritat que avalua la compet\u00e8ncia i que atorga o trau el poder al tecn\u00f2crata. A Espanya, l'any 1959, el franquisme va encetar l'anomenat \"Pla d'Estabilitzaci\u00f3\" (econ\u00f2mica) que va comptar amb tecn\u00f2crates formats a l'estranger als quals se'ls va demanar una reforma \"modernitzadora\", que en la ideologia franquista constava a desmantellar el moviment obrer, disminuir els beneficis socials i assegurar la futura instauraci\u00f3 d'una monarquia autorit\u00e0ria.En certs texts cr\u00edtics, el mot pot prendre una significaci\u00f3 pejorativa quan serveix per a designar t\u00e8cnics privats o p\u00fablics que decideixen de l'inter\u00e8s p\u00fablic sense haver de justificar-se davant un electorat, un retret fet a organismes com l'OCDE, el FMI, les ag\u00e8ncies de qualificaci\u00f3 dels riscos durant la crisi financera 2007-2010 i fins i tot tamb\u00e9 als eur\u00f2crates. Algunes mirades cr\u00edtiques posen de manifest que alguns mitjans de comunicaci\u00f3, governs i altres entitats escoltin, donin visibilitat i acceptin \u00fanicament les propostes d'entitats econ\u00f2miques i financeres que defensen un banc o un grup d'accionistes, per exemple, considerant-los \"neutres\", posse\u00efdors de l'\u00fanica veritat i coneixement absolut i com si el seu inter\u00e8s fos el de tothom, i en canvi no es faci el mateix amb altres experts amb diferents ideologies o que defensen els interessos d'altres persones.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El grup de teoria de la mat\u00e8ria condensada (en angl\u00e8s theory of condensed matter group, TCM) \u00e9s el principal grup te\u00f2ric del Cavendish Laboratory (departament de f\u00edsica) de la Universitat de Cambridge. El grup est\u00e0 a la segona planta de l'edifici Mott del nou Cavendish Laboratory (1973), al costat de la JJ Thomson Avenue a l'\u00e0rea de West Cambridge.Se centra en tres categories \u00e0mplies de recerca: mat\u00e8ria tova, estructura electr\u00f2nica, i fen\u00f2mens qu\u00e0ntics col\u00b7lectius. Est\u00e0 format per uns 50 investigadors, dels quals sis s\u00f3n catedr\u00e0tics de la universitat, un dels quals \u00e9s el guanyador del premi Nobel Brian David Josephson. Altres guanyadors del premi Nobel que han estat membres del grup s\u00f3n Nevill Francis Mott i Philip Warren Anderson. Membres del grup han dirigit el desenvolupament de tres paquets de software anomenats CASTEP (un codi que implementa la teoria del funcional de la densitat usant ones planes), ONETEP (un codi que implementa la teoria del funcional de la densitat i que escala de forma lineal), i CASINO (un codi que implementa Monte Carlo qu\u00e0ntic).El TCM grup va ser creat com al grup de Solid State Theory (SST) o Teoria de l'Estat S\u00f2lid l'any 1955, amb Nevill Francis Mott com a membre fundador. El grup va ser encap\u00e7alat per Volker Heine, despr\u00e9s per Peter Littlewood, i despr\u00e9s per Michael Payne, que n'\u00e9s l'actual l\u00edder. En 2011 uns 29 investigadors seus havien guanyat el Premi Nobel.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Word Error Rate (WER) \u00e9s una mesura utilitzada habitualment en l'avaluaci\u00f3 de sistemes de reconeixement de la parla o de traducci\u00f3 autom\u00e0tica.\nCalcula el nombre m\u00ednim d'insercions, esborrats i substitucions d'una paraula per una altra, necessaris per transformar una frase en una altra. Aquesta mesura es basa en la dist\u00e0ncia d'edici\u00f3 o de Levensthein, amb l'excepci\u00f3 que aquesta \u00faltima es calcula a nivell de lletra i WER ho fa a nivell de paraula.\nEn tasques tant de traducci\u00f3 autom\u00e0tica com de reconeixement de la parla, es calcula WER entre la frase generada pel sistema i una frase de refer\u00e8ncia correcta.\n\n  \n    \n      \n        W\n        E\n        R\n        =\n        \n          \n            \n              S\n              +\n              B\n              +\n              I\n            \n            N\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle WER={\\frac {S+B+I}{N}}}\n  \non\n\nS \u00e9s el nombre de substitucions,\nB \u00e9s el nombre d'esborrats,\nI \u00e9s el nombre d'insercions,\nN \u00e9s el nombre de paraules que t\u00e9 la frase de refer\u00e8ncia.Per trobar el valor m\u00ednim de WER entre dos frases s'utilitza un algorisme de programaci\u00f3 din\u00e0mica.\nSi considerem que \n  \n    \n      \n        \n          t\n          \n            1\n          \n        \n        ,\n        \n          t\n          \n            2\n          \n        \n        .\n        .\n        .\n        ,\n        \n          t\n          \n            n\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle t_{1},t_{2}...,t_{n}}\n   s\u00f3n les primeres \n  \n    \n      \n        i\n      \n    \n    {\\displaystyle i}\n   paraules de la frase generada i \n  \n    \n      \n        \n          r\n          \n            1\n          \n        \n        ,\n        \n          r\n          \n            2\n          \n        \n        .\n        .\n        .\n        \n          r\n          \n            n\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle r_{1},r_{2}...r_{n}}\n   les \n  \n    \n      \n        r\n      \n    \n    {\\displaystyle r}\n   primeres de la frase de refer\u00e8ncia: \n\n  \n    \n      \n        W\n        E\n        R\n        (\n        i\n        ,\n        j\n        )\n        =\n        min\n        \n          \n            {\n            \n              \n                \n                  W\n                  E\n                  R\n                  (\n                  i\n                  \u2212\n                  1\n                  ,\n                  j\n                  )\n                  +\n                  1\n                \n              \n              \n                \n                  W\n                  E\n                  R\n                  (\n                  i\n                  ,\n                  j\n                  \u2212\n                  1\n                  )\n                  +\n                  1\n                \n              \n              \n                \n                  W\n                  E\n                  R\n                  (\n                  i\n                  \u2212\n                  1\n                  ,\n                  j\n                  \u2212\n                  1\n                  )\n                  +\n                  \u0394\n                  (\n                  i\n                  ,\n                  j\n                  )\n                \n              \n            \n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle WER(i,j)=\\min {\\begin{cases}WER(i-1,j)+1\\\\WER(i,j-1)+1\\\\WER(i-1,j-1)+\\Delta (i,j)\\end{cases}}}\n  \non \n  \n    \n      \n        \u0394\n        (\n        i\n        ,\n        j\n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle \\Delta (i,j)}\n   \u00e9s 1 si les paraules \n  \n    \n      \n        \n          t\n          \n            i\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle t_{i}}\n   i \n  \n    \n      \n        \n          r\n          \n            j\n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle r_{j}}\n   s\u00f3n diferents i 0 si s\u00f3n iguals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El terme tecnoestr\u00e8s prov\u00e9 del llibre publicat en 1997 per Larry Rosen i Michelle Weil amb el mateix t\u00edtol en el qual es posa de manifest l'addicci\u00f3 psicol\u00f2gica que pot produir l'\u00fas continuat de la tecnologia. Es considera que una bona part de la poblaci\u00f3 pot estar afligida d'aquest mal dels nostres temps.M\u00e9s detalladament, el concepte tecnoestr\u00e8s, \u00edntimament relacionat amb l'\u00fas de les Tecnologies de la Informaci\u00f3 i la Comunicaci\u00f3 (TIC), es refereix a una malaltia basada, essencialment, en l'estr\u00e8s produ\u00eft per una mala introducci\u00f3 de la tecnologia a la vida quotidiana d\u2019una persona. A conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquesta mala adaptaci\u00f3 de les TIC a la dimensi\u00f3 vital i laboral, es poden desenvolupar efectes psicosocials (efectes de les tasques organitzatives, principalment de l\u2019\u00e0mbit laboral, que causen un impacte negatiu en el benestar de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, tant f\u00edsicament com emocionalment) que fan prosperar una relaci\u00f3 t\u00f2xica entre la persona i la tecnologia, de manera que l\u2019\u00fas de la mateixa arriba a resultar malalt\u00eds i perjudicial. Per tant, el tecnoestr\u00e8s acostuma a originar-se principalment en espais replets de dispositius tecnol\u00f2gics m\u00faltiples, tals com tel\u00e8fons m\u00f2bils, televisions, tauletes t\u00e0ctils o ordinadors, esdevenint la persona que l\u2019habita incapa\u00e7 de comprendre\u2019ls o de fer-los funcionar i, en definitiva, sent incompetent en el camp de les noves eines tecnol\u00f2giques. Aleshores, aquest tipus d\u2019estr\u00e8s, com molts altres, neix de la car\u00e8ncia per a satisfer una necessitat. En aquest cas, la necessitat a satisfer consisteix a complaure una tasca per mitj\u00e0 de la tecnologia, i la insatisfacci\u00f3 \u00e9s causada per no saber com fer-ho, la qual cosa es tradueix en una incapacitat de progr\u00e9s que genera impot\u00e8ncia, tensi\u00f3 i ansietat. Naturalment, aquest sentiment s\u2019intensifica com m\u00e9s tecnologia envolta a una persona, ja tingui aquesta t\u00e9 les habilitats necess\u00e0ries per a usar-la o no: qui estigui connectat a l\u2019ordinador i alhora estigui pendent de la televisi\u00f3 i del seu m\u00f2bil, \u00e9s a dir, qui miri tres pantalles al mateix temps, pot contraure un perill\u00f3s sentiment d\u2019ansietat que pot ser el desencadenant del tecnoestr\u00e8s. Altrament, una forma diferent de patir la malaltia en q\u00fcesti\u00f3 consisteix a sentir la necessitat de provar la tecnologia m\u00e9s nova, conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una addicci\u00f3 que implica tristesa i estr\u00e8s.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La presa de decisions \u00e9s el proc\u00e9s mitjan\u00e7ant el qual es realitza una elecci\u00f3 entre les alternatives o formes per resoldre diferents situacions de la vida, aquestes es poden presentar en diferents contextos: a nivell laboral, familiar, sentimental, empresarial (utilitzant metodologies quantitatives que brinda l'administraci\u00f3), etc., \u00e9s a dir, en tot moment es prenen decisions, la difer\u00e8ncia entre cada una d'aquestes \u00e9s el proc\u00e9s o la forma en la qual s'arriba a elles. La presa de decisions consisteix, b\u00e0sicament, a triar una alternativa entre les disponibles, als efectes de resoldre un problema actual o potencial, (encara que no s'evidenci\u00ef un conflicte latent).\nLa presa de decisions a nivell individual es caracteritza pel fet que una persona fa \u00fas del seu raonament i pensament per a triar una decisi\u00f3 a un problema que se li presenti a la vida, \u00e9s a dir, si una persona t\u00e9 un problema, aquesta haur\u00e0 de ser capa\u00e7 de resoldre'l individualment a trav\u00e9s de prendre decisions amb aquest espec\u00edfic motiu.\n En la presa de decisions importa l'elecci\u00f3 d'un cam\u00ed a seguir, pel que en un estadi anterior s'han d'avaluar alternatives d'acci\u00f3. Si aquestes \u00faltimes no estan presents, no hi haur\u00e0 decisi\u00f3. \nPer prendre una decisi\u00f3, no importa la seva naturalesa, cal con\u00e8ixer, comprendre, analitzar un problema, per aix\u00ed poder donar-li soluci\u00f3, en alguns casos per ser tan simples i quotidians, aquest proc\u00e9s es realitza de forma impl\u00edcita i es soluciona molt r\u00e0pidament, per\u00f2 hi ha altres casos en els quals les conseq\u00fc\u00e8ncies d'una mala o bon comprom\u00eds pot tenir repercussions en la vida i si \u00e9s en un context laboral en l'\u00e8xit o frac\u00e0s de l'organitzaci\u00f3, per als quals \u00e9s necessari realitzar un proc\u00e9s m\u00e9s estructurat que pot donar m\u00e9s seguretat i informaci\u00f3 per resoldre el problema. Les decisions ens afecten a tots i que gr\u00e0cies a elles podem tenir una opini\u00f3 cr\u00edtica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'An\u00e0lisi DAFO \u00e9s un m\u00e8tode de planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica per a avaluar les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats d'un projecte. Consisteix en una an\u00e0lisi que diferencia entre els factors interns (fortaleses i debilitats) d'una organitzaci\u00f3 i els factors externs d'aquesta (oportunitats i amenaces). Es tracta d'especificar l'objectiu d'un projecte i la identificaci\u00f3 dels factors interns i externs que s\u00f3n favorables i desfavorables per assolir aquest objectiu.\nFortaleses: caracter\u00edstiques del projecte (i el seu equip) que li donen un avantatge per a assolir els objectius (o en relaci\u00f3 a la resta de projectes).\nDebilitats (o limitacions): s\u00f3n caracter\u00edstiques que situen el projecte (i el seu equip) en un desavantatge per assolir els objectius (o en relaci\u00f3 a la resta de projectes).\nOportunitats: oportunitats del medi, externes a l'equip que desenvolupa el projecte, que posen en avantatge l'equip per a assolir el seu l'objectiu, com millorar el rendiment o obtenir majors guanys.\nAmenaces: elements del medi, externs a l'equip que desenvolupa el projecte, que podrien causar problemes per a assolir l'objectiu.La identificaci\u00f3 dels DAFOs \u00e9s essencial per al proc\u00e9s de planificaci\u00f3 per a la consecuci\u00f3 d'un objectiu. Qui pren decisions ha de determinar si l'objectiu \u00e9s assolible, tenint en compte l'an\u00e0lisi DAFO. Si l'objectiu no \u00e9s assolible, un objectiu diferent ha de ser seleccionat i s'ha de repetir el proc\u00e9s.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un altaveu intel\u00b7ligent \u00e9s un tipus d'altaveu sense fils i un dispositiu intel\u00b7ligent que utilitza Wi-Fi, Bluetooth i altres est\u00e0ndards per estendre l'\u00fas m\u00e9s enll\u00e0 de la reproducci\u00f3 d'\u00e0udio. Aix\u00f2 pot incloure, per\u00f2 no limitar-se a, caracter\u00edstiques com ara la compatibilitat a trav\u00e9s d'una s\u00e8rie de serveis i plataformes, connexi\u00f3 d'igual a igual a trav\u00e9s de xarxes en malla, assistents personals intel\u00b7ligents, i altres. Cada un d'ells pot tenir la seva pr\u00f2pia interf\u00edcie i caracter\u00edstiques, normalment llan\u00e7ades o controlades a trav\u00e9s d'una aplicaci\u00f3 o un programari de dom\u00f2tica.Al mercat existeixen diversos altaveus intel\u00b7ligents: Amazon Echo, Google Home, Invoxia Triby, Lenovo Smart Assistant i Sonos Play.A partir de l'hivern 2017, NPR i Edison Research calculen que 39 milions de nord-americans (16% de la poblaci\u00f3 major de 18 anys) posseeixen un altaveu intel\u00b7ligent.Un altaveu intel\u00b7ligent amb pantalla t\u00e0ctil es coneix com una pantalla intel\u00b7ligent. Tot i que s\u00f3n similars en el factor de forma a les computadores de la tauleta, les pantalles intel\u00b7ligents difereixen en la seva \u00e8mfasi en una interf\u00edcie d'usuari sense mans i funcions d'assistent virtual.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'SSID (Service Set IDentifier) \u00e9s un nom incl\u00f2s en tots los paquets d'una xarxa sense fils (Wi-Fi) per identificar-los com a part de la mateixa. El codi consisteix en un m\u00e0xim de 32 car\u00e0cters que la majoria de cops s\u00f3n alfanum\u00e8rics (tot i que l'est\u00e0ndard no ho especifica, aix\u00ed que pot consistir en qualsevol car\u00e0cter). Tots els dispositius sense fils que intenten comunicar-se entre si, han de compartir el mateix SSID.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una membrana semipermeable, tamb\u00e9 anomenada membrana selectivament permeable, membrana parcialment permeable o membrana permeable diferenciable, \u00e9s una membrana que permetr\u00e0 que certes mol\u00e8cules o ions passen a trav\u00e9s d'ella per difusi\u00f3, i ocasionalment especialitzada en \"difusi\u00f3 facilitada\". L'\u00edndex del pas dep\u00e8n de la pressi\u00f3, la concentraci\u00f3 i la temperatura de les mol\u00e8cules o dels soluts en qualsevol costat, aix\u00ed com la permeabilitat de la membrana per a cada solut. Depenent de la membrana i del solut, la permeabilitat pot dependre de la grand\u00e0ria del solut, de caracter\u00edstiques de la solubilitat, o de la qu\u00edmica. Un exemple d'una membrana semipermeable \u00e9s una bicapa lip\u00eddica, en la qual es basa la membrana pl\u00e0smica que rodeja totes les c\u00e8l\u00b7lules biol\u00f2giques. Molts materials naturals i sint\u00e8tics m\u00e9s grossos que una membrana tamb\u00e9 s\u00f3n semipermeables. Un exemple d'a\u00e7\u00f2 \u00e9s la fina pel\u00b7l\u00edcula en l'interior d'un ou. Un altre exemple d'una membrana semipermeable \u00e9s el tub de di\u00e0lisi.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Hi ha hagut diversos intents per catalogar les diverses ci\u00e8ncies.\nAuguste Comte (1798-1857) feu una distinci\u00f3 entre les ci\u00e8ncies te\u00f2riques (matem\u00e0tiques, astronomia, f\u00edsica, qu\u00edmica, biologia i sociologia) i les ci\u00e8ncies aplicades.\nL'epistem\u00f2leg alemany Rudolf Carnap (1891-1970) propos\u00e0 una altra organitzaci\u00f3 la qual es presenta ac\u00ed amb modificacions. Una altra divisi\u00f3 rellevant \u00e9s la que indica la llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO.\nEn els \u00faltims decennis, el fil\u00f2sof de la ci\u00e8ncia Mario Bunge ha fet aportacions importants sobre aquests assumptes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'eclipsi solar del 10 de maig de 2013 va tenir lloc a l'Oce\u00e0 Pac\u00edfic amb una magnitud de 0,9544 i la seva faceta anular es va mostrar al nord d'Austr\u00e0lia i al sud del Pac\u00edfic, amb una m\u00e0xima visibilitat de 6 minuts i 3 segons a l'est de la Polin\u00e8sia Francesa. En contrast amb l'eclipsi anterior, que tamb\u00e9 va passar a Austr\u00e0lia, aquesta vegada el di\u00e0metre angular de la Lluna no va bloquejar completament el Sol, i el cobr\u00ed nom\u00e9s fins a un 97%.\nUn eclipsi solar s'esdev\u00e9 quan la Lluna transita entre la Terra i el Sol, i enfosqueix totalment o parcialment al Sol Un eclipsi solar anul\u00b7lar ocorre quan el di\u00e0metre angular \u00e9s menor que el Sol, i bloqueja la major part de la seva llum i causa que el Sol sembli una corona circular. Els eclipsis anulars es veuen com eclipsis parcials en una regi\u00f3 de milers de quil\u00f2metres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La innovaci\u00f3 consisteix en introduir novetats en quelcom. El terme innovaci\u00f3 pot referir-se tant al resultat com a l'acci\u00f3 de crear aquest resultat. Pot consistir en canvis petits que augmenten les prestacions o capacitats (innovaci\u00f3 incremental) o en canvis fonamentals (innovaci\u00f3 radical). Segons el Manual d'Oslo, la innovaci\u00f3 consisteix en implmentar productes nous o prou millorats, serveis, processos o formes d'organitzaci\u00f3. La innovaci\u00f3 ha d'augmentar la productivitat i la satisfacci\u00f3 dels seus usuaris. \u00c9s un element b\u00e0sic en el progr\u00e9s econ\u00f2mic i en la gesti\u00f3 empresarial.\nCal distingir la innovaci\u00f3 de la invenci\u00f3. Cal entendre la innovaci\u00f3 com la suma d'idees que aporten valor i que finalment donen resultats.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "EudraCT (acr\u00f2nim de European Union Drug Regulating Authorities Clinical Trials) \u00e9s una base de dades europea d'assajos cl\u00ednics amb medicaments en recerca en els quals participi, com a m\u00ednim, un hospital, centre sanitari, entitat docent, etc., de la Uni\u00f3 Europea.\nEn aquesta base de dades s'han d'incloure, d'acord amb la Directiva 2001/20/CE del Parlament Europeu, tots els assajos cl\u00ednics en els quals el proc\u00e9s de sol\u00b7licitud d'autoritzaci\u00f3 s'inici\u00ef a partir de l'1 de maig de 2004. A Espanya, d'acord amb el Reial Decret 1090/2015, de 4 de desembre de 2015, aquesta autoritzaci\u00f3 va condicionada a l'obtenci\u00f3 d'un dictamen favorable em\u00e8s per un Comit\u00e8 d'\u00c8tica d'Investigaci\u00f3 cl\u00ednica amb medicaments (CEIm), i a l'autoritzaci\u00f3 per l'Ag\u00e8ncia Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS).\nLa inclusi\u00f3 en EudraCT d'un assaig cl\u00ednic comporta l'assignaci\u00f3 d'un codi identificatiu \u00fanic per a tots els pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea (denominat n\u00famero EudraCT), amb el format AAAA-NNNNNN-CC, on:\n\nAAAA \u00e9s l'any en qu\u00e8 s'emet el codi,\nNNNNNN \u00e9s un n\u00famero seq\u00fcencial de sis d\u00edgits,\nCC \u00e9s un d\u00edgit de control per comprovar que la resta del codi \u00e9s correcte.Aquest n\u00famero \u00e9s independent del codi intern que cada promotor li assigni als seus assajos, i sempre ha de constar en totes les sol\u00b7licituds o notificacions que es presentin a les autoritats competents d'algun estat membre de la Uni\u00f3, aix\u00ed com en alguns documents relacionats amb l'assaig, com poden ser els informes d'esdeveniments adversos als medicaments en estudi.\nA Espanya, el nombre EudraCT no s'ha de confondre en amb el codi que se'ls assigna als assajos cl\u00ednics fase IV, o estudis de farmacovigil\u00e0ncia, ja que \u00e9s diferent i ve regulat per l'Ordre SAS/3470/2009.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El QDOS (de l'angl\u00e8s Quick and Dirty Operating System o \u00abSistema Operatiu R\u00e0pid i Brut\u00bb) \u00e9s un sistema operatiu de 16 bits escrit i comercialitzat per Tim Paterson, de l'empresa estatunidenca Seattle Computer Products. Es basava en el Control Program/Monitor (CP/M) de Gary Kildall pel seu equip d'ordinador, que al seu torn estava basat en el processador Intel 8086. El QDOS tenia una estructura d'ordres i una interf\u00edcie de programaci\u00f3 d'aplicacions que imitaven el sistema operatiu CP/M, propietat de Digital Research, cosa que facilit\u00e0 la portabilitat de programes des d'aquest \u00faltim. Paterson compr\u00e0 un manual de CP/M i program\u00e0 el seu sistema operatiu, prenent el CP/M com a base, en un mes i mig. L'empresa el comercialitz\u00e0 despr\u00e9s amb el nom de \u00ab86-DOS\u00bb.\nAquest sistema operatiu seria adquirit despr\u00e9s per 50.000 d\u00f2lars pel cofundador de Microsoft Bill Gates, que en faria la base del seu imperi. Fou conegut com a \u00abPC-DOS\u00bb pels productes d'IBM en els quals venia preinstal\u00b7lat. Tanmateix, \u00abMS-DOS\u00bb seria el nom m\u00e9s popular amb el qual es coneixeria arreu del m\u00f3n.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "MCLOS \u00e9s l'acr\u00f2nim per Manual Command to Line of Sight (angl\u00e8s: Comandament manual a la l\u00ednia de visi\u00f3) Es un m\u00e8tode de guia de m\u00edssils de primera generaci\u00f3. En aquest sistema, tant el seguiment de l'objectiu com el seguiment i control del m\u00edssil es realitzen manualment. L'operador observa el vol del m\u00edssil i utilitza un sistema de senyalitzaci\u00f3 per enviar el m\u00edssil a la l\u00ednia recta entre l'operador i l'objectiu (la \"l\u00ednia de visi\u00f3\"). L'operador disposa d'un control de direcci\u00f3 del m\u00edssils, generalment en forma d'un petita palanca de control o un commutador de pressi\u00f3 o polsador, i per tant, amb el m\u00edssil sota el seu control directe, sobreposa el m\u00edssil entre l'ull i l'objectiu fins que es produeixi l'impacte. Aix\u00f2 sol ser \u00fatil nom\u00e9s per a objectius m\u00e9s lents, on no es necessita un \"avantatge\" significatiu. Aquest sistema funcionava b\u00e9 contra objectius m\u00e9s lents. Tot i aix\u00f2, contra adversaris m\u00e9s r\u00e0pids, es va tornar completament inefica\u00e7.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Full-HD Voice, tamb\u00e9 conegut com a \"Full-band\", \u00e9s un servei de qualitat Full HD per a l'\u00e0udio en diferents aplicacions multim\u00e8dia. Augmenta el rang de freq\u00fc\u00e8ncies dels senyals d'\u00e0udio fins al m\u00e0xim perceptible per al Sistema Auditiu Hum\u00e0 (SAH). El seu rang de freq\u00fc\u00e8ncies va des dels 20 Hz fins als 20KHz.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un nus o nuc \u00e9s una estructura feta en una corda o similar per subjectar, lligar o tancar elements. Es forma doblegant la corda d'una manera particular i estirant fins que es forma (per aix\u00f2 per desfer-lo cal alliberar els extrems de la corda i separar l'estructura). Hi ha nusos particulars per a determinats oficis, com els d'escalada o els de mariner.\nLa lla\u00e7ada \u00e9s la part espiral o corba del nus. El macram\u00e9 \u00e9s un teixit fet a base de nusos, que poden tenir funcions decoratives. A les cultures incaiques tenien un alt valor comunicatiu, ja que els nusos servien per recordar esdeveniments i explicar hist\u00f2ries, a m\u00e9s de per comptar", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les proves Mazda foren un seguit de proves realitzades a principis de 1928 per alguns estudis cinematogr\u00e0fics de Hollywood amb l'objectiu de perfeccionar l'\u00fas de la il\u00b7luminaci\u00f3 incandescent o de tungst\u00e8 (tamb\u00e9 anomenada Mazda) amb la recent popularitzada pel\u00b7l\u00edcula pancrom\u00e0tica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un brunzidor (angl\u00e8s: buzzer), \u00e9s un dispositiu electr\u00f2nic de tipus vibrador. Produeix un so o brunzit continu o intermitent d'un mateix to (baix). Serveix com a mecanisme de senyalitzaci\u00f3 o av\u00eds, i s\u00f3n utilitzats en m\u00faltiples sistemes com en autom\u00f2bils, electrodom\u00e8stics o intel\u00b7l\u00edfons.\nA l'origen aquest dispositiu es basava en un sistema electromec\u00e0nic que era semblant a una campana el\u00e8ctrica per\u00f2 sense el batall met\u00e0l\u00b7lic, el qual imitava el so d'una campana.\nVibrador electromagn\u00e8tic que produeix un brunzit d'una freq\u00fc\u00e8ncia molt baixa; \u00e9s emprat com a avisador ac\u00fastic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "BioMed Central (BMC) \u00e9s una publicaci\u00f3 cient\u00edfica brit\u00e0nica especialitzada en publicacions d'acc\u00e9s obert. Tots els articles s\u00f3n sotmesos a revisi\u00f3 per experts, l'autor mant\u00e9 els drets de copyright, en l'actualitat tots els articles estan disponibles en format pdf. \u00c9s un canvi en la forma de finan\u00e7ament, en qu\u00e8 es cobra a l'autor, en comptes del lector.\nActualment BMC publica al voltant de 150 revistes cient\u00edfiques, incloent\n\nArthritis Research & Therapy Arxivat 2012-01-26 a Wayback Machine.)Factor d'impacte (2005):5.03\nBreast Cancer Research (Factor d'impacte:2,93)\nCritical Care Arxivat 2016-01-23 a Wayback Machine. (Factor d'impacte: 1,91)\nGenome Biology Arxivat 2016-02-04 a Wayback Machine.\nJournal of Biology Arxivat 2005-07-09 a Wayback Machine.,\nJournal of Negative Results in BioMedicine\nMalaria Journal,\n BMC journal series", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un torn de peu \u00e9s una m\u00e0quina que, moguda amb la cama d'un operari, permet tallar o polir formes de revoluci\u00f3 en una pe\u00e7a (generalment) de fusta.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'eix pedalier d'una bicicleta gira sobre els rodaments continguts en la caixa del pedalier. L'eix pedalier cont\u00e9 un cap\u00e7al on les bieles s'uneixen i els plats i els pedals s'adhereixen a les bieles.\n\nLa caixa del pedalier connecta al tub cap al seient, el tub oblic o inferior i les beines com a part del quadre de la bicicleta.Els tipus m\u00e9s comuns de pedalier s\u00f3n tres:\n\nAjustables, que usen coixinets amb sistema cons- ca\u00e7oletes ficats en la caixa del pedalier.\nCartutx segellat, que l'eix i els rodaments formen una pe\u00e7a completa que s'introdueix dins de la caixa de pedalier.\nD'una pe\u00e7a, una sola pe\u00e7a d'acer forma els bra\u00e7os de maneta i un eix. L'eix es despla\u00e7a sobre coixinets a l'interior del pedalier. La majoria de les bicicletes de platja d'una velocitat tenen una unitat d'una sola pe\u00e7a que forma el pedalier.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els mobles en kit o mobles llestos per muntar \u00e9s una forma de mobiliari que requereix el muntatge per part del client. Els components separats estan empaquetats en cartrons que tamb\u00e9 contenen instruccions pel muntatge. Els mobles s\u00f3n generalment f\u00e0cils de muntar amb eines b\u00e0siques com un tornav\u00eds i una clau hexagonal, que sovint s'inclouen en el kit. Els mobles en kit s\u00f3n molt populars entre els consumidors que desitgen estalviar diners muntant ells mateixos el producte i recollint els mobles a la botiga, estalviant els costos d'enviament.Els productors i comerciants es beneficien de la venda de mobles llestos per muntar, ja que els mobles s\u00f3n voluminosos un cop muntats i, per tant, costen d'emmagatzemar i transportar. Com que el treball de muntatge el realitza el consumidor en lloc del fabricant, el seu preu \u00e9s inferior. S'ha desenvolupat una ind\u00fastria de serveis de muntatge de mobles on els consumidors poden emprar alg\u00fa per muntar els seus mobles.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Dwrhyd Pit \u00e9s un Indret d'Especial Inter\u00e8s Cient\u00edfic (o SSSI, les seves sigles en angl\u00e8s) del comtat de Sir Benfro, Gal\u00b7les. Ha estat designat com a Indret d'Especial Inter\u00e8s Cient\u00edfic des del gener del 1957 amb l'objectiu de protegir els seus fr\u00e0gils elements geol\u00f2gics. L'indret inclou una \u00e0rea de 0,18 hect\u00e0rees, i \u00e9s gestionat pel Cyfoeth Naturiol Cymru.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La turbidimetria \u00e9s una t\u00e8cnica de qu\u00edmica anal\u00edtica quantitativa basada en la dispersi\u00f3 de la radiaci\u00f3 per les part\u00edcules de la mat\u00e8ria. Aix\u00ed, quan hom fa passar un feix de raigs lluminosos a trav\u00e9s d'una suspensi\u00f3, l'energia radiant incident es dispersa en totes direccions, la qual cosa dona un aspecte t\u00e8rbol a la mescla. L'an\u00e0lisi turbidim\u00e8trica consisteix en la mesura de la intensitat de la llum tramesa, que ha disminu\u00eft respecte a la llum d'entrada a conseq\u00fc\u00e8ncia de la dispersi\u00f3, en funci\u00f3 de la concentraci\u00f3 de la fase dispersa, que hom duu a terme fent \u00fas d'un turbid\u00edmetre.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Gesti\u00f3 de la informaci\u00f3 (GI) es refereix a un cicle d'activitat d'una organitzaci\u00f3: l'adquisici\u00f3 d'informaci\u00f3 d'una o m\u00e9s fonts, la cust\u00f2dia i la distribuci\u00f3 d'aquesta informaci\u00f3 a aquells que la necessiten, i la seva disposici\u00f3 final mitjan\u00e7ant l'arxivat o esborrat .\nAquest cicle d'implicaci\u00f3 organitzacional amb la informaci\u00f3 implica una varietat de parts necess\u00e0ries, incloent les que s\u00f3n responsables d'assegurar la qualitat, l'accessibilitat i la utilitat de la informaci\u00f3 adquirida; els responsables del seu emmagatzematge i eliminaci\u00f3 assegurances; i els que ho necessiten per prendre decisions. Els interessats podrien tenir dret a originar, canviar, distribuir o eliminar informaci\u00f3 d'acord amb les pol\u00edtiques de gesti\u00f3 de la informaci\u00f3 organitzativa.\nLa gesti\u00f3 de la informaci\u00f3 abasta tots els conceptes gen\u00e8rics de la gesti\u00f3, incloent la planificaci\u00f3, organitzaci\u00f3, estructuraci\u00f3, processament, control intern, avaluaci\u00f3 i presentaci\u00f3 d'informes d'activitats d'informaci\u00f3, la qual cosa \u00e9s necessari per satisfer les necessitats d'aquells amb rols o funcions organitzacionals que depenen de la informaci\u00f3. Aquests conceptes gen\u00e8rics permeten que la informaci\u00f3 sigui presentada a l'audi\u00e8ncia o al grup correcte de persones. Despr\u00e9s que els individus siguin capa\u00e7os de posar aquesta informaci\u00f3 a utilitzar, llavors guanya m\u00e9s valor.\nLa gesti\u00f3 de la informaci\u00f3 est\u00e0 estretament relacionada amb la gesti\u00f3 de dades, sistemes, tecnologia, processos i - on la disponibilitat d'informaci\u00f3 \u00e9s cr\u00edtica per a l'\u00e8xit organitzacional - estrat\u00e8gia. Aquesta visi\u00f3 \u00e0mplia de l'\u00e0mbit de la gesti\u00f3 de la informaci\u00f3 contrasta amb la visi\u00f3 anterior, m\u00e9s tradicional, que el cicle de vida de la gesti\u00f3 de la informaci\u00f3 \u00e9s un assumpte operacional que requereix procediments espec\u00edfics, capacitats organitzatives i normes que tracten amb informaci\u00f3 com un producte o un servei.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La geometria dels p\u00edxels \u00e9s la disposici\u00f3 dels p\u00edxels que componen una imatge (colors primaris vermell, verd i blau) en un sensor d'imatge o pantalla de televisi\u00f3, que es poden ordenar en diferents tipus de Patr\u00f3 (model)patr\u00f3, i s'ha definit com a geometria dels p\u00edxels. La disposici\u00f3 geom\u00e8trica dels colors primaris dins d'un p\u00edxel varia depenent de l'\u00fas (vegeu figura 1). A la pantalla d'un ordinador, ja sigui un tub de raigs cat\u00f2dics o una pantalla de cristall l\u00edquid, que normalment solen ser rectangles i mostren les vores, els components estan disposats en franges verticals. Les pantalles per veure una pel\u00b7l\u00edcula els va millor tenir patrons triangulars o en diagonal perqu\u00e8 segons la dist\u00e0ncia a que s'observin, l'espectador percep millor la variaci\u00f3 d'imatge.\n\n\t\t\n\t\t\nEl coneixement de la geometria dels p\u00edxels utilitzada per una pantalla es pot utilitzar per crear imatges de mapa de bits d'una superior resoluci\u00f3 aparent de pantalla emprant subpixels renderitzats.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La soldadura per fusi\u00f3 \u00e9s la t\u00e8cnica de soldadura que consisteix a escalfar dues peces de metall fins que es fonen entre si. Pot ser amb aportaci\u00f3 de material o sense. Seria el sistema oposat a la soldadura per difusi\u00f3. Dins de la soldadura per fusi\u00f3 hi ha els seg\u00fcents tipus:soldadura TIG, soldadura MAG, soldadura MIG, soldadura per arc, soldadura per plasma, soldadura per punts, soldadura per feix d'electrons, soldadura per raig l\u00e0ser, soldadura aluminot\u00e8rmica i soldadura GMAW\nSi el proc\u00e9s consisteix a escalfar els metalls fins a una temperatura inferior al seu punt de fusi\u00f3 i unir-los amb un metall d'aportaci\u00f3 fos, o escalfar els metalls fins que estan tous per martells o unir-los a pressi\u00f3 entre si es diria soldadura sense fusi\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "PixInSight \u00e9s un programari desenvolupat per a astrofotografia que s'ha est\u00e8s lentament a altres \u00e0rees, si b\u00e9 segueix sent la astrofotografia la seva \u00e0rea de desenvolupament principal.\nEs troba disponible en forma nativa com una aplicaci\u00f3 de 64 bits, per FreeBSD, Linux, Apple Mac US X i Microsoft Windows. Est\u00e0 pensat per a aprofitar les possibilitats de les m\u00e0quines amb m\u00faltiples processadors. Est\u00e0 basat en C++ i brinda en forma oberta una biblioteca de classes en C++ que es pot utilitzar per a desenvolupar m\u00f2duls per a PixInsight, tamb\u00e9 compta amb una interf\u00edcie de scripting basada en Javascript i la possibilitat de treballar mitjan\u00e7ant una l\u00ednia d'ordres.\nA ser d'arquitectura oberta i permetre la inclusi\u00f3 de m\u00f2duls desenvolupats per tercers, el seu \u00fas s'ha est\u00e8s als camps de la fotometria, astrometria i m\u00e9s enll\u00e0 de la astrofotografia.Un antecedent va ser PixInsight LE sota llic\u00e8ncia freeware, el qual va ser alliberat el 2004 i discontinuat el 5 d'octubre de 2009. Si b\u00e9 alguns manuals elaborats per PixInsight LE encara poden ser \u00fatils per PixInsight, el qual si b\u00e9 \u00e9s considerat obsolet per l'empresa, segueix en \u00fas en alguns \u00e0mbits.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Medalla Sylvester \u00e9s una medalla de bronze que la Royal Society lliura amb periodicitat biennal els anys parells -des del 2010, ja que fins al 2009 es concedia cada tres anys-, premiant l'esfor\u00e7 d'una recerca matem\u00e0tica. Va ser batejada en honor de James Joseph Sylvester, professor de geometria a la Universitat d'Oxford els anys 1880. El primer guardonat en fou Henri Poincar\u00e9 el 1901. La medalla s'acompanya d'una dotaci\u00f3 econ\u00f2mica de 2.000 lliures esterlines.El premi est\u00e0 obert a ciutadans de qualsevol pa\u00eds de la Commonwealth o de la Rep\u00fablica d'Irlanda i tamb\u00e9 a aquells que n'hagin estat residents habituals i hi hagin treballat, com a m\u00ednim, en els 3 anys immediatament anteriors a ser-ne proposats.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "M\u00e8tode \u00e9s una revista en catal\u00e0 especialitzada en la difusi\u00f3 de la recerca cient\u00edfica. Fou fundada l'any 1992 amb l'objectiu de ser un pont entre la ci\u00e8ncia i la societat. Editada per la Universitat de Val\u00e8ncia difon tant els treballs de recerca realitzats en aquest centre com en altres centres de recerca. Dirigida des de l'any 1999 per Mart\u00ed Dom\u00ednguez, actualment t\u00e9 un tiratge d'uns 4.000 exemplars i la seua vocaci\u00f3 de difusi\u00f3 de la ci\u00e8ncia \u00e9s tan \u00e0mplia que compr\u00e8n des de les ci\u00e8ncies b\u00e0siques i naturals fins a alguns vessants de les humanitats i ci\u00e8ncies socials.Els continguts de la revista abasten un ampli ventall de disciplines. Des de les ci\u00e8ncies pures com la matem\u00e0tica, la f\u00edsica, la qu\u00edmica, la biologia\u2026 o les ci\u00e8ncies mixtes o de car\u00e0cter m\u00e9s social, com l'economia, la sociologia i la ling\u00fc\u00edstica.Actualment, el tiratge de M\u00e8tode \u00e9s de 4.000 exemplars que es distribueixen entre departaments universitaris, centres de recerca, instituts i particulars. En total, al voltant de 3.500 subscriptors exemplifiquen l'\u00e8xit de la revista dins d'un mercat gens f\u00e0cil.Des de l'any 2000 fins al 2010, la revista M\u00e8tode public\u00e0 en espanyol els Anuaris corresponents a cada any. En aquests s'hi trobava un recull dels textos m\u00e9s interessants publicats al llarg d'un any. Des del n\u00famero 65 (any 2010), la revista es publica simult\u00e0niament en catal\u00e0 i espanyol. Des de l'any 2011 M\u00e8tode tamb\u00e9 publica un anuari en angl\u00e8s, com a manera de potenciar internacionalment els continguts de la revista en aquesta llengua majorit\u00e0ria dins el m\u00f3n cient\u00edfic i acad\u00e8mic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El rossinyol \u00e9s una eina manual emprada per a obrir panys sense necessitat de disposar de la clau respectiva. Els rossinyols tenen formes geom\u00e8triques senzilles i s\u00f3n fets d'alguna mena de metall, aliatge o pl\u00e0stic dur. Hi ha rossinyols molt sofisticats, amb m\u00e0nec i puntes intercanviables; i fins i tot rossinyols accionats el\u00e8ctricament. El seu \u00fas amb fins delictius \u00e9s gaireb\u00e9 anecd\u00f2tic, ja que l'\u00fas de les rossinyols \u00e9s un art que requereix molt de tacte, una bona visi\u00f3 espacial i molt d'entrenament.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "APSK o APK (de l'angl\u00e8s Amplitude/Phase [-Shift] Keying) \u00e9s una modulaci\u00f3 por despla\u00e7ament d'amplitud i fase amb els s\u00edmbols situats sobre circumfer\u00e8ncies conc\u00e8ntriques en el pla IQ en lloc d'estar disposades en forma rectangular como en QAM. Hi ha combinacions entre diferents m\u00e8todes de modulaci\u00f3 que donin resultat a noves constel\u00b7lacions. En el fons s\u00f3n diferents maneres d'entendre els mateixos conceptes, perqu\u00e8 tot es basa a donar diferents valors als senyals I(t) i Q(t), que al ponderar les ones sinusoidals desfasades que posteriorment se sumen, creen una nova ona sinusoidal amb una fase i una amplitud concretes. Un exemple d'aquestes combinacions \u00e9s la modulaci\u00f3 APSK, on es combina PSK i modulaci\u00f3 per despla\u00e7ament d'amplitud per obtenir constel\u00b7lacions que es representen com a cercles conc\u00e8ntrics de diferents amplituds i nombre de s\u00edmbols. En aquest cas tamb\u00e9 s'anomenen M-APSK, denotant aix\u00ed el nombre de s\u00edmbols total. Una constel\u00b7laci\u00f3 16-APSK mostraria la seg\u00fcent forma:\n\nLes modulacions M-APSK seran les utilitzades en el futur pels nous est\u00e0ndards de transmissi\u00f3 per sat\u00e8l\u00b7lit, per\u00f2 actualment no s\u00f3n utilitzades de forma massiva en cap sistema de comunicacions.\nConfiguraci\u00f3 de constel\u00b7lacions per diferents M de la modulaci\u00f3 APSK.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La llanda (o llanta) \u00e9s l'element de forma circular, normalment met\u00e0l\u00b7lica, sobre la qual s'assenta un pneum\u00e0tic i que el mant\u00e9 unit l'eix de la roda.\n\u00c9s un suport rod\u00f3, normalment amb obertures per aconseguir lleugeresa i alhora per permetre un flux d'aire. Hom pot trobar una llanda en vehicles com ara autom\u00f2bils, motocicletes, camions, avions o bicicletes. Tamb\u00e9 s'usa com a part del tuning.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Asta descendent, en tipografia, \u00e9s la part de la lletra llatina que s'est\u00e9n per sota de la l\u00ednia base d'una font tipogr\u00e0fica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La prospectiva tecnol\u00f2gica \u00e9s un proc\u00e9s sistem\u00e0tic que analitza l'estat actual i les perspectives de progr\u00e9s cient\u00edfic i tecnol\u00f2gic per tal d'identificar \u00e0rees estrat\u00e8giques de recerca i tecnologies emergents en les que concentrar els esfor\u00e7os d'inversi\u00f3 i aix\u00ed obtenir els majors beneficis econ\u00f2mics o socials. La prospectiva tecnol\u00f2gica s'utilitza dins de la gesti\u00f3 del R+D+I per tal de donar suport a les decisions d'inversi\u00f3 en tecnologia, conjuntament amb la vigil\u00e0ncia tecnol\u00f2gica.\nEl terme \u201cprospectiva\u201d i l'expressi\u00f3 \u201cantropologia prospectiva\u201d foren proposats pel fil\u00f2sof i funcionari franc\u00e8s Gaston Berger. Al costat de la prospectiva hi ha els conceptes semblants de futurologia i previsi\u00f3. Algunes definicions no fan cap distinci\u00f3 entre les tres disciplines. En altres casos la diferenciaci\u00f3 \u00e9s prou categ\u00f2rica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Centre per al Control i Prevenci\u00f3 de malalties (CDC) dels Estats Units de Nord-am\u00e8rica, espec\u00edfica quatre nivells de bioseguretat per al maneig d'agents biol\u00f2gics, els quals s\u00f3n coneguts com a Nivells de bioseguretat de l'1 al 4. La classificaci\u00f3 de cada laboratori identifica el risc biol\u00f2gic que representen per a la salut els agents que aqu\u00ed es manipulen.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "IPS (In-plane switching) \u00e9s una tecnologia de pantalla de cristall l\u00edquid (LCDs). Va ser dissenyat per resoldre les limitacions principals de l'efecte de camp nem\u00e0tic tor\u00e7at (Twisted Nematic) matriu LCDs durant els \u00faltims anys 1980. Aquestes limitacions inclo\u00efen la resposta relativament lenta, depenen de l'angle de visi\u00f3 forta i de la reproducci\u00f3 de color de baixa qualitat. IPS implica arranjar i canviar l'orientaci\u00f3 de les mol\u00e8cules del cristall l\u00edquid (LC) capa entre els substrats de vidre. Aix\u00f2 es fa essencialment paral\u00b7lel a aquestes plaques de vidre.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El criteri M de Weierstrass, de vegades anomenat prova M de Weierstrass \u00e9s, en matem\u00e0tiques, una condici\u00f3 suficient per a assegurar que una s\u00e8rie \n  \n    \n      \n        \n          \u2211\n          \n            n\n            =\n            1\n          \n          \n            \u221e\n          \n        \n        \n          f\n          \n            n\n          \n        \n        (\n        x\n        )\n      \n    \n    {\\displaystyle \\sum _{n=1}^{\\infty }f_{n}(x)}\n   de funcions definides en un conjunt \n  \n    \n      \n        A\n      \n    \n    {\\displaystyle A}\n   \u00e9s uniformement convergent. No cal que \n  \n    \n      \n        A\n      \n    \n    {\\displaystyle A}\n   sigui un espai topol\u00f2gic ni que les funcions siguin cont\u00ednues, encara que aquest es el cas d'utilitzaci\u00f3 m\u00e9s freq\u00fcent.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "National Cactus and Succulent Journal, (abreujat Natl. Cact. Succ. J.), va ser una revista il\u00b7lustrada amb descripcions bot\u00e0niques que va ser editada a Anglaterra. Es van publicar 37 n\u00fameros els anys 1946 - 1982. Va ser precedida per Yorkshire Cactus Journal i substitu\u00efda per British Cactus and\u00b9Succulent Journal.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Public Library of Science (PLoS), la Biblioteca P\u00fablica de la Ci\u00e8ncia, \u00e9s un projecte sense \u00e0nim de lucre que t\u00e9 com a objectiu crear tota una biblioteca de revistes cient\u00edfiques, com altre tipus de literatura cient\u00edfica, sota llic\u00e8ncies que permetin l'acc\u00e9s obert.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En l'\u00e0mbit acad\u00e8mic, les actes s\u00f3n col\u00b7leccions de treballs acad\u00e8mics que es publiquen en el context d'una reuni\u00f3 acad\u00e8mica (congr\u00e9s, confer\u00e8ncia, jornades). En general s\u00f3n distribu\u00efdes en forma de llibres impresos (i/o, de vegades en format de CD-ROM), ja sigui abans de l'inici de la reuni\u00f3 o despr\u00e9s d'aquesta. Les actes contenen les aportacions realitzades pels investigadors en la confer\u00e8ncia. S\u00f3n, per tant, el registre escrit de l'obra que s'ha presentat als assistents a la reuni\u00f3 i la resta de la comunitat cient\u00edfica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Structure from motion (SfM) \u00e9s una t\u00e8cnica fotogram\u00e8trica que permet estimar estructures tridimensionals a partir de seq\u00fc\u00e8ncies d'imatges bidimensionals que poden ser acoblades amb senyals de moviment locals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": ".bv \u00e9s el domini de primer nivell territorial (ccTLD) reservat pel territori dependent noruec de l'illa de Bouvet. \u00c9s gestionat per l'empresa Norid, per\u00f2 actualment no est\u00e0 obert a nous registres. El domini fou designat el 21 d'agost de 1997, al mateix temps que s'assign\u00e0 el domini .sj a l'arxip\u00e8lag \u00e0rtic Svalbard i a la gaireb\u00e9 deshabitada illa volc\u00e0nica de Jan Mayen. Tots dos foren posats sota el registre .no de Norid, que n'\u00e9s tamb\u00e9 el patrocinador. Temps despr\u00e9s, les pol\u00edtiques noruegues determinaren que el domini .no era suficient per encabir els seus territoris d'ultramar i que, per tant, el domini no estaria obert a noves inscripcions. Noruega no t\u00e9 la pretensi\u00f3 de comercialitzar els seus recursos, de manera que no est\u00e0 prevista la venda del domini .bv. Si m\u00e9s endavant es decideix utilitzar de nou, s'haur\u00e0 de fer sota la regulaci\u00f3 de l'Autoritat Noruega de Correus i Telecomunicacions i seguir les mateixes pol\u00edtiques que el .no.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Animal Diversity Web (abreviaci\u00f3 ADW) \u00e9s la p\u00e0gina web del museu de zoologia de la universitat de Michigan.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Face Hallucination \u00e9s una t\u00e8cnica de superresoluci\u00f3 que permet obtenir una imatge d'alta resoluci\u00f3 a partir d'una imatge d'entrada de baixa resoluci\u00f3. S'aplica en sistemes de reconeixement facial perqu\u00e8 la identificaci\u00f3 i l'an\u00e0lisi d'un rostre sigui m\u00e9s f\u00e0cil i efica\u00e7.\nDegut a la import\u00e0ncia de les imatges en els sistemes de reconeixement facial, face hallucination s'ha convertit en un espai d'inter\u00e8s i de recerca per als investigadors", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La seg\u00fcent llista de m\u00f2duls el\u00e0stics cont\u00e9 els valors de diversos m\u00f2duls el\u00e0stics de diversos materials.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una llevaneu, m\u00e0quina llevaneu o escombraneu (proposici\u00f3 de Llu\u00eds Creixell) \u00e9s un vehicle dissenyat o adaptat per a eliminar la neu d'una via o zona transitable. Les llevaneus poden ser vehicles concebuts \u00fanicament per a aquesta funci\u00f3 o un vehicle com un cami\u00f3, tractor, un tot terreny, entre d'altres, amb una pala o un altre sistema acoblat per a despla\u00e7ar la neu o expulsar-la. Hi ha dos sistemes per a llevar la neu, apartant-la amb una pala o mitjan\u00e7ant una turbina que la llan\u00e7a lluny. Amb nevades de diversos metres d'altura, aquest darrer \u00e9s el sol sistema que es pot utilitzar. Tamb\u00e9 s'usen, per a netejar les vies de ferrovies, trens llevaneu com la S\u00e8rie 300. En els pols les llevaneus tamb\u00e9 s\u00f3n necess\u00e0ries perqu\u00e8 puguin aterrar els avions. Es llancen primer les m\u00e0quines necess\u00e0ries a partir de l'avi\u00f3 amb un paracaigudes i un cop preparada la superf\u00edcie l'avi\u00f3 pot aterrar i enlairar-se.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En sentit material, una mostra \u00e9s una petita part o quantitat d'una mat\u00e8ria o subst\u00e0ncia que \u00e9s emprada per a analitzar-la i determinar diverses propietats f\u00edsiques, qu\u00edmiques o altres. Les propietats de la mostra indiquen les propietats del conjunt de partida amb un cert grau de precisi\u00f3.\nLa magnitud de la mostra \u00e9s molt petita referida a la magnitud del conjunt. En conjunts de gran magnitud, la magnitud absoluta de la mostra pot ser important.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnologia medieval s'aplica a la tecnologia utilitzada en l'edat mitjana, particularment, en l'Europa sota el domini cristi\u00e0. Despr\u00e9s del Renaixement del segle XII, l'Europa medieval va experimentar un canvi radical en la taxa d'invencions, innovacions en les maneres d'administrar les mesures tradicionals de producci\u00f3, i el creixement econ\u00f2mic. El per\u00edode va experimentar avan\u00e7os tecnol\u00f2gics importants, incloent l'adopci\u00f3 de la p\u00f3lvora, la invenci\u00f3 dels molins de vent horitzontals, ulleres, rellotges mec\u00e0nics i molins d'aigua, t\u00e8cniques de construcci\u00f3 (estil g\u00f2tic, castells medieval), i millores en l'agricultura en general (rotaci\u00f3 de cultius).\nEl desenvolupament dels molins d'aigua des dels seus or\u00edgens va ser notable i ampli, i va comprendre des de l'agricultura als serradores, per a fusta i pedra. Cap a l'any 1086 quan es publica el Llibre Domesday, la majoria dels pobles importants comptaven amb molins rotatoris, totalitzant uns 6.500 en Anglaterra. Tamb\u00e9 s'emprava molt l'energia hidr\u00e0ulica en la mineria per aixecar la mena dels pous, partir la mena i fins i tot per propulsar els manxas.\nEls avan\u00e7os t\u00e8cnics europeus entre els segles XII i XIV van ser desenvolupats a partir de t\u00e8cniques arrelades en l'Europa medieval, originats en antecedents romans i bizantins, o adaptats d'intercanvis multiculturals producte de xarxes comercials amb el m\u00f3n isl\u00e0mic, Xina i l'\u00cdndia. Sovint, l'aspecte revolucionari no va ser l'acte d'invenci\u00f3 en si mateix, sin\u00f3 en el seu refinament tecnol\u00f2gic i aplicaci\u00f3 al poder pol\u00edtic i econ\u00f2mic. Encara que la p\u00f3lvora havia estat utilitzada pels xinesos durant molt temps, van ser els europeus els qui van desenvolupar i perfeccionar el seu potencial militar, precipitant l'expansi\u00f3 europea i eventualment l'imperialisme de l'era moderna.\nTamb\u00e9 es van realitzar importants avan\u00e7os a la tecnologia mar\u00edtima. Els avan\u00e7os en la construcci\u00f3 naval van incloure els vaixells amb m\u00faltiples masteler\u00e9s amb v\u00e9s-les llatines, el tim\u00f3 muntat al codast i la construcci\u00f3 del casc comen\u00e7ant per l'armadura. Aquests desenvolupaments juntament amb noves t\u00e8cniques n\u00e0utiques com la br\u00faixola seca, la vara de Jacob i l'astrolabi, van permetre el control econ\u00f2mic i militar de tots mar\u00e9s adjacents a Europa i tamb\u00e9 van permetre els assoliments n\u00e0utics a nivell mundial de l'era dels descobriments que estava naixent.\nAl comen\u00e7ament del Renaixement, la invenci\u00f3 per part de Gutenberg de la impremta mec\u00e0nica va fer possible una disseminaci\u00f3 del coneixement a una poblaci\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia, que conduiria no solament a una societat gradualment m\u00e9s igualit\u00e0ria, sin\u00f3 a una millor preparada per dominar altres cultures, inspirada per una gran reserva de coneixement i experi\u00e8ncia. Els dibuixos i esbossos dels enginyers-artistes Guido dona Vigevano i Villard de Honnecourt de finals de l'era medieval poden ser considerats com a antecessors de les obres renaixentistes de creadors tals com Taccola o da Vinci.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Opera Mathematica \u00e9s el t\u00edtol abreujat d'un llibre sobre matem\u00e0tica del qual \u00e9s autor Francisci Vietae (Fran\u00e7ois Vi\u00e8te).\nTamb\u00e9 hi ha una altra Opera Mathematica de Christopher Clavius (1538-1612).\nEl t\u00edtol sencer \u00e9s Opera mathematica in unum volumen congesta ac recognita.\nEl 1646, el corpus d'aquesta obra va ser impresa per Frans van Schooten, professor a la Universitat de Leiden. Va ser ajudat per Jacques Golius i Mersenne.\nEn aquesta obra Vieta dona a l'\u00e0lgebra uns fonaments tan s\u00f2lids com els de la geometria. Ell va crear la primera \u00e0lgebra simb\u00f2lica en fer aix\u00f2 no va dubtar a dir que amb aquesta nova \u00e0lgebra tots els problemes es podien resoldre (non nullum problema solvere).\nVieta va ser el primer matem\u00e0tic a introduir notacions pel problema i com a resultat l'\u00e0lgebra ja no estaria m\u00e9s limitada a establir regles. Vieta marc\u00e0 el final de l'\u00e0lgebra medieval (des d'Al-Khwarizmi a Stevin)", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els Premis Nacionals de Recerca s\u00f3n uns premis atorgats per la Fundaci\u00f3 Catalana per a la Recerca i la Innovaci\u00f3, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que tenen com a finalitat fomentar el reconeixement social de la ci\u00e8ncia i l'activitat dels investigadors, mecenes, empresaris i comunicadors.Els Premis Nacionals de Recerca s\u00f3n les m\u00e0ximes distincions que s'atorguen en l'\u00e0mbit de la recerca a Catalunya, amb les quals el Govern i reconeixen i reflecteixen les diverses facetes tant de l'activitat investigadora com de les iniciatives de comunicaci\u00f3 i divulgaci\u00f3 cient\u00edfica, de mecenatge cient\u00edfic i de cooperaci\u00f3 p\u00fablica i privada en projectes d'R+I a Catalunya.Els guardons es presenten en cinc categories:\n\nPremi Nacional de Recerca\n2011: Jordi Gal\u00ed i Garreta\n2012: Carles Sim\u00f3 i Torres\n2013: El\u00edas Campo\n2014: Lourdes Ib\u00e1\u00f1ez\n2015: Manel Esteller Badosa\n2016: Llu\u00eds Torner Sabata\n2017: Roderic Guig\u00f3 i Serra\n2018: Licia Verde\n2019: Josep Tabernero Caturla\n2020: Carme Torras i Bonaventura Clotet\nPremi Nacional de Recerca al Talent Jove\n2011: N\u00faria L\u00f3pez-Bigas\n2012: Ben Lehner\n2013: Isabelle Anguelovski\n2014: Romain Quidant\n2015: Frank Koppens\n2016: Samuel S\u00e1nchez Ord\u00f3\u00f1ez\n2017: Nanda Rea\n2018: Marc G\u00fcell\n2019: S\u00edlvia Osuna\n2020: N\u00faria Montserrat\nPremi Nacional de Comunicaci\u00f3 Cient\u00edfica\n2011: Televisi\u00f3 de Catalunya pel programa \"Valor afegit\"\n2012: Diari La Vanguardia\n2013: Diari ARA\n2014: Consorci Resid\u00e8ncia d'Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya\n2015: Programa Qu\u00e8quicom de Televisi\u00f3 de Catalunya\n2016: Programa Din\u00e0miks, del canal Super3\n2017: Publicaci\u00f3 digital \"UABDivulga\", de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB)\n2018: Programa NanoEduca\n2019: Associaci\u00f3 Catalana de Comunicaci\u00f3 Cient\u00edfica\n2020: Revista M\u00e8tode\nPremi Nacional de Mecenatge Cient\u00edfic\n2011: Pere Mir\n2012: Pere Balsells\n2013: Fundaci\u00f3 Josep Carreras contra la leuc\u00e8mia\n2014: Fundaci\u00f3 Bot\u00edn\n2015: Fundaci\u00f3 Catalunya-La Pedrera\n2016: Fundaci\u00f3 banc\u00e0ria La Caixa\n2017: Fundaci\u00f3 La Marat\u00f3 de TV3\n2018: Fundaci\u00f3 Pasqual Maragall\n2019: Fundaci\u00f3 Cient\u00edfica de l\u2019Associaci\u00f3 Espanyola Contra el C\u00e0ncer\n2020: Fundaci\u00f3 V\u00edctor Gr\u00edfols i Lucas\nPremi Nacional al Partenariat Publicoprivat en R+I\n2011: IBM i Barcelona Supercomputing Center\n2012: Henkel, l\u2019Institut Catal\u00e0 d\u2019Investigaci\u00f3 Qu\u00edmica (ICIQ) i la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB)\n2013: KIC InnoEnergy Iberia\n2014: L'empresa \"Matgas 2000 AEI\"\n2015: Fundaci\u00f3 Al\u00edcia\n2016: Centre Tecnol\u00f2gic de l'Aigua (Cetaqua)\n2017: Plataforma de recerca col\u00b7laborativa en l'\u00e0mbit de la mobilitat \"Cooperative Automotive Research Network\" (CARNET), impulsada per SEAT, Volkswagen Group Research i la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya (UPC)\n2018: Repsol-BSC Research Center (RBRC)\n2019: Ricoh Additive Manufacturing Centre (Ricoh-CIM UPC)\n2020: B. Braun Surgical SAU", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Aigua potable (del llat\u00ed: potabilis, derivatiu del verb potare= beure) \u00e9s aigua que es pot beure o utilitzar per a la preparaci\u00f3 dels aliments. La quantitat d'aigua potable necess\u00e0ria per mantenir una bona salut varia i dep\u00e8n del nivell d'activitat f\u00edsica, l'edat, els problemes relacionats amb la salut i les condicions ambientals. Aquells que treballen en un clima c\u00e0lid, poden necessitar-se fins a 16 litres al dia.\nNormalment als pa\u00efsos desenvolupats, l\u2019aigua de l\u2019aixeta compleix els est\u00e0ndards de qualitat de l\u2019aigua potable, tot i que nom\u00e9s una petita proporci\u00f3 es consumeix o s\u2019utilitza en la preparaci\u00f3 d\u2019aliments. Altres usos t\u00edpics s\u00f3n el rentatge, lavabos i regadiu. Les aig\u00fces grises tamb\u00e9 es poden utilitzar per als lavabos o per al reg. El seu \u00fas per al reg per\u00f2 pot estar associat a riscos. L\u2019aigua tamb\u00e9 pot ser inacceptable a causa de nivells de toxines o s\u00f2lids en suspensi\u00f3.\nA escala mundial, el 2015, el 89% de les persones tenien acc\u00e9s a l\u2019aigua des d\u2019una font adequada per beure, anomenada font d\u2019aigua millorada. A l\u2019\u00c0frica subsahariana, l\u2019acc\u00e9s a l\u2019aigua potable oscil\u00b7lava entre el 40% i el 80% de la poblaci\u00f3. Prop de 4.200 milions de persones a tot el m\u00f3n tenien acc\u00e9s a l\u2019aigua de l\u2019aixeta, mentre que altres 2.400 milions tenien acc\u00e9s a pous o aixetes p\u00fabliques. L'Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut considera l'acc\u00e9s a aigua potable segura un dret hum\u00e0 b\u00e0sic.\nEntre 1.000 i 2.000 milions de persones no tenen aigua potable segura, un problema que causa 30.000 morts cada setmana. Hi ha m\u00e9s gent que mor per la manca d'aigua que per la guerra, segons va dir el secretari general de l\u2019ONU, Ban Ki-moon, el 2010.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Facilitat d'acc\u00e9s a la tecnologia t\u00e9 relaci\u00f3 amb el desenvolupament d'un pa\u00eds. Ja que les riqueses i el creixement de la societat est\u00e0 molt lligat al nivell d'acc\u00e9s a la tecnologia i la innovaci\u00f3. Creant aix\u00ed a escala global la necessitat que els ciutadans es vegin obligats a estar cada vegada m\u00e9s interconnectats.Per una banda, s'observa que aquesta facilitat envers l'acc\u00e9s a moltes d'aquestes tecnologies pot ajudar a crear un m\u00f3n m\u00e9s equitatiu, pac\u00edfic i just. Fent aix\u00ed que aquests aven\u00e7os digitals donin suport a alguns dels 17 objectius de desenvolupament sostenible establerts per les Nacions Unides. Entre els quals s'aprecien, la reducci\u00f3 de la mortalitat materna i infantil, la reducci\u00f3 de la pobresa extrema, l'alfabetitzaci\u00f3 universal, l'agricultura sostenible, entre d'altres.No obstant aix\u00f2, l'acc\u00e9s a la tecnologia tamb\u00e9 pot provocar una amena\u00e7a envers la privacitat de cada individu, o la seguretat d'aquest. A m\u00e9s tamb\u00e9 pot alimentar la desigualtat, tenint aix\u00ed implicacions en els principals drets humans.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Honeybee Robotics Spacecraft Mechanisms Corporation \u00e9s una empresa de tecnologia i rob\u00f2tica de naus espacials amb seu  a Brooklyn, Nova York, amb oficines a Pasadena, Calif\u00f2rnia i Longmont, Colorado. Va ser fundada el 1983 per Stephen Gorevan i Chris Chapman. El juny de 2017, Honeybee Robotics va ser adquirida per Ensign-Bickford Industries", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una targeta magn\u00e8tica \u00e9s una l\u00e0mina amb una banda magn\u00e8tica on es poden registrar unes dades i llegir-les posteriorment amb rapidesa (p. ex.: per identificaci\u00f3 d'un usuari).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un compost refor\u00e7at amb fibres (CRF) \u00e9s un material que s'ha format per la uni\u00f3 de dos materials diferents per aconseguir la combinaci\u00f3 de propietats que no son possible d'obtenir als materials originals. A aquest material compost s'afegeixen fibres per trobar altres propietats.\nEl CRF consta de tres components: \n\nles fibres discont\u00ednues o com la fase dispersa,\nla matriu com la fase cont\u00ednua\nla regi\u00f3 de la interfase fina, tamb\u00e9 coneguda com la interf\u00edcie.Aquest \u00e9s un tipus de grup de compostos avan\u00e7ats, que fa \u00fas de closca d'arr\u00f2s, pellofa d'arr\u00f2s, i el pl\u00e0stic com a ingredients. Aquesta tecnologia consisteix en un m\u00e8tode de refinaci\u00f3, barreja i composici\u00f3 de fibres naturals dels corrents de deixalles de cel\u00b7lulosa per formar un material d'alta resist\u00e8ncia compost de fibra en una matriu polim\u00e8rica. Els materials de rebuig o de base designats per la seva utilitat en aquest cas s\u00f3n les dels termopl\u00e0stics de residus i les diferents categories de residus cel\u00b7lul\u00f2sics, inclosa la closca d'arr\u00f2s i serradures.\nUn compost refor\u00e7at amb fibra (CRF) \u00e9s d'alt rendiment compost de fibra aconseguida i fa possible per entrecreuament mol\u00e8cules de cel\u00b7lulosa de fibra amb resines en la matriu del material de CRF a trav\u00e9s d'una propietat molecular re-enginyeria de processos, obtenint un producte d'excel\u00b7lents propietats estructurals.A trav\u00e9s d'aquesta gesta de l'enginyeria molecular, es pot tornar a seleccionar les propietats f\u00edsiques i estructurals de la fusta clonades amb \u00e8xit i resideixen en el producte CRF, a m\u00e9s d'altres atributs cr\u00edtics per obtenir les propietats de rendiment superior a la fusta contempor\u00e0nia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Retromedia \u00e9s el fenomen que dona lloc a la persist\u00e8ncia i retorn d'antigues tecnologies.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Analog Science Fiction and Fact \u00e9s una revista de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 nord-americana, publicada sota diversos noms des del 1930. Titulada originalment Astounding Stories of Super-Science, el primer volum data del gener de 1930, publicat per William Clayton i editat per Harry Bates. Clayton entr\u00e0 en bancarrota el 1933, i es va vendre la revista a Street & Smith. El nou editor fou F. Orlin Tremaine, que va convertir Astounding en la revista l\u00edder del g\u00e8nere pulp de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, que acabava de n\u00e9ixer. Va publicar hist\u00f2ries de renom com Legion of Space, de Jack Williamson, i Twilight, de John W. Campbell. A finals de 1937, Campbell va assumir la tasca d'editor sota la supervisi\u00f3 de Tremaine, que va deixar la revista l'any seg\u00fcent, fet que va donar m\u00e9s independ\u00e8ncia a Campbell. Els seg\u00fcents anys Campbell va publicar moltes hist\u00f2ries que es van convertir en cl\u00e0ssics del g\u00e8nere, entre les quals la saga de La Fundaci\u00f3 d'Isaac Asimov, Slan (d'Alfred Elton van Vogt), i diverses novel\u00b7les i hist\u00f2ries de Robert A. Heinlein. El per\u00edode que comen\u00e7a quan Campbell esdev\u00e9 editor sovint \u00e9s conegut com l'edat d'or de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3.\nEl 1950 havien aparegut ja diverses revistes competidores, entre les quals Galaxy Science Fiction i The Magazine of Fantasy & Science Fiction. L'inter\u00e8s de Campbell en alguns temes pseudocient\u00edfics, com ara la dian\u00e8tica, va alienar alguns dels seus escriptors habituals, i ja no es considerava Astounding com la revista capdavantera del ram, malgrat la publicaci\u00f3 de diverses hist\u00f2ries populars i influents: la novel\u00b7la Mission of Gravity de Hal Clement i The Cold Equations de Tom Godwin. El 1960, Campbell va canviar el t\u00edtol de la revista a Analog Science Fiction & Fact; feia temps que volia treure el mot \"Astounding\" del t\u00edtol, que considerava massa sensacionalista. Per aquelles dates, Street & Smith va vendre la revista a Cond\u00e9 Nast. Campbell en va seguir sent l'editor fins a la seva mort l'any 1971.\nBen Bova en va prendre el relleu entre el 1972 i el 1978, i el car\u00e0cter de la revista va canviar de forma notable, ja que Bova estava disposat a publicar ficci\u00f3 que inclo\u00efa contingut sexual i paraulotes. Bova va publicar hist\u00f2ries com The Gold at the Starbow's End, de Frederik Pohl, que va ser nominada a un premi Hugo i a un premi Nebula, i Hero, de Joe Haldeman, la primera hist\u00f2ria de la saga The Forever War, tamb\u00e9 guanyadora de premis Hugo i Nebula. Pohl no havia pogut vendre a Campbell, i Hero havia estat rebutjada per Campbell en no considerar-la apropiada per la revista. Bova va guanyar cinc premis Hugo consecutius per la seva tasca com a editor d'Analog.\nStanley Schmidt va succeir Bova, i va continuar publicant bona part dels mateixos autors que havien contribu\u00eft durant anys. Malgrat l'\u00e8xit inicial a l'hora de mantenir la revista en circulaci\u00f3, es va criticar l'estancament i monotonia de la revista. Analog es va vendre aDavis Publications el 1980, i posteriorment a Dell Magazines el 1992. Crosstown Publications va comprar Dell el 1996 i en segueix sent l'editorial. Schmidt va romandre com a editor fins al 2012, quan fou reempla\u00e7at per Trevor Quachri.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les tisores o estisores s\u00f3n una eina de tall utilitzada en molts \u00e0mbits de l'activitat humana. Consta de dues fulles met\u00e0l\u00b7liques (cadascuna anomenada tisora), esmolades pel costat interior, acabades en un buit on es poden introduir els dits, i articulades en un eix pels seus extrems.\nEntre els diferents tipus de tisores es podrien destacar les tisores d'esporgar (tamb\u00e9 anomenades de podar), les de perruqueria, les de paper, les d'electricista, les de sastre ,les de cuina,les de cosir. etc... En la fabricaci\u00f3 del vidre tamb\u00e9 es fan servir per a tallar aquest en calent, aix\u00ed com en d'altres tecnologies.\n\u00c9s important anar amb compte en la seva manipulaci\u00f3, ja que el seu mal \u00fas pot derivar en ferides (talls) del que l'utilitza o a qui l'envolta (sobretot en els dits o mans).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El nus de sang \u00e9s el nus m\u00e9s utilitzat per unir seccions monofilament de nil\u00f3, ja que aquest t\u00e9 una resist\u00e8ncia equivalent a la resist\u00e8ncia inherent de les cordes que el conformen. Altres nusos utilitzats per a aquest prop\u00f2sit pot presentar una disminuci\u00f3 considerable de resist\u00e8ncia. A la pesca amb mosca, aquest nus serveix per a construir una disminuci\u00f3 gradual de di\u00e0metre entre la l\u00ednia principal i l'extrem on hi ha l'ham. El principal inconvenient del nus de sang \u00e9s la destresa necess\u00e0ria per a lligar-lo. Tamb\u00e9 \u00e9s probable que s'encalli, que no \u00e9s una preocupaci\u00f3 en la l\u00ednia de pesca, ja que no \u00e9s una gran p\u00e8rdua el tallar la l\u00ednia, per\u00f2 pot ser un problema en una corda normal.\n\nEn el nus de sang, les dues l\u00ednies per a ser unides es solapen uns 6-8 cent\u00edmetres amb els extrems de les dues l\u00ednies en direccions oposades. L'extrem d'una l\u00ednia s'embolica 4-6 vegades al voltant de la segona l\u00ednia i la porci\u00f3 restant del primer extrem es col\u00b7loca novament i es passa entre les l\u00ednies en el comen\u00e7ament de les embolcalls. L'extrem de la segona l\u00ednia \u00e9s embolicat en 4-6 vegades al voltant de la primera l\u00ednia i el final d'aquesta l\u00ednia \u00e9s portada novament i es passa al que \u00e9s ara un espai oval entre la primera embolcall de cada set.\nEl m\u00e8tode anterior s'ha anomenat per Stanle Barnes ( Anglers 'Knots in Gut & Nylon , segona edici\u00f3, 1951), \"outcoil\", i es diferencia del m\u00e8tode que s'assembla al nus acabat des del comen\u00e7ament, \"incoil\". Les imatges aqu\u00ed estan incorrectes per presentar el nus acabat al tenir els seus extrems lliures des del centre del nus als extrems finals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Xarxa d'Innovaci\u00f3 P\u00fablica (XIP) est\u00e0 formada per un grup de professionals de diferents administracions p\u00fabliques que tenen l'objectiu de promocionar la innovaci\u00f3 i el coneixement obert dins del sector p\u00fablic, implicant tant els agents institucionals com la societat civil. L'objectiu final \u00e9s encomanar els processos d'innovaci\u00f3 dins de l'estructura social, empresarial i administrativa, millorant-ne les formes d'organitzaci\u00f3 externa i interna.El mes de juny del 2012 va presentar el seu Ideari que \u00e9s el fruit d'un treball col\u00b7laboratiu constru\u00eft a partir de sis grans eixos: GOV, COM, NET, ORG, EDU i CAT, que intenten englobar els diferents \u00e0mbits d'acci\u00f3 en qu\u00e8 la Xarxa d'Innovaci\u00f3 P\u00fablica (XIP) es proposa incidir tot fent propostes concretes perqu\u00e8 l'Administraci\u00f3 les tingui en consideraci\u00f3 i les pugui implantar.El 31 de gener de 2013 presenta el v\u00eddeo Govern obert, amb l'objectiu de difondre aquest concepte l, i tamb\u00e9 n'elabora una infografia. El 2014 exposa un nou projecte: el llibre 42 veus sobre el govern obert, una publicaci\u00f3 col\u00b7laborativa en la qual 42 experts d'arreu del m\u00f3n ofereixen el seu coneixement sobre aquest concepte i que t\u00e9 com a resultat 42 articles breus i concisos sobre el govern obert.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Nederlands Centrum voor Biodiversiteit Naturalis \u00e9s el Museu Nacional d'Hist\u00f2ria Natural dels Pa\u00efsos Baixos, amb seu a Leiden. Es va originar de la fusi\u00f3 del Rijksmuseum van Natuurlijke Historie (abreujat RMNH) i del Rijksmuseum van Geologie en Mineralogie (abreujat RGM) el 1984. L'any 1986 es va decidir que el museu havia de convertir-se en un museu p\u00fablic i se'n va construir un nou edifici. El nou edifici va costar uns 60 milions d'euros, convertint-se en el segon edifici de museu m\u00e9s car dels Pa\u00efsos Baixos.\nEl museu obre tots els dies de la setmana de 10 del mat\u00ed a 5 de la tarda. El preu de l'entrada \u00e9s de 7.00 euros entre 4 i 12 anys, 9.00 euros entre 13 i 17, 11.00 euros entre 18 i 65, i 10.00 euros pels m\u00e9s grans de 65 anys.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Electronic Entertainment Expo 2013, comunament coneguda com a E3 2013, va ser de 19\u00aa celebraci\u00f3 de la Electronic Entertainment Expo. Aquest esdeveniment va tenir lloc a Los Angeles Convention Center a Los Angeles, Calif\u00f2rnia. Aquest va comen\u00e7ar l'11 de juny de 2013 i va finalitzar el 13 de juny de 2013, amb 48.200 assistents totals.Els principals punts destacats van incloure detalls de dues grans consoles de nova generaci\u00f3, la Microsoft Xbox One i la Sony PlayStation 4, aix\u00ed com els jocs de Nintendo Super Mario 3D World, Mario Kart 8, i Super Smash Bros per a Nintendo 3DS i Wii U.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un radom \u00e9s, en enginyeria de telecomunicacions, el recobriment d'una antena, i s'utilitza per protegir-la de les inclem\u00e8ncies meteorol\u00f2giques (pluja, vent, calamarsa, neu...), sense que les seves propietats electromagn\u00e8tiques es vegin afectades i l'antena continu\u00ef sent transparent a les ones de r\u00e0dio. El podem trobar, per exemple, en radars muntats a l'exterior, ja sia en avions o en equip est\u00e0tic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Alta tecnologia o \u00faltima tecnologia (en angl\u00e8s High-technology o High-tech) \u00e9s aquella tecnologia que es troba en el m\u00e9s avan\u00e7at o nivell m\u00e9s alt de desenvolupament o, senzillament, la tecnologia m\u00e9s avan\u00e7ada disponible en el present.\nEls productes considerats actualment d'alta tecnologia s\u00f3n sovint els que incorporen l'electr\u00f2nica avan\u00e7ada d'inform\u00e0tica, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha els biotecnol\u00f2gics o els de nous materials.\nLa tecnologia m\u00e9s avan\u00e7ada pot aportar molts avantatges, per\u00f2 tamb\u00e9 presenta riscos i desavantatges considerables, ra\u00f3 per la qual moltes vegades, en camps com l'exploraci\u00f3 espacial o el militar, s'opta per la tecnologia certificada, m\u00e9s antiga per\u00f2 tamb\u00e9 m\u00e9s fiable, i a vegades molt m\u00e9s assequible i barata de mantenir.\nEn arquitectura tamb\u00e9 existeix un estil arquitect\u00f2nic conegut com a High tech d'on prov\u00e9 el nom de l'avan\u00e7 tecnol\u00f2gic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El control de qualitat \u00e9s el conjunt de programes, t\u00e8cniques i accions que es realitzen, ja siguin a trav\u00e9s d'an\u00e0lisis, assaigs o altres eines de Control de gesti\u00f3 disponibles per tal de detectar defectes existents en productes, processos o serveis.\nUn cop recollida tota la informaci\u00f3 possible, el control de qualitat es basa en l'an\u00e0lisi i interpretaci\u00f3 de dades per assegurar que els productes o serveis finals estiguin dissenyats i es produeixin per tal de satisfer els requisits i especificacions demandades per tots els usuaris, i no nom\u00e9s l'usuari final. Els assaigs es fan sobre mostres, quan s'usen objectes sencers, o provetes extretes d'una mostra m\u00e9s gran.\nA partir del moment en qu\u00e8 l'oferta supera la demanda \u00e9s quan el terme \"qualitat\" pren protagonisme davant la producci\u00f3, ja que el client t\u00e9 on escollir. Cal destacar el proc\u00e9s d'autocontrol, el control per part dels operadors de les peces fabricades, que fomenta la sensaci\u00f3 de responsabilitat, obt\u00e9 una millora de la qualitat i una disminuci\u00f3 dels costos.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Beinn Eighe (pronunciat pe\u0272\u02c8e.\u0259 \u02c8r\u02e0u\u0259s\u032at\u032aaxk mo\u02d0\u027e) \u00e9s una de les muntanyes de la regi\u00f3 de Torridon de les Terres Altes d'Esc\u00f2cia (Regne Unit). Forma una llarga cresta amb molts espolons i cims, dos dels quals estan classificats com munros. El nom Beinn Eighe ve del ga\u00e8lic escoc\u00e8s i significa 'muntanya de llima'.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Babcock & Wilcox Company (B&W) \u00e9s una empresa multinacional estatunidenca dedicada al disseny, enginyeria, manufactura, servei i construcci\u00f3 d'equips de generaci\u00f3 d'energia el\u00e8ctrica i sistemes de control de la contaminaci\u00f3, per a serveis p\u00fablics i ind\u00fastries. La seva secci\u00f3 de calderes ha proporcionat m\u00e9s de 300.000 megawatts de capacitat instal\u00b7lada en m\u00e9s de 90 pa\u00efsos.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El refinament del coure per electr\u00f2lisi, \u00e9s un proc\u00e9s que garanteix un nivell de puresa del coure del 99.99%, necessari per poder utilitzar-lo. El coure \u00e9s un molt bon conductor de l'electricitat i, per aquest motiu, s'utilitza pel cablejat el\u00e8ctric. No obstant aix\u00f2, petites quantitats d'impureses poden reduir de manera important la seva capacitat per conduir el corrent el\u00e8ctric. Per evitar aquest problema, el coure es pot purificar utilitzant una mostra impura de coure com a \u00e0node, en una c\u00e8l\u00b7lula d'electr\u00f2lisi, amb un c\u00e0tode de plat\u00ed inert o de coure pur i una soluci\u00f3 de sulfat de coure com electr\u00f2lit.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Chind\u014dgu (\u73cd\u9053\u5177, , Chind\u014dg\u016b?) \u00e9s l'art japon\u00e8s de concebre un invent que aparentment \u00e9s la soluci\u00f3 ideal a un problema particular per\u00f2 que a la pr\u00e0ctica resulta tan inapropiat o absurd que realment no t\u00e9 cap utilitat pr\u00e0ctica. A nivell internacional la International Chindogu Society (ICS) s'encarrega d'establir les condicions i requeriments necessaris perqu\u00e8 un invent sigui considerat un chindogu.El terme prov\u00e9 del japon\u00e8s i significa eina estranya (estranya (\u73cd, , chin?) eina (\u9053\u5177, , d\u014dgu?)). Des d'un punt de vista educatiu, els chindogus s\u00f3n excel\u00b7lents per tra\u00e7ar objectius creatius en estudiants de les disciplines m\u00e9s diverses, ja que no es tracta de crear sin\u00f3 de crear amb un objectiu que porta al l\u00edmit la imaginaci\u00f3 als estudiants.\nEl seu prestigi i atenci\u00f3 a nivell internacional \u00e9s tal que prestigioses institucions com la Universitat de Pittsburg proporcionen recursos a l'ICS i organitzen els seus propis concursos de chindogus.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El l\u00edmit de Bremermann \u00e9s la m\u00e0xima velocitat de calculabilitat computacional dins un sistema, en l'univers material; deriva de l'equival\u00e8ncia massa-energia d'Einstein i del principi d'incertesa de Heisenberg. Aquest valor \u00e9s important a l'hora de dissenyar algoritmes criptogr\u00e0fics, ja que es pot utilitzar per determinar la mida m\u00ednima de claus de xifrat o valors de hash necessaris per crear un algorisme que mai no es pugui esquerdar per una cerca de for\u00e7a bruta. Fou formulat per primer cop el 1962 pel matem\u00e0tic i biof\u00edsic germano-estatunidenc Hans Joachim Bremermann, de qui rep el nom.Per exemple, un ordinador amb la massa de tota la Terra que opera al l\u00edmit de Bremermann podria realitzar aproximadament 1075 c\u00e0lculs matem\u00e0tics per segon. Si se suposa que es pot provar una clau criptogr\u00e0fica amb una \u00fanica operaci\u00f3, es podria esquerdar una clau t\u00edpica de 128 bits en menys de 10 a 36 segons. Tanmateix, una clau de 256 bits (que ja s'est\u00e0 utilitzant en alguns sistemes) trigar\u00e0 uns dos minuts a esquerdar-se. Utilitzar una clau de 512 bits augmentaria el temps d'esquerdament fins a aproximar-se als 1072 anys, sense augmentar el temps de xifrat en m\u00e9s d'un factor constant (segons els algorismes de xifrat utilitzats).\nEl l\u00edmit s'ha analitzat m\u00e9s endavant en la literatura posterior com la taxa m\u00e0xima a la qual un sistema amb distribuci\u00f3 d'energia \n  \n    \n      \n        \u0394\n        E\n      \n    \n    {\\displaystyle \\Delta E}\n   pot evolucionar cap a un estat ortogonal i, per tant, distingible per un altre, \n  \n    \n      \n        \u0394\n        t\n        =\n        \n          \n            \n              \u03c0\n              \u210f\n            \n            \n              2\n              \u0394\n              E\n            \n          \n        \n        .\n      \n    \n    {\\displaystyle \\Delta t={\\frac {\\pi \\hbar }{2\\Delta E}}.}\n   En particular, Margolus i Levitin han demostrat que un sistema qu\u00e0ntic amb energia mitjana E triga almenys un temps \n  \n    \n      \n        \u0394\n        t\n        =\n        \n          \n            \n              \u03c0\n              \u210f\n            \n            \n              2\n              E\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle \\Delta t={\\frac {\\pi \\hbar }{2E}}}\n   evolucionar cap a un estat ortogonal. Tanmateix, s'ha demostrat que l'acc\u00e9s a la mem\u00f2ria qu\u00e0ntica permet, en principi, algoritmes computacionals que requereixen una quantitat de energia / temps arbitr\u00e0riament petita per un pas elemental de c\u00e0lcul.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els capfoguer \u00e9s un estri per a la llar de foc. Reben aquest nom cada una de les dues barres de metall, recolzades sobre el terra de la llar de foc, on es posen els troncs i tions, que eleven el foc sobre el s\u00f2l de la llar i en permeten l'oxigenaci\u00f3. S'utilitzen tamb\u00e9 per dipositar les olles sobre el foc per escalfar o coure el menjar. Es va trobar entre 1945 i 1958 un capfoguer ib\u00e8ric que \u00e9s \u00fanic a Catalunya.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La biologia ambiental \u00e9s la branca de la biologia que estudia la relaci\u00f3 dels sistemes biol\u00f2gics (organismes, esp\u00e8cies, ecosistemes) amb el seu entorn. \u00c9s a dir, el coneixement de la biodiversitat i del paper que juga en el funcionament de la biosfera.\nLa biologia ambiental est\u00e0 arrelada en disciplines amb una llarga tradici\u00f3 de reconeixement dels diferents \u00e9ssers vius \u2014com la bot\u00e0nica o la zoologia, en altres que tracten del funcionament dels organismes i la seva resposta al medi \u2014la fisiologia\u2014 i en altres amb una vocaci\u00f3 integradora del conjunt d'\u00e9ssers vius i del medi \u2014l'ecologia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El 2006 QV89 \u00e9s un asteroide del grup Apol\u00b7lo d'entre 24 i 30 metres de di\u00e0metre i una massa de 3,7\u00b710+7 kg. Va ser descobert el 29 d'agost de 2006 pel Catalina Sky Survey. Durant el setembre de 2019 \u00e9s previst que l'asteroide passi a prop de la Terra (a 0,04 AU, 6.000.000 km), amb unes probabilitats d'impacte de 1 entre 16.500.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Proves de rendiment cobreixen una \u00e0mplia gamma d'avaluacions d'enginyeria o funcionals, on un material, producte, sistema o persona no \u00e9s especificat per especificacions detallades de materials o components: m\u00e9s aviat, l'\u00e8mfasi \u00e9s sobre les caracter\u00edstiques finals de rendiment mesurables. La prova pot ser un procediment qualitatiu o quantitatiu.\nProves de rendiment es poden referir a l'avaluaci\u00f3 del rendiment d'un examinand hum\u00e0. Per exemple, un examen pr\u00e0ctic de conduir \u00e9s una prova de rendiment de si una persona \u00e9s capa\u00e7 de realitzar les funcions d'un conductor competent d'un autom\u00f2bil.\nEn la ind\u00fastria inform\u00e0tica, programari de prova de rendiment s'utilitza per determinar la velocitat o l'efic\u00e0cia d'un ordinador, xarxa, programa o dispositiu. Aquest proc\u00e9s pot incloure proves quantitatives fetes en un laboratori, com la mesura del temps de resposta o el nombre d'MIPS (milions d'instruccions per segon) en qu\u00e8 funciona un sistema. Tamb\u00e9 es poden avaluar atributs qualitatius com fiabilitat, escalabilitat i interoperabilitat. Les proves de rendiment es fan sovint conjuntament amb proves d'estr\u00e8s.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Congr\u00e9s d'Arxiv\u00edstica i Gesti\u00f3 de Documents de Catalunya \u00e9s un esdeveniment cient\u00edfic organitzat biannualment per l'Associaci\u00f3 d'Arxivers de Catalunya des de 1987. Fins a la desena edici\u00f3 van ser anomenades jornades. \u00c9s a partir de l'onzena edici\u00f3, a La Seu d'Urgell, que la trobada cient\u00edfica \u00e9s anomenada congr\u00e9s.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'amaratge \u00e9s el m\u00e8tode d'aterratge d'una nau amb paracaigudes en un cos d'aigua. Va ser utilitzat per les naus espacials tripulades nord-americans abans del programa espacial Shuttle. Tamb\u00e9 li \u00e9s possible aterrar en l'aigua a la nau russa Soiuz i a la nau xinesa Shenzhou, encara que a\u00e7\u00f2 \u00e9s nom\u00e9s una conting\u00e8ncia. L'\u00fanic exemple d'un amaratge no desitjat en la hist\u00f2ria sovi\u00e8tica \u00e9s l'aterratge de la Soiuz 23.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les tecnologies de la informaci\u00f3 i de la comunicaci\u00f3 (TIC o NTIC per a noves tecnologies de la informaci\u00f3 i de la comunicaci\u00f3 o IT per a \u00abInformation Technology\u00bb) agrupen els elements i les t\u00e8cniques utilitzades en el tractament i la transmissi\u00f3 de les informacions, principalment d'inform\u00e0tica, internet i telecomunicacions. Per extensi\u00f3, designen el sector d'activitat econ\u00f2mica.\n\nL'\u00fas de les tecnologies d'informaci\u00f3 i comunicaci\u00f3 entre els habitants d'una poblaci\u00f3 ajuda a disminuir el buit digital existent en aquesta localitat, ja que augmentaria el conglomerat d'usuaris que utilitzen les TIC com a mitj\u00e0 tecnol\u00f2gic per al desenvolupament de les seves activitats i per aix\u00f2 es redueix el conjunt de persones que no les utilitzen.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una bateria d'autom\u00f2bil \u00e9s un tipus de bateria el\u00e8ctrica recarregable que li proporciona energia el\u00e8ctrica. Pot ser una bateria AEI (Arrancada - Enllumenat - Ignici\u00f3) o una bateria de tracci\u00f3 (emprada com a font d'energia principal d'un vehicle el\u00e8ctric).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Metodologia \u00e9s l'an\u00e0lisi sistem\u00e0tica i te\u00f2rica dels m\u00e8todes aplicats a un \u00e0mbit d'estudi. Inclou conceptes com paradigma, model te\u00f2ric, fases i t\u00e8cniques quantitatives i qualitatives. \u00c9s un element clau de les ci\u00e8ncies formals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El multiplicador de gir (tamb\u00e9 conegut com a overdrive) \u00e9s un dispositiu mec\u00e0nic que t\u00e9 com finalitat multiplicar la relaci\u00f3 de transmissi\u00f3 de la caixa de canvis d'un autom\u00f2bil, amb la finalitat d'aconseguir major velocitat i un menor consum a costa de perdre parell motor. Fa el contrari de la caixa reductora d'un vehicle tot terreny que desmultiplica dividint (normalment per 2) la relaci\u00f3 de transmissi\u00f3 de tot el canvi.Pot referir-se a dos m\u00e8todes diferents per aconseguir aquesta finalitat:\nEl primer \u00e9s un aparell que es feia servir normalment en vehicles de tracci\u00f3 posterior, instal\u00b7lat a la sortida de la caixa de canvis cap al diferencial que permetia (mitjan\u00e7ant un interruptor) poder escollir una relaci\u00f3 de transmissi\u00f3 sobre-elevada per mantenir altes velocitats de creuer.\nL'altre \u00e9s una combinaci\u00f3 d'engranatges dins de la pr\u00f2pia caixa de canvis que aconsegueix una velocitat de gir de sortida m\u00e9s elevada que la d'entrada, aix\u00ed, l'overdrive no \u00e9s un dispositiu a part o diferenciat, sin\u00f3 que forma part d'un altre.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una pantalla inflable \u00e9s un tipus de pantalla que permet projectar imatges de gran format en esdeveniments a l'aire lliure. La seva caracter\u00edstica m\u00e9s important \u00e9s que es pot muntar r\u00e0pidament en qualsevol lloc, sobretot en esdeveniments massius a la fresca. Conv\u00e9 per a cinemes d'estiu i espectacles en places de valor hist\u00f2ric delicades que no permeten la instal\u00b7laci\u00f3 d'estructures pesants. Va ser desenvolupada per l'empresa alemanya The Airscreen Company.La pantalla inflable consta d'un marc inflable fet per una lona extraforta de pl\u00e0stic i d'una pantalla de cinema feta d'un material PVC resistent a les inclem\u00e8ncies meteorol\u00f2giques. Tot i que generalment s\u00f3n for\u00e7a grans, fins a 40 \u00d7 20m, tamb\u00e9 n'existeixen models m\u00e9s petits per a \u00fas privat o festes familiars.Compta amb un ventilador silenci\u00f3s que permet mantenir la pressi\u00f3 alta de l'estructura de forma constant i per tant, la seva rigidesa. L'estabilitat del marc s'aconsegueix a trav\u00e9s de quatre punts d'ancoratge que el sostenen. Aquests punts d'ancoratge varien des cubs de tones d'aigua a cada cantonada fins a estaques cargol com les utilitzades per ancorar i muntar les carpes dels circs. El s\u00f3 es pot difondre amb un sistema de refor\u00e7 de so tradicional, o tamb\u00e9 als autocinemes amb una xarxa local per l'autor\u00e0dio.La facilitat de muntatge les van fer popular arreu del m\u00f3n. Quan s'ha trobat l'indret i s'han obtingut les autoritzaci\u00f3ns indispensables \u2013al cas de projecci\u00f3 p\u00fablica\u2013, la pantalla es pot muntar en una bona hora. Serveixen, entre d'altres, al patronat de Turisme de Val\u00e8ncia per organitzar el programa estival \u00abCine a les platges\u00bb. Durant la pand\u00e8mia del Covid-19 van guanyar en popularitat com a soluci\u00f3 per organitzar (auto)cinemes improvisats que permeten organitzar un oci compartit tot i mantenir la dist\u00e0ncia de seguretat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un data-temps grup (DTG) en missatges de comunicacions, \u00e9s un conjunt de car\u00e0cters, normalment en un format prescrit, utilitzat per expressar l'any, el mes, el dia del mes, l'hora del dia, el minut de l'hora, i la zona hor\u00e0ria. El DTG es col\u00b7loca normalment a l'encap\u00e7alament del missatge. Un exemple \u00e9s \"09:24 maig 10, 2015 (UTC)\" o tamb\u00e9 \"100924Z MAI 15\". Els DTG poden ser utilitzats com a identificador de missatge si \u00e9s \u00fanic per cada missatge. El DTG \u00e9s utilitzat dins tr\u00e0nsit de missatge. Exemple: \u00d89163\u00d8Z JUL 11 representa 163\u00d8 GMT el 9 de juliol de 2\u00d811.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Tradicionalment la sociologia de la ci\u00e8ncia estudia la ci\u00e8ncia com a instituci\u00f3 social, on els seus membres (els cient\u00edfics) actuen sota unes pautes determinades. Per una banda, centra el seu estudi en els valors, regles i pautes de comportament que organitzen l'acci\u00f3 individuals i col\u00b7lectiva de la comunitat cient\u00edfica. Per altra banda, s'interessa per les relacions que pot establir la ci\u00e8ncia amb altres institucions socials, com l'estat, l'ex\u00e8rcit o la ind\u00fastria.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El br\u00e0queting \u00e9s una t\u00e8cnica fotogr\u00e0fica que consisteix a realitzar diverses fotografies del mateix subjecte, variant en cada imatge les diverses opcions de la  configuraci\u00f3 de c\u00e0mera. Alguns d'aquests elements s\u00f3n la velocitat d'obturaci\u00f3, l'exposici\u00f3 o l'obertura del diafragma. \u00c9s una t\u00e8cnica molt \u00fatil per situacions on \u00e9s dif\u00edcil obtenir un bon resultat en una sola fotografia, especialment si una petita variaci\u00f3 en alguna de les opcions de configuraci\u00f3 pot afectar en gran manera. Serveix per definir els par\u00e0metres m\u00e9s adequats per la imatge. Tamb\u00e9 pot ser \u00fatil per tenir un major control del contrast de llums i ombres.Un cop tenim totes les imatges resultants podem triar la que m\u00e9s s'adeq\u00fci als resultats esperats o podem fusionar diverses imatges seleccionades mitjan\u00e7ant un software d'ordinador, de manera que tenim una imatge m\u00e9s completa.  \nQuan el br\u00e0queting es realitza directament amb la c\u00e0mera digital s'anomena Autobr\u00e0queting . Es programa la c\u00e0mera perqu\u00e8 realitzi diverses fotografies, i en cada imatge par\u00e0metres determinats varien, llavors una de les imatges s'assegura que ser\u00e0 correcta. \u00c9s una opci\u00f3 molt m\u00e9s senzilla que el m\u00e8tode manual, en qu\u00e8 el fot\u00f2graf o fot\u00f2grafa ha de variar la configuraci\u00f3 a cada imatge.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Resource Reservation Protocol (RSVP) \u00e9s un protocol per permetre a les aplicacions escollir entre diversos nivells de servei d'entrega dels paquets que generen. Requerint \u00fanicament que: \nEls elements durant el seu cam\u00ed (nodes i subxarxes) han de disposar de mecanismes per controlar la QoS. Tals mecanismes els proporcionen els serveis de control de QoS com Controlled-Load i Guaranteed Services.\nHa d'existir un procediment per sol\u00b7licitar des de l'aplicaci\u00f3 fins a les subxarxes, els requeriments que es necessitaran durant el cam\u00ed que han de realitzar els paquets. Aquest procediment RSVP el realitza a trav\u00e9s dels missatges RESV i PATH.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les llistes de correu o llistes de distribuci\u00f3 s\u00f3n un \u00fas especial del correu electr\u00f2nic que permet la distribuci\u00f3 massiva d'informaci\u00f3 entre m\u00faltiples usuaris d'Internet simult\u00e0niament.\nEn una llista de correu s'escriu un missatge a l'adre\u00e7a de la llista (exemple: llista@correu.org) i arriba massivament a totes les persones inscrites en la llista. Segons com estigui configurada la llista de correu, l'usuari podr\u00e0 o no tenir la possibilitat d'enviar correus.\nMoltes organitzacions utilitzen cada vegada m\u00e9s aquesta eina per mantenir serveis d'informaci\u00f3 amb not\u00edcies, publicitat i altres informacions d'inter\u00e8s sobre una tem\u00e0tica concreta. Per no caure en pr\u00e0ctiques de spam, els correus s'envien pr\u00e8via inscripci\u00f3 del destinatari i donant l'oportunitat de cancel\u00b7lar-la sempre que vulgui.\nLes llistes de correu electr\u00f2nic acostumen a funcionar de forma autom\u00e0tica mitjan\u00e7ant l'\u00fas d'un gestor de llistes de correu i una adre\u00e7a de correu electr\u00f2nic que pot rebre missatges de correu electr\u00f2nic (l'adre\u00e7a de correu de la llista).\nLes llistes de correu, anomenades tamb\u00e9 llistes de discussi\u00f3, llistes de distribuci\u00f3 i f\u00f2rums electr\u00f2nics, es remunten al comen\u00e7ament de 1990, \u00e9s a dir, s\u00f3n molt anteriors al web 2.0 i fins i tot a Internet. Durant la d\u00e8cada de 1980 van sorgir alguns sistemes propietaris que usaven les xarxes telef\u00f2niques de transmissi\u00f3 de dades de les companyies telef\u00f2niques, un servei similar a aquest per\u00f2 t\u00e8cnicament diferent, anomenat news, era usat gaireb\u00e9 exclusivament pels inform\u00e0tics i persones aficionades a les xarxes de telecomunicacions.Perqu\u00e8 funcioni una llista es necessita un ordinador servidor de llistes que allotgi el programa gestor, tant els aspectes administratius dels subscriptors, com el reenviament dels missatges entre subscriptors.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una docking station \u00e9s un dispositiu perif\u00e8ric d'ordinador, dissenyat per poder utilitzar un port\u00e0til de manera similar a un ordinador de sobretaula. Inclou les connexions necess\u00e0ries per a poder connectar els perif\u00e8rics m\u00e9s comuns (ratol\u00ed, la impressora, ...) i, normalment, tamb\u00e9 una pantalla addicional i un anti-robatori.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Usine Nouvelle \u00e9s un setmanari franc\u00e8s de premsa escrita del Groupe Industrie Services Info (GISI), i orientada a l'economia i la tecnologia al m\u00f3n industrial. La revista cont\u00e9 not\u00edcies d'actualitat, i estudis diversos sobre evoluci\u00f3 dels mercats, tend\u00e8ncies, anticipaci\u00f3 tecnol\u00f2gica, anticipaci\u00f3 concurrencial, etc, tot molt orientat al m\u00f3n de la producci\u00f3 industrial. Aquesta revista de premsa econ\u00f2mica i professional va sorgir per primera vegada el 5 de desembre de 1891 en Charleville amb el t\u00edtol l'Usine, i all\u00ed, el subt\u00edtol anunciava clarament la intensi\u00f3 dels seus fundadors i ide\u00f2legs.\nPresident director general : Christophe Czajka", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El bany maria \u00e9s una t\u00e8cnica utilitzada a la ind\u00fastria (farmac\u00e8utica, cosm\u00e8tica, d'aliments i conserves), en laboratoris de qu\u00edmica i a la cuina per conferir temperatura uniforme a una subst\u00e0ncia l\u00edquida o s\u00f2lida o per escalfar-la lentament, submergint el recipient que la cont\u00e9 en un altre m\u00e9s gran amb aigua que es porta a, o est\u00e0 en ebullici\u00f3.\nLa invenci\u00f3 del bany Maria s'atribueix a l'alquimista eg\u00edpcia Maria d'Alexandria (s. III), la primera alquimista coneguda. Per\u00f2 fins a comen\u00e7aments del segle xiv no apareix esmentada per escrit en llat\u00ed amb el nom Balneum Mariae, dins l'obra Rosarium atribu\u00efda al metge catalanopalant Arnau de Vilanova.S'acostuma a utilitzar com a m\u00e8tode de conservant en fer conserves, melmelades i altres preparats de cuina.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Premi Europeu de Ci\u00e8ncia Hip\u00e0tia \u00e9s un guard\u00f3 que atorga l'Ajuntament de Barcelona en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l'Academia Europaea (Academia Europaea-Barcelona Knowledge Hub, AE-BKH) a persones vinculades a l'\u00e0mbit de la ci\u00e8ncia com a recompensa a la millor traject\u00f2ria d'una persona en el terreny de la ci\u00e8ncia i la recerca. La seva primera edici\u00f3 es va celebrar el 2018.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Llista dels codis de quatre d\u00edgits per a les disciplines dels camps de la ci\u00e8ncia i la tecnologia de la nomenclatura de la UNESCO:", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una inspecci\u00f3 t\u00e8cnica de vehicles \u00e9s un procediment estandarditzat per una administraci\u00f3 en el qual determinats vehicles s'avaluen per a con\u00e8ixer si compleixen la legislaci\u00f3 aplicable, en general atenent criteris relatius a la seguretat i la preservaci\u00f3 del medi ambient. A Espanya aquesta funci\u00f3 \u00e9s delegada per les administracions competents a una empreses certificades per les administracions (ECA), algunes de les empreses certificades per a dur a terme la inspecci\u00f3 t\u00e8cnica de vehicles a Espanya:\n\nApplus+: empresa amb seu a Barcelona que disposa de 26 centres.\nCertio ITV: empresa amb seu a Sant Cugat del Vall\u00e8s que disposa de 10 centres. Anteriorment coneguda amb el nom de Menta ITV.\nPrevenControl: empresa amb seu a Terrassa que disposa de 8 centres.\nITV Serveis: empresa amb seu a Aixovall que disposa d'1 centre.\nGeneral de Servicios ITV: empresa espanyola que pertany al Grupo FCC i que disposa de 9 centres.\nAtisae: empresa espanyola que disposa de 2 centres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Libro del saber de astronom\u00eda \u00e9s una de les principals obres cient\u00edfiques de la literatura medieval espanyola. De car\u00e0cter divulgador, fou elaborada entre 1276 i 1277 per l'Escola de Traductors de Toledo, sota la direcci\u00f3 d'Alfons X el Savi.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una sageta o fletxa \u00e9s un projectil usat per l'arc i la ballesta. Est\u00e0 composta per una punta (de tir sobre diana o ca\u00e7a), un eix o tija i un emplomallat que normalment \u00e9s de tres plomes. Les puntes poden tenir diverses formes. Les puntes de tir sobre diana no sobresurten de la tija de la fletxa, mentre que les puntes de ca\u00e7a s\u00ed que ho fan i tenen diferents formes, des de la coneguda forma triangular fins a aquelles que s\u00f3n cil\u00edndriques usades en la ca\u00e7a menor. Els materials de la tija poden ser de fusta, canya, alumini, carboni o alumini - carboni. Les plomes poden ser naturals o de pl\u00e0stic. Les plomes naturals, que provenen de galls dindis provinents de la ind\u00fastria aliment\u00e0ria, s'usen sobretot amb els arcs tradicionals i les de pl\u00e0stic amb els arcs ol\u00edmpics i compostos. Hist\u00f2ricament s'utilitzaven plomes de diverses aus, especialment oques.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Motor Abadal fou un motor d'aviaci\u00f3 obra de l'enginyer Francesc Serramalera i Abadal. Fabricat entre el 1917 i 1918, la seva arquitectura en Y amb tres blocs de cilindres, un d'ells invertit, el fan curi\u00f3s. Recorda clarament als motors Hispano-Suiza de l'\u00e8poca (com ara el 8A), per\u00f2 amb una fila m\u00e9s de cilindres, la invertida.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Science Daily \u00e9s un lloc web estatunidenc que agrega comunicats de premsa i publica comunicats de premsa lleugerament editats (una pr\u00e0ctica anomenada churnalism) sobre la ci\u00e8ncia, similar a Phys.org i EurekAlert!.El lloc va ser fundat pel matrimoni Dan i Michele Hogan el 1995; Dan Hogan anteriorment va treballar al departament d'afers p\u00fablics del Jackson Laboratory per redactar comunicats de premsa. El seu model de negoci \u00e9s vendre publicitat. A partir del 2010, el lloc va dir que havia crescut \"d'una operaci\u00f3 de dues persones a un negoci de not\u00edcies de ple dret amb els contribuents mundials\", per\u00f2, aleshores, es va quedar sense casa de Hogans, no tenia reporters i nom\u00e9s publicacions de premsa reimpreses. El 2012, Quantcast la va classificar en 614 amb 2,6 milions de visitants dels EUA.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La  Fusi\u00f3 per zones  \u00e9s un m\u00e8tode que permet purificar els lingots d'un semiconductor. Es basa en el fet que les impureses es dissolen en el semiconductor fos. Despr\u00e9s, si una zona fosa avan\u00e7a pel lingot, les impureses s'aniran concentrant-hi, quedant al seu pas el semiconductor purificat.\nLa fusi\u00f3 per zones es realitza en un gresol de quars que es mou respecte a una bobina d'inducci\u00f3, per la qual circula corrent de radiofreq\u00fc\u00e8ncia que indueix corrents de Foucault en el semiconductor, arribant a fondre, per efecte Joule. En anar avan\u00e7ant la bobina, la zona fosa tamb\u00e9 ho fa, arrossegant amb si les impureses, mentre el semiconductor es recristal\u00b7litza en refredar. Se solen fer diverses passades i, al final, es talla l'extrem que cont\u00e9 les impureses acumulades. Mitjan\u00e7ant aquest m\u00e8tode s'aconsegueix una concentraci\u00f3 d'impureses en el lingot tractat, que pot arribar a ser menor d'una part per mili\u00f3.\nLa bobina sol estar constru\u00efda amb tub de coure, per l'interior circula aigua per refrigerar.\nNo totes les impureses s'eliminen f\u00e0cilment. L'oxigen, per exemple, \u00e9s molt dif\u00edcil de separar del silici. Per aix\u00f2 es procura que la purificaci\u00f3 qu\u00edmica pr\u00e8via no afegeixi oxigen. La major o menor facilitat per separar els \u00e0toms d'un element determinat s'anomena \u00edndex de segregaci\u00f3 d'aquest element. Com m\u00e9s gran sigui, m\u00e9s f\u00e0cil \u00e9s que la fusi\u00f3 per zones separi aquest element.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Cyberpunk, m\u00e9s conegut sobretot pel t\u00edtol de la seva segona edici\u00f3, Cyberpunk 2020, \u00e9s un joc de rol creat pel nord-americ\u00e0 Mike Pondsmith i publicat per primera vegada per l'editorial R. Talsorian Games en 1988. Com el seu t\u00edtol indica, el joc est\u00e0 ambientat en un m\u00f3n de ficci\u00f3 del subg\u00e8nere de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, conegut com a cyberpunk. 2020 \u00e9s l'any en el qual la segona edici\u00f3 del joc est\u00e0 ambientada, pel que en veure la llum aquesta edici\u00f3 en 1990, es va passar a assignar com Cyberpunk 2013 a l'edici\u00f3 original de 1988, ambientada aquesta en l'any 2013. Efectivament en els anys 1980 i l'any 2013 semblava encara distant i podia servir com a rerefons d'un futur hipot\u00e8tic. L'edici\u00f3 actual del joc, la tercera, titulada Cyberpunk v3.0, est\u00e0 basada en els anys 2030.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La xarxa d'ordinadors CYCLADES (pronunciaci\u00f3 en franc\u00e8s: /*siklad/: [*siklad]) era una xarxa de recerca francesa creada a principis dels anys 70. Va ser una de les xarxes pioneres que va experimentar amb el concepte de commutaci\u00f3 de paquets i va ser desenvolupada per a explorar alternatives al disseny ARPANET. Sostenia la xarxa local de recerca general.\nLa xarxa CYCLADES va ser la primera a fer als amfitrions responsables per al lliurament fiable de dades, en lloc que aquest fos un servei centralitzat de la xarxa mateixa. Els datagrames s'intercanviaven a la xarxa utilitzant protocols de transport que no garantien un lliurament fiable, nom\u00e9s intentava oferir el millor resultat. La xarxa utilitzava el Principi end-to-end, un protocol de transpar\u00e8ncia que es va popularitzar m\u00e9s tard. Aix\u00f2 va simplificar el disseny de la xarxa, va reduir la seva lat\u00e8ncia i les oportunitats d'error d'un sol punt. La experi\u00e8ncia amb aquests conceptes va desencadenar el disseny de peces clau del protocol d'internet al projecte ARPANET.La xarxa va ser patrocinada pel Govern Franc\u00e8s, a trav\u00e9s del Institut de Recherche en lnformatique et en Automatique (IRIA), el laboratori de recerca nacional de les ci\u00e8ncies de la computaci\u00f3 a Fran\u00e7a, conegut com a INRIA, que va servir com a ag\u00e8ncia coordinadora. Moltes manufactures de computaci\u00f3 franceses, instituts de recerca i universitats van col\u00b7laborar amb la causa. CYCLADES va ser dissenyat i dirigit pel Louis Pouzin.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Transactions of the Linnean Society of London, (abreujat Trans. Linn. Soc. London), va ser una revista il\u00b7lustrada amb descripcions bot\u00e0niques que va ser editada per la Societat Linneana de Londres. Va ser publicada des de l'any 1791 al 1875. Des de l'any 1970 t\u00e9 el nom de Biological Journal of the Linnean Society.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Hi ha dues bases ant\u00e0rtiques explotades per l'estat espanyol a les Illes Shetland del Sud que nom\u00e9s s\u00f3n utilitzades l'estiu, a difer\u00e8ncia d'altres bases que s\u00f3n permanents tot l'any.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La xarxa d'ordinadors CYCLADES (pronunciaci\u00f3 en franc\u00e8s: /*siklad/: [*siklad]) era una xarxa de recerca francesa creada a principis dels anys 70. Va ser una de les xarxes pioneres que va experimentar amb el concepte de commutaci\u00f3 de paquets i va ser desenvolupada per a explorar alternatives al disseny ARPANET. Sostenia la xarxa local de recerca general.\nLa xarxa CYCLADES va ser la primera a fer als amfitrions responsables per al lliurament fiable de dades, en lloc que aquest fos un servei centralitzat de la xarxa mateixa. Els datagrames s'intercanviaven a la xarxa utilitzant protocols de transport que no garantien un lliurament fiable, nom\u00e9s intentava oferir el millor resultat. La xarxa utilitzava el Principi end-to-end, un protocol de transpar\u00e8ncia que es va popularitzar m\u00e9s tard. Aix\u00f2 va simplificar el disseny de la xarxa, va reduir la seva lat\u00e8ncia i les oportunitats d'error d'un sol punt. La experi\u00e8ncia amb aquests conceptes va desencadenar el disseny de peces clau del protocol d'internet al projecte ARPANET.La xarxa va ser patrocinada pel Govern Franc\u00e8s, a trav\u00e9s del Institut de Recherche en lnformatique et en Automatique (IRIA), el laboratori de recerca nacional de les ci\u00e8ncies de la computaci\u00f3 a Fran\u00e7a, conegut com a INRIA, que va servir com a ag\u00e8ncia coordinadora. Moltes manufactures de computaci\u00f3 franceses, instituts de recerca i universitats van col\u00b7laborar amb la causa. CYCLADES va ser dissenyat i dirigit pel Louis Pouzin.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les comunicacions de Smart Machine corresponen a les comunicacions que es realitzen dins de la Ind\u00fastria 4.0. Consisteixen en el trasp\u00e0s de dades entre dues m\u00e0quines, directament o indirectament, mitjan\u00e7ant un ordinador central que processa tota la informaci\u00f3 per extreure'n una conclusi\u00f3.\nLes transmissions de dades s\u00f3n principalment cap a altres m\u00e0quines o cap a persones. Realitzen principalment dues funcions: observar una tasca i extreure Big Data, la qual arriba a un ordinador central per ser analitzada i tractada, i per donar instruccions a altres m\u00e0quines.Aquestes comunicacions encara presenten alguns inconvenients. Amb el seu desenvolupament seran m\u00e9s rellevants en les empreses.\nEl desenvolupament est\u00e0 essent r\u00e0pid i cada cop existeixen m\u00e9s formes i protocols per a les comunicacions entre Smart Machines, alguns sent l'OPC UA (Open Platform Comunications Unified Architecture) i l'Ethernet TSN.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'obridor o obrellaunes \u00e9s un utensili per a obrir llaunes de conserva i no va ser inventat fins 44 anys despr\u00e9s de l'aparici\u00f3 el 1811 de les conserves enllaunades per a les quals fins a aquell moment s'utilitzaven tota casta d'instruments per a obrir-les. Els soldats brit\u00e0nics obrien les llandes el 1812 amb baionetes, navalles, i fins i tot amb trets de fusell.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un orbitrap \u00e9s un tipus d'espectr\u00f2metre de massa inventat per Aleksandr Mak\u00e0rov. Consisteix en un el\u00e8ctrode exterior amb forma de barril i un el\u00e8ctrode interior coaxial amb forma de fus que forma un camp electroest\u00e0tic amb distribuci\u00f3 potencial quadro-logar\u00edtmica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un corrent err\u00e0tic \u00e9s un corrent el\u00e8ctric generalment de baix valor que circula de manera incontrolada en ambients i materials conductors (terra, canonades met\u00e0l\u00b7liques, acer de formig\u00f3 armat en edificis , etc.) diferents de les instal\u00b7lacions previstes a aquest efecte (filferro, cable, etc.). La definici\u00f3 exclou els corrents transitoris (curtcircuits), que es poden generar per un mal funcionament sobtat d'un dispositiu, aix\u00ed com el corrent tel\u00b7l\u00faric.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "CP/M (Control Program/Monitor o Control Program for Microcomputers: programa de control per a microordinadors) \u00e9s un sistema operatiu de disc creat originalment per Gary Kildall de Digital Research, Inc. per a microordinadors basats en els microprocessadors Intel 8080/85. Va estar inicialment limitat per a \u00fas monousuari/monotasca en processadors de 8 bits i amb poc m\u00e9s de 64 KiB de mem\u00f2ria RAM, tot i que en versions posteriors es van afegir capacitats d'\u00fas multiusuari/multitasca i van ser convertides per a UCPs de 16 bits.\nLa combinaci\u00f3 de CP/M i ordinadors personals amb el bus S-100 iniciada amb l'Altair 8800 del MITS, va ser un dels primers est\u00e0ndards industrials per a microordinadors, i era \u00e0mpliament utilitzada des de la d\u00e8cada del 1970 fins a la meitat dels anys 1980. Reduint dr\u00e0sticament la quantitat de programaci\u00f3 necess\u00e0ria per instal\u00b7lar un aplicatiu en un ordinador d'un nou fabricant, el CP/M va incrementar tant el mercat de programari com de maquinari.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "22 nan\u00f2metres (22 nm) \u00e9s una tecnologia de fabricaci\u00f3 de semiconductors en qu\u00e8 els components tenen una dimensi\u00f3 de 22 nm. \u00c9s una millora de la tecnologia de 32 nm. La llei de Moore diu que la superf\u00edcie \u00e9s redueix a la meitat cada 2 anys, per tant el costat del quadrat de la nova tecnologia ser\u00e0 de \n  \n    \n      \n        22\n        \u2243\n        \n          \n            32\n            \n              2\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle 22\\simeq {\\frac {32}{\\sqrt {2}}}}\n  . Sabent que els \u00e0toms de silici tenen una dist\u00e0ncia entre ells de 0,543 nm, llavors el transistor t\u00e9 de l'ordre de 40 \u00e0toms de llargada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Aurasma \u00e9s una plataforma de realitat augmentada d'HP Autonomy. Es tracta d'una programari o d'una aplicaci\u00f3 lliure per a iOS i Android per als dispositius m\u00f2bils. La tecnologia de reconeixement de la imatge que utilitza Aurasma requereix la c\u00e0mera d'un tel\u00e8fon intel\u00b7ligent o tauleta t\u00e0ctil. D'aquesta manera, reconeix les imatges del m\u00f3n real i, llavors, sobreposa sobre aquesta animacions, v\u00eddeos, formes en 3D i p\u00e0gines web.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "COBIT (Objectius de Control per Tecnologies d'Informaci\u00f3 i Relacionades) \u00e9s un marc de bones pr\u00e0ctiques creat per l'associaci\u00f3 professional internacional ISACA per a la gesti\u00f3 de les Tecnologies d'Informaci\u00f3 (TI) i el governTI. COBIT proporciona un marc per a implementar un \"conjunt de controls per a la tecnologia d'informaci\u00f3 i els organitza al voltant un marc l\u00f2gic de processos TI i facilitadors.\"", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Premi a la Innovaci\u00f3 Tecnol\u00f2gica Agroaliment\u00e0ria (PITA) \u00e9s un guard\u00f3 instaurat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci\u00f3 i Medi Natural el 2001 que distingeix a les empreses agr\u00e0ries i les agroind\u00fastries que incorporen innovacions que representin un nou producte, proc\u00e9s o gesti\u00f3 per a l'empresa, orientats a millorar la competitivitat i la sostenibilitat de les empreses, mitjan\u00e7ant la innovaci\u00f3. El 2009 va canviar de nom, ja que abans s'anomenava Premi a la Innovaci\u00f3 Tecnol\u00f2gica Agr\u00e0ria. A l'edici\u00f3 del 2012 s'unificaren els premis corresponents a les candidatures de 2011 i 2012, ja que fins aquell moment cada any es lliuraven els guardons de l'any anterior.El nombre de premiats i la quantia dels guardons ha variat des dels or\u00edgens. El 2014 la dotaci\u00f3 \u00e9s de 6.000 euros i es lliura una nominaci\u00f3 de 2.000 euros per a cadascuna de les tres modalitats. El premi a l'empresa agr\u00e0ria valora la implementaci\u00f3 d'innovacions dins del proc\u00e9s productiu o de gesti\u00f3 que siguin referents per a altres empreses del sector. El premi a l'agroind\u00fastria valora innovacions en els processos, la gesti\u00f3 o en els productes i les estrat\u00e8gies comercials de les agroind\u00fastries de primera transformaci\u00f3 i conservaci\u00f3, aix\u00ed com de subministrament de factors de producci\u00f3 o serveis que intervinguin en la producci\u00f3 i/o transformaci\u00f3 agroaliment\u00e0ria. El premi al jove emprenedor valora la implementaci\u00f3 d'innovacions en l'empresa agr\u00e0ria o en l'agroind\u00fastria per a persones menors de 40 anys.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'\u00edndex de per\u00f2xids (en angl\u00e8s: peroxide value) d'un oli o un greix \u00e9s una mesura molt usada del grau d'enranciment que hi ha hagut a conseq\u00fc\u00e8ncia de l'emmagatzemament d'un l\u00edpid.\nEls dobles enlla\u00e7os que es troben als greixos juguen un important paper en l'autooxidaci\u00f3. Els olis amb un alt grau de greix insaturat s\u00f3n m\u00e9s susceptibles per l'autooxidaci\u00f3. El millor test per determinar l'autooxidaci\u00f3 \u00e9s mitjan\u00e7ant l'\u00edndex de per\u00f2xids. Els per\u00f2xids s\u00f3n productes intermedis en la reacci\u00f3 d'autooxidaci\u00f3.\nL'\u00edndex de per\u00f2xid es defineix com la quantitat de per\u00f2xid d'oxigen per un quilo de greix o oli. Tradicionalment s'ha expressat en forma de mil\u00b7liequivalents per\u00f2 en el sistema internacional SI \u00e9s m\u00e9s adequat els mil\u00b7limols (Nota 1 mil\u00b7limol = 2 mil\u00b7liequivalents).  Mil\u00b7liequivalent s'abreuja com mequiv o fins i tot com meq\nL'\u00edndex de per\u00f2xid es determina mesurant la quantitat de iode que es forma per reacci\u00f3 dels per\u00f2xids en el greix o l'oli) amb l'i\u00f3 iodur.\n2 I- + H2O + ROOH \u2192 ROH + 20H- + I2La base qu\u00edmica produ\u00efda en aquesta reacci\u00f3 \u00e9s absorbida per l'exc\u00e9s d'\u00e0cid ac\u00e8tic present. El iode alliberat \u00e9s determinat amb tiosulfat de sodi.\n2S2O32- + I2 \u2192 S4O62- + 2 I-L'indicador que es fa servir \u00e9s l'amilosa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un microordinador \u00e9s qualsevol ordinador basat en un microprocessador, en contrast als miniordinadors o als super-ordinadors que generalment tenen (o almenys tenien) una estructura f\u00edsica anomenada mainframe en qu\u00e8 hi muntaven la seva CPU. Encara que el terme hagi caigut en des\u00fas, avui dia tots els ordinadors dom\u00e8stics o d'oficina s\u00f3n microordinadors.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'imperialisme cultural compr\u00e8n els aspectes culturals de l'imperialisme. Amb el terme imperialisme es refereix a la creaci\u00f3 i manteniment de relacions desiguals entre civilitzacions, afavorint una civilitzaci\u00f3 m\u00e9s poderosa. D'aquesta manera, l'imperialisme cultural \u00e9s la pr\u00e0ctica de promoure i imposar una cultura, generalment la d'una naci\u00f3 poderosa pol\u00edticament, sobre una societat menys poderosa; \u00e9s a dir, l'hegemonia cultural dels pa\u00efsos industrialitzats o econ\u00f2micament influents que determinen els valors culturals generals i estandarditzen civilitzacions arreu del m\u00f3n. El terme s'utilitza especialment en els camps de la hist\u00f2ria, estudis culturals i teoria postcolonial. Normalment s'utilitza en sentit pejoratiu, sovint juntament amb mesures per rebutjar aquesta influ\u00e8ncia. L'imperialisme cultural pot adoptar diverses formes, com ara una actitud, una pol\u00edtica formal o una acci\u00f3 militar, en la mesura que refor\u00e7a l'hegemonia cultural.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El quadre de comandament i de protecci\u00f3 \u00e9s un equipament que allotja els elements principals de seguretat, protecci\u00f3 i maniobra de la instal\u00b7laci\u00f3 el\u00e8ctrica interior.\nAcostuma a situar-se el m\u00e9s a prop de l'entrada de l'habitatge. Els seus components s\u00f3n:\n\nICPM (interruptor de control de pot\u00e8ncia m\u00e0xima): \u00e9s un interruptor magnetot\u00e8rmic, i t\u00e9 la funci\u00f3 d'evitar que la pot\u00e8ncia subministrada per la companyia superi la pot\u00e8ncia contractada.\nIGA (interruptor general autom\u00e0tic): es pot accionar manualment, i disposa de protecci\u00f3 contra sobrec\u00e0rrega i curtcircuits.\nID (interruptor diferencial): \u00e9s el que s'encarrega de protegir a les persones de contactar directes i indirectes. detecta els corrents de fuita (per cada 5 circuits \u00e9s necessari un ID).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Publicitat Above The Line, ATL (acr\u00f2nim de les inicials angleses), tamb\u00e9 anomenat Publicitat sobre la l\u00ednia, \u00e9s una forma de publicitat segons el tipus de suport emprat. Fonamentalment, consisteix en la contractaci\u00f3 d\u2019espai en els mitjans de comunicaci\u00f3 convencionals, tals com lels cartells gegants al carrer, la televisi\u00f3, la r\u00e0dio\u2026", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una ampolla de busseig o ampolla de gas comprimit, \u00e9s un dip\u00f2sit (o ampolla), normalment met\u00e0l\u00b7lic, en forma de cilindre que es fa servir per emmagatzemar aire o una altra barreja de gasos, per poder respirar sota l'aigua mentre es practica el submarinisme. L'ampolla de busseig va ser inventada el 1839 per James Elliot i McAvity Alexander de Saint John a Nova Brunsvic.Es pot construir de diversos aliatges met\u00e0l\u00b7lics, per exemple: acer al carboni, alumini, ferro, etc. Normalment totes les ampolles tenen una capacitat t\u00edpica i una pressi\u00f3 m\u00e0xima de treball.\nTant la construcci\u00f3 com el seu \u00fas han de seguir unes estrictes normes de seguretat, i tanmateix la seva utilitzaci\u00f3 en el busseig s'autoritza nom\u00e9s a persones que han passat un examen despr\u00e9s d'haver seguit el corresponent curs de busseig.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Dynamis \u00e9s una revista semestral sotmesa a revisi\u00f3 per experts dedicada a la hist\u00f2ria de la medicina i de la ci\u00e8ncia. Publica articles, notes, documents i ressenyes en castell\u00e0 i en angl\u00e8s (i tamb\u00e9 alguns articles en franc\u00e8s, itali\u00e0 o portugu\u00e8s). Sis mesos despr\u00e9s de la seva publicaci\u00f3, es pot accedir gratu\u00eftament als seus continguts a Revistes Catalanes amb Acc\u00e9s Obert (RACO) i SciELO", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La conversi\u00f3 d'unitats \u00e9s la transformaci\u00f3 d'una unitat en una altra.\nUn m\u00e8tode per a realitzar aquest proc\u00e9s \u00e9s amb l'\u00fas dels factors de conversi\u00f3 i les molt \u00fatils taules de conversi\u00f3.\nBastaria multiplicar una fracci\u00f3 (factor de conversi\u00f3) i el resultat \u00e9s altra mesura equivalent en la qual han canviat les unitats.\nQuan el canvi d'unitats implica la transformaci\u00f3 de diverses unitats es poden utilitzar diversos factors de conversi\u00f3 un rere l'altre, de manera que el resultat final ser\u00e0 la mesura equivalent en les unitats que cerquem, per exemple si volem passar 8 metres a iardes, l'\u00fanica cosa que hem de fer \u00e9s multiplicar 8(0.914)=7.312 iardes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Clorinitat es defineix com la quantitat total de grams de clor continguda en un quilogram d'aigua del mar, admetent que el iode i el brom han estat substitu\u00efts pel clor. Aquesta clorinitat aix\u00ed definida \u00e9s m\u00e9s senzilla de determinar per an\u00e0lisi qu\u00edmica i permet calcular la salinitat fins amb una precisi\u00f3 de dues cent\u00e8simes de gram. La relaci\u00f3 entre la clorinitat i la salinitat s'ha establert per als diferents mars i s'han elaborat les taules corresponents basades en les Taules hidrogr\u00e0fiques de Knudsen que permeten passar r\u00e0pidament de la clorinitat a la salinitat, calculant \u00fanicament la clorinitat i sumant-li una quantitat que ha estat determinada per la Comissi\u00f3 Internacional.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La creaci\u00f3 audiovisual en l'\u00e0mbit educatiu ha esdevingut una activitat i una eina essencial del proc\u00e9s d'ensenyament i aprenentatge. Despr\u00e9s que les tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 (TIC) van arribar a tots els \u00e0mbits laborals i de la vida quotidiana, l'aprenentatge va requerir una nova alfabetitzaci\u00f3. A m\u00e9s, la forma com s'apr\u00e8n va evolucionar i es va transformar radicalment en poques d\u00e8cades, la qual cosa va portar a repensar els processos d'ensenyament aix\u00ed com els elements que els componen. L'ensenyament i l'aprenentatge s'enfronta cont\u00ednuament a noves formes de pensament, de processament de la informaci\u00f3, did\u00e0ctiques d'aprenentatge, etc. i \u00e9s aqu\u00ed on cobra import\u00e0ncia la realitzaci\u00f3 de continguts multim\u00e8dia com a suport als processos educatius.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Instrumentaci\u00f3 electr\u00f2nica \u00e9s la part de l'electr\u00f2nica, principalment anal\u00f2gica, que s'encarrega del disseny i maneig dels aparells electr\u00f2nics i el\u00e8ctrics, sobretot per al seu \u00fas a mesuraments. La instrumentaci\u00f3 electr\u00f2nica s'aplica en el sensat i processament de la informaci\u00f3 provinent de variables f\u00edsiques i qu\u00edmiques, a partir de les quals realitza el monitoratge i control de processos, emprant dispositius i tecnologies electr\u00f2niques.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La hist\u00f2ria de la televisi\u00f3, visi\u00f3 a dist\u00e0ncia, es pot rastrejar fins Galileo Galilei i el seu telescopi. No obstant aix\u00f2, no \u00e9s fins a 1884, amb la invenci\u00f3 del Disc de Nipkow de Paul Nipkow quan es fes un avan\u00e7 rellevant per a crear un mitj\u00e0. El canvi que portaria la televisi\u00f3 tal com avui la coneixem va ser la invenci\u00f3 de l'iconoscopi de Vlad\u00edmir Zvorikin. Aix\u00f2 donaria pas a la televisi\u00f3 completament electr\u00f2nica, que disposava d'una taxa de refresc molt millor, m\u00e9s definici\u00f3 d'imatge i il\u00b7luminaci\u00f3 pr\u00f2pia.\nLes primeres emissions p\u00fabliques de televisi\u00f3 les va efectuar la BBC a Anglaterra a 1927 i la CBS i NBC als Estats Units a 1930. En ambd\u00f3s casos es van utilitzar sistemes mec\u00e0nics i els programes no s'emetien amb un horari regular.\nLes emissions amb programaci\u00f3 es van iniciar a Anglaterra a 1936, i en els Estats Units el dia 30 d'abril de 1939, coincidint amb la inauguraci\u00f3 de l'Exposici\u00f3 Universal de Nova York. Les emissions programades es van interrompre durant la Segona Guerra Mundial, i es reprengueren quan va acabar.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Atlas do Visconde de Santar\u00e9m  conegut tamb\u00e9 com a Atlas del m\u00f3n del Viscomte de Santar\u00e9m, \u00e9s un compendi de litografies reproduccions de mapes i cartes de navegaci\u00f3, important\u00edssim del m\u00f3n medieval Europeu", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tracci\u00f3 de cavalls o tracci\u00f3 equina, a difer\u00e8ncia de la tracci\u00f3 bovina, es va desenvolupar a partir del segon mil\u00b7lenni, ja que de fet, era desconeguda a l'antiguitat, s'associa sovint amb el desenvolupament de la rotaci\u00f3 triennal, que va permetre reduir els temps de guaret, limitar l'impacte del mal temps i combinar el blat amb un segon cultiu com la civada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La immunoperoxidasa indirecta en monocapa (IPMA, provinent de l'acr\u00f2nim en angl\u00e8s indirect immunoperoxidase monolayer assay) \u00e9s una t\u00e8cnica de laboratori basada en la inoculaci\u00f3 d'un s\u00e8rum problema sobre c\u00e8l\u00b7lules infectades per pat\u00f2gens intracel\u00b7lulars, ja siguin bacteris (com Lawsonia intracellularis) o virus.\nPermet detectar si el s\u00e8rum problema que es vol analitzar cont\u00e9 anticossos espec\u00edfics contra els ant\u00edgens del cultiu de c\u00e8l\u00b7lules infectades. D'aquesta manera, si el resultat \u00e9s positiu, es pot determinar que l'individu al qual se li ha extret la mostra de s\u00e8rum ha patit o pateix la infecci\u00f3 causada pel patogen inoculat en el cultiu cel\u00b7lular. \u00c9s molt sensible i permet obtenir resultats en aproximadament dos dies.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Cree Inc. \u00e9s una empresa dels EUA que fabrica i comercialitza dispositius Led i productes per a r\u00e0dio-freq\u00fc\u00e8ncia. Les aplicacions t\u00edpiques s\u00f3n il\u00b7luminaci\u00f3 general, senyalitzaci\u00f3 lluminosa, fonts d'alimentaci\u00f3 industrial i telecomunicacions de banda ampla. Els materials utilitzats s\u00f3n el carbur de silici (SiC) i nitrur de gal\u00b7li (GaN).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El metall de Rose \u00e9s un aliatge fusible compost d'un 35,33% de bismut (Bi), un 34,97% de plom (Pb), i un 29,90% d'estany (Sn), el punt de fusi\u00f3 del qual \u00e9s de 90 \u00b0C. Tamb\u00e9 existeix el metall de Rose II, un aliatge fusible no eut\u00e8ctic, compost d'un 50% de bismut, un 28% de plom, i un 22% d'estany, el punt de fusi\u00f3 del qual, no perfectament definit a causa de la seva natura no eut\u00e8ctica, \u00e9s a l'entorn dels 96-110 \u00b0C. \u00c9s un aliatge molt semblant al metall de d'Arcet, i t\u00e9 una composici\u00f3 propera a les proporcions del punt eut\u00e8ctic de la mescla Bi/Pb/Sn situat a les proporcions 52,5% Bi, 32% Pb i 15,5% Sn, el qual punt de fusi\u00f3 \u00e9s 95 \u00b0C. Aquestes aliatges foren descrites pel qu\u00edmic alemany Valentin Rose pare a finals del segle xviii. S'empra en soldadures.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "350 nan\u00f2metres (350 nm) \u00e9s una tecnologia de fabricaci\u00f3 de semiconductors en qu\u00e8 els components tenen una dimensi\u00f3 de 350 nm. \u00c9s una millora de la tecnologia de 600 nm. La llei de Moore diu que la superf\u00edcie \u00e9s redueix a la meitat cada 2 anys, per tant el costat del quadrat de la nova tecnologia ser\u00e0 de \n  \n    \n      \n        350\n        \u2243\n        \n          \n            600\n            \n              2\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle 350\\simeq {\\frac {600}{\\sqrt {2}}}}\n  . Sabent que els \u00e0toms de silici tenen una dist\u00e0ncia entre ells de 0,543 nm, llavors el transistor t\u00e9 de l'ordre de 644 \u00e0toms de llargada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El llac Bala (gal\u00b7l\u00e8s, Llyn Tegid) \u00e9s un gran llac a Gwynedd, Gal\u00b7les. Abans que Thomas Telford n'alc\u00e9s el nivell per ajudar el flux del canal d'Ellesmere, era el cos h\u00eddric natural m\u00e9s gran de Gal\u00b7les. T\u00e9 6,5 km de llarg per 1,6 km d'ample, i est\u00e0 sotm\u00e8s a un r\u00e8gim de sobtades i perilloses crescudes. El riu Dee el creua i les seves aig\u00fces s\u00f3n famoses per la seva profunditat i claredat. La ciutat de Bala queda en el seu extrem septentrional i el ferrocarril de via estreta del llac Bala recorre alguns quil\u00f2metres al llarg de la seva riba meridional.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'escepticisme cient\u00edfic, tamb\u00e9 anomenat escepticisme racional o, a vegades, investigaci\u00f3 esc\u00e8ptica, \u00e9s una postura epistemol\u00f2gica en qu\u00e8 hom q\u00fcestiona la veracitat d'afirmacions mancades d'una prova emp\u00edrica. Generalment, un cient\u00edfic esc\u00e8ptic es dedica a examinar cr\u00edticament afirmacions i teories que considera alienes a la ci\u00e8ncia convencional.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una malla consisteix en teixit permeable de fils o de bagues connectats entre si, de metall, de fibra t\u00e8xtil o d'un altre tipus de material d\u00factil o flexible. Una malla \u00e9s similar a una teranyina o xarxa, pel fet que t\u00e9 molts fils lligats o entrella\u00e7ats. Des de l'\u00e8poca romana i fins a l'alta edat mitjana la malla de ferro era utilitzada per fabricar ausbergs, per tal de donar flexibilitat a l'arn\u00e8s. Aplicacions contempor\u00e0nies s\u00f3n, entre d'altres, els fons de garbells, entre les dues capes del vidre armat, per fer vestits de protecci\u00f3, per fer tanques o encara la malla met\u00e0l\u00b7lica electrosoldada utilitzada per a armar capes de formig\u00f3.Malla significa tamb\u00e9 cada punt d'un tricot met\u00e0l\u00b7lic o t\u00e8xtil. Aix\u00ed, en el g\u00e8nere de punt el teixit es fa per un fill transversal o diversos fills longitudinals connectats per bagues o malles.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una frontissa o xarnera \u00e9s un ferratge que possibilita el gir de portes, finestres o panells de mobles. Compta amb dues peces, una de les quals va unida a la fulla i gira sobre un eix permetent el seu moviment circular. La varietat de models presents en el mercat \u00e9s enorme i s'adapta en forma i grand\u00e0ria a les seues m\u00faltiples utilitats. Els materials de fabricaci\u00f3 es poden concentrar en dos grans grups: \n\nPl\u00e0stic\nMetall: acer, zinc, llaut\u00f3, bronze, etc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La descolimaci\u00f3 \u00e9s un efecte no desitjat que t\u00e9 lloc quan es produeix un desajustament del backfocus de la c\u00e0mera. Consisteix en una modificaci\u00f3 de la dist\u00e0ncia focal (i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, del pla focal de la lent). D'aquesta manera, malgrat que h\u00e0gim realitzat correctament l'enfocament, les fotografies que obtenim s\u00f3n borroses. Aquest efecte es pot originar a causa d'un defecte de la montura, per\u00f2 generalment t\u00e9 lloc quan emprem c\u00e0meres digitals, que tendeixen a escalfar-se especialment. L'excessiva calor pot ocasionar una dilataci\u00f3 de la c\u00e0mera, que al seu torn modifica lleugerament la dist\u00e0ncia focal (normalment, de manera gaireb\u00e9 imperceptible per al fot\u00f2graf des del visor).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El fes-ho tu mateix o fes-t'ho tu mateix (en angl\u00e8s do it yourself, sovint abreujat com a DIY) \u00e9s un moviment \u00e8tic i pol\u00edtic i d'acci\u00f3 pr\u00e0ctica i art\u00edstica que promou el concepci\u00f3, fabricaci\u00f3, adaptaci\u00f3, millora, reparaci\u00f3, reutilitzaci\u00f3 i reciclatge fet a casa, amb recursos a l'abast i per mitj\u00e0 de la cooperaci\u00f3, col\u00b7laboraci\u00f3 i autoaprenentatge. S'oposa a la producci\u00f3 industrial massiva i aprecia la personalitzaci\u00f3 i la unicitat per sobre de c\u00e0nons est\u00e8tics establerts i de perfecci\u00f3. Inclou tota mena de creacions t\u00e8cniques, tecnol\u00f2giques i art\u00edstiques de la vida quotidiana, i desenvolupa formes d'organitzaci\u00f3 no jerarquitzades.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Editorial Mir (en rus: \u0418\u0437\u0434\u0430\u0442\u0435\u043b\u044c\u0441\u0442\u0432\u043e \u041c\u0438\u0440) (transliterat: Izdatelstvo Mir) (en catal\u00e0: \"Editorial Pau\") \u00e9s una editorial que va publicar llibres sovi\u00e8tics tradu\u00efts a diversos idiomes i que actualment existeix com a empresa estatal de la Federaci\u00f3 Russa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Cactus d'Or \u00e9s un premi que es concedia cada dos anys, des de 1978 fins a 2014, per l'Organitzaci\u00f3 Internacional per a les Suculentes (IOS) i est\u00e0 patrocinat pel Principat de M\u00f2naco que reconeix les contribucions destacades al coneixement de les plantes suculentes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El 1796, Benjamin Thompson, conegut com a Conde Rumford, va donar 5000$ tant a la Royal Society com a l'Acad\u00e8mia Nord-americana de les Arts i les Ci\u00e8ncies per atorgar premis cada dos anys per recerques cient\u00edfiques excel\u00b7lents en el camp de les propietats t\u00e8rmiques o \u00f2ptiques de la mat\u00e8ria, fent notar que el Conde Rumford volia que es reconeguessin descobriments que tendissin a promoure el b\u00e9 per a la Humanitat.L'Acad\u00e8mia Nord-americana de les Arts i les Ci\u00e8ncies premia amb el Premi Rumford mentre que la Reial Societat de Londres, ho fa amb la Medalla Rumford.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "No confondre amb \"Domesticaci\u00f3 Tecnol\u00f2gica\"\nApropiaci\u00f3 tecnol\u00f2gica \u00e9s el concepte utilitzat per explorar la relaci\u00f3 entre 'tecnologia' i 'individu' i descriure el proc\u00e9s mitjan\u00e7ant el qual una tecnologia passa de ser desconeguda a ser part de la vida di\u00e0ria d'un agent (o la tecnologia mateixa s'involucra amb l'individu). Es distingeix de les teories tecnol\u00f2giques, com el constructivisme i el determinisme tecnol\u00f2gic, ja que aquestes intenten explicar la relaci\u00f3 existent entre 'societat' i 'tecnologia'.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En f\u00edsica at\u00f2mica les s\u00e8ries de Balmer o l\u00ednies de Balmer \u00e9s la designaci\u00f3 d'un conjunt de sis s\u00e8ries anomenades de manera diferent que descriuen les emissions de l\u00ednies espectrals de l'\u00e0tom d'hidrogen. Les l\u00ednies de Balmer es calculen usant la f\u00f3rmula de Balmer, una equaci\u00f3 emp\u00edrica descoberta per Johann Balmer el 1885.\nL'espectre visible de la llum d'hidrogen mostra quatre longituds d'ona, 410 nm, 434 nm, 486 nm, and 656 nm, que reflecteix les emissions de fotons per electrons en estats excitats en transici\u00f3 al nivell qu\u00e0ntic descrit pel nombre qu\u00e0ntic principal n iguala 2. Hi ha tamb\u00e9 un nombre de l\u00ednies de Balmer ultraviolades amb longitud d'ona m\u00e9s curtes de 400 nm.\n\nLes s\u00e8ries de Balmer es caracteritzen per la transici\u00f3 d'electrons de n \u2265 3 a n = 2, on n es refereix al nombre qu\u00e0ntic principal de l'electr\u00f3. Les transicions s'anomenen seq\u00fcencialment amb les lletres gregues : n = 3 a n = 2 s'anomena H-\u03b1, 4 a 2 \u00e9s H-\u03b2, 5 a 2 \u00e9s H-\u03b3, i 6 a 2 \u00e9s H-\u03b4. Ja que les primeres l\u00ednies espectrals associades a aquestes s\u00e8ries es localitzen en la part visible de l'espectre electromagn\u00e8tic, aquestes l\u00ednies se les ha anomenat hist\u00f2ricament \"H-alpha\", \"H-beta\", \"H-gamma\" i aix\u00ed successivament, on H \u00e9s l'hidrogen element.\n\nEncara que les emissions at\u00f2miques es coneixien abans de 1885, els cient\u00edfics no disposaven de cap eina prou acurada per a predir on podien apar\u00e8ixer les l\u00ednies espectrals. La f\u00f3rmula de Balmer prediu les quatre l\u00ednies visibles d'absorci\u00f3/emissi\u00f3 de l'hidrogen amb for\u00e7a precisi\u00f3. L'equaci\u00f3 de Balmer inspir\u00e0 la f\u00f3rmula de Rydberg com a generalitzaci\u00f3, permeten aix\u00ed als f\u00edsics trobar les s\u00e8ries de lyman, s\u00e8ries de Paschen, i s\u00e8ries de Brackett que predigueren altres l\u00ednies d'absorci\u00f3/emissi\u00f3 d'hidrogen trobades fora de l'espectre visible.\nLa coneguda l\u00ednia espectral vermella H-alfa de l'hidrogen gas, que \u00e9s la transici\u00f3 de la capa n = 3 a la capa de la s\u00e8rie de Balmer n = 2, \u00e9s un dels colors m\u00e9s destacats de l'univers. Contribueix una l\u00ednia vermella brillant a l'espectre de nebulosa d'emissi\u00f3 o ionitzaci\u00f3, com la nebulosa d'Ori\u00f3, les quals s\u00f3n sovint regions H II que es troben en regions de formaci\u00f3 estel\u00b7lar. En fotografies en color real, aquestes nebuloses presenten un color rosa distintiu fruit de la combinaci\u00f3 de les l\u00ednies visibles de Balmer que emet l'hidrogen.\nPosteriorment, es descobr\u00ed que quan les l\u00ednies espectrals de l'espectre de l'hidrogen s'examinen a molt alta resoluci\u00f3, es troba que s\u00f3n doblets estretament espaiats. Aquesta separaci\u00f3 s'anomena estructura fina. Tamb\u00e9 s'ha trobat que els electrons excitats poden saltar a les s\u00e8ries de Balmer \nn=2 des d'orbitals on n \u00e9s m\u00e9s gran que 6, emetent ombres violades.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'an\u00e0lisi termogravim\u00e8trica (sigles en angl\u00e8s:TGA) \u00e9s un tipus d'an\u00e0lisi gravim\u00e8trica que es fa servir en mostres que determinen canvis en el pes en relaci\u00f3 amb els canvis en la temperatura. Aquestes an\u00e0lisis es basen en un alt grau de precisi\u00f3 en tres mesures: pes, temperatura, i canvi de la temperatura. Les corbes de p\u00e8rdua de pes que s'obtenen requereixen una transformaci\u00f3 abans d'interpretar-ne el resultat.\nLa t\u00e8cnica TGA es fa servir de manera comuna en la recerca i proves per determinar les caracter\u00edstiques de materials com els pol\u00edmers,determinar temperatures de degradaci\u00f3, humitat absorbida pels materials, nivell de components org\u00e0nics i inorg\u00e0nics, punts de descomposici\u00f3 dels explosius, i residus de solvents. Tamb\u00e9 s'usa per estimar la cin\u00e8tica de la corrosi\u00f3 en oxidaci\u00f3 a alta temperatura.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Hop-by-hop de transport \u00e9s un principi de controlar el flux de dades en una xarxa. Amb el hip-hop pel transport, trossos de les dades es transmeten de node a node en una manera store and forward. Com hop-by-hop de transport implica no nom\u00e9s la font i el node de destinaci\u00f3, sin\u00f3 m\u00e9s aviat part o la totalitat dels nodes intermedis, aix\u00ed, es permet que les dades es transmetran fins i tot si la ruta entre l'origen i destinaci\u00f3 no est\u00e0 connectat permanentment durant la comunicaci\u00f3.\nTanmateix, el principi End-to-end afirma que el control del transport ha de ser aplicat d'extrem a extrem a menys que aplicaci\u00f3 hop-by-hop transport aconsegueix un rendiment molt millor. D'altra banda, hop-by-hop requereix el transport per informaci\u00f3 sobre l'estat de flux en els nodes intermedis, el que limita el seu escalabilitat. Aquesta \u00e9s una de les raons per qu\u00e8 gaireb\u00e9 totes les comunicacions d'avui en dia est\u00e0 controlada per l'extrem a extrem de protocols de transport com el TCP.\nLa investigaci\u00f3 actual en l'\u00e0mbit de les xarxes m\u00f2bils \u00e9s escassa considerant hop-by-hop de transport per als escenaris d'aplicaci\u00f3 en qu\u00e8 d'extrem a extrem de connexi\u00f3 nom\u00e9s est\u00e0 disponible de manera intermitent, ja que en aquestes condicions, hop-by-hop de transport poden obtenir guanys substancials en el rendiment.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Disc Hologr\u00e0fic Vers\u00e0til (HVD) (en angl\u00e8s, Holographic Versatile Disc, HVD) \u00e9s una tecnologia de disc \u00f2ptic. Pot contenir moltes m\u00e9s vegades de quantitat d'informaci\u00f3 que un disc Blu-ray. Es fa servir una t\u00e8cnica coneguda com a holografia co-lineal, pel qual dos raigs l\u00e0sers verds col\u00b7limen en un sol raig.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les matem\u00e0tiques a l'\u00cdndia  van tenir una import\u00e0ncia cabdal en la cultura occidental amb el llegat de les seves xifres, incloent el zero com a valor nul. Alguns testimonis permeten creure que durant l'\u00e8poca v\u00e8dica (1500 el 1000 aC) i bram\u00e0nica (segle v) ja va existir a l'\u00cdndia una ci\u00e8ncia matem\u00e0tica. Malgrat tenir contactes amb cultures exteriors com la grega, amb l'arribada d'Alexandre el Gran al segle IV aC, la xinesa, a causa de l'expansi\u00f3 del budisme cap a aquell pa\u00eds, i amb el m\u00f3n \u00e0rab, les matem\u00e0tiques hind\u00fas es van desenvolupar en un pla original, recolzant-se m\u00e9s en el c\u00e0lcul num\u00e8ric que en el rigor deductiu.\nVa ser a l'\u00e8poca cl\u00e0ssica (segles I a viii) que els matem\u00e0tics hind\u00fas van arribar a la maduresa. El m\u00f3n els hi deu l'invent transcendental de la notaci\u00f3 posicional emprant la xifra zero com a valor nul, aix\u00ed com les mateixes xifres, mal batejades posteriorment com 'ar\u00e0bigues' quan de fet els \u00e0rabs van agafar dels indis (entre altres) els tres conceptes b\u00e0sics: el dibuix de les xifres, el zero i la notaci\u00f3 posicional. Van utilitzar, com a occident, un sistema de numeraci\u00f3 de base 10 (amb deu d\u00edgits). Els antics maies tamb\u00e9 van utilitzar el zero (segles IV a VII). Egipcis, grecs i romans, encara que utilitzaven un sistema decimal, no era posicional, ni posse\u00efa el zero. Aquest sistema va ser transm\u00e8s a occident molt m\u00e9s tard, pels \u00e0rabs, a trav\u00e9s dels scriptorium medievals de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. Els m\u00faltiples avantatges pr\u00e0ctics i te\u00f2rics del sistema de \u00abnotaci\u00f3 posicional amb zero\u00bb van donar l'impuls definitiu a tot el desenvolupament ulterior de les matem\u00e0tiques.\nEl sistema de numeraci\u00f3 decimal apareix ja en el  S\u00fcryasiddhanta , petit tractat que data probablement del segle vi. Els treballs matem\u00e0tics dels indis es van incorporar en general a les obres astron\u00f2miques. Aquest \u00e9s el cas d'Aryabhata, nascut cap al 476, i de Brahmagupta, nascut cap al 598. Molt m\u00e9s tard, cap al 1150, Bhaskara II va escriure un tractat d'aritm\u00e8tica en el qual exposava el procediment de c\u00e0lcul de les arrels quadrades. Es tracta d'una teoria de les equacions de primer i segon grau, no en forma geom\u00e8trica, com ho feien els grecs, sin\u00f3 en una forma que es pot anomenar \"algebraica\".\nEl car\u00e0cter operacional de la matem\u00e0tiques hind\u00fas anava aparellat amb una concepci\u00f3 general del nombre irracional, per\u00f2 oberta d'una manera natural als negatius, de manera que podien prendre en consideraci\u00f3 els dos guions l'arrel quadrada i les dues solucions de l'equaci\u00f3 de segon grau, aix\u00ed va quedar obert el cam\u00ed de l'\u00e0lgebra formal, seguit posteriorment pels \u00e0rabs.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La maquin\u00e0ria de construcci\u00f3 inclou un grup de m\u00e0quines utilitzades en activitats de construcci\u00f3 amb la finalitat de remoure part de la capa del s\u00f2l, de manera de modificar el perfil de la terra segons els requeriments del projecte d'enginyeria espec\u00edfic. S'utilitzen m\u00e0quines d'excavaci\u00f3 per a remoure el terreny on s'assentaran les fundacions i bases d'edificis, torres, ponts. Tamb\u00e9 per despla\u00e7ar s\u00f2ls i conformar el terreny en la realitzaci\u00f3 de camins, per excavar t\u00fanels, per a armar preses i treballs de mineria. Depenent de les caracter\u00edstiques del s\u00f2l \u00e9s el tipus de maquin\u00e0ria que resulta m\u00e9s adequada. Per exemple s\u00f2ls molt durs com roques o arenes cimentades requereixen martells per a perforar la roca, fulles circulars de tall o retroexcavadores amb martell picador. D'altra banda s\u00f2ls m\u00e9s tous permeten treballar amb una retroexcavadora o una motoanivelladora. Totes les m\u00e0quines utilitzades per realitzar processos d'excavaci\u00f3 estan constru\u00efdes per fer front a les dures condicions a les quals se les sotmet durant la seva operaci\u00f3. En general totes estan prove\u00efdes de sistemes de tracci\u00f3 en totes les seves rodes o sistemes de moviment per poder maniobrar en els terrenys agrests en qu\u00e8 desenvolupen les seves tasques. Mentre que algunes tenen pneum\u00e0tics similars a les actuacions encara que de bandes de rodament molt m\u00e9s grans, altres tenen erugues met\u00e0l\u00b7liques similars a les dels tancs de guerra, en altres m\u00e0quines les cobertes de cautx\u00fa estan recobertes de malles met\u00e0l\u00b7liques de manera de protegir la goma contra el dany que d'una altra manera li produirien les pedres filoses que excaven.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "M-Pesa \u00e9s un sistema de pagament amb tel\u00e8fons m\u00f2bils molt est\u00e8s a l'\u00c0frica. Permet fins i tot a les persones amb menys ingressos transferir diners amb rapidesa i seguretat entre A i B per fora d'un sistema bancari. Creat el 2007 per la societat de telefonia kenyana Safaricom, funciona d'una manera extremament simple, a trav\u00e9s d'una xarxa d'agents M-Pesa, que tamb\u00e9 poden vendre gasolina, menjar o diaris a les seves botigues. La quantitat que es vol transferir es lliura en un lloc, i en un altre lloc es pot retirar aquesta quantitat presentant un codi que s'envia per SMS. Al voltant del 25% del producte nacional brut de Kenya es mou amb aquest sistema.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Campament Byers \u00e9s un campament i base estacional de car\u00e0cter internacional, per\u00f2 mantingut per la Base Ant\u00e0rtica Joan Carles I d'Espanya. Est\u00e0 situat a la pen\u00ednsula Byers, illa Livingston, a les illes Shetland del Sud, Ant\u00e0rtida. La zona va ser visitada pels primers ca\u00e7adors de foques del segle xix.\n\nEl campament est\u00e0 situat a les platges South i que es troba a 1,2 km al nord-nord-oest del punt Nikopol, 1,04 km al nord-est del tur\u00f3 Sealer, 3,13 km al sud per l'oest de con Chester i 4,38 km a l'oest del punt Dometa (mapatge detallat en castell\u00e0 de la zona en 1992, cartografia de Bulg\u00e0ria en 2005 i 2009).\nEst\u00e0 format per 2 refugis tipus \"igloo\" de 6 m x 2 m que fan les funcions de cuina/menjador i laboratori.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La fusta de planxar, tamb\u00e9 coneguda com a taula de planxar o post d'allisar, \u00e9s un suport que s'utilitza per a allisar roba que consta b\u00e0sicament de dues peces:\n\nUna superf\u00edcie plana, llarga i estreta fabricada generalment d'alumini sobre la qual es col\u00b7loquen les peces per planxar. A l'extrem hi ha un suport met\u00e0l\u00b7lic on es recolza la planxa mentre s'escalfa i mentre es prepara la roba.\nUn cavallet met\u00e0l\u00b7lic. \u00c9s una estructura de quatre potes r\u00edgides plegable, rematada als extrems per uns protectors de pl\u00e0stic que eviten el seu lliscament. \u00c9s regulable en al\u00e7ada, ja que una secci\u00f3 de la base bascula lliurement i es pot subjectar a un dels enganxalls presents a la fusta per sota. Com m\u00e9s allunyat estigui del centre, a menor altura es col\u00b7locar\u00e0 la fusta.La fusta se sol cobrir amb una funda ign\u00edfuga sobre la qual es recolzaran les peces.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La European Petroleum Survey Group o EPSG (1986 \u2013 2005) era una organitzaci\u00f3 cient\u00edfica amb lligams amb la ind\u00fastria del petroli europea. Estava formada per especialistes que treballaven en geod\u00e8sia, agrimensura i cartografia aplicada, relacionada amb la recerca de petroli. La EPSG recopil\u00e0 i difongu\u00e9 el conjunt de par\u00e0metres geod\u00e8tics EPSG, una base de dades \u00e0mpliament usada d'el\u00b7lipsoides terrestres, d\u00e0tums, sistemes de coordenades, projeccions, unitats de mesura, etc. L'any 2005 la EPSG traspass\u00e0 les seues tasques a la recent formada OGP (International Association of Oil and Gas Producers Surveying and Positioning committee).\nEl conjunt de par\u00e0metres geod\u00e8tics segueix coneixent-se amb el nom d'EPSG, \u00e9s accessible mitjan\u00e7ant la web i publicat per l'OGP en el format de base de dades Microsoft Access. L'estructura de la base de dades \u00e9s compatible amb l'est\u00e0ndard ISO 19111. La base de dades s'actualitza amb versions interm\u00e8dies tres o quatre vegades a l'any.\nLes taules de l'EPSG defineixen identificadors num\u00e8rics (codi EPSG) per a moltes projeccions d'\u00fas com\u00fa, i n'associen projeccions o metadades de coordinades (com les unitats de mesura, o el meridi\u00e0 central) per a cada identificador. Tamb\u00e9 defineix transformacions i conversions que permeten canviar les coordenades d'un Sistema de Coordenades de Refer\u00e8ncia (SCR) a un altre SCR. Les transformacions i conversions es coneixen com a \"operacions de coordenades\".\nEls codis EPSG es poden usar per a identificar el Sistema de Coordenades de Refer\u00e8ncia (CRS) de les coordenades emprades en un conjunt de dades en format GML (Geography Markup Language). Tamb\u00e9 es poden usar per a demanar una projecci\u00f3 a un servei web de mapes (WMS).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un motor de gas \u00e9s un motor de combusti\u00f3 interna que funciona amb un combustible de gas, com ara gas de carb\u00f3, gasos productors, biog\u00e0s o gas natural.\nEn general, el terme motor de gas es refereix a un motor industrial de gran abast capa\u00e7 de funcionar cont\u00ednuament a plena c\u00e0rrega durant per\u00edodes que s'aproximen a una fracci\u00f3 elevada de 8.760 hores a l'any, a difer\u00e8ncia d'un motor automobil\u00edstic de gasolina, lleuger, d'altes revolucions i que generalment no funciona m\u00e9s de 4.000 hores en tota la seva vida. Les pot\u00e8ncies t\u00edpiques oscil\u00b7len entre 10 kW (13 CV) i 4.000 kW (5.364 CV).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Sant Climent d'Ocrida (en b\u00falgar \u0421\u0432\u0435\u0442\u0438 \u041a\u043b\u0438\u043c\u0435\u043d\u0442 \u041e\u0445\u0440\u0438\u0434\u0441\u043a\u0438, Sveti Kliment Ohridski) (62\u00b038\u203229\u2033 latitud sud, 60\u00b021\u203253\u2033 longitud oest) \u00e9s la base b\u00falgara de l'illa Livingston, a les illes Shetland del Sud (Ant\u00e0rtida). La base es va anomenar en honor de sant Climent d'Ocrida (840-916), un cient\u00edfic prominent i el primer bisbe b\u00falgar, que va treballar per al rei Bor\u00eds I de Bulg\u00e0ria.\nLa base \u00e9s situada a 130 m de la platja de l'Ancoratge d'Emona a la Badia Sud, la qual s'utilitza per al trasllat de gent i c\u00e0rrega de les llanxes z\u00f2diac. A l'estiu la base \u00e9s creuada pel corrent d'aigua fosa que prov\u00e9 de Rezovo, el qual proporciona el subministrament d'aigua.\nEls primers dos edificis de la base es van construir l'abril de 1988 per la primera expedici\u00f3 ant\u00e0rtica b\u00falgara, i m\u00e9s tard es van reobrir el 1993. Un edifici nou s'hi va afegir, la construcci\u00f3 del qual es realitzaria entre 1996-98. La primera capella de l'Esgl\u00e9sia Ortodoxa a l'Ant\u00e0rtida, Sant Joan de Rila, es va construir el 2003. Una oficina del Correu B\u00falgar ha estat operant a Sant Climent d'Ocrida des del 1995.\n\nLa base \u00e9s visitada regularment per representants de les institucions nacionals els quals s\u00f3n responsables de les activitats b\u00falgars a l'Ant\u00e0rtida, entre ells, el President Georgi Parvanov de Bulg\u00e0ria, que visitaria la base el gener de 2005.\nLa localitzaci\u00f3 de la base \u00e9s molt convenient, amb bones rutes cap a l'altipl\u00e0 Balkan, les serralades Burdick i Pliska, la muntanya Tangra, la serralada de Bowles i cap a altres \u00e0rees a l'interior de l'illa Livingston. Tamb\u00e9 t\u00e9 una localitzaci\u00f3 central pel que fa al Camp Acad\u00e8mia, que \u00e9s situat 11 km a l'est de Sant Climent d'Ocrida. La base ant\u00e0rtica espanyola Joan Carles I se situa 2,7 km al sud-sud-oest, i est\u00e0 connectada o per llanxes z\u00f2diac o per una ruta terrestre de 5,5 km.\nSant Climent d'Ocrida \u00e9s utilitzada pels cient\u00edfics de Bulg\u00e0ria i molts altres estats per a la recerca en les \u00e0rees de geologia, biologia, glaciologia, topografia i informaci\u00f3 geogr\u00e0fica. La base \u00e9s visitada tamb\u00e9 per vaixells tur\u00edstics de la punta Hannah, un dels llocs tur\u00edstics m\u00e9s populars de l'Ant\u00e0rtida, que se situa nom\u00e9s 12 km a l'oest.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Control de gesti\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s mitjan\u00e7ant el qual l'administraci\u00f3 s'adona si el que est\u00e0 succeint concorda amb el que suposadament hauria de succeir; altrament, ser\u00e0 necessari que es facin els ajustos o correccions necess\u00e0ries.\n\nRelaci\u00f3 amb all\u00f2 planejat : El control sempre existeix per verificar que els objectius que s'estableixen en la planificaci\u00f3 s'han complert.\nMesurament: pel controlar \u00e9s imprescindible mesurar i quantificar els resultats.\nDetectar desviacions: una de les funcions inherents del control \u00e9s descobrir les difer\u00e8ncies que es presenten entre l'execuci\u00f3 i la planificaci\u00f3.\nEstablir mesures correctives: l'objectiu del control \u00e9s preveure i corregir els errors.El control \u00e9s important per a:\n\nEstablir mesures per a corregir les activitats, de tal forma que s'aconsegueixen els plans amb \u00e8xit.\nS'aplica a tot: a persones, coses i a actes.\nDetermina i analitza r\u00e0pidament les causes que poden originar desviacions, per evitar que es tornin a repetir en un futur.\nLocalitza els sectors responsables de l'administraci\u00f3, des del moment que s'estableixen mesures correctives.\nProporciona informaci\u00f3 sobre la situaci\u00f3 de l'execuci\u00f3 dels plans, servint-se com a fonament al reiniciar-se al proc\u00e9s de la planificaci\u00f3.\nRedueix costos i estalvia temps perqu\u00e8 evita errors.\nLa seva aplicaci\u00f3 incideix directament en la racionalitzaci\u00f3 de l'administraci\u00f3 i conseq\u00fcentment, en l'\u00e8xit de la productivitat de l'empresa.Viccionari", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La bi\u00f2nica \u00e9s l'aplicaci\u00f3 de m\u00e8todes i sistemes trobats a la natura per a l'estudi i el disseny de sistemes d'enginyeria i tecnologia moderna.\nLa paraula est\u00e0 formada pels termes grecs \u03b2\u03af\u03bf (vida)i el sufix -ic (relatiu a); aix\u00ed doncs obtenim bi\u00f2nica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "SuperMUC \u00e9s un superordinador pertanyent al Centre Leibniz de Supercomputaci\u00f3 (en alemany: Leibniz-Rechenzentrum, LRZ) situat a la ciutat de Garching, pr\u00f2xima a Munic. La seva capacitat de processament t\u00e9 pics superiors a 3 Petaflops i la seva principal singularitat \u00e9s el seu sistema de refrigerat amb aigua calenta.\nDins de SuperMUC, tenim el SuperMUC-NG que es compon de 6.336 nodes de c\u00e0lcul prim amb cadascun de 48 nuclis i mem\u00f2ria de 96 GB. A m\u00e9s,144 \"fat compute nodes\" per cada 48 nuclis i mem\u00f2ria de 768 GB per node.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "RUSC. Universities and Knowledge Society Journal \u00e9s una publicaci\u00f3 d'acc\u00e9s obert, interdisciplinar i revisada cient\u00edficament per parells sobre l'aprenentatge virtual, la universitat i la societat del coneixement. Els \u00e0mbits tem\u00e0tics de RUSC s\u00f3n els seg\u00fcents:\n\nModels d'universitat en la societat del coneixement.\nModels formatius i \u00fas de la tecnologia en l'ensenyament superior.\nSistemes d'acc\u00e9s obert en l'\u00fas de materials d'aprenentatge. Sistemes per al desenvolupament i \u00fas de recursos educatius en obert.\nModels tecnol\u00f2gics i pedag\u00f2gics i innovacions.\nTransformacions en els processos administratius o d'aprenentatge en l'ensenyament superior a partir de l'\u00fas de les TIC.\nLa perspectiva organitzativa i de gesti\u00f3 en l'\u00fas de les TIC en les institucions d'ensenyament superior.\nLideratge i govern de la universitat en la societat del coneixement.\nModels de pres\u00e8ncia i de servei de la universitat utilitzant Internet.Editada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i, per la University of New England (UNE) a partir de l'any 2013  per part d'un consell de redacci\u00f3 internacional. RUSC. Universities and Knowledge Society Journal adopta un enfocament global sobre l'aprenentatge virtual, la universitat i la societat del coneixement i el seu objectiu \u00e9s publicar col\u00b7laboraciones que puguin ser llegides tant per no especialistes com per experts acad\u00e8mics i professionals. Recentment, s'ha incorporat a les revistes cient\u00edfiques de l'International Congress on Education, Innovation and Learning Technologies (ICEILT 2014).La revista RUSC. Universities and Knowledge Society Journal disposa d'un proc\u00e9s de revisi\u00f3 per parells i tots els articles s\u00f3n revisats per un expert. El sistema d'arbitratge recorre a avaluadors externs a l'entitat o instituci\u00f3 editora de la revista.\nAquesta revista proporciona acc\u00e9s lliure immediat als seus continguts basant-se en el principi que el fet de posar la recerca a disposici\u00f3 del p\u00fablic de manera gratu\u00efta afavoreix l'intercanvi global de coneixement.\nRUSC. Universities and Knowledge Society Journal ha estat acceptada i indexada en els seg\u00fcents directoris, cat\u00e0legs, biblioteques i bases de dades >> Entre les fonts d'informaci\u00f3 vinculades amb la qualitat de les revistes acad\u00e8miques se'n destaca DICE, DOAJ, LATINDEX, OAISTER, Educational Research Premier(EBSCO), Fuente Academica(EBSCO), DIALNET, MIAR, DULCINEA, SHERPA/RoMEO, ULRICH's Periodicals, Contemporary Science Asociation o SCOPUS.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un moneder, portamoneda o portamonedes \u00e9s un accessori dissenyat especialment per a dur monedes. \u00c9s utilitzat principalment per les dones i se sol portar dins de la bossa de m\u00e0. A difer\u00e8ncia de les carteres, que a m\u00e9s de portar bitllets estan dotades d'un espai amb tancament de cremallera destinat a guardar diners en menuts, els moneders no solen estar preparats per portarbitllets. N'hi havia de plata i n\u00e0car.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Estaci\u00f3 Amundsen-Scott \u00e9s una estaci\u00f3 de recerca cient\u00edfica i tecnol\u00f2gica dels Estats Units que es troba a l'altipl\u00e0 de l'Ant\u00e0rtida en el lloc m\u00e9s al sud del planeta terra, al pol sud geogr\u00e0fic a 2.835 metres d'altitud sobre el nivell del mar.\nL'estaci\u00f3 original Amundsen-Scott va ser constru\u00efda durant novembre de 1956 com un dels objectius marcats per l'any geof\u00edsic internacional per tal d'estudiar, entre altres coses, la geof\u00edsica de les regions polars. Aquesta estaci\u00f3 ha estat reedificada, demolida i expandida diverses vegades des de 1956.\nL'estaci\u00f3, com que est\u00e0 al pol sud, experimenta durant l'any la nit polar amb foscor cont\u00ednua durant 6 mesos i el dia polar amb llum cont\u00ednua durant els altres sis mesos. El sol surt a l'equinocci de setembre i arriba al seu angle m\u00e0xim cap al 20 de desembre i es pon a l'equinocci de mar\u00e7. Durant els sis mesos de \"nit\", hi fa un fred extrem i de vegades la temperatura pot baixar per sota de -73 \u00b0C. Aquest per\u00edode continu de foscor fa que aquesta estaci\u00f3 sigui ideal per a fer observacions astron\u00f2miques.\nEl nombre de persones que hi viuen \u00e9s variable, amb un m\u00e0xim a l'estiu, en anys recents la poblaci\u00f3 a l'hivern \u00e9s d'unes 50 persones.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Bodoni \u00e9s una s\u00e8rie de lletres tipogr\u00e0fiques dissenyades inicialment per Giambattista Bodoni (1740-1813) l'any 1798. El tipus de lletra est\u00e0 classificat com una Didone moderna. Bodoni va seguir les idees de John Baskerville (tal com es pot veure al tipus d'impremta Baskerville), amb un contrast incrementat de les l\u00ednies i unes maj\u00fascules m\u00e9s verticals, lleugerament condensades.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Enduriment \u00e9s qualsevol procediment mec\u00e0nic, f\u00edsic o qu\u00edmic aplicat en metal\u00b7l\u00farigia per incrementar la duresa d'un metal. Entre les m\u00e8todes hi ha:\n\nEnduriment per tremp\nEnduriment per l\u00edmit de gra.\nEnduriment per treball en fred, prodeciment molt ultilzat per endurir els metalls purs\nEnduriment per soluci\u00f3 s\u00f3lida\nEnduriment per precipitaci\u00f3\nEnduriment superficial, tractament qu\u00edmic en un medi s\u00f2lid, gas\u00f2s o l\u00edquid, que mant\u00e9 la tenacitat del nucli del material. Aquests tractaments no necessiten cap escalfament.Tots els procediments d'enduriment, excepte les transformacions martens\u00edtiques, introdueixen dislocacions o defectes en l'estructura cristal\u00b7lina que actuen com a barrera pels lliscaments.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Aeroport Internacional de Long Thanh (C\u1ea3ng h\u00e0ng kh\u00f4ng qu\u1ed1c t\u1ebf Long Th\u00e0nh, S\u00e2n bay qu\u1ed1c t\u1ebf Long Th\u00e0nh) \u00e9s un aeroport que es preveu construir a la Rep\u00fablica socialista del Vietnam a 40 km al nord-est de Ciutat Ho Chi Minh.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "C/2012 K1 (PANSTARRS) \u00e9s un cometa descobert amb magnitud 19,7, a 8,7 AU del Sol el 17 de maig de 2012 emprant el telescopi Pan-STARRS localitzat prop del cim de l'Haleakal\u0101, a l'illa de Maui en Hawaii (U.S.A.).El cometa comen\u00e7a l'any 2014 a objecte de l'hemisferi nord. A finals d'abril de 2014 llu\u00efa amb una magnitud aparent aproximada de ~8,8 fent-lo objectiu de xicotets telescopis i binoculars dels observadors m\u00e9s experimentats. Acabant el mes de maig la magnitud havia pujat fins a 8,3El PanStarrs K1 arribar\u00e0 al seu periheli (punt m\u00e9s proper al Sol) el 27 d'agost de 2014, a una dist\u00e0ncia de 1,05ua (157.000.000 km) del Sol. Travessara l'equador celeste el 15 de setembre de 2014 convertint-se en objecte de l'hemisferi sud.\nEl cometa hauria d'arribar la seva magnitud m\u00e0xima de ~6 a mitjans d'octubre de 2014, quan tindr\u00e0 una elongaci\u00f3 d'uns 75\u00ba des del Sol. Potser \u00e9s visible per a l'observador experimentat a ull nu, per\u00f2 ser\u00e0 molt m\u00e9s f\u00e0cil de detectar amb els prism\u00e0tics o un telescopi.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un puls\u00f2metre \u00e9s una bomba pulsant que es fa servir per a impulsar l\u00edquids.\nUna bomba pulsant de vapor sense pistons, anomenada Pulsometer, fou patentada per Charles Henry Hall el 1872. La patent fou comprada per un enginyer brit\u00e0nic el 1875 i diversos models de bombes foren constru\u00efts i comercialitzats seguidament. La bomba Pulsometer fou molt popular en mines superficials i pedreres pel seu rendiment i fiabilitat. Tamb\u00e9 en altres aplicacions.La disposici\u00f3 del Pulsometer estava inspirada en la bomba de vapor Savery (inventada per Thomas Savery).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Time-slicing \u00e9s una t\u00e8cnica utilitzada per la tecnologia DVB-H, entre d'altres, que permet disminuir el consum de la bateria dels dispositius m\u00f2bils. Es basa en la multiplexaci\u00f3 en temps de la transmissi\u00f3 dels diferents serveis. El DVB-H transmet les dades per r\u00e0fegues, i pemet que el receptor s'apagui en els per\u00edodes inactius. D'aquesta manera es pot aconseguir un estalvi d'energia de fins al 90%.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "CTRL \u00e9s un programa de Televisi\u00f3 de Catalunya que es va emetre per primera vegada el 6 de desembre de 2021. Es tracta de set cap\u00edtols enfocats \u00fanicament a les noves tecnologies.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En edici\u00f3 digital d'imatges, la inversi\u00f3 d'un color \u00e9s la determinaci\u00f3 del color oposat en aquest model de color. \u00c9s una operaci\u00f3 que afecta cada p\u00edxel, independentment dels seus ve\u00efns. La imatge inversa pot ser imaginada com el \"negatiu\" d'una imatge. En el cas del model de color RGB es determina el valor invers d'un color restant el valor del color original del valor m\u00e0xim.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Aquest article \u00e9s una llista dels tancs principals de batalla, i altres vehicles amb el mateix paper, en servei en tots els pa\u00efsos del m\u00f3n. Un tanc principal de batalla (MBT) \u00e9s un tipus de tanc que per les seves caracter\u00edstiques \u00e9s capa\u00e7 de reunir tots els requisits armament\u00edstics davant d'una guerra mecanitzada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La difracci\u00f3 d'electrons de baixa energia o LEED (low-energy electron diffraction) \u00e9s una t\u00e8cnica anal\u00edtica mitjan\u00e7ant la qual es poden estudiar superf\u00edcies a escala at\u00f2mica mitjan\u00e7ant el bombardeig d'electrons lents. Amb aquesta t\u00e8cnica es mesura la distribuci\u00f3 angular de la intensitat dels electrons reflectits des d'una superf\u00edcie cristal\u00b7lina d'un monocristall bombardejada amb electrons de baixa energia (energies menors que els 500 eV) amb angles d'incid\u00e8ncia m\u00e9s grans. La figura de difracci\u00f3 proporciona informaci\u00f3 molt detallada sobre la disposici\u00f3 at\u00f2mica de les capes m\u00e9s externes del s\u00f2lid.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Publicitat Above The Line, ATL (acr\u00f2nim de les inicials angleses), tamb\u00e9 anomenat Publicitat sobre la l\u00ednia, \u00e9s una forma de publicitat segons el tipus de suport emprat. Fonamentalment, consisteix en la contractaci\u00f3 d\u2019espai en els mitjans de comunicaci\u00f3 convencionals, tals com lels cartells gegants al carrer, la televisi\u00f3, la r\u00e0dio\u2026", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'aliatge de Lichtenberg \u00e9s un aliatge fusible compost per un 50% de bismut, un 30% de plom, i un 20% d'estany. El seu punt de fusi\u00f3 \u00e9s de 91,6 \u00b0C. El seu inventor fou el cient\u00edfic i escriptor alemany Georg Christoph Lichtenberg a finals del segle xviii.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "White Shadows in the South Seas (Ombres Blanques en els Mars Del sud) \u00e9s un film mut del 1928 produ\u00eft per Cosmopolitan Productions i la Metro-Goldwyn-Mayer(MGM) i distribu\u00eft per MGM. Va ser dirigit per W.S. Van Dyke i protagonitzat per Monte Blue i Raquel Torres. Basat en la novel\u00b7la del mateix nom de Frederick O'Brien, la pel\u00b7l\u00edcula \u00e9s coneguda per ser la primera de MGM realitzada amb una banda sonora pre-enregistrada i per l'Oscar a la millor fotografia per Clyde De Vinna.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El cabriol\u00e9 \u00e9s un carruatge de dues rodes amb capota molt similar a la del t\u00edlburi amb porta. \u00c9s a dir, en t\u00e9 d'una porta en la part davantera que es tanca en dues fulles fins a l'altura dels genolls.\nEs munta per dos molls fixos a la caixa que per davant encaixen per dues bessones en la llimonera. La llimonera per la seva banda va suspesa per corretges de dos molls en forma de C fixos en les vares.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Departament de Banda Ampla, Comunicacions, i Economia Digital (en angl\u00e8s Department of Broadband, Communications and the Digital Economy) va ser un departament (de nivell ministerial) del Govern d'Austr\u00e0lia. El citat departament va ser institu\u00eft l'any 2007 i dissolt l'any 2013. Les seves funcions van ser assumides pel llavors creat Department of Communications d'Austr\u00e0lia.\nAquesta estructura jer\u00e0rquica de govern va tenir al seu c\u00e0rrec la responsabilitat del desenvolupament de la banda ampla (en angl\u00e8s: broadband) a Austr\u00e0lia, i en general de tot sector de les comunicacions en aquest pa\u00eds (incloent els serveis a trav\u00e9s de senyals de radi i televisi\u00f3), i de manera que aquest desenvolupament fos sostenible i convenient, promovent l'economia digital i la competitivitat en amplis sectors, en benefici dels australians.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "CD-ROM XA (CD-ROM Extended Architecture) \u00e9s una conjunci\u00f3 del format CD-ROM i el CD-i, dissenyat per millorar les capacitats d'\u00e0udio i v\u00eddeo; pot ser utilitzat tamb\u00e9 per emmagatzemar nom\u00e9s dades.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "\u00abQuaderns T\u00e8cnics, la tecnologia a l'abast\u00bb, normalment anomenada a trav\u00e9s del seu acr\u00f2nim: \u00abQT\u00bb, \u00e9s una revista que es va comen\u00e7ar a editar el novembre de 1985, va tenir periodicitat bimestral, i despr\u00e9s de 27 exemplars i 841 p\u00e0gines, l'abril de 1990 es va deixar de publicar. Va ser editada per Produccions T\u00e8cniques, SCCL. El primer n\u00famero es va presentar p\u00fablicament pels seus responsables a la llibreria Les Voltes de Vic a l'octubre de 1985 i va ser oficiada pel llavors Rector de la UPC Gabriel Ferrat\u00e9 Pascual.Va ser la primera revista de divulgaci\u00f3 tecnol\u00f2gica en llengua catalana i feia difusi\u00f3 dels darrers aven\u00e7os en ci\u00e8ncia i tecnologia, a m\u00e9s d'oferir articles divulgatius i de formaci\u00f3 pr\u00e0ctica sobre els diferents aspectes de la tecnologia: \u00e0udio, v\u00eddeo, comunicacions, inform\u00e0tica, lexicografia, a banda d'entrevistes i reportatges. Quaderns T\u00e8cnics tamb\u00e9 va intervenir en el debat sobre la tecnologia i la societat present en aquell moment.Va impulsar i ser-ne s\u00f2cia fundadora de l'Associaci\u00f3 Catalana de Premsa T\u00e8cnica i Cient\u00edfica, agrupant les escasses publicacions relacionades amb la ci\u00e8ncia i la t\u00e8cnica que s'editaven en llengua catalana en aquell moment. Tamb\u00e9 va impulsar la campanya per a una R\u00e0dio Exterior de Catalunya. Durant l'exist\u00e8ncia de la publicaci\u00f3 va col\u00b7laborar en la pres\u00e8ncia del catal\u00e0 en diferents emissores internacionals d'Ona Curta a trav\u00e9s de col\u00b7laboracions peri\u00f2diques sota el nom de \"La tecnologia a l'abast\"", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El rotlle de pell de matem\u00e0tica eg\u00edpcia (RPME) \u00e9s un rotlle de cuir de 10 \u00d7 17 polzades (25 \u00d7 43 cm) adquirit per Alexander Henry Rhind el 1858. Va ser enviat al Museu Brit\u00e0nic el 1864, juntament amb el Papir de Rhind, per\u00f2 no va ser qu\u00edmicament suavitzat i desenrotllat fins a l'any 1927. L'escriptura emprada \u00e9s de car\u00e0cters hier\u00e0tics de l'Imperi Mitj\u00e0 escrits de dreta a esquerra. Els erudits daten el RPME al segle XVII aC.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una tremuja o gronsa \u00e9s una m\u00e0quina formada per un dip\u00f2sit en forma de tronc de pir\u00e0mide o de tronc de con invertits, que funciona com un embut, en el qual hom acumula i emmagatzema diverses mat\u00e8ries que hi s\u00f3n posades per la seva part superior i surten per la part inferior alimentant una m\u00e0quina, o carregant un cami\u00f3 o vag\u00f3. Les tremuges a la ind\u00fastria del pl\u00e0stic son utilitzades en els processos d'injecci\u00f3, extrusi\u00f3, bufat i premsat. La tremuja es posa a la boca d'entrada de la m\u00e0quina d'injectar o extrusora per alimentar-la de pol\u00edmer en forma de gr\u00e0nuls de pl\u00e0stic barrejat amb pigment o concentrat de color, tamb\u00e9 anomenat \"Master\". Algunes tremuges disposen d'altres mecanismes opcionals com; assecadors d'aire i dosificadors de pigment. La c\u00e0rrega de les tremuges pot ser manual o totalment automatitzada per grans instal\u00b7lacions de moltes m\u00e0quines.\n\nViccionari", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Es coneix com a cap de turc una fam\u00edlia de nusos amb aspecte de trena que es fan amb una sola corda i generalment formant un bucle tancat (tamb\u00e9 es poden fer plans). Tot i que un nus cap de turc pot tenir certa utilitat (per exemple com a protecci\u00f3 anti-frecs), es considera un nus decoratiu. El nus rep el nom per la seva gran similitud a un turbant. El nus cap de turc \u00e9s utilitzat com  woggle  pels Boy Scouts.\n\nEn els caps de turc el cam\u00ed que segueix la corda t\u00e9 una seq\u00fc\u00e8ncia de pas de sobre/sota (normalment anomenada \"ou\" de l'angl\u00e8s \"over-under\") amb les altres parts de la corda que es va creuant (abans de doblar o triplicar el nus). Cada cap de turc en concret, cada membre d'aquesta fam\u00edlia, es caracteritza per dos nombres. El primer indica el nombre de cordes que un comptaria si tall\u00e9s el nus transversalment (abreviat per L de l'angl\u00e8s \"leads\"). El segon indica el nombre de cops que el patr\u00f3 b\u00e0sic es repeteix en el nus (s'abrevia per B de l'angl\u00e8s \"bights\"). Aix\u00ed un cap de turc es descriu amb el nombre de L i B, per exemple 3L-5B.\nUn cop acabat el nus \u00e9s for\u00e7a habitual resseguir el trenat inicial un cert nombre de cops (anomenat passades), per tal de fer-lo m\u00e9s ample i m\u00e9s vist\u00f3s. (Les definicions de \"leads\" i \"bights\" aix\u00ed com la seq\u00fc\u00e8ncia de pas sobre/sota s'apliquen abans de fer les passades).\nNo totes les combinacions de L i B s\u00f3n possibles, nom\u00e9s aquelles en les que aquests dos nombres s\u00f3n coprimers. Quan aquests dos nombres no acompleixen aquesta condici\u00f3 es necessita m\u00e9s d'una corda per a poder-lo trenar (exactament el nombre de cordes que es necessiten \u00e9s el m\u00e0xim com\u00fa divisor de L i B), deixant d'\u00e9sser un cap de turc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En estad\u00edstica matem\u00e0tica, un interval de confian\u00e7a d'un par\u00e0metre poblacional (per exemple, la mitjana poblacional) \u00e9s un interval num\u00e8ric constru\u00eft a partir d'una mostra, el qual cont\u00e9 aquest par\u00e0metre amb determinada probabilitat (per exemple, el 95 %) que s'anomena el nivell de confian\u00e7a.\nEl nivell de confian\u00e7a desitjat \u00e9s establert per l'investigador (no \u00e9s determinat per les dades). \u00c9s molt habitual utilitzar el nivell de confian\u00e7a del 95%, no obstant aix\u00f2, es poden utilitzar altres nivells de confian\u00e7a, per exemple, el 90% o el 99%.\nEn contrast amb un estimador puntual d'un par\u00e0metre, on es dona un \u00fanic nombre, en un interval de confian\u00e7a, tal com hem dit, es proporciona tot un rang de nombres entre dos valors, i a m\u00e9s, es quantifica en termes probabil\u00edstics la confian\u00e7a que es t\u00e9 en qu\u00e8 aquest interval contindr\u00e0 l'aut\u00e8ntic valor del par\u00e0metre.\nQuan es proporciona un interval de confian\u00e7a es suposa que les dades poblacionals tenen determinades caracter\u00edstiques, m\u00e9s o menys exigents; en els casos m\u00e9s habituals es suposa que ho fan mitjan\u00e7ant la distribuci\u00f3 normal. La construcci\u00f3 d'intervals de confian\u00e7a tamb\u00e9 es pot realitzar usant el teorema central del l\u00edmit, la desigualtat de Txebixev, o altres t\u00e8cniques.\nEls intervals de confian\u00e7a intervenen en pr\u00e0cticament totes les \u00e0rees de l'estad\u00edstica; en aquest article ens limitarem a considerar alguns dels casos m\u00e9s habituals, concretament, els intervals de confian\u00e7a per a la mitjana d'una poblaci\u00f3 normal amb desviaci\u00f3 t\u00edpica coneguda o no, i l'interval de confian\u00e7a per a una proporci\u00f3 en una poblaci\u00f3 de mida gran.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una baga o armella \u00e9s un caragol que t\u00e9 una anella en lloc de cap en un dels seus extrems. Se sol emprar per a ajuntar cables a objectes, per exemple, per a penjar un quadre en una paret. N'hi ha de dues menes: baga tancada i baga oberta. Tamb\u00e9 \u00e9s habitual utilitzar-la en un quadre, enroscada a la part superior i del darrere, per introduir-la dins un cargol de ganxo pr\u00e8viament fixat a la paret.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "CORDIS (Community Research and Development Information Service, en catal\u00e0 Servei d'informaci\u00f3 per a la comunitat de recerca i desenvolupament), \u00e9s un espai d'informaci\u00f3 dedicat a les activitats europees de recerca i desenvolupament (R + D).\nEls principals objectius de CORDIS s\u00f3n els seg\u00fcents:\n\nFacilitar la participaci\u00f3 en les activitats comunit\u00e0ries en l'\u00e0mbit de la recerca;\nMillorar la utilitzaci\u00f3 dels resultats en mat\u00e8ria d'investigaci\u00f3 prestant especial atenci\u00f3 als principals sectors que permeten la competitivitat d'Europa;\nPromoure la difusi\u00f3 del coneixement per tal d'estimular el rendiment de les empreses en mat\u00e8ria d'innovaci\u00f3, sobretot a trav\u00e9s de la publicaci\u00f3 de resultats d'investigaci\u00f3 obtinguts en els successius programes marc finan\u00e7ats per la Uni\u00f3 Europea, aix\u00ed com l'acceptaci\u00f3 social de les noves tecnologies.CORDIS constitueix la font d'informaci\u00f3 oficial de la publicaci\u00f3 de totes les convocat\u00f2ries de propostes del Set\u00e8 Programa Marc d'Investigaci\u00f3 i Desenvolupament Tecnol\u00f2gic (7PM)CORDIS \u00e9s un servei gestionat per l'Oficina de Publicacions de la Uni\u00f3 Europea.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En biologia, l'adjectiu \u00abfacultatiu\u00bb significa \u00abopcional\u00bb o \u00abdiscrecional\u00bb (ant\u00f2nim d'\u00abobligat\u00bb) i es refereix a un organisme que no est\u00e0 limitat a un determinat mode de vida o d'acci\u00f3, per oposici\u00f3 a un organisme obligat, el qual est\u00e0 limitat a un determinat tipus de vida.\u00c9s utilitzat principalment en biologia amb paraules com:\n\nun facultatiu (FAC), aiguamoll facultatiu (FACW) o facultatiu de muntanya (FACU) \u00e9s un estat d'indicador de zones humides per a plantes.\nun anaerobi facultatiu \u00e9s un organisme que pot utilitzar oxigen, per\u00f2 que tamb\u00e9 t\u00e9 m\u00e8todes anaer\u00f2bics de producci\u00f3 d'energia. Pot sobreviure en qualsevol dels dos entorns\nun b\u00edpede facultatiu \u00e9s un animal capa\u00e7 de caminar o c\u00f3rrer a dues potes, aix\u00ed com de caminar o c\u00f3rrer amb quatre extremitats o m\u00e9s, segons correspongui.\nun carn\u00edvor facultatiu \u00e9s un carn\u00edvor que no dep\u00e8n exclusivament de la carn per alimentar-se, sin\u00f3 que tamb\u00e9 pot subsistir amb aliments no animals. \u00c9s comparable amb el terme omn\u00edvor.\nuna heterocromatina facultativa \u00e9s un ADN compacte per\u00f2 no repetitiu en forma d\u2019heterocromatina, per\u00f2 que pot perdre la seva estructura condensada i activar-se per transcripci\u00f3 gen\u00e8tica.\nuna llacuna facultativa \u00e9s un tipus d'estany d'estabilitzaci\u00f3 utilitzat en el tractament biol\u00f2gic d'aig\u00fces residuals industrials i dom\u00e8stiques.\nun par\u00e0sit facultatiu \u00e9s un par\u00e0sit que pot completar el seu cicle vital sense dependre d'un hoste.\nuna planta fotoperi\u00f2dica facultativa \u00e9s una planta que acaba florint independentment de la longitud de la nit, per\u00f2 que \u00e9s m\u00e9s probable que floreixi en condicions de llum adequades.\nUn sapr\u00f2fit facultatiu viu de mat\u00e8ria vegetal moribunda, no morta.\nels simbionts facultatius s\u00f3n organismes que poden viure sense simbiosi i nom\u00e9s la utilitzen per a processos no vitals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El  nus de pescador doble  \u00e9s un nus utilitzat per a empalmar dos trossos de corda. Aquest nus i la versi\u00f3 nus de pescador triple s\u00f3n les m\u00e9s utilitzats en escalada, arboricultura, i recerca i rescat. El nus s'obt\u00e9 en fer un doble nus simple, que dona una ballestrinca o nus de pardal, amb cada extrem al voltant de la secci\u00f3 dreta de la part oposada.\nS'utilitza en escalada per empalmar cordes d'equip d'escalada o com suport d'un nus cr\u00edtic, tal com un nus de fixaci\u00f3 de l'arn\u00e8s o de l\u00ednies de r\u00e0pel simples. En aquest \u00fas, es lliga l'extrem lliure al voltant de l'extrem fix de la soga, de manera que no pugui lliscar a trav\u00e9s del nus. Aquest nus, juntament amb el nus de pescador simple poden ser utilitzats per lligar els dos extrems d'una l\u00ednia d'un collaret. Els dos nusos simples dobles s\u00f3n armats en forma separada, i d'aquesta manera la longitud del collaret pot ser ajustada sense deslligar o desarmar el collar.\nQuan s'utilitzen certes cordes modernes fetes de polietil\u00e8 a massa molecular alt\u00edssima que tenen una lubricitat elevada, la capacitat de travat del nus es degrada i f\u00e0cilment es desf\u00e0. El problem es resol en utilitzar el nus de pescador triple.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'ergonomia \u00e9s l'aplicaci\u00f3 d'informaci\u00f3 cient\u00edfica sobre els humans al disseny d'objectes, sistemes i entorns per a \u00fas hum\u00e0. Popularment es coneix l'ergonomia com la forma en qu\u00e8 les empreses dissenyen tasques i \u00e0rees de treball per a maximitzar l'efici\u00e8ncia i la qualitat del treball dels seus empleats. Tot i aix\u00f2, l'ergonomia est\u00e0 present a qualsevol cosa que implica a gent. Els sistemes de treball, esports i lleure o salut i seguretat, s\u00f3n \u00e0rees en qu\u00e8 s'haurien d'aplicar els principis de l'ergonomia si es dissenyen b\u00e9.Les investigacions en ergonomia es fan principalment per ergonomistes que estudien les capacitats humanes en relaci\u00f3 amb les demandes del seu treball. La informaci\u00f3 derivada dels ergonomistes contribueix al disseny i l'avaluaci\u00f3 de tasques, treballs, productes, entorns i sistemes per a fer-los compatibles amb les necessitats, capacitats i limitacions de la gent (IEA, 2000). Un exemple de l'ergonomia s\u00f3n les cadires especialitzades.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El fil met\u00e0l\u00b7lic \u00e9s un fil constitu\u00eft per algun material met\u00e0l\u00b7lic, ja sigui ferro, coure, estany o d'altres. Pot presentar-se al mercat en bobines o enrotllat en forma de rotlle-donut i t\u00e9 diverses utilitats. En electrot\u00e8cnia, el fil de coure, revestit d'una capa de pl\u00e0stic, s'empra com a conductor d'aquesta energia en instal\u00b7lacions el\u00e8ctriques. En joieria, s'utilitza el fil d'or o d'argent, per fer soldadures entre peces d'aquests materials. En inform\u00e0tica i electr\u00f2nica, s'utilitza el fil d'estany, per soldar components a una placa de circuits integrats.\nEn l'antiguitat, la joieria sovint cont\u00e9, en forma de cadenes i decoraci\u00f3 aplicada, grans quantitats de fils met\u00e0l\u00b7lics fets amb precisi\u00f3. En alguns casos, les tires tallades de xapa met\u00e0l\u00b7lica es convertien en fil estirant-les a trav\u00e9s de perforacions en matrius de pedra, i les tires es doblegaven sobre elles mateixes per formar tubs prims. Aquesta t\u00e8cnica va ser utilitzada a Egipte durant la II Dinastia. Des de mitjans del II mil\u00b7lenni aC, la majoria dels fils d'or de la joieria es caracteritzen per l\u00ednies de costura que segueixen una espiral formant un cable. Aquestes tires retor\u00e7ades es podien convertir en fils rodons s\u00f2lids fent-los rodar entre superf\u00edcies planes o el m\u00e8tode de trefilatge de tires. El m\u00e8tode de fabricaci\u00f3 de fils trenats va ser substitu\u00eft per l'extrusi\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una funci\u00f3 t\u00e8cnica \u00e9s el passatge, mitjan\u00e7ant un dispositiu apropiat, d'un conjunt donat d'estats inicials d'un sistema, al conjunt desitjat d'estats finals. Per exemple, si el sistema \u00e9s \"una font d'aigua\", el seu estat inicial \u00e9s \"impura\", la \"funci\u00f3 de purificaci\u00f3 de l'aigua\" \u00e9s la transformaci\u00f3 de l'aigua de la font perqu\u00e8 el seu estat final sigui \"aigua pura en el grau desitjat\".\nLa realitzaci\u00f3 de la funci\u00f3 requereix un dispositiu capa\u00e7 d'efectuar la transici\u00f3 de l'estat inicial al final. Per al concepte de funci\u00f3 t\u00e8cnica no importa la manera especificada que s'aconsegueix aquesta transici\u00f3, sin\u00f3 la transici\u00f3 mateixa. En l'exemple donat, el dispositiu \u00e9s \"un sistema de purificaci\u00f3 d'aigua\" que pot realitzar-se de moltes maneres: sistema de filtres, agregat de subst\u00e0ncies qu\u00edmiques que precipitin les impureses en suspensi\u00f3, evaporaci\u00f3 de l'aigua, etc\u00e8tera. Qualsevol que sigui el dispositiu triat (que dep\u00e8n de les caracter\u00edstiques de la font, costos admissibles, grau de puresa desitjat) la funci\u00f3 \u00e9s la mateixa, encara que tal vegada el rang de puresa final (la total \u00e9s impossible d'aconseguir) vari\u00ef.\nEl concepte de funci\u00f3 usat en tecnologia \u00e9s el mateix que l'usat en fisiologia en retransmetre's \"\u00f2rgan\". L'\u00fanica difer\u00e8ncia \u00e9s que en el cas tecnol\u00f2gic la funci\u00f3 t\u00e8cnica la realitza un artefacte, mentre que en el fisiol\u00f2gic la realitza un \u00f2rgan o un sistema d'\u00f2rgans com el sistema circulatori.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una casamata, en enginyeria militar, \u00e9s qualsevol construcci\u00f3 de tipus s\u00f2lid destinada a albergar algun tipus d'arma defensiva. Aix\u00ed podem parlar de casamates per metralladora, per artilleria, etc. Generalment estan constru\u00efdes amb formig\u00f3 de gran resist\u00e8ncia refor\u00e7at amb acer, o planxes d'acer, cobrint tota la pe\u00e7a, si b\u00e9, de vegades, es fa \u00fas de la forma del terreny per estalviar part de la construcci\u00f3. Segons el disseny, es deixen una o m\u00e9s obertures des de les de fer foc sobre les zones a cobrir. En \u00e8poques anteriors a la revoluci\u00f3 industrial, les casamates es podien construir en ma\u00f3, terra o, fins i tot, pedra treballada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Efecte Matilda \u00e9s un biaix en contra del reconeixement dels \u00e8xits de dones cient\u00edfiques, el treball de les quals \u00e9s menystingut o fins i tot atribu\u00eft als seus col\u00b7legues homes. Aquest efecte va ser descrit per primera vegada per la sufragista i abolicionista Matilda Joslyn Gage en el seu assaig Woman as Inventor (1870) i el terme fou proposat per la historiadora de la ci\u00e8ncia Margaret W. Rossiter el 1993.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Premi Atos-Joseph Fourier \u00e9s una competici\u00f3 anual per a cient\u00edfics de tot el m\u00f3n, que es postulen, individualment o en equip, a les competicions locals (actualment a Fran\u00e7a, Tx\u00e8quia, Regne Unit i Irlanda). \u00c9s un guard\u00f3 internacional a l'excel\u00b7l\u00e8ncia cient\u00edfica que t\u00e9 com a objectiu premiar el treball d'investigadors, acad\u00e8mics i cient\u00edfics industrials en les \u00e0rees estrat\u00e8giques de la inform\u00e0tica avan\u00e7ada (HPC, Quantum, Edge), la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i la descarbonitzaci\u00f3.\nPer mantenir-se a l'avantguarda de la innovaci\u00f3 i seguir sent competitives, les organitzacions p\u00fabliques i les empreses hauran d'entendre com aprofitar efica\u00e7ment aquestes tecnologies emergents. Mitjan\u00e7ant aquest concurs es dona suport a la innovaci\u00f3 en qu\u00e0ntica, simulaci\u00f3 i an\u00e0lisi per ordinador que originen aplicacions industrials reals i tangiibles.\nEl Premi Atos-Joseph Fourier va ser convocat per primera vegada a Fran\u00e7a l'any 2009 per l'empresa Bull, que ara forma part d'Atos, i per GENCI (Grand Equipement National de Calcul Intensif). El premi ret homenatge al llegat del matem\u00e0tic i al seu treball al segle XVIII que va contribuir, en gran manera, a la modelitzaci\u00f3 matem\u00e0tica dels fen\u00f2mens f\u00edsics.\nJean-Baptiste Joseph Fourier (21 de mar\u00e7 de 1768 - 16 de maig de 1830) va ser un matem\u00e0tic i f\u00edsic franc\u00e8s que va iniciar la recerca matem\u00e0tica de les conegudes s\u00e8ries de Fourier i la seva aplicaci\u00f3 als problemes de transfer\u00e8ncia de calor i vibracions. La transformada de Fourier i la llei de Fourier tamb\u00e9 s'anomenen en el seu honor. A Fourier tamb\u00e9 se li atribueix, \u00e0mpliament, el descobriment de l'efecte hivernacle.\nFourier va acompanyar Napole\u00f3 Bonaparte a la seva expedici\u00f3 eg\u00edpcia el 1798, com a assessor cient\u00edfic. El 1801, Napole\u00f3, el va nomenar governador de l'Is\u00e8re a Grenoble. Va ser a Grenoble quan va comen\u00e7ar a experimentar sobre la propagaci\u00f3 de la calor. El 21 de desembre de 1807 va presentar el seu article sobre la propagaci\u00f3 de la calor en cossos s\u00f2lids a l'Institut de Par\u00eds. El 1822, Fourier va ser escollit secretari permanent de l'Acad\u00e8mia Francesa de les Ci\u00e8ncies. El 1830, va ser elegit membre estranger de la Reial Acad\u00e8mia Sueca de Ci\u00e8ncies.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un acceler\u00f2metre mesura els moviments que es duen a terme en m\u00e9s d'un pla. Igual que el pod\u00f2metre, \u00e9s un instrument petit que es col\u00b7loca i se subjecta a l'altura de la cintura. Existeix una relaci\u00f3 lineal entre l'acceleraci\u00f3 del moviment i la despesa cal\u00f2rica. L'acceler\u00f2metre mesura la freq\u00fc\u00e8ncia, durada i intensitat de l'activitat f\u00edsica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'obra Historia natural y moral de las Indias, del jesu\u00efta Jos\u00e9 de Acosta, va ser publicada primer en llat\u00ed, l'any 1589 a Salamanca per Guillermo Foquel, amb el t\u00edtol De natvra nobi orbis libri dvo, et de promvlgatione evangelii apud barbaros sive de procvranda indorvm salvte, libri sex, fou una edici\u00f3 en octau amb deu p\u00e0gines preliminars.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un tallatubs \u00e9s una eina utilitzada per tallar  tubs rodons en angle recte. A m\u00e9s de produir un tall net, aquesta eina \u00e9s sovint r\u00e0pida, sent la forma m\u00e9s convenient de tallar canonada enfront de l'opci\u00f3 d'utilitzar una serra per a metalls (encara que aix\u00f2 dep\u00e8n del tipus de metall de la canonada).El model m\u00e9s popular est\u00e0 compost per un disc afilat ajustable amb una adher\u00e8ncia de mand\u00edbula, amb dos o m\u00e9s cilindres, al costat oposat al disc de tall. S'utilitza prement la roda de tall fent-lo girar repetides vegades al voltant del tub fins a tallar tot el gruix de la paret del mateix.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un aparell o dispositiu electr\u00f2nic consisteix en una combinaci\u00f3 de components electr\u00f2nics organitzats en circuits, destinats a controlar i aprofitar els senyals el\u00e8ctrics. Exemple de dispositiu electr\u00f2nic \u00e9s un amplificador de so que amplifica el flux d'energia d'un micr\u00f2fon cap als altaveus.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La refrigeraci\u00f3 \u00e9s el proc\u00e9s de reducci\u00f3 i manteniment de la temperatura (a un valor menor a la del medi ambient) d'un objecte o espai. La reducci\u00f3 de temperatura es realitza extraient energia del cos, generalment reduint la seua energia t\u00e8rmica, el que contribueix a reduir la temperatura d'aquest cos.\n\nLa refrigeraci\u00f3 implica transferir l'energia del cos que pretenem refredar a un altre, aprofitant les seues propietats termodin\u00e0miques. La temperatura \u00e9s el reflex de la quantitat o nivell d'energia que posseeix el cos, ja que el fred pr\u00f2piament no existeix, els cossos solament tenen m\u00e9s o menys energia t\u00e8rmica. D'aquesta manera refredar correspon a retirar energia (calor) i no ha de pensar-se en termes de \u00abproduir fred o afegir fred\u00bb.\nLa salut i el benestar d'un pa\u00eds pot dependre dels sistemes de refrigeraci\u00f3. Per exemple; l'alimentaci\u00f3 i l'emmagatzematge de vacunes, distribuci\u00f3, aplicaci\u00f3 m\u00e8dica, industrial, comercial i dom\u00e8stica de tota classe dep\u00e8n dels sistemes de refrigeraci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Societat Catalana de Tecnologia \u00e9s una filial de l'Institut d'Estudis Catalans, creada el 1986 com a continuaci\u00f3 de la Secci\u00f3 d'Enginyeria de la Societat Catalana de Ci\u00e8ncies F\u00edsiques, Qu\u00edmiques i Matem\u00e0tiques.Entre les seves activitats es destaquen els cursos organitzats en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Consell Interdepartamental de Recerca i Innovaci\u00f3 Tecnol\u00f2gica (CIRIT) de la Generalitat de Catalunya, i l'edici\u00f3 de diverses publicacions com el seu Butllet\u00ed i les monografies. A m\u00e9s, cada any convoca un premi per a estudiants.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'obsolesc\u00e8ncia \u00e9s la caiguda en des\u00fas de m\u00e0quines, equips i tecnologies motivada no pas per un mal funcionament del mateix equip, sin\u00f3 per un insuficient acompliment de les seves funcions en comparaci\u00f3 de les noves m\u00e0quines, equips i tecnologies introdu\u00efts en el mercat. L'obsolesc\u00e8ncia pot deure's a diferents causes, encara que totes elles amb un rerefons purament econ\u00f2mic: \n\nLa impossibilitat de trobar recanvis adequats, com en el cas dels vehicles autom\u00f2bils. En aquest cas, l'abs\u00e8ncia de recanvis es deu a l'encariment de la producci\u00f3 al tractar-se de s\u00e8ries curtes.\nL'obsolesc\u00e8ncia \u00e9s, tamb\u00e9, conseq\u00fc\u00e8ncia directa de les activitats d'investigaci\u00f3 i desenvolupament que permeten en temps relativament breu fabricar i construir equips millorats amb capacitats superiors a les dels precedents. El paradigma, en aquest cas, ho constitu\u00efxen els equips inform\u00e0tics capa\u00e7os de multiplicar la seva pot\u00e8ncia en q\u00fcesti\u00f3 de mesos.\nIgualment es produeix en nous mercats o tecnologies substitutives, en les quals l'opci\u00f3 dels consumidors pot f\u00e0cilment polaritzar-se a favor d'una d'elles en detriment de les restants, com en el cas del sistema de v\u00eddeo VHS enfront del BETA.\nFinalment, pot ser producte de l'estrat\u00e8gia del fabricant, si aquest comercialitza productes incomplets o de menors prestacions a baix preu amb el prop\u00f2sit d'afermar-se en el mercat oferint amb posterioritat el producte millorat que b\u00e9 va poder comercialitzar des d'un principi, amb l'avantatge afegit que el consumidor es duu la falsa imatge d'empresa din\u00e0mica i innovadora.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnologia Cave Automatic Virtual Environment o C.A.V.E., \u00e9s un entorn de realitat virtual immersiva. Es tracta d'una sala en forma de cub en la qual hi ha projectors orientats cap a les diferents parets, terra i sostre. Depenent del resultat que es vulgui obtenir es projectar\u00e0 la imatge a totes o nom\u00e9s alguna de les parets de la sala.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "GRB 130427A va ser un esclat de raigs gamma r\u00e8cord, descobert iniciant-se el 27 d'abril de 2013. L'observatori espacial Fermi va detectar un raig gamma amb una energia d'almenys 94000 milions d'electr\u00f3-volts. Va ser detectat simult\u00e0niament pel Burst Alert Telescope a bord del telescopi Swift i va ser un dels esclats m\u00e9s brillants detectats pel Swift. Va ser un dels cinc GRBs m\u00e9s propers, a una dist\u00e0ncia de 3600 milions d'anys llum, i va ser comparativament de llarga durada.\n\nL'observatori espacial Swift tamb\u00e9 va observar l'esclat, determinant r\u00e0pidament la seva ubicaci\u00f3.L'emissi\u00f3 tamb\u00e9 va ser detectada utilitzant la radiaci\u00f3 de r\u00e0dio, infraroig i visible des dels telescopis terrestres utilitzant la ubicaci\u00f3 en el cel proporcionada pel Swift. L'esclat va ser observat amb un telescopi \u00f2ptic de 350mm i es va mesurar la seva brillantor. La magnitud aparent visible va disminuir de 13 a 15,5 en un per\u00edode de tres hores comen\u00e7ant a les 08:05:12 UTC el 27 d'abril de 2013. El Catalina Real-time Transient Survey tamb\u00e9 va detectar l'esclat \u00f2pticament, independentment de l'alerta. Va rebre la designaci\u00f3 CSS130502:113233+274156. Es va trobar en ascensi\u00f3 recta 11:32:32.90, i declinaci\u00f3 +27:41:56.5 (J2000).\nEl cat\u00e0leg SDSS mostra una gal\u00e0xia (SDSS J113232.84+274155.4) gaireb\u00e9 coincident amb aquesta posici\u00f3 a una magnitud r=21,26 per\u00f2 sense obtindre espectre SDSS.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Lumileds \u00e9s una alian\u00e7a de 2 empreses (joint venture) formada per Philips Lighting i Agilent Technologies. Lumileds desenvolupa i comercialitza dispositius LED. Despr\u00e9s de l'adquisici\u00f3 de Lumileds per Philips el 2005, lumileds esdev\u00e9 una unitat de negoci com a Philips Lumileds Lighting Company.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un motor bicil\u00edndric en l\u00ednia, conegut tamb\u00e9 com a bicil\u00edndric vertical, bicil\u00edndric paral\u00b7lel o pel seu nom angl\u00e8s, straight-twin (literalment, \"bess\u00f3 recte\"), \u00e9s un motor de combusti\u00f3 interna de dos cilindres alineats en paral\u00b7lel. Pot ser tant de dos com de quatre temps, en cicle d'Otto o di\u00e8sel.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La converg\u00e8ncia tecnol\u00f2gica \u00e9s la tend\u00e8ncia de diferents sistemes tecnol\u00f2gics en l'evoluci\u00f3 cap a la realitzaci\u00f3 de tasques similars. Converg\u00e8ncia pot fer refer\u00e8ncia a tecnologies pr\u00e8viament separades com la veu (telefonia), dades (i aplicacions de productivitat) i v\u00eddeo que ara comparteixen recursos i interactuen entre si sin\u00e8rgicament, creant noves possibilitats. La converg\u00e8ncia es defineix com la interconnexi\u00f3 de tecnologies de la computaci\u00f3 i informaci\u00f3, contingut multim\u00e8dia i xarxes de comunicacions que han arribat com a resultat de l'evoluci\u00f3 i popularitzaci\u00f3 d'internet, tant com d'activitats, productes i serveis que han emergit des de l'espai digital.\nAvui dia estem envoltats per un m\u00f3n multim\u00e8dia convergent en molts nivells, amb nodes de comunicaci\u00f3 i informaci\u00f3 cont\u00ednuament adaptant-se per satisfer a demandes creades per la mateixa tecnologia i canviant la forma de crear, consumir, aprendre i interactuar unes amb unes altres.Molts experts veuen tot aix\u00f2 com la punta de l'iceberg, ja que totes les facetes de la vida social o institucional com a negocis, govern, art, periodisme, salut o educaci\u00f3 porten amb si un increment dels espais digitals a trav\u00e9s de xarxes creixents de dispositius TICs.\nLa base de la converg\u00e8ncia tecnol\u00f2gica tal com es planteja, xoca amb una societat en la qual preval el consumisme com a expressi\u00f3 de l'\u00e9sser hum\u00e0. Per aix\u00f2, i malgrat que es pugui apreciar la conversi\u00f3 de dispositius tecnol\u00f2gics (cel\u00b7lulars, tel\u00e8fons intel\u00b7ligents, readers, tauletes\u2026), la seva producci\u00f3 no s'ha vist redu\u00efda, sin\u00f3 tot el contrari, ja que respon a la premissa consumista imperant.\nPer al te\u00f2ric Henry Jenkins, la converg\u00e8ncia tecnol\u00f2gica \u00e9s un fenomen que es configura mitjan\u00e7ant la interacci\u00f3 de tres elements indissolubles: les tecnologies, les plataformes medi\u00e0tiques i el comportament de les audi\u00e8ncies. Per Jenkins, converg\u00e8ncia es refereix: \"Al flux de continguts a trav\u00e9s de m\u00faltiples plataformes medi\u00e0tiques, la cooperaci\u00f3 entre m\u00faltiples ind\u00fastries medi\u00e0tiques i el comportament migratori de les audi\u00e8ncies medi\u00e0tiques, disposades a anar gaireb\u00e9 a qualsevol part a la recerca del tipus desitjat d'experi\u00e8ncies d'entreteniment\".", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La resist\u00e8ncia o l'enduriment contra la radiaci\u00f3 \u00e9s el disseny de parts i sistemes electr\u00f2nics perqu\u00e8 puguin suportar el dany causat per la radiaci\u00f3 ionitzant. Aquesta radiaci\u00f3 es produeix en l'espai exterior i en grans altituds, als cinturons de radiaci\u00f3 de Van Allen. Tamb\u00e9 es produeixen en les explosions nuclears i prop dels reactors nuclears i altres fonts de radiaci\u00f3.Hi ha moltes t\u00e8cniques que poden aconseguir l'\u00abenduriment\u00bb. La MRAM, mem\u00f2ria d'acc\u00e9s aleatori magnetorresistiva, es proposa com la soluci\u00f3 de llarga durada de mem\u00f2ria electr\u00f2nica. Aquest \u00e9s el cor de la resist\u00e8ncia a la radiaci\u00f3, ja que si la mem\u00f2ria del sistema no est\u00e0 danyada, el sistema pot ser reiniciat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "S'enten per sistema hidr\u00e0ulic al conjunt articulat de les diverses unitats hidr\u00e0uliques que el formen, les quals poden \u00e9sser deus (o fonts), s\u00e9quies, qanat(s), terrasses, molins, etc. En els estudis de sistemes hidr\u00e0ulics fets per Miquel Barcel\u00f3 o Helena Kichner, s'estableix una relaci\u00f3 estreta entre les caracter\u00edstiques d'aquest sistema i la societat que el va crear, en funci\u00f3 de les necessitats de la comunitat. Hom ha establert l'exist\u00e8ncia de sistemes hidr\u00e0ulics de fons de vall (sense que calgui fer terrases o feixes), de terrasses (amb captaci\u00f3 d'aigua a mig vessant) i de vessant (amb captaci\u00f3 d'aigua al torrent).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Consell Europeu d'Investigaci\u00f3, m\u00e9s conegut com a ERC o European Research Council en angl\u00e8s, \u00e9s una instituci\u00f3 paneuropea de finan\u00e7ament, creada el 2007 amb l'objectiu de sufragar la investigaci\u00f3 i la innovaci\u00f3 en la Uni\u00f3 Europea, donant suport als investigadors i potenciant la recerca a Europa.Del 2014 al 2021, el seu president fou el matem\u00e0tic franc\u00e8s Jean-Pierre Bourguignon. La presidenta per al per\u00edode 2021-2015 \u00e9s la bi\u00f2loga Maria Leptin.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La hist\u00f2ria de l'electricitat es refereix a l'estudi i a l'\u00fas hum\u00e0 de l'electricitat, al descobriment de les seves lleis com a fenomen f\u00edsic i a la invenci\u00f3 d'artefactes per al seu \u00fas pr\u00e0ctic. El fenomen en si, sense considerar la seva relaci\u00f3 amb l'observador hum\u00e0, no t\u00e9 hist\u00f2ria; i si se la consider\u00e9s com a part de la hist\u00f2ria natural, en tindria tanta com el temps, l'espai, la mat\u00e8ria i l'energia. Com tamb\u00e9 es denomina electricitat la branca de la ci\u00e8ncia que estudia el fenomen i la branca de la tecnologia que l'aplica, la hist\u00f2ria de l'electricitat \u00e9s la branca de la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia i de la hist\u00f2ria de la tecnologia que s'encarrega de l'estudi de la seva aparici\u00f3 i evoluci\u00f3.\n\nUna de les seves fites inicials pot situar-se cap a la d\u00e8cada del 600 aC, quan el fil\u00f2sof grec Tales de Milet va observar que fregant una vara d'ambre amb una pell o amb llana, s'obtenien petites c\u00e0rregues (efecte triboel\u00e8ctric) que atreien petits objectes, i fregant molt de temps, podia arribar a causar l'aparici\u00f3 d'una espurna. A prop de l'antiga ciutat grega de Magn\u00e8sia es trobaven les denominades pedres de Magn\u00e8sia, que inclo\u00efen magnetita. Els antics grecs van observar que els trossos d'aquest material s'atreien entre si, i tamb\u00e9 atreien petits objectes de ferro. Les paraules magneto \u2013 equivalent al terme catal\u00e0 imant\u2013 i magnetisme deriven d'aquest top\u00f2nim.\nL'electricitat evolucion\u00e0 hist\u00f2ricament des de la simple percepci\u00f3 del fenomen, al seu tractament cient\u00edfic, que no es faria sistem\u00e0tic fins al segle xviii. Es van registrar al llarg de l'edat antiga i la mitjana altres observacions a\u00efllades i simples especulacions, aix\u00ed com intu\u00efcions m\u00e8diques (\u00fas de peixos el\u00e8ctrics en malalties com la gota i el mal de cap), referides per autors com Plini el Vell i Escriboni Llarg, o objectes arqueol\u00f2gics d'interpretaci\u00f3 discutible, com la bateria de Bagdad, un objecte trobat a l'Iraq el 1938, datat al voltant del 250 aC, que s'assembla a una cel\u00b7la electroqu\u00edmica. No s'han trobat documents que en demostrin la utilitzaci\u00f3, encara que hi ha altres descripcions anacr\u00f2niques de dispositius el\u00e8ctrics en murs egipcis i escrits antics.\nAquestes especulacions i registres fragmentaris s\u00f3n el tractament gaireb\u00e9 exclusiu (amb la notable excepci\u00f3 de l'\u00fas del magnetisme per a la br\u00faixola) que hi ha des de l'antiguitat fins a la Revoluci\u00f3 cient\u00edfica del segle xvii; tot i que, encara llavors, passa a ser una mica m\u00e9s que un espectacle per a exhibir als salons. Les primeres aportacions que poden entendre's com a aproximacions successives al fenomen el\u00e8ctric foren realitzades per investigadors sistem\u00e0tics com William Gilbert, Otto von Guericke, Du Fay, Pieter van Musschenbroek (ampolla de Leiden) o William Watson. Les observacions sotmeses al m\u00e8tode cient\u00edfic van comen\u00e7ar a donar els seus fruits amb Luigi Galvani, Alessandro Volta, Charles-Augustin de Coulomb o Benjamin Franklin, prosseguides a comen\u00e7aments del segle xix per Andr\u00e9-Marie Amp\u00e8re, Michael Faraday o Georg Ohm. Els cognoms d'alguns d'aquests pioners van acabar donant nom a nombroses unitats utilitzades avui dia en la mesura de les diferents magnituds del fenomen. La comprensi\u00f3 final de l'electricitat es va aconseguir mitjan\u00e7ant la seva unificaci\u00f3 amb el magnetisme en un \u00fanic fenomen electromagn\u00e8tic descrit per les equacions de Maxwell (1861-1865).\nEl tel\u00e8graf el\u00e8ctric (Samuel Morse, 1833, precedit per Gauss i Weber, 1822) pot considerar-se com la primera gran aplicaci\u00f3 en el camp de les telecomunicacions, per\u00f2 no ser\u00e0 en la primera revoluci\u00f3 industrial, sin\u00f3 a partir de l'\u00faltim quart del segle xix quan les aplicacions econ\u00f2miques de l'electricitat la convertiran en una de les forces motrius de la segona revoluci\u00f3 industrial. M\u00e9s que l'\u00e8poca de grans te\u00f2rics com Lord Kelvin, fou el moment dels enginyers, com Z\u00e9nobe Gramme, Nikola Tesla, Frank Sprague, George Westinghouse, Ernst Werner von Siemens, Alexander Graham Bell i sobretot Thomas Alva Edison i la seva revolucion\u00e0ria manera d'entendre la relaci\u00f3 entre la investigaci\u00f3 cientificot\u00e8cnica i el mercat capitalista. Els successius canvis de paradigma de la primera meitat del segle xx (relativista i qu\u00e0ntic) estudiaran la funci\u00f3 de l'electricitat en una nova dimensi\u00f3: l'at\u00f2mica i la subat\u00f2mica.\n\nL'electrificaci\u00f3 no fou nom\u00e9s un proc\u00e9s t\u00e8cnic, sin\u00f3 un veritable canvi social d'implicacions extraordin\u00e0ries, comen\u00e7ant per l'enllumenat i seguint per tota mena de processos industrials (motor el\u00e8ctric, metal\u00b7l\u00fargia, refrigeraci\u00f3\u2026) i de comunicacions (telefonia, r\u00e0dio). Lenin, durant la Revoluci\u00f3 bolxevic, va definir el socialisme com la suma de l'electrificaci\u00f3 i el poder dels soviets, per\u00f2 va ser sobretot la societat de consum que va n\u00e9ixer als pa\u00efsos capitalistes, la que va dependre en major mesura de la utilitzaci\u00f3 dom\u00e8stica de l'electricitat en els electrodom\u00e8stics i va ser en aquests pa\u00efsos on la retroalimentaci\u00f3 entre la ci\u00e8ncia, la tecnologia i la societat va desenvolupar les complexes estructures que van permetre els actuals sistemes d'R+D i d'R+D+I, en qu\u00e8 la iniciativa p\u00fablica i privada s'interpenetren, i les figures individuals es difuminen en els equips d'investigaci\u00f3.\nL'energia el\u00e8ctrica \u00e9s essencial per a la societat de la informaci\u00f3 de la tercera revoluci\u00f3 industrial que es ve produint des de la segona meitat del segle XX (transistor, televisi\u00f3, computaci\u00f3, rob\u00f2tica, Internet\u2026). \u00danicament pot comparar-se-li en import\u00e0ncia la motoritzaci\u00f3 dependent del petroli (que tamb\u00e9 \u00e9s \u00e0mpliament utilitzada, com els altres combustibles f\u00f2ssils, en la generaci\u00f3 d'electricitat). Ambd\u00f3s processos van exigir quantitats cada vegada m\u00e9s grans d'energia, la qual cosa \u00e9s en l'origen de la crisi energ\u00e8tica i mediambiental i de la recerca de noves fonts d'energia, la majoria amb immediata utilitzaci\u00f3 el\u00e8ctrica (energia nuclear i energies alternatives, donades les limitacions de la tradicional hidroelectricitat). Els problemes que t\u00e9 l'electricitat per al seu emmagatzemament i transport a llargues dist\u00e0ncies, i per a l'autonomia dels aparells m\u00f2bils, s\u00f3n reptes t\u00e8cnics encara no resolts de manera prou efica\u00e7.\nL'impacte cultural del que Marshall McLuhan va denominar edat de l'electricitat, que seguiria a l'edat de la mecanitzaci\u00f3 (per comparaci\u00f3 a com l'Edat dels Metalls va seguir a l'Edat de Pedra), prov\u00e9 de l'alt\u00edssima velocitat de propagaci\u00f3 de la radiaci\u00f3 electromagn\u00e8tica (300.000 km/segon), que fa que es percebi de manera gaireb\u00e9 instant\u00e0nia. Aquest fet comporta possibilitats abans inimaginables, com la simultane\u00eftat i la divisi\u00f3 de cada proc\u00e9s en una seq\u00fc\u00e8ncia. Es va imposar un canvi cultural que provenia de l'enfocament en \"segments especialitzats d'atenci\u00f3\" (l'adopci\u00f3 d'una perspectiva particular) i la idea de la \"consci\u00e8ncia sensitiva instant\u00e0nia de la totalitat\", una atenci\u00f3 al \"camp total\", un \"sentit de l'estructura total\". Es va fer evident i prevalent el sentit de \"forma i funci\u00f3 com una unitat\", una \"idea integral de l'estructura i configuraci\u00f3\". Aquestes noves concepcions mentals van tenir gran impacte en tot tipus d'\u00e0mbits cient\u00edfics, educatius i fins i tot art\u00edstics (per exemple, el cubisme). En l'\u00e0mbit de l'espacial i pol\u00edtic, \"l'electricitat no centralitza, sin\u00f3 que descentralitza... mentre que el ferrocarril requereix un espai pol\u00edtic uniforme, l'avi\u00f3 i la r\u00e0dio permeten la major discontinu\u00eftat i diversitat en l'organitzaci\u00f3 espacial\".", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els biofiltres s\u00f3n uns dispositius emprats per controlar la contaminaci\u00f3, eliminant compostos contaminants des d'un corrent fluid (ja sigui aire o aigua) degradant-los biol\u00f2gicament. Habitualment s'utilitza per al tractament d'aig\u00fces residuals, per oxidar mitjan\u00e7ant els microorganismes els contaminants de l'aire i per atrapar productes qu\u00edmics nocius.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El calat \u00e9s la dist\u00e0ncia vertical entre un punt de la l\u00ednia de flotaci\u00f3 i la l\u00ednia base o quilla d'una embarcaci\u00f3, amb el gruix del buc inclosa. En funci\u00f3 del punt de refer\u00e8ncia per mesurar el calat, s'obtenen diferents definicions:\n\nCalat de tra\u00e7at: \u00e9s el calat quan no es t\u00e9 en compte el gruix del buc.\nCalat de popa (Cpp): \u00e9s el calat mesurat a la perpendicular de popa.\nCalat de proa (Cpa): \u00e9s el calat mesurat a la perpendicular de proa.\nCalat mitj\u00e0 (Cm): \u00e9s el calat mesurat a la vertical del centre de gravetat de la flotaci\u00f3, F, que es consideri. El calat mitj\u00e0 s'obt\u00e9 pel c\u00e0lcul a partir de la semisuma dels calats de proa i popa, (Cpp + Cpr)/2, amb una correcci\u00f3 per l'assentament i valor de la posici\u00f3 de F respecte de la perpendicular mitjana.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La t\u00e8cnica de dipol levitant o LDX (Levitated Dipole eXperiment), \u00e9s una proposta tecnol\u00f2gia de reactor de fusi\u00f3 nuclear que empra un tor superconductor s\u00f2lid, levitant magn\u00e8ticament dins la cambra del reactor. El superconductor forma un camp magn\u00e8tic asim\u00e8tric d'una naturalesa similar a la magnetosfera de la Terra o de J\u00fapiter.\nSegons es fonamenta, un aparell aix\u00ed pot contenir plasma d'una manera m\u00e9s eficient que altres dissenys de reactors de fusi\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'areometria \u00e9s una t\u00e8cnica de la metrologia utilitzada per a la determinaci\u00f3 de densitats de l\u00edquids, basant-se en el principi d'Arquimedes, obtingudes en funci\u00f3 de la flotabilitat que presenta un cos de pes constant situat en ells. Els aparells que s'empren s'anomenen are\u00f2metres. Areometria \u00e9s un mot compost per areo-, forma prefixada del mot grec arai\u00f3s, \"lleuger\" i de la forma sufixada del grec -metria, derivada del mot grec m\u00e9tron, \"mesura\".", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El corian \u00e9s un material sint\u00e8tic comercialitzat per la casa DuPont des de 1967, compost per 1/3 de resina acr\u00edlica i 2/3 de c\u00e0rrega mineral que al principi era de carbonat de calci i des de 1970 \u00e9s d'hidr\u00f2xid d'alumini [Al(OH)3]. \u00c9s un material resistent i termoformable, solid surface, que es fabrica tant en planxes com, des de 1974, en objectes preformats.\nEntre altres avantatges, el corian \u00e9s dur i resistent a l'abrasi\u00f3 mec\u00e0nica, a difer\u00e8ncia d'altres materials sint\u00e8tics, no es degrada amb la radiaci\u00f3 ultraviolada solar, no \u00e9s por\u00f3s i per tant \u00e9s for\u00e7a impenetrable per les taques i pels g\u00e8rmens, cosa que el fa especialment \u00fatil per a les sales d'operacions; la seva combusti\u00f3 no genera gasos t\u00f2xics. Aquestes propietats fan aquest material especialment apte per a banys, cuines, fa\u00e7anes i hospitals.\nCom inconvenients, la baixa duresa, comparable a la d'una fusta dura, que el fa susceptible a les ratllades; el preu, un xic m\u00e9s alt que el d'altres materials sint\u00e8tics, i finalment el fet de ser for\u00e7a sensible als atacs qu\u00edmics de subst\u00e0ncies com l'acetona.\nEs troba al mercat en planxes 249x93cm amb un gruix de 4mm; 249x76/93cm amb un gruix de 6mm; 365,8x76/93cm amb un gruix de 13mm; 365,8x76cm amb un gruix de 19mm.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La interdisciplinarietat \u00e9s l'intent de superar les divisions dels diferents camps de la ci\u00e8ncia per tenir un apropament global a un problema o camp d'estudi. Es diferencia de la multidisciplinarietat, on experts de diversos camps treballen plegats per\u00f2 mantenint els seus m\u00e8todes i particularitats.\nA l'Antiguitat no hi havia divisi\u00f3 entre les ci\u00e8ncies, es considerava que una persona culta havia de dominar diferents disciplines, per aix\u00f2 els fil\u00f2sofs s'ocupaven de diferents disciplines. L'homo universalis renaixentista, l'ideal erudit, continuava mantenint aquest referent de totalitat. Amb l'especialitzaci\u00f3 creixent del coneixement, accentuat pels estudis reglats a les universitats i el positivisme, la ci\u00e8ncia va perdre l'enfocament interdisciplinar.\nLes anomenades dues cultures (en termes de Charles Percy Snow), humanitats i ci\u00e8ncies socials per una banda i ci\u00e8ncies experimentals i ci\u00e8ncies pures per l'altra, s\u00f3n les dues divisions majors per\u00f2 a cadascuna conviuen diferents acostaments al coneixement. La interdisciplinarietat busca justament superar aquestes divisions i per aix\u00f2 els estudis busquen experts de diferents \u00e0rees per dotar d'una visi\u00f3 m\u00e9s complexa els temes analitzats.\nAlguns dels exemples m\u00e9s recents d'estudis interdisciplinars s\u00f3n la ci\u00e8ncia cognitiva, la lluita contra el canvi clim\u00e0tic o els estudis culturals.\n\nViccionari", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els pilots continus s\u00f3n un tipus de pilots que s'introdueixen de forma cont\u00ednua a un senyal amb modulaci\u00f3 COFDM i que permeten d'obtenir informaci\u00f3 sobre l'estat de la transmissi\u00f3. Aquests pilots es distribueixen a cada s\u00edmbol del senyal, excepte pel primer i segon s\u00edmbol i el s\u00edmbol de tancament de trama si existeix, mitjan\u00e7ant un patr\u00f3 de portadores. Aquests, amb el valor de la FFT, s\u00f3n els que decidiran els \u00edndexs de la portadora on hi haur\u00e0 pilot continu i el nombre de pilots que hi haur\u00e0. Aquests pilots s'envien a una pot\u00e8ncia superior a la pot\u00e8ncia de la resta del senyal per a millorar la relaci\u00f3 senyal-soroll (SNR), millorant aix\u00ed l'estimaci\u00f3 sobre l'efecte del canal sobre el nostre senyal.\nEn un senyal transm\u00e8s amb l'est\u00e0ndard DVB-T el total de pilots continus \u00e9s del 2,6% del total, mentre que l'est\u00e0ndard DVB-T2 \u00e9s del 0,35% del total.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Directory of Open Access Journals (DOAJ) \u00e9s una base de dades internacional, que va n\u00e9ixer el maig de 2003 impulsada per la Universitat de Lund, a Su\u00e8cia, que cont\u00e9 una llista de revistes cient\u00edfiques i acad\u00e8miques d'acc\u00e9s obert, que compleixen amb est\u00e0ndards d'alta qualitat, en utilitzar la revisi\u00f3 d'experts, i que s\u00f3n gratu\u00eftes per a tothom des del moment de la publicaci\u00f3, sobre la base de la definici\u00f3 d'acc\u00e9s lliure adoptada a la Budapest Open Access Initiative (BOAI).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La revoluci\u00f3 de Cop\u00e8rnic fou la revoluci\u00f3 cient\u00edfica que es produ\u00ed a l'Europa occidental, representada en l'astronomia pel pas del tradicional sistema ptolemaic geoc\u00e8ntric (her\u00e8ncia cl\u00e0ssica adaptada i conservada pel pensament cristi\u00e0 medieval) a l'innovador sistema copernic\u00e0 helioc\u00e8ntric, iniciada el 1543 per Nicolau Cop\u00e8rnic.L'obra De Revolutionibus fa refer\u00e8ncia al sentit literal del mot revoluci\u00f3: \u00abmoviment d'un cos \u2013en aquest cas els cossos celestes\u2013 al voltant d'un eix\u00bb i no al concepte de revoluci\u00f3 al sentit de capgirament total dels conceptes habituals que l'obra sene cap mena de dubte va ser tamb\u00e9. Aquest canvi conceptual va culminar al segle xvii amb l'obra d'Isaac Newton. En gran part com a conseq\u00fc\u00e8ncia d'aquesta revoluci\u00f3 cient\u00edfica, al tombant del segle xvii al segle xviii una veritable crisi de la consci\u00e8ncia europea toca els cercles intel\u00b7lectuals. El segle xviii s'obrira com a segle de les llums o de la Il\u00b7lustraci\u00f3. L'expressi\u00f3 \u00abrevoluci\u00f3 copernicana\u00bb o \u00abgir copernic\u00e0\u00bb ha passat a ser popularment sin\u00f2nim de canvi radical en qualsevol \u00e0mbit.La transformaci\u00f3 de la societat occidental de medieval a moderna, en el seu aspecte de canvi de mentalitat cap a la modernitat, va significar una nova consideraci\u00f3 de la natura des d'un nou pensament cient\u00edfic, perm\u00e8s per l'\u00fas de la ra\u00f3 humana sense subjecci\u00f3 al principi d'autoritat. Des del Renaixement, l'antropocentrisme humanista substitueix el teocentrisme de l'escol\u00e0stica. El barroc revalor\u00e0 els sentits i l'experi\u00e8ncia com a font de coneixement. Racionalisme i empirisme seran dues orientacions filos\u00f2fiques oposades, per\u00f2 complement\u00e0ries.\nAl temps de Galileu, la f\u00edsica va adquirir l'estatus de model de ci\u00e8ncia, model que hauria de seguir tot saber que voldria arribar a la categoria de coneixement cient\u00edfic. La tasca de la ci\u00e8ncia del segle xvii va ser trobar t\u00e8cniques precises per a tenir el control racional de l'experi\u00e8ncia i mostrar com conceptes matem\u00e0tics es poden utilitzar per a explicar els fen\u00f2mens naturals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La medalla commemorativa Veitch \u00e9s un premi internacional publicat anualment per la Reial Societat d'Horticultura.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "No confondre amb \"Domesticaci\u00f3 Tecnol\u00f2gica\"\nApropiaci\u00f3 tecnol\u00f2gica \u00e9s el concepte utilitzat per explorar la relaci\u00f3 entre 'tecnologia' i 'individu' i descriure el proc\u00e9s mitjan\u00e7ant el qual una tecnologia passa de ser desconeguda a ser part de la vida di\u00e0ria d'un agent (o la tecnologia mateixa s'involucra amb l'individu). Es distingeix de les teories tecnol\u00f2giques, com el constructivisme i el determinisme tecnol\u00f2gic, ja que aquestes intenten explicar la relaci\u00f3 existent entre 'societat' i 'tecnologia'.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Societat Catalana de Ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i Fantasia (SCCFF) \u00e9s una associaci\u00f3 d'escriptors i lectors aficionats als g\u00e8neres de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i la fantasia. La SCCFF es va constituir el 1997 gr\u00e0cies a l'impuls de membres de la Secci\u00f3 de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 de l'Associaci\u00f3 d'Escriptors en Llengua Catalana, finalment el juliol de 2005 es va legalitzar com a entitat independent. La societat va editar des de 1997 al 2015 un butllet\u00ed amb el nom de SC2F2 que s'enviava als membres de franc.\nLa idea inicial de crear l'Associaci\u00f3 Catalana de Ci\u00e8ncia-Ficci\u00f3 i Fantasia (despr\u00e9s integrada com a secci\u00f3 a l'AELC i finalment convertida en la SCCFF actual) va sorgir de la col\u00b7laboraci\u00f3 a mitjan anys 90 entre La Penya del Coet (amb Antoni Munn\u00e9-Jord\u00e0 i Jordi Sol\u00e9 i Camardons) i el Col\u00b7lectiu Freaks (on militaven, entre altres, Sebasti\u00e0 Roig, Salvador Macip, Amadeu Ros i Emili Gil). Altres membres destacats de la SCCFF han sigut Montserrat Gal\u00edcia, Rosa Fabregat i Armengol, Jordi de Manuel i Barrab\u00edn i Jordi Font-Agust\u00ed.\nEl novembre de 2017 va organitzar la CatCon 2017 a Vilanova i la Geltr\u00fa per commemorar els 20 anys del \"I encontre de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 en llengua catalana\", l'acte fundacional de la SCCFF.L'associaci\u00f3 publica peri\u00f2dicament una revista titulada Catarsi per promocionar la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, el terror i la fantasia en llengua catalana on es publiquen escrits originals i traduccions al catal\u00e0 de tem\u00e0tica de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 o fantasia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Aparell de detecci\u00f3 electroest\u00e0tica o ESDA (de l'angl\u00e8s Electrostatic Detection Apparatus) \u00e9s una pe\u00e7a d'equipament d'\u00fas com\u00fa en l'examinaci\u00f3 de documents q\u00fcestionats, per revelar impressions amb sagnia en el paper que d'una altra manera poden passar desapercebudes. \u00c9s una t\u00e8cnica no destructiva (no danyar\u00e0 les proves en q\u00fcesti\u00f3), cosa que permet realitzar la resta de proves que es portaran a terme amb tranquil\u00b7litat. \u00c9s una t\u00e8cnica sensitiva, i s'ha sabut usar per detectar la pres\u00e8ncia empremtes digitals fresques.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'escudella \u00e9s una eina emprada per a elaborar escudelles i altres recipients. T\u00e9 forma de quart d'esfera i serveix per a donar forma a la pe\u00e7a. \u00c9s utilitzada pels artesans escudellers i terrissaires.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'h\u00e0ptica designa la ci\u00e8ncia del tacte, per analogia amb l'ac\u00fastica (o\u00efda) i l'\u00f2ptica (vista). La paraula prov\u00e9 del grec h\u00e1pt\u014d (tocar, relatiu al tacte).\nAlguns te\u00f2rics com Herbert Read han est\u00e8s el significat de la paraula h\u00e0ptica, referint per exclusi\u00f3 a tot el conjunt de sensacions no visuals i no auditives que experimenta un individu.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Open Handset Alliance \u00e9s un consorci de 84 marques per desenvolupar estand\u00e0rds oberts per dispositus m\u00f2bils (tel\u00e8fons, tauletes, etc.). Alguns dels seus membres s\u00f3n Google, HTC, Sony, Dell, Intel, Motorola, Qualcomm, Texas Instruments, Samsung Electronics, LG Electronics, T-Mobile, Nvidia, o Wind River Systems.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'estructura de les revolucions cient\u00edfiques (1962) \u00e9s l'obra magna de Thomas Kuhn i un dels textos fonamentals de la filosofia de la ci\u00e8ncia. En aquest llibre, es proposa un model explicatiu de la ci\u00e8ncia, no pas com a acumulacions l'una sobre de l'altra, sin\u00f3 com un paradigma dominant en cada \u00e8poca, de manera que es lliga la ci\u00e8ncia al seu context hist\u00f2ric. Kuhn aporta exemples concrets d'algunes disciplines per il\u00b7lustrar la seva teoria i divideix el proc\u00e9s general de canvi cient\u00edfic en tres fases: la creaci\u00f3 de la ci\u00e8ncia normal, la crisi del model i el canvi de paradigma final.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un cep, costell o carcany \u00e9s un instrument format per dues peces, habitualment de fusta, amb la finalitat d'immobilitzar totalment o parcial un individu. En \u00e8poques hist\u00f2riques passades, s'emprava el cep com a instrument de tortura, de manera que la v\u00edctima estava immobilitzada de peus i mans. Quan es tractava d'un c\u00e0stig, el cep es trobava generalment a la pla\u00e7a del vilatge, per a exposar el reu, servir d'escarni i sotmetre'l a tota mena de vexacions.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "A difer\u00e8ncia dels senyals anal\u00f2gics, els digitals no presenten una variaci\u00f3 cont\u00ednua, sin\u00f3 que contenen canvis lleus, en forma escalonada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'estracte lliure de nitrogen que m\u00e9s pr\u00f2piament s'hauria de dir refinat lliure de nitrogen, obtingut en una an\u00e0lisi de laboratori d'aliments per ahumans i per a animals, s'obt\u00e9 com a difer\u00e8ncia entre el pes de la mostra d'un aliment i la suma dels altres par\u00e0metres mesurats (humitats, cendres, greix, prote\u00efnes, i fibra crua). L'extracte lliure de nitrogen \u00e9s necessari per realitzar el c\u00e0lcul del total de nutrients digeribles.\nRepresenta aproximadament als hidrats de carboni lliures de cel\u00b7lulosa.\nNormalment es fa mitjan\u00e7ant un extractor del tipus Soxhlet.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "IESG (acr\u00f2nim d'Internet Engineering Steering Group) \u00e9s un departament que est\u00e0 dintre de l'organitzaci\u00f3 d'internet IETF (Internet Engineering Task Force) i que s'encarrega dels est\u00e0ndards d'internet quant a la gesti\u00f3 del dia a dia dels grups de treball i els documents generats anomenats recomanacions RFC.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un gadget \u00e9s un dispositiu electr\u00f2nic, una petita eina fixa o port\u00e0til. Normalment es presenta com un objecte tecnol\u00f2gic inusual i amb un disseny que el diferencia de la resta. Aix\u00ed doncs, la majoria de gadgets es relacionen amb la novetat i al cap d'un temps d'estar al mercat deixen de ser gadgets per la seva utilitzaci\u00f3 massiva. A m\u00e9s a m\u00e9s, quan es parla de programari s'utilitza gadget com un sin\u00f2nim de widget.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "The Journal of Sex Research \u00e9s una revista cient\u00edfica interdisciplin\u00e0ria dedicada a l'estudi de la sexualitat, publicada des del 1965 per la Societat per a l'Estudi Cient\u00edfic de la Sexualitat de Nova York. T\u00e9 una periodicitat bimensual. La revista promou la comprensi\u00f3 interdisciplinar dels diferents temes de la sexologia contempor\u00e0nia, per tal de millorar l'estudi de la conducta sexual humana i fomentar la salut sexual. Publica articles sobre medicina, dret, psicologia, sociologia, biologia i hist\u00f2ria. Inclou informes emp\u00edrics, assaigs te\u00f2rics, revisions bibliogr\u00e0fiques, articles metodol\u00f2gics, articles hist\u00f2rics, informes cl\u00ednics, articles did\u00e0ctics, ressenyes de llibres i cartes al director.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La llista d'inventors que han mort amb els seus propis invents inclou aquells inventors que han finat d'alguna manera provocada o relacionada amb el producte, el proc\u00e9s, el procediment o qualsevol innovaci\u00f3 que havien inventat o dissenyat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les funcions de la tecnologia s\u00f3n els usos \u00fatils de la tecnologia, i es relacionen amb com elles transformen l'entorn hum\u00e0 per adaptar-ho millor a les necessitats i desigs humans. A m\u00e9s, en aquest proc\u00e9s s'usen recursos naturals (per exemple, aire, aigua, materials o fonts d'energia), persones que proveeixen la informaci\u00f3, m\u00e0 d'obra i mercat per a les activitats tecnol\u00f2giques. I en el proc\u00e9s de transformaci\u00f3 del m\u00f3n que ens envolta construeixen un m\u00f3n artificial, provocant grans conseq\u00fc\u00e8ncies socials i ambientals.\nEl principal exemple \u00e9s la utilitzaci\u00f3 de la tecnologia en la seva funci\u00f3 per a la construcci\u00f3 d'un m\u00f3n artificial, i en la funci\u00f3 d'eina de transformaci\u00f3 del mitj\u00e0 s\u00f3n les ciutats, construccions completament artificials per on circulen productes naturals, com l'aire i aigua, que s\u00f3n alterats durant el seu \u00fas. La tend\u00e8ncia, aparentment irreversible, \u00e9s a l'augment sostingut de la urbanitzaci\u00f3 del planeta. S'estima que en el transcurs de l'any 2008 la poblaci\u00f3 mundial urbana superar\u00e0 a la rural per primera vegada en la hist\u00f2ria, el que ja ha succe\u00eft al segle XX pels pa\u00efsos m\u00e9s industrialitzats. La ra\u00f3 \u00e9s que les ciutats proveeixen major acc\u00e9s a formes de satisfer les nostres necessitats, perqu\u00e8 en elles existeix una major varietat i quantitat de serveis essencials destinats a les persones, llocs de treball, comer\u00e7os, seguretat personal, formes d'entreteniment i acc\u00e9s a serveis de salut i educaci\u00f3.\nEn la prehist\u00f2ria, les tecnologies han estat usades per satisfer necessitats essencials (alimentaci\u00f3, vestimenta, habitatge, protecci\u00f3 personal, relaci\u00f3 social, comprensi\u00f3 del m\u00f3n natural i social), i en la hist\u00f2ria tamb\u00e9 per obtenir plaers corporals i est\u00e8tics (esports, m\u00fasica, hedonisme en totes les seves formes) i com a mitjans per satisfer desitjos (simbolitzaci\u00f3 d'estatus, fabricaci\u00f3 d'armes i tota la gamma de mitjans artificials usats per persuadir i dominar a les persones).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una filigrana o marca a l'aigua \u00e9s un dibuix perceptible a contrallum en un paper, obtingut durant la seva fabricaci\u00f3 mitjan\u00e7ant una difer\u00e8ncia de gruix de la pasta de cel\u00b7lulosa que el compon. S'usa com a sistema de seguretat en documents (com ara els bitllets de banc) i segells i com a marca de fabricant.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Premi Nacional de Pensament i Cultura Cient\u00edfica form\u00e0 part dels Premis Nacionals de Cultura i era concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, reconeixent la traject\u00f2ria professionals de cada guardonat en la seva categoria i amb una dotaci\u00f3 de 18.000 euros.\nEl premi fou designat per un jurat encap\u00e7alat pel Conseller de Cultura i \u00e9s atorgat en una cerim\u00f2nia realitzada entre els mesos de setembre i octubre presidida pel President de la Generalitat, conjuntament amb la resta de Premis Nacionals de Cultura. A principis d'abril de 2013 es va fer p\u00fablic que el Govern de la Generalitat de Catalunya redu\u00efa els premis Nacionals de Cultura de 16 a 10 guardonats, i n'abolia les categories, creant un sol guard\u00f3 de Premi Nacional de Cultura, amb la intenci\u00f3 de \"tallar el creixement il\u00b7limitat de categories\".", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els premis Ig Nobel s\u00f3n una par\u00f2dia dels premis Nobel que sol resoldre's en les mateixes dates que els premis originals, aproximadament en el mes d'octubre. Estan organitzats per la revista d'humor cient\u00edfica Annals of Improbable Research (AIR), i co-patrocinats per diverses societats que ostenten la paraula Harvard en la seva denominaci\u00f3, com The Harvard Computer Society o The Harvard-Radcliffe Society of Physics Students. La gal\u00b7la de lliurament es realitza en el Sanders Theatre, de la Universitat Harvard.\nLa seva acceptaci\u00f3 i popularitat des de la seva instituci\u00f3 en 1991 \u00e9s creixent amb el pas del temps. Aquests premis guardonen els assoliments d'investigacions que \"primer poden provocar el riure, per\u00f2 despr\u00e9s fan que les persones pensin\".\nEls premis pretenen celebrar l'inusual, honrar l'imaginatiu i estimular l'inter\u00e8s de tots per la ci\u00e8ncia, la medicina, i la tecnologia. En angl\u00e8s Ig Nobel es pronuncia igual que ignoble, que significa \"innoble\", d'aqu\u00ed el nom.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Sci-Hub \u00e9s un lloc web i motor de cerca amb uns 80 milions d'articles acad\u00e8mics i documents cient\u00edfics de lliure acc\u00e9s per via il\u00b7legal. Opera des de servidors situats a R\u00fassia, cosa que evita que arribe el sistema legal dels Estats Units.\nPermet cercar pel t\u00edtol o pel DOI. Quan aconsegueix un article que no havia trobat i piratejat abans, guarda una c\u00f2pia per a cerques posteriors. Va ser creat el 2011 per la kazakh Alexandra Elbakyan com a reacci\u00f3 a l'elevat cost dels documents de recerca darrere els paywalls.\nL'obtenci\u00f3 de l'acc\u00e9s als documents acad\u00e8mics es fa mitjan\u00e7ant credencials (identificaci\u00f3 de l'usuari i la contrasenya), alguns dels quals han sigut facilitats per acad\u00e8mics volunt\u00e0riament. Les editorials afectades han acusat d'utilitzaci\u00f3 del phishing mitjan\u00e7ant correus electr\u00f2nics per a enganyar acad\u00e8mics, cosa que neg\u00e0 Alexandra Elbakyan.L'editorial acad\u00e8mica Elsevier ha presentat una querella a Nova York al\u00b7legant infraccions de drets d'autor per part de Sci-Hub. A Elbakyan se l'ha comparada amb Aaron Swartz i Edward Snowden.Quan a la plataforma amb la mateixa naturalesa LibGen no es troben els documents que se cerquen, el lloc web suggereix autom\u00e0ticament cercar a Sci-Hub.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Proceedings of the Royal Irish Academy (PRIA) \u00e9s la revista de la Royal Irish Academy, fundada el 1785 per promoure l'estudi de la ci\u00e8ncia, la literatura educada i les antiguitats. Se la coneix com a diversos t\u00edtols al llarg dels anys:\n\n1836-1866: Proceedings of the Royal Irish Academy\n1870-1884: Proceedings of the Royal Irish Academy. Science\n1879: Proceedings of the Royal Irish Academy. Polite Literature and Antiquities\n1889-1901: Proceedings of the Royal Irish AcademyEl 1902, la revista es va dividir en tres seccions Secci\u00f3 A: Mathematical and Physical Sciences, Secci\u00f3 B: Biological, Geological, and Chemical Science i Secci\u00f3 C: Archaeology, Culture, History, Literature. La secci\u00f3 A ara es publica com a Mathematical Proceedings of the Royal Irish Academy des de 1998, i la secci\u00f3 B es publica ara com a Biology and Environment: Proceedings of the Royal Irish Academy. La secci\u00f3 C ara \u00e9s Proceedings of the Royal Irish Academy: Archaeology, Culture, History, Literature", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La generaci\u00f3 digital d'imatges \u00e9s, en l'actualitat, un component essencial dins del m\u00f3n de la imatge en moviment. Un altre component essencial \u00e9s el d'un sistema interactiu total: un sistema on les imatges est\u00e0n unides per una resposta activa a les ordres i directrius d'un operador hum\u00e0. Aquestes imatges interactives van ser possibles gr\u00e0cies a la tecnologia del disc l\u00e0ser desenvolupat per la companyia el\u00e8ctrica Philips.El disc l\u00e0ser \u00f2ptic emmagatzema la informaci\u00f3 que cont\u00e9 cada imatge de manera digital. En un disc normal es poden emmagatzemar uns 54.000 fotogrames que, gravats o passats consecutivament, oferirien un temps total de funcionament d'uns trenta minuts per cada cant\u00f3 del disc. Ara b\u00e9, el disc tamb\u00e9 pot produir imatges fixes, marxa lenta, cerca r\u00e0pida, i, el m\u00e9s important, l'acc\u00e9s selectiu a les imatges. L'aparell pels discos pot, tan sols amb un petit retard, localitzar la posici\u00f3 d'un fotograma particular i conduir el l\u00e0ser en aquella direcci\u00f3.\n\nAquesta facilitat d'acc\u00e9s selectiu fa que els discos l\u00e0ser siguin particularment idonis per a l'ensenyament, la publicitat i les promocions en els punts de venta. Les m\u00e0quines de v\u00eddeo s\u00f3n una altra de les aplicacions. Si aquesta facilitat es combina amb un ordinador, una imatge del disc elabora una pregunta al usuari i llavors l'acc\u00e9s particular a les imatges dep\u00e8n de les respostes. Aquestes respostes es poden efectuar en un teclat o amb una pantalla sensible al tacte, tamb\u00e9 es poden emetre a trav\u00e9s del comandament o d'una altra manera.\nUna altra aplicaci\u00f3 experimental d'aquest potencial \u00e9s el \"mapa\" visual d'Aspen, produ\u00eft a la MIT a finals dels anys setanta. Les imatges del disc mostraven la vista a trav\u00e9s del parabrises d'un cotxe; a cada encreuament la pantalla demanava a l'usuari que l'hi indiqu\u00e9s l'esquerra, la dreta o recte i llavors es produ\u00efa la seq\u00fc\u00e8ncia correcte. Tamb\u00e9 es va aplicar en els videojocs, que van comen\u00e7ar l'any 1972 amb el Pong d'Atari. Tot i que l'animaci\u00f3, generada per un ordinador, no era de molta qualitat i tenia una interactivitat limitada, jocs com aquests i els posteriors Space Invaders (1978) i PacMan (1981) van ser molt populars i per tant, van produir grans guanys.\nDurant els anys vuitanta, tant la generaci\u00f3 digital i la tecnologia del disc han continuat millorant els jocs. Cap a l'any 1987 es va produir un nou canvi: A partir del disc l\u00e0ser, Phillips havia desenvolupat la tecnologia del compact disc aplicada a la reproducci\u00f3 del so digital. El v\u00eddeo CD va ser el pas seg\u00fcent, i el CD interactiu o CD-I el va seguir. Aquest \u00faltim, tan sols requeria afegir-hi a un simple ordinador un aparell de v\u00eddeo, aix\u00ed com un programa adient, que ja estaven a l'abast dels usuaris.\nEl CD-I est\u00e0 restringit per la capacitat d'emmagatzematge del disc. Una pantalla i un ordinador personal podrien estar units a un sistema interactiu per una xarxa de cable de fibra \u00f2ptica, que recolzat per un s\u00faper ordinador, podria fer que molts aparells o participants l'utilitzessin simult\u00e0niament, Gary Demons deia estar segur que es crearien simulacions dom\u00e8stiques:", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "14 nan\u00f2metres (14 nm) \u00e9s una tecnologia de fabricaci\u00f3 de semiconductors en qu\u00e8 els components tenen una dimensi\u00f3 de 14 nm. \u00c9s una millora de la tecnologia de 22 nm. La llei de Moore diu que la superf\u00edcie \u00e9s redueix a la meitat cada 2 anys, per tant el costat del quadrat de la nova tecnologia ser\u00e0 de \n  \n    \n      \n        14\n        \u2243\n        \n          \n            22\n            \n              2\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle 14\\simeq {\\frac {22}{\\sqrt {2}}}}\n  . Sabent que els \u00e0toms de silici tenen una dist\u00e0ncia entre ells de 0,543 nm, llavors el transistor t\u00e9 de l'ordre de 25 \u00e0toms de llargada.Els transistors d'aquesta litografia estan preparats per dispositius que necessiten processadors de baix consum i com que s\u00f3n m\u00e9s petits, permeten posar m\u00e9s components dins el processador, com m\u00e9s nuclis (processadors multi-core) o diferents nivells de mem\u00f2ries cach\u00e9 i de m\u00e9s capacitat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La guerra a\u00e8ria \u00e9s l'\u00fas d'aeronaus militars i altres m\u00e0quines voladores en la guerra, incloent-hi transports de c\u00e0rrega per promoure els interessos nacionals. El poder aeri estrat\u00e8gic \u00e9s el bombardeig de recursos enemics per bombarders; el poder aeri t\u00e0ctic \u00e9s la batalla per control de l'espai aeri per caces; el suport aeri proper \u00e9s el suport directe a unitats de terra; el terme aviaci\u00f3 naval refereix especialment a l'\u00fas de portaavions.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els estudis socials sobre ci\u00e8ncia i tecnologia abasten un \u00e0mbit d'estudi d'utilitats de la vida di\u00e0ria que t\u00e9 com a objectiu trencar amb les antigues barreres d'investigaci\u00f3 cientificot\u00e8cnica. Tradicionalment, la ci\u00e8ncia i la tecnologia eren jutjades com una caixa negra i, per tant, estudiades independentment dels factors socials, pol\u00edtics, i culturals, que actuarien com a distorsionadors del saber cientificot\u00e8cnic. Els estudis sobre ci\u00e8ncia, tecnologia i societat reconcilien aquests tres camps considerant-los com un teixit sense costures.\nA l'estat espanyol, aquest tipus d'inquietuds i de reflexions han arribat amb el nom com\u00fa d'estudis sobre ci\u00e8ncia, tecnologia, i societat (abreujat CTS), la qual cosa a les regions de parla anglesa es coneix com a Science and Technology Studies ('estudis de ci\u00e8ncia i tecnologia') o Science, Technology and Society ('ci\u00e8ncia, tecnologia i societat'), ambd\u00f3s amb l'acr\u00f2nim STS. A l'estat espanyol, la multidisciplinarietat en CTS inclou des del principi els \u00e0mbits de les ci\u00e8ncies socials, i veu els seus or\u00edgens en els moviments en defensa dels drets humans, el moviment feminista i pacifista i els primers grups ecologistes sorgits sobretot despr\u00e9s de la Guerra del Vietnam. Pels seus or\u00edgens i naturalesa, veiem cert paral\u00b7lelisme entre els estudis CTS i els estudis feministes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La transformaci\u00f3 digital \u00e9s la integraci\u00f3 de tecnologia digital en totes les \u00e0rees d'una empresa, canviant fonamentalment la forma en qu\u00e8 opera i brinda valor als seus clients. Aix\u00f2, tamb\u00e9 suposa un canvi cultural i implica la re-elaboraci\u00f3 dels productes, processos i estrat\u00e8gies dins de l'organitzaci\u00f3 mitjan\u00e7ant l'aprofitament de la tecnologia digital.Com a tal, la transformaci\u00f3 digital requereix un examen i re-invenci\u00f3 de la majoria, si no de totes les \u00e0rees dins d'una organitzaci\u00f3, de la seva cadena de subministrament i flux de treball, les habilitats dels seus empleats aix\u00ed com processos de discussi\u00f3 a nivell de junta directiva, interaccions amb clients i el seu valor per a les parts interessades.\nLa transformaci\u00f3 digital ajuda a una organitzaci\u00f3 a seguir el ritme a les demandes emergents dels clients, mantenint-les en el futur. La transformaci\u00f3 digital permet que les organitzacions competeixin millor en un entorn econ\u00f2mic que canvia constantment a mesura que la tecnologia evoluciona. Amb aquesta finalitat, la transformaci\u00f3 digital \u00e9s necess\u00e0ria per a qualsevol empresa, organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre o instituci\u00f3 que busqui sobreviure en el futur.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les representacions immersives s\u00f3n aquelles tecnologies que busquen traspassar el marc del quadre, \u00e9s a dir, els l\u00edmits del que veiem. El seu objectiu principal \u00e9s introduir l'audi\u00e8ncia dintre d'una imatge o realitat diferent a la seua.\nSi s'hi aplica als antecedents del cinema, les representacions immersives eren pintures o obres de proporcions gegantines que envoltaven l'espectador aconseguint crear un sensaci\u00f3 de pertinen\u00e7a al quadre, una suspensi\u00f3 temporal en qu\u00e8 es vivia una realitat i emocions alternatives a les pr\u00f2pies.\nEn l'actualitat, s'hi veuen representacions immersives mitjan\u00e7ant el m\u00f3n digital o simulat gr\u00e0cies a l'evoluci\u00f3 de la tecnologia audiovisual, de manera que durant el dia a dia tothom es veu rodejat d'aquestes i s\u00f3n emprades en diversos \u00e0mbits.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El nus constrictor \u00e9s un dels nusos units que tenen una millor subjecci\u00f3. Simple i segur, \u00e9s un nus dur que pot ser dif\u00edcil o impossible de deslligar una vegada que se subjecta. \u00c9s fet de manera semblant a una ballestrinca per\u00f2 amb un extrem passat sota l'altre, formant un nus simple sota una volta. El nus constrictor doble n'\u00e9s una variaci\u00f3 encara m\u00e9s s\u00f2lida, que compta amb dues voltes. L'origen d'aquest nus molt probablement es remunta a almenys un parell de segles enrere. Encara que Ashley semblava donar a entendre que ell havia inventat el nus constrictor m\u00e9s de 25 anys abans de publicar el seu The Ashley Book of Knots, certes investigacions indiquen que ell no en va ser l'autor. La publicaci\u00f3 d'Ashley del nus en realitat va augmentar-ne la difusi\u00f3. Encara que la descripci\u00f3 t\u00e9 certa ambig\u00fcitat, es pensa que el nus constrictor va apar\u00e8ixer sota el nom de \"nus d'artiller\" al llibre de 1866 The Book of Knots, escrit sota el pseud\u00f2nim Tom Bowling. Bowling el va descriure en relaci\u00f3 amb la ballestrinca, que ell va dibuixar i va anomenar el \"nus de constructor\".", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El distanci\u00f2metre, tamb\u00e9 conegut com a mesurador l\u00e0ser, \u00e9s un instrument de mesura amb raig l\u00e0ser que calcula la dist\u00e0ncia (el m\u00e9s senzill) des de l'aparell fins al punt opac a qu\u00e8 apuntem amb el mateix. El distanci\u00f2metre es va crear per facilitar les mesures on un flex\u00f2metre no podia arribar. Si la dist\u00e0ncia era molt llarga i no hi havia suport, es doblava o no era prou llarg.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una maneta, pom o puny \u00e9s el mecanisme que serveix per a obrir i tancar portes, calaixos i altres elements del mobiliari. N'hi ha de molts tipus i formes. Algunes s\u00f3n girat\u00f2ries, perqu\u00e8 accionen un mecanisme que obre i tanca. D'altres s\u00f3n fixes i s'agafen per fer l'acci\u00f3 d'obrir o tancar. Tamb\u00e9 n'hi ha de palanca, que cal pressionar per a fer funcionar el mecanisme.\nEntre els materials habituals de fabricaci\u00f3 de les manetes tenim el llaut\u00f3, el bronze, l'alumini, el ferro i altres aliatges de metalls menys comuns.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Galvanisme \u00e9s una teoria de Luigi Galvani segons la qual el cervell dels animals produeix electricitat que \u00e9s transferida pels nervis, acumulada en els m\u00fasculs i disparada per a produir el moviment dels membres. Aquesta singular teoria va rec\u00f3rrer els claustres universitaris europeus entre finals del segle XVIII i primeres d\u00e8cades del xix. Els experiments amb animals, i fins amb cad\u00e0vers humans, encoratjaven la secreta esperan\u00e7a que, mitjan\u00e7ant l'electricitat, pogueren sanar-se malalties que provocaven par\u00e0lisis, i encara reanimar un cos mort. Eixes experi\u00e8ncies poden considerar-se un remot antecedent del desfibril\u00b7lador card\u00edac modern.\nEl 1818, en la Universitat de Glasgow, el metge Andrew Ure va meravellar un auditori popular aplicant corrent al nervi fr\u00e8nic esquerre i al diafragma del cad\u00e0ver d'un ajusticiat en la forca, amb la qual cosa va assolir la reanimaci\u00f3 del cos. Tot va acabar en un fren\u00e8tic festival d'horror quan es va aplicar corrent al nervi supraorbital i al tal\u00f3. A mesura que pujava el voltatge, \"es van exhibir les ganyotes m\u00e9s horribles. R\u00e0bia, horror, desesperaci\u00f3, angoixa i somriures espantosos s'uniren en l'horrible fa\u00e7 de l'assass\u00ed\", va narrar el mateix Ure.\nDos anys abans, en un castell su\u00eds, Mary Shelley havia concebut la novel\u00b7la Frankenstein o el modern Prometeu, en la qual \u00e9s molt clara la refer\u00e8ncia als experiments que llavors es feien amb l'electricitat, que apassionaven el marit de Mary, el poeta Percy Bysshe Shelley, i el grup d'intel\u00b7lectuals que l'envoltava, entre ells Lord Byron, a qui va tenir com a ve\u00ed a Su\u00efssa, i al \"pobre\" Polidori, que es va su\u00efcidar tres anys despr\u00e9s. La teoria d'un fluid el\u00e8ctric nervi\u00f3s, produ\u00eft pel cervell, condu\u00eft pels nervis i emmagatzemat en els m\u00fasculs, ha estat abandonada pels cient\u00edfics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Synopsis der Mitteleurop\u00e4ischen Flora, (abreujat Syn. Mitteleur. Fl..), \u00e9s un llibre amb il\u00b7lustracions i descripcions bot\u00e0niques que va ser escrit conjuntament per Paul Friedrich August Ascherson & Karl Otto Robert Peter Paul Graebner. Va ser publicat en 12 volums en els anys 1896-1939.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L ' encesa del motor  \u00e9s un sistema de producci\u00f3 i distribuci\u00f3, en el cas de m\u00e9s d'un cilindre, de l'espurna d'alta tensi\u00f3 necess\u00e0ria en la bugia per a produir l'explosi\u00f3 provocada en els motors de benzina (cicle Otto) ja siguin de 2 o de 4 temps (2T i 4T)", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Sony Watchman \u00e9s una marca registrada de televisi\u00f3 de butxaca produ\u00efda per Sony.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El tecnocapitalisme (paraula composta que combina \"tecnologia\" i \"capitalisme\") es refereix als canvis del capitalisme associats a l'aparici\u00f3 de nous sectors tecnol\u00f2gics, el poder de les corporacions i noves formes d'organitzaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "OpenEdition \u00e9s un portal de publicaci\u00f3 en ci\u00e8ncies humanes i socials creat i desenvolupat pel Centre pour l'\u00e9dition \u00e9lectronique ouverte (Cl\u00e9o). El Cl\u00e9o \u00e9s un centre especialitzat en l'edici\u00f3 electr\u00f2nica, que est\u00e0 recolzat pel CNRS, l'EHESS, la Universitat de Aix-Marsella i la Universitat de Avignon. \u00c9s una iniciativa p\u00fablica en favor de l'acc\u00e9s obert als resultats de la investigaci\u00f3 cient\u00edfica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Congr\u00e9s de Karlsruhe \u00e9s una reuni\u00f3 internacional de qu\u00edmics que tingu\u00e9 lloc a la ciutat de Karlsruhe, Alemanya, del dia 3 al dia 5 de setembre de 1860. \u00c9s el primer congr\u00e9s cient\u00edfic internacional de la hist\u00f2ria.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Nokia N900 \u00e9s un dispositiu d'internet m\u00f2bil i tel\u00e8fon m\u00f2bil fabricat per Nokia, basat en la plataforma Maemo, que substitu\u00ed al N810.\nFou presentat en el Nokia World, el 2 de setembre de 2009 i va ser posat a la venda l'11 de novembre de 2009 als Estats Units i 9 pa\u00efsos europeus.Executa Linux Maemo 5v com sistema operatiu i \u00e9s el primer dels dispositius Nokia basats en el microprocessador OMAP3 TI amb nucli ARM Cortex-A8. A difer\u00e8ncia de les Internet Tablets que el precediren, el Nokia N900 fou el primer dispositiu Maemo a incloure la funcionalitat de tel\u00e8fon (quad-band GSM i 3G UMTS). Duia integrada una c\u00e0mera de 5 mega-p\u00edxels, un reproductor multim\u00e8dia port\u00e0til i un dispositiu d'Internet m\u00f2bil amb correu electr\u00f2nic i navegador web.\nEl N900 es va llan\u00e7ar amb Maemo 5, donant-li al dispositiu una interf\u00edcie t\u00e0ctil m\u00e9s amigable i una pantalla d'inici personalitzada que barreja icones d'aplicacions amb accessos directes i widgets. Maemo 5 \u00e9s compatible amb Adobe Flash Player 9.4, i inclo\u00efa nombroses aplicacions dissenyades espec\u00edficament per a la plataforma m\u00f2bil, com un nou Media Player t\u00e0ctil.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els Principia Mathematica \u00e9s una obra en tres volums sobre els fonaments de la matem\u00e0tica, escrita per Alfred North Whitehead i Bertrand Russell i publicada entre 1910 i 1913. El seu objectiu \u00e9s derivar totes les veritats matem\u00e0tiques a partir d'un conjunt ben definit d'axiomes i regles d'infer\u00e8ncia de la l\u00f2gica simb\u00f2lica. Els Principia es consideren una de les obres m\u00e9s importants de la l\u00f2gica matem\u00e0tica.\nUna de les principals motivacions de l'obra foren els treballs de Frege sobre teoria de conjunts, en els quals Russell descobr\u00ed certes contradiccions. Aquestes contradiccions foren superades en els Principia amb un complex sistema de tipus: un conjunt t\u00e9 un tipus superior als seus elements i no \u00e9s acceptable parlar de \u00abconjunt de tots\u00bb els conjunts i construccions semblants que duen a paradoxes (vegeu paradoxa de Russell).\nEls Principia nom\u00e9s tracten de teoria de conjunts, nombres cardinals, nombres ordinals i nombres reals. Malgrat que el camp de l'an\u00e0lisi real no hi \u00e9s incl\u00f2s, al final del tercer volum ja \u00e9s evident que una gran part de tota la matem\u00e0tica coneguda es pot desenvolupar en principi a partir del formalisme establert per Russell i Whitehead. El projecte inicial inclo\u00efa un quart volum sobre els fonaments de la geometria, per\u00f2 els autors l'abandonaren per \u00abesgotament intel\u00b7lectual\u00bb.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Ci\u00e8ncia en acci\u00f3 (publicat l'any 1987) \u00e9s considerat un cl\u00e0ssic dins la Sociologia del Coneixement Cient\u00edfic. El seu autor \u00e9s l'antrop\u00f2leg, fil\u00f2sof i soci\u00f2leg de la ci\u00e8ncia franc\u00e8s Bruno Latour, un dels pares de la teoria de l'actor-xarxa.\nLatour segueix els principis d'imparcialitat i simetria -caracter\u00edstics del Programa Fort i de la Sociologia del Coneixement respectivament- en l'an\u00e0lisi de la tecnoci\u00e8ncia. Fent \u00fas d'una s\u00e8rie de principis i regles estableix una separaci\u00f3 significativa de la ci\u00e8ncia en dos moments: ci\u00e8ncia acabada i ci\u00e8ncia en proc\u00e9s de controv\u00e8rsies (quan no s'han tancat les caixes negres). Aquesta segona versi\u00f3 de la ci\u00e8ncia \u00e9s la que considera interessant per l'estudi del proc\u00e9s col\u00b7lectiu de producci\u00f3 de la tecnoci\u00e8ncia.\nEstructurat en tres parts de dos cap\u00edtols cada una i un darrer \u00abPost scriptum\u00bb, la primera part tracta sobre la ret\u00f2rica de la ci\u00e8ncia, quan els actors que participen en la ci\u00e8ncia es convencen i persuadeixen dels resultats. En el cap\u00edtol \u00abLiteratura\u00bb analitza la literatura cient\u00edfica com a exemple de ret\u00f2rica sofisticada destinada a combregar adhesions i refusar opositors, afirmant que com m\u00e9s complex \u00e9s un article, \u00e9s m\u00e9s social, perqu\u00e8 precisa m\u00e9s associacions que el facin cre\u00efble. En \u00abLaboratorios\u00bb incorpora diverses conceptualitzacions importants en la teoria de l'actor-xarxa: inscripcions, portaveus, proves de resist\u00e8ncia, creaci\u00f3 de contralaboratoris. En els laboratoris es construeixen les caixes negres de la ci\u00e8ncia. Tamb\u00e9 s'afirma que el dest\u00ed de fets i artefactes cient\u00edfics dep\u00e8n de l'\u00fas posterior, dels usuaris, del que es dedueix que les caracter\u00edstiques d'un artefacte s\u00f3n la conseq\u00fc\u00e8ncia de l'acci\u00f3 col\u00b7lectiva. En la tercera regla del m\u00e8tode Latour afirma que la clausura d'una contro v\u00e8rsia \u00e9s la causa de la representaci\u00f3 de la naturalesa, i no la seva conseq\u00fc\u00e8ncia, aleshores no es pot rec\u00f3rrer a la naturalesa per explicar la clausura de les controv\u00e8rsies.\nEn la segona part \u00abM\u00e1quinas\u00bb vol mostrar que la fabricaci\u00f3 de la tecnoci\u00e8ncia implica recursos humans i no-humans, sense establir privilegis entre actors, una afirmaci\u00f3 pol\u00e8mica per\u00f2 que ja t\u00e9 antecedents en Durkheim. Latour introdueix el concepte de traducci\u00f3 (t\u00e0ctiques per sumar esfor\u00e7os, guanyar col\u00b7laboradors, en un proc\u00e9s que sempre significa una alteraci\u00f3 dels pressupostos inicials), i quins processos intervenen fins a la clausura de la caixa negra. Aix\u00ed oposa al model de difusi\u00f3 existent el model de traducci\u00f3 a trav\u00e9s del principi de simetria, que incorpora la col\u00b7lectivitat en el proc\u00e9s de clausura de la ci\u00e8ncia. Per\u00f2 afirmar que la tecnoci\u00e8ncia \u00e9s el resultat de l'esfor\u00e7 col\u00b7lectiu \u00e9s dir que aquesta t\u00e9 una condici\u00f3 invariablement pol\u00edtica. En el seg\u00fcent cap\u00edtol \u00abLos que est\u00e1n dentro salen al exterior\u00bb es vol mostrar l'estreta relaci\u00f3 entre cient\u00edfics i societat a trav\u00e9s de les diverses associacions que intervenen en l'estabilitzaci\u00f3 dels fets de la ci\u00e8ncia, i com aquests esdevenen representacions sobre la Societat (la quarta regla del m\u00e8tode coincideix amb la tercera, nom\u00e9s s'ha de substituir la paraula naturalesa per societat).\nLa tercera part \u00abTribunales de la raz\u00f3n\u00bb i \u00abCentros de c\u00e1lculo\u00bb \u00e9s una cr\u00edtica a la racionalitat. Segons Latour la tecnoci\u00e8ncia presenta les propietats d'una xarxa d'associacions que acumula fets en funci\u00f3 d'una divisi\u00f3 artificial entre racionalitat/irracionalitat contribuint a la \u2018mobilitzaci\u00f3 del m\u00f3n'. La xarxa, amb la creaci\u00f3 de centres de c\u00e0lcul que integren eines, inscripcions, f\u00f3rmules, taxonomies i teories, contribueix a la consolidaci\u00f3 d'un poder\u00f3s mecanisme relacional d'assimilaci\u00f3 i expansi\u00f3 que condemna la resta del m\u00f3n a la marginalitat, atresorant la prerrogativa sobre la veritat i el coneixement significatiu.\nEn el darrer cap\u00edtol \u00abPost scriptum\u00bb Latour proposa un gir contracop\u00e8rnica (m\u00e9s enll\u00e0 del gir social) que permeti orientar els estudis socials de la ci\u00e8ncia amb el retrobament d'una metaf\u00edsica experimental que inclogui els quasiobjectes, mitjan\u00e7ant la fusi\u00f3 de la realitat natural i social de l'individu en un per\u00edode a-modern. Es tractaria de l'acceptaci\u00f3 d'una ontologia variable entre actors no privilegiats per superar el dualisme kanti\u00e0.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La protecci\u00f3 col\u00b7lectiva \u00e9s la t\u00e8cnica que protegeix m\u00e9s d'una persona davant de riscos que no s'han pogut evitar o reduir al m\u00e0xim, com per exemple, una bastida, una barana o una xarxa (per la protecci\u00f3 contra les caigudes a diferent nivell) o la insonoritzaci\u00f3 del motor d'una m\u00e0quina (per la protecci\u00f3 contra el soroll). El terme protecci\u00f3 col\u00b7lectiva s'oposa al de protecci\u00f3 individual, que protegeix a un sol treballador, i es consideren preferibles les proteccions col\u00b7lectives a les individuals, perqu\u00e8 s\u00f3n m\u00e9s f\u00e0cils de controlar, ja que el seu \u00fas no dep\u00e8n tant de la voluntat o els descuits de cada treballador.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Comit\u00e8 Internacional de Taxonomia dels Virus (en angl\u00e8s International Committee on Taxonomy of viruses (ICTV) - \u00e9s un comit\u00e8 que autoritza i organitza la classificaci\u00f3 taxon\u00f2mica dels virus. Han desenvolupat un esquema universal de classificaci\u00f3 taxon\u00f2mica amb l'objectiu de descriure tots els virus d'un organisme viu. Els membres del comit\u00e8 s\u00f3n considerats experts mundials en virus. El comit\u00e8 \u00e9s dirigit per la divisi\u00f3 de virologia d'International Union of Microbiological Societies.\nEl ICTV intenta aconseguir una classificaci\u00f3 universal que pugui funcionar com el necessari est\u00e0ndard de classificaci\u00f3 dels virus, regulant la descripci\u00f3 formal de les noves soques i ordenant la seva ubicaci\u00f3 dins de l'esquema classificatori. Intenta que les regles de nomenclatura i classificaci\u00f3 s'assemblin el m\u00e9s possible a l'est\u00e0ndard tradicional de la classificaci\u00f3 dels organismes utilitzant algunes de les seves categories, sufixos que indiquen la categoria taxon\u00f2mica i aplicant cursiva als noms dels t\u00e0xons.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, en catal\u00e0 Di\u00e0leg Sobre els Dos Grans Sistemes del M\u00f3n, \u00e9s una obra del f\u00edsic i matem\u00e0tic tosc\u00e0 Galileo Galilei (1564-1642), conegut als Pa\u00efsos Catalans com Galileu, publicada el 1632 a Flor\u00e8ncia i escrita en forma de di\u00e0leg entre diversos personatges en itali\u00e0, on l'autor ataca el model geoc\u00e8ntric del sistema solar de Claudi Ptolemeu (circa 90-circa 168) i defensa el model helioc\u00e8ntric de Nicolau Cop\u00e8rnic (1473-1543). El llibre el dedic\u00e0 a Ferran II de M\u00e8dici, Gran Duc de Toscana, que era el seu protector. La Santa Inquisici\u00f3 el prohib\u00ed el 1633, per\u00f2 Matthias Bernegger el tradu\u00ed al llat\u00ed i fou publicat a Estrasburg el 1635 amb el nom de Systema cosmicum, difonent-se pels pa\u00efsos protestants.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Hi ha invents tecnol\u00f2gics que se situen en primer pla, com la telefonia m\u00f2bil, la miniaturitzaci\u00f3 de chips, la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, etc. I n'hi ha d'altres que es mantenen en un segon pla, per\u00f2 igualment aprofiten ens aven\u00e7os tecnol\u00f2gics. La ind\u00fastria del sexe \u00e9s una de les que m\u00e9s ha aconseguit obtenir beneficis d'aquests aven\u00e7os, aplicant la tecnologia al plaer.El vibrador, les joguines sexuals, els robots, les xarxes socials, etc. S\u00f3n exemples de com la tecnologia ha ajudat a obtenir plaer.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una sauna \u00e9s un bany de vapor a altes temperatures, que oscil\u00b7len entre els 70 \u00b0C cent\u00edgrads (en saunes humides o banys turcs) i els 70 \u00b0C o 90 \u00b0C (en saunes seques).T\u00e9 lloc en recintes petits generalment de fusta, i proporciona als seus usuaris efectes beneficiosos per l'organisme a trav\u00e9s de l'eliminaci\u00f3 de toxines gr\u00e0cies a la sudoraci\u00f3. Per aquesta ra\u00f3 \u00e9s utilitzada per a fins higi\u00e8nics iterap\u00e8utics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Organitzaci\u00f3 del Genoma Hum\u00e0 (The Human Genome Organistation -HUGO-) \u00e9s una organitzaci\u00f3 dins del Projecte del Genoma Hum\u00e0, el qual t\u00e9 com a objectiu descobrir el genoma hum\u00e0. Es va fundar el 1989 amb una organitzaci\u00f3 internacional. El seu Comit\u00e8 de Nomenclatura (HGNC Arxivat 2005-09-01 a Wayback Machine.) assigna un \u00fanic nom i s\u00edmbol per cadascun dels gens humans.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Architectura Navalis Mercatoria, \u00e9s un tractat d'arquitectura naval fet per Fredrik Henrik af Chapman i publicat en 1768, que LXII l\u00e0mines plasma els tipus de vaixells contemporanis que ell va considerar que eren els millors i m\u00e9s interessants.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En biologia, l'adjectiu \u00abobligat\u00bb es refereix a un organisme limitat a un determinat mode de vida o d'acci\u00f3, per oposici\u00f3 a un organisme facultatiu, que pot viure en diferents condicions.\nun aerobi obligat \u00e9s un organisme que no pot viure sense oxigen\nun anaerobi obligat \u00e9s un organisme que no pot viure amb oxigen\nun respirador d'aire obligat \u00e9s un peix que respira exclusivament de l'atmosfera\nun b\u00edpede obligat \u00e9s un organisme que nom\u00e9s es pot moure a dues potes\nun carn\u00edvor obligat \u00e9s un organisme que necessita menjar carn per viure\nla hibernaci\u00f3 obligada \u00e9s un estat d'inactivitat mitjan\u00e7ant el qual alguns organismes sobreviuen a la falta de recursos\nun par\u00e0sit intracel\u00b7lular obligat \u00e9s un microorganisme par\u00e0sit que no es pot reproduir fora d'una c\u00e8l\u00b7lula hoste adequada\nun par\u00e0sit obligat \u00e9s un par\u00e0sit que no es pot reproduir sense explotar un hoste adequat\nuna planta fotoperi\u00f2dica obligada \u00e9s una planta que requereix nits d'una certa llargada per poder comen\u00e7ar a florir, germinar or dur a terme altres funcions\nels simbionts obligats s\u00f3n organismes que nom\u00e9s poden viure en simbiosi", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un portapalets, transpalet o toro (manual o amb motor) (ang. pallet truck) \u00e9s un carret\u00f3 elevador que permet d'aixecar i transportar palets i la seva c\u00e0rrega.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'anomenada democr\u00e0cia electr\u00f2nica (en angl\u00e8s, electronic democracy), tamb\u00e9 democr\u00e0cia digital o democr\u00e0cia per internet, coneguda en angl\u00e8s com e-democracy (e-DC), \u00e9s l'\u00fas de les TIC (inform\u00e0tica, internet, computaci\u00f3 m\u00f2bil i telecomunicacions) per crear espais de di\u00e0leg i reflexi\u00f3 social, acc\u00e9s a la informaci\u00f3 de subjectes pol\u00edtics (plans de treball, ideologia), exercici dels drets de participaci\u00f3 pol\u00edtica, i en la millora dels processos electorals en la relaci\u00f3 entre ciutadans, subjectes pol\u00edtics i institucions electorals.\u00c9s la democr\u00e0cia que fa servir les noves tecnologies de la informaci\u00f3 i els mitjans alternatius de comunicaci\u00f3 per satisfer les seves necessitats en benefici de tots i per a millorar processos dins d'una rep\u00fablica democr\u00e0tica o democr\u00e0cia representativa. \u00c9s un desenvolupament pol\u00edtic que encara est\u00e0 en els seus inicis, i \u00e9s un tema que genera molts debats i activitats en governs, grups c\u00edvics i societats d'arreu del m\u00f3n.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "A New Kind of Science (lit. en catal\u00e0: Un nou tipus de ci\u00e8ncia) \u00e9s un llibre de Stephen Wolfram que va ser publicat l\u2019any 2002 per la seva companyia Wolfram Research sota el segell Wolfram Media. Cont\u00e9 un estudi emp\u00edric i sistem\u00e0tic de sistemes computacionals com ara els aut\u00f2mats cel\u00b7lulars. Wolfram denomina programes simples aquests sistemes i argumenta que la filosofia cient\u00edfica i els m\u00e8todes apropiats per a l\u2019estudi dels programes simples s\u00f3n rellevants per a altres camps de la ci\u00e8ncia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "HEC-RAS (de l'angl\u00e8s River Analisys System) \u00e9s un programa de c\u00e0lcul de flux hidr\u00e0ulic unidimensional en l\u00e0mina lliure, dissenyat especialment per a calcular avingudes hidrol\u00f2giques en rius.\nLa versi\u00f3 m\u00e9s recent del programa \u00e9s la 4.0 beta, i es pot descarregar de franc Arxivat 2005-10-30 a Wayback Machine.. \u00c9s un programa gratu\u00eft, de lliure distribuci\u00f3 per\u00f2 de codi tancat.\nEl programa el desenvolupa l'Hydrologic Engineering Center (HEC, Centre d'enginyeria hidrol\u00f2gica) dels Army Corps of Engineers (Cos d'enginyers de l'ex\u00e8rcit) dels Estats Units.\nPot treballar tant en canals prism\u00e0tics com no prism\u00e0tics i permet treballar amb r\u00e8gims permanents o gradualment variables en el temps. El model pot calcular tant r\u00e8gims r\u00e0pids com lents i pot considerar efectes de ponts, embassaments, sobreeixidors, etc. El programa aporta forces resultats hidr\u00e0ulics i ofereix tamb\u00e9 una bona sortida gr\u00e0fica.\nEl model de c\u00e0lcul efectua tres hip\u00f2tesis hidr\u00e0uliques b\u00e0siques:\n\nEl flux \u00e9s gradualment variat en l'espai, ja que el model donat suposa una distribuci\u00f3 hidroest\u00e0tica de pressions.\nEl flux \u00e9s unidimensional.\nEl pendent \u00e9s petit.L'aplicaci\u00f3 del model a un riu real en lloc d'un canal comporta tamb\u00e9 l'acceptaci\u00f3 de les seg\u00fcents hip\u00f2tesis: \n\nLa llera \u00e9s fixa.\nNo hi ha transport s\u00f2lid.\nLa resist\u00e8ncia al flux \u00e9s independent del flux (en realitat, el n\u00famero de Manning disminueix amb el cabal (i el calat) de manera sensible.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un replicant \u00e9s un \u00e9sser biorob\u00f2tic, un producte d'enginyeria gen\u00e8tica, encunyat per al film Blade Runner, dirigit per Ridley Scott l'any 1982. A la pel\u00b7l\u00edcula, els replicants de la s\u00e8rie \"Nexus\" (produ\u00efts per l'empresa Tyrell Corporation) s\u00f3n virtualment id\u00e8ntics a un \u00e9sser hum\u00e0 adult, per\u00f2 amb una for\u00e7a, agilitat i intel\u00b7lig\u00e8ncia superior i variable depenent del model. A causa de la seva similitud amb els humans, els replicants nom\u00e9s poden \u00e9sser identificats mitjan\u00e7ant el test Voight-Kampff, una s\u00e8rie de preguntes dirigides a detectar l'abs\u00e8ncia d'emocions.\nL'origen del concepte, cal cercar-lo en la novel\u00b7la en angl\u00e8s Somien els androides amb ovelles el\u00e8ctriques? de Philip K. Dick, que va inspirar Blade Runner. A la novel\u00b7la, per\u00f2, es fa servir el terme androide i no pas el de replicant. Va ser Ridley Scott qui van insistir en la necessitat d'utilitzar un terme nou.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El MagSpoof \u00e9s un emulador de banda magn\u00e8tica wireless (xarxa sense fil), creat per l'investigador de seguretat Samy Kamkar. Permet utilitzar les dades de la banda magn\u00e8tica d'una tarjeta sense haver de copiar-los a una altre.L'emulador no permet utilitzar targetes de cr\u00e8dit no autoritzades legalment. No \u00e9s suficient tenir el n\u00famero de targeta i la seva data de venciment, ja que la informaci\u00f3 del Chip-and-PIN i l'Amex no est\u00e0 implementada i utilitzant el MagSpoof es requereix tenir les magstripes (ratlles magn\u00e8tiques) que es volen emular.\nEl MagSpoof permet efectuar una recerca en altres \u00e0rees de magstripes, microcontroladors i electromagnetisme, aix\u00ed com crear els nostres propis dispositius similars a un altre existent, tecnologies comercials com Samsung MST i Coin.\nEl dispositiu tamb\u00e9 pot ser utilitzat com a targeta de cr\u00e8dit tradicional (i amb modificaci\u00f3, t\u00e8cnicament pot impossibilitar requisists de xip) i en diverses formes de factor. Aix\u00ed mateix, pot ser utilitzat per recerques de seguretat en qualsevol \u00e0rea que tradicionalment requeririen una magstripe, com lectors per targetes de cr\u00e8dit, llic\u00e8ncies de conductors, claus d'habitaci\u00f3 d'hotel, etc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els mobles s\u00f3n els objectes m\u00f2bils d'un indret. Segons la seva funci\u00f3 es distingeixen:\n\nels mobles per emmagatzemar, com els armaris;\nels mobles per suportar el cos hum\u00e0, com el llit o la cadira;\nels mobles per suportar objectes, com la taula.El conjunt dels mobles \u00e9s el mobiliari, el moblatge, el moblam o l'aparament. Solen tenir una funci\u00f3 decorativa o art\u00edstica, en el sentit que el mobiliari dona un estil propi a l'espai que omple, sigui una casa, l'espai p\u00fablic o la seu d'una instituci\u00f3.\nLa perioditzaci\u00f3 de la hist\u00f2ria del mobiliari rep les mateixes denominacions que les empleades a la hist\u00f2ria de l'art, els mobles comparteixen amb les obres d'art arquitect\u00f2niques, pict\u00f2riques i escult\u00f2riques gran part de les seves caracter\u00edstiques formals, amb les limitacions que permeten el seu car\u00e0cter artesanal. Mentre la pintura i l'escultura poden tenir un camp de fantasia il\u00b7limitat, els mobles estan necess\u00e0riament subjectes a certes normes f\u00edsiques d'estabilitat, adequaci\u00f3 a l'\u00fas i proporci\u00f3 al cos hum\u00e0, que comparteix amb l'arquitectura.\nLa pr\u00e0ctica d'utilitzar objectes naturals com a mobles rudimentaris probablement data de l'inici de la civilitzaci\u00f3 humana, i \u00e9s probable que els primers humans hagin utilitzat les soques dels arbres com a seients, les roques com a taules rudiment\u00e0ries i les zones amb molsa per dormir. Al final del paleol\u00edtic o el per\u00edode neol\u00edtic primerenc, des de fa uns 30.000 anys, la gent va comen\u00e7ar a construir i tallar els seus propis mobles, utilitzant canyes, fusta, pedra, metalls, palla i ivori. L'evid\u00e8ncia m\u00e9s antiga de l'exist\u00e8ncia de mobles constru\u00efts \u00e9s una Venus trobada al jaciment de Gagarino a Kazakhstan, que representa la deessa en posici\u00f3 asseguda, en un tron. Una est\u00e0tua similar d'una dona asseguda es va trobar a Catal Huyuk a Turquia, datada entre els anys 6000 i 5500 aC. La inclusi\u00f3 d'aquest seient a les figuretes implica que ja eren artefactes comuns d'aquella \u00e8poca.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El cagaferro \u00e9s el material de rebuig que resulta de la reducci\u00f3 dels minerals, especialment l'esc\u00f2ria que es produeix en un forn de ferro quan se separa, a alta temperatura, el metall fos dels minerals. El cagaferro t\u00e9 un aspecte similar a les roques volc\u00e0niques, de tonalitat fosca pr\u00f2xima al negre mat, i acostuma a tenir la superf\u00edcie plena de vac\u00faols produ\u00efts per l'expulsi\u00f3 dels gasos en el moment del refredament cosa que li dona una densitat molt baixa. El cagaferro s'ha usat tradicionalment en aquells pa\u00efsos amb una ind\u00fastria metal\u00b7l\u00fargica important sobretot en zones pr\u00f2ximes a les fargues i a les vies de tren. S'ha utilitzat com a material de construcci\u00f3 o per la preparaci\u00f3 de terrenys en carreteres i per drenatges.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una serendipitat \u00e9s un descobriment casual o imprevist fet per un investigador en el curs d'una recerca orientada a altres objectius i amb pressup\u00f2sits te\u00f2rics diferents. Les serendipitats es produeixen sense planificaci\u00f3 i es donen de manera inesperada. Al llarg de la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia, les serendipitats i els descobriments vinculats a l'atzar han constitu\u00eft una constant permanent.Segons alguns autors, aquests fen\u00f2mens no obeeixen nom\u00e9s la casualitat, sin\u00f3 tamb\u00e9 una actitud que les propicia i que es tradueix en el fet de ser curiosos, flexibles i saga\u00e7os. Es parla, doncs, de casualitat buscada com a part important en els processos d'innovaci\u00f3 i creativitat. En aquest sentit, Nicholas George Carr afirma que Internet \u00e9s \u201cel major motor de serendipitat de la hist\u00f2ria de la cultura\u201d, per la capacitat que t\u00e9 de descobrir camins inesperats i fer-nos anar per senders d'informaci\u00f3 que no hav\u00edem previst\". Marcel Proust ja apuntava que la serendipitat neix de la curiositat: \u201cLa vertadera m\u00e0gia del descobriment no consisteix a buscar paisatges nous, sin\u00f3 a canviar la mirada\".", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La creaci\u00f3 audiovisual en l'\u00e0mbit educatiu ha esdevingut una activitat i una eina essencial del proc\u00e9s d'ensenyament i aprenentatge. Despr\u00e9s que les tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 (TIC) van arribar a tots els \u00e0mbits laborals i de la vida quotidiana, l'aprenentatge va requerir una nova alfabetitzaci\u00f3. A m\u00e9s, la forma com s'apr\u00e8n va evolucionar i es va transformar radicalment en poques d\u00e8cades, la qual cosa va portar a repensar els processos d'ensenyament aix\u00ed com els elements que els componen. L'ensenyament i l'aprenentatge s'enfronta cont\u00ednuament a noves formes de pensament, de processament de la informaci\u00f3, did\u00e0ctiques d'aprenentatge, etc. i \u00e9s aqu\u00ed on cobra import\u00e0ncia la realitzaci\u00f3 de continguts multim\u00e8dia com a suport als processos educatius.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Revoluci\u00f3 Digital a Andorra apareix si fa no fa amb la mateixa rapidesa que a la resta de pa\u00efsos europeus. El pa\u00eds visqu\u00e9 una introducci\u00f3 lenta de les tecnologies primitives com ara els ordinadors industrials fins que finalment la d\u00e8cada de 2000 accelera i for\u00e7a la introducci\u00f3 de les noves tecnologies. Llavors el pa\u00eds es mostra del tot capdavanter en haver-hi iniciatives p\u00fabliques que incentivaven una penetraci\u00f3 abans d'hora de les TIC. Aix\u00ed, Andorra fou dels primers pa\u00efsos d'Europa a fer l'apagada anal\u00f2gica, com tamb\u00e9 dels primers a implantar ordinadors a les aules escolars, primer i, despr\u00e9s, les tauletes inaugurades merc\u00e8s a la marca Apple.\nEn aquest sentit, el pa\u00eds visqu\u00e9 el canvi cultural propi de la Revoluci\u00f3 Digital. La societat esdev\u00e9 m\u00e9s narcisista, m\u00e9s dependent de les noves tecnologies, sobretot d'internet. Internet envaeix tots els camps. Primerament els ordinadors, despr\u00e9s els m\u00f2bils, seguits de la televisi\u00f3, de la m\u00fasica, el cinema, l'entreteniment i, fins i tot, el transport. Aix\u00ed el transport p\u00fablic passa a tenir el seu propi seguiment a trav\u00e9s d'internet. La capital andorrana, en aquest \u00e0mbit, s'adapt\u00e0 lentament est\u00e8ticament parlant a l'era digital. Els projectes de construcci\u00f3 d'edificis deconstructivistes, regionalistes, neofuturisime i arquitectura blob es veu palpable \u00fanicament a la premsa. En aquesta s'hi parla dels esbossos que voldria el govern andorr\u00e0. Principalment s'hi parla de la construcci\u00f3 d'un The Cloud, edifici connectat a la ciutat, per\u00f2 l'oposici\u00f3 i la manca de pressupost, endarrereixen, bloquen, cancel\u00b7len i tornen a obrir el projecte, per cancel\u00b7lar-se i tornar-se a obrir.\nEn tot cas Andorra es troba llavors en conson\u00e0ncia amb el m\u00f3n industrialitzat. La Xina comen\u00e7a a fer-hi negocis i obre les seves botigues de tecnologia com ara Xiaomi. Alhora la compet\u00e8ncia, com \u00e9s el cas d'Apple, envaeix el mercat per fer-se depassar per Android. El pa\u00eds \u00e9s tractat com a col\u00f2nia digital. En efecte, la guerra ideol\u00f2giques que portaren a terme Fran\u00e7a, el m\u00f3n anglosax\u00f3 i la Xina per situar la nova superpot\u00e8ncia, fe que les companyies multinacionals, les quals havien d'exportar el soft-power de cada imperi, simplement no incorporessin Andorra com a pa\u00eds a banda i mercat potencial, de forma que els andorrans hagueren de fer-se passar per espanyol, francesos i brit\u00e0nics per accedir a les compres d'Apple, Fnac, Google, Amazon, AliExpress, etc. Algunes excepcions les presenten Spotify i Netflix que tot i aix\u00ed, seguint la tend\u00e8ncia d'imperialisme ling\u00fc\u00edstic, imposaven el castell\u00e0, franc\u00e8s o angl\u00e8s, en lloc de presentar els seus productes en llengua catalana. Les queixes no es deixaren esperar i des dels Pa\u00efsos Catalans com des d'Andorra hi hagu\u00e9 necessitat de voler consumir en llengua pr\u00f2pia malgrat la imposici\u00f3 jer\u00e0rquica d'aquestes empreses.\nEl pa\u00eds introdueix finalment i amb for\u00e7a paral\u00b7lelisme amb el seus ve\u00efns les tecnologies rob\u00f2tiques. En relativament poc temps el pa\u00eds vei\u00e9 els primers anuncis d'aspiradores robots, alhora que el mercat andorr\u00e0 proposava els seus endolls, llums, term\u00f2stats, persianes, detectors d'inundaci\u00f3, gestors del control de l'aire o cuines robots. La rob\u00f2tica no obstant trig\u00e0 a introduir xips en persones tot i que s\u00ed veiem una incorporaci\u00f3 for\u00e7a prompte de panys el\u00e8ctric o autom\u00f2bils electr\u00f2nics. Els primers edificis ecol\u00f2gics acompanyen la tend\u00e8ncia cap a un capitalisme circular. Aix i tot, contr\u00e0riament a la primera revoluci\u00f3 digital, la Xina segu\u00ed encap\u00e7alant la segona, \u00e9s a dir, la rob\u00f2tica, amb els primers trens de levitaci\u00f3 magn\u00e8tica mentre la rob\u00f2rica esdevenia gaireb\u00e9 un tarann\u00e0 de la poblaci\u00f3 japonesa. Andorra dep\u00e8n aleshores i molt del comer\u00e7 occidental i, per aix\u00f2, la rob\u00f2tica hi arriba tard, aix\u00ed com tamb\u00e9 arribava tard al mercat europeu.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'an\u00e0lisi elemental en qu\u00edmica anal\u00edtica representa la determinaci\u00f3 de quins elements qu\u00edmics i en quina quantitat s'uneixen per formar un material donat o una subst\u00e0ncia qu\u00edmica (per exemple, s\u00f2l, aigua potable o residual, fluids corporals, minerals, compostos qu\u00edmics...). De vegades es fa el mateix respecte la composici\u00f3 d'isot\u00f2pica. La quantitat dels elements presents s'expressa normalment en percentatge.\n\n\t\t\nL'an\u00e0lisi elemental pot ser qualitativa (determinant quins elements hi ha presents), i pot ser quantitativa (determinar la quantitat de cadascun d'ells presents). L'an\u00e0lisi elemental s'emmarca dins de l'\u00e0mbit de la qu\u00edmica anal\u00edtica, el conjunt d'instruments implicats en el desxiframent de la naturalesa qu\u00edmica del nostre m\u00f3n.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La ci\u00e8ncia i la B\u00edblia \u00e9s l'estudi comparatiu entre la B\u00edblia i els coneixements actuals de la ci\u00e8ncia.\nEls diferents llibres de la B\u00edblia contenen descripcions del m\u00f3n f\u00edsic en el moment en qu\u00e8 foren escrits. Aquestes descripcions s\u00f3n importants per determinar quines influ\u00e8ncies varen tenir els seus autors, i si es poden considerar inspirats per una for\u00e7a divina tal com interpreten autors posteriors i en gran part la majoria de creients jueus, cristians i musulmans. Tamb\u00e9 \u00e9s important l'estudi per establir el desenvolupament d'una hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia a l'Edat del Ferro.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Biometrika \u00e9s una revista cient\u00edfica publicada per Oxford University Press per al Biometrika Trust. L'editor en cap \u00e9s A. C. Davison. El focus principal d'aquesta revista \u00e9s l'Estad\u00edstica Te\u00f2rica. Es va fundar l'octubre de 1901 i va apar\u00e8ixer originalment amb periodicitat trimestral. Va canviar a tres n\u00fameros a l'any en 1977, per\u00f2 va tornar a la publicaci\u00f3 trimestral el 1992.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un filtre ADSL \u00e9s un filtre passabaix anal\u00f2gic instal\u00b7lat entre dispositius anal\u00f2gics (com ara tel\u00e8fons i m\u00f2dems anal\u00f2gics) i un l\u00ednia telef\u00f2nica POTS, usat per evitar interfer\u00e8ncies entre aquests dispositius i un servei DSL operant en la mateixa l\u00ednia. Sense els filtres ADSL, els senyals o ecos dels dispositius anal\u00f2gics a la zona d'alta freq\u00fc\u00e8ncia poden reduir el rendiment i produir problemes de connexi\u00f3 amb el servei DSL, mentre que per als dispositius anal\u00f2gics la zona de baixa freq\u00fc\u00e8ncia del DSL pot produir soroll en la l\u00ednia i altres problemes.\nLa instal\u00b7laci\u00f3 t\u00edpica requereix la instal\u00b7laci\u00f3 de filtres DSL en cada tel\u00e8fon, fax, m\u00f2dem anal\u00f2gic, i altres dispositius que utilitzin la l\u00ednia telef\u00f2nica, deixant el m\u00f2dem DSL com l'\u00fanic dispositiu sense filtrar.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Errare humanum est \u00e9s una locuci\u00f3 llatina antiga de la qual hi ha diverses variants i que significa: \u00e9s hum\u00e0 de fer errors. El refrany catal\u00e0 \u00abQui t\u00e9 boca, s'equivoca\u00bb expressa la mateixa idea. Sovint s'hi afegeix el complement, perseverare autem diabolicum: perseverar en l'error \u00e9s diab\u00f2lic.\nLa frase \u00e9s un proverbi popular utilitzat per a excusar una persona o un mateix amb una certa eleg\u00e0ncia. N'hi ha diversos antecedents en l'obra d'autors cl\u00e0ssics Titus Livi, Cicer\u00f3 i d'autors cat\u00f2lics primerencs. Generalment, la locuci\u00f3 \u00e9s atribu\u00efda a l'Agust\u00ed d'Hipona. Per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil atribuir la paternitat definitiva de la idea a qualsevol autor, perqu\u00e8 \u00e9s molt antiga i es remunta al sentit com\u00fa de tots els temps.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El canvi tecnol\u00f2gic fa refer\u00e8ncia a la incorporaci\u00f3 de nous objectes tecnol\u00f2gics, formes d'\u00fas, noves reglamentacions i nous productes derivats de la tecnologia. \u00c9s un proc\u00e9s temporal i acumulatiu, que incrementa l'habilitat dels grups per resoldre els seus problemes socials, econ\u00f2mics i quotidians. En un altre sentit, el canvi tecnol\u00f2gic tamb\u00e9 pot ser caracteritzat en termes generals com l'efecte combinat de diverses activitats tecnol\u00f2gicament relacionades, tals com invenci\u00f3, innovaci\u00f3, desenvolupament, transfer\u00e8ncia i difusi\u00f3. Igualment pot ser ent\u00e8s com un conjunt d'activitats enfocades en la soluci\u00f3 d'un problema.El canvi tecnol\u00f2gic pot ser analitzat a partir de tres angles complementaris: Des de la seva traject\u00f2ria determinada per interessos pol\u00edtics, econ\u00f2mics i socials; *des de la seva naturalesa, que est\u00e0 dictada pels atributs culturals i cognitius dels membres del grup social involucrat; i des de la seva din\u00e0mica interna, que est\u00e0 determinada pels atributs funcionals de la tecnologia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una eslinga \u00e9s una eina d'elevaci\u00f3. \u00c9s l'element intermedi que permet enganxar una c\u00e0rrega a un ganxo d'hissat o de tracci\u00f3. Consisteix en una cinta amb un ample o llarg espec\u00edfic (varien segons la seva resist\u00e8ncia, els models i els fabricants) en qu\u00e8 els extrems acaben en un lla\u00e7. El material de qu\u00e8 est\u00e0 feta l'eslinga pot ser material sint\u00e8tic o acer.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La prospectiva tecnol\u00f2gica \u00e9s un proc\u00e9s sistem\u00e0tic que analitza l'estat actual i les perspectives de progr\u00e9s cient\u00edfic i tecnol\u00f2gic per tal d'identificar \u00e0rees estrat\u00e8giques de recerca i tecnologies emergents en les que concentrar els esfor\u00e7os d'inversi\u00f3 i aix\u00ed obtenir els majors beneficis econ\u00f2mics o socials. La prospectiva tecnol\u00f2gica s'utilitza dins de la gesti\u00f3 del R+D+I per tal de donar suport a les decisions d'inversi\u00f3 en tecnologia, conjuntament amb la vigil\u00e0ncia tecnol\u00f2gica.\nEl terme \u201cprospectiva\u201d i l'expressi\u00f3 \u201cantropologia prospectiva\u201d foren proposats pel fil\u00f2sof i funcionari franc\u00e8s Gaston Berger. Al costat de la prospectiva hi ha els conceptes semblants de futurologia i previsi\u00f3. Algunes definicions no fan cap distinci\u00f3 entre les tres disciplines. En altres casos la diferenciaci\u00f3 \u00e9s prou categ\u00f2rica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una m\u00e0quina del Pare Noel \u00e9s una m\u00e0quina hipot\u00e8tica que \u00e9s capa\u00e7 de crear qualsevol objecte o estructura requerit a partir de qualsevol material donat. Normalment l'anomenen les persones interessades en invenciones futures i els escriptors de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 en discutir projectes hipot\u00e8tics d'escala gegantesca, tals com una esfera de Dyson. Aquest tipus de construccions futures serien massa grans perqu\u00e8 una civilitzaci\u00f3 les construeixi directament, de manera que necessitarien que una s\u00e8rie de m\u00e0quines intel\u00b7ligents de construcci\u00f3 constru\u00efssin la m\u00e0quina amb poc o cap mena de control directe.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els Congressos Solvay (sovint anomenats Confer\u00e8ncies Solvay) s\u00f3n unes trobades entre cient\u00edfics que tenen lloc des de 1911. N'hi ha de dos tipus: de f\u00edsica i de qu\u00edmica. A principis del segle xx, aquestes confer\u00e8ncies, especialment les de f\u00edsica, reunien els m\u00e9s grans cient\u00edfics del moment per a discutir les noves teories i experiments que van revolucionar la f\u00edsica de l'\u00e8poca com ara la mec\u00e0nica qu\u00e0ntica, la teoria de la relativitat i la radioactivitat. Van ser ideades i organitzades pel qu\u00edmic i industrial belga Ernest Solvay.\nDespr\u00e9s de l'\u00e8xit de la primera confer\u00e8ncia, el 1912 es van fundar els Instituts Internacionals Solvay per a la F\u00edsica i la Qu\u00edmica, situats a Brussel\u00b7les, que s'encarregaven de coordinar les confer\u00e8ncies, tallers, seminaris i col\u00b7loquis.\nDe les 23 confer\u00e8ncies de f\u00edsica que s'han organitzat fins ara, 7 es van produir abans de la Segona Guerra Mundial. Despr\u00e9s de la guerra, les confer\u00e8ncies tenen lloc cada tres anys.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Premi ASIS&T al M\u00e8rit Acad\u00e8mic, en angl\u00e8s ASIS&T Award of Merit, \u00e9s un guard\u00f3 lliurat per l'Association for Information Science and Technology  (ASIS&T) a un investigador en el camp de la Informaci\u00f3 i Documentaci\u00f3 cient\u00edfica. \u00c9s considerat com un dels m\u00e9s prestigiosos en aquest camp.\nEl nom anterior de l'entitat era American Society of Information Science and Technology, d'aqu\u00ed les sigles ASIS&T.Va ser lliurat per primera vegada el 1964 a Hans Peter Luhn, i t\u00e9 una periodicitat anual. Es lliura juntament amb altres premis, entre ells, el Premi ASIS&T al millor llibre publicat en Ci\u00e8ncies de la Informaci\u00f3, i un altre a la recerca m\u00e9s significativa en aquests camps del saber. Encara que el premi pot ser atorgat a qualsevol investigador sense importar la seva nacionalitat, la veritat \u00e9s que la majoria dels premiats s\u00f3n anglosaxons.\nEl 1984 va ser l'\u00fanica ocasi\u00f3 en qu\u00e8 el premi va ser concedit ex aequo: els guardonats van ser els nord-americans Joseph Becker i Martha Williams.El guanyador es fa p\u00fablic al Bulletin of the Association for Information Science and Technology i el premi es lliura a l'ocasi\u00f3 de l'assemblea anual de l'associaci\u00f3. El discursos d'acceptaci\u00f3 del premi es poden llegir al butllet\u00ed mencionat\u02d0 2015, 2014, 2013", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Dia Mundial de la Metrologia \u00e9s un esdeveniment que t\u00e9 lloc el 20 de maig per celebrar el Sistema Internacional d\u2019Unitats. La data \u00e9s l\u2019aniversari de la signatura de la Convenci\u00f3 del Metre que es va fer el 1875 a Par\u00eds a c\u00e0rrec de representants de disset pa\u00efsos. S'organitza mundialment de forma conjunta pel BIPM i l'OIML. La metrologia \u00e9s la ci\u00e8ncia dels mesuraments i les seves aplicacions.Les edicions de 2018 i 2019, dedicades al canvi del Sistema Internacional van ser commemorades per la Secci\u00f3 Catalana de Metrologia a l'Escola Polit\u00e8cnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltr\u00fa de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya (2018) i al Centre de Cultura Contempor\u00e0nia de Barcelona (2019). La del 2020, ajornada, va celebrar-se a l'IEC.\nA partir del 2017, la Secci\u00f3 Catalana de Metrologia realitza l'adaptaci\u00f3 al catal\u00e0 dels p\u00f2sters del Dia Mundial emesos pel BIPM.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El mimeoscopi, era un aparell patentat als anys 1914-16, per l'A.B. Dick Company com mimeoscope, \u00e9s b\u00e0sicament una taula de llum, que disposava d'una retro-il\u00b7luminaci\u00f3 el\u00e8ctrica molt potent, amb un vidre a la part superior sobre el que l'artista podia calcar dibuixos per al ciclostil. La difer\u00e8ncia m\u00e9s important respecte a una taula de llum \u00e9s que el mimeoscopi necessita una llum el\u00e8ctrica molt potent perqu\u00e8 els clix\u00e9s de mimeograf eren m\u00e9s gruixuts i menys transparent que el paper de calc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un t\u00e8cnic \u00e9s un expert o alg\u00fa que es dedica professionalment a qualsevol \u00e0mbit de la t\u00e8cnica o la tecnologia. La t\u00e8cnica \u00e9s una aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica de la cultura que \u00e9s pr\u00f2pia de cada societat i que inclou moltes branques de gran diversitat, abastant tot l'art (la paraula art deriva del grec \u03c4\u03ad\u03c7\u03bd\u03b7, t\u00e9chne) i tota l'enginyeria. Hi ha t\u00e8cnics m\u00e9s generalistes i altres de m\u00e9s especialitzats.\nEn l'\u00e0mbit catalanoparlant, en el passat, art i t\u00e8cnica eren sin\u00f2nims, com encara ocorre en la llengua italiana, per exemple, i en llat\u00ed i grec la mateixa paraula volia dir art, t\u00e8cnica i ofici. Aix\u00ed, el concepte de la professi\u00f3 de t\u00e8cnic est\u00e0 molt lligat amb el d'artes\u00e0.\nEls t\u00e8cnics es caracteritzen per tenir alts coneixements te\u00f2rics i pr\u00e0ctics i, especialment, per portar-los a la pr\u00e0ctica amb creativitat. En cada cas es troba amb all\u00f2 que \u00e9s nou i on cal \u00abinventar\u00bb la manera concreta de fer. En general, cadascun t\u00e9 la seva personalitat i experi\u00e8ncia. \u00c9s de manera que, tot i que tinguin com a base les mateixes metodologies, filosofies i coneixements cient\u00edfics, rarament obtindran exactament el mateix resultat de la mateixa manera.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnologia digital \u00e9s un factor que va fer la seva aparici\u00f3 recentment a la hist\u00f2ria de la humanitat. A l'hora d'entendre el concepte \u00e9s necessari analitzar les mateixes paraules que el formen: tecnologia \u00e9s \"la ci\u00e8ncia que tracta de les arts industrials, de tal manera que ve a ser com la teoria de la ind\u00fastria pr\u00e0ctica\" i l'adjectiu digital es refereix a \"dit dels sistemes de transmissi\u00f3 o de tractament de la informaci\u00f3 en qu\u00e8 les variables s\u00f3n representades per car\u00e0cters (sovint d\u00edgits o xifres) d'un repertori finit.\" Per tant podem arribar a la conclusi\u00f3 que la tecnologia digital fa refer\u00e8ncia al conjunt de procediments i estudis que s\u00f3n necessaris per poder realitzar aven\u00e7os cient\u00edfics que s\u00f3n expressats en d\u00edgits.Aquesta disciplina ha estat durant aquestes \u00faltimes d\u00e8cades el protagonista m\u00e9s important dins de tots els descobriments tecnol\u00f2gics moderns que s'han pogut realitzar. La seva funci\u00f3 principal \u00e9s que millorar la vida de l'\u00e9sser hum\u00e0 a la terra a partir de diferents eines i recursos cient\u00edfics que permeten elaborar productes tecnol\u00f2gics. D'aquesta manera aix\u00f2 produeix que el nostre m\u00f3n totalment mec\u00e0nic i anal\u00f2gic passi a regnar-se per tot all\u00f2 digital, el qual ens permet expressar la nostra realitat a partir de n\u00fameros (0 i 1), considerada una forma molt m\u00e9s f\u00e0cil.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un tren d'engranatges \u00e9s una associaci\u00f3 de diverses transmissions per engranatge. L'objectiu \u00e9s augmentar o disminuir la relaci\u00f3 de transmissi\u00f3 fins a valors que amb nom\u00e9s dos engranatges no seria possible, ja que la difer\u00e8ncia de di\u00e0metres entre l'un i l'altre seria exagerada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El factor de conversi\u00f3 o factor unitat (m\u00e8tode de Walshaw de la unitat sense dimensions, en angl\u00e8s \"unity bracket method\") \u00e9s un m\u00e8tode de conversi\u00f3 que es basa a multiplicar una dada per una o diverses fraccions en les quals el numerador i el denominador s\u00f3n quantitats iguals expressades en unitats de mesura diferents, de tal manera, que cada fracci\u00f3 equival a una unitat adimensional. \u00c9s un m\u00e8tode molt efectiu per a canviar d'unitats i per a la resoluci\u00f3 d'exercicis senzills deixant d'utilitzar la regla de tres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La codificaci\u00f3 per predicci\u00f3 adaptativa o APC (adaptive predictive coding), \u00e9s un tipus de conversi\u00f3 anal\u00f2gica-digital de banda estreta \u00e0mpliament utilitzada en \u00e0udio digital. En sistemes de processament de veu, s'usa partint de la idea que la veu es pot modelar com una combinaci\u00f3 lineal de p mostres anteriors m\u00e9s un senyal d'error. Utilitza un sistema de mostreig d'un nivell o de nivells m\u00faltiples en el qual es prediu el valor del  senyal a cada instant de mostreig d'acord amb una funci\u00f3 lineal dels valors passats del senyal quantitzat. L'APC \u00e9s similar a l'LPC o codificaci\u00f3 per predicci\u00f3 lineal (en angl\u00e8s, linear predictive coding) en el fet que ambdues codificacions utilitzen predictors adaptatius. No obstant aix\u00f2, l'APC utilitza menys coeficients de predicci\u00f3, per la qual cosa requereix una major Freq\u00fc\u00e8ncia de mostratge que l'LPC.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un ordinador de bord (sovint anomenat ECU de \u00ab Electronic Control Unit \u00bb) \u00e9s un ordinador especialitzat (integrat en un vehicle) instal\u00b7lat en el tauler del cotxe segons les especificacions del vehicle per ajudar a la conducci\u00f3 i a respectar de les normes de seguretat. La majoria d'ordinadors de bord moderns, calculen i mostren informacions b\u00e0siques: Duraci\u00f3 del viatge, dist\u00e0ncia recorreguda, velocitat mitjana, consum mitj\u00e0 i consum instantani de carburant en temps real, etc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Sociedad para el Avance del Pensamiento Cr\u00edtico, abans Alternativa Racional a las Pseudociencias, \u00e9s una entitat espanyola sorgida en 1986 (a imitaci\u00f3 de la CSICOP americana),. que proposa a les persones que afirmen que han patit experi\u00e8ncies paranormals, o que defensen alguna pseudoci\u00e8ncia, que se sotmetin a un experiment per demostrar-ne la validesa, mitjan\u00e7ant el m\u00e8tode cient\u00edfic. Els seus membres es declaren esc\u00e8ptics amb aquests fen\u00f2mens, que veuen com il\u00b7lusions falses o intents de guanyar diners. Alguns dels col\u00b7laboradors m\u00e9s coneguts s\u00f3n Fernando Savater, Gustavo Bueno o Vict\u00f2ria Camps i Cervera. L'ARP publica un butllet\u00ed peri\u00f2dic, llibres divulgatius i materials per a treballar a les escoles.\nEl nom original de l'associaci\u00f3 era Alternativa Racional a las Pseudociencias. Les seves sigles mantenen encara una refer\u00e8ncia a aquest nom (ARP-SAPC).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En prospectiva, la singularitat tecnol\u00f2gica (algunes vegades anomenada simplement la Singularitat) \u00e9s un esdeveniment futur del qual es prediu que el progr\u00e9s tecnol\u00f2gic i el canvi social s'acceleraran a causa del desenvolupament d'intel\u00b7lig\u00e8ncia sobrehumana, fins al punt singular en qu\u00e8 el context hum\u00e0 es canvia de tal manera que cap \u00e9sser hum\u00e0 anterior a la Singularitat seria capa\u00e7 de comprendre'l.\nAquest esdeveniment s'ha nomenat aix\u00ed per analogia amb la singularitat espaitemps observada en els forats negres, on hi ha un punt en el qual les regles de la f\u00edsica deixen de ser v\u00e0lides, i on la converg\u00e8ncia cap a valors infinits fa impossible definir-ne una funci\u00f3. El temps que resta abans que s'arribi a aquest fenomen s'accelera amb la utilitzaci\u00f3 de m\u00e0quines per donar suport a tasques de disseny o millores de disseny de nous invents.\nSi la Singularitat succeir\u00e0 o no, \u00e9s un fet molt debatut. L'aproximaci\u00f3 m\u00e9s comuna entre els prospectivistes la situa a la tercera d\u00e8cada del segle XXI.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Estructures sint\u00e0ctiques \u00e9s el t\u00edtol de l'obra de Noam Chomsky en qu\u00e8 explica els fonaments del generativisme, un dels corrents cabdals en ling\u00fc\u00edstica contempor\u00e0nia. Publicat el 1957, va revolucionar l'estructuralisme dominant amb la relaci\u00f3 entre ment i llenguatge, explicant com sorgien les frases a partir de bases universals al cervell hum\u00e0. \u00c9s considerat un dels 100 llibres m\u00e9s influents de la hist\u00f2ria.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Journal of Morphology (J. Morphol.) \u00e9s una revista cient\u00edfica publicada per Wiley-Blackwell. Fou fundat el 1887 i surt amb una periodicitat mensual. S'hi presenten obres de diversos \u00e0mbits de la morfologia.El 2014 tenia un \u00edndex d'impacte d'1,735. Segons l'ISI Web of Knowledge, aix\u00f2 el situava en vuit\u00e8 lloc entre vint revistes de la categoria \u00abAnatomia i Morfologia\u00bb.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un cal\u00e7ador \u00e9s un estri que facilita l'encabiment del peu a la sabata i en altres cal\u00e7ats tancats. S'utilitza com a separador del tal\u00f3 i la part posterior del cal\u00e7at, per a evitar trepitjar-la i doblegar-la. Hi ajuda una certa rigidesa del cal\u00e7ador i la forma de banda lleugerament c\u00f2ncava que t\u00e9. Els cal\u00e7adors poden ser de diversos materials, formes i colors. N'hi ha fets de pl\u00e0stic, fusta, metall, banya i d'altres materials. Pel que fa a la forma, destaquen els cal\u00e7adors de m\u00e0nec llarg, que permeten a les persones amb problemes articulatoris (com molta gent gran) cal\u00e7ar-se sense haver d'ajupir-se.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Beinn Dearg (en ga\u00e8lic escoc\u00e8s significa \"Muntanya vermella\" pronunciat [pei\u0272 t\u02b2\u025b\u027e\u025bk]). \u00c9s a la zona d'Iverlael de les Terres Altes d'Esc\u00f2cia (Regne Unit). T\u00e9 una al\u00e7ada de 1.084 msnm. S'escala normalment seguint el riu Lael fins a Gleann na Sguaib. Comen\u00e7ant des de gaireb\u00e9 el cap del Loch Broom una sendera segueix el glen fins a un bealach al voltant d'un quil\u00f2metre al nord del cim. Des d'aquest serral, es pot pujar tamb\u00e9 als cims ve\u00efns d'Amb a' Mheall i Meall na Ceapraichean. Eididh nan Clach Geala, que queda al voltant de 3 km al nord del Beinn Dearg es pot afegir tamb\u00e9 per completar 4 munros d'una sola tacada.\nA principis de l'any 2005, forts vents van causar gran dany als arbres del Bosc d'Inverlael, bloquejant de manera gaireb\u00e9 total la ruta descrita.\nBeinn Dearg \u00e9s considerada una ZEPA. La zona abasta una diversitat d'h\u00e0bitats, incloent bosc, pantans, aig\u00fces obertes, bruguerars nans i precipicis. De manera molt significativa, les zones del cim serveixen de suport a ocells de muntanya com el Corriol pit-roig.\nAquest Beinn Dearg de Ullapool \u00e9s la m\u00e9s alta de les elevacions escoceses que tenen aquest nom. Les altres s\u00f3n:\n\nBeinn Dearg \u2013 1008 m, munro al nord de Blair Atholl\nBeinn Dearg \u2013 914 m, a la zona de Torridon\nBeinn Dearg \u2013 830 m, al nord de Glen Lyon\nBeinn Dearg \u2013 706 m, a la zona de Glenartney\nBeinn Dearg\u2013 427 m, en els turons Menteith", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Medalla de la Royal Society (en angl\u00e8s Royal Medal), tamb\u00e9 dita la Medalla de la Reina, \u00e9s un guard\u00f3 atorgat anualment per la Royal Society per dues contribucions importants a l'aven\u00e7 del coneixement de la natura i per una contribuci\u00f3 distingida a les ci\u00e8ncies aplicades, fetes dins l'\u00e0mbit de la Commonwealth.\nLa medalla fou establerta pel rei Jordi IV. Van comptar amb el suport, amb alguns canvis en les seves condicions, pel rei Guillem IV i Vict\u00f2ria I", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El salt cromos\u00f2mic en biotecnologia \u00e9s un m\u00e8tode de clonatge, quan aquest \u00e9s dif\u00edcil de realitzar amb altres m\u00e8todes com el de chromosome walking. El salt cromos\u00f2mic es pot fer servir per a\u00efllar clons a la dist\u00e0ncia que es desitgi (dins del rang de 100 - 300 kb) del cromosoma inicial. \u00c9s un sistema \u00fatil per buscar un gen en particular. En el salts cromos\u00f2mics, l'ADN que interessa s'identifica, es talla en fragments amb un enzim de restricci\u00f3 i es circularitza (l'inici i el final de cada fragment s'uneixen per a fer un bucle circular).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La rella \u00e9s la pe\u00e7a de l'arada que fa la funci\u00f3 de tallant horitzontal del s\u00f2l.\nA l'agricultura, la rella \u00e9s un component d'una arada. Es tracta d'una fulla met\u00e0l\u00b7lica que trenca el perfil del s\u00f2l per causa d'una for\u00e7a exterior. Aquesta pe\u00e7a de forma trapezo\u00efdal va precedida normalment d'altres peces que completen l'acci\u00f3 de tallat amb la de remenar o capgirar la massa ed\u00e0fica.\nEn les arades modernes, la rella o parts de la rella s\u00f3n desmuntables per a una f\u00e0cil substituci\u00f3 quan es desgasten o es trenquen. La uni\u00f3 entre les peces \u00e9s filetada.\nLa rella, modernament, tamb\u00e9 \u00e9s la part extrema de la pala d\u2019una excavadora formada per unes urpes curtes o per una l\u00e0mina tallant, que serveix per a penetrar dins la terra i arrossegar-la o omplir-ne la cullera.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un portal espaciotemporal, porta estel\u00b7lar o portal multidimensional (en angl\u00e8s: space-time portal) \u00e9s un concepte que t\u00e9 el seu origen en la literatura fict\u00edcia tot i que tamb\u00e9 s'ha est\u00e8s en el cinema i en la ci\u00e8ncia. Aquest concepte \u00e9s sovint usat en les novel\u00b7les i pel\u00b7l\u00edcules de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, tamb\u00e9 en teories de l'Univers o en \u00e0mbits d'astronomia, astrobiologia o f\u00edsica qu\u00e0ntica. Un portal espaciotemporal consisteix en un portal \u2014no sempre amb una estructura visible\u2014 que consta d'una obertura en l'espai-temps i que sovint permet viatjar a espais i temps diferents a l'instant i el lloc en els quals s'ha accedit al portal. En el cinema i la literatura tamb\u00e9, les anomenades m\u00e0quines del temps obririen un portal d'aquests per tal de poder realitzar un viatge en el temps, malgrat viatjar en el temps, aquestes m\u00e0quines normalment nom\u00e9s obririen portals temporals, ja que se suposa que viatgen al mateix lloc. Tamb\u00e9 hi ha portals unidimensionals en l'espai, aquests portals el que farien seria tan sols un trasllat espacial (anar del punt X a un punt Y; on X i Y no s\u00f3n iguals) mantenint el mateix temps que l'inicial abans d'entrar al portal.\nEls aven\u00e7os de la ci\u00e8ncia en l'actualitat permeteren que la NASA descobr\u00eds l'exist\u00e8ncia d'uns tipus de portals com aquests que s'usen en la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, als quals anomen\u00e0 punts-X (X-points) o regions de difusi\u00f3 d'electrons (electron diffusion regions), i que s\u00f3n \u2014segons el f\u00edsic de la Universitat d'Iowa Jack Scudder\u2014 \u00abllocs on el camp magn\u00e8tic de la Terra es connecta al camp magn\u00e8tic del Sol, creant un cam\u00ed ininterromput que va des del nostre propi planeta a l'atmosfera del sol a 93 milions de milles de dist\u00e0ncia\u00bb.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Almagest (\u00e0rab: \u0627\u0644\u0643\u062a\u0627\u0628 \u0627\u0644\u0645\u062c\u0633\u0637\u064a, al-kit\u0101b al-majis\u1e6d\u012b, \u2018El m\u00e9s gran llibre\u2019) \u00e9s el nom llatinitzat d'un tractat d'astronomia escrit en el segle ii per Claudi Tolomeu d'Alexandria, Prov\u00edncia romana d'Egipte. Cont\u00e9 el cat\u00e0leg estel\u00b7lar m\u00e9s complet de l'antiguitat, que va ser utilitzat \u00e0mpliament pels \u00e0rabs i els europeus fins a l'alta edat mitjana i en el que es descriu un sistema geoc\u00e8ntric i el moviment aparent de les estrelles i els planetes.\nPtolemeu va establir una inscripci\u00f3 p\u00fablica a Canop, Egipte, el 147 o 148. N. T. Hamilton va descobrir que la versi\u00f3 dels models de Ptolemeu establerta a la Inscripci\u00f3 can\u00f2pica era anterior a la versi\u00f3 de l'Almagest. D'aqu\u00ed que l'Almagest no es podria haver completat abans del 150 aproximadament, un quart de segle despr\u00e9s que Ptolemeu comenc\u00e9s a observar.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La v\u00e0lvula de disc o rotat\u00f2ria \u00e9s una mena de v\u00e0lvula usada als motors de dos temps. Consta d'un disc que es mou solid\u00e0riament amb el cigonyal. En aquest disc hi ha un forat per on passen els gasos de combusti\u00f3 en una posici\u00f3 en concret del cilindre. La funci\u00f3 d'aquesta v\u00e0lvula \u00e9s permetre l'entrada de gasos frescos al motor en el moment desitjat pel dissenyador per tal d'augmentar-ne les prestacions.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una galleda (o galleta), un poal, un ferrat o una ferrada \u00e9s un recipient capa\u00e7 de retenir l\u00edquids o subst\u00e0ncies que flueixen. La forma \u00e9s habitualment bastant similar a un tronc de con invertit perqu\u00e8 la seva concavitat pugui retenir els l\u00edquids (o subst\u00e0ncies fluides) i que sol tenir una nansa semicircular a la part superior per a facilitar-ne el transport.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Premi Wolf ha estat lliurat anualment des de 1978 a cient\u00edfics i artistes vius \"pels seus assoliments en inter\u00e8s de la humanitat i de les relacions fraternals entre els pobles (...) sense distingir nacionalitat, \u00e8tnia, color, religi\u00f3, sexe o tend\u00e8ncies pol\u00edtiques\". El premi es lliura a Israel per la Fundaci\u00f3 Wolf, fundada pel Dr. Ricardo Wolf, un inventor alemany i antic ambaixador plenipoteciari de Cuba a Israel.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La seg\u00fcent llista d'antibi\u00f2tics es mostra segons la classe d'antibi\u00f2tic:", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un prova de malalties v\u00edriques \u00e9s l'\u00fas d'una varietat de t\u00e8cniques de prova per a una varietat de prop\u00f2sits, incloent condicions de diagn\u00f2stic, l'avaluaci\u00f3 de la immunitat i la comprensi\u00f3 de la prevalen\u00e7a de la malaltia. Els enfocaments primaris inclouen proves d'ADN/ARN, proves serol\u00f2giques i proves d'antigen. S'empren per poder detectar, entre altres: SARS-CoV-2, SARS, H1N1, MERS coronavirus, Ebola\u2026", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un salabre \u00e9s un instrument manual per atrapar animals menuts, normalment peixos o insectes. Els salabres consisteixen en un pal m\u00e9s o menys llarg que duu una anella fixada a un extrem amb una bossa de xarxa m\u00e9s o menys gran o profunda en forma de mitj\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Visa Cash  \u00e9s una aplicaci\u00f3 de moneder electr\u00f2nic per targetes intel\u00b7ligents propietat de VISA.\nProvat en diversos llocs del m\u00f3n (pe. Leeds, Regne Unit a 1997), el sistema funciona a trav\u00e9s d'un xip integrat en una targeta banc\u00e0ria.\nLa targeta es carrega amb efectiu a trav\u00e9s de caixers autom\u00e0tics especialitzats, i els diners pot ser m\u00e9s tard gastat inserint la targeta en el lector de targeta d'un minorista i prement un bot\u00f3 per confirmar la quantitat. No es necessita PIN ni signatura, la qual cosa el converteix en una forma r\u00e0pida d'operar per a l'usuari.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnofatiga \u00e9s un tipus de tecnoestr\u00e8s que afecta negativament a qui la pateix, tot causant-li una sensaci\u00f3 de malestar f\u00edsic i mental gens plaent a conseq\u00fc\u00e8ncia d'un \u00fas excessiu de les Tecnologies de la Informaci\u00f3 i la Comunicaci\u00f3 (TIC). Concretament, la persona que desenvolupa la tecnofatiga se sent pr\u00f2piament fatigada, aix\u00f2 \u00e9s, molt cansada tant a escala corporal com ps\u00edquica i amb una falta d'energia i motivaci\u00f3 causada per l'estr\u00e8s emocional. Entre d'altres, tamb\u00e9 pot desencadenar un cansament cognitiu que sovint deriva en dolors musculars persistents i irritants, en la p\u00e8rdua de la mem\u00f2ria, en la p\u00e8rdua de la concentraci\u00f3, en una son poc renovadora, i, per \u00faltim, en una migranya aguda en els casos m\u00e9s extrems. En definitiva, la tecnofatiga \u00e9s un estat d'esgotament total que s\u2019origina per l'exposici\u00f3, el consum i l'\u00fas immoderat, exagerat i continu de la tecnologia. Sovint s\u2019associa a la s\u00edndrome de fatiga informativa, que \u00e9s un quadre simptom\u00e0tic que tamb\u00e9 produeix fatiga a causa de la sobreinformaci\u00f3: una persona es relaciona amb la informaci\u00f3 de forma abusiva, la qual cosa esdev\u00e9 perjudicial per a l'organisme, fins i tot causant p\u00e8rdua de visi\u00f3. Aleshores, la tecnofatiga impacta en els pensaments, l'actitud i les conductes d'una persona, ocasionant alteracions i disfuncions en els sistemes fisiol\u00f2gics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Multivac \u00e9s el nom d'una computadora fict\u00edcia que apareix en moltes de les hist\u00f2ries o contes d'Isaac Asimov, entre 1955 i 1975. D'acord amb la seva autobiografia In Memory Yet Green, Asimov va escollir el nom de Multivac com a refer\u00e8ncia a UNIVAC, la primera computadora mainframe fabricada als Estats Units. Mentre que inicialment, Asimov va pensar el nom per referir-se a \"Multiple vacuum tubes (tubs de buit m\u00faltiples)\u201d, en una de les seves \u00faltimes hist\u00f2ries, \"L'\u00faltima pregunta\", es llegeix que el sufix -ac vindria de \"analog computer (computadora anal\u00f2gica)\u201d.\nCom la majoria de la tecnologia que Asimov descriu en la seva ficci\u00f3, les especificacions de Multivac varien entre les seves diferents aparicions. En tots els casos, \u00e9s una computadora operada pel govern, amb la finalitat de prendre decisions pel desenvopament del pa\u00eds. Se situa en instal\u00b7lacions subterr\u00e0nies a gran profunditat com a mesura de seguretat; t\u00e9 un quil\u00f2metre i mig de longitud. A difer\u00e8ncia de les intel\u00b7lig\u00e8ncies artificials representades en les seves s\u00e8ries sobre Robots, la interf\u00edcie de Multivac est\u00e0 mecanitzada i \u00e9s impersonal -excepte en el relat \"Tots els mals del m\u00f3n\"-, consistint en complexes consoles d'instruccions que nom\u00e9s uns pocs humans poden operar.\nTot i que la tecnologia depenia de voluminosos tubs de buit, el concepte -que tota la informaci\u00f3 es podia contenir en un ordinador i accedir des d'un terminal dom\u00e8stic- constitueix una primera refer\u00e8ncia a la possibilitat d'Internet (com a \"Aniversari\"). A \"L'\u00faltima pregunta\", es mostra a Multivac una vida de molts milers d'anys, creixent cada vegada m\u00e9s enorme amb cada secci\u00f3 de la hist\u00f2ria, cosa que pot explicar les seves diferents mides reportades com que es produeixen m\u00e9s avall en la l\u00ednia interna de la hist\u00f2ria general.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Vida y Color 3 fou un \u00e0lbum de cromos creat per l'editorial barcelonina \u00c1lbumes Espa\u00f1oles, SA el 1970 i publicat a Vit\u00f2ria (Pa\u00eds Basc) per Heraclio Fournier. Adre\u00e7at a un p\u00fablic infantil i dedicat a la divulgaci\u00f3 de nocions de ci\u00e8ncies naturals i etnografia, l'\u00e0lbum fou el darrer d'una trilogia iniciada pel primer Vida y Color (1965) i seguida per Vida y Color 2 (1968). Tal com va passar amb els dos anteriors, aquest tercer va tenir una gran difusi\u00f3 a tot l'estat espanyol.L'obra, amb textos de Jos\u00e9 Miranda i Emili Balagu\u00e9 i il\u00b7lustracions de Joaquim Veh\u00ed -autor tamb\u00e9 dels dibuixos de l'\u00e0lbum precedent-, versava sobre mineralogia, diverses branques de la biologia (bot\u00e0nica, zoologia i anatomia humana) i etnografia (estudiava diversos grups \u00e8tnics del m\u00f3n, anomenats \u00abraces\u00bb a l'\u00e0lbum).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Margaret W. Rossiter (1944) \u00e9s una escriptora, editora i historiadora de la ci\u00e8ncia estatunidenca. De 1994 a 2003 va ser l'editora de la revista Isis, publicaci\u00f3 oficial de la History of Science Society. Actualment ensenya hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia a la Universitat Cornell. Seva \u00e9s la denominaci\u00f3 de l'efecte Matilda, en refer\u00e8ncia a la feminista Matilda Joslyn Gage, per a designar la manca de reconeixement sistem\u00e0tic de les contribucions de les dones a la ci\u00e8ncia, que s\u00f3n considerats an\u00f2nims o atribu\u00efts als seus col\u00b7legues homes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Element d'una c\u00e0mera de televisi\u00f3 que modifica la seva resist\u00e8ncia en funci\u00f3 de la intensitat que reb i que condueix el corrent el\u00e8ctric en ser exposat a la llum. El sistema de lents enfoca la escena sobre el mosaic que \u00e9s, al mateix temps, explorat pel feix d'electrons procedents del can\u00f3. El material fotoconductiu presenta una resist\u00e8ncia molt alta quan la intensitat lluminosa que incideix sobre ell \u00e9s petita i una resist\u00e8ncia molt baixa quan l'incideix una alta lluminositat.La capa fotoconductora pot considerar-se composta per un gran nombre d'elements resistius a trav\u00e9s dels que es produeix una capacitat al prendre, per una banda, el material fotoconductiu i, per l'altra, a la pel\u00b7l\u00edcula fotoconductiva. El mosaic pot considerar-se com un conjunt de resist\u00e8ncies amb un condensador en paral\u00b7lel amb cada una d'aquestes resist\u00e8ncies. Un extrem de tot aquest conjunt \u00e9s l'el\u00e8ctrode com\u00fa del mosaic (que t\u00e9 una carga positiva) i l'altre extrem \u00e9s un circuit obert que es tancar\u00e0 quan, sobre cada punt, incideixi el feix d'electrons (carga negativa). Un dels avantatges del tub fotoconductor \u00e9s que pot treballar sota nivells d'il\u00b7luminaci\u00f3 molt baixos.\nEls primitius tubs han evolucionat i, en la televisi\u00f3 professional actual, s'utilitzen tubs m\u00e9s perfeccionats.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En les proves m\u00e8diques i, m\u00e9s generalment, en la classificaci\u00f3 bin\u00e0ria (del s\u00ed o no), on un fals positiu \u00e9s un error en qu\u00e8 el resultat de la prova indica indegudament la pres\u00e8ncia d'una condici\u00f3, com una malaltia (un resultat positiu), quan en realitat no hi \u00e9s present; mentre que un fals negatiu \u00e9s un error en qu\u00e8 un resultat de prova no indica, indegudament, la pres\u00e8ncia d'una condici\u00f3 (el resultat \u00e9s negatiu), quan en realitat hi \u00e9s present.\nEs tracta dels dos tipus d'errors d'una prova bin\u00e0ria (i es contrasten amb el resultat correcte, ja sigui un vertader positiu o un vertader negatiu). Un fals positiu es distingeix del sobrediagn\u00f2stic (quan augmenten els criteris per a incloure m\u00e9s pacients sota un diagn\u00f2stic), i tamb\u00e9 \u00e9s diferent de la d'un exc\u00e9s de proves diagn\u00f2stiques.A les proves d'hip\u00f2tesis estad\u00edstiques, els conceptes an\u00e0legs es coneixen com a errors de tipus I i de tipus II, on un resultat positiu correspon a rebutjar la hip\u00f2tesi nul\u00b7la i un resultat negatiu correspon a no rebutjar-la. Els termes s'utilitzen sovint de forma intercanviable, per\u00f2 hi ha difer\u00e8ncies en el detall i la interpretaci\u00f3 a causa de les difer\u00e8ncies entre proves m\u00e8diques i proves d'hip\u00f2tesis estad\u00edstiques.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnologia de la informaci\u00f3 (sovint tamb\u00e9 abreujada IT) \u00e9s l'aplicaci\u00f3 d'ordinadors i d'equipaments de telecomunicacions per emmagatzemar, recuperar, transmetre i manipular informaci\u00f3, sovint en un context d'un negoci o qualsevol empresa. El terme s'utilitza sovint com a sin\u00f2nim per a ordinadors i xarxes de computadores, per\u00f2 tamb\u00e9 engloba altres distribucions de tecnologia com la televisi\u00f3 i els tel\u00e8fons. Diverses ind\u00fastries s'associen amb tecnologia de la informaci\u00f3, com maquinari d'ordinadors, programari, electr\u00f2nica, semiconductors, Internet, equipament de telecomunicacions, comer\u00e7 electr\u00f2nic i serveis d'ordinadors.En un context de negocis, l'Associaci\u00f3 de tecnologia de la informaci\u00f3 d'Am\u00e8rica ha definit la tecnologia de la informaci\u00f3 com \"l'estudi, disseny, desenvolupament, aplicaci\u00f3, implementaci\u00f3, suport i administraci\u00f3 de sistemes d'informaci\u00f3 basats en computadores\". Les responsabilitats d'aquelles persones que treballen en aquest camp inclouen l'administraci\u00f3 de xarxes, desenvolupament i instal\u00b7laci\u00f3 de programari, i el disseny i l'administraci\u00f3 del cicle vital d'una organitzaci\u00f3 a trav\u00e9s del qual el maquinari es mant\u00e9, es millora i es reempla\u00e7a.\nEls humans han anat guardant, recuperant, manipulant i comunicant informaci\u00f3 des que els sumeris a Mesopot\u00e0mia van desenvolupar l'escriptura cap a l'any 3000 aC, per\u00f2 el terme \"tecnologia de la informaci\u00f3\" en el seu sentit modern va apar\u00e8ixer per primera vegada en un article del 1958 publicat a Harvard Business Review; els autors Leavitt i Whisler van comentar que \"la nova tecnologia encara no t\u00e9 cap nom establert. L'haur\u00edem d'anomenar tecnologia de la informaci\u00f3.\" Basant-se en l'emmagatzematge i la processi\u00f3 de la tecnologia utilitzada, es pot distingir quatre fases diferents en el desenvolupament de la tecnologia de la informaci\u00f3: la fase pre-mec\u00e0nica (3000 aC \u2013 1450 dC.), la mec\u00e0nica (1450\u20131840), l'electromec\u00e0nica (1840\u20131940) i l'electr\u00f2nica (1940-actualment). Aquest article es concentra en el per\u00edode m\u00e9s recent (l'electr\u00f2nic), que va comen\u00e7ar al voltant de l'any 1940.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Observatori ornitol\u00f2gic de Rossitten (Vogelwarte Rossitten en alemany) va ser el primer observatori ornitol\u00f2gic de tot el m\u00f3n. Estava situat a Rossitten, Est de Prussia (ara Rybachy, Kaliningrad Oblast, R\u00fassia), en el Istme de Curl\u00e0dia a la costa sud-oriental de la Mar Baltica. Es va construir gr\u00e0cies a la iniciativa de l'ornit\u00f2leg alemany Johannes Thienemann i va estar operatiu fins al 1944. En acabar la Segona Guerra Mundial, el 1945 la Pr\u00fassia Oriental es va dividir entre Pol\u00f2nia, R\u00fassia i Litu\u00e0nia, i molts habitants d'\u00e8tnia alemanya van ser expulsats.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un teixell \u00e9s una pe\u00e7a de pell, paper o tela que hom enganxa al llom d'un llibre, habitualment al segon entrenervi d'un llibre enquadernat en pell o a la meitat superior si no porta nervis i que cont\u00e9 el nom de l'autor i el t\u00edtol del llibre. Per extensi\u00f3, \u00e9s l'etiqueta que es col\u00b7loca a les biblioteques al llom amb la signatura topogr\u00e0fica d'aquest.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'avaluaci\u00f3 o an\u00e0lisi del cicle de vida (ACV), conegut tamb\u00e9 com a equilibri ecol\u00f2gic i an\u00e0lisi del bressol a la tomba, \u00e9s una t\u00e8cnica per avaluar els impactes ambientals associats a totes les etapes de la vida d'un producte des del bressol fins a la tomba, \u00e9s a dir, des de l'extracci\u00f3 de primeres mat\u00e8ries fins al processament de materials, fabricaci\u00f3, distribuci\u00f3, \u00fas, reparaci\u00f3 i manteniment, i gesti\u00f3 com a residu (dip\u00f2sit o reciclatge). L'an\u00e0lisi del cicle de vida \u00e9s \u00fatil per: avaluar els impactes potencials associats amb les entrades identificats i comunicats de premsa, interpretar els resultats per ajudar a prendre una decisi\u00f3 m\u00e9s informada i elaborar un inventari de l'energia rellevant i recursos materials i emissions al medi ambient.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El premi Pfizer \u00e9s atorgat anualment per la History of Science Society \u00aben reconeixement per un destacat llibre sobre la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia\u00bb.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El modelatge 3D \u00e9s el procediment de creaci\u00f3 d'objectes tridimensionals i virtuals mitjan\u00e7ant un software determinat, del qual s'obt\u00e9 un model 3D que es pot gestionar algor\u00edtmicament amb un ordinador. Per portar a terme aquest model, s'han fer una s\u00e8rie de passos, inicialment amb entitats b\u00e0siques, les quals poden ser des de primitives geom\u00e8triques, \u00e9s a dir, obtingudes a partir d'una equaci\u00f3 matem\u00e0tica, o b\u00e9 obtingudes per un esc\u00e0ner 3D.El software del modelatge 3D \u00e9s un tipus de software de gr\u00e0fics 3D utilitzat per produir models tridimensionals. Els programes individuals d'aquest tipus s\u00f3n anomenats \u00abAplicacions de modelatge\u00bb o \u00abmodeladors\u00bb.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La ra\u00f3 o racionalitat \u00e9s una aptitud que consisteix a aplicar normes i l\u00f2gica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories. En un sentit m\u00e9s redu\u00eft, vol dir capacitat per a establir infer\u00e8ncies. La ra\u00f3 \u00e9s estudiada per la psicologia i la filosofia, sobretot la branca de l'epistemologia.\nEl Renaixement i, sobretot la Il\u00b7lustraci\u00f3, s\u00f3n les \u00e8poques en qu\u00e8 s'ha donat m\u00e9s import\u00e0ncia a la ra\u00f3. S\u00f3n per\u00edodes que coincideixen amb un auge de la ci\u00e8ncia i un q\u00fcestionament de la religi\u00f3. Els segueixen \u00e8poques marcades per la passi\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'enginyeria nuclear \u00e9s l'aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica del nucli at\u00f2mic tractat pels principis de la tecnologia, qu\u00edmica, f\u00edsica nuclear, etc. i la interacci\u00f3 entre radiaci\u00f3 i mat\u00e8ria. Als Pa\u00efsos Catalans \u00e9s una especialitat de l'enginyeria industrial. Aquest camp de l'enginyeria inclou per exemple el disseny, an\u00e0lisi, desenvolupament, proves, operaci\u00f3 i manteniment dels sistemes i components de fusi\u00f3 o fissi\u00f3 nuclear, espec\u00edficament reactors nuclears i centrals nuclears, aix\u00ed com de la creaci\u00f3 d'armes nuclears. Aquest camp de l'enginyeria pot incloure tamb\u00e9 la seguretat nuclear, transport de calor, tecnologia de combustibles nuclears, aplicacions m\u00e8diques i hospital\u00e0ries, aplicacions a processos industrials, detecci\u00f3 i control de les radiacions (tant la radiaci\u00f3 natural com l'artificial) als diferents medis, seguiment i models de la seva evoluci\u00f3, control, monitoratge i tractament de residus i ambients radioactius, o creaci\u00f3 i desenvolupament de normes, lleis i pr\u00e0ctiques relacionades amb la seguretat i el respecte al medi ambient.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Torre de Collserola \u00e9s una torre de telecomunicacions inaugurada el 1992 amb motiu dels Jocs Ol\u00edmpics de Barcelona. La promotora del projecte i actual propiet\u00e0ria \u00e9s la Societat An\u00f2nima Torre de Collserola (els seus accionistes s\u00f3n Telef\u00f3nica amb un 30,40%, Retevisi\u00f3n, amb un 41,75%, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informaci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya amb un 22,85% i l'Entitat Metropolitana del Transport amb un 5%). L'autor del projecte fou l'arquitecte brit\u00e0nic Norman Foster.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'acoblament de remolc \u00e9s un suport mec\u00e0nic est\u00e0tic, que va muntat integralment amb el bastidor d'un vehicle de manera que permet unir-lo a un remolc per actuar com vehicle tractor. En els vehicles de carrosseria auto-portant cal collar-lo amb una superf\u00edcie prou gran per a poder repartir l'esfor\u00e7 entre uns quants punts de tracci\u00f3.En aquest suport s'hi pot inserir el mecanisme d'acoblament del remolc (l'argolla, la cavitat per a la bola, etc..), quedant assegurats els dos elements en la seva posici\u00f3 de treball mitjan\u00e7ant un sistema de retenci\u00f3 adequat. Aquest sistema de bloqueig ha de permetre girar un cert angle, cap ambd\u00f3s costats i amunt i avall, per tal d'adaptar-se als canvis de direcci\u00f3 del conjunt vehicle-remolc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Pirineos. Revista de Ecolog\u00eda de Monta\u00f1a, anomenada fins al 1986 com a Pirineos. Revista del Instituto de Estudios Pirenaicos, \u00e9s una revista cientifica, fundada el 1945, i editada per\nl'Instituto Pirenaico de Ecolog\u00eda del Consell Superior d'Investigacions Cient\u00edfiques que s'ocupa de temes de medi ambient i geografia ambiental.Pirineos inclou publicacions de treballs relacionats amb la din\u00e0mica dels ecosistemes de muntanya, \u00e9s a dir, amb els processos i les relacions que s'estableixen entre els \u00e9ssers vius i entre aquests \u00faltims i el medi ambient, en un espai tan peculiar com el de les regions m\u00e9s elevades de la planeta. Tracta de contribuir a explicar el funcionament global de les regions de muntanya i l'organitzaci\u00f3 espacial de recursos i processos, amb una perspectiva integradora en la qual l'home exerceix tamb\u00e9 un paper destacat.Pirineus recull treballs cient\u00edfics originals importants per al conjunt de l'Ecologia de Muntanya, especialment aquells que aporten informaci\u00f3 sobre els fluxos existents entre subsistemes, la influ\u00e8ncia de l'home en la transformaci\u00f3 de l'entorn mont\u00e0, les relacions tr\u00f2fiques entre els \u00e9ssers vius i el funcionament dels diferents aspectes que constitueixen la base dels ecosistemes de muntanya.Pirineos, els articles de la qual s\u00f3n revisats per l'avaluaci\u00f3 d'experts, externs, es troba indexada a la Web of Science, a SCOPUS, CWTS Leiden Ranking, REDIB i a DOAJ. Es tracta d'una revista en acc\u00e9s obert que facilita l'acc\u00e9s sense restriccions a tot el seu contingut immediatament despr\u00e9s de la seva publicaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Disrupci\u00f3, tecnologia disruptiva o innovaci\u00f3 disruptiva \u00e9s aquella tecnologia o innovaci\u00f3 que marca una ruptura significativa en la manera de fer les coses i que condueix a l'aparici\u00f3 de productes i serveis que utilitzen preferiblement una estrat\u00e8gia disruptiva (de disruptiu, 'que produeix ruptura brusca') enfront d'una estrat\u00e8gia sostenible a fi de competir contra una tecnologia dominant, buscant una progressiva consolidaci\u00f3 en un mercat. Encara que inicialment el terme prov\u00e9 de l'economia, actualment comen\u00e7a a tenir molta import\u00e0ncia a l'hora de plantejar estrat\u00e8gies de desenvolupament en els departaments de R+D de moltes companyies.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El AMD Duron \u00e9s un processador compatible x86 fabricat per AMD. Va ser comercialitzat el 19 de juny de 2000 com a alternativa de baix cost pels processadors Athlon (de la mateixa AMD) o pel Pentium III de Intel. Va deixar-se de fabricar el 2004, rellevada per la familia Sempron.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La reixa de pantalla  \u00e9s un element d'un tub de buit. La reixeta pantalla \u00e9s la segona reixa en els tubs de reixetes m\u00faltiples, i est\u00e0 situada entre el c\u00e0tode i l'\u00e0node. La seva construcci\u00f3 \u00e9s el\u00b7l\u00edptica o circular (depenent del format del c\u00e0tode), amb la secci\u00f3 perpendicular al c\u00e0tode, que queda a l'eix central. Com el seu nom implica, la reixeta est\u00e0 constru\u00efda amb filferro en forma d'espiral. Est\u00e0 situada entre la reixa de control i l'\u00e0node i transforma aix\u00ed un tr\u00edode en un t\u00e8trode. La reixa pantalla est\u00e0 normalment connectada a l'alta  tensi\u00f3 a trav\u00e9s d'una  Resist\u00e8ncia desacoblada per un condensador connectat a massa. La reixeta pantalla actua com un blindatge entre la reixa de control i l'\u00e0node reduint aix\u00ed la capacit\u00e0ncia entre aquests dos elements, fet que permet el funcionament a freq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s altes. Hi ha tubs de buit amb m\u00e9s d'una reixa pantalla, que estan normalment connectades entre si.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Acad\u00e8mia CHI (CHI Academy) \u00e9s un grup d'investigadors premiats pel SIGCHI. Cada any, de 5 a 8 nous membres s\u00f3n elegits per a les seves contribucions importants en el desenvolupament del domini de les interaccions persona-ordinador i la seva influ\u00e8ncia sobre altres investigacions.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El llenguatge tecnol\u00f2gic \u00e9s, a grans trets, el nom que rep el vocabulari que sorgeix arrel de l'aparici\u00f3 de noves tecnologies o t\u00e8cniques i que, acceptat o no, s\u2019instaura fortament a la societat. El llenguatge com a tal \u00e9s canviant, no t\u00e9 una estructura inmutable ni definida, sin\u00f3 que \u00e9s fecund a constants transformacions i revisions: algunes paraules desapareixen, d'altres n\u2019apareixen, l'\u00fas d'algunes paraules creix, l'\u00fas d'altres decreix. La tecnologia est\u00e0 molt vinculada al canvi del llenguatge, perqu\u00e8 en gran manera \u00e9s l'agent que marca la manera en qu\u00e8 les persones es relacionen i comuniquen entre elles, de tal forma que l'aven\u00e7 tecnol\u00f2gic i l'aparici\u00f3 de tecnologies noves implica, tamb\u00e9, l'aparici\u00f3 de nous termes. Aleshores, precisament a causa de tot l'anterior, el diccionari i el llenguatge han d'\u00e9sser objectes de revisi\u00f3 sovint. Un altre factor que afavoreix la incorporaci\u00f3 de noves paraules relacionades amb la tecnologia \u00e9s la globalitzaci\u00f3 que, conjuntament amb l'aparici\u00f3 d'Internet i la creaci\u00f3 de les xarxes socials, provoca que els termes que neixen a la red es transportin de manera r\u00e0pida a qualsevol pa\u00eds, incorporant-lo immediatament en el diccionari del territori. \u00c9s aquest el perqu\u00e8 del fet que hi hagi tants anglicismes a l'idioma espanyol, com \u201cemail\u201d o \u201cchat\u201d, puix que arriben i s\u2019integren gaireb\u00e9 instant\u00e0niament al llenguatge oral, la qual cosa de vegades implica que s\u2019instal\u00b7lin de forma definitiva al diccionari. Per exemple, les paraules \u201cclic\u201d, \u201cclicar\u201d o \u201ctui\u201d estan acceptades per la RAE (Real Academia Espa\u00f1ola).  Alguns dels conceptes fonamentals que conformen el llenguatge tecnol\u00f2gic s\u00f3n els seg\u00fcents:", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El xass\u00eds \u00e9s l'estructura que sost\u00e9, aporta rigidesa i forma a un vehicle o objecte portable. Per exemple, en un autom\u00f2bil, el xass\u00eds \u00e9s l'equivalent a l'esquelet en un \u00e9sser hum\u00e0, sostenint el pes, aportant rigidesa al conjunt, i condicionant la forma i la seva din\u00e0mica final.\nEs realitza en diferents materials, depenent de la rigidesa, preu i forma necess\u00e0ries. Els m\u00e9s habituals s\u00f3n d'acer o alumini. Les formes b\u00e0siques que el componen solen ser forma de tub o de biga. De vegades, sobretot en aparells electr\u00f2nics, el xass\u00eds \u00e9s la pr\u00f2pia carcassa que el recobreix, car no \u00e9s necess\u00e0ria rigidesa addicional.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El ratol\u00ed de laboratori \u00e9s un rosegador, usualment de l'esp\u00e8cie Mus musculus, que s'utilitza en la investigaci\u00f3 cient\u00edfica. El seu cariotip est\u00e0 compost per 40 cromosomes i solen ser albins.\nPer a cada experiment s'escullen ratolins de laboratori que pertanyin a un mateixa soca pura o endog\u00e0mica. Els individus d'un mateixa soca porten els mateixos gens, per la qual cosa es facilita la comparaci\u00f3 dels efectes dels diferents tractaments experimentals (f\u00e0rmacs, entorn f\u00edsic, etc.), sense que es produeixi confusi\u00f3 a causa de les difer\u00e8ncies gen\u00e8tiques. La soca m\u00e9s utilitzat ha estat la BALB/c (ratol\u00ed alb\u00ed), encara que existeixen altres disponibles(C57 BL/6), especialment des del desenvolupament de t\u00e8cniques de manipulaci\u00f3 de gens que han prove\u00eft una gran quantitat de soques amb modificacions gen\u00e8tiques particulars.Algunes investigacions particulars poden requerir una esp\u00e8cie de ratol\u00ed diferent de Mus musculus. Per exemple, el 2004, investigadors de la Universitat de Emory van utilitzar ratolins de les prades (Microtus ochrogaster) i ratolins dels pant\u00e0ns (Microtus pennsylvanicus) per estudiar un gen relacionat amb el comportament mon\u00f2gam.\nLes caracter\u00edstiques que han fet del ratol\u00ed de laboratori el model biol\u00f2gic i biom\u00e8dic m\u00e9s utilitzat en les investigacions cient\u00edfiques s\u00f3n:\n\nEl seu f\u00e0cil maneig.\nLa seva grand\u00e0ria apropiada per a la crian\u00e7a i manipulaci\u00f3.\nNo requereixen massa cures.\nTenen un sistema immunol\u00f2gic similar al dels \u00e9ssers humans.\nTenen un alt nombre de cries.\nPosseeixen un breu per\u00edode de gestaci\u00f3 (19-21 dies), i el seu deslleti \u00e9s r\u00e0pid.\nLes femelles produeixen un gran nombre d'\u00f2vuls, els quals en ser fecundats s\u00f3n molt resistents.\nEn ser mam\u00edfers euteris, posseeixen un genoma molt similar al dels \u00e9ssers humans.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Proofs from THE BOOK (en catal\u00e0: Demostracions del LLIBRE) \u00e9s un llibre de demostracions matem\u00e0tiques escrit per Martin Aigner i G\u00fcnter M. Ziegler. El llibre est\u00e0 dedicat al seu mestre, el matem\u00e0tic Paul Erd\u0151s, que sovint mencionava aquest llibre com \"el Llibre en qu\u00e8 D\u00e9u anota les demostracions m\u00e9s elegants de cada teorema matem\u00e0tic\". En una classe magistral que va fer l'any 1985, Erd\u0151s va dir \"No cal que creguis en D\u00e9u, per\u00f2 has de creure en el Llibre\".", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El marbre \u00e9s un instrument elemental de verificaci\u00f3 utilitzat en el control de superf\u00edcies planes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Societat Catalana d'Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia i de la T\u00e8cnica (SCHCT) es va fundar el mes de maig de 1991 com a societat cient\u00edfica filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). \u00c9s una societat filial de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies Biol\u00f2giques i de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies i Tecnologia.La SCHCT publica la revista Actes d'Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia i de la T\u00e8cnica, participa en ARBAN. Agenda CVB d'hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia, t\u00e8cnica i medicina i \u00e9s membre nacional de la Division of History of Science and Technology de la International Union of History and Philosophy of Science. Entre altres activitats, la SCHCT organitza cada curs el cicle Col\u00b7loquis.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Graellsia \u00e9s una revista cient\u00edfica, fundada el 1943, i publicada pel Consell Superior d'Investigacions Cient\u00edfiques, dedicada a temes d'entomologia i zoologia.La revista Graellsia rep el seu nom en homenatge a Mari\u00e0 de la Pau Graells. Des de la seva creaci\u00f3 el 1943 i fins a 1987 fou una revista dedicada a l'entomologia Ib\u00e8rica. A partir d'aquell any, amb el subt\u00edtol de Revista de zoolog\u00eda, va passar a ser una revista de zoologia en general. Posteriorment, va restringir el seu \u00e0mbit cient\u00edfic i actualment publica treballs cient\u00edfics originals i in\u00e8dits sobre Diversitat Zool\u00f2gica incloent estudis taxon\u00f2mics, faun\u00edstics, biogeogr\u00e0fics, corol\u00f2gics, evolutius i de conservaci\u00f3. Aix\u00ed mateix publica, en les seves corresponents seccions, notes, not\u00edcies i recensions.Graellsia \u00e9s una publicaci\u00f3 que sorgeix en el si de l'Instituto Espa\u00f1ol de Entomolog\u00eda, centre creat el 1941 i integrat per la biblioteca, col\u00b7leccions i personal de l'anterior Secci\u00f3 d'Entomologia del Museu Nacional de Ci\u00e8ncies Naturals (MNCN). Els fundadors de Graellsia, Gonzalo Ceballos Fern\u00e1ndez de C\u00f3rdoba, Eduardo Zarco i Ramon Agenjo expressen la necessitat de tenir una revista que dirigida a les persones interessades en el m\u00f3n dels insectes.Els articles publicats a Graellsia se sotmeten a un proc\u00e9s de d'avaluaci\u00f3 d'experts externs a la instituci\u00f3. Graellsia apareix indexada en Web of Science, SCOPUS, CWTS Leiden R\u00e0nquing (Journal indicators), AGRIS - International Information System for the Agricultural Sciences and Technology, LIFE - Life Sciences Collection Plus Marina Biology & Bioengineering Data Base, REDIB i DOAJ. Des de l'any 2013 passa a publicar-se exclusivament en format electr\u00f2nic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La pell artificial \u00e9s pell biofabricada al laboratori. La finalitat principal \u00e9s l'\u00fas en persones que han patit una ferida de trauma a la pell, com grans cremats (cremats cr\u00edtics) o que pateixen malalties dermatol\u00f2giques, entre d'altres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'abeurada de cal\u00e7 o lletada de cal\u00e7 \u00e9s una barreja de cal\u00e7 amb molta aigua. Els paletes la fan servir per a emblanquinar parets, unir o rejuntar peces de revestiment en una paret o en un paviment. Aquesta tasca s'anomena \"passar abeurada\" i \u00e9s el darrer pas en la col\u00b7locaci\u00f3 de rajoles, taulellets o tessel\u00b7les en un paviment o sobre una paret.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'eosina (del grec \u03b5\u03c9s eos, aurora) \u00e9s un colorant, en forma de pols vermell cristall, del grup dels trifenilmetans derivat de la fluoresce\u00efna, d'\u00fas \u00e0mpliament est\u00e8s en l'\u00e0mbit industrial, des de la ind\u00fastria t\u00e8xtil fins a l'estudi biol\u00f2gic i histol\u00f2gic. Tamb\u00e9 s'utilitza per a la coloraci\u00f3 de la benzina. La seva f\u00f3rmula \u00e9s C20H6Br4Na2O5.L'eosina \u00e9s un compost \u00e0cid, la propietat de la qual est\u00e0 basada en la seva polaritat negativa, que li permet enlla\u00e7ar-se amb constituents cel\u00b7lulars de c\u00e0rrega positiva. Per aquest motiu acoloreix components i org\u00e0nuls citoplasm\u00e0tics, col\u00b7lagen i fibres musculars, per\u00f2 no els nuclis (que s\u00f3n b\u00e0sicament \u00e0cids nucleics i estan carregats negativament). Aquells components que es tenyeixen amb eosina s\u00f3n coneguts com a acid\u00f2files o eosin\u00f2fils. La coloraci\u00f3 resultant de la tinci\u00f3 amb eosina \u00e9s rosada-taronja per citoplasmes, i vermell intens en el cas dels eritr\u00f2cits. \u00c9s fortament fluorescent, encara que aquesta caracter\u00edstica \u00e9s molt poc utilitzada.\nL'eosina \u00e9s un colorant molt usat en tincions de vitalitat. Com que \u00e9s un colorant ani\u00f2nic (c\u00e0rrega negativa) no penetra a l'interior cel\u00b7lular a menys que la membrana sigui permeable. Aix\u00f2 nom\u00e9s succeeix en c\u00e8l\u00b7lules mortes. Per tant, en una tinci\u00f3 amb eosina es troben c\u00e8l\u00b7lules amb l'interior tenyit (mortes) i c\u00e8l\u00b7lules nom\u00e9s tenyides en el seu entorn (vives).\nSe sol utilitzar juntament amb l'hematoxilina, un colorant b\u00e0sic, per a tincions generals (s'anomena llavors tinci\u00f3 d'hematoxilina-eosina).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un invent o invenci\u00f3 \u00e9s un dispositiu o t\u00e8cnica nova.\nUna q\u00fcesti\u00f3 que tot sovint es fa la societat \u00e9s: \"quines condicions condueixen al desenvolupament d'un invent?\". Existeixen dos punts de vista principals pel que fa a aquest aspecte; una escola de pensament, argumenta que la manca d'un recurs condueix la gent a inventar; contr\u00e0riament, l'altra escola de pensament argumenta que nom\u00e9s un exc\u00e9s de recursos produir\u00e0 com a resultat els invents.\nEn la m\u00fasica, una invenci\u00f3 \u00e9s una composici\u00f3 curta generalment per a un instrument de teclat, amb contrapunts de dues o tres parts.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un motor OHC (de l'angl\u00e8s Overhead camshaft, \"arbre de lleves al cap\" o \"arbre de lleves a la culata\") \u00e9s aquell que t\u00e9 l'arbre de lleves situat a la part superior del cap\u00e7al del motor, \u00e9s a dir, de la culata. La situaci\u00f3, per tant, de l'arbre de lleves per sobre de la cambra de combusti\u00f3 contrasta amb els motors de v\u00e0lvules a\u00e8ries (OHV), un disseny m\u00e9s antic on l'arbre de lleves est\u00e0 situat al bloc del motor, sota la cambra de combusti\u00f3.\nEl fet de tenir l'arbre de lleves a la culata permet l'activaci\u00f3 directa de les v\u00e0lvules d'admissi\u00f3 i d'escapament del motor. A la vegada, l'acci\u00f3 directa de les v\u00e0lvules permet una major precisi\u00f3, cosa que es tradueix en una major efici\u00e8ncia energ\u00e8tica. L'efici\u00e8ncia d'aquest sistema s'incrementa quan es combina amb la transmissi\u00f3 variable cont\u00ednua, la qual, en variar el temps d'activaci\u00f3 de les v\u00e0lvules, aporta una major economia de combustible, aix\u00ed com una corba de parell motor m\u00e9s lineal.Hi ha dos tipus de motor OHC:\n\nSOHC (de l'angl\u00e8s Single Overhead camshaft): quan el sistema t\u00e9 nom\u00e9s un arbre de lleves i, generalment, dues v\u00e0lvules per cilindre.\nDOHC (de l'angl\u00e8s Double Overhead camshaft): quan el sistema t\u00e9 dos o m\u00e9s arbres de lleves i, generalment, quatre v\u00e0lvules per cilindre.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La soldadura per xoc \u00e9s una forma particular de la soldadura per punts, utilitzada per unir l\u00e0mines d'acer inoxidable.S'aconsegueix prement les dues peces entre si i fent passar a trav\u00e9s d'elles un corrent el\u00e8ctric molt fort durant un lapse molt breu. En utilitzar la quantitat exacta de corrent el\u00e8ctric i el temps exacte per als materials a unir, s'aconsegueix una petita zona en la qual les dues peces met\u00e0l\u00b7liques es fonen i solidifiquen en una sola. La t\u00e8cnica va ser inventada a 1932 per Earl J. Ragsdale, un enginyer mec\u00e0nic que treballava per a l'empresa Budd, amb el prop\u00f2sit d'unir peces d'acer inoxidable utilitzades per construir el tren Pioneer Zephyr. El 1934 va rebre una patent.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Philosophical Transactions of the Royal Society (Phil. Trans.) \u00e9s una revista cient\u00edfica publicada per la Royal Society de Londres. Es va iniciar l'any 1665, sent la primera revista del m\u00f3n exclusivament dedicada a la ci\u00e8ncia, i ha continuat publicant-se des d'aleshores sent la revista cient\u00edfica de m\u00e9s llarga vida del m\u00f3n. La revista francesa Journal des s\u00e7avans \u00e9s una mica anterior per\u00f2 a m\u00e9s de ci\u00e8ncia contenia tamb\u00e9 molt material no cient\u00edfic. L'\u00fas del terme \"philosophical\" en el seu t\u00edtol deriva de la frase filosofia natural \"natural philosophy\", la qual \u00e9s l'equivalent al que actualment se'n diu gen\u00e8ricament \"ci\u00e8ncia\".", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El ciclostil, tamb\u00e9 anomenat de vegades mime\u00f2graf o pol\u00edgraf, \u00e9s un instrument utilitzat per fer c\u00f2pies de paper escrit en grans quantitats. Utilitza en la reproducci\u00f3 un tipus de paper anomenat estergit. El ciclostil es va utilitzar com a mitj\u00e0 barat per produir moltes c\u00f2pies d'un text, sobretot a les escoles. Aquestes m\u00e0quines, inventades a l'inici del segle xx, eren totalment manuals, despr\u00e9s van ser perfeccionades en afegir-hi un motor el\u00e8ctric. Els textos eren preparats amb l'ajuda d'una m\u00e0quina d'escriure (un punx\u00f3 per als dibuixos), sobre una plantilla (o motlle) d'un paper especial, anomenada estergit, s'impregnava amb tinta per una de les cares i llavors era capa\u00e7 de trametre la tinta a les c\u00f2pies per capil\u00b7laritat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El blanc de plom o blanquet \u00e9s un pigment de color blanc a base de carbonat de plom o cerussa, de f\u00f3rmula qu\u00edmica (PbCO3)2\u00b7Pb(OH) o b\u00e9 per mescles de cerussa i de blanc de zinc.\u00c9s un pigment homogeni, dur, gens por\u00f3s i resistent, sobretot amb oli, que es fa des de l'antiguitat a partir de tires de plom atacades per vinagre. Es tracta del pigment m\u00e9s important de la hist\u00f2ria de la pintura occidental, entre altres coses per ser l'\u00fanic pigment de color blanc disponible fins al segle xix.\u00c9s t\u00f2xic, pel fet d'estar fet a base d'un metall pesant (el plom), i pot causar algunes formes de saturnisme. Per aix\u00f2 el seu comer\u00e7 ha estat prohibit i progressivament s'ha anat substituint per altres pigments, com el blanc de titani. Tanmateix, molts gravats i pintures antics en tenen. Avui permet desvelar el que hi ha sota la superf\u00edcie d'un quadre per mitj\u00e0 de raigs X, ja que aquest pigment els absorbeix.A l'antiga Gr\u00e8cia s'havia usat com a cosm\u00e8tic i posteriorment com a f\u00e0rmac per a tractar les infeccions, per a emblanquir parets, etc. Un altre \u00fas que encara avui t\u00e9 el blanc de plom polvoritzat \u00e9s el de palesar empremtes digitals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El tub de rajos cat\u00f2dics (CRT, de l'angl\u00e8s Cathode Ray Tube) \u00e9s una tecnologia que permet visualitzar imatges mitjan\u00e7ant un feix de raigs cat\u00f2dics constant dirigit contra una pantalla de vidre recoberta de f\u00f2sfor i plom. El f\u00f2sfor permet reproduir la imatge provinent del feix de raigs cat\u00f2dics, mentre que el plom bloqueja els raigs X per protegir a l'usuari de les seves radiacions. Va ser desenvolupat per William Crookes l'any 1875. Es fa servir principalment en monitors, televisors, i oscilosc\u00f2pis, encara que actualment s'est\u00e0 substituint gradualment per tecnologies com el plasma, LCD, LED, etc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els repositoris cient\u00ecfics s\u00f3n dip\u00f2sits electr\u00f2nics de publicacions cient\u00edfiques. Les revistes cient\u00edfiques m\u00e9s valorades actualment estan incloses en portals cient\u00edfics que s\u00f3n d'obligada consulta per a qualsevol investigador: [Web of Knowledge (WOK) Sciverse-Scopus, ScienceDirect, IEEE m\u00e9s conegut com ( IE3 ), Wiley Interscience, EBSCOhost, i bases de dades del CSIC.\nTotes aquestes s\u00f3n de car\u00e0cter interdisciplinari i s\u00f3n les que m\u00e9s es consulten a Espanya. Hi ha moltes m\u00e9s bases de dades i algunes molt especialitzades, que s\u00f3n essencials per a professionals d'aquestes mat\u00e8ries com PubMed, per a la comunitat de recerca de Biomedicina i Ci\u00e8ncies de la Salut, o CAS_ACS (Chemical Abstracts de l'American Chemical Association), per a la centrada en la qu\u00edmica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un motor DOHC (de l'angl\u00e8s Double overhead camshaft, \"doble arbre de lleves al cap\" o \"doble arbre de lleves a la culata\") \u00e9s aquell que t\u00e9 dos arbres de lleves situats a la part superior del cap\u00e7al del motor, \u00e9s a dir, de la culata. Al costat del SOHC, el DOHC \u00e9s una de les dues possibles configuracions dels motors OHC i es fa servir en motocicletes, autom\u00f2bils i qualsevol altre motor de combusti\u00f3 interna.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les ci\u00e8ncies forenses s\u00f3n un conjunt de disciplines que tenen per objectiu com\u00fa la materialitzaci\u00f3 de la prova a efectes judicials mitjan\u00e7ant una metodologia cient\u00edfica. Qualsevol titulat en ci\u00e8ncies pot esdevenir forense en el moment en qu\u00e8 serveix per al procediment judicial. Si b\u00e9 les principals s\u00f3n:\n\nAntropologia\nBiologia\nGrafologia\nMedicina legal i forense\nOdontologia forense\nPsicologia forense\nLing\u00fc\u00edstica forense\nQu\u00edmica\nToxicologia", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Exoticorum libri decem (\"Deu llibres de les formes de vida ex\u00f2tica\") \u00e9s un compendi zool\u00f2gic i bot\u00e0nic il\u00b7lustrat en llat\u00ed, que es va publicar a Leiden el 1605 per Carolus Clusius.En la p\u00e0gina principal del t\u00edtol apareix el nom de l'autor en la seva forma llatina coneguda com a Carolus Clusius. El t\u00edtol complet \u00e9s: Exoticorum libri decem, quibus animalium, plantarum, aromatum, aliorumque peregrinorum fructuum historiae describuntur (\"Deu llibres de ex\u00f2tics: la hist\u00f2ria i usos d'animals, plantes, perfums i altres productes naturals de terres llunyanes\").\nClusius no va ser nom\u00e9s un bi\u00f2leg destacat sin\u00f3 tamb\u00e9 un ling\u00fcista notable. Esdevingu\u00e9 un reconegut traductor i editor de les obres d'altres cient\u00edfics naturalistes. Exoticorum libri decem consisteix per una part sobre les seves pr\u00f2pies descobertes, i per l'altra, la traducci\u00f3 i edici\u00f3 de versions de publicacions pr\u00e8vies, sempre correctament citades i amb reconeixement, i incorporant noves il\u00b7lustracions. Podem identificar com a obra diferenciada dins d'aquest compendi, les traduccions llatines de Clusius traduccions llatines, amb les seves pr\u00f2pies notes pr\u00f2pies, de:\n\nGarcia de Orta, Col\u00f3quios dos simples e drogas ell cousas medicinais da \u00cdndia (1563)\nNicol\u00e1s Monardes, Historia medicinal de las cosas que se traen de nuestras Indias Occidentales (1565\u20131574)\nCrist\u00f3bal Acosta, Tractado de las drogas y medicinas de las Indias orientales ([[1578]])Hi ha tamb\u00e9 material de Prosper Alpini (Prosper Alpinus) amb notes fetes per Clusius. Com a ap\u00e8ndix, apareix amb paginaci\u00f3 separada la traducci\u00f3 llatina de Clusius (publicada el 1589 de:\n\nPierre Belon, Observacions (1553)", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnologia dels aliments, \u00e9s una branca de la trofologia que tracta dels processos de producci\u00f3 per fer els aliments.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La matem\u00e0tica de la hist\u00f2ria \u00e9s el nom amb qu\u00e8 es coneix la teoria que formul\u00e0 el pol\u00edtic i fil\u00f2sof de la hist\u00f2ria catal\u00e0 Alexandre Deulofeu, la qual \u00e9s una teoria c\u00edclica i determinista sobre l'evoluci\u00f3 de les diferents civilitzacions dins la hist\u00f2ria. En paraules del fil\u00f2sof i pant\u00f2leg Francesc Pujols \u2014un pr\u00f2leg del qual a la matem\u00e0tica de la hist\u00f2ria ha estat reconstru\u00eft i publicat recentment a partir de documents in\u00e8dits\u2014 pronunciades els anys 50: \u201cL'obra de Deulofeu assenyala fets a punt de produir-se i est\u00e0 destinada a canviar el concepte de la hist\u00f2ria\u201d.\nSegons aquesta teoria, les diferents civilitzacions i els imperis tenen uns cicles que serien equivalents \u2014o m\u00e9s o menys equivalents, si m\u00e9s no\u2014 als cicles naturals en la vida dels \u00e9ssers vius; s'ha arribat a formular com que les civilitzacions-imperis que han existit han resultat processos biol\u00f2gics perfectes i que l'esquema d'aquesta tesi de Deulofeu parteix de la teoria que les civilitzacions neixen, creixen i moren en un temps de 5100 anys repartits en tres cicles de 1700 anys cadascun. I el coneixement d'aquests cicles, tan predictibles \u2014amb una precisi\u00f3 gens menystenible i marges d'error de pocs anys\u2014 permet, i ha de possibilitar com a repte, evitar les guerres al m\u00f3n i entre pa\u00efsos. En aquest sentit, es tracta que el coneixement d'aquests cicles \u2014que ara especificarem\u2014 permeti que tots els esdeveniments hist\u00f2rics siguin pac\u00edfics i no violents, ja que \u2014almenys segons les prediccions de la teoria\u2014 han de succeir indefectiblement de tota manera, sota la presuposici\u00f3 de la mateixa teoria que preveu que hi hauria com un determinisme hist\u00f2ric inamovible i inesmenable fins a cert punt: podem saber qu\u00e8 passar\u00e0 i quan amb un marge d'error prou redu\u00eft, per exemple de menys de 10 anys \u2014tal com podem veure en l'exemple que Alexandre Deulofeu va preveure la desintegraci\u00f3 de l'URSS l'any 2000 quan va esdevenir-se l'any 1989\u2013 per\u00f2 no la manera com s'esdevindr\u00e0: si ser\u00e0 d'una manera m\u00e9s o menys pac\u00edfica o violenta, etc.\nConcretament, pel que fa als cicles a qu\u00e8 ens refer\u00edem en el par\u00e0graf anterior, segons la matem\u00e0tica de la hist\u00f2ria, cada civilitzaci\u00f3 compr\u00e8n diferents imperis cadascun dels quals t\u00e9 una durada mitjana de 550 anys. I cada civilitzaci\u00f3 pot arribar a viure tres cicles de 1700 anys cadascun. Les civilitzacions que va \u2014poder\u2014 analitzar, per\u00f2, s\u00f3n nom\u00e9s \u2014tot i que s\u00f3n admirablement nombroses\u2014, entre altres: Mesopot\u00e0mia, Egipte, l'\u00cdndia, la Xina, la civilitzaci\u00f3 maia, la civilitzaci\u00f3 inca, Gr\u00e8cia, Roma, Alemanya, l'Ar\u00e0bia, Castella, Mong\u00f2lia, R\u00fassia, Fran\u00e7a i Otom\u00e0nia.\nTamb\u00e9 afirm\u00e0 que la humanitat podr\u00e0 ser capa\u00e7 de con\u00e8ixer els esmentats cicles de la hist\u00f2ria, aix\u00ed com tamb\u00e9 alterar-los, per poder organitzar-se sota la forma d'una confederaci\u00f3 universal de pobles lliures. Proposa que s'hi adopti una llengua auxiliar internacional de comunicaci\u00f3, com l'esperanto, amb qu\u00e8 es farien les deliberacions el parlament mundial que ell mateix imaginava.\nL'enunciat de la llei matem\u00e0tica que, segons ell, determina l'evoluci\u00f3 dels pobles es resumeix en els punts seg\u00fcents (cap\u00edtol III de La matem\u00e0tica de la hist\u00f2ria en catal\u00e0, edici\u00f3 de 1967):\n1. Tots els pobles passen per \u00e8poques de gran fraccionament demogr\u00e0fic, alternades amb unes altres \u00e8poques de gran unificaci\u00f3 o \u00e8poques imperialistes.\n2. Les \u00e8poques de gran fraccionament tenen una durada de sis segles i mig. Les \u00e8poques de gran unificaci\u00f3 tenen una durada de deu segles i mig. El cicle evolutiu compr\u00e8n, doncs, disset segles.\n3. Durant aquest proc\u00e9s evolutiu els pobles passen per fases perfectament establertes per a arribar, al final del cicle, a ocupar la mateixa posici\u00f3 que al seu comen\u00e7ament.\n4. El cicle evolutiu compr\u00e8n tots els ordres de l'activitat humana, \u00e9s a dir, que hem de considerar, a m\u00e9s d'un cicle pol\u00edtic, un cicle social, art\u00edstic, filos\u00f2fic, cient\u00edfic...\n5. Tots els pobles segueixen la mateixa evoluci\u00f3, per\u00f2 aquesta queda avan\u00e7ada o endarrerida segons la posici\u00f3 geogr\u00e0fica de cada pa\u00eds.\n6. La for\u00e7a creadora no \u00e9s la mateixa per a tots els pobles. Per a cada cicle existeix una zona de m\u00e0xima intensitat creadora, i aquesta zona es va despla\u00e7ant d'un cicle al seg\u00fcent en el mateix sentit del proc\u00e9s general. Aquest avan\u00e7a a Europa, de l'Orient cap a l'Occident mediterrani i passa despr\u00e9s de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica a la G\u00e0l\u00b7lia, segueix a les Illes Brit\u00e0niques, continua a trav\u00e9s dels pobles germ\u00e0nics i arriba finalment als pobles n\u00f2rdics i eslaus.\n7. Els nuclis imperialistes que donen lloc a les \u00e8poques de gran unificaci\u00f3 pol\u00edtica segueixen processos biol\u00f2gics perfectes, id\u00e8ntics entre si i amb una longevitat que dura de cinc a sis segles.\n8. La transformaci\u00f3 dels r\u00e8gims politicosocials no segueix cap l\u00ednia constant ascendent o descendent, sin\u00f3 que fa aven\u00e7os i retrocessos alternativament, els uns m\u00e9s intensos que els altres, cosa que dona com a resultat una l\u00ednia trencada. La resultant d'aquesta l\u00ednia equival a un aven\u00e7 en un sentit determinat. Se'n diu \"llei de les dues passes endavant i una enrere\".\nEl pensament de Deulofeu t\u00e9 relaci\u00f3 amb les idees d'Oswald Spengler i d'Arnold Joseph Toynbee, que tamb\u00e9 van enunciar teories sobre el car\u00e0cter c\u00edclic de les civilitzacions, per\u00f2 sense arribar a la mesura matem\u00e0tica m\u00e9s precisa que exposa Deulofeu.\nDurant el seu exili i tamb\u00e9 despr\u00e9s, Deulofeu va rec\u00f3rrer temples i monuments d'uns quants pa\u00efsos on, entre altres conclusions, va deduir haver trobat l'origen de l'art rom\u00e0nic durant el segle IX entre l'Empord\u00e0 i el Rossell\u00f3, que era l'origen del segon cicle de la civilitzaci\u00f3 europea occidental, despr\u00e9s del primer cicle.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Facilitat d'acc\u00e9s a la tecnologia t\u00e9 relaci\u00f3 amb el desenvolupament d'un pa\u00eds. Ja que les riqueses i el creixement de la societat est\u00e0 molt lligat al nivell d'acc\u00e9s a la tecnologia i la innovaci\u00f3. Creant aix\u00ed a escala global la necessitat que els ciutadans es vegin obligats a estar cada vegada m\u00e9s interconnectats.Per una banda, s'observa que aquesta facilitat envers l'acc\u00e9s a moltes d'aquestes tecnologies pot ajudar a crear un m\u00f3n m\u00e9s equitatiu, pac\u00edfic i just. Fent aix\u00ed que aquests aven\u00e7os digitals donin suport a alguns dels 17 objectius de desenvolupament sostenible establerts per les Nacions Unides. Entre els quals s'aprecien, la reducci\u00f3 de la mortalitat materna i infantil, la reducci\u00f3 de la pobresa extrema, l'alfabetitzaci\u00f3 universal, l'agricultura sostenible, entre d'altres.No obstant aix\u00f2, l'acc\u00e9s a la tecnologia tamb\u00e9 pot provocar una amena\u00e7a envers la privacitat de cada individu, o la seguretat d'aquest. A m\u00e9s tamb\u00e9 pot alimentar la desigualtat, tenint aix\u00ed implicacions en els principals drets humans.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Weather Research and Forecasting Model (WRF) \u00e9s un model num\u00e8ric de pron\u00f2stic del temps, dissenyat per aplicacions operatives i de recerca. Un dels seus objectius \u00e9s, precisament, accelerar la introducci\u00f3 dels aven\u00e7os en recerca als processos operatius. Actualment, el WRF pot utilitzar-se un ampli rang d'escales, de manera que pot actuar com a model global o d'\u00e0rea limitada, permetent simulacions a molt alta resoluci\u00f3.Al Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya (SMC) s'ha implementat la versi\u00f3 coneguda com a WRF-ARW (Advanced Research WRF), desenvolupada sota el lideratge del NCAR (National Center for Atmospheric Research, EUA) i funciona com a model d'\u00e0rea limitada, amb l'objectiu de simular circulacions atmosf\u00e8riques de mesoscala. Aquestes, inclouen aquells fen\u00f2mens que tenen lloc a escales espacials que van des d'uns quants quil\u00f2metres fins a uns quants centenars, com per exemple les tempestes, les brises, o els sistemes frontals entre d'altres. A les computadores del SMC, dos cops al dia, a les 00 i 12 UTC, s'integra el model WRF-ARW en 3 dominis diferents (veure operativa SMC) de 27, 9 i 3 km de pas de malla, que s\u00f3n les que es difonen a trav\u00e9s del web del SMC.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Captaci\u00f3 d'energia (energy harvesting en angl\u00e8s) \u00e9s el proc\u00e9s mitjan\u00e7ant el qual l'energia d'una font externa (ex: solar, t\u00e8rmica, e\u00f2lica, cin\u00e8tica, RF) \u00e9s captada i emmagatzemada per petits dispositius sense fils. Possibles aplicacions en dispositius portables i xarxes de sensors. Els captadors d'energia proveeixen una petita quantitat d'energia que alimenta circuits electr\u00f2nics de molt baix consum. Tipus de captaci\u00f3 d'energia m\u00e9s importants:\nEnergia cin\u00e8tica captada per alguns rellotges de polsera.\nElergia fotovoltaica captada per alguns rellotges i calculadores.\nEnergia t\u00e8rmica captada en punts amb diferent gradient de temperatura.\nEnergia piezoel\u00e8ctrica captada en punts amb vibracions mec\u00e0niques.\nEnergia radiant captada per petites antenes o rectenes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Network-On-Chip (NoC) \u00e9s un subsistema de comunicaci\u00f3 en un circuit integrat (IC o comunament \"xip\"), entre els nuclis l\u00f2gics anomenats IP core, dins un sistema en xip (System-On-Chip o SoC). La tecnologia NoC aplica teoria i m\u00e8todes de xarxes de computaci\u00f3 a la comunicaci\u00f3 dins del xip, i aporta notables millores sobre la comunicaci\u00f3 amb el bus convencional. NoC millora l'escalabilitat dels SoC i l'efici\u00e8ncia energ\u00e8tica dels SoC complexos en comparaci\u00f3 amb altres dissenys.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una tira reactiva d'orina \u00e9s un instrument de diagn\u00f2stic b\u00e0sic que t\u00e9 per finalitat detectar durant un examen rutinari d'orina alguns dels canvis patol\u00f2gics que poden apar\u00e8ixer en l'orina d'un pacient.\nLes tires reactives utilitzades en l'actualitat proporcionen un mitj\u00e0 r\u00e0pid i simple per dur a terme l'an\u00e0lisi qu\u00edmica de l'orina, molt important des del punt de vista m\u00e8dic. Aquesta an\u00e0lisi abasta el pH, la pres\u00e8ncia de prote\u00efnes, glucosa, cetona, hemoglobina, bilirubina, urobilinogen, nitrits, leuc\u00f2cits i la densitat de l'orina. D'altra banda, les tires reactives tamb\u00e9 poden servir per reafirmar la sospita d'infeccions per part de diferents agents pat\u00f2gens.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El protocol EHS (de l'angl\u00e8s European Home Systems) va ser dissenyat per a controlar electrodom\u00e8stics mitjan\u00e7ant la comunicaci\u00f3 a trav\u00e9s de la l\u00ednia de pot\u00e8ncia, i desenvolupat per EHSA (European Home Systems Association).Avui en dia forma part del protocol KNX, que compleix la normativa CENELEC EN 50090 i t\u00e9 opcions de convertir-se en el primer est\u00e0ndard obert per controls dom\u00f2tics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La WiTricity (de l'angl\u00e8s, wireless electricity, electricitat sense fils) \u00e9s un sistema de transmissi\u00f3 d'energia sense cables desenvolupat per investigadors del MIT. La witricidad utilitza camps de resson\u00e0ncia magn\u00e8tica propers (near field) per disminuir la p\u00e8rdua d'energia.\nL'experiment m\u00e9s conegut va consistir a encendre una bombeta de 60 watts, mitjan\u00e7ant l'oscil\u00b7laci\u00f3 simult\u00e0nia per resson\u00e0ncia de dues bobines situades a dos metres de dist\u00e0ncia, amb una efici\u00e8ncia del 40% per ra\u00f3 de la p\u00e8rdua d'energia per dissipaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El model d'acceptaci\u00f3 de tecnologia (de l'angl\u00e8s Technology Acceptance Model o TAM) \u00e9s una teoria de l'\u00e0rea de sistemes d'informaci\u00f3 que modela com els usuaris accepten i usen una certa tecnologia. El model suggereix que quan els usuaris s\u00f3n introdu\u00efts a una nova tecnologia, un nombre de factors influeix en la seva decisi\u00f3 respecte a com i quan l'usaran, destacant:\n\nUtilitat percebuda - Definida per Fred Davis com \"el grau amb el qual una persona creu que usant un sistema en particular millorar\u00e0 el seu rendiment\".\nFacilitat d'\u00fas percebuda - Davis ho defineix com \"el grau amb el qual una persona creu que usar un sistema en particular \u00e9s lliure de dificultats\" (Davis 1989).El TAM ha estat cont\u00ednuament estudiat i desenvolupat, sent les dues majors actualitzacions els models TAM2 (Venkatesh & Davis 2000 & Venkatesh 2000) i la Teoria Unificada d'Acceptaci\u00f3 i \u00das de Tecnologia (Unified Theory of Acceptance and Use of Technology o UTAUT, Venkatesh et al. 2003). Una extensi\u00f3 anomenada TAM3 tamb\u00e9 ha estat proposada (Venkatesh & Bala 2008).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una targeta magn\u00e8tica \u00e9s una l\u00e0mina amb una banda magn\u00e8tica on es poden registrar unes dades i llegir-les posteriorment amb rapidesa (p. ex.: per identificaci\u00f3 d'un usuari).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'enginyeria del Coneixement \u00e9s la disciplina que estudia les tecnologies del coneixement, va ser definida per Feigenbaum i McCorduck (1983) Les tecnologies del coneixement (TC) s\u00f3n un conjunt de tecnologies amb les quals es construeixen, mantenen i desenvolupen sistemes basats en el coneixement. (Kendal, 2007).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La pinya de rosa o puny del mico \u00e9s un tipus de nus, anomenat d'aquesta manera at\u00e8s que s'assembla a una rosa tancada o a puny petit. Tamb\u00e9 sembla una pilota de voleibol o futbol d'estil antic.\nEs lliga al final d'una corda per servir com a pes, fent-lo m\u00e9s f\u00e0cil de llan\u00e7ar, i tamb\u00e9 com un nus ornamental. Una corda que t\u00e9 aquest tipus de nus en un extrem pot ser utilitzada com una arma improvisada, anomenada slungshot pels mariners. Tamb\u00e9 va ser utilitzada en el passat com una \u00e0ncora en escalades de roca. El puny de mico \u00e9s m\u00e9s utilitzat com el pes de guia. La l\u00ednia tindria el puny del mico en un extrem, en un as de guia en l'altre, amb prop de 30 peus (10 metres) entre l\u00ednia. Un puny de mico pot ser utilitzat en dos extrems d'una l\u00ednia de remolc d'un costat d'una xarxa de pesca que \u00e9s despr\u00e9s llan\u00e7ada d'un vaixell a l'altre, permetent a la xarxa enfonsar i ser colocanda entre dos vaixells aix\u00ed la xarxa d'arrossegament pot ser utilitzada entre els dos, en una pesca d'arrossegament\non el remolc es negocia entre ambdues parts. Les tres bobines de cordes en forma de puny de mico efectuen un conjunt de nusos borromeus en tres dimensions. Un puny de mico flotant pot ser creat lligant un material que suri, com un suro o poliestir\u00e8.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els biofiltres s\u00f3n uns dispositius emprats per controlar la contaminaci\u00f3, eliminant compostos contaminants des d'un corrent fluid (ja sigui aire o aigua) degradant-los biol\u00f2gicament. Habitualment s'utilitza per al tractament d'aig\u00fces residuals, per oxidar mitjan\u00e7ant els microorganismes els contaminants de l'aire i per atrapar productes qu\u00edmics nocius.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'empirisme \u00e9s un corrent filos\u00f2fic sorgit a les Illes Brit\u00e0niques al segle xviii que \u00e9s tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.\nS'inscriu dins de la filosofia moderna (segles xvii-xviii), que t\u00e9 com a principal problema l'estudi dels or\u00edgens i l\u00edmits del coneixement (epistemologia). Segons els empiristes, aquest coneixement prov\u00e9 de l'experi\u00e8ncia i est\u00e0 limitat per aquesta.\nAlguns dels seus precedents m\u00e9s importants foren Arist\u00f2til i Sant Tom\u00e0s d'Aquino, amb John Locke i David Hume com a principals representants de l'empirisme modern. Va ser especialment desenvolupat a les Illes Brit\u00e0niques, on esdevingu\u00e9 la tradici\u00f3 dominant. Posteriorment va influir en el positivisme.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Tallador de mosaic hidr\u00e0ulic \u00e9s un aparell que serveix per tallar el mosaic hidr\u00e0ulic. Va ser inventat pels Germans Boada, fundadors de l'empresa Germans Boada S.A. amb seu a la ciutat de Rub\u00ed i planta productiva situada a Santa Oliva, a la comarca del Pened\u00e8s. El 1951 l'Estat Espanyol li'n concedeix la patent d'invenci\u00f3. En aquests moments l'eina es conserva a l'Espai Tem\u00e0tic d'Eines per la Construcci\u00f3 que l'empresa t\u00e9 a Santa Oliva.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Premi Donald Ervin Knuth \u00e9s un premi que s'atorga a tots aquells que realitzen contribucions destacades sobre els fonaments de ci\u00e8ncies de la computaci\u00f3. El seu nom es deu al matem\u00e0tic Donald Knuth.\nEl Premi Knuth s'atorga cada un any i mig des 1996, i inclou, a m\u00e9s del distintiu, una aportaci\u00f3 de 5 mil d\u00f2lars. El premi \u00e9s donat per l'ACM SIGACT ( Association for Computing Machinery s Special Interest Group on Algorithms and Computing Theory) i l'Institut d'Enginyers El\u00e8ctrics i Electr\u00f2nics (IEEE). Les condecoracions es realitzen alternativament al Simp\u00f2sium en Teoria de Computaci\u00f3 de l'ACM i la Confer\u00e8ncia en Fonaments de Ci\u00e8ncies de Computaci\u00f3 de la IEEE, dues de les confer\u00e8ncies m\u00e9s prestigioses en l'\u00e0rea de teoria de la computaci\u00f3.\nAix\u00ed com el Premi G\u00f6del reconeix als autors d'articles destacats, el Premi Knuth es dona als investigadors per la seva important aportaci\u00f3 general a l'\u00e0rea.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Retromedia \u00e9s el fenomen que dona lloc a la persist\u00e8ncia i retorn d'antigues tecnologies.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Vidres intel\u00b7ligents o vidres canviables, tamb\u00e9 anomenats finestres intel\u00b7ligents o finestres canviables, en aplicacions per finestres o gratacels, es refereix a un vidre que permet canviar les seves propietats \u00f2ptiques mitjan\u00e7ant l'aplicaci\u00f3 d'un voltatge.\nAlguns tipus de vidres intel\u00b7ligents permet als usuaris controlar la quantitat de llum i calor que travessa amb simplement prement un bot\u00f3, fent que canvi\u00ef de transparent a opac, bloquejant parcialment la llum per\u00f2 mantenint una visi\u00f3 clara del que hi ha darrere del vidre. Un altre tipus de smart glass ofereix intimitat prement simplement un interruptor.\nLes tecnologies de vidres intel\u00b7ligents s\u00f3n sistemes electrocr\u00f2mics, sistemes de part\u00edcules suspeses i sistemes de cristall l\u00edquid de pol\u00edmer dispersat.\nLa utilitzaci\u00f3 de vidres intel\u00b7ligents pot reduir despeses degudes per calefacci\u00f3, aire condicionat, llum, i el cost de la instal\u00b7laci\u00f3 i manteniment de pantalles de llum motoritzades o cortines. En l'estat opac, el cristall l\u00edquid o l'electrocr\u00f2mic, el vidre intel\u00b7ligent bloqueja la majoria d'UV, reduint aix\u00ed l'atenuaci\u00f3. En el tipus SPD (suspended particles device), aix\u00f2 s'aconsegueix emprant alhora un recobriment amb baixa emissivitat.\nEls aspectes cr\u00edtics dels vidres intel\u00b7ligents s\u00f3n els costos d'instal\u00b7laci\u00f3, la necessitat d'electricitat, la durabilitat, aix\u00ed com problemes funcionals, com la velocitat del control, enfosquiment i el grau de transpar\u00e8ncia del vidre.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Corrent de polaritzaci\u00f3, senyal de bias o, simplement, bias \u00e9s d'un senyal d'\u00e0udio no audible que indueix el magnetisme a la zona lineal de la corba d'hist\u00e8resi. Sense el senyal de bias, el material sobre el qual s'ha magnetitzat comptaria amb menys roman\u00e8ncia magn\u00e8tica. La roman\u00e8ncia magn\u00e8tica \u00e9s la capacitat d'un material per retenir el magnetisme que li ha estat indu\u00eft.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Ram Roy Bhaskar (1944\u20132014) fou un fil\u00f2sof angl\u00e8s m\u00e9s conegut com a iniciador del moviment filos\u00f2fic del realisme cr\u00edtic (CR). Va ser acad\u00e8mic mundial de l'Institut d'Educaci\u00f3 de la University College de Londres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El determinisme tecnol\u00f2gic \u00e9s la tesi segons la qual les innovacions tecnol\u00f2giques s\u00f3n l'agent causal singular m\u00e9s important dels canvis socials al llarg de la hist\u00f2ria. Dit d'una altra forma, que el canvi tecnol\u00f2gic determina pel canvi social.\nL'expressi\u00f3 determinisme tecnol\u00f2gic va ser probablement encunyada per l'economista i soci\u00f2leg Thorstein Veblen a principis del segle xx. Ha estat en el segle xx, de fet, on la tesi ha gaudit una major popularitat \u2013 que de fet continua fins a l'actualitat \u2013 i ha estat adoptada i defensada per autors com Jacques Ellul, John Kenneth Galbraith, Martin Heidegger, Marshall McLuhan o Alvin Toffler. Durant les darreres d\u00e8cades, per\u00f2, el determinisme tecnol\u00f2gic ha estat fortament criticat des dels estudis de ci\u00e8ncia i tecnologia, tot i que continua present en molt \u00e0mbits socials.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Associaci\u00f3 Catalana de Ci\u00e8ncies de Laboratori Cl\u00ednic (ACCLC) \u00e9s una associaci\u00f3 cient\u00edfica i professional multidisciplin\u00e0ria fundada el 1995 que vol agrupar el conjunt de professionals del laboratori cl\u00ednic de les terres de llengua i cultura catalanes amb la finalitat d'establir un espai d'interrelaci\u00f3, debat i reflexi\u00f3 sobre un seguit d'interessos comuns que abasten la formaci\u00f3 professional, la promoci\u00f3 i la difusi\u00f3 de les ci\u00e8ncies de laboratori cl\u00ednic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Association for Computing Machinery (ACM) \u00e9s una societat cient\u00edfica internacional dedicada a la inform\u00e0tica. Es va fundar el 1947 i \u00e9s la m\u00e9s gran del m\u00f3n del seu tipus. \u00c9s una associaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre. El 2011, tenia m\u00e9s de 100.000 socis. La seu central \u00e9s a la ciutat de Nova York.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnologia industrial \u00e9s l'\u00fas de l'enginyeria i la manufactura per fer una producci\u00f3 m\u00e9s r\u00e0pida, simple i m\u00e9s eficient. El camp de la tecnologia industrial empra a persones creatives i t\u00e8cnicament competents que poden ajudar a una empresa aconseguir una productivitat eficient i rendible.Els programes de tecnologia industrial solen incloure instruccions en la teoria d'optimitzaci\u00f3, factors humans, comportament organitzacional, processos industrials, procediments de planificaci\u00f3 industrial, aplicacions inform\u00e0tiques, i preparaci\u00f3 d'informes.Planificar i dissenyar processos de manufactura i equip \u00e9s un aspecte principal de ser un tecn\u00f2leg industrial. Un tecn\u00f2leg industrial \u00e9s sovint responsable de la implementaci\u00f3 de certs dissenys i processos. La tecnologia Industrial consisteix en la gesti\u00f3, operaci\u00f3 i manteniment de sistemes operatius complexos.\nEn una orientaci\u00f3 m\u00e9s ingenieril, la tecnologia industrial amplia els coneixements cient\u00edfics, t\u00e8cnics, econ\u00f2mics i mediambientals; s'incideix en profunditat en els elements de m\u00e0quines i sistemes, en els sistemes pneum\u00e0tics i en els aspectes socials i mediambientals de la t\u00e8cnica, aix\u00ed com en les diverses normes de seguretat exigibles en tota activitat laboral.Obre camins d'aplicacions concretes i pr\u00e0ctiques d'altres disciplines cient\u00edfiques, alhora que vertebra aquells coneixements necessaris per abordar estudis superiors.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Medalla Henry Marshall Tory \u00e9s un premi de la Royal Society of Canada \"per la recerca excepcional en una branca d'astronomia, qu\u00edmica, matem\u00e0tiques, f\u00edsica, o una ci\u00e8ncia aliada\". Es diu aix\u00ed en honor de Henry Marshall Tory (1864-1947) i es concedeix cada dos anys. El premi consisteix en una medalla de plata xapada en or.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Le Journal des s\u00e7avans, m\u00e9s tard dita Journal des savants, \u00e9s la revista cient\u00edfica i liter\u00e0ria m\u00e9s antiga d'Europa. El primer n\u00famero aparegu\u00e9 a Par\u00eds el 5 de gener de 1665 sota la forma d'un bullet\u00ed de 12 p\u00e0gines que anunciava el seu objectiu de fer con\u00e8ixer les novetats de la Rep\u00fablica de les lletres \u00ab ce qui se passe de nouveau dans la R\u00e9publique des lettres \u00bb.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El pensament divergent \u00e9s un proc\u00e9s o m\u00e8tode de pensament utilitzat per generar idees creatives explorant diverses possibles solucions. Sovint es produeix de manera espont\u00e0nia, de forma flu\u00efda, \u00abno lineal\u00bb, de manera que es generen moltes idees d'una manera cognitiva emergent. S'exploren moltes solucions possibles en poc temps i s'estableixen connexions inesperades. Despr\u00e9s del pensament divergent, les idees i la informaci\u00f3 s'organitzen i s'estructuren mitjan\u00e7ant el pensament convergent, que segueix un conjunt particular de passos l\u00f2gics per arribar a una soluci\u00f3, que en alguns casos \u00e9s una soluci\u00f3 \u00abcorrecta\u00bb.\nEl psic\u00f2leg Joy Paul Guilford va encunyar per primera vegada els termes pensament convergent i pensament divergent el 1956.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Base d'Ex\u00e8rcit General Belgrano va ser una estaci\u00f3 ant\u00e0rtica de la Rep\u00fablica Argentina que es trobava en les coordenades 77\u00b0 47\u2032 S, 38\u00b0 15\u2032 O 77\u00b0 47\u2032 S, 38\u00b0 15\u2032 O / -77.783, -38.250 sobre la barrera de gel Filchner en la badia Comandant Piedrabuena. Des del seu aband\u00f3 i reempla\u00e7ament va passar a ser coneguda com a Base Belgrano I.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un assaig metal\u00b7l\u00fargic, en angl\u00e8s:metallurgical assay, \u00e9s una an\u00e0lisi de la composici\u00f3 d'una mena, un metall, o un aliatge. Pot ser una an\u00e0lisi quantitativa o qualitativa.\nAlgunes an\u00e0lisis s\u00f3n m\u00e9s adequades per materials en brut; altres ho s\u00f3n m\u00e9s per productes acabats.\nEl metalls preciosos s'analitzen en un laboratori oficial. La plata s'analitza per titulaci\u00f3, l'or per cupel\u00b7laci\u00f3 i el plat\u00ed per espectrometria del tipus ICPOES.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La realitat estesa o extended reality en angl\u00e8s, idioma del qual prov\u00e9 la paraula, consisteix en un terme paraig\u00fces que recull una s\u00e8rie de tecnologies immersives. \u00c9s a dir, la realitat estesa \u00e9s aquella que engloba la realitat virtual, la realitat augmentada, la realitat mixta i conceptes suspesos entre totes elles. Aquest terme \u00e9s cada cop m\u00e9s popular ja que, les tecnologies que engloba estan convergint les unes cada cop m\u00e9s.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les dues cultures \u00e9s el nom d'un estereotip cultural contemporani que deriva del t\u00edtol d'una influent confer\u00e8ncia de C. P. Snow, pronunciada en 1959. La seva tesi radicava que la ruptura de comunicaci\u00f3 entre les ci\u00e8ncies i les humanitats i la falta d'interdisciplinarietat \u00e9s un dels principals inconvenients per a la resoluci\u00f3 dels problemes mundials.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un ventall o vano (tamb\u00e9 anomenat palmito, al Pa\u00eds Valenci\u00e0, en la forma emprada pels artesans que el creen o palmiters), \u00e9s un instrument que serveix per ventilar produint una agitaci\u00f3 de l'aire. Proporciona una sensaci\u00f3 de frescor en ajudar a l'evaporaci\u00f3 del suor de la pell.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La sala de m\u00e0quines \u00e9s l'espai destinat a allotjar la planta propulsora, generadors, calderes, compressors, bombes de lubricaci\u00f3, llast i tot dispositiu per al normal funcionament d'un vaixell. Compta amb diversos compartiments, tallers i panyols i una cambra de control climatitzada i a\u00efllada de l'intens soroll i calor presents a la sala m\u00e0quines.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'acoblament de remolc \u00e9s un suport mec\u00e0nic est\u00e0tic, que va muntat integralment amb el bastidor d'un vehicle de manera que permet unir-lo a un remolc per actuar com vehicle tractor. En els vehicles de carrosseria auto-portant cal collar-lo amb una superf\u00edcie prou gran per a poder repartir l'esfor\u00e7 entre uns quants punts de tracci\u00f3.En aquest suport s'hi pot inserir el mecanisme d'acoblament del remolc (l'argolla, la cavitat per a la bola, etc..), quedant assegurats els dos elements en la seva posici\u00f3 de treball mitjan\u00e7ant un sistema de retenci\u00f3 adequat. Aquest sistema de bloqueig ha de permetre girar un cert angle, cap ambd\u00f3s costats i amunt i avall, per tal d'adaptar-se als canvis de direcci\u00f3 del conjunt vehicle-remolc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnologia de l'audiovisual \u00e9s el conjunt de tecnologies que es relacionin amb els sentits de la vista i l'o\u00efda que formen una part de les tecnologies de la comunicaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una  sala blanca ,  sala neta  o  clean room  \u00e9s una sala especialment dissenyades per a obtenir baixos nivells de contaminaci\u00f3. Aquestes sales ha de tenir els par\u00e0metre ambientals estrictament controlats: part\u00edcules en aire, temperatura, humitat, flux d'aire, pressi\u00f3 interior de l'aire, il\u00b7luminaci\u00f3.\nLa tecnologia de les sales blanques \u00e9s usada: microelectr\u00f2nica, famarc\u00e9utica, hospitals, laboratoris de FIV ...\nLa principal ind\u00fastria demandant de sales blanques als Estats Units \u00e9s la ind\u00fastria dels semiconductors, que representa el 55% d'aquest mercat, seguit de la ind\u00fastria farmac\u00e8utica i biotecnol\u00f2gica (18%). Altres ind\u00fastries emergents s\u00f3n les de la ind\u00fastria aeroespacial i d'aliments.\nS'estima que el mercat mundial de les \"sales blanques\" \u00e9s de 9.000 milions de d\u00f2lars EUA i creix a un 6%. Aproximadament US $ 5 bilions corresponen a equips i infraestructura i US $ 4 bilions a subministraments.\nUn dels desavantatges de les sales blanques \u00e9s l'alt cost d'implementaci\u00f3 com d'operaci\u00f3, la qual cosa restringeix l'\u00fas a ind\u00fastries de gran escala.\nUna sala blanca \u00e9s desitjable (encara que moltes vegades incosteable) per a la fabricaci\u00f3 de material quir\u00fargic pl\u00e0stic, per\u00f2 en el cas d'aliatges equiat\u00f3mics i semiconductors \u00e9s moltes vegades necessari, ja que del control que es tingui en aquest material depenen totes les propietats desitjades en el seu funcionament.\nEls operaris que treballen dins d'una sala blanca o neta, han d'usar un vestit especial per a protegir-se i protegir els elements que es manipulen.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un recipient \u00e9s un objecte o receptacle fondo, destinat a rebre productes s\u00f2lids (pols, gr\u00e0nuls ...), l\u00edquids o gasos. Recipient, del llat\u00ed recip\u012dens,-entis \u00abque rep\u00bb, participi del verb recip\u0115re, \u00abrebre\u00bb; aparegut al vocabulari franc\u00e8s el 1555, com adjectiu, ep\u00edtet de \u00abvas\u00bb:A Fran\u00e7a va ser utilitzat al segle xvii com substantiu sin\u00f2nim de vas, terme al que va acabar substituint. Els recipients s\u00f3n utilitzats en nombrosos \u00e0mbits de la vida quotidiana, sobretot a la cuina, a la ind\u00fastria qu\u00edmica, en el transport, com envasos), etc. La seva grand\u00e0ria \u00e9s molt variable, des de les dimensions de les b\u00f3tes de vi i els destinats a barrils de petroli fins a la copel\u00b7la d'un laboratori qu\u00edmic, passant pels innombrables estris de cuina, com ara olles de fang, cassoles, marmites, etc. Un recipient pot ser de gaireb\u00e9 qualsevol material: p\u00e8l, cuir, argila, porcellana, pedra, os, metall, t\u00e8xtil, vidre, fusta, pl\u00e0stic o elast\u00f2mer, resina, etc. eventualment amb revestiment.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Premi Microsoft de la Royal Society i les Acad\u00e8mies Franceses de les Ci\u00e8ncies era un premi anual atorgat per la Royal Society i l'Acad\u00e8mia Francesa de les Ci\u00e8ncies als cient\u00edfics que treballaven a Europa, que havien contribu\u00eft de manera important al progr\u00e9s de la ci\u00e8ncia a trav\u00e9s de m\u00e8todes computacionals. Va ser patrocinat per Microsoft Research.\nEl premi va ser obert a qualsevol investigador cient\u00edfic que hagu\u00e9s contribu\u00eft significativament a la intersecci\u00f3 de la inform\u00e0tica i les ci\u00e8ncies que cobreixen les ci\u00e8ncies biol\u00f2giques, les ci\u00e8ncies f\u00edsiques, les matem\u00e0tiques i l'enginyeria. El premi reconeix la import\u00e0ncia de la recerca interdisciplin\u00e0ria en la interf\u00edcie de la ci\u00e8ncia i la inform\u00e0tica per avan\u00e7ar en les fronteres cient\u00edfiques, aix\u00ed com la import\u00e0ncia d'invertir en cient\u00edfics europeus per donar a Europa una base cient\u00edfica competitiva. El receptor va ser seleccionat per un comit\u00e8 compost per membres de l'Acad\u00e8mia de les Ci\u00e8ncies i membres de la Royal Society. El premi consistia en un trofeu i una quantitat monet\u00e0ria de 250.000 \u20ac, dels quals 7.500 \u20ac s\u00f3n premis en met\u00e0l\u00b7lic i la resta es destinava a futures investigacions.\nEl primer premi es va fer el 2006 i l'\u00faltim el 2009. Ara ha estat substitu\u00eft pel Premi Milner de la Royal Society.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La mem\u00f2ria hologr\u00e0fica o emmagatzematge de dades hologr\u00e0fiques \u00e9s una nova i potent tecnologia dins de l'\u00e0rea de l'emmagatzematge de dades de gran capacitat actualment dominada pels dispositius convencionals d'emmagatzematge de dades \u00f2ptiques i magn\u00e8tiques. Aquests dispositius es basen en bits individuals que s\u00f3n emmagatzemats magn\u00e8ticament o a trav\u00e9s de canvis \u00f2ptics en la superf\u00edcie del suport d'enregistrament. La mem\u00f2ria hologr\u00e0fica supera aquestes limitacions gravant la informaci\u00f3 al llarg de tot el suport i \u00e9s capa\u00e7 d'emmagatzemar m\u00faltiples imatges a la mateixa zona usant llums i angles diferents.\nAddicionalment, mentre que els suports que emmagatzemen dades \u00f2ptiques i magn\u00e8tiques graven un bit d'informaci\u00f3 cada cop de forma lineal, els hologr\u00e0fics s\u00f3n capa\u00e7os de gravar i llegir milions de bits en paral\u00b7lel, que permeten taxes de transfer\u00e8ncia de dades superiors a les aconseguides a trav\u00e9s dels mitjans \u00f2ptics d'emmagatzematge.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El mecanisme de compensaci\u00f3 d'uni\u00f3 de metalls homogenis \u00e9s una t\u00e8cnica utilitzada en circuits de mesurament de temperatura, principalment basats en termoparells, per compensar la depend\u00e8ncia amb la temperatura ambiental inherent en la realitzaci\u00f3 de la mesura. Aquesta compensaci\u00f3 permet la realitzaci\u00f3 d'una mesura absoluta de la temperatura d'un cos o fluid.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una frag\u00e0ncia o aroma \u00e9s un producte obtingut en isolar l'ess\u00e8ncia pura dels compostos qu\u00edmics no interessants des d'un punt de vista olfactiu, cosa que s'anomena purificaci\u00f3. Tanmateix, no vol dir que la frag\u00e0ncia sigui una subst\u00e0ncia pura, sin\u00f3 m\u00e9s aviat una mescla homog\u00e8nia que allibera una subst\u00e0ncia perceptible pel nostre aparell olfactiu i gustatiu.\nUn cop diverses frag\u00e0ncies obtingudes mitjan\u00e7ant aquest proc\u00e9s s\u00f3n harm\u00f2nicament barrejades i degudament dilu\u00efdes amb alcohol desnaturalitzat, aplicant f\u00f3rmules i proporcions que nom\u00e9s uns pocs privilegiats coneixen, s'obt\u00e9 el perfum.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Cada pa\u00eds ha introdu\u00eft en el seu sistema educatiu la formaci\u00f3 tecnol\u00f2gica de forma diferent. La tradici\u00f3 tecnol\u00f2gica a Anglaterra i Su\u00e8cia, pioners en aquest camp (ambd\u00f3s van fer els seus primers plans d'estudi assessorats per Comenius) contrasta molt amb la recent incorporaci\u00f3 al curr\u00edculum espanyol, on les diferents comunitats aut\u00f2nomes han fet el seu desplegament de forma diversa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'economia de baix carboni (acr\u00f2nim en angl\u00e8s: LCE) o economia de baix combustible f\u00f2ssil (LFFE) \u00e9s un concepte referit a una economia que emet un m\u00ednim d'emissions de gas d'hivernacle (GHG) cap a la biosfera, i espec\u00edficament es refereix al gas d'hivernacle di\u00f2xid de carboni.\nMolts cient\u00edfics i l'opini\u00f3 p\u00fablica han arribat a la conclusi\u00f3 que l'acumulaci\u00f3 de gasos amb efecte d'hivernacle (sobretot CO\u2082) en l'atmosfera \u00e9s degut a l'activitat dels humans, i per aix\u00f2 el clima est\u00e0 canviant. Les concentracions elevades d'aquests gasos estan produint un escalfament global que afecta el clima a llarg termini, i tindran conseq\u00fc\u00e8ncies sobre la humanitat en un futur previsible. Globalment s'ha implementat aquesta economia de baix carboni, i per tant, serveix com a mitj\u00e0 per evitar el catastr\u00f2fic canvi clim\u00e0tic, i com a antecessor d'una societat de zero emissions de di\u00f2xid de carboni i una economia d'energia renovable.\nPer evitar un canvi clim\u00e0tic antropog\u00e8nic en el futur, totes les nacions haurien de considerar que les societats de carboni intensiu i superpoblades hauran d'arribar a societats i economies de zero emissions de di\u00f2xid de carboni. Diversos pa\u00efsos s'han comprom\u00e8s a reduir els nivells de CO\u2082, per\u00f2 no de forma nul\u00b7la, i afirmen que les emissions es redueixen en un 100% per compensacions d'emissions m\u00e9s que cessament de tota emissi\u00f3 (neutralitat de carboni).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'enquadernaci\u00f3 d'espiral, en espiral o l'anellat \u00e9s un m\u00e8tode econ\u00f2mic d'enquadernaci\u00f3 que consisteix a col\u00b7locar els fulls formant blocs, fer una fila de traus en el costat del llom i passar-hi una espiral de filferro seguint aquests orificis. S'usa molt en quaderns i manuals d'\u00fas intens per\u00f2 breu.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, una transformaci\u00f3 ortogonal \u00e9s una transformaci\u00f3 lineal \n  \n    \n      \n        T\n        :\n        V\n        \u2192\n        V\n      \n    \n    {\\displaystyle T:V\\rightarrow V}\n   (on \n  \n    \n      \n        V\n      \n    \n    {\\displaystyle V}\n   \u00e9s un espai prehilberti\u00e0) tal que conserva el producte escalar d'aquest espai. \u00c9s a dir, que per tot parell d'elements \n  \n    \n      \n        u\n        ,\n        v\n        \u2208\n        V\n      \n    \n    {\\displaystyle u,v\\in V}\n   es compleix \n  \n    \n      \n        \u27e8\n        u\n        ,\n        v\n        \u27e9\n        =\n        \u27e8\n        T\n        u\n        ,\n        T\n        v\n        \u27e9\n      \n    \n    {\\displaystyle \\langle u,v\\rangle =\\langle Tu,Tv\\rangle }\n  . En particular, com que els m\u00f2duls dels vectors i l'angle entre aquests en un espai prehilberti\u00e0 es defineixen a partir del producte escalar, les transformacions ortogonals preserven els m\u00f2duls i els angles i, per tant, envien les bases ortonormals a bases ortonormals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Explorer 1, oficialment Satellite 1958 Alpha, va ser el primer sat\u00e8l\u00b7lit artificial posat en \u00f2rbita terrestre pels Estats Units. Va ser llan\u00e7at a les 10:48pm EST del 31 de gener (03:48 de l'1 de febrer en GMT), de 1958 des de Cap Canaveral a bord d'un coet Juno, en resposta al llan\u00e7ament de l'Sp\u00fatnik per part de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica quasi quatre mesos abans, comen\u00e7ant aix\u00ed la carrera espacial.La instrumentaci\u00f3 de l'Explorer 1 havia estat dissenyada per un equip de cient\u00edfics dirigits per James Van Allen, i el sat\u00e8l\u00b7lit va permetre descobrir els cinturons de radiaci\u00f3 que envolten la Terra i porten el seu nom: Cinturons de Van Allen.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, l'ondeta de Haar \u00e9s una seq\u00fc\u00e8ncia de funcions que, conjuntament, componen una fam\u00edlia d'ondetes. \u00c9s l'ondeta m\u00e9s simple possible. El desavantatge t\u00e8cnic de l'ondeta de Haar \u00e9s que no \u00e9s cont\u00ednua i, per tant, no \u00e9s derivable.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El cientisme, conegut tamb\u00e9 com a cientificisme o cientifisme, \u00e9s la pretensi\u00f3 que totes les ci\u00e8ncies, naturals i socials, haurien de basar-se en el m\u00e8tode cient\u00edfic, tal com s'aplica en les ci\u00e8ncies experimentals. Coincideix en part amb els postulats del positivisme.En un sentit pejoratiu, es refereix a una imitaci\u00f3 servil de l'estil i els m\u00e8todes propis de les ci\u00e8ncies de la natura, feta en l'\u00e0mbit de les ci\u00e8ncies humanes; com si a aquestes se'ls exig\u00eds aquest servilisme, sota pena de no ser cient\u00edfiques. L'aspecte de cient\u00edfica, o el sotmetiment a la tem\u00e0tica cient\u00edfica, se li exigeix en especial, en aquest context, a la filosofia.\nParteix del sup\u00f2sit que no hi ha un aut\u00e8ntic coneixement fora de la ci\u00e8ncia i que aquesta \u00e9s l'\u00fanica via per acostar-se a la veritat. Sol sorgir d'un racionalisme excessiu que intenta explicar tota la realitat des dels sup\u00f2sits de la ci\u00e8ncia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Syfy, antigament conegut com a Sci Fi, \u00e9s un canal de televisi\u00f3 de pagament, propietat d'NBC Universal Global Networks, que va iniciar les seves emissions als EUA el 24 de setembre de 1994. S'especialitza en s\u00e8ri\u00e8s i pel\u00b7l\u00edcules de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, fant\u00e0stiques i de tem\u00e0tica sobrenatural. Emet en diferents pa\u00efsos i en diverses lleng\u00fces i es pot veure exclusivament a trav\u00e9s de plataformes de televisi\u00f3 de pagament.\nL'any 2009 es realitz\u00e0 el canvi de nom del canal als EUA, passant-se a anomenar Syfy. En altres pa\u00efsos el canvi es realitz\u00e0 l'any seg\u00fcent.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les aig\u00fces negres o fecals s\u00f3n un tipus d'aigua residual que est\u00e0 contaminada amb subst\u00e0ncies fecals i orina, procedents de deixalles org\u00e0niques d'humans o animals. La seva import\u00e0ncia \u00e9s tal que requereix sistemes de canalitzaci\u00f3, tractament i desallotjament. El seu tractament nul o indegut genera greus problemes de contaminaci\u00f3 de l'aigua.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un tub LED \u00e9s un llum LED dissenyat amb un format que es pugui utilitzar com a substitut dels tubs fluorescents tradicionals. Els tubs LED s'adapten als s\u00f2cols i accessoris dels tubs fluorescents de gas tradicionals, per\u00f2, gr\u00e0cies a l'\u00fas de LEDs, duren m\u00e9s i redueixen el consum d'electricitat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Toyota Tundra \u00e9s un vehicle de tipus full size pick-up fabricat per Toyota des de l'any 2000 com a substitut de l'anterior Toyota T100. Fabricat a les plantes de San Antonio (Texas) i Gibson County, Indiana, t\u00e9 un aspecte similar a la Toyota Sequoia i a la Tacoma.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Filosofia natural o filosofia de la naturalesa (en llat\u00ed philosophia naturalis), \u00e9s un terme aplicat a l'estudi de la natura i de l'univers f\u00edsic que fou el predominant abans del desenvolupament de la ci\u00e8ncia moderna. Es considera el precursor de les ci\u00e8ncies naturals, com ara la f\u00edsica.Les disciplines cient\u00edfiques hist\u00f2ricament es van desenvolupar a partir de la filosofia o, m\u00e9s espec\u00edficament, la filosofia natural. En les antigues universitats, les c\u00e0tedres de filosofia natural amb molts anys d'hist\u00f2ria estan actualment ocupades per f\u00edsics principalment. Les nocions modernes de \u00abci\u00e8ncia\u00bb i de \u00abcient\u00edfics\u00bb daten tot just del segle xix (El diccionari angl\u00e8s de Webster remunta l'origen de la paraula \u00abcient\u00edfic\u00bb a l'any 1834). Abans, el mot \u00abci\u00e8ncia\u00bb simplement significava coneixement i l'etiqueta de \u00abcient\u00edfic\u00bb no existia. El tractat cient\u00edfic que Isaac Newton va escriure el 1687 s'anomena Els principis matem\u00e0tics de la filosofia natural.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "IoTivity \u00e9s un protocol de xarxa de la capa aplicaci\u00f3 del model OSI de la Fig.1 creat per aplicacions d'internet de les coses. Fou creat per la Linux Foundation i segueix les especificacions de l'OCF.Caracter\u00edstiques: \nSistema de codi obert basat en estandards oberts (RFC 7252, RFC 7049, RFC 5988...)\nLa capa d'aplicaci\u00f3 es fonamenta en el protocol CoAP (RFC 7252 Constrained Application protocol)Basat en Linux.\nVersions del programari:\nIoTivity 1.2.1 del 2/12/2016.\nIoTivity 1.2.0 del 1/11/2016\nIoTivity 1.1.1 del 31/07/2016\nIoTivity 1.1.0 del 19/04/2016\nIoTivity 1.0.1 del 18/12/2015", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Tallador de mosaic hidr\u00e0ulic \u00e9s un aparell que serveix per tallar el mosaic hidr\u00e0ulic. Va ser inventat pels Germans Boada, fundadors de l'empresa Germans Boada S.A. amb seu a la ciutat de Rub\u00ed i planta productiva situada a Santa Oliva, a la comarca del Pened\u00e8s. El 1951 l'Estat Espanyol li'n concedeix la patent d'invenci\u00f3. En aquests moments l'eina es conserva a l'Espai Tem\u00e0tic d'Eines per la Construcci\u00f3 que l'empresa t\u00e9 a Santa Oliva.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La prova de Finkbeiner o test de Finkbeiner \u00e9s una de les maneres d'observar com els mitjans de comunicaci\u00f3 representen les persones segons el seu g\u00e8nere, proposada l'any 2013 per la periodista Christie Aschwanden. T\u00e9 forma d'una llista recordatori de criteris que revisen el possible sexisme dels articles que parlen sobre biografies de dones, especialment dels camps de l'enginyeria, la t\u00e8cnica i la ci\u00e8ncia, ja que sembla que, per exemple, un matem\u00e0tic \u00e9s matem\u00e0tic com a caracter\u00edstica principal en parlar de la seva feina, per\u00f2 una matem\u00e0tica \u00e9s una dona matem\u00e0tica, i dona com a caracter\u00edstica principal en parlar del seu treball (vegeu principi de la barrufeta). Aschwander va donar-li el nom d'Ann Finkbeiner, que es va negar a escriure en la revista Nature un article sobre una astr\u00f2noma \u00abcom a dona\u00bb.En moltes fonts, les biografies d'enginyeres i cient\u00edfiques destaquen alguns aspectes personals que mai o rarament apareixerien si fossin homes, com t\u00edpicament la seva bellesa o manca d'ella (vegeu cosificaci\u00f3 de la dona), els seus suposats admiradors i amants, la feina del seu marit, la manera de compaginar o no la vida familiar amb la laboral, o com la primera ha influ\u00eft la segona. Per exemple, un article documentat que no passa la prova \u00e9s la necrol\u00f2gica de l'enginyera aeroespacial Yvonne Brill al New York Times, que, escrita l'any 2013, comen\u00e7ava dient \"Cuinava una carn Strogonoff deliciosa, va seguir el seu marit al llarg de tota la seva carrera i va interrompre aquesta durant vuit anys per ocupar-se dels seus tres fills. 'La millor mare del m\u00f3n', segons el seu fill Matthew.\" El diari va ser obligat a modificar-la i ho va fer per una altra en la qual la \"carn Strogonoff\" era substitu\u00efda per \"brillant cient\u00edfica de coets\".", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Crimson \u00e9s una s\u00e8rie de c\u00f2mic de fantasia i terror il\u00b7lustrada pel dibuixant Humberto Ramos i guionitzada per Brian Augustyn, amb elements addicionals al gui\u00f3 de F. G. Haghenbeck i \u00d3scar Pinto. La s\u00e8rie va comen\u00e7ar l'any 1998 i va durar 24 n\u00fameros. Els primers 7 n\u00fameros van ser publicats com a part d'Image Comics a la l\u00ednia Cliffhanger i els 17 darrers van ser publicats per Wildstorm, entre mar\u00e7 de 1999 i febrer de 2001. Tamb\u00e9 es va publicar un n\u00famero especial protagonitzat per la ca\u00e7adora de vampirs Scarlet X i l'origen del vampir Joe, dos dels principals personatges de la s\u00e8rie.La hist\u00f2ria de Crimson est\u00e0 protagonitzada per un jove adolescent anomenat Alex Elder que una nit \u00e9s atacat amb els seus amics per una banda de vampirs. Ekimus, l'\u00faltim vampir d'una antiga ra\u00e7a antecessora de la humanitat salva a Alex i afirma que \u00e9s l'escollit. El protagonista es converteix en un vampir amb poders molt superiors al que \u00e9s normal. La s\u00e8rie segueix les aventures de Alex mentre s'adapta a la seva nova vida i carrega amb les seves responsabilitats. Al seu cam\u00ed aviat apareix Joe, un altre vampir, i Scarlet X, una ca\u00e7adora de vampirs. Tamb\u00e9 hi apareixen altres criatures sobrenaturals com ara homes llop, \u00e0ngels, dracs i temes b\u00edblics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una clau Stillson \u00e9s un nom gen\u00e8ric qualsevol dels diversos tipus de claus dissenyades per fer girar els accessoris de canonades i canonades roscats per al seu muntatge (tensi\u00f3) o desmuntatge (afluixament). La clau Stillson, \u00e9s la forma habitual de clau per a canonades, especialment a Am\u00e8rica del Nord. El nom de Stillson \u00e9s el del titular original de la patent, que va llicenciar el disseny a diversos fabricants. La patent va caducar fa d\u00e8cades.\nLes claus per a canonades no estan pensades per a \u00fas regular en femelles hexagonals ni en altres accessoris. Tanmateix, si una femella hexagonal es fa arrodonida (despullada) de manera que no es pot moure amb les claus est\u00e0ndard, es pot utilitzar una clau per alliberar el cargol o la femella, ja que la clau per a canonades est\u00e0 dissenyada per picar superf\u00edcies met\u00e0l\u00b7liques arrodonides.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un carruatge \u00e9s un vehicle amb rodes arrossegat per un animal de tir. Entre els diversos tipus de carruatge hi ha:\n\nBerlina, cotxe tancat de quatre rodes, comunament de dos seients\nBirlotxo\nBrec (Break), carruatge de quatre rodes destinat al transport d'un gran nombre de passatgers\nCabriol\u00e9, carruatge de dues rodes amb capota, amb una porta en la part davantera que es tanca en dues fulles fins a l'altura dels genolls.\nCalessa, carruatge de dues rodes, obert per davant, per a dues persones\nCarro, vehicle destinat a dur c\u00e0rrega o persones amb un o m\u00e9s eixos i que pot ser de tracci\u00f3 humana o animal.\nCarrossa, cotxe de cerim\u00f2nia, susp\u00e8s sobre molles, de quatre rodes, que t\u00e9 davant la caixa un seient elevat per al cotxer i sovint un replanell al darrere per anar-hi drets els lacais.\nCarruca, carruatge rom\u00e0 de quatre rodes usat pels viatges. Va ser usat per Ner\u00f3.\nCarpentum i Pilentum, carruatges romans utilitzats per les dones per anar a les processons p\u00fabliques, similars al cl\u00e0ssic Harmamaxa.\nCisium, carruatge rom\u00e0 obert, de dues rodes, adaptat per portar persones d'una ciutat a un altra de manera r\u00e0pida. Era tirat generalment per una \u00fanica mula, i podia fer llargs recorreguts en poc temps.\nDilig\u00e8ncia, carruatge que feia un servei regular entre dues poblacions.\nEsseda, carruatge utilitzat a la guerra pels britons, gals, belgues i alguns germ\u00e0nics.\nFaet\u00f3, carruatge de quatre rodes que es pot cobrir, tal com ho desitgem, amb capota.\nReda, era un carruatge rom\u00e0 de viatge. Era d'origen gal i fou el carruatge normalment utilitzat pels romans en els seus viatges a trav\u00e9s de les vies romanes; era prou gran per portar diverses persones i un notable equipatge. Tenia quatre rodes i era portat generalment per dos cavalls. Un conductor es posava al davant i la resta anava al darrere, protegits del sol o la pluja per una tela.\nTartana, carruatge petit cobert i format per dues rodes, present als Pa\u00efsos Catalans. \u00c9s un carro muntat sobre molles de ballesta. Al davant es tanca amb un tauler i per darrere t\u00e9 una porteta amb cristall. Seients laterals.\nVict\u00f2ria\nXarret, cotxe lleuger de dues rodes i dos o quare seients", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Gen\u00e8ses, subtitulada \u00abSciences socials et histoire\u00bb, \u00e9s una revista cient\u00edfica francesa internacional trimestral, d'hist\u00f2ria i ci\u00e8ncies socials, fundada l'any 1990 per l'historiador G\u00e9rard Noiriel, el polit\u00f2leg Michel Offerl\u00e9, l'economista Robert Salais, el soci\u00f2leg Christian Topalov i el jurista Olivier Beaud, amb el suport del Centre Nacional de la Recerca Cient\u00edfica i el Centre national du livre. Va ser editada al principi per la Calmann-L\u00e9vy i posteriorment per l'editorial Belin.Segueix una l\u00ednia editorial lineal on el concepte \u00e9s que la \u00abhist\u00f2ria \u00e9s essencial per al coneixement i la comprensi\u00f3 dels fen\u00f2mens socials i pol\u00edtics; a canvi, la hist\u00f2ria ha d'escriure's tamb\u00e9 utilitzant les eines forjades per les altres ci\u00e8ncies socials\u00bb. Edita recerques originals de diferents \u00e0rees geogr\u00e0fiques i disciplines, sempre dins els dos grans \u00e0mbits de ci\u00e8ncies socials i hist\u00f2ria.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un marc tecnol\u00f2gic \u00e9s un tipus d'estructura que es constitueix a trav\u00e9s de la interacci\u00f3 continuada entre membres d'un grup social i un artefacte. Durant aquest proc\u00e9s es constitueixen certes pr\u00e0ctiques, discursos, objectius o problemes que poden marcar el futur tant de l'artefacte com del grup social en q\u00fcesti\u00f3.A difer\u00e8ncia dels paradigmes kuhnians en l'\u00e0mbit de la tecnologia, en el programa SCOT s'utilitza el concepte de marc tecnol\u00f2gic (technological frame) incloent no nom\u00e9s t\u00e8cnics, cient\u00edfics o especialistes ( comunitat cient\u00edfico-t\u00e8cnica ) sin\u00f3 qualsevol grup social que interaccioni d'alguna manera amb l'artefacte, incloent-hi individus. Cada individu pot pert\u00e0nyer simult\u00e0niament a diversos marcs tecnol\u00f2gics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els operadors booleans s\u00f3n paraules o s\u00edmbols que permeten connectar de forma l\u00f2gica conceptes o grups de termes per aix\u00ed ampliar, limitar o definir les teves cerques r\u00e0pidament. S\u00f3n molt senzills d'usar i poden incrementar considerablement l'efic\u00e0cia de les cerques tem\u00e0tiques i bibliogr\u00e0fiques de qualsevol tipus de documentaci\u00f3.Estant destinada a representar els valors de veritat de la l\u00f2gica i l'\u00e0lgebra booleana, porta el nom de George Boole, fundador a mitjan segle xix portant de refer\u00e8ncia ep\u00f2nima el seu propi nom. El tipus de dades booleana s'associa principalment a estats condicionals. Aquest \u00e9s un cas especial del tipus de dades l\u00f2giques, ja que la l\u00f2gica no sempre \u00e9s de tipus boole\u00e0. Els motors de cerca d'Internet permeten l'\u00fas d'operadors booleans; l'\u00fas adequat d'aquests operadors permet millors resultats en la recuperaci\u00f3 d'informaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Operaci\u00f3 Paperclip (originalment Operaci\u00f3 Overcast) era el nom en clau de l'operaci\u00f3 realitzada pel Servei d'Intel\u00b7lig\u00e8ncia i Militar dels Estats Units, per extreure d'Alemanya cient\u00edfics especialitzats en les anomenades Armes Meravelloses del Tercer Reich, com coets, armes qu\u00edmiques i experimentaci\u00f3 m\u00e8dica despr\u00e9s de l'esfondrament del r\u00e8gim nazi durant la Segona Guerra Mundial.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El sistema pr\u00e9mer per parlar (tamb\u00e9 conegut com a PTT, de l'angl\u00e8s Push to Talk), \u00e9s un m\u00e8tode per parlar en l\u00ednies half-duplex de comunicaci\u00f3, prement un bot\u00f3 per transmetre i alliberant-lo per rebre. Aquest tipus de communicaci\u00f3n permet trucades de tipus un-a-un o b\u00e9 un-a-diversos (trucades de grups).\nEl PTT \u00e9s una caracter\u00edstica que est\u00e0 disponible en gaireb\u00e9 tots els equips de r\u00e0dio, siguin port\u00e0tils o m\u00f2bils, a m\u00e9s en certs models de tel\u00e8fon m\u00f2bil.\nConversar a l'estil walkie-talkie no \u00e9s la novetat del PTT, ja ho fan xarxes de trunking tipus RadioRed, Actionet, TETRA. La novetat \u00e9s poder fer-ho des d'un m\u00f2bil convencional i sense l\u00edmit de dist\u00e0ncia, amb una cobertura universal.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Dins l'univers de Star Trek, el motor d'espores (Displacement-Activated Spore Hub Drive o spore drive o s-drive) \u00e9s una forma de propulsi\u00f3 que permet traslladar-se a qualsevol lloc de l'univers en pocs segons. Va apar\u00e8ixer per primer cop a la s\u00e8rie de 2017 Star Trek: Discovery.\nEl motor d'espores va ser desenvolupat a partir de les idees de Paul Stamets i Straal. Es basa en l'exist\u00e8ncia d'una xarxa de micelis, que \u00e9s un subespai que cont\u00e9 els micelis del fong Prototaxites Stellaviatori. Es pot accedir a la xarxa mitjan\u00e7ant les espores de P. stellaviatori i possibilita el viatge a enormes dist\u00e0ncies. Formes de vida com els tard\u00edgrads poden viatjar per la xarxa d'una forma natural.\nLa recerca dels tinents Paul Stamets i Straal, es basa en el fet que a nivell qu\u00e0ntic no hi ha difer\u00e8ncia entre la biologia i la f\u00edsica, i les espores no son tan sols les progenitores de la pansp\u00e8rmia, si no que tamb\u00e9 son els elements b\u00e0sics d'energia de l'univers. Un motor basat en aquestes espores permet fer salts dins la xarxa de micelis que cobreixen tot l'univers, que permet a la nau, hipot\u00e8ticament, anar a qualsevol punt de l'espai en q\u00fcesti\u00f3 de segons.\nEs van dissenyar dues naus per investigar aquesta tecnologia, la USS Glenn i la USS Discovery per duplicar els equips i avan\u00e7ar en la investigaci\u00f3. A l'inici, els salts que proporciona el motor son curts en el temps i en l'espai, sense poder controlar el punt de dest\u00ed. En un moment donat, la USS Glenn, on el cient\u00edfic principal \u00e9s Straal, aconsegueix fer salts m\u00e9s llargs, aconseguint saltar fins a 90 anys llum en un salt de nom\u00e9s 1,3 segons. Aix\u00f2 ho va aconseguir fent servir la capacitat d'un tard\u00edgrad que viu en simbiosi amb els fongs i \u00e9s capa\u00e7 de viatjar per la xarxa de micelis. Poc despr\u00e9s, en un altre salt de prova, la Glenn es va apropar massa a un Firewall de radiaci\u00f3 de Hawking i va morir tota la seva tripulaci\u00f3.La Discovery va investigar els successos que havien causat la mort de la tripulaci\u00f3 de la seva nau bessona i va aconseguir emportar-se el tard\u00edgrad i entendre com usar-lo per fer servir el motor de manera segura. Aquesta informaci\u00f3 es va enviar a la flota estel\u00b7lar per activar la cerca d'aquesta esp\u00e8cie i el desenvolupament massiu del motor d'espores.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'economia de baix carboni (acr\u00f2nim en angl\u00e8s: LCE) o economia de baix combustible f\u00f2ssil (LFFE) \u00e9s un concepte referit a una economia que emet un m\u00ednim d'emissions de gas d'hivernacle (GHG) cap a la biosfera, i espec\u00edficament es refereix al gas d'hivernacle di\u00f2xid de carboni.\nMolts cient\u00edfics i l'opini\u00f3 p\u00fablica han arribat a la conclusi\u00f3 que l'acumulaci\u00f3 de gasos amb efecte d'hivernacle (sobretot CO\u2082) en l'atmosfera \u00e9s degut a l'activitat dels humans, i per aix\u00f2 el clima est\u00e0 canviant. Les concentracions elevades d'aquests gasos estan produint un escalfament global que afecta el clima a llarg termini, i tindran conseq\u00fc\u00e8ncies sobre la humanitat en un futur previsible. Globalment s'ha implementat aquesta economia de baix carboni, i per tant, serveix com a mitj\u00e0 per evitar el catastr\u00f2fic canvi clim\u00e0tic, i com a antecessor d'una societat de zero emissions de di\u00f2xid de carboni i una economia d'energia renovable.\nPer evitar un canvi clim\u00e0tic antropog\u00e8nic en el futur, totes les nacions haurien de considerar que les societats de carboni intensiu i superpoblades hauran d'arribar a societats i economies de zero emissions de di\u00f2xid de carboni. Diversos pa\u00efsos s'han comprom\u00e8s a reduir els nivells de CO\u2082, per\u00f2 no de forma nul\u00b7la, i afirmen que les emissions es redueixen en un 100% per compensacions d'emissions m\u00e9s que cessament de tota emissi\u00f3 (neutralitat de carboni).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una trompa d'aigua \u00e9s un compressor de gas que usa la for\u00e7a de l'aigua. En la seva aplicaci\u00f3 m\u00e9s t\u00edpica s'aprofitava un salt d'aigua per a comprimir aire.\nLes trompes d'aigua proporcionaven aire comprimit en les fargues catalanes d'Europa i els Estats Units. La pres\u00e8ncia d'una trompa hidr\u00e0ulica s'associa a la farga catalana, un sistema de producci\u00f3 de ferro i acer a partir de mineral de ferro i carb\u00f3 vegetal.\nA la ciutat de Paris s'usaren trompes d'aigua per a comprimir l'aire que accionava els primers generadors el\u00e8ctrics. Als Alps les trompes d'aigua permeteren ventilar els primers t\u00fanels alpins.Les trompes hidr\u00e0uliques poden ser de dimensions molt grans.A les instal\u00b7lacions de Canadian Hydro Developers Ragged Chute a New Liskeard, Ontario, l'aigua cau per un forat de 107 m de profunditat i 2,7 m d'ampl\u00e0ria per generar aire comprimit per a equips i ventilaci\u00f3 de mines.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un vide\u00f2fon (tamb\u00e9 conegut com a videotel\u00e8fon) \u00e9s un tel\u00e8fon amb una pantalla de v\u00eddeo capa\u00e7 de realitzar comunicacions entre dues o m\u00e9s persones en temps real.\nEls vide\u00f2fons s\u00f3n particularment d'ajuda per als sords i muts perqu\u00e8 puguin comunicar-se a trav\u00e9s de la llengua de signes, i tamb\u00e9 per a aquells que necessitin assist\u00e8ncia m\u00e8dica visual o serveis d'educaci\u00f3 a dist\u00e0ncia. Aquests dispositius existeixen fa bastants anys. En els anys 90 utilitzaven l\u00ednies XDSI i avui dia hi ha molts models de tel\u00e8fons IP que tenen aquesta possibilitat. El desenvolupament d'algoritmes m\u00e9s avan\u00e7ats de compressi\u00f3 d'imatges (com ara H.264) han perm\u00e8s que aquesta funcionalitat s'estengui arreu. El nom vide\u00f2fon no est\u00e0 tan estandarditzat com la seva antiga contrapart tel\u00e8fon, fet que ha creat una varietat de noms i termes al voltant del m\u00f3n, en alguns casos fins i tot dins d'un mateix pa\u00eds o regi\u00f3. El TERMCAT concretament nom\u00e9s el defineix en la seva varietat de tel\u00e8fon m\u00f2bil.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El micr\u00f2fon visual \u00e9s un codi o algorisme que, partint de qualsevol gravaci\u00f3 de c\u00e0mera DSLR capa\u00e7 de gravar a alta velocitat, magnifica certs canvis i oscil\u00b7lacions en les imatges i ens mostra informaci\u00f3 addicional sobre les imatges que no obtindr\u00edem a simple vista. El codi, \u00e9s capa\u00e7 d'interpretar aquestes vibracions i transformar-les en un senyal d'\u00e0udio obtenint una qualitat similar a les primeres gravacions de fon\u00f2graf.\nEl funcionament \u00e9s l'equivalent al d'un microscopi per\u00f2 en lloc d'augmentar la imatge per veure coses petites, augmenta els petits moviments que generen els objectes en rebre influ\u00e8ncia d'ones mec\u00e0niques (com per exemple sonores) per obtenir informaci\u00f3.\nHi ha altres sistemes de visi\u00f3 per computadora que obtenen informaci\u00f3 addicional d'una gravaci\u00f3, imatge o \u00e0udio com la llum estructurada (que obt\u00e9 informaci\u00f3 3D gravant patrons de llum), radiografies (que enregistren radiacions no visibles) o l'ecolocalitzaci\u00f3 (que obt\u00e9 informaci\u00f3 3D a partir de reflexions d'ones sonores en superf\u00edcies).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Gallt Llanerch - Coed Gelli-deg \u00e9s un Indret d'Especial Inter\u00e8s Cient\u00edfic (o SSSI, per les seves sigles en angl\u00e8s) situat a Cwm Gwaun, Sir Benfro, Gal\u00b7les. Va ser designat SSSI el gener del 1954 en un intent de protegir els seus fr\u00e0gils elements biol\u00f2gics. La zona t\u00e9 una \u00e0rea de 30.47 hect\u00e0rees i \u00e9s gestionada pel Cyfoeth Naturiol Cymru.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un cubell \u00e9s un recipient obert, normalment troncoc\u00f2nic i m\u00e9s ample que alt, que pot incloure nanses. En general \u00e9s d'acer galvanitzat, antigament de fusta, d'altres metalls (com zenc, coure o bronze) o avui dia de pl\u00e0stic. En la fabricaci\u00f3 del vi, el cubell \u00e9s el clot petit, al costat del cup on passa el vi separat de la brisa. Etimol\u00f2gicament, \u00e9s el diminutiu de cup, del llat\u00ed cupa (bota).Amb l'arribada de l'aigua corrent, els banys i els electrodom\u00e8stics, el seu \u00fas va minvar. La paraula va obtindre una segona vida per designar \u00abcubells de porta a porta\u00bb amb tapa per la recollida d'escombraries.El cubell tradicional -m\u00e9s sovint de pl\u00e0stica- queda un estri de la llar en els pa\u00efsos en desenvolupament, on continua sent utilitzat amb moltes finalitats diferents, principalment a l'entorn de la cuina o per rentar la roba. Pot servir com contenidor per recollir i netejar els aliments. Tamb\u00e9 es pot fer servir per portar la roba bruta a rentar, des de la llar fins al safareig p\u00fablic, i un cop neta per portar-la de tornada cap a la llar perqu\u00e8 s'assequi.\nAvui dia el lloc on se'n fabriquen m\u00e9s principalment \u00e9s el sud-est d'\u00c0sia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Urtx, amb el subt\u00edtol Urtx: revista cultural de l'Urgell \u00e9s una revista cultural d'Humanitats de la comarca de l'Urgell, publicada des del 1989 i de periodicitat anual.\u00c9s una publicaci\u00f3 de car\u00e0cter referencial en el camp de la historiografia i les ci\u00e8ncies socials a les terres de Lleida. El nom de la revista revela el top\u00f2nim d'origen basc de l'Urgell. Es tracta d'una publicaci\u00f3 impulsada conjuntament per l'Ajuntament de T\u00e0rrega i el Museu Comarcal de T\u00e0rrega, amb l'objectiu d'omplir el buit que hi havia a la ciutat i a la comarca en l'\u00e0mbit de les publicacions d'estudis i investigacions. En aquest sentit, la revista s'ent\u00e9n com una plataforma de publicaci\u00f3 i divulgaci\u00f3 de la cultura i la hist\u00f2ria comarcal arreu de les terres catalanes. La seva evoluci\u00f3 est\u00e0 vinculada a la participaci\u00f3 d'altres institucions: la Diputaci\u00f3 de Lleida i la Generalitat de Catalunya, a partir del 1990, amb el n\u00famero 2, i de l'Institut d'Estudis Ilerdencs des del 1994, amb el n\u00famero 6. Durant la seva hist\u00f2ria, la revista ha publicat articles relacionats amb mat\u00e8ries com la hist\u00f2ria, la geografia, l'art, l'arqueologia, l'antropologia, l'urbanisme, l'economia, la sociologia, la ling\u00fc\u00edstica, la museologia, l'arxiv\u00edstica, l'arquitectura o biografies, entre altres, centrats especialment en T\u00e0rrega, l'Urgell i les comarques de la plana de Lleida.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els ne\u00f2pates s\u00f3n persones que cometen agressions i delictes per mostrar-los a les xarxes socials, aprofitant l'element d'anonimitat que aquestes permeten, amb l'objectiu de deixar anar les seves frustracions i fantasies, de manera que la societat els reconegui. S\u00f3n persones que pugen a internet delictes en cerca del reconeixement del p\u00fablic que els observa.\nEtimol\u00f2gicament, el terme ne\u00f2pata est\u00e0 format per \"neo-\", terme que en grec significa nou o recent, i tamb\u00e9 per \"-phatos\", que significa sentiment o sofriment. Per tant, \u00e9s una nova manera de crear sofriment, un nou tipus de psicopatia que involucra els mitjans audiovisuals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "BioOne \u00e9s un editor de recerca cient\u00edfica sense \u00e0nim de lucre.BioOne es va establir el 1999 a Washington, DC, com a organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre 501 (c) (3) per cinc col\u00b7laboradors acad\u00e8mics: l'American Institute of Biological Sciences, l'Scholarly Publishing and Academic Resources Coalition (SPARC), La Universitat de Kansas, Greater Western Library Alliance i Allen Press.\nEl principal impuls per a la creaci\u00f3 de BioOne va ser el desig com\u00fa entre les parts interessades acad\u00e8miques clau d\u2019una alternativa a la publicaci\u00f3 acad\u00e8mica comercial.La meitat dels ingressos de la quota de subscripci\u00f3 de BioOne Complete es reparteixen entre els editors participants.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Hooker's Icones Plantarum, (abreujat Hooker's Icon. Pl.), va ser una s\u00e8rie de llibres il\u00b7lustrats amb descripcions bot\u00e0niques que va ser fundada el 1867 i editada amb el nom de Hooker's Icones Plantarum; or Figures, with brief Descriptive Characters and Remarks of New or Rare Plants. Va ser precedida per Icon. Pl.\nPer a m\u00e9s informaci\u00f3 vegeu Icones Plantarum.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "SimpliciTI \u00e9s un protocol de comunicacions sense cables via r\u00e0dio-freq\u00fc\u00e8ncia (xarxa sense fil). Est\u00e0 dirigit al sector dom\u00e8stic (dom\u00f2tica), edificis terciaris (imm\u00f2tica) i a ciutats (urb\u00f2tica: xarxa d'\u00e0rea metropolitana). SimpliciTI est\u00e0 basat en la norma IEEE 802.15.4 i destinat a crear xarxes d'\u00e0rea personal de baixa pot\u00e8ncia i baixa velocitat de transmissi\u00f3 de dades. SimpliciTI \u00e9s dissenyat i propietat de l'empresa Texas Instruments. Aquest protocol pot \u00e9sser emprat en la Internet de les coses.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una alarma d'incendi \u00e9s una protecci\u00f3 contra el foc que s'activa quan un sensor detecta un esdeveniment, sigui aquest fum o un canvi brusc de la temperatura. Aquest dispositiu pot ser electromec\u00e0nic, electr\u00f2nic, de campana o de cl\u00e0xon. Tot aquest equip de dispositius adverteix a la gent d'un edifici, d'unes oficines, d'un local, etc., d'un possible incendi, per realitzar l'evacuaci\u00f3. Les alarmes d'incendi poden produir diverses classes de sons. L'equip adverteix a la gent d'un edifici d'un possible incendi, per a realitzar l'evacuaci\u00f3. Algunes alarma d'incendi poden produir diverses diverses classes de sons, incloent-hi el patr\u00f3 temporal Code-3:\n\npols de 0,5 segons\npausa de 0,5 segons\npols de 0,5 segons\npausa de 0,5 segons\npausa d'1,5)que va ser dissenyat per ser un patr\u00f3 diferent, i es va utilitzar nom\u00e9s per als prop\u00f2sits de l'evacuaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El premi GlaxoSmithKline \u00e9s atorgat per la Royal Society of London \"per contribucions originals a ci\u00e8ncies m\u00e8diques i veterin\u00e0ries publicades en un termini de deu anys a partir de la data del premi\". Patrocinat per GlaxoSmithKline, la medalla s\u2019atorga amb un regal de 2500 lliures esterlines. La medalla es va concedir per primera vegada el 1980 a C\u00e9sar Milstein \"en reconeixement al seu pioner en la producci\u00f3 d'anticossos monoclonals a partir de l\u00ednies cel\u00b7lulars h\u00edbrides i que va iniciar la seva aplicaci\u00f3 a tot el m\u00f3n en molts camps de la biologia i la medicina\", i des de llavors ha estat atorgada 13 vegades.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La taula braser o el tendur \u00e9s una taula circular, rectangular o quadrada, prove\u00efda d'un bastidor. Es tracta d'una taula de fusta normalment rodona, encara que no exclusivament, coberta amb unes faldilles de tela gruixuda que poden arribar gaireb\u00e9 fins a terra, a la part inferior pot portar una tarima de fusta amb un forat circular central per col\u00b7locar-hi un braser.\nLa taula braser va ser un sistema de calefacci\u00f3 molt com\u00fa, abans de la popularitzaci\u00f3 de la calefacci\u00f3 central i de vegades com a complement. La fam\u00edlia s'hi reunia al voltant, posant les cames sota les faldilles per mantenir-les calentes. Encara que a vegades, si no es tenia cura, es podien produir cremades superficials a la pell. Actualment, encara que ha caigut bastant en des\u00fas, a Catalunya encara se'n comercialitzen en forma rodona o rectangular, i se solen utilitzar brasers el\u00e8ctrics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Reshma Saujani (Illinois, 18 de novembre de 1975) \u00e9s una pol\u00edtica i advocada, fundadora de l'organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre Girls Who Code, dedicada a difondre la ci\u00e8ncia inform\u00e0tica entre les noies, amb la missi\u00f3 de reduir la bretxa de g\u00e8nere en tecnologia i de canviar la imatge de que \u00e9s i com treballa una programadora. Pr\u00e8viament va ser Deputy Public Advocate a Nova York.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Marie Victoire Lebour (20 d'agost de 1876 - 2 d'octubre de 1971) va ser una bi\u00f2loga marina anglesa coneguda pel seu estudi dels cicles de vida de diversos animals marins. Va publicar m\u00e9s de 175 treballs durant la seva llarga carrera.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una societat cient\u00edfica \u00e9s una associaci\u00f3 de professionals, investigadors, especialistes o erudits d'una branca del coneixement o de les ci\u00e8ncies en general, que els permet reunir-se, exposar els resultats de les seves investigacions, confrontar-los amb els dels seus col\u00b7legues o especialistes dels mateixos dominis del coneixement, i difondre'n els treballs a trav\u00e9s de publicacions especialitzades.La majoria de societats erudites s\u00f3n organitzacions sense \u00e0nim de lucre, i moltes s\u00f3n associacions professionals. Les seves activitats solen incloure la celebraci\u00f3 de confer\u00e8ncies acad\u00e8miques peri\u00f2diques per a la presentaci\u00f3 i discussi\u00f3 de nous resultats de recerca i la publicaci\u00f3 o el patrocini de revistes acad\u00e8miques de la seva disciplina. Alguns tamb\u00e9 actuen com a organismes professionals, regulant les activitats dels seus membres en l'inter\u00e8s p\u00fablic o en l'inter\u00e8s col\u00b7lectiu dels membres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En diferents camps de la ci\u00e8ncia, el valor nominal indica el valor te\u00f2ric o ideal de qualsevol cosa que pugui ser quantificable, en oposici\u00f3 al valor real, que \u00e9s el que s'obt\u00e9 en un mesurament donat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La microret\u00edcula met\u00e0l\u00b7lica (en angl\u00e8s: Metallic Microlattices, UM) \u00e9s un material met\u00e0l\u00b7lic, sint\u00e8tic i por\u00f3s format per una escuma met\u00e0l\u00b7lica ultralleugera, composta a base de nano tubs met\u00e0l\u00b7lics, de l'aliatge n\u00edquel-f\u00f2sfor, que es troben entrella\u00e7ats diagonalment en forma de xarxa amb una m\u00ednima separaci\u00f3 entre aquests. Es va desenvolupar per part de Tobias Schadlerde, HRL laboratoris i la universitat de Calif\u00f2rnia a Malib\u00fa, Irvine i Caltech. Publicat per primer cop a la revista Science, en la secci\u00f3 del \u201cJournal\u201d el 18 de novembre de 2011.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una tanca o barrera de contenci\u00f3 pot ser present a prop de la traject\u00f2ria d'un objecte en moviment, on particularment existeix la probabilitat que hi pugui haver una col\u00b7lisi\u00f3 amb un dany relativament significant donat la seva massa i velocitat amb relaci\u00f3 al seu contorn.\n\nJa que en la pr\u00e0ctica, hi ha diferents formes d'absorbir un cop, ja sigui mitjan\u00e7ant dissenys intencionals o emprant objectes de la natura, les propietats dels materials involucrats en el xoc s\u00f3n de gran import\u00e0ncia en refer\u00e8ncia a l'esdeveniment, i com a conseq\u00fc\u00e8ncia, als resultats.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El terme humanoide es refereix a qualsevol \u00e9sser l'estructura corporal del qual s'assembla a la d'un \u00e9sser hum\u00e0.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La targeta Octopus \u00e9s una targeta moneder recarregable, amb processador incorporat, que no necessita posar-se en contacte per ser utilitzada en sistemes de pagaments electr\u00f2nics a Hong Kong. Originalment llan\u00e7ada el setembre de 1997 com a targeta de pagament per al servei p\u00fablic de transport de la ciutat, la targeta Octopus s'ha convertit en un sistema de pagament d'ampli \u00fas en botigues, supermercats, restaurants i altres tipus de negocis de venda. Al mateix temps s'ha desenvolupat un segon mercat en sistemes de seguretat, d'acc\u00e9s a immobles i escoles. Per utilitzar-la nom\u00e9s cal apropar-la a un lector Octopus i la rec\u00e0rrega es pot realitzar amb m\u00e0quines que accepten diners en efectiu o directament per transfer\u00e8ncia des d'una targeta de cr\u00e8dit o compte bancari.\n\nOctopus s'ha convertit en un dels m\u00e9s exitosos sistemes de pagament electr\u00f2nic, amb prop de 12 milions de targetes en circulaci\u00f3 (prop del doble de la poblaci\u00f3 de Hong Kong) i prop de 8 milions de transaccions di\u00e0ries. L'operador, un consorci en el qual participa el sistema de transport de Hong Kong, ha guanyat contractes per instal\u00b7lar sistemes similars en els Pa\u00efsos Baixos i en la prov\u00edncia xinesa de Changsha.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un motor as\u00edncron \u00e9s un motor el\u00e8ctric alimentat amb corrent altern. El motor as\u00edncron o motor d'inducci\u00f3 es fonamenta en els corrents indu\u00efts en el rotor a partir del camp magn\u00e8tic giratori de l'estator. Per aix\u00f2 s'anomena m\u00e0quina d'inducci\u00f3. Com que per poder induir un corrent al rotor cal que aquest estigui sotm\u00e8s a una variaci\u00f3 del flux magn\u00e8tic generat per l'estator a la freq\u00fc\u00e8ncia d'alimentaci\u00f3, o de sincronisme, el rotor es desmagnetitza quan arriba a la de sincronisme, ja que no veu variaci\u00f3 de flux magn\u00e8tic, i \u00e9s per aix\u00f2 que girar\u00e0 a una velocitat diferent a la del camp estat\u00f2ric i per tant gira de manera asincr\u00f2nica.\n\nEl motor as\u00edncron \u00e9s el tipus de motor el\u00e8ctric m\u00e9s habitual i en concret el motor as\u00edncron trif\u00e0sic \u00e9s el tipus de motor en general m\u00e9s utilitzat a la ind\u00fastria, sobretot pel seu cost inferior, a igual pot\u00e8ncia, comparat amb els altres. Un altre avantatge \u00e9s la seva simplicitat, que a m\u00e9s del baix preu fa que sigui f\u00e0cil de mantenir. El motor monof\u00e0sic, en canvi, t\u00e9 un rendiment inferior, per la qual cosa se sol emprar per a electrodom\u00e8stics i aparells dom\u00e8stics de poca pot\u00e8ncia.No es pot variar la velocitat ni, per tant, la pot\u00e8ncia, d'un motor as\u00edncron de manera gradual. La velocitat de funcionament dep\u00e8n de la freq\u00fc\u00e8ncia d'alimentaci\u00f3 i del nombre de pols.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El terme paradigma significa \u00abexemple\u00bb o \u00abmodel\u00bb. En tot l'\u00e0mbit cient\u00edfic, religi\u00f3s o un altre context epistemol\u00f2gic, el terme paradigma pot indicar el concepte d'esquema formal d'organitzaci\u00f3, i ser utilitzat com a sin\u00f2nim de marc te\u00f2ric o conjunt de teories. Aquest concepte va ser originalment espec\u00edfic de la gram\u00e0tica, el 1992 el diccionari Merriam-Webster definia el seu \u00fas nom\u00e9s en aquest context, o en ret\u00f2rica per referir-se a una par\u00e0bola o una faula. En ling\u00fc\u00edstica, Ferdinand de Saussure va fer servir paradigma per referir-se a una classe d'elements amb similituds. El terme t\u00e9 tamb\u00e9 un significat en el terreny de la psicologia referint-se a acceptacions d'idees, pensaments, creences incorporades generalment durant la nostra primera etapa de vida que s'accepten com a veritables o falses sense posar-les a prova d'una nova an\u00e0lisi.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Icones Plantarum (abreujat Icon. Pl.) \u00e9s una extensa s\u00e8rie de volums publicats d'il\u00b7lustraci\u00f3 bot\u00e0nica, iniciat per Sir William Jackson Hooker. El nom en llat\u00ed de l'obra significa \"Les il\u00b7lustracions de les plantes\". Les il\u00b7lustracions s'han extret d'esp\u00e8cimens d'herbari de l'herbari de Hooker, i, posteriorment, de l'herbari de Kew Gardens. Hooker va ser l'autor dels primers deu volums, produ\u00efts entre 1837 i 1854. El seu fill, Sir Joseph Dalton Hooker, va ser el responsable dels volums X-XIX (la major part de la s\u00e8rie III). Daniel Oliver va ser l'editor dels volums XX-XXIV. El seu successor va ser William Turner Thiselton-Dyer. La s\u00e8rie compta ara amb quaranta volums.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una incubadora o estufa de cultius \u00e9s un dispositiu utilitzat per fer cr\u00e9ixer i mantenir cultius microbiol\u00f2gics o cultius cel\u00b7lulars. La incubadora mant\u00e9 la temperatura, la humitat i altres par\u00e0metres ambientals \u00f2ptims com el contingut de CO2 i oxigen de l'atmosfera interior. Les incubadores s\u00f3n essencials per a molts treballs experimentals en biologia cel\u00b7lular, microbiologia i biologia molecular i s'utilitzen per cultivar c\u00e8l\u00b7lules tant bacterianes com eucariotes.\nLes incubadores m\u00e9s senzilles s\u00f3n caixes a\u00efllades amb una resist\u00e8ncia ajustable, que solen pujar de 60 a 65 \u00b0C la temperatura atmosf\u00e8rica, encara que algunes poden anar lleugerament m\u00e9s altes (generalment no m\u00e9s de 100 \u00b0C). La temperatura m\u00e9s utilitzada tant per a bacteris com l'E. coli d'\u00fas freq\u00fcent com per a c\u00e8l\u00b7lules de mam\u00edfers \u00e9s d'aproximadament 37 \u00b0C, ja que aquests organismes creixen b\u00e9 en aquestes condicions. Per a altres organismes utilitzats en experiments biol\u00f2gics, com ara el llevat germinatiu Saccharomyces cerevisiae, una temperatura de creixement de 30 \u00b0C \u00e9s \u00f2ptima.\nLes incubadores m\u00e9s elaborades tamb\u00e9 poden incloure la capacitat de baixar la temperatura (a trav\u00e9s de la refrigeraci\u00f3) o la capacitat de controlar la humitat o els nivells de CO2. Aix\u00f2 \u00e9s important en el cultiu de c\u00e8l\u00b7lules de mam\u00edfers, on la humitat relativa sol ser >80% per evitar l'evaporaci\u00f3 i s'aconsegueix un pH lleugerament \u00e0cid mantenint un nivell de CO2 del 5%.\nLa hist\u00f2ria de les incubadores \u00e9s antiga, ja que s\u00f3n una imitaci\u00f3 de la incubaci\u00f3 d'ous dels ocells ov\u00edpars.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En la ci\u00e8ncia, un valor o resultat nul \u00e9s un resultat sense el contingut previst, \u00e9s a dir, el resultat proposat est\u00e0 absent. \u00c9s un resultat experimental que no mostren un efecte contrari esperat. Aix\u00f2 no implica un resultat de zero o res, simplement un resultat que no \u00e9s compatible amb la hip\u00f2tesi. El terme \u00e9s una traducci\u00f3 del llat\u00ed cient\u00edfic nullus resultarum, significant \"sense conseq\u00fc\u00e8ncia\".", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un Site of Special Scientific Interest (Indret d'Especial Inter\u00e8s Cient\u00edfic) o SSSI, per les seves sigles en angl\u00e8s, \u00e9s una designaci\u00f3 de conservaci\u00f3 que indica una \u00e0rea protegida al Regne Unit. Els SSSI s\u00f3n el pilar b\u00e0sic en qu\u00e8 se centra la legislaci\u00f3 de conservaci\u00f3 de la naturalesa a la Gran Bretanya, essent la major part de les altres lleis de conservaci\u00f3 natural o geol\u00f2gica basades en els mateixos SSSI, com ara les National Nature Reserve, la Ramsar Convention, les Special Protection Area o les Special Area of Conservation. L'acr\u00f2nim \"SSSI\" sovint es pronuncia \"triple-S I\".", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La via verda, en l'acc\u00e9s obert, \u00e9s la via a trav\u00e9s de la qual l'autor diposita, o autoarxiva, en un repositori institucional (com pot ser per exemple, el DDD o Dip\u00f2sit Digital de Documents de la UAB, el RECERCAT o dip\u00f2sit cooperatiu de documents digitals que inclou la literatura de recerca de les universitats i dels centres d'investigaci\u00f3 de Catalunya, o Digital.CSIC, el dip\u00f2sit institucional del Consell Superior d'Investigacions Cient\u00edfiques) o tem\u00e0tic, les versions pr\u00e8vies dels articles publicats a les revistes de subscripci\u00f3. Aquestes versions pr\u00e8vies poden ser: la 'versi\u00f3 enviada' (tamb\u00e9 coneguda com a submitted o preprint) o la 'versi\u00f3 acceptada pr\u00e8via a la maquetaci\u00f3 de l'article' (accepted o postprint). Habitualment, la via verda implica algun tipus d'embargament, que pot anar dels 6 als 24 mesos, sobre les versions autoarxivades als repositoris. Aquesta modalitat implica que l\u2019autor publica la seva recerca en una revista de subscripci\u00f3 sense haver de pagar cap tipus de cost. A canvi, la revista es queda els drets d'explotaci\u00f3 del document i en restringeix l'acc\u00e9s a trav\u00e9s de la subscripci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El knock-in (en catal\u00e0 significa clavar), en la biologia molecular, \u00e9s un sistema d'enginyeria gen\u00e8tica de clonaci\u00f3 que \u00e9s una variant de l'anomenat knock-out.\nEl sistema Knock-in implica la introducci\u00f3 d'un cDNA en un locus particular del cromosoma de l'organisme. Normalment es fa utilitzant un ratol\u00ed de laboratori. Per tant un ratol\u00ed knock-in \u00e9s aquell al qual se li ha substitu\u00eft una seq\u00fc\u00e8ncia g\u00e8nica per una altra diferent o modificada.\nLa difer\u00e8ncia entre la tecnologia knock-in i la tecnologia transg\u00e8nica \u00e9s que la del knock-in implica un gen inserit en un locus espec\u00edfic i que \u00e9s una inserci\u00f3 amb una diana objectiu.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En biologia, la nomenclatura filogen\u00e8tica, sovint coneguda com a nomenclatura clad\u00edstica, \u00e9s un m\u00e8tode de nomenclatura dels t\u00e0xons que fa servir definicions filogen\u00e8tiques per als noms dels t\u00e0xons. Aquest enfocament contrasta amb el m\u00e8tode tradicional, que defineix els t\u00e0xons a partir d'un tipus, que pot ser un esp\u00e8cimen o un t\u00e0xon de categoria baixa, juntament amb una descripci\u00f3. Encara no hi ha cap reglament oficial de la nomenclatura filogen\u00e8tica, per\u00f2 es preveu que aquest rol el compleixi el Codi Internacional de Nomenclatura Filogen\u00e8tica (PhyloCode) una vegada hagi estat ratificat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El nivell de maduresa tecnol\u00f2gica (en angl\u00e8s, Technology Readiness Level o TRL) \u00e9s una escala propoosada pel Departament de Defensa dels Estats Units que mesura la maduresa de les tecnologies en estat de desenvolupament, ja siguin dispositius, materials, components, programari, processos de treball o d'altres. Aquesta categoritzaci\u00f3 del proc\u00e9s de transfer\u00e8ncia de tecnologia t\u00e9 lloc durant el perfeccionament de la tecnologia i en alguns casos durant les primeres operacions. Generalment quan s'inventa o es conceptualitza per primer cop una nova tecnologia, aquesta encara no \u00e9s apta per a la seva immediata aplicaci\u00f3. M\u00e9s aviat succeeix que ha de passar per una experimentaci\u00f3 que li serveix de refinament i posteriorment ha de superar un testeig cada cop m\u00e9s proper a la realitat. Una vegada la tecnologia ha estat prou provada, pot ser incorporada ena un sistema o subsistema.\nL'ISO (Organitzaci\u00f3 Internacional per a l'Estandarditzaci\u00f3) est\u00e0 endegant un projecte per a establir les seves pr\u00f2pies mesures i estandarditzar tant els diferents nivells de maduresa com la seva avaluaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Silici sobre a\u00efllant (SOI en angl\u00e8s) \u00e9s una tecnologia de fabricaci\u00f3 de circuits integrats que utilitza una capa d'a\u00efllant sobre silici com a substrat. El proc\u00e9s convencional \u00e9s una capa de silici com a substrat. Amb la tecnologia SOI s'aconsegueix reduir les capacitat par\u00e0sites. La capa a\u00efllant est\u00e0 formada per di\u00f2xid de silici o safir depenent de les prestacions requerides, safir s'utilitza en aplicacions de r\u00e0diofreq\u00fc\u00e8ncia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La dinamita \u00e9s un explosiu usat en la mineria, demolici\u00f3, i altres aplicacions. Va ser inventada per Alfred Nobel el 1867 i va guanyar r\u00e0pidament popularitat perqu\u00e8 no explota per accident amb facilitat. La paraula \u00abdinamita\u00bb \u00e9s un neologisme constru\u00eft a partir de les paraules gregues \u03b4\u03c5\u03bd\u03b1\u03bc\u03b9\u03c2 (dinamis, 'pot\u00e8ncia', 'moviment') i el sufix, tamb\u00e9 grec, -\u03b9\u03c4\u03b7\u03c2 (-it\u0113s), que indica 'inflamaci\u00f3', 'irritaci\u00f3'. Alfred Nobel l'anomen\u00e0 \u00abPols de Seguretat per a Explotar\u00bb. Fou inventada per Alfred Nobel l'any 1866 i patentada l'any 1867, el que junt amb l'explotaci\u00f3 dels camps petroliers de Bak\u00fa (Azerbaidjan) li va fer guanyar la seva gran fortuna, base del Premi Nobel en penediment del sofriment que provoc\u00e0 la seva reeixida invenci\u00f3.\nLa dinamita \u00e9s una mescla d'explosius, que inclou nitroglicerina, nitrat d'amoni i nitrat de sodi, adsorbida en materials inerts com les serradures. L'explosiu original a la dinamita era la nitroglicerina. L'extrema sensibilitat de l'explosiu l\u00edquid significava un \u00fas molt dificult\u00f3s. Nobel manufacturava i venia aquest l\u00edquid, per\u00f2 la seva perillositat va fer que fos prohibit a Europa. Nobel va solucionar el problema mesclant la nitroglicerina amb \"terra de diatomees\" que estabilitz\u00e0 la seva reactibilitat. Des del descobriment de Nobel han estat usats una gran varietat d'absorbents, inclosos serradures i s\u00edlex.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El metall de Wood, tamb\u00e9 conegut com a aliatge de Lipowitz o pel nom comercial Cerrobend, \u00e9s un aliatge fusible amb un punt de fusi\u00f3 d'aproximadament 70 \u00b0C, corresponent a una mescla eut\u00e8ctica de 50% de bismut (Bi), 26,7% de plom (Pb), 13,3% d'estany (Sn), i 10% de cadmi (Cd).El seu nom prov\u00e9 del dentista estatunidenc Barnabas Wood. Encara que alguns autors el consideren una variant, tamb\u00e9 fou preparat per A. Lipowitz el 1860.\u00c9s emprat en segellat de tancs de gas, reparacions d'antiguitats, aliatge fusible, modelatge soldadures i protecci\u00f3 radiol\u00f2gica. \u00c9s t\u00f2xic pel seu contingut de plom i cadmi al moment de fondre, per la qual cosa ha d'evitar inhalar els vapors despresos. Hi ha diverses aliatges no t\u00f2xiques utilitzades com a substitut.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El lletrejador BCI \u00e9s un dispositiu (o tecnologia) no invasiu que utilitza la tecnologia aplicada a BCI per identificar el car\u00e0cter que l'usuari vol representar, i fent un seguiment seq\u00fcencial representar el conjunt de car\u00e0cters desitjats.\nBCI o interf\u00edcie de computaci\u00f3 cerebral, en el que est\u00e0 basat aquest dispositiu, interpreta directament l'activitat cerebral d'usuari per detectar-ne caracter\u00edstiques que permeten identificar el que l'usuari desitja. Parlem de tecnologia no invasiva, ja que no requereix cap cirurgia cerebral, sin\u00f3 que per l'\u00fas de la tecnologia BCI en la que es basa el lletrajador BCI (BCI Speller), s'usen dispositius externs que usa l'usuari per\u00f2 que no afecten el seu f\u00edsic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La cartografia mallorquina \u00e9s un llibre d'assaig sobre els portolans mallorquins escrit pel catedr\u00e0tic Julio Rey Pastor amb la col\u00b7laboraci\u00f3 d'Ernesto Garc\u00eda Camarero. Es tracta d'un assaig erudit, pe\u00e7a clau en l'estudi dels portolans, sobretot dels mallorquins, la mitat del llibre el dedica a l'estudi de 400 portolans mallorquins existents arreu del m\u00f3n.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El fes-ho tu mateix o fes-t'ho tu mateix (en angl\u00e8s do it yourself, sovint abreujat com a DIY) \u00e9s un moviment \u00e8tic i pol\u00edtic i d'acci\u00f3 pr\u00e0ctica i art\u00edstica que promou el concepci\u00f3, fabricaci\u00f3, adaptaci\u00f3, millora, reparaci\u00f3, reutilitzaci\u00f3 i reciclatge fet a casa, amb recursos a l'abast i per mitj\u00e0 de la cooperaci\u00f3, col\u00b7laboraci\u00f3 i autoaprenentatge. S'oposa a la producci\u00f3 industrial massiva i aprecia la personalitzaci\u00f3 i la unicitat per sobre de c\u00e0nons est\u00e8tics establerts i de perfecci\u00f3. Inclou tota mena de creacions t\u00e8cniques, tecnol\u00f2giques i art\u00edstiques de la vida quotidiana, i desenvolupa formes d'organitzaci\u00f3 no jerarquitzades.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un eixidiu o desgu\u00e0s (de fontaneria), \u00e9s el conducte primari per a l'aigua no desitjada o els residus l\u00edquids que es conduiran, ja sigui cap a una zona on seran reutilitzats (p.e. recollits a un dip\u00f2sit) o be cap a les clavegueres i conductes d'aig\u00fces pluvials on els residus es descarreguen per a ser alliberats o processats.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El disseny industrial \u00e9s la branca del disseny orientada a la conceptualitzaci\u00f3 d'idees encaminades resoluci\u00f3 de les relacions formals i funcionals dels objectes amb els seus possibles usuaris. Activitat vinculada a la ind\u00fastria i a la fabricaci\u00f3 en cada de productes. Entre les principals especialitzacions destaquen el disseny de mobiliari, el disseny d'automoci\u00f3, el disseny naval, o el disseny d'envasos o packaging, totes elles activitats relacionades amb sectors concrets de la ind\u00fastria.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Paleontologia (del grec: paleo, \"vella\"; ontos, \"\u00e9sser\"; i logos, \"coneixement\") \u00e9s l'estudi de les formes de vida prehist\u00f2riques de la Terra a trav\u00e9s de l'examen dels f\u00f2ssils de plantes i animals. Aix\u00f2 inclou, entre altres, l'estudi de f\u00f2ssils del cos, empremtes (icnites), forats i femtes (copr\u00f2lits). La paleontologia t\u00e9 una llarga hist\u00f2ria ja des d'abans de quedar formalitzada com una ci\u00e8ncia. En aquest article es citen els descobriments significatius i esdeveniments relacionats amb la paleontologia ocorreguts durant el 2008.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Gir ling\u00fc\u00edstic de les ci\u00e8ncies socials \u00e9s un fenomen cultural que trenca amb la tradici\u00f3 filos\u00f2fica, la qual defensa que el llenguatge \u00e9s l'exterioritzaci\u00f3 del pensament.\nApareix una creixent fonamentaci\u00f3 en el llenguatge, aix\u00f2 fa que es deixi enrere el funcionalisme (\u00e9s a dir, un corrent te\u00f2ric en les ci\u00e8ncies socials on la seva perspectiva d\u2019an\u00e0lisi de la societat \u00e9s aquesta com a sistema de subsistemes) i es passi a l\u2019estructuralisme, el qual t\u00e9 com a objecte d'estudi un sistema dividit en elements que es relacionen entre si; per tant, per analitzar-ho cient\u00edficament, cal, doncs, estudiar aquestes relacions i com n'afecten la globalitat, que adquireix un significat m\u00e9s enll\u00e0 de la suma de les parts.L\u2019impacte del gir ling\u00fc\u00edstic s\u2019ha anat forjant de forma progressiva, donant-se al llarg de diferents per\u00edodes. Per tant, aquest impacte no ha estat en igualtat d\u2019intensitat, ja que dep\u00e8n del per\u00edode i la ci\u00e8ncia humana, ha estat m\u00e9s o menys notori.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Exercitatio Anatomica de Motu Cordis et Sanguinis in Animalibus (del llat\u00ed \"Un exercici anat\u00f2mic sobre el moviment del cor i la sang en els \u00e9ssers vius\"), comunament anomenat De Motu Cordis, \u00e9s l'obra m\u00e9s coneguda del metge angl\u00e8s William Harvey. El llibre es va publicar per primera vegada l'any 1628 i descriu amb detall la circulaci\u00f3 de la sang. \u00c9s una fita en la hist\u00f2ria de la fisiologia, ja que tan important com el contingut era el seu m\u00e8tode. Harvey va combinar observacions, experiments, mesures i hip\u00f2tesis de manera extraordin\u00e0ria que van influir de manera immediata sobre els altes metges contemporanis.\nA l'obra De motu cordis, Harvey va descriure les investigacions sobre l'efecte de la sutura en el flux sanguini. El llibre tamb\u00e9 argumenta que la sang bombeja al voltant del cos en una \"doble circulaci\u00f3\", i despr\u00e9s de tornar al cor, circula en un sistema tancat cap als pulmons i de nou al cor, on retorna a la circulaci\u00f3 principal.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Societat Russa de Mineralogia \u00e9s una organitzaci\u00f3 cient\u00edfica p\u00fablica de R\u00fassia que uneix especialistes i grups cient\u00edfics que treballen en el camp de la mineralogia i les ci\u00e8ncies adjacents.\nFou fundada a Sant Petersburg, Imperi Rus, el 19 de gener de 1817 sota el nom de Societat Imperial de Mineralogia, i \u00e9s la societat mineral\u00f2gica m\u00e9s antiga del m\u00f3n de les existents. Des del 1869 fins a l'actualitat la seva seu \u00e9s l'Institut Miner de Sant Petersburg. Durant el segle xix, dugu\u00e9 a terme investigacions sobre l'estructura geol\u00f2gica i els recursos minerals de R\u00fassia amb la finalitat de crear un mapa geol\u00f2gic general de R\u00fassia. La societat organitz\u00e0 el gabinet mineral, la col\u00b7lecci\u00f3 de minerals, que pass\u00e0 posteriorment al museu de l'Institut Miner de Sant Petersburg. Tamb\u00e9 es cre\u00e0 una biblioteca especialitzada.Des del 1830 publica una revista, titulada originalment The Mineralogical Society Works (Obres de la societat mineral\u00f2gica) (1830-1864), que es reanomen\u00e0 m\u00e9s tard com Proceedings of the Russian Mineralogical Society (1866 - actualitat). Ha publicat una s\u00e8rie d'obres titulades \u00abMaterials sobre geologia de R\u00fassia\u00bb (1869-1928). Tamb\u00e9 ha organitzat expedicions geol\u00f2giques, institu\u00eft medalles honor\u00edfiques i premis per als treballs cient\u00edfics m\u00e9s destacats.\nDe 1948 a 1991, reb\u00e9 nom de \"Societat mineral\u00f2gica de tota la Uni\u00f3\" i pertany a l'Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies de la URSS. Des del 1991 fins al 2004 el nom de la Societat fou \"Societat Mineral\u00f2gica de l'Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies de R\u00fassia\". El 1958 fou una de les societats fundacionals de la Associaci\u00f3 Mineral\u00f2gica Internacional.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una equaci\u00f3 no algebraica \u00e9s una funci\u00f3 anal\u00edtica que no satisf\u00e0 una equaci\u00f3 polin\u00f2mica, per contrast a una funci\u00f3 algebraica.\nEn altres paraules, una equaci\u00f3 no algebraica \"transcendeix\" l'\u00e0lgebra en qu\u00e8 no pot ser expressada en termes d'una seq\u00fc\u00e8ncia finita de les operacions algebraiques d'addici\u00f3, multiplicaci\u00f3 i extracci\u00f3 d'arrel.\nAlguns exemples de funcions transcendentals inclouen la funci\u00f3 exponencial, el logaritme i les funcions trigonom\u00e8triques, entre d'altres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "World Checklist and Bibliography of Fagales, (abreujat World Checkl. Bibliogr. Fagales), va ser un llibre editat per la Royal Botanic Gardens of Kew i publicat el 27 de maig 1998, amb el nom de World Checklist and Bibliography of Fagales: Betulaceae, Corylaceae, Fagaceae and Ticodendraceae.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La soldadura per arc plasma \u00e9s coneguda t\u00e8cnicament com a PAW (Plasma Arc Welding), i utilitza els mateixos principis que la soldadura TIG, pel que pot considerar-se com un desenvolupament d'aquest \u00faltim proc\u00e9s. Per\u00f2, tant la densitat energ\u00e8tica com les temperatures s\u00f3n en aquest proc\u00e9s molt m\u00e9s elevades, ja que l'estat plasm\u00e0tic s'aconsegueix quan un gas \u00e9s escalfat a una temperatura suficient per aconseguir la seva ionitzaci\u00f3, separant aix\u00ed l'element en ions i electrons. El major avantatge del proc\u00e9s PAW \u00e9s que la seva zona d'impacte \u00e9s dues o tres vegades inferior en comparaci\u00f3 a la soldadura TIG, de manera que es converteix en una t\u00e8cnica \u00f2ptima per a soldar metall d'espessors petits. Principalment, s'utilitza en unions d'alta qualitat com ara en construcci\u00f3 aeroespacial, plantes de processos qu\u00edmics i ind\u00fastries petrolieres.En la soldadura per plasma l'energia necess\u00e0ria per aconseguir la ionitzaci\u00f3 la proporciona l'arc el\u00e8ctric que s'estableix entre un el\u00e8ctrode de tungst\u00e8 i el metall base a soldar. Com a suport de l'arc s'empra un gas, generalment arg\u00f3 pur o en certs casos heli amb petites proporcions d'hidrogen, que passa a estat plasm\u00e0tic a trav\u00e9s de l'orifici de la boca que escanya l'arc, dirigint-se al metall base un raig concentrat que pot arribar als 28.000 \u00b0C. El flux de gas de plasma no sol ser suficient per protegir de l'atmosfera a l'arc, el bany de fusi\u00f3 i al material exposat a l'escalfament. Per aix\u00f2 a trav\u00e9s de l'embolcall de la pistola s'aporta un segon gas de protecci\u00f3, que envolta al conjunt.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els pl\u00e0stics refor\u00e7ats, tamb\u00e9 anomenats pl\u00e0stics refor\u00e7ats amb fibres o pol\u00edmers refor\u00e7ats amb fibres, s\u00f3n comp\u00f2sits formats per una matriu polim\u00e8rica refor\u00e7ada amb fibres sint\u00e8tiques. Es tracta de materials for\u00e7a resist\u00e8ncia mec\u00e0nica, lleugers i extremadament resistents a la corrosi\u00f3. S\u00f3n usats sovint en les ind\u00fastries aeron\u00e0utica, automobil\u00edstica i mar\u00edtima. Tamb\u00e9 s'utilitzen cada vegada m\u00e9s com a material de construcci\u00f3. Els pol\u00edmers m\u00e9s utilitzats s\u00f3n l'epoxi, el poli\u00e8ster o el vinil\u00e8ster. Les fibres m\u00e9s comunes s\u00f3n la fibra de vidre, la de carboni o b\u00e9 l'aramida. Les combinacions m\u00e9s esteses s\u00f3n el pl\u00e0stic refor\u00e7at amb fibra de vidre i el pl\u00e0stic refor\u00e7at amb fibra de carboni.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les ci\u00e8ncies de la vida comprenen tots els camps de la ci\u00e8ncia que s'ocupen de l'estudi dels \u00e9ssers vius, com les plantes, animals i \u00e9ssers humans. A m\u00e9s de la biologia abasta tamb\u00e9 altres camps relacionats com la medicina, biomedicina, bioqu\u00edmica i biodiversitat. L'espectre metodol\u00f2gic pot abastar tots els dispositius i aparells relacionats, fins a incloure tamb\u00e9 ci\u00e8ncies humanes i socials. Ha portat a una proliferaci\u00f3 d'especialitzacions i camps interdisciplinaris.Les ci\u00e8ncies de la vida s\u00f3n \u00fatils per millorar la qualitat i el nivell de vida. Tenen aplicacions en la salut, l'agricultura, la medicina i les Ind\u00fastries farmac\u00e8utica i de la Ci\u00e8ncia i tecnologia dels aliments.\nUna llista no exhaustiva dels camps del coneixement compresos inclou: antropologia f\u00edsica, biocomputaci\u00f3, biof\u00edsica, bioinform\u00e0tica, biologia, biologia cel\u00b7lular, biologia del desenvolupament, biologia de sistemes, biologia estructural, biologia evolutiva, biologia molecular, biomaterials, biomec\u00e0nica, biomedicina, Biopol\u00edmers, bioqu\u00edmica, biotecnologia, bot\u00e0nica, ci\u00e8ncies ambientals, ci\u00e8ncies de l'alimentaci\u00f3, ci\u00e8ncies de la salut, control biol\u00f2gic, ecologia, farmacogen\u00f2mica, farmacologia, fisiologia, gen\u00e8tica, gen\u00f2mica, imagenologia, inmunogen\u00e8tica, immunologia, immunoter\u00e0pia, microbiologia, neuroci\u00e8ncia, neuroci\u00e8ncia computacional, neuroci\u00e8ncia cognitiva, oncologia, optometria, prote\u00f2mica, paleontologia, sociobiologia, tecnologies sanit\u00e0ries, zoologia.\nAl m\u00f3n anglosax\u00f3 s'utilitza sovint el concepte de Life Sciences. No sempre s'utilitza en tots els pa\u00efsos amb les mateixes connotacions o amb el mateix grau.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La laca \u00e9s una secreci\u00f3 resinosa i transl\u00facida produ\u00efda per l'insecte Laccifer lacca, d'on pren el nom, que habita sobre diverses plantes, sobretot en l'\u00cdndia i l'est d'\u00c0sia. Aquesta secreci\u00f3 es troba enganxada a les branques de la planta enva\u00efda, i en ella est\u00e0 tancat l'insecte durant gaireb\u00e9 tota la seva vida. Una vegada recol\u00b7lectada, molta i cuita amb altres resines i minerals, es converteix en goma laca, usada en vernissos (transparents o acolorits), tints, lacres, adhesius, etc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un pany \u00e9s un mecanisme de metall que s'incorpora a portes i calaixos d'armari, cofres, arques, etc. per impedir que es puguin obrir i protegir aix\u00ed el seu contingut. Aquest mecanisme s'acciona tradicionalment amb una clau, que \u00e9s una pe\u00e7a de metall, normalment d'acer.En l'actualitat, a part dels panys mec\u00e0nics, n'hi ha altres d'electro-mec\u00e0nics o electr\u00f2nics, en els quals la clau \u00e9s substitu\u00efda per una targeta de pl\u00e0stic o PVC. La clau encaixa en el pany per l'anomenat ull, que \u00e9s un forat situat normalment a la part central de l'espiga del pany, de mida petita i, per tant, port\u00e0til. La clau no sols ha d'encaixar a l'ull del pany sin\u00f3 que a m\u00e9s ha de poder accionar-ne el mecanisme per tal d'obrir-lo o tancar-lo.\n\nEn l'actualitat, aproximadament el 80% dels panys amb espigues mec\u00e0niques (amb claus de dents de serra o de punts), incloent-hi els de les portes de seguretat i cuirassades, han deixat d'oferir la seguretat amb la qual van ser concebudes a causa de la difusi\u00f3 per Internet de t\u00e8cniques com la del bumping -fins ara utilitzada en assalts per bandes organitzades per\u00f2 avui accessible a tota mena de delinq\u00fcents- que suposen un risc evident der patir robatoris i furts. Per aix\u00f2 la tecnologia ofereix solucions aplicades als panys que aporten veritable seguretat, com el cas dels panys amb cilindres electr\u00f2nics, amb el sistema BlueChip o similar.\nD'altra banda, cal afegir que el sistema de panys amb claus de dent de serra \u00e9s superat -en termes de factibilitat de violaci\u00f3- pels anomenats panys de doble paleta.\nEls panys de doble paleta s'obre amb unes claus que tenen un conjunt de dents oposades diametralment. En general, en les claus doble paleta, l'\u00faltim gra d'una banda equival a la primera dent de l'altre costat.\nL'art de fabricar, reparar o instal\u00b7lar panys \u00e9s la serralleria. El many\u00e0 o serraller \u00e9s el qui fabrica o instal\u00b7la panys.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "32 nan\u00f2metres (32 nm) \u00e9s una tecnologia de fabricaci\u00f3 de semiconductors en qu\u00e8 els components tenen una dimensi\u00f3 de 32 nm. \u00c9s una millora de la tecnologia de 45 nm. La llei de Moore diu que la superf\u00edcie \u00e9s redueix a la meitat cada 2 anys, per tant el costat del quadrat de la nova tecnologia ser\u00e0 de \n  \n    \n      \n        32\n        \u2243\n        \n          \n            45\n            \n              2\n            \n          \n        \n      \n    \n    {\\displaystyle 32\\simeq {\\frac {45}{\\sqrt {2}}}}\n  . Sabent que els \u00e0toms de silici tenen una dist\u00e0ncia entre ells de 0,543 nm, llavors el transistor t\u00e9 de l'ordre de 59 \u00e0toms de llargada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La paraula escaig es refereix a una fracci\u00f3 que excedeix una quantitat expressada en un nombre rod\u00f3, \u00e9s a dir, \u00e9s un retall, escapol\u00f3 o sobrant d'una quantitat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El vidre flint \u00e9s, juntament amb el vidre crown, un dels tipus b\u00e0sics de vidre \u00f2ptic, amb un baix nombre d'Abbe (i, per tant, amb una alta dispersi\u00f3). Es defineix de manera convencional com a vidre amb un nombre d'Abbe compr\u00e8s entre 55 i 50, o fins i tot menys. Habitualment presenta un \u00edndex de refracci\u00f3 que pot estar entre 1,45 i 2,00.\nUna lent c\u00f2ncava de vidre flint generalment es combina amb una lent convexa de vidre crown per produir una lent amb un doblet acrom\u00e0tic gr\u00e0cies a la compensaci\u00f3 de les seves propietats \u00f2ptiques, cosa que redueix l'aberraci\u00f3 crom\u00e0tica.\nPel que fa a la denominaci\u00f3 flint (\u2018s\u00edlex\u2019, en angl\u00e8s), deriva dels n\u00f2duls de s\u00edlex (trobats en els dip\u00f2sits de guix del sud-est d'Anglaterra) utilitzats com a font de s\u00edlice d'alta puresa per George Ravenscroft cap a 1662 per produir un vidre de potassi i plom, precursor del vidre de plom angl\u00e8s.\nTradicionalment, els vidres flint eren vidres de plom amb un contingut d'\u00f2xid de plom(II) d'entre el 4% i el 60%; la fabricaci\u00f3 i l'eliminaci\u00f3 d'aquests vidres era una font de contaminaci\u00f3. En molts vidres flint moderns, els \u00f2xids de plom s\u00f3n reempla\u00e7ats per altres \u00f2xids met\u00e0l\u00b7lics com el di\u00f2xid de titani i el di\u00f2xid de zirconi, sense alterar-ne significativament les propietats \u00f2ptiques del vidre.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En la microfabricaci\u00f3, l'oxidaci\u00f3 t\u00e8rmica \u00e9s una manera de produir una fina capa d'\u00f2xid (generalment di\u00f2xid de silici ) a la superf\u00edcie d'una oblia. La t\u00e8cnica obliga un agent oxidant a difondre's a l'oblia a alta temperatura i reaccionar amb ella. El model de Deal-Grove prediu sovint la taxa de creixement de l'\u00f2xid. L'oxidaci\u00f3 t\u00e8rmica es pot aplicar a diferents materials, per\u00f2 m\u00e9s comunament implica l'oxidaci\u00f3 de substrats de silici per produir di\u00f2xid de silici.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El betum \u00e9s una pasta obtinguda de la fusi\u00f3 de diversos tipus de ceres dures i parafina amb la incorporaci\u00f3 de dissolvents. S'utilitza per a enllustrar el calcer fet de cuir animal. Actualment molts dels productes que s'utilitzen per a la neteja del cal\u00e7at no corresponen a la definici\u00f3 de betum, puix que ni s\u00f3n en forma de pasta ni els seus components s\u00f3n les ceres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Germplasm Resources Information Network, GRIN (Xarxa d'Informaci\u00f3 de Recursos de Germoplasma) \u00e9s un projecte de programari en l\u00ednia: Programa Nacional de Recursos Gen\u00e8tics del Departament d'Agricultura dels Estats Units (USDA) per gestionar integralment la base de dades informatitzada del germoplasma vegetal recollit pel National Plant Germplasm System\nGRIN ha ampliat el seu paper per gestionar la informaci\u00f3 sobre els repositoris de germoplasma d'esp\u00e8cies d'insectes (invertebrats), de microbis i d'esp\u00e8cies d'animals. El lloc \u00e9s un recurs valu\u00f3s per a la identificaci\u00f3 d'informaci\u00f3 taxon\u00f2mica (noms cient\u00edfics), i tamb\u00e9 de noms comuns. T\u00e9 m\u00e9s de 500.000 entrades (de varietats diferents, de cultivars, etc.) que abasten 10.000 esp\u00e8cies. Cont\u00e9 plantes tant d'import\u00e0ncia econ\u00f2mica com salvatges. Inclou plantes com ara males herbes invasores o nocives, amena\u00e7ades o en perill, i tamb\u00e9 dades de la distribuci\u00f3 del seu h\u00e0bitat a tot el m\u00f3n. GRIN tamb\u00e9 incorpora la base de dades Economic Plants Database.La xarxa \u00e9s mantinguda per la Unitat de Gesti\u00f3 de Bases de Dades de GRIN (GRIN / DBMU). GRIN est\u00e0 sota la supervisi\u00f3 de National Germplasm Resources Laboratory (NGRL) a Beltsville, Maryland,", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Societat cient\u00edfica de Litu\u00e0nia (en litu\u00e0 Lietuvi\u0173 mokslo draugija) fou una organitzaci\u00f3 cient\u00edfica, cultural, i educativa que estigu\u00e9 activa entre 1907 i 1940 a V\u00edlnius, Litu\u00e0nia. Va ser fundada el 1907 a iniciativa de Jonas Basanavi\u010dius.\nL'assemblea fundacional va venir lloc el 7 d'abril del 1907. Aquesta assemblea eleg\u00ed Jonas Basanavi\u010dius com a president, Stasys Matulaitis i Povilas Matulionis com a vice-presidents, Jonas Vilei\u0161is com a secretari, Antanas Vilei\u0161is com a tresorer i Antanas Smetona com a bibliotecari. Altres membres de l'organitzaci\u00f3 foren Juozas Tumas-Vai\u017egantas, Juozas Bagdonas, i Petras Vilei\u0161is. Jonas Basanavi\u010dius en fou el president fins a la seva mort el 1927.\nLa Societat dirig\u00ed la recerca sobre la llengua lituana i els seus dialectes, junt amb un recerca hist\u00f2rica antropol\u00f2gica, arqueol\u00f2gica, i d'altre tipus. Gestionava una biblioteca, un arxiu, una sala de lectura, i un museu, i estava implicada en la publicaci\u00f3 de llibres de text lituans. La Societat tamb\u00e9 publicava el diari erudit Lietuvi Tauta (La Naci\u00f3 Lituana). El 1911 el magistrat de la ciutat de V\u00edlnius comen\u00e7\u00e0 el proc\u00e9s per demolir el Castell Superior de la ciutat, i utilitzar el tur\u00f3 com a dip\u00f2sit de subministrament d'aigua. La Societat Cient\u00edfica lituana, sota la direcci\u00f3 de Jonas Basanavi\u010dius, inici\u00e0 una protesta i aconsegu\u00ed l'\u00e8xit en evitar la demolici\u00f3 planejada. Les restes del castell se salvaren. La Societat tamb\u00e9 treball\u00e0 per preservar els castells de Lida i Trakai.La Societat es trobava al Palau de Vilei\u0161is. El gener de 1938 la societat fou prohibida pel govern polon\u00e8s, quan V\u00edlnius formava part de Pol\u00f2nia. La Societat continu\u00e0 les seves activitats el gener de 1939 sota el seu nou nom nou, la Societat Lituana d'Amics de la Ci\u00e8ncia (Lietuvi\u0173 mokslo myl\u0117toju draugija). Despr\u00e9s que Litu\u00e0nia reb\u00e9s la ciutat a finals del 1939, per part de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica com a resultat del Pacte M\u00f3lotov-Ribbentrop, la propietat de la Societat fou transferida a l'Institut de Lituan\u00edstica el 1940, i m\u00e9s tard a l'Acad\u00e8mia lituana de les ci\u00e8ncies. La majoria de les exposicions foren posteriorment transferides al Museu Litu\u00e0 d'Hist\u00f2ria i Etnografia; la col\u00b7lecci\u00f3 numism\u00e0tica se n'an\u00e0 al Museu d'art litu\u00e0.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La teleportaci\u00f3 o el teletransport \u00e9s el trasllat de mat\u00e8ria d'un punt a un altre sense travessar l'espai f\u00edsic entre ells.\nEl concepte apareix en relats de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 aix\u00ed com en alguns fen\u00f2mens paranormals. Segons els coneixements actuals de f\u00edsica, la teleportaci\u00f3 no \u00e9s realitzable; tot i aix\u00ed, recentment ha aparegut el concepte de teleportaci\u00f3 qu\u00e0ntica, en qu\u00e8 es transmet un estat qu\u00e0ntic a dist\u00e0ncia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un clauer o portaclaus \u00e9s un objecte que serveix per a reunir les claus en un sol grup. Normalment, est\u00e0 format per un anell met\u00e0l\u00b7lic i moltes vegades d'algun element decoratiu o distintiu. Un clauer tamb\u00e9 \u00e9s una caixa on s'emmagatzenen les claus de manera ordenada.\n\nViccionari", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un cendrer \u00e9s un recipient destinat a recollir la cendra de les cigarretes aix\u00ed com a extingir i recollir els filtres de tabac. El cendrer ha estat durant d\u00e8cades un objecte habitual en els habitatges, els centres de treball i els llocs d'oci.\nPodem distingir dos tipus de cendrers:\n\nEls de sobretaula.\nEls destinats a zones comunes com recepcions, sales d'espera o llocs a l'aire lliure.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Descripci\u00f3 de l'\u00c9gypte fou una s\u00e8rie de publicacions publicades des del 1809 fins al 1829 que van donar una descripci\u00f3 cient\u00edfica completa de l'antic Egipte i el contemporani a la seva publicaci\u00f3 aix\u00ed com la seva hist\u00f2ria natural. \u00c9s fruit del treball col\u00b7laboravoratiu d'aproximadament 160 becaris civils i cient\u00edfics, coneguts popularment com a savis, que van acompanyar Napole\u00f3 Bonaparte a la campanya d'Egipte i S\u00edria de 1798 a 1801 com a part de les anomenades Guerres de la Revoluci\u00f3 Francesa, aix\u00ed com uns 2000 artistes i t\u00e8cnics, incloent-hi 400 gravadors; posteriorment tots ells compilarien tot el seu treball en aquesta obra.\nEl t\u00edtol complet de l'obra \u00e9s Description de l'\u00c9gypte, ou Recueil des observations et des recherches qui ont \u00e9t\u00e9 faites en \u00c9gypte pendant l'exp\u00e9dition de l'arm\u00e9e fran\u00e7aise (literalment, Descripci\u00f3 d'Egipte o el recull d'observacions i recerca que van ser fetes a Egipte durant l'expedici\u00f3 de l'Ex\u00e8rcit Franc\u00e8s).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un cultiu \u00e9s un m\u00e8tode per a la multiplicaci\u00f3 de microorganismes, com ara bacteris, fongs o virus, en el qual es prepara un medi de cultiu per afavorir el proc\u00e9s desitjat. El cultiu \u00e9s emprat com un m\u00e8tode fonamental per a l'estudi dels microorganismes que causen malalties en medicina humana i veterin\u00e0ria. El cultiu de microorganismes \u00e9s tamb\u00e9 fonamental en l'elaboraci\u00f3 de certs aliments com la cervesa, el pa, el iogurt o el vinagre.\nMolts microorganismes s\u00f3n susceptibles de poder esser cultivats pel que els m\u00e8todes de cultiu microbi\u00e0 s\u00f3n usats per a determinar la pres\u00e8ncia d'un determinat microorganisme en una mostra. Tanmateix hi ha microorganismes que no poden ser cultivats si m\u00e9s no en un cultiu pur, format per una sola esp\u00e8cie o clon, ja que solen requerir la pres\u00e8ncia d'altres esp\u00e8cies amb les que estableixen relacions ecol\u00f2giques estretes. Per a solucionar aquesta dificultat s'ha optat per a determinar la pres\u00e8ncia d'aquests microorganismes enutjosos mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques de detecci\u00f3 molecular basats en la detecci\u00f3 de prote\u00efnes espec\u00edfiques (p. ex.: immunofluoresc\u00e8ncia, transfer\u00e8ncia Western\u2026) o d'ADN (p. ex.: reacci\u00f3 en cadena de la polimerasa, transfer\u00e8ncia d'RNA, hibridaci\u00f3 in situ per fluoresc\u00e8ncia).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els premis de l'Institut Franklin (o Medalla Benjamin Franklin ) s\u00f3n premis de ci\u00e8ncia i enginyeria concedits des de 1824 per l'Institut Franklin, de Filad\u00e8lfia, Pennsilv\u00e0nia, EUA. Els Premis d'Institut del Franklin comprenen les Medalles Benjamin Franklin en set \u00e0rees de ci\u00e8ncia i enginyeria, el Bower Award and Prize for Achievement in Science (Consecuci\u00f3 en Ci\u00e8ncia), i el Bower Award for Business Leadership (Lideratge Empresarial ).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un videomosaic (del franc\u00e8s \u00abmosa\u00efque vid\u00e9o\u00bb o \u00abvid\u00e9omosa\u00efque\u00bb i comunament anomenat \u00abvideowall\u00bb de l'angl\u00e8s, literalment \u00abmur de v\u00eddeo\u00bb), \u00e9s una multi-pantalla de v\u00eddeo que es compon de diversos pantalles, projectors de v\u00eddeo, aparells de televisi\u00f3 o de panells de leds junts, per formar una \u00fanica gran pantalla. Aquestes pantalles estan penjades en parets en general, o suportades per estructures dissenyades per aquest fi, repartint la imatge en parts proporcionals als monitors que les componen, tenen bisells estrets per tal de minimitzar els muntants - la bretxa entre les zones de visualitzaci\u00f3 activa - i es construeixen amb capacitat de servei a llarg termini. Aquestes pantalles contenen sovint el necessari per apilar m\u00e9s pantalles, juntament amb connexions per poder enviar el senyal de v\u00eddeo, i els senyals de control entre pantalles. Un senyal de control pot, per exemple, activar totes les pantalles del mur de v\u00eddeo o desactivar-les, tamb\u00e9 es pot calibrar la brillantor d'una sola pantalla despr\u00e9s de seleccionar-la pr\u00e8viament.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Mind \u00e9s una revista  brit\u00e0nica que publica articles de filosofia a la  tradici\u00f3 anal\u00edtica. La revista actualment \u00e9s publicada per l'Oxford University Press en nom de la Mind Association. Va ser fundada per Alexander Bain a 1876, amb George Croom Robertson com a editor, a la University College de Londres. Despr\u00e9s de la mort de Robertson en 1891, George Stout va passar a ser l'editor i va comen\u00e7ar una \u00abNova S\u00e8rie\u00bb. L'editor actual \u00e9s el professor Thomas Baldwin, de la universitat de York.\nEncara que la revista avui se centra en filosofia anal\u00edtica, va comen\u00e7ar com una revista dedicada a la q\u00fcesti\u00f3 de si la psicologia pot ser una ci\u00e8ncia natural leg\u00edtima. En el primer n\u00famero, Robertson va escriure:\n\nMolts assajos importants s'han publicat a Mind. Dos dels m\u00e9s famosos, potser, s\u00f3n Sobre la denotaci\u00f3 (On Denoting) de Bertrand Russell (1905), i Maquin\u00e0ria computacional i intel\u00b7lig\u00e8ncia (Computing Machinery and Intelligence) d'Alan Turing (1915), on es va proposar per primera vegada el test de Turing.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una m\u00e0quina universal o combinada \u00e9s, en fusteria, una m\u00e0quina eina que combina diverses funcions. Alguns models professionals t\u00edpics reuneixen en una sola m\u00e0quina una serra circular de taula, una planejadora, una regruixadora i una traucadora de broca. Les m\u00e9s modernes tenen tamb\u00e9 una tup\u00ed que empra la mateixa taula de la serra.\nAlgunes definicions fan difer\u00e8ncia entre m\u00e0quina universal i m\u00e0quina combinada.\nLa primera m\u00e0quina universal fou inventada per Mr. Whines el 1858. L'empresa Samuel Worssam & Company en va presentar una a l'Exposici\u00f3 Internacional de 1862 a Londres.A efectes d'espai \u00e9s molt important reunir les prestacions de diferents m\u00e0quines en una de sola. Cal tenir en compte que, a m\u00e9s de l'espai que ocupa una m\u00e0quina, \u00e9s imprescindible disposar de zones lliures a l'entrada i la sortida per a peces de fusta de les dimensions m\u00e0ximes necess\u00e0ries. El cost d'una m\u00e0quina universal \u00e9s menor que el de les m\u00e0quines especialitzades per separat.\nL'inconvenient principal \u00e9s el ritme de producci\u00f3. No es poden usar totes les funcions a la vegada. En el cas de la serra i la tup\u00ed, es considera perill\u00f3s, i el sistema d'interruptors de la m\u00e0quina no ho permet. En altres casos \u00e9s perqu\u00e8 els operaris es farien nosa. Nom\u00e9s es pot treballar alhora amb la traucadora i les altres funcions. En tallers petits i amb un \u00fanic operari es tracta d'un desavantatge menor.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La mem\u00f2ria hologr\u00e0fica o emmagatzematge de dades hologr\u00e0fiques \u00e9s una nova i potent tecnologia dins de l'\u00e0rea de l'emmagatzematge de dades de gran capacitat actualment dominada pels dispositius convencionals d'emmagatzematge de dades \u00f2ptiques i magn\u00e8tiques. Aquests dispositius es basen en bits individuals que s\u00f3n emmagatzemats magn\u00e8ticament o a trav\u00e9s de canvis \u00f2ptics en la superf\u00edcie del suport d'enregistrament. La mem\u00f2ria hologr\u00e0fica supera aquestes limitacions gravant la informaci\u00f3 al llarg de tot el suport i \u00e9s capa\u00e7 d'emmagatzemar m\u00faltiples imatges a la mateixa zona usant llums i angles diferents.\nAddicionalment, mentre que els suports que emmagatzemen dades \u00f2ptiques i magn\u00e8tiques graven un bit d'informaci\u00f3 cada cop de forma lineal, els hologr\u00e0fics s\u00f3n capa\u00e7os de gravar i llegir milions de bits en paral\u00b7lel, que permeten taxes de transfer\u00e8ncia de dades superiors a les aconseguides a trav\u00e9s dels mitjans \u00f2ptics d'emmagatzematge.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Premi Pr\u00edncep d'Ast\u00faries d'Investigaci\u00f3 Cient\u00edfica i T\u00e8cnica ser\u00e0 concedit a la persona, persones, equip de treball o instituci\u00f3 els descobriments o la tasca d'investigaci\u00f3 del qual sigui considerada una contribuci\u00f3 rellevant per al progr\u00e9s de la Humanitat en els camps de les matem\u00e0tiques, f\u00edsica, qu\u00edmica, biologia, medicina, ci\u00e8ncies de la Terra i ci\u00e8ncies de l'espai, aix\u00ed com t\u00e8cniques i tecnologies relacionades amb elles.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El  disc d'acetat,  disc de laca o tamb\u00e9 dubplate, \u00e9s un format d'enregistrament vigent encara avui dia, basat en l'enregistrament mec\u00e0nic anal\u00f2gic com l'usat per al disc de vinil, per\u00f2 amb la difer\u00e8ncia que en el disc d'acetat \u00e9s possible realitzar gravacions instant\u00e0nies o passar d'una font de so a una altra, com el magnet\u00f2fon de filferro o de cinta. Per gravar un vinil tamb\u00e9 s'usa primer un disc d'acetat, per\u00f2 aquest disc d'acetat t\u00e9 una formulaci\u00f3 diferent al dubplate . Per gravar un vinil primer s'ha de gravar un m\u00e0ster. Per diferenciar un m\u00e0ster d'un dubplate cal comprovar si t\u00e9 o no un forat al costat del central. Si t\u00e9 dos forats \u00e9s un dubplate. Si nom\u00e9s t\u00e9 un \u00e9s un m\u00e0ster. El so gravat en un m\u00e0ster \u00e9s de millor qualitat, ja que, en ser m\u00e9s tou, l'estilet registra millor les freq\u00fc\u00e8ncies. Per\u00f2 aquest m\u00e0ster, un cop gravat, no pot ser reprodu\u00eft en un tocadiscs, ja que l'agulla del tocadiscs, en ser tan dura, destruiria detalls ja en la primera escolta. Un cop gravat, el m\u00e0ster nom\u00e9s pot usar-se per realitzar-li un recobriment galvanopl\u00e1stico (met\u00e0l\u00b7lic) i produir les matrius necess\u00e0ries per premsar vinils.\nMolt sovint, la gent confon els discos de vinil amb els d'acetat, i pensen que tots dos s\u00f3n el mateix. Encara que tinguin el mateix funcionament i el mateix color negre, no s\u00f3n el mateix.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El missatge d'error 404, que pot donar-se en navegar per Internet, \u00e9s una de les manifestacions de la llista de codis de protocol de l'HTTP. Significa P\u00e0gina no trobada. Tamb\u00e9 pot significar que la p\u00e0gina ha estat quasi esborrada per successos de la p\u00e0gina.\nUn error de p\u00e0gina 404 indica que el navegador web \u00e9s capa\u00e7 de comunicar-se amb el servidor per\u00f2 que aquest o no pot trobar el document sol\u00b7licitat o no pot accedir a aquesta petici\u00f3 i no vol donar m\u00e9s informaci\u00f3. Quan un servidor es comunica mitjan\u00e7ant HTTP respon a una petici\u00f3 d'un document HTML (una p\u00e0gina web) donada pel navegador amb un codi num\u00e8ric. Cada codi de resposta cont\u00e9 a m\u00e9s una l\u00ednia de text relacionada a la numeraci\u00f3.\nLa l\u00ednia de text relacionada al codi 404 \u00e9s \"P\u00e0gina no trobada\". Quan un servidor envia una resposta 404 generalment inclou en la seva resposta un missatge curt en HTML que esmenta tant el codi num\u00e8ric com la l\u00ednia de text relacionada.\nEls codis de protocol HTTP tenen una interpretaci\u00f3 espec\u00edfica, en el cas del 404 el primer 4 indica un error de l'usuari, com pot ser una direcci\u00f3 mal escrita o cercar una p\u00e0gina que ja no existeix, el 0 significa un error general de sintaxi, com pot ser l'equivocaci\u00f3 en una lletra en la direcci\u00f3, l'\u00faltim 4 indica quin codi espec\u00edfic \u00e9s, entre el grup dels 40X, doncs tamb\u00e9 existeixen 400 Error del Client, 401 Error Autoritzaci\u00f3 requerida, entre d'altres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "WirelessHART \u00e9s un protocol de comunicacions sense cables via r\u00e0dio-freq\u00fc\u00e8ncia (xarxa sense fil). Est\u00e0 dirigit al sector industrial per\u00f2 tamb\u00e9 es pot aplicar dom\u00e8stic (dom\u00f2tica), edificis terciaris (imm\u00f2tica) i a ciutats (urb\u00f2tica: xarxa d'\u00e0rea metropolitana). WirelessHART est\u00e0 basat en la norma IEEE 802.15.4 i destinat a crear xarxes d'\u00e0rea personal de baixa pot\u00e8ncia i baixa velocitat de transmissi\u00f3 de dades. WirelessHART \u00e9s dissenyat per l'organitzaci\u00f3 FieldCom Group. Aquest protocol pot \u00e9sser emprat en la Internet de les coses.L'any 2010, l'IEC va crear l'est\u00e0ndard IEC 62591.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Anales del Jard\u00edn Bot\u00e1nico de Madrid, (abreujat Anales Jard. Bot. Madrid), (Annals del Jard\u00ed Bot\u00e0nic de Madrid), \u00e9s una revista cient\u00edfica il\u00b7lustrada amb descripcions bot\u00e0niques que \u00e9s editada pel Reial Jard\u00ed Bot\u00e0nic de Madrid. El seu primer n\u00famero va apar\u00e8ixer l'any 1941 i es continua publicant en l'actualitat. Els volums 10 al 35, dels anys 1951 a 1980, es van publicar amb el nom d'Anales Inst. Bot. Cavanilles.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Super 35 (originalment, Superscope 235) es un format de negatiu o de pel\u00b7l\u00edcula fotogr\u00e0fica evolucionat del format de 35 mm. La seva caracter\u00edstica principal es que, utilitzant la mateixa quantitat de negatiu, el fotograma queda m\u00e9s gran, ja que utilitza l'espai normalment reservat per a la pista \u00f3ptica de so.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La hist\u00f2ria del m\u00e8tode cient\u00edfic \u00e9s la hist\u00f2ria de la metodologia de la recerca cient\u00edfica, que \u00e9s diferent de la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia. El desenvolupament i l'elaboraci\u00f3 de les regles del raonament i la investigaci\u00f3 cient\u00edfics no ha consistit en un proc\u00e9s directe i clar, i ha estat objecte de debats intensos i recurrents al llarg de la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia. Molts fil\u00f2sofs i cient\u00edfics eminents han mantingut discussions que donaven suport a la primacia de determinades formes de conduir-lo. Malgrat les discrep\u00e0ncies, \u00e9s tamb\u00e9 cert que poden identificar-se clares tend\u00e8ncies d'una metodologia comuna al llarg del desenvolupament dels \u00faltims mil\u00b7lennis, fins a arribar a les formes del moment present.\nB\u00e0sicament hi ha hagut dos pilars per al desenvolupament del coneixement cient\u00edfic: el racionalista i l'empirista, que han donat primacia a les deduccions fetes amb el raonament, o a les observacions dels fen\u00f2mens naturals, per arribar finalment a una s\u00edntesi que es basa en els dos m\u00e8todes. Com a eina important utilitzada pel raonament, cal esmentar especialment les matem\u00e0tiques, que van ser introdu\u00efdes en el raonament cient\u00edfic sobretot gr\u00e0cies a Descartes, Galileu, Kepler, Newton i Leibniz.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El radioimmunoassaig o RIA \u00e9s una t\u00e8cnica que mesura la pres\u00e8ncia d'un antigen amb una alta sensibilitat. Permet mesurar subst\u00e0ncies biol\u00f2giques per a les quals existeixi un antic\u00f2s espec\u00edfic, fins i tot en concentracions molt petites.La seva finalitat \u00e9s la determinaci\u00f3 quantitativa in vitro de mol\u00e8cules que puguin ser considerades ant\u00edgens o haptens en fluids i teixits biol\u00f2gics (p\u00e8ptids, esteroides, prostaglandines, nucle\u00f2tids, etc.). El proc\u00e9s consisteix que la mol\u00e8cula que volem quantificar competeixi amb una altra que hem afegit a la mostra amb quantitat coneguda i marcada radioactivament (generalment amb iode 131 o 125) per unir-se a un antic\u00f2s espec\u00edfic (que tamb\u00e9 s'afegeix en quantitat coneguda). En la reacci\u00f3 antigen-antic\u00f2s, l'antigen marcat s'uneix a l'antic\u00f2s espec\u00edfic en funci\u00f3 de la quantitat d'antigen original, la qual s'avalua en una corba est\u00e0ndard.\nAquesta t\u00e8cnica presenta grans avantatges de sensibilitat, especificitat i precisi\u00f3 (arriba a mesurar ant\u00edgens a concentracions de l'ordre de 10-8 a 10-4 mg/cm\u00b3). El RIA ha estat la primera t\u00e8cnica d'immunoassaig desenvolupada per analitzar concentracions en nanomolar i picomolar d'hormones en els fluids biol\u00f2gics. En un primer moment es va usar per a mesurar la insulina del plasma hum\u00e0. Tot i els avantatges anomenats anteriorment, aquesta t\u00e8cnica \u00e9s poc usada actualment, ja que \u00e9s cara, perillosa i implica demanar gran quantitat de permisos en usar per a la detecci\u00f3 radiois\u00f2tops de baixa energia com el triti, iode 125 o el carboni 14.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Deutsche Forschungsgemeinschaft (abreviada DFG, Fundaci\u00f3 Alemanya d'Investigaci\u00f3 en catal\u00e0) \u00e9s una important organitzaci\u00f3 alemanya de patrocini d'investigaci\u00f3, la m\u00e9s gran d'Europa. La DFG dona suport a la investigaci\u00f3 cient\u00edfica i human\u00edstica per mitj\u00e0 d'una gran varietat de beques, premis i una infraestructura de patrocini. Aquesta organitzaci\u00f3 aut\u00f2noma est\u00e0 basada a Bonn i \u00e9s financiada pels estats i govern alemanys. Nom\u00e9s les universitats capdavanteres en investigaci\u00f3 s\u00f3n membres de la DFG.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un llum de vetlla o l\u00e0mpada de vetlla \u00e9s una petita l\u00e0mpada destinada a quedar encesa tota la nit o en un entorn fosc.Se subministra tamb\u00e9 amb forma de bombeta, en diferents colors, que es pot connectar directament a un endoll, sota forma de joguina, de doudou, de garlanda... Serveix sobretot per a calmar i acompanyar els infants i els nens petits durant el son.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Marcatge per afinitat amb codificaci\u00f3 isot\u00f2pica \u00e9s un m\u00e8tode de quantificaci\u00f3 prote\u00f2mica basat en la utilitzaci\u00f3 de sondes qu\u00edmiques conegudes com a ICAT. Aquestes sondes consisteixen en 3 parts funcionals principals: un grup reactiu capa\u00e7 de marcar espec\u00edficament la cadena lateral de determinats amino\u00e0cids (p. e. s'utilitzen grups reactius de tipus iodoacetamida per al marcatge dels residus de ciste\u00efna), una regi\u00f3 espaiadora amb codificaci\u00f3 isot\u00f2pica, i una etiqueta de revelat (p. e. biotina) per a l'a\u00efllament per afinitat de les prote\u00efnes o els p\u00e8ptids marcats. Per a la comparaci\u00f3 quantitativa de dos proteomes, la primera mostra es marca amb una sonda amb is\u00f2tops lleugers (p. e. \u00b9H), mentre que per al marcatge de la segona mostra s'utilitza una sonda equivalent per\u00f2 amb is\u00f2tops pesats (p. e. \u00b2H). La pres\u00e8ncia d'aquests is\u00f2tops provoca una difer\u00e8ncia de massa en les sondes utilitzades que posteriorment permet distingir els p\u00e8ptids provinents d'una i altra mostra. Per minimitzar els errors quantitatius, ambdues mostres, un cop marcades, es combinen, es digereixen amb una proteasa (p. e. tripsina) i se sotmeten a una cromatografia d'afinitat per a\u00efllar els p\u00e8ptids marcats amb les sondes pertinents. Finalment, els p\u00e8ptids s'analitzen per cromatografia l\u00edquida acoblada a espectrometria de masses (LC-MS) i s'utilitza la relaci\u00f3 entre les intensitats del senyal de cada parella de p\u00e8ptids per a la quantificaci\u00f3 relativa de les prote\u00efnes presents en les dues mostres d'inter\u00e8s.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els ne\u00f2pates s\u00f3n persones que cometen agressions i delictes per mostrar-los a les xarxes socials, aprofitant l'element d'anonimitat que aquestes permeten, amb l'objectiu de deixar anar les seves frustracions i fantasies, de manera que la societat els reconegui. S\u00f3n persones que pugen a internet delictes en cerca del reconeixement del p\u00fablic que els observa.\nEtimol\u00f2gicament, el terme ne\u00f2pata est\u00e0 format per \"neo-\", terme que en grec significa nou o recent, i tamb\u00e9 per \"-phatos\", que significa sentiment o sofriment. Per tant, \u00e9s una nova manera de crear sofriment, un nou tipus de psicopatia que involucra els mitjans audiovisuals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El coixinet o quadradet \u00e9s un signe que s'escriu (#) i pertany a la puntuaci\u00f3 ampliada o inform\u00e0tica. T\u00e9 diversos usos:\n\nen els EUA i Canad\u00e0 pot indicar xifra o nombre (a la viquip\u00e8dia tamb\u00e9 s'usa per fer llistes numerades)\nintrodueix comentaris en alguns llenguatges de programaci\u00f3 com el Perl\n\u00e9s una tecla del tel\u00e8fon que activa funcions especials o codis abreujats\na vegades s'usa com a substitut del s\u00edmbol similar que indica que una nota musical est\u00e0 sostinguda\nsepara medicaments a les receptes m\u00e8diques de Noruega\nindica fi de transcripci\u00f3 en periodisme\nindica escac i mat en la notaci\u00f3 dels escacs\nmarca grup fonol\u00f2gic en determinades escoles de fon\u00e8tica\nen inform\u00e0tica (ang. hashtag), etiqueta que precedeix un o diversos mots units, per tal que tant el sistema com l'usuari l'identifiquin r\u00e0pidament. S'utilitza en serveis web com ara Twitter, Instagram, identi.ca\u2026 o en missatgeria basada en protocols IRC per a assenyalar un tema sobre el qual gira certa conversa. Un coixinet representa un tema, tanmateix, segons el servei web, els hashtag indiquen coses diferents. En els serveis de microblogging, en qu\u00e8 diversos usuaris publiquen missatges mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques de difusi\u00f3, un hashtag indica un mateix tema sobre el qual qualsevol usuari pot fer lliurar una aportaci\u00f3 o opini\u00f3 personal simplement escrivint aquest coixinet en el missatge. Per ex.: S'ha acabat el cap de setmana i torno a la feina disgustada. #OdioElsDilluns", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La quantitat \u00e9s el que resulta d'una mesura (d'una magnitud) i s'expressa amb nombres. 20 kg, 100 cm, 4 h, 20 \u00b0C, 40 km/h, s\u00f3n exemples de quantitats que, al seu torn, s\u00f3n resultat de mesurar les magnituds massa, longitud, temps, temperatura i velocitat respectivament.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Llista d'especialitats del camp 33 (Ci\u00e8ncies tecnol\u00f2giques) de la Nomenclatura de la UNESCO:", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "GSR 750 \u00e9s un model de moto de tipus naked fabricada per l'empresa japonesa Suzuki que comen\u00e7\u00e0 a comercialitzar-se a principis de 2011. El motor \u00e9s el de la GSX-R 750 K5 (\u00e9s a dir la del 2005). El sistema d'anti-bloqueig dels frens no va ser opcional fins al model de l'any 2012, des d'aquell any, en cada model ha sigut opcional el sistema de frens ABS.\"Lleugera com una 600 i potent com una 1000\", aquest \u00e9s l'argument que millor l'ha definit fins ara, per\u00f2 actualment la p\u00e8rdua de pes i la incrementaci\u00f3 de pot\u00e8ncia de moltes motos \"sport\" agressives que hi ha actualment al mercat, han fet quasi obsolet aquest argument. Per\u00f2 tot i aix\u00ed no deixa de ser veritat que un motor tetracil\u00edndric de 750cc aconsegueix ser una cosa a tenir en compte.\nLa GSR 750 a la ciutat \u00e9s com un peix a l'aigua. T\u00e9 un seient estret i baix, un motor suau que no ha d'anar revolucionat, uns retrovisors dissenyats per no xocar contra cap cotxe.\nLa GSR 750 a la carretera segueix sent una moto excel\u00b7lent, el puny de gas \u00e9s exquisit, \u00e9s suau i instantani, de manera que quan donem gas, la moto no triga gens a accelerar fent aix\u00ed que sigui una moto en la que convida a confiar en ella. La GSR tendeix a aixecar-se al frenar amb la moto tombada (com totes les motos) aix\u00f2 provoca una certa desconfian\u00e7a en entrar a una revolta la qual no sabem si \u00e9s oberta o molt tancada. La frenada de la moto tamb\u00e9 \u00e9s suau, ja que est\u00e0 equipada amb dos discs devanters de 310 mm amb pinces flotants de dos pistons i un disc posterior de 240 mm i pin\u00e7a tamb\u00e9 flotant d'un pist\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 ens parla de l'evoluci\u00f3 d'un g\u00e8nere literari de ficci\u00f3 especulativa que sol tractar els efectes o les repercussions dels aven\u00e7os cient\u00edfics i tecnol\u00f2gics, presents o futurs, en la societat o en els individus, com ara ci\u00e8ncia i tecnologia avan\u00e7ades, exploraci\u00f3 espacial, viatges en el temps, universos paral\u00b7lels i vida extraterrestre.La diversitat del g\u00e8nere de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 fa que es q\u00fcestioni l'abast dels seus continguts. Aquesta manca de consens es reflecteix en els debats sobre la seva hist\u00f2ria, sobretot per determinar-ne els or\u00edgens exactes. Hi ha dos enfocaments possibles per abordar l'origen del g\u00e8nere de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3. En primer lloc, podem identificar els seus or\u00edgens en els relats fant\u00e0stics com el que ens ofereix l'Epopeia de Gilgamesh,que ens endinsa en l'ideari de la civilitzaci\u00f3 sum\u00e8ria que ens exposa les viv\u00e8ncies del rei m\u00edtic Guilgameix d'Uruk. Les primeres versions de text en sumeri ens durien a una \u00e8poca del fins al 2150-2000 aC. Un segon punt de vista argumentaria que la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 nom\u00e9s seria possible a partir dels segles XVII i principis del XIX, un cop endegada la revoluci\u00f3 cient\u00edfica i els principals descobriments en astronomia, f\u00edsica i matem\u00e0tiques.En qualsevol cas, hi ha un consens en adjudicar els inicis de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, tal com l'entenem avui dia, amb el desenvolupament del segle XX, amb una profunda integraci\u00f3 de la ci\u00e8ncia i dels invents a la vida quotidiana, que va fomentar un major inter\u00e8s per la literatura que explorava la relaci\u00f3 entre tecnologia, societat i individu. L'erudit Robert Scholes anomena la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 com \"la hist\u00f2ria de les actituds canviants de la humanitat envers l'espai i el temps ... la hist\u00f2ria de la nostra creixent comprensi\u00f3 de l'univers i la posici\u00f3 de la nostra esp\u00e8cie en aquest univers\". En les darreres d\u00e8cades, aquest g\u00e8nere s\u2019ha diversificat i s\u2019ha consolidat fermament amb una influ\u00e8ncia important en la cultura i el pensament globals.A partir d'aquest enfocament contemporani amb el qual es constitueix el concepte de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 cal destacar a Willliam Wilson com el primer al que se li atribueix aquesta denominaci\u00f3 cap el 1851. Per\u00f2 encara era un terme utilitzat de forma molt a\u00efllada. Caldria esperar a Hugo Gernsback quan va incorporar el terme el 1926 a una portada d'una de les revistes de narrativa especulativa mes difoses a la d\u00e8cada del 1920 als Estats Units: Amazing Stories. Hi ha altres enfocaments que presenten a Forrest J Ackerman,l al que se l atribueix en utilitzar-lo per primer cop el 1954. Fins a aquestes dates les narracions que, en l'actualitat, no dubtem a qualificar de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, rebien diversos noms, com ara \u00abviatges fant\u00e0stics\u00bb, \u00abrelats de mons perduts\u00bb, \u00abutopies\u00bb, o \u00abnovel\u00b7les cient\u00edfiques\u00bb.\nA mesura que la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 va entrar a la cultura popular, els escriptors i seguidors d'aquest camp van associar el terme amb pel\u00b7l\u00edcules de S\u00e8rie B de baix pressupost i de pocs continguts tecnol\u00f2gics i cient\u00edfics, aix\u00ed com amb literatura pulp de baixa qualitat. Cap a la d\u00e8cada de 1970, cr\u00edtics del camp, com Damon Knight i Terry Carr, feien servir la \"ci\u00e8ncia ficci\u00f3\" per distingir el treball piratejat de la ci\u00e8ncia ficci\u00f3 seriosa. Peter Nicholls escriura que SF (CF) \u00e9s l'abreviatura preferida dins de la comunitat d'escriptors i lectors. Robert Heinlein va trobar fins i tot que la ci\u00e8ncia ficci\u00f3 era insuficient per a certs tipus d'obres d'aquest g\u00e8nere, i va suggerir que s'utilitz\u00e9s el terme ficci\u00f3 especulativa per a aquelles obres m\u00e9s \"serioses\" o \"reflexives\".El canadenc John Clute denomina a aquesta \u00e8poca anterior a l'eclosi\u00f3 del g\u00e8nere com a proto ci\u00e8ncia-ficci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Ariel V va ser un observatori espacial fruit del treball conjunt brit\u00e0nic-americ\u00e0 dedicat a observar el cel en la banda de raigs X. Va ser llan\u00e7at el 15 d'octubre de 1974 per la plataforma de San Marco a l'Oce\u00e0 \u00cdndic i va funcionar fins a 1980.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La polarimetria \u00e9s una t\u00e8cnica anal\u00edtica basada en la determinaci\u00f3 de la rotaci\u00f3 del pla de vibraci\u00f3 de la llum polaritzada despr\u00e9s d'haver travessat una dissoluci\u00f3 el qual solut \u00e9s una subst\u00e0ncia \u00f2pticament activa.\nEl valor de l'angle de rotaci\u00f3 dep\u00e8n de la natura de l'esp\u00e8cie \u00f2pticament activa, de la longitud d'ona de la llum emprada i de la longitud del cam\u00ed que recorren els raigs dins de la dissoluci\u00f3. D'acord amb el sentit de la rotaci\u00f3, les subst\u00e0ncies s\u00f3n classificades en dextrogires, si l'angle gira cap a la dreta; i en levogires, si gira cap a l'esquerra. Els aparells emprats per a mesures polarim\u00e8triques s'anomenen polar\u00edmetres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El lla\u00e7 escorredor \u00e9s una eina associada amb els genets d'algunes cultures, tot i que pot usar-se des de terra estant. Tamb\u00e9 ha estat emprat com a arma en moltes ocasions.\nUn lla\u00e7 escorredor \u00e9s una corda amb una petita baga fixa en un dels caps i la mateixa corda que passa baldera per la baga formant un lla\u00e7 que pot eixamplar-se o estrenyer-se. Quan s'enlla\u00e7a un objecte o una part d'un animal o persona, l'acci\u00f3 de tensar la corda (directament o per moviment relatiu de la part enlla\u00e7ada) estreny el lla\u00e7 i subjeta la part esmentada amb fermesa.\nLa baga (en angl\u00e8s \"honda\") pot estar formada per la mateixa corda anusada amb un nus adequat (no escorredor), ser una baga empe\u00e7olada (de la mateixa corda sobre ella mateixa o un tros suplementari), el cap de la corda plegat formant una baga i relligat de costat, una baga de cuir unida a la corda, o una anella met\u00e0l\u00b7lica.\nEn \u00e8poques actuals la visi\u00f3 m\u00e9s immediata \u00e9s la dels vaquers americans o mexicans en les pel\u00b7l\u00edcules i els rodeos.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia \u00e9s el conjunt d'evolucions, invents i paradigmes te\u00f2rics que han tingut lloc a la hist\u00f2ria del coneixement cient\u00edfic. \u00c9s una disciplina d'estudi que juntament amb la filosofia de la ci\u00e8ncia i la sociologia intenten explicar el canvi cient\u00edfic lligant-los al context social on es produeixen. Com a tal, neix al segle xx, si b\u00e9 sempre hi ha hagut refer\u00e8ncies al passat per explicar el present de la ci\u00e8ncia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnologia dels aliments, \u00e9s una branca de la trofologia que tracta dels processos de producci\u00f3 per fer els aliments.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Societat d'Hist\u00f2ria Natural de les Balears \u00e9s una entitat creada el 1948 amb la intenci\u00f3 de fomentar els estudis de ci\u00e8ncies naturals. Entre les seves activitats destaca l'organitzaci\u00f3 de cursos, excursions, exposicions, cicles de confer\u00e8ncies i la publicaci\u00f3 des de 1955, del Bolet\u00edn de la Sociedad de Historia Natural de Baleares. En els seus inicis funcion\u00e0 com a secci\u00f3 de la Real Sociedad Espa\u00f1ola de Historia Natural, per\u00f2 arran de les desavin\u00e8nces per la publicaci\u00f3 d'un fullet\u00f3 de difusi\u00f3 interna, s'independitz\u00e0 el 1954. Actualment t\u00e9 300 socis. El 2003 va rebre el Premi Ramon Llull.\nUn dels objectius m\u00e9s importants \u00e9s promoure la creaci\u00f3 del Museu de la Naturalesa de les Illes Balears amb diferents seus, una a Mallorca, una altra a Menorca i una tercera a Eivissa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Young IT Girls \u00e9s una associaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre que treballa per visibilitzar les dones i les seves oportunitats en les carreres STEAM (ci\u00e8ncia, tecnologia, enginyeria, arts i matem\u00e0tiques, per les seves sigles en angl\u00e8s), amb un especial inter\u00e8s en les tecnologies de la informaci\u00f3, amb l'objectiu de fomentar la igualtat de g\u00e8nere en aquest sector a trav\u00e9s de xerrades, jocs i din\u00e0miques. L'associaci\u00f3 va n\u00e8ixer al 2018 i les seves membres van des de la secund\u00e0ria fins als 30 anys. Al 2019 van rebre un Premi Sant Jordi.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Haworthia Revisited: A Revision of the Genus \u00e9s un llibre amb il\u00b7lustracions, descripcions bot\u00e0niques i mapes de distribuci\u00f3 del g\u00e8nere Haworthia, abans de la divisi\u00f3 d'aquest g\u00e8nere en Haworthiopsis, Tulista i Astroloba. Aquest llibre omplia un gran buit en la literatura disponible sobre el g\u00e8nere. El llibre reconeix 61 esp\u00e8cies, 4 subesp\u00e8cies, 137 varietats i 5 formes, incloses 6 esp\u00e8cies noves, tres de les quals es descriuen per primera vegada, 27 noves varietats i 37 noves combinacions. Va ser editada el desembre de 1999.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Aurasma \u00e9s una plataforma de realitat augmentada d'HP Autonomy. Es tracta d'una programari o d'una aplicaci\u00f3 lliure per a iOS i Android per als dispositius m\u00f2bils. La tecnologia de reconeixement de la imatge que utilitza Aurasma requereix la c\u00e0mera d'un tel\u00e8fon intel\u00b7ligent o tauleta t\u00e0ctil. D'aquesta manera, reconeix les imatges del m\u00f3n real i, llavors, sobreposa sobre aquesta animacions, v\u00eddeos, formes en 3D i p\u00e0gines web.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una pantalla \u00e9s una superf\u00edcie plana i llisa col\u00b7locada amb l'objectiu de recollir llum que projecta imatges o ombres. Certament, es tracta d'un concepte antic, per\u00f2 aquesta paraula, segons el Diccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear, es va incorporar a la llengua catalana a trav\u00e9s del castell\u00e0, sembla que durant el segle xx. Tanmateix, \u00e9s molt probable que l'origen de la paraula pantalla sigui catal\u00e0, encara que s'hagi format en el si del castell\u00e0. Seria una combinaci\u00f3 de les paraules p\u00e0mpol i ventalla. Una altra hip\u00f2tesi la faria derivada del mot grec \u03c0\u03ac\u03bd (pan), que vol dir tot, i el verb tallar. Sembla que \u00e9s una paraula que comparteixen el catal\u00e0, el castell\u00e0 i el gallec. Vingui d'on vingui, ha esdevingut inq\u00fcestionablement molt emprada per un ampli ventall de conceptes. Alguns d'aquests s\u00f3n aparells nous que recorden la pantalla del cinema. Tamb\u00e9 s'ha utilitzat per a tot all\u00f2 que s'interposa a una altra cosa, com ara el p\u00e0mpol del llum o qualsevol mampara, i fins i tot es pot referir a una persona que encobreix una altra.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El terme pensament lateral va ser proposat pel psic\u00f2leg malt\u00e8s Edward de Bono per representar tots aquells camins alternatius que no estem acostumats a utilitzar. Segons aquest pensament, la majoria de la gent nom\u00e9s tendeix a veure una manera de resoldre un problema (fent servir la l\u00f2gica) quan hi pot haver diverses maneres de resoldre'l que no s\u00f3n visibles a simple vista. Est\u00e0 lligat a la creativitat i la imaginaci\u00f3.El pensament lateral \u00e9s una forma de resoluci\u00f3 de problemes utilitzant un enfocament indirecte i creatiu a trav\u00e9s d\u2019un raonament que no \u00e9s immediatament obvi. Es tracta d\u2019idees que no es poden obtenir utilitzant \u00fanicament la l\u00f2gica tradicional pas a pas. Considerat per alguns com a pseudoci\u00e8ncia, el terme va ser utilitzat per primera vegada el 1967 pel psic\u00f2leg malt\u00e8s Edward de Bono en el seu llibre The Use of Lateral Thinking. De Bono cita el Judici de Salom\u00f3 com a exemple de pensament lateral, en qu\u00e8 el rei Salom\u00f3 resol una disputa sobre la paternitat d'un nen demanant que el tallin per la meitat i emetent el seu judici en funci\u00f3 de les reaccions que rep aquesta ordre. Edward de Bono tamb\u00e9 relaciona el pensament lateral amb l'humor, argumentant que implica un canvi d'un patr\u00f3 familiar a un altre nou i inesperat. \u00c9s aquest moment de sorpresa, que genera riure i una nova percepci\u00f3, el que facilita la capacitat de veure un patr\u00f3 de pensament diferent que inicialment no era obvi. Segons de Bono, el pensament lateral s'allunya deliberadament de la percepci\u00f3 est\u00e0ndard de la creativitat com a l\u00f2gica \"vertical\", el m\u00e8tode cl\u00e0ssic per a la resoluci\u00f3 de problemes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un espantacotxes o distanciador \u00e9s un dispositiu que es posa al darrere d'una bicicleta per obligar els altres vehicles a mantenir una dist\u00e0ncia de costat durant l'avan\u00e7ament. Normalment \u00e9s plegable o extensible, fet d'alguna mena de pl\u00e0stic flexible, i amb alguna mena de reflector per a tenir m\u00e9s visibilitat. La llei francesa estableix que la dist\u00e0ncia ha de ser de 40 cms.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una canonada \u00e9s un conducte de forma tubular destinat al transport de fluids i, eventualment, de mat\u00e8ries granulars i pulverulents. La seva secci\u00f3 tancada permet superar, per als l\u00edquids, la conducci\u00f3 gravitacional (caracter\u00edstica en pres\u00e8ncia d'una superf\u00edcie lliure). For\u00e7ant la circulaci\u00f3 mitjan\u00e7ant l'increment de pressi\u00f3 entre els seus extrems s'aconsegueix un increment del cabal transportat, en incrementar tant la velocitat mitjana com la secci\u00f3 de transport \u00fatil. A m\u00e9s, l'increment de pressi\u00f3 aportat (p. ex. amb una bomba a l'extrem inicial) permet el transport ascendent, en transformar part de l'energia de pressi\u00f3 aportada a l'extrem inicial en energia potencial on la cota sigui superior.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La converg\u00e8ncia tecnol\u00f2gica \u00e9s la tend\u00e8ncia de diferents sistemes tecnol\u00f2gics en l'evoluci\u00f3 cap a la realitzaci\u00f3 de tasques similars. Converg\u00e8ncia pot fer refer\u00e8ncia a tecnologies pr\u00e8viament separades com la veu (telefonia), dades (i aplicacions de productivitat) i v\u00eddeo que ara comparteixen recursos i interactuen entre si sin\u00e8rgicament, creant noves possibilitats. La converg\u00e8ncia es defineix com la interconnexi\u00f3 de tecnologies de la computaci\u00f3 i informaci\u00f3, contingut multim\u00e8dia i xarxes de comunicacions que han arribat com a resultat de l'evoluci\u00f3 i popularitzaci\u00f3 d'internet, tant com d'activitats, productes i serveis que han emergit des de l'espai digital.\nAvui dia estem envoltats per un m\u00f3n multim\u00e8dia convergent en molts nivells, amb nodes de comunicaci\u00f3 i informaci\u00f3 cont\u00ednuament adaptant-se per satisfer a demandes creades per la mateixa tecnologia i canviant la forma de crear, consumir, aprendre i interactuar unes amb unes altres.Molts experts veuen tot aix\u00f2 com la punta de l'iceberg, ja que totes les facetes de la vida social o institucional com a negocis, govern, art, periodisme, salut o educaci\u00f3 porten amb si un increment dels espais digitals a trav\u00e9s de xarxes creixents de dispositius TICs.\nLa base de la converg\u00e8ncia tecnol\u00f2gica tal com es planteja, xoca amb una societat en la qual preval el consumisme com a expressi\u00f3 de l'\u00e9sser hum\u00e0. Per aix\u00f2, i malgrat que es pugui apreciar la conversi\u00f3 de dispositius tecnol\u00f2gics (cel\u00b7lulars, tel\u00e8fons intel\u00b7ligents, readers, tauletes\u2026), la seva producci\u00f3 no s'ha vist redu\u00efda, sin\u00f3 tot el contrari, ja que respon a la premissa consumista imperant.\nPer al te\u00f2ric Henry Jenkins, la converg\u00e8ncia tecnol\u00f2gica \u00e9s un fenomen que es configura mitjan\u00e7ant la interacci\u00f3 de tres elements indissolubles: les tecnologies, les plataformes medi\u00e0tiques i el comportament de les audi\u00e8ncies. Per Jenkins, converg\u00e8ncia es refereix: \"Al flux de continguts a trav\u00e9s de m\u00faltiples plataformes medi\u00e0tiques, la cooperaci\u00f3 entre m\u00faltiples ind\u00fastries medi\u00e0tiques i el comportament migratori de les audi\u00e8ncies medi\u00e0tiques, disposades a anar gaireb\u00e9 a qualsevol part a la recerca del tipus desitjat d'experi\u00e8ncies d'entreteniment\".", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "The Martian way and other stories (1955) \u00e9s un recull de contes de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 d'Isaac Asimov. El recull inclou dos relats llargs i dos relats curts, publicats originalment a principis dels anys cinquanta, d\u00e8cada que es recorda com la m\u00e9s fruct\u00edfera i memorable de tota la seva traject\u00f2ria com a escriptor de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3. El llibre va ser tradu\u00eft al catal\u00e0 per Josep Sampere el 1995 amb el t\u00edtol de A l'estil marci\u00e0.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Medalla Darwin-Wallace \u00e9s un guard\u00f3 que la Societat Linneana de Londres atorga cada cinquanta anys, comen\u00e7ant en el 1908. En aquest any se celebr\u00e0 el mig segle de la presentaci\u00f3 conjunta a la Societat Linneana de Londres de dos articles de Charles Darwin i Alfred Russel Wallace: On the Tendency of Species to form Varieties; and on the Perpetuation of Varieties and Species by Natural Means of Selection (que aplegava Extract from an unpublished Work on Species de Darwin i On The Tendency of Varieties to Depart Indefinitely from the Original Type de Wallace) l'1 de juliol del 1858. La medalla es concedeix per \"aven\u00e7os importants en biologia evolutiva\". El 2008, la Societat Linneana anunci\u00e0 que es proposava atorgar anualment la distinci\u00f3 a partir del 2010.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una agulla d'estendre (roba), gafa (d'estendre) o encara agafan\u00e0s \u00e9s un objecte utilitzat per a estendre la roba un cop rentada perqu\u00e8 s'eixugui, penjant-la per un fil (anomenat fil d'estendre la roba) o un suport adequat.\nSe'n desconeix l'origen, per\u00f2 sovint \u00e9s atribu\u00efda a una secta religiosa protestant d'Anglaterra que emigr\u00e0 als Estats Units. Van desenvolupar diverses eines de treball, entre les quals la primera agulla d'estendre, una simple pe\u00e7a de fusta dividida en dos, com una pin\u00e7a. Ells mai no van patentar llur invenci\u00f3, per\u00f2 entre 1852 i 1887 l'oficina de patents americana va acreditar 146 versions de l'agulla d'estendre.Hi ha diferents menes d'agulles d'estendre, fets de diferents materials, generalment de fusta o de pl\u00e0stic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En el model clim\u00e0tic, el model de biosfera simple \u00e9s un model de la biosfera per usar amb els Models de Circulaci\u00f3 General atmosf\u00e8rics (GCMs) que tracten d'incorporar un realisme biof\u00edsic en la formulaci\u00f3 del balan\u00e7 de la radiaci\u00f3 i de l'energia a un nivell de sofisticaci\u00f3 adequat per existir en els models GCMs\nS'usava un m\u00e8tode interactiu d'optimitzaci\u00f3 per definir un nou grup de par\u00e0metres morfol\u00f2gics i fisiol\u00f2gics a la vegetaci\u00f3. Mesures micrometeorol\u00f2giques que inclouen fluxos d'energia aconseguits per sobre d'uns dossers canopis de la selva amaz\u00f2nica que van ser utilitzats per validar i calibrar els par\u00e0metres de la SIB.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Deutsche Chemische Gesellschaft zu Berlin (DChG), en catal\u00e0 Societat Qu\u00edmica Alemanya de Berl\u00edn, fou una societat professional de qu\u00edmics durant la Confederaci\u00f3 d'Alemanya del Nord, l'Imperi Alemany, la Rep\u00fablica de Weimar i el Tercer Reich. Fou fundada a Berl\u00edn l'11 de novembre del 1867 i es dissolgu\u00e9 amb la derrota alemanya a la Segona Guerra Mundial.El DChG fou fundada a Berl\u00edn el 1867 a la Confederaci\u00f3 d'Alemanya del Nord per iniciativa del qu\u00edmic August Wilhelm von Hofmann. La societat es considerava una organitzaci\u00f3 professional i un vincle entre la investigaci\u00f3 universit\u00e0ria i la investigaci\u00f3 industrial durant l'Imperi Alemany. La seva seu a partir de 1900 es trobava situada a la casa Hofmann. Publicava des del 1868 la revista Berichte der Deutschen Chemischen Gesellschaft. El 1928 se separ\u00e0 en dues revistes Berichte der Deutschen Chemischen Gesellschaft, A: Vereins-Nachrichten i Berichte der Deutschen Chemischen Gesellschaft, B: Abhandlungen.\n\nEntre els qu\u00edmics fundadors destaquen a m\u00e9s de Hofmann, elegit president de la reuni\u00f3 constituent, Adolf von Baeyer, que obr\u00ed la sessi\u00f3, i Heinrich Gustav Magnus, Carl Alexander Martius, Alexander Mitscherlich, Alphons Oppenheim, Carl Rammelsberg, Isidore Rosenthal, Carl Scheibler, Ernst Christian Friedrich Schering, Hermann Wilhelm Vogel i Hermann Wichelhaus.La seva successora \u00e9s la Gesellschaft Deutscher Chemiker (GDCh), fundada el 1949 a la zona occidental. tamb\u00e9 ho \u00e9s del Verein Deutscher Chemiker (VDCh).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Ultracentr\u00edfuga \u00e9s una centr\u00edfuga optimitzada per fer rodar un rotor a molt altes velocitats, capaces de generar acceleraci\u00f3 tan alta com 2.000,000 g (aproximadament 19.600 km/s\u00b2). Hi ha dos tipus d'ultracentr\u00edfugues, la preparadora i l'anal\u00edtica. Tots dos instruments troben un \u00fas important en biologia molecular, bioqu\u00edmica i ci\u00e8ncia dels pol\u00edmers.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Confer\u00e8ncia General de Pesos i Mesures (CGPM, Conf\u00e9rence g\u00e9n\u00e9rale des poids et mesures) \u00e9s l'\u00f2rgan decisori de la Convenci\u00f3 del Metre (Convention du M\u00e8tre), encarregat de prendre les decisions en mat\u00e8ria de metrologia, en particular sobre el Sistema Internacional d'Unitats (SI). Igualment com la Convention du M\u00e8tre, a ser creada el 1875.\nLa confer\u00e8ncia reuneix els delegats dels estats membres de la Convention du M\u00e8tre i dels estats associats. Actualment la confer\u00e8ncia es reuneix cada quatre anys a la seu de l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures (BIPM, Bureau international des poids et mesures) a S\u00e8vres, una poblaci\u00f3 de la rodalia de Par\u00eds. La primera confer\u00e8ncia es va fer el 1889.\nA cada confer\u00e8ncia, els membres treballen sobre els informes del Comit\u00e8 Internacional de Pesos i Mesures (CIPM, Comit\u00e9 international des poids et mesures) que relaten els treballs que han portat a terme. En funci\u00f3 d'aquests treballs prenen decisions sobre l'extensi\u00f3 i la millora del Sistema Internacional d'Unitats (SI), tamb\u00e9 poden prendre decisions i recomanacions generals sobre la metrologia. D'altra banda, tamb\u00e9 poden discutir decisions administratives sobre el funcionament del BIPM.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els para-sols o paraig\u00fces de paper oli (en xin\u00e8s tradicional: \u6cb9\u7d19\u5098, simplificat: \u6cb9\u7eb8\u4f1e, pinyin: y\u00f3uzh\u01d0 s\u01cen) s\u00f3n un tipus de para-sol de paper o tela originari de la Xina l'\u00fas del qual s'estengu\u00e9 a altres indrets de l'\u00c0sia com ara el Jap\u00f3, la pen\u00ednsula de Corea, Vietnam, Taiwan, les illes Ryukyu, Tail\u00e0ndia o Laos entre d'altres i on tamb\u00e9 hi aparegueren para-sols amb caracter\u00edstiques locals. Amb la migraci\u00f3 dels hakka a Taiwan, tamb\u00e9 hi arrel\u00e0 en aquest indret la creaci\u00f3 de para-sols a l'estil xin\u00e8s. A banda de cobrir de la pluja o del sol, els para-sols de paper oli tamb\u00e9 s\u00f3n imprescindibles en la celebraci\u00f3 de bodes. En una boda tradicional xinesa, quan la n\u00favia baixa del palanqu\u00ed, els matrimoniers la cobreixen amb un para-sol de color vermell per tal de foragitar els mals esperits. En les bodes tradicionals japoneses tamb\u00e9 es cobreix la n\u00favia amb un para-sol vermell i aquest costum tamb\u00e9 \u00e9s present en les bodes tradicionals de les illes Ryukyu. Els ancians prefereixen els para-sols de color violeta que simbolitzen la longevitat i en un funeral s'empren para-sols de color blanc. En dansa tradicional japonesa tamb\u00e9 es poden fer servir com a attrezzo i en la cerim\u00f2nia del te es fan servir uns para-sols de paper bast coneguts com a bangasa.\n\nA la societat hakka de l'antiguitat, quan es casaven les dones hakka, com que les paraules per a fill i paper eren hom\u00f2fones en la parla hakka, entregaven dos para-sols de paper oli com a dot, un dels quals duia escrita la dita \u65e9\u751f\u8cb4\u5b50 (simplificat: \u65e9\u751f\u8d35\u5b50, pinyin: z\u01ceosh\u0113ng gu\u00ecz\u01d0, tradu\u00efda al catal\u00e0: parir aviat un fill). A m\u00e9s, el car\u00e0cter per a para-sol en xin\u00e8s tradicional (\u5098) cont\u00e9 quatre persones, que simbolitzen molta descend\u00e8ncia i, com que quan s'obre el para-sol t\u00e9 una forma rodona i les paraules per a oli (\u6cb9) i tenir (\u6709) s\u00f3n hom\u00f2nimes, aix\u00f2 significava la benedicci\u00f3 d'una vida feli\u00e7 i completa. Quan els homes de 16 anys completaven el seu ritu de pas, tamb\u00e9 rebien dos para-sols per aquests mateixos motis.En celebracions religioses, tamb\u00e9 es veuen para-sols al damunt dels palanquins que duen les imatges dels d\u00e9us o Buda. En aquest context, serveixen tant per foragitar mals esperits com per protegir els participants de la process\u00f3.\nActualment es fan servir de forma corrent paraig\u00fces d'estil occidental, mentre els para-sols de paper oli es venen normalment com a obres d'art o souvenirs.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Simposi Sanibel \u00e9s una confer\u00e8ncia cient\u00edfica internacional en qu\u00edmica qu\u00e0ntica, f\u00edsica de l'estat s\u00f2lid i biologia qu\u00e0ntica. \u00c9s organitzat pel Projecte de Qu\u00edmica Te\u00f2rica de la Universitat de Florida a Gainesville (Florida), cada hivern des del 1960. Va ser fundat per Per-Olov L\u00f6wdin, que va estar involucrat a la seva organitzaci\u00f3 cada any fins a la seva mort ocorreguda l'any 2000. Del 1960 fins al 1978, el simposi es feia a l'illa de Sanibel, per\u00f2 m\u00e9s tard es va realitzar a Palm Coast i a Saint Augustine, tamb\u00e9 a Florida. El 2005, el simposi es va traslladar a St. Simons (Ge\u00f2rgia).El simposi destaca per la seva llarga hist\u00f2ria i pel nombre de participants i les seves presentacions. La trobada del 2007 es va dedicar a \"Teoria i computaci\u00f3 en qu\u00edmica qu\u00e0ntica, mat\u00e8ria condensada i f\u00edsica qu\u00edmica, nanoci\u00e8ncia, bioqu\u00edmica qu\u00e0ntica i biof\u00edsica\". El simposi Sanibel \u00e9s descrit com a \"confer\u00e8ncia regular altament respectada\" a una hist\u00f2ria de les confer\u00e8ncies de recerca Gordon.Els coeficients Sanibel, utilitzats per exemple en densitats d'esp\u00edn, van ser nomenats aix\u00ed despr\u00e9s del Simposi on van ser discutits el 1960.\nPresentacions i p\u00f2sters presentats a la trobada poden ser publicats a la revista International Journal of Quantum Chemistry com un dels articles de la revista. Abans del 1996, els articles eren publicats en suplements especials de la revista.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El connector de seguretat Kensington \u00e9s part d'un sistema antirobatori dissenyat per Kensington Computer Products Group. Est\u00e0 disponible en molts aparells electr\u00f2nics, particularment els de m\u00e9s valor per\u00f2 de poc pes o grand\u00e0ria. \u00c9s fet per un forat petit, refor\u00e7at met\u00e0l\u00b7licament, en el qual s'enganxa un cadenat lligat mitjan\u00e7ant un cable que es pot fixar a un objecte fix per aix\u00ed evitar que l'aparell sigui estirat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Eyebeam Art + Technology Center (Eyebeam) \u00e9s un centre d'art i tecnologia sense finalitats de lucre a la ciutat de Nova York. El prop\u00f2sit manifest \u00e9s el promoure l'\u00fas creatiu de noves tecnologies en proveir un ambient de col\u00b7laboraci\u00f3 per a la investigaci\u00f3 i experimentaci\u00f3 en la intersecci\u00f3 d'art, tecnologia i cultura. Eyebeam va ser fundat per John S. Jonson Ill amb els seus co-fundadors David S Johnson i Roderic R. Richardon.\nOriginalment es va concebre com un taller d'efectes digitals i codi i centre per a l'educaci\u00f3 juvenil. Eyebeam s'ha tornat un centre d'investigaci\u00f3, desenvolupament i curadora de nous mitjans obres d'art i open source technology. Eyebeam \u00e9s l'amfritri\u00f3 de 20 artistes residents i fellows d'investigaci\u00f3, co-produeix programes d'educaci\u00f3 juvenil i presenta exposicions, performances, simposis, tallers, hackathons i altres esdeveniments. Els projectes desenvolupats per Eyebeam han rebut premis i reconeixements, els quals inclouen, entre altres, Webby Awards, Beques Guggenheim, i el Prix Ars Electronica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze, en catal\u00e0 Discursos i Demostracions Matem\u00e0tiques Entorn de Dues Noves Ci\u00e8ncies, \u00e9s una obra del f\u00edsic i matem\u00e0tic tosc\u00e0 Galileo Galilei (1564-1642), conegut als Pa\u00efsos Catalans com Galileu, publicat el 1638 a Leiden i escrit en forma de di\u00e0leg entre diversos personatges en itali\u00e0, on l'autor hi recull les seves investigacions sobre cinem\u00e0tica i ci\u00e8ncia dels materials realitzats al llarg de la seva vida. Es considera el llibre fundacional de la f\u00edsica moderna, i m\u00e9s en concret de la cinem\u00e0tica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La talla de diamants \u00e9s una operaci\u00f3 per a convertir un diamant en brut en un diamant d'ornament. El diamant \u00e9s el material primitiu m\u00e9s dur conegut a la naturalesa. Avui dia s'utilitzen molts productes abrasius, per\u00f2 manufacturats per l'home que poden arribar a ser m\u00e9s durs que els materials d'origen mineral. La llana d'acer n'\u00e9s un exemple. Gr\u00e0cies als aven\u00e7os tecnol\u00f2gics realitzats durant el segle xx, ara es poden obtenir, a un cost raonable, aquests abrasius artificials m\u00e9s durs que el diamant. Els m\u00e9s importants s\u00f3n el carbur de silici (tamb\u00e9 conegut sota la marca carbor\u00f9ndum), els diamants sint\u00e8tics i els diamants sint\u00e8tics d'al\u00famina (\u00f2xid d'alumini).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La World Academy of Science, Engineering and Technology WASET \u2014 literalment en catal\u00e0 acad\u00e8mia mundial de ci\u00e8ncia, l'enginyeria i la tecnologia\u2014 \u00e9s un editor predador de revistes d'acc\u00e9s obert en una varietat ampla de temes cient\u00edfics i t\u00e8cnics. Tamb\u00e9 organitza diverses confer\u00e8ncies cient\u00edfiques anuals, utilitzant noms que s\u00f3n igual de similar a les confer\u00e8ncies reals organitzades per grups cient\u00edfics establerts. Les seves confer\u00e8ncies s\u00f3n de qualitat dubtosa i qualsevol poden presentar un paper per senzillament pagant el cost d'inscripci\u00f3. L'acad\u00e8mia ha estat catalogada com a \"potencial, possible, o probable\" editor predades. WASET t\u00e9 el seu domini en Azerbaidjan. \u00c9s dirigida per Cemal Ardil, un antic mestre de ci\u00e8ncia, amb assist\u00e8ncia de la seva filla Ebru i el seu fill Bora. Cemal Ardil \u00c9s tamb\u00e9 la persona que ha publicat m\u00e9s articles a la p\u00e0gina web de WASET.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Trobada pedag\u00f2gica destinada a alumnes, professors, empreses, institucions i p\u00fablic en general interessats a endinsar-se al m\u00f3n de la tecnologia. La primera edici\u00f3 de l'esdeveniment Girona+tecnol\u00f2gica es va celebrar el 28 de febrer de 2015 al Parc Tecnol\u00f2gic de la Universitat de Girona. La propera edici\u00f3 es realitzar\u00e0 el 28 de maig de 2016 al Pavell\u00f3 Municipal de Vilablareix (Girona). Compta amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya a Girona, l'Ajuntament de Vilablareix, l'Ajuntament de Girona i la Diputaci\u00f3 de Girona.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Fraunhofer-Gesellschaft \u00e9s un organisme de recerca alemany. El seu nom ve del f\u00edsic Joseph von Fraunhofer. Agrupa 58 instituts arreu d'Alemanya, cadascun d'ells, especialitzat en diferents camps de la ci\u00e8ncia aplicada. Es finan\u00e7a parcialment per l'Estat (govern federal i els landers propietaris de l'organisme) i les dues terceres parts s\u00f3n autofinan\u00e7ades, ja sigui a partir de contractes de projectes esponsoritzats pel govern com per la ind\u00fastria. T\u00e9 un pressupost anual d'uns mil dos-cents milions d'euros.\nEl nom oficial \u00e9s Fraunhofer-Gesellschaft zur F\u00f6rderung der angewandten Forschung e.V. (de l'alemany : \u00abSocietat Fraunhofer pel desenvolupament en la recerca aplicada\u00bb).\nAquest organisme \u00e9s conegut principalment per haver coinventat, juntament amb Thomson el codec de compressi\u00f3 MP3. Actualment est\u00e0 desenvolupant un projecte per IKEA on els seus clients porten una foto de la seva casa a la botiga, on veuen una adaptaci\u00f3 completa de la seva habitaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El metall de la reina \u00e9s un aliatge consistent b\u00e0sicament d'estany (90%) i la resta antimoni, Sb, zinc, Zn, i plom, Pb, o coure, Cu. Fou desenvolupat en el segle xvi i reservat per a la fabricaci\u00f3 de peces per a la fam\u00edlia reial anglesa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'estructura d'un article cient\u00edfic \u00e9s com s'estableix la divisi\u00f3 per seccions dels continguts exposats als articles cient\u00edfics. El format d'IMRaD (Introducci\u00f3, Metodologia, Resultats i Discussi\u00f3, de l'angl\u00e8s \"Introduction, Methodology, Results and Discussion\") ha estat adoptat per un nombre fermament creixent de revistes acad\u00e8miques des de la primera meitat del segle xx. L'estructura d'IMRaD ha arribat a ser l'estil dominant d'escriptura acad\u00e8mica a les ci\u00e8ncies, m\u00e9s notablement a la biomedicina emp\u00edrica.L'estructura IMRaD s'utilitza principalment a articles d'investigaci\u00f3 cient\u00edfica experimental mentre que els que no s\u00f3n d'aquest tipus solen utilitzar altres esquemes d'estructura.En les ci\u00e8ncies m\u00e8diques s'ha establert la guia CONSORT per a informar de proves aleatoritzades.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una tanca o barrera \u00e9s un element superficial vertical que s'utilitza per delimitar terrenys i protegir contra intrusos. Solen ser de fusta o met\u00e0l\u00b7liques. Tamb\u00e9 es poden realitzar tanques mitjan\u00e7ant la t\u00e8cnica constructiva de la paret seca. Les tanques es col\u00b7loquen al voltant d'un terreny o jard\u00ed i tenen la funci\u00f3 d'impedir l'entrada al mateix o de protegir la intimitat dels seus habitants. Les tanques s'instal\u00b7len en granges, terrenys agr\u00edcoles o en altres espais privats com, per exemple, els jardins dels habitatges unifamiliars. Una tanca t\u00edpica est\u00e0 formada per una s\u00e8rie de taulons o estaques de fusta col\u00b7locats en vertical i acabats en punta o de forma arrodonida. Els taulers es claven al terreny i s'uneixen per mitj\u00e0 d'altres taules horitzontal que es claven a les anteriors. Tamb\u00e9 hi ha tanques met\u00e0l\u00b7liques que consisteixen en una malla de filferro, anomenada filat. Tamb\u00e9 hi ha tanques confeccionades amb materials naturals com canyes o bruc. En aquest cas, les peces es trenen amb filferro conformant una superf\u00edcie espessa.\nLes tanques m\u00f2bils s\u00f3n estructures met\u00e0l\u00b7liques que es col\u00b7loquen a la via p\u00fablica per delimitar espais amb motiu d'esdeveniments temporals, com espectacles, desfilades o processons. Tamb\u00e9 serveixen per protegir obres circumstancials en zones p\u00fabliques. Solen consistir en un marc amb barrots al seu interior que s'assenta sobre dues potes amples que li proporcionen estabilitat. En els laterals, tenen un enganxament que permet unir diferents tanques formant una protecci\u00f3 cont\u00ednua per utilitzar-la en \u00e0mplies extensions.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un forrellat o passador \u00e9s una barreta cil\u00edndrica de ferro amb maneta normalment en forma de T o L, que est\u00e0 sostinguda horitzontalment per dues Armelle i que entra en una altra o un forat que es disposa a aquest efecte. Serveix per a tancar i ajustar una porta o una finestra amb el bastiment o una amb una segona fulla si la porta o la finestra \u00e9s de dues fulles.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La il\u00b7lustraci\u00f3 cient\u00edfica \u00e9s l'\u00fas de la il\u00b7lustraci\u00f3 gr\u00e0fica per a descriure anal\u00edticament els aspectes cient\u00edfics de la natura. \u00c9s un treball conjunt entre cient\u00edfics i il\u00b7lustradors i t\u00e9 com a finalitat explicar l'aspecte, l'estructura o b\u00e9 el comportament d'all\u00f2 que es representa, sense necess\u00e0riament crear una obra de gran valor est\u00e8tic. No obstant, molts treballs s\u00f3n considerats veritables obres d'art.\nSovint l'il\u00b7lustrador t\u00e9 preparaci\u00f3 cient\u00edfica i art\u00edstica o t\u00e8cnica alhora.\nLa il\u00b7lustraci\u00f3 cient\u00edfica era b\u00e0sica abans del desenvolupament de la fotografia per descriure, per exemple, les esp\u00e8cies d'animals i plantes que s'anaven descobrint a les expedicions cient\u00edfiques dels segles xv al xix.\nActualment segueix tenint import\u00e0ncia per a complementar all\u00f2 que no es veu en una fotografia, o b\u00e9 que se li vol donar m\u00e9s \u00e8mfasi. Tamb\u00e9 \u00e9s molt \u00fatil per a mostrar imatges microsc\u00f2piques, de medicina, i d'astronomia, entre d'altres. La il\u00b7lustraci\u00f3 t\u00e8cnica, sovint fa servir criteris cient\u00edfics per descriure principis de l'enginyeria i de les diferents tecnologies.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La seroneutralitzaci\u00f3 \u00e9s una t\u00e8cnica serol\u00f2gica basada en la capacitat de desactivar l'activitat biol\u00f2gica d'agents antig\u00e8nics per part d'un s\u00e8rum que cont\u00e9 anticossos espec\u00edfics per a aquest antigen, que pot ser una toxina, un virus, etc. tot i que, en teoria, es pot fer servir qualsevol antigen que provoqui algun tipus d'efecte citop\u00e0tic. Actualment, la seroneutralitzaci\u00f3 s'est\u00e0 duent a terme sobretot amb virus i en menor grau amb toxines.\nAltres t\u00e8cniques serol\u00f2giques i antig\u00e8niques permeten valorar la capacitat que t\u00e9 un s\u00e8rum per recon\u00e8ixer un antigen en concret, en canvi, la seroneutralitzaci\u00f3 es pot fer servir per quantificar la seva capacitat per neutralitzar un antigen, \u00e9s a dir, valora l'efectivitat biol\u00f2gica dels anticossos en comptes de la seva quantitat. El gran avantatge d'aquesta t\u00e8cnica \u00e9s la seva alta especificitat i sensibilitat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Signal to Noise Ratio, r\u00e0tio entre senyal i soroll, (sovint SNR abreujat o S/N) \u00e9s una mesura utilitzada en la ci\u00e8ncia i que mira de quantificar quan un senyal ha estat alterat pel soroll. Es defineix com la r\u00e0tio de pot\u00e8ncia de senyal comparant-la amb la pot\u00e8ncia de soroll que altera el senyal. Una r\u00e0tio m\u00e9s alta que 1:1 indica m\u00e9s senyal que el soroll. Mentre que SNR se cita comunament per a senyals el\u00e8ctrics, es pot aplicar a qualsevol forma de senyal (com nivells d'is\u00f2tops en una senyalitzaci\u00f3 b\u00e0sica o bioqu\u00edmica de gel entre c\u00e8l\u00b7lules).\nEn menys tecnicismes, la signal to noise ratio compara el nivell d'un senyal desitjat (com m\u00fasica) amb el nivell de soroll de fons. El m\u00e9s alt \u00e9s la r\u00e0tio, i el m\u00e9s baix \u00e9s el soroll de fons.\nLa \"Signal to noise ratio\" s'utilitza a vegades informalment per referir-se a la r\u00e0tio d'informaci\u00f3 \u00fatil a dades falses o irrellevants en una conversa o en un bescanvi d'informaci\u00f3. Per exemple, en f\u00f2rums de discussi\u00f3 en l\u00ednia i unes altres comunitats en l\u00ednia, els correus i els spam es consideren com a \"soroll\" que interfereix amb el \"senyal\" de discussi\u00f3 apropiada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El metall de Field o aliatge de Field \u00e9s un aliatge fusible que es converteix en l\u00edquid als 60 \u00b0C. Es tracta d'un aliatge eut\u00e8ctic de bismut, Bi, indi (In) i estany (Sn) amb la seg\u00fcent composici\u00f3 en pes: 32,5% Bi, 51% In, 16,5% Sn. Rep el nom del seu inventor Simon Quellen Field. En no contenir plom (Pb) ni cadmi (Cd) \u00e9s una alternativa in\u00f2cua al metall de Wood. S'utilitza per models i prototips senzills.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un t\u00f2rcul \u00e9s una premsa utilitzada per a l'estampaci\u00f3 de gravats. L'\u00fas m\u00e9s freq\u00fcent \u00e9s el gravat calcogr\u00e0fic encara que es pot utilitzar en el linogravat o la xilografia. El proc\u00e9s \u00e9s manual i \u00e9s emprat per artistes i filantrops.\nFunciona amb dos corrons de metall, cilindres, un superior i l'altre inferior. Accionant un volant que t\u00e9 aspecte de tim\u00f3, els corrons giren sobre el seu propi eix i desplacen una platina. En la platina se situa la matriu, el paper de gravat damunt i cobrint en conjunt un parell de feltres. Quan aquest conjunt passa a trav\u00e9s dels dos corrons, l'alta pressi\u00f3 comporta que la tinta traspassi de la matriu al paper. Realitzant-se una impressi\u00f3 en el paper anomenada estampa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Aquesta p\u00e0gina \u00e9s un intent de ser una llista d'ordinadors a la ficci\u00f3 i la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3.\nEls ordinadors sovint han estat utilitzats com a objectes ficticis en la literatura, les pel\u00b7l\u00edcules, etc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una galera en tipografia, \u00e9s una superf\u00edcie de fusta, zinc o ferro limitada per tres costats amb llistons, dos dels quals sobresurten una mica m\u00e9s que la planxa de base. Es fa servir per a posar-hi les ratlles i els quadrats que hom compon per tal de fer el motlle.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un mecanisme \u00e9s un conjunt d'elements s\u00f2lids units per enlla\u00e7os tals que els permeten tenir almenys un grau de llibertat i, per tant, un cert moviment. D'un mecanisme sense cap grau de llibertat se'n diu estructura i est\u00e0 imm\u00f2bil. Els mecanismes poden ser o formar part d'una m\u00e0quina, tot i que no necess\u00e0riament, mentre que les estructures formen l'esquelet o xass\u00eds de m\u00e0quines, edificis o escultures, entre d'altres. La quantitat de mecanismes que es fan servir \u00e9s immensa. Es troben tant en coses senzilles, com pot ser una cremallera d'un pantal\u00f3, com en coses molt m\u00e9s complicades, com ara acoblaments de naus espacials. S\u00f3n exemples de mecanismes: el reductor de velocitat, el fre, la ratera, el canvi de marxes, el motor de pistons, l'embragatge, la v\u00e0lvula, l'aixeta, la cadena del v\u00e0ter, la porta, la politja, les tisores, la bicicleta, el patinet, la s\u00ednia, el penell, la cadira plegable, el molinet de caf\u00e8, el molinet de vent, el paraigua, la caixa de canvis o el diferencial.\n\nViccionari", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El mesolabi \u00e9s un instrument o aparell, creat per Erat\u00f2stenes. Es tracta d'una esp\u00e8cie d'\u00e0bac que serveix per establir mitjanes i proporcions; permetia inserir dos mitjans proporcionals entre dos valors donats. Es pot considerar com una de les primeres calculadores de la hist\u00f2ria.El mateix Erat\u00f2stenes va considerar molt important aquesta invenci\u00f3, fins al punt de regalar un exemplar d'ell, amb un text adjunt en qu\u00e8 s'explicava el seu \u00fas, a un temple com a ofrena votiva.6 A m\u00e9s, va informar personalment, mitjan\u00e7ant una carta, d'aquest descobriment al rei Ptolemeu III.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El nus de pescador \u00e9s un nus per cordes i cordills de pesca. T\u00e9 una estructura sim\u00e8trica que consisteix en dos nusos simples, cada un lligat a la part central de l'altre. Altres noms per al nus de pescador inclouen: nus angl\u00e8s i, nus halibut. Encara que el nus de pescador est\u00e0 associat amb la pesca, pot lliscar quan es lliga amb monofilament de nil\u00f3 i altres fils relliscosos; per\u00f2, s\u00ed que t\u00e9 m\u00e9s capacitat de retenci\u00f3, els nusos simples poden ser fets amb m\u00e9s girs, com el nus de pescador doble, i aix\u00ed successivament. \u00c9s compacte, encallat quan s'estreny i els extrems es poden retallar molt a prop al nus. Tamb\u00e9 pot ser lligat f\u00e0cilment amb mans fredes o mullades. Encara que aquestes propietats estan ben adaptades a la pesca, hi ha altres nusos que proporcionen un rendiment superior.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una Taula de dibuix o Tauler de dibuix \u00e9s una planxa de fusta o contraplacat (tamb\u00e9 met\u00e0l\u00b7lica o b\u00e9 de pl\u00e0stic) de diferents dimensions, estrictament rectangular, on es pot fixar un full de paper per fer un dibuix t\u00e8cnic o art\u00edstic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La influ\u00e8ncia del cinema dins de la realitat ha estat tan gran que, de fet, la realitat com la coneixem actualment molt probablement no hagu\u00e9s sigut la mateixa sense la creaci\u00f3 del cinema.\nAl llarg de la hist\u00f2ria del cinema s'han creat un gran nombre de pel\u00b7l\u00edcules futuristes en les quals apareixia una tecnologia que \u00fanicament podia imaginar-se en la ficci\u00f3, una tecnologia creada intentant imaginar un futur que encara quedava molt lluny. En conseq\u00fc\u00e8ncia, apareix un dilema i aquest \u00e9s el fet de preguntar-se com \u00e9s possible que la tecnologia existent a la realitat actual tingui molts punts de contacte amb la tecnologia que en el seu moment es va imaginar i representar a la pantalla gran. Els guionistes, a trav\u00e9s de les necessitats i la tecnologia existents ja en el moment, van poder imaginar quins serien els invents tecnol\u00f2gics que existirien en el futur, el fet que realment s'hagin creat representa, un cop m\u00e9s, la gran influ\u00e8ncia del cinema dins de la realitat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El metavers o metaunivers (del prefix \u00abmeta\u00bb, que significa \u00abm\u00e9s enll\u00e0\u00bb i l'arrel \u00abvers\u00bb, derivat del mot \u00abunivers\u00bb) \u00e9s un concepte utilitzat generalment per a descriure una experi\u00e8ncia immersiva i multisensorial en l'\u00fas aplicat de diversos desenvolupaments tecnol\u00f2gics immersius d'internet. S'ha expandit \u00e0mpliament la creen\u00e7a que el mot prov\u00e9 de la novel\u00b7la Snow Crash publicada l'any 1992 per Neal Stephenson, ja que no es troben refer\u00e8ncies del terme anteriors a aquesta publicaci\u00f3.El metavers, generalment est\u00e0 compost per m\u00faltiples espais virtuals tridimensionals, compartits i persistents, vinculats a un univers virtual percebut. En un sentit m\u00e9s ampli, el metavers no t\u00e9 per qu\u00e8 referir-se sempre a mons virtuals, ja que tamb\u00e9 abasta les experi\u00e8ncies multidimensionals d'\u00fas i aplicaci\u00f3 d'Internet en el seu conjunt, especialment l'espectre, combinant de la web 2.0, la realitat augmentada, la tecnologia de tercera dimensi\u00f3 i la realitat virtual.En els metaversos, els humans interactuen social i econ\u00f2micament com a icones o avatars, per mitj\u00e0 d'un suport l\u00f2gic en un ciberespai que actua com a una met\u00e0fora del m\u00f3n real, per\u00f2 sense les limitacions f\u00edsiques o econ\u00f2miques que aquest comporta.\nS'han treballat aplicacions dels metaversos en el terreny de l'entreteniment, la teleeducaci\u00f3, la telesalut i, especialment, en el camp de l\u2019economia digital.Fins a principis dels 2000, l'experi\u00e8ncia m\u00e9s exitosa i reconeguda de metaversos, ha estat Second Life. Actualment, s'espera que la corporaci\u00f3 Meta (Facebook), propietat del magnat nord-americ\u00e0 Mark Zuckenberg, sigui l'encarregada de liderar la implementaci\u00f3 i dels nous desenvolupaments en el camp dels metaversos en els pr\u00f2xims anys, ja que \u00e9s la companyia global que m\u00e9s recursos humans i tecnol\u00f2gics est\u00e0 invertint en aquest camp.El 10 de gener del 2022, el Govern de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Cambra de Comer\u00e7 de Barcelona, va anunciar el llan\u00e7ament del primer metavers catal\u00e0, el CatVers, \u00abun espai digital immersiu obert\u00bb desenvolupat pel Centre Blockchain (CBCat).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Valve Index \u00e9s un sistema de realitat virtual dissenyat per Valve Corporation, empresa responsable de la plataforma de distribuci\u00f3 de videojocs Steam. El sistema va ser anunciat oficialment a finals d'abril de 2019, i va sortir a la venda el juny del mateix any a un preu inicial de 999 d\u00f2lars.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'SSID (Service Set IDentifier) \u00e9s un nom incl\u00f2s en tots los paquets d'una xarxa sense fils (Wi-Fi) per identificar-los com a part de la mateixa. El codi consisteix en un m\u00e0xim de 32 car\u00e0cters que la majoria de cops s\u00f3n alfanum\u00e8rics (tot i que l'est\u00e0ndard no ho especifica, aix\u00ed que pot consistir en qualsevol car\u00e0cter). Tots els dispositius sense fils que intenten comunicar-se entre si, han de compartir el mateix SSID.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El traductor universal \u00e9s un dispositiu de fictici com\u00fa a moltes obres de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, especialment a la televisi\u00f3. Descrit per primera vegada el 1945 en la novel\u00b7la de Murray Leinster de \"First Contact\", l'objectiu del traductor universal \u00e9s una traducci\u00f3 d'un idioma a un altre a temps real.\nEn moltes s\u00e8ries de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, s'utilitza el traductor universal per excusar-se que totes les esp\u00e8cies (especialment les que acaben de con\u00e8ixer) parlin en la mateixa llengua, ja que sin\u00f3 els guions serien inviables.\nMentre que un traductor universal, sembla poc probable, a causa de la necessitat evident que la telepatia, els cient\u00edfics segueixen treballant per similars tecnologies en el m\u00f3n real entre lleng\u00fces conegudes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una pantalla presentadora frontal (HUD, per les seves sigles en angl\u00e8s) \u00e9s una pantalla transparent que presenta informaci\u00f3 a\nl'usuari, de manera que aquest no ha de canviar el seu punt de vista per a poder veure\naquesta informaci\u00f3. El seu nom prov\u00e9 del fet que l'usuari pot veure la informaci\u00f3 amb el cap\nal\u00e7at i mirant cap endavant, d'aqu\u00ed \"Head-up\".\n\nUn bon exemple seria una HUD dissenyat per pilots, aquest els permetr\u00e0 no haver de\nbaixar el cap per poder veure els instruments de vol, sin\u00f3 que poden veure els instruments\nsempre davant seu. Tot i que va ser dissenyat per l'aviaci\u00f3 militar, avui en dia ja s'utilitza en aviaci\u00f3 civil i\nen la ind\u00fastria automobil\u00edstica.\nLes pantalles actuals HUD, deriven d'antigues pantalles CRT sobre f\u00f2sfor, que, donaren pas a les pantalles LED que s'usen en l'actualitat. Aix\u00f2 no obstant, la ind\u00fastria continua investigant especialment en el camp de les guies d'ona \u00f2ptica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Ca l\u2019Alier \u00e9s un Centre d\u2019Innovaci\u00f3 Urbana de Barcelona, referent en innovaci\u00f3 i rehabilitaci\u00f3 sostenible, en conson\u00e0ncia amb la preservaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica i industrial. La construcci\u00f3 est\u00e0 ubicada al Poblenou, un dels barris amb m\u00e9s concentraci\u00f3 industrial de Barcelona.Ca l\u2019Alier va n\u00e9ixer entre 1852-1853 com a f\u00e0brica t\u00e8xtil, i va arribar a tenir m\u00e9s de 60 treballadors. L'origen del conjunt arquitect\u00f2nic \u00e9s la f\u00e0brica de pintats que va construir Joan Lucena l'any 1853, les naus, per\u00f2 no es constru\u00efren fins a l'any 1877. L'any 1909, Pere Alier va adquirir-les per a la producci\u00f3 de teixits de jute. Entre 1980 i 2004 les instal\u00b7lacions van ser llogades a diverses empreses.Durant la postguerra i especialment a partir de la d\u00e8cada dels vuitanta, coincidint amb la deslocalitzaci\u00f3 industrial, l'edifici va iniciar el seu declivi, entrant en un proc\u00e9s de degradaci\u00f3 que arrib\u00e0 al seu punt \u00e0lgid entre els anys 2005 i 2007, despr\u00e9s d\u2019haver patit quatre incendis que arribaren a esfondrar les cobertes.Es tracta d'un dels 115 edificis amb protecci\u00f3 patrimonial de la zona del Poble Nou, i pren el seu nom dels seus \u00faltims propietaris, la fam\u00edlia Alier, que a principis del segle XX va adquirir la f\u00e0brica i la convert\u00ed en una ind\u00fastria de sacs, fils de lli i confecci\u00f3 de xarxes, arribant a ser una de les empreses m\u00e9s importants del Poble Nou dels anys 20.Finalment, l'any 2011 l'Ajuntament va decidir restaurar-les i convertir-les en un centre d'innovaci\u00f3 urbana. L'any 2014, dins del desplegament del Districte 22@, es va engegar la rehabilitaci\u00f3 de l'edifici per destinar-lo a ser un equipament t\u00e8cnic administratiu, en un proc\u00e9s col\u00b7laboratiu entre l'Ajuntament de Barcelona, Cisco i Schneider Electric. La rehabilitaci\u00f3 tingu\u00e9 dues premisses fonamentals, preservar el valor patrimonial i arquitect\u00f2nic de l\u2019edifici alhora que es procedia amb un proc\u00e9s constructiu respectu\u00f3s amb el medi ambient, convertint Ca l\u2019Alier en un edifici intel\u00b7ligent i de zero emissions. La rehabilitaci\u00f3 va ser duta a terme pels arquitectes Jaume Arderiu i Tom\u00e0s Morat\u00f3.Ca l'Alier es reinaugur\u00e0 l'any 2018 acollint la fundaci\u00f3 d'innovaci\u00f3 urbana BIT Habitat, que s'encarrega de la gesti\u00f3 de l'edifici, aix\u00ed com el Centre de Co-Innovaci\u00f3 de Cisco.El 15 de juliol de 2022 s'anunci\u00e0 que Ca l'Alier seria la seu del programa de treball de la UNESCO GIGA.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els esquemes(del llat\u00ed schema, i aquest del grec \u03c3\u03c7\u1fc6\u03bc\u03b1, \"figura\") s\u00f3n representacions gr\u00e0fiques simplificades de conjunts funcionals complicats. Per dibuixar esquemes s'empren s\u00edmbols que representen elements o components que s\u00f3n presents en el conjunt, instal\u00b7laci\u00f3 o circuit del que fem l'esquema. Els esquemes no sempre s\u00f3n dibuixats a escala i els s\u00edmbols iguals solen ser entre ells de la mateixa mida per facilitar la comprensi\u00f3 visual.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El connector XLR o el XLR-3 \u00e9s un tipus de connector el\u00e8ctric que sol utilitzar-se en l\u00ednies balancejades. De fet, \u00e9s el connector balancejat m\u00e9s utilitzat per a aplicacions d'\u00e0udio professional, i tamb\u00e9 \u00e9s el connector est\u00e0ndard usat en equips d'il\u00b7luminaci\u00f3 espectacular, per a transmetre el senyal digital de control \"DMX\". XLR s\u00f3n les sigles en angl\u00e8s de Xternal Live Return (\"retorn viu extern\"). El 3 indica que disposa de 3 pins, ja que posteriorment a la seua acceptaci\u00f3 com a est\u00e0ndard es van introduir els connectors de 4, 5, 6, 7 i 8 pins.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Collectanea Botanica \u00e9s una revista de recerca bot\u00e0nica que des de l'any 1946 publica l'Institut Bot\u00e0nic de Barcelona, un centre de titularitat mixta entre l'Ajuntament de Barcelona i el CSIC. El seu ISSN \u00e9s el 0010-0730.\nCollectanea Botanica segueix la metodologia peer review (revisi\u00f3 per parells), \u00e9s a dir, abans de publicar-se els articles, aquests s\u00f3n revisats per un m\u00ednim de dos investigadors externs an\u00f2nims. Despr\u00e9s d'aix\u00f2, les correccions o suggeriments es comunicaran a l'autor. La revista no t\u00e9 taxes de publicaci\u00f3, l\u00edmit de p\u00e0gines o rec\u00e0rrec per il\u00b7lustracions.\nEls articles i les notes breus s\u00f3n avaluades per experts. Accepta treballs en catal\u00e0, castell\u00e0, angl\u00e8s i franc\u00e8s; han de ser originals i in\u00e8dits, i han de tractar", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El mecanisme de compensaci\u00f3 d'uni\u00f3 de metalls homogenis \u00e9s una t\u00e8cnica utilitzada en circuits de mesurament de temperatura, principalment basats en termoparells, per compensar la depend\u00e8ncia amb la temperatura ambiental inherent en la realitzaci\u00f3 de la mesura. Aquesta compensaci\u00f3 permet la realitzaci\u00f3 d'una mesura absoluta de la temperatura d'un cos o fluid.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'arqueig (tamb\u00e9 anomenat tonatge) \u00e9s la mesura convencional de la capacitat o volum intern dels vaixells. Es mesura en tones d'arqueig brut (GT), tones d'arqueig net (NT) o tones Moorson (GRT) i (NRT). A l'\u00e8poca medieval i moderna es mesurava principalment en b\u00f3tes, i en altres casos en quintars, salmes o cafisos. L'Organitzaci\u00f3 Mar\u00edtima Internacional, OMI (en angl\u00e8s, IMO) recomana la seva utilitzaci\u00f3 com a par\u00e0metre en convenis, lleis i reglaments, i tamb\u00e9 com a base per a dades estad\u00edstiques relacionades amb el volum total o capacitat utilitzable dels vaixells mercants. Entre d'altres, depenen de l'arqueig la taxaci\u00f3 de drets i serveis de port, dic i pas per canals, aix\u00ed com les atribucions dels t\u00edtols professionals de la marina mercant.l'Organitzaci\u00f3 Mar\u00edtima Internacional va adoptar les resolucions preses a la \u00abConfer\u00e8ncia internacional sobre arqueig de vaixells\u00bb del 23 de juny de 1969. Els nous reglaments d'arqueig van entrar en vigor per a tots els vaixells nous el 18 de juliol de 1982 per\u00f2 als vaixells existents se'ls va donar un per\u00edode de migraci\u00f3 de 12 anys per garantir-los unes condicions econ\u00f2miques raonables, ja que el port i altres quotes es cobren segons l'arqueig del vaixell. Aquesta Confer\u00e8ncia defineix dues mides: \u00abarqueig net\u00bb que substitueix a \u00abarqueig de registre net\u00bb i \u00abarqueig brut\u00bb substituint \u00abarqueig de registre brut\u00bb.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una guantera \u00e9s un compartiment tancat en l'autom\u00f2bil (encara que tamb\u00e9 n'hi pot haver en algunes motos, en altres vehicles i en alguns avions lleugers) per emmagatzemar objectes de primera necessitat, com ara documents, eines, discs compactes, etc. Sol situar-se sota del quadre de comandament, al costat del copilot. El nom deriva de l'\u00fas original del compartiment: guardar-hi els guants.\nEn la majoria dels autom\u00f2bils, es tanca amb un pestell encara que algunes tenen un petit pany amb clau. En alguns models, la guantera t\u00e9 a la part interior una \u00e0rea per col\u00b7locar un got quan est\u00e0 obert, aix\u00ed com un llapis o bol\u00edgraf. En alguns cotxes moderns, es pot regular la temperatura de l'interior de la guantera pel que es pot utilitzar com nevera de begudes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'energia e\u00f2lica de gran altitud (HAWP, de l'angl\u00e8s high altitude wind power) ha estat concebuda com una font d'energia \u00fatil des que el 1833 John Etzler tingu\u00e9 la idea de capturar l'energia dels vents de gran altitud mitjan\u00e7ant la tecnologia de sogues i cables. S'ha elaborat un atlas dels recursos d'energia e\u00f2lica de gran altitud de tots els punts de la Terra.S'han proposat diversos mecanismes per capturar l'energia cin\u00e8tica del vent, com ara estels, balons captius, aer\u00f2stats, planadors, planadors amb turbines per vol regeneratiu, velers amb turbines o altres superf\u00edcies de sustentaci\u00f3, incloent-hi m\u00faltiples ancoratges basats a terra o en edificis. Una vegada s'ha derivat energia mec\u00e0nica de l'energia cin\u00e8tica del vent, existeixen moltes opcions per utilitzar-la: la tracci\u00f3 directa, la conversi\u00f3 en electricitat a l'aire o en una estaci\u00f3 a terra, o la conversi\u00f3 a l\u00e0ser o microones per transmetre l'energia a altres aeronaus o receptors a terra. L'energia generada per un sistema de gran altitud es pot fer servir a l'aire o ser enviada a terra mitjan\u00e7ant cables conductors, for\u00e7a mec\u00e0nica amb una soga, rotaci\u00f3 d'un bucle linear infinit, el moviment de productes qu\u00edmics amb c\u00e0rrega, el flux de gasos a alta o baixa pressi\u00f3, o rajos l\u00e0ser o de microones.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "ChemRxiv \u00e9s un repositori cient\u00edfic d'acc\u00e9s obert on es desen publicacions preliminars d'articles cient\u00edfics sobre la ci\u00e8ncia de la qu\u00edmica. \u00c9s gestionat per tres societats de l'\u00e0mbit de la qu\u00edmica: American Chemical Society, Royal Society of Chemistry i la Gesellschaft Deutscher Chemiker. Va sorgir imitant la iniciativa en altres \u00e0rees del coneixement.Utilitza el programari Figshare, permet la recol\u00b7lecci\u00f3 mitjan\u00e7ant el protocol OAI-PMH i mitjan\u00e7ant una API, assigna identificadors DOI autom\u00e0ticament i posa autom\u00e0ticament les relacions entre la publicaci\u00f3 preliminar i l'article finalment publicat.Abans del seu llan\u00e7ament es public\u00e0 una web de nom similar, ChemArxiv, que pretenia enganyar als usuaris de ChemRxiv. El responsable darrere aquesta falsificaci\u00f3 era Open Academic Press, una editorial depredadora.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El marxandatge, fa refer\u00e8ncia als m\u00e8todes, pr\u00e0ctiques i operacions que es fan en un punt de venda per tal d'augmentar l'atractiu dels productes exposats i afavorir-ne la venda.\nSegons el diccionari normatiu, el marxandatge es refereix a la relaci\u00f3 comercial establerta entre un marxant d'art  i un artista per a difondre, promocionar i vendre les obres produ\u00efdes per l'artista. A causa de la influ\u00e8ncia del terme angl\u00e8s merchandising (referent a mercaderia), aquest terme ha adquirit un nou significat.\nEl marxandatge representa l'aplicaci\u00f3 del m\u00e0rqueting al punt de venda i fa refer\u00e8ncia als estudis i t\u00e8cniques comercials que permeten presentar el producte o servei en les millors condicions al consumidor final. En contraposici\u00f3 amb la presentaci\u00f3 passiva, es realitza una presentaci\u00f3 activa del producte o servei utilitzant una \u00e0mplia varietat de mecanismes que el facin m\u00e9s atractiu, com ara la col\u00b7locaci\u00f3 o la presentaci\u00f3. El marxandatge es recolza generalment en la imatge de marca corporativa del producte o del seu productor, i passa sobretot per l'adopci\u00f3 d'un empaquetatge personalitzat.\nEls objectius principals del marxandatge s\u00f3n: cridar l'atenci\u00f3, portar al client fins al producte i facilitar l'acci\u00f3 de compra.\n\nEn el m\u00f3n de l'espectacle i dels mass media, el marxandatge fa refer\u00e8ncia al conjunt d'accions d'explotaci\u00f3 d'una marca o d'algun dels seus elements caracter\u00edstics, com ara els seus logotips, personatges o altres elements. En aquest context, el marxandatge \u00e9s una pr\u00e0ctica de m\u00e0rqueting en la qual la marca o imatge d'un producte o servei s'utilitza per a vendre'n un altre. Aix\u00f2 \u00e9s especialment rellevant en relaci\u00f3 amb pel\u00b7l\u00edcules i amb programes de televisi\u00f3 orientats als infants i adolescentsExemples de Marxandatge relacionats amb Viquip\u00e8dia", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La immunohistoqu\u00edmica (IHQ) \u00e9s un conjunt de t\u00e8cniques d'histoqu\u00edmica que permet recon\u00e8ixer i/o difer\u00e8nciar diferents trets o signes cel\u00b7lulars, mitjan\u00e7ant la uni\u00f3 antigen-antic\u00f2s. La part d'un antigen que interactua amb un antic\u00f2s rep el nom d'ep\u00edtop. Un antigen pot tenir diversos ep\u00edtops, cadasc\u00fa dels quals \u00e9s identificat per un antic\u00f2s espec\u00edfic. IHQ pren el seu nom de la construcci\u00f3 llatina \"in\" (a l'interior) + el verb \"munire\" (refor\u00e7ar, fortificar), la qual fa refer\u00e8ncia als anticossos usats en el procediment, de la paraula grega \"\u1f31\u03b9\u03c3\u03c4\u03cc\u03c2/hist\u00f3s\" que significa teixit i de la paraula del mateix origen \"\u03c7\u03b7\u03bc\u03b5\u03af\u03b1/khemeia\" (mescla de l\u00edquids). La tinci\u00f3 immunohistoqu\u00edmica es fa servir en el diagn\u00f2stic de c\u00e8l\u00b7lules anormals com les que es troben en els tumors cancerosos, entre altres patologies. Determinats marcadors moleculars s\u00f3n caracter\u00edstics de neoproliferacions i/o mort cel\u00b7lular (apoptosi) i altres es fan servir per localitzar i estudiar els diferents patrons d'expressi\u00f3 prote\u00ednica als teixits normals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una bugia d'encesa o simplement bugia \u00e9s un dispositiu que produeix la ignici\u00f3 de la mescla de combustible i aire als cilindres, mitjan\u00e7ant una guspira, d'un motor de combusti\u00f3 interna. Les bugies tenen un el\u00e8ctrode central a\u00efllat que est\u00e0 connectat, per un cable completament a\u00efllat, a una bobina d'encesa o un circuit magn\u00e8tic a l'exterior, formant, amb una terminal de terra a la base de l'endoll, una espurna a l'interior del cilindre.\nLes primeres patents de bugies foren la de Nikola Tesla, Richard Simms i Robert Bosch. Alguns historiadors han afirmat que Edmond Berger va inventar una primera bugia el 2 de febrer de 1839, i tamb\u00e9 s'atribueix la invenci\u00f3 a Karl Benz. Tanmateix, el que va fer possible el desenvolupament del motor de combusti\u00f3 interna va ser la invenci\u00f3 el 1902 per part de Gottlob Honold, enginyer de Robert Bosch, de la primera bugia d'alt voltatge comercialment viable com a part d'un sistema d'ignici\u00f3 magn\u00e8tic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Es denomina refractometria, al m\u00e8tode o principi \u00f2ptic emprat per a determinar l'\u00edndex de refracci\u00f3 de les subst\u00e0ncies (una propietat f\u00edsica fonamental de tot: mitj\u00e0/compost/subst\u00e0ncia/cos), \u00e9s a dir la velocitat de propagaci\u00f3 de la llum a trav\u00e9s de dites subst\u00e0ncies (utilitzant l'escala de mesurament de l'\u00edndex de refracci\u00f3), per tal de -per exemple-, poder avaluar la seva composici\u00f3 o puresa.Els refract\u00f2metres s\u00f3n els instruments que empren aquest principi de refracci\u00f3 de la llum, ja sigui directament, (emprant diversos prismes), o amb el m\u00e8tode d'angle cr\u00edtic, (emprant solament un prisma), i la seva escala prim\u00e0ria de mesurament \u00e9s l'\u00edndex de refracci\u00f3, a partir de la qual es construeixen les diferents escales espec\u00edfiques, Brix (sucre), Densitat Espec\u00edfica, % sal, etc. Els refract\u00f2metres s'utilitzen per a prendre mesures en l\u00edquids, s\u00f2lids i gasos, (com en el cas de vidres o gemmes).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El caragol de banc \u00e9s una eina que serveix per a subjectar fermament peces o components als quals se'ls vol aplicar alguna operaci\u00f3 mec\u00e0nica. \u00c9s un conjunt met\u00e0l\u00b7lic molt s\u00f2lid i resistent que t\u00e9 dues mordasses, una d'elles \u00e9s fixa i l'altra s'obre i es tanca quan es gira amb una palanca un caragol de rosca quadrada.\n\u00c9s una eina que es cargola a una taula de treball i \u00e9s molt com\u00fa en els tallers de mec\u00e0nica. Quan les peces a subjectar s\u00f3n delicades o fr\u00e0gils s'han de protegir les mordasses amb fundes de material m\u00e9s tou anomenades galteres i que poden ser de plom, suro, cuir, nil\u00f3, etc. La pressi\u00f3 ha d'estar d'acord amb les caracter\u00edstiques de fragilitat que tingui la pe\u00e7a que se subjecta.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El nus mig cabestany, tamb\u00e9 conegut com a \"nus din\u00e0mic\", \"nus UIAA\", \"nus HMS\", \u00e9s un nus molt simple, comunament usat per escaladors com a part d'una l\u00ednia de vida o equip de protecci\u00f3 individual.\nLes sigles HMS s\u00f3n una abreviatura del terme alemany Halbmastwurfsicherung, que significa \"assegurament de mig cabestany\". Als mosquetons dissenyats espec\u00edficament per a aquesta t\u00e8cnica se'ls diu mosquetons HMS, encara que pot utilitzar qualsevol tipus de mosquet\u00f3 que permeti donar dues voltes a una corda al seu interior. En angl\u00e8s a aquest nus se l'anomena Munter Hitch o Italian Hitch. La denominaci\u00f3 Munter Hitch (\"amarratge de Munter\") deu el seu nom a un guia de muntanya su\u00eds, Werner Munter, que va popularitzar el seu \u00fas en muntanyisme.\nLa confecci\u00f3 del nus consisteix b\u00e0sicament a donar una s\u00e8rie de voltes amb un cordino o una corda al voltant d'un objecte, generalment un rod\u00f3 com un tub, un pal o m\u00e9s comunament, un mosquet\u00f3. Aquest nus permet fer lliscar una corda per un mosquet\u00f3, absorbint part de l'energia i actuant com un dispositiu de fricci\u00f3. S'utilitza generalment per controlar la velocitat de descens a l'assegurar a un escalador o com a substitut d'un aparell descensor per r\u00e0pel.\nEl mig cabestany crea fricci\u00f3 al fregar la corda contra si mateixa i contra l'objecte sobre el qual s'ha confeccionat. Cal assenyalar que aquest nus no provoca una frenada est\u00e0tica degut al seu fregament, \u00e9s a dir: el punt de frenada est\u00e0 en moviment i el punt en qu\u00e8 la corda frega contra si mateixa es despla\u00e7a cont\u00ednuament al llarg de tota la seva longitud. Un aspecte molt \u00fatil del mig cabestany \u00e9s la seva reversibilitat: es pot aplicar tensi\u00f3 en qualsevol dels dos extrems de la corda i el nus treballa perfectament en qualsevol dels dos sentits. Si en qualsevol moment volem canviar la tensi\u00f3 d'un cap a l'altre de la corda, el nus gira sobre el mosquet\u00f3, mantenint la seva forma. Aquest gir el fa correctament dintre un mosquet\u00f3 de forma de pera o tamb\u00e9 anomenat HMS.\nAquest nus permet assegurar i autoassegurar en escalada i en la t\u00e8cnica de r\u00e0pel, en el bloqueig de tirolines i passamans o qualsevol c\u00e0rrega que s'aplica al nus, normalment s'utilitza en t\u00e8cniques de muntanya i escalada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El problema de la il\u00b7luminaci\u00f3 \u00e9s un problema matem\u00e0tic resolt que va ser proposat per primera vegada a principis dels anys 1950 per Ernst Straus. Straus va preguntar si una habitaci\u00f3 amb totes les parets cobertes per miralls es pot il\u00b7luminar sempre amb una font lluminosa sense que hi hagi ombres, permetent una reflexi\u00f3 repetida de la llum en els miralls. Alternativament, la pregunta es pot formular en termes propis del m\u00f3n del billar: suposant que es puga construir una taula de billar de la forma que es vulga, \u00e9s possible trobar una forma tal que siga impossible introduir la bola de billar en un forat situat en un altre punt, assumint que la bola \u00e9s puntual i no \u00e9s afectada per la fricci\u00f3 de forma que continu\u00ef rebotant de forma indefinida a les parets?\nUna soluci\u00f3, negativa, al problema va ser donada per primera vegada el 1958 per Roger Penrose amb la creaci\u00f3 de l'habitaci\u00f3 no il\u00b7luminable de Penrose a partir de formes el\u00b7l\u00edptiques. Utilitzant les propietats de l'el\u00b7lipse, va mostrar que existeix una habitaci\u00f3 de parets corbades que sempre cont\u00e9 zones a l'ombra si se l'il\u00b7lumina amb una \u00fanica font de llum.\n\nL'any 1995 George Tokarsky va donar una soluci\u00f3 per a una habitaci\u00f3 poligonal de 26 costats, en la qual existia un punt no il\u00b7luminable. Posteriorment, el 1997 D. Castro va reduir el nombre de costats a 24. Tanmateix, aquest \u00e9s un cas l\u00edmit, ja que hi ha un nombre finit de punts foscos no il\u00b7luminables per a qualsevol posici\u00f3 de la font lluminosa. Si en comptes d'una font puntual, hi hagu\u00e9s una font extensa, l'habitaci\u00f3 seria il\u00b7luminable.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'enjub \u00e9s un tipus de paret o contrafort que serveix per protegir les terres de les rierades. Amb aquest sistema de construcci\u00f3, es poden minimitzar els efectes naturals sobre les construccions urbanes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En tecnologia, una matriu \u00e9s una eina especialitzada usada a certes ind\u00fastries especialitzades per tallar o modelar materials, normalment mitjan\u00e7ant una premsa. Igual que els motlles, les matrius es personalitzen generalment per a l'element que es vol crear, es fabrica en un bloc de material, que representa la contra-imatge d'aquest element. Els productes fets amb matrius van des de clips de paper simples fins a peces complexes utilitzades en tecnologia avan\u00e7ada. En la majoria dels casos, a part de la matriu, es necessita una contra-matriu.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una m\u00e0quina as\u00edncrona \u00e9s una m\u00e0quina el\u00e8ctrica que consumeix electricitat amb corrent altern. El cas m\u00e9s habitual \u00e9s el dels motors as\u00edncrons, per\u00f2 tamb\u00e9 ho s\u00f3n els alternadors as\u00edncrons o altres m\u00e0quines especials, com per exemple les sincrom\u00e0quines.\nEls motors as\u00edncrons s\u00f3n m\u00e0quines que transformen l'energia el\u00e8ctrica en forma de corrent altern en energia mec\u00e0nica, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha m\u00e0quines que transformen altres tipus d'energia (mec\u00e0nica, potencial, solar, etc.) en energia el\u00e8ctrica, s\u00f3n els generadors. Si el generador obt\u00e9 corrent altern aleshores \u00e9s un generador as\u00edncron, un exemple en s\u00f3n els molins de vent actuals.\nLes m\u00e0quines el\u00e8ctriques que utilitzen corrent continu en comptes d'altern s'anomenen m\u00e0quines s\u00edncrones.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}]}